sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
Detingut un home a Osona amb una arma de foc, projectils i navalles conduint de forma temerària. L'home, amb antecedents, té una ordre en vigor que li prohibeix dur armes. Els Mossos d'Esquadra han detingut un veí de Girona que tenia prohibit dur armes amb una de foc que simula un bolígraf, 17 projectils, diverses navalles, una defensa extensible, un puny americà, una destral i esprais. L'home, de 70 anys, va ser aturat pels Mossos a la C-17, al terme de Malla, conduint de forma temerària. Ha estat detingut per un presumpte delicte de tinença d'armes i trencament de condemna. Els fets van tenir lloc divendres pels volts de les vuit del vespre. Els mossos van rebre l'avís que un vehicle circulava de forma temerària i es va muntar un dispositiu policial per localitzar el vehicle. Se'l va aturar a la zona de Centelles. Quan van identificar al conductor els mossos van esbrinar que tenia una ordre de prohibició per portar armes. A l'interior del vehicle van localitzar les armes, raó per la qual va ser detingut. L'arrestat va passar dissabte a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Vic
|
Societat
|
Policial
|
Catalunya és la tercera comunitat amb més capacitat per treballar en equip entre els estudiants, segons l'informe PISA. L'Estat se situa en 25è lloc a nivell mundial per darrera la Xina en un rànquing liderat per Singapur i Japó. Catalunya és la tercera comunitat de l'Estat amb major capacitat per treballar en equip entre els alumnes de 15 anys, segons la nova entrega de l'informe PISA, corresponent al 2015, només superada per la Comunitat de Madrid i Castella Lleó. Aquesta és la primera vegada que s'analitza aquesta habilitat per elaborar l'informe i Catalunya obté 505 punts, la mateixa puntuació que Navarra, mentre que la Comunitat de Madrid n'obté 519 i Castella-Lleó 517. Per contra, Extremadura, amb 474 punts i Andalusia, amb 483, i el País Basc i les Illes Canàries, amb 484, són les comunitats amb una puntuació més baixa. Això fa que la mitjana espanyola sigui de 496 punts, puntuació que la situa en la 25a posició a nivell mundial entre els països de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), empatat amb la Xina. Per darrera, hi ha Portugal (498 punts) i la República Txeca (499 punts). La classificació per països de l'OCDE està encapçalada per Singapur i Japó, amb 561 i 552 punts, respectivament. Per sexes, la puntuació de les noies en la seva capacitat per resoldre problemes de forma col·lectiva entre els adolescents de 15 anys a Catalunya s'enfila fins als 518 punts, mentre que entre els nois cau fins als 493 punts. A l'Estat, la puntuació és de 508 punts per a les noies i 485 entre els nois. Aquesta és una tendència que també es repeteix a nivell mundial, ja que de mitjana les noies obtenen 29 punts més que els nois. Les majors diferències, superiors als 40 punts, s'observen a Austràlia, Finlàndia, Letònia, Nova Zelanda i Suècia, mentre que on hi ha menys diferència, menys de deu punts, és a Colòmbia, Costa Rica i Perú. En general, aquestes dades contrasten amb les conclusions de l'informe PISA del 2012, on els nois eren millors resolvent problemes que les noies, tot i que a nivell individual.
|
Societat
|
Educació
|
La majoria de la moció de censura convalida els decrets socials de Sánchez a la Diputació Permanent del Congrés. El PNB acaba donant llum verda al decret de lloguers fruit d'una entesa per impulsar transferències pendents. La majoria de la moció de censura (PSOE, Podem, ERC, PDeCAT, PNB i Bildu), juntament al vot de Ciutadans en algunes matèries, han permès convalidar els sis decrets-llei que l'executiu espanyol ha portat aquest dimecres a la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats. Són el decret del lloguer, el d'ampliació del permís de paternitat inclòs al decret d'igualtat de tracte entre homes i dones, el de prevenció de lluita contra la precarietat laboral així com el decret de mesures per al Brexit, el de l'estiba portuària i el del superàvit de les autonomies i entitats locals. Les iniciatives s'havien aprovat en els anomenats 'divendres socials' del govern de Pedro Sánchez. Malgrat les crítiques dels grups que hi han donat suport i la incògnita fins l'últim moment sobre el vot del PNB, l'executiu espanyol ha aconseguit una última victòria al Congrés abans de l'inici de la campanya. Els nacionalistes bascos han donat llum verda al decret de l'habitatge tot i les seves reticències. Ho han fet fruit d'una entesa amb el govern espanyol per impulsar transferències pendents al País Basc. El PSOE i el PP han tancat la porta a la tramitació de les propostes com a projectes de llei, de manera que queden definitivament aprovats amb el format actual. Pel que fa als grups que hi han votat a favor, Podem ha considerat els decrets "insuficients" tot i haver donat suport a totes les mesures. A l'entrada a la Diputació Permanent, ERC i el PDeCAT ja han confirmat que votarien favorablement. El portaveu del PDeCAT, Carles Campuzano, ha afirmat que alguns dels decrets "formen part" dels compromisos polítics assumits per la seva formació. El PNB només havia confirmat el vot a favor dels decrets laborals però ha acabat donant suport a totes les mesures després de mantenir contactes amb l'executiu espanyol al llarg del dia. Malgrat les crítiques en el debat, els sis diputats de Ciutadans també han acabat facilitant l'aprovació (amb el seu vot a favor o amb l'abstenció) a tots els decrets de l'executiu espanyol tret del de lloguers, que s'ha aprovar amb un resultat ajustat, 33 vots a favor (PSOE, Podem, ERC, PDeCAT, PNB, Bildu), 31 en contra (PP i Cs) i una abstenció. En concret, Ciutadans ha donat suport al decret del Brext, al d'igualtat d'oportunitats i al del superàvit de CCAA i Ajuntaments, i s'ha abstingut al de protecció social en la jornada de treball i al dels estibadors. Els populars han estat els únics que han votat en contra de totes les iniciatives. El líder del PP ha criticat el president del govern d'espanyol de tirar endavant el suport de les formacions independentistes i del "proetarra" Arnaldo Otegi. Casado ha insistit que portarà les mesures dels ‘divendres socials’ al Tribunal Constitucional. Decret del lloguer El PNB ha acabat donant el seu 'sí' al decret del lloguer malgrat les seves reticències. Ho ha fet en contrapartida a compromisos del govern espanyol per impulsar un seguit de transferències al País Basc. Entre altres hi ha sobre la taula les transferències de la legislació sobre productes farmacèutics, assegurança escolar, ajudes prèvies a la jubilació de treballadors afectats per expedients de regulació de l’ocupació, i transport ferroviari a línies de rodalies. També sobre transports per carreteres i l’autopista AP-68. "Són temes que el govern socialista havia de dur a terme des de feia temps i voliem aclarir l'ambient i si hi havia disposició o no", ha dit el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, que ha admès que els dos executius portaven temps parlant sobre aquestes qüestions i calia aclarir si hi havia voluntat política o no per part de l'executiu de Sánchez per impulsar-les. La convalidació del decret del lloguer permet que es mantingui definitivament la modificació de la durada mínima dels contractes que va passar de tres a cinc anys. En cas que l'arrendador sigui una persona jurídica, la pròrroga és de 7 anys. A banda, la pròrroga tàcita del contracte un cop hagin passat els períodes de 5 i 7 anys passa d'un a tres anys. D'aquesta manera, es torna a la situació anterior a la reforma del PP del 2013. La nova normativa, entre d'altres mesures, també limita la pujada anual màxima del preu del lloguer durant la durada del contracte a l'increment de l'IPC i també dona més protecció als llogaters en casos de desnonament. El decret va entrar en vigor el 6 de març. Mesures laborals Pel que fa als decrets laborals, la principal modificació que ara es consolida és l'ampliació de cinc a vuit setmanes del permís de paternitat el 2019 que va entrar en vigor dilluns. Les dues primeres setmanes les han de gaudir al mateix temps que la mare mentre que les sis restants es poden repartir durant els primers dotze mesos. El decret d'igualtat en l'àmbit laboral preveu que en tres anys els permisos de paternitat i maternitat s'acabin igualant i siguin tots dos de setze setmanes. Al mateix decret d'igualtat també s'inclou l'obligació per a les empreses de publicar taules salarials dividides per categoria laboral i sexe perquè els treballadors puguin conèixer si hi ha diferències de sou entre homes i dones. La mesura s'ha d'aplicar a les companyies de més de 50 treballadors. A més, les empreses que superin aquest nombre d'empleats també hauran d'elaborar i registrar un pla d'igualtat. Fins ara, només havien de fer-ho les que en tenien més de 250. El segon decret laboral aprovat, de lluita contra la precarietat, obliga a les empreses a registrar l'horari diari que fan els treballadors. Brexit La Diputació Permanent del Congrés també ha donat llum verda al pla de contingència per fer front a un Brexit sense acord. Es tracta d'un decret que preveu mesures sobre Seguretat Social, assistència sanitaria, fronteres, serveis financers o contractació pública, entre altres. El document, que va comptar amb la participació de 17 ministeris, només entrarà en vigor si el Brexit es fa sense un acord entre Londres i Brussel·les. Estiba portuària El decret de l'estiba portuària desenvolupa aspectes de la liberalització del sector iniciada per l'anterior executiu del PP. La norma disposa d'una habilitació legal perquè a través del conveni col·lectiu es pugui acordar la subrogació obligatòria dels treballadors de les empreses que decideixin sortir de les societats d'estiba. Superàvit de CCAA i ens locals La cambra baixa també ha aprovat un decret que permet que els ajuntaments i els governs autonòmics destinin el superàvit pressupostari del 2018 a inversions financerament sostenibles durant el 2019.
|
Política
|
Partits
|
La jutge deixa a punt de judici dos directius d''El Jueves' per insinuar que els policies espanyols consumeixen cocaïna. Considera que els articles van comportar "una ofensa i una falta de respecte als membres de la Policia Nacional sense sustentar-se en cap base fàctica". El Jutjat d'Instrucció número 20 de Barcelona ha deixat a un pas de judici el director de la revista satírica 'El Jueves', Guille Martínez-Vela, i el subdirector i també director de la web, Joan Ferrús, per haver publicat dos articles similars a l'edició de paper i a la web de la revista sobre el consum de cocaïna dels policies espanyols desplaçats a Catalunya pel referèndum de l'1-O. La jutge del cas ha donat per finalitzada la instrucció contra els dos investigats per un delicte d'injúries i ha donat trasllat a les parts perquè presentin els seus escrits d'acusació. La magistrada ha subratllat en l'acta que els textos i les il·lustracions van comportar "una ofensa i una falta de respecte als membres dels Cos de la Policia Nacional sense sustentar-se en cap tipus de base fàctica". El cas ha estat investigat per aquest jutjat arran d'una denúncia de la Unitat d'Investigació Tecnològica de la Direcció General de la Policia espanyola després que el passat 4 d'octubre, tres dies després de l'actuació policial contra els votants del referèndum de l'1-O, la revista va publicar que a Catalunya s'havien acabat les existències de cocaïna per la massiva presència d'agents als ports de Barcelona i Tarragona, així com en hotels. En l'acta, la magistrada detalla que la revista va publicar primer un article a la web sota el títol "La contínua presència d'antidisturbis acaba amb les reserves de cocaïna a Catalunya" referint-se a membres de la policia espanyola, incloent la imatge d'una mà que manipulava una substància en pols de color blanc, i posteriorment, segons afegeix, en l'edició de paper també es va publicar un article amb el mateix títol. Abans de ser citat a declarar al novembre passat, Martínez-Vela, va recordar que la peça humorística publicada el 4 d'octubre formava part de la secció de notícies fictícies de la web. "És una de les tantes notícies fictícies de la secció. Per qüestions que se'ns escapen això ha acabat comportant una denúncia per part de la policia espanyola", va lamentar. Els investigats van assenyalar que l'article s'emmarca en una revista satírica, que fa humor sobre quasi tot, i en una secció de notícies falses, sense cap voluntat d'enganyar, ja que els lectors coneixen la intencionalitat de la publicació.
|
Societat
|
Judicial
|
Detenen un membre de 'La Manada' després de robar unes ulleres en un establiment i envestir dos vigilants amb el cotxe. Els fets s'han produït aquesta tarda en un centre comercial de Sevilla i la Policia Local l'ha interceptat quan intentava fugir dels vigilants, que l'han enxampat robant. La Policia Local de Sevilla ha detingut aquest dimecres a la tarda un dels cinc membres de 'La Manada', Ángel Boza, després de robar unes ulleres de sol en un centre comercial del centre de la capital sevillana i envestir amb el seu cotxe dos vigilants de seguretat privada que l'han enxampat quan cometia el robatori i posteriorment han seguit el lladre fins als aparcaments on tenien el cotxe. Els vigilants han patit lesions però el seu estat no revesteix gravetat. La Policia Local ha interceptat Boza quan fugia circulant al voltant dels Jardins de Murillo, a l'avinguda Menéndez Pelayo, segons ha indicat Emergències Sevilla. El detingut té en vigor una suspensió temporal del permís de conduir per un jutjat penal de Sevilla. En aquests moments el detingut es troba en dependències policials per a la pràctica de les diligències oportunes.
|
Societat
|
Successos
|
El Govern preveu que el finançament del Conselh Generau d'Aran sigui de 29 milions d'euros el 2023. L'executiu espera que el nou model econòmic permeti que el territori disposi dels recursos suficients per tenir autonomia de gestió. El Govern preveu que el finançament del Conselh Generau d'Aran sigui de 29 milions d'euros el 2023. Tal com es desprèn dels acords del Consell Executiu que s'ha reunit aquest dilluns al matí a Vielha (Aran), la Generalitat espera que el nou model de finançament acordat per una durada de cinc anys doni estabilitat a l'executiu aranès, i que permeti que el territori disposi dels recursos suficients per tenir autonomia de gestió. L'import serà concretat a la reunió de la comissió bilateral entre el Govern i el Conselh Generau, que es convocarà en les properes setmanes. Des del 2012 el finançament del Conselh Generau d’Aran s’ha determinat a partir d’uns acords anuals que concreten els imports a transferir. Fins avui, han estat 38 els decrets de traspassos de competències o d’ampliació de les competències traspassades de la Generalitat al Conselh Generau d’Aran. L’any base de determinació del Fons de Finançament Incondicionat (FFI) és el 2018 i té un import de 23.144.436 euros. A partir de l’any 2020 el FFI incorpora una dotació addicional per compensar a l’Aran pel desenvolupament de polítiques pròpies. Aquesta dotació addicional equivalent al 10% del FFI de l’any base es posarà a disposició de l’Aran en un període gradual de 4 anys. Atesa la situació de pròrroga pressupostària a la Generalitat en l’actual exercici 2019, en aquest any l’import del FFI és dels mateixos 23.144.436 euros. En el cas que durant l’exercici s’aprovessin uns pressupostos pel 2019, l’import del FFI anterior s’actualitzaria segons el creixement de la despesa no financera no finalista dels departaments de la Generalitat.
|
Política
|
Govern
|
Els museus de Sitges reobren amb l'esperança de triomfar gràcies a la mobilitat permesa amb Barcelona. Els visitants són analitzats amb una càmera termogràfica al punt d'entrada. Els museus Cau Ferrat i Maricel de Sitges han reobert aquest dimarts després de gairebé tres mesos de tancament forçós per la crisi de la covid-19. Ho han fet amb un tímid degoteig de visitants, però amb expectatives altes pels propers dies. "Espero que ho 'petarem' dissabte i diumenge amb gent que podrà venir de Barcelona", assegura a l'ACN el director en funcions del Consorci de Patrimoni de Sitges, Pere Izquierdo. La Direcció celebra la recent mobilitat permesa amb la capital catalana i l'àrea metropolitana, i augura també un creixement dels visitants de més proximitat. Entre les mesures de seguretat per evitar la covid-19, destaca la instal·lació d'una càmera termogràfica per analitzar la temperatura dels visitants abans d'entrar.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
L'Eurocambra designarà dilluns un ponent per encarregar-se de la petició d'empara de Puigdemont. El Comitè d'Afers Legals estudiarà si la possible investigació de l'AN vulnera la immunitat de l'eurodiputat de JxCat. L'Eurocambra farà el primer pas per tramitar la petició d'empara de l'eurodiputat de JxCat Carles Puigdemont designant un eurodiputat perquè s'encarregui del cas. Després que el diari 'El Mundo' publiqués una suposada investigació de l'Audiència Nacional contra polítics catalans, entre els quals hi hauria l'expresident, Puigdemont va demanar a la cambra que analitzi si s'està vulnerant la seva immunitat com a eurodiputat. El Comitè d'Afers Legals, encarregat d'estudiar la sol·licitud de protecció, preveu triar un ponent per redactar l'informe sobre el cas a la pròxima reunió de coordinadors el dilluns 12 a la tarda. Fonts parlamentàries asseguren que aquest dossier no podrà tirar endavant abans que els suplicatoris contra Puigdemont i els també eurodiputats de JxCat, Toni Comín i Clara Ponsatí, i que estan paralitzats a causa de les restriccions per la pandèmia. El Comitè d'Afers Legals encara està a l'espera que es trobi una solució per celebrar les audiències dels suplicatoris que el Tribunal Suprem va enviar a Brussel·les fa gairebé deu mesos. Mentre tinguin immunitat, la justícia belga i escocesa no pot estudiar les peticions d'extradició d'Espanya.
|
Política
|
Unió Europea
|
Unió de Pagesos reclama que s'investigui la caiguda del preu de la carn de xai i cabrit que percep el ramader. La davallada arriba al 9,1% en lletons i comporta una pèrdua de 5,5 euros per animal tot i coincidir amb una època de major demanda. Unió de Pagesos denuncia una davallada en els preus de la carn de xai i cabrit pagats als ramaders en les darreres setmanes, que se situen entre el 7,4% i el 9,2% en el cas dels xais lletons, i que per al ramader comporta una pèrdua de 5,5 euros per cada animal. Així, segons les cotitzacions de la Llotja de l'Ebre, aquesta setmana el preu de lletó d'11 quilos és de 54,89 euros per animal mentre la setmana del 30 d'octubre va ser de 60,39 euros per animal. En el cas dels xais de 24 quilos, la baixada de preu entre les mateixes dates ha estat d'un 1,4% (84,87 euros per animal aquesta setmana i 86,08, la del 30 d'octubre), tot i que, segons Unió de Pagesos, cal tenir en compte que en aquest cas es parteix de preus "molt baixos" i tal com també passa amb la carn de cabrit. El sindicat reclama a l'Autoritat Catalana de la Competència que investigui si es poden estar produint pràctiques "anticompetitives" en aquest sector, tenint en compte que aquesta situació de preus es dona en "una època de més demanda". Des d'Unió de Pagesos consideren que aquesta davallada de preus no respon a "una raó de mercat", sobretot perquè "en l'època prenadalenca hi ha una demanda molt més elevada d'aquest producte" i, d'altra banda, "coincideix amb una oferta limitada, ja que s'ha exportat una gran quantitat d'animals a altres mercats, tant comunitaris com de països tercers", segons el sindicat. Davant aquesta situació, el sindicat reclama a l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) que investigui si s'estan produint pràctiques "anticompetitives" en aquest sector. A l'abril, Unió de Pagesos ja va advertir d'una reducció important dels preus d'oví i cabrum que no podia explicar-se per raons de mercat, ja que era abans de les festes de Setmana Santa, i també coincidia amb una etapa positiva per a l'exportació. El sindicat adverteix de la situació de crisi del sector després d'haver patit episodis de sequera "que han minvat la disponibilitat de l'aliment per al bestiar", juntament amb els efectes de l'aplicació de la vacuna contra la llengua blava el 2016, fets que "han provocat menor fertilitat i, per tant, pèrdues de producció". Unió de Pagesos també recorda que els preus actuals percebuts pels ramaders són similars als de l'any 2000. El sindicat també reitera la seva petició al Departament d'Agricultura per tal que l'Observatori de Preus inclogui l'estudi del sector oví i cabrum "per donar transparència a la formació de preus". Així mateix, recorda que "l'incompliment" de la normativa d'etiquetatge sobre l'origen de la carn de xai i cabrit "suposa un important greuge" per al sector, ja que la producció catalana, reconeguda com de qualitat superior a la d'altres països, "es troba en inferioritat de condicions si no es pot diferenciar de la resta". Cal tenir present que l'estat espanyol importa cada any unes 3.000 tones de xai, de les quals 400.000 quilos són lletons, de països com ara França, Itàlia o Grècia. Per aquest motiu, l'organització agrària demana a l'Agència Catalana de Consum (ACC) "que faci complir l'obligatorietat d'etiquetar aquesta carn i evitar així el frau davant del consumidor".
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Puigdemont, sobre la suspensió del TC: "Tenim dret a votar, debatre i reunir-nos. Votarem, debatrem i ens reunirem". El president creu que la resolució de l'alt tribunal "confirma" que a l'Estat hi ha un "populisme constitucional" que obvia el que voten els catalans. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reaccionat amb contundència aquest dijous a la suspensió que el Tribunal Constitucional (TC) ha decretat per a la resolució sobre el referèndum aprovada al Parlament durant el debat de política general. En aquest sentit, Puigdemont ha confirmat que la resolució no afecta els plans del Govern ni el full de ruta, que el referèndum es manté i que la convocatòria de la cimera del dia 23 segueix en peu. El president sí ha volgut, però, denunciar que decisions com la del TC "confirmen" que a l'Estat hi ha "un determinat populisme constitucional que consisteix a dir que els catalans no tenen dret a votar, i si voten, no val". Davant això, Puigdemont assegura que el Govern aplica "democràcia". "Els catalans tenim dret a votar, debatre i reunir-nos. Per tant, votarem, debatrem i ens reunirem", ha avisat per deixar clar que el full de ruta es manté malgrat el TC.
|
Política
|
Govern
|
El Govern creu que la decisió de Borrell és “contrària” al dret dels representants electes a expressar-se “lliurement”. Exteriors “lamenta” la retirada de l'estatus diplomàtic al delegat del govern de Flandes a Espanya. El Govern considera que la decisió del Ministre d’Exteriors espanyol Josep Borrell de retirar l'estatus diplomàtic al delegat del govern de Flandes a Espanya “és contrària al principi de respecte al dret dels ciutadans i els seus representants electes a expressar la seva opinió lliurement”. En un comunicat el Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat lamenta que el delegat André Hebbelinck hagi perdut el seu estatus diplomàtic per les crítiques del president del parlament flamenc sobre l'Estat espanyol. A més, el govern de Quim Torra ha aprofitat per manifestar continuaran treballant per “enfortir les relacions amb el govern de Flandes” i també amb el belga.
|
Política
|
Unió Europea
|
El Porta Ferrada celebrarà per primer cop una jornada de música electrònica amb les actuacions de Claptone i Miss Kittin. L'Electronic Sunset es farà el 19 d'agost a l'Espai Port de Sant Feliu de Guíxols, l'últim dia del certamen, i inclourà propostes gastronòmiques i culturals. El Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) incorporarà per primer cop una jornada de música electrònica sota el nom 'Electronic Sunset'. Es tracta d'un festival d'un sol dia ideat conjuntament per Electrona –una plataforma gironina que organitza esdeveniments d'aquest estil musical-, l'Escola EUMES de música avançada i TheProject. Els impulsors volen acostar aquest gènere a nous púbics i ja avisen que no serà "flor d'un dia" sinó que confien poder-ho seguir programant en les pròximes edicions. Serà el 19 d'agost a l'Espai Port, coincidint amb l'últim dia del Porta Ferrada, i comptarà com a caps de cartell a la mítica DJ de Grenoble Miss Kittin i el DJ berlinès Claptone. El programa també inclou propostes gastronòmiques, culturals i educatives. Aquest divendres s'han posat a la venda les 2.200 entrades de l'Electronic Sunset.
|
Cultura
|
Música
|
AMPLIACIÓ:'La mar salada' de Fraternitat de Baix i Tordera s'imposa al concurs de carrers guarnits de la Festa Major de Gràcia. Joan Blanques de Baix de Tot rep el segon premi. El guarniment conjunt entre els carrers Fraternitat de Baix i el carrer Tordera, 'La mar salada', ha imposat la seva llei al concurs de carrers de la Festa Major de Gràcia. El pescador gegant que presideix el carrer Fraternitat de Baix s'ha endut el primer premi del concurs de guarniments de la Festa Major de Gràcia amb 318 punts, mentre que el carrer Tordera n'ha rebut 301, situant-se en tercer lloc. Amb 317, només un per sota de Fraternitat de Baix, s'ha situat el carrer Joan Blanques de Baix de Tot, que s'ha fet un lloc enmig de tots dos. La quarta posició ha estat per la Travessia de Sant Antoni i Progrés copa la cinquena posició. Verdi, el guanyador del concurs l'any passat, ha quedat en setè lloc. El carrer Fraternitat de Baix també ha estat reconegut amb la categoria especial d'entrades, sortides o motiu central. "No ens ho esperàvem, la veritat. Estem més contents que mai", ha confessat la Maria Mandret, membre de la comissió del carrer de Fraternitat de Baix. El seu fons marí ha triomfat en el concurs de carrers guarnits amb el primer premi, però la 'Mar Salada' s'ha imposat encara amb més força gràcies a la tercera posició del carrer de Tordera, que representava una continuació del paisatge subaquàtic de Fraternitat de Baix. De fet, ha estat un projecte conjunt entre tots dos carrers, però que el jurat ha valorat per separat. Mandret ha expressat la seva "sorpresa" pel fet però s'ha mostrat "contentíssima" que la iniciativa –"que no s'havia fet mai"- hagi rebut el primer i el tercer premi. A més, ha mostrat la seva satisfacció per "l'experiència i l'aprenentatge comú". L'entrada, amb un pescador i gegant, i la sortida, amb una cua de sirena, de Fraternitat de Baix, ha rebut també el premi de la categoria especial d'entrades, sortides o motiu central. De la seva banda, el carrer de Joan Blanques de Baix ha tingut la victòria a tocar –s'ha quedat a un sol punt del vencedor- amb la seva aposta per un poble pescador. El decorat, a més, ha merescut el premi de la categoria especial de sostre i laterals pels seus finestrons i blanques parets. Progrés cinquè i Verdi setè El rival a vèncer, Verdi, guanyador de set edicions dels últims onze anys, s'ha hagut de conformar amb la setena plaça. El seu motiu era 'California dreams', que ha deixat el carrer dividit en les platges paradisíaques de la costa oest dels Estats Units amb detalls de taurons i surfistes a una banda, i Hollywood a l'altra, amb un gran Oscar presidint el carrer i cintes de pel·lícula penjant del sostre. Progrés, que havia treballat una posada en escena basada en el món dels pirates amb un espectacular vaixell a l'entrada, s'ha quedat amb la cinquena posició, que no ha acabat d'agradar als seus veïns. Tot i això, la festa després del concurs pels membres de la comissió no ha faltat i la percussió i els saxos han sonat a tot drap pels carrers del districte. La Travessia de Sant Antoni s'ha endut la quarta posició, així com la categoria especial del detall artístic. La Plaça de la Rovira ha estat sisena, Fraternitat de Dalt vuitè –que reapareixia al concurs dos anys després-, Mozart novè i la Plaça de la Vila desena. La menció especial del jurat, decidida per unanimitat i que ha configurat un dels moments més emotius de l'acte, ha estat per la Placeta de Sant Miquel i Lluís Antúnez, que ha participat al concurs després de la pèrdua recent del Ricard, un dels seus membres. La cerimònia s'ha celebrat, una vegada més, a la Plaça de la Vila davant centenars de veïns que no s'han volgut perdre la clàssica cita de les Festes de Gràcia.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
Bassa: “La democràcia i l’estat de dret estan en perill a Catalunya i l’Estat, i cada dia en tenim mostres més clares”. La republicana anima els catalans a aprofita l’1 de Maig per “demostrar que junts es pot tot, que s’és més fort i que es canvien les injustícies en drets” . L’exdiputada d’ERC i consellera de Treball destituïda, Dolors Bassa, ha alertat aquest dilluns que “la democràcia i l’estat de dret estan en perill a Catalunya i l’Estat espanyol, i cada dia en hi ha mostres més clares i contundents”. En un article publicat a Nació Digital amb motiu de l’1 de Maig, Bassa lamenta no poder ser a Catalunya pel Dia del Treball per estar a la presó “per haver complert conjuntament amb els altres membres del Govern el mandat del poble de Catalunya de celebrar un referèndum”. En aquest sentit, la republicana assegura que el seu cas i el d’altres membres de l’executiu empresonats és “només és un dels casos en el qual es demostra la deriva que està agafant l’Estat espanyol”. I és que per a Bassa, els “drets polítics estan en perill”, però també ho estan “els drets civils, els drets socials i també els drets laborals; en definitiva, els drets fonamentals”. “Ho veiem en molts àmbits diferents, ho veiem en diferents parts de l’Estat espanyol. Manifestar-se pot ser delicte de terrorisme, posar-se un nas de pallasso pot ser delicte d’odi, defensar la democràcia pot comportar empresonaments de fins a 30 anys i la llibertat d’expressió només està garantida si defenses les tesis que agraden a determinats sectors de la societat. Però aquesta darrera setmana hem vist, fins i tot, com el dret a vaga també està amenaçat i criminalitzat, intentant generar precedents que limitin un dret fonamental sense el que no hauríem conquerit altres drets”, explica l’exdiputada d’ERC, que conclou amb això que “el retrocés de drets que s’està patint és molt i molt perillós, i s’ha de ser conscient que no hi ha ningú que pugui quedar-ne al marge”. Davant aquest panorama, ha volgut demanar als catalans que “persisteixin, que ara més que mai segueixin les manifestacions i la defensa del treball digne”. En aquest sentit, ha recordat que l’1 de Maig “ha estat i és una jornada de lluita, de reivindicació, de protesta i de fer pinya entre treballadors”. “Demostrem un cop més que juntes ho podem tot, que juntes som molt més fortes, que juntes canviem les injustícies en drets”, ha afegit. I és que per a Bassa, aquest Dia del Treball “representa més que cap altre any la voluntat de construir una societat millor, de defensar tot allò aconseguit durant molts anys i molt d’esforç i la necessitat de seguir treballant per ampliar drets”. “En aquest 1 de maig hi som tots cridats, perquè són els drets de tota la ciutadania els que estan en perill, pensem el que pensem i siguem d’on siguem”, ha escrit també.
