Datasets:
projecte-aina
/
CATalog

Dataset card Data Studio Files Community
1
id
stringlengths
19
44
text
stringlengths
8
1.37M
score
float64
0
1
strategy
stringclasses
2 values
languages
stringlengths
11
3.35k
url
stringlengths
0
15.8k
macocu_ca_20230731_9_221806
Eibhlín Mekus Nom i cognoms Eibhlín Mekus. Significat del nom, origen, compatibilitat del nom i cognom Eibhlín Mekus. Tots els serveis en línia. Eibhlín significat del nom Significat del nom Eibhlín. Què significa el nom Eibhlín? Eibhlín origen del primer nom Definició de nom de Eibhlín Aquest nom en altres idiomes, variants d'ortografia i pronunciació, variants femenines i masculines del nom Eibhlín. Eibhlín significats de millor nom: Alegre, Competent, Generós, Moderna, Activa. Aconseguir Eibhlín significat del nom. Eibhlín origen del primer nom. Irish form of Aveline. Aconseguir Eibhlín origen del primer nom. Transcripció o com pronunciar el nom Eibhlín: ie-LEEN, IE-leen, EV-leen, EV-e-leen, AYV-leen. Com pronunciar Eibhlín. Noms sinònims de Eibhlín en diferents països i idiomes: Aileen, Alene, Aline, Ava, Avaline, Avelina, Aveline, Aveza, Avila, Avis, Évelyne, Eileen, Evelien, Eveliina, Evelin, Evelina, Eveline, Ewelina, Ilean, Ileen, Ilene, Lina. Aconseguir Eibhlín en altres idiomes.
0.656144
curate
{"ga": 0.0416243654822335, "ca": 0.9096446700507614, "fr": 0.026395939086294416, "en": 0.02233502538071066}
mc4_ca_20230418_16_349515
Mírame: Josep Espinasa i la ruta de l’exili montcadenc Josep Espinasa i la ruta de l’exili montcadenc Coincidint amb el 70è aniversari de l’exili republicà, Esquerra, l’ABI – Ateneu Domingo Fins i El Cim, Centre Excursionista de Montcada i Reixac, vam resseguir les passes dels primers montcadencs que van haver de creuar la frontera l’any 1939. Era un 27 de gener quan l’alcalde de l’època per ERC, Josep Espinasa i Massaguer i la seva esposa, juntament amb amics i col·laboradors com el jutge de pau en aquells moments, en Lluís Pedrola i Briansó i els seus dos fills, Lluís i Rosita, van entrar a França pel coll de Banyuls. 70 anys després doncs, en aquest cas un plujós 31 de gener, quaranta-quatre persones vam viatjar amb autocar fins a Mas Pils (l’Alt Empordà), lloc on les dues famílies van haver d’abandonar els cotxes i gran part de les seves pertinences. La resta del camí calia fer-la a peu. A Mas Pils, en Jordi Sánchez i Escrigas, president d’Esquerra a Montcada i Reixac i en Miquel Àngel Gràcia i Pardo, president de l’ABI – Ateneu Domingo Fins, van glossar la figura de qui va ser un actiu partícip en la vida social i política del nostre municipi, el Sr. Espinasa: regidor l’any 1922 i posteriorment elegit alcalde (càrrec que ocupà entre 1931 i 1933), alhora que també fou president de l’ABI. Per la seva banda, n’Alfred Canals i González, president d’El Cim, Centre Excursionista de Montcada i Reixac, fou l’encarregat de palesar les dificultats que, en aquella època, deuria suposar fer un trajecte a peu per la muntanya, carregats de pertinences i deixant enrere familiars i amics en les circumstàncies en què, a més, es trobava el país. Fets els parlaments, part del grup va enfilar a peu el coll de Banyuls amb destinació a Banyuls de la Marenda (el Rosselló). La resta, a causa de la pluja, va decidir fer el trajecte amb autocar. L’acte, més enllà de l’homenatge, tenia també tota una altra vessant: rebre a Banyuls de la Marenda el testimoni en primera persona d’una altra de les persones exiliades a causa de la pèrdua de la República, na Teresa Rebull (Sabadell, 1919), autora i intèrpret de la Nova Cançó i dona lluitadora i compromesa, llavors i ara. Un refredat, però, no li va permetre sortir de casa per anar al restaurant, motiu pel qual una petita comissió va visitar-la a casa seva. Se li va fer lliurament d’un ram de flors i vam poder conversar amb ella una estona, mostrant-nos en tot moment intactes el seu compromís amb la Catalunya que va haver de deixar i el seu esperit rebel i crític amb l’actual situació política, social i cultural del país. I una queixa principal lligada amb les commemoracions que es fan de l’exili: “es parla del fet, que vam haver de marxar, però no es parla del per què vam haver de marxar: per haver defensat els valors i la legalitat existents i la democràcia!”. Ja al restaurant, na Neus Vinyals i Fusté, membre d’El Cercle Cultural, va fer lectura d’un escrit redactat per na Rosita Pedrola i Caparrós, que havia travessat la frontera amb el seu pare i el Sr. Espinasa, rememorant els fets d’aquell dia de 1939. En destaca la descripció que fa del fet de com es veien en l’obligació d’anar llençant coses camí del coll de Banyuls per la impossibilitat de dur-les amb ells, com ara “una màquina d’escriure portàtil (era [el Sr. Espinasa] un home ja molt avançat al seu temps)”. També descriu com els habitants de Banyuls de la Marenda es van abocar en ajudar aquests primers exiliats, donant-los menjar i allotjament. Per altra banda, n’Antoni Orihuela i Segalés, membre de la Fundació Cultural, va fer lectura de la lletra d’una petita cançó que retrata la vida dels refugiats al camp de concentració d’Argelers, escrita per algun d’ells i que, en temps passats, la Rosita Pedrola li n’havia fet lliurament. Clica en la imagen para obtener el pdf del Caso Pretória 23h del 3 de diciembre, en el cementerio de Montcada - Recuerdos de la Historia de Montcada i Reixac aparecidos hoy en ABC digital, relacionado con el asesinato del Obispo Irurita de Barcelona. http://www.reli... Buscar en Mírame Clica en el logo para ver todas las revistas en formato PDF. Clica en el logo del anunciante y accederás a su página web directamente. (Acumulado anterior 25.000 visitas aprox. ). Mapa visitas on-line ► marzo 2010 (58) ► diciembre 2009 (79) ► noviembre 2009 (137) ► octubre 2009 (206) ► marzo 2009 (133) ▼ febrero 2009 (112) El bus 156 canvia la parada d’inici i final de la ... Ha fallecido Gerardo Froilán Rey SESION PLENARIA FEBRERO 2009 Empiezan las obras del carril bus-VAO de la C-58 c... Nissan y sindicatos acuerdan que el ere no reduzca... REUNION INFORMATIVA SOBRE LA TIUNELADORA Y LAS MED... El Plan de Cercanías incluye el desdoblamiento de ... DESPEDIDA DEL REY CARNESTOLTES. MOTORGESTION: Inaugura una nueva exposición de veh... La contaminación baja, pero sigue por encima de la... Exposición colectiva: "Artecontraguerra" LA AMPA IES MONTSERRAT MIRO: Prepara acciones rei... LA BIBLIOTECA SE INAUGURARA EL 28 DE MARZO. Felip Puig amb empresaris de Montcada i Reixac. EL PP reivindica la construcción del IES Montserra... Nº 39 de la revista Montcada Mírame ALBUM DE FOTOGRAFIAS CARNAVAL 2009 INFORME COMPETICIONS ESCACS DIUMENGE 22-2-2009 EL POBLE SEC, MOJA EN MONTCADA. Atlètic Vilassanès 2 La UNION Can Sant Joan 0 POLVORITENSE LA MARINA 1 UD STA. MARÍA 2 (SIN T... VALENTINE MONTCADA 67- SFERIC TERRASSA 91 GAM'ES GALLERY 2 - SANVICENTI 2 HANDBOL LA SALLE MONTCADA - Resultados E.B. Can Sant Joan Constituïda l’Oficina Tècnica del Besòs Bienvenida al Rey Casnestoltes Per motius d'agenda del conseller Joaquim Nadal, l... Esquerra Republicana: Xerrada a càrrec d'en Arcadi... CIU: Encuentros empresariales "Crisi: Quina Crisi?... PONTAS ficha a José Antonio Medina. Remodelación de la calle Mayor: La A.A.V.V. Montca... La Ribera: El Alcalde se ofrece a los vecinos para... FIRMA DEL CONVENIO DEL PLA DE BARRIS DE LA MUNTANY... Próxima inauguración del Parc de la Llacuna Proyecto de valoración ambiental de las actuacione... Tot a punt per a la celebració del Carnaval Nº 38 de la revista Montcada Mírame El partido pendiente a causa del temporal de vien... Entrevista a José María González de Arriba, portav... Assemblea Plataforma soterrament total, celebrada ... Pretendían robar estrellando coches contra las tie... Recogida de firmas de la Plataforma PROU ESCACS: INFORME COMPETICIONES CAP DE SETMANA 14-15... UD STA. MARIA 4 - Pª BARCELONISTA UDAF 2 CORBERA 5 GAME’S GALLERY 2 C.E.B. RONÇANA 46 B. MONTSENY-CEB CAN SANT JOA... C.B. VALENTINE POMAR 4 - LA UNION 2 MARTORELL 1 - C.D. MONTCADA 2 COLOQUIO EN SOLIDARIDAD CON EL PUEBLO PALESTINO BARCA 8 BETIS 7 Montcada Centre Comerç, prepara la 11ª Fira de Liq... Subvenció de l’ACA de més de 100.00 euros per a la... ATRACO EN UN DOMICILIO DE LA CALLE GENERALITAT Nº ... Presentación del libro "Mentiras" de Jose Antonio ... MANIFESTACION EN CONTRA DE LA LEY DE EDUCACION DE ... Audio de la Asamblea: La Plataforma Aire Net de... Restricció d’aparcament al carrer Jaume I Assemblea de la Plataforma Soterrament total " Tra... OPERACIÓN CONTRA LA PIRATERÍA DE DVD Manifestación Comarcal en defensa del empleo Presentación de la revista de viajes para la gent ... ACTO DE SOLIDARITAT AMB EL POBLE PALESTI Montcada Mírame te invita al concierto de Beatriz ... Nº 37 de la revista Montcada Mírame Itineraris mediambientals per l’espai d’interès na... C.D. MONTCADA 2 - U.E. CASTELLDEFELS 3 UNION E. SANT JOAN 1 LLIÇA DE VALL 2 CELTIC UE 1 UE STA. MARIA 4 VALENTINE MONTCADA 87- ADE FUSTER 66 B. MONTSENY-CEB CAN SANT JOAN 65 - C.B. VOLTREG... FUTBOL SALA: MONTCADA 2 - IBIZA 3 EXPOSICION "PER UN BARRI DIGNE" Estadística quincenal web Montcada Mírame CAN POMADA: Un barrio en el olvido. Remodelación de la calle Mayor: UN GRAN PROYECTO D... Concentracions davant dels Ajuntaments contra la L... Variaciones en la plantilla del C.D. Montcada Lafarge: el Ayuntamiento tiene como prioridad la s... ATROPELLO EN EL PASO A NIVEL DE MONTCADA CENTRE. Concurso Cartel FESTA MAJOR 2009 INFORMACION PLURAL Y TRANSPARENTE. La Llei de Barris de La Ribera (2) Els contes d’en Sergi arriben a la desena edició Torneig Futbol Indoor Tour 2009 La Plataforma Antiincineración de Montcada i Reixa... Publicades les bases del Vet aquí un gat i Guanya’... Comunicado del Ampa del IES Montserrat Miró El Ministeri d’Administracions Públiques aprova el... Les destrosses provocades pel vent a Montcada i Re... Baja en la plantilla del C.D Montcada ► enero 2009 (85) ► diciembre 2008 (124) ► noviembre 2008 (99) ► octubre 2008 (120)
0.592795
curate
{"ca": 0.5489356641693424, "es": 0.35247948626471637, "en": 0.04685456058984421, "pt": 0.02877868949934594, "fr": 0.007135212272565109, "ja": 0.00915685574979189, "uk": 0.0010702818408847663, "it": 0.0017838030681412772, "ru": 0.0020216434772267807, "de": 0.0017838030681412772}
http://montcadamirame.blogspot.com/2009/02/josep-espinasa-i-la-ruta-de-lexili.html
cawac_ca_20200528_0_14895
Deu dies inoblidables Autor : Ferran Figueras Carreño, monitor de l’esplai El Refugi Arriba el mes de juliol i l’ esplai El Refugi (Santa Perpètua de Mogoda) es prepara per una de les activitats que organitza més esperades de l’any per tots: nens i nenes, monitors i monitores, pares i mares. Serà un mes on els infants de l’esplai passaran 10 dies amb els seus monitors envoltats de natura i on gaudiran d’activitats, jocs i excursions que recordaran sempre. Per on començar a explicar-los? És un tema complicat perquè podríem començar per moltes coses, però crec que el primer de tot ha de ser el terreny . Un terreny que en acabar els campaments ja s’està buscant per l’any següent i quan aquest finalment es troba es lloga per 30 dies que es partiran en tres tandes de 10 dies, per on passaran els diferents grups de l’esplai (set dels nou que hi ha). El grup de Joves i el grup d’últim any fan campaments o rutes a part. A partir d’aquí, cada grup comença entre finals de maig i principis de juny, depenent de la tanda on vas, a preparar els seus deu dies. Són mesos de llarga preparació i dures reunions però que es compensen quan arriba el dia . A més, també comptem amb un gran equip de cuina i d’intendents (que acostumen a ser pares i mares dels infants que venen de campaments). Sense ells i elles, evidentment, no podríem menjar. En són una peça clau! I tot comença el primer cap de setmana de juliol. El primer divendres del mes ja s’ha mobilitzat a monitors i pares i mares per ajudar a descarregar tot el material dels campaments del local de l’esplai i començar a carregar-lo al camió que, el dissabte a primera hora, ja estarà al campament preparat perquè el descarreguin i comencin a muntar els campaments. Els dos dies previs a la sortida de la primera tanda són molt importants i gràcies a l’ajuda dels pares i mares i dels monitors/es es pot fer amb rapidesa, perquè no és feina fàcil la de muntar el campament! És un campament molt ben organitzat i que té una infraestructura important . Podríem començar pels amplis dipòsits que, connectats a l’aigua del riu, faran que puguem beure durant tot el mes de juliol, una aigua potabilitzada mitjançant químics. A més a més aquesta aigua arriba també a les dutxes, als diferents rentaplats del campament i als lavabos. Aquests dipòsits són una de les parts més importants dels campaments. Seguim per la cuina, on es farà tot el menjar que nens/es i monitors/es menjaran durant deu dies, un espai ampli, amb neveres, fogons, taules i tots els estris necessaris per cuinar. També tenim el menjador, amb les seves taules i el seu sostre per cobrir-nos de la pluja sempre que faci falta. No poden faltar els dos lavabos, que muntats a sobre l’anomenat “clot del vàter”, fet abans a pic i pala, descansen durant els trenta dies, amb cadena i tot eh! I per últim hi ha els petits campaments dels diferents grups amb les seves tendes, el cartró per enganxar la cartellera del dia i el petit renta plats. Quan ja arriba el darrer dia de campaments amb la tercera tanda també es rep l’ajuda de pares i mares i monitors/es que, en un obrir i tancar d’ulls, desmunten tota la infraestructura. I tot queda buit però, s’hi pares bé l’orella, es poden sentir les rialles dels infants que han gaudit aquests dies d’uns grans campaments.
0.848106
curate
{"en": 0.006435795280416794, "fr": 0.019000919399325775, "ca": 0.9745632853202574}
http://www.somesplai.cat/2013/06/10/deu-dies-inoblidables/
mc4_ca_20230418_3_724940
Blog d'Abril. Replicant. : de novembre 2009 En els darrers dies s’ha parlat, per ventura massa, de l’eventual recerca del suport puntual del PP per governar, per part del PSIB. Tot ha vengut després de l’oferiment de José Ramon Bauçà (PP) d’una mena de “pacte d’Estat” per sortir de la crisi. Entra dins la més estricta normalitat democràtica que Antich, tant com a president com com a líder del PSIB, es reuneixi amb qui vulgui, només faltaria que nosaltres també haguéssim de demanar permís. El que molesta és aquest discurs de laboratori que comença dient que el que ens ha de preocupar a tots (com si a EU o al Bloc no ens preocupàs) és sortir de la crisi i les 100.000 persones que hi ha sense feina, per llavors insinuar que per governar amb aquests “folloneros” (suposadament, nosaltres), potser seria millor cercar aqueix suport “puntual” del PP. Es tracta, al meu parer, d’una estratègia ben erràtica, perquè primer, li dóna oxígen a un PP que té molt poca credibilitat i que està entestat en defensar la innocència de Jaume Matas a pesar de les evidències que hi ha sobre la taula. I també, perquè amb quin discurs es presentaria l’esquerra a les eleccions el 2011? I quan dic l’esquerra, m’estic referint també al PSIB… Enlloc de parlar de pactes “d’Estat” el que hauríem de fer tots, cadascú al seu nivell, és veure com feïm perquè aquest Pacte se’n surti, i que pugui continuar el 2011 per sentar unes mínimes bases de canvi. A més a més, allò que cau pel seu propi pes és que ni davant la crisi ni davant la corrupció es pot sortir de la maneta de qui l’ha provocada. Si algú té pensat pactar pactar amb el diable, hi ha prou pel•lícules per sebre com solen acabar. Publicat per David Abril a 11:31 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge 25-N, NO A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES Avui és el dia internacional contra la violència envers les dones, i el manifest que han fet les dones d’EU ho diu clar i llampant: “La violència masclista és una greu vulneració dels drets humans -tal i com ho va proclamar La Conferència de Drets Humans de Viena el 1993-, que té les seves arrels en una estructuració social desigual en les relacions entre home i dona. La violència contra les dones pot prendre moltes formes més enllà de la física. Pot ser també psicològica, sexual, econòmica, i es produeix en molts àmbits i espais, més enllà del de la parella,com en els àmbits laboral, social, cultural i comunitari...”. Però no és només avui, que hem de pensar amb això, ni tampoc el dia en què es fa públic un assassinat d’un altra dona a mans d’un home. És cada dia que hem de reflexionar sobre la violència cap a les dones, i no només la violència física, sinó la violència cultural. Aquella que de manera silenciosa fa possible que a pesar que les dones han escalat en els darrers anys posicions socials en el terreny d’allò públic, en l’esfera d’allò privat segueixen essent no sols menystengudes, sinó a més, maltractades. Avui, tothom a la concentració convocada per la Plataforma per la igualtat, a les 20 h., al Passeig des Born, de Palma. Publicat per David Abril a 14:42 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge TREBALLADORES I TREBALLADORS FIXOS DISCONTINUS L’altre dia ens vàrem reunir amb CCOO, per atendre una petició seva (i nostra) de mirar per les treballadores i treballadors fixos discontinus (uns 60.000 a Balears), que enguany amb l’acurçament de la temporada turística, ho estan patint: molts no tenen ni tan sols dret a prestació d’atur. I a més, moltes empreses han “reconvertit” plantilla, passant molta gent de contractes fixos, a fixos discontinus. El que hem fet és proposar al Congrés que aquesta figura contractual, tan estesa a la nostra Comunitat Autònoma (de fet està lligada a les activitats econòmico/laborals de temporada, com el turisme), permeti que a la cotització d’aquests treballadors i treballadores se li apliqui un coeficient d’1,5, és a dir, que cotitzin un dia i mig per cada dia treballat, per així facilitar l’accés a la prestació d’atur. I a més, que això es pugui aplicar a efectes retroactius a partir del març d’enguany, atenent al fet que la temporada ha acabat abans d’hora per a molta gent, i l’hivern, a més de fred, pot ser molt dur per a moltes famílies. Publicat per David Abril a 9:15 1 comentari: Enllaços a aquest missatge 20-N i NEOFEIXISME(s) Avui es compleixen tants anys com tenc de la mort del dictador, per tant, hi ha molt a celebrar. La pena és que després de tants anys de lluita anti-franquista, el tio s’hagués de morir al llit, com molt bé retrata de manera irònica Albert Boadella a la pel·lícula “¡Buen Viaje, Excelencia!” (2003). Més de tres dècades més tard, ara que sembla que les “idees” de Franco haurien d’estar enterrades i en descomposició, són molts, massa, els grups (i les idees) neofeixistes que amenacen la convivència en aquest canvi d’etapa històrica. Això pot tenir bastant a veure amb una “transició” mitificada i que no va permetre passar pàgina del tot, però també té a veure i molt amb el moment històric actual. L’instrument polític per “sortir” de la crisi del 29 sense passar per una revolució fou el feixisme. El feixisme fou, doncs, un gran favor al capitalisme. D’aquesta crisi d'ara, molt més profunda, només se’n pot sortir de dues maneres: amb solidaritat, i amb un capitalisme més “humà” (proposta incompatible amb el concepte mateix de capitalisme); o amb menys democràcia i menys drets socials. La berlusconització de la política, la corrupció i el sorgiment de grups feixistes i racistes arreu d’Europa, fins i tot de cossos paramilitars, evidencien que si més no, hi ha gent que aposta per aquesta darrera “sortida”. A aquests els hem de dir clar i llampant que “No passaran”. Que els responsables de la crisi són els bancs i les grans empreses, i no els immigrants que es juguen la vida travessant l’estret amb pastera. Que volem una Europa cohesionada i intercultural, i no una Europa segregada i inequitativa. L’altra manera de “sortir” d’aquesta crisi, conscients que la crisi és el capitalisme, és el socialisme. Construir junts una societat a mida de les persones, i no del mercat, que és la llei del més fort aplicada a l’espècie humana. Publicat per David Abril a 9:31 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge CARRETERES I MODEL DE DESENVOLUPAMENT Ahir es va presentar el pre-acord sobre el Pla Director Sectorial de Carreteres, que compta amb el suport del Bloc. S’hi ha eliminat tots els projectes d’autovies i autopistes, i el projecte de “segon cinturó” del PP ha quedat limitat als accessos a l’hospital de Son Espases. També s’hi ha eliminat els projectes més agressius de variants als pobles. Pens que ha estat una bona negociació per al pes que té el Bloc en el conjunt del Consell de Mallorca, i els projectes pels quals no hi ha hagut acord s’han deixat per a la segona fase del PDSC, que seria a partir del 2017, i condicionat a una nova revisió. No obstant, des d’algunes instàncies se’ns acusa de “continuïsme” en el model de carreteres del PP-UM del passat. L’única manera de trencar amb aquest “continuïsme” seria agafar de bell nou les excavadores per acabar amb les autopistes existents, i de moment no he sentit ningú que ho proposi, seria una proposta ben legítima, però no sé si seria viable. El que sí s’ha fet amb aquest pre-acord és frenar en sec la tendència desenvolupista dels darrers vint anys. També s’ha dit que el Pla de Carreteres condiciona “totalment” el model de desenvolupament de Mallorca. Puc estar d’acord en què el condiciona en part, o en tot cas que és un instrument més del model de desenvolupament econòmic existent, del nostre particular model de “capitalisme desenvolupista turístic” (per anomenar-lo d’alguna manera). Un instrument, en aquest cas, per facilitar el transport en massa de turistes arreu de Mallorca, i de treballadors/res i mercaderies en una illa cada vegada més metropolitana i depenent de Palma. També seria fàcil dir que el frustrat projecte de tren fins a Alcúdia que hem defensat des del Bloc, marcava totalment el model de mobilitat de l’illa. I com diria Bertold Brecht, se l’han duït i ningú no ha dit res. Però el model de desenvolupament és també el model turístic i l’aposta encoberta (o explícita) pel “tot inclòs” i per un turisme sense sinèrgies amb altres sectors, sense especialització i amb mà d’obra barata. I un model de residus hiperdepenent de la incineració. I un model energètic que ens fa cada vegada més depenents de l’exterior, ara per doble via: gasoducte i cable elèctric. Model de desenvolupament és tot això, i més, i fruit d’aquest model, la fragmentació social i la pèrdua de referències, que dificulten l’articulació d’una alternativa sociopolítica i cultural més que necessària en aquests temps d’incertesa. Publicat per David Abril a 10:18 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge EQUIVOCAR-SE EN POLÍTICA Ni és “normal” que la presidenta del Parlament vagi a declarar (o a donar la seva opinió, segons les seves paraules) en qualitat d’imputada per Can Domenge, ni ho és el fet que surti dels jutjats amb el manteniment de la seva condició d’imputada, i afirmi que “quan un pren decisions en política, corre el risc d’equivocar-se”. No es pot compartir aquest argument tan simple, ja que quan hi ha “errors” d’aquesta magnitud, també hi ha justament responsabilitats polítiques que assumir, i 30 milions de diferència amb una adjudicació, més enllà de l’evolució del procés judicial, és un error prou greu, més enllà de si la responsabilitat és de Munar, de Nadal, de Flaquer o de Vicens. Ah, i tampoc no és normal utilitzar el Parlament de les Illes Balears perquè Munar fes declaracions a la premsa sobre la seva compareixença davant el jutge. La màxima institució democràtica d’aquesta terra s’hauria de preservar de l’allau de casos de corrupció que afectaren a l’anterior legislatura. Ahir es varen complir 20 anys de l’assassinat d’Ignacio Ellacuría, teòleg de l’alliberament, qui va defensar des de la lluita quotidiana i des de la Universitat Centre-Americana d’El Salvador els pobres, la justícia social i la llibertat. Exemple de compromís que contrasta amb el “plantón” que els països rics varen fer ahir a la FAO, en el seu afany de lluitar contra la pobresa. Ni cap compromís amb la reducció de les emissions de CO2, l’altre dia, ni cap compromís ara per acabar amb la fam al món. ...Equivocació o irresponsabilitat? Publicat per David Abril a 9:18 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge “TOT INCLÒS”... MENYS LA DIGNITAT Coincidint amb la compareixença de MAM al TSJB (això sí, per donar la seva “opinió” sobre el que va passar amb Can Domenge), Rajoy anuncia un decàleg de mesures per regenerar el país, sense regenerar el PP. Perquè per lluitar contra la corrupció, el primer que s’ha de fer segons el líder del PP és denunciar les mentides (sobre corrupció) que pesen sobre aquest partit, que és l’únic “projecte de canvi” a Espanya... Campi-qui-pugui! Em preocupen també les previsions que fa la UIB sobre l’augment del “tot inclòs” per a 2010 a Balears, de fins al 25% del total de les places hoteleres és. Un avenç tan significatiu del “tot inclòs” predetermina i configura el model turístic i de desenvolupament, que es reestructura de bell nou per la voluntat dels grans hotelers i dels touroperadors, al marge del diàleg social i del que és més important: dels milers de treballadors i treballadores afectats per una crisi econòmica que s’ha saldat amb el tancament anticipat de molts hotels amb l’excusa de la crisi. Per això, és més urgent que mai la necessària intervenció pública en la gestió de la promoció turística i la creació d’un touroperador propi que vetlli pels interessos generals, i no només pels interessos del sector, un sector que és molt més que els grans hotelers: hi ha petits hotelers, treballadors i treballadores de l’hoteleria i dels serveis i negocis que envolten l’activitat turística... Un augment del “tot inclòs” pot tenir uns efectes perniciosos sobre els interessos i les perspectives de tots aquests col·lectius. No vull acabar avui sense expressar la solidaritat més fraterna amb Pedro Barbadillo, a qui la policia marroquí va retenir el divendres, juntament amb el reporter Pedro Guillén i l’activista saharahuí Aminatou Haidar, a la seva arribada a l’aeroport d’El Aaiun. Anaven a fer un reportatge sobre el Sàhara, i de bell nou l’excusa de la seguretat ha servit per carregar-se la llibertat d’expressió i el clam del poble saharauí. Aminatou, des de Lanzarote, ha començat avui una vaga de fam, ja que no la deixen tornar al seu país. Publicat per David Abril a 13:51 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge CONDCONSELLER Nadal segueix fent de les seves. Si fa un parell de setmanes defensava els camps de golf, ahir a Londres va anunciar canvis en la Llei general turística per permetre els "condhotels", que venen a ser una cosa així com “condomnar” places hoteleres obsoletes, que passarien a ser places residencials... Més del mateix, i sempre pensant en els mateixos, en els poderosos. Encara no he escolat Nadal opinar sobre els 47,5 milions d’euros de benefici NET (i declarat) que Sol-Melià ha obtingut en els primers 9 mesos d’explotació d’enguany, apart dels 27 hotels que obriran l’any vinent a diferents països... Tant que es queixa el sector, realment necessita que se li pagui “més” promoció amb aquestes xifres? Val de bell nou l’excusa que la temporada no ha anat bé, per enviar els treballadors i treballadores de l’hoteleria a l’atur abans d’hora? Per quan un “condconseller”? El secretari de la Conferència episcopal espanyola, Martínez Camino, va advertir ahir que qualsevol polític que voti o estigui a favor de la Llei d’interrupció voluntària de l’embaràs és no només una “condició objectiva de pecat”, sinó fins i tot una gran heretgia, i que “el que diguin els respectius partits no compta”. És una nova mostra del dogmatisme de l’actual cúpula de l’església catòlica, alineada de bell nou amb les posicions de la dreta. Resulta estrany no haver sentit mai en boca ni de Martínez Camino ni de Rouco Varela paraules condemnatòries ni de la corrupció, ni de les pràctiques abusives de molts empresaris damunt els seus treballadors i treballadores, sobre els acomiadaments, sobre el maltractament de les dones o les discriminacions que pateixen molts immigrants, sobre l’especulació financera... Totes elles, segons la pròpia doctrina catòlica i el seu “codi ètic”, els “10 manaments”, haurien de ser reprovables, no? Una mala notícia és que Obama ha caigut novament en les mans dels neocons i de Hillary Clinton, i finalment els Estats Units donaran suport oficialment a les eleccions convocades pel govern colpista d’Hondures. Aquesta posició és contrària a la resolució de Nacions Unides i la posició de la comunitat internacional majoritària, que reclamava el retorn de Zelaya com a condició necessària per al restabliment de l’ordre constitucional i democràtic. Publicat per David Abril a 9:56 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge TROBALLES MAFIOSES Només faltava la banda sonora d’”El Padrino”, amb els escorcolls policials de l’altre dia al “palacete” de Matas. Matas sent que la seva intimitat ha estat violada, quan la policia sembla que es va trobar, entre altres coses, amb dossiers sobre gent del seu propi partit i d’altres partits. Contradictori, no? ...Si això no és una pràctica mafiosa (més), que algú per favor m’ho raoni. El PP està fent el ridícul en la seva defensa a ultrança de l’expresident, a pesar que les evidències sobre el seu enriquiment personal són cada vegada més grans (la darrera, que només ha pogut justificar el 5% de la milionària reforma del “palacete” amb fatures), independentment de com avanci la investigació judicial. Dissabte des d’EU vàrem convidar el PP a suspendre de militància Matas (ja que no se’l pot dimitir de res), és a dir, a tractar-lo en igualtat de condicions que altres afiliats implicats en pressumptes casos de corrupció, com ara amb l'escàndol del CDEIB. I mentre alguns s’han enriquit, el dia d’ahir ens deixava amb una notícia dura, duríssima, l'intent d’autolesió d’un treballador a la seu de CCOO a Palma, que es va intentar cremar “a lo bonzo”. Es tracta d'una mostra clara de la desesperació que viuen molts treballadors i treballadores davant l'empitjorament de les seves condicions de vida arran de la pèrdua de la feina, la manca d'ingressos i, sobretot, la manca de perspectives de futur. Si a l'anterior crisi econòmica es va obrir pas a una nova etapa històrica on s'ha acabat allò de la "feina per a tota la vida" que havien viscut els nostres pares, amb aquesta s'obri la porta a una incertesa absoluta sobre el seu projecte vital. Aquest intent d'autolesió és un toc d'atenció a aquells que s'entesten en minimitzar els efectes de la crisi, i una crida a posar les persones en el primer terme de les prioritats polítiques. Publicat per David Abril a 9:45 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge FOTOS: LA CAÍDA DEL MURO EUROPA: NOVA AGRESSIÓ AL LLIURE ACCÉS A LA CULTURA... MULTIMILIONARIS EN VAGA RÈCORD DE PERSONES SENSE FEINA, NOU RÈCORD D’INJUS... 800 IMPUTATS, CORRUPCIÓ, CORRUPTORS
0.864501
curate
{"ca": 0.967479674796748, "en": 0.008601390361729704, "fr": 0.004182867915635678, "es": 0.010545540238011075, "it": 0.009190526687875575}
http://abrildavid.blogspot.com/2009/11/?m=0
oscar-2301_ca_20230418_2_162980
Resolució definitiva de la convocatòria per a cobrir taxa addicional (REF. TA HUSJR TF) de 6 tècnics/tècniques especialistes en farmàcia publicada al BOPT núm. 246 de 27 de desembre de 2018 | Borsa de Treball Aneu al contingut principal Borsa de Treball Cerca Menú principal Inici Registra’t a la borsa de treball Borsa de treball EDP REUS Borsa de treball EDP MÓRA Borsa de treball CMQ Instruccions de registre Avís legal Contacte Navegació per les entrades ← Anteriors Següents → Resolució definitiva de la convocatòria per a cobrir taxa addicional (REF. TA HUSJR TF) de 6 tècnics/tècniques especialistes en farmàcia publicada al BOPT núm. 246 de 27 de desembre de 2018 Publicat el 5 de març de 2021 per Recursos Humans Entitat convocant Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Objecte de la convocatòria Procés selectiu per a cobrir 6 tècnics/tècniques especialistes en Farmàcia amb convocatòria de taxa addicional (Bolletí Oficial Província Tarragona data 27 de Desembre de 2018) Llista definitiu de seleccionats/des. Un cop constituïda i reunida la comissió de selecció als efectes de valorar les candidatures presentades a la convocatòria, de conformitat amb els criteris publicats i qualificats d’acord amb la baremació continguda en el document de Borsa de Treball de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i en els pesos següents: Formació complementaria pel lloc de treball, activitat científica i docent (30%), experiència laboral acreditada com a tècnic/a en un servei de Farmàcia (35%) i entrevista personal-proves psicotècniques (35%). http://grupinetweb/rrhh/images/docs/Documents/Document_borsa_treball_HUSJR_SAM.pdf L’assignació de llocs de treball es realitzarà per ordre de major a menor puntuació i de major a menor jornada. En compliment de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, es publica la xifra numèrica del document nacional d’identitat, número d’identitat estranger, passaport o document equivalent. TÈCNICS/TÈCNIQUES ESPECIALISTES EN FARMÀCIA NUM. IDENTIFICACIÓ PUNTUACIÓ % JORNADA 39891808X 75,90 100 39873391Q 69,68 100 39918734A 64,94 100 39907079D 59,67 100 39708125M 52,28 100 48019656A 42,59 100 39939445Z 29,44 39940860A 28,59 39911813M 27,22 39932142W 25,58 39925816R 22,85 75136350L 19,84 41551775K 18,01 48003563X 13,30 X3127363F 12,75 39921829Q 12,73 39937788J 12,54 48000735B 12,14 X5675041K 10,91 39931754M 8,84 39933661A 6,64 39913255K 4,77 39921418L NO PRESENTAT/ADA 39907066L NO PRESENTAT/ADA 42334626K NO PRESENTAT/ADA 39935205Y NO PRESENTAT/ADA 77835293G NO PRESENTAT/ADA 39943041E NO PRESENTAT/ADA Per a la formalització de la contractació es citarà individualment als candidats/ates seleccionats/es al Departament de Recursos Humans. En cas de renúncia de/la candidat/a del lloc adjudicat, aquest lloc de treball quedarà desert. Aquesta entrada s'ha publicat dins de Borsa de Treball, Hospital Sant Joan de Reus i s'ha etiquetat en TA HUSJR TF per Recursos Humans. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent. Gràcies al WordPress. Uso de cookies Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies
0.549866
curate
{"ca": 0.6927985414767548, "fr": 0.014889091461561836, "it": 0.0015192950470981465, "en": 0.03372835004557885, "es": 0.1470677605591006, "ru": 0.06046794287450623, "id": 0.005773321178972957, "de": 0.017927681555758128, "ja": 0.009115770282588878, "hy": 0.00881191127316925, "ro": 0.007900334244910361}
http://borsadetreball.grupsagessa.com/resolucio-definitiva-de-la-convocatoria-per-a-cobrir-taxa-addicional-ref-ta-husjr-tf-de-6-tecnics-tecniques-especialistes-en-farmacia-publicada-al-bopt-num-246-de-27-de-desembre-de-2018/
mc4_ca_20230418_0_503098
VilaWeb - Diari escola: UE: més alfabets i llengües oficials > El gaèlic > Llengües oficials i de treball > L'alfabet ciríl·lic L'entrada del 2007 ha portat algunes novetats a la Unió Europea (UE), la més remarcable, la incorporació de dos nous estats: Romania i Bulgària, que aporten trenta milions d'habitants a la UE, de manera que ara ja raneja els cinc-cents milions. I si la Unió Europea ha passat de vint-i-cinc estats a vint-i-set, la zona euro, val a dir: el territori europeu que té l'euro per moneda oficial, s'ha engruixit amb la integració d'Eslovènia, el tretzè estat a afegir-s'hi. Endemés, la presidència de la Unió Europea, de caràcter rotatori entre els estats membres, ha anat a parar a un soci fundador amb molt de pes: Alemanya, i el fet és vist com una oportunitat de donar una nova empenta al procés de construcció europea, encallat de fa gairebé dos anys. Remarquem, finalment, que el romanès i el búlgar, les llengües respectives de Romania i Bulgària, han atès la condició d'oficials, i això mateix ha passat amb el gaèlic, o irlandès, la llengua nacional d'Irlanda (encara que també hi sigui oficial l'anglès). El reconeixement oficial del gaèlic a Europa arriba al cap de trenta-quatre anys de l'ingrés d'Irlanda a la UE. + La llengua nacional d'Irlanda ha atès l'oficialitat dins la UE. El gaèlic és una llengua cèltica, de la família indoeuropea, com l'escocès, o gaèlic escocès; el manx, parlat a l'illa de Man; el gal·lès; el bretó; i el còrnic, que hom malda per recuperar a la península de Cornualla (sud-oest d'Anglaterra). Segons estimacions diverses, relativament recents, el 43,5 % dels ciutadans de la República d'Irlanda el sap parlar, el gaèlic, i més d'una quarta part el parla cada dia. La nova llengua oficial de la UE també és present al Nord d'Irlanda, a septentrió de l'illa, sota administració de la Gran Bretanya. Llengües oficials i de treball + En els afers interns, les institucions europees tenen la potestat d'establir un reglament lingüístic propi. El gaèlic, el romanès i el búlgar s'han afegit a la vintena de llengües que ja eren oficials de la Unió Europea: alemany, anglès, danès, eslovac, eslovè, espanyol, estonià, finès, francès, grec, hongarès, italià, letó, lituà, maltès, neerlandès, polonès, portuguès, suec i txec. Els texts legislatius i els documents més importants de la UE es publiquen en totes aquestes llengües, que el reglament lingüístic europeu considera oficials i de treball. Ara, en els afers interns, cadascuna de les institucions europees té la potestat d'establir un reglament lingüístic propi; és així, per exemple, que la Comissió Europea sols empra tres llengües: alemany, anglès i francès. + Un alfabet mil·lenari. Fins ara la Unió Europea tenia dos alfabets oficials: el llatí i el grec. Però l'entrada de Bulgària ha portat l'oficialitat d'un tercer alfabet: el ciríl·lic, forjat els segles IX-X a partir de l'escriptura majúscula grega i emprat per algunes altres llengües eslaves, com ara el rus, l'ucraïnès, el serbi... És, doncs, qüestió de temps (l'any vinent, tal vegada) que el ciríl·lic figuri als bitllets d'euro, que ja duen inscrit el nom de la moneda europea en alfabet grec i llatí. Gramàtica i vocabulari irlandesos. Article de la Wikipedia, amb un recull de vincles. Instituït el 1982, segueix el procés d'integració europea, sobretot en allò que afecta directament Catalunya. Estudi de la situació de les llengües minoritzades de la Unió Europea. Promou la diversitat lingüística europea. Portal lingüístic de la Unió Europea. El ciríl·lic pren el nom de l'evangelitzador Ciril de Tessalònica (s. IX), anomenat, igual que el seu germà Metodi, apòstol dels eslaus. Hom diu, emperò, que Sant Ciril no ideà el ciríl·lic, sinó un alfabet eslau anterior: el glagolític. Encara que tingui més parlants que no algunes llengües oficials europees, el català no té reconeguda l'oficialitat dins la Unió Europea, com tampoc no la hi tenen l'èuscar i el gallec. L'ús d'aquestes tres llengües a les institucions europees té un abast limitat, en virtut d'un acord pres el juny del 2005 pels ministres d'Afers Estrangers de la UE. > Cop d'ull a la situació del català a la Unió Europea. > Preguntes i respostes sobre la política lingüística de la Unió. > Nombre de parlants de gaèlic, del 1861 ençà. > Vocabulari bàsic d'aquesta llengua. Mapa lingüístic d'Europa. El Celtic de Glasgow, símbol de les ànsies de llibertat dels pobles escocès i irlandès. Caràcters de l'alfabet ciríl·lic. El logotip commemoratiu del cinquantè aniversari de la Unió Europea, en irlandès.
0.837128
curate
{"ca": 0.9712325735782252, "oc": 0.014383713210887364, "es": 0.014383713210887364}
https://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=2214173
naciodigital_ca_20220331_0_78578
Si condueixes, és possible que alguna vegada hagis deixat avançar una ambulància que circulava just darrere teu. I segurament alguna vegada ha estat més fàcil que altres, el fet de permetre l'avançament. Doncs Hika Thoreau és infermer i a través de les xarxes ha compartit un decàleg de consells dirigit als conductors per facilitar la seva actuació en cas de veure que ve una ambulància. Aquest fil de tuits, de l'any 2017, s'ha tornat a viralitzar recentment. Des de no frenar en sec, no avançar per la dreta o no aturar-se en un revolt, amb deu simpàtics cartellets Thoreau explica com actuar en cas de veure un vehicle com el que condueix. — Hika Thoreau (@hika_thoreau) October 14, 2017 — Hika Thoreau (@hika_thoreau) October 14, 2017 — Hika Thoreau (@hika_thoreau) October 14, 2017 — Hika Thoreau (@hika_thoreau) October 14, 2017 — Hika Thoreau (@hika_thoreau) October 14, 2017 — Hika Thoreau (@hika_thoreau) October 14, 2017
1
perfect
{"ca": 0.6938110749185668, "en": 0.30618892508143325}
https://www.naciodigital.cat/noticia/184862/deu-coses-no-has-fer-mai-si-tens-ambulancia-al-darrere
macocu_ca_20230731_0_409204
Justo Molinero assegura que no li han ofert cap lloc a la llista d’ERC El president d’ERC, Oriol Junqueras, i el director de Ràdio TeleTaxi, Justo Molinero, han parlat a “Els matins”, de TV3, de “Revoltats”, el llibre que protagonitzen i que recull un diàleg en què repassen i confronten els seus punts de vista sobre els temes d’actualitat més candent com la independència, la crisi o la corrupció. Pel que fa a la independència, Justo Molinero ha afirmat que “no havia sentit mai dir el president Pujol, i després el president Mas, que eren independentistes. En canvi, ara...”. Per Junqueras, “aquells que som independentistes som conscients que la independència triomfarà en la manera que la gent la percebi com a útil, i és molt important fer sentir útil tothom.” En la conversa també ha sorgit la pregunta de quina seria la nacionalitat dels ciutadans en una Catalunya independent, Oriol Junqueras ha puntualitzat que “als ciutadans que vulguin continuar sent ciutadans espanyols en una Catalunya independent, no els posarem cap trava. Els ciutadans de Catalunya que vulguin gaudir de doble nacionalitat en gaudiran.” Sobre la posició d’ERC respecte a la llista única, Junqueras afirma que “és un debat tancat, perquè hi ha un pacte i un acord firmat. Si algú el vol fer revisar és que vol posar en entredit el pacte i el compromís, que té la firma del president Mas, la meva, la de l’ANC i la d’Òmnium. Si algú vol reobrir vells debats que han provocat certes tensions, és un irresponsable total. Aquí hi ha un acord, i el que s’ha de fer és tirar-lo endavant.” Conversant sobre la immersió lingüística i el català, Justo Molinero ha puntualitzat que és una llengua que s’aprèn escoltant i parlant, i per això ha reclamat que els catalanoparlants no se n’estiguin de fer-la servir més: “Crec que toca l’hora dels catalans: parleu la vostra llengua i així la podrem aprendre.” Junqueras ha recordat que “qui va tirar endavant els primers projectes d’immersió lingüística van ser algunes escoles, AMPAs, municipis, alcaldes de la zona metropolitana. I, molt sovint, la immersió va trobar més defensors entre la gent que tenia com a llengua familiar el castellà”. Justo Molinero ha assegurat que no li han ofert cap lloc a la llista d’ERC: “Jo vaig venir a complir la llei, no a fer-la.” Sobre l’entrada del jutge Santiago Vidal tancant la llista municipal d’ERC per a Barcelona, Junqueras ha destacat: “Santi Vidal és una persona que es representa a ella mateixa. Estem encantats que accepti tancar la llista municipal a l’Ajuntament de Barcelona. I estem segurs que pot tenir un paper molt positiu en altres àmbits, per exemple com a expert en determinats àmbits judicials en el govern o a prop del govern”. Junqueras no ha desvelat si la proposta del jutge Vidal com a assessor ha sortit del seu partit.
