sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
La competitivitat en preus de la indústria catalana millora 2,1 punts interanuals el primer trimestre. S'encadenen tres trimestres consecutius de creixement positiu. L'índex de competitivitat en preus de la indústria manufacturera catalana va millorar 2,1 punts en termes interanuals durant el primer trimestre del 2019, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Es tracta del tercer trimestre consecutiu de millora i està motivada pel guany generalitzat de la competitivitat del component de preus relatius, així com pel comportament favorable del tipus de canvi. Pel que fa al component de preus industrials respecte al conjunt dels països industrialitzats, millora un punt i està immers en una tendència de clara millora des de mitjans de 2016. El component nominal ha tingut una contribució favorable d'un punt iniciada en el trimestre anterior, ja que l'euro s'ha depreciat respecte de les principals divises internacionals. L'Idescat ha apuntat que l'evolució favorable de l'índex de competitivitat és generalitzada respecte de totes les àrees geogràfiques analitzades. Aquest presenta una evolució favorable en la comparativa amb la zona euro per vuitè trimestre consecutiu, d'un 0,9, així com respecte del conjunt de la UE-28, d'1,2 punts. En relació amb el conjunt de països desenvolupats, la millora ha estat d'1,9 punts, i respecte als nous països industrialitzats d'Àsia de cinc punts. D'aquesta manera, es consolida la tendència positiva iniciada el tercer trimestre del 2018. | Economia | Indústria |
Fernández responsabilitza els líders del procés independentista de la "violència salvatge" al carrer. El president del PP defensa que la força policial és "legitima" en democràcia per garantir la convivència. El president del PP, Alejandro Fernández, ha responsabilitzat als líders independentistes de la "violència salvatge" que assegura que s'està vivint als carrers de Catalunya d'ençà que van començar les protestes per la sentència. El popular ha visitat aquest diumenge els agents de la Policia Nacional que s'allotgen al Gran Hotel La Hacienda de la Pineda a Vila-seca (Tarragonès) per mostrar el seu suport al cos policial. "No és el mateix l'ús legítim de la força que en democràcia fan les forces de seguretat que el vandalisme d'aquells que estan destruint els nostres carrers i la nostra convivència", ha defensat Fernández. Així mateix, ha demanat al govern de Pedro Sánchez que faci un pas al costat si no pot restablir l'ordre a Catalunya. | Política | Partits |
AMPLIACIÓ:Absil (PSC) assumeix l'alcaldia de Montgat després que prosperi la moció de censura del PSC, JxCat, Cs i Som Montgat. La fins ara alcaldessa, Rosa Funtané (ERC), titlla l'acord de "pacte de la vergonya". El socialista Andreu Absil és el nou alcalde de Montgat (Maresme), després que hagi prosperat la moció de censura contra Rosa Funtané (ERC). La proposta s'ha votat en un ple extraordinari que s'ha celebrat aquest dimecres. Tal com es preveia, hi han votat a favor el regidors del PSC, JxCat, Cs i Som Montcat. ERC, En Comú Podem i MG-ICV s'hi han oposat. L'acord estableix que Absil assumeixi l'alcaldia els propers dos anys i que després Mercè Marín, de JxCat, n'agafi el relleu. L'alcaldessa sortint s'ha mostrat decebuda amb la situació i ha titllat l'acord de "pacte de la vergonya". JxCat al Maresme també ha rebutjat la moció i ha anunciat que obrirà un expedient disciplinari als tres regidors de la formació que hi han donat suport. Absil ha assegurat que tenia una sensació "agredolça" després del ple pels retrets que hi ha hagut durant la sessió, recordant pactes anteriors d'altres legislatures i qüestions de política nacional. "Crec que no acabem d'entendre què necessitem, hem tornat a escoltar que som els del 155 quan nosaltres som municipalistes i així ho demostrem, ja que la nostra número dos és independentista i té llibertat de vot", ha detallat. El detonant per presentar la moció ha estat un augment de l'IBI, que segons els socialistes ha estat del 37,5%. "Dos dies abans del ple ens presenten els números de les ordenances fiscals amb errades de més de 600.000 euros en un pressupost d'onze milions i no hem vist cap autocrítica", ha afegit el nou batlle. El nou alcalde ha assegurat que a partir d'ara treballaran pel municipi amb la recuperació de l'estructura de treballadors de l'ajuntament, que actualment té "un 30% de la plantilla de baixa". Absil vol reforçar tota aquesta estructura i poder treballar pel municipi amb la majoria estable que ha resultat de la moció de censura. "Tot i l'estabilitat del pacte volem comptar amb tothom, aquí tots ens coneixem, ens trobem comprant al supermercat, alguns juguem a pàdel junts i a vegades agrairia que hi hagués el consell d'infants en aquest plenari en comptes de nosaltres", ha dit. L'altre partit que tindrà l'alcaldia és Junts per Catalunya. La seva cap de llista, Mercè Marín, ha admès després del ple que no li preocupa el possible expedient que li puguin obrir des de la direcció comarcal. "Ara per ara em preocupa posar-me a treballar demà mateix i fer que Montgat surti d'aquesta paràlisi, l'expedient està en una segona capa". Marín serà alcaldessa en el darrer tram de legislatura. Mentrestant, l'alcaldessa sortint, Rosa Funtané, d'ERC, ha assegurat que el pacte no és "ètic". Funtané ha recordat que la seva llista va tenir gairebé 660 vots més que la segona formació. "No és de justícia ni ètic prendre una alcaldia quan del primer al segon hi ha gairebé 660 vots de diferència, i a més, ajuntant partits que no tenen res a veure entre si", ha dit. Funtané també ha admès que el pacte ja estava "orquestrat" des d'abans de les eleccions i ha posat sobre la taula que el pacte s'ha fet entre partits independentistes i unionistes, i d'esquerres i de dretes. La formació republicana ha estat molt crítica amb el regidor de Ciutadans que ha deixat el partit per poder votar a favor de la moció. "Vostè ja no representa Ciutadans, es representa a sí mateix i el proper pas que hauria de fer és dimitir", li ha dit el regidor d'ERC, David Sánchez. | Política | Política municipal |
La fiscalia rebaixa la petició de pena contra Morín per dilacions indegudes en el judici per avortaments il·legals. L'acusa de desenes d'interrupcions irregulars de l'embaràs però la repetició del judici fa que baixi la petició de 3 a 1 any de presó per cada intervenció. La fiscalia ha rebaixat aquest dimarts la petició de pena de presó contra el doctor Carlos Morín en el judici contra ell i una desena de col·laboradors seus que aquesta setmana acabarà a l'Audiència de Barcelona. Així, mentre inicialment el ministeri públic demanava tres anys de presó per cadascun dels múltiples avortaments irregulars dels quals l'acusava, ara, en les conclusions finals, li demana un any de presó per cada avortament, tenint en compte l'atenuant de dilacions indegudes, ja que és el segon judici que es fa sobre el cas després que el Tribunal Suprem anul·lés el primer de l'any 2012 i obligués a repetir-lo. El cas arrenca del 2007. El ministeri públic demanava inicialment prop de 300 de presó per gairebé un centenar d'avortaments irregulars, associació il·lícita i falsedat documental. Ara la petició s'ha reduït perquè l'acusa de menys intervencions irregulars i, sobretot, perquè per cada avortament només demana un any de presó, en comptes dels tres inicials pel llarg temps transcorregut. Per a la falsedat documental demana un any de presó i per a l'associació il·lícita, 21 mesos. No obstant això, la possible pena real no variarà gaire, perquè els condemnats només poden estar com a màxim el triple de temps de la pena individual més alta. O sigui, que abans podia estar com a molt nou anys i ara n'hi podrà estar poc menys de sis. El primer judici contra Morín i la seva desena de col·laboradors, entre els que hi havia la seva esposa, ginecòlegs, psiquiatres, infermeres i administratives, va durar diversos mesos, va aixecar molta expectació mediàtica internacional i va acabar amb una sentència absolutòria el gener del 2013, que va sorprendre a molts sectors. El tribunal va considerar que la totalitat de les interrupcions voluntàries de l'embaràs que van practicar es van dur a terme amb el consentiment i sota petició expressa de les dones embarassades i, en el cas de les menors, del seu representant legal. També van quedar absolts dels delictes de falsedat documental i d'associació il·lícita. Morín s'enfrontava a penes de fins a 270 anys de presó, però va quedar absolt, juntament amb els seus deu col·laboradors, en considerar que els avortaments es van fer amb el consentiment o la petició expressa de les embarassades. Morín i els seus col·laboradors estaven acusats de practicar desenes d'avortaments en clíniques privades de Barcelona de forma irregular, saltant-se la llei en no practicar proves psiquiàtriques a les mares o practicant avortaments a fetus de més setmanes de les permeses. També s'enfrontaven als delictes d'associació il·lícita, falsedat documental i delicte fiscal. La fiscalia i les acusacions van recórrer al Suprem, que va anul·lar el primer judici perquè l'Audiència va anul·lar certes proves, com un vídeo amb càmera oculta. El 2013 el Tribunal Constitucional va considerar il·legítim l'ús de la càmera oculta, però el Suprem considera que no sempre vulnera els drets de l'afectat, sinó que el tribunal ha de fer un "rigorós judici de ponderació entre els drets a la intimitat i a la pròpia imatge i la possible existència d'una finalitat legítima, atenent sempre els principis de proporcionalitat, necessitat i racionalitat". D'altra banda, el Suprem també creu que es va vulnerar el dret d'aportació de proves de la fiscalia i les acusacions populars en un altre àmbit. Morín i altres acusats es van negar a respondre les preguntes del fiscal durant el judici, però en canvi van respondre les preguntes dels seus advocats defensors. Per això, la fiscalia va demanar que es llegissin les seves declaracions al jutjat d'instrucció, on sí que van respondre les preguntes del ministeri fiscal, cosa que el tribunal va vetar. Però el Suprem va considerar que la decisió dels acusats no és un "silenci que impedeix qualsevol judici de contrast amb allò declarat anteriorment, sinó davant d'una selecció estratègica d'aquelles preguntes que es volen respondre i quines no". Per això, considera que l'acusació té la potestat de fer llegir les declaracions en fase d'instrucció, per tal que el tribunal jutjador pugui formar-se un criteri sobre la credibilitat de l'acusat. Amb la llei del 1985, en el primer supòsit d'avortament --risc físic o psíquic per la mare-- no hi havia límit de setmanes de gestació, però es requeria un informe psiquiàtric previ. Les acusacions asseguraven que alguns d'aquests informes eren falsos, s'havien omplert després de la intervenció o ho havien fet professionals no qualificats. Tot i així, els magistrats no ho van considerar demostrat, ja que en cap cas es va poder determinar que el diagnòstic fos fals, tot i que sí que admetia que algunes firmes ho eren. El tercer supòsit d'avortament era la malformació del fetus, que sí que establia un límit màxim de 22 setmanes de gestació. Però el tribunal no va trobar cap cas que superés aquest límit, tenint en compte que les ecografies tenen un marge d'error de dues setmanes aproximadament. Tampoc considerava demostrat que s'alteressin electrònicament els ecògrafs per amagar-ho, cosa tècnicament molt complicada. Sobre les acusacions de falsedat documental, només s'aplicaria en un document oficial, perquè la resta eren documents privats. I en el document públic no hi ha en cap cas cap dada falsejada. I l'acusació d'associació il·lícita tampoc va quedar provada perquè el tribunal no va considerar que l'objectiu principal de les clíniques de Morín fossin els avortaments irregulars. El que sí va admetre el tribunal és que hi podria haver delictes fiscals, perquè no es donaven rebuts a les dones, que pagaven gairebé totes en metàl·lic. Tot i així, recordava que aquest delicte es jutja en un altre procés. Per últim, el tribunal va considerar que sí que hi podria haver irregularitats administratives, com en alguns documents, però no tindrien caràcter de delicte penal. L'Audiència també va argumentar que totes les dones que van avortar i declarar durant el judici no van concretar cap il·legalitat, i que els testimonis protegits van ser totalment irrellevants, ja que fins i tot alguns es van retractar. Igualment, les inspeccions del Departament de Salut no van detectar cap intervenció il·legal. Per últim, el tribunal va considerar irrellevant la presència dels trituradors biològics, ja que no s'ha demostrat que servissin per triturar fetus de més de 22 setmanes. | Societat | Judicial |
Endesa renova el sistema de telecontrol a Sant Pere de Ribes per reduir el temps en la localització d’avaries. La companyia calcula que l’actuació beneficia 33.000 clients del Garraf i l’Alt Penedès. Endesa ha renovat el sistema de telecontrol de tres transformadors a la subestació de Sant Pere de Ribes (Garraf) per tal d’estalviar temps en la localització d’avaries. La companyia ha invertit 48.000 euros en una actuació que calcula que millorarà el subministrament elèctric a més de 33.000 clients repartits entre els municipis de Canyelles, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges, i Vilanova i la Geltrú (Garraf) i Olèrdola i Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). El nou equipament, a diferència de l’anterior, funciona amb fibra òptica, fet que el fa “més eficient i maniobrable”, segons informa Endesa, ja que simplifica les connexions entre els diferents dispositius. El nou sistema de telecontrol instal•lat a Sant Pere de Ribes és més segur i resistent que el que hi havia fins ara, segons assenyala la companyia. Ara es registra en un sol equip totes les dades que tenen a veure amb el funcionament dels diferents elements que composen la subestació: interruptors, transformadors, línies, etcètera. Així, mentre es comprova el funcionament de la instal•lació, es pot detectar de manera “immediata” si hi ha alguna anomalia, la qual es pot corregir amb maniobres fetes a distància, des del Centre de Control d’Endesa. L’operadora destaca la importància de poder operar amb més rapidesa i seguretat en dies d’inclemències meteorològiques. Inversions com la que s’ha fet a Sant Pere de Ribes formen part dels plans d’inversió de la companyia a la zona del gran Penedès. Segons afirma Endesa, aquestes actuacions “són un pas més de per dotar la infraestructura elèctrica d’aquestes comarques dels darrers avenços tecnològics”. L’objectiu, apunten, és “donar una resposta adequada a les especificitats del territori i a les necessitats del seu mercat”. | Economia | Energia |
ACTUALIZACIÓ:Els sindicats de l'estiba no faran vaga als ports on operen les empreses que "sí garanteixen la totalitat de l'ocupació". Celebren que aquestes firmes s'hagin desmarcat de la postura oficial de la patronal i rebutgen la nova proposta d'Anesco. Els sindicats de l'estiba han fet públic un comunicat en què anuncien que la vaga plantejada "continua" però afegeixen que "no s'exercirà" sobre les companyies que es comprometin a "garantir la totalitat dels llocs de treball i tinguin una disposició a la negociació real". Aquesta decisió ve a tomb perquè, segons afirmen, els grans grups empresarials que operen a Espanya "s'han desmarcat" de la posició oficial d'Anesco, "regida per un grup d'empreses que no representen l'opinió general", i han ofert als treballadors una proposta que "permet recuperar la pau social" i que "sí garanteix la totalitat de l'ocupació". A més, els sindicats afirmen que aquestes empreses "negociaran un acord amb aquesta premissa, ja sigui des d'Anesco, ja sigui des d'una altra organització". (S'han afegit opinions sindicals sobre com afectarà aquest anunci al Port de Barcelona els pròxims dies de vaga) En paral·lel els sindicats han rebutjat la nova proposta que la patronal Anesco els ha fet arribar aquest dimarts per intentar desencallar la situació que ha portat els treballadors a la vaga. Els sindicats denuncien la "immobilitat" de la patronal que, al seu parer, ha "impossibilitat" qualsevol apropament de postures entre les dues bandes. La proposta que s'ha enviat avui als treballadors, que Anesco "ha tardat mesos a redactar", no aporta "cap novetat" als postulats "ja rebutjats" en les reunions que s'han mantingut, ja que "vincula la garantia de la totalitat de l'ocupació a la negociació per ports". Els sindicats consideren que la proposta demostra que hi ha un interès "nul" d'Anesco per arribar a un acord. Fonts dels sindicats han explicat que el que va passar ahir al Port de Barcelona, on quatre molls van treballar tot i la vaga, és un "embrió" del que s'ha anunciat avui, i afirmen que esperen que en els pròxims dies s'hi afegeixin més empreses. No descarten, doncs, que en pròximes jornades de vaga hi pugui haver més terminals treballant. Sobre el perquè de les divergències entre la postura d'Anesco i algunes de les empreses que en formen part, les mateixes fonts han indicat que els estatuts de la patronal permeten que un terç dels seus membres bloquegin qualsevol decisió, però han esperat que en els pròxims dies hi pugui haver canvis en aquest sentit. | Economia | Infraestructures |
Presó provisional sense fiança pel detingut a Vilanova i la Geltrú per la mort d'un home després d'una baralla. Els fets es van produir el passat dimecres en un pis que compartien la víctima i el presumpte agressor a la urbanització Racó de Santa Llúcia. El jutge ha decretat presó provisional comunicada i sense fiança per l'home que van detenir els Mossos d'Esquadra a Vilanova i la Geltrú la setmana passada per la mort d'un altre home després d'una baralla. La causa continua oberta per un delicte d'homicidi. Els fets es van produir la nit del dimecres 9 de desembre en un pis de la urbanització Racó de Santa Llúcia, on vivien la víctima, de 53 anys, i el presumpte agressor, de 63. Els dos van tenir una disputa per assumptes de diners i altres motius personals, segons va explicar la dota del detingut, que viu al mateix habitatge. Fonts judicials han confirmat a l'ACN que l'arrestat acumula dos antecedents policials per delictes de lesions. | Societat | Judicial |
Els treballadors del Cremallera de Montserrat no secunden la vaga d'aquest dijous per "donar marge" a les negociacions. Es mantenen les mobilitzacions pels dies 15, 16, 17, 23, 24 i 25 d'agost i es podrien ampliar al setembre. Els treballadors de l'explotació de Montserrat, que inclou el Cremallera i els funiculars de la Cova i Sant Joan, han decidit no secundar la vaga convocada per aquest dijous i, per tant, han treballat amb normalitat. Així ho ha explicat a l'ACN el secretari general d'UGT a FGC, Andrés Fuentes, qui ha relatat que els treballadors han decidit fer aquest pas per "donar marge" a les negociacions, ja que en aquests moments totes les parts estan intentant "desbloquejar la situació". Amb tot, Fuentes ha deixat clar que la vaga no s'ha desconvocat i, per tant, es mantenen les mobilitzacions pels dies 15, 16, 17, 23, 24 i 25 d'agost. A més, el representant sindical ha assegurat que la vaga es podria ampliar al setembre si no se signa un acord amb l'empresa. Des de fa mesos que els treballadors de l'explotació de Montserrat de FGC estan duent a terme aturades parcials del servei per reclamar un nou conveni col·lectiu que millori les seves condicions laborals. Per aquest mes d'agost, la UGT ha convocat tretze dies de vaga amb aturades parcials, que afectaran totes les circulacions del cremallera entre Monistrol i Montserrat i també les dels funiculars de Sant Joan i la Cova. Una de les aturades estava convocada per aquest dijous però, finalment, els 49 treballadors de l'explotació de Montserrat han decidit treballar i, per tant, tots els serveis funcionen amb normalitat. Fuentes ha deixat clar que es tracta d'un acte puntual de "bona voluntat", però no suposa que s'hagi abandonat la vaga. "No hem desconvocat la vaga, sinó que avui els treballadors no s'hi han adherit i han decidit treballar", ha aclarit el delegat sindical. Segons ha explicat, en aquests moments els representants dels treballadors estan mediant amb l'empresa i la Generalitat "per intentar desbloquejar la situació" i fa tot just una setmana que hi va haver una reunió amb el secretari d'Economia del Govern, Pere Aragonès. Segons el representant de la UGT, "si volguéssim ara mateix podríem signar un acord, però l'empresa no vol fer-ho fins que no tingui un document de l'administració que li digui que és legal". En aquest sentit, Fuentes ha dit que "ningú vol assumir responsabilitats", tot i que considera que "aquest acord no va en contra la llei perquè encara que oferim un servei públic i com a tal estem supeditats als pressupostos, som una empresa que tenim autonomia per signar convenis". | Economia | Mobilitat |
La Fundació Dalí programa tres noves exposicions que exploren diferents vessants de l'artista. Una d'elles es farà per primera vegada en un format digital immersiu als Baus de Provença. La Fundació Gala–Salvador Dalí ha programat tres noves exposicions per a aquest any 2020. Es tracta d'unes mostres que exploren diferents vessants de l'artista, des de la seva relació amb la moda fins als sentiments més religiosos del pintor a través de l'obra del 'Crist'. Com a principal novetat es farà per primer cop una exposició en format digital immersiu, concebuda com un viatge audiovisual a través de gran part de l'obra de Dalí. Serà la primera de les tres que s'estrenarà i ho farà als Baus de Provença (França). La directora de la Fundació, Montse Aguer, ha destacat la importància de buscar noves maneres d'explicar el món de l'artista a la ciutadania i subratlla que "encara queden arxius per conèixer" sobre el geni surrealista. | Cultura | Arts |
Cau un grup criminal especialitzat en robatoris de domicilis al Vallès, Barcelonès, Baix Llobregat i Osona. Els arrestats, d'entre 23 i 50 anys, estan acusats d'almenys onze assalts i van ser enxampats just quan volien marxar cap a Geòrgia. Els Mossos d'Esquadra van desarticular entre el 30 de novembre i l'1 de desembre una organització criminal especialitzada en robatoris de domicilis al Vallès, Barcelonès, Baix Llobregat i Osona. Els arrestats –sis homes i una dona, amb edats compreses entre els 23 i 50 anys- estan acusats d'almenys onze robatoris amb força a Rubí, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Vic, Molins de Rei, Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona, Badalona i Granollers. Van ser enxampats just quan volien marxar cap a Geòrgia. El modus operandi d'aquesta organització criminal era marcar prèviament els habitatges escollits per tal de saber si podien entrar-hi a robar i en quina franja horària. Durant els robatoris, un dels membres es quedava al carrer a vigilar mentre la resta accedien als immobles mitjançant els mètodes 'bumping' o de la 'radiografia'. El 23 de setembre un veí de Ripollet va veure un home que forçava el pany d'una porta del seu edifici i va recriminar-li-ho. El mateix veí va seguir i fotografiar el lladre i els altres membres del grup que l'acompanyada. Després, el testimoni dels fets va denunciar-ho als Mossos d'Esquadra i gràcies a les seves imatges es van identificar dos homes. A partir d'aquí va començar la investigació policial amb l'objectiu de detenir-ne tots els integrants. Es va determinar que l'organització estava formada per cinc homes i la dona d'un d'ells, tots de nacionalitat georgiana. Tres dels membres constituïen el nucli dur i la resta eren triats depenent de les necessitats fins a formar un grup de quatre o cinc persones. Per desplaçar-se usaven tres vehicles diferents amb matrícula espanyola, alemanya i francesa a fi de no ser detectats per la policia. Van actuar en tres domicilis de Rubí i també a Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Vic, Santa Perpètua de Mogoda, Molins de Rei, Badalona, Granollers i Barcelona. D'altra banda, els sis sospitosos tenien còmplices de nacionalitat espanyola que els compraven els objectes sostrets o els aconseguien els telèfons mòbils que utilitzaven per comunicar-se entre ells durant els robatoris. Escorcoll de dos domicilis a Rubí El 30 de novembre els investigadors van esbrinar que alguns membres de l'organització tenien la intenció de marxar cap a Geòrgia aquella tarda. Per tant, es va procedir a la detenció de tots els integrants el mateix dia. L'endemà els mossos van detenir un dels còmplices, de nacionalitat espanyola, i també van escorcollar dos domicilis de Rubí, on vivien tres dels georgians detinguts. Els agents van trobar-hi nombrosos aparells electrònics, rellotges, joies, bosses de mà, moneders i també les eines que utilitzaven per entrar als habitatges. Els detinguts van passar a disposició judicial i la magistrada de Cerdanyola del Vallès va decretar l'ingrés a presó per als tres georgians que formaven el nucli dur de l'organització i la llibertat amb càrrecs per als altres tres. Per la seva banda, la dona va quedar en llibertat després de declarar, però haurà de comparèixer al jutjat quan sigui requerida. La investigació continua oberta i no es descarta que hi hagi més detencions. A més, a causa de la gran quantitat d'objectes recuperats, tampoc es descarta la participació dels detinguts en més fets delictius. Cinc detinguts per robatoris a les Corts Paral·lelament, i en una altra operació policial, els Mossos d'Esquadra van detenir entre el 28 de novembre i l'1 de desembre cinc homes com a presumptes autors de diversos robatoris amb força en grau de temptativa en domicilis del districte de les Corts de Barcelona. Diversos policies estaven fent un servei de paisà i van detenir 'in fraganti' els sospitosos, de nacionalitat georgiana, els quals portaven tota mena d'eines per cometre els il·lícits. | Societat | Policial |
