version
stringclasses 1
value | data
dict |
|---|---|
1.0.1 | {
"title": "Star Wars episodi VI: El retorn del Jedi",
"paragraphs": [
{
"context": "L'estrena de la pel·lícula va ser el 25 de maig de 1983. Tot i que en un principia havia de ser el 27 de maig, es va canviar la data perquè coincidís amb el mateix dia de l'estrena la pel·lícula original de 1977.[18] Amb una campanya de màrqueting mundial massiva, l'il·lustrador Tim Reamer va crear la imatge del pòster de la pel·lícula i una altra per a la publicitat. En el moment de la seva estrenar, el film va ser anunciat tant en pòsters com en marxandatge simplement com Star Wars: El reton del Jedi, tot i que en pantalla es va poder veure l'Episodi VI. Va ser posteriorment reestrenada als cinemes el 1985.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el 25 de maig de 1983",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_317_C_1897_Q1",
"question": "Quin dia es va estrenar Star Wars: El reton del Jedi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb el mateix dia de l'estrena la pel·lícula original",
"answer_start": 150
}
],
"id": "P_317_C_1897_Q2",
"question": "Amb què coincidia la data d'estrena de Star Wars: El reton del Jedi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Tim Reamer",
"answer_start": 280
}
],
"id": "P_317_C_1897_Q3",
"question": "Qui va crear la imatge del pòster de Star Wars: El reton del Jedi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "massiva",
"answer_start": 256
}
],
"id": "P_317_C_1897_Q4",
"question": "Com va ser la campanya de màrqueting de Star Wars: El reton del Jedi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1985",
"answer_start": 611
}
],
"id": "P_317_C_1897_Q5",
"question": "Quin any va ser reestrenada Star Wars: El reton del Jedi?"
}
]
},
{
"context": "La novel·la d'El retorn del Jedi va ser escrita per James Kahn i va sortir a la venda el 12 de maig de 1983, tres dies abans de l'estrena de la pel·lícula.[50] Conté moltes escenes que van ser eliminades en la versió final, així com certes afirmacions que han sigut corregides en la trilogia preqüela. Per exemple, Kahn va escriure que Owen Lars és el germà d'Obi-Wan Kenobi, mentre que a L'atac dels clons es mostra com el germanastre de l'Anakin. Quan Leia és capturada per Jabba, en comptes de dir \"estic segura\" quan és advertida de la presència de Luke, diu: \"Estic segura, però mentrestant, vaig a gaudir plenament del plaer de la seva companyia.\" A més a més, Jabba en lloc de limitar-se a llepar-se els llavis com es veu en la pel·lícula, a la novel·la també li fa un petó a la boca a la princesa Leia. Més endavant, Obi-Wan reapareix en forma d'esperit per revelar que va ser ell qui va ocultar Luke i Leia del seu pare, el qual no sabia que la seva dona estava embarassada quan la va deixar per convertir-se en Darth Vader. Aquesta idea es contradiu amb La venjança dels sith, ja que Anakin veu clarament que la seva dona està embarassada, tot i que pot pensar que els nens moren juntament amb ella. Una faceta de la història que es va fer més evident en la novel·la és la confusió que va superar a les forces imperials a la mort de Palpatine, qui va deixar de ser el guia de l'Imperi.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "James Kahn",
"answer_start": 52
}
],
"id": "P_317_C_1898_Q1",
"question": "Qui va escriure la novel·la d'El retorn del Jedi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "moltes",
"answer_start": 166
}
],
"id": "P_317_C_1898_Q2",
"question": "Quantes escenes de la novel·la d'El retorn del Jedi van ser eliminades en la versió final?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Luke i Leia",
"answer_start": 904
}
],
"id": "P_317_C_1898_Q3",
"question": "Segons la novel·la d'El retorn del Jedi a qui va ocultar Obi-Wan?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un petó a la boca",
"answer_start": 773
}
],
"id": "P_317_C_1898_Q4",
"question": "Què li fa Jabba a la princesa Leia a la novel·la d'El retorn del Jedi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en forma d'esperit",
"answer_start": 843
}
],
"id": "P_317_C_1898_Q5",
"question": "Com reapareix Obi-Wan a la novel·la d'El retorn del Jedi?"
}
]
},
{
"context": "A l'Estrella de la mort, Vader i Luke s'hi baten en combat. Al mig del combat, Vader llegeix els sentiments de Luke i s'adona que Leia és la seva germana bessona i tempta Luke a què si ell no decideix unir-se al costat fosc, potser ella sí que ho farà. Després d'això, Luke esclata en còlera i ataca Vader tallant-li una mà. L'emperador en veure com Luke fa fluir el seu odi i còlera el tempta que mati el seu pare i ocupi el seu lloc al seu costat. Luke rebutja l'emperador i li diu que ell és un jedi igual com el seu pare en el passat. Veient que Luke no pot ser influït, l'emperador l'ataca aplicant uns raigs de força per assestar-li el cop final, però just abans de morir, Vader intervé atacant l'emperador per llançar-lo per l'eix del reactor. Els raigs de força de l'emperador causen ferides mortals a Vader, la qual cosa danya el seu sistema de respiració. En saber que no hi ha cap esperança per a la seva pròpia supervivència, Vader li demana a Luke que li tregui la seva màscara per poder veure'l amb els seus propis ulls i li diu que tenia raó sobre ell, que li digui a la seva germana que tenia raó. Amb aquelles paraules finals, Anakin Skywalker/Darth Vader mor, complint així la profecia en destruir els sith (matant l'emperador i morint ell mateix).",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "els sentiments de Luke",
"answer_start": 93
}
],
"id": "P_317_C_1899_Q1",
"question": "Què llegeix Vader a mig combat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una mà",
"answer_start": 317
}
],
"id": "P_317_C_1899_Q2",
"question": "Què li talla Luke a Vader?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que ell és un jedi igual com el seu pare en el passat",
"answer_start": 484
}
],
"id": "P_317_C_1899_Q3",
"question": "Què li diu Luke a l'emperador?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per poder veure'l amb els seus propis ulls",
"answer_start": 991
}
],
"id": "P_317_C_1899_Q5",
"question": "Per què Vader li demana a Luke que li tregui la mascara?"
}
]
},
{
"context": "La banda sonora va ser composta i dirigida per John Williams i orquestrada per l'Orquestra Simfònica de Londres. Els crèdits d'orquestra està al nom de Thomas Newman. Els drets d'autor de la versió original de la banda sonora de la pel·lícula els tenia RSO Records als Estats Units. Sony Classical Records va adquirir els drets de la trilogia original el 2004, després d'obtenir els de la segona trilogia. Aquell mateix any, Sony va posar a la venda l'edició antiga de RCA Victor d'El retorn del Jedi juntament amb les dues altres pel·lícules de la trilogia. El set venia amb la nova obra d'art que reflecteix la primera edició en DVD de la pel·lícula. Malgrat la remasterització digital de Sony, que va millorar mínimament el so, aquesta edició només es pot escoltar en equips de so d'alta gamma, aquesta versió del 2004 és essencialment la mateixa que la versió de 1997 de RCA Victor.[29]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "John Williams",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_317_C_1900_Q1",
"question": "Qui va compondre la banda sonora d'El retorn del Jedi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'Orquestra Simfònica de Londres",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_317_C_1900_Q2",
"question": "Qui va orquestrar la banda sonora d'El retorn del Jedi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "després d'obtenir els de la segona trilogia",
"answer_start": 361
}
],
"id": "P_317_C_1900_Q3",
"question": "Quan va obtenir Sony Classical Records els drets de la trilogia original?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mínimament",
"answer_start": 713
}
],
"id": "P_317_C_1900_Q5",
"question": "Com va millorar el so la remasterització digital de Sony?"
}
]
},
{
"context": "Marvel Comics va publicar una adaptació al còmic de l'escriptor Archie Goodwin i els artistes Al Williamson, Carlos Garzón, Tom Palmer i Ron Frenz. L'adaptació va aparèixer a Marvel Super Special # 27 amb portada de Bill Sienkiewicz[51] i com a sèrie limitada de quatre números,[52][53] reeditant el mateix material i afegint una pàgina il·lustrada pels crèdits dels autors i pin-ups. Posteriorment va ser reeditat en un llibre recopilatori.[54]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Marvel Comics",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_317_C_1901_Q1",
"question": "Qui va publicar una adaptació al còmic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Archie Goodwin",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_317_C_1901_Q2",
"question": "Quin escriptor va fer l'adaptació al còmic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Marvel Super Special # 27",
"answer_start": 175
}
],
"id": "P_317_C_1901_Q3",
"question": "On va aparèixer l'adaptació al còmic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Bill Sienkiewicz",
"answer_start": 216
}
],
"id": "P_317_C_1901_Q4",
"question": "Qui va fer la portada de Marvel Super Special # 27?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un llibre recopilatori",
"answer_start": 415
}
],
"id": "P_317_C_1901_Q5",
"question": "Com va ser editat posteriorment?"
}
]
},
{
"context": "David Lynch i David Cronenberg van ser considerats per dirigir el projecte abans d'escollir a Marquand. L'equip de producció es va basar en l'storyboard de Lucas durant la preproducció. Mentre s'escrivia el guió, Lucas, Kasdan, Marquand i el productor Howard Kazanjian van estar dues setmanes discutint idees per desenvolupar-lo. El rodatge va tenir lloc a Anglaterra, Califòrnia i Arizona del gener al març de 1982; Lucas manejà la segona part de la feina. La producció de la pel·lícula es va realitzar amb gran secret per evitar l'especulació de preus i la van anomenar la Collita blava.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "David Lynch i David Cronenberg",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_317_C_1902_Q1",
"question": "Qui va ser considerat per dirigir el projecte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en l'storyboard de Lucas",
"answer_start": 137
}
],
"id": "P_317_C_1902_Q3",
"question": "En què es van basar l'equip de producció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues setmanes",
"answer_start": 279
}
],
"id": "P_317_C_1902_Q4",
"question": "Quant van estar discutint idees per desenvolupar el guió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb gran secret",
"answer_start": 504
}
],
"id": "P_317_C_1902_Q5",
"question": "Com es va realitzar la producció de la pel·lícula?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Ratpenat de Racey",
"paragraphs": [
{
"context": "Hi ha molt poca informació sobre la reproducció. És probable que les cries neixin vers el principi de l'estació humida de novembre i desembre, quan l'aliment és abundant. Sis ratpenats foren capturats en un jóc de Kianjavato, incloent-hi un únic mascle, cosa que conduí Bates i col·laboradors a suggerir que pot tractar-se d'una espècie que practica la poligínia, és a dir, grups d'un mascle amb diverses femelles.[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "molt poca",
"answer_start": 6
}
],
"id": "P_45_C_265_Q1",
"question": "Quanta informació tenim sobre la reproducció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "novembre i desembre",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_45_C_265_Q2",
"question": "En quins mesos neixen les cries?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'aliment és abundant",
"answer_start": 148
}
],
"id": "P_45_C_265_Q3",
"question": "Per què neixen en aquesta època?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un únic mascle",
"answer_start": 238
}
],
"id": "P_45_C_265_Q4",
"question": "Quants mascles hi havia entre els sis ratpenats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la poligínia",
"answer_start": 350
}
],
"id": "P_45_C_265_Q5",
"question": "Què podria practicar aquesta espècie?"
}
]
},
{
"context": "El ratpenat de Racey (Pipistrellus raceyi) és un ratpenat del gènere Pipistrellus originari de Madagascar. Tot i que s'havien observat espècies no identificades de Pipistrellus a Madagascar des de la dècada del 1990, P. raceyi no fou descrit formalment fins al 2006. Els seus parents més propers són les espècies asiàtiques P. endoi, P. paterculus i P. abramus, i els seus avantpassats probablement arribaren a Madagascar des d'Àsia. S'han observat ratpenats de Racey a quatre localitats diferents: dues a les planes orientals i dues a les occidentals. A l'est, viu en àrees obertes i se l'ha vist dormint en un edifici, mentre que a l'oest habita boscos secs. La Llista Vermella de la UICN considera que hi ha «dades insuficients» per avaluar-ne l'estat de conservació, en gran part a causa del desconeixement de la seva ecologia.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de Madagascar",
"answer_start": 92
}
],
"id": "P_45_C_266_Q1",
"question": "D'on és originari?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2006",
"answer_start": 261
}
],
"id": "P_45_C_266_Q2",
"question": "Quin any va ser descrit formalment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des d'Àsia",
"answer_start": 422
}
],
"id": "P_45_C_266_Q3",
"question": "Des d'on arribaren a Madagascar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en àrees obertes",
"answer_start": 566
}
],
"id": "P_45_C_266_Q4",
"question": "On viuen a l'est?"
},
{
"answers": [
{
"text": "boscos secs",
"answer_start": 648
}
],
"id": "P_45_C_266_Q5",
"question": "En quin tipus de boscos habiten a l'oest?"
}
]
},
{
"context": "Amb un avantbraç de 28,0 a 31,2 mm de llargada, el ratpenat de Racey és una espècie de Pipistrellus petita-mitjana. La part superior del cos és vermellosa i la inferior és de color marró-groc. Té les ales fosques i els peus petits. El penis i l'os penià dels mascles són llargs, igual que en P. endoi, P. abramus i P. paterculus. El rostre és menys pla que en espècies properes i els arcs superciliars sobresurten. La quarta premolar superior no toca la canina superior, mentre que la segona premolar inferior està ben desenvolupada.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de 28,0 a 31,2 mm",
"answer_start": 17
}
],
"id": "P_45_C_267_Q1",
"question": "Quant mesura l'avantbraç??"
},
{
"answers": [
{
"text": "vermellosa",
"answer_start": 144
}
],
"id": "P_45_C_267_Q2",
"question": "De quin color és la part superior del cos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fosques",
"answer_start": 205
}
],
"id": "P_45_C_267_Q3",
"question": "Com són les ales?"
},
{
"answers": [
{
"text": "petits",
"answer_start": 224
}
],
"id": "P_45_C_267_Q4",
"question": "Com són els peus?"
}
]
},
{
"context": "La Llista Vermella de la UICN considera que hi ha «dades insuficients» per jutjar l'abundància i l'hàbitat d'aquesta espècie. Les quatre localitats conegudes es troben a prop de boscos, però podria tractar-se d'un biaix de mostreig. Tot i que la desforestació podria ser una amenaça pel ratpenat de Racey, s'han implementat mesures de protecció forestal a tots els llocs on ha estat observat.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la desforestació",
"answer_start": 243
}
],
"id": "P_45_C_268_Q1",
"question": "Què podria ser una amenaça?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a prop de boscos",
"answer_start": 168
}
],
"id": "P_45_C_268_Q2",
"question": "On es troben les quatre localitats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mesures de protecció forestal",
"answer_start": 324
}
],
"id": "P_45_C_268_Q3",
"question": "Què s'han implementat on ha estat observat?"
}
]
},
{
"context": "Els mascles tenen el penis llarg i recte, amb una escotadura entre el cos i el gland, que és estreta i té forma d'ou. El penis té l'extrem pelut i la base gairebé calba. Quant al bàcul, o os penià, és llarg, estret i lleugerament corb.[8] La llargada del penis i el bàcul diferencien el ratpenat de Racey de la resta de vespertiliònids africans i malgaixos de mida semblant.[11] P. endoi, P. paterculus i P. abramus tenen el bàcul més similar, però el de P. abramus és més corb, P. paterculus té el cos i la punta més robustos i P. endoi té l'extrem proximal més robust.[12] El penis mesura 9,6-11,8 mm i el bàcul 8,8-10,0 mm.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "llarg i recte",
"answer_start": 27
}
],
"id": "P_45_C_269_Q1",
"question": "Com és el penis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "gairebé calba",
"answer_start": 155
}
],
"id": "P_45_C_269_Q2",
"question": "Com és la base del penis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pelut",
"answer_start": 139
}
],
"id": "P_45_C_269_Q3",
"question": "Com és l'extrem del penis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "9,6-11,8 mm",
"answer_start": 591
}
],
"id": "P_45_C_269_Q4",
"question": "Quant mesura el penis?"
}
]
},
{
"context": "El ratpenat de Racey és un vespertiliònid de mida petita-mitjana.[7] Té el pèl llarg i la part superior del cos vermellosa, amb el cap un xic més fosc, mentre que la part inferior és de color marró-groc. Les protuberàncies glandulars del musell estan situades arran del nas i són calbes. Les orelles són fosques, curtes i arrodonides, amb entre tres i cinc crestes. El tragus (una projecció situada a la vora interior de l'orella) té forma de mitja lluna i és la meitat de llarg que l'orella, amb una lleugera constricció al darrere de la base. Les ales són fosques. El tercer, quart i cinquè metacarps tenen una llargada similar, mentre que la primera falange del tercer dit és curta.[8] En P. endoi, la primera falange del tercer metacarp és més llarga.[9] El ratpenat de Racey té les tíbies curtes i els peus petits, amb la cua més curta que el cap i el cos.[8] L'avantbraç mesura 28,0-31,2 mm de llargada, la cua 22,9-30,3 mm, els peus 5,3-7,5 mm i les orelles 7,5-10,6 mm, (dades basades en tretze espècimens estudiats). Les femelles són una mica més grans que els mascles.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "petita-mitjana",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_45_C_270_Q1",
"question": "De quina mida és?"
},
{
"answers": [
{
"text": "marró-groc",
"answer_start": 192
}
],
"id": "P_45_C_270_Q2",
"question": "De quin color és la part inferior?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre tres i cinc",
"answer_start": 339
}
],
"id": "P_45_C_270_Q3",
"question": "Quantes crestes tenen les orelles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una mica més grans que els mascles",
"answer_start": 1043
}
],
"id": "P_45_C_270_Q5",
"question": "Com són les femelles?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Organismes ediacarians",
"paragraphs": [
{
"context": "L'assemblatge de Nama es defineix a Namíbia. El més habitual és una preservació tridimensional, amb organismes conservats en capes de sorra amb les capes interiors. Dima Grazhdankin opina que aquestes formes representen organismes excavadors,[36] mentre que Guy Narbonne sosté que vivien a la superfície.[87] Aquestes capes queden entremig d'unitats que comprenen gresos, llims i esquists, amb capes microbials, si n'hi ha, que solen contenir fòssils. L'ambient és interpretat com a barreres de sorra formades a la boca dels defluents d'un delta fluvial.[86]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Namíbia",
"answer_start": 36
}
],
"id": "P_482_C_2887_Q1",
"question": "On es defineix l'assemblatge de Nama?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en capes de sorra",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_482_C_2887_Q2",
"question": "On estan conservats els organismes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Dima Grazhdankin",
"answer_start": 165
}
],
"id": "P_482_C_2887_Q3",
"question": "Qui opina que els organismes representen organismes excavadors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que vivien a la superfície",
"answer_start": 277
}
],
"id": "P_482_C_2887_Q4",
"question": "Què sosté Guy Narbonne en relació als organismes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tridimensional",
"answer_start": 80
}
],
"id": "P_482_C_2887_Q5",
"question": "Quin tipus de presentació és la més habitual?"
}
]
},
{
"context": "És possible que un augment de la competició a causa de l'evolució d'innovacions clau dins d'altres grups, potser com a resposta a la depredació,[17] expulsà els organismes ediacarians dels seus nínxols. Tanmateix, aquest argument no ha explicat amb èxit fenòmens similars. Per exemple, l'\"exclusió competitiva\" dels braquiòpodes per part dels bivalves fou finalment considerada el resultat coincident de dues tendències no relacionades.[75]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dels seus nínxols",
"answer_start": 184
}
],
"id": "P_482_C_2888_Q1",
"question": "D'on es va expulsar els organismes ediacarians?"
},
{
"answers": [
{
"text": "resultat coincident de dues tendències no relacionades",
"answer_start": 381
}
],
"id": "P_482_C_2888_Q2",
"question": "Com va ser considerada finalment l'\"exclusió competitiva\" dels braquiòpodes per part dels bivalves?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'evolució d'innovacions clau dins d'altres grups",
"answer_start": 55
}
],
"id": "P_482_C_2888_Q3",
"question": "Quina podria ser la causa d'un augment de la competició?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la depredació",
"answer_start": 128
}
],
"id": "P_482_C_2888_Q4",
"question": "A què podria donar resposta l'evolució d'innovacions clau dins d'altres grups?"
}
]
},
{
"context": "A la regió del mar Blanc de Rússia, s'han trobat els tres tipus d'assemblatge en indrets molt propers. Això, i el considerable encavalcament en el temps dels organismes, fa que sigui improbable que representin estadis evolutius o comunitats distintes en el temps. Com que es troben arreu del món –en tots els continents tret de l'Antàrtida–, els límits geogràfics no semblen jugar-hi un paper;[88] es troben els mateixos fòssils en totes les paleolatituds (la latitud en què es formà el fòssil, tenint en compte la deriva continental) i en diferents conques sedimentàries.[86]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "tres",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_482_C_2889_Q1",
"question": "Quants tipus d'assemblatge s'han trobat a la regió del mar Blanc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "estadis evolutius o comunitats distintes en el temps",
"answer_start": 210
}
],
"id": "P_482_C_2889_Q2",
"question": "Què resulta prou improbable que representin els organismes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la latitud en què es formà el fòssil, tenint en compte la deriva continental",
"answer_start": 457
}
],
"id": "P_482_C_2889_Q3",
"question": "Què és la paleolatitud?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Antàrtida",
"answer_start": 330
}
],
"id": "P_482_C_2889_Q4",
"question": "En quin continent no es troba l'organisme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Rússia",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_482_C_2889_Q5",
"question": "On és el mar Blanc?"
}
]
},
{
"context": "Les catifes de microbis són zones de sediments que han quedat estabilitzades per la presència de colònies de microbis, que secreten fluids enganxosos o uneixen les partícules sedimentàries d'alguna manera. Sembla que migren cap amunt quan queden cobertes per una capa prima de sediments, però això és una il·lusió provocada pel creixement de la colònia; els individus en si no es mouen. Si queda dipositada una capa de sediments massa gruixuda abans que puguin créixer o reproduir-se a través d'ella, algunes parts de la colònia moriran, deixant fòssils amb una característica textura arrugada de \"pell d'elefant\".[18] La majoria d'estrats ediacarians amb la textura de \"pell d'elefant\" característica de les catifes de microbis contenen fòssils, i els fòssils ediacarians no es troben gairebé mai en estrats que no continguin aquestes catifes. Tot i que les catifes de microbis foren molt esteses en el passat remot, l'evolució d'organismes pasturadors en el Cambrià en féu disminuir significativament el nombre,[19] i aquestes comunitats estan actualment limitades a refugis inhòspits, en què els depredadors no poden sobreviure prou temps per a menjar-se-les.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per la presència de colònies de microbis",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_482_C_2890_Q1",
"question": "Per què han quedat estabilitzades les catifes de microbis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fluids enganxosos",
"answer_start": 132
}
],
"id": "P_482_C_2890_Q2",
"question": "Què secreten les colònies de microbis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Si queda dipositada una capa de sediments massa gruixuda abans que puguin créixer o reproduir-se a través d'ella",
"answer_start": 387
}
],
"id": "P_482_C_2890_Q3",
"question": "Quan moriran algunes parts de la colònia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de les catifes de microbis",
"answer_start": 702
}
],
"id": "P_482_C_2890_Q4",
"question": "De què és característica la textura de “pell d'elefant” de la majoria d'estrats ediacarians?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el passat remot",
"answer_start": 898
}
],
"id": "P_482_C_2890_Q5",
"question": "Quan foren molt esteses les catifes de microbis?"
}
]
},
{
"context": "Els períodes de fred intens també han estat suggerits com a obstacle per a l'evolució de vida pluricel·lular. Els embrions més antics coneguts, de la formació de Doushantuo a la Xina, apareixen només un milió d'anys després que la Terra emergís d'una glaciació global, i suggereix que una capa de glaç i uns oceans freds podrien haver impedit l'aparició de vida pluricel·lular.[73] És possible que hagués evolucionat vida complexa abans d'aquestes glaciacions, i que aquestes l'exterminessin. Tanmateix, la diversitat de formes de vida a l'Antàrtida actual ha creat desacords quant a si les temperatures fredes augmenten o redueixen el ritme de l'evolució.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Els períodes de fred intens",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_482_C_2891_Q1",
"question": "Què ha estat també suggerit com a obstacle per a l'evolució de vida pluricel·lular?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la formació de Doushantuo",
"answer_start": 144
}
],
"id": "P_482_C_2891_Q2",
"question": "D'on són els embrions més antics coneguts?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Xina",
"answer_start": 178
}
],
"id": "P_482_C_2891_Q3",
"question": "On és la formació de Doushantuo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un milió d'anys després que la Terra emergís d'una glaciació global",
"answer_start": 200
}
],
"id": "P_482_C_2891_Q4",
"question": "Quan apareixen els embrions de la formació de Doushantuo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "si les temperatures fredes augmenten o redueixen el ritme de l'evolució",
"answer_start": 584
}
],
"id": "P_482_C_2891_Q5",
"question": "Quin desacord ha creat el fet de la diversitat de formes de vida existent a l'Antàrtida?"
}
]
},
{
"context": "En la Terra primitiva, elements reactius com ara el ferro i l'urani existien en una forma reduïda; reaccionaven amb l'oxigen produït per organismes fotosintètics. L'oxigen no pogué començar a acumular-se en l'atmosfera fins que tot el ferro quedà oxidat (creant formacions de ferro bandat), així com els altres elements reactius. Donald Canfield detectà indicis de les primeres quantitats significatives d'oxigen en l'atmosfera just abans de l'aparició dels primers fòssils ediacarians[69] —i la presència d'oxigen atmosfèric aviat fou assenyalada com el possible element desencadenador de la radiació ediacarana.[70] Sembla que l'oxigen s'acumulà en dues etapes; l'aparició de petits organismes sèssils (estàtics) sembla correspondre's amb un primer pols d'oxigenació, i l'aparició d'organismes més grans i mòbils coincideix amb un segon pols.[71] La resolució del registre fòssil és massa baixa per tractar aquesta teoria com a definitiva, i les investigacions actuals intenten determinar amb precisió el paper que podria haver-hi jugat l'oxigen.[72]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb l'oxigen produït per organismes fotosintètics",
"answer_start": 112
}
],
"id": "P_482_C_2892_Q2",
"question": "Amb què reaccionaven el ferro i l'urani en la Terra primitiva?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins que tot el ferro quedà oxidat (creant formacions de ferro bandat), així com els altres elements reactius",
"answer_start": 219
}
],
"id": "P_482_C_2892_Q3",
"question": "Fins quan no pogué l'oxigen començar a acumular-se en l'atmosfera ?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la presència d'oxigen atmosfèric",
"answer_start": 493
}
],
"id": "P_482_C_2892_Q4",
"question": "Què fou assenyalada com el possible element desencadenador de la radiació ediacarana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues",
"answer_start": 651
}
],
"id": "P_482_C_2892_Q5",
"question": "En quantes etapes sembla que s'acumula l'oxigen?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Sistema electoral de Catalunya",
"paragraphs": [
{
"context": "L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, en el seu article 56.2, remet a una llei del Parlament –actualment no aprovada– que tracta sobre la regulació del règim electoral, però estableix que per aprovar aquesta llei es necessita una majoria reforçada, concretament dues terceres parts dels diputats del Parlament (la mateixa majoria que es requereix per aprovar una proposta de reforma de l'Estatut). Aquesta llei electoral catalana, pendent des de la reinstauració de la democràcia a l'estat espanyol, no ha estat encara aprovada; de fet, Catalunya és l'única comunitat autònoma que no té una llei electoral pròpia. La manca d'una llei electoral catalana ha comportat que s'apliquessin a les eleccions al Parlament de Catalunya les normes que regulen les eleccions al Congrés de Diputats espanyol contingudes a la Llei orgànica 5/1985 del règim electoral general, pel seu caràcter supletori.[9] Malgrat que finalment s'aprovés la llei electoral catalana, la llei 5/1985 es continuaria aplicant a les eleccions legislatives catalanes perquè una part de les seves prescripcions tenen la condició de normes d'aplicació general, és a dir, normes que han de ser aplicades a tots els processos electorals tant estatals com autonòmics, locals i europeus. Aquestes normes fan referència, bàsicament, a la definició del dret de sufragi, a l'Administració electoral, al cens electoral, als requisits generals de la convocatòria d'eleccions, al procediment de presentació de candidatures, a la campanya i propaganda electoral, al recurs contenciós electoral, a les despeses i a les subvencions electorals i als delictes i infraccions electorals. Malgrat aquesta llista de matèries que segons la llei 5/1985 correspon regular a l'Estat, la possible futura llei electoral catalana té encara un ampli ventall de qüestions per determinar: la fórmula electoral, la forma de vot, el llindar o barrera electoral, la configuració de la Junta Electoral de Catalunya, el nombre de diputats que formen el Parlament i quines són les circumscripcions electorals. Així mateix, haurà d'establir criteris de paritat entre dones i homes per a l'elaboració de les llistes electorals.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dues terceres parts dels diputats del Parlament",
"answer_start": 260
}
],
"id": "P_31_C_181_Q1",
"question": "Quina majoria reforçada es necessita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les normes que regulen les eleccions al Congrés de Diputats espanyol",
"answer_start": 724
}
],
"id": "P_31_C_181_Q3",
"question": "Quines normes s'apliquen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la possible futura llei electoral catalana",
"answer_start": 1721
}
],
"id": "P_31_C_181_Q4",
"question": "Què li correspon regular a l'Estat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de paritat",
"answer_start": 2074
}
],
"id": "P_31_C_181_Q5",
"question": "Quins criteris haurà d'establir la llei?"
}
]
},
{
"context": "A Catalunya hi ha 61 entitats municipals descentralitzades. En les eleccions, els veïns elegeixen directament l'alcalde pedani. L'alcalde pedani i la junta veïnal tenen les atribucions que en el règim general dels municipis es reconeixen a l'alcalde i al ple de l'ajuntament. Els alcaldes pedanis són escollits per sistema majoritari entre els candidats i candidates presentats.[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "61",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_31_C_182_Q1",
"question": "Quantes entitats municipals descentralitzades hi ha a Catalunya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "directament",
"answer_start": 98
}
],
"id": "P_31_C_182_Q2",
"question": "Com s'elegeix l'alcalde pedani?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per sistema majoritari",
"answer_start": 311
}
],
"id": "P_31_C_182_Q3",
"question": "Com és escollit l'alcalde pedani?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre els candidats i candidates presentats",
"answer_start": 334
}
],
"id": "P_31_C_182_Q4",
"question": "Entre qui és escollit l'alcalde pedani?"
}
]
},
{
"context": "A la ciutat de Barcelona, els resultats electorals també s'utilitzen per escollir els consellers de districte. Hi ha 10 consells de districte que són l'òrgan de govern dels 10 districtes municipals en què es divideix administrativament la ciutat. Segons la normativa vigent, cada consell està format per 15 membres amb un mandat de quatre anys i es renova al mateix temps que el ple de la ciutat. L'elecció dels seus membres es realitza de forma indirecta a partir dels resultats electorals registrats a cadascun dels districtes en les eleccions locals. L'atribució de consellers de cada districte es realitza segons el mètode D'Hondt aplicat als vots obtinguts per cada candidatura que assoleix un mínim del 5% dels vots al districte corresponent. Els consells estan presidits per un regidor nomenat per l'alcalde de la ciutat a proposta del mateix consell de districte. Així mateix, l'alcalde nomena directament un regidor de districte.[43] A la resta de poblacions, els articles 58, 59, 60 i 61 de la llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya i el seu desenvolupament reglamentari posterior, estableix la possibilitat que les ciutats creïn els consells de districte com a òrgans municipals de caràcter consultiu i informatiu destinats a la participació dels ciutadans i les ciutadanes en els assumptes amb el territori que representen.[44][45] La composició dels consells de districte ha d'assegurar la presència de regidors de l'ajuntament i del veïnat. Pel que fa als càrrecs polítics, a més del president del consell, també forma part del consell de districte –en qualitat de vocal– un regidor de l'ajuntament de la llista més votada en les darreres eleccions municipals celebrades, que és designat pel ple municipal. Pel que fa als representants del veïnat corresponents a les organitzacions polítiques, l'elecció es fa atenent els resultats de les darreres eleccions municipals. També es permet l'assistència a un representant proposat per cada una de les organitzacions polítiques que obtenen un mínim del 5% dels vots del cens del districte en les darreres eleccions municipals i que no tenen representació dins del consell de districte.[45]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el mètode D'Hondt",
"answer_start": 617
}
],
"id": "P_31_C_183_Q4",
"question": "Quin mètode es fa servir per atribuir els consellers?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un regidor nomenat per l'alcalde",
"answer_start": 782
}
],
"id": "P_31_C_183_Q5",
"question": "Qui presideix els consells?"
}
]
},
{
"context": "A Catalunya, el sistema que s'usa per atorgar escons és la regla D'Hondt modificada,[10] sistema segons el qual s'exigeix com a requisit a les candidatures per a tenir dret a participar en la distribució d'escons que superin un llindar prèviament establert. Aquest llindar o barrera mínima pot expressar-se de formes diverses: en percentatges sobre el cens electoral, sobre els vots emesos, sobre els vots vàlids o en xifres absolutes de vots. A més, la barrera pot ser exigida a nivell de circumscripció, de regió electoral o d'estat. L'objectiu essencial d'aquesta fórmula és impedir una excessiva fragmentació parlamentària a conseqüència de la dispersió del vot. La justificació d'aquest mecanisme electoral es basa en la pretensió d'aconseguir més fàcilment majories parlamentàries àmplies i consistents i, com a resultat, governs més estables. En els processos electorals de Catalunya cal obtenir com a mínim un 3% dels vots en la circumscripció per optar a tenir representació al Congrés de Diputats i al Parlament de Catalunya, mentre que per optar a obtenir representació al ple municipal s'exigeix un mínim del 5% dels vots. Per a les eleccions al Parlament Europeu no s'estableix cap barrera mínima.[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la regla D'Hondt modificada",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_31_C_184_Q1",
"question": "Quin sistema s'usa per atorgar escons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "governs més estables",
"answer_start": 828
}
],
"id": "P_31_C_184_Q2",
"question": "Què en resulta de majories parlamentàries àmplies i consistents?"
},
{
"answers": [
{
"text": "és impedir una excessiva fragmentació parlamentària",
"answer_start": 575
}
],
"id": "P_31_C_184_Q3",
"question": "Quin és l'objectiu de la fórmula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "3%",
"answer_start": 918
}
],
"id": "P_31_C_184_Q4",
"question": "Quin tant per cent de vot es necessita per optar a tenir representació al Parlament de Catalunya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Parlament Europeu",
"answer_start": 1158
}
],
"id": "P_31_C_184_Q5",
"question": "Per a quines eleccions no s'estableix barrera mínima?"
}
]
},
{
"context": "El Tribunal de Comptes té la potestat de sancionar els partits polítics quan aquests obtinguin donacions fora dels supòsits que marca la legislació vigent –en aquest cas se'ls imposa una multa del doble de la quantitat percebuda– o quan no presentin els comptes requerits pel Tribunal de Comptes –en aquest cas se'ls retiren les subvencions. Un cop iniciat el procediment administratiu sancionador, els partits tenen un marge de 15 dies per presentar proves, al·legacions, etc., tenint en compte que la legislació vigent estableix el deure de col·laboració obligatori per als partits.[55] La legislació actual preveu, però, que la Sindicatura de comptes tingui competències per fiscalitzar els partits polítics i les seves fundacions i associacions, així com la comptabilitat dels processos electorals l'àmbit dels quals se circumscrigui a Catalunya.[56]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "doble de la quantitat percebuda",
"answer_start": 197
}
],
"id": "P_31_C_185_Q1",
"question": "Quina multa se'ls imposa als partits polítics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quan no presentin els comptes requerits",
"answer_start": 232
}
],
"id": "P_31_C_185_Q2",
"question": "Quan se'ls retiren les subvencions als partits polítics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "15 dies",
"answer_start": 429
}
],
"id": "P_31_C_185_Q3",
"question": "Quin marge tenen per presentar proves els partits polítics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de col·laboració obligatori",
"answer_start": 540
}
],
"id": "P_31_C_185_Q4",
"question": "Quin deure tenen els partits?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de col·laboració obligatori",
"answer_start": 540
}
],
"id": "P_31_C_185_Q5",
"question": "En quin àmbit té competències la sindicatura de comptes?"
}
]
},
{
"context": "Pel que fa a les eleccions al Parlament de Catalunya, poden votar aquells ciutadans amb nacionalitat espanyola majors de divuit anys que tinguin la condició política de catalans, la qual s'obté mitjançant la inscripció a qualsevol padró municipal de Catalunya, sempre que hagin estat inscrits al cens electoral. També poden votar a les eleccions al Parlament els ciutadans espanyols residents a l'estranger que hagin tingut Catalunya com a darrer veïnatge administratiu i que hagin acreditat aquesta condició al consolat espanyol corresponent. Aquest dret també el gaudeixen els descendents d'espanyols amb el darrer veïnatge a Catalunya que hagin estat inscrits com a espanyols, si així ho sol·liciten, en la forma que determinen les lleis espanyoles.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "divuit anys",
"answer_start": 121
}
],
"id": "P_31_C_186_Q1",
"question": "A quina edat es pot votar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al cens electoral",
"answer_start": 293
}
],
"id": "P_31_C_186_Q2",
"question": "On s'ha d'estar inscrit per poder votar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al consolat espanyol corresponent",
"answer_start": 509
}
],
"id": "P_31_C_186_Q3",
"question": "On s'han d'acreditar els residents a l'estranger?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a qualsevol padró municipal de Catalunya",
"answer_start": 219
}
],
"id": "P_31_C_186_Q4",
"question": "On s'ha d'estar empadronat per poder votar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "espanyola",
"answer_start": 101
}
],
"id": "P_31_C_186_Q5",
"question": "Quina nacionalitat han de tenir els ciutadans??"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Ratpenats",
"paragraphs": [
{
"context": "Emetent sons molt alts i, escoltant-ne l'eco (també conegut com a sonar), els microquiròpters localitzen les preses i altres objectes propers. Es tracta del procés d'ecolocalització, una habilitat que comparteixen amb els dofins i algunes balenes. Hi ha dos grups de papallones nocturnes capaces de contrarestar aquesta arma dels ratpenats: els àrctids produeixen senyals ultrasònics per advertir els ratpenats que estan protegits químicament (aposematisme; antigament es creia que era una forma d'interferència de radar, però aquesta teoria ha estat descartada), mentre que els noctúids tenen un òrgan d'oïda anomenat timpanal que respon al senyal entrant dels ratpenats fent que els músculs de vol de la papallona es contraguin erràticament, provocant que l'insecte executi maniobres d'evasió a l'atzar, com ara deixar-se caure o executar una pirueta que despisti el ratpenat.[24]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "molt alts",
"answer_start": 13
}
],
"id": "P_503_C_3013_Q1",
"question": "Com són els sons que emeten els microquiròpters?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ecolocalització",
"answer_start": 166
}
],
"id": "P_503_C_3013_Q2",
"question": "Quin procés fan servir els microquiròpters per localitzar preses i altres objectes??"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb els dofins i algunes balenes",
"answer_start": 214
}
],
"id": "P_503_C_3013_Q3",
"question": "Amb qui comparteixen l'ecolocalització els microquiròpters?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ultrasònics",
"answer_start": 372
}
],
"id": "P_503_C_3013_Q4",
"question": "Quin senyals fan servir els àrctids per advertir els ratpenats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "timpanal",
"answer_start": 619
}
],
"id": "P_503_C_3013_Q5",
"question": "Com s'anomena l'òrgan d'oïda dels noctúids?"
}
]
},
{
"context": "En general, els ratpenats tenen pocs depredadors naturals; algunes aus rapinyaires, mamífers carnívors, serps i llangardaixos de gran mida. En canvi, les espècies introduïdes pels éssers humans sí que poden delmar les poblacions de ratpenats. Per exemple, a causa de la introducció de la serp arborícola bruna a Guam, entre el 1984 i el 1988, totes les cries d'algunes espècies de ratpenat foren devorades abans d'arribar a l'adultesa. Es produí una cosa similar amb la introducció de Lycodon aulicus capucinus a l'illa Christmas.[35] El gat, una altra espècie introduïda, és el predador de ratpenats més voraç. Alguns gats es tornen ferals, s'especialitzen en ratpenats i es dediquen a caçar-ne. Un gat pot exterminar una colònia fàcilment accessible i no gaire gran en qüestió de dies. Tanmateix, no se'ls solen menjar, potser pel seu gust o per les asperitats que tenen als dits i les ales. Alguns ratpenats, per defensar-se, lluiten o es fan els morts. Si no se'ls trenca cap os, se solen recuperar aviat. Un altre animal de companyia que ha estat vist matant ratpenats és el gos. Tanmateix, no s'ha observat cap gos caçant un ratpenat, de manera que el més probable és que ja se'ls trobin moribunds a terra.[36]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "pocs",
"answer_start": 32
}
],
"id": "P_503_C_3014_Q1",
"question": "Quants depredadors naturals tenen els ratpenats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les espècies introduïdes pels éssers humans",
"answer_start": 150
}
],
"id": "P_503_C_3014_Q2",
"question": "Quines espècies poden fer disminuir la població de ratpenats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre el 1984 i el 1988",
"answer_start": 318
}
],
"id": "P_503_C_3014_Q3",
"question": "Quan va ser introduïda la serp arborícola bruna a Guam?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El gat",
"answer_start": 535
}
],
"id": "P_503_C_3014_Q4",
"question": "Quin és el depredador de ratpenats més voraç?"
},
{
"answers": [
{
"text": "lluiten o es fan els morts",
"answer_start": 929
}
],
"id": "P_503_C_3014_Q5",
"question": "Què fan els ratpenats per defensar-se?"
}
]
},
{
"context": "Com que tenen ales molt més primes que les dels ocells, els ratpenats poden maniobrar molt més ràpidament i precisa que les aus. La superfície de les ales també està dotada de receptors sensibles al tacte en petits bonys anomenats cèl·lules de Merkel, presents en la majoria de mamífers. Tanmateix, aquestes zones sensibles són diferents en els ratpenats, car cada bony té un pèl minúscul al centre,[13] cosa que el fa encara més sensible i que permet al ratpenat detectar i recollir informació sobre l'aire que flueix sobre les seves ales. La membrana alar de les espècies que utilitzen les ales per caçar preses té un tipus addicional de cèl·lula receptora, que és sensible a l'estirament de la membrana.[13] Aquestes cèl·lules estan concentrades a les parts de la membrana en què els insectes impacten amb l'ala quan els ratpenats els capturen.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "que tenen ales molt més primes que les dels ocells",
"answer_start": 4
}
],
"id": "P_503_C_3015_Q1",
"question": "Què fa que els ratpenats puguin maniobrar més ràpidament que els ocells?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cèl·lules de Merkel",
"answer_start": 231
}
],
"id": "P_503_C_3015_Q2",
"question": "Com es diuen els receptors tàctils de les ales dels ratpenats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la majoria de mamífers",
"answer_start": 261
}
],
"id": "P_503_C_3015_Q3",
"question": "En quins animals podem trobar les cel·lules de Merkel?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un pèl minúscul",
"answer_start": 373
}
],
"id": "P_503_C_3015_Q4",
"question": "Què té cada bony de les ales en el centre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobre l'aire que flueix sobre les seves ales",
"answer_start": 495
}
],
"id": "P_503_C_3015_Q5",
"question": "Quina informació permeten recollir els pèls?"
}
]
},
{
"context": "Els ratpenats viuen arreu del món, excepte les regions polars, les illes particularment aïllades o el centre dels deserts més extensos.[6] Juntament amb els rosegadors, els ratpenats són l'únic tàxon d'euteris que colonitzaren el continent australià sense contribució dels éssers humans i hi estan representats per sis famílies. Els ratpenats hi arribaren probablement d'Àsia i només hi són presents al registre fòssil des de fa tan poc com quinze milions d'anys. Tot i que el 7% de les espècies de ratpenats del món viuen a Austràlia, només hi ha dos gèneres endèmics de ratpenats. Algunes espècies no romanen tot l'any al mateix lloc, sinó que migren. Tot i que no solen migrar distàncies molt grans, algunes espècies fan trajectes tan llargs com el que separa el nord del Canadà de Mèxic.[21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "arreu del món",
"answer_start": 20
}
],
"id": "P_503_C_3016_Q1",
"question": "On viuen els ratpenats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sis",
"answer_start": 315
}
],
"id": "P_503_C_3016_Q2",
"question": "Quantes famílies de ratpenat hi ha al continent australià?"
},
{
"answers": [
{
"text": "probablement d'Àsia",
"answer_start": 356
}
],
"id": "P_503_C_3016_Q3",
"question": "Des d'on arribaren els ratpenats al continent australià?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dos",
"answer_start": 548
}
],
"id": "P_503_C_3016_Q4",
"question": "Quants gèneres endèmics de ratpenats hi ha a Austràlia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Austràlia",
"answer_start": 523
}
],
"id": "P_503_C_3016_Q5",
"question": "On viuen la majoria de ratpenats del món?"
}
]
},
{
"context": "Les funcions vitals es van alentint a poc a poc en reacció a diferents estímuls: el rellotge intern dels ratpenats, la temperatura exterior o la disponibilitat de preses. El temps d'activitat es va escurçant i el son es va allargant. El començament de la hibernació sol coincidir amb la caiguda de les fulles a la tardor.[33] El metabolisme baixa molt i el cor batega només deu vegades per minut, en contrast amb les 600 ppm de les caces estivals. El baix metabolisme manté l'organisme viu i assegura les funcions vitals. La respiració esdevé tan tènue que és imperceptible i els ratpenats en hibernació poden romandre desenes de minuts sense respirar (1% de la respiració en fase d'activitat). La temperatura corporal cau i s'iguala amb la temperatura ambiental (0-10 °C).[33]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a poc a poc",
"answer_start": 36
}
],
"id": "P_503_C_3017_Q1",
"question": "Com s'alenteixen les funcions vitals dels ratpenats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb la caiguda de les fulles",
"answer_start": 280
}
],
"id": "P_503_C_3017_Q2",
"question": "Quan comença la hibernació dels ratpenats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "deu vegades per minut",
"answer_start": 374
}
],
"id": "P_503_C_3017_Q3",
"question": "Quants cops batega el cor dels ratpenats en hibernació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "desenes de minuts",
"answer_start": 619
}
],
"id": "P_503_C_3017_Q4",
"question": "Quant de temps poden estar sense respirar els ratpenats en hibernació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "s'iguala amb la temperatura ambiental",
"answer_start": 725
}
],
"id": "P_503_C_3017_Q5",
"question": "Què passa amb la temperatura corporal tenen els ratpenats en hibernació?"
}
]
},
{
"context": "Els ratpenats o voliacs (Chiroptera)[nota 1][nota 2] són un ordre de mamífers placentaris les extremitats superiors dels quals es desenvolupen com a ales. Amb aproximadament 1.100 espècies,[2] els ratpenats representen aproximadament un 20% de totes les espècies de mamífers, cosa que els converteix en el segon ordre més gran d'aquesta classe per darrere dels rosegadors. Són els únics mamífers capaços de volar,[3] s'han estès gairebé arreu del món i han ocupat una varietat de nínxols ecològics diferents. Els ratpenats tenen un rol ecològic vital com a pol·linitzadors de flors i també tenen un paper important en la dispersió de llavors. Moltes plantes tropicals en depenen completament. Els ratpenats tenen les potes anteriors transformades en ales i alguns es guien i cacen per ecolocalització.[4] Poden ser frugívors, insectívors o alimentar-se d'ocells i altres petits vertebrats. Alguns, com els vampirs, són hematòfags.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "voliacs",
"answer_start": 16
}
],
"id": "P_503_C_3018_Q1",
"question": "Com es coneixen també els ratpenats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "placentaris",
"answer_start": 78
}
],
"id": "P_503_C_3018_Q2",
"question": "Quin tipus de mamífer són els ratpenats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a ales",
"answer_start": 143
}
],
"id": "P_503_C_3018_Q3",
"question": "Com tenen les extremitats superiors els ratpenats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "aproximadament 1.100",
"answer_start": 159
}
],
"id": "P_503_C_3018_Q4",
"question": "Quantes espècies hi ha de ratpenats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "volar",
"answer_start": 407
}
],
"id": "P_503_C_3018_Q5",
"question": "Què poden fer els ratpenats que no poden fer tots els altres mamífers?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Raffaello Sanzio",
"paragraphs": [
{
"context": "Les composicions de Rafael han estat sempre admirades i estudiades, i han esdevingut una pedra de volta de l'art acadèmic. El període de major influència es va estendre des de les acaballes del segle xvii fins a la fi del segle xix, en què van ser molt admirats tant el seu perfecte equilibri com el seu decòrum. Va ser vist com el model perfecte de la pintura d'història, que al seu torn era considerada com la més elevada de la jerarquia de gèneres. Sir Joshua Reynolds, en els seus Discursos, va lloar la seua «simple, greu i majestuosa dignitat» i digué que «se situa com el principal dels primers [millors] pintors», especialment pels seus frescos (entre els quals incloïa els Cartons), mentre que «Miquel Àngel reclama el següent lloc. No va posseir tantes qualitats excel·lents com Rafael, però les que va posseir eren del més alt nivell». Fent-se eco de les opinions del segle xvi expressades adés, Reynolds acaba dient de Rafael:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "admirades i estudiades",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_381_C_2281_Q1",
"question": "Com han estat sempre les composicions de Rafael?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una pedra de volta de l'art acadèmic",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_381_C_2281_Q2",
"question": "Què han esdevingut les composicions de Rafael?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des de les acaballes del segle xvii fins a la fi del segle xix",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_381_C_2281_Q3",
"question": "Quan va durar el període de Rafael de major influència?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sir Joshua Reynolds",
"answer_start": 452
}
],
"id": "P_381_C_2281_Q4",
"question": "Qui va lloar a Rafael en els seus Discursos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el següent lloc",
"answer_start": 725
}
],
"id": "P_381_C_2281_Q5",
"question": "Què reclamava Miquel Àngel?"
}
]
},
{
"context": "Va morir el dia en què feia els trenta-set anys, i va nàixer i va morir en Divendres Sant.[nota 2] Malgrat la seua mort prematura, va ser immensament productiu, creant una inusual gran col·lecció de pintures. Encara es conserva una gran part de la seua obra, sobretot als Museus Vaticans. Aquests alberguen les Estances de Rafael, que foren el treball central i alhora més gran de la seua carrera, i restaren sense acabar a causa de la seua mort.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el dia en què feia els trenta-set anys",
"answer_start": 9
}
],
"id": "P_381_C_2282_Q1",
"question": "Quan va morir Rafael?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Divendres Sant",
"answer_start": 75
}
],
"id": "P_381_C_2282_Q2",
"question": "Quin dia va nàixer Rafael?"
},
{
"answers": [
{
"text": "prematura",
"answer_start": 120
}
],
"id": "P_381_C_2282_Q3",
"question": "Com va ser la seva mort de Rafael?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una inusual gran col·lecció de pintures",
"answer_start": 168
}
],
"id": "P_381_C_2282_Q4",
"question": "Què va crear Rafael?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als Museus Vaticans",
"answer_start": 268
}
],
"id": "P_381_C_2282_Q5",
"question": "On es conserva una gran part de la seva obra?"
}
]
},
{
"context": "És evident que Rafael es va deixar influir pel fresc del sostre de la capella Sixtina de Miquel Àngel. Vasari diu que Bramante l'hi va introduir en secret, i la bastida corresponent a la primera secció acabada va ser retirada l'any 1511. La reacció de la resta d'artistes enfront de la superior força expressiva de Miquel Àngel va ser la qüestió dominant de l'art italià en les dues dècades posteriors, i Rafael, que ja aleshores havia demostrat talent en l'absorció d'altres influències al si del seu propi estil, va acceptar-ne el repte potser millor que qualsevol altre artista. Un dels primers i més clars exemples va ser el retrat del mateix Miquel Àngel com a Heràclit en L'escola d'Atenes, que sembla tret directament de les Sibil·les i els ignudi del sostre de la capella Sixtina. Altres figures d'aquesta i d'altres pintures posteriors a les estances palesen la mateixa influència, però encara més embegudes en l'estil personal de l'artista.[26] Miquel Àngel va acusar Rafael de plagi i, uns anys abans de la mort de Rafael, es queixava en una carta que «tot el que sap sobre art ho ha aprés de mi», tot i que en altres ocasions s'hi va mostrar més generós.[27]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "pel fresc del sostre de la capella Sixtina de Miquel Àngel",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_381_C_2283_Q1",
"question": "Per què es va deixar influir Rafael?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tret directament de les Sibil·les",
"answer_start": 708
}
],
"id": "P_381_C_2283_Q2",
"question": "D'on sembla tret el retrat de Miquel Àngel com a Heràclit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de plagi",
"answer_start": 985
}
],
"id": "P_381_C_2283_Q3",
"question": "De què va acusar Miquel Àngel a Rafael?"
},
{
"answers": [
{
"text": "«tot el que sap sobre art ho ha aprés de mi»",
"answer_start": 1063
}
],
"id": "P_381_C_2283_Q4",
"question": "Què va dir en una carta Miquel Àngel sobre Rafael?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en altres ocasions",
"answer_start": 1119
}
],
"id": "P_381_C_2283_Q5",
"question": "Quan es va mostrar més generós Miquel Àngel?"
}
]
},
{
"context": "Rafael no va fer directament els gravats, sinó que buscà la col·laboració de Marcantonio Raimondi per produir-ne a partir dels seus dibuixos, col·laboració que va donar lloc a molts dels més famosos gravats italians del segle i que va marcar l'evolució d'aquesta art. Aquest interès pels gravats no és habitual entre els grans mestres; dels seus contemporanis, només Ticià, que havia treballat molt menys satisfactòriament amb Raimondi, va compartir-lo.[52] Se'n van fer al voltant de cinquanta gravats; algunes còpies de pintures de Rafael, però d'altres aparentment sobre dissenys originals per ser gravats. Rafael hi feia dibuixos preparatoris, alguns dels quals han sobreviscut, perquè Raimondi els traslladara al gravat.[nota 14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Marcantonio Raimondi",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_381_C_2284_Q2",
"question": "De qui va buscar Rafael la col·laboració per a fer els gravats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al voltant de cinquanta",
"answer_start": 471
}
],
"id": "P_381_C_2284_Q4",
"question": "Quants gravats se'n van fer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "perquè Raimondi els traslladara al gravat",
"answer_start": 683
}
],
"id": "P_381_C_2284_Q5",
"question": "Per què han sobreviscut els dibuixos preparatoris que feia Rafael?"
}
]
},
{
"context": "Rafael vivia al Borgo, amb bastant luxe i en un palau dissenyat per Bramante. Mai no es va casar, però l'any 1514 es va comprometre amb Maria Bibbiena, neboda del cardenal Mèdici del mateix nom. Sembla que el seu amic el cardenal va forçar el compromís, i que la falta d'entusiasme de Rafael no va fer possible les esposalles abans de la seua mort, l'any 1520.[55] S'ha dit que va tenir diverses relacions amoroses, però mentre va viure a Roma va gaudir d'una relació permanent amb Margherita Luti, «La Fornarina», dita així per ser filla d'un forner (fornaro), d'origen senès, anomenat Francesco Luti, que vivia a la via del Governo Vecchio.[nota 16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "del cardenal Mèdici",
"answer_start": 159
}
],
"id": "P_381_C_2285_Q1",
"question": "De qui era neboda Maria Bibbiena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Bramante",
"answer_start": 68
}
],
"id": "P_381_C_2285_Q2",
"question": "Qui va dissenyar el palau on vivia Rafael?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb bastant luxe",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_381_C_2285_Q3",
"question": "Com vivia Rafael?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Mai",
"answer_start": 78
}
],
"id": "P_381_C_2285_Q4",
"question": "Quan es va casar Rafael?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Maria Bibbiena",
"answer_start": 136
}
],
"id": "P_381_C_2285_Q5",
"question": "Amb qui es va comprometre?"
}
]
},
{
"context": "Leonardo era poc menys d'una trentena d'anys major que Rafael, però Miquel Àngel, que en esta època residia a Roma, era només huit anys major. Miquel Àngel ja detestava Leonardo, i a Roma va començar a detestar Rafael fins i tot més encara, atribuint-li conspiracions contra ell.[19] Rafael degué conèixer les seues obres a Florència, però les seues obres més originals d'aquesta època apunten en una direcció molt diferent. Al seu Davallament de Crist situa, al mode clàssic dels sarcòfags, totes les figures al davant, en un arranjament complex i no del tot reeixit. Wöllflin detecta la influència de la Mare de Déu de Miquel Àngel al Tondo Doni en la figura agenollada de la dreta, però la resta de la composició s'allunya molt del seu estil, o del de Leonardo. Tot i que va ser una obra molt considerada en la seua època, i molt de temps després retirada a la força de Perugia pels Borghese, es tracta d'una obra aïllada en la producció de Rafael. El seu classicisme prendria després una direcció menys «literal».[20]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "poc menys d'una trentena d'anys",
"answer_start": 13
}
],
"id": "P_381_C_2286_Q1",
"question": "Quants anys era major Leonardo de Rafael?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la figura agenollada de la dreta",
"answer_start": 648
}
],
"id": "P_381_C_2286_Q4",
"question": "En quina figura detecta Wöllflin la influència de la Mare de Déu de Miquel Àngel al Tondo Doni?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels Borghese",
"answer_start": 881
}
],
"id": "P_381_C_2286_Q5",
"question": "Per qui va ser retirada l'obra de Perugia?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Las Meninas (Picasso)",
"paragraphs": [
{
"context": "El Retrat de Jacqueline és una de les últimes obres de la sèrie. Picasso va fer un retrat de Jacqueline -un dels aproximadament dos-cents que li dedicaria al llarg de la seva vida- en agraïment per tot el suport que li va donar durant el procés creatiu de la suite. Es tracta d'un quadre on apareix pintat un marc de color groc i blanc, amb uns colors de fons vius, vermells, blaus i negre, on Jacqueline apareix amb un mocador verd. Es creu que és un giny a la figura del mirall que apareix a l'obra de Velázquez, ja que Jacqueline fou l'única persona que el va observar durant els mesos que va estar pintant la sèrie, igual que els reis Felip IV i Marianna contemplaven Velázquez mentre treballava.[70][91] Palau i Fabre el compara amb un retrat d'Ariadna, d'una antimenina.[92] Segons Malén Gual, la ubicació actual de l'obra dins del museu «és una paràfrasi del reflex dels Reis al mirall i un homenatge a la dona de l'artista, suposa el clímax de la sèrie i el nexe d'unió amb el conjunt de ceràmiques donades al museu per la mateixa Jacqueline Picasso.»[51] El 10 de març de 1959, dos anys després de finalitzar la sèrie, Picasso pintaria encara un altre dibuix basat en Las Meninas, Retrat de Jacqueline vestida de Menina.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en agraïment per tot el suport que li va donar durant el procés creatiu de la suite",
"answer_start": 181
}
],
"id": "P_567_C_3397_Q1",
"question": "Per què va realitzar Picasso el retrat de Jacqueline?"
},
{
"answers": [
{
"text": "verd",
"answer_start": 428
}
],
"id": "P_567_C_3397_Q2",
"question": "De quin color és el mocador amb el que apareix Jacqueline al quadre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Felip IV i Marianna",
"answer_start": 639
}
],
"id": "P_567_C_3397_Q3",
"question": "Qui contemplava a Velázquez mentre treballava?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb un retrat d'Ariadna",
"answer_start": 734
}
],
"id": "P_567_C_3397_Q4",
"question": "Amb què compara Palau i Fabre el retrat de Jacqueline?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Retrat de Jacqueline vestida de Menina",
"answer_start": 1190
}
],
"id": "P_567_C_3397_Q5",
"question": "Quin dibuix basat en Las Meninas va pintar Picasso dos anys després de finalitzar la sèrie?"
}
]
},
{
"context": "Durant els anys 70, el museu va anar guanyant reputació i visites, i la seva ubicació en antics palaus medievals va obligar a replantejar-se els sistemes d'exposició i circulació de persones. És per això que el 1976 l'Escola Eina va presentar una proposta per a l'exhibició de Las Meninas i un estudi de la imatge gràfica del museu. El projecte fou dirigit per Enric Steegman, tot i que no es va dur a terme.[46]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "reputació i visites",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_567_C_3398_Q1",
"question": "Què va guanyar el museu durant els anys 70?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en antics palaus medievals",
"answer_start": 86
}
],
"id": "P_567_C_3398_Q2",
"question": "On s'ubicava el museu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a replantejar-se els sistemes d'exposició i circulació de persones",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_567_C_3398_Q3",
"question": "A què obliga que el museu estigues ubicat en antics palaus medievals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Escola Eina",
"answer_start": 218
}
],
"id": "P_567_C_3398_Q4",
"question": "Quina escola va presentar una proposta per a l'exhibició de Las Meninas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1976",
"answer_start": 211
}
],
"id": "P_567_C_3398_Q5",
"question": "Quan es va presentar una proposta per a l'exhibició de Las Meninas a l'Escola Eina?"
}
]
},
{
"context": "La primera vegada que Picasso va veure una obra de Velázquez cara a cara va ser durant l'estiu de 1895, quan va visitar el Museo del Prado amb tretze anys, en un viatge entre La Corunya i Màlaga.[8] Segons va dir el mateix Picasso, «Vaig tenir l'oportunitat d'enfrontar-me, per primera vegada, als meus ídols. M'esperaven al Museo del Prado. Des d'aleshores em va quedar fixat a les retines, d'una manera obsessionant, el quadre de Velázquez Las Meninas. Crec que ja vaig prendre, encara que fos al subconscient, la decisió de realitzar la meva versió de Las Meninas. Que són les que ara estan, com a donació, a Barcelona.»[9] L'artista aprofitaria la visita per dibuixar un parell d'esbossos dels caps dels personatges de El Bufó Calabacillas i El niño de Vallecas.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "durant l'estiu de 1895",
"answer_start": 80
}
],
"id": "P_567_C_3399_Q1",
"question": "Quan va veure Picasso per primer cop una obra de Velázquez?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tretze",
"answer_start": 143
}
],
"id": "P_567_C_3399_Q2",
"question": "Quants anys tenia Picasso quan va veure per primer cop una obra de Velázquez?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El Bufó Calabacillas i El niño de Vallecas",
"answer_start": 723
}
],
"id": "P_567_C_3399_Q5",
"question": "De quins personatges va fer Picasso un parell d'esbossos en la seva visita al Museo del Prado?"
}
]
},
{
"context": "Els tres Paisatges van ser pintats íntegrament el 2 de desembre.[90] Es tracta de vistes del seu jardí privat. Anàlisis anteriors de l'obra[53] plantejaven que Picasso va intentar descansar del seu propi projecte amb aquestes obres, tornant a mirar a fora i fixant-se en el que veia per la finestra. Estudis més recents plantegen que els paisatges són una manera de comparar la foscor dels alcàssers de la Meseta amb la llum del Mediterrani, anàlisi també utilitzada en la composició dels colomins.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el 2 de desembre",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_567_C_3400_Q1",
"question": "Quan van ser pintats els tres Paisatges?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vistes del seu jardí privat",
"answer_start": 82
}
],
"id": "P_567_C_3400_Q2",
"question": "Què reflecteixen els tres Paisatges?"
},
{
"answers": [
{
"text": "són una manera de comparar la foscor dels alcàssers de la Meseta amb la llum del Mediterrani",
"answer_start": 348
}
],
"id": "P_567_C_3400_Q3",
"question": "Què suggereixen estudis recents sobre els paisatges de Picasso?"
}
]
},
{
"context": "El juny de 2009, quan les obres van tornar, es va aprofitar per presentar una nova ordenació de la suite. Es van reubicar algunes obres, ordenant la sèrie seguint un sistema de presentació cronològic i incorporant l'esbós del 16 d'agost que tot just havia sigut donat per Catherine Hutin al museu. També es va aprofitar per incorporar una nova retolació i nous emmarcats de les obres.[48] La intenció inicial era presentar tota la sèrie seguint un criteri exclusivament cronològic, però les particularitats físiques de l'espai van obligar que el retrat de Jacqueline, els paisatges i els colomins s'exposessin per separat.[49]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El juny de 2009",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_567_C_3401_Q1",
"question": "Quan van tornar les obres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una nova ordenació de la suite",
"answer_start": 74
}
],
"id": "P_567_C_3401_Q2",
"question": "Què es va presentar quan van tornar les obres el 2009?"
},
{
"answers": [
{
"text": "algunes",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_567_C_3401_Q3",
"question": "Quantes obres es van reubicar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "seguint un sistema de presentació cronològic",
"answer_start": 155
}
],
"id": "P_567_C_3401_Q4",
"question": "Com és va ordenar la sèrie?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el retrat de Jacqueline, els paisatges i els colomins",
"answer_start": 543
}
],
"id": "P_567_C_3401_Q5",
"question": "Quines obres es van exposar per separat?"
}
]
},
{
"context": "Las Meninas de Velázquez han servit de font d'inspiració no només a Picasso. El primer seguidor de Velázquez va ser sens dubte el seu gendre Juan Bautista del Mazo, pintor de cambra de Felip IV l'any 1661. En el retrat de la infanta Margarida d'Espanya de 1666, en el pla posterior, es pot apreciar la col·locació de Carles II i la nana Mari Bárbola en una escena similar a la de Las Meninas de Velázquez.[119] A continuació es llisten algunes de les obres o artistes que també les han versionat al llarg de la història de l'art:[120]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Juan Bautista del Mazo",
"answer_start": 141
}
],
"id": "P_567_C_3402_Q1",
"question": "Qui va ser el primer seguidor de Velàzquez?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Felip IV",
"answer_start": 185
}
],
"id": "P_567_C_3402_Q2",
"question": "De qui era Juan Bautista del Mazo pintor de cambra l'any 1661?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1666",
"answer_start": 256
}
],
"id": "P_567_C_3402_Q3",
"question": "Quan es va pintar el retrat de la infanta Margarida d'Espanya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Mari Bárbola",
"answer_start": 337
}
],
"id": "P_567_C_3402_Q4",
"question": "Com es deia la nana de la infanta Margarida d'Espanya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Carles II i la nana Mari Bárbola",
"answer_start": 317
}
],
"id": "P_567_C_3402_Q5",
"question": "A qui s'observa en el pla posterior del retrat de la infanta Margarida d'Espanya?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Història de la medicina",
"paragraphs": [
{
"context": "Tanmateix, la medicina del segle xix encara conté molts elements d'art (ars medica), especialment en el camp de la cirurgia, però comença a albirar, gràcies a la imparable consecució de coneixements i tècniques, una manera d'exercir-la més científica i, per tant, més independent de l'«habilitat» o l'experiència dels que la practiquen. Aquest segle veurà néixer la teoria de l'evolució, expressió antropològica del positivisme científic que li és propi. La realitat pot mesurar-se, comprendre i predir mitjançant lleis, que al seu torn van sent corroborades pels successius experiments. Per aquest camí avancen l'astronomia (Laplace, Foucault), la física (Poincaré, Lorentz), la química (Dalton, Gay-Lussac, Mendeléiev) i la mateixa medicina.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "pels successius experiments",
"answer_start": 559
}
],
"id": "P_169_C_1009_Q1",
"question": "Com són corroborades les lleis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La realitat",
"answer_start": 455
}
],
"id": "P_169_C_1009_Q2",
"question": "Què pot mesurar-se, comprendre i predir mitjançant lleis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cirurgia",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_169_C_1009_Q3",
"question": "En quin camp especialment la medicina conte molts elements d'art?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de l'«habilitat» o l'experiència dels que la practiquen",
"answer_start": 280
}
],
"id": "P_169_C_1009_Q4",
"question": "De què es fa més independent la medicina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "expressió antropològica del positivisme científic que li és propi",
"answer_start": 388
}
],
"id": "P_169_C_1009_Q5",
"question": "Què és la teoria de l'evolució?"
}
]
},
{
"context": "D'una banda, les grans plagues que van assolar i van protagonitzar el final de l'Edat Mitjana. Durant el segle xiv fa la seva aparició a Europa la pesta negra, causa de la mort, per si sola, d'uns 20 o 25 milions d'europeus.[53] De l'altra, els segles XV (el Quattrocento) i XVI (el Cinquecento) van tenir en Itàlia l'origen d'unes filosofies de la ciència i de la societat basades en la tradició romana de l'humanisme. El sorgiment d'universitats a Itàlia a l'empara de les noves classes mercantils va suposar el motor intel·lectual del qual es va derivar el progrés científic que va caracteritzar aquest període. Aquesta \"nova era\" va recalar amb especial intensitat en les ciències naturals i la medicina, sota el principi general del \"revisionisme crític\". L'univers començava a contemplar sota una òptica mecanicista.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Durant el segle xiv",
"answer_start": 95
}
],
"id": "P_169_C_1010_Q1",
"question": "Quant va aparèixer a Europa la pesta negra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "20 o 25 milions",
"answer_start": 197
}
],
"id": "P_169_C_1010_Q2",
"question": "Quantes morts d'europeus va causar la pesta negra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Quattrocento",
"answer_start": 259
}
],
"id": "P_169_C_1010_Q3",
"question": "Com s'anomena el segle XV?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la tradició romana de l'humanisme",
"answer_start": 382
}
],
"id": "P_169_C_1010_Q4",
"question": "En què es basaven les filosofies de la ciència i de la societat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El sorgiment d'universitats",
"answer_start": 420
}
],
"id": "P_169_C_1010_Q5",
"question": "Què va suposar el motor intel·lectual que va dur el progrés científic?"
}
]
},
{
"context": "Durant el segle xx, es van atendre guerres a gran escala amb metges i unitats hospitalàries mòbils, la qual cosa va desenvolupar tècniques avançades per a la curació de ferides massives i control de les infeccions rampants en les condicions del camp de batalla. Durant la Revolució Mexicana (1910-1920), el general Pancho Villa va organitzar trens hospital per als soldats ferits. Els furgons marcats amb la inscripció Servicio Sanitario foren reconvertits en quiròfans i àrees de recuperació, i hi treballaren fins a un màxim de 40 metges mexicans i nord-americans. Els soldats greument ferits eren transportats de tornada a l'hospital de la base.[106] El metge canadenc Norman Bethune, va desenvolupar un servei mòbil de transfusió de sang per a les operacions de primera línia a la Guerra Civil espanyola (1936-1939), però, irònicament, ell mateix va morir d'enverinament sanguini.[107] Milers de soldats amb cicatrius feren millorar les pròtesis i expandiren tècniques de cirurgia plàstica i cirurgia reconstructiva. Aquestes pràctiques es van combinar per ampliar la cirurgia estètica i altres formes de cirurgia electiva.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb metges i unitats hospitalàries mòbils",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_169_C_1012_Q1",
"question": "Amb què es van atendre les guerres durant el segle xx?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1910-1920",
"answer_start": 292
}
],
"id": "P_169_C_1012_Q2",
"question": "Quin període compren la Revolució Mexicana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el general Pancho Villa",
"answer_start": 304
}
],
"id": "P_169_C_1012_Q3",
"question": "Qui va organitzar trens hospitals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins a un màxim de 40 metges",
"answer_start": 511
}
],
"id": "P_169_C_1012_Q4",
"question": "Quants metges treballaven en els furgons Servicio Sanitario?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'enverinament sanguini",
"answer_start": 860
}
],
"id": "P_169_C_1012_Q5",
"question": "De què va morir Norman Bethune?"
}
]
},
{
"context": "El monoteisme hebreu va fer que la medicina fos teúrgica: Jahvè era el responsable tant de la salut com de la malaltia. El monoteisme en general significa un avanç: facilitar el desenvolupament de la ciència en concentrar l'home en una sola idea. Va acabar amb la noció d'un déu per a cada fenomen de la naturalesa i cada circumstància de la vida com ho postulava el politeisme. Això va permetre l'estudi i la indagació de l'origen de cada cosa.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "que la medicina fos teúrgica",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_169_C_1013_Q1",
"question": "Què va fer el monoteisme hebreu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Jahvè",
"answer_start": 58
}
],
"id": "P_169_C_1013_Q2",
"question": "Qui era el responsable de la salut i de la malaltia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el desenvolupament de la ciència",
"answer_start": 175
}
],
"id": "P_169_C_1013_Q3",
"question": "Què facilita concentrar l'home en una sola idea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el politeisme",
"answer_start": 364
}
],
"id": "P_169_C_1013_Q4",
"question": "Qui postulava un déu per a cada fenomen de la naturalesa?"
}
]
},
{
"context": "Els metges romans d'Orient sovint compilaren i estandarditzaren el coneixement mèdic en llibres de text. Els seus registres tendien a incloure tant les explicacions de diagnòstic com dibuixos tècnics. L'obra De Re Medica Libri Septem, escrita pel metge Pau d'Egina, va sobreviure com una font particularment profunda de coneixement mèdic. Aquest compendi, escrit al segle VII, es va mantenir en ús com a llibre de text estàndard durant els següents 800 anys.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Els metges romans d'Orient",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_169_C_1014_Q1",
"question": "Qui va compilar i estandaritzar el coneixement mèdic en llibres de text?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en llibres de text",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_169_C_1014_Q2",
"question": "On van compilar el coneixement mèdic els metges romans d'Orient?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tant les explicacions de diagnòstic com dibuixos tècnics",
"answer_start": 143
}
],
"id": "P_169_C_1014_Q3",
"question": "Què incloïen els registres dels metges romans d'Orient?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com una font particularment profunda de coneixement mèdic",
"answer_start": 280
}
],
"id": "P_169_C_1014_Q4",
"question": "Com va sobreviure l'obra De Re Medica Libri Septem?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al segle VII",
"answer_start": 363
}
],
"id": "P_169_C_1014_Q5",
"question": "Quan es va escriure el compendi?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Enterrament a Ornans",
"paragraphs": [
{
"context": "És una composició oberta. La composició ve determinada per les figures representades de peu, a mida natural, que estan dispostes una al costat de l'altra, a manera de fris, imitant els sarcòfags de l'antiguitat romana. El fris que formen els personatges, proper al que s'anomena una isocefàlia, segueix la mateixa ondulació rítmica que la serralada del Jura, que serveix de fons i que era el paisatge autèntic d'Ornans. Els personatges estan posats sense cap mena de jerarquia, però les dones es mantenen separades dels homes a la dreta. L'horitzontalitat dels dos penya-segats del fons i dels núvols es contraposa amb la verticalitat dels personatges.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "oberta",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_111_C_661_Q1",
"question": "Com és la composició?"
},
{
"answers": [
{
"text": "natural",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_111_C_661_Q2",
"question": "De quina mida són les figures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els sarcòfags",
"answer_start": 181
}
],
"id": "P_111_C_661_Q3",
"question": "Què imiten?"
},
{
"answers": [
{
"text": "isocefàlia",
"answer_start": 283
}
],
"id": "P_111_C_661_Q4",
"question": "Com s'anomena el tipus de fris?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la serralada del Jura",
"answer_start": 336
}
],
"id": "P_111_C_661_Q5",
"question": "Què era el paisatge autèntic d'Ornans?"
}
]
},
{
"context": "La llum és barroca, inspirada lleugerament en Caravaggio. Cerca contrasts entre el primer pla, on està el taüt i els religiosos que fan la cerimònia, i la franja de personatges vestits de negre. La llum no s'utilitza per accentuar el dramatisme dels personatges, sinó per donar corporeïtat i volum als cossos. Al quadre domina una llum crepuscular que accentua la solitud del paisatge.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "barroca",
"answer_start": 11
}
],
"id": "P_111_C_662_Q1",
"question": "Com és la llum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Caravaggio",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_111_C_662_Q2",
"question": "En qui està inspirada la?"
