sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
La CUP demanarà formar part de la Mesa per "responsabilitzar-se del combat democràtic". "Si la Fiscalia vol apuntar a la Mesa, a nosaltres també ens hi pot trobar", diu Gabriel. La diputada de la CUP Anna Gabriel ha anunciat aquest dijous que el seu grup "formalitzarà l'oferiment d'entrar a formar part de la Mesa del Parlament". Els anticapitalistes, que van rebutjar formar part d'aquest òrgan de govern de la cambra a l'inici de la legislatura, ara demanen posar un dels seus membres per fer costat a JxSí i garantir, a més, que el Parlament seguirà impulsant iniciatives encara que això comporti conseqüències judicials per a la Mesa. "Estem absolutament decidits i determinats a seguir tenint debats al ple i portant tot allò que considerem pertinent per ser debatut i aprovat, i som conscients que aquest ple seguirà ocupant el focus de la Fiscalia i que la diana sembla posar-se en la Mesa", ha dit Gabriel per justificar el seu oferiment. I és que la CUP no vol que quedi "cap ombra de dubte en l'assumpció de responsabilitats en el combat democràtic". "Si la Fiscalia vol apuntar a la Mesa, a nosaltres també ens hi pot trobar", ha conclòs.
|
Política
|
Parlament
|
Golmés inaugura l'únic auto cinema de Catalunya i retorna l'oci al pàrquing de l'antiga discoteca Big Ben. La projecció de la pel·lícula 'Joker' ha penjat el cartell de complet, amb 190 espectadors. El municipi de Golmés (Pla d'Urgell) ha acollit aquest dissabte a la nit la seva primera sessió d'auto cinema, l'únic que hi ha a Catalunya. Amb aquest iniciativa, l'oci ha tornat al pàrquing de la ja desapareguda discoteca Big Ben, que durant 39 anys va convertir la comarca en un punt de referència de la festa nocturna. La iniciativa, organitzada pel restaurant Resquitx, l'ajuntament de Golmés i Circuit Urgellenc, ha reunit 190 espectadors en un centenar de vehicles que han visionat la pel·lícula 'Joker' a través d'una pantalla inflable de deu metres d'amplada, mentre el so s'ha retransmès a través de la ràdio dels cotxes. La iniciativa s'allargarà tots els divendres i dissabtes del mes de juny. L’alcalde de Golmés, Jordi Calvís, ha explicat que es tracta "d'una iniciativa temporal i excepcional”, que neix amb la voluntat de dinamitzar l’oci al Pla d’Urgell i ajudar els centres sanitaris de la comarca en plena pandèmia, als quals es destina el 20% de les entrades, que costen 5 € per persona. L'organització s'ha mostrat molt satisfeta amb l'acollida de la iniciativa. “Volem agrair a tothom que ha vingut però també a tothom que no ha vingut per haver respectat totes les mesures de seguretat, ja que només es pot accedir al recinte amb l'entrada comprada prèviament online" ha explicat Pere Aumedes, del Circuit Urgellenc. En aquest sentit, tots els vehicles han guardat una distància de des metres i mig entre ells, i l'accés al recinte s'ha fet de forma esglaonada. Així mateix, els organitzadors han pres la temperatura a tots els participants, els quals també han hagut de fer ús de la mascareta. "Estem molt contents de l'èxit d'aquesta primera edició i ja hem començat a vendre entrades per a la segona i el que ens fa estar més feliços és poder fer feliços els nostres clients i sabem que avui ho han estat després de molts dies sense oportunitats d'oci" ha explicat Jordi Castañé, del Restaurant Resquitx. Per la seva banda, l'alcalde de Golmés, Jordi Calvís, ha assegurat que "posar el nom de Golmés al mapa és una gran satisfacció, així com poder ajudar a la sanitat del Pla d'Urgell, perquè ara ho necessita més que mai, i a l'hostaleria de la zona". Ja a la venda les entrades, exclusivament online, per a les sessions de la setmana vinent Ja estan a la venda, també exclusivament online, les entrades per les pel·lícules de la propera setmana. Divendres dia 6 serà el torn de 'Tiburón', de Steven Spielberg, i dissabte dia 7 de 'Las aventuras del Dr. Dolittle'. Les compres es gestionen a través del web del restaurant Resquitx www.resquitx.com/autocine i costen 5 euros per persona. En la màxima capacitat de l'aforament s'espera que puguin gaudir d'aquesta programació un total de 400 persones en cada sessió, amb una selecció de pel·lícules clàssiques i d'altres de més recents. Sopar i activitats paral·leles L'auto cinema també permet als usuaris fer una activitat que normalment no es pot fer en una sala de cinema convencional, com és sopar, i que converteix l'activitat en un mix que té "el millor de totes les possibles experiències cinematogràfiques", com són la pantalla gegant i el so "espectacular" d'un cinema i la comoditat, intimitat i seguretat de veure les pel·lícules des del propi cotxe. En aquest sentit, l'espai compta amb dues food truck, en una els assistents poden recollir els seus entrepans, hamburgueses i patates i en l'altra s'hi venen refrescos i crispetes, sempre prèvia compra online. A més, en acabar la pel·lícula s'organitzaran altres activitats paral·leles, com ara concerts al jardí del Restaurant Resquitx. Avui, al tractar-se del primer dia, l'activitat paral·lela ha estat prèvia a la projecció, que s'ha iniciat a les 22.00 hores, i ha anat a càrrec d'Albert Show. Els drive-in o 'Auto cines' van adquirir la seva fama durant la dècada de 1950 als EUA, quan més de 4.000 sales d'aquestes característiques es repartien per tot el país. Aquest concepte de cinema permet veure una pel·lícula en una pantalla gegant des de la intimitat del propi vehicle i amb la comoditat d'adequar el volum del so de la pel·lícula als gustos personals a través de la ràdio del cotxe. A més, i tenint en compte la situació actual de crisi sanitària, l'activitat permet als usuaris mantenir un màxim nivell de seguretat en poder participar-hi des de dins del mateix vehicle, mentre gaudeix d'un esdeveniment social a l'aire lliure. L'activitat també compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Mollerussa, que cedirà material urbà i de Mollerussa Comercial, que ajuda en l'organització aportant patrocinis d'entre els seus socis. A més, totes les entitats col·laboradores es faran ressò de la programació a través de les seves xarxes socials.
|
Cultura
|
Cinema
|
Els Agents Rurals alliberen a Alguaire dues serps a l'espai protegit de la Unilla. Els animals van ser localitzats per veïns en un hort i en un pàrquing de Lleida, respectivament. Els Agents Rurals han alliberat aquesta setmana dues serps a l'espai protegit del Clot de la Unilla, al terme municipal d'Alguaire (Segrià). Els dos animals, una serp verda (Malpolon monspesulanus) i una serp blanca o d'escala (Rinechis escalaris), van ser capturats pels agents i traslladats al Centre de Fauna Salvatge de Vallcalent de Lleida on s'han encarregat de la seva recuperació. En ambdós casos, van ser localitzades per particular, una en mal estat en un hort, i l'altra en un pàrquing de la ciutat de Lleida. Totes les serps estan protegides i són uns grans controladors de plagues de rosegadors, inclòs el conill, que sovint ocasionen danys a l'agricultura. Qualsevol persona que trobi algun exemplar fora del seu hàbitat natural ha de trucar al telèfon d'emergències 112 i els membres del CAR es desplaçaran al lloc per fer-se càrrec de l'emergència. La serp verda, d'1,80 metres i més de 10 anys, es pot considerar una de les més grans que han entrat mai al centre de Vallcalent. L'animal havia quedat atrapat en una xarxa de protecció d'hortalisses col·locada en un hort. La serp es trobava en molt mal estat, ja que en quedar atrapada per la boca es va desencaixar la mandíbula i va quedar en unes condicions que li impedien alimentar-se. Això li hagués provocat una mort segura. La recuperació va ser lenta, ja que va estar prop d'un mes al Centre de Vallcalent sota la tutela i intervenció dels veterinaris fins que es va comprovar que l'animal estava totalment recuperat. Per la seva part, la serp d'escala va ser recollida en un pàrquing dins la ciutat de Lleida ja que aquest tipus d'animals busca refugi a l'escalfor dels motors dels vehicles quan aquests es troben al camp. Un cop al pàrquing i refredats els motors, és quan surten i espanten els usuaris dels pàrquings, segons els Agents Rurals. En aquest cas, la serp presentava un bon estat de salut i els veterinaris del Centre de Fauna de Vallcalent van creure convenient que s'alliberés el mateix dia de la captura.
|
Societat
|
Medi ambient
|
AMPLIACIÓ:El programa de reintroducció del xoriguer petit comptabilitza 44 parelles a les comarques gironines durant el 2017. S'han instal·lat deu caixes-niu noves a la Basílica de Castelló d'Empúries , l'única nucli urbà de Catalunya inclòs al projecte d'aquesta espècie en perill. El programa de reintroducció del xoriguer petit ha comptabilitzat 44 parelles a les comarques gironines durant el 2017, onze més que l'any 2016. Tècnics del Centre de Reproducció de Fauna de Torreferrussa han col·locat aquest dilluns deu caixes-niu noves al campanar de la Basílica de Castelló d'Empúries, l'únic nucli urbà de Catalunya que està inclòs al projecte amb l'objectiu de promoure l'establiment i reproducció d'aquesta espècie en perill d'extinció. El tècnic del centre, Francesc Carbonell, ha explicat que alguns dels pollets que van alliberar fa deu anys al municipi van "escollir" el temple per criar. "Ara el que fem és posar més caixes per facilitar-los la posta", remarca. En total, a tot Catalunya s'ha registrat un increment de la població d'aquests exemplars d'un 13%, passant de les 84 parelles que hi havia l'any 2016 a les 97 del 2017. Fa 29 anys que la Generalitat treballa per a la reintroducció d'aquesta espècie en perill d'extinció. De fet, a mitjans dels anys 80 va desaparèixer de Catalunya però el projecte iniciat l'any 1989 ha permès la seva recuperació mitjançant l'alliberament a la natura d'exemplars criats en captivitat. El programa, que es duu a terme des del Centre de Recuperació de Fauna de Torrefarrussa, allibera cap any prop d'un centenar d'exemplars d'aquest ocell. L'any 2017 es van alliberar 57 pollets nascuts al centre en dos indrets de les comarques gironines: a l'Albera i al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Castelló d'Empúries és l'altre indret que participa en el projecte i és únic nucli urbà de tot el país que compta amb una població estable. En total, a tot Girona durant el 2017 s'han comptabilitzat 44 parelles, onze més que l'any anterior. Aquestes, sumades a les 53 que es tenen localitzades a Lleida (dues més que l'any 2016), significa que a tot Catalunya la població compta amb 97 parelles, un 13% més que l'any anterior. Per seguir promovent la seva reproducció i establiment, aquest dilluns tècnics del centre han col·locat deu noves caixes niu al campanar de la Basílica. La primera parella s'hi va instal·lar fa quatre anys i la colònia ha anat creixent sense necessitat de fer-hi cap alliberament. A hores d'ara, hi ha cinc parelles establertes. La manca de forat on fer nius i la "competència" amb altres espècies com les gralles i els coloms, van portar als experts a posar-hi les primers estructures provisionals l'any passat i ara s'han renovat. Un cop s'executi la restauració d'una part del temple que hi ha pendent, s'hi faran estructures definitives per afavorir la cria fent-les compatibles amb la conservació del monument d'interès cultural. El projecte compta amb el suport i col·laboració del Bisbat de Girona i l'Ajuntament, que acull cinc parelles més en el marc del projecte que es va iniciar al municipi l'any 2012. Un ocell migratori i de costums El xoriguer petit és una espècie migratòria que està present a Catalunya durant la temporada d'estiu, coincidint amb l'època reproductiva. El seu cicle fa que arribin a les zones de cria a finals de febrer i s'hi quedin fins a mitjans de setembre. El tècnic del centre, Francesc Carbonell, ha explicat que és una espècie que repeteix sempre els mateixos patrons i que quan els alliberes en una zona creuen que hi han nascut i "sempre hi tornen a criar". El programa de reintroducció d'aquest ocell compta amb el suport de propietaris de finques, entitats, empreses i ajuntament, que cedeixen espais i edificis per a la col·locació d'estructures que afavoreixen el creixement de l'espècie. L'objectiu és evitar que els depredadors tinguin un accés fàcil als nius i minimitzar, així, els danys a les colònies de cria. Entre les actuacions que es fan per consolidar la presència de l'espècie a Catalunya també hi ha la construcció de torres destinades a aquests ocells i la millora d'espais de cria.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Troben mort l'home de 77 anys desaparegut diumenge a Sant Agustí de Lluçanès. Es trobava molt delicat de salut. L'home desaparegut diumenge passat a Sant Agustí de Lluçanès (Osona) ha estat localitzat mort aquest dimarts al matí en una zona molt propera del municipi, segons han informat els Mossos d'Esquadra. L'home es trobava molt delicat de salut i la família en va denunciar la seva desaparició fa dos dies, moment en què es va activar la recerca. L'home conduïa una furgoneta blanca i, per aquest motiu, els agents van fer arribar la seva matrícula a altres regions policials per si s'havia desplaçat fora de la comarca. En les tasques de recerca, també hi han col·laborat els Bombers de la Generalitat amb una dotació, que s'ha activat aquest matí.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Albiol demana una candidatura "d'unitat" en segona volta per evitar un "congrés de confrontació" a la presidència del PP. El president del PPC vota a Badalona sense desvetllar a qui dona suport per treure "pressió" als militants. El president del PPC, Xavier Garcia Albiol, ha demanat als dos candidats a la presidència del PP que superin la primera volta del procés electoral del partit que facin un exercici "d'intel·ligència i generositat" perquè en segona volta hi hagi una única candidatura "d'unitat". Un altre escenari, explica Albiol, seria un "error important" perquè duria el partit a un "congrés de confrontació". El líder dels populars catalans ha votat aquest dijous a les sis de la tarda a la seu del partit a Badalona, sense desvetllar a qui dona suport. "Es important que els militants del PPC votin amb llibertat sense la pressió del president de tos els afiliats", s'ha justificat. A partir de divendres, un cop superada la primera volta de la cursa a la presidència del PP, Albiol es compromet a "lluitar" perquè en el Congrés Extraordinari del pròxim 20 i 21 de juliol hi hagi "una única candidatura" i el PP es presenti davant la societat amb la màxima força possible". Seria, diu, un greu error no fer-ho i anar a un congrés de confrontació. Sobre la formula a adoptar, Albiol prefereix esperar als resultats i veure "quina representació té cadascú". Albiol demana als dos candidats finalistes que facin un exercici de generositat per entendre que cal aquesta candidatura única. Sobre la jornada d'aquest dijous, Albiol ha valorat positivament "l'alta participació" i agraeix els militants que parlin "amb ganes i absoluta normalitat". El president dels populars catalans ha evitat fer públic el seu vot per no condicionar la militància del PPC, però sí ha ensenyat la butlleta en que es votava els compromissaris, totalment en blanc. A Badalona s'han presentat quatre candidats –Dani Gràcia, Juan Fernández, Miguel Jurado i Ramon Riera– per a tres places i, per tant, un d'ells quedarà fora. Tots quatre són regidors del partit a l'Ajuntament de Badalona i Albiol els ha dit que no volia deixar ningú d'ells fora i ha decidit votar en blanc.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Vuit prematurs de Vall d'Hebron tenen el bacteri Klebsiella pneumoniae però sense símptomes d'infecció. L'hospital assegura que "no és excepcional" que nounats ingressats estiguin colonitzats per germens resistents. Vuit nadons prematurs de la Unitat de Cures Intensives (UCI) Neonatal de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron són portadors del bacteri Klebsiella pneumoniae Blee però sense símptomes d'infecció. Com a mesura preventiva, el centre ha aïllat aquests nadons en un mateix box. "No és excepcional que pacients ingressats estiguin colonitzats pels bacteris propis de l'hospital. Aquest nombre de pacients no ens ha d'alarmar, sinó que el bacteri derivi en una infecció i això és el que estem vigilant", ha afirmat la cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologiala, la doctora Magda Campins, en una roda de premsa aquest dilluns a la tarda després que dos nadons prematurs extrems hagin mort en l'última setmana a Vall d'Hebron afectats per aquest bacteri, que els va passar a la sang i els va provocar una sèpsia. En una roda de premsa que l'hospital ha convocat per informar sobre la mort d'aquests dos nadons després que hagi transcendit als mitjans de comunicació en les darreres hores, la subdirectora assistencial de Vall d'Hebron, la doctora Rocío Cebrián, ha assenyalat que la causa ha estat "una combinació de les complicacions derivades de l'extremada fragilitat pròpia dels prematurs sumades a la sèpsia". Els dos nadons van presentar, pocs dies després de néixer, símptomes d'enterocolitis, una malaltia molt freqüent entre els prematurs que causa la inflamació de l'intestí i facilita el pas dels bacteris a la circulació sanguínia. Els dos nounats eren portadors de Klebsiella pneumoniae BLEE, un bacteri multiresistent, i l'enterocolitis hauria facilitat el pas a la sang i això hauria causat la sèpsia, una infecció generalitzada greu. Els nadons van morir el 22 i el 24 d'abril. Un d'aquests nens prematurs havia nascut a les 24 setmanes de gestació, amb 680 grams de pes, el 15 d'abril. Tres dies després, va presentar símptomes d'enterocolitis i un quadre de sèpsia. L'altre nadó havia nascut el 16 d'abril, a les 25 setmanes, i pesava 485 grams. Sis dies després presentava també enterocolitis i un quadre de sèpsia. En tots dos casos es va realitzar tractament simptomàtic, suport vital i teràpia amb antibiòtics d'ampli espectre, ha subratllat la doctora Cebrián. La supervivència dels nadons nascuts amb menys de 700 grams és del 46% al conjunt de l'estat espanyol i a Vall d'Hebron arriba al 80%, segons ha assenyalat la subdirectora assistencial del centre. Fa deu anys, les possibilitats que un prematur extrem sobrevisqués s'establien a partir de les 24 setmanes i els 500 grams. El box on van estar ingressats, tancat fins el resultat dels cultius L'hospital ha demanat cultius ambientals -de l'aigua, superfícies, líquids antisèptics- per determinar que no hi hagi un focs comú contaminat pel bacteri i fins que no se'n tinguin els resultats, previstos en unes 48 hores, el box on van estar ingressats els dos nadons estarà tancat. Tot i que el centre ha d'assegurar-se que no hi hagi cap focus comú, la cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia ha puntualitzat que aquesta no sol ser la causa de circulació d'un bacteri, sinó que ho és la transmissió creuada; per exemple, a través de material que entra en contacte amb diferents pacients (el material que no ha de penetrar a l'organisme està desinfectat però no esterilitzat). "Són pacients de molt alt risc i que estan molt manipulats. Porten múltiples catèters i sondes. Les portes d'entrada dels microorganismes són múltiples", ha advertit la doctora Campins, que ha afegit: "En la majoria d'aquests tipus de brots no es pot arribar a esbrinar el mecanisme de transmissió, llevat que hi hagi un focus comú". El centre va realitzar anàlisis als altres nounats de l'UCI per determinar si també tenien el bacteri Klebsiella pneumoniae BLEE. Dels 45 pacients ingressats a l'UCI neonatal -entre nounats en situació crítica i altres en semicrítica-, vuit són portadors del bacteri, però de moment no presenten símptomes de cap infecció. Normalment, cada quinze dies, l'hospital realitza frotis rectals als prematurs ingressats per saber si son portadors d'algun bacteri resistent. La subdirectora assistencial de Vall d'Hebron ha assegurat que la neteja a l'UCI de neonatologia és "estricta" i "molt protocolitzada". La doctora Cebrián ha assegurat que l'hospital no havia tingut coneixement de cap queixa de les famílies dels nounats que van morir fins que mitjans de comunicació han publicat la notícia de les dues morts. El Defensor del Pacient demana a Fiscalia que investigui L'associació el Defensor del Pacient ha demanat a la Fiscalia Superior de Catalunya que obri una investigació per l'actuació de l'hospital després d'aquestes dues morts a l'UCI de Neonatologia. El Defensor del Pacient va conèixer els fets per un escrit d'una de les famílies d'aquests nadons, que qüestionaven la manera de procedir del centre.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Forcadell i Simó surten del Parlament en direcció al TSJC acompanyades del Govern, diputats, alcaldes i entitats. Al Passeig Lluís Companya està convocada una concentració ciutadana amb el lema 'Mai caminareu sols'. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la Mesa, Anna Simó, han sortit del Parlament en direcció al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) situat al Passeig Lluís Companys de Barcelona. Estan investigades per un delicte de desobediència i prevaricació per haver permès la votació de la resolució sobre el referèndum unilateral, en el marc del debat de política general. Les acompanya una comitiva institucional encapçalada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, els consellers, diputats de JxSí, la CUP i CSQP, representants de les entitats sobiranistes i desenes d'alcaldes. Quan arribin a les portes del Palau de Justícia es trobaran una concentració de ciutadans convocats per les entitats amb el lema 'Mai caminareu sols'. La comitiva institucional amb Forcadell i Simó al capdavant ha sortit del despatx d'audiències cap a les 8.30h i ha baixat l'escalinata del Parlament. Davant de les portes de la cambra catalana els esperaven desenes d'alcaldes. Tots junts han començat a caminar en direcció al TSJC, on estan citades a declarar a partir de les 9.30h. Està previst que una vegada acabin la declaració institucional totes dues compareguin davant dels mitjans de comunicació des del Parlament. En la comitiva institucional hi ha l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i els exconsellers Irene Rigau, Joana Ortega, i Francesc Homs, condemnats per la consulta del 9-N. Així com els expresidents del Parlament Núria de Gispert i Joan Rigol. També acompanyen Forcadell i Simó els altres membres de la Mesa investigats: El vicepresident primer, Lluís M. Corominas; la secretària quarta, Ramona Barrufet, i el secretari tercer, Joan Josep Nuet. Per part de l'Ajuntament de Barcelona ha donat suport l'alcalde accidental, Gerardo Pissarello. Tal com han avançat Forcadell i Simó, les seves defenses es basaran en el principi d'inviolabilitat parlamentària. Es tracta d'una figura prevista a l'Estatut per protegir els diputats de processos judicials per les seves opinions, amb l'objectiu de defensar la llibertat d'expressió. Forcadell ja va recórrer a aquest principi quan va declarar davant el TSJC el passat 16 de desembre, aquella vegada per haver permès la votació de les conclusions del procés constituent. Amb Forcadell i Simó (JxSí) comencen les declaracions judicials per la votació del referèndum unilateral. Divendres serà el torn del vicepresident primer de la Mesa, Lluís M. Corominas (JxSí), i de la secretària quarta, Ramona Barrufet (JxSí). El secretari tercer, Joan Josep Nuet (CSQP), hi anirà el 12 de maig. La Fiscalia va descartar demanar que s'investigués el diputat de CSQP però posteriorment el TSJC el va incloure a la causa.
|
Política
|
Parlament
|
Vergés apressa l'Ajuntament de Barcelona a decidir un lloc per al CAP Raval Nord: "Allò que era necessari ara és urgent". La consellera afirma que li és igual si és la Capella de la Misericòrdia o l'espai del 'cub' però demana que sigui "factible el més aviat possible". La consellera de Salut, Alba Vergés, ha apressat l'Ajuntament de Barcelona a posar a disposició del Departament un espai per ubicar-hi el nou CAP Raval Nord. "Necessitem un centre, per als professionals i per als veïns. El lloc on estan ara no és el més correcte i com que portem molt temps buscant, allò que era necessari ara és urgent", ha afirmat Vergés en una entrevista a l'ACN. El futur del CAP Raval Nord va tornar a quedar aturat a les portes de les eleccions municipals, després que es retirés de l'últim ple del mandat la votació per revocar la concessió de la Capella de la Misericòrdia al MACBA i amb una altra opció sobre la taula, la de l'espai conegut com el 'cub', que despertava recel en el govern Colau. "Ara que ja està tot aclarit després de les eleccions, s'ha de mirar quina de les dues possibilitats és la més factible. Cadascuna té els seus avantatges. Ens és igual, el que busquem des de Salut és que sigui factible el més aviat possible", ha dit. La decisió d'on s'ha de construir el nou centre d'atenció primària (CAP) Raval Nord va quedar aparcada abans dels comicis municipals i ara, constituït el consistori barceloní i altres institucions que depenien del resultat de les eleccions, la titular de Salut vol que se solucioni com abans millor. "L'Ajuntament té feina a desencallar i posar-nos a disposició un lloc del Raval Nord per al CAP", ha recalcat Vergés, que ha assegurat que un cop es triï la ubicació, el Departament de Salut engegarà els projectes executius per a la construcció del centre. La consellera va coincidir precisament dissabte passat amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i amb la regidora de Salut, Gemma Tarafa, en la inauguració del CAP Roger, un equipament també llargament reivindicat pels veïns, en aquest cas del barri de Sants-Badal. Vergés ha assenyalat que amb les responsables polítiques van parlar del futur del CAP Raval Nord, "el més urgent de tots", i també d'altres "reptes de Salut que compartim amb l'Ajuntament i que ens hem de posar a treballar de forma molt insistent", entre els quals el CAP d'Horta, ha dit. Sobre quina és l'opció preferida del Departament de Salut, Vergés ha assenyalat que tant la Capella de la Misericòrdia com l'espai del 'cub' tenen els seus avantatges. "Si no ha de ser aquell i ha de ser un altre, ens és igual, però necessitem l'espai el més aviat possible", ha insistit. Això sí, la consellera ha reiterat que l'espai 'cub' ofereix més metres per al nou equipament (segons es va dir en el seu moment, 3.000 metres quadrats de superfície, mentre que a la Misericòrdia el centre seria d'uns 2.500) i aquest és un element important en clau de futur per a un CAP. Un trencaclosques en un barri amb molt poc espai lliure La revocació de la concessió de la Capella de la Misericòrdia per ampliar el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) va quedar paralitzada després que el govern municipal la retirés del ple el maig passat, pel poc suport que tenia entre els grups, i així poder-la tornar a votar en futurs plenaris. Tot i que el Servei Català de la Salut (CatSalut) havia assegurat, el novembre, que el solar de la Misericòrdia era el "darrer tren" per al CAP i, fins i tot, que es tractava d'un moment de "caixa o faixa", les dificultats per cedir aquest espai van portar a plantejar una ubicació alternativa, just a tocar del museu, al carrer de Ferlandina. És l'espai conegut com el 'cub'. El CatSalut va certificar que aquest espai també era viable per construir-hi el nou centre i el seu director, Adrià Comella, va assegurar a principis de maig que els responsables de Patrimoni de la Diputació de Barcelona, titular del terreny, i de la Generalitat estaven treballant en un acord de cessió que podia ser imminent. Tot i aquest aval, el govern municipal de BComú va dir aleshores que veia "inconvenients" en aquest espai sobretot pel que fa a la mobilitat i a la pèrdua d'espai públic i verd al Raval, un dels barris més densos de la ciutat. Tampoc no li agradava que només hi hagués un compromís verbal de la Diputació i la Generalitat. Ampliació de l'Hospital Clínic Un altre gran repte en equipaments a Barcelona encallat des de fa temps és l'ampliació de l'Hospital Clínic, "molt tensionat en espais", subratlla la consellera, que admet que és "molt necessari" decidir on ha de créixer un dels hospitals de referència de la ciutat i de Catalunya. Preguntada per l'opció de l'Escola Industrial, propietat de la Diputació de Barcelona, Vergés ha respost que aquesta "pot ser una opció" però que "hi pot haver-ne d'altres". "El cas és que hem de plantejar quin futur ha de tenir el Clínic i ho volem treballar de forma constant", ha resolt. En campanya electoral, BComú va deixar clar que la seva aposta és per l'Escola Industrial, la "millor opció" perquè permetria al Clínic continuar creixent a l'Eixample i ubicar els centres de recerca al voltant de la universitat, segons va argumentar l'ara regidora de Salut, Gemma Tarafa, que en un tuit es va comprometre a instar totes les administracions a fer possible la decisió sobre el Clínic en el següent mandat.
|
Societat
|
Salut
|
Una escultura de 12 metres d'alçada de Jaume Plensa corona la plaça de Colom de Madrid durant un any. 'Julia' és una obra creada expressament per a l'espai en una iniciativa que pretén portar l'art als carrers de la capital espanyola. Una escultura de 12 metres d'altura de Jaume Plensa, batejada amb el nom de 'Julia, ocupa des d'aquest dijous el pedestal de la plaça de Colom. Aquest migdia, i amb presència de l'artista, s'ha destapat l'obra que lluirà durant tot un any en aquest espai. L'escultor ha creat la peça expressament per a aquest espai, on antigament hi havia l'escultura de Colom. Es tracta d'una iniciativa de la Fundació Cristina Maseveu Paterson i l'Ajuntament de Madrid, que pretén que portar l'art als carrers de la capital espanyola. L'elecció de l'artista que havia de confeccionar la peça per a aquest espai s'ha fet a través d'un concurs públic. En declaracions als mitjans, Plensa ha destacat la idoneïtat de l'escultura 'Julia', que sembla que la seva "tendresa i silenci" estiguin en contradicció amb els temps actuals, però que espera que serveixi de "mirall" per recuperar la serenitat.
|
Cultura
|
Arts
|
Demòcrates demana al Govern que iniciï la campanya institucional del referèndum. Toni Castellà reclama la creació d'un òrgan de coordinació amb representants internacionals per garantir el suport a la consulta. El portaveu de Demòcrates, Toni Castellà, ha traslladat al Govern la "necessitat immediata" de fixar ja la data i la pregunta del referèndum. En una roda de premsa des del Palau de la Generalitat, després de la cimera dels partits sobiranistes d'aquest dilluns a la tarda, el també diputat de JxSí ha exigit que el fet de mantenir obert el diàleg amb l'Estat -per si accedeix a negociar la consulta- no ha de supeditar l'anunci de la data i la pregunta. Així, Castellà ha reiterat que el diàleg ha de continuar obert sempre i quan això no faci variar els terminis per celebrar el referèndum. A més, el representant de Demòcrates a la reunió ha reclamat que el Govern iniciï la campanya institucional per fomentar la participació en la votació, i la constitució d'un òrgan de coordinació general que agrupi l'executiu, els partits favorables al referèndum i representants de la comunitat internacional "per donar garanties" a la consulta.
|
Política
|
Partits
|
L’Ajuntament de Mataró i la Generalitat invertiran 5,6 milions d'euros en la millora del port. Margarita Díez ha estat nomenada nova gerent de la infraestructura. L'Ajuntament de Mataró i la Generalitat invertiran 5,6 milions d'euros fins al 2021 per modernitzar i millorar el port de la capital del Maresme. En paral·lel, aquest dijous s'ha conegut el nomenament de Margarita Díez com a nova gerent de la infraestructura. Aquestes mesures formen part de la proposta i el calendari d'actuacions aprovats avui pel Consell de Govern del Consorci del Port de Mataró. La reunió ha estat presidida per Isidre Gavín, secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, que ha assegurat que és "l'inici d'una nova etapa". El nomenament de la nova gerent arriba després que a principis d'any la Generalitat cessés Joan Bellavista, que ocupava el càrrec. La decisió, presa pel Departament de Territori i Sostenibilitat, derivava de l'expedient que es va obrir a Bellavista per incompatibilitat, ja que percebia dos sous, el de gerent dels ports de Mataró i Portbou. Sumant els dos càrrecs, Bellavista va arribar a cobrar 170.129 euros anuals, més que el president de la Generalitat.
|
Política
|
Política municipal
|
El Correllengua 2016 portarà el nom de Montserrat Roig, en el 25è aniversari de la seva mort. L’elecció de la periodista com a protagonista de l'esdeveniment ha estat fruit d’un procés participatiu. El Correllengua 2016 es dedicarà a la periodista Montserrat Roig coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort. Els actes del moviment, que arriba a la vintena edició, recordaran el compromís de Roig amb la llengua i el país. També es divulgarà la tasca de l’autora per recuperar la memòria històrica dels crims del nazisme, i es posarà l’accent en la seva essència "marcadament feminista i d’esquerres", segons valoren els responsables de l'esdeveniment. L’elecció del personatge ha estat fruit d’un procés participatiu engegat el desembre passat i en què van participar prop de 200 persones i col·lectius vinculats a la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) i al Correllengua. Des de la CAL s’ha començat a treballar per oferir un reguitzell de recursos, propostes i materials als organitzadors locals. A més, s’han iniciat els contactes amb la Comissió Montserrat Roig, la xarxa creada per promoure el llegat literari i periodístic de l’autora al llarg d’aquest 2016. Aquesta comissió està formada per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), el Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Associació Lectura Fàcil, l’Amical de Ravensbrück, l’Amical de Mauthausen, la Institució de les Lletres Catalanes, Biblioteques de Barcelona, un dels fills de l’autora, Roger Sempere Roig, i la fotògrafa, companya professional i amiga, Pilar Aymerich.
