sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
---|---|---|
L'ANC ajorna tots els actes públics dels propers 15 dies pel coronavirus. L'entitat preveu celebrar l'Assemblea General del 22 de març de forma virtual. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha explicat aquest dijous que ajorna tots els actes públics previstos pels propers 15 dies i aplica el teletreball pels seus treballadors com a mesura de prevenció pel coronavirus. En un comunicat, l'entitat ha apuntat que aquestes mesures no afecten la celebració de l'Assemblea General prevista pel proper 22 de març perquè s'està treballant per poder-la celebrar de forma virtual. Tot i això, l'última paraula la tindrà el Secretariat Nacional que decidirà si accepta celebrar la trobada de forma telemàtica. L'ANC ha traslladat la recomanació d'ajornar els actes i fer teletreball a totes les organitzacions municipals de l'entitat.
|
Política
|
Entitats
|
Localitzen nombrosos productes caducats i en mal estat en un establiment d'alimentació de Lleida. La veterinària municipal va ordenar la suspensió immediata i provisional de l'activitat del local. La Guàrdia Civil i la Guàrdia Urbana de Lleida van localitzar aquest dimarts durant una inspecció en un establiment d'alimentació del barri de la Mariola una gran quantitat de productes caducats, sense etiquetar i en mal estat, i a l'interior d'una nevera i d'un congelador productes alimentaris sense etiquetar i barrejats els uns amb els altres. La veterinària municipal va ordenar la suspensió immediata i provisional de l'activitat per tal de poder portar a terme la destrucció dels productes caducats i en mal estat localitzats al local, segons han informat des de la Guàrdia Urbana. Els agents van iniciar les diligències corresponents contra els responsables de l'establiment per un presumpte delicte contra la salut pública. L'actuació forma part de les inspeccions que porten a terme de forma periòdica conjuntament la Guàrdia Civil i la Guàrdia Urbana de Lleida en establiments, bars i restaurants de la capital del Segrià.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
AMPLIACIÓ:Junqueras s'adreça als pobles d'Espanya per reiterar el compromís de "construir un futur en comú molt millor". El vicepresident es mostra convençut que arreu del món es poden entre els actes de Catalunya perquè s'apel·la a valors universals. El vicepresident del Govern, Oriol Junquers, s'ha adreçat als pobles d'Espanya per reiterar el compromís de "constituir un futur en comú molt millor" i ha afegit que Catalunya s'hi vol adreçar amb "les eines pròpies d'un estat". En la seva intervenció durant l'acte al Parlament que ha escenificat la declaració d'independència, Junqueras ha defensat que Catalunya apel·la a valors de caràcter universal i, per aquest motiu, s'ha mostrat convençut que arreu del món poden entendre els actes de Catalunya. "Avui donem continuïtat al mandat del 27-S i de l'1-O que ens inspira i serà la nostra guia en la República i el procés constituent", ha proclamat per després a fer una crida a la participació de tothom en el procés que, segons el vicepresident, està al servei de tots els ciutadans. Junqueras ha pronunciat el seu discurs amb un to "volgudament relaxat" en uns moments que ha definit com a "plens d'emocions diverses, d'esperança i responsabilitat". I s'ha volgut dirigir als ciutadans, tant als que "desborden d'alegria" com aquells que senten "inquietud i preocupació". Als primers, els ha demanat que actuïn amb responsabilitat. I als segons, els ha assegurat que s'actuarà de bona fe i ha apel·lat a la confiança per assumir els reptes del present i el futur. Posteriorment, el vicepresident ha fet referència als valors universals. "És perquè nosaltres estem convençuts que podem compartir aquests valors que volem reiterar el compromís de ser un sol poble, que vol ser inclusiu, integrador i garantir la igualtat de drets de tots els ciutadans", ha afirmat. Junqueras també ha volgut llançar un missatge al món i, en particular, als pobles d'Espanya. Amb qui, segons ha destacat, es comparteixen moltes coses. "Ens volem adreçar a tots ells per reiterar el nostre compromís i amor per construir un futur en comú mot millor", ha defensat.
|
Política
|
Govern
|
JxSí i la CUP retiren la petició del ple extraordinari de divendres. La sessió parlamentària ordinària continuarà amb la resta de punts de l'ordre del dia. Els grups parlamentaris de JxSí i la CUP han retirat la petició del ple extraordinari de divendres. Tal i com han informat fonts del principal grup de la cambra, la sessió de divendres serà ordinària, ja que es preveu que l'ordre del dia del ple no s'haurà acabat en la sessió d'aquest dijous. Així, divendres el ple continuarà amb els punts pendents que no s'hagin tractat avui. Aquest dimarts els grups de JxSí i la CUP van demanar la celebració d'un ple monogràfic per a divendres, petició aprovada per la Mesa de la cambra. Segons el comunicat dels dos grups, el ple havia de tractar la "valoració de l'acció política de govern actual i previsions".
|
Política
|
Parlament
|
Quaranta controls al llarg de la setmana a autobusos escolars arreu de les comarques gironines. Allò que més es detecta són infraccions administratives i els Mossos alerten que si els infants no porten el cinturó cordat els qui responen són els pares. Els Mossos d'Esquadra de Girona faran quaranta controls al llarg d'aquesta setmana a autobusos escolars en el marc de la campanya intensiva per comprovar que els vehicles compleixen la normativa. Entre d'altres, s'asseguren que tinguin la documentació en regla i que els alumnes portin cordat el cinturó de seguretat. El sergent de Trànsit de Girona Albert Estrach subratlla que aproximadament multen el 25% dels autobusos que controlen (sobretot, per no dur els papers de l'assegurança). Són infraccions administratives que, sovint, es poden recórrer i no van a més. Però que s'han de tenir en compte. A més, Estrach també alerta que, en el cas del transport escolar, els pares també han de ser conscients de quina és la seva responsabilitat. Perquè si els menors no porten el cinturó cordat, la multa de 200 euros els hi arribarà a ells.
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:El Suprem confirma l'any i mig d'inhabilitació de Torra per no retirar la pancarta per la llibertat dels presos. El tribunal diu que l'exhibició de símbols durant el període electoral vulnera la neutralitat de les institucions. El Tribunal Suprem ha confirmat, per unanimitat, la inhabilitació d'un any i mig i 30.000 euros de multa per al president de la Generalitat, Quim Torra, per haver desobeït de forma "contumaç, obstinada i reiterada" la Junta Electoral Central (JEC) en no retirar llaços grocs i una pancarta a favor dels polítics presos durant el període electoral de la primavera del 2019. D'aquesta manera, ratifica la condemna imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El tribunal diu que l'exhibició de símbols durant el període electoral vulnera la neutralitat de les institucions. Quan la sentència arribi a l'alt tribunal català i aquest la faci executar, Torra haurà de deixar de ser president de la Generalitat. La sentència ratificada condemnava a un any i mig d'inhabilitació especial tant per a l'exercici de càrrecs públics electius, ja siguin d'àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, com per a l'exercici de funcions de govern, en els àmbits local, autonòmic i de l'Estat. En la seva sentència, de 133 pàgines, el Suprem destaca que l'àmbit del recurs "no és l'exhibició de determinats símbols o pancartes d'una determinada opció política, sinó la seva utilització en períodes electorals, desobeint el que disposa la Junta Electoral Central que, en l'exercici de les seves funcions, garanteix la transparència i objectivitat dels processos electorals, que va prohibir la seva utilització, amb vulneració del principi de neutralitat a què s'han de subjectar les administracions en general, contravenint ordres expresses de la Junta Electoral". Llibertat d'expressió En aquest sentit, la sala subratlla que els acords de la JEC no van vulnerar els drets a la llibertat ideològica i la llibertat d'expressió de Torra. L'alt tribunal insisteix que "l'objecte del procés no és analitzar la condemna del recorrent des de la perspectiva de la llibertat d'expressió, ja que com a ciutadà és lliure de fer manifestacions o actes que reflecteixin la seva identitat política. L'objecte és la desobediència de les ordres reiterades d'un òrgan constitucional la funció del qual és garantir la transparència i netedat dels processos electorals que exigeix la neutralitat dels poders i administracions públiques". Afegeix que "l'exigència de neutralitat de l'Administració s'aguditza en els períodes electorals", i cita la seva jurisprudència per remarcar que el "sufragi lliure significa proclamar com un essencial designi de veritable democràcia l'establiment d'un sistema electoral que garanteixi un marc institucional de neutralitat en el qual el ciutadà pugui, amb absoluta llibertat i sense interferències de cap poder públic, decidir els termes i l'abast de la seva participació política". Per descartar la vulneració el dret a la presumpció d'innocència, el Suprem parteix del fet que Torra "en tot moment, amb anterioritat, durant i després del judici oral, no ha negat l'exhibició de pancartes i altres símbols en edificis públics dependents de la Generalitat, especialment a la façana de Palau, i la seva negativa a complir les ordres de la Junta Electoral Central", encara que el president al·legués que es tractava d'ordres il·legals i que atemptaven contra la seva llibertat d'expressió. La sala respon que les resolucions de la Junta Electoral Central "van ser dictades conforme a dret, i el mandat contingut en els Acords d'11 i 18 de març era clar i perfectament comprensible, tant en el fons com en els terminis establerts per el seu compliment". "Contumaç i obstinada resistència" En conclusió, el Suprem constata, a la vista de tot el que s'ha analitzat, "la contundent, reiterada, contumaç i obstinada resistència de l'acusat a acatar un mandat investit d'autoritat i dictat d'acord amb la legalitat". El tribunal considera que a més de desatendre el mandat de la Junta Electoral Central, el president va tenir una voluntat conscient i una disposició anímica inequívoca de contravenció. La sentència detalla que el dol exigible no consisteix en voler cometre un delicte de desobediència, sinó en voler incomplir l'ordre d'una autoritat superior. El tribunal recorda que Torra és president de la Generalitat i, a més, escriptor i advocat, amb una preparació i coneixements jurídics superiors a la mitjana. Això, unit als diferents informes remesos pels serveis jurídics de la mateixa Generalitat en dates anteriors sobre l'exhibició de simbologia a les seus de l'administració catalana, fan concloure a la sala "que l'avui recurrent disposava dels suficients elements sobre l'obligació d'acatar els mandats de la JEC no només pel propi contingut d'aquests sinó pels termes dels informes dels serveis jurídics que buiden qualsevol dubte sobre la plena consciència que l'acusat tenia sobre els efectes associats als acords de la JEC, sense que pugui parlar-se de cap error". La JEC és l'òrgan competent En relació amb l'al·legació relativa a la manca de competència de la Junta Electoral Central per dictar els acords que van donar lloc a la condemna pel delicte de desobediència, la sala afirma que la competència d'aquest òrgan "s'ajusta a l'ordenament electoral" i que l'ordre "va ser dictada per l'òrgan competent". El tribunal assenyala que comparteix el criteri tant de la sentència recorreguda com del ministeri fiscal en aquest punt, i subratlla que l'article 19.4 de la Llei Orgànica de Règim Electoral General atribueix a la Junta Electoral Central durant el període electoral "resoldre les queixes, reclamacions i recursos que es dirigeixin d'acord a aquesta llei o amb qualsevol altra disposició que li atribueixi aquesta competència". Afegeix que els fets incideixen en el període electoral d'unes eleccions generals, i s'inicien quan el representant de Cs es dirigeix a la JEC invocant acords anteriors d'aquest òrgan durant el 2017 sobre l'exhibició de llaços grocs, pancartes sobre polítics presos i estelades, que entenen que suposaven una vulneració de la neutralitat política. "El partit polític es dirigeix a la JEC de conformitat amb l'article 20 de la LOREG. Durant la tramitació de l'expedient, les al·legacions del president de la Generalitat no van invocar la manca de competència de la Junta Electoral Central ", recorda la sentència. Queixa pel tracte inadequat del tribunal Pel que fa a la queixa de Torra pel que entén com un tracte inadequat del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, cap a la seva persona en el desenvolupament del judici oral, en no referir-se a ell en el judici amb els honors i tractaments propis del càrrec de president de la Generalitat, la sala conclou que "de cap manera es pot entendre com a signe de parcialitat i avançament d'una decisió de condemna ja presa". El Reglament 2/2005 d'Honors, tractaments i protocol en els actes judicials solemnes considera en el seu Preàmbul que s'ha procurat evitar que la seva aplicació abasti al desenvolupament dels actes estrictament jurisdiccionals, per tractar-se d'un àmbit en el que, en propietat, no regeix cap norma protocol·lària sinó les lleis processals, tal com recull en el seu article 2. Per tant, els tractaments són protocol·laris i el judici oral no està sotmès a aquest protocol. "Tots els acusats --no només el recurrent—han de ser tractat amb respecte, com així va succeir, de manera que la queixa del recurrent resulta infundada", diu la sentència del Suprem. Abast i proporcionalitat de la inhabilitació Així mateix, la sala avala la inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius i afegeix que el recurrent ha estat condemnat en la seva condició d'autoritat pública --que exercia en el seu càrrec de naturalesa política-- per negar-se obertament a donar el degut compliment a una ordre emanada d'autoritat superior, "imposant d'aquesta forma la seva voluntat davant el mandat dels acords de la JEC d'11 i 18 de març". En aquest sentit, el tribunal considera que la pena d'inhabilitació --que es preveu com a principal per al delicte citat-- ha d'abastar a qualsevol àmbit en què es comet el delicte. La sentència explica que és obvi que quan el delicte de desobediència de l'article 410.1 del Codi Penal es comet en un càrrec públic de naturalesa política, com ho és el de president d'una comunitat autònoma, "constituiria una burla al respecte que els ciutadans deuen al bon funcionament dels poders públics, que la pena d'inhabilitació es limités al càrrec específic en què es va cometre el delicte, i permetés al condemnat seguir cometent aquesta classe de delictes en un altre càrrec anàleg, fruit directe o indirecte d'unes eleccions polítiques, pel simple fet de traslladar-se d'un càrrec de representació política a un altre similar en el propi govern autonòmic, de l'estat, al Parlament de Catalunya, de l'estat o de la Unió Europea, o en l'àmbit municipal". En línia amb la doctrina del Tribunal Constitucional, la sala considera que condemnar per un delicte contra l'administració pública i poder mantenir-se en el seu propi lloc de president de la Generalitat o la possibilitat de ser elegit com a representant dels ciutadans en un òrgan legislatiu o de govern de qualsevol altre àmbit, mentre compleix la pena d'inhabilitació especial imposada, "contradiu la pròpia naturalesa de la pena principal establerta pel legislador per aquell delicte". La sala també entén que és proporcional la pena imposada, enfront de l'argument de Torra que s'havia vulnerat el principi d'igualtat en relació amb altres casos de desobediència en què la JEC només va imposar sancions econòmiques. Després d'analitzar la seva pròpia doctrina, el tribunal conclou que la no imposició de sancions en altres casos en res afecta la correcció de les sancions efectivament imposades, ja que a aquests efectes només importa si la conducta sancionada era o no mereixedora d'aquesta sanció. El tribunal conclou que en el cas concret "no es pot parlar d'una reacció penal desproporcionada i innecessària que s'aparti del principi d'intervenció mínima i d'última ràtio que en tota societat democràtica ha de tenir el recurs al dret penal". Per últim, el Suprem descarta la presentació a la justícia europea d'una qüestió prejudicial, centrada sobretot en la suposada parcialitat dels magistrats tant del TSJC com de l'alt tribunal espanyol. La sentència estableix que en aquest cas no hi ha cap dubte sobre la interpretació de la legislació europea i, per tant s'ha d'aplicar el dret intern, que ja va descartar qualsevol tipus de recusació. Cronologia dels fets El cas procedeix del març de l'any passat. El dilluns 4 de març del 2019 Cs va demanar a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat que retiressin de les seves façanes els llaços grocs i les pancartes a favor dels polítics independentistes presos i exiliats, ja que era període electoral perquè s'havien convocat eleccions generals per al 28 d'abril següent. El Govern va dir que no retiraria la simbologia, i Cs va portar el cas a la JEC el dijous 7 de març. El dilluns següent, 11 de març, la JEC va donar 48 hores a Torra per retirar els símbols. Dos dies després, dimecres 13, la Generalitat va comunicar que presentava al·legacions a l'ordre de la JEC i no va retirar la pancarta, però va demanar al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que fes un informe. L'endemà dijous, Cs va demanar a la JEC que ordenés als Mossos la retirada de les pancartes, i divendres va portar el cas a la fiscalia, cosa que també va fer el PP. El dilluns 18 de març la JEC es va tornar a reunir, va donar 24 hores més a Torra per retirar els llaços i el va advertir de possibles conseqüències penals si no ho feia. El dimarts 19, Torra va demanar a la JEC que suspengués el termini a l'espera de les recomanacions del Síndic de Greuges, però l'òrgan electoral ho va rebutjar. El dimecres 20 a la tarda, Ribó va recomanar al Govern que de forma "excepcional" retirés la simbologia. Dijous 21 al matí, la Generalitat va tapar el llaç groc i la pancarta per una pancarta que deia el mateix, però substituïa el llaç groc per un de blanc amb una franja vermella a sobre. També es va posar una petita pancarta demanant llibertat d'expressió. Mentrestant diversos edificis oficials de la Generalitat van anar retirant la simbologia prohibida per la JEC. La JEC va demanar a la Delegació del govern espanyol a Catalunya fotografies sobre la nova simbologia, mentre Cs, PP i Advocats Catalans per la Constitució van demanar que la fiscalia investigués la possible desobediència. Aquell dijous a la tarda, la JEC es va reunir i va decidir portar el cas a la fiscalia i va demanar a la Conselleria d'Interior que complís l'ordre de retirar tota la simbologia abans del divendres 22 a les 3 de la tarda. Aquell divendres, la Fiscalia General de l'Estat va ordenar a la Fiscalia Superior de Catalunya que es querellés contra Torra. Al migdia, es va despenjar finalment la pancarta demanant la llibertat dels polítics empresonats i exiliats i la va substituir per una que deia 'Llibertat d'opinió i d'expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans'. A la tarda, els Mossos d'Esquadra van entrar en diverses dependències del Govern per acabar de retirar la simbologia prohibida. El dimecres 27 de març, la Fiscalia Superior va presentar la querella per desobediència contra Torra que ha acabat amb la seva inhabilitació, mentre que la JEC permetia mantenir penjada l'última pancarta del balcó de la Generalitat. Finalment, el 2 d'abril, el TSJC va admetre a tràmit la querella i va començar la seva instrucció. Vox també es va querellar contra Torra pels mateixos fets i es va personar com a acusació popular. Per la seva banda, el Suprem va desestimar un recurs de Torra contra la decisió de la JEC i una querella posterior.
|
Política
|
Govern
|
ACTUALIZACIÓ:El Minipop penja el cartell d’entrades exhaurides en una vuitena edició amb Mishima i La Iaia com a plats forts. L’organització amplia la programació amb un concert de Joan Masdeu l’últim dia de festival. La vuitena edició del Minipop ha venut per primera vegada totes les entrades anticipades abans de l'inici del festival. Divendres al matí es van exhaurir tots els abonaments de taquilla. Durant els tres dies de certamen hi passaran més de 9.000 persones. "Això ens dóna una responsabilitat enorme i molta alegria", ha afirmat la directora Núria Serrano que ha destacat que ha crescut en "qualitat". El festival combina grups reconeguts de l'escena musical catalana com Mishima, La Iaia i la "gran revelació" Ferran Palau amb d'altres d'emergents com Intana, Mareta Bufona i TMN. Precisament, la veu d'Intana, Núria Moliner, ha considerat que "els nens tenen molta sensibilitat i la nostra música és súper adequada per l'entorn", per la qual cosa ha explicat que tocaran igual que si es dirigissin a un públic adult. El Minipop és una barreja de grups consolidats de l'escena musical catalana i d'emergent i, enguany no és una excepció. Han pujat a l'escenari del passeig de les Palmeres tarragoní Mishima i La Iaia, els quals han compartit programació amb Ferran Palau, Intana o Mareta Bufona i el grup TMN (Tarde, Mañana, Noche), que han encetat el segon dia de festival. "No ens agrada distingir entre els caps de cartell i els emergents perquè ens fa molta il·lusió que toquin els Mishima però també que presentin les seves propostes Mareta Bufona i Intana", ha explicat Serrano. Segons la directora des de la primera edició del Minipop, la programació ha estat "espectacular" i "la gent de Tarragona sap que aquí es descobreixen grups que es fan famosos al cap de tres anys". De fet, en aquesta vuitena edició s'han exhaurit els 2.000 abonaments que s'havien posat a la venda. "És el primer any que esgotem les entrades abans que comenci el festival, és cert que les havíem esgotat en altres edicions en dissabte" però "mai en el primer dia" de certamen, ha explicat Serrano. "Això ens dóna una responsabilitat enorme i una gran alegria", ha celebrat. Entre les novetats, destaca l'ampliació de la programació en l'últim dia de certamen, fins aquesta edició només s'havien fet vermuts i activitats infantils, amb la presentació del nou disc de Joan Másdeu. A més a més, en aquesta edició també han presentat nou àlbum diverses formacions com TNM i Ferran Palau, el qual, segons Serrano, l'han programat en hora "màgica, a la caiguda del sol", ja que la seva música és "envoltant". Des de l'organització posen en valor la filosofia i l'esperit del festival, el petit format que reprodueix els embalats de festa major i remarquen que no tenen intenció de canviar-lo. En aquesta línia, s'ha manifestat la veu d'Intana. "Ens fa il·lusió actuar-hi, ens agraden molt els festivals petits on pots gaudir molt de la música i està a prop dels músics", ha assegurat Núria Moliner. A més, ha afegit que no s'han platejat adaptar la seva actuació als més petits. "Els nens són súper llestos, tenen molta sensibilitat i si han de ballar, ballen, si no corren o escolten, la nostra música és bastant adequada per aquest entorn", ha clos. D'altra banda, els responsables del Minipop han explicat que cada any incorporen altres disciplines culturals. En aquesta ocasió una exposició de fotografia, un espectacle de màgia itinerant, l'espai de la 'Silent disco' que s'ha trasllat durant unes hores al Mercat central o les projeccions en l'apartat de cinema dels capítols de Heavies Tendres, la nova sèrie de l'il·lustrador català Juanjo Sáez, entre altres. També, s'han realitzat tallers de cuina on els infants han acompanyat als pares. "Ens vam apuntar al taller de tapes ahir per avui perquè estava tot ple" ha explicat la Dolors Vidal, mare de l'Eva Fernández, que ha gaudit molt d'aquesta novetat culinària del festival.
|
Cultura
|
Música
|
L’Aeroport de Reus estrena tres rutes amb Liverpool, Glasgow i Bristol operades per Ryanair. Durant la temporada d’estiu la instal·lació oferirà vols a 25 destinacions de set països. L’Aeroport de Reus ha estrenat aquest dimecres una ruta amb Liverpool i dissabte inaugurarà dues connexions amb Glasgow i Liverpool, totes tres operades per Ryanair. La companyia aèria volarà a Liverpool els dimecres i diumenges i, cap a Glasgow i Bristol, els dimarts i dissabtes. A més, el vol a Bristol s’operarà els dijous durant el més de juliol. La companyia irlandesa de baix cost utilitzarà un avió Boeing 738 amb capacitat per 189 passatgers, segons ha informat Aena. Amb aquestes noves rutes, Ryanair suma nou connexions des de l’Aeroport de Reus a Londres, Liverpool, Bristol, Dublín, Cork, Brussel·les, Glasgow, Eindhoven i Frankfurt. Durant aquesta temporada d’estiu, la instal·lació aeroportuària del Baix Camp oferirà vols a 25 destinacions de set països. Aquest dimecres, els bombers de l’Aeroport de Reus han batejat l’avió procedent de Liverpool amb un arc d’aigua, com és tradició, i també s’ha fet el tradicional tall de pastís per commemorar l’inici de la ruta.
|
Economia
|
Infraestructures
|
L'accés principal al congost de Mont-rebei romandrà tancat almenys una setmana pel despreniment de roques. Tècnics d'Infraestructures han començat a valorar sobre el terreny el volum i l'afectació de l'esllavissada que va caure dissabte mentre els visitants han de canviar la ruta. L'accés principal al congost de Mont-rebei romandrà tancat almenys una setmana pel despreniment de roques que va tenir lloc dissabte a la carretera que va des de Pont de Montanyana fins a Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà). Tècnics d'Infraestructures s'han desplaçat aquest dilluns sobre el terreny per tal d'avaluar el volum i l'afectació de les roques caigudes. L'alcalde de Sant Esteve de la Sarga, Jordi Navarra, ha explicat que aquests tècnics ja estava previst que visitessin la zona abans del despreniment però que ara caldrà portar a terme treballs amb maquinària per retirar les roques. Mentrestant, els visitants al congost arriben a peu fins al punt on hi ha l'esllavissada i han de girar cua perquè està tallat. L'alternativa és fer un tomb d'uns 18 quilòmetres amb cotxe per arribar fins al punt on comença la ruta. El despreniment de roques va tenir lloc dissabte al matí i no va provocar cap dany personal però si que va tallar la totalitat de la carretera d'accés al congost. Va passar en un punt on hi ha un single de gran alçada que aquest dilluns el tècnics han començat a inspeccionar per determinar la seva estabilitat. L'alcalde de Sant Esteve de la Sarga ha lamentat l'estat en que es troba aquesta via tant transitada per l'elevat volum de visitants al congost i el risc que això suposa. La via és municipal però ha recordat que un ajuntament tant petit com el seu no té recursos econòmics per fer front a les despeses que suposaria posar-hi malles de protecció. Si ahir diumenge i dissabte van ser molts els visitants que van passar caminant per damunt de les roques despreses posant així en risc la seva integritat per accedir al congost, aquest dilluns ja no ha estat possible per les persones que s'hi han atansat ja que la presència de tècnics d'Infraestructures els ho ha impedit. L'alternativa per accedir al congost suposa haver de donar un tomb d'uns 18 quilòmetre en cotxe per una pista. Una jove que volia visitar el congost, Andrea Vilar, de Galícia, ha lamentat que no hi hagués informació sobre el tall i ha explicat que intentarien accedir-hi per un altre punt perquè amb el seu company no es volen perdre les vistes d'aquest paratge ''preciós''. Una altra parella vinguda de Salt (Gironès) també s'ha trobat amb què han hagut de girar cua quan han arribat al punt de l'esllavissada. Igualment tampoc tenien informació de la situació i han valorat la possibilitat d'anar a donar el tomb de 18 quilòmetres per accedir al congost. D'altra banda, està previst que aquest dilluns a la tarda tècnics de la Diputació de Lleida visitin el punt de l'esllavissada per avaluar-ne l'afectació. El congost de Mont-rebei rep unes 100.000 visites a l'any i la zona ha registrat en els darrers anys nombrosos despreniments de roques. Les administracions locals reclamen suport d'altres institucions per arranjar els accessos i garantir la seguretat dels visitants. Igualment també es demana suport per regular l'accés al congost davant l'elevat volum de turistes.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Els productors de plantes i flors de l'Estat demanen la creació d'un fons de rescat per reactivar el sector. Les associacions també sol·liciten poder obrir els seus negocis encara que es produeixin rebrots de covid-19. Les associacions de productors de plantes i flors de l'Estat demanen la creació d'un fons de rescat per reactivar el sector i sol·liciten poder mantenir oberts els negocis en cas que es produeix un rebrot de covid-19. A més, han demanat que les línies de crèdit avalades per l'ICO siguin "més accessibles" i presentin unes condicions "més flexibles" respecte a les actuals. A través d'un comunicat, les organitzacions han recordat que entre el 60% i el 80% de les vendes anuals del sector es concentren els mesos de març, abril i maig. "Estem parlant de grans pèrdues; si ningú ens ajuda, moltes empreses hauran de tancar, posant en perill els 40.000 llocs de treball directes i indirectes que genera la nostra activitat", resa l'escrit. En el mateix document, les associacions han anunciat que han fet arribar una carta al ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, sol·licitant la intervenció "urgent" del govern espanyol perquè demani ajudes a la Comissió Europea (CE) per pal·liar els efectes econòmics provocats per la crisi del coronavirus. "Als Països Baixos es va crear un fons de rescat de 600 MEUR pel sector de la flor i la planta ornamental, autoritzat per la CE", recorden els productors. Per altra banda, les organitzacions signants sol·liciten atorgar un període de sis mesos a les empreses per anar incorporant esglaonadament els treballadors que hagin patit un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO). "Una càrrega laboral superior a la capacitat comercial de les empreses ens portarà a la fallida", han expressat. Finalment, els productors catalans han demanat més reconeixement al sector, el qual consideren "de primera necessitat". "Les plantes i les flors aporten beneficis mediambientals, emocionals i contribueixen a crear un entorn més saludable, per això mereixem més implicació i suport de l'administració, amb campanyes de promoció de consum del nostre producte", apunten. Les organitzacions que signen el comunicat són la Federació de Viveristes de Catalunya (FVC), l'Associació de Viveristes del Nord-est (ASVINOR), l'Associació de Colliters i Exportadors de Flors i Plantes Vives de Canàries (ASOCAN), l'Associació Professional de Flors, Plantes i Tecnologia Hortícola de la Comunitat Valenciana (ASFPLANT), l'Associació Professional d'Horticultura d'Aragó, La Rioja, Navarra i Sòria (APHARNS), l'Associació Andalusa de Viveristes i Floricultors (ASOCIAFLOR) i l'Associació d'Organizacions de Productors de Fruites i Hortalisses d'Almeria (COEXPHAL).
