id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2301_ca_20230418_2_210264 | Sonorització format mitjà de bandes musicals. Equip de so de 6000W RMS, 4 envios de monitors, 32 entrades de micro/línia.
Control de P.A. i monitors des de F.O.H. Processadors de dinàmica i efectes digitals inclosos. Il·luminació amb truss.
Inclou microfonia professional Sennheiser, Shure, Audio-technica, Oktava, Electro-Voice, AKG.
Servei tècnic
1u. tècnic de so / muntador
1u. auxiliar escenari/muntador
1u. tècnic de llums / muntador
Sol·licita pressupost d’aquest producte
Sound Land. Serveis audiovisuals per l'espectacle a tota Catalunya. So, il·luminació, vídeo professional. Olesa de Montserrat 2017. Telèfon: 931 379 842 | 0 | curate | {"ca": 0.7091503267973857, "es": 0.06699346405228758, "fr": 0.0392156862745098, "en": 0.16993464052287582, "uz": 0.014705882352941176} | http://soundland.cat/sono-pro-6000 |
macocu_ca_20230731_0_355519 | SpaceUn camí a la muntanya: a la vora d'un riu, campament, a la vora d'un temple, una clariana del bosc.
Abstract
Una dona d'uns trenta-cinc anys i un home a la ratlla dels cinquanta, desconeguts però amb un objectiu comú (empendre el camí cap a les fonts de Iambu), són guiats per un jove de la zona que té el mateix destí. Per al jove és un viatge espiritual ple de ritus i símbols que explica als seus companys amb un discurs al·legòric, mític. És un discurs que sedueix a la dona i que neguiteja l'home. El posicionament de l'home enfront del guia provocarà una creixent tensió, durant el trajecte cap a les fonts, que desembocarà en un final tràgic.
Notes
L'acció transcorre en un sol dia, però la disposició temporal de les escenes no és cronològica. Num. homes actors: 2. Num. dones actrius: 1. Num. altres: 0.
Release notes
Lectura a la Sala Beckett, febrer de 1998. Lectura dramatitzada al juny de 1998 per al Sitges Teatre Internacional.
Date issued1999
Page/s76 p.
Bibliographic notes
Mecanoscrit també disponible. Editada en castellà, ADE, 2001, Madrid, traduïda per Ignasi Garcia Barba i amb pròlegs de Joan Castells i Ignasi Garcia. | 0.657251 | curate | {"ca": 0.912, "en": 0.07733333333333334, "la": 0.010666666666666666} | |
cawac_ca_20200528_7_94913 | 43 equips fidels a les 24 Hores de Motociclisme
Circuit de Catalunya .- Un total de 43 equips i 161 pilots han confirmat la seva participació a les 24 Hores de Motociclisme que es disputaran al Circuit de Catalunya els dies 17, 18 i 19 de juliol. A les 15h de la tarda del 18 de juliol es donarà la sortida a la quinzena edició de la tradicional prova de resistència amb la cursa de 24 hores de durada que reuneix pilots professionals i amateurs.
L’equip guanyador del 2008 i vencedor també de tres edicions més de les 24 Hores, Suzuki Català, s’ha enrolat aquest any amb una sola formació per defendre el dorsal número 1. L’equip està format per Bernat Martínez, Javier Oliver, Kev Coghlan i Salvador Cabana, i lluitaran a la pista amb la resta de rivals amb una Suzuki GSX-R 1000. Entre altres tradicionals equips amb gran palmarès a les 24 Hores de Motociclisme es troba el gran rival de Suzuki Català, Folch Endurance, que aquest 2009 ha tornat a apostar per dues Yamaha YZF R-1 1000 en competició.
Destacar que un total d’11 equips inscrits són de nacionalitat francesa, mentre que els 32 que resten són nacionals. La presència femenina cada vegada va prenent més força als circuits, i aquesta tendència es farà també palesa a les 24 Hores. Elena Rosell, que en els darrers anys no s’ha perdut cap edició de la prova, correrà amb RED-Racing i una KTM RC8 1195, mentre que Beatriz Florensa ho farà amb Terrassa Exit-1 i una Yamaha YZF R-6 600. També s’ha inscrit l’equip Dafy’Lles Moto Team, format íntegrament per quatre dones i que debutaran a la cursa amb una Suzuki GSX-R 750.
La marca més nombrosa entre els participants és la Yamaha, amb 14 motos, seguida de 12 Suzuki, 5 Kawasaki, 5 Honda, 3 KTM, 2 BMW i 2 Ducati.
Entrada gratuïta per a les 24 Hores
Tots els aficionats podran gaudir d’entrada lliure al Circuit de Catalunya amb les 24 Hores de Motociclisme. Socis i Oficials del Circuit també tenen entrada gratuïta amb els respectius carnets identificatius. | 0.879329 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.montmelo.cat/ca/Actualitat/Hemeroteca_de_Noticies.htm?id=533&pl=126 |
macocu_ca_20230731_7_220378 | EDUCACIO
Funcions del servei escolar de transport
Transport Escolar Col·lectiu (TEC) El Transport Escolar Col·lectiu (TEC) és un servei adreçat a fer possible l’escolarització d’aquells alumnes que han de desplaçar-se fora del seu municipi de residència a un centre públic o a un centre privat concertat.
Ajuts individuals de desplaçament (AID) En els casos que no és possible l’establiment del transport escolar col·lectiu, es lliura a les famílies dels alumnes afectats una assignació que permet alleugerir la despesa del desplaçament..
Ajuts de menjador El Consell Comarcal atorga ajuts de menjador als alumnes de centres docents públics i de centres privats concertats que s’han de desplaçar fora del seu municipi de residència, per inexistència, en aquest, d’oferta del nivell educatiu corresponent. També s’atorguen ajuts individuals de menjador a alumnes amb necessitats socioeconòmiques i geogràfiques.
Programa comarcal de suport a l’educació a l’Urgell
Iniciativa que té com a objectiu principal aportar recursos i estimular iniciatives pedagògiques que permetin fomentar l’arrelament local i comarcal dels estudiants. Tots els centres d’ensenyament d’educació infantil, primària, secundària, batxillerats i cicles formatius de l’Urgell poden participar en aquest programa. El programa atorga ajuts a projectes i activitats escolars, i també es potencia la realització de concerts, mostres teatrals i premis per a la realització de treballs de recerca, de pla d’empresa, i de dibuix, entre d’altres. Pàgines webs d’interès: Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya: Web: https://educacio.gencat.cat Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya: Web: https://serveiseducatius.xtec.cat/urgell/ ON SOM? : Consell Comarcal de l’Urgell C. d’ Agoders, 16 25300 Tàrrega Tel. 973 500 707 A/e: [email protected] Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h. | 0.8429 | curate | {"en": 0.004282655246252677, "ca": 0.9957173447537473} | |
mc4_ca_20230418_11_407806 | [ Hora i data actual: dc. oct. 23, 2019 9:40 am ]
Mostra les entrades sense resposta | Mostra els temes actius Hora i data actual: dc. oct. 23, 2019 9:40 am | 0.42975 | curate | {"es": 0.16339869281045752, "en": 0.2875816993464052, "ca": 0.5490196078431373} | http://burruktala.forogratis.es/post79.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_344817 | Reflex és una instal·lació escultòrica realitzada com a projecte final de l’Albert Jaime que després va ser exposada a l’emblemàtic espai arquitectònic de la Cúpula del Cementiri dels Caputxins de Mataró.
Reflex
Text de Mercè Martínez Seguer
"El diálogo limpio y neto que se produce entre la materia y el espacio,
la maravilla de ese diálogo en el límite, creo que, en una parte importante, se debe a que el espacio o es una materia muy rápida o bien la materia es un espacio muy lento." Eduardo Chillida
Reflex és una de les darreres obres amb què l’artista Albert Jaime (Mataró, 1986), mitjançant el diàleg entre matèria, espai i temps, ret homenatge a una de les seves més significatives fonts d’inspiració: la natura.
Natura observada, experimentada. Natura mestra de lliçons formals, portadora de troballes instintives i reveladores que, si bé configuren a través de l’acumulació, el ric imaginari de l’artista, esdevenen alhora petits relleus anomenats textures i la gènesi de futures creacions escultòriques de més gran format.
La peça s’inscriu en una trajectòria artística que, iniciada amb Cnidarians (2011) i seguida d’Eco (2012), Trompetes (2013) i Llavor (2013), té com a denominador comú fer de l’escultura una al·legoria dels cicles vitals a través del treball del ferro. En aquest itinerari es fa evident com una obra és gestadora de la maduresa de la següent: Reflex és així l’evolució harmònica d’Eco .
L’acer és el protagonista matèric de la peça i el material predilecte de l’escultor per la seva mal·leabilitat, capacitat d’evolució temporal i vigor. I és que en l’obra es fa palesa l’afirmació de Chillida que “mentre que la pedra és massa, el ferro és múscul”. A Reflex l’artista també reivindica la bellesa i la calidesa del ferro, i ho fa optant per un acabat d’oxidat natural i vernís per tal d’emfatitzar el vincle de la peça amb la morfologia dels arbres. És aquí on emplacem un altre dels objectius de l’Albert Jaime: la cerca de l’organicitat del ferro. L’artista fa que l’obra assoleixi una textura cromàticament integradora en un espai natural, però en canvi contrastada i enigmàtica en un recinte racional com el de la capella neoclàssica del Cementiri dels Caputxins.
Albert Jaime, des de l’abstracció, aborda la referència a les branques, la copa i les arrels dels arbres; com ells, l’obra s’enlaira i s’expandeix en formes orgàniques que modelen l’espai a través d’una aparent dansa, sinuosa i mística, a la qual la llum zenital de l’òcul transfereix un caire expressionista. Seran els efectes lumínics els que enriquiran els matisos monocromàtics de la peça i faran visible la construcció fractal de l’obra, en evidenciar les cicatrius de soldadura de les peces cilíndriques, generadores de les seves ramificacions. Reflex és una escultura dinàmica ja que l’asimetria d’aquestes ramificacions permeten visualitzar, en recórrer el perímetre de la peça, un fascinant ventall de composicions formals abstractes i, per tant, de multiplicitat de punts de vista.
La forma també juga un paper important en l’acotació de l’espai. En efecte, a Reflex les formes orgàniques revelen un espai intrínsec que totes miren d’incloure i definir; un espai tangible, de qualitats expressives; un espai que commou i no deixa indiferent l’espectador; un espai en relació simbòlica amb l’interior de la capella i en connexió diàfana amb l’exterior a través de l’òcul. Les formes escultòriques de Reflex, igual que delimiten un espai, també referencien un temps: el de creació a partir de l’acoblament dels tubs cilíndrics d’acer, cosa que aporta un ritme modular a l’obra; i el temps de percepció visual, de lectura de l’obra, que implica un desplaçament al seu voltant i que contribueix a emfatitzar-ne el dinamisme.
Partint d’una economia en el contacte tel·lúric que sembla voler desafiar les lleis de la gravetat des de la seva potent escala, l’obra genera una singular simetria terrenal-celestial on percebem l’efecte reflex que li dóna nom. Un reflex diferent del narcisista de la mitologia clàssica, que mirava de capturar la seva pròpia imatge reflectida en l’aigua. Aquí són arrels que es projecten cap al cel, que revelen allò ocult i secret; ramificacions que esdevenen metàfora d’un recorregut espiritual i enigmàtic que resta en harmonia amb l’espai circular de la Cúpula; àmbit també simbòlic de dialèctica entre cel i terra. Reflex se’ns manifesta com una orbicular reflexió artística que té, per principi i fi, la natura. | 1 | perfect | {"ca": 0.9326857917325503, "ru": 0.0013553196295459679, "es": 0.06595888863790378} | |
mc4_ca_20230418_13_131679 | Publicacions - Servicio Público de Empleo Estatal
El SEPE posa a la vostra disposició les publicacions oficials elaborades pel Servei mateix incloses al programa editorial del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. També podeu accedir a la base de dades documental bibliogràfica, on es recopilen les publicacions, tant oficials com no oficials, en matèries afins al món laboral.
Les publicacions oficials són les que constitueixen un suport informatiu i difusor de les activitats desenvolupades per l'Administració. En aquesta secció teniu a la vostra disposició les publicacions oficials editades pel Servei Públic d'Ocupació Estatal incloses al programa editorial del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.
Hi trobareu informació sobre el funcionament de l'organisme, així com de cada una de les seves àrees d'actuació.
També podeu consultar les publicacions de tot el Ministeri al web del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social , i les de tota l'Administració General de l'Estat al Catàleg de publicacions de l'Administració General de l'Estat .
En aquesta base de dades documental podeu consultar una recopilació de les referències de publicacions (tant oficials com no oficials) relacionades amb l'ocupació, la formació professional i les prestacions d'atur i matèries afins al món laboral.
Catàleg de publicacions de l'Administració General de l'Estat | 0.80304 | curate | {"es": 0.0361890694239291, "ca": 0.9638109305760709} | http://www.sepe.es/contenidos/ca/que_es_el_sepe/publicaciones/publicaciones.html |
macocu_ca_20230731_9_587373 | EDU: S’HA DE FELICITAR L’ EQUIP PER LA LLUITA I L’ESPERIT DE SACRIFICI
P- Hem acabat l’any amb un punt que heu destacat molt. EDU- Si. Jugant a casa voliem els 3 punts. No era el resultat que voliem però tal com va anar el partit i que era un rival directe per la Copa el punt és molt important. Felicitar l’equip per la lluita i l’esperit de lluita. P- I es podria haver guanyat. EDU- Si amb el ferro del Ton i també hi va haver un últim xut que el vaig desviar i el va haver d’aturar el Met. Hauríem pogut guanyar. P- Deies que et motivava molt marcar-li al Met. I al final en van ser 3. EDU- Si el Jaumet va aturar molt i la defensa és molt bona. Són molt forts i sempre et deixen una opció bastant neta pel porter. I això sumat a la seva qualitat ... costa molt fer-li gols. I més quan van per davant. Per tant content d’haver-li pogut fer 3 gols. P- I un de teu EDU- Si, sempre em fa molta gràcia jugar contra ell. I a ell també. Parlem sovint dels partits i segurament també comentarem aquest.
Meta | 0.776788 | curate | {"fr": 0.07106598984771574, "ca": 0.916751269035533, "en": 0.008121827411167513, "it": 0.0040609137055837565} | |
crawling-populars_ca_20200525_49_234332 | • Declaració registre d’interessos
• Declaració d’activitats i incompatibilitats
Retribució per assistència al Ple : 150,00 euros/sessió
Retribució per assistència Comissions Informatives: 120,00 euros/sessió
HORARI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC De dilluns a divendres de 8h del matí a 15h de la tarda
* Els dies 24 i 31 de desembre, l’Ajuntament tancarà
Pl. Ajuntament, 2 – 25230 Mollerussa (Lleida)
Mollerussa ja té banda sonora i sona així.
Marc Marzenit és l’autor dels sound design que la componen.
I ara ja pots descarregar-te tots els tracks i la BSO
Per poder millorar els nostres serveis, utilitzem cookies de tercers i persistents que ens permeten obtenir informació dels usuaris. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Més informació Accepto
La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.
Tanca | 0.776941 | curate | {"ca": 0.9923002887391723, "ar": 0.0028873917228103944, "cs": 0.004812319538017324} | : /ajuntament/organigrama-municipal/joan-manuel-sole-felip/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_3478 | Prescindint dels vestigis arqueològics de la basílica paleocristiana de Barcelona, la Catedral apareix citada amb el títol de la Santa Creu l'any 599. Reconstruïda després de la Reconquesta, l'any 877 recollia les relíquies de santa Eulàlia i rebia el títol d'església de la Santa Creu i Santa Eulàlia. La destrucció, en la invasió d'al-Mansur, va motivar l'edificació del temple romànic, consagrat el 18 de novembre de 1058. La construcció de la catedral gòtica va ser iniciada el 1298 i va durar, pràcticament, cent cinquanta anys, la façana és del segle XIX i el cimbori es va acabar el 1913.
Sant Romà d'Antioquia Màrtir
Diaca de Cesària, va sofrir martiri l'any 303 a Antioquia. Segons el Martirologi Romà, a conseqüència del decret de persecució donat en nom dels Augustos i dels Cesaris, van tremolar molts cristians de la capital de Síria. Romà, que era a la saó diaca de Cesària i que aleshores era allí, els va reunir i els va animar a perseverar i a mantenir-se constants en la seva fe. Les autoritats romanes, durant els dies de la pasqua dels cristians, el van condemnar a morir cremat, i Gal•leri mateix va assistir a l'execució. Una pluja sobtada va apagar la foguera, per la qual cosa el màrtir, rient, va preguntar on era el foc. Això li va merèixer que li tallessin la llengua. La seva execució va ser ajornada, i durant tot el temps que va passar i fins que el van executar a la presó d'Antioquia, va continuar parlant miraculosament, tant que van demanar explicacions al metge que la hi va amputar, i aquest la va poder mostrar, ja que l'havia desada com a relíquia.
Dedicació de les basíliques de St. Pere i St. Pau
Ja en el segle XII, en la basílica de Sant Pere del Vaticà i en la de Sant Pau Extramurs se celebraven els aniversaris de llurs dedicacions, fetes en el segle IV pels papes Silvestre i Sirici. Aquesta commemoració es va estendre després a tot el ritu romà. Així com el dia 5 d'agost, aniversari de Santa Maria la Major, era honorada la maternitat de la Verge Mare de Déu, avui són honorats els dos prínceps dels Apòstols. | 0.855164 | curate | {"ca": 1.0} | https://santoral.tarraconense.cat/Calendari/2022/11/18 |
mc4_ca_20230418_0_614341 | Activada la mediació policial per l'acampada d'Universitat
L'Ajuntament de Barcelona activa la mediació policial per acabar amb els talls de plaça Universitat
La tinent alcalde Janet Sanz ha explicat que el consistori vol fer compatible el dret legítim a la protesta amb la mobilitat
dijous, 31 d’octubre 2019 - 20:32h
L'Ajuntament de Barcelona activa la mediació policial per acabar amb els talls de plaça Universitat | ACN
Aquest passat dimecres, 30 d'octubre, l'Ajuntament de Barcelona va demanar als Mossos d'Esquadra activar la mediació policial per tal d'evitar els talls de mobilitat que s'estan produint a la plaça Universitat arran de l'acampada indefinida que han fet els joves estudiants a la calçada. La segona tinent alcalde i responsable de l'àrea de Mobilitat, Janet Sanz, ha explicat que des del consistori es vol fer compatible el dret legítim de protesta amb la funcionalitat i la mobilitat a la plaça.
Segons la representant de Barcelona en Comú, «els serveis de mediació ja estan fent la seva feina per fer compatibles aquests drets» i espera que «la situació es resolgui tan aviat com sigui possible».
Per la seva banda, un altre regidor del mateix partit polític, Marc Serra, lloava a través de les xarxes la capacitat mobilitzadora dels joves i les seves assemblees obertes, a qui considera: «una generació de joves sense futur que exigeix més democràcia, justícia climàtica i drets i llibertats».
320 tendes i 1000 acampats
A hores d'ara i segons la mateixa organització de l'acampada de Plaça Universitat, la protesta ja compta amb 320 tendes de campanya i un miler de persones mobilitzades. A més a més, repten a la segona tinent alcalde a participar en una de les seves assemblees obertes, anunciant-li que no tenen cap intenció de moure's per molta mediació que hi hagi.
Els comandaments dels Mossos surten en defensa del conseller Buch
La independència guanyaria amb prop del 60% dels vots en un hipotètic referèndum a Catalunya
Barcelona Manifestació Ajuntament de Barcelona Procés Català | 0.863717 | curate | {"ca": 1.0} | https://catalunyadiari.com/politica/ajuntament-barcelona-activa-mediacio-policial-talls-placa-universitat |
oscar-2201_ca_20230904_7_119039 | Un fòssil és el conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic. [1] Aquestes restes es poden transformar o deformar en major o menor mesura. La ciència que estudia els orígens i el desenvolupament de la vida a partir dels fòssils és la paleontologia.
Fòssil de gat de dents de sabre
Els fòssils més coneguts són les restes d'esquelets, closques i cuirasses d'animals. Tanmateix, les restes fòssils no són només les que provenen de les parts dures petrificades d'aquests organismes; també es consideren fòssils les seves restes sense alterar, motlles, bioconstruccions, o les petjades de la seva activitat que han quedat en diferents substrats sedimentaris o orgànics. En un cas extrem, el petroli, un fluid compost d'hidrocarburs d'origen orgànic, s'ha de considerar tant una roca sedimentària com un fòssil químic.
Els fòssils més antics coneguts foren descoberts a Austràlia Occidental a la dècada del 1980 i corresponen a bacteris de fa 3.500 milions d'anys. [2]
Contingut
1 Etimologia i evolució del terme
2 Localització
3 Tipus
3.1 Icnofòssils
3.2 Microfòssils
3.3 Pseudofòssils
3.4 Fòssil vivent
4 Registre fòssil
4.1 Representativitat del registre fòssil
5 Fossilització
5.1 Processos de descomposició
5.2 Processos fossildiagènics
5.2.1 Marcadors biològics i les seves utilitats
5.2.2 Roques mare en la generació d'hidrocarburs
5.3 Processos destructius fisicoquímics
5.4 Transport i hidrodinàmica
5.5 Fossildiagènesi
6 Importància científica
7 Referències
8 Vegeu també
9 Enllaços externs
Etimologia i evolució del termeModifica
El vocable fòssil deriva del verb en llatí fodere, 'excavar', a través del substantiu fossile, 'allò que és excavat'.
Al llarg de tota la història, i abans la prehistòria, l'home ha trobat fòssils, restes d'organismes petrificats per minerals que els substitueixen o que en preserven la forma externa.
L'home primitiu els atribuïa un significat màgic. Els autors de l'antiguitat clàssica els havien observat i en general, interpretat correctament. Plini el Vell ja utilitzava el terme «fòssil» al segle i,[3] i el seu ús fou recuperat al segle xvi per Georgius Agricola,[4] i al·ludeix al seu caràcter de cos enterrat (com a derivat de fossa) i inclou tant les restes de l'organisme com els seus cossos minerals integrats en els materials de l'escorça terrestre. [5] Aquesta curiosa situació es mantingué fins a principis del segle xx, si bé la veritat és que els autèntics fòssils solien diferenciar-se com a fòssils organitzats.
Entre 1667 i 1700 Robert Hooke donà una sèrie de conferències a la Royal Society a Londres en les quals exposà que els fòssils són les restes d'organismes que havien viscut en el passat, i que el seu descobriment en llocs força estranys de l’escorça terrestre s'explica per les reubicacions de terra i mar resultants de terratrèmols. [6] Charles Lyell a Principles of Geology[7] definí els fòssils com a restes d'organismes que havien viscut en altres èpoques i que actualment estaven integrats al mig de les roques sedimentàries, una definició conserva la seva validesa, encara que actualment sol donar-se una major amplitud al terme, incloent-hi les manifestacions de l'activitat de l'organisme, com ara excrements (copròlits) i restes de construccions orgàniques, petjades, impressions de parts del cos (icnofòssils) o, fins i tot, marques de dents, esquelets o troncs.
Els fòssils continuen sent estudiats, utilitzant cada vegada tècniques més modernes. L'aplicació d'aquestes tècniques comporta noves observacions que modifiquen a la vegada plantejaments equivocats. Així, per exemple, després d'una revisió realitzada el 2006 amb tècniques topogràfiques de rajos X, es conclogué que la família que conté els cucs Markuelia tenia una gran afinitat amb els cucs priapúlids, i és adjacent a la branca evolutiva dels priapúlids, nematodes i artròpodes. [8]
LocalitzacióModifica
Article principal: Jaciment paleontològic
Existeixen regions de la Terra que són conegudes per la seva particular riquesa en fòssils; per exemple, els esquistos de Burgess de la Colúmbia Britànica del Canadà,[9] les calcàries de Solnhofen o els estrats rics en dinosaures de la Patagònia andina xilena i argentina.
A Espanya destaca Atapuerca i Las Hoyas. El primer és un ric jaciment del Plistocè en què s'han trobat, entre d'altres, abundants fòssils d'homínids. El segon és conegut per la presència d'Iberomesornis.
Rusophycus, generalment interpretat com un rastre de trilobits.
Tronc petrificat d'Araucarioxylon arizonicum. Els materials originals han estat substituïts per altres minerals, sense perdre l'estructura.
Els llocs que presenten una conservació excepcional (a vegades conservant fins i tot els teixits tous) són coneguts com a lagerstätten (llocs de repòs o d'emmagatzemament, en alemany).
TipusModifica
Els fòssils més antics són els estromatòlits, que consisteixen en roques creades per mitjà de la sedimentació de substàncies, com el carbonat de calci, amb la implicació d'activitat bacteriana. [10] Això s'han pogut saber gràcies als estudis dels estromatòlits actuals, produïts per mantells microbians. La formació de Gunflint conté abundants microfòssils àmpliament acceptats com a restes microbianes. [11]
Hi ha moltes classes de fòssils. Els més comuns són les restes de cargols o ossos transformats en pedra. Molts d'ells mostren tots els detalls originals del cargol o de l'os, fins i tot examinats al microscopi. Els porus i altres espais petits de les seves estructures s'omplen de minerals. Els minerals són compostos químics, com la calcita (carbonat de calci), que estaven dissolts a l'aigua. El contacte amb la sorra o el llot en què es trobaven els cargols o els ossos provocà que els minerals ja mencionats es dipositessin als espais de la seva estructura, motiu pel qual els fòssils són tan pesants.
Altres fòssils poden haver perdut totes les marques de la seva estructura original. Per exemple, un cargol originalment de calcita pot quedar dissolt del tot després de quedar enterrat. La impressió que queda a la roca pot omplir-se amb un altre material i formar una rèplica exacta del cargol. En altres casos, el cargol es dissol i tan sols queda el buit a la pedra, una espècie de motlle que els paleontòlegs poden omplir amb guix per descobrir com era l'animal.
Des d'un punt de vista pràctic es distingeixen:
microfòssils (visibles al microscopi òptic)
nanofòssils (visibles al microscopi electrònic)
macrofòssils o megafòssils (visibles a simple vista)
Els fòssils generalment només mostren les parts dures de l'animal o la planta: el tronc d'un arbre, la closca del cargol o l'os d'un dinosaure o un peix. Alguns fòssils són més complets. Si una planta o animal queda enterrat en un tipus especial de llot que no conté oxigen, algunes de les parts toves també poden arribar a conservar-se com a fòssils.
Els més espectaculars d'aquest fòssils «perfectes» són els mamuts llanuts trobats en sòls congelats. [12] La carn d'aquests animals estava tan ben conservada, que encara es podia menjar després de 20.000 anys. Convencionalment es consideren com a fòssils més recents les restes dels organismes que visqueren a l'acabament de l'última glaciació quaternària (Würm), és a dir, fa uns 13.000 anys. Les restes posteriors (neolític, edat dels metalls, etc.) solen considerar-se com a subfòssils.
Finalment, s'han de considerar també aquelles substàncies químiques incloses en els sediments que són indicadors de l'existència de determinats organismes que les posseïen o les produïen en exclusiva. Suposen el límit extrem de la noció de fòssil i caldria parlar de marcadors biològics o fòssils químics.
IcnofòssilsModifica
Article principal: Icnofòssil
Els icnofòssils són restes de deposicions: empremtes, ous, nius, bioerosions o qualsevol altre tipus d'impressió. [13] Són l'objecte d'estudi de la paleoicnologia.
La majoria d'aquests fòssils es forma perquè s'excava en una superfície de sediment i una capa superposada la plena, deixant un motlle. [13]
Els icnofòssils presenten característiques pròpies que els fan identificables i en permeten la classificació com paratàxons: icnogèneres i icnoespècies. Els icnotàxons són classes de pistes fòssils agrupades per les seves propietats comunes: geometria, estructura, mida, tipus de substrat i funcionalitat. Tot i que a vegades diagnosticar l'espècie productora d'un icnofòssil pot resultat ambigu, en general és possible inferir almenys el grup biològic o el tàxon superior al qual pertanyia.
En els icnofòssils es poden identificar diversos tipus de comportament: filotàxia, fobotàxia, helicotàxia, homostròfia, reotàzia i tigmotàxia.
El terme icnofacies fa referència a l'associació característica de pistes fòssils, recurrents en l'espai i en el temps, que reflecteix directament condicions ambientals tals com la batimetria, la salinitat i el tipus de substrat. [14] Les pistes i empremtes d'invertebrats marins són excel·lents indicadors paleoecològics, sent el resultat de l'activitat de determinats organismes, relacionada amb ambients específics, caracteritzats per la naturalesa dels substrats i condicions del medi aquàtic, salinitat, temperatura i batimetria. Especialment, la profunditat del mar condiciona el gènere de vida dels organismes i, per tant, no és d'estranyar que es puguin distingir tota una sèrie d'icnofacies segons la batimetria, on la seva nomenclatura, donada per Seilacher,[15] es refereix al tipus de pistes més freqüents i més característiques de cadascuna.
Un icnofòssil pot tenir diverses interpretacions:[16]
Filogenètica: Estudia la identitat de l'organisme productor. Dona lloc als paratàxons.
Etològica: Estudia el comportament de l'organisme productor.
Tafonòmica: S'interessa per la posició original i els processos taxonòmics patits.
Sedimentològica: Revela les condicions paleoambientals de la formació.
Paleoecològica: Estudiada per les icnofacies.
MicrofòssilsModifica
Microfòssils de sediments marins
«Microfòssil» és un terme descriptiu que s'aplica en parlar d'organismes fossilitzats, la mida dels quals és menor a la que es pot veure amb l'ull humà. [17] Normalment s'utilitzen dos diagnòstics per diferenciar els microfòssils eucariotes i procariotes:
Mida: Els eucariotes són de mida sensiblement més gran que els procariotes (en la seva majoria). Un exemple de microfòssils són els animals marins que formen els quitinozous.
Complexitat de forma: Les formes més complexes s'associen als eucariotes, ja que tenen citoesquelet.
PseudofòssilsModifica
Els pseudofòssils són patrons visuals en roques que són produïts més per processos geològics que per biològics. La interpretació errònia dels pseudofòssils ha generat certes controvèrsies al llarg de la història de la paleontologia. Un grup de geòlegs espanyols ha posat en dubte la veracitat dels fòssils de Warrawoona que, segons William Schopf, eren cianobacteris que constituïen la primera característica de la vida sobre la Terra ara fa 3.500 milions d'anys. [18] La base d'aquest replantejament era que una sal de bari i un silicat, en un medi alcalí amb temperatura i pressió ambiental, produeixen estructures filamentoses similars a aquests suposats microfòssils de Warrawoona. [19]
Fòssil viventModifica
Article principal: Fòssil vivent
«Fòssil vivent» és un terme informal utilitzat per referir-se a qualsevol espècie vivent que guarda una gran semblança amb una espècie coneguda de fòssils; es podria dir que és com si el fòssil hagués tornat a la vida.
Els braquiòpodes són un exemple perfecte de fòssils vivents. Lingula és un braquiòpode encara vivent que aparegué per primer cop fa uns 500 milions d'anys. Un altre exemple és el celacant; fou una gran sorpresa trobar aquest peix a les costes d'Àfrica[20] el 1938, quan es pensava que portava 70 milions d'anys extingit.
Registre fòssilModifica
Article principal: Registre fòssil
El registre fòssil és el conjunt de fòssils existents. És una petita mostra de la vida passada, distorsionada i esbiaixada. [21] No es tracta, a més, d'una mostra aleatòria. Qualsevol investigació paleontologia ha de tenir en compte aquests aspectes, per comprendre què es pot obtenir a través de l'ús de fòssils i què no.
Representativitat del registre fòssilModifica
Fotografia de fulles fòssils de la planta Ginkgo biloba
El nombre d'espècies totals, entre plantes i animals, descrites i classificades, ascendeix a 1,5 milions. Aquest nombre segueix en augment, ja que es descobreixen aproximadament deu mil insectes cada any; existeix una gran diversitat d'insectes, coneixent-se'n unes 850.000 espècies. Pel que fa als ocells, s'estima que només falta un centenar d'espècies per descriure; existeix una gran diversitat d'ells, dels quals es coneixen unes 10.000 espècies d'ocells. Les estimacions sobre les espècies vivents són d'entre dos i cent milions. [22]
Es coneixen unes 300.000 espècies fòssils, és a dir, el 20% del nombre d'espècies vivents conegudes i menys del 6% de les probables. El registre fòssil abasta des de fa 3.500 milions d'anys fins a l'actualitat;[23] no obstant això, el 99% dels seus representants formen part del període que va des de fa 545 milions d'anys fins ara. Són comparacions espectaculars si es considera que el registre fòssil abasta centenars de milions d'anys i que la fauna i la flora vivents representen tan sols un instant de temps geològic. Si la conservació dels fòssils fos acceptablement bona, seria previsible que el nombre d'espècies fòssils superés de llarg el nombre d'espècies actuals.
Hi ha diverses explicacions possibles a la pobresa relativa en espècies de fòssils:
Un fort creixement en la diversitat biològica a través del temps. Això provoca que els experts es preguntin si existia una falta de varietat en el passat geològic.
Com que la diversitat es mesura pel nombre de tàxons (espècies, gèneres, famílies, etc.) que visqueren durant un interval de temps definit, i com que no tots els temps geològics tenen la mateixa diversitat, s'ha de tenir en compte el fet que algunes parts de la columna geològica són més conegudes que altres. El nombre de paleontòlegs que treballen en el Paleozoic i el Precambrià representen un percentatge molt baix; no obstant això, l'extensió d'aquests terrenys és considerable.
Les roques més recents afloren en àrees més grans perquè estan més a prop de la part alta del piló.
Tot suggereix que la diversitat actual pot no ser apreciablement més alta que la mitjana en tot el temps que va des del Cambrià. Per tant, la baixa xifra d'espècies fòssils no es pot explicar satisfactòriament per la idea que la diversitat creix amb el progrés evolutiu. Les espècies s'extingeixen i són substituïdes per altres durant el curs del temps geològic; en aquest sentit, s'ha suggerit un període d'uns dotze milions d'anys per una substitució completa de totes les espècies. La duració dels diferents biocrons estaria entre 0,5 i 5 milions d'anys i, per tant, amb una mitjana de 2,75 milions d'anys del biocron). Finalment, com a conclusió, la quantitat d'espècies fòssils estimada és:
( 5 × 10 6 ) × 545 × 10 6 2 , 75 × 10 6 = 991 × 10 6 {\displaystyle (5 imes 10^{6}) imes {\frac {545 imes 10^{6}}{2,75 imes 10^{6}}}=991 imes 10^{6}}
FossilitzacióModifica
Perquè una resta corporal o un senyal d'un organisme mereixi la consideració de fòssil és necessari que es produeixi un procés fisicoquímic que l'afecti, conegut com a fossilització. En aquest procés es poden produir transformacions més o menys profundes que poden afectar la seva composició i estructura. Aquest procés va en funció del temps, en el qual ha de transcórrer un determinat interval a partir del moment de producció de la resta perquè arribi a considerar-se fòssil. La fossilització és un fenomen excepcionalment rar, ja que la majoria dels components dels éssers vius tendeixen a descompondre's ràpidament després de la mort. [24]
Tarbosaure al Museu de Ciències Naturals de Münster
La permineralització es produeix després de l'enterrament, quan els espais buits d'un organisme (espais que en vida estaven plens de líquids o gas) s'omplen amb aigua subterrània, i els minerals que conté es precipiten, omplint-los. En molts casos, les restes originals de l'organisme han estat completament dissoltes o destruïdes.
Processos de descomposicióModifica
Són els principals responsables de la capacitat de preservació. El seu efecte és la raresa amb què es conserven parts orgàniques toves (el 60% dels individus d'una comunitat marina només tenen parts toves). La presència de parts toves són indicatives de condicions sedimentològiques i diagenètiques excepcionals.
Processos de descomposició aeròbica
Són els més ràpids i eficients per la biodegradació. Per això, les condicions anòxiques són un requisit previ per la preservació d'organismes lleugerament mineralitzats i de parts toves. La demanda d'oxigen per la descomposició en un medi aeròbic és molt alta (1 mol de C orgànic) requereix 106 mols de O2) Una reacció estàndard seria així:
( C H 2 O ) 106 ( N H 3 ) 16 H 3 P O 4 + 106 O 2 ⇒ 106 C O 2 + 16 N H 3 + H 3 P O 4 + 106 H 2 O {\displaystyle (CH_{2}O)_{106}(NH_{3})_{16}H_{3}PO_{4}+106O_{2}\Rightarrow 106CO_{2}+16NH_{3}+H_{3}PO_{4}+106H_{2}O}
Efectes de la descomposició
La descomposició és la principal font de la pèrdua d'informació en el registre fòssil i la mineralització és l'única via de frenar-la. Els teixits pot conservar-se com a permineralitzacions, residus orgànics alterats o, amb el deteriorament prolongat, com a empremtes. Si la descomposició supera la mineralització, es destrueixen els teixits i només es conserven reflectits a la quitina, la lignina o la cel·lulosa.
Caracterització de la descomposició
La descomposició en el registre fòssil es pot caracteritzar en tres nivells:
Identificació de la descomposició i pèrdua d'informació en l'estructura dels organismes fòssils.
Reconeixement dels minerals particulars i els marcadors geoquímics associats als règims particulars de la descomposició.
Preservació dels microbis fòssils involucrats en el procés de descomposició.
Origen, acumulació i preservació de la matèria orgànica
La major part es recicla (donant lloc a CO₂) dins de la columna d'aigua, particularment a la zona eufòtica. Una proporció relativament petita de la matèria orgànica produïda passa a formar part dels sediments adjacents, i queda afectada pels modificadors de flux orgànic (bioestratinòmics), que són la fotooxidació, l'activitat microbiana i els organismes detritívors.
Processos fossildiagènicsModifica
La matèria orgànica inclou a més de lípids lliures, biopolímers com: els hidrats de carboni, proteïnes, quitina i lignina, alguns dels quals seran utilitzats pel consum i modificació d'organismes bèntics i diversos microorganismes. La resta, no utilitzada d'aquesta manera, pot patir policondensació per formar geopolímers, i passa a formar part del protoquerogen, precursor del querogen. Amb l'enterrament de sediments, la creixent condensació i insolubilitatzació produeix la lenta conversió diagenètica a querogen, que constitueix el volum de la matèria orgànica en antics sediments.
Marcadors biològics i les seves utilitatsModifica
Les molècules orgàniques (fòssils químics) són abundants en molts sediments i roques sedimentàries, i es denominen marcadors biològics (biomarkers). Conserven un registre molt detallat de l'activitat biològica del passat i estan relacionats amb molècules orgàniques actuals. Les possibles fonts de marcadors biològics en mostres geològiques són tantes com molècules es coneixen en els organismes.
Roques mare en la generació d'hidrocarbursModifica
Una roca mare és un volum rocós que ha generat o ha estat generant i expel·lint hidrocarburs en quantitats suficients per formar acumulacions de petroli i gas. La majoria de les roques mare potencials contenen entre 0,8 i 2% de carboni orgànic. S'accepta un límit aproximat del 0,4% com el volum més baix de carboni orgànic per la generació d'hidrocarburs, estant l'òptim per sobre del 5-10%. La naturalesa dels hidrocarburs generats depèn fonamentalment de la composició del querogen, que pot estar constituït per dos tipus de matèria orgànica:
Provinent de restes de plantes terrestres, cas en què els sediments alliberen principalment gas.
Provinent de medis aquàtics amb bacteris, algues, fitoplàncton i zooplàncton, cas en què es produeix petroli.
Processos destructius fisicoquímicsModifica
La durabilitat dels esquelets és la resistència relativa que tenen a la fractura i destrucció per agents físics, químics o biòtics. Aquests processos destructius poden dividir-se en cinc categories que segueixen un ordre més o menys seqüencial:
Desarticulació: És la disgregació d'esquelets constituïts per elements múltiples al llarg de les juntures o articulacions preexistents (pot donar-se fins i tot abans de la mort, com les mudes de molts artròpodes). La descomposició destrueix els lligaments que uneixen les ossícules dels equinoderms en unes poques hores o dies després de la mort. Els lligaments com els dels bivalves, compostos per conquiolines, són més resistents i poden perdurar intactes durant molts de temps malgrat la fragmentació de les petxines.
Fragmentació: Es produeix per l'impacte físic d'objectes i per agents biòtics com els depredadors (fins i tot després de la mort) i els carronyaires. Algunes formes de ruptura permeten identificar el predador. Les petxines tendeixen a trencar-se al llarg de línies de debilitat preexistents com les línies de creixement o d'ornamentació. La resistència a la fragmentació és en funció de diversos factors:
Morfologia dels esquelets.
Composició.
Microestructura, gruix i percentatge de la matriu orgànica.
Abrasió: És el resultat del polit i la molta dels elements esquelètics, produint un arrodoniment i una pèrdua dels detalls superficials. S'han realitzat estudis semiquantitatius de les proporcions d'abrasió, introduint petxines en un tambor rotatori amb graves silícies. [25] El seu grau d'intensitat està relacionat amb diversos factors:
L'energia del medi.
