Datasets:

projecte-aina

/

vilaquad

like 0

Follow

Projecte Aina 54

{ "title": "Un Marchena com més va més irritable comença a caure en errors importants", "paragraphs": [ { "context": "Hi ha dies que l'aire és feixuc i que qualsevol cosa dita fora de lloc o a deshora pot causar una tempesta, que els ànims entre el personal són d'anem per feina, passem el tràngol com bonament puguem i no em poseu a prova, no em busqueu les pessigolles. És una sensació, sí, però fa la impressió que aquesta setmana ha estat ben bé així en les sessions del judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. El jutge Manuel Marchena es veu més irritable que mai; dilluns va esbroncar l'advocada Marina Roig de mala manera perquè volia fer una pregunta del tot pertinent a un testimoni que volia parlar de l'esperit democràtic de la mobilització del 3-O, i avui ha tractat amb cinisme i desdeny tres testimonis que volien deixar clar que respondrien a les preguntes de Vox perquè s'hi trobaven obligats. L'agror de Marchena ha empitjorat aquesta tarda i n'ha fet un gra massa: ha evidenciat que té una voluntat manifesta de protegir l'actuació de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil aquells dies, per deplorable que fos. Ha estat especialment greu quan ha posat impediments a l'interrogatori que l'advocada Ana Bernaola, en representació de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, feia a Josep Grima, un veí de Calella. Marchena se n'ha acabat adonant i ha volgut corregir l'abús.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Tribunal Suprem espanyol", "answer_start": 384 } ], "id": "P_109_C_109_Q1", "question": "On es fa el judici contra el procés?" }, { "answers": [ { "text": "Manuel Marchena", "answer_start": 419 } ], "id": "P_109_C_109_Q2", "question": "A qui es veu irritable?" }, { "answers": [ { "text": "Marina Roig", "answer_start": 497 } ], "id": "P_109_C_109_Q3", "question": "A qui va esbroncar Manuel Marchena el dilluns?" } ] } ] }

{ "title": "Un dels agents presents en l'incident de Rivera a l'aeroport denuncia amenaces dels escortes", "paragraphs": [ { "context": "Un dels dos agents de seguretat que hi havia al punt de seguretat de l'aeroport de Barcelona on Albert Rivera va saltar suposadament un control d'explosius ha explicat que van ser amenaçats pels escortes del polític. Segons que explica a la cadena SER, els dos agents, que són membres de la policia espanyola, van tornar al cap d'una hora i en 'un to encès ens van dir que si impedíem la feina de Rivera ens podien posar les manilles i detenir-nos, o que ja tindríem notícies seves'. L'agent de seguretat considera que Rivera 'és el responsable' de l'incident perquè s'hauria pogut sotmetre a la prova per pròpia voluntat: 'Hi hauria tardat vint segons, com qualsevol ciutadà'. El vigilant de seguretat del Prat que va aturar @Albert_Rivera per fer-li un control antiterrorista diu que el polític podria haver-lo passat malgrat que els seus escortes de @policia ho impedissin. Ho explica en exclusiva @albertpratviver a @AquiCuni pic.twitter.com/aSsi8SgUJ3 — Anna Punsí (@punsix) October 25, 2018 Els fets van passar el dia 7 d'octubre. Rivera va anar a l'aeroport i va haver de passar per l'accés general i no per la porta d'autoritats.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "escortes del polític", "answer_start": 195 } ], "id": "P_349_C_349_Q1", "question": "Qui va amenaçar a l'agent de seguretat?" }, { "answers": [ { "text": "per fer-li un control antiterrorista", "answer_start": 741 } ], "id": "P_349_C_349_Q2", "question": "Per què van aturar a Rivera?" }, { "answers": [ { "text": "7 d'octubre", "answer_start": 1025 } ], "id": "P_349_C_349_Q3", "question": "Quin dia van passar els fets?" } ] } ] }

{ "title": "Puig declararà per videoconferència acusat de desobediència en el litigi de Sixena", "paragraphs": [ { "context": "El conseller de Cultura a l'exili, Lluís Puig, declararà el 20 de juny per videoconferència, acusat d'un delicte de desobediència pel jutjat d'Osca per no haver lliurat les quaranta-quatre peces del monestir de Sixena que hi havia al Museu de Lleida. Unes peces que, finalment, es van lliurar l'11 de desembre del 2017 arran de l'ordre judicial que va comportar l'entrada de la Guàrdia Civil a l'equipament museístic. Fonts de l'acusació han confirmat a l'ACN que el jutjat d'Instrucció número 3 ha emès una diligència en què avala la compareixença de Puig per videoconferència des de Brussel·les. Ell mateix ho havia ofert quan va ser citat a declarar per primera vegada el 25 d'abril de 2018 juntament amb el seu antecessor, Santi Vila, que sí que va comparèixer a Osca. La decisió del jutjat d'instrucció contradiu el criteri del Tribunal Suprem espanyol, que va denegar la petició de declarar per videoconferència feta pel president Carles Puigdemont i els consellers a l'exili el novembre del 2017. El tribunal tampoc no va acceptar que Puigdemont declarés per videoconferència com a testimoni al judici contra el procés, tot i que va presentar un escrit tornant-s'hi a oferir.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "desobediència", "answer_start": 116 } ], "id": "P_1131_C_1131_Q1", "question": "De què acusen a Lluís Puig?" }, { "answers": [ { "text": "videoconferència", "answer_start": 75 } ], "id": "P_1131_C_1131_Q2", "question": "Com declararà Puig al judici?" }, { "answers": [ { "text": "Santi Vila", "answer_start": 727 } ], "id": "P_1131_C_1131_Q3", "question": "Qui ocupava la conselleria de Cultura abans que Puig?" } ] } ] }

{ "title": "Els premis de la crítica Serra d'Or 2020 destaquen Josep Lluís i Rodolf Sirera, Marta Marín-Dòmine i Dolors Miquel", "paragraphs": [ { "context": "S'han fet públics els premis Crítica Serra d'Or 2020 a obres publicades l'any passat. Són uns premis anuals que atorga la revista Serra d'Or i que tenen un prestigi reconegut. Enguany, s'havien de lliurar el 2 d'abril en una cerimònia que, òbviament, s'ha suspès. Entre els noms guardonats hi ha els germans Josep Lluís i Rodolf Sirera, Marta Marín-Dòmine, Dolors Miquel, Víctor Garcia Tur i Arnau Barios. Els premis s'atorguen en quatre apartats: Literatura i Assaig, Recerca, Teatre i Literatura infantil i Juvenil. Els premiats en l'apartat de Literatura i Assaig són: Fugir era el més bell que teníem (Club Editor), de Marta Marín-Dòmine, en la categoria de novel·la; Ictiosaure (Edicions 62), de Dolors Miquel, de poesia; Víctor Garcia Tur, amb El país dels cecs (Proa), de narrativa; Àlex Susanna, amb Dietari per Paisatge amb figures (Proa), de dietari; i Arnau Barios, de traducció, per Eugeni Oneguin, d'Aleksandr Puixkin (Club Editor).", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Crítica Serra d'Or 2020", "answer_start": 29 } ], "id": "P_1545_C_1545_Q1", "question": "Quins premis s'han fet públics?" }, { "answers": [ { "text": "reconegut", "answer_start": 166 } ], "id": "P_1545_C_1545_Q2", "question": "Com és el prestigi d'aquests premis?" }, { "answers": [ { "text": "2 d'abril", "answer_start": 209 } ], "id": "P_1545_C_1545_Q3", "question": "Quan s'havia de fer la cerimònia?" } ] } ] }

{ "title": "El CAC actua d'ofici i analitzarà el vídeo d'Empar Moliner cremant la constitució espanyola", "paragraphs": [ { "context": "El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) actuarà d'ofici i analitzarà el vídeo del programa 'Els matins' de TV3, en què ahir la periodista Empar Moliner va cremar un exemplar de la constitució espanyola. L'ens ha fet pública aquesta decisió a Twitter: . @Consell_Audio analitza d'ofici el programa de @tv3cat on @emparmoliner cremava un exemplar de la Constitució Espanyola — CAC (@Consell_Audio) April 12, 2016 Per una altra banda, els atacs contra Moliner han començat a multiplicar-se. En l'àmbit polític, un dels primers de reaccionar ha estat Daniel Sirera, ex-president del PP de Catalunya i actual membre del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), que ha demanat a l'ens que analitzi si Moliner havia vulnerat la llei. Ho ha explicat a Twitter i ha rebut la felicitació de Societat Civil Catalana. He pedido al @Consell_Audio q analice si @emparmoliner vulneró la ley al quemar una Constitución Española en @tv3cat https://t.co/HheHNTkuMB — Daniel Sirera (@danielsirera) April 12, 2016 Felicitats per la iniciativa a @danielsirera A Catalunya hem perdut el sentit de la realitat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un exemplar de la constitució espanyola", "answer_start": 164 } ], "id": "P_2079_C_2079_Q1", "question": "Què va prendre foc Empar Moliner?" }, { "answers": [ { "text": "de Societat Civil Catalana", "answer_start": 783 } ], "id": "P_2079_C_2079_Q2", "question": "De qui ha rebut felicitacions Daniel Sirera?" }, { "answers": [ { "text": "el vídeo del programa 'Els matins' de TV3", "answer_start": 71 } ], "id": "P_2079_C_2079_Q3", "question": "Quin vídeo revisarà el Consell Audiovisual de Catalunya?" } ] } ] }

{ "title": "Així es va activar l'operació mediàtica contra l'independentisme poques hores després del 17-A", "paragraphs": [ { "context": "Aquest recull d'informacions publicades les hores i dies posteriors als atemptats palesen, amb la perspectiva d'un any, l'operació d'estat política i mediàtica que es va activar de seguida que hi va haver l'atropellament mortal a la Rambla de Barcelona per desacreditar el cos policíac que duia a terme la investigació sobre el terreny, els Mossos d'Esquadra. I també mostren com com aquelles publicacions als diaris més hostils amb el procés van marcar una tendència difamatòria contra l'independentisme quan ni tan sols havien estat localitzats els responsables de la matança de Barcelona i Cambrils. No feia ni una hora que una furgoneta havia atropellat desenes de persones a la Rambla quan, encara enmig del pànic i de la confusió, El Periódico publicava una 'exclusiva' amb aquest titular: 'La CIA va avisar fa dos mesos als Mossos d'Esquadra del risc d'atemptat a la Rambla de Barcelona.' Tot un cop contra el cos de policia que des del primer moment de l'atemptat en va assumir la investigació i la cerca dels autors. EXCLUSIVA de @ELPERIODICO: La CIA avanzó hace dos meses a los Mossos que la Rambla era objetivo del yihadismo. https://t.co/vmFsBRwDxV — Enric Hernàndez (@Enric_Hernandez) August 17, 2017 Un temps després, es va demostrar que si hi havia hagut cap avís, havia estat adreçat als cossos de policia espanyols, i els documents que el diari va difondre posteriorment per mirar de justificar aquella informació van ser desacreditats pels experts. L'actuació dels Mossos les hores posteriors –van aturar l'atemptat de Cambrils, van detenir presumptes membres de la cèl·lula, van establir la connexió entre ells en poc temps i van fer una gestió mesurada de la informació que difonien a la xarxa– va fer que no hi hagués dubtes sobre la professionalitat del cos. No solament això, sinó que també van rebre elogis, com els que recollia el diari The Washington Post, amb una veu experta que contradeia El Periódico.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Mossos d'Esquadra", "answer_start": 341 } ], "id": "P_1280_C_1280_Q1", "question": "Quin cos es volia desacreditar amb les informacions?" }, { "answers": [ { "text": "la professionalitat del cos", "answer_start": 1753 } ], "id": "P_1280_C_1280_Q2", "question": "Quins dubtes va esborrar l'actuació dels Mossos?" }, { "answers": [ { "text": "The Washington Post", "answer_start": 1863 } ], "id": "P_1280_C_1280_Q3", "question": "Quin diari va elogiar els Mossos?" } ] } ] }

{ "title": "Zuckerberg planeja unificar les aplicacions de missatgeria de Facebook, Instagram i WhatsApp, segons NYT", "paragraphs": [ { "context": "El CEO de Facebook, Mark Zuckerberg, planeja integrar els tres serveis de missatgeria principals de l'empresa: Facebook, Instagram i WhatsApp, en una mateixa estructura unificada, com informa The New York Times (NYT). Els canvis que planeja implementar la companyia suposen la unificació de l'estructura de missatgeria de les tres aplicacions, si bé Facebook, Instagram i WhatsApp mantindrien el seu ús com a aplicacions independents. La reconfiguració de les aplicacions, segons quatre fonts implicades en aquest canvi citades per NYT, requereix de milers de treballadors, i encara es troba en una fase primerenca. S'espera que la unificació s'hagi completat a principis del 2020. La companyia, a més, planeja introduir en totes les aplicacions l'encriptació d'extrem a extrem, que impedeix l'accés no autoritzat a les converses privades dels usuaris. Si bé Zuckerberg no ha especificat el tipus de beneficis que reportaran els canvis, dos de les fonts consultades han destacat la implicació dels usuaris i noves formes de publicitat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Facebook, Instagram i WhatsApp", "answer_start": 111 } ], "id": "P_376_C_376_Q1", "question": "Quins serveis de missatgeria volen unificar?" }, { "answers": [ { "text": "a principis del 2020", "answer_start": 660 } ], "id": "P_376_C_376_Q2", "question": "Quan volen tenir feta la unificació?" }, { "answers": [ { "text": "el seu ús com a aplicacions independents", "answer_start": 393 } ], "id": "P_376_C_376_Q3", "question": "Què mantindrien de totes maneres Facebook, Instagram i WhatsApp?" } ] } ] }

{ "title": "Comencen les eleccions a les cambres de comerç catalanes més disputades", "paragraphs": [ { "context": "Avui comença el procés electoral per a conformar els representants de les cambres catalanes, al qual són cridats 682.000 empreses i autònoms. S'espera una participació històrica després de l'1,8% de fa nou anys. En total, hi ha tretze cambres que cobreixen tot el territori. A la majoria s'han conformat llistes unitàries, però en quatre, inclosa la de Barcelona, hi serà present una candidatura independentista amb l'objectiu de fer de les cambres 'una eina de país'. Enguany les eleccions en aquesta cambra seran especialment disputades, ara que Miquel Valls, president d'ençà del 2002, ha renunciat a la reelecció. Aquesta vegada hi ha cinc llistes: l'encapçalada per Carles Tusquets (president de la gestora Trea i del Banco Mediolanum España), la conjunta d'Enric Crous (ex-director general de Cacaolat i de la Fira de Barcelona) i José Maria Torres (fundador i president de Numintec), la de l'advocat i economista Ramon Masià, i dues candidatures sense un presidenciable definit: la de les Cambres: eines de país i la del lobby de dones 50a50, que presenten quinze directives i empresàries.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1,8%", "answer_start": 191 } ], "id": "P_1512_C_1512_Q1", "question": "Quanta gent va votar fa nou anys?" }, { "answers": [ { "text": "tretze", "answer_start": 228 } ], "id": "P_1512_C_1512_Q2", "question": "Quantes cambres hi ha en territori català?" }, { "answers": [ { "text": "una eina de país", "answer_start": 450 } ], "id": "P_1512_C_1512_Q3", "question": "En què volen convertir les cambres les candidatures independentistes?" } ] } ] }

{ "title": "Més per Menorca decidirà en assemblea el seu futur en el consell insular", "paragraphs": [ { "context": "L'assemblea de Més per Menorca decidirà pròximament la continuïtat en el pacte de govern del Consell després de la negativa del PSOE a cedir les presidències del Consorci de Residus i l'Agència Reserva de la Biosfera, segons ha anunciat en un comunicat la formació ecosobiranista. Els tres consellers de Més per Menorca han votat avui al ple en contra de l'organigrama del consell, en considerar que no contemplava la delegació de les presidències dels òrgans institucionals acordats el 5 de juliol amb el PSOE i Unides Podem. La portaveu, Maite Salord, ha argumentat el rebuig a l'organigrama per 'dignitat política i personal'. Salord ha apel·lat 'al fons i a les formes de la presidenta Susana Mora, al voltant d'aquesta qüestió'. Els sobiranistes consideren que l'actitud de la socialista 'no és lògica d'algú que vol configurar un pacte de govern'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a cedir les presidències del Consorci de Residus i l'Agència Reserva de la Biosfera", "answer_start": 133 } ], "id": "P_890_C_890_Q1", "question": "A què es nega el PSOE?" }, { "answers": [ { "text": "tres", "answer_start": 285 } ], "id": "P_890_C_890_Q2", "question": "Quants consellers de Més per Menorca han votat contra l'organigrama del consell?" }, { "answers": [ { "text": "per 'dignitat política i personal'", "answer_start": 594 } ], "id": "P_890_C_890_Q3", "question": "Com ha argumentat Maite Salord el rebuig de Més per Menorca contra l'organigrama del consell?" } ] } ] }

{ "title": "Emmerson anuncia que demà se sabrà el veredicte de l'ONU sobre els presos polítics", "paragraphs": [ { "context": "L'advocat Ben Emmerson ha anunciat que demà se sabria el veredicte del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU sobre els presos polítics. Ha convocat una conferència de premsa a les 17.30 a Londres per a explicar la decisió de l'ens de les Nacions Unides, que arriba més d'un any després de la presentació de la demanda. IMPRISONMENT OF CATALAN POLITICIANS: The long awaited decision of the UN Working Group on Arbitrary Detention will be announced and discussed at a press conference in London tomorrow. Details: Wednesday 29 May, at 17:30 at the Law Society, 113 Chancery Lane, London WC2A 1PL — Ben Emmerson 🎗️ (@BenEmmerson1) May 28, 2019 El Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries es reuneix tres vegades cada any i analitza les vulneracions del dret internacional de drets humans. L'organisme pot emetre una opinió i instar els governs a solucionar la situació dels detinguts. No és un veredicte vinculant, però si fos favorable als presos polítics, sí que seria molt important per a bastir la futura demanda al Tribunal d'Estrasburg.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "demà", "answer_start": 39 } ], "id": "P_1357_C_1357_Q1", "question": "Quan es sabrà la decisió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries?" }, { "answers": [ { "text": "tres", "answer_start": 717 } ], "id": "P_1357_C_1357_Q2", "question": "Quants cops a l'any es reuneix el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries?" }, { "answers": [ { "text": "vinculant", "answer_start": 922 } ], "id": "P_1357_C_1357_Q3", "question": "Com no és el veredicte del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries?" } ] } ] }

{ "title": "Alacant celebra el cinquè aniversari de la Fira del Llibre Feminista", "paragraphs": [ { "context": "Aquest dissabte, i amb motiu dels actes de commemoració del 8 de març, Alacant acollirà la Fira del Llibre Feminista. El carrer de Sant Leandre es tenyirà de violeta amb parades de llibres, editorials i col·lectius plens de literatura feminista de tota mena. Després de cinc anys, la fira ha anat guanyant públic i cada vegada ha anat sumant la participació de més parades i col·lectius. A part de la gran oferta de llibres, també hi ha programada una gran varietat d'actes. La jornada començarà a les 12.00 amb la presentació del llibre Urbanisme feminista. Per una transformació radical dels espais de vida a càrrec del Col·lectiu Punt 6.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dels actes de commemoració del 8 de març", "answer_start": 29 } ], "id": "P_30_C_30_Q1", "question": "Amb motiu de quins actes Alacant acull la Fira del Llibre feminista?" }, { "answers": [ { "text": "Sant Leandre", "answer_start": 131 } ], "id": "P_30_C_30_Q2", "question": "A quin carrer es farà la fira?" }, { "answers": [ { "text": "a les 12.00", "answer_start": 496 } ], "id": "P_30_C_30_Q3", "question": "Quan començarà la jornada?" } ] } ] }

{ "title": "L'episodi de pluja intensa obliga a suspendre les classes a diversos municipis del país", "paragraphs": [ { "context": "L'episodi de pluja intensa que avui a la matinada ha inundat el nord del país s'ha desplaçat al sud i ara afecta especialment la Catalunya Central, el litoral i el prelitoral del Maresme a la Plana Baixa i les comarques centrals i del nord del País Valencià. Al Principat, Protecció Civil manté activat el pla Inuncat mentre que l'agència espanyola de meteorologia ha establert l'avís vermell per pluja intensa a les comarques centrals del País Valencià de cara a demà fins a les dues del migdia. Les comarques del sud estan en avís taronja, mentre que la resta del País Valencià està en avís groc per pluja. La situació meteorològica ha obligat a suspendre les classes de demà en diversos municipis. És el cas de Figueres, Dénia, La Xara, Poble Nou, Murla, Beniarbeig, Els Poblets, Vall de Laguar, Teulada-Moraira, Benissa, Alginet, Xàbia, Pedreguer i El Verger. També s'han suspès les classes a l'Alguer.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el pla Inuncat", "answer_start": 303 } ], "id": "P_139_C_139_Q1", "question": "Què manté activat Protecció Civil a Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "l'avís vermell per pluja intensa", "answer_start": 378 } ], "id": "P_139_C_139_Q2", "question": "Quin avís han establert a les comarques centrals del País Valencià?" }, { "answers": [ { "text": "a suspendre les classes de demà en diversos municipis", "answer_start": 646 } ], "id": "P_139_C_139_Q3", "question": "A què ha obligat la pluja intensa?" } ] } ] }