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:Un servei municipal d'odontologia atén persones en situació de vulnerabilitat a Barcelona. L'Ajuntament calcula que es realitzaran unes 4.000 visites i 2.000 tractaments anuals. L'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un servei d'odontologia per a persones en situació de vulnerabilitat. La cartera d'aquests serveis, adreçada a persones adultes de moment, inclou patologies no cobertes pel sistema sanitari públic, però que poden minvar de manera substancial la qualitat de vida de les persones i tenen un clar biaix d'accés en funció del poder adquisitiu. Concretament, en primera instància, cobrirà el tractament de càries (obturacions), tractament d'arrels (endodòncies), pròtesis removibles, fèrules de descàrrega, curetatges i higienes dentals complementàries a d'altres tractaments. El consistori ha calculat que els serveis d'odontologia faran unes 4.000 visites i 2.000 tractaments cada any, a banda d'unes 2.300 higienes. Els serveis s'ofereixen a les instal·lacions que acollien l'extinta mútua municipal PAMEM, rebatejades com a Barcelona Serveis de Salut. Aquesta és la primera passa dins d'una estratègia més àmplia, ja que les oficines de l'antic PAMEM també acullen un servei de podologia i es preveu que ofereixin en el futur un servei de medicina esportiva per a persones igualment en situació de vulnerabilitat; un espai per oferir informació i recursos a persones cuidadores, familiars i professionals i un dels quatre centres de serveis socials especialitzats en l'atenció a la dependència que s'estan posant en marxa a la ciutat per millorar el funcionament diari de l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS). Les persones que poden accedir al servei d'odontologia han de complir tres criteris diferents. D'entrada, ser ateses pels Serveis Socials municipals i tenir un pla de treball en actiu. Això inclou les diferents antenes que l'IMSS té desplegades arreu del territori, com per exemple els 40 Centres de Serveis Socials i els serveis i equipaments adreçats a persones sense llar. De fet, són les professionals de Serveis Socials les encarregades de derivar tots els casos perquè siguin valorats. També tenen accés al servei les persones derivades pels professionals d'atenció social dels Centres d'Atenció i Seguiment (CAS) a les drogodependències. El segon requisit és tenir uns ingressos econòmics per sota del llindar del 0,93 de l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Aquesta quantitat equival aquest any a 529,28 euros mensuals i cal afegir 170 euros més per cada membre addicional de la unitat de convivència efectiva. El tercer és presentar una necessitat diagnosticada a la xarxa pública d'atenció primària d'un tractament que no estigui inclòs a la cartera d'aquesta xarxa. Colau insta la Generalitat i l'Estat a "revisar la cartera de serveis del sistema públic" "Està totalment demostrat que les persones amb rendes baixes queden excloses d'un tema de salut que és bàsic", ha afirmat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que s'ha mostrat "molt orgullosa" de començar un camí per "garantir l'accés a la salut dental bàsica de tota la població". "Avui posem una pedra molt important per dir que no ens resignem al que se'ns havia donat per fet, que el dentista queda exclòs del sistema públic de salut", ha reivindicat, en la presentació d'aquest servei. Ha acompanyat l'alcaldessa la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, que ha assenyalat que estudiaran en una segona fase si poden ampliar la cartera de serveis i incloure-hi els infants. En aquest sentit, Colau ha instat la Generalitat i l'Estat a "revisar la cartera de serveis del sistema públic" per incloure-hi l'atenció bàsica dental. "Si l'Ajuntament, que té menys competències i menys pressupost, pot garantir l'accés a un servei de qualitat dental públic a les famílies amb menys recursos, ho hauria de poder fer la Generalitat i 'Estat", ha reblat.
|
Societat
|
Salut
|
Presó provisional per al detingut acusat de donar un cop de puny al cap a un ‘skater’ i deixar-lo en coma. L’agressió es va produir dilluns després d’una discussió entre dos grups al barri de la Guineueta. El titular del jutjat d’instrucció número 30 de Barcelona, en funcions de guàrdia, ha ordenat presó provisional comunicada i sense fiança per al detingut aquest dilluns al vespre acusat de donar un cop de puny al cap a un ‘skater’ i deixar-lo en coma en una pista del barri de la Guineueta de Barcelona, segons han informat fonts judicials. La causa s’enviarà ara al jutjat d’instrucció número 21, que seguirà amb les diligències. El detingut és un home de 42 anys i nacionalitat espanyola i està acusat d’un presumpte delicte d’homicidi en grau de temptativa. Els fets es van produir dilluns a la tarda quan es va produir una discussió entre dos grups que estaven patinant i el detingut va agredir la víctima, que va ingressar a la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital de Sant Pau.
|
Societat
|
Judicial
|
Torra condiciona el suport a Sánchez a parlar d'autodeterminació i a la figura de relator. El president de la Generalitat assegura que no es va a Madrid a bloquejar sinó a "desbloquejar la situació". El president de la Generalitat, Quim Torra, condiciona el suport al president del govern espanyol i candidat del PSOE, Pedro Sánchez, a parlar del dret a l'autodeterminació i a la figura d'un relator. "Si no hi ha això, no podem donar-li suport", ha afegit en una entrevista a 'Ser Catalunya'. En aquest sentit, Torra ha instat Sánchez i la resta de partits espanyols a ser "clars" i posar sobre la taula la seva proposta per a Catalunya, tot recordant que al programa del PSOE no hi apareix. El president de la Generalitat assegura que no es va a Madrid amb la voluntat de bloquejar, sinó tot el contrari, per "desbloquejar la situació".
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:La Policia Local de Platja d'Aro deté un home per maltractar la parella durant el confinament. La víctima s'ha presentat a comissaria demanant ajuda amb diversos hematomes a la cara i el cos. La Policia Local de Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) ha detingut aquest dijous un home per maltractaments en l'àmbit de la llar. La víctima, una jove de 30 anys, s'ha presentat aquest matí a la comissaria de la Policia Local per denunciar el seu company, un home de 34. Tenia hematomes a la cara i a diverses parts del cos i ha assegurat que no era el primer cop que la seva parella la colpejava. Els agents han anat fins al domicili i han detingut l'home. La víctima ha acabat interposant denúncia davant dels Mossos. La dona ha rebut assistència mèdica i l'ha atès la Unitat d'Atenció a la Víctima de la Policia Local, que l'ha traslladada a un altre pis. És el primer cas de violència domèstica al domicili des de l'inici de l'estat d'alarma. Cap a les nou del matí, la jove s'ha presentat a la comissaria de la Policia Local de Platja d'Aro demanant ajuda. Estava molt alterada i tenia hematomes a la cara i en diverses parts del cos. La noia, que té 30 anys, ha explicat que s'havia escapat del pis on convivia amb la seva parella perquè ell l'havia maltractada. Els policies han intentat calmar-la i li han donat mesures de protecció contra la covid-19 (guants i mascareta) perquè, quan ha entrat a comissaria, tan sols duia una petita bossa. La jove ha explicat als agents que el seu company l'agredia i que l'última vegada que l'havia picat va ser dimarts al vespre. Aquell dia, a més, també li havia trencat el mòbil per evitar que pogués comunicar-se. La jove ha explicat que aquest matí ha pogut marxar del domicili i anar corrents fins a comissaria. Després que els donés l'adreça, els agents han anat fins allà i han detingut el seu company per un delicte de maltractaments en l'àmbit de la llar amb lesions L'home, de 34 anys, no té antecedents. Quan la policia l'ha emmanillat, no ha oposat resistència. La Unitat d'Atenció a la Víctima de la Policia Local de Platja d'Aro ha atès la noia i l'ha traslladada fins al CAP perquè els metges l'examinessin. Després, la jove ha interposat denúncia davant dels Mossos d'Esquadra i se l'ha portat fins a un altre pis.
|
Societat
|
Successos
|
Jaume Coll Mariné guanya el Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia. L'autor rebrà els 6.000 euros del guardó per la versió en català de 'Memorial', de la poeta Alice Oswald. El poeta Jaume Coll Mariné (Muntanyola, 1989) ha guanyat el setzè Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia per la seva traducció de l'obra 'Memorial', de l'autora anglesa Alice Oswald. L'escriptor i músic (baixista del grup Obeses) rebrà així els 6.000 euros del guardó, que convoca anualment l'editorial Cafè Central amb el patrocini de la Fundació Banc Sabadell. A més, el llibre es publicarà a la col·lecció Jardins de Samarcanda que coediten Cafè Central i Eumo editorial. L'acte de lliurament del premi ha quedat ajornat almenys fins després de l'estiu degut a l'actual situació de pandèmia de la covid-19. El jurat del setzè Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia, està format per Marta Pera, Corina Oproae, Dolors Udina, Odile Arqué, Joan Sellent, Joaquim Sala-Sanahuja i Víctor Sunyol (que actuava de secretari). Reunits telemàticament el 29 de juliol, van decidir atorgar per unanimitat el Premi al projecte presentat per Jaume Coll i Mariné de la traducció del llibre 'Memorial', de la poeta anglesa Alice Oswald. El guardó es convoca anualment per Cafè Central en record del "poeta, amic i traductor" Jordi Domènech i Soteras (Sabadell, 1942-2003), des de fa setze anys ininterrompudament. Els guanyadors dels darrers anys han estat Núria Busquet, amb 'El Colós', de Sylvia Plath (2019) i Joanna Bielak amb 'Instant', de Wislawa Szymborska (2018). Enguany, i degut a les conseqüències de la pandèmia del covid19, l’acte de lliurament del Premi no s’ha pogut celebrar, com és costum, en aquesta època. Els organitzadors confien que la cerimònia es pugui celebrar amb normalitat després de l'estiu si les circumstàncies són "favorables", amb el llibre del guanyador ja imprès. Jaume Coll Mariné (Muntanyola, 1989) ha publicat els llibres de poemes 'Quanta aigua clara als ulls de la veïna' (Edicions de 1984, 2014) i 'Un arbre molt alt' (Edicions 62, 2018; premi Ausiàs March de Gandia i premi Josep Maria Llompart - Cavall Verd). Forma part del consell de redacció de Reduccions i de La Lectora, i és a més baixista i contrabaixista del grup Obeses. Actualment enllesteix un treball de doctorat sobre Segimon Serrallonga. Pel que fa a l'autora del llibre, Alice Oswald (Reading, 1966), és una poeta anglesa contemporània molt reconeguda. A part de 'Memorial', ha publicat una desena de llibres de poesia, entre els quals, 'Dart' (2002; T. S. Eliot Prize), 'Woods etc.' (2005; Geoffrey Faber Memorial Prize), o, més recentment, 'Falling Awake' (2017; Costa Award for Poetry i Griffin Poetry Prize). Des del 2019 és Professora de Poesia a Oxford.
|
Cultura
|
Lletres
|
La Fundación Oso Pardo creu que la mort de l'os Cachou només s'ha d'analitzar amb els resultats de la necròpsia completa. L'entitat aposta per avaluar el mètode d'aversió química per prevenir atacs de plantígrads a la ramaderia. La Fundación Oso Pardo (FOP) creu que la mort de l'os Cachou no s'aclarirà amb especulacions i afirma que aquesta només s'ha d'analitzar amb els resultats de la necròpsia completa. Per això, l'entitat ha dit en un comunicat que esperarà l'informe de la Universitat Autònoma de Barcelona i les anàlisis toxicològiques, sobre els quals demana que siguin "rigorosos i exhaustius". A més, afirma que l'experimentació i ús de procediments aversius amb productes químics han de produir un efecte negatiu no sever (vòmits, diarrea) en un animal depredador i que cal "avaluar molt bé les substàncies a utilitzar i les seves dosis, per evitar riscos per a l'os i de consum accidental per altres espècies, així com ingestions repetides o sobredosificació". Des de la fundació afirmen que "s'han realitzat algunes experiències fins a la data -d'aversió química-, però són insuficients per obtenir conclusions robustes", de manera que "descartar o no aquesta mesura d'aversió requereix una avaluació experimental adequada". A més, asseguren que l'aplicació de tots aquests procediments de dissuasió amb ossos radiomarcats és una garantia de seguretat per monitoritzar adequadament el seu comportament i respostes a aquestes mesures. De fet, Cachou es va fer "famós" per reiterats atacs a egües, cavalls i poltres i, amb aquest comportament altament depredador, va ser quan es va optar per aquesta mesura aversiva. Des de la Fundación Oso Pardo afirmen que, en funció dels seus resultats i de l'evolució de la situació, si un os no respon a les mesures es podria arribar a produir la seva retirada de la població. Per això, opinen que abans d'arribar a aquesta fase, i per "reduir el nivell de conflicte i afavorir la coexistència dels ossos i les activitats ramaderes", és pertinent avaluar la utilitat de diferents procediments. Finalment, des de l'entitat consideren que vincular la mort de Cachou amb un possible enverinament, causa apuntada per diverses entitats ecologistes com Ipcena, és fer "una hipòtesi sustentada en fotografies que només pot generar confusió".
|
Societat
|
Medi ambient
|
DocsBarcelona estrenarà ‘Amb un somriure, la revolució!’, el documental quebequès sobre l’1 d’octubre. Alexandre Chartrand es fixa en el moviment popular sobiranista, que compara amb la ‘Revolució tranquila’ del Quebec. El festival DocsBarcelona acollirà al maig l’estrena a l’Estat del documental ‘Avec un sourire, la révolution! (Amb un somriure, la revolució), la primera producció internacional sobre l’1 d’octubre i el seu context. El director és el quebequès Alexandre Chartrand, que ja va signar un documental sobre el 9-N (‘Le peuple interdit’), i que ara retrata els fets de setembre i octubre de 2017. Amb la seva càmera va captar la jornada del referèndum i va recollir el testimoni d’activistes de base i protagonistes anònims, així com líders polítics com Carles Puigdemont, Mireia Boya, Sergi López, Jordi Cuixart, Quim Arrufat o Lluís Llach. El documental, inspirat pel títol d’una de les seves cançons, abona la idea de la ‘Revolució dels somriures’ per explicar com es va combatre des del sobiranisme l’oposició de l’Estat a la celebració de l’1-0. Amb el seu documental Chartrand ret homenatge des del títol a “l’increïble moviment pacífic i democràtic” al voltant de l’1-O. “Crec que les nostres imatges capturades revelen la resolució d'aquesta gent que està perseguint les seves aspiracions d'autodeterminació de manera pacífica i democràtica”. Chartrand va viure de prop els esdeveniments de l’1-O, i es mostra sorprès amb la reacció popular d’aquells dies, que compara amb la ‘Révolution tranquille’ del Quebec: “El moviment català de la ‘Revolució dels somriures’ es va enlairar al juliol de 2010, amb la principal característica del bon humor dels catalans reunits al cor de les marees humanes, que podien arribar a més d'un milió de manifestants. I això, sempre amb un somriure!”. L’any 2015 el realitzador quebequès ja va presentar un documental sobre el procés sobiranista català, en aquella ocasió centrat en la consulta del 9-N. La cinta es titulava ‘Le peuple interdit’ (‘El poble prohibit’), i ja mostrava la seva simpatia pel moviment independentista a Catalunya.
|
Cultura
|
Cinema
|
Barcelona i cinc ciutats més de l'Estat reclamen al govern espanyol poder limitar l'augment del preu dels lloguers. Demanen que la modificació de la LAU inclogui altres mesures a banda de l'ampliació de la durada dels contractes i la protecció de les famílies en un procés de desnonament. Representants dels ajuntaments de Barcelona, Madrid, València, Saragossa, Cadis i Còrdova han reclamat aquest dijous al govern espanyol poder regular i limitar l'augment de preu dels lloguers. En una reunió amb la secretària general d'Habitatge, Helena Beunza, els regidors d'Habitatge de les sis ciutats han demanat que el decret llei per facilitar l'accés a l'habitatge inclogui altres mesures a banda de l'ampliació obligatòria de la durada dels contractes de tres a cinc anys, així com la protecció de les famílies vulnerables en un procés de desnonament. Durant la reunió, els ajuntaments han reclamat poder implantar sistemes de control, com delimitar i definir les àrees on el mercat de l'habitatge està tensat. És en aquest context en el qual han demanat poder aplicar limitacions en les pujades del preu del lloguer. Pel que fa als desnonaments, han demanat poder oferir ajudes al pagament del lloguer i garantir un reallotjament adequat a les famílies. També han planejat la necessitat de crear àrees de tanteig i retracte a l'Estat, augmentar el pressupost destinat a polítiques d'habitatge fins a situar-lo en l'1,5% del PIB, vincular els beneficis fiscals de les SOCIMIS a promoure habitatge de lloguer assequible i eliminar les 'Golden Visa'. En els últims anys s'han produït pujades en el preu del lloguer, especialment en els nuclis urbans, de més del 20%, segons ha informat l'Ajuntament de Barcelona a través d'un comunicat. En alguns barris de Barcelona l'augment del preu del nou contracte respecte a l'anterior ha estat de fins al 60%.
|
Economia
|
Habitatge
|
L’Auditori busca 360 cantaires per la 2a edició del concert participatiu Canta amb l’OBC. Les inscripcions pels concerts que se celebraran el 14, 15 i 16 de juny estaran obertes fins l'1 de febrer. L'Auditori busca per la 2a edició dels concerts Canta amb l'OBC 360 veus masculines i femenines que oferiran tres concerts acompanyant l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Les inscripcions per formar part del grup de cantaires pels concerts del 14, 15 i 16 de juny estaran obertes fins l'1 de febrer. L'èxit de la primera edició, celebrada l'abril del 2018, ha establert la continuïtat del projecte, ha informat l'Auditori aquest dimarts en un comunicat. Hi poden participar cantaires a partir dels 15 anys i aquells escollits comptaran amb un període de preparació de tres mesos amb el director Miquel Ortega i la directora de cors Elisenda Carrasco, així com el director d’escena David Pintó. En la primera edició de Canta amb l'OBC es van inscriure més de 2.700 persones. L'Auditori qualifica d'una oportunitat "única" el fet de formar part del món simfònic i d’interpretar a l'escenari de la Sala 1 Pau Casals obres icòniques com 'O Fortuna', de Carl Orff, 'Patria Oppressa' de Macbeth de Giuseppe Verdi, el 'Coro de Románticos' de Doña Francisquita o el 'Cor de la lluna' de Turandot, de Giacomo Puccini, entre altres.
|
Cultura
|
Música
|
Junqueras denuncia que l'Estat "ataqui" a la democràcia i que la "repressió" no tingui "aturador". El president d'ERC reclama "amnistia, autodeterminació i república catalana". El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha criticat aquest dilluns que la "repressió" contra l'independentisme no tingui "aturador". Després que el Tribunal Suprem hagi confirmat la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, Junqueras ha dit que la decisió és un "nou atac judicial del Suprem i l'Estat contra la democràcia i les institucions catalanes". A través d'una piulada a Twitter, Junqueras ha reclamat "amnistia, autodeterminació i república catalana". "Amb tu, president", ha dit a Torra com a mostra de suport.
|
Política
|
Partits
|
S'entrega a comissaria un dels responsables de la macroplantació de marihuana en dues naus de Vulpellac. És un home de 53 anys, veí de Figueres i a qui ja li consten antecedents per delictes relacionats amb la droga. Els Mossos d'Esquadra han detingut un dels responsables de la macroplantació de marihuana localitzada en dues naus del polígon de Vulpellac (Baix Empordà). L'home, de fet, s'ha anat a entregar ell mateix a la comissaria de la Bisbal. Es tracta d'un figuerenc de 53 anys, a qui ja li consten antecedents per delictes relacionats amb la droga. La plantació que la policia va desmantellar la formaven més de 4.400 plantes, que creixien a l'interior de dues naus que tenien la llum punxada. Al lloc, els Mossos d'Esquadra també van trobar-hi fins a 40 quilos de cabdells de marihuana, preparats per distribuir al mercat negre. A més, la policia va comissar centenars d'aparells que formaven part de tota la infraestructura necessària per afavorir el creixement de la droga. Els mossos mantenen la investigació oberta i no descarten més detencions. L'avís que va permetre desmantellar la gran plantació de marihuana es va rebre divendres a la nit. Aquell dia, la policia va rebre l'alerta d'uns veïns de la zona, que sospitaven que dues de les naus del polígon tenien la llum punxada i, del seu interior, constantment s'escoltava el brunzit de motors. Dissabte al matí, els Mossos d'Esquadra i tècnics d'Endesa van anar a lloc. Allà, el personal de la companyia va comprovar com, efectivament, les naus bevien l'electricitat directament de l'estesa del carrer. Arran d'això, i de les sospites que a dins s'hi cultivés marihuana, la policia va entrar a les dues naus. A dins, els mossos hi van descobrir una plantació amb 4.431 plantes de marihuana i fins a vuit sacs precintats. Cadascun d'ells feia 5 quilos i estava ple de cabdells de droga, premsats i triturats. És a dir, 40 quilos de marihuana preparada per distribuir al mercat negre. Centenars d'aparells Per fer créixer la plantació, els responsables havien muntat tota la infraestructura necessària. De fet, havien repartit nombroses làmpades, transformadors i ventiladors arreu de les dues naus. En concret, de l'interior, els Mossos d'Esquadra van endur-se 466 llums, 168 bombetes de recanvi, 230 transformadors, 52 ventiladors i dos aparells d'aire condicionat. A més, la policia també va trobar fins a 126 bidons de 10 litres cadascun plens de fertilitzant. Els agents van estar-se hores per tallar les plantes (en total, sumaven un pes de 480 quilos) i desmantellar tota la plantació. Els Mossos d'Esquadra van obrir una investigació i ara han pogut detenir un dels responsables del cultiu. De fet, s'ha entregat ell mateix a la comissaria de la Bisbal d'Empordà. Es tracta d'un home de 53 anys, veí de Figueres, i a qui ja li consten antecedents per delictes relacionats amb la salut pública. El detingut passarà a disposició judicial en les properes hores.
|
Societat
|
Policial
|
ACTUALIZACIÓ:Els Bombers reben 95 avisos més per incidències relacionades amb la pluja aquesta passada nit. La majoria d'incidències han estat per branques i obstacles a les carreteres i inundacions en baixos i soterranis. Els Bombers de la Generalitat han rebut un total de 95 avisos entre les nou del vespre i dos quarts de nou del matí per incidències relacionades amb la pluja, dels quals 27 han estat a la Regió d'Emergències Metropolitana Nord, 26 a la de Tarragona i 19 a la Regió d'Emergències Metropolitana Sud 23. En total, des de l'inici de l'episodi, s'han produït 277 avisos arran de 616 trucades al telèfon d'emergències 112. La majoria d'incidències han estat per branques i obstacles a les carreteres i carrers i per grans bassals, inundacions de baixos i soterranis i algun vehicle atrapat per l'aigua. La majoria de trucades s'han fet des del Tarragonès 8210), seguit de l'Alt Camp (76), el Barcelonès (57) i el Vallès Occidental (42), entre d'altres, segons dades de Protecció Civil, que manté l'alerta del Pla Inuncat. Per municipis, les trucades fins a dos quarts de nou del matí s'han concentrat a Tarragona (111), Valls (71), Barcelona 842), el Catllar (32) i Salou (32). En aquest sentit, aquest episodi de pluges han deixat 62,1 litres per metre quadrat en mitja hora al Pantà de Siurana, doblant així el llindar d'intensitat de pluja, que és de 20 litres en 30 minuts. Altres quantitats destacades han estat els 40 litres per metre quadrat en 30 minuts a Gandesa, els 38,1 litres a Horta de Sant Joan (Terra Alta), els 34,3 litres a Margalef (Priorat), els 28,3 litres d'Ulldemolins (Priorat) i els 25,9 de les Borges Blanques (Garrigues), entre d'altres. També es va superar el llindar, en menor mesura, a Vinyols i els Arcs, Baldomar, Golmés i Riudoms. A més, al Parc Fluvial del Besòs, s'ha activat el Pla d'Emergències en fase d'inundació parcial, en el seu nivell 4, que determina el tancament de la zona d'ús públic i el tancament de l'equipament. Segons Endesa, els 5.000 clients de l'Alt Penedès, el Vallès Oriental i el Baix Llobregat que no tenien llum ja han recuperat el servei pràcticament. Els municipis amb més abonats afectats han estat Castellbisbal, Castellet i la Gornal i les Franqueses del Vallès. A les deu d'aquest matí, només quedava algunes incidències pendents de resoldre, que com a màxim afectaven mig miler de clients. D'altra banda, segons Protecció Civil, a Corbera de Llobregat hi ha 359 abonats sense servei, a Alella 107 i 203 a Cambrils. Pel que fa la situació viària, el Servei Català de Trànsit ha informat que hi ha dues vies tallades com a conseqüència de les pluges: la TP-203 i la TP-2039 al Catllar (Tarragonès).