El temps de l'exposició.
La mida de la partícula de l'agent abrasiu.
La microestructura dels esquelets.
Bioerosió: Només es pot identificar quan està associat a fòssils recognoscibles com les esponges cliones i algues endolítiques. La seva acció destructiva és molt alta en medis marins poc profunds, on es pot observar actualment una pèrdua de pes del 16% al 20% en les petxines de mol·luscs contemporanis. No està clar si aquestes proporcions eren iguals al Paleozoic, quan les esponges cliones eren menys abundants.
Corrosió i dissolució: És el resultat de la inestabilitat química dels minerals que formen els esquelets a la columna d'aigua o als poros del sediment. La dissolució pot començar a la interfase sediment-aigua i pot continuar a profunditats considerables dins del sediment. La bioturbació dels sediments normalment afavoreix la dissolució per la introducció d'aigua marina dins del sediment que a la vegada afavoreix l'oxidació de sulfurs.
Corrasió: A la pràctica, els efectes de l'abrasió mecànica, la majoria de bioerosions i corrosions són difícils de distingir en els fòssils. Alguns autors proposen el terme de corrasió per indicar l'estat general de les petxines, resultat de qualsevol combinació d'aquests processos. El grau de corrasió proporciona un indici general de temps que les restes han estat exposades a aquests tres processos.
Els processos destructius de desarticulació, fragmentació i corrasió són molt evidents en el registre fòssil. Aquests processos poden afectar de manera diferent els diferents tipus d'esquelets. La majoria dels organismes marins es poden assignar a una de les cinc categories arquitectòniques d'esquelets: massís, arborescent, univalve, bivalve o d'elements múltiples.
Esquelets massissos: Resistents a la ruptura i molt resistents a la destrucció mecànica. No obstant això, en romandre al sòl marí durant intervals prolongats de temps, presenten sovint efectes de corrasió en major magnitud que altres esquelets.
Esquelets arborescents: Són els indicadors més sensibles de fragmentació; una absència de ruptura en tals esqueles és un indicador excel·lent de mínima pertorbació de l'ambient sedimentari.
Esquelets bivalves: Es desarticulen amb relativa rapidesa després de la mort, tot i que aquells amb lligaments de conquiolina poden perdurar articulats durant períodes prolongats.
Esquelets d'elements múltiples: Són els millor indicadors d'un ràpid enterrament.
Quan s'agafen en conjunt els diferents tipus d'esquelets i les seves sensibilitats als agents destructius, es disposa d'uns excel·lents indicadors dels processos sedimentaris, que es poden utilitzar per definir diferents tafofacies.
Transport i hidrodinàmicaModifica
Els forats en forma d'estrella (Catellocaula vallata) en aquest briozou de l'Ordovicià superior representen un cos tou, un organisme preservat per bioimmuració del briozou. [26]
Si considerem com a partícules sedimentàries les restes esquelètiques dels organismes, es poden realitzar estudis sobre el seu comportament hidrodinàmic (petxines de braquiòpodes, bivalves, gastròpodes, cefalòpodes, ostràcodes i crinoïdeus). En general, es coneix poc del comportament hidrodinàmic d'aquestes parts dures, tan abundants i importants ecològicament en ambients d'aigües poc profundes de medis moderns i del registre fòssil. El comportament hidrodinàmic de les petxines és complex i imprevisible, principalment a causa de la gran diversitat de formes implicades.
FossildiagènesiModifica
La comprensió dels processos diagenètics és fonamental per interpretar correctament la mineralogia original, l'estructura d'esquelets i petxines, les seves afinitats taxonòmiques i la seva paleoecologia. Un problema que es planteja amb molta freqüència és deduir quin ha estat la mineralogia original dels grups extints (coralls rugosos, arqueociats, estromatopòrids, etc.). La transició fins a l'estat de fòssil depèn molt de la seva composició esquelètica.
Esquelets carbonats
Després de l'enterrament, el carboni s'altera en major i menor magnitud durant la diagènesi prematura.
Esquelets d'aragonita
L'aragonita normalment es transforma en calcita mitjançant un d'aquests processos principals:
Dissolució total: si les aigües no estan saturades en carbonats, es produeix la dissolució total d'esquelets i el farcit per la calcita. L'àrea buida reprodueix un motlle de la petxina i no es conserva l'estructura de la petxina. Es poden formar druses amb cristalls cap al centre. El temps que dura el procés és variable.
Calcificació: en aquest segon cas, els esquelets de les petxines preserven les estructures relictes (diferents capes o lamel·les de les petxines). Fins i tot es poden preservar cristalls sencers d'aragonita que donen una informació molt valuosa. La substitució es produeix de forma gradual i respecta l'estructura original.
Esquelets de calcita
En general, els esquelets fòssils que estaven constituïts per calcita mantenen sovint aquesta composició original (a menys que s'hagin silicificat o dolomititzat). El contingut en magnesi tendeix a reduir-se, de forma que pot haver-hi alteracions diagèniques amb alt o baix contingut de calcita. Existeixen tècniques especials com la catodoluminescència que permet determinar el seu contingut original a partir d'àrees relictes que han conservat la seva composició original.
Nòduls de carbonat i calices litogràfiques
La preservació de les parts toves està associada en moltes ocasions amb la precipitació dels carbonats en forma de nòduls i estratificats, com és el cas de les pedres calcàries litogràfiques. Els nòduls carbonats estan constituïts per siderita o calcita i associats a sediments argilosos rics en microorganismes. Contenen fòssils que molt sovint es conserven en tres dimensions. La seva mida varia entre 10 i 30 centímetres, tot i que se n'han trobat de fins a deu metres (fins i tot un plesiosaure sencer). El contingut en microorganismes i la seva putrefacció són factors primaris que controlen el grau d'anòxia, Eh i pH. En presència d'oxigen, la respiració microbiana produeix CO₂ que s'acumula a l'aigua dels porus del sediment, afavorint la dissolució dels carbonats.
2 H 2 O + 2 C a C O 3 + C O 2 ⟺ 4 H C O 3 − + 2 C a {\displaystyle 2H_{2}O+2CaCO_{3}+CO_{2}\Longleftrightarrow 4HCO_{3}^{-}+2Ca}
En l'absència d'oxigen, els bacteris dels sediments utilitzen una sèrie d'oxidants alternatius en el procés de la respiració (Mn, NO3-, Fe o SO42) i quan tots els oxidants han desaparegut són les reaccions de fermentació les que dominen, produint metà. Les calcàries litogràfiques es formen en medis lacustres i marins, són de grau molt fi i finament bandejades. Un exemple són les famoses calcàries de Solnhofen del Juràssic de Baviera que contenen els fòssils d'arqueòpterix. El carbonat d'aquests dipòsits es pot originar a partir d'una font biogènica (com algues calcàries) o com a precipitat químic.
Fòssils pirititzats
La pirita sedimentària es troba com un component menor de sediments marins clàstics tant actuals com antics. Els estudis en sediments actuals han demostrat que la formació de pirita autigència se sol produir en la diagènesi molt primerenca, a només uns centímetres per sota la interfase aigua-sediment. Un augment de la quantitat de microorganismes i/o la profunditat d'enterrament impedeix la difusió d'oxigen al sediment, i els microorganismes es veuen obligats a respirar anaeròbicament. La mineralització atura la pèrdua d'informació associada a la descomposició de macroorganismes i la precipitació de pirita a la diagènesi primerenca és un medi important per la preservació de fòssils. En els teixits tous com ara músculs o també la quitina, durant la diagènesi primerenca es pot produir la piritització. Quan la descomposició està més avançada, i per tant és més tardana la formació de pirita, es destrueixen els teixits tous i només es conserven els compostos biològics resistents (anomenats refractaris) com la cel·lulosa i la lignina. Les parts biogèniques dures com les closques (carbonat de calci i de magnesi) i els ossos (fosfat de calci) són algunes de les estructures biològiques més resistents a la descomposició. De les dues, el carbonat de calci és el més inestable i per consegüent el que pot ser substituït amb més probabilitat per la pirita. La pirita sedimentària presenta diverses morfologies:
Framboides: Agregats esfèrics de microcristalls en forma de cubs i octàgons en sediments argilosos. La seva mida va d'unes poques micres a aproximadament un mil·límetre de diàmetre.
Sediments pirititzats: Són sediments infilitrats en cavitats biogèniques que han estat consolidades per pirita. Poden arribar a substituir els grans detrítics.
Rebliment de cavitats: El rebliment per pirita euhedral de cavitats és molt comú en sediments argilosos. Aquestes cavitats constitueixen en molts casos l'espai que ocupaven mol·luscs, braquiòpodes i alvèols d'ossos.
Incrustacions: Són precipitacions a la superfície exterior dels fòssils.
Textures pseudomòrfiques: La pirita pot substituir tant minerals detrítics com fòssils, incloent-hi també la preservació d'estructures sedimentàries, caus i copròlits.
La formació de pirita està controlada per la concentració de carboni orgànic, sulfats i minerals detrítics fèrrics. En un ambient marí normal, els minerals fèrrics i els sulfats estan presents en abundància i la formació de pirita és controlada pel subministrament de carboni orgànic. Tanmateix, en ambients d'aigua dolça la formació de pirita està molt limitada per la baixa concentració de sulfats.
Preservació fòssil com a fosfat primari
El fòsfor és un element fonamental per la vida. Es concentra en teixits durs, com els ossos o algunes cutícules, però més sovint en parts toves. Per tant, no sorprèn que estigui implicat en la fossilització. L'esquelet dels vertebrats es compon principalment d'hidroxilapatita (Ca10(PO4)6(OH)2). Alguns OH poden ser substituïts localment per ions de F-, sobretot a les dents, produint una hidroxifluorapatita menys soluble. Les cuirasses fosfàtiques dels invertebrats tenen composicions similars amb alguna variació. La composició dels ossos fòssils conté més fluor. El volum mitjà de fluor en els ossos dels peixos marins i d'aigua dolça és respectivament de 4.300 ppm i 300 ppm, mentre que els fòssils en contenen 22.100 i 19.900 ppm.
Esquelets calcaris
Els esquelets de carbonat de calci poden passar a apatita sense cap canvi en la morfologia externa. En ambients naturals, aquesta alteració diagenètica està associada a dipòsits de fosfats. La transformació bacteriana d'organismes calcaris en apatita ha estat demostrada al laboratori. Aquestes observacions i experiments fan pensar en el següent possible mecanisme:
El fòsfor necessari per substituir el carbonat per l'apatita procedeix dels microorganismes del sediment.
Els microorganismes (bacteris, algues, fongs) promouen la descomposició, alliberant ions fosfat i acidificant l'aigua intersticial dels sediments (aquesta acidificació pot ser molt localitzada, i promou la dissolució dels carbonats). El fosfat alliberat es combina amb el calci per formar apatita, que es forma preferentment a la interfase carboni/microorganisme, substituint el carboni dissolt. Aquesta substitució preserva la forma externa de la closca original i, igual que en la fossilització de l'apatita primària, el fluor té un paper important, sent la composició final carbonat-fluor-apatita.
Esquelets silicis
La fosfatització de sílice primària també apareix en alguns esquelets de radiolaris, tot i que aquest procés encara no és ben conegut.
L'examen microscòpic de mostres de fosforites mostra que molts microorganismes mancats de cuirassa mineralitzada (algues, fongs, bacteris, etc.) mineralitzen com a apatita, tot i no tenir cap precursor mineral. Un exemple ben conegut són els copròlits fosfatitzats, en què la mateixa matèria orgànica és substituïda per apatita que conserva la forma exacta de l'objecte, com ara les estries de contracció d'alguns copròlits. La fosfatització de parts toves també és freqüent; se'n coneixen molts exemples en artròpodes (copèpodes, ostràcodes) que apareixen en nòduls calcaris i fosfàtics dins de calcàries nodulars, o en copròlits de grans vertebrats.
Estudis en fosforites i sobre la síntesi experimental de l'apatita han permès realitzar una estimació de les condicions probables en la fossilització de l'apatita. A causa de les seves necessitats d'estabilitat, l'apatita es forma preferentment en un ambient deficient en oxigen, a vegades fins i tot en condicions totalment reductores, com ho indica la seva freqüent associació amb pirita. Aquest ambient es crea fàcilment en medis amb abundant matèria orgànica, que és alhora la principal font de fòsfor.
La sílice pot substituir la calcita i l'aragonita de les closques i permineralitzar la fusta. També pot formar nòduls o capes de sílex, substituint sediments carbonatats o precipitant-se directament, embolicant o reblint fòssils o fins i tot restes de bacteris, microfòssils orgànics i plantes que es preserven excepcionalment, com al sílex de Rhynie (Escòcia).
Hi ha tres maneres habituals de substitució mineral de la closca:
Com una escorça blanca granular
Com una substitució finament granular
Com anells concèntrics de sílice
Tronc d'arbre fossilitzat a Cornago, La Rioja (Espanya)
Plantes fòssils
Les plantes es componen de diverses parts (tija, branques, arrels, fulles, pol·len, fruits, llavors, etc. ), algunes de les quals se separen durant la vida, mentre que d'altres ho fan després de la mort. Una comprensió adient dels processos de dispersió que afecten aquestes parts és molt important en la interpretació correcta de les associacions paleoflorístiques. Estudis sobre la dispersió de fulles pel vent demostren que és determinada pel seu pes i forma.
Les restes vegetals es poden conservar de diverses maneres:
Permineralització
Preservació del material original
Carbonització
Importància científicaModifica
S'ha demostrat la possibilitat d'extreure ADN antic i amplificar-lo mitjançant la PCR. L'evolució d'aquests coneixements ha estat molt ràpida, ja que si a l'acabament de la dècada del 1990 hi havia reticències sobre la veracitat de les restes fòssils d'ADN,[27] l'any 2000 ja existien publicacions i s'havia establert una metodologia. [28] Aleshores, ja s'havien extret seqüències curtes de fòssils de neandertals i mamuts. Anys després, també hi ha una miríada d'exemples en plantes[29] i fins i tot bacteris. [30] Així, Golenberg i el seu equip aconseguiren una seqüència parcial d'ADN de cloroplast pertanyent a un fòssil de Magnolia latahensis. [31] Tanmateix, s'ha mantingut la controvèrsia sobre la fiabilitat dels procediments utilitzats. [32] Aquest ADN antic permetria establir relacions filogenètiques entre diferents tàxons, a més de facilitat una visió global de les branques evolutives. [33] A més, facilita l'estimació de la taxa de mutació existent entre tàxons relacionats. [31][34] Els mètodes proposats són:
Extracció d'ambre: Aquest suggeriment, en un principi inviable i fictici, fou alimentat en la fantasia popular a través del llibre (i posterior pel·lícula) Parc Juràssic. En aquest llibre se suggeria que insectes xucladors atrapats en ambre podien preservar magníficament l'ADN d'altres animals, com per exemple dinosaures. De manera sorprenent, s'ha comprovat que aquesta tècnica dona resultat. Fins i tot s'ha extret ADN conservat en insectes amb una antiguitat superior a 100 milions d'anys. [35]
Extracció de cristalls en ossos: S'ha observat que a vegades es formen cristalls als ossos. Científics han demostrat que l'ADN contingut en aquests cristalls es conservava en un estat relativament bo. [36]
Extracció directa del fòssil: Científics argentins asseguren que l'ADN es conserva fins i tot durant milions d'anys, de manera que es troba directament a les restes. [37]
A més del seu interès en la paleontologia, els fòssils tenen una importància considerable en geologia. Com que cada espècie fòssil ha viscut en una època determinada, aproximadament coneguda, la seva presència en una capa del terreny permet datar-la. Així, efectivament, les escales cronològiques utilitzades en l'estratigrafia han pogut ser fonamentades en la successió i l'evolució de les espècies al llarg dels temps geològics.
Tal és la seva importància, que la tafonomia és la disciplina que s'especialitza en l'estudi de la formació dels fòssils.
ReferènciesModifica
↑ «fòssil». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 1 febrer 2019]
↑ Baumgartner, Raphael J.; Van Kranendonk, Martin J.; Wacey, David; Fiorentini, Marco L.; Saunders, Martin; Caruso, Stefano; Pages, Anais; Homann, Martin; Guagliardo, Paul «Nano−porous pyrite and organic matter in 3.5-billion-year-old stromatolites record primordial life» (en anglès). Geology, 47, 11, 2019, pàg. 1039–1043. DOI: 10.1130/G46365.1. ISSN: 0091-7613.
↑ Hortolà, P «Conceptualising ‘fossiliferous deposit’ against ‘palaeontological deposit’: some semantic (and epistemological) considerations» (en anglès). Historical Biology, 28, 17-08-2016, pàg. 858–860.
↑ (anglès) De Natura Fossilium Arxivat 2014-08-09 a Wayback Machine.
↑ [enllaç sense format] http://evolution.berkeley.edu/evolibrary/article/_0/history_12. Consultat el 27 novembre 2007.
↑ Rappaport, Rhoda «Hooke on Earthquakes: Lectures, Strategy and Audience» (en anglès). The British Journal for the History of Science, 19, 2, juliol 1986, pàg. 129 - 146.
↑ (anglès) Principles of Geology
↑ Donoghue, P. C. J.; Bengtson, S.; Dong, X.; Gostling N. J.; Huldtgren, T.; Cunningham, J. A.; Yin, C.; Yue, Z.; Peng, F.; Stampanoni, M. (2006). «Synchrotron X-ray tomographic microscopy of fossil embryos». Nature 442, pàg. 680-683.
↑ «The Burgess Shale». [Consulta: 22 desembre 2007].
↑ «Stromatolites, the Oldest Fossils».
↑ (anglès)Knoll, A. H.; Barghorn, E. S.; Awramik, S. M. (1978). «New organisms from the Aphebian Gunflint Iron Formation». Journal of Paleontology (52), pàg. 1074-1082.
↑ «10.000 años muy bien llevados». [Consulta: 22 desembre 2007].
↑ 13,0 13,1 Fortey, 2017, p. 23.
↑ Bromley, R. G. (1990). Trace fossils. Biology and Taphonomy. Unwin Hyman: Londres, pàg. 280
↑ Seilacher, A. (1953). «Studien zur Palichnologie. I. über die Methoden der Palichnologie. Neues Jahrbuch». Geologie Paläontologie Abhandlungen, 96: 421-452.
↑ (alemany)Seilacher, A. (1953). «Studien zur palichnologie. I. über die methoden der palichnologie». Neues Jahrb. Geologie Paläontologie Abhandlungen 96:421-452
↑ Westall, Frances [et al]. «Early Archean fossil bacteria and biofilms in hydrothermally-influenced sediments from the Barberton greenstone belt, South Africa». Precambrian Research, 106, 1-2, 2001, pàg. 93–116. DOI: 10.1016/S0301-9268(00)00127-3. [Enllaç no actiu]
↑ Lowe, D. R. (1994). Abiological origin of described stromatolites older than 3.2 Ga. Geology, 22, 387-390.
↑ Error en el títol o la url.«Un español replantea la forma de detectar la vida primitiva» (en castellà). Arxivat de l'original el 27 desembre 2007.
↑ Iziko South African Museum, Cape Town
↑ Fernández-López, S. R. (2000). «La naturaleza del registro fósil y el análisis de las extinciones». Coloquios de Paleontología, 51, pàg. 267-280
↑ «Just How Many Species Are There, Anyway?», 26-05-2003. [Consulta: 15 gener 2008].
↑ Schopf J. W. (1999). Cradle of Life: The Discovery of the Earth's Earliest Fossils. Princeton University Press, Princeton, NJ.
↑ «Fossilization and adaptation: activities in Paleontology».
↑ Chave, K. E. 1964. «Skeletal durability and preservation». A: J. Imbrie i N. Newell, editors. Approaches to paleoecology. Nova York: John Wiley and Sons, pàg. 377-387.
↑ Palmer, T. J.; Wilson, M. A. (1988). «Parasitism of Ordovician bryozoans and the origin of pseudoborings». Palaeontology 31, pàg. 939-949.
↑ Austin, J. J.; Smith, A. B.; Thomas, R. H. (1997). «Palaeontology in a molecular world: the search for authentic ancient DNA». Trends in Ecology & Evolution, 12: 303-306.
↑ Lindahl, T. (2000). «Fossil DNA». Current Biology, 10: 616.
↑ Sangtae K., Douglas E. S., Pamela S. S., & Youngbae S. (2004). «DNA sequences from Miocene fossils: an ndhF sequence of Magnolia latahensis (Magnoliaceae) and an rbcL sequence of Persea pseudocarolinensis (Lauraceae)». American Journal of Botany, 91: 615-620.
↑ Coolen, M. J. L.; Overmann, J. (2007). «217 000-year-old DNA sequences of green sulfur bacteria in Mediterranean sapropels and their implications for the reconstruction of the paleoenvironment». Environmental Microbiology, 9 (1): 238–249.
↑ 31,0 31,1 Golenberg E. M. D. E.; Giannasi M. T.; Clegg C. J.; Smiley M.; Durbin D.; Henderson G. Zurawski (1990). «Chloroplast DNA sequence from a Miocene Magnolia species». Nature, 344: 656-658.
↑ Hebsgaard, M. B.; Phillips, M. J.; Willerslev, E. (2005). «Geologically ancient DNA: fact or artefact?», Trends in Microbiology, 13: 212-220.
↑ Cooper, A. (1997). «Studies of Avian Ancient DNA: From Jurassic Park to Modern Island Extinctions». Avian Molecular Evolution and Systematics: 345-373.
↑ DeSalle R. J.; Gatesy W.; Wheeler D.; Grimaldi (1992). «DNA sequences from a fossil termite in Oligo-Miocene amber and their phylogenetic implications». Science, 257: 1993-1936.
↑ Cano, R. J.; Poinar, H. N.; Pieniazek, N. J.; Acra, A.; Poinar, G. O. (1993). «Amplification and sequencing of DNA from a 120–135-million-year-old weevil». Nature 363: 536-538.
↑ Salamon, M.; Tuross, N.; Arensburg, B.; Weiner, S. (2005). «Relatively well preserved DNA is present in the crystal aggregates of fossil bones». PNAS, 102: 13783-13788.
↑ «Hallazgo argentino: el ADN subsiste millones de años». [Consulta: 27 desembre 2007].
Vegeu tambéModifica
Bosc petrificat
Paleobiologia
Icnita
Enllaços externsModifica
En altres projectes de Wikimedia:
Commons (Galeria)
Commons (Categoria)
Minerals i fòssils: articles, continguts educatius, fotos, videos, fires i exposicions i directori webs de minerals i fòssis (castellà) (anglès)
Museu de Fòssils Virtual a través del temps i l'evolució (anglès)
The Fossil Record, una llista completa de les famílies, ordres, classes i fílums del registre fòssil] (anglès) | 0.776321 | curate | {"ca": 0.882284222100055, "mk": 0.00016034451163643028, "ms": 0.0007559098405717427, "oc": 0.0012598497342862379, "fr": 0.0034130474619754442, "uu": 0.00043522081729888216, "es": 0.018760307861462343, "en": 0.07591167308044713, "it": 0.0030007330034817667, "pt": 0.0018783214220267545, "ia": 0.00041231445849367786, "ru": 0.00540590067802822, "de": 0.005657870624885469, "uk": 0.0006642844053509254} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/F%C3%B2ssils |
mc4_ca_20230418_6_91728 | Llistes d'Espera Fase Única. Preinscripció
Llistes d'Espera Fase Única
SI ESTÀS EN LLISTA D'ESPERA en la Universitat d'Alacant, el dia 18 de juliol es publicarà l'oferta de places vacants, les persones admeses hauran de matricular-se aqueix mateix dia. En cas contrari, s'entendrà que renuncien a la plaça.
Si obtens plaça i tens interès a matricular-te haurás de:
1r - Consultar en aquesta pàgina, a partir de les 9 del matí, les crides de llista d'espera.
2n - Si has obtingut plaça en la crida de la teua titulació i ja estàs matriculat en un altre estudi de la Universitat d'Alacant, has de comunicar-ho a la secretaria del Centre on et vages a matricular a través del correu electrònic.
Una vegada ho hages comunicat, pots realitzar la matrícula, segons el procediment establit en el punt 4 (no és necessari que realitzes el pas 3 perquè ja tens claus d'accés a campus virtual).
3r - Si has obtingut plaça en la crida de la teua titulació i no estàs matriculat en un altre estudi de la Universitat d'Alacant, rebràs un correu electrònic comunicant-t'ho.
Entra en la web: https://cvnet.cpd.ua.es/gestIdent/ClaveAcceso/Solicitar/es per a obtenir la teua contrasenya d'accés a UACloud de la Universitat d'Alacant.
4t - Has d'entrar en Campus Virtual amb les dades d'accés que hauràs rebut i formalitzar la matrícula.
RATIFICACIÓ EN LLISTA D'ESPERA en la Universitat d'Alacant:
Si després dels moviments de llista d'espera no has aconseguit plaça, el dia 19 de juliol podràs sol·licitar, a través d'un formulari en la web https://cvnet.cpd.ua.es/PreinsGrado/ALUMNO, romandre en llista d'espera. Quedaran exclosos de la llista d'espera els qui no ho sol·liciten expressament. Si es produeix alguna vacant, es dirà per ordre rigorós de llista d'espera a aquelles persones que àdhuc no havent aconseguit plaça, estigueren interessades a matricular-se.
Feu clic en el nom de la Facultat o Escola que vulgues consultar
Escola Politècnica Superior Grau en Arquitectura Tècnica
Facultat de Ciències Grau en Biologia
Facultat de Ciències de la Salut Grau en Infermeria
Facultat de Ciències Económiques y Empresarials Doble Grau Enginyeria Informàtica i ADE
Doble Grau Turisme i ADE
Facultat de Dret Doble Grau Dret i ADE
Doble Grau Dret i Criminologia
Grau en Criminologia (on line)
Grau en Criminologia (presencial)
Facultat de Educació Grau en Ciències Activitat Física i de l'Esport
Facultat de Filosofia i Lletres Grau en Espanyol: Llengua i Literatures
Grau en Traducció Interpretació (Alemany)
Grau en Traducció Interpretació (Francès)
Grau en Traducció Interpretació (Anglés) | 0.79512 | curate | {"ca": 0.9595284872298625, "en": 0.011787819253438114, "es": 0.028683693516699412} | https://sa.ua.es/va/preinscripcion/llistes-d-espera-fase-unica.html |
cawac_ca_20200528_8_61980 | Cultura i educació a la cua de l'ocupació
La publicació de les dades de l'Enquesta de Població Activa del primer trimestre de 2013 ens va colpejar amb unes dades d'atur desbocat, i assolint unes dimensions de plaga bíblica. Just ara acaba de sortir la nota sectorial d'aquestes dades funestes, amb indicacions d’allò més preocupants pel que fa a la cultura i l'educació. | 0.743767 | curate | {"ca": 1.0} | http://interaccio.diba.cat/blogs/2013/04/30/cultura-i-educacio-a-la-cua-de-locupacio |
mc4_ca_20230418_7_547281 | El Circ Romà acull l'exposició 'Europa fa un milió d'anys'
El visitant pot conèixer com era el continent fa un milió d'anys i la seva evolució climàtica, faunística i paisatgística
La volta llarga del Circ romà de Tarragona acull, des d'avui fins el 19 de març, l'exposició 'Europa fa un milió d'anys', que mostra, a través de plafons i reproduccions, com es van configurar progressivament els actuals continents i com les variacions climàtiques van determinar l'aparició d'una vegetació i fauna específiques –entre elles l'espècie humana-, en diferents localitzacions geogràfiques.
D'aquesta manera el visitant pot conèixer com era el continent europeu fa un milió d'anys, un territori en el qual convivien animals ara mítics, com el tigre dents de sabre, amb l''Homo antecessor en un ecosistema semblant a l'actual sabana africana. Així, es pot comprovar com el continent tenia una gran diversitat de plantes i animals, alguns d'ells ja extingits.
La inauguració ha anat a càrrec de l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Eudald Carbonell. Aquesta mostra s'instal·la a Tarragona després d'haver-se exhibit a Calella, Barcelona, Lleida, Sant Cugat, Rubí, Sant Joan d'Arties, Ascó, Reus, la Canonja i L'Espluga de Francolí. Fins ara, ha estat visitada per unes 60.000 persones.
Les disciplines: com ho sabem
Gràcies a l'arqueologia –que utilitza disciplines com l'arqueobotànica, l'arqueozoologia, la geologia i la paleontologia, permet fer una reconstrucció del nostre entorn. Cadascuna d'elles ens ajuda a descobrir diversos aspectes del que va passar, qui eren i com vivien els animals de l'època, quina mena de paisatge hi havia, si feia fred o calor, etc.
El muntatge expositiu convida a participar en aquesta investigació del passat. Ho fa, entre d'altres, amb recreacions de paisatges de l'època i grans escenografies. Entre els objectes destacats podem observar les reproduccions a escala d'un Homotherium latidens, un gran felí, i de dos individus d'Homo antecessor.
L'exposició ha estat produïda per l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i arriba a la ciutat per iniciativa d'Europe Direct Tarragona i la col.laboració de l'Ajuntament de Tarragona i l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació.
L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el director de l’IPHES, Eudald Carbonell, a l’esquerra de la imatge,durant la inauguració. MAURI. | 0.880671 | curate | {"ca": 0.9858012170385395, "pt": 0.011764705882352941, "it": 0.0024340770791075046} | https://infocamp.cat/arxiu-seccio-cultura/item/3815-el-circ-roma-acull-l-exposicio-europa-fa-un-milio-d-anys |
oscar-2201_ca_20230904_7_115029 | La plaça de la Independència era l'eix principal que definia el sector que en un principi s'anomenava Plaza de la Independencia y adyacentes. Estaven inclosos en aquest sector els carrers de Saragossa, la Ronda de la Magdalena (des de Pérez Galdós fins a Degà Martí), Passeig de Ribalta, dels Dolors, de Climent, de Pedro Aliaga, d'Arenós (primer tram) i les de l'eixample fins al gimnàs.
El nom actual del sector ve, com no podia ser d'altra manera, per la Farola que l'Ajuntament va construir al centre de la plaça de la Independència amb motiu de la celebració de la coronació de la Mare de Deu del Lledó en 1924. El Ravalet, afegit al nom, ve de les illes de cases construïdes davant de la plaça de Tetuan quan es va vendre l'hort dels corders que van constituir el conegut Ravalet.
Dintre del sector hi ha edificis importants com la casa de Correus de l'arquitecte Demetrio Ribés, l'Institut Francesc Ribalta, de Vicent Tomás Traver, el Grup Escolar Cervantes i durant una llarga etapa el ja desaparegut Bar Castelló que era el centre de reunió de molts jòvens de la ciutat. En la plaça de la Independència, al Nord, estan les cases modernistes més boniques de la ciutat i al Sud estava el Bar Olimpia. | 0.856276 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.festapedia.org/collectius/gaiata-6-farola-ravalet |
mc4_ca_20230418_12_399282 | Una oficina. Un univers que destil·la rutina i burocràcia. Dos personatges representatius dels no ningú que comencen la pausa laboral... A partir d’aquest moment, s’enceta un diàleg en clau de rapsòdia composada per un sens fi de llocs comuns que revelen l’absurd en boca d’aquests dos tipus. Per sota de tot aquest soroll dialèctic, una veritat tràgica i latent pugna per sortir a la llum.
Dirigit per Joaquín Daniel i amb l’actuació d’Òscar Bosch i Rafa Cruz, ¡Opalalá! és un esperpent diabòlic i corrosiu que reflexiona sobre dues modes lamentables de la humanitat: la polarització i l’abús de poder. És una sàtira sobre el desig de “pertànyer”, de formar part d’una tribu, a qualsevol preu. Amb humor desconcertant i girs sorprenents, també és un cant a la incoherència d’una relació entre dos personatges que –més enllà de la paròdia– potser no ens resulta tan aliena com ens pensem. | 0.799661 | curate | {"es": 0.01362088535754824, "ca": 0.9863791146424518} | http://americat.barcelona/ca/escena--opalala |
crawling-populars_ca_20200525_41_261183 | Menú
MADRID, 13 set. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Exteriors veneçolà, Jorge Arreaza, ha confirmat aquest dimarts al seu homòleg francès, Jean-Yves Le Drian, que aquest dimecres es reprendrà el diàleg entre el Govern de Nicolás Maduro i representants de l'oposició a la República Dominicana, sota els auspicis del president dominicà, Danilo Medina, i de l'expresident de l'Executiu espanyol José Luis Rodríguez Zapatero.
"M'ha alegrat sentir que el diàleg amb l'oposició es reprèn demà a República Dominicana", ha destacat Le Drian, en un comunicat en el qual ha aplaudit la "bona notícia". El cap de la diplomàcia francesa espera que aquestes converses "es tradueixin ràpid en gestos sobre el terreny".
Le Drian ha advertit que tant França com la UE estaran "vigilants", en la mesura en què considera que el diàleg és "l'única sortida a una crisi de la qual el poble veneçolà és la primera víctima". París, que la setmana passada va rebre una delegació de l'oposició de Veneçuela, ha avisat de la possible adopció de sancions.
El ministre francès ha traslladat aquest dilluns a Arreaza la seva "preocupació" per "la situació política, econòmica i humanitària" que travessa el país sud-americà i ha instat el Govern de Nicolás Maduro a fer passos "concrets" que demostren "la voluntat de rellançar les negociacions".
Le Drian ha qualificat la trobada amb el seu homòleg de "franc i constructiu", uns termes que també ha compartit Arreaza en el seu compte de Twitter. "Vam tenir una franca i cordial reunió amb el canceller de França, Jean-Yves Le Drian, enfortint la nostra relació a partir del respecte mutu", ha escrit a la xarxa social.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.709812 | curate | {"es": 0.15756224451876627, "sv": 0.005574136008918618, "ca": 0.8219992567818655, "en": 0.014864362690449646} | : /internacional/noticia-govern-loposicio-venecolans-reuneixen-aquest-dimecres-republica-dominicana-20170913095502.html |
mc4_ca_20230418_16_270925 | Guia i models - TransparEnt
TransparEntGuia i models Transparència i qualitat de la informació de les entitats sense ànim de lucre. Guia i models d'autoavaluació
Veure/Descarregar guia Les entitats sense ànim de lucre han d’oferir informació completa i comprensible per a facilitar la participació i fer possible el rendiment de comptes, especialment pel que fa a la utilització dels diners públics que puguin rebre. Fer una comunicació transparent també millora la gestió, genera confiança i aporta noves oportunitats.
Per aquests motius les entitats han d’incorporar el valor de la transparència i també perquè l’aprovació d’una Llei de Transparència d’àmbit estatal i altra a Catalunya comporta obligacions per les organitzacions afectades.
Malgrat això, tant les organitzacions obligades per les lleis com les que no ho estan han d’aplicar criteris de transparència per coherència amb els seus valors. Per a fer-ho adequadament, calen criteris i models de bones pràctiques.
El Manual i Guia d’Autoavaluació que presentem dóna pautes i criteris per a facilitar aquesta feina. S’han estructurat en diferents esglaons de dificultat perquè siguin d’utilitat a tota mena d’entitats, des de les que compten amb menys recursos fins a les que tenen personal especialitzat en comunicació.
És una publicació gratuïta.
En 2015 vam posar a prova els indicadors i criteris de la guia amb la col·laboració de diferents entitats. A les seves pàgines trobareu exemples i models de bones pràctiques que us poden servir com a referència adaptant les solucions a les vostres necessitats i possibilitats.
Associació Probens
SICAR – Adoratrius
Compartir aquesta pagina: | 0.805355 | curate | {"en": 0.02748930971288943, "ca": 0.9725106902871106} | http://transpar-ent.info/projecte-transparent/manual-i-guia-dautoavaluacio/ |
macocu_ca_20230731_9_401432 | Per aquest motiu i de forma extraordinària els següents espais seran d’accés gratuït durant tot el dia i estaran oberts extraordinàriament fins a les 23 h, tot i que l’horari límit d’accés del públic seran les 22.30 h:
Pretori i Circ Romà, pl. del Rei - Rambla Vella
Passeig Arqueològic i Muralles - av. Catalunya, s/n | 0.691055 | curate | {"ca": 0.9299363057324841, "es": 0.07006369426751592} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_286574 | En aquest projecte Viquipèdia, els enllaços de llengua són a dalt de la pàgina a l'altre costat del títol. Vés a dalt.
Contingut
move to sidebar
hide
Inici
1Particularitats
2Extensió
3Ecologia
4Referències
5Enllaços externs
Toggle the table of contents
Massís de Cardó
3 llengües
مصرى
English
中文
Modifica els enllaços
Pàgina
Discussió
català
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Serres de Cardó-el Boix)
Massís de Cardó
Serra de Cardó, part essencial del massís de Cardó
Tipus
serra
Localització
Entitat territorial administrativa Baix Ebre (Catalunya)
Localització
Baix Ebre
40° 56′ 27″ N, 0° 35′ 09″ E / 40.9407°N,0.58584°E / 40.9407; 0.58584Coord. : 40° 56′ 27″ N, 0° 35′ 09″ E / 40.9407°N,0.58584°E / 40.9407; 0.58584
Serralada
Massís de Cardó
Serra
Serra de Cardó, Serra del Boix, les Moles, Serra de Gaviots, Montaspre, Serra de Collredó
Dades i xifres
Cims destacats
La Creu de Santos o Xàquera, Buinaca, Punta de l'Agulla, pic del Cant del Gall, Roca Foradada, L'Enclusa
Altitud
942[1]
Material
Calcari
Panorama del conjunt format per la serra del Boix i la serra de Gaviots vist des del sud
El Massís de Cardó és una formació muntanyosa que forma part de la Serralada Prelitoral, al Baix Ebre.
Particularitats[modifica]
El Massís de Cardó, sovint coronat de neu a l'hivern, domina el paisatge de la zona nord de Tortosa.
Al massís de Cardó es troba l'antic convent de Sant Hilari de Cardó[2] o desert de Cardó. [cal citació] Fundat el 1605 per frares carmelites, va arribar a tenir una comunitat composta per 30 persones, entre frares i eremites. El 1835 el convent de Cardó va ser exclaustrat.
La carena culmina a la Creu de Santos[3] o Xàquera (942 m). Altres cims importants són la punta de l'Agulla (687 m), la Buinaca (764 m) i la Picossa (766 m). La serra és travessada per antics camins al coll de Murtero, vers Tivenys i Tortosa, i als portells de Xàquera i de Cosp (o portell de Cardó), vers Rasquera i Móra d'Ebre, fa alhora de partió d'aigües entre l'Ebre i la mar.
Extensió[modifica]
Aquest conjunt de serres encaixa al nord i a l'est la cubeta de Móra, situada entre la Ribera d'Ebre i el Priorat. La plana del Burgar, depressió situada entre les comarques del Baix Ebre i la Ribera d'Ebre, marca límit oriental del massís. Al límit sud de la plana del Burgar l'extrem sud-oest del massís de Cardó enllaça amb les muntanyes de la zona d'el Perelló, d'elevació més moderada i que davallen gradualment fins al mar.
A l'oest el massís davalla fins a l'Ebre, i al sud i al sud-est continua per la Serra de Cardó, la de la Capcida[4] i la Serra del Boix. En aquesta zona es troben els morrals de les Nines i de Cabrafeixet,[5] les Moles, la serra de Gaviots i el Montaspre, i al sud del coll d'Alba, per la serra de Collredó, amb les quals constitueix l'anomenat bloc de Cardó.
L'últim contrafort del massís en direcció sud és la petita serra de les Veles, molt a prop de Campredó i l'extrem nord vé marcat per la muntanya de Pegna a la vora de Rasquera. Entre els contraforts occidentals cal mencionar lo Camarull, les Set Serres, el Coll del Junc, la serra de Flores, la serra de Franxo, i la serra del Surdo.
L'abrupta Vall de Cardó, oberta vers el nord-oest i continuada per la vallada de Costumà, és drenada pel barranc de Cardó, afluent, per l'esquerra, de l'Ebre, poc abans de Benifallet.
Ecologia[modifica]
El primer parc eòlic català, amb finalitats comercials, va ser el parc eòlic Baix Ebre inaugurat el 1995. Situat a la zona de la Buinaca comptava amb 27 aerogeneradors a l'inici. [6] Actualment el parc eòlic s'estén damunt dels cims de la serra del Boix, de les Moles i de la serra de Gaviots i és fàcilment accessible des d'el Perelló.
Les serres de Cardó-Boix han estat incloses dintre del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. En plena serra dintre del terme municipal de Benifallet però amb accés des de Rasquera hom hi troba l'antic balneari de Cardó que en l'actualitat es troba en procés de transformació en centre hoteler.