{ "title": "La Generalitat culpa l'estat espanyol de la falta de finançament de les universitats", "paragraphs": [ { "context": "La Secretaria d'Universitats i Recerca (SUR) ha atribuït la falta de finançament de les universitats catalanes al control 'extraordinari' del finançament autonòmic per part de l'estat espanyol, a un dèficit fiscal històric que 'limita l'autogovern' i a la pròrroga pressupostària. Segons la SUR, es tracta de condicions que 'dificulten enormement poder materialitzar les polítiques financeres que Catalunya necessita i que també afecta, desgraciadament, les universitats públiques'. Segons diu la SUR, el pressupost de la Generalitat, que encara no ha presentat al parlament, millora en 72 milions d'euros la inversió en el sistema d'universitats públiques. Així mateix, la SUR menciona els 42 milions d'euros de dotació pressupostària que el mes de maig va anunciar que té previst destinar enguany per eliminar el dèficit estructural. A banda, el SUR ha afegit que per pal·liar el problema estructural de finançament del sistema universitari públic, el govern ha posat en marxa el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PNSC). Un dels objectius d'aquest 'gran pacte de país' és fixar les bases d'un nou model de finançament de les universitats que les doti dels recursos necessaris per assegurar la seva suficiència, estabilitat i continuïtat sostinguda en el temps per crear una societat i una economia basades en el coneixement, segons la SUR.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'autogovern", "answer_start": 235 } ], "id": "P_791_C_791_Q1", "question": "Quina limitació suposa el dèficit fiscal històric?" }, { "answers": [ { "text": "per pal·liar el problema estructural de finançament del sistema universitari públic", "answer_start": 866 } ], "id": "P_791_C_791_Q2", "question": "Per què el govern ha engegat el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement?" }, { "answers": [ { "text": "en 72 milions d'euros", "answer_start": 584 } ], "id": "P_791_C_791_Q3", "question": "En quin import el pressupost millora la inversió en el sistema d'universitats públiques?" } ] } ] }

{ "title": "Puig i Soler es desvinculen dels operatius dels Mossos el 20-S i l'1-O", "paragraphs": [ { "context": "El judici de l'Audiència espanyola contra l'ex-cúpula del Departament d'Interior de la Generalitat ha continuat avui amb les declaracions com a acusats de l'ex-director dels Mossos Pere Soler i de l'ex-secretari general d'Interior Cèsar Puig. Ambdós han centrat la seva defensa a desvincular-se dels operatius dels Mossos el 20-S i l'1-O. La fiscalia els demana onze anys de presó per rebel·lió. Soler ha assegurat que l'1-O no va votar perquè no volia que això 'perjudiqués' la imatge dels Mossos. 'Pel meu càrrec, vaig entendre que no havia d'exercir el meu dret de vot', ha dit, 'en cap cas volia que, encara que fos un gest simbòlic, pogués perjudicar el cos, que estava actuant com a policia judicial'. El fiscal Miguel Ángel Carballo li ha recordat que ell militava en un partit que demanava el vot –el PDECat–, però Soler li ha replicat que en aquell moment exercia com a director general.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'ex-cúpula del Departament d'Interior de la Generalitat", "answer_start": 42 } ], "id": "P_1421_C_1421_Q1", "question": "Contra qui és el judici?" }, { "answers": [ { "text": "a desvincular-se dels operatius dels Mossos el 20-S i l'1-O", "answer_start": 278 } ], "id": "P_1421_C_1421_Q2", "question": "En què han centrat les seves argumentacions els acusats?" }, { "answers": [ { "text": "onze", "answer_start": 362 } ], "id": "P_1421_C_1421_Q3", "question": "Quants anys de presó demana la fiscalia pels acusats?" } ] } ] }

{ "title": "Google presenta una pissarra tàctil digital per a empreses i oficines", "paragraphs": [ { "context": " MADRID, 26 (EDIZIONES/Portaltic) Google segueix augmentant el seu catàleg de productes i innovacions i després de presentar els nous telèfons, Google Home i el seu casc de realitat virtual, els de Mountain View han anunciat Jamboard, una pissarra tàctil digital de 55 polzades i amb resolució 4K. Es tracta d'un dispositiu pensat per a les oficines i empreses que vol facilitar la feina en les reunions, fent servir el maquinari de la marca, i convertir-se en el rival de Microsoft a través d'aquesta pissarra que permet fins a 16 entrades tàctils simultànies i inclou llapis òptics, càmera incorporada i altaveus. Jamboard està connectada al sistema operatiu de Google i permet que els usuaris utilitzin Google Apps per iniciar sessió en els seus documents, fer trucades de 'Hangouts' o accedir als calendaris. “Hem treballat en estreta col·laboració amb els clients de Gsuite com Instrument, Netflix o Spotify per refinar la barreja entre el maquinari i el programari que impulsa Jamboard”, explica Google a través d'un post en el seu bloc. El preu de la pissarra seria d'uns 5.500 euros, tot i que des de la companyia no han dit quina serà la seva data de sortida però Google permet que els usuaris es registrin en la seva pàgina web per ser els primers a provar-la.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Jamboard", "answer_start": 232 } ], "id": "P_257_C_257_Q1", "question": "Com es diu la nova pissarra tàctil?" }, { "answers": [ { "text": "55", "answer_start": 273 } ], "id": "P_257_C_257_Q2", "question": "Quantes polzades té Jamboard?" }, { "answers": [ { "text": "Google", "answer_start": 41 } ], "id": "P_257_C_257_Q3", "question": "Quina empresa ha presentat la pissarra?" } ] } ] }

{ "title": "El TC avala que menors transsexuals puguin canviar el seu sexe en el registre civil", "paragraphs": [ { "context": "El Tribunal Constitucional ha avalat que els menors amb suficient maduresa i que es trobin en una situació estable de transsexualitat puguin demanar el canvi de sexe en el registre civil. El TC estima la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem respecte a un article de la Llei reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones, que obligava a esperar fins als 18 anys per canviar el sexe en el registre. Hi ha dos vots particulars de magistrats del TC, que es coneixeran més endavant, juntament amb la sentència.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "18 anys", "answer_start": 418 } ], "id": "P_1547_C_1547_Q1", "question": "A quina edat deia l'anterior llei que es podia canviar el sexe en el registre?" }, { "answers": [ { "text": "Tribunal Suprem", "answer_start": 250 } ], "id": "P_1547_C_1547_Q2", "question": "Qui va plantejar la inconstitucionalitat de la llei?" }, { "answers": [ { "text": "dos", "answer_start": 468 } ], "id": "P_1547_C_1547_Q3", "question": "Quants vots particulars hi ha?" } ] } ] }

{ "title": "Vergés no assistirà a la reunió del Consell Interterritorial de Salut convocada pel ministeri", "paragraphs": [ { "context": "La consellera de Salut, Alba Vergés, no assistirà aquest dijous al Consell Interterritorial de Salut que ha convocat el Ministeri de Sanitat espanyol, segons han confirmat a l'ACN fonts del departament. L'únic punt de l'ordre del dia d'aquesta reunió és la universalitat de la sanitat i les mateixes fonts recorden que el parlament ja va aprovar el juny del 2017 una llei que garantia aquest accés, ara suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) arran d'un recurs del govern espanyol del PP. Vergés ha reiterat la petició de retirada d'aquest recurs perquè s'aixequi la suspensió. A més, també ha decidit no assistir al consell perquè defensa una relació bilateral entre executius i perquè primer caldrà que se celebri la reunió entre els presidents Quim Torra i Pedro Sànchez. Ja en el moment de la seva arribada al departament de Salut, Vergés va reclamar a l'estat espanyol la retirada del decret del 2012 que deixava sense cobertura sanitària gratuïta les persones immigrades en situació irregular i del recurs contra la llei d'accés sanitari universal aprovada al parlament. L'article 1 d'aquesta llei defineix que tots els residents a Catalunya tenen dret a l'assistència amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut (CatSalut) i el seu objectiu era restaurar aquesta universalitat que va tirar enrere el decret del Ministeri de Sanitat, aleshores liderat per la ministra popular Ana Mato.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Tribunal Constitucional", "answer_start": 415 } ], "id": "P_1406_C_1406_Q1", "question": "Qui va suspendre la llei que va aprovar el parlament?" }, { "answers": [ { "text": "2012", "answer_start": 902 } ], "id": "P_1406_C_1406_Q2", "question": "De quin any és el decret que Vergés demana que es retiri?" }, { "answers": [ { "text": "Consell Interterritorial de Salut", "answer_start": 67 } ], "id": "P_1406_C_1406_Q3", "question": "On no anirà Vergés?" } ] } ] }

{ "title": "Els ous i les truites desperten l'enginy de la xarxa", "paragraphs": [ { "context": "'Per fer la truita caldrà trencar els ous.' Aquesta frase ha motivat la persecució judicial contra Joan Coma, regidor de la CUP, que avui ha anat a declarar a l'Audiència espanyola. L'interrogatori del fiscal, Vicente González, ha estat surrealista des del primer moment, quan ha demanat a Coma si per trencar un ou i fer la truita calia fer força. I després ha insistit, amb la perplexitat de l'acusat i el seu advocat, Benet Salellas: 'Què significa “ous”? Què significa “truita”? I què significar “trencar”?' La primera pregunta que m'ha fet el fiscal ha set si per trencar un ou i fer la truita cal fer força. No, no era ni és una innocentada.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Joan Coma", "answer_start": 99 } ], "id": "P_113_C_113_Q1", "question": "A qui han perseguit judicialment?" }, { "answers": [ { "text": "Per fer la truita caldrà trencar els ous", "answer_start": 1 } ], "id": "P_113_C_113_Q2", "question": "Què va dir Joan Coma que hagi motivat la persecució judicial?" }, { "answers": [ { "text": "CUP", "answer_start": 124 } ], "id": "P_113_C_113_Q3", "question": "De quin partit és regidor Joan Coma?" } ] } ] }

{ "title": "Niça es nega a esborrar 24 hores d'imatges de les càmeres de seguretat que van filmar l'atemptat", "paragraphs": [ { "context": "PARÍS, 22 (EUROPA PRESS) L'Ajuntament de Niça ha rebutjat la petició cursada per la Subdirecció Antiterrorista de la Policia Judicial francesa d'eliminar 'completament' 24 hores de gravacions de sis càmeres de seguretat que contenien imatges dels moments d'abans, durant i després de l'atemptat del passat 14 de juliol, que va deixar més de 80 morts. La sol·licitud, de caràcter urgent, va ser enviada per escrit al centre de supervisió urbana de l'Ajuntament aquest mateix dimecres, per 'evitar la difusió descontrolada d'aquestes imatges', segons ha informat el diari francès 'Le Figaro'. D'acord amb 'Nice Matin', la petició ja va ser traslladada verbalment l'endemà de l'atemptat pels agents de la lluita antiterrorista al personal del centre de supervisió urbana de la ciutat, després de procedir a extreure més de 27.000 hores de videovigilància. Com a argument, haurien concretat 'evitar fugues' i que es difonguessin imatges de com Mohammad Lahouaiej Bouhlel va atropellar amb el seu camió i va matar 84 persones el 14 de juliol al passeig dels Anglesos de la ciutat. Segons explica el diari local, aquestes imatges solen esborrar-se automàticament als deu dies, tot i que la llei permet conservar-les durant gairebé un mes. Davant de la petició cursada per la Subdirecció Antiterrorista, l'Ajuntament de Niça ha decidit rebutjar-la.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "14 de juliol", "answer_start": 308 } ], "id": "P_57_C_57_Q1", "question": "Quin dia va ser l'atemptat?" }, { "answers": [ { "text": "més de 80", "answer_start": 336 } ], "id": "P_57_C_57_Q2", "question": "Quants morts hi va haver en l'atemptat?" }, { "answers": [ { "text": "passeig dels Anglesos", "answer_start": 1042 } ], "id": "P_57_C_57_Q3", "question": "A quin carrer es va produir l'atemptat?" } ] } ] }

{ "title": "El jutjat 13 de Barcelona investigarà el responsable comercial de la CCMA per la publicitat d'1-O", "paragraphs": [ { "context": "La titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona de que investiga diversos ex-alts càrrecs del govern català per l'organització del referèndum de l'1-O ha citat com a investigat per desobediència el responsable de la direcció Comercial i de Màrqueting de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), per l'emissió d'anuncis sobre el referèndum. Està citat a declarar divendres. La jutgessa, que manté imputada la llavors màxima responsable de la CCMA, Núria Llorach, i els directors de TV3 i Catalunya Ràdio, ha reclamat a l'organisme que dirigeix els mitjans públics de la Generalitat que aporti una certificació de les emissions de l'anunci de la campanya de 'Civisme' durant el setembre del 2017, especificant els dies en què es van publicar. La jutgessa també ha requerit a la CCMA el contingut de les gravacions en ràdio i els elements vídeo-gràfics d'aquests anuncis de la campanya que, sota el logotip de la Generalitat, mostraven unes vies de tren que es bifurcaven amb l'eslògan: 'Has nascut amb la capacitat de decidir, hi renunciaràs?'. L'elaboració i emissió de la campanya és una de les bases en què es fonamenta l'acusació per malversació en el judici a la cúpula del procés al Tribunal Suprem, ja que la CCMA va emetre dues factures de 93.000 i 180.000 euros a la conselleria de Presidència, si bé l'ex-conseller Jordi Turull al·lega que no havien de pagar-se per estar dins un contracte marc. Llorach va ser citada com a testimoni al Suprem, però es va acollir al seu dret a no declarar, ja que està imputada al jutjat de Barcelona.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per l'organització del referèndum de l'1-O", "answer_start": 118 } ], "id": "P_253_C_253_Q1", "question": "Per què investiga ex-alts càrrecs del govern català el jutjat d'instrucció número 13?" }, { "answers": [ { "text": "per l'emissió d'anuncis sobre el referèndum", "answer_start": 319 } ], "id": "P_253_C_253_Q2", "question": "Per què han citat al responsable de la direcció Comercial i de Màrqueting de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals?" }, { "answers": [ { "text": "Núria Llorach", "answer_start": 471 } ], "id": "P_253_C_253_Q3", "question": "Qui era la màxima responsable de la CCMA?" } ] } ] }

{ "title": "Sindicats de la policia de Mallorca volen censurar un llibre sobre la violència de l'1-O", "paragraphs": [ { "context": "El llibre On és l'Estel·la, de Toni Galmés, editat per Comanegra, ha suscitat una allau de crítiques a la prefectura superior de la policia espanyola de les Illes Balears. El llibre recrea en còmic escenaris dels dies previs i posteriors al referèndum d'autodeterminació de Catalunya del primer d'octubre de 2017. Tots els sindicats de la policia han confirmat que denunciarien el govern balear per haver subvencionat l'edició d'aquest llibre. Segons els agents, el llibre conté 'insults, mentides, injúries, difamacions i incitació a l'odi contra les forces i cossos de seguretat de l'estat'. Un dels dibuixos més ofensius, a parer dels denunciants, és el d'un policia que desallotja una manifestant agafant-la per les parts íntimes, que reprodueix exactament una fotografia d'aquell primer d'octubre. El llibre es va editar per primera vegada l'octubre passat i al febrer se'n féu la segona edició.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Toni Galmés", "answer_start": 31 } ], "id": "P_12_C_12_Q1", "question": "Qui és l'autor d'On és l'Estel·la?" }, { "answers": [ { "text": "el govern balear", "answer_start": 378 } ], "id": "P_12_C_12_Q2", "question": "Qui ha subvencionat l'edició del llibre?" }, { "answers": [ { "text": "en còmic", "answer_start": 189 } ], "id": "P_12_C_12_Q3", "question": "Com recrea els escenaris del referèndum On és l'Estel·la?" } ] } ] }

{ "title": "L'unionisme intenta invalidar la junta de portaveus reunida aquest matí", "paragraphs": [ { "context": "La reunió de la junta de portaveus del parlament ha començat avui al matí convocada per Carme Forcadell, malgrat la pressió i dels partits unionistes, que havien unit forces per a mirar de deslegitimar-la. El portaveu del PP, Enric Millo, que sí que havia assistit a la reunió de la mesa (amb veu però sense vot) ha marxat abans de l'inici de la reunió de la junta, dient que 'no volien avalar amb la seva presència un incompliment del reglament del parlament.' A més, Millo ha dit que la reunió que estava començant era 'il·legal'. En la reunió prèvia de la mesa, Junts pel Sí ha exposat dos precedents de reunions de la junta de portaveus sense haver-hi un grup parlamentari constituït (com en aquest cas el PP). Les primeres reunions de la junta de portaveus en les legislatures del 2006 i el 2010 es van fer sense que els grups haguessin estat constituïts formalment i sense ni una sola protesta dels qui avui ho consideren intolerable. El PP ha dit que havia repassat les actes d'aquells dies i que aquelles reunions no eren pròpiament de juntes de portaveus, tot i que el PSC ha arribat a reconèixer que el 2010 es van queixar justament per aquest fet. L'expectació en l'arribada al parlament de Forcadell ha estat enorme: Mentre al Parlament se celebren aquestes reunions per decidir com es podrà votar la declaració independentista, els partits unionistes (PP, C's i PSC) han anunciat que portaran la declaració al Tribunal Constitucional espanyol per aconseguir que no s'arribi a votar.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "deslegitimar-la", "answer_start": 189 } ], "id": "P_258_C_258_Q1", "question": "Què volen fer els partits unionistes amb la reunió de la junta de portaveus?" }, { "answers": [ { "text": "un incompliment del reglament del parlament", "answer_start": 416 } ], "id": "P_258_C_258_Q2", "question": "Què no volien avalar els del PP?" }, { "answers": [ { "text": "il·legal", "answer_start": 522 } ], "id": "P_258_C_258_Q3", "question": "Com ha dit Millo que era la reunió?" } ] } ] }

{ "title": "Més vol fer un registre dels grups de pressió que han amenaçat durant la legislatura", "paragraphs": [ { "context": "El candidat de Més per Mallorca a la presidència del govern, Miquel Ensenyat, ha assegurat aquest avui que el seu partit impulsarà la creació d'un registre de lobbys de pressió per tal de 'regular la seva tasca i la seva incidència política'. Ensenyat ha explicat la proposta com un dels eixos essencials de feina en matèria de bon govern i regeneració democràtica per a la formació. Ensenyat s'ha compromès també a impulsar els pressuposts participatius, 'a donar-los continuïtat i a anar-los augmentat'. 'En definitiva, si és la ciutadania qui participa en la presa de les decisions i si limitam el poder dels grans interessos que representen els lobbys, tendrem una democràcia més sana al servei del 99% de la població i no de l'1% més poderós', ha conclòs el candidat. La número dos de la formació al parlament, Fina Santiago ha denunciat que 'els que hem estat a la primera línia de la feina institucional hem patit moltes pressions perquè aquesta terra no comptàs amb algunes de les polítiques valentes i pioneres que hem desenvolupat' i ha citat alguns casos com, per exemple, l'actuació els lobbys contra la regulació del lloguer vacacional, l'impost de turisme sostenible, la prohibició dels plàstics d'un sol ús o la venda de vehicles dièsel.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la creació d'un registre de lobbys de pressió", "answer_start": 131 } ], "id": "P_1689_C_1689_Q1", "question": "Què propulsarà Més per Mallorca per tal de 'regular la seva tasca i la seva incidència política'?" }, { "answers": [ { "text": "contra la regulació del lloguer vacacional, l'impost de turisme sostenible, la prohibició dels plàstics d'un sol ús o la venda de vehicles dièsel", "answer_start": 1106 } ], "id": "P_1689_C_1689_Q2", "question": "Contra què han lluitat els lobbys?" }, { "answers": [ { "text": "Fina Santiago", "answer_start": 816 } ], "id": "P_1689_C_1689_Q3", "question": "Com es diu la número dos de Més per Mallorca?" } ] } ] }

{ "title": "Mala maror a Madrid pel descrèdit de Llarena i la guerra entre PP i Ciutadans", "paragraphs": [ { "context": "El ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, farà arribar aquesta setmana al jutge Pablo Llarena l'informe que li va demanar perquè justifiqués les declaracions segons les quals no es van fer servir diners públics l'1-O. És la tensió entre Llarena i Montoro, entre el Suprem i el govern espanyol, sobre els fonaments del suposat delicte de malversació en el referèndum. I és l'exemple més clar dels nervis que hi ha a la capital espanyola arran de l'esfondrament progressiu de l'estratègia de repressió i escarment contra l'independentisme. L'ofensiva jurídica substitueix l'absència de política, i és a Llarena, qüestionat per la justícia alemanya, a qui els sectors més durs del Madrid del poder confien el timó de la defensa de la unitat d'Espanya. Hi ha hagut un alineament cec amb ell des del moment que el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein va descartar l'extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió. Aquesta decisió va esquerdar el cor de l'estratègia judicial contra els dirigents independentistes i ha arribat a fer que el Suprem s'hagi encarat amb la justícia alemanya, menystenint el tribunal del land que ha de decidir si lliura el president català a la justícia espanyola.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Llarena", "answer_start": 610 } ], "id": "P_1130_C_1130_Q1", "question": "Qui és qüestionat per la justícia alemanya?" }, { "answers": [ { "text": "Tribunal Superior de Slesvig-Holstein", "answer_start": 818 } ], "id": "P_1130_C_1130_Q2", "question": "Quin tribunal va descartar l'extradició de Puigdemont?" }, { "answers": [ { "text": "amb la justícia alemanya", "answer_start": 1065 } ], "id": "P_1130_C_1130_Q3", "question": "Amb qui s'ha encarat el Suprem?" } ] } ] }

{ "title": "Andorra intercanviarà informació fiscal automàticament amb la UE a partir del gener", "paragraphs": [ { "context": "Andorra intercanviarà automàticament informació fiscal amb la UE amb dades a partir de l'1 de gener del 2017, tot i que la primera comunicació serà el 2018, d'acord amb la llei que va aprovar ahir el Consell General andorrà. La normativa és resultat de l'acord signat entre Andorra i Brussel·les al febrer amb l'objectiu de prevenir el frau fiscal i dissuadir possibles evasors que vulguin ocultar ingressos o valors a l'estranger. N'ha parlat avui Esther Puigcercós, presidenta de l'Associació de Bancs Andorrans, en una trobada amb la premsa a Barcelona, en què ha reivindicat l'experiència que tenen en la gestió de patrimonis les entitats que formen part de l'associació. Les implicacions de l'acord Fins ara, Andorra facilitava informació fiscal només quan rebia una petició concreta, però ara s'afegeix a l'acord internacional d'intercanvi automàtic anual. Per a això, les entitats financeres i de gestió d'inversions andorranes han de saber on tenen la residència fiscal tots els clients. S'ha establert un període d'adaptació per als comptes anteriors a l'1 de gener del 2017, mentre que als titulars del nous ja els demanaran tota la informació necessària per facilitar les dades l'any següent.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "informació fiscal", "answer_start": 37 } ], "id": "P_859_C_859_Q1", "question": "Què intercanviarà Andorra amb la UE?" }, { "answers": [ { "text": "prevenir el frau fiscal i dissuadir possibles evasors que vulguin ocultar ingressos o valors a l'estranger", "answer_start": 324 } ], "id": "P_859_C_859_Q2", "question": "Quin objectiu persegueix l'acord signat entre Andorra i Brussel·les?" }, { "answers": [ { "text": "quan rebia una petició concreta", "answer_start": 757 } ], "id": "P_859_C_859_Q3", "question": "Quan presentava Andorra fins ara informació fiscal?" } ] } ] }