},
{
"answers": [
{
"text": "contrasts",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_111_C_662_Q3",
"question": "Què cerca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de negre",
"answer_start": 185
}
],
"id": "P_111_C_662_Q4",
"question": "Com van vestits els personatges?"
},
{
"answers": [
{
"text": "corporeïtat i volum als cossos",
"answer_start": 278
}
],
"id": "P_111_C_662_Q5",
"question": "Què dóna la llum?"
}
]
},
{
"context": "L'obra Enterrament a Ornans va ser presentada al Saló de París de 1850 on, malgrat ésser premiada amb la segona medalla, va ser molt mal rebuda pels crítics indignats en veure que un treball tan gran (6,68 metres per 3,15 metres) representés una «anècdota popular» amb tanta serietat. El format panoràmic estava aleshores reservat per a les grans escenes històriques, mitològiques o religioses. La composició recorda La coronació de Napoleó, del pintor Jacques-Louis David.[cal citació]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al Saló de París",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_111_C_664_Q1",
"question": "On va ser presentada l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "indignats",
"answer_start": 157
}
],
"id": "P_111_C_664_Q2",
"question": "Com estaven els crítics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una «anècdota popular»",
"answer_start": 242
}
],
"id": "P_111_C_664_Q3",
"question": "Què els indignava que es presentés amb tanta serietat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La coronació de Napoleó",
"answer_start": 417
}
],
"id": "P_111_C_664_Q4",
"question": "A quina obra recorda l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "6,68 metres per 3,15 metres",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_111_C_664_Q5",
"question": "Quin és la mida del quadre?"
}
]
},
{
"context": "Als Evangelis apòcrifs es diu que «quan Crist va agonitzar, la terra va tremolar, es va esquinçar i va fer brollar el crani d'Adam, enterrat des de feia mil·lennis». Courbet ha representat en el quadre un crani a la dreta de la fossa. També es troba aquest crani simbòlic a Hamlet i Horaci al cementiri, pintat per Delacroix el 1839, solament deu anys abans.[3] Aquesta mateixa calavera, així com els ossos en creu i les llàgrimes que figuren a la tela mortuòria, significarien que «l'iniciat renaixerà a una nova vida», en una al·lusió de Courbet a la sorda i secreta tradició maçònica a la població d'Ornans. El gos també tindria una càrrega simbòlica. De fet, a diverses societats és l'animal que acompanya l'home a l'altra vida[4] i està present sovint a les cerimònies sagrades, per exemple, de l'antic Egipte o dels inques.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "apòcrifs",
"answer_start": 14
}
],
"id": "P_111_C_665_Q1",
"question": "De quins evangelis ens parla?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el crani d'Adam",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_111_C_665_Q2",
"question": "Què va brollar de la terra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Delacroix",
"answer_start": 315
}
],
"id": "P_111_C_665_Q3",
"question": "Qui va pintar Hamlet i Horaci al cementiri?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la tela mortuòria",
"answer_start": 443
}
],
"id": "P_111_C_665_Q4",
"question": "On hi trobem uns ossos en creu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "simbòlica",
"answer_start": 644
}
],
"id": "P_111_C_665_Q5",
"question": "Quina càrrega té el gos?"
}
]
},
{
"context": "Els dos domers: són empleats laics de l'església, que garanteixen el bon desenvolupament de les cerimònies religioses. El de l'esquerra (11) és un enòleg, mentre que el de la dreta (12) és un humil sabater. El color vermell dels seus vestits i dels barrets fa que semblin sortits directament d'un quadre italià de l'Edat mitjana tardana. Tanmateix, a la sagristia de l'església d'Ornans es va trobar un d'aquests barrets.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "enòleg",
"answer_start": 147
}
],
"id": "P_111_C_666_Q1",
"question": "Què és el de l'esquerra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sabater",
"answer_start": 198
}
],
"id": "P_111_C_666_Q2",
"question": "Què és el de la dreta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vermell",
"answer_start": 216
}
],
"id": "P_111_C_666_Q3",
"question": "De quin color son els vestits?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'un quadre italià",
"answer_start": 292
}
],
"id": "P_111_C_666_Q4",
"question": "D'on sembla que surtin?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la sagristia",
"answer_start": 349
}
],
"id": "P_111_C_666_Q5",
"question": "On van trobar un barret?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Dona i ocell",
"paragraphs": [
{
"context": "Dona i ocell evoca un moviment absolutament de repòs representat per la seva quietud i rigidesa. Miró lligava el monument amb el costum de l'Antiga Roma de gravar un fal·lus a les portes d'entrada de les ciutats, per desitjar salut i força als que hi arribaven.[7] A Catalunya hi ha un exemple a l'entrada romana d'Empúries. L'obra es considera una síntesi de la iconografia mironiana i alhora un homenatge a l'arquitecte Antoni Gaudí, per la seva similitud a les formes de les torres de la Sagrada Família i per l'ús del trencadís.[3][31] Alguns autors també comenten la seva similitud amb l'Estàtua de Cristòfol Colom al final de les Rambles.[32] Les tres obres d'art públic de Joan Miró a Barcelona són una manera de l'artista d'intentar apropar l'art contemporani a un públic majoritari.[33]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de repòs",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_522_C_3127_Q1",
"question": "Quin moviment evoca Dona i ocell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la seva quietud i rigidesa",
"answer_start": 65
}
],
"id": "P_522_C_3127_Q2",
"question": "Per què és representat el moviment de repòs de Dona i ocell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un fal·lus",
"answer_start": 163
}
],
"id": "P_522_C_3127_Q3",
"question": "Què gravaven a l'antiga Roma a les portes d'entrada de les ciutats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "salut i força",
"answer_start": 226
}
],
"id": "P_522_C_3127_Q4",
"question": "Què desitjava el fal·lus als que arribaven a les ciutats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'arquitecte Antoni Gaudí",
"answer_start": 407
}
],
"id": "P_522_C_3127_Q5",
"question": "A qui homenatja Dona i ocell?"
}
]
},
{
"context": "El 28 setembre de 1988 es va fer pública la notícia d'un intent de falsifació de l'obra Dona i Ocell. Els familiars de l'artista van presentar una denúncia al jutjat número 3 de Barcelona al·legant que s'havia subhastat una còpia il·legal de 107 cm de l'obra a la casa de subhastes Everhart[16] de Zuric,[48] valorada en uns disset milions de pessetes de l'època.[49] Segons la família, l'obra havia sigut venuda el maig de 1988, i podria ser una reproducció no autoritzada de l'esbós, ja que aquest s'havia fet mitjançant un motlle. El 30 de setembre a més, la policia va trobar una altra falsificació de Dona i Ocell, aquesta vegada a la Galeria d'Art Brok de a Barcelona.[36] A mitjan octubre del mateix any la policia va trobar el motlle que s'havia fet servir per a la construcció de les falsificacions. Segons la premsa de l'època, un treballador del taller de l'Hospitalet de Llobregat on s'havia fet l'esbós original, s'havia quedat un dels motllos i n'hauria fet algunes reproduccions sense permís en una foneria de Sant Adrià de Besòs. Per esvair dubtes, la família va assegurar que només existien 4 versions vàlides de Dona i Ocell, l'original al Parc Joan Miró i quatre versions més reduïdes que es conservaven en una galeria parisenca.[50] Actualment una d'aquestes versions es troba en un parc públic d'Amsterdam.[51]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El 28 setembre de 1988",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_522_C_3129_Q1",
"question": "Quan es va fer pública la notícia d'un intent de falsificació de l'obra Dona i Ocell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al jutjat número 3 de Barcelona",
"answer_start": 156
}
],
"id": "P_522_C_3129_Q2",
"question": "On van presentar una denúncia els familiars de l'artista per la falsificació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El 30 de setembre",
"answer_start": 534
}
],
"id": "P_522_C_3129_Q3",
"question": "Quan va trobar una altra falsificació de dona i ocell la policia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la Galeria d'Art Brok de a Barcelona",
"answer_start": 635
}
],
"id": "P_522_C_3129_Q4",
"question": "On va trobar la falsificació la policia?"
}
]
},
{
"context": "Dona i ocell[1] és una escultura exempta de Joan Miró que s'aixeca 22 metres sobre l'estany artificial del parc de Joan Miró, a Barcelona. Construïda entre 1981 i 1982 —per bé que inaugurada l'any següent—, l'obra és de pedra artificial, revestida parcialment amb ceràmica pintada de vermell, groc, verd i blau tractada com a trencadís, feta pel ceramista Joan Gardy Artigas.[2] L'escultura fou la darrera obra pública de Joan Miró.[3] L'obra té a veure, formalment, amb d'altres de motiu femení. És una forma vertical i complexa: a la part de baix, hi ha una part arrodonida de caràcter orgànic com un element natural que puja. Com si es tractés d'una ceba o una tija que a dalt acaba amb una mena de brot, poncella o cap de bolet. Tanmateix, dalt de tot, hi ha una cosa molt diferent: com un rodet desigual i inclinat, buit, tot de trencadís blanc per dins, lluent quan rep la llum, coronat amb una mena de mitja lluna groga, de banyes ben definides. El color s'usa de forma variada, amb efectes fets mitjançant el trencadís. S'ha indicat un presumpte significat establint diverses relacions entre l'escultura i diferents òrgans, criatures i elements de la Natura. L'obertura negra, vertical, s'ha relacionat amb una vulva i el fust en conjunt sembla tenir una forma fàl·lica.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "entre 1981 i 1982",
"answer_start": 150
}
],
"id": "P_522_C_3130_Q2",
"question": "Quin any es va construir Dona i ocell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Joan Gardy Artigas",
"answer_start": 356
}
],
"id": "P_522_C_3130_Q3",
"question": "Qui va fer la ceràmica de dona i ocell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una part arrodonida de caràcter orgànic",
"answer_start": 556
}
],
"id": "P_522_C_3130_Q4",
"question": "Què hi ha al part baixa de Dona i ocell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una mena de mitja lluna groga",
"answer_start": 897
}
],
"id": "P_522_C_3130_Q5",
"question": "Què corona Dona i ocell?"
}
]
},
{
"context": "Anys més tard, el 1990, es va publicar una crítica d'Isidre Vallès on analitzava la conjunció entre els dos éssers, el masculí i el femení, que segons el crític abans s'enfrontaven i que ara, impel·lits l'un vers l'altra, s'han fos en una afinitat tel·lúrica que en marca, definitivament, el destí comú. Vallès deia que l'escultura apareixia com un element hermafrodita, on l'home s'ha vist metamorfosat en un penis-tòtem monumental que resumeix amb claredat el signe de la seva prepotència, mentre que la dona és present a través de la foscor del seu sexe, que, com un esvoranc gegantí recorre la massa vertical, oberta a tota mena de goig sexual. Vallès deia que la lluna-ocell el que feia era donar-li una dimensió còsmica a tot plegat, centrant-se no tant en el seu aspecte eròtic sinó més aviat en l'aspecte d'instrument d'on procedeix la vida, vaque és, en definitiva, la temàtica que, constantment, Joan Miró tracta en la seva obra, temàtica així mateix rememorada amb el basament aquàtic d'on emergeix l'escultura.[41]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "d'Isidre Vallès",
"answer_start": 51
}
],
"id": "P_522_C_3131_Q1",
"question": "De qui es va publicar una crítica l'any 1990?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com un element hermafrodita",
"answer_start": 342
}
],
"id": "P_522_C_3131_Q2",
"question": "Com apareix l'escultura segons Vallès?"
},
{
"answers": [
{
"text": "còsmica",
"answer_start": 718
}
],
"id": "P_522_C_3131_Q3",
"question": "Quina dimensió dona la lluna-ocell a l'obra segons Vallès?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en l'aspecte d'instrument d'on procedeix la vida",
"answer_start": 800
}
],
"id": "P_522_C_3131_Q4",
"question": "En quin aspecte es centra l'obra segons Vallès?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un penis-tòtem monumental",
"answer_start": 404
}
],
"id": "P_522_C_3131_Q5",
"question": "En què es veu metamorfosat l'home en l'obra segons Vallès?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "La Baronia de Rialb",
"paragraphs": [
{
"context": "El primer terme de Gualter en els segles de la fundació del monestir de Santa Maria era una partida del terme de Ponts i, per tant, no s'incloïa dins les terres del Rialb, que fou molt posteriorment. Gualter fou cedit al monestir de Ripoll pel comte Guifre el Pilós, que hauria ocupat el lloc abans del 890.[7] El 1079 era propietari del lloc el comte Ermengol IV d'Urgell. El mateix comte, per ajudar a l'aixecament del nou monestir, va cedir a l'abat de Ripoll la meitat de les primícies dels pobles que havia acabat de conquerir als àrabs i dels que guanyés en endavant dins el pla de Mascançà, a partir de la serra d'Almenar.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Ponts",
"answer_start": 113
}
],
"id": "P_451_C_2701_Q1",
"question": "Quin era el primer terme de Gualter en els segles de la fundació del monestir de Santa Maria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dins les terres del Rialb",
"answer_start": 145
}
],
"id": "P_451_C_2701_Q2",
"question": "On no s'incloïa el primer terme de Gualter?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Guifre el Pilós",
"answer_start": 250
}
],
"id": "P_451_C_2701_Q3",
"question": "Qui va cedir Gualter al monestir de Ripoll?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al monestir de Ripoll",
"answer_start": 218
}
],
"id": "P_451_C_2701_Q4",
"question": "A qui fou cedit Gualter pel comte Guifre el Pilós?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per ajudar a l'aixecament del nou monestir",
"answer_start": 391
}
],
"id": "P_451_C_2701_Q5",
"question": "Per a què va cedir Ermengol IV d'Urgell a l'abat de Ripoll la meitat de les primícies dels pobles que havia acabat de conquerir als àrabs?"
}
]
},
{
"context": "Al llarg del Rialb, i fins a l'embassament, trobem un continu de bosc de ribera amb un grau de naturalitat elevat, caracteritzat per la presència de salzedes i alberedes. Aquest hàbitat també el trobem a les ribes del Segre, al límit sud del municipi. Finalment, cal esmentar, a l'àrea del congost del Rialb i el Forat de Bulí es localitzen els únics hàbitats d'interès comunitari de roquissars que apareixen al municipi. Les roques calcícoles amb vegetació casmofítica termòfila o ombrejada de les contrades mediterrànies, amb tan sols 2,56 ha., es troben al Barranc del Foradot; mentre que les roques calcícoles amb vegetació casmofítica (Saxifraga media) de l'alta muntanya pirinenca, amb 73,42 ha., se situen al Forat de Bulí i a la cinglera de Rocablanca.[46]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "elevat",
"answer_start": 107
}
],
"id": "P_451_C_2702_Q1",
"question": "Quin grau de naturalitat té el bosc de ribera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la presència de salzedes i alberedes",
"answer_start": 133
}
],
"id": "P_451_C_2702_Q2",
"question": "Què caracteritza el bosc de ribera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'àrea del congost del Rialb i el Forat de Bulí",
"answer_start": 277
}
],
"id": "P_451_C_2702_Q3",
"question": "On es localitzen els hàbitats de roquissars que apareixen al municipi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "casmofítica (Saxifraga media) de l'alta muntanya pirinenca",
"answer_start": 628
}
],
"id": "P_451_C_2702_Q5",
"question": "Com és la vegetació de les roques calcícoles que es situen al Forat de Bulí i a la cinglera de Rocablanca?"
}
]
},
{
"context": "Congost engorjat al tram mitjà del riu Rialb amb trets característics d'espectacular bellesa que el fan únic a Catalunya. És apte per pràctiques esportives d'aventura com el barranquisme. S'hi accedeix per una pista asfaltada derivada de la carretera comarcal C-1412b, que uneix Ponts amb els Pallars, en el PK 15,250 a l'altura de la Collada de la Santa. Aquest camí asfaltat segueix el traçat del Rialb fins al forat; a la darreria de 2009 començà l'actuació d'una segona fase de condicionament i millora del camí, que afecta els municipis de la Baronia i Coll de Nargó.[26]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "trets característics d'espectacular bellesa",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_451_C_2703_Q1",
"question": "Què fa que el congost engorjat al tram mitjà del riu Rialb sigui únic a Catalunya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'aventura com el barranquisme",
"answer_start": 156
}
],
"id": "P_451_C_2703_Q2",
"question": "Per a quines pràctiques esportives és apte el congost?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per una pista asfaltada",
"answer_start": 202
}
],
"id": "P_451_C_2703_Q3",
"question": "Per on s'accedeix al congost?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la carretera comarcal C-1412b",
"answer_start": 235
}
],
"id": "P_451_C_2703_Q4",
"question": "D'on deriva la pista asfaltada per la que s'accedeix al congost?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Baronia i Coll de Nargó",
"answer_start": 548
}
],
"id": "P_451_C_2703_Q5",
"question": "A quins municipis afecta la segona fase de condicionament i millora del camí?"
}
]
},
{
"context": "De l'època prehistòrica trobem el dolmen de Sòls de Riu (o de Solsderiu o dels Tres Pilars), un megàlit alçat fa més de quatre mil anys i fet amb grans pedres verticals cobertes per una gran roca. Aquest monument funerari, igual que les esglésies de Santa Eulàlia del mas de Pomanyons i de Sant Girvés de la Torre, va ser canviat de l'emplaçament originari per salvaguardar-lo de les aigües del pantà de Rialb.[42] Es troba al nucli de la Torre de Rialb.[6][43]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "prehistòrica",
"answer_start": 11
}
],
"id": "P_451_C_2705_Q1",
"question": "De quina època és el dolmen de Sòls de Riu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més de quatre mil anys",
"answer_start": 113
}
],
"id": "P_451_C_2705_Q2",
"question": "Quants anys fa que es va alçar el dolmen de Sòls de Riu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pedres",
"answer_start": 152
}
],
"id": "P_451_C_2705_Q3",
"question": "Amb quin material està fet el dolmen de Sòls de Riu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per salvaguardar-lo de les aigües del pantà de Rialb",
"answer_start": 357
}
],
"id": "P_451_C_2705_Q4",
"question": "Per què va ser canviat el dolmen de Sòls de Riu del seu emplaçament originari?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al nucli de la Torre de Rialb",
"answer_start": 424
}
],
"id": "P_451_C_2705_Q5",
"question": "On es troba el dolmen de Sòls de Riu?"
}
]
},
{
"context": "No consta informació concreta de la població de la vall d'abans del segle xiv i cal suposar que en aquell temps estaria al nivell demogràfic dels altres pobles de la muntanya catalana. En aquesta fita ja existien les famílies que han estat tradicionalment propietàries de la seva casa i que normalment en portaven el nom. Molts cabalers i potser algunes famílies des de l'antigor han anat emigrant cap a poblacions majors; per això en la patronímia de Ponts i altres pobles, concretament Agramunt, hi trobem en el segle xiv molts cognoms de persones que procedien del Rialb. S'hi llegeix els Puig, Cerdanyés, Batalla, Vilamaians, Baró, Salinoves, Trilla, Coll, Rialb, Barrat, G. de l'Era, Marçol, Gualter i altres. Basant-se en aquestes dades, en les cites eventuals que es troben en altres documents anteriors de lloc i cases del Rialb, com dels molins, que en algun temps havien estat més de cinc;[14] segons les capelles romàniques, que sempre solien situar-se prop d'un mas i estudiant la mateixa arqueologia de la construcció, es pot apuntar que abans de l'època dels fogatges i de les epidèmies de la segona meitat del segle xiv, aquest territori estava tan poblat com ho fou a la fi del segle xviii, i s'hi comptaven unes 60 cases i unes 11 famílies més de Gualter.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Molts cabalers i potser algunes famílies",
"answer_start": 322
}
],
"id": "P_451_C_2706_Q1",
"question": "Qui ha anat des de l'antigor emigrant cap a poblacions majors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la patronímia de Ponts i altres pobles, concretament Agramunt",
"answer_start": 432
}
],
"id": "P_451_C_2706_Q2",
"question": "On es troben en el segle xiv molts cognoms de persones que procedien del Rialb?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les capelles romàniques",
"answer_start": 911
}
],
"id": "P_451_C_2706_Q3",
"question": "Què es solia situar a prop d'un mas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "60",
"answer_start": 1229
}
],
"id": "P_451_C_2706_Q4",
"question": "Quantes cases s'hi comptaven en el territori abans de l'època dels fogatges i de les epidèmies de la segona meitat del segle xiv?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la segona meitat del segle xiv",
"answer_start": 1104
}
],
"id": "P_451_C_2706_Q5",
"question": "Quina va ser l'època dels fogatges i de les epidèmies en la que s'hi comptaven 60 cases al territori?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Ernest Shackleton",
"paragraphs": [
{
"context": "Diana Preston va publicar una història què havia explicat uns anys més tard Albert Armitage, segon comandant de l'expedició, segons la qual Scott s'havia enfrontat amb el metge del vaixell quan li va dir que Shackleton no estava especialment malalt, tot responent: \"Si no se'n torna malalt, tornarà amb deshonra.\" No hi ha cap altra prova d'aquest fet que l'acusació d'Armitage, que segons Preston era un home amargat.[20] Ranulph Fiennes, biògraf de Scott, opina que hi ha poques proves que els dos estiguessin enemistats i que Shackleton va ser enviat a casa perquè, en efecte, estava malalt. Malgrat tot, Shackleton i Scott continuaven mantenint una correspondència amistosa, encara que l'experiència del Discovery s'ha descrit com \"un moment\" profundament decebedor \"que defineix la vida de Shackleton\".[17][16] Encara que públicament eren amics, Shackleton i Scott continuaren rivalitzant per aconseguir grans proeses i varen competir pels recursos monetaris i les tripulacions.[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Diana Preston",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_89_C_529_Q1",
"question": "Qui va publicar la història?"
},
{
"answers": [
{
"text": "segon comandant de l'expedició",
"answer_start": 93
}
],
"id": "P_89_C_529_Q2",
"question": "Què era Albert Armitage?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amargat",
"answer_start": 410
}
],
"id": "P_89_C_529_Q3",
"question": "Com era Armitage segons Preston?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a casa",
"answer_start": 554
}
],
"id": "P_89_C_529_Q4",
"question": "On va ser enviat Shackleton?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels recursos monetaris i les tripulacions",
"answer_start": 940
}
],
"id": "P_89_C_529_Q5",
"question": "Per què competien Shackleton i Soctt?"
}
]
},
{
"context": "L'Endurance deixà Plymouth cap a l'Antàrtida el 8 d'agost de 1914.[41] Després d'aturar-se a Buenos Aires i Geòrgia del Sud, marxà cap al mar de Weddell el 5 de desembre. A mesura que navegaven cap al sud apareixien els primers gels, que els obligaren a progressar a poc a poc. Endinsats al Weddell, les condicions del mar empitjoren gradualment fins al 17 de gener de 1915, en què l'Endurance resta atrapat en un banc de glaç, i el 24 de febrer s'adonen que no serà possible alliberar-lo fins a la primavera següent, per la qual cosa Shackleton ordenà preparar-se per hivernar.[45][41] Al maig, el sol de l'Antàrtida es pon per última vegada abans de l'hivern. No obstant això, quan la primavera va arribar la ruptura del gel i el subsegüent moviment de gegantins bancs de glaç va esberlar el buc del vaixell.[46] Encara que l'Endurance resistís considerablement bé la pressió, el 24 d'octubre va xocar contra un gran bloc, i s'obrí una vía d'aigua. Després d'uns quants dies, el 27 d'octubre, amb la posició a 69° 05′ S, 51° 30′ O, Shackleton donà l'ordre d'abandonar el vaixell i els homes, les provisions i l'equip són transferits al gel. Mrs. Chippy, el gat estimat del fuster Harry McNish, i els cadells més joves nascuts durant l'expedició van haver de ser sacrificats d'un tret perquè Shackleton no pensava que sobrevisquessin al calvari prolongat que els esperava.[47] El 21 de novembre de 1915, les restes del naufragi finalment s'escolaven sota el gel.[41]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Plymouth",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_89_C_530_Q1",
"question": "Quina ciutat va deixar L'Endurance?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cap a l'Antàrtida",
"answer_start": 27
}
],
"id": "P_89_C_530_Q2",
"question": "On es va dirigir L'Endurance?"
},
{
"answers": [
{
"text": "8 d'agost de 1914",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_89_C_530_Q3",
"question": "En quina data deixà L'Endurance Plymouth?"
},
{
"answers": [
{
"text": "abandonar el vaixell",
"answer_start": 1060
}
],
"id": "P_89_C_530_Q4",
"question": "Què ordenà Shackleton el 27 d'octubre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Al maig",
"answer_start": 587
}
],
"id": "P_89_C_530_Q5",
"question": "Quan es pon per última vegada el sol de l'Antàrtida abans de l'hivern?"
}
]
},
{
"context": "El Discovery salpà de Londres el 31 de juliol de 1901 en direcció a l'Antàrtida.[18] El grup va passar dos estius a l'Antàrtida, i entre octubre de 1902 i febrer de 1903 Shackleton es va reunir amb Scott i Edward Wilson, cirurgià ajudant i zoòleg de vertebrats, en un viatge cap al sud que es feia amb l'objectiu d'aconseguir la màxima latitud possible.[19] El viatge es desenvolupà sota unes condicions difícils: el menjar va resultar insuficient, els gossos estaven debilitats pel menjar contaminat, i el grup es va veure obligat a deixar els seus pesants trineus. El 31 de desembre de 1902, l'equip arribà al punt més meridional (82° 17 S), però no van poder continuar més cap al sud a causa del terreny, les severes condicions i un principi d'escorbut. Shackleton també va tenir una afecció de cor i pulmó.[5][17] Amb tot, fou notable que arribessin a 869 km del Pol Sud i 386 km més al sud del que cap humà havia arribat.[20]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Londres",
"answer_start": 22
}
],
"id": "P_89_C_531_Q1",
"question": "D'on salpà El Discovery?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1901",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_89_C_531_Q2",
"question": "En quin any salpà de Londres El Discovery?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dos",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_89_C_531_Q3",
"question": "Quants estius va passar el grup a l'Antàrtida?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel menjar contaminat",
"answer_start": 479
}
],
"id": "P_89_C_531_Q4",
"question": "Per què estaven debilitats els gossos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cor i pulmó",
"answer_start": 798
}
],
"id": "P_89_C_531_Q5",
"question": "Quina afecció va patir Shackleton?"
}
]
},
{
"context": "Shackleton havia rebutjat empaquetar subministraments per més de quatre setmanes, sabent que si no arribaven a terra abans d'aquell temps era que el vaixell s'havia perdut. I en efecte, després de 14 dies, la tripulació tenia a la vista Cave Cove, a Geòrgia del Sud. Per evitar atracar de nit en una costa desconeguda, Shackleton ordenà que el vaixell estigués retirat de la costa fins a l'arribada de les primeres llums. Durant l'espera s'aixecà una tempesta amb vents huracanats. Després de lluitar contra la tempesta durant nou hores, finalment van poder arribar a la costa.[53]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Cave Cove",
"answer_start": 237
}
],
"id": "P_89_C_532_Q1",
"question": "Quina cova va veure la tripulació després de 14 dies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Geòrgia del Sud",
"answer_start": 250
}
],
"id": "P_89_C_532_Q2",
"question": "On est troba la Cave Cove?"
},
{
"answers": [
{
"text": "nou",
"answer_start": 527
}
],
"id": "P_89_C_532_Q3",
"question": "Quantes hores van lluitar contra la tempesta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que el vaixell s'havia perdut",
"answer_start": 142
}
],
"id": "P_89_C_532_Q4",
"question": "Què significava si no arribaven a terra abans de quatre setmanes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Per evitar atracar de nit en una costa desconeguda",
"answer_start": 267
}
],
"id": "P_89_C_532_Q5",
"question": "Per què Shackleton ordena que el vaixell estigués retirat de la costa fins a les primeres llums?"
}
]
},
{
"context": "Els tres primers intents de Shackleton per rescatar els seus homes de l'illa Elephant varen fracassar. Desesperat, finalment apel·là al govern de Xile, qui va oferir l'ajuda del Yelcho, un petit remolcador marítim de l'armada xilena. El Yelcho arribà a l'illa Elephant el 30 d'agost, i Shackleton ràpidament va evacuar els 22 homes que havia deixat enrere feia 105 dies.[34] Encara que tots els membres del Weddell Sea Party del Shackleton varen sobreviure,[56] l'equip del mar de Ross romangué encallat a cap Evans, a l'illa de Ross, perquè l'Aurora va quedar atrapat en el gel durant deu mesos i no s'hi podia arribar. Shackleton es retrobà amb l'Aurora a Nova Zelanda, i tornà per rescatar la tripulació del mar de Ross. Tres membres d'aquest equip varen perdre la vida.[57]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un petit remolcador marítim de l'armada xilena",
"answer_start": 186
}
],
"id": "P_89_C_533_Q2",
"question": "Què era Yelcho?"
},
{
"answers": [
{
"text": "30 d'agost",
"answer_start": 272
}
],
"id": "P_89_C_533_Q3",
"question": "Quin dia arribà el Yelcho a l'illa Elephant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "22",
"answer_start": 323
}
],
"id": "P_89_C_533_Q4",
"question": "Quants homes van ser evacuats per Shackleton?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Nova Zelanda",
"answer_start": 658
}
],
"id": "P_89_C_533_Q5",
"question": "On es va retrobar Shackleton amb l'Aurora?"
}
]
},
{
"context": "El Pol Sud no fou assolit, però el 9 de gener de 1909 Shackleton i tres companys arribaven a un nou punt \"més meridional\" en conquerir la latitud de 88° 23 S, un punt que era només a 180 km del pol.[35] L'equip del Pol Sud també va descobrir la ruta de la glacera Beardmore (anomenada així en honor del patró de Shackleton) cap a la plataforma antàrtica; varen ser els primers a \"posar el peu\" a la plataforma.[34]Varen arribar de tornada al McMurdo Sound després de subsistir amb mitges racions durant bona part del perillós viatge de retorn.[5] L'expedició va consumar altres metes, com la primera pujada del mont Erebus i un viatge a la localització aproximada del Pol Sud magnètic, aconseguida el 16 de gener de 1909 per Edgeworth David, Douglas Mawson i Alistair MacKay.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "L'equip del Pol Sud",
"answer_start": 203
}
],
"id": "P_89_C_534_Q1",
"question": "Qui va descobrir la ruta de la glacera Beardmore?"
},
{
"answers": [
{
"text": "perillós",
"answer_start": 517
}
],
"id": "P_89_C_534_Q2",
"question": "Com va ser el viatge de retorn?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Erebus",
"answer_start": 616
}
],
"id": "P_89_C_534_Q3",
"question": "Quin mont va pujar l'expedició?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb mitges racions",
"answer_start": 477
}
],
"id": "P_89_C_534_Q4",
"question": "Amb què van subsistir durant bona part del viatge de retorn?"
},
{
"answers": [
{
"text": "16 de gener de 1909",
"answer_start": 701
}
],
"id": "P_89_C_534_Q5",
"question": "Quan van aconseguir arribar a la localització aproximada del Pol Sud magnètic?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "El gran dia de Girona",
"paragraphs": [
{
"context": "L'obra fou definitivament instal·lada el 14 de setembre de 2010 a l'Auditori Josep Irla de l'Antic Hospital Santa Caterina de Girona, actual seu de la Generalitat de Catalunya a la ciutat, provinent directament del Centre de Restauració de Valldoreix. L'obra va ser transportada en camió i descarregada per un equip de 8 operaris davant la presència d'un equip de restauradors i de diverses persones vinculades al projecte. Per poder manipular-la correctament es va encarregar a l'empresa Chassitech la construcció d'una estructura metàl·lica —una doble graella d'alumini anoditzat amb perfils exteriors de fusta— dissenyada per facilitar futures intervencions de manteniment de l'obra. El personal del Museu d'Art de Girona va assumir la responsabilitat de garantir l'entorn climàtic necessari, amb un nivell de lluminositat que no depassés els 150-200 lux. Entre el 14 i el 16 de setembre l'obra es va penjar de l'estructura d'alumini, i al cap de pocs dies fou presentada a la premsa.[28] L'exposició es va inaugurar el 23 d'octubre de 2010. En aquesta seu també es pot observar l'escultura El tors de Venus de Maillol.[29]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "14 de setembre de 2010",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_385_C_2305_Q1",
"question": "Quan es va instal·lar l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'Auditori Josep Irla de l'Antic Hospital Santa Caterina de Girona",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_385_C_2305_Q2",
"question": "On es va instal·lar l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del Centre de Restauració de Valldoreix",
"answer_start": 211
}
],
"id": "P_385_C_2305_Q3",
"question": "D'on provenia l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en camió",
"answer_start": 279
}
],
"id": "P_385_C_2305_Q4",
"question": "Com va ser transportada l'obra?"
}
]
},
{
"context": "La primera vegada que va participar en el concurs seria el 1858, any en què enviaria diverses obres i rebria una tercera medalla per un retrat titulat Estudi del Natural.[4] El mateix any i fora de concurs va presentar L'últim dia de Numància,[5] que seria posteriorment adquirit per l'Estat per 3.000 pessetes[6] i dipositat al fons del Museu del Prado, tot i haver obtingut només una medalla de tercera classe.[7] El 1860 va enviar un dels seus paisatges, amb el qual va obtenir una segona medalla. El pintor, va passar bona part de la seva vida obsessionat per la sèrie de la Guerra del Francès i el Setge de Girona de 1809, realitzant pintures com El somatent del Bruch, La Companyia de Santa Bàrbara (MNAC), Les heroïnes de Girona (Diputació) i la més grandiosa El gran dia de Girona, que li va ocupar bona part de la seva vida fins a la seva defunció.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Estudi del Natural",
"answer_start": 151
}
],
"id": "P_385_C_2306_Q1",
"question": "Per quin retrat va rebre una tercera medalla?"
},
{
"answers": [
{
"text": "L'últim dia de Numància",
"answer_start": 219
}
],
"id": "P_385_C_2306_Q2",
"question": "Quin obra va presentar el 1858 fora de concurs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'Estat",
"answer_start": 284
}
],
"id": "P_385_C_2306_Q3",
"question": "Qui va adquirir L'últim dia de Numància?"
},
{
"answers": [
{
"text": "3.000",
"answer_start": 296
}
],
"id": "P_385_C_2306_Q4",
"question": "Per quantes pessetes va adquirir l'Estat L'últim dia de Numància?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un dels seus paisatges",
"answer_start": 434
}
],
"id": "P_385_C_2306_Q5",
"question": "Què li va donar al pintor una segona medalla?"
}
]
},
{
"context": "Arran de la restauració i trasllat de l'obra, es va organitzar l'exposició Ramon Martí Alsina. El gran dia de Girona. Anatomia d'un quadre que va tenir lloc entre el 23 d'octubre de 2010 i el 29 de maig de 2011 en tres espais de Girona. L'exposició fou organitzada pel Museu d'Art de Girona en col·laboració amb el MNAC, i fou comissariada per Maria Lluïsa Faxedas, professora de la Universitat de Girona experta en el tema. L'objectiu d'aquesta mostra fou investigar els motius que van dur a Martí Alsina a realitzar aquesta obra. El projecte expositiu es va dividir en 3 espais:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "entre el 23 d'octubre de 2010 i el 29 de maig de 2011",
"answer_start": 157
}
],
"id": "P_385_C_2307_Q1",
"question": "Quan va tenir lloc Anatomia d'un quadre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en tres espais de Girona",
"answer_start": 211
}
],
"id": "P_385_C_2307_Q2",
"question": "On va tenir lloc l'exposició?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Museu d'Art de Girona en col·laboració amb el MNAC",
"answer_start": 269
}
],
"id": "P_385_C_2307_Q3",
"question": "Qui va organitzar l'exposició?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Maria Lluïsa Faxedas",
"answer_start": 344
}
],
"id": "P_385_C_2307_Q4",
"question": "Per qui fou comissariada l'exposició?"
}
]
},
{
"context": "L'escena de la meitat dreta es distribueix en una estructura piramidal amb el vèrtex en les ruïnes del fons. Els defensors de la ciutat es troben atrinxerats en una línia que talla en diagonal l'espai total de l'obra i que permet centrar l'atenció en les figures dels comandaments militars tot i estar en segon pla. El grup de l'esquerra de l'obra està format per la darrera línia de defensors de la ciutat, amb el general Álvarez de Castro en una posició molt destacada. Aquesta distribució s'assimila a la que Vernet va plantejar a La batalla de Somosierra de 1812, on la muntanya del fons talla l'enquadrament focalitzant als personatges a cavall, competint en importància amb els ferits del primer pla.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en una estructura piramidal amb el vèrtex en les ruïnes del fons",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_385_C_2308_Q1",
"question": "Com es distribueix l'escena de la meitat dreta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "atrinxerats en una línia que talla en diagonal l'espai total de l'obra",
"answer_start": 146
}
],
"id": "P_385_C_2308_Q2",
"question": "On es troben els defensors de la ciutat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "comandaments militars",
"answer_start": 268
}
],
"id": "P_385_C_2308_Q3",
"question": "Quines figures estan en segon pla?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de l'esquerra",
"answer_start": 324
}
],
"id": "P_385_C_2308_Q4",
"question": "En quin grup de l'obra és el general Álvarez de Castro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1812",
"answer_start": 562
}
],
"id": "P_385_C_2308_Q5",
"question": "De quant és La batalla de Somosierra?"
}
]
},
{
"context": "El 1905 Font i Sangrà recuperà la seva obra. A causa de les seves dimensions extraordinàries, la va dipositar en una capella, ampliada per a l'ocasió, de la seva finca de Cardedeu, Ca n'Eres Vell. Font i Sangrà conservava el gruix de la seva col·lecció al seu domicili de la Ronda de Sant Pere número 38. La pintura va esdevenir un reclam turístic a Cardedeu, ja que el propietari ensenyava l'obra a tothom que anava a veure-la.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1905",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_385_C_2309_Q2",
"question": "Quan va recuperar la seva obra Font i Sangrà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "extraordinàries",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_385_C_2309_Q3",
"question": "Com eren les dimensions de l'obra de Font i Sangrà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ca n'Eres Vell",
"answer_start": 181
}
],
"id": "P_385_C_2309_Q4",
"question": "Quin nom rep la finca de Cardedeu de Font i Sangrà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ronda de Sant Pere número 38",
"answer_start": 275
}
],
"id": "P_385_C_2309_Q5",
"question": "On és el domicili de Font i Sangrà?"
}
]
},
{
"context": "Durant l'examen organolèptic, fet tant per l'anvers com pel revers de l'obra, es van fer observacions macroscòpiques i microscòpiques dels diversos materials constitutius del quadre i es van prendre mostres per poder dur a terme diverses anàlisis físicoquímiques. També es va fotografiar l'obra seguint diverses tècniques existents, com la fotografia amb llum ultraviolada, amb transil·luminació o amb llum rasant. No només es va analitzar l'obra sinó que diversos investigadors també van investigar les sales de reserva del museu i d'altres obres del mateix període de l'artista, per poder realitzar les comparacions pertinents. Les particularitats de les dimensions de l'obra l'havien preservat d'intervencions més invasives com un reentelat o un envernissat general, tècniques habituals fins fa relativament poc temps en el món de la conservació i restauració d'obres d'art.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "tant per l'anvers com pel revers",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_385_C_2310_Q1",
"question": "On es va fer l'examen organolèptic de l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dels diversos materials constitutius del quadre",
"answer_start": 134
}
],
"id": "P_385_C_2310_Q2",
"question": "De què es van fer observacions macroscòpiques i microscòpiques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "reentelat o un envernissat general",
"answer_start": 734
}
],
"id": "P_385_C_2310_Q3",
"question": "Quines tècniques eren habituals en el món de la restauració d'obres d'art fins fa poc de temps?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per poder dur a terme diverses anàlisis físicoquímiques",
"answer_start": 207
}
],
"id": "P_385_C_2310_Q4",
"question": "Per què es van prendre mostres dels materials del quadre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les sales de reserva del museu i d'altres obres del mateix període de l'artista",
"answer_start": 500
}
],
"id": "P_385_C_2310_Q5",
"question": "Què van investigar diversos investigadors?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "La pietra del paragone",
"paragraphs": [
{
"context": "La trama es desenvolupa a la casa de camp del comte Asdrubale qui, per aconseguir casar-se amb una dona que l'estimi veritablement, sotmet a proves les tres aspirants disfressant-se de mercader turc i presentant-se com a creditor autoritzat a embargar tots els seus béns, cosa que aconsegueix allunyar els hostes frívols i paràsits i comprovar la veritable amistat de Giocondo i Clarice. Per mitjà d'una altra disfressa, aquesta última aconsegueix assegurar l'amor del comte i arribar així al final feliç. La trama barreja un llenguatge modern amb altres solucions que recorden el teatre de la tradició italiana.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la casa de camp del comte Asdrubale",
"answer_start": 24
}
],
"id": "P_377_C_2257_Q1",
"question": "On es desenvolupa la trama?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de mercader turc",
"answer_start": 182
}
],
"id": "P_377_C_2257_Q2",
"question": "De què es disfressa el comte Asdrubale?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Giocondo i Clarice",
"answer_start": 365
}
],
"id": "P_377_C_2257_Q3",
"question": "De qui comprova la veritable amistat el comte Asdrubale?"
},
{
"answers": [
{
"text": "modern",
"answer_start": 537
}
],
"id": "P_377_C_2257_Q4",
"question": "Com és el llenguatge que es barreja en la trama?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb altres solucions que recorden el teatre de la tradició italiana",
"answer_start": 544
}
],
"id": "P_377_C_2257_Q5",
"question": "Què es barreja en la trama amb el llenguatge modern?"
}
]
},
{
"context": "A principis de juliol de 1812, Rossini va arribar a Milà des de Venècia per començar a treballar en La pietra. El llibretista, Luigi Romanelli, era un dels tants poetes prolífics que produïen constants i deficients arguments per als teatres italians.[3] Rossini van començar a treballar com sempre prop de la data d'obertura programada del 19 de setembre. El llibret va ser construït a l'antiga, amb recursos còmics totalment gastats i ensamblat en una estructura feixuga. Seguint la tradició del segle anterior, era una òpera en què tots els personatges tenien una importància similar, amb un nombre semblant d'àries, fet que obligava al compositor a interrompre constantment la trama amb l'ària de cada personatge. L'argument també tenia totes les característiques típiques de les òperes bufes antigues, com les múltiples confusions amoroses o la disfressa d'un dels personatges com a turc per fer por als altres i castigar-los. A La pietra aquest moment del fals turc, que no era altre que l'amo de la casa, es va fer molt famós.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "A principis de juliol de 1812",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_377_C_2258_Q1",
"question": "Quan va arribar Rossini a Milà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Venècia",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_377_C_2258_Q2",
"question": "Des d'on va arribar Rossini a Milà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per començar a treballar en La pietra",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_377_C_2258_Q3",
"question": "Per què va anar Rossini a Milà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la disfressa d'un dels personatges com a turc",
"answer_start": 846
}
],
"id": "P_377_C_2258_Q4",
"question": "Quin moment és va fer molt famós a La pietra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'amo de la casa",
"answer_start": 993
}
],
"id": "P_377_C_2258_Q5",
"question": "Qui era el fals turc?"
}
]
},
{
"context": "Cap altra òpera de Rossini ha estat tan lloada per la crítica i alhora tan rara vegada realitzada com La pietra del paragone. Igual que molts altres malentesos sobre el compositor, això es remunta a Stendhal, que la va descriure com millor obra de Rossini en el gènere de l'òpera bufa. Aquest judici de l'escriptor francès, lamentablement, no es reflecteix en les cartelleres dels teatres d'òpera.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Cap altra",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_377_C_2259_Q1",
"question": "Quina altra òpera de Rossini ha estat tan lloada per la crítica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Stendhal",
"answer_start": 199
}
],
"id": "P_377_C_2259_Q2",
"question": "Qui va descriure l'obra com la millor de Rossini en el gènere de l'òpera bufa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "escriptor",
"answer_start": 305
}
],
"id": "P_377_C_2259_Q3",
"question": "Quina professió tenia Stendhal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en les cartelleres dels teatres d'òpera",
"answer_start": 357
}
],
"id": "P_377_C_2259_Q4",
"question": "On no es reflecteix el judici d'Stendhal?"
}
]
},
{
"context": "Il Barbiere di Siviglia, després d'un escàndol excepcional en l'estrena, va aconseguir una sèrie d'èxits als escenaris sense parangó al món, i aquest fet va donar forma al pobre destí de La pietra. També va ser decisiu que la primera actuació fora de Milà, el 1813 en el Teatro San Benedetto de Venècia, no fos reeixida. El fracàs de Venècia no vol dir, però, el final d'aquesta òpera. No obstant això, no es pot comptar entre les òperes de primera fila de Rossini, com ho demostra el fet que durant gairebé dos segles no va tornar, ni tan sols de forma modesta, a l'escenari. En els anys posteriors a 1962 fins a mitjans de la dècada de 1980 l'òpera va viure, reelaborada per Günther Rennert amb el títol Die Liebesprobe, un veritable renaixement a Alemanya. Aquesta versió es va endur gran part de l'encant de l'òpera original per ser \"degradada\" en una opereta.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Il Barbiere di Siviglia",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_377_C_2260_Q1",
"question": "Quina obra va aconseguir una sèrie d'èxits als escenaris sense parangó al món?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1813",
"answer_start": 260
}
],
"id": "P_377_C_2260_Q2",
"question": "Quan es va fer la primera actuació de l'obra fora de Milà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Teatro San Benedetto de Venècia",
"answer_start": 271
}
],
"id": "P_377_C_2260_Q3",
"question": "On es va fer la primera actuació de l'obra fora de Milà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el final d'aquesta òpera",
"answer_start": 360
}
],
"id": "P_377_C_2260_Q4",
"question": "Què no vol dir el fracàs de Venècia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dos",
"answer_start": 508
}
],
"id": "P_377_C_2260_Q5",
"question": "Durant gairebé quants segles no va tornar l'òpera a l'escenari?"
}
]
},
{
"context": "El virrei de Napoleó a Milà, Eugène de Beauharnais, va quedar tan impressionat per l'òpera que va escriure al ministre de l'interior, «has d'aconseguir amablement que el mestre Gioachino Rossini sigui eximit del servei militar. Jo no m'atreveixo a exposar al foc enemic una vida tan preciosa, els meus contemporanis mai em perdonarien. Podem estar perdent un soldat mediocre, però salvem un geni de la nació».[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Eugène de Beauharnais",
"answer_start": 29
}
],
"id": "P_377_C_2261_Q1",
"question": "Qui era el virrei de Napoleó a Milà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "impressionat",
"answer_start": 66
}
],
"id": "P_377_C_2261_Q2",
"question": "Com va quedar Eugène de Beauharnais per l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al ministre de l'interior",
"answer_start": 107
}
],
"id": "P_377_C_2261_Q3",
"question": "A qui va escriure Eugène de Beauharnais?"
},
{
"answers": [
{
"text": "has d'aconseguir amablement que el mestre Gioachino Rossini sigui eximit del servei militar",
"answer_start": 135
}
],
"id": "P_377_C_2261_Q4",
"question": "Què li va escriure Eugène de Bauharnais al ministre de l'interior?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un geni de la nació",
"answer_start": 388
}
],
"id": "P_377_C_2261_Q5",
"question": "Què li va dir que salvaven Eugène de Bauharnais al ministre de l'interior?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Macbeth (Verdi)",
"paragraphs": [
{
"context": "En la seva extensa producció per a la música escènica Verdi va concretar tres òperes basades en obres teatrals de William Shakespeare. La primera va ser justament Macbeth, la seva desena òpera, composta als 34 anys d'edat. Quatre dècades més tard, al final de la seva activitat creativa i quan Verdi era ja tot un consagrat, vindrien Otello i Falstaff, basada aquesta última en la comèdia Les alegres comares de Windsor. Cal tenir en consideració en aquest recompte que Giuseppe Verdi va mantenir durant molt temps la idea, mai concretada, de compondre una òpera sobre El Rei Lear, també de Shakespeare.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "tres",
"answer_start": 73
}
],
"id": "P_179_C_1069_Q1",
"question": "Quantes òperes va concretar Verdi basades en obres teatrals de William Shakespeare?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Macbeth",
"answer_start": 163
}
],
"id": "P_179_C_1069_Q2",
"question": "Quina va ser la primer òpera de Verdi basada en un obra de Shakespeare?"
},
{
"answers": [
{
"text": "34",
"answer_start": 207
}
],
"id": "P_179_C_1069_Q3",
"question": "Quants anys tenia Verdi quan va compondre Macbeth?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la comèdia Les alegres comares de Windsor",
"answer_start": 375
}
],
"id": "P_179_C_1069_Q4",
"question": "En què es basava l'obra Falstaff?"
}
]
},
{
"context": "El febrer de 1847, Verdi es va instal·lar a Florència i va començar el seu treball d'assaigs, d'on van sorgir algunes opinions sobre els cantants, que han fet història i que demostren el compromís teatral i dramàtic que per primera vegada ell estava assumint envers una de les seves òperes. Al baríton que tindria a càrrec el paper protagonista en l'estrena, Felice Varesi, el mestre li va dir «voldria que vostè fos més un fidel servidor del dramaturg que del compositor». I sobre qui havia d'encarnar el decisiu paper de Lady Macbeth, Eugenia Tadolini, Verdi va advertir «La Tadolini és una dona bella i jo vull que al rol aparegui com un personatge lleig i dolent. Ella canta massa bé, com un àngel, però el que jo desitjo és un so aspre, sufocat, dur i fosc. Lady Macbeth ha de ser com el mateix dimoni». Amb aquestes paraules Verdi rebutja la gran soprano, i exigeix als seus cantants un gir radical que influirà posteriorment en la tècnica vocal de l'òpera italiana.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Florència",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_179_C_1070_Q1",
"question": "On es va instal·lar Verdi el 1847?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Eugenia Tadolini",
"answer_start": 537
}
],
"id": "P_179_C_1070_Q2",
"question": "A quina soprano va rebutjar Verdi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "massa bé, com un àngel",
"answer_start": 679
}
],
"id": "P_179_C_1070_Q3",
"question": "Com cantava Eugenia Tadolini, segons Verdi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Felice Varesi",
"answer_start": 359
}
],
"id": "P_179_C_1070_Q4",
"question": "Quin baríton tindria el paper protagonista en l'estrena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un gir radical que influirà posteriorment en la tècnica vocal de l'òpera italiana",
"answer_start": 890
}
],
"id": "P_179_C_1070_Q5",
"question": "Què exigeix Verdi als seus cantants?"
}
]
},
{
"context": "La complexa estructura del drama shakesperià en cinc actes va ser sintetitzada, no sense dificultat, per Piave, en una estructura de quatre actes. Tot i això, la posada en escena resulta difícil, atesos els nombrosos canvis d'escena i les complexes ambientacions; per exemple les dues escenes ambientades en el bosc, en les introduccions del primer i el darrer acte. També s'hi troba una certa incongruència en les dues parts de l'acte tercer: la Gran Escena de l'aparició i el duet Ora di morte e di vendetta. Però, malgrat tot, s'ha de reconèixer la mestria de Piave en la redacció i el seu, si més no difícil, respecte al text de Shakespeare.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "quatre",
"answer_start": 133
}
],
"id": "P_179_C_1071_Q1",
"question": "En quants actes va sintetitzar Piave l'estructura del drama?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en les dues parts de l'acte tercer",
"answer_start": 408
}
],
"id": "P_179_C_1071_Q3",
"question": "On es troba una certa incongruència?"
},
{
"answers": [
{
"text": ": la Gran Escena de l'aparició i el duet Ora di morte e di vendetta",
"answer_start": 442
}
],
"id": "P_179_C_1071_Q4",
"question": "Quines són les dues parts de l'acte tercer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la mestria de Piave en la redacció i el seu, si més no difícil, respecte al text de Shakespeare",
"answer_start": 549
}
],
"id": "P_179_C_1071_Q5",
"question": "Què se li ha de reconèixer a Piave?"
}
]
},
{
"context": "Macbeth es va estrenar possiblement al Globe Theatre el 1606. La força captivadora de la tragèdia de Shakespeare porta al compositor a sotmetre la seva música a l'endimoniada tensió dramàtica de l'obra i de la corrosiva tortura interior dels protagonistes. Les línies de cant passen a servir l'expressió del text i la instrumentació a emfatitzar les diferents atmosferes que se succeeixen en el desenllaç de la tragèdia. La declamació del cant, les frases entretallades, els sospirs a mitja veu, els silencis i una altra sèrie d'efectes vocals confereixen als personatges una veracitat mai aconseguida en les seves obres anteriors. Verdi passa a intervenir directament en la direcció dels actors i en detalls de l'escenografia en el seu afany per donar a la seva òpera la profunditat assolida en l'obra teatral.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Globe Theatre",
"answer_start": 39
}
],
"id": "P_179_C_1072_Q1",
"question": "En quin teatre possiblement es va estrenar Macbeth?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1606",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_179_C_1072_Q2",
"question": "Quan es va estrenar Macbeth?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Verdi",
"answer_start": 632
}
],
"id": "P_179_C_1072_Q3",
"question": "Qui va dirigir els actors en Macbeth?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'expressió del text",
"answer_start": 292
}
],
"id": "P_179_C_1072_Q4",
"question": "Què passen a servir les línies de cant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les diferents atmosferes que se succeeixen en el desenllaç de la tragèdia",
"answer_start": 346
}
],
"id": "P_179_C_1072_Q5",
"question": "Què emfatitza la instrumentació?"
}
]
},
{
"context": "Prop de la frontera anglesa, un grup d'infeliços exiliats es lamenten de la seva sort i la del seu oprimit país (Patria oppresa), entre els quals es troba Macduff, i plora als membres de la seva família que han mort a les mans de Macbeth (Ah, la paterna mano). Ara arriba Malcolm, al capdavant d'un exèrcit de soldats anglesos i els instrueix perquè tallin branques dels arbres del veí bosc de Birnam i camuflar així el seu avanç fins a Dunsiname. Tots es mobilitzen per salvar a Escòcia: La patria tradita piangendo ne invita. Al saló del castell de Macbeth, un metge i una dama de companyia esperen amb gran ansietat. La dama ha sentit les paraules pronunciades per la reina les dues últimes nits, mentre caminava somnàmbula. Ara apareix Lady Macbeth, que camina i parla en somnis: Una macchia e qui tuttora (Sempre aquí aquesta taca -de sang-): la seva complicitat en els crims resulta innegable. En un altre lloc del castell, Macbeth expressa la seva ira davant la situació: abandonat pels seus amics i a punt de ser atacat pels anglesos. Encara té confiança, però, en les profecies de les bruixes, encara que no li presentin tribut d'amor i respecte: Pietà rispetto, amore .... Arriben notícies que la seva dona ha mort i, després, que sembla com si el bosc de Birnam s'acostés el castell. Macbeth i els seus homes s'afanyen a la batalla. En la lluita, Macbeth es troba amb Macduff a qui li diu que no podrà ser vençut per cap home nascut de dona, però en la batalla venç Macduff, que va ser tret prematurament del ventre de la mare, i Macbeth cau mortalment ferit. L'òpera acaba amb un himne de victòria cantat pels vencedors.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Prop de la frontera anglesa",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_179_C_1073_Q1",
"question": "On estaven els exiliats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la seva sort i la del seu oprimit país",
"answer_start": 70
}
],
"id": "P_179_C_1073_Q2",
"question": "De què es lamentaven els exiliats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Malcolm",
"answer_start": 272
}
],
"id": "P_179_C_1073_Q3",
"question": "Qui arriba al capdavant d'un exèrcit de soldats anglesos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "castell de Macbeth",
"answer_start": 540
}
],
"id": "P_179_C_1073_Q4",
"question": "En quin castell estan el metge i la dama de companyia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "somnàmbula",
"answer_start": 716
}
],
"id": "P_179_C_1073_Q5",
"question": "Com caminava la reina les últimes nits?"
}
]
},
{
"context": "Les bruixes són el mitjà que ha elegit el destí. Apareixen dues vegades: a l'inici de l'acte primer i en l'acte tercer. En la primera aparició assumeixen un caràcter irònic i gairebé grotesc. L'acte tercer, on fan palès el seu misteri com artífexs del destí amb tons lúgubres, però encara amb gràcia i sensibilitat, sobretot en el ballet Ondine e silfidi.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Les bruixes",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_179_C_1074_Q1",
"question": "Quin és el mitjà que ha elegit el destí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_179_C_1074_Q2",
"question": "Quantes vegades apareixen les bruixes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'inici de l'acte primer i en l'acte tercer",
"answer_start": 73
}
],
"id": "P_179_C_1074_Q3",
"question": "Quan apareixen les bruixes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "irònic i gairebé grotesc",
"answer_start": 166
}
],
"id": "P_179_C_1074_Q4",
"question": "Com es el caràcter de les bruixes en la primera aparició?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Taj Mahal",
"paragraphs": [
{
"context": "La construcció del Taj Mahal es va iniciar amb els fonaments del mausoleu. Es va excavar i va emplenar amb enderrocs una superfície d'aproximadament 12.000 metres quadrats per reduir les filtracions del riu. Tota l'àrea va ser aixecada a una altura de gairebé 15 metres sobre el nivell de la riba. El Taj Mahal té una altura aproximada de 60 metres, i la cúpula principal amida 20 metres de diàmetre i 25 d'altura.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb els fonaments del mausoleu",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_426_C_2551_Q1",
"question": "Amb què es va iniciar la construcció del Taj Mahal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "12.000 metres quadrats",
"answer_start": 149
}
],
"id": "P_426_C_2551_Q2",
"question": "Quina superfície va excavar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb enderrocs",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_426_C_2551_Q3",
"question": "Amb què van omplir la superfície excavada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "gairebé 15 metres",
"answer_start": 252
}
],
"id": "P_426_C_2551_Q4",
"question": "A quina altura van aixecar tota l'àrea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "60 metres",
"answer_start": 339
}
],
"id": "P_426_C_2551_Q5",
"question": "Quina altura té el Taj Mahal?"
}
]
},
{
"context": "La forma de la cúpula s'emfatitza també pels quatre chattris en cada cantó. Les cúpules d'aquests quioscos repliquen la forma de la central. Les seves bases columnates s'obren a través del sostre del mausoleu i proveeixen llum natural a l'interior. Els chattris també estan rematats per finials.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "quatre chattris",
"answer_start": 45
}
],
"id": "P_426_C_2552_Q1",
"question": "Què emfatitza la forma de la cúpula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la forma de la central",
"answer_start": 117
}
],
"id": "P_426_C_2552_Q2",
"question": "Què repliquen les cúpules d'aquests quioscos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "llum natural",
"answer_start": 222
}
],
"id": "P_426_C_2552_Q3",
"question": "Quina llum trobem a l'interior?"
},
{
"answers": [
{
"text": "finials",
"answer_start": 287
}
],
"id": "P_426_C_2552_Q4",
"question": "Què remata els chattris?"
}
]
},
{
"context": "Els cronistes europeus, especialment durant el primer període del Raj Britànic, suggerien que alguns dels treballs del Taj Mahal havien estat obra d'artesans europeus. La majoria d'aquestes suposicions eren purament especulatives, però una referència del 1640, segons la carta d'un frare espanyol que va visitar Agra, esmenta que Geronimo Veroneo, un aventurer italià en la cort de Xa Jahan, va ser el responsable principal del disseny. No hi ha proves científiques demostrables per confirmar aquesta asseveració, ni tampoc hi ha citat cap Veroneo en els documents relatius a l'obra que encara es conserven. Ernest Binfield Havel, el principal investigador britànic d'art indi en l'últim Raj, va descartar aquesta teoria per no trobar-ne cap prova i per resultar inconsistent amb els mètodes emprats pels dissenyadors.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "artesans europeus",
"answer_start": 149
}
],
"id": "P_426_C_2553_Q1",
"question": "Qui suggerien els cronistes europeus que havien fet alguns dels treballs del Taj Mahal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Geronimo Veroneo",
"answer_start": 330
}
],
"id": "P_426_C_2553_Q2",
"question": "Qui va ser el responsable del disseny segons la carta d'un frare espanyol?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un aventurer italià",
"answer_start": 348
}
],
"id": "P_426_C_2553_Q3",
"question": "Qui era Geronimo Veroneo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Xa Jahan",
"answer_start": 379
}
],
"id": "P_426_C_2553_Q4",
"question": "A quina cort va estar Geronimo Veroneo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ernest Binfield Havel",
"answer_start": 608
}
],
"id": "P_426_C_2553_Q5",
"question": "Qui era el principal investigador britànic d'art indi en l'últim Raj?"
}
]
},
{
"context": "A cada costat de l'arcada principal, hi ha arcades menors a sobre i a sota. Aquest motiu es repeteix als xamfrans. El disseny és completament uniforme i consistent en els quatre costats del basament. A cada cantó del pedestal base, un minaret complementa i realça el conjunt.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "arcades menors",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_426_C_2554_Q1",
"question": "Què hi ha a cada costat de l'arcada principal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als xamfrans",
"answer_start": 101
}
],
"id": "P_426_C_2554_Q2",
"question": "On es repeteix el motiu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "uniforme i consistent",
"answer_start": 142
}
],
"id": "P_426_C_2554_Q3",
"question": "Com és el disseny?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un minaret",
"answer_start": 232
}
],
"id": "P_426_C_2554_Q4",
"question": "Què hi ha a cada cantó del pedestal base?"
},
{
"answers": [
{
"text": "complementa i realça el conjunt",
"answer_start": 243
}
],
"id": "P_426_C_2554_Q5",
"question": "Què fa el minaret de cada cantó del pedestal base?"
}
]
},
{
"context": "El cenotafi de Sha Jahan està al costat del de Mumtaz —cap a l'Oest—, formant l'única disposició asimètrica de tot el complex. És major que el de la seva esposa, però conté els mateixos elements; una gran urna amb base alta, també decorada amb meravellosa precisió mitjançant incrustacions i cal·ligrafia identificatòria. Sobre la tapa de l'urna hi ha una escultura d'una petita caixa de plomes d'escriure.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al costat del de Mumtaz",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_426_C_2555_Q1",
"question": "On és el cenotafi de Sha Jahan?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'única disposició asimètrica de tot el complex",
"answer_start": 78
}
],
"id": "P_426_C_2555_Q2",
"question": "Què formen els dos cenotafis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "major",
"answer_start": 130
}
],
"id": "P_426_C_2555_Q3",
"question": "Com és el cenotafi de Sha Jahan comparat amb el de la seva esposa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els mateixos elements",
"answer_start": 173
}
],
"id": "P_426_C_2555_Q4",
"question": "Què contenen els cenotafis de Sha Jahan i de la seva esposa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'una petita caixa de plomes d'escriure",
"answer_start": 366
}
],
"id": "P_426_C_2555_Q5",
"question": "Quina escultura hi ha sobre la tapa de l'urna dels cenotafis?"
}
]
},
{
"context": "Estudis recents desmenteixen parcialment aquesta hipòtesi i llancen nova llum sobre el disseny del Taj Mahal. Totes les altres grans tombes mogoles se situaven en jardins formant una creu, amb el mausoleu en el centre. El Taj Mahal, per contra, s'ha disposat en forma d'una gran \"T\" amb el mausoleu en un extrem. El rastre de les ruïnes en la riba oposada del riu estén no obstant això el disseny fins a formar un esquema de creu, on el riu es convertiria en canal central d'un gran chahar bagh. El color negre sembla producte de l'acció del temps sobre els marbres blancs originalment abandonats allí. Els arqueòlegs han denominat a aquest segon i mai construït Taj, com el \"Mahtab Bagh\", o \"Jardí de la llum de lluna\".",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en jardins",
"answer_start": 160
}
],
"id": "P_426_C_2556_Q1",
"question": "On es situaven les tombes mogoles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una creu",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_426_C_2556_Q2",
"question": "Quina forma tenien les tombes mogoles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "\"T\"",
"answer_start": 279
}
],
"id": "P_426_C_2556_Q3",
"question": "Quina forma té el Taj Mahal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un extrem",
"answer_start": 299
}
],
"id": "P_426_C_2556_Q4",
"question": "On és el mausoleu en el Taj Mahal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Mahtab Bagh",
"answer_start": 676
}
],
"id": "P_426_C_2556_Q5",
"question": "Com han denominat els arqueòlegs el mai construït Taj?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Catedral de València",
"paragraphs": [
{
"context": "La porta de l'Almoina, dita així per ser veïna a la casa, ja desapareguda, on es donava socors als necessitats, és la més antiga de la seu. També és coneguda com a «porta del Palau» pel seu veïnatge amb el palau Arquebisbal. D'estil romànic, constitueix un element clarament diferenciat de la resta de la catedral, que és principalment gòtica. Alguns autors la consideren de 1260-1270, obra d'Arnau Vidal, però pel seu estil primitiu altres la remunten al 1240, immediatament després de la conquista jaumina (1238). El fet que estiga encarada a l'est, mirant cap a la Meca, fa pensar que allí mateix es trobava el mihrab de l'antiga mesquita.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "La porta de l'Almoina",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_415_C_2485_Q1",
"question": "Quina porta és l amés antiga de la seu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "socors als necessitats",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_415_C_2485_Q2",
"question": "Què es donava a la casa del costat de la porta de l'Almoina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "porta del Palau",
"answer_start": 165
}
],
"id": "P_415_C_2485_Q3",
"question": "Com es coneix també la porta de l'Almoina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "romànic",
"answer_start": 233
}
],
"id": "P_415_C_2485_Q4",
"question": "De quin estil és la porta de l'Almoina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "gòtica",
"answer_start": 336
}
],
"id": "P_415_C_2485_Q5",
"question": "De quin estil és principalment la catedral?"
}
]
},
{
"context": "Així fou fins a juny de 2004, quan per atzar foren trobades davall de la volta de Juan Pérez Castiel unes pintures de gran bellesa que han sigut datades en 1474 (segle xv). Aquestes pintures, que representen àngels tocant instruments musicals, són les abans esmentades de Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano. Poc després de l'incendi de 1469, cap al 1474, el que seria futur papa Alexandre VI va ordenar a tots dos pintors que realitzaren les pintures al fresc que ara es tornen a contemplar, després que la volta de Perez Castiel fora desmuntada.[22]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "unes pintures de gran bellesa",
"answer_start": 101
}
],
"id": "P_415_C_2486_Q1",
"question": "Què van trobar el juny de 2004?"
},
{
"answers": [
{
"text": "àngels tocant instruments musicals",
"answer_start": 208
}
],
"id": "P_415_C_2486_Q3",
"question": "Què representen les pintures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano",
"answer_start": 272
}
],
"id": "P_415_C_2486_Q4",
"question": "Qui va fer aquestes pintures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la volta de Perez Castiel",
"answer_start": 510
}
],
"id": "P_415_C_2486_Q5",
"question": "Quina volta van desmutar?"
}
]
},
{
"context": "Al costat mateix del Micalet hi ha la porta principal, dita dels Ferros per la reixa de ferro que circumda l'atri d'entrada. És la més moderna, iniciada el 1703 per l'escultor i arquitecte alemany Konrad Rudolf. Va arribar a València amb l'arxiduc Carles d'Àustria, però en finalitzar la guerra de Successió se'n va anar amb ell, ja que era el seu escultor de cambra, i va deixar paralitzades les obres en 1707, que foren acabades en 1713 pels seus deixebles Francesc Vergara «el Vell» i Francesc Stolz. Altres escultors que hi van intervenir foren Andreu Robles i Ignasi Vergara i els pedrapiquers, Josep Mines i Domingo Laviesa.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Al costat mateix del Micalet",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_415_C_2487_Q1",
"question": "On és la porta principal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dels Ferros",
"answer_start": 60
}
],
"id": "P_415_C_2487_Q2",
"question": "Com es diu la porta principal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Konrad Rudolf",
"answer_start": 197
}
],
"id": "P_415_C_2487_Q3",
"question": "Qui va iniciar la porta el 1703?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en finalitzar la guerra de Successió",
"answer_start": 272
}
],
"id": "P_415_C_2487_Q4",
"question": "Quan se'n va anar Konrad Rudolf?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Francesc Vergara «el Vell» i Francesc Stolz",
"answer_start": 460
}
],
"id": "P_415_C_2487_Q5",
"question": "Qui va acabar la porta dels ferros?"
}
]
},
{
"context": "La Coral Catedralícia de València va fer la seua presentació pública el 21 de gener de 2002, festa de Sant Vicent Màrtir. Interpreta als oficis, preferentment, obres conservades en l'Arxiu catedralici, rescatant fins i tot obres fa segles interpretades. Les seues activitats han estat suportades pel Capítol Metropolità amb ajudes de les administracións públiques.[27][28]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el 21 de gener de 2002",
"answer_start": 69
}
],
"id": "P_415_C_2488_Q1",
"question": "Quan es va presentar públicament la Coral Catedralícia de València?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Sant Vicent Màrtir",
"answer_start": 99
}
],
"id": "P_415_C_2488_Q2",
"question": "Quina festa és el 21 de gener?"
},
{
"answers": [
{
"text": "obres conservades en l'Arxiu catedralici",
"answer_start": 160
}
],
"id": "P_415_C_2488_Q3",
"question": "Quines obres interpreta la Coral Catedralícia de València?"
},
{
"answers": [
{
"text": "obres fa segles interpretades",
"answer_start": 223
}
],
"id": "P_415_C_2488_Q4",
"question": "Què rescata la Coral Catedralícia de València?"
}
]
},
{
"context": "La Porta dels Ferros, que s'assembla a un retaule de forma còncava, fa més de 36 metres d'alçària. Quan es va construir pretenia crear la il·lusió òptica d'una major sensació d'espai en un lloc realment molt xicotet -a la manera de Bernini o Borromini-, ja que fou concebuda per a ser vista des de l'estret carreró (de Saragossa) que hi feia cap. Hui aquest carrer ha desaparegut en eixamplar-se la plaça de la Reina i la seua forma retorçuda en una plaça gran resulta del tot incomprensible.[19]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "més de 36 metres",
"answer_start": 71
}
],
"id": "P_415_C_2489_Q1",
"question": "Quina alçada té la Porta dels Ferros?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a un retaule de forma còncava",
"answer_start": 37
}
],
"id": "P_415_C_2489_Q2",
"question": "A què s'assembla la Porta dels Ferros?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'una major sensació d'espai",
"answer_start": 154
}
],
"id": "P_415_C_2489_Q3",
"question": "Quina il·lusió òptica volia crear la Porta dels Ferros?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des de l'estret carreró (de Saragossa)",
"answer_start": 291
}
],
"id": "P_415_C_2489_Q4",
"question": "Des d'on havia de ser vista la Porta dels Ferros?"
},
{
"answers": [
{
"text": "incomprensible",
"answer_start": 477
}
],
"id": "P_415_C_2489_Q5",
"question": "Com ens sembla avui la forma de la Porta dels Ferros?"
}
]
},
{
"context": "D'estil gòtic (segle xiv-xv), està format per un prisma octogonal de dos cossos superposats, amb huit finestrals de fina traceria calada en cada cos. El primer cos o part baixa és d'autor desconegut, del segle xiv, mentre que el segon cos o part alta és obra de Martí Llobet (de cap al 1430). El cimbori dota de llum natural sempre blanca en el creuer, gràcies a les finestres translúcides d'alabastre i al fet que la seua carcassa de pedra està reduïda al mínim.[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "gòtic",
"answer_start": 8
}
],
"id": "P_415_C_2490_Q1",
"question": "De quin estil és?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per un prisma octogonal",
"answer_start": 42
}
],
"id": "P_415_C_2490_Q2",
"question": "Per què està format?"
},
{
"answers": [
{
"text": "huit",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_415_C_2490_Q3",
"question": "Quants finestrals hi ha a cada cos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de fina traceria calada",
"answer_start": 113
}
],
"id": "P_415_C_2490_Q4",
"question": "Com són els finestrals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Martí Llobet",
"answer_start": 262
}
],
"id": "P_415_C_2490_Q5",
"question": "Qui és l'autor del segon cos?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Gos",
"paragraphs": [
{
"context": "L'esterilització d'animals molt joves pot causar més problemes de salut més endavant en la vida per ambdós gèneres.[41] Una esterilització massa primerenca empitjora la incontinència en les femelles.[41] Tant en els mascles com en les femelles, l'esterilització causa canvis hormonals durant el desenvolupament. Això inhibeix els senyals naturals necessaris per un correcte desenvolupament dels ossos, fent que els animals siguin més grans i presentin més risc de displàsia de maluc, osteoporosi i altres trastorns articulars.[42][43] Tanmateix, altres estudis han demostrat que la castració a una edat primerenca no s'associa a cap gran risc en comparació amb la castració a l'edat més tradicional de sis mesos. Aquests descobriments suggereixen que, tot i que els mascles poden ser castrats fins i tot abans dels sis mesos, per les femelles s'hauria d'esperar fins a l'edat de sis mesos.[44]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "problemes de salut",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_250_C_1495_Q1",
"question": "Què pot causar l'esterilització d'animals molt joves?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la incontinència en les femelles",
"answer_start": 166
}
],
"id": "P_250_C_1495_Q2",
"question": "Què empitjora una esterilització massa primerenca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "canvis hormonals durant el desenvolupament",
"answer_start": 268
}
],
"id": "P_250_C_1495_Q3",
"question": "Quins canvis causa l'esterilització tant en mascles com en femelles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els senyals naturals necessaris per un correcte desenvolupament dels ossos",
"answer_start": 326
}
],
"id": "P_250_C_1495_Q4",
"question": "Què inhibeix l'esterilització?"
}
]
},
{
"context": "Tot i que els gossos salvatges, com els llops, són depredadors alfa, poden morir en combats territorials amb animals salvatges.[75] A més a les zones en què els gossos són simpàtrics amb altres depredadors grans, els gossos poden ser una font d'aliment important per a cànids o fèlids grans. A Croàcia són morts més gossos que ovelles, mentre que sembla que a Rússia els llops limiten les poblacions de gossos ferals. A Wisconsin es paga una major compensació per la pèrdua de gossos que de bestiar.[75] Hi ha hagut casos en què un parell de llops maten gossos, seguint un mètode en què un d'ells atrau el gos cap a vegetació densa, on l'altre llop prepara una emboscada.[76] En alguns casos, els llops han mostrat una manca anormal de por dels humans i els edificis a l'hora d'atacar gossos, fins al punt que se'ls ha de foragitar o matar.[77] Els coiots també ataquen gossos.[78] Es coneixen casos de feres que maten gossos. Se sap que els lleopards tenen una predilecció pels gossos i han matat i s'han menjat fins i tot gossos grans i ferotges.[79] A diferència dels lleopards que viuen a la mateixa regió, els tigres de l'Índia rarament ataquen gossos, tot i que a Manxúria, la Indoxina, Indonèsia i Malàisia, es diu que els tigres maten gossos amb el mateix vigor que els lleopards.[80] Finalment, les hienes ratllades són grans depredadors de gossos als pobles del Turkmenistan, l'Índia i el Caucas.[81]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "depredadors alfa",
"answer_start": 51
}
],
"id": "P_250_C_1496_Q1",
"question": "Quin tipus de depredadors són els gossos salvatges?"
},
{
"answers": [
{
"text": "limiten les poblacions de gossos ferals",
"answer_start": 377
}
],
"id": "P_250_C_1496_Q2",
"question": "Què fan els llops a Rússia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una emboscada",
"answer_start": 657
}
],
"id": "P_250_C_1496_Q3",
"question": "Què preparen en alguns casos dos llops per caçar un gos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les hienes",
"answer_start": 1304
}
],
"id": "P_250_C_1496_Q5",
"question": "Qui són grans depredadors de gossos al Turkmenistan?"