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Els experts veuen "clau" implicar més la comunitat musulmana en els plans de prevenció de la radicalització. El joves de Ripoll radicalitzats ràpidament apunten a un nou perfil de captació de jihadistes, segons la directora de l'Àrea de Món Àrab de l'Institut Europeu de la Mediterrània. Després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, els experts alerten que cal implicar més la comunitat musulmana en la prevenció de processos de radicalització. Lurdes Vidal, directora de l'Àrea de Mòn Àrab de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), apunta a un nou perfil de terroristes jihadistes integrats, molt joves i ràpidament radicalitzats, que divergeix del d’autors d’atemptats com els de París o Brussel·les. El nou perfil i el model de captació condueix segons Vidal a repensar les estratègies. L’experta en gestió de la diversitat i construcció de la identitat Najat Driouech prefereix no parlar d’un nou perfil, i indica que també hi ha casos de ràpida radicalització en països com el Marroc. En canvi, també veu ‘clau’ involucrar la comunitat musulmana en els plans per evitar nous casos de radicalització. “No oblidem que eren joves de Ripoll”, recorda. Els atemptats de Barcelona i Cambrils van deixar al seu pas dolor, i amb aquest dolor també molts interrogants en la societat internacional i, sobretot, a Catalunya. El primer que destaca la responsable de Món Àrab de l’IEMed, Lurdes Vidal, és que “hi ha una confusió i un desconeixement molt grans” i rebutja parlar de Catalunya com a ‘niu’ o ‘bressol’ jihadista. Segons ella, si bé és cert que “hi ha una presència salafista a Catalunya” -grups que fa molt temps que estarien implantats al territori i que seguirien aquesta versió conservadora i rigorista de l’islam- la gran majoria dels musulmans a l’Estat no segueixen corrents salafistes sinó que segueixen corrents “molt més obertes i tolerants de l’islam”. A més, matisa, tot i que en el passat hi ha hagut passarel·les de contacte entre grups salafistes que han acabat abraçant el jihadisme, “no són el mateix”. “Un [el salafisme] és una ideologia i l’altre [el jihadisme] una pràctica violenta”, diu. Vidal explica que els cossos de seguretat “estan molt a sobre” d’aquestes comunitats salafistes. “Estan sota els radars, si els terroristes haguessin sortit d’aquest entorn, probablement els haurien detectat”, diu la investigadora. Terroristes molt joves i radicalitzats sense aixecar sospita Un dels punts més desconcertants dels atacs a Barcelona té a veure precisament amb la ràpida radicalització dels seus autors, joves d’entre 17 i 24 anys i, segons informacions de la investigació, ‘integrats’ a Ripoll. A diferència d’altres atemptats a Europa, com ara els de París o els de Brussel·les, Vidal apunta que en els atacs de Barcelona i Cambrils “s’ha anat un pas més enllà”. L’experta en món àrab assenyala, d’una banda, al protagonisme de ciutats més petites, ja siqui com a objectius o origen dels terroristes, i a nois molt joves “que ja no surten de barris marginals o d’un procés d’exclusió”. Segons ella és possible que es tracti d’un nou perfil i ho atribueix, en part, a l’opció que cada cop sigui més difícil reclutar. Cercar persones d’una edat més influenciable i un esperit més vulnerable permet, diu, “jugar més fàcilment qüestions d’identitat o pertinença”, arguments que funcionen en els processos de radicalització. A diferència de Vidal, Najat Driouech discrepa a l’hora de parlar de noves formes de radicalització o nous perfils. Indica que en països veïns com ara el Marroc, molts joves de Tetuan o Ceuta també es van radicalitzar el 2015 en dos o tres mesos, segons han explicat les seves famílies. “Ens sobta el fet de viure-ho nosaltres de primera mà, i ho analitzem d’una altra manera, però no apuntaria a un nou tipus de radicalització”, declara. Per altra banda, admet que són joves ‘molt joves’ que es considerava que estaven integrats. Analitza, però que eren “ànimes perdudes i fràgils cercant de manera desesperada un espai d’identitat que els donés la importància que buscaven”. “La societat catalana parla de què estaven integrats però jo em pregunto: integrats en què, com?”, assenyala Driouech, que destaca la complexitat d’identitat amb la qual es troben molts joves de segones o terceres generacions. Recorda, per exemple, que els joves de Ripoll eren joves amb dues o tres cultures. “La majoria provenen del Rif i alguns dels seus pares ni tan sols parlen l’àrab, ells desconeixen totalment el codi del dialecte marroquí, etc.”, assenyala per il·lustrar-ne la complexitat. Com s’ha de fer la prevenció? De fet, la dificultat de construir una identitat múltiple és un dels factors de risc de radicalització. Ho adverteixen els departaments d’Ensenyament i Interior de la Generalitat en el document ‘Prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització als centres educatius’. “En el cas d’alguns adolescents, aquest procés ha de superar l’escull de la pèrdua de part de la seva identitat com a conseqüència de l’aculturació derivada del procés migratori familiar o propi, i fer seus elements de la nova cultura per ser capaços de construir una identitat múltiple. El paper de la societat en el procés de construcció identitària és clau”, resa el document. Najat Driouech es mostra crítica amb els plans en matèria de prevenció i considera que cal anar més enllà i comptar amb la participació de la comunitat musulmana. Segons ella, el pla de prevenció va molt dirigit a un tipus de joves i es volia implementar als centres educatius i implicar l’equip docent sense que aquest hagi rebut formació suficient. “No sé si hem fracassat, però no ha funcionat”, sentencia. Per Driouech la implicació de les comunitats musulmanes és clau en la prevenció de la radicalització. La comunitat musulmana, afirma, és la segona víctima més afectada i perjudicada. “Ella també vol dir la seva paraula però ningú l’escolta. Hauríem de seure tots plegats”, diu. Assenyala que cal dissenyar línies estratègiques que impliquin escoles i també centres de culte, entre altres. “No ho hem fet i seria el moment de poder-ho fer”. Lurdes Vidal coincideix amb Driouech. La comunitat musulmana, diu, està demanant ser part dels projectes de prevenció, des de la formulació dels plans fins a la seva implementació. “És important que ells siguin la primera punta de llança a l’hora de lluitar contra processos de radicalització”, afirma. Driouech indica també que el programa de prevenció també hauria de preveure radicalitzacions que poden acabar en grups d’extrema dreta o Latin Kings. “Estem treballant de forma paral·lela amb la comunitat educativa o els cossos policials, ens hem de nodrir els uns als altres. No oblidem que eren joves de Ripoll”, diu la jove experta en gestió de la diversitat. La comunitat musulmana a Catalunya Catalunya té la població musulmana més nombrosa de l’estat espanyol. Dels gairebé dos milions que hi ha, una quarta part resideixen a Catalunya, segons dades del darrer estudi demogràfic de la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya. A més, en deu anys (entre el 20014 i el 2014) gairebé s’ha duplicat el nombre d’oratoris, sent l’islam la tercera confessió més representada al país, amb un total de 256 oratoris, segons dades de la Generalitat. Segons el darrer Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat a Catalunya, entre el 2014 i el 2016 augmenta en gairebé el 13% el nombre de ciutadans que consideren que hi ha bona relació entre les diferents comunitats religioses del país. El percentatge de catalans que opina que, malgrat que no hi ha conflicte, hi ha poca relació entre aquestes comunitats, es redueix en gairebé 9 punts, i els qui consideren que hi ha hostilitat en més de 2 punts. Per contra, el nombre de persones que no té cap amic amb una opció religiosa diferent de la seva es manté estable: prop del 40% dels enquestats afirmen no tenir cap amic amb unes creences religioses diferents a la seva.
|
Societat
|
Immigració
|
El jutjat ordena presó sense fiança per a un home que va disparar diversos trets a Olot. Li imputen delictes de tinença il·lícita d'armes i amenaces amb instrument perillós. El jutjat d'instrucció número 2 d'Olot, en funcions de guàrdia, ha ordenat presó provisional comunicada i sense fiança per al pistoler que la matinada de diumenge va protagonitzar un tiroteig al centre d'Olot. L'home, que té antecedents, ha passat a disposició judicial aquest dimarts. El jutjat li imputa delictes de tinença il·lícita d'armes perquè no tenia llicència per dur pistola i amenaces amb instruments perillós. El detingut va entrar armat a un bar situat al Puig del Roser de la població. Un cop a l'exterior va disparar dos trets, una acció que va repetir almenys una vegada més mentre tornava cap a casa seva, al barri de Sant Miquel. No hi va haver ferits. És el segon tiroteig que hi ha a Olot en menys d'un mes i tots dos han tingut lloc al voltant d'un bar. En aquesta segona ocasió, el sospitós va entrar armat amb una pistola al local del Puig del Roser. Dins l'establiment no va passar res però, ja de matinada i a fora, l'home va obrir foc i va disparar almenys dos trets que no van causar ferits. El detingut, que té antecedents, va començar a caminar cap a casa seva i, de camí, va tornar a obrir foc almenys una vegada més. La Policia Local d'Olot, alertada pels responsables de l'establiment, va localitzar i arrestar el sospitós poca estona després. Aquest dimarts ha passat a disposició judicial, que ha ordenat l'ingrés a presó. L'altre tiroteig va tenir lloc el 22 de desembre quan una baralla que va començar al bar El Punt d'Olot va acabar amb un tret d'escopeta disparat al sostre del local Els implicats en la batussa eren tres homes. Els Mossos d'Esquadra van detenir un dels sospitosos quan va anar a l'hospital a curar-se una ferida que tenia al cap. Continuen buscant els altres dos.
|
Societat
|
Successos
|
Torrent carrega contra la "indiferència" davant de la intolerància i l'auge de l'extrema dreta a Europa. El president avisa que "s'utilitzen lleis, tribunals i institucions" per perseguir col·lectius. El president del Parlament, Roger Torrent, ha carregat contra la "indiferència" davant dels moviments intolerants com l'extrema dreta i el feixisme. Ho ha dit aquest dilluns a l'acte en memòria de les víctimes de l'holocaust, que ha aprofitat per advertir de com es propaguen "les idees contra aquell amb qui no es comparteix la identitat" a Europa. A més, ha destacat que "s'utilitzen lleis, tribunals i i institucions per dissimular la persecució de col·lectius i vulnerar drets humans sota la mascara de marcs legals". "Hem de ser conscients que això està succeint", ha avisat. Torrent, que ha tingut un record especial per Neus Català i Conxita Grangé, supervivents de camps de concentració nazis, ha recordat que l'holocaust "va ser possible perquè la majoria de la societat alemanya, tan culta, avançada i civilitzada, va mirar cap a un altre costat". "Aquell exercici d'indiferència feia cada cop més fort l'antisemitisme i quan es van construir els camps d'extermini i van començar les deportacions la societat alemanya simplement va continuar callant i ja no va ser capaç de dir res més quan la repressió es va estendre", ha subratllat. L'acte d'aquest dilluns ha començat amb l'encesa de les sis espelmes en memòria dels jueus exterminats pels nazis, els infants que van perdre la vida a les cambres de gas, les víctimes catalanes i de la resta de l'Estat espanyol assassinades als camps de concentració, tots els altres col·lectius perseguits pel nacionalsocialisme, els Justos entre les Nacions –els homes i les dones que van arriscar la vida per salvar els perseguits– i els supervivents que van trobar un refugi que els va permetre refer la vida i mantenir la identitat. Hi han participat representants de diversos col·lectius de víctimes i hi han assistit diputats de diversos grups parlamentaris; el conseller d'Educació, Josep Bargalló, i l'expresident de la Generalitat José Montilla, entre altres autoritats.
|
Política
|
Parlament
|
El Sindicat Professors de Secundària fa una crida als mestres de primària a no demanar l'accés a l'ESO. L'organització ha anunciat una demanda contra la mesura del Departament d'Ensenyament, que titlla d'"absolutament il·legal". El Sindicat Professors de Secundària (ASPEPC-SPS) ha fet una crida aquest dilluns als mestres de primària a no sol·licitar l'accés a secundària acollint-se a la mesura del Departament d'Ensenyament que va ser publicada divendres passat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). El secretari general d'ASPEPC-SPS, Xavier Massó, ha titllat d'"absolutament il·legal" aquesta mesura, que té "caràcter excepcional" segons la resolució del DOGC, i ha rebutjat l'argument que esgrimeix el departament d'una "insuficiència de professorat funcionari de carrera, en pràctiques i interí del cos de professors d'ensenyament secundari" en les especialitats de matemàtiques, llengua castellana i catalana. Per això, el sindicat ha anunciat que interposarà una demanda contra la mesura abans de dos mesos i i ha demanat també a les direccions dels instituts que no reconverteixin cap lloc de treball dels seus centres per a mestres de primària. A més, insta els altres sindicats i els professors de secundària a oposar-se a la mesura.
|
Societat
|
Educació
|
Bou retreu a Colau que "menyspreï" els veïns i prioritzi la unió del tram a la cobertura de la ronda de Dalt. El PP proposa ampliar a tres carrils la ronda Litoral per evitar l’excés de trànsit. El cap de llista del PP a Barcelona, Josep Bou, ha retret a l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, que “prioritzi” la unió dels tramvies a la Diagonal a la cobertura de la ronda de Dalt, en una mesura que creu que és “urgent i necessària” i que recorda que és reivindicada pels veïns de la zona. “Colau menysprea els veïns i fa pedaços a la ronda”, s’ha queixat el candidat a una atenció als mitjans davant el punt de la via que comunica amb l’Hospital Vall d’Hebrón. En aquest sentit, Bou ha denunciat que el 2015 es pactés a l’Ajuntament un pressupost de 400 milions d’euros per a la cobertura de la ronda i es rebaixés a 206 milions amb l’entrada dels comuns al govern municipal, encara que ha apuntat que ara mateix la inversió es troba en 16 milions. D’altra banda, Bou ha proposat també l’ampliació a tres carrils a la ronda Litoral per evitar l’excés de trànsit.
|
Política
|
Partits
|
La Xarxa de Custòdia del Territori i la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya es fusionen. Feia tres anys que les dues entitats treballaven en la nova Xarxa per a la Conservació de la Natura. La Xarxa de Custòdia del Territori i la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya s’han fusionat i han creat la Xarxa per a la Conservació de la Natura. Les dues entitats van donar llum verda al projecte d’unió en una assemblea extraordinària que va tenir lloc al Castell de Montesquiu (Osona). La nova xarxa, fruit d’un treball de tres anys, treballarà per impulsar la custodia del territori, la conservació privada i fomentar el voluntariat ambiental. L’objectiu, doncs, és donar un nou impuls al tercer sector ambiental que treballa per a la conservació de la natura a Catalunya, segons han explicat en un comunicat. La nova junta de l’entitat està formada per disset organitzacions repartides arreu del territori – entitats privades sense ànim de lucre i administracions públiques- representatives dels diferents àmbits d’actuació de la nova xarxa: forestal, agrari, marí i litoral, fluvial i municipal. Aquestes organitzacions són les representants de les més de 170 entitats que agrupa la nova entitat fruit de la fusió. El càrrec de presidència l’ocupa en Marc Vilahur, en representació de Fundació Emys, la vicepresidència l’ocupa Pere-Josep Jiménez, en representació del grup de Natura Freixe. La secretaria és per a Judit Perernau, en representació del Consorci del Lluçanès. Durant la jornada també es va treballar en la definició del nou Pla Estratègic de l’entitat pels propers anys, el qual se sotmetrà a votació en la propera assemblea de juny. Es va escollir el Castell de Montesquiu per fer l’assemblea per rememorar l’espai on es va implementar la llavors que va fer néixer la Xarxa de Custòdia del Territori l’any 2000. En aquest lloc es va celebrar el Seminari Internacional de Custòdia del Territori d’on va sorgir la Declaració de Montesquiu de Custòdia del Territori.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Els Agents Rurals intervenen una cinquantena de caragols maçana a Barcelona i el Baix Llobregat. En l'actuació s'identifiquen tres persones que els comercialitzaven. El Grup de Suport de Fauna i Flora de Barcelona del Cos d'Agents Rurals ha intervingut un total de 47 exemplars de caragol maçana a l'àrea metropolitana de Barcelona, dins de les operacions destinades a aturar el comerç prohibit d'espècies exòtiques invasores. L'actuació ha conclòs amb la identificació de tres persones, dos a Barcelona i una al Baix Llobregat, que els comercialitzaven. L'objectiu de les intervencions és evitar que aquesta espècie s'expandeixi entre particulars aficionats a l'aquariofília i que no s'introdueixin al medi natural. El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) lluita contra el cargol maçana des que es va detectar al delta de l'Ebre i a la zona arrossera de Pals. També es demana a la ciutadania que no alliberin al medi natural cap exemplar de cargol maçana, atès que pot esdevenir una plaga molt perillosa, per la seva voracitat i resistència a les condicions adverses, que provoca importants pèrdues i danys en les zones arrosseres.
|
Societat
|
Medi ambient
|
AMPLIACIÓ:El bisbe Novell surt escortat per la policia de l'església a Tàrrega enmig d'una forta escridassada. Més d'un centenar de persones s'han concentrat per expressar el rebuig a les seves declaracions on relacionava l'orientació sexual amb l'absència de la figura paterna. El bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha hagut de sortir de l'església parroquial de Santa Maria de l'Alba escortat pels Mossos d'Esquadra, la Policia Local i alguns feligresos enmig de la forta escridassada de les persones que s'han concentrat aquest diumenge al migdia a la plaça Major per rebutjar les seves darreres declaracions, en què relacionava l'orientació sexual amb l'absència de la figura paterna. Convocada pel col·lectiu targarí per l'Alliberament LGTBI, De Transcantó, la protesta, que ha aplegat més d'un centenar de persones, s'ha fet coincidint amb les confirmacions que ha oficiat Novell a la parròquia. El portaveu del col·lectiu, Marc Andreu, ha dit que cal ''reaccionar davant qualsevol agressió homòfoba i LGTBIfòbica'' i ha afegit que no és el primer cop que reben ''ofenses i faltes de respecte per part de Novell'', el qual assegura que no s'ha disculpat. El bisbe Xavier Novell ha necessitat l'ajuda dels Mossos d'Esquadra i la Policia Local de Tàrrega per poder sortir de l'església de Santa Maria de l'Alba davant la gran escridassada d'un grup d'un centenar de persones que s'han concentrat per rebutjar les seves declaracions sobre l'homosexualitat reflectides a la glossa dominical del cap de setmana passat. La concentració s'ha convocat a dos quarts d'una del migdia i mitja hora abans ha començat la cerimònia de confirmacions. Els mitjans de comunicació han pogut enregistrar uns breus minuts d'aquesta cerimònia religiosa fins que s'ha demanat de deixar de gravar l'acte tot i que no que els periodistes marxessin del temple. A fora els concentrats han desplegat pancartes on es podia llegir lemes en contra de l'homofòbia i a favor de la llibertat sexual. Així mateix, s'han pogut sentir càntics com els de ''bisbe dóna la cara'', ''estimem com volem'', ''l'homofòbia té cura, és educació'', o ''bisbe no ets benvingut''. A l'acte no hi ha faltat tampoc banderes les banderes de l'arc de Sant Martí, símbol del moviment LGTBI, i també estelades. Després de la lectura del manifest, els concentrats s'han dirigit a la porta lateral de la parròquia, on pels volts de dos quarts de dues de la tarda ha començat a sortir la gent del temple ja que la cerimònia de confirmacions ja havia finalitzat. Tot plegat entre la cridòria dels manifestants i la cara d'estupefacció dels qui estaven a dins de l'església. Algun jove ha sortit del temple i s'ha posat a resar al davant del manifestants mentre que en dues ocasions dues noies s'han fet petons a la boca davant de tothom per reivindicar la llibertat sexual. Finalment, els Mossos d'Esquadra han entrat a l'església per tal de poder garantir la seguretat del bisbe Novell a la seva sortida; quan ho ha fet s'han encès els ànims dels manifestants que l'han escridassat amb més contundència i acompanyat fins al cotxe, que estava a uns metres de la porta de sortida. Novell se'ls ha mirat amb un somriure a la boca però no els ha dirigit cap paraula. Una vegada el bisbe ha entrat al cotxe i ha pogut marxar del lloc, novament un grup de feligresos s'han abraçat al davant dels manifestants i han fet una pregària. El portaveu del col·lectiu De Transcantó, Marc Andreu, ha valorat positivament la protesta com a mostra de reacció davant ''qualsevol agressió homòfoba o LGTBIfòbica''. En aquest sentit, ha recordat que no és la primera vegada que reben ofenses i faltes de respecte per part de Novell i per això han decidit convocar l'acte aprofitant les confirmacions. Segons Andreu, després de la glossa del diumenge passat, aquesta setmana han enviat a Novell una carta per queixar-se i no han rebut ''cap mena de correcció ni disculpa''. A la protesta també hi havia Eugeni Rodríguez, portaveu de l'Observatori contra l'Homofòbia, que ha reclamat a la Generalitat que cridi a Novell a una reunió urgent amb els grups de la comarca i amb l'Observatori ''per frenar de forma total les continues declaracions i discursos de l'església''. Rodríguez considera que aquest rebuig a l'homosexualitat genera una ''situació molt dura a la gent d'aquí, perquè s'està insultant i marginant en nom de Déu''. La glossa que el bisbe Novell ha escrit per aquest diumenge fa referència a l'adopció com a ''camí per realitzar la maternitat i la paternitat d'una manera molt generosa'' i per tant, com una manera de lluitar contra l'avortament. Des que el passat cap de setmana Novell va fer aquestes consideracions en la glossa dominical que han estat múltiples les mostres de rebuig. El primer va ser l'alcalde de Cervera, Ramon Royes, que va anunciar que el proper ple de la Paeria debatrà una moció per declarar Novell persona 'no grata' a la capital de la Segarra. Des de l'Ajuntament de Solsona també s'han rebutjat les declaracions de Novell i l'Ajuntament de Tàrrega, que també forma part de la Diòcesis ha reprovat les paraules de bisbe.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
La 24a Fira de la Coca i el Mató de Monistrol de Montserrat comptarà amb 80 parades i una quinzena d'activitats. La iniciativa se celebrarà el cap de setmana del 28 i 29 d'octubre i el consistori confia que la situació política del país no influeixi en l'assistència de visitants. La Fira de la Coca i el Mató de Monistrol de Montserrat celebrarà el cap de setmana del 28 i 29 d'octubre la seva 24a edició. La proposta manté el mateix nombre d'expositors que l'edició passada, una vuitantena, i s'han programat una quinzena d'activitats paral·leles. Entre aquestes destaca una exposició que repassa els 125 anys del Cremallera de Montserrat, la ballada de Gegants, tallers infantils o una 'masterclass' de cuina amb mató. El consistori bagenc espera que la situació política que viu el país no influeixi en l'assistència de visitants i, fins i tot, creuen que pot ser una bona ocasió per "desconnectar". La fira atrau, principalment, públic de la Catalunya Central i de l'àrea metropolitana de Barcelona i en l'edició de l'any passat la van visitar unes 10.000 persones.
|
Economia
|
Comerç
|
Denunciats un pescador recreatiu i un restaurant de Palamós per compra venda il·legal de peix de roca. Els Mossos van comissar a l'individu sis fusells de pesca submarina i vuit quilos i mig de peix. Un pescador recreatiu i un restaurant de Palamós (Baix Empordà) han estat denunciats pels Mossos per compra venda il·legal de peix de roca. Els fets van tenir lloc el dia 9 de juny en aquesta localitat. El pescador és un home de 44 anys de nacionalitat espanyola i veí de Calonge. Ell i el propietari del restaurant van ser denunciats per diferents infraccions de la Llei de pesca i acció marítimes. En concret se'ls acusa de pescar més quantitat de peix de l’establerta, no marcar la posició amb boies de senyalització i vendre les captures en establiments de restauració. A l'home li van comissar sis fusells de pesca submarina i vuit quilos i mig de peix. A principis d’aquest mes agents de la Unitat Regional de Medi Ambient van ser informats que un pescador subaquàtic recreatiu estaria venent peix de roca de manera il·legal. Es va establir un dispositiu de control i investigació que va donar fruits el 9 de juny, quan es va detectar dues persones entregant peix de roca pescat amb embarcació recreativa a un restaurant de Palamós. Aquell mateix matí els agents van observar com un home i una dona baixaven d’una embarcació al Port d’Aro de la població de Platja d’Aro i introduïen diverses captures de peix dins d’un turisme per dirigir-se cap a Palamós. Un cop al municipi, els agents van veure com la dona baixava del vehicle amb una bossa de vímet penjada a l’espatlla i una bossa blava al seu interior i es dirigia cap al barri vell. Un cop allí va entrar per la porta de la cuina d’un restaurant i al cap d’uns minuts en va sortir amb la bossa buida, segons el relat policial. Els Mossos van aturar i identificar la dona i després van accedir a la cuina de l’establiment. Un cop dins van observar que hi havia cinc peixos sobre una bàscula que marcava uns sis quilos de peix fresc, concretament dos cap roigs, dos déntols i un mero. Tots presentaven ferides mortals causades per un arpó de pesca submarina. Tant el treballador com el responsable del restaurant no van poder acreditar cap factura o etiqueta legal de procedència del peix. Acte seguit els Mossos van identificar el conductor del turisme, que era el pescador recreatiu. Un cop escorcollat el vehicle, els agents van localitzar al maleter dues fundes amb sis fusells de pesca submarina i una nevera, que contenia gel i un déntol de dos quilos i mig de pes. Els Mossos van aixecar acta per reflectir la transacció, van comissar tot el material del pescador i els vuit quilos i mig de peix van ser entregats a beneficència. El dispositiu continua obert i no es descarten més denúncies.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Garzón carrega contra "la dreta espanyola" i veu un "gravíssim problema amb les altes instàncies del poder judicial". El líder d'Izquierda Unida critica la inhabilitació de Torra acordada per la JEC. El líder d'Izquierda Unida (IU), Alberto Garzón, ha criticat la inhabilitació de Quim Torra acordada per la Junta Electoral Central (IU) i ha alertat que hi ha un "gravíssim problema amb les altes instancies del poder judicial a Espanya". "La dreta espanyola, a través del seu reaccionari braç judicial, inhabilita Torra", ha dit en una piulada a Twitter, i ha denunciat que PP, Cs i Vox van "contra la democràcia i contra els resultats en les urnes que no els agraden".
|
Política
|
Partits
|
JARC reclama un treball conjunt del sector porcí i les administracions per evitar casos de Pesta Porcina Africana. Demana intensificar els controls de benestar animal a les fronteres i mesures contra la proliferació de senglars. Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha traslladat al Departament d'Agricultura la necessitat que totes les administracions i agents del sector (productors i escorxadors) treballin conjuntament per "generar un pressupost per reforçar i millorar les mesures de control i prevenció de la Pesta Porcina Africana" (PPA), especialment després que s'hagin detectat casos d'infecció en senglars a Alemanya. L'organització agrària exigeix a Agricultura que intensifiqui els controls de benestar animal a les fronteres i reclama inspeccionar totes les entrades de garrins procedents de la UE que entren al país. També demana actuacions per evitar la proliferació de senglars. JARC també ha instat la consellera Teresa Jordà a pressionar al Ministeri d'Agricultura per aconseguir la 'regionalització'. D'aquesta manera, en cas que es detectés un positiu de PPA a l’Estat, es podria continuar comercialitzant productes i animals a les zones lliures de la malaltia. Durant el 2019, es van comptabilitzar 1.449 entrades a Catalunya de porcs procedents de la UE, i fins al setembre d'aquest any ja se n'han efectuat 1.242. JARC preveu que aquest xifra seguirà augmentant "a causa de la possible baixada dels preus de garrí alemanys, que oferiran un preu més atractiu que altres països i que previsiblement s'enviaran a Espanya per engreixar i comercialitzar amb països tercers". L'organització agrària considera "totalment necessari" reforçar els controls de benestar animal, que s'efectuen prop de la frontera, coordinats entre Mossos, Agents Rurals i veterinaris. El cap sectorial del Porcí de JARC, Jaume Bernis, considera "insuficients" els 33 controls que s'han fet durant la temporada per observar l'estat dels animals i detectar possibles casos de PPA, tenint en compte la presència d'aquesta malaltia en diversos països de la Unió Europea. "Caldria inspeccionar la totalitat de les entrades de garrins a l'Estat", ha demanat. A la vegada, JARC reclama controlar els transports setmanals procedents de la UE d'altres espècies, com per exemple de boví ja que "sovint s'utilitzen indistintament per a l'espècie porcina, i procedeixen d’altres zones positives en la PPA, com ara Romania o Polònia", segons Bernis. D'altra banda, l'entitat demana una "millora substancial" en els centres de neteja dels transports als escorxadors ja que "no estan prou equipats per assolir el repte actual". En aquest sentit, JARC proposa incorporar equips i personal de neteja professional per poder millorar la desinfecció que s'efectua als camions. Finalment, l'organització agrària demana intensificar el control de les poblacions de senglars com una eina "essencial" per lluitar contra la PPA. JARC reclama intensificar la col·laboració entre Agents Rurals, administracions locals i caçadors "per poder localitzar els corredors naturals de les possibles entrades dels senglars". Segons Bernis, "caldria que l'Administració dugués a terme un seguiment exhaustiu de les caceres excepcionals que es fan al territori durant l'estiu, per poder comptabilitzar els animals abatuts i fer control del seu estat sanitari".