Referències[modifica]
↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
↑ «Cardó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «la Creu de Santos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «serra de la Capcida». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «morral de Cabrafeixet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Tortosa Medi Ambient Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM)
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massís de Cardó
Camino Natural del Ebro[Enllaç no actiu] (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Massís_de_Cardó&oldid=30449827»
Categoria:
Massís de Cardó
Categories ocultes:
Mapes amb diverses figures
Articles amb coordenades
Articles amb referències puntuals demanades des de 2022
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Articles amb enllaços externs no actius des de 2021
Pàgines amb mapes
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 17 jul 2022 a les 10:54.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.624767 | curate | {"ca": 0.886236478925774, "hu": 0.002051473330846699, "en": 0.0566952629615815, "it": 0.01678478179783663, "rz": 0.0007459903021260724, "zh": 0.0003729951510630362, "sv": 0.0009324878776575904, "es": 0.01678478179783663, "sr": 0.0011189854531891085, "fr": 0.004662439388287952, "pt": 0.006900410294666169, "ru": 0.001864975755315181, "ro": 0.00484893696381947} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Serres_de_Card%C3%B3-el_Boix |
mc4_ca_20230418_15_754007 | Dones, joves i gent gran protagonistes de les properes cites electorals | Diari de Tarragona
Dones, joves i gent gran protagonistes de les properes cites electorals
Un 30% de l’electorat encara no té decidit el vot. En la necessària mobilització dels joves, la fidelització del vot de la gent gran i la capacitat per seduir el vot femení s’hi pot trobar la clau per obrir La Moncloa
9 de Marzo de 2019 - 21:07 hs
Les dones han tornat a recordar fa només 48 hores que qualsevol solució per resoldre els problemes que ens preocupen com a societat necessitarà, indiscutiblement, del seu aval.
El vot femení mai s’ha decantat d’una manera decisiva ni a la dreta ni a l’esquerra del mapa polític sinó que ha dipositat els seus anhels a banda i banda de l’espectre ideològic de manera més o menys homogènia.
Malgrat l’existència diària de tics masclistes a la societat en què vivim i a l’evidència de què la discriminació per qüestió de gènere no és quelcom anecdòtic, aquestes circumstàncies mai han estat el suficientment fortes com per provocar una unitat d’acció del sufragi femení. Al menys fins avui.
Però des de la irrupció de Vox el discurs antifeminista no solament s’ha deixat sentir amb força sinó que moltes de les seves crides se les han fet seves la resta de partits de la dreta; sobretot el PP, per por a quedar massa tou davant la trencadissa de la fidelització del vot conservador que amenaça amb restar- li força.
Les paraules, extemporànies i casposes de Casado donant lliçons de moralitat a les dones embarassades no fan sinó confirmar la sensació de que el discurs de Vox marca l’agenda entre els seus competidors de la dreta. És en aquestes circumstàncies que surten a la llum les dades del darrer baròmetre del CIS en mig de crítiques de l’oposició pel canvi de criteri a l’hora de cuinar els resultats d’ençà que l’institut oficial d’estadística ha canviat el nom del munyidor oficial del PP pel seu homònim del PSOE. Res que no sabéssim.
Mai s’han d’extrapolar els resultats de les enquestes al terreny de la realitat si un no vol tenir sorpreses com les que es van emportar els socialistes a les darreres eleccions andaluses, però aquest tipus d’estudis el que sí marquen son determinades tendències.
I donen també pistes. La més important és la de que a dia d’avui una part gens desdenyable de l’electorat, que l’estudi xifra en un 30%, encara no té decidit el seu vot. I amb aquesta dada no és d’estranyar que entre els partits polítics hi hagi nerviosisme que els uns resolen seguint amb la constant amenaça cap a l’independentisme i els altres escenificant, in extremis, la seva agenda social amb l’ajuda dels decrets llei.
L’altre element a què apunta el CIS és que la part més mobilitzada de l’electorat és aquella que prové del temps de la transició i que ara ja suma més de 50 anys. No sabem en quina posició es mourà aquest vot però en la part alta d’aquesta franja hi ha un aspecte poc discutible i és que els més grans de 65 anys tenen decidit, majoritàriament, que votaran el partit que ocupa el govern, tal i com així ha estat d’ençà que Franco va entrar al Valle de los Caídos per no sortir-ne, de moment.
I finalment, respecte de l’últim cicle electoral (recordo que els comicis de l’any 2015 es van repetir un any després) emergeix una altre incertesa. A diferència d’aleshores en què els joves, preocupats per la manca de sortides professionals a causa de la crisi, van acudir de manera important a les urnes, ara, no semblen massa interessats a tornar-hi. Tampoc hi ajuda el poc exemple d’aquells que haurien de predicar amb el seu, encara que només fos per incentivar el vot.
A manca d’un parell de mesos per les eleccions generals aquesta podria ser la radiografia del moment. Ningú sap a qui poden beneficiar les variables que acabo d’enumerar però segur que als centres de decisió dels partits polítics tenen clar que en la necessària mobilització dels joves, la fidelització del vot de la gent gran i la capacitat per seduir el vot femení en un context de clar retrocés de drets socials s’hi pot trobar la clau que ajudi a obrir la porta de La Moncloa.
A les darreres setmanes hem assistit a més d’una sortida de cavalls encabritats i els propers dies veurem bastantes aturades de ruc. Perquè, per molt que els partits polítics critiquin els estudis demoscòpics, ells son els primers en observar- los de prop i actuar en conseqüència per més que s’omplin la boca recordant- nos que l’única enquesta vàlida és la del dia de les eleccions.
Nascut a Alcover, Josep Maria Girona ha estat sempre vinculat a la SER on va dirigir Ràdio Reus, Ràdio Barcelona i, fins fa mig any, la SER a Catalunya. Abans havia estat director de Comunicació de Prisa Radio. També és un dels promotors de Canal Reus TV. | 0.880255 | curate | {"ca": 0.9895921835174172, "es": 0.006159728122344945, "pt": 0.004248088360237893} | https://www.diaridetarragona.com/opinion/Dones-joves-i-gent-gran-protagonistes-de-les-properes-cites-electorals-20190309-0038.html |
mc4_ca_20230418_6_348500 | IB3 | A Balears hi ha 43 àrees de risc potencial d’inundació
A Balears hi ha 43 àrees de risc... Portada > notícies > A Balears hi ha 43 àrees de risc potencial d’inundació notícies A Balears hi ha 43 àrees de risc potencial d’inundació El pla està dotat amb una partida de 5,4 milions d'euros
19/02/2016 21:15h
El document identifica les zones més vulnerables de les illes i estableix les mesures de prevenció que s’hi han d’adoptar. Ara, el pla, que està dotat amb una partida de 5,4 milions d’euros, haurà d’obtenir el vistiplau del Consell de Ministres.
L’Ajuntament de Palma vol millorar la xarxa d’aigües pluvials per evitar inundacions | 0.762164 | curate | {"ca": 0.9733124018838305, "pt": 0.026687598116169546} | http://ib3tv.com/a-balears-hi-ha-43-arees-de-risc-potencial-dinundacio.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_705339 | Fa un temps vaig veure un documental sobre el tema. Del poc que recordo és que l'estudi científic de la telepatia estava prou desenvolupat a l'URSS, sobretot en vistes a la seva aplicació en l'espionatge-contraespionatge. Per altra banda, a qui no l'hi ha passat "notar" (no tinc cap paraula millor per definir-ho) una mirada? Per exemple, estar tot concentrat llegint al metro i, de sobte, sentir la necessitat d'alçar el cap cap a una direcció determinada i trobar-te amb què algú t'està esguardant.
totalment cert, actualment funciono amb el sistema telepàtic que m'ofereix YoiGo. Un sistema de cost reduït que et permet operar des de qualsevol lloc. El preu per minut és de 0,05 €, per contra no es poden enviar missatges de text ni fotos encara que la companyia està treballant per resoldre aquest petit problema. Si algú vol telepetar amb mi que pensi en la personificació de Tatiana durant 15 segons (nota; si no contesto és que estic telepetant amb algú altre) | 0.815671 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_201376 | MADRID, 21 jul. (EUROPA PRESS) -
El president de l'Argentina, Mauricio Macri, es reunirà amb el papa Francesc el mes d'octubre vinent, en la celebració oficial del Dia Mundial de l'Alimentació, a la seu de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (Fao).
Segons fonts esmentades per l'agència Télam, tant del Vaticà com del Govern argentí, la reunió està "gairebé tancada" per al 17 d'octubre, l'endemà de la canonització del capellà Brochero, que portarà a terme l'arquebisbe de Buenos Aires, Mario Polli, a la basílica de San Pedro.
De portar-se a terme, serà la segona audiència privada de Macri amb el Sant Pare en vuit mesos, després de la que es va produir el febrer, quan el papa va rebre el mandatari argentí al Vaticà a finals menys de dos mesos després d'accedir al càrrec.
Segons els mitjans argentins, aquella trobada va ser cordial però freda. Tot i això, la cancellera va afirmar que en la seva conversa amb el pontífex va parlar del president i va fer referència "fins a a coses familiars", assegurant que no va notar cap tipus d'antipatia.
El mes de juny passat, Macri va invitar al papa a viatjar a l'Argentina, visita que el pontífex va confirmar que no faria al llarg de 2016.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.653664 | curate | {"de": 0.006473888649115235, "ca": 0.7617608977125594, "es": 0.21450151057401812, "en": 0.017263703064307294} | : /internacional/noticia-argentina-macri-tornara-reunir-amb-papa-francesc-mes-doctubre-vinent-20160721083055.html |
mc4_ca_20230418_3_292908 | Beisbol - Trabajos de investigación - 1544 Palabras
Páginas: 7 (1544 palabras) Publicado: 20 de noviembre de 2014
El beisbol va tenir molt d'èxit als EUA i ràpidament s'estenguéals països de l'Amèrica Central i del Carib. Més tard va arribar també a Europa i a Àsia.
A Catalunya el va introduir el periodista Agustí Peris. L'any 1929 es va crear la Federació Catalana de Beisbol. Als Jocs Olímpics de Barcelona'92 va ser esport olímpic per primer cop i ho ha deixat ser als Jocs Olímpics de Pekin’08.
2. Terreny de joc
El terreny de joc és una superfície a l'airelliure delimida al fons per una tanca.
Parts del terreny de joc:
- El camp interior: té forma de rombe i s'anomena diamant. Als angles del camp se situen unes bases per les quals han de passar els jugadors. Les bases formen un quadrat d’uns 27 metres de costat.
- Àrea de casa (home): és l'última base que s'ha de trepitjar abans de completar la cursa. Des d'aquest punt el batedor colpejala pilota amb el bat, abans d'iniciar la cursa. Darrera el batedor se situa el receptor.
- Àrea de llançament: és la zona del camp, al centre del diamant, on se situa la plataforma de llançament, des de la qual es llança la bola per iniciar el joc.
- Camp exterior: està format per una zona de terra. La pilota llançada ha de caure dins d'aquest camp.
És fora si la pilota colpejada botafora de les línies laterals del camp.
És home run si la pilota colpejada ultrapassa la tanca del fons. Quan això passa, tots els corredors poden arribar tranquil·lament al home i l’equip s’anota una cursa per cada corredor que hi arribi.
El material necessari per poder practicar el beisbol és el següent:
La pilota: És esfèrica. Té un nucli de suro i està recoberta amb cuir decolor blanc i pesa uns 145 grams.
El bat: És un pal rodó amb un extrem més prim per on s'agafa. Pot ser de fusta o d'alumini.
El guant: Serveix per recepcionar la pilota als jugadors defensors.
El receptor a part del gua, porta una careta de protecció, genolleres i protector del pit.
4. Les normes del joc
1. Un equip consta de 9 jugadors. Es fan 9 entrades a cada partit. Cada entradarepresenta un torn de batuda per a tots dos equips: primer baten els 9 jugadors de l’equip local (i defensa les bases l’equip visitant) i després baten els 9 jugadors de l’equip visitant (i defensa les bases l’equip local). Per a un equip, l’entrada finalitza quan els 9 jugadors han tingut l’oportunitat de batre o quan són eliminats 3 dels seus jugadors.
2. L’objectiu del joc és colpejar lapilota i passar per totes les bases fins arribar a la 4ª (home) sense ser eliminat. Quan un corredor ho aconsegueix es diu que ha fet una cursa. Guanya l’equip que aconsegueix un major nombre de curses al llarg de les 9 entrades. Si els equips acaben empatats, es juguen successives entrades fins que es desfà l’empat.
3. El jugador que llança la pilota rep el nom de pitcher. Perquè la pilota siguibona, l’ha d’enviar entre els genolls i les aixelles del batedor (zona de strike). Si no ho fa així, es diu que el llançament és dolent (és bola). Una pilota que sigui bola es converteix en bona (hit) si el batedor fa intenció de colpejar-la. Al quart llançament dolent (és a dir, a la quarta bola), el batedor s’avança a la primera base.
4. El jugador que rep la pilota quan no ha estatcolpejada pel batedor rep el nom de catcher. Porta el cap i el cos protegits. El catcher és el responsable d’eliminar els corredors que intenten arribar al home (a la 4ª base).
5. Els jugadors que estan defensant les bases (els que no baten) es reparteixen per tot el camp. Alguns han de posar-se prop de les bases. Tots ells es poden moure per tot el cap. L’objectiu és agafar la pilota abans que...
dg df hghvr | 0.729201 | curate | {"es": 0.04866648336541105, "ca": 0.9208138575749244, "cs": 0.00384932636788562, "fr": 0.01787187242232609, "lb": 0.008798460269452846} | https://www.buenastareas.com/ensayos/Beisbol/63972562.html |
mc4_ca_20230418_9_78366 | EL CINQUÈ PODER: Empreses i drets humans. Un llarg camí
Publicat per Xavier Masllorens a 4:40
Unknown 6 de juny de 2020 a les 21:13 | 0.593091 | curate | {"ca": 1.0} | http://laciutadaniaactiva.blogspot.com/2019/12/empreses-i-drets-humans-un-llarg-cami.html |
wikipedia_ca_20230401_0_198121 | Hop by hop
"Hop-by-hop" de transport és un principi de controlar el flux de dades en una xarxa. Amb el hip-hop pel transport, trossos de les dades es transmeten de node a node en una manera "store and forward". Com "hop-by-hop" de transport implica no només la font i el node de destinació, sinó més aviat part o la totalitat dels nodes intermedis, així, es permet que les dades es transmetran fins i tot si la ruta entre l'origen i destinació no està connectat permanentment durant la comunicació.
Tanmateix, el principi End-to-end afirma que el control del transport ha de ser aplicat d'extrem a extrem a menys que aplicació hop-by-hop transport aconsegueix un rendiment molt millor. D'altra banda, "hop-by-hop" requereix el transport per informació sobre l'estat de flux en els nodes intermedis, el que limita el seu escalabilitat. Aquesta és una de les raons per què gairebé totes les comunicacions d'avui en dia està controlada per l'extrem a extrem de protocols de transport com el TCP.
La investigació actual en l'àmbit de les xarxes mòbils és escassa considerant "hop-by-hop" de transport per als escenaris d'aplicació en què d'extrem a extrem de connexió només està disponible de manera intermitent, ja que en aquestes condicions, "hop-by-hop" de transport poden obtenir guanys substancials en el rendiment. | 1 | perfect | {"en": 0.007639419404125287, "ca": 0.9923605805958747} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=198122 |
crawling-populars_ca_20200525_11_168138 | El consistori treballa per ultimar els detalls de l'acte, que se celebrarà al pavelló poliesportiu de la capital del Pla d'Urgell i que tindrà un aforament per a 450 persones, que podran participar en aquest sopar de gala. El consistori també preveu que es pugui celebrar la posterior revetlla com a opció per les persones que hi vulguin participar
Plaça Manuel Bertrand 2, 1A -25230 Mollerussa (Lleida) - 973 606 329 - [email protected] | 0.735699 | curate | {"ca": 0.7977011494252874, "en": 0.20229885057471264} | : /articulo/pla-d39-urgell/l-ajuntament-mollerussa-impulsa-per-primer-cop-sopar-cap-d-any/20181023172025052613.html |
cawac_ca_20200528_10_53866 | Actuació a Igualada
Bon dia Colla,
Aquest diumenge actuem a Igualada en motiu del 2n Aniversari de Cal Tabola, el Local dels Moixiganguers d'Igualada. Actuarem juntament amb ells i els Margeners de Guissona. L'actuació comença a les 12h a la Plaça Pius XII d'Igualada. Quedarem a les 10h al Local i els autocars sortiran puntuals a les 10.30h.
I avui divendres tots a assaig, que hem de fer un bon paper davant dues colles amb les quals compartim un nivell molt similar. RECORDEU QUE SERÀ UN ASSAIG ESPECIAL DE 4D8! | 0.704347 | curate | {"ca": 0.8858267716535433, "en": 0.027559055118110236, "ja": 0.08661417322834647} | http://www.cargolins.cat/archives/1035 |
oscar-2201_ca_20230904_10_62191 | Inici | Notícies | Obert el període d’un mes per sol·licitar noves terrasses i ampliacions extraordinàries
Obert el període d’un mes per sol·licitar noves terrasses i ampliacions extraordinàries
0000
17 de desembre de 2020
Des d'ahir i fins al 22 de gener els restauradors que no ho han fet fins ara poden demanar permís per disposar de més espai per posar taules i cadires, tal com va acordar el Govern municipal amb el sector.
És una de les mesures per afavorir la viabilitat del sector i garantir el compliment de les mesures sanitàries davant la situació generada per la pandèmia.
Les noves propostes que es validin se sumaran a les 3.129 ja autoritzades des del maig.
Des d’aquest dimarts ja està obert el període per sol·licitar permisos per a noves terrasses i ampliacions excepcionals. Així, els restauradors que no van sol·licitar-ho dins del primer termini podran presentar propostes fins al 22 de gener per disposar de més espai per posar taules i cadires. Es tracta d’una de les mesures acordades pel Govern municipal amb el sector per afavorir la viabilitat dels negocis i garantir el compliment de les mesures sanitàries davant la situació generada per la pandèmia.
El procediment és el mateix que el que es va establir el mes de maig. Els titulars dels establiments han de sol·licitar les autoritzacions o ampliacions a través del portal de tràmits municipal. A més, l’Ajuntament té habilitat un punt d’atenció presencial a l’Oficina d’Atenció a les Empreses (OAE) de Barcelona Activa –C/Roc Boronat, 117–. També es poden presentar les propostes a través de les entitats del sector, les associacions de comerciants i dels eixos comercials, i hi ha disponible un web específic – http://www.barcelona.cat/terrasses-ampliacio-excepcional – amb tota la informació.
Les propostes que s’acceptin se sumaran a les 3.129 ja autoritzades des del mes de maig. D’aquestes, 2.167 –dues de cada tres– són ampliacions de terrasses que ja existien i 962 són noves. En global, suposen 8.627 taules i 33.398 cadires noves.
Pel que fa a la ubicació, una mica menys de la meitat han ocupat espais de calçada que abans eren per a vehicles com ara carrils de serveis –on hi ha aparcament– o xamfrans. Concretament, 1.299 s’han posat a calçada i 40 han combinat calçada i de vorera. Les 1.790 restants s’han col·locat a vorera. Amb aquestes actuacions s’han alliberat 23.176 m2 d’asfalt que fins ara eren destinats als vehicles.
En paral·lel a aquest nou termini de sol·licituds, el Govern municipal continua treballant per consolidar les terrasses ja implantades. Tal com ja es va acordar, la vigència de les terrasses extraordinàries es prorrogarà fins el 31 de desembre de 2021. I continua avançant el procés per dignificar les terrasses i passar de les mesures urgents a integrar-les en l’espai públic amb un disseny de qualitat.
En aquests moments s’està treballant en el disseny d’un moble-plataforma d’ampliació de vorera que faran empreses del sector i que integrarà millor les terrasses en calçada i garanteixi l’accessibilitat i la seguretat. L’objectiu de disposar de mobles homologats i de codi obert que es puguin començar a instal·lar en calçada a finals de primer trimestre de 2021. De cara al 2022, l’opció de col·locar terrasses en calçada estarà condicionada a disposar d’un d’aquests mobles.
A més del disseny del prototip, amb les escoles de disseny i d’arquitectura es treballaran idees de personalitzacions del mobiliari i els elements de seguretat i senyalització que s’aplicaran tan aviat com sigui possible.
Ajuntament de Barcelona
Comentaris
Acceptes el repte?
El teu tiquet de compra val 1€! Ajuda’ns a sumar 500 vendes a les botigues de associades a l'ACIB Barceloneta i bescanviarem cada tiquet per un 1€ que donarem a la Xarxa Solidària de la Barceloneta.
Comprant al barri guanyem tots!
OBJECTIU
500€
ACONSEGUIT
25€
5%
Accepto el repte!
El Més Vist
L’Ajuntament i BCD publiquen una guia per orientar els restaurants en la implantació del delivery i el take away
El CCAM presenta l’Acceleradora tecnològica de comerç
Els particulars i els autònoms ofegats pels deutes poden rebre assessorament gratuït per evitar el concurs de creditors
“ReActivem Barcelona” amb ajuts al comerç, la restauració i els allotjaments turístics
El Departament d’Empresa i Coneixement elabora els 5 plans sectorials de represa del comerç, les fires i la restauració | 0.794115 | curate | {"ca": 0.9794029159916686, "de": 0.0009257116408238834, "es": 0.013422818791946308, "en": 0.004165702383707475, "nl": 0.0009257116408238834, "fr": 0.0006942837306179125, "it": 0.0004628558204119417} | https://www.acib.cat/cat/noticia/obert-el-periode-dun-mes-per-sollicitar-noves-terrasses-i-ampliacions-extraordinaries |
mc4_ca_20230418_0_142176 | A les Corts, en bici | Ciutat Democràtica | Ajuntament de Barcelona
A les Corts, en bici
El Districte de les Corts proposa un procés participatiu obert a tots els ciutadans i totes les ciutadanes per tal d'identificar les accions prioritàries que cal desenvolupar per fer dels barris de les Corts uns barris a velocitat humana.
Aquest procés participatiu obre un període de reflexió per tal que els ciutadans i les ciutadanes contribueixin a la definició de les necessitats actuals dels carrils bici als barris de les Corts. Partint del seu estat actual al Districte i de l'estat d'altres elements com ara els punts d'ancoratge o les estacions de Bicing, aquest procés ha de poder concretar quines són les accions imprescindibles que cal dur a terme.
Perquè les Corts ha de ser un espai inclusiu, un espai a velocitat humana, un indret per passejar-hi, per gaudir dels espais públics, del comerç de proximitat i de les relacions directes amb les persones.
Volem fer dels barris de les Corts un espai per viure i conviure. Per això et convidem a dir-hi la teva en el procés de participació per a la millora dels carrils bici.
Tu pots contribuir a definir com han de ser.
Gestació i concreció del projecte
La present proposta participativa sorgeix de diferents sessions de debat i informatives que el Districte ha desenvolupat en les comissions de seguiment i en els consells de barri dels 3 barris del Districte durant el 2013. Les diferents aportacions que hi ha sorgit han permès construir les preguntes concretes que configuren la butlleta de participació.
S'han previst dues tipologies de participació: a través d'una butlleta impresa, i d'un formulari electrònic. Les butlletes impreses es podran localitzar a la majoria dels equipaments públics del districte (vegeu la llista d'equipaments més avall), que un cop complimentades caldrà lliurar en 5 espais concrets (vegeu la relació d'espais a la butlleta), i el formulari electrònic permet una còmoda participació a qualsevol hora del dia a través de qualsevol dispositiu electrònic.
El període de lliurament de butlletes tindrà lloc entre els dies 12 de març i 22 d'abril de 2014. Els resultats de la participació així com les conclusions es presentaran en els tres Consells de Barri que tindran lloc al juny i al Consell Plenari de Districte que tindrà lloc al dijous.
On trobem les butlletes?
Punt d'Informació Juvenil (PIJ) Les Corts
Espai d'Adolescents Bacardí
Aula de Formació d'Adults Les Corts
Casal de Gent Gran Joan Oliver 'Pere Quart'
Casal de Gent Gran Sant Ramon
Casal de Gent Gran Montnegre
Centre de Serveis Socials Les Corts
Centre de Serveis Socials La Maternitat i Sant Ramon
Web del Districte de les Corts
Regulació del procés participatiu (PDF 684.69 KB)
Butlleta participativa (PDF 650.99 KB) | 0.806048 | curate | {"ca": 0.9766678818811521, "fr": 0.007291286912139993, "es": 0.016040831206707983} | http://governobert.bcn.cat/ca/node/2107 |
mc4_ca_20230418_12_216385 | Durant la jornada d’ahir dijous es va celebrar al QGAT Restaurant Events & Hotel un Workshop organitzat per Scotwork Negociació amb la col·laboració de Sant Cugat Empresarial, sota els titulars: ‘Com millorar la teva habilitat negociadora per obtenir millors resultats. T’hauria agradat millorar el tancament d’una negociació?’.
En el Workshop va predominar la vessant pràctica per millorar les tècniques de negociació. La jornada va finalitzar amb un dinar relacional entre tots els assistents a l’acte.
Scotwork és el referent mundial en Negociació. Més de 40 anys d’experiència i dedicació en exclusiva a negociar els avalen. Scotwork col·labora amb les principals firmes internacionals i locals, tant amb serveis de consultoria com de formació o entrenament de les seves posicions. | 0.776869 | curate | {"ca": 1.0} | https://santcugatempresarial.cat/scotwork-organitza-un-workshop-per-millorar-les-tecniques-de-negociacio/ |
mc4_ca_20230418_1_798739 | BaixGaiàDiari.cat | Joel Navas: «Ens hem de sentir tots interpel·lats»
Joel Navas: «Ens hem de sentir tots interpel·lats»
El regidor d'Unió reconeix estar «dolgut», i ha demanat «reprendre el camí del diàleg i la política»
per Toni Cabanillas 02/10/2017
L'edil Joel Navas s'ha mostrat dolgut amb els fets de l'1-O | Aleix Figueras
La votació de l'1-O ja no es llegeix en l'eix independència - no independència, sinó en l'eix democràcia - repressió. La duríssima violència policial ha canviat l'escenari molt més enllà de les sigles, i les reaccions del món de la política no s'han fet esperar. El regidor d'Unió a l'Ajuntament de Torredembarra, Joel Navas, s'ha mostrat «dolgut», i ha afegit que «davant d'aquesta actuació, ens hem de sentir tots inerpel·lats». La condemna a la càrrega policial de Navas se suma a la del regidor socialista a la Torre Jordi Solé, o a la de l'alcalde d'Altafulla, Fèlix Alonso, que pertany a l'estructura dels anomentas 'comuns'.
L'edil ha deixat clar que la «repressió, violència i violació de drets són totalment injustificables», i ha demanat que «la llibertat, la democràcia i els drets» passin per davant de qualsevol altre fet. Navas ha valorat que s'han obert «ferides profundes, difícils de curar», i ha accentuat que «aquests dies s'han passat massa línies vermelles». «No sé com podrem reprendre el camí del diàleg i la política que tanta falta ens ha fet, però s'ha de fer», ha sentenciat.
#POLÍTICA #TORREDEMBARRA #REFERÈNDUM #JOEL NAVAS | 0.82054 | curate | {"ca": 0.9795918367346939, "it": 0.02040816326530612} | http://delcamp.cat/baixgaiadiari/politica/joel-navas-hem-sentir-tots-interpellats |
mc4_ca_20230418_6_432279 | Escola de vida - Sílvia Gelices al programa Diners, crisi i consciència - RTVE.es
Escola de vida - Sílvia Gelices al programa Diners, crisi i consciència
SGelices Diners crisi i consciència
La periodista Sílvia Gelices ens presenta el seu llibre: Exit. Salida de emergencia.
La Sílvia Gelices ha reunit dins aquest llibre onze economistes i emprenedors que ens donen la seva particular recepta per sortir de la crisi reflexionant sobre els aspectes que més ens preocupen i oferint les claus perquè puguem sortir 'lleugers' sense haver de hipotecar el nostre futur i les nostres il·lusions.
Molts d'ells coincideixen en pensar que la crisi econòmica que estem vivint no és més que la punta de l'iceberg d'un procés molt més subtil. Es tractaria d'una crisi de consciència. Entre els ingredients principals caldria destacar el voler viure per sobre de les nostres possibilitats i el voler acumular i enriquir-nos a costa del que sigui.
veure més sobre "Escola de vida - Sílvia Gelices al programa Diners, crisi i consciència" veure menys sobre "Escola de vida - Sílvia Gelices al programa Diners, crisi i consciència"
> Escola de vida - Sílvia Gelices al programa Diners, crisi i consciència | 0.787228 | curate | {"ca": 0.9821882951653944, "es": 0.017811704834605598} | http://www.rtve.es/alacarta/audios/escola-de-vida/escola-vida-silvia-gelices-programa-diners-crisi-consciencia/2376147/ |
mc4_ca_20230418_3_341048 | Poesia Infantil i Juvenil: 9 d'octubre: celebrem-ho amb una xocolatada poètica
9 d'octubre: celebrem-ho amb una xocolatada poètica
Avui, 9 d'octubre, festa important per a tots els valencians, volem celebrar-ho amb tots vosaltres invitant-vos a una XOCOLATADA VIRTUAL -les xocolatades són molt típiques de les festes de poble i encara és realitzen per a gaudir grans i menuts d'un menú festiu i participatiu-.
Celebrem-ho, doncs, amb el poema de Tomeu, Xocolata, que hem llegit en la web Poesia... eres tú, un lloc web on podem trobar un portal -on penjar els nostres poemes-, una revista de poesia i una editorial. Un lloc interessant per a gaudir de la poesia.
Mmmm¡¡
aviat a la llengua fosa
deleix intens
de plaer immens
sense preses, amb calma
gaudint de les carícies
entre el meu paladar i ella
aquí trobo
emocions d’esgarrades
amollo la llengua
em ve el somriure
allibero l’esperit
intima intimidat
de fantasies dolces i plaer ilimitat.
Mmmm¡¡¡
Bona festa i bon profit!
Publicado por Sàlvia los 5:57 p. m.
Etiquetas: poemes d'aliments, poemes infantils, poetes, revistes de poesia, Tomeu, webs de poesia
Mmmmmmm! bona xocolatada a la salut dels valencians. Bon profit, Salvia.
Mariola Lumbreras, Girona
¡Qué idea tan buena!! !si eres la mejor,la más grande!!! !
Besos poéticos.Te llamo un día de estos. | 0.612584 | curate | {"ca": 0.7261345852895149, "zh": 0.010172143974960876, "fr": 0.012519561815336464, "es": 0.1705790297339593, "ru": 0.014084507042253521, "nl": 0.012519561815336464, "ro": 0.028951486697965573, "jv": 0.018779342723004695, "en": 0.006259780907668232} | http://bibliopoemes.blogspot.com/2007/10/9-doctubre-celebrem-ho-amb-una.html |
oscar-2201_ca_20230904_7_147219 | Atreveix-te amb l'handbol! - Handbol Al Carrer - Activitat promocional Mundial d’Handbol Femení Spain 2021
Circuit de habilitats, partidets entre jugadors/es de club i amics i un estand amb informació del mundial i del club, amb si s'escau algunes activitats de taula. | 0.693325 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.guissona.cat/agenda/atreveix-te-amb-lhandbol |
mc4_ca_20230418_12_255683 | Estones lliures: CREMA DE CARBASSA AMB CEPS
CREMA DE CARBASSA AMB CEPS
Ja tinc ganes de primavera, per a mi és la millor època de l'any, no fa calor però el sol escalfa i és quan més el pots aprofitar. Així com que ja em conec d'aquí poquet començaré amb receptes d'amanides que m'encanten i m'oblidaré una mica de les cremes, aprofito ara per fer una de les últimes entrades de menjars recomfortants, és a dir, d'aquells que quan fa fred i tens prens un plat acabes ven acalorat, és a dir, brous i cremes.
Ja fa un temps us vaig presentar una crema de carbassa, però aquest cop li he afegit uns ceps que tenia congelats de la tardor, és a dir, aquesta recepta més que de finals d'hivern és de tardor que li aporten una mica més de nutrients i que segons la quantitat que en possis tens un plat ben complet.
500 gr carbassa
1 patata gran o dos petites
250 gr de ceps
Opcional: ceba
En aquest cas com que el bolets ja els fregim en oli el puré el farem d'allò més sa.
A l'olla exprés posarem la carbassa neta, sense llavors ni filaments, les pastanagues i la patata tot tallat a trossets, amb una mica d'aigua i sal i ho deixarem coure fins que la patata estigui cuita.
Per altra banda, en una paella posarem un raig d'oli i l'escalfarem. Posarem (si es vol) la ceba tallada ben fina i els ceps, quan la ceba estigui cuita ja els podrem treure.
Un cop estiguin les verdures cuites les triturarem amb la batedora i ja tindrem la crema feta. Posarem la crema en un plat, a sobre hi posarem els bolets i el parmesà llescat.
El resultat és un plat nutritiu, saborós i de bona presència. Encara sou a temps per provar-lo!
PASTÍS DE PORROS AMB GAMBES
MANDONGUILLES DE BACALLÀ DE QUARESMA
CÓC ANÍS
THE GLUTTONOUS . La ghiottiona
Croquetes d'abadejo i mel | 0.790044 | curate | {"es": 0.0568445475638051, "en": 0.019721577726218097, "ca": 0.8822505800464037, "fr": 0.008700696055684454, "gl": 0.015661252900232018, "ja": 0.009280742459396751, "it": 0.0075406032482598605} | http://estoneslliures.blogspot.com/2013/03/crema-de-carbassa-amb-ceps.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_500750 | El cap de llista de Solidaritat Catalana a les eleccions al Parlament de Catalunya, Joan Laporta no descarta seguir fent carrera política des de Madrid i presentar la nova formació també a unes eleccions generals al Congrés de Diputats. En una entrevista al programa El Dia a COMRàdio, Laporta ha reconegut que si el seu projecte polític de construir un estat català dins la Unió Europea “s’ha d’explicar a Espanya, ho farem”. Tot i així, ha matisat que “ja ens ho plantejarem quan arribi el moment” perquè ara com ara “l’objectiu prioritari és presentar-nos a les eleccions catalanes”.El líder de Solidaritat Catalana es mostra obert a parlar amb tothom si aconsegueix tenir representació al Parlament, “amb tothom que assumeixi el compromís de fer de Catalunya un estat”. Malgrat tot, ha reconegut que l’entesa amb CiU serà complicada perquè “CiU ara busca el poder pel poder”.Laporta també llençava un avís: si guanya CiU “ens instal·laran en més del mateix, que ens ha portat a la crisi més gran de la nostra història i el que és pitjor és que ploraran (...). Ja ens podem preparar que si guanyen ens instal·laran en més del mateix i a sobre tornarà el victimisme i no hi haurà propostes noves que il·lusionin la ciutadania”.Finalment, Laporta ha tornat a lloar les virtuts que, segons ell, portaria una declaració d’independència per Catalunya. “Amb la independència tot són avantatges” ha clamat. Que penseu de les seves declaracions?Creieu que prefereix Montilla? (per seguir gestant independentistes...naturalment...) http://politica.e-noticies.cat/laporta-si-guanya-ciu-ja-ens-podem-preparar-44522.html
Joan Laporta no descarta seguir fent carrera política des de Madrid i presentar la nova formació també a unes eleccions generals al Congrés de Diputats. Segurament és que encara no estem prou preparats per comprendre l'objectiu de fons de l'estratègia d'aquestes declaracions. Però, d'entrada, cal reconèixer que escandalitzen, oi? Particularment, quan vénen d'una formació que pretén declarar la independència de Catalunya sense tenir en compte el pes numèric de l'electorat de fora del Principat. La notícia tampoc no especifica en quin context s'han produït aquestes declaracions de Laporta. De moment, per tant, em quedo totalment descol·locat. Però també podria ser que, en una carambola maquiavèl·lica, tot fos una estratègia preparada per cridar l'atenció. Cal tenir en compte que aquestes noves formacions juguen amb tots els mitjans de comunicació en contra i han de batallar contra els mitjans informatius que, d'entrada, els són adversos i pretendran manipular-los.
No sería possible que al voler presentar-se a unes eleccions al congrès de madrid, volgués recollir els vots dels espanyols que ens voles fer fora d'Espanya? ?
Si realment, com diu, la seva intenció és fer una declaració unilateral d'independència, pidolar vots espanyols és inútil. A més, ¿qui es creu realment que tots aquells espanyols que diuen "doncs que marxin ja" donarien veritable suport a una iniciativa independentista catalana? No és senzillament un estirabot? A mi em sona que sí... | 0.856609 | curate | {"ca": 0.9924910218739798, "fr": 0.000326477309826967, "pt": 0.007182500816193275} | |
mc4_ca_20230418_6_558623 | L'Alhambra torna a obrir les seves portes el dia 29 d'agost - Ajuntament de la Garriga
L'Alhambra torna a obrir les seves portes el dia 29 d'agost
Dilluns, 25 d'agost de 2014 a les 10:23
El Cinema Alhambra reobrirà les seves portes el 29 d’agost amb una festa a partir de les 21 h i la projecció de El Niño, dirigida pel mallorquí Daniel Monzón i interpretada per Luis Tosar, Sergi López i Eduard Fernández.
D’aquesta manera es posa punt i final a prop de deu mesos de tancament i a més d’un any de campanya per tal d’aconseguir els diners necessaris per adaptar el cinema i per comprar un projector digital, dos dels requisits claus perquè l'emblemàtic cinema no hagués de tancar.
Segons el Cineclub la Garriga, "L'acció Alhambra es pot considerar un veritable èxit col·lectiu que ha posat a prova no només als amants del cinema sinó a tots els ciutadans de la Garriga. Tots plegats han permès evitar el tancament d’un espai centenari i reconvertir-lo en un equipament per celebrar-hi concerts i altres actes cívics i culturals”.
Construït el 1913 (amb una façana modernista) el local acumula cent anys d’història d’oci i cultura a la Garriga. Seu d’orfeons i de mítings polítics, de balls i de teatre, el cinema va inaugurar el Cafè –avui desaparegut– el 1914. Les primeres projeccions daten del 1928.
Dirigit des de finals de la dècada dels 70 per Josep Maria Miró, és un dels pocs cinemes anomenats de poble que queden a Catalunya. Durant tots aquests anys, en Miró –com se’l coneix familiarment– oferia fins el novembre passat cada setmana programacions dobles, especialitzant-se en el cinema europeu i d’autor, projectant versions originals i cinema català. Però amb els canvis tecnològics la sala s’havia quedat enrere. Dotat d'un projector de 35 mm, cada vegada era més difícil trobar pel·lícules en aquest format i des de finals del 2013 ja totes es distribueixen en format digital. Els propietaris, però, no podien fer front a la despesa de comprar un projector digital i va ser en aquest context, que es va engegar la campanya SOS Alhambra, que ha aconseguit no només el seu objectiu, sinó també ampliar la consciència de poble de molts garriguencs i garriguenques.
Darrera actualització: 28.08.2014 | 12:07
Web del Cinema Alhambra | 0.863123 | curate | {"ca": 0.9896675651392632, "es": 0.010332434860736747} | http://lagarriga.cat/actualitat/noticies/lalhambra-torna-a-obrir-les-seves-portes-el-dia-29-dagost.html |
cawac_ca_20200528_10_146579 | Molles:
Recursos per a l'aprenentatge
Universitat de Lleida
Web de la Universitat de Lleida . És accessible al públic en general. Proporciona tota la informació d’interès sobre la Universitat, els seus centres i les seues activitats: http://www.udl.cat .
Intranet . La intranet de la Universitat de Lleida està integrada per diversos espais als quals únicament poden accedir els usuaris que tenen assignat un nom d'usuari a la xarxa de la UdL, és a dir, qualsevol persona que pertanyi a qualsevol unitat estructural, centre, departament o òrgan de govern de la UdL.
Correu electrònic . Tots els membres de la Universitat de Lleida —alumnes, professors i personal d'administració i serveis— tenen un compte de correu electrònic, al qual també poden accedir via web des de l'exterior: http://correu.udl.cat .
Campus Virtual (plataforma SAKAI) . El Campus Virtual és una eina de suport a la docència que permet desenvolupar formació semipresencial i no presencial, així com oferir diferents eines de suport a la docència presencial com a eina de recursos i disposició de tota la informació necessària per a l’assignatura (planificació docent, agenda, anuncis, activitats en línia, fòrums, entre altres).
Pla d'Acció Tutorial (PAT) . En les sessions d’acollida del PAT es fan tallers per tal de donar a conèixer el seu funcionament. També es pot trobar informació referent al seu ús en forma de tutorials a la pàgina principal de l’eina: http://cv.udl.cat.
Biblioteca . La Universitat de Lleida té el Servei de Biblioteca i Documentació (SBD), reconegut amb la certificació de qualitat de l'ANECA des de 2003. A través del SBD s’ofereixen diferents serveis, als quals es pot accedir mitjançant la pàgina web de la Biblioteca ( http://www.bib.udl.cat ).
Adquisicions.
Formació d’usuaris.
Préstec d’ordinadors portàtils i memòries USB.
Préstec.
Obtenció de documents (SOD).
Informació bibliogràfica.
Fullets informatius.
RefWorks: gestor bibliogràfic en línia.