{ "title": "Les diputades de Compromís, Podem i PSPV deixen els escons buit amb motiu de la vaga", "paragraphs": [ { "context": "El ple de Les Corts ha arrancat aquest dijous, 8 de març, amb un hemicicle en el qual s'ha fet visible l'absència de les diputades de PSPV, Compromís i Podem, que secunden així la vaga feminista i que ha deixat la mitat de la sala sense una sola representant femenina. Tampoc no han ocupat els seus escons les cinc conselleres: Mónica Oltra, Carmen Montón, Gabriela Bravo, Elena Cebrián i María José Salvador. A les seves cadires hi han deixat uns cartells en els quals es pot llegir '8 de Març Jo pare' o 'Yo paro'. Visca la lluita de les dones #PleCorts #CortsValencianes #VagaFeminista pic.twitter.com/qUlPAIT14v — Josep Nadal (@JRNadal) March 8, 2018 A l'altre costat de l'hemicicle sí que s'han assegut en els seus escons les diputades del PP, a les quals el partit els va donar absoluta llibertat per a secundar o no la vaga, i de Ciutadans. Les diputades autonòmiques de Compromís van remetre un escrit a la mesa de Les Corts en el qual comunicaven que secundarien la vaga i demanaven que se'ls descomptés de la nòmina el corresponent dia d'aturada, destinant-lo a entitats que treballen per la igualtat i contra la violència de gènere. Per la seva banda, les parlamentàries del PSPV també han optat per no entrar a l'hemicicle i destinaran els diners corresponents a la parada a Dones Progresistes, mentre que les de Podem ja van anunciar que donarien també aquesta part del salari a associacions feministes.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "secunden així la vaga feminista", "answer_start": 163 } ], "id": "P_1759_C_1759_Q1", "question": "Per què han faltat al ple de Les Corts les diputades de PSPV, Compromís i Podem?" }, { "answers": [ { "text": "a entitats que treballen per la igualtat i contra la violència de gènere", "answer_start": 1071 } ], "id": "P_1759_C_1759_Q2", "question": "On es destinaria el sou de les diputades de Compromís que secundarien la vaga?" }, { "answers": [ { "text": "a la parada a Dones Progresistes", "answer_start": 1274 } ], "id": "P_1759_C_1759_Q3", "question": "A qui donaran els diners les parlamentàries del PSPV?" } ] } ] }

{ "title": "Convergents, el nou partit de Gordó, finalment no podrà presentar-se el 21-D", "paragraphs": [ { "context": "Convergents, el nou partit que lidera l'ex-conseller de Justícia Germà Gordó, no ha passat el tall i no podrà presentar-se a les eleccions del 21-D. La formació es presentava únicament a la circumscripció de Barcelona amb l'ex-directora de l'Institut Català de les Dones, Teresa Pitarch, com a cap de llista seguida del mateix Gordó i de Sílvia Requena. La seva candidatura al final no ha estat proclamada i no estarà a les paperetes. De fet, només 11 de les 17 candidatures presentades aquest 21-D han estat aprovades per la Junta Electoral i surten publicades aquest dissabte al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Es tracta dels set partits que actualment ja tenen representació parlamentària (ERC, Junts per Catalunya, Cs, PSC, Catalunya en Comú-Podem, PPC i CUP), més el PACMA, Recortes Cero-Grupo Verde, Per Un Món Més Just –només a Girona i Lleida- i la marca blanca d'Esquerra 'Diàleg Republicà-, presentada per evitar una possible invalidació de la candidatura de Junqueras.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dissabte", "answer_start": 569 } ], "id": "P_1947_C_1947_Q1", "question": "Quan es publicaran les candidatures aprovades per la Junta Electoral?" }, { "answers": [ { "text": "al Butlletí Oficial de l'Estat", "answer_start": 578 } ], "id": "P_1947_C_1947_Q2", "question": "On es fan públiques les candidatures aprovades per la Junta Electoral?" }, { "answers": [ { "text": "Diàleg Republicà", "answer_start": 885 } ], "id": "P_1947_C_1947_Q3", "question": "Quina és la marca blanca d'Esquerra?" } ] } ] }

{ "title": "Tiana Negra, el festival de novel·la negra en català, homenatjarà Margarida Aritzeta", "paragraphs": [ { "context": "El festival de novel·la negra en català, Tiana Negra, arriba al setè any, marcat pels canvis que hi haurà en la direcció. Sebastià Bennasar, que l'ha coordinat d'ençà del primer any, deixarà el càrrec per poder-se dedicar a unes altres feines professionals. Qui el substituirà és un misteri que es revelarà dissabte, dia 19. De moment només se sap que serà una dona amb bastants coneixements en el gènere negre. Tot i que no s'ha confirmat de cap manera, hi ha rumors que apunten a Anna Maria Villalonga, ara que ja s'ha acabat l'any Pedrolo, del qual ha estat comissària. També serà el darrer any en què Ester Pujol, batllessa de Tiana, en serà l'amfitriona, perquè ha anunciat que a la primavera no es tornaria a presentar.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Tiana Negra", "answer_start": 41 } ], "id": "P_1118_C_1118_Q1", "question": "Com és diu el festival de novel·la negra en català?" }, { "answers": [ { "text": "Sebastià Bennasar", "answer_start": 122 } ], "id": "P_1118_C_1118_Q2", "question": "Qui ha coordinat el festival fins ara?" }, { "answers": [ { "text": "dissabte", "answer_start": 307 } ], "id": "P_1118_C_1118_Q3", "question": "Quan es sabrà el substitut de Sebastià Bennasar?" } ] } ] }

{ "title": "El govern espanyol amenaça la Generalitat d'enviar la policia i la Guàrdia Civil si els Mossos no garanteixen l'ordre públic", "paragraphs": [ { "context": "El govern espanyol ha demanat aquesta tarda per carta al govern de la Generalitat que expliqui la suposada manca de resposta dels Mossos d'Esquadra arran de les actuacions d'aquest cap de setmana dels CDR, que han tallat diverses vies i han aixecat peatges. El ministre d'Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha amenaçat el conseller Miquel Buch d'enviar la policia espanyola i la Guàrdia Civil si els Mossos no compleixen les seves funcions. Es queixa que els Mossos no actuessin ahir a la AP-7 i li diu que ha de garantir la seguretat a Catalunya. Requereix a Buch que 'dicti les instruccions necessàries' perquè els Mossos exerceixin les seves funcions. És la primera de les 'mesures de reacció' que ha promès la vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, i que Pedro Sánchez podria desplegar dimecres al ple monogràfic sobre Catalunya al congrés espanyol. El govern espanyol posa la maquinària en marxa i envia 3 cartes: a Pere Aragonès, Miquel Buch i Damià Calvet per demanar-los explicacions sobre l'actuació dels Mossos durant els talls l'AP7.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "CDR", "answer_start": 201 } ], "id": "P_1260_C_1260_Q1", "question": "Qui ha tallat vies i aixecat peatges aquest cap de setmana?" }, { "answers": [ { "text": "que 'dicti les instruccions necessàries'", "answer_start": 575 } ], "id": "P_1260_C_1260_Q2", "question": "Què requereix Grande-Marlaska a Buch?" }, { "answers": [ { "text": "3", "answer_start": 931 } ], "id": "P_1260_C_1260_Q3", "question": "Quantes cartes ha enviat el govern espanyol?" } ] } ] }

{ "title": "La policia afganesa mata els tres talibans responsables de l'atac contra un hotel a Kabul", "paragraphs": [ { "context": "MADRID, 1 (EUROPA PRESS) Les autoritats afganeses han confirmat la mort dels tres atacants responsables d'un atemptat la matinada d'aquest dilluns als voltants de l'Hotel Northgate, a Kabul. Almenys un policia ha mort i quatre han resultat ferits en l'operació per reprendre l'hotel. Segons les forces de seguretat, un dels talibans s'ha immolat prop de l'hotel mentre que dos més han entrat a les instal·lacions i han estat abatuts per cossos d'elit en l'operació per reprendre l'hotel. En l'operació, que s'ha donat per finalitzada, ha mort un agent de policia, i quatre membres de les forces afganeses, dos policies i dos membres del cos d'elit, han resultat ferits. Aquestes fonts han confirmat a la cadena Tolo News que hi havia onze estrangers, nou treballadors de l'hotel i 26 guàrdies en el moment de l'atac, que ha tingut lloc a la 1.30 hora local. En el marc de l'operació desenes de membres de forces especials s'han desplaçat fins al barri de Pul e Chakir, un lloc freqüentat per estrangers i conegut per allotjar les seus diplomàtiques de diversos països.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Kabul", "answer_start": 186 } ], "id": "P_1575_C_1575_Q1", "question": "A quina ciutat han atemptat els tres atacants?" }, { "answers": [ { "text": "s'ha immolat", "answer_start": 335 } ], "id": "P_1575_C_1575_Q2", "question": "Què ha fet un talibà prop de l'hotel?" }, { "answers": [ { "text": "1.30", "answer_start": 843 } ], "id": "P_1575_C_1575_Q3", "question": "A quina hora ha sigut l'atac?" } ] } ] }

{ "title": "Quan la immortalitat consisteix a connectar el cervell a un ordinador", "paragraphs": [ { "context": "Teresa Colom (La Seu d'Urgell, 1973) arriba tard. Ha acordat de trobar-se amb els mitjans de comunicació per explicar-los el seu darrer llibre, Consciència (Empúries), que alhora és la seva primera novel·la, i no comptava amb la pluja. 'Barcelona', 'pluja' i 'trànsit' són tres paraules que conjuguen malament però que creen una ambientació perfecta per a explicar el llibre. Les novel·les de ciència-ficció i les distòpiques sempre passen en climes extrems. Els films també. I abunden més aquelles en què plou que no pas en les quals el sol abrusa.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "tard", "answer_start": 44 } ], "id": "P_2071_C_2071_Q1", "question": "Com ha arribat Teresa Colom?" }, { "answers": [ { "text": "Consciència", "answer_start": 144 } ], "id": "P_2071_C_2071_Q2", "question": "Quin és el darrer llibre de Teresa Colom?" }, { "answers": [ { "text": "extrems", "answer_start": 450 } ], "id": "P_2071_C_2071_Q3", "question": "En quins climes transcorren majoritàriament les novel·les de ciència-ficció?" } ] } ] }

{ "title": "Els Minyons sorprenen amb un dos de vuit net a l'assaig i amb el somni d'un castell mai vist", "paragraphs": [ { "context": "Els afeccionats als castells s'han llevat avui amb una sorpresa que circulava des de la matinada per la xarxa: un vídeo de l'assaig d'ahir al vespre dels Minyons de Terrassa, amb vista a la diada de la colla d'aquest diumenge, en què descarregaven un dels castells de més dificultat, el dos de vuit sense folre. Havien corregut rumors sobre el fet que la colla, que mai no havia ni tan sols carregat aquest castell, l'havia descarregat, i el compte oficial de Minyons de Terrassa ho ha confirmat, difonent el vídeo en què es veu com ho aconsegueixen. Pels que ahir ja dormíeu. Vídeo del 2d8 net (sense folre) descarregat a l'assaig. 💪💜 #DiadaMinyons #castellers pic.twitter.com/KMSRH2Uk3p — Minyons de Terrassa (@Minyons) 18 de novembre de 2016 El dos de vuit sense folre és el castell tècnicament més complicat del que s'han realitzat fins ara, i tan sols l'han descarregat els Castellers de Vilafranca, sis vegades. Cap més colla no l'ha descarregat; només la Vella de Valls, cinc vegades, i la Joves de Valls, dues, l'han carregat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dos de vuit sense folre", "answer_start": 287 } ], "id": "P_507_C_507_Q1", "question": "Quin castell van descarregar els Minyons en un assaig?" }, { "answers": [ { "text": "difonent el vídeo", "answer_start": 497 } ], "id": "P_507_C_507_Q2", "question": "Com han confirmat els Minyons de Terrassa que havien descarregat el castell?" }, { "answers": [ { "text": "Castellers de Vilafranca", "answer_start": 880 } ], "id": "P_507_C_507_Q3", "question": "Quina era l'única colla que havia descarregat el castell fins ara?" } ] } ] }

{ "title": "Andorra exigirà de controlar els fluxos migratoris per signar l'acord amb la UE", "paragraphs": [ { "context": "El cap de govern, Antoni Martí, ha advertit que Andorra no signarà cap acord amb la Unió Europea si no té el control dels fluxos migratoris. Martí ha fet aquest avís al Consell General, després d'una pregunta del conseller d'Independents de la Massana Carles Naudi sobre la posició d'Andorra en matèria de lliure circulació de persones. El govern ha explicat que el punt de partida serà la defensa del manteniment del sistema de quotes de treballadors. La ministra Maria Ubach ha posat com a exemple el pacte de Liechtenstein, amb revisions de cinc o set anys. Així mateix, ha recordat que la negociació no ha començat i que és en fase d'anàlisi. El conseller Naudi no ha quedat satisfet amb la resposta i ha demanat unes quantes vegades sobre la posició d'Andorra en aquesta matèria.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "sobre la posició d'Andorra en matèria de lliure circulació de persones", "answer_start": 265 } ], "id": "P_1719_C_1719_Q1", "question": "Sobre què ha preguntat Carles Naudi?" }, { "answers": [ { "text": "el pacte de Liechtenstein", "answer_start": 500 } ], "id": "P_1719_C_1719_Q2", "question": "Quin exemple ha fet servir la ministra?" }, { "answers": [ { "text": "d'anàlisi", "answer_start": 636 } ], "id": "P_1719_C_1719_Q3", "question": "En quina fase està la negociació segons Maria Ubach?" } ] } ] }

{ "title": "El dia que Madrid ataca Exteriors, el cònsol dels EUA es reuneix amb Romeva", "paragraphs": [ { "context": "El cònsol general dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana, s'ha reunit avui amb el conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva. La reunió és significativa, sobretot pel dia en què ha tingut lloc: avui mateix el govern espanyol acordarà la presentació d'un recurs al Tribunal Constitucional espanyol per a impugnar la conselleria que dirigeix Romeva. En efecte, ahir Rajoy va anunciar que després d'haver rebut l'informe del consell d'estat, el seu executiu aprovaria avui de presentar un conflicte de competència davant del TC contra la creació de la conselleria d'Exteriors de la Generalitat, tal com ja ha fet contra la creació de la comissió d'estudi del procés constituent del parlament. La bel·ligerància del govern espanyol en funcions contrasta amb la cordialitat del cònsol general dels EUA, que ja es va reunir fa poc, a petició seva, amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que també va rebre al parlament el cònsol americà per a afers polítics i administratius, Adam Smith. La presidenta del parlament rep en audiència el cònsol dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana, i el cònsol per a afers polítics i administratius, Adam Smith. La reunió havia estat demanada pel consolat, per tal de conèixer personalment la nova presidenta de la cambra catalana.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Raül Romeva", "answer_start": 151 } ], "id": "P_2031_C_2031_Q1", "question": "Amb qui s'ha reunit Marcos Mandojana?" }, { "answers": [ { "text": "la presentació d'un recurs al Tribunal Constitucional espanyol per a impugnar la conselleria que dirigeix Romeva", "answer_start": 272 } ], "id": "P_2031_C_2031_Q2", "question": "Què determinarà avui el govern espanyol?" }, { "answers": [ { "text": "cònsol general dels EUA", "answer_start": 811 } ], "id": "P_2031_C_2031_Q3", "question": "Amb qui va reunir-se Carme Forcadell?" } ] } ] }

{ "title": "Podem Terres de Lleida es dissol per la ingerència d'Iglesias i Echenique", "paragraphs": [ { "context": "El cercle de Podem a les Terres de Lleida ha anunciat que es dissolia perquè no se sentien identificats amb la 'manera de fer política i amb el projecte actual de Podemos'. En un comunicat, diuen de la formació: 'Ha deixat de ser aquella eina que molts pensàvem que faria possible posar fi al règim del 78, amb la qual podríem capgirar el tauler i eliminar la corrupció i la desigualtat social.' Al·leguen que Podemos 'ja no és una organització transversal' i acusen Pablo Iglesias i Pablo Echenique de tenir una 'actitud autoritària' en la línia de la 'deriva impositiva' de la direcció del partit a Madrid. Posen com a exemples d'aquesta actitud la destitució del comitè de garanties per a denunciar l'incompliment dels acords de Vistalegre II o, en el cas de Catalunya, la consulta per a fer dimitir Albano-Dante Fachin, ara ja ex-secretari general de Podem Catalunya. Consideren que es va fer 'sense les mínimes garanties legals' i que 'incompleix els estatuts i els documents interns'. En el comunicat, que es va publicar ahir a la nit al compte de Facebook de Podem Terres de Lleida, els integrants també mostren l'enuig pel fet que s'han assabentat que 'les llistes per a concórrer a les eleccions del 21-D ja estan confeccionades, la qual cosa suposa una greu irregularitat'. Com recorden, els estatuts de Podemos fixen que cal fer unes primàries prèvies per a elegir els candidats.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el projecte actual de Podemos", "answer_start": 141 } ], "id": "P_262_C_262_Q1", "question": "Amb quin projecte no se senten identificats El cercle de Podem a les Terres de Lleida?" }, { "answers": [ { "text": "una organització transversal", "answer_start": 430 } ], "id": "P_262_C_262_Q2", "question": "Què diuen que ja no és Podemos?" }, { "answers": [ { "text": "Pablo Iglesias i Pablo Echenique", "answer_start": 469 } ], "id": "P_262_C_262_Q3", "question": "Qui acusen d'actitud autoritària?" } ] } ] }

{ "title": "Valtònyc denuncia que l'Institut Cervantes de Brussel·les el veta en un acte", "paragraphs": [ { "context": "El raper mallorquí Valtònyc ha denunciat a Twitter que l'Institut Cervantes de Brussel·les li ha vetat l'assistència a un acte on prèviament havia estat convidat. El músic ha explicat que es va registrar i després va rebre la següent resposta: 'És millor que no vinguis. Sembla que no series benvingut i es podria crear un conflicte.' Me envían la invitación, me registro y la respuesta es esta: Hola Josep!No sé si te has registrado por la invitación, pero es mejor que no vengas, parece ser que no serías bienvenido y se podría crear un conflicto. Lo siento.Te tendré al corriente por otras cosas.Un abrazo — Josep Valtònyc🎗 (@valtonyc) January 8, 2020 Consultada per VilaWeb, a directora de l'Institut Cervantes de Brussel·les, Ana Vázquez, ha explicat que no sap què ha pogut passar perquè l'organisme no té cap activitat programada al mes de gener. 'No hem cursat invitacions i tampoc no hem obert cap registre per aquesta mena d'activitats. Ara mateix només oferim cursos d'espanyol, català i tallers de còmic o música', ha dit.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'Institut Cervantes de Brussel·les", "answer_start": 55 } ], "id": "P_423_C_423_Q1", "question": "Qui ha vetat a Valtònyc en un acte?" }, { "answers": [ { "text": "Twitter", "answer_start": 43 } ], "id": "P_423_C_423_Q2", "question": "On ha denunciat els fets Valtònyc?" }, { "answers": [ { "text": "Ana Vázquez", "answer_start": 736 } ], "id": "P_423_C_423_Q3", "question": "Qui és la directora de l'Institut Cervantes de Brussel·les?" } ] } ] }

{ "title": "La justícia belga deixa en llibertat Toni Comín i Lluís Puig mentre s'examina l'euroordre", "paragraphs": [ { "context": "La justícia belga ha deixat en llibertat i sense mesures cautelars els consellers Toni Comín i Lluís Puig, que aquesta tarda s'havien presentat voluntàriament a declarar per la tercera euroordre de detenció i lliurament dictada pel jutge Pablo Llarena. Tots dos consellers hauran d'avisar la justícia belga si pretenen viatjar a un altre país i presentar-se a declarar quan siguin convocats a la vista oral, que s'ha d'establir abans de quinze dies. 'És la tercera vegada que un jutge espanyol emet una euroordre, és la tercera vegada que compareixem davant la justícia belga i és la tercera vegada que ens deixen en llibertat', ha dit Comín. Llibertat, quina bella paraula. Avui renovada i reactivada amb l'energia de les persones que cada dia es mobilitzen pel nostre país…. — Lluís Puig i Gordi (@LluisPuigGordi) November 7, 2019 En la seva declaració, han defensat que s'havien vulnerat drets fonamentals com la presumpció d'innocència i que a l'estat espanyol hi havia una manca de garanties per a un judici just a causa de la ingerència de l'executiu sobre el judicial.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Toni Comín i Lluís Puig", "answer_start": 82 } ], "id": "P_39_C_39_Q1", "question": "A qui ha deixat en llibertat la justícia belga?" }, { "answers": [ { "text": "voluntàriament", "answer_start": 144 } ], "id": "P_39_C_39_Q2", "question": "Com s'havien presentat a declarar els consellers Toni Comín i Lluís Puig?" }, { "answers": [ { "text": "presumpció d'innocència", "answer_start": 917 } ], "id": "P_39_C_39_Q3", "question": "Quin dret fonamental s'havia vulnerat segons Toni Comín i Lluís Puig?" } ] } ] }