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Els agents de la Guàrdia Civil que declaren pels fets de l'1-O a Fonollosa identifiquen el màxim responsable de l'operatiu. Els policies també han confirmat que hi va haver reunions prèvies al màxim nivell, però no va ser fins el mateix dia que es van fer les assignacions de tasques sobre el terreny. Dos agents de la Guàrdia Civil que van participar en l'operatiu de l'1-O a Fonollosa han declarat aquest dilluns al matí a Manresa davant la jutgessa que investiga les càrregues policials que hi va haver l'1-O a cinc punts de votació del Bages. Es tracta dels dos primers agents a tot Catalunya que han donat explicacions per la violència de l'1-O - concretament són les persones que es van endur l'urna. Un dels advocats de l'acusació, David Casellas, s'ha mostrat satisfet a la sortida, perquè gràcies a la declaració dels agents com a testimonis "s'han pogut aclarir alguns extrems". Per exemple, els agents han identificat la persona que va actuar com a màxim responsable de l'operatiu a Fonollosa, i també han confirmat que els dies previs es van fer reunions "al màxim nivell" per preparar les actuacions amb la presència d'un tinent coronel. D'altra banda, l'advocat també ha explicat que, sobre l'ús de la força, els agents no han aclarit què van veure exactament ni tampoc si van sentir quines ordres es donaven al respecte.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:El Museu d'Art de Girona incorpora una obra de Celso Lagar, el "primer artista d'avantguarda que va exposar a la ciutat". Estudien articular una exposició al voltant de l'obra del pintor i per reivindicar un creador "massa oblidat". El Museu d'Art de Girona ha incorporat a la seva col·lecció el quadre de Celso Lagar 'Girona. Torre i absis de Sant Pere de Galligants', adquirit en subhasta pel Departament de Cultura de la Generalitat. Tot i que la compra és recent, el museu ja es planteja articular una exposició al voltant de l'obra del pintor –que es va estar sis setmanes a Girona- i que ha de servir, també, per reivindicar la importància d'un artista "massa oblidat". De fet, Lagar va ser "el primer artista d'avantguarda que va exposar a la ciutat". Va ser l'any 1915 a l'espai noucentista Athenea. El quadre és un oli sobre tela pintat durant l'estada del pintor a la ciutat. És una vista del monestir de Sant Pere de Galligants i, al fons, s'hi aprecia un tren que passa pel viaducte camí a França, el país on Lagar va entrar en contacte amb l'avantguarda del moment. Artista prolífic, Celso Lagar va pintar fins a sis obres durant la seva estada de sis setmanes a la ciutat de Girona. Ara, una d'elles 'Girona. Torre i absis de Sant Pere de Galligants', s'ha incorporat a la col·lecció del Museu d'Art de la ciutat. Celso Lagar (Ciudad Rodrigo 1891- Sevilla 1966) va formar part de l'avantguarda de l'anomenada 'Segona Escola de París', ciutat on va residir-hi llargament. De fet, segons ha explicat la historiadora de l'art Lluïsa Faxedas, va ser el primer artista en contacte amb l'avantguarda que va exposar a Girona. Fill d'ebenista, va iniciar-se en l'escultura al taller de l'olotí Miquel Blay a Madrid i del també català Julio Antonio. Després d'un any de formació a la barcelonina Llotja, l'any 1911 va marxar a París becat per l'ajuntament de la seva ciutat natal. És allà on coneix la que va ser la seva dona, l'escultora Hortense Begué. Una figura, segons ha explicat Faxedas, molt important dins l'univers de Lagar i una artista per ara molt poc coneguda. La directora del Museu d'Art de Girona, Carme Clusellas, ha explicat que ara que han incorporat a la col·lecció un quadre de Lagar va prenent forma una idea que havien tingut fa un parell d'anys amb Faxedas: una exposició que giri entorn a la figura de l'artista. Encara no hi ha data per a l'exposició però ja han avançat que també podria ser un bon punt de partida per obrir la investigació tant de la trajectòria vital i artística de Lagar com de Begué. També va ser a París on Celso Lagar va entra en contacte amb l'avantguarda del moment. Va fer amistat amb Modigliani –a qui li va dedicar dos retrats- Max Jacob, Derain i Leger, entre altres, i va establir relació amb els marxants Paul Guillaume y Zborowski. En esclatar la I Guerra Mundial, va retornar a Barcelona. El gener de 1915 les Galeries Dalmau li van dedicar una extensa exposició amb prop de seixanta obres. Llavors ja havia abandonat definitivament l'escultura i defensava una pintura en què va destil·lar les influències de l'avantguarda parisenca en un isme propi, el 'planisme': una síntesi entre cubisme, fauvisme i futurisme que va caracteritzar les seves primeres obres pictòriques, moment en què se situaria l'obra recentment incorporada al Museu d'Art de Girona. El quadre és una vista de Sant Pere de Galligants des de dalt del passeig arqueològic, la mateixa perspectiva que pocs anys abans havia pintat Santiago Rusiñol, si bé en l'obra de Lagar predominen els plans de color, els volums geometritzants de les cases i el dinamisme futurista amb el detall del tren de França en marxa, fumejant, travessant el paisatge en la llunyania. L'obra va ser pintada a Girona el mateix 1915. Lagar hi havia arribat uns mesos abans per preparar una exposició a la sala Athenea, a instàncies molt probablement de Xavier Montsalvatge, com apunta Faxedas. Després va retornar a Barcelona, on va establir amistat, entre altres, amb el pintor Barrades, i on va exposar de nou els anys 1916 i 1918. Va alternar Barcelona amb anades a Madrid, Bilbao i Ourense, entre altres ciutats. A Girona sembla que hi va tornar una segona vegada, pels volts de 1918. A partir de 1920, instal·lat definitivament a París, les influències de les primeres avantguardes aniran desapareixent en favor d'una pintura de formes més classicistes i amb temàtiques més reduïdes, predominantment centrades en paisatges, bodegons i escenes de circ amb un regust picassià. La mort de la seva dona Hortense el 1955 l'abocarà a una profunda depressió i abandonarà definitivament la pintura. Desprès d'un curt internament en un sanatori parisenc, acabarà els seus dies a Sevilla. La gran paret de Girona El Museu d'Art de Girona no disposava fins ara de cap obra de Celso Lagar. Per contra, el Museu conserva i exposa altres vistes de Girona pintades, per exemple, per Santiago Rusiñol o per Mela Muter, coincidents en època i que testimonien l’interès dels artistes de la modernitat i l’avantguarda, catalans i internacionals, per la ciutat de Girona. Per això, Clusellas afirma que podran crear la "gran paret de Girona" on s'hi podran veure els diferents punts de vista dels artistes que han pintat la ciutat. El Museu d'Art de Girona també ha rebut dues altres adquisicions d'obres per part del Departament de Cultura que reforcen les col·leccions i les línies de discurs de la institució gironina: una taula gòtica atribuïda a Ramon Solà II, un dels millors exponents de la pintura gironina del segle XV i un dibuix a sanguina, retrat de Rafael Santos Torroella, realitzat per la seva germana Ángeles Santos.
|
Cultura
|
Arts
|
Mor el conductor d'un cotxe en una sortida de via a la C-230a a Sarroca de Lleida. S'estan investigant les causes de l'accident. Un home ha mort després que el cotxe que conduïa sortís de la carretera a la C-230a, a Sarroca de Lleida (Segrià). Segons el Servei Català de Trànsit, l'accident a estat al punt quilomètric 19 i s'ha rebut l'avís a les 14.16 hores. De moment encara s'estan investigant les causes de l'incident. S'han activat quatre patrulles dels Mossos d'Esquadra, sis dotacions dels Bombers de la Generalitat, un helicòpter medicalitzat i una unitat del SEM. Amb aquesta víctima, són 75 les persones que han mort en accident de trànsit aquest any a la xarxa viària interurbana de Catalunya.
|
Societat
|
Trànsit
|
Oriol Paulo: "'Durante la tormenta' és molt diferent als meus films anteriors perquè ara el motor és purament emocional". El director presenta al Festival de Sitges material inèdit de la seva tercera pel·lícula que s'estrenarà el 30 de novembre. El director de 'Contratiempo' (2017) i 'El cuerpo' (2012), Oriol Paulo, s'ha endinsat en el terreny emocional en el seu tercer llargmetratge 'Durante la tormenta'. En una entrevista a l'ACN, Paulo ha assegurat que la seva nova pel·lícula és molt diferent als seus dos treballs anteriors, ja que "el motor de la història és purament emocional. L'espectador viatjarà emocionalment, tot i que hi ha un toc de thriller". Oriol Paulo ha presentat al Festival de cinema de Sitges, on va inaugurar l'edició de l'any 2012 amb el llargmetratge 'El cuerpo', material inèdit de la cinta 'Durante la tormenta', que s'estrenarà el 30 de novembre. El cineasta també va protagonitzar una master class al certamen. La cinta, protagonitzada per Adriana Ugarte i Chino Darín es desenvolupa entre els anys 80 i l'actualitat i explica com una interferència entre dos temps fa que una mare feliçment casada salvi la vida d'un noi que va viure a casa seva fa 25 anys. Les conseqüències de la seva bona acció provoquen una reacció en cadena que fa que desperti en una nova realitat on la seva filla mai ha nascut. Oriol Paulo ha detallat que el film podria succeir en qualsevol lloc, però està ambientat a Barcelona i als seus voltants i transcorre en temps present i en l'any 1989. "L'elecció d'aquest any té alguna cosa de metafòrica ja que va ser quan va caure el mur de Berlín i el món va canviar per complet". En aquest context, segons el director, hi havia alguna cosa al personatge que interpreta l'Adriana, la Vera, en el qual el seu món canviarà de la nit al dia. La història de 'Durante la tormenta' parteix d'una experiència íntima de l'Oriol Paulo, que tenia ganes de buscar-hi "una traducció en imatges". Ha aclarit que no parla de la seva vida, sinó que va agafar aquella experiència i l'ha portat a la pantalla. "L'he construït amb tocs de thriller, però volia que aquella emoció hi fos des del minut u fins al final". Paulo ha dit que en el guió està el personatge i ha reconegut que sempre ha tingut la gran sort de treballar amb els actors que ha volgut. El personatge d'Adriana Ugarte és "la peça angular en el que girarà tota la construcció de càsting" i després ja van arribar la resta d'actors d'aquesta "pel·lícula coral". Álvaro Morte, Javier Gutiérrez, Nora Navas, Miquel Fernández , Mima Riera, Francesc Orella, Albert Pérez, Clara Segura, Silvia Alonso i Aina Clotet, completen el film. Álvaro Morte L'actor Álvaro Morte espera que la pel·lícula agradi molt a la gent. "És una pel·lícula sobretot d'amor explicada en un codi de thriller amb tocs de ciència ficció que permet que la història vagi endavant i endarrere". Morte ha dit que el seu personatge és complicat de definir perquè els personatges dels films d'Oriol Paulo donen la volta al transcurs de la pel·lícula. Ell es posa a la pell del marit de la Vera i emprenen una nova vida a un lloc i de cop i volta la vida d'ella canvia per complet i també el seu. "No crec que hi hagi personatges fàcils en un guió de l'Oriol perquè tots tenen moltes capes". La cinta està produïda per Atresmediacine, Think Studio, Colosé Produccions i Mirage Studio AIE, en associació amb Warner Bros Espanya, amb la col·laboració de Atresmedia, Netflix i amb el suport de l'ICEC.
|
Cultura
|
Cinema
|
Juan Antonio Geraldes, escollit líder de Més País Catalunya. Qui va ser el candidat a les eleccions espanyoles per Barcelona encapçalarà el partit d'Errejón a Catalunya. Juan Antonio Geraldes, que va ser el cap de llista per Barcelona a les eleccions espanyoles de Més País, la formació d'Íñigo Errejón, ha estat escollit líder del partit a Catalunya. La llista de Geraldes –que era l'única presentada– ha recollit el 91% dels vots emesos al congrés fundacional de Més País Catalunya. La resta de vots, el 9%, han estat en blanc. La candidatura guanyadora té un perfil "intergeneracional, multidisciplinari i amb vocació feminista", segons ha informat la mateixa formació.
|
Política
|
Partits
|
Els quatre adolescents desapareguts mentre feien muntanyisme formen part d'un grup d'escoltes de Tarragona. L'helicòpter s'ha retirat amb l'arribada de l'ocàs però es manté un ampli dispositiu de recerca sobre terreny. Els quatre adolescents desapareguts mentre feien muntanyisme entre el Puig de l'Ofrena i Riudaura (Garrotxa) formen part d'un grup d'escoltes de Tarragona. Són tres nois i una noia d'entre 14 i 15 anys. Els equips de recerca els busquen des de les cinc de la tarda, quan els monitors han trucat al 112 per donar l'alerta. Ahir, el grup –format per dos monitors i vuit menors- es va subdividir. Els quatre adolescents van anar per un camí, i la resta per l'altre. Havien acordat trobar-se aquest matí al Coll de Canes, situat a Riudaura. Però els quatre adolescents no hi eren. Els monitors han desfet el camí que haurien d'haver seguit per buscar-los, però al cap de les hores, com que no els trobaven, han donat l'avís. Sobre terreny hi ha ara mateix un ampli dispositiu de recerca, format pels Bombers, els Mossos d'Esquadra, Protecció Civil i els Agents Rurals. També s'havia activat l'helicòpter dels Bombers, que amb l'arribada de l'ocàs ha hagut de retirar-se.
|
Societat
|
Successos
|
El PPC reclama a Forcadell que no convoqui el Ple d'Investidura perquè es "vulnera" el reglament del Parlament. Albiol addueix que no es pot començar cap discussió si no s'ha distribuït la documentació 48 hores abans. El grup parlamentari del PPC ha denunciat el que considera un "incompliment" del reglament de la cambra en el ple d'investidura previst per aquesta tarda. El president del grup parlamentari, Xavier Garcia Albiol, ha adreçat una carta a la presidenta, Carme Forcadell, recordant-li que no es pot iniciar una discussió al Parlament si "dos dies abans" no s'ha distribuït "l'informe, el dictamen o la documentació" que ha de servir de base per al debat, llevat d'un acord de la Mesa o de la comissió "en sentit contrari" segons recull l'article 82 del reglament. També s'ha d'haver signat o publicat al Butlletí Oficial del Parlament la resolució en què es proposa al Ple el candidat a la presidència i que ha de servir com a "tràmit previ" per celebrar la Junta de portaveus, defensa el PPC.
|
Política
|
Parlament
|
La Policia Local de Manresa enxampa 'in fraganti' un home que intentava robar a l'interior d'un vehicle. Una patrulla que era a la zona va sentir com trencava el vidre del cotxe. La Policia Local de Manresa ha detingut, aquest dimarts a la matinada, a un veí de la ciutat de 23 anys per un presumpte delicte de robatori amb força en grau de temptativa. Segons explica el cos policial, els fets han tingut lloc a quarts de dues, quan una patrulla, que estava aturada entorn del carrer Doctor Esteve, va sentir un fort cop. En apropar-se al lloc, els agents van veure un vehicle estacionat amb el vidre trencat i, al costat, el suposat autor que, en veure'ls, va fugir. Els agents el van perseguir fins a detenir-lo al carrer Sarret i Arbós.
|
Societat
|
Policial
|
El col·legi concertat religiós Immaculada Concepció de Barcelona obrirà al setembre com a institut escola públic. És el primer centre que s'incorpora a la xarxa pública després de l'aprovació del decret que ho fa possible. El Col·legi Immaculada Concepció de Barcelona obrirà el setembre vinent com un institut escola de titularitat pública. Oferirà 450 places des de P3 fins a 4t d'ESO a l'Eixample, una de les zones de la capital catalana amb més demanda d'oferta pública Les famílies de l'escola podran mantenir la plaça i l'equip docent podrà continuar exercint al mateix centre. És l'acord a què han arribat el Consorci d'Educació de Barcelona i la titularitat del centre que també inclou un lloguer de les instal·lacions per als propers 15 anys i prorrogable. El consell escolar ha aprovat el canvi aquest dimecres. El centre havia perdut alumnat des del 2011 i havia hagut d'acomiadar professorat per fer front a una situació que generava ''incertesa''.
|
Societat
|
Educació
|
AMPLIACIÓ:Girauta acusa Rajoy de "posar en risc" el país per mantenir-se al poder i ho veu una "irresponsabilitat". El candidat de C's nega que hi hagi un pacte de "no agressió" amb el PSOE durant la campanya i admet un acostament arran de les negociacions. El cap de llista de C's per Barcelona a les eleccions del 26-J, Juan Carlos Girauta, ha acusat el president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, de "posar en risc" el país pel seu interès "personal" de mantenir-se al poder. Un fet que ha titllat d'"irresponsabilitat", sobretot tenint en compte el context d'"inestabilitat brutal" en què es troba l'Estat. "Pensar que el vot útil és votar Rajoy és una barbaritat", ha afegit tot subratllant el "bloqueig" dels populars a la governabilitat. En roda de premsa a l'ACN, Girauta ha negat que hi hagi un pacte de "no agressió" amb el PSOE durant la campanya, i ha admès un acostament als socialistes arran de les negociacions per l'acord de govern a què van arribar. Juan Carlos Girauta ha criticat amb duresa el president del govern espanyol en funcions i candidat del PP, Mariano Rajoy, per avantposar els seus interessos personals als de país. Creu que, amb la seva actitud, ha "bloquejat" la governabilitat a l'Estat. Tot plegat amb un agreujant: el context d'"inestabilitat brutal" en què es troba immersa la Unió Europea, amb les forces d'"extrema –esquerra" defensant discursos "antieuropeus". "En aquest context jugues a carregar-te el centre polític? Arrisques el país per la teva permanència personal al poder? Rajoy és un irresponsable", s'ha preguntat. En roda de premsa a l'ACN, el candidat de C's s'ha mostrat indignat pel fet que Rajoy pretengui donar lliçons a la resta de presidenciables. "No s'ha baixat del cotxe oficial en la seva vida i ho presenta com un avantatge sobre la resta", ha exclamat Girauta, que ha volgut marcar distàncies amb un PP "tacat de corrupció". "Qui vulgui que governi Rajoy, que voti Rajoy", ha afegit tot recordant que les llistes de C's no inclouen el nom de Rajoy. En la seva opinió, considerar el vot al PP com a útil és "una brutalitat" perquè ha estat, precisament, aquesta força la que ha defugit la seva responsabilitat de liderar les negociacions per formar un nou govern. Girauta ha expressat la seva sorpresa per "la pressió" que hi ha sobre C's a l'hora de "facilitar alguna cosa a Rajoy". C's es compromès a garantir l'"estabilitat" i l'empresa de reformes i, després el 26-J, ja es plantejarà el debat sobre els noms, ha explicat. A preguntes dels periodistes, Girauta ha negat que hi hagi un pacte de 'no agressió' "explícit" amb el PSOE, tot i que ha reconegut que l'acord de govern segellat entre Pedro Sánchez i Albert Rivera els ha acostat perquè l'"experiència no s'esborra", ha dit tot referint-se a les "hores, dies i nits" de negociació que van mantenir. Tanmateix, el cap de llista de C's per Barcelona ha descartat que el seu partit pugui teixir un acord de governabilitat amb Units Podem, malgrat que els 'liles' hagin esborrat de les seves condicions el referèndum independentista. "Amb Podem no podrem fer res constructiu amb la distància sideral que tenim sobre les visions de què és l'Estat, la llibertat de premsa, la independència del poder judicial o què és el poder polític", ha resumit.
|
Política
|
Partits
|
Unió de Pagesos preveu un bon any per al porcí però demana que el sector estigui en alerta sobre temes sanitaris. El sindicat adverteix que l'arribada de la pesta porcina africana "seria el pitjor que podria passar" ja que podria suposar el tancament de fronteres. Unió de Pagesos valora positivament la recuperació de preus que ha viscut el sector porcí durant el 2017 la qual, sumada al manteniment dels costos, ha permès que els ramaders poguessin tancar l'any en positiu amb guanys d'uns 20 euros per porc, de mitjana. Des de l'organització agrària estimen que durant el 2018 el preu percebut pel ramader de porcí seguirà sent elevat però entre un 8 i un 10% per sota respecte a l'any passat. Tot i aquestes previsions optimistes, des d'Unió de Pagesos adverteixen que el sector cal que estigui atent a qüestions sanitàries i de bioseguretat com podria ser l'arribada de la pesta porcina africana que afecta a països de l'Est d'Europa i que podria suposar el tancament de fronteres i, per tant, "seria el pitjor que podria passar". A això, s'hi sumen els nous reptes del sector per adaptar-se als requisits dels decrets d'ordenació ramadera i de fertilització i gestió de les dejeccions, que implicaran noves inversions per al ramader. Unió de Pagesos considera que durant els pròxims anys els productors de porcí s'hauran d'adaptar als requisits del Decret d'ordenació ramadera, i als del nou Decret de fertilització i gestió de dejeccions ramaderes –que la Generalitat hauria d'aprovar durant aquest 2018-, que suposaran, entre altres, noves exigències mediambientals i implicaran haver d'afrontar noves inversions per adaptar-s'hi. Un altre dels reptes del sector serà el de continuar reduint l'ús d'antimicrobians, segons ha assenyalat Rossend Saltiveri, responsable del sector porcí d'Unió de Pagesos. Saltiveri, però, ha fet una crida als ramaders perquè estiguin alerta especialment sobre temes sanitaris i en concret sobre una possible arribada a Catalunya de la pesta porcina africana, que està afectant països de l'Est d'Europa. "Cal posar els màxims esforços en bioseguretat perquè seria el pitjor que podria passar" ja que podria suposar el tancament de fronteres a les exportacions del porcí català. Balanç positiu del 2017 i bones expectatives per al 2018 Unió de Pagesos ha valorat positivament l'any 2017 pel que fa a la recuperació de preus del sector porcí, que a Mercolleida es van situar de mitjana en els 1,26 euros/quilo per animal viu, per damunt dels registrats en els exercicis 2015 i 2016. "L'increment del marge econòmic per al ramader, gràcies a l'augment de les cotitzacions i el manteniment del costos de producció, ha permès tancar un any en positiu per al sector", ha dit Saltiveri. Segons SIP Consultors, la mitjana del cost de producció de 2017 va ser d'1,02 euros/quilo, valor que consolida la reducció dels darrers anys per la millora de l'alimentació i en l'eficiència. Així, els ramaders van obtenir l'any passat uns guanys de 20 euros per animal. Des del 2013 i fins el 2017, segons SIP Consultors, el cost del pinso s'ha reduït de 2,79 a 2,60 quilos de pinso per quilo de carn produïda. Pel que fa a la prolificitat (nombre de garrins per truja a l'any), ha passat de 25,2 el 2013 a 27,4 el 2017. Quant a la producció, segons dades provisionals del Departament d'Agricultura, fins a l'octubre del 2017 els escorxadors catalans van sacrificar un 2% menys d'animals que l'any anterior tot i que en l'àmbit estatal hi va haver un augment del 8% d'animals respecte al 2016. En concret, l'any passat a Catalunya es van sacrificar uns 20 milions de porcs, tot i que la producció va ser d'entre 15 i 16 milions d'animals. Pel que fa a les exportacions, representen el 70% del total de la producció porcina catalana, i el 50% de l'estatal. Durant els nou primers mesos del 2017, segons Interporc, van créixer un 13% a l'estat espanyol i van suposar 3.700 milions d'euros. França és el primer destí (244.447 tones), seguit de la Xina (242.721 tones). La previsió d'exportacions per al 2018, en canvi, és menys optimista a causa de l'encariment del dòlar respecte a l'euro, segons Unió de Pagesos. Actualment a Catalunya hi ha unes 5.567 explotacions de porcí, una xifra similars a la dels darrers anys en què s'ha estabilitzat tant el nombre d'explotacions com de porcs produïts. Així mateix, hi ha unes 600 empreses comptabilitzades que conformen el sector de carn porcina. D'aquesta manera, el sector porcí genera uns 14.500 llocs de treball, entre directes i indirectes, assolint un volum de negoci de 6.100 milions d'euros.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Els bars de nit de Platja d'Aro clausurats durant vuit mesos reclamen al jutjat que se'ls indemnitzi amb 750.000 euros. Presenten un contenciós contra l'Ajuntament i els veïns després d'estar un any esperant resposta per part del consistori. Els tres bars de nit de Platja d'Aro clausurats durant vuit mesos han portat el cas a la via judicial. Amb el suport de la patronal del sector, la Fecasarm, han presentat un contenciós administratiu contra l'Ajuntament i els veïns que els van denunciar. Reclamen que se'ls paguin 750.000 euros per les pèrdues i els danys que els va suposar no poder obrir durant 248 dies. L'any passat, els tres bars ja van presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial al consistori. Ara, farts de portar tot aquest temps esperant i que no se'ls hagi donat resposta, han decidit anar als jutjats. Els tres locals asseguren que, durant el temps que van haver d'abaixar persianes, des del juny del 2013 fins al febrer del 2014, tant els denunciants com el consistori en van retardar la reobertura de manera volguda, perquè complien amb la normativa. Els tres locals d'oci nocturn (el Gib's, el Little Gib's i el 900) es troben al carrer Església de Platja d'Aro. El litigi que ara ha desembocat en un contenciós als jutjats es remunta al 2008. Aleshores, arran de diverses denúncies interposades pels veïns, el jutjat va ordenar precintar-los perquè els hi faltava tenir en regla diverses llicències i papers. Els locals, en compliment d'aquesta sentència, van tancar durant diversos mesos el 2009 i van poder reobrir després que l'ajuntament els autoritzés l'activitat. Aleshores, però, el consistori es va oblidar de comunicar aquest tràmit al contenciós administratiu 2 de Girona, que era qui portava el cas. I el 3 de juny del 2013, el jutjat va tornar ordenar fer complir la sentència. A partir d'aquí, els locals van estar clausurats i precintats durant 248 dies. No van poder reobrir fins al 6 de febrer del 2014, després que el mateix jutjat, en una interlocutòria, ordenés que es desprecintessin de manera immediata ja que complien amb la normativa vigent. Entremig, els veïns denunciants van demanar més proves i informes per provar que els tres bars de nit s'ajustaven a llei. Però la jutgessa ho va desestimar, adduint que aquest tràmit no era necessari, i va ordenar que el Gib's, el Little Gib's i el 900 tornessin a obrir portes. A més, a la resolució, el jutjat també imposava les costes del procés als veïns del carrer Església que van denunciar els locals per sorolls. De la reclamació al contenciós Recolzats per la patronal del sector, la Fecasarm, ara fa un any els tres bars van presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial davant l'Ajuntament. A l'escrit, demanaven que se'ls paguessin 750.000 euros d'indemnització, que havien de sortir tant de les arques municipals com també de la comunitat de veïns. Ara, farts d'esperar resposta, els tres bars de nit han portat l'afer als jutjats. Els seus propietaris han presentat un contenciós, on reclamen que se'ls paguin els 750.000 euros. "Fem ús de la possibilitat d'acudir als jutjats ja que l'Ajuntament encara no ha resolt la reclamació, malgrat que es va presentar ja fa més d'un any", diu la Fecasarm en un comunicat. Els locals d'oci nocturn asseguren que van patir un tancament "injust", que a més es va allargar de manera innecessària. I aquí, reparteixen culpes entre Ajuntament i denunciants. Al consistori, li critiquen que "oblidés notificar llicències" a veïns i jutjat, i que no s'oposés a la segona clausura. I pel què fa als veïns del carrer Església, la Fecasarm assegura que es van "dedicar a retardar la reobertura dels locals sol·licitant proves pericials totalment innecessàries". Dictamen que els avala A l'hora de fixar quin és l'import de les pèrdues sofertes, els tres locals compten amb un dictamen de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que els avala. De fet, aquest document és el mateix que ja van fer servir per recolzar la reclamació de responsabilitat patrimonial davant l'Ajuntament. El dictamen analitza els danys i perjudicis tant patrimonials (com ara el lucre cessant) com morals. Aquests darrers s'avaluen tenint en compte diversos factors, com ara el temps que els bars de nit van estar tancats, el fet que el precinte es va allargar tot un estiu sencer (quan Platja d'Aro és un municipi eminentment turístic) i, per últim, els anys que portaven oberts. Des de la Fecasarm, la patronal subratlla que aquest és el primer cop arreu de l'Estat que es presenta una reclamació d'aquest tipus (que engloba consistori i veïns). "Per desgràcia, molts locals no solen aguantar un període de tancament i acaben tancant sense poder reclamar", conclou la patronal.