0.886639
curate
{"ca": 0.9935622317596566, "es": 0.006437768240343348}
mc4_ca_20230418_13_158503
El Temps: Balsareny (Barcelona) - Predicció 7 dies - Taula - Agència Estatal de Meteorologia - AEMET. Govern d'Espanya Inici › El temps › Predicció › Municipis › Balsareny Latitud: 41° 51' 47'' N - Longitud: 1° 52' 39'' E - Posició: Vegeu localització 100% 100% 100% 100% 95% 10% 0% 0% 0% 0% 55% 95% 60% 1300 1600 2000 2200 2200 2300 2100 1900 1600 -1 / 10 4 / 16 4 / 13 4 / 14 1 / 14 6 / 16 3 / 12 -4 / 10 3 / 16 4 / 13 4 / 14 1 / 14 6 / 16 3 / 12 60 / 100 60 / 95 75 / 95 65 / 95 75 / 100 70 / 100 60 / 80 5 5 3 14 12 10 85 90 85 70 75 95 Manresa ( Municipi: Manresa) a 16,22 km - Altitud 291 m Moià ( Municipi: Moià) a 18,87 km - Altitud 742 m Prats de Lluçanès ( Municipi: Prats de Lluçanès) a 20,18 km - Altitud 700 m Berga ( Municipi: Berga) a 26,53 km - Altitud 682 m Tona ( Municipi: Tona) a 28,62 km - Altitud 607 m Monistrol de Montserrat ( Municipi: Monistrol de Montserrat) a 30,06 km - Altitud 738 m Caldes de Montbui ( Municipi: Caldes de Montbui) a 36,84 km - Altitud 175 m
0.343538
curate
{"ca": 0.659114315139032, "en": 0.05252317198764161, "es": 0.09577754891864057, "fr": 0.19258496395468588}
http://www.aemet.es/ca/eltiempo/prediccion/municipios/balsareny-id08018
mc4_ca_20230418_6_737146
BloCat | Llengua i literatura catalana 2n Batxillerat – IES Menéndez y Pelayo – Grup 2A Llengua i literatura catalana 2n Batxillerat – IES Menéndez y Pelayo – Grup 2A HomeApuntsInfo La meva cançó (4) Leave a reply Mig any de música Per César Martínez Sempre es diu que hi ha una cançó per a cada persona, una cançó que la defineix; però jo estic en contra d’aquesta idea. Estic convençut que al llarg de la vida d’una persona hi ha tantes cançons especials com estats d’ànim ha patit. A continuació parlaré d’aquelles que m’han marcat més en l’últim mig any. Primerament voldria començar explicant perquè he escollit aquest període de temps. I el cas és que, és llavors quan va començar la meva carrera com a pianista-vocalista. Tot començà amb cançons com “Stop crying your hearth out” (Oasis). Aquestes em van permetre aprendre a tocar el piano i cantar alhora. Així vaig anar practicant i millorant i vaig unir-me a un grup. Però sens dubte les cançons que em van ser (i encara són) més inspiradores són, entre d’altres, “Where you end” i “Why does my hearth” (Ambdues de Moby), ja que em baso en les seves melodies pianístiques (i d’altres) per crear jo les meves pròpies. Tot i això, puc afirmar amb tota seguretat que aquelles cançons que més m’han influenciat són “Stadium Arcadium” i “Snow” (dels Red Hot Chilli Peppers). Sobretot la segona em carrega d’un optimisme sobrenatural i em serveix per descarregar tensions. Aquest ha sigut un breu i incomplet resum del que ha sigut la meva influència musical durant aquest període tan breu. Això sí, estic segur que això no ha acabat aquí i, qui sap, potser dintre d’un temps jo sigui l’autor d’una de les cançons que protagonitzi una d’aquestes redaccions. This entry was posted in Tasques on 7 May 2008 by Francina Martí Cartes. La meva cançó (3) Leave a reply Chiki-Chiki Per Nicolás Santos La música, aquest conjunt de sons tan bonics. Però, si he de ser sincer, no sóc molt aficionat a la música, no tinc ni mp3 ni ipod, no m’agrada escoltar música, prefereixo posar-me la radio i escoltar xerrades sobre esport. Però últimament, hi ha una cançó que surt a tot arreu, televisió, ràdio, fins i tot escrita en diaris, i és una cançó molt entretinguda i m’he decantat per aquesta. (Text complet) This entry was posted in Tasques on 4 May 2008 by Francina Martí Cartes. La meva cançó (2) Leave a reply LA MEVA CANÇÓ: Hero de Mariah Carey Per Cristina Garriga La meva cançó, la meva cançó preferida… Hi ha qui pensa que no n’hi ha cap que sigui especialment important per ningú, que perquè passi això ha d’haver succeït un moment molt important a la teva vida. Hi ha qui pensa que una cançó no és res més que una melodia que s’utilitza per acompanyar la veu d’un cantant, que la música no pot arribar més enllà de les oïdes. Però, realment és així? Text complet Please enable Javascript and Flash to view this Flash video. This entry was posted in Tasques on 30 April 2008 by Francina Martí Cartes. Posa’t a prova! Leave a reply Ja s’ha activat la pàgina “Posa’t a prova!” del Departament d’Universitats de la Generalitat de Catalunya. En aquesta pàgina trobaràs tests de totes les matèries per verificar el teu grau de preparació per a les PAU. Tingues en compte que en aquest cas es tracta de preguntes tipus test, però que a les PAU es tracta de preguntes obertes. De tota manera, és una bona forma d’estimular l’estudi i de mesurar les teves habilitats i els teus coneixements. Dins la matèria de llengua catalana trobaràs els apartats següents: comprensió, discurs, fonètica, lexicologia, morfologia, sintaxi i variació. Vinga! Que no et faci mandra, estudia i posa’t a prova! This entry was posted in General, Tasques on 15 April 2008 by Francina Martí Cartes. La meva cançó Leave a reply Please enable Javascript and Flash to view this Flash video. Treball escrit 6 Tens una cançó que t’identifiqui, que t’agradi, que expliqui una mica com ets tu? Quina és la cançó que sempre escoltes en els moments especials? Què recordes quan l’escoltes? Tria aquesta cançó teva, especial. Explica per què t’agrada, què et recorda, què et fa sentir, etc. Transcriu algun petit fragment de la lletra. Intenta explicar com és la música, què et suggereix. Apunta les idees que vulguis explicar. Planifica el text i organitza les idees. Redacta un esborrany. Posa-hi un títol. Revisa el text. Redacta el text definitiu. Extensió: de 200 a 250 mots. This entry was posted in Tasques on 8 April 2008 by Francina Martí Cartes. Fòrum sobre “La plaça del Diamant” 16 Replies Després de la lectura, de l’itinerari literari i del comentari de la novel·la… Quina és la teva opinió sobre la novel·la? Ha canviat la teva percepció des de la primera lectura? Hi ha algun moment que t’hagi impressionat i que vulguis comentar? Tria un dels objectes emblemàtics de la novel·la. Busca un fragment en què aparegui i explica per què l’has triat. Hi ha algun símbol que et sembli suggerent? ENVIA EL TEU COMENTARI ABANS DE L’11 DE MARÇ This entry was posted in Literatura, Tasques on 4 March 2008 by Francina Martí Cartes. Carta a un/a noi/a de primer d’ESO Leave a reply Il·lustració Quentin Blake Què li diries a un/a noi/a que ara comença l’ESO? Tu que ja has ets tot un expert en l’estudi i en la vida a l’institut, què li diries? Li pots donar consells? Li podries explicar què has fet tu, aquests anys d’ESO i Batxillerat? Creus que algunes de les teves experiències li poden servir? Aquest és el teu proper treball escrit. Data de presentació: 4 de març This entry was posted in Tasques on 24 February 2008 by Francina Martí Cartes. Els escenaris de “La plaça del Diamant” 8 Replies El dia 20 de febrer vam fer l’itinerari literari de La plaça del Diamant. Des de Sant Gervasi, al carrer on va néixer M. Rodoreda, fins al carrer Gran de Gràcia, passant per la Plaça del Diamant, és clar. També vam estar al carrer Montseny, davant la façana de la suposada casa de la Colometa i el Quimet, i a la Rambla de Prat cantonada Berga, on se suposa que hi havia la casa de l’adroguer Antoni. Amb una mica d’imaginació, vam veure la nostra ciutat en el túnel del temps, setanta anys enrere. Segur que havies passat per molts d’aquests llocs i no t’havies fixat en aquests detalls. Creus que aquest itinerari literari t’ha ajudat a entendre millor la novel·la? Què t’ha semblat el recorregut? Quin espai dels visitats t’ha semblat més interessant? Quina opinió tens d’aquesta sortida? This entry was posted in Literatura on 24 February 2008 by Francina Martí Cartes. Conèixer Mercè Rodoreda Leave a reply “De vegades crec que conèixer una persona és fàcil. En un gest, en una expressió, en una passa, en un cert to de veu, en una ganyota feta quan no cal, especialment en moments que la persona no es creu per ningú observada. Em sembla veure-hi raigs de llum potents i reveladors, la qual cosa, per a qui delera de fer grans descobertes psicològiques, és una felicitat a res no comparable. D’altres vegades crec que no hi ha res tan difícil; i més difícil encara que conèixer-se un mateix; i totes aquelles primeres i fugaces impressions que, d’inconscient a conscient passant per subconscient havien bastit un castell d’endevinalles amb la solució al castell, es desfan tan de pressa com un gelat al sol.” M.RODOREDA, “Clarisme”, n.26 1934 Si vols conèixer millor l’escriptora mira els vídeos: 1. Vida secreta. Programa “El meu avi” de TV3. Per conèixer aspectes de la seva vida. 2. El Aleph. Per conèixer la seva obra. [kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/avi/001_382390.rm" width="352" height="288"/] [kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aleph/001_65622.rm" width="352" height="288"/] This entry was posted in Apunts, Literatura on 14 February 2008 by Francina Martí Cartes. Mercè Rodoreda 1908 – 2008 Per conèixer l’autora pots visitar les pàgines següents: Joc de miralls: Exposició virtual sobre la seva obra. Textos, vídeos en què molts escriptors i crítics parlen de la seva obra i de la seva personalitat literària. Any Rodoreda: S’hi recullen els actes i les activitats que commemoren el centenari de l’autora. Lletra UOC: Pàgina molt completa de la UOC, amb articles i textos sobre l’autora, sobre l’obra, a més de molts enllaços. AELC: Pàgina de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. “Escric perquè m’agrada d’escriure. Si no semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m’ha fet molta por. “ M. Rodoreda. Pròleg a Mirall Trencat. This entry was posted in Apunts, Literatura on 13 February 2008 by Francina Martí Cartes. Post navigation Recent Posts La meva cançó (4) La meva cançó (3) La meva cançó (2) Biblioteca de l’IES Menéndez y pelayo
0.720242
curate
{"ca": 0.7941814033086138, "nl": 0.0015972618368511123, "en": 0.14831717056474614, "pt": 0.015744438106103823, "it": 0.004335424985738734, "de": 0.0015972618368511123, "hu": 0.0017113519680547634, "hr": 0.0006845407872219053, "es": 0.02840844266970907, "cs": 0.00045636052481460356, "fr": 0.002966343411294923}
http://blocs.xtec.cat/blocat/
mc4_ca_20230418_5_430185
"m@gmussol": 2010/06 orchis apifera (Arbolí, muntanyes de Prades) / €-3 + ZD 50 mm davant de tanta bellesa "si penses en el pasat, el teu jo antic no morià. Si penses en el futur el camí sembla llarg i difícil de recòrrer" Lü Yen Publicat per ric@rd a 10:58:00 2 comentaris: Enllaços a aquest missatge Etiquetes de comentaris: €-3, 50 mm, abellera, Arbolí, macro, orquídia, zuiko aquilegia vulgar (Formigal, Osca) / €-3 + ZD 50 mm "hi ha moments que hom voldria anar en una direcció, i la vida el du per una altra" aquesta frase de'n John Lennon, és present més sovint del que voldria en el meu dia a dia; també hi ha moments, que cal aturar-se per prendre alè i fer un canvi subtil de direcció... aquesta aquilègia, que vaig capturar fa uns dies a Formigal, i que sabia alguns dels seus múltiples noms, he quedat sorprès en veure un d'ells en castellà, el que dona títol a la entrada; la veritat, no sé si és per la seva bellesa, o per quin altra motiu, però possiblement, altres flors de marge, és el que deuen sentir al veure-la... aquí us la deixo per que en gaudiu! Publicat per ric@rd a 13:32:00 1 comentari: Enllaços a aquest missatge Etiquetes de comentaris: €-3, 50 mm, aquilegia vulgaris, Formigal, macro, Olympus, zuiko myosotis alpestris (Formigal, Osca) / €-3 + ZD 5o mm flor d'un subtil to blau cel, petita i fràgil, ha estat i encara ho és per a mi, la més "dolça", la més "delicada", la més encisadora... segons diu en Josep Vigo i Boada al seu llibre: "l'Alta muntanya Catalana, flora i vegetació", es van relacionar al seu moment, amb el llenguatge típic de l'època romàntica, amb la fidelitat amorosa els seus noms: nomeolvides (castellà), plus-je-te-vois-plus-je-t'aime (francès), forget-me-not (anglès), vergissmeinnicht (alemany)... així ens ho fan saber Publicat per ric@rd a 23:20:00 2 comentaris: Enllaços a aquest missatge Etiquetes de comentaris: €-3, 50 mm, flor, Formigal, macro, zuiko Haver-me d’implicar i habituar a processar jo mateix les meves imatges, amb la dedicació de temps que això implica. I d’altra, familiriaritzar-me a una nova eina, el Mac,amb tot el que això implica; i encara sort, i això ajuda i molt, que el salt qualitatiu és m’és que evident i important, però no exent de riscos ni de “dolor”; tots els aprenentatges ho son de dolorosos; estan fent que juntament amb el dia a dia, on també hi ha canvis d’ubicuïtat personal, canvis d’entorn propi, d’espai d’acollida i recolliment... fan que el cap vagi per un lloc i, l’esclavatge del cos, per un altra. http://www.orquideasibericas.info/cypripedium/calceolus_desc.htm http://www.pirineosordesa.com/flora-y-fauna/flora-de-ordesa/133-zapatito-de-dama Publicat per ric@rd a 16:51:00 3 comentaris: Enllaços a aquest missatge Etiquetes de comentaris: €-3, 50 mm, cypripedium, flora amenaçada, Formigal, macro, Olympus, orquídia, Pirineus, zuiko borinot i pixallits (Formigal, Osca) / €-3 + ZD 50 mm festival dels sentits, del borinot que s'està fartant de la seva menja preferida, sense mirament, rebolcant-se i empastifat de pol·len... i meu, en un posat de contemplació i gaudiment, de sorpresa davant la manera de "xuclar" el pol·len, contempleu la mena "d'aspirador" que te per trompa... de les estructures animals i vegetals, d'allò que en Friederich Schumacher va anomenar com: "small is beautiful", que tot i referir-se a teories d'economia, poden perfectament servir per a il·lustrar aquesta imatge... papaver alpinum (Gabas, França) / €-3 + ZD 50 mm m'he permés la llibertad d'usar un poema de Martha Medeiros, per acompanyar aquesta imatge mor lentament qui evita una pasió i el seu remolí d'emocions, just aquestes que retornen la lluentor als ulls i reparen els cors destrosats. qui no arisca el cert i l'incert per anar darrera d'un somni, qui no es permet, ni tan sols un cop a la seva vida, fugir dels consells assenyats... Viu avui! Arisca avui! No t'impedeixis ser feliç! (traducció més o menys lliure d'un poema falsament atribuit a Pablo Neruda, i que segons s'ha constat, va ser escrit per l'autora Martha Medeiros, poetesa brasilera) Publicat per ric@rd a 15:11:00 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge Etiquetes de comentaris: €-3, 50 mm, flor, França, Gabas, macro, papaver alpinum, rosella, zuiko
0.722143
curate
{"en": 0.03430079155672823, "ca": 0.8157831614295994, "es": 0.0880307028064284, "pt": 0.04221635883905013, "ro": 0.016790597265531303, "it": 0.002878388102662509}
http://magmussol.blogspot.com.es/2010/06/
oscar-2201_ca_20230904_4_7524
Acabat el termini de presentació de sol·licituds per prendre part al procediment selectiu per a la cobertura d’una plaça de personal funcionari de carrera, per torn lliure, d’administració especial, subescala tècnica superior, especialitat arquitectura, grup A, subgrup A1, de l’ajuntament de Binissalem. Pel present i en ús de les atribucions conferides a la Batlia per l’art. 21 de la Llei de les Bases del Règim Local, pel present HE RESOLT: 1er. Aprovar la llista provisional i declarar ADMESOS en el citat procés selectiu per a prendre part a dit procés selectiu, els següents aspirants Decret llistat provisional admesos i exclosos Serveis Municipals Activitats, Obres i Urbanisme Cultura i Esports Economia i Turisme Educació i Joventut Interior i Medi ambient Sanitat i Serveis socials © 2021 Ajuntament de Binissalem. Teléfono 971 886 558, Carrer de la Concepció, 7. Reservados todos los derechos.
0.722595
curate
{"ca": 0.9056179775280899, "en": 0.03707865168539326, "fr": 0.0044943820224719105, "pt": 0.019101123595505618, "es": 0.033707865168539325}
https://www.ajbinissalem.net/anuncis/decreto-2/llistat-provisional-admesos-i-exclosos-placa-arquitecte/
crawling-populars_ca_20200525_37_91899
Escola Politècnica Superior-Edifici P-II Campus Montilivi. Av. Montilivi s/n 17003 Girona [email protected] Parc Cientifíc i Tecnològic Edifici Casademont, Taller 8 C/ Pic de Peguera, 15 17003 Girona [email protected] +34 972419690
0.53764
curate
{"ca": 0.7939914163090128, "es": 0.012875536480686695, "en": 0.19313304721030042}
: /contact/
macocu_ca_20230731_3_414355
Inicio Ajuntament L’alcalde agraeix la resposta de voluntaris martorellencs que ha estat “ràpida i...
0.608849
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_6_55845
BDBH - 24 GENER 2020 | Nova Ràdio LloretNova Ràdio Lloret Aquest divendres el programa matinal informatiu de la ràdio de Lloret obre un dia més parlant del temporal Glòria, però avui amb una molt bona notícia: ja ha marxat. Ha estat una setmana complicada, amb el Pla d’Emergències Local activat i l’alerta les 24 hores. De mica en mica tot es va posant al seu lloc: els cotxes tornen a circular pel passeig, les escoles tornen a obrir portes i el sol torna a donar senyals de vida. Tot i així, els desperfectes del temporal són ben visibles, ho veiem amb l’aspecte de les platges, els danys materials que s’han ocasionat i, per exemple, amb la carretera que va a Tossa, que segons informa Trànsit encara segueix tallada. Tot i així, hi ha pas alternatiu per la urbanització de Cala Canyelles. Entrevista a Jaume Dulsat, alcalde de Lloret, per saber com està la situació ara mateix i a qui també li preguntem com valora la tasca feta aquests dies de temporal pels serveis municipals. A més a més, l’alcalde ha passat un parell de dies a Madrid per assistir a la fira internacional de turisme FITUR, una cita ineludible, que un any més compta amb una àmplia representació lloretenca. La fira segueix durant tot el cap de setmana, però l’alcalde ja torna a ser a Lloret i avui ens explica com està anant la promoció del municipi. Recordem que aquest diumenge se celebra la 46a edició de la Festa de l’Esport, que arriba amb diverses novetats com, per exemple, un record per a totes les persones vinculades a l’esport que van morir l’any passat. I també en plana esportiva repassarem les cites més destacades del cap de setmana. Ens interessem com es presenta la segona trobada d’entitats andaluses de Girona, que reunirà aquest cap de setmana a Lloret una trentena d’associacions. L’esdeveniment l’organitza la Penya del Granà i la Casa Cultural de Los Pueblos de Íllora. Escoltem les declaracions del seu president, Sebastián Crespo. Entrevista a Meritxell Huertas, una de les actrius de l’obra “La gitana Shakesperiana”, que es representa aquesta nit al Teatre Municipal. Abans coneixem tots els detalls de la presentació de la nova temporada del Teatre, que es va fer ahir a la tarda. Finalment ens fem ressò d’altres actes i activitats com l’estrena de la pel·lícula “Te quiero, imbécil”, que ha comptat amb la participació de l’actor lloretenc José García, la xerrada del Club Marina Casinet o la sessió del Racó dels Contes, entre altres.
0.873012
curate
{"ca": 0.9744435284418796, "pt": 0.025556471558120363}
https://www.novaradiolloret.org/bdbh-24-gener-2020/
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_105224
El present és un Avís Legal d’obligada visualització? que regula les condicions d’ús que han de ser observades i acatades pels usuaris d’aquest lloc web. Li preguem que el llegeixi atentament ja que el fet d’accedir al mateix implica que vostè? ha llegit i accepta sense cap reserva les condicions que segueixen. 1.Informacio? de conformitat amb la LSSI. Als efectes del que preveu l’article 10 de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informacio? i de Comerç? Electrònic, s’informa als usuaris del present lloc web que el titular del mateix és l’IL·LUSTRE COL·LEGI OFICIAL DE GEÒLEGS DELEGACIÓ DE CATALUNYA (en endavant “COLGEOCAT”), domiciliat al carrer de Casp nu?m. 130, edifici COACB, planta 3ª despatx núm. 10, de Barcelona (08013), amb CIF nu?m. Q2870016I i inscrit al Registre de Col·legis Professionals de Catalunya del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, en data 30/01/2015 amb la clau DEL GEOL/C i número d’assentament 201, i amb el número d’assentament 202 el Reglament pel qual es regeix la referida Delegació. 2. Condicions d’ús del lloc web. L’usuari es compromet a fer un ús diligent del lloc web i dels serveis accessibles des del mateix i a no utilitzar els serveis o informacions continguts en el lloc web per desenvolupar activitats contràries a les lleis, a la moral i els bons costums, a l’ordre públic i, en general, a fer un ús conforme al present Avís Legal. El COLGEOCAT podrà interrompre temporal o definitivament, segons el seu bon criteri, l’accés al lloc web, així? com la prestació? de qualsevol o de tots els serveis que s’ofereixen a través del mateix en qualsevol moment i sense previ avís. Tanmateix, el COLGEOCAT es reserva el dret a denegar o retirar l’accés al lloc web a qualsevol usuari que incompleixi les condicions d’ús establertes en el present Avís Legal, tot això? sense necessitat de cap preavís. Cas que el COLGEOCAT presti a través del present lloc web algun tipus de servei especial o realitzin alguna promoció? o oferta especial, en el mateix s’establiran les condicions específiques que el regulin, i la seva aplicació? prevaldrà? sobre les condicions d’ús i la resta de previsions establertes en el present Avís Legal, en cas d’incongruència o incompatibilitat entre ambdues. 3. Drets de Propietat Intel·lectual. El COLGEOCAT és titular o llicenciatari, segons el cas, dels drets de Propietat Intel·lectual i Industrial de la totalitat dels continguts d’aquest lloc web, incloent descripció? de serveis, text, imatges, fotografies, marques, logotips, botons, arxius de programari, combinacions de colors, així? com l’estructura, selecció, ordenació i presentació dels seus continguts, que es troben protegits per les lleis espanyoles i internacionals sobre Propietat Intel·lectual i Industrial. En cap cas l’accés al present lloc web implica cap tipus de renúncia, transmissió o cessió total ni parcial dels drets atorgats per la legislació? espanyola i internacional sobre Propietat Intel·lectual i Industrial. Queda prohibida la reproducció, la còpia, l’ús, la distribució, la reutilització, l’explotació, la realització de segones còpies, l’enviament per correu, la transmissió, la modificació, la cessió o qualsevol altre acte que es faci amb la totalitat o part de la informacio? continguda en aquest lloc web que no hagi estat expressament autoritzat pel COLGEOCAT. L’usuari s’obliga a fer ús dels continguts del lloc web de forma diligent, correcta i li?cita i, en particular, es compromet a abstenir-se de suprimir, eludir o manipular el “copyright” i altres dades identificatives dels drets del COLGEOCAT o dels seus titulars incorporats als continguts, així com els dispositius tècnics de protecció o qualsevol mecanisme d’informació que poguessin incloure en els continguts. Tanmateix, l’usuari s’abstindrà d’emprar els continguts i, en particular, la informacio? de qualsevol classe obtinguda a traves del lloc web per remetre publicitat, comunicacions amb finalitats comercials, missatges no sol·licitats adrec?ats a una pluralitat de persones amb independe?ncia de la seva finalitat, així? com de comercialitzar o divulgar de qualsevol manera aquesta informacio?. El lloc web correspon a un domini registrat pel COLGEOCAT que no pot ser utilitzat, excepte autorització? expressa prèvia, en connexió amb altres serveis que no siguin del COLGEOCAT de cap manera que pugui causar confusio? entre els seus clients o usuaris o descre?dit del COLGEOCAT. En aquest sentit, aquelles persones que desitgin establir un ‘link’ o hiperenllac? entre la seva pa?gina web i aquest lloc web hauran de demanar pre?viament l’autoritzacio? expressa i per escrit del COLGEOCAT, sense que l’atorgament d’aquesta autoritzacio? impliqui una relacio? entre el COLGEOCAT i el titular de la pa?gina en que? s’estableixi el ‘link’, ni l’aprovacio? o acceptacio? per part del COLGEOCAT dels seus continguts o serveis. Queda terminantment prohibit realitzar, sense el previ consentiment del COLGEOCAT, qualsevol manipulacio? o alteracio? d’aquest lloc web. Consequ?entment, el COLGEOCAT no assumirà cap responsabilitat derivada, o que pogue?s derivar-se, d’aquesta alteracio? o manipulacio? per part de tercers. 4. Limitacio? de la responsabilitat. El COLGEOCAT s’eximeix de tota responsabilitat respecte qualsevol decisio? adoptada per l’usuari com a consequ?e?ncia de la informacio? continguda en el present lloc web. El COLGEOCAT rebutja tota responsabilitat sobre qualsevol informacio? no elaborada o no publicada de forma autoritzada per ells sota el seu nom, igual que la responsabilitat que es derivi de la mala utilitzacio? dels continguts i es reserva el dret a actualitzar-los, eliminar-los, limitar-los o impedir l’acce?s als mateixos, de manera temporal o definitiva. Malgrat prendre totes les precaucions necessa?ries per proporcionar al nostre lloc web informacions actuals i exactes, el COLGEOCAT no pot garantir el rigor ni la vige?ncia de tota la informacio? publicada, ni la inexiste?ncia d’errors o omissions, havent d’e?sser conscient l’usuari que la informacio? a la qual te? acce?s e?s subministrada en les condicions detallades en el present Avi?s Legal, sense cap garantia que la mateixa sigui exacta i actualitzada. De la mateixa manera, el COLGEOCAT no pot garantir la continui?tat del funcionament del lloc web, ni que el mateix es trobi en tot moment operatiu i disponible. En consequ?e?ncia, el COLGEOCAT no es fa responsable dels danys i perjudicis directes o indirectes, inclosos danys a sistemes informa?tics i introduccio? de virus existents a la xarxa, derivats de la navegacio? per Internet necessa?ria per a l’u?s d’aquest lloc web. 5. Obligacio? dels usuaris. L’usuari respondra? dels danys i perjudicis que el COLGEOCAT pugui patir com a consequ?e?ncia de l’incompliment de qualsevol de les obligacions determinades en el present Avi?s Legal. Pel que fa a la navegacio?, l’usuari es compromet a observar de forma diligent i fidel les recomanacions que en el seu moment estableixi el COLGEOCAT relatives a l’u?s del lloc web i que seran publicades en el mateix. 6. Privacitat Durant la navegacio? pel present lloc web e?s possible que l’usuari hagi o pugui facilitar determinades dades de cara?cter personal, que el COLGEOCAT processarà d’acord amb els termes descrits a la seva POLI?TICA DE PRIVACITAT , que queda incorporada al present Avi?s Legal per remissio? des d’aquest apartat. 7. Durada i Modificacio?. El COLGEOCAT es reserva el dret a modificar els termes i condicions aqui? estipulades de forma unilateral, totalment o parcialment. La vige?ncia temporal d’aquest Avi?s Legal coincideix per tant, amb el temps de la seva exposicio?, fins al moment en que? sigui modificat de manera total o parcial pel COLGEOCAT. El COLGEOCAT podrà donar per acabada, suspendre o interrompre unilateralment l’operativitat d’aquest lloc web, sense possibilitat de sol·licitar cap indemnitzacio? per part de l’usuari. 8. Legislacio? i Jurisdiccio?. El present Avi?s Legal es regeix per la legislacio? espanyola. Tant els usuaris com el COLGEOCAT, amb expressa renu?ncia del seu propi fur, sotmeten totes les interpretacions o conflictes que poguessin sorgir arrel d’aquest Avi?s Legal als Jutjats i Tribunals de la ciutat de Barcelona.
1
perfect
{"ca": 0.9618592102035811, "eo": 0.001594309541329409, "cs": 0.0014716703458425313, "it": 0.006622516556291391, "es": 0.011650723571253373, "ia": 0.001594309541329409, "eb": 0.0014716703458425315, "in": 0.0017169487368162864, "en": 0.0024527839097375523, "id": 0.005396124601422614, "fr": 0.0025754231052244297, "da": 0.0002452783909737552, "nl": 0.0013490311503556536}
oscar-2201_ca_20230904_9_153954
Programas de optimización de uso de antimicrobianos (PROA) en hospitales españoles: documento de consenso GEIH-SEIMC, SEFH y SEMPSPH. Programa Manual Programa d’optimització de l’ús d’antimicrobians (PROA) als hospitals de Catalunya 2019 Descarregar pdf - Clinical Practice Guidelines for Clostridium difficile Infection in Adults and Children: 2017 Update by the Infectious Diseases Society of America (IDSA) and Society for Healthcare Epidemiology of America (SHEA) Més informació Introducció És ben coneguda la major vulnerabilitat a les infeccions del pacient ancià, deguda principalment als canvis que ténen lloc al sistema immune amb l'edat i a la suma de comorbiditat. La seva presència es correlaciona amb fragilitat i està íntimament lligada a les grans síndromes geriàtriques com a factors predisponents (exs. : desnutrició, incontinència) o sent factor precipitant (exs. caigudes, delírium). Per tot plegat podríem considerar a les infeccions una síndrome geriàtrica. Per altra banda, la complexitat dels pacients ha augmentat als darrers anys a tots els nivells assistencials geriàtrics i el maneig dels gèrmens multiresistents ja forma part de la presa de decisions del nostre dia a dia. Això implica, per una banda, que haguem d'estar ben formats i entrenats en l'ús dels antimicrobians i, per altra, que ens coordinem adequadament amb altres especialitats per trobar la pauta més adequada per a cada malalt concret. El desenvolupament dels PROA (programes d'optimització d'ús d'antimicrobians) serà clau. Objectius Promoure consensos basats en la evidència científica sobre les millors actuacions i i pràctiques sanitàries en relació al maneig de les infeccions en geriatria. Realitzar recomanacions que siguin d’aplicabilitat i, en la mesura del possible, d’implementació universal en tot el territori, seguint el principi de justícia. Elaborar els estudis necessaris per assolir l’evidència científica en el nostre entorn i poder consensuar i recomanar segons els mateixos. Col·laborar amb societats científiques implicades en el control de les infeccions, i participar en els diferents actes, jornades, congressos que se’n puguin derivar. Vols formar part? Formar part d’un grup de treball suposa compartir experiències amb d’altres professionals que tenen, dins de la Geriatria i la Gerontologia, interessos comuns. Si esteu interessats en afegir-vos al grup de treball, podeu enviar un correu electrònic a la nostra coordinadora Mª Pilar Garcia i Caselles ([email protected])
0.779832
curate
{"es": 0.06176826806620912, "en": 0.09608397254743642, "ca": 0.8360920468308438, "de": 0.006055712555510699}
http://scgig.cat/grup-infeccions
macocu_ca_20230731_3_49855
La Diputació i la UV inicien a Yátova un cicle de jornades sobre emprenedoria i economia sostenible Les sessions formatives, que visitaran també Navarrés, Llíria, Oliva, Benifairó de les Valls i Ayora, compten amb la col·laboració de Divalterra a través de la Xarxa ADL Sota el títol ‘La gestió de les associacions: aspectes jurídics, comptables, fiscals i laborals’, durant la sessió es van abordar matèries com les obligacions laborals de les associacions, la diferència entre treball assalariat, treball altruista i voluntariat social, llibres comptables que cal mantenir, o les afeccions de la normativa reguladora de l'impost de societats o l'impost del valor afegit (IVA) a les associacions. El públic assistent estava constituït majoritàriament per representants del teixit associatiu del territori de la Hoya de Buñol-Chiva, tant d'empreses com d'associacions i persones emprenedores. Així mateix, la jornada va comptar amb la presència de l'Agència de Desenvolupament Local de la mancomunitat. Esta mateixa jornada tindrà lloc també a Navarrés (17 d'octubre) i Llíria (18 de novembre), amb la col·laboració de la Mancomunitat del Canal de Navarrés i la Mancomunitat Camp de Túria, respectivament. Altres sessions formatives A més de la gestió d'associacions, el cicle de jornades preveu altres sessions en les quals s'analitzaran aspectes com les implicacions legals de la posada en marxa d'activitat empresarial dins del règim de treball autònom, o l'aplicació del model de l'Economia del Bé Comú a empreses i ajuntaments. Així, a Oliva es tractarà l'1 d'octubre el model Economia del Bé Comú (EBC) i la seua aplicabilitat a empreses i institucions, “amb la intenció de superar la dicotomia entre sistemes econòmics capitalistes o comunistes apostant per situar el benestar de la societat en el centre de les polítiques públiques i privades”. La programació es completa amb les sessions dedicades a l'emprenedoria, dirigides tant a futurs empresaris autònoms com responsables d'activitats ja operatives, i personal tècnic d'entitats públiques i privades que treballen assessorant activitats emprenedores. Estes jornades tractaran aspectes com la confecció del pla d'empresa, la gestió de les subvencions disponibles, o les obligacions en matèria de seguretat social, normativa laboral i implicacions fiscals; i s'han programat a Benifairó de les Valls (29 d'octubre) i Aiora (4 de novembre), gràcies a la col·laboració de l'ADL de la Mancomunitat de les Valls i al Grup d'Acció Local (GAL) Rurable, quedant pendent de concretar una sessió addicional en el territori del GAL Caroig-Xúquer. Retrieve your password
0.889583
curate
{"ca": 0.9816091954022989, "it": 0.00996168582375479, "en": 0.00842911877394636}
crawling-populars_ca_20200525_49_146770
DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS Diumenge, 15 de març de 2020 El femení del SEL Vng. Eix Dissabte passat, el rugbi femení de la capital del Garraf va viure una jornada especial. I és que, per primera vegada en la seva història, rebia la visita d’un equip estranger: les occitanes de les Gazelles de Rives d’Orb. El partit s’inicià puntualment a les sis de la tarda, davant d’un nombrós públic entre el qual calia comptar la regidora d’Esports, Blanca Albà; i les regidores de la CUP i SOMVENG, Berta Belaskoain i Deborah Zimmerman, respectivament. El matx va ser entrentingut i, tot i que les joves entrenades per Damián Blanquero no van acabar de desenvolupar el seu joc, sí que van marcar el ritme del partit en les fases dinàmiques. Amb quatre assajos al primer temps, i un al segon, les locals van acabar imposant-se per 24 a 0 en el seu primer partit de caràcter internacional. A destacar l’excel·lent predisposició de les visitants, l’entrega de recordatoris i molt especialment un tercer temps que va ser més celebrat i gastronòmic del que ja va sent habitual en els partits organitzats pel SELVNG. Aquest cap de setmana el calendari de competició resta en stand by ja que serà el segon cap de setmana d’octubre quan totes les categories del Club comencin les seves respectives competicions; del s14 al dos sèniors. Quinze dies per endavant, doncs, per preparar els primers compromisos. Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? GARRAF NEWS MEDIA, S.L. [email protected] Tots els drets reservats. 2001-2020.
0.813745
curate
{"es": 0.018125, "ca": 0.96125, "en": 0.014375, "fr": 0.00625}
: /esports/doc/65722/el-femeni-del-sel-vng-torna-amb-victoria-a-la-sinia-batadet.html
mc4_ca_20230418_15_548641
Infomallorca.net | Senderisme i marxa nòrdica Mallorca i la marGolfCicloturisme HípicaAltres sports Practicar senderisme permet descobrir la vida tradicional de Mallorca, la naturalesa i el patrimoni etnològic. La zona preferida pels senderistes és la serra de Tramuntana. Alguns espais naturals protegits, com el parc de la Península de Llevant, disposen d’itineraris senyalitzats. Antics camins de pelegrinatge condueixen a monestirs i ermites. A Alcúdia es troba el primer parc de marxa nòrdica d’Espanya.
0.678318
curate
{"ca": 1.0}
http://www.infomallorca.net/index.php?te=sec&e=17065
mc4_ca_20230418_16_362746
Cinema d' estiu 2017 a la platja del Gurugú | Castellón Turismo Cinema d’ estiu 2017 a la platja del Gurugú La Regidoria de Joventut ha posat novament en marxa la campanya CINEMA D’ESTIU amb la finalitat d’afavorir el gaudiment d’activitats lúdiques i culturals durant els mesos de juliol i agost a la platja del Gurugú del Grau de Castelló i durant els mesos de juliol a octubre en els Districtes de la ciutat a través de la projecció gratuïta de pel·lícules de caràcter familiar a l’aire lliure. La campanya de CINEMA D’ESTIU 2017 inclou dues accions diferenciades: CINEMA A LA PLATJA, que es durà a terme a la Platja del Gurugú (zona de sorra de la posta central, enfront del lloc d’informació turística) a les 22:30 hores els divendres de juliol i agost i els diumenges 30 de juliol i 6 d’agost. La cartellera per a aquesta edició és la següent: ASTERIX (LA RESIDENCIA DE LOS DIOSES) CINEMA AL TEU BARRI, que pretén proporcionar entreteniment en diverses places o espais públics del municipi a través de la projecció de pel·lícules de caràcter familiar i gratuït. Per a aquesta edició està previst projectar 8 pel·lícules entre el 15 de juliol i el 15 d’octubre de 2017. L’any passat es van realitzar projeccions en el Grup Reis, el Grup Lourdes, el Grup Santa Teresa, Grup Roser, Grup Sant Agustí i Sant Marc, Grup Sant Bernat, Grup Perpetu Socors, Grup Sant Llorenç, Maset Blau i Grup Roseario amb una participació aproximada de 1.350 veïns/es. El Regidor Delegat de Joventut, José Luis López Ibáñez, ha convidat a les diferents associacions veïnals a formar part d’aquest projecte poden sol·licitar aquestes, fins al 30 de juny, que una de les projeccions es realitze al seu barri. En breu es podrà consultar la cartelleria del CINEMA AL TEU BARRI en aquest mateix apartat. Oficina d’Informació Juvenil (Casal Jove – Grau Castelló) Horari: De dilluns a divendres de 9:00 h a 14:00 h 12100 Castelló Tel: 964 28 21 22 Fax: 964 28 67 12 E-mail: [email protected] Facebook i Twitter: #CSesJuventud AVÍS: Consulteu horaris en períodes festius i de vacances. Amb xiquets / Página principal 9:44 , 3 July, 2017
0.797136
curate
{"ca": 0.8697299857887257, "es": 0.06679298910468973, "fr": 0.023685457129322594, "en": 0.03979156797726196}
https://www.castellonturismo.com/ca/cine-de-verano-2017-en-la-playa-del-gurugu/
mc4_ca_20230418_11_783164
Imatges de Maria: Iglesia de San Nicolás (Valladolid) Congregación de la Santisima Trinidad y Nuestra Señora de la Soledad Virgen del Prado (retaule major) Va existir una primitiva església romànica de Sant Nicolau a l'entorn del Pont Major manada construir pel comte Pedro Ansúrez. En 1584 Juan de Nates i Pedro de Solórzano van dissenyar les traces del nou temple, la construcció es va demorar fins 1595. La nova església constava d'una sola nau, en forma de creu llatina, amb capelles als costats. En 1591, mentre encara estava en obres l'església, es va fundar al costat d'ella el monestir de la Concepció per mediació del majordom de l'ajuntament de Valladolid Joan de la Moneda i la seva esposa Juana Sanz de Salcedo. El disseny d'aquest monestir va ser a càrrec de Diego de Praves i en ell es van establir "donzelles nobles sense dot per monges" que van ser encomanades a l'Ordre de San Jerónimo. Aquesta comunitat monàstica va començar a usar per als seus cultes l'església de Sant Nicolau. Durant la Guerra de la Independència Espanyola l'església i el monestir es van veure desmantellats i les seves restes van ser condicionats en 1837 com fort militar. És en aquest moment quan la parròquia de Sant Nicolau es va traslladar al seu emplaçament actual a la plaça de la Trinitat, ocupant el temple que fins llavors pertanyia a l'Ordre dels Trinitaris Descalços. La construcció del temple que avui dia porta l'advocació de Sant Nicolau s'havia iniciat ja en 1732 i en 1764 s'estava edificant al costat el convent dels trinitaris descalços. En aquest mateix any es trobava a Valladolid l'arquitecte de l'ordre, Josep de la Santíssima Trinitat, qui bé podria ser l'autor de la façana, façana que té una gran similitud amb la de l'església de Sant Joan Baptista de Hervás (Càceres) , antic Convent dels Trinitaris en la localitat. Del convent annex a la present església de Sant Nicolau amb prou feines es conserven unes dependències annexes a la nau de l'evangeli. Publicat per Pep Salvà a 1:56 Ubicació: Calle del Puente Mayor, 1, 47003 Valladolid, Valladolid, España
0.82857
curate
{"ca": 0.9173955296404276, "es": 0.06851311953352769, "vi": 0.014091350826044704}
http://imatgesmaria.blogspot.com/2016/04/iglesia-de-san-nicolas-valladolid.html
oscar-2201_ca_20230904_9_124117
Autor: Xavier Gual Pàgines: 263 Subgènere: Thriller Mides: 13,5 x 19,5 cm ISBN: 978-84-941064-6-4 Data de publicació: Juny de 2014 Veieu el carretó electrònic Afegeix a la cistella / Detalls L’amant xinès 15,95€ IVA incl. Autora: Margarida Aritzeta Pàgines: 286 Subgènere: Novel·la policíaca Mides: 14 x 21 cm ISBN: 978-84-941064-8-4 Data de publicació: Gener de 2015 SÈRIE INSPECTORA MINA FUSTER Veieu el carretó electrònic Afegeix a la cistella / Detalls Contra l’aparador 15,95€ IVA incl. Autor: Marc Moreno Pàgines: 295 Subgènere: Novel·la negra Mides: 14 x 21 cm ISBN: 978-84-943749-5-1 Data de publicació: Novembre de 2015 Veieu el carretó electrònic Afegeix a la cistella / Detalls Quaderns 15,95€ IVA incl. Autora: Ramona Solé Pàgines: 260 Subgènere: Thriller Mides: 14 x 21 cm ISBN: 978-84-943749-8-2 Data de publicació: Març de 2016 Veieu el carretó electrònic Afegeix a la cistella / Detalls Assassins de ponent 15,95€ IVA incl. Autors: Diversos autors Pàgines: 240 Subgènere: Relats curts Mides: 14 x 21 cm ISBN: 978-84-945826-2-2 Data de publicació: Novembre de 2016 Veieu el carretó electrònic Afegeix a la cistella / Detalls Assassins de Girona 15,95€ IVA incl. Autor: Diversos Autors Pròleg: Martí Gironell Pàgines: 181 Subgènere: Relats curts Mides: 14 x 21 cm ISBN: 978-84-945826-8-4 Data de publicació: Setembre de 2017 Veieu el carretó electrònic Afegeix a la cistella / Detalls Els morts no parlen 16,50€ IVA incl. Autor: Miquel Aguirre Pàgines: 347 Subgènere: Novel·la negra Mides: 14 x 21 cm ISBN: 978-84-941064-9-1 Data de publicació: Febrer de 2015 Veieu el carretó electrònic Afegeix a la cistella / Detalls Una novel·la pulp 16,50€ IVA incl. Autor: Damià del Clot Pàgines: 335 Enquadernació: Rústica amb solapes Mides: 14 x 21 cm ISBN: 978-84-943749-0-6 Data de publicació: Març de 2015 Veieu el carretó electrònic Afegeix a la cistella / Detalls La cara B 16,50€ IVA incl. Autora: Esperança Camps Pàgines: 197 Subgènere: Novel·la negra Mides: 14 x 21 cm ISBN: 978-84-943749-1-3 Data de publicació: Juny de 2015 Veieu el carretó electrònic Afegeix a la cistella / Detalls Els fils de l’aranya 16,50€ IVA incl. Autora: Margarida Aritzeta Pàgines: 324 Subgènere: Novel·la policíaca Mides: 14 x 21 cm ISBN: 978-84-943749-7-5 Data de publicació: Gener de 2016 Veieu el carretó electrònic Afegeix a la cistella / Detalls La mort sense ningú 16,50€ IVA incl. Autor: Jordi Tiñena Pàgines: 305 Subgènere: Novel·la policíaca Mides: 14 x 21 cm ISBN: 978-84-945826-0-8 Data de publicació: Setembre de 2016 Veieu el carretó electrònic Afegeix a la cistella / Detalls Massa mares per a un fill 16,50€ IVA incl. Autor: Dora Muñoz Pàgines: 276 Subgènere: Thriller Mides: 140 x 210 cm ISBN: 978-84-945826-3-9 Data de publicació: Octubre de 2016 Anterior 1 2 3 … 5 Següent © Llibres del Delicte - Gènere negre en català | Fet per Pensódromo | Contacte: [email protected]
0
curate
{"ca": 0.919138418079096, "es": 0.031426553672316386, "ru": 0.006002824858757062, "en": 0.002824858757062147, "fr": 0.006709039548022599, "cs": 0.03389830508474576}
https://www.llibresdeldelicte.com/categoria-llibre/llibres-del-delicte/page/2/?product_view=list&product_orderby=price&product_count=12&product_order=asc
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_147117
Et dono gràcies per aquest do que m'omple d'alegria profunda, em fa semblant a Tu, que ets amor, i em fa comprendre el valor de la vida que m'has donat. Fes que no malgasti aquesta riquesa que tu has posat al meu cor, en la meva ànima. Ensenya'm que l'amor és do. Ensenya'm que l'amor és incompatible amb tot egoisme, que l'amor és pur; que l'amor és fecund... i des d'avui ha de produir una nova manera de viure en cadascun, en els dos al mateix temps. Et demano, Senyor, per qui m'espera i pensa en mi, per qui camina al meu costat. Fes-nos dignes l'un de l'altre... que siguem llum i sal en el món i per al món. Ajuda'ns en la nostra preparació al matrimoni, a la seva grandesa, a la seva responsabilitat... que descobrim que ens estimem per sempre... Descobrim que l'amor que ens tenim és un amor que no s'apaga, perquè el nostre amor és fort... més fort que la mort. Amén. Oració extreta del llibret "Ens casem! : Guia per a agents de pastoral i promesos", de Daniel Valera i José A. García. Ed. Familia de Jesus.
1
perfect
{"ca": 0.8956262425447317, "it": 0.07952286282306163, "gl": 0.004970178926441352, "es": 0.019880715705765408}
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_95486
Protesta contra el règim iranià davant del Consell de Drets Humans de l'ONU reunit aquesta setmana a Ginebra. DENIS BALIBOUSE / Reuters Leer en castellano BarcelonaMés de 200 alumnes iranianes, sobretot de secundària, han estat víctimes en les últimes setmanes d'enverinaments massius que en molts casos han obligat a hospitalitzar-les temporalment. Nàusees, mal de cap, dificultat per respirar, tos, palpitacions i fins i tot letargia són alguns dels símptomes que han patit les nenes d'almenys dotze escoles femenines diferents de la ciutat de Qom, situada uns 200 quilòmetres al sud de Teheran, al nord del país. Diumenge el viceministre d'Educació de l'Iran, Youness Panahi, va confirmar que els enverinaments han estat "intencionats". "Hem descobert que algunes persones volien que es tanquessin totes les escoles, especialment les escoles de noies", va dir Youness Panahi. El viceministre va explicar també que "el compost utilitzat per enverinar les estudiants no era una arma química militar" i que "les estudiants no han necessitat un tractament agressiu". La setmana passada, el fiscal general de l'Iran va obrir una investigació al considerar que es tractava d'un "acte criminal deliberat" i va demanar al fiscal de la ciutat de Qom que "segueixi el cas amb més atenció, velocitat i precisió". De fet, l'acció de la Fiscalia arribava setmanes després dels primers casos, que es remunten a finals de novembre del 2022, i dies després que un grup de pares d'aquestes joves es manifestés davant de l'oficina del governador de Qom. Centenars de familiars reclamaven, el 14 de febrer passat, una investigació sobre els enverinaments que molts atribueixen a elements islamistes radicals, que s'oposen al fet que les dones puguin estudiar. Alguns comentaristes en mitjans iranians especulaven que grups ultrareligiosos poden estar darrere dels enverinaments, inspirats per la prohibició imposada pels talibans a l'Afganistan sobre l'educació de les dones. Aquest diumenge, les declaracions del viceministre d'Educació semblaven confirmar aquesta teoria. Fonts iranianes consultades per The Guardian apuntaven que podrien ser actes de "venjança" per la participació de les noies en les protestes contra el hijab que han desfermat una veritable revolta social contra el règim dels aiatol·làs. Olor de mandarina El primer cas es va registrar el 30 de novembre, quan 18 estudiants d'una escola de secundària femenina de Qom van caure malaltes amb símptomes similars, com tos, dificultat per respirar, mal de cap o nàusees. Dues setmanes després, 51 estudiants de la mateixa escola també van emmalaltir, segons Iran International. Algunes de les víctimes deien que s'havien trobat malament després de notar una olor estranya a la seva aula, que semblava de mandarina. Algunes fonts indiquen que enverinaments similars s'han donat també en altres ciutats, com Borujerd, però la situació més greu és a Qom, considerada una ciutat santa de l'islam. Després que la situació es repetís en altres escoles femenines, les autoritats de Qom van ordenar el tancament de totes les escoles de la ciutat a principis de febrer, per por a una emergència de salut pública. Però quan les escoles es van reobrir el diumenge 12 de febrer, 37 noies de diferents escoles van tornar a patir els mateixos símptomes. En els últims dies, de fet, les escoles estaven obertes però més de la meitat de les alumnes s'havien quedat a casa per por de ser enverinades. Abans que les autoritats del país admetessin l'enverinament intencionat aquest diumenge, diversos membres del govern iranià havien menystingut la situació i l'havien titllat de simples "rumors". "Els mitjans de comunicació enemics estan estenent rumors sobre aquests incidents", havia dit fa uns dies el representant del líder suprem Khamenei a Qom, Mohammad Saeedi.
1
perfect
{"ca": 0.9886213283937549, "es": 0.011378671606245038}
mc4_ca_20230418_9_727579
(1913) Medalla Hughes, per Invention of the telephone treball amb els sords continuació dels experiments 2.1 Primers treballs amb la parla 2.3 Primers experiments amb el so 2.4 Tragèdia familiar 4 Treball amb els sords 5 Continuació dels experiments 6.1 La carrera cap a l'oficina de patents 6.2 Desenvolupaments posteriors 6.3 Competidors
0
curate
{"en": 0.16109422492401215, "ca": 0.8389057750759878}
https://www.univers.gq/descobrir/ca/Alexander_Graham_Bell
macocu_ca_20230731_7_82831
El Festival TwinPalm a l’Hospitalet de l’Infant segueix endavant 07/09/2020 El minifestival Twinpalm celebrarà la seva novena edició a la tarda i nit del proper dissabte 10 d’octubre a les instal·lacions de Centre Cultural Infant Pere de l’Hospitalet de l’Infant, tal com estava previst Les incerteses derivades de la pandèmia per Covid-19, que afecten tot el sector cultural i de manera especialment dramàtica al musical, han portat a realitzar una revisió en profunditat de tots els protocols organitzatius i de seguretat de l’activitat, incorporant totes les mesures preventives establertes pel PROCICAT, però Twinpalm 2020 segueix endavant. Aquesta reformulació del festival implica que l’aforament de l’auditori queda reduït al 50%, amb només 150 entrades a la venda, exclusivament per via digital, a través de la plataforma www.eventbrite.es, amb l’objectiu de garantir la traçabilitat de tots els assistents. La venda d’entrades s’ha reactivat aquest mateix matí i mantenen el seu import total de 19€ (cliqueu aquí per comprar entrada). Així mateix, el festival comptarà com cada any amb actuacions de djs entre concerts, si bé aquests seran traslladats a la part exterior de Centre Cultural Infant Pere, en format de terrassa, amb l’objectiu d’evitar la concentració física sense el degut espai entre persones. Twinpalm és una iniciativa de l’Associació Multicultural Alternativa, entitat promotora de el ja desaparegut Festival PalmFest i de el cicle de concerts Radar PalmFest, en col·laboració amb l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Nombre *
0.860201
curate
{"ca": 0.9886435331230284, "en": 0.006309148264984227, "fr": 0.005047318611987382}
cawac_ca_20200528_0_107081
Èxit de participació de la Ruta del Formatge Una setantena de persones s'han apuntat a les tres sortides proposades per l'Espai Ermengol En l'activitat hi han col·laborat les formatgeries Mas d'Eroles d'Adrall, Serrat Gros d'Ossera i Baridà de Bar La Ruta del Formatge, tres sortides per conèixer formatgeries artesanes organitzades per l’Espai Ermengol, ha obtingut èxit de participació amb una setantena de persones que han pogut conèixer de primera mà els formatges artesans que s’elaboren a l’Alt Urgell. Concretament, els participants han pogut visitar les formatgeries Mas d’Eroles d’Adrall, Serrat Gros d’Ossera i Baridà de Bar. Aquestes sortides s'iniciaven a l'Espai Ermengol per visitar la segona planta dedicada al formatge, on els participants han pogut visionar un audiovisual informatiu sobre la Cooperativa Cadí i degustar productes d'aquesta productora de formatge i mantega amb denominacions d'origen protegides. Cada ruta ha culminat a les poblacions alturgellenques per visitar cadascuna de les tres formatgeries. Aquesta proposta cultural i agroalimentària, que ha tingut lloc durant tres diumenges del mes de juliol, s'ha emmarcat en la programació de Les Rutes Guiades a la Seu d'Urgell i comarca, que enguany s'ha fixat en els productes de qualitat fets a la zona.
0.847259
curate
{"ca": 1.0}
http://www.radioseu.cat/not%C3%ADcies/Economia+i+Turisme/%C3%88xit+de+participaci%C3%B3+de+la+Ruta+del+Formatge
mc4_ca_20230418_16_259271
Pol Daura i Max Casabella, plata a l'europeu júnior de waterpolo Els dos jugadors dels Quadis estrenen el seu palmarès a nivell internacional Dilluns, 26 Agost 2019 11:40 Max Casabella i Pol Daura amb les seves medalles de plata (@marcdaura) Dos jugadors més sorgits de la inesgotable pedrera del Centre Natació Mataró, en Pol Daura i en Max Casabella, han estrenat el seu palmarès a nivell internacional amb la medalla de plata en el campionat d'Europa Júnior celebrat a Tbilissi (Geòrgia) i que va acabar el passat 18 d'agost. La selecció espanyola amb bona aportació dels dos mataronins va entrar directament en els quarts de final en quedar en primer lloc del grup. En la ronda dels vuit millors van superar fàcilment Rússia per 15-3, amb dos gols de cada un dels dos jugadors del Quadis. Després a semifinal Espanya va derrotar Hongria per 8-5 amb 2 gols més de Pol Daura i en la final van perdre davant Itàlia per 6-10, amb 3 gols d'en Pol Daura. Pol Daura Max Casabella Núm. 1884 Més enllà de la universitat La formació professional guanya adeptes a Mataró i ajuda a frenar l'atur juvenil. Veus amb bons ulls la convocatòria de noves eleccions? 1 Atlètic Barceloneta 64 2 CN Terrassa 57 3 CN Barcelona 55 4 Quadis CN Mataró 40 5 CE Mediterrani 39 6 CN Sant Andreu 37 7 CN Sabadell 32 8 Real Canoe 25 9 WP Navarra 16 10 CN Catalunya 15 11 Tenerife Echeyde WP 7 12 Concepción Ciudad Lineal 0 1 CN Sabadell 54 2 CN Sant Andreu 45 3 La Sirena CN Mataró 40 4 CE Mediterrani 37 5 CN Rubí 25 6 CN Terrassa 23 7 CN Sant Feliu 21 8 EWP Zaragoza 10 9 CN Moscardó 9 10 Concepción Ciudad Lineal 1 CHICA CON TÍTULO limpieza, busca trabajo en general. 602.171.913 SE BUSCA CHICA para Bar Restaurante. Interesadas llamar al telf. 93.001.39.74 HABITACIO LLOGUER LLAVANERES 645.226.047 PALETA AUTÓNOM, PINTOR. 653.796.506
0.567095
curate
{"ca": 0.6898698358800226, "en": 0.08828522920203735, "es": 0.14374646293152235, "fr": 0.04470854555744199, "cs": 0.006791171477079796, "zh": 0.00622524052065648, "pt": 0.02037351443123939}
http://wwww.totmataro.cat/esports/waterpolo/item/45631-pol-daura-i-max-casabella-plata-a-l-europeu-junior-de-waterpolo
crawling-populars_ca_20200525_23_161651
En virtut del que preveu l'Acord normatiu 1185/1990, de 25 d'octubre, i pel que fa a la possibilitat d'establir un programa extraordinari d'accions de plantilla i contractes de personal docent per exempcions de l'activitat docent de determinats càrrecs acadèmics, he resolt, a proposta del Consell de Direcció i atesos els crèdits de disponibilitat immediata prevists a l'article 5 de l'acord normatiu esmentat, que: La senyora Catalina Piña Grau sigui contractada com a professora associada (sis hores) de l'àrea de coneixement d'Economia Financera i Comptabilitat, als efectes d'exempció de les activitats docents del vicerector de Planificació Economicoadministrativa. Aquesta plaça restarà adscrita al Departament d'Economia de l'Empresa. Aquest contracte tindrà vigència des de l'1 d'octubre de 2007 fins al 30 de setembre del 2008 i, en tot cas, finalitzarà en el moment que cessi el càrrec acadèmic objecte d'exempció. La renovació d'aquest contracte requereix un acord executiu. Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin. Palma, 17 de juliol de 2007La Rectora, Montserrat Casas Sr. Vicerector de Professorat i Innovació Pedagògica, Sr. Director del Departament d'Economia de l'Empresa i Sra. Gerent de la Universitat.
