sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
Un 40% menys de clients als càmpings de la ciutat de Tarragona durant la temporada d'estiu. La caiguda dels mercats alemany i holandès arriba al 80%. Els càmpings de Tarragona han viscut la pitjor temporada d'estiu de la seva història amb una davallada de clients del 40% per la pandèmia de la covid-19. Segons informa l'agrupació de Càmpings Tarragona ciutat, l'augment del visitant nacional, amb reserves d'última hora i molta rotació, no ha permès compensar la davallada del públic internacional. La reducció de visitants estrangers s'ha apropat al 70%, de mitjana, i ha arribat al 80% en el cas dels turistes alemanys i holandesos –dos dels mercats més importants per als grans càmpings de la zona. El sector destaca que la major demanda ha correspost al bungalow i 'mobile home', i per això reitera la petició de suport a les administracions per poder modernitzar les seves instal·lacions. "Malgrat l'enorme esforç realitzat pels empresaris i la il·lusió que havíem posat per remuntar la temporada, la brusca caiguda de clients, -que ronda el 40% - ha estat generalitzada i determinant en el nostre sector", ha lamentat el president de l'entitat, Agustí Peyra. L'agrupació que representa set càmpings del municipi de Tarragona afirma que la tendència de la demanda en aquests mesos ha evidenciat l'aposta pel bungalow amb serveis de qualitat en un model resort. "El bungalow i el mobilhome, degut a les seves característiques, han sigut els tipus d'allotjament amb més demanda i han permès contenir la caiguda general d'ingressos", ha destacat Peyra. Els mals resultats d'ocupació se sumen a l'important esforç econòmic per garantir la seguretat, atès que, segons els càmpings, les inversions en elements i procediments contra la covid-19 estan sent costoses per a les empreses i difícilment es podran amortitzar.
|
Economia
|
Turisme
|
Més de 356.900 vehicles ja han tornat a l'àrea metropolitana de Barcelona, el 58% dels previstos. Les principals retencions es concentren a la C-16 al Berguedà; a l'N-340 al Vendrell; i a l'AP-7 a Vilafranca del Penedès. El 58% dels vehicles previstos ja han tornat a l'àrea metropolitana de Barcelona en l'operació tornada de Setmana Santa. Segons detalla el Servei Català de Trànsit (SCT) a través del seu compte de Twitter, des de les 12.00 hores de diumenge fins a les 13.00 hores d'aquest Dilluns de Pasqua han retornat 356.904 vehicles, el 58,03% dels 615.000 previstos. Les principals retencions a la xarxa viària es concentren a la C-16 al Berguedà, amb 18 quilòmetres de circulació lenta entre Bagà i Cercs; a l'N-340 al Vendrell (Baix Penedès), amb 9 quilòmetres de congestió direcció Barcelona; i a l'AP-7 a Vilafranca del Penedès, amb 5 quilòmetres de cua. Paral·lelament, la C-240z continua tallada a Vilaverd (Conca de Barberà) per esllavissades.
|
Societat
|
Trànsit
|
VidaCaixa guanya 290 milions d'euros el primer semestre, un 4,6% menys que l'any passat. Els ingressos de primes i aportacions en la primera part de l'any se situen en 5.654 milions d'euros, un descens del 12,4% en relació amb el 2017. VidaCaixa tanca el primer semestre d'aquest any amb un benefici net de 290 milions d'euros, el 4,6% menys que el mateix període de l'any passat. Els ingressos en concepte de primes i aportacions se situen en 5.654,2 milions d'euros, amb una caiguda del 12,4% en relació amb els ingressos obtinguts en la primera part de l'any passat. L'entitat destaca que aquesta caiguda dels beneficis i de les primes i aportacions s'explica per ''operacions extraordinàries'' que es van donar l'any passat, sense voler especificar quin tipus d'operacions. En els primers sis mesos de l'any, VidaCaixa va tancar el període amb 5 milions de clients, el 9% més. Els recursos totals gestionats van arribar fins els 83.821,5 milions d'euros, el 15,4% més. Dels 83.821 milions d'euros de recursos gestionats, 53.803,8 milions corresponen a pòlisses d'assegurances de vida i 30.017,7 milions d'euros estan invertits en plans de pensions i plans d'estalvi per la jubilació EPSV (entitats de previsió social voluntària).
|
Economia
|
Finances
|
Comando Señoras alça la veu contra el patriarcat amb 'Ritos de Amor y Guerra' al teatre de la Bonne. L'espectacle va néixer al taller de creació escènica amb perspectiva de gènere dirigit per Alicia Reyero. Setze actrius de diferents edats protagonitzen 'Ritos de Amor y de Guerra', un espectacle coral i coreogràfic sorgit d'un taller de creació escènica amb perspectiva de gènere. El reestrena aquest cap de setmana el teatre de la Bonne (la casa de cultura de dones), després de la bona acollida que va tenir aquí mateix l'abril de l'any passat. Liderades per Alicia Reyero -responsable d'aquells tallers- les participants integren la companyia/col·lectiu Comando Señoras, que al marge d'espectacles es dedica també a fer accions performatives al carrer i càpsules audiovisuals sobre escena i gènere. La seva primera creació teatral és tot un manifest antipatriarcal i alhora una catarsi individual i col·lectiva contra estereotips, rols imposats i la invisibilitat de les dones.
|
Cultura
|
Teatre
|
El nombre de denúncies per males pràctiques en actes taurins a l'Ebre es redueix d'una vintena a quatre. El delegat del Govern defensa que s'han assumit i interioritzat les limitacions de la llei dels correbous. El nombre de dies autoritzats per celebrar festes amb bous a les Terres de l'Ebre es manté estable. L'any passat es van demanar dos dies menys que l'any anterior, de 207 a 205. En canvi, el nombre de denúncies que es mantenia cada any per sobre de la vintena s'ha reduït "a la mínima expressió", amb paraules del delegat del Govern a l'Ebre, Xavier Pallarés. De 19 denúncies el 2018, s'ha passat a 4 el 2019. En un d'aquests casos, la Generalitat va actuar d'ofici obrint un expedient pel bou capllaçat que envestia vehicles a Amposta. Pallarés tampoc descarta que la reducció sigui una conseqüència de menys presència dels animalistes a les places. El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre ha remarcat que el descens de denúncies presentades és, o bé perquè "es fan les coses millor", o bé perquè els animalistes fiscalitzen menys actes. Tot i això ha remarcat que la Generalitat també actua d'ofici en alguns casos, com el cas del bou capllaçat que envestia vehicles en un carrer d'Amposta l'estiu passat. "Penso que les coses cada vegada es fan millor, hi ha més consciència per part de la gent, es tolera més que vagi a les places gent que els agraden els bous i gent que no, s'utilitzen menys pals, es limita la participació de menors", ha assegurat. Pallarés ha apuntat que la majoria de denúncies que tramiten són justament per la presència de menors als actes taurins o per incompliment dels temps d'exhibició o d'encesa de les boles de foc en el cas dels bous embolats, que estan limitats per la llei dels correbous i que certifiquen els veterinaris. "També tenim més pressió perquè els actes duren menys però la llei s'ha de respectar i mentre digui el que diu, s'ha de complir. Teníem vint-i-tantes denúncies cada any i ho hem reduït a la mínima expressió. Per tant les coses s'estan fent bé", ha insistit.
|
Política
|
Govern
|
Onyric s’emancipa del Teatre Condal i se centrarà en la producció d’espectacles de gran format. La marca del grup Focus prepara dues grans produccions i l’estrena de ‘RENT’ a Madrid la temporada vinent. Després d’una temporada de “residència” al Teatre Condal, el projecte Onyiric centrarà els esforços a partir de l’estiu en la producció d'espectacles musicals "de més gran format” en altres emplaçaments. Així, el segell de teatre musical del Grup Focus s’emancipa del teatre del Paral·lel i ja prepara dues grans produccions d’èxit internacional per la temporada vinent, ‘Big fish’ i Golfus de Roma’, sense que hagi transcendit encara on s’estrenaran. A més, Onyiric portarà fins a Madrid el gran èxit d’aquesta temporada al Condal i primer musical de producció pròpia, ‘RENT’. El director artístic d’Onyric, Daniel Anglès, explica en un comunicat que fan el salt al gran format després d’una temporada “d’èxit artístic” i complicitat amb el públic que els ha permès “comprovar el múscul artístic, el potencial i la quantitat de projectes” que poden generar. “Les possibilitats són infinites i la nostra passió pels musicals es reforça després de tot el que hem viscut durant aquests mesos, així com de la quantitat d'idees i propostes que estem desenvolupant”, explica Anglès a propòsit de la nova etapa d’Onyiric de cara a la temporada vinent. Aquest primer curs al Onyric Teatre Condal s’han presentat més de 50 propostes de diferents formats i estils. I encara falten el concert de Gerónimo Rauch aquest divendres 21 de juny, així com l’estrena al festival Grec del musical creat per la companyia Els Pirates Teatre, 'Les Feres de Shakespeare', que suposa el seu salt al gran format.
|
Cultura
|
Teatre
|
AMPLIACIÓ:Condemnat a pagar una multa el mosso que va ferir un menor de 13 anys amb un cop de porra a Tarragona. Les parts han arribat a un acord de conformitat i han evitat la celebració del judici. El caporal dels Mossos d’Esquadra acusat de colpejar un nen de 13 anys amb la porra a Tarragona, durant la vaga general del 2012, ha acceptat una pena de dos mesos de presó -substituïble per una multa de 4 euros diaris- per un delicte de lesions per imprudència. Les parts han arribat a un acord de conformitat i han evitat la celebració del judici aquest dimarts a l’Audiència de Tarragona. La sentència, que ja és ferma, reconeix els atenuants de dilacions indegudes i de reparació del dany, atès que la Generalitat ja ha consignat els diners de la indemnització per import de 1329,81 euros. El mosso també haurà d’assumir les costes processals, incloses les de l’acusació particular. Mig centenar de persones s’han concentrat a les portes de l’edifici judicial per fer costat al menor i a la seva família, i per exigir que s’acabi amb “la impunitat policial”. Entre les nou i dos quarts de deu del matí, els manifestants han exhibit pancartes i cartells reivindicatius en el marc de la campanya ‘Ni al cap ni enlloc’, que demana el suport de col·lectius i institucions per acabar amb “la impunitat policial”. A les portes de l’Audiència, la mare del noi ferit, Lorda Marauri, ha demanat “una revisió de les actuacions abusives per part dels cossos policials” i que lesions com les que va patir el seu fill Magí -que actualment té 19 anys-, “mai més li passin a ningú”. La vista no s’ha acabat celebrant després que la defensa del mosso, l’advocat de l’acusació particular i la fiscalia hagin arribat a un acord de conformitat. Les parts han pactat que el caporal sigui condemnat per un delicte de lesions per imprudència a dos mesos de presó, que són substituïbles per una multa de 240 euros, i al pagament de les coses judicials. El tribunal ha accedit a què l’agent pugui fraccionar els pagaments en tres mensualitats. Inicialment, l’advocat de l’acusació particular sostenia que els fets són constitutius d’un delicte de lesions pel qual reclamava una pena d’entre dos i tres anys de presó -en funció de si s’accepta l’ús d’armes amb mètodes o formes perilloses-, la inhabilitació de l’agent durant el temps de condemna i el pagament de 1.329 euros. Per la seva banda, la fiscalia va considerar que els fets constituirien una falta de lesions imprudents, però com que aquesta infracció va quedar despenalitzada en la reforma del Codi Penal, tan sols demanava que l’agent pagués una indemnització de 500 euros al jove. Els fets es remunten al 14 de novembre del 2012 quan Magí Castro, de 13 anys, participava en una manifestació amb la seva mare en el marc de la vaga general. A l’alçada de la plaça Generalitat els mossos van carregar i un caporal que perseguia un manifestant el va colpejar amb la porra al cap. La imatge del menor sagnant va marcar la jornada de vaga.
|
Societat
|
Judicial
|
El cuiner igualadí David Andrés es proclama millor xef jove de la península ibèrica per tercer any consecutiu. L'estiu del 2018 a Milà concursarà per endur-se el títol mundial. El xef del restaurant Somiatruites d'Igualada i cap de cuina del restaurant àbac de Barcelona, David Andrés, s'ha proclamat per tercer any consecutiu millor xef jove de l'estat espanyol i Portugal, després de competir amb els deu finalistes de la península ibèrica al certamen San Pellegrino Young Chef. La victòria li permetrà lluitar pel títol mundial, que enguany es disputarà a Milà (Itàlia) l'estiu del 2018, i pel qual haurà de competir amb una vintena de cuiners d'arreu del món. El cuiner ha guanyat amb el plat 'Buscant l'ús integral de la tonyina', una proposta gastronòmica que gira al voltant de parts de la tonyina del mediterrani poc explotades en la gastronomia tradicional. Amb el plat, el xef volia reivindicar l'aprofitament de la tonyina, un peix del qual només s'aprofiten algunes parts. Serà el tercer any que Andrés arriba al concurs per convertir-se en millor xef del món, l'any passat va quedar entre els tres millors.
|
Cultura
|
Gastronomia
|
AMPLIACIÓ:Centenars de professors es manifesten pel centre de Barcelona per demanar la reducció de ràtios i de l'horari lectiu. Reclamen revertir les retallades després d'anys de creixement econòmic. Centenars de professors es manifesten pel centre de Barcelona per demanar la reducció de ràtios i d'una hora de l'horari lectiu. Els sis sindicats han convocat vaga a l'ensenyament públic aquest dijous per exigir al Govern que reverteixi les retallades després d'anys de creixement econòmic. La mobilització ha començat a la plaça Universitat i acabarà a la plaça Sant Jaume, passant per Pelai, plaça Catalunya i Via Laietana. La pancarta principal porta com a lema 'Ve d'una hora i va de ràtios'. El portaveu d'USTEC, Ramon Font, ha acusat el Govern de fer "'tatcherisme' i política antisindical" visitant els centres els últims dies per dir que aquesta vaga no tenia sentit perquè les plantilles ja estaven fetes. "No estem demanant res que no sigui nostre. Ja és hora que se'ns torni el que se'ns va robar", ha dit Marta Tejedor, de CCOO. Ramon Font ha denunciat que el nombre d'alumnes ha crescut en 63.000, mentre que el de professors només ho ha fet en 329. "Estem molt pitjor ara que fa deu anys", ha dit el representant d'USTEC, que ha assegurat que facin o no vaga, el professorat comparteix els motius de la convocatòria. Font ha demanat al Govern que rectifiqui i ha assegurat que encara hi ha temps abans de començar el proper curs. Els sindicats reclamen que s'aprovi un decret llei per contractar 7.000 docents més, el que tindria un cost de 93 MEUR. Segons el sindicalista, els mateixos grups parlamentaris han reconegut que hi ha 300 MEUR disponibles que es podrien invertir en aquesta matèria. Des de CCOO, Marta Tejedor ha avisat que el proper curs no pot començar amb les condicions laborals i de ràtios que ara mateix estan vigent després de sis anys de creixement econòmic. Tejedor ha demanat tornar a l'horari lectiu previ a les retallades, de 18 i 23 hores a secundària i primària. Pel que fa al seguiment, ha apuntat que hi ha centres on tots els professors han volgut fer vaga i s'han hagut de sortejar els serveis mínims, mentre que en d'altres el seguiment és mínim. Per part de la CGT, Miquel González ha denunciat que les plantilles han crescut "a comptagotes" mentre creixia l'alumnat, el que s'ha traduït en una "saturació" de les ràtios, amb un suport a la docència que és un "desastre". "On més sagnant és això és als centres de màxima complexitat, on els alumnes no estan ben atesos", ha advertit González, que ha criticat que el Departament d'Educació "s'ompli la boca d'innovació i de qualitat educativa" però no millori les condicions de l'ensenyament públic. Xavier Massó, representant del sindicat de professors de secundària ASPEPC, ha recriminat al Govern que estigui convertint en normals mesures que en teoria eren excepcionals. "No estem reclamant res que no haguem tingut abans ni res que no siguin mesures que ells mateixos van dir que eren excepcionals. Que compleixin la seva paraula. Portem sis anys de creixement i no s'ha revertit pràcticament res", ha reclamat. Marina Sureda, de la Intersindical-CSC, ha subratllat que el Govern té una "oportunitat d'or" per tirar enrere les retallades aplicades ara fa anys amb un decret llei abans de confeccionar les plantilles del proper curs.
|
Societat
|
Educació
|
Temporada Alta retornarà els diners de l'entrada als que no vulguin veure l'espectacle de Jan Fabre. El festival manté l'esdeveniment dins de la programació a l'espera que la Fiscalia d'Anvers es pronunciï si el coreògraf és culpable d'assetjament sexual. El Festival Temporada Alta abonarà els diners de les entrades de l'espectacle 'The Generosity of Dorcas' a tots aquells espectadors que no vulguin assistir a l'estrena. Aquest espectacle està dirigit pel coreògraf belga Jan Fabre, qui va ser acusat d'assetjament sexual aquest mateix setembre. Fins a 20 treballadores i treballadors de la companyia van publicar una carta el 12 de setembre en què el culpaven, entre d'altres coses, d'obligar als ballarins a tenir relacions sexuals amb ell per aconseguir un paper. Tot i així, el festival gironí ha decidit mantenir la funció en el cartell fins que la Fiscalia d'Anvers (Bèlgica) no resolgui la investigació que està portant a terme perquè confien en la presumpció d'innocència del coreògraf. 'The Generosity of Dorcas' és el nom del nou espectacle del reconegut coreògraf belga Jan Fabre i forma part de la programació del festival Temporada Alta. En el moment d'incloure'l, encara no s'havia publicat la carta signada per la vintena de ballarines i ballarins de la companyia de Fabre culpant-lo de comportaments masclistes, abusos de poder i assetjament sexual. Ara, una vegada el cas ha esclatat, el festival ha optat per retornar la totalitat de l'import de les entrades a totes aquelles persones qui no vulguin assistir-hi després de conèixer la notícia. Per tal que els interessats rebin els diners, han d'escriure un correu a l'adreça [email protected] i la productora del festival es posarà en contacte amb ells per explicar-los com els retornaran els diners. Aquest anunci coincideix amb la formació d'alguns grups a les xarxes socials en què es demana boicotejar l'estrena de l'espectacle. Diferents col·lectius feministes proposen organitzar piquets informatius el diumenge 25 de novembre a les 6 de la tarda –hora en què està programada la funció– per tal d'evitar que aquesta es porti a terme. Temporada Alta, com la majoria de teatres, manté l'espectacle Des del moment en què va esclatar la polèmica, el 12 de setembre, el festival va parlar amb altres teatres i esdeveniments d'Europa que havien programat l'espectacle de Fabre per saber com actuar. La majoria d'ells –Temporada Alta inclòs– va optar per mantenir l'estrena en el seu cartell. De tota manera, Salvador Sunyer va avançar en una entrevista a l'ACN que esperarien a la resolució de la investigació que està portant a terme la Fiscalia d'Anvers (Bèlgica) abans de replantejar-se anul·lar l'espectacle. Tot i així, el festival ha optat per tornar els diners a aquelles persones que es puguin sentir ofeses per les acusacions a Fabre. Aquesta mesura arriba deu dies després que la companyia responsable de l'espectacle, Troubleyn, hagi publicat un comunicat en què anuncia que estan debatent internament com afrontar el problema. A més, també han anunciat que Jan Fabra ha passat la direcció de dos espectacles més de la companyia –'Belgian Rules' i 'Mount Olympus'– a la dramaturga Miet Martens, que ja formava part de l'equip.
|
Cultura
|
Teatre
|
Neix a Lleida una plataforma que posa en contacte gratuïtament artistes i locals interessats a exposar. Zirkulo ja compta amb una setantena d'usuaris i ha fet possible exposicions en dos bars, una llibreria i una clínica dental. Els artistes emergents o amateurs es troben sovint amb dificultats a l'hora d'exposar les seves obres al públic. Amb la voluntat de donar-los visibilitat, ha nascut a Lleida la plataforma gratuïta Zirkulo, que posa en contacte artistes i locals interessats a fer exposicions temporals. Els artistes hi aporten les seves obres i els locals l'espai on exposar-les. La plataforma els ofereix un lloc on trobar-se però són els usuaris els que es posen en contacte entre ells per exposar. Zirkulo es va posar en marxa al setembre i ja compta amb 13 locals i 53 artistes inscrits, la majoria d'ells lleidatans, tot i que també hi ha de Fraga, Vic o Santa Coloma de Farners. En dos mesos s'han tancat quatre exposicions de fotografia i pintura, en dos bars, una llibreria i una clínica dental a Lleida. També estan donats d'alta a la plataforma una barberia o un espai de 'coworkig', entre d'altres. La primera exposició es va fer al mes d'octubre a la vermuteria 'El Carrincló', al Centre Històric de Lleida. Durant tres setmanes José Luís Nieto va vestir les parets del local amb les seves pintures geomètriques. Després va ser el bar 'QR' del Parc Científic i Tecnològic de Gardeny que va penjar el 18 de novembre les instantànies del fotògraf Óscar Buetas, que hi seran fins a finals d'any. El 25 de novembre l'impulsor de Zirkulo, Javi Martín, va ser l'escollit per la Clínica Rubianes del barri de Cappont de Lleida per decorar les parets de la seva sala d'espera amb unes fotografies fetes a Cuba i aquest dilluns 2 de desembre la llibreria 'La Sabateria' del Centre Històric de Lleida ha acollit l'exposició efímera de l'artista Jordi Fuentes feta amb cianotípia. Tal com explica l'impulsor de la plataforma, són els locals i els artistes els que s'han de donar l'alta i pujar fotografies de les seves obres o espais. Un cop formen part de la plataforma, es busquen entre ells i acorden les condicions, com ara quina obra exposar o durant quant de temps. Javi Martín explica que Zirkulo s'ha estat pensant i creant des de fa uns vuit anys, quan es va adonar que faltaven espais per poder exposar les seves fotografies i va decidir posar-hi remei. "Hi ha molts espais amb parets buides i molts creadors que volen donar a conèixer la seva obra, però faltava un lloc on es poguessin trobar tots", explica. Va optar pel nom de 'Zirkulo' perquè considera que amb l'exposició de les obres es "tanca el cercle" de la creació. Martín afegeix que aquest és un primer pas i que el seu objectiu és ampliar en un futur les possibilitats des de la pàgina web per tal d'ajudar els artistes a vendre les seves obres, ja sigui directament als locals mentre estan exposades o a través d'una botiga on-line a la pàgina web.
|
Cultura
|
Arts
|
El TSJC cita de nou Josep Maria Jové per al 7 de juny. El tribunal ha ajornat diverses vegades la seva declaració com a investigat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat de nou Josep Maria Jové per al 7 de juny, després d'ajornar diverses vegades la seva declaració com a investigat. L'exsecretari general d'Economia es va acollir al seu dret a no declarar davant del Tribunal Suprem perquè està sent investigat pel TSJC. La magistrada Maria Eugènia Alegret també demana a la Guàrdia Civil que remeti còpia d'alguns atestats que en el seu dia va enviar al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. També reclama a aquest jutjat que li faciliti les gravacions d'algunes declaracions testificals.
|
Societat
|
Judicial
|
La plataforma de pimes de l'Estat reclama agilitzar la tramitació d'ERTO per "protegir" empreses i treballadors. Demana que s'estudiï cada cas concret per no incórrer en greuges comparatius. La Plataforma Pymes, que agrupa diverses associacions de petites i mitjanes empreses com PIMEC, ha reclamat al govern espanyol agilitzar la tramitació d'ERTO. En un comunicat, han demanat que es tramiti els abonaments de les prestacions tan bon punt s'aprovin els expedients sense esperar els terminis habituals perquè es "protegeixi" tant a treballadors com empreses. A més, també demanen que es tingui en compte les "particularitats" d'alguns sectors i comunitats autònoms, on denuncien que es rebutja ERTO perquè no estan inclosos entre els sectors no essencials. "Ells detalls de cada cas s'han d'estudiar amb cura perquè es pot incórrer en greuges comparatius", adverteixen. A més, també denuncien que es prohibeixi els acomiadaments de contractes parcials o temporals perquè "no pot ser que davant la pandèmia no es tingui dret a res i siguin penalitzats amb despeses com seguretat social i nòmines sense tenir activitat". La plataforma exigeix al govern espanyol que "compleixi amb el seu deure" i no "deixi ningú enrere". D'altra banda, en relació amb el permís retribuït recuperable, demanen que s'allargui fins a finals de 2021 el termini per recuperar les hores. També creuen "indispensable" que els ERTO s'allarguin durant dos mesos com a mínim des del final de l'estat d'alarma per tenir "marge de maniobra" en la reincorporació de treballadors segons es vagi reactivant l'activitat.
|
Economia
|
Empresa
|
AMPLIACIÓ:La plantilla de Continental fa vaga per exigir "concrecions" sobre el procés de venda i el futur de la plantilla. Pacheco lamenta l'actitud "unilateral" de l'empresa i demana una solució "laboral, econòmica i social" pels 760 empleats. La plantilla de Continental a Rubí duu a terme aquest dimecres la primera jornada de vaga després que el mes de desembre la direcció anunciés la seva voluntat de vendre les dues fàbriques que té al municipi. Lamenta la manca d'avenços en les negociacions i "l'opacitat" del procés de compra. Indica que a hores d'ara tan sols coneix que tres companyies espanyoles del sector de l'automoció estarien interessades en l'operació, però no sap en quins termes. "Volem un pla de jubilacions anticipades, de recol·locacions i d'indemnitzacions", ha dit la presidenta del comitè d'empresa, Núria Requena, que ha exigit "concrecions" i saber "quin és el punt de partida per defensar els 760 llocs de treball". Per la seva banda, el secretari general de CCOO, Javier Pacheco, ha lamentant l'actitud "unilateral" de la direcció i li ha demanat una solució "laboral, econòmica i social". L'aturada va arrencar a les deu de la nit de dimarts i s'allargarà fins dimecres al vespre. Els treballadors lamenten la situació d'incertesa en què es troben i retreuen a l'empresa que no els faciliti més informació sobre el procés de venda ni sobre el futur del 760 empleats de les dues factories de Rubí. "Sabem que serà difícil garantir tots els llocs de treball, tot i que aquesta és la nostra prioritat", ha apuntat Núria Requena, presidenta del comitè d'empresa que ha demanat que es comencin a abordar els termes de les extincions que pugui haver-hi. Requena assegura que el fabricant de pneumàtics només els ha dit que hi ha tres empreses de capital espanyol i vinculades al sector de l'automoció que estan interessades en l'operació, però lamenta no disposar de cap més "concreció". Indica que han demanat a la direcció que aporti informació sobre "un pla de jubilacions, un d'indemnitzacions i un de recol·locacions", en una reunió que se celebrarà el dia 22 de gener. El secretari general de CCOO, Javier Pacheco, s'ha apropat fins a Rubí per expressar el seu suport als empleats "d'una empresa històrica en el sector de l'automoció a Catalunya". Pacheco ha lamentat que l'empresa hagi decidit "donar resposta a un procés d'obsolescència productiva no invertint en la renovació el seu producte i decidint recentralitzar el seu caràcter productiu en un país diferent al d'origen". Ha acusat la companyia d'actuar de forma "unilateral" i ha dit que "s'emportarà per davant més de 700 treballadors". Pacheco adverteix que tot i que Continental estigui intentant reindustrialitzar la planta, el camí de treball que està seguint no és el correcte perquè està actuant "al marge dels treballadors" i sense garantir-los "la seguretat que ells demanen i va lligada a la possibilitat de participar en la negociació". Exigeix una solució "laboral, social i econòmica" que es tradueixi en mantenir els lloc de treball dels empleats que tindran més dificultats per readaptar-se al món laboral i també en garantir que les plantes seguiran mantenint una activitat industrial sense quedar relegades a d'altres àmbits com el logístic. També ha reclamat a les administracions que intervinguin perquè "no poden mirar de lluny aquests conflictes". Exigeix que "prenguin la iniciativa" per abordar la participació en les negociacions al costat de la plantilla i estudiar com es pot garantir la capacitat de producció i l'ocupació". La mitjana d'edat dels treballadors de Continental a Rubí és de 46 anys i la majoria són dones. La vaga d'aquest dimecres ha inclòs una manifestació fins el centre del municipi i la lectura d'un manifest a l'Ajuntament. La plantilla ha convocat una nova pel 24 de gener.
|
Economia
|
Empresa
|
AMPLIACIÓ:El Consell Comarcal de la Selva aprova recuperar la gestió del servei de menjadors escolars. ERC titlla de "rebequeria" la decisió del president de retornar les competències durant l'últim ple. El Consell Comarcal de la Selva ha recuperat les competències de gestió del menjador escolar aquest dimarts en el plenari del mes de juliol. Aquesta votació s'ha produït un mes després que el consell retornés les competències delegades al Departament d'Educació. "El nou informe de l'advocada en cap d'Educació aclareix tot el que volíem", ha declarat el president de l'ens, Salvador Balliu. Per la seva banda, el conseller comarcal d'ERC Albert Ferrández ha titllat de "rebequeria" el retorn de les competències en el ple del mes de juny. La resta de grups de l'oposició també han lamentat el "viatge" amb les competències en els serveis de menjador que han retornat i recuperat amb tan sols un mes de diferència. El motiu principal de la revocació de la gestió de menjadors aprovada el mes de juny era, principalment, perquè el govern del Consell Comarcal de la Selva demanava a Educació un informe jurídic. Segons el president de l'ens, Salvador Balliu, la normativa no deixava clar que els consells comarcals poguessin cedir a les AMPA la gestió del servei de menjadors. Balliu, a més, ha anunciat que els consells comarcals del Ripollès i de la Garrotxa també van posicionar-se amb el de la Selva. Poques setmanes després de l'aprovació d'aquest punt, Educació va fer arribar l'informe jurídic al Consell Comarcal i per això, Balliu ja va anunciar que demanaria recuperar les competències en el plenari d'aquest juliol. Tot i així, els republicans han replicat a Balliu que va defugir del "diàleg" i l'han acusat de deslleialtat institucional. Per això, els consellers comarcals del grup han decidit abandonar la sala del plenari telemàtic en el moment de les votacions. Per la seva banda, la portaveu de la CUP, Ivette Casadevall, s'ha abstingut perquè no volien participar en "aquestes decisions polítiques". Casadevall ha demanat a Balliu que "es posi a treballar per les famílies" i doni respostes a les necessitats en la gestió dels menjadors escolars. Per la seva banda, En Comú Guanyem ha votat a favor de la recuperació de les competències. Tot i així, la seva portaveu, Cristina Simó, ha lamentat "el viatge" amb la recuperació de competències tan sols un mes després de retornar-les a Educació i creu que el Consell Comarcal s'ho podria "haver estalviat". Simó ha aprofitat per reivindicar un servei de menjador unificat amb el projecte educatiu. Ciutadans ha emmarcat el debat entre la gestió de servei de menjadors escolars dins de "la lluita entre partits independentistes". De fet, el portaveu de la formació taronja, Miguel Ángel González, ha assegurat que "l'informe del Departament diu el mateix que abans".