|
Societat
|
Judicial
|
El Govern impulsa una plataforma d’inversió per finançar projectes d’estalvi i eficiència energètica. L’Institut Català d’Energia hi aportarà 8,3 milions d’euros a la iniciativa, que pretén aixecar 340 milions d’euros procedents del Pla Juncker i del sector privat. El Govern ha aprovat aquest dimarts impulsar una plataforma d’inversió en projectes d’estalvi i eficiència energètica, destinada a facilitar l’accés al finançament a les empreses de serveis energètics (ESE) perquè incrementin la seva actuació tant en el sector públic com en el privat. L’instrument està ideat pels departaments de Vicepresidència, Economia i Hisenda i d’Empresa i Coneixement, i s’emmarca en les accions de finançament que impulsa la Unió Europea en aquest àmbit, especialment a través del Pla Juncker. La Generalitat, a través de l’ICAEN, aportarà 8,3 milions d’euros a la plataforma, que pretén aixecar 340 milions d’euros per finançar inversions directament relacionades amb la transició cap a un model energètic més sostenible. A partir d’ara, la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació, l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Institut Català d’Energia (ICAEN) treballaran en el disseny de la plataforma i en la selecció de l’entitat gestora. Aquesta labor comportarà implicar entitats privades i entitats de crèdit públic en la recerca de noves fórmules de finançament que són necessàries per a la configuració d’un sistema energètic que no es basi en el consum d’energies fòssils. L’objectiu de la plataforma d’inversió serà impulsar les inversions en mesures d’estalvi i eficiència energètica i en petites instal•lacions d’energies renovables tant en el sector públic com en el sector privat mitjançant ESE. Aquestes empreses s’encarreguen d’implementar mesures d’estalvi energètic a tercers tot garantint-los un estalvi en el consum d’energia i en la factura que pot superar el 30%. La seva actuació –que inclou inversions i manteniment- es retribueix en funció de l’estalvi assolit. Aquests projectes, però, tenen un retorn a llarg termini –entre 10 i 15 anys-, fet que dificulta que, a mesura que inicien projectes, les ESE puguin aconseguir més recursos per afrontar noves inversions. La plataforma facilitarà a les ESE l’accés al finançament per iniciar nous projectes. L’ESE remunerarà la plataforma en funció de la garantia de rendiment del projecte d’estalvi i eficiència energètica. Igualment, l’instrument permetrà agrupar diferents projectes per donar-los volum, fet que en facilitarà l’avaluació de riscos per part del sector financer. A banda de treballar en el disseny de la plataforma, l’ICF participarà en el cofinançament dels projectes d’estalvi i eficiència energètica que es duguin a terme i gestionarà la interlocució amb els inversors i, si escau, amb el Banc Europeu d’Inversions i les entitats financeres. Actuacions per valor de 460 milions a Catalunya Els 8,3 milions d’euros que l’ICAEN aportarà a la plataforma procedeixen de les desinversions que ha fet l’organisme, principalment en plantes de cogeneració en les quals participava des que en els anys 90 es va incentivar l’aplicació d’aquesta tecnologia –aleshores molt eficient- a la indústria i que avui ja no requereixen participació pública. Aquesta reorientació dels recursos públics cap a actuacions de gestió de la demanda d’energia s’insereix en les polítiques del Govern de transició cap a un nou model energètic i de lluita contra el canvi climàtic. Amb aquesta iniciativa, el Govern pretén salvar la barrera que suposa l’accés al finançament per al desenvolupament d’aquest mercat. El potencial d’inversió en eficiència energètica i petites instal•lacions d’energies renovables a Catalunya és elevat; així, en l’àmbit dels edificis i infraestructures de les administracions públiques i de la indústria s’han identificat actuacions per valor de 460 milions d’euros. Igualment, a Catalunya hi ha un elevat nombre d’empreses amb coneixement i capacitat tècnica per implementar aquest tipus de projectes, però la seva dimensió i les característiques d’aquest model, que requereix grans inversions a llarg termini, en limita el marge d’activitat. El paper de les diputacions La Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació, està mantenint converses amb la Diputació de Barcelona, que s’estendran a les altres diputacions, per determinar la seva possible participació en la plataforma d’inversió. Les diputacions podrien participar en la plataforma de diverses maneres: mitjançant l’aportació de recursos (com la Generalitat de Catalunya), col•laborant tècnicament en la definició de l’instrument per garantir que també dóna resposta a les necessitats dels ens locals, impulsant l’estandardització de projectes i la demanda de les administracions locals. En el cas que les diputacions estiguessin interessades a impulsar un instrument financer complementari a la plataforma, s’analitzarà quin seria el seu encaix òptim.
|
Política
|
Govern
|
Juan Tamariz torna a Barcelona tres anys després amb ‘Magia Potagia’. L’il·lusionista promet molta participació del públic en les quatre sessions que oferirà al Teatre Poliorama. El mag Juan Tamariz actuarà del 4 al 7 de febrer al Teatre Poliorama de Barcelona, una ciutat que no visitava des de fa tres anys. En aquest retorn Tamariz presenta ‘Magia Potagia’, un espectacle “viu” que es renova cada dia amb la participació del públic, els millors números del mag i alguns de nous, que farà aleatòriament en cada una de les sessions segons ha confirmat aquest dimecres. En aquesta ocasió Juan Tamariz comptarà també amb la col·laboració de la maga colombiana Consuelo Lorgia i del jove mag Manu Vera. El veterà il·lusionista passeja aquest espectacle arreu del món des de fa cinc anys, en paral·lel als cursos de màgia que imparteix, també arreu. Tot i que l’espectacle ja s’ha vist anteriorment a Barcelona, Tamariz l’ha presentat com una novetat, perquè cada funció és un “nou experiment” fruit de la combinació de números antics i nous amb la col·laboració activa del públic. El show es composa de dues parts, una primera amb números més ‘clàssics’ de màgia marca de la casa, i un segon tram amb elements més esotèrics i fins i tot algun exercici d’espiritisme, segons ha avançat Tamariz. En total el públic assistirà a gairebé dues hores de màgia, misteri, improvisació, i també l’habitual humor de Juan Tamariz. Com a al·licient afegit, una càmera connectada a una pantalla ensenyarà els detalls dels trucs en directe perquè ningú es perdi el que succeeix dalt de l’escenari. Tamariz ha expressat aquest dimecres una gran il·lusió de tornar a Barcelona, i en aquest cas al Teatre Poliorama, un espai on ha actuat en diverses ocasions. L’il·lusionista també ha apuntat que podria tornar a fer una temporada curta a la ciutat de cara a la tardor vinent, tot i que no ha confirmat aquest extrem.
|
Cultura
|
Teatre
|
ACTUALIZACIÓ:Investiguen la mort violenta d'una dona en un pis del Raval de Barcelona. La víctima tenia un tall al coll i el cas es troba sota secret de sumari. Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort violenta d'una dona trobada a l'interior d'un pis situat al carrer de la Riera Alta del barri del Raval de Barcelona. Els Mossos d'Esquadra han rebut un avís cap a les 15.25 hores de què s'havia localitzat el cos sense vida. De moment, la policia catalana només confirma que es tracta d'un homicidi perquè la víctima tenia un tall al coll. La investigació es troba sota secret de sumari. (En aquesta actualització s'ha afegit que la víctima tenia un tall al coll)
|
Societat
|
Successos
|
La comunitat educativa surt al carrer contra ''la repressió'' als docents. Amb el lema ''Deixeu l'educació en pau'', mestres, famílies i entitats han volgut mostrar el seu suport als professors ''assenyalats'' després de l'1-O. Convocats pel Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), centenars de persones han sortit al carrer aquest diumenge al migdia a Barcelona per protestar contra ''la repressió'' a la qual consideren que s'ha sotmès la professió docent els darrers mesos, després dels assenyalaments a 9 professors de l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca i 8 professors més de la Seu d'Urgell per suposats delictes d'odi i adoctrinament. Amb el lema 'Deixeu l'educació en pau' i 'Eduquem en llibertat', els companys, les famílies i les entitats properes al sector educatiu han volgut demostrar el rebuig cap a una situació que diuen que ha generat "por" entre els docents.
|
Societat
|
Educació
|
Aragonès afirma que no té "gaires esperances" amb el govern espanyol i dubta de la seva voluntat política. El vicepresident del Govern admet que "no val la pena" assistir a una reunió sobre finançament autonòmic. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha assegurat que no té "gaires esperances" amb el govern espanyol i és "pessimista" amb la voluntat política de l'executiu de Pedro Sánchez. En una entrevista a El Punt Avui TV, Aragonès ha afirmat que el PSOE i Sánchez "són el que són" i que la composició de l'executiu ha estat "bastant clara". El conseller d'Economia i Hisenda ha subratllat que una reforma del finançament "serà difícil" per la proximitat de les eleccions autonòmiques arreu de l'Estat. Igualment, ha recordat que el conflicte entre Catalunya i la resta de l'Estat no és "un problema d'IRRF o IVA", sinó de sobirania. En aquest sentit, Aragonès ha admès que "no val la pena" assistir a una reunió de finançament autonòmic amb altres presidents de comunitats autònomes perquè calen trobades bilaterals entre la Generalitat i el govern espanyol. Aragonès ha assegurat que el Govern no renuncia a la unilateralitat perquè plantegen que a cada moment "estratègic" s'analitzi quin pas cal fer. "Hi haurà un moment que caldrà fer passos endavant, malgrat que l'Estat no hi estigui d'acord", ha dit. També ha previst que hi haurà escenaris en què s'haurà d'anar acompanyat d'una negociació amb l'Estat o amb suport internacional. "No hem renunciat a cap via i tenim totes les eines a punt", ha manifestat el vicepresident del Govern durant l'entrevista amb el El Punt Avui TV. D'altra banda, Aragonès s'ha mostrat confiat que el contenciós administratiu que van presentar per a la intervenció estatal de les finances de la Generalitat del setembre passat es guanyarà perquè "no té cap base legal". Pere Aragonès ha lamentat que hi hagi espais polítics que fan un boicot "constant" i que enlloc de treballar amb propostes ho fan per "enfortir" la divisió i la fractura. "Cs té una estratègia clara, que hi hagi una tensió i crispació a l'activitat institucional catalana", ha lamentat. En aquest sentit, ha recordat que aquesta dinàmica l'observen al Parlament i en el moment en què no es volen reunir amb el president de la Generalitat, Quim Torra. També ha recordat que el candidat a l'alcaldia de Barcelona d'ERC serà Alfred Bosch i ha explicat que s'hi volen presentar com a ERC. "Les enquestes ens diuen que podem fer un gran paper i que estaríem en disposició de guanyar. Hi treballarem a fons", ha apuntat.
|
Política
|
Govern
|
BComú participarà en les mobilitzacions d'ANC i Òmnium des de la "clara discrepància" amb el full de ruta de JxSí. Argumenta que cal manifestar-se contra la "criminalització del dret a decidir" i els "atacs a l'autogovern". Barcelona En Comú ha decidit participar en les mobilitzacions organitzades per ANC i Òmnium Cultural amb motiu de l'Onze de Setembre, però ha avisat que ho fa des de la "clara discrepància" amb el full de ruta del govern de JxSí i amb moltes de les seves polítiques. Ara bé, considera que cal manifestar-se contra la "criminalització del dret a decidir" i els "reiterats atacs a l'autogovern" de Catalunya, defensant així les seves conviccions "republicanes i sobiranistes". "Barcelona En Comú vol defensar el dret del poble de Catalunya a conquerir espais efectius de sobirania política, social, econòmica, ecològica i cultural, i ho vol fer agermanada amb tots els pobles i amb tota la gent de l'estat espanyol, d'Europa i del món que en aquests moments difícils s'aixeca contra el mal govern", ha apuntat el partit en un comunicat. La formació d'Ada Colau remarca que la commemoració d'enguany es produirà en un context de "forta regressió centralista i autoritària i d'un atac sense precedents contra les llibertats i drets socials elementals". El govern del PP, al seu parer, està "abanderant un procés de recentralització, privatització i retallades socials que està buidant el sentit de l'autogovern en diferents escales, començant per la municipal". També ha subratllat que moltes de les expressions legítimes de "rebuig" a aquesta situació han estat objecte de reaccions "arbitràries i criminalitzadores" per part del poder judicial i el TC. L'acord entre PP i C's a Espanya i el discurs d'investidura de Mariano Rajoy "agreugen encara més la situació", a parer de Barcelona En Comú, que ha constatat una "nova amenaça per a l'autogovern de Catalunya en matèria econòmica, política o de model lingüístic". És per això que el partit participarà en diferents actes reivindicatius amb l'objectiu de convertir la Diada en una jornada "de sentit integrador i inclusiu". També ho farà en les manifestacions organitzades per la societat civil independentista. De fet, Xavier Domènech ja ha dit que hi assistirà, i tot apunta que també ho farà l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. EUiA ho decidirà dilluns vinent i Podem ho farà dissabte. Els que ja han anunciat la seva absència són el president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, i ICV.
|
Política
|
Partits
|
El Govern impugnarà el decret del Ministeri que regula la distribució de fons per atendre menors migrants no acompanyats. Afers Socials considera injust el repartiment, que destina a Catalunya 2 dels 38 milions d'euros previstos. La Generalitat presentarà un recurs davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem contra el decret del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, que preveu la distribució de fons en matèria d'acollida de menors estrangers no acompanyats (Mena). El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies considera que el repartiment de fons que contempla aquest decret és injust i així ho va fer saber el conseller Chakir el Homrani a la ministra María Luísa Carcedo en la reunió bilateral que van mantenir el 25 d'octubre a Madrid. Dels 38 milions d'euros que ha habilitat el ministeri per a aquesta contingència, se'n destinen 2 a Catalunya. Afers Socials també lamenta que el decret se centri en l'arribada dels joves i en la primera atenció i no en l'atenció continuada per part del sistema de protecció. Actualment el sistema de protecció a la infància i l'adolescència de Catalunya tutela i acull uns 3.000 joves migrants sense referents familiars, segons dades del departament.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Les infermeres hauran d'acreditar formació específica per prescriure medicaments amb recepta. El conseller Comín diu que el projecte de decret ha tingut un "consens no total" però és "equilibrat" i fomenta la cooperació entre professionals per esquivar el decret espanyol. Els infermers i infermeres catalans hauran d'acreditar una formació específica per tal de prescriure medicaments amb recepta, però no ho hauran de fer en el cas dels medicaments sense recepta. És la principal novetat del projecte de decret que prepara el Govern per tal de donar seguretat jurídica i mantenir la qualitat assistencial després del Reial Decret del desembre del 2015 del govern espanyol. El conseller de Salut, Antoni Comín, ha dit que el decret té un consens "no total" però manté "l'equilibri" entre metges i infermeria i fomenta la cooperació interprofessional per tal de buscar un "estret marge legal" a la literalitat del decret espanyol. La negociació pel decret ha estat llarga i dura entre les tres parts, i encara no ha acabat, ja que durant la tramitació pública, que es pot allargar mig any, el Consell de Col·legis de Metges ja ha anunciat que presentarà al·legacions. Els metges volen que les infermeres també hagin d'acreditar formació especifica per prescriure medicaments sense recepta, mentre que aquest col·lectiu voldria no haver d'acreditar formació específica per als medicaments subjectes a prescripció mèdica. Així, les infermeres, seguint els protocols propis de la seva professió i amb el Grau d'Infermeria o equivalent, podran prescriure productes sanitaris i medicaments sense recepta. En tots dos casos, l'acreditació de la formació serà obligatòria, vinculada al Grau o titulació homologable i amb l'obligació de col·legiar-se professionalment. En canvi, en els medicaments amb prescripció mèdica, les infermeres hauran de seguir els protocols dels equips assistencials, que s'activaran quan hi hagi un diagnòstic per part d'un metge. La formació haurà de ser específica per a cada àmbit d'interacció i serà acordada per una comissió de pràctica assistencial. L'acreditació serà obligatòria i vinculada al compliment de la formació per a cada àmbit. Aquesta formació se l'haurà de pagar cada infermera. La comissió de pràctica assistencial serà l'òrgan encarregat de dirigir el desplegament de la indicació i ús dels medicaments amb recepta. Estarà composta pel Departament de Salut, el Consell de Col·legis d'Infermeria i el Consell de Col·legis de Metges, a més d'estar oberta a societats científiques. Les seves principals funcions serà determinar els àmbits d'interacció on les infermeres podran indicar, usar i autoritzar la dispensació de medicaments de prescripció mèdica, acordar els estàndards de coneixement i/o el temps d'experiència específic per cada àmbit, i acordar els requisits que han de complir els protocols dels equips assistencials de cada àmbit.
|
Societat
|
Salut
|
Cinc detinguts per explotar un cultiu interior de marihuana a Blanes amb més de 67 quilos de droga. El jutjat ha ordenat l'ingrés a presó per a tres dels arrestats. Els Mossos d'Esquadra i la Policia Local de Lloret de Mar han detingut tres homes i dues dones per explotar un cultiu interior de marihuana a Blanes. Segons informen en un comunicat, l'11 de setembre agents de la Policia Local van veure un conductor d'un vehicle que, en adonar-se de la presència dels agents, es va posar molt nerviós i va fer baixar una de les noies que anaven amb ell al cotxe. Per això, van identificar el conductor i dues dones que anaven amb ell. Tots ells diuen indumentària i material de jardinera i els policies van detectar unes tisores amb restes de marihuana. Les indagacions policials van permetre esbrinar que les dues dones treballaven un cultiu interior de marihuana a Blanes. Els policies juntament amb efectius dels Mossos d'Esquadra de la comissaria de Blanes es van adreçar al domicili de Blanes, on presumiblement s'hi estava realitzant el cultiu de marihuana. Una vegada al lloc van notar que de l'habitatge en sortia una forta olor de marihuana. També van comprovar que tenia el comptador de llum manipulat i al costat de la casa també hi havia quatre equips d'aire condicionat. Els agents van detenir les dues dones i el conductor del vehicle, el qual també va quedar denunciat administrativament per donar positiu en la prova de detecció de drogues en amfetamines. A dins la casa, els agents van identificar dos homes més i hi van trobar una plantació de marihuana en fase inicial i material necessari per el seu cultiu, així com molts cabdells de marihuana penjats d'una plantació que ja havia estat tallada. El total de la droga localitzada va ser de 67,8 quilos. Per aquests motius els agents van detenir els dos homes encarregats de la vigilància de l'explotació. Els cinc detinguts, tres del quals amb antecedents, van passar el passat 13 de setembre a disposició del jutjat de guàrdia de Blanes. Tres d'ells van ingressar a presó. Els tres homes tenen 50, 27 i 40 anys i són de nacionalitat croata i romanesa. Les dues tenen 43 i 53 anys i són nacionalitat espanyola. A tots ells els van arrestar com a suposats autors d'un delicte contra la salut pública per tràfic de drogues.
|
Societat
|
Policial
|
El Govern referma la seva "plena tranquil·litat i convenciment" que el 9-N es va fer de manera "legal i legítima". Munté reclama evitar la judicialització d'una qüestió política després que la Fiscalia hagi demanat investigar Homs. La portaveu del Govern, Neus Munté, ha refermat un cop la "plena tranquil·litat i convenciment" de l'executiu respecte al 9-N. "Tot es va realitzar de manera legal i legítima. Allà on alguns hi veuen il·legalitat nosaltres hi veiem estrictament el compliment d'un mandat democràtic que sorgeix de les urnes en un procés democràtic i participat per la ciutadania", ha apuntat després que la Fiscalia hagi demanat incloure en la investigació Francesc Homs, llavors conseller de la Presidència. En roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu, Munté ha demanat evitar una vegada més la judicialització d'una qüestió "eminentment política".
|
Política
|
Govern
|
Moren els dos ocupants d'una motocicleta per un xoc frontal amb un turisme a la C-31 a Vilanova i la Geltrú. Arran del sinistre també han resultat ferides tres persones, una d'elles de gravetat. Un home i una dona de mitjana edat han mort aquest dissabte al matí a la C-31, a l'altura de Vilanova i la Geltrú (Garraf), a causa d'un xoc frontal entre un turisme i una motocicleta. Les dues víctimes eren els ocupants de la motocicleta, que circulava en sentit nord i ha impactat contra un cotxe que anava en direcció sud en un tram de línia discontínua, al punt quilomètric 154. Els Mossos d'Esquadra estan investigant quin dels vehicles hauria envaït el sentit contrari. Arran de la col·lisió, les dues víctimes han sortit projectades cap al lateral dret de la calçada, i la motocicleta ha quedat estesa al voral, on ha provocat un petit incendi amb una matolls. A més, tres persones que viatjaven al vehicle han resultat ferides, una d'elles de gravetat, que ha estat traslladada a l'Hospital de Bellvitge. Les altres dues han estat evacuades a l'Hospital de Sant Camil (Sant Pere de Ribes). La via ha estat tallada en ambdós sentits de la marxa des de quarts de deu del matí, i en aquests moments es manté pas alternatiu. Arran de la incidència, s’han activat vuit patrulles dels Mossos d’Esquadra, dues dotacions dels Bombres de la Generalitat i cinc ambulàncies del SEM.
|
Societat
|
Successos
|
Set detinguts per una baralla amb arma blanca a Barcelona. Una persona ha resultat ferida i ha estat traslladada a l'hospital. Set persones han estat detingudes per la Guàrdia Urbana per una baralla entre dos grups a Barcelona. Un dels implicats en l'enfrontament ha resultat ferit per arma blanca i ha estat traslladat a l'hospital. Segons ha indicat 'El Periódico', l'afectat estaria ferit de gravetat per un atac amb un ganivet de grans dimensions i patiria un neumotòrax, amb un pulmó perforat. Segons fonts de la Guàrdia Urbana, la baralla ha estat al barri de Sant Andreu de Barcelona a les 20.54 hores d'aquest diumenge. S'ha obert una investigació per resoldre els fets.
|
Societat
|
Successos
|
Presó preventiva per a l'imam d'una mesquita del barri Gòtic de Barcelona detingut per abusos sexuals a un menor. Els investigadors han estat contactant amb les famílies dels infants que assistien a les classes per determinar si hi podria haver més casos. L'imam d'una mesquita del barri Gòtic de Barcelona que va ser detingut per haver abusat presumptament d'un menor d'edat ha ingressat a presó de forma preventiva després d'haver passat a disposició judicial, segons han informat fonts policials a l'ACN. La detenció de l'imam -un cas que va avançar 'La Vanguàrdia- es va produir la matinada de dimarts a dimecres. En les últimes hores, els investigadors dels Mossos d'Esquadra han estat contactant amb totes les famílies dels infants que assistien a les classes per determinar si altres menors podrien haver patit abusos sexuals, segons van informar fonts properes al cas. Segons 'La Vanguàrdia', la víctima, de 9 anys, és un dels nens que assistia a les classes d'Alcorà que es feien cada tarda a l'interior de la mesquita i que impartia el detingut, de 30 anys.
|
Societat
|
Policial
|
Un tren de mercaderies descarrila a Riudecanyes i obliga a interrompre la circulació ferroviària entre Móra la Nova i Reus. Renfe ha establert un servei alternatiu per carretera entre Reus i Marçà-Falset. La línia R15 s'ha hagut d'interrompre des d'un quart de quatre d'aquesta tarda entre Móra la Nova (Ribera d'Ebre) i Reus després que un tren de mercaderies ha descarrilat d'una de les rodes d'un vagó a prop de l'estació de Riudecanyes (Baix Camp), segons ha informat Renfe. La companyia ferroviària ha establert un servei alternatiu per carretera entre Reus i Marçà-Falset perquè els passatgers afectats puguin continuar el seu viatge. De moment, no hi ha una previsió de restabliment de l'R15 ja que els tècnics de la companyia ferroviària estan valorant l'abast de la incidència, segons ha puntualitzat Renfe.
|
Societat
|
Successos
|
Deu detinguts per cultivar 1.238 plantes de marihuana a l'Alt Empordà. Els arrestos s'emmarquen en un operatiu per millorar la seguretat al barri de Sant Joan de Figueres. Els Mossos d'Esquadra han detingut deu persones i n'han denunciat tres més, entre l'11 i el 19 d'abril, per presumptament cultivar 1.238 plantes de marihuana a l'Alt Empordà. Aquestes actuacions s'han fet en el marc d'un operatiu per millorar la seguretat i la convivència al barri de Sant Joan de Figueres, a l'oest de la ciutat. Segons un comunicat de la policia, els agents de Figueres continuaran amb els dispositius per prevenir delictes contra la salut pública i no descarten noves detencions relacionades amb aquests fets en els pròxims dies. La primera actuació es va dur a terme l'11 d'abril, un cop els Mossos tenien prou indicis que indicaven que a l'interior de dos domicilis del carrer Ramón i Cajal de la capital de l'Alt Empordà hi podria haver una plantació de marihuana. A l'interior d'un d'aquests domicilis de Figueres es van intervenir nombrosos utensilis per cultivar marihuana. Entre altres estris, es van trobar tres aparells d'aire condicionat, dinou transformadors, dos extractors, un ventilador, un termòmetre, catorze bombetes de 600 watts, cablejat elèctric i setze sacs de fertilitzant. A més, els agents van detectar que el cablejat elèctric estava manipulat per no pagar la llum. Per tot plegat, es va denunciar penalment un home de 51 anys i veí de Figueres. A la segona casa, es van intervenir 21 bombetes, 16 portalàmpades, 17 transformadors i diversos testos. En aquest cas es va denunciar un home de 25 anys i veí de Vilafant. En una segona actuació que es va fer el 14 d'abril, els Mossos van detenir un home de 24 anys i veí de Figueres per cultivar marihuana a l'interior del seu pis. Al domicili de l'arrestat, situat al carrer Major de Figueres, es van trobar 651 plantes de marihuana, 25 transformadors, un extractor i 18 bombetes. L'home va passar a disposició del Jutjat d'Instrucció en funcions de guàrdia de Figueres, el qual en va decretar la seva llibertat amb càrrecs. Dos detinguts més a Llers També dins d'aquest operatiu contra el tràfic de drogues, el 16 d'abril la policia catalana va detenir a Llers dos homes, de 26 i 36 anys, de nacionalitat nigeriana i veïns de Figueres, com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública. Les detencions es van produir durant un control policial que s'havia muntat a l'N-II a l'altura del punt quilomètric 759, dins del terme municipal de Llers. Durant el dispositiu, els agents van aturar un vehicle, ocupat per dos homes, que transportava 390 plantes de marihuana. Els detinguts van passar el 17 d'abril a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Figueres, que els va deixar en llibertat amb càrrecs. Cinc arrestats que portaven droga i diners a Vilafant El dia 17 d'abril, cap a les dues de la matinada, els mateixos agents de la comissaria de Figueres van detenir cinc persones de nacionalitat francesa al carrer Tramuntana de Vilafant. Durant l'operatiu, els mossos van aturar dos vehicles i van identificar cinc homes, de nacionalitat francesa i d'entre 19 i 26 anys. A dins dels cotxes hi van trobar 6,4 quilograms de marihuana distribuïts en diverses bosses i 1135 euros en efectiu. Els cinc arrestats van passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Figueres el 18 d'abril, el qual els va deixar en llibertat. Un altre denunciat que tenia plantes a la Vajol Cap a les cinc de la tarda del 18 d'abril els agents de la comissaria de Figueres van localitzar, en un domicili de la població de La Vajol, 197 plantes de marihuana. Els mossos van trobar la plantació alertats per la forta olor que se sentia i, després d'identificar el seu inquilí, el van denunciar penalment. Dos detinguts a Llers que duien cabdells de marihuana al cotxe Finalment, cap a dos quarts de dues de la matinada del 19 d'abril, agents de trànsit van aturar un vehicle amb matrícula francesa, que circulava per la N-IIa, a l'altura del quilòmetre 9, dins del terme municipal de Llers. Els mossos van identificar els dos ocupants i, en inspeccionar el vehicle, van comprovar que les portes podien estar manipulades. Després d'una exhaustiva revisió, van trobar amagades al seu interior deu bosses amb 2,15 quilograms de cabdells de marihuana. Per aquest motiu, els agents van detenir els dos homes, de 26 i 22 anys, de nacionalitat francesa i veïns de Montpeller (França). Aquests individus van passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia, el qual els va deixar en llibertat amb càrrecs. Segons un comunicat dels Mossos d'Esquadra, els agents de Figueres continuaran amb els dispositius per prevenir delictes contra la salut pública i no descarten noves detencions relacionades amb els fets.
|
Societat
|
Successos
|
Els Castellers de Vilafranca impulsen un micromecenatge per crear una escultura de la torre de 8 neta a mida real. Els Verds volen situar l’obra d’art a l’entrada del seu local social. Els Castellers de Vilafranca han obert una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Verkami per construir una escultura de la torre de 8 neta a mida real, feta per l’empresa Rovellart. El projecte dels Verds preveu instal•lar l’obra a l’entrada de Cal Figarot, la seva seu social. D’aquesta manera, destaca la colla, es culminaria el projecte de reforma en què ha estat immers el local durant els últims tres anys. Amb l’escultura de la construcció coneguda com la ‘bèstia indomable’, els Verds volen “donar la benvinguda a tots els castellers, aficionats i visitants que entrin a la seu social”. Alhora, volen recordar que ells van ser la primera colla que va descarregar aquest castell, durant la diada de Tots Sants del 2010. Cal Figarot és un casal noucentista propietat dels Castellers de Vilafranca des de 1984. La colla recorda que la compra i les primeres obres ja van tirar endavant gràcies al mecenatge dels mateixos castellers i simpatitzants de l’entitat. El 1998 la casa es va ampliar amb la compra de la nau adjacent, on actualment es fan els assajos.
