id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_4_328378 | L'altre dia es va obrir un fil, on es preguntava si existia un forum per uns quants usuaris, si existeix, com molt be vau veure. Ara aquest forum ha estat tancat i la secta frikonaire s'ha quedat sense el seu espai. Venen temps dificils, no han entes que amb l'orgull frikonaire no s'hi pot jugar, ser frikonaire és un honor i un orgull, és algo que es porta a la sang. Molts pensareu que ereu usuaris de segona, evidentment que ho sou i ho continuareu essent les coses no canvien. De la mateixa manera que hi han usuaris que disposen de moltes coses, que vosaltres que segurament esteu molt millor capacitats no podeu exercir. Frikonaires es va obrir perque no es rebentes el forum general, i ara ens el treuen, estan en el seu dret, i nosaltres els frikos estem també en el de continuar sent frikos, som fills del racó. Així que dono per començada la revolta del frikonairat! Recordeu, Frikonaires no es ningun privilegi.
Oh, què guai!
Sarcàstica, potser?
És necessari que amenaceu en emmerdar la resta del racó no-friko? No teniu un forum frikonaire a part del racó? Jo trobo que parides com: em pica un ou les pots dir pel msn, al friko-forum, o enviar-ho per mail. Si us tanquen frikos per alguna cosa serà i no cal que tots paguem que us l'hagen tancat, bàsicament seria com si tots els que mai han estat a frikos comencessen a fer merder. No té sentit... En fi... predicar al desert Ú_ù
Home, Vinarós no està tan desertitzat.
No, i vés per on és obert
No ho sé. Només l'he vist de passada cap a València i de tornada.
Volia dir que és amb accent obert
Hòstia! Ho sento!! Vinaròs.
Don't worry... | 0.796121 | curate | {"ca": 0.917617237008872, "es": 0.06273764258555133, "ms": 0.004435994930291509, "it": 0.0063371356147021544, "en": 0.008871989860583017} | |
mc4_ca_20230418_14_261603 | Servei D'atenció Domiciliària — Benestar i Serveis Socials
Servei D'atenció Domiciliària https://www.salou.cat/ca/la-ciutat-per-temes/benestar-i-serveis-socials/serveis-socials/servei-datencio-domiciliaria https://www.salou.cat/@@site-logo/logo-salou.svg
Servei d'ajuda a domicili (SAD) https://www.salou.cat/ca/la-ciutat-per-temes/benestar-i-serveis-socials/serveis-socials/servei-datencio-domiciliaria/servei-dajuda-a-domicili-sad https://www.salou.cat/@@site-logo/logo-salou.svg
El Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) és un servei prestat per professionals que es realitza principalment a la llar de la persona o família, oferint atencions personals i de suport domèstic. S’adreça, en general, a les persones i/o famílies que es troben, per motius físics, psíquics o socials, en situació de manca d’autonomia temporal o permanent, o incapacitat per poder realitzar les tasques habituals de la vida quotidiana.
Quins són els principals objectius del servei?
Promoure una millor qualitat de vida de les persones usuàries, potenciant la seva autonomia personal i unes condicions adients en el seu propi entorn.
Prestar atenció i suport en la realització de les activitats bàsiques de la vida diària, compensant la manca d’autonomia personal i evitar el deteriorament de les condicions de vida.
Donar suport a persones i/o famílies amb dificultats de desenvolupament personal i social, tot promovent les competències personals i familiars.
Donar suport a les persones cuidadores de familiars en situació de dependència.
Hi ha dos tipus de SAD:
SAD Social. Els usuaris són persones i famílies que, per motius diferents, es troben en situació de risc o vulnerabilitat social.
SAD Dependència. Els usuaris són persones que tenen reconeguda una situació de dependència d’acord amb el que estableix la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de Dependència, i tenen dret a la prestació del SAD d’acord amb el desplegament d’aquesta llei.
Quins són els principals requisits per a accedir-hi?
Estar empadronades al municipi de Salou i residir-hi efectivament
Acreditar, si s’escau, la situació de manca d’autonomia personal i/o dependència funcional
Trobar-se en situació de risc social, segons valoració emesa pels professionals dels serveis socials municipals
En particular, per al SAD Dependència caldrà acreditar el reconeixement de la situació de dependència i haver estar prescrit el servei segons el Programa Individual d’Atenció (PIA)
L’aportació econòmica de la persona beneficiària al cost del servei és calcularà en funció de la seva capacitat econòmica i de factors sociofamilars.
L’accés al SAD es realitza a través del Servei Bàsic d’Atenció Social.
El/la tècnic/a de referència o el/la treballador/a social d’atenció a la dependència realitzarà l’estudi, la valoració i el diagnòstic socials. El SAD prescrit per a cada persona o família quedarà establert en un pla d’atenció que recollirà els objectius i les condicions del servei.
Servei de teleassistència domiciliària https://www.salou.cat/ca/la-ciutat-per-temes/benestar-i-serveis-socials/serveis-socials/servei-datencio-domiciliaria/servei-de-teleassistencia-domiciliaria https://www.salou.cat/@@site-logo/logo-salou.svg
És un servei per manent que dóna resposta immediata a la persona usuària, en el cas de trobar-se en situació d’emergència estant al seu domicili. Consisteix en la instal·lació en l’habitatge de la persona d’un aparell que està connectat per línia de telèfon a una central receptora, amb la qual es pot contactar prement un botó.
Quins són els principals requisits per accedir-hi?
Residir i estar empadronat al municipi de Salou
Tenir 65 anys o més i/o acreditar una situació de discapacitat
Viure sol o conviure amb persones majors de 65 anys o amb persones que acreditin una situació de discapacitat.
Les persones menors de 85 anys hauran de demostrar la necessitat del servei per motius de salut, en particular, per alguna/es de les següents situacions:
Per malaltia crònica, amb risc de patir crisi aguda de la malaltia
Tenir risc de patir caigudes
Presentar dificultats per a la deambulació
L’aportació econòmica de la persona usuària estarà en funció dels recursos econòmics de que disposi la persona i la unitat familiar de convivència.
L’accés al Servei de teleassistència es realitza a través del Servei Bàsic d’Atenció Social.
El/la treballador/a social de referència realitzarà l’estudi i valoració de la situació d’autonomia personal, sociofamiliar i econòmica del/de la sol·licitant, per tal de realitzar el diagnòstic i la proposta corresponent. | 0.753298 | curate | {"ca": 0.9481059776658638, "pt": 0.049485439019049705, "sh": 0.00240858331508649} | https://www.salou.cat/ca/la-ciutat-per-temes/benestar-i-serveis-socials/serveis-socials/servei-datencio-domiciliaria?set_language=ca |
mc4_ca_20230418_1_550160 | Theremin | 1234! Underground Musiczine
25/11/2012 · Cables i botons
· Per fi, una màquina que no ha desaparegut! L’aparell d’avui segur que us sonarà més que els anteriors, i per això us parlaré més de l’inventor que de l’instrument…
El 1896 naixia a Sant Petersburg (Rússia) León Sergeivich Termen, que el 1926 va desenvolupar el Thereminvox o Etherphono, mes conegut simplement com Theremin.
La vida d’en Termen va ser de tot menys tranquil·la: Després de presentar els primers prototips del Theremin per Europa, el jove professor es va mudar a Estats Units, i va aconseguir la patent del seu aparell al 1928. A New York, on se’l coneixia com a León Theremin, es movia entre l’alta societat americana a qui naturalment procurava treure el màxim rendiment econòmic per finançar els seu experiments. Als nous rics americans els fascinava la seva imatge de savi estrafolari i el seu estudi, més semblant a un laboratori de ciència ficció que a un estudi musical, estava ple d’aparells electrònics a mig desenvolupar i efectes lluminosos, fins i tot un prototip de televisió en color!
Al 1938 Termen va ser segrestat al seu apartament de Nova York, on convivia amb la ballarina afroamericana Iavana Williams, per agents dels serveis secrets soviètics, traslladat a la URSS i acusat de propaganda anti-soviètica per en Stalin. Tot i que a occident es va especular sobre la seva imminent execució, Termen va ser traslladat a l’inhumà camp de treball siberià de Magadan, on va ser obligat a treballar en diversos projectes electrònics experimentals pels serveis secrets soviètics. Per exemple, va desenvolupar el primer aparell d’escolta secreta que va existir, amb el qual va supervisar tant les escoltes secretes a l’Ambaixada dels Estats Units com a l’apartament privat d’Stalin. Per aquests serveis, i una vegada rehabilitat, va aconseguir la primera condecoració de la URSS, la condecoració Stalin de primera classe. El professor Theremin va continuar ensenyant música al conservatori de Moscou, tot i que no va seguir investigant en el camp de la música electrònica. L’ideologia soviètica de postguerra imposava l’idea de que la música moderna era degenerada i perniciosa, i es va arribar a atribuir a Termen la frase “L’electricitat s’ha de reservar per a l’execució de traïdors” (!!!!)
Curiosament, mentre tot això passava a la URSS, el Thereminvox va tenir un desenvolupament brutal a Estats Units. El seu ús es va extendre i popularitzar, afavorit per les interpretacions de destacats thereministes clàssics com Clara Rockmore, Paul Robeson o Lydia Kavina, i finalment també per bandes sonores com la mítica sèrie “Star Trek”, estrenada el 1966.
Abans de morir el 1993, el professor León Theremin va fer una última visita a Estats Units, i es va poder sentir novament i per última vegada el so del Theremin a les mans del seu creador… Però, com funciona el Theremin? Paciència, el més que ve parlarem del perquè de les dues antenetes i de l’influencia que van tenir en una figura definiva de la música electrònica com va ser Robert Moog.
Text: Ferran Solans
Tags: electro, Ferran Solans, Manresa, solans, Theremin | 0.855973 | curate | {"en": 0.035829567462879276, "fr": 0.009038089089735314, "ca": 0.9551323434473854} | http://www.1234.cat/cables-i-botons/%C2%B7-theremin/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_70177 | Bé, no puc començar a explicar la experiència a la transplantbike sense tancar l'episodi del Triatló de Mequinensa.....
En resum tot anava bé fins que, a la cursa a peu tal i com esperava, van començar les molèsties al bessó i vaig decidir plegar al km 2. El tram de natació, desprès d'un inici amb una mica d'angoixa va acabar al ritme esperat d'1:50 min/100m. Durant la bici vaig anar guanyant temps i alguna posició, el recorregut era trencacames però vaig anar apretant durant tot el recorregut, crec que vaig acabar sobre 30,5 km/h que em situava dins del top 30, i em deixava en bona posició per recuperar encara alguna posició durant la cursa a peu si no hagués estat lesionat. I a la cursa a peu vaig plegar tan bon punt el bessó em va fer els primers avisos, portant 2 kms no era qüestió de fer el ruc per acabar en un trencament serio i sense haver pogut acabar la prova igualment.
Doncs això va ser el triatló de Mequinensa, la organització va estar a l'altura i el la localitat super abocada a l'esdeveniment. S'ha de recordar que començaven al matí amb el half, a primera hora de la tarda feien l'sprint i desprès encara hi havia el trikids. Realment és per aplaudir-ho.
Diumenge 24 de setembre, dia de la TRANSPLANTBIKE d'Almenar, marxa de BTT que serveix per recaptar fons per a projectes de promoció de l'activitat física per a persones transplantades o amb enfermetats cròniques.
Com no podia ser d'altra manera (i menys sent el meu gurú de la btt, la persona que em va iniciar en aquest món, per molt que a la seva germana més d'un dia li sàpiga greu, una persona transplantada) hi vaig anar acompanyat del que és la meva cama dreta ciclista ( que quedi clar que tinc més de dues cames pel que fa a companys de pedal), el Sioux.
Havent discutit molt sobre quí estava en un inframón més profund d'estat de forma desprès de la FM i les vacances, vam decidir d'anar a fer la ruta curta, 30 kms i 400m positius ( la llarga arribava fins als 60 kms i 1000m, sortint a les 9:00 arribaríem tard a casa segur). Solament una consigna, si féiem la curta la féiem bé.
La sortida es donava a les 9:00 i nosaltres estàvem ficats a tercera línia de parrella preparats per enganxar-nos al primer grup de ciclistes dels quals poguéssim mantenir el ritme.
Els primers 1.500 m són controlats i a ritme molt suau, el que permet que anéssim amb el grup capdavanter, quan donin l"arreando" ja veurem què passarà.
Amb el final de la neutralització iniciem una petita pujada de 1,5 kms per guanyar 80m de desnivell. Comença amb camí pedregós amb molt poc agarre però aviat tenim asfalt per fer les pendents més fortes i acabar amb un falç pla que deriva en pla total.
Nosaltres perdem una mica de distància a les primeres fuetades i això es tradueix en un sobre esforç, un cop al pla, per poder enllaçar de nou amb el grup.
Estàvem formant part del cap del lleó, però a quin preu? passaria factura més endavant? ritmes de 30 i 35 kms/h (que el meu GPS no marcava, el vaig portar mixonet tota la marxa) i pulsacions sobre el 90%...... la caldera havia de petar en qualsevol moment. Vam anar distanciant el segon grup de gent i, desprès d'una breu baixadeta, al primer tram de pujada amb pendents considerables i per camí, ens vam deixar anar una mica per poder recuperar i acabar la marxa amb dignnitat.
Amb el cap del lleó
A partir d'aquest punt vam anar molt bé, amb poca gent per davant, gairebé ningú per darrera, i podent fer les baixades per senda ( molt, molt divertides, cosa que no m'esperava tractant-se de la marxa curta).
La gràfica deixava entreveure tres parts clarament diferenciades de la ruta. Els primers 10 kms amb una pujada inicial i desprès tot pla, els segons 10 kms amb un seguit de pujabaixes molt divertits però trencacames, i els darrers 10 amb una baixada de començament i després plans de nou.
La primera part va ser la més pesada per voler mantenir el ritme capdavanter, al segona ja anàvem al nostre ritme i la vam gaudir molt, i la tercera vam tornar a ficar una mica de velocitat de creuer per recuperar temps perdut.
Vam acabar fent un temps total de 1h 24', entre la parada a l'avituallament i una altra a esperar a Xavi al final d'una senda on va entrar amb gent pel mig m'han sortit 1h i 12'. 19,6 km/h de mitjana, 22,3 km/h mitjana en moviment. No està malament per venir de l'inframón.
El Gurú
En definitiva, una marxa força ben organitzada, el recorregut ben marcat, amb una bona colla d'sponsors al welcomepack, amb dinar i tirador de cervesa pagat amb la inscripció, i molt bon ambient. Esperem poder repetir l'any vinent.
El bò de fer la ruta curta és que acabes molt aviat i agafes aigua calenta als vestuaris encara.
Publicat per Unknown a 21:40 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
divendres, 25 d’agost de 2017
S'atança el tancament del calendari.
"El final del verano
llegó y tu partiràs.
El Duo Dinámico ja ho tenien clar, per allà als anys 60, que el final de l'estiu marcava un abans i un desprès. En el meu cas marca el final de les curses anuals.
Vaig començar amb la XDD d'Almatret i hem fet una mica de cada; Bici de muntanya, bici de carretera i triatlons de distància olímpica i de mitja distància. Encara em queda l'espineta clavada de no haver fet mai cap cursa pedestre.
El 2 de setembre faré, si no passa res, la triatló de Mequinensa, on aquest any afegeixen la mitja distància, i amb ella donaré per finalitzat el calendari de curses d'aquest any. Això no treu que en faci alguna més de bici, però serà per anar a passar-ho bé i gaudir amb companyia i sense preparar-les expressament....... " a lo que surja" ( això no vol dir que no m'ho passi bé fent les altres, si no no ho faria evidentment, però si que és cert que sempre tens aquell puntet de pressió, o neguit, que et fiques tu mateix, per fer-les el millor possible).
Els darrers entrenaments semblen marcar que tinc un nivell més de cursa a peu i que en bici vaig una mica millor. En natació no hi ha manera, seguim pecant de perdonar entrenaments i amb la moral per terra, cada cop estic més convençut d'haver d'agafar el toro per les banyes en aquest aspecte, desprès el dia de la cursa sortirà pitjor que la de Gimenells, ja veureu.
Bé, queda la darrera setmana d'entrenaments, però les coses ja estan fetes. En aquesta setmana no és millora però sí que pots empitjorar si no fas bé les coses, per tant toca baixar volum i prendre's les coses amb calma.
Si em voleu venir a veure patir gaudint la prova comença a les 8:00 des del Capri. Si no pots arribar entre 8:00 i 8:30 no et preocupis en vindre fins a les 11:30 que serà quan espero poder estar encarant la baixada del port de Mequinensa per anar a la T2 i començar el sector de cursa a peu. La cursa a peu és a 4 voltes pel passeig fluvial.
Salut!
Publicat per Unknown a 23:38 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
diumenge, 6 d’agost de 2017
Santander Triatló Series Tarragona 2017. Que el llegir no ens faci perdre l'escriure.
Si tens temps avui crec que et saciaré les ganes de llegir. M'has agafat amb ganes d'escriure i de plasmar les meves sensacions i cabòries sobre la cursa d'aquest dissabte.
Anirem al gra, deixant estar els preparatius i els contratemps del mateix dissabte per no saber quin timming seguir alhora de: recollir dorsal, fer check in a l'hotel, dinar, anar a deixar material a boxes i començar la cursa. I anirem directament a l'hora de la sortida, havent dinat, amb tot a lloc i ( un dels aspectes més importants) amb les 3 dones de casa a punt per animar-me tot i la calor extrema que feia.
Sortint de boxes per deixar el material, descalç per haver-me deixat les xancles al guardarroba, m'escaldo les plantes dels peus caminant per buscar una ombra i trobar a Pat i les nenes. Com a resultat d'això decideixo anar a buscar les xancles de nou al guardarroba, ja els hi donaré a Pat per a que me les guardi quan vaja a escalfar. Aquesta socarrada de peus fa que perilli la estratègia de córrer sense mitjons, però tampoc puc fer-hi res ja que no me n'he endut..... tocarà fer-se fotre.
Aquest any, he decidit de tornar-me més PRO a la T1 i deixar les sabates de bici enganxades a les cales com fan els bons, a veure com va. De moment la tècnica de les gomes per fixar les sabates i que no balancegin sembla que funciona.
Degut als avisos sobre la calor, i a la constatació in situ sobre la veracitat d'aquests avisos, em fa molt respecte el tram de la cursa a peu i fa estona que hi dono voltes. La natació i la bici sé que no seran problema, però la temperatura i humitat són molt elevades i poden causar estralls corrent. Tot això em fa ser precabut i, no sé si inconscientment o no, em quedo xarrant amb un altre triatleta mentre els altres van baixant a l'aigua posicionant-se per la sortida. Quan em decideixo a baixar em toca sortir des de darrera del tot..... un motiu més per prendrem la natació sense presses excessives ( llàstima, un cop que volia apretar nadant - llegeixis amb ironia-).
Sona el clàxon i arrenca la cursa. L'inici és lent i apretat des de la meva posició. Miro d'anar agafant peus, però amb tant de xapolleig vas una mica d'aquí cap allà (ara et xucla un remolí, ara vas ca a un altre) fins que el grup s'estira una mica. Les sensacions són una mica contradictòries, una mena de "quiero i no puedo"..... per un costat voldria no perdre temps per poder sortir bé de cara a la bici, però per un altre vull tenir una natació plàcida (la sensació d'ofegament que ja he patit més de 2 cops per portar un ritme alt em resulta molt i molt angoixant). Al final guanya la vessant conservadora i passo una natació sense gaire sofriment. També me n'he adonat que m'he quedat tallat, al menys, al tercer grup de nadadors.
Surto de l'aigua i m'encamino a la T1, abans d'entrar a boxes ja penso amb la nova situació de la transició amb les sabates enganxades als pedals, a veure com anirà. Arribo a la bici, aquest any la tinc just sota la banderola de Santini per tant ho tinc molt fàcil per reconèixer-la, mentre he anat corrent ja m'he tret les gafes i els taps i els he ficat dins el casquet de bany, el rellotge desenganxat de la polsera va directe al manillar de la bici, el casquet al costat de les sabatilles de córrer. Em fico el casc, agafo la barreta i marxo...... FAIL!!! Tant pensar amb les sabates m'he descuidat de ficar-me el dorsal. He de parar aguantar la bici mentre solto el portadorsal de les manetes de canvi, sóc al mig del pas i m'he d'apartar al mateix temps pfffff, quin "jaleo". El que havia de ser una transició més ràpida s'ha convertit en un mal de cap. Surto de la zona de boxes i munto a la bici, encara he de ficar els peus a les sabates. Aquesta ha estat una lliçó sobre no descuidar aspectes assolits, o que creies assolits, encara que introdueixis variants noves.
Les primeres pedalades són amb els peus sobre les bambes, per agafar inèrcia, i desprès ja les calçarem. Agafo grup i, aprofitant l'aspiració, em calço i lligo les sabates.
El tram de bici ha de ser el millor del dia. Aviat ens ajuntem una vintena de ciclistes i anem tirant a bon ritme. Avui el problema serà que el circuït és curt, degut a unes obres que han obligat a retallar el recorregut /( han ficat una volta més per no escurçar la distància, tot i que finalment sol han sortit 33 kms), i hi haurà més viratges. Això suposa pèrdua de velocitat mitjana a causa de la desacceleració i acceleració necessàries per fer els girs de 360º.
Per començar em situo al mig de la grupeta per agafar alè, el principi per agafar grup i calçar-me ha estat fort, desprès, veient que puc estirar més vaig guanyant posicions per ficar-me a donar relleus i intentar augmentar la velocitat mitjana. Quan estic sobre la 5ª plaça del grup puc llegir el nom dels dos primers ciclistes de la grupeta on sóc; Parreño i Muñoz..... - que estrany, aquestos solen tallar el bacallà en aquestes curses-. Quan intento passar davant la mà de Parreño em veta el pas..... - Què fot aquest?- I em diu que no el passi si no serem amonestats tots.... COLLONS! he entrat a volta perduda ja. ( segons normativa si un corredor et dobla volta amb bici no el pots passar). La situació d'aquest any, amb una volta més curta, juntament amb el ritme lent de la natació han fet que comencés la bici quan els 3 primers classificats ja en portaven una d'avantatge.
D'aquesta manera em conformo a anar les 4 primeres voltes amb la comoditat d'anar a roda, deixant de banda les fuetades de cada viratge, i així almenys no gastar de cara a la cursa a peu que es preveu difícil. A la penúltima volta he sentit al Sioux que m'animava des de la banda, al final ha pogut venir, que bé, tindré bona claca! !
La nostra darrera volta, la meva i la dels altres 20 ciclistes que anaven a la meva grupeta, la fem sense restriccions ja, els primers classificats ja havien anat cap a la T2. Durant aquesta volta sí que dono un relleu llarg i desprès a resguard de la "manada" per recuperar cames i anar soltant-me les sabates de cara a la transició.
La T2 passa sense cap contratemps. Deixo la bici amb les sabates a les cales i el casc, i em calço les bambes de córrer i la gorra. Mentre corro li dono la volta al portadorsals i encaro l'últim segment.
Sense mirar el GPS em centro en portar un ritme que no m'ofegui. Quan acaba el 1r km el Garmin em marca 3:55, no està malament però no crec poder mantenir-lo massa més, a més em ronda el pensament de la contractura al bessó si porto un ritme alt durant massa estona. La xafogor va guanyant terreny i cada km el ritme va sent més lent. Ni el gel que m'he agafat per prendre'm durant la primera volta, ni els gots d'aigua que et llançaven els voluntaris, ni els que em prenia cada cop que passava per l'avituallament, ni la claca que tenia a cada pas per volta (formada per Xavi, Roser, Ona, Mireia i les tres dones de casa; Pat, Paula i Arlet) aconsegueixen que no em noti les cames més inflades tal com van passant els kilòmetres. El meu cap solament està pensant en la calor que fa i amb el corredor que hi ha, des de la primera volta, assegut a una escala del moll sent atès pels sanitaris ( suposo o almenys em penso que per un cop de calor). Solament quan estic a poca distància del pas per volta intento fer bona cara per quedar bé de cara a la galeria, però la prossessó va per dins, i aquest cop és llarga i feixuga. 4:06, 4:11, 4:12, 4:17, 4:25, 4:21, 4:29 i anem ja pels dos darrers kilòmetres. Ara toca apretar si es pot, pensava que no tindria canvi de ritme però es veu que sí. Km 9 a 4:14 i tampoc s'ha fet tan dur. Això ja està, arribo al final de la cursa, em passen a Paula i Arlet per sobre de la tanca per acabar la cursa amb elles i creuo la meta parant el crono en 2hores 03 minuts.
A partir d'aquí comença un altre cap de setmana, ara toca deixar de pensar en la cursa i estar per la família per acabar d'arrodonir aquests dos dies per Tarragona.
Sensacions, anàlisi i pensaments post cursa:
Tinc una natació molt dolenta i em recolzo en això per fer-la encara pitjor, avui aquest fet ha fet que, a part de perdre temps en el primer segment, no s'hagi fet una bici més ràpida per haver d'anar a roda dels que ens han doblat. Per aquest any ho tenim pelut de millorar, però de cara al 2018 m'he de ficar les piles en aquest aspecte.
El segment de bici està on toca, poder anar a roda dels primers classificats tan còmode com he anat avui, inclús havent pogut donar relleus bons, em fan pensar que aquesta disciplina la porto molt bé.
La cursa a peu avui potser no sigui el millor dia per treure conclusions en quant a ritmes, però al menys estic content perquè no he tingut cap tipus d'avís de sobrecàrrega al bessó. Això em dóna moral de cara a la Mitja distància de Mequinensa, a veure si puc entrenar bé.
Si analitzo els resultats de les 4 participacions de triatló que he fet a Tarragona ( he vingut 5 cops però al 2015, degut a la pluja, vam fer aquatló i no serveix per a fer comparacions ) les dades són les següents:
2013 - 2 hores 20' 18"
2014 - 2 hores 18' 24"
2016 - 2 hores 08' 47" Posició 46
2017 - 2 hores 03' 44" Posició 20
Cada any he millorat resultat, però s'ha de tenir en compte que el fet que les distàncies puguin variar d'un any per l'altre influeix molt en aquest resultat ( 100 m en natació són 1:50, 1 kms en bici 1:35 i 500 m corrent 2:00). Per això m'he mirat els ritmes de cada disciplina (segons el Garmin perquè la organització calcula amb les distàncies olímpiques - 1500m , 40 kms i 10 kms- i a vegades surten coses com que has fet una mitjana de 45 kms/h en bici o un ritme de 3:40 corrent) i els temps de les T:
ANY Natació T1 Bici T2 Cursa
2013- 2:09/100m 4:19 35,0Km/h ? 4:25 min/km
2014- 1:54/100m 3:39 36,3Km/h 2:16 4:35 min/km
2016- 1:45/100m 1:41 37,6Km/h 1:10 4:19 min/km
2017- 1:50/100m 1:46 37,1Km/h 1:08 4:18 min/km
Veient això encara es veu més en quin lloc les coses s'han fet malament aquest cop. Una natació que no està ni al nivell de 2015 no pot ser. Bé és cert que el ritme i la fatiga d'un segment influeix en el següent, però en triatlons que es permet anar a roda la natació s'ha de fer bé.
De la bici no es pot dir res, vaig fer el que tocava condicionat per les circumstàncies. Tornem al -si hagués fet bé la natació i no hagués calgut anar bloquejat.
Sobre la cursa a peu, aquest cop ha estat l'unic segment que he pogut donar-ho tot. Segurament amb una altra climatologia els temps haguessin canviat, però veient els resultats dels altres anys puc estar-ne content. Si les lesions em respecten l'any vinent espero poder tenir més bon ritme de cursa també.
Respecte a l'afaire de les gomes a les cales i el portadorsal. Com diu el títol: que el llegir no ens faci perdre l'escriure. Però està clar que una T1 5" més lenta que la del millor any, amb l'estona que vaig perdre per arranjar el tema del dorsal, és un èxit, per tant la cosa funciona..... si es fa bé és clar.
Si ens atenem a aquests resultats, l'any passat m'hagués correspost un millor temps que aquest. I això és el que m'agrada menys. Per un altre costat haver fet un top 20 no està malament, al contrari. Què ha passat? hi havia menys nivell aquest any? o la calor realment influeix tant?..... Tú que creus?
Bé, si has tingut la paciència per llegir fins aquí et felicito i t'ho agraeixo. I, de passada, et convido a que diguis la teva als comentaris.
Salut!
Publicat per Unknown a 23:43 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dijous, 3 d’agost de 2017
Camí de Tarragona
Porto molt temps sense escriure, és cert, però entre entrenaments, el curs i les pràctiques del curs d'enternador nacional de triatló, i el final del cole de les nenes vaig una mica ofegat. I encara gracies que he pogut anar fent les sessions més o menys com tocaven, sempre penalitzant la natació..... no n'aprendré mai.
M'he tret la mandra de sobre just per començar a parlar sobre el triatló de Tarragona, al que acudiré aquest dissabte 5 d'agost.
En aquesta cursa, tot i que els ritmes que tinc són bons : en natació puc fer-ho sobre 1:45 min/100m, la bici confio en fer una mitjana per sobre dels 40 km/h ( depen molt del grup que pugui agafar també) i la cursa a peu puc anar rascant els 4:00 min/km, les sensacions no ho són. He tornat a sentir les molèsties al bessó i això vol dir que aniré cagat si porto ritmes alts ( si fos la darrera de l'any em donaria igual, però falta la mitja distància de Mequinensa just un mes més tard), en natació al fer més treball de cames per mantenir el tronc inferior més amunt ( és la clau per fer aquests 3-4" més ràpids els 100) se m'enganxen les plantes dels peus quan porto uns 1000m, i un ritme més lent implica no agafar bon grup en bici. A tot això cal afegir l'hora de sortida...... ATENCIÓ les 15:00 hores (nadar de 15:00 a 15:30, pedalar de 15:30 a 16:30-16:40 i córrer de 16:40 a 17:20 més o menys) ....... Com pots veure tant em pot sortir una cursa rodona i apurar les 2 hores i poc, com anar tot de cul i passar de les 2 hores 15. L'únic que puc fer és fer-ho el millor possible.
La veritat és que el temps aquest cop tampoc m'importa molt, no deixa de ser un entrenament de qualitat per a la de Mequinensa, la motivació la tinc en el cap de setmana sencer, gaudint de tot el que m'agrada: esport i familia...... què pot sortir malament?.................. esperem que res
La setmana vinent ja et penjaré la crònica sobre com ha anat la cosa. Ah ja tinc assignat dorsal, el 76. Això vol dir 1ª sortida ( la de les 15:00 que us he dit abans) que és la dels bons, d'aquesta manera sempre tens el consol de, encara que acabis en mala posició, haver-ho fet dins del grup ràpid.
Salut!
Publicat per Unknown a 23:38 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
diumenge, 18 de juny de 2017
Sortida del club 2017. Àger.
Un any més hem realitzat la sortida del club per fora de la localitat de Seròs. Aquest any el lloc del dinar era el càmping d'Àger. 12 integrants s'han desplaçat fins aquesta localitat amb cotxe per fer una ruta amb BTT per les rodalies, i 2 més..... bé, realment, 4 han anat des de Seròs fins a Àger amb la bici de carretera.
La jornada ha estat molt entretinguda, caloroseta, divertida, exigent a trams, i recomanable, molt recomanable.
Avui he pedalant amb gent amb la que feia molt temps que no ho feia i he constatat que, amb bona companyia, el benefici de fer quilòmetres es multiplica.
Amb la bici de carretera han vingut la família Baró Fontané, heu sentit bé, tota la família. Pere i Gemma han fet tot el recorregut i els nens Pere i Pau han fet el tram de pujada a partir de Balaguer. La Joana s'ha quedat amb Mònica fent de claca als ciclistes.
La part de BTT la formàvem Sergi, Ramonet, Calú, Delfí, Nano, Jordi, Xavi Sioux, Sampi, Mòdol, Pep, JX i Raül.
La organització i el timming de la sortida ha anat de meravella, a l'hora concertada estàvem tots a lloc i hem pogut iniciar el viatge dins del temps establert.
La ruta arrancava a les 8:05 del matí amb una mica d'incertesa sobre per on s'iniciava el recorregut, però al poc de començar a pedalar hem vist clara la trajectòria del track.
Iniciem el recorregut amb fals pla ascendent, amb poc % que fa que el ritme sigui fàcil, i es pot anar parlant sense problema. Així, ometent algun repetxet, transcorren els primers 6 kilòmetres. Els següents 6 la pendent canvia i fa que les converses es vagin espaiant i que, al final, quedin relegades als pocs que poden mantenir la compostura aguantant el ritme i la calor que, ja des de primera hora, es deixava notar.
Durant l'ascens encara hem parat a fer-nos una foto a l'Ermita de Can Llobí.
El següent kilòmetre ens fa una enganyifa, quan tots pensàvem que començava la baixada llarga, ens fa baixar fins al pla de les bruixes i desprès tornar a pujar per mantenir-nos, abans del descens llarg de 13 kms, a la mateixa altitud que 1000 metres abans.
Baixada prolongada i amena per camí, encara que una mica trencat i amb pedres, que feia tenir els 5 sentits en la traça. Ens ha deixat recuperar forces i agafar moral per a la següent pujada que ens esperava tan bon punt s'acabava el descens.
Corria el kilòmetre 23 o 24 i ens en quedaven un parell o tres per arribar a Santa Linya, punt que
havíem marcat com a avituallament de la ruta per trobar-se pràcticament a la meitat del recorregut. El dilema que teníem era si hi hauria un establiment on poder replenar els bidons i parar una estona a menjar el que fos que portava cadascú.
Hem tingut la sort que, sol arribar al poble, un senyor ens ha sentit dir la paraula bar i justament era qui el portava..... ens ha anat a obrir espressament. De fet...... crec que li hem salvat el matí. Si li arribem a donar una mica més de conversa no ens deixa marxar d'allí.
Deixem el poble i continua l'ascens durant 4 kilòmetres més fins a arribar al balconet de Santa
Linya. Desprès de fer unes quantes fotos, que el lloc és mereix, tornem uns kilòmetres endarrere per tornar a agafar la ruta i acabar, després d'algun planet i tobogan, amb els 1200 metres de desnivell acumulat.
A partir d'aquest moment començaria el pedregal de veritat.
Primer amb una senda que es convertia amb trialera per la quantitat de pedres soltes, unes damunt de les altres, que hi havia. S'havia d'anar amb molt de compte de no córrer massa ni frenar gaire de cop per no acabar abicicletejant les pedres.
El pedregal inicial acabava amb un bocí de camí que ens feia enllaçar amb la via romana..... un altre bé de Déu de pedres, aquest cop fixades al terra, a l'estil llamborda però a gran escala, que t'acabava de desmanegar i s'encarregava de barrejar bé els líquids.
Aquest màster en geologia ja ens deixava un altre cop a Àger per gaudir de la merescuda dutxa i d'un dinar de ciclistes i acompanyants ( que han arribat desprès) per acabar de fer el dia rodó.
Espero que aquest acte no es perdi mai, acaba d'unir grups de sortida que és difícil que coincideixin tots alhora un cap de setmana normal.
Salut!
Publicat per Unknown a 23:00 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dissabte, 3 de juny de 2017
Montsec-Montsec 2017, Montsec-Montxop.
Quan les coses estan ben fetes s'han de dir. Per això vull començar remarcant la molt bona organització d'aquesta marxa i la predisposició excel·lent del voluntaris que fan que sigui una marxa de les que s'han de recomanar sí o sí a tothom.
Dit això començo a exposar el desenvolupament de la marxa i les sensacions per part meva.
Era el primer cop que assistia a la Montsec-Montsec, aquests anys enrere anàvem a fer la Mussara com a marxa de gran fons de carretera, i us puc assegurar que no serà l'últim.
A priori semblava que havia de ser més suau que la Polar Gran fons la Mussara perquè les pendents del ports no eren tan altes, però..... no es pot vendre la pell de l'os abans de matar-lo, possiblement aquest pensament va passar una mala passada a més d'un.
Merci JX per les fotos.
Com sempre els preparatius es fan el dia anterior, o dos dies abans, per no deixar cap cap sense lligar. D'aquesta manera tens més opcions de poder marxar a l'hora concertada. Això, juntament amb el fet de dormir poc pels nervis i la matinada que toca fer aquests dies, gairebé assegura l'arribar amb temps al lloc. Aquest cop no seria diferent.
Part del col·lectiu fluor.
Arribem a Balaguer tots els del club amb molt poca diferència. Anem a recollir els dorsals i la bossa del corredor, que ara es diu "Wellcome-pack", i acabem de vestir-nos i alinear els preparatius per la marxa.
Del Club Ciclista Seròs hem vingut 8: Dos a fer la Xallenge per falta de temps ( Pere i Gemma.... quin plaer poder fer una marxa d'aquestes amb la dona, no? ), 3 van fer la mig fons ( JX, Calú i Guerau) i 3 més la gran fons ( Aleix, el Sioux i jo). Com sempre ens hem ajuntat amb els membres del Club Ciclista Fraga, els nostres "padrins", per fer més grupeta i augmentar la visió flúor dels maillots. Cada grup a fer la guerra pel seu compte i a mirar de rodar acompanyats el màxim d'estona possible.
Per exigències del guió, tan bon punt s'ha donat la sortida, cada grup ha agafat una velocitat directament proporcional a la distància que havien de recórrer, d'aquesta manera la meva grupeta de 3 ens hem distanciat dels altres 5 i ja no ens hem vist més fins a l'arribada.
Els primers compassos de la marxa han anat, crec, massa ràpid. Ja és el que ens passa sempre..... però no n'acabem d'aprendre.
Aleix perquè volia ficar-se en una bona posició, per mirar d'anar en una bona grupeta i així portar bon ritme a roda, i nosaltres dos intentant no despenjar-nos d'Aleix. Aquesta ha estat la dinàmica dels primers 65 kms fins arrencar el tram dur del coll de Comiols.
Ritme tranquil pujant Comiols, puc fer report.
No són bromes, la mitjana dels primers 65 ha estat de 29 kms/h i havent fet uns 1190 m de desnivell. Això sí, ja havíem fet la baixada del port d'Àger on Xavi ha agafat els 84 kms/h, jo als 79 m'ha sortit la veu de la consciència i la responsabilitat i he hagut de perdre aerodinàmica, i Aleix un cop que ha frenat li ha començat a ballar la roda de davant i li ha agafat "temor". Tanta temor que no ens ha agafat fins a passar la presa en direcció a Gavet de la Conca.
Iniciàvem ja la pujada al coll de Comiols. La pujada més llarga del dia, 22 kms per fer 550 m d'ascens. Aquí ja s'han començat a veure les cames que teníem cadascú dels 3. Aleix al capdavant, jo a uns metres d'ell amb possibilitat d'agafar-lo però amb por que al final em faltessin cames, i Xavi una mica més endarrere fent la guerra pel seu compte.
Durant aquesta ascensió ens anava prenent temps una locomotora, almenys pels esbufecs ho semblava, al final ha resultat ser una noia que deuria patir molt...... però la "pàjara" ens ha avançat.
Coronem Comiols, punt d'avituallament estratègic dins de la nostra planificació de marxa, parem una estona per menjar i omplir bidons ( jo, desprès d'una mala experiència, les sals me les porto de casa sol demano aigua). Aprofito per menjar-me mig entrepà de pernil, que una voluntària va tenir l'amabilitat de partir-me, per canviar el gust dolç de les isotòniques i les barretes, i em senta de meravella.
Últim cop que coincidirem amb Aleix.
Aleix marxa una estona abans que nosaltres dos, ja no el veurem més fins a l'arribada tampoc. Amb el Sioux ens prenem el nostre temps - Xavi, has d'acostumar-te a menjar en marxa. Factor a tenir en compte la temporada vinent.
El descens de Comiols no és tan pronunciat com el d'Àger, però no deixa de ser divertit. Són uns 20 kms que fem a bon ritme. Però, al arribar a baix, amb les cames fredes, i haver de tornar a iniciar pujada, al Sioux se li presenten les primeres rampes. Situació similar a la Mussara del 2016; km 100 aproximadament, desprès d'una baixada llarga i havent començat a ritme alt durant més de 90'..... s'haurà de tenir en compte de cara a l'any vinent.
Amb aquestes cirscumstàncies ens toca iniciar la collada d'Hostal Roig. Aquesta pujada es fa en dos tramades, una primera més curta i pendent que acaba passat Alentorn, i una segona més llarga però més suau que comença una mica abans de Vilanova de Meià. La primera part la faig amb Xavi, la segona me l'he de deixar perquè al seu ritme puja pitjor i he de optimitzar les cames que tampoc estan per gaires alegries.
La bona cara no es pot perdre
La segona part d'aquesta pujada és espectacular, puges de cara al barranc que veus com es va tancant davant teu. A més les bromades fosques, que fins al moment ens havien respectat, deixaven passar una llum que encara ho feia més espectacular.
Arribo a l'avituallament de dalt de la collada i em toca esperar una estona al Sioux. Per sort veig que quan arriba fa bona cara, desprès m'ha dit que ha tingut un moment de crisis forta, gràcies a Déu no hi havia cobertura, si no igual m'abandona.
El descens és dolentíssim, l'asfalt està molt trencat i fa badens molt pronunciats. Solament ha faltat que ens agafés el xàfec d'aigua al inici de la baixada. Sort que hi havia voluntaris per tot arreu senyalitzant els forats i trams perillosos. Em acabat xops i gelats i no he tornat a recuperar calor fins a començar a pujar la Fontllonga.
L'aigua ens ha fet perdre un temps preciós i ha fet que, un cop acabada la remullada (perquè, per sort, no ha durat més de 20 o 30') costés tornar a agafar ritme.
Mirava de ficar un ritme alt, alt per les cames que tenia, per poder entrar en calor i poder ficar-me al començament de la grupeta i no agafar l'aigua que escopien les rodes dels de davant. Xavi anava seguint bé quan na pendent era mínima, però al començar a agafar % baixava ritme temorós de les rampes.
Pujant la Fontllonga tornem a parar a avituallar, ja per últim cop, i acabem de coronar amb 6 hores 45'. L'esperança de fer 7 hores s'esfuma, ara gairebé tot és pla i baixada però queden 27 kms.
Torno a ficar-me davant a estirar del tàndem, em trobo amb cames de nou, puc ficar un ritme força acceptable i així arribem a Balaguer de nou amb els 190 kms i 3.300 metres de desnivell ( a mi me n'han sortit 4000 gairebé) recorreguts.
Al arribar les penúries s'esbaeixen.
Una altra Gran Fons finalitzada, aquest cop no hem pogut arribar a l'objectiu però no desistim. L'any vinent a tornar-hi.
Salut!
Publicat per Unknown a 20:34 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dissabte, 20 de maig de 2017
Clavant puntes en dissabte
Hi ha una dita castellana que diu que "un clavo saca otro clavo". Si això és així avui m'he tret un bon munt de puntes.