|
Cultura
|
Llengua
|
La Fundació Arrels denuncia que desallotjar persones sense llar només ''trasllada'' el problema. L'entitat recorda que Barcelona té més de 1.000 sense sostre. Després de el desallotjament de l'acampada de persones sense llar de Plaça Catalunya, però també arran de situacions similars que pateixen els sense sostre a Barcelona, la Fundació Arrels ha denunciat que ''desplaçar les persones que dormen al carrer no és la solució'' perquè el problema ''no desapareix'' sinó que ''es trasllada''. En un comunicat, l'entitat ha assenyalat que els sense sostre pateixen aquest problema cada matí quan la Guàrdia Urbana els convida a ''aixecar-se i recollir les seves coses'', una operació coneguda com a Diana. Arrels recorda que l'actual Ordenança de Civisme recull ''tractar amb respecte, atenció consideració i solidaritat'' les persones que ''més ho necessitin'' per les seves circumstàncies personals o socials. En aquest sentit, la Fundació Arrels creu que el problema de base de l'Ordenança és que estableix que una persona no pot dormir al carrer i no ofereix alternativa a les persones que no tenen llar. Per això, Arrels proposa avançar l'objectiu del pla de lluita contra el sensellarisme (2016-2020) i coordinar les accions de la Guàrdia Urbana, els serveis municipals i les entitats. Defensa que la policia local, quan desallotja els sense sostre hauria de posar en coneixement els serveis socials de la ciutat de manera immediata perquè es facin càrrec de la situació. També aposten per la sensibilització entre els veïns i les veïnes de la ciutat. Segons una enquesta ciutadana, el 75% de veïns consideren el conflicte com una ''problemàtica significativa'' i 4 de cada 5 creuen que s'han de recuperar els drets de les persones perquè viure al carrer no és normal. Per aconseguir-ho, Arrels creu que cal tenir accés a un habitatge digne i estable i que mentre això no és possible, aposta per obrir espais petits per tota la ciutat, de baixa exigència, que respectin la privacitat i serveixin per crear vincles amb les persones i saber què necessiten.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Els nous mòduls de l'escola La Mirada de Sant Cugat s'ubicaran en una parcel·la a 100 metres de l'actual centre. A l'espera que es construeixi l'edifici definitiu, les obres d'ampliació es faran a l'estiu per tenir-les a punt per l'inici del proper curs. L'escola La Mirada de Sant Cugat del Vallès, que funciona en barracons des de la seva creació el 2016, s'ampliarà amb nous mòduls que s'ubicaran en una parcel·la municipal ubicada a 100 metres de l'actual centre, just davant de l'escola l'Olivera. Les obres d'ampliació es faran aquest estiu amb la previsió que estiguin plenament operatives a l'inici del proper curs escolar. D'aquesta manera el centre podrà afrontar el seu creixement fins que no s'hagi construït el nou edifici de l'escola a la zona del Bosc de Volpelles. Un edifici que inicialment havia d'estar enllestit pel curs 2021-2022 però que finalment s'endarrerirà un curs més després que l'ajuntament es veiés obligat a canviar el projecte inicial a instància d'un informe de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat per tal que la nova escola respecti la franja de seguretat amb les vies del tren de 250 metres. Segons han acordat l'Ajuntament de Sant Cugat i la Generalitat, a la parcel·la s'hi ubicaran dos nous blocs de 300 metres quadrats cadascun amb la possibilitat d'encabir-hi un tercer si fos necessari. L'objectiu és que el centre disposi dels espais necessaris per desenvolupar amb la màxima qualitat el projecte educatiu. Els terrenys on s’ubicaran els nous mòduls de La Mirada s’utilitzen actualment com a zona verda i hi ha un sorral i diferents jocs infantils que seran traslladats a una zona verda situada a uns 50 metres que s'adequarà amb una pista esportiva de lleure, mobiliari urbà i una millora de l’enjardinament. Per altra banda, el consistori està redactant una modificació del planejament urbanístic per poder construir la nova escola La Mirada al bosc de Volpelleres tal com estava previst. Els treballs tècnics s’estan enllestint per portar l’aprovació inicial del planejament al ple del mes de febrer.
|
Societat
|
Educació
|
Salut afegeix al calendari una vacuna contra quatre tipus de meningococ. La nova protecció substitueix la vacuna anti-meningococ C conjugada de sisè de Primària. El Departament de Salut ha ampliat el calendari vacunal sistemàtic amb la vacuna antimeningocòccica conjugada tetravalent (MACWY) que protegeix contra quatre tipus de meningococ i substitueix la vacuna anti-meningococ C conjugada que actualment es posa a sisè de Primària. Amb el nou calendari, també s'administrarà una dosi d'aquesta vacuna als adolescents de 2n d'ESO durant el tercer trimestre escolar, durant dos anys. La modificació respon a l'acordat al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut i té el vistiplau del Consell Assessor de Vacunacions del Departament de Salut. La nova vacuna no afecta però, a l'administració de la vacuna del meningococ C als nadons de 4 i 12 mesos. Amb les vacunes incloses al calendari, cada any es prevenen més de 32.000 casos de malalties que afectaven als infants només fa 25 anys. Les vacunes incloses al calendari t'administren gratuïtament als més de 1.200 centres vacunals.
|
Societat
|
Salut
|
La corrent del PSC 'Roj@s' es mostra preocupada per la "possibilitat" d'un nou tripartit amb ERC. El moviment reclama que la direcció sotmeti a un referèndum entre la militància qualsevol pacte de govern a Catalunya. El coordinador general de 'Roj@s', Xavier Marín, s'ha mostrat preocupat aquest dilluns per la possibilitat que el PSC torni a reeditar un tripartit i per la "proximitat" amb els partits independentistes. Després que aquesta corrent d'esquerres vinculada al PSC hagi aprovat aquest cap de setmana una ponència i una proposta per reformar els estatuts del partit, Marín ha expressat els seus recels en la possibilitat que el PSC, en un futur, pugui tornar a reeditar un tripartit amb ERC i els Comuns. Un extrem que podria posar en risc la "supervivència" del partit. "Si tens una línia molt clara a nivell estatal amb respecte a la Constitució, no pots jugar a dues bandes", ha afirmat a l'ACN. Per això, des de Rojos han apostat perquè qualsevol pacte de govern a la Generalitat hagi de ser aprovat per la militància del PSC a través d'una consulta interna. "Que ningú de la direcció del partit pugui decidir per la seva banda unilateralment amb qui governa sinó que hagi de preguntar-ho a la militància", ha explicat Marín. Pel que fa al món local, tot i admetre que al marge de les sigles dels partits "hi intervé el caràcter personal dels regidors", ha constatat que cal que el PSC impulsi una línia estratègica per a tots els ajuntaments. Tot plegat per unificar el criteri en qüestions com l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) o els possibles pactes amb Cs, Vox i Plataforma per Catalunya. "Aquests temes no pots deixar-ho a mans d'un ajuntament", ha dit. Segons ha considerat, és imprescindible evitar que el PSC es torni a enfrontar a una crisi com la que, al seu entendre, va patir després del tripartit. "Qui va rendibilitzar el tripartit va ser ERC. Qui es va enfonsar van ser els socialistes. Això no es pot repetir", ha assenyalat. "Si es tornés a repetir tornaríem a perdre seguidors que anirien a Cs", ha conclòs. Marín també ha considerat que la política "intel·ligent" del govern espanyol liderat per Pedro Sánchez que s'ha mostrat més "comprensiu" amb l'independentisme, ha fet que aquest hagi entrat en contradicció i divisió. Marín ha comentat que el fet que el PSC sigui "poc clar" respecte la política de pactes i que quedi oberta, al seu entendre, la possibilitat d'arribar a pactes amb independentistes, fa que es "propicií" la sortida de militants i electors cap a Cs. Per això, ha cridat a fixar com a línia estratègica del socialisme "no donar oxigen als independentistes" i "no reeditar-hi un govern de coalició". Uns aspectes, segons l'organització, vitals per la "supervivència" del PSC. La corrent, nascuda el novembre de 2016, també aposta per frenar els processos d'externalització i privatització dels serveis públics i crear organismes de gestió mixta per aquells àmbits que impliquin el benestar de la ciutadania. La intenció és fer de l'estat un operador més en el mercat que regula els preus a l'alça per les tendències monopolistes. D'altra banda aposten per avançar en una república democràtica, federal i laica amb la recentralització de competències de seguretat, justícia, sanitat i educació "per evitar permanents negociacions i conflictes".
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Milers d'estudiants es manifesten pel centre de Barcelona contra el 3+2. La manifestació s'ha dividit en dues, una encapçalada pel SEPC i l'altra pel Front d'Estudiants. Els estudiants universitaris, de secundària i batxillerat s'han manifestat aquest dijous als carrers del centre de Barcelona en contra del model '3+2' a l'ensenyament superior. La mobilització ha començat a la plaça Universitat al migdia i s'ha dividit en dues en arribar a plaça Catalunya. D'una banda, el grup encapçalat pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha baixat les Rambles per donar la volta pel passeig de Colom i Via Laietana. La marxa s'ha aturat davant la Secretaria d'Universitats abans d'arribar a la plaça de Sant Jaume, on s'ha llegit el manifest de la convocatòria i s'ha pintat la consigna 'No al 3+2' al terra. L'altre tram, amb el sindicat Front d'Estudiants al capdavant, ha anat directament per Via Laietana per acabar també davant la Generalitat de Catalunya. Segons la guàrdia urbana, entre ambdues manifestacions hi havia més de 3.000 persones. Durant gairebé 3 hores, els manifestants han protestat contra l'aplicació del model d'estudis amb graus de tres anys i dos de màster com a especialització. "Volem que els rectorats de les universitats públiques catalanes es posin del costat de les estudiants" en contra del 3+2, ha dit Andrea Terrón, portaveu del SEPC Nacional, el principal convocant de la mobilització. Precisament, la pancarta que ha encapçalat la seva manifestació ha expressat el lema 'Mai més una educació sense nosaltres'. Tot i que la Secretaria d'Universitats de la Generalitat ha assegurat que els estudiants de les futures titulacions de tres anys podrien cursar el primer de màster al mateix preu que un de grau, des del SEPC apunten que amb el pla Bolonya "ja es van prometre moltes coses que el pas del temps ha donat la raó al moviment estudiantil i no s'han complert", pel que es demana "la paralització total" del decret 3+2, segons Andrea Terrón. "No m'agrada que no ens tinguin en compte a l'hora d'escollir el futur dels nostres estudis", ha expressat Ingrid Castanyer, una estudiant de màster. "Implementar dos anys de màster i treure'n un de carrera, quan ja es van pujar les taxes en el seu moment, ho trobo una cosa inhumana, no ens ho podem permetre els estudiants", ha afegit. La majoria dels assistents a la mobilització han estat universitaris, però també hi hagut presència d'estudiants de secundària i batxillerat, que també estaven cridats a vaga. És el cas del Juanma Romero, qui ha reclamat que "el govern se salti la llei no aplicant la LOMCE, ni el 3+2". Una companya seva, Irene Vilchez, considera que el nou model és "una manera d'encarir la universitat" i s'ha mostrat preocupada per les dificultats econòmiques que pot tenir per accedir als estudis superiors quan acabi batxillerat. La reivindicació també ha comptat amb el suport d'altres organitzacions com la Unió de Sindicats de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya (USTEC-STEs). El seu portaveu nacional, Ramon Font, considera que els estudiants "no han fet una vaga per quedar-se a casa", sinó per reivindicar "l'equitat" i "la igualtat d'oportunitats del sistema educatiu". "Qui hagi posat exàmens avui, que pensi que no poden tenir efectes acadèmics si els estudiants estan exercint un dret democràtic", ha recordat.
|
Societat
|
Educació
|
AMPLIACIÓ:Catalunya suma 1.272 nous casos de covid-19 confirmats per PCR i nou morts en les últimes 24 hores. El risc de rebrot s'acosta a 200 i la velocitat de propagació del virus segueix empitjorant. Catalunya ha registrat aquest divendres un increment destacat de casos de covid-19, amb 1.272 nous confirmats per PCR, elevant la xifra total fins als 104.791, segons l'últim balanç de Salut. La xifra tota de casos amb totes les proves és de 126.849 (1.350 més en les últimes hores). Des de l'inici de la pandèmia han mort 12.994 persones, nou més respecte a l'últim balanç. Per altra banda, els hospitals sumen 665 pacients ingressats, set més respecte a l'última actualització. D'aquests, 126 es troben a l'UCI (tres menys). El risc de rebrot continua augmentant i ja s'acosta a 200 (194,64), per sobre del 175,96 registrat la setmana de l'11 al 17 d'agost. En paral·lel, la velocitat de propagació del virus (Rt) es manté per sobre d'1, a 1,13. Segons les últimes dades del Departament de Salut, el risc de rebrot acumula dues setmanes consecutives a l'alça. Entre els dies 4 i 10 d'agost, aquest indicador se situava en 165,43 (per sobre de 100, el risc de rebrot es considera alt), mentre que durant la setmana de l'11 al 17 d'agost va passar a 175,96. Ara (setmana del 18 al 24 d'agost), se situa en 194,65 i s'acosta al pic registrat el passat 23 de juliol, quan el risc de rebrot era de 202,93. De fet, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va mostrar ahir la seva preocupació per com ha evolucionat la corba de contagis a Catalunya. "Hem de dir-ho clar: hem retrocedit tres setmanes, i ara tots hem de fer esforços per reduir la corba", va dir. El web 'dadescovid.cat' mostra tendències en intervals de set dies, sense tenir en compte els darrers tres dies. Pel que fa a la taxa de reproducció del virus (Rt), es manté per sobre d'1, concretament a 1,13. Això vol dir que, de mitjana, una persona infectada pot transmetre el virus a 1,13 persones (per frenar la propagació de la covid-19, la Rt s'ha de situar per sota d'1). Entre els dies 4 i 10 d'agost, la Rt a Catalunya era d'1,03, mentre que durant la setmana de l'11 al 17 d'agost va créixer fins a 1,09. En relació amb els casos confirmats per PCR, durant l'última setmana s'han registrat 7.041 casos, una xifra superior als 6.548 casos detectats la setmana anterior. La dada també és superior als 6.314 casos detectats durant setmana del 4 al 10 d'agost. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies se situa en 91,78 per cada 100.000 habitants. Fa dues setmanes, la taxa marcava 82,3 casos per cada 100.000 habitants, mentre que la setmana passada se situava en 85,35. Al llarg de la darrera setmana s'han fet 93.595 proves PCR a tot el territori, de les quals un 8,05% han sigut positives. La mitjana d'edat dels casos positius és de 37,96 anys, una xifra pràcticament calcada a la de les dues setmanes anteriors (38,35 anys entre els dies 11 i 17 d'agost i 38,78 anys entre els dies 4 i 10 d'agost). Pel que fa al total de casos des de l'inici de la pandèmia (126.849 segons l'últim balanç), 104.791 han estat confirmats per PCR, 4.463 per epidemiologia, 3.253 són casos probables, 4.237 s'han detectat a través de proves ELISA i 10.105 a través de tests serològics (les proves ELISA i els tests serològics donen informació sobre l'estat immunològic). En les darreres hores s'han notificat nou defuncions, elevant el total de víctimes mortals a Catalunya fins a 12.994. D'aquestes, 7.156 han mort en centres hospitalaris o sociosanitaris, 4.132 en residències, 824 en domicilis i 882 no es poden classificar per falta d'informació. Residències Des de l'esclat de la pandèmia s'han registrat 15.808 casos confirmats per PCR a les residències, 39 més en comparació amb l'últim balanç. Si es tenen en compte la resta de proves, la xifra s'eleva a 17.337 casos (45 més). Des del març, fins a 6.418 persones que vivien en residències han mort (quatre més en les últimes hores). D'aquestes defuncions, 1.884 s'han produït en centres hospitalaris o sociosanitaris, 4.117 en residències, 97 en domicilis i 320 no es poden classificar per falta d'informació. Barcelona A la regió sanitària de Barcelona ciutat, que inclou la capital catalana, Montcada i Reixac i una ABS de Sant Adrià de Besòs, el nombre total de confirmats per PCR se situa en 27.1981 (317 més que en l'últim balanç), xifra que s'eleva a 33.895 amb totes les proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 4.375 persones a l'àrea (dues més en les darreres hores). El risc de rebrot torna a repuntar i se situa en 209,6, per sobre els valors de la setmana (205,54). La Rt, però, baixa lleugerament a 1,13 (la setmana de l'11 al 17 d'agost era d'1,16) i la taxa de confirmats per PCR els últims set dies és de 95,07 per cada 100.000 persones. A la regió hi ha 150 pacients ingressats (dos més respecte a l'últim balanç), 32 dels quals a l'UCI. A la ciutat de Barcelona, s'han registrat 26.546 casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia (300 més) i 33.050 amb totes les proves. Un total de 4.335 persones han mort per coronavirus en aquests mesos (dues més en les darreres hores). Per altra banda, el risc de rebrot torna a créixer i passa a 212,69 (en l'interval anterior era de 205,23 i fa dues setmanes era de 176,15). La Rt, en canvi, baixa lleugerament i passa a 1,14, per sota el valor de la setmana passada (1,17). Regió metropolitana nord La regió metropolitana nord suma 24.923 casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia (347 més que en l'últim balanç) i 29.501 amb totes les proves. El territori ha registrat 2.958 morts des de l'inici de la pandèmia (una en les últimes 24 hores). El risc de rebrot segueix disparat i marca 211,7 (era de 191,78 durant la setmana anterior), mentre que la velocitat de propagació del virus també s'ha incrementat, fins a 1,08, per sobre la Rt registrada la setmana de l'11 al 17 d'agost (0,99). Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies és de 99,98 per cada 100.000 habitants. Segons les últimes dades, hi ha 184 pacients ingressats (set menys en les últimes hores), 23 a l'UCI. A Granollers, ciutat on es va fer el primer cribratge després de detectar-s'hi un brot i on durant els últims dies s'han fet més proves massives (juntament amb les Franqueses del Vallès i Canovelles), el risc de rebrot es troba disparat des de fa dies, ara a 648,84 (en l'interval dels set dies anteriors era de 626,84). La Rt és d'1,11 (baixa respecte a la setmana passada, quan era d'1,17) i la taxa de confirmats per PCR baixa a 287,89 casos per cada 100.000 habitants (fa dos dies havia superat per primera vegada els 300 casos per cada 100.000 persones). Des de l'inici de la pandèmia, a la capital del Vallès Oriental s'han confirmat per PCR 1.078 casos (29 més en respecte a l'últim balanç) i 1.204 amb totes les proves. En l'última setmana, del 18 al 24 d'agost, s'han confirmat per PCR 180 casos, una xifra similar a la setmana anterior (184 casos). Des de l'inici de pandèmia s'han registrat 80 defuncions, cap en les últimes 24 hores, mentre que el nombre de pacients ingressats baixa fins a 11 (dos menys respecte a ahir), cap d'ells a l'UCI. Al Vallès Occidental, on es van fer cribratges fa uns dies, la situació continua sense millorar. Segons l'últim balanç, el risc de rebrot és de 180,3, una xifra que s'allunya del 132,03 registrat la setmana de l'11 al 17 d'agost. Alhora, la Rt creix fins a 1,19 (la setmana passada era de 0,8) i el nombre de casos confirmats per PCR s'eleva fins a 11.138 (144 més en les últimes hores). Segons el darrer balanç, el Vallès Oriental suma 1.442 defuncions (cap més respecte a l'última actualització) i 83 persones ingressades (dues menys), 13 d'elles a l'UCI. A la ciutat de Sabadell, una de les capitals de la comarca, s'han registrat 2.951 casos confirmats per PCR de l'inici de la pandèmia, 38 més que en el darrer balanç. Comptant totes les proves, la xifra de casos s'eleva a 3.492. Des de l'inici de la pandèmia, la població ha registrat 363 defuncions, cap més en les darreres hores. El risc de rebrot encara es manté alt, en 174,82, per sobre els valors de la setmana passada (157,27). La Rt torna a créixer i marca 1,01 (la setmana passada era de 0,79), mentre que i la taxa de confirmats per PCR és de 91,35 per cada 100.000 habitants. Hi ha 28 pacients ingressats (els mateixos que ahir), sis dels quals a l'UCI. A Terrassa, l'altra capital de la comarca, el nombre total de casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia és de 2.694 (25 més en les últimes hores), 3.139 amb totes les proves. Un total de 267 persones hi han mort durant els últims mesos (cap en les últimes 24 hores). El risc de rebrot és molt alt però baixa a 177,12 (era de 187,42 en l'interval dels set dies anteriors). La Rt torna a 1 (la setmana passada era de 0,78) i la taxa de confirmats per PCR és de 81,9 per cada 100.000 habitants. Actualment hi ha 22 pacients ingressats (dos menys que ahir), tres dels quals a l'UCI. Santa Coloma de Gramenet, on també s'han fet cribratges en barris concrets, té un risc de rebrot molt elevat, concretament de 337,35, tot i que la xifra és inferior a la de la setmana passada (732,37). Per altra banda, la Rt es manté per sota d'1, concretament a 0,76. Des de l'inici de la pandèmia, la població ha registrat 2.450 casos confirmats per PCR (17 més), i 214 defuncions (no en suma cap respecte a les dades d'ahir). Hi ha deu pacients ingressats (tres menys respecte a l'últim balanç), tres a l'UCI. Regió metropolitana sud La regió sanitària metropolitana sud suma un total de 21.355 casos confirmats per PCR (219 més en les darreres hores) i 25.120 amb l'acumulat de totes les proves. Les persones que han mort per coronavirus són 2.377 (cap més en les últimes 24 hores). El risc de rebrot continua en nivells molt elevats i es manté per sobre els 200 punts, concretament a 216,88. La xifra és superior a la dels set dies anteriors, quan marcava 194,84. Alhora, la velocitat de propagació del virus se situa en 1,16, mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 98,43 per cada 100.000 habitants. En aquesta regió, hi ha 114 pacients ingressats per la covid-19 (tres menys en comparació amb l'últim balanç), dels quals 22 són a l'UCI. A l'Hospitalet de Llobregat s'han registrat 7.426 casos confirmats per PCR, 76 més respecte a les últimes dades. Tenint en compte totes les proves, el nombre de casos creix fins als 8.162. Les defuncions a la segona ciutat de Catalunya han estat 512 (en les últimes hores no s'han notificat noves morts). El risc de rebrot és molt alt (479,84) i se situa per sobre l'interval anterior, quan era de 443,69. Per altra banda, la Rt creix fins a 1,18. Actualment hi ha 55 pacients ingressats (tres menys en les últimes hores), 15 a l'UCI. Salut va començar divendres passat un cribratge massiu als barris de Collblanc i la Torrassa, on es van detectar els primers grans rebrots de l'àrea metropolitana de Barcelona a principis de juliol. Al conjunt del municipi, el risc de rebrot va arribar a un pic de 905 el 21 de juliol. A Cornellà de Llobregat, on aquest dilluns va començar un cribratge massiu al barri de Sant Ildefons, el risc de rebrot és elevat (243,81), una xifra superior a la que presentava el municipi la setmana passada (193,47). Per altra banda, la Rt torna a superar la barrera d'1 (se situa en 1,15), gairebé quatre dècimes més per sobre la taxa registrada els set dies anteriors. Des de l'esclat de la pandèmia s'han confirmat 1.848 casos per PCR (33 més en les últimes hores) i 2.206 si es tenen en compte totes les proves. Segons les últimes dades hi ha 14 pacients ingressats (dos més en comparació amb les dades d'ahir), tres a l'UCI. Pel que fa a les defuncions, el municipi suma 222 morts, els mateixos respecte a l'últim balanç. A Sant Boi de Llobregat, el risc de rebrot també en manté elevat i creix en comparació a la setmana passada (ha passat de 152,12 a 182,44). Per altra banda, la Rt puja fins a 1,16, una xifra que la setmana passada era d'1,09. A la ciutat s'han registrat 1.405 casos confirmats per PCR (15 més en comparació amb l'últim balanç) i 1.807 si es tenen en compte totes les proves. A banda, hi ha quatre pacients ingressats per coronavirus (tres menys respecte a ahir), un d'ells a l'UCI. Finalment, el nombre de defuncions és de 230, la mateixa xifra respecte a la darrera actualització. Catalunya central La regió sanitària de la Catalunya central té un total de 7.342 casos confirmats per PCR, 65 més en les últimes hores. La xifra s'eleva a 9.127 si es tenen en compte les altres proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 1.625 persones en aquesta regió, una més en les últimes hores. El risc de rebrot torna a situar-se per sobre de 100 (110,68), després que el passat dimarts marqués 99,54 punts. En les últimes setmanes, el risc de rebrot havia registrat diverses ondulacions, però s'havia mantingut dins la franja de risc moderat (fa dues setmanes era de 59,61). La taxa de reproducció del virus baixa a 1,2 (la setmana passada era d'1,53) i la taxa de confirmats per PCR per 100.000 habitants és de 49,84. La regió suma 25 pacients ingressats (un menys respecte a l'última actualització), quatre a l'UCI. Dins d'aquesta zona destaca la ciutat de Manlleu, on el risc de rebrot s'ha disparat durant l'última setmana. Segons les últimes dades, el risc de rebrot és de 197,99 (la setmana passada era de 189,82 i fa dues era de 102,46). Per altra banda, la Rt se situa en 1,25, una xifra elevada però lleugerament inferior a la setmana passada (1,98). Pel que fa a la taxa de confirmats per PCR, aquesta se situa en 90,59 casos per cada 100.000 habitants (la taxa entre els dies 11 i 17 d'agost era de 66,75 casos per cada 100.000 habitants). Entre el 18 i el 24 d'agost, la població ha registrat 19 casos nous, cinc més respecte a la setmana passada. Des de l'inici de la pandèmia, s'han notificat 272 casos a través de proves PCR (set més en les darreres hores) i 301 si es tenen en compte totes les proves, mentre que el nombre de defuncions és de 55 (no varia respecte a l'últim balanç). No obstant això, tan sols hi ha tres pacients ingressats per covid-19 (un més respecte a les dades d'ahir) i cap es troba a l'UCI. A Vic, on durant els últims dies s'ha dut a terme un cribratge massiu al barri del Remei, el risc de rebrot es manté en nivells molt alts (217,28), tot i que és inferior a la setmana passada (365,8). La Rt també disminueix i baixa d'1 (0,9), una dada que contrasta amb la Rt registrada entre els dies 11 i 17 d'agost (1,94). A la capital d'Osona s'ha notificat 763 casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia, 872 si es tenen en compte totes les proves. Per altra banda, el nombre de defuncions és de 93. Segons l'últim balanç hi ha sis pacients ingressats, un d'ells a l'UCI. Camp de Tarragona Al Camp de Tarragona s'han registrat 3.638 casos confirmats per PCR, amb un creixement de 89 positius respecte de l'anterior balanç. Si es tenen en compte totes les proves, el nombre acumulat de casos des de l'inici de la pandèmia és de 4.064. En aquesta regió han mort 398 persones (cap més en les últimes hores). El risc de rebrot és alt (192,87), però baixa lleugerament respecte a la setmana passada (195,18). Fa quinze dies, però, el risc de rebrot a la regió era moderat (65,94). La Rt és d'1,22 i la taxa de confirmats per PCR se situa en 87,39 per cada 100.000 habitants. Segons les últimes dades, hi ha 49 pacients ingressats (tres més respecte a ahir), vuit dels quals a l'UCI. A Reus, on Salut ha iniciat un cribratge, el risc de rebrot és de 453,96, per sota els registres de la setmana passada (526,5) però molt per sobre els de fa dues setmanes (134,14). La Rt és d'1,26 (un punt menys respecte a la setmana de l'11 al 17 d'agost) i la taxa de confirmats per PCR de 197,64 per cada 100.000 habitants. En l'última setmana (del 18 al 24 d'agost) s'han confirmat 218 casos. En aquesta ciutat, des de l'inici de la pandèmia s'han confirmat 841 casos per PCR (30 en les darreres hores) i 904 amb totes les proves. La capital del Baix Camp ha registrat 50 defuncions des de l'inici de pandèmia (cap més en les darreres 24 hores), i té a 17 persones ingressades (una més respecte a l'últim balanç), dues d'elles a l'UCI. A Valls, capital de l'Alt Camp, el risc de rebrot és de 377,65 (ahir va registrar 424,93, un nou màxim). La setmana passada, el risc de rebrot era de 302,66, i fa quinze dies era inferior a 50. La Rt del municipi és 2,25 i s'han detectat 155 positius per PCR, una més en les darreres hores. Comptant totes les proves, la xifra és de 182. Actualment hi ha tres pacients ingressats (un més), cap d'ells a l'UCI i el nombre de defuncions des de l'inici de l'epidèmia és 26 (no s'han registrat morts en les últimes hores). D'aquestes, 24 s'han detectat en residències. Terres de l'Ebre La regió de les Terres de l'Ebre acumula, des de l'inici de la pandèmia, 865 casos confirmats per PCR (29 més que en el balanç anterior) i 1.042 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 64 persones (cap més respecte a l'últim balanç). El risc de rebrot torna a situar-se en un nivell moderat (88,1), després que la setmana passada es disparés a 211,34. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies és de 56,44 per 100.000 habitants, mentre que la Rt segueix reduint-se i ja torna a situar-se per sota d'1 (0,76). Segons l'últim balanç hi ha deu pacients ingressats (dos més en les últimes 24 hores), tres a l'UCI. Lleida, Balaguer i Mollerussa A la regió sanitària de Lleida, hi ha acumulats 9.610 casos confirmats per PCR, 102 més que el dia anterior. Són 10.245 si es tenen en compte totes les proves. Un total de 286 persones han mort per coronavirus des de l'inici de la pandèmia (quatre en les darreres hores). Pel que fa al risc de rebrot, ara se situa en 312,57, per sobre la Rt registrada la setmana passada (233,47). La velocitat de propagació es manté per sobre d'1 (marca 1,19), una taxa que la setmana passada era de 0,95. La taxa de confirmats per PCR del 18 al 24 d'agost és de 145,31 per 100.000 habitants. Hi ha 49 pacients ingressats (dos més respecte a l'últim balanç), 16 a l'UCI. A la comarca del Segrià hi ha 6.973 casos confirmats per PCR (35 més), 7.234 amb totes les proves. Fins a 201 persones han mort des de l'inici de la pandèmia (s'han registrat tres víctimes en les últimes 24 hores). El risc de rebrot se situa en 278,05, per sobre la setmana passada (234,74) però lluny del pic registrat el 22 de juliol, quan l'índex es va situar prop de 1.200. La Rt torna a sobrepassar l'1 (concretament se situa en 1,12) mentre que la taxa de confirmats per PCR en els últims set dies és de 121,42 per cada 100.000 habitants. El nombre de pacients ingressats es manté en 24 (el mateix respecte al dia anterior), vuit d'ells a l'UCI. Pel que fa a Balaguer, el municipi amb el risc de rebrot més alt de Catalunya, s'han detectat 592 casos de coronavirus per PCR des de l'inici de la pandèmia (27 en les últimes 24 hores), i 620 sumant-hi la resta de proves. Durant l'última setmana el risc de rebrot s'ha disparat, situant-se a 1.138,24, lluny del risc de 832,7 registrat la setmana passada i de 431,55 fa dues setmanes. El nombre de defuncions a la capital de la Noguera des de l'inici de la pandèmia es manté en 16 (la xifra no s'ha incrementat respecte a l'última actualització). La Rt, per la seva banda, és d'1,39, inferior a la de la setmana passada (1,51). Actualment hi ha set persones hospitalitzades al municipi (una més respecte a ahir), quatre d'elles a l'UCI. A Mollerussa el risc de rebrot és de 717,41, més del triple respecte a la setmana passada. La Rt a la ciutat també es manté a l'alça i marca 2,44 (s'ha duplicat respecte al període entre els dies 11 i 17 d'agost, quan la velocitat de propagació era d'1,05) i els positius ascendeixen a 289, dels quals 270 han estat detectats amb PCR (cinc més respecte a l'últim balanç). No obstant això, el municipi no té cap pacient ingressat per covid-19. Finalment, el nombre total de morts al municipi és de 12 (la xifra no ha variat en les últimes hores). Alt Pirineu i Aran La regió sanitària de l'Alt Pirineu i l'Aran ha registrat 573 casos confirmats per PCR (tres més en les últimes hores) i 714 sumant totes les proves. Un total de 29 persones han mort des de l'inici de la pandèmia (cap defunció en els darrers dies). El risc de rebrot es manté en nivells que s'acosten el màxim: segons l'últim balanç, és de 255,82, una xifra molt propera als 256,13 registrats ahir. Fa dues setmanes, en canvi, la regió presentava un risc de rebrot moderat, de 85,62. La Rt es manté alta en 1,45, tot i que és inferior a la del període anterior (2,29), mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 100,45 per cada 100.000 habitants. Les últimes dades assenyalen que hi ha vuit pacients ingressats (els mateixos respecte al balanç d'ahir), un a l'UCI. A l'Alt Urgell, incloent-hi la Seu d'Urgell, el total de positius és de 202, dels quals 194 detectats per PCR (dos més en les últimes hores). El risc de rebrot segueix disparat i se situa en 614,96, una xifra que contrasta amb el balanç de fa dues setmanes, quan el risc de rebrot a la regió era moderat, concretament de 62,25. Malgrat tot, el risc de rebrot és més baix en comparació amb la setmana passada, quan marcava 845,8. Per altra banda, la Rt és d'1,47, gairebé la meitat respecte al període que comprèn els dies 11 i 17 d'agost. La comarca, amb 20.177 habitants, suma sis morts per covid-19 des de l'inici de la pandèmia (cap en les últimes hores) i actualment té quatre hospitalitzats (un menys respecte a ahir), cap d'ells a l'UCI. Girona A la regió sanitària de Girona, els casos confirmats per PCR acumulats són 7.885 (76 més), i pugen a 10.115 si es tenen en compte totes les proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 836 persones al territori (una més en les darreres hores). El risc de rebrot puja a 131,54, i es manté per sobre el llindar de risc alt (100), que havia aconseguit contenir els darrers dies (la setmana passada era de 97,68 i fa dues de 82,49). La Rt és d'1,3 i la taxa de confirmats per PCR del 18 al 24 d'agost de 57,25 per cada 100.000 habitants. Hi ha 34 pacients ingressats (quatre més en comparació amb l'últim balanç), set dels quals a l'UCI. A la ciutat de Girona, on aquest dimecres el risc de rebrot va registrar un nou pic (260,26), la situació va empitjorant. Segons les últimes dades, el risc de rebrot és de 229,42, una xifra superior a la registrada durant la setmana anterior (196) i lluny dels valors de fa dues setmanes (82,99), quan el risc de rebrot era moderat. La velocitat de propagació del virus se situa en 1,42, mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 102,22 per cada 100.000 habitants, gairebé el doble respecte a la setmana passada. La capital del Gironès suma 1.344 casos confirmats per PCR (15 més en comparació amb l'última actualització) i 1.842 si es tenen en comptes totes les proves. El nombre de defuncions des de l'inici de la pandèmia és de 145, mentre que, a hores d'ara, no hi ha cap persona ingressada per coronavirus. A la ciutat de Salt, el risc de rebrot ha passat en dues setmanes de 233,45 a 502,96 (ahir es va registrar un pic de 516,11), mentre que la Rt s'eleva fins a 1,76. Des de l'inici de la pandèmia, s'han confirmat per PCR 455 casos (deu més respecte a l'últim balanç) i 516 amb totes les proves. El nombre de defuncions és de 21 (cap en les darreres hores) i la xifra de pacients ingressats és de quatre, una més respecte a l'actualització de dimecres (cap a l'UCI). Balaguer, Canovelles i Mollerussa: els municipis amb més risc de rebrot dins el rànquing Balaguer (La Noguera), Canovelles (Vallès Oriental) i Mollerussa (Pla d'Urgell) són els municipis catalans que apareixen en el rànquing de la Generalitat amb el risc de rebrot més alt. La capital de La Noguera té un risc de rebrot de 1.138,24, superant la barrera dels 1.000 punts, un fet que no es donava des del passat 14 de juliol. A Balaguer, el pic es va registrar l'11 de juliol, quan el risc de rebrot es va situar en 2042,97. Pel que fa a Canovelles, el risc de rebrot s'ha reduït força (el passat 10 d'agost va registrar un pic de 1.636,69). Malgrat tot, la localitat es manté en segona posició, amb una taxa de 730,94. Finalment, Mollerussa presenta un risc de rebrot de 717,41, el triple respecte a la setmana passada. La xifra de l'últim balanç s'acosta al pic registrat el passat 23 de juliol, quan el risc de rebrot era de 827,7.