|
Política
|
Política municipal
|
Rajoy diu que la resposta de l'Estat serà "proporcional i ajustada" però espera una rectificació independentista. El president espanyol insisteix que l'Estat té "instruments suficients per evitar aquest disbarat". El president espanyol, Mariano Rajoy, ha afirmat aquest dijous que la resposta del seu executiu a les decisions que prenguin les institucions catalanes sobre la independència serà "proporcional i ajusta a la llei", i que es comunicaran prèviament a la resta de formacions polítiques. Així mateix, ha insistit en què l'Estat té "instruments suficients per evitar aquest disbarat", tot afegint que espera que "torni el sentit comú, que aquells que s'han equivocat siguin capaços de rectificar i que no generin més problemes ". Així ho ha manifestat a Navarra durant l'acte de signatura de l'acord entre UPN i el PP per concórrer a les eleccions del 20 de desembre. Tal i com ja va dir ahir en un acte a Madrid, Mariano Rajoy ha explicat que el govern espanyol recorrerà la declaració independentista tan bon punt el Parlament de Catalunya l'aprovi i ha advertit que "la ruptura d'Espanya no es produirà" en cap cas". El cap de l'executiu espanyol ha argumentat la seva afirmació assegurant que s'han fet "moltes coses junts" i subratllant que "el canvi a Espanya ha estat espectacular en els últims 40 anys". A més, ha afegit que Catalunya i Espanya han contribuït al projecte europeu i a millorar la posició de l'Estat al món.
|
Política
|
Govern espanyol
|
Absolen les dues cuidadores acusades d'apropiar-se de 72.000 euros d'una anciana de Figueres i vendre's les seves joies. La sentència conclou que no van buidar els comptes bancaris de la dona perquè no van treure més diners dels que necessitava per cobrir les seves despeses. L'Audiència de Girona ha absolt les dues cuidadores acusades de buidar els comptes bancaris d'una anciana de Figueres, apropiar-se de més de 72.000 euros i vendre's les seves joies. Els fets pels quals les processades s'enfrontaven a penes de fins a 4 anys i 10 mesos de presó haurien tingut lloc entre els anys 2011 i 2012, quan l'anciana va patir un deteriorament mental que li va impedir continuar fent-se càrrec dels seus diners. La sentència conclou que, durant aquest període, "no es constata que les acusades fessin extraccions dineràries superiors a les que venia efectuant l'anciana per atendre les seves despeses". Per tant, subratlla que no s'ha acreditat que s'hagin apropiat "de cap suma de diners". En relació a les joies, el tribunal indica que no hi ha proves que demostrin que no van ser un regal de la dona, tal i com van sostenir les acusades al judici.
|
Societat
|
Judicial
|
Tarraco Viva aproparà el patrimoni històric i arqueològic a la ciutadania amb 124 activitats. El festival vol atreure nous públics interessats en la difusió de la història a través dels seus relats. La 18a edició de Tarraco Viva, que se celebrarà del 15 al 29 de maig a Tarragona, aproparà el patrimoni històric i arqueològic a la ciutadania per fer del festival un referent de “la ciutat que millor explica la història”, ha assenyalat Begoña Floria, tinent d’alcalde de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona a la presentació del programa del festival aquest dimarts a Barcelona. El certamen es presenta amb la voluntat d’atreure nous públics interessats en la difusió de la història a través dels seus relats. Per fer-ho possible, s’han programat 124 activitats que sumen un total de 436 actes. Les representacions tindran lloc a 32 espais diferents de Tarragona, Altafulla, Constantí, Falset, Porrera i Vila-rodona, que enguany s’incorpora al programa. Tarraco Viva, el festival cultural internacional dedicat i especialitzat en la divulgació històrica de l’època romana, vol posar a disposició del públic les eines necessàries per reflexionar sobre el passat històric. Com ha explicat el director del festival, Magí Seritjol, aquest festival proposa una "reflexió" de la història i del moment actual, ja que la història serveix per "reflexionar sobre la gent”. Al festival de Tarragona es busca fer comprendre com funcionava l’Amfiteatre i qui eren realment els gladiadors, quina feina feia el senat, què menjaven els seus ciutadans, com es construïen els edificis monumentals i quina era la seva vida quotidiana. A més, Tarraco Viva és el reflex d’un festival que vol arribar a l’excel·lència, ja que, com ha explicat Seritjol, la majoria dels festival culturals a Europa són de teatre, dansa o música -entre d’altres- però “ningú havia pensat en el patrimoni històric com ho hem fet nosaltres”. El Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona van signar el passat mes de desembre un acord marc de col·laboració per la posada en valor del Patrimoni Mundial de Tarraco amb l’objectiu de consolidar aquest patrimoni com un instrument de desenvolupament cultural, educatiu i turístic de primer ordre. Tarraco Viva 2016 Aquest any el festival s’enceta amb ‘Roma i Egipte, una fascinació mediterrània’, un debat amb especialistes de la història i comunicadors que tractaran la relació entre dues de les grans cultures que ha vist néixer el mar Mediterrani: Roma i Egipte. D’aquesta manera, però, sense treure protagonisme a Roma, el certamen obre una nova línia que es pretén mantenir en els propers anys: la relació entre l’imperi romà i altres civilitzacions del món antic. Durant dues setmanes es podrà gaudir de 124 activitats divulgatives que sumen un total de 436 actes repartits en 32 espais de Tarragona com el Pretori, l’Amfiteatre, el Circ, el Fòrum de la Colònia, les Muralles, la Necròpolis Paleocristiana i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, entre d’altres.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Kilian Jornet, Araceli Segarra i Albert Llovera protagonitzen el nou videoclip de Sopa de Cabra. 'Sense treva' parla de l'esperit de superació i ho fa mostrant quotidianitat dels esportistes. L'esquiador i corredor de muntanya, Kilian Jornet, l'alpinista Araceli Segarra i el pilot de ral·lis Albert Llovera són els protagonistes de 'Sense treva', el darrer videoclip de Sopa de Cabra que es podrà veure a partir d'aquest dimecres a la tarda. 'Sense treva' és el segon single del desè disc d'estudi del grup gironí, 'Cercles', que ha estat el treball en llengua catalana més venut de Nadal. El vídeo del nou senzill, dirigit per Àlam Raja i que es podrà veure a la pàgina web del grup, mostra l'esperit de superació i l'esforç de Jornet, Segarra i Lloveras. El pròxim 6 de maig, Sopa de Cabra iniciarà a Lleida una gira que els portarà a diversos escenaris dels Països Catalans.
|
Cultura
|
Música
|
Sánchez trasllada a Felip VI que està disposat a intentar formar govern si Rajoy ho rebutja de nou. El líder del PSOE diu que si el rei li fa l'encàrrec "farà un pas endavant" i negociarà amb totes les formacions polítiques. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha transmès aquest dimarts a Felip VI que està disposat a intentar formar govern si el líder del PP, Mariano Rajoy, declina de nou la petició. En roda de premsa al Congrés ha assegurat que malgrat que creu que la democràcia "no te dreceres" i cal "respectar els temps i els procediments", si Rajoy evita de nou sotmetre's a una sessió d'investidura, ell "farà un pas endavant" i "intentarà formar govern i treure d'aquesta situació de bloqueig a la democràcia parlamentària i les seves institucions". Per aconseguir un acord s'ha mostrat disposat a negociar amb totes les formacions, també el PP, tot i que ha assegurat que ell, per convicció personal, no buscarà el suport dels independentistes (ERC i DiL). Segons ha assegurat, intentarà que li surtin els números "pas a pas", però ja llançat un missatge a Podem i li ha recordat que els espanyols "no entendrien" que les forces progressistes no es posessin d'acord per fer possible el canvi. En aquest marc, ha assegurat que "se sent fort" dins del PSOE per impulsar aquest projecte, tot i les discrepàncies que diversos barons li van expressar durant el Comitè Federal del passat dissabte. Segons Sánchez, un cop manifestada la seva voluntat haurà de ser Rajoy qui resolgui ara qui se sotmetrà finalment a la sessió d'investidura. El líder del PP es reunirà amb Felip VI a les cinc de la tarda.
|
Política
|
Partits
|
El president de la Diputació de Castelló renuncia a dirigir de nou el PP de la demarcació. Javier Moliner atribueix la seva decisió a motivacions personals basades en la convicció amb la necessitat de regeneració dels partits polítics. El president de la Diputació de Castelló i actual president del PP a la demarcació, Javier Moliner, ha anunciat aquest dilluns que renuncia a ser escollit de nou president provincial del partit. Moliner ha fet aquest anunci en la roda de premsa posterior al comitè provincial del partit i ha atribuït a motivacions personals la decisió de no presentar-se al congrés que el PP de Castelló celebrarà el pròxim mes de juny. L'actual president de la Diputació de Castelló, successor de Carlos Fabra, ha explicat que ha traslladat abans la seva decisió al president del PP Mariano Rajoy i a la presidenta del PP valencià, Isabel Bonig. Moliner ha assenyalat que la determinació presa ha estat fruit d'una llarga reflexió en coherència amb una manera d'entendre la política com a servei a la ciutadania i no com a professió."És una decisió basada en la convicció ferma en la necessitat de regeneració dels partits polítics com a base del sistema democràtic", ha explicat.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Un expert britànic alerta que innovar en educació només per fer les coses diferent és ''una pèrdua de temps''. Toby Greany ha pronunciat aquest dijous una conferència sobre lideratge davant més de 300 directors de centres catalans. En un curs on la innovació pren un gran protagonisme en els centres educatius, Toby Greany, professor de lideratge i innovació britànic ha defensat fer les coses diferent en l'àmbit educatiu sempre i quan l'objectiu sigui ''fer-les més bé''. En una conferència organitzada el Departament d'Ensenyament per tal d'incentivar el lideratge de les actuals direccions i davant més de 300 directors, Greany ha assegurat que si no és així, la innovació ''és una pèrdua de temps''. Antoni Llobet, secretari de Polítiques Educatives, ha defensat l'esforç que s'està duent a terme per implantar una autonomia de centres que doti, precisament, als directors de poder de decisió per complementar les bases que dicta l'administració. Pel professor de lideratge i innovació del London Centre for Leadership in Learning, Toby Greany, innovar, pedagògicament parlant significa ''fer les coses diferent''. En la conferència 'Lideratge pedagògic' que ha pronunciat aquest dijous davant més de 300 directors de centres, Greany ha deixat clar però, que innovar només per fer les coses diferents ''és una pèrdua de temps'' ja que situa ''fer les coses més bé'' com a objectiu d'aquest canvi o innovació educativa. Greany defensa que cal experimentar per trobar, amb evidència científica, la millor manera de fer aprendre als alumnes, i anar-ho aplicant per millorar el rendiment a les escoles. Greany ha desgranat diferents aspectes claus per al lideratge a les escoles, com per exemple, motivar als docents perquè vulguin ser millors. Greany també ha defensat la professionalització de les direccions escolars i per això, ha assegurat, cal dedicar-hi temps i diners. La conferència de Greany ha estat l'acte d'inauguració del curs escolar que el Departament d'Ensenyament ha organitzat amb les direccions dels centres. Més de 300 membres dels equips directius hi ha assistit. En l'acte, Antoni Llobet, secretari de Polítiques Educatives, ha destacat l'esforç que s'està fent a Catalunya per donar més protagonisme a les direccions, un fet gràcies a la LEC. Per Llobet, les direccions han de tenir poder de decisió per tirar endavant un projecte pedagògic concret, i deixar que l'administració senti únicament unes bases, ''els grans objectius'' que el sistema educatiu persegueix. Llobet ha ressaltat que és cada centre qui ha d'elaborar el projecte, en funció de l'entorn, per fer possibles que es compleixin els objectius fixats precisament pel Departament.
|
Societat
|
Educació
|
ACTUALIZACIÓ:Una esvoranc al Brull deixa prop d'una vintena de veïns incomunicats. Entre els afectats, hi ha negocis i persones que viuen en masies aïllades. Una esvoranc a la carretera BV-5301, al Brull (Osona), talla completament l'accés a Collformic i a les masies de la zona, on hi viuen 17 persones. Segons ha explicat l'alcalde, Ferran Teixidó, els veïns, entre els quals hi ha un nen d'un any i un matrimoni d'edat avançada, no tenen cap forma de comunicar-se, ja que l'altra via d'accés, pel costat del municipi del Montseny, també està tallada per diverses esllavissades i no es preveu que aquesta banda pugui quedar oberta, com a mínim, fins demà. Al Montseny un centenar de veïns han quedat incomunicats. Pel que fa a l'esvoranc, l'aigua s'ha endut literalment la meitat de la via i està tallada en els dos sentits. Teixidó ha destacat que els treballs seran "complicats" i ha avisat que la carretera estarà tallada durant dies. (En aquesta actualització es concreta que en comptes d'una esllavissada, la carretera que connecta el Brull amb Collformic ha patit un esvoranc. També s'afegeix que des de l'altra banda, la carretera que va de Collformic al Montseny també està tallada per diverses esllavissades) L'alcalde del Brull, Ferran Teixidó, ha destacat que els treballs per restaurar la carretera seran llargs. "Caldrà que faci sol i hagi deixat de ploure", ha afegit. Segons Teixidó, els veïns que han quedat incomunicats estan preparats per passar diversos dies, però si hi hagués algun tipus d'emergència, s'hauria d'activar l'helicòpter per traslladar-los. Malgrat les previsions per obrir la carretera que els uneix amb el municipi del Montseny (Vallès Oriental) siguin bones, l'alcalde ha lamentat que els veïns del Brull tenen tots els serveis en la banda osonenca del massís. L'alcalde també ha fet una crida a ser curosos amb les recomanacions dels serveis d'emergència per tal d'evitar perills "innecessaris". "Si recomanen no anar al medi natural és per alguna cosa, no per caprici", ha destacat el batlle. A Osona, hi ha quatre carreteres completament tancades a causa de les esllavissades, entre les quals l'Eix Transversal, a Gurb. Tampoc es pot circular per la C-153, a Folgueroles; la C-17z, a Montesquiu; i la N-141D, a Vic. També hi ha retencions, per culpa dels bassals, a la C-37, a Torelló. Paral•lelament, escoles de Manlleu, de Roda de Ter i Folgueroles han decidit suspendre les classes aquesta tarda, preventivament, per l'augment del cabal del riu. Els ajuntaments de municipis com Centelles i Balenyà han demanat als veïns que limitin el consum d'aigua. L'augment del cabal del riu ha negat l'Estació de Tractament d'Aigües Potables (ETAP) d'Osona sud i també hi ha hagut el trencament d'una canonada entre Sant Marc i Mont-rodon. Com a conseqüència, hi ha problemes per mantenir el subministrament d'aigua potable a diversos municipis del sud d'Osona.
|
Societat
|
Successos
|
Cesc Gay: "Fer una sèrie és com fer quatre pel·lícules en una". El director i guionista ultima el rodatge de la sèrie 'Fèlix' per a Movistar +. Cesc Gay és aquests dies a Barcelona acabant el rodatge de la que serà la seva primera sèrie. Es diu 'Fèlix' i explica la història d'un personatge "que es deixa portar per la intuïció", una mena de "romàntic perdut" que busca una dona "que gairebé no coneix" i que s'acaba ficant "en un embolic". Una mica "com a les pel·lícules de Hitchcock", segons ha explicat el mateix director aquest dimarts en un descans del rodatge. Ara són a la fase d'interiors, que acaba el 25 de juliol. Hauran estat 20 setmanes de rodatge que hauran portat l'equip, amb actors com Leonardo Sbaragglia o Pere Arquillué, a indrets com Andorra, Barcelona, Terrassa o Sant Pere de Ribes. "Fer una sèrie és com fer quatre pel·lícules en una", ha confessat Gay al·ludint a la dimensió de la producció que li ha encarregat Movistar +. La sèrie és un "trencaclosques" de vuit capítols que Gay ha afrontat com un repte i que dirigirà completament. En total haurà estat un rodatge de 20 setmanes, molt més del que està habituat. "Una pel·lícula acostumen a ser sis setmanes i cent minuts. Ara tinc cinc-cents minuts al cap", ha admès Gay. A més, pel fet de rodar ell mateix els vuit capítols, el pla de rodatge preveu escenes de qualsevol de les vuit entregues simultàniament, d'aquí el concepte de trencaclosques. Tots els exteriors s'han rodat a Andorra, on passa la trama de la sèrie. Allà, un argentí "perdut", el Fèlix del títol de la sèrie que entrevista Leonardo Sbaraglia, "es deixa portar per la intuïció. És una mena de romàntic perdut a les muntanyes. Busca una dona que gairebé no coneix però que li agrada molt. I en aquesta recerca es fica en un embolic". És en aquest punt on Gay recorda els films d'Alfred Hitchcock i "aquells personatges que protagonitzaven James Stewart o Cary Grant". El director català no havia dut a terme mai una producció d'aquest tipus, ni per temàtica ni per format, però l'oferta de Movistar + el va fer acceptar el repte de plasmar en imatges una idea que feia temps que tenia al cap. És una sèrie que "té molt humor" i que busca una dona perduda, punts amb certes similituds a una producció televisiva que fa dues dècades va marcar un punt d'inflexió en el món de les sèries televisives, 'Twin Peaks'. Gay no acaba d'estar d'acord amb la comparació, però admet que, almenys, aquests dos punts si que poden estar en contacte. De la seva banda, l'actor argentí Leonardo Sbaraglia ha explicat que la sèrie no està plantejada per tenir una segona temporada, tot i que ha dit que "tan de bo" tinguessin el problema d'haver de "repensar" com s'ho fan per continuar-la. L'actor ha destacat el "talent" i la "normalitat" de Cesc Gay, dos trets, ha dit que "molt pocs directors tenen".
|
Cultura
|
Cinema
|
El 'cas Palau' es podria retardar per un error en la tramitació del procediment. Una defensa al·lega que la petició de pena per malversació contra Millet per part de la FAVB supera els nou anys i que això obliga a convertir la causa en un sumari. El 'cas Palau' podria retardar encara més el seu judici, després que un advocat defensor hagi demanat que passi de procediment abreujat a sumari, un formalisme que el jutge haurà de resoldre i que podria fer que el judici no se celebrés ni l'any 2017, com alguns preveien. La instrucció del cas ja s'havia tancat i estava pendent d'alguns petits passos més perquè l'Audiència de Barcelona en fixés la data. El problema és la petició de pena contra Fèlix Millet per part de l'acusació popular, la FAVB, ja que un dels delictes, el de malversació de fons públics, supera els nou anys de presó, en concret deu anys i vuit mesos, cosa que obligaria a convertir el procediment en un sumari. Segons ha informat 'El País' i han confirmat fonts jurídiques a l'ACN, l’advocat de l’exassessor legal del Palau, Santiago Llopart, un dels 16 acusats, va alertar d'aquesta contradicció i va comunicar-ho al jutjat instructor, perquè podria suposar indefensió a les parts. Ara el magistrat podria dictar una nova interlocutòria de finalització de la instrucció, la FAVB podria rebaixar la petició de pena contra Millet per malversació, o arriscar-se a arribar a judici i que les defenses impugnin tot el procés.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:El jutjat absol la propietària de la parcel·la on vivien els dos pit bull que van atacar i malferir un home a Llagostera. La sentència sosté que no es pot concloure si la finca tenia mancances de seguretat per tenir-hi gossos perillosos. El jutjat ha absolt la propietària de la parcel·la on vivien els dos pit bull que van atacar i malferir un home a Llagostera (Gironès). La sentència sosté que no es pot concloure si la finca tenia les mesures de seguretat adients per tenir-hi gossos perillosos, que era l'eix sobre el qual es recolzava l'acusació penal. A més, el jutge diu que tampoc ha quedat clar de quina manera els pit bull van sortir de la parcel·la abans de mossegar la víctima (perquè no se sap si van saltar la tanca o simplement van empènyer la porta, que ja estava oberta). L'atac va tenir lloc el març del 2016 a la urbanització Selva Brava. "La denunciada va voler sortir de casa i el seu veí la va ajudar, amb tanta mala sort que els gossos van aprofitar per escapar-se i el van atacar", recull la sentència. La decisió es pot recórrer, però d'entrada el jutjat no hi veu delicte. A banda de la via penal, el cas derivarà en un altre de civil, perquè l'afectat ja va avançar que demanaria una indemnització per les lesions que li van provocar els dos pit bull. L'atac dels dos pit bull va tenir lloc l'11 de març del 2016. Aleshores, la propietària dels gossos els havia portat a viure a casa la seva mare, situada en una parcel·la de la urbanització Selva Brava. Segons recull la sentència, aquell dia el veí –un home jubilat- va anar a ajudar la dona a treure el cotxe de la finca i va ser llavors quan els gossos "van sortir corrents i el van atacar". Els pit bull van fer anar la víctima per terra, el van mossegar, li van provocar ferides greus a la cara i pràcticament li van arrencar la carn del braç. L'home va estar-se un mes i mig ingressat al Trueta. Va necessitar rebre nombrosos punts de sutura (al braç, al cap i a les orelles), ha passat per vuit operacions i gairebé s'ha quedat sense mobilitat a la mà esquerra. L'atac va derivar en un procés penal, que ara fa pocs dies va arribar a judici. A la vista, però, no hi va assistir cap de les dues dones (ni la mestressa dels gossos ni la seva mare). Després del judici, l'acusació particular va demanar que es condemnés la mare a pagar 2.160 euros de multa per un delicte de lesions per imprudència menys lleu. Segons sostenia, perquè la finca no tenia les mesures de seguretat adients perquè hi visquessin dos gossos perillosos. Per a la propietària dels pit bull, però, l'acusació particular no va demanar cap pena. La defensa de les dues dones, encapçalada per l'advocat Carles Monguilod, va sol·licitar l'absolució. I ara, el Jutjat d'Instrucció Número 3 de Girona li ha donat la raó. La sentència, de la qual ha estat ponent el jutge Domingo A. Sánchez, sosté que no es pot concloure si la parcel·la tenia prou mesures de seguretat. De fet, diu que, des del punt de vista penal, la presència d'un cartell advertint que allà hi vivien gossos perillosos és "irrellevant" (perquè els veïns ja sabien que a la finca hi havia dos pit bull). I pel què fa a si la tanca era prou alta, el jutjat diu que no té elements per valorar-ho, perquè els policies locals de Llagostera que van declarar al judici no van saber concretar aquest extrem. La porta, oberta? Més enllà d'això, però, la sentència també recull que no ha quedat clar de quina manera els dos pit bull van sortir de la parcel·la. "No se sap si van sortir quan la porta es va obrir, si la van empènyer o bé si van saltar la tanca", recull l'escrit. De fet, la sentència subratlla que la mateixa víctima, durant el judici, va donar fins a tres versions diferents sobre aquest punt del relat. Segons el jutge, allò més "creïble" és que els pit bull van sortir "sense més" en el moment en què "la porta es va obrir". "Per tant, els gossos no eren al carrer, i tampoc consta que les circumstàncies en què es trobaven a dins de la parcel·la generessin un risc rellevant des del punt de vista penal", recull la sentència. En conseqüència, el jutjat absol la propietària de la finca on hi vivien els dos pit bull. I com que l'acusació particular tampoc va demanar cap condemna per a la mestressa dels gossos, també fa el mateix amb ella. La decisió no és ferma i es pot recórrer. La sentència gairebé tanca del tot la via penal, però no la civil. I és que com ja va avançar l'acusació particular, l'afectat interposarà ara una altra demanda perquè se l'indemnitzi per les lesions i les seqüeles que li va provocar l'atac.
|
Societat
|
Judicial
|
ACTUALIZACIÓ:Mor un veí de Roses de 68 anys després de caure a un canal de Santa Margarida. Un testimoni va alertar els serveis d'emergències però no el van poder reanimar. Un veí de Roses (Alt Empordà) de 68 anys ha mort aquest divendres al vespre després de caure a un canal de Santa Margarida. Segons informen els Mossos d'Esquadra, cap a dos quarts de vuit l'home estava pescant quan un testimoni el va veure caure i va alertar els serveis d'emergències. Fins al lloc s'hi van traslladar Mossos, Policia Local i una ambulància i l'helicòpter del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). L'home estava inconscient i els sanitaris el van intentar reanimar però no li van poder salvar la vida tot i les maniobres cardiopulmonars. Segons Protecció Civil, l'home va morir ofegat. ((En aquesta actualització s'afegeix que l'home va morir ofegat, segons informa Protecció Civil))
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Cuixart fa una crida a la "unitat" i a pressionar els polítics perquè escoltin "la veu de la ciutadania". El president d'Òmnium diu que és un "honor" ser a la presó per defensar la "democràcia i la llibertat". El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha fet una crida aquest divendres a la "unitat" i a pressionar als polítics perquè "escoltin la veu de la ciutadania" per lluitar per millorar la societat catalana. Durant un acte festiu coincidint amb l'arribada de Cuixart a la seu d'Òmnium per primer cop des de que va entrar a la presó per l'1-O, el líder independentista ha dit que "junts som imparables" i que no hi ha "ningú que ho aturi". El president d'Òmnium ha agraït l'escalf de la societat i ha apuntat que ha estat un "orgull enorme" i una "alegria immensa" haver estat a la presó, i seguir-hi estant, per defensar "la democràcia i la llibertat". Ha reivindicat exercir "drets fonamentals" davant les "lleis injustes". Cuixart ha assegurat que "el que hem tornat a fer" és a "no renunciar a l'exercici dels drets fonamentals". Ha argumentat per no renunciar-hi ha tornat a Òmnium. Ha dit que durant les més de 1.000 nits que ha estat a la presó tenia clar que en sortiria com a president i que avui tornar a la entitat "és el que havia de fer". "Que ningú ho dubti, davant el dilema entre obeir lleis injustes o exercir drets fonamentals, sempre exercirem drets fonamentals", ha dit durant el seu discurs. "La llei superior és la de la pròpia consciència", ha sentenciat. Cuixart ha reconegut que és una "felicitat molt gran" ser físicament davant la seu d'Òmnium. Ha recordat com va viure des de la presó de Soto del Real l'entrada de la Guàrdia Civil a la seu de l'entitat i ha dit que li va donar "molt coratge" veure com el personal va "resistir". "L'Estat no decidirà mai qui és el president d'Òmnium", ha avisat. També ha dit que l'Estat és "capaç" de vulnerar l'autogovern de Catalunya però que no podrà limitar la societat catalana. "Avui està més dempeus que mai", ha analitzat. El president de l'entitat ha tornat a dit que mai exercirà la violència i que l'exili i o la presó no poden ser "límits" per la lluita en defensa dels drets humans i l'autodeterminació. Ha recordat que la policia espanyola va "pagar innocents" l'1-O que "lluitaven per la llibertat de Catalunya, la democràcia i per fer un país més just i més lliure". "Ens volen aïllats, però estem més units que mai", ha afegit. Tant al principi com al final de la intervenció, Cuixart ha tingut un record per les víctimes de la pandèmia de la covid-19. Ha pronosticat que arriben dies difícils i que es produirà un "gran retrocés". Jordi Cuixart ha arribat a les proximitats de la seu a les 11h del matí d'aquest divendres. Després de saludar a treballadors i socis de l'entitat, ha accedit al seu interior i ha mantingut reunions de treball.
|
Política
|
Entitats
|
Retiren les restes d'una avioneta que fa mig segle va aterrar "forçosament" en un espai natural de Guils de Cerdanya. L'incident no va causar morts ni ferits, però algunes peces estaven a l'entorn de la Font Negra, a 2.200 metres d'altitud. Un equip conformat per efectius del cos d'Agents Rurals i personal de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), de l'Ajuntament de Guils de Cerdanya i de l'estació d'esquí nòrdic de Guils Fontanera, a més de voluntaris, han treballat plegats en la retirada de les restes d'una avioneta que l'any 1964 va dur a terme un aterratge "forçós" a la Font Negra; un paratge situat a uns 2.200 metres d'altitud i integrat a l'espai d'interès natural de la Tossa Plana de Lles - Puigpedrós. L'incident no va causar cap víctima mortal ni tampoc ferits i es va produir "una nit que nevava molt, feia molt vent i torb", segons ha explicat l'alcalde de Guils, Josep Mendo, que ha afegit que el pilot va optar per dur a terme aquesta maniobra en veure que hi havia llum a la zona de La Tor de Querol (Cerdanya). Tot i que l'aeronau va caure al damunt de la zona de les Canals, punt que limita els termes municipals de Guils de Cerdanya i La Tor de Querol, el vent i les allaus han propiciat que, amb el pas del temps, diversos trossos de ferralla s'hagin anat dispersat muntanya avall, fins i tot a l'àrea de l'estació d'esquí nòrdic de la localitat. Davant d'aquesta situació, i tenint en compte l'impacte visual que generava, es va decidir que calia retirar tot aquest material. L'operació s'ha dut a terme aquest dilluns, abans que els ramats de bestiar s'instal·lin en aquest entorn, tal com ha dit Mendo. Per la seva banda, el cap de l'àrea bàsica del cos d'Agents Rurals de la Cerdanya, Josep Pujol, ha destacat que el paratge on es van localitzar les restes de l'aparell forma part de la Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya - Alt Urgell i està a prop de la zona on hi ha la captació d'aigües de Guils i Puigcerdà. En aquest sentit, ha dit que gràcies a l'execució, fa un parell d'anys, d'unes obres de modernització d'aquesta xarxa hídrica es va millorar el camí, a través del qual s'ha pogut transportar tot el material. Ara, la ferralla s'ha agrupat en una zona accessible per arribar-hi en camió, amb la intenció que pròximament es traslladi als punts pertinents per poder efectuar una adequada gestió d'aquests residus. Tot i que Pujol ha dit que les restes de l'avioneta no suposaven pràcticament cap amenaça mediambiental, calia retirar-les de la zona. El cap dels Agents Rurals de la Cerdanya també ha destacat que l'actuació que han dut a terme ha estat de caire "excepcional" i ha agraït que aquesta hagi estat possible gràcies a la "suma d'esforços" entre els diferents agents implicats.