Amb els ulls ficats a la marxa Montsec-Montsec que vaig a fer, juntament amb més membres del Club Ciclista Seròs, el pròxim 3 de juny. Els entrenaments, des que vaig acabar el triatló de Gimenells, van encaminats a poder finalitzar aquesta marxa sense haver de perdre la salud.
És una marxa dura, les xifres així ho deixen entendre: 190 kms amb 3300 metres de desnivell positiu. També hi ha la opció de fer la mig fons ( 140 kms i 2050 metres de desnivell) o la Challenge ( 80 kms i 1300 metres) però, com resa una altra dita: " ande o no ande caballo grande".
Per preferències familiars la sortida del cap de setmana la vaig fer dissabte, amb la companyia inestimable del Sioux, i a causa de la guàrdia de bomber voluntari que em tocava aquests dies no em podia allunyar gaire del poble...... Solució: anar a fer les casporrades de la vora de casa.
De Seròs a Aitona, d'Aitona a Massalcoreig, de Massalcoreig a la Granja i de la Granja a Aitona un altre cop durant 4 voltes fent tots els "repetxos" asfaltats que hi ha pel camí, alguns en més bones condicions que altres. D'aquesta manera aconseguim fer gairebé 160 kms i 1.500 m de desnivell positiu.
Pintava que seria una jornada dura, tant física com psicològicament, i ho va acabar sent, sobretot la tercera volta..... un cop enfilares el darrer tomb el cap ja canvia el xip i sembla que estiguis menys cansat.
Primera pujada: a Aitona, la que va de l'entrada del poble, venint de Lleida, fins al cementiri. 500 metres de pujada per ascendir-ne 36.
Segona pujada: la pista asfaltada que va del creuament de la Cova del Para Palau fins a les lliteres d'Aitona. 1 km ascendint 40 metres.
Tercera pujada: la del costat de la cooperativa de Seròs. 1.200 metres i 45 de desnivell.
Quarta pujada: la costa Baró de Seròs. 500 metres ascendint-ne 25. Aquesta pujada va junta amb dos "falsos plans més, separats per un descanset curt cadascun, fins arribar a mitja carretera de Massalcoreig. En total fas 2, 2 kms i 70 metres de desnivell.
Cinquena i última pujada: la més dura, els 2 primers kilòmetres de la pista de la Granja a Maials, pugen 110 metres.
Aquests 300 metres d'ascens, sumats als desnivells més suaus de la resta de la ruta, donen uns 370 o 390 de desnivell per volta que, multiplicat per les 4 voltes que vam fer, donen els 1500 finals.
La primera volta amb gas a fons a les pujades, potser massa de cop. Em quedava amb cames buides als pocs metres. He de treballar més les series llargues que peco molt de rush curtes que acaben en "petardasso".
El Sioux ha portat el ritme durant el 80% de la ruta, pocs relleus li he donat. Hem anat a la parella alguna estona també, però majoritàriament ell anava davant i jo darrere, aguantant bé a roda ( sol faltaria) però ha quedat palès que el seu estat de forma està per sobre del meu..... espero que no em faci esclatar el dia 3 voler anar al seu ritme.
Cada volta les cames han anat trobant-se més cansades, com és normal, i, a les dues darreres que ja passàvem de migdia i la calor s'ha accentuat molt, els bidons de líquid baixaven a carrera feta.
Amb les parades a menjar i repostar líquid hem estat 6 hores justes, 5:48:49 en moviment. Això ens deixa una velocitat mitjana de 26 kms/h. Però..... amb el que em fixo jo és que ens queden 40 kms i 1800 metres més de desnivell per acabar la Montsec Montsec...... Tremolant estic.
Salut!
Publicat per Unknown a 22:12 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
diumenge, 7 de maig de 2017
Half Lleida Gimenells 2017
Primera tri-prova de l'any. Primer test sobre el meu estat físic i, com vaig dir l'altre dia, l'agafo amb ganes i amb respecte per veure com anirà.
Com sempre el dia comença unes quantes hores abans de l'obertura de boxes. A les 5:30 ja estic de peu per esmorzar aviat i poder arribar a Gimenells amb el temps suficient com per poder deixar-ho tot a les dues T sense pressa. Ho tinc tot organitzat i memoritzat, però les presses poden fer que et descuidis algun element que engegui a rodar part de la preparació que has fet.
Quan arribo a un dels aparcaments habilitats encara som pocs els matiners, o ànsies, que hem arribat. Començo a descarregar les coses del cotxe amb calma, aprofitant per ficar l'orella als dos atletes del cotxe del costat, un home d'edat avançada...... deuria passar dels 60..... i un noi jove, encara que més gran que jo.
Primer organitzo i vaig a deixar el material a la T2 ( aquí a Gimenells la T1 i la T2 estan en diferent lloc, la natació es fa en un llac- aquí en diríem pantano- a 3 kms del poble, on tenen la T1, i la T2 es fa al poble). Gorra, bambes per córrer, protecció solar ( no vull que em passi com l'any passat que vaig portar la marca del mono tot l'estiu), un gel i una botelleta amb recuperador.
Un cop enllesteixo la T2 em prenc el meu temps, perquè encara és aviat, i vaig tranquil·lament amb la bici cap a la T1 i l'inici de la cursa.
A la T1 hi va la bici amb 1 bidó d'isotònica i un d'aigua, el casc, gafes de sol, porta-dorsals amb 2 gels, una barreta energètica, sabates de bici i mitjons ( per córrer 21 kms m'estimo més portar mitjons que anar a peu descobert).
Amb calma em vaig ficant el neoprè, el xip amb el porta-xips que em va deixar Gemma Fontané, els dos casquets de bany, els taps de les orelles i les gafes de natació i vaig apropant-me al llac per escalfar una mica ( ara escalfo abans de començar els triatlons, com que ho fa tothom......) quan ens deixin entrar a l'aigua.
Com que aquí a Gimenells no hi ha cap participant que conegui, vaig pul·lulant una mica com una ànima en pena fins que decideixo ficar-me a l'aigua.
Sembla que no està tan freda com pensava, aquest fet és important per la respiració, i faig uns 200 m abans de tornar a sortir i ficar-me al sol per agafar temperatura. igual que les foques a les roques ( la comparació, amb la pinta que fem la "manada" vestits amb el neoprè, és molt encertada).
Durant aquest període de temps, abans que facin sortir tothom de l'aigua per donar les explicacions pertinents i fer-nos tornar a entrar per donar la sortida, repasso la estratègia que tinc intenció de seguir avui....... de fet ja fa dies que la tinc clara: el tram de natació fer-lo tranquil, no vull començar com l'any passat i haver de parar a agafar aire abans de la primera boia, la bici hauria de ser el meu punt fort i per tant he de mirar de recuperar temps en aquest segment, i la cursa a peu anar una mica per sensacions, a veure com reacciona el bessó i les cames, amb els pocs kilòmetres fets les setmanes clau.
Mentre anava divagant entre aquests pensaments ja han fet sortir a tothom del llac i han començat les explicacions.
Ens fan passar a l'aigua i jo vaig romancejant fins que me n'adono que darrera meu sol hi han tres persones més, m'afanyo a entrar, nado suau fins al punt de sortida i donen el tret d'inici. MIAU!! no he pogut pixar per escalfar la temperatura dins del neoprè.
Començo a ritme lent de braçades, que és el que porto als entrenaments, i m'hi trobo bé, sense cops. He començat a la darrera línia ( n'hi havien unes 5) i més cap al costat de fora del llac ( el que em deixava més distància cap a la primera boia), per això no trobo ningú a la vora fins que sóc a prop del primer gir. Aquí es on es fa el primer embut i et pots endur alguna garrotada, que no ha estat el cas, i seguim cap al tram llarg.
Mantinc el ritme, prefereixo nadar còmode perquè el temps que pots perdre, en el meu cas, són 2 o 3 minuts en tot el segment de natació i, si surts ofegat de l'aigua, en el tram de bici pots perdre més temps encara.
Al final, quan ja em pensava que el grup estava estirat i que seria quan nadaríem més espaiats, ha estat quan més xocs he tingut. Bona part de la lluita en natació avui ha estat amb una noia ( portaven el casquet groc) que no s'arronsava per res, jo anava apartant-me i bracejant amb compte i ella a sobre meu.
Amb tot això arribo a l'últim gir i encaro la T1 amb optimisme.
La natació no ha anat malament, molt més bones sensacions que l'any anterior i ritme 4" més ràpid els 100m. Surto en la posició 37 de 120.
T1 lenta. La cosa va per llarg, tampoc ens hi juguem cap plaça del caixó i invertir 30" més poden salvar-te d'algun descuit.
Començo la bici amb moltes expectatives. Crec que és el segment que porto millor, ja que es va endur més volum d'entrenament durant la lesió del bessó, i no fa el vent que feia l'any passat.
Als 500 m ja em passen 2 biciclistes, potser no ho porto tan bé això de la bici, i em començo a posar neguitós.
Tenia esperances de poder finalitzar a una mitjana de 34-35 kms/h però el primer km ja va bastant més lent. M'hi fico amb ganes, puc portar les pulsacions prop del 85% durant les gairebé 3 hores que em durarà el segment de bici, desprès a la cursa a peu, ja ho trobarem per això.
Els següents kilòmetres ja em fico a la velocitat que toca i tampoc porto les pulsacions molt altes, crec que podré anar com esperava.
Vaig passant algun participant i algun em passa a mi. Finalment n'hi a 2 o 3 que els vaig passant i em van passant un parell de cops per volta i en aquesta posició em vaig mantenint.
Aquest any la bici l'han feta més curta, traient la recta de desprès de Raimat ( per temes d'ajuntament) i ficant un seguit de 5 girs de 90º pels carrers de l'inici del poble. És més probable que milloressim els temps, però la velocitat mitjana s'hi veurà afectada també.
Aconsegueixo mantenir una velocitat bastant constant per volta 47' 52" la primera, 47' 20" la segona i 48' 33" la tercera.
Acabo amb una mica de sobrecàrrega a la part externa dels glutis, però crec que ha anat prou bé.
mitjana de 34 km/h, 1,3 km/h més ràpid que l'any anterior, les sensacions....... crec que paregudes.
T2 lenta també. aprofito per prendre una mica de recuperador però el gel el deixo estar, amb la barreta i la beguda isotònica del segment de bici em trobo bé. Em comença a avisar la bufeta, potser hauria de parar en algun arbre a alliberar pes.
I arrenca l'ultim tram de la triatló, vull sortir a ritme còmode però les cames em van soles. Aviat noto que a aquesta velocitat no aguantaré els 21 kms. Miro el GPS i em marca ritme de 4:08, NO POT SER, deu haver agafat malament els satèl·lits, segurament em sortiran més kilòmetres del compte. Intento baixar el ritme, però no em refio de les dades del rellotge perquè, per les sensacions que tinc he d'anar més poc a poc del que em diu.
4:08 el primers 1000, 4:08 els segons 1000 i jo intentant baixar ritme però sense perdre sensacions. I el ritme em baixa però molt poc a poc. 4:15 els tercers 1000. Per fi, al 4rt kilòmetre em fico als ritmes que volia ( no és que no volgués anar a 4:08, que consti, és que sabia que, per molt que al començament aquest ritme em semblés fàcil, a la segona part dels 21 kilòmetres estaria sec) i faig els següents 4 a 4:23-4:24, ja és un bon ritme per mi.
Segueix el debat mental sobre parar a fer pipí o no, aprofito per utilitzar-ho com a motivació - venga va, una volta més, a la següent paro i pixo. I així ha passat tot el triatló sense pixar.
Les sensacions en aquest últim segment també han estat bones, molt més del que esperava. Un cop he tingut vençuda la part mental les cames han anat soles. La baixada l'he tinguda al final de la segona volta i principi de la tercera, on els ritmes han estat més lents ( també a causa de les parades als avituallaments) i he tingut els pensaments més impurs. A partir del km 14, quan ja he vist acabat el triatló, els ritmes han pujat fàcil, permetent-me una rush els últims 1.500.
Han sortit 19 kms solament, però el ritme que m'ha sortit 4:32, 10" menys per kilòmetre que l'any passat i amb millors sensacions....... al tanto!! !, l'hagués mantingut els dos kilòmetres restants sense problema.
Estic Molt, Molt, Molt content del resultat. no tant pel temps ESPECTACULAR que ha sortit 4:35:41, ja que és enganyós al fer menys kilòmetres, sinó per la millora dels temps i les sensacions de les tres disciplines. He comptat que, havent recorregut els 90 kms de bici i 21 de cursa a peu, el meu temps hagués estat sobre les 4 hores 56 o 4 hores 57 i no esperava poder baixar de les 5 hores, la veritat.
Ah, i posició final 30 ABM
Conclusions:
Falta ritme de competició perquè he de poder treballar tan còmode com avui amb més intensitat ( que l'entrenament ha estat bò, però falta pulir el diamant).
Falta kilòmetres de cursa perquè he acabat amb les cames molt tocades.
Falta un entrenador de natació que em vegi des de fora de la piscina per millorar la tècnica.
I no pots donar mai per sentat que una disciplina t'anirà malament fins que no la fas.
Ara toca uns dies de descans, setmaneta de transició, un parell de setmanes dedicades més a la bici per a fer la Montsec-Montsec, i a tornar a la tridisciplina per preparar el half de Mequinensa.
Salut!
Publicat per Unknown a 17:00 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dissabte, 6 de maig de 2017
Jornada de descans i reflexió
El dia anterior de la "sortida a la plaça" sol ser jornada de descans i reflexió, igual que per les eleccions. Per mi no és diferent, el que passa és que, com que el recorregut ja fa dies que el vaig resseguint pensant què i quan menjar i/o beure, la meva reflexió d'avui se n'ha anat en pensar les hores que he gastat preparant la me a "actuació".
Per si teniu curiositat en saber quan coste poder anar a fer un half en una mica de garanties d'acabar......, almenys el que m'ha costat a mi (ara faltarà que l'acabi), aquí teniu les meves cabories i càlculs d'aquesta, la meva jornada de reflexió. | 0.779863 | curate | {"ca": 0.9673007285895031, "es": 0.011037912831028314, "fr": 0.0020505213559617818, "ro": 0.0038392740281837615, "pt": 0.005126303389904455, "ja": 0.0002835827407181188, "en": 0.003926530256097029, "it": 0.0037083896863138606, "hu": 0.0002399546267614851, "zh": 0.001003446621002574, "id": 0.00013088434186990096, "oc": 0.0013524715326556434} | https://nanocling.blogspot.com/2017/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_298666 | Menú
BARCELONA, 27 mar� (EUROPA PRESS) -
El pianista andalús Javier Perianes actuarà aquest dimarts al Palau de la Música Catalana amb obres de Franz Schubert al costat d'una galeria d'obres de música impressionista de la mà de Manuel de Falla, Claude Debussy i Isaac Albéniz, en un contrast entre Viena i Granada.
El Premi Nacional de Música 2012 ha explicat en roda de premsa aquest dilluns que està de gira amb aquest programa per Amèrica, amb aturada en ciutats com Nova York, Vancouver, San Francisco, Washington, Buenos Aires, Quito, Bogotà i Santiago de Xile, entre d'altres.
"No em sentiria còmode amb un programa que no m'agradés", ha dit el pianista, que ha reivindicat que és necessari que el músic conegui i defensi al 100% les peces del seu repertori.
De l'obra de Manuel de Falla, ha enaltit que "extreu l'essencial del folklore més pur i el converteix en un llenguatge universal que després explota", mentre que ha dit dels compositors francesos acoloreixen més aquest folklore espanyol.
Perianes ha dit que els compositors espanyols de l'època impressionista generen a França una connexió molt natural, mentre que al Japó tenen una recepció molt entusiasta: "En altres països potser sí que es veuen més vinculats al folklore espanyol".
Ha defensat que de Falla és un compositor més enllà del folklore, ja que s'ha convertit per dret propi en universal, com també ho han fet Enric Granados i Frederic Mompou, com a mostra de la internacionalització de la música.
No obstant això, ha assegurat que les seves influències musicals procedeixen de nombrosos compositors: "Cadascun té alguna cosa que em subjuga i m'apassiona", i ha reivindicat la defensa de la música amb la màxima honestedat i la necessitat de lliurar-se al compositor, tal com ho tocaria aquest.
"Cada dia em costa més esforç parlar de música. Com condensar 45 minuts de música? Com explicar un programa en tres frases? És impossible abastar això", ha assegurat el pianista, convençut que una carrera global només ha de tenir en compte la música.
Ha subratllat: "Només m'interessa la música del que faig", i ha aplaudit la importància del seu mestre Josep Colom, qui sempre l'ha animat a construir programes amb una coherència i un missatge.
El músic, que obrirà la propera temporada a l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles al costat de Gustavo Dudamel, i ha anunciat que pròximament realitzarà àlbums amb repertori de Béla Bartok, Frédéric Chopin i Claude Debussy.
Sobre la gira internacional, ha destacat el respecte del públic japonès cap a la seva música: "el Japó és el silenci. És una societat d'un respecte extraordinari pels artistes. M'agrada molt anar-hi", a més d'assenyalar el profund agraïment que sent cap al pianista Lang Lang.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.747951 | curate | {"es": 0.12346993081426291, "ca": 0.8568387440127727, "pt": 0.009047365620010643, "en": 0.010643959552953698} | : /gent/noticia-javier-perianes-contrastara-viena-granada-concert-palau-musica-20170327133736.html |
mc4_ca_20230418_7_371424 | L’Esclat de Malla rep la màxima qualificació com a edifici d’alta eficiència energètica (A)
10|11|11 17:43 | Aquest establiment del Grup Bon Preu es converteix en el primer de l’Estat en rebre’l. És una botiga eficient que permet un estalvi del 55% en consum elèctric i del 80% en emissions de CO2. L’edifici disposa d’un total de 6500 m2, amb magatzems inclosos, i...
Jornada d'intercanvi intergeneracional a Malla
01|08|11 19:21 | Una dotzena de persones grans del poble expliquen al Casal d’Estiu un conte tradicional de la Flor de Romanial. Aquesta és l’activitat intergeneracional que cada any organitza Malla i que es va celebrar la setmana passada. A més, després de l’explicació del...
Malla celebra la 10a trobada anual de colles de falcons
04|07|11 11:58 | Malla acull la desena trobada anual de colles de falcons. Aquesta tradició, que es remunta a principis del segle XX, consisteix en crear construccions humanes acrobàtiques que recorden els castells. Malgrat aquesta similitud, la gran diferència dels falcons...
Mas insta les empreses a seguir invertint per crear ocupació tot i la crisi
29|06|11 08:52 | ACN - El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assenyalat aquest dimarts a Malla que tot i els temps de crisi "les empreses han de seguir invertint per crear ocupació". El president ha destacat la trajectòria del grup de distribució alimentària Bon Preu i ha...
28|06|11 13:43 | El president de la Generalitat, Artur Mas, inaugurarà aquest dimarts a 2/4 de 6 de la tarda, el nou hipermercat Esclat, de la cadena Bon Preu, al municipi de Malla. L’alcalde de Malla, Lluís Muntal, explica que l’Ajuntament rebrà una nau de 2.000 metres...
27|06|11 15:48 | El president de la Generalitat, Artur Mas, inaugurarà aquest dimarts 28 de juny, a 2/4 de 6 de la tarda, el nou hipermercat Esclat, de la cadena Bon Preu, al municipi de Malla. Mas serà rebut pel president i director general del Grup Bon Preu, Joan Font. A...
12|05|11 12:01 | El passat dia 10 de maig al vespre, la candidatura de Convergència i Unió de Malla, encapçalada per Jordi Baucells, va celebrar un dels primers actes de campanya, amb l’assistència del Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural,...
Gent gran de Malla rep consells de seguretat ciutadana dels mossos de proximitat
03|05|11 09:38 | El passat dimecres 27 d’abril un membre dels Mossos d’Esquadra de proximitat/rural va portar a terme una xerrada sobre consells bàsics de seguretat ciutadana a un grup d’unes vint persones grans del municipi de Malla. La xerrada va anar enfocada a la...
El Grup Bon Preu construeix a Malla l'hipermercat "més energèticament eficient" de Catalunya
26|04|11 16:32 | ACN - El grup d'alimentació osonenc Bon Preu ultima els detalls perquè el mes de juny l'establiment que tenen a Malla, el nou Esclat, es converteixi en el primer hipermercat amb certificació energètica "A" que concedeix la Generalitat de Catalunya....
“Turons i volcans” 1a Mostra de producte autòcton d’Osona i La Garrotxa
08|04|11 10:56 | El proper diumenge 10 d’abril se celebrarà al Prat Verd de Malla la 1a Fira "Turons i volcans", que neix amb la intenció d’unir els millors productes propis d’Osona i La Garrotxa. Serà una jornada lúdica que servirà d’aparador del sector de... | 0.851761 | curate | {"ca": 0.9987627590473245, "es": 0.0012372409526755336} | http://www.elter.net/noticies/municipi/8/Page/10 |
mc4_ca_20230418_0_702489 | El 14 de juny, et convidem a debatre sobre la ‘Ciutat 2050’! – COAMB
El 14 de juny, et convidem a debatre sobre la 'Ciutat 2050'!
El 14 de juny, et convidem a debatre sobre la ‘Ciutat 2050’!
L’Escola de Formació del COAMB, en col·laboració amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació i el Col·legi de Geògrafs, proposa una jornada d’inspiració i reflexió sobre les tendències i previsions de futur en la planificació i gestió de l’hàbitat urbà.
Durant la jornada, experts de diferents professions i camps d’actuació (ambientòlegs, enginyers de telecomunicació, arquitectes i geògrafs) aportaran la seva visió i dialogaran sobre com serà, o com volem que sigui, la ciutat del 2050, per adaptar-se al canvi climàtic i altres reptes ambientals.
L’activitat se celebrarà el 14 de juny de 9.30 a 14 hores al CCCB (Barcelona). És gratuïta però cal fer la inscripció prèvia a través d’aquest enllaç.
L’activitat s’emmarca en el Congrés de les Professions, que podrà seguir-se a Twitter amb el hashtag #congrésprofessions. | 0.701974 | curate | {"ca": 0.9933899905571294, "en": 0.0066100094428706326} | https://www.coamb.cat/actualitat-coamb/el-14-de-juny-et-convidem-a-debatre-sobre-la-ciutat-2050/?month=2019-12 |
crawling-populars_ca_20200525_28_39742 | CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS I LA LLIBRERIA ANGLESA, SL, COME IN
Palma,
REUNITS
D’una banda, el senyor Llorenç Huguet Rotger, Rector Magnífic de la Universitat de les Illes Balears, com a representant d'aquesta, segons el que estableixen la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats, modificada per la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, i el Decret 64/2010, de 14 de maig, pel qual s'aproven els Estatuts de l'esmentada universitat.
I de l'altra, el senyor David Fauquet Ars, propietari de la Llibreria Anglesa, SL (Come In), empresa constituïda el 17 de febrer de 2006 davant notari de l’Il·lustre Col·legi de Barcelona, amb domicili social al c/ Balmes, 129 bis, Barcelona, en representació de l'entitat esmentada, i amb seu a Palma al c/ de Sant Miquel, núm. 58, CP 07002.
EXPOSEN
I. Que la UIB és una institució de dret públic al servei de la societat, amb personalitat jurídica i patrimoni propis, que desenvolupa les competències que expressament li atribueix la legislació vigent. Exerceix els drets reconeguts per l’ordenament jurídic per realitzar el servei públic de l’educació superior mitjançant la investigació, la docència i l’estudi, i desenvolupa les funcions que li atribueix l’àrticle 1 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats (LOU) (art. 1.1 dels Estatuts, aprovats pel Decret 64/2010).
II. Per dur a terme les relacions institucionals, la UIB, d’acord amb el que estableix l’article 147.1 dels Estatuts, ha de fomentar, en la mesura de les seves possibilitats, una adequada política de convenis i d’intercanvis amb altres universitats, centres de recerca, instituts, institucions i empreses.
III. Com In és una empresa dedicada a la venda de llibres i altres publicacions de difusió lliure, especialitzada en material didàctic de llengües estrangeres i de llengua anglesa per a tots els nivells.
Convençuts de l'interès recíproc per establir i desenvolupar relacions de cooperació en els camps de la docència, formació d'estudiants i divulgació entre ambdues institucions, d'acord amb llurs respectives atribucions, han establert les següents:
BASES GENERALS
Primera. Objectius
Atès que l’article 21 de l’Acord normatiu 9386/2010, de 16 de març, pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de caràcter oficial (grau i màster) de la Universitat de les Illes Balears (FOU núm. 328, de 23 d’abril), indica que «Per a l’obtenció de cadascuna de les titulacions de grau de la UIB és necessari demostrar que s’ha assolit un nivell de coneixement de la llengua anglesa equivalent com a mínim al B2 establert al Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR), d’acord amb el desenvolupament que es farà d’aquest requisit en cada pla d’estudis», la UIB considera adient establir col·laboracions amb institucions i entitats per garantir aquest requisit.
Aquest acord s'estableix per desenvolupar la cooperació en el camp de la formació en el coneixement de les llengües estrangeres.
Segona. Tipus de cooperació
La cooperació entre ambdues institucions inclou:
1. Come In facilitarà l’ús i l’accés d’un espai de la llibreria als alumnes de la UIB a les hores pactades per dur-hi a terme activitats de caire lúdic que afavoreixin, principalment, la pràctica de la llengua anglesa, sense cap cost per a la UIB. A principi de semestre s’acordarà els dies i hores convinguts d’aquesta cessió.
2. El personal de Come In facilitarà l’ajut i assessorament tècnic als alumnes i personal de la UIB interessats a adquirir el material més adient per millorar el seu nivell de llengües estrangeres.
3. L’empresa Come In cedirà material docent en anglès utilitzat a l’aula d’autoaprenentatge de la UIB, dins les seves possibilitats. Si els alumnes compren els llibres de curs o de literatura, Come In facilitarà una còpia del material docent per al professor.
4. Estudiar qualsevol altra possibilitat d’actuació entre ambdues parts.
Tercera. Imatge
La Universitat de les Illes Balears es compromet a deixar sempre constància del caràcter de col·laborador en les actuacions en què participi l’empresa Come In en el marc de les activitats contingudes en aquest conveni.
Així mateix, Come In podrà realitzar la difusió de les actuacions regulades mitjançant aquest conveni una vegada la Universitat hagi aprovat prèviament el que fa al correcte ús de la seva imatge corporativa i l’ús dels seus signes.
Quarta. Comissió de seguiment
Es crearà una comissió de seguiment del present acord formada per dos representants de la UIB i dos de l’empresa Come In, que periòdicament o quan sigui necessari es reunirà per fer-ne un seguiment i valorar l’evolució de l’acord.
Cinquena. Condicions financeres
No hi ha cap tipus de compromís financer assumit per les institucions en el moment de la firma d'aquest acord.
Sisena. Vigència i durada
El present acord marc entrarà en vigor el dia que se signi i té una validesa mínima d’un any, període que es renovarà automàticament. Ambdues parts, de comú acord, poden proposar-ne la modificació o rescissió amb sis mesos d'antelació a la data prevista per fer-ho. En cas que l'acord marc es denunciï, ambdues parts es comprometen a acabar els projectes de col·laboració que hi hagi en fase de realització.
I com a prova de conformitat amb tot l'anterior, se subscriu al lloc i en la data indicats el present acord de col·laboració.
Per la Universitat de les Illes Balears,Llorenç HuguetRector
Per Come In, David FauquetPropietari de la Llibreria Come In - Palma
Diligència
El present conveni el va aprovar el Consell de Direcció de data 19 de maig de 2015 i el va ratificar el Consell de Govern en data 16 de juny de 2015, de conformitat amb el que estableixen els articles 24.2.24 i 147.2 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 64/2010, de 14 de maig (BOIB núm. 76, de 22 de maig).
La iniciativa de subscriure convenis correspon tant al personal com als òrgans de la UIB (article 147.2 dels Estatuts).
L’òrgan competent per tramitar convenis és la Secretària General, en virtut del que estableix la Resolució 12718/2018, del dia 10 d’abril, per la qual es fixa una nova distribució de serveis i competències entre els membres del Consell de Direcció (FOU núm. 464):
«g. Dirigir i coordinar les funcions referents a: les publicacions oficials de la universitat (FOU), l’assessorament jurídic i la tramitació dels convenis.»
La Secretaria General s’encarrega de la tramitació (no de l’elaboració) de convenis.
El proponent ha d’enviar la proposta consensuada amb l'altra part a la Secretaria General <[email protected]>. La proposta s’ha de trametre en document Word per correu electrònic. La proposta ha de ser en català si l’entitat o les entitats amb què signam el document estan ubicades a l'àmbit territorial de parla catalana, o en castellà si es tracta d’entitats ubicades en territori espanyol.
El representant legal de la UIB.
El representant legal de la UIB és el Rector. El Rector és l'òrgan competent per firmar convenis, perquè té atribuïda la representació de la Universitat (art. 20.1 de la LOU i art. 38 dels Estatuts): el Rector és la màxima autoritat acadèmica i en té la representació.
A l’acord marc s’estableixen les línies directrius que obliguen les parts; al conveni específic es desenvolupa i especifica alguna o totes les obligacions contingudes en un acord marc.
Sí. Es pot fer un conveni específic quan s’estableixin les obligacions a què es comprometen les parts.D'acord amb la normativa vigent per la qual es regeixen els convenis (Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, LRJSP), és necessari que el conveni s’acompanyi d’una memòria justificativa on s’analitzi:
En aquest cas, el conveni ha dur adjunta o ha d’incloure una memòria econòmica en què se n’ha de fer constar cost aproximat, periodicitat i finançament. En cas d’obligacions econòmiques assumides per la Universitat, s’ha d’expressar el concepte pressupostari amb càrrec al qual es finançarà el conveni, i la persona, òrgan o unitat que assumeixi l’obligació de pagament.
No, no serà necessari fer un conveni nou. En aquests casos es farà una addenda o un document administratiu que completi el conveni o l’acord de què es tracti.
Un conveni es pot modificar mentre sigui vigent.
La modificació no pot afectar l’essència del conveni.
La durada del conveni ha de ser concreta, no pot ser indefinida i no pot ser superior a quatre anys, tret que normativament es prevegi un termini superior.
Si és el cas, la pròrroga s’ha d’acordar de forma unànime entre les parts dins el període de vigència del conveni. Si el conveni té una durada de quatre anys, se’n pot acordar una pròrroga per quatre anys addicionals com a màxim o l’extinció. Per tant, els convenis poden tenir una durada màxima de vuit anys, pròrrogues incloses, tret que normativament s’hagi pogut establir un termini superior.La pròrroga ha de ser sempre expressa, no pot ser tàcita en cap cas.
La iniciativa de subscriure convenis l’ha d’aprovar el Consell de Direcció: «La iniciativa de subscriure convenis correspon tant al personal de la UIB com als òrgans de la UIB i l’aprova el Consell de Direcció» (art. 147.2 dels Estatuts).
Aquesta competència recau en el Consell de Govern (art. 24.2.24 dels Estatuts).
Sí, un cop aprovat pel Consell de Direcció, es pot signar el conveni. En cas que el Consell de Govern no el ratifiqui posteriorment, el conveni s’haurà de rescindir i deixarà de tenir efectes. | 0.797776 | curate | {"ca": 0.9824168797953964, "en": 0.004262574595055414, "sl": 0.0007459505541346973, "de": 0.0007459505541346973, "es": 0.009164535379369138, "cs": 0.0008525149190110827, "pt": 0.0007459505541346973, "lo": 0.0007459505541346973, "uk": 0.00031969309462915604} | : /lauib/Convenis-i-acords/Convenis-i-acords-marc.cid406042 |
oscar-2301_ca_20230418_6_38977 | A la classe dels rellotges de P5, seguim amb el nostre projecte de les fonts. Fa uns dies, en tornar d'una activitat a la Biblioteca Jaume Fuster, ens vam acostar | 0.661321 | curate | {"ca": 1.0} | https://baldirireixac.cat/tag/fonts/ |
mc4_ca_20230418_10_674869 | La visió de centre - Escola Nova 21
A través d’un procés participatiu que compta amb la reflexió conjunta d’infants i joves, famílies i claustre, es construeix el consens de tota la comunitat educativa per donar resposta a la pregunta de “quina escola volem el 2030?”. La visió de centre és la resposta de la comunitat educativa a aquesta pregunta.
La creació d’aquesta visió inclou el replantejament del propòsit, les pràctiques educatives, l’avaluació i l’organització del centre. L’equip impulsor ha estat l’encarregat de liderar i dinamitzar el procés participatiu de creació de la visió de centre.
Kit per a la creació de la visió de centreBaixa
Vídeo la visió de centre: quina escola volem el 2030? | 0.774161 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.escolanova21.cat/operativa-del-programa/la-mostra-representativa-un-protocol-de-canvi-intensiu/protocol-de-canvi/la-visio-de-centre/ |
oscar-2201_ca_20230904_5_51815 | Els cursos fluvials i les làmines d'aigua són una constant a Espadà Millars on quasi tots els municipis ofereixen la possibilitat de banyar-nos en piscines naturals i en pous d'una gran bellesa.
A l'embassament de Sitjar, situat al municipi de Ribesalbes, es pot practicar la navegació en caiac i el paddle surf i també es poden realitzar rutes interpretatives amb un guia.
Així mateix, el riu Millars també ofereix la possibilitat de fer ràfting i travessies en caiacs autobuidables i insubmergibles, fins i tot, en trams d'aigües braves que presenten diversos ràpids que proporcionen més diversió i emoció al descens. | 0.828348 | curate | {"ca": 1.0} | https://visitespadanmijares.com/index.php/va/turismo-activo/actividades-acuaticas |
macocu_ca_20230731_1_44298 | L'exposició 'Guerrillers, soldats oblidats' està formada per un conjunt de plafons explicatius i una sèrie de sanguines que retraten escenes i protagonistes d'aquest episodi històric. La inauguració va comptar amb la presència dels autors dels plafons i els quadres, Joachim Garcia i Anne Marie Garcia, que són a més membres de l'Amical d’antics guerrillers espanyols Gard-Lozère.
La mostra, amb la col·laboració del Consell General i l'Organització Internacional de la Francofonia, arriba a Andorra com a iniciativa de l'Aliança Andorrano-Francesa i el Lycée Comte de Foix. Els horaris de visita coincideixen amb els de Casa de la Vall (de dimarts a dissabte, de 10h a 14h i de 15h a 18h) i l'entrada és gratuïta.
Com a activitat complementària, la periodista i escriptora Hélène Legrais oferirà una conferència sobre la Maternitat d'Elna el pròxim 14 de febrer, a les 19h, al vestíbul del Consell General.
Abans de res, permeteu que aprofiti l’ocasió i la presència de representants del Lycée Comte de Foix per expressar les condolences del Consell General per la pèrdua del seu director, Sr. François Dechosal, i per encoratjar els seus successors a donar continuïtat a la bona feina que ell va fer. Que el testimoni que ha deixat sigui la nostra inspiració.
Avui inaugurem l’exposició ‘Guerrillers, soldats oblidats’, una mostra que explica l’epopeia dels soldats republicans i les seves famílies que, a la fi de la Guerra Civil espanyola, van travessar els Pirineus cap a França. La imatge de milers de persones que cerquen refugi en un altre país ens és, malauradament, molt present. Precisament la Història ens hauria de servir de lliçó per evitar de repetir els pitjors episodis del passat.
Però si no som capaços d’aprendre del pitjor del nostre passat, potser sí que podem prendre com a exemple l’esperit de superació d’aquells que ens han precedit. Perquè la Retirada no és una història de perdedors, sinó de lluitadors que van defensar els seus ideals, primer a casa seva, durant la Guerra Civil espanyola, i després enllà de la frontera, combatent el feixisme que amenaçava tot Europa. Aquesta exposició és, més que una lliçó d’Història, una lliçó d’humanitat i un reconeixement a la valentia de milers de persones anònimes que van plantar cara a l’adversitat i van atrevir-se a somiar un nou començament.
També vull agrair la presència avui dels autors de l’exposició. Joachim Garcia, que més tard ens oferirà una petita visita guiada, és, a més de president de l’Amical d’antics guerrillers espanyols Gard-Lozère, el responsable dels textos dels plafons. Anne Marie Garcia és autora de les sanguines exposades, que com ella mateixa va declarar en una ocasió “permeten captar la llum enmig de l’obscuritat”. Uns quadres que ens mostren, doncs, i per damunt de tot, la llum de l’esperança. | 0.872426 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_8_179855 | Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
Campus de Bellaterra (UAB) Edifici C08193 Cerdanyola del VallèsVeure mapa
Tel. : +34 93 5811312Fax: +34 93 [email protected]
© 2016 CREAF | Avís legal | 0.44721 | curate | {"ca": 0.6416666666666667, "en": 0.12083333333333333, "fr": 0.2375} | : /ca/publicacions/improving-ecological-risk-assessment-mediterranean-area-selection-reference-soils-and-evaluating-influence-soil-properties-avoidance-and |
mc4_ca_20230418_4_369234 | Lloguer cases de particulars amb terrassa a Santa Maria de Merlès - habitaclia
Avui disposem de 0 cases de particulars amb terrassa en lloguer a Santa Maria de Merlès. També trobaràs cases en venda i d'obra nova a Santa Maria de Merlès. El portal immobiliari habitaclia.com. A habitaclia.com trobaràs la millor selecció cases de forma ràpida i senzilla, i si no trobes el que cerques pots crear-te una alerta i t'avisem de manera gratuïta | 0.723856 | curate | {"ca": 0.9147465437788018, "en": 0.08525345622119816} | https://catala.habitaclia.com/lloguer-cases-particulars_terrassa-santa_maria_de_merles.htm |
mc4_ca_20230418_4_106125 | Sánchez obté l'aval de les bases a l'acord amb C's amb el 70 % dels vots favorables - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Sánchez obté l'aval de les bases a l'acord amb C's amb el 70 % dels vots favorables
Més de la meitat dels militants del partit no va participar en la consulta, però el líder del PSOE va guanyar-la àmpliament
agències | madrid 28.02.2016 | 00:00
Havia de ser un dia feliç, rodó. No va acabar d'anar malament, però tampoc va ser una festa. Pedro Sánchez, al cap i a la fi, va obtenir ahir allò que buscava amb la seva proposta de sotmetre a l'opinió de les bases del partit l'acord de govern rubricat amb Ciutadans, el partit d'Albert Rivera: un sí prou rotund dels seus, tot i que no àmpliament majoritari.
Pels volts de les deu de la nit, el PSOE informava que des de divendres i fins a les vuit del vespre d'ahir havien votat uns 90.000 militants, el 48 % del total (el cens oficial del partit frega els 190.000 afiliats). Dels vots emesos -presencialment i a través d'Internet- el 70 % van ser favorables al pacte. Set de cada deu electors, doncs, van respondre afirmativament la pregunta: "el PSOE ha assolit i proposat acords amb diverses forces polítiques per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez a la presidència del govern [espanyol]. Dones suport a aquests acords per conformar un govern progressista i reformista? ".
Més enllà de la consulta, que no és vinculant i que haurà de ratificar el comitè federal, Sánchez, unes hores abans que s'esgotés el termini de la votació, gosava vaticinar què passarà a partir de demà, dilluns, quan començarà al Congrés dels Diputats el debat per a la seva -i de moment molt hipotètica- investidura: "hi haurà forces polítiques del canvi que donaran suport al Congrés a aquest acord". De tota manera, el dirigent d'En Comú Podem Xavier Domènech va advertir ahir que seria seria "una irresponsabilitat política" abstenir-se en la investidura de Sánchez, ja que implicaria ratificar un acord amb Ciutadans que inclou "coses que als de l'Ibex 35 els posa contents".
Des de Catalunya, concretament des de Lleida, ciutat on el socialistes governen, precisament, amb Ciutadans, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, veia la consulta com "l'aval" a les negociacions que lidera Sánchez per formar govern a Espanya.
El dirigent del PSC, però, va avisar que "aval" no és sinònim de "xec en blanc", i va insistir a continuació que les negociacions amb els altres partits s'han de cenyir als "límits" que fixa el programa electoral del PSOE. En aquest context, Iceta va convidar forces com Podem, Compromís, Izquierda Unida o el PNB a sumar "en positiu" per a un pacte de govern de canvi.