{ "title": "La justícia europea obliga Le Pen a tornar 300.000 euros al Parlament Europeu", "paragraphs": [ { "context": "El Tribunal General de la Unió Europea ha confirmat avui que la líder del Front National, Marine Le Pen, ha de retornar 300.000 euros al Parlament Europeu perquè va contractar amb diners europeus una assistent que no treballava pel seu mandat parlamentari. En concret, el tribunal ha desestimat el recurs de Le Pen contra la decisió de l'Eurocambra d'obligar-la a tornar 298.497,87 euros per uns pagaments a una col·laboradora local contractada entre el 2010 i el 2016. El Parlament Europeu acusa Le Pen 'de no haver aportat proves que l'assistent local hagués desenvolupat una activitat vinculada, de manera efectiva, directa i exclusiva al seu mandat parlamentari' i el tribunal ho avala. A més, els jutges europeus consideren que 'Le Pen no ha rebut un tracte discriminatori i tendenciós, ja que no ha aportat cap prova que el Parlament només hagi obert procediments similars, en el passat o actualment, contra els eurodiputats del Front National'. Segons el tribunal, la decisió del Parlament Europeu d'exigir el retorn dels diners és apropiada, i es desestimen 'totes les al·legacions' de Le Pen. En concret, els jutges diuen que el Secretari General del Parlament Europeu és 'competent per adoptar decisions de recuperació de quantitats degudament abonades en el marc de les mesures d'aplicació de l'Estatut dels diputats del Parlament Europeu' i que fer-ho 'no atenta contra la independència dels eurodiputats'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "300.000 euros", "answer_start": 120 } ], "id": "P_352_C_352_Q1", "question": "Quants diners ha de tornar Le Pen al Parlament Europeu?" }, { "answers": [ { "text": "una col·laboradora", "answer_start": 408 } ], "id": "P_352_C_352_Q2", "question": "Què va pagar Le Pen amb els diners que se li reclamen?" }, { "answers": [ { "text": "totes les al·legacions", "answer_start": 1067 } ], "id": "P_352_C_352_Q3", "question": "Què li desestima el tribunal a Le Pen?" } ] } ] }

{ "title": "Boye atrapa l'Audiència espanyola intentant de fer trampa contra ell", "paragraphs": [ { "context": "L'advocat Gonzalo Boye ha atrapat l'intent de l'Audiència espanyola de fer trampa en el procediment contra ell, pel qual li han embargat els comptes. Boye ha dit que havien provat de no admetre el recurs de súplica contra la decisió de la setmana passada tot argumentant que ho havia fet fora de termini. Però l'advocat penalista havia procurat de presentar també el recurs a través de l'aplicació Lexnet i que permet de comprovar que ho va fer correctament. Boye contraataca i posa en evidència la parcialitat política de l'Audiència espanyola 'No tan sols va presentar-se en temps i forma, sinó que, a més, es va presentar dues vegades, per a més seguretat, perquè sabíem que provarien de fer alguna cosa així', ha explicat l'advocat, qui ha adjuntat una captura de pantalla del dia i hora en què va presentar el recurs. No solo se presentó en tiempo y forma sino que, además, se hizo dos veces, para mayor seguridad, porque sabíamos que intentarían algo así — Gonzalo Boye (@boye_g) February 14, 2020", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Gonzalo Boye", "answer_start": 10 } ], "id": "P_977_C_977_Q1", "question": "A qui li ha embargat els comptes l'Audiència espanyola?" }, { "answers": [ { "text": "que ho havia fet fora de termini", "answer_start": 271 } ], "id": "P_977_C_977_Q2", "question": "Què es va argumentar per tal de no admetre el recurs de súplica presentat per Gonzalo Boye?" }, { "answers": [ { "text": "Lexnet", "answer_start": 398 } ], "id": "P_977_C_977_Q3", "question": "Per mitjà de quina aplicació havia presentat també Gonzalo Boye el recurs de súplica?" } ] } ] }

{ "title": "El TSJC rebaixarà la vigilància dels Mossos a les seus judicials", "paragraphs": [ { "context": "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) preveu de rebaixar la 'intensitat' de la vigilància dels Mossos d'Esquadra a les seus judicials catalanes a partir del 15 de maig. Així ho especifica el president del TSJC, Jesús Barrientos, en una carta adreçada als jutges degans que ha avançat 'El País' i a la qual ha tingut accés l'ACN. Els Mossos custodien les seus judicials des de fa tres mesos 24 hores al dia, després de diversos episodis de pintades o abocament de fems davant les portes d'alguns jutjats reivindicades per col·lectius crítics amb el judici als líders independentistes al Tribunal Suprem espanyol, com els CDR o Arran. Operació Toga: l'ordre judicial que obliga mig miler de Mossos a desatendre la seguretat ciutadana Barrientos proposa ara de rebaixar ara la vigilància presencial durant l'horari d'apertura dels jutjats, de vuit del matí a tres de la tarda, però mantenint el mateix disseny i la dimensió actual dels dispositius policíacs durant les hores restants i tots els dies no laborables. En tot cas, el president del TSJC, que explica que la mesura té l'objectiu d'optimitzar els recursos públics –cal recordar que els sindicats de Mossos la van criticar pel fet que agreujava el problema de manca d'efectius que, al seu parer, pateix el cos–, sí demana als degans que comuniquin qualsevol factor extraordinari que afecti els seus jutjats, i que faci recomanable mantenir el nivell de vigilància actual.En aquest sentit, es preveu mantenir la custòdia presencial 24 hores al dia a la Ciutat de la Justícia de Barcelona o a la seu del mateix TSJC. Barrientos, que qualifica el desplegament dels Mossos durant aquests tres mesos d”escrupolós i efectiu', indica, en aquest sentit, que tot i el dispositiu especial dels darrers tres mesos, les possibilitats que es repeteixin situacions com les que el van motivar no han desaparegut del tot.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a partir del 15 de maig", "answer_start": 159 } ], "id": "P_1282_C_1282_Q1", "question": "Quan es rebaixarà la vigilància dels Mossos d'Esquadra a les seus judicials?" }, { "answers": [ { "text": "Jesús Barrientos", "answer_start": 226 } ], "id": "P_1282_C_1282_Q2", "question": "Qui és el president del TSJC?" }, { "answers": [ { "text": "agreujava el problema de manca d'efectius", "answer_start": 1206 } ], "id": "P_1282_C_1282_Q3", "question": "Per què van criticar la proposta els sindicats de Mossos?" } ] } ] }

{ "title": "Òmnium projecta a la Ciutat de la Justícia la imatge de Cuixart i Sànchez", "paragraphs": [ { "context": "Òmnium ha projectat un vídeo mapping a l'edifici de la Ciutat de la Justícia de Barcelona en què es veuen les cares del president de l'entitat, Jordi Cuixart, i de l'ex-president de l'ANC Jordi Sànchez. En les imatges també es poden llegir els missatges: '21 mesos de presó. 21 mesos d'injustícia. 21 mesos de dignitat. Llibertat presos polítics. Ho tornarem a fer'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "del president de l'entitat, Jordi Cuixart, i de l'ex-president de l'ANC Jordi Sànchez", "answer_start": 116 } ], "id": "P_1997_C_1997_Q1", "question": "De qui es veuen les cares que es mostren a la projecció d'Òmnium?" }, { "answers": [ { "text": "un vídeo mapping", "answer_start": 20 } ], "id": "P_1997_C_1997_Q2", "question": "Què ha exhibit Òmnium?" }, { "answers": [ { "text": "'21 mesos de presó. 21 mesos d'injustícia. 21 mesos de dignitat. Llibertat presos polítics. Ho tornarem a fer'", "answer_start": 255 } ], "id": "P_1997_C_1997_Q3", "question": "Quin missatge s'ha projectat en el vídeo de Òmnium?" } ] } ] }

{ "title": "Rajoy torna a recórrer a la immersió lingüística com a arma a electoral", "paragraphs": [ { "context": "És habitual que el PP carregui contra la immersió lingüística al Principat per guanyar vots arreu de l'estat espanyol. Els seus atacs són recorrents sempre que hi ha urnes a l'horitzó, però ara tenen un motiu més per fer-ho. Ciutadans es dirigeix a un votant amb un perfil molt semblant i són de sobre coneguts els seus desigs per derogar el model d'immersió lingüística vigent a Catalunya. Així doncs, ahir Rajoy va aprofitar per passar a l'atac tot utilitzant l'escola catalana: 'A Catalunya tot el món que vulgui parla en català, però a l'escola no es pot parlar en espanyol', va dir en una entrevista a Telecinco. I va afegir: 'El sentit comú diu: 'A veure si tenim sort i surten parlant perfecte el català, castellà i anglès', però hi ha gent que aquestes coses no les acaba d'entendre'. Homs respon El candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, veu mala fe en el president del govern espanyol quan afirma que a les escoles catalanes no es pot parlar castellà.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "contra la immersió lingüística al Principat", "answer_start": 31 } ], "id": "P_736_C_736_Q1", "question": "Contra què sol arremetre el PP?" }, { "answers": [ { "text": "per guanyar vots arreu de l'estat espanyol", "answer_start": 75 } ], "id": "P_736_C_736_Q2", "question": "Per què arremet el PP contra la immersió lingüística al Principat?" }, { "answers": [ { "text": "sempre que hi ha urnes a l'horitzó", "answer_start": 149 } ], "id": "P_736_C_736_Q3", "question": "Quan ataca normalment el PP de manera recorrent la immersió lingüística al Principat?" } ] } ] }

{ "title": "La vaga de Metro de Barcelona obliga a regular l'accés a Sagrada Família, Diagonal i La Sagrera", "paragraphs": [ { "context": "La vaga de treballadors del Metro de Barcelona per la presència d'amiant a la xarxa ha obligat a regular a primera hora l'accés a les estacions de Sagrada Família, Diagonal i La Sagrera, ha informat Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). La primera aturada ha començat a les 6 i fins a les 6.30 els trens han circulat al 20%, moment en el qual han passat a fer-ho al 40% en coincidir amb hora punta, fins a les 9.30 hores, i serà de nou del 20% fins a les 10. Després, el servei recuperarà la freqüència habitual fins a la següent aturada, que començarà a les 16 i s'allargarà fins a les 20 interval en el qual els trens funcionaran al 40%. A partir de les 20, el servei tornarà a ser l'habitual, fins que a les 21.35 començarà l'aturada nocturna, amb freqüències del 20% que podran allargar-se fins als 62 minuts, per la qual cosa els trens circularan amb un horari concret que podrà consultar-se a la web de TMB. Els treballadors —que també han convocat vagues pel mateix motiu per a tres jornades de maig— preveuen manifestar-se a partir de les 16.45 hores des del Centre de Control del Metro, al carrer Josep Estivill, fins a la seu de Barcelona en Comú. Una afectació sanitària a la L5 A més del retard per la vaga de treballadors, la freqüència de pas de la L5 està afectada perquè una persona ha necessitat assistència sanitària a l'estació de Badal.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per la presència d'amiant a la xarxa", "answer_start": 47 } ], "id": "P_1922_C_1922_Q1", "question": "Per què estan en vaga els treballadors de Metro de Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "Badal", "answer_start": 1357 } ], "id": "P_1922_C_1922_Q2", "question": "En quina parada ha precisat assistència mèdica una persona?" }, { "answers": [ { "text": "a les 6", "answer_start": 275 } ], "id": "P_1922_C_1922_Q3", "question": "A quin hora s'ha produït la primera aturada?" } ] } ] }

{ "title": "Espot referma el compromís d'Andorra amb el canvi climàtic des de la tribuna de l'ONU", "paragraphs": [ { "context": "Multilateralisme i transversalitat. Aquesta és la via que ha defensat el cap de Govern davant l'assemblea de l'ONU en l'objectiu global d'aconseguir un món sostenible. Xavier Espot ha intervingut de matinada per refermar el compromís d'Andorra en qüestions com ara la lluita contra el canvi climàtic. En la seva intervenció, Espot ha recordat que els temes de les darreres assemblees generals han pivotat sobre la qüestió del desenvolupament i la sostenibilitat, qüestions claus en l'agenda multilateral, que actualment treballa alineada pels disset Objectius de Desenvolupament Sostenible. En aquest sentit, el cap de govern, ha recordat que Andorra ostenta durant dos anys la Secretaria Pro Témpore de la Cimera Iberoamericana sota el lema 'Innovació per al Desenvolupament Sostenible – Objectiu 2030', per tal de contribuir a mobilitzar esforços multilaterals en favor del desenvolupament i la sostenibilitat, a tots els nivells. Pel que fa a l'acció nacional, el cap de l'executiu ha explicat la recent adopció del Pla estratègic nacional per a la implementació de l'Agenda 2030, un document que neix com a accelerador de l'aplicació dels objectius establerts per les Nacions Unides que es podran fer efectius comptant amb la implicació del sector econòmic i de la societat civil.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Multilateralisme i transversalitat", "answer_start": 0 } ], "id": "P_1491_C_1491_Q1", "question": "Quina via ha defensat Espot?" }, { "answers": [ { "text": "lluita contra el canvi climàtic", "answer_start": 268 } ], "id": "P_1491_C_1491_Q2", "question": "En què s'ha compromès Andorra?" }, { "answers": [ { "text": "Secretaria Pro Témpore de la Cimera Iberoamericana", "answer_start": 678 } ], "id": "P_1491_C_1491_Q3", "question": "Quina secretaria té Andorra durant dos anys?" } ] } ] }

{ "title": "El Suprem avala les multes i la censura contra TV3 i Mònica Terribas", "paragraphs": [ { "context": "El Tribunal Suprem espanyol ha refusat el recurs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) contra les multes de la Junta Electoral espanyola (JEC) a TV3 i Catalunya Ràdio abans de les eleccions del 21 de desembre de 2017. D'aquesta manera, avala l'argument de la JEC segons el qual el tractament informatiu dels mitjans públics va afavorir unes determinades formacions polítiques quatre vegades. Es refereix, concretament, als comentaris de la directora de 'El matí de Catalunya Ràdio', Mònica Terribas, els dies 28 i 30 de novembre; a la cobertura del 'Telenotícies Vespre' del concert per la llibertat dels presos polítics que es va fer el 2 de desembre; i a la retransmissió de la manifestació a Brussel·les el 7 de desembre. El procés sancionador de la JEC va començar arran de les denúncies del PP, que en un principi van ser descartades per la Junta Electoral de Barcelona, però que finalment la JEC va avalar. La CCMA va haver de pagar 4.000 euros, mil per cada peça informativa recorreguda. Segons la sentència: 'El concepte de neutralitat informativa no és “un calaix de sastre” que admeti qualsevol contingut i entri en conflicte amb la llibertat d'informació, sinó la plasmació en els períodes electorals de l'exigència reforçada per als mitjans públics de l'objectivitat requerida a totes les administracions públiques per l'article 103.1 de la constitució i de la qual els imposa el seu article 20.3 de respectar en tot temps el pluralisme polític i social.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la Junta Electoral espanyola", "answer_start": 127 } ], "id": "P_366_C_366_Q1", "question": "Qui va posar multes a TV3 i Catalunya Ràdio?" }, { "answers": [ { "text": "la Junta Electoral de Barcelona", "answer_start": 862 } ], "id": "P_366_C_366_Q2", "question": "Qui va descartar les denúncies del PP?" }, { "answers": [ { "text": "4.000 euros", "answer_start": 958 } ], "id": "P_366_C_366_Q3", "question": "Quina multa ha hagut de pagar la CCMA?" } ] } ] }

{ "title": "Les forces independentistes deixen plantat Felipe VI en l'obertura de la legislatura", "paragraphs": [ { "context": " Els diversos partits independentistes amb representació al congrés espanyol —ERC, JxCat, EH Bildu, BNG i la CUP— han deixat plantat Felipe VI en l'acte d'obertura de la legislatura. En aquest sentit, les formacions han signat una declaració titulada 'No tenim rei', en què argumenten que 'la societat catalana, basca i gallega rebutgen majoritàriament la figura d'una institució anacrònica hereva del franquisme, que se sustenta en l'objectiu de mantenir i imposar la unitat d'Espanya'. A més, consideren que Felipe VI no és un interlocutor vàlid perquè no li reconeixen cap funció política. 'Encara menys quan el seu paper envers les nostres nacions no ha sigut un altre que el d'intentar imposar projectes i valors antidemocràtics, com va quedar demostrat en el discurs autoritari pronunciat el 3 d'Octubre', argumenten. Finalment, conclouen que la monarquia espanyola és per essència contrària als valors republicans de llibertat, igualtat i democràcia. 'Una democràcia real només serà possible des de la ruptura amb l'herència, les bases i valors que representen el rei i la seva figura', conclouen.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "ERC, JxCat, EH Bildu, BNG i la CUP", "answer_start": 80 } ], "id": "P_695_C_695_Q1", "question": "Quins són els partits independentistes que tenen representació al congrés espanyol?" }, { "answers": [ { "text": "'No tenim rei'", "answer_start": 253 } ], "id": "P_695_C_695_Q2", "question": "Com s'anomena la declaració que han signat ERC, JxCat, EH Bildu, BNG i la CUP?" }, { "answers": [ { "text": "als valors republicans de llibertat, igualtat i democràcia", "answer_start": 904 } ], "id": "P_695_C_695_Q3", "question": "A què es contraria la monarquia espanyola segons els partits independentistes?" } ] } ] }

{ "title": "El partit d'Erdogan aconsegueix forçar la repetició de les eleccions municipals a Istambul", "paragraphs": [ { "context": "El Consell Suprem Electoral (YSK) de Turquia ha ordenat repetir les eleccions a la batllia d'Istambul, tal com havia demanat la formació del president Recep Tayyip Erdogan. El candidat del Partit Justícia i Desenvolupament (AKP), Binali Yıldırım, va perdre contra l'opositor Ekrem Imamoglu pel 0,2% dels vots. Ambdós polítics es tornaran a trobar a les urnes el 23 de juny. L'AKP, que governava la ciutat des del 1994, va denunciar presumptes irregularitats durant la votació del passat mes de març i en cap moment ha reconegut el resultat. L'escrutini de les eleccions va ser molt polèmic perquè es va aturar diverses hores quan quedaven poques meses i el candidat opositor havia avançat Yıldırım. Després, el Consell Suprem Electoral, a petició del partit d'Erdogan, va ordenar de repetir el recompte en alguns districtes d'Istambul.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "repetir les eleccions a la batllia d'Istambul", "answer_start": 56 } ], "id": "P_883_C_883_Q1", "question": "Què ha ordenat el Consell Suprem Electoral de Turquia?" }, { "answers": [ { "text": "El candidat del Partit Justícia i Desenvolupament", "answer_start": 173 } ], "id": "P_883_C_883_Q2", "question": "Qui va perdre contra Ekrem Imamoglu?" }, { "answers": [ { "text": "molt polèmic", "answer_start": 577 } ], "id": "P_883_C_883_Q3", "question": "Com va resultar l'escrutini de les votacions realitzades el passat mes de març?" } ] } ] }

{ "title": "Tot el que amaga un plat de la cuina tradicional", "paragraphs": [ { "context": "Una sola conferència no pot traçar un pont entre dos elements tant pròxims com allunyats, com són la cuina o les pràctiques culinàries i la cultura popular, però pot aportar un granet de sorra per a la construcció d'aquest pont simbòlic. I així es pot considerar la conferència de l'arqueòleg i expert en Patrimoni Cultural Immaterial, Lluís Garcia Petit, qui fa uns anys es va colar a les cases dels catalans, com el concursant que es va endur el pot més gran de la història del programa El gran dictat. A la seu de la confederació de cultura popular Ens de l'Associacionisme Cultural Català, entitat editora de Tornaveu, i dins el cicle La Conferència de l'Ens, l'expert ha ofert una variada ponència plena d'exemples de plats i tradicions i pràctiques associades a la cultura popular. Potser com a colofó d'una sessió entretinguda -en què ha parlat de plats tan tradicionals com el conill amb cargols, del qual hi ha vestigis que el situen al paleolític, o el tortell de reis- i que a més d'un haurà fet salivar, l'expert en patrimoni cultural immaterial, ha defensat la consideració del patrimoni culinari com a cultura popular: “Mantenir la cuina tradicional i les seves pràctiques associades contribueix a mantenir la nostra identitat”. És cert que en un món que aposta per la globalització, un dels majors reclams a l'hora de viatjar és tastar la cuina del lloc on es viatja; potser algun dia tocarà un àpat a base de menjar ràpid o la universal pizza, però sempre deixarem un racó (a l'estómac i a la butxaca) per tastar la cuina local. Llegeix la crònica sencera a Tornaveu, fent clic aquí.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Patrimoni Cultural Immaterial", "answer_start": 305 } ], "id": "P_1339_C_1339_Q1", "question": "En què és expert Lluís Garcia Petit?" }, { "answers": [ { "text": "cultura popular", "answer_start": 1116 } ], "id": "P_1339_C_1339_Q2", "question": "Com ha defensat Garcia que és el patrimoni culinari?" }, { "answers": [ { "text": "tastar la cuina del lloc on es viatja", "answer_start": 1344 } ], "id": "P_1339_C_1339_Q3", "question": "Quin és un dels més grans reclams a l'hora de viatjar?" } ] } ] }

{ "title": "La Generalitat critica que es puguin tancar en el CIE i expulsar alguns dels passatgers de l'Aquarius", "paragraphs": [ { "context": "El govern espanyol ha informat aquestes últimes hores que una part dels 629 immigrants que viatgen a bord del vaixell Aquarius és ser tancats en Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) i després expulsats. Tots ells arribaran previsiblement diumenge al matí al port de València. Avui la vice-presidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, ha dit que no hi estava d'acord i que no se'ls hauria d'aplicar la llei d'estrangeria espanyola. Oltra ha explicat que, per més que l'estatus que es doni a aquestes persones no depèn de la Generalitat, considera que 'no és una qüestió d'estrangeria, sinó una qüestió de dret humanitari', i ha afegit que en les reunions de coordinació amb els responsables del govern espanyol aquests van plantejar 'diverses solucions', entre les quals hi havia la d'acollir-se a un pla d'asil 'per la situació d'emergència i d'excepcionalitat'. La vice-presidenta ha destacat la diferència entre trobar-se un vaixell amb immigrats en aigües de l'estat espanyol, o bé 'una intervenció política' com aquesta, en què se'ls ofereix de portar el vaixell on viatgen a atracar a València. La vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo, va dir, sobre els passatgers de l'Aquarius: 'Uns aniran als centres d'estrangers, uns altres a centres d'ajuda humanitària i polítiques socials' i els menors 'en principi es queden a València' per ser identificats i comprovar quants anys tenen.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Aquarius", "answer_start": 118 } ], "id": "P_36_C_36_Q1", "question": "En quin vaixell viatgen 629 immigrants?" }, { "answers": [ { "text": "al port de València", "answer_start": 259 } ], "id": "P_36_C_36_Q2", "question": "On arribaran previsiblement els immigrants?" }, { "answers": [ { "text": "Mónica Oltra", "answer_start": 323 } ], "id": "P_36_C_36_Q3", "question": "Qui és la vice-presidenta de la Generalitat?" } ] } ] }