}
]
},
{
"context": "Igual que els llops, els gossos tenen un pelatge, una capa de pèls que els cobreix el cos. El pelatge d'un gos pot ser un «pelatge doble», compost d'una capa inferior suau i una capa superior basta. A diferència dels llops, els gossos poden tenir un «pelatge únic», mancat de capa inferior. Els gossos amb un pelatge doble, com els llops, estan adaptats per sobreviure en temperatures fredes i tendeixen a provenir de climes més freds.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una capa de pèls que els cobreix el cos",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_250_C_1497_Q1",
"question": "Què tenen els gossos igual que els llops?"
},
{
"answers": [
{
"text": "basta",
"answer_start": 192
}
],
"id": "P_250_C_1497_Q3",
"question": "Com és la capa superior del pelatge doble d'un gos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "únic",
"answer_start": 259
}
],
"id": "P_250_C_1497_Q4",
"question": "Com poden tenir el pelatge els gossos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de climes més freds.",
"answer_start": 415
}
],
"id": "P_250_C_1497_Q5",
"question": "De quin clima són els gossos amb pelatge doble?"
}
]
},
{
"context": "Com els infants humans, els gossos passen per diverses etapes de desenvolupament cognitiu.[45] Per exemple, els gossos, com els humans, no neixen amb comprensió de la permanència dels objectes, la comprensió que els objectes que no estan sent percebuts activament continuen existint.[45] En ambdues espècies, la comprensió de la permanència dels objectes es produeix quan l'infant aprèn la coordinació de reaccions circulars secundàries, com ho descriu Jean Piaget; és a dir, quan els infants aprenen a interaccionar intencionalment amb els objectes que l'envolten. En els gossos, això passa a l'edat de vuit setmanes (divuit mesos en els humans).[45]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "quan l'infant aprèn la coordinació de reaccions circulars secundàries",
"answer_start": 367
}
],
"id": "P_250_C_1498_Q2",
"question": "Quan es produeix la comprensió de la permanència dels objectes tant en gossos com en humans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'edat de vuit setmanes",
"answer_start": 592
}
],
"id": "P_250_C_1498_Q3",
"question": "Quan comencen a tenir comprensió de la permanència dels objectes els gossos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "divuit",
"answer_start": 619
}
],
"id": "P_250_C_1498_Q4",
"question": "A quants mesos comencen a tenir comprensió de la permanència dels objectes els humans?"
}
]
},
{
"context": "La dieta d'un gos hauria de consistir en una proporció equilibrada de proteïnes, carbohidrats, greixos i aigua. Un gos de mida mitjana necessita unes 65 calories per quilogram de pes al dia, mentre que les races més grans poden necessitar-ne només 20 i les més petites 40.[29] Els cadells tenen unes necessitats nutricionals més elevades que les dels adults; necessiten el doble de proteïnes i un 50% més de calories.[29] Els gossos poden sobreviure molt de temps sense menjar i poden perdre fins a un 40% del seu pes corporal sense morir-se.[29] En canvi, la pèrdua del 15% de l'aigua corporal podria resultar fatal.[29] Una dieta únicament carnívora pot no ser adequada per als gossos, car manca de components vitals d'una dieta saludable.[29]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "proteïnes, carbohidrats, greixos i aigua",
"answer_start": 70
}
],
"id": "P_250_C_1499_Q1",
"question": "Què hauria d'estar en proporció equilibrada en la dieta d'un gos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "unes 65",
"answer_start": 145
}
],
"id": "P_250_C_1499_Q2",
"question": "Quantes calories per quilogram de pes necessita un gos de mida mitjana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el doble de proteïnes i un 50% més de calories",
"answer_start": 370
}
],
"id": "P_250_C_1499_Q3",
"question": "Quines necessitats nutricionals tenen els cadells dels gossos comparats amb els adults?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins a un 40% del seu pes",
"answer_start": 492
}
],
"id": "P_250_C_1499_Q4",
"question": "Quan pes poden perdre els gossos sense morir-se?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la pèrdua del 15% de l'aigua corporal",
"answer_start": 557
}
],
"id": "P_250_C_1499_Q5",
"question": "Què podria resultar fatal per un gos?"
}
]
},
{
"context": "Mentre que el cervell humà és dominat per una gran escorça visual, el cervell caní és dominat principalment per una escorça olfactiva[45] El bulb olfactiu dels gossos, en proporció a la mida total del cervell, és unes quaranta vegades més gran que el dels humans.[45] Segons la raça, els gossos tenen entre 125 i 220 milions de cèl·lules olfactives esteses sobre una àrea de la mida d'un mocador de butxaca (en comparació amb 5 milions de cèl·lules esteses sobre l'àrea d'un segell en els humans).[45][53][54] Els bloodhounds en són l'excepció, amb aproximadament 300 milions de receptors olfactius.[45] Els gossos poden distingir olors a concentracions gairebé 100 milions de vegades inferiors a les que poden distingir els humans.[55]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una escorça olfactiva",
"answer_start": 112
}
],
"id": "P_250_C_1500_Q1",
"question": "Què domina el cervell caní?"
},
{
"answers": [
{
"text": "unes quaranta vegades més gran",
"answer_start": 213
}
],
"id": "P_250_C_1500_Q2",
"question": "Com és el bulb olfactiu dels gossos comparat amb el dels humans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre 125 i 220 milions",
"answer_start": 301
}
],
"id": "P_250_C_1500_Q3",
"question": "Quantes cèl·lules olfactives tenen els gossos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "bloodhounds",
"answer_start": 514
}
],
"id": "P_250_C_1500_Q4",
"question": "Quins gossos tenen 300 milions de receptors olfactius?"
},
{
"answers": [
{
"text": "olors a concentracions gairebé 100 milions de vegades inferiors",
"answer_start": 631
}
],
"id": "P_250_C_1500_Q5",
"question": "Quines olors poden distingir els gossos comparat amb els humans?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Psitacosaure",
"paragraphs": [
{
"context": "Un espècimen extremadament ben conservat trobat a la formació de Yixian, a la província de Liaoning (Xina), ha proporcionat una de les millors proves de cura parental en dinosaures. Aquest espècimen consisteix en un adult de psitacosaure (que no s'ha assignat a cap espècie en particular), que es troba estretament associat a 34 esquelets articulats de juvenils, tots preservats tridimensionalment. Els psitacosaures juvenils, tots aproximadament de la mateixa edat, s'entrellacen en un grup per sota de l'adult, tot i que els 34 cranis es troben per sobre de la massa dels cossos, com haurien estat en vida. Això suggereix que els animals estaven vius en el moment de l'enterrament, que devia haver sigut molt ràpid, potser a causa de l'ensorrament d'un cau o la inundació d'un niu.[35]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Liaoning",
"answer_start": 91
}
],
"id": "P_493_C_2953_Q1",
"question": "En quina província de Xina es troba la formació de Yixian?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un adult de psitacosaure",
"answer_start": 213
}
],
"id": "P_493_C_2953_Q2",
"question": "A qui correspon l'espècimen trobat a la formació de Yixian?"
},
{
"answers": [
{
"text": "extremadament ben conservat",
"answer_start": 13
}
],
"id": "P_493_C_2953_Q3",
"question": "En quin estat està el psitacosaure trobat a la formació de Yixian?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una de les millors proves de cura parental en dinosaures",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_493_C_2953_Q4",
"question": "Què ha proporcionat l'espècimen trobat a la formació de Yixian?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tridimensionalment",
"answer_start": 379
}
],
"id": "P_493_C_2953_Q5",
"question": "Com estan preservats els 34 esquelets articulats de juvenils?"
}
]
},
{
"context": "Els ossos juvenils són molt petits però estan ben ossificats. Això es pot interpretar com una prova de cura parental estesa, ja que els juvenils haurien d'haver estat prou temps al niu per l'ossificació dels seus ossos. El gran nombre de cries al niu suggereix que no totes haurien pertangut a l'adult preservat, indicant que els psitacosaures podrien haver dut a terme algun tipus de nidificació comunitària, potser similar a la dels estruços.[35] De totes maneres, fins i tot les dents dels psitacosaures juvenils estaven desgastades, indicant que mastegaven el seu propi menjar i que podrien haver sigut precoços, tot i que això no exclou la cura parental continuada.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "molt petits",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_493_C_2954_Q1",
"question": "Quina mida tenen els ossos juvenils?"
},
{
"answers": [
{
"text": "prou",
"answer_start": 167
}
],
"id": "P_493_C_2954_Q2",
"question": "Quant de temps haurien d'haver estat els juvenils al niu per l'ossificació dels seus ossos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que no totes haurien pertangut a l'adult preservat",
"answer_start": 261
}
],
"id": "P_493_C_2954_Q3",
"question": "Què suggereix el gran nombre de cries al niu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "comunitària",
"answer_start": 397
}
],
"id": "P_493_C_2954_Q4",
"question": "Quin tipus de nidificació podrien haver dut a terme els psitacosaures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "desgastades",
"answer_start": 524
}
],
"id": "P_493_C_2954_Q5",
"question": "Com estaven les dents dels psitacosaures juvenils?"
}
]
},
{
"context": "El psitacosaure no és tan familiar per al públic general com el seu parent llunyà, el triceratop, però és un dels gèneres de dinosaure més ben coneguts. Se n'han trobat més de 400 individus fòssils, incloent-hi molts esquelets complets. La majoria d'estadis d'edat estan representats, des de nounats fins a adults, cosa que ha permès nombrosos estudis detallats de les taxes de creixement i de la biologia reproductiva del psitacosaure. L'abundància d'aquest dinosaure al registre fòssil ha conduït al seu ús com a fòssil guia pels sediments del Cretaci inferior de l'Àsia Central.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "triceratop",
"answer_start": 86
}
],
"id": "P_493_C_2956_Q1",
"question": "Qui és parent llunyà del psitacosaure?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més de 400",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_493_C_2956_Q2",
"question": "Quants psitacosaures fòssils s'han trobat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des de nounats fins a adults",
"answer_start": 285
}
],
"id": "P_493_C_2956_Q3",
"question": "Quin estadis d'edat dels psitacosaures estan representats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a fòssil guia pels sediments del Cretaci inferior de l'Àsia Central",
"answer_start": 509
}
],
"id": "P_493_C_2956_Q4",
"question": "A quin ús ha conduït l'abundància de registres fòssils de psitacosaure?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La majoria d'estadis d'edat estan representats",
"answer_start": 237
}
],
"id": "P_493_C_2956_Q5",
"question": "Què ha permès nombrosos estudis de les taxes de creixement del psitacosaure?"
}
]
},
{
"context": "Psittacosaurus és el gènere tipus de la família dels psitacosàurids, que fou anomenada per Osborn l'any 1923.[11] Només un altre gènere, Hongshanosaurus, és classificat actualment dins aquesta família juntament amb el psitacosaure.[26] Els psitacosàurids eren basals a gairebé tots els ceratops coneguts tret de Yinlong i potser els chaoyangsàurids.[10][27] Mentre que els psitacosàurids eren una branca primerenca de l'arbre genealògic dels ceratops, el psitacosaure en si probablement no era l'ancestre directe de cap altre grup de ceratops. Tots els altres ceratops van conservar el cinquè dit de la mà, una plesiomorfia o tret primitiu, mentre que totes les espècies de psitacosaure només tenien quatre dits a les mans. Tanmateix, la fossa anteorbital, una obertura en el crani entre l'òrbita ocular i el nariu, es va perdre durant l'evolució dels psitacosàurids, però encara es trobava a la majoria dels altres ceratops i la majoria dels altres arcosaures. Es considera molt poc probable que el cinquè dit o la fossa anteorbital evolucionessin per segona vegada.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Hongshanosaurus",
"answer_start": 137
}
],
"id": "P_493_C_2957_Q2",
"question": "Quin gènere és classificat actualment dins la família dels psitacosàurids junt el psitacosaure?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quatre",
"answer_start": 700
}
],
"id": "P_493_C_2957_Q3",
"question": "Quants dits a la mà tenien els psitacosaures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una obertura en el crani entre l'òrbita ocular i el nariu",
"answer_start": 757
}
],
"id": "P_493_C_2957_Q4",
"question": "Què és la fossa anteorbital?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Osborn",
"answer_start": 91
}
],
"id": "P_493_C_2957_Q5",
"question": "Qui va anomenar la família dels psitacosàurids el 1923?"
}
]
},
{
"context": "Dels prop de 400 espècimens coneguts de psitacosaure, només se n'ha publicat un amb algun tipus de patologia. L'espècimen en qüestió, que consisteix en un esquelet adult complet i que de manera temptativa s'ha assignat a P. mongoliensis, fou trobat a les capes inferiors de la formació de Yixian, a la Xina. No hi ha cap indici de fractura òssia, però es poden veure senyals molt clars d'una infecció a prop del punt mitjà del peroné dret. L'os exhibeix un gran forat circular, evidència de necrosi a causa de la manca de reg sanguini a la regió. El forat està envoltat per una gran quantitat d'inflamació al terç inferior de l'os. Aquesta gran quantitat d'os acumulada al voltant de la ferida indica que l'animal va sobreviure durant molt de temps tot i la lesió i posterior infecció. Com que els psitacosaures eren animals bípedes, una ferida similar a un os essencial per suportar el pes probablement hauria sigut fatal. Tanmateix, a diferència del fèmur i la tíbia, el peroné no és un os encarregat de suportar el pes, de manera que aquest animal encara hauria sigut capaç de caminar en certa manera. La causa de la lesió continua sent desconeguda.[30]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "prop de 400",
"answer_start": 5
}
],
"id": "P_493_C_2958_Q1",
"question": "Quants espècimens de psitacosaure són coneguts?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les capes inferiors de la formació de Yixian",
"answer_start": 249
}
],
"id": "P_493_C_2958_Q2",
"question": "On fou trobat l'espècimen adult que tenia alguna patologia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que l'animal va sobreviure durant molt de temps tot i la lesió i posterior infecció",
"answer_start": 701
}
],
"id": "P_493_C_2958_Q3",
"question": "Què indica la gran quantitat d'os acumulada al voltant de la ferida de l'animal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "bípedes",
"answer_start": 825
}
],
"id": "P_493_C_2958_Q4",
"question": "Com eren els psitacosaures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "continua sent desconeguda",
"answer_start": 1126
}
],
"id": "P_493_C_2958_Q5",
"question": "Quina va ser la causa de la lesió del psitacosaure?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Ricciardo e Zoraide",
"paragraphs": [
{
"context": "Ricciardo e Zoraide es va estrenar al Teatro San Carlo el 3 de desembre de 1818, amb un lleuger retard sobre la data prevista, i va recollir un èxit aclaparador.[6] Òbviament, ho va fer amb els solistes de sempre, entre els quals es trobaven Colbran, Nozzari, David o Benedetti, que van contribuir en gran manera al feliç desenvolupament d'una vetllada que, però, no va comptar amb gaires reposicions fora del Regne de Nàpols.[7] Fragments cantabili i virtuosístics, equilibradament distribuïts, van permetre als protagonistes donar el millor de si mateixos, coincidint amb el gust dels espectadors napolitans.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Teatro San Carlo",
"answer_start": 38
}
],
"id": "P_36_C_211_Q1",
"question": "En quin teatre es va estrenar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1818",
"answer_start": 75
}
],
"id": "P_36_C_211_Q2",
"question": "Quin any es va estrenar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "aclaparador",
"answer_start": 149
}
],
"id": "P_36_C_211_Q3",
"question": "Quina mena d'èxit va tenir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cantabili i virtuosístics",
"answer_start": 440
}
],
"id": "P_36_C_211_Q4",
"question": "Quin tipus de fragment hi ha a l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "donar el millor de si mateixos",
"answer_start": 527
}
],
"id": "P_36_C_211_Q5",
"question": "Què van poder fer Els protagonistes?"
}
]
},
{
"context": "L'acció transcorre a la ciutat de l'antiga núbia de Dongola,[2] a l'època de les Croades. El rei nubi Agorante, que està enamorat de Zoraide, ha derrotat el pare d'aquesta i l'ha capturat. Ricciardo, un cavaller cristià i amant de Zoraide, acompanya un emissari per demanar el seu alliberament. La gelosa esposa d'Agorante, Zomira, organitza la captura de Ricciardo, i pretén que els joves amants siguin executats per allunyar Zoraide d'Agorante i així protegir la seva posició com a reina. L'òpera acaba amb un exèrcit de cavallers cristians salvant a Ricciardo i Zoraide i finalment Ricciardo perdona la vida d'Agorante.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Dongola",
"answer_start": 52
}
],
"id": "P_36_C_212_Q1",
"question": "En quina ciutat transcorre l'acció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el seu alliberament",
"answer_start": 274
}
],
"id": "P_36_C_212_Q3",
"question": "Què vol aconseguir Ricciardo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Zomira",
"answer_start": 324
}
],
"id": "P_36_C_212_Q4",
"question": "Com es diu l'esposa d'Agorante?"
},
{
"answers": [
{
"text": "perdona la vida d'Agorante",
"answer_start": 595
}
],
"id": "P_36_C_212_Q5",
"question": "Què fa finalment Ricciardo?"
}
]
},
{
"context": "L'òpera s'inicia amb una obertura que suggereix estils posteriors de composició en ple Romanticisme. La partitura de l'obertura s'acobla amb la primera escena de l'òpera com Simfonia i Introducció. Un do menor Largo condueix a una secció Marziale, seguit d'un fa major Andante. En l'òpera el Marziale és per retornar a la Introduzione amb el cor.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "estils posteriors de composició",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_36_C_213_Q1",
"question": "Què ens suggereix l'obertura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com Simfonia i Introducció",
"answer_start": 170
}
],
"id": "P_36_C_213_Q2",
"question": "Com s'acobla la primera escena de l'obra amb l'obertura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Un do menor Largo",
"answer_start": 198
}
],
"id": "P_36_C_213_Q3",
"question": "Què ens condueix a una secció Marziale?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per retornar a la Introduzione",
"answer_start": 304
}
],
"id": "P_36_C_213_Q4",
"question": "Per a què serveix el Marziale el l'òpera?"
}
]
},
{
"context": "Però el San Carlo no només se li va oferir una orquestra de primera classe. Amb Domenico Barbaia, l'empresari de més renom del seu dia, Rossini va poder comptar amb una plèiade de cantants famosos. Així, es va trobar escrivint per a artistes com Andrea Nozzari, Giovanni David, Manuel García i la prima donna que més tard es convertiria en la seva esposa, Isabella Colbran. També el cor es comptava entre els millors d'Europa. Com a director d'escena, tenia al seu càrrec un cèlebre arquitecte, el Cavaliere Antonio Niccolini, i també s'incloïen dissenyadors com Pasquale Canna (que va ser el responsable dels conjunts de Ricciardo e Zoraide), que també va assegurar l'excel·lència de l'espectacle visual.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Domenico Barbaia",
"answer_start": 80
}
],
"id": "P_36_C_214_Q1",
"question": "Qui era l'empresari de més renom del seu dia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb una plèiade de cantants famosos",
"answer_start": 161
}
],
"id": "P_36_C_214_Q2",
"question": "Amb qui va poder comptar Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Isabella Colbran",
"answer_start": 356
}
],
"id": "P_36_C_214_Q3",
"question": "Qui es va convertir en esposa de Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "arquitecte",
"answer_start": 483
}
],
"id": "P_36_C_214_Q4",
"question": "Què era Antonio Niccolini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pasquale Canna",
"answer_start": 563
}
],
"id": "P_36_C_214_Q5",
"question": "Qui va ser un dels dissenyadors?"
}
]
},
{
"context": "El llibret fou escrit per Francesco Berio di Salsa, que ja havia escrit el d'Otello, i es va basar en dos cants d'un poema heroic èpico-burlesc del poeta i sacerdot del segle XVIII Niccolò Forteguerri, secretari del papa Climent XII.[4] Escrit entre 1716 i 1725, Il Ricciardetto va ser publicat el 1738, tres anys després de la mort del seu autor. Influenciat tant per l'obra còmica Morgante de Luigi Pulci (1432-1484) com per Orlando innamorato de Boiardo (1441-1494) i l'Orlando furioso d'Ariosto (1474-1533), 'Il Ricciardetto explica molts contes cavallerescos entrellaçats de cavallers i infidels en un to que es tenyeix contínuament amb ironia. Sàviament divertida, Forteguerri va subratllar amb picardia les debilitats, les ingenuïtats i les inconsistències dels seus personatges.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Francesco Berio di Salsa",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_36_C_215_Q1",
"question": "Qui va escriure el llibret?"
},
{
"answers": [
{
"text": "XVIII",
"answer_start": 175
}
],
"id": "P_36_C_215_Q2",
"question": "En quin segle va ser sacerdot Niccolò Forteguerri?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1738",
"answer_start": 298
}
],
"id": "P_36_C_215_Q3",
"question": "Quin any va ser publicat Il Ricciardetto?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molts contes cavallerescos",
"answer_start": 537
}
],
"id": "P_36_C_215_Q4",
"question": "Què explica Il Ricciardetto?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb ironia",
"answer_start": 638
}
],
"id": "P_36_C_215_Q5",
"question": "Amb què es tenyeix el to de l'obra?"
}
]
},
{
"context": "Algunes de les partitures més brillants del segle XIX es troben en les nou òperes que Rossini va escriure per al Teatro San Carlo de Nàpols. Ricciardo e Zoraide n'és la cinquena.[1] D'aquesta magnífica sèrie d'òperes que Rossini va crear per Nàpols entre 1815 i 1822, Ricciardo e Zoraide sol ser considerada com la que li correspon la part posterior de la cua. No perquè estigui privada de bona música -de fet té alguns bons moments memorables-, sinó perquè la història, la matèria essencial del drama, és intrínsecament menys interessant que el d'Elisabetta, regina d'Inghilterra, Otello, Armida, Mosè in Egitto, Ermione o La donna del lago, tots elles, d'una manera o altra, gaudeixen de fonts literàries de gran abast.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "nou",
"answer_start": 71
}
],
"id": "P_36_C_216_Q1",
"question": "Quantes òperes va escriure Rossini per al Teatro San Carlo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1815 i 1822",
"answer_start": 255
}
],
"id": "P_36_C_216_Q2",
"question": "Entre quins anys les va crear?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Adelaide di Borgogna",
"paragraphs": [
{
"context": "La veritat és que després de l'èxit de La gazza ladra, Rossini entrà en una etapa grisa en la qual Adelaide està immersa. Les prodigioses facultats de què Rossini havia fet gala fins aleshores havien començat, imperceptiblement, a minvar, i la voràgine d'encàrrecs, composicions, estrenes i altres ocupacions, començaven a deixar-se sentir en les seves obres. És per aquest motiu que aquest període se l'ha qualificat de gris, ja que les seves òperes, a excepció de La donna del lago, són inferiors al conjunt.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en una etapa grisa",
"answer_start": 69
}
],
"id": "P_404_C_2419_Q1",
"question": "En quina etapa de Rossini està inclosa Adelaide?"
},
{
"answers": [
{
"text": "després de l'èxit de La gazza ladra",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_404_C_2419_Q2",
"question": "Quan entrà Rossini a una etapa grisa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "prodigioses facultats",
"answer_start": 126
}
],
"id": "P_404_C_2419_Q3",
"question": "De què havia fet gala Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "voràgine d'encàrrecs, composicions, estrenes i altres ocupacions",
"answer_start": 244
}
],
"id": "P_404_C_2419_Q4",
"question": "Què es deixava sentir a les seves obres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "inferiors al conjunt",
"answer_start": 489
}
],
"id": "P_404_C_2419_Q5",
"question": "Com són les obres de l'època gris de Rossini?"
}
]
},
{
"context": "Any 947, a la vora del llac de Garda, l'aventurer Berengario i el seu fill Aldebert, s'apoderen de la fortalesa de Canossa. L'emperador d'Alemanya, Ottone, ve a socórrer a Adelaide que estima a Aldebert. Els dos homes se la disputen. Ottone li ofereix l'amor i el tron, amb el que Adelaide acaba convertint-se en presonera, en ostatge i en penyora alternativament.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "947",
"answer_start": 4
}
],
"id": "P_404_C_2420_Q1",
"question": "A quin any comença l'acció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la vora del llac de Garda",
"answer_start": 9
}
],
"id": "P_404_C_2420_Q2",
"question": "On comença l'acció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "aventurer",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_404_C_2420_Q3",
"question": "Què és Berengario?"
}
]
},
{
"context": "El llibretista, Giovanni Federico Schmidt, ja havia escrit per a Rossini el llibret d'Armida a principis del mateix any 1817. Adelaida de Borgonya era l'esposa de Lotari, l'últim rei carolingi de la major part de tot el món en aquells dies. L'extens llibret va ser criticat en el seu temps per ser dramàticament difús,[6] i sembla que Schmidt va cometre alguna inexactitud en les dates i els esdeveniments.[7] Sense més importància per l'argument i a tall d'exemple, en el llibret de Schmidt l'acció transcorre l'any 947, quan en realitat Lotario va morir el 950; també col·loca la fortalesa de Canosso a prop del llac de Garda, però en realitat és en els Apenins.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Giovanni Federico Schmidt",
"answer_start": 16
}
],
"id": "P_404_C_2421_Q1",
"question": "Qui és el llibretista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'Armida",
"answer_start": 84
}
],
"id": "P_404_C_2421_Q2",
"question": "Quin altre llibret havia escrit Giovanni Federico Schmidt per a Rossini l'any 1817?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'esposa de Lotari",
"answer_start": 151
}
],
"id": "P_404_C_2421_Q3",
"question": "Qui era Adelaida de Borgonya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'últim rei carolingi",
"answer_start": 171
}
],
"id": "P_404_C_2421_Q4",
"question": "Qui era Lotari?"
},
{
"answers": [
{
"text": "alguna inexactitud en les dates i els esdeveniments",
"answer_start": 354
}
],
"id": "P_404_C_2421_Q5",
"question": "Què va cometre Schmidt en el llibret?"
}
]
},
{
"context": "Adelaide és una de les partitures menys ben considerades de Rossini, però és difícil dir per què. Les melodies són tan atractives com les que més, i si bé els finals semblen una mica més febles per als estàndards d'aquest compositor, és perquè aquesta òpera no és una comèdia encantadora. La història pot ser un indici del seu poc èxit: no hi ha la tensió dramàtica que després es trobaran a Tancredi, a Maometto II o a Semiramide.[13]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de Rossini",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_404_C_2422_Q1",
"question": "De qui és Adelaide?"
},
{
"answers": [
{
"text": "atractives com les que més",
"answer_start": 119
}
],
"id": "P_404_C_2422_Q2",
"question": "Com són les melodies d'Adelaide?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una mica més febles",
"answer_start": 174
}
],
"id": "P_404_C_2422_Q3",
"question": "Com semblen els finals d'Adelaide comparats amb altres òperes de Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La història",
"answer_start": 289
}
],
"id": "P_404_C_2422_Q4",
"question": "Què pot ser un indici del poc èxit d'Adelaide?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tensió dramàtica",
"answer_start": 349
}
],
"id": "P_404_C_2422_Q5",
"question": "Què no hi ha a l'història d'Adelaide?"
}
]
},
{
"context": "La història de l'òpera es va prendre d'un esdeveniment històric que va tenir lloc en l'època medieval, que marca el final d'un regne italià independent i que condueix al naixement del Sacre Imperi Romanogermànic alemany gràcies als esforços d'Otó. A l'òpera, Adelaide s'esforça per lluitar pel seu poble, atrapada entre la rivalitat política i l'amor de dos homes. Finalment tria Ottone, el millor governant, per a ella i el seu regnat.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "d'un esdeveniment històric",
"answer_start": 37
}
],
"id": "P_404_C_2423_Q1",
"question": "D'on es va prendre la història de l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en l'època medieval",
"answer_start": 82
}
],
"id": "P_404_C_2423_Q2",
"question": "Quan va tenir lloc l'esdeveniment que es va prendre per l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel seu poble",
"answer_start": 290
}
],
"id": "P_404_C_2423_Q3",
"question": "Per què lluita Adelaide a l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre la rivalitat política i l'amor de dos homes",
"answer_start": 314
}
],
"id": "P_404_C_2423_Q4",
"question": "On està atrapada Adelaide?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ottone",
"answer_start": 380
}
],
"id": "P_404_C_2423_Q5",
"question": "A qui tria finalment Adelaide?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Arbre del pa",
"paragraphs": [
{
"context": "Hom pot trobar centenars de varietats amb nom a les illes del Pacífic que són clonades per la propagació vegetativa. Algunes varietats tenen una gran distribució a Oceania, com el maopo a Samoa i a Tonga (conegut com a rare autia a les Illes de la Societat, mei aukape a les Illes Marqueses, uto lolo a Fiji, morava a les Illes Cook i sra fon a Kosrae). Les altres es troben més focalitzades a illes o arxipèlags específics. El maopo no té llavor i el fruit, mesurant 16-26 cm de llarg i 16-18 cm d'ample, és ovalat amb una polpa cremosa i blanca. Pot pesar entre 2 i 3,5 kg. El maopo pot arribar a mesurar 15 m d'alçada i la fusta té usos a la construcció d'habitatges a Samoa.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "centenars",
"answer_start": 15
}
],
"id": "P_519_C_3109_Q1",
"question": "Quantes varietats es poden trobar a les illes del Pacífic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la propagació vegetativa",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_519_C_3109_Q2",
"question": "Com es clonen totes aquestes varietats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Samoa i a Tonga",
"answer_start": 186
}
],
"id": "P_519_C_3109_Q3",
"question": "On podem trobar el maopo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "llavor",
"answer_start": 440
}
],
"id": "P_519_C_3109_Q4",
"question": "Què no té el maopo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "16-26 cm",
"answer_start": 468
}
],
"id": "P_519_C_3109_Q5",
"question": "Quan mesura de llargada el fruit del maopo?"
}
]
},
{
"context": "L'arbre del pa presenta prou facilitats per la propagació, tot usant diverses tècniques, ja siguin naturals, ja siguin d'origen antròpic. És possible de propagar l'arbre del pa a partir d'esqueixos d'arrels, esqueixos de branques, brots d'arrels o llavors. En el cas de les varietats sense llavor, cal usar una de les tècniques anteriors. Amb tot, la reproducció de la planta per llavor és poc habitual i es desaconsella, per tal com no desenvolupen un espècimen idèntic a l'original. Doncs, la propagació vegetativa roman com la més usada i recomanada.[15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per la propagació",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_519_C_3110_Q1",
"question": "Per a què té facilitats l'arbre del pa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "diverses tècniques",
"answer_start": 69
}
],
"id": "P_519_C_3110_Q2",
"question": "Què usa l'arbre del pa per propagar-se?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per llavor",
"answer_start": 376
}
],
"id": "P_519_C_3110_Q3",
"question": "Quin reproducció de la planta es desaconsella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la propagació vegetativa",
"answer_start": 492
}
],
"id": "P_519_C_3110_Q4",
"question": "Quina és la propagació mes usada en l'arbre del pa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "antròpic",
"answer_start": 128
}
],
"id": "P_519_C_3110_Q5",
"question": "De quin origen poden ser les tècniques de propagació de l'arbre del pa?"
}
]
},
{
"context": "L'arbre del pa té una gran adaptabilitat per condicions ecològiques diverses. Creix de manera òptima a les zones equatorials i tropicals, però pot créixer a zones de climes temperats amb hiverns molt suaus. Normalment, l'arbre es podrà trobar en terres equatorials o tropicals d'elevacions situades per sota dels 600-650 m, però podria viure fins als 1.550 m sense gaire dificultats, si es tracta d'una zona de clima càlid.[9] Quant al règim d'irrigació, requereix un reg anual de 1.500-3.000 mm d'aigua, per bé que hi ha casos en els quals algun exemplar ha pogut sobreviure amb 1.000 mm d'aigua, sobretot als atols pacífics. L'estació plujosa per l'arbre del pa ha de ser l'estiu, preferiblement, per tal com la calor combinada amb la pluja abundant i la humitat ajuden a l'òptim creixement de la planta. L'espècie pot suportar una estació seca (menys de 40 mm per mes) de tres mesos màxim.[9] Pel que fa a les temperatures, l'interval més favorable a l'arbre del pa és el que es mou entre els 21 i 32 graus Celsius. La temperatura màxima que pot suportar en un mes càlid és de 32°-38 °C i la temperatura mínima en un mes fred és de 16°-18 °C. La temperatura mínima tolerada és els 5°-10 °C. Si es baixés al deçà dels 5 °C, l'arbre perdria totes les fulles i correria el risc de morir, encara que la seva resistència ho faria difícil; més tard, en tornar les temperatures més temperades o càlides, l'arbre recuperaria tot el fullatge.[9] Quant al sòl, és preferible un sòl fèrtil, ben irrigat i drenat, que no acumuli l'aigua, la qual cosa podriria les arrels i mataria l'arbre. L'acidesa del sòl ha de ser lleugerament neutra a alcalina (7,4-6,1 pH).[9] L'arbre del pa pot tolerar sòls amb una alta salinitat, com sòls coral·lins o sòls dels atols.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una gran adaptabilitat",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_519_C_3111_Q1",
"question": "Què té l'arbre del pa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les zones equatorials i tropicals",
"answer_start": 101
}
],
"id": "P_519_C_3111_Q2",
"question": "On creix òptimament l'arbre del pa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de 1.500-3.000 mm",
"answer_start": 478
}
],
"id": "P_519_C_3111_Q3",
"question": "Quin reg anual exigeix l'arbre del pa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'estiu",
"answer_start": 674
}
],
"id": "P_519_C_3111_Q4",
"question": "Quina ha de ser preferiblement l'estació plujosa per l'arbre del pa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tres mesos màxim",
"answer_start": 875
}
],
"id": "P_519_C_3111_Q5",
"question": "Quants mesos d'estació seca pot suportar l'arbre del pa?"
}
]
},
{
"context": "El ric contingut en glúcids del fruit del pa va empènyer personatges britànics com Joseph Banks a estendre el cultiu de l'arbre del pa pel Carib i disposar d'un aliment molt nutritiu i de fàcil conreu pels esclaus americans de les Antilles. Per aquest propòsit, el 1787 la Marina Reial de Gran Bretanya flotà el HMAV Bounty, encarregat d'anar a Tahití i obtenir espècimens d'arbre del pa i transportar-los a l'illa de Jamaica per iniciar la seva reproducció. El comandament del navili recaigué sobre William Bligh, que pel seu caràcter dur i les seves decisions arbitràries i severes enrarí les relacions a bord. En arribar a Tahití el 26 d'octubre de 1788 carregaren 1.015 exemplars d'arbre del pa. Quan esclatà el motí del Bounty a la tornada cap a Gran Bretanya, els amotinats llençaren per la borda tots els exemplars d'arbre del pa, en signe de rebel·lió contra Bligh, més lliurat a la cura de les plantes que dels seus homes. Actualment, una bona part dels habitants de l'Illa Pitcairn són descendents dels amotinats del Bounty.[21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en glúcids",
"answer_start": 17
}
],
"id": "P_519_C_3112_Q1",
"question": "En què és ric el fruit de l'arbre del pa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Joseph Banks",
"answer_start": 83
}
],
"id": "P_519_C_3112_Q2",
"question": "Quin britànic va estendre el cultiu de l'arbre del pa pel Carib?"
},
{
"answers": [
{
"text": "esclaus americans de les Antilles",
"answer_start": 206
}
],
"id": "P_519_C_3112_Q3",
"question": "A qui volia alimentar Joseph Banks amb el fruit de l'arbre del pa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'illa de Jamaica",
"answer_start": 406
}
],
"id": "P_519_C_3112_Q4",
"question": "On van portar espècimens d'arbre del pa els britànics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "William Bligh",
"answer_start": 500
}
],
"id": "P_519_C_3112_Q5",
"question": "Qui comandava el HMAV Bounty?"
}
]
},
{
"context": "L'arbre del pa és genèticament divers, sobretot les varietats amb llavor de l'oest del Pacífic i els seus híbrids (amb l'Artocarpus mariannensis) a la Micronèsia. Una bona part de les varietats polinèsies triploides són genèticament idèntiques, però morfològicament diferents. Aquestes varietats polinèsies triploides tendeixen a adaptar-se malament a les condicions dels atols, mentre que els híbrids amb llavor o sense s'hi adapten millor.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "divers",
"answer_start": 31
}
],
"id": "P_519_C_3114_Q1",
"question": "Com és genèticament l'arbre del pa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "idèntiques",
"answer_start": 233
}
],
"id": "P_519_C_3114_Q2",
"question": "Com són genèticament les varietats polinèsies triploides de l'arbre del pa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "diferents",
"answer_start": 266
}
],
"id": "P_519_C_3114_Q3",
"question": "Com són morfològicament les varietats polinèsies triploides de l'arbre del pa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "malament",
"answer_start": 341
}
],
"id": "P_519_C_3114_Q4",
"question": "Com s'adapten les varietats triploides polinèsies a les condicions dels atols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "millor",
"answer_start": 434
}
],
"id": "P_519_C_3114_Q5",
"question": "Com s'adapten els híbrids a les condicions dels atols?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Snegúrotxka (Rimski-Kórsakov)",
"paragraphs": [
{
"context": "La noia de neu és una obra atípica del dramaturg Aleksandr Ostrovski, una faula dramàtica escrita sota la influència de les del venecià Carlo Gozzi, d'una banda, i del Shakespeare del Somni d'una nit d'estiu, de l'altra, que es va estrenar a Sant Petersburg l'any 1872. Però per a l'estrena moscovita al teatre Bolxoi, l'any següent, el director dels Teatres Imperials va encarregar d'urgència una música incidental per a l'obra a Txaikovski, que en tres setmanes va haver d'escriure tota la partitura. Però pocs anys més tard, el 1881, Rimski-Kórsakov es va enamorar de la peça d'Ostrovski i va compondre una òpera que va fer oblidar la no gens desdenyable música incidental de Txaikovski.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Aleksandr Ostrovski",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_513_C_3073_Q1",
"question": "De qui és l'obra La noia de neu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dramaturg",
"answer_start": 39
}
],
"id": "P_513_C_3073_Q2",
"question": "Què era Aleksandr Ostrovski?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'any 1872",
"answer_start": 258
}
],
"id": "P_513_C_3073_Q3",
"question": "Quan es va estrenar La noia de neu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Sant Petersburg",
"answer_start": 240
}
],
"id": "P_513_C_3073_Q4",
"question": "On es va estrenar La noia de neu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al teatre Bolxoi",
"answer_start": 301
}
],
"id": "P_513_C_3073_Q5",
"question": "A quin teatre es va estrenar La noia de neu a Moscou?"
}
]
},
{
"context": "Al Gran Teatre del Liceu de Barcelona no es va estrenar fins al cap de quaranta anys, el 24 de gener de 1922. Va ser una de les primeres òperes russes que es van poder veure al Liceu, encara que la seva estrena no va despertar gran entusiasme. Va semblar llavors que l'obra significava una regressió cap a les velles fórmules de l'òpera italiana. Una nova representació de l'any 1931 no va millorar la impressió que se'n tenia al Liceu, malgrat la inspiració d'algunes pàgines de la partitura i l'atractiu de les danses, que en aquesta ocasió van haver de ser repetides pels aplaudiments del públic.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el 24 de gener de 1922",
"answer_start": 86
}
],
"id": "P_513_C_3074_Q1",
"question": "Quin dia es va estrenar al Gran Teatre del Liceu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "gran entusiasme",
"answer_start": 227
}
],
"id": "P_513_C_3074_Q2",
"question": "Què no va despertar la seva estrena al Liceu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una regressió cap a les velles fórmules de l'òpera italiana",
"answer_start": 286
}
],
"id": "P_513_C_3074_Q3",
"question": "Què va semblar que significava l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "inspiració",
"answer_start": 448
}
],
"id": "P_513_C_3074_Q4",
"question": "Què hi trobem en algunes pàgines de la partitura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les danses",
"answer_start": 509
}
],
"id": "P_513_C_3074_Q5",
"question": "Què van haver de repetir per aplaudiments del public en l'estrena del 1931?"
}
]
},
{
"context": "Rimski-Kórsakov va llegir per primera vegada La donzella de neu d'Ostrovski el 1874. Aquest últim havia guanyat un ampli reconeixement com a principal dramaturg de Rússia amb els seus melodrames i drames socials. Rimski-Kórsakov acabava d'estrenar La donzella de Pskov (la seva primera òpera) amb la qual es confirmaria com un revolucionari de l'òpera en la línia del cercle de Balàkirev, al qual pertanyia. La seva història és una amalgama de contes populars russos integrats per formar una representació romàntica força convencional de la mitologia popular. El personatge del títol apareix en els contes de diversos nens com una bella nena que s'apareix màgicament a una parella d'ancians sense fills. Ostrovski va ampliar aquests contes curts en un drama de llarga durada mitjançant l'addició de personatges de la mitologia russa i una subtrama que involucra als habitants d'un poble rus mític anomenat Berendei.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el 1874",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_513_C_3075_Q1",
"question": "Quan va llegir La donzella de neu Rimski-Kórsakov?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a principal dramaturg de Rússia",
"answer_start": 135
}
],
"id": "P_513_C_3075_Q2",
"question": "Com es reconeixia a Ostrovski?"
},
{
"answers": [
{
"text": "melodrames i drames socials",
"answer_start": 184
}
],
"id": "P_513_C_3075_Q3",
"question": "Quin tipus d'obra escrivia Ostrovski?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La donzella de Pskov",
"answer_start": 248
}
],
"id": "P_513_C_3075_Q4",
"question": "Quina va ser la primera òpera de Rimski-Kórsakov?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com un revolucionari de l'òpera",
"answer_start": 320
}
],
"id": "P_513_C_3075_Q5",
"question": "Com es va confirmar Rimski-Kórsakov amb La donzella de Pskov?"
}
]
},
{
"context": "Rimski-Kórsakov considerava La donzella de neu no només la primera obra amb la qual quedava satisfet, sinó que sempre va dir que era la seva millor òpera. També representa l'inici revelador en la dissolució del Grup dels Cinc com a grup estilísticament cohesionat. Escrita el 1880, amb la seva estrena al cap de pocs mesos de la mort de Modest Mússorgski el 1881, el seu tema basat en un conte de fades i els seus recitatius, àries i cavatines poc convencionals van despertar ambivalència entre els seus companys en el cercle de Balàkirev, encara que van lloar els cors populars i les harmonies afectives de Rimski-Kórsakov. Així, la història de la recepció de La donzella de neu ofereix una perspectiva especial sobre la seva relació amb el grup, ja que l'òpera per a ell fou com una mena de declaració d'independència artística, una declaració de la seva postura estètica personal, encara que lluny d'un trencament complet amb Balàkirev, Mússorgski o els ideals que representaven.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la seva millor òpera",
"answer_start": 133
}
],
"id": "P_513_C_3076_Q1",
"question": "Què deia que era La donzella de neu Rimski-Kórsakov?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 1880",
"answer_start": 273
}
],
"id": "P_513_C_3076_Q2",
"question": "Quin any es va escriure La donzella de neu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Modest Mússorgski",
"answer_start": 337
}
],
"id": "P_513_C_3076_Q3",
"question": "Qui va morir el 1881?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un conte de fades",
"answer_start": 382
}
],
"id": "P_513_C_3076_Q4",
"question": "En què es basa el tema de La donzella de neu?"
}
]
},
{
"context": "Es va estrenar al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg el 29 de gener de 1882 sota la direcció d'Eduard Nápravník. No va ser un èxit immediat, però va anar guanyant popularitat i reconeixement al llarg de la dècada de 1880[4] fins a arribar a ser un gran èxit a tota Rússia. El seu èxit es pot explicar fàcilment si es té en compte que està basada en un dels contes de fades russos més populars (Txaikovski va compondre música incidental per a una altra versió).[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al Teatre Mariïnski",
"answer_start": 15
}
],
"id": "P_513_C_3077_Q1",
"question": "On es va estrenar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Eduard Nápravník",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_513_C_3077_Q2",
"question": "Qui la va dirigir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al llarg de la dècada de 1880",
"answer_start": 192
}
],
"id": "P_513_C_3077_Q3",
"question": "Quan va guanyar popularitat i reconeixement?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un gran èxit",
"answer_start": 246
}
],
"id": "P_513_C_3077_Q4",
"question": "Què va arribar a ser a Rússia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un dels contes de fades russos més populars",
"answer_start": 347
}
],
"id": "P_513_C_3077_Q5",
"question": "En què esta basada?"
}
]
},
{
"context": "La utilització dels leitmotiv no s'ha de considerar una influència de Wagner —que Rimski-Kórsakov en aquella època coneixia molt poc. Però tot i que Rimski-Kórsakov no havia vist o estudiat L'anell del Nibelung quan va treballar en aquesta òpera, estava familiaritzat amb les primeres obres de Wagner i els seus escrits teòrics.[1] Mentre que per a Wagner són la trama sobre la qual es forma el teixit orquestral, en l'escriptura de Rimski-Kórsakov els leitmotiv s'empren sobretot en les veus i de vegades són parts d'un tema més o menys llarg; com la melodia principal de La donzella de neu i el tema del tsar Berundei. De vegades els seus leitmotiv són realment motius rítmics-melòdics; altres no són més que successions d'acords.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una influència de Wagner",
"answer_start": 52
}
],
"id": "P_513_C_3078_Q1",
"question": "Com no hem de considerar la utilització dels leitmotiv?"
},
{
"answers": [
{
"text": "L'anell del Nibelung",
"answer_start": 190
}
],
"id": "P_513_C_3078_Q3",
"question": "Quina òpera no havia estudiat Rimski-Kórsakov?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en les veus",
"answer_start": 481
}
],
"id": "P_513_C_3078_Q4",
"question": "On usa sobretot els leitmotiv Rimski-Kórsakov?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb les primeres obres de Wagner i els seus escrits teòrics",
"answer_start": 268
}
],
"id": "P_513_C_3078_Q5",
"question": "Amb què estava familiaritzat Rimski-Kórsakov?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Anurs",
"paragraphs": [
{
"context": "Després de la metamorfosi, els adults joves poden deixar l'aigua i dispersar-se en hàbitats terrestres, o continuar de viure a l'hàbitat aquàtic com adults. Gairebé totes les espècies d'amfibi són carnívores a la fase adulta, alimentant-se d'invertebrats com ara artròpodes, anèl·lids i gastròpodes. Algunes espècies grans poden caçar preses com ara petits mamífers, peixos, i amfibis més petits. Algunes granotes i salamandres utilitzen les seves llengües enganxifoses per caçar preses ràpides, mentre que d'altres l'atrapen i se la fiquen a la boca amb les mans. Tanmateix, hi ha algunes espècies d'amfibis que mengen principalment plantes.[34] Els anurs adults són la presa d'ocells, peixos grans, serps, llúdries, guineus, toixons, coatins i altres animals. Les granotes també són menjades pels humans.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'aigua",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_292_C_1747_Q1",
"question": "Què poden deixar els adults joves després de la metamorfosi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "carnívores",
"answer_start": 197
}
],
"id": "P_292_C_1747_Q2",
"question": "Com són gairebé totes les espècies d'amfibi a la fase adulta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "invertebrats",
"answer_start": 242
}
],
"id": "P_292_C_1747_Q3",
"question": "De què s'alimenten les espècies d'amfibi a la fase adulta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les seves llengües enganxifoses",
"answer_start": 438
}
],
"id": "P_292_C_1747_Q4",
"question": "Què utilitzen les granotes i salamandres per caçar presses ràpides?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'ocells, peixos grans, serps, llúdries, guineus, toixons, coatins i altres animals",
"answer_start": 677
}
],
"id": "P_292_C_1747_Q5",
"question": "De qui són presa els anurs adults?"
}
]
},
{
"context": "Els ous es desclouen i continuen com capgrossos, que solen tenir cossos ovals i llargues cues aplanades sobre el pla vertical. En general, les larves d'amfibis són animals completament aquàtics, amb l'excepció d'algunes espècies com la granota Nannophrys ceylonensis, els capgrossos de la qual són semiterrestres i viuen en roques humides.[29][30] Les larves manquen de pulmons, parpelles i potes, i tenen un esquelet cartilaginós, un sistema de línia lateral, brànquies (en un principi externes, i després internes) i una cua amb plecs dorsals i ventrals per nedar.[31] Algunes espècies, que sofreixen la metamorfosi dins l'ou i es desclouen amb la forma d'adults però més petites, mai no desenvolupen brànquies, sinó que tenen zones especialitzades de la pell que s'encarreguen de la respiració. Els capgrossos també manquen de dents autèntiques, però les mandíbules de la majoria d'espècies solen tenir dues fileres allargades i paral·leles de petites estructures ceratinitzades anomenades ceradonts al maxil·lar superior, mentre que el maxil·lar inferior en té tres, envoltades per un bec corni, però el nombre de fileres pot ser absent o inexistent, o molt més elevat. Les larves són típicament herbívores, i s'alimenten principalment d'algues, incloent-hi diatomees que filtren de l'aigua mitjançant les brànquies. Algunes espècies són carnívores a la fase de capgròs, alimentant-se d'insectes, capgrossos més petits i peixos. S'ha observat canibalisme entre els capgrossos; els que desenvolupen potes ràpidament poden ser menjats pels altres, de manera que els que creixen més lentament sobreviuen més temps. En són un exemple els capgrossos de Rana temporaria (granota roja).[32]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de pulmons, parpelles i potes",
"answer_start": 367
}
],
"id": "P_292_C_1748_Q1",
"question": "De què manquen les larves d'amfibis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues",
"answer_start": 906
}
],
"id": "P_292_C_1748_Q2",
"question": "Quantes fileres solen tenir al maxil·lar superior la majoria d'espècies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un bec corni",
"answer_start": 1086
}
],
"id": "P_292_C_1748_Q3",
"question": "Què envolta les tres fileres allargades del maxil·lar inferior?"
},
{
"answers": [
{
"text": "herbívores",
"answer_start": 1200
}
],
"id": "P_292_C_1748_Q4",
"question": "Com són típicament les larves?"
},
{
"answers": [
{
"text": "diatomees",
"answer_start": 1262
}
],
"id": "P_292_C_1748_Q5",
"question": "Què filtra l'aigua mitjançant les brànquies?"
}
]
},
{
"context": "En termes generals, les granotes i els gripaus són classificats en tres subordres: els arqueobatracis, que inclouen quatre famílies de granotes primitives; els mesobatracis, que inclouen cinc famílies de granotes evolutivament intermèdies i els neobatracis, de llarg el grup més gran, que contenen les 24 famílies restants de granotes «modernes», incloent-hi la majoria d'espècies comunes arreu del món. Els neobatracis se subdivideixen al seu torn en hiloïdeus i ranoïdeus.[3] Aquesta classificació es basa en trets morfològics com ara el nombre de vèrtebres, l'estructura de la cintura escapular i la morfologia dels capgrossos. Tot i que aquesta classificació gaudeix d'un ampli consens, les relacions entre les famílies d'anurs encara són debatudes. Els estudis futurs de genètica molecular haurien d'aportar ben aviat més informació sobre les relacions evolutives entre les famílies d'anurs.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "tres",
"answer_start": 67
}
],
"id": "P_292_C_1749_Q1",
"question": "En quants subordres són classificades les granotes i els gripaus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quatre",
"answer_start": 116
}
],
"id": "P_292_C_1749_Q2",
"question": "Quantes famílies de granotes primitives inclouen els arqueobatracis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en hiloïdeus i ranoïdeus",
"answer_start": 449
}
],
"id": "P_292_C_1749_Q3",
"question": "En què es subdivideixen els neobatracis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el nombre de vèrtebres, l'estructura de la cintura escapular i la morfologia dels capgrossos",
"answer_start": 537
}
],
"id": "P_292_C_1749_Q4",
"question": "En quins trets morfològics es basa la subdivisió dels noeobatracis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més informació sobre les relacions evolutives entre les famílies d'anurs",
"answer_start": 823
}
],
"id": "P_292_C_1749_Q5",
"question": "Què haurien d'aportar ben aviat els estudis futurs de genètica molecular?"
}
]
},
{
"context": "Un altre anur fòssil, Prosalirus bitis, fou descobert el 1995. Les restes foren trobades a la formació de Kayenta d'Arizona, que data del Juràssic inferior,[54] i és una mica més recent que Triadobatrachus. Com aquest últim, Prosalirus no tenia potes molt agrandides, però tenia la típica estructura pelviana de tres puntes. A diferència de Triadobatrachus, Prosalirus ja havia perdut gairebé tota la cua i era ben adaptat per saltar.[55]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1995",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_292_C_1750_Q1",
"question": "Quan va ser descobert el Prosalirus bitis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Un altre anur fòssil",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_292_C_1750_Q2",
"question": "Què és el Prosalirus bitis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la formació de Kayenta d'Arizona",
"answer_start": 89
}
],
"id": "P_292_C_1750_Q3",
"question": "On van ser trobades les restes del Prosalirus bitis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Juràssic inferior",
"answer_start": 138
}
],
"id": "P_292_C_1750_Q4",
"question": "De quin període data la formació de Kayenta d'Arizona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de tres puntes",
"answer_start": 309
}
],
"id": "P_292_C_1750_Q5",
"question": "Com era l'estructura pelviana del Prosalirus?"
}
]
},
{
"context": "Els anurs han estat organismes model importants al llarg de la història de la ciència. El biòleg del segle xviii Luigi Galvani descobrí la relació entre l'electricitat i el sistema nerviós mitjançant l'estudi dels anurs. Ja a la primera meitat del segle xx, Lancelot Hogben estudià Xenopus laevis al laboratori, aplicant-lo a les primeres proves d'embaràs. Quan la s'injecta la gonadotropina coriònica humana (una hormona que es troba en quantitats significatives a l'orina de les dones embarassades) en una femella de Xenopus laevis, la indueix a pondre ous. El 1952, Robert Briggs i Thomas J. King clonaren un anur per mitjà d'una transferència nuclear somàtica, la mateixa tècnica que més tard es féu servir per crear l'ovella Dolly; el seu experiment fou la primera vegada que s'aconseguí un trasplantament nuclear reeixit en un metazou.[62]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la relació entre l'electricitat i el sistema nerviós",
"answer_start": 136
}
],
"id": "P_292_C_1751_Q1",
"question": "Què descobrí Luigi Galvani?"
},
{
"answers": [
{
"text": "segle xviii",
"answer_start": 101
}
],
"id": "P_292_C_1751_Q2",
"question": "Quan descobrí Luigi Galvani la relació entre l'electricitat i el sistema nerviós?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mitjançant l'estudi dels anurs",
"answer_start": 189
}
],
"id": "P_292_C_1751_Q3",
"question": "Com va descobrir Luigi Galvani la relació entre l'electricitat i el sistema nerviós?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Lancelot Hogben",
"answer_start": 258
}
],
"id": "P_292_C_1751_Q4",
"question": "Qui estudia Xenopus laevis al laboratori?"
},
{
"answers": [
{
"text": "transferència nuclear somàtica",
"answer_start": 633
}
],
"id": "P_292_C_1751_Q5",
"question": "Quina tècnica es va fer servir per clonar l'ovella Dolly?"
}
]
},
{
"context": "L'hàbitat dels anurs s'estén gairebé arreu del món, però no viuen ni a l'Antàrtida ni a moltes illes oceàniques.[42][43] La diversitat més gran d'anurs és a les regions tropicals, on hi ha aigua disponible, responent a les necessitats de la pell dels anurs. Alguns viuen en zones àrides com ara deserts, on l'aigua pot no ser fàcil de trobar, i tenen adaptacions específiques per sobreviure. El gènere australià Cyclorana i l'americà Pternohyla s'enterren al sòl, creen un capoll impermeable i hibernen durant els períodes secs. Quan arriben les pluges, emergeixen, troben un estany temporal i hi crien. El desenvolupament dels ous i els capgrossos és molt ràpid en comparació amb la majoria de la resta d'anurs per tal que la cria s'acabi abans que l'estany s'assequi. D'altres espècies s'han adaptat en un medi fred; per exemple, la granota de bosc, l'hàbitat de la qual s'estén al nord del cercle polar àrtic, s'enterra al sòl durant l'hivern, quan gran part del seu cos es glaça.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a les regions tropicals",
"answer_start": 155
}
],
"id": "P_292_C_1752_Q1",
"question": "On és la diversitat més gran d'anurs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El gènere australià Cyclorana i l'americà Pternohyla",
"answer_start": 392
}
],
"id": "P_292_C_1752_Q2",
"question": "Quins gèneres d'anurs s'enterren al sòl?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant els períodes secs",
"answer_start": 503
}
],
"id": "P_292_C_1752_Q3",
"question": "Quan hivernen els gèneres Cyclorana i Pternohyla?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt ràpid",
"answer_start": 652
}
],
"id": "P_292_C_1752_Q4",
"question": "Com és el desenvolupament dels ous i els capgrossos en comparació amb altres anurs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fred",
"answer_start": 813
}
],
"id": "P_292_C_1752_Q5",
"question": "A quin medi s'ha adaptat la granota de bosc?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Les noces de Fígaro",
"paragraphs": [
{
"context": "Entra el jardiner, Antonio, queixant-se que algú ha trencat els seus tests saltant d'una finestra. Entra Fígaro, i diu que ha estat ell, però Antonio mostra uns papers que va perdre qui va saltar per la finestra, que resulten ser les credencials de Cherubino. Fígaro l'excusa dient que Cherubino els hi havia donats perquè hi faltava un segell, però el comte no queda convençut amb l'explicació. En aquest mateix moment, apareixen altra vegada Bartolo i Marcellina, que reclamen al comte el compliment de la seva demanda, les noces d'aquesta amb Fígaro.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "que algú ha trencat els seus tests",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_312_C_1867_Q1",
"question": "De què es queixa Antonio?"
},
{
"answers": [
{
"text": "uns papers",
"answer_start": 157
}
],
"id": "P_312_C_1867_Q3",
"question": "Què mostra Antonio?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les credencials de Cherubino",
"answer_start": 230
}
],
"id": "P_312_C_1867_Q4",
"question": "Què són els papers que mostra Antonio?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un segell",
"answer_start": 334
}
],
"id": "P_312_C_1867_Q5",
"question": "Què diu Fígaro que falta en els papers que ha trobat Antonio?"
}
]
},
{
"context": "La comèdia de Beaumarchais Le mariage de Figaro, que estava de moda per tot Europa, va ser titllada d'escandalosa i les cases regnants la prohibiren[11], escandalitzades i preocupades pel vent revolucionari que transmetia l'obra.[6] Beaumarchais va tenir una vida d'allò més accidentada, treballant com a rellotger, professor d'arpa, financer, contrabandista d'armes, agent secret, diplomàtic, escriptor satíric, editor i llibretista; i sempre estava ficat en problemes a causa de les seves idees polítiques. Le mariage de Figaro va ser la segona de les seves tres obres teatrals sobre el comte d'Almaviva i el seu servent, el barber Figaro. La primera, Le barbier de Séville, ou la précaution inutile (1775), tracta sobre l'il·lícit encalç per part del noble espanyol de Rosina, pupil·la del doctor Bartolo. Tant Giovanni Paisiello com, més tard, Rossini van fer sengles òperes bufes que s'hi basaven. Le mariage de Figaro ou la folle journée (1784) passa tres anys després, quan el comte ha posat els ulls sobre ni més ni menys que en la promesa de Figaro, Susanna, qui és al servei de la comtessa. L'última obra de la trilogia de Figaro, L'autre Tartuffe, ou La mère coupable (1792), tracta dels amors de la comtessa amb un patge, Cherubino, de qui tindrà un fill il·legítim.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "d'escandalosa",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_312_C_1868_Q1",
"question": "De què va ser titllada Le mariage de Figaro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les cases regnants",
"answer_start": 116
}
],
"id": "P_312_C_1868_Q2",
"question": "Qui va prohibir Le mariage de Figaro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vent revolucionari",
"answer_start": 188
}
],
"id": "P_312_C_1868_Q3",
"question": "Què transmetia Le mariage de Figaro segons les cases regnants?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a causa de les seves idees polítiques",
"answer_start": 470
}
],
"id": "P_312_C_1868_Q4",
"question": "Per què estava sempre ficat en problemes Beaumarchais?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Le barbier de Séville, ou la précaution inutile",
"answer_start": 654
}
],
"id": "P_312_C_1868_Q5",
"question": "Quina va ser la primera obra de Beaumarchais sobre el comte d'Almaviva i el seu servent, el barber Figaro?"
}
]
},
{
"context": "El jutge don Curzio exigeix a Fígaro que pagui una gran suma de diners a Marcellina per indemnitzar-la de l'incompliment del contracte de matrimoni, però com aquest no en té, l'obliga doncs a casar-s'hi. Fígaro s'excusa dient que ell és de família noble i que, per aquest motiu, no pot casar-se sense una autorització dels seus pares, que no coneix perquè uns bandolers el van robar quan era un infant. Com a prova d'aquesta noblesa, mostra un senyal en el braç dret. Llavors, Marcellina diu que Fígaro és son fill, que va desaparèixer acabat de néixer, i que Bartolo n'és el pare, de manera que ja no pot casar-se amb ella.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a casar-s'hi",
"answer_start": 190
}
],
"id": "P_312_C_1869_Q2",
"question": "A què obliga don Curzio a Fígaro a fer amb Marcellina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una autorització",
"answer_start": 301
}
],
"id": "P_312_C_1869_Q4",
"question": "Què necessita Fígaro per casar-se?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que Fígaro és son fill",
"answer_start": 492
}
],
"id": "P_312_C_1869_Q5",
"question": "Què descobreix Marcellina quan Fígaro mostra un senyal en el braç dret?"
}
]
},
{
"context": "És la primera obra mestra mozartiana en l'àmbit de l'òpera bufa en llengua italiana, tres anys després d'El rapte en el serrall (A. Poggi). La trama, malgrat ser complicada, flueix amb facilitat i espontaneïtat. Destaca per la creació dels personatges, caracteritzats amb gran riquesa de matisos. «Als habituals personatges de cartó pedra, el poder de la seva música aconsegueix de donar-los emocions reals, que commouen el cor malgrat el ridícul de les accions que emprenen» (McLeish). «A la multiplicitat de caràcters i d'infinits estats d'ànim (sensualitat, erotisme, abandó, malenconia, nostàlgia, penediment) correspon la lleugera i calidoscòpica escriptura musical i també l'extraordinària síntesi d'elements múltiples i variats» (A. Poggi).",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "italiana",
"answer_start": 75
}
],
"id": "P_312_C_1870_Q1",
"question": "En quina llengua és aquesta obra mozartiana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb facilitat i espontaneïtat",
"answer_start": 181
}
],
"id": "P_312_C_1870_Q2",
"question": "Com flueix la trama de l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb gran riquesa de matisos",
"answer_start": 268
}
],
"id": "P_312_C_1870_Q3",
"question": "Com caracteritzen als personatges en l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "emocions reals",
"answer_start": 392
}
],
"id": "P_312_C_1870_Q4",
"question": "Què dona el poder de la música de l'òpera als personatges segons McLeish?"
},
{
"answers": [
{
"text": "lleugera i calidoscòpica",
"answer_start": 627
}
],
"id": "P_312_C_1870_Q5",
"question": "Com és l'escriptura musical de l'òpera segons A. Poggi?"
}
]
},
{
"context": "Mozart va conèixer el Barbier de Paisiello el 1783 al Burgtheater. L'èxit contundent de l'obra va fer que dirigís l'atenció cap al teatre de Beaumarchais.[12] El mateix Mozart va triar l'obra i la va suggerir a un poeta i llibretista italià nouvingut el 1783[3] a Viena, Lorenzo Da Ponte, que la va lliurar al compositor el juliol de 1785. El projecte d'utilitzar-la es remunta a la visita de son pare, Leopold. En una carta a Nannerl, aquest li avançava alguns dubtes sobre el projecte. Per les memòries de Da Ponte, poc fiables,[8] sabem que la idea va ser de Mozart, i és de suposar que ho fes en part perquè estava d'acord amb el missatge de l'obra. En tot cas, va deixar que fos el mateix Da Ponte, el poeta oficial de la cort vienesa nomenat per Salieri,[13] qui justifiqués davant l'emperador Josep II d'Habsburg l'elecció d'un tema tan arriscat i prohibit.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el Barbier de Paisiello",
"answer_start": 19
}
],
"id": "P_312_C_1871_Q1",
"question": "Quin èxit va fer que Mozart dirigís l'atenció cap al teatre de Beaumarchais?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Lorenzo Da Ponte",
"answer_start": 271
}
],
"id": "P_312_C_1871_Q3",
"question": "Qui va fer el llibret de l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Mozart",
"answer_start": 559
}
],
"id": "P_312_C_1871_Q4",
"question": "De qui va ser la idea de fer l'òpera segons Da Ponte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb el missatge",
"answer_start": 627
}
],
"id": "P_312_C_1871_Q5",
"question": "Amb què sembla que estava d'acord Mozart amb l'obra de Beaumarchais?"
}
]
},
{
"context": "L'entusiasme popular fou tan enorme que es va haver de realitzar la transcripció pianística de l'òpera. Aquest era en aquells dies el mitjà més segur de difusió massiva.[25] Mozart ho va comprovar en persona, viatjant a Praga amb la seva esposa el gener de 1787, convidats per la comtessa Thun, membre de la noble família que sempre havia donat suport a Mozart a Viena. Mozart fou rebut triomfalment, i el dia 19 va fer un concert que va incloure l'estrena d'una simfonia, anomenada precisament Praga.[26] Finalment, el 17 de febrer hi va haver la primera representació de Les noces de Fígaro a Praga, i el 22 la va dirigir personalment.[27] Segons expliquen les cròniques, la posada en escena de la versió de Praga va ser molt millor que la vienesa, sobretot pel que fa a la qualitat de l'orquestra. A Praga, Mozart segurament va passar l'últim període feliç i relaxat de la seva vida. Allí li van encarregar una nova òpera per a la temporada següent, que seria Don Giovanni.[26]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la transcripció pianística",
"answer_start": 65
}
],
"id": "P_312_C_1872_Q1",
"question": "Què es va haver de fer amb Les noces de Fígaro degut a l'entusiasme popular?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el mitjà més segur de difusió massiva",
"answer_start": 131
}
],
"id": "P_312_C_1872_Q2",
"question": "Què representava la transcripció pianística d'una òpera en aquells dies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la va dirigir personalment",
"answer_start": 610
}
],
"id": "P_312_C_1872_Q3",
"question": "Què va fer Mozart en la representació de Les noces de Fígaro a Praga el dia 22?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt millor",
"answer_start": 723
}
],
"id": "P_312_C_1872_Q4",
"question": "Com era la versió de Les noces de Fígaro de Praga comparada amb la de Viena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Don Giovanni",
"answer_start": 963
}
],
"id": "P_312_C_1872_Q5",
"question": "Quina òpera li van encarregar el 1787 a Mozart durant la seva estada a Praga?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Vanda (Dvořák)",
"paragraphs": [
{
"context": "Vanda, op. 25, és una grand opéra en cinc actes d'Antonín Dvořák. El llibret txec va ser escrit per Václav Beneš-Šumavský i František Zákrejs, basat en una obra de Julian Surzycki. Es va estrenar al Teatre Provisional de Praga el 17 d'abril de 1876.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "cinc",
"answer_start": 37
}
],
"id": "P_196_C_1171_Q1",
"question": "Quants actes té l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Antonín Dvořák",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_196_C_1171_Q2",
"question": "De qui és Vanda, op. 25?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Václav Beneš-Šumavský i František Zákrejs",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_196_C_1171_Q3",
"question": "Qui va escriure el llibret txec?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Teatre Provisional de Praga",
"answer_start": 199
}
],
"id": "P_196_C_1171_Q4",
"question": "On es va estrenar l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "17 d'abril de 1876",
"answer_start": 230
}
],
"id": "P_196_C_1171_Q5",
"question": "Quan es va estrenar l'òpera?"
}
]
},
{
"context": "Vanda, la quarta de les nou òperes de Dvořák, mostra l'esforç del compositor per compondre una obra a l'estil de les grans òperes franceses. Tanmateix, la seva estrena el 1876, va significar una gran desil·lusió per al compositor txec. El públic no va comprendre a fons aquesta obra en la qual Dvořák va aconseguir entrellaçar de manera extraordinària temes musicals folklòrics amb cants corals.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "nou",
"answer_start": 24
}
],
"id": "P_196_C_1175_Q1",
"question": "Quantes òperes composà Dvořák?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1876",
"answer_start": 171
}
],
"id": "P_196_C_1175_Q3",
"question": "Quan va estrenar l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "temes musicals folklòrics amb cants coral",
"answer_start": 352
}
],
"id": "P_196_C_1175_Q4",
"question": "Què va entrellaçar Dvořák?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Vanda",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_196_C_1175_Q5",
"question": "Quina és la quarta òpera de Dvořák?"
}
]
},
{
"context": "La nova direcció del teatre d'òpera va triar per estrenar-se en el càrrec la recentment acabada Vanda de Dvořák. Les memòries del director Adolf Čech descriuen les dificultats associades amb els assajos per a una obra que requeria equips costosos per crear els escenaris necessaris, així com una gran orquestra i cor. Per la manca de pressupost, alguns elements importants de l'escenografia es van haver d'obviar i fins i tot es van haver de cantar en recitatius. Malgrat tots els obstacles i les dràstiques retallades que varen afectar la mateixa essència de l'obra, l'estrena el 17 d'abril de 1876 al Teatre Provisional de Praga va ser un èxit rotund, tant pel públic i com per la crítica, i es reforçà la posició de Dvořák en l'escena musical txeca.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Vanda",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_196_C_1176_Q1",
"question": "Amb quina òpera es va estrenar en el càrrec la nova direcció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "costosos",
"answer_start": 238
}
],
"id": "P_196_C_1176_Q2",
"question": "Com eren els equips que requeria l'obra per crear els escenaris necessaris?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Per la manca de pressupost",
"answer_start": 318
}
],
"id": "P_196_C_1176_Q3",
"question": "Per què es van obviar alguns elements de l'escenografia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "17 d'abril de 1876",
"answer_start": 581
}
],
"id": "P_196_C_1176_Q4",
"question": "Quan es va estrenar l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Teatre Provisional de Praga",
"answer_start": 603
}
],
"id": "P_196_C_1176_Q5",
"question": "On es va estrenar l'obra?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Declinació del llatí",
"paragraphs": [
{
"context": "El superlatiu llatí es forma afegint la terminació -issimus, -issima, -issimum a l'arrel de l'adjectiu. Aquesta desinència es declina com un adjectiu de tema en vocal.[27] Una excepció són els adjectius acabats en -er, que utilitzen les desinències -errimus, -errima, -errimum (un vestigi d'això en el català és el superlatiu 'paupèrrim'). Una segona excepció són alguns adjectius acabats en -ilis, que fan el superlatiu en -illimus, -illima, -illimus.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "-issimus, -issima, -issimum",
"answer_start": 51
}
],
"id": "P_521_C_3121_Q1",
"question": "Què s'ha d'afegir a l'arrel de l'adjectiu per fer un superlatiu en llatí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com un adjectiu de tema en vocal",
"answer_start": 134
}
],
"id": "P_521_C_3121_Q2",
"question": "Com es declina aquesta desinència?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els adjectius acabats en -er",
"answer_start": 189
}
],
"id": "P_521_C_3121_Q3",
"question": "Quina és una excepció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "-errimus, -errima, -errimum",
"answer_start": 249
}
],
"id": "P_521_C_3121_Q4",
"question": "Quines desinències usen els adjectius acabats en -er?"
},
{
"answers": [
{
"text": "-illimus, -illima, -illimus",
"answer_start": 424
}
],
"id": "P_521_C_3121_Q5",
"question": "Com fan el superlatiu els adjectius acabats en -ilis?"
}
]
},
{
"context": "El romanès és una de les llengües romàniques més properes al llatí. Per exemple, conserva el gènere neutre llatí, però funciona d'una manera bastant diferent de l'original. De fet, els mots neutres no tenen una flexió pròpia, sinó que simplement funcionen com a mots masculins en singular i com a mots femenins en plural. Aquesta característica fins i tot ha portat alguns estudiosos a afirmar que potser el neutre romanès és el resultat del contacte amb llengües eslaves geogràficament properes i no pas una continuació del neutre llatí.[38] També ha sobreviscut el sistema de casos, si bé s'han reduït i el romanès només presenta un cas nominatiu-acusatiu, un cas genitiu-datiu, i un cas vocatiu. S'observa una certa tendència a la desaparició del vocatiu, car cada vegada se substitueix més pel nominatiu.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el gènere neutre",
"answer_start": 90
}
],
"id": "P_521_C_3122_Q1",
"question": "Què conserva el romanès del llatí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una flexió pròpia",
"answer_start": 207
}
],
"id": "P_521_C_3122_Q2",
"question": "Què no tenen els mots neutres del romanès?"
},
{
"answers": [
{
"text": "masculins",
"answer_start": 267
}
],
"id": "P_521_C_3122_Q3",
"question": "Com són els mots neutres en singular?"
},
{
"answers": [
{
"text": "femenins",
"answer_start": 302
}
],
"id": "P_521_C_3122_Q4",
"question": "Com són els mots neutres en plural?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el sistema de casos",
"answer_start": 564
}
],
"id": "P_521_C_3122_Q5",
"question": "Quin sistema ha sobreviscut del llatí?"
}
]
},
{
"context": "Encara que pugui semblar que la terminació -ibus del datiu i l'ablatiu plurals sigui idèntica a la que es dóna en la tercera declinació, en realitat aquesta deriva d'una forma primitiva -ubus. En els casos en què hi podria haver confusió amb un mot de la tercera declinació (artus, 'membre', de la quarta declinació, i ars, 'art', de la tercera, per exemple), el substantiu de la quarta declinació conserva la desinència primitiva. Així doncs, seguint l'exemple ja citat, el datiu i ablatiu plurals d'artus, artus serien artubus, i no pas artibus*.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "d'una forma primitiva -ubus",
"answer_start": 164
}
],
"id": "P_521_C_3123_Q1",
"question": "De què deriva la forma —ibus del datiu i l'ablatiu plurals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "artubus",
"answer_start": 521
}
],
"id": "P_521_C_3123_Q2",
"question": "Quin serien el datiu i ablatiu plurals d'artus?"
}
]
},
{
"context": "El llatí heretà sis dels vuit casos gramaticals originals del protoindoeuropeu: el nominatiu, el vocatiu, l'acusatiu, el genitiu, el datiu i l'ablatiu. El cas locatiu indoeuropeu sobrevisqué en les declinacions d'alguns topònims i substantius, com ara Roma 'Roma' (locatiu Romae) o domus 'casa' (locatiu domi). Algunes formes adverbials que acaben en -e són vestigis del cas instrumental.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "sis",
"answer_start": 16
}
],
"id": "P_521_C_3124_Q1",
"question": "Quants casos gramaticals del protoindoeuropeu va heretar el llatí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vuit",
"answer_start": 25
}
],
"id": "P_521_C_3124_Q2",
"question": "Quants casos gramaticals té el protoindoeuropeu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'alguns topònims i substantius",
"answer_start": 211
}
],
"id": "P_521_C_3124_Q3",
"question": "En quines declinacions va sobreviure el cas locatiu indoeuropeu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del cas instrumental",
"answer_start": 367
}
],
"id": "P_521_C_3124_Q4",
"question": "De què son vestigis algunes formes gramaticals que acaben en —e?"