0.837871
curate
{"ca": 1.0}
: /fou/acord/8091/
macocu_ca_20230731_1_219036
Notícies Els sis ajuntaments i el Consell Comarcal del Garraf han unit esforços per donar suport al Consorci Sanitari de l’Alt Penedès - Garraf (CSAPG) en la distribució de la Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria (MHDA) per a pacients en tractament. El CSAPG ha dissenyat un pla de contingència per garantir que els i les pacients... El Consell Comarcal del Garraf vol expressar el seu condol per la mort del senyor Josep Bayarri, primer tinent d'alcaldia d'Olivella, que ha traspassat avui, després d'estar quinze dies ingressat a l'Hospital Residència Sant Camil (Sant Pere de Ribes) per haver donat positiu del virus SARS-CoV-2. Bayarri era regidor de Promoció Econòmica,... En el marc del procés participatiu del Pla director d’Infraestructures del transport públic col·lectiu 2021-2030 i del Pla Director Urbanístic dels aparcaments d’enllaç, es va plantejar la celebració de 4 sessions territorials, a Igualada, Vilanova i la Geltrú, Granollers i a l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, el... Davant la situació d’alarma pel Coronavirus, el Consell Comarcal del Garraf manté serveis essencials, prioritza la garantia de drets i serveis a les persones més vulnerables i habilita el teletreball com a mesura per contenir els possibles contagis. D'acord amb el treball compartit amb els ajuntaments, s’ha recomanat a tots els equips... Davant l’activació de la fase d'emergència 1 del Pla Procicat per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc, que ordena el cessament de l'activitat dels centres escolars i universitaris de Catalunya a partir de demà per contenir el Coronavirus, el Consell Comarcal del Garraf suspèn les rutes de transport...
0.867356
curate
{"pt": 0.0046865846514352666, "ca": 0.9953134153485648}
cawac_ca_20200528_12_55332
Marca el punt d'inici i de final del tall que vols compartir, tria la xarxa social que prefereixis i ja ho tens! Visitem un grup de gent jove que són amics de tota la vida per veure si acompanyen les trobades amb bons vins. Avui serà el guionista Carles Sànchez qui passarà pel nostre tast a cegues. I acabarem llepant-nos els dits amb uns albercocs a la papillote.
0.717713
curate
{"ca": 1.0}
http://www.xiptv.cat/vins-a-vins/capitol/un-sopar-d-amics-de-la-infancia
crawling-populars_ca_20200525_42_61550
7 min. 18/04/2015 00:00 Ja en tinc un Crear-ne un gratis Comparteix Facebook Twitter Whatsapp Mail 189 Comentaris 69 Comentaris 23 Comentaris 16 Comentaris 16 Comentaris A la portada de l'Arabalears.cat Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Subscriu-t'hi Explora totes les activitats i descomptes disponibles Explora
0
curate
{"eo": 0.04180064308681672, "en": 0.12540192926045016, "ca": 0.6109324758842444, "de": 0.012861736334405145, "es": 0.16720257234726688, "br": 0.04180064308681672}
: /premium/ARMENI-cOGNOM-TURC_0_1341465883.html
cawac_ca_20200528_2_123888
Uneix-te al nostre Twitter Et recomanem: EsportCatalà.cat.- El III triatló de Tossa de Mar a poc més de 24 hores per donar el tret de sortida compta amb més de 900 participants inscrits. Una xifra que supera i amb escreix la que es va assolir l’any passat, al voltant dels 600. La prova s’ha convertit en un referent internacional i és la tercera etapa dels Asics Triathlonseries by Ibercaja. Els vencedors del 2009, Xavi Llobet i Judith Corachan , centraran totes les mirades dels seus rivals. De fet, Llobet és el gran favorit en l’apartat masculí, ja que defensa el liderat del certamen. El triatló tindrà una distància olímpica 1,5 quilòmetres de natació, 45 amb bicicleta i per acabar 10 a peu. El tres segments no estaran exempts de dificultat, en el de dues rodes per exemple, es pujarà fins a l’alt de Sant Grau i el descens per la vertiginosa carretera de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar. El Asics Triathlonseries by Ibercaja celebrarà l’última cita del calendari a Salou la setmana següent. En aquesta ocasió es rebaixarà considerablement les distàncies, 750 m. de natació, 20 quilòmetres de bicicleta i cinc a peu.
0.786393
curate
{"it": 0.023214285714285715, "pt": 0.011607142857142858, "ca": 0.9651785714285714}
http://www.esportcatala.cat/cms2/index.php?option=com_content&view=article&id=3330:el-iii-triatlo-de-tossa-de-mar-sacosta-al-miler-de-participants&catid=25:triatl&Itemid=31
racoforumsanon_ca_20220809_2_65198
Faig este post per recopilar grans frases de la humanitat al llarg de la història, frases en llibres, discursos, pel·licules... -"Veni, vidi, vinci" Juli Cèsar Anem posant més va n n Un amic meu diu: Vaig més perdut que una dona amb cotxe i gps... ha-ha-ha
0.657667
curate
{"ca": 0.968503937007874, "en": 0.031496062992125984}
mc4_ca_20230418_7_126001
LOCALITZACIÓ | Triesport Canet Mapa d’emplaçament Sortida a les 21:30h a la Plaça Macià de Canet de Mar Carretera –A Canet es pot arribar per la carretera N-II o per l´Autopista C-32. Des de Barcelona es tarda per autopista uns 40 minuts. Per arribar des de Girona hi ha una hora de trajecte. Disposem d’un ampli aparcament gratuït a 500 metres de la sortida de la cursa: Tren- Canet de Mar disposa d´una connexió amb Barcelona a través de la Línia C1 de Renfe. La durada del viatge és d´uns 50 minuts i els trens surten cada 15 minuts en hora punta i cada 30 minuts durant la resta d´hores. Per venir des de Barcelona es pot agafar el tren a l´estació de Sants, plaça Catalunya, Arc de Triomf i El Clot. Bus Nocturn- A l’acabar La Nocturna de Canet, disposaràs del servei de bus nocturn amb trajecte Pineda-Barcelona.
0.73711
curate
{"ca": 0.9344059405940595, "es": 0.0655940594059406}
https://triesport.com/la-nocturna-de-canet-2019/localitzacio/
wikipedia_ca_20230401_0_375696
Propan-1-ol "Propanol redirigeix aquí; vegeu Propanol (desambiguació) per a altres significats." El propan-1-ol és un alcohol primari amb la fórmula CH₃CH₂CH₂OH. És un líquid incolor també conegut com a 1-propan-1-ol, 1-propil alcohol, n"-propil alcohol, n"-propanol, o simplement propanol. És un isòmer d'isopropanol (propan-2-ol). Es forma de manera natural en petites quantitats durant molts processos de fermentació i es fa servir com a solvent en la indústria farmacèutica principalment en resines i èsters de cel·lulosa Propietats químiques. 1-Propanol mostra les reaccions normals en un alcohol primari. Pot ser convertit en halurs d'alquil. Preparació. Es fabrica el propan-1-ol per hidrogenació catalítica del propionaldehid. H₂C=CH₂ + CO + H₂ → CH₃CH₂CH=O CH₃CH₂CH=O + H₂ → CH₃CH₂CH₂OH El propan-1-ol va ser descobert el 1853 per Chancel, per la destil·lació fraccionada de l'oli fusel el qual és un subproducte format per certs aminoàcids quan les patates o els cereals es fermenten per produir alcohol. Aquest procés ja no és una font significativa de l'1-propanol. Seguretat. El propan-1-ol té unes efectes similars en el cos humà als de l'etanol però és de 2 a 4 vegades més potent. La LD50 oral en les rates és 1870 mg/kg (comparada amb la 7060 mg/kg per l'etanol). Es metabolitza en àcid propiònic. Els seus efectes inclouen la intoxicació alcohòlica i l'acidosi metabòlica.
1
perfect
{"en": 0.05105762217359591, "ca": 0.8665207877461707, "fr": 0.029905178701677606, "es": 0.04522246535375638, "br": 0.007293946024799417}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=375697
oscar-2301_ca_20230418_6_185663
En petit edifici a molt poca distància dels comerços i fàcilment accessible, bonic apartament de 52 m2 amb 2 dormitoris, bany amb banyera, wc, cuina, saló-menjador i terrassa de 12 m2 excel·lents vistes al Canigó M'interessa aquest immoble Nom * Cognoms * Telèfon * E-mail * Assumpte * Observacions He llegit i accepto la política de privacitat Característiques Tipus: Apartament Superfície: 52 m2 Habitacions: 2 Banys: 1 Lavabos: 1 Operació: Venda Terrassa: 12 m2 Vista al mar: Sí Eficiència energètica: G - 369 kWh/m2, G - 74 kg CO2/m2 Preu: 210.000 € Ref. C-1/3621 imprimir Inici Immobles Serveis Notícies Contacte Localització Avís legal Belle Property Avda Joan Carles I, 10 Local 2 17487 Empuriabrava Girona, Espanya TEL: +34 972 450 905 FAX: +34 972 450 966 [email protected] Disseny web: Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de navegació així com per a tasques d'anàlisi. En continuar navegant, entenem que accepta l' ús de cookies Què són les cookies? Una cookie és un petit arxiu que s'emmagatzema a l'ordinador de l'usuari i ens permet reconèixer-lo. El conjunt de cookies ens ajuda a millorar la qualitat del nostre web, permetent-nos controlar quines pàgines troben els nostres usuaris útils i quines no. Les cookies són essencials per al funcionament d'Internet, aportant innumerables avantatges en la prestació de serveis interactius, facilitant-nos la navegació i usabilitat del nostre web. Tingueu en compte que les cookies no poden fer malbé el vostre equip i que, a canvi, si són activades ens ajuden a identificar i resoldre els errors. Quin tipus de cookies utilitza aquesta web? Cookies pròpies: són aquelles que s'envien a l'equip de l'usuari des d'un equip o domini gestionat per l'editor i des del que es presta el servei sol·licitat per l'usuari. Cookies de tercers: són aquelles que s'envien a l'equip de l'usuari des d'un equip o domini no gestionat per l'editor sinó per una altra entitat que analitza les dades obtingudes. Cookies persistents: són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemades en el terminal i poden ser accedides i tractades pel responsable de la cookie. Cookies d'analítica web: a través de l'analítica web s'obté informació relativa al nombre d'usuaris que accedeixen al web, el nombre de pàgines vistes, la freqüència i repetició de les visites, la seva durada, el navegador utilitzat, l'operador que presta el servei, l'idioma, el terminal que utilitza, o la ciutat a la qual està assignada la seva adreça IP. Informació que possibilita un millor i més apropiat servei per part d'aquesta web. Acceptació de l'ús de cookies. Assumim que vostè accepta l'ús de cookies. No obstant, vostè pot restringir, bloquejar o esborrar les cookies d'aquesta web o qualsevol altra pàgina a partir de la configuració del seu navegador.
0.733563
curate
{"ca": 0.8983111749910169, "fr": 0.008623787279913761, "uk": 0.002874595759971254, "pt": 0.008264462809917356, "sv": 0.00035932446999640676, "en": 0.055695292849443044, "es": 0.011857707509881422, "it": 0.009701760689902982, "de": 0.004311893639956881}
https://www.belle-property.com/cat/p/inmo/property/immobles/2313.htm
mc4_ca_20230418_6_88053
Revista SERHS 123 by SERHS - issuu NIT de la SERHS El Conseller Francesc Xavier Mena va SERVEIS INTEGRALS PER A L’HOTELERIA, Octubre 2012 - 1,20 Euros SERHS AMPLIA EL CAPITAL SOCIAL UN 3% FINS A 96ME | GESTIÓ DEL PRIMER HOTEL URBÀ DE LA CORPORACIÓ AL COR DE BARCELONA | ENTREVISTA AL SR. ANTONIO HUERTAS, PRESIDENT DE MAPFRE | SERHS GESTIONARÀ ELS SERVEIS DE RESTAURACIÓ DEL ZOO DE BARCELONA | PROGRAMA FAMÍLIES 2012 - VIII FESTA DE LA FAMÍLIA SERHS | XXXVI NIT DE LA SERHS Ampliació del capital social un 3,09% fins a 96,025ME. SERHS Hotels gestiona el seu primer hotel urbà, el Rivoli Rambla, al cor nou servei de restauració SERHS Food. president de Mapfre. celebra el XVè aniversari de l’Oktoberfest a Calella. XVIIIª Festa de la Família SERHS. l’empresa editora als seus associats. SERHS col·labora amb: El Conseller Mena presideix la XXXVIª Nit de la SERHS. REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 | 3 SERHarà amb u750.000 de 41 cions L’ampliació de capital va ser aprovada unànimement pels 351 accionistes que van assistir a la Junta, que representen el 61% del capital social. SERHS amplia el capital social un 3’09% fins a 96,025 milions En la darrera Junta General Extraordinària d’accionistes de Grup SERHS, celebrada el 4 d’octubre, fou acordat per unanimitat que el capital social passés dels 93,15 milions d’euros actuals a assolir la xifra de 96,025 milions d’euros, un 3,09% d’increment. La Junta va tenir lloc al Castell Jalpí d’Arenys de Munt, seu social de la corporació, on es van aplegar 351 accionistes que representen el 61,09% del capital social de SERHS. A banda de fer un repàs de les principals activitats de negoci del grup, es va tractar el tema de l’aprovació del balanç, tancat a 30 de juny d’enguany, que serveix com a base per tal de realitzar els augments del capital social per 4 | REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 procedir al repartiment d’1 acció alliberada per cada 60 accions de propietat. A més a més, es va aprovar l’emissió de noves accions per posar-les a la venda entre els mateixos accionistes o bé potencials socis. SERHS comptarà amb un total de 41.750.000 accions. El termini per participar en aquesta ampliació de capital comença el 5 d’octubre i quedarà definitivament tancat el 29 de desembre d’aquest any. Durant el mes de setembre, el Consell d’Administració de Grup SERHS va acordar repartir dividends i accions per valor de 2.632.501 euros, aplicant l’innovador programa dividend elecció pels seus 1.546 socis. Majo- setembre, el Consell va acordar repartir dividends i accions per valor de 2.632.501e, aplicant l’innovador programa dividend elecció per als seus 1.546 socis. ritàriament, 1.148 accionistes (el 74,26%) es van decidir per l’opció d’adquirir accions, comprant 288.141 accions per valor de 1.233.243 euros, amb un valor de 4,28 euros cada una. Els 398 socis restants (el 25’74%) van optar per rebre en efectiu l’import d’1.399.257 euros, el que significa 0,065 euros per acció. L’edifici va ser construït el 1855 per l’arquitecte Josep Fontseré i Domènech. SERHS gestiona el seu primer hotel urbà L’emblemàtic Hotel Rivoli Rambla 4*, amb 126 habitacions, obre el camí a l’expansió del grup cap a la gestió d’hotels SERHS incorpora, seguint el seu pla d’expansió anunciat l’any 2010, el primer hotel urbà del grup al centre de Barcelona. El primer pas cap a l’expansió en el segment d’hotels urbans a la ciutat de Barcelona s’ha acomplert a través d’un contracte de llarga durada, amb la gestió de l’emblemàtic Hotel Rivoli Rambla 4*, ubicat en els edificis dels números 126 i 128 de les Rambles de Barcelona. L’hotel es troba situat al centre de Barcelona, a la part alta de les Rambles, i molt proper a Plaça Catalunya, amb accés a diverses línies de metro i autobús i a pocs minuts de l’Aerobús, el bus que porta a l’aeroport. Disposa de 126 habitacions on conviuen diferents estils: avantguardista, art déco, modern, japonès, en definitiva una barreja d’estils i materials nobles i innovadors que es combinen amb antiguitats, pintures i diferents elements que van creant una atmosfera acollidora per tal que els hostes s’hi trobin a gust. Algunes habitacions tenen terrasses, tribunes cobertes, balcons i finestrals que ofereixen imatges de les Rambles o panoràmiques de Barcelona. Per a ocasions especials l’Hotel Rivoli Rambla ofereix la Gran Suite Òpera, equipada amb totes les comoditats i serveis. En una de les terrasses, l’hotel disposa d’una petita i nova zona d’aigües amb jacuzzi i sauna, i amb unes fantàstiques vistes de les Rambles. L’hotel ofereix tots els serveis perquè els hostes gaudeixin de la seva estada sense preocupacions: room-service les 24 hores, servei de connexió a Internet Wifi gratuït en tot l’àmbit de l’hotel, servei de restaurant propi dins de l’hotel, terrassa i piano bar. Salons privats amb capacitat fins a 120 persones amb un ampli ventall de possibilitats per a celebracions o reunions de treball formen part del portafoli de serveis que ofereix l’hotel. I a la planta principal ofereix el càlid i confortable restaurant “Le Brut”, obert al públic en general i amb una àmplia varietat de plats de la cuina mediterrània i internacional. També posa a disposició dels clients serveis de reserva a espectacles i exposicions de la ciutat, visites turístiques guiades i excursions, entre d’altres serveis a disposició dels clients. Amb la incorporació del Rivoli Rambla 4*, que passarà a ser HOTEL SERHS RIVOLI RAMBLA****, la Divisió de SERHS Hotels disposa de 15 hotels en propietat i gestió, i acompleix un dels seus objectius bàsics que era aconseguir gestionar un hotel a Barcelona i un a Sao Paulo, entre d’altres. L’objectiu és, doncs, seguir treballant per ampliar el portafoli de producte amb hotels amb segell propi com els Vilars Rurals; desenvolupar el nou segell d’hotels de qualitat SERHS EXCELLENCE, amb la idea de que aglutini els Hotels SERHS de nivell 4 i 5 estrelles i amb un encant propi (el Montanyà Resort & Spa SERHS, l’Hotel Peralada Wine Spa & Golf SERHS, el SERHS Natal Grand Hotel, el SERHS Villas da Pipa Hotel, i el SERHS Hotel Rivoli Rambla); així com la resta d’establiments propis, els cinc hotels de platja ubicats a la Costa Barcelona, el SERHS Executive Guarulhos Hotel, i el SERHS Hotel Port del Comte. DOS EDIFICIS EMBLEMÀTICS I AMB UNA L’hotel es troba assentat en dos edificis catalogats, completament remodelats i ambientats sota una concepció eclèctica que ofereix una atmosfera íntima, personal i agradable, els números 126 i 128. És important destacar que l’edifici de La Rambla 126 va ser construït el 1855 per l’arquitecte Josep Fontseré i Domènech i modificat el 1915 incorporant a la façana diferents tipus de finestres i columnes estriades i jòniques. Es tracta d’un edifici amb una llarga tradició radiofònica perquè des de 1930 i durant més de 50 anys va ser la seu d’importants REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 | 5 L’Hotel SERHS Sorra Daurada celebra el 50è aniversari Durant aquesta temporada 2012, l’Hotel SERHS Sorra Daurada celebra el seu 50è aniversari. Amb motiu d’aquesta celebració, han tingut lloc diferents trobades i festes amb clients en el mateix hotel, obsequiant els clients habituals que durant aquests 50 anys han repetit la seva estada en diferents ocasions i, per tant, s’han convertit en gairebé com de la casa, amb una ampolla de cava i un punt de llibre commemoratiu amb la imatge de l’edifici en el seu naixement, ara fa 50 anys, i amb la imatge de l’actual. El SERHS Sorra Daurada, de 3 estrelles, disposa d’unes àmplies i confortables instal· lacions, així com complets serveis per gaudir d’una agradable estada. A més, la ubicació d’aquest establiment hoteler fa que els clients gaudeixin d’un ampli ventall de possibilitats d’oci, a banda de poder realitzar múltiples excursions prop de l’establiment, podent practicar-hi golf, esports d’aventura, o gaudir d’excepcionals espectacles nocturns, entre L’hotel es troba situat a Malgrat de Mar, municipi de la Costa Barcelona. La seva ubicació a primera línia de mar i pròxim a Barcelona i Girona, fa de l’hotel un lloc ideal per passar les seves vacances en família. SERHS arriba als 500 Cada vegada són més les persones que utilitzen les xarxes socials com a canals d’informació i per aquest motiu SERHS s’ha pujat al carro de la comunicació immediata i compartida amb tots els seus públics. El reclam per arribar als 500 seguidors ha consistit en un sorteig d’un cap de setmana per a dues persones a l’Hotel Peralada Wine Spa & Golf SERHS 5* amb sopar i circuit termal nocturn inclòs, i la guanyadora ha estat la Pilar Requena. Enhorabona! El motiu d’aquest 6 | REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 concurs era animar el públic de la corporació a fer-se seguidor a les xarxes socials de SERHS i aconseguir, cada vegada més, un públic més ampli a qui dirigir la informació que es genera i a interrelacionar-se. Els perfils de Facebook i Twitter són els més actius, sobretot gràcies als seus tuits i actualitzacions, al tractar-se de les xarxes amb més trànsit d’internautes i els que més continguts generen. Precisament per això ha estat uns dels principals canals de comunicació que utilitza el grup per dirigir-se a l’exterior i rebre l’opinió dels nostres públics. Amb l’objectiu de consolidar i fer créixer la nostra marca SERHS dins aquest entorn social i virtual associatiu, fa uns mesos es van ampliar les vies de comunicació optant per les xarxes socials com a canal per arribar als interlocutors del grup aportant un valor afegit. Facebook, Twitter, Linkedin i You Tube són les xarxes escollides fins al moment, i des d’on periòdicament es publiquen continguts relacionats amb la corporació per als nostres públics per provocar la interacció i conèixer llurs organitzarà el Aquest estiu el principal país emissor de turisme a Calella (Maresme) ha estat Rússia, amb un 25% del total de turistes, i amb aquesta xifra han passat ja davant dels alemanys, amb un 18%. Això no ha estat només aquí, ja que els russos s’han convertit, aquesta temporada, en els visitants estrella a la Costa Daurada i la Costa Brava. L’Ajuntament de la ciutat de Calella vol agrair la confiança al sector turístic rus i organitzarà durant l’estiu 2013 el primer dia de Rússia a Calella. Per donar impuls a aquesta iniciativa, l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, es va reunir recentment amb el cònsol general de Rússia a Barcelona, Yury Klimenko, on no va faltar la presència de SERHS Tourism, així com de responsables del sector turístic calellenc amb l’objectiu de millorar els protocols entre el consolat i l’ajuntament, per poder assistir els ciutadans russos durant la seva estada a la ciutat de Calella. Amb aquesta iniciativa es pretén reforçar les relacions amb Rússia, ja que el sector turístic d’aquest país és un dels valors més importants que té actualment la població. Els turistes russos tenen un alt poder adquisitiu i la seva capacitat de despesa en destí supera entre un 30 i un 40% el preu que ha pagat pel paquet. El rus és un turista al que no li importa gastar-se en restaurants i establiments comercials els mateixos 1.000 euros que costa el paquet complet d’avió i hotel. A la majoria d’ells els atrau la fama d’una zona russificada que s’ha adaptat als seus costums. El Sr. Klimenko va assegurar que “el turista rus té, en general, una molt bona percepció de la situació geogràfica de Catalunya, del tracte que rep i dels serveis que hi troba”. L’evolució del turisme procedent de Rússia ha estat constant en el temps. Des de les primeres actuacions en les que SERHS va ser pioner en obrir aquest mercat, el 1992 amb l’ajuda de la Generalitat de Catalunya, fins l’any passat, la Divisió de SERHS Tourism ha tractat amb més d’1.400.000 turistes russos que han realitzat prop de 15.000.000 de pernoctacions. SERHS gestionarà els serveis de restauració del Zoo de Serh e 200 ce un ta am 1.500 equi fessiona SERHS Food és la divisió de Grup SERHS especialitzada en la gestió integral de la restauració i el càtering que ha estat escollida per desenvolupar la gestió i explotació de la restauració del Parc Zoològic de Barcelona durant els propers dos anys a partir de l’1 de novembre d’enguany. En el seu 120è aniversari (1892-2012) el parc allotja, en 13’5 hectàrees, 2.200 exemplars de més de 315 espècies, i el visiten cada any més d’un milió de persones. SERHS Food posarà a disposició del visitants del zoo quatre punts de restauració, una cabana de producte natural, una botiga de dolços, cinc punts de restauració d’impuls i cafeteria, el menjador del personal, les màquines de vending repartides pel parc, punts mòbils de hot dogs, crispetes, granissats, etc., així com els menús del Casal Zoo i els menús de celebracions d’aniversaris. El Zoo de Barcelona és un dels racons més emblemàtics de la ciutat de Barcelona on grans i petits tenen l’ocasió de veure de ben a prop animals de diferents espècies. L’activitat principal d’aquesta institució centenària, ubicada dins del meravellós Parc de la Ciutadella, consisteix en la preservació d’espècies SERHS Food posa a disposició dels visitants del zoo quatre punts de restauració, una cabana de producte natural, una botiga de dolços, cinc punts de restauració d’impuls, el menjador del personal, les màquines de vending, punts mòbils de hot dogs, crispetes i granissats, entre d’altres. en perill d’extinció, la recerca i l’educació i la sensibilització en els valors de la biodiversitat. SERHS, amb una llarga experiència de més de 30 anys en el sector, està especialitzada en la gestió de la restauració comercial de complexos de gran envergadura com el Camp Nou o l’estadi de Cornellà-El Prat, i pretén aportar al parc zoològic el seu know how en el sector de la restauració, així com un servei personalitzat acompanyat per les màximes mesures de qualitat de gestió, mediambiental i sanitària. SERHS FOOD, RESTAURACIÓ INTEGRAL Aquesta empresa ofereix un servei integral en l’àmbit de l’alimentació i s’adreça bàsicament als sectors de l’hostaleria, la restauració i les col·lectivitats. SERHS Food gestiona més de 200 centres i compta amb un equip humà format per més de 1.500 professionals que treballen els sectors de l’oci, l’esportiu, el sanitari, l’educatiu i les col·lectivitats, entre d’altres. La facturació de la divisió de SERHS Food del 2011 va ser de gairebé 50 milions d’euros. REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 | 7 SERHS Food realitza el servei de catering Del 4 al 8 de juliol de 2012 es va celebrar a Igualada la 16ª edició d’una de les trobades de globus aerostàtics més importants a nivell europeu, la European Balloon. SERHS FOOD va prestar el servei de càtering a tot el públic assistent amb la presència de bars amb servei de begudes i entrepans. A més a més, SERHS Food va proporcionar servei de càtering per a tots els pilots i els seus equips, així com la restauració del concert dels Amics de les Arts. EL RCD Espanyol va preparar la pretemporada a Peralada El primer equip del RCD Espanyol va escollir l’Hotel Peralada Wine Spa & Golf SERHS per fer el seu stage de pretemporada del 10 al 27 de juliol, com cada any des de fa 10 anys. Els 24 futbolistes desplaçats a Peralada es van distribuir en habitacions dobles, en la majoria dels casos mantenint els mateixos companys de la passada temporada. Mauricio Pochettino, entrenador de l’equip blanc-i-blau, va voler que els seus jugadors carreguessin les bateries. Un dels moments més importants d’un equip esportiu és, sense dubte, la concentració de pretemporada. Ja fa uns quants anys que molts equips tant nacionals com internacionals han descobert el refugi perfecte, l’hotel Peralada Golf & Wine Spa SERHS, una destinació que compleix a la perfecció tots els requisits tant tècnics i d’instal·lacions com d’aquest valor intangible que és tant difícil valorar, però que hom percep de seguida. Du eso tel els tiu l’h ix en d’e onver pora es llar te rtiste la espo lit d’ d’è Així doncs, podríem dir que els mesos de juny i juliol l’Hotel Peralada Golf & Wine Spa SERHS es converteix en la llar temporal d’aquests esportistes d’èlit, un espai on troben el confort, la comoditat, l’acolliment i la sensació d’aïllament necessaris per a una bona posada a Els punts de restauració de SERHS Food de la UAB, distingits per la Generalitat Els bars restaurants que gestiona SERHS Food dels campus de Bellaterra i Sabadell de la UAB han rebut l’acreditació AMED, que concedeix l’Agència de Salut Pública de Catalunya a aquells serveis de restauració que garanteixin que els seus menús incorporin productes típics de la dieta mediterrània dels quals s’ha demostrat els beneficis per a la salut. 8 | REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 El lliurament dels distintius identificatius es va formalitzar en un acte institucional el passat 26 de juliol al Rectorat de la UAB. Grup SERHS ha estat una de les entitats que ha rebut l’acreditació com a gestors dels establiments de restauració de la UAB. La UAB, amb una comunitat universitària de 40.000 persones, és la primera universitat de Barcelona que aconsegueix que tots els seus serveis de restauració estiguin acreditats amb aquest certificat. Els restaurants acreditats estan senyalitzats amb un adhesiu exterior que els identifica com a establiments AMED. Per aconseguir-ho els establiments han de complir una sèrie de requisits, com ara: garantir que un 25% de l’oferta de primers plats siguin verdures, hortalisses o llegums; presència en la carta d’algun producte integral; que un 50% de l’oferta de segons plats sigui peix o carn magre; que en l’oferta de postres làctiques figuri l’opció de baix contingut en greix; o l’ús de l’oli d’oliva per amanir. A més, es demana als establiments acreditats que ofereixin als seus clients opcions d’oci actiu al seu voltant, ja que el projecte AMED també va associat a un concepte de vida saludable. Industrias Espadafor és un proveïdor estratègic de la divisió de SERHS Distribució amb el qual s’ha renovat l’acord de col·laboració per 6 anys més, que es dedica a la fabricació de productes destil·lats i especialment a l’elaboració de productes sense alcohol. La col·laboració amb el Grup es va iniciar principalment amb tota la gamma de begudes per a còctels. L’empresa s’inicia fa més de vuitanta anys amb l’elaboració i embotellament de vins de la terra de Granada, seu central de Industrias Espadafor. Als anys 70, el seu fundador decideix donar un gir i centrar-se en les begudes sense alcohol. Actualment, amb la trajectòria de quatre generacions, s’ha convertit en una de les empreses espanyoles líders en aquest sector, coneguda per la seva extensa gama de begudes refrescants i sense alcohol, i per la contínua innovació pel paladar. i patriota català (Mort el 9/9/2012) Nascut a Barcelona el 13 de juny de 1925, historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític català. La seva tasca, vida i obra han projectat sempre un clar exercici de pedagogia posant el treball i la feina constant en el centre dels valors, i estimulant l’estima pel país a través de la història i la cultura de Catalunya. Aquests aspectes han estat una constant i un compromís, sense oblidar l’activisme desplegat al llarg d’aquells anys foscos de la dictadura franquista. La seva relació d’amistat amb la SERHS ha estat reiterada. Gràcies, Josep Maria, per la frescor de les teves paraules – sempre oportunes- per la transmissió dels teus valors i la convicció amb què has defensat la millora de la vida de les persones i salvaguardat aquest país. Vilars Rurals ha desenvolupat un programa d’activitats basat en tallers didàctics i lúdics de física low cost i activitats astronòmiques amb un caire més pedagògic però a la vegada de lleure. Les activitats estan dirigides pel Sr. Jordi Mazón, professor del departament de Física Aplicada de la UPC i col·laborador del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB. Llicenciat en Física per la UB al 1998 i màster en climatologia aplicada, també per la UB a l’any 2000, durant més de 10 anys ha compaginat la docència de la física a secundària i la universitat. Autor de 13 llibres de divulgació científica, la major part en l’àmbit de les ciències atmosfèriques, i d’una quarantena d’articles entre divulgació i recerca. 2012, un milió i mig de l’est i la venda online SERHS Tourism, la divisió de Turisme de Grup SERHS, tancarà un exercici positiu amb prop d’1.5 milions de passatgers, en mig d’una de les recessions més importants que es recorden. Avui més que mai, dins de l’actual entorn econòmic, cal celebrar la trajectòria ascendent que Grup SERHS ha mantingut durant els seus més de 35 anys d’història, i, en l’àmbit turístic, de forma continuada des del 1983, any de la creació de SERHS Per comprendre aquesta evolució, cal conèixer les claus que ho han fet possible, i que dia a dia porten a que l’aposta de Grup SERHS per les innovacions tecnològiques, la cohesió del seu equip humà, i el respecte pels valors inherents a la seva identitat, hagi esdevingut una estratègia d’èxit. El sector turístic no ha estat al marge de la conjuntura, i finalment en aquest exercici ha patit una davallada en la productivitat del negoci turístic del 1,5% segons diferents indicadors de la indústria, malgrat que el nombre de visitants ha estat un dels més importants de tots els temps, i, a més, tenint el mes d’agost de major afluència de turistes que es recorda, amb 7.6 milions de visitants. El fet, doncs, que els ingressos mitjans i el nombre de turistes rebuts hagin estat més significatius, no ha pogut compensar la profunda davallada del mercat domèstic, atès que l’estructura de la demanda a nivell català i espanyol es composa en gran part del turisme de proximitat, que enguany ha arribat a descensos mai vistos del 30% en estades hoteleres, segons la reconeguda consultora Price Waterhouse Cooper. En el cas de SERHS Tourism, el mercat de proximitat representa menys del 45% de les seves vendes, i afortunadament, el seu impacte és menor perquè és innegable i alhora reconegut l’olfacte que va dur SERHS Tourism a obrir un corrent de turistes procedents de l’Est d’Europa, especialment de la Federació Russa, que amb el decurs dels anys ha esdevingut un mercat principal a Catalunya. No fa més d’una dècada era un mercat llunyà, i, efectivament, emergent, amb poc més d’un vol per setmana a Barcelona des de Moscou. Aquest estiu, l’aeroport del Prat ha rebut desenes de vols diaris procedents de les més remotes províncies russes, arribant a la xifra de més de 750.000 turistes d’aquell país, segons dades de l’Agència Catalana de Turisme. Val a dir que en aquest exercici, Grup SERHS ha celebrat la fita de l’arribada del “Turista 25 milions” regalant les vacances a una visitant d’aquell país, com no podia ser d’una altra forma, atesa la important quota de mercat de SERHS Tourism, propera al 25%. Altres mercats tradicionals com el britànic han experimentat un creixement especialment destacat fruit d’una encertada tasca de diversificació, arribant a un increment del 40% en el nombre de passatger gestionats per SERHS Tourism el 2012, i consolidant-se com a tercer mercat d’origen després de l’espanyol i el rus. Així mateix, respecte a la internacionalització de la divisió, es produeix un creixement de les vendes del 115% per a d’altres destinacions, essencialment de països d’Europa com França, Itàlia, Portugal i Malta. Tot plegat és clarament afavorit per la millora en els sistemes online i el creixement exponencial de les confirmacions de reserves a través d’aquesta via, arribant al 70% del total. A més, les millores en els portals professionals de reserves B2B (Rhodasol. es i Serhstourism.com) suposen un avenç en l’orientació als serveis en línia, i culminen un any complex que suposa un augment en el nombre de passatgers vers REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 | 9 “El comportament ètic, el compromís amb totes les persones que es relacionen amb l’empresa, la transparència... són valors que estan fortament arrelats a la companyia i en la forma de gestionar els nostres negocis.” MAPFRE neix fa gairebé 80 anys, com una agrupació de propietaris de finques rústiques, i avui és un referent mundial al món de l’assegurança. Com ha aconseguit després d’aquesta evolució seguir mantenint els mateixos valors del primer dia? Des dels seus inicis, MAPFRE ha tingut sempre un fort sentit de la Responsabilitat Social. El comportament ètic, el compromís amb totes les persones que es relacionen amb l’empresa, la transparència ... són valors que estan fortament arrelats a la companyia i en la forma de gestionar nostres negocis. És cert que quan una empresa creix tant com la nostra és més complex mantenir aquests valors, però hem anat fent els passos necessaris en cada moment per assegurar-nos la seva pervivència, i ho hem aconseguit, perquè no es tracta d’una cultura imposada des de l’exterior, si no que respon a la nostra manera de fer les coses i de veure el món des de fa molts anys. Hi ha un nom propi a MAPFRE que és Ignacio Hernando de Larramendi. Creu vostè que avui les persones individualment a les empreses tenen la mateixa força 10 | REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 que fa 50 anys, o els lideratges han passat a ser més dels equips? Ignacio Hernando de Larramendi ha estat, sens dubte, una figura excepcional, d’importància extraordinària per a MAPFRE, ja que va assentar les bases que després permetrien a aquesta empresa el seu gran èxit futur. Però la seva actuació no es pot veure com l’acció aïllada d’una persona, ja que al costat de Larramendi es trobava tota una brillant generació de directius, empleats i col·laboradors que amb amb la seva tenacitat, embranzida i professionalitat han permès anar configurant el que avui és MAPFRE . És obvi que en empreses de certa dimensió, com és el nostre cas, el lideratge no pot ser tasca d’una sola persona ni d’un reduït equip directiu. Afortunadament, a MAPFRE comptem amb un equip altament motivat i amb molt talent, la qual cosa ens proporciona els recursos adequats per aprofitar les oportunitats i els reptes que se’ns presentin.. MAPFRE va iniciar la seva expansió internacional l’any 1984 a Llatinoamèrica, i avui el negoci fora de President de MAPFRE Text: Noelia Pastor | Fotos: Arxiu Mapfre, Joan Ribot Antonio Huertas, nascut a Villanueva de la Serena (Badajoz) el 1964, és llicenciat en Dret per la Universitat de Salamanca i a dia d’avui ocupa el càrrec principal de President de Mapfre. Amb anterioritat ha ocupat llocs de president de la divisió de Seguro Directo España de Mapfre; president de Mapfre Inmuebles; vicepresident tercer del Consell d’Administració i de la Comissió Delegada de Mapfre S.A., entre d’altres. REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 | 11 “Afortunadament, a MAPFRE comptem amb un equip altament motivat i amb molt talent, la qual cosa ens proporciona els recursos adequats per aprofitar les oportunitats i els reptes que se’ns presentin.” 12 | REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 les nostres fronteres ja és més important. Això es deu a una voluntat expressa o és una necessitat que tenen tots els grups asseguradors? Han tingut dificultats a Llatinoamèrica en els darrers anys com altres empreses espanyoles? La diversificació geogràfica és un factor clau per al desenvolupament de qualsevol entitat l’objectiu de la qual sigui el creixement sostingut i rendible, i MAPFRE ha tingut sempre una gran vocació internacional. De fet, va iniciar aquest procés fa més de tres dècades, a Amèrica Llatina, quan molt poques empreses espanyoles es llançaven La internacionalització ha estat un gran encert en la història de MAPFRE, perquè permet desvincular l’evolució de l’empresa del cicle econòmic local d’un país en concret. Avui MAPFRE és un grup multinacional, amb presència en més de 45 països i en el que més del 60% del negoci procedeix de mercats diferents a l’espanyol. A dia d’avui, Llatinoamèrica, on som el segon grup assegurador i el líder en Assegurances No d’un enfocament per productes o línies de negoci a un enfocament per client. MAPFRE sempre ha apostat per una xarxa d’oficines pròpia, això els permet tenir el pols constant del mercat, però amb uns costos d’estructura molt importants, creu Vostè que en el futur seguirà sent aquesta l’aposta guanyadora? La xarxa d’agències ha estat clau en l’important desenvolupament assolit pel nostre grup i ho seguirà sent en el futur. Es tracta de la xarxa més important de l’assegurança espanyola i una de les principals bases del nostre èxit, ja que ens proporciona una cosa tan valuosa com la proximitat amb el client. La nostra xarxa, a més, s’enquadra perfectament en l’estratègia multicanal del Grup, que persegueix que el client pugui apropar-se a l’empresa pel mitjà que prefereixi: oficines pròpies, telèfon, Internet, oficines bancàries ... Es tracta de canals complementaris, i el seu objectiu és aconseguir facilitar al màxim al client la relació amb seva asseguradora. Antonio Huertas, president de Mapfre, va dedicar unes paraules al llibre d’honor de Grup SERHS durant la seva visita al Castell Jalpí d’Arenys de Munt en el marc de la 36a Nit de la SERHS 2012. Vida, és el nostre principal mercat fora d’Espanya. Tenim a la zona una situació privilegiada, i unes expectatives de futur molt positives, especialment després de la nostra aliança amb el Banco do Brasil, la principal entitat financera d’aquest gegant Però el Grup té també una important presència en altres àrees geogràfiques. De fet, som el sisè assegurador No Vida a Europa, i estem entre les 20 primeres asseguradores d’automòbils dels EUA. A més, els nostres negocis globals -Reassegurança i Assistència- són una important plataforma de coneixement de nous mer- cats, amb la finalitat de continuar la nostra expansió internacional a d’altres zones. Abans de la seva arribada com a president de l’entitat, MAPFRE va patir uns canvis organitzatius de gran calat, fa l’efecte que obeeixen a un canvi d’estratègia en quant a l’enfocament producte / client, ¿és així? Una de les característiques del nostre grup és la flexibilitat, estar sempre en canvi permanent per anticipar-nos a les necessitats del client. En els darrers anys, efectivament, MAPFRE ha donat un gir important en la seva estratègia a Espanya, situant més encara el client al centre de tota la seva actuació, i canviant el seu model des A SERHS el vessant humà és un dels nostres pilars fonamentals i a MAPFRE també, tal i com resa el seu eslògan publicitari “Persones que tenen cura de persones”. Paral·lelament, l’ús de les noves tecnologies fa que es produeixi un canvi de comportament radical. Creu Vostè que entre tanta tecnologia aconseguirem que les persones seguim sent els actius fonamentals de les grans empreses? La tecnologia és molt important en l’Estratègia Empresarial, i cada vegada ho serà més perquè vivim en un món en què el seu ús és creixent. Però en la nostra visió, la tecnologia és un mitjà per aconseguir els nostres objectius, no el fi en si mateix. Ha de servir per permetre’ns ser més ràpids, més eficients, per oferir millor servei al client ... És important, en la mesura que ens permet assolir importants fites. Però, en la meva opinió, mai substituiran el valor que aporten les persones. En el cas de MAPFRE, això és una cosa que no em canso de repetir, les persones són el nostre principal actiu. Comptem amb un equip de més de 35.000 empleats en tot el món, molt formats i motivats profundament, que amb el seu esforç diari ens mantenen on estem. Aquí està, sense cap dubte, el secret del nostre èxit. REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 | 13 SERHS Tourism celebra el 25è aniversari de la Calella allarga la temporada d’estiu del 29 de setembre al 21 d’octubre amb la tradicional Festa de la Cervesa Han passat 25 anys d’ençà que SERHS portà la tradicional festa de la cervesa Oktoberfest a la vila de Calella. Del 29 de setembre al 21 d’octubre es celebrarà aquesta efemèride en el que aleshores i fins a dia d’avui està considerat com un destí turístic important per molts tour operadors europeus. SERHS Tourism, la divisió de viatges de SERHS, que actua com a referent a la zona del Maresme, organitza un any més aquesta edició que preveu superar els 50.000 visitants de l’any anterior. La iniciativa aporta unes 3.500 reserves hoteleres a la zona, fet que permet allargar la temporada d’estiu de forma directa i indirecta a la comarca. La majoria de reserves provenen de països del centre i el nord d’Europa. Des del 1986 SERHS Tourism ha donat la benvinguda a músics d’arreu d’Europa. SERHS Tourism ofereix a les bandes de música un paquet especial d’allotjament d’una setmana en hotel de 3 estrelles en règim de pensió completa i un paquet de tiquets per a consumicions de cervesa a cada participant. de 1 Touris HS nat la S a do uda h ving e ben ilers d a m úsics Serhs Food Service, premi Excel·lència a la El col·legi d’Enginyers Tècnics i Perits de Telecomunicació de Catalunya ha premiat la implantació del Sistema Eudec, promogut per SERHS Food, en el sector de l’alimentació SERHS, dins del marc de la Diada de les Telecomunicacions de Catalunya al recinte del CosmoCaixa de Barcelona. La “Diada de les Telecomunicacions”, aquest any sota el lema “Les TIC: creació de negoci i retenció de talent”, va ser la XIª edició de la trobada anual que convoca el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya. A la jornada van assistir al voltant de 2.500 professionals, que s’han repartit durant les sessions en les diferents taules rodones i sales en paral·lel. Raimon Bagó rep el premi de mans del director general de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Carles Flamerich. El passat 26 de setembre, SERHS Food Service va rebre el Premi d’Excel· lència en l’àmbit d’Innovació Tecnològica després d’haver participat en aquest concurs presentant el Sistema Eudec. Aquest sistema va ser guardonat pel seu caràcter innovador que ha de marcar un abans i un després gràcies al canvi radical que fa en l’organització, la jerarquia i la forma de gestionar la restauració hospitalària. El premi va ser lliurat de mans del Sr. Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, al Sr. Raimon Bagó, director general de 14 | REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 LA GESTIÓ INNOVADORA MÉS ENLLÀ DE LA LÍNIA FREDA El Sistema Eudec és el fruit de minuciosos estudis arribant a desenvolupar un sistema integral de cuina on, incorporant les últimes tecnologies, s’ha aconseguit eliminar la cuina convencional, sense perdre el gust per la restauració tradicional. El producte del Sistema Eudec es caracteritza per menjars i bases de 5ª gamma, cuinats i envasats al buit, pasteuritzats, congelats o en atmosfera modificada, la qual cosa el converteix en pioner a Espanya. Actualment disposa d’una àmplia varietat de productes i referències, sota estrictes normes higièniques, amb acurats controls de qualitat, preservant en tot moment les característiques i propietats organolèptiques i, el que és més important, preservant també el sentit gastronòmic dels plats. El Sistema Eudec és una proposta innovadora i eficaç, dirigit a diferents sectors i àmbits de la restauració col·lectiva. Capgrossos i gegants van omplir el pati d’armes del Castell Jalpí en l’entrega dels ajuts a les famílies, durant la tradicional Festa de la Família SERHS. VIII Festa de la Família SERHS El passat 5 de setembre, més de 300 persones es van acollir a la celebració del Dia de la Família SERHS, acte on té lloc l’atorgament dels ajuts corresponents al “Programa Famílies 2012”, adreçat a treballadors i treballadores de Grup SERHS. La cita es va celebrar al Castell Jalpí, seu social de la corporació, en aquesta ocasió dedicada a la innovació i creació d’invents que en el seu moment van canviar el món, objectes o eines que amb enginy han representat un gran pas endavant per A la festa van ser presents els treballadors i les famílies de treballadors per recollir el seu ajut i per gaudir d’una festa animada amb un aperitiu i diverses activitats infantils per a tots els nens, centrades en aquesta ocasió en la innovació, una de les apostes i dels missatges que promulga Grup SERHS enguany. El Sr. Ramon Bagó, president de SERHS, va fer lliurament de les diferents prestacions, xifrades en aquesta edició en 48.000€, dotacions que engloben tres tipus d’ajuts: llars d’infants, material escolar i beques universitàries, a més del regal que es lliura en cada cas als treballadors en el moment en què han estat pares, sota la campanya “Benvingut Nadó”. S’han acceptat 343 sol·licituds, de les quals han estat concedides 231. En total, s’han lliurat 17 beques universitàries, 61 ajuts per a llars d’infants, 153 ajuts per a material escolar, i 22 regals de “Benvingut Nadó”, entre els treballadors de les divisions de negoci de Grup SERHS. Concretament, gairebé 200 famílies han rebut alguna col·laboració dins aquest Programa Famílies 2012. Cal destacar que algunes famílies s’han acollit a dos ajuts, seguint les bases de cada programa, que tenen en compte els aspectes econòmics de cada unitat familiar, primant les rendes més baixes, així com els resultats acadèmics, atenent cada cas o les diferents situacions familiars. Per segon any, en l’apartat de beques s’han tingut en compte els cicles formatius de grau superior i per material escolar s’han inclòs els cicles formatius de grau mig. D’aquesta forma l’àmbit de col·laboració per a les famílies de SERHS s’estén des del naixement fins a la finalització dels estudis universitaris reglats. Com a cloenda de l’acte es va celebrar un refrigeri al pati d’armes del castell i els més petits van poder gaudir també d’una festa amb regals i animació infantil, a part de sorteigs i regals per gentilesa de proveïdors de Grup SERHS com Frida, Alemany, Vichy Catalan, Bimbo, Nestlé i Frit Ravich, així com empreses del grup, entre d’altres. La cirereta del pastís la va posar el tradicional Concurs de Dibuix del Castell Jalpí, en la seva quarta edició, aquesta vegada inspirat en la innovació. REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 | 15 16 | REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 de 400 sonalitats, entre p ionistes, i amic 18 | REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 presideix la XXXVI Nit de la SERHS El conseller Mena va destacar la iniciativa i la visió empresarial de SERHS en obrir nous mercats en el turisme rus, mentre que el Sr. Bagó, president del grup, va agrair l’esforç realitzat per l’equip humà de la corporació durant el darrer any. REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 | 19 1. Aperitiu previ amb les autoritats: conseller Mena, presidents de Mapfre, la directora general de turisme de la Generalitat, acompanyats pels membres del CAD de SERHS, consell presidit pel president, Sr. Bagó. 2. Sr. Enric Crous, director general de Damm acompanyat pel Sr. Jordi Bagó, conseller delegat de SERHS. 3. L’aperitiu es va servir al pati d’armes del Castell Jalpí. 4. El conseller Mena va signar el llibre d’honor de SERHS. 