Per la seva banda, Susana Díaz, presidenta de la Junta d'Andalusia i secretària general del partit a la comunitat, va passar de puntetes sobre la jornada participativa d'ahir. Díaz, la vigília del Dia d'Andalusia, va declarar en un acte polític amb presència d'expresidents de la Junta, que aquella regió "necessita que Espanya tingui un govern sensible amb la gent que ho ha passat malament, que retorni els drets a les persones". Un govern, va afegir, que ha de ser "sòlid, ferm i estable" i amb Pedro Sánchez al capdavant. Els resultats de la consulta posen al descobert que una majoria de militants pensa el mateix que ella. S'espera que entre la resta de barons del PSOE es pronunciïn. | 0.861773 | curate | {"ca": 0.9811037792441512, "eo": 0.0005998800239952009, "es": 0.01829634073185363} | http://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2016/02/28/sanchez-obte-laval-bases-lacord/350786.html |
oscar-2201_ca_20230904_8_117343 | Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026
Anar a un mes
II Jornada d'Atenció Domiciliària
Divendres 30 Novembre 2018, 08:15 - 15:00
Visites : 3560
Ses Cases des Mestres, Sta Maria
8.15-8.45 Recepció
8.45-9.00 Benvinguda i inauguració de la Jornada. Rosa Duro Robles, Subdirectora assistencial d'Atenció Primària i Atenció a les Urgencies Extrahospitalaries, Servei de Salut de les Illes Balears, i Maria Antònia Font Oliver, directora infermera d’Atenció Primària (APS) de Mallorca
9.00-10.00 Conferència inaugural “L’atenció domiciliària i els nous enfocaments d’atenció integral, integrada i centrada en la persona.Carles Blay Pueyo, metge de família, doctor en Salut, Benestar i Qualitat de vida per la UVic-UCC. Presentat per Maria Taltavull Aparicio, subdirectora infermera APS Mallorca
10.00-11.15 Taula debat 1: “Atenció primària dins el domicili” moderat per Maria Taltavull Aparicio, subdirectora infermera APS Mallorca
“Implementació i avaluació del programa d’atenció domiciliària a Mallorca”, Maria Antònia Font Oliver, directora infermera APS Mallorca
“Organitzar un centre de salut per a facilitar l’atenció domiciliària”, Gabriel Lliteras Fleixas, coordinador metge CS Llucmajor i Cristina Alfaro Gómez, responsable infermera CS Emili Darder
“Gestió de casos coordinada”, Raquel Muñoz Arenas, infermera gestora de casos CS Camp Rodó i Rosario Zambrano Jiménez, treballadora social APS Mallorca
11.15-12.00 Descans
12.00-14.00 Taula debat 2: “Fer diana a l’atenció domiciliària” moderat per Sebastià Serra Morro, metge de família APS Mallorca i membre de la Comissió Tècnica d’Atenció Domiciliària
“Aspectes ètics en l’atenció domiciliària”, Carmen Santo de Unamuno, metgessa de família
“Maneig de les emocions al domicili”, Carmen Zarzosa Merino, infermera CS Sant Agustí
“Vivències del cuidador”, Oskar Tejedor, director i guionista del documental “Cuidadores”
“Cuidant a qui cuida en el domicili en situació de final de vida”, Amaia Sáenz de Ormijana Hernández, infermera adjunta, Servicio Vasco de Salud
14.00-14.30 Conclusions i Clausura per Paco Amor Madueño i Maribel Figuerola Mateo, membres de la Comissió Tècnica d’Atenció Domiciliària
Pendent de resolució per la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries de les Illes Balears
Destinataris: professionals d'atenció primària
Durada: de 8.15 a 15h
Inscripció: fins el 23 de novembre de 2018. Nombre de places limitat. A través del Portal de serveis al personal
Informació: Unitat de Formació Continuada
Tel. : 971 175 884
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Jornada organitzada per la Comissió Tècnica d’Atenció Domiciliària de la Gerència d’Atenció Primària de Mallorca, comitè organitzador: Maria Antonia Aguiló Llobera, Francisco Anton Amor Madueño, M. Antònia Barceló Arroyo, Juana Maria Bestard Andreu, Yolanda Cros Lopez, Maria Isabel Figuerola Mateo, Bartomeu Mascaró Bauzà, Jerónima Miralles Xamena, Dolores Mora Burgos,Aina Maria Piña Nicolau, Eva Rodriguez Izquierdo Sebastià Serra Morro Joana Maria Taltavull i Victoria Useros Tercero. | 0.779192 | curate | {"ca": 0.8074730842305257, "fr": 0.04369854338188727, "es": 0.13489550348321722, "en": 0.007283090563647878, "pt": 0.006649778340721976} | https://www.ibsalut.es/apmallorca/ca/actualitat/agenda-d-esdeveniments/detalldelevent/3429/156/ii-jornada-d-atencio-domiciliaria |
oscar-2201_ca_20230904_10_86619 | Des del fins al Secció Cultura Esports Medi Ambient Obres i Urbanisme Política Serveis Societat Successos Ràdio Palamós Turisme Comerç Costes Economia El telèfon de l'informatiu Terme clau
Campanya al mercat per a la reduccio de plàstics al mar
16/08/2021 Medi Ambient - Jordi Rodríguez
Sortida de plogging dins la campanya "Enxarxa't a la vida", la passada setmana a Palamós. (Foto: La Mar de Dones).
La Cooperativa La Mar de Dones, en col·laboració amb l'Àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Palamós, ha engegat una campanya de sensibilització per lluitar contra la contaminació que provoquen els plàstics en el medi marí. Es tracta de dues actuacions informatives que es duen a terme en el Mercat Municipal de Palamós. La primera va tenir lloc aquest dissabte passat, i la segona es durà a terme el dissabte que ve, 21 d'agost.
Teresa Ferrés, de La Mar de Dones, n'ha parlat en declaracions a Ràdio Palamós.
La cooperativa 'La Mar de Dones' impulsa la campanya 'Enxarxa't a la vida', una iniciativa que uneix la gastronomia del peix amb els valors mediambientals i socials i amb la lluita contra la contaminació del mar. Fins al 15 de setembre, 11 restaurants del Baix Empordà, 9 d'ells de Palamós, elaboren un plat especial amb peix de la llotja palamosina per sensibilitzar sobre la problemàtica dels residus al litoral. La campanya compta amb la col·laboració de la Fundació Vimar i l'empresa La Gastronòmica i inclou també una sortida de plogging cada primer dissabte de mes per recollir deixalles.
Totes les notícies:
03/12/2021 - El certificat COVID torna a ser vigent per a bars, restaurants i gimnasos
Després d'haver-lo hagut d'ajornar per una allau de peticions que van saturar el sistema...
03/12/2021 - Palamós afronta un pont llarg de cinc dies en un context pandèmic complicat
Palamós afronta els propers dies un pont festiu llarg de desembre. El 6 de desembre, dia de la...
03/12/2021 - Emili Colls valora positivament el retorn dels creuers a Palamós i augura una bona temporada pel 2022
El regidor de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Palamós, Emili Colls, ha valorat molt...
03/12/2021 - L'hospital de Palamós obté un accèssit als Premis Benchmarking del Consorci de Salut i Social de Catalunya
El Consorci de Salut i Social de Catalunya i Benchmarking Sanitari 3.0 han lliurat aquesta setmana,...
03/12/2021 - Parada solidària de PROGAT a la plaça dels Arbres
L'entitat PROGAT Palamós torna a muntar una parada solidària. Ho farà demà dissabte a la plaça...
Notícies relacionades:
20/05/2021 - Cultura La campanya 'Enxarxa't a la vida' uneix la gastronomia del peix amb els valors mediambientals i socials
...
22/04/2021 - Cultura Neix 'La Mar de Dones', una cooperativa de conscienciació ambiental amb el litoral que reivindica el paper de la dona en el sector pesquer
...
Ràdio Palamós - 107.5fm - C/Orient 28 - 17230 Palamós - Telèfon estudis: 972 31 62 90 | Telèfon oficines i redacció: 972 60 09 26
Correus electrònics: [email protected] - [email protected] - [email protected] - [email protected]
Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar. | 0.771121 | curate | {"ca": 0.9266625233064015, "es": 0.044748290863890615, "en": 0.026724673710379118, "sh": 0.0018645121193287756} | https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500014783/campanya-al-mercat-per-a-la-reduccio-de-plstics-al-mar/0?page=7156 |
mc4_ca_20230418_10_273296 | CRÒNICA GATERA: "A FER RENDA TOQUEN" | CRONISTA DE GATA DE GORGOS
CRÒNICA GATERA: "A FER RENDA TOQUEN"
Article publicat a LAS PROVINCIAS fa 20 anys, el 29 d’agost de 1991.
La fotografia és la mateixa que vaig publicar del riurau de Sirera abans de ser restaurat, que posava al seu peu: "El Riu-Rau protagonista de la "Renda".
Com és el temps i despúsahir estrenavem la nova sèrie recordant aquest article, us pose traduït al valencià l’article que vaig publicar fa ara 20 anys amb el títol de "A FER RENDA TOQUEN...". Ha canviat moltíssim el panorama de la renda.
"És l’hora de la renda, perque "A Sant Miquel tot va a repèl", com diu el refrany popular. És l’hora dels llauradors i els que no ho són tant o sols de cap de setmana.
Les ametles "les puntes, les rumbes, les marcones, les amollars", comencen a "badar" i hi ha que recollir-les. Des de l’arbre, la quadrilla o família, les llança amb una canya al sòl o a "la vela", per a després recollir-les totes: d’ací al "sac" i després a la "mula" (mula mecànica).
A la "caseta" es guarden fins que siga ventajosa i profitosa la seua venda, perque el mercat de l’ametla oscil·la, baixa i puja, puja i baixa, i hi ha que esperar, per apropar-se al mes de novembre, més prop de Nadal, per allò del torró.
El raïm moscatell, que en milers de kilos es recull, es talla, seria parlar amb més propietat, dels ceps que "Ecles, Quadros, Gorgos, Mirandes, Julians, Rana" es conreuen. Ara s’han iniciat les recollides per les Cooperatives (CAS i Santíssim Crist), per a taula i peer a suc; aquesta a 22 pessetes el kilogram, per a realitzar sucs. Aquella -CAS- per a raïm de taula, pròpiament. Altres comerciants o "raïmeros" relitzen el seu treball.
Del cep, son tallats els raïms, amb el típic "falçó" o "falçonet"; d’ahí a la caixa de madera o al "cabàs", d’ahí el típic refrany que també posem a relluir: "Para el cabàs...".
Però el "cabàs" és més per a "escaldar" (altre dia no molt llunyà en altra crònica parlarem expresament d’aquest "art tradicional i agrícola, escaldar o fer pansa).
...Després la garrofa, perque el "garrofer" les té negres: amb canya i amb sombra, es recullen aquests fruits tan característics, que serveixen per a múltiples activitats i serveis: així per a pinso, plàstic i altres components.
No sols a Gata es va de "renda". Tota la Marina Alta s’acura ara amb ella, per a deixar prompte "els bancals" nets i així a la tardor començar altre cicle."
FONT: Article i foto meus publitas a LAS PROVINCIAS el 29 d’agost de 1991.
30/08/2011 21:30 cronistadegata #. COSTUMS | 0.789782 | curate | {"es": 0.052819698173153296, "ca": 0.9308975377283558, "pt": 0.013502779984114376, "en": 0.0027799841143764897} | http://cronistadegata.blogia.com/2011/083002-cronica-gatera-a-fer-renda-toquen-.php |
mc4_ca_20230418_2_232469 | CENT PER CENT PER BATEA: VÍDEO CAMPANYA ELECCIONS MUNICIPALS 2015
CENT PER CENT PREGUNTA
Com creieu que hauria de ser la taxa per a les terrasses dels bars?
Com creieu que hauria de ser la taxa de les terrasses dels bars ? ? ?
VÍDEO CAMPANYA ELECCIONS MUNICIPALS 2015
Publicat per centxcentxbatea a 10:35
Anònim 15 de maig de 2015 a les 22:55
Comentaris respectuosos i constructius?, mirant el vídeo que heu fet sobren els comentaris. Estic orgullós del vostre recorregut, de tots, de les cares conegudes i de les noves, del vostre esforç diari durant aquests 4 anys duríssims, de les vostres propostes sempre tan ben documentades, de les vostres reflexions tan contrastades, del respecte que sempre heu demostrat, de les ganes i de les ganes de sumar. Sobren els comentaris. Només se m'acudeixen paraules per animar-vos, per a dir-vos com ens feu sentir d'orgullosos a un gran nombre de bateans. Us desitjo molta sort, perquè tota la resta ja ho teniu entre tots i totes, cadascun aportant el vostre granet,feu un molt bon equip. Tant de bo pugueu tenir l'oportunitat de governar perquè Batea us necessita, al meu poble li convé un canvi d'aires, un canvi d'idees, un canvi de rumb, li convé aquesta participació de tot el teixit del poble, li convé ordre i ganes, i vatres les teniu. Estic fart d'allò que veig, fart del egocentrisme malaltís, fart de denúncies i atacs, fart de que fem riure, fart de les manipulacions, fart de la por. No entenc el perquè de la por, no ho entenc, si la papereta no la veu ningú... si el vot és secret!!! és temps de reflexió, i jo aposto per vatres, aposto pel canvi. Gràcies.
Anònim 16 de maig de 2015 a les 0:13
Estic d'acord amb l'escrit anterior i us voldria dir moltes coses, a veure si m'ensurto:
Quan penso amb vosaltres com a partit sento una enveja sana ja que a mi particularment la politica no m'agrada però si que m'agrada estar a associacions i veig reflexat amb vosaltres una manera molt meravellosa de dur un ajuntament, dialogant, fent participar a la gent que es a la fi la que ha de ser partícep de les coses que rodegent les coses bones i no tants bones i dels posibles problemes cotidiants de la vida de batea.
No se que passarà el dia 24, personalment voldria un canvi ja que crec que es el moment oportú per canviar el rumb d'un poble tant meravellós i a la vegada tant destruit socialment i que no es mereix aquest càstig.
Us vull animar perque crec que sou simplement diferents a la manera de fer i d'actuar, ho podeu fer mes be o malament però amb diàleg, parlant sense por a les posibles adversitats que us podeu trobar.
Només us voldría demanar una cosa si aquest canvi es fa efectiu, treure a la medida que es pugi totes les accions judicials contra tota la gent que ha estat involucrada judicialment i que els treballadors puguin tornar al seu lloc de treball on mai hauríen d'aver marxat, crec molt sincerament que vosaltres podeu fer tornar la normalitat social i moral a un poble que mai l'hagues hagut de perdre.
Per acabar us voldria dir que per mi i molta gent ja heu guanyat, aquests dos ultims anys han estat molt durs per a moltes families i la serenor i la manera en com heu portat tots els fronts oberts es digne d'admirar,tantsols em queda per dir que tingueu sort i creure que tot es posible.
Anònim 17 de maig de 2015 a les 11:30
Olé! pos jo també voto pel canvi. M'agrada molt el video i m'agrada que hi haigue tanta gent diferent i variada en tants aspectes, venga molta sort!
US PREGUEM QUE SIGUEU RESPECTUOSOS I CONSTRUCTIUS EN ELS VOSTRES COMENTARIS, GRÀCIES.
Notícia Molinets Setembre del 2015
centxcentxbatea
TURISME BATEA
Ajuntament de BATEA
Institut Escola BATEA | 0.787274 | curate | {"ca": 0.9457964601769911, "en": 0.02959070796460177, "fr": 0.0005530973451327434, "pt": 0.006913716814159292, "it": 0.009402654867256638, "eu": 0.004148230088495576, "es": 0.003595132743362832} | http://centpercentperbatea.blogspot.com/2015/05/video-campanya-eleccions-municipals-2015.html |
naciodigital_ca_20220331_0_130381 | El Fòrum de Debats, en col·laboració amb la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona, ha programat una conferència amb el títol de "Narcisisme i societat. Els factors psicològics i la crisi econòmica", que anirà a càrrec d'Antoni Talarn, professor de Psicopatologia a la Universitat de Barcelona, i de Francesc Sainz, professor a la Universitat de Barcelona i psicoanalista. La xerrada tindrà lloc aquest divendres, 18 d'octubre, a les 8 del vespre, a la Fundació Antiga Caixa Manlleu. Rambla Hospital, 11, de Vic. Aquesta conferència es realitza en el marc de les activitats entorn del Dia Mundial de la Salut Mental i, com sempre, anirà seguida de col·loqui.
En la xerrada es relacionaran els conceptes de salut mental, capitalisme, crisi econòmica i s'exposaran dades i informacions que, habitualment, són silenciades als mitjans de comunicació. S'analitzaran les conseqüències de la crisi econòmica i del sistema capitalista en la salut mental de la població i com això pot afectar el conjunt de la societat.
Antoni Talarn és doctor en Psicologia, psicòleg clínic i psicoterapeuta. Actualment és professor titular de Psicopatologia a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.
Francesc Sainz és psicòleg clínic, psicoanalista i psicoterapeuta. Professor associat del Departament de Treball Social de la Universitat de Barcelona és, també, professor de la Fundació Vidal i Barraquer de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Així mateix, és supervisor de serveis públics de salut mental i de serveis socials. També és Director del Grup de Psicoanàlisi Relacional i Social.
Antoni Talarn i Francesc Sainz col·laboren en nombrosos estudis, recerques i publicacions en les seves especialitats. | 1 | perfect | {"ca": 0.9835390946502057, "en": 0.01646090534979424} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/38826/forum-debats-apunta-al-dia-mundial-salut-mental |
mc4_ca_20230418_11_453050 | Consell de Redacció de la revista Guix, Autor a L'escola graó a graó
L’avaluació, eina clau per a l’aprenentatge
4 de Maig de 2015 - Consell de Redacció de la revista Guix
Potser hem de pensar en l’avaluació feta des del criteri, que permeti realitzar l’itinerari d’aprenentatge personalitzat de tots i cadascun dels infants, i poder-ne valorar el recorregut.
Les escoles d’estiu, molt més que formació del professorat
25 de Juny de 2014 - Consell de Redacció de la revista Guix
Tots aquests factors, que han definit i acompanyat les activitats i el quefer dels moviments de renovació pedagògica, contribueixen a enfortir una professionalitat més interactiva i col·laborativa, amb la qual cosa es fan realitat els principis de la renovació pedagògica. | 0.774573 | curate | {"ca": 1.0} | http://diarieducacio.cat/blogs/grao/author/guix/ |
macocu_ca_20230731_0_127815 | Edifici aïllat del 1919 format per tres cossos, el central dels quals més elevat, coberts amb terrasses tancades amb balustres. Sota aquestes balustrades corre una cornisa de teules que li atorga una nota cromàtica. | 0.66965 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_113418 | MADRID, 5 Oct. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha cridat aquest dilluns a les forces que desitgen que Catalunya segueixi a Espanya a formular una proposta per recuperar el reconeixement de nació que preveia el preàmbul de la reforma de l'Estatut del 2006 i que va ser anul·lat el 2010 per la sentència del Tribunal Constitucional.
"Jo en els termes en els quals es parla de nació en el preàmbul que ha aprovat el Congrés dels Diputats crec que no hi ha cap problema", ha afirmat en un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press després de ser preguntat sobre si és partidari de recuperar el reconeixement de nació que incloïa la reforma de l'Estatut en el seu preàmbul i que la sentència del TC va deixar sense efecte.
Tot i que ha afirmat que no és partidari d'entrar "en el debat nominalista", ha defensat que el "punt de partida" per solucionar la qüestió territorial i la relació de l'Estat amb Catalunya ha de ser "el que van votar els ciutadans en un referèndum i el Congrés dels Diputats al seu moment".
"Si anem a una reforma constitucional seria absolutament necessari començar pel principi i constitucionalitzar allò que s'ha aprovat pel parlament d'Espanya. És bastant clar", ha reafirmat, després d'assenyalar, durant el seu discurs, que "li correspon a les forces democràtiques que volen que Catalunya segueixi a Espanya formular una proposta de recuperació d'allò anul·lat per la sentència de l'Estatut".
En aquest sentit, preguntat sobre si entre les qüestions "anul·lades" que proposa recuperar de la reforma es troba el reconeixement de Catalunya com nació, Puig ha tornat a reivindicar la necessitat de respectar el que al seu moment va aprovar la cambra baixa i els ciutadans catalans. "El poble de Catalunya va fer un referèndum i va aprovar un estatut", ha reiterat.
"ENORME DEIXADESA" DEL GOVERN ESPANYOL
"Els que volem que Catalunya estigui a Espanya hem de fer alguna cosa. No podem només dir: Aquí està la llei. Després així van les coses. Sóc més optimista, cal fer alguna cosa", ha reivindicat, després de criticar l'"enorme deixadesa" que segons la seva opinió ha caracteritzat la gestió del Govern espanyol de Mariano Rajoy sobre aquesta qüestió durant els últims quatre anys.
En aquest sentit, ha assenyalat que limitar-se a convocar la llei, la Constitució o la justícia "no és la resposta".
"És un desistiment de responsabilitat. Cal convocar la política, però no qualsevol política, sinó la política del retrobament. Cal reconstruir un diàleg compartit des de l'Estatut i la sentència", ha reiterat.
Així, ha reclamat la posada en marxa d'"iniciatives i mesures concretes, en lloc d'"invocar els mals de l'infern" com el seu judici fa Rajoy.
"La Comunitat Valenciana vol ser pont entre Catalunya i Espanya", ha postil·lat, després d'afirmar que "el diàleg no és només una qüestió instrumental", doncs "sense diàleg no hi ha democràcia".
MÉS PARTICIPACIÓ DE CATALUNYA A LA UE
A més de recuperar allò "anul·lat" per l'Estatut, Puig ha proposat obrir noves vies de participació de Catalunya a la Unió Europea per solucionar la qüestió territorial així com convocar la comissió bilateral Estat-Generalitat.
"Cal intentar recuperar els afectes i després prendre la iniciativa del diàleg i la proposta", ha afirmat, per avisar que qui no estigui en aquest consens "no voldrà el retrobament".
Alhora, ha assegurat que recuperar aquesta qüestió no afectaria a la sobirania. "Quedaria com està", ha afirmat, per afegir que solucionar la qüestió territorial "no és un problema de sobirania sinó de com s'adapta un Estat autonòmic que ha tingut la seva història d'èxits però que ara ha de revisar-se".
"Hi ha asimetries enormes en els drets dels ciutadans. S'ha evidenciat la falta d'elements de cohesió, la falta d'un Senat que serveixi com a espai de debat territorial, la falta d'actuacions sectorials", ha denunciat.
"Podem fer moltes coses. Federar és unir", ha sentenciat, després de defensar la "solució federal" que proposa el PSOE, que ja ha estat "assajada amb èxit" en altres països com Alemanya o els Estats Units.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.771052 | curate | {"en": 0.021075019334880124, "ca": 0.8781902552204176, "it": 0.004640371229698376, "es": 0.09609435421500387} | : /espanya/noticia-ximo-puig-demana-recuperar-allo-anullat-sentencia-lestatut-20151005103557.html |
crawling-populars_ca_20200525_21_336488 | Recorda'm
La reserva natural de Nyer organitza aquest divendres 12 d'agost una nit dedicada als ratpenats. El públic podrà participar en un recompte i en l'observació d'aquests petits mamífers; també se'ls podrà escoltar mitjançant detectors d'ultrasons amb els quals els participants es podran passejar pel poble de Nyer i aprendre a distingir les diferents espècies com els Pipistrellus (l'espècie més comuna a França), els murin de Dauberton, prop del riu, o la més gran colònia de petits rinolòfids (espècie protegida), del Llenguadoc-Rosselló. Abans de l'observació, es presentarà un diaporama i una conferència per conèixer millor els ratpenats a la casa de la reserva.
Aquesta operació de descoberta del món dels ratpenats per al gran públic forma part de les actuacions de la reserva natural de Nyer, que té un paper molt actiu en la protecció, conservació i gestió del patrimoni natural. L'espai de la reserva és un territori predilecte per als ratpenats ja que s'hi han observat 22 espècies de les 34 que es coneixen a Europa. Entre elles destaca el murin d'Escalera, una nova espècie per l'Estat francès ja que va ser descoberta al Principat de Catalunya i a la Catalunya del Nord.
L'activitat d'aquest divendres, que començarà a Nyer a dos quarts de nou del vespre, forma part dels actes de la quinzena nit europea de la ratapinyada. La participació és gratuïta però necessita una reserva prèvia, telefonant a la casa de la reserva al número 04 68 97 05 66.
© 2020 El Punt Avui | 0.872676 | curate | {"ca": 1.0} | : /territori/article/11-mediambient/442510-una-nit-a-nyer-per-descobrir-els-ratpenats.html |
mc4_ca_20230418_6_126620 | Conferencia Criteris orientadors per a la preparació de l'acreditació de professorat universitari funcionari - emagister.com | 0.617034 | curate | {"ca": 1.0} | https://eventos.emagister.com/conferencias/criteris-orientadors-per-a-la-preparacio-de-lacreditacio-de-professorat-universitari-funcionari/22128 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_204384 | Una de les característiques de la microarquitectura Haswell d'Intel Corp. (i la microarquitectura de Broadwell) eren les extensions de sincronització transaccional (TSX), que podrien augmentar significativament el rendiment en aplicacions multiprocés que les aprofitessin. Tal com sembla, l'ús de la tecnologia condueix a un comportament impredictible de l'ordinador a causa d'una errata. Com a resultat, Intel aquesta setmana va començar a desactivar la tecnologia mitjançant una actualització de microcodi.
Intel TSX ofereix un conjunt d'extensions de conjunt d'instruccions que permeten als desenvolupadors de programari identificar regions de codi per a la sincronització transaccional. Els programadors poden utilitzar el TSX per aconseguir el rendiment del bloqueig de gra fi mentre programen amb bloquejos de gra gruixut. Amb la sincronització transaccional, el maquinari pot controlar de forma dinàmica si els fils s'han de serialitzar a través de seccions crítiques protegides per bloqueig i realitzar la serialització només quan sigui necessari. Això permet als processadors exposar i explotar la concurrència que, d'altra manera, s'amagaria a causa d'una sincronització dinàmica innecessària. En general, TSX està dirigit a aplicacions de servidor i gairebé no serà necessari pels consumidors.
Malauradament, la implementació del TSX als microprocessadors Haswell, Haswell-E, Haswell-EP i client Broadwell contenia un error, o errata, que pot provocar inestabilitats. Segons Intel, sota un conjunt complex de condicions de cronometratge internes i esdeveniments del sistema, el programari que utilitza les instruccions TSX pot provocar un comportament impredictible del sistema.
L'error era segons informa va ser descobert per un desenvolupador de programari i va fer que Intel desactivés la tecnologia actualitzant el microcodi de la CPU mitjançant actualitzacions de la BIOS. Intel permetrà als desenvolupadors tornar a habilitar el TSX a la BIOS per escriure codi per a futurs processadors, com ara Haswell-EX, Broadwell-EP, Broadwell-EX i altres. Tanmateix, la tecnologia es desactivarà per als usuaris habituals per tal d'evitar inestabilitats.
Sovint es troben errors en diversos microprocessadors. De vegades fan que els fabricants de xips fins i tot recordin els seus productes (Intel va haver de recordar els xips Pentium originals, mentre que AMD va haver de recordar els seus processadors Opteron Barcelona en el passat), però en molts casos certes funcions de les unitats centrals de processament només es desactiven mitjançant un micro- actualització del codi.
Intel segueix compromès amb les instruccions TSX a llarg termini, de manera que la tecnologia s'habilitarà en els xips futurs. Tanmateix, els servidors principals de nova generació no ho aconseguiran.
Tot i que en el passat han sorgit errates, amb Haswell i Broadwell Intel sembla haver experimentat molts petits problemes que no afecten significativament el seu rendiment empresarial, però que ens fan pensar en la viabilitat de l'estratègia Tick-Tock en general. Sota el pla Tick-Tock, l'empresa només ha d'introduir alguna cosa nova cada any. En molts casos, significa horaris força ajustats per a tothom, cosa que pot provocar coses com ara un potencial limitat d'overclocking de Haswell d'Intel, problemes amb la tecnologia de procés de 14 nm o l'errata TSX.
Entrades Populars
Epic Games adquireix Psyonix, el futur de Rocket League a Steam posat en dubte | Notícies Tecnològiques | 1 | perfect | {"ca": 0.9950710350826326, "en": 0.004928964917367353} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_220377 | Aquesta novel·la de la petita de les Brontë és una davallada als inferns de l’amor. Amb un romanticisme particular, i… Continue reading »
Nuvolositat variable
Anglada audiovisual Brontë Calders descripció Estellés exposició faula instruccions llengua oral mitologia modernisme narrativa novel·la Oller opinió periodisme poesia rondalles teatre terror tragèdia
Un prec…
Aquest bloc vol lliurar-vos generosament un ventall de possibilitats de comprensió lectora i audiovisual des de diversos àmbits comunicatius. La seva única ambició és difondre eines en format digital per treballar la comprensió de textos i audiovisuals. | 1 | perfect | {"ca": 0.987012987012987, "fr": 0.012987012987012988} | |
mc4_ca_20230418_1_616004 | Bosch i Gimpera | Avís legal
Micromecenatge/ Convocatòries i projectes Inici / Avís legal Avís legal
Informació general d'aquest lloc web
Baldiri Reixac, 4-8, Parc Científic de Barcelona, Torre D, 08028 Barcelona
Telèfon: +34 93 403 99 00
Fax: +34 93 448 94 34
Adreça electrònica: [email protected] 1. La Fundació Bosch i Gimpera està inscrita al Registre de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya número 22, i el seu número d’identificació fiscal és el següent: G-08906653.
2. La informació continguda en el lloc web de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG) té com a finalitat donar a conèixer l’activitat de la BG i els serveis que presta. La Fundació Bosch i Gimpera treballa perquè aquesta informació i els serveis oferts que es difonen a través d’aquest lloc web compleixin la necessària integritat, veracitat, accessibilitat i usabilitat i estiguin degudament actualitzats. En aquest sentit, cal tenir present la data d’actualització que en cada cas s’indiqui.
3. Aquest lloc web i tots els seus continguts, incloent-hi els textos, les imatges, els sons, les bases de dades, els codis i qualsevol altre material, són propietat de la Fundació Bosch i Gimpera o de tercers que n’hagin autoritzat l’ús a l'FBG. Tot aquest material està subjecte a la legislació vigent en matèria de propietat intel·lectual. Els seus respectius titulars es reserven el dret d’exercir les accions legals que considerin oportunes per reparar els danys i perjudicis causats per qualsevol acte que vulneri els drets de propietat intel·lectual sobre aquests continguts.
4. La Fundació Bosch i Gimpera ha implementat les mesures de seguretat adients per mantenir aquest lloc web i els seus servidors lliures de qualsevol programari maliciós o malware.
5. La Fundació Bosch i Gimpera facilita a les seves pàgines web un enllaç a Facebook, Twitter, Linkedin i Youtube, amb l’objectiu de donar a conèixer en quines xarxes socials està present. Una vegada s’accedeixi a qualsevol d’aquests llocs web s’estarà sotmès a les polítiques que s’estableixen en cada cas.
6. La Fundació Bosch i Gimpera es reserva la facultat d’efectuar, en qualsevol moment i sense necessitat d’avís previ, modificacions i actualitzacions del seu lloc web.
7. Qualsevol controvèrsia en relació amb aquest lloc web de la Fundació Bosch i Gimpera se substanciarà davant els jutjats i tribunals de Barcelona, amb expressa renúncia de la part demandant al seu propi fur, si aquest fos diferent.
En cas que faciliteu les vostres dades de caràcter personal, el tractament que se’n pot derivar està sotmès a les previsions de la normativa corresponent sobre protecció de dades de caràcter personal. S’ha tenir en compte, però, que el lloc web de la Fundació Bosch i Gimpera no és una font accessible al públic de les previstes en aquesta normativa.
a) Dades recollides mitjançant formularis
1. En el lloc web de la Fundació Bosch i Gimpera hi ha enllaços que permeten descarregar diferents formularis a través dels quals es poden recollir dades de caràcter personal. En tots aquests formularis consten les respectives clàusules d’informació.
2. Així mateix, en tots els casos en què la normativa de protecció de dades hi obliga, també se sol·licita el consentiment de la persona afectada per tractar o cedir les seves dades de caràcter personal. A aquests efectes s’ha de tenir en compte el que s’indica en cada clàusula.
3. En qualsevol cas, la Fundació Bosch i Gimpera només tracta les dades de caràcter personal de les persones afectades que són adequades, pertinents i no excessives per al compliment de les finalitats determinades, explícites i legítimes per a les quals s’han obtingut. Així mateix, la Bosch i Gimpera garanteix la seguretat de les dades de caràcter personal dels usuaris del seu web mitjançant l’aplicació de diferents tipus de mesures de seguretat de caràcter tècnic i organitzatiu.
b) Dades de transmissió
Les dades de transmissió estan implícites en l’ús dels protocols de comunicació d’Internet. Les dades generades per la navegació en el lloc web de la Fundació Bosch i Gimpera només seran tractades amb finalitats estrictament tècniques i per personal vinculat al deure de secret.
c) Galetes (cookies)
Les galetes o cookies són petits arxius de text que van ser creats inicialment per facilitar la navegació, si bé posteriorment s’han aplicat a altres àmbits.
Galetes persistents: són un tipus de galetes que fan que les dades continuïn emmagatzemades en el terminal i que permeten que el responsable de la galeta hi pugui accedir i tractar-les durant un període de temps definit, que pot anar des de minuts fins a diversos anys.
La Fundació Bosch i Gimpera utilitza les galetes corresponents al servei Google Analytics, amb la finalitat de controlar el trànsit i de compilar informes sobre com utilitzen els usuaris el lloc web, a més de guardar l’idioma amb què l’usuari entra al lloc web. No obstant això, l’usuari pot desactivar o eliminar aquestes galetes seguint les instruccions del seu navegador.
En concret, les galetes que s’utilitzen són les següents:
_utma: realitza un seguiment del nombre de cops que un usuari ha estat en el lloc web, quan va tenir lloc la seva primera visita i quan l’última.
_utmb: recull informació del moment exacte en què un visitant entra en el lloc web. Aquesta galeta expira quan s’acaba la sessió.
_utmc: recull informació del moment exacte en què el visitant surt del lloc web. Aquesta galeta expira trenta minuts després que l’usuari hagi sortit del lloc web, per evitar que si hi torna a entrar no es torni a comptabilitzar.
_utmz: rastreja d’on prové el visitant, per exemple detectant quin motor de cerca ha utilitzat, quina paraula clau ha introduït i des de quina part del món ha accedit al lloc web. | 0.770029 | curate | {"es": 0.004933920704845815, "ca": 0.9802643171806168, "sv": 0.004405286343612335, "de": 0.0037004405286343613, "cs": 0.0028193832599118945, "da": 0.0003524229074889868, "en": 0.003524229074889868} | http://www.fbg.ub.edu/page/ca/79/aviso-legal |
macocu_ca_20230731_4_288671 | Nou espai Web de la Confraria de la Coronació d'Espines
La Confraria de la Coronació d'Espines i Crist de la Bona Mort ofereix un nou recurs a la xarxa; disposen d'un nou web dinàmic amb diversos apartats interessants per a la consulta. En aquests trobareu un recorregut per la història de la confraria, informació sobre els seus actes litúrgics i processons en les que participa, així com un seguit d'imatges i vídeos sobre la confraria.
Podreu visitar-los i contactar amb la confraria a: http://confrariacoronaciodespines.com/ Us relacionem a continuació la frase d'introducció al seu espai web: "Senyor , coronat d'espines,rostre que patint,s'uneix a tots els que sofreixen, rostre que consola en el dolor. Crist Jesús , protegiu-nos. Amén" | 0.767071 | curate | {"ca": 0.9566395663956639, "pt": 0.036585365853658534, "hu": 0.006775067750677507} | |
acn_ca_20201011_0_110820 | El Festival de Música de Santes Creus torna amb una segona edició, dedicada a la Lliga contra el Càncer
S'han programat tres concerts a l'antic dormitori dels monjos del monestir
ACN Aiguamúrcia.-Després de l'èxit de la primera edició, el Reial Monestir de Santes Creus, a l'Alt Camp, tornarà a celebrar aquest estiu el Festival de Música de Santes Creus. El certamen, iniciativa de la Fundació Música Solidària, recupera els antics festivals que se celebraven al monument durant els anys 70 al segle XX i ho fa amb una voluntat solidària, enguany dedicat a la Lliga contra el Càncer de Tarragona i Terres de l'Ebre. Amb Mozart, Schubert, Haendel i Bach com a protagonistes, s'han programat tres concerts pel 7, 14 i 21 de juliol. Les actuacions es faran des de l'antic dormitori dels monjos del monestir, com ja era tradicional, per la magnificència i sonoritat de l'espai. L'esdeveniment aposta per intèrprets catalans, com són la soprano Maria Mateu, la contralt Marisa Roca, la violinista Maria Florea, el clarinetista Tolo Genestar, el grup de solistes de l'Orquestra del Festival i la pianista Alba Ventura.
En el concert inaugural, que tindrà lloc el 7 de juliol, es podrà escoltar una selecció dels grans cors i àries del Messies de Haendel i de les Passions de Bach, amb l'Orquestra del Festival de Santes Creus dirigida pel mestre Comellas, el Cor Montserrat dirigit per Rosa M. Ribera i diferents solistes. El 14 de juliol s'oferirà un concert amb dues obres imprescindibles del repertori cambrístic: el quintet per a clarinet de Mozart, considerada una de les obres més excelses del compositor, i l'enlluernador quintet per a piano "La truita" de Schubert. El concert de cloenda, el 21 de juliol, estarà íntegrament dedicat a la música de Mozart, en un altre concert simfònic on el públic escoltarà el seu cinquè concert per a violí i orquestra i la simfonia en do major nº 41 "Júpiter", l'última que va escriure Mozart.
Les entrades es poden adquirir a codetiquets i al mateix monument el dia del concert. El preu de l'entrada (22, 27 i 32 €) inclou accés al concert, visita guiada al Reial Monestir i, consumició el mateix dia del concert, així com la visita a la Torre de l'Església de Sant Joan a Valls i un tast de vins D.O. Tarragona a concertar. | 1 | perfect | {"ca": 0.9902309058614565, "en": 0.009769094138543518} | https://www.acn.cat/text/item/el-festival-de-musica-de-santes-creus-torna-amb-una-segona-edicio-dedicada-a-la-lliga-contra-el-cancer |
mc4_ca_20230418_13_538539 | Hotels hiperconnectats, hotels desconnectats… què preferiu? – Cultura Digital
24/07/2017 25/07/2017 MireiaDeixa un comentari
connectivitat, vacances, viatges | 0 | curate | {"ca": 0.5909090909090909, "es": 0.11038961038961038, "pt": 0.2987012987012987} | https://culturadigital.blog.gencat.cat/2017/07/24/hotels-hiperconnectats-hotels-desconnectats-que-preferiu/?shared=email&msg=fail |
mc4_ca_20230418_3_439105 | Les Nits de Jazz de Platja d'Aro encaren la recta final i ho fan amb un espectacle de primer nivell on sis joves vocalistes i instrumentalistes acompanyades per una big banc presentaran un repertori arranjat per Joan Monné, amb temes jazzístics i incursions a la música brasilera. El concert de La Màgia de La Veu & Jazz Ensemble començarà, com sempre, a les 23:00 h a la zona de Cavall Bernat de la Platja Gran de Platja d'Aro. | 0.780862 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.tvcostabrava.com/tv-a-la-carta/lentrevista/lentrevista-la-magia-de-la-veu--and--jazz-ensemble-omple-de-vocalistes-les-nits-de-jazz |
mc4_ca_20230418_5_682999 | Natalie Tours preveu que els turistes russos augmentin un 30% aquesta temporada - FÒRUM.ad
Natalie Tours preveu que els turistes russos augmentin un 30% aquesta temporada
On: 17/12/13 14:20
L’operador turístic Natalie Tours preveu que els turistes russos que visitin Andorra aquesta temporada augmentin un 30%. Així ho ha indicat la seva directora general, Natalia Vorobieva, durant la celebració del segon congrés que ha organitzat al país amb la participació de 120 agents de viatges principalment de Rússia però també de Bielorússia i Ucraïna. L’operador turístic portarà aquest hivern més de 18.000 turistes, dels gairebé 50.000 que Andorra Turisme calcula que passaran pel país durant la temporada d’esquí. Per Natalie Tours, els russos, malgrat que el trajecte sigui més llarg, ‘tenen Andorra com la primera destinació d’esquí’, sobretot per l’oferta complementària i de compres. Vorobieva calcula que aproximadament, cada visitant d’aquesta nacionalitat fa una despesa diària de 230 euros durant una estada de nou dies.
L’operador turístic Natalie Tours creia que enguany aquest mercat s’estabilitzaria, a causa de la depreciació del ruble respecte l’euro, però finalment ha continuat augmentant i es preveu que l’increment d’aquesta temporada sigui del 30%. D’aquesta manera, l’operador passarà dels 14.000 als 18.000 turistes russos, dels gairebé 50.000 que el director comercial d’Andorra Turisme, Joaquim Tomàs, calcula que visitaran el país durant aquest hivern.
D’aquestes xifres un 10% seran turistes provinents d’Ucraïna, i també s’esperen clients de Bielorússia, tot i que amb un percentatge més petit. De fet, la directora general de Natalie Tours, Natalia Vorobieva, considera que el mercat d’Ucraïna pot ser molt interessant per Andorra perquè es troba més a prop i està creixent més ràpidament que el de Rússia. A més, Natalie Tours té previst portar a Andorra durant l’hivern responsables d’agències de viatges d’altres repúbliques de l’exUnió Soviètica, com és Kazakhstan.
Vorobieva també ha indicat que la despesa mitjana dels turistes russos se situa aproximadament en els 230 euros diaris, sense comptar els serveis ja inclosos durant la contractació del viatge. A més, s’observa que estan començant a gastar més en comparació amb els darrers anys, sobretot durant les dates en què celebren el seu Cap d’Any, que són durant la primera quinzena del mes de gener. Segons els responsables de Natalie Tours, el mercat rus té Andorra com a primera destinació d’esquí perquè a banda d’unes bones pistes, ofereix una oferta complementària i de compres que no ofereix cap altre indret que pugui estar més a prop de l’origen.
Pel que fa a l’estiu, Tomàs ha explicat que aprofiten els turistes russos que visiten la costa catalana per portar-los a Andorra, i que estan intentant que puguin pernoctar una o dues nits. En aquest sentit, es calcula que visiten el país uns 25.000 russos durant aquesta estació, ja sigui només amb una excursió de dia o pernoctant. En aquest sentit, el director general de l’agència receptiva al Principat, NT Incoming, Joan Pascual, ha indicat que han confeccionat programes per intentar que pernoctin dues o tres nits però que no acaben de tenir èxit perquè el que volen és platja.
Finalment, Pascual ha dit que per al mercat rus el futur aeroport comercial de la Seu d’Urgell no els serà d’utilitat perquè fan servir avions de grans dimensions que no hi podrien aterrar. A més, cal tenir en compte que la durada de vol és llarga, i que actualment tenen un vol diari a Barcelona perquè és una destinació que ofereix més mitjans per poder omplir els avions.
El segon congrés de Natalie Tours, que se celebra fins divendres, ha portat a Andorra un total de 120 responsables d’agències de viatges de Rússia, Ucraïna i Bielorússia per tal que puguin conèixer el producte de primera mà.
Previous Post: L’USdA critica que el programa de treball en favor de la col·lectivitat afavoreix la ‘precarització’
Next Post: “La Cuina” de la Seu acull la Fira Art 2013 | 0.868669 | curate | {"ca": 0.9818867924528302, "en": 0.018113207547169812} | https://forum.ad/natalie-tours-preveu-que-els-turistes-russos-augmentin-un-30-aquesta-temporada/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_66179 | El 25 de gener a les 19h tindrà lloc a la Biblioteca el primer Club de lectura de l’any. En aquesta ocasió està dedicat a la novel·la El Club dumas d’Arturo Pérez-Reverte, que comentarà el professor Joan Trabal.
Sobre l’autor, Arturo Pérez Reverte
Arturo Pérez-Reverte (Cartagena, Espanya, novembre de 1951) es dedica en exclusiva a la literatura, després de viure 21 anys (1973-1994) com a reporter de premsa, ràdio i televisió, cobrint informativament els conflictes internacionals. Va treballar dotze anys com a reporter al diari Poble, i nou en els serveis informatius de Televisió Espanyola (TVE), com a especialista en conflictes armats.
Moltes de les seves novel·les, des de L’hússar (1986) fins a El Tango de la Guardia Vieja (2012) han esdevingut èxits de ventes, i consoliden una carrera literària més enllà de les nostres fronteres, on ha rebut importants guardons literaris i s’ha traduït a 40 idiomes.
Arturo Pérez-Reverte va ingressar a la Real Acadèmia Espanyola el 12 de juny de 2003, llegint un discurs titulat La parla d’un brau del segle XVII.
Sobre la novel·la, El Club Dumas
«Un autèntic thriller, una trama meravellosament complexa.» The New York Times Book Review.