|
Societat
|
Salut
|
Aludyne Automotive presenta un ERO pels 79 treballadors de la planta de Gavà, segons CCOO. El sindicat rebutja el tancament de la planta i diu que es tracta d’una deslocalització encoberta. La direcció de l’empresa Aludyne Automotive Spain ha presentat un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) per tancar la planta de Gavà i acomiadar les 79 persones que hi treballen, segons ha denunciat CCOO en un comunicat. El sindicat ha manifestat el seu "ferm rebuig" al tancament i denuncia que darrera d’aquesta decisió empresarial s’hi amaga una "deslocalització encoberta". Segons CCOO, les causes que al·lega l’empresa no justifiquen el procés d'acomiadament col·lectiu i per això exigeix a la direcció d’Aludyne la retirada de l’ERO i que s’assegui a negociar amb la representació de la plantilla una sortida que garanteixi la continuïtat de l’activitat i dels llocs de treball.
|
Economia
|
Indústria
|
Una caminada de 14 quilòmetres unirà les obres de Verdaguer i Martí i Pol amb motiu del Dia Mundial de la Poesia. La Catalunya Central acollirà més d'una vintena d'actuacions de caire molt divers, algunes maridades amb altres arts com la música. La Fundació Miquel Martí i Pol i la Fundació Jacint Verdaguer proposen una caminada de 14 quilòmetres per celebrar el dia Mundial de la Poesia tot recordant dos dels poetes insígnia del territori. La ruta uneix Folgueroles i Roda de Ter, les poblacions natals de Jacint Verdaguer i Miquel Martí i Pol, i que, a més, també era un antic camí que seguien les obreres i els obrers de Folgueroles per anar a treballar a les fàbriques de Roda. La proposta, que tindrà lloc el proper 25 de març, començarà a les 9 del matí a la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles amb una visita comentada a la casa natal del poeta i des d'on es lliurarà el material per iniciar la ruta. A partir d'aquí, lliurement, els assistents podran emprendre el camí fins a Roda, on a les 12 començarà l'itinerari comentat, amb parades a la casa del poeta Martí i Pol o la fàbrica La Blava. Destaca l'obertura exclusiva pels assistents del Fons Miquel Martí i Pol, que habitualment resta tancat al públic. La Catalunya Central acollirà més d'una vintena d'iniciatives de caire molt divers que situaran la poesia al centre de les activitats.
|
Cultura
|
Lletres
|
Òscar Ordeig repetirà com a cap de llista del PSC per la demarcació de Lleida en les eleccions del 21-D. La portaveu socialista a la Paeria de Lleida, Montse Mínguez, ocuparà el segon lloc de la candidatura, mentre el tercer serà per a un representant d'Units per Avançar. El Consell de Federació del PSC de les comarques de Lleida, Pirineu i Aran va aprovar aquest dimecres per una àmplia majoria la candidatura per a les eleccions al Parlament del 21 de desembre. El primer secretari dels socialistes lleidatans i regidor a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, Òscar Ordeig, tornarà a encapçalar la llista a la demarcació, tal com ja va fer en les eleccions del 2015. Com a principals novetats, el número dos de la candidatura l'ocuparà la primera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Lleida, Montse Mínguez, mentre el tercer lloc serà per a un representant d'Units per Avançar, formació que aplega exmilitants de la desapareguda Unió Democràtica de Catalunya. La llista la tanca l'alcalde de Lleida i president del PSC, Àngel Ros. Després de la seva elecció, el cap de llista, Òscar Ordeig, va defensar que "la proposta socialista és la que vol reconstruir el catalanisme polític, el que és integrador i progressista amb i per tothom". Ordeig va recordar que "des dels dies 6 i 7 de setembre, quan Junts pel Sí i la CUP van decidir saltar-se la legalitat, vulnerar la Constitució i l'Estatut i anular els drets de l'oposició, ja es veia que anàvem a l'abisme i que això acabaria amb unes eleccions anticipades". El cap de llista del PSC per Lleida va remarcar que la formació "no volia la DUI ni el 155, i tots sabíem que la única manera que no s'hagués aplicat el 155 hagués estat que no es declarés la DUI i que fos el president Puigdemont qui convoqués eleccions". En tot aquest procés, va dir Ordeig, "el PSC i, concretament, Miquel Iceta és l'únic que ha demostrat ser capaç de teixir complicitats, de cedir i escoltar a totes les parts". Òscar Ordeig va aprofitar per fer una crida perquè "el 21 de desembre cal que participi tothom, que parlin els ciutadans perquè aquests són els vots que valdran, els que es faran amb totes les garanties". A més, va insistir en què "des d’avui fins al 21-D no ens cansarem de repetir allò que continua sent vàlid des de fa ja massa temps: no ha fet falta que vingués el govern del PP a desmantellar el Govern, ells mateixos ja ens tenien sense govern des del 2010, quan van començar a aplicar la tisora sense pietat, això sí, amb el criteri territorial de ser a Lleida, el Pirineu i l'Aran on més han retallat i més serveis han desmantellat". Finalment, Ordeig va posar en valor que la candidatura dels socialistes a la demarcació de Lleida és "paritària, representativa de tot el territori i amb noves incorporacions que donen resposta precisament a l'espai del catalanisme integrador, demòcrata i social".
|
Política
|
Parlament
|
Les analítiques descarten el consum de drogues del conductor que va atropellar dos ciclistes a Montbrió a l’agost. Les proves fetes pels Mossos d’Esquadra primer van donar positiu en cànnabis i després en cocaïna. Les anàlisis de sang i d’orina descarten que el conductor que va atropellar mortalment dos ciclistes a Montbrió del Camp (Baix Camp) l’agost passat hagués consumit drogues, segons els informes a què ha tingut accés l’ACN. Els resultats d’aquestes proves sol·licitades per la defensa del noi després de l’accident contrasten amb les que van fer ‘in situ’ els Mossos d’Esquadra. El primer test de drogues que es va fer al conductor va donar positiu en THC -el principi actiu del cànnabis-, mentre que el segon va donar positiu només en cocaïna. L’advocat del jove, Jonathan Cortijo, posa en dubte la fiabilitat de les proves i lamenta que no es respectés la presumpció d’innocència pel que fa al consum d’estupefaents. El conductor de divuit anys que el 5 d’agost va atropellar mortalment dos ciclistes a la carretera T-310, al municipi de Montbrió, no anava drogat. Això és el que assegura l’advocat del jove després de conèixer els resultats de les anàlisis de sang i d’orina que se li van fer en les hores posteriors a l’accident, quan ja estava detingut. Segons la documentació a què ha tingut accés l’ACN, els mossos van sotmetre el noi a dues proves de detecció de drogues mitjançant saliva. El primer test va donar positiu en cànnabis, però el segon, del qual se’n van conèixer els resultats quatre dies després, ho va fer només en cocaïna. Una contradicció que, segons l’advocat Jonathan Cortijo, posa en entredit la fiabilitat de les proves i genera inseguretats. “Se’ns planteja el dubte o la por que pugui haver-hi gent condemnada per proves que en principi han donat positiu i no sabem quina és la fiabilitat”, alerta. L’advocat explica que el jove li va negar a comissaria que hagués consumit drogues. Segons el relat del noi, va anar de festa, va dormir un parell d’hores al cotxe i després es va posar al volant. L’accident va passar cap a un quart de nou del matí. Davant d’això, el lletrat va sol·licitar una anàlisi de sang que es va fer en un CAP el mateix dia de l’accident. L’endemà també van fer-li una anàlisi d’orina. El resultat d’ambdues proves va donar negatiu en consum de drogues i alcohol. De fet, la prova d’alcoholèmia feta al lloc de l’accident va donar un resultat de 0,10 mg/l, per sota del màxim de 0,15 mg/l per a un conductor novell. En un primer moment, els mossos van detenir el conductor per dos presumptes homicidis per imprudència greu, conducció sota els efectes de substàncies tòxiques i conducció temerària, una acusació aquesta darrera que la policia ha acabat retirant. I és que l’impacte amb els ciclistes es va produir a una velocitat d’entre 50 i 63 quilòmetres per hora en un tram limitat a 90, la qual cosa descarta l’excés de velocitat que van apuntar alguns testimonis. El cotxe, però, va envair el carril de sentit contrari, va arribar a fregar la tanca i va envestir els ciclistes. Dos d'ells, veïns de Riudoms, van perdre la vida a l'acte. L’acta de simptomatologia redactada pels agents dels Mossos d’Esquadra apuntava que el sinistre s’hauria produït per cansament o per la influència de les drogues. Els agents van interpretar que el fet que el conductor no parlés i es mostrés abatut podia evidenciar que havia consumit substàncies estupefaents. Segons l’advocat, els mossos haurien d’haver estat “més curosos” perquè, en aquests casos, “una condemna se sustenta en la declaració que facin els agents sobre els efectes del consum de drogues en la conducció” i això seria suficient, diu, per enviar algú a la presó. Per la seva banda, fonts dels Mossos d’Esquadra consultades per l’ACN han declinat fer valoracions d’aquest cas perquè està judicialitzat. Un cop obtinguts els resultats de les analítiques sobre el consum de drogues, Cortijo opina que la societat no ha respectat prou la “presumpció d’innocència” del jove i reivindica que se sàpiga “la veritat”, sobretot després de l’alarma social que va generar l’accident. Cal recordar que una setmana després dels fets més de 2.000 ciclistes van participar en un acte d’homenatge a les víctimes i van reclamar l’enduriment del codi penal. El cas continua en mans del jutjat d’instrucció número 1 de Reus, que manté el conductor en llibertat provisional, amb el carnet de conduir i el passaport retirats i amb l’obligació de comparèixer en seu judicial un cop per setmana. Per la seva banda, les acusacions particulars han demanat al jutge que rectifiqui i enviï el conductor a la presó. Ara és l’Audiència de Tarragona qui haurà de resoldre el recurs d’apel·lació presentat sobre aquesta qüestió. El judici, per tant, encara no té data.
|
Societat
|
Judicial
|
Tardà insisteix que Mas ha de renunciar per evitar eleccions al març i diu que CDC i ERC han de fer "més concessions". El diputat electe al Congrés subratlla que fer un pas al costat és "veritable patriotisme" i que uns nous comicis serien "un frau" democràtic. El número dos d'ERC a Madrid, Joan Tardà, ha insistit aquest dimarts que el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha de fer "un pas al costat" per evitar noves eleccions al març, que serien "un error extraordinari" i "un frau a la voluntat democràtica" expressada el 27-S. Tardà ha reconegut, en una tertúlia a Catalunya Ràdio, que potser és "injust" que Mas renunciï a la presidència de la Generalitat, però aquest és "el veritable patriotisme" i són CDC i ERC els que han de fer "més concessions", precisament perquè tenen més suport parlamentari. El diputat electe republicà al Congrés ja va manifestar-se en aquesta línia aquest dilluns a través de Twitter. El seu cap, Oriol Junqueras, va donar-li suport però va refermar-se "lleial" als compromisos adquirits al segellar la fórmula electoral de Junts pel Sí. Tardà ha admès que se sent "ofès i emprenyat" per la situació política actual i ha remarcat que hi ha el risc que siguin els catalans, i no "els serveis d'intel·ligència espanyols", els que facin "descarrilar la locomotora". En aquest sentit, ha emplaçat Junts pel Sí a fer gestos que puguin facilitar l'entesa amb la CUP. Del contrari, el procés podria alentir-se dues o tres generacions, ha advertit. Forcadell i Sànchez criden a la negociació Per la seva part, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha assenyalat que cal "generositat per part de tothom". A través del seu compte oficial a Twitter, s'ha mostrat més conciliadora que el passat diumenge, quan va dir que s'havia "equivocat, i molt" en confiar que la CUP acabaria ajudant a "fer realitat el mandat democràtic" del 27-S: "Cal responsabilitat, compromís i generositat per part de tothom. Esgotem fins a l'últim minut per arribar a un acord. El país ho necessita", ha expressat aquest dimarts. El màxim dirigent de l'Assemblea també ha fet una crida a Junts pel Sí i la CUP que s'entenguin: "Vosaltres que podeu, pacteu. #VolemAcord", ha reclamat. L'ANC, de fet, ha convidat les dues forces sobiranistes i Òmnium i l'AMI a trobar-se properament per abordar l'escenari i el possible acord per la conformació d'un nou govern. El col·lectiu Súmate també s'ha ofert a participar de les reunions.
|
Política
|
Parlament
|
Maragall reclama al govern espanyol des de l'ONU que afronti amb "ambició" la qüestió dels presos i els exiliats. El conseller participa en la discussió de l'agenda climàtica 2030 i afirma que Catalunya vol tenir presència en els escenaris internacionals. El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, ha reclamat aquest dilluns al govern espanyol des de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) que afronti amb "ambició de futur" resoldre la qüestió dels presos i els exiliats. Ho ha dit després que el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, hagi demanat al govern belga que intercedeixi en la demanda contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que li han interposat els independentistes exiliats. Maragall ha advertit un cert "nerviosisme creixent" en les decisions del govern espanyol i ha subratllat que si l'executiu de Pedro Sánchez no afronta "de cara" aquesta qüestió, no hi haurà "progrés o avenç real" en cap clima de diàleg que té "aquest component imprescindible". Maragall ho ha dit en el marc del Fòrum de Governs Locals i Regionals al High-Level Political Forum (HLPF) on Sustainable Development, organitzat per les Nacions Unides a Nova York. El conseller ha pres part d'un debat on s'han discutit estratègies per implementar els disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030. El Govern de Catalunya té la major part de les competències de les polítiques públiques de Desenvolupament Sostenible i fins avui ja ha acordat 750 compromisos. El titular de la cartera d'Acció Exterior també ha afirmat que el Govern està en condicions d'assumir "molt explícitament" un objectiu "molt ambiciós" de presència en els escenaris internacionals, en els multinacionals com aquests de les Nacions Unides, però també en els de la Unió Europea. A més ha dit que tenia la intenció d'explicar en el fòrum de l'ONU la "realitat" i "voluntat" de Catalunya d'implicar-se als assumptes mundials. La delegació catalana al HLPF ha insistit en l'interès del Govern de vetllar perquè l'Agenda 2030 subratlli la perspectiva de gènere i l'equitat social i intergeneracional. La coordinació de l'acció exterior del Govern en aquesta matèria és un dels elements clau en els progressos en el compliment de l'Agenda 2030. El Pla nacional, inspirat en l'informe del CADS 'L'Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món', és el fruit del treball conjunt de tots els departaments de la Generalitat a través d'una comissió interdepartamental creada per aquest motiu i coordinada pel Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.
|
Política
|
Govern
|
González diu que Pimec pateix un tracte "discriminatori" per la negativa a deixar-la participar en les meses estatals. La presència de la patronal en les trobades és un objectiu de González abans de finalitzar el mandat, el juny de 2022. El president de Pimec, Josep González, ha assegurat que la patronal catalana ha estat sotmesa a un tracte "discriminatori continuat" per la negativa a deixar-la participar en les meses d'agents socials amb representativitat estatal. "Som l'única entitat de l'Estat a la qual es discrimina perquè la resta, o bé està a la CEOE, o no són més representatius", ha manifestat el president de la patronal en una entrevista a 'El Periódico'. González ha manifestat que no estar a les meses estatals els perjudica "de manera significativa" i ho ha qualificat de tracte "discriminatori i il·legal". La presència de Pimec a les meses estatals és un dels objectius de Josep González abans d'acabar el mandat, el juny del 2022. González ha recordat que el sindicat basc ELA-STV i el gallec CIG estan a les reunions estatals i creu que la ministra de Treball i Economia Social està "oberta a resoldre el problema". El president s'ha mostrat convençut que la CEOE "posarà pals a les rodes" però ha recordat que la decisió recau en el Ministeri. Respecte a qui el substituirà en el càrrec, el president de la patronal ha reconegut que està "començant a pensar-hi" i ha assegurat que recomanarà una persona que consideri "un bon continuador" de la feina feta fins ara.
|
Economia
|
Empresa
|
El sector de l'internet de les coses compta amb 250 empreses i 3.200 treballadors a Catalunya. Les companyies d'aquest àmbit facturen gairebé 520 milions d’euros anuals, segons el Govern. El sector de l'internet de les coses (IoT, segons les sigles en anglès) compta amb 250 empreses i 3.200 treballadors a Catalunya, apunta un estudi elaborat per Acció, l'agència per a la competitivitat de l'empresa del Departament d'Empresa i Coneixement. L'informe també afirma que aquestes companyies, entre les quals hi ha start-ups i empreses madures, facturen gairebé 520 milions d'euros anuals. Segons les dades publicades per Acció, el 63,8% de les empreses tenen menys de 10 anys de vida, mentre que el 53,6% són pimes. L'estudi també demostra que el sector està fortament internacionalitzat, ja que el 38,6% de les corporacions són exportadores, mentre que el 10% compten amb filials a l'estranger. A més, l'informe apunta que a Catalunya hi ha centres tecnològics i grups de recerca altament especialitzats en aquesta tecnologia. Pel que fa a l'àrea de negoci, el 31,3% de les companyies es dediquen al desenvolupament de plataformes i software, un 30,5% a la integració de sensors i components dins de dispositius per dotar-los de la tecnologia IoT i un 24,1% a la consultoria. D'altra banda, un 10% són fabricants de sensors i el 4% restant, empreses que gestionen i ofereixen xarxes o infraestructures d'IoT. D'acord amb l'estudi, es calcula que hi ha més de 17.000 milions de dispositius connectats arreu del món -com ara sensors, telèfons intel·ligents o electrodomèstics- i que s'arribarà als 21.500 el 2025. L'internet de les coses fa referència a la interconnexió digital d'objectes en diferents àmbits que recullen informació per després analitzar-la de manera centralitzada. Així, està formada per sensors que recullen les dades, les xarxes per establir aquestes connexions sense cables i l'analítica per processar la informació. La publicació d'aquest informe s'emmarca en l'arribada de l'IOT Solutions World Congress, que se celebra entre el 29 i el 31 d'octubre al recinte de Fira de Barcelona a l'Hospitalet de Llobregat. Aquest 2019 l'esdeveniment espera reunir més de 340 expositors, 16.000 visitants de 120 països i al voltant de 400 ponents. Algunes de les empreses catalanes que hi acudiran són Alfred Smart Systems, Atlantis, Code factory, Deep Solutions, Effitronix o MCSystems.
|
Economia
|
Noves tecnologies
|
El 40% dels universitaris ha patit assetjament predatori, segons un estudi de la Universitat de Lleida. El treball, dirgit per Carolina Villacampa, avala la inclusió d'aquest delicte al Codi Penal espanyol. Un 40% de l'estudiantat universitari s'ha sentit víctima algun cop de l'assetjament predatori o stalking, en persona o a través de tecnologies de la informació i comunicació (cyberstalking). Així ho assenyala una recerca realitzada per la Universitat de Lleida (UdL) que es presentarà aquest dijous. El treball, dirigit per la professora de Dret penal de la UdL, Carolina Villacampa, avala la recent inclusió d'aquest delicte al Codi Penal espanyol (art. 172 ter), tot i que sense valorar l'adequació del delicte o les penes previstes. Segons destaquen des de la universitat lleidatana, es tracta del primer estudi que s'ha fet a l'estat espanyol sobre stalking després de la seva incriminació com a delicte. El treball s'emmarca en el projecte de recerca sobre Formes contemporànies de violència de gènere: mecanismes jurídics de protecció de les víctimes, finançat pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat. Els investigadors de la UdL han entrevistat 1.162 estudiants de vuit universitats, quatre de Catalunya i quatre del País Valencià. Les conclusions assenyalen que un 44% de les noies i un 33% dels nois han estat víctimes d'aquest patró de conducta insidiós, "constituït per la reiteració de comportaments que fan la víctima objecte d'una atenció indesitjada, com ara temptatives de contactar-hi per mòbil, mail o per altres mitjans, deambular prop de casa seva o del seu lloc de treball, seguir-la i provocant por o intranquil·litat", segons ha explicat Villacampa.
|
Societat
|
Universitats
|
Detingut un veí d'Amposta com a presumpte autor de sis robatoris amb estrebada a la província de Castelló. L'home atacava al carrer i per l'esquena sempre dones grans, d'entre 80 i 90 anys, per robar-los les joies. La Guàrdia Civil de Vinaròs ha detingut un veí d'Amposta acusat de sis robatoris amb estrebada en diversos municipis de la província de Castelló. Segons l'institut armat, el lladre atacava al carrer i per l'esquena sempre dones grans, d'entre 80 i 90 anys. Mitjançant una estrebada sostreia les joies que duien penjades als colls, provocant-los lesions en alguns casos. La investigació va posar-se en marxa el passat 15 d'octubre. Gràcies a diversos testimonis que van declarar haver vist una furgoneta blava prop del lloc on s'havien produït els fets van aconseguir identificar el principal sospitós. Finalment, el veí d'Amposta, de 54 anys, va ser detingut com a suposat autor de sis robatoris amb violència. L'escorcoll del seu domicili va permetre recuperar diverses joies procedents dels robatoris. De moment, se l'ha pogut relacionar amb sis casos que van tenir lloc als municipis de Vilanova d'Acolea, La Jana, Forcall, Sant Jordi, Catí i Sant Rafel del Riu, si bé les investigacions continuen obertes davant la possibilitat que podria estar implicat en tres fets més que haurien tingut lloc a la província de Tarragona. L'home, que té antecedents per fets similars, ha estat posat a disposició del jutjat número 3 de Vinaròs.
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:Salellas admet que era contrari a les dues dimissions de la CUP però ho ha acceptat per “generositat política”. El diputat defensa que s’havia de respondre políticament a la “duresa” de Mas però assegura que ara el comptador estar a zero. El diputat de la CUP Benet Salellas ha considerat que no era necessari que l’acord impliqués la dimissió de dos diputats del seu partit i ha admès que ell no era favorable a acceptar aquesta condició. Tot i així, en una entrevista a Els Matins de TV3, ha argumentat que finalment es va acceptar per “generositat política” per poder tirar endavant el procés cap a la independència. Segons Salellas, la condició de JXSí té un punt de “justícia primitiva”. D’altra banda, ha atribuït el to d’algunes declaracions dels darrers dies a la necessitat de respondre políticament a la “duresa” de Mas però ha defensat que a partir del debat d’investidura de Carles Puigdemont el to ha canviat i s’ha posat el comptador a zero. Salellas ha volgut deixar clar que l’acord amb Junts pel Sí no és un xec en blanc com demostra la votació "simbòlica" d’aquest diumenge en què dos diputats es van abstenir i 8 van votar a favor de la investidura. “Tot el que tingui a veure en avançar cap a la república catalana té els vots favorables de la CUP”, ha refermat per després afegir que “si algú intenta colar alguna política totalment contraria a la ideologia de la CUP” l’organització haurà de decidir el seu vot. Tot i així, confia que l’equilibri intern dins de Junts pel Sí faci que les propostes que arribin al Parlament siguin “aptes i digeribles” per la CUP. En referència a les dues persones de la CUP que s’integraran a la dinàmica de treball de Junts pel Sí, Salellas ha assegurat que encara no s’ha decidit qui ho farà i ha ironitzat que “de moment no hi ha voluntàries”. Així mateix, ha apuntat en la línia del que ha avançat la portaveu parlamentària Anna Gabriel, que la CUP s’està plantejant que hi hagi rotació de les dues persones que facin aquesta tasca per tal d’anar incorporant visions diferents. També ha dit que encara no hi ha una decisió sobre si Antonio Baños es mantindrà de diputat de la CUP després que el mateix Baños declarés a El Món que està disposat a quedar-se si el partit li demana. “És un tema que pertany a la relació entre Baños i la CUP-Crida Constituent i executarem el que diguin aquestes dues parts”, s’ha limitat a afirmar. Per Salellas, l’acord ha tingut un “efecte balsàmic” dins la CUP i ha servit per curar les ferides dels últims dies. En aquest sentit, ha garantit que ara mateix l’organització és “una pinya”. Preguntat pel to de les seves declaracions d’aquest diumenge al matí en què va afirmar que la CUP havia enviat Mas a la paperera de la història, Salellas ha argumentat que s’havia de respondre políticament a la duresa de Mas. Tot i així, ho ha situat en el passat i ha volgut posar èmfasi en el to “tranquil i conciliador” de la CUP durant el debat d’investidura de Puigdemont. “El que compta avui és mirar el futur i no pot assemblar-se al passat.Ahir a la tarda vam posar el comptador a zero”, ha assegurat. El diputat ha admès que, vist amb perspectiva, ara es faria front a una negociació d’una altra manera, però també ha lamentat que durant les converses alguns proposessin, fins i tot, que la CUP desaparegués del Parlament. Finalment, preguntat per una qüestió de confiança abans d’acabar la legislatura, Salellas ha coincidit amb Gabriel assegurant que seria “molt interesant” i un “exercici de democràcia” que reforçaria Puigdemont com a president en cas de guanyar-la, encara que la possibilitat d’una qüestió de confiança no estigui inclosa en l’acord.
|
Política
|
Partits
|
L'Audiència de Girona ordena investigar per estafa i intrusisme professional un advocat que exerceix estant inhabilitat. El lletrat continuava representant un client que s'enfronta a 18 anys de presó per apropiació indeguda i delicte societari. L'Audiència de Girona ordena investigar per un delicte d'estafa i un altre d'intrusisme professional un advocat per exercir tot i estar inhabilitat. La secció tercera havia fixat per a aquest dijous un judici contra tres acusats que s'enfronten a penes de fins a 18 anys de presó per delictes d'apropiació indeguda, falsedat en document, delicte societari i pertinença a grup criminal. El lletrat en qüestió, Jaume Pararols, continuava representant un dels acusats, tot i saber que no pot. Segons ha detallat el magistrat, li havia "fet creure" que el defensaria però ni tan sols ha fet acte de presència a la sala de vistes. Per això, atenent la petició de la fiscalia, el tribunal ha resolt enviar el cas als jutjats perquè s'obri una investigació contra l'advocat. El judici s'ha suspès i s'ha tornat a assenyalar per al 27 d'abril.
|
Societat
|
Judicial
|
Denuncien per un presumpte delicte d’odi un web que promocionava la venda de productes “anticatalans”. L’Associació d’Advocats Voluntaris 1-O de Reus porta el cas a la fiscalia. L’Associació d’Advocats Voluntaris 1-0 de Reus ha denunciat davant la fiscalia un web que promocionava la venda de productes “anticatalans” i que en va fer difusió a través de les xarxes socials. La botiga on-line ‘Yo soy Anticatalan’ estava desactivada aquest dimecres, però fa unes setmanes oferia diversos productes de marxandatge com ara samarretes, tasses i pancartes amb diversos dissenys, entre ells un del president Puigdemont on se’l titllava de dimoni. El col·lectiu d’advocats ha registrat la denúncia aquest mateix dimecres a l'adscripció de Reus de la fiscalia de Tarragona. El seu president, Salvador Mestre, s’ha mostrat convençut que els creadors del web han incorregut en un delicte d’odi contra un col·lectiu -en aquest cas, els catalans- i ha precisat que, el fet d’haver-ne fet difusió a les xarxes, esdevé un agreujant. “La voluntat de seguir difonent aquest missatge anticatalà hi era a les xarxes i incitava a qui volgués a fer ostentació de ser anticatalà”, ha manifestat. Mestre ha recordat que el col·lectiu ha posat a disposició de la ciutadania un formulari a les seves xarxes socials per tal que qualsevol persona pugui posar en coneixement de la fiscalia fets que pugui considerar constitutius d’un presumpte delicte d’odi. “Qualsevol ciutadà i particular que tingui coneixement d’uns fets els pot posar en coneixement del ministeri fiscal”, ha insistit el lletrat. Ara, la fiscalia haurà de decidir si tira endavant amb la denúncia o l’arxiva.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:Salvi Güell (ERC) torna a l'alcaldia de Castelló d'Empúries prometent governar "per a tothom" i defugint "enfrontaments". Plataforma Cívica i UDEM critiquen "la covardia" i "les mentides" d'Assumpció Brossa per haver-los "traït" com a socis de govern. El republicà Salvi Güell ha recuperat, cinc anys després, l'alcaldia de Castelló d'Empúries gràcies a un pacte amb CiU. Aquest dijous al vespre ha rebut la vara que fins ara tenia Assumpció Brossa, que ha renunciat al càrrec i passarà a ser vicealcaldessa. Durant el ple extraordinari celebrat a la sala gòtica de l'ajuntament, Güell ha promès ser l'alcalde "de tothom, i no sols d'una part del municipi" i defugir els "enfrontaments". El nou pacte de govern, al costat de la federació nacionalista, els obligarà a "escoltar-se" mútuament, ha dit. Per la seva part, els representants de Plataforma Cívica i UDEM han carregat contra la fins ara alcaldessa i els regidors convergents per haver-los "traït". "Ens han donat una lliçó d'immoralitat", ha reblat José Manuel Gallego, de PC. Güell ha estat nomenat alcalde de Castelló d'Empúries amb els vots favorables de nou dels 17 regidors del consistori municipal. Ha comptat amb el suport dels regidors d'ERC i de tres dels quatre de CiU. I és que Agustí Ribera (Demòcrates) s'ha abstingut en el que ha estat el seu darrer ple, ja que ha renunciat a la seva acta de regidor en desacord amb el trencament de l'anterior executiu municipal. Durant el ple extraordinari celebrat aquest dijous al vespre, hi ha hagut altres dues candidatures a l'alcaldia: la del líder de Plataforma Cívica, José Manuel Gallego, que ha tingut dos vots a favor (el seu i el de l'altre regidor que té el partit); i la de Jaume Moret, del PSC, que també s'ha votat a si mateix. "Per imperatiu legal" El republicà ha promès el càrrec "per imperatiu legal" i s'ha posat a disposició del Parlament i el president de la Generalitat per exercir l'"autodeterminació" del poble català i proclamar, al costat de les institucions, "l'Estat català lliure, sobirà i socialment just". Güell, que ja va estar al capdavant de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries entre 2007 i 2011, es va proclamar vencedor de les darreres eleccions municipals. Per això, en el seu primer discurs com a alcalde, ha dit sentir-se "legitimat" per governar el poble. Ha dit que serà "l'alcalde de tots, i no de part del municipi" i que, en aquest sentit, defugirà els "enfrontaments" entre Castelló i Empuriabrava. Prioritats de govern La seva prioritat, ha avançat, serà desplegar una cartera de serveis "de qualitat" amb una càrrega fiscal "adequada" per als ciutadans. En el que queda de mandat, hauran de treballar colze a colze amb CiU, ha afegit, per posar en marxa nous projectes i alhora assentar els que ja s'han endegat els darrers deu mesos. Brossa, d'alcaldessa a vicealcaldessa L'alcaldessa sortint, Assumpció Brossa, ha ressaltat que CiU i ERC compartien "un 80% del programa electoral" i que, malgrat que després del 24-M no van segellar un pacte de govern amb els republicans, ara tenen "una segona oportunitat" per tirar endavant els reptes del poble gràcies a "un govern fort". Alhora, ha tret pit de la tasca empresa pel seu govern, que era a quatre forces, amb el PP, Plataforma Cívica i UDEM fins a l'expulsió dels dos regidors del PP. Crítiques de Plataforma Cívica i UDEM Precisament, els que fins ara havien estat els seus socis de govern s'han mostrat molt crítics amb Brossa. Tant Xavi Martínez, d'UDEM, com José Manuel Gallego, de Plataforma Cívica, han carregat amb força contra els tres regidors convergents. Martínez els ha acusat d'haver tingut una actitud "covard" i ha augurat que acabaran sent "un zero a l'esquerra" en el govern liderat per Güell, que creu que en la seva anterior etapa com a alcalde va deixar el municipi en una situació "ruïnosa". Així mateix, ha atribuït directament a Brossa la desfeta del govern per "la falta de lideratge i ineptitud per solucionar problemes". Per la seva part, Gallego ha lamentat haver pactat en el seu dia amb "els perdedors", en referència a CiU. S'ha mostrat convençut que "volen el poder a qualsevol preu". A més, ha criticat que Brossa segueixi tenint dedicació exclusiva fins al desembre per "costejar-se la jubilació". "El canvi de govern era innecessari. Malauradament, la legislatura passarà a la història com la de la traïció", ha etzibat. Nou govern i nou cartipàs El nou govern comptarà amb 10 regidors. Sis per ERC: Salvi Güell; Anna Massot, que serà la segona tinent d'alcalde; Roser Vitalla; Helena Solana; Josep Maria Canet; i Esther Piris. I quatre per CiU, Assumpció Brossa, Savi Canet, Margarita Gelabert i Anna Gusó, en substitució de Ribera. El nou cartipàs municipal s'estructurarà en tres grans àrees "transversals": alcaldia, territori i promoció. En la primera hi figuren Güell (alcalde), Brossa (primera tinent d'alcalde) i Massot (segona tinent d'alcalde). Les altres dues àrees s'han d'acabar de perfilar a l'espera de la incorporació definitiva de Gusó. Güell va imposar-se el 24-M i va tractar de formar govern amb la segona força, CiU. Les negociacions no van fructificar i va tractar de governar en minoria, amb el regidor d'Entesa, però un pacte de darrera hora el va apartar de l'alcaldia. CiU, el PP, Plataforma Cívica i UDEM van conformar un executiu a quatre, que va caure per desavinences profundes entre els regidors populars i les altres tres formacions. Finalment, Brossa va expulsar els dos edils del PP. ERC va mostrar-se disposada a presentar una moció de censura, però va acabar entenent-se amb CiU.