AMPLIACIÓ:El Govern contractarà 403 professionals per implementar la Renda Garantida de Ciutadania. Són llocs de treball temporal de tres anys i de moment s'han incorporat el 80% dels nous efectius. El Govern té previst contractar 403 professionals per implementar la Renda Garantida de Ciutadania, que començarà a aplicar-se aquest divendres de forma gradual fins al 2020. Es tracta de contractes de tècnics de gestió i administratius, de caràcter temporal per tres anys i a temps complet o parcial, segons ha detallat la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa. De moment, s'han contractat el 80% d'aquests nous efectius, uns 320, sobretot per informar i atendre els demandants de la prestació; la resta, s'aniran incorporant en els propers mesos i són llocs de treball relacionats amb la gestió. Abans que s'acabi l'any, els 403 contractes haurien de ser una realitat. Els nous professionals s'han incorporat a les Oficines de Treball (189 efectius), a les oficines d'Atenció Ciutadana i Oficines d'Afers Socials i Famílies (133 efectius), a la Direcció General d'Economia Social, Tercer Sector, Cooperatives i Autoempresa (44 efectius) i a la Direcció General de Protecció Social (37 efectius). Les persones que actualment perceben la Renda Mínima d'Inserció (426 euros) cobraran de manera automàtica i sense fer cap tràmit la nova prestació, que seran 564 euros a l'inici, el 85% de la quantia prevista pel 2020 (664 euros). Segons els càlculs de la conselleria, són unes 27.000 persones les que perceben la RMI. També podran accedir a la Renda Garantida aquelles que persones que ho demanin voluntàriament i compleixin els requisits. El Departament ha rebut durant el mes d'agost, quan va activar el telèfon d'atenció (900 400 012), i primers dies de setembre més de 4.320 entrades sol·licitant informació; n'ha atès 2.900 fins al final i ja té programades 500 cites prèvies a partir del 15 de setembre. També ha activat la web rendagarantida.gentcat.cat i ha posat en marxa una campanya informativa. L'objectiu és que els possibles perceptors accedeixin a la informació i puguin tramitar la sol·licitud d'una manera senzilla. En una roda de premsa aquest dimarts per informar sobre la implementació de la nova prestació, la consellera Bassa ha preferit no avançar xifres de quantes persones es beneficiaran de la Renda Garantida de Ciutadania en els propers mesos. Amb tot, el departament preveu que a finals del 2020 els expedients únics siguin uns 70.000. Silenci administratiu positiu Les sol·licituds es resoldran en un termini de, com a màxim, quatre mesos. Com a novetat important, el silenci administratiu significarà que la sol·licitud ha estat resolta positivament. Segons han destacat els responsables del departament, les persones amb cita prèvia fins al 15 de novembre que acabin sent perceptores de la Renda Garantida, cobraran la prestació amb efecte retroactiu des del 15 de setembre. El Govern ha previst aquest període perquè les persones que compleixin els requisits puguin estar tranquil·les a l'hora d'esperar la cita prèvia. A partir del 15 de novembre, la prestació es percebrà amb efecte retroactiu des del dia que s'hagi tingut la cita prèvia. Una prestació lligada a un pla d'inserció laboral o inclusió social El Parlament va aprovar per unanimitat el juliol la proposició de llei de la Renda Garantida de Ciutadania, sorgida d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va recollir més de 120.000 signatures. Es tracta d'una prestació econòmica per a persones i unitats familiars que no disposin dels ingressos mínims per a una vida digna, amb l'objectiu de vetllar per a la seva inclusió social o laboral. La prestació es podrà ampliar segons els membres de la unitat familiar fins assolir el màxim de 1.200 euros (l'any 2020) per a unitats familiars de cinc membres. La nova prestació s'implementarà a partir del dia 15 de setembre i permetrà que les persones beneficiàries cobrin d'entrada 564 euros mensuals lligats a un pla d'inserció laboral o d'inclusió social segons la realitat de cada receptor. D'aquesta manera, els perceptors cobraran una prestació garantida de 414 euros i s'hi afegiran 150 euros complementaris en funció de si se segueix el pla acordat entre administració i beneficiari. La quantitat a percebre anirà augmentant fins l'any 2020 quan els beneficiaris cobraran el 100% de l'Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), estimat ara en 664 euros al mes. Les persones beneficiàries de la Renda Garantida de Ciutadania han de ser majors de 23 anys, no disposar d'ingressos, rendes o recursos mínims durant els sis mesos anteriors a la sol·licitud i no ser beneficiàries d'una prestació pública o privada de servei residencial. També han d'estar empadronades a Catalunya i tenir-hi residència durant els 24 mesos anteriors a la sol·licitud, així com no disposar de propietats a banda de l'habitatge habitual. En aquesta primera fase, la RGC només serà compatible amb les rendes de treball a temps parcial de famílies monoparentals. Aquesta nova renda s'ha percebut com un dret subjectiu, és a dir, que no va percebut a la disponibilitat pressupostària. | Societat | Serveis Socials |
El Govern destinarà més de 4,7 milions en prevenció d'incendis forestals fins al 2018. Entre els treballs es faran construccions de punts d'aigua i vials i franges de protecció d'incendis. El Govern ha aprovat i encarregat a l'empresa Forestal Catalana el Pla d'actuacions d'obres forestals 2016 i la seva actualització del 2015 per un import d'11.508.675,41 euros, dels quals 4.750.634,49 euros s'han d'executar en el període 2016-2018. Les actuacions que es realitzen en diferents comarques són principalment de prevenció d'incendis forestals. D'aquesta manera, destaquen els diferents treballs de prevenció, creació d'àrees i infraestructures estratègiques, construcció de punts d'aigua, franges de protecció d'incendis i construcció de vials, entre d'altres. Totes aquestes actuacions estan encaminades a reduir i minimitzar l'emergència produïda pels incendis forestals, segons ha destacat el Govern. El total de 4.750.634,49 euros es reparteix en 1.750.634,49 euros el 2016, ,1,5 milions el 2017 i 1,5 milions més el 2018. El Departament d'Agricultura, a través de la Direcció General de Forests, prioritza i planifica una sèrie d'inversions en matèria de prevenció d'incendis que encarrega a l'empresa pública Forestal Catalana, S.A. L'objectiu principal és determinar cada obra a executar en un àmbit territorial concret, i fer una planificació amb visió integral de manera que s'identifiquin les principals infraestructures estratègiques arreu del país. | Política | Govern |
L'Associació Unificada de Guàrdies Civils diu que part dels agents desplaçats a Catalunya tornen a la seva destinació. L'AUGC reitera el suport als policies que s'han enfrontat a "situacions de fustigació i menyspreu". L'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) informa en un comunicat que una part dels agents desplaçats a Catalunya des d'abans de l'1 d'octubre han rebut la comunicació per tornar a la seva destinació d'origen. Segons indica l'associació en un comunicat, "es tracta d'un final de comissió, no d'un descans" amb què es dona per "finalitzada" la seva comesa a Catalunya. Segons el comunicat, el final de comissió significa que, en cas que un d'aquests agents hagués de tornar a Catalunya, s'hauria de nomenar una nova comissió de servei. Per als agents que continuaran a Catalunya, l'AUGC en reclama la millora de les "condicions de vida". L'associació també reitera el suport als guàrdies civils que han estat destinats a Catalunya, que han hagut d'enfrontar-se a "situacions de fustigació i menyspreu". L'AUGC celebra en el comunicat l'"inici de la tornada a la normalitat" dels agents que portaven més d'un mes fora dels seus llocs habituals de treball i residència, "allunyats dels familiars i vivint, en molts casos, en condicions deficients", subratlla. L'associació felicita els agents que han desenvolupat les seves funcions a Catalunya durant aquestes setmanes i recorda la sol·licitud al Ministeri de l'Interior perquè els concedeixi les condecoracions al Mèrit Civil. L'AUGC demana que els agents rebin com abans millor les quantitats que encara se'ls han de pagar per aquests serveis. El Ministeri de l'Interior ha informat aquest dilluns que començava la segona fase de relleus dels agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil comissionats a Catalunya i que tenia previst mantenir un dispositiu especial reforçat a Catalunya fins a les eleccions convocades pel 21 de de desembre. | Societat | Policial |
La Guàrdia Urbana detecta prop de 270.000 euros en metàl·lic dins la cabina d'un camió a la Zona Franca de Barcelona. Els diners estaven embolicats en set farcells segellats amb cinta americana i marcats amb lletres. La Guàrdia Urbana de Barcelona ha comissat prop de 270.000 euros en metàl·lic dins la cabina d'un camió a la Zona Franca en el marc d'una actuació rutinària de control de transport i temps de conducció de vehicles articulats. Els fets han tingut lloc aquest dilluns cap a les cinc de la tarda, i segons s'informa des de l'Ajuntament, en un dels camions aturats, els agents van detectar diverses infraccions relacionades amb el control de les tripulacions a bord. Aquest fet, sumat al nerviosisme del conductor, segons explicita el relat policial, va portar un dels agents a entrar a la cabina. En aquest moment, s'afegeix, el conductor va intentar amagar uns objectes, set paquets embolicats amb cinta americana i marcats amb lletres a dins dels quals es van trobar els diners. Segons l'Ajuntament, el conductor presentava una actitud nerviosa i evasiva davant les preguntes dels agents. Pel que fa als objectes que l'home presumptament intentava amagar, en un primer moment els guàrdies van sospitar que podien ser discs de control de les hores de conducció. Per aquest motiu es va informar l'individu que s'escorcollaria la cabina, fet que, afegeix el relat policial, el conductor va autoritza. En el marc d'aquest escorcoll és quan es van detectar els set paquets embolicats en cinta americana i marcats amb lletres. Els agents van obrir un dels paquets, que contenia 60.000 euros en metàl·lic. Davant d'aquest fet, els agents van aixecar una acta d'intervenció per presumpta infracció a la Llei de prevenció del blanqueig de capitals per una quantitat total de 267.450 euros. A banda, es va detectar que hi havia sancions relacionades amb els temps de conducció i descans que no s'havien pagat, per la qual cosa, el camió va quedar immobilitzat. | Societat | Policial |
Democràcia i Llibertat aspira a mantenir el 20-D els dos diputats i tres senadors per Lleida obtinguts per CiU el 2011. El cap de llista al Congrés, Toni Postius, assegura que "anirem a Madrid a negociar la independència". Democràcia i Llibertat, la marca electoral que agrupa CDC, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament, es fixa com a objectiu assolir a les comarques de Lleida dos diputats al Congrés i tres senadors en les eleccions del 20-D, mantenint així els mateixos representants obtinguts per CiU l'any 2011. El cap de llista al Congrés, Toni Postius, ha deixat clar que "anirem a Madrid a negociar la independència" i, en aquest sentit, ha demanat el vot a l'electorat que va apostar per Junts pel Sí el 27-S i ha defensat la importància "d'eixamplar la base de les persones que volen que Catalunya sigui un estat independent". Tot i això, ha deixat clar que "no anirem a buscar el votant de la CUP perquè està a les antípodes del que defensem". | Política | Partits |
AMPLIACIÓ:Aragonès: "Quan se superi la crisi del coronavirus s'haurà de formar un front ampli de reconstrucció a Catalunya". El vicepresident del Govern insisteix en un confinament total: "Sense mesures de xoc, els danys seran més greus". El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha alertat que la crisi del coronavirus és una "emergència extraordinària" que canviarà el futur polític, econòmic i social de Catalunya. "Quan se superi la crisi del coronavirus s'haurà de formar un front ampli de reconstrucció a Catalunya. Aquest país ho ha fet altres vegades al llarg de la història", ha reconegut Aragonès en una entrevista per videoconferència que publica aquest diumenge 'El Periódico'. En paral·lel, el vicepresident del Govern –aïllat a casa seva després de donar positiu per coronavirus- insisteix en la necessitat d'un confinament total a Catalunya i a la resta d'Espanya: "Sense mesures de xoc, els danys seran mes greus", ha avisat Aragonès. "Reiterem en la necessitat d'augmentar el grau de confinament. Ara s'autoritza la ciutadania a desplaçar-se per anar a treballar i nosaltres demanem que només s'autoritzi els qui treballen en els serveis essencials o en la cadena alimentària", ha continuat el conseller d'Economia. "Ara es precisen mesures molt més extraordinàries de les que avui estan vigents, tot i que suposin un cost per a l'economia", ha assenyalat Aragonès. "El cost de no prendre-les serà molt més alt: en termes humans, socials, però també econòmics", ha puntualitzat el vicepresident del Govern, que ha volgut deixar clar que això no es tracta "d'una guerra política". Ajornar impostos i més ajuts als autònoms "Les decisions que ha pres el govern espanyol són un pas endavant, però creiem que són insuficients", ha reiterat Aragonès, que ha posat l'èmfasi en unes mesures de confinament massa laxes. "Cal donar seguretat jurídica a aquells que treballin en sectors no essencials perquè puguin no anar a treballar. En aquests moments no som en aquest punt", ha criticat el conseller d'Economia. "No diré que hi ha administracions que s'ho prenen en calma, perquè no és cert, però falten mesures, com ajornar de manera generalitzada el pagament dels impostos o més ajuts als autònoms", ha posat sobre la taula Aragonès. "Nosaltres serem propositius, no entrarem en una guerra de tirar-nos el Covid-19 pel cap, però sí serem exigents", ha confirmat el vicepresident del Govern, que ha deixat per totalment aparcada qualsevol crisi en el sí de l'executiu Torra. "Les batalletes partidistes, que en un context de normalitat podrien tenir sentit, ara desapareixen i a mi no em preocupen gens en absolut", ha reflexionat en veu alta Aragonès, que finalment tampoc ha volgut opinar sobre el futur de la taula de negociació Estat-Generalitat. "Quan això passi, ja es recuperarà el que s'hagi de recuperar. I serà una polèmica petita en comparació al repte que tenim", ha conclòs el conseller d'Economia. | Política | Govern |
La UdL potenciarà la recerca i la formació sobre regadius. En col·laboració amb l'Associació Catalana de Comunitats de Regants. La Universitat de Lleida (UdL) i l'Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR) col·laboraran en temes de formació, recerca i difusió de coneixements en virtut d'un conveni que han signat aquest dilluns el rector Roberto Fernández i el president dels regants, Amadeu Ros. L'acord, amb una vigència de quatre anys, preveu ''promoure estudis que contribueixin a obtenir una informació d'origen i amb base científica per millorar el regadiu, contribuint també a la major comprensió de la seva importància davant de la societat, en la seva contribució a la producció d'aliments, a la generació de riquesa i a la conservació del medi. És la primera vegada que UdL i ACATCOR col·laboren oficialment. Ros, que també és president de la Comunitat de Regants del Canal d'Urgell, ha destacat dos grans necessitats per part dels regants a curt i mig termini: la modernització de les infraestructures i el relleu de personal. ''Només al Canal d'Urgell cal buscar relleu a una desena de persones en els propers anys i volem que siguin treballadors formats en àmbits com l'enginyeria agrònoma i el dret administratiu, a poder ser de la Universitat de Lleida'', ha destacat. Precisament, el dret és un dels camps que també volen potenciar quant a recerca, sobre tot pel que fa a temes com ara l'aplicació de la legislació de contractes del sector públic o l'elaboració de reglaments de funcionament intern. La degana de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la UdL, Maira José Puyalto, ha explicat que els Treballs de Final de Grau (TFG) poden ser una bona via per donar resposta a aquestes demandes d'anàlisi acadèmica dels regants, al mateix temps que l'alumnat pren contacte amb les necessitats reals del territori. ''Es poden impulsar TFGs tant des de la nostra Facultat com des d'altres centres de la UdL'', ha explicat la degana. En aquest sentit, el rector ha subratllat que ''la UdL té una gran vocació agroalimentària, el que abasta tant l'agronomia com les ciències socials, les ciències jurídiques o fins i tot la nutrició''. La UdL i ACATCOR – que aplega 65 comunitats de regants d'arreu de Catalunya i 190.000 hectàrees – crearan una plataforma conjunta de col·laboració que preveu la realització de cursos de formació, mestratges i màsters sobre temes relacionats amb les comunitats de regants i el regadiu, seguint els requeriments del Comitè de Formació Continua (CFC) de la pròpia UdL; l'elaboració de treballs de recerca; i la participació en el taller de sortides professionals de grau en Dret, Administració i Direcció d'Empreses o altres especialitats impartides a la UdL. | Economia | Agroalimentació |
AMPLIACIÓ:El Govern demana "serenitat" a taurins i animalistes després dels incidents al bou embolat d'Aldover. El delegat a les Terres de l'Ebre condemna els fets i refusa que calgui reforçar la presència policial als actes amb bous. El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha demanat "serenitat" entre els aficionats taurins dels correbous i els animalistes que participen als actes per enregistrar imatges i vetllar pel compliment de la llei. Pallarès ha condemnat els fets que es van produir aquest cap de setmana als bous embolats d'Aldover (Baix Ebre) amb els quals s'inicia la temporada taurina a les Terres de l'Ebre. "Si fem les coses ben fetes no hem de tenir por de res, ni que ens gravin", ha dit a les comissions taurines i als ajuntaments. També als animalistes els ha demanat respecte per la gent que els agrada la festa taurina. "Vivim en un país democràtic i de llibertat i hem de procurar ser comprensius els uns amb els altres", ha reclamat Pallarès. "Condemnen la manera com han començat els bous i estem tristos per com s'ha portat", ha sentenciat el delegat. Pallarès també ha refusat que calgui enviar més Mossos d'Esquadra per evitar aquestes situacions i ha apel·lat a la voluntat de la gent per què no es repeteixi. El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha demanat respecte per la llibertat d'opinió de totes les persones i ha recordat que els festejos amb bous són actes públics on hi pot anar tothom. "Demanem a aquells que van, que els agraden els bous, respecte per a aquells que hi van i no els agraden. I a aquells que no els agraden, demanem el mateix, respecte per a la gent que sí que els agrada", ha dit el delegat. Pallarès ha lamentat els enfrontaments ocorreguts dissabte en els bous embolats d'Aldover. "No és la manera com ens agrada començar la temporada taurina. Estem molt entristits i esperem no es tornin a produir", ha reclamat. El delegat ebrenc ha subratllat que si es compleix la llei no s'ha de témer pels enregistraments que els animalistes vulguin fer a les places i carrers on se celebren festes amb bous. "Cadascú que defensi el que li interessi però hi ha una llei que està per complir-la. Serem impecables en fer complir la llei i ho saben els animalistes i els taurins. Som i hem estat totalment impecables en fer complir la llei", ha sentenciat. | Política | Govern |
AMPLIACIÓ:La CUP referma el compromís amb JxSí amb el procés però adverteix que seran vigilants amb les polítiques socials. La formació anticapitalista assegura que l'estabilitat parlamentària dependrà del canvi de prioritats del nou Govern. La CUP ha refermat aquest dimarts el seu compromís amb Junts pel Sí pel que fa al procés independentista però alhora ha advertit que seran vigilants amb les polítiques socials que desenvolupi el nou executiu. "Serem proactius en el procés i crítiques amb les retallades i les mesures antisocials", ha afirmat Joan Garriga, el nou president del grup parlamentari cupaire, en substitució d'Antonio Baños. En la seva primera intervenció al Parlament, ha assegurat que l'estabilitat parlamentària dependrà del canvi de prioritats del nou Govern, que ha de defugir del marc autonòmic, les privatitzacions i les corrupcions, ha dit. També ha alertat que hi ha indicadors que els "preocupen" com ara la imatge eminentment masculina del nou executiu, però ha confiat que podran treballar per corregir-los. "Puny tancat a les retallades i mà estesa cap a la transició i la ruptura". Aquesta serà la posició de la CUP vers al nou Govern, presentat aquest dimecres al Parlament pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El diputat Joan Garriga ha recalcat que estaran "a la partida", és a dir, donant suport a l'executiu, sempre que aquest fonamenti la seva acció en tres pilars: independència, procés constituent i rescat social. L'estabilitat parlamentària, ha afegit, passa perquè l'executiu demostri amb fets que prioritzarà els interessos de les classes populars per sobre dels privats i aquells que imposa la Unió Europea. Entre d'altres, ha suggerit la fi de les subvencions a les escoles d'elit segregadores, les privatitzacions sanitàries o del projecte BCN World. Tot plegat contribuirà a eixamplar la base social independentista, ha assegurat. "Tenim acord per 18 mesos, volem terminis i accions concretes per tirar-lo endavant", ha dit tot subratllant que cal veure materialitzada la declaració rupturista i l'annex social que l'acompanya. Garriga ha celebrat que Puigdemont hagi asseverat que no allargarà la legislatura perquè "no seria just ni honest". "Els tempos en política tenen la seva importància", ha insistit el diputat cupaire. Així mateix, el nou president del grup parlamentari de la CUP-CC també ha demanat que el Govern sigui "el de la preindependència": "hauran de fer front a la construcció a les bases d'un nou país i defugir el marc autonòmic i la Catalunya de les retallades, les privatitzacions i la corrupció". "No demanem la lluna" Garriga ha destacat que, malgrat que "alguns s'han entestat a vendre la CUP com una anomalia temporal al Parlament", el que proposen són demandes de "sentit comú". "No demanem pas la lluna, demanem mesures d'urgència", ha afegit tot ressaltant que exerciran "amb responsabilitat" el paper que els ha tocat jugar. Alhora, ha recordat que el Govern de Puigdemont és el de Junts pel Sí, i no "la suma de carteres de CDC, ERC i independents". "Us veiem com un tot. Tenim un full de ruta i esperem que el respecteu i representeu la transversalitat i pluralitat del país", ha indicat tot avisant que seran "fiscalitzadors". En aquesta línia, ha situat la baixa paritat del Govern com un element "preocupant" pel qual cal lluitar: "Tenim pressa per implementar mesures que no releguin un dia més a la dona. No ens cansarem de ser contundents en aquest cas". | Política | Parlament |
AMPLIACIÓ:Jané insisteix que no hi haurà “permissivitat” amb el ‘top manta’ i demana als ciutadans que no hi comprin. El conseller celebra l’arxiu judicial del cas del manter mort a Salou, municipi on els fets delictius han baixat més d’un 20% en un any. El conseller d’Interior, Jordi Jané, ha afirmat aquest divendres des de Salou que el Departament no serà permissiu amb el ‘top manta’ i ha assegurat que s’està treballant conjuntament amb l’Ajuntament i els diversos cossos policials per actuar “activament” i “tots a una” contra aquest fenomen. Jané ha afirmat que els Mossos mantenen obertes investigacions criminals en aquest àmbit i ha demanat als ciutadans que no comprin al ‘top manta’, ja que és un acte “il·legal”, ha dit, que impacta negativament sobre l’economia productiva i el comerç. D’altra banda, Jané ha celebrat el recent arxiu judicial del cas del manter mort l’estiu passat a Salou, municipi on els fets delinqüencials es van reduir l’any passat en un 20,4%, especialment els robatoris amb força a domicilis -un 26,3% menys-. “El top manta no es pot admetre de cap de les maneres, hi estem absolutament en contra i no volem permissivitat en un fenomen delictiu que fa mal al comerç, a l’economia productiva i als que paguen impostos”, ha manifestat el conseller d’Interior. Jané ha garantit que “ens estem preparant i estem anant tots a una” i ha fet una crida als ciutadans a no comprar als manters perquè, a més, atempten contra la propietat industrial i intel·lectual. “Sense compradors no hi hauria aquest fenomen delinqüencial”, ha insistit. El conseller ha assegurat que la policia segueix de ben a prop el fenomen, investigant quin és l’origen dels productes falsificats, qui els importa i qui els emmagatzema. En aquest sentit, ha manifestat que hi ha investigacions criminals obertes per part dels Mossos d’Esquadra i que, de fet, cada cos policial dirigeix les seves actuacions en base a les seves competències. La Guàrdia Civil, ha apuntat, fent inspecció de la mercaderia que arriba via marítima; la policia espanyola, aplicant les seves competències d’estrangeria i, les policies locals, evitant l’ocupació il·legal de l’espai públic. Jané s’ha mostrat convençut que l’actuació conjunta dels diferents cossos i forces de seguretat “donarà resultats” perquè, ha subratllat, “estem activats perquè això no vagi a més”. D’altra banda, el conseller d’Interior ha recordat que l’Audiència de Tarragona va arxivar recentment la causa oberta per la mort d’un manter senegalès a Salou l’11 d’agost de l’any passat, enmig d’una operació policial contra el ‘top manta’. “La defensa que vam fer en el seu dia dels Mossos d’Esquadra va resultar ser totalment certa”, ha afirmat Jané, qui un cop més ha volgut posar en valor la tasca dels efectius policials que van intervenir aquell dia a la ciutat. Reducció de més d’un 20% dels fets delinqüencials a Salou El conseller d’Interior ha assistit aquest divendres a la reunió de la Junta Local de Seguretat de Salou, on s’ha posat de relleu que l’any passat els fets delinqüencials es van reduir a la ciutat en un 20,4%, respecte el 2014. Des del 2009, el descens acumulat és del 33%. Jané ha remarcat la davallada dels robatoris amb força a domicilis, que es van reduir un 26,3%, al mateix nivell que els robatoris amb força a establiments. “A tot arreu pugen, i pugen molt, però a Salou, malgrat que hi ha moltes residències i rep milers de persones, hi ha menys robatoris amb força a domicilis”, ha celebrat. A més, el delictes contra la seguretat viària es van reduir a Salou un 46,7%; els delictes contra les persones van descendir un 8,3%; el total de delictes contra l’ordre públic van caure un 46,7% i els delictes contra la salut pública es van reduir un 17,4%. El titular d’Interior ha destacat que “aquesta és una ciutat de gran atractiu turístic i té una evolució clarament positiva de reducció de delictes”. Jané ha aprofitat per agrair la tasca de l’Ajuntament i del conjunt de cossos policials per assolir aquests bons resultats. Al seu torn, l’alcalde, Pere Granados, ha subratllat que Salou gaudeix de “molt bona seguretat” i això, ha dit, “evidencia que estem fent molt bé la feina per part de tots”. | Societat | Policial |
Enxampen un conductor begut i sense carnet arran d’un accident amb un camió a Reus. L’home triplica la taxa d’alcohol permesa. La Guàrdia Urbana de Reus ha denunciat un conductor begut i sense carnet arran d’un accident de trànsit. Segons informa el cos policial, cap a dos quarts de quatre de la matinada de diumenge un turisme va topar amb un camió al municipi. El conductor del cotxe, un veí de Reus de 36 anys, va donar un resultat positiu de 0,85 mg/l d'alcohol en aire espirat en la prova d'alcoholèmia –més del triple del màxim permès. Els agents també van comprovar que l’individu conduïa el vehicle sense haver obtingut mai el permís. Tant el denunciat com el conductor del camió, un veí de Nulles de 27 anys, van sortir il·lesos del sinistre. | Societat | Policial |
Salut reubica els residents d’un geriàtric de Vidreres per no complir amb els "mínims" de seguretat. Una inspecció ha determinat que no compleix "les condicions d'higiene" i que l'estructura té problemes de "conservació". La Direcció General d'Ordenació i Regulació Sanitària ha ordenat reubicar els residents d'un geriàtric de Vidreres (Selva) en considerar que no complia amb els "mínims" de seguretat establerts per garantir la protecció dels seus usuaris. D'aquesta manera, creu que la Residència Vidreres -un centre privat– no garanteix "les condicions d’higiene" i que l'estructura presenta problemes de "manteniment i de conservació". L'ordre de trasllat es va signar el 30 de juny i el passat divendres 10 de juliol es va culminar la reubicació en altres centres de les divuit persones que hi residien. La decisió s’ha pres després d’una inspecció al centre, realitzada el 15 de juny, a petició del Servei Català de la Salut a Girona. La sol·licitud de la inspecció responia a la necessitat de garantir "la protecció" dels residents, així com el compliment dels protocols i la normativa dels professional arran de la pandèmia de la covid-19. A partir de la visita es va poder determinar que el centre no disposava d’habitacions individuals, els banys eren compartits i només es disposava d’un ascensor. La inspecció també va assenyalar que les instal·lacions de la residència necessitaven amb urgència "un pla de manteniment i conservació" que permetria disposar d’unes condicions higièniques sanitàries "òptimes" per atendre els seus residents, amb independència de les directrius marcades arran de la crisi sanitària. | Societat | Serveis Socials |