|
Societat
|
Medi ambient
|
El govern espanyol destaca la "total normalitat" en l'obertura dels col·legis electorals. Goicoechea només ressalta alguns problemes en locals d'Astúries per manca de subministrament elèctric. El govern espanyol ha parlat de "total normalitat" en l'obertura dels col·legis electorals del 10-N arreu de l'Estat. "El 100% de les 59.555 meses preparades per rebre els vots dels 34,87 milions d'electors a Espanya estaven constituïdes a les 10.30 hores", ha assenyalat des del Centre Nacional de Difusió la subsecretària del ministeri de l'Interior, Isabel Goicoechea, que també ha puntualitzat que no s'han produït "incidents de menció". "Només a Astúries hi ha hagut problemes en algun col·legi electoral per manca de subministrament elèctric", ha precisat Goicoechea, que ha tornat a destacar que el poble de Villaroya (Rioja) ha estat de nou el primer municipi en tancar les seves urnes poc després de les 09.00 hores. Els vuit membres del seu cens electoral han votat en temps rècord –en només 32 segons- i ja s'ha pogut donar per finalitzada la jornada electoral en aquest poblet situat a 65 quilòmetres de Logronyo.
|
Política
|
Govern espanyol
|
L'assemblea del Comú de Lleida elegeix Sergi Talamonte com a candidat a les municipals del 2019. L'actual regidor de la Paeria va ser el candidat més votat en el procés de primàries. L'assemblea del Comú de Lleida ha acordat la llista electoral amb que el Comú de Lleida concorrerà a les pròximes eleccions municipals, en confluència amb Catalunya en Comú i Podem. La llista l'encapçalarà el candidat que va rebre més vots en les primàries, Sergi Talamonte, i mantindrà el mateix ordre que van determinar les 1.151 persones que hi van prendre part, segons ha decidit aquest diumenge l'assemblea. Així, seguiran en la llista a l'actual regidor a la Paeria, Elena Ferré, Sonia Martínez i Marina Pifarré, per aquest ordre. El Comú es presentarà a les municipals com a partit, sota el paraigua de la coalició o entitat de Podem i Catalunya en Comú per facilitar la representació a organismes supramunicipals. L'assemblea del Comú de Lleida ha avalat els resultats de la primera fase de les primàries que va portar a terme la formació. D'aquesta manera, l'ordre de la llista serà el mateix que van escollir les 1.151 persones que hi van participar, tenint en compte que ja compleix amb els diferents criteris de paritat, tant els que s'ha fixat el Comú, d'un mínim d'una dona entre els dos primers, com aquells que venen determinats per la llei, d'un màxim de tres persones d'un mateix sexe en cada tram de cinc. La candidatura l'encapçalarà l'actual regidor a la Paeria, Sergi Talamonte, i, per aquest ordre, l'acompanyaran Elena Ferré, Sonia Martínez, Marina Pifarré, Jordi Cipriano, Macià Pelegrí, Helena Motos, Carla Galeote, Alfred Sesma, Francesc Beà, Carme Hernández i David Salcedo. En aquesta ocasió, el Comú es presentarà a les municipals com a partit, sota el paraigua de la coalició o entitat de Podem i Catalunya en Comú per facilitar la representació a organismes supramunicipals. No obstant això, el Comú adoptarà el procediment d'aval ciutadà propi de les agrupacions d'electors, i sortirà al carrer per demanar almenys 1.500 suports per poder inscriure la candidatura, i n'adoptarà també el criteri de caducitat del projecte, que haurà de ratificar-se de nou en cada procés electoral. L'assemblea també ha acordat la celebració d'un plenari de programa el diumenge 31 de març, una trobada oberta a la participació de la ciutadania prèvia a l'assemblea on la formació aprovarà el seu programa electoral.
|
Política
|
Política municipal
|
Carrizosa: "Els catalans no ens mereixem un president absent que deixa buida la cadira de tots els ciutadans". El president de Cs al Parlament lamenta que l'absència del president estigui marcada per "motivacions polítiques". El president de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha retret al president de la Generalitat, Quim Torra, que hagi "deixat buida la cadira de tots els catalans". "Ja està bé que quedem indefensos i desemparats per l'absència de Torra sempre marcada per motivacions polítiques. Els catalans no ens podem permetre ni ens mereixem un president absent", ha afegit en un missatge a través de Twitter en referència a la conferència de presidents autonòmics de La Rioja. D'altra banda, Carrizosa ha insistit que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha d'intervenir i no permetre "que Torra faci el que vulgui". Carrizosa també ha recordat que ha demanat al president Torra que convoqui els líders dels partits catalans per explicar què està fent per gestionar la pandèmia. Ja que no va a la conferència de presidents, el president de Cs al Parlament ha subratllat que el seu partit vol saber en quin moment està Catalunya i quines mesures prendrà.
|
Política
|
Partits
|
Puigdemont veu "odi" i "interessos electoralistes" en la petició de PP i C's d'excloure'l de les europees. L'expresident, Comín i Ponsatí al.leguen a la JEC que no hi ha "fonaments jurídics vàlids". Els candidats de Junts per Catalunya (JxCat) a les eleccions europees Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han replicat a la Junta Electoral Central (JEC) la petició de PP i Ciutadans d'expulsar-los de les llistes perquè no reuneixen els requisits establerts per la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). En un escrit d'al·legacions, els tres polítics catalans al·leguen que la petició d'aquests dos partits "no té cap fonament jurídic vàlid" i els acusa de moure's per "interessos electoralistes" i pel seu "odi" a l'expresident de la Generalitat i a "allò que representa pels votants catalans". Puigdemont, Comín i Ponsatí recorden que ni PP ni Cs van impugnar la candidatura al senat de l'exconseller de Cultura Lluís Puig, que també és a Bèlgica des de la mateixa data que ells. Per tot plegat, , argumenten que la impugnació a la candidatura encapçalada per Puigdemont "evidència que no es tracta d'una reclamació fonamentada en el dret".
|
Política
|
Govern
|
L'acusat d'assassinar a ganivetades el fillol d'un capellà en un pis de Blanes, a judici. Eulogio Sol Lumalang s'enfronta a una pena de 20 anys de presó i a pagar una indemnització de fins a 150.000 euros a la mare de la víctima. Un jurat popular serà l'encarregat de jutjar, a partir d'aquest divendres, l'acusat de matar a ganivetades el fillol d'un capellà en un pis de Blanes (Selva) el 5 de desembre del 2013. La fiscal i l'acusació particular demanen per condemnin Eulogio Sol Lumalang a 20 anys de presó per un delicte d'assassinat i que pagui una indemnització de fins a 150.000 euros a la mare de la víctima. Les acusacions sostenen que aquella tarda l'acusat va anar al pis on convivien la víctima i el rector. Poca estona després, va marxar a comprar un ganivet i, quan va tornar a l'habitatge situat al carrer Pau Casals, va començar a discutir amb la víctima per gelosia, perquè creia que li havia arravatat el seu lloc com a afillat del mossèn. Aleshores, per sorpresa, va treure el ganivet, va acorralar la víctima i li va assestar diverses ganivetades. Dues punyalades al tòrax li van causar la mort. El judici contra l'acusat d'assassinar a ganivetades el fillol de l'aleshores rector de Riells del Montseny començarà aquest divendres a la secció tercera de l'Audiència de Girona amb la tria del jurat popular que s'encarregarà d'emetre el veredicte. El mateix dia a la tarda, es desplaçaran en comitiva fins al lloc del crim per fer una inspecció ocular. Les declaracions no començaran fins dilluns. La previsió és que l'acusat declari al final de tot, dimecres, just abans de les conclusions i els informes. Segons el guió, dijous entregaran l'objecte del veredicte al jurat popular, que es retirarà a deliberar. El crim es remunta a la tarda del 5 de desembre del 2013. La fiscalia sosté que la relació estreta entre la víctima i el mossèn va provocar gelosia en l'acusat, que sentia que l'altre jove li havia arravatat el seu lloc com a afillat del capellà i temia que això impliqués conseqüències econòmiques, perquè el rector l'havia "apadrinat i auxiliat econòmicament" durant anys. Segons la fiscal, l'acusat d'origen filipí mantenia des de feia uns deu anys una relació d'amistat íntima amb el rector. Des de feia uns quatre anys, però, el mossèn compartia pis amb la víctima, amb qui mantenia "una relació paterna filial de fet". El jove va decidir venir a viure a Catalunya des del Brasil quan va complir la majoria d'edat convençut pel capellà, per poder tenir un futur més prometedor. El jove es va dedicar a tasques domèstiques i a ajudar al capellà en l'exercici de les seves activitats literàries perquè estava en situació irregular al país i no podia treballar. La tarda del 5 de desembre del 2013, l'acusat va arribar al pis del mossèn, situat al carrer Pau Casals. Després d'estar una estona al domicili va marxar i es va dirigir a una botiga de Blanes, on va comprar un ganivet de cuina amb mànec de fusta. Amb l'arma amagada, va decidir tornar a l'habitatge. Acorralat al passadís Allà, cap a dos quarts de set de la tarda, va començar a discutir amb la víctima. Durant la disputa, indica la fiscal, tots dos van anar avançant des de la porta d'entrada fins al final del passadís, quedant així la víctima acorralada. Llavors, per sorpresa i sense que la víctima pogués reaccionar, l'acusat va treure el ganivet i li va assestar múltiples ganivetades. Dues d'elles, dirigies al tòrax, li van provocar una hemorràgia interna aguda i van afectar centres vitals de la víctima, que va morir poca estona després. Després d'apunyalar la víctima, l'acusat va amagar l'arma darrere d'un armari i va fugir del pis tapat amb una tovallola per intentar tapar les taques de sang que tenia a la roba. Es va refugiar a l'interior del seu cotxe, on els Mossos d'Esquadra el van localitzar i detenir. Eulogio Sol Lumalang està acusat d'un delicte d'assassinat pel qual la fiscal i l'acusació particular demanen una condemna de 20 anys de presó. L'acusació pública vol que indemnitzi la mare de la víctima amb 90.000 euros mentre que l'acusació particular eleva la petició a 150.000. La defensa, en canvi, sol·licita una pena de 5 anys de presó i una indemnització de 76.000 euros.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:Torra assegura que si Sánchez accepta un diàleg sense condicions "estudiaran" facilitar-li la investidura. El president de la Generalitat demana disculpes "al poble de Catalunya": "No hem estat capaços en un mes de donar una resposta política a l'alçada". El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que si el president en funcions espanyol, Pedro Sánchez, accepta unes rondes de diàleg "sense condicions" i "on es pugui parlar de tot", "estudiaran" facilitar-li la investidura. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Torra ha avançat que si "seu, parla amb el Govern, respecta la voluntat popular i es pot parlar de tot" considerarien abstenir-se en la votació, encara que ha recordat que fins ara no ha vist "cap proposta" per part del govern espanyol. D'altra banda, el president de la Generalitat ha volgut demanar disculpes "a tot el poble de Catalunya" per no haver donat una resposta conjunta a les sentències del Suprem. "No hem estat capaços en un mes de donar una resposta política a l'alçada del que la ciutadania està demanant i exigint", ha constatat. A l'entrevista, Torra ha insistit que no s'abstindran al Congrés "a canvi de res" però sí que ha obert la porta a fer-ho si hi ha "un diàleg sincer i seriós i no per fer la foto". "La foto ja ens l'hem fet dues vegades, la ciutadania ja no vol més fotos", ha reblat el president, que ha reclamat al cap de l'executiu espanyol en funcions que li respongui les trucades. Torra, de fet, ha recordat que ahir va trucar a Sánchez una altra vegada però aquest no li va agafar el telèfon i l'ha acusat de "deixadesa de funcions inexplicable". El president també s'ha referit al seu judici per "desobeir en primera instància" el requeriment de la JEC per retirar la pancarta de la Generalitat i ha confiat que el judici "serà favorable". Tot i això, s'ha negat a parlar de la possibilitat que acabi resultant en la seva inhabilitació i ha assegurat que no està "en el marc mental de les inhabilitacions". "Ens paralitzaria, no vull quedar paralitzat per pensar en si m'inhabiliten; no puc estar pendent d'hipòtesis", ha conclòs Torra, que ha recordat que el país "està mobilitzar i madur" i s'ha "aixecat" contra la sentència. Precisament en relació a les mobilitzacions, Torra ha valorat el tall de l'AP-7 convocat per Tsunami Democràtic i ha insistit que al país "no es pot prohibir l'exercici del dret a protesta" si és amb accions no-violentes. Així, Torra ha insistit que "no hi haurà ni té perquè haver-hi càrregues policials", encara que posteriorment a les seves declaracions la policia francesa ha llençat gas pebre per dispersar i ha carregat contra els manifestants- i ha assegurat que la seva "màxima preocupació" és per la gent que està protestant.
|
Política
|
Govern
|
Rajoy demana als bascos que es desmarquin de Catalunya i no tornin a etapes en què "a les famílies hi havia problemes". El president del govern espanyol en funcions acusa Sánchez de mantenir una actitud "obstruccionista i antipatriòtica". El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha afirmat aquest dissabte, en un acte de campanya a Bilbao, que no vol que el País Basc "torni a etapes en què fins i tot en les famílies hi havia problemes, com per cert passa en altres llocs d'Espanya", en referència a Catalunya. En aquest sentit, Rajoy n'ha culpat "l'actuació irresponsable d'alguns dirigents polítics que l'únic que han aconseguit és crear inestabilitat i posar-se en mans d'extremistes". El dirigent popular ha fet aquestes declaracions en un acte a Bilbao, junt amb el candidat a lehendakari del PP, Alfonso Alonso, que ha reclamat als bascos que no caiguin en "la trampa del nacionalisme". Rajoy ha fet una aposta per la "moderació", i la "responsabilitat" al País Basc per evitar que " emprengui un camí equivocat com ha passat en altres parts d'Espanya", en referència a Catalunya. En l'acte el president espanyol en funcions ha tornat a responsabilitzar el PSOE i Pedro Sánchez del bloqueig institucional que es viu a l'Estat i que pot portar a unes terceres eleccions i ha titllat el líder socialista de mantenir una actitud "obstruccionista, antipatriòtica" i poc democràtica.
|
Política
|
Govern espanyol
|
Cs demana la dimissió de l'administradora única de RTVE i acusa Sánchez de provocar una "situació vergonyosa". Rivera critica que el president espanyol ha fet "lo impossible per no assistir als debats" però celebra que la "democràcia l'ha vençut". Cs ha demanat la dimissió de l'administradora única provisional de RTVE, Rosa María Mateo, pels canvis de data del debat a quatre i ha acusat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d'haver fet una "cacicada" i de "no tenir escrúpols". Ho ha dit el secretari general de Cs i candidat el 28-A, José Manuel Villegas, aquest divendres al matí a Madrid, a Torrespaña, que ha titllat la situació de "vergonyosa". Poc després també ha reaccionat el president del partit taronja, Albert Rivera, abans de participar a un acte electoral sobre benestar animal també a la capital de l'Estat. "Sánchez ha fet lo impossible per no assistir als debats", ha dit Rivera, que ha celebrat que "per fi la democràcia l'ha vençut" i "els espanyols han guanyat i el periodisme també". El president de Cs ha afirmat que els espanyols "es mereixen candidats que no tinguin por" a debatre i ha criticat Sánchez per haver intentat "torpedinar" els debats electorals. "Ja n'hi ha prou de cacicades", ha reblat Rivera. El líder de Cs ha proposat que sigui obligatori per llei fer debats durant la campanya electoral i ha dit que és "sa per a la democràcia". Rivera també ha confirmat que anirà als dos debats, a RTVE el 22 i a Atresmedia el 23, tal com s'havia compromès des d'un principi. "Qui li té por al debat té por de la democràcia", ha dit Rivera, que ha assegurat que els ciutadans tenen dret a triar entre candidats veient-los debatre. "Estarem on se'ns convoqui", també ha dit Villegas, que ha criticat la coincidència de la campanya electoral amb Setmana Santa que fa que es donin situacions "anòmales", com que hi hagi debats en dies consecutius. "Ha intentat posar la televisió pública al seu servei", ha afirmat Villegas, que ha dit que Sánchez ha hagut de rectificar "gràcies a la pressió dels treballadors de RTVE" i ha dit que l'episodi ha demostrat que Mateo està al capdavant de l'emissora perquè Sánchez la volia allà "per tenir-la al seu servei". El secretari general del partit taronja ha demanat el vot per Cs per "enviar a casa" a Sánchez. "Els espanyols no poden aguantar ni un minut més un president capaç de tot per intentar mantenir-se a la Moncloa", ha dit. Canvi de criteri de Sánchez El comitè electoral socialista ha anunciat aquest divendres al matí el canvi de criteri a "petició" de Sánchez, que en un principi es decantava només pel debat de la privada perquè incloïa Vox. La Junta Electoral Central, però, va vetar la presència del partit d'extrema dreta, i en igualtat de condicions Sánchez va decidir optar per la pública. Després, però, va dir que només li anava bé el 23 i RTVE va canviar la data, provocant les queixes de la resta de candidats i de tota la plantilla de la cadena pública. Ara Sánchez accepta anar als dos debats, la qual cosa haurà d'implicar un nou canvi de data del de RTVE que dijous va proposar fer-lo el 23 i no el 22. Els líders de PP, Cs i Podem van mostrar la voluntat d'anar als dos debats en els dies inicialment previstos però van afirmar que el 23 anirien al d'Atresmedia i no al de RTVE. També van criticar el canvi i la posició de Sánchez.
|
Política
|
Partits
|
Torra encoratja Sánchez a "encarar l'arrel del conflicte", buscar solucions "reals" i fer la seva proposta. El president de la Generalitat traslladarà a la taula independentista el contingut de la reunió. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha encoratjat el cap del govern espanyol, Pedro Sánchez, a "encarar l'arrel del conflicte". El president del govern ha comparegut davant la premsa després de la reunió que ha mantingut amb Sánchez a Palau aquest dijous al migdia, on ha emplaçat el líder del PSOE a buscar solucions "reals", establir les "condicions" i el "format" de la taula de negociació bilateral entre els dos executius -que ha de començar al febrer-, i concretar la proposta de l'Estat per a resoldre el conflicte amb Catalunya. Torra traslladarà a la taula de partits i entitats independentistes el contingut de la reunió d'avui -d'una hora i mitja de durada- d'on en surt el mandat per trobar solucions polítiques.
|
Política
|
Govern
|
El PSC de Barcelona anima a afiliar-se al partit amb una imatge de Sánchez. El nou secretari general apareix corrent per davant de Rajoy amb el lema 'L'alternativa ja està en marxa. T'hi apuntes?'. El PSC de Barcelona ha posat en marxa una campanya d'afiliació amb una imatge en la que apareix el nou secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, corrent per davant del president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Els socialistes barcelonins han difós la imatge a través de les xarxes socials amb el lema 'L'alternativa ja està en marxa. T'hi apuntes?'. En la mateixa, es pot veure Sánchez corrent mentre que Rajoy està caminant. D'aquesta manera, el PSC de Barcelona aprofita la victòria de Sánchez el passat diumenge a les primàries del PSOE per fer una crida a nous militants.
|
Política
|
Partits
|
UCFR Bages demana un "urgent replantejament" del funcionament de l'Estrep per evitar més agressions com la del Passeig. Recorden que la causa dels fets no és l'origen cultural dels menors sinó el fracàs de les institucions. El moviment Unitat contra el feixisme i racisme al Bages (UCFR) assegura que la tasca d'integració social dels menors que van agredir tres joves el passat 25 de juny al Passeig Pere III de Manresa "no està funcionant". Per això, demanen un "urgent replantejament" del funcionament del centre de menors al qual pertanyen, l'Estrep de Sant Salvador de Guardiola, així com una revisió de les necessitats que té el centre per tal de poder dur a terme la seva feina. En cas contrari, avisen, "es tornarà a colpejar la comunitat amb notícies igual de sòrdides". D'altra banda, el moviment posa sobre la taula que el fet que tots els joves comparteixin un mateix origen cultural no n'és la causa i demana acabar "amb aquests arguments racials d'una vegada i acceptar que estem davant d'un problema estructural amb la violència i el fracàs de les institucions". En aquest sentit, recorden que "és fals que una cultura amb milions d'integrants sigui violenta i afirmar-ho és també perjudicial pels valors que caracteritzen una democràcia saludable". Així, subratllen que "cal fer front comú contra la violència però no contra una cultura".
|
Societat
|
Cooperació
|
Detingut un lladre en ser sorprès 'in fraganti' pel propietari, de matinada, a Tarragona. L'individu va accedir al pis per una bastida provisional d'obra exterior. Un home de 23 anys, veí de Tarragona, va ser detingut la matinada de dilluns pels Mossos d'Esquadra com a presumpte autor d'un delicte de robatori amb força a domicili en grau de temptativa a Tarragona. El lladre va ser sorprès 'in fraganti' pel propietari del domicili, al carrer Trinquet Vell, que va avisar a la policia. Quan van arribar els agents, el denunciant es trobava al carrer juntament amb l'home que suposadament havia entrat a robar al domicili. El propietari del pis va explicar que es va despertar arran d'uns sorolls a la cuina i que, en encendre el llum, va descobrir un home regirant la nevera. El va fer fora sense que oferís cap resistència. Davant dels Mossos, el detingut va donar una versió incoherent dels fets i va arribar a dir que només havia pujat al terrat de l'edifici per mirar les estrelles. L'home va pujar escalant per una bastida provisional d'obra exterior instal·lada a l'edifici per accedir a la finestra de la cuina. L'arrestat, amb quatre antecedents per delictes contra el patrimoni, va quedar en llibertat amb càrrecs després de passar a disposició del jutjat de guàrdia.
|
Societat
|
Policial
|
Cs no té previst denunciar l’agressió al càmera de Telemadrid en considerar que no es tracta d’un delicte d’odi. Arrimadas insisteix en condemnar l’agressió i diu que els periodistes han de poder treballar amb "tranquil·litat". Ciutadans no té previst denunciar l’agressió al càmera de Telemadrid en considerar que no es tracta d’un delicte d’odi. En declaracions als mitjans, la presidenta de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, ha explicat que la formació presenta denúncies quan es produeix un delicte d’odi i ha posat d’exemple l’agressió de la dona al Parc de la Ciutadella de dissabte passat. Segons han confirmat fonts de la formació taronja, el partit no té previst presentar la denúncia en el cas de l’incident produït aquest dimecres a la concentració del partit contra la violència. Arrimadas ha condemnat de nou els fets i s’ha mostrat partidària que els periodistes puguin fer la feina amb "tranquil·litat" i "sense por". La líder del Cs ha apuntat que creu que el càmera presentarà una denúncia.
|
Política
|
Partits
|
Jaume Asens veu un error que Sí Que es Pot voti en contra de la resolució independentista "amb el bloc del búnquer". El tercer tinent d'alcalde de Barcelona lamenta que s'hagi amenaçat el diputat Joan Giner d'expulsar-lo del grup si no votava en contra del document. El tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, ha criticat a través de Twitter la decisió de Catalunya Sí Que Es Pot de votar en contra de la resolució independentista al Parlament. "Quin error!", ha escrit al seu compte de la xarxa social. Segons Asens, Sí Que Es Pot s'ha posar al costat "del bloc del búnquer", amb qui identifica a l'immobilisme de PPC, PSC i C's. El tercer tinent d'alcalde barceloní ha lamentat, a més, que des del grup parlamentari s'hagi advertit el diputat Joan Giner que seria expulsat si no votava en contra del document. El mateix Giner ha denunciat aquesta situació al seu bloc personal i ha acabat votant en contra de la resolució per evitar ser expulsat del grup parlamentari.
|
Política
|
Parlament
|
Mitjà aclareix que només va acceptar el Premi Estel de Bellpuig "per la lluita i investigació contra la covid-19". L'alcalde de Bellpuig assegura que si es premia l'epidemiòleg és "pel seu compromís amb els presos i l'autodeterminació". L'epidemiòleg Oriol Mitjà ha aclarit que el Premi Estel de Bellpuig, lliurat aquest mateix dissabte, el va acceptar "només en motiu de la lluita i la investigació contra la covid-19". L'epidemiòleg ha corregit així l'alcalde de Bellpuig, Jordi Estiarte, que al lliurament del guardó ha explicat que si s'ha premiat Mitjà "no ha estat tant per la seva trajectòria com a científic" sinó "per la seva constant reivindicació dels drets i la llibertat dels presos polítics i dels drets nacionals de Catalunya", així com "pel seu compromís amb l'autodeterminació". Mitjà, per la seva banda, ha dit que ell "mai" es pronuncia sobre la seva posició política i ha aclarit que el premi era relacionat únicament amb la seva tasca davant la pandèmia.
|
Societat
|
Salut
|
La CUP proposa fer una consulta sobre l’energia nuclear. Els anticapitalistes demanen un estudi epidemiològic de les emissions radiotòxiques de les centrals. La CUP ha registrat al Parlament de Catalunya una proposta de resolució on reclama la realització d’una consulta sobre l’energia nuclear. La resolució dels anticapitalistes insta a la Generalitat a “convocar en el termini màxim d’un any", mitjançant la llei de consultes populars no referendàries i altres formes de participació, una consulta a tota Catalunya sobre l’ús d'aquesta font de producció elèctrica. El diputat Sergi Saladié ha explicat que “la CUP és totalment contrària a la producció d’electricitat a partir de centrals nuclears i aposta pel seu tancament immediat” per “seguretat, impacte sobre el medi i la salut, concentració empresarial, i contribució a un sistema centralitzat”, però tanmateix ha apuntat que “en l’actual context polític creu “oportú i necessari que el conjunt de la ciutadania expressi el posicionament sobre si el nou país ha de tenir o no producció d’energia nuclear". En la mateixa línia, la CUP també ha registrat una segona proposta de resolució en la que s’insta al Departament de Salut a encarregar “en el termini màxim de 6 mesos a una entitat independent i/o a científics experts un estudi epidemiològic dels efectes de les emissions radiotòxiques derivades del funcionament de les centrals nuclears instal·lades a Catalunya”. Saladié ha recordat que “només un informe del 2009 elaborat per l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) espanyol va fer una aproximació parcial a les taxes de mortalitat per càncer associades a les instal·lacions nuclears” i ha alertat que aquest estudi era "incomplert tal com va apuntar diversos experts, donat que obviava la incidència i la incidència acumulada de càncers entre la població propera a les centrals nuclears, independentment que aquestes incidències comportessin la mort o no". La CUP també ha reclamat que “partir del 2018 aquests estudis epidemiològics es realitzin en continu, i establir els mecanismes perquè el finançament recaigui sobre el productor d’emissions radiotòxiques” i els resultats es publiquin i difonguin adequadament, especialment als municipis que formen part de les àrees nuclears. Finalment, la proposta de resolució insta al Govern de la Generalitat “a prendre totes les mesures necessàries, i si s’escau establint una ordre de clausura de les centrals nuclears, per corregir els possibles efectes nocius en la salut de les persones”.
|
Política
|
Parlament
|
Detenen un home a Tarragona que robava mòbils a dones que els guardaven a la bossa del cotxet dels seus fills. El lladre aprofitava que les víctimes estaven comprant. Agents dels Mossos d'Esquadra del Grup de Delinqüència Urbana de Tarragona van detenir el 9 de novembre un home de 52 anys veí de l'Hospitalet de Llobregat que robava mòbils a dones que els guardaven a la bossa del cotxet dels seus fills. Se l'ha detingut com a presumpte autor de tres delictes de furt. El lladre aprofitava que les dones estaven comprant i que es despistaven per agafar els dispositius de les bosses. Els robatoris van ser entre el 27 d'agost i el 3 de novembre. Tenia antecedents per altres furts i ha quedat en llibertat amb càrrecs després de passar a disposició judicial. La investigació policial va començar el 27 d'agost a partir de la denúncia d'una dona, que va explicar que li havien robat el telèfon mentre comprava en una botiga de l'avinguda de Catalunya de Tarragona. Va deixar el mòbil a la bossa del cotxet i quan va voler agafar-lo de nou ja no hi era. Els Mossos van rebre una segona denúncia per un fet similar, del 5 de setembre en una altra botiga de Tarragona. El tercer furt va ser el 3 de novembre, mentre la víctima i el seu fill estaven a una botiga del carrer Gasòmetre, amb una amiga. El lladre, fent veure com si parlés per telèfon, es va apropar al cotxet i va agafar el mòbil aprofitant un descuit. Mirant les imatges, els agents van constatar que es tractava de la mateixa persona, tot i que no el tenien identificat. El passat divendres, però, tres membres del Grup de Delinqüència Urbana que feien tasques de seguretat ciutadana van veure un home que coincidia amb la descripció de l'autor dels fets. El van identificar i van comprovar que portava una bandolera i una bossa de paper com les que s'havien fet servir en dos dels furts, justament per amagar els mòbils robats. El detingut, amb dos antecedents per furts a Barcelona i Vilafranca del Penedès, va passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Tarragona i va quedar en llibertat amb càrrecs.