|
Política
|
Partits
|
Millo defensa que era important dir des del primer moment que Vox és un partit "d'extrema dreta". L'exdelegat del govern espanyol lamenta que la direcció del PP no hagi escoltat prou els consells del PPC. L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha defensat que era important dir des del primer moment que Vox és un partit "d'extrema dreta" perquè si en comptes d'això el PP s'intenta acostar a la formació d'Abascal, la posició central queda "desdibuixada". En una entrevista a Rac 1, Millo s'ha referit d'aquesta manera al fet que ara després de la patacada a les eleccions del 28-A, el líder del PP, Pablo Casado, s'hagi referit a Vox com a partit "d'ultra dreta". Millo demana al PP que reflexioni després dels mals resultats i lamenta que la direcció del partit no hagi escoltat prou els consells que els feia arribar el PP català. Sobre el nou càrrec de secretari general d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia, Millo ha dit que és un "repte professional i polític important". "Si la societat ens percep d'una manera, jo tendeixo a pensar que la societat no s'equivoca, sinó que ens equivoquem nosaltres. Si ens creiem que som el gran partit de centredreta a Espanya, ens hem d'explicar perquè se'ns percebi així", ha argumentat Millo, que ha fet una crida perquè el PP reflexioni, i no només la direcció. Segons l'exdelegat del govern del PP a Catalunya, s'ha d'escoltar el PP de cada comunitat autònoma. I en el cas concret de Catalunya, tenint en compte que el "desafiament" és en aquesta comunitat, "segurament no vam fer tot el que havíem d'haver fet". "Se'ns hauria d'escoltar més però jo, que vaig defensar l'operació diàleg, sé que és molt difícil que tingui èxit si a meitat del procés hi ha un bombardeig letal d'aquest diàleg. L'1 d'octubre va bombardejar el diàleg", ha afegit. Sobre el nou càrrec a Andalusia, Millo ha explicat que la seva relació amb Juanma Moreno i amb Andalusia ve de molt lluny i ha lloat el model d'acció exterior de la Junta qualificant-lo de "modèlic". Millo l'ha diferenciat del model que ha impulsat la Generalitat, que segons ha dit, "aprofita la xarxa de representació exterior per aconseguir altres finalitats més vinculades al procés independentista i no de l'acció exterior". "No hi ha res millor com treballar on et valoren i t'estimen", ha conclòs.
|
Política
|
Partits
|
Ruiz traslladarà al ministre que faran les proves de la LEC i no les de la Lomce i que aplicaran els currículums propis. La consellera d’Ensenyament també expressarà el desacord pels 39 casos d’escolarització en castellà autoritzats pel Ministeri. Meritxell Ruiz, consellera d’Ensenyament de la Generalitat, traslladarà al seu homòleg estatal, Íñigo Méndez de Vigo, que la Generalitat no farà les proves de la Lomce de tercer i sisè de primària i quart d’ESO, i que enlloc d’això, farà les que marca la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Ho farà aquest dijous, en el marc de la reunió que ambdós mantindran a Madrid, a la seu del Ministeri, a partir de dos quarts de tres de la tarda. Ruiz també li traslladarà que els currículums que s’aplicaran a Catalunya seran els competencials, és a dir, els dissenyats per la Generalitat, i no els que ha determinat el Ministeri. A banda, la consellera d’Ensenyament també expressarà a Méndez de Vigo el desacord del Govern de la Generalitat amb la decisió del Ministeri d’autoritzar l’escolarització en castellà de 39 alumnes a Catalunya. En aquest sentit, fonts del Departament han assenyalat que el govern estatal encara no ha confirmat si ha descomptat o no els 6.000 euros per alumne que s’atorguen a les famílies per fer front a les despeses d’aquesta escolarització. Pel que fa a les proves que preveu la LEC i les que preveu la Lomce, la diferència més destacada és que mentre en la prova de quart d’ESO dissenyada per la norma catalana el resultat no consta en l’expedient acadèmic i no determina l’obtenció del graduat o el pas a Batxillerat i FP, en el cas de les de la Lomce a partir del curs 2017-2018 sí que condicionarà tant l’obtenció del títol com el pas als estudis superiors.
|
Política
|
Govern
|
Madrenas es manté dins la "discreció i el rigor" però reivindica que JxCat ha estat la força mes votada a Girona. L'alcaldessa en funcions assegura que "l'amplíssima majoria" que van obtenir en relació a la resta de forces no pot quedar com un "tema menor". L'alcaldessa en funcions de Girona, Marta Madrenas, es manté dins la "discreció i el rigor" a l'hora de parlar de la investidura a l'Ajuntament de Girona. Subratlla que, com va dir des del primer moment, des de JxCat continuen "parlant amb tothom", però també posa de relleu que l'aval que la seva candidatura va obtenir a les urnes no pot quedar "com un tema menor". Madrenas recorda, en aquest sentit, que la diferència de vots entre JxCat i la resta de forces "s'ha de tenir en compte", perquè el seu programa és el que ha avalat "la ciutadania de manera majoritària". L'alcaldessa en funcions de Girona no entra a valorar el joc de declaracions i contradeclaracions entre Guanyem, el PSC i ERC, perquè diu que aquesta no és "la seva dinàmica" i es manté ferma en què la seva màxima és "el consens, la discreció i el rigor". A dues setmanes de constituir-se els ajuntaments, Marta Madrenas no es mou d'allò que ja va dir dilluns passat. Ho ha deixat clar avui quan, després d'una compareixença de premsa a l'Ajuntament convocada per un altre tema, els periodistes li han demanat sobre possibles pactes al consistori o l'aposta d'un govern en minoria. "Continuem parlant amb tothom, però treballem amb discreció i amb rigor", diu l'alcaldessa en funcions, sense anar més enllà. Madrenas, de fet, ni tan sols entra a valorar les postures de la resta de forces. Ni la d'ERC (que proposa un pacte a tres amb JxCat, Guanyem i veta el PSC), ni la de Guanyem (que vol tancar un acord amb els republicans i tenir l'aval dels socialistes) ni tampoc la del PSC (que després de proposar un pacte d'esquerres, ja dona aquesta via per morta després del bloqueig imposat per ERC). "Entenem que tothom pot fer declaracions, però nosaltres no entrarem en aquesta dinàmica", afirma l'alcaldessa en funcions de Girona. "Les coses no es fan a cop de declaració; el dia 15 de juny quedarà tot clar, i mentrestant el que farem serà exercir la responsabilitat que ens pertoca, que és la de treballar intensament per la ciutat", hi afegeix Madrenas, deixant clar que la seva màxima serà el silenci. "Treballarem amb discreció i amb rigor; continuem parlant amb tothom, perquè com ja vam dir, som la gent dels consensos", afirma Madrenas. "I en paral·lel, la nostra prioritat és la ciutat, perquè tenim molta feina a fer i Girona no es pot aturar", diu l'alcaldessa en funcions, en referència als dies que queden fins que no es constitueixi el nou ajuntament sorgit del 26-M. "No és un tema menor" Ara bé, Madrenas també reivindica que els resultats de les urnes porten a una conclusió clara. "La ciutadania ha avalat el nostre projecte per una amplíssima majoria, i a molta diferència de vots respecte a la resta de forces", diu l'alcaldessa en funcions. "I aquest aval, majoritari i potent, no pot quedar com un tema menor", hi afegeix. Madrenas treu xifres i recorda que els 13.435 vots que va assolir JxCat aquest 26-M (el 30,96%) suposen una "diferència de més de 5.000" en relació a les segona i tercera forces del consistori (perquè Guanyem en va obtenir 8.311 i els socialistes, 8.120). "I amb la quarta candidatura, ens trobem a més de 7.000 vots", puntualitza també l'alcaldessa (en referència als 6.289 que va sumar ERC). "Això és una evidencia, i nosaltres tenim clar aquest aval", conclou.
|
Política
|
Política municipal
|
Sanitat registra 28.355 morts per coronavirus a Espanya, nou més que dilluns, i 301 nous positius. El Ministeri xifra en 20 les defuncions dels últims set dies i en 99 els diagnosticats el dia previ. El Ministeri de Sanitat xifra en 28.355 el total de morts per coronavirus a Espanya, nou més que aquest dilluns (28.346). Segons l’últim informe del govern espanyol, hi ha hagut 20 defuncions en els últims set dies, vuit de les quals a Madrid, tres a Castella-la Manxa i dues a Catalunya. Des que va començar la pandèmia, hi ha hagut 249.271 casos confirmats per proves diagnòstiques, 301 més que el total de diumenge (248.970), i 99 diagnosticats el dia previ, 15 més que ahir. D’aquests, 29 s’han registrat a Madrid, 26 a Catalunya i 10 a l'Aragó. En l'última setmana hi ha hagut 153 hospitalitzacions i 11 ingressos en UCI a tot l'Estat espanyol.
|
Societat
|
Salut
|
La Festa Major de Gràcia recupera l'envelat tradicional a l'estil del segle XIX pel bicentenari. L'espai s'ubica als Jardinets de Gràcia i acollirà activitats i exposicions fins a l'agost. La Festa Major de Gràcia commemora aquest any els 200 anys. Per celebrar-ho, s'ha instal·lat als Jardinets de Gràcia un envelat tradicional a l'estil del segle XIX cobert de veles que imita la sala de ball que es muntava per la festa major. L'espai busca recuperar el patrimoni des del punt de vista de la història de l'arquitectura i l'aportació en aquest àmbit de la cultura popular. "L'envelat sempre l'hem pensat com un lloc d'interpretació del bicentenari" i ha de ser "una icona d'aquest any especial", segons ha destacat el gestor cultural de la Fundació de Festa Major, Joan Sánchez. El recinte, en el que actualment ja hi participen fins a 60 entitats i que té una superfície de 310 metres quadrats, acollirà diferents exposicions i activitats des d'aquest dijous i fins al 22 d'agost.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
AMPLIACIÓ:Iglesias, després de ser reelegit líder de Podem: "Unitat i humilitat fins a la victòria". El secretari general diu que de Vistalegre II surt un partit "més coral, unitari, més fratern, més femení, més fort i madur per ser instrument de les majories socials". El reelegit secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha volgut llençar un únic missatge en el seu discurs després de conèixer el resultat de la votació de l'assemblea de Vistalegre II. En un discurs que ha tornat a cloure amb 'L'Estaca' de Lluís Llach sonant, Iglesias ha promès al partit "unitat i humilitat fins a la victòria". Entre aplaudiments i elogis dels assistents, el líder de Podem ha assegurat que aquest és "el mandat que té el secretari general i el Consell Ciutadà" i que "s'acomplirà". A més, Iglesias ha considerat que, amb el resultat de les votacions de la cúpula i dels documents, Vistalegre II deixa un Podem "més coral, unitari, més fratern, més femení, més fort i madur per ser instrument de les majories socials". El líder del partit ha fet aquestes declaracions a l'escenari, amb els membres de la nova direcció darrere, entre els que hi havia un Íñigo Errejón visiblement trist. Pablo Iglesias ha volgut començar el seu discurs com a secretari general reelegit amb un missatge clar. "Hi ha un mandat unànime per al secretari general i per al consell ciutadà: unitat i humilitat", ha dit, tot donant les gràcies als participants de Vistalegre II "per recordar-nos que per ser útils Podem ha d'estar unit i ser humil". En aquest sentit, Iglesias s'ha compromès a "complir amb aquesta ordre" perquè, segons ell, és l'única via per "construir justícia social, recuperar la sobirania dels pobles, defensar el dret a decidir i els drets humans front al feixisme que puja a Europa, per combatre el masclisme, per guanyar al PP i governar". De la mateixa manera, Iglesias ha volgut agafar un altre compromís. "Segurament cometrem molts errors, però em comprometo a que mai ens equivoquem de bàndol. Hem de seguir construint un projecte plurinacional, més democràtic, social i igualitari", ha sentenciat. I és que per al líder del partit, a Vistalegre s'ha votat "un Podem coral, unitari, més fratern i més femení. "Avui podem és més fort i madur per ser instrument de les majories socials. Unitat i humilitat fins a la victòria", ha conclòs. Iglesias, però, ha tingut temps també per criticar el que considera el seu rival polític, el PP. "Aquí hi ha força que avança amb la gent, mentre els partits de la restauració s'atrinxeren i impedeixen la participació de la gent", ha dit, tot assegurant que el PP ha tingut "un congrés a la búlgara, amb acusacions de tupinada i braços de fusta".
|
Política
|
Partits
|
Les vendes del sector de l'automoció a Fira de Mollerussa arriben als 7'1 MEUR. Amb la celebració de la 22a edició de l'Autotardor el proper cap de setmana, l'ens firal preveu superar els 8 milions. El sector de l'automoció present a les fires de Sant Josep i Autotrac de Mollerussa ha facturat aquest any per valor de 7,1 milions d'euros en vendes. És una xifra lleugerament superior a la del mateix període de l'any passat, que es va tancar amb un total de 7,5 milions. És per això, que el director de Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, s'ha mostrat confiat que amb la celebració de la 22a edició de la fira Autotardor el proper cap de setmana, l'ens firal tancarà l'any superant els 8 milions d'euros de facturació en vendes de vehicles. Segons Segarra, des del 2011 es nota una certa recuperació de les vendes en el sector, que va tocar fons els anys més durs de la crisi amb una facturació que no arribava als 6 milions d'euros per anys. Anteriorment s'havia arribat a generar vendes per valor d'11 milions d'euros. La 22a edició d'Autotardor, que tindrà lloc el cap de setmana del 21 al 23 d'octubre, comptarà amb la participació de 24 expositors d'automoció, maquinària agrícola i industrial, furgonetes i camions. Precisament aquest darrer, el dels camions és un sector que s'ha recuperat en aquest certamen després d'uns anys sense ser-hi present. Autotardor és la tercera fira anual que Fira de Mollerussa organitza dedicada a la maquinària i l'automoció, i la segons pel que fa al sector d'ocasió. Disposarà de prop de 20.000 metres quadrats de superfície ocupada, distribuïts entre els Pavellons Firals, els quals estaran al 100% amb prop de 400 vehicles i turismes a la venda, i el Recinte Exterior, on es localitza la maquinària agrícola i industrial, furgonetes, camions i l'espai 'Low Cost', amb models amb un preu més econòmic. Segarra ha expressat la confiança de l'ens organitzador en mantenir la tendència de recuperació pel que fa al volum de negoci dels darrers anys i tornar a xifres d'abans de la crisi. En aquest sentit, ha recordat que el 2015 l'Autotardor va assolir la seva millor xifra històrica pel que fa al nombre de vendes de cotxes, amb 112 operacions, per un import superior als 1,3 milions d'euros, també la seva segona millor dada després de l'any 2006.
|
Economia
|
Comerç
|
Més de 2.000 alumnes del territori tarragoní posen veu a la cançó dels Jocs Mediterranis. Escolars d'una cinquantena d'escoles i instituts participen en una cantada conjunta a la Tarraco Arena Plaça. Més de 2.000 alumnes de 47 escoles i instituts de la demarcació han participat aquest divendres al matí a la presentació de la cançó oficial dels Jocs Mediterranis 2018. Els nois i noies, provinents de centres educatius d'una vintena de poblacions, han omplert gairebé mitja Tarraco Arena Plaça, l'antiga plaça de braus de Tarragona, on ha tingut lloc aquest concert multitudinari, presidit per l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. "Sou els nostres ambaixadors davant del món", ha dit el batlle, adreçant-se a la canalla, molt engrescada durant l'acte. Durant els darrers mesos els escolars han estat assajant el tema, titulat "Juguem per viure". La cançó ha estat creada pel Petit Taller de Cançons.
|
Societat
|
Educació
|
Una seixantena de joves d'arreu del món aspiren a guanyar el 12è Concurs Internacional de Direcció de l'Orquestra de Cadaqués. El guanyador dirigirà 40 prestigioses orquestres durant tres temporades. Una seixantena de joves d'arreu del món aspiren a guanyar el 12è Concurs Internacional de Direcció de l'Orquestra de Cadaqués (Alt Empordà), que enguany ha tornat a celebrar-se després d'un parèntesi de quatre anys propiciat per la crisi econòmica. El prestigiós certamen premia al millor participant amb la direcció de 40 orquestres col·laboradores del concurs durant tres temporades i l'assessorament durant un any del promotor musical, Alfonso Aijón. Aquest dijous s'ha iniciat la primera ronda de proves a Cadaqués i dilluns vinent es tancarà amb el "duel" final a l'Auditori de Barcelona. El director artístic de l'orquestra i del certamen, Llorenç Caballero, assegura que la convocatòria és una "oportunitat única" per als joves músics. En total, s'hi van presentar 301 persones de 50 nacionalitats diferents.
|
Cultura
|
Música
|
Petit incendi de vegetació a Pardines. Fins a vuit dotacions terrestres i tres mitjans aeris han treballat en les tasques d’extinció del foc. Els Bombers de la Generalitat treballen per apagar un incendi de vegetació que s’ha declarat aquest dissabte al migdia dins del municipi de Pardines, al Ripollès. Els Bombers han rebut l’avís pels volts de tres quarts de dues i fins al lloc dels fets s’han desplaçat vuit dotacions terrestres i tres mitjans aeris. En poc temps, els efectius han pogut aturar el cap i el flanc esquerre que ha anat a parar a uns camps. Posteriorment, tots els esforços s’han concentrat en el flanc dret, el més actiu. Pels volts de les quatre de la tarda, els Bombers ja havien aconseguit estabilitzar la cua i estaven repassant les dues línies del flanc dret. En principi, fonts dels Bombers assenyalen que es tractaria d’un incendi de petites dimensions, que ha cremat majoritàriament vegetació i esperen tenir-lo controlat en les pròximes hores.
|
Societat
|
Medi ambient
|
AMPLIACIÓ:Pisarello, Sabater i Parlon situen el municipalisme com a motor de canvi cap a la Catalunya del futur. Fixen en les polítiques locals la millora ciutadana i reivindiquen el llegat històric de les seves ciutats als canvis polítics i socials del país. El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello; i les alcaldesses de Badalona i Santa Coloma de Gramenet, Dolors Sabater i Núria Parlon, han debatut aquest diumenge sobre el paper de les ciutats metropolitanes en la Catalunya del futur. Convocats per Òmnium Cultural, Sabater, Parlon i Pisarello han coincidit en situar el municipalisme com a motor de canvi de qualsevol pas polític que faci Catalujnya: des de la capacitat dels ajuntaments per dissenyar polítiques públiques que donin resposta a qüestions socials i anhels, fins a treballar per una cohesió social que faci aflorar el sentit de pertinença i d'arrelament, entre d'altres. Les alcaldesses han recordat el greuge a les seves ciutats respecte a Barcelona i tots tres han subratllat el llegat de les viles del Besòs als canvis polítics, lingüístics i socials del país. Parlon també ha demanat prioritzar el contracte social i no centrar només el debat en la construcció d'un nou estat per "no enrocar posicions". Òmnium Cultural ha citat aquest diumenge les alcaldesses Dolors Sabater, de Badalona, i Núria Parlon, de Santa Coloma de Gramenet; i Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcalde de Barcelona, per parlar del paper de les ciutats metropolitanes en la Catalunya del futur. Cadascú des de la seva posició sobre el procés sobiranista, els tres dirigents han coincidit en situar pobles, viles i ciutats, com a motor de canvi al país. Dolors Sabater, des de les tesis independentistes, ha animat a demostrar que el procés no és "identitari" sinó que debat "present i futur" i cap on ha de caminar el país "independentment de l'origen de cada persona", sobretot arran de la diversitat i la pluralitat de ciutats com Badalona. Precisament creu que en com es posicioni la ciutat té molt a veure amb la cohesió social, el sentit de pertinença d'una persona, d'arrelament a la ciutat o al país. "Tothom s'ha de sentir corresponsable, sentir-se cridat a opinió, sobre aquesta posició de futur del país, amb respecte absolut per totes les opcions, sense estigmatitzar-ne cap, en construcció, barri a barri, cap a la república catalana". A partir d'aquesta base, ja es decidirà si la república ha de federar-se o actuar com a estat independent. Aquest és el punt en comú de la "unitat popular", ha dit. I precisament pel caràcter popular, creu que el procés només es pot fer per dibuixar un país "socialment més just i socialment més cohesionat, sense estigmatitzacions, no es pot separar una cosa de l'altra". Sabater, que ha reivindicat la lluita veïnal de molts barris de la ciutat per aconseguir millores socials, ha vinculat el "despertar" de la reivindicació nacional amb el "municipalisme emergent". Ni d'esquenes ni demanant permís El número 2 del govern d'Ada Colau, Gerardo Pisarello, ha assegurat que, davant la "degradació" d'algunes zones –pot tendir a fenòmens com la 'banlieue' francesa- aposta per fer "el salt constituent". És a dir, que el procés constituent parli a "als ulls" de la gent d'orígens diversos i afronti debats socials com el dret a l'habitatge, l'aigua, i la mobilitat en clau local. "Amb aliances i sense donar l'esquena a expectatives de canvi als pobles de l'Estat i Europa, però sense demanar permís a ningú, amb independència de quin sigui el resultat final, crec que el motor de qualsevol procés constituent han de ser el pobles, per baix, les ciutats com a motor del procés constituent" a Catalunya, l'Estat i Europa. Com Sabater i Parlon, Pisarello ha posat en valor el llegat històric de les classes populars als canvis polítics i socials del país i en aquest sentit ha avisat que sense aquestes bases "és difícil" que el procés constituent ara pugui tirar endavant. Pisarello, que ha recordat que el seu govern es defineix sobiranista, ha recelat del terme 'eixamplar' i ha reclamat "altres fórmules" per parlar de la base social a favor del dret a decidir. Primer el contracte social L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, creu que el municipalisme ha de ser "molt important" sigui quina sigui la Catalunya del futur en "la fórmula que entre tots convinguem". "Des de la proximitat" es poden dissenyar polítiques públiques que es puguin "associar" tant als problemes "reals" de la ciutadania com als anhels en "reptes o somnis" sobre com relacionar-se entre si o en clau territorial. En una intervenció en clau federalista, Parlon ha lamentat haver "perdut en l'imaginari" col·lectiu la idea de celebrar una consulta -és una "feblesa"-, i ha definit com a "fonamental" que més enllà de la "fórmula final" nacional, es defineixi un contracte social. La número 2 del PSC ha reclamat fer-ho de forma "transversal". "No necessitem revolucions de classe ni centrar el debat exclusivament en la constitució immediata d'un nou estat, sinó amb la reivindicació de la nostra nació, que ja existeix, és un fet. Això tard o d'hora s'ha de reconèixer a l'Estat, [...] cal superar el debat a curt termini per no enrocar posicions" i prioritzar el contracte social, ha afegit. Sabater i Parlon han posat sobre la taula els greuges que les ciutats del Besòs han patit respecte a la capital catalana. "Barcelona s'ha tret molts problemes de sobre, se n'ha despreocupat", ha lamentat Sabater. Totes dues han reivindicat les lluites veïnals per millorar tant la qualitat de vida dels ciutadans com la introducció de mesures com l'educació en català a les escoles -Santa Coloma en va ser pionera. "Les nostres ciutats no són pobres, tenen xarxes", ha conclòs Parlon. El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha clos el III Congrés Qüestions d’Estat organitzat per la seva entitat a Badalona i ha cridat a no perdre la feina feta a partir d'ara. Ha apel·lat a Poveda, als llatinoamericans, als fills de castellanoparlants, i a Candel, entre molts d'altres, per reclamar que s'arribi a on s'arribi com a país cal arribar-hi "tots junts". "Aquesta ha estat la fortalesa del país; no va de renúncies, ningú ha de deixar de pensar o de fer el que fa, va de senzillament compartir amb la lluita, i eixamplar l'imaginari col·lectiu de país".
|
Política
|
Partits
|
Vall d'Hebron lidera un estudi sobre com es transmet el coronavirus dins de les famílies amb infants amb covid-19. El projecte, a nivell de tot Catalunya, espera aportar dades rellevants per a la presa de decisions a l'escola. L'Hospital Vall d'Hebron ha posat en marxa un estudi per conèixer la transmissió del coronavirus dins de les famílies amb infants o adolescents a qui s'ha diagnosticat la covid-19. El projecte vol estudiar les dinàmiques de contagi dels menors d'edat amb els adults que hi conviuen i espera aconseguir dades rellevants per a la presa de decisions a l'escola, destaca el cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de Vall d'Hebron, el doctor Pere Soler. Els impulsors del projecte presentaran les dades per grups d'edat escolar ja que pensen que hi pot haver diferències importants. Una cinquantena de centres d'atenció primària i altres hospitals participen en l'estudi.
|
Societat
|
Recerca
|
AMPLIACIÓ:Els vuit militants d'Arran acusats de desordres públics l'1 de maig del 2016 a Barcelona neguen els fets davant el jutge. La fiscal demana 3 anys de presó i 15 mesos de multa per haver encobert les pintades i els trencaments de vidres a botigues del centre de la ciutat. Vuit militants d'Arran s'han assegut aquest dilluns al banc dels acusats per suposadament participar dels aldarulls d'una manifestació l'1 de maig del 2016 a Barcelona, que va acabar amb destrosses a diversos establiments comercials i pintades a les parets, pel qual la fiscal demana 3 anys de presó i 15 mesos de multa. Els vuit joves, que només han respost les preguntes dels seus advocats, han negat els fets davant el jutge. Durant la primera sessió de la vista oral han declarat també tres agents dels Mossos d'Esquadra que van participar en les identificacions dels joves. Precisament aquest procés ha estat criticat per Arran i la defensa dels nois, que consideren que es van fer a través de ''fitxers policials il·legals'' per la qual cosa qualifiquen el judici de ''polític i ideològic''. Set dels vuit encausats han defensat, en el judici, que no havien participat en aquests fets, ni els havien encobert, així com que tampoc no havien estat mai identificats per la policia ni detinguts per cap altre delicte. Només un d'ells ha reconegut haver estat jutjat per un delicte de faltes que va acabar amb l'absolució. Les defenses dels acusats han centrat l'interrogatori en aquestes qüestions ja que els membres d'Arran denuncien que les identificacions no es van durant la manifestació sinó a través de les imatges, la primera, i a través de relacionar les persones a partir de les imatges de videovigilància. La primera sessió del judici, que ha tingut lloc aquest dilluns, ha comptat amb el testimoni de tres agents de policia. Un d'ells, el que va dirigir la instrucció, ha explicat que la manifestació no havia estat comunicada a l'administració competent i que es va detectar com un grup dels assistents en protegia un altre per poder tapar-se i actuar ''encaputxats''. L'agent ha relatat que les identificacions es van fer després de visionar les imatges enregistrades per les diferents càmeres de seguretat i a través del sistema informàtic de la policia i a partir de fotografies extretes de les xarxes socials, tal com li ha fet explicar la defensa. Durant aquest interrogatori, un dels advocats de la defensa ha qualificat aquest arxiu d'''arxiu polític'', una declaració que no ha agradat al president del tribunal, qui li ha demanat que no fes servir aquesta expressió perquè d'això no se'n pot extreure, ha justificat, que s'hagin ''vulnerat drets''. Els altres dos agents que han testificat aquest dilluns van ser presents a la manifestació i han explicat el procediment que van fer servir els joves per rodejar els manifestants que es van encaputxar abans de procedir a trencar vidres de com a mínim, dos establiments comercials del Portal de l'Àngel. També han declarat dos treballadors de la botiga de Movistar del carrer Fontanella, que han corroborat el trencament de vidres tot i no ser presents a l'establiment aquell dia, que era festiu, i el cap de l'empresa de seguretat que ha explicat que va sentir sorolls des de la seva posició quan van començar els aldarulls i va veure encaputxats rodejats per una vintena de companys, però que no ha pogut precisar si aquests portaven martells o altres objectes. La fiscal els acusa de delictes d'ordre públic pels quals demana tres anys de presó per a cadascun d'ells, i una multa de 5.400 euros per un delicte de danys, a més d'una indemnització per Movistar de 9.650 euros, pels desperfectes que s'hi van produir. El ministeri públic considera que els vuit acusats van actuar per fer un cercle al voltant dels encaputxats perquè aquests poguessin actuar i no poguessin ser identificats. Suport als encausats Un grup de persones s'ha concentrat davant l'Audiència de Barcelona a primera hora d'aquest dilluns per donar suport als joves. En declaracions als mitjans, la portaveu d'Arran, Adriana Roca, ha assegurat que es tracta d'un ''judici polític'' i que les identificacions a través de fitxers policials responen a una ''persecució ideològica'' d'unes persones que es porten a judici per defensar ''els drets col·lectius de la classe treballadora, per organitzar-se i per ser militants''. L'advocat d'una part d'aquests joves, David Aranda, ha qualificat de ''bastant preocupant'' el cas dels vuit militants perquè considera que és un ataca a la llibertat de manifestació i ideològica. Considera també que la pena que es demana és ''del tot desproporcionada'' i creu que respon a la voluntat de fer que ''la gent s'ho pensi dues vegades'' abans de participar en manifestacions. La candidata a l'Ajuntament per la CUP, Anna Saliente, i la diputada Maria Sirvent, així com Vidal Aragonès també han donat suport als encausats.
|
Societat
|
Judicial
|
Troben a Vic la segona furgoneta relacionada amb l'atropellament massiu a Barcelona. Els presumptes terroristes haurien llogat aquest segon vehicle per fugir del lloc dels fets. La segona furgoneta relacionada amb l'atropellament massiu a les rambles de Barcelona ha estat trobada per la policia a prop del restaurant Burger King de Vic, segons ha pogut confirmar l'ACN. Es tractaria d'un segon vehicle que haurien llogat els terroristes que han causat almenys una dotzena de morts i desenes de ferits al centre de la capital catalana per fugir del lloc dels fets. Els autors serien dos homes, que haurien llogat dues furgonetes per perpetrar l'atac. Un d'ells és el que ha provocat l'atropellament a les Rambles. Un home d'1'70 m, aproximadament, i vestit amb una camisa blanca i ratlles blaves. Després de l'atac hauria fugit i s'hauria atrinxerat en un restaurant de la zona. De moment es desconeix el parador del segon conductor.
|
Societat
|
Successos
|
ERC veu dificultats en la viabilitat de modificar la llei de presidència que proposa JxCat. Fonts dels republicans insisteixen que la fórmula ha de ser efectiva. ERC veu dificultats i complexitat en una reforma de la llei de presidència per permetre la investidura de Carles Puigdemont, tal com està estudiant JxCat. Segons fonts dels republicans, és imprescindible que la fórmula de la investidura sigui efectiva i creuen que una eventual modificació d'aquesta llei no seria viable perquè, a banda de l'eventual suspensió del Tribunal Constitucional (TC), la seva tramitació podria quedar encallada al mateix Parlament i els terminis es podrien allargar molt. Per ERC, cal prioritzar que hi hagi un acord per davant del calendari i insisteixen que s'ha d'anar cap a models que legitimin Puigdemont i alhora facin viable un Govern.