Els artífexs del Museu de la Retirada que acumulaven un arsenal d'armes pactaran amb la fiscalia i evitaran entrar a presó. La Guàrdia Civil els va comissar més de 200 armes i 300 quilos d'explosius. Els artífexs del Museu de la Retirada de Camprodon (Ripollès) detinguts el 2015 per acumular més de 200 armes i 300 quilos explosius pactaran amb la fiscalia i evitaran entrar a presó. Segons ha avançat Catalunya Ràdio, els dos homes acusats de tinença il·lícita d'armes acceptaran els dos anys de pena que demanava el fiscal. La Guàrdia Civil va comissar el material del que es considera l'arsenal més gran mai trobat a les comarques gironines en el marc de l'operació 'Òxid', el mes de novembre de fa tres anys. En una entrevista a l'emissora, un dels seus propietaris, Lluís Bassaganya, ha reiterat que mai van tenir cap altre afany que no fos el col·leccionisme i ha reivindicat la importància de comptar amb un museu per explicar l'èxode republicà de l'any 1939. Pacte amb la fiscalia per evitar entrar a presó. Els dos propietaris de l'arsenal d'armes descobert a Camprodon l'any 2015 acceptaran els dos anys de presó que demanava el fiscal i s'estalviaran anar a la presó perquè no tenen antecedents. Segons ha explicat el seu advocat, Carles Monguilod, han tingut en compte que els seus clients no eren conscients que estaven cometent un delicte. El cas es va descobrir el mes de novembre de fa tres anys quan la Guàrdia Civil va escorcollar el Museu de la Retirada i també dos habitatges, en el marc de l'anomenada operació 'Òxid'. Els agents van detenir els dos responsables de l'equipament, sospitosos d'un delicte de dipòsit d'armes i munició. L'operació va començar el mes d'agost, quan la Guàrdia Civil va començar a rebre informacions que apuntaven que els dos artífexs del museu -una col·lecció privada oberta al públic- podien tenir un gran dipòsit d'armes, munició i explosius. La Guàrdia Civil va localitzar més de 200 armes i més de 300 quilos d'explosius. Entre el material, hi havia armes de guerra, metralladores, pistoles, revòlvers i escopetes. Pel què fa als explosius, hi van trobar 296 detonadors, 19 espoletes, 97 granades de mà, 22 espoletes de granades, 50 projectils d'artilleria de gran calibre, projectils de morter i un rotlle de metxa lenta. Els explosius no estaven esposats al museu –de fet, de tot l'arsenal decomissat, només tres peces provenien de l'exposició i la resta estaven als domicilis- però estaven emmagatzemats, majoritàriament, al soterrani del detingut de més edat i sense cap tipus de mesura de seguretat per evitar incidents. Durant la seva compareixença davant dels Jutjats de Ripoll, els dos responsables de l'arsenal van assegurar que havien acumulat l'armament i els explosius per afany col·leccionista i que no eren conscients d'estar cometent un delicte. També van explicar que mai van provar ni manipular cap de les armes que tenien, que no van traficar ni comprar una sola peça i que tots els explosius que tenien estaven desactivats. De fet, va detallar que tot el material provenia de donacions (algunes, fins i tot, de policies o d'agents de la Guàrdia Civil) però, sobretot, de troballes. De fet, Bassaganya recorda que la majoria de peces les han trobat a la Vall de Camprodon, per on unes 100.000 persones van fugir camí de l'exili l'any 1939. "Hi havia material bèl·lic que van abandonar les tropes republicanes però també coses d'ús civil com coberts, plats o cantimplores", explica Bassaganya a l'entrevista. En aquest sentit, reivindica que les armes i els explosius tenen un important valor per explicar aquest episodi històric i que un museu seria la millor eina per fer-ho possible. Tot i això, admet que "no és inviable" però que és "molt difícil" que acabi sent una realitat. L'Ajuntament n'estava al corrent Bassaganya ha reiterat que mai van tenir intenció de cometre cap delicte. De fet, l'advocat Carles Monguilod va explicar després que declaressin als jutjats que havien aportat documentació on demostraven que oferien el material i que la Generalitat, el Consell Comarcal i l'Ajuntament tenien constància de la col·lecció. De fet, el consistori els va donar suport a través d'un comunicat en el qual defensaven la seva innocència i remarcaven que l'equipament no havia suposat mai un problema "d'ordre públic" sinó més aviat un atractiu turístic per al municipi. | Societat | Judicial |
Localitzen noves restes de mamut i eines de pedra de fa un milió d’anys al Barranc de la Boella. L’IPHES porta a terme l’onzena campanya d’excavació al jaciment de la Canonja. Els arqueòlegs han localitzat noves restes de mamut i eines de pedra de fa un milió d’anys al Barranc de la Boella, a la Canonja (Tarragonès). L’any 2007 un equip format per membres de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) va emprendre la primera excavació sistemàtica en una extensió de poc més de 13 metres quadrats, la qual va permetre recuperar les defenses de dos mamuts i una important col·lecció d’eines de pedra. Des d’aleshores s’ha excavat en diferents àrees del barranc obtenint una gran quantitat de restes. L’objectiu principal de les dues ultimes campanyes ha estat obrir una extensió de 300 m2 en els jaciments de La Mina i la Cala 1. Enguany, en l’onzena campanya d’excavació, s’ha aconseguit arribar a nivells fèrtils. La Mina s’ha interpretat com la platja d’una riera del riu Francolí, que fa sobre un milió d’anys desembocava prop dels jaciments on ara excava l’IPHES. Un lloc propici per al trànsit de les primeres poblacions homínides i de grans carnívors que es desplaçaven a la cerca d’aliments i altres recursos. Aquest any s’han recuperat eines de pedra i restes d’hipopòtam, rinoceront, cavall i cérvols, així com abundants copròlits -excrements fòssils- de les grans hienes pleistocenes. A la Cala 1 s’han intervingut dos nivells. En el primer d’ells s’ha completat la col·lecció d’eines de pedra elaborades per neandertals, que ja es va intervenir l’any passat. Aquí s’han recuperat en total més de 300 eines lítiques, tot i que no s’han trobat associades a fauna. Al nivell inferior de la Cala 1, amb una datació de gairebé un milió d’anys, s’han obtingut noves restes de mamut associades a una cinquantena d’eines de pedra. “Això posa de manifest que les primeres poblacions europees eren capaces d’aprofitar la carn d’aquests grans animals, en un entorn que, segons suggereixen les restes de la Mina, fou prou hostil, ja que l’abundància de hienes entre altres grans carnívors, fou probablement elevada”, explica Palmira Saladié, codirectora de les excavacions al Barranc de la Boella juntament amb Josep Vallverdú, ambdós personal investigador a l’IPHES. “En tot cas, a tota la Cala 1 queda però molt per excavar els propers anys, fet que permetrà ampliar el nostre coneixements sobre les primeres poblacions del camp de Tarragona”, puntualitza la mateixa investigadora. A l’excavació d’aquest any hi han participat més de 50 persones, fonamentalment de l’IPHES en col·laboració estreta amb investigadors del Museu de Ciències Naturals de Madrid, amb els quals es treballa des de fa deu anys. També hi ha pres part estudiants voluntaris procedents de Barcelona, Girona, Tarragona, Alacant, Madrid, Albacete, Múrcia, Zaragoza, Extremadura, Galícia, Andalusia, Mèxic, Argentina i Itàlia. Les intervencions arqueològiques, la socialització i investigacions del jaciment del Barranc de La Boella es desenvolupa amb el suport de l’Ajuntament de la Canonja, la Diputació de Tarragona i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recerca (AGAUR). A més, cal recordar que des del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) TurisTIC en família s’impulsarà l’acció ‘Mamut’, amb el suport de l’Ajuntament de la Canonja i liderat per la Diputació de Tarragona. Aquest projecte finançat al 50% pels fons europeus de desenvolupament regional FEDER pretén la creació i promoció de productes de tipus vivencial i educatiu entorn el turisme familiar vinculats a les troballes als jaciments prehistòrics del Barranc de la Boella, de gran rellevància científica per la seva antiguitat. | Cultura | Equipaments i patrimoni |
Tanquen una atracció de les fires de Roses després de provocar sis ferits lleus. La porta es va obrir, va topar amb la barana i es va aturar per seguretat però alguns dels ocupants van caure. La Policia Local de Roses (Alt Empordà) ha tancat una atracció de les fires del municipi després de provocar sis ferits lleus. Segons ha avançat el digital Vila de Roses, els fets van passar la matinada del 14 al 15 de l'agost quan, per causes que s'estan investigant, la porta de l'atracció es va obrir, va topar amb la barana i es va aturar per seguretat. Alguns dels ocupants de la instal·lació van caure i van patir contusions. Tots ells van ser atesos pel Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) però cap va requerir el trasllat a un centre hospitalari. Segons ha explicat el regidor de Seguretat, Joan Plana, l'endemà un enginyer va inspeccionar l'atracció i s'ha acordat que continuï tancada el que queda de fires, que s'acaben diumenge. | Societat | Policial |
La desocupació cau de 1.895 persones al maig a Girona i situa l'atur en xifres del 2008. En termes anuals, el nombre de persones sense feina encadena 46 mesos de descensos a les comarques gironines. El nombre de persones inscrites a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) a Girona es va situar al maig en 36.751 desocupats, cosa que suposa 1.895 persones menys que a l'abril, segons ha publicat aquest divendres el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. Aquesta xifra de 36.751 aturats a Girona no es veia a la sèrie històrica d'aquesta demarcació des de l'octubre del 2008, ara fa nou anys (36.709). En relació amb al maig de l'any passat, després d'encadenar 46 mesos seguits de descensos de taxes interanuals, la caiguda ha estat de 5.595 persones, el 13,21%. A Catalunya, l'atur es va situar en 409.490 persones, 16.261 desocupats menys que a l'abril. | Economia | Treball |
La CNMC autoritza la compra de Gallo per part del fons d'inversió Proa Capital. L'empresa té fàbriques a Granollers, Esparreguera i Còrdova. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha autoritzat en primera fase l'operació d'adquisició del Grup Gallo per part del fons d'inversió espanyol Proa Capital. Segons l'ens regulador, l'operació "compleix amb els requisits previstos" en la Llei de Defensa de la Competència. En una operació concretada a principis de juliol, la firma espanyola va oferir uns 200 milions d'euros per comprar l'empresa alimentària propietat dels cinc germans Espona, superant altres ofertes com les d'Idilia Food, Ventura i Tower Brook. L'empresa, creada per la família de Rubí l'any 1946, té fàbriques a Granollers i Esparraguera, i una tercera a Còrdova, i l'any 2018 va registrar un benefici brut de 20 milions d'euros. Els fins ara propietaris mantindran una participació minoritària, d'entre el 15% i el 30% del capital. | Economia | Empresa |
Un ferit a l'ull per pilota de goma, ingressat a l'Hospital de Sant Pau a punt de ser intervingut quirúrgicament. 38 ferits, balanç provisionals per les càrregues de la policia espanyola i la Guàrdia Civil per impedir el referèndum. Un persona ferida a l'ull per una pilota de goma està ingressada a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i està a punt de ser intervingut, segons han confirmat a l'ACN fonts del Departament de Salut. Agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil han fet servir pilotes de goma en algunes de les càrregues que han fet aquest diumenge en col·legis electorals per impedir el referèndum. De moment, Salut ha informat que hi ha 38 ferits arreu de Catalunya, tot i que és un balanç provisional, tres de poca gravetat i 35 de lleus. Nou d'aquests han requerit el trasllat a un centre sanitari. | Societat | Policial |
El Govern referma el seu compromís amb Tarragona 2017 amb un conveni pel foment del voluntariat. L'esdeveniment ja frega la xifra de 4.000 voluntaris, superant les previsions inicials, i aspira a arribar als 5.000. El Govern i l'Ajuntament de Tarragona col·laboraran en el foment del voluntariat i l'associacionisme en el marc dels Jocs Mediterranis del 2017. Aquest dijous la vicepresidenta i consellera de Benestar Social, Neus Munté, i l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, han signat un conveni de col·laboració que permetrà donar suport a les entitats del territori i als seus voluntaris en el marc de les activitats vinculades a les competicions, així com dur a terme accions conjuntes de difusió, sensibilització i formació. Munté ha refermat el suport i el compromís del Govern amb els Jocs, amb els qual també es pretén, ha dit, mostrar "la força" del voluntariat. De fet, la cita esportiva ha superat les previsions i ja frega els 4.000 voluntaris. L'organització aspira a assolir la xifra de 5.000 col·laboradors. | Societat | Serveis Socials |
Hotel Cochambre celebra 20 anys sobre els escenaris. La banda ajorna un concert especial per la crisi de la covid-19 que reprogramarà "tan aviat com la situació ho permeti". El grup Hotel Cochambre celebra aquest 2020 vint anys sobre els escenaris i ho farà a través de diverses activitats que s'aniran anunciant pròximament. De fet, la banda liderada pel carismàtic Benito Inglada tenia previst realitzar un concert especial per la celebració que s'ha hagut d'ajornar arran de la crisi de la covid-19, tot i que asseguren que es reprogramarà "tan aviat com la situació ho permeti". El 33 emetrà aquest dijous el documental 'Hotel Cochambre, 20 anys' que estava previst inicialment per mostrar-lo en aquest concert especial. El documental narra la història del grup musical. Hotel Cochambre va néixer l'any 2000 i com ha explicat el grup es tractava de cinc treballadors d'un hotel que el van tancar, i que cantaven les cançons de les estrelles que s'hi havien allotjat. Cinc músics liderats Benito Inglada. Al setembre d'aquell mateix any, la banda ja havia actuat en grans sales, com la Sala Bikini, o en grans festes majors, com la de La Mercè. | Cultura | Música |
AMPLIACIÓ:JxSí no demanarà un "xec en blanc" a la CUP però avisa que sense pressupost no es poden impulsar estructures d'estat. Turull reivindica la bona salut del pacte d'estabilitat parlamentària. El president del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull, ha destacat la importància dels futurs pressupostos de la Generalitat "per donar compliment al mandat del 27-S". Turull, que ha tancat aquest dimecres la roda de contactes del president del Govern amb els grups parlamentaris, ha remarcat en la roda de premsa posterior que, sense pressupostos, "no podem pretendre impulsar estructures d'estat". "Això la CUP també ho sap i no li demanem un xec en blanc", ha indicat. El compromís del Govern és fer els comptes "més socials possibles" i, per elaborar-los, tindrà en compte les reclamacions de l'esquerra anticapitalista. El pacte d'estabilitat s'ha posat a prova en el darrer mes al Parlament i Turull en destaca la bona salut, fet pel qual confia en l'acord pressupostari. JxSí i el Govern tenen predisposició a parlar prioritàriament amb la CUP per intentar aprovar uns nous pressupostos. "La nostra voluntat també són uns pressupostos més socials, però sempre dins la realitat dels números", ha remarcat Turull. Segons ell, en cap cas es demanarà "un xec en blanc" de la CUP, tot i que ha advertit a l'esquerra anticapitalista que, sense pressupostos, el Govern no tindrà capacitat per impulsar les estructures d'estat necessàries per al projecte independentista. Turull s'ha reunit durant una hora amb Carles Puigdemont al despatx del president de la Generalitat. Ha estat la última de les reunions previstes per Puigdemont en la primera ronda de contactes que manté amb els diferents grups parlamentaris des que va prendre possessió del càrrec. En la reunió, Turull i Puigdemont s'han comminat a impulsar "el mandat democràtic del 27-S", tot i que han reconegut que no serà fàcil pels "entrebancs" que continuarà posant l'Estat. "No serà fàcil, però la nostra lògica és fer-ho bé per fer-ho possible", ha conclòs. | Política | Govern |
Els preus baixen vuit dècimes al juliol a Lleida i fixen la inflació en el 2,6%, tres dècimes més que la taxa catalana. El cost dels carburants i de l'electricitat continuen impulsant l'encariment de la vida per sobre del 2% per tercer mes consecutiu. Els preus van caure vuit dècimes al juliol en relació al juny a la demarcació de Lleida i van deixar la inflació anual en el 2,6%, segons ha informat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La taxa registrada a Lleida és tres dècimes superior a la del conjunt de Catalunya (2,3%) i supera en quatre dècimes a la xifra d'inflació anual del conjunt de l'estat espanyol (2,2%). La inflació anual del juliol se situa una dècima per sota de la taxa anual registrada al juny al conjunt de comarques lleidatanes. Lleida ha registrat la mateixa inflació que Girona i Tarragona mentre que la de Barcelona s'ha situat per sota, en el 2,2%. L'IPC català continua la tendència iniciada al maig amb l'increment de preus dels carburants i els lubricants, els derivats del petroli, i la pujada de preus de les fruites fresques de temporada. A Catalunya, els preus al juliol van baixar sis dècimes en relació al juny per l'impacte de les rebaixes d'estiu. Els preus que més van augmentar van ser els del transport -subgrup que inclou els carburants- amb una pujada anual del 5,9% a Lleida i de l'habitatge, l'aigua, l'electricitat, el gas i altres combustibles que van pujar un 5,9%. Es tracta del tercer mes consecutiu amb una taxa d'inflació superior al 2% (al juny va ser del 2,7% i al maig del 2,4%) mentre que a l'abril se situava en l'1,3%. | Economia | Comerç |
La CUP, als comuns: “No ens robeu el referèndum; no és una mobilització. I si ho feu, Roma no paga traïdors”. Nuet, Fachin i Asens afirmen que el referèndum també beneficiarà l'Estat i fan una crida perquè la gent vagi a votar l'1-O. L’acte unitari final de la campanya de l’1-O ha reunit a partits del ‘sí’ a la independència com el PDeCAT, ERC i la CUP, o a formacions sobiranistes però no obertament independentistes, com Podem, Catalunya en Comú o EUiA. Al seu discurs, la diputada de la CUP Mireia Boya ha volgut enviar precisament un missatge clar a l’espai dels comuns. “Prengueu partit. No ens robeu el referèndum, no us apropieu del diumenge, no és una mobilització, volem declarar la independència. I si ho feu, Roma no paga traïdors. Tindrem memòria i no us ho perdonarem mai”, ha avisat. Boya, però, ha parlat just després que els representants d’aquestes formacions, que han apel·lat al vot i a defensar els col·legis electorals, i han afirmat que el referèndum també beneficiarà l'Estat. | Política | Partits |
Fibracat invertirà 18 MEUR fins l'any 2020 per convertir-se en l'operador de telecomunicacions de referència a Catalunya. L'empresa manresana ha signat un acord per disposar de cobertura pròpia a les principals ciutats del país. L'operadora catalana Fibracat ha engegat un projecte d'expansió per tal de convertir-se en l'operador nacional de referència a tot Catalunya, tal com Euskaltel ho és al País Basc. L'empresa familiar va néixer a Manresa l'any 2013 i, des d'aleshores, s'ha convertit en líder absolut a la comarca del Bages. L'any 2018 preveu fer un salt a quatre comarques de la Catalunya Central: Osona, Anoia, Berguedà i Solsonès i, de cara al 2020, estarà present a les quatre províncies del país i a les principals ciutats catalanes. Per fer-ho, l'empresa ha signat un acord que li permetrà tenir cobertura pròpia i, per tant, tindrà capacitat per gestionar directament tots els seus clients. Això, segons ha explicat a l'ACN la seva directora comercial, Meritxell Bautista, els permetrà ser "més agressius i competitius", de tal manera que es convertiran en competència directa dels tres grans operadors que hi ha a Catalunya: Movistar, Orange i Vodafone. Fibracat va néixer l'any 2013 fruit d'una empresa familiar. De les principals queixes dels clients vers les grans operadores estatals, l'empresa manresana va decidir convertir-les en el seus punts forts i, entre altres coses, garanteix "tracte humà i directe, competitivitat, innovació i independència, a més de catalanitat". Es tracta d'una empresa catalana que posa en valor aquest aspecte i que, per exemple, s'expressa en el fet que el número d'atenció als seus clients és el 1711, any en què el castell de Cardona va resistir un setge de més d'11.000 soldats de l'exèrcit borbònic, el més ben preparat del moment. Des de l'any 2013, Fibracat s'ha convertit en líder absolut al Bages. Un dels seus plats forts és la fibra òptica, que ja ha estès a quatre poblacions de la comarca i que, a finals d'any, preveu arribar fins a la vintena de poblacions del Bages. De fet, l'any 2015, Fibracat va convertir Manresa en una de les cinc ciutats europees amb més velocitat d'Internet, i va ser la primera companyia del món a oferir 1.000 Mbps a particulars. A la capital del Bages, Fibracat ja és líder amb una quota de mercat del 21%, mentre que en altres pobles de la comarca ja ha superat aquesta xifra. En fibra òptica, l'empresa ja té més de 6.000 clients i preveu tancar el 2020 amb més de 50.000. En algunes poblacions on ja s'ha estès, l'empresa té de mitjana el 20% de la quota de mercat. Ara, l'empresa ha tancat un acord que li permetrà disposar de cobertura pròpia a tot el país. Fet que li permetrà estendre's per tot Catalunya. Així, l'operadora de telefonia mòbil preveu saltar a quatre comarques de la Catalunya Central de cara al 2018 (Anoia, Berguedà, Osona i Solsonès) i l'any 2020 estarà present a 52 poblacions de tot Catalunya. Per fer-ho, l'empresa preveu invertir un total de 18 MEUR fins al 2020. Actualment, Fibracat té una plantilla de 38 treballadors i preveu arribar als 100 treballadors l'any 2020. Tots els seus treballadors són directes i la majoria contractats de les poblacions on s'estén. El 60% són tècnics i instal·ladors. Pel que fa a la facturació, l'empresa va tancar el seu primer any, el 2013, facturant 1 MEUR, i preveu tancar el 2020 amb més de 20 MEUR, un 2.000% més. Això serà possible, segons ha explicat Bautista, gràcies a la seva oferta global d'Internet de màxima velocitat (200, 500 i 1.000 Mbps), telefonia fixa i mòbil (amb xarxa 4G pròpia preparada per a la futura 5G) i televisió per mitjà de televisors convencionals, smartTV i qualsevol dispositiu online. De fet, en les properes setmanes presentarà la nova aplicació de Fibracat TV, amb la qual tots els clients podran veure la televisió, amb continguts premium i a la carta, des de qualsevol lloc del món. | Economia | Empresa |
AMPLIACIÓ:Barcelona impulsa l'Oportunity Week per "pal·liar" els efectes de les cancel·lacions del MWC. El pla del consistori i els agents econòmics vol incentivar el turisme a la ciutat durant la setmana del congrés. L'Ajuntament de Barcelona i els agents econòmics de la ciutat han impulsat la Barcelona Opportunity Week per "pal·liar" els efectes de la suspensió del Mobile World Congress (MWC). Aquesta oferta turística conjunta pretén evitar "al màxim possible" les cancel·lacions de reserves i incentivar el turisme a la ciutat durant la setmana en la qual s'havia de celebrar el congrés de telefonia mòbil. Així ho ha assegurat el tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, després de reunir-se amb representants del teixit econòmic de la ciutat. El consistori ha reiterat també el suport a l'esdeveniment alternatiu al 4YFN, impulsat per Barcelona Tech City, que no se celebrarà al recinte firal. Sota el paraigua de la Barcelona Opportunity Week, l'Ajuntament preveu "fomentar" les activitats celebrades al marge del MWC i llançar un paquet d'ofertes culturals, hoteleres i de restauració. L'objectiu és donar als turistes i congressistes "incentius per venir" a Barcelona o per "no cancel·lar" les reserves fetes entre el 24 i el 27 de febrer. "Volem esmorteir l'impacte que pugui tenir per la ciutat" la cancel·lació del MWC, ha afirmat el tinent d'alcaldia. La iniciativa estarà impulsada pel consorci publico-privat Turisme de Barcelona i els detalls es coneixeran la setmana vinent. En aquest sentit, Collboni ha reiterat el suport del consistori al congrés alternatiu d''start-ups' batejat com a Barcelona Tech Spirit. L'esdeveniment preveu "mantenir al màxim possible les activitats amb inversors i empreses tecnològiques" organitzades en paral·lel al congrés d'emprenedoria, després de la suspensió del 4YFN. "Aquestes dues iniciatives són dues reaccions amb positiu que fan els sectors econòmics de la ciutat", ha assegurat Collboni. "No ens volem mirar al mirall i lamentar la cancel·lació, sinó aixecar-nos i omplir de contingut la setmana", ha afegit apel·lant a "l'esperit barceloní". Els sectors econòmics valoren positivament la proposta La setmana que ve s'ha convocat una altra reunió entre l'Ajuntament de Barcelona i els sectors del teixit econòmic de la ciutat per mirar "d'omplir" la setmana del MWC "amb activitats que puguin afavorir els sectors més perjudicats", segons ha explicat el president del Gremi de Restauració, Pere Chias. Chias s'ha referit a "fórmules" d'activació del comerç i la restauració, amb una proposta que parteix d'uns preus "atractius". El president del Gremi de Restauració ha xifrat l'impacte de la cancel·lació entre 25 milions i 35 milions d'euros però ha negat la reclamació d'indemnitzacions. "Tots els que tenim comerç sabem que un dia pot ploure més del compte i aquí hem tingut una setmana que ha plogut molt", ha lamentat. En la mateixa línia, el president d'Apartur, Enrique Alcántara, ha valorat positivament "l'empenta del sector privat a una velocitat fantàstica per aconseguir salvar la setmana del MWC". | Economia | Noves tecnologies |
La SEIMC proposa augmentar de tres a cinc dies sense símptomes el requisit per a l'alta a professionals sanitaris. L'entitat apunta que el virus pot estar al cos més temps i que això pot fer replantejar-se l'estratègia actual. La Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC) ha proposat augmentar de tres a cinc els dies que han de passar perquè el personal sanitari rebi l'alta després de passar el coronavirus. Una altra alternativa seria fer un test microbiològic per determinar si la infecció ha passat o si hi ha immunització. En un document difós aquest dimarts, la SEIMC explica que l'ARN viral es pot detectar durant períodes que poden superar els 15 dies en mostres respiratòries i fins a un mes als excrements de pacients amb covid-19. Això els fa "replantejar-se" si l'estratègia de dos proves PCR negatives amb un interval de més de 24 hores en personal sanitari sense simptomatologia per a donar l'alta és l'adequada. El document considera que les autoritats sanitàries han de tenir en compte diversos factors a l'hora de decidir l'alta hospitalària de personal sanitari amb coronavirus com són la capacitat existent del sistema de salut, els recursos de diagnòstic de laboratori i la situació epidemiològica en el moment de realitzar una recomanació. Ara per ara, entre els criteris del Centre per al Control i la Prevenció de Malalties n'hi ha que no es basen en proves com esperar com a mínim tres dies des de la recuperació, definida com l'absència de febre sense medicaments i la millora dels símptomes respiratoris. La SEIMC ha explicat que els sistemes d'atenció mèdica i les autoritats de salut estatals o autonòmiques poden determinar que les normes establertes –dos proves PCR amb una diferència de més de 24 hores- per donar d'alta un pacient no poden seguir-se per la necessitat de mitigar l'escassetat de personal sanitari. D'altra banda, es recomana que un cop donada l'alta, el treballador que s'incorpori ho ha de fer fent ús de la mascareta en tot moment mentre estigui al centre de salut fins que tots els símptomes hagin desaparegut per complet o fins a 14 dies després de l'inici de la malaltia, el que sigui més llarg. També s'ha de seguir estrictament la higiene de mans i respiratòria, autocontrolar els símptomes i buscar una reevaluació per part de salut laboral si els símptomes reapareixen i estar restringit el seu contacte amb pacients greument immunocompromesos fins a 14 dies després de la finalització de la simptomatologia. | Societat | Salut |