20 | REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 “...hem tancat el 2011 amb un augment de vendes i del resultat consolidat respecte l’any anterior, la qual cosa ens satisfà i és una compensació a l’esforç realitzat per la nostra gent”. El passat 19 de setembre es va celebrar al Castell Jalpí la XXXVI Nit de la SERHS. El conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, l’honorable Sr. Francesc Xavier Mena, va ser el convidat d’honor en aquesta ocasió. S’hi van aplegar 400 convidats entre accionistes, col·laboradors, personalitats i amics de la corporació. L’acte va comptar, també, amb la presència de destacades autoritats com la Sra. Marian Muro, directora general de Turisme de la Generalitat; el Sr. Xavier Espasa, director de l’Agència Catalana de Turisme; el delegat territorial de la Generalitat a Barcelona, el Sr. Salvador Jorba; així com els alcaldes i alcaldesses d’Arenys de Munt, Pineda de Mar, Santa Susanna, Calella, Sant Pol de Mar, Arenys de Mar i Mataró, entre d’altres personalitats de l’àmbit econòmic i institucional. El Sr. Ramon Bagó, president de Grup SERHS, va destacar que “Hem treballat de valent per tal que aquest any fos el més beneficiós possible per a tots. I així ha estat. Potser no tan bo com nosaltres esperàvem i desitjàvem, però hem tancat el 2011 amb un augment de vendes i del resultat consolidat respecte l’any anterior, la qual cosa ens satisfà i és una compensació a l’esforç realitzat per la nostra gent”. El conseller Mena va cloure l’acte destacant que SERHS és el primer grup turístic de Catalunya i va recordar que “Va saber avançar-se a les oportunitats de negoci que avui dia l’han dut a ser on és, i un exemple clar és que van ser pioners en obrir nous mercats en el turisme rus, entre d’altres projectes que avui són ja una realitat. No és gens fàcil tenir una visió empresarial suficientment eficaç que permeti donar feina a gairebé 2.600 persones i una base accionarial de prop de 1.600 socis, i SERHS no només ha sabut veure-ho, sinó mantenir-ho”. En referència a aquest tema, també va emfatitzar en el capital humà de l’empresa a qui per analogia va definir com una empresa “d’humans amb recursos”, en front de la tradicional definició dels “recursos Els Premis SERHS d’enguany van recaure sobre el Sr. Antonio Huertas, president de Mapfre; el Sr. Dídac Sánchez, director de Fleca SERHS; i el Sr. Xavier Ferran, coordinador d’instal·lacions d’Equipturis S.A. (SERHS Projects). En aquesta emotiva trobada es van lliurar els Premis SERHS. Els guardonats van ser l’empresa Mapfre, que va ser distingida amb el premi especial a la “Trajectòria i Compromís amb SERHS”, guardó recollit pel Sr. Antonio Huertas, president de Mapfre. El premi al “Directiu de l’any” va recaure en el Sr. Dídac Sánchez, director de Fleca SERHS (SERHS Food), i la distinció al “Treballador distingit” va ser per al Sr. Xavier Ferran, coordinador d’instal·lacions d’Equip Turis, S.A. (SERHS Projects). A tots ells agraint el seu treball i la seva contribució amb el seu esforç i exemple a mantenir i impulsar d’una manera rellevant l’activitat de Grup SERHS. El sopar de gala va estar elaborat amb gran detall i qualitat així com servit per ARCS Catering-Castell Jalpí. La Nit va finalitzar, com és tradicional, amb la interpretació de l’himne de la SERHS. Presència de nombroses personalitats com és el cas de Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, acompanyada del Sr. Francesc Granell, Creu de Sant Jordi 2012 i director general honorari de la Comissió Europea. REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 | 21 SERHS hotels, nou segell SERHS Excellence SERHS Excellence és el nou segell de qualitat que ha creat SERHS Hotels per englobar els seus hotels de categoria 4 o 5 estrelles, que destaquen per la seva personalitat, instal· lacions, nivell de servei i confort i que estan pensats per satisfer les necessitats i expectatives més exigents dels nostres clients, tant vacacionals com corporatius. Amb la darrera incorporació del SERHS Rivoli Rambla, augmenta a 5 els hotels que acompleixen aquests requisits i que són: A Barcelona, l’Hotel Serhs Rivoli Rambla, amb 126 habitacions i categoria 4 estrelles, ubicat en ple cor de Barcelona, a l’emblemàtic passeig de les Rambles de Barcelona. A Seva (Barcelona), l’Hotel El Montanyà Resort & Spa Serhs, amb 240 habitacions i categoria 4 estrelles, és l’hotel de referència a l’interior de Catalunya per a les reunions d’empresa i el lleure, ubicat a només 30 minuts de la ciutat de Barcelona i 35 minuts de l’Aeroport de Barcelona; destaca pel seu entorn, les seves instal· lacions i un fantàstic spa. A Peralada (Girona), l’Hotel Peralada Wine Spa & Golf Serhs, amb 55 habitacions i categoria 5 estrelles, és un establiment emblemàtic ubicat a la població de Peralada, en plena Costa Brava, molt proper al Museu Dalí, Cadaqués i Cap de Creus, i amb un camp de golf i instal·lacions esportives pròpies. A Brasil, concretament a Natal (Rio Grande do Norte), el Serhs Natal Grand Hotel, amb 396 habitacions i categoria 5 estrelles, és un nou concepte d’allotjament al Brasil, amb unes modernes instal·lacions, localitzat entre les platges de Ponta Negra i Areia Preta, a la Via Costeira de la ciutat de Natal. A Pipa (Rio Grande do Norte), el Serhs Villas da Pipa Hotel, amb 22 villes i categoria 4 estrelles, està ubicat en el centre mateix de la localitat de Pipa, proper a les fantàstiques platges de la zona; manté un equilibri perfecte entre el que és construcció i la natura, amb serveis privats a cada villa. Noves marques: SERHS Consulting & Management i SERHS Corporate & Events A banda del nou segell de Qualitat, la Divisió de SERHS Hotels també ha creat 2 noves marques de negoci. SERHS Consulting & Management: marca que té l’objectiu de donar suport al propietari hoteler i que pretén, no només assessorar en la gestió i direcció dels establiments hotelers, sinó també prendre la responsabilitat integral en la gestió dels hotels a tots els nivells. SERHS Corporate & Events: marca que engloba tots els hotels que permeten la celebració de qualsevol tipus d’esdeveniments, reunions i trobades de negocis, entre d’altres. Creada a fi de donar un servei integral en tot el que necessiti el client corporatiu. SERHS Food alimenta les Festes de la Mercè Un any més s’han celebrat les festes de la Mercè a Barcelona, del 21 al 24 de setembre, i SERHS Food, la divisió d’alimentació del grup, ha estat l’encarregada de dur a terme la restauració ràpida (take away) en els concerts celebrats al Fòrum, en el marc d’aquesta festa de la ciutat comtal. Més de 80.000 persones han tingut l’opció de degustar els entrepans que s’oferien durant els tres dies del Festival BAM 2012 (Barcelona Acció Musical) que organitza cada any l’ajun22 | REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 tament de Barcelona. Els diferents concerts del BAM es donen cita, en el Fòrum i també, en diversos llocs claus de la ciutat com la plaça Reial, la plaça Joan Corominas i la plaça dels Àngels, sempre amb una gran varietat d’artistes que ofereixen la seva música amb motiu de la Mercè. El Bam ha apostat aquest any per formacions catalanes com Pau Riba, Mishima i Love o Lesbian entre d’altres artistes com Vetusta Morla, Che Sudaka, Maika Makovski i Txarango. de 8Més son0.000 con ssat pehan Fòr certs ls els duran l Mediterráneo Park Hotel 4* marca estil propi i de Màrqueting SERHS Hotels ha incorporat la Sra. Berta Vilardell com a nova Directora Comercial i de Màrqueting de la divisió hotelera del grup. Vilardell assumeix aquest nou repte a SERHS Hotels amb l’objectiu d’aportar tota la seva experiència en l’àmbit de la gestió hotelera, però sobretot en l’àmbit de la comercialització i el màrqueting a tots els canals. Abans de la seva incorporació a SERHS, la Berta Vilardell ocupava el càrrec de Directora Comercial i de Màrqueting a Sidorme Hotels, empresa en la que ha col·laborat durant més de 7 anys; i amb anterioritat havia ocupat la posició de Directora d’Operacions i Explotació a la mateixa cadena, així com també havia ocupat càrrecs de responsabilitat a l’Hotel Barcelona Princess i a l’Hotel Princesa Sofía, també de la ciutat comtal. Pel que fa a la seva formació, és Diplomada en Direcció Hotelera EUHT-UdG; Master en Tourism & Leisure a ESADE; i Postgrau en Màrqueting Estratègic a ESIC. de l’Hotel SERHS Miquel Peña s’ha incorporat a SERHS Hotels com a nou director de l’Hotel SERHS Rivoli Rambla 4*. Abans de la seva incorporació a aquest establiment, en Miquel Peña va ocupar el càrrec de director de diversos hotels a les cadenes hoteleres Hesperia, Sallés, Dormicum o El Sr. Peña assumeix aquest nou repte amb l’objectiu d’aportar tota la seva experiència tant en l’àmbit de la gestió, com en el de la comercialització i posicionament d’aquest establiment emblemàtic de la ciutat de Barcelona. Des d’agost del 2012, SERHS Hotels gestiona aquest establiment de referència en el sector, ubicat en un destí privilegiat com és la Rambla L’hotel SERHS Rivoli Rambla forma part del segell de Qualitat SERHS Excellence que està dedicat a aquells establiments que compleixen amb uns alts requisits de qualitat instal·lacions, nivell de servei i procediments de gestió, dintre del seu portafoli. El passat mes de febrer, a la Fira Internacional de Turisme Holiday World Praga 2012, el Mediterráneo Park Hotel va rebre conjuntament amb SERHS Tourism el Premi “The Rising Star of 2011”, com el millor hotel nominat per les enquestes realitzades als clients de l’operador FIRO TOURS. L’Hotel Mediterráneo Park ha estat el primer establiment de la planta hotelera de Roquetas de Mar (Almeria) en implantar la Q de Qualitat, i dels primers en instal·lar les primeres “Bali Beds” per als seus clients VIP. L’entorn d’un veritable oasi de frescor amb importants zones d’aigua com és la Gran Piscina Lago, amb més de 1.100m2 de làmina d’aigua que inclou piscines per a nens, i jacuzzi, que faciliten con- tagiar-se d’un relaxat estil de vida mediterrani. Situat a la típica població de Roquetas de Mar, combina una singularitat de colors i estils arquitectònics que el diferencien del seu entorn urbanístic, sense oblidar els múltiples detalls que ens recorden el toc autòcton d’aquesta zona, la Costa d’Almeria. Ubicat en una zona tranquil·la, i especialment privilegiada pels seus accessos al Passeig Marítim i per trobar-se en primera línia de platja al costat del mar, l’establiment gaudeix, cada vegada més, d’un major reconeixement entre la planta hotelera d’aquesta destinació, fruit de les continuades accions de millora qualitativa que comporta la seva gestió i la comercialització d’aquest establiment. SERHS recolza la creació del MUSEU DEL TURISME© “El Turisme en un Museu” esdevindrà un equipament únic arreu del món i un gran aparador de cultura viatgera L’Alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, va lliurar el títol de “Promotor Premium” a Raimon Bagó, director general de El Consell d’Administració de Grup SERHS va acordar adherir-se a la Plataforma Promotora de la creació del MUSEU DEL TURISME © recolzant així un projecte promogut per l’empresa PUBLINTUR, S.A., vinculada a la corporació. Es tracta d’un projecte perfilat a l’entorn del sector i l’activitat turística, on SERHS ostenta el lideratge de ser el 1r Grup Turístic de Catalunya. Presentar “El Turisme en un Museu” esdevindrà una proposta museística innovadora i un equipament únic arreu del món amb capacitat didàctica i pedagògica d’interès per a una bona part d’un públic potencial. Un projecte del que destaquem que és original, innovador, i capaç de generar discurs, ja que parlem del turisme, dels viatges i les diferents modalitats de transport, la geografia dels continents i de la importància de l’activitat turística. El museu vol mostrar el turisme com a motor econòmic universal; la història del turisme i la seva evolució en els darrers segles; i retre homenatge a la capacitat emprenedora del Maresme, especialment d’aquelles persones que han fet possible que Catalunya sigui una referència turística arreu i han contribuït al desenvolupament del turisme, estimulant el REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 | 23 conèixer un xic més alguns dels gairebé 2.600 treballadors, homes i dones, que de mitjana estan adscrits en cadascuna de les nostres divisions operatives. En aquesta edició parlem amb: MARC ANJÓN cilcar ic Empre: servei tèc Cà ntiguita l’emprt: 36 anys u Eda : Colldejo P blacarragona) Empre Cherniavsk sa: Ho tel Se aia Càrrec asis Park rhs : rece Antigu pcionista l’empr itat a Edat a: 4 anys Poblac: 39 anys ió: Cale Càrre esa: SERH García lista Tourism l’emp Antiguit comercia 1 any t a Pobla dat: 28 an 7 mesos ció: To La relació directa amb tots els El fet que no hi hagi cap dia igual. La sensació que et queda després de reparar una màquina i veure que has tret del damunt un problema al client. Continuar aprenent en la meva especialitat i anar assolint els objectius que se’m presentin. Una olor : la del bosc després de ploure Un hobby: les bitlles catalanes Un adjectiu: responsable Una mania: a la feina portar sempre pantalons llargs, sigui Una pel·lícula: la trilogía de “El señor dels anells” Un llibre: “Sóc llegenda” Un desig: la felicitat dels 24 | REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 La nostra oficina està situada en un palau de congressos i alguns dels congressos que s’hi celebren són molt peculiars. Per exemple, un cop l’any s’omple de Aprendre cada dia. Aplicar aquests coneixements. Seguir aprenent. Seguir aplicant-los. Un sabor: l’amaniment dels ous Una olor: les pàgines d’un llibre Un hobby: la natació Un adjectiu: inquiet Una mania: matinar Una pel·lícula: la vida privada d’en Sherlock Homes Un llibre: “La flaqueza del Un desig: que tots aprenguem a fer-nos entendre La feina amb gent diferent és interessant i també difícil. M’agrada donar un tracte especial a cada un i oferir-los exactament el que necessitin. M’agrada la varietat i la mobilitat en el meu dia de feina. Aportar la meva contribució al reconeixement de la meva empresa en el mercat rus. M’agradaria que més turistes poguessin descobrir i visitar Catalunya gràcies a SERHS. Una olor: pi Un hobby: estudiar idiomes Un adjectiu: apassionada Una mania: professionalitat Una pel·lícula: “El gran azul” Un llibre: “End of the Chapter” Un desig: que la vida de la meva gent propera millori i poder-nos veure més sovint ALEJANAGUILERA DESCA mpresa: ats Cuin t Europ c: encarreg Càrre agatzem Antigu : 6 anys l’emp t: 48 anys Eda : Mataró Curiositats del teu lloc Que cada dia és diferent. Fer la meva feina el millor que pugui sempre que les circumstàncies ho permetin. Un sabor: àcid Una olor : la del bosc Un adjectiu: exigent Una mania: l’ordre Una pel·lícula: “13” Un llibre: “La sombra del Un desig: arribar en condicions IOLA . JOAN R: Equipturis, pres Empre irector de c Càrrec Antiguitat aanys l’empret: 52 anys ar da de M ió: Pine La continua relació amb persones tant amb clients com amb proveïdors i la varietat de tasques que desenvolupem. Continuar millorant en el instal·lacions que podem fer i donar el correcte servei als nostres clients, per tal d’assolir la satisfacció d’aquests en tot allò que executem. Una olor: vainilla Un hobby: anar amb moto, futbol, bàsquet Un adjectiu: col·laborador Una mania: ordre Una pel·lícula: moltes, m’agrada molt el cinema Un llibre: ara estic llegint “L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra” de Jones Jonasson Un desig: benestar per a NICOL ARCIA Grup mpresa: Càrrec. de Secre S.A. Antigu inistrativa Edat: sa: 6 anys Pobla 44 anys La diversitat de tasques. SERHS Hotels i Sant Hilari Aventura Des del passat 1 d’agost, la Divisió de SERHS Hotels va estrenar nou web amb una nova imatge més d’acord als nous temps, basat en el concepte d’experiències de cara a l’usuari, la qual cosa permet que estigui més centrat en un objectiu molt més clar. A banda, s’han millorat les funcionalitats i la utilitat per a l’usuari, i s’han incorporat les novetats de la divisió. www.serhshotels.com i www.santhilariaventura.com Aconseguir la màxima efectivitat tant en les feines rutinàries com en les situacions imprevistes. Un sabor: truita de patates Una olor: a roba neta Un hobby: llegir Un adjectiu: tímida Una mania: allisar-me els Una pel·lícula: ”Mejor Un llibre: “Juego de Tronos” Un desig: que es torni a activar l’economia i la gent recuperi Nou catàleg Christmas Box NOU CATÀLEG CHRISTMAS BOX DE SERHS DISTRIBUCIÓ! Ja teniu a la vostra diposició el catàleg Christmas Box 2012 de SERHS Distribució, amb múltiples possibilitats de lots, així com cistelles, pernils i una àmplia gamma de vins i caves per aquestes festes de Nadal. Per més informació podeu posar-vos en contacte amb SERHS Distribució, tel. 93 765 75 70. REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 | 25 1 Xènia Saez Guevara 5 Iria Romo Pla 2 Itziar Silla de 6 Mayi Idigoras Pera Cristina Guevara Olmo Mediterraneum XX Montserrat Pla Vinardell Empresa: SERHS Tourism Ismael Silla Martinez Empresa: Eudivasa 3 Sara Castañer López David Castañer Mateu Empresa: Port Parés 4 Sara Huerta Álvarez Pilar Valero Álvarez 26 | REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 Raquel Sabaté Carrique Montnegreser, SL. Ernesto de Simeón Empresa: Cediserhs 10 Gisel Majó Blavi Jean Sebastian Cyrille Ponentser, SL 9 Noelia Cruz Sabaté 7 Paula de Simeón Descomptes per a treballadors i accionistes Consulta tots els descomptes i avantatges al Portal SERHS - www.serhs.com/portal OFERTA ESPECIAL TREBALLADORS/ES I ACCIONISTES DE SERHS GUADALMINA**** GRAN FAMA**** Mairena**** Oferta vàlida des d’octubre 2012 fins a març 2013. Tercera persona: 15% descompte. 1r nen gratuït (0-10 anys). Oferta subjecta a disponibilitat. * Per a més informació i reserves: Tel. 93 515 28 00 - [email protected] 26€ 33€ 44 € 55€ Pers./nit en SA Pers./nit en AD Pers./nit en MP Pers./nit en PC FINS EL 40% DTE. Teatre amb MyEntrada Consulta els dtes. És imprescindible la presentació de la targeta identificativa de Grup SERHS en tots aquests establiments. Descomptes i avantatges vàlids fins el 31 de desembre de 2012. REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 | 27 Descomptes per a treballadors i accionistes www.serhs.com/portal CONSULTAR DTES. Consulta tots els descomptes i avantatges al Portal SERHS 40% DTE. Consultar condicions + 10% DTE www.saluspass.com Dents in dente LLAR D’AVIS SANT POL www.llarsantpol.com dte. 100€ en serveis FINS EL 10% DTE. FINS EL 20% DTE. 28 | REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 Institut Comtal FINS EL 15% DTE. 20% DTE. (NOMÉS INTERIORS) La Roca - Las Rozas Village Passatge d’Adolf Comeron, 18 1ª planta REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 | 29 www.serhs.com • tel. d’atenció: 902 010 405 Empresa Adreça Telèfon e-mail: [email protected] CENTRAL DE DIVISIÓ: DIBAMA, S.A. Av. Costa Brava, s/n - 08389 Palafolls 937620125 [email protected] CEDISERHS, S.L. Ctra. Hortsavinyà, Km 2 - 08370 Calella 937663003 [email protected] Av. Costa Brava, s/n - 08389 Palafolls 937657570 [email protected] DIMARSER, S.L. Ctra. N-340, Km 1047 - 12580 Benicarló 964467330 [email protected] EUDIVASA, S.L. Pol. Ind. El Oliveral, C/ “A” - Parcel·la 6C i 6D - 46190 Ribarroja del Túria (València) 961666591 [email protected] Pol. Ind. Lorca, Av. 2-D15 - 30817 Lorca (Múrcia) 968468885 [email protected] SERHS FRUITS - COSTABONASER S.L. C/ Joaquim Sorolla, 23-25 - 17500 Ripoll 972700982 [email protected] SERHS TOURISM, S.A. C/ Garbí, 88-90 - 08397 Pineda de Mar 937629300 [email protected] Pau Claris, 132, 8è. - 08009 Barcelona 932726321 [email protected] Parc Bit Edifici U - Local 11 Centre Empresarial Son Espanyol - 07120 Palma de Mallorca 971439792 [email protected] Av. Europa. Edificio Coblanca, Local 2 - 03500 Benidorm 966830753 [email protected] Palacio de Congresos - C/ México, 3, 2ª planta - 29620 Torremolinos 952378307 [email protected] Edif. Royal, Autovia Tarragona-Salou, s/n - Apartat C. 248 - 43840 Salou 977388552 [email protected] VIAJES LÍDER CANARIAS, S.A. CC. Central Zenter. Avda. Antonio Dominguez s/n. Pl. 1, ptas. 3, 4 y 5 - 38660 Playa de las Americas , Arona 922746200 [email protected] C/ Retama, 3 Esc 1, Planta 1, Local A19, Urb Paz Carpenter - 38400 Pto. de la Cruz (Tenerife) 922386979 [email protected] VIATGES SOL I ESQUÍ.SA. C/ Pere d’Urg, 10 Edif. Mont Ducal 4t Pis 1-2 - AD500 Andorra la Vella (Andorra) (00376)806040 [email protected] VIVAHOTEL S.D.H., S.L. C/ Garbí, 88-90 - 08397 Pineda de Mar 902010405 [email protected] HOTEL SERHS MARIPINS Passeig Marítim, 20-22 - 08380 Malgrat de Mar 937654212 [email protected] HOTEL SERHS OASIS PARK C/ Montnegre, 54-64 - 08370 Calella 937660210 [email protected] HOTEL SERHS SANT JORDI Av. del Mar, s/n - 08398 Santa Susanna 937678452 [email protected] HOTEL SERHS VILA DE CALELLA C/ Sant Josep 66 - 08370 Calella 937690208 [email protected] HOTEL SERHS SORRA DAURADA Passeig Marítim, 6-8 - 08380 Malgrat de Mar 937654500 [email protected] SERHS NATAL GRAND HOTEL Av. Senador Dinarte Mariz, 6045 (Via Costeira) Parque das Dunas - 59090-002 Natal (00.55) 08440052000 [email protected] SERHS VILLAS DA PIPA HOTEL Rua da Mata, 529 - Praia de Pipa, Tibau do Sul - 59178-000 Pipa (00.55) 08432462615 [email protected] SERHS EXECUTIVE GUARULHOS HOTEL Rua Dr. Ramos de Azevedo, 100 - Centro CEP: 07012-020 - Guarulhos - Sao Paulo 55 (011) 2197 - 7700 [email protected] HOTEL EL MONTANYA RESORT & SPA SERHS Av montseny s/n - 08553 Seva (Barcelona) 938840606 [email protected] VILAR RURAL D’ARNES Camí del Port, s/n - 43597 Arnes (Tarragona) 977435737 [email protected] VILAR RURAL DE CARDONA Camí de Lourdes, s/n - 08261 Cardona 938690044 [email protected] VILAR RURAL DE SANT HILARI SACALM C/ Camí del Reixac, s/n (Variant Fontvella) - 17403 Sant Hilari Sacalm 972872820 [email protected] HOTEL SERHS SKI PORT DEL COMTE Urb Port del Comte, s/n. 25280 La Coma i La Pedra (Lleida) 973492333 [email protected] CENTRAL DE DIVISIÓ: SERHS HOTELS CENTRAL DE DIVISIÓ: HOTEL PERALADA WINE SPA & GOLF SERHS Rocabertí, s/n - 17491 Peralada 902350707 [email protected] HOTEL SERHS RIVOLI RAMBLA La Rambla, 128 - 08002 Barcelona 934817676 [email protected] SAKISTES, S.L. C/ Garbí, 88-90 - 08397 Pineda de Mar 902010405 [email protected] SERHS FOOD SERVICE (SERHS FOOD AREA, S.L.) Lepant 2-4 - 08397 Pineda de Mar 902996455 [email protected] Pol. Ind. Els Garrofers Nau 98 - 08340 Vilassar de Mar 902996455 [email protected] ARCS CATERING - CASTELL JALPÍ Castell Jalpí, s/n - 08359 Arenys de Munt 902996455 [email protected] EUROPEA DE CUINATS, S.L. Servei restauració instal·lacions FC BARCELONA - Arístides Mallol, s/n - 08028 Barcelona 902996455 [email protected] SERHS FOOD AREA I ALTRES, AIE Lepant 2-4 - 08397 Pineda de Mar 902996455 [email protected] INCASUP 2002, S.L. C/ Garbí, 88-90 - 08397 Pineda de Mar 902996455 [email protected] EQUIPTURIS, S.A. Lepant, 2-4 - 08397 Pineda de Mar 902996455 [email protected] STUDIUMSER S.L. Av. América, 32 2ª planta - 28922 Alcorcón (Madrid) 902999910 [email protected] ASSEGURIS MEDITERRANEUM C.A., S.L. C/ Garbí, 88-90 - 08397 Pineda de Mar 937032520 [email protected] C/ Garbí, 88-90 - 08397 Pineda de Mar 902010405 [email protected] C/ Garbí, 88-90 - 08397 Pineda de Mar 902010405 [email protected] PUBLINTUR, S.A. Rierany dels Frares, 5 - 08397 Pineda de Mar 937661451 [email protected] CENTRAL DE DIVISIÓ: SERHS PROJECTS CENTRAL DE DIVISIÓ: SERHS SERVEIS I NOVES TECNOLOGIES SERHS IMMOBILIÀRIA BEGUDES, S.A. “BEGSA” / FLECA ESPIGA D’OR, S.L. / FRANCOLISER, S.L. / KIMBURU, S.L. / PROMOCIONES INMOBILIARIAS DE CALELLA, S.L. / SEGRESER, S.L. SERHS S/COOP.C.LTDA. EMPRESES VINCULADES 30 | REVISTA SERHS 123. Octubre 2012 Revista SERHS 123 Serveis integrals per a la hoteleria, la restauració i les col·lectivitats
0.703464
curate
{"en": 0.04492076160072968, "es": 0.07857061419939085, "ca": 0.8324673843998892, "de": 0.0009120966822483183, "pt": 0.015163607342378291, "it": 0.007313060898740981, "fr": 0.008143720377217127, "da": 8.143720377217128e-05, "ru": 0.0031923383878691143, "oc": 0.0016124566346889914, "nl": 0.000830659478476147, "gl": 0.0009609590045116211, "ms": 0.00011401208528103979, "eu": 0.0014495822271446488, "ro": 0.000700359952440673, "la": 9.772464452660554e-05, "tr": 0.0002605990520709481, "sv": 0.000504910663387462, "cs": 0.00013029952603547406, "id": 0.0007492222747039757, "bn": 0.00019544928905321107, "sk": 0.00016287440754434257, "io": 0.00021173672980764533, "zh": 0.00016287440754434257, "hu": 0.0005211981041418962, "br": 0.0001465869667899083, "pl": 0.00024431161131651383, "ar": 4.886232226330276e-05, "eo": 0.00013029952603547406}
https://issuu.com/marquetingserhs/docs/serhs_123_cat
cawac_ca_20200528_0_20341
Som un col·lectiu prou unit per fer front a les dificultats laborals que pateix la nostra professió? En ment i en boca de tots els que ens dediquem a la fisioteràpia, passa sovint la idea de la situació tant dolenta que suporta aquesta professió. Tots ens queixem i ens planyem del "Qui ho havia de dir! Semblava una carrera amb tant de futur! No ens pensàvem que a aquestes alçades, en aquest país estigués tant poc valorada". És un problema social? Cultural? Polític?Econòmic? O és que no ens hem sabut promocionar? Tant se val,la qüestió és si ara, que cada vegada som un col·lectiu més gran, som capaços de canviar-ho. Arribat aquest punt el següent pensament és que això és una tasca del Col·legi que ens representa i sí, és cert, no ho podem fer individualment, però l'error que cometem tots, és NO FER RES i esperar sense ni tan sols preocuparnos d'estar ben informats de les iniciatives i les tasques que està duent a terme el Col·legi i de si té prou recolzament per part de tots els col·legiats. Nosaltres fa mesos que, motivades per la nostra estimació per aquesta professió i preocupades per tot això del que fem referència, vam començar a col·laborar amb el Col·legi (hem de confessar que érem de les que pensàvem que el Col·legi no feia res!) i ara podem dir que sí que fa coses i es procupa, però és un Col·legi jove que té molta feina per fer i poc recolzament al darrera. Si entreu a la seva web podreu veure la quantitat de comissions que hi ha funcionant i els projectes i gestions en què s'està treballant, per exemple per millorar l'exercici lliure, la situació dels Treballadors Autònoms Dependents (TRADE), aconseguir l'acreditació sanitària per a centres de fisioteràpia, crear una campanya publicitària i de divulgació, etc. Des d'aquí volem trencar un llança a favor del nostre Col·legi i del seu Degà, ja que treballen per a nosaltres amb honestedat i responsabilitat. I demanem que tothom sigui també responsable de mantenir-se informat(a través de la pàgina web, el Dit, etc.) i de participar i col·laborar en els moments que calgui. Potser durant anys vam tenir un Col·legi poc eficaç però tot canvia i les prioritats també, i ara és el moment d'aprofitar les iniciatives d'aquest equip per poder assolir aquestes millores que tant desitgem.
0.867822
curate
{"ca": 0.9960070984915705, "en": 0.003992901508429458}
http://www.fisioterapeutes.cat/noticiari/veure.asp?n=438
mc4_ca_20230418_15_82100
desembre | 2008 | Històries de la ciència El sorprenent Sol Publicat el 26 desembre 2008 per omalaled Tenim tan assimilada l’existència del Sol que gairebé ni ens adonem que està allà. Encara que sembli petit quan ho mirem, el seu diàmetre és unes 100 vegades el de la Terra. Com el volum és proporcional al cub del … Continua llegint → El llibre que us vull comentar avui parla del cervell. Els nostres cervells són com els boscos que, encara que des de lluny se semblin i els arbres siguin de la mateixa espècie, segons ens anem acostant, els arbres i … Continua llegint → Comentaris tancats a [Llibre] El científico curioso Em diu el delirium en un comentari que li agradaria una llista de 10 llibres per a recomanar aquestes dates i que molts estaríeu molt agraïts. Com puc resistir-me a una temptació així? També recordo que en Remo ens brindava … Continua llegint →
0.757774
curate
{"ca": 0.9209302325581395, "es": 0.07906976744186046}
http://historiesdelaciencia.blog.cat/2008/12/
crawling-populars_ca_20200525_43_1513
Diumenge, 15 de març del 2020 getCiudad(); Josep Verges, amb Josep Pla, quan era nen El soci i excandidat a la presidència d'Òmnium Cultural, Josep Vergés, ha adreçat una carta al president de la institució, Jordi Porta, en la que li recorda el cas del Palau de la Música i que "en un programa de televisió el 80% d'espectadors han dit que la corrupció és generalitzada a Catalunya". "La nostra greu preocupació és que no pasi el mateix a Òmnium, amb una fundació, creada per la mateixa persona, que treu la propietat dels socis i cobra les subvencions".En aquest sentit apunten que "ja vàrem avisar dels perills que representa aquesta separació dels socis del control dels ingressos, despeses i la propietat. El mateix advocat que ha muntat i que participava en la Fundació del Palau també ha muntat i participa en la Fundació Òmnium".És per aquest motiu que demanen "apartar immediatament de les seves funcions externes o internes a l'advocat fins que no s'hagin aclarit totes les seves responsabilitats". "Demanar a l'Oficina Antifrau i a la Sindicatura de Comptes que inspeccionin els llibres de la Fundació Òmnium des de la seva creació l'any 2004".Igualment exigeixen "presentar els resultats de la inspecció pública en una Assemblea Extraordinària de socis per treure'n les conseqüències" i "fer pública a partir d'ara mateix la comptabilitat de la Fundació Òmnium des de la seva creació". Llegir carta Catalanisme = corrupcio. Kordefoc (Barcelona), d'on ha tret que Josep C. Vergés "simpatitza tant amb CiU"? Li recordo que va ser expulsat d'Unió. Ja k el Sr.Vergés s'estima tant la transparència econòmica i simpatitza tant amb CIU....doncs potser k també reclami inspeccionar els comptes, donatius, oferiments i demés del "seu" partit i les seves fundacions o el k siguin realment... © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font Amb la col·laboració de:
0.876712
curate
{"ca": 0.9746031746031746, "es": 0.025396825396825397}
: /el-fill-de-leditor-de-pla-insinua-corrupcio-a-omnium-33537.html
mc4_ca_20230418_12_717312
1 a 20 de 459 productes (Cercant Vignobles emile bertaud...) Veure: A la venda (459) - Tots (12184) ...aportant potència i amplitud aromàtica, així mateix el Chardonnay tendeix a alleugerir el vi, aportant al mateix temps vivacitat i delicadesa. El nas és... NOTA DE TAST: Vista: vermell robí. Nas: un nas saturada de caràcter mediterrani i exuberants aromes de fruites madures i espècies. Boca: concentrat, una... NOTA DE TAST DE Blandys 5 Years Bual Madeira : Vista: ambre clar, tons or. Nas: un bouquet de fruits secs, vainilla, fusta i toffee. Boca: un acabat suau... Opinió sobre Blandy's 5 Years Bual Madeira “Haver tingut aquesta casa com abans comprat a Blandys a Madeira pel que aquesta compra va ser a relenish”llegir NOTA DE TAST DE Blandys 5 Years Malmsey Rich Madeira : Vista: daurat. Nas: aroma de fruita acabada de fer, picant i càlida en almívar daurat. Boca: paladar... NOTA DE TAST DE Blandy's Madeira Duke Of Clarence Rich : Vista: Marró amb reflexos daurats Nas: Aromes de panses i mel. Boca: Lleugerament dolça amb matisos... Opinió sobre Blandy's Madeira Duke Of Clarence Rich NOTA DE TAST DE Blandys 10 Years Rich Malmsey Madeira 50cl: Vista: marró daurat fosc. Nas: nas complexa i intensa, un bouquet de fusta, fruits secs, caramel... Preus Blandy's 10 Years Rich Malmsey Madeira 50cl Opinió sobre Blandy's 10 Years Rich Malmsey Madeira 50cl NOTA DE TAST DE Blandys 5 Years Sercial Dry Madeira : Vista: topazi brillant, pàl·lid, tons d'or. Nas: aromes de fruites i de nous. Boca: sabors de fruits... Preus Blandy's 5 Years Sercial Dry Madeira Opinió sobre Blandy's 5 Years Sercial Dry Madeira NOTA DE TAST DE Blandys 5 Years Verdelho Madeira : Vista: topazi clar, vora daurada. Nas: complex, un buquet fresc amb panses, fruites seques, fusta i... Preus Blandy's 5 Years Verdelho Madeira Opinió sobre Blandy's 5 Years Verdelho Madeira “Durant 200 anys, Madeira Blandy ha estat sinònim de vi de Madeira qualitat. Els Blandys són únics en ser l'única família de tots els fundadors originals de la indústria del vi de Madeira encara posseir i gestionar la seva pròpia empresa de vins originals. La família ha tingut un paper destacat en...”llegir Productor: Blandy's Madeira DO: Madeira Els raïms: Malvasía Preus Blandy's 15 Years Rich Malmsey Madeira 50cl Opinió sobre Blandy's 15 Years Rich Malmsey Madeira 50cl Preus Blandy's 50 Years Malmsey Madeira 50cl Opinió sobre Blandy's 50 Years Malmsey Madeira 50cl Productor: Blandy's Madeira DO: Madeira Els raïms: Verdelho Preus Vinho Madeira Blandy's Verdelho Vintage 1973 Vi Vinho Madeira Blandy's Verdelho Vintage Opinió sobre Vinho Madeira Blandy's Verdelho Vintage 1973 “A mi em va agradar amb la carn que vam menjar. Un vi per prendre amb la família. Color viu i bonic. Aquest 1973 em va semblar ben aconseguit.”llegir NOTA DE TAST DE Justinos 3 Years Fine Dry Madeira : Vista: daurat marró lleuger. Nas: sec, intens, fruita seca, lleugerament torrats, elegants al mateix... Preus Justinos 3 Years Fine Dry Madeira Opinió sobre Justinos 3 Years Fine Dry Madeira “nas seca i intens, una gran quantitat de fruits secs, torrats lleugerament, però elegant al mateix temps. Alguns dolçor a la boca combinada, per contra, la meravellosa acidesa, ben equilibrat, sent un vi jove, però, per tant, fàcil de beure, per jutjar i comprendre.”llegir Productor: Justino's Madeira DO: Madeira Preus Justinos 5 Years Fine Dry Madeira Opinió sobre Justinos 5 Years Fine Dry Madeira “El seu color intens em va atreure. Molt lleuger i, tot i així, complex. Perfecte amb verdures i carn a la barbacoa. El provaré una altra vegada quan tingui l'ocasió.”llegir NOTA DE TAST DE Justinos 10 Years Sercial Madeira : Vista: daurat clar i atractiu. Nas: delicat i complex amb tocs de fruits secs. Boca: suau, ben estructurat,... Preus Justinos 10 Years Sercial Madeira Opinió sobre Justinos 10 Years Sercial Madeira “86 pts Wine Spectator - albercoc fumat delicat. Només un toc floral - flor de taronger i pela de taronja. Una mica difícil al paladar i pastís en l'acabat, però encara ple de sabor.”llegir NOTA DE TAST DE Justinos 10 Years Verdelho Madeira : Vista: daurat mitjà. Nas: delicat, afruitat i gairebé florit. Boca: gust de pell de taronja i mel... Preus Justinos 10 Years Verdelho Madeira Opinió sobre Justinos 10 Years Verdelho Madeira “88 pts Wine Spectator - Sweet, però, sembla no tenir la concentració perquè coincideixi amb l'acidesa de travada i alcohol. Precioses de nou, sabors de caramel i un toc de figa seca al final.”llegir Preus Blandy's Terrantez Vintage Madeira 1976 Vi Blandy's Terrantez Vintage Madeira Opinió sobre Blandy's Terrantez Vintage Madeira 1976 “93 pts Jamie Goode - És clar, de color topazi amb reflexos verds d'or. Bouquet característic de Madeira, amb fruites seques, toffee, fusta i espècies. Semidolç amb una acidesa neta i nítida. Postgust llarg amb notes d'espècies.”llegir Productor: Blandy's Madeira DO: Madeira Els raïms: Sercial Preus Blandy's Sercial Vintage Madeira 1968 Vi Blandy's Sercial Vintage Madeira NOTA DE TAST DE Justinos 3 Years Fine Rich Madeira : Vista: translúcid, ambre fort. Nas: un nas afruitada amb algunes notes torrades. Boca: suau i equilibrat... Preus Justinos 3 Years Fine Rich Madeira NOTA DE TAST DE Justinos 10 Years Bual Madeira : Vista: marró mitjà. Nas: toffe, nou, ben centrat i equilibrat. Boca: caràcter arrodonit modern, una acidesa... Preus Justinos 10 Years Bual Madeira Cerques relacionades sobre Vignobles emile bertaud grande reserve caixa de madeira
0.551329
curate
{"fr": 0.02168272794662713, "pt": 0.08784284655300223, "ca": 0.5563380281690141, "es": 0.20570793180133431, "it": 0.008710155670867309, "en": 0.10859896219421794, "ro": 0.003335804299481097, "no": 0.007783543365455893}
https://www.uvinum.cat/vignobles-emile-bertaud-grande-reserve-caixa-de-madeira_s
mc4_ca_20230418_9_574091
Impressió de Llibre i Enquadernació en Tapa Dura. Quins Preus! Dilluns - Divendres de 08:00 a 18:00 / +34 935 861 145 / [email protected] Dilluns - Divendres de 08:00 a 18:00 Trucar Enviar un email Des de 80,63€ Calcular preus Des de 193€ Etiquetes i Enganxines Fotollenços Fullets Plegats Fulls de Màquina Impresos Encunyats Quadríptics Talonaris Grapats Guardar favorit Introdueix una referència per a que més tard puguis identificar aquest Favorit Referència Indica una referencia para el favorito, por favor. Has afegit aquest producte a la teva llista de favorits Per veure la teva llista de Favorits ves a El meu compte > Els meus Favorits Has d'estar enregistrat per a poder guardar el teu article com a favorit Límit assolit Per a sol�licitar aquesta quantitat de producte has de realitzar una sol�licitud de pressupost. Prem el botó d'enviar, per a fer-nos arribar la teva sol�licitud, i en breu ens posarem en contacte amb tu per a fer-te un pressupost Demanar més tard Enviar sol.licitud ara! El teu pressupost Si el teu llibre compleix amb la normativa vigent s'aplicarà l'IVA del 4%. Pes aprox 5 días hábiles de producción a partir de la aprobación gráfica. Llibres Tapa Dura Imprimim el teu llibre en tapa dura amb una qualitat immillorable i amb materials que li ofereixen una major durabilitat. Ideals per a contingut gràfic. Producte Configurar el producte Adreça Fixar Transport Fitxers (opcional) Carregar fitxers Pagament Escollir el Pagament Si ho prefereixes, pots pujar els fitxers després de realitzar el pagament online. 01. Configura el teu producte Nombre de Models Nombre de pàgines interiors DIN A4 (21 x 29,7) DIN A5 (14,8 x 21) DIN A4 Horitzontal (29,7 x 21) 22 x 30 22 x 22 21 x 28 20 x 28 16,5 x 23,5 2 cares (color 4+4) 2 cares (negre 1+1) 2 cares (color i vernís 5+5) Tipus de paper Estucat brillant de 130 gr. Estucat brillant de 150 gr. Estucat brillant de 170 gr. Estucat semimat de 130 gr. Estucat semimat de 150 gr. Estucat semimat de 170 gr. Offset blanc de 100 gr. Offset blanc de 90 gr. 02. Escull les cobertes Té coberta Tipus de Paper Coberta SELECT DISTINCT(DescripcionArticulo) FROM VIS_Articulos_MatPrimas WHERE ( DescripcionArticulo='Estucado brillante de 150 gr.' or DescripcionArticulo='Estucado semimate de 150 gr.') and estado=1 order by DescripcionArticulo asc Estucat brillant de 150 gr. Estucat semimat de 150 gr. Color Coberta 1 cara (color 4+0) 1 cara (negre 1+0) Plastificat Coberta Brillant 1 cara Mat antirratllat 1 cara UVI Coberta Selecciona UVI Brillant 1 cara (fins a un 25% de cobertura) Brillant 1 cara (fins a un 50% de cobertura) 03. Escull els acabats Retractilat de Selecciona Retractilat 1 (Tipo bolsa) 10 Tamany del llom: 0mm Recepció material Caixes i albarà de Cevagraf Caixes i albarà anònims 04. Afegeix altres opcions No vull maquetació Sí vull maquetació Revisió Professional 05. Informació adicional La referència ha de ser el nom de la publicació per a que sigui efectiva 06. Estalvia amb les nostres promocions PRECIO RUSTICA PANTERA MATERIAL ENCUADERNACION DURA: PRECIO GUARDAS: TINTAS GUARDAS: PRECIO PLANCHAS GUARDAS: PREIMPRESION GUARDAS: RENDIMIENTO GUARDAS: IMPRESION GUARDAS: E/M GUARDAS: LIMPIEZA GUARDAS: FORMATO CAL: TROQUELADO BASE: TRANS TROQUELADO BASE: Imprimir llibre en tapa dura. En la impressió de llibres en tapa dura comptem amb una àmplia experiència. Imprimir llibres en tapa dura constitueix tota una declaració d'intencions: és una aposta decidida per la distinció, per l'exquisidesa, que denota un gust per les coses ben fetes i per una qualitat contrastada. Imprimir llibres de qualitat en tapa dura L'enquadernació en tapa dura rep el seu nom del fet que l'“ànima” de les portades és un cartró rígid el calibre del qual sol ser 2 o 2,5 mm. Sobre aquest cartró es folra la portada (per la part exterior) i les guardes (per la part interior). Imprimir llibres amb enquadernació en tapa dura és una pràctica habitual quan vols dotar al teu llibre d'un acabat durador i de qualitat. La rigidesa de la portada fa que sigui un llibre amb més presència física i també més fàcilment identificat com un producte de qualitat. Parts que componen els llibres en tapa dura A l'hora d'imprimir llibres en tapa dura, hem de considerar les diferents parts que els componen... Folre o portada. És el paper que folra el cartró per la part exterior, l'equivalent de les portades. El seu gramatge ha d'estar comprès entre 135 i 170 g., sent 150 g. el més estandarditzat i el que posem a la teva disposició en la nostra botiga online. D'altra banda, és preceptiu plastificar el paper de folre, a fi de protegir la impressió durant els processos d'enquadernació. Per això, en la nostra botiga online veuràs que és obligatori plastificar-lo, en qualsevol de les 4 opcions següents: brillant; mat; mat antiratllat; soft touch mat o tacte vellutat. Guarda. És el paper que folra el cartró per la cara interior, a fi que no quedi a la vista el color gris propi del cartró. També constitueix un reforç per al llibre, ja que aporta consistència i uneix les tapes amb les pàgines interiors. El més habitual és que vagin sense imprimir en paper offset blanc de gramatge comprès entre 135 i 170 g. No obstant això, poden ser impreses sobre paper offset o sobre paper estucat dels esmentats gramatges. Un requeriment tècnic imperatiu: el gramatge del paper de guardes ha de ser igual o superior al gramatge del paper de les pàgines interiors. Tot llibre en tapa dura consta de 2 guardes: la de portada (o davantera) i la de contraportada (o posterior). Imaginem que una guarda és com un díptic (plegat per la meitat); la guarda de portada es folra al cartró per la pala esquerra, quedant la pala dreta com una espècie de full de cortesia; mentre que la guarda de contraportada es folra al cartró per la pala dreta, actuant la pala esquerra com a fulla de cortesia. A l'hora de dissenyar les guardes, el format dels documents ha de ser com el dels interiors, però multiplicant l'ample per 2. Per exemple, si el nostre llibre (el bloc de pàgines interiors) mesura 21 x 29,7 cm., en el document de les guardes hem de definir les pàgines a format 42 x 29,7 cm. Si ambdues guardes s'imprimiran a dues cares, definirem 4 pàgines en el document; si s'imprimiran a una cara, llavors definirem 2 pàgines en el document (una per a la guarda davantera i una altra per a la guarda posterior). Cartró. És l'“ànima” de la tapa dura. El més utilitzat és el cartró gris de calibre 2 o 2,5 mm. No porta impressió, la seva finalitat és atorgar rigidesa a les portades. Pàgines interiors. Igual que en l'enquadernació en rústica, són les pàgines pròpiament dites, que formen el bloc interior. Les consideracions a l'hora de dissenyar les pàgines interiors són les mateixes que per a l'enquadernació en rústica: el núm. de pàgines ha de ser múltiple de 4; l'àrea de sagnat del document ha de ser de 3 mm. ; s'ha de respectar un marge de seguretat de 5 mm. al voltant de la pàgina sense informació útil, és a dir, no col·locar elements (que no hagin de fer sangs) massa a prop del límit del paper; en realitzar la maquetació, els marges interiors han de ser prou “generosos” com per assegurar una bona llegibilitat dels textos. Elements opcionals en els llibres en tapa dura Camisa o sobrecoberta. Es tracta d'un paper imprès i plastificat de la mateixa altura que el llibre, amb 2 solapes (una en cada extrem) i que es col·loca com un embolcall sobre les portades. Popularment es coneix com a “camisa”. Cal ressenyar que el seu ús està restringit a aquells casos en els quals, o bé el folre o portada propis del llibre no tenen amb prou feines disseny (p.e., un fons de color amb el títol del llibre) o bé en els quals el folre és d'un material geltex (imitació tela) o guaflex (imitació pell) amb un simple stamping (plata o or) amb el títol i l'autor del llibre. Analitzem aquesta qüestió. Un llibre en tapa dura normal (sense sobrecoberta), concentra tot el seu atractiu i tot el seu disseny en el folre o portada, que és el que està a la vista. Però si un llibre en tapa dura incorpora sobrecoberta, llavors el pes del disseny es trasllada a aquesta sobrecoberta, que passa a ser la part més visible, quedant el folre relegat a segon pla, ja que no es veu a simple vista; per veure'l és necessari treure la sobrecoberta. Cinta de punt. Aquest afegitó realitza la funció de marcapàgines. No obstant això, el seu ús està en clar retrocés, fonamentalment pel sobrecost que comporta en la impressió de llibres en tapa dura. Els marcapàgines en paper, disponibles a la nostra botiga online, ofereixen l'avantatge que són vehicles per transmetre informació. Particularitats dels llibres en tapa dura En relació als llibres en rústica, els llibres en tapa dura presenten unes particularitats dignes de ressenyar... En primer lloc, les tapes són més grans que el bloc de les pàgines interiors i les guardes. És a dir, si el bloc dels interiors i de les guardes mesura 21 x 29,7 cms., el llibre acabat mesura 21,3 x 30,3 cms., és a dir, 3 mm. més pel cap, 3 mm. més pel peu i 3 mm. més per la part frontal. A més, el llom pot ser pla (o recte) o rodó. Està més estès el llom recte, ja que en general és més econòmic que el rodó. Aquest últim s'utilitza en llibres més clàssics, als quals es vol dotar d'un plus d'elegància. D'altra banda, en la part superior i en la part inferior del llom es troben les capçades, que són una fina tela paral·lela al llom, i que el “coronen”, valgui l'expressió. Les capçades estan disponibles en assortiments de diversos colors. Dissenyar el folre (portada) dels llibres en dura tapa Realitzar el disseny del folre o portada en concebre la impressió dels llibres en tapa dura requereix observar fidelment uns preceptes. En primer lloc, l'àrea de sagnat ha de ser de 20 mm., en lloc dels 3 mm. habituals. Això es deu al fet que el paper de portada ha de folrar el cartró per la part frontal i a més embolicar a manera de pestanya uns 15-20 mm. pel dors del cartró. En segon lloc, a la mida del llom en si (segons el gruix real d'una maqueta de tacte del paper dels interiors) cal afegir 5 mm. en concepte del gruix del cartró. A més, a cada costat del llom cal afegir sengles franquícies, de 10 mm. cadascuna (20 mm. en total). Quines temàtiques de llibres s'acostumen a enquadernar en tapa dura? Parlant amb propietat, no hi ha temàtiques especialment concebudes per ser enquadernades en rústica o en tapa dura. Un mateix llibre es pot enquadernar en una o en una altra, tot depèn del grau de qualitat (o d'exquisidesa) que l'editor vulgui “imprimir” a la seva obra.. i del pressupost del que es disposi, per descomptat. En línies generals, les novel·les i relats de ficció se solen enquadernar en rústica. Els llibres d'art i els llibres amb gran profusió de fotografies (de qualsevol tema) se solen enquadernar en tapa dura. És necessari subratllar que la impressió de llibres en tapa dura és una excel·lent decisió si el que pretenem és que el lector apreciï el llibre i el conservi durant molt de temps, ja que la imatge de qualitat que transmet convida a guardar-lo a les prestatgeries i llegir-lo de nou més endavant. Els còmics: original producte en la impressió de llibres en tapa dura Pot semblar xocant aquesta afirmació, però l'experiència ens demostra que algunes editorials especialitzades en còmics, estan produint-los en el format de llibres en tapa dura. No ens referim als còmics tipus “fanzine” o a aquells altres impresos en tinta negra, i que més aviat es produeixen en enquadernació engrapada. Ens referim a còmics impresos a tot color, molt vistosos, autèntica demostració de disseny amb les eines de dibuix vectorial. L'article ha estat afegit a la cistella de la compra 122,30€ (100 u.) Revisió d'arxius Impremta eco-responsable Impremta òfset Serveis d'enquadernació Cevagraf Comics Productes Top. Impressió Catàlegs Impressió Revistes Impressió Llibres Impressió Flyers Impressió Díptics Impressió Tríptics Impressió Targetes de Visita Impressió Calendaris Impressió Fullets Plegats Impressió Papereria Corporativa Esborrar adreça Estàs segur que vols suprimir aquesta adre�a Estàs segur que vols suprimir aquest article de la cistella? Esborrar tots els articles ¿Estàs segur que vols esborrar la cistella? Guardar pressupost Si guardes en aquest moment el pressupost es guardarà sense ports. Si vols guardar els ports, prem en continuar i després guarda el pressupost. Introdueix una Referència Introdueix el Marge a aplicar Els meus pressupostos Tria si vols buidar la cistella ara, o bé la vols mantenir: MANTENIR CISTELLA ACTUAL * No inclou el cost del transport. Pagament segur i de confiança amb Sabies que si puges els fitxers en el moment de fer la comanda, començarem avui mateix a treballar-hi? o introdueix les teves dades d'accés: Recordar el meu compte la propera vegada Registra't amb o registra't amb el teu email: Aquest email ja està en ús al nostre web. La contrasenya ha de tenir al menys 8 caràcters. Selecciona una de les opcions No sóc una empresa Sóc una agència de comunicació Sóc un dissenyador/a Sóc una empresa d'arts gr&agravefiques Sóc una editorial Sóc una empresa de menys de 10 treballadors Sóc una pime industrial Som una gran empresa Sóc un comercial o un revenedor Som una associació Sóc un autor que publica els seus propis llibres Sóc un autònom Accepto la clàusula de privacitat. Veure clàusula Accepto la recepció de publicitat i Newsletter. Veure clàusula Reiniciar la teva contrasenya? Indica l'email amb el qual accedeixes, i t'enviarem un correu per a reiniciar la contrasenya Aquest email no existeix. Les meves adreces d'enviament Condicions Pactades Aconsegueix una resposta ràpida i precisa al moment. Contacta amb el servei d'atenció al client de Cevagraf de 8:00 a 19:00 i resoldrem tots els teus dubtes a l'instant. Si necessites adjuntar arxius o documents, pots enviar-nos un e-mail amb ells prement el botó de sota. Envia'ns un missatge a través del nostre formulari per contactar amb nosaltres de forma més còmoda. Demanar pressupost en línia L'enviament d'aquestes dades implica l'acceptació de la clàusula de contacte. Veure clàusula de contacte Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers, per a recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, per mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, així com analitzar els seus hàbits de navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.. Acceptar Com configurar
0.736308
curate
{"ca": 0.8788380597529842, "en": 0.008969847512592286, "es": 0.06782584696060166, "fr": 0.017042710273925343, "it": 0.004967915545435728, "id": 0.0011729800593389913, "pt": 0.010694818188090802, "de": 0.0008279859242392879, "nl": 0.007175878010073829, "hu": 0.00041399296211964395, "la": 0.0009659835782791692, "sr": 0.0011039812323190505}
https://www.cevagraf.coop/impressio/llibres-tapa-dura/
oscar-2301_ca_20230418_3_166110
Les Competicions LlOP s'integraran al circuit amateur de 'LOL' que Riot Games coordina a l'Estat espanyol | RODNAE Productions (Pexels) Les Competicions LlOP del videojoc League of Legends (LOL), impulsades per Gamesports Electrònics, han estat reconegudes oficialment per Riot Games, l’empresa creadora del títol, i passaran a formar part a partir del gener de 2023 del Circuit Tormenta de LOL. Amb aquest moviment, el torneig es convertirà en la primera competició de l’eSport més popular del món que ofereix les retransmissions en català, segons han anunciat els seus organitzadors en la roda de premsa de presentació del festival SAGA. Més enllà de les grans competicions nacionals com la Superlliga organitzada per la LVP, on participen equips professionals, Riot Games disposa d’una sèrie de circuits oberts a l’escena amateur en què els jugadors, de manera individual o en equip, poden participar en diverses lligues i campionats organitzades per entitats externes i sumar punts en una classificació general. La companyia empra aquest sistema pels seus tres videojocs competitius principals: League of Legends, Valorant i League of Legends: Wild Rift. Ara per ara, l’entitat catalana sumarà únicament les competicions LlOP de LOL al circuit oficial, però també organitza tornejos del videojoc Valorant. De fet, durant el congrés SAGA celebrarà en directe les semifinals i final del campionat en curs. Gamesports Electrònics es va fundar a Lleida el 2020, inicialment amb el nom de Gamesports Lleida, com una comunitat de videojugadors i retransmissors en català. Amb el temps s’ha convertit en la principal associació de jugadors amateurs de Catalunya i és la impulsora i coordinadora de diverses lligues i tornejos, amb més de 40 equips i 250 participants. “Ens va aparèixer l'oportunitat de fer una reunió amb ells a Madrid. I allí ens van comunicar que els agradava el nostre projecte i que volien que actuéssim sota el seu paraigua per poder retransmetre les partides del LOL”, ha declarat el cofundador de Gamesports Electrònics, Noé Bosch, en declaracions a 324.cat. Imprimir Envia a un amic PDF Etiquetes esports videojocs Articles relacionats Reportatge Divendres, 30 d'octubre de 2020 | 07:00h League of Legends: la fórmula magistral dels videojocs Reportatge Dimecres, 2 de febrer de 2022 | 08:00h Els eSports golegen l’esport tradicional Dijous, 10 de novembre de 2022 | 12:30h SAGA, el nou saló de ‘gaming’ que vol succeir la NiceOne Barcelona Opinions L’Odissea: solcant els mars de LinkedIn Helena Vallés TeixidóSòcia a Young IT Girls i enginyera de Telecomunicacions El Pong fa mig segle Joan Arnedo MorenoDirector del Màster Universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la UOC Què en podem aprendre de la caiguda de FTX Jordi GiliMembre del consell executiu del Cercle Tecnològic Què tenen en comú el Fòrum Econòmic Mundial, el videojoc de ‘Super Mario’ i les competències transversals? Oscar García PañellaOscar García Pañella, director acadèmic de l'ENTI-UB, EUNEIZ i l'IEBS, i soci consultor a Cookie Box Últimes notícies La UE alerta Elon Musk que podria prohibir Twitter si no modera els continguts Parlar de ciberseguretat en català La primera sonda 4D per a intervencions al cor d’infants es desenvolupa a Catalunya Les empreses tecnològiques estrangeres creixen un 26% a Catalunya × Atenció: com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació
0.784743
curate
{"ca": 0.9548022598870056, "en": 0.0064971751412429375, "it": 0.00423728813559322, "ja": 0.000847457627118644, "pt": 0.007062146892655367, "fr": 0.026271186440677965, "de": 0.0002824858757062147}
https://www.metadata.cat/noticia/2734/riot-games-oficialitza-primer-torneig-lol-catala
mc4_ca_20230418_9_573191
EL CAMPIÓ PARALÍMPIC XAVI PORRAS VA PRESENTAR A OLOT EL SEU AMBICIÓS "PROJECTE XP RUMB A RIO 2016" Amb aquest projecte, que va presentar a l'Ajuntament de la ciutat gironina, pretén arribar als seus quarts Jocs Paralímpics, passant aquesta temporada pel seu vuitè Campionat del Món amb la gran cita que li espera a Doha el proper mes d'octubre L'acte va estar presidit pel Tinent d'Alcalde d'Olot, Josep Berga i amb la regidora d'esports, Mar Roca, a més de comptar amb la participació del President del Grup Manxa, patrocinador personal del bicampió del món i medallista paralímpic en triple salt, Joan Agustí Alfara. CROWDFUNDING AMB "PATROCÍNALOS" En Xavi Porras explicà a tots els presents en el Saló de Plens del consistori d'Olot que aquesta temporada pretén donar un gran salt en la seva professionalitat tant dintre com fora de la pista i "per això he començat a treballar amb MRA Sports, una empresa especialitzada en comunicació, imatge i cerca de patrocinis. El primer gran pas ha estat la meva incorporació a Patrocínalos, la plataforma de crowdfundin més rellevant dintre del món de l'esport que espero que serveixi com a trampolí per aconseguir els recolzaments necessaris per a mantenir-me a l'exigent elit mundial". Actualment, l'atleta olotí es troba en un procés de recuperació d'una intervenció quirúrgica a la que es va haver de sotmetre el passat mes de febrer. "Cada día em trobo millor als entrenaments. Estem pujant l'intensitat mica en mica i espero poder participar al campionat de Catalunya de primers de maig a la primera cita de la temporada", va puntualitzar. En Xavi Porras, que compleix la seva desena temporada com a atleta del FC Barcelona, arrencarà la campanya amb el campionat de Catalunya el segon cap de setmana a Gavà. Clica aquí si ho vols veure: Olot TV: "En Xavi Porras presenta el projecte Run and Fly per aconseguir patrocinadors per als Jocs Paralímpics de Rio 2016" http://www.ow.ly/LQyQj EN XAVI PORRAS VA PRESIDIR EL PARTIT OLOT-VALÈNCIA B DES DE LA LLOTJA El nostre campió, en Xavi Porras va acompanyar al seu equip a la llotja d'honor durant el partit contra el València B que va finalitzar amb empat a 0. Durant tot el partit l'olotí comentà les jugades amb en Joan Agustí Alfara, president del Grup Manxa, patrocinador del nostre triunfador paralímpic, signant autògrafs i rebent l'afecte dels aficionats que no van dubtar en fer-se fotos amb un dels seus veïns il·lustres abans de l'inici de l'encontre. En Xavi Porras va comentar el partit per a Ràdio Olot junt a en Pere Ribes, un nen cec de 9 anys.