Pot un llibre ser investigat policialment com si d’un crim es tractés, utilitzant com a pistes les seves pàgines, paper, gravats i marques d’impressió, en un apassionant recorregut de tres segles? Lucas Corso, mercenari de la bibliofilia, caçador de llibres per compte d’altra, ha de trobar resposta a aquesta pregunta quan rep un doble encàrrec dels seus clients: autenticar un manuscrit dels tres mosqueters i desxifrar l’enigma d’un estrany llibre, cremat al 1667 amb l’home que el va imprimir.
Per a saber més
Pàgina oficial d’Arturo Pérez-Reverte
Opinió de Joan Trabal sobre el llibre El Club dumas.
Articles d’Arturo Pérez-Reverte al Semanal.
Arturo Pérez-Reverte a facebook.
Twitter d’Arturo Pérez-Reverte
A la Biblioteca trobaràs
El Asedio / Arturo Pérez-Reverte. Madrid: Alfaguara, 2010
Cabo Trafalgar: un relato naval / Arturo Pérez-Reverte. Madrid : Alfaguara, 2005
El Club Dumas / Arturo Pérez-Reverte. Barcelona: Rosa dels Vents, 2004
Corsarios de Levante / Arturo Pérez-Reverte. Madrid: Alfaguara, 2007
Un Día de cólera / Arturo Pérez-Reverte. Madrid: Alfaguara, 2007
El Húsar / Arturo Pérez-Reverte. Madrid: Akal, 1996
Limpieza de sangre / Arturo Pérez-Reverte. Madrid: Alfaguara, 2004
El Pintor de batallas / Arturo Pérez-Reverte. Madrid: Alfaguara, 2006
Territorio comanche / Arturo Pérez-Reverte. Madrid: Debolsillo, 2000
També et pot interessar
El Bach de la fotografia, un recorregut per la vida i l’obra de Francesc Català Roca
Espai dones i lluita feminista
Dona’t d’alta al llistat de Whatsapp o Telegram de la Biblioteca i guanya dues entrades per a veure a Coloma Bertran
Vine a conèixer l’obra i la persona, del fotògraf Francesc Català-Roca, de la mà d’Andreu Català Pedersen i Laura Terré
León a la terra dels homes, teatre a la Sala La Canal, basat en l’obra el Petit Príncep d’Antoine de Saint-Exupéry | 0.727044 | curate | {"ca": 0.791134989926125, "es": 0.16084620550705173, "en": 0.039959704499664205, "fr": 0.008059100067159167} | https://www.bibliotecatona.cat/club-de-lectura-el-club-dumas/ |
mc4_ca_20230418_9_2759 | Friki Attack: de maig 2010
Publicat per Joan Carles Badia a 17:47:00 3 comentaris: Enllaços a aquest missatge
Publicat per Joan Carles Badia a 20:35:00 3 comentaris: Enllaços a aquest missatge
Publicat per Joan Carles Badia a 10:57:00 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Publicat per Joan Carles Badia a 19:32:00 1 comentari: Enllaços a aquest missatge
Publicat per Joan Carles Badia a 12:04:00 2 comentaris: Enllaços a aquest missatge
Publicat per Joan Carles Badia a 19:52:00 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Noies esculturals, cotxes increibles, escenaris de luxe,...tot això és Ironman 2. En temps de crisi dona gust veure tal despilfarro, veure gent que viuen en l'abundància més absoluta. Però el mon de Tony Stark és així, almenys en la gran pantalla, (no se en el còmic). Costa de creure que un geni de la enginyeria sigui al mateix temps un playboy, un fatxenda, un millonari excèntric. Més aviat hauria de ser un sabi en un laboratori. Encara costa més de creure que un tocinàs com el Mickey Rourke és capaç de construir un aparell tant sofisticat en un cutxitril de Moscú, com qui monta un puzzle. També em costa de digerir la versió portable de l'armadura de Ironman. A la primera part, el montatge sofisticat per a col·locar-se l'armadura resultava bastant versemblant. Que hagi evolucionat tant fins al punt de que tota l'armadura és capaç de comprimir-se fins el tamany d'una maleta em recorda a les capsules aquelles de Bola de Drac. Que faran a la 3a part?. Em sembla que aquí s'han passat. Si passem un tupid vèl per sobre d'això, la resta em va entretenir bastant. El Robert Downey Junior segueix en la línea del primer Ironman però un pel més exagerat, però m'encanta. Sobretot quedeu-vos fins al final dels títols de crèdit per veure una escena nova. Per mi segueix sent la millor franquicia de films de superherois.
Publicat per Joan Carles Badia a 19:33:00 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge | 0.813578 | curate | {"ca": 0.987460815047022, "es": 0.012539184952978056} | http://frikiattack.blogspot.com/2010/05/ |
mc4_ca_20230418_0_536336 | El balancí com a dispositiu moral | Aprenentatge Servei
Mirades a l’Escola Bressol
Fátima Avilés i Josep M. Puig* – Un balancí o palanca és un aparell lúdic fet amb una barra llarga que té a cada extrem un espai per seure-hi; el seu punt mig està unit a un suport fixat al terra, i això permet a la barra pujar i baixar. Els usuaris s’han d’asseure als extrems i, alternativament, empènyer cap amunt amb les cames. L’anar i venir resulta divertit, i les capacitats motrius i morals que posa en joc el converteixen en un instrument didàctic de relleu a les escoles bressol. Entre els dos i tres anys s’aprèn a usar-lo, i durant la resta de la vida pot ser un passatemps agradable.
Us expliquem una escena de balancí, una de les tantes que hem vist, i que segur que us en recordarà alguna de semblant. De fet, no és una escena única, sinó una llarga escena feta de moments observats en dies successius. Vegem-la. Fa ben poc que les mestres han introduït el balancí entre les possibilitats que s’ofereixen per a les estones de joc lliure al pati. Els estris lúdics van arribant de manera gradual en funció de la maduració dels nens i nenes, i es van espaiant les novetats per aconseguir que les usin totes i en treguin el profit formatiu que aporten. És l’estona de joc lliure. Un nen està tot sol al costat del balancí: se’l mira, el toca, va d’una punta a l’altra de la barra i finalment agafa el seient amb una mà i comença lentament a fer-lo pujar i baixar. Després arriba la mestra i, donant un copet amb el peu a una de les puntes, fa pujar el balancí. El nen observa el lent moviment de la barra i, quan arriba a terra, amb la mà la torna a aixecar. La mestra i el nen repeteixen l’acció diverses vegades. La mestra diu alguna cosa al nen a cau d’orella i acaben rient.
Pocs dies després, veiem com una nena s’acosta al balancí i s’hi enfila. S’està uns instants quieta i, quan veu un company que s’acosta, estira el braç en direcció a l’altra punta del balancí. Amb una pala que té a la mà dona copets a la barra tot mirant el company i cridant-lo perquè s’adoni que li està demanant que pugi a l’altre extrem. El nen la mira i no li fa cap cas. Sense preocupació aparent, la nena baixa i marxa. Tan aviat com el balancí queda lliure, dos nens s’hi apropen i el fan seu. Sembla com si haguessin estat esperant el seu torn. Potser això és el que feien; saben prou bé que ningú pot prendre a un company les coses que està fent servir. El primer nen s’ha assegut sense cap dificultat a la punta que està arran de terra, el segon s’ha d’agafar del mànec i fa un petit salt per posar el cul al seu lloc. Durant una llarga estona fan anar amunt i avall el balancí. Riuen, gesticulen, simulen alguna cosa difícil de reconèixer i, al cap d’una estona, pleguen.
En qualsevol d’aquests casos, les escenes de balancí són d’una falsa senzillesa: al voltant dels dos anys, exigeixen importants adquisicions motrius i morals. Aquí ens centrarem en les darreres. Un balancí és un dispositiu l’ús del qual obliga els jugadors a col·laborar. Servir-se’n correctament suposa que els implicats hi estiguin d’acord i enllacin les seves accions per gaudir del joc amb plena satisfacció. Els balancins inviten a col·laborar i, a poc a poc, ajuden a fer que aquesta disposició es converteixi en un hàbit mental que es pugui aplicar a d’altres situacions.
Col·laborar requereix, en primer lloc, voler fer-ho; és a dir, implicar-se amb un altra persona en la realització d’una tasca conjunta que s’accepta emprendre i que s’espera que sigui agradable. Suposa també que cada participant contribueix a l’acció conjunta i confia que l’altre implicat farà el mateix per tal d’assolir l’objectiu que comparteixen. En alguns casos s’haurà d’estar preparat per suportar la frustració de no trobar company per compartir el joc o que el company l’abandoni precipitadament.
Si dues persones accepten jugar, són a la meitat del camí; encara els falta saber coordinar les seves accions. Han d’aprendre a prestar atenció al que fa el company, a esperar el moment de prendre la iniciativa, a enllaçar el ritme d’una acció amb l’altra i a decidir en quin moment parar. Han d’aconseguir tenir-ho tot al cap: l’acció del company i la pròpia, el que els dos estan fent conjuntament i, en aquest cas, l’anticipació de la diversió que busquen. I, per damunt de tot, aprenen que moltes coses no es poden fer si no és col·laborant.
Els balancins no són l’únic dispositiu de col·laboració, ni probablement el més important, però són un bon començament.
* Agraïm l’ajuda rebuda de l’equip d’educadores de l’Escola Bressol Petit Príncep de Barcelona.
Posted in Opinió on 14 Mai, 2017 by apsvalors. Deixa un comentari
← “Volem que els alumnes siguin conscients que el feixisme no està eradicat.”
Premio Aprendizaje Servicio 2017 → | 0.821588 | curate | {"ca": 0.9702468875290146, "pt": 0.005697404515720616, "es": 0.014349018780333404, "id": 0.00970668917493142} | https://apsvalors.wordpress.com/2017/05/14/el-balanci-com-a-dispositiu-moral/ |
macocu_ca_20230731_1_311500 | Inici > Comunicació > Notícies > “Consulta de calificaciones” per Android i iPhone en totes les universitats de SIGMA
31/05/2012
Avui s'ha publicat la “Consulta de calificaciones SIGMA” per a dispositius Android i iOs a les universitats de l'Agrupació SIGMA que encara tenien pendent la seva implantació, finalitzant així el procès de desplegament iniciat el maig del 2011 a la Universidad Pública de Navarra i a la Universidad Autónoma de Madrid.
Concretament avui, a la Universidad de Córdoba s'han publicat les dues versions amb molt bona acollida per part dels estudiants.
A més, també ha fet el desplegament de la versió per iOs la Universidad Pública de Navarra i la Universitat Autònoma de Barcelona, que ja tenien la versió per Android disponible. | 0.825225 | curate | {"ca": 0.9868421052631579, "it": 0.013157894736842105} | |
oscar-2201_ca_20230904_12_120909 | AVÍS: Esteu editant una revisió desactualitzada de la pàgina. Si la deseu, es perdran els canvis que hàgiu fet des de llavors.
Avís: No heu iniciat cap sessió. Per tant, la vostra adreça IP serà visible públicament si feu qualsevol modificació. Si inicieu una sessió o creeu un compte, les vostres edicions s'atribuiran al vostre nom d'usuari, juntament amb altres beneficis.
Comprovació antispam. NO ho ompliu!
* És molt important establir un compromís d’'''assistència i puntualitat'''. Si algun dia no podem venir, s’ha d’avisar al telèfon del Centre Obert amb una trucada o un missatge. Els telèfons són 93.463.57.68 o al 660.68.40.64. Demanem la màxima antelació possible. * Durant el curs, existeixen algunes '''activitats vinculades amb l’estona de reforç'''. Algunes d’aquestes no es desenvolupen dins el mateix espai, sinó que tenen un altre funcionament com ara Sant Jordi, Dia de la Pau i la No-Violència, els concursos a finals de cada trimestre, etc. És important '''assistir i participar-hi activament''', ja que aquestes també formen part del programa socioeducatiu. * Cal fer un '''ús responsable del telèfon mòbil''' i utilitzar-lo només quan sigui estrictament necessari, en cap cas es pot fer fotografies als infants. * Cal '''informar a la persona referent''' del grup de qualsevol incidència que succeeixi al llarg de la tarda, en cap cas s’ha d’anar a parlar amb la família o tutor/a legal de l’infant involucrat. De la mateixa manera que tampoc es pot mantenir un contacte directe amb els professors i professores dels infants que assisteixen al Centre Obert, ja que aquesta és una tasca dels educadors i educadores de cada grup. * La persona voluntària ha de ser conscient que està tractant amb infants i adolescents, per la qual cosa ha d’intentar '''utilitzar i promoure l’ús d’un llenguatge planer''' i evitant així un llenguatge agressiu. == Pel que fa a l’estona de deures == * L’estona del reforç és l’espai que tenen els infants i adolescents per poder fer els deures o enfortir les habilitats apreses a l’escola. És per això que és important afavorir uns '''bons hàbits de treball''': estar ben asseguts, organitzar-se abans de començar, disposar de material per a realitzar la feina, etc. * Cal tenir clar que en '''cap cas els hi farem els deures''' als infants, sinó que els acompanyarem a fer-los i a què ho descobreixin per ells mateixos. * El moment del reforç és un espai de petit grup on s’estableix un vincle directe amb l’infant. Cal deixar clar que aquest '''vincle ha de ser professional''' i s’ha d’allunyar de les converses personals. Està prohibit donar informacions o dades personals. * De la mateixa manera, '''no es pot donar material''' (llibres, contes, llapis, diners) als infants, sobretot sense consultar-ho amb l’educador/a referent. == Pel que fa al moment de joc == * Un cop haguem fet l’estona del reforç, podem jugar amb els infants o joves amb els que estem durant la tarda. Cal '''diferenciar el moment de joc amb l’estona de fer feina'''. * Dibuixem aquest moment com un temps per a jugar amb els infants amb els jocs que hi ha (Escacs, Tangram, Scattergories, l’Oca, etc). Aquests '''jocs seran tranquils i respectaran''' als companys/es que encara realitzen altres feines. * Per tal de garantir l’ordre i el bon manteniment dels jocs, anirem a buscar el joc amb l’infant i sobretot l’'''acompanyarem a l’hora de recollir-lo'''. == Pel que fa a la recollida de l’espai == * Cal '''participar activament en la preparació i en la recollida''' de la tarda. Això significa que caldrà preparar el material que necessitem per a fer deures amb els infants i joves (llapis, gomes, fulls en blanc, etc) abans que aquests arribin. * De la mateixa manera, en acabar '''recollirem aquest material amb els infants''' amb els que ens hem assegut i els acompanyarem perquè netegin la taula i recullin les cadires amb el material que proporcionem (draps, escombres) * Tal com hem especificat en l’anterior apartat, recollirem els jocs amb els infants i garantirem que quedin ben guardats. [[Category:Manual de bones pràctiques]]
Resum:
Si us plau, tingueu en compte que totes les contribucions per al projecte Infancia es consideren com a publicades sota els termes de la llicència Reconeixement-CompartirIgual CC BY-SA (vegeu-ne més detalls a Wiki Àrea Infància FPM:Drets d'autor). Si no desitgeu la modificació i distribució lliure dels vostres escrits sense el vostre consentiment, no els poseu ací.
A més a més, en enviar el vostre text, doneu fe que és vostra l'autoria, o bé de fonts en el domini públic o recursos lliures similars. Heu de saber que aquest no és el cas de la majoria de pàgines que hi ha a Internet. No feu servir textos amb drets d'autor sense permís!
Cancel·la | Ajuda per a l'edició (obre en una nova finestra)
Obtingut de «https://wikinfancia.paremanel.org/Manual_de_bones_pràctiques_dins_l%27Acompanyament_Escolar» | 0.843613 | curate | {"ca": 0.9960816663229531, "eo": 0.002680965147453083, "en": 0.0012373685295937306} | https://wikinfancia.paremanel.org/index.php?title=Manual_de_bones_pr%C3%A0ctiques_dins_l%27Acompanyament_Escolar&action=edit&oldid=321 |
grup-elmon_ca_20230726_0_763 | La Policia Nacional ha desmantellat una organització criminal dedicada al narcotràfic que operava entre Barcelona i Palma de Mallorca. Hi ha dotze detinguts i s’han intervingut dos quilos d’heroïna i un de cocaïna. També s’ha intervingut un laboratori clandestí de transformació i adulteració de drogues, que entraven des de Barcelona cap a Mallorca. L’operatiu s’ha fet en tres fases, totes elles al febrer.
Primer es va desmantellar la branca mallorquina, que introduïa substàncies des de Barcelona. La Policia Nacional va detenir cinc persones. Cada membre tenia el seu rol, com ara el camioner que transportava la cocaïna des de Barcelona en el camió de l’empresa de transports per a la qual treballava, així com una dona que feia tasques de vigilància quan es volia introduir una important partida al poble de Son Banya. Llavors es va intervenir un quilo de cocaïna.
A mitjans de febrer es van intervenir dos quilos d’heroïna de gran puresa en un domicili d’una de les persones encarregades de l’emmagatzematge a la demarcació de Barcelona. Va quedar detinguda.
Dos agents de la policia espanyola amb un dels detinguts
En la tercera fase, els agents van detenir sis persones més a l’àrea metropolitana, amb sis registres d’habitatges. El dispositiu va ser gran per la violència i agressivitat d’aquest tipus de delinqüents, que porten armes per evitar que els robin la mercaderia. En aquesta fase es van detenir els caps de la trama.
Es va trobar un laboratori clandestí en una empresa a Sabadell, propietat d’un dels detinguts i principals caps. Allà s’hi van trobar 24 embolcalls de plàstic dels que habitualment utilitzen els productors sud-americans de cocaïna per precintar i protegir els paquets de cada quilo de cocaïna en origen, el que donaria a entendre la magnitud de l’organització criminal ara desmantellada.
Dels dotze detinguts, nou homes i tres dones d’entre 24 i 36 anys, sis han ingressat a presó. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.totbarcelona.cat/societat/cau-organitzacio-dedicada-narcotrafic-operava-barcelona-mallorca-55883/ |
macocu_ca_20230731_10_487224 | A partir d’aquest mes de gener, Sant Feliu de Llobregat s’afegeix a la xarxa de ciutats que projecten El Documental del Mes
La productora Paral·lel 40 i l’Associació CineBaix han signat un conveni que permetrà projectar El Documental del Mes a la capital de la comarca del Baix Llobregat
I per començar, aquest mes de gener CineBaix oferirà dos documentals, l’últim del 2009 i el primer del 2010:
el dissabte 9 i el diumenge 10, a les 7 del vespre Buddha’s lost children (‘Els nens perduts de Buda’). Aquest documental ens endinsa en la història d’un boxejador tailandès convertit en monjo budista que es dedica a l’educació de nens desemparats. Una fotografia impressionant, un treball de filmació íntim i una història convincent fan d’aquesta pel·lícula una experiència extraordinària.
el dissabte 23 i el diumenge 24, a les 7 del vespre Pensioners Inc. Aquest títol ens obre les portes de la Vita Needle Company, una empresa de Boston on la mitjana d’edat dels seus treballadors és de 74 anys.
Sant Feliu de Llobregat, gener de 2010
CineBaix, 04-01-2010 | 0.802376 | curate | {"ca": 0.9809160305343512, "nl": 0.019083969465648856} | |
macocu_ca_20230731_2_344710 | Temporal de pluja fins dimecres al migdia
Les precipitacions més abundants cauran especialment entre les comarques de Girona i Barcelona però arribaran a gran part de Catalunya amb tempestes localment fortes
per Xavi Segura 09/10/2018 17:30h | Actualitzat a 2018-11-06 12:07h
Ja tenim aquí el primer temporal de la tardor a Catalunya. Després d’un dimarts que ha començat amb fortes tempestes a prop de la costa, especialment a Barcelona ciutat on s’han registrat més de 90 l/m2, entre el vespre de dimarts i dimecres al migdia les precipitacions cauran amb ganes entre Girona i Barcelona especialment, tot i que arribaran a més punts del territori. Podeu anar seguint el minut a minut de l'evolució del temporal al Catalunya Diari.
La pluja ja ha està entrant de mar cap a terra impulsada per vent de llevant i xaloc que bufarà amb ganes a la costa i que alterarà també l’estat del mar. Les precipitacions cauran aquest vespre i nit principalment a Barcelona i s'estendran cap a Girona, però també a la Costa Daurada. De matinada es mantindran i es reforçaran, podent ser localment intenses i deixar algun registre total de 100 l/m2 o superior.
Amb el pas de les hores, la pluja també arribarà a més comarques, si bé les Terres de l’Ebre i Ponent quedaran força al marge d’aquesta situació. Malgrat que no s’hi preveu tanta aigua com al nord-est del país, els xàfecs poden ser intensos també al Camp de Tarragona, Catalunya Central i Prepirineu.
Aquest temporal durarà ben bé fins dimecres al migdia, quan les precipitacions començaran a marxar i tan sols quedaran restes d’inestabilitat a Girona a la tarda. Tot plegat amb un ambient de tardor, tot i que les temperatures pujaran arreu. La matinada serà fresca, sense fred enlloc, i dimecres al migdia les màximes es mouran entre els 19o i 24o.
La pluja pot caure amb molta intensitat | Arxiu
Alertes per forta pluja
Dimecres a la tarda es calma el temps
A partir de dimecres al migdia notarem una millora en el temps. El sol s’imposarà a Ponent i Tarragona, però encara quedaran restes de núvols i alguns xàfecs entre Barcelona, Girona i el Pirineu. Dijous la calma meteorològica tindria continuïtat amb temperatures que pujaran més. | 0.779287 | curate | {"ca": 0.8583294877711122, "es": 0.07291185971389016, "pt": 0.05814490078449469, "it": 0.010613751730503} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_55774 | 1. Un any després: Just un any després, 365 dies, que l’Atlètic de Madrid es proclamés campió de Lliga al Camp Nou, el Barça pot guanyar el campionat al Calderón (19 h). Coses del futbol, que fa bona la dita que aquest esport sempre te la torna, per més que et sentis immune. El destí ha volgut que els blaugranes es puguin treure l’espina que va suposar veure un rival celebrar un títol a l’Estadi.
2. “És una final”: Luis Enrique va declarar ahir que era “una final”. Una obvietat, però ho ha dut a la pràctica i ho ha reflectit en la convocatòria. El tècnic asturià, com a Munic, vol que tothom sigui partícip del partit que pot ser decisiu i s’ha endut a tota la plantilla a Madrid, els 23 jugadors, més Munir i Sandro del filial per haver jugat en alguna jornada a l’inici de temporada.
3. Tàctica: Simeone feia broma ahir sobre si és millor esperar el Barça o anar-lo a buscar. “Em fa gràcia quan els meus amics m’aconsellen si tancar-nos o pressionar-los. Et maten igual!”, va dir amb un somriure. “El que és innegociable és la intensitat, si no segur que estem morts”, va afegir, més seriós. Tot apunta que l’argentí alinearà d’entrada Torres, especialista en fer gols al Barça, i reforçarà el mig camp, per travar tant com pugui la circulació visitant.
4. Amb tot: Tot apunta que Luis Enrique sortirà amb l’onze de gala. Amb les finals de Champions i de la Copa del Rei encara amb un marge de dues setmanes, és previsible que el Barça no especuli i tregui tota l’artilleria. El trident davant, Iniesta i Rakitic d’interiors i Mascherano al costat de Piqué. La salut del grup és esplèndida i tot i rotar tot l’any l’equip titular està més clar que mai.
5. Espanyol-Madrid: A la mateixa hora, el Madrid visita l’Espanyol a Cornellà. Si perd, perd la lliga. I si guanya dependrà del que faci el Barça per seguir aspirant al títol. Els blanc-i-blaus no han guanyat mai els madridistes al seu nou estadi. Deprimits per l’eliminació de la Champions, és una incògnita com poden reaccionar avui els d’Ancelotti. | 1 | perfect | {"cs": 0.005030181086519115, "ca": 0.9617706237424547, "es": 0.03319919517102616} | https://monesport.cat/poliesportiu/primer-match-ball-l-at-madrid-barca-24817/ |
mc4_ca_20230418_17_672951 | Dilluns 03 Desembre, 19:30
Vides minades.10 anys [Ed. BLUME]
El fotoperiodista Gervasio Sánchez presenta Vides Minades. 10 anys (Editorial Blume), un llibre que reprèn les víctimes fotografiades a Vidas minadas (1997) i a Cinco años después (2002).
Els nens mutilats de les primeres instantànies són ara joves que han crescut amb la marca de l'explosió al seu cos. Vides Minades. 10 anys retrata la vida d'aquestes nou víctimes originàries dels països més afectats pel problema: Angola, Moçambic, Afganistan, Cambotja, Nicaragua, el Salvador, Bòsnia-Herzegovina, Iraq i Colòmbia. Sofia Elface, Sokheurm Man, Manuel Orellana i Adis Smajic, quatre dels protagonistes, acompanyen el fotoperiodista en la presentació del llibre.
Precisament el 3 de desembre se celebra el desè aniversari del Tractat d'Ottawa. Actualment, quaranta països, entre els quals destaquen els Estats Units, Rússia o la Xina, principals productors mundials de mines i amb dret a veto en el Consell de Seguretat de l'ONU, es continuen negant a firmar-lo, mentre milers de persones passen anualment a formar part d'un impressionant exèrcit de mutilats.
Boane (MOÇAMBIC)
Sofia Elface Fumo està a punt de complir un quart de segle, té dos fills, Leonaldo i Alia, de set i dos anys, i estudia a l'escola secundària. Els seus principals desitjos són aconseguir un treball i estudiar medicina a la universitat. Habita a Massaca, a 9 kilòmetres de Boane i a 42 de Maputo, la capital moçambiquenya, a la casa de la seva mare Lydia Alberto, i sobreviu d'una petita parcel•la agrícola i una ajuda mensual que li envia un ciutadà suec.
Sofia tenia onze anys quan, un dissabte de novembre de 1993 cap a les cinc de la tarda, va trepitjar una mina. Les seves cames van quedar tallades al lloc de l'explosió. La seva germana Maria va rebre l'impacte de diversos resquills a l'estómac i va quedar malferida. Sofia i la seva germana desconeixien l'existència d'un camp de mines al lloc on solien recollir llenya. Encara que la guerra ja havia acabat, es mantenia el corredor minat amb la intenció de protegir un campament d'enginyers italians. Membres d'organitzacions humanitàries havien insistit en la necessitat de desactivar-lo.
A l'hospital general de Maputo, un equip de cirurgians espanyols va operar a les dos nenes de les greus ferides. Però Maria va morir d'una infecció múltiple un mes i mig després de l'accident. El juliol de 1999 va néixer Leonaldo, el seu primer fill. El pare l'abandonà després de deixar-la embarassada. Un altre cop terrible va ser la mort per malaltia de la seva germana Anita, amb la que mantenia una relació molt especial. Va ser el 4 de març de 1998, data de l'aniversari de Sofia.
Siem Reap (CAMBOTJA)
Sokheurm Man té 25 anys, treballa al Servei Jesuïta per als Refugiats i s'encarrega de documentar casos de noves víctimes de mines antipersona a la província on viu. Visita els petits poblats amb la seva motocicleta, s'entrevista amb les persones mutilades i recull les seves històries en uns informes individuals que envia per Internet als seus caps a la capital de Cambotja. També assisteix a classes nocturnes de segon curs de Tecnologia i Informàtica a La universitat de Siem Reap, molt a prop dels mítics temples d'Angkor. Sokheurm va ser ferit per una mina el 10 de gener de 1997 quan es dirigia al col•legi amb Chai Chun, el seu millor amic, mort en l'explosió. Un principi de gangrena va obligar als cirurgians a amputar-li la cama dreta tretze dies després de l'accident en una operació que va durar quaranta-cinc minuts. El seu pare Theam Man el va acompanyar durant tota l'estància a l'hospital. La família va haver de vendre una part fonamental de la collita d'arròs d'aquest any per sufragar els costos. Un dels seus germans més grans havia mort anys abans víctima d'una altra mina. Deu anys després, el gener de 2006, va néixer el seu primer fill fruit de la seva relació amb Nin Lin, una jove de 22 anys a la qual coneixia des de la infància i amb qui s'havia casat un any abans. El nadó va rebre un curiós nom en espanyol: Enero. El jove participa com a activista en la campanya internacional per a l'eradicació de les mines i viatja sovint a l'estranger per participar en seminaris amb víctimes d'altres països.
Sarajevo (BÒSNIA-HERZEGOVINA)
Adis Smajic ha celebrat els 25 anys, fa quasi dos metres, viu d'una pensió com a mutilat de guerra, toca en un grup de hip hop, condueix amb gran destresa i es desviu pel futbol, la seva passió des de la infància. Segueix vivint en el barri de Dobrinja amb la seva mare Zineta i la seva germana Mirela. Aquí va créixer durant el cèrcol infernal que va sofrir la capital bòsnia durant quasi quatre anys. Adis va ser ferit el 18 de març de 1996 per l'explosió d'una mina antipersona que li produí profundes cicatrius a la cara i altres parts del cos. Va perdre l'ull esquerre i patí l'amputació del braç dret. Durant diversos dies els metges van témer per la seva vida. Va passar 36 hores seguides al quiròfan. Des del seu accident ha patit més d'una trentena d'intervencions quirúrgiques. Des de novembre de 1997 Adis ha viatjat en set ocasions a Barcelona per a sotmetre's a diferents operacions de cirurgia estètica dirigides pel reconegut cirurgià plàstic Antonio Tapia a la Clínica Quirón. La companyia DKV Seguros s'ha encarregat del finançament. L'última operació de reconstrucció del seu rostre va tenir lloc l'octubre de 2004. A la casa de Kukavice, cremada pels radicals serbis, passà els millors anys de la seva vida. "La guerra va destruir els meus records d'infància. En ella van morir el meu pare, la meva àvia, el meu tiet, la meva altra àvia va ser ferida i la meva casa bombardejada", explica emocionat el jove musulmà mentre acaricia el gos guardià durant una visita al poblat en ple territori serbi. La seva vida ha sofert una autèntica convulsió en l'últim any a l'iniciar una història d'amor amb Naida Vreto, una jove de 24 anys de gran sensibilitat i delicadesa. "Tinc una noia i puc fer plans de futur amb ella. Per primera vegada em sento una persona com les altres", diu eufòric.
Manuel Orellana viu amb la seva dona Edith Hércules i els seus quatre fills: Christian, de 14 anys, Daniel, de 12, Tania, de 10 i el petit Manuel, de 6. La seva principal il•lusió és aconseguir que els seus fills estudiïn a la universitat i puguin superar el cercle de pobresa en la qual han viscut des que van néixer. Manuel va perdre les dues cames pocs dies abans que la guerrilla i l'exèrcit del seu país firmessin la pau a finals de desembre de 1991. Acabava de complir els 20 anys, portava mitja vida fugint dels combats i del reclutament forçat i sobrevivia recollint cafè en diferents finques del volcà San Salvador, una zona plena de mines. Després de l'accident va començar a treballar en una cooperativa tèxtil que donava treball a mutilats de la guerra. Manuel va preferir endur-se dues màquines de cosir abans que cobrar una petita indemnització quan la cooperativa es va dissoldre a finals dels anys noranta. Amb elles va començar una nova fase de la seva vida. Ajudat per la seva dona cosia camises, camisetes i vestits de nens i els venia als mercats de Apopa, un poble situat a 30 kilòmetres de la capital. Els marges de benefici eren escassos, però la força de voluntat i la seva capacitat de treball van permetre a Manuel tirar endavant la seva família. Fa uns anys un home de negocis li va oferir comprar-li totes les camisetes que fos capaç de produir. Manuel i la seva dona compren la tela al per major, la tallen i cusen camisetes de diferents talles. Aprofita els caps de setmana per visitar els seus pares Anselma Luz i Aurelio en Chalatenango.
L'impacte humanitari de les mines és més profund i devastador que els efectes de qualsevol altra arma: no només tallen membres o vides, també impedeixen el lliure accés dels pagesos a les seves terres, de les dones als pous d'aigua o dels nens al col•legi. Com conseqüència, moltes terres es queden sense cultivar i famílies pobres veuen disminuïts els seus ingressos.
El desminat també suposa un pou sense fons de costos per als països més afectats. Cambotja, un dels països més minats del món, hauria de fer servir l'equivalent al seu producte interior brut de cinc anys si desitja eliminar totalment les mines enterrades. Segons la ONU, farien falta 1.100 anys i 30.000 milions d'euros per eradicar les 167 milions de mines plantades en 78 països de tot el món.
Cada any les mines antipersona provoquen 15.000 noves víctimes. Colòmbia, Cambotja, Afganistan, Angola, Bòsnia o Irak destaquen entre els 78 països afectats per aquesta dramàtica situació. Uns 300.000 supervivents pateixen algun tipus de mutilació. Des de 1997 els 151 països firmants del Tractat d'Ottawa només han dedicat un 10% de la quantitat necessària calculada per les organitzacions especialitzades per finançar els programes d'atenció i rehabilitació de les víctimes de les mines.
Les víctimes segueixen mantenint una estreta relació amb el dolor físic i pateixen seqüeles psicològiques. Qui ha patit la pèrdua d'una o dues cames de petit necessitarà canviar de pròtesis unes 25 vegades abans de morir. El cost econòmic és impossible d'assumir per la majoria d'afectats que viuen en països amb rentes per càpita inferiors als 40 euros al mes. Molts d'ells s'han hagut de construir les seves primeres pròtesis amb els materials més curiosos, com poden ser envasos de refrescos o carcasses metàl·liques.
El cost d'una mina terrestre no arriba als tres euros mentre que localitzar-la, desactivar-la i destruir-la supera els 750 euros. Una superfície equivalent a un camp de futbol, que se sembra de mines en una hora, obliga a tres mesos de treball si es vol garantir un desminat total. Amb l'actual ritme de finançament, la ONU calcula que es necessitaran més de 1.000 anys per desactivar els 167 milions de mines plantades en 78 països de tot el planeta.
Deu anys després de l'entrada en vigor del Tractat d'Ottawa, quaranta països, entre els que destaquen Estats Units, Rússia o Xina, principals productors mundials de mines i amb dret a veto en el Consell de Seguretat de la ONU, segueixen negant-se a firmar-lo, mentre milers de persones passen anualment a formar part d'un impressionant exèrcit de mutilats. | 0.843917 | curate | {"ca": 0.9872630331753555, "mk": 0.0005924170616113745, "es": 0.007306477093206951, "eo": 0.0019747235387045812, "en": 0.002863349131121643} | http://www.cccb.org/now/ca/activitat-vides_minades10_anys_ed_blume-17800 |
mc4_ca_20230418_9_412235 | Dia Internacional dels Museus 2020: Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet
Dia Internacional dels Museus 2020 a Santa Coloma
#DIM2020 #ObrimFinestres #TornaremalsMuseus #MuseusperlaIgualtat #SaveTheDate
Com cada any, el Dia Internacional dels Museus (DIM) tindrà lloc el 18 de maig (dilluns) a tot el món i té com a objectiu conscienciar sobre el paper dels museus en la societat. Ateses les circumstàncies ocasionades per la COVID-19, l’ICOM (Consell Internacional dels Museus) ha proposat una celebració de tipus no presencial.
El lema proposat per l’ICOM per al DIM’2020 és “Museus per la igualtat: diversitat i inclusió”. El #DIM2020 té com a objectiu esdevenir un punt de trobada per celebrar la diversitat de perspectives que conformen les comunitats i el personal dels museus, així com promoure eines per identificar i superar els prejudicis en el que els museus mostren i en les històries que expliquen.
El Museu Torre Balldovina ha organitzat una programació pel DIM per gaudir des de casa. Les diferents propostes del DIM 2020 s’aniran publicant als perfils del Museu i de l’Ajuntament per tal de compartir-los amb el públic digital.
MuseumQuizACasa
Joc de preguntes i respostes per entretenir-se i aprendre sobre la història, l’edifici, l’exposició permanent, les col·leccions i el patrimoni que gestiona el Museu Torre Balldovina.
Memòria d’una pandèmia
Iniciem una campanya de recollida de materials amb la finalitat de preservar els testimonis de la memòria oral, escrita, audiovisual i objectes que ajudin a interpretar el pas de la COVID-19 per Santa Coloma de Gramenet.
La teva aportació pot ser molt útil per tal que les generacions futures coneguin la realitat que estem vivint en aquests moments
El Museu, més accessible
Recorregut per l’exposició permanent del Museu dedicada a la cultura ibèrica a través de vídeos fets en llengua de signes en català, subtitulats i amb locució dels continguts. Millorem així l’accessibilitat de les persones amb discapacitat visual i auditiva als continguts del Museu, gràcies al programa “La Mirada Tàctil” de la Diputació de Barcelona.
Volem seguir connectats amb tu. I quan puguis venir, t’esperem; l’experiència serà encara millor.
#TornaremalsMuseus!
DIM2020 Patrimoni.gencat.cat
DIM2020 a la Xarxa de Museus Locals | 0.800304 | curate | {"ca": 0.9510366122629025, "en": 0.03396559329510366, "es": 0.0066166740185266875, "pt": 0.008381120423467137} | https://museu.gramenet.cat/activitats/dia-internacional-dels-museus-2020/?type=1000 |
mc4_ca_20230418_14_112806 | Notes d´Etnologia Valenciana: Els Porrats (i VI)
Notes d´Etnologia Valenciana: Els Porrats (i VI)
Per a entendre l’orige dels porrats, sera interessant comparar els productes mes usuals que es venen actualment, en aquells que tenim documentat que eren propis dels antics porrats. De tots eixos productes nos centrarém en els mes representatius, que son els fruits secs, concretant un poc mes en l’estrela dels “porrats”, que es el “torrat”.
En els porrats actuals, –i en els d’un passat no massa lluntà-, predominen de forma majoritaria els fruts secs o torrats i els dolços. Entre els primers podem trobar-nos en: torrat, cacaus, pipes, armeles, avellanes, faves torrades, prunes o figues seques, orellons, castanyes pilongues, datils, panses… Molt tipic era tambe el margallo. Entre els dolços trobem torrons, peladilles, armeles ronyoses, carabassa al forn, arnadí, fruites confitades, codonyat, panfigol, mel… No era estrany poder pendre’s distintes aigües de llima, civada o orchata. En lo que hem vist, sera dificil dubtar de que la presencia d’estos aliments, esta relacionada en lo que nos conta Ovidi en el llib.I de “Fastos”, pel qual coneguem que els romans, per a desijar bon auguri, regalaven dolços el dia de cap d’any, citant en concret “figues seques”, “datils” i “mel”.
Melchior Talavera nos conta, que en 1596, el mercat dels porrats era mes variat, cosa que sabem perque escriu que “Véndense en purrates tales / rosarios, guantes, espejos, / agujas, peynes, corales, / vasos, vidrios, azulejos, / anillos, cintas, dedales. / Platos, passas, papel, peras, / turrate, turrón, tigeras / y para gente donzel, / de barro, plomo y papel, / cosillas de mil maneras”. Resulta curiosa la referencia a que en els porrats “y para gente donzel”, es venien “de barro, plomo y papel, / cosillas de mil maneras”, si sabem que en la festa romana “Sigillaria”, que s’uni als “Saturnalia”, es regalaven figuretes de fanc als chiquets.
Centrant-nos en els fruits secs, es dificil dubtar de la seua representativitat en el mercat dels porrats. La rao es troba en que l’epoca de celebracio natural dels porrats, coincidix en el moment de l’any de fret mes extrem, en el qual escassegen els aliments, sent l’ocassio de fer us dels fruits secs. S’ha aplegat a atribuir als musulmans l’introduccio dels fruits secs en el nostre territori, lo qual no es cert com ya hem vist, encara que siga de veres que la vitalitat i varietat del seu consum, es mantingue en mes força en la zona musulmana d’Espanya, en la qual ya en el s. X segons nos conta Zubaydi, existia la figura de venedor de fruits secs. (p 66 de “Las clases populares en Al-Andalus” - Ahmed Tahiri). Els fruits secs s’exportaven a zones en mandataris cristians i continuaren exportant-se des de territori valencià, una volta incorporat a l’orbita cristiana. No de bades, els musulmans de Penyiscola que pacten en Jaume I, li dugueren “alcolles de vi, e panses, e figues”. Que el proces de dessecacio de les panses tenia orige musulmà, es demostra pel fet de que tambe foren conegudes pel nom en arap o “atzebib”. Ibn Said al-Magribi, escrivia que “en al-Andalus no hay dátiles buenos, más que los de Elche”, corroborant-ho al-Qazwini quan dia que “sólo en Elche dan fruto (comestible) las palmeras; sus pasas sin igual se exportan a todo el país…” (“Estela funeraria del siglo XI y el crecimiento urbano de Elche…” de Carmen Barceló i Eduardo López). Si parlem de les figues, que tambe es sequen fent-se en elles el panfigol, es interessant saber que en la lleuda de Cotlliure de 1252 es parla de “Esporta de figues de Malecha o Alacant” o de “Esporta de figues de Denia”.
Pero els valencians ya fruïem dels fruits secs anteriorment a l’invasio musulmana, cosa que sabem, perque es trobaven en la dieta dels valencians de l’epoca tardorromana. En estudis realisats en soterraments trobats en del carrer del Mar de la ciutat de Valencia, es conclou que l’alimentacio presenta “una homogeneidad alimentaria basada en harinas molidas, frutos secos, verduras y frutas frescas”. (p 232 de “El mundo funerario romano en el País Valenciano” de González Villaescusa.- 2001). Perez Vilatela, ha demostrat en els seus treballs sobre la Valencia romana, que figues seques i mel, ya eren productes que s’exportaven des d’aci. Es curiosa la cita de Virgili que atribuix poder afrodisiac a les avellanes.
Pero encara podiem anar mes arrere i aplegar als ibers valencians. Oliver Foix, escriu en la p 88 de “La cultura de la alimentación en el mundo ibérico” que “El calatos se ha considerado un embalaje para frutos secos o miel (Bencivenga, 1985; Tarradell, Sanmartí, 1980, 315), e incluso para salazones”.
Es dificil discutir que el producte “estrela” del mercat dels “porrats” es el “torrat”, menjar que mai falta en un porrat i que mes ha cridat l’atencio dels no valencians. Es curios saber que en el proces inquisitorial que tingue lloc l’any 1487 contra Brianda, mare de Lluis de Santangel, se li acusà de que en la pasqua “vulgarmente llamada de las cabañuelas”, fea “collaciones con turrate y otros manjares judaycos…” (p 81 de “Lluis de Santangel i el seu temps”). La relacio religiosa dels judeus en els sigrons torrats, la trobem, en fon un dels aliments que Berzellai li dugue a rei David en la seua fugida. (Llibre II dels Reis). Pero la tradicio no era a soles propia dels judeus. Si per ad ells formava part de los “manjares”, per als romans era propi de gent baixa o gent del poble. Ho sabem perque “Horacio para denotar la gente baxa del pueblo, usa la expresión: el que compra garbanzos fritos (ó tostados) y nueces y cuya costumbre aun en el dia está muy puesta en práctica entre nuestro vulgo” (“Epístola a los Pisones” traduida per Tomas de Iriarte. -1777). Efectivament, Horaci escriu: “nec, siquid fricti ciceris probat et nucis emptor”. No podem dubtar del caracter popular del torrat, que donà lloc a l’ofici del torrater o torratera. L’inseparabilitat del porrat la vegem en les “Dèzimes valencianes” d’Ortí, qui escrigue per a l’altar de Sant Vicent Ferrer del carrer del Mar de l’any 1731 que “Ací y ha qui ven melons / y, pareixent un porrat, / una dona ven torrat…”.