|
Societat
|
Meteorologia
|
Mor una dona de 88 anys en l'incendi d'un pis a Terrassa. Els Bombers han pogut evacuar dues persones més de l'habitatge, que han resultat intoxicades per inhalació de fum. Una dona de 88 anys ha mort aquesta matinada en un incendi d'un habitatge a Terrassa (Vallès Occidental), segons han informat els Bombers de la Generalitat. El cos d'emergències ha rebut l'alerta de foc a un àtic del Carrer Transversal a tres quarts de sis de la matinada, i set dotacions del cos s'hi han desplaçat, així com dues unitats del Sistema d'Emergències Mèdiques. Les altres dues persones ocupants de l'habitatge, de 17 i 65 anys, han pogut ser evacuades i han resultat intoxicades per inhalació de fum. D'altra banda, els Bombers també han evacuat les 27 persones que hi havia a al resta de l'edifici com a mesura preventiva. El foc ha afectat totalment una habitació i un passadís de l'habitatge, així com parcialment el menjador, la cuina i una segona habitació, i ha estat sufocat totalment abans de dos quarts de set del matí. De moment, se'n desconeixen les causes.
|
Societat
|
Successos
|
Condemnen un encaputxat que despenjava estelades a Verges per agredir un veí amb una escala quan intentava gravar l'acció. La sentència deixa provat que el va colpejar al cap i a l'esquena i ara haurà de pagar-li 245 euros. El Jutjat de Primera Instància de La Bisbal d'Empordà ha condemnat un home que va agredir un veí de Verges (Baix Empordà) quan intentava gravar-lo retirant llaços grocs i estelades del poble. Els fets es remunten al 31 de juliol del 2018 quan un grup de persones van anar al municipi a retirar símbols independentistes i en favor dels "presos polítics". En adonar-se de la presència d'aquest grup, uns veïns van anar a recriminar-los l'acció i un d'ells va gravar com despenjaven les banderes i llaços amb el mòbil. Aleshores, el condemnat va colpejar el veí per evitar que seguís gravant i posteriorment el va agredir amb l'escala al cap i a l'esquena. Ara, haurà de pagar una multa de 270 euros per un delicte de lesions lleus, i indemnitzar la víctima amb 245 euros. La sentència considera provat que el condemnat, que viu a Banyoles, va donar primer un cop al veí amb la voluntat d'evitar que gravés com despenjava estelades i llaços grocs. De fet, el cop li va provocar una lesió en un dels dits de la mà. Després, exposa la jutgessa, el manifestant va agredir de manera intencionada l'home amb l'escala que feia servir per despenjar els símbols independentistes dels fanals. El text deixa clar que el condemnat tenia "un clar ànim de menyscabar la integritat física" del denunciant. La jutgessa, doncs, no es creu les explicacions que va donar l'acusat que reconeixia que portava l'escala, i que va colpejar la víctima per evitar que el gravés, però assegurava que l'escala va caure de manera accidental, i que no tenia cap intenció de fer-li mal. En canvi, sí que dona per bona la versió del denunciant i d'un testimoni que va corroborar el què va dir la víctima. En aquest sentit, la jutgessa assenyala que els arguments de tots dos són "coherents i constants en el temps". Per arribar a aquesta conclusió la ponent de la sentència es basa en dues consideracions: d'una banda l'informe mèdic que veu "perfectament compatibles amb la mecànica dels fets". D'altra banda, també argumenta que en les imatges que es van aportar al judici es percep com el condemnat llança intencionadament l'escala cap a la víctima quan està a terra recollint el mòbil. "En aquest sentit, no resulta creïble la versió de l'acusat que explica que l'escala va caure de manera accidental a sobre del denunciant", concreta la resolució judicial. Finalment, la jutgessa també assenyala en l'escrit que "no hi va haver cap tipus de provocació" que justifiqués l'agressió per part del condemnat, ja que en el moment que va tirar l'escala contra el veí, ell estava recollint el telèfon del terra que li havia caigut del cop anterior. La resolució, però, absol l'acusat del delicte lleu d'amenaces al qual també s'enfrontava.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:El TJUE sentencia que Polònia, Hongria i la República Txeca tenien "l'obligació" d'acollir refugiats. El tribunal rebutja que arguments com mantenir l'ordre públic i la seguretat interior justifiquin l'incompliment. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat que Polònia, Hongria i la República Txeca van incomplir les seves "obligacions" derivades del dret europeu en negar-se a reubicar sol·licitants de protecció internacional. La sentència del tribunal amb seu a Luxemburg dona la raó a la Comissió i considera que l'argument sobre el manteniment de l'ordre públic i salvaguardar la seguretat interior per justificar la negativa a la reubicació no són vàlids, així com tampoc ho és la suposada "disfunció" del mecanisme de reubicació. El tribunal amb seu a Luxemburg considera que l'argument de Polònia i Hongria sobre el manteniment de l'ordre públic i la salvaguarda de la seguretat interior per negar-se a acollir sol·licitants d'asil no justifiquen l'incompliment de l'obligació de reubicació. Segons el TJUE, l'article del dret europeu referent a la llibertat, la seguretat i la justícia no els dona la facultat "d'establir excepcions a disposicions del dret de la Unió", sinó que els obliga a "demostrar la necessitat de fer ús de l'excepció prevista" per "exercir les seves responsabilitats en aquestes matèries". A més, la sentència apunta que l'argument de "perill per a la seguretat nacional o l'ordre públic" ha de basar-se en "elements coherents, objectius i precisos que permetin sospitar que un sol·licitant en qüestió constitueix un perill actual o potencial". Així, el tribunal rebutja que el concepte de "seguretat nacional" es pugui aplicar en sentit de "prevenció general" i "sense demostrar la relació directa amb un cas individual" per justificar la suspensió o l'incompliment de l'obligació de reubicar sol·licitants d'asil. D'altra banda, el TJUE desestima l'al·legació que Polònia, Hongria i la República Txeca van fer contra el recurs de la Comissió en considerar-lo inadmissible perquè, un cop acabat el període d'aplicació del mecanisme de reubicació, ja no es poden "resoldre els incompliments imputats". Segons el tribunal, malgrat l'expiració del període per efectuar les reubicacions, que va acabar el 2017, l'incompliment segueix tenint "interès material" pel que fa a l'assumpció de "responsabilitats" dels estats membres respecte als altres estats o a la mateixa Unió Europea. El mecanisme de reubicació volia acollir un total de 160.000 refugiats des de Grècia i Itàlia per fer front a la crisi migratòria. Després del vistiplau dels estats al mecanisme, Polònia va comunicar que podia reubicar 100 persones, però no ho va arribar a fer mai. La República Txeca va dir que podia acollir-ne 50, però només va reubicar-ne 12. Hongria no va arribar a comunicar mai quantes persones podia acollir.
|
Política
|
Unió Europea
|
El Govern contempla la convocatòria d'eleccions com un escenari possible si el Suprem inhabilita Torra. Budó insisteix que el Parlament s'haurà de pronunciar en rebre la instrucció executòria del TSJC. El Govern contempla la convocatòria d'eleccions com un dels escenaris possibles, en cas que el Suprem inhabiliti el president de la Generalitat, Quim Torra. Així ho ha admès la portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, durant la roda de premsa d'aquest dimecres al migdia a Palau. La consellera de Presidència ha reiterat que ara mateix encara s'està en l'etapa del recurs de cassació, però que quan el Suprem resoldrà dient al TSJC que procedeixi a l'execució de la sentència. Si és condemnatòria, el TSJC dictarà la instrucció executòria al Parlament, que s'haurà de pronunciar. L'escenari electoral és una "possibilitat" que hi ha damunt la taula, tal com ha apuntat Budó, que també ha apuntat que Torra pot convocar eleccions "en qualsevol moment" mentre en mantingui les competències. Budó ha relatat que si hi ha sentència condemnatòria i el Parlament "en dona compliment", començarà a córrer el termini de 10 dies perquè hi hagi un nou candidat a la presidència de la Generalitat, i el màxim de dos mesos per a una nova investidura. Si no es produeix aquest escenari la llei de Presidència i el reglament del Parlament indiquen que es convoquen eleccions de forma automàtica. D'aquesta manera el Govern ja admet la possibilitat que hi pugui haver eleccions anticipades aquest 2020, en cas que el Suprem condemni Torra.
|
Política
|
Govern
|
L'ATC no recaptarà els impostos fins que el procés estigui "madur" per no passar "el mort" als ciutadans. Lluís Salvadó calcula que una Catalunya independent necessitaria entre 40.000 i 60.000 MEUR anuals per funcionar. El secretari d'hisenda, Lluís Salvadó, ha garantit que la hisenda catalana no recaptarà tots els impostos fins que el procés estigui "madur" i que no es passarà "el mort" als ciutadans. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Salvadó ha defensat que la transició no es farà "d'avui per demà" i ha assenyalat que requerirà d'un procés de negociació amb l'estat espanyol. "Els problemes els han de solucionar els estats, no els hi hem de passar el mort al ciutadà i obligar-lo a decidir si és més patriota català o espanyol", ha refermat. D'altra banda, ha admès que la hisenda catalana haurà de captar 3.000 funcionaris de la hisenda estatal, tal com indica el llibre 'I tot això com es paga? Cent claus per entendre la hisenda catalana' dels periodistes Ferran Casas i Roger Tugas. Salvadó també ha calculat que una Catalunya independent necessitaria entre 40.000 i 60.000 MEUR anuals per funcionar mínimament. Tot i que la hisenda catalana estarà preparada al setembre per ingressar qualsevol tribut, Salvadó ha assegurat que no es començaran a recaptar tots els impostos des del primer dia d'una eventual independència. El secretari d'hisenda ha defensat que necessàriament hi ha d'haver una taula de diàleg amb l'estat espanyol. "Això requereix d'un període de negociació, d'un procés que no serà d'avui per demà i ho farem bé, amb el cap fred i amb temps que requerirà", ha assegurat. En aquest sentit, ha considerat que encara que ara pot semblar difícil establir un diàleg amb l'estat espanyol, les coses es veuran diferent el dia després del referèndum. I ha indicat que hi haurà "incentius" per totes les parts perquè el procés de transició es porti a terme de manera "tranquil·la i pactada". Segons els càlculs de Salvadó, una Catalunya independent necessitaria entre 40.000 i 60.000 MEUR anuals per un funcionament de mínims. I ha apuntat que el 2016 Catalunya va recaptar 74.000 MEUR en impostos, dels quals 14.000 MEUR es van "perdre pel camí". Actualment, Catalunya només recapta 1.200 MEUR i al setembre en recaptarà 3.000 MEUR, però, segons el secretari d'Hisenda, el més important que la maquinaria estarà preparada per recaptar a partir del setembre. "Tindrem una administració tributària capaç d'assumir la transició", ha conclòs. El secretari d'hisenda ha defensat que Catalunya afronta el procés de transició amb una situació "prou solvent" tenint en compte que en els últims anys ha reduït el dèficit. "És el millor que hem fet per preparar el futur", ha considerat Salvadó. 3.000 funcionaris de la hisenda estatal Salvadó ha assegurat que quan Catalunya sigui un estat consolidat, la hisenda catalana necessitarà al voltant de 5.000 funcionaris. Això vol dir que necessita 3.000 persones que actualment estan treballant a la hisenda estatal. En aquest context, Salvadó ha explicat que actualment hi ha 470 treballadors a la hisenda catalana i que es seleccionaran 300 persones més a principis de juliol. Així doncs, es preveu que al setembre s'arribi a uns 800 treballadors. Lluita contra el frau Salvadó ha reivindicat que en els últims dos anys s'ha incrementat entre el 10 i el 15% la recaptació en l'impost de patrimoni gràcies a la pressió dels contribuents que no declaraven, i ho ha emmarcat en les accions que s'estan portant a terme per lluitar contra el frau. En aquest sentit, ha defensat que l'ATC no només ha de ser l'agència tributària del nou estat, sinó que ha de ser diferent a l'actual administració tributària i més eficient en la lluita contra el frau.
|
Política
|
Govern
|
Catalunya atrau el 30% dels estudiants estrangers que venen a estudiar a l'estat espanyol. El 94% dels universitaris s'instal·len a Barcelona i un 40% s'hi està més d'un any. En els darrers quatre anys, el número d'estudiants estrangers que s'han instal·lat a Catalunya s'han incrementat un 45%, i ja són 16.031 persones. Això, tenint en compte que a tot l'estat espanyol hi ha 53.070 estudiants estrangers, suposa un 30%. Segons les dades fetes públiques aquest dijous per la delegació del Govern, el 94% d'aquests estudiants trien Barcelona per estudiar, i la segueixen Tarragona, Girona i Lleida. El 40% dels estudiants de fora de l'espai comunitari van sol·licitar renovar la seva estància un cop acabat el primer any d'estudis. El número total de persones estrangeres amb situació regular a Catalunya va créixer un 4% l'any passat, arribant a 1.172.298. 565.905 persones són comunitaris mentre que 606.393, de règim general. D'aquesta darrera xifra, el 84% són residents de llarga durada, amb més de 5 anys de residència legal a Catalunya, majoritàriament a Barcelona, on viuen 408.673. Un terç dels residents extracomunitaris legals a Catalunya tenen la nacionalitat marroquina i el 10% venen de la Xina, seguits de Paquistan, Bolívia, Equador, Índia, Perú, Senegal, Filipinas i Rússia. Entre els estrangers comunitaris predominen els italians, romanesos, francesos i alemanys. Les dades formen part de la memòria anual de l'Oficina d'Estrangeria de Barcelona, on van tramitar fins a 129.251 sol·licituds de residència. El número de sol·licituds resoltes va créixer un 4% respecte l'any passat, i es van resoldre amb una mitjana de 40 dies, per sota del límit legal establert en 90 dies. 9.173 sol·licituds van ser sol·licituds d'autorització de residència per circumstàncies excepcionals i un 66& es van resoldre favorablement. En el cas de les sol·licituds de reagrupació familiar, un 82% es van resoldre favorablement. La memòria d'Estrangeria també constata l'increment de les gestions realitzades a través d'internet. Les consultes a través del web i el telèfon van créixer un 3% , una tendència similar a la resolució de les consultes no automatitzades i resoltes directament pels funcionaris a través del correu electrònic, que van ser un 12% més que el 2017.
|
Societat
|
Immigració
|
La policia va trobar nombroses mostres d'ADN de l'acusat de violació en les cinc dones de l'Eixample. Els Mossos el van interceptar al carrer quan fugia després de seguir una altra possible víctima. L'acusat de violar cinc dones a l'Eixample entre el 2004 i el 2016 va deixar nombroses mostres d'ADN i empremtes digitals als cossos i les robes de les seves víctimes. Així ho han explicat mossos d'Esquadra i policies espanyols que van recollir mostres biològiques als escenaris dels fets, portals, i a la roba i els cossos de les dones violades. A més, han assegurat que els perfils genètics trobats coincideixen plenament amb el de l'acusat, que s'enfronta a una pena de 90 anys de presó. En la segona sessió del judici a l'Audiència de Barcelona, han declarat una vintena de policies, sobretot Mossos d'Esquadra que van investigar quatre agressions entre finals del 2015 i principis del 2016, i alguns policies espanyols que van investigar una violació del setembre del 2004 a la mateixa zona i amb el mateix 'modus operandi' i que va quedar impune fins que el sospitós va ser arrestat el 2016 i se li va poder extreure una mostra d'ADN per comparar-lo amb restes de semen recollides 12 anys abans. Així, els policies han explicat com van recollir mostres del terra dels portals, els ascensors, un tiquet de paper, un extintor, la roba, la boca o la vagina de les víctimes, i hi van trobar restes de semen, sang o d'empremtes dactilars i del palmell de la mà. Al principi no van trobar cap registre coincident a la base de dades, però quan al març del 2016 el sospitós va ser arrestat i li van poder extreure mostres d'ADN la coincidència va ser plena. A més, les víctimes van reconèixer el seu agressor en les fotografies extretes de càmeres de seguretat de la zona on havien estat violades, i la descripció que van donar d'ell coincidia amb la del sospitós: alt, corpulent, moreno, cabell curt, barba i un pírcing a la cella esquerra. A més, els Mossos van detectar que les càmeres mostraven una lleugera coixesa. Els perfils d'ADN i les empremtes es van poder contrastar i confirmar després que l'acusat fos arrestat a principis de març del 2016. Els Mossos havien muntat un dispositiu especial de recerca amb agents de paisà durant les matinades a la zona de l'Eixample entre les places Universitat i Espanya. Dos agents que patrullaven a peu van veure un home que s'assemblava a la descripció donada, seguia una dona jove, vigilava molt i s'amagava darrere de contenidors i canviant de vorera. Quan la dona va entrar a un portal ell es va esperar al del costat i va córrer per entrar abans que es tanqués la porta. Els agents van mirar dins del portal i el sospitós mirava pel forat de l'escala perquè la dona havia pujat a peu. En sortir del portal, l'home va veure els agents de paisà i va marxar caminant ràpid cap a un cotxe que tenia a la vora. Els agents van avisar uns companys que anaven en cotxe i al cap del dispositiu. Quan el sospitós era a punt de pujar al vehicle, el van aturar, el van escorcollar i el van detenir. Anava vestit amb roba d'operari i li van trobar tisores, tornavisos i fulles de cúter, però l'home es va mostrar tranquil i només va demanar poder fumar. L'home no semblava anar drogat ni begut, però uns anàlisis posteriors, el juliol del 2016, van mostrar que era consumidor habitual de cocaïna, tot i que no era dependent ni el consum afectava les seves capacitats. Un forense ha explicat que l'home, a més, podia simular o exagerar alguns sentiments, falta de memòria i fins i tot el seu nivell intel·lectual. Els diversos pèrits que han declarat han assegurat que almenys dues de les víctimes presentaven símptomes clars d'estrès posttraumàtic, que segurament serà crònic. Aquest dimecres serà el torn de l'acusat. Les víctimes, totes joves, eren atacades quan entraven al seu portal de matinada i l'home les amenaçava amb ganivets o tornavisos. L'acusat va ser condemnat el febrer del 2014 a 8 mesos de presó per un delicte d'abusos sexuals a Jaén, però la pena va ser suspesa dos anys. La fiscalia demana fins a 90 anys de presó per a l'individu. Segons la fiscalia, molts anys abans de ser arrestat, una matinada de setembre del 2004, va abordar una noia a l'entrada d'un portal, li va passar el braç pel coll i la va empènyer cap a dins de l'ascensor. Li va tapar la boca perquè no cridés i la va amenaçar de mort. Li va exigir q es despullés i la noia va dir que tenia la regla. L'home la va amenaçar de penetrar-la analment i davant els laments de la víctima li va dir que li fes una fel·lació. Quan la noia va començar a cridar, l'agressor va posar una navalla al coll de la víctima i va obligar-la a fer-li una fel·lació. Quan va acabar va dir-li "aquí et quedes, puta" i va marxar. El 12 d'octubre del 2015 va actuar d'una manera similar abordant-la a l'entrada del portal, li va posar una navalla al coll i la va empènyer cap a un racó no visible i li va dir: "Si et portes bé, no et passarà res". L'home la va obligar a fer-li una fel·lació i abans de marxar va robar-li poc més de 20 euros. Pocs dies després, el 17 d'octubre, va abordar una dona amb el mateix sistema però amb un tornavís en comptes d'una navalla. Va obligar-la a fer-li una fel·lació i quan va acabar li va preguntar si volia mantenir un coit. La noia s'hi va negar perquè deia que tenia la regla i aleshores la va obligar a donar-li 70 euros que portava a sobre. El 21 de gener del 2016 va abordar una altra dona, obligant-la a agenollar-se davant seu i la va amenaçar amb clavar-li un ganivet de 15 centímetres: "Calla o te'l clavo". A continuació va agafar la motxilla de la víctima, la va buidar i li va exigir els diners. La noia va dir que només portava 50 cèntims i es va posar a plorar. L'home va obligar-la a fer-li una fel·lació i va fugir. L'última víctima coneguda va ser el 31 de gener del 2016. Amb un mètode similar als anteriors, li va ensenyar un tornavís i li va exigir diners. La víctima s'hi va negar i l'agressor li va dir que no l'obligués a fer-li mal. Com que va trobar deu euros dins la bossa de mà de la noia, va dir que li havia mentit i va afegir: "Ja saps el que faràs ara". Va tirar els diners a terra, la va arraconar, la va obligar a agenollar-se i la va obligar a fer-li una fel·lació. Acte seguir va ordenar-li que es donés la volta contra la paret, li va pujar el vestit i la va penetrar vaginalment, sense fer cas dels precs de la dona. Francisco Javier C.M., de 40 anys, nacionalitat espanyola i veí de Molins de Rei (Baix Llobregat), va ser arrestat el març del 2016 com a presumpte autor de set agressions sexuals comeses a Barcelona entre els mesos de setembre i març. Segons els Mossos, en tres dels casos els assalts es van quedar en temptatives ja que les víctimes van aconseguir fugir, però en els quatre restants l'agressió es va consumar. En el marc de la investigació, els Mossos estaven seguint l'home i el van detenir després que intentés la setena agressió. La noia, en adonar-se de l'actitud i les intencions de l'agressor, va fugir ràpidament per les escales fins al seu domicili i va aconseguir frustrar l'atac. Per tots aquests actes, la fiscalia l'acusa de cinc agressions sexuals i quatre robatoris amb intimidació, un d'ells intentat. En quatre de les agressions sexuals s'aprecia l'agreujant de reincidència. Per això, demana un total de 90 anys de presó, 75 per les violacions i 15 pels robatoris. També demana una indemnització de 12.000 euros per a tres de les víctimes pels danys morals i de 20.000 euros a dues pels danys morals i les seqüeles psicològiques. El ministeri públic també sol·licita la prohibició d'aproximació a les víctimes dos anys després de sortir de presó i 30 anys de llibertat vigilada. També demana que els beneficis penitenciaris, els permisos de sortida, la classificació en tercer grau i la llibertat condicional es calculin sobre el total de la pena i no sobre cada delicte.
|
Societat
|
Judicial
|
La pluja pot deixar 200 litres per metre quadrat fins dijous en punts del Montsià, el Baix Ebre i la Terra Alta. Protecció Civil demana molta prudència davant l'acumulació prevista durant els propers dies. El Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un avís per acumulació de pluja a les Terres de l'Ebre. En concret, l'episodi afecta les comarques del Montsià, el Baix Ebre i la Terra Alta on és possible que s'acumulin 200 litres per metre quadrat des d'aquest dimarts i fins la matinada de dijous. A més, es pot superar el llindar d'acumulació de pluja -de 100 litres per metre quadrat en només 24 hores- en aquestes comarques. Protecció Civil manté el pla Inuncat en fase de prealerta. D'altra banda, el Meteocat també ha emès un avís per mala mar entre dimarts i dijous, amb onades que podran superar els dos metres i mig d'altura, i mar de fons de llevant.
|
Societat
|
Meteorologia
|
Maragall diu que l'important és iniciar el diàleg amb Catalunya i no qui ocupa els càrrecs al Congrés i Senat. L'alcaldable d'ERC a Barcelona insta Sánchez a iniciar les converses sobre el referèndum i la llibertat dels presos. El candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, ha assegurat aquest divendres que l'important per Catalunya és iniciar el diàleg i no qui ocupa els càrrecs del Congrés i el Senat. Després que s'hagi fet pública la intenció del PSOE de situar l'actual ministra de Política Territorial en funcions, Meritxell Batet, a la presidència del Congrés i el socialista Manuel Cruz a la presidència del Senat, Maragall ha dit que els càrrecs "no afegeixen res" a l'inici d'un "autèntic" diàleg. Per això, ha considerat que és "urgent" dialogar sobre la democràcia, el referèndum, el retorn dels "exiliats" i la llibertat dels presos. "Aquesta és la qüestió parlar d'això, a partir d'aquí podrem establir diàleg en altres qüestions", ha sentenciat.
|
Política
|
Política municipal
|
El jutge investiga quatre policies més per l'actuació a l'Escola Mediterrània de Barcelona l'1-O. Asens acusa Millo, Zodio, Nieto i Pérez de los Cobos de dir "mentides sobre la violència dels manifestants" en les declaracions a Suprem. El jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona ha acordat investigar quatre agents més de la Policia Nacional per la seva actuació l'1-O a l'Escola Mediterrània de la capital catalana. El magistrat ho ha acordat en resposta a un escrit presentat per l'Ajuntament de Barcelona, que exerceix d'acusació popular, i els ha citat a declarar el pròxim 22 de març. Segons ha explicat el tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona a través de Twitter, "a la investigació queda palès" que l'operatiu policial en aquesta escola "no va respondre als principis de necessitat, oportunitat i excepcionalitat". També ha acusat Enric Millo, Juan Ignacio Zoido, José Antoni Nieto i Diego Pérez de los Cobos de dir "mentides sobre la violència dels manifestants" en les seves declaracions al Suprem. Asens ha comptabilitzat en 41 agents investigats per actuacions a Barcelona durant la jornada del referèndum. En un escrit presentat el 17 de gener, l'Ajuntament demanava que se cités a declarar com a investigats quatre agents, que van ser "identificats amb claredat" per un denunciant representat pel consistori perquè va apuntar en una papereta de votació que tenia a la mà els números d'identificació dels policies. També remarquen que el denunciant "va descriure la seva agressió concreta i la seva posició en el moment dels fets". El jutge ha acceptat investigar-los en una providència amb data del 13 de març. El magistrat dona l'opció als investigats de declarar per videoconferència. En un escrit presentat el 17 de gener, l'Ajuntament demanava que se cités a declarar com a investigats quatre agents, i el jutge ho ha acceptat en una providència amb data del 13 de març. El magistrat dona l'opció als investigats de declarar per videoconferència. Segons Asens, en les seves declaracions davant del Tribunal Suprem, l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, l'exsecretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos van dir "mentides sobre la violència dels manifestants" que "es desfan com un tarró de sucre en mans dels jutjats de Barcelona". Així, ha remarcat que "les imatges proven la seva actitud escrupolosament pacífica" i que "no hi ha cap situació de resistència agressiva". En el cas de l'Escola Mediterrània, ha remarcat que els agents "van deixar 30 ferits" i "van intervenir sense avís previ, en contra del que va dir Zoido al Suprem". El tercer tinent d'alcalde de Barcelona també ha denunciat "obstrucció" per part de la fiscalia i la Secretaria d'Estat d'Interior en la investigació dels fets. "Ens ha obligat a nosaltres identificar i portar davant de la justícia als autèntics violents de l'1-O", ha afegit. Asens ha afegit que la investigació al jutjat de Barcelona i les declaracions dels comandaments policials al Suprem "posen en evidència que es van donar ordres de no detenir i no tancar col·legis", i que aquesta actuació "incompleix l'ordre judicial del TSJC" del 27 de setembre del 2017. Per Asens, "es confirma que l'objectiu era castigar i atemorir als votants més que complir l'ordre judicial", i que "la contundència policial va alterar la normal convivència ciutadana, en contra del que exigia el TSJC". En aquest sentit, ha assegurat que seguiran "fins depurar responsabilitats dels màxims responsables de l'operatiu".