}
]
},
{
"context": "Els mots que es regeixen per la primera declinació són aquells que tenen el tema en -a. Gran part dels substantius i adjectius catalans acabats en -a tenen el seu origen en paraules de la primera declinació llatina. La gran majoria de paraules d'aquesta declinació són de gènere femení, tret de noms propis d'home (Sulla) o noms que designen oficis tradicionalment reservats a l'home (pirata). Els adjectius són sempre femenins. Tant els mots femenins com els masculins es declinen de la mateixa manera.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en paraules de la primera declinació llatina",
"answer_start": 170
}
],
"id": "P_521_C_3125_Q2",
"question": "On tenen l'origen gran part dels substantius acabats en —a en català?"
},
{
"answers": [
{
"text": "femení",
"answer_start": 279
}
],
"id": "P_521_C_3125_Q3",
"question": "De quin gènere són en català la gran majoria de paraules de la primera declinació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la mateixa manera",
"answer_start": 482
}
],
"id": "P_521_C_3125_Q4",
"question": "Com es declinen els mots femenins i masculins de la primera declinació?"
}
]
},
{
"context": "La segona declinació del llatí també inclou alguns mots grecs, que deriven de la segona declinació del grec antic. La declinació en singular d'aquests mots és irregular. A vegades, aquests mots grecs són declinats com si fossin paraules originals llatines. Per exemple, es pot fer servir el nominatiu theatrum en lloc de l'original theatron.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de la segona declinació del grec antic",
"answer_start": 75
}
],
"id": "P_521_C_3126_Q2",
"question": "D'on deriven alguns mots de la segona declinació del llatí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "irregular",
"answer_start": 159
}
],
"id": "P_521_C_3126_Q3",
"question": "Com és la declinació en singular dels mots derivats de la segona declinació del grec antic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com si fossin paraules originals llatines",
"answer_start": 214
}
],
"id": "P_521_C_3126_Q4",
"question": "Com es declinen a vegades aquests mots originals grecs?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Virus",
"paragraphs": [
{
"context": "Les tendències actuals en nanotecnologia prometen fer un ús molt més versàtil dels virus. Des del punt de vista d'un científic de materials, els virus poden ser considerats nanopartícules orgàniques. La seva superfície porta eines específiques dissenyades per creuar les barreres de la cèl·lula hoste. La mida i la forma dels virus, així com el nombre i la naturalesa dels grups funcionals de la seva superfície, estan definides amb precisió. Per tant, els virus són utilitzats habitualment en ciència de materials com a carcasses de modificacions de superfície unides de manera covalent. Una qualitat particular dels virus és que poden ser dissenyats per evolució dirigida. Les tècniques potents desenvolupades per les ciències de la vida estan esdevenint la base d'enfocaments d'enginyeria vers els nanomaterials, obrint una gran varietat d'usos molt més enllà de la biologia i la medicina.[179]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "nanopartícules orgàniques",
"answer_start": 173
}
],
"id": "P_569_C_3409_Q1",
"question": "Com poden ser considerats els virus segons els científics de materials?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per creuar les barreres de la cèl·lula hoste",
"answer_start": 256
}
],
"id": "P_569_C_3409_Q2",
"question": "Per a què estan dissenyades les eines que porten els virus a la seva superfície?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a carcasses de modificacions de superfície unides de manera covalent",
"answer_start": 515
}
],
"id": "P_569_C_3409_Q3",
"question": "Com són utilitzats normalment els virus en ciència de materials?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que poden ser dissenyats per evolució dirigida",
"answer_start": 627
}
],
"id": "P_569_C_3409_Q4",
"question": "Quina qualitat particular tenen els virus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una gran varietat d'usos molt més enllà de la biologia i la medicina",
"answer_start": 823
}
],
"id": "P_569_C_3409_Q5",
"question": "Què estan obrint les tècniques desenvolupades per les ciències de la vida?"
}
]
},
{
"context": "Algunes espècies de virus s'embolcallen en una forma modificada d'una de les membranes cel·lulars, o bé la membrana externa que envolta una cèl·lula hoste infectada, o bé membranes internes com ara la membrana nuclear o el reticle endoplasmàtic, aconseguint, així, una bicapa lipídica exterior coneguda com a embolcall víric. Aquesta membrana és emplenada de proteïnes codificades pel genoma víric i el de l'hoste; la membrana lipídica en si i tots els carbohidrats presents són codificats completament per l'hoste. El virus de la grip i el del VIH utilitzen aquesta estratègia. La majoria de virus embolcallats depenen de l'embolcall per infectar.[64]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "embolcall víric",
"answer_start": 309
}
],
"id": "P_569_C_3410_Q1",
"question": "Com es coneix la bicapa lipídica exterior que aconsegueixen els virus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "proteïnes codificades pel genoma víric i el de l'hoste",
"answer_start": 359
}
],
"id": "P_569_C_3410_Q2",
"question": "Què emplena la membrana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per l'hoste",
"answer_start": 503
}
],
"id": "P_569_C_3410_Q3",
"question": "Per qui són codificats la membrana lipídica i tots els carbohidrats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de l'embolcall per infectar",
"answer_start": 620
}
],
"id": "P_569_C_3410_Q4",
"question": "De què depenen la majoria de virus embolcallats?"
}
]
},
{
"context": "No es coneixen amb certesa els orígens dels virus en la història evolutiva de la vida. Alguns podrien haver evolucionat a partir de plasmidis (elements d'ADN que es mouen entre cèl·lules), mentre que d'altres podrien ser el resultat de la regressió de bacteris. En l'evolució, els virus són un mecanisme important de transferència horitzontal de gens, fenomen que augmenta la diversitat genètica de manera similar a com ho fa la reproducció sexual.[7] Alguns biòlegs veuen els virus com a una forma de vida perquè són portadors de material genètic, es reprodueixen i evolucionen per selecció natural, tot i que manquen de diverses característiques fonamentals que se solen considerar indispensables per a la vida, com ara una estructura cel·lular. Com que tan sols presenten alguns dels trets propis de la vida, han estat descrits com a «organismes al límit de la vida»[8] i com a autoduplicadors.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "No es coneixen amb certesa",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_569_C_3411_Q1",
"question": "Quins són els orígens dels virus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "elements d'ADN que es mouen entre cèl·lules",
"answer_start": 143
}
],
"id": "P_569_C_3411_Q2",
"question": "Què són els plasmidis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "perquè són portadors de material genètic, es reprodueixen i evolucionen per selecció natural",
"answer_start": 507
}
],
"id": "P_569_C_3411_Q3",
"question": "Per què alguns biòlegs veuen els virus com una forma de vida?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tan sols presenten alguns dels trets propis de la vida",
"answer_start": 756
}
],
"id": "P_569_C_3411_Q4",
"question": "Per què han estat descrits els virus com a «organismes al límit de la vida»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un mecanisme important de transferència horitzontal de gens",
"answer_start": 291
}
],
"id": "P_569_C_3411_Q5",
"question": "Què representen els virus en l'evolució?"
}
]
},
{
"context": "Els virus pateixen canvi genètic per diversos mecanismes. Aquests inclouen un procés anomenat deriva genètica en què bases individuals de l'ADN o l'ARN muten en altres bases. La majoria d'aquestes mutacions puntuals són imperceptibles en què no canvien la proteïna que codifica el gen, però d'altres poden conferir avantatges evolutius com ara resistència als medicaments antivírics.[69] El canvi antigènic es produeix quan hi ha un canvi significatiu en el genoma del virus. Això passa com a resultat de recombinació genètica o reassortment. Quan això es produeix en els virus de la grip, en poden resultar pandèmies.[70] Els virus d'ARN solen existir com a quasiespècies o eixams de virus de la mateixa espècie però amb seqüències de nucleòsids del genoma lleugerament diferents. Aquestes quasi espècies són un objectiu destacat per la selecció natural.[71]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en què bases individuals de l'ADN o l'ARN muten en altres bases",
"answer_start": 110
}
],
"id": "P_569_C_3412_Q1",
"question": "En què consisteix el procés anomenat deriva genètica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "resistència als medicaments antivírics",
"answer_start": 344
}
],
"id": "P_569_C_3412_Q2",
"question": "Quin avantatge evolutiu pot conferir als virus la deriva genètica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quan hi ha un canvi significatiu en el genoma del virus",
"answer_start": 419
}
],
"id": "P_569_C_3412_Q3",
"question": "Quan es produeix el canvi antigènic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "imperceptibles en què no canvien la proteïna que codifica el gen",
"answer_start": 220
}
],
"id": "P_569_C_3412_Q4",
"question": "Com són la majoria de les mutacions genètiques puntuals dels virus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pandèmies",
"answer_start": 608
}
],
"id": "P_569_C_3412_Q5",
"question": "Què pot produir un canvi en el genoma del virus de la grip?"
}
]
},
{
"context": "Hi ha molts tipus de virus de les plantes, però sovint només causen una pèrdua de producció, i no és econòmicament viable intentar controlar-los. Els virus de les plantes sovint són transmesos d'una planta a una altra per organismes coneguts com a vectors. Normalment són insectes, però també s'ha demostrat que alguns fongs, nematodes i organismes unicel·lulars són vectors. Quan es considera econòmic el control d'infeccions per fitovirus (en els fruits perennes, per exemple), els esforços es concentren en matar els vectors i eliminar hostes alternatius com ara males herbes.[161] Els fitovirus són inofensius pels humans i la resta d'animals, car només es poden reproduir en cèl·lules vegetals vives.[162]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "molts",
"answer_start": 6
}
],
"id": "P_569_C_3413_Q1",
"question": "Quants tipus de virus de plantes hi ha?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per organismes coneguts com a vectors",
"answer_start": 218
}
],
"id": "P_569_C_3413_Q2",
"question": "Com es transmeten habitualment els virus d'una planta a un altra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "insectes",
"answer_start": 272
}
],
"id": "P_569_C_3413_Q3",
"question": "Quins organismes principalment actuen com a vectors en la transmissió de virus en les plantes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "inofensius",
"answer_start": 603
}
],
"id": "P_569_C_3413_Q4",
"question": "Com resulten els fitovirus per als humans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en cèl·lules vegetals vives",
"answer_start": 677
}
],
"id": "P_569_C_3413_Q5",
"question": "On es reprodueixen els fitovirus?"
}
]
},
{
"context": "Els poxvírids són virus grans i complexos amb una morfologia inusual. El genoma víric està associat amb proteïnes dins d'una estructura discal central coneguda com a nucleoide. El nucleoide està envoltat per una membrana i dos cossos laterals de funció desconeguda. El virus té un embolcall exterior amb una espessa capa de proteïna a la superfície. La partícula en general és lleugerament pleomorfa, amb una forma que pot anar de la d'un ou a la d'un maó.[65] Mimivirus és el virus més gran conegut, amb un diàmetre de càpsida de 400 nm. De la seva superfície es projecten filaments proteics de 100 nm. La càpsida apareix hexagonal al microscopi electrònic, de manera que és probablement icosaèdrica.[66]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "virus grans i complexos",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_569_C_3414_Q1",
"question": "Què són els poxvírids?"
},
{
"answers": [
{
"text": "inusual",
"answer_start": 61
}
],
"id": "P_569_C_3414_Q2",
"question": "Com és la morfologia dels poxvírids?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una membrana i dos cossos laterals",
"answer_start": 208
}
],
"id": "P_569_C_3414_Q4",
"question": "Què envolta el nucleoide?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Mimivirus",
"answer_start": 461
}
],
"id": "P_569_C_3414_Q5",
"question": "Quin és el virus més gran conegut?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Vrancke van der Stockt",
"paragraphs": [
{
"context": "Fou magistrat de la ciutat de Brussel·les els anys 1465, 1472 i 1475, i provisor de la Germandat de Sant Eligius entre 1471 i 1473. El 1476 representà a la guilda en un conflicte entre els gremis de pintors i tapissers sobre les competències de cada gremi.[3] Es va casar amb Catharina der Moeyo i va tenir cinc fills.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de Brussel·les",
"answer_start": 27
}
],
"id": "P_514_C_3079_Q1",
"question": "D'on fou magistrat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1465, 1472 i 1475",
"answer_start": 51
}
],
"id": "P_514_C_3079_Q2",
"question": "Quins anys va ser magistrat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la Germandat de Sant Eligius",
"answer_start": 81
}
],
"id": "P_514_C_3079_Q3",
"question": "De quina germandat va ser provisor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb Catharina der Moeyo",
"answer_start": 272
}
],
"id": "P_514_C_3079_Q4",
"question": "Amb qui es va casar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cinc",
"answer_start": 307
}
],
"id": "P_514_C_3079_Q5",
"question": "Quants fills va tenir?"
}
]
},
{
"context": "Van der Stockt va tenir el contacte amb la pintura gràcies a seu pare, el també pintor Jan van der Stockt, de qui va heretar el taller i tot el material necessari per exercir l'ofici el 1445, any en què esdevingué membre del gremi de Sant Lluc. Va ser un seguidor de l'estil de Rogier van der Weyden, de qui molt probablement va ser col·laborador. Quan Rogier va morir el 1464 va passar a ser pintor de la ciutat de Brussel·les,[2] tot i que inicialment s'havia decidit no nomenar cap altre pintor oficial.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Jan van der Stockt",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_514_C_3080_Q1",
"question": "De qui va heretar el taller Van der Stockt?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 1445",
"answer_start": 183
}
],
"id": "P_514_C_3080_Q2",
"question": "Quan va heretar el taller Van der Stockt?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Sant Lluc",
"answer_start": 231
}
],
"id": "P_514_C_3080_Q3",
"question": "De quin gremi va ser membre Van der Stockt?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Rogier van der Weyden",
"answer_start": 275
}
],
"id": "P_514_C_3080_Q4",
"question": "De qui sembla que va ser col·laborador Van der Stockt?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pintor de la ciutat de Brussel·les",
"answer_start": 393
}
],
"id": "P_514_C_3080_Q5",
"question": "Què va ser Van der Stockt quan Rogier va morir?"
}
]
},
{
"context": "És un retaule amb talles de fusta policromada i panells pintats a l'oli amb un total de 51 personatges. Al centre es representa el Calvari. A l'esquerra, el davallament de la Creu, l'enterrament de Jesús i la resurrecció. A la dreta, el bes de Judes, la coronació d'espines i la flagel·lació. Als extrems hi ha quatre ales a la part baixa i dues més petites a dalt. A les inferiors retraten a Michel de Chaugy i la seva dona Laurette Jaucourt; a Jehan de Chaugy, pare del donant, a Guillemette de Montagu i la seva esposa, acompanyats pels seus sants protectors. Les ales petites de la part alta mostren dos àngels que sostenen els escuts d'armes dels donants.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "policromada",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_514_C_3081_Q1",
"question": "Com són les talles de fusta del retaule?"
},
{
"answers": [
{
"text": "51",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_514_C_3081_Q2",
"question": "Quants personatges hi ha al retaule?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'oli",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_514_C_3081_Q3",
"question": "Com estan pintats el panells?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Calvari",
"answer_start": 128
}
],
"id": "P_514_C_3081_Q4",
"question": "Què es representa al centre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A l'esquerra",
"answer_start": 140
}
],
"id": "P_514_C_3081_Q5",
"question": "On trobem el davallament de Crist?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions",
"paragraphs": [
{
"context": "Els capitals augmenten de fet amb la moderació «la causa immediata de l'augment del capital, és l'economia, i no la indústria»,[41] motivat per l'esforç constant, uniforme i ininterromput de tot individu per tal de millorar la seva sort.[41] Dedicant més fons al treball productiu, el capital d'un home frugal implementa una producció addicional (en termes moderns, l'estalvi és igual a la inversió). Així, el que és estalviat és igualment consumit, però pels altres: pels treballadors productius en lloc dels treballadors improductius o dels no-treballadors, que reprodueixen el valor del seu consum, més una part de guany. A la inversa, el malgastador desgasta el seu capital i disminueix la massa dels fons disponibles per al treball productiu, el que disminueix l'ingrés nacional, fins i tot si no consumeix més que béns nacionals.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb la moderació",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_342_C_2047_Q1",
"question": "Amb què augmenten els capitals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per tal de millorar la seva sort",
"answer_start": 204
}
],
"id": "P_342_C_2047_Q2",
"question": "Per a què s'esforça tot individu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una producció addicional",
"answer_start": 321
}
],
"id": "P_342_C_2047_Q3",
"question": "Què implementa el capital d'un home dedicant més fons al treball productiu?"
}
]
},
{
"context": "La quantitat de treball implementada per a una quantitat donada de capital depèn fortament del sector d'activitat. És en l'agricultura que el capital és el més productiu: serveix no solament al treball del granger, sinó també al dels «seus criats de granja, (...) les seves bèsties de treball i el carreteig que fan que tants obrers siguin productius».[44] El guany del granger permet no solament la reproducció del capital, sinó també la de la renda. Venen després, per ordre decreixent, la manufactura, el comerç a l'engròs (interior després internacional), al final el comerç a la menuda. Smith atribueix d'altra banda, la ràpida creixença de les colònies d'Amèrica a la forta proporció de capital que ha dedicat a l'agricultura.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "del sector d'activitat",
"answer_start": 91
}
],
"id": "P_342_C_2048_Q1",
"question": "De què depèn la quantitat de treball implementada per a una quantitat donada de capital?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en l'agricultura",
"answer_start": 118
}
],
"id": "P_342_C_2048_Q2",
"question": "On és més productiu el capital?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la de la renda",
"answer_start": 436
}
],
"id": "P_342_C_2048_Q3",
"question": "Què permet el guany del granger a part de la reproducció del capital?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la forta proporció de capital que ha dedicat a l'agricultura",
"answer_start": 669
}
],
"id": "P_342_C_2048_Q4",
"question": "A què atribueix Smith la ràpida creixença de les colònies d'Amèrica?"
}
]
},
{
"context": "Smith mostra ben aviat que una certa acumulació de capital és necessària per a la posada en marxa de la divisió del treball, i que l'únic límit a aquesta és la dimensió del mercat. Aquesta proposició ha estat considerada com «una de les més brillants generalitzacions que es poden trobar en tota la literatura econòmica».[22] El progrés ve així de la divisió accelerada del treball, que prové d'una inclinació natural de l'home. L'intercanvi, natural i espontani, s'inscriu en el «sistema de llibertat natural» que és subjacent en tota l'obra.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per a la posada en marxa de la divisió del treball",
"answer_start": 73
}
],
"id": "P_342_C_2049_Q1",
"question": "Per a què és necessària una certa acumulació de capital segons Smith?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la dimensió del mercat",
"answer_start": 157
}
],
"id": "P_342_C_2049_Q2",
"question": "Quin és l'únic limit a la divisió del treball?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la divisió accelerada del treball",
"answer_start": 345
}
],
"id": "P_342_C_2049_Q3",
"question": "D'on prové el progrés?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el «sistema de llibertat natural»",
"answer_start": 474
}
],
"id": "P_342_C_2049_Q4",
"question": "On s'inscriu l'intercanvi?"
}
]
},
{
"context": "El llibre té una influència fonamental sobre la política econòmica de la Gran Bretanya. Des de 1777, Lord North adopta dues taxes «smithianes»: l'una sobre les criades, l'altra sobre els béns venuts en subhasta. El pressupost de 1778 conté una taxa sobre l'habitatge i una sobre la malta. Els polítics demanen ràpidament l'opinió de Smith sobre els afers diaris, com ara la qüestió irlandesa.[59] El 1784, Charles James Fox el cita oficialment per primera vegada al Parlament.[60] El primer ministre William Pitt el Jove n'aplica els principis en el tractat Eden-Rayneval de lliure-canvi signat amb França el 1786, i se'n serveix per a l'elaboració dels seus pressupostos. L'Acta de la Unió amb Irlanda deriva també d'aquesta influència; Pitt estava desitjós «d'alliberar Irlanda del seu sistema caduc de prohibicions».[61]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de la Gran Bretanya",
"answer_start": 67
}
],
"id": "P_342_C_2050_Q1",
"question": "En quina política econòmica té influència el llibre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Des de 1777",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_342_C_2050_Q2",
"question": "Quan va adoptar Lord North dues taxes «smithianes»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El pressupost de 1778",
"answer_start": 212
}
],
"id": "P_342_C_2050_Q3",
"question": "En quin pressupost hi ha una taxa sobre l'habitatge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la qüestió irlandesa",
"answer_start": 371
}
],
"id": "P_342_C_2050_Q4",
"question": "Sobre quina qüestió van demanar opinió a Smith els polítics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Charles James Fox",
"answer_start": 406
}
],
"id": "P_342_C_2050_Q5",
"question": "Qui va citar oficialment per primera vegada Smith al parlament?"
}
]
},
{
"context": "Entre els més ardents promotors de Smith figuren aquells respecte als quals ell apel·lava a la més gran malfiança: els comerciants i capitalistes.[65] Segons Thomas Sowell, ningú no ha formulat denúncies més punyents que Smith al respecte, ni el mateix Karl Marx.[66] Smith no afavoreix cap classe en La riquesa de les nacions, però demostra una gran simpatia pels pobres i els consumidors.[67] El seu missatge de fe en els principis del mercat es desvia cap a una apologia del laissez-faire, (Smith no utilitza mai aquest terme[68]) i una hostilitat dogmàtica a tota intervenció pública amb l'objectiu de promoure el benestar general.[69] Smith s'oposa totalment al principi d'una manipulació estatal en el mecanisme del mercat (oposició a la que hi admet excepcions), però mai s'enfronta en la seva vida el problema de l'Estat del benestar, i el seu efecte net sobre aquest mecanisme: la idea que la política pública pugui superar les Lleis de Pobres i que el proletariat pugui tenir veu en les deliberacions públiques és encara absurda en la seva època.[70]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "els comerciants i capitalistes",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_342_C_2051_Q1",
"question": "Qui trobem entre els més ardents promotors de Smith?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cap classe",
"answer_start": 287
}
],
"id": "P_342_C_2051_Q2",
"question": "Què no afavoreix Smith en La riquesa de les nacions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels pobres i els consumidors",
"answer_start": 360
}
],
"id": "P_342_C_2051_Q3",
"question": "Per qui demostra una gran simpatia Smith en La riquesa de les nacions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al principi d'una manipulació estatal en el mecanisme del mercat",
"answer_start": 664
}
],
"id": "P_342_C_2051_Q4",
"question": "A què s'oposa Smith?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de l'Estat del benestar",
"answer_start": 818
}
],
"id": "P_342_C_2051_Q5",
"question": "A quin problema no es va enfrontar mai a la seva vida Smith?"
}
]
},
{
"context": "Per Smith, la moneda no és el valor en si, i l'acumulació de moneda no té interès econòmic per un país. La moneda és cada vegada més el mitjà de mesura pràctica del valor de les transaccions, així com el mitjà de canvi d'aquest valor. Per acomplir aquestes funcions, els metalls preciosos són particularment apropiats, ja que el seu propi valor varia poc en períodes de temps raonables. A llarg termini, el blat és un patró millor. Tanmateix, els metalls preciosos tenen ells mateixos un cost important, i es proposa doncs reemplaçar-los pel paper-moneda, seguint una ràtio estricta a fi d'evitar l'emissió sense contrapartida. El sistema bancari resultant esdevé llavors «una espècie de gran carretera aèria, donant al país la facilitat per convertir una gran part de les seves grans carreteres en bons pasturatges i en bones terres pel blat».[26]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'acumulació de moneda",
"answer_start": 45
}
],
"id": "P_342_C_2052_Q1",
"question": "Què no té interès econòmic per a un país per Smith?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La moneda",
"answer_start": 104
}
],
"id": "P_342_C_2052_Q2",
"question": "Què mesura el valor de les transaccions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tenen ells mateixos un cost important",
"answer_start": 465
}
],
"id": "P_342_C_2052_Q4",
"question": "Quin problema tenen els metalls preciosos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel paper-moneda",
"answer_start": 538
}
],
"id": "P_342_C_2052_Q5",
"question": "Per què proposen reemplaçar els metalls preciosos?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Natura morta",
"paragraphs": [
{
"context": "El 1901, Paul Gauguin va pintar Natura morta amb gira-sols, el seu homenatge al seu amic van Gogh, que havia mort onze anys abans. El grup conegut com els Nabis, que incloïa a Pierre Bonnard i Édouard Vuillard, va assumir les teories harmòniques de Gauguin i va afegir elements inspirats pels gravats japonesos a les seves natures mortes. L'artista francès Odilon Redon també va pintar destacades natures mortes durant aquest període, especialment flors.[57]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Paul Gauguin",
"answer_start": 9
}
],
"id": "P_124_C_739_Q1",
"question": "Qui va pintar Natura morta amb gira-sols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1901",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_124_C_739_Q2",
"question": "Quin any el va pintar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "van Gogh",
"answer_start": 89
}
],
"id": "P_124_C_739_Q3",
"question": "Qui homenatjava amb el quadre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "japonesos",
"answer_start": 301
}
],
"id": "P_124_C_739_Q4",
"question": "Quins gravats van inspirar els elements que van afegir els Nabis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Odilon Redon",
"answer_start": 357
}
],
"id": "P_124_C_739_Q5",
"question": "Quin artista francès també va pintar natures mortes?"
}
]
},
{
"context": "A partir de 1300, començant per Giotto i els seus seguidors, les natures mortes van reviure a les pintures de tema religiós en forma d'objectes de la vida quotidiana que acompanyaven les figures protagonistes.[13] Aquest tipus de representació pictòrica va ser considerat menor fins al Renaixement, motiu pel qual apareixia en general subordinat a altres gèneres, com la pintura d'història, la pintura religiosa o els retrats, comportant sovint un significat religiós o al·legòric. Això era particularment patent a l'obra dels artistes del nord d'Europa, l'atracció dels quals pel simbolisme i el realisme òptic molt detallat, els va portar a prodigar gran atenció en el missatge general de les seves pintures.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "les figures protagonistes",
"answer_start": 183
}
],
"id": "P_124_C_740_Q1",
"question": "Què acompanyaven les natures mortes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins al Renaixement",
"answer_start": 278
}
],
"id": "P_124_C_740_Q2",
"question": "Fins quan van ser considerat pintures menors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a altres gèneres",
"answer_start": 346
}
],
"id": "P_124_C_740_Q3",
"question": "A què apareixia subordinat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "religiós o al·legòric",
"answer_start": 459
}
],
"id": "P_124_C_740_Q4",
"question": "Quin significat comportaven?"
},
{
"answers": [
{
"text": "artistes del nord d'Europa",
"answer_start": 527
}
],
"id": "P_124_C_740_Q5",
"question": "A qui atreia el simbolisme?"
}
]
},
{
"context": "En el segle XVI, el menjar i les flors reapareixeran com a símbols de les estacions i dels cinc sentits. També des de l'època romana existeix la tradició de l'ús de cranis a les natures mortes com a símbol de mortalitat i de fugacitat, sovint acompanyada per la frase Omnia mors aequat («La mort iguala a tothom»).[9] Aquest motiu, les vanitas, que enfronten la mort amb els plaers mundans, cobrarà un gran apogeu posteriorment a la pintura barroca, de forma especial amb els pintors neerlandesos a la ratlla de l'any 1600.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "les estacions i dels cinc sentits",
"answer_start": 70
}
],
"id": "P_124_C_741_Q1",
"question": "Què simbolitzaven el menjar i les flors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "romana",
"answer_start": 126
}
],
"id": "P_124_C_741_Q2",
"question": "Des de quina època s'usen cranis en aquestes obres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mortalitat",
"answer_start": 209
}
],
"id": "P_124_C_741_Q3",
"question": "Què simbolitzen els cranis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Omnia mors aequat",
"answer_start": 268
}
],
"id": "P_124_C_741_Q4",
"question": "Quina frase els acompanya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les vanitas",
"answer_start": 332
}
],
"id": "P_124_C_741_Q5",
"question": "Quin motiu tindrà un gran apogeu?"
}
]
},
{
"context": "Fernand Léger va introduir a la natura morta l'ús abundant d'espai en blanc i formes geomètriques que se superposen, definides amb claredat, acolorides, per produir un efecte més mecànic.[63] Marcel Duchamp i d'altres membres del moviment dadà, van marxar en una direcció radicalment diferent, i crearen escultures de natura morta en tres dimensions. A fi de restaurar algun significat simbòlic a la natura morta, els futuristes i els surrealistes van col·locar objectes de natura morta recognoscibles en els seus paisatges onírics. A les pintures d'aquest gènere de Joan Miró, els objectes apareixen lleugers i flotant en un espai bidimensional lleugerament suggerit i, fins i tot, les muntanyes es dibuixen com simples línies, com a Natura morta del sabatot.[61] Salvador Dalí va realitzar diverses natures mortes com La panera de pa (1945) al Teatre-Museu Dalí de Figueres, amb clara referència a les natures mortes espanyoles del segle xvii, a més a més de la gran simbologia que sempre va donar el pintor a la representació del pa.[64]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "geomètriques",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_124_C_742_Q1",
"question": "Quines formes hi va introduir Fernand Léger?"
},
{
"answers": [
{
"text": "escultures",
"answer_start": 305
}
],
"id": "P_124_C_742_Q2",
"question": "Què van crear amb natura morta els dadà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "paisatges onírics",
"answer_start": 515
}
],
"id": "P_124_C_742_Q3",
"question": "En quines pintures van incloure natura morta els surrealistes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La panera de pa",
"answer_start": 821
}
],
"id": "P_124_C_742_Q4",
"question": "Quina natura morta va realitzar Salvador Dalí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "simbologia",
"answer_start": 970
}
],
"id": "P_124_C_742_Q5",
"question": "Què li atorgava Salvador Dalí a la representació del pa?"
}
]
},
{
"context": "Henri Matisse, un dels majors exponents del fauvisme, va reduir la representació d'objectes de natura morta a poc més que perfils plans i marcats farciments amb colors brillants; també va simplificar la perspectiva i va introduir fons multicolors.[58] En algunes de les seves natures mortes, com Natura morta amb albergínies, els objectes tot just destaquen del fons de l'habitació.[59] Altres exponents del fauvisme, com Maurice de Vlaminck i André Derain, van explorar el color pur i l'abstracció a les seves natures mortes.[60]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "perfils plans i marcats",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_124_C_744_Q2",
"question": "Com representava la natura morta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "multicolors",
"answer_start": 235
}
],
"id": "P_124_C_744_Q3",
"question": "Quins fons va introduir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Henri Matisse",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_124_C_744_Q4",
"question": "Qui va pintar Natura morta amb albergínies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Maurice de Vlaminck i André Derain",
"answer_start": 422
}
],
"id": "P_124_C_744_Q5",
"question": "Qui va practicar l'abstracció a les natures mortes?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Senpai i kōhai",
"paragraphs": [
{
"context": "Un dels llocs on la relació senpai-kōhai és aplicada en la seva major extensió al Japó és a l'escola. Per exemple, en les escoles secundàries i en el batxillerat (en especial, en els clubs escolars) els alumnes de tercer any, que són els més veterans, demostren un gran poder com a senpai. És comú en els clubs esportius escolars que els kōhai de recent ingrés hagin de fer tasques bàsiques com recollir pilotes, netejar la pista de joc, tenir cura dels equips i fins i tot rentar la roba dels membres superiors. De la mateixa manera han de fer una reverència o salutació davant del senpai quan aquest els felicita,[11][12] encara que de vegades el senpai també pot castigar i tractar severament el kōhai.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a l'escola",
"answer_start": 90
}
],
"id": "P_305_C_1825_Q1",
"question": "On s'aplica més la relació senpai-kōhai al Japó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els alumnes de tercer any",
"answer_start": 199
}
],
"id": "P_305_C_1825_Q2",
"question": "Quins alumnes demostren un gran poder com a senpai en les escoles secundàries i en el batxillerat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tasques bàsiques",
"answer_start": 374
}
],
"id": "P_305_C_1825_Q3",
"question": "Quines tasques fan els kōhai de recent ingrés en els clubs esportius escolars?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una reverència o salutació",
"answer_start": 545
}
],
"id": "P_305_C_1825_Q4",
"question": "Què han de fer els kōhaidavant del senpai quan aquest els felicita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "castigar i tractar severament el kōhai",
"answer_start": 666
}
],
"id": "P_305_C_1825_Q5",
"question": "Què poden fer a vegades els senpai?"
}
]
},
{
"context": "El confucianisme va arribar des de la Xina entre els segles VI i IX, però la línia de pensament derivada va tenir un profund canvi social dins del Japó, va ser el neoconfucianisme, que va esdevenir la doctrina oficial durant el shogunat Tokugawa (1603-1867). El precepte de la lleialtat i la pietat filial com a «tribut» (朝貢) era la que dominava als japonesos per aquell temps: el respecte a la gent gran i la reverència als ancestres que ensenyava el confucianisme xinès va tenir bona acollida sobre els natius japonesos, i aquestes influències han transcendit a l'actualitat en la vida diària. També com a altres influències culturals xineses, els japonesos adequaren de manera selectiva i pròpia el sentit de \"lleialtat\" al confucianisme com lleialtat al seu senyor o lleialtat a l'emperador.[4][10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "des de la Xina",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_305_C_1826_Q1",
"question": "D'on va arribar el confucianisme al Japó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un profund canvi social dins del Japó",
"answer_start": 114
}
],
"id": "P_305_C_1826_Q2",
"question": "Què va tenir la línia de pensament derivada del confucianisme al Japó??"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant el shogunat Tokugawa",
"answer_start": 218
}
],
"id": "P_305_C_1826_Q3",
"question": "Quan va ser doctrina oficial el neoconfucianisme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el respecte a la gent gran i la reverència als ancestres",
"answer_start": 378
}
],
"id": "P_305_C_1826_Q4",
"question": "Què va tenir bona acollida sobre els natius japonesos del confucianisme xinès?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com lleialtat al seu senyor o lleialtat a l'emperador",
"answer_start": 741
}
],
"id": "P_305_C_1826_Q5",
"question": "Com adaptaran els japonesos el sentit de \"lleialtat\" del confucianisme xinès?"
}
]
},
{
"context": "El concepte de llar o casa (家, ie), també regit per codis de la conducta confucianista, va tenir una influència en l'establiment de la relació senpai-kōhai. En aquest sistema, el pare, com a cap masculí, tenia el poder absolut en la família i el fill gran home era qui heretava la propietat familiar. El pare té el poder perquè és qui ha rebut una educació i posseeix una saviesa ètica superior. Atès que retre reverència als superiors era considerat una virtut a la societat japonesa, la dona i els fills l'havien d'obeir. Sumat al sistema hereditari, només el fill gran home podia rebre les possessions del seu pare, ni la filla gran ni els fills menors rebien una part del seu progenitor.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El concepte de llar o casa",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_305_C_1828_Q1",
"question": "Quin concepte va tenir influència en l'establiment de la relació senpai-kōhai?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el pare",
"answer_start": 176
}
],
"id": "P_305_C_1828_Q2",
"question": "Qui tenia el poder absolut a la família segons el concepte confucianista de llar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una saviesa ètica superior",
"answer_start": 368
}
],
"id": "P_305_C_1828_Q4",
"question": "Què posseeix el pare segons el concepte confucianista de llar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "retre reverència als superiors",
"answer_start": 405
}
],
"id": "P_305_C_1828_Q5",
"question": "Què era considerat una virtut a la societat japonesa?"
}
]
},
{
"context": "Fora del Japó, la relació entre el senpai i la seva kōhai s'emmarca només dins de l'ensenyament de les arts marcials. El coneixement tècnic i les normes ètiques i morals de les arts marcials japoneses estan englobades en un concepte anomenat budō (武 道) i regeix tant en les arts marcials tradicionals (jujutsu, kenjutsu, iaidō, etc.) Com a les arts marcials modernes (judo, karate, kendo, aikido, etc.). En les arts marcials modernes s'aplica amb major distinció la jerarquització per antiguitat i experiència mitjançant l'ús de rangs a través de cinturons de color que s'usen a la cintura i indiquen el seu grau. Els rangs que hi ha en les arts marcials són el kyu (级), que és usat per als rangs menors, i el dan (段), per diferenciar rangs dins del grau de cinturó negre, que és el més alt dins de les arts marcials.[14][15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dins de l'ensenyament de les arts marcials",
"answer_start": 74
}
],
"id": "P_305_C_1830_Q1",
"question": "On s'emmarca a relació entre el senpai i la seva kōhai fora del Japó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "budō",
"answer_start": 242
}
],
"id": "P_305_C_1830_Q2",
"question": "Quin concepte engloba el coneixement tècnic i les normes ètiques i morals de les arts marcials japoneses?"
},
{
"answers": [
{
"text": "En les arts marcials modernes",
"answer_start": 404
}
],
"id": "P_305_C_1830_Q3",
"question": "En quines arts marcials s'aplica amb major distinció la jerarquització per antiguitat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cinturons de color",
"answer_start": 547
}
],
"id": "P_305_C_1830_Q4",
"question": "Què indica el grau en les arts marcials modernes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cinturó negre",
"answer_start": 758
}
],
"id": "P_305_C_1830_Q5",
"question": "Quin és el grau més alt dins de les arts marcials?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Lavanify miolaka",
"paragraphs": [
{
"context": "L. miolaka és conegut a partir d'una dent molariforme completa (UA 8653) i una de trencada (FMNH PM 59520). Krause et al. no foren capaços de determinar si les dents provenien del maxil·lar inferior o el superior ni si eren molars o premolars molariformes, però suggeriren que representaven posicions dentals diferents.[2] Tanmateix, l'any 2007 Wilson et al. identificaren UA 8653 provisionalment com a molariforme inferior esquerra (mf4); com que no es pot distingir amb certesa les molars i les premolars dels gondwanateris, es prefereix el terme «molariforme».[9] La superfície de l'esmalt presenta pericimes (crestes i solcs distribuïts en un patró transvers similar a una ona).[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a partir d'una dent molariforme completa (UA 8653) i una de trencada (FMNH PM 59520)",
"answer_start": 22
}
],
"id": "P_192_C_1147_Q1",
"question": "Com és conegut L. miolaka?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que representaven posicions dentals diferents",
"answer_start": 273
}
],
"id": "P_192_C_1147_Q2",
"question": "Què van suggerir Krause et al.?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Wilson et al.",
"answer_start": 345
}
],
"id": "P_192_C_1147_Q3",
"question": "Qui va identificar UA 8653 com a molariforme inferior esquerra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2007",
"answer_start": 340
}
],
"id": "P_192_C_1147_Q4",
"question": "Quant Wilson et al. identifcaren UA 8653 com a molariforme inferior esquerra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "superfície de l'esmalt",
"answer_start": 570
}
],
"id": "P_192_C_1147_Q5",
"question": "On es troben les pericimes?"
}
]
},
{
"context": "L'holotip UA 8653 és hipsodont i corb. Mesura 11,2 mm d'alçada, el 85% dels quals són de la corona, que mesura 3,4x3,2 mm. La superfície mastegadora està desgastada i conté una illa en forma de V que està composta de dentina i es troba envoltada per esmalt. L'esmalt està absent d'una banda de la corona.[2] Entre els dos braços de la V, a la vora lingual (interior) de la dent,[10] hi ha un solc reblit amb cement que s'estén al llarg de tota la dent. La presència d'aquest solc tan llarg el distingeix del sudamerícid del Cretaci superior de Sud-amèrica Gondwanatherium. L'esmalt es compon de prismes petits i rodons que estan separats per amples bandes contínues de matriu interprismàtica (MIP, el material que hi ha entre els prismes d'esmalt).[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "hipsodont i corb",
"answer_start": 21
}
],
"id": "P_192_C_1148_Q1",
"question": "Com és l'holotip UA 8653?"
},
{
"answers": [
{
"text": "11,2 mm d'alçada",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_192_C_1148_Q2",
"question": "Quina mida té l'holotip UA 8653?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La superfície mastegadora",
"answer_start": 123
}
],
"id": "P_192_C_1148_Q3",
"question": "Què està desgastada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Entre els dos braços de la V, a la vora lingual (interior) de la dent",
"answer_start": 308
}
],
"id": "P_192_C_1148_Q4",
"question": "On està el solc reblit amb cement?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de prismes petits i rodons",
"answer_start": 592
}
],
"id": "P_192_C_1148_Q5",
"question": "De què està composat l'esmalt?"
}
]
},
{
"context": "S'han trobat altres mamífers del Cretaci superior de Madagascar, la majoria associats a dents aïllades. Hi ha un possible segon gondwanateri representat per una dent més gran i de corona més baixa que les de L. miolaka, mentre que una altra dent de corona encara més baixa també podria pertànyer a un gondwanateri. Hi ha una molar inferior denominada UA 8699 que podria ser d'un metateri o un euteri, així com un fragment de molar assignable als multituberculats. Finalment, hi ha un mamífer que encara està per descriure i que és conegut a partir d'un esquelet bastant complet.[7] La fauna també inclou crocodiliformes, dinosaures i altres tipus d'animals.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Cretaci superior",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_192_C_1151_Q1",
"question": "De quin període s'han trobat mamífers?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a un gondwanateri",
"answer_start": 296
}
],
"id": "P_192_C_1151_Q2",
"question": "A qui podria pertànyer la dent de corona més baixa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una molar inferior",
"answer_start": 321
}
],
"id": "P_192_C_1151_Q3",
"question": "Què és UA 8699?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'un metateri o un euteri",
"answer_start": 374
}
],
"id": "P_192_C_1151_Q4",
"question": "De qui pot ser UA 8699?"
},
{
"answers": [
{
"text": "crocodiliformes, dinosaures i altres tipus d'animals",
"answer_start": 604
}
],
"id": "P_192_C_1151_Q5",
"question": "Què inclou també la fauna?"
}
]
},
{
"context": "FMNH PM 59520 mesura 9.8 mm d'alçada. S'assembla a UA 8653 en molts aspectes, però és menys corba i la superfície mastegadora conté un gran infundíbul (una cavitat en forma d'embut) reblit amb cement i envoltat per esmalt que penetra la dent en profunditat. També presenta o bé un segon infundíbul o bé un solc reblit amb cement. El menor grau de curvatura i les diferències en la morfologia masticatòria suggereixen que les dues dents representen posicions dentals diferents. Krause et al. classificaren aquesta dent provisionalment dins el gènere Lavanify, tenint en compte les considerables variacions que presenten els gondwanateris entre les dents en el si d'una mateixa espècie i la manca de proves en sentit contrari.[11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "9.8 mm",
"answer_start": 21
}
],
"id": "P_192_C_1152_Q1",
"question": "Quina alçada fa FMNH PM 59520?"
},
{
"answers": [
{
"text": "UA 8653",
"answer_start": 51
}
],
"id": "P_192_C_1152_Q2",
"question": "A qui s'assembla FMNH PM 59520?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que les dues dents representen posicions dentals diferents",
"answer_start": 417
}
],
"id": "P_192_C_1152_Q3",
"question": "Què suggereixen ell menor grau de curvatura i les diferències en la morfologia masticatòria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Lavanify",
"answer_start": 549
}
],
"id": "P_192_C_1152_Q4",
"question": "En quin gènere es va classificar provisionalment la dent?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un gran infundíbul",
"answer_start": 132
}
],
"id": "P_192_C_1152_Q5",
"question": "Què conté la superfície mastegadora de la dent?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Pa",
"paragraphs": [
{
"context": "L'aigua té com a missió activar les proteïnes de la farina perquè la massa adquireixi una textura tova i modelable. Posseeix, a més a més, la capacitat dissolvent de les substàncies afegides a la massa, i és necessària per al desenvolupament de la fermentació. La composició química de l'aigua emprada afecta les qualitats del pa. La proporció d'aigua que es fa servir en l'elaboració de la massa influeix en la consistència final. Acostuma a afegir-se aigua de manera que suposi un 43% del volum total de la massa o, cosa que és el mateix, un 66,6% del pes de la farina, o que la farina representa 1 vegada i mitja el pes d'aigua.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "L'aigua",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_103_C_613_Q1",
"question": "Què activa les proteïnes de la farina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dissolvent",
"answer_start": 152
}
],
"id": "P_103_C_613_Q2",
"question": "Quina altre capacitat té l'aigua?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per al desenvolupament de la fermentació",
"answer_start": 219
}
],
"id": "P_103_C_613_Q3",
"question": "Per a què és necessària?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la consistència final",
"answer_start": 406
}
],
"id": "P_103_C_613_Q4",
"question": "En què influeix la proporció d'aigua?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1 vegada i mitja el pes d'aigua",
"answer_start": 599
}
],
"id": "P_103_C_613_Q5",
"question": "En quina proporció hi posem la farina?"
}
]
},
{
"context": "El tipus de pa que menys recomanen els especialistes en nutrició és el de farina blanca refinada. Argumenten que les farines refinades tenen un grau tan elevat d'elaboració que gran part de les propietats de la fibra i dels minerals s'han perdut durant el procés de refinament. Aquesta és, en certa manera, una de les raons per les quals cada vegada més es troben pans de farines no-refinades a les fleques. El contingut d'àcid fític de les farines fa que es disminueixi la biodisponibilitat d'alguns minerals com el calci, el magnesi, el zinc i el fòsfor,[57] encara que durant el procés d'elaboració del pa disminueix força la quantitat d'àcid fític de la massa.[58]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "els especialistes en nutrició",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_103_C_614_Q1",
"question": "Qui no ens recomana el pa de farina blanca refinada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant el procés de refinament",
"answer_start": 246
}
],
"id": "P_103_C_614_Q2",
"question": "Quan es perden les propietats de la fibra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pans de farines no-refinades",
"answer_start": 364
}
],
"id": "P_103_C_614_Q4",
"question": "Què trobem cada vegada més a les fleques?"
}
]
},
{
"context": "El pa ocupa la base de la piràmide alimentària pel que fa als cereals i els llegums, el que indica que pot consumir-se al dia una quantitat relativament moderada, si ho comparem amb altres aliments, dins del que es considera una dieta equilibrada. Per exemple, a la dieta d'un infant d'un any ja s'inclou el pa, així com els aliments dels grups alimentaris bàsics com carn, verdures i llet). Existeixen estudis que esmenten que un consum de pa de sègol aporta a les dones solament un 7,1% de proteïnes, un 1,2% de lípids, i un 11,1% de carbohidrats necessaris a RDI, mentre que a la dieta d'un home contribueix amb un 5,9% de proteïna, un 1,0% del greix i un 9,3% de carbohidrats, el que fa una contribució del total de 28,6% dels nutrients recomanats per l'Organització Mundial de la Salut.[60]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la base",
"answer_start": 12
}
],
"id": "P_103_C_615_Q1",
"question": "Quina part de la piràmide alimentària ocupa el pa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una quantitat relativament moderada",
"answer_start": 126
}
],
"id": "P_103_C_615_Q2",
"question": "Quant en podem consumir al dia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un any",
"answer_start": 286
}
],
"id": "P_103_C_615_Q3",
"question": "A quina edat ja s'inclou el pa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "carn, verdures i llet",
"answer_start": 368
}
],
"id": "P_103_C_615_Q4",
"question": "Quins altres aliments ‘inclouen a la dieta d'un infant d'un any?"
},
{
"answers": [
{
"text": "7,1",
"answer_start": 484
}
],
"id": "P_103_C_615_Q5",
"question": "Quin tant per cent de proteïnes aporta a les dones el consum del pas de sègol?"
}
]
},
{
"context": "El pa aporta en una quantitat considerable d'hidrats de carboni de cadena complexa. Algunes proteïnes, en general d'un baix valor biològic,[52] podent arribar a representar el 9% del pes del pa.[53] El seu contingut en aminoàcids no inclou tots els aminoàcids essencials, sinó que presenta nivells baixos de l'aminoàcid essencial, lisina. Posseeix per regla general pocs continguts grassos, gairebé sempre àcid oleic i linoleic. Entre els micronutrients que del pa i algunes traces de calci (per a l'ús de llet en l'elaboració industrial actual), ferro (en una quantitat important), seleni, potassi, fòsfor. El pa que té una farina amb germen té dues vitamines del grup B que són la tiamina (que és beneficiosa per al sistema nerviós) i la niacina (útil en la prevenció de la pel·lagra). El pa té també àcid fòlic i una certa quantitat de carotenoides, tot i que en poca quantitat, ja que han estat reduïts durant la fase de barreja a l'elaboració del pa.[28]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de cadena complexa",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_103_C_616_Q1",
"question": "Com són els hidrats de carboni que aporta el pa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'un baix valor biològic",
"answer_start": 114
}
],
"id": "P_103_C_616_Q2",
"question": "Com són les proteïnes, en general?"
},
{
"answers": [
{
"text": "lisina",
"answer_start": 331
}
],
"id": "P_103_C_616_Q3",
"question": "De quin aminoàcid presenta nivells baixos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tiamina",
"answer_start": 683
}
],
"id": "P_103_C_616_Q4",
"question": "Quina vitamina, beneficiosa pel sistema nerviós, conté?"
},
{
"answers": [
{
"text": "àcid fòlic",
"answer_start": 803
}
],
"id": "P_103_C_616_Q5",
"question": "Quin àcid conté?"
}
]
},
{
"context": "Igual que en altres països europeus, el consum de pa ha anat disminuint a l'Estat espanyol per diverses raons: l'augment del poder adquisitiu i la progressiva pèrdua d'hàbits alimentaris saludables. El 1964 a l'Estat espanyol el consum de pa per persona i any era de 134 kg; l'any 1981 havia davallat fins a 75 kg i l'any 1991 el consum va ser de 59 kg; des d'aleshores s'ha estabilitzat en uns 58 kg. Les recomanacions de consum de cereals de l'Organització Mundial de la Salut són a la ratlla de 91 quilograms per persona i any.[68]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "ha anat disminuint",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_103_C_617_Q1",
"question": "Què ha passat amb el consum de pa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'augment del poder adquisitiu i la progressiva pèrdua d'hàbits alimentaris saludables",
"answer_start": 111
}
],
"id": "P_103_C_617_Q2",
"question": "Quines són les causes de la disminució?"
},
{
"answers": [
{
"text": "134",
"answer_start": 267
}
],
"id": "P_103_C_617_Q3",
"question": "Quin era el consum de pa per persona el 1964?"
},
{
"answers": [
{
"text": "58 kg",
"answer_start": 395
}
],
"id": "P_103_C_617_Q4",
"question": "En quant s'ha estabilitzat el consum de pa per persona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'Organització Mundial de la Salut",
"answer_start": 444
}
],
"id": "P_103_C_617_Q5",
"question": "Qui ens recomana consumir, com a molt, 91 kg de pa per persona?"
}
]
},
{
"context": "La popularitat del pa a l'Àfrica ha aconseguit que des de mitjan segle xx s'hagin creat cooperatives de dones dedicades a feines específiques de l'elaboració del pa, aquests esforços no només han introduït una petita part d'ingressos sinó que a més a més ha portat el pa a moltes zones de l'Àfrica.[71] Un dels cereals emprats és el teff (Eragrostis tef) que produeix un pa denominat injera. A Sud-àfrica és molt popular el bunny chow, un pa farcit de curri. Algunes vegades s'elaboren pans amb barreges d'arròs i sègol.[72]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "cooperatives de dones",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_103_C_618_Q1",
"question": "Què s'ha creat a causa de la popularitat del pa a Àfrica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "feines específiques de l'elaboració del pa",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_103_C_618_Q2",
"question": "Què fan aquestes cooperatives?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una petita part d'ingressos",
"answer_start": 206
}
],
"id": "P_103_C_618_Q3",
"question": "Què han introduït aquestes cooperatives?"
},
{
"answers": [
{
"text": "teff",
"answer_start": 333
}
],
"id": "P_103_C_618_Q4",
"question": "Quin cereal produeix el injera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un pa farcit de curri",
"answer_start": 436
}
],
"id": "P_103_C_618_Q5",
"question": "Què és el bunny chow?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "La Mare de Déu del canceller Rolin",
"paragraphs": [
{
"context": "La Mare de Déu és glorificada per les paraules llatines elevata i exaltata. El seu significat fa referència a la posició de la Mare de Déu en la pintura, dins d'un palau fortificat i per sobre del paisatge que l'envolta. La seva posició hieràtica i la forma com presenta al Nen Jesús, reflecteix la representació tradicional del Tron de la Saviesa, un esquema iconogràfic propi de l'art romànic. Ella sembla mirar la creu que hi ha a la part superior del globus, prefigurant el patiment del seu fill a la crucifixió.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "elevata i exaltata",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_428_C_2563_Q1",
"question": "Quines paraules glorifiquen la Mare de Déu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la posició de la Mare de Déu en la pintura",
"answer_start": 108
}
],
"id": "P_428_C_2563_Q2",
"question": "A què fa referència el significat d'elevata i exaltata?"
},
{
"answers": [
{
"text": "hieràtica",
"answer_start": 237
}
],
"id": "P_428_C_2563_Q3",
"question": "Quina posició té la Mare de Déu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un esquema iconogràfic propi de l'art romànic",
"answer_start": 349
}
],
"id": "P_428_C_2563_Q4",
"question": "Què és el Tron de la Saviesa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la creu",
"answer_start": 414
}
],
"id": "P_428_C_2563_Q5",
"question": "Què sembla mirar la Mare de Déu?"
}
]
},
{
"context": "El treball va ser encarregat pel canceller del ducat de Borgonya, Nicolau Rolin, que apareix al costat esquerre de la imatge. Era per a la seva església parroquial, Notre-Dame-du-Châtel, a Autun, on va romandre fins que l'església es va cremar durant la revolució francesa, el 1793.[1] Després d'un període en què quedà exposat a la Catedral d'Autun, va passar al Louvre el 1805 com a resultat de l'espoli de Napoleó Bonaparte.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Nicolau Rolin",
"answer_start": 66
}
],
"id": "P_428_C_2564_Q1",
"question": "Qui va encarregar el treball?"
},
{
"answers": [
{
"text": "canceller del ducat de Borgonya",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_428_C_2564_Q2",
"question": "Què era Nicolau Rolin?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al costat esquerre",
"answer_start": 93
}
],
"id": "P_428_C_2564_Q3",
"question": "On apareix Nicolau Rolin en la imatge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Notre-Dame-du-Châtel",
"answer_start": 165
}
],
"id": "P_428_C_2564_Q4",
"question": "Per quina església era aquest treball?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 1805",
"answer_start": 371
}
],
"id": "P_428_C_2564_Q5",
"question": "Quan va passar al Louvre?"
}
]
},
{
"context": "Els reflexogrames infrarojos han revelat canvis a la capa de preparació per sota de la pintura. En la capa inferior, Rolin tenia una bossa gran que penjava del seu cinturó; com que s'havia fet molt ric ocupant un càrrec públic, probablement s'hauria considerat que seria inadequat.[13] El Nen estava originalment assenyalant a terra.[3] Antigues descripcions sobre el quadre el descriuen originalment amb un marc de fusta fantasiosament pintat amb inscripcions que simulaven estar esculpides, com els dos retrats de Van Eyck que són a Londres.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "canvis a la capa de preparació",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_428_C_2565_Q1",
"question": "Què han revelat els reflexogrames infrarojos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una bossa gran",
"answer_start": 129
}
],
"id": "P_428_C_2565_Q2",
"question": "Què es veu a la capa inferior que tenia Rolin?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ocupant un càrrec públic",
"answer_start": 202
}
],
"id": "P_428_C_2565_Q3",
"question": "Com s'havia fet ric Rolin?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a terra",
"answer_start": 325
}
],
"id": "P_428_C_2565_Q4",
"question": "Què assenyalava originalment el nen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "simulaven estar esculpides",
"answer_start": 465
}
],
"id": "P_428_C_2565_Q5",
"question": "Com eren les inscripcions del marc de fusta?"
}
]
},
{
"context": "El riu divideix els dos mons, però també els uneix. Es poden veure vaixells plens de passatgers creuar l'aigua. S'observa una illa en el centre amb una torre fortificada i alts edificis envoltats d'arbres. El més significatiu és un pont que uneix les dues ribes amb set arcs, una torre de plaça fortificada i un pont llevadís de fusta. Una multitud de persones creuen a peu i a cavall. Una creu a l'arc central representa el sacrifici de Crist, formant un pont entre el món terrenal del pecat i el món celestial del paradís.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "els dos mons",
"answer_start": 16
}
],
"id": "P_428_C_2566_Q1",
"question": "Què divideix el riu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "plens de passatgers",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_428_C_2566_Q2",
"question": "Com estan els vaixells?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una illa",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_428_C_2566_Q3",
"question": "Què hi ha en el centre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el sacrifici de Crist",
"answer_start": 422
}
],
"id": "P_428_C_2566_Q5",
"question": "Què representa la creu a l'arc central?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Catedral de Santiago de Compostel·la",
"paragraphs": [
{
"context": "La façana es troba a la Plaça de la Immaculada. Aquí acabava el Camí de Santiago dels pelegrins procedents de França, en la porta anomenada franquígena (també Porta del Paradís), el portal romànic va ser construït el 1.122 per Bernard, tresorer del temple. Aquesta portalada va ser demolida per haver patit un incendi l'any 1758. Algunes peces escultòriques que es van salvar van ser col·locades a la façana de \"las Platerías\". La nova va ser projectada en estil barroc per Lucas Ferro Caaveiro i acabada per Domingo Lois Monteagudo i Clemente Sarela en estil neoclàssic el 1769, encara que va conservar alguns traçats del barroc.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la Plaça de la Immaculada",
"answer_start": 19
}
],
"id": "P_575_C_3445_Q1",
"question": "On es troba la façana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la porta anomenada franquígena",
"answer_start": 118
}
],
"id": "P_575_C_3445_Q2",
"question": "En quina porta acaba el Camí de Santiago dels peregrins procedents de França?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Porta del Paradís",
"answer_start": 159
}
],
"id": "P_575_C_3445_Q3",
"question": "Amb quin altre nom es coneix la porta franquígena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Bernard",
"answer_start": 227
}
],
"id": "P_575_C_3445_Q4",
"question": "Qui va construir el portal romànic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1758",
"answer_start": 324
}
],
"id": "P_575_C_3445_Q5",
"question": "Quan va patir un incendi la porta franquígena?"
}
]
},
{
"context": "Al fris central, s'hi troba Crist, amb personatges i escenes vàries, a la seva dreta les sis figures que es veuen pertanyen al cor del \"Maestro Mateo\" que van ser col·locades allà a la fi del segle xix.[32] La disposició original dels elements iconogràfics va quedar desvirtuada des que en el S. XVIII van ser allotjades aquí nombroses imatges recuperades de la desmantellada façana de \"Azabacherías\". En un medalló central apareix el Pare Etern (o la Transfiguració), amb les mans obertes i sobre els arcs a l'extradós quatre àngels amb trompetes que anuncien el Judici Final.[31]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Al fris central",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_575_C_3446_Q1",
"question": "On és Crist?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sis",
"answer_start": 89
}
],
"id": "P_575_C_3446_Q2",
"question": "Quantes figures es situen a la dreta de Crist?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al cor del \"Maestro Mateo\"",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_575_C_3446_Q3",
"question": "A qui pertanyen les sis figures que estan col·locades a la dreta de Crist?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Pare Etern",
"answer_start": 432
}
],
"id": "P_575_C_3446_Q4",
"question": "Qui apareix en un medalló central?"
},
{
"answers": [
{
"text": "obertes",
"answer_start": 482
}
],
"id": "P_575_C_3446_Q5",
"question": "Com estan les mans del Pare Etern?"
}
]
},
{
"context": "El botafumeiro és un immens encenser de llautó banyat en argent, que pesa 62 kg. buit i mesura 1,60 m d'alçada. El botafumeiro anterior pesava 60 kg, però el 2006 es va afegir un bany d'argent que ha augmentat la seva massa fins al pes actual de 62 kg. La corda que ho suspèn, lligada al creuer de la catedral, és ara d'un material sintètic, que mesura 65 metres, és de 5 cm de diàmetre i pesa 90 kg. Anteriorment les cordes estaven fetes de cànem o espart. El botafumeiro s'omple primer amb uns 40 kg. de carbó i encens, que supera els 100 kg. al principi dels seus moviments. Després es lliga amb forts nusos a una llarga corda que va al sostre de l'edifici, al creuer, i es desplaça mitjançant un mecanisme de politges per la nau de l'església. Per aconseguir-ho, un grup de vuit homes, anomenats tiraboleiros, empenyen primer per posar-ho en moviment, i després tiren d'un cap de la corda, per anar aconseguint velocitat. El moviment del botafumeiro pot arribar a 68 km/h en el seu desplaçament pel creuer de la catedral, des de la porta de l'Azabachería a la porta de les Platerías, descrivint un arc de 65 metres i una altura màxima de 21 metres (un angle de 82°). Per arribar a aquesta altura màxima es necessiten 17 recorreguts complets.[65] La tradició diu que l'ús del botafumeiro o encenser a la catedral de Santiago va començar al segle xi, i va ser pensat per perfumar el temple i treure la mala olor que deixaven els pelegrins, cansats, bruts i molts d'ells malalts. L'any 1200 es va modificar el sistema inicial de politges per un sistema de rodolaments que permetia el desplaçament lateral, amb el qual el botafumeiro podia recórrer uns 150 cm, que era la distància que permetia la corda. El rei Lluís XI de França el 1400 va donar a la catedral una suma de diners per reemplaçar l'encenser medieval, que no va tenir lloc fins al 1554. El mecanisme del rodolament actual del botafumeiro es va instal·lar el 1604. El nou botafumeiro va ser realitzat completament en argent, robant-ho les tropes de Napoleó a l'abril del 1809. Reemplaçat per l'actual que va ser creat per l'orfebre José Losada el 1851.[66] Una prova de la importància simbòlica del botafumeiro és el disseny de les monedes de 5 pessetes amb un gravat de l'encenser compostel·là, l'any 1993.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un immens encenser de llautó banyat en argent",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_575_C_3447_Q1",
"question": "Què és el botafumeiro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "62 kg. buit",
"answer_start": 74
}
],
"id": "P_575_C_3447_Q2",
"question": "Quant pesa el botafumeiro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al creuer de la catedral",
"answer_start": 285
}
],
"id": "P_575_C_3447_Q3",
"question": "On està lligada la corda que sosté el botafumeiro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "68 km/h",
"answer_start": 969
}
],
"id": "P_575_C_3447_Q4",
"question": "A quina velocitat pot arribar el botafumeiro en el seu desplaçament pel creuer de la catedral?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1604",
"answer_start": 1925
}
],
"id": "P_575_C_3447_Q5",
"question": "Quan es va instal·lar el mecanisme del rodolament actual del botafumeiro?"
}
]
},
{
"context": "Segons la llegenda, l'apòstol Sant Jaume el Major va portar el cristianisme als celtes de la península Ibèrica. L'any 44 va ser decapitat a Jerusalem. Les seves restes van ser portades posteriorment a Galícia en una barca de pedra. Arran de les persecucions romanes dels cristians d'Hispània, la seva tomba va ser abandonada en el segle tercer. Sempre segons la llegenda, aquesta tomba va ser descoberta l'any 814 per l'ermità Pelai (Pelagius), després de veure llums estranyes al cel nocturn. El bisbe Teodomir d'Iria va reconèixer aquest fet com un miracle i n'informà el rei Alfons II d'Astúries i Galícia (791-842). El rei va ordenar la construcció d'una capella en el lloc. Diu la llegenda que el rei va esdevenir el primer pelegrí d'aquest santuari. Això va ser seguit per una primera església l'any 829 i una altra el 899, església preromànica, per ordre del rei Alfons III d'Astúries, fent-ne gradualment un important lloc de peregrinació.[5] L'any 997 aquesta església primitiva va ser reduïda a cendres per Almansor (938-1002), comandant de l'exèrcit del califa de Còrdova. Les portes i les campanes, portades per captius cristians a Còrdova, es van afegir a la mesquita Aljama.[6] Quan Còrdova va ser presa pel rei Ferran III de Castella el 1236, aquestes mateixes portes i campanes van ser transportades per presoners musulmans a Toledo, i s'inclogueren a la catedral de Santa Maria de Toledo.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'apòstol Sant Jaume el Major",
"answer_start": 20
}
],
"id": "P_575_C_3448_Q1",
"question": "Qui va portar el cristianisme als celtes de la península Ibèrica segons la llegenda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Jerusalem",
"answer_start": 140
}
],
"id": "P_575_C_3448_Q2",
"question": "On va ser decapitat l'apòstol Sant Jaume el Major?"
},
{
"answers": [
{
"text": "L'any 44",
"answer_start": 112
}
],
"id": "P_575_C_3448_Q3",
"question": "Quan va ser decapitat a Jerusalem l'apòstol Sant Jaume el Major?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ferran III de Castella",
"answer_start": 1227
}
],
"id": "P_575_C_3448_Q4",
"question": "Per qui va ser pressa Còrdova el 1236?"
},
{
"answers": [
{
"text": "comandant de l'exèrcit del califa de Còrdova",
"answer_start": 1039
}
],
"id": "P_575_C_3448_Q5",
"question": "Qui era Almansor?"
}
]
},
{
"context": "El claustre té una planta quadrada de trenta-quatre metres per costat, va ser construït a començaments del segle xvi segons els plànols dels arquitectes Juan de Álava i Juan Gil de Hontañón, intervenint diversos mestres a la seva construcció des del seu començament el 1521 fins a la seva finalització el 1590. És d'estil gòtic-renaixentista de l'escola castellana i es corona amb una balustrada calada amb pinacles. Com és normal en els antics claustres existeixen sepultures de personatges relacionats amb la catedral. Al costat nord es troba la capella d'Alba fundada el 1530 que guarda al seu interior un retaule amb la Transfiguració del Senyor, obra datada del segle xviii. En un angle del claustre es troben les campanes originals de la torre Berenguela.[61]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "quadrada",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_575_C_3450_Q1",
"question": "Com és la planta del claustre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "trenta-quatre",
"answer_start": 38
}
],
"id": "P_575_C_3450_Q2",
"question": "Quants metres té cada costat de la planta del claustre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a començaments del segle xvi",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_575_C_3450_Q3",
"question": "Quan va ser construït el claustre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1590",
"answer_start": 305
}
],
"id": "P_575_C_3450_Q4",
"question": "Quin any va finalitzar la construcció del claustre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "gòtic-renaixentista",
"answer_start": 322
}
],
"id": "P_575_C_3450_Q5",
"question": "De quin estil és el claustre?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "ROT13",
"paragraphs": [
{
"context": "Per tal d'aplicar ROT13 a una part d'un text només cal examinar-ne els caràcters alfabètics i substituir-los cada un per la lletra situada 13 posicions més endavant en l'alfabet, seguint pel principi si cal.[3] Així, en l'alfabet llatí bàsic de 26 caràcters, la A es converteix en N, la B esdevé O, i així successivament fins a la M, que es converteix en Z. Llavors la seqüència continua pel principi de l'alfabet: la N es converteix en A, la O es converteix en B, i així successivament fins a la Z, que es converteix en M. És, per tant, un cas particular del xifratge afí. Només les lletres que apareixen en l'alfabet llatí bàsic es veuen afectades; els nombres, símbols, espais en blanc i tots els altres caràcters no es modifiquen. Com que hi ha 26 lletres en l'alfabet anglès i 26 = 2 × 13, la funció ROT13 és la seva pròpia funció inversa:[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "pel principi de l'alfabet",
"answer_start": 388
}
],
"id": "P_298_C_1783_Q3",
"question": "Per on continua la seqüència?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Només les lletres que apareixen en l'alfabet llatí bàsic",
"answer_start": 574
}
],
"id": "P_298_C_1783_Q4",
"question": "Quines lletres es veuen acceptades?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els nombres, símbols, espais en blanc i tots els altres caràcters",
"answer_start": 651
}
],
"id": "P_298_C_1783_Q5",
"question": "Què no es modifica?"
}
]
},
{
"context": "L'International Obfuscated C Code Contest (IOCCC) de 1989 inclogué una entrada de Brian Westley. El programa de Westley es podia codificar en ROT13 o invertit, i en ambdós casos es compilava correctament. El seu funcionament, en executar-se, era o bé dur a terme la codificació ROT13, o revertir-la.[15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una entrada de Brian Westley",
"answer_start": 67
}
],
"id": "P_298_C_1786_Q1",
"question": "Què inclogué l'International Obfuscated C Code Contest?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en ROT13 o invertit",
"answer_start": 139
}
],
"id": "P_298_C_1786_Q2",
"question": "Com es podia codificar el programa de Westley?"
},
{
"answers": [
{
"text": "correctament",
"answer_start": 191
}
],
"id": "P_298_C_1786_Q3",
"question": "Com es compilava en ambdós casos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "o bé dur a terme la codificació ROT13, o revertir-la",
"answer_start": 246
}
],
"id": "P_298_C_1786_Q4",
"question": "Com era el funcionament del programa de Westley en executar-se?"
}
]
},
{
"context": "El desembre de 1999, es va trobar que Netscape Communicator utilitzava ROT13 com a part d'un esquema insegur per emmagatzemar contrasenyes de correu electrònic.[9] El 2001, programador rus Dimitry Sklyarov va demostrar que un venedor de llibres electrònics, New Paradigm Research Group (NPRG), utilitzava ROT13 per xifrar els seus documents; s'ha especulat que NPRG podria haver confós l'exemple d'implementació de ROT13 —proporcionat a l'equip de desenvolupament de programari d'Adobe eBook— com un sistema de xifrat seriós.[10] Windows XP utilitza ROT13 en algunes de les seves claus de registre.[11] També s'ha utilitzat ROT13 en el programa de Unix Fortune per xifrar dites ofensives;[12] en qualsevol cas, el programa ja ha estat eliminat de FreeBSD.[13]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El desembre de 1999",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_298_C_1787_Q1",
"question": "Quan es va trobar que Netscape Communicator utilitzava ROT13?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per emmagatzemar contrasenyes de correu electrònic",
"answer_start": 109
}
],
"id": "P_298_C_1787_Q2",
"question": "Per a què utilitzava ROT13 Netscape Communicator?"
},
{
"answers": [
{
"text": "New Paradigm Research Group",
"answer_start": 258
}
],
"id": "P_298_C_1787_Q3",
"question": "Quin venedor de llibres utilitzava ROT13 per emmagatzemar els seus documents?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Dimitry Sklyarov",
"answer_start": 189
}
],
"id": "P_298_C_1787_Q4",
"question": "Qui va demostrar que New Paradigm Research Group utilitzava ROT13 per emmagatzemar els seus documents?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en algunes de les seves claus de registre",
"answer_start": 556
}
],
"id": "P_298_C_1787_Q5",
"question": "On utilitza ROT13 Windows XP?"
}
]
},
{
"context": "ROT13 no està destinat a utilitzar-se quan hi ha preocupació pel secret del missatge —l'ús d'una rotació constant significa que el xifrat no té efectivament cap clau, i el desxifrat no requereix cap coneixement més enllà del fet que s'hagi utilitzat ROT13. Fins i tot sense aquest coneixement, l'algoritme es pot trencar fàcilment a través de l'anàlisi de freqüències.[3] A causa de la seva manca absoluta d'idoneïtat per a mantenir un secret veritable, ROT13 s'ha convertit en un eslògan per referir-se a qualsevol sistema de xifrat clarament dèbil: un crític podria afirmar que «el sistema DES de 56 bits és avui en dia poc millor que ROT13». En una broma sobre termes criptogràfics reals com «doble DES», han sorgit expressions com «doble ROT13», «ROT26» o «2ROT13» amb intenció humorística, incloent-hi un article acadèmic de paròdia «Sobre l'algoritme de xifrat 2ROT13».[8] Com que aplicar ROT13 a un text ja xifrat amb ROT13 restaura el text pla original, ROT26 és equivalent a no xifrat en absolut. Per extensió, triple ROT13 (usat de broma com a analogia del 3DES) és equivalent a un ROT13 regular.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a través de l'anàlisi de freqüències",
"answer_start": 331
}
],
"id": "P_298_C_1788_Q1",
"question": "Com es pot trencar fàcilment l'algoritme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "56",
"answer_start": 599
}
],
"id": "P_298_C_1788_Q2",
"question": "Quants bits te el sistema DES?"
},
{
"answers": [
{
"text": "«Sobre l'algoritme de xifrat 2ROT13»",
"answer_start": 838
}
],
"id": "P_298_C_1788_Q3",
"question": "Quin article acadèmic ha sorgit amb intenció humorística?"
},
{
"answers": [
{
"text": "aplicar ROT13 a un text ja xifrat amb ROT13",
"answer_start": 887
}
],
"id": "P_298_C_1788_Q4",
"question": "Què restaura el text pla original?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a un ROT13 regular",
"answer_start": 1087
}
],
"id": "P_298_C_1788_Q5",
"question": "A què és equivalent tripe ROT13?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Xifratge de Cèsar",
"paragraphs": [
{
"context": "El xifratge de Vigenère fa servir el xifratge de Cèsar amb un decalatge diferent per cada posició del text; el valor del decalatge es defineix fent servir una paraula clau que es repeteix. Si la paraula clau es fa servir un sol cop, és tan llarga com el missatge, i es tria de forma aleatòria, llavors és un xifratge de Vernam, impossible de desxifrar si els usuaris mantenen la clau en secret (de fet és l'únic xifratge que s'ha pogut demostrar matemàticament que és indesxifrable). Per claus més curtes que el missatge (és a dir pel xifratge de Vigenère), que és el que es feia servir històricament, apareix al text un patró cíclic que es pot detectar amb el mètode de Kasiski i saber la longitud de la clau, un cop coneguda la longitud de la clau per exemple k, llavors el criptograma es descompon en k criptogrames de Cèsar que es poden desxifrar amb l'anàlisi freqüencial.[11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el xifratge de Cèsar amb un decalatge diferent per cada posició del text",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_472_C_2827_Q1",
"question": "Què fa servir el xifratge de Vigenère?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fent servir una paraula clau que es repeteix",
"answer_start": 143
}
],
"id": "P_472_C_2827_Q2",
"question": "Com es defineix el valor del decalatge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de forma aleatòria",
"answer_start": 274
}
],
"id": "P_472_C_2827_Q3",
"question": "Com es tria la paraula clau?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un patró cíclic",
"answer_start": 618
}
],
"id": "P_472_C_2827_Q4",
"question": "Què apareix al text per claus més curtes que el missatge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Kasiski",
"answer_start": 671
}
],
"id": "P_472_C_2827_Q5",
"question": "Amb quin mètode és pot detectar el patró cíclic que apareix al text per claus més curtes que el missatge?"
}
]
},
{
"context": "En el segon exemple, trencar el xifratge és encara més directe. Com que només hi ha un nombre limitat de possibles decalatges (27 en català), es poden provar tots per ordre en un atac per la força bruta.[14] Una forma de fer-ho és escriure una taula en què es desxifra un bocí del text amb tots els decalatges possibles[15] — aquesta tècnica de vegades es coneix com \"completant el component clar\".[16] L'exemple de la taula de la dreta és pel text xifrat \" IJXUJWYEKJWWT \"; el text clar es reconeix instantàniament a cop d'ull per un decalatge de cinc. Una altra forma de veure aquest mètode és que davall de cada lletra s'escriu l'alfabet en ordre invers i començant per aquella lletra. Aquest procés es pot accelerar fent servir cintes verticals amb l'alfabet escrit en ordre invers i alinear-les de forma que formin el text xifrat en una fila, el text clar ha d'aparèixer en una altra de les files.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "encara més directe",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_472_C_2828_Q1",
"question": "Com és en el segon exemple trencar el xifratge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "27",
"answer_start": 127
}
],
"id": "P_472_C_2828_Q2",
"question": "Quin nombre de possibles decalatges hi ha en català?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Com que només hi ha un nombre limitat de possibles decalatges",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_472_C_2828_Q3",
"question": "Per què es poden provar tots els possibles decalatges per ordre en un atac per la força bruta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "\"completant el component clar\"",
"answer_start": 367
}
],
"id": "P_472_C_2828_Q4",
"question": "Amb quin nom es coneix la tècnica que consisteix en escriure una taula en què es desxifra un bocí del text amb tots els decalatges possibles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per un decalatge de cinc",
"answer_start": 528
}
],
"id": "P_472_C_2828_Q5",
"question": "Com es reconeix instantàniament a cop d'ull el text clar?"