En relacio a l’organisacio dels porrats, es sabuda l’importancia del “clavari” i dels “majorals”. Parlant del “clavari”, Sebastian de Covarruvias Orozco, en el fol. 147 v. de la “Parte Primera del Tesoro de la Lengva Castellana o Española”, en la veu “Clavero” escriu: “Clauario, cierto oficio, y dignidad dicho assi en Valencia”. Curiosament, Corominas fa una proposta etimologica de “clavari” a partir “d’un mossàrab clavair”, per lo que podriem trobar-nos davant d’una institucio, la “claveria” -que no “clavaria”-, que junt en el “mustassaf”, representarien una continuïtat institucional entre la Valencia prejaumina i postjaumina, de la mes avant parlarém mes extensament. Roca Traver, nos fa saber en la p 16 de “Un siglo de vida mudéjar en la Valencia medieval (1238-1338)”, que el clavari era un oficial de l’aljama mudejar que es corresponia en el “tesorer” o “racional” cristià. Sent que l’organisacio de festes, sempre esta relacionada en l’obtencio dels diners necessaris, els clavaris podien ser, els llaics nomenats en els concilis del s. XIII dels que hem parlat, que “procuraverint seu mandaverint aut consenserint retinen”, es dir que procuraven, manaven o consentien la retencio de delmes eclesials, per a la celebracio de les festes o “prandia comestiones pastus potationes seu alia beuragia”. Es significatiu que Esteban Jiménez, en el “Dictionarium manuale latino-hispanum…” escriga que “Clavarius, ii”, siga el “Oficio noble de repartir entre los soldados el donativo del Emperador”. I per a repartir, s’ha de prorratejar o fer prorrata.
Luciano Pérez Vilatela em sugerix, que darrere dels porrats, es troba una idea de “redistribucio” de la riquea, materialisada en intervencions puntuals del poder -politic o religios-, en l’alimentacio d’un poble, que vivia en una economia de subsistencia. Es tractava d’ocasions extraordinaries que el poble havia d’aprofitar per a fartar i beure abundantment, intentant mantindre relacions sexuals. Els excessos no eren la naturalea de la festa, sino la consequencia de que la pancha es convertia en l’unic instrument per a acumular eixos aliments. Eixa actuacio redistributiva, fon heretada per certs monasteris cristians en una epoca determinada i podia estar relacionada en la “festa que feren los 41 cavallers de Montesa” de que nos parla Morlà.
En resum, hem vist que els porrats son una festa valenciana, que te orige en els “saturnalia” romans i que hem heretat dels descendents dels iberorromans valencians que, cristians o musulmans, trobà Jaume I quan trague esta terra del poder musulma, reoficialisant la religio cristiana. Es tracta d’una prova mes de la continuïtat valenciana pre i postjaumina, que tomba per terra pressuntes substitucions, tant de poble com de llengua.
En el tractat “Defensio fidei in cavsa neophitorum, siue Morischorum”, publicat l’any 1610, el valencià Jaume Bleda escrigue que: “Los moriscos dezían que los Cristianos gastan la hacienda en pleitos, los Judíos en comidas, los Moros en fiestas” (p 92 de “Un juego de espejos: rasgos mudéjares de la arquitectura…”). Sent evident lo molt que els valencians actuals hem heretat d’aquells valencians que professaven les religions hebrea i musulmana, -bons menjarots i bona festa-, poguera ser que els valencians actuals hauriem de comportar-nos un poc mes com els cristians d’aquell temps, gastant mes en defendre-nos, de tots aquells que intentant fer invisible l’historia del poble valencià, pretenen fer-nos desapareixer com a poble, negant la nostra cultura i la nostra llengua valenciana.
I es el cas, que ad alguns catalanistes i acatalanats casporruts, mes coents que les porrines d’un all porro, els agradaria esporrejar al poble valencià, deixant-nos en porreta i sense cultura propia. Pero com els porrots de Silla i en arguments per porra, acabarém en ells a porrades dialectiques. ¿S´hauran pensat que som porritos o porretons? Entre tots conseguirém que facen porra i brindarém en vi fet d’un bon porró de raïm, gojant tranquilament dels nostres porrats. | 0.648785 | curate | {"ca": 0.6444774640911343, "es": 0.3555225359088658} | http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=3859&tit=Notes%20d%C2%B4Etnologia%20Valenciana:%20Els%20Porrats%20(i%20VI) |
macocu_ca_20230731_3_595622 | Adreça
Fins l'1 de novembre, dissabtes i diumenges de 10:30h a 14:20h i de 15:30h a 18:30h. Sortida cada mitja hora.
del 2 de novembre fins a Setmana Santa
Preu entrada individual
5,80€ | 0.518244 | curate | {"pt": 0.16111111111111112, "ca": 0.8111111111111111, "fr": 0.027777777777777776} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_135835 | En aquesta pestanya únicament s’informa de les dades bàsiques de l’espai de licitació, però, encara no hi ha cap dada que s’hagi de publicar. Per tant només apareix el botó per desar.
Les dades bàsiques apareixeran a la part pública, a la part superior de totes les fases un cop publicada la primera.
Per a passar a la primera fase cal accedir a l’apartat “fase en edició” i seleccionar la fase per a la qual es vol començar. | 0.753418 | curate | {"ca": 1.0} | https://suport-pscp.aoc.cat/hc/ca/articles/4416536360849-A-la-pestanya-Dades-b%C3%A0siques-de-la-PSCP-no-hi-ha-el-bot%C3%B3-publicar- |
mc4_ca_20230418_2_241003 | ▷ ⭐️Definició de assalariar⭐️ - Significat, Exemples i Sinònims
elcorrector.cat » Definició de assalariar
Definició de assalariar
A continuació pots descobrir La definició i uns quants exemples de com utilitzar la paraula assalariar, en aquesta col·lecció de rectificacions ortogràfiques pots descobrir com es pot utilitzar en un context real aquesta paraula i fer servir un dels sinònims que et proposem de la llista completa que veuràs aquí també veuràs la seva Definició perquè et sigui molt més fàcil comprendre què significa assalariar.
Assenyalar un salari (a algú).
¿Cóm es diu assalariar en castellà? / ¿Cómo se escribre y se dice assalariar en catalán?
Si vols aprendre com s’escriu en espanyol assalariar has de entendre que la seva traducció és assalariar pots veure en la nostra pàgina web més exemples en català perquè et sigui més simple contextualitzar-la en espanyol.
Exemples de com utilitzar assalariar
Cal augmentar aquest percentatge per assolir l’objectiu fixat a Dakar pel que fa a l’alfabetització, aconseguir que els governs compleixin els seus […] responsabilitats en matèria de polítiques públiques i finançament, i […] professionalitzar i asalariar als alfabetitzadors .
Igualment, si s’ofereixen vacances suplementàries (pagades) als assalariats d’acord amb convenis de reducció de l’horari laboral, aquestes s’afegiran a les vacances anuals, però només si la reducció de temps de treball equival almenys a cinc dies de treball a l’any .
Per avaluar els pagaments en espècie s’apliquen les següents normes: els pagaments en espècie produïts per l’ocupador han […] valorar-se a preus de productor; els pagaments en […] espècie comprats per l’assalariat han de valorar-se a […] preus de mercat.
Això seria […] raonable sobretot si es vol incloure també als assalariats i no només als alts directius amb dret a l’adquisició […] d’accions.
El sector públic empra el 8,68% de la població assalariada, mentre que el sector privat empra un 91,32%, amb 41.674 treballadors actius.
En efecte, cal asalariar a les persones […] el més aviat possible amb contractes de durada indeterminada per perennizar […] l’acció, gràcies a la continuïtat.
Però això no passa amb drets fonamentals com el dret […] de tots els assalariats de fer vaga […] o de sindicar-se. | 0.856855 | curate | {"ca": 0.9615214506855374, "es": 0.03847854931446263} | http://elcorrector.cat/assalariar/ |
mc4_ca_20230418_16_188998 | > Herbolari>Flors de Bach>Violeta d'Aigua - Water Violet - Lotus Blanc - 10 ml
Aporta calma, saviesa, humilitat. Facilita la comunicació i el compartir amb els altres.
Violeta d'Aigua - Water Violet
Aporta calma, saviesa, humilitat. Facilita la comunicació i el compartir amb els altres. Per als temperaments reservats, independents, distants, tranquils, orgullosos. Per als que els agrada estar sols. | 0.380403 | curate | {"fr": 0.19796954314720813, "la": 0.16751269035532995, "ca": 0.6345177664974619} | https://www.labonasalut.cat/flors-de-bach/violeta-d-aigua-water-violet-lotus-blanc-10-ml-26484.html |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_325005 | Un any més ens adrecem a vosaltres per donar-vos la benvinguda a un nou curs, que aquest any hem engegat amb més energia que mai!
Els mestres comencem amb la il·lusió d’afrontar nous reptes, amb noves idees i activitats pensades perquè els nostres alumnes tinguin un any feliç, ple de bons moments i nous aprenentatges.
L’equip docent us volem donar la benvinguda a tots i totes, especialment a alumnes i famílies que comencen a formar part de la nostra escola.
Com sempre us demanem la vostra col·laboració, per anar plegats cap un objectiu comú que és obtenir la millor formació i educació dels vostres fills/es, que són els/les nostres alumnes.
L’equip docent tenim el desig que el nou curs sigui molt profitós i que puguem recollir èxits fruit del treball i de l’esforç. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_708496 | El Girona De Les Urpades | ADN Gironí
El primer dia en moltes setmanes que el Girona començava a notar l’alè dels perseguidors al clatell, l’equip de Machín va rescatar una de les seves millors versions i va sumar una victòria que, si no val mig ascens, s’hi acosta molt. Segur que el Getafe i el Cadis duien posada la samarreta del Lugo esperant que el Girona s’entrebanqués, però se’n van quedar amb les ganes i, possiblement, fins i tot un pèl deprimits veient com s’ha tornat a encarir la segona plaça, que des de fa temps té el mateix amo. Tot al contrari que els gironins, que van sortir de l’Anxo Carro regenerats i més convençuts que mai que l’ascens a primera divisió no s’escaparà. Més que els set punts de marge quan només en queden divuit per posar-se en joc (l’avantatge és majúscul) va ser la sensació que l’equip va tornar a acostar-se a aquell Girona intens en la pressió, solidari en l’esforç i dominador de les àrees. Però també hi ha aspectes a corregir, perquè un penal absurd d’Alcalá hauria pogut engegar tot el treball a rodar. I si ahir l’equip hagués encaixat el 2-2 en l’afegit, ni la selecció dels millors psiquiatres hauria aconseguit aixecar els ànims a can Montilivi.
L’inici somiat
No pot queixar-se el Girona de la direcció que va prendre el partit només de començar. Sense temps ni tan sols d’haver trepitjat l’àrea, el Lugo es va fer el 0-1, que va ser una descàrrega de tensió brutal per als visitants, pressionats per primera vegada en moltes jornades per les victòries d’alguns dels rivals directes. Però el guió va dibuixar un segon episodi igual de productiu, que va ser el 0-2, un penal provocat i transformat per Samuele Longo.
En un quart d’hora mal comptat, dues urpades del Girona van deixar absolutament grogui el Lugo, que no en feia prou amb un empat per presentar la candidatura al play-off. I la victòria estava a una distància molt gran (tres gols) per creure-hi, tot i que tenien el mirall del Tenerife. Els locals, a més, no es van trobar gens còmodes sobre la gespa per la gran pressió que va exercir el Girona, començant per Longo i Sandaza però amb una implicació màxima de tot el col·lectiu. Portu, incansable, va ser l’enllaç entre els dos puntes i Pere Pons i Rubén Alcaraz: el gironí va tornar a estar a un nivell molt alt i el barceloní va reivindicar-se una vegada més llegint adequadament el que havia de fer en cada moment. I la solució a un dels grans maldecaps de la setmana (els carrils) va ser posar Ramalho a la dreta i Cifu a cama canviada. Tots dos van tancar bé files en defensa i es van deixar veure en atac, sobretot l’andalús.
El Girona no va saber rematar la feina. Va lligar de peus i mans el Lugo, que no va poder fabricar espais per on fer mal. Però li va faltar clavar el cop de gràcia. I això que li van sobrar ocasions per fer el 0-3. En l’afegit de la primera part en va tenir dues per arribar al descans amb la feina feta. Pitjor van ser les quatre que va fallar en els primers minuts de la represa, en què la superioritat va ser absoluta i el Lugo va estar molt a prop de la rendició.
Patiments sobrers
Perdonar reiteradament el tercer gol va acabar donant vida al Lugo, que només necessitava un gol per posar-se en el partit i per posar la por al cos als gironins. Els locals, amb Caballero a la gespa des del minut 1 de la segona part, van tenir alguns uis i ais per fer l’1-2, però no van passar d’aquí. El rellotge semblava córrer ja definitivament a favor del Girona, que després d’haver sortit indemne de la fase de major domini local (entre els minuts 60 i 80) tenia el partit totalment sota control i també la possessió, amb Granell, Borja García i companyia associant-se en curt i fent córrer els jugadors rivals darrere la pilota.
Només era qüestió d’esperar el xiulet final, però unes mans d’Alcalá haurien pogut ser l’inici de la fi. L’acció, evitable, li va costar al Girona l’expulsió del central i un penal que Joselu va transformar en l’1-2. I els 5 minuts de postres també van ser una llosa que va caure a plom damunt els visitants. El Girona es va haver de reactivar per no perdre bous i esquelles. Això sí, va gestionar de meravella l’afegit, en què va deixar el Lugo sense ocasions. Però sense aquest lapsus, el triomf hauria estat més tranquil i i el central hauria pogut jugar contra l’Osca.
Anar a l’infern a tocar el cel | 0.857963 | curate | {"ca": 0.989755529685681, "fr": 0.003259604190919674, "ru": 0.006984866123399301} | http://adngironi.cat/el-girona-de-les-urpades/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_853333 | Ja fa que no parle massa de política i em dedique prou a miscel·lània Ara el fil més comprometedor, nova versió d'un que s'obrí plagat de faltes d'ortografia fa més d'un any Sigueu valents i valentes i digueu noms!
No val dir que m'ho vull muntar amb no se qui i després no aparèixer. Leonor , dóna la cara
Mira la teva bústia de missatgeria!
Eh que jo també vull un missatge privat teu | 0.718778 | curate | {"ca": 0.9450261780104712, "es": 0.0549738219895288} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_727089 | Salut companys/es. Acabo de rebre un mail de Bullanga que us el copio per interès de tothom. ROIG es el nou grup de hardcore político-musical dels ex-inadaptats Bull i Jokin. Salut Camarades! Ja podeu escoltar per l’eMule els temes que formaran part del primer treball del grup polític musical ROIG, titulat " Els Llops no Ploren". Esperem que els gaudiu! Fins aviat!! Bull. A gaudir-lo! Jo ja l'estic descarregant
Que boníssims que són, m'encanta | 0.664345 | curate | {"ca": 0.897025171624714, "en": 0.04805491990846682, "id": 0.02745995423340961, "sq": 0.02745995423340961} | |
cawac_ca_20200528_7_32612 | El consell de govern de la UAB aprova les retallades en una reunió blindada fora del campus
Els alts càrrecs de direcció, degans i representants empresarials del consell social de la Universitat Autònoma de Barcelona han aconseguit aquest matí una majoria suficient per aprovar les retallades i acomiadaments imposats des de la Secretaria d'Universitats del govern de la Generalitat de Catalunya. Han estat 33 vots favorables, 4 en contra i 4 abstencions, sense comptar les 12 representants que no han assistit a la votació. La reunió del consell de govern s'havia suspès en dues ocasions les últimes setmanes –quan es pretenia celebrar a les dependències del rectorat de la UAB–, ja que el gruix de la comunitat educativa que s'hi oposava va ocupar les sales on s'havia de celebrar les votacions. La reunió d'aquest matí s'ha fet en un lloc poc habitual, la seu de la Secretaria d'Universitats de la Generalitat, institució presidida pel democristià Antoni Castellà i ubicada al número 33 de la Via Laietana de Barcelona. Estudiantat, professorat, PAS i PDI han protestat des de primeres hores del matí davant les tres portes d'accés a l'edifici, però la rectora Ana Ripoll i la seva comitiva hi han accedit molt d'hora per recomanació dels mossos d'esquadra, que han establert un perímetre de control amb una cinquantena d'agents antiavalots. A partir de dos quarts de deu del matí s'hi han concentrat més d'un centenar de persones, que han tallat al llarg d'una hora el trànsit a dos carrils de la Via Laietana.
'Aquest és el model de democràcia que defensen'
Diversos representants de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública , així com del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans , s'han pronunciat aquest matí contra les mesures del govern universitari, les formes de fer-se la votació i el desplegament policial per a impedir l'efectivitat de les protestes. Xavier Domènech, en aquest sentit, ha explicat que la rectora Ripoll està del tot deslegitimada per a presidir cap consell de govern, ja que va ser reprovada pel claustre en la presentació del seu informe de gestió de 2011, i a més, una part del seu equip de govern va dimitir, 'aquest és el model de democràcia que defensen', ha puntualitzat. Ermengol Gassiot ha afegit, "es vergonyós i antidemocràtic veure com s'aproven les retallades i els acomiadaments imposats pel govern de CiU, a cops de porra i sense escoltar la comunicat universitària". Precisament al llarg del matí s'ha viscut un episodi ilustratiu d'aquestes aseveracions. Oriol Corral, un dels representants de l'estudiantat al consell de govern ha patit les empentes de policies encaputxats i sense número de placa que li impedien l'accés a la reunió. Després d'un estira i arronsa amb els agents ha aconseguit entrar a la sala per a poder votar contra les mesures de l'actual direcció universitària. Un cop aprovada la retallada pressupostària, que significarà l'acomiadament directe d'unes 300 persones, la concentració s'ha dissolt. Han convocat una nova mobilització demà dijous 15 de març a les 13h a la plaça Cívica de la UAB.
Habitatge: dret o privilegi? - La lluita en defensa del drets fonamentals
Adreça
Seu de la FAVB. Carrer Obradors, 6-10 baixos. Ciutat Vella. Barcelona
Descripció
A la segona edició dels “Diàlegs antiracistes” volem debatre sobre l’accés a la vivenda, un dret recollit a la Constitució Espanyola que lluny de ser protegit, s’ha convertit en un negoci amb molt rèdit per unes poques persones i amb greus conseqüències per la població en general. Hi ha conceptes familiars per tothom: especulació, bombolla immobiliària, hipoteques abusives, desnonaments... … Però també volem destacar que encara es dóna discriminació en l’accés a l’habitatge, fet que dificulta encara més la situació per a les persones d’origent immigrant.
Persones expertes en el tema i membres de diferents entitas de referència, com la PAH, l’Observatori DESC, la FAVB i SOS Racisme, ens ajudaran a descubrir com s’ha arribat a aquesta situació, què està fent la societat per pal•liar-ho i què podem fer per canviar aquest sistema injust.
Trenquem amb les visions etnocentristes, en les que el personatge masculí i blanc és el bó i salvador, i la cultura es mesura pel barem occidental. Volem que les històries siguin explicades en primera persona per conèixe'ns i construir un punt de vista diferent de la realitat que ens envolta.
Des del 6 de novembre i fins el 4 de desembre, cada dimecres a les 20.30h, ens endinsarem a una cultura o un país diferent a través del seu cinema.
Hostal Fugarolas Espai d’Art és un projecte ideat i impulsat per Excèntrica , associació sense afany de lucre dedicada a impulsar l’art i els artistes de Sant Hilari i les Guilleries. Aquest espai vol ser una iniciativa que promogui l’art, la cultura i la vida social a Sant Hilari i el seu entorn.
De les activitats que hem començat a fer per tal de donar una empenta a l’hostal és la festa del Tornemi. El tornemi és el nom típic que els hilariencs anomenem del pastisset de pasta de brioix amb crema i ensucrat, el xuxo de crema. Durant la festa, tots els artistes treballen un mateix tema i les obres s’exposen a l’hostal. A més a més es fan alguns cursos, concerts, performance, instal•lacions, dinars populars, mercat d’art, subhasta d’art, etc.
El Casal l'Escletxa Fosca de Sant Martí Sarroca organitza el propeer divendres dia 6 de desembre, una Recollida solidària d'aliments i joguines. Tot el que es recapti anirà destinat a la PAH de l'Alt Penedès, que ja ha confirmat la seva presència al llarg del matí.
Dimarts 10 i 17 de desembre l’assemblea veïnal convocada per la Ribera Digna i Obrim Vies, faran assemblees informatives sobre el projecte “solars buits solars sense vida”. Aquest projecte iniciat per l’assemblea de veïns i veïnes en defensa del medi ambient (Obrim Vies) vol obrir el debat al carrer sobre els problemes que suposen mantenir espais tancats com el solar de Valentine i el solar de l’Intorsa en el cas del barri de La Ribera, i reivindica l’obertura dels solars de la Valentine i l’Intorsa com a solució a l’encaixonament que pateix el barri de la Ribera. Tant el (avui) dia 10 i el pròxim dimarts 17 de desembre es faran assemblees per continuar acostant al veïnat de Montcada i Reixac aquestes propostes que es recullen al projecte “solars buits solars sense vida”, l’horari previst de les assemblees és de 17:30h a 20h dins del Centre Cívic de La Ribera.
També pel dissabte 21 de desembre, l’assemblea veïnal convocada per la Ribera Digna i Obrim Vies convoquen un acte al matí al barri de La Ribera, amb diferents actes al carrer.
L'Anàlisi Crítica del Discurs (ACD) és una postura de recerca que s'interessa especialment a dilucidar la manera en que l'abús de poder, la desigualtat i la injustícia social es reprodueixen a través de les pràctiques discursives, en contextos polítics, educatius, periodístics, legals, publicitaris, entre uns altres.
El ACD s'exerceix des d'un punt de vista multidisciplinari, abasta les Ciències del Llenguatge, les Ciències Socials i les Humanitats. Com a eina social i política, el ACD és fonamental per construir un coneixement i un discurs de resistència que estigui a favor dels sectors socials exclosos, marginats, explotats o discriminats.
En aquest any, des de l'estiu passat, comencem a realitzar un Taller d'Anàlisi Crítica del Discurs. Des de la primera edició del Taller es va comptar amb una àmplia participació de persones de diverses professions o que participen en diferents projectes socials o polítics de caràcter crític. Per acabar l'any, convoquem a un Quart Taller del ACD, amb l'afany de seguir impulsant l'anàlisi crítica, una pràctica essencial per construir una societat més democràtica i més justa.
Objectius
L'objectiu del Taller és descriure les principals eines teòriques i analítiques que se sol emprar en el ACD. Així mateix, s'examina alguns textos per exemplificar algunes de les formes en les quals es realitza l'anàlisi discursiva en el ACD.
Al final de les sessions que componen el Taller el propòsit és que els assistents coneguin en què consisteix l'Anàlisi Crítica del Discurs, quin és la seva rellevància a nivell acadèmic, social i polític, i quins són algunes de les formes en les quals s'aplica el ACD.
El Taller també té la intenció de formar un grup de treball per a la realització d'un projecte d'anàlisi crítica del discurs, amb un tema que sorgeixi de les persones interessades en aquest projecte.
Dirigit a
El Taller està dirigit principalment a estudiants o investigadors que directa o indirectament treballen amb el discurs. El Taller és útil sobretot per a estudiants de Grau, Màster o Doctorat, que estan realitzant la seva tesi o algun tipus d'estudi relacionat amb el discurs. No obstant això, el Taller també està confeccionat per al públic en general, que estigui interessat és conèixer en què consisteix l'Anàlisi Crítica del Discurs.
Material
A les persones interessades en el Taller se'ls farà arribar via correu electrònic un conjunt de lectures que s'emprarà durant la sessions de treball.
Sessions i contingut
Primera Sessió
Què és l'anàlisi crítica del discurs? Quins són els seus objectius? Quins són els seus abastos i els seus límits? Exploració d'alguns conceptes clau en el ACD: ideologia, poder, contrapoder, discurs i societat.
Segona Sessió
Com fer l'anàlisi crítica del discurs? Per on començar? Quines estructures del discurs són rellevants? Quina metodologia emprar? Per a aquesta sessió es proposa l'anàlisi de la representació d'actors socials: com són nomenats els actors en un discurs, quines accions se'ls adjudica, quins esquemes, prejudicis o estereotips es manegen en el text? En la sessió s'examina diverses mostres textuals aportades per l'encarregat del Taller.
Tercera sessió
En aquesta sessió, els assistents del Taller exposen i analitzen una mostra textual, proposta per ells mateixos, i expliquen com es representa als actors socials en aquesta mostra discursiva.
Taller a càrrec de
César Rojo. Finalitza el doctorat en Comunicació Lingüística i Mediació Multilingüe a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Investiga la representació de moviments socials en la premsa des de la perspectiva de l'Anàlisi Crítica del Discurs. Ha cursat la Llicenciatura en la Llengua i Literatura Hispàniques a la Universitat Veracruzana (Mèxic) i el Màster en Lingüística i Aplicacions Tecnològiques en la UPF. S'exerceix com a periodista i productor de ràdio; així mateix ha estudiat Història de les religions, paleografia (transcripció de textos jurídics novohispanos), i col•labora amb diverses organitzacions socials.
Calendari de les sessions
Dimarts 10 de desembre de 18:00 a 19:30 Dijous 12 de desembre de 19:00 a 20:30 Divendres 13 de desembre de 19:00 a 20:30
Intervindrà: Felipe Moreno. Querellant i representant de la Xarxa Catalana i Balear de suport a la Querella argentina contra els crims del franquisme. Ha declarat a Buenos Aires recentment davant de la jutgessa que porta la causa oberta contra els crims de lesa humanitat comesos per la dictadura franquista.
15h- Xerrada / Taula Rodona, "El feixisme als carrers" amb: - Pablo (membre de la CUP i de la Plataforma Antifeixista de Sabadell). - David Bou (membre de "La Directa" i expert en Grècia). - Anna Lara (membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca). - Júlia (membre de l'Associació de Veïns i Veïnes de Torreguitart i de la PAS). - Regina (membre de la plataforma (Clot sense Nazis").
Us presentem les Jornades Culturals d’Esport i Anarquisme que realitzarem conjuntamnet amb lxs companyxs d’Atletes Vegetarians sense Límits a la ciutat de Badalona els propers dies 14 i 15 de Desembre!
Us presentem les Jornades Culturals d’Esport i Anarquisme que realitzarem conjuntamnet amb lxs companyxs d’Atletes Vegetarians sense Límits a la ciutat de Badalona els propers dies 14 i 15 de Desembre!
Durant tot el mes de desembre projectarem un nou cicle de cinefòrum sobre muntatges i repressió, cada diumenge a les 19.00. Hi haurà mantetes i infusions per escalfar-nos.
Diumenge 15D 19.00h: En el nombre del Padre Jim Sheridan: 1993, 135′ Confessió forçada d’un home acusat d’un atemptat de l’IRA que mai va cometre. Un advocat britànic l’ajudarà a combatre per la seva llibertat.
Contaminació i nou pla de qualitat de l'aire a Catalunya: problemes i solucions des de la societat civil.
Adreça
seu de la UGT de la Rambla Santa Mònica, 10 (Sala de les Columnes).
Descripció
La Confederació d`Associacions de Veïns de Catalunya, CCOO, UGT, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic i Ecologistes en Acció de Catalunya hem realitzat una valoració inicial del nou pla per a la millora de la qualitat de l'aire que ha presentat la Generalitat.
A la nota de premsa conjunta que vàrem difondre a començament de mes, aquestes entitats ja anunciàvem que la proposta del Govern no respon a un dels problemes greus de salut pública que pateix Catalunya. Al mateix comunicat ens comprometíem a organitzar una jornada tècnica sobre aquesta qüestió que serà realitzada el proper 17 de desembre de 10 a 14 hores.
L’acte estarà organitzat en dues taules de debat. La primera serà més expositiva, i es centrarà en la situació de la qualitat de l’aire en l’actualitat i els problemes per a la salut que se’n deriven des del punt de vista científic. La segona serà més valorativa. Partirà d’una introducció sobre les mesures incloses a la proposta que està tramitant la Generalitat, i també es presentaran valoracions per part de representants de la societat. Així mateix, es presentaran alternatives que estan en marxa a altres Estats de la UE. Ambdues taules comparen amb debats oberts als assistents.
La jornada està adreçada a tota la ciutadania. Els organitzadors convidem de manera específica als representants polítics i de les administracions implicades per tal de contrastar opinions i arribar a conclusions constructives i eficaces.
Amb l’objectiu de promoure la reflexió, el debat i l’activisme a través de la lectura, el Grup de Lectura Activa (GLA) vol obrir la biblioteca als moviments socials perquè, guiats per la seva experiència, puguem compartir coneixements, idees i diferents maneres de treballar les problemàtiques socials. D’aquesta manera, la biblioteca serà un espai de participació i convivència, un lloc per al desenvolupament personal i la formació compartida entre les persones. Partim del funcionament dels clubs de lectura que funcionen a les biblioteques: un grup de persones ens trobarem un cop al mes per comentar un llibre llegit prèviament. En el GLA els moviments socials conduiran les sessions del grup de lectura. Cada col·lectiu ha proposat un document per comentar, relacionat i representatiu de la tasca que desenvolupa. Aquest document, que pot ser un text (llibre, article de revista, post d’un bloc...) o un document audiovisual (DVD documental), es posarà en comú entre els participants del grup de lectura un dia concret.
Sanitat: pública i universal? - La lluita contra les retallades de drets
Adreça
Seu de la FCONG. Carrer de les Tàpies, 1-3. El Raval. Barcelona
Descripció
La darrera edició dels “Diàlegs antiracistes” del 2013 la volem dedicar a analitzar la situació de la sanitat un any després de l’entrada en vigor del Reial Decret Llei 16/2012, que trencà el caràcter gairebé-universal del sistema sanitari estatal, afectant principalment a les persones immigrades en situació irregular. També volem analitzar les conseqüències de l’aplicació de la instrucció catalana 10/2012, que es va dictar en principi per pal•liar els efectes de la llei estatal, però que aplica un sistema d’accés gradual al sistema sanitaria gradual que torna a deixar fora de l’accés a l’atenció sanitària a algunes persones, entre ells dones embarassades i menors.
De la mà de persones expertes de diferents àmbits relacionats amb la salut, volem analitzar quines són les motivacions reals d’aquest canvi de paradigma, quines repercussions té per la ciutadania i què s’està fent i què podem fer per donar resposta a les conseqüències d’aquestes normatives.
El Nadal, a les teves mans. Jornada de Reflexió sobre Infància i Joguines
Adreça
Espai Germanetes, C/Viladomat amb Consell de Cent
Descripció
Arriba el Nadal i volem gaudir de les Festes sense la necessitat d’educar els infants en els patrons del consumisme compulsiu i el materialisme. La paraula clau no hauria de ser comprar, sinó el nostre desig de fer un regal. És per això que des de l'Esquerra de l'Eixample hem organitzat ‘El Nadal, a les teves mans. Jornada de Reflexió sobre Infància i Joguines’.
El dissabte 21 de 10 a 14 hores us convidem a grans i petits a conèixer l'Espai Germanetes i a participar en un Mercat d’Intercanvi de joguines per enfortir els vincles solidaris i de cooperació del nostre barri. A més, començarem la jornada amb una xocolatada i música infantil, i seguirem amb diverses activitats:
- Construcció col·lectiva de la ‘Germaqueta’. Vine a resoldre el trencaclosques del barri amb el col·lectiu Raons Públiques. Un projecte desenvolupat en el marc de ID Barri DISPOSITIUS POST.
- Taller d’estampació de postals. Deixa volar la teva imaginació, te n'adonaràs que no cal massa per passar-ho bé i poder fer un regal.
- Xerrada informativa: ‘Que no juguin amb tu: consum responsable per al bon desenvolupament infantil’, a càrrec de la Lorena B.V, psicòloga infantil
- Conta Contes pedagògics amb Lola l’encantadora de contes
Participa! Porta articles dels quals ja no facis ús, però que poden ser regals per a les altres persones, en especial, per als infants (de 0 a 12 anys), per poder-los intercanviar. Ah! I tampoc t’oblidis de les ganes de passar-ho bé!
T’hi esperem! Dissabte 21 a partir de les 10 hores a l’Espai Germanetes (Entrada al Carrer Viladomat amb Consell de Cent).
Esdeveniment
Mercat Somiatruites
Adreça
Plana de l'Om, Manresa
Descripció
L'Associació Somiatruites organitzem un nou mercat d'Art i Artesania el dia 21 i 22 de Desembre. Amb la nostra associació pretenem reactivar les places per a potenciar la creació i l'originalitat, per a què les persones amb inquietuds artístiques puguin donar a conèixer les seves creacions en un ambient cultural, proper i quotidià. Les nostres creacions són úniques, artístiques, amb ànima i artesanals.
Jornada contra l'encaixonament del barri de La Ribera, “solars buits solars sense vida”.
Adreça
Plaça de La Ribera, La Ribera. Montcada i Reixac.
Descripció
TIREM LES BARRERES, FEM JUSTÍCIA, DIGNIFIQUEM EL BARRI...
dissabte 21 de desembre, l’assemblea veïnal convocada per la Ribera Digna i Obrim Vies convoquem un acte al matí al barri de La Ribera on s’instal•larà una carpa per recollir signatures i xerrar amb els veïns i veïnes del projecte “solars buits solars sense vida”.
programa d’activitats.
11h. Obrim Carpa i Xocolatada.
11:30h. Música i Performance.
12:30h. Assemblea Veïnal.
El projecte “solars buits solars sense vida” iniciat per l’assemblea de veïns i veïnes en defensa del medi ambient (#ObrimVies) vol obrir el debat al carrer sobre els problemes que suposen mantenir espais tancats com el solar de Valentine i el solar de l’Intorsa en el cas del barri de La Ribera, i reivindica l’obertura dels solars de la Valentine i l’Intorsa com a solució a l’encaixonament que pateix el barri de la Ribera.
Manifest contra “l’encaixonament” del barri de La Ribera.
La Ribera som un barri viu amb ganes de dignificar el nostre espai, que des dels seus inicis ha patit un aïllament sistemàtic degut a un urbanisme dedicat en el benefici industrial privat i no en el interès de les persones que vàrem acabant vivint.
En l’actualitat res ha canviat, continuem essent un barri presó, envoltats per les vies del tren, la llera del riu i unes tanques d’alumini que substitueixen les antigues parets de la Valentine. Barreres que ens segueixen perpetuant a un aïllament i marginalitat normalitzada en les nostres vides.
Ara la gran barrera que ens separa amb la resta del poble és el solar tancat de l’antiga fàbrica Valentine. Unes tanques provisionals que s’estan perpetuant en el barri i que estan generant problemes quotidians més enllà d’incomunicar el barri. Com podem veure el solar abandonat s’està convertint en una abocador, on cada cop hi ha més porqueria i objectes robats llançats des de l’exterior. D’altra banda, serveix d’aixopluc de rates i infeccions. A més de significar un focus de perill per les persones que salten puntualment.
En el solar actualment abandonat s’havia de fer el nou institut, una zona verda, un fet que possibilitaria la recuperació de la façana del riu Besòs, i s'havia de crear una nova gran zona verda constituïda per l’espai central interior situat a l’eix del carrer Conca. L’edificabilitat total estava prevista en 48.212 m2 de sostre, amb un mínim del 10% per a activitat comercial, i, per tant, 43.391 m2 de sostre residencial, cosa que equival a 482 habitatges. Un 30% haurien de ser de protecció oficial: un 20% (96) de règim general i un 10% (48) a preu concertat. El pla preveia també un espai de 8.950 m2 per aparcament soterrat.
Des de la crisi del sistema tot s’ha paralitzat i des de les institucions que veuen la Ribera com un focus de problemes, la seva única resposta passa per enviar de tant en tant a la policia. En canvi no ens donen solucions a una cosa tan senzilla com netejar i obrir el solar, és a dir, dignificar i comunicar el nostre barri amb la resta del municipi.
Davant d’aquesta situació denigrant i d’abandonament del barri en general, s’està generant un moviment veïnal per aconseguir uns mínims en relació al solar i obrir possibilitats en la millora del nostre entorn. Dins d’aquests mínims per començar exigim:
1.-Que l’empresa responsable del solar netegi i tregui les balles. 2.-Que l'ajuntament assumeixi la seva responsabilitat i prengui les mesures necessàries de la manera més ràpida possible per dotar d'usos socials els solars.
3.-Que s’escolti A les demandes dels veïns/es de la Ribera, sobre el que volem que es faci amb el solar abandonat.
Així que estigueu atents/es a les convocatòries d’assemblees on es decidirà quines accions emprendre per recuperar el solar pel barri. També animem a participar a l’altra part de la Montcada afectada, ja que és un interès de tot el poble.
Dissabte 21 ens trobem totes a les 18h al Forat de la Vergonya, un cop més, per mostrar la nostra solidaritat.
El passat 13 de novembre van ser detingudes a Barcelona per la policia nacional, 5 companyes anarquistes sota la incomunicació de la llei antiterrorista. Aquestes detencions formen part d'una persecució policial i mediàtica al moviment anarquista contra el qual consideren que, davant el context actual, cal dirigir la repressió de manera exemplar.
Dissabte 21 vine a mostrar tota la solidaritat amb les detingudes, els perseguits, els empresonats, les represaliades arreu del món.
L'Associació Somiatruites organitzem un nou mercat d'Art i Artesania el dia 21 i 22 de Desembre. Amb la nostra associació pretenem reactivar les places per a potenciar la creació i l'originalitat, per a què les persones amb inquietuds artístiques puguin donar a conèixer les seves creacions en un ambient cultural, proper i quotidià. Les nostres creacions són úniques, artístiques, amb ànima i artesanals.
Amb motiu dels 10 anys de la desaparició de Juan José Moreno Cuenca, conegut popularment com "El Vaquilla", el proper Diumenge 22 de Desembre organitzarem un homenatge punk a la cultura quinqui, als barris marginals i a tota una generació de delinqüents sense més llei que la pròpia.
Com cada any, l'associació de joves ''Pinyol Vermell'' organitza un acte al poble de Sa Pobla en marc de la Diada de Mallorca. Aquest 2013 la Diada, que a Sa Pobla es celebrarà el 27 de desembre, ve carregada d'activitats! | 0.748062 | curate | {"ca": 0.9840823970037453, "pt": 0.005915900578821927, "de": 0.00038304392236976505, "en": 0.0009363295880149813, "es": 0.006639427987742594, "fr": 0.0018726591760299626, "uz": 0.00017024174327545113} | http://directa.cat/noticia/consell-govern-uab-aprova-les-retallades-amb-una-reunio-blindada-fora-del-campus?page=2&mini=calendar%2F2013-12 |
mc4_ca_20230418_7_737054 | La boia de Port Pelegrí: de març 2011
El mateix sol de sempre.
Era a la tarda, mirant a ponent. El sol encara era alt a l’horitzó – amb el canvi d’hora el dia sembla més llarg- Havia fet un dilluns rúfol i plujós i un cerç gelat anava mostrant clarianes al cel emboirat de la Cerdanya.
La llum jugava amb els vapors de l’aigua, tenyint l’horitzó amb tintes irreals, gairebé somniades.
Penso és el mateix miracle que subjugà el cromanyó arraulit al portal de la cova, a aixopluc de la pluja i a l’escalf dels tions cremant i del de les pells que embolicaven el seu cos.
A prop, fora del seu abast, unes feres rossegaven els ossos d’un herbívor –el caçat podria ser jo mateix, pensaria l’home, sense reprimir un tremolor i una angoixa cerval - Sempre més els de la seva espècie sentirien una ineludible esgarrifança quan un soroll com el d’un guix damunt la pissarra els recordaria del subconscient el de les dents de la fera escurant la carcassa de la quitxalla enxampada al descuit.
Uns infants surten a jugar damunt la gespa mullada, Se senten unes veus blanques cantant allò del:
vine’m a veure,
vine’m a veure.
vine’m a veure
Una mare jove renya i rondina, com sempre. No hi ha perill, però la femella sempre té cura dels cadells.
Penso que, de moment, potser estan més segurs que els seus predecessors troglodites, tot i que en el futur s’hauran d’enfrontar a velles i conegudes feres que els encalçaran irremissiblement, doncs no han canviat pas tant les coses i el sol encara és el mateix.
Publicat per Alberich a dijous, de març 31, 2011 17 comentaris: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Cerdanya, Relat
Les dues morts d’un anarquista.
Sortint de la fàbrica, en Jepet se’n anava a l’ateneu popular on hi havia biblioteca, centre excursionista, grup de teatre, i hom impartia classes d’Esperanto i conferències i debats sobre temes de naturisme, socialisme, cooperativisme. La vella ètica judeo-cristiana es trastocava en la nova moral socialista, bastida de bones intencions anarquitzants i baix un concepte de la solidaritat hereva de la vella moral paulina: Ni déu ni pàtria ni patró...
Era moda cultivar el cos, la ment i la bona salut. El cos del Jepet, esprimatxat, de braços ennegrits pels olis dels telers i amb la ferum de la llana humida enganxada a la gola, els diumenges lluïa nu a l’alzinar d’ alguna fontada, on alguns nois i noies de l’ateneu prenien el sol de pèl a pèl i jugaven a tirar-se una pilota, berenaven pa amb xocolata i debatien els grans temes que haurien de dur a la emancipació de la Humanitat. La gràcil flonjor dels pits i la pilositat dels pubis de les noies ballaven pels seus ulls com ombres de teatre xinès, i ell maldava per pensar que tot era normal i no hi havia d’haver cap mena de concupiscència, pensament que no sempre era obeït per la seva natura de jove desbocat, per la qual cosa sovint agafava un llibre i es posava bocaterrosa, abstraient-se amb la lectura d’en Kropotkin, que trobava enrevessat quan distingia entre moral religiosa transcendentalista i moral natural, que és a la pròpia essència de l’home i criticava aquesta última, viciada per la tendència de l’home a la cerca de la felicitat, que el pot dur a l’engany i a la injustícia, “ que condueixen a la decadència humana”...Priap no hi tenia res a fer i desapareixia per l’espessor del bosc, com algunes parelles enriolades.
Una tarda, un tipus seriós els parlà d’espiritisme i de les obres d’ Allan Kardec. En el debat es parlà de la probable contradicció de les idees espiritistes i les materialistes i, sense arribar a cap conclusió definitiva, es va deixar anar la materialitat de la pervivència de la vida més enllà de la sensació de la mort.