|
Política
|
Política municipal
|
C's demana explicacions a Puigdemont, Junqueras i tres consellers per les declaracions de Vidal. Arrimadas: "Si algú es pensa que amb la dimissió del senador d'ERC això s'oblidarà, s'està equivocant". La líder de Ciutadans al Parlament, Inés Arrimadas, ha avançat que aquest mateix divendres el seu grup parlamentari reclamarà la compareixença a la cambra catalana del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i els consellers de Governació, Meritxell Borràs, d'Interior, Jordi Jané, i de Justícia, Carles Mundó, per les declaracions de l'exjutge i fins ara senador d'ERC, Santi Vidal, que l'han fet plegar. A més, Arrimadas assegura que el Govern "ha d'assumir responsabilitats" i no descarta exigir dimissions en funció del que expliquin al Parlament. "Si algú es pensa que amb la dimissió del senador d'ERC això s'oblidarà, s'està equivocant amb C's", ha dit, refermant el compromís del seu partit d'investigar les "molt greus afirmacions" de Vidal.
|
Política
|
Partits
|
Sabrià aposta per un Govern “de resistència que ajudi a anar cap a la República”. El president del grup d’ERC demana “seguir ampliant la majoria social” de l’independentisme fins a fer-la “incontestable” . El president del grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Sergi Sabrià, ha apostat en la seva intervenció al ple d’investidura del candidat a president de la Generalitat, Quim Torra, per formar immediatament un Govern “que recuperi les institucions, acabant amb el 155” i mantenint “el rumb” de la república catalana. “Cal un Govern de resistència, que ens ajudi a anar cap a la República. Necessitem un Govern fort. Necessitem resistir, defensar els ciutadans malgrat que l’autogovern i la Generalitat estiguin intervingudes; necessitem tots els espais”, ha dit, tot reclamant també “fer molt gran” la proposta del president del Parlament, Roger Torrent, de crear “un gran front antidepressiu”. Al seu discurs, el republicà també ha destacat la necessitat “d’ampliar la base” independentista per poder assolir una República “de manera plena”. Així, ha apostat per la “mobilització permanent, cívica i pacífica” i per utilitzar el front institucional també per a “seguir ampliant la majoria social”. “Volem una majoria sòlida i incontestable a favor de la República, ampliant-la a col·lectius de sensibilitat progressista. Som un sol poble. L’independentisme ha arribat on mai, i seguirem així, eixamplant, teixint, obrint. Volem ser més”, ha dit Sabrià. I és que per al republicà, “la independència i la república catalana és ja avui un fet, no hi ha marca enrere”. “L’únic que està en discussió és quan serà efectiva”, ha sentenciat, tot apuntant que ampliar aquesta base independentista és la clau per assolir aquesta república catalana “plena”. “Per ser més forts ens caldran les institucions i també ens caldrà ser més. Ser tants que no hi hagi alternativa, desbordant-los més vegades, com l’1-O”, ha conclòs. Sabrià també ha volgut lloar les crides al diàleg del discurs de Torra, i ha reiterat que els independentistes han d’estar “sempre oberts al diàleg; amb Espanya, amb Europa i amb el món”. “L’Estat només negociarà si s’hi veu obligat. Només per la pressió de la gent, i les institucions europees i internacionals. Ara sabem que trigarem més que el que teníem previst, però sabem que no hi ha altre escenari”, ha afegit. En aquest sentit, el republicà ha criticat també l’Estat per la seva actitud en encarar el procés sobiranista i l’1-O. “Peguen, amenacen, empresonen, multen, insulten. Han començat per l’independentisme perquè és l’única i veritable oposició, però tothom que discrepi es troba avui en perill”, ha dit, tot afegint que Espanya ha demostrat que “no li molesten les candidatures de Carles Puigdemont, Jordi Sánchez, Jordi Turull o Quim Torra, sinó que hagin guanyat”. “No són els noms, el que els molesta, és la democràcia”, ha etzibat. I és en aquesta actitud que atribueix a l’Estat que Sabrià creu que s’ha de trobar a part dels futurs partidaris de la República. “La defensa de drets i llibertats fonamentals i de la democràcia, la lluita contra el regim del 78, ha de ser un punt de trobada per una majoria amplíssima de diputats, més dels que avui votaran Torra. Dins i fora del Parlament. La democràcia i la llibertat a l’Estat estan en perill, i en el repte de tombar una monarquia caduca no ens podem trobar sols. Els que vam defensar l’1-O, hem de seguir junts. Els esperem al nostre costat en una lluita per la democràcia i els valors republicans”, ha dit en una clara apel·lació a la proximitat dels comuns. En el seu discurs, Sabrià també ha carregat contra els partidaris de l’aplicació del 155 i els que s’oposen al Govern dels sobiranistes. “Avui la democràcia s’imposa de nou. Votarem un candidat independentista i farem efectiva la victòria del 21-D, descomunal, i el Parlament exercirà de nou la seva sobirania. Si no son capaços de guanyar-nos a les urnes, treballin i convencin més, però deixin els tribunals en pau”, ha dit dirigint-se directament als constitucionalistes, tot afegint que la investidura ha de servir també per “exigir a l’Estat que accepti les derrotes”. “Ja sabem que són més de vèncer que no de convèncer, de cridar, però sabem que així ho han perdut tot i han perdut Catalunya”, ha etzibat. En relació al candidat a la investidura, ha volgut agrair-li que hagi acceptat ser el presidenciable en un moment “com aquest”. “Avui fem un acte de dignitat, de valor, de coratge, i especialment el fas tu, Quim”, ha sentenciat, tot afegint que Torra assumeix “la responsabilitat de liderar un Govern republicà fort, de la gent i per a la gent, que seguirà el projecte de futur, que mira cap a la República per construir un país més just, lliure i net”. És per això que ha posat “tot el capital polític, organitzatiu i personal” d’ERC al servei “del projecte compartit”. “Serem el soci més fidel del poble de Catalunya”, ha conclòs, tot recordant constantment al llarg del seu discurs “els presos polítics, els exiliats i els que haurien de ser aquí avui”. “No pararem fins que torneu tots i totes a casa”, ha dit.
|
Política
|
Parlament
|
Artadi no tem que el Mobile marxi de Barcelona: "Tot i haver-ho valorat, han decidit quedar-se". El Govern es reuneix amb Hoffman després d'haver reconegut que l'any passat el congrés es va plantejar deixar la capital catalana. La consellera de Presidència, Elsa Artadi, ha assegurat aquest dimecres que no tem "en absolut" que el Mobile World Congress (MWC) marxi de Barcelona: "Tot i haver-ho valorat, han decidit quedar-se", ha afirmat en una atenció als mitjans. La també portaveu del Govern ha fet aquestes declaracions després de reunir-se amb el conseller delegat i la directora general de GSMA, John Hoffman i Therese Jamaa. Precisament, Hoffman ha admès aquest matí que l'any passat el MWC es va plantejar marxar de Barcelona i fins i tot tenia dues seus alternatives emparaulades per celebrar l'esdeveniment. Per Artadi, aquestes gestions formen "part de la normalitat" d'un negoci. Davant dels membres del Govern, GSMA ha tornat a confirmar la voluntat d'establir "un projecte de futur a llarg termini a Catalunya", ha explicat. El compromís actual per celebrar el congrés de telefonia mòbil a Barcelona finalitza el 2023. També han participat el president de la Generalitat, Quim Torra; el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, i la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón. A la sortida, Artadi ha explicat que el Govern encara amb optimisme la catorzena edició del Mobile, que se celebrarà a Barcelona del 25 al 28 de febrer. La portaveu ha valorat especialment l'accent "especial" que la programació ha posat en lluitar contra les dificultats d'accés de les dones al món de la tecnologia.
|
Economia
|
Noves tecnologies
|
Faran visitable la Torre de les Hores de Peratallada. Els treballs, que van començar al setembre, es faran en dues fases i continuaran l'any que ve. L'Ajuntament de Forallac (Baix Empordà) i la Diputació de Girona estan executant els treballs per fer visitable la Torre de les Hores de Peratallada, que data d'entre els segles XII i XV. Es tracta d'una de les més ben conservades del conjunt medieval. La intervenció arquitectònica, que va començar el mes de setembre, dona continuïtat a les obres de consolidació que es van fer a finals de 2017 i permetrà recuperar l'estructura, que estava malmesa. L'actuació, pressupostada en 30.000 euros, es farà en dues fases. La primera acabarà a finals d'aquest mes i la segona continuarà l'any que ve. La intervenció actual dotarà la torre d'una nova escala metàl·lica interior, que permetrà observar l' estructura constructiva i pujar fins al campanar. També està previst reproduir el terra del pis central, aprofitant els forats existents a les parets originals, on s’encabiran de nou bigues de fusta. A la part superior es retirarà l’actual coberta de l'edifici i se'n posarà una de plana per poder habilitar-hi un mirador al conjunt del nucli antic. L'ull de l'escala es protegirà i hi baixaran les peces que fan funcionar la maquinària del rellotge, una peça mecànica del segle XIX, que s'està reparant i ajustant perquè marqui les hores exactes. El rellotge quedarà visible a la planta superior. El projecte l'ha elaborat el servei de monuments de la Diputació, que en aquesta primera fase hi aporta 24.200 euros. L'Ajuntament de Forallac hi invertirà la resta.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
AMPLIACIÓ:Els professionals sanitaris gironins protesten per reclamar "una mirada d'empatia" al Departament de Salut. El moviment va en paral·lel dels sindicats i no descarten tornar a sortir al carrer. Una cinquantena de professionals sanitaris de Girona s'han manifestat aquest dijous al migdia davant de la seu del Govern per reclamar al Departament de Salut "una mirada d'empatia" al col·lectiu. La portaveu del conjunt de treballadors, Anna Julià, ha destacat que no fan "cap petició en concret", senzillament que el Departament "no apliqui plans de fàbrica a l'atenció de persones". Infermeres, zeladors i altres treballadors del sector s'han mostrat decebuts amb el Govern, tot i que aquesta decepció va començar amb les retallades de la crisi econòmica. La protesta ha sorgit d'un conjunt de treballadors, principalment d'atenció primària, al marge d'organitzacions i sindicats. Ara, no descarten tornar a mobilitzar-se si Salut no reacciona. El personal sanitari de les comarques gironines manté les mobilitzacions per defensar el sistema públic de salut. Aquest dijous al migdia, una cinquantena de treballadors, sobretot de l'atenció primària, s'han concentrat davant de la Delegació del Govern a Girona. La mobilització ha sorgit "de forma espontània", ha explicat una de les portaveus del col·lectiu, Anna Julià. Julià ha detallat que un grup de treballadors s'han "reunit per fer pinya" i treballar per "resoldre una situació que fa anys" que arrosseguen. Concretament, els treballadors han afirmat que les retallades de l'anterior crisi econòmica són el detonant. De fet, Julià ha recordat que al llarg dels anys de retallades ja s'havien manifestat en contra, però sovint les mobilitzacions quedaven "tapades per soroll". Ara, aquest soroll s'ha acabat per deixar pas a la pandèmia i ha obligat a tot el col·lectiu sanitari a treballar per resoldre la situació. "Hi hem estat, hem treballat i no hem callat", ha afegit Julià. Per això, després de la crisi sanitària han optat per sortir al carrer. La portaveu dels treballadors ha afirmat que no demanen "res en concret" al Departament de Salut, sinó que reclamen "una mirada d'empatia" vers el col·lectiu. En aquest sentit, el conjunt de treballadors que s'han mobilitzat han demanat al Govern que "no apliqui plans de fàbrica a l'atenció de persones". En aquest sentit, Julià ha defensat que "no es poden mesurar els minuts d'atenció a les persones, perquè cada cas és diferent". Per això demana al Govern que tingui "una altra mirada" amb el col·lectiu. "No som números, som persones", ha afegit Julià qui també ha recordat a Salut que son "treballadors cuidant les famílies dels altres". Per això han reiterat que els treballadors sanitaris es mereixen "un model defensat" durant la pandèmia que es basa en la salut pública. Per altra banda, Anna Julià també ha lamentat que Salut hagi confiat en l'externalització del seguiment de casos de coronavirus. "El contracte de Ferrovial ens ha fet molt de mal", ha afirmat. Els treballadors consideren del tot injust que aquest contracte arribi després de la pandèmia que ha patit Catalunya i que han afrontat des de primera línia els sanitaris. La protesta d'avui, una "guspira" Anna Julià ha recordat que la concentració d'aquest dijous ha reunit a infermeres, zeladors i tècnics sanitaris per lluitar en favor de la salut pública. Ho han fet en paral·lel a les mobilitzacions que organitzen els sindicats, tot i que moltes organitzacions ja els han donat suport. La portaveu ha definit la mobilització d'avui com "una guspira que ha encès un sentiment que no hem sabut explicar fins ara". Per això no descarten més mobilitzacions en el futur amb el mateix objectiu: defensar el model públic de salut.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:L'adversari de Canadell a les eleccions José María Torres fa una crida a l'oposició a organitzar-se. El membre del ple de la Cambra de Comerç demana fer públics els plens de la institució per fomentar la "transparència". El membre del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona José María Torres ha fet una crida a l'oposició del president de l'entitat, Joan Canadell, per organitzar-se. "Crec que és necessari que l'oposició s'uneixi per lluitar per tal que la Cambra es dediqui a la seva funció, l'interès general de les empreses, i que la política es faci al Parlament", ha assegurat Torres aquest divendres en un acte davant els mitjans de comunicació. El membre del ple de la Cambra ha parlat de "malestar" i "preocupació" entre els membres de l'entitat i ha assegurat que parlen "amb la boca petita" per "por a les represàlies". El membre del ple ha demanat també retransmetre els plens en directe per tal que hi hagi la "màxima transparència possible" i que la societat civil "s'involucri". José María Torres, membre de PIMEC, va liderar, juntament amb Enric Crous, una candidatura a les eleccions de la Cambra de Comerç. La llista impulsada per l'ANC i liderada per Joan Canadell es va imposar amb 31 cadires de les 40 subjectes a sufragi universal. La candidatura de Torres i Crous va quedar en segona posició, amb quatre llocs al ple. Torres ha assegurat aquest divendres que hi ha veus crítiques amb la direcció i ha expressat la "por" a que la Cambra de Comerç de Barcelona es converteixi en un "altaveu de l'ANC" per sobre del seu "objectiu social". "Seria bo que hi hagués una unió en l'oposició", ha assegurat. Tot i això, encara no han convocat cap reunió. El membre del ple de la Cambra ha assegurat que "guanyar unes eleccions no legitima per canviar la finalitat d'aquella institució". Ha reiterat que l'objectiu de la Cambra ha de ser defensar els interessos de les empreses, autònoms i comerços i que l'entitat no es pot "convertir en una institució política". El també membre de PIMEC s'ha mostrat "preocupat" per la "feina de Canadell" a les xarxes socials. "És un atac continu a tot allò que no és la seva ideologia", ha assegurat. En el context actual, Torres ha afirmat que cal "baixar la crispació i respectar tots aquells que pensen diferent". El membre del ple de la institució ha demanat també emetre els plens en directe, per fomentar la "transparència" i ha reclamat ajudes públiques. Torres s'ha posicionat al costat de Joan Canadell en aquest assumpte i ha assegurat que, "si la Cambra és una institució d'interès públic", és "important que l'Estat la subvencioni".
|
Economia
|
Empresa
|
Les PCR sistemàtiques a reclusos i funcionaris detecten un centenar de nous positius a les presons catalanes. Des del març s'han detectat uns 240 casos en total entre les 10.000 persones que passen per la presó. La realització de proves PCR de forma sistemàtica en les dues últimes setmanes per detectar la covid-19 entre els professionals de les presons i els interns ha donat com a resultat un total de 99 positius. D'aquests, 77 són funcionaris i 22 són reclusos, la majoria assimptomàtics. Això fa que el total acumulat des de l'inici de la pandèmia arribi als 157 funcionaris, d'un total de 4.600, i als 82 interns en segon o primer grau, del total de 6.500 que viuen a la presó. Actualment hi ha uns 130 casos actius, 114 entre els funcionaris i 15 entre els interns. Abans de començar aquestes proves sistemàtiques al 100% de les persones que passen per les presons s'havien detectat 80 casos entre els treballadors, 47 dels quals estaven actius fins el dia abans de començar les proves, i 60 entre els interns, un dels quals estava en actiu.
|
Societat
|
Judicial
|
El portaveu de la Comissió Europea sobre l'euroordre de Puigdemont: “Quan parlen els jutges, els executius callen”. Martgatritis Schinas diu que l’euroordre “funciona” i demana “no dramatitzar procediments que estan en curs”. El portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, ha respost aquest divendres en un esmorzar informatiu a Madrid les crítiques contra la decisió de la justícia alemanya de no extradir Carles Puigdemont per rebel·lió. “Entenc les crítiques sobre la decisió del jutge alemany”, ha dit, però l’euroordre “funciona” tal com està establert el sistema i cal “no dramatitzar procediments que esta en curs”. En aquest sentit, també ha recordat que l’euroordre permet que els jutges dels estats membres es comuniquin entre ells, “i quan parlen els jutges els executius callen”. “Aquestes són qüestions que s’han gestionat des de Montesquieu, on la divisió de poders està molt ben precisada”, ha afirmat.
|
Política
|
Unió Europea
|
L'escola del Catllar estrenarà edifici de secundària. Actualment l'ESO s'imparteix a les escoles velles, a més d'un quilòmetre de distància del col·legi. L'escola del Catllar (Tarragonès) tindrà un nou edifici per a l'educació secundària. El Departament d’Educació i l’Ajuntament han acordat la construcció d’un espai on poder-hi ubicar l'alumnat de secundària de l’Institut Escola L’Agulla. Actualment l'ESO s'imparteix a les escoles velles, a més d'un quilòmetre de distància del col·legi. El nou edifici, que costarà uns 2 milions d'euros, es farà just al costat del col·legi, on ara hi ha un aparcament. Això permetrà que els alumnes de secundària estiguin junts amb els de primària. El director general de Centres Públics, Josep Gonzàlez-Cambray, conjuntament amb l’alcalde del Catllar, Joan Morlà, han visitat aquest dijous aquest institut escola, amb 420 alumnes. També els ha acompanyat el director dels Serveis Territorials d’Educació a Tarragona, Jean-Marc Segarra. Aquesta setmana el Govern ha aprovat l’acord de col·laboració entre el Departament i l’Ajuntament per a la construcció d’aquest edifici, que també contempla l’Escola Municipal de Música, que s’ubicarà a la planta baixa. L’import màxim previst per a aquesta actuació és de gairebé 2 milions d'euros, dels quals el Departament d’Educació n’aportarà un màxim de 750.000€ euros L’Ajuntament del Catllar es farà càrrec de la licitació, la redacció i l’aprovació del projecte d’aquesta construcció. L’Institut Escola L’Agulla compta amb 95 alumnes d’educació infantil distribuïts en 6 grups i amb 211 alumnes de primària dividits en 11 grups. Des del curs 2015-2016 el centre ha esdevingut un institut-escola i, progressivament, s’hi ha anat implantant els quatre nivells d’educació secundària obligatòria (ESO). Aquest és el quart any que s'imparteix ESO, per tant enguany acabarà la primera promoció. En total hi ha 114 alumnes cursant ESO, distribuïts en 6 grups. Noves construccions al Camp de Tarragona També en matèria de construccions, la setmana passada el Govern va aprovar l’encàrrec de diverses actuacions d’infraestructura escolar a realitzar per l’empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya (Infraestructures.cat), que preveu 27 construccions escolars arreu de Catalunya per un import total de 104.700.000 euros, que corresponen a les més prioritàries per al sistema educatiu de Catalunya d’acord amb les necessitats d’escolarització actuals i a mig termini. Les obres es començaran a edificar de manera esglaonada fins al 2023 i permetran la retirada de més d’un centenar de mòduls. D’aquestes, quatre es faran a Tarragona: concretament tres noves construccions i una gran adequació -un institut a Miami, a Mont-roig del Camp, noves escoles a Maspujols i al Montmell i l'adequació de l’Escola Els Ganxets a l’edifici Ciutat de Reus. Els quatre projectes s'eleven a 12 milions d'euros.
|
Societat
|
Educació
|
El Govern no farà canvis en l'acollida de refugiats i demana que es diferenciï del terrorisme. Munté argumenta que les persones refugiades "fugen de l'horror, d'un París". La portaveu del Govern en funcions, Neus Munté, ha assegurat aquest dimarts que no canviarà "res" en la planificació i les tasques de coordinació per atendre persones refugiades després dels atemptats a París. En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Munté ha demanat que es diferenciï clarament entre els "episodis de terrorisme criminal" i les persones refugiades argumentant que els refugiats "fugen de l'horror, fugen d'un París". En aquest sentit, ha afegit que, precisament, el que pretenen les persones refugiades és "abandonar el seu país per trobar un espai per refer la seva normalitat".