0.8448
curate
{"es": 0.06577392674281213, "ca": 0.9133517132729421, "en": 0.012209531311539977, "ru": 0.00866482867270579}
https://www.xaviporras.com/index.php?option=com_k2&view=item&id=365:2015-ser%C3%A1-un-a%C3%B1o-de-grandes-retos-y-emociones-fuertes&Itemid=319&lang=CA
mc4_ca_20230418_15_399468
Terra, cuina, taula. “Diàlegs comestibles” Terra Veritas inicia els “Diàlegs comestibles”, on cinc cuiners dialoguen amb els seus productors de confiança i expliquen quina és la seva relació i per què els uns i els altres es necessiten. Una simbiosi que s’entrellaça i que es donarà a conèixer en el cicle d... Nova formadora oficial de Mindfuleating Mireia Anglada, es converteix en formadora oficial, a Andorra, de Mindfuleating (MB-MAC). Capacitant a la ecoxef, en hàbits de Mindful Eating, per aplicar-los en processos de reeducació alimentària.El mètode atreveix-te a menjar basat en Mindfulness (MB-MAC), ensenya hàbits... 16 receptes per compartir en l’ ebook de Terra Veritas L’ecoxef Mireia Anglada, mostra les seves creacions gastronòmiques amb motiu del primer aniversari de Terra Veritas. Per celebrar aquest primer any d’èxits, Terra Veritas juntament amb la col·laboració de la ecoxef, ha creat el primer ebook amb una selecció de 16... Cuina creativa amb Mireia Anglada, a Biocultura Bilbao El pròxim 30 de setembre, arrencarà la 4 edició de Biocultura a Bilbao. La fira internacional de productes ecològics i consum responsable, albergarà aquest any a més de 250 expositors, i s’espera superar una vegada més el nombre de visitants que en 2015 va estar per sobre... Vine a degustar i aprendre amb supermercats Veritas i Mireia Anglada Dins del seu procés d’expansió, la cadena de supermercats ecològics Veritas, segueix obrint nous establiments en diferents localitats com és el cas de Lleida, Badalona o Madrid. Veritas ha estat pionera en la introducció de nous productes amb certificat 100% ecològic i en... Col·laboració de Mireia Anglada, en un ebook de receptes Mireia Anglada, col·labora com xef convidada en el ebook realitzat per Directe al Súper. El programa de televisió sobre alimentació saludable i ecològica. Que trobareu en aquest ebook? 13 receptes saludables, originals i delicioses, fetes per diferents professionals del món de...
0.817871
curate
{"ca": 0.9691358024691358, "es": 0.030864197530864196}
http://www.mireiaanglada.com/noticies-3/page/8/?lang=ca
mc4_ca_20230418_5_73531
Pa amb oli i sucre: Truita de riu en escabetx de cítrics Publicat per Anirac a 17:30 Em sembla molt interessant el fet de substituir totalment el vinagre per cítrics. Jo he incorporat cítrics a l'escabetx més tradicional. Ja ho provaré tal com dius, i tant que sí. 31 d’octubre de 2013 a les 7:34 Quina bona pensada, Carina. L'escabetx de cítrics m'agrada molt, a casa en fem sempre que podem, sempre amb sardines. Això de fer-ho amb truita ha estat una bona sorpresa! apuntadíssima. Petons 31 d’octubre de 2013 a les 11:17
0.663
curate
{"ca": 0.85546875, "it": 0.052734375, "es": 0.080078125, "en": 0.01171875}
http://paamboliisucre.blogspot.com/2013/10/truita-de-riu-en-escabetx-de-citrics.html
macocu_ca_20230731_4_417025
El CAP de Sant Martí sembla que finalment serà traslladat a les barraques de la Plaça de la Infància.
0.650233
curate
{"ca": 1.0}
cawac_ca_20200528_10_48967
Corpus Literari Ciutat de Barcelona Documentació Article publicat a “El Temps” el 22/1/04 per Lluís Bonada La tardor del 1829, l’escriptor liberal, i de tarannà independent, Henri Beyle, que passaria a la posteritat amb el nom de Stendhal, va ser expulsat de Barcelona pel paranoic comte d’Espanya, capità general de Catalunya nomenat pel Ferran VII més absolutista del seu regnat. Poc després comentaria el fet als seus íntims fent referència al “terror” imposat pel comte. Només feia dos anys justos que el comte exercia el càrrec i el terror imposat a la població, en especial la sospitosa de ser liberal i simpatitzar-hi, però també la que només volia passar-s’ho bé amb festes i celebracions, ja era famós a tot Europa. Aquesta etapa va continuar fins al 1832 i va ser tan plena d’arbitrarietats que, en agermanar l’absolutisme borbònic amb el sadisme i la injustícia, va fer més per convertir la població catalana al liberalisme que tots els liberals i llotges francmaçòniques junts. Tenia el títol de comte d’Espanya ­comte d’Espagne­, però es deia Charles d’Espagnac i era un cabaler noble de Foix que es va exiliar arran de la Revolució Francesa i que, a causa d’això, va combatre a foc les idees de la il·lustració, fins al punt que es va posar primer al servei de l’absolutista Ferran VII i, a la mort del rei, dels carlins. Cal observar aquí que ni Stendhal ni els biògrafs i editors de l’obra de Stendhal ­d’Henri Martineau a Victor Del Litto­ no van voler dir, i encara ara no han volgut fer-ho, que el comte que va ser famós internacionalment per aterrir Barcelona era francès. Els escriptors liberals de l’època es van cansar d’explicar les atrocitats del comte. L’any 1835, Abdon Terradas va parlar del clima de terror en una novel·la. La història d’aquestes accions més pròpies d’un sàdic va ser enriquida posteriorment amb documents i testimonis extrets de diaris i memòries. Joan Amades reporta, en les seves Històries i llegendes de Barcelona, moltes de les seves intervencions malaltisses contra els costums dels catalans. Com és prou sabut, el seu caràcter extravagant i cruel va ser molest fins i tot per als seus amics carlins, que, farts d’ell, el van executar. Les circumstàncies fosques de la seva mort i la recuperació del cos llançat al Segre van alimentar especulacions i llegendes que han arribat ben vives, algunes per tradició oral, en especial als Pirineus, on va ser executat. Un fill de Coll de Nargó, l’escriptor Marcel Fité, catedràtic d’institut de llengua i literatura, ha convertit la Barcelona del comte d’Espanya en la novel·la El carrer dels Petons, publicada per Barcanova a la col·lecció “Càlam”. Se n’ha ocupat, ens diu, “perquè el comte va aparèixer mort al Pirineu, d’on sóc, a Coll de Nargó, i em van arribar algunes informacions d’ell, per transmissió oral i a partir d’aquí vaig iniciar una investigació sobre la seva actuació a Barcelona, algunes d’elles desconegudes i que apareixen per primera vegada al meu llibre”. Sobre el carrer dels Petons que dóna títol al llibre, al barri de Ribera, l’escriptor va descobrir-hi una llegenda romàntica. “El carrer donava al passeig de l’esplanada que hi havia davant del fossat de la Ciutadella ­ens diu­ i era el lloc on els familiars s’acomiadaven dels condemnats a mort, o a presidi, o galeres, versió contrària a la d’alguns historiadors, que pensen que era el carrer dels enamorats. Em vaig adonar que era la metàfora de la novel·la que estava escrivint. Penso que no tenia cap lògica, aquesta versió dels enamorats. El passeig dels enamorats era el del Mar.” A més, Fité va trobar un paral·lel europeu. “Amb el Pont dels Sospirs a Venècia. Els enamorats també es pensen que és el seu pont, però era el dels condemnats que passaven de la presó a ser jutjats al Gran Ducat.” Explica el sentit de la metàfora: “La metàfora ens explica el que passava en una Barcelona emmurallada i encerclada per forts i casernes, com Montjuïc, la Ciutadella i les Drassanes. Els condemnats anaven constantment d’una presó a l’altra, o a la forca, de manera arbitrària. Jo necessitava un punt de vista humà i alhora geogràfic i per això situo l’epicentre de l’acció en aquest carrer, que és un cul de sac, metàfora de l’època.” La Barcelona del 1827 al 1832 del comte d’Espanya, i del borbó Ferran VII, és, per a Marcel Fité, una ciutat que viu dins d’una presó i aterrida. “És ­diu­ l’expressió més plàstica del domini d’un estat foraster sobre una ciutat: els canons de Montjuïc apunten cap a la ciutat, i al passeig de l’esplanada, on hi havia la fira de Bellcaire, quan el comte ordenava retirar-ho tot, era indici que l’endemà s’hi farien execucions arbitràries.” Políticament s’explica, reflexiona Fité, perquè és el final d’una època, l’intent desesperat de Ferran VII de perllongar l’absolutisme i retardar l’arribada dels nous aires liberals. És l’últim espetec de l’absolutisme. “A més ­continua el novel·lista­, aquest espetec està protagonitzat per un personatge cruel, fanàtic, de la crosta més dura, disposat a tot per demostrar que mana i que ho mana tot, fins i tot sobre la vida privada i quotidiana de la gent i els costums aparentment innocents, com el teatre d’aficionats, que suprimeix. Ho controla tot. Fa fora Robrenyo, entre més gent. Fa un espectacle del poder, de la mort, i estableix un ritual. Per primera vegada s’aixeca una bandera negra a la Ciutadella en senyal d’execucions i va retrunyir el canó. I controla com mai la premsa.” La mort del comte. Sobre l’enigma de la mort, i els punts foscos que encara ara es discuteixen, Marcel Fité proposa una versió que ho deixa tot ben clar, pensa. “No s’havia valorat prou bé ­ens comenta­ que ell va participar, en vida de Ferran VII, en la repressió dels Malcontents, moviment previ a l’aixecament carlista. A la novel·la es veu molt clar que els carlins que l’executenhavien estat malcontents represaliats per ell el 1927. És una venjança per la repressió. Quan el comte comandava les tropes carlines, va fer traslladar a Berga els malcontents que van sobreviure a la seva neteja i se’ls va trobar de camí cap a Andorra, quan va ser desposseït del càrrec de capità general dels carlins a causa de la crueltat de les seves accions, que van escandalitzar fins i tot els seus correligionaris. Va ser determinant la destrucció de les poblacions sotmeses o abandonades, en especial la de Ripoll, on no va quedar cap paret dreta, i les execucions massives.”El comte, que després de la mort de Ferran VII i la seva destitució com a capità general de Catalunya, vivia a l’estranger ­Itàlia i els Països Baixos­ va ser reclamat pels aristòcrates barcelonins carlins que vivien al Rosselló. “L’exèrcit carlí ­diu Fité­ era un exèrcit desgavellat, fragmentat en partides i desorganitzat i necessitaven un professional que el disciplinés. I van pensar en el comte, tot i que llavors ja és vell, xacrós i depressiu.” Era el 1938. “El comte, efectivament, posa fi a la indisciplina, però aviat l’exèrcit carlí comença a perdre poblacions tan importants com Solsona i els aristòcrates demanen a Carles V que el substitueixi. És quan, amb l’aparent compromís de portar-lo sa i estalvi a Andorra, abans d’arribar-hi és detingut i executat, no al Pont de l’Espia, com s’ha dit i ha repetit la imatgeria romàntica, sinó a Organyà, poc abans d’arribar als Tres Ponts.” La tècnica novel·lística. La novel·la té un narrador plural. “Diferents persones ­diu Marcel Fité­ expliquen els fets. Així, es poden parlar d’accions simultànies en llocs diferents. Però ho faig també perquè, en un país que no ha tingut i en certa manera no té una escola i uns mitjans de comunicació que transmeten la pròpia història, volia reflectir que aquí la història s’ha anat transmetent per la via oral, a través de generacions i a través dels gremis. El noi que utilitzo com a narrador que centralitza la majoria de les narracions és analfabet i ho aprèn tot de l’entorn, dels companys de la dispesa i dels companys de la feina, i del mateix amo. I després ja va creixent i ho veu i comprèn tot amb els seus ulls. Per això apareixen a la novel·la els romanços, les dites de l’època. Hi ha en aquest sentit una cançó de Pere Serafí, que és clau i que té un paper fonamental en la part amorosa de la novel·la.” A l’hora de perfilar el model de novel·la històrica, Marcel Fité va optar per donar un gran protagonisme a la història i que els referents no fossin només un marc més o menys llunyà. “No volia de cap manera ­ens diu­ una història d’amor situada en un marc. Sense renunciar a la història d’amor, el protagonisme el té la crònica de l’epoca i per això un dels meus referents han estat les grans cròniques catalanes, però posades al dia.” I sobre la llengua utilitzada, la defineix així: “Escric com un fill de Coll de Nargó que ha après el català literari a Barcelona i, per tant, modifica també la seva llengua materna.”
0.886465
curate
{"ca": 0.9926085967705254, "it": 0.0018194223334091425, "fr": 0.005571980896065499}
http://www.ducros.cat/corpus/index.php?command=show_news&news_id=927
mc4_ca_20230418_6_680507
L'espai que acull la Fira Un any més, al Saló del Manga d'aquest any, es donaran cita els millors experts de manga ,que mostraran les últimes novetats i innovacions relacionades amb aquest tema. Tindrà lloc entre els dies 29 d'octubre a l'1 de novembre, al recinte de Fira Barcelona Montjuïc (Palaus, 1, 2 i 4) i la Plaça Univers. El cartell oficial , ha estat realitzat per primera vegada per una artista japonesa, la Konami Kanata. Una autora de manga molt estimada a casa nostra, pels còmics infantils La Abuela y su gato gordo, i El dulce hogar de Chi. El segon cartell oficial del Saló, està protagonitzat per Super Mario Bros (amb motiu del seu 30è aniversari). En el Saló participaran destacats mangakas japonesos, i d'altres europeus, com les espanyoles Aurora García i Diana Fernández (que també tindran una exposició dedicada a les seves obres Kôsen: darrera del somni oriental). Hi haurà un espai per a la gastronomia japonesa, que comptarà amb referents mundials de cuina macrobiòtica, com Mayumi Nishimura (que va ser durant 10 anys la cap de cuina de la cantant Madonna), i es portaran a terme una sèrie de tallers, com un de sushi decoratiu. Les exposicions continuaran sent una de les activitats més atractives, des de la dedicada al shake (una beguda alcohòlica que s'obté de la fermentació de l'arròs), la de Manga en construcció, on podràs veure la relació especial que té Barcelona i Japó pel que fa a l'arquitectura, i la de Dragones de papel: entre oriente y occidente, que mostrarà les diferències i coincidències de les dues cultures. Gaudiràs d'una maqueta inspirada en Tokio, que reprodueix algunes localitzacions característiques de la capital japonesa. Com sempre, el Saló dedicarà un espai als més petits, on podran gaudir de moltes activitats, com pintura, maquillatge, manualitats i concursos. I d'altres espais on podràs veure les últimes novetats de videojocs, i podràs participar en molts tallers, com els d'ikebana (art floral), origami, i cal·ligrafia japonesa, entre d'altres. A la Plaça Univers, hi haurà el famós concurs de Cosplay (disfresses i coreografia), l'Anime Song Contest, la celebració d'exhibicions de balls japonesos i asiàtics, d'arts marcials, i concerts de solistes i grups musicals. Ja tens les teves entrades?
0.885009
curate
{"ca": 0.9458259325044405, "es": 0.054174067495559496}
https://genius.diba.cat/detall-d-article?p_p_id=VisorDetalle_WAR_VisorDetalleportlet_INSTANCE_d5aJ&groupId=6200569&articleId=56501525&structureId=ARTICLE
oscar-2301_ca_20230418_2_40545
Les necessitats al llarg de la vida de les persones canvien en molts aspectes. A nivell d’habitatge, també encara que no siguin canvis molt frequents. Més fills, o fills que marxen, o teletreball, o un divorci o nou matrimoni. A vegades l’habitatge deixa de ser l’ideal i es tenen noves necessitats. I pot passar que hi hagi altra gent que visqui circumstàncies similars, però de forma oposada. En aquest cas, no seria més senzill intercanviar les cases que intentar vendre el propi habitatge mentre s’organitza una logística complexa i se’n compra un altre? Aquest intercanvi existeix com a figura jurídica i s’anomena permuta immobiliària. Està regulada per llei en els articles 1538 i següents del Codi Civil. I es diu: “La permuta és un contracte pel qual cadascun dels contractants s’obliga a donar una cosa per rebre’n una altra”. I es poden intercanviar bens immobles però també bens mobles (cotxes, per exemple) Quins avantatges té la permuta immobiliària? Bàsicament dos: Pel cas dels que busquen un habitatge adaptat a les seves noves necessitats. I també en el cas dels que tenen dificultats per afrontar el pagament de la hipoteca o bé necessiten una mica de liquiditat i estan disposats a canviar el seu habitatge per un altre de menys valor. En els dos casos s’elimina la necessitat de realitzar dues operacions de compra/venda Com es fa? Per començar, sol ser normal que els dos habitatges no tinguin el mateix valor. En aquests casos se sol compensar la diferència econòmicament. El valor dels immobles a tenir en compte per això ha de ser, com a mínim, el que apareix al cadastre encara que el més convenient és establir un valor de mercat, comptant amb un assessorament professional o amb una taxació. Un cop establerta la quantitat i acordat l’intercanvi, la permuta es formalitza en escriptura davant de notari de forma similar a les habituals compra/vendes i allà es lliuren les respectives claus i la diferència econòmica si hi és. I si hi ha una hipoteca? El mateix que ens els casos que es compra un habitatge que té una hipoteca: cancel.lació o subrogació o hipoteca nova. La majoria dels casos són subrogacions. I quins impostos graven aquesta operació? Tres impostos: Impost de Transmissions i Actes Jurídics Documentats, que l’ha de satisfer cadascuna de les parts i està subjecte a la legislació autonòmica. L’Increment del Valor de Béns de Naturalesa Urbana, conegut popularment com a plusvàlua, que grava el benefici obtingut per l’habitatge pel pas del temps des que la data d’adquisició (ull! que en l’actualitat aquest impost està en plena transformació) L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), en què es declararà el guany o la pèrdua patrimonial arrel de l’operació. Si ens interessa, com trobem aquest tipus d’immobles? Al ser una opció poc utilitzada, i realment no és fàcil trobar l’immoble i el comprador/venedor que es complementi perfectament, cal anar sempre de la mà d’una empresa immobiliària que pot ajudar en tot el procés. Altres articles de tendències Fonts: https://www.fotocasa.es/fo tocasa-life/compraventa/la-permuta-inmobiliaria-entre-particulares-la-formula-para-comprar-una-casa-gratis https://www.eldiario.es/consumoclaro/derechos-del-consumidor/permuta-inmobiliaria-ventajas-riesgos-mercado-alza_1_7312314.html https://blog.haaya.es/permuta-inmmobiliaria-que-es-y- como-funciona/ Què és la permuta immobiliària Comparteix: Etiquetat a:consells impostos venda Blog Cafur, S.A. 25 gener, 2022 25 gener, 2022 Tendencies ← La valoración de los bienes inmuebles en el ITPAJD y en el ISD a partir del 01.01.2022 Llibres recomanats: selecció de llibres sobre habitatges i cases singulars → Etiquetes 48h OpenHouseBcn agenda aigua ajudes arquitectura assegurances barcelona cafur ciutats comunitat propietaris consells construccio covid-19 curiositats dades decoracio disseny domotica ecologia estalvi energètic futur gaudi guies hipoteca impostos informes innovació inversio legislacio llibres lloguers llum manteniment modernisme nadal piscines reformes saló professional sant jordi smart city sostenibilitat suministres tecnologia urbanisme venda Últims posts: Los contratos de alquiler de renta antigua Arriba el 48H Open House Barcelona 2022: 22 i 23 d’Octubre Barcelona, secrets i curiositats. Nova secció del blog de CAFUR La obligatoriedad de la contratación de la previsión de riesgos laborales en la comunidad de propietarios
0.784361
curate
{"ca": 0.8403399954054674, "ia": 0.002297266253158741, "it": 0.005513439007580979, "es": 0.11670112566046405, "en": 0.03009418791637951, "pt": 0.00505398575694923}
http://www.cafur.es/blog/que-es-la-permuta-immobiliaria/
mc4_ca_20230418_3_514059
És el primer grup cooperatiu de crèdit espanyol amb 3,5 milions de clients 1,4 millons de socis, 1.090 oficines i més de 5.743 empleats. Està present a 42 províncies d'Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-La Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galicia, La Rioja, Madrid, Navarra i Regió de Múrcia, així com a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Entre els bancs, les caixes d'estalvi, les caixes rurals i la resta de cooperatives de crèdit i entitats financeres que operen a Espanya, el Grupo Cooperativo Cajamar es troba al lloc 15 del rànquing nacional.
0.795597
curate
{"ca": 1.0}
https://www.cajamar.es/ca/comun/informacion-corporativa/sobre-cajamar/preguntas-frecuentes/index.html
mc4_ca_20230418_11_307651
Els regidors de Vila-seca en Comú renuncien als ‘privilegis’ de la Festa Major Ene 11, 2016 | Sala de premsa Entrades rebutjades Els regidors de Vila-seca en Comú han rebutjat les invitacions als concerts de la Festa Major així com la Llotja i l’aparcament reservat del Cos de Sant Antoni. Els edils també renuncien a la invitació als concerts, a la llotja i a l’aparcament reservat de la cursa de cavalls del Cos de Sant Antoni, per considerar-ho “un privilegi”. Alhora, recorden que el Codi de Bon Govern aprovat el passat mes de novembre recomana “no acceptar privilegis d’aquest tipus”. Seguint el que es disposa al seu codi ètic, els regidors del Grup Municipal de Vila-seca en Comú, Elisabet Sánchezi Mario Téllez, han emès un comunicat on anuncien la seva renúncia a les invitacions per a dues persones als concerts del Gran Ball de Festa Major, Canteca de Macau, Els Catarres i Narco, així com a la llotja d’autoritatsi a la zona reservada de parquing amb motiu de la celebració de la cursa de cavalls del Cos de Sant Antoni. Els membres electes de la formació assembleària consideren que “els representants de la ciutadania no han de tenir privilegis respecte a les persones a les qualsrepresentem ja que les festes són per a la ciutadania i tots hem de gaudir-les en les mateixes condicions”. Així mateix, han recordat que el “Codi de Bon Govern aprovat el passat mes de novembre recomana rebutjar aquest tipus de privilegis, ja que allunyen a la ciutadania dels seus representants i contribueix a augmentar la desafecció a la classe política”. La renúncia a aquests privilegis s’afegeix a la llista de renúncies de privilegis penjada a la pàgina web de la formació entre les quals destaquen la renúncia a la Passada Vip d’Aquòpolis o una invitació a la Premiere d’Amaluna del Cirque du Soleil de Port Aventura, entre d’altres. Font: Diari Tarragona21
0.875569
curate
{"ca": 0.984332793084819, "fr": 0.015667206915180983}
http://vilasecaencomu.org/els-regidors-de-vila-seca-en-comu-renuncien-als-privilegis-de-la-festa-major/
oscar-2301_ca_20230418_1_67038
amistat comerç cultura el dia a dia esports feina i estudis menjar i beure mercat temps lliure tradicions 4Cats Poetàrium Contacteu [© Institut Ramon Llull. Tots el drets reservats] [[email protected] Avda. Diagonal, 373 08008. Barcelona. Tel. +34 934 67 80 00. Fax +34 934 67 80 06 http://www.llull.cat] L'Institut Ramon Llull té com a finalitat la projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s´hi expressa en totes les seves modalitats, matèries i mitjans d'expressió.
0.63188
curate
{"ca": 0.8375527426160337, "fr": 0.11814345991561181, "en": 0.04430379746835443}
https://4cats.llull.cat/4cats/
mc4_ca_20230418_13_658926
Entre el veterà i la jove promesa Dani Pedrosa i Marc Márquez presenten la nova Honda amb què competiran al Mundial MARTÍ MOLINA BARCELONA Actualitzada el 25/01/2013 00:00 260x366 NOU EQUIP, NOU DISSENY A una setmana dels tests de pretemporada de Sepang, Dani Pedrosa (a l'esquerra) i Marc Márquez van presentar la seva nova Honda. / DOMINIQUE FAGET / AFP NOU EQUIP, NOU DISSENY A una setmana dels tests de pretemporada de Sepang, Dani Pedrosa (a l'esquerra) i Marc Márquez van presentar la seva nova Honda. / DOMINIQUE FAGET / AFP Dani Pedrosa afronta la temporada de MotoGP amb l'esperança de ser el líder indiscutible de l'equip Repsol Honda i aconseguir, d'una vegada per totes, ser campió del món en la categoria reina. En canvi, Marc Márquez, que debuta en la categoria, és considerat -sobretot pels dirigents de la seva escuderia- la jove promesa que ha de regnar sobre les dues rodes en un futur més proper que llunyà. Tots dos, companys d'equip des d'aquesta temporada, van presentar ahir la seva nova moto. Serà un duel entre dos pilots que es respecten i s'elogien mútuament, però que deixaran de banda qualsevol amistat quan el semàfor es posi en verd i comenci la carrera. "Esclar que l'equip firmaria! -deia Márquez a la pregunta sobre un possible títol mundial per a Pedrosa i un subcampionat per a ell-. Però no vull firmar res encara. M'agradaria que quan acabés la temporada Repsol i Honda estiguin contents i vegin que he aprofitat l'oportunitat". Per la seva banda, Pedrosa també ho tenia clar: "Entre el talent que té i els entrenaments previs, podem esperar que [Márquez] estigui al davant des del principi". A un li falta rodatge sobre una moto que amb prou feines va poder provar a finals d'any, més potent i que pesa més -"Encara em queden moltes coses per entendre, tant de l'electrònica com del funcionament dels pneumàtics", comentava Márquez-. A l'altre, un campionat a la màxima categoria que avali definitivament el seu talent com a pilot. "No sé quant de temps més competiré. Si em trobo bé puc aguantar uns quants anys més", explicava Pedrosa. "Crec que si el Dani no guanya el títol aquest 2013 no el guanyarà mai, encara que si ho fa en pot aconseguir molts més -responia fa uns dies Shunei Nakamoto, responsable d'Honda a MotoGP, en una entrevista que va divulgar la mateixa escuderia-. El 2012 ha progressat i tinc molta confiança que guanyi el campionat el 2013". Una oportunitat d'or Amb la marxa de l'australià Casey Stoner, el pilot de Castellar del Vallès ha passat a ser el teòric cap de files de l'equip, encara que marcat de prop per Marc Márquez, per qui Nakamoto ja s'havia interessat l'any anterior però que va declinar pujar a la categoria reina per tenir més experiència i sumar el títol de Moto2. "L'any passat vaig tenir l'experiència que si puc donar el meu talent i disposar del meu equip cada dia, és suficient", avisava Pedrosa. Sense lesions ni cap altre pilot que li fes ombra a l'equip, va sumar set victòries i es va quedar a un pas de la victòria final. El 2012 Pedrosa va quedar-se a les portes del títol però amb la confiança de tenir una moto altament competitiva. D'aquí una setmana, a Sepang (Malàisia), es reprendran els tests de pretemporada. És la prova de foc per avaluar si, després de guanyar un títol a 125 cc i dos a 250 cc, aquest pot ser l'any a la categoria reina. "Seria per ell un somni fet realitat", reconeixia Márquez. Un somni que aspira a complir amb permís del seu company d'equip -Nakamoro està "convençut" que també guanyarà curses aquest any- i de la parella que formen Jorge Lorenzo i Valentino Rossi a Yamaha.
0.855187
curate
{"pt": 0.009243697478991597, "ca": 0.984313725490196, "zh": 0.006442577030812324}
http://www.arabalears.cat/esports/vetera-jove-promesa_0_853714641.html
mc4_ca_20230418_16_412742
Els Mossos de Lleida citen a declarar vuit persones més pels actes de rebuig a la detenció de Puigdemont - VilaWeb Vuit persones estan citades a declarar avui a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Lleida pels actes de rebuig convocats pel CDR amb motiu de la detenció de Carles Puigdemont, el passat 25 de març, a Alemanya. Segons informen els CDR de Lleida, sis d’elles han estat citades en relació a la concentració que es va fer el mateix 25 de març a la plaça de la Pau, davant de la subdelegació del govern espanyol. Aquell dia es van viure moments de tensió quan desenes de concentrats van desbordar el cordó policial per acostar-se a l’entrada de l’edifici, moment en què els Mossos van treure les porres per fer-los retrocedir. Les altres dues persones estan citades a declarar en relació al tall de l’A-2 a Soses el 27 de març, en protesta per la detenció de Carles Puigdemont dos dies abans a Alemanya i per reclamar la llibertat dels presos polítics. Aquell dia, el tall va finalitzar quan els Mossos van carregar contra els manifestants per desallotjar la carretera. Caldrà esperar si alguna de les vuit persones citades a declarar aquest dimecres acaben sent detingudes i de quins delictes són acusats. Relacionat amb la concentració del 25 de març a la plaça de la Pau, els Mossos han detingut entre dilluns i dimarts sis nois (cinc de Lleida i un d’Alcarràs), que van quedar en llibertat després de declarar a comissaria i que estan a l’espera que se’ls citi a declarar al jutjat. Estan acusats de delictes de desordres públics i atemptat als agents de l’autoritat. Mig miler de persones, convocades pels Comitès en Defensa de la República (CRD) de Lleida, es van concentrar dilluns al vespre davant de la subdelegació del govern espanyol a Lleida per rebutjar les detencions a la plaça de la Pau, el mateix lloc on es van concentrar el 25 de març.
0.866009
curate
{"ca": 1.0}
https://www.vilaweb.cat/noticies/els-mossos-de-lleida-citen-a-declarar-vuit-persones-mes-pels-actes-de-rebuig-a-la-detencio-de-puigdemont-repressio-155/?f=rel
crawling-ib3_ca_20230205_0_11154
Maó posa en marxa l’elaboració d’un Pla de Joventut per impulsar i coordinar polítiques relacionades amb l’educació dels joves. El Consell Municipal d’Infància i Joventut serà una peça clau per a la redacció del projecte que inclourà, en una primera fase, una diagnosi sobre la situació de la població jove del municipi. Formació, Treball, Habitatge, Salut o Cultura són alguns dels paràmetres que analitzarà el Pla, que s’ha posat en mans de l’equip d’investigació de la Fundació Universitat-Empresa de la UIB. El document, que suposarà una inversió de 18.000 euros, estarà enllestit d’aquí a un any.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://ib3.org/mao-inverteix-18-000-euros-en-lelaboracio-dun-pla-de-joventut
mc4_ca_20230418_14_454806
The Turning Point (pel·lícula de 1977) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure The Turning Point (pel·lícula de 1977) The Turning Point és una pel·lícula estatunidenca de 1977 centrada en el món del ballet a Nova York escrita per Arthur Laurents i dirigida per Herbert Ross. Està protagonitzada per Shirley MacLaine i Anne Bancroft, junt amb Leslie Browne, Mikhail Baryshnikov, i Tom Skerritt. Aquesta pel·lícula va ser nominada per onze Oscars, inclòs el de millor pel·lícula. Està basada en la família real Brown i l'amistat entre les ballerines Isabel Mirrow Brown i Nora Kaye. DeeDee (Shirley MacLaine) va abandonar l'empresa de ballet després de quedar embarassada de Wayne (Tom Skerritt), un altre ballarí de la companyia. Es casen i després es traslladen a Oklahoma City per executar un estudi de dansa. Emma (Anne Bancroft) es queda amb la companyia i eventualment es converteix en una primera ballarina i figura coneguda a la comunitat ballet. Mentre l'empresa està de gira i realitza un espectacle a Oklahoma City, DeeDee i la família van a veure el programa i després tenen una festa posterior per a la companyia a casa seva. La reunió desperta records antics i les coses comencen a esclatar. A la festa, l'aspirant a la ballarina / filla de DeeDee, Emilia (Leslie Browne), que també és filla d'Emma, és convidada a prendre classes amb l'empresa l'endemà. Després d'assumir la classe amb l'empresa, es demana a Emilia que s'incorpori a l'empresa però no accepta immediatament l'oferta, ja que vol pensar-la abans de prendre la decisió final. DeeDee i Wayne decideixen que DeeDee hauria d'anar a Nova York amb Emilia, que és bastant tímid i no fa amics tan fàcilment com la seva germana menor. Mentrestant, el seu fill Ethan obté una beca al programa d'estiu de la companyia, mentre que Wayne i la seva altra filla romanen a Oklahoma City. Una vegada a Nova York, lloguen diverses habitacions al Carnegie Hall amb Madame Dakharova, una entrenadora de ballet. Emilia aviat comença una relació amb un playboy rus a la companyia, Yuri (Mikhail Baryshnikov). DeeDee s'enfronta a l'antic director de l'empresa i té una aventura amb ell, que causa conflictes entre Emilia i DeeDee. Mentrestant, Emma argumenta amb Arnold, el coreògraf, per donar-li un paper millor en el seu nou ballet, que ell es nega i dirigeix Emma a suggerir Emilia pel seu paper. També es revela que Emma ha estat veient un home casat, Carter. Durant l'assaig, Emilia té un argument amb Arnold i tempesta fora, va a un bar i es embriaga. A continuació, apareix per a la performance aquesta nit encara intoxicada i Emma s'encarrega d'ella, que enfadaria a DeeDee. Emilia pateix quan veu a Yuri involucrar-se amb un altre ballarí, Carolyn. Emma i DeeDee eventualment entren en conflictes importants. DeeDee es ressenta que Emma aporta a Emilia, quan ha criticat a DeeDee per triar la vida familiar per sobre de la seva carrera mentre Emma va optar per no tenir fills. DeeDee acusa a Emma d'alegrar-se que va quedar embarassada, de manera que Emma podria tenir el lideratge a Anna Karenina , que Emma admet més endavant, és veritat. Finalment, els malentesos es resolen, amb Emma i DeeDee treballant després d'una altercació física. Emilia s'anuncia com a protagonista de la propera temporada, i ella i Yuri conformen i accepten una associació professional i res més. Deedee decideix que ella està contenta amb la seva vida i la decisió que va fer per abandonar el ballet professional per tenir una família. Emma accepta que els seus dies de presentació estan numerats i ha d'acceptar un paper diferent dins de l'empresa. Tant DeeDee com Emma passen a l'escenari junts i recorden junts. ↑ «The Turning Point, Box Office Information». The Numbers. [Consulta: 29 gener 2012]. Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=The_Turning_Point_(pel·lícula_de_1977)&oldid=22115330» La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 14 oct 2019 a les 19:38.
0.806446
curate
{"ca": 0.9851014641664526, "ru": 0.011816080143847933, "en": 0.0030824556896994607}
https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Turning_Point_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_1977)
crawling-populars_ca_20200525_52_61142
junta directiva/delegats lliga catalana de futbol sala Òrgans de Justícia i Comissions imatge corporativa delegacions PORTAL DE TRANSPARÈNCIA Assemblea General Ordinària Convenció de Clubs FS Eleccions Estaments 2018-19 Estatuts / Reglament General Pla de Competició / Regles de Joc canvis de junta reconeixement mèdic esportiu Subvencions Activitats Autoritzades Campanyes jugadors procedents de l'exterior Models de Documents Llicències per Edat Certificat Negatiu Delictes Sexuals competicions clubs camps amistosos Absoluta Amateur Base Masculina Base Femenina Futbol Sala Futbol Platja Futbol Amateur Futbol Base Futbol Femení Futbol Sala Futbol Platja Copes Copa Catalunya FS notícies mèdia Intranet Portal del Federat Futbol Femení Mutualitat Formació Entrenadors Àrbitres Compliance Fundació Respecte Pilotes Futcat federació competició competicions clubs camps amistosos seleccions Absoluta Amateur Base Masculina Base Femenina Futbol Sala Futbol Platja futbol Futbol Amateur Futbol Base Futbol Femení Futbol Sala Futbol Platja Copes Copa Catalunya FS serveis Àrbitres C. Ètica Esportiva Compliance Entrenadors Formació Fundació Futbol Femení Gala Estrelles Intranet Mediació Mutualitat Pilotes Futcat Portal del Federat Respecte HARO GARCÍA, GISELA CASTELLBELL I VILAR, C.E.,A FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL
0
curate
{"es": 0.17851373182552505, "ca": 0.6074313408723748, "en": 0.10904684975767366, "pl": 0.012924071082390954, "nl": 0.022617124394184167, "pt": 0.02665589660743134, "fr": 0.022617124394184167, "id": 0.004846526655896607, "gl": 0.015347334410339256}
: /jugador/1920/infantil-segona-divisio/infantil-segona-divisio/grup-29/36184192/20217313
mc4_ca_20230418_6_482280
Agost | 2014 | Punts Vius Trilogia d’Auschwitz (II). La treva. Primo Levi Publicat el 11 Agost, 2014 per Punts Vius Títols originals: Se questo è un uomo. 1958, 1976; La tregua, 1963; I sommersi e i salvati, 1989 Continuo amb la trilogia, encetada en un post anterior. En la segona part, el segon llibre, Primo Levi ens narra l’odisea de l’alliberament i el retorn a casa. Sobre l’obra (extret d’una altre edició): Un grup de supervivents italians d’Auschwitz finalitza un viatge absurd a través de mitja Europa, mentre el lector assisteix a la riquesa de la humanitat en el mercat clandestí de Cracòvia, els cuartels de l’exèrcit vermell, les embriagueses dels soldats i les enyorances dels italians camí de casa seva. En aquesta edició, La treva comprén les pàgines 207 a 389. El primer llibre ens deixava amb l’arribada dels rusos al que queda del Lager de Buna-Monowitz: “els russos van arribar mentre Charles i jo portàvem Sómogyi no gaire lluny d’allí. Pesava molt poc. Vam abocar la llitera sobre la neu grisa. Charles es va treure la gorra. A mi em va saber greu no portar gorra.” Aquest segon llibre, repren la històra en com arriben els primers russos i el que es troben: “Eren quatre joves soldats a cavall que avançaven amb cautela, amb les metralladores a punt, per la carretera que vorejava el camp. Quan van arribar a les filferrades es van aturar a mirar, intercanviant frases breus i tímides, i adreçant mirades unides per una estranya torbació als cadàvers descompostos, als barracons destrossats i a nosaltres, els escassos vius.” Comença així la descoberta dels camps de concentració, la troballa de morts vivents amb els que ningú sap ben bé què s’ha de fer. Mentre que per a uns, els vencedors (tot i que encara no ha acabat la guerra), la descoberta els deixa sense respiració; per als altres, els supervivents, es barreja la incertessa sobre el seu propi futur, l’ànsia de llibertat i les ganes de tornar a casa, si és que hi ha una casa a la que tornar… Al llarg de gairebé 10 mesos (desde l’evacuació del camp, el 18 de gener de 1945, fins l’arribada a Torí el 19 d’octubre del mateix any), els supervivents seran agrupats i traslladats d’un camp a un altre, amb més o menys previsió, com si ningú tingués clar que s’ha de fer amb ells, més que donar-los aixopluc i aliments. D’atendre als supervivents en el mateix camp es passa a agrupar-los en el camp gran, el camp d’Auschwitz, a on es desparasiten, banyen i vesteixen els nouvinguts per mantenir un mínim de salubritat al camp. Iniciada la recuperació física, els supervivents són traslladats novament, aquest cop al camp de trànsit de Katowice, on són separats per nacionalitats. D’allà, primer cap al Sud i després cap al Nord, amb l’afegit de 600 italians més, refugiats a Romania i que també volen tornar a casa, arribaran tots plegats a la Casa Roja, unes antigues casernes de l’exèrcit roig, desmantellades per les tropes alemanyes, on passaran l’estiu, recuperant forces i mirant de refer l’ànima destrossada per l’estada als camps. Finalment al setembre comença el llarg camí de retorn a casa, en tren, per allà on hi ha vies per transitar. El retorn físic no té rés a veure amb el psíquic, durant anys els perseguiran els malsons i l’angoixa viscuda en els camps. Alguns no en voldran parlar mai més ni saber rés dels que van ser companys de viatge, d’altres lluitaran perquè el món sàpiga què va passar, d’altres mai més tornaran… “Dels sis-cents quaranta que érem a l’anada, en tornàvem tres. I quant havíem perdut, en aquests vint mesos? Què hi trobaríem, a casa? Quant de nosaltres mateixos s’havia consumit, apagat? Tornàvem més rics o més pobres, més forts o més buits? No ho sabíem: però sabíem que a la porta de les nostres cases, per bé o per mal, ens esperava una prova, i ens feia por pensar-hi. Ens sentíem fluir per les venes, juntament amb la sang extenuada, el verí d’Auschwitz: ¿d’on trauríem la força per tornar a viure(…)? Ben aviat, l’endemà mateix, hauríem de lliurar batalla contra enemics encara desconeguts, dintre i fora de nosaltres: amb quines armes, amb quines energies, amb quina voluntat? Ens sentíem vells de segles, afeixugats per un any de records ferotges, buits i inermes.” Quan un pensa en l’alliberament dels presoners, vol pensar que es va fer d’una manera ordenada, organitzada, que les forces aliades sabien que hi eren i es van organitzar per atendre’ls i dur-los de nou a casa. Però el cert, és que els alemanys van abandonar i començar a destruir els camps mesos abans que acabés la guerra. I a l’arribada de forces aliades, salvadores, ningú s’esperava el que es van trobar. Certament les coses es podrien haver fet d’una altre manera, es podrien haver estalviat tants trasllats i falses esperances, però al menys en aquest cas, no hi havia mala fe darrera del calvari que van passar els supervivents per tornar a casa. Igual que la primera part, la història m’ha atrapat des del primer moment, m’han sorprès alguns dels personatges que hi apareixen, el seu enginy i l’esforç per recuperar la dignitat. Un cop més, agraeixo al senyor Levi que plasmés en paper tot el que va passar, que ens hagi regalat el seu testimoni, tant de bo aprenguem algo de tot plegat! Publicat el 04 Agost, 2014 per Punts Vius Publicat dins de Punt de lectura, Reto autores 2014 | 4 respostes
0.841321
curate
{"ca": 0.9535856952634583, "de": 0.004945786570287236, "it": 0.021685371885105574, "pt": 0.007418679855430854, "fr": 0.01236446642571809}
https://puntsvius.wordpress.com/2014/08/
racoforumsanon_ca_20220809_2_15235
Manifestants ucraïnesos prenen l'ajuntament de KievL'oposició reuneix desenes de mires de persones a la plaça de la Independència, que havia estat desallotjada per la policia dissabteEFE Kiev | Actualitzada el 01/12/2013 16:48 El recomano 00 ComentarisAmpliar font Reduïr font Els opositors ucraïnesos s'han enfrontat a la policia amb una excavadora. ALEXEY FURMAN EFEEls líders dels partits opositors ucraïnesos han fet avui crides a la calma en el multitudinari míting a la Plaça de la Independència de Kíev, després de dies de tensions entre els manifestants i el govern. Un grup ha aconseguit entrar l'ajuntament de la capital i d'altres assalten diversos edificis oficials. Els activistes han fet un streaming des d'on es segueix en directe l'enfrontament entre policies i manifestants.Segons dades dels partits opositors s'ha congregat a la plaça fins a mig milió de persones, mentre que el Ministeri de l'Interior d'Ucraïna parla de 150.000. La policia havia desallotjat els manifestants de la plaça dissabte de matinada. "Us demano molta atenció, si algú us demana que aneu a assaltar algun edifici oficial, això pot ser molt perillós " , va dir el dirigent del partit UDAR , l'ex campió de boxa Vitali Klichko , als congregats. Klichko ha advertit que s'han d'evitar les provocacions i respondre a aquestes, mentre els mitjans locals informen de diferents incidents costat de la seu presidencial, l'Ajuntament i la casa dels sindicats.Però ha afegit que "estarem aquí fins que es compleixin les nostres demandes , la dimissió del Govern de Nikolai Azarov i del president", Víctor Ianukóvitx va afegir.L'agència russa Itar-Tass ha assenyalat que "han començat enfrontaments entre manifestants i policies" que protegeixen el complex presidencial i afegeix que s'han sentit detonacions i es veuen columnes de fum. Diversos mitjans van mostrar a un grup d'opositors muntats en una excavadora apropant-se al cordó policial que custodia el complex presidencial.Amb l'excavadora intenta trencar les barreres metàl·liques que envolten la seu. Segons un portaveu del Ministeri de l'Interior d'Ucraïna , dos policies van resultar ferits quan van impedir als assaltants trencar les barreres . A la plaça de la Independència continua un massiu míting de protesta , en què participen desenes de milers de persones , fins a mig milió , segons les xifres ofertes per Arseni Iatseniuk , el líder parlamentari del partit opositor Batkivschina, de l'empresonada exprimera ministra Iúlia Timoixenko .Un altre dirigent opositor va anunciar davant els congregats l'inici d'una vaga general a Ucraïna per demanar la renúncia del president i del Govern.I el líder del moviment Tercera República d'Ucraïna , Yuri Lutsenko , exministre de l'Interior del país , ha dit que la protesta d'avui a Kíev s'ha transformat ja en una revolució. "El nostre pla està clar: això ja no és un míting o una acció . És una revolució", ha dit davant els assistents que cridaven lemes de "revolució".Ha afegit que la societat civil i els polítics "estan acabant avui el que no van acabar durant les protestes massives de 1991 i 2004" , en referència a la sortida de l'URSS i la Revolució Taronja. "La República Socialista Soviètica d'Ucraïna està morint avui aquí. Estem assistint al seu funeral", ha assegurat.Les protestes van començar la setmana passada davant l a negativa del president del país, Víktor Ianukóvitx, de signar un Acord d'Associació amb la UE. font :Ara Grups de Reconeixement i Sabotatge de Kíev estan minant Gorlovka. A les fotos, mines antipersona trobades en aquesta ciutat.A més, Alexander Zarkharchenko acusar les tropes de Kíev d'haver minat el 30% dels terrenys de cultiu de la República Popular de Donetsk (RPD). Donen per perduda la guerra pel que veig. Si a això li sumem el fet que van matant desertors que enxampen, doncs sí que ho sembla, sí.