|
Cultura
|
Arts
|
AMPLIACIÓ:El Govern preveu l'arribada de 5.000 adolescents no acompanyats aquest 2019. El conseller d'Afers Socials, Chakir El Homrani, destaca que la nova estratègia per l'acollida dels MENA vol potenciar els recursos per a l'emancipació dels joves. El Govern ha presentat aquest divendres la nova estratègia catalana per a l'acollida i la inclusió dels menors estrangers no acompanyats (MENA), un nou full de ruta que busca donar resposta eficient a la previsió d'arribada de més de 5.000 joves aquest 2019, una xifra considerablement més alta que la del 2018, que s'ha tancant al voltant dels 3.700 nouvinguts. El conseller d'Afers Socials, Chakir El Homrani, ha destacat que bona part de l'estratègia se centra en preparar els joves per la seva emancipació i per això, més enllà de les places i els centres que s'hauran d'obrir i dels quals, no s'han concretat xifres, l'estratègia aposta pels pisos tutelats i els recursos que puguin ajudar als joves a construir el seu projecte ''itinerari''. Per Chakir, aquest 2019 s'ha de ''passar de la lògica de l'emergència'' a un dels aspectes que més preocupa l'administració, com és ''l'emancipació''. Per això proposa un exercici de pro activitat, més enllà de les respostes reactives, per centrar la mirada no només en l'entrada al sistema sinó al que és ''clau'', la capacitat que aquets nois i noies puguin sortir del sistema amb la garantia que no sigui vulnerables. A data d'1 de gener de 2019, la DGAIA tenia 9.736 infants i adolescents tutelats, un 54% són joves d'entre 15 i 17 anys i un 67% són nois. Del total, el 35,1% són migrants sense referents familiars, cosa que suposa que s'ha tancat el 2018 amb 3.450 MENA al sistema de protecció. N'han arribat però, 3.569. La diferència respon als joves que han marxat a altres països o que han fugit dels centres. La gran quantitat de joves a punt de complir la majoria d'edat ha fet replantejar, entre altres aspectes, el plantejament de l'acollida dels joves migrants. Per això, el conseller ha explicat que hi ha previsió d'obrir nous centres i crear noves places per als MENA, però que la nova estratègia feta pública aquest divendres, se centra en la creació de pisos i recursos que es basin en l'autonomia dels joves per donar-los les eines necessàries per completar el seu projecte vital. Per El Homrani, aquestes places en pisos també és una manera de crear places als centres. Un altre des projectes cabdals és la creació d'un centre per fer la primera acollida fora de les comissaries. En la presentació d'aquesta nova estratègia i acollida i inclusió, no s'ha concretat la partida pressupostària amb què es podrà comptar. El titular d'Afers Socials ha explicat que de moment, el projecte de pressupostos encara s'està negociant però ha volgut avançar que el Departament que dirigeix serà el segon departament amb un augment més gran de pressupost, al voltant del 9% des dels darrers comptes públics i és l'increment ''més important'' del departament en l¡àmbit de la DGAIA. Chakir també ha tornat a reclamar que els processos administratius de regularització siguin més àgils; actualment depenen del govern espanyol i ha critica que la delegació del govern espanyol a Catalunya ha reclinat participar en les taules de treball per enllestir aquest document. A més ha qualificat de ''vergonyós'' que l'Estat s'hagi ''desentès'' dels menors en adjudicar a Catalunya un ajut pressupostari de 2 MEUR, la tercera comunitat després d'Andalusia i el País Basc, en un any on s'han creat més de 2.000 places per fer front a l'emergència. Casos d'èxits La presentació de la nova estratègia del Govern ha comptat amb la participació d'alguns joves extutelats que han passat pels centres de la DGAIA des que han arribat a Catalunya. És el cas d'en Iassin, de 19 anys i provinents del Marroc, que va arribar a Catalunya quan en tenia més de 17 i està molt agraït de l'ajuda que ha rebut al país. Després de navegar en pastera durant hores pel Mediterrani va arribar a les costes andaluses i finalment va acabar a Barcelona. L'acollida abans dels 18 va ser en centre i després ha passat a viure a un pis tutelat. Reconeix que va fer la majoria d'edat no el van ''abandonar'' i li van fer seguiment per aconseguir els papers. Admet que ''res és fàcil'' i ànima als joves com ell a esforçar-se per sortir-se'n. Considera clau aprendre la llengua, per poder treballar i per això diu que aquí no s'hi ve ''de vacances'' sinó a buscar ''un futur millor''. Les seves expectatives són formar-se com a educador i poder ajudar a més joves com ell.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Rivera acusa Sánchez d'assumir les "tesis separatistes" en parlar de "conflicte Catalunya-Espanya com si fos una guerra". El líder de Ciutadans ha subratllat la "humiliació" del president espanyol tractant el català "com si fos un cap d'estat". Albert Rivera ha acusat aquest dijous el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de claudicar davant les "tesis separatistes" i assumir-les en parlar de "conflicte Catalunya-Espanya com si fos una guerra i dos estats, equiparant govern nacional i autonòmic i obviant la Constitució". El líder de Ciutadans s'ha referit d'aquesta manera al text pactat entre ambdós executius després de la reunió que han mantingut a Barcelona en què aposten per un diàleg que "vehiculi una proposta política d'ampli suport". Rivera ho ha dit a Twitter, on prèviament havia denunciat la "imatge de la humiliació" que, per a ell, representa el fet que Sánchez tracti "com si fos un cap d'Estat a un supremacista que alena la violència i vol destruir Espanya".
|
Política
|
Govern
|
L'Associació de Perruquers d'Osona reclama al govern de l'Estat que no se'ls permeti fer els serveis a domicili. El sector preveu una tornada a la feina "molt complicada". El decret d'estat d'alarma aprovat el 14 de març considerava les perruqueries com a servei de primera necessitat i, per tant, havien d'obrir per seguir prestant els seus serveis. Finalment, tres dies més tard, el 17 de març, el govern espanyol ho va matisar i va considerar que les perruqueries no havien d'obrir, però en canvi sí que podien fer serveis a domicili. Des del gremi però, consideren que aquesta decisió és "del tot incongruent". En aquest sentit, l'Associació de Perruquers d'Osona reclama al govern de l'Estat que no se'ls permeti fer serveis a domicili, ja que consideren que representen "un risc innecessari". El sector lamenta que estan patint durament la crisi del coronavirus, i preveu una tornada a la feina "molt complicada".
|
Economia
|
Empresa
|
Puigdemont contraposa "l'estratègia de la ponsètia" de Sánchez amb "l'estratègia de la bilateralitat" de Torra. L'expresident de la Generalitat retreu a l'executiu espanyol "pedaços maldestres i improvisats per tapar la realitat". L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont contraposa que el govern de Pedro Sánchez anés a la reunió d'aquest dijous al Palau de Pedralbes amb "ponsèties" mentre que l'executiu català hi va anar amb "papers i projecte". D'aquesta manera s'ha referit al seu compte de Twitter al fet que el cap de protocol de la Moncloa posés una ponsètia vermella al costat de la groga just darrera dels dos presidents. Puigdemont atribueix "pedaços maldestres i improvisats per tapar la realitat" al govern espanyol i "pla de treball sense límits basat en el reconeixement" al govern de Torra. En la reunió entre els dos governs van acordar apostar per un diàleg que vehiculi una "proposta política d'ampli suport" i es van emplaçar a tornar a reunir-se al gener.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Creix l'esperança de vida a Barcelona i disminueixen les diferències entre barris en funció de la renda. L'informe de salut 2017 de l'ajuntament estima que des del 2010 cada any moren 424 persones per causes atribuïbles a la contaminació. L'esperança de vida a Barcelona torna a créixer i se situa per primera vegada per sobre dels 81 (81,2) en els homes, i arriba al 86,9 en les dones. Les dones més longeves de la capital catalana es troben a Nou Barris, amb una esperança de vida de 87,7 anys, i els homes de Les Corts són els que neixen amb la previsió de viure més, 83 anys. Són dades de l'informe de salut Barcelona, que detecta també menys diferències entre barris, gràcies a una millora d'aquest indicador en ens barris de renda menor. S'ha reduït dels 4,3 anys de diferencia entre el 2011 i el 2013, als 2,4 entre el 2014 i el 2016. L'informe també analitza l'impacte de la qualitat de l'aire i estima que fins a 424 persones moren cada any, de mitjana, per causes atribuïbles a la contaminació. Així, l'esperança de vida a la capital catalana, és a dir, els anys que viurà la població nascuda el 2016, és superior a la mitjana catalana, que en dones se situa als 83,6 i en homes al 80,8, i també per sobre de la mitjana espanyola. Segons Carme Borrell, gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, el seguiment de la població en 73 barris ha permès concloure que la diferència entre l'esperança de vides en barris, en funció de la renda, han disminuït gràcies a la millora d'aquest indicador en els barris de menor renda. La diferència s'ha retallat en dos anys, i la tendència s'ha observat en tots els barris. Per Gemma Tarafa, comissionada de Salut, aquesta dada s'ha d'agafar amb ''prudència'' però ha reconegut que aquest indicador mostra que les polítiques que es posen sobre la taula tenen ''impacte major'' a les poblacions desfavorides i per això es pot arribar a reduir aquesta desigualtat. Precisament, Laia Ortiz, segona tinenta d'alcaldia, ha fixat que aquesta reducció de les desigualtats és la principal prioritat de l'equip de govern del consistori. Les quatre principals causes de mortalitat prematura continuen sent els tumors de tràquea, bronquis i pulmó, les malalties del cor, els suïcidis o la cirrosi entre els homes, i el càncer de mama, els tumors de tràquea, bronquis i pulmons, els suïcidis i autolesions, i el tumor maligne d'ovari, entre les dones. El sobrepès i l'obesitat també és un dels indicadors que mostra una reducció en les diferències per situació socioeconòmica, ja que en homes, el diferencial entre els de classe més afavorida i classe més desfavorida, ha passat del 6,9% al 6%, i en dones s'ha mantingut estable. Tot i això, aquest indicador posa sobre la taula que en general, els índex de sobrepès i obesitat han augmentat lleugerament en tots els grups. Per Borrell, aquesta és una tendència que es repeteix als països de l'entorn. Menys embarassos d'adolescents L'informe de salut de Barcelona posa sobre la taula que els embarassos de noies adolescents, d'entre 15 i 19 anys, han tornat a disminuir a la capital catalana i en alguns districtes, com ara Ciutat Vella o Nou Barris, s'ha aconseguit una reducció de la meitat. Així, durant el 2017, 'hi ha hagut 537 embarassos (16,7 per 1.000 dones), la xifra més baixa des de l'any 2003 a la ciutat. La reducció d'aquests embarassos s'ha traduït a un estancament de la taxa d'avortaments entre les noies d'aquests col·lectius mentre que la taxa de fecunditat és manté al voltant dels 4,8 naixements per 1.000 dones. La contaminació Per primera vegada, l'informe de salut recull dades de qualitat de l'aire i exposa que el 70% de la població està exposada a nivells superiors dels establerts en diòxid de nitrogen i que el 98% està exposada a nivells superiors dels establerts per l'OMS en petites partícules. Amb aquestes dades, recollides des del 2010, s'ha fet una estimació del nombre de morts que es poden atribuir a la contaminació i 'ha arribat a la xifra de 424 morts de mitjana anual durant aquest període. El 2017, aquesta causa de mort podria haver suposat 354 defuncions, mentre que el 2016, 266. El 2012 es va arribar a una xifra molt alta de partícules i per tant, l'estimació de morts atribuïbles a la contaminació s'eleva a 706. Tarafa ha recalcat que l'impacte sobre la salut de la contaminació són evidents i per tant, ha defensat començar a desplegar ''mesures estructurals'' per disminuir el trànsit rodat a la ciutat, com una política imprescindible per reduir els nivells de contaminació. Ha recordat que el 2020 es començaran a desplegar les mesures de restricció que confia que donaran resultats positius en aquesta línia.
|
Societat
|
Salut
|
L'empresa de calçat Munich es planteja un ERTO per "assegurar la continuïtat de l'empresa". El conseller delegat de la marca ha assegurat a TV3 que l'empresa es troba en una situació en què "no pot facturar". El fabricant de calçat esportiu Munich, amb seu a Capellades (Anoia), es planteja un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) per "assegurar la continuïtat de l'empresa" arran de la crisi sanitària i econòmica provocada pel coronavirus. Així ho ha anunciat el conseller delegat de la marca, Xavier Berneda, en una entrevista al 'Tot es mou' de TV3. El directiu ha assegurat que la companyia es troba en una situació en què "no pot facturar" i que està treballant amb "totes les eines disponibles" perquè la marca segueixi funcionant. "El problema de tot plegat és que la solució no està a les nostres mans", ha dit Berneda, que qualifica l'escenari actual com "una autèntica angoixa". Durant l'entrevista, el conseller delegat de Munich també ha carregat contra les mesures que s'estan aplicant per evitar l'expansió del coronavirus a Espanya. El directiu ha explicat que la setmana passada va arribar a l'aeroport de Madrid procedent del Brasil i que no se li va fer "cap control sanitari".
|
Economia
|
Moda
|
Parlon aposta per virar el PSC a l'esquerra amb polítiques "més atrevides" i tenir més veu en el debat nacional. La socialista reivindica una "reactualització" del partit com la que creu que lideren alguns municipis catalans on governen. La candidata a primera secretària del PSC Núria Parlon ha apostat per un partit que faci un viratge a l'esquerra, que impulsi polítiques socials i econòmiques "més atrevides" i que tingui més veu en la qüestió nacional. A parer seu, els socialistes han quedat "desdibuixats" en el debat sobiranista i, per això, ha reclamat més "claredat" a l'hora d'explicar la seva proposta de reforma federal. En una entrevista a l'ACN, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet ha assegurat que el seu projecte està "més definit a l'esquerra" que el de Miquel Iceta i que representa la "reactualització" que alguns membres del PSC ja han desplegat al món municipal. En aquest sentit, ha constatat que el partit va aconseguir un 40% de percentatge de vot en algunes localitats metropolitanes i, en canvi, menys d'un 13% en les darreres eleccions al Parlament. Parlon creu que el nou PSC ha d'avançar "sense hipoteques del passat". Amb tot, ha estès la mà a col·laborar amb Iceta si resulta guanyadora. Parlon comptarà "indestriablement" amb Miquel Iceta en la seva direcció en cas d'imposar-se a les primàries previstes per al 15 d'octubre. L'aspirant a primera secretària del PSC ha destacat la vasta experiència del seu contrincant, a qui continua oferint la presidencia del partit i del grup parlamentari. Alhora, però, ha defensat que cal un projecte renovat perquè el PSC "no es pot permetre continuar com fins ara". Parlon s'ha mostrat "prudent" amb el fet que ella hagi presentat més avals que el seu contrincant i ha recordat que la situació està bastant igualada. El nou projecte que defensa passa per "un gir clarament a l'esquerra" i la necessitat de "reconnectar-se" amb els moviments socials, amb qui ara ha lamentat que no hi hagi una relació "fluïda". Un altra de les característiques de la seva candidatura, ha assenyalat, és la connexió amb el món local i la manera de fer que alguns membres del PSC, com ella, han portat a terme a les ciutats on governen. Així, ha dit que davant les problemàtiques que ha presentat la crisi, els municipis s'han hagut de "modernitzar" i això és el que ara vol traslladar al partit. Parlon també veu necessari que els socialistes catalans tinguin més veu en el debat nacional. Una feina que fins ara "no han fet" i que ha portat el PSC a quedar "desdibuixat". Segons la candidata, el PSC s'ha limitat a anunciar una reforma constitucional "però no ha estat capaç de posar un projecte sobre la taula". "Aquests són els deures que tenim per tornar a tenir pes en aquest debat on hem quedat desdibuixats davant de les posicions rupturistes o immobilistes", ha dit. Aposta per un "plebiscit per l'acord" L'aspirant a liderar el PSC nega que hagi canviat d'opinió respecte al referèndum. Fa uns mesos, Parlon considerava "necessària" una consulta sobre el futur polític de Catalunya i reclamava incloure el dret a decidir al programa electoral del partit. Des que ha anunciat la seva intenció d'ocupar la primera secretaria del PSC, però, Parlon ha deixat clar que no aposta pel dret a decidir si s'entén com una via per aconseguir l'autodeterminació. Segons l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, el PSC ha de ser capaç de plantejar un "plebiscit per l'acord i no per la ruptura". És a dir, que aquest plebiscit es pacti amb l'Estat, se sustenti en un referèndum legal i serveixi per reconèixer la plurinacionalitat de l'Estat i que Catalunya és una nació, a més d'una millora del finançament i un reequilibri territorial entre el món rural i urbà. Considera que la proposta actual del PSC "no té força perquè no està formulada" i ha fet una crida a explicar millor els postulats socialistes, que creu que no han sabut fer arribar a la ciutadania. Més enllà de la proposta socialista, ha remarcat que "la unilateralitat no és el camí per anar enlloc" i ha alertat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que un referèndum serà "impossible" si a l'Estat espanyol governa el PP. Per això, ha fet una crida els actors polítics a deixar de banda les "posicions de màxim" per superar una crisi institucional "sense precedents". En aquest context, ha augurat que el referèndum promès per Puigdemont al debat de la qüestió de confiança "tornarà a ser un 9-N" i es tornarà al "conflicte i la confrontació". Així, veu "previsibles" unes noves eleccions la tardor del 2017. Unes hipotètiques eleccions a les quals no ha confirmat ni negat que es presenti com a candidata a la presidència de la Generalitat. "M'agrada anar pas a pas, ara vull ser la primera secretaria del PSC perquè vull que torni a ser un partit de govern i crec que anem una mica tard", ha declarat. Parlon ha posposat aquesta decisió a la convocatòria en ferm de noves eleccions. Crida al diàleg per tenir nous pressupostos D'altra banda, la socialista ha fet una crida al Govern a escoltar la resta de formacions per tal de poder superar la situació de "col·lapse" i aconseguir uns pressupostos. Ha recordat, però, que el PSC aposta per uns comptes que blindin els drets socials i per això ha demanat que es facin els "esforços necessaris" per escoltar les propostes i les esmenes de la resta de grups.
|
Política
|
Partits
|
La Fiscalia manté l'acusació pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació contra Borràs. En el seu escrit, es remet a la intenció el Govern de seguir comptant amb les urnes per a un referèndum "il·legal". La Fiscalia manté l'acusació pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, per la compra d'urnes en l'escrit de resposta al recurs de súplica que va presentar fa uns dies davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Segons el ministeri públic, "no es pot negar l'existència d'una ordre" del Tribunal Constitucional en la què s'adverteix la Generalitat perquè no liciti contractes administratius per a la preparació d'un referèndum que la Fiscalia defineix com a "il·legal" i deixa clar que "el delicte de desobediència va quedar consumat des del moment que els querellats decideixen obviar-lo". En aquest sentit, no es creu l'argument que les urnes "podrien ser necessàries en situacions molt diverses", per a eleccions sindicals, de claustres universitaris o de cambres agràries. La Fiscalia també es remet a les manifestacions del Govern sobre la intencionalitat de celebrar el referèndum de l'1-O. Cita per exemple, les paraules de la vicepresidenta del Govern, Neus Munté, que va assegurar que "evidentment" hi hauria urnes per la referèndum de l'1 d'octubre i del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el transcurs de la darrera sessió de control al Govern, quan va comentar que el referèndum era "irrenunciable". D'altra banda, el ministeri públic afirma que "no deixa de resultar cridaner que, després de desenes d'anys sense comptar amb urnes pròpies, es desperti sobtadament, una incontenible necessitat d'adquirir-les justament a falta de quatre mesos de la data anunciada per al tan repetit referèndum". Sobre el delicte de prevaricació, la Fiscalia subratlla que el delicte va quedar consumat "des del moment en què els querellats van dur a terme els actes necessaris per celebrar el referèndum independentista. "El que per falta dels requisits necessaris per adjudicar el contracte s'hagi declarat desert el concurs, o el que és el mateix, el fet que no s'hagi assolit l'objectiu pretès, no afecta la consumició del delicte", assenyala. Per últim, la Fiscalia sosté que s'ha comès un delicte de malversació de fons, tot i admetre que no s'ha produït cap perjudici econòmic. No obstant això, afirma que "l'inici, formalitzat i publicat, d'un procediment de contractació administrativa dirigida a una finalitat il·legal posa de manifest que els seus autors han donat "principi de l'execució del delicte"" i que, per tant, és penalment rellevant. En aquest punt, l'escrit carrega contra la defensa de la consellera Borràs i titlla "d'afirmacions tan gratuïtes com infundades" quan s'acusa el ministeri públic quan diu que la querella "obeeix a un ús preventiu del dret penal, o que persegueix fets que encara no s'han comès". Segons afegeix, són "frases potser idònies per ser utilitzades com eslògans o consignes", però que no es corresponen "amb la realitat dels fets". "El Fiscal actua en els Tribunals en defensa de l'interès social i conforme al principi de legalitat sense excepcions", subratlla.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:El PSC recupera l'alcaldia a Sant Vicenç dels Horts després de vuit anys de governs liderats per ERC. Aymerich, que va rellevar Junqueras en el càrrec, assegura que l'executiu socialista celebra la batllia "com una peça de trofeu pel caràcter icònic" del municipi. El socialista Miguel Comino ha estat investit alcalde de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), el municipi on fa quatre anys Oriol Junqueras va arrasar i va revalidar la batllia que ocupava des del 2011. El PSC va ser la llista més votada el 26-M, amb només 66 vots més que Junts per Sant Vicenç-ERC de Maite Aymerich, que havia rellevat Junqueras en el càrrec a finals del 2015, i empatant-hi a 8 regidors. Tot i que per aritmètica no era necessari, Comino ha accedit a l'alcaldia amb majoria gràcies als vots dels regidors de Cs, amb qui han signat un pacte de governabilitat. Aymerich ha assegurat que el nou govern veu l'alcaldia "com una peça de trofeu pel caràcter simbòlic i icònic de Sant Vicenç", mentre que Comino espera que el municipi deixi de ser "una trinxera i sigui un paraigua per a la convivència". Aymerich, que aquest divendres va visitar Junqueras a la presó de Soto del Real, ha retret a Comino que hagués preferit un govern "monocolor", amb un pacte amb Cs, i deixar passar l'oportunitat" de "fer ponts" entre les dues formacions majoritàries i, fins i tot, sumar-hi els dos regidors de comuns. Aquesta decisió, per a la fins ara alcaldessa, és el d'un govern que aprofundeix en el "frontisme" i que celebra l'alcaldia "com una conquesta i una peça de trofeu pel caràcter simbòlic i icònic de Sant Vicenç, no per a les polítiques que s'hi faran, sinó per ser el poble d'Oriol Junqueras, empresonat". Comino no ha volgut entrar a respondre les recriminacions i ha dit que volia "mirar el futur amb optimisme i esperança". Això sí, el flamant alcalde ha promès treballar "per a la concòrdia i perquè no hi hagi tensions ni crispacions". "Volem que Sant Vicenç deixi de ser una trinxera i sigui un paraigua per a la convivència, perquè tothom se senti representat governi qui governi", ha afirmat. Els socialistes han arribat a un acord de governabilitat amb Cs, que comença el mandat des de l'oposició, però que es compromet a donar-li suport en punts clau com l'aprovació de les ordenances o el pressupost de l'any que ve. Tot i aquest acord signat, no ha transcendit si els tres regidors de Cs votarien Comino o el seu candidat fins el moment de llegir les paperetes. El govern del PSC tanca una etapa de vuit anys a Sant Vicenç dels Horts marcada pel pas de Junqueras. El 2011, el llavors eurodiputat va ser investit alcalde gràcies a un pacte amb ICV i CiU, que va desbancar el PSC, la llista més votada i que havia governat en els darrers dos mandats. El 2015, la formació del líder d'ERC va obtenir 9 dels 21 regidors del ple i va revalidar el govern amb un pacte amb Podem. Una vintena de simpatitzants socialistes han seguit el ple des de fora de l'edifici consistorial i, a la sortida, a part de les felicitacions d'amics i familiars, Comino s'ha trobat amb la primera demanda com a alcalde: un grup d'una quinzena d'escoltes li han reclamat un local digne.
|
Política
|
Política municipal
|
AMPLIACIÓ:Milers de persones omplen Montblanc de gom a gom i reviuen la llegenda de Sant Jordi. La Setmana Medieval engloba més de 80 propostes que s'allarguen fins a l'1 de maig. La Diada de Sant Jordi no ha acabat a tot arreu: a Montblanc, a la Conca de Barberà, dura uns dies més amb la celebració de la Setmana Medieval, que recrea amb més de 80 propostes la famosa llegenda. Des del divendres i fins diumenge vinent, milers de persones passegen pel municipi on, segons la llegenda, el cavaller va matar el drac. "Tenim la sort que Joan Amades, al Costumari Català, va dir que el drac s'havia matat a Montblanc", ha dit Joan López, president de l'Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi. L'esdeveniment té un bon impacte econòmic per a Montblanc, on l'ocupació hotelera és total aquests dies. L'alcalde del municipi, Josep Andreu, situa el turisme cultural com una de les activitats econòmiques centrals i ha assegurat que a Montblanc hi ha un abans i un després des que es fa la representació de Sant Jordi. La Setmana Medieval amb la representació de la llegenda de Sant Jordi, l'Acampada Jove o el Festival Lego són els elements principals que atrauen visitants a Montblanc. És un tipus de "turisme cultural", segons l'alcalde, que intenten explotar al màxim perquè els turistes s'animin a visitar també el recinte emmurallat i les set esglésies del municipi. Amb tot, la llegenda funciona com un "aparador" perquè projecta la capital de la Conca de Barberà al país i també en àmbit internacional, segons el batlle. Durant els dies en els quals se celebra la Setmana Medieval, Montblanc s'omple de visitants però els montblanquins són els que en gaudeixen més. "Es veuen diverses generacions de montblanquins enganxats a la festa, totalment popular", ha destacat Andreu, que considera que l'esdeveniment, després de 29 anys, està "molt arrelat a la vida local". De fet, en les activitats hi participen des dels més petits fins als més grans i tot el poble s'hi bolca. És el que diu López, que ha recordat que aquells que simplement es vesteixen amb roba medieval també ajuden a destacar l'essència de la festa. Durant la setmana es programen entre setanta i vuitanta activitats, totes al voltant de la llegenda. El president de l'Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi ha recordat que malgrat que el mercat medieval és un dels "reclams", la resta d'activitats se sustenten per si soles i que totes expliquen una història relacionada amb la llegenda. Entre les activitats més destacades hi ha, per exemple, l'entrega de credencials, el concurs de joglars, el mercat d'esclaus o un sopar reial, entre d'altres. Dissabte vinent, després de sis anys d'aturada, es recupera el torneig medieval nocturn, on els cavallers es mesuraran en justes a cavall amb llances i espases i també hi haurà lluites cos a cos entre soldats. Malgrat que l'organització no dóna dades de visitants des de fa un temps, s'estima que l'any passat van passar pels carrers del municipi unes 80.000 persones. El fet que enguany la Diada fos en dissabte podria haver ajudat a augmentar encara més aquesta xifra. De fet, l'ocupació hotelera a Montblanc és completa i López ha recordat que els municipis del voltant també se n'aprofiten perquè el municipi no pot absorbir la gran quantitat de visitants que volen fer nit.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
Dolors Montserrat defensa que no es pot perdre talent mèdic per no conèixer una llengua. La ministra de Sanitat es mostra convençuda que hi haurà casella per escollir llengua vehicular a l'escola. La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, ha assegurat aquest dilluns, després de la manifestació contra el requisit del català per als metges a Balears, que l'important per al sistema nacional de salut és ''mantenir el talent'' dels professionals sanitaris independentment del coneixement del català. Considera que qualsevol requeriment pot fer perdre aquest talent i des del ministeri es vol garantir també que cap pacient ''se senti perjudicial'' . ''Les llengües no salven vides'', ha recalcat Montserrat, i ha recordat que a les illes Balears existeix la cooficialitat del català i el castellà. Montserrat ha fet aquestes declaracions en una visita a l'Hospital Trias i Pujol aquest dilluns. Confusió amb ''la casella'' La ministra de Montserrat també ha apuntat que ''la casella'' per poder triar la llengua vehicular a les escoles serà una realitat perquè el govern espanyol vol garantir ''el dret dels pares'' a escollir la llengua de l'educació dels seus fills. ''Complirem la llei i complirem les sentències'', ha dit Montserrat, per retornar aquests drets als pares. Malgrat la contundència de les declaracions de la ministra de Sanitat, el Ministeri d'Educació ha rectificat i ha assegurat que no s'han mogut posicions respecte aquest divendres i que, per tant, encara s'està buscant la fórmula per garantir que el castellà pugui ser vehicular a les escoles catalanes.
|
Societat
|
Educació
|
L'Ajuntament de Barcelona demana investigar 28 comandaments intermedis de la Policia Nacional per les càrregues de l'1-O. El regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, considera que també tenen ''responsabilitat'' sobre l'operatiu. L'Ajuntament de Barcelona demana al Jutjat d'instrucció número 7 que investigui 28 comandaments intermedis de la policia espanyola com a responsables de l'operatiu de l'1-O. 23 d'aquests agents no han estat encara investigats. Segons ha explicat a Catalunya Ràdio el regidor de Drets de Ciutadania i Participació del consistori barceloní, Marc Serra, se'ls atribueixen delictes de lesions, contra la integritat moral, danys, coaccions, desordres públics comesos per funcionaris i delictes contra els drets individuals. En aquest darrer cas, Serra reconeix que és molt difícil de provar però considera que ''també s'ha de poder estudiar''. L'objectiu del l'Ajuntament és que s'investigui ''la totalitat'' dels comandaments que hi havia ''sobre el terreny l'1-O'' a més dels vuit inspectors en cap que ja estan sent investigats. A banda dels vuit inspectors en cap que ja estan senti investigats pel mateix jutjat i que no declararan fins a finals d'octubre, explica Marc Serra, hi havia comandaments intermedis del cos, inspectors i sotsinspectors, que també van donar ordres i que per tant, segons el regidor ''també tenen responsabilitat sobre l'operatiu''. Serra recalca que és un problema, a l'hora d'investigar agents, que els policies no van ''degudament'' identificats segons els estàndards internacionals. La policia espanyola, especifica Serra, només porten un codi alfanumèric a l'esquena que fa gairebé ''impossible'' la identificació als llocs dels fets. Per això, ha explicat, van demanar col·laboració ciutadana per reunir imatges i vídeos, de manera que s'han arribat a identificar 90 agents. Serra creu que la sentència del Tribunal Suprem tindrà un ''impacte'' però confia que no pot avalar càrregues ''indiscriminades, desproporcionades, antireglamentàries i intervencions policials sense avís previ''. Per això creu que no li pot ''donar legalitat''. Serra creu que la instrucció de la causa s'ha de tancar en un termini màxim d'un any per obrir la fase intermèdia i anar cap al judici.
|
Política
|
Política municipal
|
TMB estudia reforçar algunes línies d'autobús a l'agost pel tall de la línia 1 de metro. El conseller delegat assegura que estan "amatents" a que no s'omplin "excessivament" els recursos existents. TMB estudia reforçar algunes línies d'autobús a l'agost pel tall de la línia 1 de metro entre Clot i Fondo, segons ha explicat el conseller delegat de la companyia, Enric Cañas, a BTV. Cañas ha afirmat que estan "analitzant" el funcionament dels primers dies del dispositiu i la setmana que ve es plantejaran "si hi ha un reforç específic per quan en algunes línies pugui minvar la freqüència de pas a l'agost". Ha afegit que estan "amatents" a que no s'omplin "excessivament" els recursos i que així ho intentaran també a l'agost, quan baixa la freqüència de pas d'algunes línies. "Tindrem dades per poder prendre algun tipus de decisió de cara a l'agost", ha apuntat. Cañas ha reiterat la seva defensa del sistema alternatiu habilitat per tal que els usuaris del metro es pugin desplaçar el temps que dura el tall entre les estacions de Clot i Fondo. Així, ha assegurat que la gent "poc a poc està trobant la seva alternativa" i ha assegurat que s'han anat fent "petites millores i adaptacions" al sistema plantejat inicialment, tot escoltant les reclamacions de veïns i usuaris. "Crec que d'una manera bastant endreçada estem aconseguint que tothom es pugui desplaçar, evidentment amb les incomoditats d'haver de transbordar", ha declarat. Ha explicat que no es pot ampliar la capacitat de passatge a les llançadores i ha afirmat que si es pretengués transbordar les 90.000 persones afectades pel tall només amb aquest servei s'hauria de fer sortir un autobús cada 30 segons. "És físicament impossible", ha declarat. En aquest sentit, ha dit que s'està aconseguit que la gent opti pel tren, "que és el que té capacitat per suplir la línia de metro". També ha assegurat que s'està donant resposta a les reclamacions de les persones amb discapacitat, amb un bus llançadora que "està funcionant prou bé entre Clot i Glòries". Ha afegit però que s'estan estudiant "altres fórmules" per evitar les molèsties a aquest col·lectiu.