Biblioteca digital . La Universitat de Lleida posa a disposició dels usuaris una sèrie de documents que poden ser consultats en línia:
Dossier electrònic (dossier-e): el dossier és un conjunt de materials digitalitzats, l'objectiu del qual és ser un complement de suport a l'ensenyament, la docència i la recerca.
Llibres electrònics.
Cercador de revistes electròniques.
Diccionaris electrònics.
Enciclopèdies electròniques.
Bases de dades.
Tesis doctorals.
Guies temàtiques
Biblioteques virtuals.
Premsa.
Diaris oficials.
Dipòsits de documents digitals.
Campus
la Universitat de Lleida . És accessible al públic en general. Proporciona tota la informació d’interès sobre la Universitat, els seus centres i les seues activitats: http://www.udl.cat .
Intranet . La intranet de la Universitat de Lleida està integrada per diversos espais als quals únicament poden accedir els usuaris que tenen assignat un nom d'usuari a la xarxa de la UdL, és a dir, qualsevol persona que pertanyi a qualsevol unitat estructural, centre, departament o òrgan de govern de la UdL.
Correu electrònic . Tots els membres de la Universitat de Lleida —alumnes, professors i personal d'administració i serveis— tenen un compte de correu electrònic, al qual també poden accedir via web des de l'exterior: http://correu.udl.cat .
Campus Virtual (plataforma SAKAI) . El Campus Virtual és una eina de suport a la docència que permet desenvolupar formació semipresencial i no presencial, així com oferir diferents eines de suport a la docència presencial com a eina de recursos i disposició de tota la informació necessària per a l’assignatura (planificació docent, agenda, anuncis, activitats en línia, fòrums, entre altres).
Pla d'Acció Tutorial (PAT) . En les sessions d’acollida del PAT es fan tallers per tal de donar a conèixer el seu funcionament. També es pot trobar informació referent al seu ús en forma de tutorials a la pàgina principal de l’eina: http://cv.udl.cat .
Biblioteca . La Universitat de Lleida té el Servei de Biblioteca i Documentació (SBD), reconegut amb la certificació de qualitat de l'ANECA des de 2003. A través del SBD s’ofereixen diferents serveis, als quals es pot accedir mitjançant la pàgina web de la Biblioteca ( http://www.bib.udl.cat ). També disposa de la Biblioteca digital que possa a disposició dels usuaris una sèrie de documents que poden ser consultats en línia
Campus
Biblioteca de Jaume d'Agramunt de Ciències de la Salut. Va ser inaugurada en la seva nova ubicació dins l’Edifici de la Facultat d’Infermeria el 26 de febrer de 1999 i l’abast temàtic del seu fons comprèn matèries de les diferents branques de la medicina, la infermeria, la fisioteràpia, la nutrició i la dietètica, la psicologia, així com les ciències biomèdiques.Té una superfície total de 722 m 2 i uns 200 llocs de lectura distribuïts entre punts de lectura en sala (171), punts d’accés informàtic (25) i un Espai de treball col·laboratiu amb capacitat fins a 6 persones. Així mateix disposa de diferents dispositius electrònics prestables a la comunitat universitària: 4 ordinadors portàtils, 3 tablets, 2 lectors de llibres digitals i 5 memòries USB.
Sales d'estudi .La sala d'estudis principal està situada en l'edifici de la Facultat de Medicina (antiga biblioteca). També es disposa d'aules d'estudis o seminaris amb conexió a la red Wifi i endolls pels ordinadors portàtils del usuaris.
Sales d’informàtica a disposició dels usuaris :
Ubicades al soterrati de la Facultat d'Infermeria hi han 3 sales. El sistema operatiu que s'utilitza es Linuyx /Windows XP
Servei de copisteria . Està situat a la plata -1 de l’Edifici de la Facultat de Medicina. És un servei que ofereix impressió, fotocòpies, enquadernacions i material escolar, entre altres. A més a més, el professorat de cada grau pot deixar-hi el seu material per tal de facilitar-hi l’accés de l’alumnat.
Facultat d'Infermeria
La Facultat d'Infermeria forma part del Campus de Ciències de la Salut i està en l'avinguda de l 'Alcalde Rovira Roure, 44, 25198 de Lleida, està ubicada dins del recinte de l’Hospital de Santa Maria; també és pot accedir pel carrer Montserrat Roig 2 , 25198 de Lleida.Es un edifici de recent construcció de 4 plantes, on hi ha a més a més de les aules, seminaris i 2 aules de demostració (laboratori d'habilitats), per a pràctiques clíniques simulades, el Consell de l’Estudiantat, el Departament d’Infermeria i la Consergeria. També estan ubicades: la Biblioteca “Jaume d’Agramunt” i les aules d’informàtica de Ciències de la Salut.
En el mateix recinte, també està ubicada la Facultat de Medicina; en aquest edifici disposem de dependències complementàries del Centre d’ús comú per ambdues Facultats, com:
- L'àrea de Gestió Acadèmica (negociat d'alumnes de alumnos)
- Àrea Econòmica
- Aula Magna
- Aules
- Sala d'estudis
- Seminaris
- Servei de repografia
- Punt d'informació del Campus
- Dependèncias del Decanat de la Facultat (entresol)
- Coordinació
- Sala de Juntes de la Facultat (E-06)
Al 3r. pis de la Facultat de Medicina s'ha incorporat una aula especial on els alumnes del Grau en Fisioteràpia realitzen les pràctiques simulades.
L’experiència clínica de l’estudiantat d’infermeria i de fisioteràpia està garantida per la realització de pràctiques en els serveis de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, situat dins del campus en el qual el nostre Centre compta amb una Unitat Docent de suport per a les pràctiques clíniques. En aquesta Unitat Docent s’hi troba, a més de les aules, la sala d’usuaris d’i nformàtica, el Laboratori d’Habilitats, despatxos del professorat del Departament d’Infermeria; així com la Unitat de Recerca Biomèdica i una cafeteria. Les pràctiques es realitzen també a l’Hospital Santa Maria, als centres d’Atenció Primària de Salut de diferents localitats de la província, i també en centres sociosanitaris i clíniques privades.
Totes les aules d'informàtica estan dotades d’instal·lació fixa de canó digital per a connexió a l'ordinador i pantalla de projecció. Aquestes aules tenen, en determinades hores, personal de suport a l'alumnat (becaris).
La majoria d’aules tenen: ordinador fix, megafonia, instal·lació de so amb amplificador i altaveus, instal·lació fixa de canó digital per a connexió a l'ordinador i pantalla de projecció.
A totes les aules hi ha punts de connexió a la xarxa informàtica de la UdL, a més de la connexió Wifi, que es pot utilitzar en tots els espais comuns i a les aules d'informàtica. | 0.63831 | curate | {"es": 0.020113212092014936, "ca": 0.9635071660845478, "en": 0.009755510056606046, "pt": 0.001806575936408527, "fr": 0.002529206310971938, "it": 0.0014452607491268216, "nl": 0.0008430687703239793} | http://www.fisioterapia.udl.cat/ca/pla-formatiu/recursos-aprenentatge.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_252186 | Cada setmana se suïciden 84 homes al Regne Unit, 12 cada dia o un cada dos hores. Per conscienciar sobre aquesta realitat han aparegut 84 figures d'home a mida real al terrat de la seu de la cadena de televisió ITV, a Londres.Una imatge impactant per il·lustrar la importància del problema, i és que el suïcidi és la principal causa de mort entre els homes britànics de menys de 45 anys, amb tres de cada quatre persones que se suïciden, que són homes.http://www.ccma.cat/324/84-estatues-pels-84-suicidis-dhomes-cada-setmana-al-regne-unit/noticia/2847519/
A mi em van dir què no es difonen notícies de suicidis per a no animar a altra gent que s'ho estigui pensant Certament pit funcionar pero és con ficar un cartró en un munt d'arbres davant un central tèrmica , no arregla el problema.
Han amagat sistemàticament la passera de suïcidis durant la crisi, bàsicament per desnonaments.http://www.publico.es/actualidad/534818/la-relacion-entre-el-incremento-de-los-suicidios-y-la-crisis-economica-es-clarisimahttp://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/12/14/andalucia/1355480633_654511.htmlhttps://www.facebook.com/events/444624365587493/ Els suïcidis de pares expulsats de la llar en processos de divorci i sovint amb problemes per poder veure els fills per denúncies falses de violència de gènere també s'amaguen.http://www.ministeriodeequilibrio.com/viewtopic.php?f=13&t=388 Estem parlant de molts milers de casos, de drames forts QUE S'AMAGUEN per interessos vergonyosos i inconfessables de l'Establishmenthttps://es.noticias.yahoo.com/blogs/carme-chaparro/%C2%BFdeber%C3%ADamos-contar-esta-noticia-103413224.html
La banca controla els mitjans de comunicació, només cal veure la línia que ha agafat El Temps, fent propaganda de Caixabank, a vegades fins i tot disfressada de notícia amb signatura d´un periodista i tot. Cap mitjà no parlarà d´aquests temes... després llencen les seves frustracions contra els cristians, promovent la cristianofòbia i les teories de gènere, per semblar "modernets" i "alternatius", al temps que amaguen el terrorisme de la banca. | 0.810967 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_28475 | Isíldur
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
En els escrits de J.R.R. Tolkien, n'Isíldur (o Ísildur en la traducció de Francesc Parcerisas d"'El Senyor dels Anells") era un dúnadan de Númenor, fill gran de n'Eléndil i (breument) Alt Rei d'Àrnor i Góndor. Té un paper destacat en la història de la Terra Mitjana per ser qui va prendre l'Anell Únic d'en Sàuron, i també com a fundador de la Ciutat de Minas Íthil.
El seu nom significa "amant de la lluna" ("Ithil"="lluna", com a Minas Íthil, Ithílien, Nàrsil…)
Biografia.
N'Isíldur va néixer l'any 3209 S.E. a Númenor, fill de n'Eléndil l'Alt i net de n'Amàndil, el darrer Senyor d'Andúnië. Tenia un germà petit, n'Anàrion, i va ser pare de quatre fills: Eléndur, Aratan, Círion, i Valàndil.
N'Isíldur va fugir amb la seva família i la resta dels fidels a la Terra Mitjana quan la resta dels Númenóreans es van revoltar contra els Vàlar. Amb nou vaixells van escapar de la caiguda de Númenor i van fundar els Regnes Numenóreans a l'exili. Mentre el seu pare desembarcà al nord i fundà el regne d'Àrnor, ell i el seu germà desembarcaren al sud i van fundar Góndor.
N'Isíldur es va establir a la riba est de l'Ànduin on va fer edificar la ciutat de Minas Íthil (que en el futur es coneixeria com a Minas Mórgul) i establí els límits de la província d'Ithílien. Però Ithílien era fronterera amb Mórdor i quan en Sàuron va tornar-hi la seva ciutat va caure davant de l'envestida del Senyor Fosc. N'Isíldur va haver de fugir-ne, i deixant Góndor a les mans de n'Anàrion va anar al Regne del Nord amb el seu pare.
Va tornar al sud acompanyat del seu pare Eléndil i del rei dels elfs Guil-galad, amb els seus respectius exèrcits. Era la Darrera Aliança entre Elfs i Homes. Després del setge de Bàrad-dûr, en què n'Anàrion morí, n'Eléndil i en Guil-galad van derrotar en Sàuron, però tots dos perderen la vida. N'Isíldur va agafar l'empunyadura de l'espasa del seu pare, Nàrsil, que s'havia trencat al caure ell, i la va fer servir per tallar l'Anell de la mà del Senyor Fosc.
Ignorant n'Élrond i en Cirdan, que recomanaven destruir l'Anell, n'Isíldur va decidir conservar-lo per a ell.
Després de passar un temps a Góndor, va deixar el seu nebot Menèldil al càrrec del Regne del Sud i va anar cap a Àrnor. Durant el viatge va caure en una emboscada dels orcs, en la que van morir ell i els seus tres fills grans.
El seu quart fill, un infant massa jove per anar a la guerra, s'havia quedat a Rivendell i va heretar el Regne del Nord, però al Sud Menèldir es va proclamar rei. D'aquesta manera, n'Isíldur va ser l'últim rei que va governar conjuntament Àrnor i Góndor fins que el Rei Eléssar va reunificar els dos regnes a la Quarta Edat.
L'Arbre Blanc.
N'Isíldur també va ser instrumental en salvar l'espècie de l'Arbre Blanc de Númenor, que era descendent de l'Arbre Blanc de Vàlinor. Quan en la seva joventut es va assabentar que el rei corromput Ar-Pharazôn ordenà fer-lo tallar, va robar-ne un fruit.
Quan va fundar la ciutat de Minas Íthil, va plantar-lo i començà a créixer un nou arbre blanc. Quan en Sàuron conquerí la seva ciutat se l'endugué i el replantà a Minas Ànor, al capdamunt del nivell més alt de la ciutat, on es convertí en un símbol dels reis.
La Casa d'Eléndil.
Eléndil l'Alt (1)
_______________|_______________
Isíldur (2) Anàrion La numeració indica els
___________|_________________ | Alts Reis d'Àrnor i Góndor
Eléndur Aratan Ciryon Valàndil Menèldil
Reis d'Àrnor Reis de Góndor
Adaptacions.
A la trilogia d"'El Senyor dels Anells" de Peter Jackson, n'Isíldur apareix breument en el pròleg de la primera pel·lícula, mentre la veu en off de na Galàdriel explica com va aconseguir l'Anell i com el perdé. En la versió ampliada de la segona pel·lícula també el podem veure en un flashback.
El personatge de la pel·lícula difereix en alguns punts del llibre. El principal és que té un paper actiu en la derrota d'en Sàuron, que és derrotat per una estocada afortunada d'Isíldur en lloc de pel poder combinat d'Eléndil i Guil-Galad. Tampoc no s'observa en ell la suposada 'bellesa' dels dúnedain dels primers temps, i només es fa referència a ell com a últim rei de Góndor, sense fer cap menció al Regne del Nord ni al seu germà Anàrion. Aquest últim aspecte s'adreça parcialment en la versió ampliada, en la que trobem alguns comentaris puntuals relatius a Àrnor i a la Casa d'Anàrion.
Pronúncia i transcripcions.
En el context de la seva obra literària, Tolkien es considerava el traductor a l'anglès de les obres procedents de la Terra Mitjana escrites en les llengües d'allí. Pels mots èlfics, va adaptar l'escriptura tengwar dels elfs a l'alfabet llatí i a les normes ortogràfiques angleses.
En la traducció catalana de Francesc Parcerisas, es va adaptar a l'ortografia catalana les pronúncies en èlfic tenint en compte les normes d'accentuació pròpies. Tanmateix, amb el nom d'Isíldur es cometé un error i es transcrigué com a "Ísildur" (esdrúixola) quan en realitat s'hauria de transciure Isíldur (plana). | 1 | perfect | {"cs": 0.001411290322580645, "ca": 0.9790322580645161, "pt": 0.010483870967741936, "fr": 0.00282258064516129, "en": 0.00625} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=28476 |
mc4_ca_20230418_7_584428 | La Plataforma per la Llengua exigeix la competència en valencià per als policies locals | Notícies | Plataforma per la Llengua
La Plataforma per la Llengua exigeix la competència en valencià per als policies locals
La Plataforma per la Llengua creu que és inadmissible que el valencià, llengua oficial al País Valencià, es considere un simple mèrit
La llei aprovada pel Consell impedeix que es demane el valencià com a requisit en les promocions internes de la policia local. Per contra, el parlament balear va aprovar una legislació que blindava la llengua com a requisit per a accedir al cos de seguretat.
La Plataforma per la Llengua considera que és imprescindible exigir una mínima competència lingüística en valencià en els cossos policials d'àmbit local. L'entitat entén que la llengua pròpia no pot tindre la consideració de simple mèrit pel seu caràcter oficial i demana al govern valencià que reconsidere els criteris de promoció interna. Així, la Plataforma per la Llengua assenyala que, com a personal funcionari, els policies locals han de conéixer el valencià per a assegurar la seua normalitat al carrer i en les instàncies públiques.
Aquest mes de gener ha entrat en vigor la Llei 17/2017, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana. L'article 61 de la llei, aprovada el desembre amb el suport dels partits del Botànic, estableix que la llengua pròpia del país es tinga en compte com a mèrit en la promoció interna dels agents locals de policia, però marca un límit als ajuntaments: el coneixement del valencià no pot ser de caràcter eliminatori. Per aquesta raó, la Plataforma per la Llengua considera discriminatòria la mesura, ja que el coneixement del castellà és imprescindible mentre que el valencià només suma punts.
Durant el període d'aprovació de la llei a les Corts, el Parlament de les Illes Balears va aprovar-ne una que també regulava els cossos policials locals, la Llei 11/2017, de modificació de la Llei 4/2013, de 17 de juliol. En contrast amb la normativa valenciana, el legislatiu insular va preveure en l'article vint-i-dosé que els aspirants a policies locals tingueren el deure «d'acreditar el coneixement de la llengua catalana del nivell que determine la normativa vigent que, com a mínim, serà l'exigible al personal funcionari de l'administració autonòmica de les Illes Balears».
Per això, la Plataforma per la Llengua demana als partits que donen suport al govern valencià que reconsideren la proposta i canvien la regulació en matèria lingüística. «La policia local és un cos de seguretat que depén de les corporacions municipals i que participa en el manteniment de la seguretat pública. Cal que tinga una mínima noció lingüística acreditada», destaca el portaveu de l'entitat, Manuel Carceller. A més, la Plataforma per la Llengua assegura que la normativa també perjudica els ajuntaments que ja aposten pel requisit lingüístic en les seues proves de selecció. | 0.876434 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/3812/la-plataforma-per-la-llengua-exigeix-la-competencia-en-valencia-per-als-policies-locals |
macocu_ca_20230731_4_133851 | Contacti amb l'anunciant
Anuncis similars PER ENTRAR A VIURE!!! !
... fins i tot de 3 dormitoris. per 125.000 ? memòria de qualitats façana ... porriño o similar. armari encastat: un per habitatge, en fusta i pi amb ... l'habitatge. pre-instal·lació de tv per cable i tv digital. punts d'antena ... principal. arrebossat de guix projectat preparat per a pintura. pintura: en gota ...
... de l'habitatge clients fixos per entrar a treballar i per entrar a viure, lliurament immediat, tambien per a qualsevol altre negoci ...
... àmplies, 67 metres. totalment exterior i assolellat per 34.941.000 pessetes ( 210.000 ... alumini com es veu en el pis inferior per ampliar el salon - menjador. barri tranquil ... 36.500.000 pessetes. ho deixessis passar ? ? per entrar a viure ja. .
Urbanizacion a tan sol 10 minuts d'alacant per autovia madrid-alacant km. 13,500 2 habitacions ( ... per entrar a viure ja, tambien tinc amb sol 1 any i llest per viure. pregunteme. disposem de financera pròpia,per ... de tots els tramitis sense despesa per a vostè. venda directa del promotor ...
... una d'elles tancada a un pati, s'usa per no tacar la principal,2 patis de 20m cadascun ... un primer amb ascensor, i sol hi ha un veí per planta,aquesta en gandia, al costat de l'hospital ... martorel,parc sant pere i 3 supermercats grans tot a mà a perfecte estat per entrar ha viure 33 euros de ...
Casa de cinema per entrar a viure. plantes d'uns 125 metres i l'altra ... 10 m. rebost. terrassa amb barbacoa. i tendal per al sol. habitacion de matrimoni d'uns. 17 m. amb ... de queralt amb tots els serveis. per a mas informacion al .... 678. 36. 05. 87 .... nits .... 977 ...
... habitacions individuals i la parella que entri a viure, en total serem 4 personis.a la zona hi ... estudis mundet.l'habitacion és lloga per 430€/mes, mes els ... amb intervingudes 1,90m de llarg per 1,50m d'ample amb la seva ... tots iguals a joc. disponible per entrar a viure avui mateix!!! !volem conviure amb ...
... ven casa d'obra nova llista per decidir acabaments i preparada per entrar a viure a la fi de 2008. situada ... luminació. financem l'operació i si té un habitatge per vendre estudiem l'opció de compra de l'habitatge ... informi's de diverses construccions mes per la zona del valls. disposem ... | 0.706272 | curate | {"ca": 0.8651785714285715, "en": 0.016964285714285713, "fr": 0.014732142857142857, "it": 0.014732142857142857, "es": 0.013839285714285714, "pt": 0.071875, "uk": 0.0013392857142857143, "hu": 0.0013392857142857143} | |
macocu_ca_20230731_4_75536 | La reforma oculta de la sanidad catalana
Aquesta notícia de Diario Médico, referent a la gestió dels consorcis, recull declaracions de la directora general de La Unió, la Dra. Helena Ris. | 0.5396 | curate | {"es": 0.2756756756756757, "ca": 0.7243243243243244} | |
mc4_ca_20230418_9_600550 | Jardín de la Croix + Ànteros | Concerts | La [2] de Apolo | Programació/Entrades | Sala Apolo
Dissabte 25 novembre 2017 21:00 h. La [2] de Apolo
Jardín de la Croix: jardindelacroix.bandcamp.com
Ànteros: anteros.bandcamp.com
Jardín de la Croix tornen a Barcelona. Després del seu exitós pas per la Ciutat Comtal aquest estiu al Primavera Sound i al BeProg! My Friend, els madrilenys portaran a la[2] el seu últim disc Circadia. I ja hi havia ganes de veure'ls a l’Apolo, amb temes nous, antics i sobretot, un directe que ja ha compta amb molts fans per tota Europa gràcies a la seva intensitat i excel·lència.
Ànteros també presentaran el seu nou disc a l’Apolo. Després d'un EP, "llunes", que els va portar a presentar-ho a diverses ciutats espanyoles i a l’ AMFest 2016, la banda està gravant el seu primer LP amb Carlos Santos (Sadman Studios) i ho presentarà en una nit que pinta a grans riffs, volums de bojos i gaudi per als amants del ROCK. | 0.661524 | curate | {"es": 0.22198505869797225, "fr": 0.05336179295624333, "ca": 0.7246531483457844} | https://www.sala-apolo.com/ca/programacio-entrades/jardin-de-la-croix-anteros/_e:4939/ |
mc4_ca_20230418_4_410042 | Vine i descobreix que tenim tot tipus de llibre, a més de revistes i publicacions periòdiques de temàtica social i solidària, infantil i de lectura escolar. També les novetats i un racó pel llibre reciclat.
Comprar al barri no és més car i si et fas sòcia (enllaç amb participa) tindràs millors preus que a altres establiments o gran superfície.
També dir-te, que a Rocaguinarda fem les campanyes de text amb les escoles, així les famílies i nens poden agafar els llibres de text al mateix barri, sense haver-se de desplaçar a una altra zona.
Anar a la Llibreria online
Els llibres de la Xarxa d’Economia Solidària (XES)
Rocaguinarda participa i contribueix a la edició de la col·lecció de llibres sobre economia social i solidària.
Autor: JOVER TORREGROSA, DANIEL Marca: ICARIA EDITORIAL, S.A. Llançament: 01/05/2012 Disponible
Autor: DIVERSOS AUTORS Marca: ICARIA EDITORIAL, S.A. Llançament: 13/01/2009 Disponible en 7 dies | 0.746754 | curate | {"ca": 0.8953107960741549, "pt": 0.10468920392584515} | http://www.rocaguinarda.org/llibres |
cawac_ca_20200528_6_12353 | Ferrer i Robredo, endavant a l'Open d'Austràlia
Andújar i García López cauen en la segona ronda del primer Grand Slam de l'any
Tennis > 15-01-2014 > 10:40
L'espanyol David Ferrer , de menys a més, ha aconseguit una treballada victòria en la segona ronda de l' Open d'Austràlia de tennis davant el francès Adrian Mannarino per 7-6 (7-2), 5-7, 6-0 i 6-3 en tres hores. Ferrer és un dels dos espanyols que fins al moment han aconseguit l'accés a la tercera ronda. L'altre ha estat el català Tommy Robredo , que ha eliminat un altre francès, Julien Benneteau , per 6-3, 6-7 (4-7), 6-1 i 7-6 (8-6). Per una altra part, Pablo Andújar ha caigut eliminat davant el polonès Jerzy Janowicz per 4-6, 7-6 (7-3), 7-6 (7-5) i 6-3, i Guillermo García López , davant el francès Edouard Roger-Vasselin, per 7-6 (7-1), 6-4, 4-6, 6-1.
David Ferrer ha començat amb mal peu el primer set i Manarino, tennista 71è del rànquing ATP aviat ha adquirit un avantatge de tres jocs. Però Ferrer ha remuntat amb esforç i ha inclinat la mànega a favor seu a l'adjudicar-se còmodament el 'tie break' per 7-2. El jugador gal no ha acusat no obstant la pèrdua del primer set i, en el segon, ha tornat a avançar-se per 4-1. Amb la igualtat en el marcador, en la tercera mànega ha canviat la tònica del partit i Ferrer ha aprofitat la seva immillorable condició física per doblegar un Mannarino que encadenava errors no forçats a l'acusar el cansament i la calor. En 26 minuts Ferrer s'ha adjudicat el set per 6-0.
En el quart set, que seria el definitiu, l'alacantí, més segur i concentrat, ha aprofitat els punts de trencament de què ha disposat, i s'ha emportat el partit. David Ferrer s'enfrontarà en tercera ronda amb el francès Jeremy Chardy .
Tres hores i mitja
Robredo, 17è favorit, ha necessitat més de tres hores i mitja per eliminar Benneteau en un partit amb dues cares, ja que en el primer i el tercer set l'espanyol ha dominat amb certa facilitat, mentre que en el segon i el quart la igualtat ha estat total i s'ha hagut de recórrer a desempats.
Guillermo García-López, per la seva part, ha estat competitiu els tres primers sets, però ha acabat desfondat en el quart després de gairebé tres hores sobre la pista 19 del complex esportiu australià. García López només ha pogut aprofitar 4 de les 13 ocasions de trencament que ha tingut i per aquí se li ha escapat la victòria.
Pablo Andújar, per la seva part, ha començat bé el partit davant el polonès Janowicz, i s'ha emportat el primer set per 6-4 a l'aprofitar les oportunitats que li ha concedit el polonès. No obstant, el millor servei de Janowicz ha fet que les dues següents mànegues, que s'han resolt pel sistema de 'tie break', caiguessin del costat del polonès. Aquestes dues mànegues perdudes per Andújar han posat el partit de cara per al tennista polonès, que ha guanyat amb més facilitat el quart set (6-3) i s'ha enportat el partit.
Abandonaments per la calor
L'onada de calor que afecta el sud-est d'Austràlia, amb temperatures de més de 40 graus, ha provocat un rècord d'abandonaments en el torneig. El croat Ivan Dodig ha estat l'últim a retirar-se per una rampa mentre s'enfrontava al bosnià Damir Dzumhur amb el termòmetre marcant 41 graus.
Amb nou retirades, l'obert d'Austràlia iguala el rècord d'abandonaments en una ronda en la història del tennis, amb la de la primera ronda de l'obert dels Estats Units el 2011 i la segona de Wimbledon del 2012. | 0.830887 | curate | {"ca": 0.9920023696682464, "en": 0.007997630331753554} | http://m.elperiodico.cat/ca/noticias/tennis/ferrer-robredo-endavant-lopen-daustralia-3012030 |
oscar-2301_ca_20230418_4_122004 | Què necessiten els artistes per poder treballar en condicions? Un lloc on poder desenvolupar-se sense (massa) limitacions? Una habitació pròpia? Enric Farrés Duran i Xavier Ristol projecten el seu estudi ideal amb unes característiques mig físiques, mig intangibles, per a l’exposició Tallers compartits. Tres casos d’estudi. Una llum, un entorn, un espai mental on hi poden passar tota mena d’encontres fortuïts.
Continua llegint Somio amb un gran taller
exposicions
procés de creació
Joan Miró
Tallers compartits
tallers d'artista
Back to top
Segueix-nos
Facebook
Twitter
Instagram
Linkedin
Spotify
Youtube
Pinterest
RSS
Sobre el Blog
El blog de la Fundació Joan Miró acull diverses veus que estiren els fils temàtics de l’activitat de la Fundació, tot expandint-ne els continguts i generant nous punts de vista sobre la creació, sobre Miró o sobre els temes relacionats amb les exposicions. El conjunt de les aportacions al blog forma una veu plural, oberta als comentaris i amb vocació de ser coneixement compartit pels seus lectors a través de la xarxa.
Política de privacitat
Crèdits
Direcció editorial, edició i coordinació: equip de
Comunicació de la Fundació Joan Miró
Disseny: Estudi Diego Feijóo
Programació: Antaviana
Llicència
Si no s’indica el contrari, l’autor es reserva els drets de l’article. La Fundació Joan Miró té els drets d’edició, però no d’autoria, i així s’indica a cada article publicat.
La Fundació Joan Miró no subscriu necessàriament els textos ni les opinions dels autors signants dels articles del blog. | 0.739663 | curate | {"ca": 0.9267643142476698, "fr": 0.013315579227696404, "en": 0.039280958721704395, "pt": 0.007323568575233023, "gl": 0.004660452729693742, "es": 0.008655126498002663} | https://www.fmirobcn.org/blog/2021/06/ |
macocu_ca_20230731_7_228079 | El percentatge global d’ús del català és del 65,73% (alt), 0,02 punts percentuals superior al del mes anterior (65,71%).
La Plataforma per la Llengua denuncia la vulneració dels drets lingüístics a Espanya en l’examen de drets humans de l’ONU. L’ONG del català ha presentat, en el marc de l’examen sobre drets humans que l’ONU fa a Espanya, un informe on recull les reiterades vulneracions dels drets lingüístics. És la tercera vegada que l’Estat espanyol se sotmet a l’Examen Periòdic Universal, un mecanisme de les Nacions Unides que avalua la situació dels drets humans. Es tracta d’un examen on es valora el compliment dels principals tractats internacionals de drets humans per part del estats membres de l’ONU. La Plataforma per la Llengua ha denunciat en el seu informe, entre d’altres, la discriminació lingüística que pateixen els ciutadans de parla catalana en l’àmbit judicial o en els òrgans administratius. A més, l’ONG del català ha destacat que les discriminacions generen un marc d’impunitat que provoca que cada any se segueixin produint múltiples discriminacions greus que no són investigades ni sancionades. «La situació descrita al nostre informe constitueix una violació de la prohibició de la discriminació lingüística recollida als articles 2 i 27 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, així com a l’article 2 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Fem una crida al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides perquè reconegui aquesta situació i recomani a l’Estat espanyol que adopti les mesures necessàries per posar fi a la impunitat de la discriminació lingüística», ha dit la vicepresidenta de l’entitat, Mireia Plana. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua. Informe (en anglès) The case of serious language discrimination of Catalan-speaking citizens in Spain
El català continuarà exclòs del Parlament Europeu i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La modificació dels reglaments de les institucions europees segueixen sense permetre l’ús del català, perquè Espanya continua vetant-ne l’oficialitat. Durant els darrers tres mesos del 2019, 15 noves normatives estatals i 13 d’europees han imposat el castellà i relegat el català als territoris de llengua catalana o a les institucions que els governen. L’aprovació de normativa que imposa el castellà als territoris on tradicionalment s’hi parla el català i que en relega la llengua pròpia és una constant des de fa tres segles. Des de fa unes poques dècades, aquesta doble imposició i marginació no prové tan sols de les institucions generals de l’Estat espanyol, sinó també de les institucions de la Unió Europea. La Plataforma per la Llengua elabora anàlisis trimestrals de la normativa que s’aprova en matèria lingüística, mitjançant una observació de les disposicions publicades al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE). Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
Bloqueig de webs del .cat: una qüestió de drets fonamentals i de neutralitat d’Internet. La Fundació puntCAT es persona davant l’Audiència Nacional per conèixer els motius del bloqueig del web tsunamidemocràtic.cat. D’ençà que el jutge de l’Audiència Nacional espanyola Manuel García-Castellón va ordenar l’octubre passat el bloqueig del web del Tsunami Democràtic, registrat amb el domini .cat, que no hi ha informació sobre els indicis del magistrat per justificar aquesta decisió. El secret de sumari que ha imposat el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència permet als investigadors i a la judicatura actuar sense donar detalls del procés mentre l’accés a aquest web es troba restringit. Front l’opacitat de la judicatura, la Fundació puntCAT ha impulsat un requeriment al jutge García-Castellón sobre la motivació d’un bloqueig que podria vulnerar la llibertat d’expressió, en primera instància, i el principi de neutralitat tecnològica. L’advocat Andreu Van den Eynde, a qui la Fundació puntCAT ha encomanat la coordinació de la defensa jurídica, assegura que malgrat que el tribunal espanyol pot no revelar els detalls de la investigació o els noms de les persones investigades sí podria explicar en termes generals en què basa la mesura contra un domini .cat. Més informació a la notícia de la Fundació .cat.
La Llibreria Catalana de Perpinyà, Amical Wikimedia i Gaming.cat, els tres finalistes dels VII Premis Martí Gasull i Roig. Des del 9 de gener fins al 3 de febrer tothom té la possibilitat de votar un dels finalistes per escollir el guanyador, que es donarà a conèixer el 17 de febrer en l’acte de lliurament al Teatre Poliorama de Barcelona. El jurat ha seleccionat aquestes tres candidatures d’entre les més de 600 propostes presentades. La setena edició dels Premis Martí Gasull arriba a la recta final amb l’obertura de la votació popular per escollir el guanyador. Aquest dijous (9-1), el jurat dels Premis ha fet públics els tres finalistes a aquest guardó que reconeix la trajectòria i les accions d’entitats i persones en la defensa i promoció de la llengua catalana. En aquesta ocasió, els finalistes són la Llibreria Catalana de Perpinyà, Amical Wikimedia i Gaming.cat. Els deu membres del jurat han deliberat sobre les més de 600 candidatures que es van proposar per al premi i han valorat el fet que totes hagin tingut un bon nivell d’accions per a promoure la llengua. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua. VII Premis Martí Gasull i Roig
Dades i donacions de veu perquè el software lliure entengui i parli català. Les grans empreses d’Internet marginen les llengües minoritzades, però el software lliure brinda l’oportunitat d’estendre l’ús del català en tecnologies de la parla. Cada cop és més habitual que parlem a les màquines. Diem “OK Google” als nostres mòbils i preguntem a Alexa o Siri qualsevol dubte que ens passa pel cap. Tots aquests són dispositius que han arribat per quedar-se, canviar les nostres vides i, perquè enganyar-nos, generar ingressos a les grans empreses tecnològiques que ens els ofereixen. Com més les utilitzem més dades de veu els donem per millorar-los i millorar, així, el producte que les companyies de l’anomenat GAFA (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) després ens vendrà. La motivació és purament lucrativa, i això va en perjudici de llengües com el català. És per aquest motiu que Siri, per posar un exemple, només ofereix la possibilitat de dirigir-s’hi en una vintena de llengües i algunes variants dialectals més. Per tot això sorgeix una iniciativa dedicada a la donació i validació de veu com Common Voice, promoguda per la Fundació Mozilla, dedicada al software lliure. Alexander Klepel, part del projecte de Mozilla, explica a puntCAT els motius pels quals van impulsar-la. Més informació a la notícia de la Fundació .cat.
«Paremiologia catalana comparada digital», nova eina de consulta en línia de refranys, frases fetes i proverbis catalans. Apareix en línia una nova eina per a consultar un corpus fraseològic de la llengua catalana. És un projecte del lingüista i paremiòleg vallromaní, Víctor Pàmies i Riudor, desenvolupat per Pere Orga, informàtic de Softcatalà. Aquesta obra està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional. La Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) és una eina de consulta responsiva (accessible des de qualsevol dispositiu mòbil) al corpus fraseològic, recopilat per Víctor Pàmies des de fa més de 25 anys i basat en fonts ben diverses (orals, escrites i digitals). Amb aquest projecte, Pàmies, que treballa a la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), pretén recopilar les expressions figurades de la llengua catalana des dels orígens fins a l’actualitat. És un recull paremiogràfic de fraseologia en el sentit més ampli possible d’entendre-la: locucions, frases fetes, refranys, proverbis, citacions, embarbussaments... Tot allò que sigui llenguatge figurat hi té cabuda. En aquesta primera versió, dona accés a més de 150.000 parèmies (una quarta part de les més de 650.000 que conté la base de dades), agrupades en prop de 10.000 paremiotipus diferents. Més informació a les notícies de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de Softcatalà i a l’entrevista de Jordi Badia a Víctor Pàmies, publicada a VilaWeb. Paremiologia catalana comparada digital (PCCD)
Puigdemont s’estrena al Parlament Europeu sense poder parlar en català (Plataforma per la Llengua, 14-1-2020) L’Eurocambra no permet l’ús del català en els seus plenaris perquè l’Estat espanyol veta que pugui ser-ne llengua oficial.
Víctor Pàmies: ‘Hem posat deu mil refranys catalans a internet’ (VilaWeb, 31-1-2020) Entrevista al filòleg, que fa vint-i-cinc anys que recull refranys i frases fetes. La nova Paremiologia Catalana Comparada Digital conté 150.000 registres i s’anirà ampliant. Es va presentar a VilaWeb, amb la intervenció de l’autor i de Pere Orga (de Softcatalà), que n’ha fet el desenvolupament.
La policia espanyola discrimina lingüísticament i, si no la graves, queda impune (Plataforma per la Llengua, 17-1-2020) Els cossos policials de l’Estat sempre neguen les discriminacions lingüístiques, però succeeixen amb freqüència.
‘Em van maltractar per haver parlat la llengua del país i per haver tingut un càncer’ (VilaWeb, 1-1-2020) Entrevistem l’historiador flamenc, que el 9 de desembre proppassat fou retingut a l’aeroport de Barcelona per la Guàrdia Civil.
Ni una passa enrere: defensam el català a la sanitat pública balear (Plataforma per la Llengua, 22-1-2020) Exigim una normativa que estableixi amb claredat que el català és un requisit a la sanitat pública balear. També demanam una concreció de l’estatut jurídic dels treballadors públics de la sanitat balear respecte de la seva capacitació lingüística en català. Volem la sanitat en català
Us vam avisar. La salut del català, quaranta anys després (VilaWeb, 26-1-2020) Josep Murgades, Carme Junyent i Jordi Badia radiografien la debilitat de la llengua en el quarantè aniversari del manifest dels Marges.
El llenguado en temps de Virgili (Joan Burdeus a Núvol, 17-1-2020) TV3 faria bé de fixar-se en la nova normalització que està naixent a Twitter.
Que el món sàpiga què és el punt volat (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 24-1-2020) Dia del punt volat
Saps on trobar el tomàquet per reclamar la unitat de la llengua? (Plataforma per la Llengua, 30-1-2020) La campanya “Som 10 milions, som una llengua” porta el tomàquet a diversos municipis i viles del domini lingüístic. Tomàquet, tomata, pomata, tomaca, tomàtic, domàtiga o tomàtiga... Saps com es diu aquest fruit a cada part del territori?
Plantem una tomata gegant a Benicàssim per defensar la unitat de la llengua (Plataforma per la Llengua, 21-1-2020) La campanya “Som 10 milions, som una llengua” és una iniciativa de la Plataforma per la Llengua que vol combatre els intents de fragmentació que pateix el valencià/català i alhora reivindicar-ne la riquesa de la diversitat dialectal.
La Plataforma per la Llengua defensa la unitat de la llengua a Reus (Plataforma per la Llengua, 27-1-2020) La campanya “Som 10 milions, som una llengua” és una iniciativa de la Plataforma per la Llengua que vol combatre els intents de fragmentació que pateix el català i alhora reivindicar la riquesa de la diversitat dialectal.
Les millors aplicacions en català per l’Apple Watch (El Tecnològic, 22-1-2020) Des d’El Tecnològic hem elaborat una llista amb tres aplicacions en català recomanades per al teu rellotge.
Gairebé la meitat de la població valenciana no sap parlar valencià (La República, 19-1-2020) La Generalitat Valenciana aposta per una immersió lingüística amb un mínim del 25% de les assignatures en valencià que topa amb l’oposició de molts detractors.
El TERMCAT i el Departament de Salut publiquen el ‘Lèxic de proves radiològiques’ (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 28-1-2020) El diccionari recull més de 1.500 denominacions catalanes relacionades amb les proves de diagnòstic per la imatge que es fan actualment.
El Departament de Cultura col·labora amb el programa ‘El llenguado’ de TV3 (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 14-1-2020)
Salut i Cultura publiquen el ‘Diccionari de Bioètica’ (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 15-1-2020) L’obra, que es publica en paper i en línia, recull 699 termes classificats temàticament en àmbits com drets i deures, atenció sanitària, reproducció, final de la vida, genètica, recerca, salut mental o salut pública.
Teresa Casals rebrà el Premi Especial del Jurat dels VII Premis Martí Gasull i Roig (VilaWeb, 28-1-2020) Els finalistes del premi popular són la Llibreria Catalana de Perpinyà, l’Amical de la Wikimedia i el portal Gaming.cat i es poden votar en línia.