Saquegen la Llar del Jubilat de Valls a plena llum de dia. Els lladres actuen de forma reiterada sense miraments i s’emporten mobiliari del magatzem. Uns lladres saquegen l'antiga Llar del Jubilat de Valls, a plena de llum de dia. Segons ha pogut saber l’ACN, els individus haurien anat accedint de forma reiterada a l’interior de l’edifici, actualment en desús, a través de la porta posterior del magatzem, d’on s’haurien endut mobiliari i material divers. Fonts policials afirmen no tenir-se coneixement i que investigaran els fets. Vianants que ho han presenciat asseguren que els lladres actuen a plaer, sense miraments, traginant piles de cadires al coll i fins i tot carregant el maleter d’un vehicle. L'edifici de la Llar del Jubilat es va desallotjar fa més de deu anys per dur-hi a terme unes obres de reforma. Els jubilats ocupen provisionalment un espai habilitat a l’estació d’autobusos. | Societat | Successos |
Fracassa l'intent de JxCat, ERC, Torrent i els presos a Lledoners per tancar un acord sobre la suspensió dels diputats. Tots els actors s'emplacen a continuar negociant els propers dies. Sense acord. La cimera de JxCat, ERC, el president de Parlament, Roger Torrent, amb els diputats presos a Lledoners ha fracassat, ja que ha acabat sense acord sobre l'aplicació de la suspensió dels diputats, dictada pel jutge del Suprem Pablo Llarena. Tal com ha pogut saber l'ACN, els diferents actors han constatat que l'entesa no arribaria aquest dimecres i s'han emplaçat a continuar negociant els propers dies. JxCat, amb contacte permanent amb Waterloo -on resident el seu líder, Carles Puigdemont-, manté que no els diputats implicats no poden restar suspesos ni es poden substituir temporalment, i molt menys l'expresident del Govern. De la seva banda, ERC vol aplicar la mateixa mesura a tots els implicats, sense excepcions, encara que aquesta passi per una suspensió temporal. L'intent d'acord no s'ha consumat avui, però diferents fonts consultades dels dos grups parlamentaris confien en que arribi abans del ple de debat de política general, programat pels dies 2, 3 i 4 d'octubre. | Política | Parlament |
Un informe alerta que la majoria de les nenes espanyoles abandona l'esport durant l'adolescència. L'estudi adverteix que aquest fet tindrà conseqüències negatives en la seva salut física i mental present i futura. L'onzena edició de l'informe FAROS de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona alerta que la majoria de les nenes espanyoles abandona l'esport durant l'adolescència i no practica l'activitat física recomanada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). L'estudi 'Salut i esport en femení. La importància de mantenir-se activa des de la infància' adverteix, a més, que aquest abandonament tindrà conseqüències negatives en la seva salut física i mental present i futura. Els responsables del treball afirmen que l'oferta d'activitat esportiva per a la població infantil està "condicionada encara" per valors socioculturals i estereotips que influeixen en l'elecció de les nenes, i proposen transformar l'educació física a les escoles i coordinar les tasques i activitats que s'hi fan amb les que es fan al pati. En global, la pràctica de l'esport ha augmentat, però l'estudi evidencia que les nenes en fan menys que els nens i que el deixen abans. Per exemple, segons l'informe als 6 anys el percentatge de nens que realitza una pràctica esportiva és un 6,9% superior al percentatge de nenes. Aquest fet, indiquen els autors del treball, és atribuïble a les diferències socioculturals que "encara persisteixen" a la societat i que incideixen a l'hora de decidir les activitats extraescolars. Un altre punt que posa de manifest l'informe és que en el moment del pas de l'educació primària a secundària, que coincideix amb l'entrada en l'adolescència, es produeix un "abandonament generalitzat" de la pràctica esportiva. El percentatge d'abandonament, però, és "molt superior" en el cas de les nenes: d'un 13% respecte a un 5,9% en els nens. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix que les nenes i els nens, sense distinció de gènere, amb edats compreses entre els 5 i 17 anys han d'acumular cada dia 60 minuts d'activitat física moderada o vigorosa aeròbica (caminar, córrer, ballar, pedalar...) als quals s'han d'afegir, tres cops per setmana, activitats vigoroses per enfortir músculs i ossos (grimpar, saltar a la corda o utilitzar els equipaments dels parcs de joc). | Societat | Esports |
AMPLIACIÓ:Barcelona descarta implementar la D30 per la Diagonal. La tinenta d'alcalde d'Urbanisme ha afirmat que la Diagonal "necessita" un tramvia i això no es substitueix amb un autobús". L'Ajuntament de Barcelona descarta definitivament la incorporació de la línia de bus D30 que havia d'unir la Diagonal en la seva totalitat dins la nova xarxa de bus ortogonal. Segons la tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, "el que necessita la Diagonal" per unir la ciutat i l'àrea metropolitana "és un tramvia i això no es substitueix amb un autobús". Per aquest motiu, l'aposta del govern es manté ferma en l'aposta per a la connexió del tramvia per la Diagonal i esborra la línia de bus que el Grup Demòcrata havia dibuixat en el mapa de busos ortogonal i que ha reclamat durant aquest mandat. El director de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Adrià Gomila, ha assegurat que "no passarà gaire temps" abans no hi hagi "una millora del servei de transport públic a la Diagonal". En paral·lel, l'Ajuntament de Barcelona preveu seguir desplegant la xarxa de busos ortogonals a partir d'aquest mes de juny amb la incorporació de tres noves línies. En primer lloc hi haurà la D50 que unirà el Paral·lel amb Ciutat Meridiana i substituirà a les línies 50 i 51 i una part del trajecte que també feia la 24. La seva freqüència de pas serà de 8 minuts en horari laboral. Aquesta línia s'ha sumat a la xarxa després de les peticions veïnals i possibilita la connexió amb un gran nombre de busos verticals i horitzontals. Per altra banda, el 25 de juny també començarà a circular la V9 entre el Poble-Sec i Sarrià que substituirà a la 41 i a la 66. El nou trajecte pujarà per Entença fins a la ronda de Dalt i baixarà pel carrer de Viladomat. L'objectiu és poder millorar la connexió que tenen molts centres escolars que hi ha a la zona de Sarrià i que a dia d'avui no compten amb un bon model de transport públic. La tercera de les línies que l'Ajuntament posarà en funcionament aquest estiu és la V33 que connectarà el Fòrum amb Santa Coloma de Gramanet. Sanz ha destacat que amb aquesta línia hi ha una voluntat de projectar una mirada "cap enfora" de la ciutat i connectar amb altres municipis de l'àrea metropolitana. L'entrada en funcionament de la V33 substituirà les línies 42 i 143 i modificarà part del recorregut de la B23. Però a banda d'aquestes tres noves rutes, el govern local preveu impulsar les cinc línies que falten per completar la xarxa de bus ortogonal projectada per l'equip d'Ada Colau. Es preveu que de cara a la tardor també es pugui començar a posar en funcionament aquestes línies i tancar el 2018 amb un 95% de la població "que tindrà la nova xarxa a tocar de casa" amb una parada de bus "a menys de 300 metres". A banda de les noves línies que es posen en funcionament, des de l'Ajuntament també s'ha treballat per millorar la mobilitat dels autobusos i per això ha construït 9,5 km de carrils bus repartits en 10 trams diferents. Es tracta de reordenar els carrils de circulació d'alguns carrers de forma total o parcial per deixar espai als busos. Per altra banda, també s'han instal·lat set nous semàfors amb fase exclusiva per a autobusos, l'adequació de deu cruïlles amb semàfors i cinc cruïlles més en què s'ha adaptat el sistema semafòric per facilitar el trànsit del transport públic. Una vegada s'hagi completat el desplegament de la nova xarxa de busos a la ciutat de Barcelona, la capital tindrà 8 línies horitzontals, 17 de verticals, 3 de diagonals i 43 de convencionals. A més, caldrà sumar-hi les 27 rutes que hi ha de busos de barri i línies de proximitat. | Economia | Mobilitat |
Els onze diputats del PPC adrecen individualment al Parlament un escrit contra la Junta de Portaveus de dimarts. Albiol titlla Forcadell de 'tifosi' i no descarta des del partit enviar recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC). Els onze diputats del PPC elegits en les eleccions del 27-S entren aquest dilluns al registre del Parlament un escrit per instar que no se celebri la Junta de Portaveus convocada per Carme Forcadell aquest dimarts. En un contacte informatiu, Xavier García Albiol assegura que es tracta d'una acció d''enorme gravetat' perquè "vulnera els drets" dels diputats populars, que encara no s'han constituït com a grup parlamentari. Ha anat més enllà i ha titllat la presidenta de la Cambra catalana de "tifosi", nom amb què es coneixen a Itàlia els seguidors esportius més radicals. Denuncia, a més, que junt amb els "seus companys de viatge de CDC, ERC i CUP", Forcadell intenta "saltar-se les normes". | Política | Parlament |
Coscubiela diu que Junqueras ha volgut “retre vassallatge a Montoro i a la CUP” alhora i ha fracassat. El portaveu de CSQEP acusa el vicepresident d’utilitzar “mentides i intentant intimidar emocionalment” als contraris als pressupostos. El portaveu de Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP) al Parlament, Joan Coscubiela, ha intervingut en el debat d’aquest dimecres per defensar l’esmena a la totalitat que el seu grup ha presentat al projecte de pressupostos del Govern per al 2016. En el seu discurs, Coscubiela ha carregat contra els comptes per ser la mostra que el vicepresident, Oriol Junqueras, ha intentat “retre vassallatge” tant al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, com a la CUP, i fer-ho a la vegada. “Això aguanta el regat curt però no tota la legislatura. No es pot dir una cosa i fer la contrària”, ha dit, tot qualificant els comptes presentats de “continuistes” i criticar que s’hagin volgut vendre “com a rupturistes”. A més, Coscubiela ha carregat contra Junqueras pel to de la seva intervenció al ple de totalitat, i l’ha acusat d’haver “utilitzat mentides i intentat intimidar emocionalment” els ciutadans i els grups que han presentat esmena per tombar els pressupostos. | Política | Partits |
La Fira de Sant Ermengol de la Seu d'Urgell genera un impacte econòmic de més de set milions d'euros. Un estudi situa la xifra de visitants de la passada edició en 55.000, majoritàriament gent vinguda de les comarques de Barcelona. L'Ajuntament del Seu d'Urgell ha fet públiques les dades d'un estudi sobre l'impacte econòmic de la Fira de Sant Ermengol, que inclou la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, amb dades de l'any 2017. Entre les conclusions més destacades hi ha que l'esdeveniment mil·lenari genera 7,3 milions d'euros, cosa que suposa, segons l'alcalde de la Seu, Albert Batalla, que "de cada euro invertit en el pressupost de la Fira, es produeix un retorn de 39 euros". Batalla també ha xifrat en 55.000 persones el públic visitant l'edició passada, una xifra que diu que "pot ser similar a la d'aquesta edició". Batalla ha dit que la Fira enguany ha durat tres dies, com l'any passat, una fórmula que debatran amb els formatgers per veure "com orientem la propera edició de la Fira". | Economia | Agroalimentació |
L'epidèmia de grip a Catalunya, a punt d'acabar-se. La taxa d'incidència del virus frega el nivell epidèmic la darrera setmana. L'epidèmia de grip a Catalunya s'acosta al seu final, després que la darrera setmana, la taxa d'incidència del virus s'hagi situat en 119,47 casos per 100.000 habitants, a tocar del llindar epidèmic que enguany és de 110,7 casos. Segons el Pla d'Informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC), entre el 25 de febrer i l'1 de març, la malaltia va remetre en tots els grups d'edat, excepte en el de majors de 64 anys, que s'ha incrementat lleugerament. En aquest període, hi ha hagut 16 ingressos hospitalaris de casos greus per virus als hospitals sentinella, i ja són 986 des de principi de temporada. El 21% han requerit ingrés a l'UCI i un 71,7% no estaven vacunats, majoritàriament (56%) entre 65 i 100 anys. Des del PIDIRAC, es calcula que les dues primeres setmanes, l'activitat grupal disminuirà en conjunt a totes les regions, i assolirà un nivell basal d'activitat excepte en algunes regions, on encara es mantindria el nivell baix. Entre el 15 i el 3 de març, els hospitals han atès un total de 72.073 urgències, de les quals 7.716 han requerit ingrés hospitalari, el 10,7% del total. Respecte la setmana anterior, les urgències ateses als hospitals han disminuït un 0,34% i els ingressos hospitalaris han disminuït un 0,22%. En comparació a la mateixa setmana de l'any 2018, l'activitat urgent ha augmentat un 5,29% i el nombre d'ingressos ha disminuït un 1,18%. Pràcticament el 80% de les urgències són pacients adults, mentre que la resta és població pediàtrica. La proporció de pacients pediàtrics també ha disminuït un 0,94%. Tot i això, les hospitals han atès 26.901 visites de major gravetat, el 37,32% de les urgències, un 0,02% més que l'anterior. Els equips d'atenció primària han atès 889.284 visites, 0,06% menys que la setmana anterior, mentre que els CUAP han atès 22.058 visites, un 3,07% menys que la setmana anterior. Les consultes al 061 CatSalut Respon, que ha requerit atenció d'un metge a domicili també han disminuït lleugerament respecte la setmana anterior. | Societat | Salut |
El Saló Ocasió tanca el primer cap de setmana amb bones perspectives de negoci. Estan a la venda més de 2.500 cotxes semi-nous amb descomptes de fins al 30%. El Saló Ocasió tanca el primer cap de setmana amb bones perspectives de negoci. Des de dissabte, i fins al 8 de desembre, hi ha a Fira de Barcelona més de 2.500 cotxes semi-nous a la venda, un 25% més que en l'anterior edició. El saló compta amb un total de 34 marques, esdevenint el concessionari més gran de vehicles d'ocasió de Barcelona i la seva àrea d'influència. El director comercial del Gremi del Motor, Vicenç Cascajo, explica que hi ha "molt interès" per part del públic gràcies als importants descomptes que s'ofereixen, que arriben fins al 30% en molts casos. "Hi ha comprador de cotxe gran, petit o familiar. El mercat té moltíssima gamma i la gent busca cotxes de tot tipus", comenta. | Economia | Comerç |
Albiol: "El MWC i l'Estat treballen per interconnectar, mentre el Govern intenta desconnectar i crear fronteres". El líder del PPC diu que només quan Catalunya "va de la mà de la resta d'Espanya" aconsegueix ser "imbatible", i posa d'exemple el Mobile. El coordinador general del PPC, Xavier García Albiol, ha visitat aquest dilluns el MWC, que s'ha inaugurat aquest mateix matí. El popular ha aprofitat el que suposa aquesta gran trobada tecnològica per arremetre contra el Govern i els seus plans independentistes. "El MWC pretén interconnectar tot el món, totes les cultures i tots els països. I mentre el govern d'Espanya i el Mobile treballen en aquesta direcció, el Govern intenta desconnectar, intentar ser més petits i crear fronteres", ha etzibat en declaracions a la premsa abans d'entrar a la fira. Així, ha "recomanat" als independentistes "que es donin una volta" pel MWC "perquè potser agafen unes idees de cap a on va el món". I és que Albiol creu que només "quan Catalunya va de la mà de la resta d'Espanya, és imbatible". "En canvi, quan es dedica a dividir i restar, només aconsegueix que els rebi un ministre de Cambotja", ha conclòs. | Política | Partits |
Carme Elias i Vicky Peña protagonitzen 'Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford?' al Teatre Akadèmia. L'obra dirigida per Guido Torlonia s'estrenarà el 27 de febrer i estarà en cartell fins el 31 de març. Les actrius Carme Elias i Vicky Peña protagonitzen 'Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford?' del francès Jean Marboeuf al Teatre Akadèmia. L'obra, una producció pròpia del Teatre Akadèmia, està dirigida pel seu director artístic Guido Torlonia, que ha aconseguit unir per primera vegada sobre l'escenari a Elias, en el paper de Bette Davis, i a Peña, en el paper de Joan Crawford. 'Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford?' s'estrenarà el 27 de febrer al Teatre Akadèmia i estarà en cartell fins el 31 de març, amb les entrades de la primera setmana gairebé exhaurides. L'espectacle imagina una correspondència fictícia i plena d'ironia a partir dels fets i anècdotes reals que se succeïen en la turmentosa relació entre Davis i Crawford durant el rodatge de 'What Ever Happened to Baby Jane?' L'enemistat entre les actrius Bette Davis i Joan Crawford va traspassar les pantalles i ara arriba a la cartellera teatral de Barcelona de la mà del Teatre Akadèmia. La traducció del text corre a càrrec de Joan Casas, l'espai escènic de Sebastià Brosa i Paula Bosch, i la caracterització de les actrius à càrrec d'Helena Fenoy i Marta Ferrer. | Cultura | Teatre |
Prop del 28% dels accidents amb víctimes mortals o greus van ser causats per distraccions el 2016. 153 persones van morir a les carreteres catalanes de l'1 de gener al 31 de desembre de l'any passat, quan es van produir 125 sinistres. Prop del 28% dels accidents amb víctimes mortals o greus a les carreteres catalanes van ser causats el 2016 per distraccions, que es mantenen com el primer factor concurrent de la sinistralitat. Bona part de les distraccions al volant són per l'ús dels dispositius mòbils. El consum d'alcohol, drogues i psicofàrmacs que afecten la percepció del risc és una altra de les causes d'accident, així com la infracció de les normes de circulació. El Govern ha analitzat aquest dimarts en el marc del Consell Executiu les dades de sinistralitat a la xarxa viària interurbana del 2016, en què 153 persones van morir a les carreteres catalanes, un 13,1% menys respecte al 2015, amb 176 víctimes mortals. Pel que fa al nombre d'accidents mortals, entre l'1 de gener i el 31 de desembre de l'any passat es van produir 125 accidents mortals. Es tracta de la xifra més baixa registrada a Catalunya i marca un descens del 20,09% respecte al 2015, quan n'hi va haver 158, i del 41% respecte al 2010, amb 212. La sinistralitat del 2016 ha estat marcada per l'accident d'un autocar a Freginals (Montsià) a l'AP-7 el 20 de març, amb tretze víctimes mortals i 36 ferits de diversa consideració, i pel de Pont de Molins (Alt Empordà) el 2 d'abril, en què van perdre la vida set persones en una topada frontal entre dos turismes a la N-II. El 6 de desembre, tres persones de la mateixa família, una nena i dues dones, una d'elles embarassada, van morir en un accident en una pista asfaltada al pantà de Susqueda (la Selva). Amb relació al 2010, any de referència per als objectius del Pla de Seguretat Viària (PSV) 2014-2016, el nombre de víctimes mortals ha baixat un 37,8%, ja que en aquell any hi van haver 246 persones mortes per accident de trànsit en zona interurbana. Aquest descens del 37,8% supera, pel que fa a la xarxa viària interurbana, l'objectiu de reducció fixat pel pla, que és d’un 30% per al conjunt de la zona interurbana i urbana. | Societat | Trànsit |
El pla de represa de les biblioteques preveu que els equipaments del Segrià continuïn prestant servei com fins ara. Sí es restringeix a deu persones el nombre de participants a les activitats que s'hi organitzin. El pla de represa de les biblioteques preveu que els equipaments del Segrià continuïn prestant servei com ho han estat fins ara, malgrat el confinament de la comarca pels rebrots de covid-19. El Govern ha indicat que hauran d’extremar les mesures de seguretat recollides al pla, principalment la distància de seguretat, la higiene de mans i l'ús obligatori de la mascareta, i ha afegit que en aplicació de la normativa aplicada per aquesta comarca es restringeix el nombre de persones que podran participar en les activitats a un màxim de 10 persones. També s’ha recomanat a les biblioteques que mantinguin el sistema de cita prèvia o registre de visites per garantir el compliment del protocol. En l'àmbit general, el pla de represa sectorial permet que les biblioteques recuperin tots els serveis habituals, “mantenint igualment els nivells de seguretat”. Una novetat que estableix és que la quarantena obligatòria dels documents es fixa en 48 hores. El pla també recull les mesures de caràcter general exigibles en tots els equipaments públics, com ara minimitzar els contactes socials diaris, mantenir la distància interpersonal, ús de la mascareta, preferència dels espais a l'aire lliure per fer activitats, ventilació correcte dels espais tancats i neteja i desinfecció de superfícies. | Cultura | Equipaments i patrimoni |
Aterratge d’emergència d’una avioneta en una àrea de descans de l’AP-7 a Cardedeu. L’incident no ha deixat ferits i no ha afectat la circulació a l’autopista. Una avioneta ha fet un aterratge d’emergència aquest diumenge a la tarda en una àrea de descans de l’AP-7 a Cardedeu (Vallès Oriental). Segons ha informat la Direcció General de Protecció Civil (DGPC), l’avís de la incidència s’ha rebut pels voltants de les 14.30 hores d’aquest diumenge a l’àrea de descans situada al quilòmetre 122 de l’AP-7, entre Llinars del Vallès i Cardedeu i a tocar de la sortida 12. Per causes que encara es desconeixen, una avioneta de quatre places s’ha vist obligada a fer un aterratge d’emergència a l’àrea de descans, en sentit Barcelona. La perícia del pilot ha fet que l’aeronau no trepitgés l’autopista i, per tant, no s’ha vist afectada la circulació de vehicles. No hi ha hagut ferits. La concessionària ACESA ha activat en alerta el pla d’autoprotecció i l’ha desactivat en poc més de mitja hora. | Societat | Successos |
El PSC assegura que el conflicte amb el PSOE està en “vies de solució” i reclama “paciència” i “intel·ligència”. Illa saluda la candidatura de Sánchez com la de qualsevol altre militant i reitera la seva aposta per la neutralitat. El PSC ha assegurat que el conflicte amb el PSOE pel vot diferenciat en la investidura de Mariano Rajoy està en “vies de solució” però ha reclamat “paciència” i “intel·ligència”, en paraules de la representant dels socialistes catalans en la gestora del partit espanyol, Teresa Cunillera. La socialista es va incorporar a la gestora la setmana passada i ha assegurat que la reunió va ser “cordial i efectiva”. Ha dit també que la voluntat d’entesa és mútua i per tant ha valorat que “el que comença amb bon ambient només pot acabar bé”. D’altra banda, el secretari d’Organització, Salvador Illa, ha saludat la candidatura de Pedro Sánchez a les primàries del PSOE com la de qualsevol altre militant i ha reiterat l’”escrupolosa” neutralitat del PSC. Cunillera ha reconegut que el vot diferenciat dels diputats del PSC va suposar un punt de conflicte amb ell PSOE però ha reivindicat que es donaran el temps que faci falta per “teixir complicitats” i trobar una solució de consens. Ha recordat que fins ara ja s’ha fet així i ha reivindicat que el procés d’unitat que va donar com a resultat el partit “no va ser fàcil”. Davant d’això, ha dit que hi posaran la “mateixa dedicació, paciència i intel·ligència” per ta que el resultat al que s’arribi serveixi per continuar treballant plegats. “Si estiguéssim d’acord no caldria que ens reuníssim, justament perquè tenim visions diferents ens hem de reunir tants cops com faci falta”, ha declarat. La comissió bilateral entre PSC i PSOE per tractar aquesta qüestió es va reunir per darrer cop divendres i d’aquesta no en va sortir cap acord concret. Illa, que és un dels participants, ha afirmat que de la trobada no van sortir “ni reforçats ni debilitats” i ha afegit que mai han pensat que el PSC no participaria en l’elecció del primer secretari del PSOE. El secretari d’Ortgantizació també ha augurat que “no hi haurà una mala resolució”, mostrant-se així convençut que hi haurà acord. De moment, ha afirmat que no hi ha dates concretes fixades per a futures reunions de la comissió. Com Cunillera, ha donat més importància “a fer les coses ben fetes i no a fer-les ràpid” i ha explicat que en la trobada van intercanviar punts de vista i propostes. Illa ha dit que no donaran a conèixer el resultat fins que no s’hagin resolt tots els treballs interns que estan duent a terme. | Política | Partits |
Els taxistes avisen al Govern que li donen una “treva” i no descarten protestar pel Mobile “si no compleix”. El portaveu d'Elite Taxi, 'Tito' Álvarez, creu que Uber i Cabify no seguiran la normativa. El portaveu d’Elite Taxi, Alberto ‘Tito’ Álvarez, ha avisat que els taxistes donen una "treva" però que “si la Generalitat no compleix tornarem als carrers”. En una roda de premsa per valorar la decisió del sector d'acceptar la proposta del govern per regular els serveis VTC, Álvarez ha obert la porta a manifestar-se durant el Mobile World Congress; precisament una de les línies vermelles que va posar la Generalitat per negociar amb els taxistes. Álvarez s’ha mostrat satisfet amb l’acord, que entre altres punts preveu un mínim d’una hora d'antelació per contractar serveis VTC. També s’ha mostrat escèptic pel que fa el compliment de la normativa per part d’Uber i Cabify. | Economia | Mobilitat |
Torra no té "gaire esperances" que Sánchez negociï l'autodeterminació per aprovar els pressupostos de l'Estat. El president català manté el seu no als comptes i creu que el govern espanyol els prorrogarà. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha admès aquest diumenge que "no té gaire esperances" que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, accedeixi a negociar l'exercici del dret a l'autodeterminació tal com li reclama per donar suport als pressupostos generals de l'Estat. En una atenció als mitjans a Sant Francisco (Estats Units d'Amèrica), el cap del Govern ha lamentat que a les reunions que s'han mantingut "no hi ha hagut cap avanç" al voltant d'aquesta qüestió. Per això, ha reiterat la negativa "inamovible" als números. "Sánchez ja ha dit que votem o no vol continuar fins el 2020. Entenc que els prorrogarà, està en el seu dret", ha sostingut. De nou, Torra ha recordat que "està disposat a seure i parlar on sigui" i ha apostat de nou per una mediació internacional. El president català ha recordat que per donar suport als pressupostos generals de l'Estat cal una "solució política per l'exercici del dret a l'autodeterminació". "Com passa sempre amb les reunions amb el govern espanyol, nosaltres anem amb tots els nostres papers i ells venen amb un full en blanc. Mai hi ha una resposta per a res, només una vaga intenció de diàleg. Necessitem concretar, i l'estat espanyol no ho ha fet", ha sostingut. "El nostre no als pressupostos continua sent inamovible", ha conclòs. | Política | Govern |