En Jepet, fortament suggestionat, fantasiejà en el que hauria pogut ser en una altra vida del passat. L’hi agradaven les armes, i sempre remenava l’escopeta de dos canons del pare caçador. També, tot i que odiava la disciplina castrense, havia fet el servei militar a artilleria, on s’havia familiaritzat amb els mecanismes dels canons i les peculiaritats de les mines, els propulsors, els projectils i la metralla.
Va començar a imaginar que, potser en el passat havia estat militar i a que probablement hauria mort en combat.
Va anar a veure una tiradora de cartes, que curava d’espatllat i receptava herbes remeieres, i aquesta, una vegada vista la conjunció de saturn amb mart que s’havia donat la diada del seu naixement, la lectura de les cartes i la llarga conversa que havien tingut, l’hi va dir que, sense cap mena de dubte, la darrera vida era pagès al Vallès i s’havia enrolat al sotmetent quan la Guerra del Francès i que havia mort d’una bala perduda que l’hi havia entrat pel clatell.
En Jepet sovint tenia dolor a les cervicals, conseqüència, ben segur de regressions subconscients a l’antiga vida. Quan caminava sol i pensatiu, podia sentir un cop sec al darrera i sentir com tot es fonia al seu voltant, per desvetllar-se al bell mig de la munió d’obrers i obreres que el diumenge ballaven sardanes al Bosc de Can Feu. La seva vella personalitat de sotmetent voluntari carregant el seu fusell d’avantcàrrega i ignició amb pedra foguera, amagat per les ginesteres dels boscos del Vallès i la de teixidor anarquista, lector impenitent de Zola, Sue, Bakunin i Kropotkin, autodidacta i inquiet es superposaven. Sovint, quan intervenia a les reunions del seu sindicat, es sorprenia fent alguna mena de discurs cridant a les armes, quan es tractava de la gestió d’una cooperativa de consum per abaratir els preus dels aliments bàsics. Sovint els companys el veien com una mena d’al·lucinat.
Quan el dinou de juliol del 1936 els militars sollevats van ser vençuts a Barcelona i es varen organitzar columnes per anar a alliberar l’Aragó, en Jepet s’enrolà a la del fuster Ortiz, la “Roja y Negra” i va combatre fins a finals de gener del 1938, quan la batalla de Terol, que el van fer presoner.
Una colla de milicians de falange els conduïa a empentes. Estava atordit i trasbalsat pels cops i els sotracs soferts i per les pors i tremolors dels combats recents. Eren a les portes del cementiri vell, aquell que tant els havia costat conquerir les diades del 16 i 17 de desembre quan assaltaven Terol. Els varen fer agenollar de cara a la paret i aquells joveníssims feixistes varen fer foc indiscriminadament i a discreció. En Jepet va veure un barbamec que amartellava la seva Astra del nou llarg i s’apropava cap a ell amb una mirada inexpressiva. Va intuir la fogonada a frec de clatell i va sentir un fort cop. Abans de que es fes la foscor absoluta del no res, se’n va adonar, amb un conformisme fatalista, que per aquell tràngol ja hi havia passat abans.
Pintura de Martí Alsina
Publicat per Alberich a dimecres, de març 30, 2011 8 comentaris: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: guerra civil, Relat
Estampes cerdanes.
Des de la Cerdanya es veu com esclata la primavera, en una mena de combinació de neu i natura renaixent. Des de la Solana , a prop de la llera del Segre, al davant, les costes nevades de La Masella amb el cim blanc de la Tossa d’Alp i més a la dreta les crestes calcàries de la Serra del Cadí, contrastant amb els prats que ja verdegen.
Les aigües flueixen i el bestiar pastura amb l’aparent llibertat que coarta la subtilitat d’uns discrets filferros electrificats – els ramaders en diuen vailets- que impedeixen que se’n vagin de l’espai que tenen assignat. Hi ha un munt de vedells nascuts fa poc, buscant el braguer de la mare. Un mascle busca les pessigolles a una femella, que es fa la desentesa, remugant els brots tendres.
La llum enlluerna i jo he perdut les ulleres de sol.
Saludo a uns homes que feinegen remenant un femer. De la vora semblen peruans. No parlen català, i en prou feines un castellà mestís; sento que entre ells es diuen alguna cosa en una llengua incomprensible – potser sigui quítxua- Uns gossos em borden i em rodegen – no sóc de la seva manada i ells defensen el seu territori amb sanya comparada a la dels humans. Passo sense fer-ne cas i m’ensumen. No detecten agressivitat i potser nomes una mica de por, per la qual cosa veuen que no sóc cap perill i m’obliden, tret d’un petarrell menut i pelut que no para de voler-me intimidar, seguint-me un bon tros amunt amb els seus lladrucs.
Arribo on hi ha la frontera. Un cartell destenyit, anterior a la lliure circulació comunitària, em prohibeix el pas, però no en faig cas. No hi ha ni guàrdies civils ni gendarmes que em diguin res. Soc a la Guingueta d’Ix, on onegen banderes tricolors. Entro a una botiga i compro verdures i una ampolla de vi novell. La botiguera parla un deliciós català farcit de gal·licismes i amb accent gavatx. Uns homes que remouen caixes parlen un francès amb un fort accent català, que segueixo sense esforç, cosa que no em passa una mica més al nord, quan les vocals s’enfosqueixen i les consonants es tornen més guturals.
Tot passejant, torno a casa. No gaire lluny, una mena d’esquelet d’una màquina agrícola em fa pensar que, malgrat la verdor, la bucòlica ramaderia i l’aparent renaixença, la síntesi de la dialèctica de la vella era agrícola del sector primari i les evidències de la transició al sector terciari amb la gran quantitat de xalets d’esbarjo buits que, fora de temporada semblen pobles morts, ens porten inexorablement a un món diferent. No sé si millor o pitjor, però diferent del que hem conegut.
Publicat per Alberich a dilluns, de març 28, 2011 18 comentaris: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Cerdanya, Passejades
“Convivas paucos postulat esca brevis” (menja escassa demana pocs convidats)
"Gula", obra de Christian Fernández Glazer
La Pau de Basilea havia finalitzat la calamitosa Guerra Gran entre la Monarquia Espanyola i la República Francesa.
El 12 de setembre de 1795, el secretari de l’Ajuntament de Sabadell, se’n fa ressò:
“Se sabé certament haver-hi paus ab Fransa, las quals foren publicadas en Madrit (sic) als 5 del present, i en lo dia 7 se havian entregat i retornat nostras fortalesas de Figueras i Rosas...”
A continuació s’estén en consideracions personals i fent esment de “la poca commoció (de la pau) en esta terra, ans bé molts las miraren amb desagrado per no tractar-se de restablir lo rey, la religió, ni los emigrats, ans bé pressuposant la República Francesa...”
Els emigrats eren la corrua feta de clergues i d’altres foragitats per la Revolució, que molts d’ells eren acollits i mantinguts.
Una altra càrrega onerosa era la tropa i els miquelets que baixaven de la frontera, que s’allotjaven de grau i per força per les cases i feien despesa de llenya i d’altres queviures.
Dintre d’aquest context de malcontentament i de despeses extraordinàries, ho acabaren d’adobar els pares caputxins, que el dia 17 de setembre: “Arribaren a esta lo provincial, son company, secretari, sagristà de Barcelona, tres cuyners i dos xantres dels caputxins, portant en un carro moltas calderas, cassolas, custòdia i altres ornaments de la sagristia de Barcelona, a prevenció per tenir lo Capítol Provincial de sa Religió en esta”
“Dia 19.- Arribaren dos acòlits i un marmitó o ajudant de cuyna, caputxins per lo capítol.
Se matà un crestat”
El dia 22, “Vingueren tres ex-provincials, tres definidors, un custodi, un ex-custodi, 4 guardians predicadors de capítol ( dinaren estos en lo Hostal Nou i menjaren 6 gallinas, 8 pollastres, molt peix, una lliura i mitja de carn.
Los caputxins buscant limosnas, matalassos, terrissa i mil cosas tenian tota la vila alterada per sa nova funció.
Se mataren dos moltons”
El dia 23: “ Al dematí arribà una gran càrrega de peix per los caputxins , Arribaren també los demés guardians.
Al mig dia i tarde vingueren altra carga i mitja de peix.
Se buscaren 10 escolans de casas bonas que tots estos dias han menjat, dormit, jugat en los caputxins, vestits ab sos roquets de tela i puntas”
Al bell mig d’aquest desgavell van arribant regiments i companyies “ tots estaban allotjats per las casas ab gran tribulació i poca disciplina”
El dia 24 els caputxins celebren la processó, que es detallada pel secretari amb tot detall i acaba dient que clergues, músics, escolans i tota la pesca, anaren a berenar dins.
Conclou dient que . “Vingueren dos cargas i mitja de peix, sardina i llagostas per los caputxins. Se matà un crestat gros”
L’endemà continuà la festa, el secretari fa constar que “...acabat tot (...) se’n anaren a refetor. Aquest fou abundant més que los demés dias( si és posible) ab menjà blanc, etc(...) Vingué molt més peix.”
També fa constar que els músics que de tant en tant tocaven alguna obertura, “Estos esmorsaban i sopaban bé en los caputxins, ab porrona oberta tot lo dia...”
Del dia 26, conclou, després de descriure les funcions religioses que : En lo refetor se contaren excessos casi increïbles de totas espècies. Se matà una vedella i un moltó”
El dia 30 marxà el pare provincial i bona part del seu seguit, quedant-se un tal pare Sanpedò “per fer la esmena de sos divertiments, ab pollastres, etc.”
També fa constar que l’Ajuntament no anà a fer visita al pare provincial, ni a portar el tàlem en les processons, per la qual cosa quedaren los prelats caputxins molt sentits.
Conclou la crònica de la visita:
“Se té per cert que en lo espay de 8 dias se han menjat en los caputxins de Sabadell més de 200 carniceras de carn; que los menjars han estat molt exquisits i de gran cost , i casi sempre sens ossos (flicandó, relleno, mandonguillas, etc-) no perdonant gasto”
La fredor de les notes del secretari municipal, un home conservador i gens sospitós de desviacions revolucionàries ans al contrari, és un excel·lent document, sense altra pretensió que l'anotació quotidiana dels fets, del que han estat les càrregues ancestrals d’aquest país nostre i que han provocat una certa rancúnia cap a l’Estat unitari : L'haver de finançar els excessos de l’ Església, l’haver de col·laborar en mantenir un Exèrcit ruïnós, antiquat i ineficaç i l’haver de suportar una desproporcionada maquinaria administrativa hereva d’un imperi que va començar a decaure quan es van començar a creure que el sol no es pondria mai més.
Publicat per Alberich a divendres, de març 25, 2011 9 comentaris: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Història, Sabadell, testimoni
Coses de l’ensenyament dels nostres rebesavis.
Goya. "La letra con sangre entra "
Quan ens mirem les coses del passat, sovint tendim a fer-ho en clau de present. Per exemple, quan es parla d’algun tema en concret ens pot semblar que sempre les coses han estat previstes i regulades tal com es fa avui dia. La dependència de la regulació de l’Estat de moltes de les coses que avui entenem són de competència pública, com la sanitat o l’ensenyament, no havien estat en mans administratives fins que van anar calant les idees del constitucionalisme i la noció d’estat democràtic de dret que avui són hegemòniques a Occident, amb el que eufemísticament se’n diu Estat del Benestar, fonamentat amb la industrialització i la utilització, sovint basada en una inèrcia d’uns hàbits d’explotació colonial, d’uns béns i uns materials bàsics pel seu bon funcionament.
El segle XVIII encara érem a les beceroles de tot això i hi havia uns sistemes de vida molt diferents dels que avui ens semblen inalienables.
Per exemple: no hi havia ensenyament públic, i qui marcava les pautes eren els propis ensenyants ( generalment clergues ) i els pares ( notables i benestants), de manera contractual. La majoria de la població era illetrada i no tenia cap mena d’accés a la formació.
En aquest context, el metge i secretari de l’Ajuntament de Sabadell i arxiver municipal, en Bosch i Cardellach (1758-1829) ens deixa un testimoni prou revelador de com anava el tema de la formació a Sabadell a les acaballes del segle XVIII:
“Dia 30 de novembre de 1795
Alguns indivíduos que tenian fills a la ensenyansa de Gramàtica del Rvt. Miquel Pagés, estant mal contents de sas repetidas, llargas i al parèixer voluntàrias ausèncias de esta vila (...) projectaren fer venir un mestre que ensenyàs a sos fills i a altres de particulars (...) Isqueren vàrios pretendents (...) però la major part desitjaban al Dr. Ferreol Gasset pbre, natural de Cervera (...) se firmà acte de conveni ab aquesta fecha (...) i fou ab los pactes següents:
La escola serà de primeres lletres, llegir, escriure, aritmètica, gramàtica llatina i bons costums.
Un sol mestre ensenyarà lo necessari per estas ciències. L’aula serà en sa casa.
L’ensenyança serà ab los llibres i mètodo corrent. Los que hajan comensat la gramàtica continuaran amb los llibres comensats.
Diàriament s’ensenyarà doctrina cristiana, ajudar a missa, misteris del rosari i bons costums.
Tres hores d’aula tindrà cada dematí i altras tantas en la tarde, en los dias no festius. En los de festa llevada sols dos horas, o en lo dematí o tarde.
Seran festius tots los dias en què no se pot treballar, 8 dies per Nadal, 3 per Carnastoltas, primer dia de Quaresma, dimecres sant a la tarde, tot lo dijous, divendes i dissapte sants, lo dia després de Sant Feliu, lo de morts i lo del sant del nom del mestre.
Cuydarà de què una vegada al mes vajan los deixebles a confessar y combregar, i en los dias de festa als oficis divinos.
Los deixebles en la aula sols seran 30, i podran ser fins 35 si alguna criatura xica dels contribuents arriba a edat d'aprèndrer las primeras lletras. .
Ni fóra ni dins la aula may podrà ensenyar a altres. Tots deuran ser fills o domèstichs dels contribuents i a llibertat de estos.
Podrà ensenyar ademés 4 criaturas de fora vila i terme ab la gratificació a son favor.
També podrà enseyar a altres domèstichs dels contribuents ab la gratificació a son favor.
Lo salari per dits 30 o 35 deixebles de l’aula serà de 300 lliuras i casa franca, pagant per mensualitats anticipadas.
Per la paga seran obligats tots los contribuents. Lo mestre sols cobrarà d’un clavari, a qui podrà proposar las dificultats tinga en la aula.
La obligació serà mútua i sols per 3 anys desde 1 de janer de 1796.
Si lo mestre està malalts no molt més de un mes, cobrarà com si estigués bo.Si la malaltia és habitual cesarà la obligació.
Tambè cesarà no observant-se la contracta.
Los contribuents estaran de evicció per la contracta, durant la quan trauran indemne al mestre de tota dificultat sobre la existència de la aula ”
Publicat per Alberich a dimarts, de març 22, 2011 17 comentaris: Enllaços a aquest missatge
Un vol somniat.
Doctor, sortíem de Barcelona -semblava que feia bon temps- i l’avió s’enlairava deixant veure la lluminosa ciutat i l’espill platejat de la costa. El vol era plàcid, tranquil, gairebé beatífic i jo estava assentat al costat de la muller, que, amorosa, m’agafava la mà. Una gentil hostessa repartia somriures a dojo. Feia estona que volàvem i l’avió semblava perdre altura. El pilot feia esforços per remuntar el vol i planejant perillosament, va eludir xocar contra una alta i sòlida muralla que hi havia al mig d’un enorme camp de roselles. Vaig veure, astorat, com el motor de babord picava amb el mur i desprès de l’ala, el deixàvem enrere. Malgrat la sotragada, semblava que ningú se’n adonés, tret de jo que mirava per la finestreta. Un manyoc de fils i ferralla destrossada penjava de on abans hi havia el reactor.
La gent obeïa, sense preguntar, les instruccions de l’hostessa, quan l’avió, totalment desestabilitzat, rebotava contra un altre mur- aquesta vegada era un insignificant marge d’un conreu de pastanagues. És quan vaig veure que una bona part del fuselatge de l’avió s’havia quedat enganxat al marge. L’avió, fent tentines com un embriac, anava remuntant el vol, amb penes i treballs i nosaltres estàvem abocats al buit. L’evidència d’una mort imminent, que no em feia ni fred ni calor, se’ns va fer palesa, quan la veu serena del pilot anuncià que intentaria un aterratge forçós a Shipohl a Amsterdam.
Varem estar saltant i saltant, veient per la gran ferida oberta del fuselatge de l’avió la singularitat de les pistes que travessen l’autopista per un pont elevat, i els aeroplans, l’un darrere l’altre, anant a cercar lo lloc d’enlairament, circulant pel damunt de la via per on passen els cotxes.
Finalment varem aterrar, amb penes i treballs, i els serveis d’emergència ens van dur, embolicats en mantes tèrmiques, a la cafeteria on, per uns poc euros ens varem cruspir uns excel·lents bunyols farcits de crema...
Una vegada esmorzats, varem pujar a un autobús. La meva companya no apareixia per enlloc, atrafegada amb els seus bunyols, però el fet no em preocupava gens ni mica. Llavors és quan m’he despertat amb ganes de buidar la bufeta, i he anat a orinar. Eren les cinc i ja no he aclucat l’ull.
- Mmmm, interessant, interessant – va dir el doctor – Aquest enlairament i aquesta pèrdua d’altura de l’avió del somni que m’ha contat, són molt explícits, si senyor.
Doctor, escolti,que jo només he vingut per què em doni alguna cosa pel insomni. Si l’hi he parlat del somni és perquè vostè m’ha invitat a fer-ho.
- Si és clar , però, en realitat el seu somni és molt explícit:. la projecció del seu contingut subconscient podria ser conseqüència d’una seriosa contradicció entre la realitat i uns complexes fruit d’algunes fantasies de tipus neuròtic, potser per algun trauma conseqüència del complex d’Edip i alguns sentiments d’inferioritat per un cert complex de castració ...
Ep, ep, que vol dir amb el complex d’Edip?. El meu pare era un sant baró i la meva mare era una senyora com qualsevol altre: una bona dona i molt respectable. Miri doctor, no em vingui amb interpretacions freudianes. Si jo li he explicat tot això, és perquè m’ha preguntat si havia somniat alguna cosa en despertar-me, però no em vingui amb simbolismes d’explícita sexualitat i d’òrgans de tipus sexual, que ja el veig a venir.
- No home, vostè necessita treure els fantasmes del seu subconscient. Miri, de moment abans d’anar a dormir es pren una pastilla de benzodiazepina i escolta alguna música relaxant i optimista. Puccini, per exemple, que és el mestre precursor de la melodia, i torni d’aquí a quinze dies i s’apunta tot el que recordi haver somniat...
Escolti doctor, que quan jo l’hi explico un somni no és tal com ha passat. Jo hi poso molt de la meva collita subjectiva i potser on dic que vaig menjar un bunyol farcit de crema, o que es va enlairar l’avió, o que es va esberlar el fuselatge, no va ser ben bé així, que jo no sóc psiquiatra, però he llegit una mica de Freud, i sabent que vostè és metge, l’hi faig la farina plana i li dono la feina ja mig feta...
- Bé, aquí té la recepta. La noia li donarà hora per la propera sessió. Són tres-cents euros.
Collons, pensava que la medicina pública era gratuïta.
- Bé, la psiquiatria no hi entra i per ser gratuïta caldria que vostè hagués vingut derivat pel capçalera, al menys amb un quadro d’autòlisis, o d’agressivitat seriosa. L’internaríem i l’inflaríem de pastilles, però no podríem perdre una hora escoltant els seus somnis adulterats pel seu conscient.
Doncs tingui els tres-cents euros.
- Si us plau, doni’ls a la senyoreta de la porta, que li lliurarà un rebut.
- Que tingui uns bons somnis.
Publicat per Alberich a dissabte, de març 19, 2011 8 comentaris: Enllaços a aquest missatge
En Franco i jo.
Foto manllevada de la Xarxa.
L’altre dia en Temujin va penjar un post al seu blog, amb un parell de vídeos referits a unes antigues visites del General Franco a Bilbao i a Barcelona, on plantejava la qüestió de la paradoxal rebuda popular que aquells anys li feien al dictador les esmentades ciutats, avui desafectes i nacionalistes i aquells temps, segons les imatges del NODO, fervents adoradores del invicte general. Apart del fenomen popular que es produïa en aquell tipus d’ocasions, quan en Franco venia a Barcelona hi havia detencions preventives de gent suspecta de desafecte per la seva vella militància o el seu paper a la Guerra Civil –molts ja es presentaven voluntàriament, estalviant ensurts a la família- decretaven diada de festa a la feina i acudia a rebre’l una profusió de gent vinguda d’arreu amb autocars; també hi havia aquella mena de popular curiositat morbosa -la mateixa que fa que la gent enalteixi a una Belén Esteban i faci que una de les TV més xarones del país sigui líder d’audiència, o que ompli els carrers per veure el senyor Ratzinger disfressat de Papa de Roma, quan d’habitud les esglésies estan mig buides.
Però no es tracta d’excusar-se de res, ni tan sols de fer un apunt d’estudi sociològic, tot i que cadascú ja sap del que parlem; del que es tracta és d’explicar la “batalleta” quotidiana.
Jo he viscut dues vingudes de Franco a Sabadell: una va ser el setembre del 1962 ( jo tenia disset anys) i l’altra va ser a l’abril del 1963, mig any més tard.
La primera havia estat en el context d’unes dramàtiques riuades que es van produir al Vallès: La nit del 25 de setembre del 1962 va caure una tromba d’aigua ( 212 litres per metre quadrat en tres hores) que va provocar un dolorós drama. Una avinguda baixada de la Serralada del Prelitoral, va devastar tot el Vallès, produint més d’un miler de morts i es va endur les fàbriques del “ram de l’aigua” que hi havia a la llera dels rius, junt a moltes vivendes, que fruit del creixement desordenat, especulatiu i caòtic de l'època, s’havien construït a llocs perillosos, com el mateix llit fluvial.
Jo, com molta altra gent, havia anat al parc de bombers a oferir els meus serveis i m’havien donat una pala, carregat dalt d'un camió, i enviat a desenrunar i treballar, sovint fent mes nosa que servei, doncs ens sobrava voluntat i ens mancaven coneixements tècnics i habilitats per fer una bona feina. Recordo que ens van dedicar a “desembolicar” els arbres que havien resistit l’envestida, que estaven rodejats de bardisses i canyes arrossegades, fent una mena de catau on hi apareixia de tot: animals morts, estris domèstics, i algun cadàver humà, tot i que jo no en vaig haver de treure cap. La mobilització popular va ser excepcional, i va donar la mida de la capacitat humana d’organitzar-se per fer front a les calamitats. Quan la feina ja estava mig feta, van aparèixer les instàncies oficials, l’exèrcit i va venir el “Caudillo”-aquesta vegada no en olor de multituds, doncs aquests coses necessiten el seu temps- Va baixar al riu a visitar les fàbriques devastades, i jo, curiós com soc, vaig veure des del barranc del Taulí (Sabadell queda unes dotzenes de metres al damunt de la llera del Ripoll) la comitiva oficial i se’m va ocórrer d’atansar-m’hi.
Un fort dispositiu policial protegia la comitiva i impedia que la gent s'hi apropés, però amb la inconsciència de l’edat vaig despenjar-me, amb total impunitat, pel talús del barranc, i vaig anar a parar al bell mig del reguitzell d'autoritats. Jo duia una roba de treball de color blau, que s’havia enfangat, i estava barrejat amb alguns bombers i operaris que encara pul·lulaven per allà quan vaig estar a frec a frec amb en Franco en persona. Era un avi que ho mirava tot amb ulls absents i assentia amb el cap -semblava emocionat- les explicacions que li oferien. Aquell home de 70 anys semblava molt més vell i vist de la vora, fins i tot, inofensiu.
Ningú va parar esment amb mi, ni em van dir ni ase ni bestia, per la qual cosa vaig tornar pel camí normal.
Posteriorment el Dictador va parlar des del balcó de l’Ajuntament i arrel del seu discurs, la malevolència popular el va batejar com “La oscura golondrina”, doncs com en els famosos versos d’en Gustavo Adolfo Becquer, va a anunciar tornar per la primavera.
Complint la seva paraula, va visitar Sabadell set mesos més tard, i va ser el 18 d’abril del 1963. Jo havia anat a la meva feina d’escarràs al despatx tèxtil on treballava, a prop de la Rambla, al carrer Alfonso XIII . Una ordre de la OSE (el sindicat vertical) rebuda aquell matí mateix manava que el dia fos festiu, instant a que tothom anés a rebre “el Caudillo” i que els caps en tinguessin cura i diligència ... Aquests ens van dir que marxéssim i féssim els que ens donés la gana.
Un cop al carrer, per anar a casa havia de travessar la Rambla, atapeïda de gent, per enfilar el Carrer de Sant Pere amunt. Jo duia un entrepà de pam i mig, que habitualment em cruspia per esmorzar, quan vaig apressar-me a creuar, doncs ja es veia pujar la comitiva amb les llums dels vehicles policials giravoltant i la fressa de la gent inquieta que ho indicava. Si no m’apressava ja no creuaria fins que no haguessin passat tots, i n'hi havia per estona. Vaig fer-me pas a colps de colze, quan vaig sentir que uns braços potents m’agafaven fortament. Vaig sentir-me arrossegat i al Carrer de Sant Pere, allunyat de la multitud, uns paios de paisà em tenien bocaterrosa i immobilitzat. L’un em regirava la cartera, cercant la meva identitat, mentre un altre desembolicava amb extrema cautela el paper de diari del meu esmorzar (hi havia un concepte de la higiene diferent aquells anys i els diaris servien per tot) Un parell més no em treien l’ull de sobre i m’agafaven fortament. Quan el que cercava la bomba va sentir la cruixent crosta de l’entrepà –me’l feia amb pa acabat de comprar el mateix dia- i es va enllardar els dits amb el tomàquet i l’oli, va tranquil·litzar els seus companys. Aquests, per acabar de cobrir l’expedient, em van preguntar de on venia i a on anava i em van deixar marxar.
No hi havia papereres com ara, però vaig deixar el malmès entrepà a un altre portal, per fer feliç, almenys, algun gos petaner d’aquells que vagarejaven afamats remenat escombraries.
Rierada 1962. Sant Quirze del Vallès
Publicat per Alberich a divendres, de març 18, 2011 15 comentaris: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Història, Relat, testimoni
La picada perfecta.
Pintura de Gabriel Nieto
Microconte a iniciativa de Tumateix pel Joc de Sant Jordi 2011.
Picar amorosament, amb mà de morter acaronada suaument i amb vigor, ametlles, galeta, alls, pinyons i julivert, deixant-se dur, amb galanor d’ànima evanescent, com les descrites pel Dant Alighieri.
Quan la fosforescència dels ulls diu que ja s’hi val, dipositar la picada, amorosament, al xup-xup del conillet que s’està rostint.
Publicat per Alberich a dijous, de març 17, 2011 21 comentaris: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Cuina, Erotisme, Microconte
Les meuques del Barri del Molinete.
Ramon Unzueta. La despedida del marinero.
L’antiga Carthago Nova de l’antigor és ara la ciutat departamental denominada Cartagena. Dintre del nucli urbà hi ha el Barri del Molinete, que ocupa un turó on hi radicava la vella ciutat púnica conquerida pel romà Escipió l’Africà l’any 209 AC i on avui sembla ser que s’hi estan fent importants excavacions arqueològiques que van aportant els vestigis històrics de la que va ser una de les urbs més importants de la Hispania romana i capital de una de les cinc divisions provincials de l’administració imperial.
Cap a finals dels anys seixanta, el Barri de Molinete era un territori degradat i canalla on s’arrengleraven uns bars on s’hi exercia la prostitució. Per allà hi vagarejaven pòtols, mariners de la mercant i la militar, proxenetes, ionquis, embriacs, membres de la policia naval i de l’altra, marietes, transvestits i meuques de totes les edats.
Sovint hi havia aldarulls i baralles, que feien voleiar gots i ampolles dintre dels locals i hom podia veure rodolar algú pel damunt de les taules i sentir escridassades i escàndols i veure corredisses pel polsós i de vegades enfangat carrer.
A diferència dels barris canalles de les grans urbs, al Molinete, a base de pujar-hi sovint, gairebé tothom es coneixia.
Els mariners que feien la “mili” no gastaven un duro, perquè no el tenien, però molts pujaven a fer la copeta, que sovint les meuques els fiaven, i a passar les hores mortes dintre d’aquells cataus, que feien una intensa fortor a alcohol barat, a fum antic i a sexe cansat. L'estètica de l'uniforme s'adeia amb l'ambient i era idoni per abstreure's en una mena de dolce far niente farcit de malenconia.
La majoria de les prostitutes els tenien com a uns elements més del decorat habitual : Una llum difusa, una boira de fum de tabac, una xerrameca incessant, cridanera per dominar la música de Els Sirex que no parava des del Jukebox, i un anar i venir d’homes que entraven a badar i sortien. Darrera la barra, amb aire indolent, unes dones cansades i deixades, mostrant generosos escots, i al davant uns mariners emboirats, alguns estrangers de parla incomprensible amb la llengua travada per l’alcohol, i algun “maquerau” , controlant el tràfec i els anar i venir de les bagasses.
La majoria de les meuques s’afillaven, en el millor sentit de la expressió, un petit escamot de nafrats, venedors de cupons, marietes incompresos, i joveníssims mariners sense un duro, amb els que compartien les seves confidències. Un dia vaig penjar aquí un relat sobre la història d’una d’aquelles dones.
Algunes explicaven, orgulloses, que tenien fills estudiant a València , Barcelona o Madrid, i vivien amb la mare o la tieta. D’altres, les seves circumstàncies, gairebé sempre dintre d’un perfil de pardalets al cap dintre de famílies desestructurades, i les menys, confessaven el tòpic d’haver anat a parar a la vida del comerç sexual per haver confiat en un amor impossible i haver quedat embarassades molt jovenetes i foragitades de la llar per un pare intransigent. Algunes però, proclamaven la seva indubtable vocació i es consagraven a l’adoració d’Eros com d’altres ho fan amb la Santíssima Trinitat. La questió era verbalitzar les respectives coartades personals.
Els mariners habituals no pagaven ronda: aquells anys, per mor de la bomba de Palomares i els ancestrals llaços de l’Armada Espanyola amb la US Navy des dels desastres de Cavite i Santiago, els cepats nois de la Sexta Flota es passejaven pel Molinete, ostentant fatxenderia i dòlars. Les espavilades bagasses els feien cornuts i pagar el beure, i saldaven la majoria dels deutes que havien contret els autòctons amb els diners de més que els feien pagar.
Hello sailor, where can fuck here? – preguntava el ianqui al mariner espanyol, amb aires de suficiència.
Today has not raised your sister, boy- responia el mariner, si havia estat de cambrer a la costa i dominava una mica la parla de l'imperi... i ja la tenien organitzada.
En aquests casos, les meuques sempre anaven a favor dels de la casa i en el pitjor dels casos, s’acabava amb un ull morat i uns dies de calabós.
El que era digne de veure’s era la tornada de la flota d’unes maniobres generals.
Quan els bucs eren fora, Cartagena quedava mig buida. Els quatre endollats de Capitania, els pixatinters de l’Arsenal i els de les escoles, els de la caserna d’instrucció i de les altres dependències de terra, i para de comptar. Molts d’aquests ja es tenien la vida organitzada, eren del país i anaven a dormir a casa i no pujaven gaire pel barri canalla ni es deixaven veure pels carrers.
Els vaixells anaven entrant i atracant al port. Al moll, una multitud composada de familiars i amics dels professionals: madures esposes d’oficials vestides com per anar a prendre el té; noietes de bon veure de mirada il·lusionada cercant el seu príncep blau marí; les joves promeses dels alferes i tinents, elegants i belles, com tretes d’una revista de la moda; les dones, filles i amigues dels sotsoficials, més senzilles tal com pertocava al seu estatus, amb el mocador a la mà i la llagrimeta a punt; tafaners desvagats. I en un racó, una acolorida i sorollosa munió de bagasses -aquell dia de paisà, sense els escots i les malles de l’ofici- amb la seva cort de tolits i desgraciats, fent-se ben visibles a base de cridòria per tal de donar la benvinguda a la soferta marineria de lleva de les seves alegries i confidències.
Publicat per Alberich a dimecres, de març 16, 2011 15 comentaris: Enllaços a aquest missatge
“El Camp de la Sang” de Sabadell.
A un centenar escassos de metres de la Plaça de Sant Jaume de Sabadell, on vaig viure-hi els primers vint i poc anys de la meva vida, hi ha l’edifici del Mercat Municipal, supèrbia i original obra arquitectònica d’en Josep Renom, coronada per una cúpula florentina la mar d’escaient.
Com la majoria de les coses d’aquest món, bastides damunt de runes, batalles i malvestats vàries, aquest mercat va ser construït l’any 1927 damunt d’un descampat que se’n deia “El Camp de la Sang”.
De la meva infantesa recordo que l’àvia ens ho explicava, dient que allà mateix hom hi executava els condemnats a mort, la qual cosa excitava la meva imaginació infantil i el passar per allà em produïa una mena de malastrugança, especialment els migdies del diumenge, quan la mare m’enviava a comprar gel als baixos del dit mercat, per posar a la nevera (no elèctrica) que fa cinquanta anys s’emprava,.
Calia baixar unes escales i fer una mica de cua en un soterrani gèlid i humit, davant d’una maquinota infernal, que anava traient unes barres de gel i que un operari tallava en cubs regulars de pam i mig, més o menys, amb una serra, el soroll de la qual perforava el cervell. Uns homes amb guants i bata de cuir es movien com dimonis d’un infern gèlid, traginant les enormes i fredes barres. La finalitat de la “fàbrica” de gel era bàsicament proveir les parades de peix i cobrir d’altres necessitats del mercat, però els diumenges, que la plaça tancava, s’obria al públic. De dilluns a dissabte, un tal Pagàn amb un carro i un cavall, anaven fent el subministrament, venent-lo pels carrers, deixant un regalim d’aigua fresca per on passava.
En aquell escenari i en baixar i pujar les escales del soterrani, era el lloc idoni per tal de què la meva imaginació excitada evoqués els desgraciats que en la meva fantasia veia pujar al patíbul, on serien penjats, cremats, decapitats o esquarterats. Aquell lloc de malastruga em neguitejava i procurava sortir-ne el més ràpidament que podia, llastrat amb la carrega feixuga de la galleda amb el tros de gel i les meves suggestions.
Més endavant vaig tenir accés a informació fidedigna del perquè del descampat on hi ha el Mercat Central se’n deia “El Camp de la Sang”.
Era el juny del 1855, una vegada acabada la Guerra dels Matiners, quan a la comarca del Vallès hi va haver una nova temptativa d’aixecament carlí. Nombroses partides encara actuaven, sense rendir-se, practicant el pillatge. En Joan Serrano i Berriga, mestre de Matadepera, va aplegar al seu voltant uns quants fervorosos de la causa. Alguns pocs sabadellencs, partidaris del carlisme en una ciutat eminentment republicana, van intentar adherir-s’hi i ajudar la partida que es formava, però no ho pogueren fer, doncs el grup fou capturat per les tropes del “Regimiento de Soria” de guarnició a Sabadell. El Capità General de Catalunya, en Zapatero i Navas havia donat ordre de que tots els que es trobessin amb les armes a la mà fossin afusellats a les vint-i-quatre hores, per la qual cosa fou instruïda ràpidament la sumària i els detinguts van ser culpats i condemnats a mort.
Entre els reus hi havia un noi de dinou anys, un tal Jaume Casanovas, que només feia que plorar la seva dissort. Les autoritats i els veïns, condolguts, anaren a Barcelona per demanar l’indult del noi, el qual fou concedit, però arribà una hora tard, quan ja l’havien afusellat.
El dia 2 de juliol de 1855, al posteriorment denominat “Camp de la Sang”, hi afusellaren:
Pere Vila Cirera, pare caputxí, fill de Sarrià, de 48 anys.
Jaume Casanovas, minaire de Sarrià, de 19 anys.
Benet Lluís Comes, paleta, de 29 anys.
Llorenç Corbella, paleta, de Sant Feliu del Llobregat, de 36 anys.
L’endemà, dia 3 de juliol, afusellaren a tres restants:
Ramon Tudó Boada, pagès, de Pont d’Armentera, de 35 anys.
Francesc Arqué Bardina, carreter, d’Arbeca, de 39 anys.
Joan Serrano i Berriga, mestre de Matadepera, d’Aldearubia (Salamanca) de 39 anys.
No hi consta cap altra execució ni malvestat al lloc indicat, per la qual cosa la majoria dels fantasmes de penjats i esquarterats, fruit de la meva imaginació, s’han fet fonedissos i penso que d’estar més informada l’àvia, de petit me’ls hagués pogut estalviar.
Documentació treta de:
“Elements d’Història de Sabadell” Miquel Carreras Costajussà. Edicions de la Comissió de Cultura. 1932.
“Sabadell del meu Record” Marian Burgués. Joan Sallent, Impressor. 1929.
Goya,. Detall de "Fusilamientos del 3 de Mayo"
Publicat per Alberich a dimarts, de març 15, 2011 11 comentaris: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Història, Sabadell
Insubmisos i objectors “avant la lettre” .
Cavalleria espanyola mitjans segle XIX
A Espanya hi va haver un servei militar obligatori, la popularment denominada “mili” que va durar des de mitjans del segle XIX fins el desembre de 2001. Tot i que va néixer en un context lliberal i la idea de popularitzar un exèrcit de tradició elitista, de manera que el composés el propi poble i no unes forces mercenàries sotmeses als criteris sobirans de l’absolutisme, la seva praxis el va portar a ser un servei arbitrari, on durant mols anys, qui tenia diners se’n sortia pagant la “quota”, i qui no, havia de perdre uns valuosíssims anys, en general en un estat de disciplina extrema, mal vestits, mal nodrits, amb condicions de manca de salubritat, i destinats a fer de carn de canó a les aventures colonials i els conflictes desgraciats en els que s’han vist immersos l’Exèrcit i l’Armada espanyols els darrers dos-cents anys.
La gent que està per damunt dels quaranta anys va viure l’ocàs d’aquest sistema, malmès pel rebuig popular que és manifestava en forma de massiva objecció de consciència i insubmissió, que va ultrapassar els sistemes coactius del propi Sistema. Els que tenim alguns anys més, i varem fer la “mili” els anys seixanta o primers setanta, ens en recordem de la malaurada fi dels valents que s’atrevien a manifestar la seva insubmissió, generalment condemnats a llargues penes de presó, prèvies públiques pallisses i maltractaments pels “xusqueros” de torn i alguns oficials de carrera.
A Catalunya, quan es va establir el sistema del servei militar obligatori, l'any 1845 es va produir al Vallès una revolta que en podríem dir d’insubmisos, de la que se’n fa ressò el sabadellenc en Marià Burguès, al que ja m’he referit en d’altres ocasions (*).
Aquella època el servei militar durava sis anys.
Explica que els “quintos” de Sabadell, ajudats pels de Sentmenat i els d’altres pobles circumveïns, dominaren i venceren les tropes de guarnició que aleshores hi havia a Sabadell.
Una vegada desarmada la tropa, es van armar i van emprar els seus cavalls per fer front a les tropes del General Concha que acudia a sotmetre els revoltosos.
Els notables de Sabadell parlamentaven amb el General per tal que no bombardegés la ciutat ni entrés en peu de guerra, mentre els revoltats tocaven a sometent.
El General Concha, escamat replicà:
¿Cómo tocan a rebato pues, si está todo pacífico?
No, mi general, "repican" por su llegada – va respondre un dels notables,
Algú va esclatar a riure per l’acudit i es va guanyar una bufetada.
Els revoltats, armats i amb els cavalls de la guarnició vençuda de Sabadell, veieren la impossibilitat de fer front la columna del General Concha i fugiren pel bosc de Can Puigjaner.
Essent a prop de la riba de Can Puigjaner un escamot de llancers els anava a l’encalç.
En Punyigo, un revoltat, cavalcava un cavall pres a la guarnició, i aquest quan va sentir la corneta dels perseguidors, docilment girà cua i es dirigí cap a la tropa. En Punyigo va haver de saltar i fugir corrents.
Es varen escampar per dintre el bosc, fent giragonses per entre les alzines, pins i bardisses i es van refugiar a la masia de Can Català. Un llancer anava més avançat, i quan el darrer fugitiu passava per la porta, el genet amb la llança va fer una estella a la porta. L’hi va anar d’un pel.
Els soldats rodejaven la casa.
Acollonits, els revoltats es van aprestar a defensar-se amb escopetes i varen fer un parell de descàrregues. Els soldats, no esperant resistència, giraren cua i se’n entornaren.
En Punyigo, en Marcet, herbolari del Pedregar, en Manel, marmanyer, l’hereu Suc i en Josep Serra i Fontanet, ajudats per en Basquinya i el masover de Can Català, se’n van sortir i no van haver de fer el soldat.
(*)Referències tretes del llibre "Sabadell del meu record". Marià Burguès. 1929. Joan Sallent ,Impressor
Publicat per Alberich a dilluns, de març 14, 2011 12 comentaris: Enllaços a aquest missatge
Polítics i bandolers (2) La llegenda d’en Capablanca.
Per uns indrets on avui només hi passeja l’excursionista, que si va sol pot esborronar-se pel xiscle de l’òliba o la suggestió dels fantasmes del passat, fa temps hi havia un bon tràfec. Venint de Matadepera, per la masia i ex-hostal de La Barata, l’antic camí Ral de Barcelona a Manresa, s’enfila per una de les zones més emboscades i abruptes del seu recorregut: la Serra de l’Obac, que connecta les avui comarques del Vallès i el Bages. Traginers, comerciants, militars, pagesos i viatgers en general l’empraven, fins ben entrat el segle XIX per ser la via més important i obligada que enllaçava Barcelona i la Catalunya interior. Per això era un dels punts negres i més perillosos de la ruta, en competència amb el Coll de Moncada.
Si el solitari passejant retrocedís quatre-cents anys, en passar el coll del Daví, poc abans dels revolts del Mal Grau, podria trobar-se amb el macabre espectacle d’uns cossos penjats d’un arbre. Podia ser el cadàver sencer, o quarters d’algun desgraciat, que l’autoritat repartia per llocs estratègics per escarment dels malfactors, tot i que sembla que l’efecte dissuasori no era gaire eficaç.
L’excursionista aniria seguint el camí i més endavant, potser es trobaria amb una blanca capa estesa al mig del camí. Avisat per la veu que sortia d’un amagatall, hauria de deixar la bossa i tot el de valor que tingués, a risc de rebre un tret de pedrenyal del bandoler dit Capablanca, amagat dalt d’un arbre al seu davant mateix.