0.906948
curate
{"ca": 0.9976458278838608, "fr": 0.0023541721161391576}
mc4_ca_20230418_16_107064
Taula de Filologia Valenciana - Pàgina 4 de 22 - Associació valenciana de professionals de la llengua Programa de la IX Jornada sobre el valencià
0.638433
curate
{"ca": 1.0}
https://filologiavalenciana.org/page/4/
racoforumsanon_ca_20220809_2_340669
Sabeis d'algun grup de rock o cantautor catalan,que no sigui molt conegut o que no cobrin molt(per que no hi ha molt diners)que podriamos portar a Euskal Herria?peró que siguin del rotllo independentistas. Si al final portem a alguns dels grups que me habeis anat comentant,habra que convidar-vos al sopar
0.745933
curate
{"ca": 1.0}
crawling-populars_ca_20200525_3_14405
Canal Web Programes » Visita del copríncep francès François Hollande Tamquem el programa amb el darrer anàlisi de la visita del Copríncep francès, que sens dubte serà recordada per la seva trascendència en aquest moment de canvis en l'economia i fiscalitat del país i sobretot per la seva proximitat amb la ciutadania. Comparteix: Tornar a: Especial visita François Hollande programa complet ATV divendres 13 de juny 84.88.186.8
0.68372
curate
{"es": 0.02127659574468085, "ca": 0.9527186761229315, "en": 0.026004728132387706}
: /programes/visita-del-coprincep-frances-francois-hollande/especial-visita-francois-hollande-programa-complet-atv-divendres-13-de-juny/especial-visita-francois-hollande-divendres-13-066apart
oscar-2201_ca_20230904_0_64646
El nostre objectiu, és ser el més transparents possible amb els nostres usuaris, sobre les dades personals que recopilem. La seva privacitat és important per a nosaltres. Mitjançant la lectura de la present Política de Privacitat, l’usuari queda informat sobre la forma en què INSTITUCIÓ ALTEMPORDANESA PER LA DEFENSA I ESTUDI DE LA NATURA recapta, tracta i protegeix les dades de caràcter personal que li són facilitats a través del lloc web – https://www.iaeden.cat (d’ara endavant, el lloc web) i aquelles altres dades que pugui facilitar en un futur a INSTITUCIÓ ALTEMPORDANESA PER LA DEFENSA I ESTUDI DE LA NATURA per altres mitjans. L’usuari ha de llegir amb atenció aquesta Política de Privacitat, que ha estat redactada de forma clara i senzilla, per facilitar la seva comprensió, i determinar lliure i voluntàriament si desitja facilitar les seves dades personals a INSTITUCIÓ ALTEMPORDANESA PER LA DEFENSA I ESTUDI DE LA NATURA. En emplenar qualsevol formulari i fer clic en la casella “Accepto Política de Privacitat”, l’usuari manifesta haver llegit i acceptat expressament la present política de privacitat i atorga el seu consentiment inequívoc i exprés al tractament de les seves dades personals, conforme a les finalitats informades i serveis que presta INSTITUCIÓ ALTEMPORDANESA PER LA DEFENSA I ESTUDI DE LA NATURA. Qui és el responsable del tractament de les seves dades? Identitat: INSTITUCIÓ ALTEMPORDANESA PER LA DEFENSA I ESTUDI DE LA NATURA – G17098534 Dirección postal: C/ SANT VICENÇ, 30 1ER., 17600 FIGUERES (GIRONA) Telèfon: 972670531 Correu electrònic: [email protected] – Tractament de DADES recaptats mitjançant la WEB Amb quina finalitat tractem les seves dades personals? En INSTITUCIÓ ALTEMPORDANESA PER LA DEFENSA I ESTUDI DE LA NATURA tractem la informació que ens faciliten les persones interessades amb la finalitat d’atendre la seva sol·licitud i enviar-li comunicacions comercials, així com els nostres butlletins. Per quant temps conservarem les seves dades? Les dades es conservaran mentre l’interessat no sol·liciti la seva supressió. Quina és la legitimació per al tractament de les seves dades? Li indiquem la base legal per al tractament de les seves dades: Consentiment de l’interessat: Atendre la seva sol·licitud i enviar-li comunicacions comercials, així com els nostres butlletins. A quins destinataris es comunicaran les seves dades? No se cediran dades a tercers, excepte obligació legal. Transferències de dades a tercers països? No estan previstes transferències de dades a tercers països. Com hem obtingut les seves dades? Les dades personals que tractem en INSTITUCIÓ ALTEMPORDANESA PER LA DEFENSA I ESTUDI DE LA NATURA procedeixen del propi interessat. No es tracten categories especials de dades personals (són aquelles dades que revelin l’origen ètnic o racial, les opinions polítiques, les conviccions religioses o filosòfiques, o l’afiliació sindical, dades genètiques, dades biomètriques dirigides a identificar de manera unívoca a una persona física, dades relatives a la salut o dades relatives a la vida sexual o l’orientació sexual d’una persona física). – Tractament de DADES de SOCIS Amb quina finalitat tractem les seves dades personals? En INSTITUCIÓ ALTEMPORDANESA PER LA DEFENSA I ESTUDI DE LA NATURA tractem la informació que ens faciliten les persones interessades amb la finalitat de realitzar la gestió administrativa, comptable i fiscal dels serveis sol·licitats, així com enviar comunicacions comercials sobre els nostres productes i serveis. No es prendran decisions automatitzades en base de dades proporcionades. Per quant temps conservarem les seves dades? Les dades es conservaran mentre l’interessat no sol·liciti la seva supressió, i si escau, durant els anys necessaris per complir amb les obligacions legals. Quina és la legitimació per al tractament de les seves dades? Li indiquem la base legal per al tractament de les seves dades: Execució d’un contracte: Realitzar la gestió administrativa, comptable i fiscal dels serveis sol·licitats. Interès legítim del Responsable: Enviar comunicacions comercials sobre els nostres productes i serveis. A quins destinataris es comunicaran les seves dades? Les dades es comunicaran als següents destinataris: Agència Tributària, amb la finalitat de complir amb les obligacions legals. Entitats financeres, amb la finalitat de girar els rebuts corresponents. Transferències de dades a tercers països No estan previstes transferències de dades a tercers països. Com hem obtingut les seves dades? Les dades personals que tractem en INSTITUCIÓ ALTEMPORDANESA PER LA DEFENSA I ESTUDI DE LA NATURA procedeixen de: El propi interessat. Les categories de dades que es tracten són: Dades identificatives. Adreces postals i electròniques. Informació comercial. – Tractament de DADES d´ÚS D’IMATGE Amb quina finalitat tractem les seves dades personals? En INSTITUCIÓ ALTEMPORDANESA PER LA DEFENSA I ESTUDI DE LA NATURA tractem la informació que ens faciliten les persones interessades (imatge), amb la finalitat de publicar-les a les xarxes socials, web y butlletí. Per quant temps conservarem les seves dades? Les dades es conservaran des que l’usuari presta el seu consentiment fins que retira aquest consentiment. Quina és la legitimació per al tractament de les seves dades? Li indiquem la base legal per al tractament de les seves dades: Consentiment de l’interessat per a la realització de fotografíes i víedos, així com per a la seva posterior publicació a les xarxes socials, web y butlletí. A quins destinataris es comunicaran les seves dades? Les dades es comunicaran als següents destinataris: Seran publicades a xarxes socials, web y butlletí. Transferències de dades a tercers països? No estan previstes transferències de dades a tercers països. Com hem obtingut les seves dades? Les dades personals que tractem en INSTITUCIÓ ALTEMPORDANESA PER LA DEFENSA I ESTUDI DE LA NATURA procedeixen del propi interessat. Les categories de dades que es tracten són: Dades identificatives (imatge) Adreces postals i electròniques. Quins són els seus drets quan ens facilita les seves dades? Qualsevol persona té dret a obtenir confirmació sobre si en INSTITUCIÓ ALTEMPORDANESA PER LA DEFENSA I ESTUDI DE LA NATURA estem tractant dades personals que els concerneixin, o no. Les persones interessades tenen dret a accedir a les seves dades personals, així com a sol·licitar la rectificació de les dades inexactes o, si escau, sol·licitar la seva supressió quan, entre altres motius, les dades ja no siguin necessàries per a les finalitats que van ser recollides. En determinades circumstàncies, els interessats podran sol·licitar la limitació del tractament de les seves dades, en aquest cas únicament els conservarem per a l’exercici o la defensa de reclamacions. També podrà exercir, en el seu cas, el dret a la portabilitat de les seves dades personals. En determinades circumstàncies i per motius relacionats amb la seva situació particular, els interessats podran oposar-se al tractament de les seves dades. En aquest cas, INSTITUCIÓ ALTEMPORDANESA PER LA DEFENSA I ESTUDI DE LA NATURA deixarà de tractar les dades, a menys que hi hagi motius legítims imperiosos, o l’exercici o la defensa de possibles reclamacions. Podrà exercitar materialment els seus drets de la següent forma: Té dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, indicats en la informació addicional, que pot exercir dirigint-se a l’adreça del responsable del tractament. Si ha atorgat el seu consentiment per a alguna finalitat concreta, té dret a retirar el consentiment atorgat a qualsevol moment, sense que això afecti a la licitud del tractament basat en el consentiment previ a la seva retirada. En cas que senti vulnerats els seus drets pel que concerneix la protecció de les seves dades personals, especialment quan no hagi obtingut satisfacció en l’exercici dels seus drets, pot presentar una reclamació davant l’Autoritat de Control en matèria de Protecció de Dades competent a través del seu lloc web: www.agpd.es PROPERS ESDEVENIMENTS Cens d’ajocadors d’ocells aquàtics 10 desembre |16:00 - 18:30 XIIè Cens de Duc 11 desembre |15:30 - 19:00 Veure tots Esdeveniments A TU TAMBÉ ET NECESSITEM! Només junts serem capaços de construir un futur millor per nosaltres i per a les noves generacions EM FAIG SOCI/SÒCIA! ÚLTIMES NOTÍCIES Comunicat sobre l’estat del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà 03/12/2021 La IAEDEN-Salvem l’Empordà ens manifestem contraris a l’eliminació de l’estació del centre de Figueres.
0.619463
curate
{"ca": 0.9289178001182732, "es": 0.011945594322885866, "pt": 0.04695446481371969, "en": 0.0026020106445890008, "ja": 0.002483737433471319, "de": 0.0029568302779420462, "cs": 0.004139562389118865}
https://iaeden.cat/politica-de-privacitat-i-proteccio-de-dades/
oscar-2201_ca_20230904_11_133625
Josep Niebla dona part de la seva col·lecció a Girona Josep Niebla dona part de la seva col·lecció a Girona Josep Niebla dona part de la seva col·lecció a Girona Josep Niebla dona part de la seva col·lecció a Girona + Josep Niebla dona part de la seva col·lecció a Girona E-mail 0 Cultura Girona - 27 agost 2021 2.00 h Josep Niebla dona part de la seva col·lecció a Girona La dona del pintor va signar ahir l’acord Són prop de 600 obres d’artistes com Guinovart, Ràfols, Dalí o Miró La dona de Niebla, Montserrat Fort, a la dreta, amb Sílvia Planas, directora del Museu d’Història, i el regidor Quim Ayats, amb algunes de les obres adquirides AJUNTAMENT DE GIRONA. Josep Niebla dona part de la seva col·lecció a Girona Josep Niebla dona part de la seva col·lecció a Girona Josep Niebla dona part de la seva col·lecció a Girona Josep Niebla dona part de la seva col·lecció a Girona Josep Niebla dona part de la seva col·lecció a Girona E-mail Redacció - Girona L’artista Josep Niebla ha donat una part de la seva col·lecció d’art a l’Ajuntament de Girona per mitjà d’un contracte de compravenda al preu simbòlic d’un euro. L’acord el va formalitzar ahir Montserrat Fort, la dona del pintor, que des de fa temps està retirat de l’activitat per malaltia. La col·lecció adquirida la formen prop de 600 obres, entre pintures, escultures, gravats, fotografies, cartells i altres objectes artístics de diferents autors tant catalans com estrangers. Segons ha detallat l’Ajuntament de Girona, les peces constitueixen una mostra representativa de l’art català i europeu de la segona meitat de segle XX fins als primers anys del XXI, i pertanyen a autors com ara Jacob Engler, Henri Bukowski, Josep Guinovart, Roca Fuster, Ràfols Casamada, Artigau, Miró o Dalí. A més, destaca una molt bona representació d’artistes joves de Girona i de les comarques. La donació es va fer efectiva ahir al matí al Museu d’Història de Girona, amb l’assistència de Montserrat Fort, que ha impulsat la donació des del primer moment; el vicealcalde i regidor de Cultura, Quim Ayats, i la directora del Museu d’Història de Girona, Sílvia Planas. “En nom de la ciutat i de l’Ajuntament de Girona vull donar el més sincer agraïment a l’artista Josep Niebla i a Montserrat Fort per aquesta donació”, va dir el regidor, que va destacar el fet que “accions altruistes com aquesta contribueixen a dotar la ciutat dels elements necessaris per al desenvolupament i el creixement cultural, social i humà”. Els representants municipals confien que “la col·lecció esdevindrà una eina molt útil per promocionar la recerca, l’experimentació, la formació, la creació, la producció i la difusió de la cultura i l’art a la nostra ciutat”. Amb aquest objectiu, Ayats va avançar que, un cop inventariat i catalogat tot el fons, el consistori “el posarà ben aviat a disposició del públic investigador i de la ciutadania”, probablement a través d’una exposició. L’artista que no només pinta mars Tot i que va néixer a Tetuan i va estudiar tant a Sevilla com a Barcelona i París, el 1962 Niebla va establir la seva residència a Girona, on des del primer moment va participar activament en la vida social i cultural fins a emplaçar la casa taller en una masia a Casavells, on va reunir la seva col·lecció d’artistes amics. Reconegut sobretot a partir de 1975, quan va guanyar el gran premi de la Biennal de Barcelona, és apreciat sobretot pels seus murals de gran format sobre el mar, tot i que també ha treballat el cartell, el gravat, el collage i el llibre de bibliòfil. L’any 2017, el Museu de Montserrat va organitzar una exposició d’homenatge a l’artista, ja malalt, amb el títol Explorar i reivindicar. Josep Niebla dona part de la seva col·lecció a Girona Josep Niebla dona part de la seva col·lecció a Girona Josep Niebla dona part de la seva col·lecció a Girona Josep Niebla dona part de la seva col·lecció a Girona Josep Niebla dona part de la seva col·lecció a Girona E-mail Desar la notícia al meu compte Veure el llistat de notícies del meu compte Escriure un comentari Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat. Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació. Notícies de ... Girona Publicat a El Punt Avui. Girona 27-08-2021, Pàgina 25 Més llegides Ui, sí, Rufián! Nas, no! Ui, sí, Rufián! Nas, no! Josep Maria Francino i Arenillas Josep Maria Francino i Arenillas La mida sí que importa La mida sí que importa Imputat un sospitós del cas Jubany Imputat un sospitós del cas Jubany Tocarà marxar de casa Tocarà marxar de casa L’arribada de l’òmicron du canvis en les quarantenes L’arribada de l’òmicron du canvis en les quarantenes Llars d’infants privades alerten del risc de tancar Llars d’infants privades alerten del risc de tancar “Al Baxi no tenim sostre, en volem més” “Al Baxi no tenim sostre, en volem més” Borràs declina commemorar la Constitució Borràs declina commemorar la Constitució Cultura Serrat s’acomiadarà dels escenaris amb una última gira que acabarà el desembre del 2022 al Palau Sant Jordi Serrat s’acomiadarà dels escenaris amb una última gira que acabarà el desembre del 2022 al Palau Sant Jordi Barcelona 2 desembre 0 Serrat s’acomiadarà dels escenaris amb una última gira que acabarà el desembre del 2022 al Palau Sant Jordi “He viscut entre dos mons: poesia i rock” JOAN REIG MÚSIC “He viscut entre dos mons: poesia i rock” GIRONA 2 desembre 0 “He viscut entre dos mons: poesia i rock” Bohigas, de la barraca a l’Olimp Bohigas, de la barraca a l’Olimp Barcelona 2 desembre 0 Bohigas, de la barraca a l’Olimp Amb B de Barcelona Amb B de Barcelona barcelona 2 desembre 0 Amb B de Barcelona Reivindicació modernista Mirador Reivindicació modernista 2 desembre 0 Reivindicació modernista Un Pla curt i restaurat Un Pla curt i restaurat Barcelona 2 desembre 0 Un Pla curt i restaurat Gràcies, mestre Mirador Gràcies, mestre 2 desembre 0 Gràcies, mestre El 70% dels pessebres vivents federats recuperen l’activitat després d’un any d’aturada per la Covid-19 El 70% dels pessebres vivents federats recuperen l’activitat després d’un any d’aturada per la Covid-19 Tona 1 desembre 0 El 70% dels pessebres vivents federats recuperen l’activitat després d’un any d’aturada per la Covid-19
0
curate
{"ca": 0.9587281194796853, "en": 0.0028906375461699055, "es": 0.012204914083828488, "pt": 0.0024088646218082543, "it": 0.0009635458487233017, "cs": 0.004817729243616509, "io": 0.0025694555965954714, "ru": 0.015416733579572827}
http://m.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2019667-josep-niebla-dona-part-de-la-seva-col-leccio-a-girona.html
racoforumsanon_ca_20220809_3_57919
«Estic molt trista perquè estem fent les maletes». Així comença la carta de l'Adriana Puig. Després de deu anys construint la seva llar als afores de Madrid, torna a la seva ciutat natal, a Barcelona. «Sóc una exiliada perquè el que han creat aquí és una dictadura, la dictadura d'un idioma», comenta entristida. Li costa començar a explicar el perquè de la seva fugida. Està nerviosa. La seva veu reflecteix que les llàgrimes, de fet, poden començar a brollar en qualsevol moment, però, no obstant això, s'asserena i arrenca amb força la història de la lluita d'una mare que vol oferir-li la possibilitat de ser feliç al seu fill. En Pol té cinc anys i des de en fa dos viu –en absència– un calvari. Va trigar a llançar-se a parlar, per això fins als tres anys no li van detectar la disfàsia que pateix. Li costa comprendre i expressar-se. D'aquí el retard a pronunciar les seves primeres paraules.L'any passat l'Ariadna i el seu marit van intentar escolaritzar-lo en un col·legi concertat, proper a la seva casa. En el seu web asseguren que són un centre per a tots els espanyols, però «tot és mentida. No donen cap hora de català a la setmana i no es van preocupar pels problemes que sofreix el meu fill. Tornava a casa parlant encara menys». El petit no va aguantar ni cinc dies en el centre. Així va iniciar la lluita infructuosa d'aconseguir que el seu fill estudiés en català.L'home de l'Ariadna és madrileny i quan van començar els problemes pensava que «eren ximpleries, que a poc a poc la idea s'aniria dissipant, però ha passat el contrari. Cada vegada estem pitjor», insisteix ella. A casa seva parlen català, encara que el seu espòs es defensa perfectament en castellà. A en Pol, per tal que aconsegueixi avançar, només li ensenyen català. «Acabem d'aconseguir que digui groc. Si el seu pare intenta que digui "amarillo" (en castellà), només fem que bloquejar-lo. Faria passes enrere». Però sembla, com relata aquesta mare, que «a Madrid no pots tenir un problema amb la comprensió de dos idiomes». I és que, com comprovaria més tard, no hi ha cap sistema per eximir del castellà als nens amb dificultats.«Aprendrà castellà com tots»Per veure com podia aconseguir que al seu fill li deixessin cursar les assignatures en la seva llengua materna, l'Ariadna va acudir a diversos centres de logopèdia. La directora d'un d'ells fa conferències a tota la comunitat, «les subvenciona la Generalitat», apunta l'Ariadna. En la seva consulta, a porta tancada, els va confessar que tenia el gabinet ple de dislèxics per culpa de la imposició del castellà. «Us n'heu d'anar d'aquí. És igual el col·legi que triïs. Aquí podran guarir al teu fill de qualsevol malaltia, però si té un problema de llenguatge, no». Les paraules de la doctora van deixar gelada a l'Ariadna, però mesos més tard ho confirmaria: «Ara sé que si necessites un trasplantament aquí ho aconsegueixes sense problemes, però no m'ajudaran amb un problema com el d'en Pol». La prestigiosa psicòloga no va arribar a veure al menor. No feia falta.L'experta sabia que per a un nen que pateix disfàsia, un segon idioma «li produiria un bloqueig lingüístic i potser no aconseguiria parlar bé mai», li va insistir. Així, la família d'en Pol va haver de descartar matricular-li en un col·legi bilingüe com el Liceu francès en el qual va estudiar la seva mare. Tampoc era la solució. «Aquí hi ha centres privats que fan classe en anglès, francès o alemany, però l'únic idioma que no es pot estudiar és el català, un dels idiomes oficials de l'estat espanyol». Després de la visita a l'especialista, la pediatra de capçalera del petit el va enviar a una psicòloga d'un centre proper a la seva casa. La mare relata la condescendència amb la qual van tractar el seu cas. «Usava un to massa afectuós : ''Carinyo, el teu fill no té cap problema amb el castellà, el problema el tens tu"». La van marejar durant cinc sessions per veure si era autista i li repetia a la mare: «A cap nen li suposa un problema estudiar dos idiomes. El teu fill aprendrà el castellà com tots».La ràbia ha obligat a l'Ariadna a atrinxerar-se a la seva casa. Una llar que va construir des dels seus fonaments perquè estava destrossada, però una llar aïllada. No es relaciona amb els seus veïns. Després d'una dècada, «torno a Barcelona sense amics. Si no ets de la seva corda, no hi ha amistat que valgui. S'uneixen i et fan sentir de fora». l'Ariadna nota la meva sorpresa i posa un exemple: «Fa tres anys vaig voler parlar amb la meva veïna. Amb prou feines intercanviem unes paraules i em va dir que era espanyola. Jo li vaig dir que no. No m'ha tornat a dirigir la paraula». Després de tot, quin és la gota que ha satisfet el got? «Veure que es carreguen al meu fill», afirma taxativa. «En els últims anys tot s'ha radicalitzat». La família d'en Pol ja no té confiança ni en la democràcia: «Encara que ens paguin col·legis privats, en cap fan classes només en català». Per això tornen a Barcelona, a la casa dels seus pares, «amb els mínims per viure».La decisió l'han pres només fa uns dies i no només afecta a els tres. La seva filla gran, de 16 anys, també marxa amb ells. Està molt trista. «Els va dir a les seves amigues que ens n'havíem d'anar a Madrid perquè el seu germà no podia estudiar aquí i elles li van dir que era mentida. Són espanyoles perquè és el que mamen en el col·legi». L'Ariadna assegura que en xarxes socials els professors del col·legi de la seva filla estan polititzats. «Els impulsen perquè animin la selecció espanyola». El proper mundial de futbol «volem viure-ho fora d'aquí ja que és quan l'odi surt als carrers», afirma l'Ariadna, no sense certa ràbia: «Som exiliats polítics en una Europa en democràcia», repeteix. La rabia ha obligado a Cristina a atrincherarse en su casa. Un hogar que construyó desde sus cimientos porque estaba destrozada, pero un hogar aislado. No se relaciona con sus vecinos. Después de una década, «vuelvo a Madrid sin amigos. Si no eres de su cuerda, no hay amistad que valga. Se unen y te hacen sentir fuera». Cristina nota mi sorpresa y pone un ejemplo: «Hace tres años quise hablar con mi vecina. Apenas intercambiamos unas palabras y me dijo que era independentista. Yo le dije que no. No me ha vuelto a dirigir la palabra». Después de todo, ¿cuál es la gota que ha colmado el vaso? «Ver que a mi hijo se lo cargan», afirma tajante. «En los últimos años todo se ha radicalizado». La familia de Gonzalo ya no tiene confianza ni en la reforma educativa de Wert: «Aunque nos paguen colegios privados, en ninguno dan clases sólo en español». Por eso vuelven a Madrid, a la casa de sus padres, «con lo justo para vivir». És lo típic quan puges a l'ascensor amb el veí del 7è pis que no coneixes de res ; - Buenos días, hoy creo que va a llover.- Hola sóc independentista i tu ?- No.- Doncs no et parlaré mai més TRUE HISTORY El que és possible, i això és molt espanyol, és que anés tocant la pera als veïns amb que si el català s'imposava, que si ella en tenia prou amb el castellà, i al final l'evitessin o li diguessin que se n'anés a cagar. +1
0.779386
curate
{"ca": 0.8503303648376903, "es": 0.13659867854064925, "fr": 0.00502729100833094, "pt": 0.007756391841424878, "it": 0.0002872737719046251}
cawac_ca_20200528_5_108691
Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia. Roda de premsa de SI Audio No hi ha imatges per aquesta noticia. Votar Missatge caràcters. * És un codi per evitar enviaments automàtics. Avís Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat aquest matí una Proposició de Llei que porta per títol “Salvar l’ensenyament en català”, en exercici del dret reconegut a la Llei d’Iniciativa Legislativa Popular. El diputat i Secretari General de SI, Uriel Bertran, ha explicat que Solidaritat havia preparat aquesta Proposició de Llei anteriorment, però, que atesa la necessitat de mobilització social del país, “és el moment que sigui liderada per la societat civil”. Bertran ha destacat que SI “ha passat a l’acció” perquè no pot ser que es contagiï aquest “patriotisme lacrimogen i no es faci cap acció política”. Per aquest motiu, la formació donarà un suport total i mobilitzarà milers d’adherits i simpatitzants per a recollir el màxim nombre de signatures possible. També ha demanat que la resta de partits polítics catalanistes, més enllà de la protesta, se sumin a la proposta i mobilitzin també els seus militants i adherits. D’altra banda, el diputat de SI, Alfons López Tena, ha explicat que "el català és intocable, qui el vulgui tombar es trobarà amb una societat compacte que no ho permetrà”. Per la seva part, el també membre de la Comissió Promotora, Santiago Espot, ha manifestat que l’espanyolisme “ha fracassat” en el seu intent de minoritzat el català perquè només tres famílies havien presentat el recurs al Constitucional però és necessari “blindar-ho jurídicament”. Les ILP son cosa de la societat civil no dels partits. La ILP li ha de donar suport tota la societat civil, no pas els votants de SI. Això només s'assoleix quan qui promou la ILP és un col.lectiu social q representa tot el catalanisme i que te el suport dels partits i votants. SI és patetica! -5 . . #5 Patateta, Horta. 07/09/2011 - 17:34 Valorar Quina gran cagada! ! Els partits catalanistes han de donar suport a les mesures del govern i alhora promoure una proposta conjunta, sigui la q sigui: llei, ilp, etc... Hi ha milers de catalans a favor de la immersió q no signaran pq sera una mesura de SI. Això és tema nacional no de partit. -8 . . #5.1 Patateta, Horta. 07/09/2011 - 18:54 Valorar -7 . . Els votants del PSC, ICV, sindicats, associacions de pares, castellanoparlants, etc... q porten 30 anys respectant la immersió no els veig signant a una paradeta de federatis de SI amb estelades. La ILP l'hauria de promure la societat civil amb els partits en un clima d'unitat.SI s'ha carregat això #4 jajajjaaa, barcelona. 07/09/2011 - 16:32 Valorar a descobert la polvora..... -7 . . #3 Josep, Serralada de Marina. 07/09/2011 - 15:31 Valorar Si ho ha dit un tal Uriel poden estar tranquils el seu coeficient intel lectual li permet dir semblants estupideses, no arriba a Mas ... Les ILP son cosa de la societat civil no dels partits. La ILP li ha de donar suport tota la societat civil, no pas els votants de SI. Això només s'assoleix quan qui promou la ILP és un col.lectiu social q representa tot el catalanisme i que te el suport dels partits i votants. SI és patetica! -5 . . #5 Patateta, Horta. 07/09/2011 - 17:34 Valorar Quina gran cagada! ! Els partits catalanistes han de donar suport a les mesures del govern i alhora promoure una proposta conjunta, sigui la q sigui: llei, ilp, etc... Hi ha milers de catalans a favor de la immersió q no signaran pq sera una mesura de SI. Això és tema nacional no de partit. -8 . . #5.1 Patateta, Horta. 07/09/2011 - 18:54 Valorar -7 . . Els votants del PSC, ICV, sindicats, associacions de pares, castellanoparlants, etc... q porten 30 anys respectant la immersió no els veig signant a una paradeta de federatis de SI amb estelades. La ILP l'hauria de promure la societat civil amb els partits en un clima d'unitat.SI s'ha carregat això #4 jajajjaaa, barcelona. 07/09/2011 - 16:32 Valorar a descobert la polvora..... -7 . . #3 Josep, Serralada de Marina. 07/09/2011 - 15:31 Valorar Si ho ha dit un tal Uriel poden estar tranquils el seu coeficient intel lectual li permet dir semblants estupideses, no arriba a Mas ... -10 . . #2 Miquel, Barcelona. 07/09/2011 - 15:21 Valorar Anna: En què es basa la teva acusació? ? 9 . . #1 Anna, Granollers. 07/09/2011 - 14:58 Valorar Té raó SI, però jo acuso SI de patriotisme fals. A veure quan triguen a desemmascarar-se com el que realment són.
0
curate
{"ca": 0.8533363188535602, "fr": 0.01052395879982087, "en": 0.01522615315718764, "es": 0.046798029556650245, "hu": 0.006717420510523959, "pt": 0.04791759964173757, "gl": 0.009404388714733543, "zh": 0.0017913121361397223, "it": 0.00806090461262875, "sv": 0.0002239140170174653}
http://politica.e-noticies.cat/solidaritat-acusa-ciu-de-patriotisme-lacrimogen-56752.html
racoforumsanon_ca_20220809_0_597122
Sense comentaris. Seria interessant que PxC entrés al Parlament, amb només 1 o 2 diputats, això sí. Per què? No tindrien cap influència, i de pas es desemmascaria la seva veritable ideologia quan votessin en contra o en abstenció de qualsevol llei que afavorís la llengua catalana, de qualsevol proposta de llei catalana en clau nacional, dret a l'autodeterminació, etc. Seria boníssim. Ni de conya voldria veure l'Anglada complint el seu somni: cobrar els diners que li pertocarien per a ser parlamentari. Al cap i a la fi, és la única cosa que li importa al món, creieu-me. Jo sempre dic als votants de PxC que conec que si volen un Le Pen es busquin algú altre, per favor.
0.745672
curate
{"es": 0.025449101796407185, "ca": 0.9520958083832335, "pt": 0.02245508982035928}
mc4_ca_20230418_15_19404
Ja no ens alimenten molles: L'amputació L'amputació Un cop passada la foguerada de l’operació diàleg i superat el seu spin-off, l’operació precinte, dels mateixos autors ara ens arriba la nova “operació cirurgia sense anestèsia”. Es veu que no n’hi ha prou amb fer-nos por amb no cobrar les pensions, amb ser fora d’Europa, de l’euro i del sistema solar. La nova fase de “diàleg” del govern espanyol es basarà, es veu, en el terror gore més descarnat. No en va, el sempre sorprenent president espanyol, ens advertia que la independència de Catalunya seria “una amputació terrible i dolorosa, sense salvació”. No s’hi posa per poc. La imatge, realment, és terrorífica però denota, al meu entendre, la impotència argumental creixent que pateix l’estat espanyol i l’espanyolisme. No sé si la prudència ens pot fer traïdors, però de ben segur que saben que la por en té més números. I d’això, en exclusiva, es refia el govern espanyol per aturar-nos. La frase, dita per esperonar la parròquia unionista, em recorda, tanmateix, una anècdota que sovint explica el Salvador Cardús. Conta en Cardús que un lector seu, de les espanyes, li envià una amable carta on li expressava el seu respecte pel que decidim els catalans però que, si la cosa acabava en separació, per a ell seria un moment dolorós, com si li “arrenquessin un braç”. El Salvador, sempre hàbil, va contestar-li, també amablement, que li agraïa el seu respecte, però que amb els seus mots havia demostrat que no entenia res. “Aquest és el problema, amic, que vostè em considera una part del seu cos, però jo no sóc un dels seus braços, jo sóc un cos sencer, diferent del seu, amb cap i peus i braços i voluntat pròpia”. Aquesta és, desenganyeu-vos, la mare dels ous, la pulsió imperial que Espanya duu al seu ADN i que el fa incapaç de concebre un escenari que no sigui la dominació, la conquesta, la submissió i la subsidiaritat. Som “seus” i, malgrat que etziben la unió dels regnes sota Ferran i Isabel, quan es deixen anar afegeixen allò de “por derecho de conquista”. Això és diàleg. I tant li fa la dreta cavernícola del PP o la dreta postmoderna del PSOE. Pel que fa a Catalunya no hi ha gaire diferència. I si no, què me’n dieu de la “solució” que proposa el PSOE: DNI i passaports bilingües. Ara ens han entès! Finalment, en aquest braç tan seu, hi deixaran tatuar una senyera! et llegeixo en els teus articles a el 3 de vuit! Aquesta 'bona gent' si poguessin ens farien fora de la seva estimada Espanya perquè no ens poden ni veure, però amb la condició que continuéssim pagant els imposts. Aquest és el seu somni ocult! 23 de febrer de 2017 a les 20:51
0.822691
curate
{"ca": 0.9919106317411402, "it": 0.008089368258859784}
http://www.molles.cat/2017/02/lamputacio.html
mc4_ca_20230418_17_231560
Preparem la Coca de Sant Joan amb els petits de la casa! El 23 de juny celebrem el solstici d’estiu amb fogueres, sopars a la fresca, cançons, balls i amb la tradicional coca. Us animem a que cuineu en família una recepta per preparar la coca de Sant Joan amb els petits de la casa. Primer elaborareu la massa de brioix i el següent pas serà decorar-la al vostre gust, segons si sou més o menys llaminers. Recepta massa brioix 125gr. de llet Essència o ratlladura de llimona (i/o vainilla) Agafeu un vol per anar afegint tots els ingredients. La barreja es pot fer amb un remenador amb varetes de cuina o amb les mans. Aquest segon sistema, tot i que és més lent, de ben segur que farà gaudir més als nens. Esmolleu el llevat i afegiu el sucre i les essències o la ratlladura escollida. Afegiu els ous (guardeu una mica d’ou per pinzellar la coca en enfornar-la) i ho mescleu tot bé (amb l’ajut del remenador, ja que els ous són llefiscosos). Afegiu la sal i la farina a poc a poc mentre aneu remenant. Incorporeu la mantega a trossets (millor si està una mica desfeta, ja que serà més fàcil de barrejar) i la llet. Amasseu* fins que quedi tot compacte (ara sí que podem utilitzar les mans o el batedor). *¿Quan sabem que la massa ja està prou amassada? Quan en agafar un tros ho estirem i no es trenca. Si es trenca significarà que encara li falta una mica més de temps d’amassar. Deixeu reposar la massa uns 15 minuts, tapada amb un drap de cuina o coberta amb una pinzellada d’oli per a que no s’assequi. Poseu la bola de massa en un paper de cuina, estireu-la amb un rodell i doneu-li forma: ovalada com les típiques, rectangular, rodona,… Consell! Deixeu la massa estirada en un lloc calent (30-40°) durant una estona per a que pugi una mica. Pinteu la massa amb l’ou que heu reservat abans i… decoreu-la! La poseu al forn, ja escalfat, a uns 190°-200°, uns 12-15 minuts i aneu mirant pel vidre si està feta o no (també es pot obrir un moment el forn i punxar un escuradents a la coca, i si surt sec, ja estarà cuita). La revetlla encara serà més màgica si compartim en família la Coca de Sant Joan preparada amb els nens La decoració dependrà sempre de les preferències i de la llepoleria dels xefs de la casa. Poseu sucre per sobre, crema, fruita confitada, pinyons o ametlles per damunt abans de posar-la al foc. O, si ho preferiu, una vegada cuita i ja freda, la podeu partir pel mig i afegir-hi crema de cacau. La revetlla encara serà més màgica si compartim en família la Coca de Sant Joan preparada amb els nens. Si la feu ens agradaria molt que ens enviéssiu fotos de com us ha quedat! Preparat per fer-hi foc activitats amb nens., cerdanya, coca de brioix, nit de sant joan, que fer amb nens, recepta coca de sant joan, receptes de cuina, receptes nens, receptes per fer amb nens, receptes per nens Gastronomia catalana: la seva essència i receptes fàcils Sopars per a nens: consells i receptes fàcils i sanes Receptes amb poma
0.786649
curate
{"ca": 0.9611149346180317, "sv": 0.006882312456985547, "pl": 0.0020646937370956643, "es": 0.019270474879559532, "en": 0.0027529249827942187, "it": 0.007914659325533379}
https://blog.cerdanyaecoresort.com/ca/preparem-la-coca-de-sant-joan-amb-els-petits-de-la-casa/
oscar-2201_ca_20230904_5_42937
Figura 9.7. Centre de gestió i tractament de residus municipals de la Conca de Barberà, situat al municipi de l'Espluga de Francolí
0.604966
curate
{"pt": 0.08461538461538462, "ca": 0.9153846153846154}
http://desenvolupamentsostenible.org/ca/9-residus/quadre-92-tipologia-de-residus-municipals-segons-el-cet
racoforumsanon_ca_20220809_4_276438
Podem debatrà la seva posició sobre el referèndum unilateralLa formació morada s'obre a sumar-se a l'òrgan de coordinació que reclama la CUPLa direcció de Podem Catalunya traslladarà als cercles, els nuclis territorials i sectorials de les seves bases, el debat sobre la seva posició davant d'un escenari amb referèndum unilateral a partir de dilluns vinent. El secretari general de la formació morada, Albano Dante Fachin, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa que no tenen “por de preguntar” sobre cap via, tampoc la que implica una convocatòria no pactada davant d'un PP “totalment tancat”. La direcció presentarà uns documents de guia per al debat, amb una “reflexió” política sobre aquest escenari, que encara no han concretat, més enllà de si la resposta ha de ser 'sí' o 'no'. De moment, el debat als cercles és el “primer pas” , perquè la direcció no descarta traslladar-ho al seu Consell de Cent ni preguntar-ho en una consulta. D'altra banda, Podem veu amb bons ulls l'espai de coordinació que ha reclamat la CUP sobre el referèndum per “tenir informació” .Davant d'un escenari amb el “PP totalment tancat” i una convocatòria de referèndum “sense acord”, com defensa el Govern, la formació morada portarà a partir de dilluns 22 de maig als seus cercles el debat per esbossar una posició del partit sobre aquesta qüestió.La direcció lliurarà als seus nuclis territorials i sectorials una documentació com a guia per saber quin és el posicionament “col·lectiu” de la seva gent davant de la via unilateral. “No tenim por d'analitzar un escenari com aquest”, ha assegurat Fachin en roda de premsa a la seu de la formació morada. El calendari per definir-se no està tancat però Fachin ha deixat anar que “abans de vacances” haurien d'haver dibuixat la posició de partit davant d'una “hipòtesi”. Almenys, als 120 cercles territorials i sectorials, que activament afecten unes 2.400 persones.Ara bé, davant d'una realitat política que “varia constantment” a Catalunya -”ningú pot assegurar res”- el debat intern sobre el referèndum unilateral pot no tancar-se als cercles de Podem. De fet, més enllà de si la posició dels morats hauria de ser 'sí' o 'no' a la independència, del procés intern de deliberació en podria sorgir traslladar la decisió al seu Consell de Cent o resoldre-ho via consulta ciutadana.La direcció del partit, que aquest dilluns no ha volgut fixar quina és la seva posició en aquest sentit, presentarà als documents una “reflexió més profunda” sobre aquest escenari unilateral, que veu “molt complexa”. “Podríem no dir-li fins i tot referèndum”, ha afegit Fachin en roda de premsa. Més enllà dels membres dels cercles actius, tots els inscrits de Podem rebran la documentació.Podem s'obre a l'òrgan de coordinacióD'altra banda, el dirigent de la formació morada veu amb bons ulls l'òrgan de coordinació política que ha reclamat la CUP, recollint una proposta de l'ANC, per verificar els passos del referèndum. “Qualsevol espai que ens permeti tenir informació per saber quins són els plans del Govern, ho veiem positiu”, ha assegurat Fachin malgrat que els cupaires van interpel·lar només els comuns, que ja se n'han desmarcat.Podem creu que aquesta nova taula de treball “pot aportar” llum a uns plans “opacs” del Govern per al referèndum. A més, consideren que no és incompatible amb el Pacte Nacional pel Referèndum. “La continuïtat o no del Pacte no la decreta el Govern, entenem que no sobra res”, ha reblat Fachin.En aquest sentit ha explicat també els morats han iniciat converses amb diversos espais per “tenir informació” sobre la consulta, sobretot amb la posada en marxa ara d'aquest debat intern. Així, han explicat que la setmana passada es van reunir amb ERC i que pretenen fer-ho també amb la CUP i amb les entitats sobiranistes. “Estem oberts a reunir-nos amb totes les organitzacions que comparteixen la mateixa necessitat de fer el referèndum”, ha resolt Fachin.Font:http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1143304-podem-debatra-la-seva-posicio-sobre-el-referendum-unilateral.html Podemos s'hauria d'adonar que el flanc nacionalista de centre / centre-esquerra ja està ocupat per ERC i el d'esquerra per la CUP, per tant si vol créixer ha de virar cap al espanyolisme i fer-se la força hegemònica de l'esquerra espanyola a Catalunya arrasant a l'AMB i altres zones obreres. Aquí té infinit camp lliure amb la caiguda del PSC, a més no entenc com no veu que per la seva indecisió nacional Ciutadans li està usurpant una quantitat enorme de vots que potencialment li pertanyeria pel tipus de població de la qual es tracta. Aviam si ho entens:Nacionalisme=PP, PSOE, Ciudadanos i Podemos.No-nacionalista=PDC, ERC i CUP.
0.863742
curate
{"ca": 0.9798326539369234, "es": 0.020167346063076592}
mc4_ca_20230418_0_594321
TotRubí.cat | El nou Consell dels Infants comença a treballar | Societat El nou Consell dels Infants comença a treballar Durant els pròxims mesos els 48 petits consellers debatran les propostes de millora de la ciutat per Àlex Zafra 11/01/2018 L'alcaldessa, Ana María Martínez, ha escoltat les peticions dels petits consellers | Àlex Zafra El Consell dels Infants d'enguany ja està en marxa. L'auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler ha estat l’escenari escollit per un acte que ha reunit durant la tarda d’aquest dijous 11 de gener a 48 infants de la ciutat, vinguts de la gran majoria d'escoles municipals, per prendre possessió del càrrec de consellers d'aquest òrgan consultiu. Durant l’acte, que ha començat a les 17.30 h, a més de ser nomenats consellers els nens i nenes han pogut presentar les seves propostes de millora de la ciutat a l’alcaldessa, Ana María Martínez, per estudiar-ne la viabilitat. De les desenes de peticions dels petits consellers les més destacades han estat l’ampliació de l’skatepark de la carretera de Rubí, la construcció d’una piscina municipal i la instal·lació d’un cinema local. La gran novetat del Consell dels Infants d’enguany, però, ha estat el pressupost participatiu, una partida de diners que tindrà com a màxim un valor de 200.000 euros i que, segons l’alcaldessa, Ana María Martínez, “és l’encàrrec més important que aquest any té el Consell. Haurem de decidir entre tots en què invertim aquests diners, amb el màxim consens possible entre els nens i nenes de la ciutat”. La jornada participativa ha acabat amb un berenar pels infants, que a partir d’ara s’hauran de reunir una vegada al mes per debatre amb la resta de consellers les idees de millora proposades. #CONSELL DELS INFANTS
0.850439
curate
{"ca": 0.9733487833140209, "it": 0.014484356894553883, "en": 0.01216685979142526}
http://elmon.cat/totrubi/societat/consell-dels-infants-2018
macocu_ca_20230731_6_107985
Nav view search Navegació Estàs aquí:Inici > Notícies > Informació > Notícies > Declaració informativa sobre béns i deures a l'estranger Accés afiliats Els béns i drets a incloure en aquesta declaració es divideixen en tres blocs. Comptes en entitats financeres. Fa referència a comptes en efectiu situades a l'estranger de les que els obligats siguin titulars, autoritzats, representants, beneficiaris o bé tinguin poders de disposició sobre elles. Podent ser comptes corrents, d'estalvi, a termini, de crèdit. Valors, assegurances o rendesa l'estranger, dels quals l'obligat sigui titular jurídic o real, entre els quals es troben: Valors o drets representatius de la participació en qualsevol tipus d'entitat jurídica. Assegurances de vida o invalidesa dels que resultin prenedors a 31 de desembre. Rendes temporals o vitalícies. Béns immobles i drets reals sobre ells, situats a l'estranger i dels quals l'obligat sigui titular jurídic o real. La no presentació d'aquesta declaració, presentació fora de termini o per mitjans diferents als establerts, suposa una infracció tributària, les multes són les següents: L'incompliment de l'obligació d'informar, suposarà una multa fixa de 5.000 euros per cada dada o conjunt de dades que hauria hagut de incloure en la declaració i no s'hagués informat o s'hagués fet de manera incompleta o inexacta, amb un mínim de sanció de 10.000 euros. A banda d'aquestes sancions, les lleis reguladores de cada tribut poden establir conseqüències específiques per al cas d'incompliment de l'obligació d'informar.
0.806643
curate
{"en": 0.009702457956015523, "ca": 0.9708926261319534, "pt": 0.019404915912031046}
macocu_ca_20230731_9_547067
Notícies Avís: Tall de carreteres 23/01/2019 00:00h Compartir Avís: Tall de carreteres × Obres Es comunica als usuaris que la carretera local de sa Torre Nova, que va de Son Carrió a la rotonda de Son Moro, està tallada per les obres de l’emissari i es preveu que romandrà tancada al trànsit uns dos mesos. També la carretera MA-4021 que va de Son Carrió a s’Illot està tallada per obres d’asfaltat. Es preveu que les obres s’enllestiran en una setmana aproximadament. Es recomana als usuaris que hagin d’anar de Sant Llorenç o Son Carrió a Cala Millor, sa Coma o s’Illot, ho facin per la MA-4030 (la carretera de Son Servera), per la MA-4024 (la carretera que va de Son Carrió a Porto Cristo) o també, i com alternativa, hi ha el Camí de Son Manxo-Sa Marineta per enllaçar amb la rotonda de Porto Cristo-Manacor. Disculpau les molèsties ocasionades per les obres simultànies. Esperam que en breu es normalitzi el trànsit.