|
Política
|
Partits
|
Tancada reivindicativa de 24 hores a l’Hospital Sant Joan de Reus en defensa del centre. La plantilla rebutja les retallades de personal i de serveis que proposa l’auditoria per eixugar el dèficit. Treballadors de l’Hospital Sant Joan Reus han iniciat aquest dimecres, a les nou del matí, una tancada de 24 hores al vestíbul per denunciar les retallades salarials i mostrar el seu malestar pel futur del centre. Al costat de les tendes de campanya i llits inflables on passaran la nit, la presidenta del comitè d’empresa, Alícia Martín, ha explicat que reivindiquen els seus drets perquè “es continuen veient maltractats”. Els treballadors rebutgen frontalment les propostes de l’auditoria encarregada per la direcció amb la finalitat d’equilibrar el dèficit de l’hospital, que el passat exercici va arribar als 8,4 MEUR. Entre d’altres mesures, el document planteja tancar llits, acomiadar treballadors d’Urgències, reduir l’estada dels pacients i prescindir d’un accelerador lineal, entre d’altres. El comitè exigeix estar informat del desenvolupament del futur consorci, que estarà participat per la Generalitat i l’Ajuntament, i reclama a les institucions que, en lloc de perjudicar a la plantilla i als usuaris, n’assumeixin el dèficit. Martín ha opinat que l’auditoria proposa mesures que són “impossibles” d’adoptar i ha denunciat que l’empresa ja ha decidit, unilateralment, no abonar a la plantilla els complements salarials, conegudes com les Direccions per Objectius (DPO). “Eliminar un accelerador lineal, reduir personal o l’estada dels pacients seran molt complicats de complir i esperem que no tirin endavant”, ha exposat la presidenta del comitè. En paral·lel, els representants dels treballadors confien que, en un termini màxim de deu dies, podran tancar un acord amb la direcció sobre el conveni col·lectiu, que s’ha de signar abans de finals de mes. En aquest sentit, dijous al matí hi ha convocada una nova trobada negociadora. Els treballadors reclamen un conveni de mínims: “Tot ho podem parlar i tractar”, ha apuntat Martín. La representant dels treballadors ha explicat que demanen un ajust salarial corresponent a l’increment de l’IPC real del sector i que rebutgen, tal com defensa l’empresa, que el pagament de direccions per objectius (DPO) estigui supeditat a l’equilibri pressupostari. A més, la direcció també insisteix a equiparar l’antiguitat a la del Siscat i a reduir la indemnització per cessament o jubilació. Martín ha afirmat que intentaran conscienciar la ciutadania que no es poden permetre aquests “atropellaments” a la plantilla. “Treballem a canvi de diners i les empreses no ens poden sotmetre d’aquesta manera”, ha denunciat. En aquest sentit, la presidenta del comitè ha assegurat que seguiran endavant en la defensa dels seus drets i ha indicat que ja han presentat demanda per l’impagament de les DPO. A les nou del matí d’aquest dimecres diversos treballadors han acampat al vestíbul de l’Hospital Sant Joan, on tenen previst passar la nit. El personal ha muntat tendes, llits inflables i taules informatives per posar en coneixement dels usuaris les seves reclamacions. També s’han programat actes informatius i xerrades durant tota la jornada reivindicativa.
|
Societat
|
Salut
|
Denunciat a l'N-340 a l'Ordal un camioner per circular amb excés de velocitat i sense ITV. Els Mossos també el van denunciar pel mal funcionament del limitador de velocitat. Els Mossos d'Esquadra van denunciar administrativament el conductor d’un camió per excés de velocitat, per mal funcionament del limitador de velocitat i per manca d’ITV, de permís de circulació del semiremolc i de documentació. Els fets van succeir el divendres 7 de juny, quan els agents estaven realitzant un control de velocitat a la carretera N-340, al punt quilomètric 1.225, al terme municipal de de Subirats, a l’Ordal (Alt Penedès), i van detectar un camió circulant a 103 km/h en un tram limitat a 70. Els agents van aturar el camió i van denunciar administrativament el seu conductor per circular amb excés de velocitat. Els agents també van comprovar que al semiremolc del camió li mancava la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) i el permís de circulació, motiu pel qual el van denunciar administrativament. Així mateix, els agents en realitzar les corresponents comprovacions del dispositiu de limitació de velocitat del camió, un dispositiu que no permet que el vehicle superi una determinada velocitat, es van adonar del seu incorrecte funcionament i de la manca de documentació d’aquest, motiu pel qual també va ser denunciat administrativament a la Divisió de Transports.
|
Societat
|
Policial
|
Boí Taüll rep el guardó de millor estació d'esquí d'Espanya als World Ski Awards 2018. En la sisena edició d'aquests premis mundials que reconeixen l'excel·lència en la indústria del turisme de neu. L'estació d'esquí de l'Alta Ribagorça, Boí Taüll, ha estat guardonada com a millor estació d'Espanya als World Ski Awards 2018. El complex ha rebut per primera vegada aquest guardó de l'única iniciativa mundial que reconeix l'excel·lència en la indústria del turisme de neu. En aquesta sisena edició, els World Ski Awards han acumulat un nou rècord en el nombre de vots emesos, amb més d'1,5 milions, que els consoliden com a referent mundial. El director de l'estació Xavier González, va recollir el guardó dissabte en una gala celebrada a l'emblemàtica estació d'esquí austríac de Kitzbühel. Els World Ski Awards són l'única iniciativa mundial per reconèixer, recompensar i celebrar l'excel·lència a la indústria del truisme de neu. Aquesta organització és la germana petita dels World Travel Awards, que enguany celebren el seu 25è aniversari. Al llarg de l'any, un important nombre de professionals del sector, així com centenars de milers d'esquiadors de tot el món, voten per determinar les estacions i hotels mereixedors d'aquesta distinció, que recompensa la determinació per convertir-se en líders del mercat. Els VI World Ski Awards han acumulat un nou rècord en el nombre de vots emesos, amb més d'1,5 milions, la qual cosa els consolida com a referent mundial. Entre els guanyadors més destacats de la gala s'hi troben l'estació més alta d'Europa, Val Thorens, votada com a millor estació del món, el W Verbier, que s'ha emportat el guardó a millor 'Ski Hotel' del món, i el Chalet Les Anges de Zermatt, com a 'World's Best Ski Chalet'. Boí Taüll ha compartit candidatura amb les estacions d'esquí Aramón Cerler, Aramón Formigal, Astún, Baqueira Beret, Candanchú, Masella Ski Resort i Sierra Nevada. En paraules de Xavier González, director general de Boí Taüll, ''aquest premi és fruit de l'esforç de tot l'equip humà de Boí Taüll, però som conscients que el rebem gràcies a la implicació dels nostres clients, que ens han votat de forma massiva. Per a nosaltres suposa ser conscients que el recorregut de millora és molt gran, aquest guardó és un estímul mes per continuar esforçant-nos en millorar el servei que els oferim''.
|
Economia
|
Empresa
|
Finalitza la digitalització dels sepulcres dels Comtes d'Urgell i un dels quatre ja es reproduirà abans de final d'any. La Diputació de Lleida es desplaçarà a Nova York per recollir un treball que vol ser un model ''honest'' de gestió patrimonial en comparació amb el cas de Sixena. La digitalització dels quatre sepulcres dels Comtes d'Urgell del Monestir de les Avellanes (Noguera) que es troben exposats a la sala The Cloisters de Nova York ja ha finalitzat després d'iniciar-se tot just fa una setmana a càrrec dels tècnics i conservadors d'aquest museu depenent del Metropolitan. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha assenyalat que amb tota probabilitat es desplaçaran a la mateixa ciutat nord americana per recollir en mà el projecte de digitalització per tal de començar el més aviat possible la reproducció dels sepulcres, una de les quals ja podria estar enllestida abans d'acabar aquest 2018. Reñé ha destacat la importància d'aquest projecte que vol servir per ''explicar honestament'' una gestió de patrimoni propi diferenciant-se de les formes que s'han fet servir des de l'Aragó amb les obres de Sixena, quan es van venir a buscar per la força amb la Guàrdia Civil al Museu de Lleida. El director del Monestir de les Avellanes, Robert Porta, remarca que la recuperació d'aquest patrimoni és ''diferent i única'' i ha afegit que s'ha de tractar com ''un projecte de país''. Els tècnics de The Cloisters han finalitzat la digitalització dels quatre sepulcres dels Comtes d'Urgell provinents del Monestir de les Avellanes en tot just una setmana. Calia donar-se pressa perquè a la sala on es troben exposats s'hi incorporarà properament una exposició permanent de manera que això hauria obligat a ajornar el projecte fins a finals d'any o principis del que ve. D'aquesta manera, ja està enllestida la feina física i tècnica que ha comportat, entre d'altres, un ''treball exhaustiu'' amb la captació de més de 40 milions de punts d'imatge de cadascun dels sepulcres que permetran fer les reproduccions de la forma més ''precisa'' possible. Joan Reñé ha assegurat que amb tota probabilitat es desplaçaran a Nova York aquest mateix mes d'abril o a principis de maig per recollir el treball fet a The Cloisters i poder iniciar el més aviat possible la reproducció dels sepulcres de la mà del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat i un comitè d'experts que es crearà específicament per aquest projecte per tal de fer-ne un seguiment i control que permeti aconseguir unes reproduccions el màxim de fidedignes. La Diputació de Lleida sufraga amb un cost de 200.000 euros aquest ambiciós projecte, dels quals uns 25.000 euros són per a la digitalització ja feta i uns 60.000 per al primer sepulcre que es reproduirà abans de final d'any. Al 2019 s'hauran de preveure als pressupostos la resta de diners per reproduir els altres tres sepulcres. El president de la Diputació ha volgut posar de relleu aquesta forma de gestionar el patrimoni propi que es troba fora del seu lloc d'origen. Un 'modus operandi' completament diferent al que ha fet servir l'Aragó per recuperar els béns de Sixena, ''per la força i amb exigències judicials injustes que no tenen sentit''. Segons Reñé, es pot anar als museus de la mà de la Guàrdia Civil o s'hi pot anar amb bona voluntat ''per fer possible que les comunitats puguin tenir al seu abast el patrimoni que els és propi''. ''Projecte de país'' El director del Monestir de les Avellanes, Robert Porta, ha posat de relleu que la digitalització i reproducció dels sepulcres és un ''projecte diferent i únic'' perquè no se n'ha fet gaires d'aquestes característiques. Es tracta de recuperar patrimoni que va desaparèixer del seu lloc d'origen fa més d'un segle d'una manera ''novedosa'' a l'hora que s'estableixen llaços amb The Cloisters, per la qual cosa s'ha de tractar ''com un projecte de país''. Segons Porta, és important perquè s'hi impliquen tècnics i restauradors d'una banda i l'altra de l'Atlàntic, per recuperar a través d'una reproducció unes peces que ara es podran estudiar de forma simultània a 6.000 quilòmetres de distància. Els sepulcres dels Comtes d'Urgell Els sepulcres que es reproduiran són quatre: un de doble on hi havia enterrats Àlvar I i Cecília de Foix – marit i muller – ; el sepulcre d'Ermengol X, fill dels dos primers i promotor de panteó i de la reforma del Monestir de les Avellanes; i el d'Àlvar de Cabrera, germà d'Emengol X i Bescompte d'Àger. Tots ells van ser venuts l'any 1906 per l'aleshores propietari del Monestir, el banquer Agustí Santesmasses, que en va demanar 15.000 pessetes a un antiquari de Vitòria. Aquest se'ls va vendre a un altre antiquari del sud de França i va ser allí, quan al 1926 es va vendre el primer sepulcre a Nova York. Els altres tres es van vendre més tard, fins al 1940 i tots ells es van comprar pensant que eren originaris d'Occitània, de manera que es van valorar molt més que no si s'hagués sabut que eren provinents de la península. De fet, durant anys es va desconèixer el parador dels sepulcres i es creia que es trobaven per Europa, potser a Londres, però no a Amèrica. No va ser fins pels volts de 1957, quan es va començar a crear la sala The Cloisters, que al Monestir de les Avellanes van rebre una sol·licitud d'informació sobre l'origen dels sepulcres. Aleshores el monestir ja estava regentat pels Maristes que es van començar a cartejar amb el conservador de The Cloisters. Aquell mateix any, la comunitat va intentar fer un primer intent per recuperar les peces però no va ser possible. Recentment, al 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar demanar la compra dels quatre sepulcres però va ser denegada per la sala novaiorquesa perquè es van comprar de forma legítima. Cal tenir en compte que tot i que aquests sepulcres gòtics del segle XIV són a Nova York, al Monestir de les Avellanes es conserven les restes dels comtes, que van viure entre els anys 1200 i 1314. No va ser però fins a l'any 1967 que van ser dipositades de nou al monestir provinents de Vilanova de la Sal. Es va fer en el marc d'un acte solemne oficiat pel règim franquista que va comportar amb el dipòsit de les restes a les senzilles arquetes de pedra que hi ha actualment als laterals de l'altar de l'església del monestir. Com a curiositat, cal destacar que al monestir hi ha un sepulcre gòtic del segle XIV que no va ser venut. Es troba en una capella situada a la cara nord de l'església i molt possiblement no se'l van vendre perquè forma part de l'estructura del temple. Els estudiosos creuen que a dins hi ha restes de diverses persones que hi havia enterrades al monestir, entre les quals destaca el comte Ermengol VII, que va morir al voltant de l'any 1128 i va ser ni més ni menys que el fundador de Monestir de les Avellanes.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Rajoy assegura "diàleg i sentit d'Estat" per seguir defensant els drets dels espanyols després de la reunió amb Sánchez. El president espanyol es reuneix amb el líder del PSOE per abordar el 155 l'endemà de la investidura de Torra. El president espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat "diàleg i sentit d'Estat per seguir defensant els drets de tots els espanyols", després de la trobada que ha mantingut amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, aquest dimarts al matí. La trobada, d'uns 50 minuts de durada, ha tingut lloc l'endemà que el Parlament investís Quim Torra com a 131è president de la Generalitat. El propi Rajoy es reunirà dijous amb el líder de Cs, Albert Rivera. A la reunió entre els caps de files de PP i PSOE s'hi ha abordat l'aplicació de l'article 155. Damunt la taula hi ha l'opció de retirar l'aplicació del 155, un cop Torra hagi format Govern i els consellers hagin pres possessió -aquest dijous, previsiblement. Rivera, però, pressiona perquè no s'aixequi el 155. Al seu torn, des del PSOE apunten que es podria posar fi a l'aplicació de l'article, amb l'advertència de tornar-lo a activar en funció de les decisions de l'executiu de Torra.
|
Política
|
Govern espanyol
|
Mercabarna tancarà la temporada de calçots superant per primer cop els 15 milions d'unitats venudes. El creixement de les exportacions i el bon temps durant els caps de setmana d'hivern expliquen les bones xifres. Malgrat que la temporada de calçots s'allargarà encara 10 dies més, els majoristes de Mercabarna asseguren que les previsions es compliran i que la d'aquest any serà la millor de la història a nivell de vendes ja que, per primer cop, se superaran els 15 milions d'unitats venudes, superant l'anterior rècord establert l'any passat amb 14,3 milions. A una bona producció en quantitat, tot i que les pluges de la tardor que van fer patir per la campanya, s’ha sumat el bon temps de l’hivern que ha animat les calçotades a llars i restaurants. "Aquesta temporada ha estat una veritable fal·lera", asseguren els majoristes. A les bones xifres, a banda de la climatologia, hi ha contribuït també l'increment de les exportacions, que ja representen més del 20% del total de vendes, i el fet que la temporada s'ha allargat més que altres anys perquè Setmana Santa ha caigut tard. Dels calçots comercialitzats pels majoristes de Mercabarna, uns 10 milions procedeixen de la demarcació de Tarragona, dels quals uns set milions són calçots certificats de Valls (el 50% de la seva producció total). Li segueixen, amb 4,5 milions, els calçots provinents del Baix Llobregat i el Maresme, una àrea de producció que no està subjecte a estàndards de qualitat però amb una llarga trajectòria de conreu. Pel que fa a les exportacions, aquesta temporada han crescut entre un 5% i un 10% per situar-se per sobre del 20% i superant totes les previsions. Els principals mercats on s'envien calçots són França, Bèlgica i Alemanya i, principalment a Londres, on el calçot ha quallat en la restauració i a botigues de productes alimentaris selectes i gurmet. També hi ha una demanda creixent a la resta de l'Estat on les calçotades són cada cop més populars a restaurants de Madrid, l'Aragó i les Illes Balears.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
El Parlament atorgarà la Medalla d'Honor en la categoria d'or als professionals sanitaris. La Mesa ho ha acordat per unanimitat en reconeixement a la seva "tasca extraordinària" durant la pandèmia. El Parlament atorgarà la Medalla d’Honor en la categoria d’or als i les professionals del sistema de salut de Catalunya. La Mesa ho ha acordat per unanimitat en reconeixement a "la tasca extraordinària duta a terme per les persones que treballen al sistema de salut de Catalunya amb motiu de la pandèmia del coronavirus". Així mateix, l'acord també destaca que "els esdeveniments viscuts han evidenciat, més que mai, que la sanitat pública universal i de qualitat és una eina essencial del país". I el text remarca "la necessitat de vetllar per garantir-ne els recursos i les polítiques que permetin el seu millor funcionament, en les millors condicions per als seus professionals”.
|
Política
|
Parlament
|
Un llibre repassa els 40 anys de la Fura dels Baus. L'autora Mercè Saumell explica que "el risc" sempre ha estat "molt present" en aquests anys d'història de la companyia. El llibre 'La Fura dels Baus en quarantena' escrit per la doctora en història de l'art Mercè Saumell, publicat en castellà (Planeta) i en català (Angle Editorial), repassa els 40 anys de trajectòria de la companyia entre 1979 i 2019. En declaracions a l'ACN, l'autora Mercè Saumell explica que "el risc està molt present" en aquests anys d'història de la companyia. Saumell assenyala que hi ha "una essència 'furera'" sobretot en la forma de tractar l'espai i la imatge, ja que "la tecnologia s'ha anat sofisticant". Explica que conserven l'esperit de treball en equip, tot i que cadascun d'ells també ha creat un equip propi. "Però la forma de treballar segueix sent molt similar, molt en xarxa i de circulació d'idees", afegeix. 'La Fura dels Baus en quarantena' acosta la biografia dels 40 anys de la companyia teatral catalana, des de les primeres propostes 'fureres' d'impacte, passant per cerimònies olímpiques, escenificacions d’òperes o produccions on-line. El llibre estudia les metodologies de creació del col·lectiu i la consolidació de nous discursos escènics. Saumell va conèixer a membres de la Fura l'any 1984 i va escriure la tesi doctoral sobre les companyies teatrals catalanes fins 1992. "Vaig estar molt contenta quan em va proposar fer aquest llibre que és una obra de divulgació i que recull elements acadèmics. És per fer-se una idea de la complexitat enorme que és la Fura dels Baus i tots els aspectes i gèneres que toquen i la seva evolució", afegeix. 'La Fura dels Baus en quarantena' és un llibre de butxaca i "molt dinàmic" i està dividit en diversos capítols. En el primer capítol, detalla Saumell, es retrata la primera etapa de la Fura dels Baus, on van destacar les seves dues primeres trilogies que "van capgirar les referències al teatre català contemporani i també l'estatal i l'internacional". "Ells són un grup molt innovador a nivell internacional". Saumell també dedica un capítol a les metodologies de creació perquè és "un tema que ara interessa molt"; un altre a l'espai públic i el que va significar la cerimònia olímpica de Barcelona i com "van renovar la tipologia d'aquestes cerimònies, perquè van aportar un contingut narratiu, un relat, amb la idea de la fundació de Barcino per part d'Hèrcules". També es dedica una part important a les òperes de la Fura dels Baus i a les propostes de sala, i a la transmissió de coneixement. Saumell ressalta que entre els espectacles més importants de la Fura dels Baus hi ha 'Suz/o/Suz' de l'any 1985, que els va "catapultar a nivell internacional", la cerimònia dels Jocs Olímics de Barcelona del 92 i les posades en escena més recent d'òperes. "El risc està molt present" L'autora del llibre detalla que la "provocació" de la Fura dels Baus "ara és molt més intel·lectual. En òpera per exemple el públic està de peu o ajagut en hamaques, però no és tan visceral". Segons Saumell, "el risc està molt present" en els muntatges de la companyia. "Sempre estan provant coses i mai tenen por de col·laborar amb gent de molts entorns diferents; mai es tanquen i és una constant de la seva trajectòria". Afegeix que un gran dels grans valors de la Fura és "la transformació orgànica: l'energia que tenien quan tenien 20 anys no és la mateixa que ara, però aquesta energia s'ha anat transformant a través de la seva vivència".
|
Cultura
|
Teatre
|
Carles Porta: "Una persona abusada calla perquè té més por de l'estigmatització social que del propi abús". El periodista publica 'Li deien pare', un relat on aborda el 'cas Castelldans' des de quatre punts de vista. David Donet tenia 33 anys quan va obtenir la idoneïtat com a família d'acollida i 50 quan el van detenir per haver comès el "pitjor crim del món", com el defineix el periodista Carles Porta (Vila-sana, 1963): els abusos a menors. El cas va sacsejar Castelldans l'estiu de fa 3 anys, quan es va descobrir que el tutor d'una casa amb nens tutelats per la Generalitat durant 17 anys havia abusat de sis menors i ho havia gravat. Porta s'ha endinsat en el conegut popularment com a 'cas Castelldans' i publica 'Li deien pare' (Pòrtic), Premi Godó de reporterisme i d’assaig periodístic, un relat en què aborda els fets des de quatre punts de vista diferents. En una entrevista amb l'ACN, esgrimeix que les víctimes d'abusos callen perquè "tenen més por de l'estigmatització social que del propi abús". Una conversa a Facebook on un home, David Donet, oferia a un menor fer-li fotos eròtiques va posar sobre la pista els Mossos d'Esquadra sobre un cas de pederàstia. La policia va estirar del fil i va anar a parar a Castelldans, un poble on vivien Donet i els adolescents que tenia en règim d'acollida. L'escorcoll policíac va fer sortir a la llum pública desenes de cintes en què el pederasta abusava dels menors al llarg de més de disset anys i ho gravava en vídeo. A 'Li deien pare', que arriba a les llibreries aquest dimecres, Carles Porta recull quatre versions del mateix fet. D'una banda, el del policia que va investigar el cas, la de la víctima principal, la del pederasta i la de la professional de la fundació que li adjudicava els nens i en feia el seguiment. Per Porta, és la forma més "neta i honesta" que ha trobat per reflectir el cas. "El relat en primera persona dels quatre protagonistes ofereix una puresa directe i sense adjectius amb l'objectiu que el lector pugui jutjar i analitzar", ha precisat. La "normalització tremenda" per part de la víctima La versió que més ha sorprès a Porta és la de la principal víctima dels abusos, el Santi, per la "normalització tremenda" que ofereix dels fets. "Al final, vaig arribar a la conclusió que el més greu pel nen és que el cas es descobrís", ha afirmat a l'ACN. És precisament l'acceptació dels fets la part "més greu" per al periodista, ja que entén que l'abús dura una estona, però el secret es manté tota la vida, com un "cinturó que estanya i no permet ser lliure". Per la seva banda, el pederasta David Donet ho explica –per primera vegada- des d'un punt de "justificació", assegurant que no es tractava d'un abús amb violència sinó consentit. Tot i recollir només la versió de la víctima d'abusos principal, Porta ha parlat amb diversos menors, i entén que no denunciaven per "por i vergonya". Es tractava de nens de famílies desestructurades, per tant, "dobles víctimes" que creien que si tenen problemes amb els menors haurien de tornar a casa seva. Alhora, els prenia la vergonya de confessar-ho en una societat que "no ho entén". "Quan algú confessa un abús, té més por de l'estigmatització social que del propi abús, per això molts callen", assevera en declaracions a l'ACN. Nens acollits i abusats, "dobles víctimes" Donet va disposar durant disset anys d'un "marc d'impunitat" que li possibilitava de continuada abusar de nens dins les parets de casa seva, arribant a entendre com a "natural" una relació sexual entre pare-tutor i fills. "Ell s'adona aviat que no feia bé, però s'hi troba bé i ho tenia fàcil", afirma el periodista, que és la primera persona amb qui el pederasta va parlar. Segons Porta, la situació que vivien els nens víctimes d'abusos a la casa d'acollida era "indetectable", perquè de cara als nens era "un bon pare" i vist des de fora una "bellíssima persona". Les famílies d'acollida, l'altruisme "més pur" El relat arrenca amb una declaració d'intensions com a dedicatòria: "A les famílies d'acollida, amb agraïment". Carles Porta insisteix que el 'cas Castelldans' és una anomalia en un context de famílies que es caracteritzen per actuar per l'altruisme "més pur" de la societat actual. "Fan una feina espectacular i milloren la nostra societat", assevera emocionat, afegint que és molt difícil obtenir l'aval per ser família d'acollida. "No hi ha diners per pagar el què fan", insisteix.
|
Cultura
|
Lletres
|
Els sindicats critiquen l'augment de l'atur i la baixa qualitat de l'ocupació. Pimec constata la "pèrdua de dinamisme" del mercat de treball. CCOO i UGT han criticat l'augment de l'atur i la baixa qualitat de l'ocupació. Per a Comissions, tot i recuperar els nivells d'afiliació a la Seguretat Social del 2008, l'ocupació és "de pitjor qualitat" i "del tot insuficient per a un bon nombre de treballadors". Ha afirmat també que continuen sense feina més de 393.000 persones i els joves aturats són 1.100 més que fa un mes. De la seva banda, UGT ha apuntat que el mercat de treball ha tornat a mostrar "la seva cara de l'estacionalitat, la temporalitat i la contractació de curta durada". Ha lamentat que el mercat de treball "no està creant ocupació ni en quantitat ni en qualitat". De la seva banda, Pimec ha constatat la "pèrdua del dinamisme" del mercat de treball. CCOO també ha criticat que tot i reduir-se el pes de la contractació temporal, "continua la precarització de les condicions de treball de la població treballadora, deixant veure que el si les joves són els més castigats". Davant d'aquest escenari, el sindicat ha defensat l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat i més inversió pública, ha apostat per un model productiu basat en ocupació de qualitat, estable i amb garanties i ha considerat que calen més recursos per a polítiques actives d'ocupació, especialment per a aturats de llarga durada i l'atur juvenil i femení. Els dos sindicats han reiterat l'exigència de derogar la reforma laboral. UGT a més ha reclamat impulsar "un canvi urgent de les polítiques econòmiques i d'ocupació i un canvi del model productiu basat en una política industrial, amb més inversió en innovació, formació i coneixement". Un cop més, el sindicat ha reivindicat la contractació indefinida i la jornada completa "com a model general de la contractació laboral" i dotar el Servei Públic d'Ocupació amb més recursos, entre d'altres. Per últim, Pimec ha constatat la "pèrdua de dinamisme" del mercat de treball en un mes en què habitualment l'atur augmenta, tot i que ha valorat que hi ha més afiliats i menys aturats que fa un any. Davant d'aquest escenari, la patronal ha reivindicat la necessitat d'aprovar pressupostos i que aquests continguin mesures de política industrial i dinamitzadores de l'economia per afavorir la creació de llocs de treball.
|
Economia
|
Treball
|
Els pastissers Jaume Viñallonga i Maurici Cot guanyen el Premi al Millor Jove Artesà Alimentari Innovador. Són els guardonats del 2017 i el 2018, atès que el premi de l'any passat no es va poder entregar per la "situació política". Els pastissers Jaume Viñallonga, de Montornès del Vallès, i Maurici Cot, de Llinars del Vallès, han estat guardonats amb el Premi al Millor Jove Artesà Alimentari Innovador corresponents a les edicions 2017 i 2018, que atorga el Departament d'Agricultura. Viñallonga veu en l'artesania alimentària "una oportunitat per diferenciar-se de tots aquells que fan manipulats industrials", segons indica el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. El Govern també ha explica que, de la seva banda, Cot ha adaptat la pastisseria al consum de les persones afectades de celiaquia i amb intolerància a la lactosa. L'acte de recollida de premis ha tingut lloc aquest dimecres a la tarda a l'auditori de l'ONCE de Barcelona i ha estat presidit per la consellera Teresa Jordà, que ha destacat la "vitalitat" del sector. Durant l'acte, també han estat guardonades 53 persones amb el Diploma de Mestre Artesà Alimentari, un reconeixement a tota un trajectòria professional. La consellera Jordà ha felicitat els guardonats i ha fet extensiva la felicitació a les federacions i els gremis d'artesans alimentaris que "fan una tasca imprescindible per millorar i prestigiar el seu sector". Aquest any s'ha entregat els premis als guanyadors de les edicions 2017 i 2018, ja que l'acte de l'any passat es va haver de suspendre per la "situació política de Catalunya", segons s'ha indicat des del Departament. Per aquest motiu s'ha projectat un vídeo amb la intervenció de l'actual delegada del Govern davant la Unió Europea i exconsellera d'Agricultura, Meritxell Serret, que ha felicitat els guardonats. El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va crear l'any 2003 aquest premi, dotat amb 3.000 euros, per guardonar l'esforç dels joves artesans alimentaris en la recuperació, la innovació, la diversificació i el disseny de productes artesans. Pel que fa als 53 diplomes de Mestre Artesà Alimentari, 27 corresponen a l'edició del 2017 i 26 a la d'aquest any. Són 12 carnissers, cansaladers i xarcuters; 19 forners; 17 pastissers; 4 xurrers, i 1 formatger. Es consideren mestres artesans alimentaris aquells que compleixen uns determinats mèrits de creativitat i coneixements en el camp de l'artesania alimentària, han exercit com a artesans alimentaris durant un període mínim de quinze anys i disposen del carnet d'artesà alimentari. Aquest reconeixement s'atorga des de l'any 1987 i des d'aleshores s'han lliurat 1.000 diplomes.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Rivera justifica el recurs a la candidatura de Puigdemont: "Qui dona un cop d'estat no pot representar Espanya a Europa". El líder de Cs diu als líders independentistes que "resin" perquè segueixi Sánchez: "Si guanyem nosaltres compliran fins l'últim dia de la seva condemna". El president de Cs, Albert Rivera, ha justificat el recurs que ha presentat el partit taronja a la Junta Electoral Central (JEC) per excloure Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de la candidatura europea de JxCat. "Ens donen un cop d'estat i a sobre els paguem la festa", ha dit Rivera, que ha argumentat que algú que "dona un cop d'estat" no pot exercir "un càrrec públic per representar el regne d'Espanya". "Es presenta a les eleccions europees per representar Espanya a Europa", ha insistit Rivera, que ha ironitzat: "Segur que ens representa molt amb l'estima que ens té". "Si tu dones un cop d'estat en un país, no vas a les llistes electorals d'aquest país", ha argumentat. En un acte electoral a Barcelona aquest dijous al vespre, Rivera també s'ha dirigit als líders independentistes i els ha recomanat que "resin" perquè segueixi Pedro Sánchez: "Si guanyem nosaltres no mourem ni un dit per esmenar el que digui la justícia. Compliran fins l'últim dia de la seva condemna". El d'aquest dijous ha estat el primer acte de Rivera a Catalunya aquesta campanya electoral i també el primer que fa acompanyat de la candidata per Barcelona al 28-A, Inés Arrimadas. "Fa olor a victòria", ha exclamat el president de Cs només començar. "Veig que altres tenen por i es desinflen", ha dit Rivera, que ha assegurat que "és possible donar la campanada". "Veiem com creix la remuntada. És possible", ha afirmat el candidat de Cs a presidir el govern espanyol. Rivera ha avisat que aconseguir una majoria alternativa a Pedro Sánchez pot anar d'un o dos escons i ha demanat mobilització davant la situació "d'emergència nacional". Rivera ha dit que en relació a Catalunya, si és president, actuarà en "legítima defensa" com a català. "No podem permetre que els nacionalistes es carreguin aquesta terra. Em comprometo a recuperar-la", ha afirmat, i ha remarcat que la millor manera de representar Catalunya a l'Estat és amb Inés Arrimadas de ministra. "Segur que no negociarà indults", ha dit. Rivera també ha afirmat que farà que "l'Estat estigui present als 947 pobles de Catalunya". "Hi ha pobles on l'Estat no està present. És la llei de la selva" i on catalans constitucionalistes estan "desprotegits", ha dit. "No és suficient amb votar perquè hi hagi democràcia, cal llei i respecte", ha dit Rivera, que ha recordat que "Hitler va guanyar les eleccions". També s'ha dirigit als socialistes per dir-los que Espanya no és "una nació de nacions" i que no cal donar més competències a Catalunya, ja que és una de les regions d'Europa amb més autogovern. "Ja tenim suficients competències ara el que fa falta és gent que governi amb lleialtat a les institucions", ha defensat Rivera, que ha promès treballar per "la igualtat" sense donar privilegis "a ningú", tampoc a Catalunya. "Veig a la meva terra trista", ha lamentat Rivera, que ha recordat els trasllats de seus socials d'empreses. "Per culpa de la mala política", ha insistit. "Catalunya s'ha de tornar a aixecar. No ens mereixem la tristesa que el separatisme ens està imposant", ha afirmat. "Us prometo que si soc president no hi haurà ni un poble de Catalunya on no pugueu exercir la vostra llibertat, ni una escola on no s'estudiï Constitució i es respecti la llei", ha promès. "Vull ser el president de la gent normal fent coses extraordinàries", ha assegurat Rivera.