}
]
},
{
"context": "Al segle xix, a la secció d'anuncis personals dels diaris de vegades es feien servir sistemes simples de xifratge per intercanviar missatges xifrats. L'any 1967, al The Times, David Kahn descriu exemples d'amants intercanviant en secret comunicacions xifrades fent servir el xifratge de Cèsar.[8] Fins i tot el 1915, el xifratge de Cèsar encara es feia servir; l'exèrcit rus en feia ús en substitució de xifratges més complicats que s'havia comprovat que eren massa difícils de manejar per les seves tropes; els criptoanalistes alemanys i austríacs no tenien gaire dificultats en desxifrar els seus missatges.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "sistemes simples de xifratge",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_472_C_2829_Q1",
"question": "Què es feia servir de vegades als diaris per intercanviar missatges xifrats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "anuncis personal",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_472_C_2829_Q2",
"question": "En quina secció dels diaris es feien servir sistemes simples de xifratge per intercanviar missatges xifrats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Al segle xix",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_472_C_2829_Q3",
"question": "Quan es feien servir als diaris sistemes simples de xifratge per intercanviar missatges xifrats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els criptoanalistes alemanys i austríacs",
"answer_start": 508
}
],
"id": "P_472_C_2829_Q5",
"question": "Qui no tenia gaire dificultats en desxifrar els missatges de l'exèrcit rus?"
}
]
},
{
"context": "Repetint molts cops el xifratge de Cèsar no dóna cap seguretat afegida. Això és degut al fet que dos xifratges, per exemple primer amb un decalatge de 3 i després amb un decalatge de 5, és equivalent a un únic xifratge de decalatge 3+5=8. En terminologia matemàtica, el xifratge repetit amb diferents claus forma un grup.[19]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Repetint molts cops el xifratge de Cèsar",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_472_C_2831_Q1",
"question": "Què no dóna cap seguretat afegida?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a un únic xifratge de decalatge 3+5=8",
"answer_start": 200
}
],
"id": "P_472_C_2831_Q2",
"question": "A què són equivalents dos xifratges, primer amb un decalatge de 3 i després amb un decalatge de 5?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un grup",
"answer_start": 313
}
],
"id": "P_472_C_2831_Q3",
"question": "Què forma en terminologia matemàtica el xifratge repetit amb diferents claus?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Línia 6 del metro de Barcelona",
"paragraphs": [
{
"context": "El \"Ferrocarril de Sarrià a Barcelona\" popularment conegut com a tren de Sarrià construït per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià va ser inaugurat l'any 1863 amb tracció a vapor, en superfície i ample ibèric antic (1.672 mm). La concessió de la línia data del 1856 i tenia una longitud de 4,72 km per unir Barcelona amb els municipis de Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles i Sarrià. El projecte inicial es va replantejar, ja que el trajecte tallava per la meitat les illes projectades per Ildefons Cerdà, fent que passés pel carrer de Balmes i Via Augusta.[13]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "tren de Sarrià",
"answer_start": 65
}
],
"id": "P_226_C_1351_Q1",
"question": "Com es coneixia popularment el \"Ferrocarril de Sarrià a Barcelona\"?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1863",
"answer_start": 168
}
],
"id": "P_226_C_1351_Q2",
"question": "Quin any es va inaugurar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vapor",
"answer_start": 187
}
],
"id": "P_226_C_1351_Q3",
"question": "Quina tracció tenia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "4,72 km",
"answer_start": 304
}
],
"id": "P_226_C_1351_Q4",
"question": "Quina longitud tenia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "es va replantejar",
"answer_start": 415
}
],
"id": "P_226_C_1351_Q5",
"question": "Què es va fer amb el projecte inicial?"
}
]
},
{
"context": "El servei té una freqüència de pas variable: els dies feiners en hora vall (9h - 16h) és de 6 minuts, mentre que en hora punta de la tarda (16h - 21h) és de 12 minuts en hora punta de la tarda, ja que es combina amb els trens de les línies S5, S6 i S7. En hora punta del matí (7h - 9h) no circula per tal de deixar solcs lliures per a més serveis suburbans cap al Vallès. Pel que fa als dissabtes i festius, la línia circula amb una freqüència de 15 minuts.[10] El 14 d'abril de 2007 es va iniciar el servei de metro nocturn els dissabtes a la nit i a la revetlla de festius,[11] però a partir del 7 de gener de 2012 es deixarà d'oferir aquest servei a les línies metropolitanes de FGC per racionalitzar despeses.[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "variable",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_226_C_1352_Q1",
"question": "Com és la freqüència de pas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "S5, S6 i S7",
"answer_start": 240
}
],
"id": "P_226_C_1352_Q2",
"question": "Amb quines línies es combina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "En hora punta del matí",
"answer_start": 253
}
],
"id": "P_226_C_1352_Q3",
"question": "Quan no circula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "15 minuts",
"answer_start": 447
}
],
"id": "P_226_C_1352_Q4",
"question": "Quina és la freqüència els dissabtes i festius?"
},
{
"answers": [
{
"text": "14 d'abril de 2007",
"answer_start": 465
}
],
"id": "P_226_C_1352_Q5",
"question": "Quan es va iniciar el servei de metro nocturn?"
}
]
},
{
"context": "El 1924 va ser l'any amb més nombre de viatgers però el tràfic va anar disminuint a causa de les molèsties per les obres de soterrament del Tren de Sarrià, que havien obligat a canviar l'emplaçament habitual de les estacions de Barcelona i Gràcia.[28] El 1929 s'obria el tram soterrat entre Barcelona - Pl. Catalunya i Muntaner.[22]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1924",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_226_C_1353_Q1",
"question": "Quin any hi va haver més nombre de viatgers?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molèsties",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_226_C_1353_Q2",
"question": "Què van ocasionar les obres de soterrament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'emplaçament habitual de les estacions de Barcelona i Gràcia",
"answer_start": 185
}
],
"id": "P_226_C_1353_Q3",
"question": "Què van obligar a canviar les obres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1929",
"answer_start": 255
}
],
"id": "P_226_C_1353_Q4",
"question": "Quan es va inaugurar el tram soterrat?"
}
]
},
{
"context": "Durant la construcció de la nova secció es van cobrir alguns trams que no van ser coberts, com l'estació de Sarrià a la Via Augusta, suposant la remodelació d'aquesta estació. Amb la previsió de poder perllongar posteriorment la línia fins a Esplugues de Llobregat.[32] El ramal es va posar en funcionament l'any 1976 coincidint amb la festa major de Sarrià, va tenir un cost de 140 milions de pessetes amb un recorregut de 500 metres.[33]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "trams que no van ser coberts",
"answer_start": 61
}
],
"id": "P_226_C_1354_Q1",
"question": "Què es va cobrir durant la construcció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins a Esplugues de Llobregat",
"answer_start": 235
}
],
"id": "P_226_C_1354_Q3",
"question": "Fins on volien perllongar la línia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1976",
"answer_start": 313
}
],
"id": "P_226_C_1354_Q4",
"question": "Quin any van posar en funcionament el ramal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "500 metres",
"answer_start": 424
}
],
"id": "P_226_C_1354_Q5",
"question": "Quin recorregut tenia el ramal?"
}
]
},
{
"context": "El 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.[35] El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies a Ferrocarriles de Vía Estrecha de forma provisional,[22] mentre el Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el règim d'explotació d'aquesta xarxa.[36] A causa de la indefinició es va produir una degradació del material i les instal·lacions dels Ferrocarrils de Catalunya, que en algun moment van determinar la paralització de l'explotació.[37]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "23 de maig de 1977",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_226_C_1355_Q1",
"question": "Quan van anunciar la clausura de la xarxa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per Reial Decret",
"answer_start": 140
}
],
"id": "P_226_C_1355_Q2",
"question": "Com es van transferir les línies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Ferrocarriles de Vía Estrecha",
"answer_start": 186
}
],
"id": "P_226_C_1355_Q3",
"question": "A qui es van transferir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una degradació del material i les instal·lacions",
"answer_start": 494
}
],
"id": "P_226_C_1355_Q4",
"question": "Què es va produir per la indefinició?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la paralització de l'explotació",
"answer_start": 610
}
],
"id": "P_226_C_1355_Q5",
"question": "Què va determinar aquesta degradació?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Beatificació de Tarragona",
"paragraphs": [
{
"context": "Mesos abans de l'acte, preveient que els establiments hotelers de la ciutat serien insuficients, es van obrir escoles per acollir els pelegrins. Un mes abans de l'esdeveniment els hotels de Tarragona i els càmpings propers tenien una ocupació molt alta. Cal tenir en compte que sempre és un cap de setmana turísticament intens perquè és el pont del Pilar. Per atendre els visitants el Patronat de Turisme va decidir que les oficines d'atenció al públic obririen fins a les vuit del vespre. També s'oferí als visitants un Menú del Pelegrí econòmic.[31]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "que els establiments hotelers de la ciutat serien insuficients",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_238_C_1423_Q1",
"question": "Què van preveure mesos abans de l'acte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "escoles",
"answer_start": 110
}
],
"id": "P_238_C_1423_Q2",
"question": "Què van obrir per acollir els peregrins?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt alta",
"answer_start": 243
}
],
"id": "P_238_C_1423_Q3",
"question": "Quina ocupació tenien els hotels de Tarragona n mes abans de l'esdeveniment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins a les vuit del vespre",
"answer_start": 462
}
],
"id": "P_238_C_1423_Q4",
"question": "Fins a quina hora va decidir el Patronat de Turisme que obrissin les oficines d'atenció al públic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "econòmic",
"answer_start": 538
}
],
"id": "P_238_C_1423_Q5",
"question": "Com era el Menú del Pelegrí que s'oferí als visitants?"
}
]
},
{
"context": "Diverses persones i entitats havien demanat a l'Església una petició explícita de perdó.[63] A la roda de premsa de balanç de l'acte, que va tenir lloc el 14 d'octubre al matí, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va dir que li sabia greu que hi hagi gent que s'ha sentit dolguda per la beatificació i va demanar «que no hi hagi odi» i «que no caiguem en els tòpics». Per la seva banda, el portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, Juan Antonio Martínez Camino, va reconèixer que «els màrtirs cristians no són les úniques víctimes» i va demanar que l'acte servís «perquè ningú s'oblidi de cap víctima». També es mostrà partidari d'obrir fosses comunes.[64]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Diverses persones i entitats",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_238_C_1424_Q1",
"question": "Qui va demanar a l'Església una petició explícita de perdó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 14 d'octubre",
"answer_start": 152
}
],
"id": "P_238_C_1424_Q2",
"question": "Quin dia es va fer la roda de premsa de balanç de l'acte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dolguda",
"answer_start": 275
}
],
"id": "P_238_C_1424_Q3",
"question": "Com s'havia sentit alguna gent per la beatificació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que l'acte servís «perquè ningú s'oblidi de cap víctima»",
"answer_start": 554
}
],
"id": "P_238_C_1424_Q4",
"question": "Què va demanar Juan Antonio Martínez Camino a la roda de premsa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'obrir fosses comunes",
"answer_start": 638
}
],
"id": "P_238_C_1424_Q5",
"question": "De què es mostrà partidari Juan Antonio Martínez Camino a la roda de premsa?"
}
]
},
{
"context": "Posteriorment, en una entrevista a TV3 el 20 d'octubre del 2013, Pujol va afegir que «els bisbes catalans no tenim cap inconvenient a demanar perdó», va indicar que «és el moment de fer estudi històric a fons sobre el paper de l’Església durant la República, la Guerra Civil i la dictadura de Franco» i va dir que tal com li havia demanat la Coordinadora per la Laïcitat i la Dignitat, havia anat tot sol al cementiri per a pregar pels difunts que van morir en un cantó i a l'altre.[66] El mateix dia i en el mateix sentit, l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va dir que si bé Joan Pau II va demanar perdó l'any 2000 i els bisbes catalans ho van fer el 2011 al document Al servei del nostre poble, ell tornava a demanar perdó durant una homilia.[67] El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez i Sistach va afirmar el 25 d'octubre de 2013 que «dels errors que els membres de l'Església hàgim pogut cometre en un passat més o menys llunyà, els bisbes humilment demanem perdó».[68]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "que «els bisbes catalans no tenim cap inconvenient a demanar perdó»,",
"answer_start": 81
}
],
"id": "P_238_C_1425_Q1",
"question": "Què va afegir Pujol en una entrevista a TV3 el 20 d'octubre del 2013?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pregar pels difunts que van morir en un cantó i a l'altre",
"answer_start": 424
}
],
"id": "P_238_C_1425_Q2",
"question": "Què li va demanar a Pujol la Coordinadora per la Laïcitat i la Dignitat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Al servei del nostre poble",
"answer_start": 675
}
],
"id": "P_238_C_1425_Q3",
"question": "En quin document els bisbes catalans van demanar perdó el 2011?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant una homilia",
"answer_start": 731
}
],
"id": "P_238_C_1425_Q4",
"question": "Quan va tornar a demanar perdó Josep Maria Soler?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Lluís Martínez i Sistach",
"answer_start": 792
}
],
"id": "P_238_C_1425_Q5",
"question": "Qui era arquebisbe de Barcelona el 2013?"
}
]
},
{
"context": "Totes les veus que es van pronunciar públicament sobre l'acte abans, durant i després, van reclamar-ne la no politització, tant els partidaris com els detractors. L'Església va defensar des de la presentació de la beatificació que no volia que l'acte tingués cap connotació política. L'Arquebisbat de Tarragona va dir que la intenció era celebrar «una festa exclusivament religiosa» perquè «una beatificació no va contra ningú, és un acte religiós que no té res a veure amb la política, per molt que alguns ho intentin».[32] El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Juan Antonio Martínez Camino, va demanar que no hi hagués banderes ni pancartes, perquè «no és un acte polític ni reivindicatiu, és un acte religiós històric».[33][34] A l'acte finalment la presència de banderes va ser anecdòtica[35] i entre els qui parlaren no es va fer cap referència al franquisme. Sí que hi hagué abundants referències al perdó i la reconciliació.[36]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la no politització",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_238_C_1426_Q1",
"question": "Què reclamaven totes les veus que es van pronunciar sobre l'acte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cap connotació política",
"answer_start": 259
}
],
"id": "P_238_C_1426_Q2",
"question": "Què no volia l'Església que tingues l'acte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "celebrar «una festa exclusivament religiosa»",
"answer_start": 338
}
],
"id": "P_238_C_1426_Q3",
"question": "Quina era la intenció segons l'Arquebisbat de Tarragona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que no hi hagués banderes ni pancartes",
"answer_start": 618
}
],
"id": "P_238_C_1426_Q4",
"question": "Què va demanar Juan Antonio Martínez Camino?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al perdó i la reconciliació",
"answer_start": 917
}
],
"id": "P_238_C_1426_Q5",
"question": "A què hi hagué abundants referències durant l'acte?"
}
]
},
{
"context": "L'acte central consistí en la cerimònia de beatificació i una missa i comptà amb la presentació de l'arquebisbe Jaume Pujol i Balcells, un missatge del papa Francesc, l'homilia del cardenal Angelo Amato i unes paraules del cardenal Antonio María Rouco Varela.[11] Se celebrà el diumenge 13 d'octubre a les 12 del migdia al Complex Educatiu, conegut també com l'antiga Universitat Laboral, als afores de la ciutat. Va començar amb una connexió televisiva amb Roma que es va seguir amb pantalles gegants en què el Papa Francesc va saludar als assistents a l'acte. Va dir que els màrtirs havien estat «cristians fins al final» i va demanar als catòlics que seguissin el seu exemple.[12] Al voltant de l'altar, situat al davant d'una estructura de 20 per 13 metres amb les fotos de tots els màrtirs que es va descobrir quan es proclamaren els beats, es va desenvolupar la cerimònia religiosa, que durà dues hores i fou presidida pel cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, que representà el papa Francesc a la beatificació. A l'homilia Amato va dir que els màrtirs «van ser víctimes d'una radical persecució religiosa que es proposava l'extermini de l'Església» i va afegir que «eren germans que no tenien armes, no estaven al front ni donaven suport a cap partit, no eren provocadors».[13] Per la seva banda, el cardenal de Madrid Antonio María Rouco Varela va agrair la presència dels 104 bisbes i molt especialment del «delicat gest del Partiarcat de Moscou, que amb la seva presència a través de dos representants, posa de relleu el nou camí ecumènic obert pels màrtirs del segle XX».[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en la cerimònia de beatificació i una missa",
"answer_start": 24
}
],
"id": "P_238_C_1427_Q1",
"question": "En què consistí l'acte central?"
},
{
"answers": [
{
"text": "13 d'octubre",
"answer_start": 287
}
],
"id": "P_238_C_1427_Q2",
"question": "Quan es celebrà l'acte central?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb una connexió televisiva amb Roma",
"answer_start": 426
}
],
"id": "P_238_C_1427_Q3",
"question": "Com va començar l'acte central?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues hores",
"answer_start": 898
}
],
"id": "P_238_C_1427_Q4",
"question": "Quan va durar la cerimònia religiosa de l'acte central?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Joan Maragall i Gorina",
"paragraphs": [
{
"context": "Els desastres colonials d'Espanya de 1898 varen comportar una crisi de consciència, un estat d'ànim on es barrejaven el despit, la vergonya i el menyspreu del passat amb un desig de redreç. Mentre la generació del 98 volia «europeïtzar» Espanya, Unamuno la volia «africanitzar».[17] En aquest context Maragall va publicar els seus «tres cants de guerra»: Els adéus, Oda a Espanya i Cant del retorn.[66] El catalanisme irrompia en la política però les velles oligarquies es varen refer i la veu dels regeneradors, clamant en el desert, va anar extingint-se. Maragall va expressar en la seva Oda a Espanya el repudi per l'Espanya oficial, una Espanya subdesenvolupada regida per una oligarquia agrària, oposada al progrés català originat pel catalanisme polític.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Els desastres colonials d'Espanya de 1898",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_355_C_2125_Q1",
"question": "Què va comportar una crisi de consciència?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la generació del 98",
"answer_start": 197
}
],
"id": "P_355_C_2125_Q2",
"question": "Qui volia «europeïtzar» Espanya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la veu dels regeneradors",
"answer_start": 487
}
],
"id": "P_355_C_2125_Q3",
"question": "Quina veu va anar extingint-se?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el desert",
"answer_start": 521
}
],
"id": "P_355_C_2125_Q4",
"question": "On clamava la veu dels regeneradors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el repudi per l'Espanya oficial",
"answer_start": 604
}
],
"id": "P_355_C_2125_Q5",
"question": "Què va expressar Maragall en la seva Oda a Espanya?"
}
]
},
{
"context": "Les primeres traduccions de Goethe varen ser publicades entre 1898-1891 a La Il·lustració Catalana, continuant a L'Avenç fins al seu tancament el 1893. En aquell moment, Maragall estava treballant en cançons per a l'Orfeó Català; dins del programa musical d'aquest grup coral es troben traduccions de peces de Wilhelm Müller, Reinick, Friedrich Rückert, escenes del Parsifal de Wagner i alguna coral de Bach. L'any 1898 va publicar a Catalònia les seves traduccions de Nietzsche i Ifigènia a Tàurida de Goethe, que posteriorment es va editar en un llibre. Les traduccions dels darrers anys varen aparèixer a les revistes Joventut i La Cataluña.[21] Amb tot, el 18 de novembre de 1911, un mes abans de la seva mort, en una carta dirigida a Pere Bosch i Gimpera confessava les seves dificultats per entendre la parla alemanya.[83]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "entre 1898-1891",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_355_C_2126_Q1",
"question": "Quan van ser publicades les primeres traduccions de Goethe?"
},
{
"answers": [
{
"text": "revistes",
"answer_start": 612
}
],
"id": "P_355_C_2126_Q2",
"question": "Què eren Joventut i La Cataluña?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1911",
"answer_start": 679
}
],
"id": "P_355_C_2126_Q3",
"question": "Quin any va morir Maragall?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pere Bosch i Gimpera",
"answer_start": 739
}
],
"id": "P_355_C_2126_Q4",
"question": "A qui va escriure una carta el 18 de novembre de 1911?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les seves dificultats per entendre la parla alemanya",
"answer_start": 771
}
],
"id": "P_355_C_2126_Q5",
"question": "Quina confessió li va fer Maragall a Pere Bosch en la carta que li va escriure?"
}
]
},
{
"context": "Aquesta primera etapa d'escriptor i poeta, anomenada sovint com a «vitalista», abasta des de les seves primeres obres fins al seu casament, l'any 1891, i destaca pels poemes plens de vitalitat i energia. El poeta pateix una crisi de joventut que acaba quan poden confluir «les inclinacions naturals i els valors espirituals: és l'amor a la dona real el que acaba la trasbalsada, incoherent però riquíssima actitud de l'home que ha deixat de ser un infant».[55] La dona és definida com «el receptacle perfecte o la conjunció on s'encarnaven i prenien realitat els somnis i les divagacions».[56] És el període recollit a les «Notes autobiogràfiques» dels vint-i-cinc anys i a les cartes i poemes conservats d'aquest període, inclòs l'epistolari amb Josep Maria Lloret.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "«vitalista»",
"answer_start": 66
}
],
"id": "P_355_C_2127_Q1",
"question": "Com és anomenada la primera etapa de l'escriptor i poeta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1891",
"answer_start": 146
}
],
"id": "P_355_C_2127_Q2",
"question": "En quin any es va casar l'escriptor i poeta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels poemes plens de vitalitat i energia",
"answer_start": 162
}
],
"id": "P_355_C_2127_Q3",
"question": "Per què destaca la primera etapa de l'escriptor i poeta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des de les seves primeres obres fins al seu casament, l'any 1891",
"answer_start": 86
}
],
"id": "P_355_C_2127_Q4",
"question": "Quan de temps abasta l'etapa «vitalista» de l'escriptor i poeta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de joventut",
"answer_start": 230
}
],
"id": "P_355_C_2127_Q5",
"question": "De què pateix una crisi el poeta?"
}
]
},
{
"context": "L'última etapa (1906-1911) situa la seva obra en una reflexió sobre l'origen i la finalitat religiosa de l'home. Feu una crida als seus coetanis impulsant la recerca d'una fe viva i reflexionà a fons sobre la relació entre el temps i l'eternitat. Maragall conclogué que els humans han de convertir tots els instants en eterns, assolint una reconciliació del més enllà amb el més ençà.[75]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en una reflexió sobre l'origen i la finalitat religiosa de l'home",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_355_C_2128_Q1",
"question": "On es situa l'última etapa la seva obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als seus coetanis",
"answer_start": 127
}
],
"id": "P_355_C_2128_Q2",
"question": "A qui feu una crida Maragall?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que els humans han de convertir tots els instants en eterns",
"answer_start": 266
}
],
"id": "P_355_C_2128_Q3",
"question": "Què conclogué Maragall?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del més enllà amb el més ençà",
"answer_start": 354
}
],
"id": "P_355_C_2128_Q4",
"question": "De què s'havia d'assolir una reconciliació segons Maragall?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1906-1911",
"answer_start": 16
}
],
"id": "P_355_C_2128_Q5",
"question": "Quin període comprèn l'última etapa?"
}
]
},
{
"context": "El 5 de maig de 1900 morí el seu pare i ell patí una forta depressió reactiva. La seva dona Clara decidí posar-lo en mans del doctor Robert, qui li va recomanar que desconnectés de la vida urbana i que es traslladés a Cauterets.[41] Durant els primers anys del nou segle, Maragall, encara afectat per la mort del seu pare i també pel suïcidi del seu amic Josep Soler i Miquel (1897), va veure com perdia altres éssers estimats: Joan Mañé i Flaquer el 1901, sa mare el 1902 i Antoni Roura el 1910.[42]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una forta depressió reactiva",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_355_C_2129_Q2",
"question": "Què va patir Maragall quan va morir el seu pare?"
},
{
"answers": [
{
"text": "doctor Robert",
"answer_start": 126
}
],
"id": "P_355_C_2129_Q3",
"question": "Quin doctor va tractar a Maragall?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Cauterets",
"answer_start": 218
}
],
"id": "P_355_C_2129_Q4",
"question": "On li va recomanar el doctor a Maragall que es traslladés?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1902",
"answer_start": 468
}
],
"id": "P_355_C_2129_Q5",
"question": "Quan va perdre Maragall a la seva mare?"
}
]
},
{
"context": "Pel que fa a la seva obra, varen ser molts els seus seguidors, si bé l'espontaneïtat i la nova estètica imposada amb la teoria de la paraula viva, tan personal, va fer dir a Carles Riba que no tenia fórmules transmissibles, i fou així que Maragall no pogué tenir seguidors/potenciadors sinó imitadors com Francesc Pujols, Josep Pijoan, Joan Maria Guasch o Joan Llongueres. A la llarga, aquests autors van connectar amb les tendències classicitzants –o es dissolgueren com a poetes espontanis–, des de l'École Romane de Jean Moréas fins al parnassianisme, recollint també l'empremta de Nietzsche.[12] Un seguidor especial del seu frustrat iberisme va ser Salvador Espriu, concretament en La pell de brau, de la qual dirà: «és una mena de prolongació del missatge de Maragall al seu poema \"Ibèria\"».[94]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "molts",
"answer_start": 37
}
],
"id": "P_355_C_2130_Q1",
"question": "Quants van ser els seguidors de la seva obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Francesc Pujols, Josep Pijoan, Joan Maria Guasch o Joan Llongueres",
"answer_start": 305
}
],
"id": "P_355_C_2130_Q2",
"question": "Qui va imitar a Maragall?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'espontaneïtat i la nova estètica",
"answer_start": 69
}
],
"id": "P_355_C_2130_Q3",
"question": "Què imposava la teoria de la paraula viva?"
},
{
"answers": [
{
"text": "personal",
"answer_start": 151
}
],
"id": "P_355_C_2130_Q4",
"question": "Com era la teoria de la paraula viva?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Salvador Espriu",
"answer_start": 654
}
],
"id": "P_355_C_2130_Q5",
"question": "Qui va ser un seguidor especial de l'iberisme frustrat de Maragall?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Jack Kirby",
"paragraphs": [
{
"context": "Totes aquestes sèries s’inicien amb el dibuix de Jack Kirby, però sovint deixa aquest treball a altres dibuixants més endavant. Es quedarà a Fantastic Four i tornarà ràpidament a Journey into Mystery (on es publica la sèrie de Thor) i al serial del Capità Amèrica que es publicarà a Tales of Suspense. Totes les seves sèries no són tractades igual per Kirby. En alguns casos, com els primers episodis dels X-Men, es conforma amb el dibuix i intervé poc en la història. En altres còmics, com són Fantastic Four i Thor, és dibuixant i guionista. Stan Lee s'ocupa d'introduir diàlegs a les planxes de Kirby.[49]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb el dibuix de Jack Kirby",
"answer_start": 32
}
],
"id": "P_240_C_1435_Q1",
"question": "Com s'inicien totes les sèries?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Tales of Suspense",
"answer_start": 283
}
],
"id": "P_240_C_1435_Q2",
"question": "On es publicà el serial del Capità Amèrica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "es conforma amb el dibuix i intervé poc en la història",
"answer_start": 413
}
],
"id": "P_240_C_1435_Q3",
"question": "Com intervé Kirby en X-Men?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dibuixant i guionista",
"answer_start": 521
}
],
"id": "P_240_C_1435_Q4",
"question": "De què fa Kirby en Fantastic Four i Thor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Stan Lee",
"answer_start": 544
}
],
"id": "P_240_C_1435_Q5",
"question": "Qui introdueix diàlegs a les planxes de Kirby?"
}
]
},
{
"context": "Kirby i Simon van passar les primeres setmanes a National intentant idear nous personatges mentre la companyia buscava la millor manera d'utilitzar-los.[13] Després d’algunes assignacions fantasmes fallides, l’editor de National, Jack Liebowitz, els va dir que \"símplement feu el que vulgueu\". El duo va renovar Sandman a Adventure Comics i va crear el superheroi Manhunter.[14][15] Al juliol de 1942 van començar Boy Commandos, que va ser la sèrie d'un equip en obtenir el seu propi títol.[16] Va vendre més d'un milió d'exemplars al mes, convertint-se en el tercer títol més venut del país.[17] També van obtenir un èxit amb la Newsboy Legion a Star-Spangled Comics.[18] El 2010, l'escriptor i executiu de DC Comics, Paul Levitz, va assenyalar que \"com Jerry Siegel i Joe Shuster, l'equip creatiu de Joe Simon i Jack Kirby era una marca de qualitat i un historial demostrat\".[19]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "idear nous personatges",
"answer_start": 68
}
],
"id": "P_240_C_1436_Q1",
"question": "Què intentaven fer Kirby i Simon a National?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Manhunter",
"answer_start": 364
}
],
"id": "P_240_C_1436_Q2",
"question": "Quin superheroi van crear Kirby i Simon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Boy Commandos",
"answer_start": 414
}
],
"id": "P_240_C_1436_Q3",
"question": "Quina sèrie va vendre més d'un milió d'exemplars al mes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una marca de qualitat i un historial demostrat",
"answer_start": 829
}
],
"id": "P_240_C_1436_Q4",
"question": "Què era l'equip creatiu de Joe Simon i Jack Kirby segons Paul Levitz?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de DC Comics",
"answer_start": 705
}
],
"id": "P_240_C_1436_Q5",
"question": "D'on era escriptor i executiu Paul Levitz?"
}
]
},
{
"context": "Després de ser allistat a l'exèrcit i servint a l'anomenat European Theater of Operations a la Segona Guerra Mundial,[76] Kirby es va escriure regularment amb la seva dona per v-mail, amb Roz enviant cartes diàries mentre treballava en una botiga de roba interior i vivia amb la seva mare.[77] a 2820 Brighton 7th Street a Brooklyn.[78] Durant l'hivern de 1944, Kirby va sofrir greus congelacions i va ser traslladat a un hospital de Londres per recuperar-se. Els metges van considerar amputar les cames de Kirby, que es van tornar negres, però finalment es va recuperar i va poder tornar a caminar.[79] Va tornar als Estats Units el gener de 1945, assignat a Camp Butner a Carolina del Nord, on va passar els últims sis mesos del seu servei. Kirby va ser llicenciat amb honors com soldat de primera classe el 20 de juliol de 1945, després d'haver rebut un premi Combat Infantryman Badge, una Medalla de la Campanya Europea, Africana i de l'Orient Mitjà i una medalla Estrella de Bronze.[80][81]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "European Theater of Operations",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_240_C_1437_Q1",
"question": "On servia Kirby a la Segona Guerra Mundial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "greus congelacions",
"answer_start": 378
}
],
"id": "P_240_C_1437_Q2",
"question": "Què va sofrir Kirby durant l'hivern de 1944?"
},
{
"answers": [
{
"text": "negres",
"answer_start": 532
}
],
"id": "P_240_C_1437_Q3",
"question": "Com es van tornar les cames de Kirby l'hivern de 1944?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Camp Butner",
"answer_start": 658
}
],
"id": "P_240_C_1437_Q4",
"question": "On van assignar a Kirby per passar els últims sis mesos del seu servei?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb honors",
"answer_start": 767
}
],
"id": "P_240_C_1437_Q5",
"question": "Com va ser llicenciat Kirby?"
}
]
},
{
"context": "Malgrat l'èxit del personatge del Capità Amèrica, Simon tenia la impressió que Goodman no els pagava el percentatge de beneficis promès i va buscar feina per a tots dos a National Comics,[10] (més tard anomenat DC Comics). Simon i Kirby van negociar un acord que els pagaria una suma combinada de 500 dòlars a la setmana, enfront dels 75 i 85 dòlars que van guanyar respectivament a Timely.[11] Tement que Goodman no els pagués si sabia que passarien a la National, van mantenir l'acord en secret mentre continuaven produint treballs per a la companyia.[12] Quan Goodman va descobrir-ho els va dir que marxessin després d'acabar el desè número de Captain America Comics.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "que Goodman no els pagava el percentatge de beneficis promès",
"answer_start": 75
}
],
"id": "P_240_C_1438_Q1",
"question": "Quina impressió tenia Simon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a National Comics",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_240_C_1438_Q2",
"question": "On va buscar feina per tots dos Simon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "DC Comics",
"answer_start": 211
}
],
"id": "P_240_C_1438_Q3",
"question": "Com s'anomenaria més tard National Comics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en secret",
"answer_start": 487
}
],
"id": "P_240_C_1438_Q4",
"question": "Com van mantenir l'acord amb National Simon i Kirby?"
},
{
"answers": [
{
"text": "després d'acabar el desè número de Captain America",
"answer_start": 612
}
],
"id": "P_240_C_1438_Q5",
"question": "Quan els va dir Goodman que marxessin?"
}
]
},
{
"context": "Des de menut li varen agradar els contes i les històries fantàstiques, que en un principi li explicava la seva mare, però més endavant ho va complementar amb la lectura de còmics i pulps. Les aventures de Ciència-ficció, que llegia en algun d'aquests Pulps, el van impressionar en gran manera. Una altra de les influències li va venir per la lectura de les tires còmiques, dels diaris d'aquella època. En aquests diaris les tires diàries i els dominicals varen servir perquè dibuixants i guionistes de la talla de Hal Foster, amb el Príncep Valent, Milton Caniff, dibuixant de Terry and the pirates i la narrativa de Billy DeBeck a Barney Google, publiquessin els treballs que van influir en Jack Kirby.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "els contes i les històries fantàstiques",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_240_C_1439_Q1",
"question": "Què li agradava des de menut a Jack Kirby?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la seva mare",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_240_C_1439_Q2",
"question": "Qui li explicava les històries fantàstiques a Kirby?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Les aventures de Ciència-ficció",
"answer_start": 188
}
],
"id": "P_240_C_1439_Q3",
"question": "Què va impressionar a Kirby?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de les tires còmiques",
"answer_start": 350
}
],
"id": "P_240_C_1439_Q4",
"question": "D'on li va venir una altra influència?"
}
]
},
{
"context": "Kirby va crear un nou conjunt de còmics de superherois per a DC, incloent The Demon[57] (1972-1974), OMAC[58] (1974-1975) i Kobra[59] (1976). També va escriure i va dibuixar Kamandi, The Last Boy on Earth[60] (1972-1976), una sèrie post-apocalíptica inspirada en les pel·lícules de El planeta dels simis, i The Losers al còmic de guerra Our Fighting Forces[61] (1974-1975). Va treballar de nou amb el seu vell soci, Joe Simon, per renovar el personatge dels anys quaranta Sandman el 1974.[21][62] Per a la sèrie antològica 1st Issue Special va dibuixar presentacions d' Atlas the Great,[63] Manhunter[64] i Dingbats de Danger Street.[65] Els seus entintadors durant els anys setanta amb DC van ser Vince Colletta, Mike Royer i D. Bruce Berry.[43]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un nou conjunt de còmics de superherois",
"answer_start": 15
}
],
"id": "P_240_C_1440_Q1",
"question": "Què va crear Kirby per a DC?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El planeta dels simis",
"answer_start": 282
}
],
"id": "P_240_C_1440_Q2",
"question": "En quines pel·lícules s'inspirava la sèrie The Last Boy on Earth?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Joe Simon",
"answer_start": 416
}
],
"id": "P_240_C_1440_Q3",
"question": "Amb qui va tornar a treballar Kirby per recuperar Sandman?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Basilosaure",
"paragraphs": [
{
"context": "Unes setmanes més tard, la femella segueix tenint problemes per alimentar-se i la seva situació encara és més crítica a causa del fet que es troba en un estat avançat de gestació. El problema és que, com que el seu cos ha esgotat les reserves de greix, si no s'alimenta aviat, avortarà. Afortunadament per ella, troba una llacuna on les femelles de Dorudon s'estan preparant per donar a llum. Després de desparasitar-se fregant el seu cos contra la sorra del fons marí, torna a atacar els Dorudon. Malgrat els esforços dels adults, l'agressivitat de la femella de basilosaure acaba tenint recompensa i durant els següents dies, mata diverses cries de Dorudon per alimentar-se.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en un estat avançat de gestació",
"answer_start": 147
}
],
"id": "P_592_C_3547_Q2",
"question": "Com es troba la femella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "avortarà",
"answer_start": 277
}
],
"id": "P_592_C_3547_Q3",
"question": "Què li passarà a la femella si no s'alimenta aviat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fregant el seu cos contra la sorra del fons marí",
"answer_start": 420
}
],
"id": "P_592_C_3547_Q4",
"question": "Com es desparasita la femella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "diverses cries de Dorudon",
"answer_start": 633
}
],
"id": "P_592_C_3547_Q5",
"question": "Què mata la femella de basilosaure per alimentar-se?"
}
]
},
{
"context": "El basilosaure no és un tàxon de transició, però presenta una combinació de caràcters típics dels seus avantpassats terrestres i d'elements característics de les balenes modernes. Per exemple, a diferència de les balenes actuals, el basilosaure tenia una mandíbula ben desenvolupada amb 44 dents afilades. Les del davant tenien forma de con i servien per atrapar les preses, mentre que les del darrere tenien forma triangular i estaven adaptades per estripar carn, de manera semblant a com ho feien els mesoníquids. Per aquest motiu, durant molt de temps aquests últims foren considerats els avantpassats del basilosaure.[2] Actualment es creu que els cetacis comparteixen un avantpassat comú amb els artiodàctils.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "44",
"answer_start": 287
}
],
"id": "P_592_C_3548_Q1",
"question": "Quantes dents tenia el basilosaure?"
},
{
"answers": [
{
"text": "afilades",
"answer_start": 296
}
],
"id": "P_592_C_3548_Q2",
"question": "Com eren les dents del basilosaure?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de con",
"answer_start": 334
}
],
"id": "P_592_C_3548_Q3",
"question": "Quina forma tenien les dents davanteres del basilosaure?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per atrapar les preses",
"answer_start": 351
}
],
"id": "P_592_C_3548_Q4",
"question": "Per a què li servien al basilosaure les seves dents davanteres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb els artiodàctils",
"answer_start": 693
}
],
"id": "P_592_C_3548_Q5",
"question": "Amb qui es creu actualment que els cetacis comparteixen un avantpassat comú?"
}
]
},
{
"context": "El basilosaure era la balena més gran del seu temps, cosa que el feia l'animal més gran que hi havia a la Terra. Per tant, es trobava al punt més alt de la cadena tròfica. Les troballes de fòssils de basilosaure i d'altres espècies indiquen que s'alimentava de sirenis, tortugues i altres cetacis més petits com ara Dorudon[9] o Zygorhiza. A més a més, emboscava i caçava peixos ossis i taurons petits en aigües poc profundes.[10] A causa de les seves enormes dimensions, necessitava grans quantitats d'aliment per subsistir, de manera que passava gran part del temps nedant en aigües somes i buscant preses potencials amb els seus desenvolupats sentits de la vista i oïda.[11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la balena més gran",
"answer_start": 19
}
],
"id": "P_592_C_3549_Q1",
"question": "Què era el basilosaure en el seu temps?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al punt més alt",
"answer_start": 134
}
],
"id": "P_592_C_3549_Q2",
"question": "En quin punt de la cadena tròfica es trobava el basilosaure?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de sirenis, tortugues i altres cetacis més petits",
"answer_start": 258
}
],
"id": "P_592_C_3549_Q3",
"question": "De què s'alimentaven els basilosaures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "grans quantitats d'aliment",
"answer_start": 484
}
],
"id": "P_592_C_3549_Q4",
"question": "Què necessitaven els basilosaures per subsistir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "nedant en aigües somes i buscant preses potencials",
"answer_start": 568
}
],
"id": "P_592_C_3549_Q5",
"question": "On passaven els basilosaures gran part del temps?"
}
]
},
{
"context": "S'han trobat fòssils d'una altra espècie, B. isis, a l'adientment anomenada Vall dels Zeuglodon, a Egipte. Els fòssils, a més d'estar en molt bon estat de conservació (incloent-hi les potes), eren molt nombrosos. Gingerich, que organitzà diverses expedicions a la vall, suggerí que la veneració egípcia pels cocodrils podria haver estat inspirada pels grans esquelets que hi havia. Una altra espècie, Basiloterus hussaini, era el seu parent més proper conegut, però no era ni de bon tros tan allargat.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Vall dels Zeuglodon",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_592_C_3550_Q1",
"question": "On s'han trobat fòssils de B. isis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en molt bon estat de conservació",
"answer_start": 134
}
],
"id": "P_592_C_3550_Q2",
"question": "En quin estat de conservació es troben els fòssils?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Gingerich",
"answer_start": 213
}
],
"id": "P_592_C_3550_Q3",
"question": "Qui organitzà diverses expedicions a la vall?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Egipte",
"answer_start": 99
}
],
"id": "P_592_C_3550_Q4",
"question": "A quin país es troba la Vall dels Zeuglodon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que la veneració egípcia pels cocodrils podria haver estat inspirada pels grans esquelets que hi havia",
"answer_start": 278
}
],
"id": "P_592_C_3550_Q5",
"question": "Què suggerí Gingerich?"
}
]
},
{
"context": "La primera aparició del basilosaure és quan la femella caça un tauró en aigües de la part septentrional de l'oceà de Tetis, on els individus adults d'aquesta espècie es reuneixen per l'època d'aparellament. Diversos mascles intenten festejar-la i finalment ella tria el més gran. Com que la seva mida és un obstacle per l'aparellament, utilitzen les potes vestigials que tenen per acoblar els seus cossos. Així doncs, la femella queda embarassada pel mascle.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en aigües de la part septentrional de l'oceà de Tetis",
"answer_start": 69
}
],
"id": "P_592_C_3551_Q1",
"question": "On caçà la femella un tauró?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Diversos",
"answer_start": 207
}
],
"id": "P_592_C_3551_Q2",
"question": "Quants mascles intenten festejar a la femella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el més gran",
"answer_start": 267
}
],
"id": "P_592_C_3551_Q3",
"question": "Quin mascle tria la femella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les potes vestigials",
"answer_start": 346
}
],
"id": "P_592_C_3551_Q4",
"question": "Què utilitzen en l'aparellament per acoblar els seus cossos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel mascle",
"answer_start": 447
}
],
"id": "P_592_C_3551_Q5",
"question": "Per qui queda embarassada la femella?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Vaga general espanyola de 2010",
"paragraphs": [
{
"context": "El dia va transcórrer amb total normalitat amb afectacions puntuals a l'inici de la vaga amb els piquets i els aldarulls a les principals capitals i punts de venda.[40] Moltes publicacions i webs locals van destacar la tranquil·litat que es vivia durant la vaga general al seu municipi o àmbit territorial.[41][42][43][44][45] A la tarda es van produir manifestacions a totes les grans poblacions d'Espanya.[22][46]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "puntuals",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_450_C_2695_Q1",
"question": "Com eren les afectacions que hi havia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les principals capitals i punts de venda",
"answer_start": 121
}
],
"id": "P_450_C_2695_Q2",
"question": "On hi havia piquets i aldarulls?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la tranquil·litat que es vivia",
"answer_start": 216
}
],
"id": "P_450_C_2695_Q3",
"question": "Què destacaven publicacions i webs locals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A la tarda",
"answer_start": 327
}
],
"id": "P_450_C_2695_Q4",
"question": "Quan es van produir les manifestacions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a totes les grans poblacions d'Espanya",
"answer_start": 368
}
],
"id": "P_450_C_2695_Q5",
"question": "On es van produir les manifestacions?"
}
]
},
{
"context": "La macrofactoria de SEAT a Martorell, amb prop de 8.000 treballadors, va tancar totalment durant el dia de la vaga.[73] Els aeroports de Girona - Costa Brava i Reus van clausurar la pràctica totalitat dels vols.[26] Al Pertús, unes 2.000 persones van tallar la frontera en contra la Reforma laboral i els plans d'austeritat europeus.[74] A València, hi va haver diversos ferits en una càrrega contra els antisistema al Carrer de Colom.[75]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a Martorell",
"answer_start": 25
}
],
"id": "P_450_C_2696_Q1",
"question": "On és la macrofactoria de SEAT?"
},
{
"answers": [
{
"text": "prop de 8.000",
"answer_start": 42
}
],
"id": "P_450_C_2696_Q2",
"question": "Quants treballadors té la macrofactoria de SEAT a Martorell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Al Pertús",
"answer_start": 216
}
],
"id": "P_450_C_2696_Q3",
"question": "On van tallar la frontera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "unes 2.000",
"answer_start": 227
}
],
"id": "P_450_C_2696_Q4",
"question": "Quantes persones van tallar la frontera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A València",
"answer_start": 338
}
],
"id": "P_450_C_2696_Q5",
"question": "On hi va haver ferits?"
}
]
},
{
"context": "Els sindicats van culminar la vaga amb una gran manifestació a Madrid amb el lema \"Així, no. Rectificació ja!\" que anava encapçalada pels màxims dirigents estatals de CCOO i la UGT. La participació va ser, segons els organitzadors, de més de 500.000 persones.[81]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a Madrid",
"answer_start": 61
}
],
"id": "P_450_C_2697_Q1",
"question": "On va ser la manifestació per culminar la vaga?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Així, no. Rectificació ja!",
"answer_start": 83
}
],
"id": "P_450_C_2697_Q2",
"question": "Quin era el lema de la manifestació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "màxims dirigents estatals de CCOO i la UGT",
"answer_start": 138
}
],
"id": "P_450_C_2697_Q3",
"question": "Qui encapçalava la manifestació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més de 500.000 persones",
"answer_start": 235
}
],
"id": "P_450_C_2697_Q4",
"question": "Quanta gent va participar a la manifestació segons els organitzadors?"
}
]
},
{
"context": "Per al Partit Popular, el principal partit de l'oposició, i en paraules de Mariano Rajoy, la vaga general era \"lamentable\". El seu partit es va oposar a la vaga argumentant que \"els empresaris ja tenen bastants problemes\" i també a la Reforma laboral de l'executiu per considerar-la la \"Reforma de l'acomiadament\".[35] José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya, va afirmar que els sindicats hi \"tenen tot el dret, com el tenen els que volen i tenen la sort de poder fer ús del seu dret a treballar\".[36] Celestino Corbacho, Ministeri de Treball d'Espanya, va dir que, després de la vaga, espera poder-se reunir amb els sindicats per debatre sobre les reformes pendents.[37]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "lamentable",
"answer_start": 111
}
],
"id": "P_450_C_2698_Q1",
"question": "Com era la vaga per al Partit Popular?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que \"els empresaris ja tenen bastants problemes\"",
"answer_start": 173
}
],
"id": "P_450_C_2698_Q2",
"question": "Què va argumentar el Partit Popular contra la vaga?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la \"Reforma de l'acomiadament\"",
"answer_start": 283
}
],
"id": "P_450_C_2698_Q3",
"question": "Com considerava el Partit Popular la Reforma laboral de l'executiu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "José Montilla",
"answer_start": 319
}
],
"id": "P_450_C_2698_Q4",
"question": "Qui era president de la Generalitat de Catalunya en aquell moment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Celestino Corbacho",
"answer_start": 518
}
],
"id": "P_450_C_2698_Q5",
"question": "Qui es volia reunir amb els sindicats després de la vaga?"
}
]
},
{
"context": "Pocs dies abans de la vaga general, un grup d'activistes socials van ocupar l'antiga seu de Banesto de la plaça de Catalunya de Barcelona i hi van desplegar unes pancartes.[57] El dia de la vaga, al migdia, es van cremar un cotxe de la Guàrdia Urbana de Barcelona,[58] cosa que va derivar, segons la Conselleria d'Interior, al desallotjament, per part dels Mossos d'Esquadra, de l'edifici ocupat, ja que creien que \"s'havia convertit en refugi per als violents\" i per \"evitar que els violents poguessin provocar més incidents al final de la manifestació sindical\", segons va informar Joan Saura, Conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya.[58][59][60] Simpatitzants dels activistes i vaguistes es van concentrar per protestar pel desallotjament i la policia va començar la càrrega per dispersar-los; va ser aquí quan van començar aldarulls més intensos a molts carrers de la Ciutat Comtal. Al final, la jornada es va saldar amb una quarantena de detinguts a Barcelona, 80 contenidors cremats i algunes unitats mòbils de mitjans de comunicació van ser agredides.[61] Dos dies després, la jutgessa va decretar presó provisional per a dos dels detinguts[62][63] i el 23 d'octubre es va detenir una altra persona que va mostrar \"una actitud marcadament violenta\", segons els Mossos.[64] El \"Moviment 25 de setembre\", responsable de l'okupació de l'edifici, va emetre un comunicat en què denunciava que el desallotjament fou \"totalment il·legal\", i afirmava que els Mossos \"van colpejar violentament\" la gent que hi havia davant de l'edifici.[65][66]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'antiga seu de Banesto de la plaça de Catalunya",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_450_C_2700_Q1",
"question": "Què va ocupar un grup d'activistes socials?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un cotxe de la Guàrdia Urbana de Barcelona",
"answer_start": 221
}
],
"id": "P_450_C_2700_Q2",
"question": "Què van cremar el dia de la vaga al migdia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per protestar pel desallotjament",
"answer_start": 721
}
],
"id": "P_450_C_2700_Q3",
"question": "Per què es van concentrar wimpatitzants dels activistes i vaguistes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una quarantena",
"answer_start": 937
}
],
"id": "P_450_C_2700_Q4",
"question": "Quants detinguts hi va haver a Barcelona al final de la jornada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a dos dels detinguts",
"answer_start": 1135
}
],
"id": "P_450_C_2700_Q5",
"question": "Per a qui va declarar presó provisional la jutgessa?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Edgar Degas",
"paragraphs": [
{
"context": "Va exposar al Saló per primera vegada el 1865, quan el jurat va acceptar la seva pintura Escena de guerra a l'edat mitjana, que atrauria poca atenció. Amb tot, va continuar participant-hi fins al 1870.[4] Posteriorment, va anar canviant al seu estil influït principalment per l'exemple d'Édouard Manet, que Degas havia conegut el 1864 (mentre els dos estaven copiant el mateix retrat de Velázquez al Louvre, segons una llegenda apòcrifa).[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al Saló",
"answer_start": 11
}
],
"id": "P_229_C_1369_Q1",
"question": "On va exposar per primera vegada el 1865?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Escena de guerra a l'edat mitjana",
"answer_start": 89
}
],
"id": "P_229_C_1369_Q2",
"question": "Quina pintura van acceptar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1870",
"answer_start": 196
}
],
"id": "P_229_C_1369_Q3",
"question": "Fins a quin any hi va continuar participant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Édouard Manet",
"answer_start": 288
}
],
"id": "P_229_C_1369_Q4",
"question": "Qui el va influir en el seu canvi d'estil?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1864",
"answer_start": 330
}
],
"id": "P_229_C_1369_Q5",
"question": "Quin any es van conèixer?"
}
]
},
{
"context": "Fou batejat amb el nom d'Edgar-Hilaire Germaine de Gas, i va passar la seva primera infància a la Rue Saint-Georges, a prop del jardí de Luxemburg. La seva mare va morir el 1847, quan ell tenia només tretze anys; aquesta pèrdua el va afectar enormement. Tenia quatre germans i germanes i va gaudir d'una infantesa daurada.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Edgar-Hilaire Germaine de Gas",
"answer_start": 25
}
],
"id": "P_229_C_1370_Q1",
"question": "Quin és el seu nom de bateig?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la Rue Saint-Georges",
"answer_start": 93
}
],
"id": "P_229_C_1370_Q2",
"question": "On va passar la seva infància?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del jardí de Luxemburg",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_229_C_1370_Q3",
"question": "De què esta a prop la Rue Saint-Georges?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tretze",
"answer_start": 200
}
],
"id": "P_229_C_1370_Q4",
"question": "Quants anys tenia quan va morir la seva mare?"
},
{
"answers": [
{
"text": "enormement",
"answer_start": 242
}
],
"id": "P_229_C_1370_Q5",
"question": "Com el va afectar la pèrdua de la mare?"
}
]
},
{
"context": "Després de la seva mort el 1917, es varen trobar més de 150 treballs escultòrics al seu estudi, dels quals els temes principals eren curses de cavalls i ballarines. Estudiosos de Degas asseguren que les escultures no van ser creades com a auxiliars de les pintures. La seva primera i única exposició d'escultura durant la seva vida va tenir lloc el 1881, quan exposava La petita ballarina de catorze anys, només mostrada una altra vegada el 1920; la resta dels treballs escultòrics eren en col·leccions privades fins a una mostra organitzada després de la seva mort el 1918. L'escultura no va ser tant en resposta a la pèrdua visual, si no com un capítol més en la seva empresa, explorant diferents mitjans de creació i comunicació. Quan va tenir oportunitat, va explorar formes de connectar art gràfic i pintura a l'oli, dibuix i pastel, escultura i fotografia. Degas donava la mateixa importància a l'escultura i al dibuix: \"El dibuix és una manera de pensar, modelar n'és una altra.\"[22]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1917",
"answer_start": 27
}
],
"id": "P_229_C_1371_Q1",
"question": "Quin any va morir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més de 150",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_229_C_1371_Q2",
"question": "Quants treballs escultòrics van trobar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 1881",
"answer_start": 346
}
],
"id": "P_229_C_1371_Q3",
"question": "Quan va fer la seva primera exposició d'escultures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La petita ballarina de catorze anys",
"answer_start": 369
}
],
"id": "P_229_C_1371_Q4",
"question": "Quina obra hi va exposar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "diferents mitjans de creació i comunicació",
"answer_start": 689
}
],
"id": "P_229_C_1371_Q5",
"question": "Què explorava amb l'escultura?"
}
]
},
{
"context": "Si el seu contingut canviava, també ho feia la seva tècnica. La gamma de colors foscos que portava la influència de la pintura neerlandesa cedia a l'ús de colors vívids i pinzellades atrevides. Pintures com Place de la Concorde són com \"fotos\", congelant moments del temps per descriure'ls acuradament, transmetent un sentit de moviment. La manca de color en Assaig del ballet a l'escenari el 1874 i en L'instructor de ballet de 1876 es pot interpretar com a una connexió amb el seu interès per la nova tècnica fotogràfica. Els canvis en la seva paleta, pinzells, i sentit de composició evidencien completament la influència que tant el moviment impressionista com la fotografia moderna, amb les seves espontànies imatges i punts de vista descentrats, varen tenir sobre el seu treball.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la seva tècnica",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_229_C_1372_Q1",
"question": "Què canviava a part del contingut?"
},
{
"answers": [
{
"text": "acuradament",
"answer_start": 290
}
],
"id": "P_229_C_1372_Q2",
"question": "Com descriuen els moments del temps les seves pintures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un sentit de moviment",
"answer_start": 315
}
],
"id": "P_229_C_1372_Q3",
"question": "Què transmeten?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb el seu interès per la nova tècnica fotogràfica",
"answer_start": 472
}
],
"id": "P_229_C_1372_Q4",
"question": "A què associem la manca de color en algunes pintures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tant el moviment impressionista com la fotografia moderna",
"answer_start": 629
}
],
"id": "P_229_C_1372_Q5",
"question": "Què va tenir influència sobre el seu treball?"
}
]
},
{
"context": "El canvi d'orientació en el seu estil, iniciat a mitjans dels anys 1860, orientant-se a temes contemporanis reflectits des d'una perspectiva diferent, el va portar a desenvolupar la sèrie de les ballarines. Degas va abordar una composició indubtablement innovadora amb vistes parcials o rasants, amb línies que conviden a identificar el moviment. Degas mirava de trobar noves formes d'expressió del moviment, suggerint un gest dinàmic del model i fugint de la imatge estàtica dels que posen, volent captar una visió fugaç i fixar-la a la tela.[20]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a mitjans dels anys 1860",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_229_C_1373_Q1",
"question": "Quan va iniciar el canvi d'orientació en el seu estil Degas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des d'una perspectiva diferent",
"answer_start": 119
}
],
"id": "P_229_C_1373_Q2",
"question": "Com va començar a reflectir els temes Degas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la sèrie de les ballarines",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_229_C_1373_Q3",
"question": "Quina sèrie va desenvolupar Degas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "innovadora",
"answer_start": 254
}
],
"id": "P_229_C_1373_Q4",
"question": "Com era la composició que va abordar Degas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "noves formes d'expressió del moviment",
"answer_start": 370
}
],
"id": "P_229_C_1373_Q5",
"question": "Què mirava de trobar Degas?"
}
]
},
{
"context": "Durant la seva vida, la seva obra fou reconeguda i admesa per ser exposada al Saló del Louvre el 1865, malgrat que alguns cops havia estat criticada i titllada de controvertida. Formà part del grup del Café Guerbois (1866). No deixà deixebles, però influí en pintors com Jean-Louis Forain, Mary Cassatt, Walter Sickert o Toulouse-Lautrec.[21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al Saló del Louvre",
"answer_start": 75
}
],
"id": "P_229_C_1374_Q1",
"question": "On va ser exposada la seva obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1865",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_229_C_1374_Q2",
"question": "Quin any la van exposar al Saló del Louvre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Durant la seva vida",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_229_C_1374_Q3",
"question": "Quan va ser reconeguda la seva obra per ser exposada al Saló del Louvre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de controvertida",
"answer_start": 160
}
],
"id": "P_229_C_1374_Q4",
"question": "Com era titllada algunes vegades la seva obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del grup del Café Guerbois",
"answer_start": 189
}
],
"id": "P_229_C_1374_Q5",
"question": "De quin grup formà part?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Nana blanca",
"paragraphs": [
{
"context": "A la dècada del 1960, es va proposar una altra teoria que afirmava que les nanes blanques tenen tals camps magnètics perquè el flux magnètic de la superfície havia de conservar-se durant l'evolució d'una estrella no degenerativa a una nana blanca. Un camp magnètic a la superfície de l'estrella progenitora de 100 gauss (0,01 tesla) es convertiria així en un camp de 100·1002 = 1 milió de gauss (100 T) si el radi redueix en 100 vegades la seva grandària.[65], §8;[71], pàg. 484",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "A la dècada del 1960",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_542_C_3247_Q1",
"question": "Quan es va proposar una altra teoria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "conservar-se durant l'evolució d'una estrella no degenerativa a una nana blanca",
"answer_start": 167
}
],
"id": "P_542_C_3247_Q2",
"question": "Què havia de fer el flux magnètic de la superfície?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un camp de 100·1002 = 1 milió de gauss",
"answer_start": 353
}
],
"id": "P_542_C_3247_Q3",
"question": "En què es converteix un camp magnètic de 100 gauss a la superfície de l'estrella progenitora?"
}
]
},
{
"context": "Aquestes densitats són possibles a causa del fet que la matèria no està composta per àtoms normals que poden formar enllaços químics de la manera habitual, sinó que està en estat de plasma, i els nuclis i electrons no estan cohesionats. Per tant, en aquest estat no hi ha cap obstacle que impedeixi que els àtoms s'acostin entre si, perquè si no seria impossible irrompre l'espai que normalment ocupen els orbitals atòmics dels electrons.[23] Eddington es va preguntar què passaria quan aquest plasma es refredés i desaparegués l'energia que manté ionitzats els àtoms.[37] El 1926, R. H. Fowler va resoldre aquesta paradoxa mitjançant l'aplicació de l'aleshores recentment instaurada mecànica quàntica. Els electrons s'acosten tant els uns als altres que la seva posició es torna molt limitada, volent ocupar el mateix estat quàntic, però per complir el principi d'exclusió de Pauli i obeir l'estadística de Fermi-Dirac,[a] introduïda el 1926 per determinar la distribució estadística de partícules que compleixen el principi d'exclusió de Pauli,[38] els electrons haurien de moure's molt de pressa, pressionant-se els uns als altres, cosa que forma una pressió de degeneració que compensa la gravitatòria, aturant així el col·lapse de la nana blanca. Al zero absolut, no tots els electrons poden conservar l'estat fonamental, de manera que alguns d'ells s'exciten cap a estats d'energia més alts, deixant disponibles els estats més baixos d'energia; això rep el nom de líquid de Fermi. Els electrons en aquest estat reben el nom d'electrons degenerats, i es tradueix en què una nana blanca pot refredar-se fins a arribar al zero absolut i encara contenir energia. Una altra manera d'arribar a aquesta conclusió és aplicant el principi d'incertesa de Heisenberg: l'alta densitat d'electrons en una nana blanca significa que les seves posicions estan molt restringides, creant una incertesa en la seva dinàmica. Això deriva que alguns electrons deuen posseir una gran quantitat de moviment, i per tant, tenir una energia cinètica molt elevada.[37][39]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "composta per àtoms normals",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_542_C_3248_Q1",
"question": "Per què no està composta la matèria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en estat de plasma",
"answer_start": 170
}
],
"id": "P_542_C_3248_Q2",
"question": "En quin estat està la matèria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "no estan cohesionats",
"answer_start": 215
}
],
"id": "P_542_C_3248_Q3",
"question": "Com estan els nuclis i electrons dels àtoms?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 1926",
"answer_start": 935
}
],
"id": "P_542_C_3248_Q4",
"question": "Quin any es va introduir l'estadística de Fermi-Dirac?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'estat fonamental",
"answer_start": 1307
}
],
"id": "P_542_C_3248_Q5",
"question": "Què no poden conservar tots els electrons al zero absolut?"
}
]
},
{
"context": "La primera ZZ Ceti trobada va ser HL Tau 76 l'any 1968, descoberta per l'astrònom nord-americà Arlo O. Landolt. Landolt va observar que les pulsacions de l'estrella variaven en un període d'aproximadament 12,5 minuts.[86] El 1970 es va descobrir Ross 548, una altra ZZ Ceti amb el mateix tipus de variabilitat que HL Tau 76.[87] El 1972, l'estrella va obtenir oficialment la designació de ZZ Ceti.[88]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1968",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_542_C_3249_Q2",
"question": "Quin any van trobar HL Tau 76?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Arlo O. Landolt",
"answer_start": 95
}
],
"id": "P_542_C_3249_Q3",
"question": "Qui va descobrir HL Tau 76?"
},
{
"answers": [
{
"text": "variaven",
"answer_start": 165
}
],
"id": "P_542_C_3249_Q4",
"question": "Què va observar Landolt que feien les pulsacions de l'estrella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un període d'aproximadament 12,5 minuts",
"answer_start": 174
}
],
"id": "P_542_C_3249_Q5",
"question": "Cada quant variaven les pulsacions de l'estrella?"
}
]
},
{
"context": "El 1947, P. M. S. Blackett va predir que les nanes blanques haurien de posseir camps magnètics d'una força en la seva superfície d'aproximadament un milió de gauss (100 tesles), com a conseqüència d'una llei física que ell mateix va proposar, que afirmava que un cos en rotació i sense càrrega hauria de generar un camp magnètic proporcional al seu moment angular.[68] Aquesta teoria rep el nom de magnetisme gravitacional, coneguda també com l'efecte Blackett,[69] que mai no ha estat observat ni acceptat generalment per la comunitat científica. Pocs anys més tard, a la dècada del 1950, l'efecte Blackett va ser refusat.[70], pàg. 39–43",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "d'aproximadament un milió de gauss",
"answer_start": 129
}
],
"id": "P_542_C_3250_Q1",
"question": "De quan són els camps magnètics que haurien de tenir les nanes blanques segons Blackett?"
},
{
"answers": [
{
"text": "magnetisme gravitacional",
"answer_start": 398
}
],
"id": "P_542_C_3250_Q2",
"question": "Com s'anomena la teoria que va fer Blackett?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la comunitat científica",
"answer_start": 523
}
],
"id": "P_542_C_3250_Q4",
"question": "Qui no ha acceptat generalment l'efecte Blackett?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la dècada del 1950",
"answer_start": 568
}
],
"id": "P_542_C_3250_Q5",
"question": "Quan van refusar l'efecte Blackett?"
}
]
},
{
"context": "Els càlculs suposen que la nana blanca no posseïx rotació. Si tingués rotació, l'equació de l'equilibri hidroestàtic hauria de modificar-se per incloure la força centrífuga prenent un sistema de referència rotatori,[49] ja que per una nana blanca amb rotació uniforme, el límit de massa augmenta molt lleugerament. No obstant això, si la rotació de l'estrella no és uniforme, i no es pren en compte la viscositat, no hi hauria límit de massa per un model de nana blanca en equilibri estàtic, com ho va assenyalar Fred Hoyle el 1947.<[50] Tanmateix, no tots aquests models d'estrelles en rotació són dinàmicament estables.[51]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "hauria de modificar-se",
"answer_start": 117
}
],
"id": "P_542_C_3251_Q2",
"question": "Què s'hauria de fer amb l'equació de l'equilibri hidroestàtic si la nana blanca tingués rotació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dinàmicament estables",
"answer_start": 602
}
],
"id": "P_542_C_3251_Q3",
"question": "Com són tots els models d'estrelles en rotació?"
}
]
},
{
"context": "El sistema estel·lar o planetari d'una nana blanca pot intervenir en el seu desenvolupament de diverses formes. El Telescopi espacial Spitzer de la NASA va observar la zona central de la nebulosa de l'Hèlix mitjançant espectroscòpia infraroja, i va suggerir que allí es trobava un núvol de pols, probablement causada per col·lisions entre estels.[110][111] De la mateixa manera, el 2004 es va observar la presència d'un núvol de pols al voltant de la nana blanca G29-38, que possiblement es va formar a causa de la disgregació per forces de marea d'un estel que va transitar molt prop de la nana blanca.[112]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El sistema estel·lar o planetari",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_542_C_3252_Q1",
"question": "Què pot intervenir en el desenvolupament d'una nana blanca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "NASA",
"answer_start": 148
}
],
"id": "P_542_C_3252_Q2",
"question": "De qui és el Telescopi espacial Spitzer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mitjançant espectroscòpia infraroja",
"answer_start": 207
}
],
"id": "P_542_C_3252_Q3",
"question": "Com va observar la zona central de la nebulosa de l'Hèlix el Telescopi espacial Spitzer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per col·lisions entre estels",
"answer_start": 317
}
],
"id": "P_542_C_3252_Q4",
"question": "Per què sembla que va ser causat el núvol de pols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 2004",
"answer_start": 379
}
],
"id": "P_542_C_3252_Q5",
"question": "Quan van observar un núvol de pols al voltant de G29-38?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Línia 8 del metro de Barcelona",
"paragraphs": [
{
"context": "El 1908 es va atorgar a Camins de Ferro del Nord-est d'Espanya (NEE), que havia canviat del francès al castellà el seu nom (Camino de Hierro del Nordeste de España), la concessió d'un ferrocarril de Martorell a Sant Vicenç de Castellet amb dos ramals, un a Sant Andreu de la Barca i un altre fins a Manresa. Tretze dies més tard s'autoritzava la transferència de la concessió del ferrocarril de Vallira a Barcelona i ramals de Union des Tramways, a NEE. La companya va replantejar els dos projectes per convertir-lo de tramvia a ferrocarril secundari i iniciant la construcció del ferrocarril de Barcelona a Martorell. A la fi del 1911 les obres estaven quasi finalitzades i veient que no podia construir tots els ramals el 1912 va modificar les concessions per esdevenir-ne una de sola anomenada \"Barcelona–Manresa amb ramal a Vallirana\". Aquell mateix any, el 29 de desembre de 1912, van inaugurar el ferrocarril entre Magòria i Martorell-Enllaç.[24]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1908",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_585_C_3505_Q1",
"question": "Quan es va atorgar a Camins de Ferro del Nord-est d'Espanya la concessió del ferrocarril de Martorell a Sant Vicenç de Castellet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un a Sant Andreu de la Barca i un altre fins a Manresa",
"answer_start": 252
}
],
"id": "P_585_C_3505_Q3",
"question": "On eren els ramals de la línia de Martorell a Sant Vicenç de Castellet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "29 de desembre de 1912",
"answer_start": 862
}
],
"id": "P_585_C_3505_Q4",
"question": "Quan es va inaugurar el ferrocarril entre Magòria i Martorell-Enllaç?"
},
{
"answers": [
{
"text": "va modificar les concessions per esdevenir-ne una de sola",
"answer_start": 729
}
],
"id": "P_585_C_3505_Q5",
"question": "Què va fer la companyia quan s'adona que no podia construir tots els ramals?"
}
]
},
{
"context": "El 1914 NEE va entrar en crisi per la liquidació del principal suport de la companyia, el Banco Franco-Aermicano. L'esclat de la Primera Guerra Mundial també va portar problemes a la companyia, ja que tenia la seu a Bèlgica. Donats els seus problemes financers, un cop passada la guerra i la constitució de Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) el 1919, va portar que aquesta assumís l'explotació de la línia i l'inici de la fusió. Els accionistes dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) van adquirir el capital de NEE, que va transferir la concessió del ferrocarril a CGFC amb la dissolució final de NEE.[25]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1914",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_585_C_3506_Q1",
"question": "Quan va entrar en crisi la NEE?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la liquidació del principal suport de la companyia",
"answer_start": 31
}
],
"id": "P_585_C_3506_Q2",
"question": "Per què va entrar en crisi la NEE?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Banco Franco-Aermicano",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_585_C_3506_Q3",
"question": "Qui era el principal suport de la NEE?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Bèlgica",
"answer_start": 216
}
],
"id": "P_585_C_3506_Q4",
"question": "On era la seu de la companyia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els accionistes dels Ferrocarrils Catalans",
"answer_start": 446
}
],
"id": "P_585_C_3506_Q5",
"question": "Qui va adquirir el capital de NEE un cop passada la Primera Guerra Civil?"
}
]
},
{
"context": "La companyia impulsà una gran modernització de la línia.A la dècada de 1990 els dos governs van signar un conveni per finançar infraestructures de transport i els FGC va constituir l'anomenat \"Metro del Baix Llobregat\", establint freqüències més elevades.[36] Es van renovar diversos trams per augmentar la velocitat, es va finalitzar la instal·lació d'electrificació als trams que no se'n disposava i millora del manteniment de la infraestructura.[28] Els serveis es van numerar, començant a utilitzar per a la línia 8 el color rosa i la identificació \"S3\" (\"S\" de suburbà).[37] L'any 2003, juntament amb la posada en funcionament de la línia 11 del FMB, la S3 es reanomena al nom actual, L8 (\"L\" de línia).[38]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una gran modernització de la línia",
"answer_start": 21
}
],
"id": "P_585_C_3507_Q1",
"question": "Què impulsà la companyia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per finançar infraestructures de transport",
"answer_start": 114
}
],
"id": "P_585_C_3507_Q2",
"question": "Per què van signar els dos governs un conveni a la dècada de 1990?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'anomenat \"Metro del Baix Llobregat\"",
"answer_start": 181
}
],
"id": "P_585_C_3507_Q3",
"question": "Què van constituir els FGC?"
},
{
"answers": [
{
"text": "rosa",
"answer_start": 529
}
],
"id": "P_585_C_3507_Q4",
"question": "Quin color es va utilitzar per a la línia 8?"
},
{
"answers": [
{
"text": "L8",
"answer_start": 690
}
],
"id": "P_585_C_3507_Q5",
"question": "Com es reanomena l'any 2003 la S3?"
}
]
},
{
"context": "El 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.[27][28] El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies a Ferrocarriles de Vía Estrecha de forma provisional, mentre el Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el règim d'explotació d'aquesta xarxa.[29] A causa de la indefinició es va produir una degradació del material i les instal·lacions dels Ferrocarrils de Catalunya, que en algun moment van determinar la paralització de l'explotació.[30] Posteriorment el Govern d'Espanya va traspassar la infraestructura a la Generalitat de Catalunya el 1978.[25] Mentre va dependre de FEVE, el Ministeri d'Obres Públiques tenia un projecte per reestructurar els serveis i tancar el Martorell-Igualada.[31]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El 23 de maig de 1977",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_585_C_3508_Q1",
"question": "Quan van anunciar els Ferrocarrils de Catalunya la clausura de la xarxa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una degradació del material i les instal·lacions dels Ferrocarrils de Catalunya",
"answer_start": 494
}
],
"id": "P_585_C_3508_Q2",
"question": "Què es va produir als Ferrocarrils de Catalunya a causa de la indefinició dels organismes implicats per gestionar el règim d'explotació de la xarxa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la Generalitat de Catalunya",
"answer_start": 714
}
],
"id": "P_585_C_3508_Q3",
"question": "A qui va traspassar el Govern d'Espanya la infraestructura ferroviària?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1978",
"answer_start": 747
}
],
"id": "P_585_C_3508_Q4",
"question": "Quan va traspassar el Govern d'Espanya la infraestructura ferroviària a la Generalitat de Catalunya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "reestructurar els serveis i tancar el Martorell-Igualada",
"answer_start": 838
}
],
"id": "P_585_C_3508_Q5",
"question": "Quin projecte tenia el Ministeri d'Obres Públiques?"
}
]
},
{
"context": "El 2007 es va inaugurar una nova estació entre Ildefons Cerdà i Gornal anomenada Europa | Fira,[39] sota la Plaça d'Europa de l'Hospitalet de Llobregat pel desenvolupament de l'àrea de la Plaça Europa i la nova ubicació de Fira de Barcelona, en la qual enllaçaria amb la línia de la L9.[40] L'any 2007 es va finalitzar tot el desdoblament de via entre Barcelona i Martorell. Les freqüències fins a l'any 2007 eren d'uns set minuts i mig i en hora vall de deu minuts, amb el \"Metro del Baix Llobregat\" es van passar a freqüències de tres minuts fins a Sant Boi de Llobregat.[41] Incrementant col·lateralment el viatge en deu minuts a serveis de rodalia de la Línia Llobregat-Anoia.[42]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "sota la Plaça d'Europa de l'Hospitalet de Llobregat",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_585_C_3510_Q3",
"question": "On estava l'estació Europa | Fira?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel desenvolupament de l'àrea de la Plaça Europa i la nova ubicació de Fira de Barcelona",
"answer_start": 152
}
],
"id": "P_585_C_3510_Q4",
"question": "Per què es va construir l'estació Europa | Fira?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Museu Arqueològic Nacional d'Atenes",
"paragraphs": [
{
"context": "Recentment s'han afegit nous objectes a la col·lecció del museu, entre els quals es pot destacar una corona funerària d'or que data del segle iv aC i una estàtua de marbre d'una figura femenina, del segle vi aC. Aquests objectes van ser tornats pel Museu J. Paul Getty a Grècia el 2007, després d'un litigi de deu anys de durada, després del qual es va considerar provat que es tractava d'objectes que en el seu moment van ser robats.[55] Un any abans, i pels mateixos motius, la Fundació Los Angeles va accedir a tornar una làpida del segle IV aC, procedent de les proximitats de Tebes i un relleu del segle VI aC que va ser trobat a l'illa de Tassos.[56]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "nous objectes",
"answer_start": 24
}
],
"id": "P_434_C_2599_Q1",
"question": "Què s'ha afegit recentment a la col·lecció del museu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del segle iv aC",
"answer_start": 132
}
],
"id": "P_434_C_2599_Q2",
"question": "De quan està datada la corona funerària?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de marbre",
"answer_start": 162
}
],
"id": "P_434_C_2599_Q3",
"question": "De quin material és l'estàtua d'una figura femenina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel Museu J. Paul Getty",
"answer_start": 245
}
],
"id": "P_434_C_2599_Q4",
"question": "Per qui van ser tornats aquests objectes a Grècia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que es tractava d'objectes que en el seu moment van ser robats",
"answer_start": 371
}
],
"id": "P_434_C_2599_Q5",
"question": "Què es va provar en el litigi?"