La fragmentació lingüística arriba a internet (Directa, 9-1-2020) L’autor, delegat de la Plataforma per la Llengua a les Illes, qüestiona el fet que moltes pàgines de la xarxa, dependents del Govern espanyol o de grans empreses, ofereixen les opcions lingüístiques diferenciades de ‘català’ i ‘valencià’ tot i ser la mateixa llengua.
Quaranta-tres municipis participen en la Dictada Occitana 2020 (VilaWeb, 30-1-2020) S’hi dictaran unes dues-centes paraules de la novel·la ‘Una lutz sul camin’.
Peixateres (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 16-1-2020) «El llenguado ha portat cua: la ‘batalla de la palaia’ ha estat intensa però satisfactòria. Amb l’excusa d’un programa televisiu ens hem convertit tots en ictiòlegs. Si això no és servei públic ja em direu»
El mot més català (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 23-1-2020) «El judici al major Trapero i companyia ha reviscolat aquella frase mítica de l’endemà dels atemptats. Ara, si aquest fos un país normal, com l’hauria d’haver dita? Sense barbarismes hauria estat el mateix?»
Tarot lingüístic (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 2-1-2020) Exercici d’articulisme aplicat: de què parlarem enguany els interessats en llengua? De moment, només dues certeses: un programa de televisió nou ara al gener i un llibre (polèmic) sobre correcció al febrer.
El corrector ets tu (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 9-1-2020) La difusió global del nou himne feminista il·lustra bé com funciona actualment l’equilibri lingüístic a escala internacional. I ens dóna pistes sobre com encarar el nostre combat immediat.
Deu frases fetes que semblen catalanes però no ho són (Ras i curt de Jordi Badia a VilaWeb, 3-1-2020) Sense adonar-nos-en, anem arraconant les nostres frases fetes i substituint-les per les corresponents castellanes, simplement traduint-les literalment.
M’escoltes o em sents? Deu errades que us podeu estalviar (Ras i curt de Jordi Badia a VilaWeb, 17-1-2020) La precisió és un aspecte que hem de protegir si volem mantenir la riquesa semàntica · Veiem deu grups de mots amb unes diferències que cal mantenir.
‘Boicotejar’ o ‘boicotar’? (Ras i curt de Jordi Badia a VilaWeb, 31-1-2020) Per què VilaWeb tria ‘blocar’ i ‘boicotar’ en lloc de ‘bloquejar’ i ‘boicotejar’? · Quin és el significat genuí del sufix ‘-ejar’?
Tra, tra, translanguaging (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), 28-1-2020) «Benvingut sigui el transllenguatge si ens ha de fer reflexionar sobre els repertoris lingüístics dels alumnes, però no oblidem que els contextos sociolingüístics són diferents quan hi conviuen llengües amb relacions de poder desiguals» | 0.828919 | curate | {"ca": 0.9787931366878735, "en": 0.008418482102692628, "pt": 0.004369899106741212, "it": 0.005847953216374269, "gl": 0.0008996851102114261, "es": 0.001670843776106934} | |
mc4_ca_20230418_1_647340 | Què és l'anatomia? - Enciclopèdia Respostes - Coneixement enciclopèdic del Món
preguntes :Què és l'anatomia?
L'anatomia és una branca de la biologia que implica l'estructura i l'organització dels éssers vius, i es pot dividir en anatomia animal i anatomia vegetal. Les branques principals de l'anatomia són l'anatomia comparativa, la histologia i l'anatomia humana. En els estudis anatòmics, l'estudi dels òrgans generals utilitza sovint el mètode de dissecció, el teixit, les cèl·lules, els orgànuls s'observen mitjançant el microscopi.
Biologia branca disciplina
Anatomia animal i anatomia vegetal
Galen, científic mèdic
Direcció d'investigació | 0.714396 | curate | {"ca": 0.9058084772370487, "pt": 0.04081632653061224, "es": 0.05337519623233909} | http://ca.swewe.net/answers.htm/?1000007352&Qu%C3%A8_%C3%A9s_l_anatomia_ |
oscar-2201_ca_20230904_9_136249 | En el marc de les mesures preventives per contenir l’expansió de la Covid-19, el servei té aturada la seva activitat presencial però manté la seva tasca telemàticament. Les sessions informatives i la formació en Coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic (mòdul C) queden suspeses fins a nou avís. Més informació
L'acollida i acompanyament és un procés a través del qual les persones immigrades adquireixen progressivament els recursos socials necessaris per desenvolupar-se de manera autònoma i en igualtat d'oportunitats a la societat receptora, en tots els territoris de la ciutat.
L'acollida i acompanyament a la ciutat de Barcelona es fa a través del treball en xarxa d'un conjunt de serveis i entitats de la ciutat, que desenvolupen les tasques següents:
Recepció i orientació per facilitar l'accés a la informació bàsica d’entorn, orientació en els circuits i itineraris d’acollida existents al territori i pel que fa al coneixement de drets i deures, legislació que els afecta, recursos, tràmits, etcètera.
Orientació i derivació per a l'accés i l'ús normalitzat als serveis bàsics: empadronament, assessorament jurídic, coneixement de l'entorn, aprenentatge de la llengua, assessorament laboral, sistema sanitari, serveis d'emergències socials, homologació d'estudis, habitatge, esport, associacions...
Assessorament jurídic i acompanyament en la tramitació quan sigui possible.
Formació bàsica per al coneixement de la llengua (català i castellà bàsics, alfabetització, coneixement d'altres llengües...).
Accions i projectes de suport a la inserció sociolaboral.
Accions de promoció de la participació social, la integració de les persones immigrades a la ciutat i la cohesió social.
Accions i projectes adreçats a joves, a dones...
Sessions informatives
L'Ajuntament de Barcelona, mitjançant el Servei d'Orientació i Acompanyament per a Persones Immigrades (SOAPI), ofereix durant tot l’any sessions informatives grupals de dues hores de durada a tots els districtes de la ciutat. Els temes que es tracten són, entre altres:
Presentació de la ciutat de Barcelona, estructura territorial i administrativa.
Coneixement dels recursos i serveis essencials: salut, educació, serveis socials, etcètera.
Tràmits bàsics d'estrangeria: arrelament, renovacions, nacionalitat, etcètera.
Homologacions d'estudis.
Drets i deures.
Llengües, costums i normes de convivència.
Associacionisme, cultura, lleure.
Es dona un certificat d'assistència al final de cada sessió que és d’utilitat en alguns processos d'estrangeria.
Certificat del Servei de Primera Acollida
El Certificat del Servei de Primera Acollida pot ser d’utilitat en alguns processos d'estrangeria. L’atorga la Generalitat de Catalunya, amb la informació prèvia de l’Ajuntament, i acredita la realització d'una sèrie d'accions formatives. Per obtenir-lo, cal realitzar tots els mòduls següents:
Mòdul A: Aprendre català i castellà amb mínim 90 hores de formació en cadascuna de les dues llengües oficials (Nivells A1/A2). Aquesta formació es pot fer als Centres de Normalització Lingüística, les Escoles d’Adults i algunes entitats socials autoritzades per la Generalitat.
Mòdul B: Coneixements laborals amb una durada mínima de 15 hores. Aquesta formació es pot fer al Servei d’Ocupació de Catalunya i en algunes entitats socials autoritzades per la Generalitat i l’Ajuntament.
Mòdul C: Coneixements de la societat catalana i del seu marc jurídic, amb un mínim de 15 hores. Aquesta formació es pot fer al Servei d’Orientació i Acompanyament per a Persones Immigrades (SOAPI) i també en entitats socials autoritzades per la Generalitat i l’Ajuntament.
El sistema que desplega el servei de primera acollida i l’obtenció del certificat de primera acollida preveu la convalidació dels coneixements i de la formació que els usuaris hagin pogut obtenir amb anterioritat relacionats amb els continguts dels mòduls A, B i C.
Per a més informació sobre la formació i on es pot fer, podeu consultar les adreces següents:
Mòdul A:
Cursos de català: http://www.cpnl.cat/
Escoles d’adults: http://www.edubcn.cat/
Entitats socials que ofereixen cursos de llengües. Filtra la recerca dins del cercador d'entitats d'acollida
Mòduls B i C:
Organitzats per entitats socials i pel Servei d’Orientació i Acompanyament per a Persones Immigrades de l’Ajuntament (consulteu el calendari al final d'aquesta pàgina).
Si podeu acreditar la realització d'aquests mòduls, es pot sol·licitar el certificat del servei de primera acollida aquí.
Més recursos d’acollida
Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER)
Calendari de les sessions d'acollida i formacions de Mòdul C organitzades pel SOAPI
Documents
Guia d'acollida i acompanyament de Barcelona
Guia de acogida y acompañamiento de Barcelona
Reception and assistance guide
Guide d’accueil et d’accompagnement de Barcelone
Cercador d'entitats
Calendari de sessions d'acollida del SOAPI (Servei d’Orientació i Acompanyament per a Persones Immigrades).
En aquestes sessions s'informa sobre drets i deures, tràmits, serveis, recursos, aspectes socioculturals de la ciutat i altres temes relacionats amb l'acollida de persones migrades. Actualment, a causa de la pandèmia per covid-19 es realitzen on line. Per inscriure’s cal seleccionar el districte i clicar el link de la sessió. No es poden fer inscripcions amb més de 30 dies d’antelació. La formació de mòdul C d’acollida de moment no està disponible. Més informació | 0.761378 | curate | {"ca": 0.9555596876162142, "en": 0.011156563778356266, "fr": 0.022499070286351803, "sv": 0.0024172554853105245, "es": 0.0083674228337672} | https://ajuntament.barcelona.cat/novaciutadania/ca/acollida-i-acompanyament |
racoforumsanon_ca_20220809_3_226491 | No, no parlo d'Espanya Portugal s'ha qualificat avui a la Copa 2006 de futbol ! Força Portugal ! ! A mi no m'agrada el futbol i no en sé res, però m'agrada que la nostra Selecção s'hagi qualificat a una competició esportiva tan important . I Brasil i Angola també, per la primera vegada 3 països de llengua portuguesa ! Ueeee. P.S. Per una final Portugal- Catalunya en un futur proper ! 2010 ? 2014 ?
Felicitats i tan debò algun dia el partit que dius!! (És classificats, no qualificats! ) | 0.670738 | curate | {"ca": 0.8451882845188284, "pt": 0.03347280334728033, "fr": 0.027196652719665277, "en": 0.08577405857740586, "eu": 0.008368200836820083} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_240537 | A mi em passa amb uns quants. els que més posts tenen. Al Joan me l´imagino alt amb el cabell castany i pes normal, a la Arlet per exemple baixa, castanya cabell mitja melena, al soviier cat alt prim i amb cabells morens d´okupa i amb ullkeres.
Per exemple al Susana com sempre està en pla de batalla me l'imagino fort i amb cara de pocs amics Al Joaquim_BCN me l'imagino amb ulleres Al viejo me l'imagino calb i amb barba. A la Eloy tipus una d'aquestes de les pelicules que són molt maques però tenen mala llet, feme fatal crec que li diuen. Al SOVIETCAT me l'imagino com els paios aquells del s.XIX o principis del XX que són els que feien idees i estaven als partits obreristes, però tampoc gaire serios, caputxa i braga al coll perquè no el reconeguin també El que també és cert que si algú porta una persona o un animaló a l'avatar el relaciono amb allò, per exemple el Mallor_CAT que porta un gos lleig...
Al SOVIETCAT me l'imagino com els paios aquells del s.XIX o principis del XX que són els que feien idees i estaven als partits obreristes, però tampoc gaire serios, caputxa i braga al coll perquè no el reconeguin també Jo igual | 0.858572 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_24678 | Rotacions de cultius a l’hort – PHOENICURUS
8 febrer 201515 Octubre 2015phoenicurus Si volguessis aprendre més sobre una Horticultura Ecològica més Natural i del No-Remogut, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si necessites ajuda planificant o implementant un hort, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys.
La primavera s’acosta i, si volem un hort sa tant aquesta temporada com a llarg termini, és molt important establir unes rotacions ben fetes, ja que és potser l’estratègia clau a l’hort ecològic per evitar certes plagues i malures.
D’entrada pot semblar una mica complicat, però, com amb qualsevol bon disseny, simplement es necessita una inversió de temps a l’inici per reduir manteniment i complicacions més endavant. De què es tracta, doncs?
Bàsicament, a l’hort, no només hi estem plantant simplement unes plantes amb necessitats diferents, sinó que quasi totes són plantes anuals hiperseleccionades, sobreexigents i poc resistents, cosa que vol dir que hem de tenir el terra en molt bon estat perquè hi prosperin.
Per tant, de cara aquesta situació especial, hem de mirar d’anar canviant de lloc els cultius cada temporada, perquè els nutrients al terra estiguin ben repartits, i perquè possibles plagues no ho tinguin fàcil per instal·lar-s’hi any rere any.
És fàcil trobar rotacions fetes a mida, però us animem a crear la vostra pròpia rotació per aquestes raons:
Als llibres se solen incloure només els quatre cultius més coneguts;
Cada hort és diferent pel que fa a terra, insolació, microclimes etc. ;
Es presta a un coneixement més profund dels cicles de l’hort;
No hi ha una sola recepta per dissenyar una rotació, però aquí hi ha un possible camí a seguir, que agrupa diverses maneres de fer. En general, hem de fer una mena de puzzle que ens permeti enllaçar els cultius d’una temporada a l’altra perquè no es repeteixi la mateixa cosa al mateix lloc durant al menys quatre anys. (Per visualitzar millor el puzzle, ja podem preparar fitxes de cada hortalissa)
Primer, i molt important, llistar el que vols plantar en funció dels teus gustos i dels dels altres consumidors de l’hort – no val la pena sembrar hortalisses que no agradin a ningú;
Identificar el cicle que té cada cultiu, és a dir el temps que passarà a terra des de la sembra o trasplantament fins a l’última collita;
Apuntar la família botànica de cada cultiu (per exemple, patata, tomàquet, albergínia, i pebrot són tots de la família de les solanàcies);
Afegim-hi l’exigència general del cultiu (sigui de nutrients, d’aigua o de llum).
Per matissar-ho més, podem tenir en compte si la part de planta que collim és l’arrel, les fulles, la flor o el fruit; i la profunditat de les seves arrels.
Després de tot això, mirem de crear una seqüència, on dos cultius seguits tenen el màxim de característiques diferents, i cicles que enllacen el màxim possible perquè hi hagi el mínim de temps sense res al bancal.
Rotació d’un bancal en procés d’elaboració
Al final tindrem l’hort dividit en quatre, cinc o sis sectors, on cada sector segueix la mateixa rotació que hem establert, començant a punts diferents.
Evidentment, si voleu passar al nivell avançat, podeu mirar de combinar les rotacions amb el concepte d’associacions de plantes. Alternativament, si tot això sembla massa complicat, i, a més, només teniu un tros petit, es pot optar per la versio de policultiu, més o menys organitzada/caòtica, on es planta una mica de tot pertot arreu, bastant aleatòriament, confiant que la barreja sigui prou ‘natural’ per no tenir problemes. A veure si us en sortiu.
Hortipèdia, Tècniques i pràctiquesagricultura ecològica, aigua, bancal, biodiversitat, cicles, disseny, estratègia, gestió de plagues, hortalisses, males herbes, policultiu, rotacions, tècniques, terra Previous Article Com plantar un arbre fruiter Next Article Hotel d’insectes (a)
One thought on “Rotacions de cultius a l’hort” Retroenllaç: Qui diu que no es pot fer gran cosa a l’hort a l’hivern? – PHOENICURUS Deixa un comentari Cancel·la la resposta Escriu aquí el comentari... | 0.864878 | curate | {"ca": 0.9997503121098626, "fr": 0.00024968789013732833} | https://phoenicurus.wordpress.com/2015/02/08/rotacions-de-cultius-a-lhort/ |
mc4_ca_20230418_14_110551 | L'Ajuntament de la Ràpita rep el Segell Infoparticipa a la transparència — Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita
Inici → ca → Ajuntament → Actualitat i comunicació → Notícies → L'Ajuntament de la Ràpita rep el Segell Infoparticipa a la transparència
L'Ajuntament de la Ràpita rep el Segell Infoparticipa a la transparència
La distinció reconeix la transparència i bones pràctiques que es posen de manifest als webs municipals
El Consell Certificador del Segell Infoparticipa ha concedit a l’Ajuntament de la Ràpita el Segell InfoParticipa, una distinció que reconeix la transparència i bones pràctiques que es posen de manifest als webs dels ajuntaments i que s'atorga a partir de l'anàlisi realitzada pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El Consell Certificador ha acordat concedir enguany el Segell Infoparticipa a 98 ajuntaments, i la Menció a 4, per tant, 102 dels 947, 7 més que el 2017 (11%). D'aquests, 32 han assolit una puntuació de 100. En el cas de la Ràpita, per primera vegada la web municipal ha superat la puntuació de 90 a l’infòmetre, perquè dona resposta a 47 dels 52 indicadors en base als quals s’avalua la transparència del web municipal. A les Terres de l’Ebre, només la Ràpita, Alcanar, Amposta i l’Aldea superen la puntuació de 90.
L'alcalde, Josep Caparrós, ha recollit aquest dimecres el Segell Infoparticipa en un acte celebrat al Saló d'actes del Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'alcalde ha agraït públicament la implicació dels treballadors municipals per aconseguir la distinció i ha afirmat que "ens sentim molt satisfets de la fita aconseguida, que ens empeny per seguir treballant intensament per aconseguir arribar al 100% d'indicadors assolits". El regidor de Transparència, Àlex Cervera, per la seua banda, ha recordat que durant el mandat s'ha passat d'un 30% al 90% actual i ha agraït la coordinació de les diferents àrees municipals per aconseguir-ho.
Podeu consultar aquí el Mapa Infoparticipa, en el qual s'incorporen els resultats de les avaluacions. | 0.872514 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.larapita.cat/ca/ajuntament/actualitat-i-comunicacio/noticies/lajuntament-de-la-rapita-rep-el-segell-infoparticipa-a-la-transparencia |
cawac_ca_20200528_8_220058 | Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Una imatge de l'article
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
La periodista Pilar Rahola ha denunciat que "els mitjans més salvatges de Madrid es dediquen a la cacera dels Pujol, en un procés mai no vist d'assetjament sistemàtic a tota una família, pel sol fet de ser parents del polític".
Rahola, en un article d'opinió a La Vanguardia , ha remarcat que "en l'entrevista de Susanna Griso, Pujol deia que si van contra ell deu ser perquè significa alguna cosa a Catalunya, i així és, i per això és una peça major molt anhelada".
"El sorprenent és que aquesta brutal cacera es faci sense que cap estament de l'Estat no ho impedeixi. Quedem, doncs, que això va de debò, i tots les passes que es donen caminen en la direcció de preguntar al poble català pel seu destí", ha reblat.
L'escriptora també ha criticat "la publicitació de l'esborrany de la declaració de sobirania, amb un text tan tancat com el procediment" malgrat afegir que "personalment m'encanta el text i no canviaria una coma".
Rahola s'ha preguntat: "no és important aconseguir un consens ampli, per tenir la màxima legitimitat en un procés històric d'una gran complexitat?" "Si és així, les passes han estat matusseres fins ara i han donat la imatge de patrimonialitzar a dues bandes el que ha de ser patrimoni de molts", ha insistit.
"A més, donen ales als socialistes, desesperats per trobar excuses solvents per dir no a la consulta. Sens dubte en el tàndem Mas-Junqueras no falta gosadia, ni compromís, ni convicció, però comença a faltar una mica de finezza ", ha conclòs.
Jo també tinc un McLaren-Mercedes de 300.000 euros i l'estic pagant poc a poc amb el meu sou de funcionari nivell C. Tot és posar-se.
0
.
.
#45 Dudas más que razonables, bcn. 13/01/2013 - 23:13
Valorar
Los antecedentes de Pujol; Banca Catalana, sus amistades; J. de la Rosa y Estevill. El asunto de las ITVs, el caso Palau, y el extraordinario hecho de que los cinco hijos hayan triunfado en los negocios, introducen dudas más que razonables sobre la honorabilidad de la familia Pujol.
3
.
.
#44 ju, bcn. 13/01/2013 - 14:25
Valorar
De corrupteles no se'n salva ningú dels qui han tocat poder...i els espanyols són els primeres de la llista.
0
.
.
#43 BEJOTA, bcn. 13/01/2013 - 13:28
Valorar
Sra. Belén Esteban-perdón ,Pilar Rahola-:La Llei és per a tothom encara que vostè no li agradi.CIU no són els lladres ni els defraudador ;són les persones.
1
.
.
#43.1 Font Cuitora, La Llacuna. 13/01/2013 - 20:22
Valorar
1
.
.
Quines són les persones sobre les que hi ha una sentència judicial ferma per lladres i defraudadors ?
#42 Bernat, Barcelona. 13/01/2013 - 11:33
Valorar
El que és brutal és la capacitat de mangonejar dels convergents. Fot por que la Catalunya independent caigui en mans d'aquesta gent tan corrupte. Això serà el cortijo dels Pujol amb el Mas de masover, com el sue nom indica.
Jo també tinc un McLaren-Mercedes de 300.000 euros i l'estic pagant poc a poc amb el meu sou de funcionari nivell C. Tot és posar-se.
0
.
.
#45 Dudas más que razonables, bcn. 13/01/2013 - 23:13
Valorar
Los antecedentes de Pujol; Banca Catalana, sus amistades; J. de la Rosa y Estevill. El asunto de las ITVs, el caso Palau, y el extraordinario hecho de que los cinco hijos hayan triunfado en los negocios, introducen dudas más que razonables sobre la honorabilidad de la familia Pujol.
3
.
.
#44 ju, bcn. 13/01/2013 - 14:25
Valorar
De corrupteles no se'n salva ningú dels qui han tocat poder...i els espanyols són els primeres de la llista.
0
.
.
#43 BEJOTA, bcn. 13/01/2013 - 13:28
Valorar
Sra. Belén Esteban-perdón ,Pilar Rahola-:La Llei és per a tothom encara que vostè no li agradi.CIU no són els lladres ni els defraudador ;són les persones.
1
.
.
#43.1 Font Cuitora, La Llacuna. 13/01/2013 - 20:22
Valorar
1
.
.
Quines són les persones sobre les que hi ha una sentència judicial ferma per lladres i defraudadors ?
#42 Bernat, Barcelona. 13/01/2013 - 11:33
Valorar
El que és brutal és la capacitat de mangonejar dels convergents. Fot por que la Catalunya independent caigui en mans d'aquesta gent tan corrupte. Això serà el cortijo dels Pujol amb el Mas de masover, com el sue nom indica.
En l'article, la rahola menciona tot de casos de corrupció de diferents zones i partits de l'Estat Espanyol, però curiosament no menciona ni de passada el cas que més afecta a Catalunya i que més proper tenim : el Cas Millet. Això, penso, la desacredita com a articulista independent. Ciao Pilar!
Avís a navegants, aquesta notícia ha estat triada pels membres del CNI que corren per aquí per ser sabotejada, només cal que mireu les infladíssimes valoracions de fatxes com ara el Kropotkin per veure-ho, només ho fan amb alguna notícia concreta que trien, perquè si poguéssin ho farien amb totes
-7
.
.
#37.1 Lo padrí, Lleida. 13/01/2013 - 12:44
Valorar
1
.
.
Ho veiem Pep, ho veiem. Es que son tant potiners que és del tot impossible no adonar-se'n.
Aquesta Sra. cada vegada em decep més. Es vanta de ser una periodista independent però quan toca parlar dels amics canvia el puny de ferro pel guant de seda amb una facilitat enlluernadora.
12
.
.
#34 Joan, BCN. 12/01/2013 - 19:10
Valorar
No se per que us estranyeu. Ejpaña fará el que calgui per destruir els liders del catalanisme.I si convè farán apareixer a Mas o Junqueres com a terroristes, drogadictes o pederastes. Si poguessin els afusellarien Les clavegueres de l'estat sempre han estat al servei de Castella. Visca Catalunya
Preguntaremos también por que el yerno de Jose MAri era el intermediario en la negociación para l'adquisición del sistema mas caro de seguridad férrea del AvE entre el govierno y la empresa Italiana del amiguisimo Berlusconi? Y Hablamos de miles de millones, ahora imagínate The Comission. Y Rato ?
#33.1 Moles, Les Ardenes. 12/01/2013 - 20:33
Valorar
2
.
.
Preguntaremos tambien a Felipe que hace en el consejo de administración de una empresa que vendió, i Aznar que hace de consejero de una empresa por lo mismo,i fuera ,en otra que consiguió grandes favores en Irak?Acebes, Zaplana, de estos que nos olvidamos amigou? Hay muchos mas eh,
#29 Ramon, el gos amb l'amo i el gat a casa. 12/01/2013 - 17:05
Valorar
nontenc, Rahola, guapa, perdona, això de "alguna cosa no es fa bé", li ho dius a Pujol, als fills de Pujol, a La Vanguardia Española o a Israel?... aviam, si ens ho pots aclarir, perquè tens l'avia Ramona molt preocupada per les coses que defenses arreu el món, des de Tel-Aviv fins Puerto Rosario.
4
.
.
#28 BEJOTA, bcn. 12/01/2013 - 16:16
Valorar
Sra. Belén Esteban-perdón ,Rahola:Brutal ,vol el que s'han endut els PUJOLS o que s'acostuma a robar amb total impunitat a Catalunya?
Perdoneu mestre, però veig pel nom que vos no sou d'aquí. Es que no heu entés res, però res de res.
#22 josepM, Manresa. 12/01/2013 - 14:28
Valorar
Quan un esta net com una patena no tenen a on agafar-se. De tant en tant es bo passar la ITV, llavors pots saber si pots continuar circulant. Crec que hem arribat a un moment en que la gent em dit prou , això es te d'acabar. Només hem de mirar quants casos de corrupció i polítics hi han imputats.
Banca Catalana la va ensorrar el pànic creat en una TV i la van regalar al BBV,QUE LI VA TREURE EL SUC A BASE DE BÉ,i per tant tenia futur. Bancs en dificultat ni n 'ha hagut molts,han sentit a parlar de Bankia...? S' imaginen si LA CAIXA es trovés en el cas de Caja de Madrid ?
-1
.
.
#16.6 pep, manresa. 12/01/2013 - 22:43
Valorar
-2
.
.
Mira Manolo, la calle potser es tuya però la raó no, Mario Conde va ser posterior a tot això i si va ser condemnat ès perquè s'havia enriquit personalment de manera delictiva, mentre que Pujol és al revés, ell va muntar Banca Catalana i els altres la van enfonsar perjudicant-lo a ell
#16.5 pep, manresa. 12/01/2013 - 22:39
Valorar
-2
.
.
Que no Manolo, que no, que no en tens ni punyetera idea, que amb Banesto van fer tots les possibles per salvar-lo sense perjudicar l'accionariat mentre que a Banca Catalana la van empènyer perquè caigués i els accionistes que es fotin, tota la culpa va ser del govern espanyol del PSOE
No m'imagino al Governador del Banc d'Espanya sortint per la tele dient: "Aquest Banc està a punt de Caure, correu correu", Perquè automàticament aquest banc cau. I així es va fer. Controlen molt bé que les grans empreses de comodities i financeres no estiguin a mans catalanes.
#16.2 pep, manresa. 12/01/2013 - 12:21
Valorar
4
.
.
Només una puntualització, en aquells moments el Banco de Bilbao i el Banco de Vizcaya encara no s'havien fusionat, el govern del PSOE li va regalar al Banco de Vizcaya a canvi d'altres favors, si no vaig errat em sembla que el ministre d'Economia era Carlos Solchaga, ex-directiu del Vizcaya
1- 5 de 6 comentaris
#15 elclandelaceja, València. 12/01/2013 - 11:52
Valorar
"Avui entenem que Pascual Maragall es va quedar curt en la seva cèlebre denúncia del tres per cent. Pel cas Pallerols sabem que la mossegada nacionalista aconseguia un deu per cent de les contractes. Però encara falta determinar quina part anava destinada al partit i quina part als extorsionadors."
15
.
.
#15.1 Albert, Terrassa. 12/01/2013 - 18:18
Valorar
0
.
.
I els espanyols ens robeu el 10% del PIB anualment, denuncien a la fiscalia els 35 milions d'espanyols beneficiats per aquest expoli miserable? Suposo que et sembla normal que a andalusia hi hagi més gent de baixa indefinida que a la franja de gaza, o que extremadura tingui un 30% de funcionaris..
#13 carles1, bcn. 12/01/2013 - 11:38
Valorar
La pregunta es si es cert o no l 'enriquiment. Son certes o no les inversions multimilionaries. ? Ningú les desmenteix.
Com pots tenir aquesta cara de ciment DLM?, la família Pujol ja n'ha presentat un munt de denúncies, tampoc en pot estar presentant cada dia però és el què diem, el normal seria que no es poguéssin fer afirmacions sense demostrar-les, no pas que l'acusat hagués de demostrar la seva innocència
#13.3 DLM, Barcelona-España. 12/01/2013 - 14:20
Valorar
2
.
.
La Familia Pujol lo tiene muy fácil. Puede presentar una denuncia por injurias; hasta ahora, creo que no la han presentado. Por otra parte, leyendo algunas participaciones en éste tema, llego al convencimiento de que no hay peor ciego que el que no quiere ver.
#13.2 pep, manresa. 12/01/2013 - 12:13
Valorar
4
.
.
Si tu em dius a mi que jo soc un assassí potser no et podré demostrar que no ho soc, però... no trobariés més lògic que fóssis tu el que poguéssis demostrar el què dius ja que ets tu el qui ho dius?
#13.1 Jesus, Granollers. 12/01/2013 - 12:12
Valorar
-3
.
.
Carles, són gent privada, sotmesa a una brutal campanya de desprestigi, només perquè són els fills de Pujol. O fan amb els fills de l´Aznar, o amb el seu gendre, un tal Agag? NO t´enganyis. Ho fan perquè són fills del Pujol, i això significa encara alguna cosa a Catalunya
joan: els mateixos que denuncien els suposats fraus catalans, calleu com una put_ quan és parla del GAL, filesa, roldán, privatitzacions d'empreses públiques a dit, de la fortuna del rei, tràfic d'influències, polítics del PP amb 15 càrrecs públics, eros a andalusia,gurtel,corrupci&oacu te; a balears..ect.
#12.1 Amadeu, Barna. 12/01/2013 - 12:13
Valorar
-7
.
.
Que no investiguen res!!! Que es el Mundo, empastifant per fotre el proces sobiranista!!!! Com pots fer seguidisme d´aquests impresentables!
#10 Lo padrí, Lleida. 12/01/2013 - 11:27
Valorar
Deixeu-los bramar! Ara cal tenir el cap fred i el cor calent. Tot plegat forma part de la mateixa estratègia. Tirar merda a tort i a dret. Això vol dir que anem bé. Tot plegat només és un síntoma de la seva tremolor de cames!
y lo mas impresionante es que los críos hablan en español en el colegio
¡es brultal, oye!
¡menda cacería desde el colegio!
1
.
.
#8.1 Josep, Lleida. 12/01/2013 - 18:15
Valorar
1
.
.
Si, a l'aula de reforç, tots parlen castellà..
#7 dionís, Sabadell. 12/01/2013 - 11:06
Valorar
HI estic d´acord. Sóc d´ERC, però aquesta cacera d´una família sencera per part d´un diari colpista, és un simple atac a tot el país. Els ataquen perquè Pujol representa alguna cosa a Catalunya. Es repugnant.
-15
.
.
#6 Francesc, Barcelona. 12/01/2013 - 11:05
Valorar
Sí, hem de deixar de ser uns passarells. Cal una contraofensiva dialèctica i mediàtica. Hem d'actuar amb les mateixes armes. A Catalunya i fora de catalunya.
0
.
.
#5 lins, quart. 12/01/2013 - 10:56
Valorar
Sra.Rahola com ha pogut caure tan baix , a aquesta alçada defensant a la família Pujol ,som els catalans qui hauriem de denunciar a aquesta família , jo soc un dels afectats pel cas Banca Catalana i vostè sap tan be com jo el que va passar i des-de les hores les corrupteles han sigut multiples.
8
.
.
#5.8 Pedro, Barcelona. 12/01/2013 - 16:37
Valorar
0
.
.
Hombre, Pep, un poco de rigor, lo de Banca Catalana fue muchos años antes de Banesto, Banesto era uno de los 6 grandes la razón por la que no se dejo caer, en aquella época dejaron caer a Bancos pequeños, a Banca Catalana no , Por que? el caso es que lo pagamos todos. Y Mario Conde fue a la cacel.
#5.7 Maria, Barcelona. 12/01/2013 - 16:21
Valorar
2
.
.
Per ser català, no, Pep, no manipulis, per ser lladre, que és una cosa completament diferent.
#5.6 pep, manresa. 12/01/2013 - 14:26
Valorar
0
.
.
A mi Maria tant me fa si es diu Pujol o com se digui, el què em rebenta és que algú pateixi persecució mediàtica per part de la caverna pel fet de ser català, i pel què fa a Banca Catalana sembla mentida que els pijiprogres no volgueu veure el què va passar, clar, era el PSOE i no el PP
#5.5 pep, manresa. 12/01/2013 - 14:11
Valorar
1
.
.
No diguis mentides Pedro que et cauran les dents, el teu gobierno només en va treure beneficis de Banca Catalana, son els accionistes els qui van pagar car el fet que aquest banc fos català i que l'Alfonso Guerra i el Felipe Gonzalez hi estiguessin en contra
#5.4 pep, manresa. 12/01/2013 - 14:07
Valorar
-2
.
.
Si l'Alfonso Guerra es dedica a fer córrer que un banc va malament és evident que aquell banc s'enfonsa, tots sabem que el diner és poruc A la mateixa època hi havi Banesto que estava moltíssim pitjor que Banca Catalana i allà el gobierno sí que hi va abocar el sac | 0 | curate | {"ca": 0.7152445555158872, "en": 0.028275615851481615, "es": 0.18714744734023564, "fr": 0.008425562299178865, "pt": 0.024134237772224204, "zh": 0.00028561228132809713, "it": 0.03263120314173509, "sv": 0.00021420921099607284, "de": 0.0003570153516601214, "af": 0.00042841842199214567, "fi": 0.0016422706176365586, "id": 0.0009996429846483399, "tr": 0.00021420921099607284} | http://comunicacio.e-noticies.cat/rahola-denuncia-la-brutal-cacera-dels-pujol-71837.html |
macocu_ca_20230731_4_390623 | Representació d'Els Pastorets infantils de CalafCasal de Calaf 30 de desembre i 1 i 6 de gener | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_8804 | JUDICI A LA CÚPULA DELS MOSSOS DE L'1-O: Trapero: "Veure com la gent defensava les urnes era poc imaginable, difícil d'entendre i de preveure" | Público
Estàs llegint: Trapero: "Veure com la gent defensava les urnes era poc imaginable, difícil d'entendre i de preveure"
JUDICI A LA CÚPULA DELS MOSSOS DE L'1-O Trapero: "Veure com la gent defensava les urnes era poc imaginable, difícil d'entendre i de preveure"
Acaba la primera jornada del judici contra la cúpula dels Mossos d'Esquadra durant l'1-O que ha inclòs una extensa declaració de Josep Lluís Trapero. El major de la policia catalana ha defensat l'actuació del cos, ha assegurat que la reacció de la ciutadania als col·legis era inimaginable i ha ratificat la intenció de complir les ordres judicials per aturar el referèndum
El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, a la sortida de la primera sessió del judici per l'actuació del cos policial durant el referèndum de l'1-O, celebrat aquest dilluns a l'Audiència Nacional, a Madrid. EFE/Fernando Villar
Trapero: "Vam fer tot el que vam poder, d'ofici o perquè ens ho van ordenar" per impedir l'1-O
Fiscalia manté el delicte de rebel·lió a la cúpula dels Mossos i el judici continua a l'AN
La cúpula dels Mossos s’asseu a la banqueta dels acusats per l’1-O a partir de dilluns
Actualizado: 20/01/2020 20:02
La primera jornada del judici a la cúpula dels Mossos d'Esquadra per l'actuació de la policia catalana durant la concentració davant la conselleria d'Economia el 20 i 21 de setembre de 2017 i el posterior referèndum de l'1 d'octubre ha finalitzat a l'Audiència Nacional després d'una extensa declaració del principal encausat, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Un interrogatori que no ha estat exempt de tensió i que ha portat al fiscal Miguel Ángel Carballo a algun moment d'enfrontament verbal amb Trapero.
El major dels Mossos ha afirmat aquest dilluns a la tarda durant la seva declaració que "veure com la gent defensava les urnes era poc imaginable, difícil d'entendre i de preveure". Segons Trapero, els informes de la Comissaria General d'Informació preveien certa oposició a l'actuació policial l'1-O en alguns col·legis puntuals, però esperaven que les visites als centres, els avisos donats als directors perquè no entreguessin les claus i les actes aixecades els dos dies abans de la votació davant de les activitats lúdiques, tinguessin algun efecte en molta gent que decidís finalment no anar a votar. Això va permetre tancar una vintena de centres abans de les 9 del matí del dia 1. Però Trapero ha dit que esperaven tenir més èxit.
Sorpresa per la resistència ciutadana
En resposta al fiscal Miguel Ángel Carballo, ha admès que no van fer cap dispositiu específic per cap centre concret, sinó que el van dissenyar de forma genèrica. Preveien certa resistència passiva en alguns centres, "seure a terra i esperar la policia, no atacar-la", però no de forma tant generalitzada. "Ens va sorprendre el grau de defensa de les urnes, no prevèiem el caràcter general de la resistència", ha admès.
Durant la seva declaració, el major Trapero també ha afirmat que "vam fer tot el que vam poder, d'ofici o perquè ens ho van ordenar" per impedir l'1-O. Trapero ha defensat d'aquesta forma l'actuació de la policia catalana durant els fets de la tardor de 2017, informa Júlia Pérez. Trapero també ha qualificat de “barbaritat” les lleis de desconnexió de la legalitat espanyola que va aprovar el Parlament de Catalunya l'any 2017. I ha negat tenir cap tipus de coneixement del document anomenat "Enfocats" que la policia estatal va assegurar havia trobat a la casa d'un dels alts càrrecs d'Economia, Josep Maria Jové. El document era, segons l'acusació, una suposada guia per al pla per proclamar la independència de Catalunya de l'Estat espanyol.
El judici té previst continuar aquest dimarts amb més interrogatoris de la resta de processats. En el banc dels acusats s'asseuen, a més de Trapero, els excaps polítics de la policia autonòmica en 2017: Pere Soler, ex secretari general d'Interior, i Cèsar Puig, exdirector de la policia catalana. També és jutjada la intendent Teresa Laplana, la defensa del qual ha sol·licitat ser exonerada d'assistir a les sessions ja que pateix estrès posttraumàtic.
Els tres primers s'enfronten a una petició fiscal d'11 anys de presó per rebel·lió, mentre que la quarta està acusada de sedició i podria ser condemnada a quatre anys de presó. | 0.842771 | curate | {"pt": 0.03461626053290822, "ca": 0.9544522887724892, "it": 0.0043270325666135276, "es": 0.006604418127989069} | https://www.publico.es/public/judici-cupula-dels-mossos-l-1-trapero-veure-com-gent-defensava-les-urnes-poc-imaginable-dificil-d-entendre-i-preveure.html |
mc4_ca_20230418_16_685860 | Almenys 15 morts i 60 ferits en un atemptat suïcida amb un camió bomba al nord de l'Iraq
El terrorisme torna a sacsejar l'Iraq. Aquest dijous hi ha hagut un altre atemptat que ha causat almenys una quinzena de morts i més de 60 ferits. El terrorista suïcida ha fet esclatar un camió bomba enmig d'un poblet de la zona de Nínive, al nord del país.
Redacció 17 Oct 2013 - 11.12
Almenys 15 persones han mort i més de 60 han quedat ferides en un atemptat suïcida a la localitat de Mufauakiya, a la zona de Nínive, al nord de l'Iraq, segons han informat fonts policials. A primera hora d'aquest matí, un terrorista suïcida ha detonat un camió bomba quan creuava aquest poblat, situat a l'est de Mossul, uns 400 quilòmetres al nord de la capital, Bagdad.
Les mateixes fonts han indicat que l'objectiu de l'atemptat era la minoria xabak, de confessió xiïta. Un representant de la comunitat xabak a Mossul ha explicat que "hi ha gent que ha quedat atrapada sota la runa de les cases" que s'han enfonsat a conseqüència de l'explosió.
El terrorisme i la violència sectària han augmentat els últims mesos en aquest país, fins al punt que són els més mortífers en cinc anys, amb atacs freqüents contra els efectius de seguretat i l'exèrcit, i la comunitat xiïta. Ningú ha assumit l'autoria dels fets, però la policia sospita que darrere l'atemptat hi ha Al-Qaeda o algun altre grup simpatitzant sunnita. | 0.859136 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ccma.cat/324/almenys-15-morts-i-60-ferits-en-un-atemptat-suicida-amb-un-camio-bomba-al-nord-de-liraq/noticia/2192753/ |
mc4_ca_20230418_13_495644 | JOSEP ACERO. Reconocimiento a Protección Civil | actualTarragona
Home Opinió JOSEP ACERO. Reconocimiento a Protección Civil
Josep Acero.