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:El Bisbat inspeccionarà amb un dron els danys de la cúpula de l'església d'Almenar després dels despreniments. L'Ajuntament convocarà els veïns dimecres vinent i no descarta una consulta popular sobre l'aportació municipal a les obres de reforma. El Bisbat de Lleida té previst inspeccionar a partir d'aquest dilluns els desperfectes de la coberta de l'església d'Almenar, al Segrià, després dels despreniments que es van registrar fa vuit dies. Es farà amb l'ajuda d'un dron per poder veure amb més exactitud l'estat de l'estructura. Des de divendres unes tanques instal·lades per l'Ajuntament impedeixen l'accés a la nau central del temple, davant de l'altar major, la zona on va caure el tros de guix de la cornisa de la cúpula. Els tècnics van optar per fer un tancament parcial de l'església de manera que les cerimònies i misses es poden continuar celebrant. Les imatges que capti el dron serviran per avaluar si cal una actuació urgent o es pot esperar a la rehabilitació integral del temple, com confia el secretari canceller del Bisbat, Víctor Espinosa. La reforma integral està valorada en 207.000 euros. La meitat del pressupost l'aporta la Generalitat però falta concretar d'on sortirà l'altra meitat. L'Ajuntament reunirà els veïns dimecres que ve per explicar-los la situació i no descarta convocar una consulta popular sobre l'aportació econòmica que ha de fer el consistori a les obres. El dron és propietat de l'arquitecta tècnica del poble que farà la valoració dels danys i tan aviat com estigui disponible l'aparell s'utilitzarà per fer la revisió de la coberta. "Amb el dron es vol comprovar si hi ha hagut un empitjorament en una zona molt concreta o simplement el que va caure és ornamentació, que és el que sembla més probable", ha explicat Espinosa. De fet, si es confirma que no hi ha danys greus que facin preveure més despreniments imminents l'opció que prefereix el Bisbat és "començar el més aviat possible la rehabilitació integral del temple més que no pas reparar aquesta part que ha caigut". Per fer-ho, però, cal comptar amb el finançament dels 207.000 euros amb què s'ha pressupostat els treballs de consolidació. El secretari canceller de la diòcesi s'ha mostrat optimista i creu que serà possible que entre el Bisbat, l'Ajuntament, la Diputació i els feligresos es pugui aconseguir la meitat pendent. De fet, Espinosa fins i tot vaticina que els treballs podrien començar després de l'estiu, "si aconseguim abans de l'agost lligar la col·laboració de tothom". L'alcaldessa reconeix que els veïns estan dividits Per la seva banda, l'alcaldessa d'Almenar, Teresa Malla, mostra més incertesa sobre com s'aconseguiran els diners. Segons Malla, l'única cosa que està clara és que el consistori no pot permetre's destinar els 100.000 euros pendents a la rehabilitació del temple. A més, recorda que hi ha pendent una altra actuació urgent valorada en prop de 30.000 euros per arreglar l'esquerda de la façana que ha obligat a tancar una part de l'exterior de l'església pel risc que suposa per als vianants. L'alcaldessa reconeix que "els veïns estan dividits, n'hi ha que ens demanen que no destinem ni un euro a un edifici que no és municipal i on fa anys que el propietari -el Bisbat- no hi actua, mentre que d'altres són més sensibles i parlen fins i tot de començar una campanya de donacions", comenta. Malla insisteix que aquesta és una qüestió "molt sensible" i que actuaran "després d'escoltar la veu del poble". La reunió amb els veïns s'ha convocat dimecres vinent a les vuit del vespre a la sala polivalent. L'església de Santa Maria d'Almenar, construïda entre els segles 14 i 18, està declarada Bé cultural d'interès nacional (BCIL) i fa anys que espera una restauració integral perquè hi ha parts que estan molt degradades.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Arrenca l'Any Montserrat Abelló amb una jornada acadèmica i una cinquantena d'activitats com a plats forts. La commemoració girarà a l'entorn del compromís de la poeta amb el país, el feminisme i en la seva obra. Coincidint amb la data del naixement de la poeta Montserrat Abelló, el Departament de Cultura de la Generalitat i la Institució de les Lletres Catalanes han presentat l'any dedicat al centenari del naixement de la també traductora. Amb la intenció de fer arribar la seva obra a nous públics i de tirar endavant noves publicacions, al llarg d'aquest 2018 i part de 2019, més d'una cinquantena d'entitats d'arreu dels territoris de parla catalana organitzaran jornades, exposicions, conferències o recitals. La commemoració girarà a l'entorn de la veu poètica d'Abelló, la seva vessant com a traductora i el seu compromís amb la igualtat de gènere i el país. El 29 de novembre s'impulsarà un simposi acadèmic a l'Institut d'Estudis Catalans amb la presència de les universitats. La comissària de l'Any Montserrat Abelló, Laura Borràs, ha expressat el propòsit d'aplegar l'obra poètica completa en un únic volum. La també diputada del Parlament de Catalunya Laura Borràs ha definit a Abelló com una de les veus "imprescindibles" del segle XX i XXI a Catalunya per la seva obra i per l'interès internacional que va despertar en ser una "important" traductora "de l'anglès i cap a l'anglès". En aquest sentit Borràs ha qualificat la seva contribució de "magnífica" i ha recordat que l'antologia d'Abelló és "imprescindible". Entre les activitats que s'oferiran hi destaquen recitals i concerts. Segons ha explicat Borràs, una part important de l'obra de la poeta ha estat musicada. "Diversos cantants s'han fet seva la poesia de Montserrat Abelló i això es podrà veure en un concert amb les diferents veus", ha subratllat Borràs. Pel que fa a les conferències, la primera ja ha tingut lloc a Tolosa de Llenguadoc i altres entitats han previst incloure'n a la seva programació. La Biblioteca Montserrat Abelló de Barcelona té previst presentar un programa d'activitats amb cicles de conferències durant tot l'any que s'estendrà fins el 2019. La Institució de les Lletres Catalanes ha elaborat l'exposició itinerant 'Visc i torno a reviure, cada poema, cada paraula. Estimo tant la vida que la faig meva moltes vegades' que pretén fer un recorregut per la trajectòria vital i literària de la poeta. La mostra es podrà veure a les Biblioteques de la Generalitat, l'Institut Català de les Dones i a la pròpia Institució de les Lletres Catalanes. La Biblioteca Montserrat Abelló oferirà l'exposició de forma permanent. En el marc de l'Any s'impulsarà l'edició de l'antologia de la traducció de poesia de Margaret Atwood, un treball inèdit que va deixar enllestit la poeta, així com també l'edició de les obres completes de l'autora. Montserrat Abelló (1918-2014) va ser poeta i traductora. Natural de Tarragona, no hi va fixar la residència sinó que, per circumstàncies familiars, va residir exiliada arreu d'Europa i a Xile. El 1960 va retornar a Barcelona on va exercir de professora de llengua anglesa a la Institució Cultural de la CIC. La seva obra ha estat àmpliament reconeguda, entre d'altres, amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura, tots tres concedits l'any 2008. L'any 1998 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi.
|
Cultura
|
Lletres
|
El PPC denuncia que una declaració unilateral d'independència seria un "cop d’Estat”. Alejandro Fernández diu que l’acte en suport a Forcadell és “una cortina de fum” per amagar la “descomposició” de la unitat de l’independentisme. El portaveu parlamentari del PPC, Alejandro Fernández, ha carregat contra el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, que aquest dimarts va avalar una declaració unilateral d’independència (DUI) en cas que l’Estat impedeixi el referèndum. En roda de premsa des del Parlament, Fernández ha etzibat que una DUI “ni és democràcia ni és revolució dels somriures, és un cop d’estat”. A més, el portaveu popular ha insistit que “els cops d’estat només els plantegen aquells que saben que han perdut la raó, la majoria i el suport social, perquè no l’han tingut mai”. D'altra banda, ha criticat l'acte d'aquesta tarda en suport a Forcadell i als membres de la Mesa querellats assegurant que és una "cortina de fum" per amagar la "descomposició" de la unitat independentista i ha afegit que l'acte desprestigia la institució del Parlament. Per Fernández, "la conclusió de tot plegat" és que, "mentre el PDeCAT es dessagna, el senyor Junqueras 'se'n va de rositas'". A més, el diputat del PPC ha sentenciat que el vicepresident de la Generalitat ha fet un "gir radical preocupant". Crítiques a l’acte en suport a Forcadell D’altra banda, el portaveu del PPC també ha carregat contra l’acte d’aquest dimecres a la tarda en suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Segons Fernández, l’acte és “una cortina de fum per traslladar un missatge d’unitat, quan la unitat independentista està en estat de descomposició”. En aquesta línia, el diputat popular ha especulat que l’acte “no dissimularà la divisió”. Tal i com ha apuntat Fernández, l’acte no és institucional de manera que “degrada” el prestigi del Parlament i el de la presidència. Així, el portaveu del PPC ha acusat Forcadell de tenir “poca dignitat en la seva tasca”, ja que “contradiu les recomanacions dels lletrats”. “Reivindicar en un acte partidista la seva figura desprestigia una institució que és de tots”, ha conclòs Fernández.
|
Política
|
Parlament
|
El nombre d'afiliats estrangers a la Seguretat Social a Catalunya creix un 7,9% al setembre. S'hi concentra gairebé el 25% de treballadors forans que hi ha a l'Estat. El nombre d'afiliats a la Seguretat Social al setembre s'ha situat a Catalunya en 415.786 persones, cosa que suposa 7.136 persones menys que a l'agost, i un increment interanual del 7,87%. Del conjunt d'estrangers que treballen a Catalunya, 135.550 empleats, el 32% procedeixen de la Unió Europea, i 280.236 persones, el 67%, procedeixen de països de fora de la Unió Europea. Les dades de la Seguretat Social indiquen que el 24,08% dels estrangers que treballen a l'Estat espanyol ho fan a Catalunya. El 15% dels afiliats estrangers a Catalunya són autònoms, 63.380 persones, i la resta estan inscrits en el règim general.
|
Economia
|
Treball
|
Un home apunyala mortalment la seva mare a Bellvís. L'agressor també ha ferit el seu germà petit. Un home ha apunyalat mortalment la seva mare aquest divendres a la nit a Bellvís (Pla d'Urgell), segons ha confirmat a l'ACN l'alcalde de la localitat, Joan Talarn. La dona tenia uns 50 anys. Els fets han tingut lloc cap a les 21.00 h i de moment no han transcendit més detalls del succés. Si s'ha sabut que l'agressor també ha ferit el seu germà petit en el transcurs dels fets. Tampoc se sap si l'agressor ha estat detingut o no.
|
Societat
|
Successos
|
Puigdemont ofereix a Rajoy dialogar a Brussel·les. El president destituït assegura que l'Estat haurà "perdut" si després del 21-D no canvien les majories parlamentàries. El president de la Generalitat destituït pel govern espanyol, Carles Puigdemont, ha ofert diàleg amb el cap de l'executiu estatal, Mariano Rajoy, a Brussel·les. En una entrevista a la ràdio alemanya 'Deutschlandfunk' publicada aquest divendres al matí, el cap de llista de Junts per Catalunya (JxCat) insisteix que "en tot moment" ha ofert negociar i que "s'han de produir aquests diàlegs". En aquest sentit, Puigdemont ha reiterat que és Rajoy qui ha rebutjat asseure's a la taula. A més, el president destituït ha assegurat que l'Estat haurà "perdut" si després de les eleccions del 21-D no canvien les majories parlamentàries. Puigdemont ha asseverat que, si després que la cancellera alemanya, Angela Merkel, li hagi donat "tot" a Rajoy perquè intenti "derrotar l'independentisme", el resultat electoral "és el mateix", el president espanyol "tindrà un problema".
|
Política
|
Govern
|
Salut i Ensenyament investiguen la intoxicació de nou alumnes de l'escola Consol Ferré d'Amposta. Els primers anàlisis descarten virus contagiosos i elements tòxics a l'aigua i el centre reprendrà l'activitat amb normalitat dilluns. El Departament de Salut, el d'Ensenyament i la policia Local d'Amposta investiguen la intoxicació, aquest divendres, de nou alumnes de l'escola Consol Ferré de la ciutat. Els nens han patit marejos, mal de cap i vòmits. Sis han estat traslladats a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa on han estat atesos. Cinc ja han rebut l'alta hospitalària i només un d'aquests menors continua ingressat en observació, tot i que es troba bé. Tots són alumnes de primària de diferents edats. Les primeres valoracions han descartat que es tracti d'algun virus contagiós i també han donat negatius els anàlisis fets a l'aigua sobre elements que poden causar intoxicació. Ara s'està valorant que la intoxicació hagi estat causada per algun element ambiental. En un comunicat, l'escola Consol Ferré anuncia que dilluns es reprendran les classes amb normalitat, si no hi ha cap altra novetat.
|
Societat
|
Educació
|
La Policia Local de Montcada denuncia un grup de persones per saltar-se el confinament per participar en una missa negra. Els ciutadans duien túniques, estaven pregant i parlaven entre ells en un idioma intel·ligible. La Policia Local de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) ha denunciat un grup de deu persones per saltar-se el confinament per participar en "una mena de missa negra". Segons han explicat a l'ACN fonts del cos, els fets han tingut lloc aquest diumenge quan una patrulla d'ADF ha localitzat diversos ciutadans que lluïen túniques negres i estaven pregant a la zona del Pla de Reixac i ha alertat la Policia Local. A més, parlaven entre ells en un idioma "intel·ligible". Tot i que en un primer moment la policia ha cregut que els individus estaven practicant una mena de ritual satànic, finalment han descartat aquest extrem.
|
Societat
|
Policial
|
Millo prendrà possessió de la delegació del govern espanyol a Catalunya dilluns vinent. L’acte comptarà amb la presència de la vicepresidenta de l’executiu estatal, Soraya Sáenz de Santamaría. Enric Millo prendrà possessió del càrrec de delegat del govern espanyol a Catalunya dilluns vinent, segons ha anunciat l’executiu. Millo substituirà en el càrrec María de los Llanos de Luna, que ha estat al capdavant de la delegació durant prop de cinc anys. La vicepresidenta i ministra de la Presidència i per a les Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, presidirà l’acte, que tindrà lloc a la delegació del govern espanyol a Catalunya, al número 278 del carrer Mallorca de Barcelona.
|
Política
|
Govern espanyol
|
El Consell Comarcal del Baix Llobregat acusa el Govern de no "prendre's seriosament" l'amenaça del virus Zika. Critiquen que la Generalitat hagi deixat d'aportar els 600.000 euros anuals per finançar el servei de control de mosquits. El president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Josep Perpinyà, ha denunciat que el Govern fa més d'un any que no transfereix els diners acordats per mantenir operatiu el servei de control de mosquits de la comarca "posant en risc la salut de la població" davant la proliferació del mosquit tigre i, sobre tot, l'amenaça del virus Zika. Perpinyà apunta que l'any passat la Generalitat només va pagar una part dels 600.000 euros acordats i que aquest any encara no ha pagat res. "El Govern no s'està prenent seriosament l'amenaça del virus Zika perquè en comptes d'incrementar els recursos per lluitar contra el mosquit que propaga la malaltia va en direcció contrària", lamenta. A més, des del Consell Comarcal es denuncia que el Baix Llobregat és l'única de les grans zones humides de Catalunya on es finança aquest servei perquè a les Terres de l'Ebre i a l'Alt Empordà sí que s'ha aprovat el finançament. El servei de control de mosquits del Baix Llobregat té un pressupost anual d'uns 800.000 euros. D'aquests, uns 200.000 euros els aporten diferents municipis de la comarca i la resta provenen de la Generalitat que fins ara finançava el servei a través del Pla únic d'obres i serveis (PUOSC). Segons el president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Josep Perpinyà, els problemes de cobrament van començar l'any passat quan el Govern només va pagar una petita part del total i, de moment, aquest any no han abonat cap quantitat. "Si no tenen diners que ens diguin el que hem de fer perquè nosaltres no el podem finançar ni ens pertoca fer-ho", afegeix. El problema, explica el president del Consell Comarcal, és que el finançament sempre s'ha fet a través de fonts extraordinàries i que mai s'ha trobat un conveni estable. Perpinyà assegura que abans de denunciar els impagaments, el Consell Comarcal ha fet totes les gestions i contactes necessaris. De fet, assegura, ja l'abril de l'any passat es van reunir amb l'actual conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baget, llavors secretari del Govern, per buscar una solució al problema que fins ara no s'ha trobat. "Baget ens va assegurar que s'aprovaria el conveni al comitè executiu de la Generalitat i no va ser així", lamenta. Perpinyà critica també la "incoherència" del Govern quan es nega a finançar el servei al Baix Llobregat mentre que sí que ho fa, per exemple, a d'altres Zones Humides de Catalunya com les Terres de l'Ebre o l'Alt Empordà on el servei el finança la Diputació de Girona. Des del Consell Comarcal s'alerta que el control de mosquits és un servei bàsic que, si no es fes, podria afectar la salut pública i la qualitat de vida dels ciutadans. Un servei que amb l'amenaça del virus Zika és més important que mai. "Si ja era necessari finançar la lluita contra el mosquit tigre, per exemple, encara ho és més assegurar que el mosquit que transmet el virus no es propagui", destaca. SCM El Servei de Control de Mosquits (SCM) fou creat el 1983 per la Corporació Metropolitana de Barcelona a iniciativa d'un grup d'ajuntaments del delta del Llobregat per tal de controlar les poblacions de mosquits en els seus termes municipals. L'any 1989, amb la creació del Consell Comarcal del Baix Llobregat, tingué lloc el traspàs efectiu del Servei a aquest Consell. L'àrea abastada implica aproximadament 25.000 hectàrees de les quals 9.000 es troben en el delta. En aquesta zona conformada per l'activitat del riu Llobregat, hi coexisteixen indústries, zones turístiques, agrícoles i naturals que obliguen a un control de mosquits força complex i especialitzat. El control que el SCM realitza es basa en mètodes de lluita integrada que, tot i assolint la màxima eficàcia, tenen un efecte mínim sobre el medi ambient. El concepte de lluita integrada inclou i combina en un mateix àmbit tots els recursos de lluita contra els mosquits: la lluita química, les modificacions físiques del medi, la lluita biològica i les accions culturals.
|
Societat
|
Medi ambient
|
AMPLIACIÓ:Puigdemont: "El govern legítim ha de tornar al Palau i s'han d'alliberar els presos". El president i candidat de JxCat diu que la República s'ha imposat a "la monarquia" del 155. El president Carles Puigdemont ha assegurat aquest dijous que el "govern legítim" de Catalunya "ha de tornar al Palau de la Generalitat" després dels resultats de les eleccions. En una compareixença des de Brussel·les, flanquejat pels consellers destituïts Lluís Puig, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Toni Comín. El president ha demanat que "demà mateix" s'aixequi el 155, que ha advertit que ha estat derrotat a les urnes. "La situació requereix una rectificació, una reparació i una restitució de la democràcia i el govern legítim de Catalunya. També dels presos, que han de sortir ja", ha remarcat Puigdemont. Segons el candidat de Junts per Catalunya, la República s'ha imposat aquest 21-D "a la monarquia del 155". "Hem mantingut la legitimitat de la institució", ha defensat Puigdemont, que ha volgut "felicitar el poble de Catalunya" per haver enviat "una notícia al món: la República catalana ha guanyat a la monarquia del 155". El president ha dit que el seu govern ha de tornar al Palau. "És el lloc on ens volen els nostres ciutadans", ha destacat. El cap de llista de JxCat ha dit que el govern espanyol "ha perdut el plebiscit que buscava que legalitzés el 155". "Rajoy s'ha enfonsat a Catalunya", ha remarcat. En el seu discurs per valorar els resultats, Puigdemont ha afirmat que "és hora" que el president espanyol, Mariano Rajoy, prengui "nota" dels resultats, així com també, "l'Ibex 35, els entorns mediàtics i Europa", a qui ha demanat que rectifiquin. El cap de llista de JxCat també ha dit que cal "reparar" als ciutadans, que encara no han rebut "cap disculpa" del cap d'estat espanyol o del seu president per la violència de l'1-O. Puigdemont ha afirmat que "el 47,5% dels vots" del 21-D han estat "a favor de la independència de Catalunya malgrat l'ofensiva de l'Estat espanyol". De fet, Puigdemont ha afegit que els independentistes d'ERC i JXCat han tingut un millor resultat que en els comicis del 2015, ja que podrien fer una investidura amb l'abstenció de la CUP. Així mateix, ha precisat que la majoria a favor d'un referèndum legal, amb els Comuns, és molt àmplia i supera d'escreix el 50% dels vots. Puigdemont ha destacat els resultats de l'independentisme en un "estat d'excepció" amb "candidats a la presó, amb un govern a l'exili" i unes llistes que no han disposat "ni d'una quarta part de les eines" que, segons ell, l'Estat espanyol "ha posat a disposició del tripartit del 155". "L'independentisme ha guanyat les eleccions de manera rotunda, sense cap tipus de discussió", ha defensat.
|
Política
|
Unió Europea
|
AMPLIACIÓ:Una exposició basada en els 'Poemes de l'Alquimista' centrarà l’Any de Palau i Fabre. Exposicions, simposis, lectures, música, teatre i Picasso conformen la celebració dedicada al poeta i assagista. L'Any Palau i Fabre se celebrarà del 21 d'abril del 2017 al 21 d'abril del 2018 coincidint amb el centenari del naixement del poeta, dramaturg i assagista Josep Palau i Fabre (1907-2008), reconegut especialista mundial en Pablo Picasso, i una de les cites més importants de la commemoració és una exposició basada en els 'Poemes de l'Alquimista' que porta per títol 'Jo sóc el meu propi experiment. Tretze lectures dels 'Poemes de l'Alquimista' de Josep Palau i Fabre', comissariada per Julià Guillamon, que es presentarà a la Fundació Palau a Caldes d'Estrac i al Palau Robert de Barcelona. De fet, diverses mostres i el nom de Picasso s'uneixen a simposis, lectures, concerts, audiovisuals reedicions i representacions teatrals per aquesta celebració dedicada al poeta i assagista. L'Any Palau i Fabre arrencarà amb la col·locació d'una placa a la seva casa al carrer Bruc, 99, el pròxim 21 d'abril a la una del migdia, dia del centenari del naixement del poeta. L'acte anirà a càrrec de diversos poetes, actors i amics del poeta. El comissari de l'Any Palau i Fabre, Manuel Guerrero, ha destacat que l'obra de Palau i Fabre no és prou coneguda, tot i que té una obra molt important com poeta, narrador, assagista, dramaturg . "Un dels primers objectius és donar-la a conèixer i estudiar-la amb més profunditat", ha indicat. El segon motiu, ha apuntat, és la pròpia Fundació Palau, que "és un dels espais de referències i del món de la cultura". El tercer motiu "és l'aposta per la modernitat i l'avantguarda. Una aposta per la modernitat en totes les disciplines, la poesia, l'art, el cinema i el teatre, que li van interessar". L'Any Palau i Fabre es desplegarà en cinc àmbits temàtics i complementaris: El primer, 'Els llocs de Josep Palau i Fabre. Geografia personal i creativa' com Barcelona, París, Llançà i Caldes Estrac principalment, així com d'altres ciutats, on se celebraran exposicions i activitats específiques. El segon àmbit, 'Josep Palau i Fabre, l'Alquimista', que és el pseudònim de l'escriptor i el concepte de la seva poètica. En aquest sentit, es realitzarà l'exposició 'Jo sóc el meu propi experiment. Tretze lectures dels 'Poemes de l'Alquimista' de Josep Palau i Fabre', comissariada per Julià Guillamon. La mostra parteix de la voluntat d'interpretar metafòricament i objectualment els 'Poemes de l'Alquimista'. Guillamon ha explicat que "faran una recreació del món del Palau i dels seus poemes amb gent de diferents disciplines artístiques". Es podrà visitar del 18 de maig al 5 d'octubre a la Fundació Palau a Caldes d'Estruc i del 14 de març al 10 de juny del 2018 al Palau Robert. La mostra compta amb artistes com Ignasi Aballí i Enric Farrés, l'animadora Laura Ginés, l'escriptor Sergi Pons, la videoartista Maria Padrós, entre d'altres. En aquesta línia, algunes de les activitats, seminaris i jornades incidiran en el concepte d'alquímia i la seva relació amb la vida i obra de l'autor. En aquest context, del 9 a l'11 de novembre tindrà lloc 'El Simposi Internacional Josep Palau i fabre (1917-2008). L'Alquimista', organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, la Fundació Palau, Institut Francès de Barcelona i diverses universitats catalanes. Una de les altres exposicions destacades és 'Joia de viure!' comissariada també per Julià Guillamon, que es podrà visitar del 5 d'agost a l'11 de setembre del 2017 a la Sala de Cultura de l'Ajuntament de Llançà. La mostra pren la figura de Palau i Fabre per ensenyar com era i com és Llançà amb elements com fotografies dels paisatges i de la vida a Llançà dels anys 40 o es presentarà l'obra que Palau i Fabre va escriure a Llançà. El catàleg de la mostra serà un còmic amb cinc històries de Palau i Fabre al municipi amb guió de Guillamon i dibuixos de Toni Benages. El tercer àmbit és 'Palau i Picasso', en el qual se celebrarà el Congrés Internacional 'Picasso i identitat', organitzat pel Museu Picasso i la Fundació Palau, que situarà les aportacions de Palau en el conjunt dels estudis picassians. La jornada del congrés que es celebra a Caldes d'Estrac el 29 d'abril gira entorn d'alguns dels amics i biògrafs de Picasso. 'Palau mira Picasso' Una altra mostra destacada, en aquesta categoria, serà 'Palau mira Picasso' comissariada per Víctor Fernández, que es podrà veure a la casa natal de Picasso a Málaga, del 22 de juny al 8 d'octubre d'aquest any, i a la Fundació Palau, del 19 d'octubre del 2017 al 14 de gener. L'exposició permetrà conèixer a partir de les fotografies que feia Palau a Picasso, el seu mètode d'estudi de l'obra de l'artista. Lluís Homar i Clara Segura El quart àmbit és 'Josep Palau i Fabre i el teatre' té com objectiu propiciar l'estudi de la seva obra teatral i la seva relació clau amb Antonin Artaud. "El teatre és una de les parts de l'obra de Palau menys conegudes, tot i que té molta obra teatral inèdita", ha explicat el comissari de l'Any Palau i Fabre, Manuel Guerrero. "Un dels reptes és que les obres de teatre de Palau s'estrenin", ha afegit, al temps que ha dit que han propiciat tres produccions teatrals: 'Poemes de l'alquimista' dirigit per Moisès Maicas, que es presentarà al Grec i passarà per Temporada Alta; 'La llavor de l'amor', que serà una lectura de poemes per part de Montse Guallar i l'espectacle 'Estimat Picasso' a partir del llibre de Palau i que Pere Vilà dirigeix amb Lluis Homar i Clara Segura. El cinquè i darrer és 'El llegat de Josep Palau i Fabre', que se centra amb la Fundació Palau com a exemple del llegat de l'escriptor. Miquel Barceló Com han explicat a la presentació, Palau i Fabre sempre va voler realitzar una exposició de Barceló a la seva Fundació però finalment no va aconseguir fer-ho. Amb motiu d'aquesta celebració, Barceló ha estat l'encarregat de realitzar una imatge per al logotip de la celebració i a pensar un projecte expositiu per concloure-la. Maria del Mar Bonet Un dels altres noms destacats és el concert de Maria del Mar Bonet amb Biel Mesquida dedicat a Rosselló-Pòrcel i a Palau i Fabre el pròxim 22 d'abril a la Fundació Palau a Caldes d'Estrac. En aquesta Any també ja s'ha reeditat obres com el llibre 'Poemes de l'Alquimista' per part de Proa i 'Contes despullats' i 'La tesis doctoral del diable' també per Proa. En el camp audiovisual es farà un cicle a la Filmoteca dedicat a Palau i Fabre i es prepara un documental de Clack Audiovisual i la Fundació Palau. Per la seva part, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, ha recalcat que Palau i Fabre és "tan polièdrica amb tants elements des d'angles variats que la commemoració ha de servir per donar una mirada més general de Palau, on interessa l'art, la literatura amb molts generes i és col·leccionista". L'Any Palau l'organitzen el Departament de Cultura, la Institució de les Lletres Catalanes, la Fundació Palau, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Caldes d'Estrac.