|
Economia
|
Mobilitat
|
El Port de Barcelona adjudica part del nou accés ferroviari i una terminal per 12 milions d’euros. El gruix del projecte es manté pendent de licitació per part del Ministeri de Foment. El Consell d’Administració del Port de Barcelona ha aprovat aquest dimecres adjudicar la construcció del nou accés ferroviari i de la terminal d’expedició i recepció a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per FCC, OHL, Agrupación Guinovart, Contratas y Ventas i Constructora de Calaf. La instal·lació portuària invertirà 12 milions d’euros en aquesta obra, que es construirà durant un termini màxim de 10 mesos. L’actuació consisteix en l’execució del ramal d’accés de ferrocarril de via general, des de la llera del riu Llobregat fins al moll de l’Energia, i un ramal en punta a l’antiga llera del riu Llobregat destinat a futures connexions. L’obra adjudicada aquest dimecres forma part del nou accés ferroviari a la zona de l’ampliació del Port de Barcelona, pendent de licitació per part del Ministeri de Foment. L’obra també inclou la construcció d’un feix de vies d’expedició i recepció, de 750 metres de longitud, operativa a l’espai entre el vial Ronda del Port i la terminal de contenidors BEST. El passat mes de febrer el Port de Barcelona també va adjudicar per un import de 3,1 milions d’euros el subministrament dels aparells de via per aquest accés ferroviari. L’empresa adjudicatària, que subministrarà un total de 20 aparells de via (és a dir, els mecanismes ferroviaris que permeten el desviament de trens d’una via a un altra o el moviment de trens entre vies paral·leles), va ser Jez Sistemas Ferroviarios.
|
Economia
|
Infraestructures
|
El català perd 300.000 parlants habituals a Catalunya entre 2003 i 2013, segons l'InformaCAT. Els joves que el tenen el català com a llengua habitual entre 2008 i 2013 passen del 31,5% al 36,4%. El català perd 300.000 parlants habituals a Catalunya entre els anys 2003 i 2013, tot i que el nombre de joves que tenen el català com a llengua habitual al país entre els anys 2008 i 2013 passen del 31,5% al 36,4%. Aquestes són algunes de les dades de l'InformeCAT 2018 de Plataforma per la Llengua que s'ha presentat aquest divendres. En concret, s'estima, segons el document, que 13,4 milions de persones l'entenen tenint en compte tots els territoris de parla catalana. Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, ha explicat que el cinema i la justícia són els sectors on el català està més perjudicat. Segons dades socio-demogràfiques de 2017 i 2018, saben parlar català més de 10 milions de persones, tot i la caiguda del creixement natural de la població. La xifra de parlants representa un 68,7% de la població total de la comunitat lingüística de parla catalana, i el percentatge de gent assegura entendre'l se situa en el 91,5%. Si el 2003, 2.584.900 persones de més de 15 anys tenien el català com a llengua habitual a Catalunya, el 2013 només l'hi tenien 2.269.600. Durant el mateix termini, el castellà va passar de tenir 2.650.300 parlants habituals a Catalunya, a tenir-ne 3.172.600. Això representa, segons l'estudi, un descens en el nombre absolut de persones que tenen el català com a llengua habitual, que s'ha reduït en 300.000 persones respecte de l'any 2003. Així mateix, entre el 2008 i el 2013, darrer any del qual es tenen dades d'usos lingüístics, la població compresa entre els 15 i els 29 anys d'edat baixa en 220.400 persones i el nombre de parlants habituals de català en aquesta franja d'edat es redueix en 13.900. Com ha recalcat Escuder, si s'observen les dades en termes relatius, es detecta que augmenten del 31,5% l’any 2008 al 36,4% el 2013 les persones amb edats compreses entre els 15 i els 29 anys que tenen el català com a llengua habitual, malgrat que la xifra encara és lluny del 42,2% de l'any 2003. Plataforma també ha destacat la xifra de parlants habituals de català que entre els 15 i els 29 anys és un 5,5% més alta que en la generació amb edats compreses entre els 30 i els 44 anys. Un altra dada de l'informe indica que més del 70% de les persones de Catalunya i les Illes que saben parlar català canvien de llengua quan algú els respon en espanyol. Segons les darreres dades, els ciutadans de les Illes Balears que canvien de llengua representen el 78,4% del total de població que sap parlar català. En el cas de Catalunya, el percentatge de persones que saben parlar català però canvia de llengua és "lleugerament inferior" (71%). Així, la reacció de set de cada deu individus després d'haver-se adreçat a algú en català i rebre una resposta en espanyol, és canviar de llengua. Segons dades del 2015, només set de cada mil famílies a la Catalunya del Nord transmeten el català als fills. Música Més dades: sis de cada deu euros dels ajuts públics a la música a Catalunya es destinen a projectes on la presència del català és inferior al 25%. Per altra banda, Plataforma ha ressaltat que el 2016 es va assolir una xifra històrica en la producció de discos en català, que va superar el miler de referències. Així mateix, el nombre absolut de llibres produïts en català va ser d'11.343 títols l'any 2016. El sector també va experimentar un augment en les vendes per tercer any consecutiu, d'un "notable" 3,6% respecte de l'any anterior, segons dades de Catalunya i el País Valencià facilitades per l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. Només un 38,4% dels productes de marca pròpia de les cadenes principals de supermercats a Catalunya incorporen el català en l’etiquetatge, mentre que un 82,4% incorporen l'espanyol, segons dades del 2017. S'ha fet èmfasi en un altra punt de l'informe que la desaparició de les caixes d'estalvis fa davallar l'ús del català parlat als bancs: decau nou punts a les Illes, i dotze a Catalunya. Així mateix, menys del 2% de les places de treballadors públics de l'Estat als territoris de parla catalana valoren els coneixements de la llengua i l'estat espanyol destina 1,13 euros per funcionari a Catalunya (16.924 euros per a un total de 14.982 treballadors públics). Entre les dades, Escuder ha dit que crida l'atenció que només un 1% de les piulades del PP i Ciutadans del País Valencià són en valencià. Cinema i justícia Escuder ha explicat que el cinema i la justícia són els sectors on el català està més perjudicat. Per una banda, ha indicat, el cinema "està en una situació lamentable" i a justícia, "les competències reals les té l'estat". De fet, segons l'estudi, només quatre de cada deu catalanoparlants reben les escriptures notarials en llur llengua. A preguntes dels periodistes, Escuder ha apuntat que el perill de la substitució lingüística del català pel castellà hi és "clarament i fa més de 300 anys que el tenim i ens anem aguantant". Ha assegurat que "no és una cosa imminent", però ha apuntat que es necessiten parlants activistes i això les llengües normals no ho tenen". 155 Escuder ha dit que amb el 155 i amb el procés independentista català "part de l'Estat s'ha tret la careta" i ha considerat que "no ha tingut la sensació que l'amenaça real fos més gran (que abans), sinó que se'ls hi cauen els complexes de fer veure que no els hi fèiem nosa". Mentre Neus Mestres, directora de la Plataforma per la Llengua, ha indicat que en aquest període "s'han rebut més atacs directes a la llengua molt conscients a través de mitjans i de discursos polítics, així com atacs a l'escola".
|
Cultura
|
Llengua
|
AMPLIACIÓ:La Cavalcada de Reis de Barcelona explicarà un conte amb escenes teatrals distribuïdes pel recorregut. Els patges reials recolliran les cartes dels infants a la Plaça de Catalunya, que acollirà diversos espectacles previs a la desfilada els dies 2,3 i 4 de gener. La Cavalcada de Reis de Barcelona explicarà un conte sobre la màgia dels reis d'orient en diferents escenes que es representaran al llarg del recorregut. Així, l'espectacle comptarà amb un relat que combinarà el diàleg amb el teatre gestual, fruit del guió de David Cirici. Aquesta és la principal novetat de la desfilada que tindrà lloc a la capital catalana el dia 5 de gener de les 6 de la tarda a les 9 de la nit, sortint de l'avinguda Marquès de l'Argentera i arribant a l'avinguda Maria Cristina. Abans, la Plaça de Catalunya acollirà espectacles a càrrec d'alguns membres de les comparses de la Cavalcada els dies 2, 3 i 4, i els nens i nenes de la ciutat hi podran portar les seves cartes als patges reials. "La paraula prendrà importància" ha destacat la directora artística de la Cavalcada de Reis 2016 i cap de Festes i Tradicions de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), Marta Almirall, que ha afegit que sempre s'ha donat importància a la vessant "musical i de moviment" però aquest any han volgut explicar una història. Concretament, l'origen de la màgia dels Reis d'Orient. Les diferents escenes es representaran en plataformes mòbils on actors i actrius de la companyia Obskené interpretaran el text de David Cirici, amb escenografies d'Efímer i José Menchero, el disseny d'Antigua i Barbuda i acompanyats d'artistes gestuals sota la direcció de Roger Julià. El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de Barcelona, Jaume Asens, creu que enguany "es reforça una tradició amb una creació artística que permet la integració de diferents col·lectius. És un instrument de cohesió social". Asens preveu "un èxit de participació" i ha situat l'assistència d'espectadors prop de les 600.000 persones. A més, la convocatòria de voluntaris per participar en la Cavalcada de Reis 3.171 sol·licituds, el doble que l'any passat, "el que demostra la vitalitat i l'arrelament d'aquesta tradició a la nostra ciutat", segons Asens. D'aquestes sol·licituds, s'han escollit 210 persones per sorteig. El tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència ha afegit que la comparsa "és una oportunitat dels ciutadans de Barcelona per recuperar l'espai públic i fer-se'l seu. És un moment d'il·lusió especialment pels més petits, però també és un moment intergeneracional, de fraternitat". D'altra banda, la Plaça de Catalunya continuarà sent el centre neuràlgic d'activitats nadalenques també per Reis, amb la programació d'espectacles de dansa i teatre com a prèvia de la Cavalcada de Reis. La comissionada de Cultura, Berta Sureda, ha fet balanç de l'ús de la Plaça de Catalunya durant aquest Nadal, en contraposició a la instal·lació de la pista de gel d'altres anys: "És un espai recuperat per la ciutat, pels nens i les famílies. S'ha demostrat que era un espai públic que pràcticament es reivindicava de tant èxit i participació que està tenint". Una altra iniciativa que s'estrena aquest any és l'aplicació 'BTVReis', desenvolupada en col·laboració amb la televisió local de Barcelona, que ha recollit vídeos de nens i nenes de la ciutat demanant els seus desitjos. Les gravacions s'emetran durant la Cavalcada a la carrossa de BTV amb un sistema de geolocalització que es pot activar a través del mòbil per fer coincidir l'emissió amb la localització de l'infant al recorregut. Abans de l'inici de la Cavalcada, a les 16:30h del 5 de gener els Reis d'Orient arribaran al Moll de la Fusta de Barcelona, on els rebrà l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau per fer entrega del pa i la sal com a símbols d'acolliment, i la clau que obre les portes de tota la ciutat. Al Moll de la Fusta també s'hi ha situat un punt de recollida de cartes dels Reis. La Cavalcada de Reis 2016 compta amb el mateix pressupost que l'any passat, de 590.000 euros. En total, la desfilada recorrerà 5 quilòmetres passant per punts clau de la ciutat com la plaça d'Urquinaona o la plaça d'Espanya. El seguici estarà format per més de 1.300 participants entre artistes, voluntaris i grups de cultura popular i tradicional. "És l'espectacle més gran de teatre de carrer que es fa a la ciutat", ha afirmat Marta Almirall, directora artística de la Cavalcada de Reis, que també ha destacat que els participants treballen "sense egos per fer una Cavalcada màgica". A la presentació de la Cavalcada de Reis 2016, el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha reivindicat "que no hi hagi interferències polítiques" en el procés creatiu. "Ho dic pel cas del Xavier Artigues, un dels col·laboradors que durant 5 anys havia treballat per l'ICUB i va deixar de fer-ho per la seva participació al documental 'Ciutat Morta'", ha esgrimit. Davant d'això, Asens ha afirmat que "s'ha tornat a comptar amb els seus serveis perquè és un dels millors documentalistes que té la ciutat i crec que això s'ha de posar en valor. Que a la gent no se li demanin carnets ni ideologies i qui treballi en aquesta administració ho faci per la seva vàlua professional i no per les seves idees polítiques".
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
Colau alerta als alcaldes europeus de "l'amenaça" contra els drets a Catalunya i demanarà la mediació de la CE. Envia una carta a una trentena de batlles en què defensa que Europa no pot desentendre’s d’una amenaça als drets fonamentals. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha alertat als alcaldes europeus de "l'amenaça" contra els drets a Catalunya que està duent a terme l'estat espanyol per impedir el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. En una carta que ha enviat a una trentena d'homòlegs de diferents ciutats europees els ha informat que davant d'aquesta situació, demanarà a la Comissió Europea que obri un "espai de mediació" per als governs espanyol i català "per tal de buscar una sortida dialogada" al conflicte. Colau també demana als alcaldes que "en la mesura del possible" traslladin aquesta voluntat de diàleg a totes les instàncies que creguin convenients. A la carta Colau mostra la "preocupació" davant la "gravetat" de la situació que es viu a Catalunya i alerta que posa "en risc" els drets i les llibertats fonamentals. També afirma que els fets que estan tenint lloc aquestes dies són "greus" i "sense precedents" a la democràcia espanyola. A banda, alerta que les mesures que pren l'estat espanyol per impedir el referèndum "suposen un augment de la tensió social" i el "bloqueig" de la possibilitat de trobar una sortida dialogada al conflicte. També afirma que tot i no ser independentista i haver criticat la "via unilateral" de l'executiu català, se sent "alarmada" davant la resposta "repressiva" del govern espanyol, que suposa un "salt qualitatiu" en l'estratègia de "judicialització del conflicte català". Per tot plegat Colau informa la trentena d'alcaldes de ciutats europees com París, Londres, Berlín, Roma, Brussel·les, Atenes o Lisboa que demanarà a la Comissió Europea que obri un "espai de mediació" per als governs espanyol i català "per tal de buscar una sortida dialogada" al conflicte. També els demana que "en la mesura del possible" traslladin aquesta voluntat de diàleg a totes les instàncies que creguin convenients. L'alcaldessa de Barcelona ofereix un missatge similar en un article que ha enviat al diari britànic 'The Guardian', on, com a la carta als alcaldes, també indica que el conflicte català ha deixat de ser intern espanyol i s'ha convertit en europeu. Recorda, aleshores, que aquest projecte europeu es troba "amenaçat pel terrorisme, l'auge dels populismes xenòfobs i diverses formes de replegament de l'Estat nacional", i adverteix que, en aquest context, Europa "no es pot permetre" adoptar una posició "passiva" en relació a la qüestió catalana, ja que els esdeveniments que passen a Barcelona "afecten per igual París, Madrid, Brussel·les i Berlín". Afegeix que els qui, com ella, aposten per avançar cap a un projecte europeu en clau democràtica, social i de llibertats no podrien concebre que les institucions de la Unió "girin l'esquena" a una situació que "posa en risc drets i llibertats fonamentals" i "no apostessin per trobar canals" que permetin una sortida "negociada" al conflicte. Colau també afirma que la qüestió catalana s'ha convertit en la crisi territorial "més greu" de la Unió Europea en els últims anys, i recorda que "la majoria" de la població vol votar, però "no desitja" un xoc de trens "de conseqüències imprevistes". Alhora es mostra "convençuda" que tampoc ho volen la majoria dels socis europeus. A l'article Colau opina que l'origen de la crisi actual es troba en la negativa "reiterada" del govern espanyol d'emprendre un diàleg sobre la reforma territorial de l'Estat que reconegui el dret dels catalans a decidir el seu futur polític i acusa l'executiu de Rajoy de ser el responsable "principal" de l'agreujament de la situació actual amb el seu "immobilisme". A més afirma que el conflicte no és només institucional, sinó també social i polític, i afirma que ha de ser resolt per mitjans polítics. I advoca per una solució negociada "d'acord amb el parer del 82% de la població catalana", partidària "d'un referèndum acordat, tal com es va fer a Escòcia". Finalment, Colau considera un "error" pensar que la qüestió catalana es pugui resoldre mitjançant l'acció judicial sobre els seus representants polítics. I alerta: "Perseverar en aquesta direcció tan sols contribueix a incrementar la tensió social i a bloquejar la possibilitat de trobar una sortida al conflicte".
|
Política
|
Govern
|
Aragonès, sobre el 3%: "Perseguirem la corrupció i recuperarem fins a l'últim euro públic corromput". El Govern ha anunciat aquest dimarts que es personarà en la causa com a acusació particular. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha assegurat que des del Govern "es perseguirà la corrupció" poc després que el president de la Generalitat, Quim Torra, hagi demanat al director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, que la Generalitat es personi al cas sobre el 3%. "Recuperarem fins a l'últim euro públic corromput", ha escrit Aragonès a Twitter. El vicepresident ja va proposar que el Govern es personés com a acusació particular a la causa el 2 d'agost i Torra es va comprometre a fer-ho si els serveis del Palau determinaven que hi havia perjudici per a l'erari català.
|
Política
|
Govern
|
Els Consells Esportius de Catalunya promouen els valors de l'exercici físic amb la campanya 'Jo sempre hi guanyo'. Neus Munté veu l'esport com una "eina fonamental de cohesió social i escola de valors, de salut i de bons hàbits". Els Consells Esportius de Catalunya han posat en marxa la campanya 'Jo sempre guanyo', que promou els valors de l'exercici físic. Aquest model esportiu s'ha presentat aquest dijous al Palau de la Generalitat. L'acte ha estat presidit per la consellera de la Presidència, Neus Munté, que ha defensat que l'exercici físic és una "eina fonamental de cohesió social i escola de valors, de salut i de bons hàbits". Amb aquesta campanya els Consells Esportius han volgut prioritzar la inclusió en l'exercici en edat escolar i la difusió de l'esport popular com a principal proposta esportiva de país i deixar de banda el seu vessant més competitiu. Des del curs passat els Consells Esportius han promogut un canvi de model que busca la igualtat de condicions, sense exclusions per raó de gènere o capacitat. Per aquesta raó, el resultat esportiu no garanteix la victòria, ja que també es tenen en compte les actituds positives d'esportistes, familiars i entrenadors. Neus Munté ha destacat, que "Catalunya som un país esportiu de referència, i volem ser-ho encara més, reforçant els dos pilars que sustenten l'esport català: el popular i el de competició". Munté ha felicitat els impulsors de la iniciativa, perquè "els valors s'han de viure i compartir" i en aquest sentit, ha afirmat que "millorant aquest aspecte de l'esport, millorarem la nostra societat". "L'esport en edat escolar ha de ser, per sobre de tot, una segona escola, on aprendre valors com la solidaritat, el respecte a la diversitat o la suma d'esforços, i on adquirir bons hàbits i saludables, i que tot això arreli en els nens i nenes per sempre", ha defensat. La consellera ha fet referència també a l'oportunitat de la campanya, ja que "en els darrers dies hem viscut situacions de violència en l'esport que com a societat hem de rebutjar". Per la seva part, el secretari general de l'Esport, Gerard Figueras, ha agraït la "complicitat" dels Consells Esportius de Catalunya, "per impulsar els millors valors de l'esport" i ha insistit en la "voluntat de desenvolupar aquests objectius arreu del territori". Segons Figueras, "això és l'inici d'un camí per portar la teoria a la pràctica i per construir un model esportiu millor". El president dels Consells Esportius de Catalunya, Jaume Domingo, ha defensat que "l'esport és jugar, divertir-se, aprendre i no sentir-se pressionats ni per entrenadors ni per la família" i ha apostat pel fet que "l'esport formi part de les polítiques públiques, perquè això és garantia d'equitat i està demostrat que és un model d'èxit". Els Consells Esportius es troben representats a totes les comarques i grans ciutats catalanes i desenvolupen activitats en les quals participen uns 500.000 esportistes.
|
Societat
|
Esports
|
AMPLIACIÓ:El Shakespeare d'embolics i rialles torna al parc de l'Estació del Nord per la Mercè. 'Les alegres casades de Windsor' arrenca el riure del públic per sota les mascaretes i tot i les distàncies per la covid. La companyia teatral Parking Shakespeare ha portat per les festes de la Mercè la comèdia 'Les alegres casades de Windsor' al parc de l'Estació del Nord, amb un aforament reduït per la covid-19 a l'espai dels til·lers. La companyia que cada estiu des del 2009 representa un Shakespeare a l'aire lliure ha recuperat l'obra que va oferir el 2016, una comèdia amb un Falstaff enredaire que ha arrancat les rialles del públic per sota de les mascaretes. "Estàs fent una comèdia i esperes el riure del públic però hi ha les mascaretes. Esperes la proximitat i no hi és; totes les escenes d'interacció directa amb l'espectador es fan amb una mica més de distància. L'artefacte funciona diferent, però funciona", afirma el director, Marc Rosich. L'elenc de Parking Shakespeare estava acostumat a actuar notant el contacte directe amb el públic i a omplir l'espai dels til·lers de l'estació del Nord amb fins a 900 espectadors. Amb les mesures de la covid-19, dramaturgs i actors han de repensar gestos i moviments per captivar els espectadors. "La comèdia és un gènere tan directe que necessita el contacte i la interacció de l'espectador, veure'n la reacció. És més complicat", ha assenyalat Rosich en declaracions a l'ACN. Tot i un aforament limitat a 250 persones, amb el públic més esponjat i amb mascaretes -que tapen part de l'expressió facial- i un fred autumnal sobrevingut en els darrers dies, els embolics del personatge shakespearià de Falstaff han teixit un ritme vibrant i alegre. "Nosaltres fem una versió compacta i ens quedem amb els millors moments de l'obra de Shakespeare. Com a dramaturg he fet una coctelera que funcioni com un mecanisme de rellotgeria, una comèdia on l'alegria es manté ben alta. És una obra de celebració de la vida", ha destacat Rosich sobre la seva versió de l'spin-off d''Enric IV' que el cèlebre dramaturg anglès va escriure per encàrrec de la reina Elisabet I. El dramaturg observa que, quatre anys després, els actors tenen l'obra "més ben digerida, fins i tot més ben entesa". "En el seu moment va funcionar molt bé, però quan recuperes un muntatge ho fas des d'un altre lloc. L'obra ha madurat dins del dramaturg i dins dels actors", reflexiona Rosich.
|
Cultura
|
Teatre
|
Una desena de països europeus alerten del "risc" que es vulneri l'estat de dret a Hongria. Els estats, entre ells Espanya, mostren la seva "preocupació" per l'ampliació de l'estat d'emergència d'Orbán. Una desena de països europeus han alertat del "risc" que es vulneri l'estat de dret amb "l'adopció de determinades mesures d'emergència" pel covid-19, en clara referència a Hongria. Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos, Espanya, Portugal i Suècia han emès aquest dimecres un comunicat conjunt on no es menciona directament el govern hongarès, però on mostren la seva "profunda preocupació" per mesures com les adoptades per aquest executiu. El primer ministre Viktor Orbán va ampliar dilluns l'estat d'emergència de forma indefinida al país on governarà per decret. A més, la publicació de notícies considerades falses estarà a partir d'ara penada amb cinc anys de presó. Aquest grup de països han defensat que les mesures per frenar el coronavirus han de ser "proporcionades i temporals" i no poden "restringir la llibertat d'expressió o premsa". Per això, donen suport a la decisió de la Comissió Europea de controlar que les mesures d'emergència que s'estan aplicant a tots els estats membre compleixin amb els "valors fonamentals" de la UE. A més, volen que en la reunió de ministres europeus sobre drets fonamentals i estat de dret també es discuteixi aquesta qüestió.
|
Política
|
Unió Europea
|
Carrizosa diu que pel Govern l'obertura ''d'ambaixades'' és una ''qüestió essencial'' però no les llistes d'espera. Demana al portaveu de JxCat que ''tingui més cura amb allò que els ciutadans estan demanant'' després de les ''retallades salvatges'' en sanitat i educació. El portaveu parlamentari de Cs, Carlos Carrizosa, ha assegurat que mentre el col·lectiu de metges es manifesta a les portes del Parlament, el portaveu de JxCat, Eduard Pujol diu que les llistes d'espera ''no són qüestions essencials'' i que això coincideix amb el que diu el president Quim Torra sobre que ''el que és essencial és el procés''. En aquest sentit, Carrizosa ha criticat que el nou conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, ''hagi anunciat l'obertura de noves ambaixades'' les quals assegura que ara s'ha sabut que ''dedicaven molts diners per fomentar el procés com els 1,6 MEUR per pagar un lobby a Washington''. Carrizosa ha demanat a Pujol que ''tingui més cura'' amb el que demanen els ciutadans després de les ''retallades més salvatges'' en sanitat i educació. Segons Carlos Carrizosa les demandes dels metges a les portes del Parlament d'aquest dimecres es contraposen amb el discurs ofert pel portaveu del partit de Govern, Eduard Pujol, quan assegura que les ''llistes d'espera no són una qüestió oficial''. Carrizosa ha carregat en aquest sentit contra el president Torra també ''quan diu que l'essencial és el procés''. Així mateix, ha assegurat que la seva formació ja fa anys que demana millores a la sanitat pública i a l'assistència primària i ha afegit que ''està clar que per al Govern no és essencial''. Carlos Carrizosa ha fet aquestes declaracions a Tàrrega, on ha fet una visita a l'agrupació local de Cs que pretén presentar-se a les eleccions municipals. En aquest sentit, ha aprofitat per criticar la simbologia independentista i a favor de la llibertat dels polítics independentistes empresonats que hi ha per places i carrers del municipi. Segons Carrizosa, a Tàrrega els van votar prop de 1.200 persones a les passades eleccions, un 14% de la població, que ''han de sentir que els carrers són seus per nos sentir-se exclosos dins la seva pròpia població''.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Reus dona llum verda al conveni per posar en marxa la residència d'Horts de Miró. El ple aprova definitivament els pressupostos i se suma a la declaració d'emergència climàtica del moviment 'Fridays for future'. El ple de l'Ajuntament de Reus ha aprovat aquest divendres el conveni bilateral entre la Generalitat i el consistori que permetrà gestionar la residència d'Horts de Miró, inaugurada l'any 2012, però que encara no s'ha posat en marxa. L'equipament oferirà 29 places públiques, cinc més de les previstes inicialment. La regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, ha afirmat que l'alegria serà continguda fins que no s'obri la residència, ja que ha estat una "feina laboriosa" amb entrebancs. El PSC ha criticat el retard i ha subratllat que hi ha 200 persones en llista d'espera. A banda, el ple també ha aprovat definitivament els comptes del 2019, el Reglament de Participació Ciutadana i una declaració institucional per aturar l'emergència climàtica que reivindica el moviment ''Fridays for future'. L'acord de col·laboració amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat i l'Ajuntament regula les relacions entre ambdues administracions per a la prestació de la gestió conjunta del servei de la residència d'Horts de Miró adreçada a persones grans dependents. L’obertura de l'equipament comportarà la contractació d’una vintena de professionals de diferents especialitats, tant d’atenció directa com d’atenció indirecta. La regidora de Benestar Social ha repassat els entrebancs tècnics dels darrers anys i ha subratllat que, finalment, s'ha desencallat el projecte. Els socialistes han retret al govern municipal que la residència estigui "buida i sense fer la funció que li pertoca" al cap de set anys des de la seva inauguració. En aquest sentit, la regidora Sandra Guaita ha demanat a Vilella que assumeixi responsabilitats, malgrat que ha admès que tots els polítics "han fallat". Aprovació definitiva del pressupost El ple també ha aprovat definitivament el pressupost del 2019 amb els quinze vots de l'equip de govern i els vots contraris de l'oposició. Així, s'ha aprovat els comptes consolidats del consistori, els organismes autònoms i les empreses municipals, que sumen 344 milions d’euros. D’aquests, 109 són de l’Ajuntament, 7 dels organismes autònoms i 236 de les empreses municipals. Declaració a favor dels 'Fridays for future' Segons ha explicat la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, en la junta de portaveus d'aquest dimecres es va acordar per àmplia majoria donar suport a la moció presentada per entitats ecologistes com' Fridays for future' per combatre el canvi climàtic. Així, des del govern municipal s'han compromès a ser un "actor actiu" en abordar aquesta problemàtica. Els regidors de Ciutadans han al·legat que no comparteixen “l’alarmisme” com a forma de fer política i s’han abstingut. Per la seva banda, la CUP ha lamentat les polítiques fetes en aquest àmbit del govern i han demanat que la moció no quedi tan sols en una declaració de bones intencions. Així mateix, els socialistes s’han mostrat confiats que aquesta moció serà un punt de partida pel canvi a la ciutat. El ple rebutja la moció del PSC per impedir el tall de subministrament elèctric a les persones vulnerables D’altra banda, el ple ha tombat la proposta de resolució del grup del PSC per frenar el tall de la llum a les famílies vulnerables per part d'Endesa a partir de l'1 d'octubre. La moció només ha tingut el suport de la CUP, mentre que el govern s'hi ha oposat i Cs, per la seva banda, s'ha abstingut. El portaveu del PSC, Andreu Martín, ha demanat que s'exigeixi a Endesa la retirada de "l'amenaça" de tallar el subministrament per tal de poder iniciar una negociació amb un clima de "cooperació i diàleg". Martín ha insistit que aquesta amenaça constitueix “una il·legalitat” d’acord amb la Llei 14/2015. La CUP ha carregat contra les empreses subministradores i les administracions, i ha demanat municipalitzar els sectors públics per empoderar a les persones sense recursos, en lloc de garantir el capital a les companyies privades. Pel que fa a Cs han justificat l'abstenció assenyalant que no consideren que el posicionament d'Endesa hagi sigut amenaçador. Dimecres, en la junta de portaveus, es va aprovar una moció presentada pel govern relativa a aquesta mateixa qüestió, en la qual Reus se suma al front comú institucional, juntament amb els moviments socials, per garantir el subministrament energètic. A banda, el ple ha donat llum verda al Reglament de Participació Ciutadana, a una proposta de resolució de la CUP en suport a la ILP per rebaixar les taxes universitàries, i a dues mocions de Cs per a la prevenció d’incendis i per a la implantació d’un sistema de devolució d'envasos amb incentius.