{ "title": "Un jutjat cita com a investigats dos urbans per la mort d'un tret de la gossa Sota", "paragraphs": [ { "context": "El Jutjat d'Instrucció 4 de Barcelona ha citat com a investigats dos agents de la Guàrdia Urbana el dilluns 1 de juliol per la mort d'un tret de la gossa Sota durant una actuació del cos policíac barceloní el 18 de desembre del 2018. El Jutjat també ha citat pel 26 de juny l'amo del gos, que va denunciar els fets, perquè ratifiqui aquesta denúncia, mentre que també cita quatre testimonis pel primer de juliol, segons una interlocutòria recollida per Europa Press. El procediment està obert per un delicte de maltractament animal, per la denúncia del propietari de l'animal contra els dos urbans, i també per un delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat per la denúncia dels dos policies contra l'amo de la gossa, ha informat aquest dijous el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Per aquest motiu tant el propietari de l'animal com els guàrdies urbans tenen la doble condició d'investigat i testimoni en existir denúncies creuades, han precisat des del TSJC. Segons la denúncia de Nova Eucària, personada com a acusació popular, els agents presumptament van incórrer en delictes de maltractament animal, omissió d'auxili, abús de poder, ús d'arma de foc fora de l'estipulat per llei i ús indegut i desproporcionat de la força, segons han indicat a Europa Press. Estan personats en aquesta causa com a acusació popular les associacions animalista Nova Eucària, Faada i Libera, a més del partit PACMA.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dos agents de la Guàrdia Urbana", "answer_start": 65 } ], "id": "P_65_C_65_Q1", "question": "A qui han citat com a investigats?" }, { "answers": [ { "text": "l'amo del gos", "answer_start": 274 } ], "id": "P_65_C_65_Q2", "question": "Qui va denunciar els fets?" }, { "answers": [ { "text": "pel primer de juliol", "answer_start": 391 } ], "id": "P_65_C_65_Q3", "question": "Per quan han citat a quatre testimonis?" } ] } ] }

{ "title": "Les faveles de Rio de Janeiro apareixen per primera vegada a Google Maps", "paragraphs": [ { "context": "Tot i la mala fama que tenen, les faveles, per fi apareixen als mapes de Google Maps. Les notícies recollides diàriament pel mitjans de comunicació, relacionades amb la violència, els tirotejos o abusos, han eclipsat la quantitat de vida que hi ha en aquells carrers i que –fins fa poc– no recollia cap mapa. El projecte anomenat 'Tá no Mapa' –'És al mapa'– ha estat portat a terme per l'ONG local Grup AfroReggae Cultural i Google per mapar les faveles. Dos anys més tard del començament de la col·laboració, els carrers i més de 10.000 empreses locals –entre restaurants, cafès o llocs d'entreteniment– de vint-i-sis districtes apareixen a Google Maps. 'El projecte s'ha dut a terme per donar d'alta desenes de locals, ocults a ulls dels turistes, perquè un resident de Rio de cada cinc viu en faveles, però només 0,001% d'aquestes faveles apareixen en un mapa. Això significa que 1,4 milions de persones no tenen adreça per a obtenir un lloc de treball o tenir un compte bancari', recull Google al seu bloc.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Google Maps", "answer_start": 73 } ], "id": "P_821_C_821_Q1", "question": "En quins mapes es poden trobar les faveles?" }, { "answers": [ { "text": "la violència, els tirotejos o abusos", "answer_start": 166 } ], "id": "P_821_C_821_Q2", "question": "Què mostren diàriament sobre les faveles els mitjans de comunicació?" }, { "answers": [ { "text": "'Tá no Mapa' –'És al mapa'–", "answer_start": 330 } ], "id": "P_821_C_821_Q3", "question": "Com es diu el projecte que ha permès que les faveles apareguin en els mapes de Google Maps?" } ] } ] }

{ "title": "Vint-i-tres premis Nobel exigeixen a València la igualtat entre homes i dones davant la llei", "paragraphs": [ { "context": "Els vint-i-tres premis Nobel que formen part del jurat dels premis Rei Jaume I van emetre ahir la declaració amb motiu de la deliberació per a elegir els guardonats. El text és un pronunciament en pro de la igualtat entre homes i dones en tots els àmbits. Els Nobel recorden que gairebé cinquanta anys després de la declaració sobre l'eliminació de la discriminació contra la dona proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, continua essent un problema pendent. Els jurats dels premis Rei Jaume I 2016 a complir tot el contingut d'aquella declaració: des de la igualtat davant la llei fins a l'accés a l'educació, la feina, els llocs de responsabilitat o la remuneració salarial. Alhora, la declaració dels Nobel –que fou llegida pel professor Santiago Grisolía– diu que en la majoria de països la situació continua essent fonamentalment injusta.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "vint-i-tres", "answer_start": 4 } ], "id": "P_154_C_154_Q1", "question": "Quants premis Nobel formen part del jurat dels premis Rei Jaume I?" }, { "answers": [ { "text": "de la igualtat entre homes i dones en tots els àmbits", "answer_start": 201 } ], "id": "P_154_C_154_Q2", "question": "De què s'han pronunciat a favor els 23 premis Nobel?" }, { "answers": [ { "text": "l'Assemblea General de les Nacions Unides", "answer_start": 396 } ], "id": "P_154_C_154_Q3", "question": "Quin va fer la declaració sobre l'eliminació de la discriminació contra la dona?" } ] } ] }

{ "title": "La fiscalia engega una ofensiva contra Laura Borràs el dia de constitució del congrés espanyol", "paragraphs": [ { "context": "El mateix dia que es constitueixen les corts espanyoles, la fiscalia ha fet pública la petició enviada al Tribunal Suprem perquè investigui la diputada de Junts per Catalunya Laura Borràs. La fiscalia vol que sigui investigada perquè la considera responsable d'irregularitats en adjudicacions de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. Fa uns quants dies, la jutgessa del jutjat número 9 de Barcelona, Sílvia López, va enviar al Tribunal Suprem una exposició raonada perquè assumís la investigació contra Borràs, adduint que hi veia indicis de delicte. Com que és diputada a les corts espanyoles, és aforada i només la podria jutjar el Suprem. En aquesta causa s'investiga la presumpta contractació irregular per a la reforma i la creació de pàgines web oficials a partir del possible fraccionament d'encàrrecs per a rebaixar el cost i no haver de fer concursos públics durant l'etapa de Borràs al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, entre el 2013 i el 2018. El desembre passat, Borràs, aleshores consellera de Cultura, va negar taxativament cap mena d'irregularitat en l'adjudicació de contractes.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la diputada de Junts per Catalunya Laura Borràs", "answer_start": 140 } ], "id": "P_54_C_54_Q1", "question": "Qui vol que s'investigui la fiscalia?" }, { "answers": [ { "text": "quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes", "answer_start": 307 } ], "id": "P_54_C_54_Q2", "question": "Quan considera la fiscalia que Laura Borràs va fer irregularitats?" }, { "answers": [ { "text": "el Suprem", "answer_start": 657 } ], "id": "P_54_C_54_Q3", "question": "Qui ha de jutjar a Laura Borràs pel fet de ser diputada?" } ] } ] }

{ "title": "Pablo Iglesias abandonarà avui el Parlament Europeu, per a concentrar-se en el 20-D", "paragraphs": [ { "context": "El líder de Podem anunciarà avui que renuncia al càrrec de diputat europeu, per concentrar-se completament en la campanya electoral espanyola. Iglesias ha convocat una conferència de premsa aquest migdia a Estrasburg, que servirà per a explicar la decisió i activar la seva campanya a la presidència del govern espanyol. Després d'anar-se'n Iglesias, es produeix la circumstància curiosa que dels cinc europarlamentaris que va obtenir Podem a les eleccions quatre ja han dimitit.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "diputat europeu", "answer_start": 59 } ], "id": "P_1089_C_1089_Q1", "question": "A quin càrrec renunciarà Iglesias?" }, { "answers": [ { "text": "Estrasburg", "answer_start": 206 } ], "id": "P_1089_C_1089_Q2", "question": "On ha convocat una roda de premsa Iglesias?" }, { "answers": [ { "text": "en la campanya electoral espanyola", "answer_start": 107 } ], "id": "P_1089_C_1089_Q3", "question": "En què es vol concentrar Iglesias?" } ] } ] }

{ "title": "UGT i CCOO diuen que l'aplicació d'un nou 155 seria una involució", "paragraphs": [ { "context": "Els secretaris generals dels sindicats UGT, Camil Ros, i CCOO, Javier Pacheco, han advertit avui que una nova aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola a Catalunya seria una involució i que, si es produís, caldria 'trobar consensos per fer front a una situació d'aquesta mena'. En comparèixer a la Comissió d'Investigació del 155 al parlament, han advertit de la possibilitat d'una nova intervenció si les dretes guanyen les eleccions espanyoles del 28 d'abril, però han considerat que aplicar-lo indefinidament seria 'un trencament de l'ordre constitucional'. També han acusat l'ex-delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, de no agafar-los el telèfon durant la intervenció. Pacheco ha assegurat que la situació política catalana no se solucionarà sense donar la paraula a la gent, però tampoc 'sense un consens administratiu', per la qual cosa ha demanat reprendre el diàleg. Així mateix, ha lamentat que no s'hagin aprovat els pressupostos de la Generalitat malgrat l'aixecament del 155. Ros ha coincidit en la necessitat d'uns pressupostos 'per obrir un marc de diàleg i distensió' i ha afirmat 'un 155 no canvia el sentit de l'opinió de la ciutadania', recordant els resultats de les darreres eleccions al parlament.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una involució", "answer_start": 183 } ], "id": "P_1145_C_1145_Q1", "question": "Què diuen que significaria una nova aplicació del 155 a Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "un trencament de l'ordre constitucional", "answer_start": 532 } ], "id": "P_1145_C_1145_Q2", "question": "Què representaria aplicar el 155 indefinidament?" }, { "answers": [ { "text": "Enric Millo", "answer_start": 637 } ], "id": "P_1145_C_1145_Q3", "question": "A qui han acusat els líders sindicals de no agafar-los el telèfon?" } ] } ] }

{ "title": "La sala gran del TNC s'omple de gom a gom per homenatjar Martí Gasull", "paragraphs": [ { "context": "Vídeo íntegre de l'acte, amb les actuacions d'Al Tall, Cris Juanico, Manel Camp, els parlaments i els cinc minuts llargs d'aplaudiments al final, amb la interpretació espontània del cant dels Segadors, per part de tota la sala gran del teatre.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "cinc minuts llargs", "answer_start": 102 } ], "id": "P_1276_C_1276_Q1", "question": "Quanta estona d'aplaudiments hi va haver?" }, { "answers": [ { "text": "Segadors", "answer_start": 192 } ], "id": "P_1276_C_1276_Q2", "question": "Què van interpretar espontàniament els assistents?" }, { "answers": [ { "text": "íntegre", "answer_start": 6 } ], "id": "P_1276_C_1276_Q3", "question": "Com és el vídeo de l'acte?" } ] } ] }

{ "title": "La policia hongaresa fa servir gasos lacrimògens i un canó d'aigua contra els refugiats", "paragraphs": [ { "context": "La tensió ha augmentat avui a la frontera entre Hongria i Sèrbia, a Roszke. La policia hongaresa ha fet servir gasos lacrimògens i un canó d'aigua contra els immigrants i refugiats que intenten creuar la frontera per arribar a Alemanya a través d'Àustria. Els refugiats i immigrants es troben darrere la tanca que les autoritats hongareses han construït per blocar-ne el pas. La policia hongaresa ha denunciat que hi havia immigrants 'agressius' que han fet malbé la tanca i que han traspassat la frontera. Tanmateix, un responsable de l'ONU al lloc dels fets ha afirmat que no sembla que els refugiats hagin fet malbé res. Alguns mitjans expliquen que algunes persones han llançat objectes contra la policia hongaresa per sobre la tanca.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Alemanya", "answer_start": 227 } ], "id": "P_388_C_388_Q1", "question": "On volen arribar els immigrants després de creuar la frontera?" }, { "answers": [ { "text": "gasos lacrimògens i un canó d'aigua", "answer_start": 111 } ], "id": "P_388_C_388_Q2", "question": "Què ha usat la policia hongaresa contra els immigrants?" }, { "answers": [ { "text": "creuar la frontera", "answer_start": 194 } ], "id": "P_388_C_388_Q3", "question": "Què intenten fer els immigrants?" } ] } ] }

{ "title": "El cap d'informatius de TVE a València també dimiteix per la censura", "paragraphs": [ { "context": "El cap d'informatius de TVE a València, Enrique Pallás, ha dimitit per la censura de la direcció de la cadena al vídeo en què la secretaria d'estat de comunicació del govern, Carmen Martínez de Castro, menyspreava els pensionistes que es manifestaven a Alacant amb motiu de la visita de Mariano Rajoy. Al vídeo, recollit per La Sexta, es pot escoltar com comenta 'Vénen ganes de fer-los una botifarra de collons i dir-los “us foteu”'. Carmen Martinez Castro, Secretaria Estado de Comunicación, espero ver al final quien jode a quien #FelizLunes pic.twitter.com/UGQUTPsJER — poogier (@poogier) 7 de maig de 2018 Aquesta és la segona dimissió al centre territorial de TVE a València en només una setmana. L'editora de TVE al País Valencià, Arantxa Torres, ja va presentar la dimissió irrevocable la setmana passada perquè la direcció havia censurat l'emissió del vídeo.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Enrique Pallás", "answer_start": 40 } ], "id": "P_143_C_143_Q1", "question": "Quin cap d'informatius ha dimitit per la censura?" }, { "answers": [ { "text": "Carmen Martínez de Castro", "answer_start": 175 } ], "id": "P_143_C_143_Q2", "question": "Qui va menysprear els pensionistes que es manifestaven a Alacant?" }, { "answers": [ { "text": "la setmana passada", "answer_start": 795 } ], "id": "P_143_C_143_Q3", "question": "Quan va presentar la dimissió Arantxa Torres?" } ] } ] }

{ "title": "Sánchez assumeix el programa de la dreta respecte de Catalunya", "paragraphs": [ { "context": "El primer ministre espanyol en funcions ha aprofitat l'únic debat televisat en campanya per fer seu el programa de la dreta respecte de Catalunya i proposar mesures com ara la prohibició de fer referèndums, que Zapatero havia despenalitzat, o la implantació a totes les escoles d'una assignatura sobre Espanya, com la que Aznar havia proposat anys enrere. Pedro Sánchez també ha dit que obligaria la Corporació Catalana de Mitjans a triar els òrgans de govern per dos terços del parlament, cosa que ja passa i que aparentment ell ignora. Va causar estupor quan en l'últim minut es va comprometre a dur a una presó espanyola el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, sense aclarir com pensava fer-ho –fet que li va retreure immediatament el candidat d'Unides Podem, Pablo Iglesias. Abans fins i tot el candidat per Barcelona d'aquesta coalició, Jaume Asens, havia rebut acusacions infundades de Sánchez, que s'ha mostrat completament decantat cap a la dreta. 🎞@sanchezcastejon a @pablocasado_: A usted se le fugó Puigdemont y yo me comprometo hoy y aquí a traerlo de vuelta a España y que rinda cuentas ante la justicia española.#GanaPSánchez#ElDebate4N pic.twitter.com/bhBz5krgbE — PSOE (@PSOE) November 4, 2019 Al debat només hi han intervingut els dirigents dels partits que es consideren nacionals espanyols, entre els quals Vox, que ha defensat les seves propostes d'extrema dreta sense cap impediment. El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha aprofitat el bloc sobre política social i igualtat precisament per retreure als líders de PP i Cs, Pablo Casado i Albert Rivera, que 'callin' davant les propostes de Vox.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "fer referèndums", "answer_start": 190 } ], "id": "P_729_C_729_Q1", "question": "Quina prohibició havia despenalitzat Zapatero?" }, { "answers": [ { "text": "Sánchez", "answer_start": 903 } ], "id": "P_729_C_729_Q2", "question": "Qui s'ha mostrat decantat cap a la dreta?" }, { "answers": [ { "text": "d'extrema dreta", "answer_start": 1379 } ], "id": "P_729_C_729_Q3", "question": "Com són les propostes que defensa Vox?" } ] } ] }

{ "title": "Quan l'Orfeó Català es va rebel·lar contra Millet i Montull", "paragraphs": [ { "context": "Era el 2004 quan Fèlix Millet i Jordi Montull van fer saber als directors de l'Escola Coral de l'Orfeó Català que no la podien mantenir. Calia tancar els cors infantils i el Cor de Noies. Mantindrien únicament un Cor Jove transformat. No hi havia diners, assegurava la direcció. Deien que calia fer una reestructuració; si no, haurien d'acabar tancant l'Orfeó. Eren els anys en què Millet i Montull es van omplir les butxaques amb més de dos milions d'euros.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "2004", "answer_start": 7 } ], "id": "P_590_C_590_Q1", "question": "Quan van comunicar Fèlix Millet i Jordi Montull que no podien mantenir l'Escola Coral de l'Orfeó Català?" }, { "answers": [ { "text": "els cors infantils i el Cor de Noies", "answer_start": 150 } ], "id": "P_590_C_590_Q2", "question": "Quins cors de l'Escola Coral de l'Orfeó Català s'havien de tancar?" }, { "answers": [ { "text": "No hi havia diners", "answer_start": 235 } ], "id": "P_590_C_590_Q3", "question": "Quin va ser l'argument que va donar la direcció de l'Escola Coral de l'Orfeó Català per a justificar el tancament dels cors infantils i el de Noies?" } ] } ] }

{ "title": "La presidenta de la Comunitat de Madrid té el coronavirus", "paragraphs": [ { "context": "La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, té la Covid-19. Segons que explica en un vídeo, la setmana passada es va fer una primera prova que va donar negatiu, però va continuar treballant des de casa, i ahir, després d'un atac de tos, va decidir de repetir-la i ha donat positiu. Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut 'Em trobo en total normalitat i en el 80% dels casos, els que tinguem la Covid-19, que serem la majoria, ens trobarem relativament bé. S'han de cuidar les persones més vulnerables. Continuaré treballant aïllada, però al capdavant de dispositiu contra el coronavirus 2019', ha dit. Como di negativo en la prueba del Covid, he estado trabajando sin descanso desde hace semanas y al final… Yo también doy positivo.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "negatiu", "answer_start": 168 } ], "id": "P_448_C_448_Q1", "question": "Quin va ser el resultat de la primera prova a Díaz Ayuso?" }, { "answers": [ { "text": "un atac de tos", "answer_start": 237 } ], "id": "P_448_C_448_Q2", "question": "Què va fer decidir a Díaz Ayuso de tornar a fer la prova?" }, { "answers": [ { "text": "les persones més vulnerables", "answer_start": 505 } ], "id": "P_448_C_448_Q3", "question": "A qui diu Díaz Ayuso que s'ha de cuidar?" } ] } ] }

{ "title": "Les línies L9 i L10 no funcionen per una incidència que afecta les comunicacions internes del metro", "paragraphs": [ { "context": "El servei de metro a la L9 Nord (entre la Sagrera i Can Zam), L9 Sud (entre l'Aeroport T1 i la Zona Universitària) i la L10 (entre la Sagrera i Gorg) no funcionen aquest dijous al matí per una incidència tècnica que afecta les comunicacions de telefonia i ràdio interna d'aquestes tres línies automàtiques i que fa que no funcionin ni la megafonia ni la interfonia dels trens. Segons un comunicat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), “aquestes transmissions permanents són necessàries per a la circulació segura dels trens i la comunicació entre els empleats”. Mentre el personal tècnic de Metro treballa en la resolució de la incidència, que ha començat a les cinc del matí, els trajectes de les línies 9 Nord, 9 Sud i 10 es realitzen amb serveis especials d'autobús. A banda d'aquest servei alternatiu per carretera que s'ha habilitat des de primera hora del matí, TMB també recomana que es facin aquests trajectes amb altres línies de metro, altres xarxes ferroviàries del sistema integrat, així com els autobusos regulars. Segons la companyia de transports barcelonina, “la incidència s'està comunicant als usuaris mitjançant megafonia, indicadors lluminosos, empleats situats a les estacions, el web de TMB, el Centre d'Informació TransMet i les xarxes socials”.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per una incidència tècnica", "answer_start": 185 } ], "id": "P_1974_C_1974_Q1", "question": "Per què no està operatiu el servei de metro a la L9 Nord?" }, { "answers": [ { "text": "les comunicacions de telefonia i ràdio interna", "answer_start": 223 } ], "id": "P_1974_C_1974_Q2", "question": "Què es veu perjudicat per la incidència tècnica que hi ha a la L9 Nord?" }, { "answers": [ { "text": "el personal tècnic de Metro", "answer_start": 579 } ], "id": "P_1974_C_1974_Q3", "question": "Qui està intentant solucionar la incidència del servei de metro?" } ] } ] }

{ "title": "La policia de Turquia deté 17 suposats milicians en una batuda a seus del partit HDP a Istambul", "paragraphs": [ { "context": "La policia de Turquia ha detingut aquest dijous a Istambul 17 presumptes milicians durant una sèrie de batudes realitzades en diverses oficines del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), segons han publicat mitjans de comunicació locals. Les operacions policials han tingut lloc unes hores després que es produís un doble atemptat amb bomba en el sud-est del país, el qual s'ha saldat amb la mort de nou civils i ha estat atribuït per les forces de seguretat al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). La policía turca asalta la sede del HDP en Estambul, 17 detenidos https://t.co/12BfOtNixD pic.twitter.com/XxS2nRCg7C — KurdisCat (@KurdisCat) August 11, 2016 Les unitats especials antiterroristes de la policia, amb el suport d'un helicòpter, han irromput aquesta matinada en les oficines del HDP en el districte central de Beyoglu, segons ha informat l'agència de notícies Dogan. L'objectiu de les batudes és acabar amb l''estructura urbana' del PKK, segons l'agència Anatòlia, que ha assenyalat que els detinguts han estat acusats de 'pertinença a un grup terrorista', reclutament i associació il·legal.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "sud-est", "answer_start": 345 } ], "id": "P_819_C_819_Q1", "question": "En quina part del país turc hi ha hagut un doble atemptat amb bomba?" }, { "answers": [ { "text": "nou", "answer_start": 398 } ], "id": "P_819_C_819_Q2", "question": "Quants civils han mort en el doble atemptat amb bomba?" }, { "answers": [ { "text": "al Partit dels Treballadors del Kurdistan", "answer_start": 457 } ], "id": "P_819_C_819_Q3", "question": "A qui imputen l'autoria de l'atemptat les forces de seguretat?" } ] } ] }