No hi ha constància documental de l’existència real del Capablanca, possiblement fruit de la imaginació popular, que sintetitzava la realitat de mil malifetes autèntiques produïdes pels rodals.
En Capablanca seria un mosso de bastaix que es llogava per les masies de prop de Manresa, i víctima d’un robatori per part d’uns bandolers, desenganyat de la justícia humana, es decidí actuar pel seu compte i dedicar-se a la mala vida del bandolejar.
La singularitat del Capablanca envers d’altres lladregots de l’època seria la seva actuació solitària i la gran capacitat per moure’s pels amagatalls de la muntanya de Sant Llorenç, de la que coneixia tots els racons.
Es diu que es despenjava pel precipici, damunt del qual hi ha el Paller de tot l’any mitjançant un sistema que nomes ell coneixia. En l’espadat que mira al Sot de la Portella s’hi veu una escletxa a la base de la qual hi ha una cavitat coneguda com la Cova d’en Capablanca. Grimpant per aquella zona s’hi poden veure uns troncs d’alzina encastats, que ben bé podrien ser el suport emprat per accedir al forat, tot i que es fa difícil que siguin de fa quatre-cents anys, doncs la fusta sol podrir-se a sol i serena...
En Capablanca fou encalçat pel sometent de la comarca que el va localitzat a l’avenc de la Codoleda i es va rendir al cap de cinc dies de setge.
En Capablanca potser només va ser una llegenda, però a l'Arxiu Municipal de Terrassa, al de Sabadell i al de la Seu de Manresa, hi ha abundant documentació històrica de fets verídics, cruels i sagnants, deguts a bandolers, la majoria d’ells impunes i sense autor conegut. Perot Rocaguinarda, Joan Sala “Serrallonga”, Gabriel Torrent de la Goula “Trucafort” i els seus germans Bernat i Pau, en són probables protagonistes de molts d’ells i els que més literatura han promogut, però n’hi hagué molts més d’anònims, molts d’ells ajusticiats en qualsevol contrada o públicament i de manera esgarrifosa, com els passà a en Serrallonga o en Trucafort.
En Perot Rocaguinarda fou amnistiat i embarcat amb l’exèrcit a Itàlia on al cap dels anys consta que tenia el grau de capità dels terços.
El romanticisme exaltà les seves figures, però només eren uns lladregots, sense escrúpols a l’hora de tirar de daga o pedrenyal, sovint al servei de foscos interessos polítics i antics privilegis feudals, i entesos com una plaga pels pagesos i menestrals que els hagueren de suportar i patir.
“Cròniques bandoleres de Sant Llorenç de Munt”. Antoni Ferrando Roig. Publicacions de l’abadia de Montserrat. 1988.
“Anecdotari ocult d’una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt” Antoni Ferrando Roig. Editorial Egara. 1990
“Matadepera i Sant Llorenç del Munt, més de mil anys d’història” Miquel Ballbé i Boada. Caixa d’Estalvis deTerrassa.1982.
Publicat per Alberich a dissabte, de març 12, 2011 8 comentaris: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Bandolers, llegendes
Polítics i bandolers.
Perot Rocaguinarda (Arxiu Històric Ciutat Barcelona)
Els segles XVI i XVII a Catalunya es donà el fenomen endèmic del bandolerisme. Eren anys de misèria i forta davallada econòmica, per una forta crisis arrossegada des de la pesta negra –que reduí la població a la meitat- i les guerres de remença.
El bandolerisme tingué un caràcter eminentment popular, doncs sovint es movia dintre d’una xarxa logística que implicava la complicitat d’amplis sectors socials i polítics. Bandolejaven nobles arruïnats, pagesos ardits i disconformes i ho feien a favor de tal o qual causa, dintre del conflicte que va dividir el Principat entre dos bàndols, el dels Nyerros i el dels Cadells, en una mena de precedent, en el context d’una Catalunya agrícola i pre-industrial, dels que s’allargarien baix diferents denominacions fins ben entrat el segle XIX, en situacions socials i econòmiques diferents. Salvant totes les distàncies, i atenent el context de la època (molt abans del reconeixement dels drets que va enaltir la Il·lustració, i quan encara la veu popular no era tinguda en compte) es podria dir, fent una analogia amb l'actualitat, que el conflicte era entre gent de dreta (Nyerros) i d’esquerra, (Cadells), doncs defensaven privilegis i interessos contraposats, sempre dintre del món dels que comptaven, o sigui la maltractada i abandonada noblesa catalana, que no gaudia dels privilegis de la Cort ni la possibilitat d’anar a cercar fortuna a Amèrica.
Apart els lligalls documentals dels processos i els actes administratius que es guarden en relació amb el tema, hi ha els testimonis literaris: Cervantes se’n fa ressò quan al bandoler en Perot Rocaguinarda el fa sortir al Quixot sota el nom de Roque Guinart, també hi ha els llegendaris romanços d’en Joan Sala “Serrallonga”, Tallaferro, i d’altres –que ens arriben disfressats per la èpica romàntica- però a mi em criden l’atenció els testimoni escrits que varen deixar alguns notables viatgers de l’època, com Francesco Guicciarduni, ambaixador florentí davant Felip II; el venecià Andrea Navagero, escriptor; i en Segismondo Cavalli, també venecià i ambaixador davant Felip II; aquest darrer acompanyat de Lunnardo Othobon que fa una narració detallada de tot el seu viatge fins a la Cort, amb nombrosos detalls amb finalitat militar, com la utilitat de les fortaleses, dels castells i de les muralles, per la qual cosa sembla ser que aprofitava el viatge per fer una certa labor d’espionatge. Al bell mig del seu minuciós informe –potser per ser home de sensibilitat i afeccionat a les lletres- hi afegeix un detallat retrat dels paisatges i els costums que li criden l’atenció, farcits de subjectives interpretacions.
La indubtable relació del bandolerisme amb la política la trobem en el seu relat, quan deixa la frontera i s’encamina cap a Barcelona i passa pel tram comprès entre Hostalric i Sant Celoni:
- “Aproximadament a una llegua d’Hostalric passem per un indret dit Trentapasses. És un bosc molt perillós i ple de bandolers. Cada lloc hi és més perillós que el que acabes de deixar. Tanmateix, d’una manera general hem de dir que tota aquesta terra, des de Perpinyà fins a Barcelona, i àdhuc unes llegües més enllà, és plena de llocs perillosos. La raó d’aquest desordre és que molts cavallers i gentilhomes de Catalunya estan barallats entre ells i tenen constats batusses. Això ho poden fer amb plena licitud, d’acord amb un antic privilegi del regne, sense que ni tan sols el rei ho pugui prohibir. Tan bon punt l’un ha desafiat l’altre, mitjançant un herald, només cal que passin cinc dies perquè es puguin atacar, ells i llurs seguidors, sense que hom pugui imposar cap tipus de penyora per les ferides o assassinats, que arran d’aquests fets es produeixin. Així mateix és costum, en aquests país, que tots els parents intervinguin en les baralles. I quan els que s’estan barallant veuen que se’ls exhaureixen llurs reserves recorren, per a ésser més forts, a tots els malfactors del país.
Molts d’aquests senyors tenen llocs i castells sobre els quals el rei no té pas autoritat. En aquests indrets, hi acullen tots els assassins que, ells, per a tenir un seguici més important, mantenen, alimenten i defensen. A causa d’aquest “bandolejar”, així l’anomenen, es produeix el fet que aquests bandolers, en mancar-los els diners, es dediquen sovint, creient que hi tenen butlla, a assaltar els viatgers. Això encara és afavorit per les característiques del país, el qual com hem dit, és una terra muntanyosa, salvatge i poc habitada. I el rei, per la causa que sigui, no ha tingut la cura d’evitar-ho , ni ha posat els remeis que convenien”.
En una propera entrada, si us plau, us parlaré d’en Capablanca i els bandolers que actuaren per Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, per on passava el camí ral de Barcelona a Manresa.
Per aquesta entrada he consultat:
· “Com veieren els paísos catalans alguns viatgers del segle XVI” de Jordi Bolòs i Masclans . Rafael Dalmau, Editor. 1980.
· “El parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac” Historia i arqueologia vistes per un excursionista “ d’Antoni Ferrando i Roig. El Pot Cooperativa. Sabadell 1983.
· “Perot, el bandoler”. Anicet Salvans i Corominas. Rafael Dalmau, Editor. 1993.
Publicat per Alberich a divendres, de març 11, 2011 16 comentaris: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Bandolers, Història
Vagarejo pels camins desdibuixats de la memòria, que em traeix: No sóc gaire conscient del què ens ha passat.
M’apropo als cossos destrossats i els cadàvers pestilents, cercant, potser endebades, el rostre de l’amic o del camarada que ha caigut.
Sento la buidor d’en acabar la batalla: la por ja s’ha esvaït i només queda aquell feixuc pes a l’estómac i un gran cansament. Astorat i confús d’haver sobreviscut, miro els rostres pàl·lids dels supervivents que van apareixent, tímidament, darrera dels talussos de terra remoguda. Són fantasmes o són essers vius? La lassitud dels seus membres i els rostres ennegrits denoten la duresa de la batalla.
Ferums d’escombraries, de gasos pestilents dels explosius i de sang i un rogenc resplendor, fruit dels incendis i les malvestats dels combats es fan evidents. Els corbs comencen a voleiar per on fa només poca estona xiulaven els projectils i esclatava la metralla. Si l’oïda no hagués estat castigada pels sords espetecs continuats, podria sentir el seu grallar estrident que plana pel damunt dels cossos erts.
Més mort que viu, alço els ulls al cel i dono gràcies a no sé pas qui -com en Messi quan marca un gol i senyala els blancs núvols de la Barcelona lluminosa- per haver sobreviscut l'atac.
Reconec no ser un heroi: m’he passat la batalla, arraulit dintre d’un clot, en posició fetal, imitant d’altres camarades, tot i que jo estava avergonyit de la paràlisi que m’impedia lluitar en el cos a cos que s’ha produït.
Finalment sembla ser que el PIX s’ha donat per la pell i hem sobreviscut. Demà serà un altre dia.
Publicat per Alberich a dijous, de març 10, 2011 16 comentaris: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: PIX
“Convivas paucos postulat esca brevis” (menja esc...
Polítics i bandolers (2) La llegenda d’en Capabla...
M’ataquen els PIX ?
Amb el ciri a la mà.
El nas de pallasso .
En Pep Torrents, l’àngel que enlluernava les nenes...
El drac de Sant Llorenç del Munt.
La fusta de la que estan fets els dictadors. (Sem...
¿Las mujeres y los niños primero? | 0.86835 | curate | {"ca": 0.9614893655274087, "en": 0.004404811132485932, "fr": 0.0014922421387605401, "pt": 0.00489023929810683, "es": 0.023426403696445587, "eu": 0.0004854281656208986, "it": 0.0021394796929217383, "ar": 8.989410474461084e-05, "gl": 0.0005213858075187429, "cs": 0.00017978820948922169, "ro": 0.00010787292569353302, "zh": 8.989410474461084e-05, "de": 0.0005933010913144316, "sr": 8.989410474461084e-05} | http://boiadeportpelegri.blogspot.com/2011/03/ |
mc4_ca_20230418_7_631166 | Reconeixement institucional a l’equip femení del Club Natació Sabadell per la seva cinquena copa d’Europa
És el segon equip europeu amb més títols continentals
El Saló de Plens de l’Ajuntament ha estat aquesta tarda escenari de l’acte de reconeixement institucional a l’equip femení de waterpolo del Club Natació Sabadell, amb motiu de la Copa d’Europa aconseguida el passat 20 d’abril, en una final celebrada a la piscina del Club Natació Sabadell.
Es tracta del cinquè títol europeu del “set” sabadellenc, que fan del CNS el segon club amb el major nombre de guardons, només superat per l’AS Orizzonte Catania (Itàlia), amb 8 copes.
La cinquena copa continental de les nedadores sabadellenques es va aconseguir a Sabadell, en vèncer l’Olimpiacos grec, per 13 gols a 11. D’aquesta manera, les waterpolistes del Club Natació fan encara més important el seu palmarès, ja que a les cinc Copes d’Europa, cal sumar 16 Lligues, 15 Copes de la Reina, 10 Supercopes d’Espanya i 3 Supercopes d’Europa, entre altres títols.
Tags: CN Sabadell, Copa d'Europa, waterpolo | 0.8345 | curate | {"ca": 0.9591254752851711, "fr": 0.0408745247148289} | http://web.sabadell.cat/actualitat/notis/item/reconeixement-institucional-a-l-equip-femeni-del-club-natacio-sabadell-per-la-seva-cinquena-copa-d-europa?category_id=158 |
crawling-populars_ca_20200525_49_22839 | Augmenta ràpidament el nombre de ciutats que reclamen el desarmament nuclear abans de 2020.
La principal novetat és el canvi d'imatge de les notícies, que inclourà una entrevista.
Organitzades per la delegació comarcal de l'AFAB
Autor: Pere Cornellas
Per sisè any consecutiu es presenta el cicle de conferència de l’Aula de la Salut, un programa que va néixer l’any 2003 amb l’objectiu d’apropar els serveis sanitaris i els seus professionals als ciutadans de Granollers, donant resposta a les seves demand
El proper 4 d'octubre s'inicia el tercer trimestre del programa d'oci nocturn Dnit. La novetat d'aquest trimestre és la incorporació d'un nou espai on realitzar activitats, la nova seu de l'equipament juvenil Gra que ara s'ubica a la Pl. de l'Església, 9.
Autor: Toni Torrillas
Fins al 29 d'octubre es pot participar al blog de l'Agenda 21
El pavelló ocupa uns 3.200 metres quadrats i està ubicat al pla de Baix
Granollers acull activitats a Roca Umbert i al Museu, del 26 al 28 de setembre
Ajuntament - Plaça de la Porxada, 6 08401 Granollers (Barcelona)
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona)
010
938 426 610
Atenció al públic:dl-dj 8.30-19h i dv. 8.30-14h
Copyleft | 0.753489 | curate | {"ca": 0.9396479463537301, "es": 0.03520536462699078, "zh": 0.002514668901927913, "en": 0.01592623637887678, "it": 0.006705783738474434} | : /noticies?page=501 |
macocu_ca_20230731_3_270484 | Exposició Der Schrei des Myrtes, de Vanessa Pey
Video no encontrado
Mostrar dialegs
Der Schrei des Myrtes, de Vanessa Pey Galeria Metropolitana Del 21 d’octubre al 27 de novembre La galeria Metropolitana presenta els darrers treballs de l'artista Vanessa Pey. Un treball fotogràfic de sensibilitat extrema. Pey busca aquella part meravellosa que tots portem dins, la necessitat de sentir emocions, impressions,... Pey retrata allò intangible que ens fa somniar, les idees o els valors. | 0.706947 | curate | {"ca": 0.9291666666666667, "es": 0.03958333333333333, "pt": 0.03125} | |
macocu_ca_20230731_4_255452 | LA SAVIESA I L’ERUDICIÓ DE JOAN VENY I CLAR
“Desenganem-nos! A casa nostra, el castellà, contra el que diuen alguns, no és una llengua pròpia, sinó sobrevinguda. Un bon dia resultà que guanyaren els felipistes i varen dir que s’havien acabat els privilegis de la llengua que ens va dur Jaume I. Amb la democràcia intentàrem posar les coses al seu lloc. I ara, amb aquest Govern, el castellà és el gran beneficiat en detriment de tots els progressos que s’havien fet amb el català”.
Qui així s’expressa és Joan Veny i Clar (Campos, 1932), en una entrevista que li fa avui Antoni Janer Torrens per al diari Ara Balears (www.arabalears.cat/balears/Joan-Veny-Aqui-castella-sobrevinguda_0_1195080593.html).
És més que probable que algun membre d’aquest mateix govern i, sobretot, membres dels grupuscles barbarolingüístics que donen suport al seu entossudit i enverinat atac a la nostra llengua, menyspreïn la seva erudició i sollin la seva saviesa amb qualsevol insult dels que habitualment fan servir per dejectar aquelles entitats i persones que malden per fer valer el català. | 0.835801 | curate | {"ca": 0.9850327408793265, "pt": 0.014967259120673527} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_257187 | Jornada 22, temporada 2011/2012. Escenari. Camp Nou. Hora del partit/TV. A les deu de la nit retransmès per TV3 i LaSecta. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Altre cop jornada de lliga, ens visita la Real Societat...un equip força apreciat per aquestes terres(i molt especialment per un servidor). Es preveu un partit interessant davant un rival que acostuma a complicar-nos la vida últimament. L'ambient aquesta nit a l'estadi es preveu gèlid amb una temperatura que no superarà els 2 graus i un vent que augmentarà la sensació de fred. De moment és tot, podeu començar a dir la vostra. 3-1(Messi/Alexis/Fàbregas/Griezmann).
Per cert Busquets no té res greu, només un tall al genoll amb punts de sutura.
15 punts, que es diu ràpid...
Joder, però veient com li van treure, com va estar tirat al terra i amb la cara del Cesc, semblava que s'havia trencat quelcom i que no era una ferida només.
El trau és força escandalós i amb la ratxa que porten... jo també ho trobava exagerat, però ho comprenc
En Busi també és de l'escola teatral, per això fa sospitar sempre. | 0.609026 | curate | {"es": 0.035996488147497806, "pt": 0.007901668129938543, "it": 0.04916593503072871, "ca": 0.9069359086918349} | |
naciodigital_ca_20220331_0_3676 | El PSC de Manlleu presentarà una moció al ple d’aquest dimarts, dia 25 de setembre, on demanarà que es modifiqui la Constitució espanyola per tal que els catalans puguin decidir “lliurement i de manera democràtica la seva adhesió o la seva secessió respecte de l’Estat espanyol”. Un cop aprovada la reforma, la proposta insta a convocar, “el més aviat possible”, un referèndum per consultar a la ciutadania quin vol que sigui el futur de Catalunya. En la part expositiva, també reconeix els greuges que ha patit Catalunya vers l’Estat espanyol.
La moció s’aparta de la línia oficial del PSC, que opta per la defensa del federalisme asimètric, el rebuig a la independència i el suport a un referèndum, sempre i quan s’hagi aprovat abans al Parlament. En aquest cas, però, es va més enllà i s’insta a accelerar i fins i tot liderar el procés per fer una consulta a la ciutadania. La proposta se situa en la llibertat d’actuació que el PSC ha deixat als municipis en aquest àmbit.
“La moció intenta recollir l’esperit de la gran manifestació de la Diada a Barcelona i actuar com a mesura de pressió”, explica Rafa Cuenca, regidor de l’Ajuntament de Manlleu, que és qui ha redactat la moció. Segons el mateix Cuenca, el document recull el pensament del que “hauria de ser el PSC”, vist des de Manlleu.
La moció es presentarà en caràcter d’urgència. Tot i això, sembla que no hi haurà cap problema perquè sigui acceptada.
A la sessió d’aquest dimarts també s’aprovarà una altra moció de tall independentista, que presentarà l’equip de govern (ERC i ICV), on es declararà la ciutat “territori català lliure”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/33584/psc-manlleu-fa-salt-demana-referendum-dret-decidir |
oscar-2201_ca_20230904_7_57909 | Més literatura en vídeo. Ara és a can VilaWeb, que estrenen canal amb escriptors. Aquí teniu en Biel Mesquida llegint el primer dels noranta-nou relats que conformen el seu Acrollam acabat de presentar. | 0.66187 | curate | {"ca": 1.0} | https://jaumesubirana.blogspot.com/2008/04/aiguafort-al-pac.html |
mc4_ca_20230418_13_376761 | centre catòlic mataró: El Grupo Marthe UE Mataró B tanca la lliga regular pensant en el 'play out'
El Grupo Marthe UE Mataró B tanca la lliga regular pensant en el 'play out'
Última jornada a la Copa Catalunya masculina, amb els 4 equips que participaran coneixedors de la seva participació.
Un d'ells és el segon equip de la Unió Esportiva Mataró. Un Grupo Marthe que buscarà tancar la fase regular amb una victòria contra el cuer, el Vedruna de Gràcia que fins aquesta darrera jornada només ha aconseguit una victòria. Un triomf que depenent dels resultats podria permetre a l'equip de Joan Serra tenir un avantatge de pista en els play out, en cas de necessitar un desempat. Ara mateix la classificació de la part baixa es troba amb Horta 9 victòries, Ciutat Vella i Grup Barna amb 8 i el Grupo Marthe amb 7. El duel es juga demà dissabte a un quart de vuit del vespre al poliesportiu Josep Mª de Segarra de Barcelona.
http://mataroaudiovisual.cat/noticia/esports/el-grupo-marthe-ue-matar%C3%B3-b-tanca-la-lliga-regular-pensant-en-el-play-out | 0.765558 | curate | {"ca": 0.8813886210221794, "es": 0.11861137897782063} | http://www.centrecatolicmataro.cat/2019/05/el-grupo-marthe-ue-mataro-b-tanca-la.html |
wikipedia_ca_20230401_0_15915 | Vapor Vell (Sants)
El Vapor Vell és una antiga fàbrica tèxtil de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional. Coneguda inicialment com a «Vapor Güell», començà a produir el 1846 i va ser la primera gran fàbrica de vapor que s'instal·là a l'antic municipi de Santa Maria de Sants. Pocs anys després, en instal·lar-se a Sants una altra fàbrica tèxtil amb màquines de vapor, L'Espanya Industrial, aquesta va passar a dir-se popularment «Vapor Nou», i l'anterior «Vapor Vell».
El conjunt fabril.
L'edifici.
L'edifici principal era una fàbrica de pisos, com les construïdes a Manchester, de planta baixa, tres pisos i golfes, destinat a la filatura i a la seva preparació.
Tot i que el gruix del mur és de maó, la seva estructura de parets(tancaments interiors i exteriors), brancals i llindes de finestres són de pedra. Amb una coberta de teula a dues vessants. Els pilars, de ferro colat, estaven disposats en rengleres a cadascuna de les seves plantes. La quarta planta conserva l'entaulament original de fusta.
De l'antic conjunt encara en resta un element força significatiu, la darrera xemeneia instal·lada, de planta octogonal, tronc piramidal i de considerable alçada.
El més destacable de la construcció del Vapor Vell eren les solucions arquitectòniques que aportaven. Per una banda, el seu disseny constructiu per plantes permetia millores energètiques fruit del seu sistema de grans politges i corretges de transmissió que donaven moviment a tots els arbres horitzontals de cada pis. Per l'altra una millora de la il·luminació, degut als seus grans finestrals repartits en ambdues cares de la seva façana.
Altres naus.
A la part frontal es podia trobar l'edifici, avui enderrocat, destinat als tints i als assecadors coberts. Aquesta construcció, formada per totxos, facilitava la ventilació natural. A la part posterior de l'edifici central es localitzaven les dues màquines de vapor.
Història.
Güell, Ramis i Cia
El 24 de febrer de 1844, l'indià Joan Güell i Ferrer va comprar a Josep Santomà una parcel·la de quatre mujades sobre el camí d'Esplugues a Sants per a construir-hi una gran fàbrica tèxtil, posteriorment coneguda com a Vapor Vell. L'any 1846 inicià les activitats productives amb la producció de panes i velluts de cotó.
Domènec Ramis tenia una fàbrica de teixits de cotó i mescla al carrer dels Còdols, 22 (modern 23), que es va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona de 1844 sota la raó social Casanova, Costa i Ramis amb «"Escoceses y Damascos con mezcla de estambre y algodon, tejidos de lana con mezcla de oro, plata, algodon y seda y pañuelos de seda, lana y algodon"». Mecànic de professió, Ramis havia desenvolupat un teler Jacquard que teixia i brodava alhora, i el 1847 va obtenir un privilegi per a fabricar panes a la manera francesa durant cinc anys, que aportà a la societat Güell, Ramis i Cia," " constituïda el 1848. Aquesta va instal·lar el seu despatx i magatzem al núm. 13 del mateix carrer (vegeu casa Joan Rull).
El juliol de 1854 es va produir la vaga en contra de les noves màquines selfactines i la fàbrica va tancar durant dos mesos. Durant la primera vaga general de Catalunya, el 2 de juliol de 1855, va ser mort a trets el director de la fàbrica del Vapor Vell, Josep Sol i Padrís. El soci Domènec Ramis va ser ferit de gravetat, i poc després es retirà de l'empresa, per la qual cosa aquesta canviaria el nom a Güell i Cia,
amb despatx i magatzem al carrer dels Còdols, 16 (vegeu casa-fàbrica Salgado-Güell).
Posteriorment, Joan Güell es retirà de la gestió, però va mantenir-hi la inversió i en delegà progressivament la direcció a l'enginyer industrial Marià Parellada i Ribas. L'any 1873 es produí una forta crisi en la venda dels velluts i els obrers proposaren treballar la meitat de temps per tal que no hi hagués acomiadaments i no se'ls acceptà la proposta. Molts es quedaren sense feina.
El 1889 hi hagué una forta crisi al sector cotoner, amb acomiadaments i protestes sindicals. El director, Ferran Alsina, va rebre uns trets anant cap a casa, però quedà il·lès. La fàbrica tancà la seva producció tèxtil definitivament l'any 1890 i Eusebi Güell i Bacigalupi, fill del fundador, traslladà l'activitat cap a la Colònia Güell, que entrà en funcionament el 1901.
Després del tancament de la fàbrica, l'espai interior es dividí i s'instal·laren diverses activitats econòmiques. L'any 1897 el cineasta Fructuós Gelabert rodà al pati de la fàbrica la seva primera pel·lícula argumental "Riña en un café", considerada la primera pel·lícula de ficció rodada a l'Estat espanyol.
Durant la Guerra civil espanyola, l'espai fou col·lectivitzat per la CNT-FAI i convertit en un taller de fusta.
L'any 1944 el Club Esportiu Mediterrani comprà les piscines del Vapor Vell. Hi instal·la la seva seu social on hi restà fins a l'any 1978 quan mitjançant una permuta traslladà les seves instal·lacions a un pati interior al carrer Regent Mendieta. Aquest mateix any s'incendiaren les antigues naus del Vapor Vell.
El 1977, el Vapor Vell va ser comprat per l'empresa Jorba Preciados, en aquesta època propietat del grup Rumasa, amb la intenció d'edificar-hi uns grans magatzems.
El 16 de juliol de 1986, l'Ajuntament de Barcelona aprovà el Pla Especial del Vapor Vell. Del conjunt de naus i espais que ocupava l'antic complex industrial, només se'n conservaren com a equipaments la principal i la xemeneia, mentre que la resta del solar es destinà a sòl residencial i a l'obertura del carrer de Joan Güell, que arriba des de l'avinguda Diagonal fins a la plaça de Sants.
El 28 de febrer de 1998, l'Alcalde de Barcelona posà la primera pedra de la nova biblioteca central del Districte ubicada a l'antic edifici del Vapor Vell. El 15 de maig de 1999 es realitzà una jornada de portes obertes a les obres de la biblioteca del Vapor Vell abans de fer la divisió interior de les naus.
Des de l'any 2000 l'edifici també acull l'Escola Barrufet. | 1 | perfect | {"fr": 0.003076923076923077, "ca": 0.9900854700854701, "it": 0.0037606837606837607, "en": 0.003076923076923077} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=15916 |
crawling-populars_ca_20200525_7_38004 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Mollerussa
POLÍTICA
Per: VilaWeb Mollerussa
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Marc Solsona (JxCat) ha pres possessió del càrrec d’alcalde de Mollerussa després que el passat 26 de maig la llista que encapçalava fos la més votada en les eleccions municipals amb 2.727 vots, revalidant la majoria absoluta per tercer mandat amb 9 regidors. Marc Solsona ha estat nomenat alcalde després que l’escrutini dels vots dels 17 regidors i regidores que componen l’Ajuntament hagi donat com a resultat 9 vots a favor de la seva candidatura, 5 a favor de la candidatura d’Engelbert Montalà (ERC) i tres vots en blanc.
L’alcalde, en el discurs de després de la investidura, ha destacat que representarà Mollerussa amb “humilitat en les relacions humanes, amb ambició en els reptes de ciutat i amb determinació en la defensa de les causes justes i els drets i llibertats” fent referència també a la situació política del país. Solsona, que ha dit que posarà “les persones en el centre de les polítiques”, ha indicat que treballarà per “seguir buscant grans consensos” i vetllant perquè “tothom pugui trobar el seu rol per fer grans coses per la ciutat ja sigui des del govern com des de l’oposició”. En aquest sentit, ha felicitat a la resta de grups a l’oposició. “A millors resultats, majors responsabilitats. Esperem que tots plegats siguem dignes representants de la voluntat popular sorgida de les urnes”, ha assegurat. El primer edil, que també ha tingut paraules d’agraïment pels regidors sortints i d’encoratjament pels nous que entren, ha afirmat que “volem que les decisions importants passin per Mollerussa i a Mollerussa” i “això demana sentit estratègic, obertura de mires i visió a mig-llarg termini”.
Solsona ha tancat l’acte, que ha estat seguit per un nombrós públic que ha omplert la sala de plens i també el vestíbul, un acte en el qual també han parlat els portaveus dels altres tres partits polítics representats a l’Ajuntament (PSC, ERC i PP).
El portaveu d’ERC, Engelbert Montalà, ha dit que “Mollerussa ha parlat clar i ha tornat a donar una majoria monocolor” però ha assegurat que “cal llegir els avisos que des de la ciutadania ens arriben” en referència al fet que hi ha 9 regidors a l’equip de govern i 8 a l’oposició. En aquest sentit, el líder d’ERC ha emplaçat a l’equip de govern a interpretar aquesta crida i a “visualitzar com es dóna veu al gairebé 50% de ciutadans” que no van votar l’opció guanyadora. En aquest sentit, ha emplaçat a l’equip de govern “a aprofitar-ho com una oportunitat per donar una participació real als diferents colors polítics”. Si es treballa amb sentit comú, transparència i rigorositat “comptaran amb nosaltres”, ha conclòs.
Per la seva part, Joel Bastons, portaveu del PSC, ha assegurat que posaran “les persones en centre de les polítiques” amb “voluntat de diàleg, transparència i responsabilitat”. Bastons ha afirmat que “per damunt de les ideologies, hi ha un denominador comú que és Mollerussa” i que ha de ser el “pilar fonamental per abordar grans acords aquesta pròxima legislatura”.
Joan Simeon, del PP, per la seva banda, ha mostrat la seva voluntat de fer una “oposició constructiva” i ha assegurat que “els pròxims quatre anys seran decisius per Mollerussa”. “Cal una legislatura tranquil·la i amb bona entesa, centrar-nos en Mollerussa per fer una Mollerussa millor”, ha assenyalat.
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.77626 | curate | {"ca": 0.9880197322057788, "it": 0.002349072116513977, "es": 0.004228329809725159, "sv": 0.005402865867982147} | : /noticies/marc-solsona-renova-un-tercer-mandat-amb-majoria-a-mollerussa/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_507428 | Dimecres 28 han fet l'acte a Barcelona, i dijous 29 de juliol a Sabadell. Altres actes de SCI. (Fil xat) Divendres 30 serà a Vic, amb la participació d'en López Tena, a la Sala d'Actes del Seminari de Vic, a les 20.00h. Dissabte 31 serà a Sant Fruitós de Bages, amb la participació d'en López Tena, a la Casa Cultural de Sant Fruitós de Bages (carretera de Vic, nº 3), a les 21.00h. Dissabte 31 serà a Berga, amb la participació d'en López Tena, al Pavelló de Suècia, a les 18.00h. Dissabte 31 serà a Cornellà de Llobregat, a l'Orfeó Catalònia (c/ Torres i Bages, nº62), a les 11.00h. (Mapa)
M'ha agradat molt. M'he adherit a SI i demà aniré a l'acte de Vic a veure si recuperem la coordinadora de les consultes per a treballar amb SI.
Demà és a Vic? Obre un fil diguent el lloc exacte, l'hora, qui hi assistirà, i digues també com s'hi pot arribar (com jo he posat això dels trens), així també s'ajuda a fer-ne més difussió a nivell usuari perquè la gent s'engresqui i vagi o almenys que coneguin que s'està coent i animin coneguts a assistir-hi. Si vols ja el creo jo, el fil, només cal que em diguis la informació.
Diumenge es fa al Bages!
A on i a quina hora? És per afegir-ho al fil que he creat de demà de Vic, així els podríem anar posant tots al mateix fil, no creus?
Aques és el mail q em van enviar ahir, creus que és millor adjuntar-ho tot en un únic fil o millor escriure un fil per presentació? Benvolgut, benvolguda: T’escrivim amb motiu de la teva adhesió a Solidaritat Catalana per la Independència. Com ja saps, s’acosten unes eleccions al Parlament de Catalunya que poden ser determinants per al futur de Catalunya. Després de tot un any intens en què el moviment sobiranista ha agafat una embranzida desconeguda fins ara, una gran part de la població catalana veu amb il·lusió la contesa electoral de la tardor. Sembla més possible que mai que després d’aquestes eleccions la nostra nació faci un pas ferm cap a la independència. En vista de tot plegat, cal que ens organitzem tan eficaçment i tan ràpidament com ens sigui possible. Per això, et convoquem a l’assemblea per a constituir la comissió comarcal de Solidaritat Catalana per la Independència al Bages. L’acte tindrà lloc al Casal Cultural de Sant Fruitós de Bages (carretera de Vic, 3), aquest dissabte, 31 de juliol, a les 9 del vespre, i serà presidit per Alfons López Tena, membre de Solidaritat Catalana per la Independència. És molt important que hi col·laboris, no tan sols en aquest acte, sinó en tot el procés que ens ha de conduir a aquests canvis transcendents. T’esperem, doncs. Fins dissabte. Visca Catalunya lliure! SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA
Bé, ara que hi penso, potser és millor un fil per acte... | 0.796195 | curate | {"ca": 0.9567164179104478, "es": 0.01753731343283582, "hu": 0.006716417910447761, "it": 0.007462686567164179, "fr": 0.006343283582089552, "de": 0.0052238805970149255} | |
mc4_ca_20230418_5_216524 | Redacció, El Poble-sec | Actualitzat el 09 Maig 2018 a les 11:03
Quimi Portet serà dimarts que ve a la Sala Apolo, a partir de les nou del vespre, per presentar el seu nou disc, ‘Festa Major d’Hivern’. El concert s’emmarca en la celebració del Festival del Mil·lenni.
El nou treball d’aquest veterà músic i cantant de Vic està format per 13 cançons que, tal com expliquen des de la seva discogràfica, “sublimen aquesta barreja de sensibilitat i ironia que l’ha convertit en un referent inqüestionable per a joves i grans”. I és que Portet, amb aquest disc, que és el desè que grava en solitari, torna a demostrar que la seva música es pot considerar un gènere en si mateixa. Amb el seu univers particular, on la ironia i el sarcasme són marca de la casa, l’osonenc ha aconseguit fidelitzar un públic format per joves i grans.
‘Festa Major d’Hivern’ ha estat enregistrat pel mateix Portet i coproduït juntament amb el britànic David Tickle, amb qui ja va treballar a ‘Astronomía Razonable’ (1993) i ‘Hoquei sobre pedres’ (1997). | 0.845684 | curate | {"ca": 1.0} | http://comunicacio21.cat/noticies-liniasants/127465-quimi-portet-presenta-el-seu-nou-disc-a-la-sala-apolo |
mc4_ca_20230418_6_327832 | Ecoindústria: trobades empresarials 6 i 13 de febrer. Continguts – Ecoindustria
Home/economia circular, General/Ecoindústria: trobades empresarials 6 i 13 de febrer. Continguts
Premi Medi Ambient 2018 en l'àmbit de l'economia circular
El segon taller va centrar-se en desenvolupar l’objectiu plantejat per cada empresa i entitat mitjançant l’eina de disseny de negocis Business Model Canvas adaptat a l’economia circular i dissenyat conjuntament per l’Ellen MacArthur Foundation i IDEO. A través d’aquesta activitat es va definir el pla d’acció corresponent per a cada participant, on s’especifiquen els següents passos a seguir per a la consecució de l’objectiu plantejat.
Tot i treballar de forma individual amb les empreses i entitats participants, es van agrupar en 4 eixos de treball, identificats durant la primera fase del projecte i que van servir per treballar els projectes de forma més eficient i efectiva.
Les activitats realitzades en cadascun dels grups van ser les següents:
Producte + sostenible
Centrada en el disseny de producte a través de l’elecció de materials saludables i amb un impacte positiu a nivell econòmic, social i ambiental. Es va introduir i conduir la sessió mitjançant la metodologia Cradle to Cradle com a eina de disseny i verificació de l’economia circular.
Aquest eix estava centrat en explorar i trobar casos de simbiosi industrial entre les empreses participants del projecte o col·laboradors externs. Guiats pels principis del Cradle to Cradle i l’economia circular, es van presentar casos pràctics per entendre com recircular de la manera més òptima els materials, així com veure les diferents estratègies existents.
Packaging i logística
La gran quantitat de plàstics que entra els Oceans cada any no para d’augmentar i no són poques les empreses i organitzacions treballant per eradicar aquest problema. Partint amb la fulla de ruta definida a New Plastics Economy report, s’ha treballat per assolir els reptes plantejats per les empreses, i d’aplicar estratègies d’innovació, disseny i infraestructura en el packaging i la logística.
Es va treballar en la conceptualització d’un parc d’oficines sota els criteris de l’economia circular mitjançant casos inspiradors com el Park 2020 d’Amsterdam o la nova seu corporativa d’ABN AMRO. Les empreses participants van explorar quin seria el seu rol com a empresa que ofereix productes i serveis circulars al parc.
Economia circularTallers Ecoindústria 6 i 13 febrer | 0.82311 | curate | {"ca": 0.972495894909688, "en": 0.01026272577996716, "fr": 0.008620689655172414, "es": 0.008620689655172414} | http://ecoindustria.net/2018/02/20/ecoindustria-trobades-empresarials-6-i-13-de-febrer-continguts/ |
mc4_ca_20230418_0_379542 | POLÍTICA - 09/05/2020 16:50 / ACN
La Guardia Urbana de Lleida (ERC) multa l'ACN per una estelada i un manifest a través d'uns altaveus
La Guàrdia Urbana de Lleida ha aixecat aquest dissabte quatre actes per incomplir el confinament a membres de Cantaires de Ponent, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que s'havien reunit a la plaça Pau Casals en motiu del Dia d'Europa. En concret, els participants hi han desplegat una pancarta amb el lema 'Escolta, Europa' i una bandera estelada.
Acte multat FOTO:ACN
A través d'un altaveu també han reproduït un manifest en què es demana a la Unió Europa que "escolti" i que apliqui les seves eines de "justícia per garantir els drets" dels seus habitants. L'acte ha durat uns cinc minuts i just a l'acabar, una patrulla de la Guàrdia Urbana n'ha identificat els participants.
Un dels membres de Cantaires de Ponent-Cor plaça Paeria, Josep Tort, ha lamentat que "molts dels drets i llibertats en què es fa fonamentar la Unió Europea fa setanta anys, ara sembla que tornen a estar amenaçats". Per aquest motiu, Tort ha explicat que les tres entitats han decidit penjar una pancarta amb el lema 'Escolta, Europa' al balcó de la seu que Òmnium té a l'avinguda Balmes a Lleida. Abans d'això, però, les entitats han desplegat la pancarta a la plaça Pau Casals, davant l'estàtua del violoncel·lista.
El membre de Cantaires de Ponent considera que ha estat un acte basat en la "discreció" i la "correcció" davant la situació actual, i ha defensat que no ha estat convocat de manera pública, sinó que només hi han participat "molt poques persones" que han mantingut les distàncies de seguretat i que han anat equipades amb mascaretes.
Amb aquesta acció, les entitats demanen a Europa que "escolti" i que "actuï en conseqüència en relació a aquests drets i llibertats als quals no s'ha de renunciar, tot i que les circumstàncies hi obliguin", ha dit Tort. En aquest sentit, també ha defensat les mesures de seguretat per prevenir la pandèmia, encara que considera que aquestes "no han de limitar els drets i les llibertats de les persones quan aquestes siguin compatibles "amb la salut".
De la mateixa manera que s'ha denunciat en el manifest, Tort ha assegurat que arran de la covid-19 molts estats europeus han començat a fer polítiques "que no són adients per protegir els seus ciutadans i que freguen una actitud antidemocràtica". Així mateix, també han lamentat la falta d'acords a la Unió Europea per fer front a la pandèmia i per preparar "solucions sinceres i generoses pels afectats".
Un cop finalitzada l'acció i quan els participants ja havien recollit la pancarta, una patrulla de la Guàrdia Urbana s'ha apropat a la plaça i ha identificat quatre dels participants, als quals els hi ha aixecat acta per no respectar el confinament. "Algú pot considerar que no és adient però sempre hi ha aquell marge de l'ús dels espais públics i de legítima protesta", ha defensat Tort. En aquest sentit, Tort ha reiterat que la convocatòria "no s'ha fet pública" sinó que només hi han participat poques persones que han seguit "les mesures de seguretat adients".
Paraules clau: ACN | 0.862019 | curate | {"en": 0.016409266409266408, "ca": 0.9835907335907336} | http://m.xcatalunya.cat/detail/la_Guardia_Urbana_de_lleida_(ERC)_multa_l_ACN_per_una_estelada_i_un_manifest_a_traves_d_uns_altaveus-58756.html |
macocu_ca_20230731_7_440877 | Un viatge musical de gospel “post-màfia”, rememorant la música i sons de grans com Reverand Gary Davis, Hank Williams, Leadbelly, i totes les icones de la música espiritual. Gangsters of Love han trobat la llum, i allà revelen una barreja de desviació, rectitud i ànima. A més, conviden alguns dels seus músics preferits per prendre part en aquest cabaret eclesiàstic, elegit entre els millors de Barcelona. Amb el cor obert, escoltaràs un so nou, un so despietadament sanador. I, qui sap? Podria salvar la teva ànima immortal... | 0.743298 | curate | {"ca": 0.9790076335877863, "fr": 0.02099236641221374} | |
mc4_ca_20230418_10_354025 | PEYO - Llibreria La Puça | Llibreria online d'Andorra - Comprar llibres en català online - Llibres Andorra i Pirineu
BARRUFETS I EL POBLE DE LES NOIES, ELS.