|
Política
|
Govern
|
Mor un motorista en un xoc frontal contra un tot terreny a la N-340, en terme de Tarragona. Els fets han tingut lloc cap a tres quarts de cinc de la tarda. Un motorista ha mort aquest dimecres a la tarda en un accident de trànsit al quilòmetre 1.167 de la carretera N-340, en terme municipal de Tarragona, segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT). El sinistre ha tingut lloc cap a tres quarts de cinc, quan per causes que s'investiguen la motocicleta i un vehicle tot terreny han xocat frontalment. L'SCT ha explicat que, segons les primeres dades facilitades pels cossos d'emergències, l'accident s'ha produït al carril en sentit nord de la via, tot i que posteriorment els Mossos han hagut de tallar el que va en sentit sud i més tard encara tots dos carrils. Dues dotacions dels Bombers, dues dels Mossos i dues ambulàncies del SEM han actuat al lloc de l'accident.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:El Psicurt projecta curts centrats en els pensaments, sentiments i relacions en una edició "especial" per la pandèmia. El Col·legi de Psicologia de Catalunya reivindica la prevenció, promoció i la intervenció en l'àmbit de la salut mental. El Psicurt, el Festival de Curtmetratges Sobre Salut Mental, projecta aquest dissabte el gruix de les 46 obres seleccionades d'entre les 304 presentades en la secció oficial. Les projeccions de la cinquena edició posen el focus en els pensaments, sentiments i relacions personals en un any "especial" marcat per la pandèmia i es projecten a l'Antiga Audiència de Tarragona i, per primera vegada, al Teatre Bartrina de Reus. Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, el coordinador del Psicurt i vocal i referent de la Comissió de Cultura del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Jaume Descarrega, ha reivindicat la prevenció, la promoció i la intervenció en la salut per afrontar les "conseqüències" derivades de la crisi sanitària. Segons Descarrega, la pandèmia ha servit per fer més visible les malalties mentals, ja que assegura que "s'ha vist que la relació entre l'orgànic i el psiquisme, les emocions i el pensament, les idees i les relacions amb els altres s'han vist realment afectades. Això ha mostrat les carències". Per aquesta raó, ha defensat la necessitat de poder fer una atenció interna de la salut i ha destacat la importància de la prevenció, la promoció i la intervenció en l'àmbit sanitari. "Demanem que es destini més pressupost en totes aquestes qüestions", ha afegit. Per Descarrega, els mesos de confinament i el període d'incertesa generat al voltant de la crisi sanitària, pot tenir conseqüències emocionals en la ciutadania que s'han de treballar de forma preventiva. Ara bé, ha subratllat que no s'han de confondre episodis d'ansietat, pors o d'angoixa amb patologies. "En moltes ocasions la gent equipara una cosa amb l'altra i nosaltres som molt insistents en què la simptomatologia pot ser un indicador que alguna cosa no funciona", ha assenyalat. Masterclass i projeccions documentals i de ficció La jornada d'aquest dissabte al matí ha arrencat amb la masterclass del guanyador de l'edició passada, el director de 'La Tierra llamando a Ana', Fernando Bonelli, que ha parlat del seu curtmetratge. Segons el cineasta, el film parteix d'una idea senzilla i habitual com és el fet de discutir i explica la necessitat de comunicació. "La recompensa és veure com el públic reacciona amb un sospir, llagrimeta o somriure", ha dit Bonelli. Tot seguit, s'han projectat les obres documentals de la secció oficial que també s'han pogut veure en línia i a través de TAC12. Aquesta tarda serà el torn dels curtmetratges de ficció amb dos passis. "És un dia complet perquè inclou el fet de poder parlar amb el públic i després veure, viure i votar el curt que més els arriba al cor", ha opinat el coordinador del certamen. Pel que fa a la temàtica de les projeccions, ha recalcat que tracten un ventall ampli de temes relacionats amb el LGTBI, la violència, trastorns alimentaris o la importància de les relacions, entre d'altres. "Afortunadament no s'han centrat en l'àmbit psicopatològic –de la salut mental- sinó que es parla de pensaments, sentiments, relacions personals a nivell familiars, educatiu, laboral, de parella, i de veure com això mou i remou a les persones", ha completat Descarrega. A banda, tant Bonelli com Descarrega han apuntat que queda camí per recórrer perquè la salut mental deixi de ser un tema tabú a la societat. Pel coordinador del Psicurt, festivals com aquest, són una gran ajuda per fer visible les malalties mentals. Malgrat que diu que s'ha "guanyat terreny pel fet de parlar-ne", ha considerat que encara hi ha "aspectes" que costen "posar-los damunt la taula". "Creiem fonamental posar paraules a les coses perquè no es converteixin en un patiment intern", ha remarcat Descarrega. Així mateix, Bonelli sosté que el problema de la societat actual és que tendeix a crear grans nuclis urbans, on les persones es "fixen molt poc amb l'altre" i on "probablement un somriure curaria moltes coses i t'alegraria el dia", ha tancat.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:L'Audiència condemna a 6 anys de presó l'home que va matar a ganivetades el fillol d'un capellà en un pis de Blanes. El tribunal desestima la petició de la fiscal d'obrir causa contra el mossèn i que se l'investigui per tràfic de drogues. L'Audiència de Girona ha condemnat a 6 anys de presó l'home que va matar a ganivetades el fillol d'un capellà en un pis de Blanes (Selva). La sentència recull el veredicte del jurat popular i condemna el processat, Eulogio Lumalang Sol, per un delicte d'homicidi amb l'agreujant d'abús de superioritat, una atenuant d'obcecació i una eximent incompleta de drogoaddicció. En matèria de responsabilitat civil, el condemnat haurà d'indemnitzar amb 115.000 euros els familiars de la víctima. Atenent la petició del jurat, però, un cop la sentència sigui ferma, l'Audiència proposarà a l'Estat que indulti parcialment Lumalang Sol i se li rebaixi la pena a la meitat. Per últim, la sentència desestima la petició que va fer la fiscal d'obrir causa contra el mossèn i investigar-lo per tràfic de drogues. El tribunal creu que "no hi ha indicis suficients" que permetin fer-ho i recorda que, tot i que el capellà va admetre haver comprat per a ell metamfetamines, i drogar-se amb l'acusat, això no és delicte. El crim que va acabar amb la vida del fillol del capellà va tenir lloc el 5 de desembre del 2013. Aquella tarda, el filipí va pujar al pis del mossèn, situat al carrer Pau Casals. Duia una bossa de plàstic a les mans amb un ganivet que acabava de comprar. Al domicili, Lumalang Sol s'hi va trobar la víctima, un jove brasiler, i tots dos van començar a discutir. Ràpidament, de les paraules van passar als fets. La víctima va aconseguir agafar el ganivet de cuina de la bossa, però el processat li va prendre i va acorralar el brasiler a la seva habitació. Allà, el filipí es va abraonar damunt del jove i li va enfonsar el ganivet repetides vegades al cos. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol, recull el veredicte del jurat. A l'hora d'emetre'l, els membres del tribunal popular van donar credibilitat al relat que Lumalang Sol va fer durant el judici. El van declarar culpable d'homicidi amb abús de superioritat, però també li van estimar que, a l'hora de cometre el crim, el filipí estava afectat per la seva addicció al 'shabú' (una metamfetamina) i que va actuar obcecat (entre d'altres, perquè el capellà i la víctima se'n reien d'ell i de la seva família). D'atenuant a eximent A l'hora d'imposar la pena, la sentència converteix l'atenuant molt qualificada de drogoaddicció que va estimar el jurat en una eximent incomplerta. El magistrat ho argumenta perquè el consum habitual de 'shabú' va provocar "un greu trastorn" al filipí (i entre d'altres, li va generar ansietat, comportaments violents, irritació i deliris). L'Audiència de Girona imposa a Lumalang Sol una pena de 6 anys de presó per l'homicidi amb abús de superioritat, amb l'eximent incomplerta de drogoaddicció i l'atenuant d'obcecació. En matèria de responsabilitat civil, la sentència obliga el condemnat a indemnitzar amb 115.000 euros la mare de la víctima. A més, el tribunal també es fa ressò de la petició d'indult que va estimar el jurat popular. Si bé no va acceptar que se li pogués suspendre la pena, el veredicte sí que demanava (per cinc vots a favor i quatre en contra) que es proposés l'indult. La sentència ja indica que aquesta petició "no és freqüent" i, per això, ja diu que un cop la sentència sigui ferma, es proposarà d'ofici a l'Estat que rebaixi a la meitat la pena imposada a Eulogio Lumalang Sol. Desestima obrir causa contra el capellà Per últim, l'Audiència de Girona desestima la petició que va fer la fiscal Sandra Fagil d'obrir causa contra el capellà i que el jutjat l'investigués per tràfic de drogues. L'acusació pública ho va demanar després que el mossèn, durant el judici, admetés haver comprat droga i consumir-la amb l'acusat. La sentència, però, conclou que "no hi ha indicis suficients" per imputar el capellà. Explica que de la declaració del mossèn només se'n desprèn un "consum compartit" de droga amb l'acusat. I que tot i que Lumalang Sol també prengués el 'shabú' que havia comprat el rector, el capellà quan l'adquiria ho feia per a autoconsum. A més, l'Audiència també recull que la declaració del filipí no es pot tenir en compte a l'hora d'obrir causa contra el mossèn. Primer, perquè l'acusat podria haver mentit quan l'incriminava i, segon, perquè tampoc va aportar massa detalls (va dir que el mossèn li donava diners per comprar droga, però no va concretar on ho feia, per exemple). Tot i desestimar la petició d'obrir causa contra el capellà, la sentència sí que deixa oberta la porta a la fiscal a "querellar-se contra el mossèn si ho entén oportú o a presentar una denúncia contra ell".
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:La CUP acusa ERC i JxCat de “paralitzar” el país amb una diàleg amb l’Estat que no atura la repressió. Anna Gabriel reapareix en una emotiva comunicació amb l’auditori del Teatre Conservatori de Manresa per donar suport a la candidatura cupaire de la capital del Bages. El diputat de la CUP, Carles Riera, ha acusat Junts per Catalunya i ERC de ser els responsables que el país visqui “una situació de bloqueig, de paràlisi”. Pel cupaire, la via que han triat els dos partits i el Govern “és una via que no porta enlloc”. Riera creu que s’està intentant establir un diàleg “absurd, inútil i impossible” amb l’Estat i, a més, “la repressió no s’atura”. Un dels moments més esperats de l’acte central de campanya de la candidatura de la CUP a Manresa -Fem Manresa- ha estat la connexió amb una emocionada Anna Gabriel des de Ginebra. El diputat de la CUP, Carles Riera, ha començat la seva intervenció en l’acte de Fem Manresa recordant el bon paper que va aconseguir la formació independentista a les eleccions del 2015. “En aquella ocasió la CUP va obtenir un resultat excel·lent. I a partir d’aquell moment les coses van començar a canviar”. “Quan la CUP hi és, creix i té força, tot comença a canviar al nostre país” i, precisament, fruit d’aquests canvis, ha dit, “van arribar l’1-O i el 3-O i les grans revolucions democràtiques i socials del nostre país”. Riera ha reclamat que en les eleccions del 26 de maig “cal que l’independentisme sigui més fort que mai i entri amb empenta a tots els ajuntaments”. “Aquest és el primer pas perquè l’independentisme s’enforteixi i la situació al país “torni a canviar”, ha apuntat. Per sortir de la situació de bloqueig que ha descrit el diputat “és imprescindible que la CUP sigui present arreu per liderar una nova onada de desobediència civil, de desobediència institucional que porti a exercir l’autodeterminació i a derrocar el règim del 78”. Per Riera, que la CUP tingui presència als municipis és l’”única garantia” que els pobles i ciutats seran “feministes, sense violència masclista, murs de defensa del territori contra el canvi climàtic i també murs contra el feixisme”. “Fer confiança a la CUP permetrà tornar a tenir ciutats desobedients, ciutats al servei del poble, on és el poble qui mana i el govern obeeix”. “Unes ciutats disposades a tornar a autoorganitzar-se, tornar a desobeir per ser la base de la onada de mobilització que volem que sigui la definitiva”, ha afegit. Com a exponent d’aquest treball Riera ha destacat la candidatura de Fem Manresa, un confluència d’esquerres, perquè “el país només es guanyarà si hi ha un canvi des de l’esquerra i des de l’independentisme”. El moment més esperat de l’acte ha estat quan l’auditori ha connectat amb Anna Gabriel. En les seves primeres paraules des de Ginebra, la de Sallent ha confessat que el cor li anava “rapidíssim”, i emocionada ha demanat al públic que no l’aplaudissin més. Gabriel ha reclamat el vot per a la candidatura de Fem Manresa i per la seva alcaldable, Rosa Alegre. L’exdiputada ha explicat que viu amb “il·lusió i neguit” tot allò que pugui passar “a casa”, i ha destacat que serà una bona notícia si el 26 de maig “les urnes s’omplen de vots per un país més just”. Anna Gabriel ha tancat el seu breu parlament amb una reivindicació de la dona en les candidatures municipalistes, “que a vegades és una tasca desagraïda i si et dona encara ho és més”. L’acte central de Fem Manresa també havia de comptar amb la presència de Joan Josep Nuet, el coordinador general d’EUiA i diputat al Congrés. Per raons d’agenda, s’ha excusat la seva presència i des de Fem Manresa han explicat que Nuet serà a la capital del Bages aquest dissabte donant suport a la candidatura.
|
Política
|
Partits
|
Freixenet nomena José Luis Bonet president d’honor. El Consell d’Administració també aprova que el conseller delegat Pedro Ferrer es converteixi en vicepresident. El Consell d’Administració de Freixenet ha nomenat aquest dijous l’ex copresident José Luis Bonet com a president d’honor del grup vinícola, càrrec que compartirà amb José Ferrer Sala. Bonet fa 53 anys que està vinculat a l’empresa i en seguirà sent accionista. Al mateix temps, el Consell d’Administració ha nomenat el conseller delegat Pedro Ferrer com a vicepresident de la firma, de manera que ara compaginarà els dos càrrecs –el primer, compartit amb Andreas Brokemper-. Finalment, s’ha aprovat la incorporació de José Maria Ferrer com a membre del Consell d’Administració, distingit la seva trajectòria com a responsable de màrqueting de Segura Viudas i responsable de vendes de Freixenet. Segons informa Freixenet en un comunicat, aquests canvis completen la nova estructura directiva d’ençà de l’entrada de Henkell a l’accionariat, i ara la firma “continua amb l’objectiu de consolidar el posicionament del grup com a líder mundial en el sector dels vins escumosos”.
|
Economia
|
Empresa
|
Els comuns proposen modificar temporalment la renda garantida de ciutadania per fer front als efectes de la covid-19. CatECP planteja un decret per "reactivar i agilitzar" la gestió de les sol·licituds. Els comuns proposen un decret per modificar la renda garantida de ciutadania de manera temporal per "reactivar i agilitzar" la seva gestió i garantir aquesta prestació a les persones que es quedin sense ingressos. CatECP vol que a tramitació de les sol·licituds es faci telemàticament, en un termini màxim de 15 dies i que el pagament sigui immediat. A més, de manera extraordinària, demanen que s'hagi d'acreditar manca d'ingressos dels 30 dies previs a la presentació de la sol·licitud. La diputada dels comuns Marta Ribas ha lamentat que s'estigui perdent una "oportunitat d'or" i que no s'hagin pres mesures per garantir la tramitació de la prestació encara que les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya estiguin tancades. Ribas ha expressat la "decepció" del seu grup perquè, segons ha dit, no s'està utilitzant la renda garantida de ciutadania com es podria per assegurar un mínim d'ingressos a totes les famílies. Davant d'aquesta situació, CatECP posa sobre la taula un decret que permetria que durant el període de confinament i els tres mesos posteriors, "tothom que pugui accedir a la renda ho faci de manera ràpida i urgent". Segons el text proposat, de forma extraordinària i transitòria i exclusivament per les sol·licituds que es presentin a partir del dia 14 de març de 2020, el requisit de manca d’ ingressos econòmics s’haurà d’acreditar només durant els 30 dies previs a la presentació de la sol·licitud. A més, també estableix que en cap cas es pugui denegar la prestació per "manca de documentació o per possibles dubtes sobre la concurrència dels requisits establerts a la Llei 14/2017, del 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania". Un cop acabada l'aplicació del decret, el text proposat preveu un procés de revisió per detectar si la renda ha estat percebuda indegudament en algun cas. Si és així, s'estableix que es pot reclamar la devolució íntegre. "No deixem aquesta gent sense ingressos i garantim ja els ingressos mínims. Després ja revisarem els casos. Ara el que ens cal és posar tot i més del que es pugui i la renda garantida és una gran eina", ha afegit Ribas. En aquest context, els comuns insten el Govern a "treure el màxim partit" de la renda garantida de ciutadania a banda de reclamar una renda bàsica a l'executiu espanyol.
|
Política
|
Partits
|
Troben el cos sense vida d’un excursionista al pic de Xemeneies. L’home havia sortit de ruta diumenge passat i havia de tornar abans de dimarts al vespre. Els Bombers de la Generalitat han localitzat aquest dimecres a la tarda el cos sense vida d’un veí de Súria (Bages) de 46 anys que havia sortit diumenge passat a fer una ruta pel pic de Xemeneies, al municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), i preveia tornar abans de dimarts al vespre. El cos d’emergències ha rebut l’avís de la desaparició cap a les quatre de la tarda, un cop els Agents Rurals han notificat que havien localitzat el vehicle del desaparegut al pàrquing de la Peülla. Poc després, efectius del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers, sobrevolant la zona, l’han localitzat prop del cim del pic de Xemeneies. Segons les primeres informacions s’hauria precipitat des d’uns 50 metres d’alçada. Posteriorment, els Mossos d’Esquadra han dut a terme les tasques judicials pertinents i s’ha evacuat la víctima del lloc de l’accident. En el dispositiu de recerca s’han activat efectius del GRAE, que s’han desplaçat al lloc amb un helicòpter i una dotació terrestre, la Unitat d’Intervenció en Muntanya i quatre patrulles més dels Mossos d’Esquadra i efectius del cos d’Agents Rurals.
|
Societat
|
Successos
|
Roldán creu que el govern espanyol ha de fer un requeriment a Torra per haver "legitimat" presumptes terroristes. La portaveu de Cs considera que el president de la Generalitat ha creuat una "línia vermella" que "en democràcia mai es pot traspassar". La portaveu de Cs, Lorena Roldán, ha afirmat que ella faria un requeriment al president de la Generalitat, Quim Torra, per haver "legitimat" presumptes terroristes. En una entrevista a Catalunya Ràdio, s'ha referit d'aquesta manera als aplaudiments de Torra dins de l'hemicicle quan es va conèixer la presó preventiva per als CDR detinguts. "Quan legitima presumptes terroristes es creua una línia vermella que en democràcia mai s'ha de traspassar", ha defensat. Davant la proximitat de la sentència i de les conseqüències al carrer, Roldán creu que el govern espanyol ha d'estar preparat per donar una "resposta constitucional" i ha afegit que és partidària de fer un requeriment a Torra, pas previ per aplicar el 155 a Catalunya. Roldán ha defensat una vegada més que en el marc del debat de política general ensenyés a l'hemicicle una fotografia de l'atemptat d'ETA a la caserna de Vic. Segons ha dit, va mostrar la fotografia per recordar una "etapa negra" de la història.
|
Política
|
Partits
|
Txarango s'acomiada dels escenaris amb una nova cançó, 'Tanca els ulls'. El grup deixarà d'actuar durant un any per centrar-se en projectes socials i preparar el nou disc. Txarango va tancar la gira de presentació del seu tercer disc, 'El cor de la terra', aquest dissabte al festival Esperanzah, i s'ha acomiadat dels escenaris durant un any. El grup se centrarà ara en els projectes socials i en la preparació del seu nou projecte musical. Amb tot, la banda del Ripollès ha fet pública aquest diumenge una nova cançó, 'Tanca els ulls', que s'acompanya d'un videoclip realitzat per Nebraska Produccions amb imatges enregistrades al llarg de la gira de presentació.
|
Cultura
|
Música
|
AMPLIACIÓ:Serret garanteix la continuïtat de les convocatòries d'ajuts per a la incorporació de joves al camp. La consellera d'Agricultura remarca que "joves i innovació són un binomi fonamental per al futur del sector agroalimentari". a consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha expressat la voluntat del departament de mantenir les línies obertes per garantir que cada any es convoquen els ajuts per a la incorporació de joves al camp, així com per als plans de millora de les explotacions. Durant la inauguració del 1r Aplec de joves del camp en el marc de la Fira de Sant Josep de Mollerussa, Serret ha destacat que aquests ajuts suposen "una aposta clara per donar estabilitat i seguretat als professionals", malgrat que ha descartat que enguany es pugui ampliar la dotació pressupostaria que s'hi destina des de la Generalitat. Al 2015 el Govern va destinar 22 milions d'euros a la incorporació de 770 joves a l'activitat agrària. Serret també ha remarcat que "joves i innovació són un binomi fonamental per al futur del sector agroalimentari". Malgrat descartar per enguany un increment de la dotació pressupostària per ajudar els joves a incorporar-se al camp davant la situació "complexa" de les finances de la Generalitat, la consellera d'Agricultura ha deixat clar que "en la mesura que siguem capaços d'aconseguir més recursos com a país, serem capaços de millorar aquestes dotacions". Així mateix, Serret ha remarcat que es tracta d'uns ajuts que estan cofinançats per l'Estat, administració que en els darrers anys ha reduït un 75% la seva aportació en aquest àmbit, motiu pel qual "des del departament s'ha hagut de suplir aquesta davallada de les aportacions estatals fet que ha dificultat la capacitat d'aportar més recursos al sector". Serret ha exposat que en el període 2007-2014 s'han concedit ajuts per 1.731 noves incorporacions de joves al camp, la majoria a les comarques de Lleida. D'aquestes noves incorporacions, les dones representen poc més d'una quarta part del total de nous pagesos. Per això, la consellera ha remarcat que "dones i joves seran prioritaris en les convocatòries d'ajuts del departament a partir d'ara, especialment en els del Programa de Desenvolupament Rural (PDR)". Meritxell Serret ha fet aquestes afirmacions durant la inauguració del 1r Aplec de joves del camp que s'ha celebrat en el marc de la 144a Fira de Sant Josep de Mollerussa sota el lema 'Joves emprenedors i noves tecnologies'. En aquest sentit, la consellera ha assegurat que "joves i noves tecnologies són un binomi que permet afrontar amb èxit el gran repte del sector agrari que és el relleu generacional". Serret també ha destacat que en els darrers quatre cursos (del 2011-2012 al 2014-15) les escoles agràries de Catalunya, que són les que forneixen els professionals més directament implicats en les activitats agràries, han superat els 3.000 alumnes inscrits, entre cicles formatius de grau mitjà i grau superior, amb una mitjana anual de 763 matriculats, "un símptoma de les noves expectatives que té el sector per al conjunt de la població". De fet, en l'actual curs 2015-2016 s'ha batut el rècord històric d'alumnes matriculats amb 826, i en totes les modalitats de formació s'ha arribat gairebé las 9.800 alumnes. En aquest sentit, la consellera ha incidit en què Agricultura no desistirà de l'objectiu de millorar la professionalització de les persones que hi ha al capdavant de les explotacions, no només a través de la formació de les escoles agràries, sinó en tots els ensenyaments universitaris. "Coneixent la importància de la innovació i la diferenciació, tant el departament com l'IRTA tenen la missió de potenciar la transferència dels resultats de la recerca al món productiu per a contribuir al desenvolupament social i econòmic", ha expressat. El 1r Aplec de joves del camp, organitzat pel Departament d'Agricultura conjuntament amb UP, JARC, ASAJA i la FCAC i que ha aplegat uns 150 participants, ha esdevingut espai de trobada per a compartir experiències i avenços entre les noves generacions de pagesos, i posar en valor el que fan els joves que treballen en el sector perquè el seu exemple sigui enriquidor per a altres que en formen part o que estan valorant incorporar-s'hi.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Albiol elogia que Maza "hagi ajudat a posar al seu lloc als que estaven fent un cop d'estat". El president del PPC agraeix al fins ara fiscal general de l'estat la seva tasca per tornar a la "normalitat". El president del PPC i candidat a la presidència de la Generalitat, Xavier Garcia Albiol, ha elogiat la tasca del fins ara fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, mort aquest dissabte sobtadament per una infecció als 66 anys. "El nostre reconeixement pel treball que ha fet per ajudar a tornar a la normalitat i a posar al seu lloc els que estaven fent un cop d'estat a Catalunya", ha manifestat en l'acte de presentació de la candidatura per Tarragona a les eleccions del 21 de desembre. Albiol ha donat les gràcies a Maza per aquest motiu i ha traslladat als familiars i amics el seu respecte. Maza va presentar les querelles contra el Govern, Carme Forcadell i els membres de la Mesa que han portat a la presó part dels consellers, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
|
Política
|
Partits
|
Salut reforça l'atenció sanitària a les residències d'avis de l'Ebre amb professionals de l'atenció primària. Hi ha 6 treballadors i 12 residents contagiats per la covid-19 i tres persones han mort per la malaltia. Salut ha planificat una intervenció d'alta intensitat assistencial a la població que viu en residències de les Terres de l'Ebre. Professionals de l'atenció primària de l'ICS augmentaran el suport i l'atenció als centres. S'han estratificat els recursos i dispositius de totes les residències i s'han caracteritzat les persones que hi viuen de manera individualitzada per concretar la intervenció que necessita cadascuna. A l'Ebre hi ha 1.917 usuaris en 24 residències de gent gran, 10 llars-residències de discapacitats i una llar-residència de salut mental. S'han fet 200 proves PCR. 12 residents han donat positiu i 3 persones han mort per covid. També hi ha 6 treballadors de 7 residències de gent gran contagiats. Les mesures que intensifica Salut a les residències de l'Ebre pretenen "garantir l'atenció sanitària integrada, la prevenció i protecció de la salut en l'entorn dels centres residencials i d'aquesta població més vulnerable" a la pandèmia. Al territori s'ha organitzat un comitè operatiu per coordinar els diferents agents implicats en la presa de decisions (Salut, Afers Socials, Salut Pública, SEM, Salut Mental) i es manté una informació acurada amb els responsables del món local per poder treballar de forma coordinada si alguna situació ho requereix. Des de l'atenció primària ICS Terres de l'Ebre es garantirà una atenció continuada, un seguiment clínic adequat en totes les fases de la malaltia, la cura de les persones i totes les seves necessitats, el control de les patologies cròniques i l'atenció pal·liativa, quan escaigui. Les persones residents que per descompensació de la malaltia requereixin ser ateses a un altre centre sanitari, se'ls derivarà seguint els circuits establerts i el criteri assistencial dels equips d'atenció primària. S'han fet visites proactives a totes les residències de l'Ebre i s'ha treballat amb els professionals d'aquests centres residencials per garantir "les correctes condicions d'aïllament, sectorització i mesures de protecció adequades". La Unitat Bàsica de Prevenció de la gerència territorial de l'ICS a les Terres de l'Ebre s'ha format i donarà suport als equips residencials pel que fa a l'ús dels equips de protecció individual, definició de circuits i protocols per garantir-ne un ús correcte, higiene de mans, mesures de neteja, desinfecció i altres. Aquesta unitat bàsica també és la responsable de la presa de mostres. El cribratge i les proves PCR s'han fet, fins ara, als usuaris simptomàtics i treballadors. Se n'han fet 200. 18 han estat positives (12 residents i 6 treballadors, de 7 residències de gent gran). Tres persones han mort. Les proves s'han prioritzat en aquelles residències amb almenys un cas positiu confirmat. Dilluns es van fer les PCR al convent de les Carmelites Missioneres d'Amposta (11 PCR a usuaris i 2 a treballadores) i dimarts a la residència Natzaret de Móra d'Ebre (a 73 usuaris i a 2 treballadores). A la residència de Móra d'Ebre totes van ser negatives però s'esperen encara resultats d'altres treballadores. En els pròxims dies es faran PCR a la resta de residències on hi ha algun cas confirmat. Aquest divendres o dissabte es faran a la residència de la Consolació de Jesús, on es van donar els primers casos de residents positives. Diumenge es faran a la residència l'Onada d'Alcanar.
|
Societat
|
Salut
|
El radar rotatori de Girona ha estat més de mig any sense funcionar però redueix els accidents al pont de Fontajau. L'Ajuntament ja ha començat a tramitar 261 multes, entre les quals n'hi ha una d'un motorista que anava a 130 km/h. El radar rotatori de Girona ha estat més de mig any sense funcionar i de fet, durant tot aquest temps el cinemòmetre només s'ha situat en un únic punt: la caixa que hi ha al pont de Fontajau. El regidor de Mobilitat i Via Pública, Joan Alcalà, ha explicat que hi va haver problemes amb el sistema de lectura de matrícules, perquè no transferia la informació de manera automàtica, i això va comportar que fins al juny no es poguessin tirar endavant les sancions. Tan sols aquell mes, però, se'n van imposar 261, entre les quals n'hi ha una d'un motorista que va creuar rabent el pont a 130 km/h. Alcalà assegura, de totes maneres, que tot i no funcionar, el radar ha complert la seva funció, perquè ha permès reduir l'accidentalitat –i sobretot, els ferits- en aquesta zona de la ciutat.
|
Societat
|
Trànsit
|
Torra abandona el Palau de la Generalitat enmig d'una plaça Sant Jaume plena a vessar. A la porta de l'edifici s'ha desplegat la pancarta objecte de la inhabilitació. Quim Torra ha abandonat el Palau de la Generalitat aquest dilluns a les 19.20 h en el que ha estat el seu darrer acte com president de Catalunya, després que aquesta tarda el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) n'hagi confirmat la inhabilitació pel cas de la pancarta. Torra ha sortit per la porta principal del Palau acompanyat per la seva esposa, pels líders d'ANC i Òmnium i per la resta de membres del seu Govern, que ara hauran d'actuar en funcions fins que hi hagi eleccions. A la porta de la Generalitat, i davant de Torra, s'ha desplegat la pancarta origen del litigi, on es podia llegir la frase 'Llibertat presos polítics i exiliats' en català i en anglès, a més d'un llaç groc. Centenars de persones han omplert la plaça Sant Jaume de gom a gom per mostrar el seu suport a Torra i el rebuig a la sentència. Els concentrats enarboraven senyeres, banderes estelades o pancartes amb lemes com ara 'Llibertat presos polítics', i cridaven consignes com 'Independència' o 'Els carrers seran sempre nostres'.
|
Política
|
Govern
|
Presó per a 7 dels 18 detinguts en l'operació contra el tràfic de drogues al Camp de Tarragona i el Baix Penedès. Els altres 11 implicats han quedat en llibertat amb mesures cautelars a l'espera del judici oral. Els jutjats d'instrucció 2 de Tarragona i 1 de Reus han acordat presó provisional per a 7 dels 18 detinguts en l'operació policial contra el tràfic de drogues d'aquest dimecres al Camp de Tarragona i al Baix Penedès. Els 18 detinguts han declarat avui davant dels diferents jutjats. El jutjat tarragoní ha rebut 6 detinguts, dels quals 2 han ingressat a presó i els altres 4 han estat deixats en llibertat amb mesures cautelars, concretament la retirada del passaport, la prohibició de sortida del territori i compareixences al jutjat. Pel que fa al jutjat de Reus, ha rebut 10 detinguts, 5 dels quals han ingressat a presó. Per als altres cinc s'ha acordat llibertat provisional amb les mateixes mesures cautelars. Pel que fa als altres 2 detinguts, ha declarat davant del titular del jutjat d'instrucció 2 del Vendrell. Els dos han quedat en llibertat provisional a disposició del jutjat. La causa està oberta pels delictes de tràfic de drogues, associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes i frau elèctric.