{ "title": "Neix la Crida per Palma, una candidatura municipalista i rupturista", "paragraphs": [ { "context": "S'acosten les eleccions municipals i comencen a sorgir noves candidatures i propostes arreu del país. N'és un exemple la Crida per Palma, una candidatura municipalista i rupturista amb el règim del 78 que ja ha fet la primera assemblea oberta. Va aplegar una cinquantena de persones al casal de barri S'Escorxador i va posar les bases per a començar a definir un programa polític i una llista per a obtenir representació a l'Ajuntament de Palma. D'ençà del 2015, l'ajuntament és governat per un pacte entre el PSIB, Més per Mallorca i Podem. La Crida per Palma és crítica amb les polítiques del govern municipal, que titlla de 'tèbies', perquè considera que no han capgirat el model de 'polítiques antisocials' del PP. El portaveu de la candidatura, Jonàs Pàez, explica a VilaWeb que encara no s'ha decidit qui serà el candidat i és partidari que aquest pas el faci una assemblea de la candidatura durant les setmanes vinents.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Crida per Palma", "answer_start": 121 } ], "id": "P_1183_C_1183_Q1", "question": "Com es diu una de les noves candidatures que han sorgit?" }, { "answers": [ { "text": "polítiques del govern municipal", "answer_start": 580 } ], "id": "P_1183_C_1183_Q2", "question": "Amb què és crítica Crida per Palma?" }, { "answers": [ { "text": "antisocials", "answer_start": 698 } ], "id": "P_1183_C_1183_Q3", "question": "Com diu Crida per Palma que eren les polítiques del PP?" } ] } ] }

{ "title": "Les bases de Barcelona en Comú avalen el pacte amb el PSC perquè Colau sigui batllessa", "paragraphs": [ { "context": "Les bases de Barcelona en Comú han avalat el pacte amb el PSC a la consulta que s'ha fet aquestes últimes hores. La decisió dóna via lliure perquè Ada Colau sigui reelegida demà batllessa de Barcelona amb el suport dels socialistes, que tornaran a entrar al govern dels comuns un any i mig després d'haver-ne estat expulsats pel suport al 155 i gràcies als tres vots que cedirà Manuel Valls. A la consulta, hi han participat 4.042 persones, el 40,42% dels inscrits. L'opció de pactar amb el PSC s'ha imposat amb el 71,4% del suport (2.887 vots), mentre que l'altra opció ha obtingut un 28,6% (1.155 vots). Colau s'ha mostrat 'orgullosa' del procés participatiu i ha insistit que els comuns volien un govern tripartit amb ERC i el PSC. 'Celebrem que hi hagi un aval claríssim a la proposta de la direcció', ha dit.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dels socialistes", "answer_start": 215 } ], "id": "P_1808_C_1808_Q1", "question": "De qui rebrà suport Ada Colau per ser reelegida batllessa de Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "pel suport al 155", "answer_start": 325 } ], "id": "P_1808_C_1808_Q2", "question": "Per què van ser despatxats els socialistes?" }, { "answers": [ { "text": "4.042 persones", "answer_start": 425 } ], "id": "P_1808_C_1808_Q3", "question": "Quanta gent ha intervingut en la consulta?" } ] } ] }

{ "title": "El PP i Cs es queden sols defensant la llei que preveia de castigar l'exhibició de llaços grocs", "paragraphs": [ { "context": "La proposició de llei del PP per a protegir els símbols nacionals espanyols i castigar l'exhibició de llaços grocs i estelades en espais públics ha rebut les crítiques de la resta de grups parlamentaris del congrés espanyols, amb acusacions de demagògia i retrets pel fet de fomentar la crispació. La iniciativa, una de les primeres 'lleis' que va registrar el PP al congrés amb Pablo Casado de president, ha estat defensada al ple per la portaveu del PP, Dolors Montserrat, però només Ciutadans i UPN s'hi han afegit. La iniciativa hauria afectat principalment les autoritats públiques, tant els alts càrrecs com els funcionaris, perquè són els qui tenen potestats públiques. Fins i tot haurien pogut ser sancionats en el cas que haguessin permès la col·locació d'un llaç en un espai públic. 'No volem mestres a les escoles amb un símbol sectari d'odi', ha arribat a dir Montserrat. Els partits independentistes han desqualificat la proposta perquè, tal com ha dit Joan Tardà, d'ERC, és 'una altra volta de rosca per a resoldre de manera repressiva la qüestió catalana'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de demagògia", "answer_start": 241 } ], "id": "P_973_C_973_Q1", "question": "De què han acusat els grups parlamentaris del congrés espanyol al PP?" }, { "answers": [ { "text": "per a protegir els símbols nacionals espanyols i castigar l'exhibició de llaços grocs i estelades en espais públic", "answer_start": 29 } ], "id": "P_973_C_973_Q2", "question": "Per a què ha presentat el PP la proposició de llei?" }, { "answers": [ { "text": "Dolors Montserrat", "answer_start": 456 } ], "id": "P_973_C_973_Q3", "question": "Qui ha defensat al ple la iniciativa?" } ] } ] }

{ "title": "Brussel·les tomba el pressupost d'Itàlia en una decisió inèdita en la història de l'eurozona", "paragraphs": [ { "context": "Brussel·les ha tombat el pressupost d'Itàlia i ha demanat al govern que torni a presentar-lo en un termini de tres setmanes perquè considera que l'actual no respecta el pacte europeu d'estabilitat pressupostària. És la primera vegada a la història que l'executiu europeu refusa un pressupost d'un estat membre. 'Lamento ser aquí avui perquè per primera vegada la Comissió Europea té l'obligació de demanar a un país europeu que revisi els seus plans pressupostaris', ha dit Valdis Dombrovskis, vice-president de la CE per a l'euro. En concret l'executiu europeu ha demanat al govern de Giuseppe Conte que presenti 'un pla pressupostari revisat' en un termini de tres setmanes perquè considera que l'actual 'no va en línia dels compromisos presentats per Itàlia en el seu programa d'estabilitat de l'abril'. El proppassat dia 18, la CE ja va avisar Roma sobre la possibilitat que els comptes incomplissin el pacte europeu d'estabilitat pressupostària i, de fet, el govern italià ahir ja va reconèixer que la seva política pressupostària no compleix les normes del pacte d'estabilitat i creixement. 'Ha estat una decisió difícil però necessària perquè el PIB continua estant a nivells anteriors a la crisi i els sectors més desafavorits de la societat italiana es troben en condicions econòmiques dramàtiques', afirmava el govern d'Itàlia en una carta per a Brussel·les.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en un termini de tres setmanes", "answer_start": 93 } ], "id": "P_1563_C_1563_Q1", "question": "Quan ha de presentar el nou pressupost Itàlia?" }, { "answers": [ { "text": "no respecta el pacte europeu d'estabilitat pressupostària", "answer_start": 154 } ], "id": "P_1563_C_1563_Q2", "question": "Quin inconvenient hi ha en el pressupost actual?" }, { "answers": [ { "text": "Giuseppe Conte", "answer_start": 586 } ], "id": "P_1563_C_1563_Q3", "question": "Qui és el cap de govern italià?" } ] } ] }

{ "title": "Puigdemont i Comín activen la fase final de l'estratègia per a tenir la immunitat", "paragraphs": [ { "context": "La defensa del president Carles Puigdemont i dels consellers Toni Comín i Lluís Puig ha plantejat al tribunal de Brussel·les que ha de decidir sobre la petició d'extradició contra ells que ha fet la justícia espanyola la impossibilitat de resoldre-ho avui. I el tribunal els ho ha acceptat, i ha situat la pròxima vista per a decidir sobre l'euroordre el 3 de febrer vinent. Perquè hi ha un dubte fonamental que ho impedeix, en el cas de Puigdemont i Comín: la immunitat. I el jutge belga espera que aquell dia aquesta qüestió estigui aclarida. Perquè si efectivament la tenen com a diputats del Parlament Europeu, l'euroordre contra ells hauria de decaure, i el Tribunal Suprem espanyol hauria de començar un nou procediment demanant a l'eurocambra mitjançant un suplicatori el permís per a tramitar una quarta euroordre contra ells. A aquest moment encara no hi hem arribat, perquè la qüestió de la immunitat és ara mateix del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "3 de febrer", "answer_start": 355 } ], "id": "P_1306_C_1306_Q1", "question": "Quin dia serà la propera vista?" }, { "answers": [ { "text": "la impossibilitat de resoldre-ho avui", "answer_start": 218 } ], "id": "P_1306_C_1306_Q2", "question": "Què ha plantejat la defensa al tribunal?" }, { "answers": [ { "text": "la immunitat", "answer_start": 458 } ], "id": "P_1306_C_1306_Q3", "question": "Quin és el dubte que impedeix resoldre-ho avui en el cas de Puigdemont i Comín?" } ] } ] }

{ "title": "La nova internacionalització catalana trenca el relat de l'afer intern", "paragraphs": [ { "context": "Des del començament del procés fins ara, el cas català ha passat de ser una reivindicació gairebé desconeguda a ocupar les portades dels mitjans internacionals. Ha estat objecte de debats parlamentaris i a universitat de tot el món, cosa que ha obligat el govern espanyol a mobilitzar totes les ambaixades i a deure favors a altres països; fins i tot ha comprat el silenci d'estats com Letònia. A tot això, cal afegir-hi l'esforç per a explicar el caràcter pacífic, democràtic i obert del moviment, que ha tingut un gran suport social. S'ha vist, per exemple, en el manifest 'Let catalans vote', en què sis premis Nobel, a més d'altres personalitats, feien una crida a favor d'un referèndum i alertaven que impedir el vot contradeia els principis que inspiraven les societats democràtiques. Tanmateix, la Unió Europea i la majoria d'estats se n'han mantingut al marge, en gran part, per prevenir la ingerència en els afers propis, i també per evitar un precedent incòmode. El problema és que ara l'actitud espanyola es va convertint en un mal precedent per als drets fonamentals a Europa.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Letònia", "answer_start": 386 } ], "id": "P_1047_C_1047_Q1", "question": "De quin estat ha comprat el silenci el govern espanyol?" }, { "answers": [ { "text": "que impedir el vot contradeia els principis que inspiraven les societats democràtiques", "answer_start": 703 } ], "id": "P_1047_C_1047_Q2", "question": "Què advertien els sis premis Nobel?" }, { "answers": [ { "text": "per prevenir la ingerència en els afers propis, i també per evitar un precedent incòmode", "answer_start": 883 } ], "id": "P_1047_C_1047_Q3", "question": "Per què la majoria d'estats de la Unió Europea s'han mantingut al marge del conflicte?" } ] } ] }

{ "title": "L'oposició turca recupera Istambul després de vint-i-cinc anys de domini d'Erdogan", "paragraphs": [ { "context": "El candidat del Partit Republicà del Poble (CHP), Ekrem Imamoglu, és el nou batlle d'Istambul després d'haver tornat a guanyar les eleccions municipals de la principal ciutat de Turquia. Els comicis s'han repetit perquè el Partit Justícia i Desenvolupament (AKP) i Erdogan van denunciar irregularitats al recompte el passat mes de març. Segons les dades difoses per CNN Türk, Imamoglu ha guanyat les eleccions amb un 54,03% dels vots. L'ex-primer ministre Binali Yildirim, candidat del president, només n'ha aconseguit el 45,09%. El perdedor ha comparegut per felicitar Imamoglu: 'Li desitjo èxit. Tindrà la meva col·laboració en la tasca que emprengui en benefici de la gent d'Istambul.' Per la seva part, Imamoglu ha assegurat que la gent ha anat a les urnes a defensar a la democràcia i ha afirmat que la victòria electoral és 'un nou començament per a la ciutat d'Istambul'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "irregularitats al recompte el passat mes de març", "answer_start": 287 } ], "id": "P_1659_C_1659_Q1", "question": "Què van denunciar el Partit Justícia i Desenvolupament i Erdogan?" }, { "answers": [ { "text": "amb un 54,03% dels vots", "answer_start": 410 } ], "id": "P_1659_C_1659_Q2", "question": "Amb quants vots ha obtingut Imamoglu la victòria en les eleccions?" }, { "answers": [ { "text": "defensar a la democràcia", "answer_start": 763 } ], "id": "P_1659_C_1659_Q3", "question": "Quin és l'objectiu de la gent que ha anat a les urnes segons ha indicat Imamoglu?" } ] } ] }

{ "title": "ERC anuncia la pregunta que farà a les bases sobre la investidura de Pedro Sánchez", "paragraphs": [ { "context": "Esquerra Republicana consultarà als prop de deu mil militants si manté el vot en contra a la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. El partit farà una consulta amb la següent pregunta: 'Esteu d'acord a refusar la investidura de Pedro Sánchez si prèviament no hi ha un acord per a abordar el conflicte polític amb l'estat a través d'una taula de negociació?' La votació començarà dilluns a les 9.00 i durarà fins a les 20.00. A les 20.30, el partit en farà públics els resultats. Sense l'abstenció dels tretze diputats d'ERC, el pla per a investir Sánchez i fer un govern de coalició amb Unides Podem es compliquen, tenint en compte que Ciutadans també s'ha posicionat en contra del pacte. Quines combinacions necessiten Sánchez i Iglesias per a fer realitat el seu pacte de govern?", "qas": [ { "answers": [ { "text": "prop de deu mil", "answer_start": 36 } ], "id": "P_470_C_470_Q1", "question": "A quants militants farà la consulta ERC?" }, { "answers": [ { "text": "fins a les 20.00", "answer_start": 434 } ], "id": "P_470_C_470_Q2", "question": "Fins a quina hora es podrà votar?" }, { "answers": [ { "text": "20.30", "answer_start": 458 } ], "id": "P_470_C_470_Q3", "question": "A quina hora diran els resultats de la votació?" } ] } ] }

{ "title": "M'encantaria compartir la teva incredulitat sobre la victòria de Trump", "paragraphs": [ { "context": "M'encantaria compartir, amic meu progre, el teu sentiment d'incredulitat arran de l'elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units. M'encantaria sentir amb tu aquesta ferida, que certament fa mal, però que va acompanyada d'una solidaritat compensatòria, càlida i afectuosa. M'encantaria seure amb tu i fulminar amb la ràbia més justa la incomparable vulgaritat i crueltat de Trump i els seus seguidors. Però, tot i que m'agradaria fer això, no ho vull fer. Per què? Perquè et conec.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "incredulitat", "answer_start": 60 } ], "id": "P_1422_C_1422_Q1", "question": "Quin sentiment té l'amic progre davant l'elecció de Trump?" }, { "answers": [ { "text": "vulgaritat i crueltat", "answer_start": 361 } ], "id": "P_1422_C_1422_Q2", "question": "Per què es caracteritzen Trump i els seus seguidors?" }, { "answers": [ { "text": "Estats Units", "answer_start": 129 } ], "id": "P_1422_C_1422_Q3", "question": "D'on ha sigut elegit president a Trump?" } ] } ] }

{ "title": "Oltra reivindica Errejón com a candidat per a trencar el blocatge", "paragraphs": [ { "context": "La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, ha criticat els dirigents dels partits que van participar en el debat electoral d'ahir i ha dit que, en la seva opinió, es va constatar el blocatge polític i va faltar més debat mediambiental. 'El vaig veure fins que em vaig adormir, suposo que com molta gent', ha revelat. Segons que ha dit, cal un canvi en els lideratges, perquè la política ha de servir per a escoltar i no sols per a parlar. Ho ha dit abans de presentar un esmorzar informatiu del Nova Economia Fòrum de Madrid al candidat de Més País, amb qui Compromís es presenta en coalició, a la presidència del govern espanyol, Íñigo Errejón. Oltra ha començat la seva intervenció dient que li produïa 'vergonya' i 'empipament' estar en una nova campanya electoral explicant a la gent 'que ha de tornar a votar', ja que, segons ella, la situació a la qual s'ha abocat l'estat és inexplicable. Sobre la possibilitat que el blocatge continuï després del 10-N, ha dit que haver de tornar a fer unes eleccions espanyoles li semblaria 'una aixecada de camisa' i faria que la gent perdés la confiança en la política.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per a escoltar i no sols per a parlar", "answer_start": 403 } ], "id": "P_793_C_793_Q1", "question": "Per què ha de servir la política segons Mónica Oltra?" }, { "answers": [ { "text": "faria que la gent perdés la confiança en la política", "answer_start": 1063 } ], "id": "P_793_C_793_Q2", "question": "Quina repercussió tindria repetir les eleccions segons Mónica Oltra?" }, { "answers": [ { "text": "els dirigents dels partits que van participar en el debat electoral d'ahir", "answer_start": 58 } ], "id": "P_793_C_793_Q3", "question": "A qui ha criticat Mónica Oltra?" } ] } ] }

{ "title": "Boye desafia l'Audiència espanyola a portar el seu cas a Europa", "paragraphs": [ { "context": "L'advocat Gonzalo Boye ha presentat un recurs de súplica a l'Audiència espanyola contra l'embargament dels seus comptes, al qual ha tingut accés VilaWeb. Hi qüestiona la independència i imparcialitat del tribunal, especialment de la presidenta, Concepción Espejel, i l'insta a presentar dues qüestions pre-judicials al Tribunal de Luxemburg. A la primera, qüestiona l'aparença d'imparcialitat del tribunal pel fet que Espejel el presideixi havent estat designada pel CGPJ. A la segona, pregunta si és compatible amb el dret europeu el fet d'alterar la composició del tribunal incorporant-hi dos jutges que no tenen garantida la plaça sense un informe favorable de la presidenta de la sala. A Boye volen fer-li pagar 1,2 milions d'euros d'indemnització per responsabilitat civil a l'empresari Emiliano Revilla, arran del segrest per ETA el 1986. Revilla va admetre durant el judici que no havia vist mai Boye, que fou condemnat a catorze anys de presó.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de súplica", "answer_start": 46 } ], "id": "P_1388_C_1388_Q1", "question": "Com és el recurs que ha presentat Boye?" }, { "answers": [ { "text": "1,2 milions d'euros", "answer_start": 716 } ], "id": "P_1388_C_1388_Q2", "question": "Quant volen fer pagar a Boye d'indemnització?" }, { "answers": [ { "text": "la independència i imparcialitat del tribunal", "answer_start": 167 } ], "id": "P_1388_C_1388_Q3", "question": "Què qüestiona Boye en el recurs?" } ] } ] }

{ "title": "Tanquem els CIE diu que diversos interns han estat agredits sense haver oposat resistència", "paragraphs": [ { "context": " BARCELONA, 2 (EUROPA PRESS) L'advocat de l'entitat Tanquem els CIE, Andrés García Berrio, ha assegurat que diversos dels interns que s'han amotinat al centre aquest dimecres de matinada “refereixen haver estat agredits” sense haver oposat cap tipus de resistència. Segons el relat dels fets que han transmès els interns, unes 80 persones es van concentrar al pati, algunes fins a les 2.00 hores, fins que una unitat dels antiavalots de la Policia Nacional els ha fet entrar a l'edifici un a un, amb unes formes “que no serien el mínim ús de la força imprescindible”. L'advocat ho ha explicat aquest dimecres en declaracions als mitjans després d'haver accedit al CIE, on ha estat al voltant d'una hora i ha pogut parlar amb dos interns i amb el director del centre. Ha assegurat que la seva entitat obrirà una investigació per aclarir els fets després de considerar que les sospites d'agressions són “suficient” per reclamar més informació, i ha instat el Síndic de Greuges, la Fiscalia i el jutge que controla el CIE a fer el mateix. García Berrio ha reclamat poder veure les imatges de les càmeres de seguretat i els informes de lesions dels interns per valorar la situació, després dels “indicis que s'ha comès alguna irregularitat”. 80 PARTICIPANTS García Berrio ha dit que alguns dels qui han participat en la protesta són els mateixos que van realitzar una vaga de fam a final d'octubre, un grup de ciutadans algerians que va arribar a Espanya fa setmanes, alguns d'ells en pastera.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "aquest dimecres de matinada", "answer_start": 166 } ], "id": "P_1695_C_1695_Q1", "question": "Quin dia s'han amotinat els interns del CIE?" }, { "answers": [ { "text": "amb dos interns i amb el director del centre", "answer_start": 728 } ], "id": "P_1695_C_1695_Q2", "question": "Amb qui ha conversat en el CIE l'advocat de l'organització Tanquem els CIE?" }, { "answers": [ { "text": "en pastera", "answer_start": 1488 } ], "id": "P_1695_C_1695_Q3", "question": "Com van arribar a Espanya alguns dels ciutadans algerians que estan al CIE?" } ] } ] }

{ "title": "El jutge exigeix al govern espanyol la informació sobre qui va ordenar les càrregues de l'1-O", "paragraphs": [ { "context": "El jutge que investiga les càrregues policíaques a Barcelona l'1-O ha demanat a la Secretaria d'estat de Seguretat i a la policia espanyola que aportin l'anomenada cadena de comandament de l'operatiu, és a dir, que identifiquin els funcionaris que la van integrar, segons que ha avançat Eldiario.es i ha confirmat per Twitter el regidor de Drets de Ciutadania de Barcelona Marc Serra. 🔴 Un altre pas endavant per aconseguir justícia per les càrregues de l'#1oct a BCN. El Jutge dóna la raó a @bcn_ajuntament i ordena a Interior que identifiqui tota la \"cadena de mando\". Ho expliquem a aquí:https://t.co/P3dCyCTHYe pic.twitter.com/qTCXJWJV2I — Marc Serra Solé (@MarcSerraSole) September 18, 2019 D'aquesta manera, accepta la petició de l'Ajuntament de Barcelona, que exerceix d'acusació popular per les càrregues comeses a diverses escoles de la ciutat. El jutjat d'instrucció 7 ja ha citat a declarar com a investigats 55 policies espanyols per aquest cas, entre els quals vuit caps, tots els que van dirigir el dispositiu a Barcelona. Amb el nou requeriment d'informació, el magistrat vol dilucidar qui van ser els responsables d'ordenar les càrregues de l'1-O contra els votants, una qüestió que no s'ha pogut aclarir fins ara, atès que els policies que han declarat han dit que obeïen instruccions d'una prefectura d'unitat d'intervenció, sense precisar qui la conformava.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Ajuntament de Barcelona", "answer_start": 739 } ], "id": "P_1364_C_1364_Q1", "question": "Qui exerceix d'acusació particular?" }, { "answers": [ { "text": "qui van ser els responsables d'ordenar les càrregues", "answer_start": 1102 } ], "id": "P_1364_C_1364_Q2", "question": "Què vol descobrir el jutge amb la informació que ha demanat?" }, { "answers": [ { "text": "Drets de Ciutadania", "answer_start": 340 } ], "id": "P_1364_C_1364_Q3", "question": "Al capdavant de quina regidoria està Marc Serra?" } ] } ] }