AMPLIACIÓ:Ajudar als nens a adaptar-se a les situacions d'estrès pot evitar el desenvolupament de trastorns mentals. Experts internacionals debaten aquest dimarts la influència a l'edat adulta de les experiències durant les etapes primerenques. Exposar-se a situacions d'estrès durant la gestació, en la primera infància o en l'adolescència no és innocu, sinó que pot tenir conseqüències en l'edat adulta sobretot en el desenvolupament de trastorns mentals. Si l' estrès és controlat, en canvi, els nens i joves l'aprenen a gestionar i desenvolupen resiliència. Així, es pot evitar precisament que es donin els trastorns més freqüents com la depressió i l'ansietat, però també l'addicció a drogues o la psicosis. La influència de les experiències viscudes al cap dels anys i el seu traspàs entre generacions són alguns dels temes experts internacionals debaten aquest dimarts al CosmoCaixa en una nova edició del B-Debate de l'Obra Social ''la Caixa''. Exposar davant de classe un treball pot generar angoixa i estrès a un infant. La situació però, amb un bon suport parental pot ser una bona eina per generar resiliència. Per exemple, si amb suport parental es fa una prova a casa, davant la família, amb feedback dels errors, i més endavant davant d'un petit grup, l'infant arribarà al dia de l'exposició oral davant un auditori més gran amb la situació controlada. És un exemple del que els investigadors consideren 'estrès positiu o adaptatiu'. Segons ha explicat Roser Nadal, investigadora de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona amb un progressió lenta i gradual a la situació difícil el nen aprèn a gestionar situacions estressants i pot fer ''reptes més complexes'' que el capaciten per estar davant de situacions cada vegada més estressants. L'explicació científica és que aquests petits reptes ajuden a madurar l'escorça prefrontal del cervell i permet anticipar el futur i controlar les emocions, i per tant, generar mecanismes de ''resiliència'' que ajudaran a afavorir la memòria, el rendiment cognitiu i altres processos biològics i a la llarga, procurar una millor salut mental en un futur. I és que, segons ha especificat Nadal, diferents estudis, practicats en rosegadors i primats, han demostrat que ajudar als nens a adaptar-se a les situacions d'estrès pot evitar el futur desenvolupament de trastorns mentals. Així, per Nadal, tot i ser positiu evitar que els petits s'enfrontin a situacions complexes com és la violència no s'han de deixar en ''una bombolla'' sinó que s'han d'exposar a estrès ''adaptatiu''. Per contra, quan un infant està sotmès a estrès tòxic, com ara el buylling escolar, els abusos, els maltractaments o fins i tot la negligència (és a dir, que els pares o el seu entorn no en faci cas), té més possibilitats de desenvolupar trastorns mentals ja que es crea un estat mental ''d'alt risc''. Cada persona reacciona diferent i no es pot associar un trastorn concret a cada estat d'estrès ja que caldria conèixer amb profunditat els mecanismes neurològics que ho provoquen. Són algunes de de les teories que es debaten aquest dimarts al B-Debate, una trobada d'experts internacionals organitzada per l'Obra Social ''la Caixa'' i Biocat, que introdueix també el concepte d'estrès positiu i els efectes que genera en la població més jove. També s'analitzarà, per exemple, els efectes a llarg termini de la medicació del TDAH que, més enllà de la possible sobrediagnosi, es considera una bona eina per evitar el fracàs escolar i les relacions socials dels infants que la pateixen. L'estrès entre generacions Els experts també apunten que l'estrès s'hereta i que per tant, si els avis han patit situacions traumàtiques es transmet a fills i néts. Tanmateix, els estudis també demostren que les intervencions positives, és a dir, en entorns positius, ajuden a superar-ho i per tant, a desenvolupar la resiliència necessària. En aquest sentit, també s'estudia la influència de l'estrès en l'etapa gestacional i fins i tot preconcepció. Nadal ha apuntat que l''estrès en adolescents es pot revertir amb intervencions positives durant aquesta etapa i evitar així, la seva influència en un futur nadó. | Societat | Salut |
AMPLIACIÓ:Societat Civil Catalana pronostica apagades elèctriques en cas d'una Catalunya independent. L'entitat avisa en un informe de l'enorme cost de desconnectar les centrals nuclears catalanes de l'entramat espanyol. Societat Civil Catalana ha fet públic aquest dilluns un informe elaborat per experts que pronostica apagades elèctriques en cas d'una Catalunya independent, ja que el 50% de l'energia elèctrica que consumeixen els catalans procedeix de les tres centrals nuclears en funcionament i, segons els autors de l'estudi, seria molt complicat desconnectar el sistema català de l'entramat espanyol. "Seria el divorci més car de la història de Hollywood", ha ironitzat el catedràtic de Termotècnia de la Universitat Politècnica de Madrid i expresident de la Societat Nuclear Espanyola, José María Martínez-Val Peñalosa. Segons ell, requeriria "molt temps, molts diners i molt esforç", i a més tindria "importants repercussions econòmiques i socials", tant per a Catalunya com per a la resta d'Espanya. L'entitat unionista ha donat el tret de sortida aquest dilluns a la seva campanya 'La fallida del procés', que aborda de forma sectorial els perjudicis d'una Catalunya independent. La primera entrega s'ha centrat en l'energia nuclear, però aquest mes d'abril faran públics estudis referents a la perspectiva jurídica, a la internacional i també a la vessant interna, amb un documental sobre "L'estigmatització del dissident a Catalunya per part del nacionalisme", segons ha explicat el vicepresident de Societat Civil Catalana, Joaquim Coll. Coll ha reiterat que els polítics independentistes estan practicant a Catalunya un "doble engany", perquè "no hi ha un mandat democràtic per a la secessió" i perquè per molt que parlin de desconnexió, aquesta no es produirà. "I en el cas de l'energia, el que hi ha és molta fantasia", ha remarcat. L'estudi, sota el títol 'La independència a les fosques', constata que mentre que el percentatge d'electricitat produïda d'origen nuclear a Espanya és del 20,9%, a Catalunya ascendeix al 50%, el que posa de manifest una gran dependència d'aquest tipus d'energia. Per tal que una Catalunya independent pogués mantenir la seva energia nuclear hauria de desenvolupar un complicat marc legal, crear un organisme regulador, tenir el suport tecnològic adequat, tenir l'accés al combustible i disposar de magatzems de residus nuclears, entre moltes altres qüestions, segons ha apuntat Xavier Jardí, enginyer industrial especialitzat en tècniques energètiques i expert de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica de l'ONU. A això se li ha de sumar la pertinença a organismes internacionals, que requereix tenir certes certificacions i el suport de tots els països membres. Tot plegat suposaria una gran cost que tindria efectes "catastròfics" per a Catalunya i també per a la resta d'Espanya, ha continuat Martínez-Val Peñalosa, expresident de la Societat Nuclear Espayola, que ha fet èmfasi en la gran dependència nuclear de Catalunya. "És un procés transitori que no té preu", ha afegit. Sense l'accés al combustible, ha dit, les centrals no funcionarien i això suposaria apagades a Catalunya. "Si les centrals no funcionen perquè no et subministren combustible perquè no compleixes les prescripcions internacionals, estàs a les fosques", ha advertit. Pel que fa a la creació de consorcis amb l'estat espanyol com a solució a tots aquests problemes, els experts han opinat que plantejar aquesta opció no és més que "bonisme". En tot cas, Agustín Alonso, catedràtic d'Energia Nuclear de la Universitat Politècnica de Madrid i ex membre del Consell de Seguretat Nuclear, ha indicat que per molt que es fessin aquests consorcis, la responsabilitat de qualsevol decisió sempre hauria de ser del govern català, i això requereix un procés "onerós" i molt complex. | Política | Partits |
Mor un veí dels Hostalets de Pierola de 51 anys en un accident de parapent a la Conca de Barberà. L'home s'ha estimbat per les immediacions d'un generador eòlic al paratge del Casalot de les Monges. Un veí dels Hostalets de Pierola (Anoia) de 51 anys ha mort aquest dimarts en un accident de parapent a Forès (Conca de Barberà) segons han indicat els Bombers. El cos d'emergències ha rebut l'alerta poc abans de les quatre de la tarda. L’avís l’ha fet un testimoni que ha vist com l’aparell es precipitava per les immediacions d’un generador eòlic al paratge del Casalot de les Monges, a prop d’un camí rural de Forès a Belltall. Immediatament s’ha mobilitzat el Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers, que s’ha desplaçat fins al lloc en helicòpter amb la col·laboració de l’ERI (Equip de Rescat i Intervenció) del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i, de manera simultània, es desplaçaven cap al lloc tres dotacions terrestres de suport. Els Mossos d’Esquadra, de la seva banda, han activat tres patrulles. El SEM ha destinat dues unitats terrestres i l’helicòpter medicalitzat. Els efectius de rescat han atès l’accidentat però, malgrat les maniobres de reanimació, no han pogut fer res per salvar-li la vida. Ara, els Mossos d’Esquadra obriran diligències per esclarir les causes de l’accident. | Societat | Successos |
Les línies metropolitanes de FGC oferiran el 50% del servei habitual en hora punta en els dies de vaga. Hi ha una aturada convocada pels dies 13 al 17, 20 i 27 de maig. Les línies metropolitanes de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) oferiran el 50% del servei habitual en hora punta en els dies de vaga convocada, entre el 13 i el 17 de maig i els dies 20 i 27. Segons el que ha establert el Departament de Treball, hi haurà la meitat de trens entre les 7 i les 9 del matí i entre les 17 i les 19 de la tarda en les línies Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia. Durant la resta de la jornada la previsió és oferir el servei habitual, tot i que pot haver afectacions tot just després de la franja d'aturada. La vaga la convoca el Sindicat Espanyol de Maquinistes i Ajudants Ferroviaris. | Economia | Mobilitat |
Trànsit imposa 19.000 sancions per utilitzar el mòbil al volant el 2016, un 17% més que el 2015. La directora del SCT espera que l'helicòpter que ha de multar de manera sistemàtica els conductors que manipulen el telèfon torni a volar aquest semestre. El Servei Català de Trànsit (SCT) va imposar el 2016 18.829 sancions fermes per distraccions amb el mòbil o altres dispositius durant la conducció, un 17,55% més que l'any anterior, quan se n'havien aplicat 16.018. Des de l'any passat, l'ús del mòbil al volant s'ha convertit en un dels grans fronts de batalla del Departament d'Interior, després de l'increment de la sinistralitat el 2015 i que les distraccions es mantinguin com el principal factor concurrent d'accidents. En una entrevista a l'ACN, la directora del SCT, Eugenia Doménech, afirma que continuaran amb la vigilància i control intensius de les distraccions i assenyala que "hi ha d'haver una percepció claríssima que conduir manipulant el mòbil és molt perillós". Doménech espera que l'helicòpter del SCT, principal aposta per detectar conductors amb mòbil, torni a volar abans del juliol, després que un litigi entre companyies l'hagi deixat a terra. Conductors enviant un whatsapp mentre avancen, a poc a poc, en una retenció d'entrada a la ciutat de Barcelona. Conductors incorporant-se en un carril mentre parlen per telèfon sense el sistema de mans lliures. I conductors responent un correu electrònic, sense cap pudor, mentre esperen que el semàfor es posi verd. Tot i que s'han convertit en estampes viàries molt habituals, el seu perill és clamorós. Les distraccions són el principal factor concurrent de la sinistralitat viària; el 2015 van causar el 31,83% dels accidents; el 2016, el 28,45%. Si se circula a 50 quilòmetres per hora i es deixa de prestar atenció durant cinc segons, el temps que es tarda a agafar i desbloquejar un terminal, es recorren 69 metres. Si es marca un número de telèfon a 80 quilòmetres per hora i, per tant, es desvia l'atenció durant 8 segons, són 177 metres els que s'avancen sense mirar a la carretera. Són càlculs facilitats pel SCT. "Encara que es desviï l'atenció un instant és molt perillós. El que tens davant el vidre quan condueixes és totalment diferent del que veus un segon després", subratlla Doménech. Prop de 22.000 sancions per distracció La majoria de les distraccions al volant són per l'ús del mòbil o altres sistemes de comunicació. El 2016, la manipulació del telèfon va motivar el 86,2% de les 21.826 sancions fermes -sense possibilitat de recurs- per distracció que el Servei Català de Trànsit va aplicar. En total, 18.829 i, de mitjana, més de 51 sancions fermes al dia per conduir amb el telèfon. El 2015, aquest també va ser el principal motiu de les sancions per distracció. De les 18.029 que es van imposar, el 88,8% (16.018) van ser per manipular el mòbil tot i estar conduint. Utilitzar el telèfon o altres dispositius, encara que s'estigui aturat en un semàfor en vermell, és una infracció greu, que suposa una sanció econòmica de 200 euros i la pèrdua de tres punts del permís. Amb el cotxe en circulació, qualsevol ús del mòbil i altres dispositius –com el GPS- es pot sancionar. La directora del SCT insisteix que la majoria d'accidents es poden evitar i demana la plena atenció quan s'està conduint. També insta els vianants a treballar per a una mobilitat segura. Són molts els que van distrets amb el mòbil i poden provocar situacions de perill. L'helicòpter, previst que torni a volar a l'estiu El Departament d'Interior va anunciar l'any passat una ofensiva contra l'ús del telèfon al volant amb "una intensificació dels controls per aire i per terra". L'helicòpter havia de prioritzar "de forma sistemàtica" els controls per caçar aquestes infraccions gràcies a una càmera amb un zoom d'altíssima qualitat que permetia detectar i enregistrar amb total claredat el conductor que manipulava el mòbil. L'helicòpter, però, no pot volar des del juny per un litigi entre la companyia adjudicatària i una altra empresa que en va impugnar la concessió del contracte, tal com va avançar 'El Periódico'. Doménech ha explicat a l'ACN que Trànsit ha obert un nou procés de contractació i confia que l'helicòpter voli abans d'acabar el primer semestre d'aquest any, el juny o el juliol. De moment, la gestió del trànsit es fa només amb l'avió bimotor, tot i que no està equipat amb l'alta tecnologia de l'helicòpter i, a més, fa unes setmanes que tampoc vola perquè li tocava una revisió completa. | Societat | Trànsit |
Iceta lamenta que sectors del PSOE i el PP alimentin les posicions "més hostils" de la dreta sobre la unitat d'Espanya. El primer secretari del PSC espera que hi hagi "intel·ligència i lleialtat" al socialisme espanyol per seguir la línia de Sánchez. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, considera un "error" que sectors del PSOE i del PP es posin al costat de les posicions "més hostils" de la dreta espanyola sobre la unitat d'Espanya i alerta que, d'aquesta manera, estan "alimentant" aquestes posicions en comptes de frenar-les. En una entrevista a Rac 1, Iceta ha insistit que els socialistes extremenys es van equivocar donant suport a una moció en suport a l'aplicació del 155 a Catalunya. I ha confiat que al socialisme espanyol hi hagi "intel·ligència i lleialtat" per seguir la línia del líder del PSOE i president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Iceta ha carregat contra els " bucoconstitucionalistes", a qui ha definit com els que es posen sempre la Constitució a la boca i els ha instat a llegir-se bé què diu l'article 155. El primer secretari del PSC ha defensat que es tracta d'un mecanisme per a situacions excepcionals i els ha retret que "no tenen dret a enganyar sobre el que diu la Constitució". Iceta ha admès que al PSOE no tothom pensa igual i que el partit "no és una església, no hi ha un dogma, ni un papa". En aquest context, ha afirmat que a Espanya, i particularment després dels resultats a Andalusia, "hi ha gent amb por que el debat sigui sobre qui defensa més Espanya". En aquest context, ha considerat un "error" pensar que posant-se al costat de les "posicions més hostils" es frenen, sinó que passa al revés, s'alimenten. Pel que fa a la protesta dels taxistes, Iceta ha defensat que l'ocupació de la Gran Via no pot durar dies. "Tenen tot el dret a fer evident que no accepten la proposta però no poden perjudicar el dret a la mobilitat dels altres de forma descontrolada i indefinida", ha afegit. I en referència a la proposta del Govern per regular el sector, el líder socialista creu que s'haurà d'anar ajustant perquè "no satisfà ningú". Preguntat per si els pressupostos de l'Estat compleixen la disposició addicional tercera de l'Estat, Iceta ha respost que no té sentit preguntar-se això, ja que la inversió en infraestructures prevista a l'Estatut ja no està en vigor perquè només es preveia per a set anys. I respecte a la taula de partits que els dos governs han de concretar en una nova reunió la setmana que ve, ha defensat que en aquesta taula hi ha de ser tots els partits, ja que sense PP i Cs no és possible una reforma de la Constitució. Explicacions suficients de Grande-Marlaska Pel que fa a les detencions d'aquesta setmana a les comarques de Girona pel tall de les vies de l'AVE en l'aniversari de l'1-O, Iceta ha qualificat de "suficients" les explicacions del ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska. El primer secretari dels socialistes ha instat els que consideren que els seus drets s'han vulnerat a reclamar via judicial i ha afegit que tallar les vies de l'AVE "no és un mecanisme de protesta que es pugui donar sense tenir conseqüències". Iceta ha defensat que es va produir un procediment previ d'identificació de persones i que a la policia no se li acut "anar a buscar la gent pel seu compte", sinó que sempre hi ha un emparament judicial. | Política | Partits |
Salut prorroga 15 dies més la prohibició de fer reunions socials de més de sis persones. El DOGC publica una resolució per ampliar la vigència de les restriccions per frenar la covid-19. El Departament de Salut ha prorrogat 15 dies més les restriccions vigents per aturar la covid-19 de Catalunya. Entre aquestes, destaca la prohibició de fer reunions socials de més de sis persones, ja sigui en l'àmbit púbic com privat. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat aquest divendres una nova resolució en que s'informa de la vigència durant 15 dies més de les limitacions atenent a la situació epidemiològica actual. El text estableix que el manteniment de les limitacions dels contactes i les activitats en grup es considera "una mesura proporcional, idònia, necessària i justificada amb la finalitat de trencar les cadenes de transmissió, evitar els contagis i impedir l'expansió de la infecció". Queden fora d'aquesta prohibició les activitats religioses, les docents, les d'oci infantil i juvenil (extraescolars), les d'intervenció sociosanitària, les culturals i els transports. Les biblioteques, museus i monuments queden oberts complint amb el seu pla sectorial i les activitats lúdiques, esportives, els parcs d'atraccions i infantils també seguiran oberts i hauran de seguir les recomanacions. | Societat | Salut |
Mataró i Calella s’alien per impulsar la innovació tèxtil al Maresme. Els dos municipis posen en marxa un projecte d’especialització cofinançat pels fons FEDER. Els ajuntaments de Mataró i Calella, Eurecat i la Fundació TecnoCampus s’han aliat per posar en marxa el Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) de Mataró-Maresme, amb el qual es vol impulsar la innovació en el tèxtil, coneguda com a ‘smart tèxtil’. El projecte, de prop de 2 milions d’euros, està subvencionat amb més de 950.000 euros pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) Catalunya 2014-2020. Els ajuntaments de Mataró i Calella lideraran les diferents accions, si bé la previsió és que se’n puguin beneficiar les empreses del sector del Maresme, el Consell Comarcal i els ajuntaments d’Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, Premià de Dalt, Premia de Mar, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt. Entre les accions incloses al PECT, destaca el projecte ‘Reimagine Textile’ de la Fundació TecnoCampus i Eurecat, amb intenció de crear un espai comú que aglutini la indústria, els emprenedors i el món educatiu especialitzat. Segons ha informat l’ajuntament mataroní, l’objectiu final és convertir la ciutat “en un pol de l’emprenedoria i la innovació en el tèxtil”, motiu pel qual s’hi destinaran més de 246.000 euros del fons FEDER, mentre que Eurecat hi aportarà més de 300.000 euros. D’altra banda, el PECT també inclou la iniciativa ‘Maresme Innova-Tech-Talent’, amb la qual es fomentarà un “ecosistema innovador” que generi activitats per intercanviar coneixement entre les indústries del disseny. L’objectiu d’aquesta operació, desenvolupada per Eurecat i subvencionada amb més de 168.000 euros, és aconseguir una indústria tèxtil catalana “més connectada, més intel•ligent i innovadora”, assegura l’Ajuntament de Mataró. Finalment, el tercer gran projecte serà l’Sport City Lab’, impulsat per l’Ajuntament de Calella per convertir el municipi en un “laboratori urbà” d’innovacions tèxtils en l’àmbit de l’esport. La iniciativa, subvencionada amb 139.550 euros, vol aprofitar el calendari de competicions esportives d’alt nivell programades a Calella perquè el municipi sigui un banc de proves internacional per al món tèxtil vinculat a l’esport. | Economia | Empresa |
Tres detinguts acusats d’explotar travestis i transsexuals arreu de l’Estat. Les víctimes, la majoria provinents de zones deprimides de Veneçuela, havien d’eixugar un deute mínim de 8.000 euros. La policia espanyola ha detingut tres persones acusades d’explotar sexualment travestis i transsexuals arreu de l’Estat. Les víctimes, la majoria provinents de zones deprimides de Veneçuela i amb greus problemes econòmics, tenien la promesa d’aconseguir grans quantitats de diners en poc temps. En arribar, però, havien d’eixugar un deute mínim de 8.000 euros i eren tractades de forma denigrant i vexatòria. La investigació, impulsada per la comissaria general d’estrangeria i fronteres i la unitat contra el crim organitzat de Barcelona, es va iniciar fa poc més d’un any quan una víctima de l’organització va trucar al telèfon d’atenció al tràfic de blanques (900 10 50 90) per denunciar que estava essent obligada a exercir la prostitució. Gràcies a la trucada i mesos d’investigació, la policia va poder desmantellar el grup criminal i alliberar tres persones víctimes de l’explotació. L’organització criminal per obtenir majors beneficis i per impedir l’arrelament dels travestis i transsexuals –i evitar així que algú les pogués ajudar- obligava les víctimes a traslladar-se contínuament arreu de l’Estat, on exercien la prostitució tant en pisos com en carrers de diverses localitats. El líder del grup disposava de l’ajuda de la seva mare a Veneçuela, que donava a les víctimes tota la documentació necessària per viatjar a Espanya. De fet, el líder del grup tenia un acord amb un ciutadà espanyol –també arrestat- que s’encarregava de formalitzar una carta d’invitació davant la policia, cosa que permetia a les víctimes justificar el motiu del seu viatge a Espanya i així no tenir problemes per entrar al país. La víctima s’havia d’aprendre diversos aspectes de la vida personal dels investigats i fingir una relació d’amistat per si era interrogada a la frontera. Un cop a l’Estat, la xarxa feia fotografies a les víctimes i les penjava en pàgines web de contactes eròtics, per així publicitar el seus serveis. Segons la policia, el líder del grup amenaçava constantment a les víctimes amb fer-los mals, tant a elles com a les seves famílies, i les tractava de forma despectiva amb humiliacions i vexacions. També les castigava augmentant el seu deute de forma indiscriminada o no permetent que usessin les habitacions, obligant-les a utilitzar el sofà o el terra per dormir durant setmanes. En el marc de la investigació, els agents també van descobrir que els membres de l’organització disposaven d’un laboratori instal·lat en un pis, on tallaven i elaboraven diverses substàncies estupefaents per traficar amb elles. Precisament, el tercer detingut és un home que els agents van localitzar en el laboratori i que va intentar fugir amb uns 7.000 euros en efectiu, presumptament provinents de la venda d’aquestes substàncies estupefaents. | Societat | Policial |
Denúncies creuades per assetjament psicològic i difamació entre membres d'un institut de recerca de la UB. Tres exmembres del CREA van queixar-se per escrit a la universitat, que ha portat el cas a la fiscalia, i la direcció del centre d'investigació social s'ha querellat per difamació. La Universitat de Barcelona (UB) ha portat a la fiscalia tres queixes per escrit presentades per exmembres del Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats, el CREA (Community of Research on Excellence for All), per suposats assetjaments psicològics i manipulacions per controlar-los tota la seva vida privada. Alhora, la direcció del CREA ha presentat una querella per difamació contra aquests denunciants. Segons han avançat TV3 i Catalunya Ràdio, els testimonis asseguren que els líders del grup els proposen participar en un procés de transformació social pel qual prèviament ells han de viure, per exemple, en un dels pisos del col·lectiu o participar en trobades on s'orienten i es valoren les seves relacions de parella. Segons les presumptes víctimes, el control arriba a l'extrem d'haver de consultar amb els guies del grup amb qui i quan poden tenir relacions sexuals. Fonts de la UB han explicat a l'ACN que el 18 de maig la universitat va rebre un escrit presentat per un membre de la comunitat universitària mostrant la seva queixa per aquests fets. En les dues setmanes posteriors es van rebre dues queixes més. Després de posar-se en contacte amb els tres exmembres, la universitat va decidir portar el cas a la fiscalia el passat 6 de juny, en considerar que la qüestió supera l'àmbit acadèmic i pot afectar l'àmbit penal. Per la seva banda, el CREA ha presentat una querella davant d'un jutjat de la capital catalana per considerar-ho una "campanya de difamació" que atribueixen a les seves denúncies, des del 2004, de l'assetjament sexual a les universitats de tot l'estat espanyol. En una roda de premsa feta aquest dilluns, la directora del CREA, Marta Soler, i altres membres vinculats a l'institut de recerca han negat les acusacions i les han qualificat de "calúmnies" fetes des de l'anonimat. L'advocat del CREA, Albert Ramentol, ha explicat a l'ACN que els atacs s'han produït a través de les xarxes socials, blogs especialitzats i fins i tot la viquipèdia, dirigits tant a la institució com a alguns dels seus membres. Segons Soler, els atacs s’haurien iniciat des que ells van denunciat casos d’assetjament sexual a la universitat, i que també respondrien a “enveges professionals”. Les denúncies es produeixen un mes després de la celebració a la Facultat d’Educació de la UB d’un seminari titulat 'Lo crea o no lo crea: sectas en el ámbito educativo', en el que va participar Juantxo Domínguez, president de RedUNE --que es defineix com una xarxa estatal de prevenció sectària i de l’abús de la feblesa--, la psicòloga Marga Barranco, i el professor de teoria de l’educació i exmembre del CREA Àlex Caramé. A la xerrada no es va fer al·lusió directa al CREA, encara que va sobrevolar en l’ambient, ja que, a banda del títol i de la presència entre els ponents d’un exmembre del CREA, entre el públic n’hi havia més. El febrer de 2015 des d'un compte de Twitter es va iniciar una campanya contra el CREA on se'l qualificava de "secta" i de "grup de manipulació psicològica". A més, es van penjar documents on s'explicava el procediment per anul·lar la personalitat dels membres, que tindrien com a guru el catedràtic de Sociologia i exdirector del CREA Ramon Flecha. Segons denuncien, els membres del CREA viurien en pisos compartits, separats per sexe --fins i tot en els casos de parelles amb fills--. El grup, segons els denunciants, també garanteix als membres la felicitat per la via d’una feina estable i les relacions sexuals. Ramon Flecha és l’impulsor de les comunitats d’aprenentatge, una experiència d’educació oberta que va néixer en una escola d’adults del barri de La Verneda de Barcelona i que amb els anys s’ha exportat a diverses localitats espanyoles i llatinoamericanes. | Societat | Serveis Socials |