}
]
},
{
"context": "Des dels primers anys, el museu es va revelar insuficient per acollir les col·leccions cada vegada més abundants. Es va realitzar una primera ampliació del 1903 a 1906: s'hi van afegir tres sales, creades per l'arquitecte grec Anastásios Metaxás, cap a l'est, a l'eix de l'entrada principal. Novament, van ser ràpidament insuficients. Es va realitzar una nova extensió, important aquesta vegada, entre 1932 i 1939, per l'arquitecte grec George Nomikos, sempre cap a l'est. L'ampliació del 1903-1906 va ser demolida i substituïda per un edifici de dos pisos, on es van instal·lar les oficines i els laboratoris, així com un magatzem al soterrani. Es va donar al museu l'organització actual, amb prop de 8.000 m² d'exposició.[3][4][9][11][13]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "cada vegada més abundants",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_434_C_2600_Q1",
"question": "Com eren les col·leccions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del 1903 a 1906",
"answer_start": 152
}
],
"id": "P_434_C_2600_Q2",
"question": "Quan van realitzar una primera ampliació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tres sales",
"answer_start": 185
}
],
"id": "P_434_C_2600_Q3",
"question": "Què van afegir a la primera ampliació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Anastásios Metaxás",
"answer_start": 227
}
],
"id": "P_434_C_2600_Q4",
"question": "Qui va crear les tres sales de la primera ampliació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "George Nomikos",
"answer_start": 437
}
],
"id": "P_434_C_2600_Q5",
"question": "Qui va realitzar la segona ampliació?"
}
]
},
{
"context": "El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes. Exposa alguns dels objectes arqueològics i obres d'art més importants trobats a Grècia des de la seva prehistòria fins a l'antiguitat tardana. Se'l considera un dels grans museus del món, i conté la col·lecció més bona d'objectes de l'antiga Grècia que es pot trobar en tot el món.[2] Està situat al centre d'Atenes, al barri d'Eksarhia, encara que l'entrada està ubicada a l'avinguda Patission, adjacent al també edifici històric que allotja la Universitat Politècnica Nacional d'Atenes.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un museu d'art i arqueologia",
"answer_start": 81
}
],
"id": "P_434_C_2601_Q1",
"question": "Què és el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Atenes",
"answer_start": 123
}
],
"id": "P_434_C_2601_Q2",
"question": "On és el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des de la seva prehistòria fins a l'antiguitat tardana",
"answer_start": 220
}
],
"id": "P_434_C_2601_Q3",
"question": "De quins períodes podem trobar objectes al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un dels grans museus del món",
"answer_start": 291
}
],
"id": "P_434_C_2601_Q4",
"question": "Com és considerat el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la col·lecció més bona d'objectes de l'antiga Grècia",
"answer_start": 329
}
],
"id": "P_434_C_2601_Q5",
"question": "Què conté el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes?"
}
]
},
{
"context": "De les ceràmiques amb «figures negres», s'exposen tres àmfores (segle VI aC) i un crater pel pintor Sophilos representant Hèracles que s'enfronta a Nereu, i una copa que porta la signatura d'Exèquies. Es poden veure també plaques de fusta pintada (segle VI aC) procedent de la gruta de Pitsa a Corint, úniques, que representen una processó femenina. Es troben les ceràmiques de Beòcia (segle VI aC), les «copes d'ocells» anomenades així a causa del seu motiu principal: un ocell amb les ales obertes. Els petits objectes trobats al santuari d'Hera d'Argos (segles VI i V aC) mostren el que era la vida diària d'aleshores. Elements dels temples d'Apol·lo a Termos i d'Àrtemis a Laphria completen aquesta col·lecció.[44][48][49]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "tres",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_434_C_2603_Q1",
"question": "Quantes àmfores s'exposen de les ceràmiques amb figures negres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'Exèquies",
"answer_start": 189
}
],
"id": "P_434_C_2603_Q2",
"question": "Quina signatura porta la copa amb figures negres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la gruta de Pitsa",
"answer_start": 271
}
],
"id": "P_434_C_2603_Q3",
"question": "D'on procedeixen les plaques de fusta pintada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el que era la vida diària d'aleshores",
"answer_start": 583
}
],
"id": "P_434_C_2603_Q4",
"question": "Què mostren els petits objectes trobats al santuari d'Hera d'Argos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una processó femenina",
"answer_start": 327
}
],
"id": "P_434_C_2603_Q5",
"question": "Què s'hi representa a les plaques de fusta pintada?"
}
]
},
{
"context": "Els frescs policroms d'Akrotiri (Santorí), així com la vaixella, les armes i les eines s'exposen al museu. Akrotiri es va destruir en el seu apogeu durant el segle XVI aC i és considerada com una Pompeia de la mar Egea. Va ser coberta per una gruixuda capa de pedra tosca d'origen volcànic que conserva intactes les seves cases en pisos. Estava aleshores la ciutat sota influència de la civilització minoica, com s'aprecia en els motius decoratius sobre les ceràmiques, frescs murals i l'adopció de l'escriptura «lineal A». Els frescs es van descobrir en les excavacions dels anys 1967-1974 per Spyridon Marinatos, el fresc de la primavera (amb flors de safrà i hirundínids) cobreix tres parets, però el més famós fresc és l'anomenat dels boxadors. Es van pintar sobre parets cobertes de guix humitejat, cosa que va permetre'n la conservació. Es van afegir alguns detalls després de sec. Les ceràmiques són vasos policroms amb motius florals (lliri i safrà) i animals (cabres i dofins), motius importats del continent o de Creta.[41][42][43]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "durant el segle XVI aC",
"answer_start": 148
}
],
"id": "P_434_C_2604_Q1",
"question": "Quan es va destruir Akrotiri?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com una Pompeia de la mar Egea",
"answer_start": 188
}
],
"id": "P_434_C_2604_Q2",
"question": "Com és considerada Akrotiri?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la civilització minoica",
"answer_start": 381
}
],
"id": "P_434_C_2604_Q3",
"question": "Sota quina influència estava Akrotiri?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en les excavacions dels anys 1967-1974",
"answer_start": 552
}
],
"id": "P_434_C_2604_Q4",
"question": "Quan es van descobrir els frescs d'Akrotiri?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Spyridon Marinatos",
"answer_start": 595
}
],
"id": "P_434_C_2604_Q5",
"question": "Qui va descobrir els frescs d'Akrotiri?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Tenerife",
"paragraphs": [
{
"context": "Les principals estructures de Tenerife, que es descriuen a continuació, conformen l'edifici central, amb el complex Teide-Pico Viejo i el circ de Las Cañadas. Es tracta d'una semicaldera de 130 quilòmetres quadrats originada per un conjunt de processos geològics explicats a l'epígraf «Origen i formació». El circ està ocupat parcialment per l'estratovolcà Teide-Pico Viejo i completat pels materials que ha emès en les seves diferents erupcions. Destaquen al seu interior els Roques de García, entre els quals el més conegut, el Roque Cinchado.[1] Una altra formació vistosa són Los Azulejos, composta per fonolites de colors verdosos que s'han creat per activitat hidrotermal.[13][15][16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "130 quilòmetres quadrats",
"answer_start": 190
}
],
"id": "P_223_C_1333_Q1",
"question": "Quan mesura la semicaldera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un conjunt de processos geològics",
"answer_start": 229
}
],
"id": "P_223_C_1333_Q2",
"question": "Què la va originar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'estratovolcà Teide-Pico Viejo",
"answer_start": 342
}
],
"id": "P_223_C_1333_Q3",
"question": "Què forma parcialment el circ?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en les seves diferents erupcions",
"answer_start": 413
}
],
"id": "P_223_C_1333_Q4",
"question": "Com es van emetre els materials que formen el circ?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Roque Cinchado",
"answer_start": 530
}
],
"id": "P_223_C_1333_Q5",
"question": "Quin és el Roque de García més conegut?"
}
]
},
{
"context": "Els menceys de l'illa de Tenerife van prendre diferents actituds en el moment de la conquesta. Es van constituir el \"bàndol de pau\" i el \"bàndol de guerra\": el primer estava integrat pels menceyats d'Anaga, Güímar, Abona i Adeje, i el segon, per Tegueste, Tacoronte, Taoro, Icode i Daute. El bàndol de guerra es va enfrontar tenaçment als castellans durant els dos anys que va durar la conquesta de Tenerife. Les tropes castellanes van caure derrotades a mans dels guanxes a la Primera Batalla d'Acentejo, el 1494. Tanmateix, els guanxes, superats per la tecnologia dels conqueridors i per les noves malalties que portaven, a les quals no eren immunes, van caure davant les tropes de la Corona de Castella a la Batalla d'Aguere i a la Segona Batalla d'Acentejo; la conquesta va culminar el setembre de 1496.[41]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el \"bàndol de pau\" i el \"bàndol de guerra\"",
"answer_start": 113
}
],
"id": "P_223_C_1334_Q1",
"question": "Quins bàndols van constituir els menceys?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als castellans",
"answer_start": 335
}
],
"id": "P_223_C_1334_Q2",
"question": "A qui es va enfrontar el bàndol de guerra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dos",
"answer_start": 361
}
],
"id": "P_223_C_1334_Q3",
"question": "Quant va durar la conquesta de Tenerife?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el setembre de 1496",
"answer_start": 787
}
],
"id": "P_223_C_1334_Q5",
"question": "Quan va culminar la conquesta?"
}
]
},
{
"context": "Al desembre de 1493, Alonso Fernández de Lugo va obtenir dels Reis Catòlics la confirmació dels seus drets de conquesta sobre l'illa de Tenerife. A l'abril de 1494, procedent de Gran Canària, el conqueridor va desembarcar a la costa de l'actual Santa Cruz de Tenerife amb una tropa de peninsulars, canaris (de La Gomera i grancanaris, sobretot) formada per uns dos mil homes de peu i dos-cents a cavall. Després d'aixecar un fortí, es va disposar a endinsar-se cap a l'interior de l'illa.[41]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de conquesta sobre l'illa de Tenerife",
"answer_start": 107
}
],
"id": "P_223_C_1335_Q1",
"question": "Quins drets li van confirmar a Alonso Fernández de Lugo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dels Reis Catòlics",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_223_C_1335_Q2",
"question": "De qui va obtenir la confirmació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la costa de l'actual Santa Cruz de Tenerife",
"answer_start": 222
}
],
"id": "P_223_C_1335_Q3",
"question": "On va desembarcar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mil",
"answer_start": 365
}
],
"id": "P_223_C_1335_Q4",
"question": "Quants homes a peu formaven la seva tropa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'interior de l'illa",
"answer_start": 465
}
],
"id": "P_223_C_1335_Q5",
"question": "Cap on es va endinsar?"
}
]
},
{
"context": "Tant els peixos com les carns acostumen a acompanyar-se amb papas arrugadas. És aquest un plat típic del conjunt de les Canàries que respon simplement a la forma de cuinar les patates. Amb aigua, molta sal, i sense pelar.[15][16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb papas arrugadas",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_223_C_1336_Q1",
"question": "Amb què s'acompanyen els peixos i la carn?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de les Canàries",
"answer_start": 113
}
],
"id": "P_223_C_1336_Q2",
"question": "D'on és típic aquest plat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la forma de cuinar les patates",
"answer_start": 151
}
],
"id": "P_223_C_1336_Q3",
"question": "A què respon el nom?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sense pelar",
"answer_start": 209
}
],
"id": "P_223_C_1336_Q4",
"question": "Com les cuinen les patates?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molta",
"answer_start": 196
}
],
"id": "P_223_C_1336_Q5",
"question": "Quanta sal hi posen?"
}
]
},
{
"context": "El joc del pal canari, és un art marcial que es practica entre dos jugadors que, sense arribar a fer contacte amb el cos de l'adversari, realitzen un combat amb pals. El joc del pal, a l'origen, no tenia caràcter lúdic, sinó que era un mètode de combat utilitzat pels canaris precolonials. Ho van utilitzar contra els europeus, però després de la cristianització dels seus habitants, i la posterior repressió i prohibició, es va anar perdent, conservant-se a unes poques famílies, que ho van ensenyar de generació a generació. A dates recents s'han obert escoles de pal públiques.[111]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un art marcial",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_223_C_1337_Q1",
"question": "Què és el joc del pal canari?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dos",
"answer_start": 63
}
],
"id": "P_223_C_1337_Q2",
"question": "Quants jugadors el practiquen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un combat amb pals",
"answer_start": 147
}
],
"id": "P_223_C_1337_Q3",
"question": "Què realitzen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "contacte amb el cos de l'adversari",
"answer_start": 101
}
],
"id": "P_223_C_1337_Q4",
"question": "Què no han d'arribar a fer amb els pals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un mètode de combat",
"answer_start": 233
}
],
"id": "P_223_C_1337_Q5",
"question": "Què havia sigut?"
}
]
},
{
"context": "Amb marcat caràcter religiós es troba la festivitat del Corpus Christi, on és habitual la confecció de catifes florals als carrers. A títol especial es poden incloure les realitzades a La Orotava, on es pot contemplar un tapís de considerables dimensions confeccionat a la plaça de l'ajuntament mitjançant terres volcàniques de diverses tonalitats, extretes del Parc Nacional del Teide que, després de la celebració són tornades a fi de respectar l'entorn del Parc. La festivitat del Corpus Christi de La Orotava està declarada Bé d'Interès Cultural a la categoria d'Activitat Tradicional d'Àmbit Insular.[102]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "religiós",
"answer_start": 20
}
],
"id": "P_223_C_1338_Q1",
"question": "Quin caràcter té la festivitat del Corpus Christi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "catifes florals",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_223_C_1338_Q2",
"question": "Què confeccionen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de considerables dimensions",
"answer_start": 227
}
],
"id": "P_223_C_1338_Q3",
"question": "Com és el tapís de La Orotava?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mitjançant terres volcàniques",
"answer_start": 295
}
],
"id": "P_223_C_1338_Q4",
"question": "Amb què el confeccionen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del Parc Nacional del Teide",
"answer_start": 358
}
],
"id": "P_223_C_1338_Q5",
"question": "D'on extreuen les terres volcàniques?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Castell de Fénis",
"paragraphs": [
{
"context": "Al contrari d'altres fortaleses del lloc, com Verrés i Ussel, construïdes al cim d'un promontori rocós per millorar la seva defensa, el castell de Fénis és en un indret totalment privat de defenses naturals. Aquest fet fa pensar que la seva principal funció fos la de prestigiosa seu administrativa de la família noble de la regió, els Challant-Fénis, i que, inclosa la doble muralla, tingués una funció ostentosa, per intimidar i sorprendre la població. De fet, no ha patit mai, que se sàpiga, cap atac ni setge.[2][3] Malgrat això, el castell de Fénis posseeix excel·lents mostres de les tècniques defensives de l'època. I la seva funció residencial ve remarcada pels frescos de mèrit que encara romanen al pati i a la capella.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "fortaleses",
"answer_start": 21
}
],
"id": "P_392_C_2347_Q1",
"question": "Què són Verrés i Ussel?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al cim d'un promontori rocós",
"answer_start": 74
}
],
"id": "P_392_C_2347_Q2",
"question": "On estan construïdes les fortaleses de Verrés i Ussel?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per millorar la seva defensa",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_392_C_2347_Q3",
"question": "Per què estan construïdes les fortaleses de Verrés i Ussel al cim d'un promontori rocós?"
},
{
"answers": [
{
"text": "naturals",
"answer_start": 198
}
],
"id": "P_392_C_2347_Q4",
"question": "Com són les defenses del castell de Fénis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels frescos de mèrit",
"answer_start": 665
}
],
"id": "P_392_C_2347_Q5",
"question": "Per què ve remarcada la funció residencial del castell de Fénis?"
}
]
},
{
"context": "Alguns autors veuen disseminats en el senyoriu tot de símbols i, fins i tot, un viatge iniciàtic en el camí d'accés a la casa.[4] Altres noten que són set les cambres en cada planta, set les torres internes i set les portes que s'han de creuar per a accedir al pati interior.[5] «Ël castel ëd Fén-is... mità na ca fòrt, mità ca 'd vilegiadura...», tal com podien descriure'l els seus contemporanis, va ser peça clau en el control del territori fins que «Da la sconda mità dël sécol ch'a fa XV a j'ancamin-a për ël castel un perìod ëd decadensa, e a finiss për esse bandonà».[n. 1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "portes",
"answer_start": 217
}
],
"id": "P_392_C_2348_Q2",
"question": "Què s'ha de creuar per accedir al pati interior?"
},
{
"answers": [
{
"text": "peça clau en el control del territori",
"answer_start": 406
}
],
"id": "P_392_C_2348_Q3",
"question": "Què va ser el castell segons els seus contemporanis?"
}
]
},
{
"context": "Al centre del costat sud de la planta hi ha l'estança que a l'inventari es defineix com a chambre des tolles,[n. 7] arranjada amb algunes arques caracteritzades per tenir una cara decorada. L'adjacent cabinet de la chambre des tolles, així esmentat al mateix document, allotja un llit i una caixa del segle XVI i un escó vuitcentista, provinent de la col·lecció de l'industrial Riccardo Gualino.[47][48] Giustino Boson, en el seu llibre El castello di Fénis[49] designa aquestes dues cambres respectivament sala da pranzo ('menjador') i della signora. En haver-se perdut tot el mobiliari original d'aquestes cambres, i donat el fet que han canviat d'ús al llarg dels segles, resulta molt difícil identificar amb claredat la funció que tingueren originalment.[50]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Al centre del costat sud de la planta",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_392_C_2349_Q1",
"question": "On és l'estança que a l'inventari es defineix com a chambre des tolles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un llit i una caixa del segle XVI i un escó vuitcentista",
"answer_start": 277
}
],
"id": "P_392_C_2349_Q2",
"question": "Què allotja el cabinet adjacent a la chambre des tolles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la col·lecció de l'industrial Riccardo Gualino",
"answer_start": 345
}
],
"id": "P_392_C_2349_Q3",
"question": "D'on prové l'escó vuitcentista que està al cabinet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Giustino Boson",
"answer_start": 404
}
],
"id": "P_392_C_2349_Q4",
"question": "Qui va escriure El castello di Fénis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tot el mobiliari original",
"answer_start": 571
}
],
"id": "P_392_C_2349_Q5",
"question": "Què s'ha perdut de les cambres?"
}
]
},
{
"context": "L'objectiu d'aquesta campanya, cenyida a criteris de respecte envers l'estructura original se centrà especialment a aturar la degradació del casal. Bertea emprenia diverses intervencions: construcció d'un nou camí d'accés al castell pel cantó de llevant[24] amb marges de pedra seca, assegurament dels murs inestables, canalitzacions per a aigües pluvials, restauració de sostres (entre els quals els de la gran torre de la cinta murada externa, el de la torre quadrada occidental, el del saló de la capella i el de la torre colomar), restauració de pisos i de marcs de finestres. A finals del segon decenni del segle XX, d'Andrade, malalt, es retira i Seglie esdevé cap de les obres.[24] El 1920, amb tots els sostres i muralles recuperades de la degradació, es dóna per finalitzada la primera fase, condicionada per la manca de fons econòmics disponibles.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "aturar la degradació del casal",
"answer_start": 116
}
],
"id": "P_392_C_2350_Q1",
"question": "Quin és l'objectiu de la campanya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Bertea",
"answer_start": 148
}
],
"id": "P_392_C_2350_Q2",
"question": "Qui emprenia diverses intervencions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel cantó de llevant",
"answer_start": 233
}
],
"id": "P_392_C_2350_Q3",
"question": "Per quin cantó s'hauria de construir el nou camí d'accés al castell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "canalitzacions",
"answer_start": 319
}
],
"id": "P_392_C_2350_Q4",
"question": "Què s'havia de fer per a les aigües pluvials?"
},
{
"answers": [
{
"text": "malalt",
"answer_start": 633
}
],
"id": "P_392_C_2350_Q5",
"question": "Com està Andrade a finals del segon decenni del segle XX?"
}
]
},
{
"context": "Al cantó nord-est d'aquest segon pati hi ha un edifici rectangular un temps habilitat com a estable[11] i pallissa.[20] A mitjan banda de llevant hi ha una torre rodona, utilitzada antigament com a colomar, amb la porta d'accés al vestíbul que mena al pati interior de l'estructura central. El vestíbul està protegit per dos cossos de guàrdia.[20] El pati, de forma trapezoïdal, està rodejat pels quatre cantons per galeries balaustrades amb pintures al fresc als seus paraments.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un edifici rectangular",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_392_C_2351_Q1",
"question": "Què hi ha al cantó nord-est del segon pati?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a estable[11] i pallissa",
"answer_start": 86
}
],
"id": "P_392_C_2351_Q2",
"question": "Per a què va ser habilitat un temps l'edifici rectangular?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A mitjan banda de llevant",
"answer_start": 120
}
],
"id": "P_392_C_2351_Q3",
"question": "On és la torre rodona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "colomar",
"answer_start": 198
}
],
"id": "P_392_C_2351_Q4",
"question": "Quina funció tenia antigament la torre rodona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per dos cossos de guàrdia",
"answer_start": 317
}
],
"id": "P_392_C_2351_Q5",
"question": "Per què està protegit el vestíbul?"
}
]
},
{
"context": "Al costat d'aquesta cuina hi ha el que es defineix com dormitori del senyor del castell, anomenada la chambre blanche en l'inventari de 1551. La paret mitgera amb la cuina té una gran llar de foc de pedra amb el blasó del llinatge Challant pintat. A l'estança hi ha una sèrie de contenidors i caixes amb marqueteria i un llit de baldaquí amb columnes salomòniques, reproducció d'un model toscà de la fi del segle XVI.[46]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el que es defineix com dormitori del senyor del castell",
"answer_start": 32
}
],
"id": "P_392_C_2352_Q1",
"question": "Què hi ha al costat de la cuina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "chambre blanche",
"answer_start": 102
}
],
"id": "P_392_C_2352_Q2",
"question": "Com s'anomena el dormitori del senyor del castell en l'inventari de 1551?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La paret mitgera amb la cuina",
"answer_start": 142
}
],
"id": "P_392_C_2352_Q3",
"question": "Quina paret té una gran llar de foc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pedra",
"answer_start": 199
}
],
"id": "P_392_C_2352_Q4",
"question": "De quin material està feta la gran llar de foc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "marqueteria",
"answer_start": 304
}
],
"id": "P_392_C_2352_Q5",
"question": "Què tenen els contenidors i caixes de l'estança?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "La cambiale di matrimonio",
"paragraphs": [
{
"context": "Rossini va escriure amb tota celeritat la música per al llibret que Gaetano Rossi havia escrit també ràpidament. Una òpera breu, una farsa còmica, que prendria l'argument d'una composició prèvia de Carlo Coccia, que al seu torn es basava en una obra teatral del 1791 interpretada per l'actor Giovanni Battista Viassolo, que utilitzava el pseudònim de Camillo Federici. El llibretista escollit per a la creació rossiniana fou el veronès Gaetano Rossi, que ja havia elaborat el llibret de l'òpera Adelina de Generali acabada d'estrenar al San Moisè, i que també va treballar per Nicola Zingarelli, Stefano Pavesi i Gaetano Donizetti, i que fou posteriorment l'autor de títols rossinians de primer nivell com Tancredi i Semiramide.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "farsa còmica",
"answer_start": 133
}
],
"id": "P_10_C_55_Q2",
"question": "Quin tipus d'òpera és?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Camillo Federici",
"answer_start": 351
}
],
"id": "P_10_C_55_Q3",
"question": "Quin era el pseudònim de Giovanni Battista Viassolo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Tancredi i Semiramide",
"answer_start": 706
}
],
"id": "P_10_C_55_Q4",
"question": "De quines altres òperes de Rossini va escriure el llibret Gaetano Rossi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb tota celeritat",
"answer_start": 20
}
],
"id": "P_10_C_55_Q5",
"question": "Com va escriure Rossini la música?"
}
]
},
{
"context": "A La Fenice de Venècia es va estrenar el 1910. Al Regne Unit va ser el 1954 al Sadler's Wells Theatre de Londres. El 1984 l'estrena va tenir lloc a Perth, Ayr (Escòcia), Stirling, Dundee, Dunfermline i Inverness, en la traducció d'Elizabeth Parry per la Scottish Opera. La primera actuació al Rossini Opera Festival va tenir lloc el 1991, realitzada per Donato Renzetti amb l'Orquestra Simfònica de la RAI de Torí, amb Enzo Dara, Luca Canonici i Roberto Frontali (amb actuacions posteriors el 1995 i 2006). El 1992 es posà en escena a l'Sferisterio de Macerata.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1910",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_10_C_56_Q1",
"question": "Quin any es va estrenar a La Fenice de Venècia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sadler's Wells Theatre",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_10_C_56_Q2",
"question": "On es va estrenar a Londres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Elizabeth Parry",
"answer_start": 231
}
],
"id": "P_10_C_56_Q3",
"question": "Qui la va traduir per la Scottish Opera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'Orquestra Simfònica de la RAI de Torí",
"answer_start": 374
}
],
"id": "P_10_C_56_Q4",
"question": "Quina Orquestra la va interpretar al Rossini Opera Festival?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'Sferisterio de Macerata",
"answer_start": 533
}
],
"id": "P_10_C_56_Q5",
"question": "On la van posar en escena el 1992?"
}
]
},
{
"context": "El Teatro San Moisè va estrenar l'òpera bufa d'un sol acte La cambiale di matrimonio el 3 de novembre de 1810 i el resultat no va ser espectacular, però sí bo: es va representar dotze vetllades.[10] Morandi va cantar el paper principal. De Venècia se'n va anar a Pàdua i Trieste, i també va arribar a algunes ciutats no italianes, la primera de les quals va ser Barcelona, al Teatre de la Santa Creu, el 26 d'abril de 1816.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Teatro San Moisè",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_10_C_57_Q1",
"question": "Quin teatre va estrenar La cambiale di matrimonio?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dotze",
"answer_start": 178
}
],
"id": "P_10_C_57_Q2",
"question": "Quants cops es va representar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Morandi",
"answer_start": 199
}
],
"id": "P_10_C_57_Q3",
"question": "Qui cantava el paper principal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Barcelona",
"answer_start": 362
}
],
"id": "P_10_C_57_Q4",
"question": "Quina va ser la primera ciutat no italiana on es va representar l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "26 d'abril de 1816",
"answer_start": 404
}
],
"id": "P_10_C_57_Q5",
"question": "Quin dia es va estrenar a Barcelona?"
}
]
},
{
"context": "La partitura va cridar l'atenció des del mateix moment dels assajos. L'orquestra encarregada de tocar va quedar estranyada en veure tal cúmul de notes fins a tal punt que van arribar a afirmar que allò era impossible de tocar perquè no s'entendria absolutament res. Les òperes italianes precedents no són tan denses des del punt de vista orquestral. No obstant això els assajos van seguir endavant i finalment la farsa va ser estrenada, collint bons resultats.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "que allò era impossible de tocar",
"answer_start": 193
}
],
"id": "P_10_C_58_Q1",
"question": "Què van afirmar els membres de l'orquestra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "perquè no s'entendria absolutament res",
"answer_start": 226
}
],
"id": "P_10_C_58_Q2",
"question": "Per què creien que no es podia tocar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La partitura",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_10_C_58_Q3",
"question": "Què els va cridar l'atenció des del primer dia dels assajos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "van seguir endavant",
"answer_start": 378
}
],
"id": "P_10_C_58_Q4",
"question": "Què va passar amb els assajos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "bons resultats",
"answer_start": 445
}
],
"id": "P_10_C_58_Q5",
"question": "Quina acollida va tenir l'opera?"
}
]
},
{
"context": "El 1810, amb Rossini que tot just havia deixat el Liceo, van arribar a Bolonya dos vells amics de la família: l'organista, compositor i director d'orquestra Giovanni Morandi i la seva esposa, la soprano Rosa Paolina Morolli coneguda com a Rosa Morandi i després anomenada el cigne de l'Òpera de París.[6] Els Morandi es dirigien a Venècia per unir-se a la companyia que havia d'actuar aquella tardor al Teatro San Moisè. Rossini i els seus pares varen explicar a la parella els desitjos del jove compositor de debutar amb una obra. Casualment, quan els Morandi van arribar a Venècia, l'empresari de l'òpera, Antonio Cera, marquès de Cavalli, es trobava en dificultats per completar la temporada.[7] Aquest, que recordava bé l'atrevit músic i el seu singular sentit de l'humor, li va encomanar la composició d'una òpera breu.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Giovanni Morandi i la seva esposa, la soprano Rosa Paolina Morolli",
"answer_start": 157
}
],
"id": "P_10_C_60_Q1",
"question": "Qui va arribar a Bolonya el 1810?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Rosa Morandi",
"answer_start": 239
}
],
"id": "P_10_C_60_Q2",
"question": "Com es coneixia Rosa Paolina Morolli?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Antonio Cera",
"answer_start": 608
}
],
"id": "P_10_C_60_Q3",
"question": "Qui va encomanar a Rossini la composició d'una òpera breu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "es trobava en dificultats per completar la temporada",
"answer_start": 642
}
],
"id": "P_10_C_60_Q4",
"question": "Quin problema tenia Antonio Cera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "atrevit músic i el seu singular sentit de l'humor",
"answer_start": 726
}
],
"id": "P_10_C_60_Q5",
"question": "Què qualitats destacava Antonio Cera de Rossini?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Ermione",
"paragraphs": [
{
"context": "Ermione és una obra complexa i ambigua, on la severa línia neoclàssica, fidel a l'esperit de l'obra francesa en què s'inspira, s'uneix als tons ombrívols que caracteritzaran l'esdevenidora òpera romàntica. La invenció musical, alhora que el seu furor belcantista i la riquesa orquestral, és sorprenent. Rossini concep una elaboració instrumental d'inusual dificultat a la qual encadena un maneig de les veus que conjuga el virtuosisme, donant un matís gairebé transcendental a un sentit tràgic. En la seva creació Rossini va alterar parcialment les estructures formals sobre les quals es construïa el drama, deixant al públic de l'època certament desconcertat. De fet, encara que l'òpera manté la clàssica successió de nombres tancats -ària, duos, conjunts, etc.-, aquests estan però modificats des de l'interior, gràcies a una successió que es basa en una inusual i nova continuïtat dramàtica.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "complexa i ambigua",
"answer_start": 20
}
],
"id": "P_556_C_3331_Q1",
"question": "Com és l'obra Ermione?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La invenció musical, alhora que el seu furor belcantista i la riquesa orquestral",
"answer_start": 206
}
],
"id": "P_556_C_3331_Q2",
"question": "Què resulta sorprenent de l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les estructures formals sobre les quals es construïa el drama",
"answer_start": 545
}
],
"id": "P_556_C_3331_Q3",
"question": "Què va canviar parcialment Rossini en la seva obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "desconcertat",
"answer_start": 647
}
],
"id": "P_556_C_3331_Q4",
"question": "Com va deixar al públic el canvi que va fer Rossini sobre les estructures formals sobre les quals es construïa el drama?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'esperit de l'obra francesa en què s'inspira",
"answer_start": 78
}
],
"id": "P_556_C_3331_Q5",
"question": "A què era fidel la línia neoclàssica d'Ermione?"
}
]
},
{
"context": "Ermione fou la vint-i-setena òpera de Rossini i la seva cinquena de Nàpols. Va seguir tot just tres mesos després de la seva Ricciardo e Zoraide per al mateix teatre. L'eminent musicòleg especialista en Rossini, Philip Gossett, considera que és «una de les millors obres de la història de l'òpera italiana del segle XIX».[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "cinquena",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_556_C_3332_Q1",
"question": "Quin lloc ocupa Ermione entre les òperes de Rossini a Nàpols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Philip Gossett",
"answer_start": 212
}
],
"id": "P_556_C_3332_Q2",
"question": "Qui va ser un prestigiós musicòleg especialista en Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "«una de les millors obres de la història de l'òpera italiana del segle XIX»",
"answer_start": 245
}
],
"id": "P_556_C_3332_Q3",
"question": "Com considera Philip Gossett l'òpera Ermione?"
}
]
},
{
"context": "Entre els anys 1815 i 1822, Rossini va centrar la seva carrera a Nàpols, on va compondre una sèrie d'obres per al Teatro San Carlo, que en aquell moment es vanagloriava de tenir una orquestra excepcional i una companyia amb els millors cantants residents disponibles en qualsevol lloc. Una sèrie d'obres mestres en van ser el resultat, incloent-hi Elisabetta, regina d'Inghilterra, Otello, Ricciardo e Zoraide i La donna del lago. Ermione és sens dubte una de les òperes més grans de Rossini, tot i ser potser la que va tenir menys èxit immediat.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Entre els anys 1815 i 1822",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_556_C_3333_Q1",
"question": "Quan va centrar Rossini la seva carrera a Nàpols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Teatro San Carlo",
"answer_start": 114
}
],
"id": "P_556_C_3333_Q2",
"question": "Per a quin teatre va compondre Rossini obres en Nàpols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Elisabetta, regina d'Inghilterra, Otello, Ricciardo e Zoraide i La donna del lago",
"answer_start": 348
}
],
"id": "P_556_C_3333_Q3",
"question": "Quines van ser algunes de les òperes de Rossini que es van representar al Teatro San Carlo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ermione",
"answer_start": 431
}
],
"id": "P_556_C_3333_Q4",
"question": "Quina de les obres de Rossini va ser possiblement la que va tenir menys èxit immediat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de tenir una orquestra excepcional i una companyia amb els millors cantants residents disponibles en qualsevol lloc",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_556_C_3333_Q5",
"question": "De què es vanagloriava el Teatro San Carlo?"
}
]
},
{
"context": "Pirro se'n va. Andromaca decideix que, abans de morir, farà jurar a Pirro que Astianatte se salvarà. Ermione, acompanyada per Fenicio i Cleone, apareix i insulta Andromaca, qui la perdona i s'aparta. Ella li demana a Fenicio que li digui a Pirro que ella encara l'estima, i fins i tot si té la intenció d'abandonar-la (ària: Di, che vedesti piangere). Ell se'n va, i Cleone diu a Ermione que Pirro no és digne d'ella. Ermione contempla el suïcidi (ària: Amata, l'amai).",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "que Astianatte se salvarà",
"answer_start": 74
}
],
"id": "P_556_C_3334_Q2",
"question": "Què volia fer Andromaca jurar a Pirro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Fenicio i Cleone",
"answer_start": 126
}
],
"id": "P_556_C_3334_Q3",
"question": "Amb qui anava acompanyada Ermione quan va insultar a Adromaca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la perdona i s'aparta",
"answer_start": 177
}
],
"id": "P_556_C_3334_Q4",
"question": "Com actua Andromaca davant dels insults d'Ermione?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el suïcidi",
"answer_start": 436
}
],
"id": "P_556_C_3334_Q5",
"question": "Què contempla Ermione quan Pirro se'n va?"
}
]
},
{
"context": "Ermione és rellevant precisament pel caràcter innovador de les formes i els números musicals. És cert que les estructures del bel canto hi són, les àries, les cabalettas, es poden distingir perfectament, però s'aprecien certes irregularitats que atorguen a aquesta òpera un valor afegit. Els números no sempre es desenvolupen en l'ordre previst, les àries són sovint interrompudes pels comentaris d'altres personatges i del cor (que participa en l'acció a més de comentar-la) i hi ha un nombre molt més gran d'ensembles que de formes solistes. Però el moment de l'òpera més nou és el ja comentat monòleg d'Ermione al final del segon acte (Che feci? Dove son?). Aquesta combinació de recitatius i ariosos és com a mínim poc freqüent en una òpera italiana d'aquesta època i es tracta d'un pas molt important en la transició des de les inamovibles estructures de l'òpera per números cap a la llibertat dramàtica que culminaria a finals de segle.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "pel caràcter innovador de les formes i els números musicals",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_556_C_3335_Q1",
"question": "Per què Ermione està considerada una òpera rellevant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al final del segon",
"answer_start": 614
}
],
"id": "P_556_C_3335_Q2",
"question": "En quin acte es produeix el monòleg d'Ermione?"
},
{
"answers": [
{
"text": "recitatius i ariosos",
"answer_start": 683
}
],
"id": "P_556_C_3335_Q3",
"question": "Quina combinació és poc freqüent en l'òpera italiana d'aquells temps?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un valor afegit",
"answer_start": 271
}
],
"id": "P_556_C_3335_Q4",
"question": "Què aporten les irregularitats que s'aprecien a l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "no sempre es desenvolupen en l'ordre previst",
"answer_start": 300
}
],
"id": "P_556_C_3335_Q5",
"question": "Com és desenvolupen els números durant l'obra?"
}
]
},
{
"context": "La partitura compta amb uns passatges de gran inspiració. Entre elles cal citar les que protagonitzen els tenors. Una dolça cavatina per Oreste que desemboca en una brillant cabaletta. El paper de Pirro, al seu torn, disposa d'una gran ària dividida en tres parts. L'òpera també conté dos magnífics duets per a cadascuna de les parelles, és a dir Andrromaca amb Pirro i Oreste amb Ermione i finalment, un concertant final, a més de la tràgica escena d'Ermione.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb uns passatges de gran inspiració",
"answer_start": 20
}
],
"id": "P_556_C_3336_Q1",
"question": "Amb què compta la partitura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en una brillant cabaletta",
"answer_start": 158
}
],
"id": "P_556_C_3336_Q2",
"question": "En què desemboca la dolça cavatina d'Oreste?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tres",
"answer_start": 253
}
],
"id": "P_556_C_3336_Q3",
"question": "En quantes parts està dividida l'ària del paper de Pirro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "magnífics",
"answer_start": 289
}
],
"id": "P_556_C_3336_Q4",
"question": "Com són els dos duets que conté l'òpera per a cadascuna de les parelles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Andrromaca amb Pirro i Oreste amb Ermione",
"answer_start": 347
}
],
"id": "P_556_C_3336_Q5",
"question": "Quines són les dues parelles que apareixen a l'òpera?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Basílica de Sant Vidal de Ravenna",
"paragraphs": [
{
"context": "Tot l'edifici fou dissenyat respectant la majoria dels elements de la tradició eclesiàstica antiga, en la qual s'exigia la separació de sexes durant els actes de culte així com la possibilitat que hi assistissin altes jerarquies seguint un protocol estricte, reflectit simbòlicament als mosaics. Així doncs, el nàrtex té dues portes, una pels homes i una altra per les dones; aquestes havien d'entrar per la nau de l'epístola (al sud) i, si estaven casades, havien d'assistir a l'eucaristia des de la tribuna o matroneu, situada en el pis superior, sobre el deambulatori. La tribuna disposa també de llotges que donen directament al presbiteri reservades a les altes jerarquies, teòricament formades per l'emperador i la seva esposa, encara que els representants van ser l'exarca o el governador (ja que mai no van arribar a conèixer el temple conclòs). D'altra banda, pels homes es reservava la part nord o costat de l'Evangeli, encara que de fet ocupaven la planta principal. Encara que s'ha perdut, és de suposar que l'església va disposar d'un iconòstasi que separava i ocultava l'altar durant certes fases de la litúrgia, i també d'un templet o cimbori situat sobre el mateix iconòstasi.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dues",
"answer_start": 321
}
],
"id": "P_27_C_157_Q1",
"question": "Quantes portes té al nàrtex?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la nau de l'epístola",
"answer_start": 401
}
],
"id": "P_27_C_157_Q2",
"question": "Per on havien d'entrar les dones?"
},
{
"answers": [
{
"text": "llotges",
"answer_start": 600
}
],
"id": "P_27_C_157_Q3",
"question": "Què hi trobem a la tribuna?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les altes jerarquies",
"answer_start": 655
}
],
"id": "P_27_C_157_Q4",
"question": "A qui eren reservades les llotges?"
},
{
"answers": [
{
"text": "costat de l'Evangeli",
"answer_start": 908
}
],
"id": "P_27_C_157_Q5",
"question": "Com es coneixia també la part nord?"
}
]
},
{
"context": "Al mur de la dreta s'hi troben representats els sacrificis d'Abel i Melquisedec. Abel surt d'una cabanya de palla i ofereix al cel un petit anyell. L'altra escena mostra el Summe Sacerdot d'Israel Melquisedec a l'altar, amb la copa sacramental i els dos pans; es troba davant d'un temple. La mà de Déu surt d'entre els núvols per a rebre les ofrenes. Als carcanyols s'hi representa Moisès davant l'esbarzer ardent cuidant els ramats del seu sogre Jetró; a l'altre costat hi ha una representació d'Isaïes, i al centre de l'arc es repeteixen els àngels amb la creu i el medalló, igual que al mur esquerre.[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "els sacrificis d'Abel i Melquisedec",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_27_C_158_Q1",
"question": "Què hi trobem representat al mur de la dreta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'una cabanya de palla i",
"answer_start": 91
}
],
"id": "P_27_C_158_Q2",
"question": "D'on surt Abel?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Summe Sacerdot d'Israel",
"answer_start": 173
}
],
"id": "P_27_C_158_Q3",
"question": "Què era Melquisedec?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'entre els núvols",
"answer_start": 307
}
],
"id": "P_27_C_158_Q4",
"question": "D'on surt la mà de Déu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Moisès",
"answer_start": 382
}
],
"id": "P_27_C_158_Q5",
"question": "Qui hi trobem als carcanyols?"
}
]
},
{
"context": "Sota el regnat de Justinià es va desenvolupar una colossal activitat constructiva, emulant la dels grans emperadors romans del passat. L'art romà d'Orient va assolir la seva maduresa amb la unió d'elements grecs, llatins, orientals i cristians. Els principals trets dels temples romans d'Orient són els següents: planta central, voltes de pedra o maó, cúpules normalment recolzades sobre petxines, finestres geminades i, finalment, els principals murs coberts de mosaics i pintures al fresc amb gran riquesa de simbologia i de figures hieràtiques. L'escultura va tenir poc desenvolupament, encara que a l'interior dels edificis s'hi van realitzar capitells tallats de formes cúbiques o piramidals.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una colossal activitat constructiva",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_27_C_159_Q1",
"question": "Què es va desenvolupar sota el regnat de Justinià?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de pedra o maó",
"answer_start": 336
}
],
"id": "P_27_C_159_Q2",
"question": "De què son les voltes dels temples?"
},
{
"answers": [
{
"text": "geminades",
"answer_start": 408
}
],
"id": "P_27_C_159_Q3",
"question": "Com són les finestres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "gran riquesa de simbologia i de figures hieràtiques",
"answer_start": 495
}
],
"id": "P_27_C_159_Q4",
"question": "Què hi trobem a les pintures al fresc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cúbiques o piramidals",
"answer_start": 675
}
],
"id": "P_27_C_159_Q5",
"question": "Quines formes tenien els capitells?"
}
]
},
{
"context": "A l'intradós de l'arc de triomf del presbiteri es desgrana un rosari de medallons amb els rostres de Crist a la clau de volta acompanyat dels dotze apòstols i dels sants Gervasi i Protasi (set rostres a cada costat). Es troben separats per parells de dofins i representen, d'esquerra a dreta, sant Gervasi; els apòstols Judes, Mateu, Bartomeu, Joan Evangelista, Andreu, Pere, Crist; els apòstols Pau, Jaume el Major, Felip, Tomàs, Jaume el Menor, Simó; i, finalment sant Protasi. Tots els apòstols presenten les seves iconografies particulars.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la clau de volta",
"answer_start": 107
}
],
"id": "P_27_C_160_Q1",
"question": "On trobem el rostre de Crist?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Gervasi i Protasi",
"answer_start": 170
}
],
"id": "P_27_C_160_Q2",
"question": "Quins sants l'acompanyen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les seves iconografies particulars",
"answer_start": 508
}
],
"id": "P_27_C_160_Q3",
"question": "Què presenten els apòstols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "set",
"answer_start": 189
}
],
"id": "P_27_C_160_Q4",
"question": "Quantes rostres té Crist a cada costat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dofins",
"answer_start": 251
}
],
"id": "P_27_C_160_Q5",
"question": "Quins animals separen els rostres?"
}
]
},
{
"context": "A la volta de l'absis hi ha una teofania que es pot considerar un precedent de la Maiestas Domini medieval; data de l'any 525 i representa a la part central un Crist molt jove i imberbe (aquesta representació de Crist encara correspon a la realitzada en les catacumbes) vestit amb una túnica de color porpra i una aurèola en forma de creu. Es troba entronitzat sobre el globus terraqüi, i sobre seu hi ha uns núvols allargats. Subjecta a la mà dreta una corona de martiri i a la mà esquerra un pergamí de dons. Al seu costat dret, l'arcàngel Gabriel condueix Sant Vidal –amb vestit luxós i que sosté amb les seves mans la clàmide amb sanefes brodades– mentre aquesta està disposat a rebre la corona que Crist li ofereix. Al seu costat esquerre, d'altra banda, s'hi troba Sant Miquel Arcàngel amb el bisbe Eclesius, qui ofereix a Crist una maqueta del temple.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una teofania",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_27_C_161_Q1",
"question": "Què hi trobem a la volta de l'absis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "525",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_27_C_161_Q2",
"question": "De quin any és la teofania?"
},
{
"answers": [
{
"text": "jove i imberbe",
"answer_start": 171
}
],
"id": "P_27_C_161_Q3",
"question": "Com ens mostra Crist?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el globus terraqüi",
"answer_start": 367
}
],
"id": "P_27_C_161_Q4",
"question": "Sobre què està entronitzat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sant Miquel Arcàngel",
"answer_start": 771
}
],
"id": "P_27_C_161_Q5",
"question": "Qui trobem al seu costat esquerre?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Manuel Joaquim Raspall i Mayol",
"paragraphs": [
{
"context": "Per a la parròquia de San Cugat del Rec de Barcelona va dissenyar el 1914 la bandera de l'\"apostolat de l'oració\". Era una bandera centrada per un cor sagnant i una corona d'espines sobre una creu blava amb un arabesc vermell i daurat d'estil modernista. El 1923 també va dissenyar la bandera que utilitzava la \"colla de Sant Medí\" que ell mateix havia fundat.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Per a la parròquia de San Cugat del Rec",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_23_C_133_Q1",
"question": "Per on va dissenyar la bandera de l'\"apostolat de l'oració\"?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1914",
"answer_start": 69
}
],
"id": "P_23_C_133_Q2",
"question": "Quin any va dissenyar bandera de l'\"apostolat de l'oració\"?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la \"colla de Sant Medí\"",
"answer_start": 308
}
],
"id": "P_23_C_133_Q3",
"question": "Quina colla va fundar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un cor sagnant i una corona d'espines",
"answer_start": 144
}
],
"id": "P_23_C_133_Q4",
"question": "Què hi havia al centre de la bandera de l'\"apostolat de l'oració\"?"
},
{
"answers": [
{
"text": "blava",
"answer_start": 197
}
],
"id": "P_23_C_133_Q5",
"question": "De quin color era la creu?"
}
]
},
{
"context": "El fenomen social de l'estiueig que va caracteritzar el Vallès Oriental a principis del segle xx coincideix de ple amb l'activitat de Raspall, fet que orientarà una part de la seva obra a cases jardí per estiuejants –principalment de Barcelona- ubicades en aquesta comarca. Amb tot, la seva condició d'arquitecte municipal li va permetre construir obres civils com ara els safareigs municipals i la font a la Garriga o l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès. La forta activitat constructiva de les classes benestants que adopten el modernisme, també és seguida per clients locals de la Garriga i Cardedeu que construeixen mansions per ús personal o per ser llogades als nouvinguts. Amb tot, també trobem dins la seva obra habitatges més senzills, especialment a la darrera època, on la seva influència només s'aprecia als elements decoratius de la façana.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a cases jardí",
"answer_start": 186
}
],
"id": "P_23_C_134_Q1",
"question": "A què va orientar una part de la seva obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la Garriga",
"answer_start": 404
}
],
"id": "P_23_C_134_Q2",
"question": "On va construir els safareigs municipals i la font?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'ajuntament",
"answer_start": 419
}
],
"id": "P_23_C_134_Q3",
"question": "Què va construir a l'Ametlla del Vallès?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als elements decoratius de la façana",
"answer_start": 816
}
],
"id": "P_23_C_134_Q4",
"question": "On apreciem la seva influència a la darrera època?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el modernisme",
"answer_start": 527
}
],
"id": "P_23_C_134_Q5",
"question": "Què adopten les classes benestants?"
}
]
},
{
"context": "A la Garriga, basant-se en un pla urbanístic anterior, fa el seu desplegament entre la carretera i la via del ferrocarril amb l'eixample que envoltarà el passeig i on s'ubicaran les principals torres d'estiueig. Fa les urbanitzacions i alineacions corresponents, així com alguns dels edificis públics propis d'un poble en expansió, com els safareigs, les fonts o l'asil. El 1928, fa el traçat de la \"carretera nova\", és a dir de la circumval·lació que esquivaria el centre del poble i que coincideix amb el traçat actual. El 1924 Raspall va projectar el barri de Can Noguera ubicat a l'altra banda del riu que fins a aquell moment havia suposat una barrera natural. Desplega el clavegueram en bona part de la població durant els anys 1930a més de la millora de carrers amb l'empedrament amb llambordes.[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el passeig",
"answer_start": 151
}
],
"id": "P_23_C_136_Q1",
"question": "Què envolta l'eixample?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les principals torres d'estiueig",
"answer_start": 178
}
],
"id": "P_23_C_136_Q2",
"question": "Què s'hi ubica a l'eixample?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1928",
"answer_start": 374
}
],
"id": "P_23_C_136_Q3",
"question": "Quin any va fer el traçat de la \"carretera nova\"?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Can Noguera",
"answer_start": 563
}
],
"id": "P_23_C_136_Q4",
"question": "Quin barri va projectar el 1924?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el clavegueram",
"answer_start": 675
}
],
"id": "P_23_C_136_Q5",
"question": "Què va desplegar els anys 30?"
}
]
},
{
"context": "Amb un modernisme sense estridències destaquen els capcers i les xemeneies com a peces més decorades. En els esgrafiats, habitualment sobris amb excepcions com la Casa Viader a Cardedeu, Raspall dóna un paper important al color. Cada casa té una tonalitat específica. Aquest aspecte ressalta de forma singular a la mansana Raspall de la Garriga on trobem quatre de les millors obres cadascuna amb un color propi que, més enllà de l'esgrafiat, apareix a la ceràmica, les tanques del jardí i les finestres, imprimint una personalitat singular.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "sense estridències",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_23_C_137_Q1",
"question": "Com era el seu modernisme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al color",
"answer_start": 219
}
],
"id": "P_23_C_137_Q2",
"question": "A què li dona un paper important en els esgrafiats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la mansana Raspall",
"answer_start": 310
}
],
"id": "P_23_C_137_Q3",
"question": "On trobem quatre de les millors obres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Casa Viader",
"answer_start": 160
}
],
"id": "P_23_C_137_Q4",
"question": "Quina casa va construir a Cardedeu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els capcers i les xemeneies",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_23_C_137_Q5",
"question": "Què destaca com a peces més decorades?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Estrella binària",
"paragraphs": [
{
"context": "Albireo és una de les binàries visuals més fàcils d'observar, tant per la llarga distància entre els dos components com per la diferència de color. El membre més brillant, que és la tercera estrella més brillant de la constel·lació de Cygnus, és en realitat una binària de components molt apropats a aquesta mateixa. També, en la constel·lació del Cigne, podem trobar Cygnus X-1, una font de raigs X que es considera un forat negre. És una binària de raigs X de gran massa, amb una companya òptica que és una estrella variable.[40]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Albireo",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_32_C_187_Q1",
"question": "Quina és una de les binàries més fàcils d'observar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la tercera estrella més brillant de la constel·lació de Cygnus",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_32_C_187_Q2",
"question": "Quin és el membre més brillant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la constel·lació del Cigne",
"answer_start": 324
}
],
"id": "P_32_C_187_Q3",
"question": "On podem trobar Cygnus X-1?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un forat negre",
"answer_start": 417
}
],
"id": "P_32_C_187_Q4",
"question": "Què es considera que és Cygnus X-1?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una estrella variable",
"answer_start": 505
}
],
"id": "P_32_C_187_Q5",
"question": "Què és la seva companya òptica?"
}
]
},
{
"context": "Quan una estrella de la seqüència principal, durant la seva evolució, augmenta la seva mida pot, fins a cert punt, sobrepassar el lòbul de Roche, la qual cosa significa que una part de la seva matèria pot anar fins a la regió on la força gravitatòria de la companya és més gran que la seva pròpia.[24] Com a conseqüència, la matèria serà transferida d'una estrella a l'altra mitjançant un procés conegut com a desbordament del lòbul de Roche (RLOF: Roche Lobe overflow), i aquesta matèria és absorbida tant per impacte directe com mitjançant un disc d'acreció. El punt matemàtic en el qual es realitza aquesta transferència s'anomena el primer punt de Lagrange. És habitual que el disc d'acreció sigui l'element més brillant, i per tant el més visible, d'una estrella binària.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "sobrepassar el lòbul de Roche",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_32_C_188_Q1",
"question": "Què pot passar quan una estrella de la seqüència principal augmenta la seva mida?"
},
{
"answers": [
{
"text": "serà transferida d'una estrella a l'altra",
"answer_start": 333
}
],
"id": "P_32_C_188_Q2",
"question": "Què passarà amb la matèria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "desbordament del lòbul de Roche",
"answer_start": 410
}
],
"id": "P_32_C_188_Q3",
"question": "Com es diu el procés pel qual es transferida?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El punt matemàtic en el qual es realitza aquesta transferència",
"answer_start": 561
}
],
"id": "P_32_C_188_Q4",
"question": "Què és el primer punt de Lagrange?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el disc d'acreció",
"answer_start": 678
}
],
"id": "P_32_C_188_Q5",
"question": "Quin és l'element més brillant habitualment?"
}
]
},
{
"context": "Després d'un nombre suficient d'observacions anotades en un període determinat, es tracen les coordenades polars, i se situa l'estrella primària a l'origen; llavors, es dibuixa l'el·lipse resultant més probable, tot seguint els punts que representen les observacions i procurant que la llei de Kepler de les àrees es compleixi. Aquesta el·lipse és coneguda com a 'el·lipse aparent', i és la projecció de l'òrbita el·líptica real de la secundària respecte a la primària sobre el pla del cel. A partir d'aquesta el·lipse, es poden computar els elements complets de l'òrbita, amb el semieix major expressat en unitats angulars, llevat que es conegui la paral·laxi estel·lar del sistema i, per tant, la seva distància.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a l'origen",
"answer_start": 145
}
],
"id": "P_32_C_189_Q1",
"question": "On es situa l'estrella primària?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'el·lipse",
"answer_start": 177
}
],
"id": "P_32_C_189_Q2",
"question": "Què es dibuixa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la llei de Kepler de les àrees",
"answer_start": 283
}
],
"id": "P_32_C_189_Q3",
"question": "Quina llei s'ha de complir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "'el·lipse aparent'",
"answer_start": 363
}
],
"id": "P_32_C_189_Q4",
"question": "Quin nom té l'el·lipsi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "es poden computar els elements complets de l'òrbita",
"answer_start": 520
}
],
"id": "P_32_C_189_Q5",
"question": "Què es pot fer a partir d'aquesta el·lipse?"
}
]
},
{
"context": "Una binària astromètrica és una estrella binària en què només es pot observar visualment una de les estrelles. La posició de l'estrella visible es pot mesurar amb precisió perquè es detecta una oscil·lació deguda a la influència gravitacional de la seva companya. La posició de l'estrella és mesurada de manera repetida en relació a estrelles més distants, i llavors es comprova si s'observen desplaçaments periòdics de la seva posició. Típicament, aquest tipus de mesurament només es pot fer amb estrelles pròximes, com les que es troben fins a uns 10 parsecs. Les estrelles pròximes tenen sovint un moviment propi elevat, i per tant les binàries astromètriques sembla que segueixen un camí sinusoïdal a través del cel.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "només es pot observar visualment una de les estrelles",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_32_C_190_Q1",
"question": "Què caracteritza una binària astromètrica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb precisió",
"answer_start": 159
}
],
"id": "P_32_C_190_Q2",
"question": "Com es pot mesurar la posició de l'estrella visible?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a estrelles més distants",
"answer_start": 331
}
],
"id": "P_32_C_190_Q3",
"question": "En relació amb què es mesura la seva posició?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb estrelles pròximes",
"answer_start": 493
}
],
"id": "P_32_C_190_Q4",
"question": "Amb quines estrelles es pot fer aquest tipus de mesurament?"
}
]
},
{
"context": "Una altra ternària visible és Alfa Centauri, a la constel·lació del sud de Centaurus, que conté la quarta estrella més brillant del cel nocturn, de magnitud aparent −0,01. Aquest sistema també reforça el fet que les binàries no han de ser deixades de banda en la cerca de planetes habitables. Centauri A i B estan a una distància 11 AU quan estan més a prop l'una de l'altra i les dues poden tenir zones habitables estables.[43]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la constel·lació del sud de Centaurus",
"answer_start": 45
}
],
"id": "P_32_C_191_Q1",
"question": "On trobem Alfa Centauri?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la quarta estrella més brillant",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_32_C_191_Q2",
"question": "Quina estrella destaca a Centaurus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "11 AU",
"answer_start": 330
}
],
"id": "P_32_C_191_Q3",
"question": "A quina distància estan Centauri A i B?"
},
{
"answers": [
{
"text": "zones habitables",
"answer_start": 398
}
],
"id": "P_32_C_191_Q4",
"question": "Què podrien tenir?"
}
]
},
{
"context": "Un exemple d'un sistema amb més de tres components és Castor. L'any 1719, es va descobrir que Castor era una binària visual. Tanmateix, és un sistema estel·lar sèxtuple, i la segona estrella més brillant de la constel·lació dels Bessons; és una de les estrelles més brillants del cel nocturn. Cada un dels components de Castor és, per ell mateix, una binària espectroscòpica, i té també una companya feble i molt separada, que també és una binària espectroscòpica.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "més de tres",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_32_C_192_Q1",
"question": "Quants components té Castor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que Castor era una binària visual",
"answer_start": 90
}
],
"id": "P_32_C_192_Q2",
"question": "Què es va descobrir l'any 1719?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Bessons",
"answer_start": 229
}
],
"id": "P_32_C_192_Q3",
"question": "En quina constel·lació es troba?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Metabolisme",
"paragraphs": [
{
"context": "Els abundants elements inorgànics actuen com a electròlits iònics. Els ions més importants són el sodi, el potassi, el calci, el magnesi, el clorur, el fòsfor i l'hidrogencarbonat. El manteniment de gradients precisos a través de les membranes cel·lulars manté la pressió osmòtica i el pH.[18] Els ions també són essencials pels nervis i els músculs, car els potencials d'acció en aquests teixits es produeixen per l'intercanvi d'electrolits entre el fluid extracel·lular i el citosol.[19] Els ellectrolits entren i surten de les cèl·lules a través de proteïnes de la membrana cel·lular denominades canals iònics. Per exemple, la contracció muscular depèn del moviment de calci, sodi i potassi a través de canals iònics de la membrana cel·lular i túbuls-T.[20]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "com a electròlits iònics",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_327_C_1957_Q1",
"question": "Com actuen els elements inorgànics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels nervis i els músculs",
"answer_start": 324
}
],
"id": "P_327_C_1957_Q2",
"question": "Per a què són essencials els ions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per l'intercanvi d'electrolits entre el fluid extracel·lular i el cito",
"answer_start": 411
}
],
"id": "P_327_C_1957_Q3",
"question": "Com es produeixen els potencials d'acció en aquests teixits?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de proteïnes de la membrana cel·lular",
"answer_start": 549
}
],
"id": "P_327_C_1957_Q4",
"question": "A través de què entre entren i surten de les cèl·lules els electròlits?"
}
]
},
{
"context": "Una vitamina és un compost orgànic requerit en petites quantitats que no pot ser fabricat dins les cèl·lules. En nutrició humana, la majoria de vitamines funcionen com a coenzims després de la modificació; per exemple, totes les vitamines solubles en aigua són fosforitzades o enllaçades a nucleòtids quan se les utilitza a les cèl·lules.[15] El nicotinamida adenina dinucleòtid (NADH), un derivat de la vitamina B3 (niacina), és un important coenzim que actua com a acceptor d'hidrogen. Centenars de tipus diferents de deshidrogenases retiren electrons del seu substrat i redueixen NAD+ en NADH. Aquesta forma reduïda del coenzim esdevé aleshores un substrat per qualsevol de les reductases de la cèl·lula que necessitin reduir els seus substrats.[16] El nicotinamida adenina dinucleòtid existeix en dues formes relacionades dins una cèl·lula, NADH i NADPH. La forma NAD+/NADH és més important en les reaccions catabòliques, mentre que la forma NADP+/NADPH és utilitzada en reaccions anabòliques.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dins les cèl·lules",
"answer_start": 90
}
],
"id": "P_327_C_1958_Q1",
"question": "On no es poden fabricar les vitamines?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a coenzims",
"answer_start": 164
}
],
"id": "P_327_C_1958_Q2",
"question": "Com funcionen les vitamines en nutrició humana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la vitamina B3",
"answer_start": 398
}
],
"id": "P_327_C_1958_Q3",
"question": "De quina vitamina es deriva el nicotinamida adenina dinucleòtid?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a acceptor d'hidrogen",
"answer_start": 461
}
],
"id": "P_327_C_1958_Q4",
"question": "Com actua el nicotinamida adenina dinucleòtid??"
},
{
"answers": [
{
"text": "en reaccions anabòliques",
"answer_start": 972
}
],
"id": "P_327_C_1958_Q5",
"question": "En què s'utilitza la forma NADP+/NADPH?"
}
]
},
{
"context": "El metabolisme implica una immensa varietat de reaccions químiques, però la majoria cauen dins uns quants tipus bàsics de reaccions que impliquen la transferència de grups funcionals.[13] Aquesta química comuna permet a les cèl·lules utilitzar un conjunt reduït d'intermedis metabòlics per transportar grups químics d'una reacció a l'altra.[12] Aquests intermedis de transferència de grups reben el nom de coenzims. Cada tipus de transferència de grups és realitzada per un coenzim determinat, que és el substrat d'un conjunt d'enzims que el produeixen i d'un conjunt d'enzims que el consumeixen. Per tant, aquests coenzims estan sent fabricats, consumits i reciclats contínuament.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una immensa varietat",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_327_C_1959_Q1",
"question": "Quantes reaccions químiques implica el metabolisme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la transferència de grups funcionals",
"answer_start": 146
}
],
"id": "P_327_C_1959_Q2",
"question": "Què impliquen la majoria de les reaccions químiques en el metabolisme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per transportar grups químics d'una reacció a l'altra",
"answer_start": 286
}
],
"id": "P_327_C_1959_Q3",
"question": "Què utilitzen les cèl·lules per transportar grups químics d'una reacció a l'altra?"
}
]
},
{
"context": "S'han proposat molts models per descriure els mecanismes pels quals evolucionen noves rutes metabòliques. Aquests models inclouen l'addició seqüencial de nous enzims a una ruta ancestral curta, la duplicació i posterior divergència de rutes senceres, o el reclutament d'enzims preexistents i el seu assemblatge en una nova ruta de reacció.[108] La importància relativa d'aquests mecanismes és incerta, però estudis genòmics han demostrat que els enzims d'una mateixa ruta comparteixen probablement una descendència comuna, suggerint que moltes rutes han evolucionat pas a pas, amb la creació de noves funcions a partir de passos ja existents de la ruta.[109] Un model alternatiu ve d'estudis que segueixen l'evolució de l'estructura de les proteïnes en xarxes metabòliques; aquest model suggereix que els enzims són reclutats de manera invasiva, manllevant enzims perquè duguin a terme funcions similars en rutes metabòliques diferents (evident a la MANET Database).[110] Aquests processos de reclutament resulten en un mosaic enzimàtic evolutiu.[111] Una tercera possibilitat és que algunes parts del metabolisme existeixin com a \"mòduls\" que poden ser reutilitzats en rutes diferents i que duen a terme funcions similars en molècules diferents.[112]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una descendència comuna",
"answer_start": 498
}
],
"id": "P_327_C_1960_Q1",
"question": "Què comparteixen probablement els enzims d'una mateixa ruta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a partir de passos ja existents de la ruta",
"answer_start": 610
}
],
"id": "P_327_C_1960_Q2",
"question": "A partir de què han evolucionat les noves funcions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de manera invasiva",
"answer_start": 826
}
],
"id": "P_327_C_1960_Q3",
"question": "Com són reclutats els enzims segons el model?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un mosaic enzimàtic evolutiu",
"answer_start": 1014
}
],
"id": "P_327_C_1960_Q4",
"question": "En què resulten els processos de reclutament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en rutes metabòliques diferents",
"answer_start": 904
}
],
"id": "P_327_C_1960_Q5",
"question": "On duen a terme funcions similars els enzims manllevats?"
}
]
},
{
"context": "Els aminoàcids o bé es fan servir per sintetitzar proteïnes i altres biomolècules, o bé són oxidats en urea i diòxid de carboni com a font d'energia.[35] La ruta de l'oxidació comença amb la retirada del grup amino per una transaminasa. El grup amino és injectat al cicle de la urea, deixant un esquelet de carboni deaminat en format de cetoàcid. Alguns d'aquests cetoàcids són intermedis en el cicle de Krebs; per exemple, la deaminació del glutamat forma α-cetoglutarat.[36] Els aminoàcids glucogènics també es poden transformar en glucosa per mitjà de la gluconeogènesi (explicada més avall).[37]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "proteïnes i altres biomolècules",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_327_C_1962_Q1",
"question": "Què poden sintetitzar els aminoàcids?"
},
{
"answers": [
{
"text": "són oxidats en urea i diòxid de carboni",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_327_C_1962_Q2",
"question": "Quin procés converteix els aminoàcids en font d'energia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una transaminasa",
"answer_start": 219
}
],
"id": "P_327_C_1962_Q3",
"question": "Qui retira el grup amino d'un aminoàcid per començar la ruta de l'oxidació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al cicle de la urea",
"answer_start": 263
}
],
"id": "P_327_C_1962_Q4",
"question": "En quin cicle és injectat el grup amino?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la gluconeogènesi",
"answer_start": 555
}
],
"id": "P_327_C_1962_Q5",
"question": "Quin procés transforma els aminoàcids glucogènics en glucosa?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Casa de la Ciutat (Barcelona)",
"paragraphs": [
{
"context": "La Casa de la Ciutat de Barcelona és l'edifici i seu de l'Ajuntament de Barcelona. Se situa al centre històric de la ciutat, a la plaça de Sant Jaume, davant per davant del Palau de la Generalitat de Catalunya. La seva construcció ha tingut lloc durant diversos segles. La seva façana principal, situada a la plaça de Sant Jaume, data de l'any 1847; el seu origen, però, és de l'any 1369, any en què es va començar a construir el Saló de Cent.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Ajuntament de Barcelona",
"answer_start": 58
}
],
"id": "P_105_C_625_Q1",
"question": "Com es diu l'edifici on hi ha l'Ajuntament de Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al centre històric",
"answer_start": 92
}
],
"id": "P_105_C_625_Q2",
"question": "On es situa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Generalitat de Catalunya",
"answer_start": 182
}
],
"id": "P_105_C_625_Q4",
"question": "Quin palau hi té davant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1369",
"answer_start": 383
}
],
"id": "P_105_C_625_Q5",
"question": "De quin any és el seu origen?"
}
]
},
{
"context": "Al pis superior s'hi trobaven tres grans finestrals d'arcs apuntats amb dues fines columnes on descansa la decoració de traceria gòtica. D'aquestes tres finestres només en queden dues. Totes les obertures tant de la porta com de les finestres tenen un guardapols l'extradós de les dovelles amb decoració de fulles de roure i al centre de les finestres amb un ram. A la part superior de la façana hi ha un fris d'arcs cecs, gàrgoles i pinacles. Les gàrgoles són obra de l'escultor Pere Joan, fill de Jordi de Déu, representant animals fantàstics. Als angles s'hi troben les imatges de sant Sever i santa Eulàlia sota pinacles gòtics. La de sant Sever, que es pot veure actualment, no és la imatge gòtica original sinó una que va fer l'any 1876 l'escultor Joan Flotats, ja que havia desaparegut l'anterior.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de traceria gòtica",
"answer_start": 117
}
],
"id": "P_105_C_626_Q2",
"question": "Com és la decoració de les columnes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pere Joan",
"answer_start": 480
}
],
"id": "P_105_C_626_Q4",
"question": "De qui són obra les gàrgoles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Joan Flotats",
"answer_start": 754
}
],
"id": "P_105_C_626_Q5",
"question": "De qui és la imatge de Sant Sever actual?"
}
]
},
{
"context": "L'any 1914 va ser aprovat un nou projecte d'Enric Monserdà i Vidal, on el disseny mantenia l'estil gòtic històric del lloc. Es va construir un cadirat gòtic, un paviment amb representacions dels escuts dels gremis i la ciutat, com el que es veu al retaule de la Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau de l'any 1443[26] i el retaule d'alabastre col·locat a la capçalera del saló, representant un escut de la ciutat custodiat per dos macers[27] i a la seva part baixa les escultures de La Verge de la Mercè, amb sant Andreu i santa Eulàlia en ambdós costats seguits d'uns medallons representant l'escut de Sant Jordi i el Llibre dels Privilegis de Barcelona i al bordó del retaule les escultures dels consellers Joan Fiveller i Rafael Casanova.[28] La data de realització del retaule fou el 1924. Als murs laterals del saló hi són les escultures del rei Jaume I i de sant Jordi realitzades per Manel Fuxà, col·locades sota un coronament amb pinacles gòtics reconstruïts l'any 1998 per l'escultor Medina Ayllón. El 1996 es va procedir a la seva restauració, liderada per María Luisa Aguado Martínez.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'estil gòtic històric",
"answer_start": 91
}
],
"id": "P_105_C_627_Q1",
"question": "Què mantenia el projecte d'Enric Monserdà i Vidal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "escuts dels gremis i la ciutat",
"answer_start": 195
}
],
"id": "P_105_C_627_Q2",
"question": "Quines representacions hi ha al paviment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dos macers",
"answer_start": 433
}
],
"id": "P_105_C_627_Q3",
"question": "Qui custodia l'escut de la ciutat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Sant Jordi",
"answer_start": 606
}
],
"id": "P_105_C_627_Q4",
"question": "Quin escut trobem en un del medallons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1924",
"answer_start": 794
}
],
"id": "P_105_C_627_Q5",
"question": "Quan es va realitzar el retaule?"
}
]
},
{
"context": "El Saló Carles Pi i Sunyer és la cambra que acull els plens municipals, i va ser edificada l'any 1860 en l'emplaçament de l'antic Pati dels Tarongers per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó. El nom ret homenatge al que va ser el primer alcalde escollit per sufragi universal (masculí i femení) en les eleccions municipals del 1934, durant la Segona República.[21] Fins a l'any 2017 era conegut com el Saló de la Reina Regent. És un espai de planta semicircular cobert amb una volta decorada amb pintures de l'artista Claudi Lorenzale que representen la Ciència, la Virtut i el Comerç i la Indústria, i la claraboia de vidre de Pere Falqués. Darrere de l'hemicicle, hi ha una galeria que s'obre al saló entre columnes jòniques de marbre vermell amb la base decorada amb motius florals daurats.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Saló Carles Pi i Sunyer",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_105_C_628_Q1",
"question": "Com es diu la cambra que acull els plens municipals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1860",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_105_C_628_Q2",
"question": "Quin any va ser edificada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'antic Pati dels Tarongers",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_105_C_628_Q3",
"question": "Què hi havia abans on es va edificar la cambra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al que va ser el primer alcalde escollit per sufragi universal",
"answer_start": 223
}
],
"id": "P_105_C_628_Q4",
"question": "A qui ret homenatge el nom del saló?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Claudi Lorenzale",
"answer_start": 528
}
],
"id": "P_105_C_628_Q5",
"question": "Qui va fer les pintures que decoren la volta?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Història de la Terra",
"paragraphs": [
{
"context": "És probable que les cèl·lules inicials fossin totes heteròtrofes, utilitzant les molècules orgàniques properes (fins i tot les d'altres cèl·lules) com a matèria primera i font d'energia.[22] A mesura que les fonts alimentàries s'exhauriren, algunes cèl·lules desenvoluparen una nova estratègia. En lloc d'explotar les fonts minvants de molècules orgàniques en estat lliure, aquestes cèl·lules adoptaren la llum solar com a font d'energia. Hi ha diverses estimacions, però fa 3.000 milions d'anys (a les 8:00 al nostre rellotge),[23] probablement ja havia aparegut quelcom de semblant a la fotosíntesi moderna. Això feu que l'energia solar pogués ser aprofitada no sols pels autòtrofs, sinó també pels heteròtrofs que els consumien. La fotosíntesi utilitzava els abundants diòxid de carboni i aigua com a matèries primeres i, amb l'energia de la llum solar, produïa molècules orgàniques riques en energia (carbohidrats).",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "heteròtrofes",
"answer_start": 52
}
],
"id": "P_236_C_1411_Q1",
"question": "Com és probable que fossin les cèl·lules inicials?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les molècules orgàniques properes",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_236_C_1411_Q2",
"question": "Què utilitzaven les cèl·lules heteròtrofes com a matèria primera i font d'energia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una nova estratègia",
"answer_start": 274
}
],
"id": "P_236_C_1411_Q3",
"question": "Què van desenvolupar algunes cèl·lules a mesura que les fonts alimentàries s'exhaurien?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molècules orgàniques riques en energia",
"answer_start": 865
}
],
"id": "P_236_C_1411_Q5",
"question": "Què es produïa gràcies a la fotosíntesi?"
}
]
},
{
"context": "Un petit primat africà que visqué fa uns sis milions d'anys fou l'últim avantpassat comú dels humans actuals i els seus parents més propers, els bonobos i ximpanzés.[69] Només dues de les branques d'aquest arbre evolutiu no s'han extingit. Poc després de la separació, i per raons que encara són debatudes, els primats d'una de les branques desenvoluparen l'habilitat de caminar dempeus.[70] La mida del cervell augmentà ràpidament, i fa uns 2 milions d'anys ja havien aparegut els primers animals classificats en el gènere Homo.[71] Evidentment, la línia que separa diferents espècies o fins i tot gèneres és bastant arbitrària, car els organismes canvien contínuament amb cada generació.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Un petit primat africà",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_236_C_1412_Q1",
"question": "Qui fou l'últim avantpassat comú dels humans actuals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues",
"answer_start": 176
}
],
"id": "P_236_C_1412_Q2",
"question": "Quantes branques d'aquest arbre evolutiu no s'han extingit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de caminar dempeus",
"answer_start": 368
}
],
"id": "P_236_C_1412_Q3",
"question": "Quina habilitat van desenvolupar els primats d'una de les branques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La mida del cervell",
"answer_start": 392
}
],
"id": "P_236_C_1412_Q4",
"question": "Què va augmentar ràpidament en aquests primats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fa uns 2 milions d'anys",
"answer_start": 435
}
],
"id": "P_236_C_1412_Q5",
"question": "Quan van aparèixer els primers animals classificats en el gènere Homo?"