Conseller de Protección Civil de l’Ajuntament de Tarragona
Previous articleVeïns del carrer Orosi del Barri del Port farts de baralles, drogues i carteristes
Next articleMés de 8.500 joves participen de l’estiu Tarragona Jove | 0.458972 | curate | {"ja": 0.03380281690140845, "es": 0.43380281690140843, "ca": 0.532394366197183} | http://actualtarragona.cat/josep-acero-reconocimiento-a-proteccion-civil/ |
mc4_ca_20230418_2_308365 | Cerca totes les ofertes d'hotels a Sundhausen Entrada:
Familienferienhof Sell´s Scheune...Habitacions per nit per només Més zones a Sundhausen
Hotels destacats a Sundhausen, Sundhausen
Àrea Sundhausen
Dissenyat tant per oci com per negoci, Familienferienhof Sell´s Scheune està situat idealment a...
Tots els hotels de Sundhausen
Hotels a Sundhausen: Familienferienhof Sell´s Scheune | 0.577706 | curate | {"ca": 0.7506631299734748, "de": 0.2493368700265252} | https://www.agoda.com/ca-es/sundhausen/maps/sundhausen-de.html |
mc4_ca_20230418_6_5406 | JxCat carrega contra ERC per haver-li arrabassat 28 alcaldies amb aliances amb "partits del 155"
Batet explica que la seva formació, en canvi, només ha pactat en detriment d'ERC en 7 municipis
3 min. Barcelona 17/06/2019 12:41
651x366 Albert Batet, portaveu de JxCat al Parlament / ACN Albert Batet, portaveu de JxCat al Parlament / ACN
28 a 7. Aquest és el balanç que ha fet el portaveu de JxCat, Albert Batet, de la pugna municipal amb ERC en una roda de premsa aquest dilluns al matí al Parlament. Sense buscar l'enfrontament directe amb el seu soci de Govern a la Generalitat, Batet s'ha limitat a enumerar els casos en què els republicans els han arrabassat l'alcaldia, i a l'inrevés, per deixar clar que ha sigut ERC qui més ha trencat la unitat independentista.
En aquest sentit, Batet ha lamentat un fet objectiu: "Vam guanyar en més municipis que alcaldies tenim ara". I ha xifrat en 28 els municipis on "altres forces, malauradament, han fet pactes per evitar" que governessin els postconvergents, en al·lusió a ERC, després de recordar que el seu espai sempre ha apostat per respectar la llista més votada, com a Tarragona o a Vilanova i la Geltrú. "Ho hem fet allà on hem pogut perquè el nostre objectiu ha sigut prioritzar, per sobre de tot, que hi hagués alcaldes independentistes".
Batet sí que ha admès, però, que en 7 municipis, fruit de la "dinàmica municipal", JxCat ha tret de l'alcaldia ERC, que era la llista més votada. En qualsevol cas, el portaveu de JxCat al Parlament ha subratllat que en cap cas han lliurat cap ajuntament al PSC "com sí que ha fet ERC a Platja d'Aro". "Nosaltres hem facilitat govern independentistes a Tarragona, Lleida o Vilanova i la Geltrú", ha reiterat. Un escenari que ha contraposat amb els pactes que ERC ha promogut en diferents municipis en què no s'ha respectat la victòria de JxCat, com ara Tàrrega, Figueres, Arenys de Mar o Sant Cugat del Vallès.
"Aquests fets d'arrabassar alcaldies no s’emmarquen en la normalitat", ha denunciat Batet, que ha tornat a posar damunt la taula la necessitat de treballar per la unitat. "És evident que aquesta estratègia de no anar junts ens ha fet perdre alcaldies i no ha donat els resultats esperats", ha remarcat el dirigent demòcrata, que ha fet una crida a l'autocrítica per no haver estat capaços d’aconseguir alcaldies com la de Barcelona. "Amb la unitat hauríem assolit més alcaldies", ha recordat. També ha criticat l' única cosa que ha portat l'estratègia d'eixamplar la base amb els comuns: "Els tenim ocupant l'alcaldia de Barcelona, gràcies al vot del 155". "Per tant, l'estratègia no deu haver sigut gaire exitosa".
Sigui com sigui, Batet ha mostrat avui la seva satisfacció perquè JxCat sigui la primera força municipalista al país, amb 368 alcaldies –en tindrà sis més d'aquí dos anys fruit de pactes, com ara a Cunit, Sant Sadurní d'Anoia o Roda de Ter– i 2.698 regidors. "Som també els que tenim més alcaldies a capitals de comarca, amb 19 en total", ha dit en referència a Tortosa, Gandesa, Reus, Valls, Manresa, Vic, Vilafranca, Igualada, les Borges Blanques, Mollerussa, Cervera, Puigcerdà, Pont de Suert, Girona, Olot, Banyoles, Santa Coloma de Farners, Ripoll i la Seu d'Urgell. "És un goig, perquè era el primer cop que ens presentàvem amb aquesta fórmula", ha remarcat Batet. El portaveu ha anunciat que els caps de llista d'alguns municipis, com Figueres o Tàrrega, es reuniran demà amb l'expresident Carles Puigdemont i altres membres de la direcció del partit per analitzar l'escenari postelectoral. | 0.86896 | curate | {"ca": 0.9888475836431226, "eo": 0.0017157563625965113, "en": 0.007434944237918215, "da": 0.0020017157563625965} | https://www.ara.cat/politica/JxCat-ERC-arrabassar-li-alcaldies-aliances_0_2253974685.html |
macocu_ca_20230731_0_522465 | Després de la tempesta.....ve la calma???? ?
dimarts 21/abril/2009 - 01:30 1197 13 Doncs és clar que sí. I per que es demostri....aquest dissabte dia 25 d'abril, uns quants amics del xat anem a fer una ruta biciclitera, a la que esteu convidats tots. Així us coneixeu i decidiu el rol de cadascú a la vida. La ruta és la següent: Sortim de Quart (Girona) a les 9 del mati i ens dirigim cap a Sant Feliu (40 km)...(abstenir-se els que agafem pajaras només pujen un escaló). _Allà, davant la platgeta ens mengem els bocates de sardines i la copa de vinillo i....després del rotet...tornem a pedalar fins al lloc de partida...casi na! Vinga guapos i guapes....no us enfadeu massa entre vosaltres....i a fer vida social!!! un petó
Mistica...
Wednesday, April 22nd 2009, 10:48 AM
Tinc solució per tots...: Els que agafem la pajara per sentir la paraula...màgica...poden venir a fer de cotxe escombra, que de ben segur que ens farà falta!!!!!!! I...digues que si, nena...aquest homes tenen poca fe!!! unpetó
...
Tuesday, April 21st 2009, 9:56 PM
jajajajjajajja quina poca fe teniu... si la msanc diu a les 9 es perque comenceu a agafar carrerilla, que ella us atrapa ràpid! surti a les 10 o a les 12! msanc, i els que agafem les pajares nomes sentir la paraula "bicicletà"??? ?
Molt bé, eh? Als demés els convides en
Tuesday, April 21st 2009, 9:29 PM
...i a mi, ni "mu". Protesto! Hola? HO-LA? (...ja veig que hauré de continuar amb el meu desterrament biciclètic...)
Bicicletaaaaaaaaa!!! !
Tuesday, April 21st 2009, 7:02 PM
Jo els 80 km....no se si els fare, em sembla k em quedare amb en Quim al bar fent la cerveseta!!! Ara si com diu la misselvis és per tenir un cul de puta mare....faré un sobreesforç!!! Fins dissabte.
Quim...que no t'havia vist!! !
Tuesday, April 21st 2009, 6:04 PM
Mira...si a les 12 estàs al bar....jo ja seré al costat de SAnt Feliu a punt de fer el primer xapussong...o sigui que...et vull veure puntual com un clau a les 9 del mati, no a les 21 (por si acaso).... un petó
Alto, quieto, parao!!!!!!!!!!!!! !
Tuesday, April 21st 2009, 6:01 PM
IMPUNTUAL JOOOOOO???????????????????? Qui us va parir, xiru i cetic......els draps bruts no es treuen així com així collons!!!!!! Xiru...la crònica...si que la portaré puntual!! un peto
GRRRRRR!!! !
Tuesday, April 21st 2009, 4:28 PM
Es trist, pero perque alguns pugin anar de passeig amb bici d'altres hem de treballar... per sort em sento recompensat perque coincidirem en altres sortides i sobretot perque demà m'esperen 300m de roca montserratina amb la companya d'un bon amic. Romo y en extraplomo, haurà d'esperar.... Pase-ho molt bé trastos!!! !
mmmmmmmmmmmm
Tuesday, April 21st 2009, 4:08 PM
hola
Tuesday, April 21st 2009, 3:04 PM
mmmmm jo crec que a les 9 estaré dormint la mona i a les 10 també ja ja ja ja ja de veritat que fas 80 km en bici el mateix dia?? doncs deus tenir un cul i unes cames d'enveja podrida, en fi, que ho passeu bé i disfruteu molt! i alerta amb els francesos!! !
jajaja
Tuesday, April 21st 2009, 2:35 PM
jo lo de la hora ni ho he llegit amb lo de bicicletada n'he tingut prou si si xiru adverteig a la gent que vagi abans que la msanc no espera a ningu xD
HHAHAHAHAHAHA
Tuesday, April 21st 2009, 2:26 PM
Ai!,perdona,msanc!...que xulooooo!...a les 9h?...HAHAHAHAHAHAHAHAHA! Ai!,perdona altre cop!...a les 9h en serio?...hahah....(va! ja val! )...Un petonasso,...jo no hi podré ser, però hi seré en esperit!....i va, com que vinc en esperit, seré puntual,...jo seré a Quart (espiritualment,eh?) a tres "Quart"s de 9h,...res, per si de cas! Un petonasso dels forts! I això! Que vagi molt i molt bé, que després et demanaré la crònica!
Cetic...guapo...
Tuesday, April 21st 2009, 2:20 PM
portarem les pastilles de glucosa...o eren de sacarosa o de fructosa????? ..... quan arribem a la platja...pensarem en tu!!!! un petó | 0.525835 | curate | {"ca": 0.7527428418517528, "fr": 0.009098207118009098, "pt": 0.03906877174203907, "es": 0.02221032914102221, "it": 0.005084292213005084, "en": 0.1337971635001338, "sh": 0.0008027829810008028, "eo": 0.005084292213005084, "de": 0.003746320578003747, "nl": 0.003211131924003211, "id": 0.005084292213005084, "su": 0.018196414236018196, "et": 0.0018731602890018732} | |
mc4_ca_20230418_8_234664 | Sons de la Mediterrània : Quinze anys de la Plaça del Folk
Actualitzat el 29/07/2019
Quinze anys de la Plaça del Folk
La programació del CAT a la festa major de Gràcia, del 15 al 22 d'agost
La Plaça del Folk, la programació de concerts de música d'arrel que el CAT instal·la a la plaça del Sol durant la festa major de Gràcia, celebrarà la quinzena edició, del 15 al 22 d'agost, amb una programació diversa: ball folk, rumba, balls de festa major...
El graller Manu Sabaté i el grup Spontus Foto: Arxiu del CAT
Des de l'any 2005, el Centre Artesà Tradicionàrius té l'encàrrec del districte de Gràcia de programar els concerts i activitats de l'escenari de la plaça del Sol, rebatejada per a l'ocasió com a Plaça del Folk. Enguany, l'activitat arrencarà el dijous 15 d'agost amb el grup d'Ulldecona Pepet i Marieta celebrant 15 estius perfectament imperfectes. L'endemà, divendres 16 d'agost, serà el torn d'un altre grup eminentment festiu, els vallesans Catfolkin. Dissabte 17 d'agost, hi haurà programa doble amb el repertori de ball pirinenc de l'emblemàtic grup El Pont d'Arcalís seguit de la jove fanfara catalana Fanfarra. El diumenge 18 d'agost, es podrà escoltar l'espectacular trobada entre el graller i clarinetista català Manu Sabaté i el grup bretó Spontus. I de la Bretanya a l'Ebre: el dilluns 19 d'agost, el grup de folk-rock Los Sirgadors presentaran El Periple BSO. Dimarts 20 d'agost, pujarà a l'escenari La Típica, grup confeccionat expressament per interpretar adaptacions a diversos estils ballables de les músiques patrimonials de la festa major de Vilafranca del Penedès. I finalment, la Plaça del Folk es tancarà amb música del barri: el dimecres 21 d'agost, els Arrels de Gràcia hi presentaran Rumba i olé!
Com cada any, el grup de percussió Kabum amenitzarà les estones d'abans i de després de cada concert, mentre que a la matinada hi haurà sessió de PD amb Dr. Batonga, Ricard Ros, DJ Mussol i Txarly Brown.
A més dels concerts de nit, hi haurà també matinals i tardes familiars folk amb contacontes, espectacles familiars recordant la figura de Xesco Boix amb Marcel Marimon, Fèlix de Blas i Els cinc dits d'una mà; un taller de pandereta gallega amb Eva López, un altre amb el grup de percussió Reperkutim, i tallers de dansa amb els mestres Joan Codina, Ramon Cardona, Xavi Rota i Pep Lizandra.
A més, enguany la Plaça del Folk també acull les actuacions dels grups guanyadors dels concursos DescoNNecta de Lluïsos de Gràcia 2019 -Ainaram- i del Districte Musical Jove DMJ de Gràcia 2019 -Blue Joy- (18 d'agost).
SpontusManu SabatéTradicionàriusPlaça del Folk | 0.877644 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.enderrock.cat/sonsdelamediterrania/noticia/9099/quinze/anys/placa/folk |
mc4_ca_20230418_8_100530 | El president de la Generalitat assisteix a la inauguració la reforma de la carretera | Ajuntament de Granollers
Inici » El president de la Generalitat assisteix a la inauguració la reforma de la carretera
El president de la Generalitat assisteix a la inauguració la reforma de la carretera
La passejada inaugural tindrà lloc dissabte 25 de setembre a les 18 h amb un recorregut per la carretera que s'iniciarà des de la plaça de la Corona i fins a la plaça de Perpinyà.
Aquest dissabte 25 de setembre el president de la Generalitat, José Montilla, el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué; la delegada Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya a Barcelona, Carme San Miguel, i l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, faran la passejada inaugural a la urbanització del carrer d'Anselm Clavé.
Les obres de la reforma de l'antiga carretera de Barcelona, des de la plaça de la Corona fins al carrer de Torras i Bages, ja estan acabades. En total s'han urbanitzat prop de 14.230 m2 d’un dels principals vials de la ciutat, amb un elevat volum d’activitat comercial i social. Aquesta adequació ha reconvertit aquest eix en un espai per als vianants, i que dóna continuïtat a les actuacions realitzades al nucli antic de la ciutat i a l'entorn més proper. Les places de la Corona, de Maluquer i Salvador i d’en Lluís Perpinyà també s’han arranjat. El conjunt de la urbanització ha permès fer obres en el subsòl, renovant els serveis d’aigua potable, clavegueram, instal·lacions elèctriques i infraestructures per a l’ús de noves tecnologies.
Un canvi profund i substancial
Els passos per dur a terme aquesta obra es van iniciar el 2003 quan es va convocar un concurs públic per escollir l’equip redactor del projecte bàsic d’urbanització, al qual s’hi van presentar deu empreses. ZFC arquitectes va ser l’estudi escollit ja que es va valorar la proposta que feien d’organitzar els espais, potenciant-ne la utilització per part de la ciutadania i les activitats lúdiques i comercials. Les associacions de comerciants, entre les quals Gran Centre, com a entitat directament més implicada, l’associació de veïns de Granollers Centre, i els grups municipals, entre d’altres, van participar en l’elecció definitiva de l’equip que s'ha encarregat del projecte executiu.
Les obres es van iniciar a principis de 2009 i s'han dut a terme per trams, durant 18 mesos. El cost ha estat de prop de 4 milions d'euros, més de la meitat dels quals han estat subvencionats per la Generalitat de Catalunya, el Pla únic d'obres i serveis (PUOSC), la Diputació de Barcelona i la Secretaria General de Comerç.
Des del dia que van començar les obres una comissió formada per tècnics municipals, l'empresa executora, el regidor d'Obres i Projectes, Albert Camps, i una nodrida representació de veïns i comerciants han fet seguiment de la transformació de la carretera en passeig. Cada quinze dies la comissió s'ha reunit i, conjuntament, ha valorat el procés d'urbanització. | 0.872583 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.granollers.cat/noticies/alcalde/president-generalitat-assisteix-inauguracio-reforma-carretera |
mc4_ca_20230418_0_366890 | L’Institut d’Estudis Penedesencs dedicarà les XXVI Jornades d’Estudis a ‘La llengua del Penedès’ - El Cargol l El setmanari del Penedès l Societat l Política l Economia l Cultura l Vins i Caves l Món casteller l Entrevistes l Esports
La conferència inaugural anirà a càrrec del professor Manuel Jorba, que parlarà sobre la figura de Manuel Milà i Fontanals des de la vessant de la llengua, poesia, folklore i història en clau penedesenca. Tindrà lloc a l’Auditori de Vinseum de Vilafranca i serà presentada pel poeta i editor Albert Mestres. Abans, es farà una processó laica del bust del mestre Milà i Fontanals, que serà traslladat al Vinseum, amb motiu del 140è aniversari de la publicació dels seus estudis. Un dels actes centrals seran les presentacions de les comunicacions, que en la present edició participaran 26 treballs, agrupats segons l’àmbit: els estudis lingüístics i sociolingüístics (amb conferència inclosa sobre les llengües dels penedesencs a càrrec de la professora M. Carme Junyent), els fenòmens fonètics, el lèxic, la visió històrica, la llengua i onomàstica, la creativitat i literatura i, per últim, la creativitat i l’etnopoètica .
Les jornades es clouran el 25 de novembre a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, a Vilanova i la Geltrú, amb la conferència Espigoladures lingüístiques penedesenques, a càrrec del catedràtic en Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, Joan Veny.
Un mes ple d’activitats entorn la llengua
Al llarg de les jornades es faran conferències, presentacions de llibres i activitats diverses arreu del territori penedesenc com les xerrades El Penedès en l’obra del cançoner popular, de Carme Oriol; Sant Quintí i el parlar del Penedès, del filòleg Ramon Marrugat; i Manuel de Cabanyes i el problema de la llengua, de l’escriptor Oriol Pi de Cabanyes; i les taules rodones La singularitat del vocabulari casteller penedesenc, amb els escriptors castellers Xavier Brotons, Ramon Marrugat i Eloi Miralles; La comunicació en català, eina de cohesió amb l’escriptora Patrícia Gabancho, els periodistes Rita Marzoa i Carles Solà. També es faran visites guiades com la de la Casa Museu d’Àngel Guimerà, al Vendrell, i concerts com el de la coral Ressò de l’Arboç, que estrenarà la sardana cantada Bell Penedès, amb música de Josep Saderra, lletra de Joan Solé i Bordes i arranjaments d’Eugeni Pont.
L’IEP projectarà sessions de la 6a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic
Enguany el Penedès participa per primera vegada a la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2016, que arriba a la sisena edició. Organitzada per diferents antenes de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial del Departament de Cultura de la Generalitat, té com a objectiu difondre aquest tipus de patrimoni a través de produccions audiovisuals. La Mostra està formada per filmacions antigues, documentals i pel·lícules de ficció que mostren formes de vida, tradicions, costums i expressions orals, entre altres.
La primera projecció al Penedès va tenir lloc el passat 17 de setembre a l’església de Sant Pere d’Avinyó amb el documental de Xavier Bayer ‘Vi o Diversitat’ i properament se’n faran dues més al Monestir de Santa Maria de Santa Oliva. La primera serà el divendres 28 d’octubre, a les 20h, amb el documental Les abelles i l’home, que tractarà sobre la realització d’un rusc tradicional i la feina de l’apicultor. La segona es farà el dissabte 29 d’octubre, a les 18h, amb la pel·lícula El Somni, que mostra la vida d’un pastor transhumant del Pirineu i que reflexiona sobre aquest ofici mil·lenari i els canvis de la nostra societat. | 0.887568 | curate | {"ca": 1.0} | https://elcargol.com/cultura/159-l-institut-d-estudis-penedesencs-dedicara-les-xxvi-jornades-d-estudis-a-la-llengua-del-penedes |
racoforumsanon_ca_20220809_4_324950 | El BLOC amb 114.122 vots representen el 4,77%. Li van faltar 5502 vots, un 0,23%, per traspassar la barrera del 5% i aconseguir tres o quatre diputats a Les Corts Valencianes. L´existència i promoció d´ERC al territori valencià, amb 7609 vots que representen el 0,32%, va a favor de mantindre aquesta estratègia del nacionalisme espanyol per mantenir fora del parlament autònom el nacionalisme valencià http://annanoticies.com/2006/08/13/resultats-de-les-darrers-eleccions-autonomiques/ http://www.bloc.ws/ http://www.esquerra.cat/locals/index.php?seccio=paisvalencia&id_sec=185 http://www.cortsvalencianes.es/
Aquí fa olor a palla valenciana. T'has quedat agust? Au va, ens beneficia a tots els independentistes. Jo no hi crec en la unitat de tots els independentistes, seria absurd posar-los d'acord i actuar. Dividits, per grups, però units com q grup és com es treballa millor.
I no creus que es injust que al PV tingam un fum de partits d'esquerres i tingam que triar? ( cosa que fa que mai s'arrive al 5% ), mentres que tota la dreta esta unida i li fa tindre majoria absoluta.
exacte!
Ja, però hi ha un problema, al carrer es diu que el Bloc no esta definit, la gent te molta por a votar-li i despres que ixca "granota" com va pasar a UV.
Articles 1 i 2 dels estatuts del BLOC: "Art. 1.- Denominació. El Bloc Nacionalista Valencià (en sigla BLOC) és l'organització política unitària del nacionalisme valencià progressista. Art. 2.- Els objectius del BLOC són: -L?assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant l?aprovació d?una Constitució valenciana sobirana que contemple la possibilitat d?una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llegua, cultura i història. -La participació en el projecte d?una Europa dels pobles, unida, confederal, democràtica i plural. -La defensa dels interessos valencians. -La plena normalització cultural i lingüística. -La defensa de la república com a forma de govern així com la defensa dels valors republicans. -La construcció d?un futur basat en els principis d?un desenvolupament sostenible de l?economia i de la societat, respectuós i equilibrat amb el medi natural, garant dels drets dels pobles, de les minories, dels sectors menys afavorits i dels ciutadans i ciutadanes individuals. -El foment de la participació ciutadana en les seues institucions públiques."
nacionalisme valencià progressista L?assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant l?aprovació d?una Constitució valenciana sobirana que contemple la possibilitat d?una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llegua, cultura i història. La defensa de la república com a forma de govern normalització cultural i lingüística PS: en fí...
"una Constitució valenciana sobirana que contemple la possibilitat d?una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llegua, cultura i història" Quins països deuen ser eixos? Fem una aposta col.lega: Ets capaç de trobar en els estatuts del Bloc la paraula català, catalana, catalanista ja sia per parlar dels països catalans, de la llengua, de la cultura? Si ets capaç de trobar-ho m'hauràs convençut que un dels dos no cal. Mentrestant jo segueixo sent partidari com a tot pais que exista almenys una força politica que estiga a tot el territori del pais.
I? És que la paraula "català" és màgica? Té alguna virtut que la resta dels mortals desconeixem?
doncs en els estatuts les paraules tenen un cert valor: mira l'exemple del 5% en l'estatut valencià... I com es diu per ací que uns poden substituir els altres perquè son el mateix bla bla... Es util remarcar que de fet NO SURT PER ENLLOC dels estatuts que el BLOC estia a favor de la cultura catalana, la llengua catalana, la col.laboració amb les altres autonomies catalanes i les altres terres catalanes ja sien Catalunya Nord i Sud, Illes Balears, etc. Jo ho trobo molt aclaridor de que es el Bloc i que es ERPV, tu no? Però quedi clar: que els partidaris que ERPV es puga presentar TAMBE som partidaris que el Bloc tambe ho faci: només faltaria! En canvi al contrari a voltes no es cert: Hi ha partidaris del Bloc que no volen que ERPV es puga presentar: curios, no? Per cert també estic a favor que Bloc i ERPV uneixin forces contra el PP.
Tio, de veres, que files massa prim, que el que no va enlloc és la dèria que tens en que aparega la paraula "català". El Bloc, segons els seus estatuts, és nacionalment valencià i contempla la possibilitat de crear una associació política amb la resta de països amb els que es comparteix llengua, cultura i història... Punt... ERPV són catalans, volen presentar-se al PV, doncs avant, hi ha més de 3.500.000 de valencians que podem votar-lo; que hi ha algú del Bloc que no li agrada? Doncs que s'informe millor, per que els resultats electorals demostren que la presència o no d'ERPV deixa indiferent al BLOC. [Per cert, també hi ha gent d'ERPV que no vol veure ni en pintura als bloquers; de fet, l'animadversió malaltissa va més carregadeta en aquest sentit que no en el contrari].
xiquet el que no va enlloc es la deria borrega d'anar dividint-se per ser més digerible i "per oferir nuevas glorias a espanya" que em sembla que tu pateixes d'açò: açò es el divide y venceràs de sempre. ERPV són valencians i si a tu et molesta trobar gent catalana que creu en els països catalans i no catalunyesos (de las 4 provincias) o blavers has de seguir anant a altres forums i no passar pel racó. Perque de tot internet el xat és un dels POCS llocs on la gent està més a favor del País Valencià, Catalunya, Les Illes i el Rosselló i de la seva unió. Perque la unió del País Valencià, Catalunya, Les Illes i el Rosselló és la seva força i perque la seva desunió es la l'espanyolització i el divide i venceràs dels blavers. Si a tu et molesta trobar gent catalana que creu en els països catalans fas malament venint al xat: estalviat disgustos.
Perdona, però en cap moment he dit que em moleste la presència d'ERPV al PV, crec que sóc dels pocs d'aquest fil que s'ha manifestat en eixe sentit, sense ser-hi militant/simpatitzant. En cap moment, només he dit el que són, el que es consideren, catalans... i no passa res, la considere una opció ben respectable. De la resta, cap comentari, queda clara la tolerància que gastes. Salutacions cordials.
ja t'hem entes. Sembla que et molesten els catalanistes en general sien d'ERPV, d'ERC o de Maulets. Per açò tota la conya "tolerant" que gastes amb que si tal és català per ací o es català per allà. La conya eixa de "que intolerancia!" es el que diuen els peperos quan algo no els agrada. La tolerancia no inclou mai que renunciem a defensar DINS DEL RACO i fora que la unió del nostre pais fa la força del nostre pais. La unió del País Valencià, Catalunya, Les Illes i el Rosselló és la seva força i la seva desunió es l'espanyolització i el "divide i venceràs" de blavers i peperos. I no veig el punt de venir al xat per anar repetint "no sóc catala, no sóc català..." es com anar al "Rincon del Jamon i el vino" per a repetir a tot deu "oye! ni me gusta el jamon ni me gusta el vino" Al final segur que te diuen: osti! i que fots ací? Jo també considero al BNV una opció respectable però estic a favor d'una coalició per a fer fora el PP valencià. Salutacions cordials.
Només poden participar en aquest fòrum, catalans? Els valencians que ens sentim molt a prop dels catalans, els que considerem que la gent d'aquests dos territoris i els representants de les seues institucions deurien de col·laborar plegats en un munt de coses, no ho podem fer? Ostres, la primera notícia que tinc, però, vaja, si algun administrador (o algun usuari) m'indica la norma que estic incomplint, doncs res, no tornaré a participar i ací no passa res.
On he dit que ací només poden participar catalans o catalunyesos? on he dit que incompleixes alguna norma del racó? No t'inventes les coses si us plau. He dit que sembla que et molesten els catalanistes en general sien d'ERPV, d'ERC, de Maulets, d'UNC o d'ACPV. Per açò tota la cosa "tolerant" que gastes i la conya eixa de "que intolerancia!" que es el que diuen els peperos. La tolerancia no inclou que renunciem a defensar DINS DEL RACO i fora que la unió del nostre pais fa la força del nostre pais. La unió del País Valencià, Catalunya, Les Illes i el Rosselló és la seva força i la seva desunió es l'espanyolització i el "divide i venceràs" de blavers i peperos. I no veig trellat ni seny en venir al xat per anar repetint "no sóc catala, no sóc català..." o anar al "Rincon del Jamon i el vino" per a repetir a tothora "ni me gusta el jamon ni me gusta el vino!" He dit i dic que al final algú t'acaba dient: Osti! i que fots ací? I per a major pau i serenor teva és millor que tingués en compte que el xat esta a favor del País Valencià, Catalunya i les Illes i de la seva unió perque la seva unió fa la seva força i que -logic!- hi ha gent per ací que defensa açò. | 0.75515 | curate | {"ca": 0.9224292770543332, "es": 0.06623259991019309, "ro": 0.0007858105074090704, "uz": 0.000224517287831163, "en": 0.004714863044454423, "st": 0.0016838796587337224, "fr": 0.003929052537045352} | |
wikipedia_ca_20230401_0_335290 | Sucre de llustre
El sucre de llustre, sucre cernut o sucre glacé, si conté fècula
afegida, és un sucre en pols (format per cristalls d'un diàmetre inferior a 0,15 mm). Si la mida del gra és superior als 0,15mm l'anomenarem “"sucre caster"”, car ja el considerem un sucre diferent.
En el cas del sucre glacé, la quantitat de fècula voreja el 2-3%. Aquest additiu és de gran importància, perquè permet d'evitar l'atapeïment del sucre a causa de la seva alta higroscopicitat, amb una lleugera tendència a espessir.
Utilitats.
Gràcies a la textura que s'obté amb la mòlta del sucre, el sucre de llustre o glacé ens permet d'obtenir una sabor dolça a la boca que es desfà a l'instant.
S'utilitza en confiteria, pastisseria i rebosteria per a cobrir i donar un darrer toc de decoració a postres o dolços, o bé en la producció industrial d'aliments quan es requereix un sucre de dissolució ràpida.
Atesa la seva capacitat d'absorció d'humitat de l'entorn, es pot fer servir per a espessir certes pastes de pastisseria.
Barrejat amb aigua calenta i llimona produeix el "glacejat", amb el qual es poden cobrir o decorar postres com l'strudel de poma. Si solament es barreja amb aigua, s'obté una pasta amb què es poden recobrir els dolços que en assecar-se formarà una fina capa blanca i cruixent.
Aquest glacejat accepta additius que permetin d'obtenir variants en color i sabor (colorants i sabors que poden ser naturals o químics).
Etimologia.
Se sol emprar els gal·licismes adaptats "glaçar" i "glaçatge", provinents del francès "glacer", "glacé", vinguts de "sucre glace" (pronunciat /glas/) (sucre de gel). D'aquí procedeix també un dels seus noms en anglès "icing sugar" (anomenat també "powdered sugar" o "confectioners sugar").
La referència al glaç es deu a l'aspecte de l'acabat que aquest sucre permet de donar a moltes preparacions de rebosteria. Aquest tipus de sucre es coneix també a Menorca amb el nom de "floreti".
També podem trobar-lo esmentat a l'Amèrica del Sud com a "sucre nevat", "sucre en pols" o "polvoritzat" (Colòmbia i Perú), "nevazúcar" (Veneçuela), "sucre impalpable" (Argentina, Bolívia, Equador, Perú, Paraguai i Uruguai), o "sucre de flor" (Xile).
Química.
En l'àmbit científic, sucre és el terme habitual associat al grup químic dels hidrats de carboni simples (monosacàrids) i dobles (disacàrids). L'estat original és un cos sòlid, cristal·litzable, de color blanca en el seu estat pur causat per la múltiple difracció de la llum en el grup de vidres que el conformen, soluble en aigua i en alcohol i de sabor dolça, però en cas del llustre o glacé en cristalls de mida inferior.
En termes de química, el sucre blanc comú s'anomena sacarosa, hidrat de carboni format per la unió de glucosa (dextrosa) i la fructosa (que és la part que més dolçor aporta).
Com més fines són les partícules del sucre, més humitat absorbeixen, la qual cosa provoca l'atapeïment. A causa d'això s'agrega midons o fosfat tricàlcic en una concentració de 3% aproximadament per tal d'absorbir la humitat i reduir la fricció entre els cristalls de sucre. Tots aquests agents que són afegits per a evitar l'atapeïment provoquen que no sempre poguem utilitzar aquest sucre com a substitut del sucre tradicional.
Gastronòmicament però, es considera aquest un producte gastronòmic que s'utilitza per a incorporar dolçor.
Sucre nevat.
El sucre nevat és una forma de sucre llustre que no es desfà i que generalment consisteix en dextrosa, midó i agents antiadherents, útils per a retenir la seva estructura quan s'empolvora sobre pastissos que requereixen refrigeració.
També conté diòxid de titani, el qual li dona el seu color característic.
Aquesta variació del sucre llustre és 205% menys dolça que el sucre blanc gràcies al seu contingut en dextrosa (un tipus de sucre que es produeix quan les plantes amilàcies es descomponen en monosacàrids utilitzant enzims).
Espectrofotometria.
Si portem a terme un estudi d'espectrofotometria obtindrem els següents resultats en 100ml d'aigua desionitzada:
Es pot observar com amb l'augment de concentració, la longitud d'ona augmenta i per tant la freqüència disminueix, puix que aquesta, cada vegada tindrà més dificultats per a travessar-la.
Conseqüentment, en funció del tipus de sucre que es disposi, tindrà més o menys absorbància de la llum, essent el glacé el que més llum absorbeix a causa de les seves característiques de composició amb gluten, i el blanc (el més cristal·lí) el que menys absorbància de la llum pateix.
Altres dades.
El sucre de llustre és un disacàrid que es pot utilitzar, per exemple, a l'elaboració d'una barreja explosiva. Si el sucre fi es barreja amb oxidants s'obté una substància explosiva. Malgrat els ions d'oxigen lligats, el sucre pot lligar i funciona com reductor. El perill que pot originar és sovint subestimat, per tal com la barreja pot explotar durant l'elaboració.
Anàlisi Nutricional.
Com amb tot, el sucre si es consumeix en excés és perjudicial per a la nostra salut, ara bé, seria caldria conèixer la informació nutricional d'aquest element tant present a les nostres dietes per a poder fer-ne un consum assenyat i responsable (tenint en compte que romanen calories buides com que no aporta gens de greix ni de proteïnes). Tot seguit s'exposen els valors de cada nutrient per cada 100g de sucre:
- Presenta 398 calories, no té cap mena de greix ni de colesterol, 2 mg de sodi, 2 mg de potassi, 100g d'Hidrats de carboni (dels quals 98g són sucres), tampoc no té proteïnes, i de vitamines no en té; el que sí conté en molt baixa concentració és calci 1 mg i ferro 0,1 mg. | 1 | perfect | {"fr": 0.014492753623188406, "ca": 0.9740942028985508, "pt": 0.005797101449275362, "et": 0.002173913043478261, "es": 0.0034420289855072463} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=335291 |
crawling-populars_ca_20200525_30_3245 | Al carrer Homenatge a la Vellesa trobem la Casa del Procurador , coneguda també com Casa dels Consellers , Paeria Antiga o Palau de Ramon Folch de Cardona , formant part del porxos situats davant de l’actual edifici de l’Ajuntament.
L’edifici, iniciat el 1581, consta de planta baixa unida a uns porxos, un pis i golfes. L’obra resultant és un habitatge de grans carreus de pedra picada, amb la part noble situada al primer pis, que presenta tres balcons.
La porta principal d’aquest palau, arquitravada, porta la data de 1583, probablement la d’acabament de l’obra, i una inscripció en llatí que diu: SINT OCULI TUI APERTI DNE (domine) SUPER DOMUM ISTAM DIE AC NOCTE (trad.Vetlla, Senyor, per aquesta casa dia i nit) . | 0.833351 | curate | {"ca": 1.0} | : /articles-mostra-3763-cat-casa_del_procurador.htm |
mc4_ca_20230418_7_371939 | Inici Sala de Prensa La Diputació destina 500.000 euros a obres de millora en centres socials La Diputació destina 500.000 euros a obres de millora en centres socials La Corporació que presideix Jorge Rodríguez aprova actuacions en 17 municipis valencians per adequar residències, centres de dia i locals de jubilats, entre altres instal·lacions
La Diputació de València ha destinat 500.000 euros a obres de millora en centres socials. La Corporació que presideix Jorge Rodríguez ha aprovat actuacions en 17 municipis valencians per adequar residències, centres de dia i locals de jubilats, entre altres instal·lacions. En paraules del president de la Diputació, Jorge Rodríguez, aquestes ajudes “van destinades a millorar les instal·lacions de residències, centres de dia, llars del jubilat i altres dependències que ajuden directament a les persones o bé serveixen com a lloc de trobada i sociabilització”.
Rodríguez ha destacat la transversalitat d'aquestes aportacions, que arriben a 17 municipis de diverses comarques, i ha insistit en el full de ruta de la Diputació que presideix, amb obres “potser menys espectaculars però molt necessàries per a les persones i que realment donen resposta als seus problemes”. Per la seua banda, la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, ha explicat que “aquestes millores en més d'una quinzena de municipis serveixen per a resoldre reivindicacions en alguns casos històriques, i totes tenen en comú que van en benefici de col·lectius de persones majors, amb algun tipus de dependència o socialment desfavorides”.
Les actuacions amb un major pressupost, de 60.500 euros, són les que es realitzaran a Llombai, amb l'adequació i restauració de la sala multiusos i la coberta de la Llar dels Jubilats; la rehabilitació de l'accessibilitat de l’Espai dels Majors de Faura; a Olocau, el condicionament de la planta baixa del Centre Social Sènior; i la rehabilitació del Centre Social i millora de les instal·lacions dedicades a fisioteràpia per a persones majors de Picassent.
Amb una quantitat lleugerament menor, 49.500 euros, s'ha previst a Alfarp la rehabilitació i reforma del Centre Social i Educacional per a majors i joves; i a Beniparrell, obres d'adequació del Centre Social del municipi. Així mateix, amb 30.434,22 euros, es realitzaran obres de rehabilitació i adequació del Centre Ocupacional Hort de Feliu d'Alginet; i 29.228,14 euros es destinaran a Xeresa a la reforma del seu Centre Social.
A Cullera, s'adequarà el paviment en la zona exterior enjardinada de la Residència municipal; a Benigànim, la reforma, adequació i condicionament dels banys del Centre de Dia; a Guadasséquies, la reforma de la terrassa del Centre Social; a Jarafuel, la rehabilitació i reforma de la Residència Sant Coronat; a Rafelcofer es duran a terme obres d'adequació del primer pis del Centre Social; a Vilamarxant, la reforma del Club de Convivència; a Domeño, la reforma de dependències del Centre Social; en Ráfol de Salem la rehabilitació del sostre de l'edifici Centre Social; i a Beniarjó la reforma i adaptació de la cuina social en el carrer Mercat 9. | 0.846739 | curate | {"ca": 1.0} | http://dival.es/sala-prensa/content/la-diputacio-destina-500000-euros-obres-de-millora-en-centres-socials |
cawac_ca_20200528_8_104231 | Els 33 anys no complerts
Avui, 27 de febrer, la meva germana Helena celebraria el seu 33è aniversari. No el podrem celebrar plegats. El cementiri no és un bon lloc per fer-hi festes.
Una colla de malparits ens la van assassinar ara ja fa més de cinc anys. I un jutge (m'estalvio adjectius) anomenat Horacio no ens va deixar investigar per enxampar els assassins. "Justícia"… és la paraula que s'utilitza per anomenar un aparell arcaic, dèspota i essencialment injust. Hem estat dobles víctimes: dels botxins de l'Helena i de la injustícia de la "Justícia".
Però avui no deixa de ser l'aniversari de l'Helena. I li hem regalat un nou web: helena.jubany.cat . Amb el pare l'anirem omplint de continguts. De moment, si vols, ens pots ajudar a donar vida al nou web. Hi ha el llibre de visites , on hi pots deixar la teva empremta. | 0.761123 | curate | {"ca": 1.0} | http://joanjubany.blog.cat/2007/02/27/els-33-anys-no-complerts/ |
mc4_ca_20230418_8_86980 | Notícies - Unes 85 persones participen al seminari sobre el deute i les relacions Nord-Sud a la Casa de Cultura
Unes 85 persones participen al seminari sobre el deute i les relacions Nord-Sud a la Casa de Cultura
el 15/jun/03 Miquel Societat PDF
Un total de 85 persones han participat aquest dissabte al seminari sobre el deute extern, que ha organitzat a la Casa de Cultura l'Observatori del Deute en la Globalització de la UPC. Els debats han superat la noció de deute financer i han aprofondit en el deute històric, ecològic i ètic que caracteritza les relacions de dominació del Nord cap al Sud.