|
Cultura
|
Lletres
|
L’Ajuntament de Tarragona també tanca el tram inferior de les escales del Miracle, adjacents a l'amfiteatre. L’informe que ja va fer tancar el monument romà adverteix que hi ha seccions de mur insegures que poden “col·lapsar”. La Guàrdia Urbana i tècnics municipals tallaran aquest dimecres al vespre el pas pel tram inferior de les escales del Miracle, segons ha comunicat l’Ajuntament de Tarragona. Tot i que el consistori no en detalla els motius, la raó seria l’existència de dues seccions de mur que no són segures i que poden “col·lapsar”, segons assenyala un informe encarregat per l’Ajuntament a l’equip J.M. Servent. Aquest document és el mateix que divendres passat ja va portar l’equip de govern a tancar el conjunt de l’amfiteatre romà per motius de seguretat derivats del seu estat de degradació. Segons va explicar el conseller de Patrimoni, Hermán Pinedo, l’informe el van rebre el 10 de setembre, tot i que segons l’anterior govern socialista al juny ja es disposava d’un anàlisi preliminar. L’informe detalla que els murs situats al llindar entre el recinte de l’amfiteatre i les escales del Miracle contenen les terres sobre les que es recolza aquest carrer de vianants “per on hi circula força gent”. Els tècnics apunten que gairebé tots els murs estan construïts amb maçoneria de pedra -tret del de l’absis de l’església romànica, que és de carreus- i que en algunes zones presenten “pèrdues de secció, cavitats i disgregacions”. Després d’avaluar l’estabilitat de la paret, els tècnics assenyalen que en les seccions 1 i 2 del mur en mènsula “el coeficient de seguretat a l’estabilitat és inferior a 1 i per tant cal considerar que no són segurs i que poden col·lapsar”. En les conclusions de l’informe els arquitectes apunten que la inestabilitat dels murs de contenció de les escales del Miracle està provocada per l’empenta de les terres i agreujada per discontinuïtats i pèrdues de matèria existents en els murs. Per aquest motiu, els experts apunten que cal fer una actuació des de l’interior del recinte o des de l’exterior per a reforçar el mur, reconstruir els buits existents i consolidar l’obra existent. Alhora, el document assenyala que “el desplom dels brancals de la volta sota les Escales del Miracle cap a l’interior requereixen una actuació cautelar immediata i una consolidació i travat dels murs”. Segons detalla el comunicat de l’Ajuntament, el tram de les escales del Miracle que es tallarà és el que va des del parc de l’Amfiteatre fins a la plaça Arche Ochotorena. Es mantindrà obert, per tant, el tram de la Via Augusta fins al parc de l’Amfiteatre. Alternativament, el consistori habilitarà amb tanques un espai ampli a la Baixada del Miracle per facilitar el pas dels vianants. Les escales se sumen al tancament de l’amfiteatre Divendres passat l’equip de govern va acordar el tancament de l’amfiteatre romà després de prendre en consideració les conclusions de l’informe, que adverteix que “presenta diverses situacions de degradació que posen en perill la seguretat de les persones i la conservació del valor patrimonial del monument”. El treball posa de manifest diverses patologies com ara la degradació d’un gran nombre de murs, pilastres i voltes per l’acció de la pluja o el vent, i apunta que cal recuperar-ne les seccions originals i consolidar tots els elements que els formen. Alhora, l’informe tècnic apunta a l’existència de desploms, despreniments, fissures i esquerdes en els murs de les graderies reconstruïdes als anys 70; a la corrosió de les armadures de les lloses de sostre dels vomitoris, i al risc de lliscament de blocs de pedra de gran dimensions cap a l’arena. Precisament, aquest dijous el grup municipal de Cs presentarà documentació relativa a l’amfiteatre davant la Fiscalia pels suposats delictes de danys o imprudència amb el patrimoni històric de la ciutat de Tarragona. La setmana passada el portaveu del partit, Rubén Viñuales, va qüestionar que l’equip de govern hagués permès la celebració de diversos actes a l’amfiteatre després de tenir coneixement d’aquest informe, que va titllar de “demolidor”.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Sentència pionera a Terrassa que permet esterilitzar una menor discapacitada. El jutjat autoritza l'extirpació de l'úter a una adolescent autista perquè perd el control quan menstrua. Un jutjat de Terrassa ha dictat una sentència pionera que permet esterilitzar una menor discapacitada ja que perd el control cada cop que té la menstruació. Així, el jutjat la declara incapaç total, la inhabilita per votar, dóna la pàtria potestat als seus pares per la resta de la seva vida i permet practicar-li una extirpació de l'úter que impossibilitarà que tingui la regla. Els metges, inicialment reticents a l'extirpació, van acabar admetent que era l'única opció viable, i la fiscalia també s'hi va mostrar favorable. L'escrit del Jutjat de Primera Instància número 8 de Terrassa, avançat pel digital 'El Español' i al qual ha tingut accés l'ACN, recull que l'adolescent, de 15 anys, pateix una discapacitat intel·lectual severa des del naixement, una patologia que "de forma persistent l'impedeix desenvolupar de forma adequada, efectiva i en pla d'igualtat, les facultats inherents" a la noia. Després d'una exploració per part del jutge i un reconeixement del metge forense, el jutge determina "sense cap dubte" que la menor "pateix una discapacitat mental qualificable com a severa, d'origen congènit, de pronòstic irreversible" i "incapaç de comprendre o prendre decisions en relació a qualsevol tipus de qüestió d'alguna transcendència o complexitat, tant en l'àmbit personal com el patrimonial". "En qualsevol acte d'una certa transcendència necessita assessorament i consell", afegeix. La mare de la noia va explicar que cada cop que li ve la regla, la menor no comprèn la situació, s'arrenca el bolquer que li posen, crida, plora, es posa les mans al baix ventre i taca de sang tot el que hi ha al seu voltant durant tres o quatre dies. Per això, i en base a un informe del Comitè d'Ètica de l'Hospital Mútua de Terrassa, el jutge permet una histerectomia simple, o sigui l'extirpació de l'úter amb la preservació dels ovaris perquè la noia no tingui problemes hormonals. També van informar favorablement a la intervenció una ginecòloga del mateix centre, el cap del servei de ginecologia i obstetrícia de la Mútua de Terrassa, que van recordar que altres procediments provats anteriorment no havien funcionat, com la implantació d'un dispositiu subcutani anticonceptiu que hauria d'haver reduït o eliminat la regla.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
'Climax', 'Clanker Man' i Álex de la Iglesia, guardonats amb els premis Méliès d'or 2018. La cerimònia d'entrega tindrà lloc aquest dijous al Festival de cinema de Sitges. El Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya acollirà aquest any l'entrega dels premis Méliès d’or, que seran per 'Climax', la nova cinta de l'argentí Gaspar Noé, que ha estat l'escollida en la categoria de llargmetratge; 'Clanker Man', de Ben Steiner, que s'emportarà el premi al millor curtmetratge i també rebrà el guardó, en la categoria Méliès d’or career, el director Álex de la Iglesia, per la seva aportació al gènere fantàstic. La cerimònia d’entrega del Méliès d’Or tindrà lloc aquest dijous a l'Auditori Meliá Sitges, abans del passi del film 'El año de la plaga' de Carlos Martín Ferrera, en el marc de Sitges 2018. Els premis Méliès d’or i Méliès d’argent s’atorguen cada any a les millors pel·lícules i curtmetratges fantàstics d’Europa. Els premis reconeixen la qualitat i la creativitat, i generen una visibilitat única per les pel·lícules i els seus directors. Els guanyadors es mostren en tots els festivals de la Federació, inclosos els seus membres de suport, de manera que es fomenta la seva participació arreu del món.
|
Cultura
|
Cinema
|
Desconvoquen la vaga d'escombriaires de Figueres després de dotze hores de reunió i quatre dies d'aturades. Sindicats i ajuntament es mostren "satisfets" per haver tancat l'acord i retornar a la normalitat. Els sindicat Comissions Obreres (CCOO) i l'Ajuntaments e Figueres han tancat un acord per acabar amb la vaga d'escombriaires que des de fa quatre dies afecta a la ciutat, i que ha deixat carrers de la ciutat plens de brossa. L'acord es va tancar passades les onze de la nit d'aquest dissabte després de gairebé dotze hores de reunió. Per el representant sindical de CCOO, Pau Gálvez, l'acord és bo perquè "acaba amb l'escala salarial" que contemplava la primera proposta de l'ajuntament. Per la seva banda, l'alcaldessa de la ciutat, Marta Felip, es mostra satisfeta amb l'acord i diu que "tenien clar que no s'aixecarien de la taula de negociació sense un acord". Després de la signatura, els escombriaires han tornat a la feina, i l'ajuntament ha augmentat el servei per retornar la normalitat als carrers de la ciutat.
|
Economia
|
Turisme
|
L’assemblea nacional de la CUP es trasllada del 14 al 22 de maig. Els anticapitalistes eviten així coincidir amb la trobada de la coordinadora de casals i ateneus dels Països Catalans. Canvi d’agenda a la CUP. L’assemblea nacional que els anticapitalistes tenien previst celebrar el proper 14 de maig, s’ha acabat ajornant una setmana, traslladant-se així la convocatòria al 22 del mateix mes. La formació independentista ha informat aquest dimarts de la modificació del seu calendari intern, i ha explicat que el canvi ve únicament motivat per la coincidència en el temps amb un altre esdeveniment que podria implicar a part d ela seva militància. I és que el 14 de maig està previst que hi hagi la trobada de la coordinadora de casals i ateneus dels Països Catalans, un acte al que acostumen a assistir persones de l’entorn de l’esquerra independentista i anticapitalista i que, de coincidir, haurien de triar entre aquesta convocatòria i la de l’assemblea de la CUP.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Els Bombers fan una seixantena de sortides per incidències relacionades amb la pluja. La majoria de serveis s'han fet a les comarques de Girona (28) i la meitat d'aquests s'han fet a Roses. Els Bombers de la Generalitat han fet 59 sortides entre les tres i les cinc de la tarda d'aquest dijous per incidències relacionades amb la pluja. La majoria han estat per petites inundacions de baixos i de carrers i per retirar arbres caiguts. Amb tot, cap persona ha resultat ferida. La majoria de serveis s'han fet a les comarques gironines, on se n'han fet 28, 14 dels quals s'han concentrat a Roses (Alt Empordà). Els bombers també han fet 11 sortides a la Regió d'Emergències Nord, 7 a la Regió d'Emergències Centre, 5 a la Regió d'Emergències Sud i 3 a les Terres de l'Ebre. El Servei Meteorològic de Catalunya ha informat aquesta tarda que les tempestes han afectat bona part de les comarques de Girona i de Barcelona. En alguns casos ho han fet amb intensitat forta. Les tempestes han afectat especialment el litoral català, on, segons Protecció Civil, hi ha 68 platges on oneja la bandera vermella que prohibeix el bany. Paral·lelament, la Policia Local de Cadaqués ha informat que com a mesura preventiva s'ha tallat la riera de Cadaqués, cap a quarts de cinc de la tarda. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, a l'estació automàtica de Cabrils han caigut 22,4 mm en 30 minuts. Protecció Civil manté activada l'alerta del pla l'Inuncat per la previsió de pluges a qualsevol punt del país. S'esperen xàfecs acompanyats de tempesta severa, que podran descarregar més de 40 litres en mitja hora.
|
Societat
|
Meteorologia
|
S'incendia un dipòsit d'olis vegetals al port de Tarragona, sense provocar ferits. Els Bombers extingeixen el foc ràpidament. El port de Tarragona va patir un petit foc aquest dissabte en el revestiment calorifugat d'un dipòsit d'olis vegetals. Els Bombers van rebre l'avís quan passaven pocs minuts de dos quarts de set de la tarda i van extingir el foc en vint minuts. L'incendi no va produir cap afectació en el tanc ni va provocar cap ferit, segons ha informat Bombers. La sitja cremada estava buida, ja que s'hi estaven fent tasques de reparació. En l'extinció van participar cinc dotacions del cos de Bombers i efectius del Parc Químic.
|
Societat
|
Successos
|
Gestors alerten de la impossibilitat d'aconseguir cites perquè els ciutadans estrangers renovin la residència a temps. Asseguren que aquesta situació fa proliferar la venda de cites prèvies per part d'alguns establiments. Els gestors administratius han alertat de la impossibilitat d'aconseguir una cita a les comissaries de policia perquè els ciutadans estrangers puguin renovar la targeta de residència. El procediment no acaba fins que es fa aquest tràmit i, per tant, si no es pot fer abans que caduqui, ja no es podrà renovar de nou. El ponent de la Comissió d'Estrangeria del Col·legi Oficial de Gestors Administratius, Marc Giménez, ha afirmat que la situació ja era molt complicada abans de la paralització de les cites per la covid però ara "és insostenible", ja que s'han de recuperar les anul·lades, la falta que ja hi havia abans i les noves que es necessiten ara. Han alertat també que està proliferant la venda de cites en determinats establiments. Per als gestors, el número de cites que es publiquen cada dia és "insuficient" i s'esgoten als pocs minuts de publicar-se. Han lamentat també que no se sap quan es publicaran i s'ha d'estar constantment connectat, fins i tot de matinada, per tenir alguna oportunitat d'aconseguir cita. Paral·lelament, han assegurat que estan proliferant "encara més" la venda de cites prèvies per part d'establiments com locutoris, "que acaparen massivament les poques que hi ha disponibles". Això fa que moltes persones estiguin pagant "important quantitats de diners per aconseguir dia i hora de visita per por a no poder renovar la seva residència, quan aquest és un tràmit gratuït", han apuntat. Per solucionar la problemàtica, els gestors han proposat deslocalitzar l'assignació de cites ja que hi ha comissaries de poblacions més petites amb millor disponibilitat d'hores, però la normativa no permet que el tràmit es pugui fer fora de la província. Els gestors han demanat una solució "de xoc" que desencalli aquest col·lapse. Aquest hauria d'incloure l'ampliació dels efectius policials i les oficines on dur a terme els tràmits i que es donin dies de visita a tres mesos vista.
|
Societat
|
Immigració
|
A presó un home de Reus per incomplir l'ordre de confinament fins a catorze vegades. Va trencar l'ordre cautelar que l'obligava a quedar-se a casa després de detenir-lo per desobediència i resistència. Un home de Reus ha ingressat a presó aquest dissabte després d'incomplir fins a catorze vegades l'ordre de confinament. L'individu és un veí de Reus, de 28 anys i de nacionalitat romanesa. Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana el van denunciar reiteradament per saltar-se les restriccions de l'estat d'alarma. També el van detenir per haver comès un robatori amb força i per un delicte de desobediència i resistència a l'autoritat. Finalment, l'home ha entrat a presó perquè va trencar les mesures cautelars imposades pel jutjat de guàrdia que l'obligaven a quedar-se a casa. En concret, l'infractor va començar a incomplir l'ordre de confinament el 18 de març quan va ser detingut dos cops. En un d'ells, els agents el van enxampar cometent un robatori amb força en una subestació elèctrica. Al cap de dos dies, la Guàrdia Urbana el va denunciar fins a tres vegades per passejar pel carrer sense justificació. A finals de març i principis d'abril, el van denunciar penalment per desobediència i resistència a l'autoritat. Va ser detingut el dimecres per haver amenaçat al vigilant de seguretat d'un establiment i se li van atribuir els delictes de desobediència i resistència a l'autoritat. Divendres, el jutjat de guàrdia li va imposar mesures cautelars que va incomplir el dia següent quan va ser detingut novament. Finalment, ha ingressat aquest dissabte a la presó de Mas d'Enric al Catllar (Tarragonès).
|
Societat
|
Policial
|
Movistar+ renova l’acord amb la Generalitat per incrementar l’oferta de cinema subtitulat i doblat al català. 40 títols doblats i 230 pel·lícules i 20 sèries en versió original subtitulada, les xifres de la signatura entre la plataforma i l’administració. La plataforma audiovisual de pagament Movistar+ oferirà aquest 2016 almenys 230 pel·lícules i 20 temporades de sèries subtitulades al català, i 40 títols doblats al català, segons l’acord signat amb el departament de Cultura de la Generalitat. Es renova així per tercer any el “compromís” de la plataforma amb la difusió de cinema i ficció en català, pel qual rep de la Generalitat 85.000 euros anuals des del 2014. De la seva banda Movistar+ ha anat incrementant la inversió, dels 164.000 euros inicials als 300.000 d’enguany. La subvenció de la Generalitat està destinada a la subtitulació de sèries i pel·lícules, accessibles tant en les emissions regulars de canals de la plataforma com en el servei de vídeo a la carta, ‘Yomvi’.
|
Cultura
|
Cinema
|
Catalunya és la tercera comunitat amb més bous embolats i capllaçats de l'Estat espanyol. AnimaNaturalis inicia una investigació i una campanya estatal per denunciar les festes cruels amb animals. Catalunya és la tercera comunitat de l'Estat espanyol que més bous embolats i capallçats organitza. Així ho posa de manifest l'entitat AnimaNaturalis, que ha obert una investigació i una campanya en l'àmbit estatal per denunciar les festes cruels amb animals. La seva atenció se centra, prioritàriament, en aquestes modalitats però recorda que el total de correbous que se celebren arreu del país és de 457, majoritàriament a les Terres de l'Ebre, segons xifres de la Generalitat. La recerca de l'entitat, de fet, abasta fins a 18.000 actes –entre les diferents modalitats: a més d'embolats i capllaçats, també correbous i bous al carrer- que se celebren anualment i vol posar de manifest el "maltractament sistemàtic que amaguen" així com "l'enorme finançament que reben dels ajuntaments". L'entitat animalista revela que el Ministeri de Cultura va comptabilitzar 17.698 actes taurins a tot l'Estat al llarg del passat 2018 però creu que, de forma efectiva, se sobrepassen els 18.000. En aquest sentit, retreu que les dades que dona de Catalunya "no són reals": el govern estatal xifra només en 64 els actes de 2018, mentre que la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre els eleva a 439. A aquests, recorden, s'han d'afegir els divuit espectacles organitzats anualment a Cardona, Santpedor (Bages), Vidreres (la Selva), Mont-roig (Baix Camp) i el Morell (Tarragonès), fet que elevaria el total a 457. Aquesta disparitat en els nombres, addueixen, dificulta la investigació, més encara quan el Ministeri reconeix que no disposa d'informació oficial homogènia i certa de totes les comunitats. De moment, però, l'estudi s'ha centrat en els 2.500 bous embolats que tenen lloc cada any en l'àmbit de l'estat espanyol. Recorden que aquestes pràctiques poden posar en risc la vida dels animals, amb lesions físiques i psicològiques. Una modalitat que només s'organitza al País Valencià, les Terres de l'Ebre i alguns pobles de la Franja i aragonesos. Pel que fa al bou capllaçat, "una de les modalitats més esteses" pel territori estatal però també "una de les menys conegudes", el qualifiquen de "l'espectacle més atàvic i més angoixant per a l'animal, al limitar més els seus moviments i per més temps", segons la directora d'AnimaNaturalis, Aïda Gascón. País Valencià, Terres de l'Ebre, Terol, Guipúscoa, Biscaia i Cadis són els territoris on més es practica. En el global d'embolats i capllaçats, Catalunya se situa tercera, després de l'Aragó i la Comunitat Valenciana, on l'any 2018 van tenir lloc 8.956 festes populars amb bous. AnimaNaturalis ha posat en marxa un lloc web en castellà, anglès i català (festescruels.org) per recollir suports i informació sobre aquest actes que "habitualment romanen ocults més enllà dels mateixos veïns del poble". També han habilitat una bústia de correu on els ciutadans poden enviar informació o imatges de denúncia. Al mateix lloc web es recullen signatures, s'explica cadascuna de les modalitats i s'exposa un mapa interactiu que s'anirà actualitzant a mesura que avanci la investigació. Segons l'entitat, les ramaderies de bous de plaça, veient "perillar el futur de les curses de braus, que cada cop compten amb menys suport social i polític, veuen en les festes populars un negoci a l'alça".
|
Societat
|
Medi ambient
|
Una cinquantena d'artistes amb diversitat funcional participen en l'onzena edició del FITI de Santa Coloma. Inclou muntatges de tres companyies de teatre inclusiu catalanes i un espectacle de dansa d'una formació de Sevilla. Una cinquantena de persones amb diversitat funcional participaran en l'onzena edició del Festival Internacional de Teatre Integratiu (FITI) de Santa Coloma. Sota el lema "Fem inclusió, fem revolució", la cita inclou diverses estrenes de teatre i dansa de quatre companyies de teatre inclusiu de l'àmbit català (Santa Coloma, Barcelona i La Garriga) i estatal (Sevilla). El Teatre Sagarra de la població acollirà el gruix de la programació, que dóna l'oportunitat al públic general de viure una experiència artística i cultural proposada per persones amb capacitats diferents. També hi haurà espai per a la reflexió, amb una taula rodona, i es projectarà la cinta 'Campeones'. El certamen se celebrarà del 7 al 10 de novembre i el 2 de desembre. Amb vint-i-dos anys d'història, aquest és el certamen més antic de teatre inclusiu a Catalunya. És una iniciativa de la companyia Alquimistes Teatre i l'Ajuntament de la ciutat, que té per objectiu esdevenir una eina de transformació social per obrir les mirades, tombar prejudicis, trencar barreres, i sensibilitzar cap a altres realitats poc conegudes. L'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, ha explicat que és un projecte que té un valor sentimental, cultural i escènic per la localitat, que té caràcter "internacional" i que pretén fomentar una societat "inclusiva". Per la seva banda, la codirectora de la Companyia Alquimistes Teatre i codirectora artística del FITI, Verónica Ramírez, ha recordat que fa un parell de dècades, "moltes persones amb diversitat funcional es quedaven a casa, perquè semblava que no hi havia espai a la comunitat per a elles". Assegura que avui en dia "neixen artistes en diferents disciplines que mostren nous llenguatges escènics, i que estan conquistant espais, com sales de teatre o dansa, on abans era impensable formar part de la programació estable". El teló s'aixecarà el 7 de novembre amb la proposta de teatre escolar 'De quin color volem el mar?' de la companyia Els Dofins. Els organitzadors del certamen, Alquimistes Teatre, també estrenaran 'Rebelión en la Granja'. Una altra proposta destacada és 'Qui ets?' de l'escriptor i periodista Màrius Serra, i en dansa sobresurt el muntatge, 'Society', amb la companyia sevillana i referent internacional, Danza Mobile. El certamen inclourà la projecció de la cinta 'Campeones', de Javier Fesser, i el vídeo clip 'Som amics', que és una producció dels artistes locals Javi Jareño i Alex Mas, amb la participació d'Alquimistes teatre. També està prevista una taula rodona amb ponents integrants de diferents formacions artístiques inclusives.
|
Cultura
|
Teatre
|
Cs i PPC acusen el Govern de ser "xiringuitistes" i de "trepitjar la dignitat" de la Generalitat. ERC avisa que l'èxit del Fòrum Cívic dependrà de si s'implica la "diversitat" de la societat i no només els convençuts. La líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, i el líder del PPC, Xavier García Albiol, han carregat contra el Fòrum Cívic Constituent i el Consell per la República, que es presentarà la setmana que ve. En el marc de la sessió de control al Parlament, Arrimadas ha qualificat el Govern de "xiringuitistes" i ha ironitzat que haurien d'incloure aquesta "nova paraula" al diccionari. Per la seva banda, Albiol creu que Torra està "trepitjant la dignitat" de la Generalitat i que el Govern és el "major instrument de descrèdit" de la pròpia institució. El president d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, ha elogiat el Fórum Cívic però alhora ha alertat que el seu èxit o fracàs dependrà de la capacitat d'arribar a la "diversitat" de la societat i de no limitar-ho a un debat entre "convençuts".
|
Política
|
Parlament
|
'El mal que els homes fan' de Ramon Térmens i 'La corona partida' de Jordi Frades arriben als cinemes. '¡Ave César!' dels Coen, la irreverent pel·lícula del superheroi 'Deadpool' i 'Anomalisa', estrenes destacades de la setmana . 'El mal que els homes fan' és un thriller d'intriga sobre narcotraficants on l'acció passa a Mèxic, però està rodada íntegrament a Martorelles i arriba aquest divendres als cinemes. El film està dirigit per Ramon Térmens ('Joves' i 'Catalunya Über Alles') amb guió de Daniel Faraldo i rodada en anglès i es podrà veure subtitulada en català. En declaracions a l'ACN, Térmens ha explicat que amb 'El mal que els homes fan' ha volgut explorar "els límits de l'ésser humà i la violència i el que passa al món on hi ha molta violència fins i tot televisada". També s'estrena 'La corona partida', amb direcció de Jordi Frades, sobre les lluites de poder després de la mort d'Isabel la Catòlica. Altres estrenes destacades de la setmana són '¡Ave César!' dels germans Coen, la irreverent pel·lícula del superheroi de Marvel 'Deadpool' i el film d'animació 'Anomalisa'. A 'El mal que els homes fan', un sicari i un metge, que treballen per un càrtel del narcotràfic, reben un paquet inusual: una nena de 10 anys, filla del cap d'una banda rival, a qui hauran de retenir fins que rebin l'ordre de matar-la i esquarterar-la o deixar-la en llibertat. L'única possibilitat que té la nena per sobreviure serà si en l'interior dels seus segrestadors hi queda una mica d'humanitat. El director ha assenyalat que en un primer moment ja volien sorprendre amb la manera que està feta, ja que està situada a Mèxic i rodada a Catalunya. "Crec que som els primers de la història", ha bromejat el director, que ha reconegut que el fet que tracti sobre narcotraficants a Mèxic només és un context per explicar la història. Térmens ha manifestat que alguns personatges d''El mal que els homes fan' tenen límits i altres no i aquí està "la clau de la pel·lícula". La línia vermella queda representada per la nena que es troba en captiveri. Així mateix, el director ha recalcat que "hi ha molts conflictes interiors entre els personatges i conflictes externs que mouen el film cap endavant". La pel·lícula està protagonitzada per Daniel Faraldo, Andrew Tarbet, Sergio Peris-Mencheta,Priscilla Delgado, Nikol Kollars i José Sefami. 'La corona partida', amb direcció de Jordi Frades (Plats bruts, Jet Lag) i guió de José Luis Martín, està produïda per Televisión Española i Diagonal TV i protagonitzada per Rodolfo Sancho, Irene Escolar, Raúl Mérida i José Coronado. Després de la mort d'Isabel la Catòlica es donen temps d’incertesa i lluita pel poder. Felipe el Hermoso (Raúl Mérida) i Ferran d'Aragó (Rodolfo Sancho) es disputen la corona de Castella, deixant de banda a Joana (Irene Escolar), que és l'hereva del tron i la principal víctima de les disputes polítiques. Arriba a la gran pantalla el superheroi més irreverent de Marvel: Deadpool en la seva versió cinematogràfica protagonitzada per Ryan Reynolds, que ja tingut un gran èxit a Estats Units. Tim Miller relata la història de Wade Wilson, un antic membre de les forces especials convertit en mercenari. Després de sofrir una greu malaltia i d'avenir-se a ser part d'un experiment que li atorga el poder de curació accelerada, Wilson adopta l'alter ego de Deadpool i decideix amb les seves noves habilitat caçar l'home que gairebé destrueix la seva vida. Tornen els Coen Els mítics germans Coen, creadors de pel·lícules antològiques com 'Fargo', estrenen aquesta setmana '¡Ave César!' amb un repartiment de luxe format per George Clooney, Scarlett Johansson, Channing Tatum, Ralph Fiennes, Jonah Hill i Josh Brolin. El film se situa a Hollywood als anys 50. Eddie Mannix és un detectiu dels estudis que treballa per evitar que les seves estrelles es fiquin en embolics. Tot es complica quan una banda segresta el galant Baird Whitlock. John Wright estrena 'Robots 'La invasión'' amb els actors Gillian Anderson, Ben Kingsley, Callan McAuliffe i Milo Parker. Un grup de robots que arriben d'una llunyana galàxia han conquistat La Terra i tots els supervivents han estat confinats a les seves cases i han de portar implants electrònics. Si surten corren el risc de morir calcinats pels robots sentinelles que patrullen els carrers. Tenen franctiradors que són màquines de matar i el seu líder es fred i implacable. Un grup de joves intentarà posar fi al regnat dels robots amb un pla per acabar amb ells. 'El abrazo de la serpiente' és un drama amb tocs d'aventura dirigida per Ciro Guerra. Al film, Karamakate (Antonio Bolívar), un poderós xaman amazònic, viu aïllat voluntàriament a la selva. L'arribada d'un nord-americà botànic, Evan (Brionne Davis), li permetrà reconciliar-se amb el seu passat. 'Anomalisa' L'estrena d'animació de la setmana és 'Anomalisa' de Charlie Kaufman i Duke Johnson. El protagonista Michael Stone és un marit i pare respectat, autor de 'Permítame ayudarle a ayudarles', tot i això ell viu deprimit per la seva banal existència. Viatja a Cincinnati per oferir una conferència i descobreix una tímida comercial d'una pastisseria, que es diu Lisa, que podria ser l'amor de la seva vida –o no-. Lukasz Palkowski és el director de la polonesa 'Dioses'. Un biopic sobre el professor Zbigniew Religa, qui va fer el primer trasplantament de cor amb èxit a Polònia als anys 80, en contra de l'opinió dels seus col·legues i lluitant per tirar endavant la seva pròpia clínica. La pel·lícula es vol convertir en un homenatge a un individu extraordinari que es va atrevir a canviar les regles establertes trencant barreres morals, culturals i religioses.
|
Cultura
|
Cinema
|
AMPLIACIÓ:Els experts vaticinen que les morts per ictus creixeran un 45% fins el 2035. Dues societats europees pretenen reduir la incidència un 10% tot i que es prevegi un 34% més de casos. Els casos d'ictus augmentaran un 34% fins el 2035, les morts provocades per aquesta afectació ho faran un 45% i les persones supervivents amb seqüeles creixeran un 25%, segons les previsions dels experts. Això es deu a l’envelliment progressiu de la població, i, per lluitar contra les previsions, dues societats europees proposen diverses mesures per reduir un 10% la incidència. Cada any 13.000 persones ingressen per ictus als hospitals de Catalunya. És la segona causa de mort i la primera causa clínica de discapacitat en adults. La incidència és de gairebé 180 casos per cada 100.000 habitants, mentre que la mortalitat se situa en 29,5 per cada 100.000 habitants. (En aquesta ampliació s'afegeixen les declaracions del subdirector del Servei Català de la Salut, Josep Maria Argimon). Aquestes són algunes de les dades més destacades extretes del document 'Catalunya i Europa davant l’Ictus', que es presenta aquest divendres al matí en una jornada celebrada a la Pedrera de Barcelona i organitzada per la Fundació Ictus, en què han participat els màxims responsables de les societats europees dedicades a la lluita contra l’ictus, l’European Stroke Organisation (ESO) i l’Stroke Alliance for Europe (SAFE). Catalunya, pionera en el Codi Ictus El document 'Catalunya i Europa davant l’ictus' fa balanç de la implementació pionera del codi ictus, que cobreix tot Catalunya des de l’any 2006 i que s’activa una mitjana de 5.500 vegades cada any. Més de 6 de cada 7 casos són activats pel Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), i 3 de cada 10 acaben en tractaments de reperfusió, una teràpia que desfà el coàgul que provoca l’atac i que, aplicada a temps, pot minimitzar-ne els danys. Aquests tipus de tractaments han experimentat un increment molt accentuat a Catalunya els darrers 10 anys: si al 2008 la taxa se situava en 5,1 casos per cada 100.000 habitants --entre la trombòlisi intravenosa i la trombectomia--, l’any passat va arribar al 26,6. El tractament és més efectiu com més ràpidament s’aplica, fet pel qual és comú assegurar que ‘temps és cervell’. Així ho ha manifestat el subdirector del Servei Català de la Salut, Josep Maria Argimon que ha recordat que els darrers anys s’ha observat una millora en aquests temps de tractament dels ictus a Catalunya, coincidint amb el desplegament del Sistema de Codi Ictus. Argimon ha xifrat en 1.700 les morts que s'han arribat a evitar, relacionades amb l'ictus, durant els 10 anys d'aplicació del codi. Tant en els casos en què es requereix el tractament trombolític com en els de tractament endovascular, Catalunya se situa en mitjanes de temps molt inferiors a les recomanades pels organismes internacionals. El Codi Ictus permet identificar ràpidament els pacients i traslladar-los el més ràpid possible fins a l'hospital preparat més proper amb capacitat per avaluar-los, diagnosticar-los i tractar-los. Un dels reptes que ha fixat Argimon és poder discernir de forma més ràpida si l'ictus és isquèmic o hemorràgic, una diferència que en el cas dels infarts, es pot saber ''a peu de carrer'' però que en el cas dels ictus cal fer un TAC, de manera que de moment, no pot ser ''ni ràpid ni senzill'' però ha assegurat que s'anirà treballant en aquesta direcció. El hospitals preparats per rebre pacients respecte dels quals s’ha activat el Codi ictus són 14 hospitals de referència i 12 de comarcals equipats amb teleictus, a totes les àrees del territori, en cadascuna de les quals hi ha definida una xarxa pròpia amb fluxos de derivació suportats pel SEM per escurçar el temps que passa entre l’inici de l’ictus i el tractament. Argimon ha reconegut que Barcelona i l'àrea metropolitana són les àrees on més ràpidament es pot actuar, més que en zones aïllades, però ha recordat que el transport aeri, que en poc temps també podrà ser nocturn, permet l'aplicació d'aquest codi Ictus en totes les zones del territori. La prevenció, punta de llança SAFE treballa des del 2003 per posar les polítiques de prevenció de l’ictus en l’agenda dels estats europeus i, per a fer front a aquesta situació, l’ESO ha presentat al Parlament Europeu l’Stroke Action Plan for Europe 2018-2030, una proposta de full de ruta que vol reduir un 10% el nombre absolut d’ictus al continent i que 9 de cada 10 pacients siguin tractats en una unitat d’ictus —una unitat hospitalària específica per a aquests casos. A més, l’ESO veu prioritari desplegar plans estatals que introdueixin l’ictus en tota la cadena d’atenció sanitària, des de l’atenció primària fins a l’atenció dels supervivents. Els últims estudis apunten que 9 de cada 10 ictus s’expliquen per 10 factors relacionats amb l’estil de vida i, per tant, modificables en certa mesura. Hipertensió, tabaquisme, excés de pes i colesterolèmia són alguns dels condicionants controlables de l’ictus. En aquest sentit, l’ESO recomana estratègies de prevenció primària (per a persones sense factors de risc) i secundària (per a qui ha patit un primer ictus). Les primeres s’adrecen a promoure i facilitar l’adopció d’estils de vida saludables i assegurar l’accés universal a programes de cribratge i tractament adequats; en el cas de la prevenció secundària, els objectius se centren a incloure-la als plans estatals i assegurar-ne l’accés a, com a mínim, el 90% dels pacients, entre d’altres. Josep Maria Argimon ha reconegut que cal millorar aquesta prevenció a l'atenció primària, però ja no només en el cas del ictus, que es podria treballar a partir de les arrítmies, sinó en qualsevol àmbit. El repte pendent, l’atenció als supervivents Tant a Catalunya com a la resta d’Europa, un dels reptes que planteja l’ictus és l’atenció als supervivents a llarg termini. El document presentat reconeix que el suport i l’atenció a llarg termini és la part del procés assistencial menys avaluada i de què es disposen menys dades, tot i la càrrega assistencial i econòmica que representa. El pla d’acció presentat per l’ESO proposa, entre d’altres mesures, establir plans nacionals de suport als supervivents, independentment del lloc de residència i de l’estatus socioeconòmic. També recomana establir equips que monitoritzin els plans per assegurar que les mesures implementades cobreixen les mancances dels afectats i de les seves famílies. Argimon aposta per un pla integral d'atenció a les persones que pateixen un ictus i sobreviuen, i creu que és un repte més d'aquest àmbit.
|
Societat
|
Salut
|
Cs nega que hagi crescut a "l'empara del conflicte" i apel·la als resultats de les eleccions andaluses per demostrar-ho. Carrizosa demana als independentistes "respectar a tothom, dir la veritat i condemnar la violència". El diputat de Cs Carlos Carrizosa ha negat aquest dimecres que el seu partit hagi crescut a "l'empara del conflicte" català i ha apel·lat als resultats de les properes eleccions andaluses per demostrar-ho. "No són el melic del món. No crec que a Andalusia ens votin a nosaltres pel que estem fent aquí", ha afirmat. En el seu torn de rèplica al ple monogràfic, Carrizosa ha demanat als independentistes "respectar a tothom, dir la veritat, condemnar la violència, respectar les lleis i les institucions i prioritzar l'agenda social". El diputat de Cs també ha retret a dirigents independentistes haver-se retratat amb persones com Arnaldo Otegi -que va ser condemnat per vinculació amb ETA- o militants de Terra Lliure amb una "foto buscada", a diferència de la líder de Cs, Inés Arrimadas, que té fotos, ha defensat, amb persones "que se li apropen".