Tallada la C-25 en ambdós sentits a Santa Maria d'Oló a causa d'un camió bolcat. El conductor ha estat traslladat a l'Hospital Universitari de Vic amb lesions de gravetat menor. La carretera C-25 està tallada en ambdós sentits de la marxa des de tres quarts de set de la tarda d'aquest dimarts a Santa Maria d'Oló (Moianès) després que un camió hagi bolcat al quilòmetre 158,10 de la via, segons ha informat el Servei Català de Trànsit. A conseqüència de l'accident, el conductor del vehicle ha sofert lesions de gravetat menor. Després del primer reconeixement al lloc del fet, una ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) l'ha traslladat a l'Hospital Universitari de Vic. Cinc dotacions dels Bombers, quatre patrulles dels Mossos d'Esquadra i una ambulància i un helicòpter del SEM s'han activat per l'accident, tot i que finalment la intervenció de l'helicòpter no ha estat necessària. | Societat | Trànsit |
Cospedal considera que la política de "divisió" de Puigdemont ha acabat "dividint els seus". La secretària general del PP aposta per "garantir la convivència i l'estabilitat" en lloc de "passar-se el dia provocant fractures i creant debats per guanyar vots". La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha assegurat que "qui es dedica a fer política per crear divisió, corre el perill d'acabar dividint els seus", cosa que, segons ella, "és el que està fent Puigdemont". La popular ha presidit aquest dissabte la Junta Directiva Regional del PP basc a Sant Sebastià, des d'on ha apostat "per garantir la convivència i l'estabilitat" en lloc de "passar-se tot el dia creant divisions, provocant fractures i creant debats per guanyar vots". En aquest punt, s'ha referit a la fuga d'empreses i a les dades negatives d'atur de Catalunya, que, segons Cospedal, "ha estat governada per persones que no cuidaven l'estabilitat, de les coses de la gent, sinó dels seus propis interessos". | Política | Govern |
AMPLIACIÓ:De 'Don Giovanni' a 'La Bohème': el Liceu enllaça la temporada 2020-21 amb el concepte de l''obsessió'. El teatre adapta la nova programació per aconseguir equilibri pressupostari davant 16 MEUR de pèrdues en taquillatge. El Gran Teatre del Liceu oferirà la temporada 2020-21 vuit grans títols operístics relacionats tots ells pel concepte de l'obsessió. Després d'haver cancel·lat les últimes produccions pel coronavirus, el teatre aixecarà el teló el 27 de setembre amb un recital de Sondra Radvanovsky i Piotr Beczala, per encarar una programació amb produccions com 'Don Giovanni', 'Lucia di Lammermoor', 'Otello', 'La traviata', 'Tannhäuser' i 'La bohème'. A més, destaca l'estrena a l'Estat de la nova coproducció del Liceu 'Lessons of love and violence'. El teatre ha adaptat la programació per aconseguir equilibri pressupostari davant els 16 milions d'euros de pèrdues en taquillatge, "però sense perdre qualitat", ha dit el president del Liceu, Salvador Alemany. L'obsessió com a passió humana és el fil conductor de la nova temporada del Liceu, un impuls que comparteixen molts dels protagonistes de les produccions triades. La institució ha presentat aquest dimecres en roda de premsa la nova programació, que s'iniciarà amb el recital de la soprano Sondra Radvanovsky i el tenor Piotr Beczala. Li seguirà a l'octubre la versió concert d'Il trovatore' de Verdi amb Anna Netrebko, Yusif Evyazov i Ludovic Tézier. Serà amb la producció de Christof Loy per a l'Opera de Frankfurt de 'Don Giovanni' de Mozart quan comenci oficialment la temporada d'abonaments. En el muntatge s'adaptarà perquè el repartiment mantingui les distàncies de seguretat, unes mesures que s'aniran actualitzant en futures funcions a mesura que avancin les directrius. Respecte la temporada prevista inicialment, s'ha hagut de prescindir del primer muntatge operístic, i per tant de nou òperes se'n faran vuit, començant per aquest 'Don Giovanni'. El president de la Fundació, Salvador Alemany, ha dit que no era la temporada que estava prevista inicialment, "sinó la que es pot fer". "Veureu una temporada bona, malgrat els canvis", assegura el president, que remarca el gran esforç artístic i de gestió en un teatre que "no està acostumat a cancel·lar" i s'ha trobat en una situació "inèdita". Alemany ha assenyalat que abans de la pandèmia el Liceu es trobava en el seu millor moment, tant a nivell econòmic, com d'estabilitat i il·lusió de l'equip artístic. "Tornarem allà on érem", ha apuntat el president de la Fundació. El pressupost de la temporada s'ha hagut de reajustar fins als 44 milions d'euros, 11 milions menys que els previstos inicialment per al curs (55 milions). La institució preveu una ocupació d'entre el 50% i el 60% fins a Setmana Santa, bastant-se en els auguris d'experts amb la consecució de la vacuna. "Naveguem en incertesa. Gestionarem persona a persona, serà ingent, però la voluntat clara de servei públic de l'equipament és que puguem tornar a la normalitat de la millor manera possible", ha dit el director gerent del Liceu, Valentí Oviedo. El Liceu té un cos d'abonats de 15.000 persones, que hauran de reestructurar "butaca a butaca" per adaptar-se a les reduccions d'aforament. Amb tot, confirma que els abonats tenen seient assegurat a totes les produccions de la temporada. El teatre preveia augmentar els preus aquest curs, però s'ha fet enrere perquè vol "que la gent surti de casa". Vuit muntatges escènics "És una programació que trenca amb les temporades anteriors. Té un relat discursiu propi", ha avançat el director artístic Víctor García de Gomar. Àlex Ollé s'estrena com a artista resident amb una de les òperes protagonistes de la temporada, 'La bohème' de Puccini, sota la direcció musical de Giampaolo Bisanti. Oller ha manifestat que el seu somni és arribar a ser pioners en una nova forma d'entendre l'òpera. "Cal que el Liceu tingui un segell propi i que assumeixi riscos si de debò vol mirar cap al futur", ha apuntat. La temporada destaca per produccions que porten la signatura de grans teatres d'òpera com la Bayerische Staatsoper amb 'Lucia di Lammermoor' o la Royal Opera House amb 'Otello'. Els directors d'escena David McVicar, Robert Carsen i Laurent Pelly retornen amb èxits coneguts pel públic del Liceu com 'La traviata', 'Tannhäuser' i 'Les contes d'Hoffmann' "Amb ressonàncies de l'obsessió en un Don Giovanni seductor i narcisista; un Alfredo com a estereotip de l'amant ardent; un Hoffmann que, en lloc de triomfar en l'amor, només acumula històries doloroses", exemplifica el director Garcia de Gomar sobre el fil conductor de la temporada, les obsessions i les seves referències i mites antics. Durant la temporada passaran veus com les de Javier Camarena, Nadine Sierra, Ermonela Jaho, Gregory Kunde, Stéphanie d'Oustrac, Carlos Álvarez, John Osborn, Stéphane Degout, Krassimira Stoyanova, Alexander Vinogradov, Christopher Maltman, Johanni van Oostrum i Okka von der Damerau, entre d'altres. En les òperes de versió concert, el Liceu oferirà quatre propostes a la sala gran i una al Foyer. 'Platée' de Jean-Philippe Rameau s'estrenarà a l'Estat sota la direcció de William Christie i Les Arts Florissants. 'Mitridate, re di ponto', de Mozart quan tenia 14 anys, estarà dirigida per Marc Minkowski; es podrà veure per primera vegada a Barcelona la versió semiescenificada de 'My fair lady'; i per últim 'La principessa filosofa', una òpera de Carles Baguer. El teatre crea un nou projecte, el Liceu Vermut, que oferirà música en viu a la terrassa per a unes 150 persones, amb artistes com Chicuelo, Raül Fernández 'Refree' i Hidrogenesse. Condicionants per la covid El dèficit de la temporada 2019-20 és de 12 milions d'euros en ingressos, i de la 2020-21 es preveu de 5,5 milions en pèrdues respecte el que havien previst abans de la pandèmia. Tenint en compte les dues temporades, la institució s'ha vist obligada a fer un reajustament de més de 12 milions d'euros, i a demanar un préstec addicional de 4,5 milions per finançar el moment actual. Els nous abonaments de la temporada 2020-21 es poden reservar a partir d'aquest dimecres, però el teatre les confirmarà al setembre en funció de les restriccions d'aforament. Així mateix, la venda general de localitats s'iniciarà un mes i una setmana abans de cada estrena, per tal d'adaptar els aforaments depenent de les limitacions del moment. Tenint en compte la incertesa dels primers mesos de la nova temporada, es permetrà que els abonats puguin renunciar amb un màxim de 15 dies d'anticipació a títols compresos entre els mesos d'octubre i desembre. El Liceu manté la iniciativa Liceu Under 35, amb què oferirà tres sessions especials de 'Don Giovanni' (22 d’octubre), 'La traviata' (7 de desembre) i 'Solstice' (8 de febrer). Confluència de disciplines Malgrat els ajustos de la temporada, la dansa vol prendre protagonisme a la temporada, amb dues propostes internacionals de la mà de l'Eifman Ballet i el Ballet Nacional Txec, amb el debut al Liceu de Blanca Li. D'altra banda, el Liceu vol apostar per l'activitat simfònica amb tres concerts amb la dansa com a eix vertebrador, 'De Carmen Amaya a Estrella Morente', 'Els tres ballets Dieghilev' de Stravinsky i 'Romeu i Julieta' de Prokófiev. Amb Òpera de Butxaca i Nova Creació (OBNC) estrenarà l'espectacle 'Sis Solos Soles'. L'artista japonesa Chiharu Shiota firma la imatge de la nova temporada, i serà l'autora d'una exuberant instal·lació al Saló dels Miralls amb el 'Winterreise' de Schubert. Amb la voluntat de fer del Liceu un centre de les arts i pensament, la temporada tindrà sis veus que completaran el discurs amb versos, exposicions o textos: Chiharu Shiota, Louise Bourgeois i Laia Abril (artistes visuals), Luis Rojas Marcos (psiquiatre), Joan Margarit (poeta) i Nuccio Ordine (filòsof). | Cultura | Música |
Un estudi de l'Hospital de Mar conclou que el dolor crònic és la causa més comuna de discapacitat a Europa. La principal causa d'incapacitat a l'Estat és la depressió, seguida de l'artritis i l'ansietat. El dolor crònic és la causa més comuna de discapacitat a Europa, segons un estudi de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) en què han participat 13.666 persones d'entre 18 i 64 anys de deu països europeus. El treball, publicat a la 'Gaceta Sanitaria', sosté que aquesta és "la principal causa i l'única que mantenen en comú les tres regions" estudiades. Concretament, els investigadors han constatat que aproximadament el 15% dels europeus que van presentar algun episodi de discapacitat parcial o total durant l'últim mes va manifestar patir dolor crònic. Per regions, en els països del Centre-Oest i Sud d'Europa, els trastorns mentals són la principal causa de discapacitat i en els del Centre-Est ho són les malalties cardiovasculars i les cefalees i migranyes. A l'Estat espanyol la principal malaltia associada a la discapacitat total és la depressió, seguida de l'artritis i l'ansietat. El treball es va realitzar en 10 països europeus que es van agrupar en tres regions diferents: Centre-Oest (Bèlgica, França, Alemanya, Holanda i Irlanda del Nord), Sud (Portugal, Espanya i Itàlia) i Centre-Est d'Europa (Bulgària i Romania). Gairebé un de cada deu europeus (el 9,5%) va declarar haver patit almenys un dia de discapacitat total l'últim mes, és a dir, sentir-se incapacitat totalment per realitzar les seves tasques diàries, mentre que el 18% va manifestar haver patit alguna limitació parcial. Els resultats mostren que els trastorns mentals i físics van contribuir en el 62,6% dels casos de discapacitat total i en el 46,6% de la discapacitat parcial dels europeus. Segons Jordi Alonso, investigador de l'IMIM, i Gabriela Barbaglia, investigadora de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), "és important millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties mentals en la població en edat de treballar, ja que van associades a un major risc de desenvolupar malalties físiques cròniques i a una proporció molt important de discapacitat total i parcial". Els resultats d'aquesta macroenquesta revelen diferències significatives entre les diferents regions europees. Així, mentre el dolor crònic, l'ansietat i la depressió expliquen al voltant de la meitat dels casos de limitació total en el Centre-Oest (46,3%) i al Sud d'Europa (53,8%); al Centre-Est del continent les principals causes, en un 48% dels casos, són el dolor crònic, les malalties cardiovasculars i la migranya o mal de cap. La diferència més gran entre les tres regions s'observa en la petita proporció de discapacitat total per desordres mentals al Centre-Est (del 9,8%) en comparació amb les altres dues regions (del 27,5% al Centre-Oest i del 36,3% al Sud d'Europa). Per regions, al Centre-Oest d'Europa la principal causa de discapacitat total és l'ansietat, present en el 21,8% dels casos reportats pels participants en aquest estudi. El segueixen el dolor crònic (15,6%) i altres dolències físiques (17,9%). En el cas del Sud del continent, on es troba Espanya, la principal malaltia associada a la incapacitat total és la depressió, present en un de cada quatre casos (24,4%), seguida de l'artritis (16,9%) i l'ansietat (16,8%). Bulgària i Romania, els dos països que representen al Centre-Est d'Europa, són els que més es desmarquen de la resta d'integrants de la Unió Europea pel que fa a les malalties causants de la incapacitat total. En tots dos, la causa principal és el dolor crònic, present en un 18% dels casos, seguit de les malalties cardiovasculars (17,5%), la migranya o el mal de cap (12,5%) i altres dolors físics (12,9%). Els desordres mentals presenten molt poca influència en la incapacitat total de búlgars i romanesos: l'ansietat només representa el 6,7% i la depressió el 3,5% del total de casos. Els investigadors expliquen que hi ha pocs estudis sobre discapacitat autoreportada a Europa. Amb aquest treball volen reiterar la necessitat de realitzar més estudis prospectius que permetin conèixer com s'avança en polítiques de salut pública mental a Europa. | Societat | Salut |
Condemnen a 7 anys i mig de presó l'home que va intentar assassinar un familiar a Amer clavant-li una ganivetada al pit. L'Audiència absol la dona del processat perquè conclou que el matrimoni "no tenia cap pacte" per acabar amb la vida de la víctima. L'Audiència de Girona ha condemnat a 7 anys i mig de presó l'home que va intentar assassinar el cosí de la seva dona a Amer (Selva) clavant-li una ganivetada al pit. Els fets van tenir lloc el maig del 2015, durant les festes del municipi. El matrimoni tenia una relació enverinada amb la família d'ella. Tant, que en un any s'havien arribat a creuar una desena de denúncies. Segons conclou la sentència, el processat, Jerónimo Martins, va atacar la víctima "de manera fulminant" i li va assestar una ganivetada al pit. La sentència el condemna per temptativa d'assassinat, però li estima una atenuant de reparació del dany. A més l'Audiència prohibeix a Martins acostar-se al seu familiar durant deu anys i l'obliga a indemnitzar-lo amb més de 5.500 euros. Al cas també hi havia acusada la dona de Martins, que com ell s'enfrontava a 10 anys de presó, perquè les acusacions sostenien que havia ordit un pla amb el seu marit per desfer-se del cosí. A ella, la sentència l'absol perquè conclou que el matrimoni "no tenia cap pacte" previ i que la dona desconeixia les intencions de Martins. | Societat | Judicial |
SCC explica a dos congressistes dels Estats Units que "la majoria dels catalans no vol la independència". La delegació exposa a Dona Rohrabacher i Brian Higgins que el Govern "es nega a respectar" l'estat de dret. Una delegació de Societat Civil Catalana, Concòrdia Cívica i Empresaris de Catalunya, integrada per Mariano Gomà i Rafael Arenas (SCC), Teresa Freixes (CC) i Carlos Rivadulla (EC), s'ha entrevistat aquest diumenge amb els congressistes dels Estats Units Dona Rohrabacher i Brian Higgins. L'entrevista tenia com a objectiu intercanviar impressions sobre la situació a Catalunya derivada del procés secessionista. La delegació ha insistit als congressistes que "la majoria dels catalans no vol la independència" i en "la gravetat de la situació creada per l'actitud del Govern i dels partits secessionistes que es neguen a respectar l'Estat de Dret i la democràcia", segons un comunicat de SCC. La delegació ha explicat als congressistes el context jurídic, econòmic i social que es viu a Catalunya "a conseqüència del desafiament separatista i la inserció d'aquest context en el marc espanyol i europeu". S'han referit a l'actitud del Govern de la Generalitat i dels partits secessionistes, "que es neguen a respectar l'Estat de Dret i la democràcia". També han advertit els congressistes nord americans dels "riscos derivats de la fractura social ocasionada per la irresponsabilitat dels governants nacionalistes" i s'ha traslladat als congressistes Rohrabacher i Higgins que la democràcia espanyola té "prou fortalesa per fer front al secessionisme". | Política | Partits |
Barcelona aprova mesures per valor de prop d'1 milió d'euros procedents de la taxa turística. Jaume Collboní reclama el 100% de l'impost que recapta la Generalitat i defensa un model basat en la fiscalitat que gravi les pernoctacions i als visitants. Barcelona va rebre 9,5 milions d'euros de la taxa turística de la Generalitat a càrrec del 2015. Jaume Collboni, tinent d'alcalde d'Empresa, Cultura i innovació, ha explicat que d'aquests recursos, el govern ha aprovat un paquet de mesures per al 2017 valorades en 900.000 euros per ''compensar'' als barris que més pateixen el turisme. Collboni ha reivindicat el 100% de la recaptació de la taxa turística que de ser així hagués suposat uns ingressos per a l'Ajuntament de 22,2 milions el 2015. El tinent d'alcalde ha defensat que el model turístic s'ha de basar en la fiscalitat i ha afegit que l'Ajuntament estudia nous impostos per als visitants turístics que complementin la taxa de les pernoctacions. | Economia | Turisme |
Borges Agricultural & Industrial Nuts tanca l'exercici fiscal 2018-19 amb una facturació de 177,8 MEUR. La companyia ha obtingut un benefici net de 2,3 MEUR i ha comercialitzat 35.191 tones de fruits secs. Borges Agricultural & Industrial Nuts (BAIN) ha tancat l'exercici fiscal 2018-2019, a 31 de maig, amb un import net de la xifra de negocis de 177,8 d'euros i 35.191 tones comercialitzades de fruits secs. Aquestes xifres representen un increment del 2 i del 5%, respectivament respecte al quart trimestre de l'exercici anterior. Tot i això, BAIN ha tancat amb un benefici net de 2,3 milions d'euros, un 34,5% inferior a l'exercici anterior. La companyia ho atribueix, per una banda, a la forta pressió a la baixa dels preus que ha patit la nou de Califòrnia, que ha caigut un 23% (0,77 euros/quilo), i per altra, que ha estat un any de producció off en el cicle anual de producció dels pistatxers de les finques de la firma. Aquests dos factors han suposat una menor contribució de 2,8 milions d'euros del negoci agrícola al resultat consolidat obtingut de 2,3 milions, després de la millora del negoci industrial a 1,6 milions, el qual incorpora l'efecte de la venda de la maquinària i instal·lacions de la unitat d'envasament de crispetes. Borges Agricultural & Industrial Nuts, que cotitza al mercat continu de la borsa espanyola, ha registrat un EBITDA Ajustat de 5,1 milions d'euros, mentre que en l'exercici anterior va ser de 8,1 milions d'euros. Aquestes xifres no preveuen encara els beneficis potencials del pla de desenvolupament agrícola, PALM, iniciat per la companyia en els últims anys amb la plantació de 1.152,6 noves hectàrees de les quals es va obtenir producció, el setembre del 2018, de 117,7 hectàrees, produint lleugerament per sobre de les projeccions. De complir-se aquest pla de creixement, el projecte agrícola PALM podria aportar a BAIN en els pròxims anys un benefici addicional que suposaria triplicar el resultat consolidat actual, segons la companyia. Durant aquest exercici, BAIN ha creat de quinze nous llocs de treball, amb un total de 493 llocs de treball directe, fet que suposa un increment del 3,1% respecte a l'any anterior. Lideratge internacional BAIN es reafirma com un dels líders mundials en el seu sector, amb unes vendes per valor de 177,8 milions d'euros a 62 països. Les exportacions representen el 57,7% de la seva facturació, i reafirmen, així, el perfil internacional de la companyia. Les ametlles són el producte més venut pel grup BAIN. Arriben al 66% en valor del total de les seves vendes, seguides de les nous, amb un 10% del total. Aposta pel negoci agrícola Borges Agricultural & Industrial Nuts gestiona directament un total de 2.401,5 hectàrees. D'aquestes, 320 estan situades a Califòrnia; 941,9, al sud de Portugal, i 1.139,6, a l'estat espanyol, en especial a les comunitats d'Extremadura i Andalusia. Actualment, 968,4 hectàrees es troben en producció i 865,4 començaran a produir gradualment durant els pròxims anys. A més, BAIN lidera el Projecte Pistatxo en cooperació amb agricultors. Aquest projecte ja arriba a les 129,2 hectàrees adherides i, si se sumen a les 2.401,5 hectàrees que la companyia gestiona directament, fan un total de 2.531 hectàrees gestionades directa i indirectament per BAIN. La producció de les finques que gestiona directament la firma s'ha mantingut constant en termes generals, si bé s'ha produït una disminució de la collita de festucs perquè ha estat un any off del seu cicle anual. Aquest volum, però, s'ha vist compensat per la bona collita de nous, així com per l'entrada en producció de les primeres 117,7 noves hectàrees d'ametllers, que han produït lleugerament per damunt de les previsions. | Economia | Agroalimentació |
Multa de 5,58 MEUR per a quatre empreses per repartir-se adjudicacions en els desviaments ferroviaris de l'AVE. Van dur a terme aquesta pràctica durant quinze anys en trams com el de Barcelona/Figueres i el de Saragossa/Lleida, entre d'altres. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha multat amb 5,58 milions d'euros les empreses Amurrio Ferrocarril y Equipos SA, Jez Sistemas Ferroviarios S.L., Talleres Alegría SA i Duro Felguera SAU i a nou dels seus directius, amb 65.500 euros, per repartir-se durant 15 anys el subministrament de desviaments ferroviaris en trams de línies d'AVE i altres elements complementaris en les licitacions convocades per Adif i anteriorment GIF. Les licitacions dels tram d'AVE afectades van ser Barcelona/Figueres, Saragossa/Lleida, Madrid/Llevant, Madrid/Albacete i Segòvia/Valladolid, entre d'altres. Entre 1999 i el 2014, es van licitar 52 contractes, dels quals el 74% es van adjudicar a la UTE. La CNMC va iniciar l'expedient després de rebre un escrit d'Adif el 2014 per saber si en els procediments utilitzats per l'ens gestor d'infraestructures ferroviàries afectaven la lliure competència. Després de la instrucció de l'expedient, la CNMC va considerar acreditat que aquestes empreses es repartien el mercat i fixaven els preus i altres condicions per eliminar la competència en les licitacions. Ho feien a través d'UTE, que presentaven ofertes conjuntes, formades primer per Amurrio, Jez i Alegria i Duro Felguera en algunes ocasions de manera individual i fent la competència a la UTE. Segons la CNMC, les empreses no competien a l'hora de licitar, definien preus i després ajustaven el subministrament segons els acords en què havien arribat. En ocasions, negociaven amb Adif amb anterioritat a la data de licitació als preus i les condicions. A més, les empreses eren conscients que no actuaven correctament. Per Competència, totes aquestes conductes han perjudicat "l'interès públic, ja que els preus oferts per les empreses en els expedients de licitació han estat més alts que haguessin presentats si haguessin competit entre si". Només entre 2005 i 2009, Adif va licitar 15 expedients per un import de 228 MEUR i entre 2010 i octubre del 2014 se'n van licitar 17 per un import de 246 MEUR. Per tot plegat, la CNMC ha multat Talleres Alegría S.A. amb 1,796 milions d'euros, Duro Felguera Rail, amb 1,476 milions d'euros; Amurrio Ferrocarril y Equipos S.A., amb 1,235 milions d'euros i Jez Sistemas Ferroviarios S.L., amb 1,075 milions d'euros. Pel que fa als directius s'ha sancionat Jesús María de Lapatza (Amurrio), amb 1.450 euros; Jon de Lapatza (Amurrio), amb 6.650 euros; Urtza Erratzi (Jez Sistemas), amb 6.650 euros; Juan Carlos Sánchez (Jez Sistemas), amb 6.650 euros; Alfredo Alegría (Talleres Alegría), amb 11.400 euros; Ricardo García Mesa (Talleres Alegría), amb 7.600 euros; Julio Fernández García (DF Rail), amb 5.700 euros, Fernando López (DF Rail), amb 4.750 euros; i Luis Javier Ardura (Felguera Rail), amb 5.700 euros. | Economia | Infraestructures |
El relleu generacional i la millora dels preus, prioritats del programa d'UP a les eleccions del 28 de febrer. El sindicat vol revalidar els resultats del 2011 quan va obtenir un 58,49% de la representació i continuar essent la principal força sindical al camp. El relleu generacional al camp i la millora dels preus per poder viure "dignament" són les prioritats del programa que Unió de Pagesos ha donat a conèixer aquest dimarts de cara a les eleccions sindicals agràries que es faran el proper 28 de febrer. Seran les primeres que es convoquen després de la derogació de les cambres agràries provincials el desembre del 2014. Entre les novetats, destaca que per primer cop no es votaran persones sinó a entitats –UP, JARC i Asaja- i hi haurà una única circumscripció. El coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball, ha afirmat que esperen revalidar o millorar els resultats del 2011, quan van obtenir el 58,49% de la representació a Catalunya, i continuar essent la principal força sindical al camp. Un total de 26.031 pagesos estan cridats a les urnes. | Economia | Agroalimentació |
AMPLIACIÓ:El CaixaForum retrocedeix a l'antic Egipte i explora tres mil anys de la vida dels faraons. La nova mostra 'Faraó. Rei d'Egipte' és la tercera que l'equipament cultural coorganitza en col·laboració amb el British Museum. El CaixaForum Barcelona retrocedeix a l'antic Egipte i explora tres mil anys de la vida dels faraons. Amb la intenció d'acostar el visitant a la vida real i al poder dels monarques, l'equipament cultural ha coorganitzat amb el British Museum l'exposició 'Faraó. Rei d'Egipte' amb 164 peces provinents de l'entitat britànica de gran valor museístic. Treballs d'orfebreria, estàtues monumentals i relleus de temples formen la mostra presentada aquest dijous i que es podrà veure fins al 16 de setembre. Aquesta és la tercera col·laboració entre ambdós museus. "No volíem mostrar només el glamur dels faraons", ha explicat la comissària en cap, Marie Vandenbeusch, que ha planificat la mostra per "dissipar les idees preconcebudes" de què significava ser el monarca d'un imperi com l'egipci. Una indagació en el llenguatge visual que envoltava aquests monarques amb seccions temàtiques que exploren el seu caràcter com a intermediari entre les divinitats i la població i les relacions diplomàtiques, de comerç i conflictives amb les potències els envoltaven. Els faraons van governar des del 3000 aC, aproximadament, fins a la conquesta romana, l’any 30 aC. "El visitant modern no té present aquest gran lapse de temps. Cleòpatra està més a prop nostre que de les piràmides", ha recordat el comissari Neal Spencer. Per contra, els habitants de l'imperi sí que n'eren conscients, tal com mostren les moltes referències de les peces mostrades a períodes anteriors del regnat. "En alguns casos, el monarca podia reinterpretar la història i provar d'esborrar el llegat d'algun faraó concret", ha explicat l'expert. Tenint en compte la durada de les dinasties faraòniques, l'exposició s'organitza temàticament per tal d'oferir una perspectiva de la dimensió divina, del paper administratiu, la vida familiar, el rol militar i la mort del monarca. A través de les estàtues i els monuments els faraons construïen les seves identitats, projectant una imatge idealitzada d'ells mateixos. És especialment important la noció religiosa que s'associava el faraó. "Eren centenars els déus als quals es retia culte a l'antic Egipte i es creia que tots mantenien un vincle amb el faraó", ha dit la comissària. Una d'aquestes divinitats és Hathor, la qual es pot veure representada a la mostra en un capitell de granit vermell de grans dimensions que data del 850 aC. "El rei no era únicament una figura sobirana que governava i administrava el país, el monarca era un intermediari entre la població i les divinitats i aquest fet es mostrava en les seves representacions perquè era el fonament del seu poder", ha detallat Vandenbeusch. La realitat, no obstant això, era molt més "complexa", ha avisat la conservadora del British Museum. En aquest sentit, la mostra presenta també objectes menys habituals: les incrustacions de colors que es feien servir per decorar el palau d'un faraó, l'arc de fusta d'un dels comandaments militars del monarca, un papir que deixa constància d'un robatori en un temple, les missives gravades en escriptura cuneïforme sobre tauletes d'argila que donen fe de la intensa activitat diplomàtica entre Egipte i Babilònia. Entre les figures més emblemàtiques de l'exposició destaquen la figura del déu falcó Re-Haractes, un cap del faraó Tutmosis III de limolita verda, unes rajoles del palau de Ramesses III o un bust de marbre d'Alexandre el Gran. D'altra banda, 'Faraó. Rei d'Egipte' es fa ressò del fet que el model reial dels faraons va ser adoptat també per governants, grecs, romans i nubis. Alguns reis d'origen grec, per exemple, adoptaven la iconografia faraònica, tal com mostra una de les tres peces que donen la benvinguda al visitant, 'Estàtua inacabada d'un faraó ptolemaic'. Al seu costat, es pot contemplar l'escultura de Seti II, trobat al Temple de Mut, a Karnak, i una de les més "especials" per Vandenbeush. "És una estàtua de mida real, una de les més ben conservades d'aquesta mida, feta amb una tècnica meravellosa", ha assegurat. Fidel a l'objectiu de fer accessible la mostra a tots els públics, l'Obra Social la Caixa ha inclòs un espai educatiu en el qual es pot passejar per un paisatge egipci i escollir i vestir el faraó amb els elements de poder i prestigi. | Cultura | Arts |