|
Política
|
Partits
|
La nova edició de 'The Best Chef Awards' 2019 se celebrarà el 23 i 24 de setembre a Barcelona. Joan Roca va revalidar el títol de millor xef del món l'any passat . La nova edició de 'The Best Chef Awards' 2019 se celebrarà el 23 i 24 de setembre a Barcelona. Així ho han anunciat els organitzadors en un comunicat, en el qual han explicat que treballen per tirar endavant l'esdeveniment amb l'Agència Catalana de Turisme. L'any passat els guardons es van entregar a Milà, on Joan Roca va revalidar el títol de millor xef del món. "Estem encantats d'organitzar un esdeveniment tan prestigiós com el 'The Best Chef Awards' a Barcelona", ha explicat Cristian Gadau, director creatiu de 'The Best Chef'. "Espanya i Catalunya juguen un paper clau a la gastronomia internacional contemporània i esperem que acollir aquest esdeveniment serveixi per promocionar la seva cuina i xefs", ha afegit, Algunes de les novetats d'aquest edició de 'The Best Chef Awards' és que la llista de selecció de xefs es redueix a 300 a 100 i que hi ha dues noves categories: el premi 'Legend’, que s'entrega al millor xef que ha tingut un impacte crucial en el món de la gastronomia i el premi 'New Entry' al el xef que aconsegueix la posició més alta entre els nou candidats. El xef del Celler de Can Roca, Joan Roca, va revalidar el passat any el títol de millor xef del món que atorga 'The Best Chef Awards', una entitat que agrupa 350 cuiners de prestigi de tot el món. El rànquing va situar en el segon lloc d'aquesta llista el danès René Redzepi, mentre que el cuiner madrileny David Muñoz va quedar en tercer lloc per la seva feina al capdavant del restaurant Diverxo. La quarta posició va ser per al suec Bjorn Frantzen (Frantzen) i la cinquena per a l'holandès Jonnie Boer (De Librije). Albert Adrià (Tiquets) apareixia en el 14è lloc de la llista.
|
Cultura
|
Gastronomia
|
Neix Festivalet Posta de Sol, un certamen que uneix música, gastronomia i paisatges de Roses. Se celebrarà el cap de setmana del 12 i 13 de novembre, coincidint amb l'anomenat 'Estiuet de Sant Martí'. Festivalet Posta de Sol és la nova proposta cultural del municipi altempordanès de Roses. Es tracta d'un certamen diürn que unirà música i gastronomia davant la badia, fins al moment en què s'amaga el sol. Un dels noms ja confirmats és el de Joan Rovira, artista revelació de l'any pels premis Enderrock. Per la seva part, els restauradors locals oferiran una doble oferta: un menú especialment dissenyat per a l'ocasió -que se servirà als establiments- i una degustació de tapes, vins i vermuts al Passeig Marítim. L'objectiu és donar a conèixer els atractius d'aquest punt de la costa catalana fora de la temporada estiuenca. El festival se celebrarà el cap de setmana del 12 i 13 de novembre, aprofitant la bonança meterològica que acostuma a haver-hi durant l'anomenat 'Estiuet de Sant Martí'. Les actuacions musicals se succeiran al llarg de tot el dia i fins al moment en què s'amaga el sol en dos escenaris "estratègicament" situats, amb la badia rosinca com a teló de fons. Tot i que, de moment, només s'ha anunciat el nom d'un artista, el de Joan Rovira, l'organització avança que el cartell serà "diferent", amb "noves" propostes musicals. La gastronomia tampoc faltarà a la cita ja que es comptarà amb la implicació de la restauració local, que ha dissenyat el 'Menú de la Posta de Sol' i oferiran tapes, esmorzars salats, vins i vermuts, a la plaça de les Botxes, al Passeig Marítim. L’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, ha destacat la importància que el paisatge tindrà en aquesta proposta. "Tenim la sort de viure en una de les badies mes belles del món, amb unes postes de sol espectaculars. Per això volem que la gent vingui, surti a passejar, trepitgi la platja i gaudeixi d’una manera familiar i molt especial, a l’aire lliure”, ha assegurat.
|
Cultura
|
Gastronomia
|
Desestimen la petició de l'expresident de SCC i el jutjaran a Manresa per un presumpte delicte d'injúries. Josep Ramon Bosch està investigat per haver presumptament intimidat diverses personalitats catalanes a través d'un perfil fals de Facebook. El Jutjat d'Instrucció número 3 de Manresa considera que el presumpte delicte d'injúries de què s'acusa a l'expresident de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, no ha prescrit i, per tant, se li practicarà un judici oral si ho demanen les parts. El 20 de gener Bosch es va negar a declarar en considerar que el delicte havia prescrit, però la jutgessa considera que fins el mes de setembre les injúries van estar penjades a les xarxes socials. L'expresident de SCC està sent investigat per haver presumptament intimidat a diverses personalitats catalanes a través d'un perfil fals de Facebook sota el pseudònim de 'Fèlix de Sant Serní de Tavernoles'. L'associació de juristes Drets ja ha dit que tirarà endavant la petició com a representant de l'actor Toni Albà, un dels injuriats. El mateix jutjat de Manresa va obrir diligències prèvies contra Josep Ramon Bosch després de la querella que va interposar Drets i l'expresident de SCC va haver de declarar als jutjats el passat 20 de gener en qualitat d'investigat. Tot i que el perfil de Facebook va ser eliminat poques hores després de presentar-se la querella, Drets va informar que disposava d'una acta de navegació certificada que en demostrava l'existència i que va fer arribar a la causa oberta als jutjats. Josep Ramon Bosch va dimitir de president de Societat Civil Catalana pocs dies després de la presentació de la querella, el passat mes de setembre. A la sortida dels jutjats el passat mes de gener, Bosch no va voler fer cap declaració però el seu advocat va explicar que s'havia negat a declarar perquè consideraven que la causa havia prescrit i, per tant, demanaven el seu arxivament. Entre les personalitats que s'haurien injuriat des del perfil de Facebook s'hi troben noms com Toni Albà, Pilar Rahola, Hilari Reguer, Santiago Vidal, Arcadi Oliveras, Artur mas o David Fernández. Segons explica l'associació Drets, es tracta de missatges "profundament injuriosos i presumptament delictius que contenen odi visceral envers aquestes persones".
|
Societat
|
Judicial
|
La campanya d'excavacions al jaciment neolític de La Draga de Banyoles documenta les construccions amb paviment de travertí. Aquest tipus d'estructures tenien, probablement, la funció d'anivellar el terreny i aïllar els habitatges del fang i de la humitat. La campanya d'excavacions realitzada durant el mes de juny al jaciment de La Draga de Banyoles han permès documentar els basaments de travertí de diverses construccions que daten del neolític antic. Les troballes permeten afirmar, segons els arqueòlegs, que la construcció de paviments era una pràctica habitual i que es va estendre per tot el poblat. Aquest tipus d'estructura, segons els investigadors del jaciment, tenia probablement la funció d'anivellar el terreny i aïllar els habitatges del faig i de la humitat subjacents. Els blocs van ser transportats de la immediacions de l'Estany, on s'acumulen dipòsits carbonatats corresponents a l'activitat sedentària de la zona al llarg del pleistocè i l'holocè. Les excavacions d'enguany s'han dut a terme a la part més elevada del jaciment, on el nivell arqueològic ha quedat per sobre del freàtic i no s'han conservat restes orgàniques. No obstant això, el sector excavat permet aprofundir en l'arquitectura neolítica i donar respostes per saber com estava organitzat l'assentament. La població que es va establir per primera vegada a la vora de l'Estany va construir cabanes de fusta aixecades sobre pilars del mateix material. Aquest tipus de construcció va ser abandonada posteriorment, tal i com es documenta a partir de l'edificació de cabanes directament sobre el sòl amb paviments de travertí a la base. Els blocs fets amb aquest tipus de roca calcària van ser dipositats formant un paviment que ocupa gran part dels 30 metres quadrats excavats durant la campanya d'enguany. En anteriors campanyes, ja s'havia detectar aquesta mena d''empedrat" usat com a basament de les cases però en aquesta campanya s'han centrat més en identificar aquesta mena de sòcols de les construccions. "Semblaria que hi va haver un primer ús amb cabanes de fusta i més endavant amb cabanes de pedra, o fins i tot que potser van conviure aquests dos models un temps; encara no tenim la certesa", afirma el codirector del parc, Antoni Palomo. Aquest tipus d’estructura ha estat també documentat en altres sectors del jaciment, on s'ha constatat que es trobava per sobre d'un nivell amb restes de construccions de fusta i que, per tant, corresponen a l'ocupació més recent. Associades a aquestes estructures, s'han recuperat nombrosos residus alimentaris, instruments lítics, ceràmica i ornaments elaborats amb diferents materials que permetran definir la funció que tenien així com les activitats que es feien en aquests espais. Elaboració de teixits Entre els objectes recuperats, destaca una peça feta d'os amb doble perforació que es troba en molt bon estat de conservació i que es pot vincular amb tasques tèxtils. Aquest, juntament amb altres materials, evidencien, segons els experts, que a La Draga s'hi va desenvolupar unes de les pràctiques més antigues d'Europa de transformació de fibres vegetals com l'ortiga i el til·ler per elaborar teixits. A la campanya d'aquest any hi han participat més de 50 persones de diferents institucions. El jaciment de la Draga forma part del campus d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, on els estudiants del grau d’Arqueologia d’aquesta universitat realitzen les seves pràctiques de camp. A més les excavacions han comptat amb la participació d’estudiants de batxillerat a través del programa ARGO de la UAB, estudiants de màster i doctorat de la UAB i de màster de la Universitat de Cadis. La importància d'aquest poblat prehistòric rau en el fet que es considera un dels primers indrets on les societats pageses neolítiques es van establir al nord est de la Península ibèrica, ara fa uns 7300 anys, transformant l'espai que els envoltava per tal de desenvolupar les pràctiques agrícoles i ramaderes necessàries per a la seva subsistència. El tret més singular del jaciment és la conservació d'elements elaborats en fusta i d'altres matèries orgàniques, fet excepcional per a cronologies tant antigues, i que possibilita un apropament diferent i més complet a la comprensió de les primeres societats pageses de la Mediterrània occidental. Les excavacions estan coordinades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (IMF, Barcelona), la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu d'Arqueologia de Catalunya.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Artadi demanarà que Forn pugui participar a la campanya electoral a l'alcaldia de Barcelona. La número dos de la llista de l'exconseller d'Interior critica la gestió de Colau en aspectes com el top manta o el tramvia de la Diagonal. Elsa Artadi ha anunciat en una entrevista a Betevé que demanarà que el cap de la llista de Junts per Catalunya a les eleccions municipals de Barcelona, Quim Forn, pugui participar a la campanya electoral. Forn és un dels líders independentistes que jutja el Tribunal Suprem pel procés sobiranista i està en presó preventiva des de fa més d'un any. La petició d'Artadi, número dos de la llista, se sumaria, així, a les que han fet altres formacions en sentit similar per als altres candidats empresonats. Artadi ha aprofitat l'entrevista per criticar la gestió de la legislatura d'Ada Colau en àmbits com el top manta, que ha considerat "totalment desbocat", en la unió del tramvia per la Diagonal, qüestió sobre la qual ha mostrat reticències, o per la situació de la plantilla de la Guàrdia Urbana.
|
Política
|
Política municipal
|
Domènech diu que és "contradictori" que ERC prioritzi JxCat per formar Govern i que Tardà demani apropar-se als comuns. El líder de Catalunya en Comú Podem reclama "grans aliances" i celebra que el diputat al Congrés defensi "convergències estratègiques" entre republicans i comuns. El president del grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem (CatECP), Xavier Domènech, ha constatat que és una "contradicció evident" que ERC prioritzi JxCat a l'hora de formar Govern i que, d'altra banda, el diputat dels republicans al Congrés Joan Tardà demani apropar-se als comuns. En una roda de premsa als faristols del Parlament aquest dilluns al matí, Domènech ha reclamat "grans aliances" i ha celebrat que almenys Tardà defensi "convergències estratègiques" entre Esquerra i els comuns. I és que, pel líder de CatECP, els anys vinents seran "complexos". En aquesta línia, Domènech ha insistit que els comuns han rebut "bé" l'article de Tardà a 'El Periódico', tot i que ha lamentat que la direcció d'Esquerra aposti per prioritzar JxCat. "Cal treballar per reconstruir els consensos bàsics", ha subratllat Domènech, que també ha asseverat que el futur del país passa per "grans corrents establertes". Finalment, ha conclòs que els comuns sempre tindran la "mà estesa".
|
Política
|
Parlament
|
Vergés diu que s'ha "congelat" reobrir l'oci nocturn perquè el context "no ho aconsella" però es continuarà treballant. Afirma que fa dies que es va "en clara pujada" però "continguda" i confia en que no s'alteri el control de l'epidèmia. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha defensat que el que s'ha fet és "congelar" la decisió de reobrir l'oci nocturn perquè el context "no ho aconsella" però ha assegurat que es continuarà treballant per fer-ho possible. "No és un anar enrere definitiu", ha dit en declaracions a RAC1. La consellera ha reconegut que potser no van saber explicar que el que es permetia no era que les discoteques tornessin a la seva activitat sinó "adaptar" aquesta. Amb tot, ha assegurat que la intenció és continuar treballant en aquesta línia per quan sigui possible fer-ho. D'altra banda, ha reconegut que fa uns dies que es va "en clara pujada" pel que fa a l'epidèmia, tot i que ha dit que és "continguda" i confia en que no s'alteri el control de l'epidèmia. Vergés ha afirmat que prendre decisions mantenint l'"equilibri" entre la salut i altres aspectes és molt difícil però que la voluntat del Govern sempre ha estat trobar aquest equilibri per anar reobrint activitats. Ha dit que així s'havia treballat amb el sector de l'oci nocturn però que finalment el "context" dels darrers dies els ha fet fer marxa enrere i es va prendre la decisió amb el "consens" al Govern. "Hem optat per congelar la decisió, que no vol dir que no la podem prendre o que no continuem treballant", ha declarat. Ha assegurat que la voluntat sempre ha estat la de donar opcions a les famílies que depenen d'aquest sector "i no la de bloquejar" però ha insistit que s'ha de ser conscient del context de la pandèmia amb un creixement "continuat dia rere dia", tant a Catalunya com a Europa. Vergés ha reconegut, com ja va fer el secretari de Salut, que l'obertura dels locals d'oci nocturn podria contribuir a pal·liar els efectes de l'oci "informal". En aquest sentit, ha assegurat que les ganes de poder avançar hi són però que el context "ho ha posat molt complicat" i que caldrà esperar a que aquest canviï. Pel que fa a la prova pilot que es farà a la Sala Apol·lo, Vergés ha afirmat que tot el que siguin estudis, augmentar el coneixement i dotar-se de més eines és positiu però ha alertat que es desconeix quin serà el resultat. Ha afegit que, tot i que fos positiu, el pas d'un estudi a la realitat "tampoc és immediat". "Aniran sortint eines que tenim la voluntat d'estudiar-les però molta prudència", ha afirmat. Veu "complicat" que hi pugui haver púbic al Camp Nou aquest mes D'altra banda, ha assegurat que veu "complicat" que el Camp Nou pugui acollir públic el 20 d'octubre en el primer partit de Champions. Tot i això, ha afirmat que encara no els ha arribat cap petició i que quan així sigui s'estudiarà tècnicament, igual que el desenvolupament de les votacions pel vot de censura si finalment es fan.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:El nou Consorci de l’Hospital de Reus subrogarà els treballadors i eximirà l’Ajuntament de dèficits operatius. L’alcalde confia que el nou ens públic, participat pel CatSalut en un 55% i pel consistori en un 45%, es constituirà abans de l’1 de gener del 2018. L’Ajuntament de Reus i el Departament de Salut ja han signat el protocol d’intencions que regula les bases de constitució del nou Consorci de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. La signatura es va produir dimecres passat per part de Toni Comín i dels representants municipals, abans de l’aplicació de l’article 155 i de la destitució del Govern. Malgrat tot, l’alcalde, Carles Pellicer, s’ha mostrat convençut aquest dimarts que la situació política no hi influirà i els acords presos tindran continuïtat. De fet, ara es treballa a nivell tècnic per possibilitar la constitució del nou ens, que estarà participat en un 55% pel CatSalut i en un 45% per l’Ajuntament de Reus, abans de l’1 de gener del 2018. El document estableix que el Consorci subrogarà tots els treballadors de les empreses que s’hi integraran i que l’Ajuntament no haurà de fer front a dèficits operatius generats directament per l’activitat sanitària, com succeïa fins ara. El nou ens també subrogarà el lloguer de l’edifici de l’hospital i pagarà a la societat Reus Serveis Municipals un import de 7 MEUR anuals fins l’any 2025 -quan vencen els crèdits bancaris per la construcció del centre-. D’aquesta manera, la propietat seguirà sent del consistori, segons ha subratllat la regidora de Salut, Noemí Llauradó. Aleshores es cedirà el dret de superfície al CatSalut per un termini de 99 anys amb la condició que aquest cedeixi l’ús de l’hospital a títol gratuït al Consorci. En cas que l'ens deixi de destinar la parcel·la o el centre a la realització del seu objecte, o bé quan finalitzi el termini de vigència del dret de superfície, l’hospital revertirà de nou a l’Ajuntament, segons ha afegit. El nou Consorci de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus estarà integrat pel CatSalut amb un participació majoritària del 55%, d’una banda, i per l’Ajuntament de Reus, de l’altra, amb una participació del 45% i la potestat de designar-ne la presidència. El nou ens també subrogarà tots els professionals que actualment presten serveis als dispositius sanitaris que passaran a formar part del Consorci, en les condicions determinades per la normativa vigent i amb ple respecte a les seves condicions laborals, segons ha assenyalat Llauradó. De fet, les propostes han rebut el suport dels comitès d’empresa, a qui ja s’han presentat els plans, segons el govern municipal. L’acord també preveu que l’Ajuntament no hagi de fer front a dèficits operatius, tot i que encara es desconeix qui assumirà el dèficit del present exercici. “El Consorci garantirà el futur de l’hospital en els pròxims anys”, ha reblat la regidora. A més, es pretén mantenir i intensificar la cartera de serveis del centre per enfortir el seu paper “com un dels hospitals de referència al territori” i que mantingui l’acreditació com a centre universitari i de formació MIR. El text indica que, en el termini d’un any des de la seva constitució, s’incorporarà a l’ens l’atenció primària de salut que actualment desenvolupa la Fundació Sagessa. L’alcalde de Reus ha destacat que aquest pas referma els compromisos adquirits en el marc del Pacte de Salut i ha garantit que Ajuntament i CatSalut promouran les accions necessàries perquè la constitució efectiva del nou consorci estigui en condicions de produir-se abans de l’1 de gener de 2018. Pellicer ha afirmat que representants d’ambdues institucions ja treballen actualment a nivell tècnic en una proposta d’estatuts del nou consorci i en el conjunt de tasques preparatòries necessàries per a la constitució i l’entrada en funcionament del nou ens. Una vegada finalitzats els treballs de la comissió operativa, aquests s’elevaran als òrgans respectius per a la seva aprovació.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Els primers cribratges detecten 207 casos nous de covid-19 i Salut Pública preveu fer-ne més. Argimon destaca que l'estratègia permet identificar persones sense símptomes i contactes i trencar les cadenes del virus. Els primers cribratges de coronavirus, que es van posar en marxa la setmana passada en diverses localitats, han permès detectar 208 casos nous de covid-19, la majoria persones que no tenien símptomes (asimptomàtics o presimptomàtics). En total s'han fet 8.275 proves PCR. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha fet un balanç "favorable" dels cribratges i ha anunciat que en faran més. Argimon ha posat èmfasi en els casos sense símptomes que han aflorat, uns 160 -amb prop d'un miler de contactes-. "Són persones que no coneixien que tenien el virus i que el podien transmetre", ha observat, per continuar: "Si després es fan els aïllaments i quarantenes, estem clarament trencant les cadenes de transmissió. Estem sent proactius". A Granollers, on es va fer un cribratge mixt amb un brot -de manera que alguns testats tenien símptomes-, es van fer un total de 1.053 proves PCR i 108 van donar positiu (10,2%). 72 persones no tenien símptomes de la malaltia. A Sabadell, s'han fet 3.099 proves i 57 han donat positiu (1,8%). A Terrassa, se n'han realitzat 1.173, amb 11 positius (0,93%). A Ripollet, 1.359, amb 11 positius (0,81%) i en el porta a porta als edificis, 329, amb 15 casos (4,3%). En total, en aquests cribratges al Vallès Occidental, 5.960 proves, amb 94 positius (1,58%). En els cribratges al Vallès Occidental, les persones que van donar positiu no tenien símptomes -tant poden ser asimptomàtics o presimptomàtics- perquè així es va demanar de forma específica. Les persones amb símptomes han de trucar al 061 o al centre d'atenció primària (circuit habitual). En aquests resultats queda clar que el porta a porta és més afinat que la instal·lació de carpes, però no sempre els brots estan circumscrits en uns barris concrets com a Ripollet. A Sabadell i Terrassa, l'augment de contagis detectat es trobava més difós. A Torregrossa (Pla d'Urgell), es van fer 153 proves, amb una positivitat del 3,5% (5 casos). A Santa Coloma de Gramenet i Vilafranca del Penedès, on els cribratges van començar aquest dilluns, s'han fet de moment 415 i 694 proves., respectivament. En roda de premsa d'aquest dimarts, Argimon ha confirmat que continuaran fent cribratges d'aquest tipus en zones on es detectin increment de casos i ha remarcat el "canvi d'estratègia" que significa per ser més "proactius" a l'hora de buscar el virus. Aquesta estratègia implica igualment demanar responsabilitats als ciutadans, ja que s'han d'aïllar a casa si són positius i encara que no tinguin símptomes i també els seus contactes. El que és important és el que passa després de les PCR, ha ressaltat el secretari de Salut Pública, acompanyat pel coordinador de la unitat de seguiment de la covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz. És un canvi d'estratègia perquè fins ara s'havien establert mesures i restriccions quan en un territori es detectava un rebrot (i les cadenes de transmissió ja estaven més avançades). De fet, Argimon ha confirmat que ara com ara no es preveu cap resolució amb mesures restrictives al Vallès Occidental ni al Vallès Oriental. En qualsevol cas, i com a premissa general, els cribratges no exclouen eventuals restriccions si el rebrot no es pot controlar. Tot i que en els propers dies es posaran en marxa almenys dos cribratges més, Salut Pública n'està ultimant el pla operatiu i ha preferit no concretar aquest dimarts en quines ciutats es faran. Argimon ha explicat que en una reunió amb alcaldes i alcaldesses, molts s'han mostrat interessats en aquestes proves massives.
|
Societat
|
Salut
|
Dos exalcaldes de Sant Feliu Sasserra s'enfronten a deu anys d'inhabilitació per permetre el soroll d'una empresa. El Penal 1 de Manresa ha suspès el judici, que s'havia de celebrar la setmana vinent, perquè es derivi a l'Audiència de Barcelona. Els exalcaldes de Sant Feliu Sassera, Joan Tarrés (CIU, 1991-1999), i Andreu Riba (ERC, 1999-2011), s'enfronten a deu anys d'inhabilitació per permetre les molèsties de soroll que va provocar l'empresa Sanfeplast a un grup de veïns durant una dècada, entre el 1996 i el 2006. La fiscalia els acusa de dos delictes de prevaricació mediambiental i, a més de la inhabilitació, els demana una multa de 6.000 euros a cadascun d'ells, i una indemnització conjunta de 5.000 euros per als veïns afectats. El judici s'havia de celebrar la setmana vinent al Penal 1 de Manresa, però el magistrat l'ha suspès i ha retornat el cas al jutjat d'instrucció perquè el derivi a l'Audiència de Barcelona, ja que considera que és qui té la competència de jutjar-lo. En l'escrit d'acusació pública, el fiscal Antoni Pelegrín, acusa l'alcalde Joan Tarrés d'atorgar la llicència d'obres per construir la nau a la carretera d'Oristà quan els terrenys encara no havien estat qualificats d'industrials. A més, Pelegrín afegeix que, malgrat que es tracta d'una activitat classificada com a "molesta, insalubre, nociva i perillosa", es va incomplir de forma "flagrant" l'obligació que la fàbrica se situés a una distància superior als dos quilòmetres de les zones habitades. En canvi, la nau es va construir "a pocs centenars de metres" d'un grup d'habitatges. El fiscal retreu a Tarrés que, malgrat que era un dels directius de l'empresa, com a batlle, mai no va complir l'obligació legal d'abstenir-se en les decisions municipals que afavorien la seva empresa. El ministeri públic considera que, gràcies al comportament de l'acusat, Sanfeplast va poder desenvolupar la seva activitat generant un soroll "constant i molest" les 24 hores del dia. Pel que fa a l'exalcalde Andreu Riba, el fiscal considera que en cap moment va comprovar ni exigir a l'empresa que complís amb les mesures correctores que se li exigien, i entén que es va "despreocupar" de la problemàtica pel seu coneixement personal de Tarrés. El 2000, un enginyer municipal va considerar necessari aïllar el compressor de l'empresa per reduir els decibels, i alhora fer un estudi de tot el soroll exterior de l'empresa. Riba va donar un termini de sis mesos a Sanfeplast per complir les mesures, però, segons el fiscal, mai no va comprovar ni exigir el seu compliment ni tampoc va obrir mai cap expedient sancionador. Tampoc no ho va verificar el 2004, malgrat haver donat una llicència d'ampliació condicionada a complir la normativa. A més, segons la fiscalia, Riba mai no va promoure al seu municipi l'elaboració d'un mapa de zones de sensibilitat acústica, per continuar "afavorint" l'empresa. El ministeri públic explica que, durant tota una dècada, des del 1996 i fins al 2006, han estat "continues i incessants" les queixes i denúncies per contaminació acústica que han formulat els veïns més propers a la fàbrica. Durant molts anys, els veïns van expressar les seves queixes a l'Ajuntament i van a pagar informes d'enginyers, que corroboraven l'alt volum de decibels de l'empresa. Un excés de soroll que també van confirmar el 2002 un informe de la Guàrdia Civil i un estudi del 2004 per part del departament de Medi Ambient de la Generalitat. Finalment, el 2006, els veïns van dur el cas a la fiscalia, que va obrir diligències judicials i va confirmar l'excés de decibels.
|
Societat
|
Judicial
|
Coscubiela avisa la CUP: "L'èxit d'En Comú Podem al 20-D fa absolutament inviable la investidura de Mas". Catalunya sí que es pot considera que el full de ruta que fonamenta la proposta d'acord de JxSí està "mort i incinerat" després del resultat de les eleccions al Congrés. Catalunya sí que es pot ha volgut lligar el resultat electoral de les eleccions espanyoles del 20-D amb el missatge que envia a la CUP després que s'hagi presentat la proposta d'acord que li ha fet JxSí i que diumenge hauran d'avalar o rebutjar els anticapitalistes en assemblea. "L'èxit i els resultats favorables d'En Comú Podem fan absolutament inviable la investidura de Mas", ha advertit a la CUP el portaveu del grup al Parlament, Joan Coscubiela. I és que la confluència d'esquerres creu que el full de ruta que fonamenta la proposta d'acord de JxSí està "mort, incinerat i no pot ressuscitar" després del resultat del 20-D a Catalunya". És per això que Catalunya sí que es pot s'ha volgut oferir com una "alternativa social i política", dirigint-se a totes les forces que plantegen un rescat ciutadà, un referèndum per a Catalunya i un procés constituent".
|
Política
|
Parlament
|
Sanitat estableix que fisioterapeutes, podòlegs, òptics i logopedes poden tancar i atendre només urgències inajornables. Els col·legis professionals celebren que s'hagi acceptat la seva petició. El Ministeri de Sanitat ha determinat que els centres de fisioteràpia, podologia, logopèdia, de terapeutes ocupacionals i d'òptics i optometristes poden tancar en aplicació de l'estat d'alarma pel coronavirus i només atendre urgències inajornables. El director general d'Ordenació Professional de l'Estat, Rodrigo Gutiérrez, ha respost als col·legis professionals que, tot i ser serveis essencials, l'apertura al públic "únicament seria obligatòria en aquells casos en que l'assistència sanitària que presten sigui necessària per a resoldre aquells problemes de salut que poguessin tenir una evolució desfavorable si es demorés el seu tractament". Els col·legis han agraït que s'hagi acceptat la seva petició i la "sensibilitat demostrada". El Consell General del Col·legi de Fisioterapeutes, el Col·legi d'Òptics-Optometristes, el Col·legi de Terapeutes Ocupacionals i el de Podòlegs van demanar al govern espanyol el tancament de les seves consultes. Els col·legis reclamaven que se'ls inclogués entre els establiments d'obligada clausura ja que la realització de la seva feina implica un contacte directe amb el pacient. Gutiérrez dona resposta a la petició i assegura que segons els diferents reials decrets aprovats es pot concloure que la sol·licitud de tancament de centres i consultes d'aquestes professions, restringint l'activitat a les urgències imprescindibles i inexcusables, "està contemplada en la normativa vigent".