|
Política
|
Política municipal
|
Albiach, a Rivera: "La venjança que alimentes no porta enlloc". La líder dels comuns diu que el 6 i 7 de setembre no són dies per "estar orgullosos com a país" però demana que tothom reconegui els seus errors. La presidenta de CatECP al Parlament, Jéssica Albiach, ha carregat contra el líder de Ciutadans, Albert Rivera, per haver comparat el ple de desconnexió del 6 i 7 de setembre al Parlament amb l'assalt del coronel Tejero el 23-F. "La venjança que alimentes no porta enlloc", ha escrit Albiach en una piulada. Tot i això, ha dit que aquells dies "no són per estar orgullosos com a país". "Catalunya sempre ha avançat amb grans acords. Tothom ha de reconèixer errors per mirar cap al futur", ha dit.
|
Política
|
Partits
|
Arrenca el 35è Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló amb un homenatge a l'alpinista català Jordi Pons. Durant deu dies el certamen projectarà 44 pel·lícules que formen part de la secció oficial. El Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló arrenca oficialment aquest divendres amb un tribut a l'alpinista català Jordi Pons, que amb 84 anys acumula una trajectòria d'èxit a la muntanya i al cinema. Amb el títol 'Jordi Pons, el cinema de l'alpinisme', es recuperaran els millors moments de les seves pel·lícules, alhora que també es comptarà amb el testimoni de diversos companys d'aventures com Emili Civis, Joan Cerdà, Jaume Altadill o Xavier Pérez Gil, entre altres. El certamen, però, es va preestrenar aquest dijous al vespre amb la música com a gran protagonista, ja que el cor Exaudio d'Igualada va oferir un concert fet només amb peces relacionades amb la muntanya. Durant deu dies el festival projectarà 44 pel·lícules que conformaran la programació oficial. Una dotzena de realitzadors i protagonistes dels films seran a Torelló i algunes de les produccions seran estrenes a Europa. L'edició d'aquest any ve marcada per l'aposta de reforçar les projeccions cinematogràfiques amb una àmplia oferta d'activitats culturals i divulgatives. Com a novetat, creix la secció Natura i Muntanya, especialitzada en pel·lícules d'etnografia de muntanya i que s'allunyen del vessant esportiu. A més, el festival repeteix en aquest primer cap de setmana les seccions especials 'Neu Extrem', amb les millors imatges d'esquí lliure, i '+Xtrem', pels amants dels esports de risc. L'escenari del cinema El Casal acollirà aquest dissabte una taula rodona amb la torellonenca Clàudia Galicia i la igualadina Laura Orgué com a protagonistes. La conversa servirà per conèixer com dues de les millors esquiadores de muntanya del món dediquen la seva vida a l'esport, més enllà de la temporada d'hivern. A més, en el marc del Festival, l'escaladora Sílvia Vidal estrenarà dimarts que ve un audiovisual sobre la seva darrera aventura: 'Un pas més'. Vidal repassarà el seu darrer èxit d'escalada a una de les valls més inhòspites d'Alaska.
|
Cultura
|
Cinema
|
La Diputació de Lleida distingeix el projecte empresarial del grup carni Argal. També s'ha reconegut una formatgeria d'Alàs, Fruits de Ponent, l'empresa Garrigues Emprèn, i els creadors de videojocs Plunge Interactives de Lleida. La Diputació de Lleida ha lliurat aquest dimarts els Premis als Millors Projectes Empresarials d'aquest any a la demarcació. El de Reconeixement a la Trajectòria Empresarial ha recaigut al grup alimentari especialitzat en el processament de la carn de porc Argal, de Miralcamp (Pla d'Urgell), que ja fa 100 anys que està en actiu. També han estat guardonats l'empresa Garrigues Emprèn, en la categoria d'Innovació, la formatgeria Cal Majuba d'Alàs (Alt Urgell) amb el premi Jove Emprenedor, la cooperativa Fruits de Ponent d'Alcarràs amb el Premi a la Responsabilitat Social Corporativa, i els creadors de videojocs Plunge Interactives amb el Premi al Projecte d'Innovació Empresarial. El president del Grup Argal, Antonio Escribà , ha destacat que al 2014 van celebrar els 100 anys de la fundació de l'empresa que va començar a Navarra. En aquest sentit, ha assenyalat que Argal és una empresa d'àmbit estatal i europeu amb filials arreu en països com França o Itàlia, però que és aquí a Lleida, en concret a Miralcamp, on tenen ''més producció'' amb una planta que compta amb més de 500 persones treballant en elaborats del porc. Recentment, Argal ha ampliat el seu capital amb la compra de la firma Monells d'embotits. Pel que fa al Premi Innovació, recaigut en l'empresa Garrigues Emprèn, la seva responsable, Teresa Gallart, ha explicat que el projecte va néixer fa 4 anys de la mà de quatre cooperatives d'oli de les Garrigues (la de Bovera, Vinaixa, Juncosa i Arbeca), i també 2 cellers (el Mas Jové i Blanch i els Vilars d'Arbeca) amb l'objectiu de donar a conèixer la comarca de les Garrigues amb una botiga a Barcelona. Gallart ha assenyalat que la botiga, situada al Mercat de la Concepció, ''és com un estand de fira'' on a més a més de comprar s'hi pot agafar informació de la comarca de manera que s'hi fa promoció de les activitats i els allotjaments que hi ha per gaudir de l'oleoturisme. Cal Majuba d'Alàs ha obtingut el Premi Jove Emprenedors. De la mà de Jeroni Majoral, aquest projecte combina la producció de llet d'ovella amb un ramat de 130 corders i l'elaboració de formatge artesà. Majorial ha destacat el ''punt estratègic'' on estan situats, prop de la capital formatgera de l'Alt Urgell. En aquest sentit, ha considerat el premi com un reconeixement a un projecte amb el que van creure i pel qual no han rebut mai finançament institucional per tirar-lo endavant. La cooperativa Fruits de Ponent ha estat guardonada amb el Premi de Responsabilitat Social Corporativa, un guardó pel qual el gerent del grup, Josep Presseguer, ha dit que han treballat durant anys tot i les dificultats que suposa aconseguir la meta. Això, ha dit, vol dir treballar en el desenvolupament de projectes d'igualtat, prevenció de riscos laborals i polítiques a favor del medi ambient de manera que la fruita tingui un residu pràcticament zero. Finalment, el Premi al Projecte d'Innovació Empresarial ha estat per a l'empresa Pluge Interactives i el seu responsable, Jesús Bosch, ha explicat que van començar fa 4 anys amb 30 treballadors i actualment facturen el 90% de la seva producció fora de la Unió Europea, principalment als Estats Units. Segons Bosch, les seves fites són una mostra que des de Lleida es pot ''competir al món'' ja que han aconseguit crear videojocs que tenen més de 100 milions de descàrregues acumulades. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha volgut destacar ''l'excel·lent model'' de com es fan els productes de les empreses guardonades i ha felicitat els seus responsables per l'exemple que donen a l'hora de veure com s'han de fer les coses en els seus respectius sectors.
|
Economia
|
Empresa
|
La Mesa admet a tràmit una moció de JxCat que defensa "culminar la independència" després que Cs demanés que es rebutgés. La formació taronja denuncia que el text "avala la DUI" i "vol que no s'acceptin resolucions judicials". La Mesa del Parlament ha admès a tràmit una moció de JxCat que aposta per "culminar la independència amb els mecanismes propis d'una democràcia" per tal de garantir "que Catalunya sigui governada per les persones elegides democràticament" i "salvaguardar les institucions i protegir els representants públics de la repressió i persecució sistemàtica de l'Estat". Cs ha intentat que aquesta moció es rebutgés, ja que consideren que "demana no acceptar les resolucions judicials" i "s'hi avala la DUI". La Mesa ha acabat rebutjant la petició i es debatrà la moció al ple previst per al 7 i 8 d'octubre. En la reunió de la Mesa d'aquesta setmana també s'ha tractat l'escrit presentat per Cs on es demanava que el president del Parlament, Roger Torrent, es retractés per haver convidat l'expresidenta Carme Forcadell a un acte del 40è aniversari, encara que no s'ha acabat aprovant. Segons la formació taronja, es tractava d'un acte "partidista" i es queixaven que no se'ls havia avisat. A més, s'ha admès a tràmit la sol·licitud de compareixença del president de la Generalitat, Quim Torra, per donar compte de les modificacions al Govern, encara que de moment no hi ha una data fixada. Moció de JxCat i petició de Cs A la moció, a més, es denuncia la "repressió continuada" per part de l'Estat contra els tres últims presidents de la Generalitat i es rebutja "totes les ingerències dels diversos poders de l'Estat" per intentar "cessar" els presidents. A més, JxCat vol que el Parlament condemni "la intervenció i les pressions de l'Estat sobre el Parlament", que creuen que és "incompatible" amb la separació de poders, i la "censura" dels debats parlamentaris, així com la "repressió judicial" contra els membres de la Mesa actual i de la legislatura anterior. La formació vol que es torni a exigir l'amnistia en totes les causes relacionades amb el procés independentista, s'expressi la solidaritat amb els ciutadans "perseguits per raons polítiques" i es lamenti que els canvis al govern espanyol "no hagin suposat cap millora perceptible en matèria de drets i llibertats i continuï la mateixa dinàmica repressiva imposada a Catalunya". A més, vol que es denunciï la "complicitat" dels poders de l'Estat per "fer efectiva la repressió" i "encobrir-se els uns als altres", i posen per exemple la fugida del rei emèrit. També es lamenta que des de l'Estat "es faci silenci" quan membres del Parlament denuncien espionatge, quan "s'assalta" el despatx de Gonzalo Boye o es produeix un acte vandàlic a la seu d'Òmnium. Ciutadans, per la seva banda, volia que no s'admetés a tràmit la moció perquè JxCat "confon" el dret de llibertat d'expressió i opinió dels diputats amb la "inexistència de dret fonamental a la institució" ja que la moció pretén que el Parlament "eludeixi, ignori o contrariï" pronunciaments del TC. Per als diputats taronges, això es donaria en els punts concrets on es vol "rebutjar totes les ingerències dels poders de l'Estat", "condemnar la intervenció de l'Estat sobre el Parlament", "exigir l'amnistia" i la voluntat de "culminar la independència". En un escrit presentat a la Mesa al que l'ACN ha tingut accés –i que s'ha acabat rebutjant- remarquen que part dels punts de la moció "parteixen de la vigència i efectivitat de les dos declaracions unilaterals d'independència inconstitucionals". "Ens oposem a l'admissió a tràmit de la moció en compliment del nostre deure com a autoritats públiques de complir les resolucions del TC", diuen al text, on també es refereixen al dret a l'autodeterminació com a "dret inventat".
|
Política
|
Parlament
|
El Govern convoca eleccions sindicals per triar els representants dels Mossos al Consell de la Policia. El procés electoral començarà el 18 de gener i s'escolliran setze representants. El Govern de la Generalitat ha aprovat aquest dimarts el projecte de decret que convoca eleccions sindicals per triar els representants dels membres del cos de Mossos d'Esquadra al Consell de la Policia-Mossos d'Esquadra. S'escolliran un total de setze representants: dotze per a l'escala bàsica, un per a l'escala intermèdia, un per a l'executiva, un per a la superior i un altre per a l'escala de suport. Segons ha informat l'executiu, el procés electoral s'iniciarà el proper 18 de gener i l'elecció es farà sobre la base d'un representant per cada 1.350 funcionaris o fracció de totes les escales del cos. Pel que fa a la votació, s'habilitaran 100 meses electorals parcials no itinerants perquè emetin el seu vot els membre de les escaldes bàsica i intermèdia del cos. En aquest cas, les meses estaran distribuïdes depenent de la situació geogràfica, les vies de comunicació existents i el nombre d'electors. Els sobres i les paperetes seran diferents per a cada escala. Pel que fa als membres de les escaldes superior, executiva i de suport, seran cridats a dipositar el seu vot a les meses electorals parcials que es constitueixin a la seu central de la Direcció General de la Policia, a les seus de les respectives regions policials i al complex central de Sabadell de la Policia de la Generalitat. També en aquest cas els sobre i paperetes seran de diferents colors.
|
Política
|
Govern
|
Torrent no veu motius per sancionar els diputats que van abandonar comissions per "l'excepcionalitat política". El president del Parlament insisteix que una investidura de Puigdemont ha de ser "efectiva": "Vol dir que pugui accedir al càrrec, nomenar consellers i governar". El president del Parlament, Roger Torrent, no veu motius per sancionar els diputats independentistes que aquest dimecres van marxar de comissions com a "acte de protesta" per les detencions a Girona. En una entrevista a 'Els Matins de TV3', ha defensat que van fer-ho davant una situació "d'excepcionalitat política" i ha afegit que ell hagués fet el mateix. "Quan no hi ha una context de normalitat democràtica, qualsevol protesta democràtica i pacífica és legítima", ha afegit. Preguntat per una eventual investidura de Carles Puigdemont, Torrent ha insistit en condicionar-la a l'efectivitat. És a dir, que pugui accedir al càrrec, nomenar consellers i governar, segons ha detallat. Torrent ha qualificat "d'escàndol democràtic" que s'enviïn encaputxats a fer "detencions aleatòries" i ha considerat que l'operació policial pel tall de l'AVE en l'aniversari de l'1-O forma part de la causa contra l'independentisme per criminalitzar la mobilització ciutadana. Després que el diputat de JxCat Jordi Sánchez s'hagi mostrat partidari d'investir Carles Puigdemont en una entrevista a 'El Condifencial', Torrent ha insistit que qualsevol decisió, també una investidura, ha de ser efectiva. Preguntat per si és possible investir Puigdemont de manera efectiva, Torrent ha respost que alguns grups, en referència JxCat, volen treballar perquè ho sigui i ha afegit. "Si hi ha les condicions objectives, nosaltres serem els primers en ser-hi. Les condicions vol dir que sigui efectiva, que pugui accedir al càrrec, nomenar consellers i governar. No volem generar frustració, jo vull guanyar", ha afegit. Precisament aquest divendres es constitueix una ponència conjunta per reformar el reglament de la cambra catalana. I en aquest marc JxCat proposarà modificacions per fer possible una investidura de Puigdemont.
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:Cs vol que el Parlament insti el Govern a renunciar a implementar una DUI i les lleis de desconnexió. La formació liberal porta al proper ple una moció que reclama a l'executiu català que respecti la sobirania espanyola. El Parlament de Catalunya debatrà en el proper ple una moció que insta al Govern a "renunciar a implementar" la declaració unilateral d'independència (DUI) i les anomenades lleis de desconnexió. El grup parlamentari de Cs ha presentat una iniciativa parlamentaria que vol que el Govern es comprometi a "complir" i "fer complir" la Constitució i l'Estatut i que respecti que la "sobirania espanyola recau sobre el conjunt del poble espanyol i no en una fracció d'aquest". En un altre punt, la moció recorda a l'executiu català que les institucions han de "respectar les lleis i les resolucions judicials" i renunciar a incomplir-les. Reclama que es "rectifiqui" la política "d'exclusió" caps els ciutadans que no comparteixen la ideologia del Govern així com la "discriminació sistemàtica" cap a la llengua castellana. D'altra banda, la mateixa moció aposta per condemnar els "intolerables" i "injustificables actes de violència i odi contra ciutadans, càrrecs electes i autoritats" que grups "extremistes" van protagonitzar durant la jornada de constitució dels ajuntaments el passat 15 de juny. La formació liberal reclama que l'administració catalana assumeixi que els espais i edificis públics han de respectar la més "estricta neutralitat política" i que la conselleria de Justícia cessi l'aplicació injustificada de "tractes de favor" a interns de centres penitenciaris. També deixar d'utilitzar els termes exiliats i presos polítics. Investigar agents dels Mossos que "cridin a la insurrecció" En una altra moció sobre les forces i els cossos de seguretat, Cs subratlla que el Parlament ha d'instar el Govern a vetllar per l'"absoluta neutralitat política" dels agents dels Mossos d'Esquadra en l'exercici de les seves funcions així com en la resta de cadena de comandament. Els liberals proposen que la divisió d'afers interns inici d'ofici la "corresponent informació reservada" quan qualsevol agent dels Mossos, en l'exercici de la seva llibertat d'expressió, difongui per qualsevol mitjà crides a la insurrecció, a les aturades de país, a atacs a l'economia, contra la seguretat ciutadana o l'ordenament democràtic.
|
Política
|
Parlament
|
Òmnium titlla de "vergonya" l'avís del Suprem a les presons sobre el confinament dels líders independentistes. Mauri creu que els poders de l'estat "només entenen el dret penal de l'enemic". El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha titllat de "vergonya" que el Tribunal Suprem hagi avisat les presons que deixar passar el confinament a casa als líders independentistes pot ser prevaricació. En una publicació a Twitter, Mauri ha criticat que els poders de l'Estat se saltin "allò que diu les Nacions Unides o les ONG en defensa de drets humans". "Ara directament amenacen funcionaris per fer la seva feina i aplicar el dret", ha criticat. Mauri ha subratllat que els poders de l'estat "només entenen el dret penal de l'enemic".
|
Política
|
Entitats
|
Detingut per sostreure un vehicle i conduir-lo drogat fins a provocar un accident a la C-32 a Sant Pere de Ribes. L'home, que va donar positiu per amfetamines, va abandonar el lloc del sinistre a peu. Els Mossos d'Esquadra van detenir divendres passat el conductor d'un vehicle per circular sota els efectes de les amfetamines amb un vehicle que presumptament havia sostret a Roquetes, a Sant Pere de Ribes, fins a causar un accident a la C-32, al seu pas pel municipi en sentit Tarragona. Segons fonts policials, el detingut és un home de 50 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Vilanova i la Geltrú, i està acusat dels delictes de furt d’ús de vehicle, conduir sota els efectes de les drogues i conducció temerària. El turisme hauria provocat l'accident després de fer una avançament per la dreta, perdre el control i xocar amb un altre vehicle. En no poder seguir la marxa en cotxe, l'home va abandonar el lloc dels fets a peu en direcció a Sant Pere de Ribes. Els fets es van produir al voltant de dos quarts de deu del matí quan els agents van rebre l'avís que s'havia sostret un vehicle amb les claus posades a Sant Pere de Ribes i minuts després el d'un accident a la C-32. De seguida, els agents el van localitzar en una benzinera de Sant Pere de Ribes. L’home, que té antecedents per robatoris amb violència i intimidació, es va mostrar en tot moment irritat i exaltat. La prova d’estupefaents a la qual va estar sotmès va donar positiu en amfetamines. Per tot plegat, els agents van detenir-lo pels delictes de furt d’ús de vehicle, conducció sota els efectes de les drogues i conducció temerària. El detingut, que va passar a disposició judicial, va quedar en llibertat amb càrrecs.
|
Societat
|
Successos
|
El Consell Ciutadà de Podem pren el control del partit a Catalunya. La direcció estatal desautoritza Albano Dante Fachin, segons la Sexta. El Consell Ciutadà de Podem pren el control del partit a Catalunya per les diferències amb el secretari general, Albano Dante Fachin. Segons ha avançat el programa 'El Objetivo' de la Sexta, la direcció estatal de Podem ha desautoritzat Fachin. La decisió arriba després de nombrosos episodis de tensió entre Fachin i la direcció de Podem per l'estratègia entorn del referèndum d'independència. Aquest mateix cap de setmana el secretari general de Podem a Catalunya s'ha mostrat contrari a participar a les eleccions del 21-D.
|
Política
|
Govern
|
Desarticulat entre Lleida i Osca un grup criminal especialitzat en robatoris en repetidors de telefonia mòbil. La Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra han detingut cinc persones, que haurien participat en 9 robatoris en instal·lacions de Catalunya i 11 a l'Aragó. Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil han donat per desarticulat un grup criminal especialitzat en el robatori de bateries dels repetidors de telefonia mòbil, amb la detenció el 6 de juliol passat de cinc persones, quatre veïnes de la comarca de la Llitera i una altra de Lleida, amb edats compreses entre els 20 i els 53 anys. La policia relaciona els arrestats amb 20 robatoris amb força en repetidors de telefonia, 9 a les comarques lleidatanes i 11 a Osca. Les detencions són fruit de les investigacions iniciades per ambdós cossos policials arran de l'increment de robatoris en ambdues demarcacions en els darrers mesos. Durant les actuacions, la policia va intervenir als arrestats fins a 79 bateries, el valor de les quals puja a 35.000 euros, que la Guàrdia Civil va poder determinar que procedien d'11 de robatoris que hauria comès la banda. La col·laboració entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil va permetre detectar l'existència d'un grup criminal especialitzat en robatoris en repetidors de telefonia mòbil, que actuava tant a Catalunya com a Osca. Donat el repunt d'aquesta tipologia de delicte, ambdós cossos van obrir investigacions, després de la Guàrdia Civil d'Osca localitzés 55 bateries, que haurien estat venudes per integrants del grup criminal en un centre de residus, i posteriorment altres 24 després d'interceptar una furgoneta utilitzada pels delinqüents, mentre circulava per la N-II en sentit Barcelona, al terme municipal de Fraga. Posteriorment, els investigadors van contactar amb empreses de manteniment de les operadores de telefonia i van poder comprovar que diverses d'aquestes havien estat objecte de robatoris que afectaven als repetidors en diferents localitats. Una vegada comprovades les 79 bateries intervingudes, valorades en uns 35.000 euros, la Guàrdia Civil va poder confirmar que procedien d'11 robatoris comesos a les poblacions de Velillas d'Angüés, Viacamp, Secastilla, Cofita, Peñalba, Torrent de Cinca i Candasnos. Segons fonts policials, el 'modus operandi' emprat per l'organització consistia en la cerca i localització de repetidors de telefonia mòbil que donessin cobertura a les principals vies de comunicació, per facilitar-se així la seva posterior fugida. Una vegada localitzats, trencaven la tanca perimetral, forçaven les portes d'accés a les instal·lacions i sostreien les bateries d'emergència i el cable de presa de terra de les antenes, per posteriorment vendre-les en centres de residus. El 6 de juliol passat els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil van dur a terme l'operació policial que va permetre la detenció de cinc integrants del grup, després de registrar quatre domicilis. Una de les persones es va detenir en un centre de residus. Les diligències instruïdes van ser lliurades en el Jutjat d'Instrucció número 1 de Solsona, que va dictaminar l'ingrés a presó per a tres dels detinguts.
|
Societat
|
Policial
|
Cremen sis camions de recollida de brossa a l'exterior d'una empresa de recollida de residus a Reus. Hi han treballat set dotacions dels Bombers i cap persona ha resultat ferida. Un incendi ha cremat aquest divendres a la matinada set camions de brossa a l'exterior d'una empresa de recollida de residus situada al número 50 del carrer Ignasi Iglésias a Reus. Els Bombers de la Generalitat han rebut l'avís de foc a les 1.21 hores i fins al lloc hi han desplaçat set dotacions. Els efectius han donat l'incendi per controlat a les 2.24 hores. Sortosament les flames no han afectat ni la instal·lació de gas ni la de gasoil de la companyia, Fomento de Construcciones y Contratas. Aquest matí els bombers revisaran les instal·lacions per assegurar-se que el foc s'ha apagat completament. Cap persona ha resultat ferida i tampoc ha calgut evacuar cap persona.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Els Mossos investiguen la mort violenta d'un home a Badalona que ha aparegut cremat enmig del carrer. El cos de la víctima, que encara no ha estat identificada, estava cobert amb uns llençols al costat d’un cotxe estacionat. Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort violenta d’un home que ha aparegut a primera hora del matí al carrer, cobert amb uns llençols al costat d’un cotxe estacionat, a Badalona (Barcelonès). Segons han informat fonts policials, al voltant de les set d’aquest dimarts al matí, els agents han rebut l’avís que hi havia el cos sense vida de l’home estès al carrer. Els Mossos s’han desplaçat fins al lloc i han constatat que la víctima presentava signes de violència i el cos estava cremat. L'Àrea d’Investigació Criminal de la Regió Policial Metropolitana Nord s’ha fet càrrec de la investigació per tal d’esclarir els fets. L'home encara no ha pogut ser identificat. Les restes de cendra que hi ha davant el número 16 del carrer Orient de Badalona evidencien que l'home trobat mort aquest dimarts a primera hora del matí ha estat cremat. Les restes són a la vorera i també a les dues portes d'un dels laterals del vehicle que estava estacionat just al davant. La propietària del cotxe, veïna d'aquesta adreça explica que a ella l'ha avisat el seu fill quan marxava a escola: "Semblava que hi havia una persona però no es movia. L'havien deixat davant del nostre cotxe tapat amb uns llençols". Explica que els Mossos d'Esquadra han pres les empremtes del vehicle per si troben algun indici. "Han pres empremtes de tots els cotxes del carrer pel que pogués ser", afegia una altra veïna del carrer Orient de Badalona, l'Elisabet. Detalla que ha estat un noi que treballa en un taller pròxim qui ha donat l'avís, després d'haver topat amb el cos quan anava a treballar: "Ha vingut l'ambulància però ja era mort", assegura. El cos de la víctima encara no ha estat identificat, segons fonts pròximes a la investigació, i els veïns consultats asseguren que no és cap veí del carrer. En aquest tram del carrer Orient hi havia una antiga fàbrica de corda soterrada i els pisos eren dels antics treballadors. Actualment l'empresa ja no existeix i la propietat té llogats els immobles. Són pocs veïns i tots es coneixen. Asseguren que no falta ningú: "Tenim un grup de whatsapp i tothom és viu", diu amb to irònic un dels veïns del carrer. "Anit ningú va escoltar res i aquí a la mínima que passa alguna cosa sempre tothom s'assabenta", afegeix una altra veïna. La investigació continua oberta.
|
Societat
|
Successos
|
Els examinadors de trànsit gironins asseguren que mantindran la vaga indefinida "fins al final". Assenyalen que uns 1.500 alumnes s'han quedat sense poder-se treure el carnet a causa de la vaga. Una quarantena de persones, entre ells la desena d'examinadors de Trànsit que hi ha a les comarques gironines, s'han concentrat aquest migdia davant la delegació de Trànsit de l'Estat a Girona per fer pressió i demostrar que mantindran la vaga indefinida " fins al final". El col·lectiu assegura que des del passat 14 de setembre, quan van iniciar la vaga, uns 1.500 alumnes s'han quedat sense possibilitat de treure's el carnet a les comarques gironines. El proper dilluns tenen previst tornar-se a reunir amb la Direcció General de Trànsit i esperen que acceptin les seves demandes: un augment de sou, reducció del nombre de proves i lliurament dels resultats de l'examen telemàticament.
|
Societat
|
Successos
|
El PDeCAT convoca pel 8 de juliol un Consell Nacional extraordinari que suposarà la culminació de la creació del partit. El partit aprova el reglament de primàries per escollir els candidats i candidates a les alcaldies per a les municipals del 2019. El Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) convoca pel pròxim 8 de juliol un Consell Nacional de caràcter extraordinari, que suposarà el punt i final al procés de creació de la formació, hereva de l'antiga Convergència. Segons han informat fonts del partit, la reunió servirà, entre d'altres, per tancar tots els reglaments pendents. Precisament, el PDeCAT ha celebrat aquest dissabte un Consell Nacional ordinari on s'ha aprovat la normativa de primàries per escollir als candidats i candidates que optin a l'alcaldia en les pròximes eleccions municipals, previstes pel 2019. El reglament determina que els caps de llista han d'estar ja decidits d'aquí a un any. Es dóna el cas que el Consell Nacional d'avui s'ha fet en el marc de la Convenció Municipalista del PDeCAT, celebrada a Lloret de Mar. Actualment, la formació liderada per Artur Mas i Neus Munté compta amb 400 alcaldes i més de 4.000 regidors arreu de Catalunya.