}
]
},
{
"context": "Ja en el segle xx, algunes nacions d'arreu del món s'enfrontaren en les guerres mundials entre 1914 i 1918 i entre 1939 i 1945. Després de la Primera Guerra mundial, es formà la Societat de Nacions, el primer pas cap a un govern mundial; després de la Segona Guerra mundial fou substituïda per les Nacions Unides. El 1992, diversos estats europeus s'uniren en la Unió Europea. A mesura que milloraven els transports i les comunicacions, l'economia i els assumptes polítics dels estats d'arreu del món s'han anat entrelligant. Aquesta globalització és causa de discòrdia, tot i que també ha augmentat la col·laboració entre països.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en les guerres mundials entre 1914 i 1918 i entre 1939 i 1945",
"answer_start": 65
}
],
"id": "P_236_C_1413_Q1",
"question": "On s'enfrontaren algunes nacions en el segle XX?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Societat de Nacions",
"answer_start": 175
}
],
"id": "P_236_C_1413_Q2",
"question": "Què es va formar després de la Primera Guerra mundial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un govern mundial",
"answer_start": 219
}
],
"id": "P_236_C_1413_Q3",
"question": "Què es volia aconseguir formant la Societat de Nacions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per les Nacions Unides",
"answer_start": 290
}
],
"id": "P_236_C_1413_Q4",
"question": "Per què va ser substituïda la Societat de Nacions després de la Segona Guerra mundial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la Unió Europea",
"answer_start": 357
}
],
"id": "P_236_C_1413_Q5",
"question": "En què es va unir diversos estats europeus el 1992?"
}
]
},
{
"context": "La història de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present. Aquest article presenta una visió general que en resumeix les teories científiques més acceptades. Per la dificultat de plasmar períodes de temps molt grans, es farà servir una analogia amb un dia terrestre, començant fa exactament 4.567 milions d'anys, amb la formació de la Terra, i acabant ara. Cada segon d'aquest període representa uns 53.000 anys. El big bang i l'origen de l'univers, es calcula que tingueren lloc fa aproximadament 13.700 milions d'anys, passarien quasi dos anys abans que comencés a funcionar aquest rellotge imaginari.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "aproximadament 4.600 milions d'anys",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_236_C_1414_Q1",
"question": "Quan temps abasta la història de la Terra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les teories científiques més acceptades",
"answer_start": 218
}
],
"id": "P_236_C_1414_Q2",
"question": "Què resumeix aquest article?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Per la dificultat de plasmar períodes de temps molt grans",
"answer_start": 259
}
],
"id": "P_236_C_1414_Q3",
"question": "Per a què es fa servir una analogia amb un dia terrestre en l'article?"
},
{
"answers": [
{
"text": "53.000 anys",
"answer_start": 501
}
],
"id": "P_236_C_1414_Q4",
"question": "Què representa cada segon d'aquest període en l'article?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fa aproximadament 13.700 milions d'anys",
"answer_start": 581
}
],
"id": "P_236_C_1414_Q5",
"question": "Quan es calcula que va tenir lloc el big bang i l'origen de l'univers?"
}
]
},
{
"context": "Nogensmenys, es creu que d'aquesta varietat de cèl·lules, o protocèl·lules, només en sobrevisqué un tipus. Els indicis suggereixen que l'últim avantpassat comú universal visqué a principis de l'eó Arqueà, fa uns 3.500 milions d'anys (a les 5:30 al nostre rellotge imaginari) o encara abans.[20][21] Aquesta cèl·lula UACU és l'avantpassada de totes les cèl·lules i per tant de tota la vida a la Terra. Probablement es tractava d'un procariota, amb membrana cel·lular i probablement amb ribosomes, però sense nucli ni orgànuls dins la membrana, com serien els mitocondris o els cloroplasts. Com totes les cèl·lules modernes, feia servir l'ADN com a codi genètic, l'ARN per a la transmissió d'informació i la síntesi de proteïnes, i enzims per a catalitzar les reaccions. Alguns científics creuen que l'últim avantpassat comú universal no era un únic organisme sinó una població d'organismes que s'intercanviaven gens en una transferència horitzontal de gens.[20]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a principis de l'eó Arqueà",
"answer_start": 177
}
],
"id": "P_236_C_1415_Q2",
"question": "Quan va viure l'últim avantpassat comú universal segons els indicis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "UACU",
"answer_start": 316
}
],
"id": "P_236_C_1415_Q3",
"question": "Quina cèl·lula és l'avantpassada de totes les cèl·lules?"
},
{
"answers": [
{
"text": "nucli ni orgànuls",
"answer_start": 507
}
],
"id": "P_236_C_1415_Q4",
"question": "Què no tenia la cèl·lula UACU dins la membrana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "enzims",
"answer_start": 730
}
],
"id": "P_236_C_1415_Q5",
"question": "Què usava per catalitzar les reaccions la cèl·lula UACU?"
}
]
},
{
"context": "La vida moderna guarda el seu material replicador ben emmagatzemat dins la membrana cel·lular. És més fàcil entendre l'origen de la membrana cel·lular que el del replicador, ja que les molècules de fosfolípids que componen la membrana cel·lular formen sovint una bicapa de manera espontània quan se les posa dins l'aigua. En certes condicions poden formar-se moltes d'aquestes esferes.[17] No se sap si aquest procés aparegué abans o després de l'origen del replicador, o potser fou el replicador. La teoria més acceptada és que el replicador, que en aquell moment possiblement era l'àcid ribonucleic (hipòtesi del món d'ARN), juntament amb el seu aparell replicador i possiblement altres molècules, ja havia aparegut.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dins la membrana cel·lular",
"answer_start": 67
}
],
"id": "P_236_C_1416_Q1",
"question": "On guarda el material replicador la vida moderna?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una bicapa",
"answer_start": 259
}
],
"id": "P_236_C_1416_Q2",
"question": "Què formen les molècules de fosfolípids que componen la membrana cel·lular?"
},
{
"answers": [
{
"text": "moltes d'aquestes esferes",
"answer_start": 359
}
],
"id": "P_236_C_1416_Q3",
"question": "Què pot formar-se en certes condicions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'àcid ribonucleic",
"answer_start": 582
}
],
"id": "P_236_C_1416_Q4",
"question": "Quin era possiblement el replicador en aquell moment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "No se sap",
"answer_start": 390
}
],
"id": "P_236_C_1416_Q5",
"question": "Aquest procés va aparèixer abans o després de l'origen del replicador?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "L'Enterrament del comte d'Orgaz",
"paragraphs": [
{
"context": "L'obra se situa en el punt mitjà del desenvolupament artístic del pintor i va ser encarregada pel capellà de Santo Tomé, Andrés Núñez. El tema es basa en una llegenda del segle xiv, segons la qual sant Esteve i sant Agustí baixaren del cel per traslladar el cos de Gonzalo Ruiz de Toledo, el senyor de la vila d'Orgaz (província de Toledo), a la tomba feta per ell en una capella de l'esmentada parròquia. La pintura mostra la característica elongació de les figures que feia El Greco, així com l'horror vacui «por del buit», aspectes que es farien cada vegada més acusats a mesura que l'autor envellia. Aquests trets provenien del manierisme i de la seva època veneciana, encara que en la composició es va deixar endur pels seus orígens bizantins cretencs, especialment a la part superior del quadre.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Santo Tomé, Andrés Núñez",
"answer_start": 109
}
],
"id": "P_274_C_1639_Q1",
"question": "Qui va encarregar l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en una llegenda del segle xiv",
"answer_start": 151
}
],
"id": "P_274_C_1639_Q2",
"question": "En què es basa el tema de l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels seus orígens bizantins cretencs",
"answer_start": 720
}
],
"id": "P_274_C_1639_Q3",
"question": "Per què es va deixar endur especialment a la part superior del quadre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la vila d'Orgaz",
"answer_start": 299
}
],
"id": "P_274_C_1639_Q4",
"question": "D'on era senyor Gonzalo Ruiz de Toledo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "elongació",
"answer_start": 442
}
],
"id": "P_274_C_1639_Q5",
"question": "Quina era la característica que tenien les figures del Greco?"
}
]
},
{
"context": "Per part de la historiadora Linda Nochlin al seu llibre Courbet (2007) pàg. 112, s'ha establert una comparació entre aquesta obra i Enterrament a Ornans realitzat per Courbet entre 1849 i 1850; en ambdues obres s'estableix dos espais, el superior com a part celestial i l'inferior com a part terrenal on es personifica l'escena material de la pintura. Encara que a l'obra de Courbet la part superior només té el crucifix, perquè segons va explicar el pintor: «No puc pintar un àngel perquè mai no vaig veure cap».[41]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Linda Nochlin",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_274_C_1640_Q1",
"question": "Qui va escriure el llibre Courbet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "112",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_274_C_1640_Q2",
"question": "En quina pàgina del llibre Courbert s'estableix una comparació de l'obra amb l'Enterrament a Ornans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dos",
"answer_start": 223
}
],
"id": "P_274_C_1640_Q3",
"question": "Quants espais s'estableixen en ambdues obres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "inferior",
"answer_start": 272
}
],
"id": "P_274_C_1640_Q4",
"question": "En quin espai es personifica l'escena material de la pintura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el crucifix",
"answer_start": 409
}
],
"id": "P_274_C_1640_Q5",
"question": "Què té a la part superior l'obra de Courbet?"
}
]
},
{
"context": "El manierisme va ser el moviment artístic produït durant el Cinquecento i la formació del qual es dóna en les primeres dècades del segle xvi i s'estén fins al començament del segle xvii. Potser el canvi més dramàtic introduït pel manierisme en la pintura és la transformació de la noció de l'espai. El renaixement va ser capaç de construir la representació visual de l'espai, de forma molt homogènia, coherent i lògica, basada en la perspectiva clàssica i en la col·locació dels personatges contra un escenari uniforme i en correspondència amb una jerarquia de proporcions que simulava amb gran èxit la retirada gradual des del primer pla fins a l'horitzó del fons. El manierisme trenca aquesta unitat amb diferents punts de vista que coexisteixen en el mateix marc i amb l'absència d'una jerarquia lògica de les proporcions relatives de les figures entre si, on sovint l'escena principal és situada a distància i els elements secundaris. en primer pla. Per tant, les relacions naturalistes s'han suprimit i estan al marge de qualsevol convencionalisme.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "absència d'una jerarquia lògica",
"answer_start": 774
}
],
"id": "P_274_C_1641_Q2",
"question": "Què hi ha en el manierisme en relació a les proporcions relatives de les figures entre si?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a distància",
"answer_start": 900
}
],
"id": "P_274_C_1641_Q3",
"question": "On es situada sovint l'escena principal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els elements secundaris",
"answer_start": 914
}
],
"id": "P_274_C_1641_Q4",
"question": "Què és situa en primer pla?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de qualsevol convencionalisme",
"answer_start": 1023
}
],
"id": "P_274_C_1641_Q5",
"question": "De què estan al marge les relacions naturalistes?"
}
]
},
{
"context": "Al món terrenal hi ha uns 25 personatges, presidits per sant Esteve, sant Agustí i el cos del comte d'Orgaz. El Greco va utilitzar la cara de persones de l'aristocràcia del seu temps, incloent-hi el seu propi fill per immortalitzar-los a L'enterrament, cosa que resulta anacrònica perquè l'enterrament es va produir dos-cents cinquanta anys abans. El dol i la serietat dells semblants destaquen per damunt de tot. Es pot distingir entre els personatges col·locats a la primera fila i els de la mateixa fila de cavallers en un pla posterior. N'hi ha que segueixen la cerimònia fúnebre amb atenció i d'altres que parlen entre ells. Hi ha clergues, nobles i lletrats, d'altres són cavallers de l'Orde de Sant Jaume i es distingeixen per la Creu de Sant Jaume brodada en la seva vestidura. Alguns autors han tractat d'identificar entre els personatges al mateix Miguel de Cervantes, que en aquests anys va viure a Toledo i tenia relacions familiars amb el rector Andrés Nuñez que havia encarregat la pintura.[26][27]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "uns 25",
"answer_start": 22
}
],
"id": "P_274_C_1642_Q1",
"question": "Quants personatges hi ha al món terrenal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sant Esteve, sant Agustí i el cos del comte d'Orgaz",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_274_C_1642_Q2",
"question": "Qui presidia els personatges que hi ha al món terrenal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El dol i la serietat dells semblants",
"answer_start": 348
}
],
"id": "P_274_C_1642_Q3",
"question": "Què destaca per damunt de tot?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la Creu de Sant Jaume brodada en la seva vestidura",
"answer_start": 730
}
],
"id": "P_274_C_1642_Q4",
"question": "Com es distingeixen els cavallers de l'Orde de Sant Jaume?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Toledo",
"answer_start": 910
}
],
"id": "P_274_C_1642_Q5",
"question": "On vivia Miguel de Cervantes en aquests anys?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Marga Richter",
"paragraphs": [
{
"context": "La seva obra és accessible, ha tingut una rebuda entusiasta per part del públic i té un llenguatge modern, que empra estructures multi-texturals.[3][7][38] El seu estil és eclèctic i independent de qualsevol sistema: compon intuïtivament.[6] La seva expansió com a compositora i el seu enriquiment musical es poden veure en obres com Out of Shadows and Solitude (1985) o a Qhanri: Tibetan Variations (1988).[7][38] Amb la seva música expressa els estats d'ànim típicament romàntics, com ara la bellesa, el desig, la commoció, però amb un estil contemporani.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "accessible",
"answer_start": 16
}
],
"id": "P_458_C_2743_Q1",
"question": "Com és la seva obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entusiasta",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_458_C_2743_Q2",
"question": "Quina rebuda ha tingut la seva obra per part del públic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "modern",
"answer_start": 99
}
],
"id": "P_458_C_2743_Q3",
"question": "Com és el llenguatge que empra l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "multi-texturals",
"answer_start": 129
}
],
"id": "P_458_C_2743_Q4",
"question": "Quines estructures empra els llenguatge modern de l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la bellesa, el desig, la commoció",
"answer_start": 491
}
],
"id": "P_458_C_2743_Q5",
"question": "Quins són els estats d'ànim típicament romàntics que expressa la compositora amb la seva música?"
}
]
},
{
"context": "Richter, durant els anys seixanta, va augmentar la seva producció de música coral. Aquestes obres són modals bàsicament i força menys dissonants que no pas les seves composicions instrumentals. Destaquen particularment el Psalm 91 per a cor mixt (1962), Three Songs for Christmas per a cor de veus blanques (1964) i Seek Him per a cor mixt (1965).[30][31]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la seva producció de música coral",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_458_C_2744_Q1",
"question": "Què va augmentar Richter durant els anys seixanta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "modals bàsicament i força menys dissonants que no pas les seves composicions instrumentals",
"answer_start": 102
}
],
"id": "P_458_C_2744_Q2",
"question": "Com són les produccions corals de Richter?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a cor de veus blanques",
"answer_start": 280
}
],
"id": "P_458_C_2744_Q4",
"question": "Per qui és Three Songs for Christmas?"
}
]
},
{
"context": "Entre el 1953 i el 1957, Richter va compondre una rica varietat de música comissionada per Edward Cole, per a ser enregistrada per MGM. En destaca Sonata for Piano (1954), enregistrada per Menahem Pressler;[5][7] Concerto for Piano and Violas, Cellos and Basses (1955); Lament (1956); i Aria and Toccata (1957). MGM també va enregistrar un àlbum de peces prèvies —com ara Transmutation (1949) i Two Chinese Songs (1949)— així com arranjaments de per a piano a quatre mans, i peces per a infants. Gràcies a aquesta col·laboració amb MGM va entrar en contacte amb molts artistes que es van interessar en la seva música.[23][24]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una rica varietat de música",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_458_C_2745_Q1",
"question": "Què va compondre Richter entre el 1953 i el 1957?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Edward Cole",
"answer_start": 91
}
],
"id": "P_458_C_2745_Q2",
"question": "Per qui estava comissionada la música que va compondre Richter entre el 1953 i el 1957?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Menahem Pressler",
"answer_start": 189
}
],
"id": "P_458_C_2745_Q3",
"question": "Qui va enregistrar Sonata for Piano?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quatre",
"answer_start": 460
}
],
"id": "P_458_C_2745_Q4",
"question": "Per a quantes mans eren els arranjaments per a piano que va enregistrar MGM?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Gràcies a aquesta col·laboració amb MGM",
"answer_start": 496
}
],
"id": "P_458_C_2745_Q5",
"question": "Com va entrar Richter en contacte amb molts artistes que es van interessar per la seva música?"
}
]
},
{
"context": "Marga Richter (Reedsburg, Wisconsin, EUA, 21 d'octubre de 1926) és una compositora i pianista estatunidenca.[1][2] Va estudiar piano amb Rosalyn Tureck a la Juilliard School i composició amb Vincent Persichetti i William Bergsma.[1][3][4][5] Ha escrit més d'un centenar d'obres en gairebé tots els gèneres.[6] Les seves composicions han estat interpretades per grans orquestres i ha estat becada, guardonada i comissionada per part de National Endowment for the Arts, the Martha Baird Rockefeller Fund, the National Federation of Music Clubs i Meet the Composer.[7][5] És co-fundadora de la Long Island Composers Alliance, juntament amb Herbert Deutsch.[3][8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "compositora i pianista",
"answer_start": 71
}
],
"id": "P_458_C_2746_Q1",
"question": "Què és Marga Richter?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la Juilliard School",
"answer_start": 152
}
],
"id": "P_458_C_2746_Q2",
"question": "On va estudiar Marga Richter piano?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Rosalyn Tureck",
"answer_start": 137
}
],
"id": "P_458_C_2746_Q3",
"question": "Amb qui va estudiar piano Marga Richter?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més d'un centenar d'obres",
"answer_start": 252
}
],
"id": "P_458_C_2746_Q4",
"question": "Quantes obres ha escrit Marga Richter?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per grans orquestres",
"answer_start": 357
}
],
"id": "P_458_C_2746_Q5",
"question": "Per qui han estat interpretades les seves composicions?"
}
]
},
{
"context": "Richter és filla d'Inez Chandler Richter, soprano, i de Paul Richter, capità a l'armada alemanya durant la Primera Guerra Mundial. El seu avi patern, Richard Richter, va ser un compositor, director d'orquestra municipal i professor de música.[9] El seu pare, Paul Richter, va mostrar-li el piano ja a la infantesa, i li va transmetre la passió per la música. Amb quatre anys va començar a rebre classes de piano i de música en general i amb dotze anys, tot i no haver rebut formació teòrica ni classes de composició, va començar a compondre.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "soprano",
"answer_start": 42
}
],
"id": "P_458_C_2747_Q2",
"question": "Què és Inez Chandler Richter?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant la Primera Guerra Mundial",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_458_C_2747_Q3",
"question": "Quan va ser Paul Richter capità a l'armada alemanya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El seu pare",
"answer_start": 246
}
],
"id": "P_458_C_2747_Q4",
"question": "Qui va transmetre a Richter la passió per la música?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quatre",
"answer_start": 363
}
],
"id": "P_458_C_2747_Q5",
"question": "Amb quants anys va començar a rebre classes de piano?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Urani",
"paragraphs": [
{
"context": "El 1972, el físic francès Francis Perrin descobrí quinze reactors de fissió nuclear naturals antics i ja inactius en tres dipòsits de menes separats a la mina d'Oklo, al Gabon, a l'oest de l'Àfrica, que es coneixen col·lectivament com a «Reactors fòssils d'Oklo». El dipòsit de menes té una antiguitat de 1.700 milions d'anys; en aquella època, l'urani 235 constituïa aproximadament el 3% del total d'urani terrestre.[16] Aquest percentatge és prou elevat per permetre l'ocurrència d'una reacció nuclear de fissió en cadena sostinguda, sempre que existeixin altres condicions necessàries. La capacitat dels sediments de l'entorn per contenir els productes nuclears residuals ha estat citada pel govern federal dels Estats Units com una evidència que dóna suport a la tesi sobre la viabilitat d'emmagatzemar combustible nuclear usat a Yucca Mountain.[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la mina d'Oklo",
"answer_start": 149
}
],
"id": "P_3_C_13_Q1",
"question": "On es va trobar Francis Perrin reactors de fissió nuclear?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quinze",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_3_C_13_Q2",
"question": "Quants reactors va descobrir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "235",
"answer_start": 353
}
],
"id": "P_3_C_13_Q3",
"question": "Quin tipus d'urani contenien?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1.700 milions d'anys",
"answer_start": 305
}
],
"id": "P_3_C_13_Q4",
"question": "Quina antiguitat té el diposit?"
}
]
},
{
"context": "L'urani s'utilitza com a colorant en vidre d'urani, el qual té unes tonalitats que van del vermell i taronja al groc llimona, i antigament, en els principis de la fotografia, també s'utilitzava per tintar i ombrejar. La descoberta de l'urani en la uraninita (1789) es reconeix a Martin Heinrich Klaproth, qui anomenà el nou element en honor del planeta Urà; posteriorment, Eugène-Melchior Péligot fou la primera persona a aïllar el metall, i les seves propietats radioactives foren descobertes l'any 1896 per Henri Becquerel. La recerca duta a terme per Enrico Fermi i altres científics a partir del 1934 facilità la utilització de l'urani com a combustible de la indústria de l'energia nuclear i també com de la Little Boy, la primera arma nuclear utilitzada en una guerra. La posterior cursa armamentista durant la Guerra Freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica produí desenes de milers d'armes nuclears que utilitzaven l'urani metàl·lic i el plutoni 239, derivat de l'urani. La seguretat d'aquestes armes i del seu material físsil després del trencament de l'URSS l'any 1991 encara és una preocupació per la seguretat i salut pública.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Martin Heinrich Klaproth",
"answer_start": 279
}
],
"id": "P_3_C_14_Q1",
"question": "Qui va descobrir l'urani?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en honor del planeta Urà",
"answer_start": 332
}
],
"id": "P_3_C_14_Q2",
"question": "Per què es diu urani?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1896",
"answer_start": 500
}
],
"id": "P_3_C_14_Q3",
"question": "Quin any van ser descobertes les seves propietats radioactives?"
},
{
"answers": [
{
"text": "plutoni 239",
"answer_start": 954
}
],
"id": "P_3_C_14_Q4",
"question": "Quin derivat de l'urani s'utilitza per fer armes nuclears?"
},
{
"answers": [
{
"text": "desenes de milers d'armes nuclears",
"answer_start": 880
}
],
"id": "P_3_C_14_Q5",
"question": "Què es va produir durant la cursa armamentista de la Guerra Freda?"
}
]
},
{
"context": "Normalment l'urani 238 és un emissor α (ocasionalment pateix fissió espontània) i es desintegra mitjançant la \"sèrie de l'urani\" de desintegració nuclear, la qual té 18 membres que, al final, es desintegren en plom-206 per mitjà de diferents camins de desintegració.[10] A més, l'urani-238 no és físsil, però és un isòtop fèrtil, perquè després de l'activació de neutrons pot produir plutoni-239, un altre isòtop físsil. De fet, el nucli del 238U pot absorbir un neutró per a produir un isòtop radioactiu urani 239. El 239U es desintegra mitjançant emissió beta en neptuni-239, també un emissor beta, que al seu torn es desintegra en pocs dies en plutoni 239. El 239Pu s'utilitzà com a material físsil en la primera bomba atòmica detonada durant l'assaig nuclear Trinity el 15 de juliol de 1945 a Nou Mèxic, als Estats Units.[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "fissió espontània",
"answer_start": 61
}
],
"id": "P_3_C_15_Q1",
"question": "Què pot patir ocasionalment l'urani 238?"
},
{
"answers": [
{
"text": "plutoni-239",
"answer_start": 384
}
],
"id": "P_3_C_15_Q2",
"question": "Què pot produir l'urani-238?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la primera bomba atòmica detonada durant l'assaig nuclear Trinity",
"answer_start": 702
}
],
"id": "P_3_C_15_Q3",
"question": "En què s'utilitzà el 239Pu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "15 de juliol de 1945",
"answer_start": 774
}
],
"id": "P_3_C_15_Q4",
"question": "Quan es va fer l'assaig nuclear Trinity?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fèrtil",
"answer_start": 322
}
],
"id": "P_3_C_15_Q5",
"question": "Quin tipus d'isòtop és l'urani-238?"
}
]
},
{
"context": "L'urani 235 fou el primer isòtop que es descobrí que era físsil. Altres isòtops presents a la natura també són fissionables, però no físsils. Quan se'l bombardeja amb neutrons lents, l'isòtop urani 235 gairebé sempre es divideix en dos nuclis més petits i allibera energia d'enllaç nuclear i més neutrons. Si molts d'aquests neutrons són absorbits per altres nuclis d'urani-235 llavors té lloc una reacció nuclear en cadena que resulta en un alliberament de calor o bé (en circumstàncies especials) en una explosió. En un reactor nuclear, aquesta reacció en cadena ocorre lentament i és controlada mitjançant un verí de neutrons, el qual absorbeix alguns dels neutrons lliures. Aquests materials que absorbeixen neutrons solen formar part de les barres de control del reactor.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "L'urani 235",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_3_C_16_Q1",
"question": "Quin és el primer isòtop que es va descobrir que era físsil?"
},
{
"answers": [
{
"text": "energia d'enllaç nuclear i més neutrons",
"answer_start": 265
}
],
"id": "P_3_C_16_Q2",
"question": "Què allibera l'urani 235?"
},
{
"answers": [
{
"text": "alguns dels neutrons lliures",
"answer_start": 648
}
],
"id": "P_3_C_16_Q3",
"question": "Què absorbeix el verí de neutrons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "alliberament de calor o bé (en circumstàncies especials) en una explosió",
"answer_start": 442
}
],
"id": "P_3_C_16_Q4",
"question": "Què resulta d'una reacció en cadena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "En un reactor nuclear",
"answer_start": 516
}
],
"id": "P_3_C_16_Q5",
"question": "On és controlada la reacció en cadena?"
}
]
},
{
"context": "Durant la Guerra Freda entre la Unió Soviètica i els Estats Units s'amassaren grans quantitats de reserves d'urani i es crearen desenes de milers d'armes nuclears fent servir urani enriquit i plutoni obtingut a partir de l'urani. A partir del desmembrament de la Unió Soviètica l'any 1991, s'estima que unes 540 tones d'armes d'urani altament enriquides (suficients per crear 40.000 caps nuclears) s'han emmagatzemat en instal·lacions mal vigilades de la Federació Russa i en molts altres antics estats de l'URSS.[11] La policia de l'Àsia, d'Europa i de l'Amèrica del Sud interceptà carregaments nuclears d'urani o de plutoni de contraban com a mínim en 16 ocasions durant el període 1993-2005, la majoria dels quals provenien de fonts exsoviètiques.[11] De 1993 a 2005, el Programa de protecció, control i responsabilitat de material (Material Protection, Control, and Accounting Program) dels Estats Units, dut a terme pel govern federal dels Estats Units, destinà aproximadament 550 milions de dòlars per intentar salvaguardar les reserves d'urani i de plutoni de Rússia.[11] El pressupost fou utilitzat per fer millores a les instal·lacions d'emmagatzematge i de recerca.[39]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "urani enriquit i plutoni",
"answer_start": 175
}
],
"id": "P_3_C_17_Q1",
"question": "Què feien servir per crear armes nuclears?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1991",
"answer_start": 284
}
],
"id": "P_3_C_17_Q2",
"question": "Quin any es va desmembrar la Unió Soviètica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a partir de l'urani",
"answer_start": 209
}
],
"id": "P_3_C_17_Q3",
"question": "D'on s'obté l'urani enriquit i el plutoni?"
},
{
"answers": [
{
"text": "salvaguardar les reserves d'urani i de plutoni de Rússia",
"answer_start": 1017
}
],
"id": "P_3_C_17_Q4",
"question": "Què volia aconseguir el Programa de protecció, control i responsabilitat material dels Estats Units?"
}
]
},
{
"context": "L'urani és un element que abunda a la naturalesa: es pot trobar en baixos nivells en totes les roques, sòl i aigua. L'urani és el 51è element pel que fa a abundància a l'escorça terrestre. També és l'element de nombre atòmic més elevat que es pot trobar de manera natural en quantitats significatives a la Terra; gairebé sempre es troba combinat amb altres elements.[9] Juntament amb tots els elements que tenen una massa atòmica superior a la del ferro, l'urani només es forma de manera natural en supernoves.[40] Es creu que la desintegració d'urani, tori i potassi-40 en el mantell terrestre és la font principal de calor[41][42] que manté líquid el nucli extern i causa la convecció mantèl·lica la qual, al seu torn, és la causa de la tectònica de plaques.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en totes les roques, sòl i aigua",
"answer_start": 82
}
],
"id": "P_3_C_18_Q1",
"question": "On es pot trobar l'urani?"
},
{
"answers": [
{
"text": "es troba combinat amb altres elements",
"answer_start": 328
}
],
"id": "P_3_C_18_Q2",
"question": "Com es troba normalment, l'urani?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la naturalesa",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_3_C_18_Q3",
"question": "On abunda l'urani?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Paritat del zero",
"paragraphs": [
{
"context": "Hi ha una altra definició concreta de la qualitat de parell: si els objectes d'un conjunt es poden col·locar en dos grups de mida igual, llavors el nombre d'objectes és parell. Aquesta definició és equivalent a la primera. De nou, el zero és parell perquè el conjunt buit es pot dividir en dos grups de zero elements cada un.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el nombre d'objectes és parell",
"answer_start": 145
}
],
"id": "P_445_C_2665_Q1",
"question": "Què passa si els objectes d'un conjunt es poden col·locar en dos grups de mida igual?"
},
{
"answers": [
{
"text": "perquè el conjunt buit es pot dividir en dos grups",
"answer_start": 249
}
],
"id": "P_445_C_2665_Q2",
"question": "Per què el zero és parell?"
}
]
},
{
"context": "Deborah Loewenberg Ball analitzà les idees d'una classe de tercer grau sobre els nombres parells i senars i el zero, que havien estat discutint amb un grup d'estudiants de quart grau. Els estudiants discutiren la paritat del zero, les regles pels nombres parells i com es fan les matemàtiques. Les afirmacions sobre el zero prengueren diverses formes, tal com s'aprecia a la llista de la dreta.[44] Ball i els seus coautors argumentaren que l'episodi manifestava com els estudiants poden «fer matemàtiques a l'escola», en oposició a la reducció usual de la disciplina consistent en la resolució mecànica d'exercicis.[45]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "del zero",
"answer_start": 221
}
],
"id": "P_445_C_2666_Q1",
"question": "Quina paritat van discutir els alumnes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels nombres parells",
"answer_start": 242
}
],
"id": "P_445_C_2666_Q2",
"question": "Quines regles van discutir els alumnes?"
}
]
},
{
"context": "Un resultat clàssic de la teoria de grafs expressa que un graf d'ordre senar sempre té almenys un vèrtex parell. (Aquesta afirmació requereix que el zero sigui parell: un graf buit té un ordre parell i un vèrtex isolat és parell.)[14] Per demostrar la constatació, és més senzill demostrar un resultat més fort: qualsevol graf d'ordre senar té un «nombre senar» de vèrtexs parells. L'aparició d'aquest nombre senar s'explica amb un resultat encara més general, conegut com el lema de l'encaixada de mans: qualsevol graf té un nombre parell de vèrtexs de grau senar.[15] Finalment, el nombre parell de vèrtexs senars s'explica de forma natural amb la fórmula per sumar graus.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "almenys un vèrtex parell",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_445_C_2667_Q1",
"question": "Què té un graf d'ordre senar segons la teoria de grafs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "qualsevol graf d'ordre senar té un «nombre senar» de vèrtexs parells",
"answer_start": 312
}
],
"id": "P_445_C_2667_Q2",
"question": "Quin resultat més fort ens serveix per demostrar la constatació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb la fórmula per sumar graus",
"answer_start": 643
}
],
"id": "P_445_C_2667_Q3",
"question": "Com s'explica el nombre parell de vèrtex senars?"
}
]
},
{
"context": "La definició precisa d'un concepte matemàtic, com ara que «parell» vulgui dir enter «múltiple de dos», és en efecte una convenció. A diferència de «parell», alguns conceptes matemàtics es construeixen amb el propòsit d'excloure casos trivials o degenerats. Els nombres primers en són un cas conegut. Abans del segle XX, les definicions de primeritat eren inconsistents i alguns matemàtics significatius com Goldbach, Lambert, Legendre, Cayley i Kronecker escrigueren que l'1 era primer.[8] La definició moderna de «nombre primer» és «enter positiu amb exactament dos factors», per la qual cosa s'exclou el nombre 1. Aquesta definició es pot racionalitzar observant que encaixa de forma més natural amb els teoremes matemàtics que involucren els primers. Per exemple, el teorema fonamental de l'aritmètica és més fàcil d'exposar si l'1 no es considera primer.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una convenció",
"answer_start": 116
}
],
"id": "P_445_C_2668_Q1",
"question": "Què és la definició precisa d'un concepte matemàtic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "excloure casos trivials o degenerats",
"answer_start": 219
}
],
"id": "P_445_C_2668_Q2",
"question": "Quin propòsit té la construcció d'alguns conceptes matemàtics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "inconsistents",
"answer_start": 355
}
],
"id": "P_445_C_2668_Q3",
"question": "Com eren les definicions de primeritat abans del segle XX?"
},
{
"answers": [
{
"text": "enter positiu amb exactament dos factors",
"answer_start": 534
}
],
"id": "P_445_C_2668_Q4",
"question": "Quina és la definició moderna de nombre primer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el nombre 1",
"answer_start": 603
}
],
"id": "P_445_C_2668_Q5",
"question": "Quin nombre exclou la definició moderna de nombre primer?"
}
]
},
{
"context": "El lema de Sperner és una aplicació més avançada de la mateixa estratègia. El lema afirma que un cert tipus de coloració a la triangulació d'un símplex té un subsímplex que conté tots els colors. En lloc de construir directament tal subsímplex, és més convenient demostrar que existeix un nombre senar de subsímplexs a través del mètode d'inducció.[16] Una constatació més forta del lema explica per què aquest nombre és senar: naturalment es trenca com (n + 1) + n quan es prenen en consideració les dues orientacions possibles d'un símplex.[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una aplicació més avançada de la mateixa estratègia",
"answer_start": 22
}
],
"id": "P_445_C_2669_Q1",
"question": "Què és el lema de Sperner?"
},
{
"answers": [
{
"text": "demostrar que existeix un nombre senar de subsímplexs",
"answer_start": 263
}
],
"id": "P_445_C_2669_Q2",
"question": "Què és més convenient?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a través del mètode d'inducció",
"answer_start": 317
}
],
"id": "P_445_C_2669_Q3",
"question": "Amb quin mètode podem demostrar que existeix un nombre senar de subsímplexs?"
}
]
},
{
"context": "El gràfic de la dreta[32] mostra l'opinió dels estudiants sobre la paritat del zero, així com progressen des de l'Any 1 fins al 6 del sistema educatiu anglès. Les dades són de Len Frobisher, el qual va dirigir un parell d'enquestes als alumnes anglesos. Frobisher estava interessat en com el coneixement de la paritat dels nombres d'una xifra influeix en el coneixement de la paritat dels de diverses xifres; el zero figura de forma prominent als resultats.[34]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de Len Frobisher",
"answer_start": 173
}
],
"id": "P_445_C_2670_Q1",
"question": "De quin són les dades?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un parell d'enquestes als alumnes anglesos",
"answer_start": 210
}
],
"id": "P_445_C_2670_Q2",
"question": "Què va dirigir Len Frobisher?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "La Seu d'Urgell",
"paragraphs": [
{
"context": "En l'anomenada guerra del Francès, i en ser Catalunya incorporada a l'imperi napoleònic, la comarca de la Seu fou inclosa en el departament francès del Segre (1812–1814). Un cop alliberada, la ciutat va manifestar signes evidents d'un predomini de la facció absolutista, com les altres viles muntanyenques contràries al liberalisme de la franja costanera catalana. Durant el Trienni Liberal, a l'estiu del 1822, caigué en mans de les partides absolutistes de Joan Romagosa i d'Antonio Marañón, el Trapense, i així els reialistes pogueren constituir-hi la Regència d'Urgell, màxima manifestació de la ideologia dominant a la zona.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a l'imperi napoleònic",
"answer_start": 66
}
],
"id": "P_401_C_2401_Q1",
"question": "On va ser incorporada Catalunya en la guerra del Francès?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el departament francès del Segre",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_401_C_2401_Q2",
"question": "A quin departament va ser inclosa la comarca de la Seu en la guerra del Francès?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1812–1814",
"answer_start": 159
}
],
"id": "P_401_C_2401_Q3",
"question": "Quins anys va estar inclosa la comarca de la Seu en el departament francès del Segre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la facció absolutista",
"answer_start": 248
}
],
"id": "P_401_C_2401_Q4",
"question": "Què predominava un cop alliberada la comarca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de les partides absolutistes",
"answer_start": 427
}
],
"id": "P_401_C_2401_Q5",
"question": "A mans de qui va caure durant el Trienni Liberal?"
}
]
},
{
"context": "Tot i els conflictes bèl·lics a la vila nova, vicus Sedis Urgelli, s'accentuà el desenvolupament de la població durant el segle xii i tot i que la paraula civitas havia quedat reservada per l'antiga ciutat del turó (Castellciutat), els primers anys del segle xiii ja es troba una distinció clara entre la vila vella i la nova. La vila nova atragué un servei públic molt important en una comarca rural com la bladeria, és a dir la utilització obligatòria de les mesures oficials del blat i altres grans, mitjançant el pagament d'un cànon al representant del senyor. Encara que les mesures que es conserven sota el Carrer Major daten del 1379, podrien trobar-se a la situació original. La vila nova en poc temps es va convertir en un centre dedicat a la producció menestral i al comerç.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la vila nova",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_401_C_2402_Q1",
"question": "On hi havia conflictes bèŀlics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vicus Sedis Urgelli",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_401_C_2402_Q2",
"question": "Com es deia vila nova?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Castellciutat",
"answer_start": 216
}
],
"id": "P_401_C_2402_Q3",
"question": "Com es deia l'antiga ciutat del turó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un servei públic molt important",
"answer_start": 348
}
],
"id": "P_401_C_2402_Q4",
"question": "Què va atraure la vila nova?"
},
{
"answers": [
{
"text": "n un centre dedicat a la producció menestral i al comerç",
"answer_start": 727
}
],
"id": "P_401_C_2402_Q5",
"question": "En què es va convertir la vila nova en poc temps?"
}
]
},
{
"context": "Les precipitacions són escasses, al voltant dels 700 mm anuals, bé que augmenten considerablement amb l'altitud. A l'estiu, el màxim de pluges correspon a les muntanyes; el mínim és a l'hivern a tota la comarca d'Alt Urgell. És un clima, per tant, sec i fred a l'hivern, fresc i plujós a la primavera i començament d'estiu, calorós i sec al final d'estiu i començament de tardor, i fresc i humit a la tardor. La vegetació és continental, en gran part submediterrània.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "escasses",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_401_C_2403_Q1",
"question": "Com són les precipitacions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb l'altitud",
"answer_start": 98
}
],
"id": "P_401_C_2403_Q2",
"question": "Com augmenten les precipitacions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les muntanyes",
"answer_start": 153
}
],
"id": "P_401_C_2403_Q3",
"question": "On correspon el màxim de pluges a l'estiu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sec i fred",
"answer_start": 248
}
],
"id": "P_401_C_2403_Q4",
"question": "Com és el clima a l'hivern?"
},
{
"answers": [
{
"text": "continental, en gran part submediterrània",
"answer_start": 425
}
],
"id": "P_401_C_2403_Q5",
"question": "Com és la vegetació?"
}
]
},
{
"context": "Sant Ermengol va dirigir un pla ambiciós de renovació d'infraestructures, amb l'obertura del camí de Tres Ponts i la construcció d'un sistema de ponts sobre el riu Segre que facilitaria els intercanvis nord-sud. Ermengol també va iniciar la reconstrucció d'una nova catedral. La seva mort per accident, escaiguda mentre dirigia en les obres del pont de Bar, el 3 de novembre de 1035, li va privar de veure acabada la seva obra, que va consagrar el seu successor, Eribau.[19]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Sant Ermengol",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_401_C_2404_Q1",
"question": "Qui va dirigir un pla de renovació d'infraestructures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "camí de Tres Ponts",
"answer_start": 93
}
],
"id": "P_401_C_2404_Q2",
"question": "Quin camí va obrir Sant Ermengol?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un sistema de ponts sobre el riu Segre",
"answer_start": 131
}
],
"id": "P_401_C_2404_Q3",
"question": "Què va construir Sant Ermengol?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els intercanvis nord-sud",
"answer_start": 186
}
],
"id": "P_401_C_2404_Q4",
"question": "Què facilitava el sistema de ponts sobre el riu Segre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'una nova catedral",
"answer_start": 255
}
],
"id": "P_401_C_2404_Q5",
"question": "Quina reconstrucció va iniciar Sant Ermengol?"
}
]
},
{
"context": "El veïnat de les Torres és situat al marge esquerre del Segre. Originàriament era format per la Torre del Cap, la del Peu i la del Mig. Amb el temps, però, aquesta zona agrícola s'ha anat poblant més. La gent divideix el terme del veïnat en la partida de les Torres, la de l'Olla, Segalers, la Sardina.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al marge esquerre del Segre",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_401_C_2405_Q1",
"question": "On és el veïnat de les Torres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Torre del Cap, la del Peu i la del Mig",
"answer_start": 93
}
],
"id": "P_401_C_2405_Q2",
"question": "Què formava el veïnat de les Torres originàriament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "s'ha anat poblant més",
"answer_start": 178
}
],
"id": "P_401_C_2405_Q3",
"question": "Què ha passat amb el tems al el veïnat de les Torres?"
}
]
},
{
"context": "Poc després d'ésser alliberada pels francs del domini musulmà, la ciutat d'Urgell fou destruïda pels sarraïns i entrà en crisi per la repressió de l'heretgia adopcionista defensada pel bisbe Fèlix d'Urgell. Aquestes dos foren les causes que provocaren el trasllat de la seu episcopal a una nova localització. Del turó baixà a la vall, on va néixer el vicus Urgelli, és a dir un barri de la ciutat. A la plana es bastí la primera catedral de Santa Maria, segons el document conservat encara a l'arxiu de la mateixa seu, mentre l'antiga ciutat, un cop reconstruïda, quedava com a fortalesa.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "pels francs",
"answer_start": 31
}
],
"id": "P_401_C_2406_Q1",
"question": "Per qui va ser alliberada la ciutat d'Urgell del domini musulmà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels sarraïns",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_401_C_2406_Q2",
"question": "Per qui va ser destruïda la ciutat d'Urgell després de ser alliberada pels francs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Fèlix d'Urgell",
"answer_start": 191
}
],
"id": "P_401_C_2406_Q3",
"question": "Qui defensava l'heretgia adopcionista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la vall",
"answer_start": 324
}
],
"id": "P_401_C_2406_Q4",
"question": "On baixà la seu episcopal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A la plana",
"answer_start": 398
}
],
"id": "P_401_C_2406_Q5",
"question": "On es bastí la primera catedral de Santa Maria?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Història del metro de Barcelona",
"paragraphs": [
{
"context": "Al cap de poc d'iniciar-se les obres per part del Gran Metropolità de Barcelona al juliol de l'any 1921, la societat GMB va presentar un projecte de modificació del traçat modificant els dos extrems de la línia i que va ser aprovat per la Divisó de Ferrocarrils el 1922. Per un extrem se situava l'estació terminal a la plaça de Lesseps, en comptes de al passeig de Sant Gervasi, ja que els darrers anys s'havien construït diverses línies de tramvies a la zona i GMB volia sol·licitar la concessió d'una nova línia que passaria per la zona. A l'altre extrem modificava el projecte inicial per la construcció d'una nova línia que s'iniciés a passeig de Gràcia fins al Portal de Mar, ja que la construcció dels túnels al llarg del passeig de Colom es veia complicada perquè el subsòl està format per blocs de pedra de l'antiga escullera i podria causar filtracions d'aigua. El traçat d'aquesta es preveia per la ronda de Sant Pere i Via Laietana. A Laietana aprofitaria els túnels ja existents que va construir l'Ajuntament de Barcelona el 1908 durant el Pla de Reforma de la Ciutat i que encara no s'havien utilitzat. GMB va adquirir els túnels per 800.000 pessetes, a més havia de pagar a l'Ajuntament un cànon anual de 45.000 pessetes i una participació de l'explotació de la línia.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1921",
"answer_start": 99
}
],
"id": "P_30_C_175_Q1",
"question": "Quin any es van iniciar les obres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Divisó de Ferrocarrils",
"answer_start": 236
}
],
"id": "P_30_C_175_Q2",
"question": "Qui va aprovar el nou traçat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Lesseps",
"answer_start": 329
}
],
"id": "P_30_C_175_Q3",
"question": "A quina plaça es situava una estació terminal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per blocs de pedra",
"answer_start": 794
}
],
"id": "P_30_C_175_Q4",
"question": "Per què estava format el subsol?"
},
{
"answers": [
{
"text": "800.000 pessetes",
"answer_start": 1148
}
],
"id": "P_30_C_175_Q5",
"question": "Quant va costar adquirir els túnels?"
}
]
},
{
"context": "L'altra línia la línia 9 divida en dos serveis L9/L10 va iniciar les obres el setembre de 2003 a Badalona amb un cost inicial previst de 1.947 milions d'euros. Es preveia que el tram IV, entre Can Zam, Gorg i la Sagrera (Sagrera-Meridiana en el projecte constructiu), entraria en funcionament el 2004 i la resta de la línia el 2007.[80] El 2004 el pressupost ja pujava a 3.000 milions i l'entrada de funcionament del tram IV passava al 2006.[81]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el setembre de 2003",
"answer_start": 75
}
],
"id": "P_30_C_176_Q1",
"question": "Quan van iniciar les obres de la línia 9?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1.947 milions d'euros",
"answer_start": 137
}
],
"id": "P_30_C_176_Q2",
"question": "Quin cost hi havia previst?"
},
{
"answers": [
{
"text": "3.000 milions",
"answer_start": 371
}
],
"id": "P_30_C_176_Q3",
"question": "A quant pujava el pressupost el 2004?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2006",
"answer_start": 436
}
],
"id": "P_30_C_176_Q4",
"question": "Quin any va entrar en funcionament el tram IV?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Badalona",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_30_C_176_Q5",
"question": "On van començar les obres de la línia 9?"
}
]
},
{
"context": "La inauguració del primer ferrocarril metropolità de la ciutat es va produir el 30 de desembre de 1924, presidida per l'infant Ferran de Baviera, en representació del rei Alfons XIII. Es va obrir el tram entre Catalunya i Lesseps de la línia I, ja que el tram de Liceu estava més endarrerit. Tenia una longitud de 2.741 metres amb quatre estacions: Lesseps, Diagonal, Aragó (ara Passeig de Gràcia) i Catalunya, amb ascensors a Lesseps i Fontana, aquesta última oberta posteriorment l'1 de maig de 1925 i l'ampliació fins a Liceu el 5 de juliol.[11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el 30 de desembre de 1924",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_30_C_177_Q1",
"question": "Quan es va inaugurar el primer ferrocarril metropolità?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ferran de Baviera",
"answer_start": 127
}
],
"id": "P_30_C_177_Q2",
"question": "Qui va presidir la inauguració?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre Catalunya i Lesseps",
"answer_start": 204
}
],
"id": "P_30_C_177_Q3",
"question": "Quin tram es va obrir primer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2.741 metres",
"answer_start": 314
}
],
"id": "P_30_C_177_Q4",
"question": "Quina longitud tenia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quatre",
"answer_start": 331
}
],
"id": "P_30_C_177_Q5",
"question": "Quantes estacions tenia?"
}
]
},
{
"context": "El 1978 la infraestructura del metro passa a dependre de la Generalitat de Catalunya, substituint al Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya. Un any més tard, fruit de la coordinació del transport públic a Barcelona i de la municipalització de les empreses de transport, FMB i Tramvies de Barcelona reanomenat a Transports de Barcelona van començar a l'explotació conjunta el 1979 sota el nom de Transports Municipals de Barcelona (TMB). Posteriorment va canviar de nom a Transports Metropolitans de Barcelona.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1978",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_30_C_178_Q1",
"question": "Quin any la infraestructura del metro passa a dependre de la Generalitat de Catalunya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Transports Municipals de Barcelona",
"answer_start": 405
}
],
"id": "P_30_C_178_Q2",
"question": "Qui explotava el metro el 1979?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Transports Metropolitans de Barcelona",
"answer_start": 481
}
],
"id": "P_30_C_178_Q3",
"question": "A quin nom van canviar posteriorment?"
}
]
},
{
"context": "El 1982, durant la inauguració d'un perllongament de la línia 4 del metro de Barcelona, tant l'alcalde de Barcelona (Narcís Serra) com el president de la Generalitat de Catalunya (Jordi Pujol), parlaven de la voluntat de la creació d'una autoritat única per dirigir el destí del metro. Uns defensaven que l'autoritat única fos la Corporació Metropolitana de Barcelona i els altres la Generalitat.[67] Finalment es va optar per la creació d'un consorci que integrés la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Entitat Metropolitana del Transport.[35]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Narcís Serra",
"answer_start": 117
}
],
"id": "P_30_C_179_Q1",
"question": "Qui era alcalde de Barcelona el 1982?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Jordi Pujol",
"answer_start": 180
}
],
"id": "P_30_C_179_Q2",
"question": "Qui era president de la Generalitat de Catalunya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per dirigir el destí del metro",
"answer_start": 254
}
],
"id": "P_30_C_179_Q3",
"question": "Per a què volien crear una autoritat única?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un consorci",
"answer_start": 440
}
],
"id": "P_30_C_179_Q4",
"question": "Què van crear?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Entitat Metropolitana del Transport",
"answer_start": 465
}
],
"id": "P_30_C_179_Q5",
"question": "Què integrava el consorci?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Lèmurs",
"paragraphs": [
{
"context": "Els lèmurs diürns són visibles durant el dia, per la qual cosa viuen en grups, on un major nombre d'ulls i orelles ajuda a descobrir possibles depredadors. Els lèmurs diürns utilitzen i responen a les crides d'alarma, fins i tot les d'altres espècies de lèmur i les d'aus no depredadores. El lèmur de cua anellada té diferents crides i reaccions davant de diferents depredadors, com les aus de presa, els mamífers o les serps.[36] Alguns, com ara l'indri, utilitzen una estratègia de cripsi per camuflar-se. Sovint se'ls sent, però són difícils de veure entre els arbres a causa de la llum clapada (mescla de llum i ombra) dels boscos, cosa que els ha donat la reputació de ser «fantasmes del bosc».[74]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en grups",
"answer_start": 69
}
],
"id": "P_501_C_3001_Q1",
"question": "Com viuen els lèmurs diürns?"
},
{
"answers": [
{
"text": "descobrir possibles depredadors",
"answer_start": 123
}
],
"id": "P_501_C_3001_Q2",
"question": "Quina és la finalitat per als lèmurs diürns de viure en grup?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de diferents depredadors",
"answer_start": 353
}
],
"id": "P_501_C_3001_Q3",
"question": "Davant de què té diferents crides el lèmur de cua anellada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de cripsi",
"answer_start": 481
}
],
"id": "P_501_C_3001_Q4",
"question": "Quina estratègia utilitzen els indris per camuflar-se?"
},
{
"answers": [
{
"text": "«fantasmes del bosc»",
"answer_start": 678
}
],
"id": "P_501_C_3001_Q5",
"question": "Quin nom reben els indris degut a la seva reputació?"
}
]
},
{
"context": "Tradicionalment s'ha considerat els lèmurs menys intel·ligents que els primats antropoïdeus[124] i s'ha descrit els micos i hominoïdeus com a més astuts, hàbils i entabanadors.[14] Moltes espècies de lèmur, com els sifaques i el lèmur de cua anellada, han donat pitjors resultats en proves dissenyades per a micos, però tenen el mateix rendiment en d'altres.[14][100] Aquestes comparacions podrien ser injustes, car els lèmurs prefereixen manipular els objectes amb la boca més que amb les mans i només s'interessen per objectes quan estan en captivitat.[100] De fet, diversos estudis han demostrat que els lèmurs tenen el mateix nivell d'intel·ligència tècnica que la resta de primats.[125] No s'han vist lèmurs utilitzant eines a la natura, tot i que en captivitat el lèmur bru i el lèmur de cua anellada han demostrat ser capaços d'entendre i utilitzar eines.[13]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "menys intel·ligents",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_501_C_3002_Q1",
"question": "Com s'han considerat tradicionalment els lèmurs respecte als primats antropoïdeus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en proves dissenyades per a micos",
"answer_start": 280
}
],
"id": "P_501_C_3002_Q2",
"question": "En quines proves donen mals resultats els sifaques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb la boca",
"answer_start": 462
}
],
"id": "P_501_C_3002_Q3",
"question": "Com prefereixen manipular els objectes els lèmurs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el lèmur bru i el lèmur de cua anellada",
"answer_start": 767
}
],
"id": "P_501_C_3002_Q5",
"question": "Quins lèmurs han utilitzat eines en captivitat?"
}
]
},
{
"context": "Els lèmurs són animals socials i viuen en grups que en general tenen almenys quinze individus.[12] Entre els seus models d'organització social, es poden mencionar el model «solitari, però social» i el model de «fissió-fusió»,[N 3] «unions de parella» i «grups multimascle».[93] Els lèmurs nocturns són fonamentalment solitaris però socials. De nit busquen aliment totss sols, però en general es reuneixen en grups durant el dia. El grau de socialització varia en funció de l'espècie, el gènere, la localització i l'estació.[27][36] Per exemple, en moltes espècies nocturnes les femelles, juntament amb les seves cries, comparteixen llocs de cria amb altres femelles i possiblement un mascle. Aquests llocs de cria abasten un ample territori i els poden compartir diversos grups de femelles. En el cas dels lèmurs mostela i els lèmurs forcats, una o dues femelles poden compartir un territori, possiblement amb un mascle. A més de compartir espais vitals, també es relacionen vocalment o física amb el seu company de territori mentre busquen aliment durant la nit.[36] Entre els lèmurs diürns es donen molts dels sistemes socials vistos en micos i hominoïdeus.[12][36] Viuen en grups socials relativament permanents i cohesionats. Els grups multimascle són el sistema més comú entre ells, igual que en la majoria de primats antropoïdeus.[N 4] Els lèmurs bruns o vertaders utilitzen aquest sistema social i sovint viuen en grups de deu individus o menys. S'ha comprovat que els lèmurs de collar viuen en societats de fissió-fusió[36] i que els indris formen unions de parella.[93]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "almenys quinze",
"answer_start": 69
}
],
"id": "P_501_C_3003_Q1",
"question": "Quants individus tenen els grups de lèmurs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "solitaris però socials",
"answer_start": 317
}
],
"id": "P_501_C_3003_Q2",
"question": "Com són els lèmurs nocturns?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sols",
"answer_start": 370
}
],
"id": "P_501_C_3003_Q3",
"question": "Com busquen aliment els lèmurs nocturns?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant el dia",
"answer_start": 414
}
],
"id": "P_501_C_3003_Q4",
"question": "Quan es reuneixen els lèmurs nocturns en grups?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els grups multimascle",
"answer_start": 1230
}
],
"id": "P_501_C_3003_Q5",
"question": "Quin és el sistema més comú entre els lèmurs?"
}
]
},
{
"context": "Madagascar no només té dues zones climàtiques radicalment diferents (les selves tropicals de l'est i les regions seques de l'oest),[12] sinó que també pateix des de profundes sequeres fins a inundacions provocades per ciclons.[127] Aquests reptes climàtics i geogràfics, juntament amb uns sòls pobres i de baixa productivitat vegetal, la gran varietat i complexitat dels seus ecosistemes i la manca d'arbres que donin fruit amb regularitat (com les figueres) han portat els lèmurs a evolucionar cap a una enorme diversitat morfològica i de comportament.[11][12][30][88] La seva supervivència ha requerit la capacitat de suportar extrems constants, en lloc d'una estabilitat o regularitat anual.[127]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dues",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_501_C_3004_Q1",
"question": "Quantes zones climàtiques té Madagascar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pobres i de baixa productivitat vegetal",
"answer_start": 294
}
],
"id": "P_501_C_3004_Q2",
"question": "Com són els sòls de Madagascar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cap a una enorme diversitat morfològica i de comportament",
"answer_start": 495
}
],
"id": "P_501_C_3004_Q3",
"question": "Cap a on han evolucionat els lèmurs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la capacitat de suportar extrems constants",
"answer_start": 604
}
],
"id": "P_501_C_3004_Q4",
"question": "Què ha requerit la supervivència dels lèmurs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "climàtics i geogràfics",
"answer_start": 247
}
],
"id": "P_501_C_3004_Q5",
"question": "Quins són els reptes que han d'afrontar els lèmurs de Madagascar?"
}
]
},
{
"context": "La seva classificació taxonòmica és controvertida i depèn de quin concepte d'espècie es faci servir. Fins i tot es discuteix la taxonomia de nivell més alt. Alguns experts ubiquen la majoria dels lèmurs a l'infraordre Lemuriformes, mentre que altres creuen que aquest clade conté tots els estrepsirinis existents, situant tots els lèmurs a la superfamília Lemuroidea i els lorísids i galàgids a la superfamília Lorisoidea. Arribaren a Madagascar fa aproximadament 62–65 Ma per rafting (en rais de vegetació) en algun moment en què els corrents oceànics n'afavoriren la dispersió cap a l'illa. Des d'aleshores, els lèmurs han evolucionat per enfrontar-se a un medi altament estacional i les seves adaptacions els donen un nivell de diversitat que rivalitza amb el d'altres grups de primats. Fins a l'arribada dels humans a l'illa, fa aproximadament 2.000 anys, existien lèmurs tan grans com un goril·la mascle. Actualment queden unes cent espècies de lèmurs, la majoria descobertes o promogudes al rang d'espècie a partir de la dècada del 1990.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "controvertida",
"answer_start": 36
}
],
"id": "P_501_C_3005_Q1",
"question": "Com és la seva classificació taxonòmica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Lemuriformes",
"answer_start": 218
}
],
"id": "P_501_C_3005_Q2",
"question": "En quina infraordre ubiquen els lèmurs alguns experts?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per rafting",
"answer_start": 473
}
],
"id": "P_501_C_3005_Q3",
"question": "Com arribaren els lèmurs a Madagascar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per enfrontar-se a un medi altament estacional",
"answer_start": 637
}
],
"id": "P_501_C_3005_Q4",
"question": "Per a què han evolucionat els lèmurs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fa aproximadament 2.000 anys",
"answer_start": 830
}
],
"id": "P_501_C_3005_Q5",
"question": "Quan van arribar els humans a Madagascar?"
}
]
},
{
"context": "Una suposició habitual en mastologia és que els petits mamífers no poden subsistir amb una alimentació exclusivament vegetal i necessiten una dieta rica en calories per sobreviure. Per això es considerava que la dieta dels primats menuts havia de tenir un alt contingut d'insectes (és a dir, serien insectívors), que són rics en proteïnes. Les investigacions han mostrat, tanmateix, que els lèmurs ratolí, els primats vivents més petits, consumeixen més fruita que insectes, cosa que contradiu la hipòtesi general.[13][36]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb una alimentació exclusivament vegetal",
"answer_start": 83
}
],
"id": "P_501_C_3006_Q1",
"question": "Com no poden subsistir els petits mamífers?"
},
{
"answers": [
{
"text": "rica en calories",
"answer_start": 148
}
],
"id": "P_501_C_3006_Q2",
"question": "Com ha de ser la dieta perquè els petits mamífers sobrevisquin?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un alt contingut d'insectes",
"answer_start": 253
}
],
"id": "P_501_C_3006_Q3",
"question": "Què consideraven que havia de tenir la dieta dels primats menuts?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en proteïnes",
"answer_start": 326
}
],
"id": "P_501_C_3006_Q4",
"question": "En què son rics els insectes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els lèmurs ratolí",
"answer_start": 387
}
],
"id": "P_501_C_3006_Q5",
"question": "Quins són els primats vivents més petits?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Descens crioscòpic",
"paragraphs": [
{
"context": "El descens crioscòpic també s'utilitza per eliminar capes de gel a les carreteres, autopistes i pistes d'aeroports. Cal només llançar damunt d'aquestes plaques clorur de sodi, NaCl, o clorur de calci, CaCl2, amb la qual cosa es rebaixa la temperatura de congelació i les plaques de gel es fonen. Un avantatge del clorur de calci és que, quan es dissol, allibera gran quantitat de calor que ajuda a fondre més gel. També l'etilenglicol s'empra per eliminar capes de gel formades sobre els avions.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "carreteres, autopistes i pistes d'aeroports",
"answer_start": 71
}
],
"id": "P_97_C_577_Q1",
"question": "D'on s'eliminen les capes de gel?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El descens crioscòpic",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_97_C_577_Q2",
"question": "Què s'utilitza per eliminar capes de gel a les carreteres, autopistes i pistes d'aeroports?"
},
{
"answers": [
{
"text": "clorur de sodi, NaCl, o clorur de calci, CaCl2",
"answer_start": 160
}
],
"id": "P_97_C_577_Q3",
"question": "Què es llança damunt de les plaques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "es fonen",
"answer_start": 286
}
],
"id": "P_97_C_577_Q4",
"question": "Quin efecte produeix en les plaques de gel el clorur de sodi, NaCl, o clorur de calci, CaCl2?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per eliminar capes de gel formades sobre els avions.",
"answer_start": 443
}
],
"id": "P_97_C_577_Q5",
"question": "Per a què s'utilitza l'etilenglicol?"
}
]
},
{
"context": "El descens crioscòpic és una de les propietats col·ligatives i, com la resta d'aquestes propietats, la magnitud del descens només depèn de la relació entre el nombre de partícules de solut i les de dissolvent. Per tant, per a un dissolvent determinat, molt freqüentment l'aigua, només depèn del nombre de partícules de solut dissolt i no de la seva naturalesa. Qualsevol solut, a igual molalitat, produeix el mateix efecte.[2][3][4] Per exemple, el descens crioscòpic produït en afegir glucosa a una dissolució és equivalent al que s'aconsegueix en afegir igual massa de fructosa en lloc de glucosa, ja que al tractar-se de substàncies de massa molecular idèntica el nombre de partícules afegit a la dissolució seria exactament el mateix, malgrat ser sucres de naturalesa distina.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "col·ligatives",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_97_C_578_Q1",
"question": "Quin tipus de propietats té el descens crioscòpic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la relació entre el nombre de partícules de solut i les de dissolvent",
"answer_start": 136
}
],
"id": "P_97_C_578_Q2",
"question": "De què depèn la magnitud del descens?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el mateix efecte",
"answer_start": 407
}
],
"id": "P_97_C_578_Q3",
"question": "Què produeix qualsevol solut a igual molalitat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sucres de naturalesa distina",
"answer_start": 752
}
],
"id": "P_97_C_578_Q4",
"question": "Què son la glucosa i la fructosa?"
}
]
},
{
"context": "En la indústria agroalimentària, s'aprofita per detectar adulteracions de la llet. La llet pot ser adulterada afegint quantitats d'aigua sense que s'observi a simple vista. Per detectar si s'ha afegit aigua, es realitza una determinació de la seva temperatura de congelació que, en general, varia molt poc[19] i està al voltant dels -0,555 °C (entre 0,530 °C i 0,575 °C) per a la llet de vaca i 0,580 °C per a les llets de cabra i ovella. Les variacions depenen de l'estació (és menor durant l'hivern) i els continguts de sals en l'alimentació.[20] Ja que les temperatures de congelació són característiques, dins d'un marge de valors molt estret, si s'afegeix aigua, es dilueix la llet, la concentració de soluts disminueix i la temperatura de congelació augmenta segons l'equació de Raoult, amb la qual cosa pot ser detectada l'adulteració mitjançant mesures del descens crioscòpic.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "detectar adulteracions de la llet",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_97_C_579_Q1",
"question": "Quina aplicació té en la indústria agroalimentària?"
},
{
"answers": [
{
"text": "afegint quantitats d'aigua",
"answer_start": 110
}
],
"id": "P_97_C_579_Q2",
"question": "Com pot ser adulterada la llet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "hivern",
"answer_start": 494
}
],
"id": "P_97_C_579_Q3",
"question": "En quina estació és menor la variació de la temperatura de congelació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una determinació de la seva temperatura de congelació",
"answer_start": 220
}
],
"id": "P_97_C_579_Q4",
"question": "Què es realitza per detectar si s'ha afegit aigua?"
},
{
"answers": [
{
"text": "si s'afegeix aigua",
"answer_start": 648
}
],
"id": "P_97_C_579_Q5",
"question": "Per què es pot disminuir la concentració de soluts de la llet?"
}
]
},
{
"context": "La prova d'osmolalitat (concentració total de partícules) de l'orina es practica per mesurar la concentració de partícules de l'orina (urea i creatinina principalment). El resultat major dels valors normals pot indicar condicions tals com la malaltia d'Addison, insuficiència cardíaca congestiva i xoc. Les mesures inferiors als valors normals poden indicar aldosteronisme, diabetis insípida, excessiva ingesta de líquids, necrosi tubular renal o pielonefritis severa.[21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per mesurar la concentració de partícules de l'orina (urea i creatinina principalment)",
"answer_start": 81
}
],
"id": "P_97_C_580_Q1",
"question": "Per què es realitza la prova d'osmolaritat de l'orina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la malaltia d'Addison, insuficiència cardíaca congestiva i xoc",
"answer_start": 239
}
],
"id": "P_97_C_580_Q2",
"question": "Quines condicions pot indicar resultats majors dels valors normals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "inferiors",
"answer_start": 315
}
],
"id": "P_97_C_580_Q3",
"question": "Com estarien els valors en relació als normals en una diabetis insípida?"
}
]
},
{
"context": "A la figura adjunta es representa el diagrama de fases d'una dissolució aquosa. Si una dissolució aquosa es troba en el punt a i es redueix la temperatura es congelarà parcialment en el punt b, per sota de la temperatura de 0 °C, corresponent a l'aigua pura. S'observa que la temperatura de congelació de la dissolució disminueix a mesura que augmenta la molalitat, la concentració de la dissolució, seguint una corba descendent.[1] La congelació serà parcial, ja que congela primer part de l'aigua, quedant-ne una altra sense congelar on es concentra el solut. Aquesta major concentració produeix un descens crioscòpic addicional en la part no congelada que, si la temperatura segueix baixant tornarà a congelarse parcialment, repetin-se aquest procés de congelació-parcial-concentració-descens crioscópic addicional al llarg de la corba b-c, fins a arribar al punt eutèctic de la mescla, representat com c, on l'increment de concentració del solut ja no produeix nou descens crioscòpic i solidifica el conjunt.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a mesura que augmenta la molalitat",
"answer_start": 330
}
],
"id": "P_97_C_581_Q1",
"question": "Quan disminueix la temperatura de congelació de la dissolució?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'increment de concentració del solut ja no produeix nou descens crioscòpic i solidifica el conjunt",
"answer_start": 913
}
],
"id": "P_97_C_581_Q4",
"question": "Què passa en el punt eutèctic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per sota de la temperatura de 0 °C",
"answer_start": 194
}
],
"id": "P_97_C_581_Q5",
"question": "A quina temperatura es congelarà parcialment la dissolució aquosa?"
}
]
},
{
"context": "A l'oceà antàrtic viuen un centenar d'espècies del gènere Notothenioidea que sintetitzen un tipus de proteïnes anticongelants, que es dissolen dins la sang, i els permeten viure a temperatures de fins a -1,8 °C. Aquestes proteïnes tenen un mecanisme de funcionament diferent al del descens crioscòpic amb una efectivitat d'unes 500 vegades superior. Sembla que s'adhereixen als nuclis de cristal·lització del gel que es formen en un principi i n'impedeixen el seu posterior creixement.[13][14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un centenar",
"answer_start": 24
}
],
"id": "P_97_C_582_Q1",
"question": "Quantes espècies del gènere Notothenioidea viuen a l'oceà antàrtic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A l'oceà antàrtic",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_97_C_582_Q2",
"question": "En quin oceà viuen les espècies del gènere Notothenioidea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sintetitzen un tipus de proteïnes anticongelants",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_97_C_582_Q3",
"question": "Què fan les espècies del gènere Notothenioidea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins a -1,8 °C",
"answer_start": 196
}
],
"id": "P_97_C_582_Q4",
"question": "A quina temperatura poden viure les espècies del gènere Notothenioidea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dins la sang",
"answer_start": 143
}
],
"id": "P_97_C_582_Q5",
"question": "On es dissolen les proteïnes anticongelants que sintetitzen?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "La Nativitat (Robert Campin)",
"paragraphs": [
{
"context": "El tractament que ha tingut en l'art ha evolucionat. Fins al segle xiv es presentava la Mare de Déu ajaguda en un llit i posteriorment apareix agenollada adorant l'infant o asseguda al seu costat. Sant Josep era inicialment representat com una figura secundària d'aspecte trist, si bé va evolucionar ocupant els gestos d'adoració de Maria. El Nen Jesús es representa jagut dins d'un cistell, sobre una menjadora plena de palla, sobre un llençol o sobre el mantell de Maria. Habitualment porta bolquers, si bé en aquest període se'l mostra despullat. Durant el Renaixement feia el gest de beneir. Els àngels cantant Gloria in Excelsis Deo varen començar a representar-se a partir del segle vi. El bou i l'ase es varen començar a representar a partir de l'any 343 i alguns estudiosos varen associar-los simbòlicament amb el judaisme (bou) i el paganisme (ase) interpretant el text d'Isaïes on diu «Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l'estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m'ignora».［Isaïes 1:3］[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "ajaguda en un llit",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_216_C_1291_Q1",
"question": "Com es presentava la Mare de Déu fins al segle xiv?"
},
{
"answers": [
{
"text": "adorant l'infant o asseguda al seu costat",
"answer_start": 154
}
],
"id": "P_216_C_1291_Q2",
"question": "Com apareix posteriorment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com una figura secundària d'aspecte trist",
"answer_start": 236
}
],
"id": "P_216_C_1291_Q3",
"question": "Com era representat Sant Josep?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el gest de beneir",
"answer_start": 577
}
],
"id": "P_216_C_1291_Q4",
"question": "Quin gest feia Jesús durant el Renaixement?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a partir de l'any 343",
"answer_start": 740
}
],
"id": "P_216_C_1291_Q5",
"question": "Quin any es van començar a representar el bou i l'ase?"
}
]
},
{
"context": "Al costat del camí es veuen salzes i altres arbres de gran alçada; un home i una dona vestits amb capes i acompanyats d'una camperola amb una cistella d'ous al cap, s'incorporen des d'un altre camí lateral que travessa un prat envoltat per una tanca d'estaques. Més endavant del camí es troba una gran casa de camp amb un pati envoltat d'alts murs, després un grupet de cases al costat d'un llac enclavat entre els turons i unes vinyes enfilades en un vessant, una altra referència a l'Eucaristia. A l'esquerra, al final del camí, es troba una ciutat emmurallada amb molts edificis esplèndids, per sobre de la qual s'observa un petit castell enfilat en un promontori rocós. El sol neix entre el cim de dues muntanyes i cal interpretar els seus raigs com un símbol de renovació i redempció —sol invictus—. Campin no acostumava a fer servir la natura com a fons, si bé en aquesta imatge va demostrar ser un pintor sensible del paisatge, que va saber recollir no tan sols els detalls, sinó les subtileses de l'atmosfera, de la llum i de l'aire.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de gran alçada",
"answer_start": 51
}
],
"id": "P_216_C_1292_Q1",
"question": "Com són els arbres del costat del camí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una gran casa de camp",
"answer_start": 293
}
],
"id": "P_216_C_1292_Q2",
"question": "Què hi trobem més endavant del camí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'Eucaristia",
"answer_start": 484
}
],
"id": "P_216_C_1292_Q3",
"question": "De què són referència les vinyes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "renovació i redempció",
"answer_start": 767
}
],
"id": "P_216_C_1292_Q4",
"question": "Què simbolitza la sortida del sol?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la natura",
"answer_start": 839
}
],
"id": "P_216_C_1292_Q5",
"question": "Què no acostumava a fer servir com a fons?"
}
]
},
{
"context": "La Nativitat és una de les obres més destacades de Robert Campin, conegut com el Mestre de Flémalle; es troba al Museu de Belles Arts de Dijon des de 1928. Guarda algunes diferències amb altres obres d'aquesta temàtica: l'escena és captada de dia i hi apareixen les llevadores, Zelemi i Salomé, uns personatges que estaven descrits als Evangelis apòcrifs. A més de la Nativitat, l'obra representa l'adoració dels pastors que apareixen per la finestra, amb menys protagonisme del que és habitual; una altra cosa no habitual és la disposició del bou, d'esquena al Nen Jesús, en comptes d'escalfar-lo amb el seu alè. Josep no és aquí un personatge secundari, sinó que té un paper actiu, subjectant una espelma, un dels molts simbolismes que conté la imatge. El paisatge del fons és similar al d'obres contemporànies; és clarament de Flandes o Borgonya.[1] L'obra va ser probablement un encàrrec del duc de Borgonya per a la cartoixa de Champmol.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el Mestre de Flémalle",
"answer_start": 78
}
],
"id": "P_216_C_1293_Q1",
"question": "Com es coneixia a Robert Campin?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al Museu de Belles Arts de Dijon",
"answer_start": 110
}
],
"id": "P_216_C_1293_Q2",
"question": "On podem veure aquesta obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Zelemi i Salomé",
"answer_start": 278
}
],
"id": "P_216_C_1293_Q3",
"question": "Quins personatges descrits als Evangelis apòcrifs hi apareixen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'esquena al Nen Jesús",
"answer_start": 549
}
],
"id": "P_216_C_1293_Q4",
"question": "Com està el bou?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una espelma",
"answer_start": 695
}
],
"id": "P_216_C_1293_Q5",
"question": "Què subjecta Sant Josep?"
}
]
},
{
"context": "Josep no és aquí un personatge secundari sinó un venerable ancià. Sosté en una mà una espelma que protegeix del vent amb l'altra mà, encara que sigui de dia, per a recordar a l'espectador que Jesús va néixer de nit i la foscor va deixar pas a la llum.[14] Aquesta representació de Josep cal relacionar-la amb les revelacions de Santa Brígida de Suècia (s.XIV),[16] on la santa se veia incorporada a l'escena i aportava una descripció detallada del part. En aquesta revelació apareix per primer cop la figura de l'espelma portada per Josep.[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un venerable ancià",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_216_C_1294_Q1",
"question": "Com és representat Josep?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una espelma",
"answer_start": 82
}
],
"id": "P_216_C_1294_Q2",
"question": "Què protegeix del vent amb una mà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que Jesús va néixer de nit",
"answer_start": 188
}
],
"id": "P_216_C_1294_Q3",
"question": "Què ens recorda l'espelma?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb les revelacions de Santa Brígida de Suècia",
"answer_start": 305
}
],
"id": "P_216_C_1294_Q4",
"question": "Amb quines revelacions podem relacionar aquesta representació de Josep?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la figura de l'espelma",
"answer_start": 498
}
],
"id": "P_216_C_1294_Q5",
"question": "Què apareix per primer cop en aquestes revelacions?"