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:El Homrani diu que els treballadors poden denunciar les empreses on no es respectin els 1,5 metres de distància. El conseller anima a explorar altres fórmules com el treball en remot abans de presentar un ERTO. El conseller de Treball, Chakir El Homrani, ha dit aquest dilluns que les persones que detectin que al seu lloc de treball no s'estan respectant els 1,5 metres de distància ho poden denunciar a Inspecció de Treball de forma telemàtica. Des de fa unes hores, ha entrat en vigor la resolució del Govern que obliga els treballadors a deixar aquest espai com a mesura de prevenció pel coronavirus amb l'excepció de sanitaris, serveis socials i forces de seguretat. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el conseller ha animat les empreses a explorar altres fórmules, com el teletreball, abans d'optar per presentar un ERTO. Fins ara, hi ha 247.690 treballadors afectats per aquests expedients, "una xifra molt i molt elevada", ha lamentat. El conseller de Treball, Afers Socials i Família ha recordat que les recomanacions de les autoritats sanitàries i ordre públic en l'àmbit laboral "s'han de complir" i que en la resolució aprovada per la Generalitat les mesures s'expliquen "clarament". Així mateix, ha deixat clar que en aquells casos on no es respectin els 1,5 metres es podrà posar en coneixement d'Inspecció de Treball, que aquests dies es troba operativa en ser declarada un servei essencial. Per a aquelles empreses que no puguin garantir la distància entre treballadors i "no trobi la solució", el conseller ha demanat que es posin en contacte amb el Departament perquè se'ls faci un "acompanyament". "Totes les empreses i persones treballadores, en aquest moment de crisi sanitària encara tenim més obligacions d'extremar la seguretat i la salut laboral", ha subratllat Chakir El Homrani. El conseller també s'ha referit als nombrosos ERTO que s'estan presentant aquests dies per causa de fora major arran de la pandèmia del coronavirus i ha demanat a les empreses que explorin alternatives no tan "traumàtiques" com el teletreball per evitar més expedients. "Som conscients que la situació és molt complexa", ha afirmat. Segons ha detallat, Catalunya és el territori de l'Estat on se n'estan presentant més i aquesta és una situació, ha dit, que s'està intentant gestionar "de forma ràpida i eficient". En tot cas, El Homrani ha comentat que "és millor un ERTO que un ERO d'extinció". D'altra banda, el conseller de Treball ha explicat que des de fa una setmana està treballant amb el Departament d'Agricultura i es manté en contacte amb Unió de Pagesos per trobar una manera de facilitar la contractació davant la pròxima campanya de la recollida de la fruita a les comarques de Lleida.
|
Economia
|
Empresa
|
AMPLIACIÓ:El comitè d’empresa de Seat avisa que es deixaran de fabricar 10.000 cotxes a Martorell pel retard en l’arribada de motors. El subministrament de motors homologats s’ha vist alentit per l’enduriment de la normativa sobre el control d’emissions. La fàbrica de Seat a Martorell deixarà de produir uns 10.000 vehicles des d’ara i fins a finals d’aquest 2018, segons ha anunciat el comitè d’empresa. El motiu és la lentitud amb què la planta rep els motors per part de les empreses subministradores, degut a una major restricció en la normativa del control de les emissions, en unes mesures endurides arran del conegut com a ‘dièselgate’. Alhora, el president del comitè, Matias Carnero, ha afegit que la reducció d’activitat també ve derivada d’un “reajust” en la proporció de fabricació de vehicles dièsel i benzina, ja que la planta de Martorell estava acostumada a un domini dels cotxes de gasoil però l’últim any hi ha hagut un canvi “dràstic” a favor de la gasolina. Tot i la reducció de vehicles fabricats, però, no es preveuen acomiadaments. Mentrestant, des de Seat han declinat fer cap declaració i han emplaçat les valoracions a les properes setmanes, quan s’hagin acordat fermament les mesures d’ajust amb els representants sindicals. Matias Carnero ha apuntat que la falta de motors degut al canvi de legislació -en vigor des d’aquest 1 de setembre- obligarà a tancar diverses línies de producció a Martorell, especialment durant el mes de setembre, quan assegura que el descens a la fàbrica serà de 7.000 vehicles. La intenció, a falta de signar-ho en ferm amb la direcció, és que es desconvoquin alguns torns de producció que anteriorment s’havien previst com a torns addicionals. El president del comitè, però, ha subratllat que no es preveu cap acomiadament perquè la flexibilitat horària inclosa al conveni col•lectiu de Seat permet reajustar la fabricació sense haver de modificar la plantilla. De fet, Carnero ha assegurat que, just al contrari, la previsió és consolidar com a treballadors fixes alguns eventuals per tal d’afrontar el segon torn de l’Audi A1 a partir de novembre. En aquest sentit, Matías Carnero ha detallat que la plantilla de Martorell no es veurà afectada pel descens de la fabricació de vehicles perquè la direcció ha prioritzat mantenir actives les línies de producció d’aquells cotxes “que tenen més impacte en el mercat i més marge de benefici”. El fet que a Martorell hi hagi tres línies ha jugat a favor de mantenir tota la plantilla, mentre que la fàbrica de Pamplona sí que ha d’aplicar un Expedient de Regulació Temporal perquè només tenen una línia de fabricació, segons Carnero. Tot i que la falta de subministrament de motors homologats és el motiu principal del descens de vehicles a fabricar els propers mesos, el president del comitè d’empresa ha remarcat que la situació coincideix amb un canvi “dràstic” en el comportament del mercat a favor dels vehicles de benzina. “Al grup Volkswagen estàvem acostumats a treballar per crear un 80% de vehicles dièsel, però aquesta tendència està variant i hem comprovat que la implantació de motors benzina està pujant fins el 50%”, ha detallat Carnero per justificar els canvis d’aquests mesos.
|
Economia
|
Comerç
|
Detenen set persones per irregularitats en la gestió del subministrament d'aigua a Sagunt, una d'elles a Torrefarrera. Els detinguts van tenir càrrecs de responsabilitat a l'Ajuntament de Sagunt i a Aigües de València. La Policia Nacional ha detingut set persones per irregularitats en la gestió del subministrament d'aigua a Sagunt, una d'elles a Torrefarrera. Tres detinguts més s'han fet a València, un a Sagunt, un altre a Bétera (València) i l'últim a Archena (Múrcia). Se'ls investiga pels delictes de prevaricació administrativa, falsedat documental i malversació de cabals públics. Podrien haver malversat 24 MEUR. El cas el porta el jutjat d'instrucció número 4 de Sagunt. La investigació deriva d'unes presumptes irregularitats en el concurs convocat per l'Ajuntament per seleccionar un soci privat per constituir una societat d'economia mixta per a la gestió del cicle integral de l'aigua en el municipi. L'any 2009 es va constituir la societat mixta Aigües de Sagunt S.A., amb el 51% de la participació de l'Ajuntament i amb el 49 de l'entitat Aigües de València S.A., que va aconseguir la licitació.
|
Societat
|
Policial
|
El festival mónFILMAT basteix ponts cinematogràfics entre les Terres de l'Ebre i el món. El certamen, que encara la recta final, convida el festival Kunturñawi de l'Equador i dona protagonisme als realitzadors del territori en la seva recta final. El Festival Internacional de Cinema i Paisatge mónFILMAT vol convertir-se en un pont que apropi creadors i aficionats de les Terres de l'Ebre a altres realitats cinematogràfiques d'arreu del món. Fruit d'aquesta voluntat és la presència com a convidat especial en aquesta quarta edició del Festival de Cine Ecuatoriano Kunturñawi. Aquesta col·laboració ha permès projectar la pel·lícula 'Cenizas', guardonada en aquest mateix certamen, i comptar amb la presència de la seva directora del mataeix Kunturñawi, Piedad Zurita. MónFILMAT arriba a la seva recta final aquest cap de setmana reivindicant i donant protagonisme també als realitzadors del territori. Per primer cop, el certamen organitza una taula rodona amb la participació de cinc directors ebrencs després de la projecció de diversos films del territori. Organitzat per Lo Pati – Centre d'Art de les Terres de l'Ebre, l certamen ja va ser concebut inicialment amb la idea d'obrir la seva proposta no només a altres territoris, sinó també a altres propostes cinematogràfiques. No ha estat fins aquesta edició, però, reconeix el seu codirector, Xavier Miró, que s'ha pogut fer efectiva aquesta col·laboració amb experiències similars en altres indrets del món. Per això, enguany, destaca la presència com a convidat especial del festival equatorià Kunturñawi –ull de còndor, en llengua quítxua-. "L'hem triat perquè teníem vincle amb el país i funciona força com nosaltres: no és un lloc únic sinó itinerant. Funciona a quatre comarques diferents de l'Equador amb molta voluntat pedagògica, no és un festival convencional. La fundació que hi ha al darrere, Arte Nativo, vetlla molt pels drets i l'accés a la cultura de les comunitats indígenes Té molt component social i, fins i tot, reivindicatiu. També és un territori q té mar i muntanya, això que vivim també aquí, i ampliar paisatges", raona Miró. La participació d'aquest festival es ca concretar amb la selecció d'una pel·lícula premiada i relacionada amb el paisatge dins de la secció mónFestival. "Creia que seria difícil", apunta. En absolut: l'elegida ha estat 'Cenizas' va guanyar els premis de direcció, guió i edició. , Piedad Zurita, es va mostrar predisposada també a participar en el certamen i, finalment, estarà a Amposta tot el cap de setmana. "Anem parlant, fent xarxa i buscant sinergies. Mirem com funcionen ells i què podem aportar nosaltres", afegeix Miró. "Ens va motivar molt la invitació. Nosaltres tenim un festival internacional i ens interessa que el cinema equatorià es difongui, es conegui", explica Zurita, sorpresa pel fet que una ciutat de 20.000 habitants tingui un festival com monFILMAT i, al mateix temps, lamentant que, malgrat molta gent coneix el cinema colombià, per exemple, no passa així amb el del seu país. "Volem que es conegui el cinema i les nostres històries. El cinema és la identitat, és la imatge del país", conclou. 'Cenizas', la pel·lícula de Juan Sebastián Jácome, premiada per triplicat que representa aquest la cultura cinematogràfica d'aquest país, és un drama familiar sobre abusos sexuals enmig de l'explosió d'un volcà. Per què no es coneix prou encara el cinema equatorià? "No han hagut polítiques públiques de difusió del cine. Es produïa molt poc: una pel·lícula cada cinc anys als 70, una cada tres anys als 90. Al 2015 van haver quinze llarmetratges, l'any passat vam rebre 75 pel·lícules del país. Avui en tenim 90. La producció ha crescut molt i, sobretot, en qualitat", apunta. Bona part d'això, gràcies al fet que els joves professionals opten per estudiar també fora del país per millorar la seva tècnica i narrativa audiovisual. Taula rodona amb realitzadors ebrencs Durant aquestes gairebé dues setmanes, han passat per mónFILMAT pel·lícules i documentals com la premiada 'Ojos Negros', de Marta Lallana i Ivet Castelo, o 'Nuestro Tiempo', de Carlos Reygadas. Les projeccions són gratuïtes, a excepció de la d'aquest dissabte a la nit amb les projeccions a l'Òscar Palace amb el sopar. En el tram fina, d'aquest cap de setmana, seran els realitzadors ebrencs els que agafaran el protagonisme, com l'altra gran aposta del certamen. Així, per primer cop, i al marge de les projeccions dels seus films, creadors com Marta Viña –que presenta 'Anne'-, Lucia Alemany –amb '14 anys i un dia'-, Manel Raga –amb 'Grbavica'-, Pau Itarte així Javi Arguz –'Recuerdos de Invierno- debatran, amb la crítica Marla Jacarilla de moderadora, sobre Cinema, paisatge i territori. Miró ha destacat també que, més enllà de projectar els treballs i els realitzadors ebrencs, el festival també vol intensificar les relacions amb diversos punts del territori, com la projecció en aquesta edició de diverses pel·lícules al pati de l'escola Carles III de Sant Carles la Ràpita, en col·laboració amb el cine club del mateix poble, així com la programació del documental del mes en forma cinema a la fresca a Poble Nou del Delta. Els organitzadors del certamen creuen que, amb els actes previstos aquest cap de setmana, es podrien superar el miler d'assistents.
|
Cultura
|
Cinema
|
El Tricicle s'acomiada dels escenaris però projecta crear un trio format per tres actrius. Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir reconeixen que sentiran "nostàlgia i tristor", però qualifiquen l'adéu com un "punt i seguit" en la trajectòria. El Tricicle diu adéu als escenaris amb l'espectacle 'Hits', que de l'11 d'octubre fins el 24 de febrer de l'any que ve farà parada al Teatre Victòria de Barcelona. Fins el novembre del 2019, 'Hits' visitarà diferents ciutats de Catalunya i l'Estat amb un recull dels seus millors esquetxos. El Tricicle s'acomiadarà just en el moment en què la companyia teatral celebrarà els 40 anys de trajectòria, "amb ganes de continuar fent coses però no a dalt dels escenaris", han assegurat els mateixos actors a l'ACN. No neguen que sentiran "nostàlgia i tristor", però ho defineixen com un "punt i seguit" per emprendre nous projectes com la creació d'un Tricicle format per tres actrius joves.
|
Cultura
|
Teatre
|
Vall d'Hebron crea un sistema d'alerta de risc de casos autòctons de zika o dengue. Actualment aquestes malalties són importades i els residents a Catalunya que les pateixen s'infecten a altres països. El Servei de Malalties Infeccioses de Vall d'Hebron està coordinant el desenvolupament d'un sistema d'alerta del risc d'aparició d'arbovirosis autòctones com el zika, el dengue o el chikungunya a Catalunya. Es tracta d'una plataforma informàtica que alertarà del risc de contagi d'aquestes malalties i s'espera que estigui operativa l'estiu del 2019. Actualment, aquestes malalties són importades, ja que els residents a Catalunya que les pateixen s'infecten a altres països. Tot i això, sí que hi ha risc de contagi a través d'un vector artròpode, com ara el mosquit comú o el mosquit tigre, ja que poden picar a una persona que es troba en període de transmissibilitat d'una arbovirosi i transmetre-la. Les arbovirosis són infeccions molt perilloses per a la salut, com és el cas del Zika, el dengue, el chikungunya o el virus del Nil Occidental, en especial per població vulnerable com les gestants o persones amb la immunitat deprimida. Segons el Servei de Malalties Infeccioses de la Vall d'Hebron, "la creixent presència del mosquit tigre a l'àrea mediterrània el converteix en la principal amenaça perquè apareguin arbovirosis autòctones a Catalunya". Aquest motor de predicció serà l'eina final resultant de la Plataforma Integral per al Control d'Arbovirosis a Catalunya (PICAT), coordinada per Vall d'Hebron i que integra la informació de diferents organismes implicats en el control d'aquestes malalties D'aquesta manera, es vol fer un seguiment estret de la presència i evolució d'aquestes patologies a Catalunya. El doctor Israel Molina, coordinador de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional del Servei de Malalties Infeccioses de Vall d'Hebron, ha assegurat que "el risc que les arbovirosis esdevinguin autòctones és baix, però està augmentant degut a la creixent presència del mosquit tigre i de casos importats d'arbovirosis a causa del tràfic de viatgers entre Catalunya i les zones endèmiques". Per aquesta raó, Molina ha explicat que amb el PICAT es volen "avançar i detectar, en temps real, el risc que esdevinguin autòctones". "Per aconseguir-ho és fonamental desenvolupar un sistema d'alerta, que es nodrirà de la informació dels diferents organismes implicats en el control d'aquestes malalties i aprendrà a detectar l'esmentat risc", ha detallat. El sistema d'alerta que s'està desenvolupant es basarà en un software que permetrà creuar tota aquesta informació i funcionarà com un algoritme per avaluar el risc d'arbovirosis autòctones.
|
Societat
|
Universitats
|
La fiscalia investiga el sistema anti-cigonyes instal·lat a la catedral nova de Lleida. Bisbat, Administració i ecologistes arriben a principi d'acord per fer compatible la continuïtat d'aquests animals al temple amb la preservació de l'edifici. La fiscalia de Lleida ha obert diligències d'investigació per tal d'indagar si el sistema anti-cigonyes instal·lat a la catedral nova de Lleida per evitar la nidificació d'aquests animals podria ocasionar algun prejudici sobre aquesta espècie protegida, segons ha pogut confirmar l'ACN de fonts judicials. Des de l'entitat ecologista Ipcena han apuntat que aquesta investigació se centraria concretament en el mecanisme giratori instal·lat a les cúpules i altres parts del sostre del temple. D'altra banda, en una reunió celebrada aquest dimecres a Lleida entre Bisbat, Administració i ecologistes, les diferents parts van assolir un principi d'acord per tal de consensuar una solució que permeti fer compatible la continuïtat de les cigonyes a la catedral amb la preservació de l'edifici. La voluntat és mantenir els nius a l'edifici durant l'actual època de cria i, quan aquesta finalitzi, buscar una altra ubicació al mateix temple on traslladar-los com podrien ser els contraforts. La reunió va comptar amb la participació de representants del Bisbat de Lleida, dels departaments de Territori i Cultura, de l'Ajuntament de Lleida, d'Ipcena i SEO/Birdlife i de l'empresa Cigüeña Stop, contractada pel Capítol de la Catedral. Durant la trobada es va assolir un principi d'acord en què totes les parts van acordar el reconeixement i valor del patrimoni històric de la catedral –edifici catalogat com a BCIN- i, al mateix temps, del patrimoni ambiental que representen les cigonyes amb l'objectiu de fer compatibles ambdós. Segons han explicat des d'Ipcena, els diferents agents implicats van reconèixer que els nius de les cigonyes de la façana principal de la catedral "no ofereixen garanties de seguretat ni per les persones ni per les pròpies cigonyes", per estar situats principalment en les cantonades de les cornises, per la qual cosa "es fa necessari obrir nous espais alternatius per a la seva nidificació en el mateix edifici, essent l'alternativa més viable i possible l'alliberació dels contraforts", segons es desprèn de l'informe d'un arquitecte encarregat per Ipcena. Tot i això, caldrà abans que els tècnics de les diferents parts avalin aquesta possibilitat i constatin que no hi ha risc per la pedra del contraforts, ni per a les persones ni tampoc per a les cigonyes. De moment i mentre duri el període de cria de l'espècie, el Bisbat mantindrà les xarxes instal·lades a les cúpules i als contraforts del temple amb els talls i obertures que s'hi van fer per tal que les cigonyes puguin fer els seus nius, segons han explicat des d'Ipcena. La reunió d'aquest dimecres, celebrada als serveis territorials de Territori i Sostenibilitat a Lleida, es va dur a terme arran de la polèmica suscitada en les darreres setmanes arran de la instal·lació per part del Capítol de la Catedral de Lleida de sistemes anti-cigonyes al temple per evitar que aquests animals hi puguin nidificar i preservar així l'edifici i la seguretat de les persones davant el risc de possibles despreniments. Els ecologistes, per la seva banda, defensen la presència de les cigonyes a la catedral i demanen la retirada d'aquests sistemes instal·lats, especialment després que diverses cigonyes s'hi hagin quedat atrapades. En aquest sentit, Ipcena porta recollides més de 19.000 signatures sol·licitant la returada d'aquests sistemes anti-cigonya de la catedral nova de Lleida, així com els instal·lats en altres esglésies lleidatanes.
|
Societat
|
Judicial
|
El 'Llegat fotogràfic' dels Gasull arriba al Museu de Montserrat amb un diàleg únic entre dues generacions de fotògrafs. La mostra aplega un recull d'imatges de Martí Gasull Coral i Martí Gasull Avellán que es mostren juntes per primer cop. L'Espai d'Art Pere Pruna del Museu de Montserrat acull, des d'aquest dijous i fins l'11 de setembre, una exposició inèdita de fotografies de la família Gasull. Es tracta d'un diàleg entre Martí Gasull Coral (1919-1994) i el seu fill, Martí Gasull Avellán (1944), on s'hi poden veure, per primer cop, fotografies dels dos creadors juntes. Tot i les diferències entre l'un i l'altre, el comissari de l'exposició, José Corredor-Matheos, ha explicat que el fons és el mateix: "els personatges i els objectes són vistos d'una mateixa manera, com una cosa viva". Mentre Gasull Coral tenia com a camp de treball la ciutat, els seus paisatges, els seus habitants i els seus objectes, Gasull Avellán va centrar la seva tasca en retrats de personatges més realistes, des de pintors i escultors, fins a poetes o polítics.
|
Cultura
|
Arts
|
Carrefour es compromet amb productors lleidatans a no comercialitzar fruita de calibres baixos. La cadena de distribució també assoleix el compromís d'incrementar les compres a productors de la zona. Responsables de Carrefour s'han compromès aquest dilluns a Lleida davant de representants de la Plataforma per la defensa de la fruita dolça i dels sindicats JARC-COAG i AEALL-Asaja a no comercialitzar fruita dolça de calibres de gama baixa en els seus establiments i a augmentar les compres a productors de la zona. La reunió entre ambdues parts s'ha dut a terme després dels actes de protesta de divendres passat en cinc establiments comercials de la capital del Segrià –un dels quals Carrefour- per part de productors de fruita en què els participants van denunciar la presència de producte "en mal estat i de baixa qualitat" en el centre comercial que la cadena té a Lleida. Des de la plataforma i les organitzacions agràries han assegurat que faran seguiment d'aquests compromisos adquirits per part de Carrefour i han reiterat que "volen guanyar-se la vida produint fruita i que la gent pugui degustar-ne la qualitat". El cap de Producte de Carrefour Espanya, Josep Maria Palanca, i el director d'aquesta superfície a Lleida, Filomeno Garcia, han mantingut una trobada aquest dilluns amb representants de la Plataforma per la defensa de la fruita dolça, i de JARC-COAG i AEALL-ASAJA. La reunió es va fixar el divendres al vespre, després que els pagesos denunciessin la presència de producte "de baixa qualitat i en mal estat" al supermercat Carrefour de Lleida, durant l'acció de protesta convocada per la Plataforma. Segons han explicat els representants del sector fructícola, els responsables de Carrefour s'han compromès en la reunió d'aquest dilluns a no comercialitzar fruita de calibres de gama baixa i a comprar més producte de proximitat. Els fructicultors han valorat positivament aquests compromisos i han assegurat que faran seguiment del seu compliment per part de la cadena de distribució en posteriors reunions a les quals s'han emplaçat ambdues parts. Tot i això, els representants de la Plataforma, JARC-COAG i AEALL-Asaja han reiterat que "continua sense assegurar-se cap millora respecte al preu en origen", és a dir, en les liquidacions que reben els productors de fruita, "perquè es manté un hermetisme absolut respecte al preu de compra del supermercat, que impedeix analitzar on està el desequilibri en la cadena de comercialització de la fruita". Malgrat tot, aquests representants del sector fructícola han dit que seguiran endavant amb noves accions "per millorar la seva situació, i assegurar també que a Catalunya es vengui fruita de qualitat i amb gust a fruita, requisits indispensables per potenciar el consum i fidelitzar-lo", segons han exposat a través d'un comunicat.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
AMPLIACIÓ:La Sagrada Família començarà a alçar la Torre de Jesucrist abans d’acabar l’any. El temple confia tancar amb l’Ajuntament el Pla Especial per obtenir la llicència d’obres de la Façana de la Glòria. La Sagrada Família manté l’horitzó del 2026 com a data prevista de finalització de les seves obres. Enguany ha conclòs la Façana de la Passió i els treballs se centren en les sis torres centrals del temple, les quatre dels evangelistes arribant (aixecades ja fins a 90 metres), la de la Mare De Déu, que ja s’enlaira 100 dels 138 metres que acabarà tenint i, finalment, la Torre de Jesucrist. Aquesta, que és la torre central i més alta del temple (172,5 metres d’alçada) començarà a créixer abans d’acabar l’any des de la seva base (a 85 metres d’alçada) amb el primer nivell dels 12 que tindrà. D’altra banda, la junta constructora del temple ha assegurat aquest dijous que queden tan sols “uns serrells” per acordar amb l’Ajuntament el Pla Especial que ha de permetre les obres a la Façana de la Glòria per “dur a terme el projecte d’Antoni Gaudí”. La Sagrada Família ha fet balanç aquest divendres de l’evolució de les obres al temple, la data de finalització prevista de les quals es manté en l’any 2026. La basílica haurà invertit a final d’any 50 milions d’euros (els mateixos que ha pressupostat per l’any vinent) en diversos fronts de treball. D’una banda, la culminació de la Façana de la Passió, el passat mes de juliol. Durant aquest any s’han completat els elements del pòrtic superior amb la col·locació de l’escena del sepulcre buit darrere de les columnes centrals, i de la creu gloriosa a l’acroteri central. Entre la base del finestral d’aquesta façana i el mur dels profetes del pòrtic superior, a més, s’ha representat l’hort en què, segon l’Evangeli, es va enterrar Jesucrist, així com una pedrera abandonada, lloc en què es va excavar el sepulcre. Les torres centrals El gruix de les obres es concentra ara en aixecar les sis torres centrals del temple. Les quatre torres dels evangelistes , així com la de la Mare de Déu ja fa mesos que van creixent, aquesta última de forma visible perquè no té una bastida exterior. Hores d’ara, les torres dels evangelistes arriben als 90 metres i en els darrers mesos s’han col·locat els quatre ponts que les connecten amb la torre de Jesucrist. Quant a la torre de al Mare de Déu, es troba en el nivell 13 dels 19 que tindrà, i està a tocar dels 100 metres. La junta constructora del temple preveu que la construcció de les sis torres finalitzarà l’any 2022. Això inclou la torre de Jesucrist, la més alta i imponent de totes, que és previst que comenci a aixecar-se abans d’acabar l’any, amb un primer panell de 5 metres d’alçada dels 12 que l’acabaran sostenint. Durant els darrers mesos, l’equip d’arquitectes del temple, liderats per Jordi Faulí, han estat treballant en el disseny de l’interior de la Torre. Des de la mateixa base de la torre, Faulí ha explicat que en el primer nivell hi haurà una representació de 12 escenes evangèliques “i d’allà en amunt, una representació artística de l’univers que tindrà en compte els coneixements actuals sobre la formació de l’univers, i els colors de la creació considerant la situació de la torre en relació a les diverses façanes del temple”, segons ha detallat. “Gaudí plantejava uns pisos aquí dintre”, ha dit Faulí, assumint que no respectaran aquest disseny original. L’estructura que s’aplicarà generarà espais lliures on podran accedir els visitants. La torre, de 172,5 metres d’alçada estarà formada exteriorment per dotze paraboloides de finestres triangulars. A l’interior, un primer espai de 60 metres d’alçada tinrà un nucli d’escala de caragol de pedra al centre de la qual se situarà un ascensor amb tancament de vidre que permetrà pujar fins a la base de la creu que coronarà la torre. La Façana de la Glòria El principal escull per a la finalització de les obres de la Sagrada Família es troba en la culminació de la Façana de la Glòria, tal i com la va pensar Antoni Gaudí. És a dir, el projecte d’ampliació i construcció d’una escalinata que naixeria a la mateixa façana i que hauria d’arribar fins a l’avinguda Diagonal. Des de fa dos anys la Junta constructora de la basílica i l’Ajuntament de Barcelona negocien, en grups de treball quinzenals, un Pla Especial per trobar l’encaix entre el projecte original que defensa el temple i les implicacions urbanístiques i veïnals de dur a terme una operació d’aquest nivell. El president delegat de la junta constructora de la Sagrada Família, Esteve Camps, ha assegurat aquest dijous que les dues parts estan “finalitzant els darrers serrells” d’un pla que “donarà accés a la regularització de la llicència d’obres del temple de la Sagrada Família”. “La nostra il·lusió seria que fos a finals d’anys”, ha desitjat Camps. Sobre les implicacions de tirar endavant el projecte (expropiació dels pisos de l’illa de l’Eixample que quedaria afectada), Camps ha manifestat que desconeix “si es fan i com es faran”, però que en tot cas és una “decisió municipal”. Des de la junta mantenen, no obstant això, que com a “hereus del projecte d’Antoni Gaudí, els tractes amb l’Ajuntament s’encaren a portar a terme el projecte d’Antoni Gaudí, amb les matisacions que l’administració cregui convenient”.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Les vendes a les grans superfícies augmenten un 5,7% interanual al juliol a Catalunya. Les vendes de productes d'alimentació pugen un 9,4% i les de la resta de productes un 3,5%. Les vendes a les grans superfícies van augmentar un 5,7% al juliol a Catalunya respecte al mateix mes del 2018, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest creixement ve motivat per l'augment de les vendes d'alimentació (9,4%) i de les de la resta de productes (3,5%). En l'acumulat dels set primers mesos de l'any, l'augment de vendes ha estat del 2,7% en comparació amb el mateix període de l'any anterior. A preus constants (eliminant l'efecte dels preus), l'increment interanual seria del 5,5% al juliol del 2019. Per grups de productes, les vendes d'alimentació han augmentat un 7,7% i les de la resta de productes un 4,4%.