|
Política
|
Partits
|
Carles Prats i Roger Grasas retraten el geni de Joan Fontcuberta en un documental. El film repassa l’evolució del fotògraf i teòric de la postfotografia, guanyador del prestigiós premi Hasselblad l’any 2013. ‘Joan Fontcuberta: El que queda de la fotografia’. Així s’anomena el nou documental del realitzador Carles Prats, que s’endinsa per primera vegada en el món de la fotografia. Autor de treballs sobre cineastes i músics com Buñuel, Peret o Joe Strummer, el director s’ha associat en aquesta ocasió amb el fotògraf Roger Grasas per fixar la figura, l’obra i el discurs d’un artista conceptual i mestre teòric de la fotografia contemporània com és Fontcuberta (Barcelona, 1955). La càmera de Prats ha seguit durant dos anys el fotògraf: del laboratori a una exposició, de la construcció d’un ‘fake’ i la seva resolució fins a una trobada amb periodistes. Amb entrevistes a Fontcuberta i el seu entorn familiar la pel·lícula completa el retrat i ajuda a entendre la complexitat d’aquest artista “únic”, mereixedor entre altres de ‘l’Oscar’ de la fotografia, el Premi Hasselblad. Entre finals dels 70 i principis dels 80 Joan Fontcuberta esbossa una manera de treballar i una estratègia intel·lectual que l'acaba convertint en un dels més importants fotògrafs contemporanis. “Trobant un equilibri entre la seva formació acadèmica, amb una especial tirada per la semiòtica, el sentit pràctic heretat del negoci familiar dedicat a la publicitat i l'intercanvi d'idees amb col·legues com Pere Formiguera, Fontcuberta no tan sols esdevé un artista de primera fila, sinó que es construeix a mida el seu peculiar món i sistema de treball”, exposa Carles Prats. Al seu documental conjunt amb Roger Grasas (una coproducció amb TV3 que s’estrenarà el 8 de juny al programa ‘El documental’ del Canal 33), Prats en repassa la trajectòria des d’una vessant professional però també apropant-se a la persona. “Quan fa dos anys i mig el Roger em va proposar de fer un documental sobre fotografia, de seguida ens vam posar d’acord en què el que més ens interessava era fer-lo sobre Joan Fontcuberta, un artista molt peculiar”, explica a l’ACN el codirector. La pel·lícula ofereix un retrat “gairebé familiar” de l’artista, amb entrevistes al seu oncle, les seves germanes i la seva filla, així com al mateix protagonista. Aquest relat es barreja amb un repàs de les seves grans fites com a fotògraf conceptual i assagista, sempre crític i avançat al discurs imperant. Des dels seus cèlebres projectes de ‘fakes’ fotogràfics per remarcar la seva idea de la fotografia com a manipulació i no com a captura de la realitat, i fins al desenvolupament de la teoria de la postfotografia (amb el fotògraf com a protagonista i per tant també com a probable objecte de la pròpia ficció). També s’aborda un dels seus “temes més recents”, el deteriorament de la fotografia des d’un punt de vista físic. “Fontcuberta no només està pendent de la seva obra, sinó dels canals de difusió, d'escriure assajos amb els quals emmarca els seus treballs, sinó que difondrà en directe les seves idees a través de conferències i cursos a escoles i universitats de tot el món. A banda del mèrit intel·lectual i creatiu de la seva obra, Fontcuberta ha tingut una gran perícia en el disseny de la seva activitat i prou disciplina per convertir tot això en un projecte únic”, diu Carles Prats per fer entendre la dimensió del personatge. A més, els documentalistes s’han apuntat al joc creatiu/conceptual de Fontcuberta i ja als crèdits adverteixen que la cinta pot contenir “entre un 3% i un 5% de fakes”, anuncia Prats, sense voler desvetllar la sorpresa. “Això també ens ajuda a explicar la seva història”, apunta. En efecte, la tecnologia ha canviat la fotografia i Fontcuberta també ha anat actualitzant el seu discurs al respecte, com s’explica al documental. “Fins i tot el seu darrer ‘fake’ ha canviat radicalment d’estratègia. Ara no trobem animals impossibles, cosmonautes inventats, constel·lacions o serralades convenientment mistificades. Ara l’objecte del fake ja no és la pròpia imatge, sinó el mateix artista”, reitera Prats. Per exemple, partint de treballs perduts del jove Fontcuberta, “sorgeix un oblidat i desaparegut fotògraf valencià anomenat Ximo Berenguer”, diu referint-se a una de les operacions més exitoses i sonades de Fontcuberta dels últims temps. Com en altres experiments provocatius del fotògraf, aquí s’aprecia el sentit de l’humor del personatge, subratlla Prats, a qui aquest tret li recorda a l’escriptor i intel·lectual irreverent Francesc Pujols. També com assagista, l’obra de Fontcuberta ha anat desplaçant el seu punt de mira. Actualment, el tema central ja no és posar en dubte l’objectivitat del mitjà com havia fet a ‘El beso de Judas. Fotografía y Verdad’ (1998), sinó la pregunta de “com és la fotografia després de la fotografia”: ‘La cámara de Pandora’ o ‘La furia de las imágenes’. “Aparentment Joan Fontcuberta segueix amb la mateixa dinàmica de treball que fa uns anys, però res ja no és com era”, exposen els documentalistes, admiradors d’un artista conegut a casa nostra però amb un “prestigi internacional” del qual potser no som prou conscients. “Ell és l’únic fotògraf del sud d’Europa que ha rebut el Premi Hasselblad (2013)”, el guardó internacional de fotografia més prestigiós i que acrediten personalitats com Robert Frank, Robert Doisneau o Henry Cartier Bresson, recorda Carles Prats. Però és que Fontcuberta també pot acreditar els no menors premis Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres del Ministeri de Cultura de França (1994), el Premi Nacional de Fotografia del Ministeri de Cultura, el 1998, o el Premi Nacional de Cultura (2011). En plena activitat i sempre atent a les últimes tendències, Joan Fontcuberta acaba d'estrenar al centre Arts Santa Mònica de Barcelona l’exposició ‘Un món paral·lel’, on com a comissari mostra el treball de dotze artistes que utilitzen Google Street View com a espai d'experiència i finestra a una representació virtual de la realitat.
|
Cultura
|
Cinema
|
Pesarrodona declara als Jutjats de Manresa per un delicte de desobediència greu. El regidor confia que s'arxivi la causa i denuncia que és una venjança per la foto del nas de pallasso al Departament de Governació. El pallasso i regidor de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, ha declarat durant mitja hora davant dels Jutjats de Manresa per desobediència durant l'1-O, l'últim delicte de què se l'acusa. Pesarrodona ha respost únicament a la jutgessa, ja que el fiscal no ha formulat cap pregunta. Precisament això fa pensar al seu advocat, David Casellas, que aquest cas acabarà arxivat com la resta. Profundament afectat i vestit amb una samarreta d'un nas empresonat, Pesarrodona ha reiterat que aquest cas és una venjança per la foto que es va fer, el 20 de setembre de l'any passat, amb un nas de pallasso davant del departament de Governació i al costat d'una parella de guàrdies civils.
|
Societat
|
Judicial
|
L'Observatori Contra l'Homofòbia registra el 2016 un augment dels casos d'assetjament escolar per LGTBIfòbia. El 30,9% de les discriminacions són agressions i Lleida és la província on més incidències s'han denunciat per pes poblacional. L'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH) va detectar un augment de l'assetjament escolar per LGTBIfòbia el 2016 amb onze casos, el 13,1% del total de 84 incidències recollides. El 2015, n'havia registrat cinc (4,4% de 113). En la presentació de l'informe 'L'estat de la LGTBIfòbia a Catalunya', el president de l'observatori, Eugeni Rodríguez, ha afirmat que el bullying és una "xacra en augment" i que comença a aflorar sobretot pels convenis de col·laboració amb una trentena d'ajuntaments. Les agressions –físiques, verbals i assetjaments– continuen representant la major part de les discriminacions, amb 26 casos (30,9%). Rodríguez ha alertat del perill de "banalitzar els insults", ja que, tot i la Llei 11/2014, fins ara la Generalitat només ha sancionat una persona per expressions vexatòries. Lleida és la província on s'han denunciat més casos per LGTBIfòbia segons el pes poblacional, amb el 38,5% dels casos, seguida per Barcelona (32,7%).
|
Societat
|
Serveis Socials
|
AMPLIACIÓ:Arrimadas critica que Torra no hagi demanat la fi de la "violència" dels CDR i l'insta a fer una crida pública. Cs presenta una denúncia a la fiscalia per un delicte d'odi contra Arran per les pintades de l'habitatge de Llarena. La líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, ha criticat aquest dijous que el president de la Generalitat, Quim Torra, no hagi demanat als CDR que "deixin de fer actes violents" i l'ha instat a sortir públicament i a demanar la fi de la "violència dels CDR", dels actes "vandàlics" com la pintada a casa del jutge del TS Pablo Llarena per part d'Arran i l'"assenyalament de persones". Després que Torra hagi reaccionat a la pintada definint-se com a "radicalment democràtic i antiviolent", la líder de Cs li ha demanat un pas més i ha lamentat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, posi el futur de l'Estat "a mans de Torra" que "no és capaç de fer una crida pública i condemna absoluta als actes violents dels CDR". Cs ha presentat una denúncia a la Fiscalia de Barcelona per un delicte d'odi contra Arran per les pintades a l'habitatge del Llarena. En declaracions als mitjans, Arrimadas ha considerat que les joventuts "del partit que marca l'estratègia a Catalunya" fan una campanya "intolerable" "d'assetjament" i "assenyalament" als servidors públics a Catalunya. Així, ha recordat que és el segon cop que s'ha "atacat" una propietat del jutge Llarena i que en el primer cas "no es va fer res". La líder del partit taronja s'ha mostrat preocupada perquè Arran "ha celebrat l'atac i anunciat que seguirà amb l'assetjament". Per això, ha apostat per no mirar cap a una altra banda, com al seu entendre, fa Sánchez. "Seguirem defensant els servidors públics a Catalunya i dient que no pot ser que els socis del govern espanyol siguin aquells que diuen als CDR que cal prémer", ha sostingut. Arrimadas ha denunciat que l'acció d'Arran representa una "persecució ideològica" i ha dit que és "injust" i "increïble" que ni els governs Rajoy ni Sánchez "fessin res" i que hagués de ser Cs qui netegés les pintades del l'habitatge de Llarena, en relació a la primera pintada que va patir el magistrat. "De moment Torra és qui decideix si hi haurà pressupostos generals de l'Estat i si l'executiu tindrà estabilitat", ha condemnat. També ha afegit que hi ha ciutadans amb ideologies constitucionalistes que "tenen por a ser els següents i que això no es pot permetre". "Què ha de passar a Catalunya perquè deixin de blanquejar als separatistes que acusen i amenacen els constitucionalistes a Catalunya", s'ha preguntat. "No deixarem ningú tirat com fa el govern espanyol" Des de Cs han afirmat desconèixer si el propi Llarena o la comunitat de veïns de l'habitatge que Arran va pintar té previst presentar alguna denúncia. "Complim amb la nostra obligació, tenim la legitimitat per presentar una denúncia pública", ha justificat. "Fem el que el govern espanyol no fa", ha conclòs. Així, ha emplaçat Sánchez a "donar la cara" pels servidors públics. "No deixarem a ningú tirat com fa el govern d'Espanya en un moment com aquest", ha expressat.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:La Costa Daurada llança un pla de promoció per fidelitzar el turisme espanyol i el francès i seduir el polonès el 2019. Volen consolidar els clients ja existents i augmentar les operacions. El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Cambrils, Salou i Vila-seca, i la Federació Empresarial d'Hosteleria i Turisme (FEHT) han projectat un pla de promoció per al 2019 que se centra en la consolidació del turisme familiar estatal. Concretament, un 30% del pressupost del pla - de 900.000 euros- va dirigit a la fidelització del mercat espanyol. França s'endú un 20% del pressupost. També es faran accions per a seguir atraient els turistes irlandesos, alemanys, holandesos, belgues i russos. Pel que fa als nous mercats, la Costa Daurada vol seduir Polònia, país des d'on ja hi ha 11.000 places d'arribada contractades a l'Aeroport de Reus, un 250% més que el 2018. A més, també volen captar visitants dels mercats nòrdics, països de l'Europa de l'Est o nòrdics. El 30% del pla va dirigit a la consolidació i l'augment del mercat estatal, que és el més important a la zona. Per a incrementar les operacions, es faran diversos 'workshops' a Bilbao, Sant Sebastià i Madrid per presentar la Costa Daurada als agents de viatges locals. Això es farà a través d'esdeveniments innovadors que utilitzaran la realitat virtual, els espectacles de PortAventura World i 'showcookings' com a tècnica d'atracció. També es visitaran altres ciutats, com Saragossa, València, Santiago de Compostel·la, Oviedo o Barcelona. El segon segment més destacat a la Costa Daurada correspon als turistes francesos. Per a aquest 'target' es destina el 205 del pressupost de les accions, que servirà per assistir a les fires SIT Nantes, SIT Rennes i TOPRESA i KidExpo a París. Al maig també s'han programat viatges de professionals del turisme perquè descobreixin el territori de primera mà. A banda d'aquests dos mercats, la Costa Daurada treballarà perquè hi hagi més operacions des d'Irlanda, on es presentarà la destinació a les fires de 'The Holiday Show' i 'Irish Travel Show'. També es visitarà Galway, Waterford i Cork. A Alemanya, a més d'assistir a la ITB de Berlín, considerada la més important del país, es faran 'roadshows' per diferents ciutats. Els països del Benelux –Països Baixos i Bèlgica- s'enduen el 6% del pressupost del pla per a assistir a la fira Vakantiebeurs, específica del sector campista, i fer accions amb turoperadors. La Costa Daurada també vol seguir captivant els turistes russos i ha programat accions de promoció a 15 ciutats –entre les quals Moscou o Sant Petersburg, però també d'altres amb alta població i que es consideren amb "alt potencial". Finalment, es visitarà Bielorússia –Minsk- i Ucraïna –Kiev- per potenciar-los. La cerca de nous mercats és una de les tasques que s'ha marcat com a objectiu en el pla. Concretament, s'intenta augmentar la presència de visitants polonesos a la Costa Daurada. De fet, l'Aeroport de Reus ja preveu més vols -11.000 places- i, segons la gerent de la FEHT, Marta Álvarez, es treballa perquè els turistes es quedin a la Costa Daurada un cop aterrats. La destinació estarà present a la Fira Internacional Travel Show de Varsòvia al novembre. Els països nòrdics també es troben en la diana del sector turístic. Álvarez ha explicat que el 85% de les accions es fan mitjançant intermediació, és a dir, dirigint-se als operadors turístics o les agències de viatges, que prescriuen la destinació als clients. La resta d'accions es dirigeixen als clients finals. A banda del mercat familiar, es busca també un altre tipus de visitant, com el sènior, les parelles o els esportistes, perfils que poden ajudar a desestacionalitzar el turisme a la Costa Daurada. Per tot plegat, s'impulsaran patrocinis i esdeveniments que la posicionin com una bona destinació per qui busca esport o gastronomia, a més de sol i platja. "A través d'esdeveniments esportius, com el futbol o el golf, sumarem nous mercats, com els Estats Units, Amèrica del Sud, Xina i països nòrdics", ha afegit la gerent de la FEHT, que aglutina el sector empresarial de l'allotjament i la restauració a la demarcació de Tarragona. El pla de promoció es va engegar el 2014 i els diners provenen d'una part dels recursos obtinguts de l'impost a les pernoctacions en establiments reglats. El pressupost d'enguany és el mateix que els dos darrers anys, de 900.000 euros.
|
Economia
|
Turisme
|
El nou institut de Sarrià de Ter pren forma amb la instal·lació dels primers mòduls. Durant el primer curs hi haurà quatre barracons. L'institut de Sarrià de Ter (Gironès) comença a ser una realitat després que aquest dimecres hagi començat la instal·lació dels primers mòduls prefabricats que acolliran temporalment aquest equipament educatiu. Les obres de muntatge s'allargaran fins el divendres 9 d'agost. Durant aquests dies s'ha restringit el trànsit del carrer de Joan Fuster per facilitar l'entrada i sortida dels camions que traslladen els barracons. Aquest primer curs, l'institut comptarà amb quatre grans mòduls. dos d'ells acolliran vuit aules per als alumnes de primer i segon d'ESO. Un altre serà per a serveis diversos com ara el laboratori, l'aula de música o la de dibuix i un últim dedicat a secretaria i direcció i també hi haurà la biblioteca. Els mòduls seran les aules dels 110 alumnes que s'han matriculat en el primer curs acadèmic del nou institut.
|
Societat
|
Educació
|
Protecció Civil desactiva l'alerta del Plaseqcat un cop extingit l'incendi en una planta de reciclatge a Granollers. La nau afectada va començar a cremar a última hora de dimarts i ha col·lapsat a causa de l'incident. Protecció Civil de la Generalitat ha desactivat aquest dimecres a la nit la fase d'alerta del Pla d'emergència exterior del sector químic de Catalunya (Plaseqcat) un cop s'ha extingit l'incendi en una planta de reciclatge de piles de liti al Camí de Cal Ros dels Ocells, 15 de Granollers. El foc va començar a última hora de la nit del dimarts, i hi van arribar a actuar 22 dotacions de Bombers. Segons ha informat aquest cos d'emergències, la nau afectada de l'empresa ha col·lapsat per l'incendi. A les onze de la nit d'aquest dimecres efectius dels Bombers continuaven refrescant els punts calents. No hi ha hagut ferits arran de l'incendi.
|
Societat
|
Successos
|
Puigdemont lamenta que Sánchez rescati "perfils" que s'han "significat en l'escalada d'odi". "És el gest que tenien pensat per enviar-nos un missatge de fraternal desescalada?", es pregunta en referència a Josep Borrell. El president Carles Puigdemont ha lamentat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, rescati "perfils" que s'han "significat en l'escalada d'odi" en relació a la tria de Josep Borrell com a nou ministre d'Exteriors del seu govern. A través de Twitter Puigdemont ha afirmat: "Els apologetes en diuen, cofois i pomposos, "un temps nou"". I s'ha preguntat: "Rescatar perfils d'un altre temps que s'han significat en l'escalada de l'odi, és el gest que tenien pensat per enviar-nos un missatge de fraternal desescalada?".
|
Política
|
Govern espanyol
|
L'alerta d'un mosso fora de servei permet detenir dues persones que havien intentat robar a un domicili a Tarragona. Un veí va informar l'agent que algú havia forçat el pany d'entrada de casa seva. Un home de 38 anys i una dona de 25 van ser detinguts dimecres pels Mossos d'Esquadra com a presumptes autors d'un delicte de robatori amb força en grau de temptativa a Tarragona. Al voltant de les 00.00 hores de l'1 de novembre, un agent dels Mossos fora de servei va detectar una noia asseguda amb actitud d'espera a l'interior del replà d'un edifici d'habitatges del carrer Roger de Llúria. Poc després, un veí va informar l'agent que algú havia forçat el pany d'entrada de casa seva, que va quedar inutilitzat. A més, va apuntar que minuts abans havia vist com una parella marxava del portal i que no eren veïns d'allà. El mosso fora de servei va demanar suport policial per iniciar la recerca al voltant de la casa i una patrulla va acabar localitzant la parella descrita pel veí, que va ser arrestada amb diversos estris per forçar panys. Els arrestats, que acumulen tres antecedents per delictes contra el patrimoni, han passat aquest dijous a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Tarragona, que n'ha decretat la seva llibertat amb càrrecs.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:La literatura en català “inundarà” Bolonya dins i fora de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil 2017. ‘Sharing a future’ és el lema de la participació catalana a la trobada, la primera d’un país sense estat. La literatura infantil i juvenil en català “inundarà” Bolonya amb activitats dins i fora de la prestigiosa Fira dedicada al gènere, que se celebrarà del 3 al 6 d’abril de 2017. Com a convidada d’honor a la trobada i amb el lema ‘Sharing a future’ (‘Compartint un futur’), l’Institut Ramon Llull (IRL) desplegarà un programa que inclou una exposició central al recinte comissariada per la llibretera Paula Jarrin, un estand col·lectiu i activitats. Però també una exposició d’il·lustració, cicles de teatre i cinema, tallers infantils, un simposi i un seminari a diferents espais de la ciutat. L’IRL vol esprémer així l’aparador que representa Bolonya per un sector que a Catalunya factura 41,1MEUR anuals, amb Catalunya i les Balears com a principals exponents però també amb representació dels altres territoris de parla catalana. La literatura infantil i juvenil en català serà la convidada d’honor de la 54a Fira de Bolonya, convertint-se en la primera literatura provinent d’un país sense estat en fer-ho. En edicions recents els països convidats han estat Alemanya, Croàcia, Brasil o Portugal. ‘Sharing a Future: Books in Catalan in Bologna 2017’ és el nom escollit per l’Institut Ramon Llull per presentar-se a la Fira de Bolonya. “La literatura infantil és el futur de la literatura”, l’ha justificat el seu director, Manel Forcano, juntament amb el fet que aquesta serà la primera vegada que Catalunya i les Illes Balears organitzen plegats una expedició cultural des de la reincorporació de la segona a l’IRL. La participació del convidat d’honor al recinte se centre en un l’exposició central del recinte, dedicada a la il·lustració, així com un estand col·lectiu i un programa d’activitats. L’exposició està comissariada per Paula Jarrin, llibretera especialitzada en literatura infantil i juvenil que va guanyar el concurs convocat per l’IRL. Jarrin vol recrear una llibreria on tindran presència 42 il·lustradors amb obra publicada, amb l’objectiu de mostrar l’estat actual i la proposta de futur de la il·lustració a Catalunya i les Illes Balears. El disseny formal de l’exposició serà obra de l’arquitecta Clara Solà-Morales. L’estand de Catalunya i les Balears i les altres activitats programades (trobades professionals per a il·lustradors, autors, agents literaris, editors, etc.) han de servir per “fer feina” a Bolonya més enllà de presentar-se com a país, tal i com ha indicat la directora àrea de literatura i pensament IRL, Izaskun Arretxe. Arretxe ha subratllat el fet que “la presència” a Bolonya serà tan a dins com a fora de la Fira. “Volem inundar Bolonya de literatura infantil i juvenil en català”, ha proclamat. Efectivament, les activitats programades van més enllà del recinte i, algunes, també s’allarguen en el temps un cop acabada la trobada internacional. És el cas de l’exposició d’il·lustració catalana al claustre de l’Archiginnasio de Bolonya, dedicada a 17 il·lustradors pioners de la literatura juvenil i infantil en català, que també anirà a càrrec de Paula Jarrin. A banda, hi haurà un cicle de teatre infantil i juvenil al Teatre La Baracca Testoni Raggazzi, un altre de cinema a la Cineteca de Bolonya, tallers i activitats pera infants i famílies a la Biblioteca Sala Borsa, un simposi sobre literatura infantil i juvenil i un seminari de traducció literària en col·laboració amb la Universitat Alma Mater de Bolonya, entre altres. Manuel Forcano ha considerat avui que la participació catalana a Bolonya equival en rellevància a la històrica presència de la literatura catalana per adults a la Fira de Frankfurt del 2007. “Deu anys després hem aconseguit ser finalment convidats a la Fira més important del sector per a infants i gent jove”, ha valorat el director de l’IRL. A més, Forcano ha puntualitzat que la invitació que va rebre la institució ha despertat l’interès d’altres zones del domini lingüístic català. En aquest sentit, a Bolonya hi haurà també una presència –minoritària- d’obres i autors procedents del País Valencià, Andorra o l’Alguer.
|
Cultura
|
Lletres
|
AMPLIACIÓ:El PP revalida folgadament la majoria absoluta a Galícia amb 41 escons. En Marea i el PSdeG empaten en segon lloc amb 14 diputats però amb millor percentatge de vots dels primers (19% vs 17,9%). El PP d’Alberto Núñez Feijóo ha revalidat aquest diumenge amb certa comoditat la majoria absoluta a Galícia amb l’obtenció de 41 escons a les eleccions al parlament gallec, amb el 99,5% escrutat. Es tracta d’un resultat idèntic al que ja gaudia en l’actual legislatura i més que suficient per superar els 38 que marquen el límit de la majoria en un Parlament amb 75 diputats. En Marea –amb Luis Villares- ha protagonitzat la principal sorpresa situant-se en segona posició i obrant un ‘sorpasso’ a mitges sobre el PSdeG de Xoaquín Fernández Leiceaga. La coalició de Podemos, Anova, En Marea i Esquerda Unida ha sumat 14 escons, els mateixos però que els socialistes gallecs que s’han hagut de conformar també amb 14 (n’han perdut 4). El Bloc Nacionalista Gallec (BNG), liderat per la jove Ana Pontón, ha aguantat la forta caiguda pronosticada i ha sumat 6 diputats, perdent-ne només un en relació a fa quatre anys. C’s, que aspirava a entrar a la cambra gallega, no ha aconseguit representació. La participació en aquestes eleccions a Galícia ha estat del 63,7%, quasi nou punts més que en els comicis del 2012. Pel que fa a percentatges de vot, el PP ha arreplegat més del 47,6% dels sufragis dels gallecs, mentre que En Marea ha sumat el 19% del total i el PSdeG ha obtingut el 17,9% dels vots (no ha estat suficient però aquesta diferència de vots per desempatar les dues formacions a 14 diputats). El BNG s’ha conformat amb el 8,4% dels sufragis i, finalment, C’s ha aconseguit un insuficient 3,4% dels vots que no li ha obert la porta al parlament gallec. “Una gran majoria ha dit Galícia, sí”, ha assenyalat un eufòric Alberto Núñez Feijóo en la seva compareixença davant els mitjans. “Vull governar per a tothom. El que ens uneix és l’esperança dels gallecs. Per sobre de tot està Galícia”, ha continuat Feijóo. De fet, el líder del PP gallec ha volgut deixar clar que “a Galícia no hi haurà línies vermelles, ni vetos, ni paràlisis. Seguirem avançant”. “El nostre compromís amb Espanya és seguir essent gallecs en aquesta nació espanyola”, ha conclòs Feijóo. Ourense, 66% de participació Per territoris, i amb un 99% escrutat, els 25 diputats en joc a A Coruña s'han repartit majoritàriament a les files populars. Els d'Alberto Núñez Feijoo se n'emporten 13 (47,83%); i En Marea, 5 (19,30%). Els socialistes també n'arrepleguen 5 (17,19% dels vots) mentre que el BNG obté 2 diputats (8,82%). La participació ha estat del 62,57%. A Pontevedra, i amb una participació de gairebé el 64%, el PP obté 11 diputats (43,23%); En Marea, 5 (22,02%), el PSdeG, 4 (18,37%) i en BNG també n'aconsegueix 2 (9,01%). Lugo, amb una de les participacions més altes (65,22%), ha donat 8 diputats al PP (52,85% del total de vots). Els socialistes són la segona força en aquest territori amb 3 diputats (19,02%); seguits d'En Marea amb 2 (15,37%) i del BNG amb 1 (7,40%). On més gallecs s'han mobilitzat a les urnes, però, és a la demarcació d'Ourense (66,13%). El PP hi arrasa amb 9 diputats de 14 en joc (53,1%). Els socialistes són segons amb 2 (17,64%), frec a frec amb En Marea que també n'obté 2 amb el suport d'un 13,78%. El BNG en quarta posició obté un diputat en aquest territori (6,03%).
|
Política
|
Partits
|
L'Ajuntament de Manresa assumeix la gestió directa del mercat Puigmercadal. El concurs per a la concessió administrativa va quedar desert després que cap empresa mostrés interès per gestionar-lo. L'Ajuntament de Manresa ha anunciat aquest dimarts a través d'un comunicat que a partir de l'1 de gener de 2017 assumirà la gestió directa del mercat Puigmercadal. Segons informa el consistori, el darrer concurs que es va fer per a la concessió administrativa de l'equipament no va generar l'interès de cap empresa del sector i, per tant, el concurs va quedar desert. Després d'estudiar diverses possibilitats, l'equip de govern ha decidit que el consistori entomi directament la gestió de l'equipament amb l'objectiu de "treballar en un projecte de futur per donar viabilitat al mercat". Les instal·lacions tenen capacitat per a 40 parades i una superfície comercial de prop de 1.400 metres quadrats. La decisió ja ha estat comunicada als grups municipals i als paradistes del mercat. El mercat de Puigmercadal obre una nota etapa en què l'Ajuntament de Manresa n'assumirà directament la gestió. Després que el 30 de juny passat expirés la darrera concessió administrativa, a càrrec de l'empresa Mercat Puigmercadal SL, el consistori va prorrogar-la sis mesos més, fins al 31 de desembre. Alhora, va posar a concurs la nova concessió, que va quedar deserta. Per aquest motiu, l'equip de govern ha decidit assumir directament la gestió de l’equipament, a partir de l’1 de gener de 2017. L'equip de govern municipal considera que el mercat "és una peça clau en el context del centre històric" i, per això, té la cara la necessitat de mantenir en funcionament l'equipament. Segons informa en la nota de premsa, el consistori tenia inicialment la intenció que una empresa agafés el relleu de l'últim concessionari i, per aquest motiu, recentment va elaborar el plec de clàusules administratives reguladores del contracte de gestió del mercat, que va ser aprovat a la Junta de Govern Local del 26 de juliol passat. Per trobar una concessionària, l’Ajuntament va fer gestions amb diverses empreses del sector, amb l'assessorament de la Diputació de Barcelona. Paral·lelament, s'han estudiat els costos dels diversos models de gestió. Finalment, tenint en compte que el concurs per a la concessió va quedar desert aquest setembre, el consistori ha decidit assumir la gestió directa. Dins el pressupost municipal d'aquest 2016 hi ha una partida de 110.000 euros destinada a reformes al mercat, que s'afegeixen a les que es van fer l'any 2015, que van consistir sobretot en la renovació de l'enllumenat interior. Enguany s'ha dut a terme la reparació de l'ascensor, la reparació del paviment a la zona de peixateries i repintat general del paviment. Altres treballs previstos són l'adequació dels serveis públics de la planta altell, el pintat exterior de façanes, porxos, zones de portes d'accés i moll, la neteja de pintades en parets d'obra vista, i la millora d’enllumenat de la rampa d’accés a la planta soterrani, entre altres. El Mercat Puigmercadal, fundat el 1987, es troba situat al centre de Manresa i és el principal mercat de productes d'alimentació frescos de la ciutat. Les instal·lacions tenen capacitat per a 40 parades i una superfície comercial de prop de 1.400 metres quadrats.
|
Economia
|
Comerç
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.