{ "title": "Quan l'independentisme es va endinsar en el terreny inexplorat de la unilateralitat", "paragraphs": [ { "context": "'Senyora Rovira, per què em demana la paraula?', li va demanar Carme Forcadell. Feia pocs minuts, a les deu del matí, que havia començat el ple i aquella pregunta de la presidenta del parlament, adreçada a uns quants diputats, fou la més repetida d'una jornada extenuant, interrompuda contínuament per raons procedimentals. Quan Rovira va aixecar el braç, la mesa de la cambra ja s'havia reunit per admetre a tràmit la proposició de llei del referèndum d'autodeterminació. La portaveu de Junts pel Sí va demanar aleshores d'incorporar-la a l'ordre del dia del debat amb l'objectiu d'aprovar-la per via ràpida. La diputada de la CUP Anna Gabriel va reforçar la petició. L'independentisme estava decidit a entrar en el terreny inexplorat de la unilateralitat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Senyora Rovira, per què em demana la paraula?", "answer_start": 1 } ], "id": "P_26_C_26_Q1", "question": "Què va preguntar Carme Forcadell?" }, { "answers": [ { "text": "a les deu del matí", "answer_start": 98 } ], "id": "P_26_C_26_Q2", "question": "A quina hora va començar el ple?" }, { "answers": [ { "text": "raons procedimentals", "answer_start": 302 } ], "id": "P_26_C_26_Q3", "question": "Què interrompia contínuament la jornada?" } ] } ] }

{ "title": "Trapero fixa el gihadisme com a principal amenaça i assegura que els Mossos analitzen tota sospita", "paragraphs": [ { "context": "Els Mossos anuncien un nou pla “polivalent” contra els robatoris en domicilis BARCELONA, 21 (EUROPA PRESS) El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha assegurat que el terrorisme gihadista és la principal amenaça a la seguretat pública i ha certificat que la policia comprova i analitza qualsevol indici o sospita: “Res, absolutament res, queda en un calaix”. En el seu discurs en la celebració del Dia de les Esquadres, presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, Trapero ha afirmat que les accions del Daesh en territori europeu tensen el sistema democràtic. Ha indicat que les seves accions són imprevisibles i usen mitjans de fàcil accés, encara que ha puntualitzat que a Catalunya bàsicament es tracta de persones vinculades ideològicament a l'organització i que fan “apologia i enaltiment”. Ha recordat que els Mossos han identificat 50.000 persones i 20.000 vehicles dins del Pla antiterrorista. En el seu discurs ha identificat com una altra amenaça els robatoris amb força en domicilis i, malgrat que s'han reduït un 2% el 2016, van ser 74 casos al dia, per la qual cosa ha anunciat un nou pla “polivalent” per combatre'ls. Ha indicat que es tracta de robatoris que atempten contra la intimitat de les persones i el seu entorn més personal, i que la sensació de no estar segur a casa pot tenir conseqüències personals: “No cal menysprear aquests efectes”.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el terrorisme gihadista", "answer_start": 180 } ], "id": "P_597_C_597_Q1", "question": "Quina és la major amenaça a la seguretat pública segons Josep Lluís Trapero?" }, { "answers": [ { "text": "50.000 persones", "answer_start": 872 } ], "id": "P_597_C_597_Q2", "question": "Quantes persones han reconegut els Mossos dins del Pla antiterrorista?" }, { "answers": [ { "text": "2%", "answer_start": 1058 } ], "id": "P_597_C_597_Q3", "question": "En quin percentatge van disminuir els robatoris amb força en domicilis el 2016?" } ] } ] }

{ "title": "Baltasar Garzón, advocat d'Assange, avisa que el procés judicial pot ser llarg", "paragraphs": [ { "context": "L'ex-magistrat Baltasar Garzón, membre de l'equip internacional de la defensa de Julian Assange, ha augurat que el procés judicial que afecta l'editor de WikiLeaks no serà fàcil i que pot ser llarg. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha explicat que Assange es troba en una presó britànica a l'espera que comenci el procés d'extradició a petició dels EUA. Sobre la possible reactivació de l'acusació de violació a Suècia, ha dit que els advocats d'Assange en aquell país 'han dit que no és tan fàcil com es pretén, perquè va ser la fiscalia sueca qui va arxivar' el cas. Tot i això, ha destacat que el seu defensat està 'disposat a fer front a aquestes acusacions infundades' d'una manera en què es garanteixi la seva defensa. Garzón ha advertit que darrere d'aquestes acusacions també hi ha els Estats Units Segons la seva opinió, els EUA seguiran la mateixa estratègia a l'hora de demanar l'extradició que utilitza habitualment: anunciar un primer càrrec i anar afegint-ne d'altres, la qual cosa 'pot derivar en penes més greus'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "no serà fàcil i que pot ser llarg", "answer_start": 164 } ], "id": "P_1092_C_1092_Q1", "question": "Com diu Garzón que serà el procés judicial d'Assange?" }, { "answers": [ { "text": "EUA", "answer_start": 353 } ], "id": "P_1092_C_1092_Q2", "question": "Qui ha demanat l'extradició d'Assange?" }, { "answers": [ { "text": "violació", "answer_start": 405 } ], "id": "P_1092_C_1092_Q3", "question": "De què es va acusar a Assange a Suïssa?" } ] } ] }

{ "title": "Humberto de la Calle, excap negociador del Govern amb les FARC, es llança a la carrera presidencial", "paragraphs": [ { "context": "Humberto de la Calle, cap negociador del Govern en les converses de pau amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), ha anunciat finalment aquest dimecres que serà candidat a les eleccions presidencials que se celebraran l'any vinent a Colòmbia, després de mesos de rumors sobre aquest tema. 'Avui he pres la decisió de posar el meu nom a la disposició dels colombians com a candidat presidencial', ha dit De la Calle en una roda de premsa. El també exvicepresident ha explicat que, després d'haver hagut de resoldre molts conflictes, creu que té 'el deure d'oferir aquesta experiència als colombians'. De la Calle ha avançat que el seu objectiu és guanyar en la primera volta, per a això necessita superar el llindar del 50 per cent dels vots, i per això ha proposat una 'gran coalició'. Com a cap de l'equip negociador del Govern, és un dels artífexs de l'acord de pau signat el passat 24 de novembre amb la guerrilla, després de quatre anys de converses a l'Havana. Encara que el seu nom havia sonat amb força com a possible successor de Juan Manuel Santos — que no pot aspirar a un tercer mandat per prohibició constitucional —, fins ara no havia aclarit la incògnita sobre el seu futur polític.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'any vinent", "answer_start": 235 } ], "id": "P_502_C_502_Q1", "question": "Quan es celebraran les eleccions presidencials a Colòmbia?" }, { "answers": [ { "text": "Humberto de la Calle", "answer_start": 0 } ], "id": "P_502_C_502_Q2", "question": "Qui ha anunciat que es presentaria a les eleccions?" }, { "answers": [ { "text": "en la primera volta", "answer_start": 671 } ], "id": "P_502_C_502_Q3", "question": "Com vol guanyar les eleccions De la Calle?" } ] } ] }

{ "title": "Morera demana una reunió entre PSPV i Compromís per pactar un full de ruta abans del debat de política general", "paragraphs": [ { "context": "El president de les Corts i el Bloc, Enric Morera, ha demanat una reunió entre els partits del govern (PSPV i Compromís) per prendre un acord abans del debat de política general del 11 de setembre. 'Són forces polítiques diferents i per això cal pactar un full de ruta', ha dit. Ha explicat que havia demanat aquesta reunió com a president del Bloc, una reunió 'necessària per a pactar fins i tot les diferències' entre PSPV i Compromís. L'origen d'aquesta petició són les discrepàncies que han manifestat els dirigents de tots dos partits després la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de dimecres, en què el representant de la Generalitat va votar a favor de l'objectiu de dèficit proposat pel govern espanyol. La Conselleria d'Hisenda que dirigeix Vicent Soler (PSPV) diu que van informar Compromís de les negociacions, mentre que Compromís fa palès el malestar i diu que havien pactat l'abstenció. Per Morera, 'quan hi ha diferències se n'ha de parlar en la taula que agrupa les forces polítiques del Botànic'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "prendre un acord abans del debat de política general", "answer_start": 125 } ], "id": "P_1246_C_1246_Q1", "question": "Quin és l'objectiu de la reunió?" }, { "answers": [ { "text": "discrepàncies", "answer_start": 473 } ], "id": "P_1246_C_1246_Q2", "question": "Què han manifestat els dirigents dels dos partits?" }, { "answers": [ { "text": "Vicent Soler", "answer_start": 772 } ], "id": "P_1246_C_1246_Q3", "question": "Qui dirigeix la Conselleria d'hisenda?" } ] } ] }

{ "title": "Lluís Corominas deixa la política després de catorze anys al parlament", "paragraphs": [ { "context": "El president de Junts pel Sí i ex-vice-president del parlament, Lluís Corominas, ha anunciat formalment que deixava la primera línia de l'activitat política i que, directament o indirecta, renunciava a qualsevol responsabilitat política a partir del 21-D. En una emotiva roda de premsa des del parlament, Corominas s'ha acomiadat després de catorze anys al parlament, durant nou dels quals n'ha estat vice-president. Anteriorment, va ser batlle de Castellar del Vallès, durant dotze anys, i també ha ocupat uns quants càrrecs a l'antiga Convergència, principalment en l'àmbit territorial. Corominas ha recordat que el 2015 ja va anunciar que no es tornaria a presentar, i ho ha atribuït a una decisió meditada que no tenia a veure amb tot aixòque ha passat a la política catalana darrerament. També ha agraït que li haguessin ofert d'anar a la llista de Junts per Catalunya que encapçala Carles Puigdemont. Ha recordat els consellers i líders de les entitats sobiranistes que són a la presó, especialment Meritxell Borràs, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, amb qui té lligams personals. 'Cada dia quan em llevo hi penso, hi penso tot el dia i tothora i desitjo que de seguida surtin de la presó perquè és injust que hi siguin.' Corominas tornarà a exercir d'advocat, però no ha aclarit si la seva tasca es relacionaria d'alguna manera amb la política.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a qualsevol responsabilitat política", "answer_start": 200 } ], "id": "P_975_C_975_Q1", "question": "A què renunciarà Lluís Corominas a partir del 21-D?" }, { "answers": [ { "text": "catorze", "answer_start": 343 } ], "id": "P_975_C_975_Q2", "question": "Quants anys ha romàs Lluís Corominas al parlament?" }, { "answers": [ { "text": "Castellar del Vallès", "answer_start": 450 } ], "id": "P_975_C_975_Q3", "question": "On va ser batlle Lluís Corominas durant dotze anys?" } ] } ] }

{ "title": "La mesa del congrés espanyol refusa la creació d'una comissió d'investigació sobre Juan Carlos I", "paragraphs": [ { "context": "La mesa del congrés espanyol ha refusat les dues peticions per a crear una comissió d'investigació sobre el rei emèrit espanyol Juan Carlos I i les presumptes comptes irregulars a Suïssa i altres paradisos fiscals a nom de tercers, així com determinar les consegüents responsabilitats 'civils, ètiques i polítiques'. L'havien sol·licitat, per una banda, ERC i el Grup Plural i, per l'altra, Unides Podem. Els integrants del PSOE, PP i Vox de la mesa han refusat la iniciativa mentre que els tres membres d'Unides Podem hi han donat suport. El text d'Unides Podem parlava de la 'presumpta comissió, entre d'altres, possibles delictes de blanqueig de capitals' i s'indicava que 'no resulta descartable que els mateixos s'estiguin executant actualment o s'haguessin executat amb posterioritat a l'abdicació del rei emèrit', que va tenir lloc el juny de 2014, moment, subratllen 'en què va deixar de ser inviolable acord amb l'article 56.3 CE'. Els lletrats van redactar un informe en contra de l'admissió a tràmit de les peticions reiterant els antecedents i la interpretació que ve fent el Tribunal Constitucional sobre la posició de la prefectura de l'estat, segons han informat a Europa Press fonts parlamentàries. La presentació d'aquesta iniciativa ja va aprofundir les diferències entre PSOE i Unides Podem.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una comissió d'investigació", "answer_start": 71 } ], "id": "P_1271_C_1271_Q1", "question": "Què havia sol·licitat ERC?" }, { "answers": [ { "text": "els tres membres d'Unides Podem", "answer_start": 487 } ], "id": "P_1271_C_1271_Q2", "question": "Quins membres de la mesa han votat a favor de la iniciativa?" }, { "answers": [ { "text": "blanqueig de capitals", "answer_start": 636 } ], "id": "P_1271_C_1271_Q3", "question": "Quin delicte es pressuposa al rei emèrit en el text d'Unides Podem?" } ] } ] }

{ "title": "Cambodja autoritza a desembarcar un creuer refusat per cinc països per por del coronavirus", "paragraphs": [ { "context": "Cambodja ha autoritzat finalment l'atracament d'un creuer amb 2.257 persones a bord, entre passatgers i personal, que havia estat refusat pe Tailàndia, el Japó, Taiwan, Guam i les Filipines per por d'un contagi del covid-19 (denominació oficial del coronavirus). El temor a un contagi d'algú dels passatgers del creuer Westerdam, de la companyia Holland America Line, va provocar el boicot de les autoritats portuàries dels estats asiàtics, malgrat que cap dels passatgers no ha manifestat símptomes. Finalment, desembarcaran demà a la ciutat cambodjana Preah Sihanouk. 'Hem rebut totes les autoritzacions i estem extremadament agraïts a les autoritats cambodjanes pel seu suport', ha informat la companyia en un piulet. Westerdam is now sailing for Sihanoukville, Cambodia, arriving at 7am local time on Feb 13 & will remain in port for several days for disembarkation. All approvals have been received & we are extremely grateful to the Cambodian authorities for the support:https://t.co/XYQhVOtMsk — Holland America Line (@HALcruises) February 12, 2020 La companyia ha negat repetidament que el vaixell estigui en quarantena ni que cap passatger estigui malalt, però fins ara no havia pogut vèncer les reticències dels estats.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "covid-19", "answer_start": 215 } ], "id": "P_2007_C_2007_Q1", "question": "Com s'anomena oficialment al coronavirus?" }, { "answers": [ { "text": "Holland America Line", "answer_start": 346 } ], "id": "P_2007_C_2007_Q2", "question": "Quina empresa és propietària del creuer Westerdam?" }, { "answers": [ { "text": "Preah Sihanouk", "answer_start": 554 } ], "id": "P_2007_C_2007_Q3", "question": "En quina ciutat desembarcaran les persones que es troben al Westerdam?" } ] } ] }

{ "title": "L'Audiència espanyola arxiva la causa contra onze ex-consellers de Catalunya Caixa però la manté contra Serra i quatre més", "paragraphs": [ { "context": "?El magistrat de l'Audiència espanyola Ismael Moreno ha arxivat provisionalment, a petició de la fiscalia, bona part de la causa contra 15 ex-consellers de Catalunya Caixa per administració deslleial per haver causat presumptament un forat de 721 milions d'euros entre el 2000 i el 2013 a causa de diverses operacions financeres. Així, s'ha arxivat la causa contra 10 ex-consellers, entre ells l'ex-director general Adolf Todó, per les operacions immobiliàries vinculades a Torca Procam Polska i Vertix Procam (Landomus), i es manté oberta la investigació contra l'ex-president Narcís Serra, l'ex-director general Josep Maria Loza i tres ex-consellers més. Per a la resta d'inversions immobiliàries, s'arxiva la investigació contra 14 ex-consellers perquè no es consideren delictives, i per a un dels ex-consellers perquè els fets ja haurien prescrit. En la interlocutòria, el magistrat explica que en aquest procediment s'investigaven, d'una banda, els acords de separació de socis efectuats en els anys 2008 i 2013 i, de l'altra, les operacions d'inversió dutes a terme per Catalunya Caixa en el període comprès entre 2000 i 2007. En el primer cas, el titular de Jutjat Central d'Instrucció 2 arxiva la causa respecte de tots els investigats perquè, tal com sosté la fiscalia, 'no pot afirmar-se que els administradors actuessin amb una clara voluntat de perjudicar l'entitat i beneficiar a tercers quan van prendre les decisions de separació de socis ni en execució d'aquests actes'. A més, segons la seva opinió, no hi ha elements suficients per entendre que els administradors de Catalunya Caixa 'actuessin amb un ànim de perjudicar la societat, ni que s'obtingués benefici econòmic personal o aliè com exigeix el tipus penal'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Ismael Moreno", "answer_start": 39 } ], "id": "P_1623_C_1623_Q1", "question": "Qui és magistrat de l'Audiència espanyola?" }, { "answers": [ { "text": "de la fiscalia", "answer_start": 91 } ], "id": "P_1623_C_1623_Q2", "question": "A petició de qui ha arxivat Ismael Moreno la major part de la causa contra 15 ex-consellers de Catalunya Caixa?" }, { "answers": [ { "text": "diverses operacions financeres", "answer_start": 298 } ], "id": "P_1623_C_1623_Q3", "question": "Què hauria ocasionat un forat de 721 milions d'euros?" } ] } ] }

{ "title": "El batlle d'Igualada denuncia que 4.000 màscares per a l'Hospital d'Igualada són retingudes a Madrid", "paragraphs": [ { "context": "El batlle d'Igualada, Marc Castells, ha denunciat que 4.000 màscares encarregades per l'Hospital d'Igualada, són retingudes a Madrid. 'Demano responsabilitat a totes les administracions perquè es desbloqui aquest tema. Si l'hospital demana les màscares, és perquè les necessiten', ha dit en una conferència de premsa. Paral·lelament, la consellera de Salut, Alba Vergés, també mostrava la seva indignació per la confiscació de material. Amb l'aprovació del reial decret per part del govern de Sánchez i en el qual es decretava l'estat d'alarma per a combatre el coronavirus 2019, les compres de material sanitari passen a ser centralitzades des de Madrid. Això origina una situació de desproveïment als hospitals, tal com denunciaven professionals sanitaris en aquest reportatge.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Madrid", "answer_start": 126 } ], "id": "P_1938_C_1938_Q1", "question": "On es guarden les màscares encarregades per l'Hospital d'Igualada?" }, { "answers": [ { "text": "4.000", "answer_start": 54 } ], "id": "P_1938_C_1938_Q2", "question": "Quantes màscares s'han confiscat?" }, { "answers": [ { "text": "per a combatre el coronavirus 2019", "answer_start": 544 } ], "id": "P_1938_C_1938_Q3", "question": "Per a què es va decretar l'estat d'alarma?" } ] } ] }

{ "title": "Puig es dóna setanta-dues hores per decidir si avança les eleccions o no", "paragraphs": [ { "context": "El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha assegurat que 'no hi ha novetat' respecte de la possibilitat d'avançar les eleccions que s'han de fer el 26 de maig però ha deixat la porta oberta a un possible avançament. Ha assegurat que està en 'un procés de reflexió, de deliberació i de decisió' i que en comunicarà el resultat abans del 5 de març. L'opció d'avançar les eleccions ha pres força però compta amb l'oposició frontal de Compromís. Les afirmacions del president de la Generalitat han coincidit amb l'aprovació definitiva a les Corts de la reforma de l'estatut que garanteix una millora de les inversions de l'estat espanyol al País Valencià, perquè a partir d'ara hauran de ser proporcionals a la població. La reforma s'ha aprovat amb el vot a favor de tots els grups tret de Ciutadans, que s'ha abstingut. El text preveu d'incloure l'apartat 4 a l'article 52 i no pas una disposició addicional a l'estatut, com s'havia tramitat en un principi.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el 26 de maig", "answer_start": 159 } ], "id": "P_1902_C_1902_Q1", "question": "Quan s'han de realitzar les eleccions?" }, { "answers": [ { "text": "Compromís", "answer_start": 445 } ], "id": "P_1902_C_1902_Q2", "question": "Qui s'oposa a avançar les eleccions?" }, { "answers": [ { "text": "proporcionals a la població", "answer_start": 702 } ], "id": "P_1902_C_1902_Q3", "question": "Com hauran de ser les inversions de l'estat espanyol cap al País Valencià?" } ] } ] }

{ "title": "Els pirates informàtics aprofiten l'èxit de Pokémon Go per estafar els jugadors", "paragraphs": [ { "context": "Pokémon Go ha revolucionat el món dels videojocs. Mentre que aquesta explosió de popularitat pot ser bona per als desenvolupadors del joc, també s'ha convertit en la gallina dels ous d'or per als pirates informàtics, els qui no han dubtat en aprofitar-se dels milers i milers de jugadors a tot el món. El mètode que més s'ha popularitzat, segons recull la companyia de seguretat mòbil Adaptive Mobile, és el conegut com a smishing scam, l'enviament de SMS als jugadors que tenen una URL. Aquests inciten els usuaris a punxar sobre l'enllaç, amb la promesa de guanyar milers de Pokecoins —monedes virtuals— o altres elements del joc. Tot i això, la finalitat dels ciberatacants és una altra; els pirates informàtics volen conduir els usuaris al web Pokemonpromo.xxx, un lloc que recrea de manera fidedigna el web oficial de Pokémon Go —phishing— i que pretén enganyar les víctimes perquè introdueixin informació rellevant, com la contrasenya o número de la targeta de crèdit. Per acabar-ho d'adobar, als SMS inciten a proporcionar majors beneficis als usuaris que els comparteixin amb amics —en aquest cas fins a 10 usuaris més—, adverteixen des d'Adaptive Mobile.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Pokémon Go", "answer_start": 0 } ], "id": "P_2040_C_2040_Q1", "question": "Què ha transformat el món dels videojocs?" }, { "answers": [ { "text": "pirates informàtics", "answer_start": 196 } ], "id": "P_2040_C_2040_Q2", "question": "Qui s'ha valgut de la popularitat de Pokémon Go a més dels desenvolupadors del joc?" }, { "answers": [ { "text": "smishing scam", "answer_start": 422 } ], "id": "P_2040_C_2040_Q3", "question": "Quin mètode utilitzen els pirates informàtics segons recalca Adaptive Mobile?" } ] } ] }