|
Economia
|
Comerç
|
AMPLIACIÓ:Desmantellen un punt de cria i venda il·legal de gossos de raça a Blanes que acumulava denúncies des feia sis anys. La Policia Local i treballadors del centre d'acollida s'enduen uns 25 animals que vivien en males condicions. L'Ajuntament de Blanes (Selva) ha desmantellat un punt de cria i venda il·legal de gossos de raça que acumulava denúncies des del 2014. La finca està situada al veïnat de Valldolig i hi vivien una trentena d'animals en males condicions. La Policia Local i tècnics del Centre d'Acollida d'Animals de la Selva se n'han endut uns 25, la majoria Bracs de Weimar, Beagles i Teckels. L'operatiu, que posa fi a un llarg rosari d'inspeccions, s'ha fet després d'arribar a un acord amb el propietari. El consistori ha optat per aquesta via davant la lentitud dels processos administratius. "Tenim una sensació agredolça, perquè hem pogut desmantellar un negoci il·legal però no entenem com no s'ha pogut resoldre abans", diu la regidora Marina Vall-llosada. Tot i que no se sap exactament quan feia que el propietari es dedicava a criar gossos de manera il·legal, sí que des de fa sis anys l'home acumulava diverses denúncies. I de retruc, diferents inspeccions tant per part de la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra i la Policia Local. El maig del 2014, els agents del Seprona van localitzar 38 gossos no censats a la finca, anomalies a les instal·lacions i a les cartilles veterinàries. I l'any vinent, tant la Guàrdia Civil com els Mossos van fer-hi dues inspeccions més (en concret, als mesos de març i agost). Hi van trobar fins a 48 gossos, a qui el propietari –que tampoc tenia llicència de nucli zoològic- criava de manera il·legal. La finca ha continuat acumulant inspeccions durant els darrers anys. En paral·lel, l'amo dels animals havia demanat diverses vegades censar els animals o intentar legalitzar la finca, però com que no complia les condicions, sempre se li denegava. A més, com ha concretat la regidora, el propietari té oberts expedients sancionadors. Marina Vall-llosada, que ha definit la finca com una "'fàbrica de cadells", ha explicat que si bé els gossos estaven en bon estat, el lloc on vivien no complia les mesures adequades. "Les casetes dels animals no eren les adients ni tampoc estaven assistits per veterinaris", ha concretat la regidora de Blanes. Denúncia per un gos mort Vall-llosada també ha alertat dels perills de comprar gossos en instal·lacions com aquestes. L'octubre de l'any passat, de fet, el propietari va sumar una nova denúncia a les que ja tenia, perquè un dels animals que havia venut va morir. "Un agent dels Mossos va comprar un gos de raça Brac de Weimar per 475 euros i l'animal va contraure el parvovirus", ha dit la regidora. Això va comportar que el policia denunciés el cas al Departament de Territori i Sostenibilitat, i que els Agents Rurals fessin una nova inspecció a la finca conjuntament amb la Unitat Regional de Medi Ambient (URMA) dels Mossos. Hi van trobar 48 gossos, un teixó dissecat, medicaments, xeringues fetes servir i receptes veterinàries antigues, entre d'altres. A més, també van localitzar manuscrits del propietari sobre pràctiques veterinàries, aparellaments de gossos i documents sobre transaccions econòmiques. Operatiu de vigilància L'última inspecció a la finca va tenir lloc, precisament, ara fa poc més d'un mes. La va dur a terme la Policia Local, que va haver de muntar fins i tot un operatiu de vigilància perquè el propietari de la finca esquivava els requeriments dels agents, dient que no es trobava a lloc. La Policia va aixecar acta de les diferents irregularitats. Entre aquestes, que el lloc no té llicència per fer-hi activitat de nucli zoològic i que les instal·lacions no eren les adequades. Es van trobar els gossos vivint en casetes fetes amb restes de taulers de fusta, portes, somiers i matalassos. A més, cap veterinari visitava els animals –alguns dels quals patien sobrepès- ni se'ls alimentava com tocava. Acord amb el propietari Avui, i després de més de sis anys, l'Ajuntament de Blanes ha aconseguit desmantellar la instal·lació il·legal de cria i venda de gossos. Ho ha fet, però, després d'arribar a un acord amb el propietari, davant la lentitud de resolució de les diferents denúncies. L'amo de la finca ha cedit els animals a l'Ajuntament i el consistori, al seu torn, ha signat un conveni amb el Centre d'Acollida d'Animals de la Selva perquè se'ls emportés a les seves instal·lacions. Allà, es faran càrrec dels gossos i miraran de donar-los en adopció. La regidora de Protecció i Benestar dels Animals explica que s'ha optat per pactar amb el propietari després de veure com les administracions "no posen els esforços necessaris per resoldre situacions com aquesta". De fet, ha criticat l'anterior govern municipal per no haver posat fre a l'activitat il·legal i ha dit que allò que han prioritzat és, sobretot, garantir el benestar dels gossos. "Ens queda una sensació agredolça; estem feliços per haver pogut desmantellar aquest punt de cria i venda il·legal, però no entenem aquesta lentitud administrativa", ha dit, en referència a les diferents denúncies. Vall-llosada també ha dit que a partir d'ara el consistori estarà amatent per veure si el propietari de la finca "reincideix" en l'activitat il·legal. A l'home se li ha permès quedar-se cinc gossos, que és el límit que recull l'ordenança municipal.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Comín rebutja “fer examen” a la gestió de Boi Ruiz a Salut per “elegància”. El nou conseller de Salut convida al PSC a sumar-se a la reclamació sobiranista perquè la independència és la via per tenir “els mil milions necessaris per acabar amb les llistes d’espera”. El nou conseller de Salut, Antoni Comín, ha rebutjat aquest dimecres analitzar i “fer examen de les polítiques del departament de salut en els últims anys”, mentre Boi Ruiz estava al capdavant de la gestió sanitària. “Quan vaig assumir el càrrec em vaig proposar parlar molt del present i sobretot del futur, i no gaire del passat. No contribuiria massa a la millora de la salut. I en política, l’elegància és una virtut”, ha assegurat el conseller, en resposta a les crítiques que la diputada del PSC Assumpta Escarp ha fet en la seva interpel·lació al ple del Parlament. Per a la socialista, però, “el passat marca el present i també el futur”, i per això li ha exigit revisar les polítiques que va impulsar Boi Ruiz i revertir el perjudici que assegura que han provocat a la salut. Comín també ha explicat que per a ell, “l’herència rebuda” és el “magnífic sistema sanitari que, tot i les retallades, ha resistit”. És per això que el conseller ha demanat a tots els grups que contribueixin a “recuperar la confiança en el sistema”, perquè “no és incompatible amb ser conscients de les necessitats i de l’esforç fortíssim que fan els professionals”. En aquest sentit, ha reconegut que el sistema sanitari necessita “més recursos, més professionals, més quiròfans i més proves diagnòstiques”. I és per això que, ha dit, s’han dedicat 100 dels 270 milions d’euros del pla de xoc previst pel Govern a temes sanitaris. “Posar-ne més a salut hagué sestat un abús”, ha dit. Amb tot, Comín ha volgut remarcar que “per fer el pla de xoc necessitem uns pressupostos”. “I amb l’actual marc de finançament, ens es impossible anar més enllà de 270 milions. Anar més enllà hagués estat irresponsable i una frivolitat, un compromís que no haguéssim pogut complir. No volem jugar amb la salut de la gent ni fer un pla que no puguem complir. Per tant, em congratulo que el PSC sigui conscient de la necessitat d’un nou pressupost, perquè els convido a que ens ajudi a aprovar el nou pressupost”, ha dit, remarcant la invitació a participar dels comptes del Govern. Però aquesta no ha estat l’única apel·lació que ha fet Comín al PSC. El conseller, que havia estat justament diputat del grup socialista i va allunyar-se del partit per abraçar el sobiranisme, ha convidat a la socialista a sumar-se “a aquesta aventura de contrucció d’un estat independent”. Segons Comín, aquesta és l’única via possible per aconseguir tots els recursos que permetrien, per exemple, obtenir “els mil milions d’euros que es necessitarien per a acabar amb les llistes d’espera”. D’altra banda, Comín s’ha compromès a buscar el “consens polític” tant en el pla de salut, com li ha demanat el PSC, com amb “totes i cadascuna de les polítiques que impulsi”.
|
Política
|
Govern
|
La Fura dels Baus eclipsa amb diables enxarxats i foc el macroespectacle de la llegenda del Pont del Diable de Martorell. La representació aplega uns 4.500 espectadors en els dos passis gratuïts. La Fura dels Baus ha enlluernat el públic amb la recreació de la llegenda del Pont del Diable de Martorell aquest dissabte a la nit davant d'uns 4.500 espectadors. El macroespectacle ha arrencat amb un Seat Fura de l'any 1981 orbitant al voltant de l'icònic pont. Amb tot, un dels punts àlgids de la funció l'ha protagonitzat una xarxa de diables que amb foc han entusiasmat els assistents. "No s'ha fet mai, és brutal", ha exclamat el director artístic, Carlus Padrissa. En la funció, hi ha participat un centenar d'artistes, entre ells, Quico Palomar, que ha liderat el fil musical. La vuitena edició, emmarcada en la Fira de la Primavera, ha celebrat dos passis gratuïts. La Fura dels Baus ha reinventat la llegenda del Pont de Martorell conservant els orígens però introduint aspectes crítics de la societat actual, com són els efectes negatius de la contaminació i l'aposta per la sostenibilitat. L'espectacle ha començat amb el diàleg de la senyora Vella i el Diable, que han alertat dels perills de la pol·lució. Així, el cèlebre pont s'ha convertit en el símbol del progrés insostenible, segons ha explicat el director artístic. Tot seguit, un Seat Fura s'ha enlairat des de sota del pont i, amb els diables penjant, ha orbitat per marxar cap al planeta Mart per l'alta contaminació que pateix el planeta Terra. D'aquesta manera, la Fura ha homenatjat la factoria de vehicles i el municipi. "Si badem haurem d'anar a viure a Mart, que també destruirem, el més important és respectar on habites, hem de remar en la mateixa direcció", ha dit Padrissa. "És un espectacle que va per la Terra, pel riu i també per l'espai perquè travessa el pont i volen", ha precisat el director artístic. En l'espectacle, hi ha participat un centenar d'artistes, d'uns 200 professionals que han fet possible el muntatge, entre els quals dos gats il·luminats que han ballat al costat dels membres que prèviament havien col·locat caixes damunt del pont amb paraules com 'odi', 'xenofòbia', 'violència' i 'opressió', entre d'altres. A més, l'artista Quico Palomar, un dels cantants històrics de la companyia, ha tocat diversos temes com a solista durant l'actuació. També hi ha participat elements del bestiari tradicional, com els gegants. Ara bé, un dels moments més aclamats i aplaudits pel públic ha estat quan novament prop d'una trentena de diables, enxarxats, han fet equilibris i han encès el foc mentre volaven al voltant del pont. Així s'ha posat el punt final a la funció, que s'ha repetit per segona vegada al cap de mitjà hora. El primer passi l'han vist unes 3.000 persones, mentre que el segon, unes 1.500, segons els organitzadors.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
Desenvolupen un mètode per millorar la prevenció i la detecció precoç del càncer de còlon. El projecte del Clínic-IDIBAPS augmenta tant la precisió diagnòstica de tumors com la identificació de pòlips i evitaria colonoscòpies innecessàries. Investigadors del Clínic-IDIBAPS han desenvolupat un mètode de cribratge per millorar la prevenció i la detecció precoç del càncer de còlon, el més freqüent a l'estat espanyol i la segona causa de mort per aquesta malaltia al món. Els investigadors han demostrat que identificar determinades petites molècules de RNA (microRNAs) en les mostres de femta permet detectar tumors i lesions precursores del càncer -pòlips- d'una forma més precisa que només amb el test de presència de sang, que és el mètode en què es basa el programa de cribratge actual. Segons l'estudi, publicat a la revista 'Gastroenterology', aquest mètode augmenta la precisió diagnòstica de tumors fins prop del 96%. Els investigadors han demostrat que també milloraria la detecció de pòlips i que evitaria colonoscòpies innecessàries, en un 35%. "El mètode actual ha demostrat que és efectiu i que permet disminuir la mortalitat per càncer de còlon i reduir-ne la incidència. Però també sabem que, com altres mètodes, no és perfecte. El projecte que presentem intenta solucionar-ne les limitacions i ser més sensible i més específic per evitar colonoscòpies innecessàries", subratlla el director mèdic de l'Hospital Clínic i un dels coordinadors de l'estudi, el doctor Antoni Castells.
|
Societat
|
Salut
|
El PPC considera que Puigdemont no repetirà per “covardia política” i per "por a una patacada electoral”. Albiol afirma que una candidatura de Mas demostraria “la incapacitat del PDECat d’oferir un candidat nou i amb garanties”. El coordinador general del PPC, Xavier García Albiol, ha assegurat aquest dilluns que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no repetirà per “covardia política” i per “por a una patacada electoral”. “És evident que li agradaria repetir com a candidat a la presidència, com qualsevol polític”, ha reflexionat en veu alta Albiol. “I, si no ho fa, no és per responsabilitat ni perquè la seva missió s’ha acabat sinó perquè és molt conscient que les urnes se l’emportaran per davant tant a ell com a qualsevol candidat del PDECat”, ha puntualitzat el coordinador general del PPC. Davant les paraules de la consellera Munté que Mas seria un “bon candidat” del Partit Demòcrata en unes noves eleccions, Albiol s’ha mostrat perplex i ha ironitzat: “Demostraria fins a quin punt CDC s’ha quedat completament sola, com un partit intranscendent i incapaç d’oferir un candidat nou i amb garanties”, ha afirmat el coordinador popular.
|
Política
|
Partits
|
El jutjat de vigilància penitenciària autoritza un permís de sis dies a Cuixart. Rebutja l'oposició de la fiscalia i considera que "no existeixen indicis de risc de reincidència". El jutjat de vigilància penitenciària ha autoritzat el permís de sortida sis dies que havia demanat Jordi Cuixart. La junta de tractament penitenciari va informar favorablement al permís demanat al març però la fiscalia s'hi va oposar i el procés va quedar aturat per l'estat d'alarma. Ara, el jutjat de vigilància penitenciària ha donat el vistiplau al permís en considerar que el president d'Òmnium Cultural compleix els requisits mínims previstos al reglament penitenciari, com haver complert la primera quarta part de la condemna i el fet de tenir "bona conducta". A més, afegeix que "no existeixen indicis de risc de reincidència delictiva ni de trencament de la condemna" i estableix que hi ha "suficients garanties" del bon ús del permís. En l'escrit, la junta recorda el seu posicionament en el primer permís, quan va al·legar que tenia complerta la primera quarta part de la condemna, a la presó de Lledoners, des del 14 de gener. Sobre la conducta, apunta que els informes de l'equip multidisciplinar del centre afirmen que és "adaptada a la normativa regimental, amb absència d'expedients disciplinaris, amb una evolució conductual correcta en el mòdul en què està ubicat". L'informe afegeix que des de la seva arribada al centre, Cuixart es relaciona de forma adequada amb diversos professionals, amb els funcionaris, la resta de personal i els interns, "sent capaç d'evitar conflictes, de reconduir-los fent servir habilitats socials i estratègies de resolució de conflictes, així com ajudant als companys del mòdul sempre que pot". El jutjat assegura també que no hi ha limitacions ni condicions en la possible concessió de permisos ordinaris de sortida en la present causa i afegeix que "ni la gravetat del delicte ni al durada de la pena són factors que impedeixin l'autorització judicial de permisos ordinaris de sortida, ja que aquests factors, per si mateixos, no impedeixen la concessió de permisos segons la normativa penitenciària". En aquest sentit, afegeix que tampoc "s'efectua a priori un pronòstic de perillositat en el condemnat, ja que a més de la pena de pressó ha estat condemnat a la pena d'inhabilitació absoluta". Pel que fa l'assumpció dels fets delictius que mencionava la fiscalia en el seu informe d'oposició, la junta fa referència a l'informe del jurista on s'indica que Cuixart "reconeix els fets provats a la sentència, assumeix les conseqüències dels seus actes i mostra motivació per al canvi". Estableix que la frase 'Ho tornaria a fer' "no pot sinó considerar-se com una mera expressió d'un pensament ideològic/polític" i, segons l'informe del psicòleg, "en cap moment fa referència a un alçament tumultuari, tal com es recull a la sentència del Tribunal Suprem, sinó a la voluntat de continuar reivindicant el dret a decidir sobre la situació de Catalunya de forma pacífica i no violenta". La junta conclou que Cuixart reconeix els fets delictius però no està conforme amb la qualificació jurídica i no mostra penediment, defensant la seva innocència, "que és sens dubte un pensament i decisió legítims, donat que la normativa penitenciària no imposa l'obligació al condemnat de penedir-se ni a que es declari culpable". D'altra banda, apunta que la col·laboració del president d'Òmnium és "total" en totes les activitats, entrevistes amb l'equip tècnic i cursos i l'ha defineix com a "encomiable". Reconeix que no ha seguit un tractament per al delicte de sedició, com apunta la fiscalia, però afirma que el centre no disposa d'un programa a l'efecte donat la manca d'antecedents actuals ni històrics sobre aquesta tipologia delictiva. Afegeix que potser el Ministeri Fiscal el "podria haver proposar en el seu dia" i hagués pogut "resultar una aportació pràctica al tema", al mateix temps que recorda que no es va oposar a l'itinerari pautat a l'intern. Rebutja també que es pretengui que Cuixart modifica els seus pensaments i voluntats i que la fiscalia pretengui equiparar la pena imposada per delicte de sedició a la de comissió de delictes violents i degradants, com l'homicidi o agressió sexual amb penetració. A més, constata que Cuixart ha fet un accés previ a l'exterior de manera suficientment gradual i progressiva abans d'iniciar la concessió de permisos ordinadors de sortida i que en tots els anteriors s'han complert "sense incidències i complint els objectius pautats i previstos per l'equip tècnic". Per tot això, aprova el permís de sis dies en considerar que el president d'Òmnium "a l'existir suficient garanties que farà un bon ús del permís". Tot i això, apunta que es farà un seguiment "específic" del resultat del mateix i que el centre penitenciari haurà de fer un informe per constatar que es mantenen baixos els riscos de reincidència i de trencament de la condemna.
|
Societat
|
Judicial
|
Els líders de la UE busquen salvar l'acord sobre el pla de recuperació en el tercer dia de negociació. Macron veu encara "possible" tancar un pacte, mentre Merkel apunta que pot ser que no s'arribi a "cap resultat". Els líders de la Unió Europea busquen salvar l'acord sobre el pla de recuperació en el tercer dia de negociacions. Després que s'hagi allargat un dia més del previst la cimera per intentar assolir un pacte, la tercera jornada de discussions ha començat amb una reunió del president del Consell, Charles Michel, i de la Comissió, Ursula von der Leyen, amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron. A l'arribada a la trobada, Merkel ha dit que pot ser que els líders no arribin a "cap resultat" aquest diumenge, mentre Macron ha insistit que encara és "possible". Amb tot, el president francès ha insistit que l'acord no arribarà "en detriment de l'ambició europea". "No puc dir encara si hi haurà un resultat", ha dit la cancellera alemanya en arribar a la reunió. Segons Merkel, "hi ha molta voluntat, però també moltes posicions diferents" entre els líders. "La voluntat de compromís no ens ha de fer renunciar a l'ambició legítima que hem de tenir. Ens les pròximes hores sabrem si aquestes dues qüestions són compatibles", ha assenyalat Macron. Pocs avenços en la negociació Les posicions entre els líders segueixen enrocades i en dos dies de negociació s'han fet pocs avenços en les qüestions més conflictives: les condicions lligades a les ajudes, el volum del fons de recuperació i les transferències que hi inclou. Les posicions més allunyades les representen, d'una banda Espanya i Itàlia i, d'altra banda els Països Baixos, que vol poder vetar els plans de reformes per desbloquejar els fons i reduir les ajudes a fons perdut. En el segon dia de negociació, Michel ha presentat una nova proposta que fa concessions als 'frugals –els Països Baixos, Àustria, Suècia i Dinamarca- per intentar desbloquejar la negociació. La proposta manté el volum del fons de recuperació en 750.000 milions d'euros, però redueix les transferències a 450.000 milions, 50.000 milions menys que en la inicial. Amb tot, augmenta la part de les transferències al Mecanisme de Recuperació i Resiliència -el principal pilar del fons- en 15.000 milions. A més, la nova proposta de Michel incrementa les compensacions per aportar més al pressupost del que reben a alguns dels 'frugals' i dona poder als estats per poder bloquejar els plans de reformes per desbloquejar les ajudes. El nou plantejament permetria que un sol dels 27 pogués portar els seus dubtes sobre el pla d'un estat a la reunió de ministres de Finances o fins i tot a una de caps d'estat i de govern. Per tal de superar la unanimitat per aprovar els plans de reformes que demanen els Països Baixos, Espanya podria estar disposada a acceptar aquest mecanisme, segons apunten fonts diplomàtiques espanyoles, que s'oposen "frontalment" a la unanimitat que permetria a un estat vetar el desbloqueig de les ajudes.