}
]
},
{
"context": "La història es narra a l'evangeli segons Lluc (Lluc 2:1-7) on s'explica com Maria i Josep s'havien desplaçat a Betlem per atendre a un edicte d'empadronament ordenat per Cèsar August quan la Mare de Déu es va posar de part. No havien pogut trobar cap allotjament i es varen instal·lar en un pessebre. Després del part, el Nen Jesús va ser faixat amb bolquers i dipositat en una menjadora per al bestiar. Els àngels presents per acompanyar al nou messies varen difondre la notícia.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a l'evangeli segons Lluc",
"answer_start": 21
}
],
"id": "P_216_C_1296_Q1",
"question": "On es narra la història?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per atendre a un edicte d'empadronament",
"answer_start": 118
}
],
"id": "P_216_C_1296_Q2",
"question": "Per a què es desplacen a Betlem?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Cèsar August",
"answer_start": 170
}
],
"id": "P_216_C_1296_Q3",
"question": "Qui va ordenar l'edicte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un pessebre",
"answer_start": 285
}
],
"id": "P_216_C_1296_Q4",
"question": "On es van instaŀlar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els àngels",
"answer_start": 404
}
],
"id": "P_216_C_1296_Q5",
"question": "Qui va difondre la notícia?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Killer Queen",
"paragraphs": [
{
"context": "La lletra de la cançó explica la història d'una noia de classe alta que treballa com a prostituta.[13] Per desmentir els rumors que indicaven que la cançó parla sobre Jacqueline Kennedy,[11] el cantant va dir que \"[és sobre] una dona rica. Intento dir que les persones com ella també poden ser prostitutes, no cal guiar-se pels prejudicis. Aquest és el tema de la cançó, però prefereixo que la gent l'escolti i que en tregui les seves pròpies conclusions\".[12] La referència a les geishes en el vers \"Met a man from China went down to Geisha Minah\" (en català, \"vaig conèixer un home de la Xina, es va tornar una geisha\") es deu al fet que el cantant admirava profundament la cultura japonesa.[12] Per la seva part, la referència a Maria Antonieta en el vers \"Let them eat cake, she says, just like Marie Antoinette\" (en català, \"que mengin pastissos, diu ella, com Maria Antonieta\") es deu a una llegenda que indica que aquesta reina va pronunciar la frase després de sentir que el poble francès protestava perquè no tenia pa. Tanmateix, aquí s'utilitza per indicar l'alt preu que exigeix la prostituta.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la història d'una noia de classe alta que treballa com a prostituta",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_390_C_2335_Q1",
"question": "Què explica la lletra de la cançó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Jacqueline Kennedy",
"answer_start": 167
}
],
"id": "P_390_C_2335_Q2",
"question": "Sobre qui indicaven els rumors que parlava la cançó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el vers \"Met a man from China went down to Geisha Minah\"",
"answer_start": 489
}
],
"id": "P_390_C_2335_Q3",
"question": "On fa referència a les geishes la cançó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "japonesa",
"answer_start": 684
}
],
"id": "P_390_C_2335_Q4",
"question": "Quina cultura admirava el cantant?"
}
]
},
{
"context": "«Killer Queen» es va gravar i produir en els estudis Rockfield a Gal·les.[6] La mescla va estar a càrrec de Roy Thomas Baker, qui va sobreposar les cintes per aconseguir l'efecte campana del solo de May. Com que aquest havia estat malalt d'hepatitis, primer es van gravar les parts corresponents als altres instruments i es va afegir la guitarra al final. Per donar un so de vodevil es va gravar a sobre la part del piano, que era de la marca Chappell segons el fotògraf Peter Hince, qui va acompanyar a la banda.[7][9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en els estudis Rockfield",
"answer_start": 38
}
],
"id": "P_390_C_2337_Q1",
"question": "On es va gravar «Killer Queen»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Gal·les",
"answer_start": 65
}
],
"id": "P_390_C_2337_Q2",
"question": "A quin país estan els estudis Rockfield?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Roy Thomas Baker",
"answer_start": 108
}
],
"id": "P_390_C_2337_Q3",
"question": "Qui va fer la mescla?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Chappell",
"answer_start": 443
}
],
"id": "P_390_C_2337_Q4",
"question": "De quina marca era el piano segons Peter Hince?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Peter Hince",
"answer_start": 471
}
],
"id": "P_390_C_2337_Q5",
"question": "Quin fotògraf va acompanyar a la banda?"
}
]
},
{
"context": "Sobre els complicats arranjaments d'aquesta cançó, Ecos del Rock va escriure: \"Aquest tema marca un estil amb les arrencades de guitarra de Brian [May], les campanetes i alguns petits efectes [...] Es mereix tot el respecte per estar entre els grans èxits del grup.\"[10] En una entrevista el 2008 amb la revista Q, May va dir que \"És una cançó de pop perfecta i una de les millors cançons de Freddie. Està bellament construïda i conté un dels solos dels quals n'estic més orgullós\".[11] Mercury va comentar durant una entrevista amb l'NME que \"la gent està acostumada al hard rock i a la música enèrgica de Queen, però [en aquest senzill] gairebé t'esperes que hi canti Noël Coward. És un d'aquests números de barret fort i tirants negres — tampoc no és que se'ls posés en Coward. És sobre una prostituta de luxe. Intento dir que la gent amb classe també poden ser putes. La cançó va d'això, encara que prefereixo que la gent hi posi la seva interpretació, que hi llegeixen el que vulguin.\"[12] A més, la cançó va rebre influències de The Beatles.[6] Deacon va comentar l'any 1979 sobre el canvi d'estil en el grup:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "complicats",
"answer_start": 10
}
],
"id": "P_390_C_2338_Q1",
"question": "Com eren els arranjaments de la cançó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al hard rock i a la música enèrgica de Queen",
"answer_start": 568
}
],
"id": "P_390_C_2338_Q2",
"question": "A què estava acostumada la gent segons Mercury?"
},
{
"answers": [
{
"text": "putes",
"answer_start": 865
}
],
"id": "P_390_C_2338_Q3",
"question": "Què podien ser la gent amb classe segons Mercury?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de The Beatles",
"answer_start": 1032
}
],
"id": "P_390_C_2338_Q4",
"question": "De qui va rebre la cançó influències?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1979",
"answer_start": 1076
}
],
"id": "P_390_C_2338_Q5",
"question": "Quant va comentar Deacon sobre el canvi d'estil en el grup?"
}
]
},
{
"context": "La cançó es tocà en directe entre 1974 i 1978 dins d'un popurri.[27][28][29][30] El 1974, el grup va tocar la cançó després d'«In the Lap of the Gods»,[27] i entre 1975–76, la cançó es tocà després de «Bohemian Rhapsody».[28] El 1977, «Killer Queen» es va tocar com a introducció a un popurri, i la seguia «Good Old-Fashioned Lover Boy».[30] L'any següent, precedia «Bicycle Race».[31] El 1979, el grup va tocar la major part de la cançó, i quan va acabar el solo de guitarra, es van tocar els compassos inicials d'«I'm in Love with My Car».[32] Van tocar la peça al Fòrum de Mont-real (Quebec, Canadà) el novembre de 1981, i es va gravar per a l'àlbum en directe «Queen Rock Montreal».[33] El 1984 i el 1985, durant la gira The Works Tour, la cançó es va reintroduir dins d'un popurri després d'una versió truncada de «Somebody to Love».[34]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "després d'«In the Lap of the Gods»",
"answer_start": 116
}
],
"id": "P_390_C_2339_Q2",
"question": "Quan va tocar el grup la cançó el 1974?"
},
{
"answers": [
{
"text": "«Good Old-Fashioned Lover Boy»",
"answer_start": 306
}
],
"id": "P_390_C_2339_Q3",
"question": "Quina cançó seguia «Killer Queen» quan el 1977 es va tocar com a introducció a un popurri?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'«I'm in Love with My Car»",
"answer_start": 513
}
],
"id": "P_390_C_2339_Q4",
"question": "De quina cançó es van tocar els compassos inicials quan va acabar el solo de guitarra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El 1984 i el 1985",
"answer_start": 691
}
],
"id": "P_390_C_2339_Q5",
"question": "Quant es va fer la gira The Works Tour?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Lluís Antoni d'Espanya",
"paragraphs": [
{
"context": "Precisament per la seva inexistent vocació religiosa des de la infantesa, el 1754 demana poder renunciar a tots els seus càrrecs eclesiàstics, cosa que finalment aconsegueix. No obstant això, i malgrat els desitjos que tenia de casar-se va tenir moltes dificultats per fer-ho, sobretot a causa de la negativa del seu germà Carles III d'Espanya, que veia perillar la successió del seu fill, que no havia nascut a Espanya sinó a Nàpols, contravenint la llei de successió de Felip V, i per tant veia al seu germà com un possible usurpador. Per aquesta raó, Lluís només va obtenir permís per casar-se un cop el rei va haver promulgat una pragmàtica matrimonial el 1776. Va casar-se així amb María Teresa de Vallabriga, esdevenint un matrimoni morganàtic que l'excloïa a ell i als seus fills de la successió per la pragmàtica de Carles III.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1754",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_485_C_2905_Q1",
"question": "Quan va demanar Lluís poder renunciar a tots els seus càrrecs eclesiàstics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Carles III d'Espanya",
"answer_start": 323
}
],
"id": "P_485_C_2905_Q3",
"question": "Qui era el germà de Lluís?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Nàpols",
"answer_start": 427
}
],
"id": "P_485_C_2905_Q4",
"question": "On havia nascut el fill de Carles III d'Espanya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "María Teresa de Vallabriga",
"answer_start": 687
}
],
"id": "P_485_C_2905_Q5",
"question": "Amb qui es va casar LLuís?"
}
]
},
{
"context": "No obstant els seus càrrecs i la carrera religiosa en si, a mesura que el cardenal-infant creix no se li despertà una vocació religiosa, de fet, gairebé no va residir en les diòcesis a càrrec seu. En la seva joventut els seus interessos eren llunyans a l'Església: dansa, música, caça, mecànica, esgrima, jocs de taula... entre totes les seves aficions destacava l'atracció per les dones, quelcom que era inconcebible per algú de l'estament eclesiàstic.[11] A partir de 1746, any de la mort de Felip V, Lluís va passar a viure amb la seva mare Isabel Farnese a la Granja de San Ildefonso —la qual tot i la mort de Felip V intentava intervenir en la política reial— on va dedicar gran part del seu temps a dues de les seves passions: les belles arts i la caça, i altres activitats lligades a la seva edat però impròpies de les dignitats eclesiàstiques que ostentava.[9][12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "llunyans a l'Església",
"answer_start": 242
}
],
"id": "P_485_C_2906_Q1",
"question": "Com eren els interessos de Lluís en la seva joventut?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les dones",
"answer_start": 378
}
],
"id": "P_485_C_2906_Q2",
"question": "Quina afició destaca entre totes les que tenia Lluís?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1746",
"answer_start": 470
}
],
"id": "P_485_C_2906_Q3",
"question": "Quan va morir Felip V?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la Granja de San Ildefonso",
"answer_start": 559
}
],
"id": "P_485_C_2906_Q4",
"question": "On va viure Lluís amb la seva mare a partir de 1746?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Isabel Farnese",
"answer_start": 544
}
],
"id": "P_485_C_2906_Q5",
"question": "Qui intentava intervenir en la política reial tot i la mort de Felip V?"
}
]
},
{
"context": "Tres mesos després, el mateix any, el 3 de desembre se l'imposà l'hàbit de l'orde de Santiago al monestir de San Lorenzo d'El Escorial, atorgant-li el dret a ostentar la creu de l'orde i se li van concedir les comanadories de diverses ordes: Clavería, Segura de la Sierra, Bejís i Castell de Castells de la de Calatrava; Azuaga i La Granja, de la de Santiago; i Cabeza del Buey, de la d'Alcántara. A banda d'això, l'infant Lluís també ostentava els collars de l'orde del Toisó d'Or i de la francesa orde de l'Esperit Sant.[8] A més, pocs dies després, el 9 de desembre va ser creat cardenal, del mateix any del títol de diaca de Santa Maria della Scala, sent-li imposat el capell cardenalici el 17 de març de 1738 al palau del Pardo.[9] El 19 de novembre de 1741, ordenat de prima tonsura, que no com a sacerdot, se li va atorgar l'administració temporal de l'arxidiòcesi de Sevilla, la segona més important després de Toledo, que havia quedat vacant, amb retenció de la mitra toledana,[1] quelcom que va suscitar antigues rivalitats entre ambdós arquebisbats.[10] En obtenir aquesta nova diòcesi, també se'l va nomenar administrador en matèria espiritual.[9] De fet, sumat als títols que ja ostentava, la renda anual del cardenal-infant ascendia a 160.635.454 maravedís, que segons cita López Marinas equivaldrien a uns 160 milions d'euros de 2009.[3] Tanmateix, cal esmentar que l'Església mai va arribar a publicar aquests nomenaments pel poc prestigi que desprenia nomenar a un nen en aquests càrrecs.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al monestir de San Lorenzo d'El Escorial",
"answer_start": 94
}
],
"id": "P_485_C_2907_Q1",
"question": "On se l'imposà a l'infant Lluís l'hàbit de l'ordre de Santiago?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'administració temporal de l'arxidiòcesi de Sevilla",
"answer_start": 830
}
],
"id": "P_485_C_2907_Q2",
"question": "Què se li va donar a Lluís el 19 de novembre de 1741?"
},
{
"answers": [
{
"text": "160.635.454 maravedís",
"answer_start": 1249
}
],
"id": "P_485_C_2907_Q3",
"question": "A quant ascendia la renda anual del cardenal-infant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a uns 160 milions d'euros de 2009",
"answer_start": 1315
}
],
"id": "P_485_C_2907_Q4",
"question": "A quants euros equivaldria la renda anual del cardenal-infant segons López Marinas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel poc prestigi que desprenia nomenar a un nen en aquests càrrecs",
"answer_start": 1438
}
],
"id": "P_485_C_2907_Q5",
"question": "Per què no va arribar mai l'Església a publicar els nomenaments de Lluís?"
}
]
},
{
"context": "El papa mostrà reticències al nomenament de l'infant en els termes que especificava Felip V, perquè allò podia suposar un escàndol, perquè des del Concili de Trento, aquestes qüestions s'havien endurit. No obstant això, per la banda espanyola, es va presentar l'exemple del cardenal-infant Ferran d'Àustria, fill de Felip III, nomenat cardenal i arquebisbe de Toledo després del Concili de Trento, però el papa argumentà que l'infant Ferran va ser fet cardenal a deu anys i arquebisbe de Toledo als dotze, per tant, molt diferent del que es pretenia fer amb Lluís Antoni.[7] Cansat, Felip V va enviar directament una carta de presentació el 19 de juliol de 1734,[7] tot i així sembla que el papa va seguir mantenint la seva postura. Finalment, el setembre de 1735, Felip V va oferir al papa la reobertura de la nunciatura a Espanya, tancada des de la Guerra de Successió i una mediació amb el Regne de les Dues Sicílies, en un moment en què els interessos espanyols estan posats en Itàlia, i, a més, amb el fill de Felip, Carles, en el tron de les Dues Sicílies.[1] Climent XII va accedir i el 19 de setembre de 1735, amb només vuit anys, Lluís va ser nomenat administrador temporal a perpetuïtat dels béns de la diòcesi de Toledo, la més gran i rica del país; l'infant no va ser nomenat arquebisbe, car, a més de no d'estar ordenat sacerdot, des del Concili de Trento es prohibia expressament l'ordenació sacerdotal de nens i, per tant, tan sols va ser-ne nomenat administrador, quelcom usual per agraciar monarquies i l'alta noblesa.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Felip III",
"answer_start": 316
}
],
"id": "P_485_C_2908_Q1",
"question": "De qui era fill Ferran d'Àustria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cardenal i arquebisbe de Toledo",
"answer_start": 335
}
],
"id": "P_485_C_2908_Q2",
"question": "Què va ser nomenat Ferran d'Àustria després del Concili de Trento?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dotze",
"answer_start": 499
}
],
"id": "P_485_C_2908_Q3",
"question": "Quans anys tenia l'infant Ferran quan va ser fet arquebisbe de Toledo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una carta de presentació",
"answer_start": 613
}
],
"id": "P_485_C_2908_Q4",
"question": "Què va enviar Felip V al papa el 19 de juliol de 1734?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la diòcesi de Toledo",
"answer_start": 1210
}
],
"id": "P_485_C_2908_Q5",
"question": "Quina era la diòcesi més gran i rica del país?"
}
]
},
{
"context": "Va néixer el 25 de juliol de 1727, poc abans de les set del matí. Era el quart i darrer fill mascle nascut del matrimoni del rei Felip V d'Espanya i de la seva segona esposa, Isabel Farnese. Segons la Gaceta de Madrid del 29 de juliol, l'infant va néixer robust, formós i gaudint d'una bona constitució corporal, en un part sense conseqüències negatives per a la reina; ràpidament va ser batejat amb el nom de Lluís Antoni Jaume de Borbó i Farnese, en presència del nunci apostòlic, ambaixadors i altres personalitats de la reialesa i la noblesa.[3] Era nét per via paterna del Gran Delfí, Lluís de França i de la seva esposa Maria Anna de Baviera; per via materna ho era del duc de Parma Odoard II i de la seva esposa, la duquessa Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "poc abans de les set del matí",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_485_C_2909_Q1",
"question": "A quin hora va néixer Lluís?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Isabel Farnese",
"answer_start": 175
}
],
"id": "P_485_C_2909_Q2",
"question": "Qui va ser la segona esposa de Felip V d'Espanya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "va néixer robust, formós i gaudint d'una bona constitució corporal",
"answer_start": 245
}
],
"id": "P_485_C_2909_Q3",
"question": "Com va néixer Lluís segons la Gaceta de Madrid?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del duc de Parma Odoard II i de la seva esposa, la duquessa Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg",
"answer_start": 672
}
],
"id": "P_485_C_2909_Q4",
"question": "De qui era net Lluís per via materna?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del nunci apostòlic, ambaixadors i altres personalitats de la reialesa i la noblesa",
"answer_start": 462
}
],
"id": "P_485_C_2909_Q5",
"question": "En presencia de qui va ser batejat Lluís?"
}
]
},
{
"context": "Lluís Antoni de Borbó va morir el 7 d'agost de 1785 a la localitat on residia, Arenas de San Pedro, als 58 anys. En el seu testament va dictar que desitjava ser enterrat a la capella del seu palau de Boadilla del Monte. No obstant això, les seves darreres voluntats no van ser tingudes en compte i l'infant va ser enterrat a l'església de San Pedro de Alcántara a la mateixa localitat d'Arenas.[21][30] Carles III ordenà i disposà que el seu enterrament es fes amb tots els honors que corresponien a un infant d'Espanya i es féu inventari dels seus béns, alguns dels quals es van incorporar a les col·leccions reials.[31][32] Tanmateix, posteriorment fou enterrat definitivament al Pavelló d'Infants del monestir de San Lorenzo de El Escorial, l'1 de juny de 1801, durant el regnat del seu nebot el rei Carles IV.[21][30]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "7 d'agost de 1785",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_485_C_2910_Q1",
"question": "Quan va morir Lluís Antoni de Borbó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Arenas de San Pedro",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_485_C_2910_Q2",
"question": "En quina localitat residia Lluís Antoni de Borbó quan va morir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "58",
"answer_start": 104
}
],
"id": "P_485_C_2910_Q3",
"question": "Quants anys tenia Lluís Antoni quan va morir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la capella del seu palau de Boadilla del Monte",
"answer_start": 170
}
],
"id": "P_485_C_2910_Q4",
"question": "On desitjava ser enterrat Lluís Antoni?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el rei Carles IV",
"answer_start": 797
}
],
"id": "P_485_C_2910_Q5",
"question": "Qui era nebot de Lluís Antoni?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Sant Eloi al seu taller",
"paragraphs": [
{
"context": "L'obra mostra el taller-botiga d'un orfebre equipada amb joies i objectes finament treballats que s'exposen als prestatges de la dreta. Al centre, assegut davant del taulell de treball, hi ha la figura principal de l'orfebre pesant un anell de noces amb una balança.[2] Va vestit amb una elegant túnica de color vermell i una mena de casquet del mateix color al cap. Drets darrere seu hi ha una parella jove i aristocràtica amb vestits sumptuosos que estan comprant l'anell de noces. Sobre el taulell, pintada en trompe-l'oeil,[9] es troba una faixa utilitzada a les cerimònies d'esposalles, unes monedes i un mirall convex que reflecteix la plaça del mercat a l'exterior de la botiga.[2] A la part frontal del taulell, l'artista va signar i datar l'obra amb el text \"PETRº·XPI·ME·FECIT·Aº·1449\".[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el taller-botiga d'un orfebre",
"answer_start": 14
}
],
"id": "P_462_C_2767_Q1",
"question": "Què mostra l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb joies i objectes finament treballats",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_462_C_2767_Q2",
"question": "Amb què està equipada el taller-botiga?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als prestatges de la dreta",
"answer_start": 108
}
],
"id": "P_462_C_2767_Q3",
"question": "On s'exposen les joies del taller-botiga?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un anell de noces",
"answer_start": 232
}
],
"id": "P_462_C_2767_Q4",
"question": "Què està pesant l'orfebre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb una elegant túnica de color vermell i una mena de casquet del mateix color al cap",
"answer_start": 280
}
],
"id": "P_462_C_2767_Q5",
"question": "Com vesteix l'orfebre?"
}
]
},
{
"context": "L'obra va ser pintada a Flandes durant el segle XV. En aquesta època existeix una societat avançada, amb una economia basada en els productes tèxtils de luxe i en el comerç, afavorit per l'excel·lent situació estratègica de la regió: per allà hi passaven les grans rutes comercials terrestres que anaven des d'Itàlia i França cap a l'Atlàntic nord —Anglaterra i països nòrdics— i les rutes marítimes que anaven del mar del Nord al Cantàbric. A la burgesia flamenca li agradava el luxe i l'art, d'acord amb el desenvolupament dels seus interessos econòmics i intel·lectuals. Aquestes obres anaven destinades al propi gaudi, és a dir, era per tenir-les i lluir-les a casa o bé a les seves capelles privades, en el que s'anomena la «pintura de devoció». Per aquest motiu es considerava que la pintura era una tècnica ideal, manejable, barata i adequada per a reflectir els gustos burgesos.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a Flandes",
"answer_start": 22
}
],
"id": "P_462_C_2768_Q1",
"question": "On va ser pintada l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant el segle XV",
"answer_start": 32
}
],
"id": "P_462_C_2768_Q2",
"question": "Quan va ser pintada l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del mar del Nord al Cantàbric",
"answer_start": 411
}
],
"id": "P_462_C_2768_Q3",
"question": "Cap on anaven les grans rutes marítimes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el luxe i l'art",
"answer_start": 477
}
],
"id": "P_462_C_2768_Q4",
"question": "Què li agradava a la burgesia flamenca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la pintura",
"answer_start": 787
}
],
"id": "P_462_C_2768_Q5",
"question": "Què és considerava que era una tècnica ideal, barata i adequada per a reflectir els gustos burgesos?"
}
]
},
{
"context": "La diversitat d'objectes finament elaborats que es mostren a la prestatgeria de la dreta eren una mena d'anunci per al gremi dels orfebres. S'hi inclouen les matèries primeres de l'activitat: corall vermell, vidre, pòrfir, perletes i un collaret de denes; i productes acabats com fermalls, anells i un cinturó de sivella. El pot de vidre del prestatge inferior probablement servia per a contenir hòsties eucarístiques. La tapa que el tanca té una figura d'un pelicà relacionat iconogràficament amb el sacrifici de Jesús, ja que s'arranca la carn del seu pit per a donar menjar als seus fills.[n. 1][14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la prestatgeria de la dreta",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_462_C_2769_Q1",
"question": "On es mostren els objectes finament elaborats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una mena d'anunci",
"answer_start": 94
}
],
"id": "P_462_C_2769_Q2",
"question": "Què representaven per al gremi dels orfebres els objectes que eren a la prestatgeria de la dreta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fermalls, anells i un cinturó de sivella",
"answer_start": 280
}
],
"id": "P_462_C_2769_Q3",
"question": "Quins productes acabats s'inclouen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "probablement servia per a contenir hòsties eucarístiques",
"answer_start": 361
}
],
"id": "P_462_C_2769_Q4",
"question": "Per a què servia el pot de vidre del prestatge inferior?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un pelicà",
"answer_start": 456
}
],
"id": "P_462_C_2769_Q5",
"question": "Quina figura té la tapa que tanca el pot de vidre?"
}
]
},
{
"context": "L'anàlisi tècnica del dibuix subjacent del rostre de l'orfebre revela un treball de molta precisió, més que els rostres de la parella nupcial, el que fa pensar que l'objectiu central era un retrat, suposadament, de Willem van Vlueten. La parella jove presenta uns trets massa generalistes com per a identificar a algun personatge en concret.[10] Amb tot, l'any 1449, en què es va realitzar l'obra, el duc de Borgonya va encarregar a Van Vlueten un regal per Maria de Gelderland amb motiu del seu matrimoni amb Jaume II d'Escòcia. La parella del quadre podria representar o ser una al·legoria d'aquest matrimoni.[11] El que sembla clar és que l'obra representa un simbolisme sobre el matrimoni. L'anell, els gestos de la parella, i la faixa matrimonial que hi ha sobre el taulell, així ho indiquen.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "L'anàlisi tècnica del dibuix subjacent del rostre de l'orfebre",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_462_C_2770_Q1",
"question": "Què revela un treball de molta precisió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Willem van Vlueten",
"answer_start": 215
}
],
"id": "P_462_C_2770_Q2",
"question": "De qui suposadament podria haver sigut el retrat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1449",
"answer_start": 361
}
],
"id": "P_462_C_2770_Q3",
"question": "Quin any es va realitzar l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Maria de Gelderland",
"answer_start": 458
}
],
"id": "P_462_C_2770_Q4",
"question": "Per qui era el regal que va encomanar el duc de Borgonya a Van Vlueten?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Jaume II d'Escòcia",
"answer_start": 510
}
],
"id": "P_462_C_2770_Q5",
"question": "Amb qui va contraure matrimoni Maria de Gelderland?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Llengües de l'Imperi Romà",
"paragraphs": [
{
"context": "Com va ser el cas de la Septuaginta, àl·licla traducció grega de la Bíblia hebrea que va realitzar-se abans de l'època imperial, la literatura jueva en grec durant l'època imperial va ser escrita principalment per jueus que parlaven grec.[132] Alguns dels jueus que escrivien en grec, cap al final del període hel·lenístic i el començament del període imperial, com ara el filòsof Filó o l'historiador Flavi Josep, incloïen els gentils entre la seva audiència desitjada.[133] Els Oracles sibil·lins i el Llibre de la Saviesa són d'altres exemples de la literatura jueva en grec d'aquest període.[134]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "jueus que parlaven grec",
"answer_start": 214
}
],
"id": "P_509_C_3049_Q1",
"question": "Qui va escriure la literatura jueva en grec?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Filó",
"answer_start": 381
}
],
"id": "P_509_C_3049_Q2",
"question": "Quin filòsof jueu escrivia en grec?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Flavi Josep",
"answer_start": 402
}
],
"id": "P_509_C_3049_Q3",
"question": "Quin historiador jueu escrivia en grec?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els gentils",
"answer_start": 424
}
],
"id": "P_509_C_3049_Q4",
"question": "Qui tenien entre la seva audiència Filó i Flavi Josep?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la literatura jueva en grec",
"answer_start": 547
}
],
"id": "P_509_C_3049_Q5",
"question": "De què són exemples Els Oracles sibil·lins i el Llibre de la Saviesa?"
}
]
},
{
"context": "A Itàlia, l'ús escrit del llatí havia substituït el de l'osc que, com el llatí mateix, era una llengua itàlica, i el de l'etrusc, cap al segle I dC.[94] L'osc s'ha conservat gràcies a les inscripcions conservades per l'erupció del Vesuvi de l'any 79 dC, a Pompeia, ciutat que es trobava a la regió dels oscos, un parell de les quals podrien datar entre el 63 dC i el 78 dC.[95] A mitjan segle I, l'emperador Claudi, interessat en les manifestacions culturals antigues, coneixia l'etrusc i va escriure una obra en diversos volums sobre la història del poble etrusc, que malauradament no ha arribat als nostres dies.[96]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'osc",
"answer_start": 55
}
],
"id": "P_509_C_3050_Q1",
"question": "Quina llengua va substituir l'ús escrit del llatí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una llengua itàlica",
"answer_start": 91
}
],
"id": "P_509_C_3050_Q2",
"question": "Què és l'osc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les inscripcions conservades per l'erupció del Vesuvi",
"answer_start": 184
}
],
"id": "P_509_C_3050_Q3",
"question": "Quines inscripcions han fet que l'osc es conservés?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Claudi",
"answer_start": 408
}
],
"id": "P_509_C_3050_Q4",
"question": "Quin emperador coneixia l'etrusc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "diversos volums sobre la història del poble etrusc",
"answer_start": 513
}
],
"id": "P_509_C_3050_Q5",
"question": "Què va escriure Claudi?"
}
]
},
{
"context": "El trilingüisme no devia ser gaire infreqüent entre les classes educades que provenien de les regions on es parlaven llengües diferents del llatí o el grec. L'autor llatí Apuleu –autor de Les Metamorfosis, considerada la primera novel·la de la història– també escrivia en grec, i havia après el púnic de la seva mare.[176] L'arxiu de Babata és un exemple suggerent de multilingüisme pràctic: aquests papirs, que reben el nom d'una dona jueva de la província d'Aràbia i daten del 93 al 132 dC, estan escrits principalment en arameu, la llengua local, però l'alfabet que fan servir és el grec, amb influències semítiques i llatines. A petició del governador romà, no obstant això, es van traduir al grec.[177]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El trilingüisme",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_509_C_3051_Q1",
"question": "Què no era infreqüent entre les classes educades?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de les regions on es parlaven llengües diferents del llatí o el grec",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_509_C_3051_Q2",
"question": "De quines regions provenien les classes educades trilingües?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Les Metamorfosis",
"answer_start": 188
}
],
"id": "P_509_C_3051_Q3",
"question": "Quina es considera que és la primera novel·la de la història?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Apuleu",
"answer_start": 171
}
],
"id": "P_509_C_3051_Q4",
"question": "Qui va escriure Les Metamorfosis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la seva mare",
"answer_start": 301
}
],
"id": "P_509_C_3051_Q5",
"question": "De qui va aprendre púnic Apuleu?"
}
]
},
{
"context": "L'ús internacional del grec va ser un factor que va permetre l'expansió del cristianisme, com ho indica, per exemple, l'ús del grec a les Epístoles Paulines.[8] Constantí, el primer emperador que es va convertir al cristianisme, probablement coneixia prou el grec, tot i que el llatí era la llengua principal de la seva cort i utilitzava un intèrpret per adreçar-se als bisbes grecoparlants del Concili de Nicea.[139] A l'occident llatí cristià, el grec es va acabar associant amb el «paganisme» i es considerava una llengua estrangera (lingua peregrina).[140] Sant Agustí va confessar que menyspreava el grec i que el trobava difícil d'aprendre.[141] A l'antiguitat tardana, era ben possible parlar el grec com a primera llengua però, en canvi, no considerar-se a un mateix com a «hel·lè», en matèria de religió i cultura.[142] Durant la primera meitat del segle v, el grec era la llengua habitual de comunicació per part dels bisbes,[143] i les Acta Conciliorum («Actes dels Concilis de l'Església») van ser registrades originàriament en grec i, posteriorment, traduïdes al llatí, al siríac o al copte.[144] Durant aquest període, el llatí només va tenir un paper subordinat en els primers concilis ecumènics, com van tenir també un paper secundari els representants de l'Imperi occidental.[145] Tot i que, tradicionalment, s'ha considerat que l'armeni es va establir com a llengua cristiana durant aquesta època, no apareix a les Acta.[146] Hi ha indicis que apunten que el copte podria haver estat parlat als concilis, però no n'hi ha cap prova irrefutable.[147] Als concilis ecumènics es feia una traducció simultània per a aquells participants que utilitzaven la seva pròpia llengua, fins i tot alguns que eren esmentats com a «àrabs», «sarraïns» o «ismaïlites».[148] S'ha trobat molt poc contingut cristià en inscripcions aràbigues a partir del segle vi.[148]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "L'ús internacional del grec",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_509_C_3052_Q1",
"question": "Quin factor va permetre l'expansió del cristianisme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Constantí",
"answer_start": 161
}
],
"id": "P_509_C_3052_Q2",
"question": "Qui va ser el primer emperador que es va convertir al cristianisme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb el «paganisme»",
"answer_start": 477
}
],
"id": "P_509_C_3052_Q3",
"question": "Amb què es va associar el grec a l'occident llatí cristià?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sant Agustí",
"answer_start": 561
}
],
"id": "P_509_C_3052_Q4",
"question": "Qui va dir que menyspreava el grec?"
},
{
"answers": [
{
"text": "difícil d'aprendre",
"answer_start": 627
}
],
"id": "P_509_C_3052_Q5",
"question": "Com considerava Sant Agustí que era la llengua grega?"
}
]
},
{
"context": "El grec koiné s'havia convertit en la llengua vehicular del Mediterrani oriental i fins i tot de l'Àsia menor a conseqüència de les conquestes d'Alexandre el Gran.[6] La «frontera lingüística» se situava a la península dels Balcans, separant el llatí, a l'oest, del grec, a l'est.[7] Els romans amb una certa formació, particularment aquells de l'elit governant, estudiaven grec i, sovint, aconseguien un alt nivell de fluïdesa en aquesta llengua, que els era útil per a les comunicacions diplomàtiques amb la part oriental, fins i tot dins de les mateixes fronteres de l'Imperi. L'ús internacional del grec va ser una de les condicions que van afavorir l'expansió del cristianisme, com es pot veure en l'elecció de la llengua grega a l'hora de redactar les Epístoles Paulines,[8] o pel seu ús en els concilis ecumènics de l'Imperi Romà cristià. Amb la dissolució de l'Imperi de l'oest, el grec es va convertir en la llengua dominant de l'Imperi Romà d'Orient, posteriorment conegut com a Imperi Romà d'Orient.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El grec koiné",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_509_C_3053_Q1",
"question": "Quina era la llengua vehicular del Mediterrani oriental?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la península dels Balcans",
"answer_start": 204
}
],
"id": "P_509_C_3053_Q2",
"question": "On era la frontera lingüística que separava el llatí del grec?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els romans amb una certa formació",
"answer_start": 284
}
],
"id": "P_509_C_3053_Q3",
"question": "Quins romans estudiaven grec?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a les comunicacions diplomàtiques amb la part oriental",
"answer_start": 465
}
],
"id": "P_509_C_3053_Q4",
"question": "Per què era útil el grec a l'elit governant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "llengua grega",
"answer_start": 719
}
],
"id": "P_509_C_3053_Q5",
"question": "Amb quin llengua es van redactar les Epístoles Paulines?"
}
]
},
{
"context": "El prolífic acadèmic siríac Bardesanes coneixia el grec, i va enviar el seu fill perquè estudiés a Atenes; no obstant això, va decidir escriure en la seva llengua pròpia. A més de redactar homilies i tractats en siríac, Bardesanes també va compondre 150 himnes «d'enorme influència i dubtosa doctrina».[56] D'aquella època també destaquen altres obres escrites en siríac, com ara diversos tractats cristians, diàlegs i actes apòcrifes.[54] Algunes obres siríaques contenen elements gnòstics, a més d'exercir una notable influència en la dispersió del maniqueisme. A partir del segle V i en endavant, també es troben obres de caràcter monofisita o nestorià.[57]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a Atenes",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_509_C_3054_Q2",
"question": "On va enviar el seu fill Bardesanes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "perquè estudiés",
"answer_start": 81
}
],
"id": "P_509_C_3054_Q3",
"question": "Per què Bardesanes va enviar el seu fill a Atenes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "150",
"answer_start": 250
}
],
"id": "P_509_C_3054_Q4",
"question": "Quants himnes va compondre Bardesanes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'enorme influència i dubtosa doctrina",
"answer_start": 262
}
],
"id": "P_509_C_3054_Q5",
"question": "Com eren els himnes que va compondre Bardesanes?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Papa Higini",
"paragraphs": [
{
"context": "No obstant això, cal tenir en compte també que el Liber Pontificalis diu que era d'origen grec, probablement de la ciutat d'Atenes. A més, afirma que era un antic filòsof, probablement abans de convertir-se al cristianisme, però no esmenta el nom del seu pare, que és desconegut per l'autor del Liber.[2] Francesco Scorza esmenta que l'assimilació d'Higini a la professió de filòsof és probablement deguda a la semblança del seu nom amb la d'altres autors d'origen llatí del segle i, com Gai Juli Higini, encarregat de la Biblioteca Palatina, nomenat per Octavi August, o Higini l'Astrònom.[3][7] Per la seva banda, Louis de Cormenin apunta que era fill d'un filòsof.[8][Nota 2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "d'Atenes",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_121_C_721_Q1",
"question": "D'on era probablement?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un antic filòsof",
"answer_start": 154
}
],
"id": "P_121_C_721_Q2",
"question": "Què afirmen que era?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al cristianisme",
"answer_start": 207
}
],
"id": "P_121_C_721_Q3",
"question": "A què es va convertir Higini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'autor del Liber",
"answer_start": 283
}
],
"id": "P_121_C_721_Q4",
"question": "Qui desconeixia el nom del pare d'Higini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la Biblioteca Palatina",
"answer_start": 516
}
],
"id": "P_121_C_721_Q5",
"question": "De què s'encarregava Gai Juli Higini?"
}
]
},
{
"context": "Finalment, se li atribueixen obres escrites apòcrifes, concretament dues decretals pseudoisidorianes, que apareixen signades amb una variant del seu nom, «Vigini». La primera, De Fide et Religionis Causis, està adreçada a tots els creients, i la segona, Epistola ad Athenienses, només està dirigida als atenesos. Alguns autors afirmen que va escriure un tractat sobre Déu i la seva encarnació en Jesucrist, però aquesta afirmació també ha resultat ser apòcrifa.[2][17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "apòcrifes",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_121_C_723_Q1",
"question": "Quines obres escrites se li atribueixen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Vigini",
"answer_start": 155
}
],
"id": "P_121_C_723_Q2",
"question": "Amb quin nom apareixen signades?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una variant del seu nom",
"answer_start": 129
}
],
"id": "P_121_C_723_Q3",
"question": "Què és Vigini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als atenesos",
"answer_start": 299
}
],
"id": "P_121_C_723_Q4",
"question": "A qui està dirigida Epistola ad Athenienses?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un tractat sobre Déu i la seva encarnació en Jesucrist",
"answer_start": 351
}
],
"id": "P_121_C_723_Q5",
"question": "Què afirmen que va escriure alguns autors?"
}
]
},
{
"context": "De les disposicions conegudes, contingudes en el Liber Pontificalis, s'esmenta que Higini va instaurar la figura dels padrins al bateig dels nadons per tal de guiar-los en la vida cristiana.[8] D'altra banda, també hauria decretat la consagració de totes les esglésies i hauria definit la jerarquia eclesiàstica, tant en ordre com en diferents rangs. No obstant això, Louis Loomis afirma que la definició de l'autor del Liber és massa vaga i possiblement només era una simple atribució per conveniència per donar importància a Higini, fent que atorgués tasques i funcions al clergat.[15] Així mateix, Louis Duchesne diu que aquesta mateixa afirmació apareix en la biografia del papa Hormisdes, cosa que fa que perdi tota credibilitat i valor històric; el més probable és que l'autor s'estigués referint als ordes menors del clergat,[16] però això no deixa de mostrar que aquest fet no és comprovable i, a més, resulta impossible saber-ne el significat real.[7] Encara que, entre altres exemples al Liber Pontificalis, se li atribueix l'ordenació de quinze sacerdots, cinc diaques i sis bisbes, aquest fet és de difícil verificació.[7][15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "padrins",
"answer_start": 118
}
],
"id": "P_121_C_724_Q1",
"question": "Quina figura va instaurar Higini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la jerarquia eclesiàstica",
"answer_start": 286
}
],
"id": "P_121_C_724_Q2",
"question": "Què va definir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quinze",
"answer_start": 1049
}
],
"id": "P_121_C_724_Q3",
"question": "Quants sacerdots se li atribueix que va ordenar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "guiar-los en la vida cristiana",
"answer_start": 159
}
],
"id": "P_121_C_724_Q4",
"question": "Què havien de fer els padrins amb els nadons?"
}
]
},
{
"context": "D'altra banda, durant el seu mandat es daten les primeres manifestacions de les doctrines gnòstiques a Roma, que van ser considerades heretges per l'Església. Procedents d'Egipte i amb Alexandria com a nucli d'origen, a semblança d'altres heretgies cristianes, Ireneu de Lió i Eusebi de Cesarea comenten l'arribada de Valentí a la ciutat en temps d'Higini, on residí fins al pontificat d'Anicet, tenint el seu moment de màxim apogeu durant el mandat de Pius I i narren també l'arribada de Cerdó, predecessor de Marció. Suposadament, Cerdó va semblar retractar-se del gnosticisme i va assistir regularment a l'església romana, fins a arribar a formar-ne part, però, no obstant això, en secret va continuar amb les seves ensenyances gnòstiques i consegüentment va ser expulsat del sí de la comunitat cristiana. No es tenen notícies sobre possibles actuacions d'Higini respecte a la presència del gnosticisme a Roma.[13][10][3][14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Valentí",
"answer_start": 318
}
],
"id": "P_121_C_725_Q2",
"question": "Qui va arribar a la ciutat en temps d'Higini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en secret",
"answer_start": 682
}
],
"id": "P_121_C_725_Q5",
"question": "Com continuava les ensenyances gnòstiques?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Urna de Sant Càndid",
"paragraphs": [
{
"context": "Amb el pas del temps i les diverses destruccions que va patir el monestir de Sant Cugat s'havien perdut les dades de la sepultura de sant Càndid. Segons consta en documents, la descoberta es va realitzar gràcies a una dona endimoniada que fou portada a l'església del monestir per expulsar del seu cos als esperits malignes; durant aquests actes, la dona va assenyalar el lloc on es trobava el cos de sant Càndid a la capella de sant Miquel. Davant la presència del rei Jaume II d'Aragó i d'un gran nombre d'acompanyants, es va obrir el sepulcre i es van treure els ossos per posar-los en un «lloc decent».[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de la sepultura de sant Càndid",
"answer_start": 114
}
],
"id": "P_263_C_1573_Q1",
"question": "Quines dades s'havien perdut?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una dona endimoniada",
"answer_start": 214
}
],
"id": "P_263_C_1573_Q2",
"question": "Qui va ser portada a l'església del monestir de Sant Cugat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per expulsar del seu cos als esperits malignes",
"answer_start": 277
}
],
"id": "P_263_C_1573_Q3",
"question": "Per a què es va dur a la dona endimoniada al monestir de Sant Cugat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el lloc on es trobava el cos de sant Càndid",
"answer_start": 369
}
],
"id": "P_263_C_1573_Q4",
"question": "Què va assenyalar la dona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un «lloc decent»",
"answer_start": 586
}
],
"id": "P_263_C_1573_Q5",
"question": "On es van posar els ossos de sant Càndid?"
}
]
},
{
"context": "El batent de la coberta de la part anterior és completament llis, mentre que el posterior està dividit en tres quadrats separats per una sanefa de motius geomètrics i amb decoració d'entrellaçats vegetals al caire total de la tapa. La part central la cobreix un pantocràtor dintre d'una màndorla envoltat pels símbols dels quatre evangelistes. Als compartiments de tots dos costats s'hi troben dos àngels turiferaris en genuflexió que porten un encenser; ambdós miren cap al Pantocràtor.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "completament llis",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_263_C_1574_Q1",
"question": "Com és el batent de la coberta de la part anterior?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tres",
"answer_start": 106
}
],
"id": "P_263_C_1574_Q2",
"question": "En quants quadrats està dividit el batent de la coberta de la part posterior?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una sanefa de motius geomètrics",
"answer_start": 133
}
],
"id": "P_263_C_1574_Q3",
"question": "Què separa els tres quadrats del batent de la coberta posterior?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels símbols dels quatre evangelistes",
"answer_start": 305
}
],
"id": "P_263_C_1574_Q4",
"question": "Per què està envoltat el pantocràtor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al Pantocràtor",
"answer_start": 472
}
],
"id": "P_263_C_1574_Q5",
"question": "On miren els àngels turiferaris?"
}
]
},
{
"context": "Duran i Cañameres va fer estudis comparatius amb altres obres en els quals descriu la barreja que aprecia en l'obra de motius romànics i gòtics. Els arcs trilobats que presenta una de les cares rectangulars de l'arca i els laterals són similars als d'altres obres del segle xiii i al frontal d'altar dedicat a la mare de Déu que va pertànyer al monestir de Sant Cugat (actualment al Museu Civico d'Arte Antica de Torí.[8][9] A part d'aquest frontal, també hi ha aquest mateix tipus d'arcs i amb la mateixa datació que l'urna al frontal de l'església de Santa Perpètua de Mogoda i al frontal de l'església de Sant Cebrià de Cabanyes.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "motius romànics i gòtics",
"answer_start": 119
}
],
"id": "P_263_C_1575_Q1",
"question": "Quina barreja aprecia en l'obra Duran i Cañameres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "arcs trilobats",
"answer_start": 149
}
],
"id": "P_263_C_1575_Q2",
"question": "Què presenta una de les cares rectangulars de l'arca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la mare de Déu",
"answer_start": 308
}
],
"id": "P_263_C_1575_Q3",
"question": "A qui està dedicat el frontal d'altar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al frontal de l'església de Santa Perpètua de Mogoda i al frontal de l'església de Sant Cebrià de Cabanyes",
"answer_start": 525
}
],
"id": "P_263_C_1575_Q4",
"question": "On es poden trobar també arcs trilobats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al monestir de Sant Cugat",
"answer_start": 342
}
],
"id": "P_263_C_1575_Q5",
"question": "A qui va pertànyer el frontal d'altar dedicat a la mare de Déu?"
}
]
},
{
"context": "A la part central de la cara posterior hi ha escenificat el degollament de sant Càndid, agenollat davant el seu botxí amb la llegenda sobre seu de sanctus candidus. Té al costat dret un grup de cinc personatges sobre cavalls, i al fons s'aprecien arbres de forma arrodonida propis de principis del gòtic; a la part esquerra hi apareixen dos grups de persones, uns sobre cavalleries i d'altres drets, i a l'extrem apareix una figura separada dels altres amb la llegenda de santus maurisius. En total són disset personatges, més els dos centrals de sant Càndid i el seu botxí. La decoració amb la sanefa que emmarca el plafó és idèntica a la de l'altra cara rectangular.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el degollament de sant Càndid",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_263_C_1576_Q1",
"question": "Què hi ha escenificat a la part central de la cara posterior?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sanctus candidus",
"answer_start": 147
}
],
"id": "P_263_C_1576_Q2",
"question": "Quina llegenda té a sobre seu sant Càndid?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de forma arrodonida",
"answer_start": 254
}
],
"id": "P_263_C_1576_Q4",
"question": "Com són els arbres que s'aprecien al fons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'extrem",
"answer_start": 402
}
],
"id": "P_263_C_1576_Q5",
"question": "On apareix la figura amb la llegenda de santus maurisius?"
}
]
},
{
"context": "La realització de l'urna es va fer amb motiu de la descoberta del sepulcre amb el cos de sant Càndid, el qual es trobava col·locat a l'absis de la capçalera del costat de l'Epístola de l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. La troballa va tenir lloc sota el mandat de l'abat Guerau de Clasquerí (1277-1294). L'urna, de caràcter religiós, es va construir en un taller català d'autor anònim per honrar les relíquies del màrtir Càndid.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de sant Càndid",
"answer_start": 86
}
],
"id": "P_263_C_1578_Q1",
"question": "De qui era el cos que es va descobrir al sepulcre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "monestir de Sant Cugat del Vallès",
"answer_start": 200
}
],
"id": "P_263_C_1578_Q2",
"question": "En quin monestir era el cos de sant Càndid?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sota el mandat de l'abat Guerau de Clasquerí",
"answer_start": 261
}
],
"id": "P_263_C_1578_Q3",
"question": "Quan va tenir lloc la troballa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un taller català",
"answer_start": 365
}
],
"id": "P_263_C_1578_Q4",
"question": "On es va construir l'urna?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per honrar les relíquies del màrtir Càndid",
"answer_start": 400
}
],
"id": "P_263_C_1578_Q5",
"question": "Per què es va construir l'urna?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau",
"paragraphs": [
{
"context": "Una figura present a tot el recinte són els àngels. Domènech els va incloure dins la iconografia complementant conjunts escultòrics o com figura central, com en el cas dels àngels exempts que coronen els frontons de l'edifici d'operacions i al vèrtex de la façana principal. Segons un estudi de Figueras, Burrull i Arnaiz, les escultures d'aquesta façana formen un conjunt piramidal on apareixen les diferents jerarquies: àngels, arcàngels, querubins, trons, dominacions i potestats, que es diferencien pel nombre de volutes de les seves ales.[9] D'una mida més reduïda, apareixen als frontispicis dels pavellons d'infermeria, a la façana del pavelló d'operacions i a la torre del rellotge. Totes aquestes figures són obra de Pau Gargallo.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Domènech",
"answer_start": 52
}
],
"id": "P_65_C_385_Q2",
"question": "Qui va incloure els àngels dins la iconografia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Figueras, Burrull i Arnaiz",
"answer_start": 292
}
],
"id": "P_65_C_385_Q3",
"question": "De qui és l'estudi que afirma que les escultures de la façana formen un conjunt piramidal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel nombre de volutes de les seves ales",
"answer_start": 503
}
],
"id": "P_65_C_385_Q4",
"question": "Com es diferencien les diferents jerarquies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als frontispicis dels pavellons d'infermeria, a la façana del pavelló d'operacions i a la torre del rellotge",
"answer_start": 581
}
],
"id": "P_65_C_385_Q5",
"question": "On apareixen les escultures d'una mida més reduïda?"
}
]
},
{
"context": "El recinte és ple d'elements simbòlics i decoratius en pedra com animals, flors, grifons, escuts, traceria, etc. aplicats a gàrgoles, pinacles, respiradors de ventilació o frontispicis. La pràctica totalitat varen ser dissenyats pel mateix Domènech i Montaner. Molt probablement varen ser realitzats per Francesc Modolell[3] o, en el cas de peces seriades, poden haver estat realitzades directament pels subministradors de pedra picada com Vives i Albareda, E. Martínez o Madurell i Solà.[11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en pedra",
"answer_start": 52
}
],
"id": "P_65_C_386_Q1",
"question": "En quin material estan realitzats els elements simbòlics i decoratius del recinte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Domènech i Montaner",
"answer_start": 240
}
],
"id": "P_65_C_386_Q2",
"question": "Qui va dissenyar els elements simbòlics i decoratius?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Vives i Albareda, E. Martínez o Madurell i Solà",
"answer_start": 440
}
],
"id": "P_65_C_386_Q3",
"question": "Qui va subministrar pedra picada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "peces seriades",
"answer_start": 341
}
],
"id": "P_65_C_386_Q4",
"question": "Què poden haver estat directament realitzades pels subministradors de pedra picada?"
}
]
},
{
"context": "Les figures de Sant Martí i Sant Jordi estan repetides, en mosaic i en pedra. Els relleus en pedra es troben ocupant dos timpans neogòtics sobre portes. La imatge de Sant Jordi, patró de Catalunya, es troba sobre la part interior de la porta d'entrada al saló d'actes. Se'l representa muntat a cavall matant el drac amb una pica; està coronat amb un escut de Barcelona amb elm i rematat amb un ratpenat. El conjunt està flanquejat per dos macers sota dosseret. La imatge en pedra de Sant Martí, patró de Catalunya a l'edat mitjana, es troba sobre la porta d'accés al soterrani que hi ha al vestíbul principal, just sota l'escala d'honor. Igual que la de Sant Jordi, està custodiada per dues escultures sobre pilars, que representen, en aquest cas, dos germans hospitalaris, dels que tenien cura de l'hospital. La iconografia respon al patronatge de Sant Martí amb els pobres que, juntament amb els germans hospitalaris, simbolitzava la vocació benèfica de la institució.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en mosaic i en pedra",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_65_C_387_Q1",
"question": "En què estan repetides les figures de Sant Martí i Sant Jordi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ocupant dos timpans neogòtics sobre portes",
"answer_start": 109
}
],
"id": "P_65_C_387_Q2",
"question": "On es troben els relleus en pedra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "muntat a cavall matant el drac amb una pica",
"answer_start": 285
}
],
"id": "P_65_C_387_Q4",
"question": "Com es representa a Sant Jordi?"
}
]
},
{
"context": "La secció central té la porta d'accés, i al seu costat una finestra sobre la qual hi ha un terrat amb barana de traceria. Sobre la porta hi ha un frontispici en pedra amb una petita finestra tripartida encaixada dins d'un arc conopial, com si fos el timpà de la porta; als carcanyols la decoració és floral o zoomòrfica, la dovella central està rematada amb un floró que té un escut a cada costat i que estan al mateix nivell que la barana del terrat. Sobre seu, és a dir sobresortint del cos de l'edifici, s'aixeca un templet de pedra que allotja la imatge del sant o de la Verge al qual està dedicat el pavelló. El templet, sustentat en dos fins pilars de pedra nummulítica, té un treball en pedra molt elaborat amb decoracions florals, falses gàrgoles zoomòrfiques i amb trencadís a la teulada. A cada banda del templet, hi ha dos àngels orants agenollats mirant cap al sant protector. Tot el conjunt està emmarcat per uns pinacles decoratius que arranquen a nivell de la porta i estan acabats en una torxa a la part superior i amb un cap d'àngel, de querubí o de personatge civil, envoltats de fulles a la banda inferior.[4] Les escultures de tots els sants i Verges són d'Eusebi Arnau i el templet, els àngels orants i els caps de querubins al costat de la porta són obra de Gargallo.[5] A la façana posterior de la majoria de pavellons hi ha una estructura similar, a vegades més senzilla i a vegades amb un balcó petri i escuts heràldics que poden tenir un segon sant.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un terrat amb barana de traceria",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_65_C_389_Q1",
"question": "Què hi ha sobre la finestra situada al costat de la porta d'accés?"
},
{
"answers": [
{
"text": "floral o zoomòrfica",
"answer_start": 300
}
],
"id": "P_65_C_389_Q2",
"question": "Com és la decoració als carcanyols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "agenollats",
"answer_start": 848
}
],
"id": "P_65_C_389_Q4",
"question": "Quina postura adopten els dos àngels orants que estan a cada banda del templet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'Eusebi Arnau",
"answer_start": 1175
}
],
"id": "P_65_C_389_Q5",
"question": "De qui són les escultures de tots els sants i Verges?"
}
]
},
{
"context": "Arnau va ser el responsable de les peces que els contractes descriuen com «imatges de 2 metres i d'1,5 a 2 metres», és a dir, les figures exemptes de personatges històrics que envolten l'edifici d'administració i les dels sants patrons dels diferents pavellons. També és l'autor de l'escut central de la façana principal i del que hi ha al pavelló d'operacions.[1] Gargallo va dissenyar totes les figures ornamentals i les que decoren el cos central de l'edifici d'administració i la torre del rellotge. També són seus els panells amb les obres de misericòrdia que hi ha a l'escala d'honor a nivell del primer pis i les imatges i l'escut que hi ha al saló d'actes.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "«imatges de 2 metres i d'1,5 a 2 metres»",
"answer_start": 74
}
],
"id": "P_65_C_390_Q1",
"question": "De quina forma descriuen els contractes les peces?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Arnau",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_65_C_390_Q2",
"question": "Qui és l'autor de l'escut central de la façana principal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "totes les figures ornamentals",
"answer_start": 387
}
],
"id": "P_65_C_390_Q3",
"question": "Què va dissenyar Gargallo que es va col·locar en el cos central de l'edifici d'administració?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Gargallo",
"answer_start": 365
}
],
"id": "P_65_C_390_Q4",
"question": "De qui són les imatges i l'escut que hi ha al saló d'actes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'escala d'honor a nivell del primer pis",
"answer_start": 571
}
],
"id": "P_65_C_390_Q5",
"question": "On estan els panells amb les obres de misericòrdia que va dissenyar Gargallo?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Retaule del Conestable",
"paragraphs": [
{
"context": "Les taules són de fusta d'àlber fetes amb taulons verticals encolats entre si i muntats sobre una graella de travessers de reforç. Els taulons estan clavats als travessers des de davant amb claus de ferro que, en oxidar-se, varen malmetre la capa pictòrica.[9] La capa de preparació està formada per una tela de lli coberta de guix i carbonat de calci d'un gruix de 60 micres. La capa pictòrica està formada amb pigments colorants aglutinats amb cola animal en lloc de tremp d'ou com habitualment es feia a l'època.[7] Estan enquadrades en una estructura amb motllures de fons vermell i traceria de fusta. A cada tram dels muntants centrals hi ha unes petites talles amb dracs daurats. Les tres taules superiors estan protegides per un guardapols fet de talla de fusta daurada en traceria.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de fusta d'àlber",
"answer_start": 15
}
],
"id": "P_584_C_3499_Q1",
"question": "De quin material són les taules?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb taulons verticals encolats entre si i muntats sobre una graella de travessers de reforç",
"answer_start": 38
}
],
"id": "P_584_C_3499_Q2",
"question": "Com estan fetes les taules?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als travessers",
"answer_start": 157
}
],
"id": "P_584_C_3499_Q3",
"question": "On estan clavats els taulons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per una tela de lli coberta de guix i carbonat de calci",
"answer_start": 296
}
],
"id": "P_584_C_3499_Q4",
"question": "Per què està formada la capa de preparació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb cola animal",
"answer_start": 442
}
],
"id": "P_584_C_3499_Q5",
"question": "Amb què s'aglutinen els pigments colorants de la capa pictòrica?"
}
]
},
{
"context": "La imatge de santa Elisabet de Portugal (1271 - 1336) representa un homenatge a l'origen portuguès del Conestable. Havia estat reina consort de Portugal pel matrimoni amb Dionís I de Portugal i per aquesta condició la imatge porta corona. A la mà duu un rosari i roses a la falda del vestit, un signe hagiogràfic sobre el miracle de la conversió de diners en roses quan anava a repartir almoines entre els pobres i va ser descoberta pel rei que li tenia prohibit.[13] A la predel·la apareixen, d'esquerra a dreta: sant Sebastià, sant Cristòfor, sant Jordi i sant Benet de Núrsia. La imatge de sant Sebastià presenta els seus atributs de l'arc i les fletxes, símbols del seu martiri. Aquesta fórmula de representació és anterior a la que es va popularitzar a l'art a partir del segle xv, i que presenta a sant Sebastià lligat a un tronc i amb múltiples sagetes clavades al cos.[14] La imatge de sant Cristòfor respon a una hagiografia clàssica: nen sobre les espatlles, recolzat en un bastó acabat en una palma travessant l'aigua mentre és guiat des de la riba per un monjo amb un fanal.[15] Sant Jordi es presenta també amb els atributs clàssics amb la particularitat que el drac no està travessat per la llança sinó que és trepitjat pel sant. L'extrem superior de la llança està en estuc daurat en relleu com també ho estan les joies que llueix al pit i al mànec de l'espasa, una característica de l'estil d'Huguet. Per últim, sant Benet porta el seu bàcul d'abat, l'hàbit negre de l'orde i un llibre a la mà que representa el llibre de la seva regla.[16] Alguns autors han proposat identificar-lo amb Macari d'Alexandria, tot i que no se li veu el dimoniet als peus. Totes les figures s'emmarquen en paisatges similars amb un esbós de muntanya al darrere amb algun arbre i el cel daurat. Sant Sebastià i sant Benet estan en una terrassa enrajolada que produeix un cert efecte de perspectiva, mentre que els altres dos sants estan ubicats en un entorn adient amb la seva hagiografia.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un homenatge a l'origen portuguès del Conestable",
"answer_start": 65
}
],
"id": "P_584_C_3500_Q1",
"question": "Què representa la imatge de santa Elisabet de Portugal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un rosari",
"answer_start": 251
}
],
"id": "P_584_C_3500_Q2",
"question": "Quin objecte duu a la mà santa Elisabet de Portugal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sant Sebastià, sant Cristòfor, sant Jordi i sant Benet de Núrsia",
"answer_start": 514
}
],
"id": "P_584_C_3500_Q3",
"question": "Qui apareix a la predel·la d'esquerra a dreta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del seu martiri",
"answer_start": 666
}
],
"id": "P_584_C_3500_Q4",
"question": "De què són símbol l'arc i les fletxes de sant Sebastià?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el drac",
"answer_start": 1172
}
],
"id": "P_584_C_3500_Q5",
"question": "Què trepitja Sant Jordi?"
}
]
},
{
"context": "El Retaule del Conestable, també conegut com a Retaule de l'Epifania, és un retaule d'estil gòtic català realitzat al tremp per l'artista Jaume Huguet l'any 1464 per a la capella de Santa Àgata de Barcelona. El retaule es conserva al mateix indret per al qual va ser concebut i no ha patit agressions en cap de les revoltes anticlericals que ha viscut, tot i que una manca de condicions durant molts anys el va fer perillar fins que va ser restaurat i protegit a començaments del segle xx. Va ser realitzat en la fase de maduresa de Jaume Huguet, un cop aquest havia fet una aproximació al realisme dels primitius flamencs. Està dedicat a l'Epifania o Adoració dels Reis Mags en una taula que ocupa la posició central. En total consta de vuit taules amb una predel·la i dues portes, a banda i banda de l'altar. Va ser un encàrrec de Pere el Conestable de Portugal quan va ser nomenat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) dins del període de la Guerra Civil catalana.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "com a Retaule de l'Epifania",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_584_C_3501_Q1",
"question": "Com és conegut el Retaule del Conestable?"
},
{
"answers": [
{
"text": "gòtic català",
"answer_start": 92
}
],
"id": "P_584_C_3501_Q2",
"question": "A quin estil pertany el Retaule del Conestable?"
},
{
"answers": [
{
"text": "rei d'Aragó i comte de Barcelona",
"answer_start": 884
}
],
"id": "P_584_C_3501_Q5",
"question": "Què va ser anomenat Pere el Conestable de Portugal?"
}
]
},
{
"context": "El moment en el qual es realitza aquest retaule coincideix amb la fase de plenitud de l'autor, que mostra una serena i expressiva naturalitat. Encara conservarà els darrers aires del gòtic internacional amb un moment avançat del flamenquisme més penetrant. El Retaule del Conestable permet a Huguet perfilar el seu cercle més directe de seguidors dins el seu taller i situar-se com una figura essencial de la pintura catalana del segle xv.[2] L'artista incorpora algunes novetats tot i que, com a home conservador i enamorat dels costums del seu país, va traçant una visió pròpia que defineix la pintura gòtica catalana. Així, coneixedor de les noves tendències de la pintura flamenca, com ho proven la suavitat dels rostres o la utilització del paisatge, les adapta a les tradicions del país mantenint el vell predomini dels espais daurats en els muntants que emmarquen l'escena. Com més maduresa s'aprecia en el seu estil, més es reflecteixen en les seves figures els tipus habituals dels seus contemporanis i veïns, observats a la vida quotidiana de la ciutat de Barcelona i del camp de Catalunya.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dels costums del seu país",
"answer_start": 525
}
],
"id": "P_584_C_3502_Q1",
"question": "De què estava enamorat Huguet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "flamenca",
"answer_start": 676
}
],
"id": "P_584_C_3502_Q2",
"question": "Quines noves tendències de pintura coneix Huguet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "daurats",
"answer_start": 833
}
],
"id": "P_584_C_3502_Q3",
"question": "Com són els espais en els muntants que emmarquen l'escena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb la fase de plenitud de l'autor",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_584_C_3502_Q4",
"question": "Amb quin moment del pintor coincideix la realització del retaule?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una serena i expressiva naturalitat",
"answer_start": 106
}
],
"id": "P_584_C_3502_Q5",
"question": "Què mostra Huguet en la seva fase de plenitud?"
}
]
},
{
"context": "La taula de la Crucifixió està sobre la taula de l'Adoració dels Reis, dins del carrer central. Joaquim Folch i Torres la defineix com una «composició plena de moviment dramàtic i constitueix una de les més belles figuracions del drama del Calvari que ha sortit de mans de l'artista». Hi apareixen els elements típics de la iconografia d'aquest passatge bíblic. Al centre hi ha el Crist clavat a la creu, i, agenollada als seus peus, Maria Magdalena. A l'esquerra de l'espectador, primer terme, el grup de les Santes Dones amb Sant Joan Baptista que sosté la Mare de Déu, ajudat per una d'elles mentre les restants adoren el Crucificat. A la dreta, el grup de saigs que es juguen als daus la túnica del Crist. A cada costat de Jesús, el bon lladre i el mal lladre, a la creu. En segon terme, en actitud adorant, el centurió Longinus dalt del cavall, sostenint la llança amb què ha ferit el cor de Jesús, i prop d'ell el saig que sosté la canya amb l'esponja mullada amb fel i vinagre els llavis del Redemptor. Darrere del bon lladre es veu un saig i a l'altra banda dos homes dalt de cavall comentant amb aire confidencial i misteriós la divinitat del condemnat. Darrere del mal lladre hi ha un soldat amb una llança a l'espatlla. Huguet compon aquesta escena complexa amb un refinat sentit d'equilibri de masses i de línies. El ritme dramàtic i movimentat de tota la composició té una darrera repercussió en l'expressió dels rostres, la qual pren un valor extraordinari en el grup de les Santes Dones i en els dos cavallers confidents de segon terme. La creu està plantada en un greny de roca que s'alça a primer terme. El fons no té paisatge, és tot daurat amb relleu amb el tema de la fulla de roure i l'aglà estilitzats.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "sobre la taula de l'Adoració dels Reis",
"answer_start": 31
}
],
"id": "P_584_C_3504_Q1",
"question": "On és la taula de la Crucifixió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Al centre",
"answer_start": 362
}
],
"id": "P_584_C_3504_Q2",
"question": "On és el Crist clavat a la creu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Maria Magdalena",
"answer_start": 434
}
],
"id": "P_584_C_3504_Q3",
"question": "Qui està agenollada als peus de Crist?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als daus",
"answer_start": 680
}
],
"id": "P_584_C_3504_Q4",
"question": "Amb què es juguen el grup de saigs la túnica de Crist?"
},
{
"answers": [
{
"text": "adorant",
"answer_start": 803
}
],
"id": "P_584_C_3504_Q5",
"question": "Quina actitud mostra el centurió Longinus dalt del cavall?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Parc Juràssic",
"paragraphs": [
{
"context": "Quan alguns realitzadors van veure l'ús d'efectes CGI a Parc Juràssic abans vistos impossibles i massa costosos, a partir de llavors van estar confiats a emprar-los per als seus futurs rodatges. Com a conseqüència, Stanley Kubrick va contractar a Spielberg per dirigir A.I. Artificial Intelligence, George Lucas va començar la realització de la trilogia de protocontinuacions de Star Wars, i Peter Jackson va iniciar a reexplorar la seva passió infantil pels films fantàstics, un sender que el conduiria fins i tot a El Senyor dels Anells i King Kong.[* 27][* 28] La pel·lícula també va inspirar a la realització de pel·lícules i documentals, com Godzilla, Carnosaur i Walking with Dinosaurs, així com nombroses paròdies. Stan Winston va treballar al costat d'IBM i el director James Cameron per a formar l'empresa d'efectes visuals Digital Domain, esmentant, «Si no m'hagués relacionat amb la pel·lícula, passaria ara mateix a convertir-me en un dinosaure.»[78] Alex Billington va declarar que és «una pel·lícula líder en la seva època», referint-la en una altra perspectiva, «Fins i tot amb el sistema robòtic que ells van usar, això va ser un pas llunyà per a qualsevol avenç en el seu temps. Llavors les històries van començar a comptar com sensacionalment els dinosaures van incrementar la seva popularitat. I la millor part és que ells es miren millor en aquesta pel·lícula, que en qualsevol recent creació CGI.»[79] Algunes fonts consideren que, a partir de la novel·la i la seva corresponent adaptació, es va incrementar de forma significativa l'interès dels joves en la paleontologia.[15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Spielberg",
"answer_start": 247
}
],
"id": "P_139_C_829_Q1",
"question": "Qui va dirigir A.I. Artificial Intelligence?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Digital Domain",
"answer_start": 833
}
],
"id": "P_139_C_829_Q2",
"question": "Quina empresa va formar James Cameron?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Stan Winston",
"answer_start": 722
}
],
"id": "P_139_C_829_Q3",
"question": "Amb qui va forma l'empresa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "efectes visuals",
"answer_start": 817
}
],
"id": "P_139_C_829_Q4",
"question": "A què esta dedicada Digital Domain?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els dinosaures",
"answer_start": 1261
}
],
"id": "P_139_C_829_Q5",
"question": "Què va incrementar la seva popularitat?"
}
]
},
{
"context": "La pel·lícula descriu la clonació de diverses espècies de dinosaures a partir de la manipulació genètica de segments de matèria prehistòrica preservada en un tros d'ambre. La iniciativa la duu a terme una empresa científica denominada InGen que està encapçalada per l'empresari John Hammond, i a partir d'ella pretenen crear un parc de diversions. Els inversors del projecte decideixen realitzar una prova de les instal·lacions, abans de la inauguració del parc. Tanmateix, la sobtada aparició d'un cicló tropical i l'organització d'un sabotatge per part d'un dels empleats del parc causen que els sistemes de seguretat informàtica deixin de funcionar i els dinosaures comencin a fugir de les seves instal·lacions. L'equip del parc intenta restablir els sistemes, però com que és massa tard, comencen a fugir de l'illa.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en un tros d'ambre",
"answer_start": 152
}
],
"id": "P_139_C_830_Q1",
"question": "On es preserva la matèria prehistòrica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "InGen",
"answer_start": 235
}
],
"id": "P_139_C_830_Q2",
"question": "Com es diu l'empresa que duu a terme la iniciativa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un parc de diversions",
"answer_start": 325
}
],
"id": "P_139_C_830_Q3",
"question": "Què pretenen crear?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una prova",
"answer_start": 396
}
],
"id": "P_139_C_830_Q4",
"question": "Què volen fer abans de la inauguració del parc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un dels empleats",
"answer_start": 557
}
],
"id": "P_139_C_830_Q5",
"question": "Qui organitza un sabotatge?"
}
]
},
{
"context": "Al terme del rodatge, Tippet va afegir alguns efectes digitals en nombroses escenes. El treball d'Industrial Light & Magic va consistir a crear composicions digitals addicionals, per escenes com el moviment de l'aigua i per la substitució digital del rostre de la doble d'Ariana Richards. Spielberg va supervisar el progrés d'ambdós estudis des de Polònia, on ja es trobava filmant la seva següent pel·lícula.[* 18] El febrer del 1993, John Williams va començar a compondre el so i la banda sonora de la pel·lícula. La direcció musical de les seves composicions va ser realitzada un mes després per John Neufeld i Alexander Courage.[* 19] La direcció musical va ser supervisada per George Lucas, fins a la seva conclusió, a final d'abril.[* 20]Parc Juràssic va ser completament acabat el 28 de maig del 1993.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "efectes digitals",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_139_C_831_Q1",
"question": "Què va afegir Tippet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Spielberg",
"answer_start": 293
}
],
"id": "P_139_C_831_Q2",
"question": "Qui va supervisar el progrés dels estudis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "John Williams",
"answer_start": 440
}
],
"id": "P_139_C_831_Q3",
"question": "Qui va compondre la banda sonora?"
},
{
"answers": [
{
"text": "febrer del 1993",
"answer_start": 423
}
],
"id": "P_139_C_831_Q4",
"question": "Quan va començar John Williams a composar la banda sonora?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 28 de maig del 1993",
"answer_start": 789
}
],
"id": "P_139_C_831_Q5",
"question": "Quin dia va estar acabada la pel·lícula?"
}
]
},
{
"context": "En entrar al parc, els investigadors coneixen un exemplar d'un braquiosaure, mentre que en l'interior dels laboratoris s'informen de la tècnica emprada pels científics per recrear a les diferents espècies de dinosaures. InGen va crear els dinosaures a partir de la clonació genètica de matèria fòssil trobada en mosquits prehistòrics que es van alimentar de la sang de dinosaures durant l'època juràssica, preservats en ambre a través del transcurs del temps. L'ADN d'aquests exemplars va ser completat amb l'addició de segments genètics provinents de granotes, per a cobrir els espais buits en els segments autèntics. Durant el procés, només es van crear dinosaures femelles per tal de prevenir la seva procreació, que causaria l'origen d'una possible i descontrolada població de dinosaures a l'illa.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un braquiosaure",
"answer_start": 60
}
],
"id": "P_139_C_832_Q1",
"question": "Quin exemplar troben a l'entrar al parc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "clonació genètica",
"answer_start": 265
}
],
"id": "P_139_C_832_Q2",
"question": "A partir de què creen els dinosaures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en mosquits prehistòrics",
"answer_start": 309
}
],
"id": "P_139_C_832_Q3",
"question": "On troben la matèria fòssil?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de granotes",
"answer_start": 549
}
],
"id": "P_139_C_832_Q4",
"question": "D'on treuen els segments genètics amb que van completar l'ADN?"
},
{
"answers": [
{
"text": "femelles",
"answer_start": 667
}
],
"id": "P_139_C_832_Q5",
"question": "Quins dinosaures van crear només?"
}
]
},
{
"context": "Parc Juràssic és la primera pel·lícula de la franquícia del mateix nom, seguida per El Món Perdut de 1997 i Parc Juràssic III de 2001. Una nova continuació, objecte de múltiples especulacions amb el pas del temps, va ser confirmada per Joe Johnston (director de Parc Juràssic III) en una entrevista a principis de 2010, sent el començament d'una segona trilogia basada en Parc Juràssic.[7][8] En declaracions més recents, Johnston va assegurar que ja s'està treballant en un nou guió i espera que, després d'acabar la seva participació en The First Avenger: Captain America, pugui començar la seva producció juntament amb Steven Spielberg.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El Món Perdut",
"answer_start": 84
}
],
"id": "P_139_C_833_Q1",
"question": "Quina pel·lícula va ser la segona de la franquícia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Joe Johnston",
"answer_start": 236
}
],
"id": "P_139_C_833_Q3",
"question": "Qui va confirmar una nova continuació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un nou guió",
"answer_start": 472
}
],
"id": "P_139_C_833_Q4",
"question": "En què va assegurar que s'estava treballant Joe Johnston?"
}
]
},
{
"context": "La pel·lícula va ser estrenada al Museu Nacional de la Construcció el 9 de juny de 1993 a Washington DC, patrocinant dues associacions caritatives infantils.[32][33] Després de l'estrena, el 1994, Parc Juràssic va guanyar tres Premis Oscars en les categories de millors efectes de so, millors efectes visuals i millor so, a més d'altres setze Premis i nominacions.[34] El 4 d'octubre de 1994, va fer el seu debut en format de vídeo VHS i LaserDisc, i va ser estrenada en format DVD el 10 d'octubre de 2000.[35][36] Aquell mateix any, la pel·lícula va ser comercialitzada novament en un paquet, que va incloure la seva continuació (El món perdut: Parc Juràssic II).[37] Al seu torn, el DVD va ser rellançat amb ambdues pel·lícules de l'11 de desembre de 2001, sota el nom de Jurassic Park Trilogy i Jurassic Park Adventure Pack el 29 de novembre de 2005.[38][39] La pel·lícula es va reestrenar als cinemes del Regne Unit el 23 de setembre de 2011.[40] Per últim, es va llançar al mercat la trilogia en Blu-ray el 25 d'octubre de 2011.[41]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Museu Nacional de la Construcció",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_139_C_834_Q1",
"question": "On va ser estrenada la pel·lícula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues associacions caritatives infantils",
"answer_start": 117
}
],
"id": "P_139_C_834_Q2",
"question": "Què va patrocinar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "setze",
"answer_start": 337
}
],
"id": "P_139_C_834_Q4",
"question": "Quants altres premis i nominacions va obtenir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "VHS i LaserDisc",
"answer_start": 432
}
],
"id": "P_139_C_834_Q5",
"question": "En quin format domèstic va ser comercialitzada?"
}
]
}
]
} |