0.745059
curate
{"pt": 0.008781558726673985, "es": 0.06366630076838639, "en": 0.018660812294182216, "de": 0.0010976948408342481, "ca": 0.9077936333699231}
macocu_ca_20230731_0_4039
Els jardins i les plantes necessiten dedicació i cures especials durant tot l’any, però l’estiu és una època especialment sensible en què cal redoblar aquestes atencions. Després d’haver assolit la plenitud durant l’estació primaveral, la sequera i la calor intensa poden ocasionar seriosos estralls en la imatge i en la capacitat de desenvolupament de les plantes. Per això, és imprescindible aplicar algunes mesures que afavoreixin el seu estat de conservació. La freqüència del rec i l’adequada quantitat d’aigua són un element essencial –si ens passem, podem incórrer en un malbaratament d’aquest bé tan preuat en l’època estival, i si ens quedem curts, la salut de la planta se’n ressentirà–, però també hi ha altres qüestions que cal tenir en compte. “Evidentment que hi ha plantes que aguanten millor el sol i la calor, però l’estiu és sempre una època molt complicada”, reconeix Marta Garcia, veïna d’Andorra la Vella de 51 anys molt aficionada a la jardineria. “Per molta experiència que tinguis sempre hi ha perill que se’t mori alguna planta, sobretot si és a l’exterior i no la cuides adequadament”, afegeix. La mateixa opinió és compartida pel lauredià Sergi Tapia, de 39 anys, que admet que tenir cura del seu petit jardí durant els mesos de més calor és “tot un repte”, i més encara “aquest any, quan les temperatures han estat inusualment altes i a més ha plogut molt poc”. Tapia i la seva parella ja fa temps que aposten per plantes “famoses per la seva resistència”, com el gerani o la buguenvíl·lea, però que tot i així “necessiten molta dedicació. I quan marxes de vacances també t’has d’espavilar perquè algú les cuidi”, puntualitza. El correcte subministrament d’aigua és clau perquè el nostre jardí sobrevisqui a l’estiu. “Un error molt bàsic i freqüent és regar a les hores de ple sol, quan la planta no aprofita tant l’aigua, perquè de seguida s’evapora. A més, hi ha el risc afegit que desenvolupi algun tipus de fong”, explica Josep Julià, gerent de l’establiment especialitzat en jardineria Tot Natura. Per aquest motiu, posa en relleu que “sempre cal regar a primera hora del matí o al vespre”. “A partir de les nou del vespre és l’hora ideal per al rec. D’aquesta manera t’assegures que les plantes ja queden fresques per a tota la nit”, indica, al seu torn, Andreu Gibert, responsable del Centre de Jardineria Montferrer. I subratlla que aquesta regada del vespre “ha de ser generosa, però cal fer-la a poc a poc, fins que la jardinera o el test s’omplin. Si l’endemà la terra continua humida no cal tornar a regar”. També cal ser conscients, però, de la quantitat d’aigua que emprarem. “Sovint la calculem de manera errònia i això pot ser contraproduent, perquè a la planta l’afecta tant la manca com l’excés”, relata Julià. “Per exemple, si estem regant i veiem que el test comença a treure aigua per sota vol dir que ens hem passat. Tot això és aigua que no s’aprofita i que estem malbaratant”, alerta. “Sempre és millor regar amb més freqüència i amb quantitat moderada d’aigua que fer-ho d’un sol cop.” La polvorització també és important, perquè permet que la planta es vagi refrescant al llarg del dia. “El simple fet de polvoritzar aigua de tant en tant és beneficiós. Es refresca el vegetal i s’evita la sequedat”, indica Gibert. “Cal tenir en compte que si les plantes estan constantment al sol requereixen una atenció precisa en certs moments del dia perquè estiguin hidratades”, destaca. Si tenim gespa cal seguir el mateix procediment que amb les plantes. Andreu Gibert exposa que els sistemes de rec automàtic “poden programar-se per a qualsevol hora de la nit. Fer-ho durant el dia és llençar l’aigua”, afirma, tot ressaltant també que “amb deu minuts cada dia n’hi ha prou per mantenir l’herba en condicions”. En el mateix sentit, Josep Julià apunta que “la gespa, igual que les plantes, aprofita més l’aigua durant les hores nocturnes”. Però tampoc cal preocupar-se si l’herba se seca una mica, ja que “a poc a poc es va recuperant. El mateix passa amb un camp que es queda sec i que durant els mesos de tardor i primavera es regenera”, conclou. CAL SABER REGAR A PRIMERA HORA O AL VESPRE 1) És millor regar a primera hora del matí o al vespre, per evitar les hores de màxima calor i que l’aigua s’evapori ràpidament i es desaprofiti. POLVORITZAR DURANT EL DIA 2) Podem polvoritzar aigua sobre les plantes que suporten el sol i la calor directa, per refrescar i hidratar contínuament les seves fulles. AIGUA EN FUNCIÓ D'ON ES PLANTA 3) Les plantes en testos necessiten més aigua, perquè depenen de molt poca terra. En canvi, les que són al terra del jardí retenen la humitat i els nutrients del substrat més fàcilment. I SI MARXEM DE VACANCES... 4) Podem demanar a un veí, familiar o amic que tingui cura de les plantes. Si no tenim aquesta opció, al mercat hi ha productes i dispositius de rec automàtic que ens ajudaran.
0.863508
curate
{"ca": 0.9646109271523179, "es": 0.03352649006622516, "de": 0.0018625827814569536}
mc4_ca_20230418_3_314018
RESKAL S desencalant d’efecte suau i profund | QUIMSER S.A. RESKAL S desencalant d’efecte suau i profund gen. 4, 2019 | Articles de pell, Desarrollos L’estudi i el desenvolupament d’una línia d’agents desencalants naturals suposa un desafiament per a les empreses fabricants de productes químics per al cuir. Dins de la nostra àmplia gamma de productes de Ribera, Quimser ofereix RESKAL S, un desencalant d’efecte suau i profund. RESKAL S té un alt poder de neutralització i d’amortiment. Gràcies a la seva acció progressiva, RESKAL S té una agressivitat pràcticament nul·la sobre la pell. En contenir sals amb grups carboxílics dèbilment àcids que tenen una certa afinitat amb la pell, permet una dèbil acció adobant emmascarada que evita que la pell s’infli, proporcionant una flor molt neta, elàstica i plana. Després d’haver realitzat proves de resistència a la tracció, a l’elongació i al trencament amb mostres de diferents parts de la pell, podem afirmar que amb RESKAL S s’obtenen excel·lents resultats.
0.786726
curate
{"ca": 0.9561316051844466, "es": 0.04386839481555334}
https://quimser.com/reskal-s-desencalant-defecte-suau-i-profund/?lang=ca
macocu_ca_20230731_0_323878
Fernando i Margarita són una parella que viu en una casa al camp. La parella se sustenta en una relació de dominació en què Fernando exerceix el seu poder mitjançant un joc macabre en el qual tot allò que ell enuncia esdevé, ... En un teatre abandonat o en un magatzem ple d'escenografies velles, figurins, vestuaris i 'atrezzos', una noia, Querubín, està fent inventari dels objectes. De cop, entremig de tots aquests records, apareix un os que canta ...
0.756569
curate
{"ca": 1.0}
macocu_ca_20230731_0_73333
El conseller d'Interior, Jordi Jané, destaca que Solsona i el Solsonès són "una ciutat i una comarca molt segures". L'índex delinqüencial a la comarca no arriba als 28 fets per cada mil habitants i, per tant, se situa "més de la meitat per sota del registrat a Catalunya”, que és de 66 fets. Després de Solsona, Jané també ha visitat el municipi de Súria, al Bages.
0.808727
curate
{"ca": 1.0}
oscar-2201_ca_20230904_2_30468
AVÍS: Aquesta adreça de correu està destinada a l'enviament d'informació i no està habilitada per a la recepció de missatges. Per a qualsevol consulta o comentari, si us plau adreci's a [email protected]
0.523274
curate
{"ca": 0.6313131313131313, "pt": 0.3686868686868687}
https://www.icab.cat/ca/biblioteca-centre-documentacio/publicacions/comunicacions-electroniques/email/FLASH-ICAB-Webinar-Fondos-Next-Generation-materializar-una-oportunidad-historica/
mc4_ca_20230418_7_85244
29 | Març | 2019 | BELLATERRA.CAT ÚLTIMA HORA DE BELLATERRA: “Pilones del Camí Antic, reactivades avui a les 22:00 hores” Posted in Bellaterra on 29 Març 2019| Aquest vespre de divendres 29 de març a les 22:00 hores s’han reactivat puntualment les pilones de control del Camí Antic de Bellaterra, Km0 de Sant Cugat del Vallès (Els veïns dormiran més tranquils), gràcies a la bona feina del govern de l’EMD de Bellaterra. https://bellaterracat.files.wordpress.com/2019/03/vid-20190330-wa0000.mp4 Vídeo pilones del Camí Antic de Bellaterra activades puntualment avui divendres 29 de març, a les 22:00 hores, al Km0 de Sant Cugat del Vallès |BELLATERRA. CAT BELLATERRA GOURMET: Recepta de sopa jueva Schav Posted in Bellaterra, tagged Agrella de Bellaterra, recepta, Schav, Sopa jueva on 29 Març 2019| Sopa jueva d’agrella Schav|CEDIDA RECEPTA DE SOPA JUEVA SCHAV AMB AGRELLA DE BELLATERRA (Aquesta sopa freda saborosa era la preferida dels jueus d’Europa de l’est) 1 manat gran de fulles d’Agrella salvatge de Bellaterra, sense tall ni nervis. 3 ous ecològics del número 0 1/2 tassa de crema de llet agria 1 cullareta de suc de llimona 1/2 llitre d’aigua 1 rovell d’ou bullit 1 manat d’anet fresc Un manat gran d’agraella salvatge de Bellaterra. En una olla de fang, porteu a bullir l’aigua amb les fulles d’agraella a foc lent durant uns 30 minuts, fins que les fulles siguin suaus i comencin a perdre textura. Batre lleugerament els ous i el rovell d’ou amb una forquilla en un bol gran. Barrejar els ous a la cassola, batent constantment. Aboqui la sopa de l’olla a un bol per refredar-la més ràpidament. Deixar-la refredar i refrigerar fins que estigui freda. Incorporeu el suc de llimona, la sal i el pebre abans de servir. Servir amb crema de llet agra i l’anet fresc TOT BELLATERRA: Entrevista al president de L’EMD Ramon Andreu Atik Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Entrevista, Gent per Bellaterra, president EMD, Ramon Andreu Atik on 29 Març 2019| Ramon Andreu Atik és president de L’EMD de Bellaterra des de l’any 2010 Foto actual de Ramon Andreu Atik, President de Bellaterra des de la creació de L’EMD, l’any 2010|BELLATERRA.CAT Com veu Bellaterra? Bellaterra està en un punt d’inflexió, devant de la desafecció que patim de l’Ajuntament de Cerdanyola que ens afecta a tots, podem afrontar-la junts com a poble o seguir-la suportant com a veïns. Però aquesta desafecció és de sempre. Quina diferència hi veu ara? El govern actual de l’Ajuntament de Cerdanyola ha estat molt agressiu amb Bellaterra i això ens ha portat a la situació límit actual. Hem de tenir en compte que l’Ajuntament no ha respectat la consulta ciutadana vers la independència de Bellaterra amb un 94% de vots a favor, i no ha fet cap proposta per un nou conveni segons la resolució del Parlament de Catalunya, arran de la consulta d’independència de de Bellaterra. Ha tirat enrera tots els acords ja assumits amb anteriors Governs de Cerdanyola (com el judici per desmuntar les pilones i les càmeres), s’ha negat a incrementar la presència policial amb agents específics de Bellaterra. Ha denegat que la Diputació de Barcelona fes el traspàs de la carretera BV1414 a Bellaterra per pacificar-la. S’ha negat reiteradament devant del CAT-Salut a l’obertura del Centre Mèdic de Bellaterra, i s’ha intentat paralitzar L’EMD incomplint els pagaments del seu finançament. Tot el que descriu, per què ha passat? Des de sempre, Bellaterra ha estat obligada per Cerdanyola. Amb la creació de l’EMD, Bellaterra comença a créixer com a poble i ha estat en el moment de desenvolupament infraestructures bàsiques (metge, Pilones, trànsit, policia) que aquest oblit s’ha transformat en una no acceptació d’una Bellaterra amb la seva pròpia identitat. Tot això és produeix perquè Bellaterra és una societat totalment desconnectada de Cerdanyola, i això ja ho sabem tots. Bellaterra té aquesta situació perquè ja està realment desconnectada de Cerdanyola. La solució és adaptar la realitat administrativa a la realitat i per tant deixar de dependre de Cerdanyola. En un primer moment vàrem plantejar la independència com a municipi, però la sentència del Tribunal Constitucional del cas de Medinyà (posterior a la consulta ciutadana feta a Bellaterra) va tancar aquesta possibilitat. Ara l’annexió amb Sant Cugat és una altra sortida molt viable. L’annexió a Sant Cugat és viable? SÍ, totalment. A diferència de la petició de ser municipi independent que varem plantejar el 2015, l’annexió de part d’un municipi a un altre és un procediment administratiu, no polític. Si es compleixen els requisits que marca la llei, no tant sols és possible, sinó que Bellaterra hi té dret. Bellaterra compleix els requisits? Sí. Els requisits bàsicament són tres. En primer lloc superar el 50% de signatures dels veïns. En segon lloc que els límits territorials resultats de l’annexió siguin coherents. Per tant, seria inviable si Bellaterra estigués situada al mig del municipi, però estant com està en un extrem, els límits resultants no són cap inconvenient. En tercer lugar cal garantir l’estabilitat pressupostària dels dos municipis afectats. En aquest sentit Cerdanyola és viable econòmicament sense Bellaterra perquè el seu pressupost de 58 milions d’euros garanteix una viabilitat encara que no compti amb els 4 milions d’euros de Bellaterra i perquè Sant Cugat no tindrà impacte econòmic al rebre un territori amb superàvit econòmic com Bellaterra. Que diuen Sant Cugat i Cerdanyola d’aquest procés d’annexió? Cerdanyola es va posicionar totalment en contra abans d’iniciar la recollida de signatures, però tots els partits polítics de Sant Cugat manifesten que s’ha d’escoltar el que diuen els veïns i analitzar els resultat de les signatures abans de valorar-lo. Ser president de L’EMD de Bellaterra ha estat una bona experiència? Sí sí, totalment. És una feina molt gratificant. Soluciones problemes als teus veïns, el dones millors serveis i qualitat de vida, i la gent de Bellaterra és molt agraïda i t’ho reconeix. Té els seus moments difícils, però tot l’anterior ho sopleix amb molta força. Vostè no era polític abans de ser president de L’EMD de Bellaterra. Faci’m una valoració de la política i la seva experiència. No em considero una persona de caire polític. He estat profesor D’INEF durant molts anys i mai havia tingut cap experiència política abans. Vaig acceptar entrar al projecte de Gent per Bellaterra per la seva tranversalitat. És molt gratificador poguer treballar amb gent de totes les ideologies i pensaments, perquè m’entengui, Gent per Bellaterra està formada per persones de dretes, esquerres, centre, unionistes, independentistes…El que ens uneix (políticament parlant) es que som veïns i el nostre objectiu és fer que els habitants de Bellaterra visquin millor prenent les decisions des d’aquí. He rebutjat ofertes d’entrar a participar amb altres formacions polítiques. Com veu Bellaterra els propers anys? Bellaterra casa cop anirà a millor, la gent de Bellaterra té molt de seny, és activa i tenim moltes coses a fer perquè partim de zero. Hem d’aconseguir tenir un Servei Mèdic a Bellaterra, portem molts anys lluitant però s’aconseguirà. Hem preocupa el tema de la seguretat devant els robatoris, personalment m’ha entrat a robar a casa dues vegades, i a molts a tres veïns també. L’EMD no té competències de Policia petó si altres competències que ens poden ajudar en aquest sentit. Les pilones, les càmeres, vigilància, patrimoni i agents cívics faran millorar la seguretat. Malauradament no és te la presència policial que caldria, però estic segur que s’aconseguirà millorar la sensació de seguretat a Bellaterra, encara que no tinguem la competència ni els recursos per fer-ho. S’ha d’estar molt vigilants de temes com l’Abocador de Can Fatjó dels Aurons i la Via Interpolar, que els vam aturaren el seu moment, però que encara no estan tancats definitivament. I no podem oblidar la carretera BV1414 que ens travessa arteriarment amb un tràfic de pas inacceptable. Aquesta carretera la veig transformada en una avinguda pacífica per als bellaterrencs i lliure del trànsit de pas que haurà de desviar-se per les autopistes. També crec que els propers anys es resoldrà la disfunció social amb Cerdanyola, es històric i l’arrel de molts problemes de Bellaterra. Hem d’anar tots en aquesta direcció, és un problema que es resoldria definitivament amb l’annexió a Sant Cugat. Es torna a presentar? Com a partit, a l’última reunió amb Gent per Bellaterra vàrem decidir tornar-nos a presentar com a formació política només de Bellaterra. Els motius són que crec que som l’única opció que no depèn dels partits de Cerdanyola, i que pot defensar únicament els interessos de Bellaterra. Necessitem més temps per tancar temes que poden afectar molt al nostre poble, com la Seguretat, l’Abocador, l’Interpolar, el Servei Mèdic, i l’annexió a Sant Cugat. Com a President voldria donar pas a gent nova, jo porto ja uns anys. Penso que és bo una renovació de càrrecs cada certs anys. A l’última reunió de partit em van demanar que em tornes a presentar. Finalment la petició de partit, els temes molt importants que encara queden pendents i que li comentava, poden ajudar al que calgui per aconseguir l’annexió a Sant Cugat, i l’il-lusió per fer una Bellaterra millor, m’han fet que em torni a presentar com a president de L’EMD de Bellaterra. COMUNICAT OFICIAL DE L’EMD DE BELLATERRA Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra EMD, Camí Antic de Bellaterra, Reactivació pilones on 29 Març 2019| BELLATERRA GOURMET: “13 d’abril de 2019- 4ª Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades” Agrella a la natura de Bellaterra|BELLATERRA GIURMET La Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades va néixer amb l’objectiu d’informar sobre les plantes anomenades popularment “males herbes”. L’esdeveniment vol mostrar els diversos usos i aplicacions que tenen aquestes espècies silvestres en diferents àmbits, inclosa la cuina.+
0.795679
curate
{"ca": 0.9442462542044644, "en": 0.008867597594536744, "kn": 0.0003057792273978188, "es": 0.017633268779940883, "pt": 0.016002446233819183, "fr": 0.0018346753643869126, "de": 0.002038528182652125, "ru": 0.002038528182652125, "st": 0.0017327489552543063, "it": 0.005300173274895526}
https://bellaterra.cat/2019/03/29/
mc4_ca_20230418_0_176874
SOCIETAT - 06/10/2018 14:03 / Redacció FOTO: Malestar a França perquè Letizia Ortiz ha fet això amb la dona de Macron A Letizia Ortiza ja fa molt de temps que tothom la té clissada i a la Família Real ja s'ha guanyat tota mena d'enemistats. Un cop ha aconseguit apoderar-se de diferents parcel·les de poder a la Zarzuela, ara és el torn de "conquerir" altres països. Ho ha fet a França i ha recorregut al seu estil per tal de destrossar a la dona d'Emmanuel Macron, que té 19 anys més que ella i òbviament té la batalla de l'estilisme més que perduda. Letizia Ortiz. Foto: Libertad Digital Ha estat durant la inauguració d'una exposició del pintor català Joan Miró al Grand Palais de París, on Letizia Ortiz s'ha presentat amb un vestit increïble que li restava ben bé 5 anys. Al seu costat tenia a Brigitte Macron, la dama republicana que lluïa un vestit molt més formal i aparentava exactament l'edat que té. Aquesta guerra estilística l'ha guanyat Letizia per golejada en el moment en què ha decidit baixar les escales de braçet amb la dona de Macron en un gest d'allò més sibil·lí. Ja fa temps que Letizia Ortiz té masses enemics i des de determinats sectors de la caverna mediàtica espanyola es vol aconseguir que la reina espanyola tingui el prestigi que en el seu dia va tenir Sofía de Grecia. Segons el pamflet unionista de El Mundo, Letizia Ortiz "(...) iba muy bien peinada con un moño bajo y nada aparatoso y hay que decir a los cuatro vientos que estaba realmente espectacular. A su lado, Brigitte Macron palidecía algo y no solo por que su vestido fuese blanco y de una simplicidad total" Paraules clau: FRANÇA LETIZIA ORTIZ DONA MACRON
0.774549
curate
{"ca": 0.7665036674816625, "it": 0.008557457212713936, "es": 0.19621026894865526, "en": 0.028728606356968216}
http://m.xcatalunya.cat/noticies/detail.php?id=41668
macocu_ca_20230731_6_494143
Daily Archives: 19 juny, 2021 L’Ajuntament de Benaguasil posarà en marxa el programa local “Benaguasil et beca”. A través d’aquesta iniciativa, 20 estudiants realitzaran pràctiques formatives aquest estiu en el Consistori en les àrees d’Administració, Educació, Esport i Comerç. Amb això, la localitat compensa la falta del programa formatiu “La Dipu et beca”, suprimit per la institució provincial. A la convocatòria... Serra va realitzar aquesta setmana el seu Ple Ordinari del mes on va pendre possessió Mónica Martínez Ciudad-Real, del grup municipal Ciutadans com a regidora, en substitució del dimitit José Enrique Martínez Lloris. A més a més, es va votar i aprovar per urgència l’inclusió en l’ordre del dia de la Ratificació pel ple de l’acord adoptat per... Llíria commemorarà el Dia Europeu de la Música 2021 amb una intensa programació cultural que es desenvoluparà al llarg de tota la pròxima setmana. Es tracta d’una efemèride que se celebra cada 21 de juny des de l’any 1982. La localitat edetana fa valor així al seu segell de Ciutat Creativa UNESCO, amb múltiples esdeveniments entre els...
0.80153
curate
{"ca": 1.0}
oscar-2301_ca_20230418_5_9778
Pamela Anderson i el filòsof Srećko Horvat parlen sobre les protestes de les Armilles Grogues, la crisi a la Unió Europea i el seu propi activisme. P. Anderson: “Els rics destrueixen el planeta i els pobres ho paguen” Per David Broder Armilles grogues Anàlisi P. Anderson: “Els rics destrueixen el planeta i els pobres ho paguen” Per David Broder 30 de gener de 2019 Armilles grogues Anàlisi Pamela Anderson i el filòsof Srećko Horvat parlen sobre les protestes de les Armilles Grogues, la crisi a la Unió Europea i el seu propi activisme. Chevron-up Pamela Anderson: “Alguns diuen que els manifestants francesos protesten per poder seguir contaminant el planeta. Però crec que no és veritat. Protesten perquè els rics estan destruint el planeta. I els pobres ho estan pagant” Les últimes setmanes han estat un xoc per les elits franceses. La taxa sobre els hidrocarburs proposada pel President Emmanuel Macron va fer esclatar protestes arreu. Talls de carreteres al llarg i ample del país i violents enfrontaments amb la policia a París. El moviment de les gilets jaunes (les armilles grogues) ha imposat una reculada humiliant pel president liberal, forçat a abandonar la taxa esmentada així com a augmentar el salari mínim. Aquestes protestes han donat veu a parts de la societat francesa sovint ignorades. Mentre molts mitjans de comunicació han mostrat el seu menyspreu pels implicats, el moviment ha trobat una aliada en Pamela Anderson. L’exestrella de Baywatch (Vigilants de la platja) i model de Playboy ha defensat altres causes com la dels drets dels animals amb PETA (People for the Ethical Treatment of Animals), passant per les seves postures ambientalistes o en suport als damnificats pels terratrèmols a Haití. Actualment s’ha sumat a la revolta contra l’austeritat. En els seus tweets i publicacions al seu blog, Anderson emfatitza l’amplitud i la importància de les protestes, anomenant-les una batalla entre «les polítiques representades per Macron i el 99% que està fart de la desigualtat, no només a França, a tot el món». Va contestar a la violència de les protestes twitejant: «Detesto la violència… però què és la violència de tota aquesta gent, i els cotxes de luxe cremats, comparat amb la violència estructural de les elits franceses i globals?» Anderson emfatitza l’amplitud i la importància de les protestes, anomenant-les una batalla entre «les polítiques representades per Macron i el 99% que està fart de la desigualtat» A aquestes mostres d’interès pels actuals trastorns polítics que viu el continent, cal sumar-hi el seu suport al líder d’esquerres del partit Laborista britànic, Jeremy Corbyn, i les dures crítiques al ministre d’interior italià d’extrema dreta, Matteo Salvini, per la seva agenda racista. En una entrevista amb David Broder de Jacobin, Anderson i el filòsof Srećko Horvat, analitzaven les protestes a França, la crisi a Europa i l’activisme de la pròpia Anderson. David Broder: Les protestes de les armilles grogues a França han estat molt menyspreades pels mitjans de comunicació i per les elits polítiques, però els vostres comentaris han donat suport, i assenyalen que aquesta “revolta ha estat cremant durant uns anys”. Què creieu que aquestes protestes representen? Responen a un estat d’ànim que veieu a França més en general, ja que heu viscut allà? Pamela Anderson: En un primer moment els meus comentaris van ser motivats per les imatges de violència. Tothom estava hipnotitzat. Per què? I per què van causar tanta sorpresa? Què hi ha darrere la violència ? Ho volia entendre. Sé que no és fàcil acceptar-me tal i com sóc. Plantejo les coses des d’una perspectiva pròpia, i seguiré fent-ho. Pocs dies després que esclatessin les protestes a França, vaig viatjar a Milà. Allà em vaig llegir a Salvini dient al diari «Macron és un problema pels francesos». Jo ho veig diferent. Penso que és un problema europeu. De la mateixa manera que la creixent xenofòbia a Itàlia no és només un problema italià. Poc abans d’arribar a Itàlia, li van dir al millor xef italià Vittorio Castellani que no fes servir «receptes estrangeres» al seu programa de TV. M’encanta el menjar italià. Però què és el menjar italià -o qualsevol menjar- sense «influències estrangeres»? Estic segura de que Salvini també gaudeix del «menjar estranger». D’acord, m’he desviat de la qüestió de les armilles grogues… Imatge de Pamela Anderson. Foto de Kasia Srećko Horvat: Però aquesta és una excel·lent identificació del problema. De fet això va començar al 2009 amb la campanya de Silvio Berlusconi contra el menjar «no italià» a Itàlia, és un procés continu de «normalització» – la lenta introducció de mesures o, fins i tot lleis, que en un futur proper semblaran «normals». Si no recordo malament, va ser Vittorio Castellani qui, ja en aquell moment, fa quasi deu anys, assenyalava que no existia tal cosa com «menjar italià» autèntic, ja que el tomàquet venia del Perú i els espaguetis de la Xina. Sense influència estrangera, “menjar italià” tindria un gust literalment diferent. Quan dius que Salvini probablement gaudeix de “menjar estranger”, llavors nombres el veritable problema. Pel que fa al cas de Macron parlant amb les armilles grogues des del seu saló daurat, rodejat d’un decorat d’or, hi ha una desconnexió entre les elits polítiques i la gent. És més, es tracta d’un cinisme absolut per part de les elits dominants. En relació a França, esdevé evident que «l’esperit global sobre el cavall» (com Hegel veia a Napoleó, i Jürgen Habermas veu en Macron) no és altre cosa que el rei boig que creu que és rei de Jaques Lacan. Per mostrar el buit entre els obrers pobres i l’elit política, un ministre del gabinet del partit de Macron es queixava que un sopar a París costa «200e sense vi». Aquesta és una altre mostra de la desconnexió entre les elits i la gent. Les armilles grogues creuen, i tenen raó, quan diuen que Macron no viu al «món real». Alhora, aquests dies podries haver vist, com si vingués de la realitat alternativa dels mateixos Situacionistes, un graffiti clamant «Pamela Anderson Presidenta!» David Broder: Alts funcionaris del govern francès i alguns mitjans de comunicació clamen que els manifestants ignoren la necessitat de protegir el medi ambient. Com a algú preocupat per la protecció mediambiental, creus que les demandes dels armilles grogues poden encaixar amb una agenda ecologista? Pamela Anderson: No crec que els pobres hagin de pagar el canvi climàtic. Tot i això són els que n’estan pagant el preu més alt. Alguns diuen que els manifestants francesos protesten per poder seguir contaminant el planeta. Però crec que no és veritat. Protesten perquè els rics estan destruint el planeta. I els pobres ho estan pagant. Pamela Anderson: “Alguns diuen que els manifestants francesos protesten per poder seguir contaminant el planeta. Però crec que no és veritat. Protesten perquè els rics estan destruint el planeta. I els pobres ho estan pagant” Al 2013, després del devastador terratrèmol, vaig visitar Haití per a distribuir-hi ajuda humanitària. Vaig visitar un hospital infantil i un camp de refugiats. Altre cop, eren els pobres els que en pagaven el preu. Des de llavors, hi han nascut molts projectes de base que mostren el que podria ser una transició ecològica. A França, les protestes van començar quan el president Macron va anunciar un augment en les taxes sobre les emissions de carboni i contaminació de l’aire. Aquesta taxa havia de servir per augmentar el pressupost de l’estat i incentivar a la gent a buscar alternatives als cotxes alimentats amb gasoil. Però l’estat francès ha estat molts anys incentivant la compra de cotxes de gasoil. Per exemple, al 2016, el 62 per cent dels cotxes a França eren de gasoil, així com el 95 per cent de totes les furgonetes i camions petits. No és cap misteri que molta gent vegi la nova política com una traïció. Comprar un cotxe nou no deu ser un gran problema per al president Macron i els seus ministres. Però és una gran dificultat per a molta gent amb problemes econòmics. Molta gent pobre no podrà anar a treballar, especialment si no hi ha un bon transport públic que pugui substituir el cotxe. Srećko Horvat: Tens el mateix problema a Alemanya. És genial que moltes ciutats alemanyes estiguin prohibint l’ús de cotxes de gasoil. Però saps a on s’exportaran? Principalment als Balcans i a l’Europa de l’est. I no pots culpar a la gent d’allà per comprar cotxes de gasoil, perquè és més barat i ja viuen en condicions precàries. Per tant, com sempre en el capitalisme, no només tens la divisió interna en les societats de l’Europa occidental, entre els rics metropolitans i els pobres de les zones rurals o les banlieues, també hi ha una divisió entre el centre i la perifèria de la Unió Europea. Srećko Horvat: “Com sempre en el capitalisme, no només tens la divisió interna en les societats de l’Europa occidental, entre els rics metropolitans i els pobres de les zones rurals o les banlieues, també hi ha una divisió entre el centre i la perifèria de la Unió Europea” Segons les bases de dades d’observació de l’aire, els que viuen a la part d’Europa d’on jo vinc, normalment respiren partícules més tòxiques a causa de la contaminació de l’aire que aquells que viuen a l’Europa Occidental. Si mires el mapa veuràs que Alemanya, França, Bèlgica, Portugal, Espanya i parts del Regne Unit, tenen una millor qualitat de l’aire, i Croàcia, Romania, Sèrbia, Bulgària i Polònia tenen un aire tòxic. Aquest hivern la crisi de la contaminació de l’aire a Sofia o Sarajevo s’està convertint en el pa de cada dia. Mentre a l’Europa Occidental s’orienta cap a la «transició verda», les economies dels països de l’Europa de l’Est encara són fortament dependents de les explotacions de les reserves de carbó. Alhora, tot i la transició energètica, Alemanya encara és molt dependent de la importació d’energies fòssils. És clar que la solució per als nostres problemes no pot consistir en una «transició verda» de base nacional; necessitem un European Green New Deal, com defensa DiEM25. És més, necessitem un Green New Deal global. Imatge de Srećko Horvat. Foto de Stiftung David Broder: En un post recent defenses la idea de «Lexit»: un Brèxit organitzat de tal manera que defensi la gent humil, i donaves suport a la crida de Jeremy Corbyn per convocar unes eleccions generals en lloc d’un segon referèndum sobre el Brèxit. Què creus que pot fer Corbyn? Pamela Anderson: És vital que la Unió Europea sigui profunda i estructuralment reformada. Europa mereix molt més de la cooperació organitzada. I jo recolzaria ferventment al Regne Unit intentant crear una alternativa per a Europa. Però retirar-se a posicions nacionalistes no és una alternativa. L’únic camí per la llibertat és una lluita conjunta dels no privilegiats. Això inclou als treballadors estrangers. L’actual proposta d’acord de Theresa May no ofereix tal alternativa. Vaig fer broma dient que estava segura que podria haver negociat millors condicions que les que planteja aquest acord. Porto dècades negociant amb Hollywood. Podria encarregar-me de Michael Barnier (el negociador principal de la Unió Europea). Vas veure Theresa May mostrant dificultats per sortir del cotxe mentre fora l’esperava Merkel? És la millor metàfora pel Brèxit. En aquesta situació, un segon referèndum no és una solució, s’han de celebrar eleccions generals. I espero que Jeremy Corbyn sigui el proper Primer ministre. Srećko Horvat: És una bona pregunta el què podrà fer Jeremy Corbyn. La meva opinió és que la solució no passa per retirar-se a la política de base nacional, el Laborisme ha de seguir treballant en teixir llaços estrets amb altres progressistes europeus. Serà interessant veure la relació que plantejarà el Laborisme amb les eleccions europees del maig de 2019 (en principi no es celebraran al Regne Unit ja que el país pot haver deixat la Unió Europea a finals de març), crec que poden jugar un rol important. Alhora, crec que tots hauríem de fer campanya al RU mostrant els motius pels quals les eleccions europees són especialment importants també al RU. Si la profunda crisi de la Unió Europea no es resol, que no és només interna perquè també afecta a la seva política exterior, em temo que veurem com la situació es deteriora encara més.. Enlloc de la simple solució del «Lexit», crec que necessitem més política transnacional, no només internacional (entre nacions), sinó transnacional. Hem de superar l’Estat nació. Srećko Horvat: “Enlloc de la simple solució del «Lexit», crec que necessitem més política transnacional, no només internacional (entre nacions), sinó transnacional. Hem de superar l’Estat nació” David Broder: Tant el Brèxit com les armilles grogues han vist com gent que normalment no controla els titulars es feia sentir. Tot i el passat activista de Pamela, alguns mitjans s’han mostrat sorpresos sentint-la parlar sobre aquestes qüestions. Perquè diries que és? Srećko Horvat: El que em sorprèn és que algú es sorprengui. S’ha mantingut activa durant anys en diverses campanyes o visitant llocs devastat per terratrèmols. Puc entendre que la gent encara relacioni a la Pamela amb Baywatch o Playboy i es puguin sorprendre amb les seves opinions sobre el Brèxit o les armilles grogues, però justament, no és aquesta la bellesa del fet? Si Baywatch, un programa seguit setmanalment per 1,1 mil milions de persones a 148 països, li dona a Pamela una plataforma per expressar-se i no només comentar, sinó intervenir en el panorama polític actual, s’ha de celebrar. Protesta de les Arimilles grogues. Foto de Patrice Calatayu Encara recordo quan durant la guerra a Iugoslàvia als anys 90, jo i la meva germana miràvem Baywatch, i per a nosaltres, nens d’un país en procés de desintegrar-se davant dels nostres ulls, la televisió sovint era una via d’escapament a un possible i desitjat futur. En el cas de Baywatch va ser la realitat alternativa dels «feliços 90s»: ara que el «socialisme realment existent» s’havia acabat, estàvem camí del «capitalisme realment existent». Baywatch estava plena de taurons, assassins en sèrie i terratrèmols, però per als nens de Iugoslàvia, les feines de socorristes de Mitch Buchannon (David Hassekhoff) i C.J. (Pamela Anderson) a les precioses costes de Califòrnia van ser l’encarnació d’«el final de la història». Com a nens no sabíem el significat d’«el final de la història», i no sabíem que Pamela, casualment, o no, feia la seva primera portada Playboy justament el 1989, el mateix any en què Francis Fukuyama publicava el seu famós assaig. Tampoc sabíem que la transició post-Iugoslava del comunisme al capitalisme no convertiria aquesta part d’Europa en una nova Califòrnia. Tot i això, no hi havia ningú de la meva generació, i de moltes altres, que no estigués veient Baywatch. No hi ha cultura sense cultura popular. David Broder: Creus que tens la responsabilitat d’utilitzar aquesta plataforma pública per defensar aquestes causes? Pamela Anderson: Sento moltes històries d’aquestes de parts remotes de Zimbabwe. Baywatch es veia en carpes envoltades per natius. A àrees perilloses per tot el món, inclosa Amèrica. Senzillament no érem conscients que ens estàvem infiltrant a la nostre manera en tots aquests llocs, amb el somni d’una «bona vida». La platja, Califòrnia, escapisme. Jo era part d’això, però això em dona el privilegi i l’oportunitat d’alçar la veu per totes les causes en les que crec. Fa poc, quan Deutsche Welle em va demanar que recolzés la seva campanya per l’aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans i l’Article 19, la declaració a favor de la llibertat d’expressió, vaig parlar de Julian Assange, que encara està «detingut arbitràriament» (tal i com ho defineixen les Nacions Unides) i que es troba davant la possibilitat de ser extradit als Estats Units. Tinc la responsabilitat de parlar sobre aquestes causes. Tothom la té. Sense llibertat d’expressió i periodisme independent, incloent organitzacions com WikiLeaks i whistleblowers, no es pot construir un món millor. Pamela Anderson: “Sense llibertat d’expressió i periodisme independent, incloent organitzacions com WikiLeaks i whistleblowers, no es pot construir un món millor” David Broder: Has estat molt activa en campanyes del PETA, amb l’ajuda humanitària a Haití després del terratrèmol i últimament has fet algunes intervencions públiques més polítiques. En quina mena d’activisme estàs implicada actualment? Quines publicacions llegeixes i quins pensadors i escriptors creus que tenen més influència en tu? Pamela Anderson: Llegeixo llibres, miro pel·lícules, estic aprenent francès i viatjo arreu del món, un lloc misteriós i meravellós. Però un lloc molt preocupant. Em preocupa el canvi climàtic. L’extinció. Encara estic vinculada activament amb Sea Shepherd i organitzacions que ajuden a refugiats. Sovint penso en Julian Assange, especialment ara que arriba el Nadal i no podrà estar amb els seus amics i familiars. Penso que està tot connectat. Cada cop estic més preocupada per Europa, un lloc que estimo. Estant a Itàlia, aquests últims dies, abans dels comentaris que vaig fer sobre el govern de Matteo Salvini, llegia l’assaig «Feixisme Etern» d’Umberto Eco, escrit el 1995. En ell, defineix catorze característiques generals del feixisme, que per a ell no era un sistema coherent. Parla de «Ur-feixisme» i característiques com el «culte a la tradició», «la por a la diferència», «l’apel·lació a la classe mitja frustrada», «l’obsessió amb la conspiració», «el menyspreu pels febles» i el «masclisme». Si mirem a líders com Trump, Bolsonaro i Salvini, veurem exactament aquestes característiques. Estan destruint l’Amazones, l’Àrtic, el planeta sencer en «temps real». I no hi ha planeta B. Srećko Horvat: Excepte aquells homes, blancs, utopistes llibertaris de Silicon Valley que potser s’escapen a Mart, la resta de nosaltres viurem una distòpia realment existent. Crec que la Pamela té raó. Ho anomenis «post-feixisme», com Enzo Traverso, o «Ur-feixisme» com Eco, el fet és que el feixisme mai va morir. No estem tant lluny de la «Internacional negre» del segle XX a la formació d’un «Eix de la voluntat» entre Itàlia, Alemanya i Àustria proposat per Sebastian Kurz, actual primer ministre d’Àustria A això li hem d’afegir els avenços tecnològics de la IA a l’automatització, de Silicon Valley a Cambridge Analytica, i tens una combinació explosiva per a quelcom que pot ser fins i tot pitjor que el feixisme tradicional. Segurament la figura històrica que millor encarna l’«Ur-feixisme» és el poeta i bel·licista italià Gabrielle D’Annunzio que va ocupar la ciutat costanera de Rijeca a Croàcia. Allà hi va inventar una estranya utopia o distòpia, no només feixista (fins i tot Lenin anomenava D’Annunzio «l’únic revolucionari a Europa»), però hi havia totes les característiques feixistes sumant-hi el culte a les noves tecnologies. Ell va inventar els «discursos des del balcó» (que Mussolini adoptaria), però Marconi li va permetre transmetre un missatge al món des del seu iot. També va inventar una forma feixista de «narcocapitalisme»: fins hi tot abans que els nazis produïssin tones de pervitin, Fiume estava ple de drogues. Com deia Passolini, l’anarquia real és l’anarquia del poder. Gràcies a l’interès renovat en la figura de D’Annunzio – com la biografia The Pike, de Lucy Hughes Hallett, la novel·la de ciència ficció Utopia Pirata, de Bruce Sterling i els treballs del director cinematogràfic croat Igor Bezinovic – espero que les lliçons d’aquell curt període històric es puguin anar descobrint. Fa poc parlava amb Adam Curtis de quan vam visitar junts Rijeca, i coincidíem en que és massa fàcil desatendre aquest període boig com una simple manifestació prèvia al feixisme. El que ho fa realment traumàtic però tremendament interessant, és que Fiume de D’Annunzio no es pot descriure com una distòpia o com una utopia, ja que era ambdues alhora. David Broder: L’extrema dreta està creixent a molts països, però al mateix temps hi ha una radicalització de l’esquerra, desestabilitzant certeses polítiques. Què creieu que hi ha darrere de tot això? Srećko Horvat: Després de visitar els carrers en flames a París, Jerome Roos va publicar un magnífic anàlisi que deia que les armilles grogues han fet esclatar categories polítiques, el que presenta perills i oportunitats. Ens recorda una cita preciosa i apropiada de Saint-Just que diu: «L’ordre present és el desordre del futur.» Desafortunadament, després de totes les «primaveres» que hem vist, hem de girar la cita i preguntar-nos què passa si l’actual desordre – totes aquestes energies libidinals i potencial revolucionari – no es converteix en un nou ordre en el futur? L’Estat d’excepció, definit per Carl Schmitt i elaborat per Giorgio Agamben, ja és la norma – no una excepció – a Europa. Després de les protestes contra el G20 a Hamburg, els líders d’Europa ja apostaven per un registre europeu d’activistes. Una mena de Minority Report per a preservar l’ordre. O l’anarquia del poder. Pamela Anderson: Estic d’acord amb l’Strecko. Tal com m’he expressat quan parlava del moviment de les armilles grogues, la qüestió és si la desobediència pot ser constructiva i què ve el dia de després: poden els progressistes a França, i a tot el món, utilitzar aquesta energia perquè en comptes de violència, puguem veure societats iguals i igualitàries en construcció? Això és un toc d’atenció. Anderson: “La qüestió és si la desobediència pot ser constructiva i què ve el dia de després” Somio en una societat en la que la gent devora llibres i art. Tenim la responsabilitat d’omplir els nostres cors i ments amb música i art, no amb PlayStations. Les connexions humanes estan morint. Quan ens oblidem de com fer l’amor. Aquí és on ens oblidem els uns dels altres. Lluitem juntes i aprenem juntes. Foto de portada de Sébastien Huette. Traducció Àlex Winfield. Publicat originalment a Jacobin Magazin el 17/12/2018. Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín? Correu He llegit i estic d'acord amb l'avís legal i la política de privacitat del web. Sí, vull estar al corrent de tot! Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat. David Broder Historiador especialitzat en el comunisme italià i francès. Editor europeu de Jacobin Magazine i fundador de Jacobin Itàlia. Comentaris P. Anderson: “Els rics destrueixen el planeta i els pobres ho paguen” Deixeu un comentari Cancel·la la resposta Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari. Guarda't l'article [bookmark] veure articles guardats Anàlisi La institucionalització dels partits polítics i el seu (in)evitable procés d’oligarquització Andreu Paneque· Cultura La música sempre és molt més que música Christo Casas· Feminisme i LGTB Violència masclista, joves i influències: alguns factors que poden condicionar-nos Cesca Gasull· Ecologisme Tancar la fractura: Per una planificació ecològica del metabolisme universal Cibcom.org· Articles relacionats Anàlisi Andreu Paneque· La institucionalització dels partits polítics i el seu (in)evitable procés d’oligarquització Cultura Christo Casas· La música sempre és molt més que música Feminisme i LGTB Cesca Gasull· Violència masclista, joves i influències: alguns factors que poden condicionar-nos Ecologisme Cibcom.org· Tancar la fractura: Per una planificació ecològica del metabolisme universal El nou número de Catarsi ja és aquí! Subscriu-te ara i te l'enviem a casa! De l'espiga a la cadena Consell editorial Subscriure-m’hi Faqs Botiga Anunciar-se Contacte Congrés Donar-me de baixa Menu Consell editorial Subscriure-m’hi Faqs Botiga Anunciar-se Contacte Congrés Donar-me de baixa Catarsi – 2022 Condicions contractació – Política privacitat i avís legal – Política de cookies Twitter Facebook-f Instagram Youtube Cataris-blau Catarsi Subscriure-m’hi Magazín Botiga Cursos Jacobin Articles Anàlisi Capital-treball Socialisme Alliberament nacional i imperialisme Catarsi Cultura Feminisme i LGTB Ecologisme Monogràfics 20 anys de l’euro Armilles grogues Auge feminisme a nivell mundial Nova constitució cubana Menu Catarsi Subscriure-m’hi Magazín Botiga Cursos Jacobin Articles Anàlisi Capital-treball Socialisme Alliberament nacional i imperialisme Catarsi Cultura Feminisme i LGTB Ecologisme Monogràfics 20 anys de l’euro Armilles grogues Auge feminisme a nivell mundial Nova constitució cubana Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.
0.641758
curate
{"ca": 0.9395757974350543, "sv": 0.005055902663597501, "fr": 0.01192042091417297, "en": 0.0067412035514633345, "es": 0.02047024005261427, "hr": 0.0034528115751397566, "it": 0.0023018743834265043, "nl": 0.0019730351857941467, "de": 0.0006576783952647156, "pt": 0.0034117066754357117, "eo": 0.0011509371917132521, "ja": 0.00147977638934561, "cs": 0.0005754685958566261, "sr": 0.0012331469911213418}
https://catarsimagazin.cat/pamela-anderson-politica-europea/
mc4_ca_20230418_12_158445
Presència illenca a la 'Setmana del Llibre en Català' de Barcelona 19 febrer 2020 18:31 Els autors i les editorials illenques també participen en la 'Setmana del Llibre en Català' de Barcelona. 08-09-2019Pau Vadell/Facebook Entre el 6 i el 15 de setembre se celebra a Barcelona la 37a 'Setmana del Llibre en Català' que aglutina editorials, llibres i públic amb l'objectiu de promocionar la cultura en llengua catalana. Amb un programa de presentacions ben potent, la Setmana vol donar a conèixer les novetats d'enguany. En aquest sentit, aquest diumenge Lucia Pietrelli ha presentat la seva nova novel·la 'Lítica' editada per Males Herbes. Però no només els autors illencs hi són presents. Editorials mallorquines com Lleonard Muntaner o AdiA Edicions també tenen paradeta. En resum, una bona plataforma per donar visibilitat al sector editorial en llengua catalana.
0.740589
curate
{"ca": 0.9662004662004662, "sv": 0.0337995337995338}
https://www.dbalears.cat/tendencies/2019/09/08/330791/presencia-illenca-setmana-del-llibre-catala-barcelona.html
macocu_ca_20230731_8_534453
Nació, òrgan de les CAC d’Arenys de Munt Agustí Barrera i Puigví Entre l’agost de 1974 i el febrer de 1975 es van publicar a Arenys de Munt, amb una periodicitat mensual, 6 números impresos a ciclostil del butlletí Nació. En el primer número de la publicació, de l’agost de 1974, hi podem llegir la definició: - Què són les CAC ? Sortides del si de l’Assemblea de Catalunya (1971-1977), Les Comissions d’Activitats Cíviques (CAC) tenen, com a objectiu, estendre la lluita per la democràcia i la llibertat a les comarques. Aglutinen sota el seu programa elements i grups democràtics que es declarin antifranquistes. Barrera i Puigví, Agustí. «Nació, òrgan de les CAC d’Arenys de Munt». Sessió d’Estudis Mataronins, 2020, Núm. 36, p. 251-255, https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381745.
0.689867
curate
{"ca": 0.8916562889165629, "en": 0.10834371108343711}
mc4_ca_20230418_12_171328
Ens volen ensarronar - Genís Pascual Porret vicepresident AVV Sant Andreu de Palomar 'El Lector Escriu' El Punt 05/03/05 A Sant Andreu de Palomar ja fa un any que esperem que es concretin els usos dels més de cent mil m. de les casernes de Torres i Bages. Fa un any que reivindiquem que en terreny públic ho volem tot públic, tant els equipaments i zona verda com tot l'habitatge, ja que quan els va comprar el Consorci de la Zona Franca ens va preocupar el seu afany lucratiu. Per tant, podeu imaginar la nostra sorpresa i indignació quan hem sabut que no preveuen complir ni mínimament el que l'Ajuntament havia garantit. És fals que prevegin fer un 50 per cent de pisos (que no és el mateix que m) públics. En volen fer escassament un 20 per cent en sòl d'habitatge i perquè surtin els números volen posar en terreny d'equipaments i parc tot de pisos dotacionals (de joves, assistits, etc.). Això quan tenen més de 50.000 m qualificats d'habitatge i quan encara trobem a faltar tants equipaments i zona verda. I a sobre fan públic als mitjans de comunicació que les entitats hi estem d'acord! Qui hi pot estar d'acord? No demanem res de l'altre món: els equipaments i la zona verda que ens calen i que es compleixi el que diu el govern de l'Estat, que en terreny públic l'habitatge serà públic.
0.837486
curate
{"ca": 0.9728049728049728, "es": 0.027195027195027196}
http://www.sant-andreu.com/stap21/lloguers/opinions/opiniopremsa114-050305.htm
racoforumsanon_ca_20220809_3_187603
Hola companys, fa un cert temps que sóc un mer aficionat amb aquesta modalitat de Poker, i crec que en el temps que sóc usuari no he vist cap fil al respecte... Trobo que és un joc interessant, donat que no es basa en l'atzar, sinó en la capacitat de calcular probabilísticament el què val la teva mà respecte a la que puguin tenir els altres (per això el trobo molt més emocionant que el típic Poker stars o com se'n digui...). A més, el Poker és l'únic joc de casino, que com que no jugues contra la banca (que a la llarga sempre guanya si no fas trampes i t'han de trencar els dits... ), es poden aconseguir guanys a llarg plaç si et vols dedicar a treure-hi uns calerons. M'agradaria saber qui de vosaltres l'hi agrada jugar al Poker Hold'em, i si jugueu online on ho feu, quines estratègies utilitzeu (des de basiques a professionals), consells de jugador, experiències que hagueu tingut, etc, etc... En fi, és tot un món que he descobert fa no gaire, i segurament com amb tants d'altres temes, hi ha un expert usuari en aquest tema en concret, que ens pugui ajudar als més amateurs... Jo per la meva banda jugo de tant en tant (online) a pokerstars i a gamedesire. Cal dir que jugo sense diners reals, com a mínim fins que estigui del tot segur que sóc un bon jugador... Tot i que no em plantejo si això arribarà algun dia, o serà simplement un hobby per passar unes estones amb els amics com fins ara. No estaria de més, que a banda de parlar de consells i estratègies, poguéssim quedar per a jugar en alguna taula i passar-ho bé una estona... Què m'en dieu ? ? PokerStars! És clar que sempre és millor una partideta amb els amics, sense res més que l'honor en joc. Us deixo uns videos per anar obrint boca. Flop sideral! http://www.youtube.com/watch?v=pw-XMlOI-9o Gran farol , 2 i 4 suited vs KK de Phil Ivey http://www.youtube.com/watch?v=Es1DuuYdGk0&feature=related Mítica mà entre un dels jugadors més agressius, Gus Hansen, contra Daniel Negreanu. Ful House vs Four of a kind!! http://www.youtube.com/watch?v=6YNc9oB2kp4 Quina anada d'olla la del 104 contra AK... xDD M'imagino que el paio primer devia confiar cegament en el color... però tant com per apostar 10M$ ? ?? Quin sonat... L'últim també boníssim... Evidentment amb un full hi has d'anar, era molt difícil que Hansen tingués 55. De totes formes, per la seva actitud en aquest video no he vist que fós tan agressiu, ja que s'ha esperat a tenir el four of kind que era imbatible per rematar... Encara que només l'hi valgués el 5, quina era la probabilitat de que l'altre tingués el trio una mica més alt?? Jo pensaria que l'altre té doble parella no pas trio. Josep escrigué: no he vist que fós tan agressiuT'encantarà aquest vídeo i els que el segueixen. I si entens més o menys l'anglès com per copsar el que diu el tio quan es planta all-in tan panxo sense mirar les cartes ja és per descollonar-te: Ja l'havia vist Aquest era el fil que vaig obrir fa un any quan just començava a jugar Si si, en Hansen està molt boig. Però fa temps que no se què fa... No surt al High Stakes ni re... Ara el nou crack és en Durr Dwan. Quin crack aquell també amb 21 anys que té... També el conec aquest, vaig veure'l a una temporada de Poker after dark i representa a la perfecció l'ideal del jugador online: racionalitat per damunt de tot, en no obtenir dades extres dels altres jugadors. Si hi afegeixes els moviments adequats en el moment adequat és tota una jove promesa. No obstant no acaba de ser dels jugadors que em cauen bé. Phil Ivey és un jugador capaç de farolejar o d'anar all-in preflop amb parella d'asos sense que en canvïi gens l'expressió, la qual cosa és admirable tenint en compte la pasta en joc. Pel meu gust, però, és massa tight: sovint foldeja mans guanyadores davant un farol, o es passa vint mans sense que se'n sàpiga res. El que ara per ara diria que és el jugador que més m'agrada és Daniel Negreanu: a més de ser un home intel·ligent, capaç de parlar amb la premsa o desequilibrar els rivals amb la paraula, té una de les habilitats que més admiro en el món del pòker: és capaç de, amb tot just un cop d'ull i unes circumstàncies, llegir la mà al rival. Malgrat que a la 5a temporada de high stakes poker (on li han engaltat dos pòkers gairebé impossibles, tot sigui dit) ha exhibit el seu pitjor joc, jo crec que a hores d'ara és dels millors si no el millor dels millors. L'Esfandiari també m'agrada: sembla simpaticot. La jugadora femenina que més m'agrada és Erica Schoenberg: a més d'estar ben bona, m'agrada molt la seva actitud a la taula. No sé què fa la malaguanyada amb en Benyamine . A la banda oposada hi ha els jugadors als que tinc mania: Phill Hellmut o com recollons s'escrigui, jugador cregut i pedant on els hi haja, que va de flipat a base d'insta-calls i coses així però ben sovint s'acaba menjant els mocs; Mike Matusow, amb una actitud infantil i burlesca que em fa rabiar i tota una llarga llista d'elements com aquests... A mi el Negreanu també és dels que m'agrada més. És simpàtic, té làbia (és dels que treu informació parlant), i a més té això de llegir les cartes dels altres que et quedes flipant molts cops. A més és un paio molt senzill (no té un gran cotxàs amb tota la pasta que guanya i deia que era el capritx més gran que havia tingut...). El Phil Ivey no m'entusiasma. El trobo massa prudent. I com a cara de poker, el Chris Moneymaker (mira el video del K7 contra en Farha a les WSOP), que a més aquests si que és dels que ha fet un somni realitat (De jugar amb un parell de dolars a guanyar-ne milions ), i m'agrada força com juga... I sobre el Hellmut, ja ho té això el paio. Li agrada que hi hagi gent que l'odii. Però és dels millors. Va ser el campió més jove de les WSOP fins al Peter Eastgate l'any passat, i és el que té més braçalets. El que passa és que jugant a cash no en sap massa, però de tornejos no hi ha dubte que és un crack. A més sempre hi ha algun video d'ell per riure per com s'emprenya... "You're a fucking idiooot!!! Yes, I'm an idiot with stack" xDDD Però és que realment amb ell li agrada que l'odiin i fa el numeret perquè ho viu. I de noies estic més desconectat. M'agrada la NoMercy i la Katja Thater. La que has dit tu no la conec. Ja miraré aviam si trobo videos d'ella.. Per cert, mira't la 5à temporada de High Stakes poker, que veuràs en Dwan arrasant. Jugant amb quasi qualsevol parell de cartes, i mai saps si està farolejant o va per davant... increible. I a més va guanyar el pot més gran de la història del programa amb dos collons. Veig que tota la divergència que puguem tenir en termes ideològics esdevé complicitat pel que fa al pòker! Això sembla Aviam si fem una trobadeta a l'estiu i passem una bona estona entre usuaris. Timba! Timba! Timba!