|
Política
|
Unió Europea
|
AMPLIACIÓ:La velocitat de contagi es torna a situar en 1 i el risc de rebrot puja 6 punts, fins a 168. Es declaren 949 casos nous confirmats per PCR i 11 morts a Catalunya. La velocitat de contagi a Catalunya (Rt) ja ha arribat a la frontera de l'1, segons les últimes dades del Departament de Salut. La reportada diumenge era de 0,96. A més, el risc de rebrot ha pujat uns sis punts, fins a 168,08. En les últimes 24 hores s'han declarat 949 nous casos confirmats per PCR de covid-19, i ha elevat la xifra total als 130.605. Son 324 positius menys que els informats diumenge. La xifra de casos amb totes les proves és de 154.589 (989 més en les últimes hores). Des de l'inici de la pandèmia han mort 13.244 persones per coronavirus a Catalunya, 11 més que en el darrer balanç. Els ingressats als hospitals pugen en 34 persones i ara són 788, dels quals 134 estan a l'UCI, 10 més que fa 24 hores. Segons les últimes dades del Departament de Salut, el risc de rebrot segueix per sota dels 200, però segueix pujant. Entre els dies 28 d'agost i el 3 de setembre, aquest indicador estava en 189,75 (per sobre de 100, el risc de rebrot es considera alt). Durant la setmana del 4 al 10 de setembre va baixar a 185,1 i ara (setmana de l'11 al 17 de setembre), se situa en 168,08, sis punts més que fa 24 hores. Pel que fa a la taxa de reproducció del virus (Rt), ja ha arribat a la frontera de l'1, quatre centèsimes més que la reportada diumenge. Això vol dir que, de mitjana, una persona infectada transmet el virus a una persona (dada clau per frenar la propagació de la covid-19). Entre els dies 28 d'agost i 3 de setembre, l'Rt a Catalunya era de l'1 i durant la setmana del 4 al 10 de setembre va ser de l'1,02. En relació amb els casos confirmats per PCR, durant l'última setmana s'han registrat 6.237 casos, una xifra inferior als 7.091 positius detectats la setmana anterior. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies se situa en 81,3 per cada 100.000 habitants. La setmana del 28 d'agost, la taxa marcava 93,82 casos per cada 100.000 habitants, mentre que la del 4 de setembre se situava en 92,43. Al llarg de la darrera setmana s'han fet 84.499 proves PCR a tot el territori, de les quals un 7,73% han sigut positives. La mitjana d'edat dels casos positius és de 39,96 anys. Pel que fa al total de casos des de l'inici de la pandèmia (154.589, segons l'últim balanç), 130.605 han estat confirmats per PCR, 4.545 per epidemiologia, 3.912 són casos probables, 4.947 s'han detectat a través de proves ELISA i 10.580 a través de tests serològics (les proves ELISA i els tests serològics donen informació sobre l'estat immunològic). En les darreres hores s'han notificat onze defuncions, elevant el total de víctimes mortals a Catalunya fins a 13.244. Moltes de les morts no classificades s'han pogut col·locar ara en la categoria que els correspon pel lloc on s'ha produït la mort. Així, 8.050 han mort en centres hospitalaris o sociosanitaris (+10), 4.181 en residències, 838 en domicilis i 175 segueixen sent no classificables (+1). Des de l'esclat de la pandèmia s'han registrat 16.517 casos confirmats per PCR a les residències, 34 més en comparació amb l'últim balanç. Si es tenen en compte la resta de proves, la xifra s'eleva a 18.134 (37 més). Des del març, fins a 6.500 persones que vivien en residències han mort, les mateixes que fa 24 hores. D'aquestes defuncions, 2.166 s'han produït en centres hospitalaris o sociosanitaris, 4.166 en residències, 100 en domicilis i 68 no es poden classificar per falta d'informació. Regió sanitària de Barcelona: els indicadors segueixen a l'alça A la regió sanitària de Barcelona ciutat, que inclou la capital catalana, Montcada i Reixac i una ABS de Sant Adrià de Besòs, el nombre total de confirmats per PCR se situa en 33.006 (238 més que en l'últim balanç), xifra que s'eleva a 40.165 amb totes les proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 4.462 persones a l'àrea (tres més que les reportades en les darreres hores). El risc de rebrot se situa en 192,74, 16 punts més que fa 24 hores. El de la setmana del 4 de setembre era de 194,69. L'Rt puja lleugerament fins a 1,08 (la setmana anterior estava en 1,01), i la taxa de confirmats per PCR els últims set dies és de 85,81 per cada 100.000 persones. A la regió hi ha 139 pacients ingressats (sis més que en l'últim balanç), 27 dels quals a l'UCI (tres més). A la ciutat de Barcelona, s'han registrat 32.134 casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia (232 més) i 39.092 amb totes les proves. Un total de 4.421 persones han mort per coronavirus en aquests mesos, tres més declarades en les últimes hores. Per altra banda, el risc de rebrot puja fins a 190,08 (en l'interval anterior era de 191,33 i la setmana del 28 d'agost era de 204,49). L'Rt puja lleugerament fins a 1,08, mentre que la setmana anterior era d'1,01. Hi ha 135 ingressats (sis més), 26 dels quals a l'UCI (quatre més). Regió metropolitana nord: L'Rt està vorejant l'1 La regió metropolitana nord suma 31.589 casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia (169 més que en l'últim balanç) i 36.629 amb totes les proves. El territori ha registrat 3.035 morts des de l'inici de la pandèmia (una més que les informades fa 24 hores). El risc de rebrot puja en 24 hores fins a 169,59 (era de 184,87 durant la setmana anterior), mentre que la velocitat de propagació del virus segueix per sota de l'1 però vorejant-lo, en concret a 0,99. La setmana del 4 al 10 de setembre va ser de 0,97. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies és de 80,94 per cada 100.000 habitants. Segons les últimes dades, hi ha 273 pacients ingressats (14 més), 36 a l'UCI (+5). A la ciutat de Sabadell, una de les capitals del Vallès Occidental, s'han registrat 3.738 casos confirmats per PCR de l'inici de la pandèmia, 6 més que en el darrer balanç. Comptant totes les proves, la xifra de casos s'eleva a 4.346. Des de l'inici de la pandèmia, la població ha registrat 379 defuncions, cap més que les informades fa 48 hores. El risc de rebrot baixa set punts en 24 hores i està en 171,06, clarament per sota dels valors de la setmana del 4 de setembre (195,31). L'Rt es manté en 0,96 (superior a la setmana anterior, quan era de 0,88), mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 83,93 per cada 100.000 habitants. Hi ha 53 pacients ingressats (dos més), cinc dels quals a l'UCI (+2). A Terrassa, l'altra capital de la comarca, el nombre total de casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia és de 3.617 (35 més en les últimes hores), 4.095 amb totes les proves. Un total de 272 persones hi han mort durant els últims mesos (les mateixes). El risc de rebrot baixa uns 16 punts en 24 hores, fins a 212,51. La setmana del 4 de setembre era de 351,65. L'Rt baixa fins a 0,86 (la setmana anterior era d'1,37) i la taxa de confirmats per PCR és de 97,93 per cada 100.000 habitants. Actualment hi ha 42 pacients ingressats (+5), set dels quals a l'UCI (un més). El risc de rebrot de Badalona, on també s'han fet cribratges en barris concrets, torna a pujar després d'uns dies a la baixa i ara està en 221,06. La setmana anterior va ser de 182,31. L'Rt puja en 24 hores i se situa en 1,18. Era de 0,77 entre el 4 de setembre i el 10. Des de l'inici de la pandèmia, la població ha registrat 4.246 casos confirmats per PCR (+34) i 251 morts (els mateixos). Hi ha 27 pacients ingressats, tres a l'UCI. Regió metropolitana sud: 13 punts més de risc de rebrot La regió sanitària metropolitana sud suma un total de 25.892 confirmats per PCR (192 més en les darreres hores) i 30.294 amb l'acumulat de totes les proves. Les persones que han mort per coronavirus són 2.407 (una més que les reportades fa 24 hores). El risc de rebrot puja uns 13 punts en 24 hores i se situa en 139,54. Va ser de 218,81 en la setmana del 4 de setembre. La velocitat de propagació del virus segueix per sota de l'1 però creix (0,86), mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 63,27 per cada 100.000 habitants. En aquesta regió, hi ha 114 pacients ingressats per la covid-19 (+2), dels quals 26 són a l'UCI (dos menys). A L'Hospitalet de Llobregat s'han registrat 8.867 casos confirmats per PCR, 64 més respecte a les últimes dades. Tenint en compte totes les proves, el nombre de casos creix fins als 9.750. Les defuncions a la segona ciutat de Catalunya han estat 526 (una més q les reportades fa 24 hores). El risc de rebrot puja i està en 257,68. Està per sota del de la setmana del 4 de setembre, quan va ser de 326,53. Per altra banda, l'Rt creix i supera la frontera de l'1, amb un 1,04, per l'1,03 de la setmana anterior. Actualment hi ha 42 pacients ingressats (els mateixos), 14 a l'UCI (igual). Catalunya central: risc a l'alça, disparat a Vic La regió sanitària de la Catalunya Central té un total de 8.840 casos confirmats per PCR, 96 més en les últimes hores. La xifra s'eleva a 10.735 si es tenen en compte les altres proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 1.630 persones en aquesta regió, les mateixes que les reportades en les últimes hores. El risc de rebrot puja cinc punts fins a 207,21 punts. La setmana anterior era de 152,45. La taxa de reproducció del virus baixa mínimament en 24 hores, situant-se en 1,31 (la setmana del 4 de setembre era de l'1,11) i la taxa de confirmats per PCR per 100.000 habitants és de 96,64. La regió suma 42 pacients ingressats (quatre més respecte a l'última actualització), cinc a l'UCI (igual). A Vic, on s'ha dut a terme un cribratge massiu al barri del Remei, el risc de rebrot torna a pujar 96 punts i està en 494,07. Supera la xifra de la setmana anterior (337,32). L'Rt puja a 1,43, quan la setmana del 4 de setembre era de 0,96. A la capital d'Osona s'han notificat 1.085 casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia (16 més), 1.197 si es tenen en compte totes les proves. Per altra banda, el nombre de defuncions és de 94, les mateixes que fa 48 hores. Segons l'últim balanç hi ha vuit pacients ingressats (+1), un dels quals a l'UCI. Camp de Tarragona: el risc i l'Rt pugen Al Camp de Tarragona s'han registrat 5.560 casos confirmats per PCR, amb un creixement de 77 positius respecte a l'anterior balanç. Si es tenen en compte totes les proves, el nombre acumulat de casos des de l'inici de la pandèmia és de 6.094. En aquesta regió han mort 418 persones (una més). El risc de rebrot puja 6 punts i està ara en 162,44, per sobre del de la setmana del 4 al 10 de setembre (146,34)). L'Rt puja en 24 hores i està en 1,05, mentre que la taxa de confirmats per PCR se situa en 77,73 per cada 100.000 habitants. Segons les últimes dades, hi ha 67 pacients ingressats (igual), 10 dels quals a l'UCI. A Reus, on Salut va iniciar un cribratge i on es va detectar un brot a l'hospital, el risc de rebrot puja 15 punts en 24 hores i està en 231,85, ja per sobre dels registres de la setmana del 28 d'agost (197,39). L'Rt també puja i està ara en 1,17 (la setmana anterior va ser de 0,81), mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 104,26 per cada 100.000 habitants. En l'última setmana (de l'11 al 17 de setembre) s'han confirmat 115 casos. En aquesta ciutat, des de l'inici de la pandèmia s'han registrat 1.333 casos per PCR (19 reportats en les darreres hores) i 1.417 amb totes les proves. La capital del Baix Camp ha registrat 64 defuncions des de l'inici de pandèmia (igual), i té 22 persones ingressades, dues d'elles a l'UCI. Terres de l'Ebre: continua en risc moderat tot i que empitjora La regió de les Terres de l'Ebre acumula, des de l'inici de la pandèmia, 1.101 casos confirmats per PCR (16 més que en el balanç anterior) i 1.287 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 65 persones (igual que en l'últim balanç). El risc de rebrot segueix per sota dels 100, però pujant 15 punts en 24 hores (77,04). Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies és de 34,43 per 100.000 habitants. L'Rt també puja i està en 1,23, quan la setmana anterior estava en 1,06. Segons l'últim balanç, hi ha 3 pacients ingressats, un a l'UCI (igual). Regió de Lleida: valors similars dels indicadors A la regió sanitària de Lleida, hi ha acumulats 11.248 casos confirmats per PCR, 23 més que el dia anterior. Són 11.878 si es tenen en compte totes les proves. Un total de 303 persones han mort per coronavirus des de l'inici de la pandèmia (quatre més que les reportades fa 24 hores). Pel que fa al risc de rebrot, baixa mínimament i està 140,79, per sota del registrat la setmana anterior (163,72). La velocitat de propagació se situa en 0,95, dues centèsimes més. La taxa de confirmats per PCR de l'11 al 17 de setembre és de 79,39 per 100.000 habitants. Hi ha 24 pacients ingressats, cinc a l'UCI. Alt Pirineu i Aran: Rt i risc a l'alça La regió sanitària de l'Alt Pirineu i l'Aran ha registrat 909 casos confirmats per PCR (10 més en les últimes hores) i 1.060 sumant totes les proves. Un total de 29 persones han mort des de l'inici de la pandèmia (cap defunció reportada en les últimes 24 hores). El risc de rebrot puja 75 punts i està en 523,25. La setmana del 4 de setembre, la regió presentava un risc de 338,52. L'Rt puja dues dècimes fins a 1,61, mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 187,61 per cada 100.000 habitants. Les últimes dades assenyalen que hi ha 12 pacients ingressats i cap a l'UCI (mateixa xifra). Regió de Girona: el risc de rebrot baixa de forma generalitzada A la regió sanitària de Girona, els casos confirmats per PCR acumulats són 10.553 (113 més), i pugen a 12.894 si es tenen en compte totes les proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 849 persones al territori (igual que les informades en les darreres hores). El risc de rebrot baixa 17 punts en 24 hores i està en 180,76, mentre que la setmana del 4 de setembre va ser de 215,35. L'Rt puja dues dècimes i és d'1,27, i la taxa de confirmats per PCR de l'11 al 17 de setembre és de 86,97 per cada 100.000 habitants. Hi ha 69 pacients ingressats (quatre més), 15 dels quals a l'UCI (+2). A la ciutat de Girona, el risc de rebrot ha baixat 97 punts i ara és de 663,38, encara molt per sobre del de la setmana del 4 de setembre, quan va ser de 450,64. La velocitat de propagació del virus es redueix dos dècimes i està en 1,61, mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 207,3 per cada 100.000 habitants. La capital del Gironès suma 1.971 casos confirmats per PCR (30 més en comparació amb l'última actualització) i 2.481 si es tenen en compte totes les proves. El nombre de defuncions des de l'inici de la pandèmia és de 145, amb deu persones ingressades per coronavirus (+2), una de les quals a l'UCI. A la ciutat de Salt, on el 3 de setembre va començar un cribratge, el risc de rebrot baixa 6 punts i se situa en 414,32. L'Rt puja lleugerament i està en 0,71. Des de l'inici de la pandèmia, s'han confirmat per PCR 816 casos (13 més respecte a l'últim balanç) i 897 amb totes les proves. El nombre de defuncions és de 21 (cap en les darreres hores) i la xifra de pacients ingressats és de 4, un a l'UCI. Tant a Girona com a Salt s'han imposat noves restriccions en els últims dies. Manlleu, Girona i Salt, municipis amb més risc de rebrot Manlleu, Girona i Sitges, per aquest ordre, són els municipis catalans que apareixen en el rànquing amb el risc de rebrot més alt. Manlleu segueix en la primera posició amb 917,37; Girona es manté segona amb 663,37, i entra Sitges com a tercera, amb 498,42. Pel que fa a la taxa de transmissió, els tres municipis que la tenen més alta són Olot (2,55), Manlleu (2,39) i Sitges (2,34).
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Trias aposta perquè Joaquim Forn sigui el seu successor a Barcelona. L'exalcalde proposa que la nova 'Convergència per Barcelona' sigui una confluència de forces sobiranistes "de centre i centre-esquerra". El líder municipal de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, ha apostat aquest dilluns perquè Joaquim Forn sigui el seu successor a Barcelona, de qui ha destacat el seu "lideratge fort i potent". Forn actualment és portaveu del partit al consistori de la capital catalana i va ser tinent d'alcalde durant el mandat de Trias. En una conferència al Col·legi de Periodistes, l'exalcalde ha apostat per refundar el partit a nivell local sota el nom de 'Convergència per Barcelona', que creu que hauria de ser una confluència de "centre i centre-esquerra" per "obrir-se a tothom". Trias també ha carregat contra el govern d'Ada Colau per no tenir un model de ciutat definit. Trias veu a l'alcaldessa Colau "incapaç" d'impulsar nous projectes. "Després de mig any de mig any de govern ja es percep que no té model de ciutat, no hi ha un model econòmic, ni model urbanístic de futur. Es prenen decisions precipitades", s'ha queixat. Trias ha criticat que s'aturin processos urbanístics "amb l’excusa que s’han de tornar a organitzar processos participatius ja fets en anteriors mandats": "confonen la participació amb la manca de presa de decisions", ha afegit. El líder de CiU a Barcelona ha retret al govern de BComú que només hagin presentat el Pla de Barris, que compromet 150 MEUR per tot el mandat per invertir en els 15 barris més desafavorits. En canvi, però, no han explicat com consistirà el pla i com el pensa aplicar. Projecte de partit Trias ha destacat que l'equip que dirigirà el partit a Barcelona té "actitud de servei permanent envers la ciutat" i que són persones que "entenen que ser servidor públic vol dir governar per tothom i amb la col·laboració de tothom". Així, l'objectiu és que la ciutat de Barcelona aprofiti el seu potencial per generar benestar, progrés econòmic i social i oportunitats per a tots els seus ciutadans, que tothom hi pugui viure "dignament". "La nostra prioritat és la sortida de la crisi sense deixar ningú enrere, ser punta de llança de la recuperació econòmica del país", ha ressaltat i ha posat la salut, l'educació i la innovació com a pilars. Així mateix, Barcelona ha de ser "capital de la catalanitat", ha dit. Trias, que ha parlat de tenir visió a curt, mig i llarg termini a la gestió municipal, ha defensat la sortida de la crisi com a prioritat, fer de Barcelona "referent internacional de la creativitat i el talent", que a escala humana hi hagi barris "on sigui agradable viure i treballar" i que sigui "capital de la catalanitat i oberta al món". Per aquests motius, els onze eixos estratègics de Trias passen per fer de la ciutat zona de "benestar, més justa", així com una ciutat per viure i emprenedora. Que defensi la cultura, el coneixement i la innovació, sigui intel·ligent i sostenible, catalana i universal i que es construeixi "entre tots". Per aquests motius, els onze eixos estratègics de Trias passen per fer de la ciutat zona de "benestar, més justa", així com una ciutat per viure i emprenedora. Que defensi la cultura, el coneixement i la innovació, sigui intel·ligent i sostenible, catalana i universal i que es construeixi "entre tots". En aquest mateix sentit, i entre d'altres, ha proposat fer "un pas més" per substituir el sistema que "obliga les persones a anar demanant ajuts per cada necessitat; una renda garantida que, mentre no s’implanti des d’altres administracions". També aposta per un salari mínim de ciutat: "que l'actual govern tingui voluntat de fer-ho". Una altra mesura que ha defensat Trias durant la seva conferència aquest dilluns que cal "impulsar una Guàrdia Urbana amb major presència als barris i més efectius, més proximitat a les persones; no podem permetre la tolerància que hi ha envers el top manta, la prostitució i altres problemes de convivència en l’espai públic. Cal més patrullatge preventiu al carrer i als transports públics i enfortir els mecanismes de coordinació i col·laboració entre els diferents cossos policials, així com garantir un accés més efectiu i ràpid als serveis dels cossos de seguretat".
|
Política
|
Partits
|
Surt de l'Aeroport de Barcelona una expedició humanitària d’ajuda a les víctimes del terratrèmol del Nepal del 2015. El grup està format per 8 membres: sis Bombers de la Generalitat i dos professionals sanitaris i de la pedagogia. L’expedició humanitària ‘Dels Pirineus a l’Himàlaia-Nepal 2016’ ha sortit aquest dilluns a les 16.00 hores de l’Aeroport del Prat rumb al país asiàtic. El grup està format per vuit membres, dels quals sis són Bombers de la Generalitat i dos professionals sanitaris i de la pedagogia. El projecte, que neix arran d’una iniciativa privada, té per objectiu col·laborar amb l’ONG Langtang Disaster per ajudar les víctimes del terratrèmol que va afectar el Nepal el 25 d’abril del 2015. Un cop arribin al Nepal, els membres de l’expedició participaran en diferents tasques d’ajut humanitari. En primer lloc, col·laboraran en la reconstrucció del poble de Langtang, que va quedar pràcticament arrasat pel sisme de 7,8 graus en l’escala de Richter i que va fer més de 5.000 víctimes mortals i al voltant d’11.000 ferits. Prèviament, el grup haurà de traslladar fins a Langtang tot el material d’obra que hauran d’emprar en la reconstrucció. El trasllat el faran en una ruta de trekking des d’un camp base que s’ha instal·lat a uns 45 minuts a peu. Posteriorment, recorreran fent una ruta de trekking diversos poblats de la vall de Langtang per repartir material mèdic i escolar, principalment llibretes, llapis i bolígrafs. El grup col·laborarà també en l’atenció mèdica i la revisió de diferents casos de víctimes del terratrèmol. 14.000 euros de recaptació L’expedició ha organitzat fins a aquest passat cap de setmana diferents activitats per recollir fons per al projecte humanitari, com ara la representació d’uns monòlegs que han tingut lloc al Teatre Conservatori de Manresa i una arrossada que es va fer al refugi Lluís Estasen. Amb totes aquestes activitats, el grup ha recaptat 14.000 euros, destinats íntegrament al projecte humanitari.
|
Societat
|
Cooperació
|
AMPLIACIÓ:Catalunya suma 301 nous positius per covid-19 i les funeràries reporten quatre noves morts. La regió de Lleida registra 140 nous casos, Barcelona ciutat 46, Girona 39 i la metropolitana sud 29. Catalunya ha sumat 301 nous positius per covid-19 respecte al balanç de fa 24 hores, segons les últimes dades del Departament de Salut. Són 515 casos menys que els sumats en l'anterior balanç. Això situa la xifra global de positius en 76.619. De tots els casos nous, 140 corresponent a la regió sanitària de Lleida -116 dels quals al Segrià-, 46 a Barcelona ciutat, 39 a Girona i 29 a la regió metropolitana sud. Pel que fa a les morts, les funeràries n'han reportat quatre de noves, tres més que en el balanç de dissabte, i la xifra total és de 12.621. D'aquestes morts, dues corresponen a la comarca confinada del Segrià, que eleva la xifra total de morts des de l'inici de la pandèmia a 139. Fins ara, hi ha hagut 4.183 ingressats en estat greu, el mateix número que fa 24 hores, i actualment en són 46, dues més respecte a l'últim balanç. Pel que fa a la retrospectiva de casos, on no s'hi inclouen els tests serològics, a tot Catalunya s'han registrat 44 casos corresponents al 12 de juliol, 104 a l'11 de juliol, 599 al 10 de juliol, 501 al 9 de juliol i 434 al 8 de juliol. A les residències hi ha un total de 15.135 persones confirmades com a positives. Són tres casos més que els informats el dia anterior. Pel que fa a les altes hospitalàries des de l'inici de la crisi, n'hi ha hagut 40.210, les mateixes que les informades fa 24 hores. L'evolució a Barcelona ciutat A la ciutat de Barcelona, els casos han augmentat en 46 respecte a l'últim balanç. Són 207 casos menys respecte a l'augment registrat diumenge. Des de l'inici de la pandèmia, s'han registrat 21.029 casos a la capital catalana. Pel que fa a la retrospectiva de casos, sense incloure els tests serològics, s'han registrat 11 casos corresponents al 12 de juliol, 21 a l'11 de juliol, 257 al 10 de juliol i 76 al 9 de juliol. Si se sumen tots els casos dels últims 7 dies, Barcelona ciutat n'ha registrat un total de 494, sense comptar els tests serològics. Regió metropolitana sud Pel que fa a la regió metropolitana sud, han sumat 29 nous casos respecte a l'últim balanç. Això són 123 menys respecte als 152 de nous registrats en les dades de dissabte. Des de l'inici de la pandèmia, s'han registrat en aquesta regió 14.007 casos. En aquesta àrea s'hi inclou l'Hospitalet de Llobregat, municipi on s'ha constatat un augment de positius en l'última setmana. La retrospectiva de casos dels últims dies, sense incloure els tests serològics, mostra quatre casos corresponents al 12 de juliol, 19 a l'11 de juliol, 107 al 10 de juliol i 90 al 9 de juliol. Segrià i regió de Lleida Al Segrià, comarca que continua amb confinament perimetral, se sumen 116 nous casos fins arribar als 3.296 total des de l'inici de la pandèmia. Al conjunt de la regió de Lleida, s'han sumat 140 casos i el total ascendeix a 4.887. Altres territoris A l'àrea metropolitana nord hi ha 17.815 (28 més). A la Catalunya Central són 6.752 els confirmats (vuit més). A Girona hi ha 7.324 positius (39 més). En el cas del Camp de Tarragona, es registren 2.253 persones amb coronavirus confirmades (sis més). A l'Alt Pirineu i Aran creixen fins als 525 casos confirmats (un més), i a les Terres de l'Ebre pugen a 370 (dos més). D'entre tots aquests, Barcelona ciutat registra 3.748 casos confirmats en residències. A l'àrea metropolitana nord n'hi ha 3.657, mentre que a l'àrea metropolitana sud en són 3.050. A la Catalunya Central registren 1.700 residents confirmats i a Girona n'hi ha 1.701. A les residències del Camp de Tarragona hi ha 474 casos positius confirmats, i a Lleida en registren 624. En el cas de l'Alt Pirineu i Aran, hi ha 105 casos confirmats en les residències, mentre que a les Terres de l'Ebre se n'han registrat 20. Quatre morts més Pel que fa a les morts, les funeràries n'han reportat quatre més. En total, ja hi ha 12.621 víctimes, de les quals 6.907 han estat en un hospital o centre sociosanitari (quatre més), 4.112 en residències (les mateixes), 799 en domicilies (les mateixes), i 803 no classificades per falta d'informació (les mateixes). Les funeràries han registrat dues morts corresponents a l'11 de juliol, tres al 10 de juliol i dues al 9 de juliol. Aquestes dades, però, poden anar variant quan les funeràries actualitzin la informació en propers balanços. Per territoris, a la ciutat de Barcelona han mort 4.268 persones (una més), entre positius i sospitosos, 2.352 en hospitals i centres sociosanitaris, 1.324 en residències, 284 en domicilis i 308 no classificats. A la zona metropolitana nord continuen amb 2.903 morts, 1.580 en hospitals i sociosanitaris i 1.048 en residències, a banda de 132 no classificats i 143 en domicilis. La xifra total de morts a la regió metropolitana sud puja a 2.358 (una més). D'aquests, 1.440 han mort en un hospital o centre sociosanitari, 774 en residències, 96 en domicilis, i 48 no estan classificats. A la Catalunya Central continuen amb 1.574 persones mortes (730 en hospitals i sociosanitaris, 516 en residències, 211 no classificats i 117 en domicilis) i a Girona segueixen amb 819 morts (368 en hospitals, 252 en residències, 129 en domicilis i 70 no classificats). Pel que fa al Camp de Tarragona, continuen amb 400 morts, dels quals 257 en hospitals i centres sociosanitaris, 122 en residències, 12 en domicilis i 9 més no classificats; mentre que a Lleida pugen a 214 morts en total, 136 en hospitals i sociosanitaris, 59 en residències, dotze no classificats i set en domicilis. A l'Alt Pirineu i l'Aran es mantenen amb 30 morts, tretze en hospitals i sociosanitaris, set en residències, vuit no classificats i dos en domicilis; mentre que a les Terres de l'Ebre continuen amb 45 defuncions, 25 en hospitals i sociosanitaris, vuit en residències, nou en domicilis i tres sense classificar.
|
Societat
|
Salut
|
Els Mossos d'Esquadra investiguen dos atracaments en farmàcies a Segur de Calafell. El ‘modus operandi’ apunta que l’autor dels dos fets podria ser el mateix individu. Els Mossos d’Esquadra investiguen dos robatoris amb violència i intimidació que aquest diumenge s’han produït en dues farmàcies de Segur de Calafell (Baix Penedès). Sobre les 10.20 hores, un home armat amb un ganivet ha entrat en una farmàcia situada al carrer Rin del municipi, ha amenaçat el dependent i s’ha endut la recaptació de la caixa. Uns fets molt semblants s’han repetit al voltant de les 17.20 hores en una farmàcia del carrer Barcelona, quan un individu amb ganivet s’ha endut els diners. Els Mossos han obert una investigació per trobar l’individu i apunten que es podria tractar de la mateixa persona pel ‘modus operandi’ que s’ha utilitzat.
|
Societat
|
Policial
|
Puigdemont rebutja comparèixer a la comissió del Senat i anuncia que buscarà un altre lloc de Madrid per la conferència. El president veu "inaudit i bastant insòlit" que no es pugui organitzar a la cambra alta espanyola el que sí pot fer-se al Parlament Europeu, a Londres o a Harvard. ACN Washington (EUA).-El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha rebutjat aquest dimarts la contraoferta del Senat per comparèixer a la comissió de Comunitats Autònomes de la cambra alta en lloc de cedir-li la sala que havia demanat el Govern per fer una conferència sobre el procés i el referèndum. Des de Washington, segona parada del seu viatge oficial als EUA, Puigdemont ha assegurat que no li sorprèn la negativa del Senat, però ha considerat que és "bastant insòlit i inaudit" que el que resulta possible celebrar a Harvard, Londres o el Parlament Europeu, no es pugui fer a la cambra territorial de l'Estat. Lluny d'acceptar la contraoferta del Senat, el president ha avançar que es "buscarà n altre lloc" a Madrid per poder celebrar la conferència que volia fer a la cambra alta espanyola. "El Senat ha fet allò tan simple de quan hi ha un problema es crea una comissió". Amb aquesta resposta i estirant d'ironia ha volgut Carles Puigdemont respondre a la negativa del Senat a cedir-li la sala demanada per fer la seva conferència sobre el procés. En una atenció als mitjans feta abans de visitar l'Smithsonian Floklife Institute de Washington, el president de la Generalitat ha considerat que la decisió de la cambra espanyola "constata la decepció de comprovar que el que es pot fer tranquil·lament al Parlament Europeu, no es pot fer a la cambra que se suposa que és la territorial de l'Estat". "És molt decebedor. El Senat ha perdut una gran oportunitat per escoltar el que tenim a dir i de forma oberta. I el que vulgui que vingui, i el que no, que no vingui. És inaudit i bastant insòlit que diguin que vagi a una comissió que ningú ha demanat", ha afegit. En aquest sentit, el president ni es planteja comparèixer a la comissió que oferta el Senat, i ja mira cap a altres espais de la capital espanyola. "A Madrid deu haver llocs per acollir una conferència. El que es pot fer a Harvard, París, Londres o el Parlament Europeu, es deu poder fer a Madrid. M'hauria agradat fer-ho al senat perquè és on hauria d'haver estat, perquè hi ha un debat polític que s'ha de fer als espais polítics", ha conclòs. La "minoritària" CUP i els "extremistes" D'altra banda, preguntat per la reacció de la CUP a la condemna de totes les formacions als incidents a la seu del PPC, Puigdemont s'ha refermat en lamentar la situació i ha replicat els anticapitalistes. "La CUP no ha fet res diferent d'altres casos. Però té la representació social i política que té, és un partit minoritari", ha dit, tot recordant que durant anys, a les manifestacions sobiranistes "la gent ha sortit al carrer sense trencar un vidre". "Catalunya mai s'ha apartat d'aquest camí, ni s'apartarà. I com en tot, hi ha manifestacions extremistes", ha conclòs en referència a l'incident del PPC.
|
Política
|
Govern
|
156 noves morts per coronavirus a Catalunya eleven la xifra a 672. Hi ha 1.655 nous positius i ja en són 11.592, 1.021 greus. 156 noves morts en les darreres hores a Catalunya eleven la xifra total de defuncions fins a les 672 des del començament de la crisi del coronavirus, segons ha informat el Departament de Salut. La xifra és lleugerament menor a la facilitada dimarts, quan havien mort 177 persones. També en les darreres hores s'han confirmat 1.655 positius nous, cosa que eleva la xifra total a 11.592. D'aquestes, 1.021 persones estan greus. A més, del nombre total d’afectats arreu del país, 1.996 són professionals sanitaris. Des de l'inici de la pandèmia de coronavirus a Catalunya s’han comptabilitzat fins avui 1.697 altes hospitalàries, 107 de les quals en el brot d’Igualada. Pel que fa a aquest brot, Salut confirma un total acumulat de 332 positius de coronavirus SARS-CoV-2. Del nombre total de casos, 140 són professionals sanitaris. 43 persones han mort amb la Covid-19.
|
Societat
|
Salut
|
L'oposició acusa Torra d'utilitzar la sessió de control per denunciar la "judicialització" del procés. PPC i Cs protesten contra Torrent per la "vulneració" dels seus drets com a diputats. L'oposició ha acusat el president del Govern, Quim Torra, d'utilitzar la sessió de control per denunciar la "judicialització" del procés. El diputat del PPC Alejandro Fernández ha preguntat a Torra per la limitació del preu del lloguer. El president ha aprofitat per denunciar la "repressió judicial" i ha donat suport a la líder de JxCat a Madrid, Laura Borràs -que avui compareixia al TS-, a la Mesa -pel judici al TSJC- i als dos CDR que ahir van declarar a l'Audiència Nacional. Santi Rodríguez (PPC) ha demanat la paraula per protestar perquè Torra no havia respost la pregunta de Fernández. Carlos Carrizosa (Cs) s'hi ha sumat i ha reclamat al president de la cambra, Roger Torrent, que empari els diputats davant la "nova vulneració" de drets. "Sempre al costat de la democràcia. Sento vergonya pels qui emparen la repressió contra companys vostres. Em fa vergonya que empareu o doneu cobertura al judici", ha deixat anar Torra, dirigint-se als escons dels diputats de l'oposició. Tot seguit Rodríguez ha demanat la paraula per recordar que el subgrup del PPC només pot fer una pregunta al mes i que Torra "no pot utilitzar dos dels dos minuts i mig que té per parlar del seu llibre". "Ens sentim en una situació de desempara terrible", ha afegit el diputat, que ha exigit a Torrent que "ordeni el debat". Rodríguez ha emplaçat el president del Parlament ha deixar que es torni a començar, sense que hagi comptat el temps, per tal que Torra respongui Fernández: "El president no ha respost cap pregunta, ens quedem en una situació de desempara, i demano que es corregeixi", ha afegit. Torrent ha dit que ell no intervé en el debat polític i ha emplaçat a continuar el debat. El lletrat major, Joan Ridao, ha parlat amb Torrent un moment, i el president de la cambra ha dit que seria "generós" amb l'ús del temps que li restava a Torra. A continuació, Carrizosa ha demanat la paraula per dir que Torra no pot aprofitar el torn de respostes per "parlar del seu llibre". La sessió de control ha continuat. Però al final de tot, Carrizosa ha tornat a demanar la paraula, per argumentar que s'havien vulnerat dos articles del reglament -el 164, sobre el contingut de les respostes orals, i el 85.6 sobre les intervencions del president i el Govern. El portaveu de Cs ha opinat que caldria haver obert un nou debat. Aquí, el líder del PSC-Units, Miquel Iceta, ha demanat la paraula per afegir-se a la protesta de Carrizosa. Finalment, el president de JxCat, Albert Batet, ha opinat que la resposta de Torra s'adequava "perfectament" a la pregunta "genèrica" del PPC que s'ha entrat al registre. La polèmica ha acabat aquí, amb Torrent assegurant que es prendria nota de les queixes de l'oposició.
|
Política
|
Govern
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.