|
Societat
|
Judicial
|
Investigadors de la URV tindran a l'estiu un dispositiu de detecció ràpida de la covid-19. La prova serològica determinarà en 15 minuts si els pacients tenen el virus o si han passat la malaltia. El grup de recerca Iterfibio del departament d'Eninyeria Química de la URV treballa en un dispositiu de detecció ràpida de la covid-19 que estarà llest abans de tres mesos. La prova serà un dispositiu "de flux lateral únic" que necessita una gota de sang obtinguda a través d’una punció del dit (com una prova de sucre per a persones diabètiques) i donarà el resultat en menys de 15 minuts. És una prova serològica econòmica, ràpida i fàcil d'utilitzar i permetrà diferenciar quins pacients tenen el virus i quins ja han passat la malaltia. Detectarà els anticossos IgA i IgM, els primers que es produeixen quan un cos s'infecta, i també l'IgG, que apareix després de la infecció i està relacionat amb la immunitat al virus llarg termini. En el nou dispositiu hi treballa el grup investigador format per Ciara O’Sullivan, Míriam Jauset, Vasoula Skouridou i Ivan Magriñà. Es basarà en els anticosos IgA, IgM i IgG produïts pel sistema immunitari d'una persona infectada per combatre la infecció. Els anticossos IgA i IgM són els primers que es produeixen poc després de la infecció, mentre que e ls IgG apareixen a continuació i estan relacionats amb la immunitat a llarg termini i la memòria immunològica. Des de la URV expliquen que la presència d'aquests anticossos a la sang d’un pacient pot proporcionar informació sobre infeccions actuals i passades i la seva detecció pot complementar de manera eficient els esforços de contenció i determinar el veritable abast de la infecció tenint en compte també la gran quantitat de pacients asimptomàtics amb COVID-19. L'assaig elimina la possibilitat de falsos negatius i és "més ràpid, econòmic i fàcil d'utilitzar que els que es fan servir fins ara". La detecció per RT-PCR té un "llarg temps de resposta" i un alt cos, i requereix requereixen la capacitació del personal que les ha de realitzar. El cost dels materials de la prova que treballa la URV és d'un euro aproximadament i la pot fer qualsevol persona. Un cop desenvolupat el prototip, es procedirà a validar-lo en diversos hospitals - Joan XXIII de Tarragona, Verge de la Cinta de Tortosa, Institut d’Investigació Sanitària Galicia Sur Hospital Álvaro Cunqueiro, Clínic Universitari de València, i Institut d’Investigació Sanitària OSI Donostialea. Si supera el període de validació començarà la seva producció a escala industrial.
|
Societat
|
Recerca
|
Crema la planta baixa i dos despatxos d’una cooperativa de vi d’Alella sense causar ferits. Hi han treballat vuit dotacions dels Bombers de la Generalitat. Un foc ha calcinat aquest dimarts a la matinada la planta baixa, d'uns 170 metres quadrats de superfície, i dos despatxos d’una cooperativa d’Alella (Maresme) sense causar ferits ni evacuats, segons han informat els Bombers de la Generalitat. El foc ha començat quan passaven uns minuts de dos quarts de dues de la matinada i al voltant de les dues ja s’ha donat per controlat. En el moment dels fets, no hi havia ningú a les instal·lacions. Fins a la cooperativa, situada a la Rambla Àngel Guimerà número 62, s’hi han desplaçat vuit dotacions de la Generalitat.
|
Societat
|
Successos
|
ACTUALIZACIÓ:Més de 90 sortides dels Bombers i 120 trucades al 112 per les fortes ratxes de vent. Les incidències s'han concentrat al Barcelonès, el Baix Llobregat i els Vallesos, on les ràfegues han fregat els 80 km/h. ACN Barcelona .- Les fortes ratxes de vent durant la matinada i matí d'aquest dissabte han obligat els Bombers de la Generalitat a fer 90 serveis, cap de gravetat, sobretot per retirar arbres i branques caigudes, revisar elements inestables a teulades, sanejar façanes o comprovar mobiliari urbà afectat. Paral·lelament, el telèfon d'emergències 112 ha rebut un total de 124 trucades relacionades amb el vent, la majoria concentrades al Barcelonès (103, 82 de les quals a Barcelona ciutat i 11 a l'Hospitalet de Llobregat), el Baix Llobregat i els Vallesos, on les ràfegues de vent de ponent han fregat o superat els 80 km/h. De fet, entre les 07.30 i les 09 hores, els Bombers de Barcelona han atès 47 serveis per la ventada, el més destacat la caiguda d'un arbre la cruïlla de la Diagonal amb Selva de Mar. L'Ajuntament de Barcelona ha activat en fase d'alerta el pla bàsic d'emergència municipal per ventades i recomana a la ciutadania extremar les precaucions en les activitats a l'aire lliure i, a casa, retirar de balcons i façanes qualsevol element que es pugui desprendre i provocar un accident. També cal tenir cura dels vehicles que estiguin aparcats al carrer ja que el vent pot fer caure les motos o algun element de mobiliari urbà. Al carrer és convenient allunyar-se de cornises, murs i arbres que es puguin desprendre i prendre precaucions davant d'edificacions en construcció (bastides, grues) o en mal estat. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), destaquen registres de vent com els 130 km/h de Portbou, els 82,4 km/h del Perelló, els 74,5 km/h de Barcelona-Raval o els 74 km/h de Cabrils. El 112 Catalunya ha rebut fins a les 11 del matí 239 trucades relacionades amb l'episodi de forts vents. La majoria han estat concentrades a Barcelona i la seva àrea metropolitana (178) i la franja amb més trucades ha estat entre les 07:30 hores i les 08:30 hores d'aquest matí, amb 92 trucades. Les trucades al 112 de Catalunya, per comarques s'han distribuït: Barcelonès 186, Baix Llobregat 21, Vallès Occidental 5, Alt Empordà 4, Tarragonès 4, Maresme 4, Segrià 3, Baix Camp 3, Garraf2 i Baix Ebre 2. Pel que fa a municipis: Barcelona 150, l'Hospitalet del Llobregat 18, Badalona 13, Cornellà del Llobregat 6, Borrassà 4, Viladecans 4, Sant Adrià de Besòs 3,Tarragona 3, Cambril 3 i Castelldefels 2. Tot i el nombre de trucades no s'ha produït cap afectació important. La majoria de trucades fan referència al mobiliari urbà (fanals, contenidors...), arbres caiguts o a punt decaure, objectes a la via, així com tendals i uralites que han quedat malmesos pels efectes del vent. Pel que fa a les actuacions dels Bombers per les ventades, la zona on més serveis s'han dut a terme ha estat la metropolitana de Barcelona. Així, a la Regió d'Emergències Metropolitana Sud s'han atès 40 serveis, mentre que a la Regió d'Emergències Metropolitana Nord, 36. Pel que fa a la resta del territori, s'han atès 10 serveis a Regió d'Emergències de Tarragona, 2 a la de Lleida, 1 a la Regió d'Emergències Centre i 1 altre a la de les Terres de l'Ebre. Prealerta NEUCAT per nevades al Pirineu D'altra banda, Protecció Civil de la Generalitat DGPC manté la Prealerta del Pla Especial d'Emergències per Nevades a Catalunya NEUCAT per les nevades al Pirineu Occidental, afectant sobretot les comarques de la Val d'Aran, Alta Ribagorça i Pallars Sobirà. A partir del migdia, les precipitacions podrien afectar altres punt del Pirineu amb menor intensitat. A última hora de la tarda la cota de neu baixarà i podria afectar l'extrem més oriental del Pirineu i les cotes més elevades de l'Empordà. A les cotes més altes del Pirineu, on les nevades coincideixin amb el fort vent, es pot produir el fenomen del torb reduint molt la visibilitat.
|
Societat
|
Medi ambient
|
La CUP accepta reunir-se amb JxSí i les entitats però avisa que l'oferta d'acord està "molt allunyada de les demandes". Els anticapitalistes insisteixen en reclamar "una nova candidatura a la Presidència de la Generalitat" i "un pla de xoc molt més ambiciós". La proposta de l'ANC perquè JxSí, la CUP i les entitats sobiranistes es tornin a reunir per fer un últim intent de pacte que eviti anar a noves eleccions al Parlament, ja té resposta dels anticapitalistes. En una carta enviada a tots els actors convidats a la trobada –i feta pública aquest dimarts al migdia- la CUP "expressa la voluntat, si es considera oportú, de reunir-se per avaluar la situació derivada dels darrers esdeveniments". Malgrat això, però, els anticapitalistes refermen la posició presa en el Consell Polític + GAP celebrat diumenge passat, i recorden que per a ells la proposta d'acord de JxSí està "molt allunyada de les demandes plantejades durant aquests mesos de negociació". És per això que plantegen de nou l'exigència una "nova candidatura a la Presidència de la Generalitat" diferent a la d'Artur Mas i "un pla de xoc molt més ambiciós". La carta va dirigida a les entitats i els partits sobiranistes, i ha estat redactada després de la petició que va fer pública l'ANC amb la intenció de fer un darrer intent i voler forçar un pacte que eviti noves eleccions. LA CUP, en la seva missiva, recorda que la decisió pressa diumenge passat arriba "després d'haver posat tots els esforços i anhels en la negociació amb Junts pel Sí amb la voluntat d'arribar a un acord global que permetés donar inici a la legislatura; després d'haver desenvolupat diversos i molt intensos mecanismes de democràcia interna per debatre i eventualment validar les ofertes rebudes per Junts pel Sí; després d'una intensa activitat política amb una àmplia pluralitat d'agents polítics i socials amb qui vam avaluar les propostes que la CUP-CC havíem formulat i les respostes que havíem rebut". És per això que la CUP manté la seva posició, que considera pensada i meditada, i "reafirmen" el seu posicionament. "Plantegem, i esperem ser-hi encara a temps, una nova candidatura a la Presidència de la Generalitat que reflecteixi el canvis socials i polítics dels darrers anys a Catalunya i un pla de xoc molt més ambiciós que permeti fer front a l'emergència social amb l'objectiu de construir la majoria necessària per avançar cap a la independència", asseguren. La carta conclou amb la CUP defensant el seu "compromís de lluita i treball cap a la independència, com a pedra angular en la construcció de la República Catalana i un model de societat amb plena justícia social".
|
Política
|
Partits
|
Aitona denuncia l'arribada de temporers d'arreu de l'Estat sense contracte o en situació irregular. El consistori demana que s'investiguin "desplaçaments incontrolats" durant l'estat d'alarma. L'alcaldessa d'Aitona (Segrià) ha adreçat una carta a la subdelegació del govern espanyol a Lleida per denunciar i demanar que amb caràcter urgent s'investigui el desplaçament d'un destacat nombre de persones sense contracte de treball i en situació irregular arribats al municipi al llarg dels darrers dies en recerca de feina i d'allotjament coincidint amb l'inici de la campanya de la recollida de la fruita. Pujol posa de manifest el risc per la salut pública que representen per als veïns del municipi aquests "trasllats incontrolats" des de llocs com Madrid, Toledo o Córdoba, en plena pandèmia. Per això vol que s'investigui urgentment aquests moviments que estan estrictament restringits i prohibits en ple estat d'alarma. L'alcaldessa d'Aitona advoca novament per una regularització de totes les persones immigrants que resideixen a l'estat espanyol "que garanteixi de ple tots els seus drets; entre ells, el de treball, tal com passa a Portugal o Itàlia"; i explica que ha mantingut entrevistes amb algunes de les persones sense contracte de treball o en situació irregular arribades a la vila per a conèixer de primera mà quin era el seu punt d'origen. Per a tot això, Rosa Pujol reclama al Ministeri de l'Interior, com a ens competent en la matèria, que investigui "si hi ha alguna autoritat o organisme que està aconsellant o patrocinant aquests desplaçaments vulnerant les disposicions de l'estat d'alarma". Finalment, Pujol recorda que enguany Aitona compta amb prop de 2.000 persones que s'han desplaçat de forma regular fins al municipi per treballar en la campanya de la fruita i que de forma generalitzada estan complint estrictament amb totes les mesures de seguretat i de prevenció establertes per tal d'evitar el contagi i la propagació de la covid-19.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Mémora restringeix l'accés als tanatoris a la família més propera del difunt amb un límit de 30 minuts. El grup no farà cap cerimònia ni vetlles de cap mort. Mémora ha restringit l'accés al públic als seus tanatoris i només permetrà l'accés a les seves instal·lacions a la família més propera del difunt. Segons han explicat en un comunicat, el grup permet la presència d'un cercle reduït al mort al tanatori durant un límit de temps de 30 minuts, amb l'objectiu de reduir aglomeracions davant l'estat d'alarma pel coronavirus. A més, no es faran cerimònies ni vetlles de cap morts. A més, s'evitarà que coincideixin comiats a la mateixa hora en un mateix tanatori. Mémora seguiran fent amb normalitat els serveis d'enterrament i incineració dels difunts, ja sigui per coronavirus o per altres causes, perquè no suposen "cap risc" per als familiars o els professionals. A més, el grup ha afegit que seguirà oferint la possibilitat d'organitzar cerimònies d'homenatge i de comiat dels difunts un cop hagi acabat l'estat d'alarma. Mémora també ha posat en marxa un servei telefònic de suport emocional per a professionals de salut i de serveis socials, amb l'objectiu de col·laborar en la "gestió de l'estrès i la càrrega emocional que els professionals estan experimentant en aquests moments". També s'han reforçat les plataformes d'assistència psicològica i emocional al dol per a les famílies.
|
Societat
|
Salut
|
García Egea: "No permetrem que autònoms, empresaris i pimes siguin els únics que paguin la crisi". El secretari general del PP reivindica que el seu partit té la mà més estesa a Sànchez que els mateixos socis de govern. El secretari general del PP, Teodoro García Egea, ha assegurat que no permetran que autònoms, empresaris i pimes "siguin els únics que paguin la crisi econòmica" derivada de la crisi sanitària pel coronavirus. En una entrevista a Antena 3, Egea ha reclamat que s'exoneri de pagar impostos els autònoms i pimes que no tinguin ingressos. Per tal que Espanya no es quedi sense empreses ni llocs de treball, que segons Egea és el que pretén el president Pedro Sánchez, els populars condicionen el suport al decret que limita l'activitat econòmica. "Proposem modificacions sempre que el govern estigui disposat a parlar. L'oposició estén la mà més que els seus propis socis de govern", ha assegurat. "Hi ha molts autònoms que no poden pagar la quota perquè no han facturat res. I pimes i particulars que han de pagar impostos i no han rebut liquiditat. Aquesta gent necessita ser atesa", ha afegit. Segons Egea, les "lluites internes" dins del govern de Sánchez han fet que el decret anunciat dissabte sobre el confinament total no és publiqués fins la matinada de diumenge a dilluns. I, per aquest motiu, el secretari general gen dels populars ha lamentat que molts treballadors no sabessin fins dilluns si eren serveis essencials i si havien d'anar a treballar. Malgrat aquesta situació, Egea ofereix al govern espanyol "lleialtat i mà estes absoluta". Per a Egea, també s'han d'aprovar mesures per a aquells empresaris que tanquen el seu negoci i no poden pagar l'habitatge.
|
Política
|
Partits
|
Adjudiquen la redacció de dos projectes de millora de la seguretat viària a la C-17 entre la Garriga i Centelles. La inversió total prevista és de 7,2 milions d'euros. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha adjudicat la redacció de dos projectes de millora de la seguretat viària a la C-17 entre la Garriga (Vallès Oriental) i Centelles (Osona). En concret les obres corresponen al reforçament del ferm i d'elements com la senyalització, el drenatge i les barreres de seguretat. Segons informa Territori, aquestes actuacions pretenen millorar les condicions de seguretat i comoditat en la conducció i garantir un adient estat de conservació de la carretera. Els projectes corresponen a dos trams de la C-17 que sumen prop de 16 quilòmetres: la Garriga-Tagamanent (8,5 km) i Tagamanent – Centelles (7,3 km). La redacció dels projectes s'ha adjudicat per un import de 128.000 euros cadascun. La inversió estimada per a l'execució de les obres és de 7,2 MEUR. Les actuacions que es preveuen als projectes són, principalment, la renovació del ferm, amb un tractament previ d'aquells punts que presentin flonjalls o irregularitats o estiguin més desgastats; la substitució de barreres de seguretat; la millora de la senyalització; la reparació i substitució, si s'escau, dels junts d'estructures que estiguin deteriorats; i la revisió dels elements que faciliten el drenatge de la carretera. Segons informa Territori en un comunicat, els projectes tindran en compte els mètodes i planificacions d'obres que permetin minimitzar les afectacions en el trànsit durant l'execució dels treballs. Millores addicionals a la C-17 Paral·lelament, Territori i Sostenibilitat ha iniciat aquesta setmana els treballs de millora a la C-17 entre Parets del Vallès i la Garriga, amb un pressupost de 3 MEUR. Així mateix, té en licitació dues obres de seguretat viària entre el Vallès Oriental i Osona per un valor total de 2,2 milions d'euros: millora de les característiques superficials del ferm en el tram entre la Garriga i Centelles i de protecció de talussos entre Granollers i Centelles.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Torrent demana "pactes globals" i "majories àmplies" per dissenyar un pla de xoc per atendre la crisi del coronavirus. El president del Parlament pronostica "xocs ideològics" i proposa fer plantejaments de fons. El president del Parlament, Roger Torrent, ha demanat "pactes globals" i "majories el més àmplies possibles" a la cambra per impulsar un pla de xoc que afronti les conseqüències de la crisi econòmica derivada del coronavirus. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Torrent ha sostingut que és "imprescindible" poder impulsar un plac de xoc a la pandèmia. El dia abans que el Parlament voti els comptes de 2020, el republicà ha pronosticat que amb el pla es poden produir "xocs ideològics" entre la dreta i l'esquerra però ha demanat deixar enrere receptes del passat i assolir acords globals, de país, amb "plantejaments de fons". També ha dit que la reconstrucció després de la pandèmia ha de servir per "sacsejar" la base del poder econòmic. Torrent ha dit que la reconstrucció no serà una qüestió "en solitari" i que haurà de servir per "canviar el model actual" i repensar-ho a nivell europeu. Així, ha apuntat que el capitalisme ha portat a problemes com la crisi climàtica i que això ha quedat evidenciat amb el coronavirus. Quan acabi l'estat d'alarma Torrent ha subratllat que caldrà defensar els "drets fonamentals" davant el debat que qüestiona l'encaix entre on arriba la seguretat i la llibertat personal. El president del Parlament ha parlat de treballar en una redefinició del país, de reconstruir, fer cures i impulsar l'economia i la societat. El republicà ha deixat en mans del president de la Generalitat, Quim Torra, la decisió de convocar eleccions. Ha dit que és "lògic" que Torra no es plantegi convocar eleccions a curt termini mentre se gestiona la crisi. Això sí, de cara a unes eleccions ha dit que caldrà veure com es plantegen les noves majories i les composicions a les institucions. Respecte la taula de diàleg entre governs català i espanyol, ha recordat que és una condició "'imprescindible" perquè hi hagi legislatura a l'Estat si depèn d'ERC. Finalment, sobre la Diada de l'Onze de Setembre, Torrent ha dit que caldrà estar atents a les recomanacions dels experts i que, sí és possible, celebrar-la. "Per poc que pugui s'ha de celebrar. Però dependrà de les condicions i de les pautes que donin", ha manifestat.
|
Política
|
Parlament
|
La llevantada es desplaça cap a l'est i el nord del país després de dues hores complicades al Camp de Tarragona. A Cambrils, la crescuda de la riera d'Alforja s'ha endut part d'un pont. La llevantada que des de primera hora del matí assola diversos indrets de Catalunya es desplaça cap a l'est i el nord del país després de dues hores que han estat complicades especialment al Camp de Tarragona. Hi ha hagut inundacions de baixos i crescudes de rius i rieres, rescats de persones atrapades als seus vehicles i talls de trens i de carreteres per culpa de les inundacions. Entre les vuit del vespre i les deu de la nit els Bombers han atès 147 avisos a la Regió d'Emergències de Tarragona i 89 a la de Lleida. Des del principi de l'episodi els Bombers han dut a terme 273 serveis a les comarques del Camp de Tarragona. Ara els xàfecs es desplacen cap al Penedès, l'Anoia, el Garraf i la Conca de Barberà. Des de Protecció Civil es recomana als habitants dels municipis de les Garrigues, l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà i el Tarragonès propers a la zona del riu Francolí que es quedin a casa i evitin desplaçaments per la crescuda del riu i les rieres que hi desemboquen. També indiquen a les persones que viuen en masos aïllats, que si l'aigua puja de nivell s'enfilin a les plantes altes. La línia de precipitacions intenses, que ha estat de fins a 38 litres per metre quadrat en 30 minuts a Tarragona, es desplaça ara cap a l'est i el nord. Protecció Civil alerta que en les properes hores els xàfecs afectaran el Penedès, l'Anoia, el Garraf i la Conca de Barberà. Mentre ha estat a sobre del Camp de Tarragona ha causat afectacions de consideració en municipis com Cambrils, on la riera d'Alforja ha crescut de forma considerable sense arribar a desbordar-se i s'ha endut part de la passarel·la que connecta el parc del Pinaret amb Nou Cambrils. Al barri del port i la part baixa de Tarragona també hi ha hagut nombrosos episodis d'inundacions. A Lleida, on ha caigut més aigua és a la zona de l'Albi (Garrigues) i Arbeca (Garrigues), on també hi ha hagut inundacions de baixos i actuacions dels Bombers. En paral·lel, a la planta d'Argal de Miralcamp (Pla d'Urgell) hi ha hagut un incendi als transformadors i hi ha hagut una fuita d'amoníac que ja està controlada, en un succés que encara està per determinar si ha estat causat per la pluja o no. Pel que fa a la tasca dels Bombers, fins a les deu de la nit, i des del principi de l'episodi, han fet 273 serveis a la Regió d'Emergències de Tarragona, 119 a la de Girona, 114 a la de Lleida, 45 a la Metropolitana Nord, 42 a la Metropolitana Sud, 26 a la de les Terres de l'Ebre i 14 a la Centre. A banda, continuen tallades les línies R15 i R16 de Rodalies de Renfe per inundació de les vies en algun dels seus trams. Pel que fa a les carreteres, n'hi ha sis de tallades per inundació. L'AP-7 entre Vila-seca i Cambrils (es fan desviaments per l'A-7), la TV-3031 a Guiamets, la T-312 a Cambrils, la C-252 a Vilabertran, la GIV-6211 a Figueres, la GIV-6301 a Armentera. A banda, hi ha un carril tallat a la C-260 a Castelló d'Empúries en direcció Figueres.
|
Societat
|
Meteorologia
|
Detenen una dona per robar un anell d'uns 40.000 euros al domicili on netejava. La joia es va detectar en un establiment de compravenda de metalls i l'hauria venut per uns 140 euros. Els Mossos d'Esquadra van detenir el divendres 21 d’abril a l’Hospitalet de Llobregat una dona per delicte de furt i un home per delicte d’estafa. A la dona se l'acusa d'haver robat un anell valorat en uns 40.000 euros del domicili on treballava fent tasques de neteja. L'home és el propietari de l’establiment de compravenda de metalls, que els Mossos consideren que va estafar la presumpta lladre perquè es va quedar la joia per uns 140 euros. Els detinguts, de nacionalitat boliviana i dominicana, tenen 44 i 51 anys i són veïns de l’Hospitalet de Llobregat. La investigació va començar quan els agents dels Mossos especialitzats en aquest tipus de delictes van fer una inspecció rutinària a la botiga de compravenda d’or del detingut, a l’Hospitalet de Llobregat. A dins d’una caixa forta hi van trobar unes joies apartades de la resta. En concret, els va cridar l’atenció un anell d’una coneguda marca d’alta joieria catalana. Els investigadors van comprovar que l'home havia comprat la peça per uns 140 euros. A través del contracte de compravenda van poder identificar també la venedora, que treballava com a empleada domèstica en una casa de la zona alta de Barcelona. Aquell mateix dia, els agents es van adreçar a la botiga d’alta joieria d'on pensaven que podia haver sortit l'anyell, ubicada a Barcelona, on van reconèixer l’anell. En aquesta botiga es va determinar que tenia un valor d’uns 40.000 euros. Després els agents van localitzar els propietaris de l’anell i aquests, que tenien contractada la dona com a empleada domèstica, van dir que havien trobat a faltar la joia. Per tot plegat els investigadors van detenir l’empleada de la llar com a presumpta autora del furt de l’anell i també el propietari de l’establiment de compravenda de metalls com a presumpte autor d’una estafa, ja que hauria quedat acreditat que com a professional, hauria pagat un preu molt inferior del preu de la joia i hauria estafat la venedora. Els detinguts van passar a disposició del jutjat de guàrdia de l’Hospitalet de Llobregat, que en va decretar la llibertat amb càrrecs. D’altra banda, la peça recuperada va ser lliurada als seus propietaris legítims.