Eva Baltasar, Almudena Grandes i Irene Solà, títols més venuts el matí de Sant Jordi a Libelista. La plataforma triplica les vendes l'últim mes, concentrats especialment l'última setmana. Les novel·les 'Boulder' (Club Editor) d'Eva Baltasar, 'La madre de Frankenstein' (Tusquets) d'Almudena Grandes i 'Canto jo i la muntanya balla' (Anagrama) d'Irene Solà configuren el podi del rànquing dels títols més venuts fins aquest migdia de Sant Jordi a Libelista. La plataforma ha batut rècords de vendes per la diada, que la crisi del coronavirus ha obligat a viure a l'interior de les cases, i ha triplicat la demanda l’últim mes. Les comandes continuaven arribant aquest matí i ja són gairebé 800 els llibres adquirits en només cinc hores. Durant l'abril, s’han fet 3.336 comandes i s’han comprat 7.332 llibres. La resta de posicions del rànquing les completen, per ordre, 'Dones Valentes' (Ara Llibres) de Txell Feixas; 'Gent normal' (Edicions del Periscopi) de Sally Rooney; 'Guillem' (Amsterdam) de Núria Cadenes; el llibre per a infants 'Que no t'expliquin contes' (Ara Llibres) de Gala Pont i Natza Farré; 'Tardor' (Raig Verd) d' Ali Smith; 'La força de la gent' (Ara Llibres) de Jordi Borràs; 'Coconut' (Sembra Llibres) de Kopano Matlwa; 'Permagel' (Club Editor); 'Gina' (L'Altra Editorial) de Maria Climent; 'Ignot' (Edicions del Periscopi) de Manuel Baixauli; 'Crims' (La Campana) de Carles Porta i 'Terra alta' (Planeta) de Javier Cercas. Libelista ha rebut prop de 400 comandes, amb un total de 800 llibres de clients de tot l'Estat. La majoria es tramiten per enviar a casa i, seguint la filosofia de la plataforma, beneficien a les llibreries adherides. La tendència d’augment de vendes ja va començar amb l’inici del confinament, quan Libelista va veure duplicades les seves vendes. | Cultura | Lletres |
Detenen una parella que traficava amb drogues des d'un pis d'Horta-Guinardó. Els Mossos d'Esquadra han intervingut 12 grams de cocaïna, 353 de marihuana i 920 euros fraccionats. Els Mossos d'Esquadra han detingut una parella que traficava amb drogues des d'un pis del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona. La policia va fer una entrada i escorcoll en aquest domicili el 19 de desembre passat a primera hora del matí. El registre culminava una investigació durant la qual els Mossos van fer vigilàncies al pis davant la sospita que allà s'hi venien drogues. A l'interior de l'habitatge, els agents hi van trobar 12 grams de cocaïna, 353 de marihuana i 920 euros fraccionats. Per tot plegat, els Mossos van detenir la parella –ell dominicà i ella, colombiana- per un delicte contra la salut pública. | Societat | Policial |
Busquen un home de 65 anys que va desaparèixer dimecres amb el seu caiac entre Badalona i Barcelona. La recerca ha començat aquest migdia amb un helicòpter i una embarcació de Salvament Marítim, amb la col·laboració de la Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra. Salvament Marítim busca des d'aquest divendres un home de 65 anys que dimecres passat al migdia, dia de Reis, va desaparèixer amb el seu caiac mentre feia el trajecte entre Badalona i Barcelona. Els familiars han denunciat la seva desaparició aquest migdia a la comissaria de Badalona i des d'aleshores un helicòpter Helimer 211, amb base a Reus, i el Salvamar Taka, amb base a Barcelona, intenta localitzar alguna pista sobre el caiaquista, segons han informat fonts de la policia catalana i de Salvament Marítim. Habitualment, l'home fa el trajecte entre Badalona i l'Hotel Vela. Els Mossos d'Esquadra també participen en la recerca amb un helicòpter i una unitat aquàtica, mentre que la Guàrdia Civil ho fa amb una patrulla marítima. Precisament, aquest dimarts un empresari de Cunit que practicava el mateix esport va desaparèixer entre Eivissa i Formentera, on s'hi manté un dispositiu de recerca des que la seva dona va denunciar els fets unes hores després. L'home és Alfred Milà Vives, de 57 anys, vinculat a l'empresa de caiacs Riumar, que té la seva seu en aquesta població del Baix Penedès. Milà es trobava de vacances a Eivissa a casa d'uns amics i dimarts es va desplaçar amb l'embarcació fins a Formentera, on es va trobar amb un conegut per dinar. A mitja tarda, l'home va emprendre el viatge de tornada amb el caiac, però no va arribar a la seva destinació. | Societat | Successos |
Postius (CDC) exigeix una reformulació dels criteris de distribució dels ajuts de la PAC a l'estat espanyol. El candidat convergent al Congrés per Lleida considera que "ara castiguen els pagesos lleidatans". El cap de llista de Convergència al Congrés per Lleida el 26-J, Toni Postius, ha manifestat aquest diumenge el compromís del seu partit de defensar a Madrid una reformulació dels criteris de distribució dels ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) a l'estat espanyol, amb l'objectiu que "siguin criteris territorialitzats i tinguin en compte els models propis de cada zona". En aquest sentit, Postius ha lamentat que cada vegada que s'ha negociat la distribució de la PAC des del govern de l'Estat "sempre s'ha jugat en contra dels interessos de Catalunya". Així, el candidat de CDC ha criticat que el govern espanyol "hagi primat altres regions que tenen un model completament diferent al català, de producció intensiva". Postius ha detallat que a Andalusia es paga de mitjana 800 euros per hectàrea d'ajuts a través de la PAC, mentre que a Catalunya, la xifra és de 250 euros. Durant una visita al mercat de Torrefarrera (Segrià), Toni Postius també ha insistit que els representants de Convergència a les Corts Espanyoles exigiran que el govern espanyol rectifiqui i anul·li la regulació cadastral de construccions agrícoles amb valors modulars urbans, ja que "la pressió fiscal conseqüent ofega les activitats productives i posa en risc el sector en el nostre país". El cap de llista convergent per Lleida considera "indamissible" que els rebuts "es multipliquin per 4, per 5 o, fins i tot, per 6, en un moment que el sector ho està passant malament". | Economia | Agroalimentació |
Seat ofereix 3.500 cursos d'estiu als seus treballadors. El 40% de la plantilla s'ha acollit als plans de formació durant el primer any. L'automobilística Seat ofereix als seus treballadors 3.500 cursos de temàtiques diferents, com 'mind mapping', consells per a Excel o idiomes a través de la plataforma 'Always Learning'. Durant el seu primer any de funcionament, més de 6.000 persones, al voltant del 40% de la plantilla, s'han donat d'alta per cursar aquests els continguts de forma voluntària durant el seu temps lliure. En els tres mesos d'estat d'alarma, 800 persones es van inscriure a la plataforma i durant aquest període es van completar 4.000 formacions. Durant el 2019, Seat va invertir 23 milions d'euros en formació –una mitjana de 1.500 euros per treballador- i va impartir més de 350.000 hores lectives als seus treballadors. A més de les formacions voluntàries, 'Always Learning' també inclou dos blocs més: un enfocat a les necessitats formatives relacionades amb el lloc de treball actual i l'altre en les aptituds que la companyia preveu que poden ser necessàries en el futur, sobretot en l'àmbit de la tecnologia i la digitalització. | Economia | Empresa |
AMPLIACIÓ:Les funeràries reporten sis nous morts per covid-19 a Catalunya i hi ha 83 nous positius testats. Són tres defuncions i nou casos més que en l'últim balanç. Les funeràries catalanes han reportat sis noves morts per covid-19, tres més que en l'últim balanç del Departament de Salut. Això deixa la xifra global de víctimes en 12.523. A banda, s'han detectat 83 nous casos positius testats (nou més) i la xifra total puja a 70.617. D'entre les víctimes, 6.835 persones han mort en hospital o en centre sociosanitari (tres més), 4.091 ho han fet en una residència (les mateixes que dilluns) i 794 al domicili (una més), mentre que les no classificades per falta d'informació són 803 (dues més). Fins ara hi ha hagut 4.128 persones ingressades greus, una de nova en les últimes 24 hores, i actualment en són 60, una menys que en el balanç de dilluns. De moment, les funeràries no han comunicat cap mort corresponent al dilluns 22 de juny, tot i que és una dada que pot variar en els pròxims dies quan es reporti més informació. El 21 de juny n'hi va haver una, i el dia 20, sis més. Pel que fa a la retrospectiva de positius, el dia 22 se'n van declarar 15, el dia 21, 27 nous casos, i el dia 20, 42. En les residències de gent gran, hi ha 14.924 casos confirmats, tres més que les dades facilitades per Salut en l'últim balanç. A més, 826 professionals de residències estan aïllats per sospita o confirmació, 133 menys que l'última xifra que Salut havia facilitat. Pel que fa al nombre d'altes hospitalàries des de l'inici de la crisi, ha pujat de 33 persones en un dia, fins a les 39.373. Per territoris, a la ciutat de Barcelona han mort 4.235 persones, entre positius i sospitosos, 2.338 en hospitals i centres sociosanitaris, 1.319 en residències, 281 en domicilis i 297 no classificats; a la zona metropolitana nord hi ha 2.885 morts, 1.570 en hospitals i sociosanitaris i 1.046 en residències, a banda de 127 no classificats i 142 en domicilis. La xifra total de morts a la regió metropolitana sud és de 2.338. D'aquests, 1.422 han mort en un hospital o centre sociosanitari, 771 en residències, 95 en domicilis, i 50 no estan classificats. A la Catalunya Central es mantenen amb 1.567 persones mortes registrades (721 en hospitals i sociosanitaris, 514 en residències, 215 no classificats i 117 en domicilis) i a Girona hi ha 805 morts (356 en hospitals, 244 en residències, 129 en domicilis i 76 no classificats). Pel que fa al Camp de Tarragona, s'han registrat 399 morts, dels quals 253 en hospitals i centres sociosanitaris, 121 en residències, 12 en domicilis i 13 més no classificats; mentre que a Lleida continuen amb 209 morts en total, 131 en hospitals i sociosanitaris, 59 en residències, dotze no classificats i set en domicilis. A l'Alt Pirineu i l'Aran es mantenen amb 30 morts com ja fa dies, tretze en hospitals i sociosanitaris, set en residències, vuit no classificats i dos en domicilis; mentre que a les Terres de l'Ebre continuen amb 45 defuncions, 25 en hospitals i sociosanitaris, vuit en residències, nou en domicilis i tres sense classificar. Pel que fa a casos positius de coronavirus, a Barcelona ciutat n'hi ha 19.117 de confirmats. A l'àrea metropolitana nord n'hi ha 17.285, i a la metropolitana sud, 13.097. A la Catalunya Central són 6.430 els confirmats. A Girona hi ha 7.067 positius. En el cas del Camp de Tarragona, hi ha 2.186 persones amb coronavirus confirmades, mentre que a Lleida n'hi ha 3.032. A l'Alt Pirineu i Aran hi ha 465 casos confirmats, i a les Terres de l'Ebre continuen amb 335. D'entre tots aquests, Barcelona ciutat registra 3.696 casos confirmats en residències. A l'àrea metropolitana nord en tenen amb 3.617, mentre que a l'àrea metropolitana n'hi ha 3.022. A la Catalunya Central segueixen 1.693 residents confirmats i a Girona amb 1.651. A les residències del Camp de Tarragona continuen amb un total de 498 casos positius confirmats, i Lleida amb 587. En el cas de l'Alt Pirineu i Aran, es mantenen amb 85 casos confirmats a les residències, mentre que a les Terres de l'Ebre continuen amb 16. | Societat | Salut |
Colonial preveu invertir 1.500 milions d'euros en l'adquisició de nous actius en els propers cinc anys. Entre ells, hi ha un immoble a la Plaça Europa de l'Hospitalet de Llobregat. Colonial ha anunciat aquest dimarts que preveu invertir 1.500 milions d'euros en els pròxims cinc anys en l'adquisició de nous actius. Així ho ha comunicat aquest matí a la Comissió Nacional del Mercat de Valors en la documentació relativa de la reunió 'Investor Day'. Entre les noves compres, hi ha un immoble a la Plaça Europa de l'Hospitalet de Llobregat, a més de tres edificis més a Madrid i dos més a París, unes operacions que s'enfilaran fins als 405 MEUR aproximadament. En la nota feta pública a la CNMV, l'empresa ha assenyalat que en el tercer trimestre de l'any ha llogat 7.400 metres quadrats i més de 33.000 en el transcurs d'aquest any a la capital catalana, amb un valor màxim de 18-19 euros per metre quadrats en les rendes més elevades. A Barcelona, alguns dels actius més destacats dels quals disposa Colonial són els edificis situats a l'Avinguda Diagonal 409, 530, 609-615 i 682, a més d'altres immobles al Passeig dels Til·lers i a Sant Cugat del Vallès. | Economia | Habitatge |
AMPLIACIÓ:L’univers insondable de Carles Santos torna al Temporada Alta amb ‘Patetisme il·lustrat’. Mònica López, Dory Sánchez i Núria Andorrà són la veu, el moviment i el so d’un muntatge on no hi ha piano. Temporada Alta estrena el proper divendres 13 de novembre el nou espectacle de creació de Carles Santos, anomenat ‘Patetisme il·lustrat’. Un nom autoreferencial, segons l’autor, que dóna poques pistes del contingut de l’obra, un artilugi escènic sense argument que es defineix en primer lloc perquè Santos no hi toca el piano ni hi apareix. Mònica López posa veu a les paraules de Santos, Dory Sánchez balla i Núria Andorrà posa la percussió, les tres de la manera menys convencional imaginable. Una obra que mostra l’univers creatiu de Santos i que com ell mateix ha reconegut aquest dilluns és difícil d’explicar perquè “no sé si hi ha res a explicar”. El muntatge arribarà al TNC el 19 de novembre. “En aquest espectacle ningú podrà dir que sóc pianista, i això m’ha costat molt”, ha indicat Carles Santos. Valgui l’afirmació per mirar d’endinsar-se en el què i el com del nou espectacle del músic, compositor i creador escènic. Ni el piano, ni el pianista són, a diferència de molts dels seus muntatges anteriors protagonistes de l’obra. De fet, ni tan sols hi apareixen. Això ja diu molt d’aquest muntatge, en què el protagonisme l’assumeixen l’actriu Mònica López, la ballarina Dory Sánchez i la percussionista Núria Andorrà. ‘Patetisme il·lustrat’, un títol que segons Santos fa referència a ell mateix. “Crec que ho aconsegueixo abastament al llarg de l’obra, és clar que m’ajuda l’edat”, ha defensat el músic. Sense argument ni referències de tipus socials, “evidentment”, Santos no ha volgut desvetllar gaire el contingut de l’espectacle, però ha concedit que conté “moltes claus visuals de la nostra cultura”. A escena, Mònica López dirà textos del músic, Sánchez ballarà en superfícies i condicions inversemblants i Andorrà farà la percussió però sense instruments de percussió. Totes tres han coincidit en la “incomoditat” buscada en què les ha situat Santos. “Té l’especialitat de col·locar-te en llocs complicats, difícils, perquè sinó no l’interessa”, ha resumit López, per a qui allò que han hagut de fer és “col·locar-se en aquest lloc incòmode i físicament difícil, i ser intèrprets del seu món”. “Cada espectador entendrà el que vulgui”, ha reblat l’actriu, una constatació que l’espectacle “potser no explica res”, com ha confessat prèviament Carles Santos. L’obra s’estrenarà aquest divendres al Festival Temporada Alta, al teatre El Canal de Salt, i el dia 19 aterrarà al Teatre Nacional de Catalunya, on farà temporada fins el proper 6 de desembre. El director del certamen, Salvador Sunyer, ha recordat la vella relació de Santos amb el festival (on ha presentat molts dels seus espectacles), i ha aprofitat l’avinentesa per denunciar el que considera “una injustícia d’aquesta país” respecte el creador. Sunyer ha considerat que s’ha estat “extraordinàriament injust” amb Santos en la mesura que, com a músic que ha treballat tota la seva vida en relació amb els teatres, no se li ha encarregat mai encara “alguna cosa” gran, ha dit referint-se a algun muntatge operístic o similar en algun gran auditori del país. Al seu torn, el director del TNC, Xavier Albertí, s’ha sumat als elogis dirigits a Santos i ha manifestat que “és un privilegi presentar –i acollir- una de les figures clau de l’aventura escènica del teatre d’aquest país all llarg de la segona meitat del segle XX i el que portem de segle XXI”. | Cultura | Teatre |
El Museu d'Isona i la Conca Dellà celebra 25 anys amb les obres d'ampliació a punt de començar. El coll de dinosaure de més de 5 metres ha d'esdevenir el principal reclam de l'equipament en el pròxim quart de segle. El 8 d'abril del 1995 s'inaugurava el Museu d'Isona i la Conca Dellà, al Pallars Jussà. Els responsables de la creació del museu van ser grups d'arqueòlegs i paleontòlegs que, a finals dels anys vuitanta, van arribar a Isona per excavar a la ciutat romana d'Aeso i a alguns jaciments de dinosaure. La importància d'aquelles primeres troballes van portar a l'Ajuntament a la creació de l'equipament. Transcorreguts 25 anys, el Museu s'ha convertit en un referent d'arqueologia i paleontologia del Pirineu i Prepirineu de Lleida. Ara, encara el futur amb la seva ampliació com a gran projecte. Finalitzada aquesta obra exhibirà una de les troballes més grans fetes mai a Europa, un coll de dinosaure de més de 5 metres trobat al jaciment d'Orcau-1. Durant aquests 25 anys, al Museu d'Isona i la Conca Dellà hi ha entrat un extens volum de peces extretes de diferents jaciments del municipi. Des del 2001, moment en el qual les restes paleontològiques es van començar a quedar a Isona, el Museu ha documentat uns 8.500 registres. Àngel Galobart, director del Museu d'Isona, ha explicat que a un mateix número de registre hi poden haver moltes peces i ha afegit que encara en tenen al dipòsit del museu per classificar. Per celebrar el primer quart de segle, a través de les xarxes socials donaran a conèixer les 25 peces més especials de la col·lecció. Una peça per any de celebració. Han començat per una urna ibèrica feta a mà trobada al Serrat dels Espinyers (segles III-I aC). Durant els primers anys, totes les peces que entraven al Museu eren de jaciments del municipi d'Isona i Conca Dellà. Amb els anys, l'equipament s'ha anat fent gran i s'ha convertit en un centre de referència i ja acull peces trobades en jaciments de la Noguera o l'Alt Urgell. El director del Museu d'Isona destaca alguns dels fets més rellevants durant aquests anys a nivell arqueològic i paleontològic com han estat la descoberta de la muralla de la vila romana d'Aeso; la descoberta de la vila romana de Llorís; la documentació de la primera espècie de dinosaure trobat a Catalunya (Pararhabdodon isonensis), i la descoberta del coll de dinosaure de més de 5 metres trobat al jaciment d'Orcau, que permetrà documentar una nova espècie. Àngel Galobart ha explicat que tenien pensat fer diferents activitats per celebrar l'efemèride però que aquesta celebració s'està fent des del confinament. A través de les xarxes socials totes aquelles persones que han estat relacionades amb el Museu en algun moment, durant aquests 25 anys, expliquen la seva vinculació o aportació a l'equipament. | Cultura | Equipaments i patrimoni |
Barcelona augmenta la ràtio en 149 grups de P3 i 1r d'ESO i crea vuit 'bolets' per fer front a l'augment de la demanda. El president del Consorci qualifica ''d'inevitable'' la mesura i defensa que no afecta la qualitat dels projectes educatius. 42 grups de P3 de 34 escoles públiques tindran una ràtio de 26 nens mentre que 40 grups de 1r d'ESO de centres concertats i 60 grups d'instituts públics oferiran 31 places per grup. Així, i sumant quatre grups addicionals de P3 i quatre grups addicionals de 1r d'ESO, el Consorci d'Educació de Barcelona vol donar resposta a les 151 famílies que no han tingut assignació a P3 i a les 280 que s'han trobat en aquesta situació a Secundària. El Consorci ha optat per aquestes mesures per donar solució a bona part dels afectats. El president de l'ens, Josep González-Cambray, ha reconegut que no els agrada augmentar les ràtios però ho considera un mecanisme ''inevitable'' en determinades zones . Ha defensat també que els augments no perjudiquen els projectes educatius dels centres. | Societat | Educació |
Aragonès emplaça l'Estat a estendre la dotació específica per la covid fins que es millori el sistema de finançament. Budó es compromet a aplicar les mesures impulsades per un grup d'experts per enfortir el sistema de salut. El vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, ha emplaçat el govern espanyol a estendre el finançament específic de la covid-19 que rep la Generalitat fins que Catalunya pugui recaptar directament els impostos o compti amb un sistema de finançament "just". En una intervenció al debat general sobre la situació sanitària al Parlament, Aragonès ha explicat que el finançament de la Generalitat a través de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats (LOFCA) és "absolutament insuficient". Per la seva banda, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, s'ha compromès a aplicar les mesures per enfortir el sistema sanitari sorgides amb "consens" del grup d'experts que havien de presentar actuacions de millora. | Política | Govern |
Dos membres de 'la Manada' reben una sanció de 150.000 euros per una denúncia del Grup Dones de Lleida. Van denunciar a Protecció de Dades la difusió d'imatges de la víctima de la violació als San Fermines del 2016 als fòrums 'ForoCoches' i 'Burbuja.info'. El grup feminista Dones de Lleida celebra aquest divendres la sanció a 'la Manada' arran de la denúncia que va posar l'organització a l'Agència espanyola de Protecció de Dades contra els fòrums 'ForoCoches' i 'Burbuja.info' el maig de 2018, i que ara s'ha resolt amb 150.000 euros de multa a dos dels violadors del grup – el guàrdia civil i el militar - per la difusió del vídeo de la víctima. Des de Dones de Lleida han volgut fer una crida a seguir denunciant públicament als agressors i a les institucions que ''legitimen la violència contra les dones''. En aquest sentit, envien el recolzament a totes les víctimes d'agressions masclistes sota el lema ''Nosaltres si et creiem germana'', i recorden que el ''el feminisme autoorganizat dóna fruits quan planta cara col·lectivament al patriarcat''. El Grup Dones de Lleida va presentar una denúncia per la ''greu vulneració de drets'' que consideren que van cometre persones usuàries de les dues xarxes d'internet denunciades al difondre el vídeo de la víctima gravat pels dos violadors. Segons el Grup, un dels seus usuaris va publicar el vídeo de l'agressió, dades persones de la víctima de 'la Manada', creuant dades publicades a la premsa i van aconseguir el seu nom i cognoms, fotos així com accés a un dels seus perfils a les xarxes socials. Malgrat que els principals fils d'informació van ser esborrats per alguns dels foreros, des de Dones de Lleida es remarca que les xarxes continuaven publicant informació confidencial i protegida per la justícia mentre feien ''comentaris insultants, acusaven a la víctima i exculpaven als violadors''. El Grup Dones de Lleida entén que aquests fets vulneren greument la protecció de dades personals d'una víctima i per això va sol·licitar a l'agència que obrís un expedient sancionador contra les dues empreses, una amb seu a Palència i l'altra a Madrid; així com també contra els que havien realitzat i difós el vídeo. L'organització feminista ja va destacar en aquell moment que emprenia la denúncia administrativa mentre esperava que la causa penal fos duta a terme per la policia espanyola. Les feministes consideren que la sentència de 'la Manada' i el vot particular del jutge van aplanar el camí per a què ''els masclistes condemnin la víctima i no els violadors, i se sentin lliures de tenir actuacions com les ocorregudes en aquests fòrums d'internet''. Així mateix, reclamen que els mitjans de comunicació no donin veu a comentaris ''misògins i masclistes com el d'Arcadi Espada en què reclamava vídeos sexuals de la víctima de la violació de 'la Manada'''. Per Dones de Lleida, aquests vídeos constitueixen una ''greu humiliació i volen posar en dubte la llibertat de les dones i la exculpació dels agressors''. En el mateix sentit, lamenten que la periodista Ana Rosa Quintana permetés aquestes declaracions en el seu programa. | Societat | Judicial |
Localitzen sana i estàlvia la dona de 68 anys desapareguda dissabte passat a Pineda de Mar. Busquen una dona de 68 anys desapareguda a Pineda de Mar des de dissabte. Els Mossos d’Esquadra han informat de la troballa de la dona de 68 anys que va desaparèixer dissabte passat al migdia a Pineda de Mar (Maresme). La dona estava sana i estàlvia. Dissabte passat se la va veure per últim cop a l’ambulatori del municipi, situat al carrer Tarragona, al voltant de la una del migdia, amb una jaqueta de color morat, botes altes de color gris i un mocador al coll. En una piulada a Twitter els Mossos d’Esquadra han anunciat que havia estat trobada en bon estat i han agraït els esforços dels que s’han implicat en la recerca. | Societat | Successos |