0.813213
curate
{"ca": 0.9737237237237237, "fr": 0.004804804804804805, "en": 0.012312312312312312, "no": 0.001951951951951952, "es": 0.004504504504504504, "pt": 0.002702702702702703}
oscar-2201_ca_20230904_13_101677
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Subscriure-m'hi Seus de la redacció: Barcelona València En què creu VilaWeb? In English La Botiga Inici sessió subscriptor Hola Perfil Xarxa VW Vilaweb Paper Xat Favorits Arxiu Portades Sortir 29 · 11 · 2021 Hola Perfil Xarxa VW Vilaweb Paper Xat Favorits Arxiu Portades Sortir País Andorra Catalunya Nord Franja de Ponent Illes País Valencià Principat Barcelona València Món Àfrica L’Alguer-Sardenya Amèrica Àsia-Pacífic Còrsega Europa Espanya França Llevant Occitània País Basc Societat Ecologia Educació Esports Policia i justícia Sanitat Opinió Editorial Mail Obert Opinió contundent Anàlisi Apunts de llengua Cartes Creuades Closcadelletra Vinyaserra La inòpia nacional La píndola Ras i curt Cultura Art escèniques Art i museus Associacions Cinema Cultura popular Gastronomia Llengua Lletres Mitjans Música Economia Borsa Cooperativisme Empreses Ocupació Sindicalisme Tributs Ciència i Tecnologia Ciència Mètode Internet L’internauta Mòbils Jocs Publicacions Mètode Surtdecasa.cat Teatre Barcelona Cetrencada Cultura Popular BCN Fes ta festa Inspira Tornaveu Verkami Serveis Botiga Serveis als subscriptors VilaWeb Paper Biblioteca Edicions Locals Castelló de la Plana Catalunya Nord Mollerussa Ontinyent País Opinió Món Societat Cultura Economia Ciència TV Blocs Històries Feu-vos-en subscriptors. Feu-vos-en subscriptors. Reforceu VilaWeb Rebeu el report diari sobre el coronavirus Recorda-la No recordo la clau País Andorra Catalunya Nord Franja de Ponent Illes País Valencià Principat Barcelona València Món Àfrica L’Alguer-Sardenya Amèrica Àsia-Pacífic Còrsega Europa Espanya França Llevant Occitània País Basc Societat Ecologia Educació Esports Policia i justícia Sanitat Opinió Editorial Mail Obert Opinió contundent Anàlisi Apunts de llengua Cartes Creuades Closcadelletra Vinyaserra La inòpia nacional La píndola Ras i curt Cultura Art escèniques Art i museus Associacions Cinema Cultura popular Gastronomia Llengua Lletres Mitjans Música Economia Borsa Cooperativisme Empreses Ocupació Sindicalisme Tributs Ciència i Tecnologia Ciència Mètode Internet L’internauta Mòbils Jocs Publicacions Mètode Surtdecasa.cat Teatre Barcelona Cetrencada Cultura Popular BCN Fes ta festa Inspira Tornaveu Verkami Serveis Botiga Serveis als subscriptors VilaWeb Paper Biblioteca Edicions Locals Castelló de la Plana Catalunya Nord Mollerussa Ontinyent País Opinió Món Societat Cultura Economia Ciència TV Blocs Històries Ecologia Educació Esports Fotoperiodisme Missatges directes Policia i justícia Sanitat [EN DIRECTE] Les Illes registren 107 casos nous de covid, la majoria a Mallorca [EN DIRECTE] Les Illes registren 107 casos nous de covid, la majoria a Mallorca La Generalitat homenatja el bisbe Pere Casaldàliga amb un acte aquest vespre La Generalitat homenatja el bisbe Pere Casaldàliga amb un acte aquest vespre Alerta per la previsió de pluja intensa i inundacions Alerta per la previsió de pluja intensa i inundacions Un aiguat deixa cent cinquanta litres en poques hores a Benicàssim i causa inundacions Un aiguat deixa cent cinquanta litres en poques hores a Benicàssim i causa inundacions L'abat de Poblet es declara "avergonyit" i diu que el monestir col·laborarà en la investigació L'abat de Poblet es declara "avergonyit" i diu que el monestir col·laborarà en la investigació Uns quants milers de joves es congreguen a Sants en una nova nit d'entrompades i aldarulls Uns quants milers de joves es congreguen a Sants en una nova nit d'entrompades i aldarulls Arriben dues pasteres a Formentera i a Cabrera, amb vint-i-nou immigrants Arriben dues pasteres a Formentera i a Cabrera, amb vint-i-nou immigrants Els treballadors de Glovo comencen la vaga als supermercats per reclamar una contractació directa per part de l'empresa Els treballadors de Glovo comencen la vaga als supermercats per reclamar una contractació directa per part de l'empresa Manel Barceló: "La tragèdia de l'Heleanna va ser una acció criminal" Manel Barceló: "La tragèdia de l'Heleanna va ser una acció criminal" L'estrany cas del monjo de Poblet: abús o malentès? L'estrany cas del monjo de Poblet: abús o malentès? Voleu enviar ara el comentari? Us recordem que els comentaris a l'editorial són els únics comentaris públics de VilaWeb i poden ser llegits per tothom, no solament pels subscriptors. Cancel·lar Enviar SOCIETAT Per què som a la cua d’Europa en vehicles elèctrics? Analitzem els motius pels quals anem endarrerits en l’electrificació del transport en relació amb la resta del continent Per: Marc Belzunces 30.08.2021 21:50 X Funcionalitat només per a subscriptors Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. Fes-te subscriptor > Ja sóc subscriptor Favorit X Funcionalitat només per a subscriptors Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. Fes-te subscriptor > Ja sóc subscriptor Sense anuncis Fes-te subscriptor de VilaWeb Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací. L’associació europea de fabricants d’automòbils, ACEA, ha publicat fa poc les dades de matriculacions de cotxes durant el primer semestre d’enguany. Agrupades per tipus de combustible, mostra com a Europa les vendes de vehicles elèctrics comencen a accelerar-se. Tanmateix, dins el continent hi ha grans diferències. L’EFTA, formada per Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suècia, és on els vehicles propulsats per electricitat tenen més èxit, amb una quota de mercat durant la primera meitat del 2021 del 29%. La UE és a molta distància, amb tan sols un 7% de vehicles 100% elèctrics. Per estats, els capdavanters indiscutibles es troben fora de la UE. A Noruega, el 57% dels nous cotxes matriculats són 100% elèctrics. Li segueix Islàndia a una distància més gran: el 21%. Dins la UE, Suècia és el país amb quota de vendes més gran de vehicles purament elèctrics (13%), seguit a molt poca distància per Àustria (11%), Alemanya (11%) i els Països Baixos (10%). L’estat espanyol se situa a la cua en vendes de vehicles elèctrics, amb un escàs 2%, un valor similar al de països com ara Romania, Hongria i Grècia. Fins i tot és superat per Portugal (6%), Itàlia (3%) i França (8%). Tot i no tenir dades per territoris, les dades dins els Països Catalans no són gaire diferents d’aquests valors. Per quin motiu hi ha aquestes diferències entre països? I sobretot, per què els Països Catalans som a la cua d’un procés tan important com és l’electrificació del transport? Les raons polítiques Hi ha uns quants motius que causen que les vendes de vehicles elèctrics no acabin de prendre volada al nostre país. La majoria dels experts coincideixen a apuntar un responsable principal: la manca de punts de càrrega. Molts consumidors estarien interessats a adquirir un vehicle elèctric, però la manca d’infrastructura bàsica de càrrega, tant a l’entorn urbà com per a viatges entre poblacions, els fa desistir-hi. De fet, establir una xarxa de càrrega europea és una de les prioritats de la UE aquests pròxims vinents. Al nostre país, la situació es troba condicionada per la manca d’una política clara del govern espanyol, amb plans d’instal·lar-ne a les benzineres tradicionals que de moment no es desenvolupen. Les administracions de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, per la seva banda, recorren a mesures puntuals i clarament insuficients, sense una política clara i que doni resultats tangibles de cara al ciutadà. Tanmateix, el problema més gran és de model. Fins ara, les administracions segueixen un model que mimetitza el proveïment dels vehicles de combustió. És a dir, que els vehicles elèctrics, quan els quedi poca bateria, cerquin una estació on carregar-la del tot. Aquesta aproximació presenta molts problemes. En primer lloc, perquè això sigui efectiu, les estacions han de ser de molta potència, entre 150 kW i 350 kW, amb plans futurs d’arribar a 600 kW o més. Només aquestes velocitats permeten de fer una càrrega prou important en un temps raonable –típicament 15 minuts–, fent una aturada mentre ens desplacem d’un lloc a un altre, per exemple, de casa a la feina, o entre poblacions. Tanmateix, al nostre país els punts de càrrega promoguts per les administracions tenen una potència entre 22 kW i 50 kW. Això genera temps d’espera molt grans, que no resulten factibles en aquesta mena de desplaçaments. Per una altra banda, els temps de recàrrega en aquestes potències són massa ràpids si volem carregar el vehicle mentre som a la feina o durant la nit a casa (8-12 hores), la qual cosa pot dur a ocupar innecessàriament les escasses estacions. Per no oblidar el sistema de pagament, una de les principals queixes dels propietaris de vehicles elèctrics: cada xarxa de càrrega requereix una app o targeta de pagament específica. És impossible pagar amb una única app o amb targeta de crèdit. La manca de punts de càrrega és un dels principals frens a l’expansió dels vehicles elèctrics a casa nostra. A més, els cotxes elèctrics són víctimes, paradoxalment, de les polítiques anticontaminació que duen a terme les administracions públiques, sobretot els ajuntaments. Com que identifiquen “els cotxes” com els causants de la contaminació, i no pas els motors de combustió, les polítiques se centren a restringir l’ús del vehicle privat i defensar el transport públic, caminar i, en menor mesura, la bicicleta. Això ha dut a ciutats com ara Barcelona a prohibir la instal·lació de punts de càrrega a l’espai públic per part d’empreses privades. Només l’ajuntament ho pot fer. A més, els preus de recàrrega són molt elevats, una mesura dissuasiva de l’ús del vehicle privat, juntament amb la dificultat d’aparcament. El resultat és que hi ha pocs punts de càrrega al nostre país, i els que hi ha no són pràctics per a la majoria de propietaris de vehicles elèctrics. De fet, pot resultar fins i tot més car que fer benzina. Cal ressaltar que, finalment, el govern espanyol ha instaurat un pla central d’ajudes a l’adquisició de vehicles elèctrics (MOVES III), tot i que n’ha descentralitzat la gestió a les comunitats autònomes. Els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears no tenen capacitat decisòria sobre la dotació o les condicions d’accés, i s’han de limitar a la gestió del fons amb les condicions imposades pel govern espanyol. A diferència d’uns altres països, el pla estatal no ha estat complementat amb ajudes addicionals per part dels governs territorials o municipals. El resultat és que el pla MOVES III ha estat criticat per la gestió desigual i tardana que en fan les comunitats autònomes, a més de ser confús del punt de vista del beneficiari, tant quant a la informació com en la tramitació, que no és senzilla. Els motius econòmics i socials Més enllà de les polítiques inadequades dutes a terme fins ara per les administracions públiques, hi ha més raons que expliquen el fracàs en l’extensió dels vehicles elèctrics a casa nostra. Una d’important és que al nostre país el poder adquisitiu és inferior al dels països que encapçalen aquesta cursa. Avui dia, la majoria de vehicles elèctrics tenen un preu superior a 30.000 euros, els models més bàsics. Si volem models que tingui prou autonomia (més de 400 km) per a fer viatges llargs, els preus superen ràpidament els 40.000 euros. Cal tenir en compte que els vehicles a combustió que encapçalen les vendes al nostre país se situen generalment entre els 15.000 euros i els 25.000. Tot i que s’espera que els preus s’igualin a partir del 2025, ara per ara un vehicle elèctric costa el doble que un de combustió. I encara que el cost inicial dels vehicles propulsats per electricitat es vegi compensat per l’estalvi en combustible i manteniment, el preu de compra impossibilita que la majoria de famílies en puguin adquirir un. Fins i tot amb les ajudes del pla MOVES III, que poden arribar a 7.000 euros si canviem un cotxe a combustió per un d’elèctric –en cas contrari, l’ajuda es limita a 4.500 euros. Els països nòrdics encapçalen la venda de vehicles elèctrics a Europa. La infrastructura de càrrega és àmplia arreu (fotografia: Circontrol). Un segon punt important és la manca d’informació i, fins i tot, la desinformació propagada socialment. La majoria de consumidors al nostre país no saben quina és l’oferta de vehicles elèctrics del mercat, sovint amagada pels mateixos concessionaris, més interessats a vendre vehicles a combustió, perquè requereixen més manteniment –molts concessionaris viuen del taller de reparació. També hi ha molt desconeixement sobre les ajudes disponibles, tant a la compra com a la instal·lació de punts de recàrrega als pàrquings. I sobre el funcionament general dels vehicles elèctrics i les rutines de càrrega, un canvi de paradigma en relació amb els vehicles de combustió, com veurem a continuació. Hi ha un altre condicionat important que ens aparta dels països del centre i nord del continent: l’urbanisme. En dades generals, a casa nostra el 70% de la població viu en edificis i el 30% en cases unifamiliars. A Europa aquestes xifres són a la inversa. Això és important perquè els vehicles elèctrics es carreguen principalment durant la nit. Sense una infrastructura de càrrega disponible al carrer, on passen la nit al voltant del 70% dels cotxes a casa nostra, i sense un pàrquing a la llar, carregar el vehicle esdevé gairebé impossible. Sobretot amb una infrastructura pública molt limitada i que segueix un model inadequat. També tenim una diferència important amb el centre i nord d’Europa: els vehicles d’empresa. Mentre que als Països Catalans al voltant del 50% dels vehicles venuts es fa a empreses, i l’altre 50% a particulars, a la UE el percentatge empresarial puja al 60%, i en països com ara Alemanya arriba al 70%. Això comporta avantatges fiscals –com ara poder deduir l’IVA–, de manera que els vehicles elèctrics baixen encara més de preu. Electrificar els vehicles d’empresa és també una de les prioritats observades per unes quantes organitzacions europees. Les polítiques adequades per a estendre l’ús de vehicles elèctrics Vists aquests condicionants, és comprensible que siguem a la cua d’Europa en l’electrificació del transport. Al centre i nord d’Europa disposen d’un poder adquisitiu més gran que a casa nostra, de manera que poden adquirir més fàcilment un vehicle elèctric. Tenen d’ajudes directes a la compra de vehicles elèctrics, sovint d’un import superior. A més, adquirint-los via empresa, encara obtenen una rebaixa més gran. Si això no fos prou, la tipologia d’urbanisme d’aquests països fa que bona part de la població disposi d’un aparcament propi on carregar fàcilment i de manera més econòmica. El resultat final és que, tot i ser més rics, la compra i propietat d’un vehicle elèctric els acaba sortint més econòmica que no pas a nosaltres. A diferència del nostre país, en unes quantes ciutats europees opten per un model de carregador petit i de poca potència, en un nombre elevat al carrer. Com es pot canviar la situació? En primer lloc, canviant el model de punt de recàrrega. Els vehicles elèctrics carreguen durant l’estona que estan aturats, típicament durant la nit o durant les hores de feina. I continuaran fent-ho en el futur, encara que apareguin bateries que carreguin en 5 minuts, perquè resultarà més barat de fer-ho al nostre pàrquing, o el de l’empresa, que no pas en estacions de càrrega superràpida. Aquestes estacions, amb potències que superaran els 250 kW, continuaran essent necessàries per als desplaçaments llargs, i les administracions han de promoure una xarxa d’electrolineres que permetin de viatjar pel país sense problemes ni esperes. Tanmateix, el gruix de la càrrega dels vehicles elèctrics s’ha de fer amb potències baixes, típicament entre 3 kW i 7 kW de potència. Un cotxe elèctric no ha de carregar tot el dipòsit cada vegada, sinó carregar cada nit la distància que fa diàriament. Amb aquestes potències baixes, n’hi ha de sobres per a la majoria d’usuaris, que típicament fan un desplaçament a la feina inferior a 50 km. És per això que caldria incentivar una instal·lació a gran escala de carregadors de baixa potència allà on passen la nit o les hores de feina els vehicles. Tenint en compte la tipologia d’urbanisme que hi ha al nostre país. Això vol dir, impulsar la instal·lació massiva de carregadors als pàrquings comunitaris residencials, als edificis d’oficines i fins i tot al carrer. Els experts apunten unes quantes propostes. Des de l’obligació d’equipar totes les places –i no tan sols una minoria– amb punts de càrrega als edificis nous, fins a fer modificacions legals perquè aquesta instal·lació vagi a càrrec de la companyia elèctrica responsable de la infrastructura, inclosa en el concepte de potència de la factura elèctrica. De fet, caldran canvis legislatius si es vol emular l’èxit de països com ara Noruega. Així, alguns experts apunten que en aquest país escandinau la potència elèctrica és una quantitat fixa que es cobra per cada kWh consumit. Consumim més kWh, paguem més en concepte de potència. No consumim cap kWh, no paguem res per la potència. Per contra, una de les dificultats que es troben les electrolineres i les empreses que vulguin instal·lar carregadors, és que a l’estat espanyol la potència és un terme fix que s’ha de pagar cada mes, hi hagi o no consum d’electricitat. Això és molt important ara, quan encara els vehicles elèctrics són una minoria. Cal estendre una xarxa de punts de càrrega que seran poc utilitzats al començament. Això genera que es tingui una despesa fixa molt alta (la potència) que no pot ser compensada per una venda escassa d’electricitat, cosa que dificulta la creació d’electrolineres, que només poden afrontar grans empreses que es poden permetre pèrdues econòmiques inicials. L’urbanisme mediterrani, amb poques cases unifamiliars, dificulta la càrrega de vehicles elèctrics en comparació amb el nord d’Europa. Per últim, les administracions haurien de dur a terme polítiques de mobilitat que no se centrin en el transport públic i la penalització del vehicle privat, sigui o no contaminant. Moltes famílies tenen vehicle privat per anar a la feina i prou. Legalment hauria de ser possible que entrés dins la figura de vehicle d’empresa, tot permetent beneficis fiscals i afavorint la venda de vehicles elèctrics d’ús diari en entorns urbans. Cal fer polítiques específiques per a electrificar el sector empresarial, especialment en aquells vehicles que més circulen, com són les furgonetes de repartiment, com més va més presents a les ciutats per l’èxit de les vendes per internet. I sense abandonar els vehicles que més hores cremen combustibles fòssils, calen programes específics per a electrificar sectors com ara els taxis i els autobusos. A més, això pot representar el contacte de molta gent amb els vehicles elèctrics, de manera que quan hagin d’adquirir un nou vehicle familiar puguin pensar en un d’elèctric. Les dades sobre l’electrificació del transport a casa nostra són preocupants. Se sumen a les del retard en l’expansió de les energies renovables solar i eòlica, en què també som a la cua d’Europa. Fins ara el nostre país havia abraçat les revolucions tecnològiques que anaven apareixent al continent, i érem capdavanters a la península ibèrica. La revolució industrial, el tren, internet… Tanmateix, quant a la gran revolució energètica que vivim, els país ha passat de ser una locomotora a formar part del vagó de cua. Serem capaços de reaccionar i adoptar les solucions que ja funcionen a bona part d’Europa? vehicles elèctrics Combined-Shape Created with Sketch. Ajuda VilaWeb Ajuda la premsa lliure VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament. Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent? VULL FER-ME’N SUBSCRIPTOR VULL FER UNA DONACIÓ, UNA SOLA VEGADA 60 € 120 € En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui. Vull ajudar 10 € 25 € 50 € 100 € Una altra quantitat Vull ajudar Comentaris Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Subscriure-m'hi S'ha afegit la noticia a Favorits Tancar ÚLTIMES NOTÍCIES 21:22Alexia Putellas esdevé el primer català a guanyar la Pilota d’Or 20:55Cent mots i expressions nous al diccionari: descobriu-los 20:53Els presos d’ETA renuncien a les rebudes públiques després de sortir de la presó 20:23Més per Mallorca comença a marcar ruta política a cinc-cents quaranta dies de les eleccions 20:15El Teatre Micalet revela l’origen mallorquí de l’helicòpter amb l’obra ‘L’home del vol vertical’ 19:51Report diari sobre el coronavirus: El País Valencià avala el certificat covid, Catalunya el reactiva i les Illes en demanen l’ampliació 19:50Report diari sobre el coronavirus: El País Valencià avala el certificat covid, Catalunya el reactiva i les Illes en demanen l’ampliació 19:50Òmicron, el nou entrebanc per a la recuperació 19:50Esquerra i l’efecte Camilla Esquerra i l'efecte Camilla Òmicron, el nou entrebanc per a la recuperació Som Escola convoca una gran mobilització en defensa del model d'escola catalana Alexia Putellas esdevé el primer català a guanyar la Pilota d'Or S’ha mort a l’hospital l’excursionista rescatat a Vallter Projecten un retrat de Felipe VI cap per avall davant l'acte en què participa el monarca Cent mots i expressions nous al diccionari: descobriu-los El segon judici contra el president Torra per desobediència començarà el 17 de març Els presos d'ETA renuncien a les rebudes públiques després de sortir de la presó La Intersindical convoca per demà una vaga en defensa del sector públic: tots els serveis mínims Una altra errada imperdonable de la Generalitat de Catalunya Puigdemont demana a Llarena si ja ha comunicat a la policia que no el pot detenir Pinça judicial de Felipe VI i Lesmes a Barcelona contra els enemics d’Espanya El País Valencià avala el certificat covid, Catalunya el reactiva i les Illes en demanen l'ampliació Catalunya reactiva l'ampliació del certificat covid a partir de divendres Cinc ajuntaments responen a la proposta de Zoo per a combatre la censura contra el català Aragonès diu que anirà a la conferència de presidents si s'hi parla de l'ampliació del fons covid La fiscalia no presentarà recurs contra l'absolució dels Nou dels Lledoners Jack Dorsey, cofundador de Twitter, dimiteix com a executiu en cap de la companyia Col·loquen l'estel gegant que canvia el perfil de la Sagrada Família Comença la venda d'entrades per al concert de Lluís Llach al Sant Jordi [VÍDEO] Els dos minuts d'improvisació de Paul McCartney que van gestar l'èxit de 'Get Back' Argimon diu que s’ha detectat dos possibles casos de la variant òmicron a l’aeroport Foment del Treball espanyol Pau Sànchez: "Els policies em deien: 'Sabràs el pa que s'hi dóna, català de merda'" Eduard Barcons: "Les finances sostenibles es quedaran per sempre" Per la llengua, per l'escola, pel que som Barbados esdevé una república i situa la monarquia britànica en un punt d'inflexió El dia internacional de les persones amb discapacitat o el dia de la societat encara no inclusiva? L’últim sopar Llenguansietat Nou dones catalanes preparen una expedició a Mart per a despertar vocacions José Antonio Pastor: "Ens hem anticipat i enguany no hi haurà escassetat de joguines" Jordi Fernando: "El catàleg de Meteora, vint anys després, és un motiu d'orgull" Dies de tinta i pólvora Joseph Lo Bianco: les llengües com a instrument per a la pau Cosir el sud del sud, que també és país Caduca, el passaport covid? Quan? Tota la informació Què en sabem, de la nova variant òmicron del coronavirus? Àlex Arenas: "Hi ha mesures que des del punt de vista científic no tenen cap ni peus" Vicent Todolí: "Vaig dir mai més a allò que feia a la Tate i ara només faig coses que m'agraden" Ángel Martín: "Vaig sortir de l'hospital completament buit i trencat" El cop de Luxemburg a Llarena: què faria si demà tornés Puigdemont? Aerotèrmia, el sistema que substituirà la vostra calefacció i l'aigua calenta La iniciativa d'un jove per a omplir de GIF en català les converses de WhatsApp Nou dones catalanes preparen una expedició a Mart Enviar una còpia a un amic *Separa els diferents emails amb comes. Enviar Fes-te subscriptor de VilaWeb, un compromís amb el periodisme i amb el país Els subscriptors reben cada vespre un correu amb informació dels continguts que elabora la redacció i disposen de serveis especials, com ara comentar les notícies i l’editorial, obrir un bloc personal i llegir el diari sense publicitat o hores abans que els altres lectors. Participen en l’Assemblea de Lectors i tenen descomptes a la Botiga. Però sobretot, amb el seu suport econòmic i el seu compromís amb el diari, fan posible que VilaWeb arribi més lluny i a molta més gent. Subscriure'm al butlletí de notícies: Amb la col·laboració de: © Partal, Maresma i Associats sl Contactar L'empresa Contractar publicitat Avís Legal Política privadesa Política de galetes Consell de la Informació Creative Commons Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.
0.612574
curate
{"ca": 0.9156141242716928, "en": 0.01720564658037774, "es": 0.016306260509130723, "nl": 0.002971884409337974, "fr": 0.020724983380909553, "gl": 0.0006256598756500997, "ia": 0.0003910374222813123, "gd": 0.0005474523911938372, "pt": 0.009032964454698315, "de": 0.001173112266843937, "it": 0.005787353849763422, "vi": 0.0007820748445626246, "id": 0.002346224533687874, "br": 0.0009384898134751496, "ru": 0.0034802330583036797, "pl": 0.0002737261955969186, "su": 0.0009775935557032808, "cs": 0.0006256598756500997, "tl": 0.00019551871114065615}
https://www.vilaweb.cat/noticies/vehicles-electrics-per-que-som-cua-europa/
oscar-2201_ca_20230904_10_177284
L'any 2011, en el marc de les obres de l'estació de l'AVE de la Sagrera, es van descobrir les restes d'una antiga vil·la romana a l'entorn del Pont del Treball Digne. Ara la Societat d'Estudis de la Verneda de Sant Martí recupera una exposició impulsada per l'Ajuntament sobre aquest descobriment i també repassa altres exemples del patrimoni històric que ha desaparegut a la zona. "La vil·la romana de la Sagrera" es pot visitar fins al 30 de juny a la sala d'exposicions La Tercera del Centre Cívic Sant Martí. Mostrar dialegs Com es va descobrir, qui hi vivia o què es va trobar a la vil·la romana de la Sagrera? Són algunes de les preguntes que respon l'exposició que acull el Centre Cívic Sant Martí sobre aquest patrimoni històric descobert l'any 2011 en el marc de les obres de l'AVE. José Ángel Borlán, Societat d'Estudis de la Verneda de Sant Martí “La Vil·la Romana de La Sagrera és la més important que s'ha pogut excavar a tot el pla de Barcelona. De fet, tota Catalunya, i sobretot la costa, està plena de viles romanes que ens ensenyen que l'ocupació agrícola i l'explotació agrícola durant el món romà a partir del segle III abans de Crist va ser important.” La Societat d'Estudis de la Verneda de Sant Martí ha volgut recuperar aquesta mostra impulsada per l'Ajuntament de Barcelona amb l'objectiu que el barri conegui l'existència de la vil·la. També presenta altres punts d'interès patrimonial que han desaparegut i adverteix que estarà pendent de la preservació de la vil·la romana. “El que s'intenta és que el veïnat sigui conscient de la seva pròpia història, que no són els primers que vivien aquí i que abans hi havia altres cultures, altra gent que vivia d'una manera absolutament diferent.” L'exposició "La vil·la romana de la Sagrera" reivindica també que les restes trobades tinguin presència quan finalitzin les obres del tren d'alta velocitat. Es pot visitar fins a finals del mes de juny.
0.868341
curate
{"ca": 0.9921259842519685, "pt": 0.007874015748031496}
http://www.tvclot.com/categories/personatges/article/11257
crawling-populars_ca_20200525_7_87523
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. CULTURA > CINEMA Prenen tota la glòria a les principals favorites: 'El vici del poder' i 'Ha nascut una estrella' Per: Redacció Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. Els Globus d’Or d’enguany han sorprès a tothom. ‘Bohemian Rhapsody’ i ‘Green Book’ han estat els films més destacats i han pres tota la glòria a les principals favorites: ‘El vici del poder’ i ‘Ha nascut una estrella’. El film de Peter Farrelly ha aconseguit els guardons a millor film de comèdia o musical, millor guió i millor actor de repartiment per a Mahershala Alia. D’altra banda, ‘Bohemian Rhapsody’ ha guanyat el Globus d’Or al millor film de drama i Rami Malek ha rebut el premi a millor actor principal per la seva interpretació de Freddie Mercury. ‘Roma’, que aspira a ser el primer film d’una producció de Netflix, també ha rebut diversos premis. Concretament els guardons a millor film estranger i millor direcció. Alfonso Cuarón s’ha imposat a Bradley Cooper, Adam McKay, Spike Lee i Peter Farrelly. Consulteu tots els premiats: Millor film drama: ‘Bohemian Rhapsody’ Millor film comèdia o musical: ‘Green Book’ Millor director: Alfonso Cuarón (‘Roma’) Millor actor drama: Rami Malek (‘Bohemian Rhapsody’) Millor actriu drama: Glenn Close (‘La bona esposa’) Millor actor comèdia o musical: Christian Bale (‘El vici del poder’) Millor actriu comèdia o musical: Olivia Colman (‘La favorita’) Millor actor secundari: Mahershala Ali (‘Green Book’) Millor actriu secundària: Regina King (‘El blues de Beale Street’) Millor guió: ‘Green Book’ Millor musical original: ‘First Man’ Millor cançó original: ‘Shallow’ Millor film d’animació: ‘Spider-Man: Un nou univers’ Millor film de parla no anglesa: ‘Roma’ Millor sèrie drama: ‘The Americans’ Millor sèrie comèdia o musical: ‘El mètode Kominsky’ Millor minisèrie o film per a televisió: ‘American Crime Story: L’assassinat de Gianni Versace’ Millor actor drama: Richard Madden (‘Bodyguard’) Millor actriu drama: Sandra Oh (‘Killing Eve’) Millor actriu comèdia o musical: Rachel Brosnahan (‘La meravellosa Sra. Maisel’) Millor actor comèdia o musical: Michael Douglas (‘El mètode Kominsky’) Millor actriu de minisèrie o film per a televisió: Patricia Arquette (‘Fugida a Dannemora’) Millor actor de minisèrie o film per a televisió: Darren Criss (‘American Crime Story: L’assassinat de Gianni Versace’) Millor actriu de repartiment en sèrie, minisèrie o film per a televisió: Patricia Clarkson (‘Ferides obertes’) Millor actor de repartiment de sèrie, minisèrie o film per a televisió: Ben Wishaw (‘A Very English Escandal’) Penseu amb llibertat, siguem crítics El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics. Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb. Vicent Partal Director de VilaWeb Comentaris Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter S'ha afegit la noticia a Favorits Enviar una còpia a un amic *Separa els diferents emails amb comes. un compromís amb el periodisme i amb el país Subscriure'm al butlletí de notícies:
0.728389
curate
{"ca": 0.888265306122449, "ro": 0.004081632653061225, "en": 0.07474489795918367, "es": 0.02806122448979592, "it": 0.004846938775510204}
: /noticies/bohemian-rhapsody-i-green-book-sorprenen-als-globus-dor/
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_183093
Escriptor, advocat i polític. Llicenciat en dret per la Universitat de Múrcia, exercí d'advocat a Palma. Fou militant de la CEDA i s'afilià a la Falange. Va ser regidor de l'Ajuntament de Palma durant la Segona República i a començament de la dècada dels anys quaranta. Com a escriptor, es dedicà principalment al gènere dramàtic, però també conreà la narrativa, amb les novel·les L'altre camí (Premi Ciutat de Palma 1963) i Pel camí del vent (Premi Llorenç Riber 1966), i l'assaig històric, sobretot relacionat amb la qüestió jueva i, en concret, amb els conversos i xuetes de Mallorca, amb obres com Inquisición en Mallorca. Reconciliados y relajados (1488-1691) (1946), escrita en col·laboració amb Miquel Forteza Pinya, i Historia de los judíos mallorquines y de sus descendientes cristianos, publicada pòstumament el 1985. Fou col·laborador del Correo de Mallorca i del Diario de Mallorca, on signava amb el pseudònim Amadís. Significació En l'àmbit teatral, s'inicià com a director d'escena de l'Acadèmia de Declamació de la Congregació Mariana de Palma. Poc després, però, passà a dedicar-se principalment a escriure obres dramàtiques, bona part de les quals foren estrenades per companyies en què participava activament (és el cas de la de la Congregació Mariana) o a les quals assessorava literàriament (és el cas de la companyia Catina-Estelrich i, posteriorment, de la companyia Artis). Així, les tres primeres obres que estrenà foren Nit de festa, Raig de sol (1930) i El príncep de l'illa Blava (1932), i es dugueren a escena a la Congregació Mariana de Palma. Nit de festa és una comèdia dramàtica que té com a escenari un poble petit de Mallorca i com a protagonista mossèn Joan, fill pubill a qui se li ha mort la mare fa poc i amb un pare de qui no sap res d'ençà fa més de vint anys, quan els va abandonar. Al final de l'obra mossèn Joan descobreix que el seu pare és un home malcarat, brut i d'esquerres que havia estat a la vicaria amb la intenció de robar-hi. Al drama Raig de sol el protagonista és un marquès que torna, al cap de dotze anys, a la seva possessió de muntanya. A El príncep de l'illa Blava trobam la història d'un príncep que canvia d'actitud i de comportament quan mor el seu pare. Aquestes tres obres foren publicades en un sol volum el 1931, i la crítica en destacà la pulcritud del llenguatge i la moralitat de l'argument, sobretot a Raig de sol, l'estrena de la qual donà lloc a una campanya a favor del teatre catòlic mallorquí. Amb la instauració de la Segona República intensificà l'activitat propagandística i es vinculà a la companyia Catina-Estelrich, la qual li estrenà les comèdies Bosc endins (1932), L'embat (1934), Un al·lot de barca (1934), La cançó del mar (1935), N'Armando es barber o Es darrer romàntic (1935) i La lluna diu mentides (1936). Durant la Guerra Civil estrenà Un cuento azul, un esbós de comèdia ideològica que estrenà el 1937 al Saló Mallorca i que es reposà el 1938 al Teatre Principal de Palma en una de les funcions mensuals que programava el Teatro Azul de la Delegació de Premsa i Propaganda de la Falange Española y de las JONS. El mateix 1937 publicà Madò Bruixa, una comèdia en què reivindica els costums tradicionals. Durant la postguerra Cortès anà deixant els càrrecs oficials que posseïa i es dedicà sobretot a l'advocacia. A més, el 1948, es vinculà a la companyia Artis, hereva de la companyia Catina-Estelrich, i en fou assessor fins al 1952. Aquesta companyia li estrenà les comèdies Hotel Cosmopolita (1948) i Aigua de pluja (1951), així com el sainet Coses d'ara (1951). El 1949, la mateixa companyia estrenà una adaptació que féu Cortès de L'Hostal de la Bolla, de Miquel dels Sants Oliver. El 1957 publicà la comèdia dramàtica Els cims lluminosos, amb la qual havia quedat finalista del Premi Ciutat de Palma Bartomeu Ferrà 1956. Uns quants anys després, el 1963, esdevingué guanyador d'aquest guardó amb la comèdia Els comparses. També és autor de la comèdia dramàtica Cançó de primavera, que no es publicà ni s'estrenà mai. El teatre de Cortès va transitar entre la comèdia moralitzadora, el costumisme i el sentimentalisme. El component catòlic i adoctrinador pesa molt en tota la seva producció literària, així com també ho fa l'antiavantguardisme que se'n desprèn, en tant que l'autor sempre opta per la tradició enfront de la modernitat. Estrenes 3 març 1930. Nit de festa. Gabriel Cortès Cortès. Sala d'Actes de la Congregació Mariana de Palma. Membres de la secció major de la Congregació. 9 novembre 1930. Raig de sol. Gabriel Cortès Cortès. Sala d'Actes de la Congregació de Mariana de Palma. Membres de la secció major de la Congregació. 6 gener 1932. El príncep de l'illa Blava. Gabriel Cortès Cortès. Sala d'Actes de la Congregació Mariana de Palma. Acadèmia de Declamació de la Congregació Mariana. 30 novembre 1932. Bosc endins. Gabriel Cortès Cortès. Saló Mallorca. Companyia Catina-Estelrich. 11 abril 1934. L'embat. Gabriel Cortès Cortès. Saló Mallorca. Companyia Catina-Estelrich. 21 novembre 1934. Un al·lot de barca. Gabriel Cortès Cortès. Saló Mallorca. Companyia Catina-Estelrich. 24 abril 1935. La cançó del mar. Gabriel Cortès Cortès. Saló Mallorca. Companyia Catina-Estelrich. 2 juny 1935. N'Armando es barber o Es darrer romàntic. Gabriel Cortès Cortès. Saló Mallorca. Companyia Catina-Estelrich. 5 febrer 1936. La lluna diu mentides. Gabriel Cortès Cortès. Saló Mallorca. Companyia Catina-Estelrich. 6 gener 1937. Un cuento azul. Gabriel Cortès Cortès. Saló Mallorca. Companyia Catina-Estelrich. 18 octubre 1948. Hotel Cosmopolita. Gabriel Cortès Cortès. Teatre Principal de Palma. Companyia Artis. 16 març 1951. Coses d'ara. Gabriel Cortès Cortès. Joan Valls. Companyia Artis. 16 novembre 1951. Aigua de pluja. Gabriel Cortès Cortès. Joan Valls. Teatre Principal de Palma. Companyia Artis. Publicacions Cortès, Gabriel. Nit de festa. Raig de sol. el príncep de l'illa Blava. Mallorca: Impremta L'Esperança, 1931. Cortès, Gabriel. La cançó del mar. Un al·lot de barca. Mallorca: Impremta Mossèn Alcover, 1935 (Biblioteca Les Illes d'Or; 8). Cortès, Gabriel. Bosc endins. Palma: Editorial mallorquina de F. Pons, 1937 (Galeria Teatral d'Autors Mallorquins; 4). Cortès, Gabriel. Madò Bruixa. Palma: Estampa de la Llibreria Politècnica, 1937 (Galeria Teatral Mallorquina; 14). Cortès, Gabriel. Aigua de pluja. Hotel cosmopolita. Palma: Editorial Moll, 1953 (Biblioteca Les Illes d'Or; 53). Cortès, Gabriel. Els cims lluminosos. Ciutat de Mallorca: Impremta Muntaner, 1957. Cortès, Gabriel. Els comparses. Mallorca: Editorial Moll, 1964 (Raixa; 70). Bibliografia Nadal, Antoni. Teatre modern a Mallorca. Barcelona: Universitat de les Illes Balears / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998.
1
perfect
{"ca": 0.9063306512828299, "pl": 0.0012145134355548808, "es": 0.03673903142553515, "fr": 0.009412479125550327, "en": 0.010778806740549568, "pt": 0.01381509032943677, "la": 0.0012145134355548808, "it": 0.008046151510551085, "st": 0.003339911947775922, "id": 0.0072870806133292845, "eu": 0.0018217701533323211}
racoforumsanon_ca_20220809_2_47296
La frontera entre cristians i musulmans a l’any mil era només un camp de batalla?Autor:Oliver VergésLlicenciat en Història@oliververgesLa majoria de lectors mínimament versats en el camp de la història segurament ja saben que els segles que anomenem “edat mitjana” no van ser ni tan foscos ni tan negatius com es creia fa anys. Amb tot, els mites que circulen sobre aquestes centúries encara són molts i estan profundament arrelats en l’imaginari de gran quantitat de gent. Són moltes les persones que pensen, per exemple, que els homes i les dones de l’edat mitjana eren uns bàrbars incivilitzats que estaven contínuament matant-se els uns als altres i que vivien en un món de violència permanent. El més curiós de tot plegat és que mai en la història ha mort tanta gent per culpa de la violència com en el segle XX –un segle en què van morir uns cent milions de persones– i ningú considera que els seus pares, avis o besavis siguin uns incivilitzats. Amb això, tampoc volem dir que el món medieval fos un món perfecte, un paradís terrenal, però sí que creiem que cal entendre el context de cada moment, conèixer realment de quina realitat estem parlant i fugir de mites que no fan més que perjudicar el nostre coneixement del passat.En aquest sentit, avui volem apropar-nos a la realitat de la frontera entre cristians i musulmans de l’any mil al territori català i, en especial, al limes del comtat d’Urgell i del califat de Còrdova. Molt sovint, la frontera medieval s’ha imaginat com una línia clara que separava dos mons – d’esquena l’un de l’altre–, que només entraven en contacte per guerrejar. El cert és, però, que l’espai de frontera era molt més complex del que pot semblar a primera vista. El primer que hem de fer és treure’ns del cap dues idees sobre la frontera de l’any mil que són totalment falses. Malgrat que així ens ho imaginem, la frontera no era un espai de guerra contínua. Era, en tot cas, un espai que, a vegades, veia passar exèrcits de sud a nord i de nord a sud, per fer incursions al territori enemic, però no era un territori de guerra de trinxera en què uns i altres defensaven dia sí dia també cada un dels pams de la seva sobirania. A part, la frontera no era un espai ben delimitat, un tall net entre dos poders, sinó, més aviat, un terreny difús i relativament ampli en què es podia trobar des de guarnicions militars en fortificacions fins a famílies pageses, que treballaven una terra de ningú, passant per comerciants i viatgers que anaven d’un territori a l’altre per motius d’allò més diversos.Per a les elits de l’any mil, disposar d’una frontera representava la possibilitat d’enriquir-se a través de la conquesta de nous espais, de l’obtenció de noves terres de les quals extreure rendes, de la presa de botí en les incursions al territori enemic, de ser contractat com a mercenari en els conflictes interns del món musulmà o, més endavant, de cobrar paries a canvi de no atacar posicions enemigues. No és estrany, doncs, que el comte Ermengol I i el bisbe Sal•la d’Urgell, senyors d’un territori fronterer, siguin considerats dos dels governants més rics dels comtats catalans de l’any mil, per la gran quantitat de béns que figuren en els seus respectius testaments. Entre d’altres béns, l’any 1007, el comte Ermengol estava en possessió d’una sella d’argent, d’un fre d’argent, d’una espasa amb or, d’una beina d’or, d’uns esperons de plata i d’un total de 395 unces d’or.És cert que a finals del segle X el califat de Còrdova representava...CONTINUA LLEGINT Se m'ha fet curt i tot, quan començava a calentar va i s'acaba el text És una mica el que no m'agrada de la web, que al ser de divulgació, fan articles curts.
0.872617
curate
{"ca": 1.0}
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_385903
Aquest any ens hem pogut reunir a les oficines centrals de Grup Voltes, en la trobada anual en què s’ha compartit amb tot el personal un resum de les dades més importants d’aquest any que s’acaba. Tots els assistents hem gaudit d’una dinàmica de grup a càrrec de Sergi Grimau, emfatitzant i valorant el treball d’equip. La part més emotiva, ha estat la dels reconeixements ; al fundador Vicente Voltes Belló, i també a dos persones que aquest any finalitzen la seva etapa laboral amb més de vint-i-cinc anys a l’empresa. També s’ha fet mencions i reconeixements als equips que s’han desplaçat fora de casa durant mesos, i a les noves incorporacions que han entrat aquest any. La trobada ha finalitzat després de fer una foto de grup, amb un dinar de germanor on tots els assistents han gaudit amb els seus companys de treball. Bon Nadal a totes/tots ! Ningú de nosaltres es millor que tots nosaltres junts. Buscar Search for... Posts Trobada anual Grup Voltes 2022 Adjudicació del tercer lot del projecte urbà de la Plaça de les Glòries (Canòpia urbana) a Voltes Connecta Implantació d’un magatzem logístic de mercaderies al Polígon Industrial Vilapark de Vilanova de la Barca (Lleida), per TRANSERVETO Execució de bassa de regulació de la Portellada de la Comunitat de Regants de la Séquia de Ontiñena, Monegros II, Ballobar (Osca), per a Grup Tragsa
1
perfect
{"ca": 0.9641255605381166, "fr": 0.017937219730941704, "en": 0.008221225710014948, "hu": 0.009715994020926755}
mc4_ca_20230418_3_725573
POW! - AU Agenda Autor: R. Knizia Il·lustrador: J. Aucomte Publicat per Gigamic fa pocs dies a Espanya, Pow! és l’últim joc de daus Reiner Knizia. L’autor alemany continua amb Pow! la línia del Piko Piko, el Sushizock i el Age of War, on els daus i el rics prenen tot el protagonisme. En aquest cas, la temàtica ens trasllada als còmics d’herois amb superpoders que s’enfronten amb hàbils malvats, el joc compta amb una mecànica d’equilibris que ens recorda que sempre, per a cada heroi, cal un supermalvat, ja que u no és res sense l’altre. Hauràs d’arriscar per aconseguir els millors personatges, i tingues en compte que una bona història sempre ha de tindre un bon final. En Homoludicus (Pintor Navarro Llorens, 7). DAVID C.O.
0.758569
curate
{"ca": 0.9708333333333333, "en": 0.015277777777777777, "sv": 0.013888888888888888}
https://au-agenda.com/pow/
mc4_ca_20230418_3_284818
(S'ha redirigit des de: Joan Maria Vallvé i Ribera) ↑ «Jordi Cuixart, proclamat nou president d'Òmnium». [Consulta: 28 octubre 2018]. Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Vallvé_i_Ribera&oldid=21096422» La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 9 maig 2019 a les 21:21.
0.408607
curate
{"ca": 0.5959595959595959, "es": 0.09427609427609428, "de": 0.30976430976430974}
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maria_Vallv%C3%A9_i_Ribera
crawling-populars_ca_20200525_47_40937
Beques escolars curs 2020-21 Curs monogràfic 'Els totalitarismes del segle XX' Dia Internacional de les Dones 2020 Exposició 'Dones: ficcions i realitats' Programació estable Teatre Ateneu gener-maig 2020 OKKA, Joc literari per a infants Can Coll, un mas al bosc Exposició 'L'home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat' Beques escolars curs 2020-21 Curs monogràfic 'Els totalitarismes del segle XX' Dia Internacional de les Dones 2020 Exposició 'Dones: ficcions i realitats' Programació estable Teatre Ateneu gener-maig 2020 OKKA, Joc literari per a infants Can Coll, un mas al bosc Exposició 'L'home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat' Guia El gimnàs consta d'una sala de 18 x 15 m, amb terra de parquet plàstic, miralls a les parets, espatlleres, cortina separadora per a divisió en dues sales, il·luminació artificial, tarima per a classes dirigides i equip de música. A més, la instal·lació compta amb una sala d'activitats físiques, aeròbic, gimnàstica rítmica, manteniment, gimnàstica per a la tercera edat, etc., i també amb una sala de musculació amb màquines per al condicionament físic. De dilluns a divendres, de 7.00 a 22.00 h; dissabtes, de 9.15 a 13.45 h i de 16.15 a 19.45 h; i diumenges i festius, de 9.15 a 13.45 h Torna al llistat d'equipaments
0.475995
curate
{"ca": 0.9087332808811959, "it": 0.08811959087332809, "pt": 0.003147128245476003}
: /guia/equipaments/gimnas-municipal-can-xarau
oscar-2201_ca_20230904_4_100656
Els centres oberts infantils de Salt són un servei socioeducatiu diürn amb finalitats preventives. Donen suport, estimulen i potencien l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics, la millora de les relacions amb la família i iguals i l’enriquiment del temps lliure, evitant el deteriorament de les situacions de risc i compensant dèficits socioeducatius. Els centres oberts donen suport als infants i també a totes les seves famílies a través de la participació de les activitat conjuntament amb els seus fills. Demana informació: S'està carregant... dijous, 8 de gener de 2015 Tornada de Vacances 3:28 | Publicat per Centre Obert | Bon Nadal a tothom!! ! L'equip del Centre Obert espera que hagueu passat tots unes bones vacances. La pròxima setmana del 12 ens retrobem per tornar a començar les sessions. Aquest nou any 2015 segur que aprenem moltíssimes coses tots junts. Us deixem una foto de l'última sessió de l'any 2014 en la que vam anar a la pista de gel, ens ho vam passar genial tot i que amb els culs adolorits de tan caure! Envia per correu electrònic BlogThis! Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook 0 comentaris: Publica un comentari a l'entrada Entrada més recent Entrada més antiga Inici Etiquetes Activitats en família El Consorci de Benestar Social Gironès-Salt informa que aquest lloc web utilitza galetes (cookies) de tercers exclusivament per obtenir informació estadística sobre la navegació. Navegar per aquest lloc web implica que se n’accepta l’ús. Podeu obtenir més informació consultant la nostra política de cookies. Tancar
0.787348
curate
{"ca": 0.9480925578486554, "it": 0.021263289555972485, "sv": 0.012507817385866166, "fr": 0.004377736085053158, "en": 0.008130081300813009, "pt": 0.005628517823639775}
http://coisalt.cbs.cat/2015/01/tornada-de-vacances.html