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:Deu ferits lleus en un xoc entre dos autocars a l'N-II a Maçanet de la Selva. En els dos busos, de matrícula francesa, hi viatjaven una setantena de persones. ACN Maçanet de la Selva .- Almenys deu persones han quedat ferides de caràcter lleu en un xoc entre dos autocars a l'N-II a Maçanet de la Selva, segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT). L'avís del sinistre s'ha rebut a les 09.45 hores al quilòmetre 690 de l'N-II, entre Vidreres i Tordera, quan dos busos –de matrícula francesa- han topat per encalç. Segons les primeres informacions, els dos autocars anaven en la mateixa direcció, un ha frenat i l'altre s'ha encastat per darrera. En els dos vehicles hi viatjaven una setantena de persones i, com a conseqüència, de la forta topada s'han registrat diversos ferits. Vuit dotacions dels Bombers, 4 efectius dels Mossos d'Esquadra, 4 ambulàncies i 1 helicòpter del SEM i membres de la Policia Local treballen en l'accident, que obliga a donar pas alternatiu a la zona. Segons el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), la desena de ferits estan essent traslladats als hospitals de Blanes i al Trueta de Girona. També s'estan atenent diversos afectats 'in situ' al lloc del sinistre però donada la seva poca gravetat se'ls dóna d'alta immediatament. El sinistre provoca vuit quilòmetres de congestió. Arran de l'accident entre els dos autocars es registren cues de 8 quilòmetres –6 en sentit nord i 2 en sentit sud- entre els quilòmetres 582 i 594 de l'N-II. Els Mossos donen pas alternatiu en aquest punt. Els Bombers han ajudat a extreure les persones ferides de l'interior dels vehicles i han col·laborat amb el SEM en la immobilització dels afectats per a la seva posterior evacuació als centres hospitalaris. Igualment, han establert un perímetre de seguretat per tal de protegir tots els passatgers il·lesos a l'espera de l'arribada de vehicles alternatius per evacuar els viatgers del lloc de l'accident. També han separat els dos autocars accidentats, a l'espera que siguin retirats per unes grues. Un cop siguin trets del lloc els 2 vehicles, els Bombers netejaran de vidres i d'oli la calçada. A banda, Protecció Civil ha activat en prealerta el Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT)
|
Societat
|
Successos
|
Nuet considera que la decisió de Rajoy de mantenir el 155 és un "error gravíssim" i exigeix "diàleg" al Govern i l'Estat. El coordinador d'EUiA considera que la mesura contribuirà a perllongar la situació de crisi i tornarà a confrontar l'executiu català amb l'espanyol. El coordinador d'EUiA, Joan Josep Nuet, considera que la decisió del president de l'Estat, Mariano Rajoy, de mantenir el 155 en vigor "és un error gravíssim que només servirà per perllongar la situació de crisi que es viu a Catalunya". Nuet ho ha dit en un acte d'homenatge a Oriol Junqueras que s'ha celebrat a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat). En aquest entorn també ha dit que la mesura tornarà a confrontar l'executiu català amb l'espanyol. "No pot ser que els erros que està cometent Torra siguin alimentats per altres errors comesos per Rajoy", ha lamentat Nuet que ha demanat al president "un govern efectiu a Catalunya amb consellers que realment puguin desenvolupar aquesta tasca". Joan Josep Nuet ha reconegut que el Govern de Quim Torra "és legal" però ha advertit que tindrà "moltes dificultats per ser efectiu". Considera que el nou executiu "envia missatges d'incertesa". Amb tot ha dit que la reacció de Rajoy "és equivocadíssima". Per tot plegat ha valorat que "les dues parts segueixen parapetades amb el seu punt de vista sense diàleg ni solucions efectives". Nuet ha demanat als dos presidents que arribin a un acord sobre com s'ha de governar Catalunya tenint en compte el resultat de les eleccions del 21 de desembre de 2017.
|
Política
|
Partits
|
Munté dóna per fet que els consellers de l’Executiu també rebran les notificacions del TC sobre el referèndum. La consellera de Presidència denuncia que es vol “impedir el debat polític” i alterar la vida parlamentària. La portaveu del Govern, Neus Munté, ha donat per fet que els consellers de l’Executiu també rebran les notificacions del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’incident d’execució pel referèndum unilateral i el procés constituent que ja han rebut aquest migdia els membres de la Mesa. En roda de premsa, Munté ha denunciat que el que es pretén és “Impedir el debat polític i parlamentari” i ha lamentat que això “provoca alteració de la vida parlamentària”. Davant d’això, s’ha ratificat en la defensa de la llibertat d’expressió i en la necessitat de “continuar treballant en allò que genera un consens tan ampli en el si de la societat catalana i compta amb el suport de la majoria parlamentària”.
|
Política
|
Govern
|
Els comuns veuen "decebedor" i "triomfalista" el discurs de Torra. CatECP acusa el Govern de "no fer els deures" en matèria econòmica però admet que la part dels pressupostos "no els sembla malament" . La presidenta del grup parlamentari de Catalunya En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha considerat que el discurs del president de la Generalitat, Quim Torra, obrint el Debat de Política General ha estat "decebedor, per triomfalista". "Hi ha una part de la realitat que Torra no vol veure. Parla com si la crisi econòmica hagués acabat, quan hi ha milions de persones que mai s'han arribat a recuperar, estem a les portes d'una nova recessió i el Govern no ha fet els deures", ha lamentat la líder dels comuns al Parlament. A més, ha retret al president que no hagi donat dades "de pobresa i desigualtat" i "s'hagi centrar en unes xifres macroeconòmiques que són enganyoses". "Potser creixem, però a costa de qui?", s'ha preguntat. De la mateixa manera, en la valoració feta davant els mitjans després del discurs de Torra, Albiach ha volgut mostrar-se positiva en parlar de la possibilitat que el Govern i els comuns acabin negociant i pactant els pressupostos per al 2019. "És cert que les propostes de pressupostos que ha fet no ens semblen malament", ha dit, tot afegint, però, que "fins que no es tinguin les xifres negre sobre blanc", no podran posicionar-se en ferm. "Ara volem una nova reunió amb Economia per veure dades per departaments", ha conclòs.
|
Política
|
Govern
|
El Centre de Recerques Mascançà demana a l'Ajuntament de Mollerussa que reconsideri l'enderroc de la Farinera. Remarquen la ''singularitat'' i els ''valors'' d'aquesta construcció del segle XIX així com la seva relació amb la posada en funcionament del Canal d'Urgell. Una delegació del Centre de Recerques del Pla d'Urgell 'Mascançà' es va reunir la setmana passada amb l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, per demanar-li que l'equip de govern reconsideri l'autorització de l'enderroc de la Farinera de Sant Antoni, i se li va entregar un manifest. El president de Mascançà, Joan Yeguas, va destacar la importància de la Farinera com una construcció de finals del segle XIX, ''singular i valuosa'' pel seu aprofitament de la força motriu de la Tercera Sèquia per poder transformar els cereals. Segons l'historiador Jordi Soldevila, la Farinera esdevé un element únic que permet explicar la construcció de la Mollerussa ciutat actual. El consistori va aprovar l'enderroc de l'edifici després que ho sol·licités el seu propietari i això ha generat rebuig en alguns sectors del municipi com el grup municipal d'ERC. Segons el Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà, la funció de transformació de productes agrícoles fa de la Farinera un ''element distintiu'' de la ciutat respecte el seu entorn comarcal. Segons l'historiador mollerussenc Daniel Altisent en les darreres dècades s'ha perdut un nombrós patrimoni local i per això és precisament important no perdre'n amb l'enderroc d'aquest immoble. La delegació va resumir a l'alcalde Marc Solsona els valors de la construcció en la seva antiguitat, la forma d'extracció d'energia i la seva relació amb la posada en funcionament del Canal d'Urgell amb Mollerussa. Uns arguments que s'afegien als expressats pels tècnics de la Delegació Territorial de Cultura de la Generalitat que van exposar que l'element no amenaça a ruïna i que l'edifici té un interès patrimonial. És per aquest motiu, que segons Mascançà, se'n recomana la seva preservació. Tant des de Mascançà com l'alcalde de Mollerussa es va convergir en les dificultats afegides de la propietat privada i la situació d'abandó patida durant dècades de la Farinera. Així com també del creixent interès pel patrimoni per part de la ciutadania de Mollerussa que a les xarxes socials havien expressat el seu malestar pel possible enderroc. Mascançà valora positivament la tasca de l'actual consistori en la preservació del patrimoni amb casos com el de Cal Castelló de la Llet, Cal Jaques, i la preservació de documents particulars que s'han dipositat a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell. Per aquest motiu, encoratgen a l'equip de govern actual a seguir en aquesta tasca.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
El Perelló vol més presència dels apicultors a Firabril i més unitat per promocionar el producte estrella del municipi. La Fira de la Mel i l'Oli torna aquest cap de setmana amb menys expositors per la coincidència amb altres fires al territori. L'edició d'aquest any de la mostra de la Mel i l'Oli del Perelló (Baix Ebre), la Firabril, pot suposar un punt i a part en la composició d'una de les fires multisectorials més importants del territori. L'Ajuntament vol impulsar un gir de cara l'any que ve perquè hi augmenti la presència dels apicultors locals, grans i petits, i vol intercedir per trobar la fórmula amb què unir-los a tots, sota el paraigües de la Cooperativa Apícola Tarragonina (amb seu al Perellójm). L'alcalde, Ferran Cid, ha animat a convertir la Firabril en el gran aparador de la mel del primer poble productor de Catalunya, aparcant en certa mesura l'actual vessant més comercial. La Fira de la Mel i l'Oli del Perelló se celebra aquest dissabte i diumenge amb la presència d'uns 150 expositors. La coincidència de set mostres, la majoria a la comarca del Baix Ebre, aquest cap de setmana no ha afavorit la participació dels firaries. L'alcalde del Perelló, Ferran Cid, ha fet una crida a la Cooperativa Apícola Tarragonina perquè lideri un nou enfoc per a la promoció de la mel, el producte estrella del municipi, durant la Firabril i en altres esdeveniments que es duen a terme durant l'any. El paper d'aquesta societat acaba en l'assessorament tècnic i sanitari dels apicultors i en oferir les eines per ajudar-los a la producció i comercialització dels seus productes. Ara bé, la petició del consistori se centra en trobar, sota el paraigües d'aquest organisme cooperatiu, la unitat que falta actualment per fer publicitat, "sense marques", de la mel del Perelló. Al principal poble apícola de Catalunya hi ha una vintena de productors. Molts són productors petits i no participen a la fira pel seu sistema de comercialització (la majoria, venda a l'engròs). De fet, a la Firabril hi ha tres dels grans productors presents, i poc més. Per aquest motiu, la proposta de l'Ajuntament per convertir el certamen en un gran aparador de la mel, més enllà de la vessant comercial, pren força de cara la propera edició de la mostra. "Ho intentarem però costa molt. Cada apicultor té les seves coses i hauria d'haver-hi més unió", ha apuntat Cid. Una primera idea que l'Ajuntament del Perelló podria posar sobre la taula després de l'edició actual de Firabril és la venda de mel conjunta a la mostra sota la marca de la Cooperativa Apícola Tarragonina. "Hem de parlar-nos, reunir-nos i trobar consens per mirar d'aconseguir-ho", ha defensat l'alcalde. Una cita amb la millor mel del país Mentre s'obre aquest debat organitzatiu i de promoció, el Perelló celebra la Firabril aquest dissabte i diumenge amb els tradicionals concursos, tallers i exposicions de sempre. No hi faltarà el concurs d'apicultors, el més antic de tot l'estat espanyol, que arriba a la 32ena edició i en el qual participen criadors d'abelles d'arreu. També s'han programat tallers artesanals i els concursos que premien a algun dels assistents de la mostra amb el seu pes en mel o el consum familiar d'oli d'un any.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
AMPLIACIÓ:Salut enderrocarà l’emblemàtic Joan XXIII de Tarragona i farà un nou complex de 80.000 metres quadrats. El conseller Antoni Comín avança que la nova UCI pediàtrica es posarà en marxa a l’octubre. L’emblemàtic Joan XXIII de Tarragona desapareixerà del paisatge urbà de la ciutat. El Departament de Salut ha anunciat aquest dijous els plans de futur de l’hospital, que preveuen la seva renovació gairebé de manera integral i l’enderroc dels edificis més antics. Només es conservarà una quarta part de l’actual centre hospitalari. El conseller Antoni Comín ha detallat que el futur complex sanitari, amb un sostre de 80.000 metres quadrats -20.000 més dels que té ara-, es desenvoluparà en tres fases. La primera consistirà en la construcció d’un nou edifici de 40.000 metres quadrats en uns terrenys adjacents que són propietat de la Generalitat, amb una inversió de 48,5 MEUR. Posteriorment, s’aniran enderrocant els edificis “obsolets” i els serveis que oferien s’aniran traslladant a edificis de nova creació fins a disposar d’un recinte completament “funcional” i “endreçat”. El conseller ha explicat que el Govern construirà “un nou Hospital Joan XXIII” i que l’actual complex sanitari es renovarà pràcticament de manera integral. “Del què és l’actual hospital, només en quedarà allò que té un estàndard constructiu, tecnològic i assistencial de valor, que és on estem fent totes les noves inversions en aquest moment -l’edifici C-”, ha resumit. Comín ha justificat la nova actuació pel fet que els dos edificis de la façana històrica, anomenats B1 i B2, es troben en una situació funcional i constructiva complexa. “Hi ha una obsolescència important d’aquests edificis, que al segle XXI no poden oferir garanties de qualitat per a un hospital terciari com és el Joan XXIII. Hi ha una raó de certa urgència en aquesta renovació”, ha assegurat. Un projecte que es desenvoluparà en tres fases El nou complex sanitari de l’Hospital Joan XXIII, previst en el Pla Estratègic Sanitari (2016-2020) de la Regió Sanitària de Tarragona, s’articularà en tres fases i té l’objectiu final de reforçar l’equipament tarragoní com “un centre de capçalera” associat a la recerca. Està previst que l’hospital del futur disposi d’un total de 80.000 metres quadrats de superfície, un 25% més que l’actual. Aquest any ja s’obrirà un “ambiciós” concurs d’idees perquè els equips d’arquitectes aspirants plantegin la seva proposta integral sobre el conjunt de les tres fases constructives. Posteriorment, l’any 2018 es portarà a terme la redacció del projecte executiu i s’aplanarà el camí per començar a aixecar el primer sector projectat. En la primera fase, entre els anys 2019 i 2021 es construirà un edifici de 40.000 metres quadrats a l’espai que actualment ocupa l’heliport i el pàrquing del personal. La inversió, ja reservada als comptes de la Generalitat, s’enfilarà als 48,5 MEUR. Inicialment, només se n’habilitaran 25.000 metres on s’hi traslladarà tota l’activitat que s’ofereix actualment als vells edificis, el B1 i el B2, que quedaran buits. Entre aquests, hi ha sis unitats d’hospitalització, amb 36 llits cadascuna. En la segona fase, es procedirà a l’enderroc de l’emblemàtica façana, formada pel B1 i B2; es traslladaran el bloc quirúrgic i l’àrea de diagnòstic per la imatge -que ara es troben a l’edifici C- als 15.000 metres pendents d’ocupar del nou edifici; i finalment es construirà un nou immoble de 10.000 metres per a usos ambulatoris i de consultes, que fins ara estaven disperses per tot el recinte. En la tercera fase, es preveuen construir dos nous blocs amb 10.000 metres quadrats més. El primer comportarà l’enderroc de l’antic edifici d’Infermeria i serà adjacent al nou espai de 40.000 metres quadrats. En segon lloc, l’altre estarà ubicat a l’espai alliberat a l’actual façana i es dedicarà a espai de docència i hospital universitari. Així mateix, en aquesta fase també s’enderrocarà l’actual edifici de consultes externes. D’aquesta manera, el futur hospital disposarà d’una façana posterior, per la banda assistencial, i una altra per la banda urbana, amb els espais de recerca, que segons el conseller és “una bona manera de relacionar l’hospital amb la ciutat”. “Parlem d’una estructura molt funcional, molt endreçada i d’un hospital molt racional, en què no es barrejaran espais”, ha resumit Comín. El conseller ha afegit que, en definitiva, es tracta d’oferir als professionals l’espai i les tecnologies necessàries perquè puguin “desenvolupar el seu talent”. Per la seva banda, el gerent territorial de l’ICS, Rafael Gràcia, ha assenyalat que el nou hospital no preveu un increment de llits perquè s’aposta per les alternatives a l’hospitalització. En aquest sentit, ha defensat que la tendència es dirigeix a resoldre les patologies als domicilis o en l’àrea ambulatòria i sociosanitària, així com potenciar l’hospital de dia per reduir l’estada mitjana dels pacients. D’altra banda, el conseller ha posat en valor que l’hospital creixerà cap a terrenys que van ser cedits per l’Ajuntament al Servei Català de la Salut. “Això ens permet, pràcticament per primera vegada, construir un hospital de l’ICS en terrenys de la Generalitat”, ha celebrat Comín. Actualment, ha recordat, els principals centres del país estan construïts en terrenys de la Tresoreria General de la Seguretat Social, per la qual cosa “fa dècades” que en demanem la transferència a la Generalitat. Nova UCI pediàtrica a l’octubre L’edifici C, amb 20.000 metres quadrats de superfície, és l’únic que quedarà dempeus de l’actual hospital i és el que acull les inversions més recents, com ara la segona fase de les Urgències i la reforma de la Cirurgia Major Ambulatòria (CMA), amb una inversió de 2,5 i 2,8 milions d’euros, respectivament. A l’octubre s’hi afegirà l’esperada UCI pediàtrica, que disposarà de sis box. Les obres ja estan enllestides i s’està pendent de l’equipament. En conjunt, la inversió serà d’1,47 milions d’euros per recuperar aquest servei que l’hospital va perdre l’any 2001. “Disposarem d’un espai al nivell de les millors UCI pediàtriques de Catalunya en aparells i en utilitat assistencial”, ha assenyalat Comín, qui ha posat en valor que amb la nova UCI es tancarà “un capítol incòmode” de l’hospital.
|
Societat
|
Salut
|
Més de 200 farmàcies de Barcelona realitzaran proves als clients per detectar factors de risc cardiovascular a 10 anys. La iniciativa suposa un pas més en l'ampliació dels serveis assistencials que s'ofereixen des d'aquests establiments. Les farmàcies de Barcelona realitzaran proves per detectar factors de risc cardiovascular a 10 anys en el marc del programa Farmacardio, pioner a l'estat espanyol. Segons ha indicat el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, més de 200 farmàcies s'han adherit a aquest programa arran de l'èxit de la prova pilot que es va tancar fa menys d'un any. Aquesta iniciativa suposa un pas més en l'ampliació dels serveis assistencials que s'ofereixen des de la farmàcia. Així, l'accessibilitat dels farmacèutics permet apropar la prevenció a la població en col·laboració amb la resta de professionals sanitaris i, per primera vegada, el servei es realitzarà en col·laboració amb una entitat asseguradora privada, en aquest cas, Mútua General de Catalunya i la seva Fundació. El projecte va néixer el març de 2014 fruit d'un conveni de col·laboració entre el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) i Mútua General de Catalunya (MGC), que ara es presenta amb més de 200 farmàcies adherides, un número que es preveu que seguirà creixent en els pròxims mesos. L'ampliació arriba després de l'èxit de la prova pilot, realitzada al districte de Sarrià-Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona, gràcies a la qual les 55 farmàcies participants van detectar 100 casos amb risc cardiovascular baix o moderat i 8 amb risc cardiovascular alt o molt alt del total de 133 que van analitzar. Aquest projecte, que s'estén a tota la demarcació de Barcelona, ofereix un servei obert a homes i dones amb edats d'entre els 35 i els 74 anys sense cap antecedent personal de malaltia d'origen cardiovascular diagnosticada per un metge. Un dels punts forts del programa és que gràcies a l'accessibilitat, confiança i proximitat a l'usuari, les farmàcies es converteixen en l'escenari idoni per apropar la prevenció a un col·lectiu més ampli, com ara a persones que aparentment no tenen cap problema de salut o no acudeixen al metge de forma habitual, però que poden ser, en canvi, població amb risc cardiovascular.
|
Societat
|
Salut
|
Torra demana a Sánchez que assumeixi les seves responsabilitats: "No es pot governar Espanya sense escoltar Catalunya". El president del Govern felicita PSOE, ERC i CUP i constata que hi haurà 23 diputats independentistes per defensar l'autodeterminació. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat al cap de llista del PSOE, Pedro Sánchez, que assumeixi les seves responsabilitats després dels resultats de les eleccions espanyoles del 10-N. "No es pot governar Espanya sense escoltar Catalunya", ha assegurat a través de dos missatges a Twitter, aquest diumenge a la nit, que tanca amb l'etiqueta 'SpainSitAndTalk'. El cap del Govern ha felicitat el PSOE per la victòria a Espanya, així com ERC per guanyar a Catalunya i la CUP per haver entrar al Congrés. Finalment, Torra ha constatat que, amb els vuit escons de JxCat, la nova legislatura tindrà 23 diputats independentistes a la cambra baixa que "han de defensar l'exercici al dret a l'autodeterminació dels catalans".
|
Política
|
Govern
|
Alumnes de Badalona afronten la selectivitat postcovid amb optimisme: "Hem tingut més temps per estudiar". El Col·legi Badalonès acull per primer cop les PAU amb dificultats logístiques per garantir el distanciament. Les Proves d'Accés a la Univertitat (PAU) han arrencat aquest dimarts a diferents centres i, per primera vegada, hi ha també alumnes fent exàmens de selectivitat en instituts. La mesura respon a la voluntat de la Secretaria d'Universitats d'augmentar el nombre de seus i, d'aquesta manera evitar aglomeracions i minimitzar el risc de contagi de la covid-19. Un dels instituts que des de primera hora és testimoni de les PAU d'enguany és el Col·legi Badalonès, a Badalona. Fan la prova un total de 146 alumnes –88 del propi institut i 58 més de l'institut Sant Andreu de Natzaret, també de Badalona. Tot i l'accidentat final de curs, els alumnes afronten els exàmens amb optimisme: "Hem tingut més temps per estudiar", assegura Arnau Oncins. Les proves han arrencat puntualment a les nou del matí, amb l'examen de llengua i literatura castellanes. Els moments previs han estat marcats, a més de pels nervis habituals, per l'accés i la disposició a l'aula, condicionats pels protocols i mesures de seguretat derivades de la crisi sanitària. El president del tribunal del Badalonès, José Ramon Garcia, reconeix que la logística ha estat "molt complicada" per la diversitat de centres i tribunals i també per les diferències estructurals entre facultats i instituts: "Als instituts les aules no són tan grans i, amb la distància que cal mantenir, hi ha un màxim de catorze alumnes per aula". També s'ha hagut de cuidar la mobilitat i accés pel centre, ja que al Badalonès els passadissos són molt estrets i les aules estan repartides en tres pisos. Si normalment els estudiants accedien a les facultats "tots de cop", aquest any se'ls ha anat cridant per aules i zones d'accés per tal de poder controlar el trànsit de persones als espais comuns. Malgrat els inconvenients logístics que envolten els exàmens de selectivitat, els alumnes del centre badaloní afronten les PAU post-covid amb optimisme i creuen que l'aturada en sec del curs el passat 13 de març no afectarà al resultat. "Vam acabar els continguts millor del que podíem esperar i els professors ens han ajudat molt", explica Ona Sànchez. Aquesta alumna del Badalonès detalla que el darrer trimestre s'ha fet telemàticament a través d'aplicacions com Zoom, però que malgrat l'anomalia la majoria d'alumnes estan ben preparats per fer front als exàmens: "Per com ha anat, ho portem bastant be. Vinc amb molta seguretat". Segons expliquen dels del propi centre, el Col·legi Badalonès té normalment un alt índex d'aprovats i, per exemple, l'any passat van aprovar el 92% dels alumnes que es van presentar a les proves. Per conèixer els resultats d'aquest any caldrà esperar 20 dies justos. Les notes es publicaran el 27 de juliol. En el conjunt de Catalunya, fan els exàmens un total de 39.904 alumnes distribuïts en 138 a universitats, 72 instituts i 18 en centres concertats, com és el cas del Col·legi Badalonès.
|
Societat
|
Educació
|
Un de cada quatre serveis de la Policia Local de Berga a l'estiu van ser per queixes veïnals. Gairebé la meitat de les actuacions estaven relacionades amb seguretat ciutadana. El 24% dels serveis que va realitzar la Policia Local de Berga els mesos de juliol i agost estaven relacionats amb queixes i conflictes veïnals. Segons dades del cos policial, se'n van realitzar 140 al juliol i 172 a l'agost. Precisament les actuacions en l'àmbit de la seguretat ciutadana van predominar aquest estiu, amb més de la meitat dels serveis. Segons el cap de la Policia Local, Jaume Hernández, la pandèmia s'ha notat als carrers. "No ha estat un estiu normal a causa de la covid-19 i, en alguns casos, ens ha costat poder donar sortida a tots els serveis". Segons el mateix cos, el 6,5% dels serveis requerits no es van poder dur a terme. La Policia Local de Berga va realitzar un total de 1.289 serveis entre els mesos de juliol i agost. En l'àmbit de la seguretat ciutadana és on se'n van realitzar més, concretament 447 al juliol i 592 a l'agost. Destaquen les 312 actuacions que van haver de dur a terme per queixes i conflictes veïnals, és a dir, gairebé un de cada quatre serveis. Les peticions d'auxili (150) i les identificacions (137) completen els que van ser els serveis més freqüents. Les actuacions relacionades amb el trànsit també van tenir un paper rellevant. Se'n van fer 212 al juliol i 219 a l'agost. Les més realitzades van ser sobre disciplina viària –el 29% del total de les de trànsit. També destaca els 58 controls de sorolls i fum que es van realitzar al mes d'agost. Pel que fa a la policia administrativa, es van realitzar un total de 339 actuacions entre els dos mesos. Pràcticament una de cada tres van ser gestions administratives (135), seguida de la identificació d'anomalies a la via pública (66) i dels serveis amb animals (55). La Policia Local també s'encarrega d'auxiliar les autoritats judicials en la investigació de delictes, el descobriment o la detenció de delinqüents quan ha estat requerida. Entre els dos mesos es van fer 19 intervencions consistents en citacions i altres gestions judicials (11), delictes contra el patrimoni (1), delictes contra la seguretat del trànsit (4) i suport judicial (3). Origen dels serveis En referència a l'origen de l'actuació, el 36,3% dels serveis realitzats entre juliol i agost eren requeriments telefònics, seguits dels serveis planificats (21,7%) i de les actuacions d'ofici (15,6%). Del total de serveis requerits durant juliol o agost, es van atendre el 92,7% d'aquests, mentre que el 6,5% no es va poder realitzar. Els dies de la setmana en què es van registrar més serveis van ser, al juliol, el dimecres (el 15,4% del total dels serveis del mes), el dijous (15,6%) i el divendres (18,9%). A l'agost van passar a ser divendres (17,2%), dissabte (19,7%) i diumenge (15,0%).
|
Societat
|
Policial
|
L'incendi del Voló ja ha calcinat 130 hectàrees i França demana ajuda als Bombers per frenar l'avanç de les flames. Es preveu que el dispositiu sobre terreny s'incrementi fins als 250 efectius. L'incendi forestal del Voló ja ha calcinat 130 hectàrees, segons informa 'L'Independant', i França ha demanat ajuda als Bombers per intentar frenar l'avanç de les flames. El foc, que ha començat poc després de les cinc de la tarda, amenaça d'entrar a Catalunya per la zona del Pertús. Els serveis d'emergència francesos han demanat reforços per elevar fins a 250 els efectius que treballen sobre terreny. En paral·lel, també s'han mobilitzat diferents mitjans aeris, entre els quals dos bombarders i quatre hidroavions (tot i que en poca estona, quan es faci fosc, la nit obligarà a què es retirin). Segons informa Bombers, vuit camions d'aigua i vehicles lleugers del Grup d'Actuacions Forestals (GRAF) del cos s'han desplaçat a l'altra banda de la frontera per donar suport a les tasques d'extinció. La carretera D900, que és la que entronca amb França per l'N-II, està tallada entre el Voló i el Pertús. L'incendi forestal també ha obligat a tallar l'autopista A9 i l'AP-7 entre els peatges del Voló i de la Jonquera. El prefecte dels Pirineus Orientals, Philippe Vignes, que s'ha desplaçat a lloc, ha ordenat aquesta mesura a quarts de nou del vespre, pel fum que hi havia a la zona i per la possibilitat que les flames poguessin arribar a l'autopista.