Pimec estima que el sector logístic representa el 12,19% del PIB català i supera els 27.000 MEUR. Les indústries extractives i el comerç són els sectors que consumeixen més logística, segons un estudi de la patronal. Pimec estima que el sector logístic representa el 12,19% del PIB català i aporta 27.389 milions d'euros a l'economia. És el càlcul que fa la sectorial de logística de la patronal de les petites i mitjanes empreses en base a dades de l'Idescat del 2016. Ho ha explicat aquest dimecres a la tarda el president de Pimec Logística, Ignasi Sayol, durant la presentació de l'estudi anual 'Contribució de la logística a l'economia catalana' en el marc de la fira SIL. Sayol ha constatat que les empreses proveïdores de serveis a companyies considerades clàssiques dins del sector logístic (transport, activitats postal o emmagatzematge) cada cop tenen més pes (7,74% del PIB) mentre que aquestes cada cop recorren més a l'externalització de serveis. Pel que fa als sectors que contracten més serveis logístics, destaquen les indústries extractives i el comerç. El sector que més proporció dedica a les compres logístiques és el de les indústries extractives, amb un 22,9%, seguit del comerç amb un 13,7%. De lluny, el segueixen l'administració pública, defensa i seguretat social obligatòria (5,3%) i la indústria manufacturera (4,2%), entre d'altres. Pel que fa a subsectors, les agències de viatges i operadors turístics són els que fan més despesa logística amb un 26,1% de les seves compres. El valor del sector logístic té un "pendent ascendent", segons ha destacat Sayol. El 2007 suposava el 10,32% del PIB i aportava 21.924 MEUR. Des del 2011, la logística supera el 12% del PIB català segons l'estudi de Pimec. La màxima aportació es va assolir el 2015 amb un 12,71% del PIB i 27.408 MEUR. L'estudi no disposa de dades posteriors al 2016 i Sayol ha remarcat que quan l'Idescat revisi les últimes dades disponibles el percentatge pot variar a l'alça, tal com va passar amb l'indicador del 2015. Digitalització del sector "La logística canviarà radicalment els propers anys", ha dit Sayol, que ha remarcat que la digitalització és una "necessitat". "No n'hi ha prou amb saber de camions, cal saber-ne de tecnologia", ha reflexionat Sayol en roda de premsa, i ha afegit que cal apostar per la formació. Pimec Logística explica que la classificació estadística que es fa de les empreses considerades logístiques està obsolet i no inclou les activitats dels proveïdors d'empreses logístiques, que ells sí consideren logística a l'estudi i cada cop tenen més pes, segons han explicat. Entre les empreses proveïdores que guanyen pes hi ha des d'empreses de 'software' de gestió de magatzem a d'altres d'elements mecànics de la logística, entre molts altres. Els sectors clàssics, que es consideren pròpiament logístics en les estadístiques de les administracions, representen el 4,45% del PIB català. | Economia | Logística |
La Passió Medieval de Cervera incorpora un vessant pedagògic amb implicació d'alumnes d'Arts Escèniques i Història. La quarta edició es representarà dissabte 6 d'abril però com a prèvia aquest cap de setmana s'escenificarà 'Les Veus Silents' en el marc de la Capitalitat Cultural. La quarta edició de la Passió Medieval de Cervera incorporarà un component pedagògic, del qual participen els alumnes de Teatre Medieval de la Universitat Roviri i Virgili de Tarragona i els alumnes del batxillerat d'Arts Escèniques i també al Cicle de formació de Grau Superior d'Escultura Aplicada a l'Espectacle (LOE) de l'escola d'Art Ondara de Tàrrega. Aquesta serà una de les novetats que oferirà la representació d'enguany de la Passió, que s'ha presentat aquest dimecres a la parròquia de Santa Maria. La representació es durà a terme el dissabte 6 d'abril a les set de la tarda però com a prèvia, aquest cap de setmana, s'escenificarà 'Les Veus Silents', una peça que vol ser una ''mirada femenina'' que reivindica el paper de les dones en la vida de Jesucrist. | Cultura | Arts |
The Mediapro Studio incorpora Lorenzo Silva per a la producció de continguts de ficció basats en les seves obres. S'adaptarà 'Si esto es una mujer' i la sèrie sobre els personatges Bevilacqua i Chamorro. The Mediapro Studio, a través de la seva productora Globomedia, ha anunciat aquest dimarts la incorporació de l'escriptor Lorenzo Silva per a la producció de continguts de ficció basats en les seves obres. Els dos primers projectes inclosos en aquest acord seran una ficció basada en l'últim llibre 'Si esto es una mujer' (editorial Destino), escrit en col·laboració amb Noemí Trujillo, i la sèrie sobre la parella de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, Rubén Bevilacqua i Virginia Chamorro, protagonistes de nou novel·les i dos relats (editorial Destino). | Cultura | Cinema |
AMPLIACIÓ:Un 60% de les agències de viatges tancarà si no s'allarguen els ERTO i la facturació caurà un 70%, segons ACAVE. El turisme rural augmentarà més d'un 20% mentre que les grans ciutats "patiran molt". L'aturada del turisme ha afectat especialment a les agències de viatges. Un 5% d'aquestes empreses ha tancat per l'impacte de la pandèmia, una xifra que es podria elevar al 60% en cas que no s'allarguessin els ERTO, segons ha advertit l'Associació Corporativa d'Agències de Viatges Especialitzades (ACAVE). El president de l'entitat, Martí Sarrate, preveu un descens de la facturació del 70% el 2020 i una recuperació per al 2022. De cara a aquest estiu, l'associació espera un 85% de turistes estatals mentre que el 15% restant seran visitants estrangers, sobretot de proximitat. El turisme rural creixerà prop d'un 23% per la "tranquil·litat i seguretat" mentre que les grans ciutats com Barcelona i Madrid "patiran molt". Per fer front a la crisi, un 78% de les agències de viatge van presentar un ERTO total o parcial de força major després de la declaració de l'estat d'alarma. Davant aquesta situació, la patronal ha reclamat allargar els expedients amb les mateixes condicions fins al 31 de desembre i ha advertit que, en cas que no hi hagi un acord entre el govern espanyol, els sindicats i les patronals sobre una pròrroga dels procediments, un 60% de les empreses del sector podria tancar. "Hi ha molts autònoms, pimes i microempreses, i només un 47% ha accedit a crèdits avalats per l'ICO perquè ha decidit endeutar-se", ha assegurat Sarrate en una roda de premsa telemàtica. Durant aquest període, la majoria de les agències han tancat els centres d'atenció al públic i han optat pel teletreball. La meitat de les agències de viatges preveuen tornar a obrir les oficines abans de l'inici de la temporada d'estiu, segons una enquesta realitzada per la patronal. El 37% preveu obrir-les a la tardor, mentre que el 13% restant no té una data prevista d'obertura. Amb tot, ACAVE preveu una recuperació del sector el 2022. El president de la patronal ha assegurat que la tornada a l'activitat de les agències de viatges serà un "procés lent", ja que depèn d'altres branques d'activitat, com les companyies aèries, el transport discrecional o la restauració. En concret, Sarrate preveu una caiguda de la facturació de fins a un 70% el 2020 respecte als 21.000 milions d'euros ingressats el 2019. El 2021, ACAVE espera una caiguda del 40% i, el 2022, calcula recuperar xifres de l'any passat. En referència al perfil del turista, la patronal espera un 85% de visitants estatals i un 15% d'estrangers. Les Balears, Catalunya i Andalusia són les comunitats autònomes més demandades per viatjar aquest estiu. En concret, les destinacions més sol·licitades a les agències emissores són les Balears, amb un 35,9%; la Costa Mediterrània, amb un 32,8%, i els allotjaments de turisme rural, amb un 28,1%. De fet, aquest tipus de turisme creixerà més d'un 23% per la "tranquil·litat i la seguretat" que aporta. En general, es tracta d'establiments molt petits, gestionats bàsicament per autònoms i ofereixen també servei de restauració. A Catalunya, el turisme rural representa el 2%, una falta d'oferta que podria provocar un increment dels preus per aquest estiu. "Si hi ha una mica més demanda i és temporada alta, evidentment es tracta de la llei d'oferta i demanda i cada empresari aplica el preu que consideri", ha resumit Sarrate. El turisme urbà, concentrat bàsicament a Madrid i Barcelona, "patirà molt". ACAVE espera que l'obertura dels hotels a les grans ciutats es doni molt més tard per la falta de demanda. Així mateix, recorda que molts serveis turístics no tornaran a oferir-se amb normalitat fins al setembre. Pel que fa als turistes internacionals, la patronal preveu que el principal mercat emissor sigui França, amb un 40% de les reserves, seguit d'Alemanya, amb un 30%. Per la seva banda, el Regne Unit, experimentarà un notable descens en les reserves i no superarà el 10%, tot i ser tradicionalment el mercat més important per a Espanya. | Economia | Turisme |
ERC demana el vot perquè Catalunya sigui la "tomba política" del "neonacionalisme espanyol" del PSOE i les dretes. Rovira reclama "no perdre cap vot" i convèncer independentistes perquè vagin a les urnes el 10-N. El coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, ha demanat el vot pels republicans el 10-N perquè Catalunya sigui la "tomba política" del neonacionalisme espanyol de Cs, el PSOE i les "altres dretes". Durant l'acte de final de campanya a Terrassa, Aragonès ha dit que el 10-N està a "les nostres mans" donar-los una lliçó, especialment a Cs a qui ha acusat de "fragmentar el país". La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha intervingut a través d'un missatge de veu per primera i última vegada durant la campanya. Rovira ha apostat per dedicar les últimes hores a "no perdre cap vot" i a guanyar amb democràcia "a aquells que ho volen fer amb repressió". Ha apostat per convèncer fins a l'últim independentista per anar a votar i a reivindicar que s'aposta pel "diàleg i la democràcia". | Política | Partits |
El castell inflable de Caldes de Malavella on han resultat ferits set menors, tres d'ells de gravetat, ha sortit volant. Els nens afectats tenen entre 3 i 11 anys. Set nens han resultat ferits, tres d'ells greus, després que el castell inflable en el qual estaven ha sortit volant en un restaurant de Caldes de Malavella (la Selva). Segons ha informat el Sistema d'Emergències Mèdiques els fets han passat a tres quarts de quatre de la tarda al restaurant Mas Oller d'aquest municipi. L'inflable ha anat a parar a uns 30 metres de distància del lloc on estava ancorat. Segons ha pogut saber l'ACN estaven posats dos dels quatre ancoratges de la instal·lació. Els més greus són una nena de 6 anys que ha estat traslladada en helicòpter a Hospital de la Vall d'Hebron, un nen de 9 anys, que ha estat evacuat per aire al Parc Taulí de Sabadell, i una nena de 7 anys que ha estat traslladada a l'Hospital Josep Trueta de Girona en ambulància. La resta d'afectats són una nena de 7 anys que ha resultat ferida de poca gravetat i tres ferits lleus: un nen d'11 anys, una nena de 7 i un nen de 3. Tots ells han estat evacuats al Trueta en ambulància. Fins al lloc s'hi han desplaçat set ambulàncies, vuit patrulles dels Mossos d'Esquadra, cinc dotacions dels Bombers de la Generalitat i efectius de la Policia Local de Caldes de Malavella. Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per tal d'esclarir les circumstàncies de l'incident. Per la seva banda, Protecció Civil ha posat en prealerta el pla Procicat per aquest incident amb un castell inflable. Part dels menors ferits estaven fent una celebració familiar i alguns d'ells són del mateix municipi. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha lamentat els fets a través del seu compte de Twitter i ha detallat que ja ha parlat amb l'alcalde de Caldes de Malavella. "Un fort desig que tots els nens ferits en l'accident del castell inflable es recuperin", ha piulat Puigdemont. | Societat | Successos |
ACTUALIZACIÓ:La Fiscalia arxiva la causa contra l’alcalde de Santa Coloma de Farners per donar suport a l’1-O. Joan Martí considera que s'ha demostrat que "votar no pot ser delicte". La fiscal en cap de Girona ha arxivat la causa per desobediència, prevaricació i malversació de fons contra l'alcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, en el referèndum de l'u d'octubre. Martí ha celebrat aquest pas i ha destacat que és una mostra que "votar no pot ser delicte". Per l'alcalde, era "de calaix" que "donar la veu a la ciutadania" no pot comportar ni desobediència, ni prevaricació, ni malversació. L'arxivament d'aquesta causa és un dels diferents casos que s'estan vivint els últims dies. A principis de març, l'alcaldessa de Montgat, que també tenia diligències obertes per la mateixa causa, va rebre la notificació de l'arxivament del cas. "Els casos precedents d'altres alcaldes ens feien pensar que això acabaria de la mateixa manera", ha reblat Martí. (en aquest text s'hi inclou els arguments pels quals la fiscalia ha decidit arxivar el cas) La fiscalia va obrir diligències contra Martí el 18 de setembre de 2017 per haver donat suport a la convocatòria del referèndum de l'u d'octubre, després que el Tribunal Constitucional (TC) l'hagués suspès cautelarment. L'alcalde va ser citat a declarar, però aquest va optar per no anar als jutjats. La fiscalia de l'estat va obrir diligències contra prop d'un centenar d'alcaldes d'arreu de Catalunya per un fet similar. Ara, poc a poc, es van arxivant totes elles. En aquest cas, la fiscalia ha justificat l’arxivament basant-se en dos criteris. D’una banda, ha detallat que quan Joan Martí va signar el decret de suport al referèndum, el Tribunal Constitucional encara no li havia notificat l’obligació “d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa” que animés la participació de l’1-O. De fet, el decret d’alcaldia donant suport al referèndum es va signar el 7 de setembre, mentre que la notificació va arribar el 12 de setembre. Per això creu que el decret de suport a la llei del referèndum no es pot considerar desobediència. A més, qualifica aquest decret de “declaració intel·lectual o posicionament polític”, però en cap cas ho considera com a una “oposició oberta, tenaç i rebel al mandat judicial”. D’altra banda, centrant-se en el dia del referèndum, la fiscal en cap de Girona ha determinat que al llarg de la investigació “cap dels testimonis han pogut aclarir com, quan, ni qui” va obrir el punt de votació a la capital de la Selva. Si bé és cert que els Mossos d’Esquadra van declarar haver vist l’alcalde en el col·legi de votació durant l’u d’octubre, ningú ha pogut confirmar si ell va ser el responsable de l’obertura del centre o no. Entre d’altres coses, la fiscalia ha recordat que malgrat que l’escola Sant Salvador d’Horta -que va servir de punt de votació el dia del referèndum- és de titularitat municipal, aquesta està cedida al Departament d’Educació, que és qui té les competències educatives a Catalunya. Per això, la fiscalia entén que Joan Martí no tenia “autoritat per obrir o tancar el centre”. Davant d’aquests dos arguments la fiscalia descarta la desobediència. Per aquest motiu també opta per no investigar els altres dos delictes -prevaricació i malversació- i procedeix a arxivar la causa. | Política | Política municipal |
AMPLIACIÓ:El BBVA perd 1.792 MEUR el primer trimestre per les provisions pel coronavirus i el deteriorament del negoci als EUA. El grup destina 1.433 milions com a previsió per l'impacte de la covid-19. El grup BBVA ha perdut 1.792 milions d'euros per les provisions que ha fet per la pandèmia de coronavirus i per l'impacte negatiu de seu negoci als Estats Units, segons ha confirmat en un informe enviat a la CNMV. El BBVA destinarà 1.433 milions a possibles impactes de la covid-19, i el seu marge deteriorat relacionat amb el fons de comerç als Estats Units és 2.080 milions d'euros. Si s'exclou la situació nord-americana, i comptant amb la previsió de 1.433 milions pel coronavirus, el benefici atribuït del BBVA el primer trimestre seria de 292 milions d'euros, una caiguda del 75,3% respecte al mateix període de l'any passat. El marge d'interessos del grup BBVA va arribar als 4.556 milions d'euros entre el gener i el març d'aquest any xifra que representa un increment interanual del 7,5% a tipus de canvi constants (+3,6% a tipus corrents) afavorit per la bona evolució de Turquia, Amèrica del Sud i en menor mesura Mèxic, segons informa l'entitat. Les comissions netes van pujar fins als 1.258 milions d'euros, un 6,3% més a tipus constants. En el seu conjunt, els ingressos recurrents (marge d'interessos i comissions) van finalitzar el trimestre amb un increment interanual del 7,2% a tipus constants (+3,6% en tipus corrents). El resultat de les operacions financeres va arribar als 594 milions d'euros durant els primers tres mesos de l'any, és a dir, un increment del 54,6% a tipus de canvi constant respecte al mateix període del 2019, mentre que el marge brut va arribar als 6.484 milions d'euros (+11,4% interanual a tipus canvis constants i +7,2% a tipus corrents). Les despeses d'explotació es van mantenir estables, amb 2.198 milions d'euros durant el primer trimestre, un 2,2% més a tipus de canvi constant i un -0,1% a tipus corrents. Pel que fa el marge net, va destacar amb una alça del 20,3% a tipus de canvi constants malgrat l'entorn, fins als 3.566 milions d'euros (+14,1% a tipus de canvi corrents), el més elevat dels darrers deu anys. Segons el BBVA, aquest creixement ha permès absorbir aquest trimestre els 1.433 milions d'euros en la línia de sanejaments crediticis per la crisis del Covid-19. Quant al valor de l'acció, a tancament del mes passat s'ha situat en els 6,04 euros, un 1,7% que fa un any. El consell d'administració del banc ha decidit no pagar cap dividend en càrrec als exercici del 2020 fins que se superi la incertesa generada per Covid-19 i en "cap cas" abans del tancament d'aquest exercici, seguint així les recomanacions del Banc Central Europeu del 27 de març. D'altra banda, la ràtio de capital CET1 'fully loaded' es va situar en el 10,84% a 31 de març del 2020 al retrocedir 90 punts bàsics des del tancament del 2019 per l'evolució dels mercats aquest primer tram de l'any, el creixement de l'activitat i l'anticipació dels sanejaments per la crisi de la Covid-19, apunta l'entitat. Per fer front a la pandèmia, l'entitat ha fet una donació global de 35 milions d'euros per ajudar les entitats sanitàries i fomentar la investigació científica i se suma al milió que han donat els empleats d'arreu del món. El 91% de la plantilla dels serveis centrals i el 71% de la xarxa d'oficines teletreballa i les vendes digitals van créixer més de tres punts, fins al 63,4% al març com a conseqüència del confinament. | Economia | Finances |
Un home resulta ferit lleu per intoxicació de fum en l'incendi d'una cuina a El Masnou. Quatre dotacions dels Bombers treballen per apagar el foc. Un home ha resultat ferit lleu per intoxicació de fum aquest dissabte en l'incendi de la cuina d'uns baixos a El Masnou (Maresme). Els fets han passat al voltant de tres quarts de tres de la tarda, quan els Bombers han rebut l'avís i han desplaçat al lloc quatre dotacions. El foc ha cremat la cuina i el fum ha afectat tot l'habitatge, situat a l'avinguda dels Senyors Cusí i Fortunet. La víctima, de 49 anys, ha estat evacuada pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) a l'hospital Germans Trias de Badalona. | Societat | Successos |
AMPLIACIÓ:Un sindicat de mossos demana a Interior i a Figueres "tolerància zero" contra els delinqüents del barri de Sant Joan. USPAC assegura que els implicats en els últims aldarulls van intentar treure l'arma a un dels agents agredits, que portava funda pròpia per a major seguretat. El sindicat de Mossos d'Esquadra USPAC ha exigit aquest dijous al departament d'Interior i a l'Ajuntament de Figueres "tolerància zero" amb els implicats en els aldarulls al barri de Sant Joan. D'una banda, critiquen els desplegaments policials fets a la zona "només de cara a la galeria" i demanen que s'apliquin mesures més ambicioses. De l'altra, reproven les paraules del primer tinent d'alcalde figuerenc, Pere Casellas, per haver minimitzat l'últim incident, amb agressions a dos agents. En aquest sentit, el sindicat demana al consistori que "no cedeixi" davant d'alguns veïns conflictius del barri. A més, asseguren que durant l'alliberament del lladre fugit van intentar treure l'arma a un dels mossos, que portava funda pròpia per a major seguretat. El dispositiu policial es manté aquest dijous a Sant Joan, amb controls en tres punts d'accés al barri. No hi ha hagut noves detencions i és previst que els dos arrestats passin a disposició judicial al llarg del matí. El sindicat USPAC ha relatat aquest dijous que els implicats en els aldarulls de la matinada de dimecres al barri de Sant Joan no sols van colpejar i mossegar els agents, sinó que també van intentar sostreure l'arma a un dels mossos, que portava una funda comprada pel seu compte a fi de sentir-se més "autoprotegit". "Gràcies a què portava una funda Safariland pagada pel propi agent no van aconseguir treure-li l'arma ni que es trenqués la funda", ha indicat el portaveu d'aquest sindicat de mossos, Josep Miquel Milagros. Preocupació creixent per les fundes de les pistoles Aquest no és un cas aïllat, assegura. El fet de recórrer a material propi s'ha anat estenent progressivament entre el cos policial, i més d'ençà de dos episodis recents. Un va produir-se el 14 de març al Prat de Llobregat, quan una parella d'agents intentava reduir un malalt mental amb comportaments agressius. L'home va arrencar la cartutxera a un dels policies i va fer-se amb l'arma reglamentària, que va intentar disparar. L'altre incident va registrar-se el 30 de març a Santa Coloma de Gramenet. Un individu va prendre l'arma a una mosso, a qui va acabar disparant. L'agent portava armilla antibales i va resultar il·lesa. "Venim reclamant, després d'aquests successos, que les fundes de les armes reglamentàries siguin de qualitat perquè ha quedat palès que no ho són. Malauradament, molts companys han de recórrer a pagar-se fundes de la seva pròpia butxaca per tenir la seguretat que no es trencaran", ha expressat Milagros en declaracions a l'ACN. Davant d'aquesta situació, han demanat al departament d'Interior una revisió "extraordinària" de totes les fundes per tal que les que no compleixen les garanties mínimes siguin suplantades. "Des de la direcció general ens han dit que a l'abril n'arribaran de noves, en principi de més qualitat. Ja veurem. Tenim clar que no poden tornar a succeir fets tan greus", ha afegit. Desplegament policial al barri de Sant Joan En paral·lel, al barri de Sant Joan, a l'oest de Figueres, continua una intensa presència policial, amb dotacions de BRIMO i ARRO dels Mossos d'Esquadra desplegades en almenys tres accessos a la zona, on els agents realitzen controls als cotxes que hi entren o surten. La intenció és mantenir el desplegament fins que apareguin el lladre fugit la matinada de dimecres i la seva dona. El 'Chino' va aconseguir escapar del cotxe patrulla amb la intervenció d'amics i familiars. Les dues persones detingudes per agredir els agents i ajudar el lladre fugitiu a escapolir-se és previst que passin a disposició judicial del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Figueres al llarg del matí. El primer tinent d'alcalde de Figueres i regidor de Seguretat, Pere Casellas, va desplaçar-se aquest dimecres al migdia al barri per conèixer de primera mà els detalls de l'incident i del desplegament policial posterior. En declaracions als mitjans, va minimitzar el succés i va demanar que no s'emmarqués en una problemàtica més global del barri. A més, va fer una crida a "rebaixar la tensió". Crítiques a Casellas i demandes a Interior Pel sindicat USPAC, aquestes paraules són "preocupants". Lamenten que Casellas vagi en una "línia diferent" a l'expressada últimament per l'alcaldessa, que ha reclamat "contundència" contra la delinqüència a Sant Joan i altres barris de la ciutat. "Demanem a Marta Felip que es posicioni sobre si vol acabar amb aquests incidents o si vol seguir cedint i que no passi res a aquesta gent", ha dit Milagros. En aquest sentit, també ha reclamat a Interior fermesa en la resposta al seguit d'incidents registrats i "tolerància zero contra alguns membres del barri de Sant Joan, que agredeixen els agents de policia sense cap mena de remordiment". Així, emplacen la conselleria a aplicar mesures globals per respondre a la situació de la zona, i si cal a nivell català, i no sols a cop de desplegament policial ideat per al seu ressò a les xarxes, segons critiquen. | Societat | Policial |
MK Premium compra un crèdit hipotecari per valor de 880.000 euros. Els actius es troben en subhasta pública fins al dilluns 15 de gener. La firma d'inversió patrimonial MK Premium ha entrat al mercat del deute hipotecari a través de la compra d'un crèdit per valor de 880.000 euros. El deute té un colateral de dos habitatges i dos locals comercials, situats a la Travessera de Gràcia, 136, de Barcelona. El soci fundador de la companyia, Daniel Leiva, ha explicat que es tracta de la "primera experiència" de la firma en aquest mercat i ha indicat que ha de servir per especialitzar-se en aquesta línia de negoci. Els dos habitatges tenen una extensió de 85 metres quadrats cadascun, i els locals comercials 75 i 13 respectivament. Els actius es troben en subhasta pública fins al dilluns 15 de gener. Segons MK Premiun, el preu de mercat de la finca rondaria els 900.000 euros. Després d'aquesta prova pilot, l'estratègia empresarial de la firma d'inversió patrimonial es completarà amb la compra de deute hipotecari amb col·laterals hotelers i residencials, que requeriran una inversió mínima a l'entorn dels cinc milions d'euros per compra. | Economia | Empresa |
La UE atorga 16 MEUR a Can Ruti per a dos projectes sobre malalties infeccioses. Els estudis finançats són sobre el VIH i la tuberculosi. El programa Horizon 2020 de Recerca i Innovació de la Unió Europea ha concedit 16 milions d’euros al Campus Can Ruti per finançar dos projectes sobre malalties infeccioses. Un d'ells, coordinat per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, investigarà el paper dels microbis de l'intestí en la infecció pel VIH. L'altre, coordinat per l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), estudiarà com millorar i personalitzar el tractament de la tuberculosi. Els dos projectes han començat aquest mes de gener i la seva durada és de cinc anys. La directora científica de l'IGTP i investigadora d'IrisCaixa, Julia García-Prado, assegura que aquesta inversió és un reconeixement "a la qualitat i excel·lència a Can Ruti". En el projecte sobre el VIH col·laboraran altres deu institucions d’Espanya, França, Dinamarca, EEUU i Suècia. Amb un pressupost de 10 milions d’euros, els investigadors analitzaran el paper del microbioma intestinal en la infecció pel VIH, amb l’objectiu de dissenyar intervencions per prevenir la infecció, reforçar la resposta immunitària, controlar la progressió de la infecció i millorar la resposta a vacunes potencials contra el virus. “El microbioma és un àrea amb un enorme potencial en el camp de la recerca biomèdica. Només coneixem una mínima part del paper que els microbis del nostre organisme juguen en gairebé tots els aspectes de la nostra salut", explica l'investigador Roger Paredes, coordinador del projecte. El projecte sobre la tuberculosi pretén trobar la manera de poder predir quins malalts de tuberculosi es podrien beneficiar d’afegir antiinflamatoris al seu tractament. Té un pressupost de 6,3 milions d’euros i es farà amb vuit institucions d’Espanya, Geòrgia, Sudàfrica, França, Països Baixos, Noruega i Alemanya. "La idea principal és que ara tots els malalts de tuberculosi es tracten de la mateixa manera, i entenent que tots son diferents, volem trobar com fer una medicina més personalitzada”, explica la doctora Cristina Vilaplana, que coordina aquest projecte. El tractament per a la tuberculosi és llarg i que tingui èxit depèn de la soca de bacteri que la causi en cada cas. Utilitzar aquests tractaments alternatius amb èxit, podria escurçar els temps de tractament i obtenir millors resultats per als pacients. | Societat | Recerca |
Neix L'Antic, un moviment per dinamitzar el centre històric de Manresa i trencar els estigmes del barri. El nucli antic ha revertit la tendència i, per primer cop des de la crisi, el número de botigues que obren supera les que abaixen la persiana. El centre històric de Manresa és la zona més emblemàtica de la ciutat, però també una de les que més ha patit els estralls de la crisi. Per això, comerciants, restauradors i veïns del barri han creat L'Antic, un moviment que té el doble objectiu de dinamitzar socialment el barri i trencar els estigmes que pateix. El grup s'ha proposat organitzar un esdeveniment mensual i, a llarg termini, dur a terme accions que embelleixin el barri. La primera proposta tindrà lloc per Sant Jordi amb diverses activitats a les places de la zona. La idea és trencar la ruta que la gent acostuma a fer quan passa pel barri antic i obrir-la cap a altres zones més desconegudes. Des de L'Antic defensen el barri i celebren que, per primer cop des de la crisi, el número de botigues que obren supera les que abaixen la persiana. | Economia | Comerç |