El seminari ha estat qualificat d'èxit pels organitzadors, que han destacat el nivell de participació i l'elevada qualitat dels debats. El tema central de la jornada era el deute extern dels països empobrits i els intercanvis desiguals Nord-Sud, però la discussió ha superat la dimensió financera i ha aprofondit en altres formes de dominació i explotació dels països del Sud. Ho explica un dels membres de l'Observatori del Deute en la Globalització de la UPC, Yolanda Fresnillo.
El seminari s'ha caracteritzat per l'elevada participació dels assistents, que han intervingut en un debat final per plantejar solucions als problemes detectats. Yolanda Fresnillo.
En el marc del seminari sobre el deute, prop de 50 persones han participat a un dinar popular que s'ha fet a l'exterior de la Casa de Cultura, preparat per l'associació santcugatenca de dones immigrades 'Sabores del Mundo'. | 0.833826 | curate | {"ca": 0.9877966101694915, "es": 0.012203389830508475} | https://www.cugat.cat/noticies/societat/5123/unes-85-persones-participen-al-seminari-sobre-el-deute-i-les-relacions-nord-sud-a-la-casa-de-cultura |
mc4_ca_20230418_0_371962 | 29/01/2018 Solidaritat i Cooperació
26/01/2018 Acció Institucional
L'Ajuntament de Mollet celebrarà Ple ordinari el 29 de gener
El proper dilluns 29 de gener, a les 19 h, el consistori molletà celebrarà sessió plenària ordinària.
26/01/2018 Ocupació
24/01/2018 Seguretat vial
24/01/2018 Cultura
23/01/2018 Ocupació | 0.512161 | curate | {"ca": 0.8599348534201955, "en": 0.08143322475570032, "pt": 0.05863192182410423} | http://www.molletvalles.cat/continguts-es-es/actualitat-es-es/notcies-es-es/?start=60 |
mc4_ca_20230418_16_503758 | territoris.cat/Josep A. Pérez/ACN 17:29 21/10/19
persones lleida els van trentena voler
Lleida va cloure la concentració del 18 d'octubre amb un acte davant de la Paeria a l'avinguda Blondel, un dels actes més multitudinaris de la història, segons els organitzadors, al voltant de les vuit de la tarda. A partir d'aquell moment centenars de manifestants es van dirigir a la Subdelegació del govern espanyol, a la rambla Ferran, el lloc on durant la setmana s'havien iniciat tots els aldarulls. Un nombrós cordó policial blindava totalment els accessos a rambla Ferran, i a la Subdelegació, el que impedia que els manifestants es poguessin atansar com en vesprades anteriors.
Així i tot, mitja hora més tard la tensió va anar en augment i alguns manifestants van començar a llançar petards, pedres i vidres contra la línia policial, fins que una trentena de persones es va interposar entre els més radicals i la línia policial, amb el crit d'així no, no és la solució. Una iniciativa espontània, segons els intermediaris, com a resposta a la voluntat que una manifestació que s'havia desenvolupat, pacíficament, sense violència no podia acabar d'aquella manera.
Alguna de les persones intermediaries, intentava raonar amb els radicals, del perquè no s'havia de continuar amb actes violents, després del desenllaç de la convocatòria de la tarda, però aquests van respondre que estaven farts de la reacció violenta de Mossos i Policia, per qualsevol mostra d'indignació contra la sentència o altres agressions a les llibertats de Catalunya, per part de l'Estat.
Els manifestants intermediaris van fer una seguda per evitar avançar als més exaltats, però els objectes i els petards van continuar arribant al cordó policial, per sobre de la primera línia. Mentre s'intentava retenir l'avanç per la rambla Ferran, un altre grup va començar a llançar pedres i bengales a la Policia Nacional, des de l'avinguda del Segre, fins que van provocar la càrrega dels cossos de seguretat.
Tot i els intents de gent pacífica, Lleida es va submergir en la quarta nit d'aldarulls, trencadisses i incendis en el centre de la ciutat. | 0.898169 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.territoris.cat/articulo/societat/cadena-humana-va-voler-evitar-els-aldarulls-lleida/20191021172928060008.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_133771 | Consideracions d’Arran sobre el judici polític del 9N ARRAN PAÏSOS CATALANS Des d'Arran Països Catalans, l'organització juvenil de l'Esquerra Independentista, volem fer un seguit de reflexions al voltant del judici polític que va tenir lloc ahir en motiu del procés participatiu del 9N.1. Considerem el judici polític d'ahir com un nou atac a la democràcia per part de l'Estat espanyol. Aquest nou exemple repressiu de l'Estat atempta directament contra la voluntat popular majoritària del poble català i el seu dret legítim d'autodeterminar-se.2. Aquesta és una nova mostra que el referèndum pactat amb l'Estat espanyol, més enllà de significar la subordinació de la voluntat popular al beneplàcit de l'Estat opressor, és absolutament impossible. Així doncs, l'única forma viable per tal que es celebri un referèndum d'autodeterminació en aquesta part del país passa per la desobediència i l'autoorganització popular.3. La gran mobilització d'ahir ens demostra que l'independentisme segueix ben viu als carrers, d'allà on mai ha de sortir-ne. Reiterem que la mobilització popular serà clau per tal de guanyar el pols a l'Estat i alhora per forçar a materialitzar la ruptura. Així, celebrem la mobilització i encoratgem a tothom a mobilitzar-se activament als carrers de forma constant.4. Considerem que el discurs contradictori de Mas, Ortega i Rigau és una mostra més de traïdoria cap a l'independentisme. Han desaprofitat una palestra mediàtica per mostrar la voluntat ferma d'exercir la desobediència com a eina imprescindible per fer efectiva la ruptura amb l'Estat. Pretenen dur-se tot el rèdit polític del procés participatiu del 9N i en canvi, als jutjats afirmen que les seves actuacions van estar perfectament circumscrites a la legalitat postfranquista espanyola, avantposant de nou els seus interessos partidistes al mandat popular, un cop més sense estar a l'alçada de la mobilització popular.5. Aquest discurs basat en l'acceptació de la legalitat espanyola entra en absoluta contradicció amb aquelles que entenem que no és possible l'autodeterminació del poble català dins d'aquesta legalitat. Això perjudica greument el procés d'emancipació del poble català ja que aquest no s'esdevindrà mai dins la legalitat espanyola. Alhora perjudica greument l'estratègia desobedient de l'Esquerra Independentista i perjudica a totes aquelles persones que hem decidit desobeir per guanyar.6. Considerem que aquesta estratègia de justificar-se legalment i mantenir-se dins de la legalitat espanyola és una mostra més -com ja ho va ser la rebaixa del potencial polític del 9N, el no convocar eleccions immediatament després del 9N com demanava la majoria del poble català, el forçar la llista unitària pel 27S o el supeditar la celebració del referèndum a l'aprovació d'uns pressupostos autonòmics- que ens demostra que l'ara PDECat, antiga Convergència Democràtica de Catalunya, no és capaç d'arribar a la culminació d'aquest procés i que en qualsevol moment pot fer-se enrere i trair la voluntat popular.7. Davant de tot això, és imprescindible estar suficientment mobilitzades als carrers i exercir suficient pressió per, en primer lloc, respondre contundentment contra els atacs que l'Estat espanyol continuarà generant, i en segon lloc, per evitar que el govern es faci enrere i convoqui, sense dilacions ni rebaixes, el referèndum d'autodeterminació aquest 2017.Per la independència dels Països Catalans, pel socialisme i pel feminisme, el jovent desobeïm! ***Arran, organització juvenil de l'Esquerra Independentista.Països Catalans, 7 de febrer de 2017.
Ja sabem que notícies com aquesta et fan vindre salivera, Pedrolo, però als independentistes ens és bastant indiferent. Tot-hom sap què són els d'Arran, a part de ser quatre gats, han de menjar encara moltes sopes. | 0.904683 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_620316 | Un motor espatllat en ple enlairament
Quan el Femení A semblava disposat a escalar posicions a la taula, ha ensopegat al camp del cuer que tenia zero punts, el Terrassa (3-2). | 0.611627 | curate | {"fr": 0.21264367816091953, "ca": 0.7873563218390804} | http://www.ceeuropa.cat/equips-principals/femeni-a/lliga/croniques?limitstart=0 |
oscar-2201_ca_20230904_11_39453 | insereix, desplega codi per inserir l'àudio. Un cop desplegat el text està seleccionat ctrl+c o cmd+c per copiar, escape per sortir
INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
Tancar
L'internauta
Ernest Benach
27/03/2010
L'internauta. Avui amb l'Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya i autor del llibre "Política 2.0". | 0.531509 | curate | {"ca": 0.8402366863905325, "fr": 0.05325443786982249, "de": 0.038461538461538464, "it": 0.06804733727810651} | https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/ernest-benach/audio/426731/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_139051 | posició -3 posició -2 posició -1 paraula clau posició +1 posició +2 posició +3 any de publicació tipus (lit/nlit) gènere (lit) classificació temàtica (nlit) traducció varietat id obra forma lema CG:CM asc desc
+
referències integrades
aplica
reset
el rovelló, i també la murga, el peu de rata, la clopissa, la mucosa, la carrereta , el moixerró i tot un seguit d'espècies més. No parlem de les coses
femer, D'allà on surten... mira-ho bé. 13. Camasecs o carreretes , Aquests sí, valen pessetes. 14. Bolets dels
com a tinta. Val més no menjar-ne cap. 13. Camasecs o Carreretes . A Barcelona es venen secs, amb el nom de Moixernó. No és tal. No
sense trencar-se. Es cria en els prats secs i muntanyosos. El nom de carreretes és el que usen a la Vall d'Aran. 14. Bolet de
es carregava un tauló sobre el coll i quan traginava les toves amb la carrereta d'un cap a l'altre. Però ara els tenia dins els braços, i els trobava una
l Quimet, venedor català a la menuda, qui passejava una especie de carrereta am tota casta de baratijas... Ell hi feia ls òssos vells per dins
l foraster fent l'ullet, am més intenció que un brau i mirant la carrereta . —Digui-ho, —replicava l Quimet, —perquè no l farien pas ric a vostè
cop d'ull; tenen la tija curta i gruixuda i el llibre és de color torrat. Carreretes i moixarrons són molt valorats per menjar-los tendres i també, tots dos
de pollastre o de carn. Pels prats de vora el poble se'n feien, sobretot carreretes però no en gran quantitat; quan anàvem a aviar o a girar l'aigua al tros,
vam reunir-nos una bona colla de dones de Pallarès per a collir carreretes i moixarrons a la muntanya. Pel camí encara vam aplegar la cunyada del
el guisat de la festa major sense acompanyar-lo amb un bon suquet de carreretes ? Els moixarrons encara eren més valorats pels paladars fins, i així
i donava el seu fruit. Tia es faria contenta. Veure els moixarrons i les carreretes treure el nas enmig de l'herba: ¡quina venturosa alegria! I es tornava a
succeeix amb els bolets. Si l'any és bo, una primavera de moixardons i carreretes es converteix, amb la campanya tardorenca del rovelló, en l'ajuda de dues
les vaquetes a la Garrotxa (ginestroles a la Catalunya Nord); les carreretes (Marasmius oreades), dites també corretjoles, cremalloles o
abans d'agafar el cotxe de línia, i heu tingut molta feina. El suc va amb carreretes , que sembla que no arribaran a tots. —Vols la cuixa o l'aleta? —No tinc
no arribaran a tots. —Vols la cuixa o l'aleta? —No tinc gana. Només vull carreretes . Sento que l'oncle li pregunta a la Veva per què li agrada l'ala si només
tu. A muntanya, a vora el riu, quan m'ensenyaves a descobrir fragues o carreretes , potser uns buscalls per encendre foc per coure carn. El fum del cigarret
la feina havia augmentat com ho feia el turisme a la vall. Melmelades, carreretes , ous, hortalisses, flams, conills i pollastres..., enfeinada i pletòrica,
la Fonda Casa Rural. Les teves melmelades, les millors. Et compraven les carreretes a la primavera i, a la tardor, tota mena de bolets. Criaves un porc ben | 0.724629 | curate | {"ca": 0.9135514018691588, "fr": 0.021695594125500667, "es": 0.035380507343124167, "hu": 0.0016688918558077437, "cs": 0.004005340453938585, "pt": 0.004005340453938585, "en": 0.007676902536715621, "ia": 0.004672897196261682, "io": 0.0010013351134846463, "it": 0.006341789052069426} | https://ctilc.iec.cat/scripts/CTILCQConc_Lemes2.asp?cadlema=carrereta&cadlemacond=0&seccio=CTILC1 |
mc4_ca_20230418_2_336435 | Tot comença a l'Àfrica: i cuanto ma acelerooooo
Publicat per Marçal a 17:14
espero que el tio sigui capaç de mantenir-se en un argument tan brillant fins al final...aguantar amb la cara sèria, al judici, dient això, sí que tindria mèrit...
Feliç castanyada. I a qui li digui Halloween, foteu-li un castanyot
milena... es que el primer judici el va guanyar (el testimoni de maphre va ser declarat nul) i en el d'avui, el testimoni s'ha retractat de les "acusacions" de que el tio fa vida normal... pinta que li donaran la rao al cec ! !!!!!!! !
ole, ole i ole afegeixo. | 0.677003 | curate | {"ca": 0.8553571428571428, "fr": 0.08928571428571429, "de": 0.0125, "fi": 0.04285714285714286} | http://xalico.blogspot.com/2006/10/i-cuanto-ma-acelerooooo.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_83781 | El Club Bàsquet Tarragona ja coneix el seu calendari per la propera temporada. La Federación Española de Baloncesto ha sortejat, el matí d'aquest divendres, el calendari de la lliga EBA. El club tarragoní ha quedat enquadrat en el grup C-A, i la temporada començarà el 24 de setembre. A la primera jornada, el Baricentre Barbera visitarà el pavelló del Serrallo per obrir la temporada. El primer partit del CBT com a visitant serà a la pista del CB Sant Josep.
Al sorteig d'aquest matí s'ha donat a conèixer la composició dels subgrups. El CBT ha anat a parar al grup C-A, el mateix que el CB Cantaires de Tortosa, per la seva banda, l'altre equip de la província, el CB Valls, jugarà al grup C-B. D’aquesta manera el Serrallo viurà un derbi provincial contra el Cantaires. En la jornada 12, el CBT visitarà Tortosa, mentre que en la jornada 24 serà el Cantaires qui es desplaci a Tarragona. El CBT acabarà la lliga rebent al Serrallo a l'Arenys Bàsquet. | 0.743918 | curate | {"ca": 0.8761904761904762, "es": 0.12380952380952381} | https://www.diarimes.com/noticies/esports/2017/07/21/el_cbt_coneix_seu_calendari_per_temporada_2017_208_22404_1094.html |
crawling-populars_ca_20200525_46_34485 | El president francès anuncia una campanya de recollida de fons per al projecte de reconstrucció de la catedral
Pàgina 5 de 5
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Parc infantil precintat a Igualada per l'ordre de confinament (EFE/Susanna Saez)
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA | 0.717673 | curate | {"ca": 1.0} | : /324/notre-dame/tema/notredame/?p=5 |
macocu_ca_20230731_1_205899 | 2006
Ciència -- Conferències -- Barcelona Ètica -- Conferències -- Barcelona Pau -- Conferències -- Barcelona
Rights: | 0.433614 | curate | {"fr": 0.034782608695652174, "ca": 0.9043478260869565, "en": 0.06086956521739131} | |
cawac_ca_20200528_1_110044 | Esteu aquí
El CF Reus espera el líder, la UE Llagostera
01 de Desembre de 2013, per Camp d'Esports/ Grup de Diaris Digitals de Catalunya
· El CF Reus vol aconseguir una nova victòria a casa
Reusdigital
El CF Reus Deportiu i la UE Llagostera arriben a aquesta jornada amb la intenció de sumar tres punts més per mantenir la bona ratxa de resultats. Els reusencs fa quatre jornades que no guanyen, però tot en porten onze sense conèixer la derrota. Després de dos partits consecutius jugant lluny de Reus, els homes d’Emili Vicente tornen al Municipal per rebre aquest diumenge al líder, a partir de les 5 de la tarda. Els reusencs tenen les baixes de Castarnado, Borja Abenia, Folch, Álex López, Ferran i Eizaguirre. Si Vicente no podrà disposar d’homes importants en el seu esquema, el tècnic llagosterenc haurà de deixar a Llagostera per lesió a Aimar, Planagumà, Salva Chamorro i Cano.
Vuit punts separen el Reus Deportiu del Llagostera. Els gironins només han perdut un partit aquesta temporada i els reusencs tres. La major diferència entre uns i altres es troba en els partits guanyats, ja què el líder ha superat el rival en nou ocasions i els roig-i-negres en 6. On més equilibrats estan tots dos equips és en l’apartat d’empats: 6 els reusencs per 5 els gironins. A més, els dos veuen porteria amb facilitat -25 a 21 a favor dels visitants- i es mostren força segurs al darrere -17 gols ha encaixat el Reus i només 11 el Llagostera-. Cal recordar que la temporada passada el CF Reus Deportiu va guanyar 1 a 0 al Llagostera al Municipal.
Dos rivals en ratxa positiva
El Llagostera arriba a aquest partit després de cedir el primer punt de la temporada al seu estadi. Va ser diumenge passat contra el Nàstic que va empatar a zero. Feia més d’un any i mig que els gironins no es quedaven sense marcar davant la seva afició.
Al club blaugrana són conscients que el partit no els hi serà gens fàcil. La ratxa d’onze partits sense perdre dels roig-i-negres no passa desapercebuda. L’entrenador gironí, Lluis Carrillo, parla del CF Reus com d’un equip ‘molt equilibrat en fase ofensiva. Els seus jugadors combinen perfectament en el joc associatiu però també saben jugar directe quan cal. Són intensos i treballadors, deixen pocs espais i a més estan en una gran dinàmica positiva’.
Aquest servei es planteja com un espai obert en el qual s'expressen lliurement les opinions de les persones que visiten el web, i no s'ha d'utilitzar per fer desmentits, desinformar o atacar a tercers. Si us cal enviar una correcció per a una notícia, podeu utilitzar el formulari per enviar informació d'interès periodístic. A Reus digital entenem que els lectors d'aquest mitjà són persones respectuoses, amb capacitat per comentar sense necessitat de fer crítica destructiva, provocar o atemptar contra l'honor de les persones. En qualsevol cas, si algun comentari es considera fora de lloc, s'esborrarà. Reusdigital.cat no es fa responsable de les opinions dels comentaristes. Que aquest servei de comentaris es mantingui actiu depèn de les persones que l'utilitzen. Reusdigital.cat es reserva el dret d'emprendre accions legals contra les persones que emetin comentaris injuriosos, que ofenguin la imatge i l'honor de les persones o ataquin l'ordenament jurídic. | 0.820658 | curate | {"es": 0.016770186335403725, "ca": 0.9798136645962733, "nl": 0.0034161490683229812} | http://reusdigital.cat/noticies/el-cf-reus-espera-el-lider-la-ue-llagostera |
naciodigital_ca_20220331_0_566710 | Obres a la plaça Cots de Manresa. Foto: AjM
Les obres, que van començar la setmana passada amb els treballs previs, consisteixen en la rehabilitació del Monument a la Sardana, situat al centre de la plaça, la restauració del relleu de Sant Jordi i la recol·locació del relleu de les muntanyes de Montserrat a cada un dels dos paraments que composen el mateix monument i la renovació del parterre de gespa.
L'actuació té prevista l'ampliació de la vorera perimetral a 1,20 metres d'amplada per millorar l'accessibilitat dels vianants així com la instal·lació de passos de vianants senyalitzats per permetre que es pugui creuar fàcilment d'una vorera a l'altra de la plaça.
Per completar les mesures per millorar la mobilitat i la seguretat en aquest entorn, s'ha previst també que el carrer Hospital, que desemboca al carrer Sant Andreu i al carrer Sobrerroca, passarà a ser una zona de velocitat limitada a 30 km/h. | 1 | perfect | {"ca": 0.9901207464324918, "de": 0.009879253567508232} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/32063/continuen-obres-placa-cots |
oscar-2301_ca_20230418_5_93828 | ‘Veggietales’ és la sèrie que farà que als xiquets els agraden les verdures. Les aventures de les diferents verdures sempre tenen un missatge positiu i en cada episodi presenten una nova cançó per als més menuts de la casa. | 0.702964 | curate | {"ca": 1.0} | https://lacolla.apuntmedia.es/alacarta/angles/veggie-tales/two-birthdays_134_1390492.html |
cawac_ca_20200528_10_271262 | Innovació i recerca
L’aposta per l’impuls de l’economia basada en el coneixement ha de ser un element central de les propostes per a la sortida de la crisi (*). Barcelona i Catalunya compten amb una bona base per a fer-ho possible (producció científica de qualitat, infraestructures científiques d’alt nivell, estructures d’incubació, emprenedoria,…) però cal reforçar la capacitat de transformació del nou coneixement generat en desenvolupament econòmic i ocupació. Per fer-ho possible, i encara més en la present situació de reducció dels pressupostos públics, cal potenciar tant la col·laboració entre els diferents agents del sector públic com, i molt especialment, entre aquests i l’entorn empresarial. Explorar noves formes de connexió i cooperació públic-privada és imprescindible si volem seguir avançant en els àmbits de la recerca i la innovació com a motor de futur de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Preguntes Com valores l’estat actual de la connexió entre el mon de la recerca i el mon de l’empresa? L’aposta per la R+D ha estat molt important a Catalunya en els darrers 10 anys i hi ha qui planteja que l’impuls de la innovació ha estat molt menor. Quina penses ha de ser la prioritat en un context de limitacions de la despesa pública? Que penses que caldria per aconseguir una major transformació en desenvolupament econòmic del nou coneixement generat gracies a la R+D? Quines propostes faries per potenciar la col·laboració pública-privada en els àmbits de la R+D i la Innovació?
Nota explicativa: *Els sectors econòmics de mitja-alta i alta intensitat tecnológica s’han comportat molt millor que la mitjana des de l’inici de la crisi en el 2008, tant pel que fa al volum econòmic com, i molt especialment, pel que fa a l’ocupació.
No Esdeveniments
Aportacions
Novetats
Conclusions de la sessió #innovació - Ja podeu veure i descarregar-vos les conclusions sobre les diferents sessions realitzades pels diferents relators i relatores. Donem les gràcies a cadascun i cadascuna d’elles per ajudar-nos a completar la feina. - Conclusions de la sessió “Innovació i recerca”
Articles d’interés per a la sessió d’ #innovació - Us deixem alguns articles interessants relacionats amb la sessió d’#innovació per anar fent boca. - “La gente cree que la I+D es una caja en la que pones dinero y, por arte de magia, genera riqueza” - Declaració de Poblet - Les universitats se senten prop del precipici T’interessa aquesta sessió? Inscriu-te i fes la teva reserva!
Ja sabem el llistat de ponents per a la sessió d’ #innovacio - L’aposta per l’impuls de l’economia basada en el coneixement ha de ser un element central de les propostes per a la sortida de la crisi. Aquesta sessió es realitzarà de 15:30 a 17:00h i es desenvoluparà a través d’una taula rodona amb diversos ponents experts en innovació i recerca. A continuació us mostrem els ponents ... read more
Xavier Testar serà el coordinador de la sessió d’ #Innovació - Xavier Testar Ymbert és doctor en Biologia i professor titular de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona (UB). A més de la seva tasca com a professor i investigador en la seva àrea de coneixement, des de 1996 desenvolupa tasques de gestió de l’R + D i la innovació, especialment en el ... read more | 0.822379 | curate | {"ca": 0.8981167026860142, "es": 0.09169496758258722, "pt": 0.01018832973139858} | http://escoltar.primariesobertes2015.cat/innovacio/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_498571 | Comencen les obres per reformar el tram de l’avinguda comprès entre el carrer de Mallorca i fins a més enllà de la meitat de l’àmbit de Navas de Tolosa – Josep Estivill. Després que el mandat anterior es reurbanitzés l’avinguda entre la plaça de les Glòries i Mallorca, ara es fa un pas endavant en la […]
El passatge d’Antoni Gassol, convertit ara en un carrer de vianants
02 febrer, 2021
S’ha acabat la nova urbanització del passatge d’Antoni Gassol i s’ha transformat en un carrer amb prioritat per als vianants, a on només es permetrà el pas dels vehicles del veïnat. El passatge, molt característic i singular pel conjunt d’habitatges construïts a banda i banda entre els anys 1911 i 1929, se situa entre els […]
Comencen les obres de construcció d’un nou col·lector a l’av. Diagonal
24 novembre, 2020
Aquesta actuació té per objecte principal construir un col·lector, paral·lel al que ja existeix a la Diagonal, per ampliar la seva capacitat de desguàs i millorar, així, el sistema de drenatge d’aquesta zona de l’Eixample, a l’avinguda Diagonal, entre el carrer de Girona i el passeig de Sant Joan. Com a conseqüència, a partir de […]
Comencen les obres del nou Casal de la Gent Gran de la Trinitat Vella
28 setembre, 2020
El nou equipament, impulsat pel Pla de Barris de Trinitat Vella atenent a una demanda ciutadana, tindrà un punt d’informació, una sala polivalent, una sala d’informàtica, un espai de jocs, una sala de reunions i una cafeteria. El projecte, que té un termini d’execució d’uns sis mesos, i per tant, es preveu que estigui enllestit […]
La ronda de Dalt estrena la urbanització del nou tram de cobertura
20 gener, 2020
Acaben les obres d’un passeig nou d’uns 200 metres de longitud i 3.800 m² que inclou vegetació i espais de trobada per al veïnat amb zones d’estada, jocs infantils i una plaça polivalent. En total, s’hauran invertit uns 17,2 M€ en el primer tram de cobertura de la ronda entre els barris de Sant Genís […]
En marxa la reurbanització d’un nou tram del carrer del Comerç
04 setembre, 2018
Es crearà una plataforma única que prioritzarà el vianant, donant continuïtat als anteriors trams del carrer Comerç ja reurbanitzats. Està previst que les actuacions s’enllesteixin el primer trimestre de 2019.
Anterior
1
2
3
4
…
16
17
Següent
Avís legal - Política de privacitat - Barcelona d'Infraestructures Municipals - 2022
Aquest lloc web utilitza cookies (galetes) pròpies i de tercers per a millorar l’experiència de navegació i servei. Premeu “Acceptar” si accepta el seu ús, en cas contrari, premeu “Rebutjar”. Pots disposar de més informació o canviar la configuració a configuració.
Acceptar
Rebutjar
Configuració
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de privacitat
Galetes estrictament necessàries
Galetes de tercers
Política de galetes
Powered by GDPR Cookie Compliance
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies (galetes) pròpies i de tercers per a millorar l’experiència de navegació i oferir-vos continguts i serveis d’interès. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara conèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries s’han d'activar sempre per tal de desar les preferències per a la configuració de galetes o per garantir que el contingut de la pàgina web es carrega correctament i mostra la informació corresponent.
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del web i les pàgines més visitades. | 0.721764 | curate | {"ca": 0.9540748606318025, "en": 0.011149455800371648, "de": 0.004247411733474914, "es": 0.027342713034244757, "sv": 0.002389169100079639, "fr": 0.0007963897000265463} | https://www.bimsa.cat/noticies/page/2/ |
macocu_ca_20230731_8_79715 | Mor Jimmy Bah, un dels primers immigrants africans que va arribar a Mataró
Bah, que va ser dirigent associatiu i militant socialista, serà enterrat demà al Cementir de les Valls
Momodou Bah Jim, conegut per Jimmy Bah, va morir el passat dimecres dia 25 a l'edat de 70 anys, després d'una malaltia que l'havia apartat de la vida pública. Bah, nascut a Gàmbia, va ser un dels primers immigrants africans que va arribar a Mataró, on es va casar i va tenir dos fills. A la ciutat, Bah participar activament en l'activitat associativa, com a membre de diverses entitats d'immigrants subsaharians. Als anys noranta, Bah va fundar l'Associació de Famílies Mixtes d'Africans de Catalunya, A més, va formar part del Consell Municipal per a la Convivència de l'Ajuntament en representació d'aquesta entitat.
A les eleccions municipals de 1991 va formar part de la llista del Centre Democràtic i Social (CDS) i uns anys més tard es va afiliar al PSC. El Primer Secretari dels socialistes a la ciutat, Ramon Bassas, ha expressat el seu condol "per la pèrdua d'un dels referents per la conquesta de drets a la nostra ciutat, que tenia molt clar també la subjecció als deures de tot nouvingut a la comunitat que els acull, en la que ell n'estava perfectament integrat i orgullós de pertànyer-hi".
El funeral se celebrarà demà divendres a les 15:30 hores al Cementiri Municipal de les Valls. | 0.875042 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_11326 | Lleó, cap a la ruptura amb Castella?Barcelona. Diumenge, 16 de febrer de 202080.000 manifestants segons l'organització, i 57.000 segons la policia, han recorregut els carrers de les ciutats de la regió de Lleó per exigir la seva independència de Castella, amb la qual ara formen una comunitat autònoma. Consideren que Lleó és una capital "morta i en caiguda lliure" després de tancar l'activitat minera del carbó i el retrocés del sector industrial. Per això, a aquest moviment ja l'han batejat amb el nom de Lexit, inspirant-se en el Brexit britànic. La mobilització ha estat convocada per UGT i Comissions Obreres i ha comptat també amb representants polítics del PSOE, PP i Podemos. La manifestació arriba dues setmanes abans que es constitueixi la Mesa pel Futur de Lleó, on s'analitzaran les seves competències i s'habilitarà una partida extraordinària del pressupost per donar una resposta que suavitzi les aspiracions independentistes.El secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha defensat que la reivindicació és "legítima i necessària, ja que la seva voluntat és la de poder viure i treballar en el seu territori". Mentre que el secretari de la UGT, Pepe Álvarez, també destaca "el gran moment per buscar solucions per a Lleó que han de venir amb el conjunt de l'Estat". Més enllà de les reivindicacions socials, la que també ha acabat sent el lema principal i la conseqüència de la desigualtat és l'exigència de la independència de Castella. Mentre els sindicats obrers han encapçalat la manifestació sota el lema "És el moment de Lleó, solucions ja", en paral·lel també s'han escoltat crits de "Lexit" i "Lleó sol". En els darrers mesos, diferents municipis han aprovat mocions extraordinàries per sol·licitar la seva independència. Avui, el crit unànime als carrers ha estat la resposta més clara. Municipis com Lleó, Crémenes, Villanueva de las Manzanas, Villaquilambre i Ardón són alguns dels 23 que ja s'han sumat a la proposta de separar-se. Ara, el repte és també convèncer les dues capitals, a part de Lleó, més importants de la regió: Salamanca i Zamora.https://www.elnacional.cat/ca/politica/lleo-cap-ruptura-castella_470637_102.html
Molt bé, però jo em pregunte, eixa regió comprén les províncies de Zamora i Salamanca, que seria la regió històrica?I que opinen allà? Perquè tinc entés que a Salamanca no els fa massa gràcia la idea.
Més enllà de la qüestió històrica-identitària, hi ha un tema econòmic molt important.Valladolid ha crescut econòmicament des que és la seu de les institucions autonòmiques (no és capital, no hi ha capital de la comunitat), a costa de la resta de territoris. És una Madrid en miniatura per a que ens entenguem.
Això de ser seu d'institucions autonòmiques és un xollo per a una ciutat, Mérida i Santiago de Compostel·la, que no eren ni capitals de província, ara serien no res.
Bé, un xollo i una forma de no concentrar tot en una mateixa ciutat.
No, si a mi em sembla bé... només constate precissament un fet que ningú pot negar. Ja es podria fer a més llocs. | 0.863409 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_409506 | Fotos relacionades amb el document: Rocallaura 10 imatges trobades
Ref. 87703 Reconstrucció de la cabana del Mas del Benet, la qual dona una idea dels habitatges utilitzats per una comunitat de pastors i metal-lúrgics.
Ref. 86349 Botó de petxina amb perforació amb V pertanyent a l'Edat de Bronze trobat a Rocallaura (Urgell)
Ref. 86336 Vas de l'Edat de Bronze trobat a Rocallaura (Urgell) | 0.571308 | curate | {"ca": 0.9686684073107049, "en": 0.031331592689295036} | |
naciodigital_ca_20220331_0_550065 | Davant l’actual situació del Terrassa Futbol Club, l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, i els portaveus de tots els grups municipals de l’Ajuntament de Terrassa (Jordi Labòria pel PSC, Josep Rull per CiU, Manel Pérez per IC-V, Francisco Javier Ballbé pel PPC i Isaac Albert per ERC) han emès la següent declaració conjunta:
“Els darrers esdeveniments pels quals està travessant el Terrassa FC, referits a les dificultats econòmiques i les repercussions que aquestes suposen en el desenvolupament de la seva activitat i, amb la intenció d’aclarir qualsevol possible confusió que es pugui derivar dels esdeveniments que han succeït darrerament, creiem convenient posar en el coneixement de l’opinió pública els següents aspectes:
L’Ajuntament de Terrassa, propietari de l’estadi olímpic, ha garantit que el Terrassa FC realitzi la seva activitat en aquestes instal·lacions, executant totes aquelles actuacions de millora i manteniment, com les darreres que han consistit en la instal·lació d’una gespa artificial de darrera generació i la reforma en la visera de la tribuna. Aquestes actuacions fan que l’estadi olímpic reuneixi les millors garanties per a la pràctica esportiva.
L’Ajuntament de Terrassa ha col·laborat any rere any amb el Terrassa FC, aportant una dotació econòmica destinada a assumir els costos dels subministraments de l’Estadi Olímpic Municipal i a facilitar també les millores i el manteniment, així com la de l’any 2009, un cop s’estava ja en una situació compromesa, per la compra d’entrades destinades a la promoció de l’entitat entre el conjunt de la població.
L’Ajuntament de Terrassa, amb la col·laboració de totes les forces polítiques presents al consistori, va realitzar l’any passat diverses convocatòries adreçades al teixit econòmic local per tal de sol·licitar l’ajut per l’entitat.
L’Ajuntament de Terrassa, a través de l'Alcalde i del seu regidor d’esports, mantenint actualitzada la informació a tots els grups polítics del consistori, va realitzar diferents gestions davant les Federacions de futbol, catalana i espanyola, i de les instàncies judicials, per tal de garantir la pervivència de l’entitat i la continuïtat de la seva activitat.
L’Ajuntament de Terrassa, considera que, tant pels propis criteris i conceptes de col·laboració amb un club esportiu com per la situació actual de crisi econòmica, l’atur i l’estat de necessitat de moltes famílies, cal prioritzar el destí de recursos econòmics a pal·liar les situacions de feblesa social i el foment de l'ocupació. És dins d’aquest context que entenem la situació crítica per la que està travessant la plantilla i treballadors de l’entitat, així com els volem manifestar la nostra solidaritat i comprensió.
L’Ajuntament de Terrassa es compromet, tal com ha estat la seva trajectòria passada i present a continuar donant suport i recolzament al Terrassa FC, en el sentit d’acompanyar a l’entitat en la seva transformació, bé sigui com a Societat Anònima Esportiva o com a club esportiu, transformació del tot necessària i imprescindible per tal de garantir la viabilitat esportiva futura de l’entitat.
L’Ajuntament de Terrassa està obert a rebre i acompanyar qualsevol iniciativa ciutadana encaminada a trobar una sortida a la situació actual, recolzant qualsevol projecte de gestió, que cerqui la implicació de la ciutat (a través del teixit econòmic, esportiu i social) i el rigor pressupostari, adequant el projecte esportiu a la realitat econòmica de l'entitat”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/7882/ajuntament-defensa-seva-implicaci-oacute-amb-terrassa-fc |
mc4_ca_20230418_8_617312 | Pneumònia pneumocòccica: estratègies de prevenció per vacunacióBlog COFB
Estàs aquí: Inici > Món col·legial > Pneumònia pneumocòccica: estratègies de prevenció per vacunació
Tot i que es pot patir pneumònia en qualsevol moment de la vida, a partir dels 60 anys es produeix una disminució de la capacitat de resposta del sistema immune davant la infecció per pneumococ. Així mateix, el risc de pneumònia augmenta amb la presència d’altres factors de risc com les malalties cròniques (diabetis, MPOC) o altres que generin estats d’immunosupressió. Les complicacions i mortalitat en aquests col·lectius augmenten considerablement. Per aquests motius, es destaca la importància de protegir els adults davant la pneumònia pneumocòccica utilitzant com a estratègia preventiva la vacunació.
La conferència que va acollir el COFB el passat 1 de desembre va anar a càrrec d’Oriol Sibila, del Servei de Pneumologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, i de Ricard Casas, farmacèutic comunitari de Terrassa. Va moderar l’acte Aina Surroca, vocal de la Junta de Govern del COF Barcelona.
Ricard Casas (farmacèutic comunitari Terrassa)
Oriol Sibila (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona)
Les persones amb més risc són les majors de seixanta-cinc anys, les menors de dos i les que tenen algun problema de salut. En criatures, és una de les infeccions més comunes de les vies respiratòries baixes. La pneumònia pneumocòccica també és més freqüent i greu en les persones amb malalties pulmonars i cardíaques cròniques i les que pateixen insuficiència renal, diabetis i malalties que produeixen immunodeficiències (sida, per exemple).
Què cal saber sobre la vacunació pneumònia pneumocòccica? (document PDF)
Calendari de vacunacions sistemàtiques 2016 (document PDF)
Font i més informació: Pneumònia, via Canal Salut de la Generalitat.
calendari de vacunacions sistemàtiques 2016 Canal Salut farmàcia comunitària pneumònia pneumònia pneumocòccica vacunació vacunes | 0.823548 | curate | {"ca": 1.0} | https://blog.cofb.cat/pneumonia-pneumococcica-estrategies-de-prevencio-per-vacunacio/ |
mc4_ca_20230418_15_763928 | Paidotribo: VALORS PER CREIXER
código: P00999
ISBN: 9788434234932
precio: 25 € / 27.63 $
VALORS PER CRÉIXER presenta 15 valors individuals que s'han considerat essencials per estimular i reforçar destreses naturals en el creixement personal de tots els nens i nenes d'edats compreses entre el 6 i 12 anys, etapa de la vida en què s'aprèn a prendre les pròpies decisions.
Autoconeixement, sensibilitat, optimisme, disciplina, sentit crític, higiene mental i corporal . . . són alguns dels hàbits que VALORS PER CRÉIXER ajuda a desenvolupar en la gran tasca que tenim perquè els nostres nens i nenes aprenguin a valorar i valorar-se en la seva justa mesura. | 0.619856 | curate | {"en": 0.04636785162287481, "es": 0.05564142194744977, "pt": 0.02936630602782071, "ca": 0.865533230293663, "fr": 0.0030911901081916537} | http://parramon.com/ficha.aspx?cod=P00999 |
macocu_ca_20230731_8_58287 | Les Impressions incoherents són el diari personal d?un jove Eduard Toldrà, iniciat quan el músic tenia catorze anys, moment en què va decidir fer de la música el centre de la seva vida. Sincer i esforçat, hi dibuixa amb precisió la voluntat ferma d?esdevenir un músic professional, amb tots els afanys i sacrificis que aquesta dedicació li pogués comportar. Qui sap si per això prevalen al text una extraordinària força de voluntat i una gran determinació, dedicades a dominar la indolència i la rauxa pròpies de l?adolescent per tal de convertir-se en un músic seriós. A més d?un excepcional testimoni personal i vital, aquest dietari és un retrat únic de la vida musical barcelonina a començaments del segle xx.
Vista previa: IMPRESSIONS INCOHERENTS DE LA MEVA VIDA FRÍVOLA A BARCELONA. (TOTAL, RES!) | 0.778324 | curate | {"ca": 0.890840652446675, "en": 0.10915934755332497} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_218650 | Publicat perDavid Torné 02/10/2012 Deixa un comentari a Administra els teus projectes GTD per triomfar
Aquesta entrada també està disponible en: Español
FacebookTweetPinLinkedIn
Sovint prenem els projectes GTD com una simple seqüència d’accions agrupades amb una finalitat comuna. Quelcom merament funcional, però si pensem un moment en el pes que tenen en el global de la nostra activitat ens donarem compte del paper clau dins la consecució dels nostres objectius i l’activitat ordinària. Una administració eficient significa bastir una estructura que en faciliti la gestió i generi una visió global de l’activitat. Les següents línies pretenen anar més enllà de les bases i transmetre coneixement per polir imperfeccions i treballar sense resistències.
Imatge via 427 sota llicència Creative Commons
El projecte GTD com a concepte
Tot comença per entendre els projectes com que realment son. Un conjunt d’accions físiques indivisibles amb una finalitat ben definida, ja sigui en forma de lliurable (producte o servei acabat), una data límit, o ambdós topalls. L’activitat a realitzar ens ha de dur a algun lloc, a un ben definit. No caiguem en l’error d’obrir un projecte per administrar l’activitat sorgida d’una de les nostres àrees de responsabilitat. Al estar permanentment obert perdrem intensitat en l’acció, deixant d’atribuir – a mig termini- la prioritat real a les seves accions.