|
Societat
|
Successos
|
Madrid treballa per habilitar un tercer gran dipòsit de cadàvers al Palau de Gel de Majadahonda. Ja utilitza el Palau de Gel de Madrid i l'Institut de Medicina Legal per acollir morts per coronavirus. La Comunitat de Madrid treballa per posar a disposició de les autoritats sanitàries les instal·lacions del Palau de Gel de Majadahonda per crear un tercer gran dipòsit de cadàvers, segons fonts del govern autonòmic. Té una superfície de 1.800 metres quadrats i està situat davant de l'Hospital Universitari Puerta de Hierro. L'espai s'adaptarà temporalment per acollir les víctimes de la covid-19 davant l'allau de defuncions que està generant la pandèmia. A la Comunitat de Madrid, han mort 4.483 persones per coronavirus, 308 en les últimes 24 hores, segons les dades d'aquest divendres del Ministeri de Sanitat. A la regió ja s'han habilitat el Palau de Gel de Madrid i l'Institut de Medicina Legal com a dipòsits de cadàvers.
|
Societat
|
Salut
|
El Homrani compareixerà finalment dijous al Parlament per via telemàtica. El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies s'ha intercanviat el dia de la compareixença amb el titular d'Interior. El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, compareixerà finalment dijous 9 d'abril al Parlament per via telemàtica per explicar les mesures per combatre el coronavirus. D'aquesta manera, s'avança la compareixença de El Homrani que inicialment estava prevista pel 14 d'abril, després de Setmana Santa. Segons ha informat aquest dilluns el Parlament, el conseller d'Interior, Miquel Buch, donarà explicacions el 14 d'abril perquè s'ha intercanviat la data de compareixença amb el conseller El Homrani. Tot plegat en el marc de la ronda de compareixences dels membres del Govern a la cambra catalana que ha començat avui dilluns amb el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès.
|
Política
|
Parlament
|
El positiu per covid-19 d'una diputada de JxCat obliga el Parlament a fer l'activitat prevista de forma telemàtica. Alguns companys de grup d'Elena Fort que hi havien tingut contacte prenen precaucions i anul·len l'agenda presencial. La diputada de JxCat Elena Fort va donar positiu per covid-19 el passat dissabte 25 de juliol. Els protocols i les mesures de precaució un cop comunicada la situació de la diputada han forçat el Parlament i el seu grup a prendre mesures preventives i a anul·lar l'activitat presencial prevista per a aquesta setmana. Segons ha pogut saber l'ACN, la Mesa del Parlament té previst formalitzar aquest dimarts que totes les comissions i reunions que estaven fixades per a aquests dies passin a ser telemàtiques. De fet, la Mesa i la Junta de Portaveus de demà ja es faran de manera virtual per a evitar riscos, segons fonts de la cambra. Pel que fa a JxCat, fonts del grup han confirmat que immediatament després de conèixer el positiu de Fort, es va fer saber al grup parlamentari, es va comunicar a les persones que podien haver estat en contacte amb ella i es van posar en marxa els protocols establerts. A més, s'ha demanat a tot el personal del grup que teletreballi en la mesura del possible. Alguns dels companys de la diputada, de fet, ja han reduït al màxim la seva activitat pública i presencial. Altres, a més, han cancel·lat directament actes, com el cas del vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, que tenia previst algun acte de presentació del seu llibre i ha estat ajornat. El diagnòstic positiu de Fort el va donar a conèixer ella mateixa el passat dissabte a la xarxa, on en una piulada explicava que "un familiar va donar positiu" i va fer-se "la prova per precaució". El Parlament ja havia pres mesures preventives semblants i havia celebrat reunions telemàtiques durant els mesos mes durs de la crisi del coronavirus o amb altres casos de positius per covid-19 de diputats d'altres partits.
|
Política
|
Parlament
|
Munté assegura que la mesa per comprar les urnes la formen secretaris de Governació per “protegir” els funcionaris. El Govern afirma que va decidir aquesta composició a l’organisme de contractació davant “les amenaces de l’Estat” als treballadors públics. La portaveu del Govern, Neus Munté, ha assegurat aquest dimarts que l’executiu català va decidir que la mesa de contractació que ha de comprar les urnes per al referèndum la formessin els quatre secretaris del departament de Governació per “protegir els funcionaris”. Munté ha assegurat que el tràmit per adquirir les urnes “tira endavant amb normalitat” després que dues empreses es presentessin a l’homologació per poder fabricar i vendre les capses de metraquilat per al referèndum. Però, segons Munté, les “continues amenaces de l’Estat sobre els funcionaris” si participaven d’aquests tràmits, van fer que el Govern optés per “protegir-los” i col·locar el secretari general del departament de Governació i els secretaris d’Administració i Funció Pública, Habitatge i Millora Urbana, i Administració Local a la mesa de contractació. “Aquest és un procés polític i la responsabilitat l’assumim els responsables polítics, i no hi haurà cap dificultat ni tensió per als funcionaris”, ha sentenciat Munté.
|
Política
|
Govern
|
Les obres de l'escola de Llívia encaren la recta final i l'objectiu és traslladar-hi els alumnes en pocs mesos. L'equipament, amb un cost de 2,4 milions d'euros, ha estat finançat en un 75% pel consistori de la localitat cerdana. Les obres de l'escola de Llívia encaren la seva final i es preveu que els alumnes es puguin traslladar a les noves instal·lacions entre finals d'aquest any i principis del que ve. La crisi sanitària de la covid-19 ha fet endarrerir tres mesos el calendari inicial, però actualment la planta baixa de l'edifici està pràcticament enllestida. A més, s'han adjudicat els treballs de rehabilitació de l'escola antiga, que es duran a terme un cop els estudiants ja ocupin les noves dependències. L'equipament ha suposat un cost de 2,4 milions d'euros i ha estat finançat en un 75% pel consistori de la localitat cerdana. L'altra part ha arribat per via de subvencions del Departament d'Educació i s'esperen més ajuts del Govern i la Diputació de Girona. Tot i que la previsió inicial passava per iniciar el nou curs escolar al nou edifici, aquest es farà efectiu en pocs mesos, almenys a la planta baixa. L'alcalde de Llívia, Elies Nova, ha explicat que part del material ja s'ha traslladat a les futures instal·lacions, ubicades al costat de l'equipament actual, i que un cop hi arribin els alumnes quedaran pendents alguns "petits detalls" a la planta superior. En aquesta àrea finalment hi hauran més aules, donant sortida a l'augment de demanda i "sacrificant" l'espai que havia d'ocupar la sala polivalent i la biblioteca. Nova ha explicat que amb l'entrada en funcionament del nou edifici, les casernes quedaran buides i ha recordat que fa quinze anys que es volia tirar endavant el projecte. Ara per ara, dels 2,4 milions d'euros d'inversió, l'Ajuntament de Llívia ha rebut uns 540.000 euros via subvenció del Departament d'Educació. En aquest sentit, l'alcalde ha dit que espera que aquesta dotació s'incrementi per fer front als treballs de la segona fase i ha detallat que, a més, també esperen algun ajut de la Diputació de Girona.
|
Societat
|
Educació
|
L'Aran compra 200 tests serològics per als sanitaris, professionals essencials i pacients amb covid-19. El Conselh Generau vol detectar amb aquestes proves el nivell d'immunització d'aquests col·lectius. El Conselh Generau d'Aran ha adquirit uns 200 test serològics a una empresa homologada amb l'objectiu d'identificar si els sanitaris o els treballadors de caràcter essencial que depenen d'aquest executiu han passat la covid-19 encara que no hagin tingut símptomes i, a la vegada, identificar aquells pacients diagnosticats que han creat immunitat davant el coronavirus. Des del govern aranès han explicat que han pres aquesta decisió després de saber que, almenys de moment, el Departament de Salut no farà extensives aquestes proves a professionals ni a la població. La realització del test, però, serà de caràcter voluntari i també es farà als pacients que han ingressat amb pneumònia, així com també als casos lleus en aïllament domiciliari. Des del Conselh Generau d’Aran i la seva àrea sanitària es considera molt necessari poder disposar d'aquesta informació per ajustar i reorganitzar els treballs assistencials i, a més, protegir als professionals i, en conseqüència, a la població. De moment, s'ha dut a terme la prova PCR a tots els usuaris de la residència Sant Antòni, i així mateix, en els darrers tres dies s'han realitzat test serològics enviats per Salut als propis residents i als treballadors de la residència per expressa indicació d'aquest departament. Pel que fa a les proves serològiques que es faran, i que són els únics dels denominats “test ràpids” que es realitzen en aquests moments, val a dir que la informació que aporten en cas d'un resultat negatiu és que la persona ha passat la malaltia i ha creat anticossos. Des del govern aranès consideren que el fet de poder identificar als professionals ja immunitzats és un pas important perquè el sistema sanitari de la Val pugui enfrontar en les millors condicions aquesta situació.
|
Política
|
Política municipal
|
Crema la tractora d'un camió al polígon Inditex de Tordera sense causar ferits. En el moment dels fets, el xofer es trobava fora del vehicle. Un incendi va cremar aquest dilluns a la nit la tractora d'un camió al polígon d'Inditex de Tordera (Maresme) sense causar ferits, segons han informat els Bombers de la Generalitat. Els fets es van produir a tres quarts d'onze de la nit a l'interior del recinte i en aquell moment el conductor no es trobava fora del vehicle i va resultar il·lès. Fins al lloc, s'hi van traslladar tres dotacions dels Bombers de la Generalitat.
|
Societat
|
Successos
|
Evacuat amb helicòpter un ferit greu per un incendi en un habitatge a Deltebre. Els Bombers extingeixen el foc i traslladen la persona afectada a l'Hospital de Tortosa. Un incendi en un habitatge del carrer Pompeu Fabra de Deltebre (Baix Ebre) ha provocat aquest dimecres a la tarda un ferit que els Bombers han evacuat de l'interior del pis i han traslladat en estat greu a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. L'avís del foc s'ha donat a les 16.59 h i ha cremat part del menjador, afectant la resta de pis pel fum. Els Bombers han necessitat 6 dotacions per extingir l'incendi, segons ha informat el cos aquest dimecres.
|
Societat
|
Successos
|
Un incendi crema prop d'una hectàrea de matolls a la falda de Collserola. El foc s'ha declarat pels voltants de mitjanit a tocar del barri de Finestrelles, a Esplugues de Llobregat. Un petit incendi forestal ha cremat aquesta matinada unes 0,9 hectàrees de matolls a la falda de Collserola, segons han informat els Bombers de la Generalitat. L'avís del foc es va rebre a les 23.25 hores d'ahir diumenge en una zona de vegetació al barri de Finestrelles, a tocar de l'Hospital Sant Joan de Déu i dins el terme municipal d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat). 8 dotacions dels Bombers –amb l'ajuda de diverses dotacions dels Bombers de Barcelona- es van desplaçar a la zona i van poder controlar ràpidament les flames, cap a les 00.40 hores. Tres hores després, a les 03.30 hores, l'incendi es va poder donar per extingit. El foc es trobava proper a l'avinguda dels Traginers però no es va haver de fer cap desallotjament.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:L'Audiència Nacional rebutja el recurs de Bartomeu i deixa el president del Barça a un pas de judici pel cas Neymar. El tribunal considera que hi ha indicis que Bartomeu hagi comès un delicte de corrupció entre particulars. L'Audiència Nacional deixa Josep Maria Bartomeu a un pas de judici pel fitxatge de Neymar després que ha desestimat el recurs presentat pel president del FC Barcelona contra l'acta del jutge instructor José de la Mata en què acordava sotmetre'l a judici oral. El tribunal considera que hi ha indicis que Bartomeu hagi comès un delicte de corrupció entre particulars ja que amb els acords el 2011 entre Neymar i el Barça per fitxar-lo des del Santos "es va alterar el lliure fitxatge de futbolistes". Aquest procediment es va iniciar arran d'una querella presentada el 2015 per l'empresa DIS en què denunciava un perjudici econòmic pel contracte de 40 milions d'euros que va signar el Barça amb Neymar. Aquesta empresa disposava del 40% dels drets del jugador en el moment de la signatura del contracte de Neymar pel Barça s’hauria quedat sense la part pactada entre el club, el Santos i el jugador a través de contractes paral·lels. L'acta del tribunal recorda que en aquesta causa s'han tractat els orígens i conseqüències de dos contractes subscrits al novembre i al desembre del 2011 en els quals es precisaven les condicions de la transferència de Neymar, que aleshores pertanyia al Santos, a favor del FC Barcelona. El tribunal assenyala que de les clàusules establertes en els contractes es desprèn la comissió d'un delicte de corrupció entre particulars en tant que el Santos, al qual va pertànyer el jugador fins al juliol de 2014, desconeixia l'acord ja que ni el jugador ni el club que adquiria els seus drets de transmissió l'hi havia comunicat. A més, afegeix el tribunal, l'empresa DIS, que havia adquirit el 40% dels drets econòmics derivats dels drets federatius de Neymar, tampoc va conèixer el traspàs pactat. La Sala també detalla que es va infringir l'article 18.3 del reglament sobre l'estatut i la transferència de jugadors de la FIFA, que impedeix a un futbolista negociar amb un altre club el seu traspàs, excepte quan li quedin com a mínim 6 mesos, i se suposa, segons apunta l'acta, que el davanter brasiler estava vinculat amb el Santos fins a mitjans del 2014. El tribunal conclou que veu "evident" un delicte de corrupció entre particulars en el fitxatge de Neymar ja que amb la signatura dels dos contractes "es va alterar el lliure mercat de fitxatge de futbolistes en impedir que el jugador entrés en el mercat d'acord amb les regles de la lliure competència". L'acta afegeix que la intervenció de Bartomeu en aquelles dates "apareix, a nivell indiciari de manera nítida" i que les qüestions que planteja "han de ser debatudes en l'acte del judici".
|
Societat
|
Judicial
|
Aragonès afirma que el Pallars necessita "l'impuls, l'acompanyament i el suport" del Govern. L'adjunt a la presidència d'ERC ha signat un conveni entre la formació republicana i Fem Municipi per a les pròximes eleccions municipals. L'adjunt a la presidència d'Esquerra Republicana de Catalunya, vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha afirmat des de Sort que el Pallars Sobirà necessita "l'impuls, l'acompanyament i el suport" del Govern per tirar endavant reptes de futur. Aragonés ha apostat per "la igualtat d'oportunitats" entre classes socials però també per "raó d'on s'ha nascut". El republicà ha signat aquest divendres un conveni entre la formació republicana i Fem Municipi per les pròximes eleccions municipals. Al Pallars Sobirà ja tenen configurada la llista a 12 dels 15 municipis i esperen enllestir-la als 3 restants. Tot, amb l'objectiu d'aconseguir la presidència del Consell Comarcal. En paraules d'Aragonès aquesta coalició electoral suposa la suma de l'arrelament al territori de la gent de Fem Municipi, l'experiència de la comarcal d'Esquerra Republicana i l'experiència d'ERC en l'àmbit nacional amb presència a les institucions.
|
Política
|
Política municipal
|
AMPLIACIÓ:Arrimadas lamenta que Catalunya "estigui presidida" pel cap d'un "comando separatista". La líder de Cs acusa Torra de "defensar" els actes "violents" dels CDR. La presidenta del grup parlamentari de Cs, Inés Arrimadas, ha acusat el president de la Generalitat, Quim Torra, de ser el cap d'un "comando separatista" i de defensar els actes "violents" dels CDR. En roda de premsa al Parlament aquest dilluns, Arrimadas ha lamentat que el govern espanyol "blanquegi" al president Torra i que intenti "tapar" les "seves barbaritats". Amb tot, la líder de Cs ha considerat que Torra "anima" els CDR a continuar tallant les carreteres, "intimidant" a funcionaris, bloquejant els transports públic i que puguin fer-ho amb "tranquil·litat". "Catalunya no està presidida per un president de la Generalitat, sinó pel cap d'un comando separatista", ha subratllat. Així, ha constatat que aquest dilluns ha estat una jornada de "caos" i que el país "és un territori sense llei". "Torra no hauria d'haver estat mai president. No tinc cap confiança amb el seu esperit democràtic", ha lamentat Arrimadas. Així, ha apuntat que se senten "abandonats" per part del govern espanyol. "On és Sánchez? El que hauria de fer és posar fi a la situació i convocar eleccions", ha reiterat. Arrimadas ha iniciat la seva intervenció criticant que Catalunya hagi estat notícia pel tall a les principals carreteres i carrers de Barcelona, per la retirada de símbols oficials i per l'"assetjament" a les institucions. També ha criticat que "sempre" pateixin "les mateixes persones" per culpa de les "festes" dels independentistes. En aquest sentit, ha lamentat que avui n'hagin sortit perjudicats els treballadors que han arribat tard a la feina, les persones que no han pogut arribar al CAP o els pares que havien de portar els seus fills a l'escola. D'altra banda, també ha criticat que el govern espanyol "no hagi condemnat els actes violents" que es van produir a les manifestacions de dissabte passat. Segons Arrimadas, a les mobilitzacions es va poder veure com es va atacar a agents de la policia espanyola que es concentraven en una manifestació "legal" i amb "permís". En el mateix context, ha carregat contra el conseller d'Interior, Miquel Buch, en considerar-lo "totalitari" per haver dit, segons Arrimadas, que si fos per ell es limitaria la llibertat d'expressió dels manifestants constitucionalistes de dissabte passat. D'altra banda, des del partit taronja han assegurat que la persecució "ha arribat al Parlament". En concret han afirmat que JxCat, ERC, CatECP i la CUP han presentat una instància perquè es pugui sancionar el diputat de Cs Matías Alonso "per haver defensat la legalitat al Parlament". "No tindrem por en seguir defensant la democràcia per a tots. Seguirem sent la veu de la majoria social que no vol deixar catalana, espanyola i europea", ha alertat. .
|
Política
|
Partits
|
L'arquebisbe de Tarragona considera que "la situació de violència que es viu a Catalunya és deplorable". Jaume Pujol fa una crida a "trobar una sortida pacífica i democràtica". L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, considera que "la situació de violència que es viu avui a Catalunya és deplorable". Així ho ha manifestat aquest diumenge a través del seu compte de Twitter el president de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), des d'on també ha fet una crida a "trobar una sortida pacífica i democràtica". Una tasca que ha encomanat "al Déu de la pau".
|
Política
|
Govern
|
El Creaf alerta de la “trampa ecològica” que el confinament suposa per als animals. La caiguda de l'activitat humans fa que moltes espècies percebin que les ciutats són llocs per viure. El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) ha alertat de la “trampa ecològica” que el confinament obligat pel coronavirus suposa per als animals. Investigadors del centre expliquen que a curt termini el confinament permet observar canvis en el comportament de les espècies, o fins i tot comprovar un augment local de la biodiversitat. Però en paral·lel adverteixen que “és probable que aquests canvis siguin efímers”, atès que, al seu parer, desapareixeran quan l'activitat humana torni a nivells semblants als previs a la crisi. Per això opinen que per a molts animals, el confinament haurà creat una “falsa percepció” que les ciutats són llocs adients per viure. Els membres del Creaf expliquen que la trampa ecològica és la situació en què les condicions de l’ambient indueixen als animals a percebre un hàbitat com a apropiat per a viure-hi o reproduir-se quan, en realitat, no ho és. Un exemple és el d’insectes efemeròpters que posen els ous sobre l’asfalt perquè la llum polaritzada que produeix es confon amb la de la superfície de l’aigua on habitualment es reprodueixen. Per tant, el confinament exposa els animals a condicions “que poden tenir poc a veure amb les que experimentaran en el futur”, quan les persones i els cotxes retornin als carrers. Si, per exemple, els ocells aprofiten el baix nivell de pertorbacions humanes per criar en zones on abans no ho feien, la reproducció “podria fracassar” un cop l’activitat recuperi certa normalitat. A banda, les reserves que algunes espècies mostren respecte dels humans és un altre comportament “que es pot veure alterat” en temps de confinament. “Amb poques excepcions”, els animals experimenten reticències respecte a les persones i eviten les zones més densament poblades. Per exemple, moltes espècies de mamífers, com ara llops, elefants o antilops, han augmentat el seus hàbits nocturns arreu del món per minimitzar el contacte amb humans. Donat que el confinament redueix la presència humana, algunes espècies animals poden habituar-s’hi i deixar de percebre les persones com un perill. Aquesta por que els animals experimenten davant dels humans “explica, en part, la baixa biodiversitat” als centres de les ciutats. Per tant, “és possible” que la reducció de l’activitat humana pel coronavirus faci augmentar la diversitat d’animals a les ciutats.
|
Societat
|
Medi ambient
|
JxCat i ERC avalen la comissió d'investigació sobre les residències però demanen que vagi més enllà i abordi el model. Els grups volen saber quines decisions han impactat en al contenció de la pandèmia durant l'estat d'alarma. Els grups parlamentaris d'ERC i JxCat han presentat esmenes a la proposta de creació d'una comissió d'investigació sobre la gestió de les residències durant la pandèmia de la Covid-19 i aposten per anar més enllà i que es treballi en un nou model de gestió. Després que tota l'oposició hagi forçat la creació d'una comissió parlamentària sobre les residències, JxCat i ERC ha avalat la creació de la comissió i han demanat analitzar les causes que han pogut provocar la pèrdua de vides durant la pandèmia i si s'hagués pogut evitar, les variables que han influït en l'evolució de la pandèmia i les patologies prèvies de les persones afectades. També volen saber quins decisions han impactat en la contenció de la pandèmia durant l'estat d'alarma. De fet, a les esmenes conjuntes de JxCat i ERC proposen determinar les persones físiques, els responsables polítics i administratius que participen de la titularitat i la gestió de les residències de gent gran i les competències i responsabilitats que li corresponen a cadascú "en cada moment. En una altra esmena, els grups proposen identificar les causes, tant conjunturals com estructurals, que han generat més "efectes negatius" derivats de la Covid-19 i aquelles que han permès respondre de forma "més positiva". També volen que es faci un mapa, cartografia o informe sobre els morts i positius de coronavirus així com les residències més afectades a Catalunya, Espanya i a nivell europeu. En la mateixa línia, volen comparar si s'han produït errors de gestió similars en residències catalanes i d'altres de l'Estat o d'Europa. A partir de les informacions obtingudes, ERC i JxCat proposen estudiar quines han de ser les bases per canviar el model i la gestió residencial catalana.
|
Política
|
Parlament
|
La inhabilitació de Mas pel 9-N s'acaba amb la incògnita sobre el seu paper en el futur de JxCat. L'expresident constata que la condemna s'ha allargat tres anys la setmana que reapareix amb 'Cap fred, cor calent'. La inhabilitació d'Artur Mas pel 9-N acaba aquest diumenge, 23 de febrer. El TSJC va condemnar l'expresident el 13 de març de 2017 a dos anys sense ocupar càrrecs públics. Una inhabilitació que s'ha allargat gairebé tres anys. Fonts properes a Mas consultades per l'ACN apunten que l'habilitació serà efectiva els propers dies, quan el TSJC notifiqui la resolució a l'exlíder de CiU i PDeCAT. Mas reapareix a l'esfera mediàtica aquesta mateixa setmana, amb la publicació dimarts del seu nou llibre, 'Cap fred, cor calent' (Columna, 2020), i una conferència dimecres al Fòrum Europa. El paper de Mas continua sent rellevant, i més ara que l'endreça de l'espai de JxCat, PDeCAT i la Crida encara uns mesos decisius, a les portes d'unes noves eleccions. El TSJC va inhabilitar Mas el 13 de març de 2017 a dos anys i una multa de 36.500 euros, pel delicte de desobediència -un cop absolt de prevaricació. El febrer del 2019 el Suprem va rebaixar-ne la pena a un any i un mes. Tot i això, la inhabilitació venç aquest diumenge: 2 anys, 11 mesos i 10 dies després. És per això que l'entorn de l'expresident constata que la inhabilitació s'ha allargat en excés, tot i la decisió del Suprem de retallar-la. I com ha viscut Mas aquests tres anys? El seu entorn destaca, d'una banda, que l'exlíder de CiU i PDeCAT va continuar "molt implicat" després del seu 'pas al costat' el gener de 2016. Mas va continuar involucrat amb el Govern de Carles Puigdemont i les entitats sobiranistes fins que se celebra l'1-O i, dos mesos després, es forma JxCat -ell mateix participa de l'elaboració de la llista electoral. A partir del 2018, Mas no ha deixat de donar suport "quan ha calgut" a l'executiu de Quim Torra, però ja amb menor incidència: "Ja no hi ha estat tan implicat", constaten fonts properes a l'expresident. Mas ha dedicat l'últim any a preparar el seu nou llibre -que presentarà dijous que ve a la tarda a l'Auditori de la Pedrera. L'expresident vol deixar un "testimoni personal, directe i històric" del que va significar "l'inici del procés sobiranista" i els "primers passos" del que "es va culminar" amb el 9-N, tal com defensa el seu entorn. Mas també hi reivindica la creació de JxSí com a "gran operació d'unitat del sobiranisme", així com el seu 'pas al costat' per donar "l'oportunitat" que el procés continués endavant, amb l'aposta per Puigdemont. "Un actiu útil" La fi de la inhabilitació permet que Mas torni a la política institucional. Però ell mateix s'ha autodescartat com a candidat de l'espai de JxCat a les properes eleccions. L'expresident, de fet, rebutja tornar a la primera línia política i a ser-ne protagonista. Tot i això, sempre ha apuntat que aquesta porta no es pot tancar mai del tot, però no per afany personal sinó per servei al país, segons ha argumentat ell mateix en reiterades ocasions. Sigui com sigui, Mas és un "actiu útil" que l'entorn de JxCat, PDeCAT -sobretot- i la Crida no passen per alt, segons fonts consultades per l'ACN. L'espai postconvergent encara s'ha d'endreçar, a banda de buscar i consolidar nous lideratges. Començant per qui encapçali la propera llista electoral -o qui en sigui el candidat efectiu, si Puigdemont decideix tornar-se a presentar com a cap de llista-, i ningú amaga que la figura de Mas "es té en compte". El 129è president de la Generalitat, de fet, pensa en el conseller de Territori, Damià Calvet. Els tres últims presidents de la Generalitat podrien tenir un paper destacat en la campanya de les properes eleccions catalanes -llistes a banda-, tal com ja l'han anat tenint en les diverses eleccions del 2019. Puigdemont és el "líder indiscutible" de JxCat; Mas participa de les converses per reordenar l'espai -amb el propi Puigdemont, però també amb David Bonvehí (PDeCAT) i Antoni Garrell (grup de Poblet)-; i s'espera que la figura de Quim Torra -inhabilitat pel Suprem- també prengui rellevància. Quatre anys després del 'pas al costat', i tres anys després de la seva inhabilitació pel 9-N, el nom de Mas reapareix a primera línia mediàtica. L'endreça de l'espai postconvergent, la proximitat de les properes eleccions, i la recerca d'un candidat que s'enfronti a Pere Aragonès (ERC) fan que l'expresident torni al focus públic, i que ningú en negui el pes a l'hora de desencallar i aclarir el futur de l'herència de la seva Convergència.
|
Política
|
Partits
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.