|
Societat
|
Salut
|
Les obres al nucli antic d'Horta descobreixen fins a tres murs no coincidents amb el de tancament de la vila medieval. També es localitza la base d'una antiga creu de fossar i vestigis d'habitatges anteriors al segle XVI. La segona fase de les obres de rehabilitació del casc antic d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) han posat al descobert noves pistes sobre el passat medieval de la vila. Després de la constatació de la ubicació de la muralla de l'antic castell en fases anteriors, ara han aparegut fins a tres nous murs, amb diferents orientacions que, sota l'actual plaça de Sant Salvador, la més moderna de les places del nucli històric, no encaixen amb cap de les estructures de tancament documentades de l'antiga vila. També s'ha localitzat la base de l'antiga Creu de Terme –documentada per últim cop en fotografies de 1913-, que podria ser una creu de fossar. Finalment, entre les troballes arqueològiques destaquen diversos retalls i sitges aparegudes a la plaça de l'Església anteriors als segle XVI i una inscripció, a la façana de l'Ajuntament, de la Legió Còndor, a uns metres de l'antic hostal que va allotjar Picasso trenta anys abans de pintar el Guernika. Com ha explicat Judit Siurana, arqueòloga de l'empresa EOS Arqueologia, l'aixecament de les places i els carrers del nucli antic d'Horta de Sant Joan han descobert elements i estructures relacionades amb l'evolució urbana de la vila, "peces d'un gran trencaclosques" que tenen rellevància perquè certifiquen els estudis sobre com era el poble d'Horta, des de l'edat medieval fins a l'etapa moderna. La majoria de troballes són coincidents amb els documents d'arxiu d'antics investigadors, com és el cas d'alguns murs que correspondrien al recinte fortificat del Castell d'Horta i la vila construïda al peu de la fortalesa. Però com l'arqueologia "sempre té alguna cosa a dir" i nova informació que aportar, sota la plaça de Sant Salvador (construïda al segle XVIII), els arqueòlegs han trobat fins a tres murs, amb orientacions diferents cadascun, que no casen amb la muralla de tancament de la vila medieval. A la zona de la plaça de l'Església s'han pogut documentar dos retalls i dues sitges que podrien correspondre a magatzems de gra i encaixos per clavar-hi envasos ceràmics, que donen pistes sobre el tipus d'habitatges que existien al centre històric d'Horta de Sant Joan abans del segle XVI, quan es va construir la plaça major com es coneix ara. De confirmar-se a partir del material arqueològic trobat (algunes ceràmiques), les construccions descobertes podrien ser anteriors al segle XVI i evidenciar el canvi urbanístic del municipi en aquella etapa. La Creu de Terme A pocs metres de l'Església Sant Joan Baptista d'Horta de Sant Joan, s'ha trobat també la base de fonamentació d'una creu que es considerava una antiga Creu de Terme –n'existeixen fotografies de 1913-. Els arqueòlegs no descarten que pugui ser una Creu de Fossar que indicaria on es feien els enterraments i on hi havia els terrenys considerats com a Terra Sagrada. De fet, en aquesta zona de la plaça, han paregut restes humanes, just en la localització on se situava la sagrera del fossar del cementiri, que es tenia identificat. En concret, s'han trobat ossos no connectats entre si, que s'estudiaran. Siurana ha assegurat que es complicat trobar esquelets complets ja que la zona ha estat molt remoguda, sobretot a principis del segle XX quan es van construir les canalitzacions. La Legió Còndor i Picasso, un mateix escenari Els treballs arqueològics també han posat l'ull en un epígraf trobat en la façana lateral de l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan, al costat de l'entrada de l'antiga Presó. Ningú l'havia identificat fins ara però gravada a la llosa, hi ha una inscripció amb la paraula 'Berlín' i la insígnia de la calavera, l'estendard de la Legió Còndor que deixa testimoni del pas per Horta d'aquest grup d'intervenció aèria que l'Alemanya nazi va enviar per ajudar el general Franco durant la Guerra Civil. La casualitat fa que a només tres o quatre metres de la inscripció, s'hi hagués allotjat el pintor Pablo Picasso, el 1909, en la seva segona estada a Horta de Sant Joan. Picasso retrataria el 1937 una de les pitjors barbàries de la guerra espanyola que s'atribueix a la Legió Còndor: el bombardeig de Guernica (País Basc). Millora del nucli històric Les troballes s'han fet en el marc de la segona fase de les obres de pavimentació i serveis d'Horta de Sant Joan que han suposat una inversió de 940.771 euros (sense IVA). L'INCASÒL en finança el 26% i l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan el 74% del pressupost restant. El consistori pagarà amb fons propis i amb l'aportació de l'1,5% Cultural del Ministeri de Foment. L'obra afecta els carrers de Moragreda, Tomás Gil i Membrado, Doctor Messeguer del Perot, Santa Anna i Pintor Picasso, i la plaça de Sant Salvador i la plaça de l'Església. L'espai urbà del nucli antic d'Horta de Sant Joan està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). "És la part més emblemàtica del municipi des del punt de vista històric i la part més visitada del poble. Esperem que sigui una intervenció que quedarà molt bé", ha explicat l'alcalde Joaquim Ferràs. La nova pavimentació es farà amb travertí, una llosa molt "adient" per als nuclis antics, que es combinarà amb altres materials per augmentar el valor turístic i patrimonial del casc històric. El consistori ha decidit conservar i reubicar una bassa d'aigua que estava al mig de la plaça de Sant Salvador, una demanda explícita dels veïns que no volien perdre el soroll "màgic" que li aporta a l'espai el broll d'aigua. La previsió és que els treballs acabin al mes de juliol però no es descarta una pròrroga per les dificultats tècniques que han aparegut en alguns trams. Nou pla de mobilitat Paral·lelament l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan enllesteix un Pla de Mobilitat municipal per reordenar el trànsit i les zones d'aparcament al municipi, però sobretot al casc antic on es podrien augmentar les restriccions. "Hem de ser conscients que moltes vegades no podem aparcar davant mateix de casa", ha apuntat Ferràs. "Es farà en benefici de tots, serà una ordenació el més racional possible, però s'ha de fer perquè si no es creen situacions de caos i moltes problemàtiques de difícil solució", ha afegit.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Catalunya ha reduït gairebé a la meitat els afectats per legionel·losi en dos anys. El conseller de Salut, Toni Comín, destaca que els plans de prevenció i d'acció estan donant bons resultats perquè els brots s'han anat reduint. Catalunya va registrar, el 2014, 22 brots de legionel·losi, i 11 afectats. El 2015 ja van ser 20 brots i 67 afectats i aquest 2016, 15 brots i 55 afectats. Amb aquestes dades, el conseller de Salut, Toni Comín, ha destacat l'efectivitat dels plans de xoc que treballen per a la prevenció, sobretot a les empreses amb instal·lacions de refrigeració, i per a la detecció precoç de tots els casos. De fet, el conseller ha recordat que els brots són de declaració obligatòria des del1989 però els casos aïllats també ho són des de 2015. Per això, Comín considera que s'ha de ''perseverar'' perquè les dades avalen la tasca de l'Agència de Salut Pública de Catalunya tot i que cal ''no abaixar la guàrdia''. El conseller de Salut ha explicat que l'obligació de declarar els casos i els brots fa que el 55% de casos que es notifiquen a l'estat espanyol siguin a Catalunya. En aquest sentit, Comín ha destacat que el pla de xoc d'actuació està donant bons resultats, amb un increment de les inspeccions exhaustives a les instal·lacions susceptibles d'infecció, les preses de mostres per fer anàlisis i el reforç de la vigilància. Comín també ha recalcat que es treballa més estretament amb els ajuntaments. Per Toni Comín, també és important actuar amb rapidesa un cop es detecta un cas, i per tant, en destaca la detecció precoç que permet iniciar més aviat les investigacions epidemiològiques. Aquest 2016, la major part de casos de legionel·losi s'han donat entre els mesos d'octubre i desembre i han provocat dos morts.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Christian Marclay, Charlotte Posenenske i Takis, exposicions destacades del MACBA pel 2019. La presentació de la Col·lecció incorporarà un Muntadas, Roberto Obregón i Marcos Ávila Forero. El MACBA inaugurarà la programació expositiva del 2019 amb una mostra dedicada a Christian Marclay, la primera en més d’una dècada a l’Estat sobre l’artista suís-americà i les seves composicions sòniques (audiovisuals). El museu oferirà també una monogràfica sobre el minimalisme de Charlotte Posenenske, la primera mostra individual de l’artista grec Takis, i una exposició col·lectiva d’art reflexiu sobre el postcolonialisme. De cara al 2020 i 2021 es projecten mostres sobre l’art performàtic dels anys 90, una monogràfica sobre Fina Miralles i una altra sobre Grego. D’altra banda, enguany la presentació de la Col·lecció incorpora l’obra d’Antoni Muntadas ‘On Subjectivity’ (1978), un Roberto Obregón i un Marcos Ávila Forero (recentment adquirit). L’exposició que inaugurarà la programació del 2018 (del 12 d’abril al 24 de setembre) serà ‘Christian Marclay: Composicions’. Comissariada per la conservadora en cap del MACBA, Tanya Barsons, presentarà una tria d’obres centrades en les composicions sòniques de l’artista. La segona mostra serà ‘Territoris indefinits: Reflexions sobre el postcolonialsime’, comissariada per Hiuwai Chu (17 de maig – 20 d’octubre), una mostra col·lectiva que aborda l’empremta de la repressió i la despsossessió colonial, així com els reptes de la independència i la condició postcolonial. Els altres noms propis de la temporada expositiva seran Charlotte Posenenske i Takis. La primera, en la línia de treball del MACBA sobre dones artistes que treballen l’abstracció, reuneix els primers dibuixos i pintures, relleus d’alumini i darreres escultures modulars de Posenenske, en la primera mostra monogràfica dedicada a l’artista alemanya a l’Estat. La segona, del 22 de novembre al 19 d’abril del 2020, estarà dedicada a l’artista grec Takis (Panagoitis Vassilakis), pioner en la creaco de noves formes artístiques utilitzant el magnetisme, la llum i el so. L’exposició l’organitza la Tate Modern de Londres en col·laboració amb el MACBA i i el Museum of Cycladic Art d’Atenes. Noves incorporacions a la Col·lecció Amb un pressupost (prorrogat) d’11 milions d’euros pel 2019 (100.000 euros més d’aportació de la Generalitat si s’aprovessin nous comptes), el museu retocarà lleugerament la nova presentació “permanent” de la Col·lecció, inaugurada la tardor de l’any passat. En concret, donarà entrada a la instal·lació ‘On Subjectivity’, d’Antoni Muntadas a la sala de la dècada dels setanta. A la sala dels noranta l’obra de l’artista veneçolà Roberto Obregón ‘Niágra’ (1993); I a la Torre s’hi podrà veure ‘Un pechiche para Benkos’ (2017), una recent adquisició del colombià Marcos Ávila Forero. Ferran Barenblit, director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), ha assegurat que hi ha hagut un “punt d’inflexió” en el volum de visitants arrel de la nova presentació permanent de la Col·lecció. Barenblit també s’ha mostrat satisfet amb la resposta del públic a les exposicions temporals i ha defensat que les noves propostes mantenen la línia empresa els últims anys per oferir “una lectura no hegemònica de l’art” i amb la inclusió “de narratives oblidades” que sovint han quedat al marge. Barenblit ha assegurat, doncs, que el museu continuarà apostant per la nova centralitat de la Col·lecció a la primera planta, “en diàleg” amb les exposicions temporasl i els programes públics, tres branques a les quals el director concedeix “la mateixa importància, per fer del museu un espai de reflexió i pensament conjunt”.
|
Cultura
|
Arts
|
AMPLIACIÓ:Detenen dos atracadors de 80 i 73 anys per robar en dues sucursals bancàries de Barcelona. Els arrestats assaltaven els establiments vestits amb roba reflectant, esgrimien armes de foc, lligaven les mans als treballadors i fugien en transport públic. Els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional han detingut dos homes de 73 i 80 anys acusats d'atracar dues entitats bancàries de Barcelona de les quals es van endur un botí de 32.000 i 45.000 euros. Els arrestats, que tenien múltiples antecedents a Itàlia, assaltaven les sucursals amb roba reflectant i elements de disfressa mentre esgrimien armes de foc, lligaven les mans dels treballadors per endur-se els diners en metàl·lic i fugien en transport públic. En l'operatiu també s'han detingut dos homes més per la seva presumpta relació amb els assalts, un d'ells va ser sorprès al costat d'un dels atracadors quan es disposaven a dur a terme un nou assalt a Madrid i l'altre ha estat arrestat per un delicte contra la salut pública. La investigació va començar després de l'atracament d'una sucursal bancària a Barcelona que van cometre dos individus d'avançada edat que duien armilles reflectants i empunyaven pistoles.Dos mesos més tard, mentre els agents realitzaven investigacions sobre aquest fet, van saber que s'havia produït un altre atracament en una altra entitat bancària de Barcelona. El testimoni de les víctimes apuntava a dos individus d'avançada edat que parlaven amb accent sud-americà, un d'ells possiblement italià, que vestia un anorac d'una empresa de paqueteria. Coordinació amb agents italians a través d'Europol Un cop establert el perfil dels assaltants i un cop es va poder identificar un dels autors per les imatges del robatori, els agents van coordinar-se amb el cos policial dels Carabinieri Milano d'Itàlia que van aconseguir la identificació del segon autor. Gràcies a això es va poder constatar que els sospitosos tenien un ampli historial delictiu en aquell país. Els investigadors van localitzar els domicilis dels assaltants, un d'ells a Madrid i l'altre al Vendrell, i es va posar en marxa un dispositiu policial simultani als dos municipis per escorcollar els dos habitatges i detenir els presumptes atracadors. El mateix dia que estava previst fer les detencions els agents van comprovar que l'home resident al Vendrell es va desplaçar a Madrid per reunir-se amb el seu company per cometre un nou atracament en aquesta localitat. Finalment se'l va poder localitzar i arrestar en un hostal del centre de Madrid en companyia d'un tercer individu quan es disposaven a assaltar, de manera imminent, una sucursal bancària. En el moment de la detenció portaven dos revòlvers, dos cascos de moto, guants, grillons i brides, a més de dues cartes d'identitat italianes amb filiacions falses. Moments abans d'aquesta intervenció, l'altre atracador va ser detingut en un domicili on residien al districte de Vallecas de Madrid. En el registre del Vendrell els agents van descobrir que l'habitatge estava preparat per al cultiu, elaboració i emmagatzematge de marihuana. Aquesta plantació la custodiava un quart home que també ha estat detingut. En els escorcolls s'han intervingut dues cartes d'identitat italianes, dos revòlvers, una pistola detonadora, un vehicle, dos cascs de moto, guants, grillons, brides de plàstic, diversos telèfons mòbils i 3,1 quilos de marihuana. Els arrestats van passar a disposició judicial el dia 14 de març i el jutge d'instrucció número 13 de Barcelona va decretar presó preventiva pels dos principals investigats.
|
Societat
|
Successos
|
Lleida viu amb contundència la mobilització més massiva per la independència. Els 10 trams previstos han quedat desbordats des de primera hora i se n'han hagut d'habilitar 4 més per encabir tots els assistents que han superat de llarg les previsions. A les 17.14h, després que les campanes de la Seu Vella comencessin a fer els primers tocs, les milers de persones concentrades a la canalització del riu Segre a Lleida han començat a aixecar els punts grocs que han repartit els voluntaris d'Òmnium Cultural i l'ANC fent l'efecte d'un batec al ritme de la música. La capital de Ponent ha donat així el tret de sortida a l'acció conjunta amb altres ciutats del país d'aquesta Diada i ha aconseguit la fita històrica d'acollir la mobilització més massiva de la història per reclamar la independència de Catalunya. Els 10 trams previstos a Lleida s'han hagut d'ampliar pel col·lapse de la participació i se n'han habilitat 4 més. L'actriu Txe Arana ha estat l'encarregada de presentar l'acte mentre que l'escriptora Maria Barbal s'ha ocupat de llegir el manifest que ha aixecat grans aplaudiments de la gent i també crits a favor de la independència. El repic de les campanes de la Seu Vella de Lleida ha donat a les 17.14 hores el tret de sortida a la mobilització descentralitzada convocada enguany per Òmnium Cultural i l'ANC per commemorar la Diada. A continuació s'ha llegit una part del manifest comú i una cançó instrumental ha indicat el moment en què tots els assistents, distribuïts en deu trams al llarg de la canalització del riu Segre, entre el pont Vell i el pont de la Universitat, han aixecat al ritme de la música els punts que els ha lliurat l'organització per simbolitzar l'efecte d'un batec. L'acció que s'ha iniciat a Lleida ha continuat després a Berga, Salt, Tarragona i, finalment s'ha fet a Barcelona. Tot i que oficialment s'havien inscrit unes 30.000 persones a la mobilització, l'ANC ha xifrat en unes 120.000 les que hi ha participat en el que ha estat, sens dubte la mobilització més massiva de la història de Lleida i les terres de Ponent. A Lleida hi estaven convocades les comarques de l'Alta Ribagorça, la Val d'Aran, els Pallars Sobirà i Jussà, la Noguera, l'Urgell, la Segarra, el Pla d'Urgell, les Garrigues i el Segrià. Els 10 trams previstos han quedat totalment desbordats des de molt abans de les 17.14h i l'organització n'ha establert 4 més de manera que la gent que no podia accedir al seu pel col·lapse que s'ha viscut en alguns moments s'han desplaçat a la part del darrera. De fet, durant tot l'acte els carrers paral·lels als marges del riu Segre han estat atapeïts de gent amb estelades que també ha participat de l'acte però des de més distància. A la denominada 'fila 0' de la convocatòria de Lleida hi havia diverses autoritats com la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, el conseller d'Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, o el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé. També hi ha hagut una destacada presència de polítics de diferents partits com Joan Tardà, d'ERC, David Fernández, de la CUP, el diputat de Junts pel Sí, Lluís Llach, o el diputat Jaume Moya de En Comú Podem, entre d'altres. El llançament d'un coet ha anunciat el moment d'aixecar els punts al ritme de la música mentre les colles dels Castellers de Lleida i dels Margeners de Guissona han construït uns pilars per simbolitzar els valors de la República Catalana. Després ha arribat el torn dels parlaments dalt de l'escenari, que han acabat de la interpretació del Cant dels Segadors a càrrec de l'Orfeó Lleidatà. Acte seguit, la formació lleidatana Pastorets Rock han ofert un concert a la mateixa llera del Segre que ha servir per cloure l'acte de la Diada a la capital del Segrià. La jornada ha començat a Ponent amb diferents marxes, en bicicleta, moto o tractors, que han dut alguns dels participants des de diferents localitzats a fins a la ciutat de Lleida per prendre part a la mobilització convocada per l'ANC i Òmnium. A partir del migdia, els Camps Elisis de la capital del Segrià han estat l'escenari d'una fira d'entitats amb parades informatives i de venda de marxandatge d'associacions i ONGs i que també han acollit actuacions de bastoners, gegants, batucades i de músics com ara Meritxell Gené i lo Pau de Ponts.
|
Política
|
Partits
|
Pagesos afectats per l'incendi del juny obligats a tornar els diners de les ajudes al no contractar l'assegurança. Són una vuitantena de la zona de Bovera i la Ribera d'Ebre i amenacen amb noves mobilitzacions. Uns 80 pagesos afectats per l'incendi que de la Ribera d'Ebre, les Garrigues i el Segrià del juny de l'any passat han rebut una notificació de l'Administració on se'ls obliga a retornar els ajuts que han cobrat perquè no han contractat l'assegurança de l'olivera. El president del sindicat Asaja a Lleida, Pere Roqué, ha explicat que hi ha pagesos que ja han ingressat les ajudes i ara les hauran de tornar si no fan l'assegurança. En aquest sentit, considera que s'ha produït un "despropòsit" perquè alguns van al·legar que no volien cobrar la indemnització i l'han cobrat igualment, per la qual cosa "algú no ha mirat bé els papers". En una reunió aquest dimarts a Bovera han plantejat mobilitzacions si Agricultura no es reuneix amb ells. Els afectats volen reunir-se de manera urgent amb la consellera Teresa Jordà o el director general de Desenvolupament Rural, Oriol Anson, per exposar-los la situació. A les al·legacions, els pagesos demanaven a la Generalitat que es retirés la clàusula de l'assegurança i per això es renunciava a les subvencions. Tot i així, les han cobrat igualment. La Generalitat posava com a condició a cobrar les indemnitzacions la contractació de l'assegurança per cinc anys.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Nous despreniments a la carretera N-141g entre Castellar i Aguilar de Segarra. Les pedres han ocupat tot un carril de circulació i els veïns alerten del perill que això suposa, ja que es tracta d'una carretera força circulada. Les pluges que han caigut aquesta nit han provocat nous despreniments de pedres a la carretera N-141g, que uneix el nucli de Castellar amb Aguilar de Segarra (Bages). Les pedres han ocupat tot un carril de circulació i els veïns han alertat del perill que això suposa, ja que es tracta d'una carretera força circulada i on cada dia hi passa l'autobús escolar. La via, que és paral·lela a l'Eix, pateix nombrosos despreniments d'un talús de gairebé deu metres que, segons ha denunciat l'Ajuntament, "està mal fet". Per aquest motiu, el consistori no descarta denunciar la concessionària Cedinsa, que és la responsable de les obres. De fet, ni l'Ajuntament ni la Diputació de Barcelona, que és qui en una situació normal s'hauria d'ocupar del manteniment de la via, han volgut recepcionar mai l'obra perquè els tècnics consideren que està mal feta i que, per això, hi ha despreniments.
|
Societat
|
Trànsit
|
Fire!, Pocket Corner i Duot són les primeres confirmacions de la 21a edició de l’Alhambra Festival Jazz Vic. El certamen dedicat al jazz de nova creació s’allargarà del 2 al 12 de maig. El trio suec Fire!, els noruecs Pocket Corner i el duo català Duot són tres dels grups que formen part del cartell de la 21a edició de l’Alhambra Festival Jazz de Vic. Com cada any, del 2 al 12 de maig, el festival a la capital osonenca oferirà dues setmanes dedicades a la noves tendències del jazz i les músiques improvisades. A través d’un comunicat, l’organització del festival ha explicat que en total es programaran una quinzena d’actuacions d’artistes nacionals i internacionals. Les entrades per a aquests primers concerts ja són a la venda al web del festival. La resta del cartell es donarà a conèixer la setmana que ve. Una de les propostes que es podrà sentir al 21è Alhambra Festival Jazz Vic és la del grup suec Fire!, un trio format el 2009 que crea una barreja de versions distorsionades de música contemporània experimental. Amb membres de formacions com The Thing, Tape i Wildbirds & Peacefrums, la seva sonoritat passa per l’electroacústica, el soroll industrial, garatge, rock creatiu i free jazz, amb la qual construeixen un nou llenguatge i nous models d’abordar la música improvisada. Una aproximació amb influències del free jazz, el psychedelic rock i el noise. Amb Mats Gustafsson al saxo, Johan Berthling al baix i Andreas Werliin a la bateria, el grup ha actuat arreu d’Europa i també en països com el Japó, o el Brasil. Pocket Corner és un quartet noruec de free jazz creat el 1986 i liderat pel trompetista i compositor Didrik Ingvaldsen, amb Glenn B. Henriksen al saxo alt, Alexander Grønstad a la guitarra i Stale Birkeland a la bateria. Es tracta d’ un projecte que es mou entre composicions subtils i improvisacions que donen lloc a textures minucioses i alhora obertes. Després de més de 30 anys de gires i actuacions en festivals, visitaran la Jazz Cava per segona vegada amb el seu directe harmònic, creatiu i enèrgic. Duot, formats el 2017 per Albert Cirera al saxo i Ramon Prats a la bateria, té una gran influència dels mestres Peter Brötzmann i Agustí Fernández, entre d’altres. Actualment, és un dels grups més rellevants del free jazz i de la música improvisada de l’Estat, amb una proposta valenta i transgressora que busca els límits del seu so. El Festival de Jazz de Vic Organitzat per l’associació cultural Vic Bang Jazz Cava va néixer l’any 1999 amb l’objectiu d’oferir una panoràmica estilística del jazz a través d’alguns grups i artistes destacats de l’escena catalana. Des de l’any 2003, aposta per la difusió del jazz de nova creació i les tendències actuals de la música improvisada i ja ha comptat amb artistes tan destacats com Craig Taborn Quartet, Arve Henriksen, Ken Vandermark, Nils Petter Molvaer, Bad Plus, Marc Ribot, Allan Holdsworth, Eivind Aarset, Goran Kajfes, Erik Trufazz, Jeff Parker, Havard Wiik, Chad Taylor, Jim Black, Beady Belle, Hiromi, Hakon Kornstad, Stian Westerhus, Raynald Colom, Perico Sanbeat, Carles Benavent, Ramon Prats, Agustí Fernández, Albert Cirera, Albert Bover, Marco Mezquida, Evan Parker, Tim Berne, Mikolaj Trzaska, i Vasco Trilla, entre molts altres.
|
Cultura
|
Música
|
Foment creu que si Sánchez no accepta allargar els ERTO fins el 30 de setembre seria un cas de "miopia política". El president de la patronal considera que l'acord entre patronals i sindicats és un plantejament "raonable i realista". El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, espera que el govern espanyol accepti estendre els ERTO de força major més enllà del 30 de juny després de l'acord a què van arribar els sindicats i la patronal per demanar-ho conjuntament. En declaracions a SER Catalunya, el president de la patronal catalana ha assegurat que si l'executiu no ho accepta seria un cas de "miopia política" i ha defensat aquest acord perquè és un plantejament "raonable i realista". Per això, ha reclamat al govern de Pedro Sánchez que sigui "sensible" i s'ha mostrat confiat que dimarts que ve accepti allargar aquesta mesura. En aquest sentit, Sánchez-Llibre ha insistit que la prioritat és preservar l'ocupació i el teixit empresarial. Aquest dimecres al vespre, sindicats i patronals van acordar demanar conjuntament la pròrroga dels ERTO de força major fins al 30 de setembre, malgrat que la intenció inicial de la CEOE era fer-ho fins el 30 de desembre. No obstant això, el president de Foment ha assegurat que era un "gran acord" i assenyala a partir de finals de setembre caldria tornar a negociar. El president de la patronal catalana ha reiterat que la prioritat és salvar llocs de treball, mantenir l'activitat de les empreses, pimes i autònoms i que els treballadors que encara no es puguin reincorporar a la feina al 100% ho facin "paulatinament". "Sense empreses no hi ha ocupació, sense ocupació no hi ha futur", ha subratllat Josep Sánchez Llibre. D'altra banda, el president de Foment considera que si s'allarguen els ERTO de força major s'aconseguirà evitar una allau de concursos de creditors i ajudaria a "normalitzar" la situació econòmica. Sánchez Llibre també ha comentat que les micro, pimes i startups, de les quals ha dit que són més "febles" i que "si no tenen el paraigües de l'Estat no podran obrir".
|
Economia
|
Empresa
|
La Paeria dóna al propietari 3 setmanes per habilitar l'immoble sinistrat en l'incendi de dimecres. Cinc de les sis famílies que hi viuen romanen reallotjades pels serveis socials de l'Ajuntament de Lleida. L'Ajuntament de Lleida ha requerit al propietari de l'edifici Músic Vivaldi 27, afectat per un incendi el passat dimecres, l'actuació de les obres de reparació de l'immoble, que ha obligat a desallotjar les sis famílies que l'habitaven, per la qual cosa té un termini de tres setmanes. L'informe tècnic determina que tres dels pisos necessiten una reforma constructiva, mentre que els tres restants només requereixen un sanejament i pintura. Mentre els tècnics no autoritzin l'habitabilitat de l'edifici, no es podrà autoritzar el retorn de les sis famílies, cinc de les quals romanen reallotjades per part dels serveis socials de la Paeria mentre que la sisena ha escollit estar en casa de familiars. L'informe dels tècnics d'Urbanisme de la Paeria ha comunicat al propietari la necessitat d'actuar en matèria de sanejament i pintura en tres pisos menys afectats per l'incendi: el 1r 1a, el 2n 1a i el 3r 1a, els quals no han vist afectada la seva estructura. En la resta, cal realitzar obres menors de caràcter constructiu en l'interior dels habitatges. Per totes aquestes actuacions, els tècnics municipals han dictaminat un termini d'execució de tres mesos, que començaran a comptar a partir del dia que es clogui l'informe del cos de Bombers i l'atestat dels Mossos d'Esquadra, que són els qui investiguen l'origen del sinistre.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
L'Ajuntament de Barcelona exclou Batlle de la taula de negociació pactada amb els manters. Collboni ha recordat que a més d’engegar l’operatiu policial, s’està fent una campanya de conscienciació als consumidors. El tinent d’alcaldia d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Jaume Collboni, ha assegurat que no “està previst” que el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, assisteixi a la taula de negociació i grup de treball transversal que l’Ajuntament de Barcelona i els manters iniciaran la setmana vinent i van pactar aquest dimecres. Això és degut al fet que l’ajuntament fa un plantejament de reinserció sociolaboral i d’emergència social a l'hora de tractar la qüestió en aquest espai de diàleg. Collboni ha afirmat, però, que hi haurà els “responsables no només polítics sinó tècnics”. El primer tinent d’alcaldia ha recordat que l’ajuntament va llançar una campanya de conscienciació el dia 2 d’agost que vol arribar als consumidors per tal de promocionar “el comerç legal i que paga impostos”.
|
Política
|
Política municipal
|
Denunciat a Tarragona per circular amb el cotxe de manera erràtica i gairebé triplicar la taxa d'alcoholèmia. Una patrulla de la Guàrdia Urbana va observar com el cotxe gairebé pujava a la vorera de la N-340 i el conductor no podia parlar amb normalitat quan va aturar-se. La Guàrdia Urbana de Tarragona ha denunciat penalment aquest dimarts a la matinada un home de 20 anys per conduir gairebé triplicant la taxa màxima d'alcoholèmia permesa. Una patrulla va detectar, cap a la una de la matinada, un turisme que circulava de forma erràtica per la N-340, a l'altura de l'accés del barri d'Icomar, fins al punt de gairebé pujar a la vorera del costat. Quan els conductor va aturar finalment el cotxe, els agents van comprovar que no podien dialogar-hi amb normalitat, que parlava de forma titubejant i feia olor d'alcohol. La prova d'alcoholèmia efectuada va donar positiu: 0,71 m/l d'aire espirat. Per aquest motiu, el jove ha estat denunciat com a presumpte autor d'un delicte contra la seguretat del trànsit.
|
Societat
|
Policial
|
Creu Roja de Girona suma més de 300 nous voluntaris durant la pandèmia. El perfil majoritari és de dones d'entre 20 i 29 anys amb estudis superiors. Més de 300 persones s'han apuntat per ser voluntaris de Creu Roja Girona durant la crisi sanitària. La majoria dels nous voluntaris tenen interès en participar en les àrees d'Intervenció Social, especialment les d'extrema vulnerabilitat (un 62%) i de Salut (38%). Abans de la pandèmia, la majoria de voluntaris es centraven més en joventut i un àmbit més general d'Inclusió Social. Un 60% dels nous voluntaris són dones, sobretot de les edats compreses entre els 20 i els 29 anys i amb estudis superiors. La majoria d'elles són de branques professionals de la salut i l'educació. Sobre les activitats concretes on volen participar és en distribució de béns de primera necessitat i en acompanyament a persones. El portaveu de Creu Roja, Jordi Martori, ha detallat que aquests interessos estan "evidentment condicionats per la conjuntura de la crisi en la qual ens trobem". A més, els nous voluntaris compten amb una disponibilitat "molt més oberta del que és habitual". Martori ha afirmat que "hi ha una disposició d'ajuda als altres de forma immediata". Els voluntaris participen en el Pla Creu Roja Respon, una crida històrica de l'organització que vol arribar a atendre més de 2.400.000 persones d'arreu de l'estat espanyol. De moment, ja han superat les 45.000 persones en situació vulnerable.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
IAC-CATAC demana que s'aturi el reglament d'armes per reforçar la seguretat dels Agents Rurals. Afirma que el 85% de les tasques que fan no necessiten més mesures que les actuals i per a la resta demana que es creï un "grup especial". El sindicat IAC-CATAC ha demanat que s'aturi el reglament d'armes per als Agents Rurals, tot recordant que no es tracta d'un cos policial. La formació considera "fals" l'argument que les armes donaran seguretat a les tasques ordinàries, i subratlla que segons els estudis de prevenció de riscos, per al 85% d'aquestes feines "no calen més mesures de seguretat" que les actuals. En tot cas, per a les tasques on sí podrien caldre armes, IAC-CATAC proposa que es creï un "grup especial", a imatge del que tenen altres cossos europeus d'agents rurals, aprofitant la previsió d'ampliar els efectius a 800 persones des d'ara i fins al 2026. A banda, la formació considera "il·legal" rebaixar el sou als funcionaris que no superin les proves per dur armes. A banda d'aquestes consideracions, IAC-CATAC creu que fins ara "no s'han tingut en compte" totes les parts implicades ni s'han fet estudis "seriosos" que "justifiquin" la necessitat que el cos porti armes. Afirma que tampoc està determinat, en cas que es considerés que són necessàries, "en quines tasques concretes". I lamenta que no s'hagi considerat "en cap moment" els "riscos associats" a la introducció d'armes al cos. El sindicat entén que el reglament reacciona a uns fets "molt desgraciats i dolorosos" –la mort a trets de dos agents a Aspa (Segrià) el 21 de gener del 2017- però alerta que, precisament per això, "no s'ha fet amb l'objectivitat i racionalitat necessàries". Al contrari, opina que s'ha elaborat "en calent, deixant-se portar pels sentiments i les pressions provocades per una querella criminal interposada contra onze alts càrrecs del Departament". I en aquestes circumstàncies considera que "no es poden prendre decisions correctes".
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:El doble grau de Física i Matemàtiques a la UAB torna a ser la carrera amb la nota de tall més alta, amb un 13,418. Pel curs vinent, 47.559 estudiants s'han preinscrit a universitats públiques catalanes i un 68,2% han entrat en primera opció. El doble grau de Física i Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) torna a ser la carrera amb la nota de tall més alta. Per entrar-hi, els estudiants necessiten com a mínim un 13,418, una dècima més que l'any passat. El mateix grau a la Universitat de Barcelona (UB) és la segona carrera amb més nota, amb un 13,340. Filosofia, Política i Economia, el grau conjunt de la UAB i la UPF passa a ser la tercera carrera amb la nota més alta (l'any passat va ser la cinquena) amb un 12,888, i la segueixen Matemàtiques a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb un 12.854, i Enginyeria Física també a la UPC, amb un 12,770. Pel curs vinent, 47.559 estudiants s'han preinscrit a universitats públiques catalanes, 603 més que l'any passat. El 88,40% tenen plaça a la universitat pública i un 68,2% han entrat en primera opció. Medicina al campus de l'Hospital Clínic de la UB surt enguany del rànquing de les cinc carreres amb més nota de tall, i es col·loca a la setena posició amb un 12,744, darrera del doble grau de Bioquímica i Biologia Molecular i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili URV), que té un 12,768. Aquesta és la carrera amb més nota de tall i més places, 172. A més, Medicina al Campus del Clínic és la carrera amb més sol·licituds en primera preferència, 1.100. La segueix Administració i Direcció d'Empreses, de la UB, amb 940 sol·licituds i 800 places. També a la UB, 813 estudiants han demanat fer Psicologia, en un grau que ofereix 480 places. Medicina a la UAB és la quarta carrera més sol·licitada, amb 654 preinscripcions, per a 320 places, i Psicologia a la UAB la cinquena, amb 605 aspirants i 360 places. Física i Matemàtiques a la UAB repeteix per 8è any consecutiu com la carrera amb més nota de tall. Ofereix 20 places i s'hi ha preinscrit 80 alumnes. A la UB, 96 persones s'han disputat les també 20 places. 600 estudiants més Segons les dades fetes públiques aquest divendres, aquest juny hi ha hagut 47.559 sol·licituds de preinscripcions, 603 més que l'any passat, cosa que representa un increment de 1'26%, respecte el 2018. 42.041, el 88,4%, tenen plaça assignada, una xifra similar a la de l'any passat. En aquest sentit, Jesús Maria Prujà, cap de l'Oficia d'Accés a la Universitat, ha destacat que s'han ''aprofitat'' més bé les places a les universitats públiques que altres anys. En primera preferència s'han assignat 28.706 alumnes, el 68,28%, prop d'un 1% més que l'any passat. Dels estudiants preinscrits, 42.083 venen de cicles formatius, batxillerat o assimilats, mentre que 3.482 han començat altres estudis, un 4,37% menys que l'any passat, una dada que Prujà ha destacat perquè s'ha anat reduint els darrers anys cap a xifres ''raonables''. També han disminuïts els titulats universitàries que tornen a fer preinscripció, un 8,24%, i només són 1.113. Els estudiants que han superat les proves de majors de 25 i 45 anys, són un 6,4% més, 881. Un dels col·lectius que augmenta la seva presència a les aules universitaris és el poble gitano. Després d'iniciar, el curs passat, la reserva de places, enguany hi ha 25 sol·licitants (16 el 2018) i 13 d'ells s'han pogut assignar gràcies a la reserva de places. Poques noies a les enginyeres Els 42.041 estudiants assignats, el 57,4% són noies i el 42,6% són nois, xifres pràcticament idèntiques a l'any passat. Les estudiants són majoria als estudis de ciències, de ciències de la salut, d'arts i humanitats i sobretot a les ciències socials i jurídiques, on representen el doble que els nois, però en canvi, només són una quarta part dels preinscrits als estudis d'enginyeria i arquitectura. ''Estabilitat i serenor'' Pel secretari general del Consell Interunivesritari de Catalunya , Lluís Baulenas, tant les dades de les notes de les PAU com les d'assignació de places al sistema universitari públic demostren una ''estabilitat'' que aporta ''serenor'' als centres i als estudiants. Per això, ha reivindicat les proves d'accés com un sistema garant de l'equitat a l'hora d'accedir a les places públiques. Baulenas ha valorat també les crítiques de la Fundació Bofill al tipus d'examen que es fa a les PAU i ha agraït els comentaris però ha assegurat que les proves es fan tenint en compte el currículum de batxillerat i que abans de canviar-les, s'ha de produir el canvi al currículum i al model d'avaluació del curs anterior. Per Baulenas, cal tenir en compte que compta més la nota que treu un alumnes a la primera avaluació de Batxillerat que no pas la nota d'una matèria concreta de la fase general de les PAU.