El fet d’administrar un projecte amb nom finances personals, un calaix de sastre amb accions sobre la matèria però amb diverses finalitats, farà que a mig termini baixem la guardià – l’estat d’alerta- en front les seves accions. Prioritzarem activitat d’altres àmbits el retorn de la qual vingui en forma de producte acabat i satisfacció obtinguda per finalitzar el tema.
El seguen a assimilar és les necessitats del projecte segons la seva tipologia. Necessitats en forma de planificació de les accions, límit i objectiu que persegueix. La següent classificació pot ajudar a entendre el concepte:
Microprojectes. Una tasca divisible en varies accions físiques. Per fer-nos una idea de 2 a 5 accions fàcils d’identificar a simple vista. L’única dificultat és relaxar-se a l’hora de descomposar la tasca en accions. Recorda: acció és una activitat física indivisible que pots acabar d’una sentada.
Projectes periòdics. Dins les rutines o tasques periòdiques, en podem trobar algunes composades per varies accions. Projectes GTD de facto. L’única diferencia amb l’anterior cas és la repetició de les mateixes accions cada cop que es planteja la necessitat de fer-lo, així doncs només haurem de fer l’esforç d’identificar–les la primera.
Projectes complexos. Han de donar resposta a una situació per la qual resulta difícil esbrinar l’objectiu i poc eficient enumerar les accions a realitzar a simple vista. Hem de recorre a la planificació natural per identificar la finalitat, la situació final d’èxit i articular l’activitat.
Resulta crític distingir un microprojecte d’un que necessita planificació natural, del contrari caurem en la planificació reactiva disparant les imprecisions i les possibilitats de fracàs.
Un inventari de la teva activitat
Es fa insistència en la necessitat d’una llista de projectes per facilitar les comprovacions en la revisió setmanal, i per generar una visió global de la nostra activitat. Seguint aquesta filosofia jo mantinc un conjunt de 3 llistes que faig servir en diferents moments per analitzar els meus temes pendents.
Divideixo la llista de projectes en dues de projectes en actius i projectes en espera per poder focalitzar en la meva activitat en marxa. Durant la setmana treballo sobre la llista d’assumptes actius, i durant la revisió setmanal reviso la llista de projectes parats per saber quins puc posar en marxa. Aquesta variació m’evita distraccions a l’hora de executar i finalitzar activitats. Els actius solen ser els prioritaris en aquell moment en funció de la data límit o altres criteris de prioritat.
La tercera llista entra al nivell de perspectiva dels objectius. Cada objectiu és una llista de projectes necessaris per completar-lo. Es tracta d’una llista oberta per si s’ha d’incorporar nous elements per complementar l’activitat cap a l’objectiu, tenint en compte canvis en la planificació, factors externs i altres… Dóna més profunditat a la visió de l’activitat, i permet donar resposta a la pregunta Que resta per fer? amb més precisió.
Cada projecte hauria de tenir la seva data límit. Si ho fem bé establirem una prioritat d’execució que fins i tot pot arribar a nivells subconscients. Al establir una data de venciment establim un ordre implícit a l’hora d’executar les accions dels projectes en funció de la data. A dia d’avui els softwares GTD permeten generar una llista dels nostres projectes, tot i així aquestes variacions no em suposen una carrega extra de treball ja que és quelcom que em permet l’actual software que utilitzo actualment per gestionar GTD.
Administració
Per administrar eficientment els nostres projectes implementarem una revisió setmanal, una altra de mensual i utilitzarem de forma activa el concepte data límit. La revisió setmanal servirà per netejar les llistes dels projectes actius d’accions ja realitzades o mal ubicades, identificar microprojectes presents a l’inbox i descompossar-los en accions, planificar el procés de programació natural per aquells que ho necessitin i escollir quins projectes es realitzaran durant la propera setmana i quins es s’aturaran. Per aquest últim punt tindrem en compte les dates límit del projecte, els imprevistos i noves activitats sorgides durant la setmana o presents a l’agenda i arxiu de seguiment.
Evidentment aquells que tinguin una data límit real pesaran més que els projectes als quals li establim nosaltres, o que directament no en tinguin. La qüestió es que la dinàmica per escollir una seguent acció – o que tirar endavant – es veurà afectada pel venciment del projecte com a nou paràmetre a tenir en compte. (Pots ampliar sobre gestió de dates límit amb aquest post de thinkwasabi.com). Et recomano fixar una data límit per projectes que no en tinguin, com aquelles activitats que fas perquè vols, és la forma més eficient per crear un autoimpuls a l’hora de fer.
Al final de cada més realitzo una revisió dels projectes finalitzats i de la llista de projectes per objectiu per veure com va el progrés dels mateixos. Aprofito per eliminar o arxivar material de suport de temes tancats i mantenir l’ordre del meu magatzem d’informació.
Assimilant aquests conceptes podràs donar un salt qualitatiu en la teva administració de projectes. Des d’entendre el concepte fins a implementar cadascun dels canvis, son idees que poden representar una gestió més acurada dels teus assumptes. Espero haver-te donat alguna idea i sumar a la teva forma de fer. Si ets tu el que pots aportar, deixa la teva idea, aquell detall en la teva forma de treballar que marca la diferencia en la zona de comentaris.
“Avui us vull demanar un favor. A causa d’un canvi en la política de Google he perdut una gran part de vots fets a través del botó +1 de la barra lateral del blog, us estaria agraït fesiu clic al botó +1 de l’apartat de xarxes socials”
– Gracies a tots ;-)
Com puc controlar la meva activitat a llarg termini amb GTD
La llista “Aquesta setmana no”
Dinamitzar GTD. Com he agilitzat el meu sistema
És pot aplicar un GTD parcial?
No oblidar res i no tornar-se boig al intentar-ho
Publicat perDavid Torné 02/10/2012 Publicat enGTDEtiquetes: Projectes
Navegació d'entrades
Entrada anterior Entrada anterior:
3 factors pel desenvolupament professional
Entrada següent Entrada següent:
Abraçant la filosofia cloud en l’entorn de treball
David Torné, Gràcies al WordPress.
This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish.Accept Read More
Privacy & Cookies Policy
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website. | 0.745592 | curate | {"ca": 0.8162923231645994, "en": 0.15342496368309308, "es": 0.028159570901776735, "cs": 0.0005587216448765225, "pt": 0.001564420605654263} | https://blog.davidtorne.com/2012/10/administra-els-teus-projectes-gtd-per-triomfar/ |
macocu_ca_20230731_7_527674 | L'Orquestra de Cambra de l'Empordà presenta [des]CONCERTO a Calaf
Dilluns 03/04/2017
Serà aquest proper diumenge, 9 d'abril, en el marc del cicle Músiques a Cau d'Orella
Aquest diumenge, 9 d'abril, l'Orquestra de Cambra de l'Empordà presentarà a Calaf l'espectacle [des]CONCERTO. Serà a les 18.00 hores a la Sala Folch i Torres del Casal de Calaf en el marc del cicle de Músiques a Cau d'Orella. Les entrades tenen un preu de 15 euros per al públic en general i de 12 per als socis. Es podren comprar anticipadament al portal entrades.casaldecalaf.cat. El dia del concert es podran adquirir una hora abans de l'inici de l'espectacle a les taquilles del Casal.
Música i teatre Amb el bagatge de l'experiència i amb la solvència contrastada de l'espectacle Concerto a Tempo d'Umore, a [des]CONCERTO es fa un pas més enllà per apropar i endinsar al gran públic en la música clàssica a través d'una experiència única, híbrida, fruit de l'encreuament impossible del ritme i l'expressivitat del teatre gestual, la delicadesa dels autors clàssics i la dificultat de la seva interpretació, amb virtuosisme, imaginació i riures. Això és el que proposen Jordi Purtí i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà. Tot comença quan s'obre el teló i els músics són atrapats per sorpresa, en l'espera del director d'orquestra. Un a un van fent la seva presentació, fent una versió d'un clàssic de Mozart, amb característiques musicals de diferents països i continents. Un cop arriba el director s'inicia la lluita entre el seu repertori i el de l'orquestra. Amb això es van alternant les dues propostes: el repertori de la partitura original amb el repertori a partir de l'original amb variacions i improvisacions.
Hi ha una història d'amor i desamor, una lluita de virtuosisme, les quatre estacions de Vivaldi abreviades, una persecució musical i gestual, la platea que assaja, la venjança del director a través d'un comandament... Música i humor gestual. Un concert teatral dirigit, pensat i adequat per a tots els públics, en un espectacle recomanable tant als amants de la música com als que creuen que desconeixen els clàssics i pels que els descobriran. Una invitació a deixar-se seduir per 13 músics-actors que interpreten un repertori musical imprescindible. | 0.857918 | curate | {"ca": 0.9919173776380781, "fr": 0.008082622361921869} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_440517 | Ja se que no és una temàtica catalana, però crec que la gravetat del fets i las seves conseqüències posteriors si que ha influït a casa nostre e inclús potser a sigut indirectament la porta que ha portat al nostre moment actual. Recordem que en aquell moment hi havia una forta campanya per part del PP, contra ERC i el tripartit per la reunió d'en Carod a Perpinyà. Equipara-van Esquerra amb Eta i el tripartit deien n'era la seva titella. Ignoro si va haver víctimes catalanes, de totes maneres el meu record per totes elles.
Recordo poca cosa, vam fer un minut de silenci a classe i coses així però no recordo massa cosa.
eras adolescent? Si és aixi en 10 anys no has madurat gaire | 0.775529 | curate | {"ca": 0.976401179941003, "en": 0.02359882005899705} | |
mc4_ca_20230418_3_691081 | La Real Senyera o Bandera Valenciana en Alcoy, Ibi, Concentaina, Foya de Castalla, El Comtat. La bandera d'Alcoy. Documentacio
En este apartat dedicat a la Real Senyera Valenciana no es centrarem en mostrar la seua dilatada existencia, puix existix com a simbol i bandera de tots els valencians des de que el Rei Pere II “el Cerimonios” la va donar al Regne de Valencia en 1377 i de la seua utilisacio n’hi han testimonis ben numerosos a lo llarc de tota l’edat mija fins als nostres dies.
En esta relacio de webs podreu trobar mes informacio sobre esta qüestio:
1- La Senyera Valenciana per L'Enciclopèdia en Valencià
2- Real Senyera coronada En documentacio, fotografies i mapes
Com senyalavem ades, no sera des d’una visio general en la que enfoquem esta seccio, puix documentacio abundant n’hi ha sobre la Real Senyera Valenciana en atres webs, si no de la seua utilisacio a lo llarc dels segles en les nostres comarques.
Primer vos oferim una Seleccio d’imagens i documentacio sobre les distintes representacions de la Senyera Valenciana en les nostres comarques. Despres el capitul "Alcoy sabia quins eren els seus colors” de l’escritor alcoya Josep Boronat dedicat al Mural de l’iglesia de Sant Jordi d’Alcoy, a on apareix representada la Senyera Valenciana com a simbol del guerrer alcoya.
Concluirem esta seccio en els capituls “Banderes valencianes i de camp en els segles XVI i XVII: el cas d’Alcoy” de l’historiador Antoni Atienza i El «forro» de la bandera d'Alcoy i la Senyera d'El Puig de Ricart García Moya; capituls que deixen al descobert l'anti-historica i suposta bandera d’Alcoy que actualment es penja del balco de l’Ajuntament d’Alcoy.
Una invencio recent i anti-historica de l’era Sanus, el qual, (estranyament molt aficionat a tot lo catala), com no podia penjar l'actual bandera catalana del balco l’Ajuntament d’Alcoy, ya que l’oficial per l’Estatut d’Autonomia era la Real Senyera Valenciana coronada; agarrà la bandera de Catalunya (o d’Arago, segons es mire) i li pega els 2 escuts damunt. Lo que no va fer el PSOE alcoya es recuperar l’autentica bandera propia d’Alcoy que data de l’epoca migeval. Ells evidentment no s’encarregaren ni de recuperar-la ni d’estudiar-la a fondo, sino d’inventar-se una nova, aixo si, diguent que s’havien bassat en l’antiga. El PP, actualment en el poder, continua sense corregir esta aberracio i recuperar l’autentica bandera migeval d’Alcoy. Atre retall de la nostra historia llançat a la brossa.
SELECCIO D’IMAGENS I TESTIMONIS
Retaule del presbiteri (s. XVIII). Vista General.
Santuari de la Mare de Deu d'Agres
Representa un terrible incendi que tingue lloc en Alacant en 1484, i que fon rapidament apagat, segons la tradicio, per la miraculosa intervencio de la Mare de Deu d'Agres; en agraïment a la qual es feu est magnific eixemple d'art ceramic del sigle XVIII. La Senyera Valenciana es veu hissada en el castell de Santa Barbera i en els barcos del port. Els canons es disparen per a alertar a la poblacio. L'image mes antiga d'Alacant i el seu castell en una bandera es la representada en els magnifics taulells d'Agres.
Retaule del presbiteri (s. XVIII). Vista Parcial.
Detall del mateix retaule. En les torres del Castell d'Alacant
es pot vore la Senyera Valenciana hissada.
Detall del mateix retaule. En un barc del port d'Alacant
es pot vore la Senyera Valenciana com a ensenya.
Detall del mateix retaule. Atre barc en el port d'Alacant
en les Senyeres Valencianes hissades.
Heraldo de Alcoy. Portada.
Edicio del 23 d'Abril de 1908.
Autor: Ferran Cabrera Cantó
Simbols del Bando Cristia exposts en l'Iglesia de Sant Jordi, Alcoy.
La Real Senyera Valenciana junts als simbols alcoyans mes preciats.
Vidriera de l'Iglesia de Sant Jordi, Alcoy.
La Real Senyera Valenciana salta a la vista.
Iglesia de Sant Jordi d'Alcoy, Mural, any 1921.
Representa l'aparicio de Sant Jordi en Alcoy en l'any 1248.
Es obra del pintor alcoya Ferran Cabrera Cantó.
Detall del mateix mural en el guerrer que porta
la Real Senyera Valenciana en l'escut.
Iglesia de Sant Jordi, Alcoy.
Cartell de les Falles d'Alcoy de 1935. Autor: V. Abad Rico. La Senyera Valenciana i el Rat Penat, simbols valencians per excelencia, apareixen ben visibles en este cartell de l'epoca de la Republica en Alcoy. L'esquerra alcoyana de la Republica, a diferencia de la de hui, si sabia quins eren els simbols valencians i s'identificaven plenament en ells, a l'igual que la resta de l'esquerra valenciana de la Republica.
Ilustració de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoy. Any 1954.
Autor: Blas Silvestre. La Real Senyera Valenciana resalta junt al guerrer cristià,
com a motiu principal. Segurament pertany al programa oficial de festes de l'Associacio
de Sant Jordi o a un atra publicacio alcoyana de l'epoca.
Festes d'Alcoy. Capita Cristia Filà Vascs any 1973.
La Senyera Valenciana al fondo.
Festes d'Alcoy. Capita Cristia Filà Mossaraps any 1974
La Senyera junt al Capita Cristia.
Festes d'Alcoy, anys 60-70
Festes d'Alcoy
Capita Cristia en la Senyera Coronada
Bandera de Banyeres
Dos clares aberracions anti-historiques sobre els simbols en Alcoy.
U en una bandera quatribarrada d'Arago i l'atre en una d'Espanya.
Son dos prototipos perfectes d'erros vexilologics. L'us del gravat a finals del sigle XIX, degut a ilustradors de revistes que careixien de rigor documental, propicià l'actual confusio sobre banderes de la Guerra de Sucessio. Aixina, en la Historia de Alicante, en lamentable rigor selectiu, han utilisat l'anacronic gravat de la «entrada en Denia» (a on s'enarbolà bandera imperial, no la d'Arago) situant-la en Alcoy. El dibuixant puguera ser un tal «Argemí, ilustrador del último decenio del siglo XIX. Sus aguatintas, publicadas en Barcelona, son numerosísimas» (Rafols, J.: Diccionario de Artistas. Barcelona, 1980, p. 52). L'atre gravat mostra als mateixos alcoyans baix la bandera d'Espanya, quan encara faltava mes de mig segle per a que Carlos III l'aprovara com a ensenya de la seua marina de guerra; no dels cossos d'infanteria (Bernabé, David Gil: Historia de Alicante, t. IV, Alicante, 1989, pp. 320, 321).
Fragment extret del llibre "Tratado de la Real Senyera" de Ricart García Moya. (Pag. 350).
Atra aberracio: L'Ajuntament d'Alcoy, mutilant de manera intencionada (per a deixar nomes les 4 barres) l'escut de la Ciutat en tot el mobiliari urba, inclus, ¿perque no?, en les trapes de la llum. Desgraciadament no es un fet estrany en diverses localitats valencianes.
“Alcoy sabia quins eren els seus colors”
per Josep Boronat
4. TAMBE EN ALCOY
4.1. Alcoy sabia quins eren els seus colors
Alcoy es una ciutat industrial i industriosa que esclata en festes totes les primaveres: les festes de Moros i Cristians en honor de Sant Jordi.
El fet que es rememora en tan caracteristic esclafit de musiques melodioses, de trons, de colors i d’imaginacio, es la victoria sobre el capdill musulma Al-Azraq, que trobà la mort en batalla a les portes d’Alcoy, segons la tradicio, el 23 d’abril de 1275.
Els alcoyans havien invocat la proteccio de Sant Jordi, Patro del Braç Militar o Nobiliari del Regne de Valencia. I la victoria fon atribuida a una proteccio providencial, la presencia fisica del sant. En agraïment, feren una promesa: alçar-li una iglesia en el lloc on aparegue, i guardar-li festa tots els anys.
L’iglesia es construi a finals del sigle XIII, funcionant ya com a ermita l’any 1317. A principis del sigle XVII, 1651, es renovà. En el sigle XIX, tornà a reedificar-se l’ermita de Sant Jordi, inaugurant-se el 22 d’abril de 1858. En 1876 es commemora el sext centenari de la proteccio de Sant Jordi en Alcoy; i en 1890, l’efemerides del martiri del sant, l’any 290. Entre 1901 i 1904, gracies a D. José Canalejas y Méndez, diputat a Corts pel distrit, s’obté l’establiment d'una Vicaría en l’iglesia del Patro. Prospéra l’idea de tirar l’iglesieta i de construir-ne una atra mes gran i mes decorosa.
El 20 de juny de 1913 s’autorisa la demolicio. El 29 de decembre, l’arquebisbe de Valencia, Mons. Guisasola, assistix a la colocacio de la primera pedra. En esta ocasio, es reparti un fulletet titulat «Crida als alcoyans de bona fe y de cor sanser», en el que es demanava la colaboracio de tots, i que, entre atres coses, diu: «Ya es hora que lo que deu ser iglesia i palau de nostres creencies... s’alse com mereix, esbelt, rich y hasta orgullos... iAlcoyans!, la iglesia que tratem de alsar, es la casa de Alcoy sanser... que tratem de convertir en temple, archiu y museu de nostra historia...».
L’artiste alcoya Fernando Cabrera Cantó fon l’inspirador del proyecte inicial, modificat despres i definitivament elaborat per l’arquitecte Timoteo Briet, en un clar estil neobizanti.
El Vescomte de la Morera, José Pastor Rodríguez, favori la construccio i l’embelliment interior. Per la seua ajuda, Lorenzo Ridaura esculpi el grup marbrenc d’angels de l'altar major, inaugurat el 13 d'abril de 1918.
El 2 d’abril de 1921, el pintor Fernando Cabrera Cantó posà el llenç que cobrix tot l’absit, la gran composicio mural en la que narra la batalla alcoyana de 1276. En paraules d’Adria Espí Valdés en «Itinerario por la vida y la pintura de Fernando Cabrera y Cantó», «el año 1921, Cabrera da rienda suelta a su inspiración y alcoyanía rematando los motivos del lienzo mural del ábside del templo reedificado, singular decoración en la que hombres, bestias y elementos están en su punto exacto: aquí, Al-Azraq asaetado, Mosén Torregrosa, San Jorge, y combatientes de ambos bandos, cantan la página más ancestral y suprema de la historia de nuestro pueblo».
Notem que tot està «en son punt exacte». Per a Cabrera, i per a tots els alcoyans del seu temps, està ben clar que els colors que representen al guerrer alcoya, com a valencià que era i es, son els pals o barres roges sobre fondo d’or, i el blau en cap, com ho pinta en l’escut del combatent cristia. I per aixo el pinta manifestament en primer terme.
El mural s’ha conservat. En 1936, l’iglesia de Sant Jordi es va salvar de la demolicio: l’escultor Peresejo solicità convertir-la en un museu popular. El llenç de Cabrera es va retirar del seu lloc. Pero, per fortuna es conservà enrollat en un raco, tornant a son lloc despres de la guerra.
Alcoy sabia quins eren els seus colors com a valencians.
Fragment extret del llibre "Pomell de Valencianitat" (pagines 227-228) de l’escritor alcoya Josep Boronat Gisbert. El llibre fon editat per ADIA, en Alacant, l’any 1987. ISBN: 84-398-9894-0.
El cas de l’anti-historica bandera d’Alcoy
Banderes valencianes i de camp en els segles XVI i XVII: el cas d’Alcoy
Durant el segle XVI, el Regne de Valencia no va preparar grans expedicions militars, i es va lliurar, pels seus Furs, de contribuir en homens armats a les guerres dels Austries. Aço no vol dir que no hi haguera una activitat guerrera: les costes del Regne de Valencia eren atacades continuament pels pirates nortafricans, i per aixo es varen formar milicies ciutadanes, locals, mentres la Generalitat mantenia unes galeres per a la custodia del litoral, que haurien d’enlairar el seu escut en les banderes (308). La Generalitat s’havia constituit en un principi per a recaptar i invertir els imposts decretats per les Corts del Regne, durant els periodos que aquelles no funcionaven. Com les Corts Valencianes es componien de tres braços —la noblea o militar, l’lglesia i les Ciutats reals— l’escut devia representar als tres elements, pels seus respectius patrons. En un principi, segons Orts i Bosch, la Generalitat dissenyà un escut dominat en el centre per Sant Jordi, pel braç militar i per ser Patro del Regne; a la seua dreta la Mare de Deu, pel braç eclesiastic; i a la seua esquerra —nostra dreta l’Angel Custodi de la ciutat i Regne de Valencia, pel braç real o de les ciutats. Pero en 1496, es va canviar, donant preeminencia a la Mare de Deu, que canvià el seu lloc pel de Sant Jordi (309).
Esta bandera de la Generalitat Valenciana es descrita aixina segons un testimoni aportat per García Moya:
“en la torre mas alta de la sobredicha cassa principal de la Diputación, tres chapiteles o semborios de hierro muy bien labrados y pintados de asul (...) d’ellos estavan asentadas unas banderas blancas arboleando por el ayre (...) estando en ellas pintados muy bien los escudos y armas reales de la Generalidad de la ciudad y Reyno de Valencia” (310).
Es de notar que l’Angel Custodi del Regne sempre ha segut representat en l’escut de la ciutat i Regne de Valencia, el cairo coronat en elm, corona i rat penat o drac alat; a soles existix una image seu, obra de Joan de Joanes, en la qual l’escut està a soles representat per la corona que soste l’angel (311).
Com podem vore, en el Regne de Valencia hi havia una gran varietat d’ensenyes, puix ademes cada milicia en tindria la seua, normalment de color, en l’escut de la vila o del seu senyor en el centre: es el cas de la bandera de Denia, de color granat en el blaso dels marquesos, els Gómez de Sandoval, pintat en el centre, o la de tafeta morat de Gandia. Ya hem nomenat que tambe serien abundants les banderes en el cairo de les barres coronat. Serien banderes de camp, aptes per a ser dutes rapidament a la batalla, i no estandarts rics i pesats, com la Senyera de Valencia o l’Oriol d’Oriola. El seu caracter senzill i llauger jugaria en contra d’eixes “banderes de camp”, que es desfarien o perdrien els colors en el temps, per lo qual caldria repondre-les de manera continuada, incorporant o llevant simbols...
El caracter d’eixes tropes locals era l’intervencio rapida i concreta quan no hi havia temps a convocatories conjuntes de tot el Regne, com en les campanyes. Per a bandejar a una colla de pirates magrebins no es podia traure la Senyera en el cerimonial, i tampoc interessaria per lo costos del proces. Per tant, les banderes mes brandides serien les de camp o de campanya. ¿S’utilisaria la Real Senyera com a model per a eixes banderes? Mes avant contestare a eixa pregunta.
Entre estes banderes tindriem diversos models: ya hem parlat de les de colors llissos en escuts pintats. Un atre grup serien les derivades de la bandera de la Generalitat, blanca en els escuts dels tres braços -cavallers, Iglesia i viles reals; Sant Jordi, la Mare de Deu i l’Angel Custodi-. Del caracter i aspecte d’esta bandera es va ocupar fil per randa García Moya, i ad ell remet als interessats. Esta bandera estaria present en els barcos fletats per la Generalitat per a la defensa de les costes, i en les tropes sufragades per ella. I un tercer grup derivaria de la Real Senyera, barres roges i grogues en una franja paralela a l’asta de color blau o cendros, en la qual es pintaria be una corona, be una rata penada, tal i com ho descrigue el croniste aragones Zurita, i arreplega García Moya (312), o be els dos simbols, com s’han mantingut en les banderoles de les provessons. Testimoms arqueologics tenim en les banderes conservades en Alzira, en els dissenys de l’escut de Xativa i en la bandera de Capdet (313).
Les banderes barrejaven motius heraldics, sagrats i mitics. Un cas interessant seria el de la bandera d’Alcoy, que mereix un poc mes d’espai per la polemica de que anà envoltada. Segons Josep Tormo (314), en 1564 es feu una bandera de colors “groch y carmesí”, i “al centre anirien “pintades” o “engruntades” les nostres armes, és a dir, “les armes reals y les de la vila” (tal com figuren a la coberta de la Célebre Centuría) “ab la figura de Sant Jordi a cavall”. Tot “a dos cares” incloent-hi “corones y castells” com consta explicitament als documents que tenim dels segles XVI y XVII”. La reconstruccio de Tormo es fa barrejant diferents documents: quan llig “groc i vermell” —vermell es una paraula ben alcoyana— del document d’una bandera de camp de 1564, automaticament interpreta bandera quatribarrada, sense pensar-ho massa. Despres, en un atre document, tret a la llum pel croniste Rogeli Sanchis Llorens, datat el 25 de maig de 1582, es parla de “cinc alnes, tres pams, de tafeta blau doblet per a l'escut de la bandera, compres lo general” (315). Aço feu pensar a Sanchis que la bandera d’Alcoy portava franja blava. Pero el tal document, llegit per Cerdà, Comonfort i Bañó, que pretenien contestar a Sanchis Llorens, diu:
"Forro bandera: Item possa en data denou lliures, 3 sous y nou diners les quals de manement dels magnifics jurats a 25 de maig y paga, és a saber, sis sous, 5 diners a Gaspar Sanç, per 5 alnes, 3 pams tafata blau doblet de la bandera compres lo genere sol, y preus 18 sous, 9 diners al pintor per fer píntar lo scut ab les armes reals de la villa y ab la figura de Sant Jordi a dos o tres per tot son dites” (316).
En conseqüencia, pensaren, el “forro” seria la banda de darrere de la bandera, la qual, teorisà Josep L’Escrivà, seria lo que hui entenem per un estandart.
Està clar que es parla de dos banderes diferents: en 1564. es feu una “bandera de camp” roja i groga; i en 1582 es feu una bandera blava puix es diu clarament —forro vol dir aci tela: a soles es nomena en l'encapçalament del document— “es paga tant a un senyor per tafata blau doblet de la bandera, a soles pel genere; i tant es paga a un pintor per pintar l'escut de les armes reals de la vila —es dir, el cairo coronat i el castell— i la figura de Sant Jordi”. Nos trobem, per tant, en una ensenya, que no era de camp, en la qual es deu de pintar tant el blaso d’Alcoy, com al seu patro. Un esquema molt similar te actualment la bandera de Banyeres: en un fondo roig, n’hi ha tres medallons: el del centre, doble de gran que els laterals, conté a Sant Jordi lluitant en el drac; flanquejant-lo dos ovals en l’escut de Banyeres.
Puix be, Tormo dissenyà una bandera fantastica, que ell bateja directament com a “bandera d’Alcoy”, a on a les quatre barres d’aquella bandera de camp “groga i roja”— que insistixc, no se d’a on se trauria ell l’idea de que devien ser les quatre barres (317) — s’ajuntaven al “tafata blau” per a pintar “armes reals de la villa i Sant Jordi”. El resultat final de la barreja fon una quatribarrada, a on campaven dos escudets, un en Sant Jordi, i l’atre en el blaso de la Vila, abdos en camp blau, i surmontats per una corona que abarca als dos. Corona que, com ell considera “un timbre” del cairo de les armes reals —sabem que no era aixina en el cas valencià, sino que la corona formava part de l’escut—, suprimix del dit cairo. Total, un resultat molt estetic, pero gens cientific (318). El cas es que l’idea de que la corona del cairo a soles era un timbre ha triumfat, i en l’escut actual d’Alcoy figura el cairo a soles, sense la corona, ara posada com a timbre de tota la composicio. S’ha desnaturalisat aixina l’orige del blaso d’Alcoy: la fusio de l’antic simbol del Regne i de les viles reals —el castell— junt en el modern —el cairo coronat—.
Banderes que penjen actualment del Balco de l'Ajuntament d'Alcoy
308 Un magnific resum d’esta activitat, en presencia de la Senyera, es pot trobar en G. MOYA: «Tratado...», passim. Afegire, per eixemple, que ORTS: «Història...», pg. 79-80 arreplega els acorts tinguts en les Corts de 1604, a on es recorda que els components de les tropes valencianes no poden ser allistats contra la seua voluntat, i que es va decidir que la Generalitat armara quatre galeres per a la guarda de les costes: “Item que sia del Real servici de vostra Magestat, que lo estandart ques portarà en la capitana de dites galeres haja de portar les armes de la Generalitat del present Regne de Valencia”, pres de CÍSCAR PALLARÉS, EUGENI (ed. ): «Furs, Capitols, provisions, e actes de Cort, fets y atorgats per la S.C.R. M. Del Rey don Phelip nostre senyor, ara gloriosament regnant. Any 1604», Cap. CLXXVI, fol. 37 v., Valencia, 1973. Obviament, la bandera de la Generalitat portava les armes de la Generalitat: L’Angel Custodi o l’escut del Regne: el cairo coronat en lo Rat Penat; Sant Jordi; i la Mare de Deu. L’opinio de Orts i Bosch es la mateixa (op. cit, pg. 80). Pero García Moya aporta mes informacio, en considerar el testimoni de Felipe de Gauna, que afirma que en les armes de la Generalitat estava el rat penat: “y ensima della estavan gravados las armas y escudo de la Generalidad de la ciudad de Valencia con su yelmo plateado ensima del escudo, del qual proscede la devissa del Murcielago” (GAUNA: «Casamiento...»; citat per G. MOYA: «Tratado...», pg.181; vore tambe el seu disseny de la bandera, en pg. 176). Tambe descriu, seguint a Gauna, que les armes de la Generalitat estaven gravades en els canons del baluart de Valencia, “veynte piessas de bronse muy grandes de monición para batir, y en ellas gravados los escudos y armas de la Diputación y Generalidad del Reyno de Valencia” (pg. 287 i 289).
309 ORTS: «Història...», pg. 151, citant a MARTÍNEZ ALOY, J: «La Casa de la Diputación», Valencia, 1909-1910, pgs. 71-72: “...los senyors deputats provehiren que sien mudats los sagells de la Diputacio, ço es, les armes de la Verge Maria en mig, e Sant Jordi per lo bras militar a la part dreta, e a la part esquerra lo senyal real per les ciutats e viles de tot lo present regne. E axi mateix provehiren en la dita forma fossen mudats les armes dites sobre lo portal major de la Casa de la Diputacio, e sobre los Portals de les cases hon se cull los drets del General del tall de la mercaderia en la present ciutat, e la casa ahon habiten los guardes del General en lo grau de la mar de la present ciutat, e aço han fet perque’ls par estar molt millor que no era antigament”. A destacar que la senyal real de l’escut de la Generalitat sempre s’ha representat en un cairo coronat, i moltes vegades, en lo Rat penat.
310 VALONGA, F: «Stemmanta y blasones de los Mayores Monarcas del Mundo, año 1513», Biblioteca Nacional de Madrit, Ms. 11696, f. 39 r.; citat per G. MOYA: «Tratado...», pg. 287.
311 ORTI, M. A: «Segundo Centenario de los años de la canonización del valenciano Apostol San Vicente Ferrer...», Valencia, 1656, pg. 195-196, citat per ORTS: «Història…», pg. 171, descriu les armes de la Generalitat brodades en uns rebosters de balco, i diu “...i en la mano izquierda las armas de la Ciudad, que como Cabeça del Reino Representa en Estamento Real”. Les armes del Cap i Casal son tambe les armes del Regne de Valencia. Sobre aço vore tambe G. MOYA: «Tratado », passim, en especial pgs. 322 i ss.
312 G. MOYA: «Tratado...», pg. 236.
313 «Catalec...», pg. 29.
314 TORMO, JOSEP: “L’estendart de la vila d’Alcoy o la bandera gran de Sant Jordi” en «Libro de Fiestas de San Jorge, Moros y Cristianos», Alcoy, 1982, pg 98.
315 Citat per FUSTER: «El blau...», pg. 14.
316 Citat per L’ESCRIVÀ: «Las banderas...», pg. 21-22. El comentari de l’autor es totalment erroneu: interpreta “tafata doblet” per “tafeta doble”, quan doblet era un tipo de teixit; aço el du a imaginar una bandera de proporcions monstruoses, i per tant, a entendre malament el document. El doblet era un tipo de tafeta de seda molt fina.
317 Qui pense que es llogic que comprar tela roja i groga es per a fer una bandera de quatre barres sense mes, es que sap molt poc de banderes del segle XVI. Al ser una bandera de camp, es dir, de campanya de guerra, devia de ser vistosa, i facilment identificable. ¿I si era una creu roja, que forma part de l’escut d’Alcoy, en camp groc, o a I’inversa? ¿O una bandera de quadros, escaquejada? ¿O una bandera roja ab cairo groc, com l’actual de Xativa? Assentar tan clarament una hipotesis com una certea, no es una practica gens cientifica.
318 L’escut d’Alcoy de Tormo queda aixina: escut partit: en camp de plata, un castell d’or (sic) surmontat per una creu roja, damunt d’un barranc; el cap de l’escut, un cairo en les barres aragoneses sostingut per dos ales de plata. El seu model teoric es la portada del llibre «Célebre Centuria que consagró la villa de Alcoy...», de 1668, a on l’escut —i tot el gravat— el presidix un impressionant cairo coronat, escut de la Ciutat i Regne de Valencia. En quant a la seua opinio heraldica sobre les corones... es molt, molt discutible.
Extret del llibre "La Real Senyera, Bandera Nacional dels Valencians" d'Antoni Atienza (pagines 211-215). Edita: L’Oronella i Real Academia de Cultura Valenciana Any 2001. ISBN: 84-89737-26-6.
El «forro» de la bandera de Alcoy y la Señera del Puig
Los opúsculos escritos por defensores de las cuatro barras hacen hincapié en la descalificación de documentos que sugieren un «forro» azul en la Real Señera. Ellos interpretaban que el citado color no sería visible al quedar oculto por otros tejidos; sin embargo, el vocablo «forro» no era exactamente igual su significado y finalidad en las banderas que en la confección de vestidos. En las enseñas, aparte de darles consistencia, también ofrecía un fondo cromático para lo que interesara pintar o bordar en él. Veamos el ejemplo de la bandera de Alcoy en el siglo XVI:
«Forro bandera: Por mandamiento de los Jurados de la Villa de Alcoy (…) se paga a Gaspar Sanz, por tres metros de tafetán azul para el forro de la bandera y 18 sous, 9 diners al pintor por pintar el escudo con las armas reales de la Villa con la figura de San Jorge» (84) .
El hecho de que únicamente se adquiera tejido azul para toda la bandera, más la mención del trabajo que deberá hacer un pintor (es decir, no un artesano que bordara y cosiera) deja claro que las barras en rombo coronadas y Rat Penat -armas reales valencianas que figuran en el escudo de Alcoy- serían pintadas sobre el tafetán azul.
Sería absurdo el empleo de este tejido de seda fino para su posterior ocultamiento. En este caso concreto se utilizó la variedad «doblet», que no significaba que estuviera doblado el tejido, sino que hacía referencia a la particular estructura de su trama y urdimbre; esta modalidad era la más usada en banderas y estandartes, como aún recogen algunos tratados vexilológicos.
Entre las notas que Sanchis Sivera incorporó al «Dietari del Capellá» encontramos alguna referente a la elaboración de enseñas por pintores:
«... Berenguer Mateu e an Jaume FilIol, pintors, per dos penons que foren donats a Paterna e al Puig» (85)
Las banderas fueron abonadas a los artistas y una de ellas fue entregada al Puig en mayo de 1445. Relacionados con este hecho estaban los datos aportados en las sesiones celebradas, en junio de 1915, sobre la Ermita y el Monasterio del Puig:
«... que los Jurados valencianos llegasen o no a terminar la Ermita, es lo cierto que todos los años tenían representación en la procesión conmemorativa de la batalla, que la Comunidad y el vecindario de el Puig celebraban desde el Monasterio a dicha Capilla de San Jorge. En dicha procesión figuraba indefectiblemente un facsímile de la Señera valenciana. ¡Trofeo que aún se conserva en el Santuario podiense!» (86)
Esta noticia confirmaba la donación de la Bandera Real valenciana al Puig, aunque ésta fuera una copia más modesta que la auténtica y en lugar de bordarse la corona se hiciera al óleo por los pintores Berenguer Mateu y Jaume Fillol. Era normal que en el lugar donde se veneraba la antigua Patrona del Reino, la Virgen de El Puig, estubiera también la Señera de todos los valencianos. La propia ciudad de Valencia costeaba parte de los gastos de las solemnidades en que se trasladaba la copia de la Señera Real:
“Abonaba diez libras valencianas al Síndico de El Puig por llevar la «Señera» en la procesión” (87).
(84) Llibre de Clavaris, anys 1580 a 1590: Archiu de A.M. de Alcoy (documento descubierto por Sanchís Llorens)
(85) Dietari del Capellá; nota de Sanchis Sivera, p. 185.
(86) Barberá, Faustino: Crónica de la sesión solemne celebrada en la Universidad de Valencia sobre el Monasterio de el Puig. Valencia, 1915, p. 108.
(87) ibídem.
Extret del llibre "Tratado de la Real Señera" de Ricart Garcia Moya, pagines 218-220. Edita: Ajuntament de Valencia, 1993. ISBN: 84-88639-08-2.
Ricart García Moya es catedratic i historiador. Articuliste habitual en diversos periodics valencians (Información, La Verdad, Las Provincias, Diario de Valencia, etc) i en atres diaris (Heraldo de Aragón, etc). Les seues investigacions estan centrades en les relacions del poble valencià en els pobles veïns, especialment en Castella i Catalunya, abans de la derogacio dels Furs en 1707. Actualment eixercix la docencia en Alacant.
BIBLIOGRAFIA UTILISADA EN ESTA SECCIO:
“Pomell de Valencianitat”
Autor: Josep Boronat Gisbert
Edita: ADIA, Alacant.
ISBN: 84-398-9894-0
“La Real Senyera, Bandera Nacional dels Valencians”
Autor: Antoni Atienza
Edita: L’Oronella i Real Academia de Cultura Valenciana
ISBN: 84-89737-26-6
“Un siglo de carteles alcoyanos 1901-2000”
Autor: Rafael Abad Segura
Edita: Artesania Abad Segura
Deposit Llegal: A-633-2002
“Tratado de la Real Señera”
Edita: Ajuntament de Valencia
ISBN: 84-88639-08-2
“Catalec Exposicio Real Senyera”
Edita: EVP, L’Esguerda, Vernissa
Deposit Llegal: V-3732-1998
* Els texts i els archius que el Colectiu Aitana oferix en la seua web, han segut cedits amablement pels seus autors i/o editorials. Queda prohibida l’utilisacio o reproduccio d’este material sense l’autorisacio expresa dels seus autors i/o editorials. | 0.609406 | curate | {"ca": 0.6756822697013001, "es": 0.3000592520302534, "eo": 0.00041824962531804397, "zh": 0.0010804781987382803, "fr": 0.0064480150569865115, "pt": 0.0007667909797497473, "it": 0.00017427067721585167, "cs": 0.00027883308354536266, "ja": 0.00048795789620438465, "de": 0.002648914293680945, "ru": 0.005472099264577742, "gl": 0.0012896030113973022, "en": 0.0032065804607716705, "la": 0.00041824962531804397, "pl": 0.000313687218988533, "uk": 0.00104562406329511, "ar": 0.00020912481265902198} | http://www.colectiuaitana.com/bandera.htm |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.