{ "title": "La resposta esperpèntica de Rajoy per a justificar que no ha felicitat Pedro Sánchez", "paragraphs": [ { "context": "El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha comparegut avui en conferència de premsa. Una periodista de La Sexta li ha preguntat si havia trucat a Pedro Sánchez per felicitar-lo després de guanyar les primàries del PSOE, Rajoy ha dubtat uns segons i després ha afirmat que no ho ha fet 'perquè no volia molestar-lo'. I no ha descartat fer-ho més endavant. #EnDirecto Rajoy descarta un adelanto electoral y admite en estos términos que no ha llamado a Pedro Sánchez https://t.co/85P2D8wjGW pic.twitter.com/MKqUyTfsLR — EL MUNDO (@elmundoes) 22 de maig de 2017", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Pedro Sánchez", "answer_start": 155 } ], "id": "P_595_C_595_Q1", "question": "Qui ha guanyat les primàries del PSOE?" }, { "answers": [ { "text": "'perquè no volia molestar-lo'", "answer_start": 294 } ], "id": "P_595_C_595_Q2", "question": "Amb quines paraules Rajoy s'ha justificat pel fet de no haver felicitat a Pedro Sánchez?" }, { "answers": [ { "text": "avui", "answer_start": 63 } ], "id": "P_595_C_595_Q3", "question": "Quan ha comparegut en conferència de premsa Mariano Rajoy?" } ] } ] }

{ "title": "Brussel·les inaugura l'exposició '55 Urnes per la llibertat' sobre l'1-O", "paragraphs": [ { "context": "L'exposició '55 urnes per la llibertat' ha obert al públic per primer cop aquest divendres a Brussel·les en un acte que ha comptat amb la presència dels exconsellers Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret i Oriol Sànchez, fill de l'ex-president de l'ANC empresonat Jordi Sànchez. Fins al 15 de juliol s'exhibiran en una cèntrica església de la capital belga reconvertida en centre cultural, Saint Jean Baptiste au Béguinage, les obres d'art de 55 artistes catalans i internacionals que mostren la seva visió dels fets de l'1 d'octubre a partir d'urnes utilitzades el dia del referèndum. Una mostra on els contenidors de plàstic protagonistes l'1-O es transformen en creacions artístiques per fer reflexionar al visitant sobre la cita electoral. Durant la inauguració, feta per l'exconseller Puig, Oriol Sànchez ha llegit una carta del seu pare recordant que l'exposició 'no hauria d'haver existit mai”. 'Volent silenciar les urnes les van convertir en una icona més esperada i protegida per milers de ciutadans en el camí cap a la República', recull el missatge escrit des de Soto del Real. Segons Sànchez, 'pocs artistes podien imaginar temps enrere que utilitzarien una urna com a expressió de denúncia'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "55 urnes per la llibertat", "answer_start": 13 } ], "id": "P_1483_C_1483_Q1", "question": "Com es titula l'exposició?" }, { "answers": [ { "text": "Saint Jean Baptiste au Béguinage", "answer_start": 394 } ], "id": "P_1483_C_1483_Q2", "question": "A quina església es fa l'exposició?" }, { "answers": [ { "text": "a partir d'urnes utilitzades el dia del referèndum", "answer_start": 538 } ], "id": "P_1483_C_1483_Q3", "question": "Com ens ensenyen els artistes la seva visió de l'1-O?" } ] } ] }

{ "title": "Els presos elegits el 28-A demanen al Suprem la suspensió de la presó preventiva", "paragraphs": [ { "context": "Jordi Pina i Andreu Van den Eynde, advocats de Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Raül Romeva i Oriol Junqueras, respectivament, s'han adreçat al Tribunal Suprem espanyol perquè demani al congrés i al senat que els presos que són parlamentaris, i per tant, aforats, siguin alliberats. La petició es fa perquè puguin recollir les actes, però també perquè puguin exercir plenament els seus drets polítics com a representants elegits legítimament. Van den Eynde ha dit: 'Donem una oportunitat a la sala perquè es pronunciï sobre fins on vol protegir els drets polítics dels nostres clients.' I Pina ha explicat que no demanen directament la suspensió del judici contra el procés, però que seria absurd que continués mentre no s'hagi resolt el suplicatori a les cambres parlamentàries. Mentre el congrés i el senat espanyols no s'hi pronunciïn, els advocats han declarat que les mesures cautelars contra Rull, Turull, Romeva, Junqueras i Sànchez, s'han de suspendre i això implica també la suspensió de la presó preventiva. El Suprem dóna temps fins demà a les 16 hores perquè les acusacions presentin al·legacions. Fins llavors, el tribunal no resoldrà si demana el suplicatori al congrés i al senat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "fins demà a les 16 hores", "answer_start": 1047 } ], "id": "P_1921_C_1921_Q1", "question": "Fins quan poden presentar al·legacions les acusacions?" }, { "answers": [ { "text": "els presos que són parlamentaris", "answer_start": 217 } ], "id": "P_1921_C_1921_Q2", "question": "Quins presos estan aforats?" }, { "answers": [ { "text": "al Tribunal Suprem espanyol", "answer_start": 149 } ], "id": "P_1921_C_1921_Q3", "question": "A qui s'ha dirigit l'advocat de Josep Rull per demanar que sigui alliberat?" } ] } ] }

{ "title": "Més de 480 milions d'animals han mort en els incendis d'Austràlia", "paragraphs": [ { "context": "Els incendis que arrasen bona part de l'estat australià de Nova Gal·les del Sud d'ençà del setembre s'han cobrat la vida d'uns 480 milions d'animals, comptant vida salvatge i caps de bestiar, segons les estimacions de la Universitat de Sydney. Els investigadors han fet aquest càlcul a partir de la densitat de població de mamífers i l'extensió de les zones afectades pels més de cent cinquanta incendis actius, que han arrasat tres milions i mig d'hectàrees, més de 1.800 llars i han causat la mort de setze persones, vuit de les quals aquesta setmana. La Universitat ha avisat que els autors de l'informe havien emprat 'estimacions molt conservadores a l'hora de fer els càlculs i avisen que el nombre total d'animals morts pot ser àmpliament superior', segons que explica a la seva web, on es puntualitza que el balanç solament inclou mamífers, pardals i rèptils. [FOTOGRAFIES] Austràlia, contra les flames 'Molts d'ells han mort directament socarrats, mentre que uns altres han sucumbit després per la falta de menjar, de refugi o per l'acció d'altres depredadors com els gats salvatges i les raboses roges', diu un dels autors de l'estudi, el professor Chris Dickman. D'altra banda, experts en vida salvatge estimen que han mort, com a mínim, dos mil coales d'ençà del començament dels incendis al setembre, la qual cosa fa créixer el risc de l'extinció de l'espècie, sense esmentar les desenes de milers de caps de bestiar sacrificades pels grangers per a alleujar-los el patiment per les cremades.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "480 milions", "answer_start": 127 } ], "id": "P_1310_C_1310_Q1", "question": "Quants animals han mort als incendis?" }, { "answers": [ { "text": "més de cent cinquanta", "answer_start": 373 } ], "id": "P_1310_C_1310_Q2", "question": "Quants incendis actius hi ha?" }, { "answers": [ { "text": "setze", "answer_start": 503 } ], "id": "P_1310_C_1310_Q3", "question": "Quantes persones han mort als incendis?" } ] } ] }

{ "title": "La PAH demana la suspensió de tots els desnonaments fins a garantir l'accés a l'habitatge", "paragraphs": [ { "context": "La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha demanat avui al govern espanyol que sorgeixi de les eleccions del 10-N que suspengui temporalment tots els desnonaments fins que l'administració pugui garantir que els afectats tinguin un accés assegurat a un habitatge. La plataforma recorda en un comunicat que fa deu anys que defensen el dret a l'habitatge i la seva funció social, proposant canvis legislatius i estructurals que els garanteixin i que ha aconseguit alguns avenços en l'àmbit municipal o autonòmic i han aconseguit registrar una Llei d'habitatge integral al congrés espanyol que no va avançar pel 'bloqueig crònic' de PP i Ciutadans. 'Les mobilitzacions i pressió social han estat prou potents i sostingudes en el temps com per aconseguir petits avenços, com la reforma de la LAU i les que es van incloure en la llei hipotecària, insuficients a causa de la falta de contundència del PSOE, que va deixar passar una oportunitat històrica de frenar l'emergència habitacional i rebentar les bombolles de lloguer i d'hipoteques', lamenta la PAH. L'entitat demana que el nou govern eviti que se segueixin executant 60.000 desnonaments l'any, que fomenti la creació d'habitatge públic i social i no permetre que habitatges buits en mans de la banca es venguin a fons d'inversió i que es reguli el preu de els lloguers.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "fins que l'administració pugui garantir que els afectats tinguin un accés assegurat a un habitatge", "answer_start": 170 } ], "id": "P_1768_C_1768_Q1", "question": "Fins quan planteja la PAH que es suspenguin els desnonaments?" }, { "answers": [ { "text": "pel 'bloqueig crònic' de PP i Ciutadans", "answer_start": 611 } ], "id": "P_1768_C_1768_Q2", "question": "Per què no va avançar la Llei d'habitatge integral?" }, { "answers": [ { "text": "60.000", "answer_start": 1127 } ], "id": "P_1768_C_1768_Q3", "question": "Quant desnonaments es duen a terme en un any?" } ] } ] }

{ "title": "Alemanya suspèn la venda d'armes a l'Aràbia Saudita per l'assassinat del periodista Jamal Khaixoggi", "paragraphs": [ { "context": "La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha anunciat que el seu executiu ha suspès la venda d'armes a l'Aràbia Saudita mentre no s'aclareixin les circumstàncies de l'assassinat del periodista Jamal Khaixoggi. 'Primer, condemnem aquest fet amb els termes més contundents. Segon, hi ha una necessitat urgent d'aclarir què va passar i encara som lluny de saber-ho. Pel que respecta a les exportacions d'armes, no poden continuar en aquestes circumstàncies', ha dit Merkel durant un míting del seu partit. Paral·lelament, el Regne Unit, França i Alemanya han publicat un comunicat conjunt en què consideren 'injustificable' l'assassinat de Khaixoggi, que condemnen 'en els termes més contundents possibles'. Tots tres països exigeixen un 'aclariment urgent sobre què va passar exactament' i demanen a l'Aràbia Saudita que qualsevol hipòtesi sobre les circumstàncies exactes de la mort 'sigui fonamentada amb fets'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Aràbia Saudita", "answer_start": 102 } ], "id": "P_867_C_867_Q1", "question": "A quin país no vendrà armes Alemanya?" }, { "answers": [ { "text": "mentre no s'aclareixin les circumstàncies de l'assassinat del periodista Jamal Khaixoggi", "answer_start": 117 } ], "id": "P_867_C_867_Q2", "question": "Fins quan no vendrà armes Alemanya a l'Aràbia Saudita?" }, { "answers": [ { "text": "'injustificable'", "answer_start": 601 } ], "id": "P_867_C_867_Q3", "question": "Com consideren Regne Unit, França i Alemanya l'assassinat de Khaixoggi?" } ] } ] }

{ "title": "El Parlament del Regne Unit iniciarà al setembre el debat sobre la llei que farà efectiu el Brexit", "paragraphs": [ { "context": "El Parlament del Regne Unit celebrarà entre el 7 i l'11 de setembre el primer debat sobre la legislació que farà efectiu el Brexit, segons ha informat aquest dijous la líder de la Cambra dels comuns, Andrea Leadsom. L'esborrany que ha presentat el Govern sobre l'anomenada 'llei de revocació' és la part central del pla per abandonar la Unió Europea, ja que permetrà al Regne Unit desfer-se de tot el dret comunitari. El projecte de llei es va fer públic a principi de juliol, però el Parlament no ha tingut encara oportunitat de debatre'l. Westminster farà una 'segona lectura' entre el 7 i l'11 de setembre i en una etapa posterior es podran proposar esmenes. Aquest debat serà el primer gran desafiament per a la continuïtat de Theresa May com a primera ministra, després que el Partit Conservador perdés la majoria absoluta en les eleccions generals del 8 de juny. L'actual majoria simple obliga els tories a pactar amb altres grups parlamentaris.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "entre el 7 i l'11 de setembre", "answer_start": 38 } ], "id": "P_219_C_219_Q1", "question": "Quan es farà el debat al parlament?" }, { "answers": [ { "text": "llei de revocació", "answer_start": 274 } ], "id": "P_219_C_219_Q2", "question": "Sobre quina llei han presentat un esborrany?" }, { "answers": [ { "text": "de tot el dret comunitari", "answer_start": 391 } ], "id": "P_219_C_219_Q3", "question": "De què es vol desfer el Regne Unit amb la llei de revocació?" } ] } ] }

{ "title": "Així manipula Rajoy les gràfiques per vantar-se del creixement econòmic", "paragraphs": [ { "context": "El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha comparegut després de l'últim consell de ministres d'enguany. En conferència de premsa, ha fet balanç de l'any 2017 i s'ha vantat d'haver 'consolidat la recuperació econòmica' de l'estat espanyol. Mentre parlava, en una pantalla, ha aparegut un gràfic sobre la previsió de creixement d'Espanya per al 2018. Segons Rajoy, l'estat encapçalarà el creixement entre 'els principals països desenvolupats' amb un augment del 2,3%, entre tres i quatre dècimes més que la mitjana de la resta d'economies. Tanmateix, el gràfic –titulat 'Espanya continuarà al capdavant del creixement– mostra una realitat molt diferent, si més no visualment, ja que, tot i les poques dècimes de diferència, la barra espanyola pràcticament duplica la de la competència. Més tard, ha penjat el gràfic al seu compte de Twitter: España es hoy una economía más competitiva, que está creciendo y creando empleo por encima de las mejores previsiones.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "d'haver 'consolidat la recuperació econòmica'", "answer_start": 182 } ], "id": "P_483_C_483_Q1", "question": "De què s'ha vantat Rajoy?" }, { "answers": [ { "text": "2,3%", "answer_start": 470 } ], "id": "P_483_C_483_Q2", "question": "Quina previsió de creixement tindrà Espanya el 2018?" }, { "answers": [ { "text": "un gràfic", "answer_start": 294 } ], "id": "P_483_C_483_Q3", "question": "Què ha aparegut en una pantalla mentre Rajoy parlava?" } ] } ] }

{ "title": "La Crida es reactiva després de l'acord a la Diputació de Barcelona", "paragraphs": [ { "context": "La Crida Nacional per la República, després de l'acord entre el PSC i JxCat a la Diputació de Barcelona, ha convocat un acte amb el nom 'Cridem 1 d'octubre' per a aquest dijous i ha enviat un correu als seus associats en el qual convoca una reunió el dimecres 24 de juliol amb les seves sectorials per fer propostes que guiïn 'en el camí cap a la independència i a la construcció de la República'. A l'acte d'aquest dijous, que es farà a la Casa Golferichs de Barcelona, hi participarà el secretari general de la Crida, Toni Morral, i els membres del govern de l'organització Maria do Carmo Marqués-Pinto i Ferran Mascarell. L'objectiu d'aquest acte obert és parlar 'dels objectius de la Crida Nacional', així com 'parlar de la necessitat i la importància en aquest moment del país de la Crida Nacional per la República'. A la vegada, en el correu destaquen que la Crida aglutina persones 'compromeses a fer efectiu el mandat de l'1-O i aconseguir la independència del país, persones amb ideologies diverses, que representen el territori' i que tenen experiència en diversos àmbits de la vida social, econòmica, cultural i internacional. 'Aquest coneixement i experiència són indispensables per fer la República socialment justa i tolerant, econòmicament dinàmica i moderna i ambientalment compromesa que tots volem', destaquen. La Crida assegura que en les seves sectorials hi ha el coneixement i l'experiència necessària per fer-ho possible, i que ho transformen en propostes per avançar cap a la independència.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Cridem 1 d'octubre", "answer_start": 137 } ], "id": "P_243_C_243_Q1", "question": "Quin és el nom de l'acte convocat?" }, { "answers": [ { "text": "Casa Golferichs de Barcelona", "answer_start": 441 } ], "id": "P_243_C_243_Q2", "question": "On es farà l'acte?" }, { "answers": [ { "text": "dimecres 24 de juliol", "answer_start": 251 } ], "id": "P_243_C_243_Q3", "question": "Quan es fa la reunió dels associats amb les seves sectorials?" } ] } ] }

{ "title": "El govern de les Illes fitxa un polèmic guàrdia civil que va defensar la violència de l'1-O", "paragraphs": [ { "context": "La portaveu del govern de les Illes, Pilar Costa, ha defensat aquest divendres la decisió de fitxar el polèmic ex-cap de la Guàrdia Civil, Jaume Barceló, com a nou assessor de la consellera d'Hisenda, Catalina Cladera. Barceló va defensar publicament la violència exercida per la policia espanyola de l'1-O i va mostrar el seu rebuig a l'utilització del català a les aules. En una entrevista al diari Última Hora, Barceló justifica la violència exercida per la policia espanyola durant l'1-O. 'Destaco el coratge dels nostres homes, que van ser encerclats i atacats. Podrien haver fet una barbaritat perquè els atacaven. Van ser valents', diu.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la decisió de fitxar el polèmic ex-cap de la Guàrdia Civil, Jaume Barceló, com a nou assessor de la consellera d'Hisenda", "answer_start": 79 } ], "id": "P_1877_C_1877_Q1", "question": "Què va recolzar Pilar Costa el divendres?" }, { "answers": [ { "text": "a l'utilització del català a les aules", "answer_start": 334 } ], "id": "P_1877_C_1877_Q2", "question": "A què s'oposa Barceló?" }, { "answers": [ { "text": "la violència exercida per la policia espanyola durant l'1-O", "answer_start": 432 } ], "id": "P_1877_C_1877_Q3", "question": "Què ha justificat Barcelò en la entrevista que ha mantingut al diari Última Hora?" } ] } ] }

{ "title": "Francisco de la Torre també plega de diputat de Ciutadans", "paragraphs": [ { "context": "L'economista Francisco De la Torre, que va ser portaveu d'Hisenda de Ciutadans la passada legislatura espanyola, ha formalitzat aquest dijous la seva renúncia a l'escó que ocupava al Congrés espanyol després que el mes de juliol passat ja abandonés la direcció del partit taronja, en haver perdut 'la il·lusió' en el projecte per l'estratègia actual de l'equip d'Albert Rivera. De la Torre, inspector d'Hisenda, era un dels portaveus de l'àrea econòmica que encapçalava Luis Garicano, ara eurodiputat, i del qual també formava part Toni Roldán, que també va deixar el partit per discrepàncies amb la línia actual de Cs. Ara el portaveu econòmic és Marcos De Quinto. El que fora president de la Comissió d'Hisenda del Congrés espanyol la passada legislatura ja va anunciar el passat 25 de juliol la marxa de la direcció del partit, on era responsable de Fiscalitat del Comitè Executiu, així com secretari de Programes i Àrees Sectorials de Madrid. En aquell moment va decidir quedar-se com a diputat de base, i de fet ja no va presidir cap de les comissions que van correspondre a Ciutadans, però a la tornada de les vacances ha formalitzat també la seva renúncia a l'escó. Nart deixa de ser militant de Cs però es manté com a eurodiputat Per la seva part, l'eurodiputat Javier Nart ha decidit donar-se de baixa de Cs i deixa de ser militant.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Francisco De la Torre", "answer_start": 13 } ], "id": "P_194_C_194_Q1", "question": "Qui ha renunciat a l'escó de diputat?" }, { "answers": [ { "text": "l'estratègia actual de l'equip d'Albert Rivera", "answer_start": 330 } ], "id": "P_194_C_194_Q2", "question": "Què ha fet perdre la il·lusió a Francisco De la Torre?" }, { "answers": [ { "text": "Marcos De Quinto", "answer_start": 648 } ], "id": "P_194_C_194_Q3", "question": "Qui serà el nou portaveu econòmic de Ciutadans?" } ] } ] }

{ "title": "Barcelona traspassarà a l'Oficina Antifrau de Catalunya comunicacions que excedeixin les seves competències", "paragraphs": [ { "context": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, han signat aquest dilluns un acord de col·laboració que contempla el traspàs a Antifrau aquelles comunicacions que rebi el consistori i que excedeixin de les seves competències. En un comunicat, l'Oficina Antifrau de Catalunya ha explicat que aquest acord conté la creació d'un pla de formació del personal de l'Ajuntament de Barcelona en els àmbits de l'ètica, integritat pública i control de la corrupció, a més de la necessitat de posar en comú experiències pràctiques en matèria de transparència i prevenció de la corrupció. Colau ha celebrat aquest acord per 'consolidar una aposta primordial de l'Ajuntament de Barcelona, com l'aposta per la transparència', i ha remarcat que la signatura va més enllà de meres declaracions i bones intencions. Per la seva banda, Gimeno ha destacat la unió d'esforços i ha explicat que els àmbits que assumirà l'oficina són el traspàs de les denúncies que rebi la bústia ètica del consistori que superin les seves competències i la formació del personal municipal en integritat i ètica pública. Els dos representants s'ha compromès a fer un seguiment de l'acord a través d'una comissió formada per representants de les dues institucions, que es reunirà de manera periòdica per analitzar el seu compliment.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en integritat i ètica pública", "answer_start": 1112 } ], "id": "P_804_C_804_Q1", "question": "En què es formarà al personal municipal?" }, { "answers": [ { "text": "dilluns", "answer_start": 127 } ], "id": "P_804_C_804_Q2", "question": "Quan van signar el pacte de col·laboració Ada Colau i Miguel Ángel Gimeno?" }, { "answers": [ { "text": "a Antifrau", "answer_start": 63 } ], "id": "P_804_C_804_Q3", "question": "A qui enviarà el consistori les comunicacions que sobrepassen les seves competències?" } ] } ] }