|
Societat
|
Educació
|
AMPLIACIÓ:El Govern prepara plataformes digitals per fer activitats amb tot l'alumnat la setmana que ve. Budó assegura que els docents estan "a plena disposició" del departament d'Ensenyament. El Govern prepara diferents plataformes digitals perquè, a partir de la setmana vinent, es puguin efectuar activitats amb tot l'alumnat. Així ho ha explicat la portaveu del Govern, Meritxell Budó, durant la roda de premsa telemàtica d'aquest dimarts al migdia, posterior al Consell Executiu. La consellera de Presidència ha posat l'exemple dels espais 'moodle' -programa de codi lliure que ja utilitzen diversos centres educatius, sobretot universitats-, o altre material online per garantir que totes les famílies hi tinguin accés. Budó ha assegurat que els docents estan "a plena disposició" del departament d'Ensenyament. El Departament d’Educació oferirà als centres orientacions i activitats adreçades a l’alumnat mentre els centres romanguin tancats a causa del confinament. Així, a través de la Xarxa Telemàtica de Catalunya, Xtec, se suggereixen un seguit d’activitats per tal que puguin contribuir al desenvolupament de l’autonomia personal de l’alumne i siguin també significatives per a l’aprenentatge. Els centres poden oferir aquestes tasques via telemàtica o mòbil. Les orientacions, que hauran de coordinar i regular els equips docents, no seran considerades lectives o avaluables, tot i que en demanin el retorn corresponent, atès que actualment encara hi ha famílies que no disposen de connectivitat. Per això, entendre aquestes activitats com a avaluables implicaria incidir en la no equitat. Es proposen orientacions diverses, com ara la realització d'activitats d'observació i de contrast d'elements propers a la realitat de l'alumne, de cerca d'informació, d'indagació, de lectura, culturals, artístiques o lúdiques, entre altres, així com activitats alternatives a l’aprenentatge a l'aula que no és possible fer pel tancament dels centres. Al mateix temps, però, han de respectar les necessitats de descans dels alumnes, el temps de lleure i la convivència familiar. Es planteja també que l’alumnat aprengui a gestionar el temps propi, s’autoreguli o prengui decisions. Educació posarà, també, a disposició dels centres recomanacions de treball per a tots els alumnes de les diferents etapes educatives. Així, per exemple, a educació infantil es proposarà realitzar un diari, representar una història amb titelles o a través d’escenificació o ajudar en les tasques de la llar. A l’educació primària es proposa escoltar un audiollibre, visitar museus virtuals i fer relats o dibuixos de la visita, o activitats matemàtiques com fer una llista de coses per comprar anotant el preu que té en diferents botigues online, identificar quin és el preu més barat, el més car i la diferència de diners d’estalvi en comprar el més barat. Finalment, a l’educació secundària es faran propostes d’anàlisis sobre el coronavirus transversals i dels diferents àmbits competencials: què són les vacunes, com funcionen, què va ser la grip espanyola, quan es va produir, com es pot veure afectat el PIB per la pandèmia, entre altres qüestions.
|
Política
|
Govern
|
L’antiga pedrera Rat-Penat de Sitges acollirà una llar d’avis privada i equipaments públics. Es reserven 5.000 metres quadrats a restaurants i hotels. Una llar d'avis privada i diversos equipaments públics ocuparan l'antiga pedrera Rat-Penat de Sitges. Aquest dijous la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona del Departament de Territori i Sostenibilitat ha donat la conformitat a la garantia que Promociones Satu Puigverd ha constituït davant l'Ajuntament de Sitges per tirar endavant la construcció d'equipaments públics i privats al sector Vallbona. Aquesta garantia equival al 12% del cost de les obres d'urbanització del sector i era l'únic pas pendent per executar el projecte que preveu construir una residència privada assistida per a gent gran amb un màxim de 80 places, que ocuparà 4.880 metres quadrats de sostre. També s'hi ubicarà un equipament públic de 3.500 metres quadrats amb usos educatius, culturals, administratius i de viver d'activitats creatives. Finalment, es reserven 5.120 mestres quadrats per a restauració, usos hotelers de 120 habitacions com a màxim i comerç, que com a molt ocuparà 800 mestres quadrats. El Pla de millora urbana se centra a desenvolupar l'àmbit de Vallbona, situat al nord-est de Sitges, per sobre del nucli de Les Botigues i del port esportiu Ginesta, molt a prop del límit amb Castelldefels. Abasta 34.700 metres quadrats de superfície, amb un fort desnivell que oscil·la entre els 20 i 30 metres. El sector acollia antigament la pedrera Rat-Penat, que quan es va clausurar, va rebre materials procedents d'obres i excavacions. La part nord del sector té un talús vertical de més de 20 metres, herència de les activitats extractives. El projecte preveu crear plataformes per construir els edificis de manera semi soterrada i amb els seus fonaments recolzats sobre la capa de roca resistent. Les edificacions es concentraran a la part sud de l'àmbit per minimitzar l'impacte paisatgístic i allunyar-les del talús de la pedrera. Es crearà un sistema de dunes al parc i es prohibirà l'accés als vianants a una franja de vuit metres d'ample situada a la part més propera al talús. La proposta també inclou la urbanització d'un carrer al voltant de tot l'àmbit de Vallbona, que tindrà continuïtat amb els vials previstos a les zones veïnes.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Detenen un veí de Manresa per calar foc a un contenidor i amenaçar vianants amb una navalla. Els fets van tenir lloc el passat divendres a la Plaça Infants de la capital del Bages. La Policia Local de Manresa ha detingut un home, de 32 anys i veí de la ciutat, per un delicte de danys i un altre d'amenaces. Els fets van tenir lloc el passat divendres, quan la policia va rebre una trucada informant que un vianant s'havia encarat amb una persona a la qual havien sorprès calant foc a un contenidor d'escombraries i que tots dos estaven forcejant. Els agents es van adreçar al lloc dels fets i van detenir el presumpte piròman. Diversos testimonis van explicar que el detingut estava ficant cartrons encesos dins d'un contenidor de rebuig i que, quan uns vianants el van recriminar aquesta acció, l'home s'havia encarat amb ells ensenyant-los una navalla.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Un comissari del CNP veu les pautes de l'1-O com una "advertència" als mossos perquè "anessin en compte" amb l'actuació. L'ex cap d'informació diu que no es van atendre les peticions de suport i que hi havia un 23% d'absentisme al cos. El cap de la Policia Nacional a Barcelona (TIP 018564), Juan Manuel Quintela, creu que les pautes d'actuació dels Mossos per l'1-O eren una "constant advertència als agents de carrer" perquè "anessin en compte amb el que anaven a fer". Durant la seva declaració com a testimoni a l'Audiència Nacional, l'aleshores cap de la brigada d'Informació del CNP a Catalunya ha dit també que no es van atendre les peticions de suport que els agents van fer el dia del referèndum i que els binomis eren "clarament insuficients". "No es van activar els recursos per donar una resposta adequada", ha dit. El comandament també ha criticat que aquell dia hi hagués un "23% d'absentisme al cos". "És la prova que alguna cosa greu estava passant", ha afirmat. A preguntes del fiscal, Quintela ha assegurat durant la seva declaració com a testimoni que de les seves investigacions es desprèn que totes les conselleries de la Generalitat estaven implicades en el procés independentista. En especial, ha dit, la d'Interior. En aquest sentit, ha citat el document 'EnfoCATs' i ha assegurat que al seu entendre aquesta era l'estructura "d'estat més consolidada". "Per això hem considerat sempre i després hem confirmat, que l'actuació dels Mossos era determinant per al bo o mal fi del full de ruta", ha dit. De fet, ha considerat que la policia catalana havia de fer un requeriment a la Conselleria d'Interior recordant que el referèndum estava suspès, i a la Conselleria d'Educació perquè no cedís els centres educatius per votar. També ha recordat que el delegat del govern espanyol a Catalunya d'aleshores, Enric Millo, va enviar una carta d'advertiment a tots els directors educatius. L'aleshores comissari en cap de la brigada d'Informació del CNP --ara cap del cos a Barcelona-- ha dit també que veien el dispositiu policial, tant els dies previs com l'1-O, inadequat i "ineficaç" i ha assegurat que era "evident" que els binomis no eren "suficients". "Calia un reforç o haver fet les coses d'una altra manera", ha dit. Quintela ha dit també que els vídeos que van recopilar denoten l'actitud de "passivitat" que van tenir els mossos el dia del referèndum. I ha assegurat que, al seu entendre, les pautes d'actuació i en concret el fet d'especificar en diverses ocasions els principis d' "oportunitat, congruència i proporcionalitat" que sempre "s'han d'aplicar", evidencien que eren una "advertència" als agents de carrer perquè "anessin en compte amb el que anaven a fer". Tot i així, en un àudio de les 9 del matí d'aquell dia algú des d'una sala de comandament va dir als agents que les pautes d'actuació "havien canviat". També ha dit que el fet que les pautes es fessin públiques va donar pistes als organitzadors sobre com actuar aquell i els dies previs i que, a més, "d'alguna manera, es van coartar les patrulles per tenir un control ferri sobre elles", sobretot a través de les comunicacions amb els Cecor regionals i central. D'altra banda, ha afirmat que no es van atendre les peticions de suport dels agents. "Cap va ser atesa, ni una sola", ha dit, fins i tot en moments on els agents detectaven l'arribada d'urnes. En canvi, ha criticat que desenes de comunicacions dels agents a peu de carrer fessin referència a la presència de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, uniformats o de paisà, i fins i tot s'identifiquessin agents d'incògnit els dies anteriors i posteriors al referèndum. Sobre l'aixecament de nombroses actes per part de la policia catalana, ha dit que l'ordre del TSJC no era aixecar actes, sinó impedir el referèndum. "Actes, moltes, efectives, no", ha reblat.També ha considerat "insuficient" l'activació de les policies locals. De fet, ha recordat que informes interns de la policia catalana ja preveien tensió aquell dia, tot i que en públic es digués el contrari, però creu que no es van activar els recursos necessaris. Així, ha dit que l'ARRO es va fer servir tard durant aquell dia i es va enviar a centres de votació on s'havien concentrat alguns espanyolistes crítics amb el referèndum. En canvi, quan arribaven els antiavalots espanyols, les ordres de la sala als binomis eren que s'esperessin en un lloc apartat i no interferissin l'actuació. Sobre la Brimo, ha dit també que "no la van utilitzar". "La van apartar", ha insistit, explicant que es va centrar en manifestacions minoritàries de signe contrari al centre de Barcelona i en el partit de Lliga del Barça que, segons ell, s'hauria d'haver avançat al dissabte 30 de setembre. També ha criticat que s'enviés la Brimo a l'aeroport del Prat i no als centres de votació, tot i que la policia catalana sempre ha recordat que seguia l'alerta 4 antiterrorista. "Absentisme" El cap policial ha explicat també que els va sorprendre que l'1-O hi havia un "23% d'absentisme al cos" entre baixes, permisos i vacances. Un fet que no es va produir, ha dit, al CNP i la Guàrdia Civil. "Durant dos mesos no vam tenir ni un dia lliure. Estaven suprimits tots els permisos", ha remarcat. Al seu entendre, això demostra que "alguna cosa greu estava passant". En una conversa per ràdio, un agent va dir que "no li estranyava" la falta d'efectius al carrer, ja que "la meitat dels agents està de festa". D'altra banda, Quintela també ha fet referència a declaracions del director general dels Mossos, Pere Soler, -un dels acusats- abans de l'1-O on afirmava, ha dit, que "els Mossos complirien la llei i permetrien votar". "Va en la línia de la permissivitat que tindria el cos", ha insistit. També ha recordat la carta de comiat de Soler quan va ser destituït per l'aplicació de l'article 155 on deia que els agents havien obeït les ordres dels seus superiors.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:El pont de la Puríssima registra ocupacions superiors al 75% al Pirineu i zones de muntanya. El sector turístic punxa a la Costa Brava, on s'han omplert el 40% de places disponibles, en canvi, a la Costa Daurada s'ha assolit el 80%. El pont de la Puríssima ha registrat ocupacions superiors al 75% al Pirineu de Lleida i Girona. El mateix ha passat a les comarques del Prepirineu, com el Berguedà, on el turisme rural ha rondat el 100%. A les comarques d'Osona i el Moianès molts establiments i hotels també han hagut de penjar el cartell de complet gràcies al reclam del Mercat de Vic i la Fira de l'Avet. A la Costa Daurada també s'ha assolit un 80% d'ocupació, una xifra "acceptable" per la Federació Empresarial de Turisme de Tarragona, ja que només s'han obert la meitat d'hotels. En canvi, el sector turístic ha punxat a la Costa Brava, on amb prou feines s'han omplert el 40% de les places disponibles, malgrat que només han obert la meitat d'hotels. Tampoc han estat positives les xifres a les Terres de l'Ebre, on l'ocupació ha rondat el 20%. El Pirineu de Lleida ha registrat una ocupació del 75% pel pont de la Puríssima, unes dades que segons el director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Juli Alegre, són "bones" perquè superen en cinc punts les previsions. Alegre ha explicat que ha estat un pont de "comportament desigual", ja que s'han produït cancel·lacions a la Val d'Aran per "por" a la manca de neu. Pel que fa a l'ocupació hotelera, s'ha situat per sobre del 70% de mitjana mentre que el turisme rural i les segones residències han assolit pràcticament la plena ocupació en el conjunt de les comarques del Pirineu de Lleida. Pel que fa als forfets venuts, s'han xifrat en 55.000 des de principis d'aquesta setmana. Molts turistes han optat per fer "activitats de natura" com la visita al Parc Nacional d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici, cosa que ha provocat algunes cues als accessos. Una situació similar s'ha produït a les pistes d'esquí i a les comarques interiors de Girona. Els establiments de la Cerdanya, la Garrotxa i el Ripollès han omplert el 80% de places disponibles. Una situació força diferent s'ha viscut a la Costa Brava, que amb prou feines ha arribat al 40% d'ocupació, malgrat que només la meitat de la flota d'hotels oberta. Amb tot, el president de la Federació d'Hostaleria de les Comarques Gironines (FHCG), Antoni Escudero, explica que la Puríssima és un pont on la muntanya és "el destí per excel·lència" i fa un balanç "positiu". "És important que la temporada d'esquí comenci bé perquè els visitants sempre tenen més ganes a l'inici, que no pas quan està acabant", assenyala. En canvi, a la Costa Daurada del sector turístic assegura que s'han complert les previsions, de fet ha assolit el 80% d'ocupació, una xifra similar a la dels últims anys. Des de la Federació Empresarial de Turisme de Tarragona (FEHT) remarquen que són dades provisionals i valoren que són "acceptables", atès que hi ha poques places disponibles per cada sector pel fet que és temporada baixa. A la vegada, subratllen que el bon temps ha propiciat les reserves d'última hora. En canvi, a les cases rurals de les Terres de l'Ebre, l'ocupació turística ha arribat tan sols al 20% durant aquests dies festius. La competència de les estacions d'esquí i la preferència pels viatges a l'estranger són les raons, segons el sector, que no han ajudat a omplir els establiments. Les comarques de muntanya de la Catalunya Central han registrat ocupacions superiors al 90% aquest pont de la Puríssima. Una xifra que fins i tot s'ha superat a les comarques d'Osona i el Moianès, on molts establiments i hotels han hagut de penjar el cartell de complet gràcies al reclam del Mercat de Vic i la Fira de l'Avet. Així ho ha destacat en declaracions a l'ACN el gerent de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria i Turisme del Moianès i d'Osona, Antoni Dinarès, que ha assegurat que "el desembre és el millor mes de l'any" per aquest sector. També ho veu així el president de l'Associació de turisme rural del Berguedà, Jordi Pellicer, que destaca que s'ha rondat el 90% d'ocupació al conjunt de cases rurals. El Gremi d'Hotels de Barcelona preveia que aquest pont l'ocupació se situés al voltant del 60%, una xifra similar a la registrada durant el mateix període de l'any 2016. Aquest percentatge supera amb escreix el 45% que es va registrar durant aquest mateix pont en l'any passat.
|
Economia
|
Turisme
|
El silenci pren el protagonisme en la nova exposició al Centre d'Arts Contemporànies de Vic. La inauguració és aquest divendres a les 7 de la tarda amb la presència d'alguns artistes. 'Silenci/s' és la nova proposta cultural de l'ACVic, Centre d'Arts Contemporànies per encetar l'any. Es tracta d'una exposició que aborda el concepte del silenci des de diferents punts de vista, sota l'òptica de set artistes. El silenci com a buit, a la natura, el silenci individual, com a element vertebrador del pensament, la cultura i l'art o el silenci de la mort són alguns dels conceptes que es poden identificar en l'exposició que aglutina obres d'Albert Bayona, l'osonenc Ferran Blancafort, Jordi Tolosa, Ricard Aymar, Pep Mata, Carme Garolera o Félix Blume i Ignasi Villares. El comissari de l'exposició, l'artista Jordi Tolosa, ha explicat que ha escollit artistes plàstics, però també conceptuals, "hi ha des d'un enginyer que treballa en pel·lícules fins a una pintora amb una obra molt personal i visceral". 'Silenci/s' és una aproximació de diferents artistes al concepte del silenci utilitzant tècniques que van des de la fotografia fins a la instal·lació, on la idea del "silenci com a generador de coses" hi és molt present, ha explicat el comissari Jordi Tolosa. En les obres que conformen l'exposició, el silenci hi adopta diferents formes i també pren interpretacions i formats diversos segons cada artista i la seva disciplina. La mataronina Carme Garolera el capta "des de la passió, d'una manera quasi bé litúrgica, com a absència d'un ésser estimat". L'artista i enginyer de so Félix Blume ho fa amb una peça feta expressament per a l'exposició, "una caiguda silenciosa de petits papers que ompliran l'espai". El lleidatà Albert Bayona, amb un vídeo de Las Saladas, paisatge de Los Monegros, situa el silenci en la natura. De la seva banda, Pep Mata presenta fotografies que són el resultat de llargues caminades a més de 2.000 metres d'altitud: "Un enfrontament de l'individu amb la immensitat de la natura". Ricard Aymar, per mitjà de fotografies en blanc i negre de gran format, fa un retrat de diverses pedres que recorden la forma d'un cor humà: "un cor que no batega, una natura morta". L'osonenc Ferran Blancafort se centra amb "el silenci urbà" basant-se en una geometria abstracta. El manresà Ignasi Villares és l'artífex del text sobre el silenci del desplegable de l'exposició. Segons Jordi Tolosa, l'obra que ell presenta a l'exposició confronta la imatge i la paraula, buscant en aquest pla "un nou significat". Tolosa ha explicat a l'ACN que amb l'exposició proposa "fer una pausa" del món ràpid i trepidant on viu la societat avui dia, "que impedeix i enterboleix". El comissari i artista vol que el públic entri a l'exposició i s'embolcalli del silenci, "molt necessari per a les persones". "Parlar amb sentit requereix d'un silenci previ", ha assenyalat. L'exposició s'estrena a Vic amb dos artistes més dels inicials, Pep Mata i Ferran Blancafort, després d'haver-se estrenat l'any passat a Can Manyé (Alella, Maresme).
|
Cultura
|
Arts
|
Junqueras creu que el Suprem atribueix la violència de l’1-O al Govern només per “sostenir” els delictes que els imputa. El president d’ERC diu, a un article des d’Estremera, avisa que “renunciar al dret a l’autodeterminació és tant com renunciar a la Declaració Universal dels Drets Humans”. El president d’ERC i vicepresident destituït per l’Estat, Oriol Junqueras, ha criticat les intencions del Tribunal Suprem en atribuir, durant la instrucció del cas, la violència de l’1-O al Govern del que ell va formar part. En un article publicat aquest divendres al Diari Ara, Junqueras assegura que el Suprem, “en un ardit impropi d’una justícia democràtica i imparcial” pretén “que aquella violència –la de la policia contra els votants-, l’única que es va veure als carrers de Catalunya, la va protagonitzar el Govern o els ciutadans que van votar”. Segons el líder d’Esquerra, ho fa perquè “és l’única manera de sostenir uns delictes amb penes de presó de 30 anys”. “Atribuir-nos l'exercici de la violència als que sempre, sempre, hem estat als antípodes de tota violència, als que sempre hem actuat guiats per profundes conviccions democràtiques i pacifistes, de rebuig exprés a tota violència, és, a més de fals, pervers i immoral”, afegeix. Per a Junqueras, amb això el tribunal i el jutge Pablo Llarena busquen fer veure que l’1-O “es va exercir violència i pretenen imputar aquesta violència al govern de Catalunya”. “Les democràcies europees no la saben veure, aquesta violència. El que tothom ha vist, en tot cas, són les càrregues policials contra ciutadans pacífics als col·legis electorals. El que tothom va veure, el que va sacsejar l’opinió pública i ens va commocionar, va ser veure un ús de la força frapant contra ciutadans pacífics. Per això milions de persones van decidir fer vaga el 3 d’octubre, en protesta contra l’ús de la força, contra unes imatges que ens van violentar a tots, a tots els demòcrates”, continua explicant Junqueras al seu article. En aquest sentit, assegura també que “Europa, que es mostra freda, distant o clarament contrària a la independència de Catalunya, ha posat en entredit els delictes que s’atribueixen i sosté que no hi ha rebel·lió perquè no hi ha violència”. De fet, per a Junqueras, el que avui està en qüestió a l’Estat espanyol “és l’existència d’una democràcia sana, el que està en qüestió és la separació de poders”, i el cas de la violència de l’1-O n’és la proba. El líder d’ERC aprofita també per defensar que “es va fer un referèndum” i que el que va impulsar el Govern “no és cap delicte. “Votar democràticament, per expressar la nostra opinió, responent a una pregunta clara i concisa és sempre un triomf de la democràcia. I són instruments d’aquesta democràcia el diàleg i l’acord, que són també els camins pels quals hem dit i repetit que volem transitar”, afegeix. I és que Junqueras rebutja la idea que, a instàncies de tot el procés judicial inicial al Suprem, els catalans hagin de deixar de costat la idea de decidir sobre el seu futur polític. “Demanar-nos que renunciem al dret a l’autodeterminació és tant com demanar-nos que renunciem a la Declaració Universal dels Drets Humans, als principis fundacionals de les Nacions Unides. I mai no renunciarem a la democràcia. I menys avui, quan constatem una progressiva degradació dels drets i les llibertats, quan veiem com l’autoritarisme i la injustícia s’obren pas”, conclou.
|
Política
|
Parlament
|
La Generalitat convoca ajudes d'1,5 milions d'euros per la reutilització de residus municipals. L'Agència de Residus de Catalunya destinarà 900.000 euros als ens locals i 600.000 per a entitats sense ànim de lucre i universitats. L'Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha convocat ajudes 1,5 milions d'euros per a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització de residus municipals. Així ho ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Les subvencions serviran per a la prevenció del malbaratament d'aliments, per a la reutilització d'objectes i pel desenvolupament d'activitats de preparació per a la reutilització d'aquests. Del total, 900.00 euros s'adreçaran als ens locals i els 600.000 restants es destinaran a les entitats sense ànim de lucre i les universitats. Així doncs, segons l'ARC aquests ajuts contribuiran en una gestió "més sostenible" i un "estalvi de recursos naturals". Pel que fa a la concessió de l'any 2017, l'ARC va atorgar 1,8 milions d'euros en aquest tipus d'ajuts. Al voltant d'un milió d'euros es van destinar a finançar 57 ens locals per desenvolupar actuacions en l'elaboració de plans locals de prevenció així com també per lluitar contra el malbaratament alimentari i pel foment de la reutilització de projectes. Els 800.000 euros restants es van concedir a 31 entitats sense ànim de lucre i universitats. Un any més, doncs, aquesta assignació es podrà ampliar d'acord amb la normativa aplicable i segons la disponibilitat pressupostària.
|
Societat
|
Medi ambient
|
La xemeneia en desús de la planta de residus de Campdorà anirà a terra a finals d'estiu. El projecte i les obres surten a licitació per 133.046,76 euros i les pagarà l'Agència Catalana de Residus. La xemeneia que està en desús a la planta de residus de Campdorà, a Girona, estarà enderrocada a finals d'estiu. L'Ajuntament de Girona ha licitat tant el projecte com l'execució de les obres per 133.046,76 euros. Aquest enderroc servirà per reduir l'impacte visual de la planta i s'emmarca en el projecte per modernitzar les instal·lacions que, en el seu conjunt, arriba als 27,3 MEUR. Les empreses tenen temps per presentar ofertes fins al 4 d'abril i les obres –que paga l'Agència Catalana de Residus- s'han de fer en quatre mesos. Segons ha explicat el regidor de Sostenibilitat, Carles Ribas, ja s'estan fent obres a l'altra xemeneia (la més alta) per tal d'instal·lar-hi uns inhibidors que mesuraran automàticament les emissions. També s'ha contractat ja l'enginyeria que vetllarà perquè les obres es facin correctament. El Butlletí Oficial de la Província publica l'anunci de licitació del projecte i l'execució de l'enderroc de la xemeneia en desús de la planta de Campdorà. Es tracta de la xemeneia més petita que hi ha al complex i que està actualment en desús. L'enderroc es fa per minimitzar l'impacte visual de la planta de residus i s'emmarca en el projecte conjunt de l'ajuntament i l'Agència Catalana de Residus per modernitzar les instal·lacions. El contracte surt a licitació per 133.046,76 euros i les empreses interessades poden presentar ofertes fins el 4 d'abril. L'obertura dels sobres es farà el 18 d'abril. L'adjudicatària tindrà un mes per redactar el projecte i tres mesos més per a les obres d'enderroc. Segons els terminis establerts, el regidor de Sostenibilitat, Carles Ribas, confia que la xemeneia ja estigui a terra a finals d'estiu. Ribas recorda que ja s'estan executant altres millores per a la modernització de la planta de Campdorà. Concretament, ja es treballa en la instal·lació d'un sistema automàtic per mesurar les emissions a l'altra xemeneia. També s'ha contractat ja l'empresa encarregada de vetllar pel bon funcionament de les obres. L'Agència Catalana de Residus ha donat una subvenció de 6,6 MEUR a l'Ajuntament de Girona per pagar les obres considerades prioritàries, com són els analitzadors, el desmuntatge de l'antiga xemeneia, el fossat, els forns o la caldera, entre d'altres.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Unió de Pagesos insta l'Estat a "rectificar" la "desorbitada i injusta" fiscalitat de la fruita dolça. Estima entre 4.000 i 6.000 euros la càrrega extra per a una explotació que produeix uns 500.000 quilos de préssecs. Unió de Pagesos insta els ministeris d'Agricultura i d'Hisenda a "corregir" l'Ordre HAC/329/2020, de 6 d'abril, per la qual es redueixen per al període impositiu del 2019 els índex de rendiment net aplicables en el mètode d'estimació objectiva de l'IRPF per les activitats agrícoles i ramaderes afectades per diverses circumstàncies excepcionals. En cas de mantenir-se el text actual, l'organització agrària adverteix que en fruita dolça comportarà, per a les explotacions que tributen per mòduls, "una càrrega fiscal injusta i il·legal en l'IRPF", que serà d'entre 4.000 i 6.000 euros més per a una explotació que produeix 500.000 quilos de préssecs i nectarines. Unió de Pagesos ja va denunciar el 9 d'abril que l'adequació que feia Hisenda només suposa una reducció del 18,91% dels mòduls de l'IRPF en fruita dolça, que passa del 0,37 al 0,30 i que, per tant, "no recollia adequadament el fet que la pagesia de la fruita està immersa en una greu crisi de preus des del 2014", i molt especialment, "els productors de préssec i nectarina, ja que de les darreres sis campanyes només han pogut cobrir costos de producció en la del 2016 i la del 2018". A més, segons el sindicat, l'Ordre "obviava que en la campanya del 2019 la caiguda d'ingressos que ha patit el sector va ser del 66% en fruita de pinyol i del 40% en fruita de llavor respecte al càlcul dels mòduls tinguts en compte en la situació anterior a la crisi de preus des del veto rus". A la vegada, "tampoc recollia l'increment de costos laborals del 14,11%, l'augment del cost de la mà d'obra del 13,59% arran de l'increment del Salari Mínim Interprofessional del 2018 al 2019, ni l'increment del cost de la Seguretat Social del 17,34%, i tampoc l'augment del cost de l'energia, de més del 15%", segons assenyalen des de l'organització agrària. Per això, Unió de Pagesos ja va qualificar de "burla al sector de la fruita dolça" l'Ordre que regula fiscalitat de la pagesia que tributa a mòduls en la declaració de l'IRPF del 2019. En aquest sentit, el sindicat va recordar que, tant les fortes calors de l'estiu passat com la crisi de preus dels préssecs i nectarines i de la poma, van provocar preus baixos en origen, així com una minva dels fruits al camp i a les centrals de confecció. Unió de Pagesos exigeix a ambdós ministeris una "ràpida i immediata" actuació per "corregir" aquest tractament injust del sector en l'Ordre HAC/329/2020. El sindicat també considera necessari que s'incrementin fins al 10% les despeses de difícil justificació per la pagesia que tributa en l'estimació directa agrària.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
El Govern nega que s'hagi donat la consigna d'excloure els cossos de seguretat espanyols de la investigació. Turull troba "lamentable" que a alguns mitjans de comunicació "sembla que els sàpiga greu" l'actuació "brillant" dels Mossos. El conseller de la Presidència, Jordi Turull, ha assegurat que el Govern no ha donat cap consigna d'excloure la policia espanyola i la Guàrdia Civil de les investigacions relacionades amb els atemptats. En una entrevista a RNE ha respost així el comunicat dels dos principals sindicats dels cossos policials espanyols que han criticat "l'exclusió dolorosa i l'aïllament" en la gestió dels atemptats. Turull ha assegurat que de del minut zero s'ha compartit tota la informació i ha assegurat que "no s'ha posat politiqueria sinó professionalitat" en la gestió. D'altra banda, ha considerat "lamentable" que sembli que a alguns mitjans de comunicació els sàpiga greu que els Mossos hagin tingut una "actuació brillant". "Una vegada que es pot exhibir al món que amb cinc dies s'ha eliminat una cèl·lula, sembla que sàpiga greu, no entenc que es busqui punta on no hi ha", ha afegit.
|
Política
|
Govern
|
El Consell Interuniversitari no puntuarà cap pregunta de l'examen d'Economia de les PAU que "ningú" hagi sabut respondre. La secretària general, Mercè Jou, dubta "que això passi" i no comparteix les crítiques dels alumnes. La secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Mercè Jou, ha assegurat que no comparteix les crítiques dels alumnes que aquest dimarts van fer l'examen d'Economia de l'empresa de les PAU. Ara bé, ha garantit que, en el moment de la correcció, "si hi ha la casualitat que hi hagi una pregunta o subpregunta que no ha sabut respondre ningú, aquesta s'eliminarà". "Però jo dubto que això passi", ha subratllat. "Crec que s'està generant un debat molt positiu de si realment la gent està aprenent els conceptes pels quals s'examina o està aprenent una manera de respondre exàmens, que és molt diferent", ha afegit. Pel que fa als nous sistemes de vigilància, Jou ha assegurat que el que es vol és "garantir la igualtat d'oportunitats" ja que si no es fa servir cap mecanisme per "evitar que es copiï", s'està "vulnerant el gran principi que és l'accés a la universitat a través de mèrits i capacitats".
|
Societat
|
Universitats
|
AMPLIACIÓ:Sáenz de Santamaría lamenta que ERC "torni" a la consulta i a la DUI i demana a Sánchez "que no faci passos enrere". La precandidata del PP insta el president del govern espanyol a no "donar el discurs" als independentistes. La precandidata a la presidència del PP Soraya Sáenz de Santamaría s'ha mostrat preocupada perquè ERC "hagi tornat de nou a la consulta i a la Declaració Unilateral d'Independència (DUI)". Per això, ha demanat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, "que no faci passos enrere" i que per molt que li hagin "regalat" el govern no "doni" el discurs als independentistes. Sáenz de Santamaría ha recordat que "amb l'esforç de tots" es va aconseguir que la DUI del 27 d'octubre quedés "sense efecte" i que cap dels membres de l'actual Govern hagués format part de l'anterior executiu. L'exvicepresidenta del govern espanyol ha fet aquestes declaracions en un acte amb afiliats del PP a Barcelona després que aquest diumenge les bases d'ERC hagin aprovat el nou full de ruta, que aposta per un referèndum acordat amb l'Estat i no renuncia a la "unilateralitat" per implementar la República. Sáenz de Santamaría s'ha referit a la querella que va presentar contra ella i l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy el president de la Generalitat, Quim Torra, per la negativa dels primers de publicar el decret de nomenament del Govern del 19 de maig. Sáenz de Santamaría ha celebrat "haver-li guanyat" la querella a Torra i li ha recordat "que li portarà la contrària" i "no callarà". "Aquí (a Catalunya) és molt difícil fer política. Els independentistes l'han fet un territori d'imposició i silencis", ha comentat. Tot i que s'ha mostrat animada perquè les darreres enquestes la situen com la precanditata preferida per liderar el PP, Sáenz de Santamaría ha volgut restar importància de les enquestes i ha recordat la seva filosofia: "recuperar el PP i el govern espanyol". L'exvicepresidenta del govern espanyol també ha situat com a prioritat "recuperar" els votants que van perdre. Així, ha conclòs que és la precandidata que té més "facilitats" per guanyar a Pedro Sánchez. Del trasllat dels polítics catalans empresonats a centres penitenciaris del país ha lamentat que Sánchez "hagi posat la política penitenciària al servei dels seus interessos polítics". Així, ha defensat que als líders polítics se'ls ha d'aplicar la legislació penitenciària d'acord amb les regles "igual que a tothom". Una vegada més, des del PP han lamentat que Sánchez "hagi fet aquesta concessió" després d'haver rebut suport dels partits independentistes a la moció de censura que el va portar a la Moncloa. Pel que fa a la seva recepta per Catalunya si fos escollida presidenta del govern espanyol ha marcat que passaria per "enfortir" la convivència perquè a Catalunya "es pateix". "Els ciutadans mereixen viure tranquils", ha exigit. També ha apostat per incrementar la presència de l'estat espanyol i les seves institucions al Principat. Per acabar, també ha fet una defensa en l'aplicació "ferma" de la llei.
|
Política
|
Partits
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.