PEYO BASE viernes, 1 de febrero de 2019
Autor: PEYO Editorial: BASE Llançament: 01/02/2019 Disponible en 7 dies
BARRUFETS I EL DRAC DEL LLAC
PEYO BASE miércoles, 7 de noviembre de 2018
Autor: PEYO Editorial: BASE Llançament: 07/11/2018 Disponible en 7 dies
PEYO BASE martes, 1 de marzo de 2016
Autor: PEYO Editorial: BASE Llançament: 01/03/2016 Disponible en 7 dies
Roberto Teyssier es un compositor de música al que no le van mal las cosas. Sin embargo, se siente insatisfecho. Una novela ambiciosa, desbordante de humor y de ironía. PEYOU, MARIANO SEXTO PISO viernes, 19 de febrero de 2016
Autor: PEYOU, MARIANO Editorial: SEXTO PISO Llançament: 19/02/2016 Disponible en 7 dies
PITUFOS, LOS 25 - ENSALADA DE PITUFOS
PEYO NORMA martes, 11 de agosto de 2015
Autor: PEYO Editorial: NORMA Llançament: 11/08/2015 Disponible en 7 dies
PETITS BARRUFETS, ELS
Quan el Gran Barrufet trenqui els seus rellotges de sorra durant un experiment, naixeran tres nous Barrufets PEYO BASE jueves, 25 de julio de 2013
Autor: PEYO Editorial: BASE Llançament: 25/07/2013 Disponible en 7 dies
BARRUFETS A PILULIT, ELS
El Barrufet Poeta ens explica la història de com els Barrufets van trobar a la vora del riu uns homenets al costat dels quals ells semblaven gegants PEYO BASE jueves, 25 de julio de 2013
TAXIS VERMELLS, ELS
En Benet Tallaferro és un nen amb una força extraordinària, però, ai quan agafa un refredat! El seu poder s'esvaeix! Els taxis vermells és la primera aventura en que Peyo, creador ... PEYO BASE sábado, 30 de marzo de 2013
Autor: PEYO Editorial: BASE Llançament: 30/03/2013 Disponible en 7 dies
FLAUTA DELS SIS BARRUFETS,LA
Editorial Base inicia la col·lecció de còmics, ?Jan i Trencapins?, amb una de les aventures més famoses de la parella protagonista, el patge Jan i el simpàtic ientremaliat Trencapi... PEYO BASE miércoles, 1 de febrero de 2012
Autor: PEYO Editorial: BASE Llançament: 01/02/2012 Disponible en 7 dies
BARRUFETS I L'ARBRE D'OR,ELS
Com cada any, per celebrar la festa de l'estirabarruf, els Barrufets han col·locat l'arbre d'or enmig del poblat. Però, aquest any, quan tot era a punt per a la celebració, un llam... CULLIFORD "PEYO", PIERRE BASE sábado, 1 de octubre de 2011
Autor: CULLIFORD "PEYO", PIERRE Editorial: BASE Llançament: 01/10/2011 Disponible en 7 dies
On es Barrufa el Barrufet Forçut? És molt fàcil! El descobriràs en cadascuna de les escenas barrufants d'aquest llibre. I el joc continua amb moltes altres coses i amb altres barru... CULLIFORD "PEYO", PIERRE BASE viernes, 1 de abril de 2011
Autor: CULLIFORD "PEYO", PIERRE Editorial: BASE Llançament: 01/04/2011 Disponible en 7 dies
On es Barrufa el Barrufet de les Ulleres? És molt fàcil! El descobriràs en cadascuna de les escenas barrufants d'aquest llibre. I el joc continua amb moltes altres coses i amb altr... CULLIFORD "PEYO", PIERRE BASE viernes, 1 de abril de 2011
On es Barrufa el Bebè Barrufet? És molt fàcil! El descobriràs en cadascuna de les escenas barrufants d'aquest llibre. I el joc continua amb moltes altres coses i amb altres barrufe... CULLIFORD "PEYO", PIERRE BASE viernes, 1 de abril de 2011
TRASTAMARA Y LOS BORBONES EN EL REAL SITIO DE SAN ...
MARTIN PEREZ,POMPEYO LUNWERG EDITORES martes, 18 de febrero de 2003
Autor: MARTIN PEREZ,POMPEYO Editorial: LUNWERG EDITORES Llançament: 18/02/2003 Disponible en 7 dies | 0.482294 | curate | {"ca": 0.5535506402793946, "en": 0.046274738067520374, "es": 0.15657741559953434, "pt": 0.23457508731082655, "id": 0.009022118742724098} | https://shop.lapuca.com/product/109801/barrufets-a-pilulit-els/by/peyo |
mc4_ca_20230418_8_708686 | Lluís Soler i Turu: 3 anys de pacte Mas-ZP
Caldria fer-ho públic a tots els mitjans de comunicació per fer pedagogia, per mostrar lo bo que era l'estatut.
Dedicat a tots els Convergents, Socialistes e Iniciativos.
22 de gener, 2009 11:54 | 0.658878 | curate | {"ca": 0.9017094017094017, "fr": 0.09829059829059829} | http://lluissoler.blogspot.com/2009/01/3-anys-de-pacte-mas-zp.html |
macocu_ca_20230731_0_284480 | Emblemàtic celler situat davant de l'església de Santa Maria del Mar amb més de 350 referències i una selecció quinzenal de 20 vins servits en
Plaça de Santa Maria 5
08003 Barcelona Barcelona | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_184015 | Nou programa de tve3 amb l'Otero fent de presentadora. Cada cop escriuen millor...
bufff un altre refregit del no em ratllis... sicnerament penso que la idea en sí no és dolenta pe`ro l'excecució és patètica | 0.669385 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_12_88080 | 🍪 Utilitzem 'cookies' pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i mostrar-li publicitat i continguts del seu interès. Més informació Acceptar
per Redacció VIA Empresa València. 16 d’agost de 2018 10:10
'Skyline' de Busan, en Corea del Sud | iStock
Un total d'11 empreses agroalimentàries del País Valencià participen a partir del 15 d'agost en una presentació d'oferta a Corea del Sud organitzada per Ivace Internacional. Es promocionaran oli d'oliva verge extra, ametles mediterrànies, tòfona silvestre i tòfona negra, així com una extensa gamma de productes gurmet elaborats amb diferents varietats de tòfona, conserves, pernil serrà i embotits, cervesa artesanal, snacks, condiments, així com dolços i postres.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs totes les nostres històries al teu correu i avantatges exclusius per a subscriptors
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
La directora general d'Internacionalització, María Dolores Parra, ha explicat que aquesta presentació de producte es realitzarà des de l'antena de l'Ivace a Seül, "acció dirigida en aquesta ocasió a empreses de producte no perible que no disposen d'importador en el país", ha indicat. "Es tracta d'un servei de promoció que prestem perquè les empreses puguen conéixer l'acceptació dels seus productes i realitzar interessants contactes sense haver d'eixir de la Comunitat Valenciana. Les empreses envien mostres que s'exposen en un lloc habilitat per a la visita d'importadors i distribuïdors i s'elabora un catàleg de producte amb la informació relativa a les empreses participants que s'envia als clients objectiu", ha explicat.
Durant la presentació d'oferta, la delegació de l'Ivace a Corea del Sud mantindrà reunions amb importadors, distribuïdors i cadenes del sector d'alimentació, als quals presentarà les mostres, catàlegs i altra informació de les empreses participants.
Quant exporten ja?
Les exportacions del sector agroalimentari del País Valencià s'han elevat fins als 12,7 milions d'euros l'any 2017, la qual cosa representa un increment del 12,75% pel que fa a l'any anterior. Per productes, el més exportat en aquest mercat són les llavors oleaginoses, amb 3,9 milions d'euros i un destacat ascens del 39%. Li segueixen els vins i begudes, amb 2 milions d'euros, els sucres i productes de confiteria amb 1,78 milions d'euros, el cacau i les seues preparacions, les conserves vegetals i les fruites.
La delegació de l'Ivace a Corea del Sud mantindrà reunions amb importadors, distribuïdors i cadenes del sector d'alimentació
En total, aquests sis capítols concentren el 84% de les exportacions agroalimentàries valencianes a Corea del Sud. | 0.837898 | curate | {"ca": 0.9625567322239031, "fr": 0.009077155824508321, "es": 0.0170196671709531, "oc": 0.0045385779122541605, "ds": 0.00680786686838124} | https://www.viaempresa.cat/pais-valencia/agroalimentari-valencia-viatja-corea-sud_201097_102.html |
mc4_ca_20230418_15_188878 | “És molt important el diàleg entre el ciutadà i el polític. Només quan escoltes, pots ajudar de veritat a la gent”
9 d'Abril de 2019 by juntsxlleida
Entrevista a Paco Cerdà, número 3 de la llista de Junts per Catalunya Lleida:
Sí, sens dubte. Són quaranta anys de govern dels mateixos i, en democràcia, canviar és molt important. Diria que és necessari i saludable. Necessitem veure Lleida des d’una altra visió i plantejar projectes nous per fer progressar la ciutat i el benestar dels ciutadans.
En molts camps, alguns de bàsics. Lleida, per exemple, necessita una cosa tan senzilla com dedicar una atenció més intensa i propera al ciutadà. Necessita que la ciutat estigui més cuidada i neta. Penso que cal fugir de les grans obres i per buscar el benestar de la gent que es queixa de problemes que poden semblar petits, però que són els que condicionen el dia a dia dels lleidatans. Lleida ha de deixar de ser una ciutat dedicada només als serveis per ser generadora d’ocupació. Per aconseguir-ho es requereix un gir de 180 graus en molts aspectes.
Jo ja porto dos mandats com a regidor i opto a un tercer perquè m’agrada poder dedicar uns anys de la meva vida al servei de la gent. Penso, modestament, que puc aportar el meu petit gra de sorra per millorar la vida de la gent i per fer millor la meva ciutat.
Una visió personal de les coses que es basa en el coneixement personal de molta gent i de la proximitat amb sectors de la nostra societat que em permeten conèixer de molt a prop els seus problemes. És a través d’aquest coneixement i experiència que puc intentar aportar solucions des d’una perspectiva pròpia. Per mi, és molt important el diàleg entre ciutadà i polític. Només quan escoltes, pots ajudar de veritat.
Capital. Lleida és la segona ciutat de Catalunya. No pot anar a la cua de res i ha de ser capdavantera en qualsevol iniciativa. El seu paper és fonamental. | 0.805853 | curate | {"ca": 0.9957012358946803, "es": 0.004298764105319721} | https://juntspercatalunya.cat/lleida/es-molt-important-el-dialeg-entre-el-ciutada-i-el-politic-nomes-quan-escoltes-pots-ajudar-de-veritat-a-la-gent/ |
mc4_ca_20230418_12_56575 | El CB Puig-reig frega la victòria contra el campió en el darrer partit (95-96) | Entre rivals – Esports
El CB Puig-reig frega la victòria contra el campió en el darrer partit (95-96)
Un moment del partit contra el Martorell. CEDIDA
16 maig 2017 21:41
Només una cistella va privar al CB Puig-reig d’acabar la temporada de la millor forma possible. Els berguedans van estar a punt d’amargar la festa al CB Martorell, que es jugava el campionat. Al final, partit espectacular amb un definitiu 95 a 96.
L’inici va ser pràcticament immillorable per als locals, que jugaven concentrats i anotant amb facilitat des de l’inici, per aconseguir un 22 a 9 en 6 minuts, per arribar al final del quart 27 a 15, amb un rival tocat. El Martorell, però, entra en el partit en el segon parcial, empatant a 32, però els verds aconsegueixen seguir per davant amb dos triples d’Aleix Tejero. Tot i això, un mal final de quart deixa un empat a 45 al descans.
A la represa, els visitants aconsegueixen escapar-se de 6 punts, però el Puig-reig no renuncia a res i es refà gràcies a un gran Marc Lòpez sota taulers, i amb bon encert de l’equip, per arribar als darrers 10 minuts 69 a 71. El gran encert i la màxima igualtat van anar a més en el darrer període, on van destacar Enric Ballús i Edgar Correia. Els puigreigencs van veure’s per sota altra volta, aquest cop per 8 punts, però un parcial de 13 a 6 els situa només 1 punt per sota a falta de 30 segons. Els visitants van fer un mal atac i, amb 9 segons al marcador, els locals no van tenir sort i el Martorell es va emportar la victòria i el campionat, per 95 a 96.
Els berguedans tanquen la seva primera temporada a Tercera catalana amb gran satisfacció. L’equip ha aconseguit 14 victòries, per 16 derrotes, que el deixen a la 8a plaça de la taula. L’average de l’equip ha sigut de 2.065 punts a favor i 1.976 en contra.
Classificació final del Grup 3 de Tercera catalana
1 B.C. MARTORELL B 30 26 4 0 2403 2003 56
2 ASFE SANT FRUITOS 30 26 4 0 2252 1854 56
3 C.B. MONTPEDROS A 30 22 8 0 1952 1807 52
4 C.B. CORBERA 30 18 12 0 2075 2041 48
5 C.B. CASTELLBISBAL B 30 17 13 0 2005 1863 47
6 A.E. L’ESQUITX ST. SADURNI 30 17 13 0 1959 1908 47
7 C.B. SOLSONA 30 15 15 0 1951 2041 45
8 C.B. PUIG-REIG 30 14 16 0 2065 1976 44
9 C.E.B. NAVARCLES 30 14 16 0 1916 1986 44
10 ODENA CLUB BASQUET 30 14 16 0 1913 1930 44
11 S.E. CASAL VILAFRANCA 30 13 17 0 1986 1971 43
12 C.E. GELIDA 30 11 19 0 1954 2060 41
13 MESVIAL C.B. ABRERA A 30 10 20 0 1847 2095 40
14 HIMESA SALLENT A 30 8 22 0 1853 2066 38
15 BASQUET SAMA VILANOVA-SMB 30 8 22 0 1776 2038 38
16 VILABASQUET V 30 7 23 0 1870 2138 37
aleix tejero Bàsquet basquet puig reig cb puig-reig edgar correia enric ballús Puig-reig
El Puig-reig cau però dóna guerra tot i estar salvat (63-58) 10/05/2017 | 0.663825 | curate | {"ca": 0.7484437934822409, "pt": 0.002196997436836323, "es": 0.007689491028927133, "de": 0.05016477480776273, "en": 0.13621384108385207, "fr": 0.039912120102526545, "ja": 0.015378982057854266} | http://www.aquibergueda.cat/esports/2017/05/16/el-cb-puig-reig-frega-la-victoria-contra-el-campio-en-el-darrer-partit-95-96/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_139895 | Iniciativa Digital Politècnica. Oficina de Publicacions Acadèmiques de la Universitat Politécnica de Catalunya
Félix Solaguren-Beascoa (Consejo académico)
Director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya
Juan García Millán (Dirección)
Director de Ediciones Asimétricas
Carme Fenoll (Consejo editorial)
Directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat de la Universitat Politècnica de Catalunya
María Fernández (Consejo editorial)
Responsable de diseño y producción de Ediciones Asimétricas
Pere Fuertes (Consejo académico)
Director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès de la Universitat Politècnica de Catalunya
Antonio Pizza (Coordinación)
Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació de la Universitat Politècnica de Catalunya
Dídac Martínez (Consejo editorial)
Director de Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius de la Universitat Politècnica de Catalunya
Imma Rodríguez (Consejo académico)
Directora de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya
Banda d'enllaços del peu
El lloc web de la Universitat Politècnica de Catalunya utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació i amb finalitats estadístiques. Per obtenir més informació sobre l'ús de les cookies podeu consultar la Política de cookies. | 0.643865 | curate | {"ca": 0.7389412617839014, "es": 0.2610587382160986} | https://www.upc.edu/idp/ca/llibres/poliedrica/equipo-editorial |
racoforumsanon_ca_20220809_2_456312 | https://twitter.com/insumisiones/status/843464029465141248 Ja sabeu, nois heterosexuals: si una dona us demana sexe, no podeu dir que no o sereu uns violadors... d'això... inversos?
Jo sóc feminista però aquest twit de merda l'únic que fa és que després els feministes tinguem mal nom. Em sembla patètic i força insultant alhira que estúpid
És un troll. | 0.655443 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_276675 | Croniciari [mots i enderrossalls]: de setembre 2009
Publicat per Josep Manuel Vidal-Illanes a les 14:46 Vincles amb aquesta entrada
Etiquetes: Abandonament, Quotidianietat, Soledat
Publicat per Josep Manuel Vidal-Illanes a les 11:02 Vincles amb aquesta entrada | 0.62855 | curate | {"ca": 1.0} | http://jmvidal-illanes.blogspot.com/2009/09/ |
mc4_ca_20230418_14_696581 | Detalls Apartament Ensenyança Ferran
Apartaments a Barcelona › Apartaments Barcelona › Rambla - Gòtic › Ensenyança Ferran
Això és molt acollidor apartament està situat a la Ciutat Vella, barri gòtic. És el districte de famoust a Barcelona a causa de la seva atmosfera. L'apartament de 65 m2 totalment equipada amb ventiladors i calefacció gas. Hi ha un ampli i lluminós saló menjador, que té accés a dos balcons. El tipus de cuina és una cuina americana i equipada amb forn, nevera, rentadora i una cuina de gas. El bany té un disseny molt modern i banyera. Al dormitori hi ha un dormitori doble amb llit doble, armaris, àrea d'oficines i també amb accés a balcó bonic. Aquest és un primer pis d'edifici sense ascensor.
El pis està situat prop de la plaça de Sant Jaume i molt ben comunicat. Gaudiràs de la infraestructura de la zona: bars, restaurants, botigues. Les parades són: 59 - V13 - N12 - N15. Metro: L4 - Jaume m. I és molt a prop de les famoses Rambles i la catedral de Barcelona.
Ensenyança Ferran can be reserved only if the booking start date is between 03 març 2019 - 15 març 2019 | 0.781128 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.barcelonacheckin.com/ca/n/apartaments_barcelona/gotic/25883_ensenyanca-ferran.php |
macocu_ca_20230731_7_122649 | Transformació 167: Després
7 comentaris:
Boníssima al cub. Cubista i cromàtica. Jo m'atreviria a afegir la meva visió sobre l'evolució "despressiva" dels dos personatges... El més alt,com es pot aprecia, ja s'ha afaitat la barba blanca. L'altre, com és notori, ja s'ha posat bo i ara fa cara de salut i riu!
Com es pot apreciaR no tinc manera d'enviar un comentari net d'errades ! Massa esverat ...! Ho sento, Pere! Sani
la mercè rodoreda és l'autora del "bateau" i els dos navegants?
m'agradaria saber d'on has tret la imatge...
m'agrada molt, pel dibuix, pels colors, per les formes... pel fons... (amb la imaginació, podem navegar damunt d'una paret, sense aigua)
m'agrada com descrius la "geometria sobre núvols d'escumes flotants"...
Gràcies , Sani. Afegeixo les descripcions al meu imaginari, tot i que em sembla que el segon és un il·lús :-)
Una de les facetes, potser poc coneguda, de la Rodoreda és la de la seva obra gràfica. En el llibre de poesia Agonia de llum, de l'editorial Angle, hi ha incloses 31 obres seves amb diverses tècniques. Segur que t'agradaran, al menys algunes. Sempre el cor (l'espiritualitat) i l'estómac (la terrenalitat)-t'has fixat en els colors dels dos personatges als llocs respectius? És inevitable-. LLegiràs els poemes de la Rodo, Iruna? Avui l'Arare en deixa un al seu bloc.
Em sobta que les facetes pictòrica i poètica de Rodoreda siguin tan poc conegudes i tan poc divulgades -fins ara-, la veritat. És clar que això ja sol passar amb molts artistes de tota mena.
Els poemes, tots, m'agraden molt. De les pintures, no sabria que dir: tinc la sensació que, més que res, són exercicis d'estil, petits homenatges. És veritat, però, que en els dos casos han quedat molt oblidats.
AQUÍ:
ei | 0.763789 | curate | {"ca": 0.9564449676280165, "pt": 0.018246027074749854, "it": 0.01883460859329017, "en": 0.002354326074161271, "es": 0.002942907592701589, "cy": 0.0011771630370806356} | |
mc4_ca_20230418_10_612164 | Article anteriorLa desforestació dels isòets dels estanys d’alta muntanya
Article següent Les primeres conclusions del projecte Playa+ | 0.596119 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ceab.csic.es/la-creacio-de-nous-bacteris-a-lestany-de-banyoles/ |
mc4_ca_20230418_0_472027 | Prat i Vilafranca se la juguen a Pamplona i Màlaga - Futbol Catalunya Futbol Catalunya
Prat i Vilafranca se la juguen a Pamplona i Màlaga
Prat i Vilafranca jugaran amb horari matinal a El Tajonar i a La Rosaleda, respectivament. Els potablava poden pujar directament a 2aB mentre els vilafranquins sortiran per continuar a la baralla
El Vilafranca juga a Màlaga/ FOTO: SANTI TRIGUERO
A les 12 del migdia, horari conegut per al Prat, però no per al Vilafranca; tot i això és l’hora marcada perquè els uns i els altres aconsegueixin els seus objectius. Els de Pedro Dólera, amb 3-1 en l’anada, sortiran “molt intensos des de l’inici perquè ells no se sentin còmodes jugant a l’atac. No contemplem que ens serveixi l’empat o la derrota per la mínima, així que sortirem a guanyar i a fer allò que hem fet durant tota la temporada”. Només Rafa Murillo està lesionat.
Per part del filial vermell, el seu tècnic José Manuel Mateo vol “afrontar el partit amb seguretat des de l’inici i com l’equip com un bloc. El partit pot canviar el qualsevol moment i els nostres jugadors sortiran amb atreviment”
Dirigirà el partit Hermosilla Alañá del col·legi de la Rioja.
A la mateixa hora, però molt més lluny i en un escenari de Primera (La Rosaleda), el Vilafranca d’Iván Moreno sortirà per l’heroïcitat d’aconseguir la passada després del 0-0 de l’anada, ‘Tocats’ amb la defunció del pare de Gerard Boira, l’expedició d’Ivan Moreno, que segueix amb Fermín de baixa, saben que la tasca serà molt complicada enfront del At Malagueño, encara que no hi ha gens impossible.
Els de Pedro Dólera, a El Tajonar/ FOTO: PACO CARRASCO-AE PRAT
L’àrbitre de Castella-la Manxa Cuesta García Muñoz xiularà a La Rosaleda
Prat Promoció d'ascens Vilafranca 2016-05-28 | 0.859285 | curate | {"ca": 1.0} | https://futbolcatalunya.com/Q2w3E4r5T/?p=15697 |
naciodigital_ca_20220331_0_256861 | La Diputació de Barcelona ha acordat oferir, al Berguedà, diversos cursos de formació ambiental destinada a tècnics municipals, per tal que els treballadors de les entitats públiques tinguin prou eines i coneixements útils en les seves tasques diàries i puguin millorar les seves competències en l’àmbit de la sostenibilitat.
Així ho ha presentat aquest divendres a Berga el delegat d’Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació, Valentí Junyent, que, conjuntament amb el president de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, David Font, ha posat en valor aquestes formacions sobre instal•lacions de biomassa en edificis municipals, eficiència energètica aplicada al manteniment d’edificis, i consum responsable i millora ambiental. En cadascun d’aquests cursos hi haurà entre 15 i 20 places.
Durant la roda de premsa, Junyent ha afirmat que, amb accions com aquesta, la Diputació vol contribuir als objectius de lluita contra el canvi climàtic, així com estalvi d’energia i reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/8833/diputacio-acosta-formacio-sobre-biomassa-eficiencia-al-bergueda |
cawac_ca_20200528_5_92230 | S’ha obert la inscripció per les 3res Jornades de Música Antiga de Vilanova i la Geltrú
El 12 i 13 de maig es celebrarà la 3ra edició de les Jornades de Música Antiga de Vilanova i la Geltrú.
Aquest projecte neix de l’estima del seu professorat per la música interpretada amb criteris històrics i torna a tenir la voluntat de donar un suport formatiu afegit als estudiants de Grau Professional i adults de Vilanova i la Geltrú i comarques. En aquesta tercera edició, s’interpretarà música del Renaixement anglès, en els anys de la Dinastia Tudor, que tenen la Rosa com a emblema heràldic. Completaran el cap de setmana dues xerrades obertes a tothom. | 0.802997 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.acem.cat/2318/sha-obert-la-inscripcio-per-les-3res-jornades-de-musica-antiga-de-vilanova-i-la-geltru/ |
mc4_ca_20230418_17_100220 | 2020: un mapa dels drets LGBTI - Catalunya
14 febrer, 2020 por Dani Vilaró / AIC
Actualment, la situació en la qual es troben les persones LGBTI arreu del planeta és alarmant. Si bé cada cop són més els països que estan aprovant la unió entre persones del mateix sexe, encara són molts els estats i governs que promouen lleis que penalitzen les relacions homosexuals i persegueixen l’activisme. Penes de mort, […]
Actualment, la situació en la qual es troben les persones LGBTI arreu del planeta és alarmant. Si bé cada cop són més els països que estan aprovant la unió entre persones del mateix sexe, encara són molts els estats i governs que promouen lleis que penalitzen les relacions homosexuals i persegueixen l’activisme.
Penes de mort, cadenes perpètues, persecucions i fins i tot «Lleis antipropaganda homosexual» són algunes de les situacions a les quals ha de fer front la comunitat LGBTI.
Text: Ariadna Guiu Vila
Mapa sobre la situació de les persones LGBTI al món (Infogram. Cliqueu en el mapa per visualitzar-lo)
Dades de l’informe de l’ILGA (International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans and Intersex Association)
Després d’un 2019 amb grans avenços en els drets del col·lectiu LGBTI -països com Àustria, Taiwan, Equador i Irlanda del Nord van legalitzar el matrimoni igualitari-, Amnistia Internacional espera que aquest any sigui igual d’intens. Per això, estarem vigilant de prop vuit processos judicials que estan actualment en tramitació.
Als Estats Units, el Suprem decidirà si la Llei de Drets Civils, del 1964, protegeix a les persones LGBTI de la discriminació laboral. També se sabrà la resolució de la demanda que diversos membres de les forces armades -que van contreure el VIH i van ser expulsats de l’exèrcit per aquest motiu- van interposar contra el Pentàgon. A més, l’accés als banys públics per part de l’alumnat transgènere tornarà a ser notícia.
Traslladant-nos al continent africà, el Tribunal Suprem de Botswana es pronunciarà sobre la sentència, recorreguda pel govern, que despenalitzava les relacions sexuals entre persones del mateix sexe. A Botswana, les relacions homosexuals podien ser penades fins amb set anys de presó.
En una situació similar es troba Kènia, on el Tribunal Constitucional va decidir mantenir la prohibició de les relacions LGBTI. Actualment es castiguen amb fins a catorze anys de presó, per això la Comissió Nacional de Drets Humans de Gais i Lesbianes discrepa i ha recorregut la sentència.
Dels tigres asiàtics també tindrem novetats aquest any. A Singapur, tres homes han iniciat actuacions legals perquè es despenalitzi la prohibició de mantenir relacions sexuals amb persones del mateix sexe. Cal remarcar, que és una llei de l’època colonial.
Activistes, com Roy Tan ho consideren una llei inconstitucional i que viola la dignitat humana i afirmen estar «desitjant veure com aquesta llei arcaica, que no té lloc en la societat moderna» és derogada. Pel que fa a Hong Kong, on l’homosexualitat està despenalitzada des de 1991, es busca que s’aprovi el matrimoni entre persones del mateix sexe.
Jamaica i Barbados aspiren a revocar les antigues lleis homòfobes. La Comissió Interamericana de Drets Humans ha presentat una petició -que tot i no ser legalment vinculant, podria tenir repercussions- per impugnar les lleis antisodomia jamaicanes. Mentre que a Barbados, la CIDH va impugnar ja fa dos anys la llei que penalitzava, amb cadena perpètua, les relacions sexuals entre homes.
Com que el govern de l’illa encara no ha donat cap resposta, però ha manifestat no estar obert a introduir cap classe de reforma, la Comissió podria arribar a la Cort Interamericana de Drets Humans.
Pel que fa a Europa, les persones LGBTI encara es troben en una situació vulnerable als països de l’est del continent. El passat any Amnistia va entregar a les autoritats russes una petició, que comptava amb 300.000 firmes, en què s’instava a posar fi a la persecució d’aquest col·lectiu a Txetxènia (Rússia). A més, el Tribunal Europeu de Drets Humans també estudiarà el cas d’un home gai que va denunciar ser perseguit, així com detencions el 2017 de persones LGBTI a l’Azerbaidjan.
QUÈ EN SAPS? GLOSSARI LGBTI >>>> ENTRA-HI i COMPROVA-HO
En els últims anys la persecució contra les persones LGBTI s’ha fet evident sobretot en els casos de Marielle Franco (Brasil) i Zak Kostopoulos (Grècia).
Marielle Franco era una defensora dels drets humans i regidora que va ser assassinada a trets el 14 de març del 2018 a Rio de Janeiro. En aquest atac, el seu xòfer, Anderson Gomes, també va morir.
Marielle era coneguda pel seu treball de denúncia de violacions de drets humans, especialment contra joves negres residents de les faveles, dones i persones LGBTI. També era molt crítica amb els abusos comesos per les forces de seguretat, ja que el seu activisme va començar després que una de les seves amigues fos morta pel foc creuat entre policies i narcotraficants a Maré.
Va ser pionera al seu país, ja que era una de les poques dones negres provinents d’una favela en arribar al món de la política, fet que la va convertir en un símbol per la seva comunitat. A més, era obertament homosexual i va proposar instituir el «Dia de la lluita contra l’homofòbia, lesbofòbia, bifòbia i transfòbia» així com el «Dia de la visibilitat lèsbica».
Pel que fa a Zak Kostopoulos, l’activista queer, que lluitava pels drets del col·lectiu LGBTI i les persones seropositives, va ser assassinat el 21 de setembre del 2018 d’una pallissa en una joiera del centre d’Atenes. Dos homes, un d’ells el mateix propietari de la joieria, li van donar puntades al cap i a diverses parts del cos.
Després, va ser emmanillat i colpejat de nou per part del policia que va acudir a la joieria i va morir a causa d’un atac de cor provocat per les ferides. La investigació criminal contra aquests tres homes va concloure, però els acusats no tenen càrrecs ni d’homicidi ni de tortura.
Marielle i Zak encarnen la lluita del col·lectiu LGBTI i són el símbol de la situació vulnerable en la qual, per desgràcia, encara es troba avui en dia.
activisme defensors/es discriminació diversitat afectivo-sexual dones drets humans drets sexuals i reproductius feminisme lgbti | 0.784202 | curate | {"ca": 0.9623287671232876, "es": 0.006033920417482061, "fr": 0.0029354207436399216, "pt": 0.003750815394651011, "en": 0.02299412915851272, "it": 0.0019569471624266144} | https://blogs.es.amnesty.org/catalunya/2020/02/14/2020-un-mapa-dels-drets-lgbti/ |
mc4_ca_20230418_9_656905 | Connectar Rocafort és millorar el veïnat - Rocafort a peu plaRocafort a peu pla
Publicat el gener 25, 2020 per uardo-1
El carrer Massarrojos a punt per a transitar-lo amb comoditat (gener de 2020)
En els darrers passejos he pogut comprovar amb alegria que ja han avançat molt els treballs d’adequació dels carrers Pare Lluís Fullana i Massarrojos. Concretament en els trams que han estat irregulars dècades, coberts de terra i pedres, asilvestrats arribaven a impedir el trànsit pel carrer Massarrojos. Són uns trams que dificultaven el pas de persones i de vehicles, que interrompien la travessia interior Est-Oest. Ara parlem de les vies que trobem des de la zona de la Colònia, a tocar del carrer Ausiàs March per dalt. I l’espai del PAI del Bovalar entre l’Escoleta i els paellers, en el que seria la continuació del carrer Nicolás Alonso, per baix.
Crec que és un bon motiu per a valorar el treball que es pot fer des d’un ajuntament per a millorar la vida del veïnat. Evitar els obstacles al dinamisme social, a les possibilitats de la població, resulta una tasca principal de la gestió municipal. Perquè és una ajuda justa a les persones que hi viuen i per a tots els altres que hi passem amunt i avall. Perquè connectar Rocafort, els espais de passeig habitual i de trànsit, ens facilita la vida i ens permet gaudir millor de les possibilitats del nostre poble. Ens en beneficiem tots.
Una miqueta de memòria
Vista del carrer Massarrojos des de baix (Bovalar), el 26 de novembre de 2019
Quan l’any 1990 Rocafort va aprovar el seu Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU Rocafort: BOP del 25 de maig de 1990) aquelles edificacions quedaven en els límits del poble. Llavors formaven un conjunt de cases en un àmbit semiurbà, entre la continuació de la Gran València i la caiguda al ponent de la Colònia. Per això s’hi preveia completar la urbanització de la zona a través de l’instrument d’una Unitat d’Actuació, la UA10.
Però el fet cert és que mai es va posar en funcionament aquell plantejament urbanístic. La bona veritat és que en els primers anys dos mil (potser el 2004?) s’arribà a promoure un projecte d’urbanització per tal de connectar-lo definitivament a la trama urbana de Rocafort. I es publicà l’anunci de la intenció municipal d’aprovar la UA10… Ara bé, fora per quimeres familiars, incapacitat administrativa o inconsistència de l’impuls, ja no se’n va saber res més. Foc d’encenalls, aigua en cistella, tot anà a dissipar-se a l’ombra del temps. Tant fa, la paràlisi semblava una condemna ferma durant anys i anys. Si de cas, la sospita que podia ser un element conflictiu o bé la comoditat de la ignorància, mantenien el tema en via morta.
Connectar Rocafort: un procés administratiu amb garanties
Vista del carrer Pare Fullana des d’Ausiàs March, 28 de novembre de 2019
Amb el pas dels anys la trama urbana de Rocafort creixia i no sempre d’una manera prou organitzada. Sobretot la nova faiçó ve produïda pel PAI de Bovalar (inacabat, aturat de fa molts anys, però urbanitzat en més d’un 90%). A causa de les transformacions urbanes ha resultat que esta zona va quedar dins de la trama urbana consolidada. Així entenem consolidades “les àrees a on, d’acord amb el planejament urbanístic vigent, resideix la població majoritàriament, la continuïtat dels edificis residencials plurifamiliars i les trames comercials inserides amb els usos residencials”. També veïns i veïnes d’eixos carrers acudien a l’ajuntament a reivindicar solucions per a l’anomalia en la qual habitaven el poble.
Fou a partir d’una d’aquelles reunions que el vicesecretari de l’Ajuntament de Rocafort ens va informar de les obligacions municipals de mantindre les vies urbanes en condicions. Atenent que els carrers eren propietat municipal i que es trobaven dins de la trama urbana consolidada. A partir d’eixe moment la perspectiva era diferent de la interpretació habitual dels anys anteriors, i calia posar-se en marxa. Perquè era el regidor delegat d’urbanisme ho explique, des d’agost de 2016 fins a maig del 19, i em va tocar viure l’experiència institucional.
Embastar durant anys el pla de connectar Rocafort
Imatge de la mesa de contractació del 23 de maig de 2019, en la qual es va seleccionar l’empresa que realitzaria l’obra en els carrers Pare Lluís Fullana i Massarrojos
El procés consistí en el tràmit administratiu normal: visitar i estudiar les necessitats de l’espai, encomanar un projecte d’adequació dels carrers per tal de dotar-los dels serveis obligatoris, i buscar finançament per a l’obra via subvencions públiques. Com la pràctica obliga, m’he ensenyat nomenclatura i condicions bàsiques de funcionament en estos temes, que abans no en tenia. Tot avanç requereix informes tècnics i jurídics que indiquen els passos a seguir. Són la garantia de la continuïtat institucional. La voluntat política aporta la prioritat de connectar Rocafort pels beneficis socials previstos en compliment de la llei.
Per als qui no estem avesats per professió ni estudis al tema urbanístic, un recordatori de les competències municipals. En concret, reproduïsc l’article 26.1 de la llei 7/1985, Reguladora de les Bases de Règim Local: “Los Municipios deberán prestar, en todo caso, los servicios siguientes: a) En todos los Municipios: alumbrado público, cementerio, recogida de residuos, limpieza viaria, abastecimiento domiciliario de agua potable, alcantarillado, acceso a los núcleos de población y pavimentación de las vías públicas“.
Una solució a favor de la convivència del veïnat
Carrer Massarrojos el 28 de novembre passat
En resum, Aguas de Valencia va connectar la xarxa des d’Ausiàs March fins al PAI, amb les inversions de millora que els corresponen segons la seua concessió. Després, i una volta rebut el projecte de provisió de servicis bàsics, es pogué presentar a subvencions. Així aconseguírem l’aprovació de la inversió dels fons d’Inversions Financerament Sostenibles de la Diputació de València (IFS 2018, de la pàgina 6 a la 29). El següent pas fou preparar-ne els plecs de licitació per a les ofertes d’empreses. Després el 23 de maig de 2019 la mesa de contractació municipal proposà la contractació de la millor oferta. I a la tardor passada començaren realment les obres.
Ara per fi sembla imminent l’obertura d’estos trams de carrer que permeten connectar Rocafort internament millor. Açò és una molt bona notícia per al poble, perquè elimina un punt negre principal. Enhorabona a tot el veïnat.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ciutadania, Territori i s'ha etiquetat en ajuntament de rocafort, comeig, Compromís, connectar Rocafort, convivència, Rocafort, urbanisme, veïnat per uardo-1. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
Un pensament a “Connectar Rocafort és millorar el veïnat”
Retroenllaç: PAI del Bovalar (3): propostes d'acció - Rocafort a peu plaRocafort a peu pla | 0.804594 | curate | {"ca": 0.9102469318349845, "nl": 0.0034008576075706047, "fr": 0.010646162945438416, "es": 0.0757060476120065} | http://rocapeupla.com/connectar-rocafort-es-millorar-el-veinat |
crawling-populars_ca_20200525_13_137774 | Tot seguit pots veure el més destacat prop de La Garrancha (Tarragona). Si t'interessa La Garrancha i el seus voltants, et recomanem que visitis Tarragona.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a La Garrancha per organitzar la teva escapada rural. | 0.696488 | curate | {"ca": 1.0} | : /que-fer/la-garrancha |
crawling-populars_ca_20200525_41_308444 | Menú
BARCELONA, 25 gen. (EUROPA PRESS) -
Més de 70 professionals de l'àmbit sanitari, encapçalats per l'hepatòleg Miquel Bruguera, han impulsat un nou fòrum de debat i reflexió per millorar el sistema sanitari català, afectat per "fortes tensions" fruit de les retallades, des de la independència política i l'administració.
En la presentació del Cercle de Salut al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), els líders de la iniciativa van presentar el manifest fundacional i van aprovar els estatuts de l'entitat, ha anunciat l'organització en un comunicat.
L'expresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) Miquel Bruguera ostentarà la presidència de l'organisme, la vicepresidència de la qual recaurà en Lluís Bohigas; la tresoreria, en Josep Fusté, i el secretariat en l'exgerent de l'institut Català de la Salut (ICS) Francesc José María.
Manel del Castillo, Olga Pané, Francesc García Cuyàs, Marc Soler i Montse Teixidor seran els vocals del Cercle de Salut, que té el suport del consell de col·legis de metges, infermeres, farmacèutics, enginyers, economistes i gestors sanitaris, entre d'altres.
"Si encara no ha entrat en crisi és gràcies a uns professionals sanitaris que han treballat amb dedicació i competència, amb unes retribucions molt inferiors de les quals reben els seus col·legues dels països del nostre entorn", afirma el manifest.
A més de les tensions, el sistema sanitari català s'haurà d'enfrontar amb desafiaments "molt importants" els propers anys, com l'envelliment de la població, l'increment de les patologies cròniques i el cost de les noves teràpies i tecnologies.
L'objectiu del Cercle de Salut és promoure la introducció de reformes i millores que permetin preservar i consolidar el model sanitari català com a garant d'un sistema de caràcter públic i de cobertura universal.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.728176 | curate | {"es": 0.14758092586146884, "ca": 0.8384963452836756, "en": 0.013922728854855551} | : /gent/noticia-miquel-bruguera-encapcala-nou-forum-debat-sistema-sanitari-catala-20170125123411.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_437162 | Digueu-me paranoic, digue-me que vaig en contra de la llibertat d'expresió, digueu-me sonat o començeu a posar tot tipus d'icones estupides. Peró cada vegada veig més missatges al xatCatalà amb pudor a nazisme. Enllaços com aquest http://www.youtube.com/watch?v=8jtQqYcYXeE penjat per Consuelo on es nega l'holocaust i es fa la salutació romana nazi. Fils com aquest http://www.racocatala.cat/forums/fil/114717/farta-del-holocaust creat per la Ucraïnesa. O aquest altre http://www.racocatala.cat/forums/fil/116624/aixo-es-judeofobia?pag=2 tambe creat per la Ucraïnesa. Editat:Un altre fil interessant amb més missatges:http://www.racocatala.cat/forums/fil/111205/lantisemitisme-no-vol-morir?pag=1 Tots plens de comentaris dignes de qualsevol nazional socialista, molts fets per en Maria Rosa , Ucraïnesa, africaner87 o Maria Luisa en aquests fils i altres hem fan pensar que els missatges nazional socialistes estan entran de mica en mica en la normalitat del xat. Molts d'aquests nazis, s'amaguen rere el conflicte palestí per derivar cap a les seves teories nazional socialistes contra el judeisme, igual que el NSDAP d'en Hitler a la seva epoca. No crec que la pluralitat del independentisme hagi de permetre aquesta gent, no crec que la llibertat d'opinió no tingui limits. Peró almenys tingueu clar qui corre per aqui.
xat: llegeix, pensa, opina i crema un jueu. | 0.759748 | curate | {"ca": 0.9668630338733432, "pt": 0.03313696612665685} | |
cawac_ca_20200528_6_106329 | El CE Banyoles ja té substitut per Marc Bonaventura
El Club Esportiu Banyoles ja té substitut per Marc Bonaventura, el davanter que la temporada vinent jugarà a la Unió Esportiva Figueres. El club ha començat a perfilar la plantilla de la temporada vinent i aquesta setmana ja han confirmat els primers tres reforços.
Per suplir la marxa de Bonaventura, el Banyoles ha fitxat a Adrià Casanovas, que enguany jugava al Manlleu a Tercera Divisió. Casanovas és un davanter jove i directe, fet al filial del Girona.
Al mig del camp, l'equip de Marc Matamala comptarà com Ferran Nierga, un noi gironí que arriba procedent del Peralada, després d'haver destacat al Guíxols. Tot i que la seva posició és migcampista, Nierga també pot actuar de doble pivot.
L'últim fitxatge anunciat aquesta setmana arriba des de l'equip juvenil del Farners. Àlex Quiñones és un jugador ofensiu que la temporada passada va jugar 22 partits i va fer dos gols.
D'altra banda, la Federació Catalana de Futbol també ha anunciat el calendari per la temporada 2013-2014. El primer partit del Banyoles serà el 8 de setembre contra el Canyelles, a casa. La temporada l'acabarà també a casa contra el Peralada, l'1 de juny. | 0.791985 | curate | {"ca": 1.0} | http://banyolestv.cat/index.php/noticies/general/esports/item/1192-el-ce-banyoles-ja-té-substitut-per-marc-bonaventura?tmpl=component&print=1 |
macocu_ca_20230731_7_88347 | Diàlegs amb Julio Antonio, primera fase
El projecte es dividia en dues fases: en una primera, l'alumnat transferiria una imatge d'un dels dibuixos de Julio Antonio sobre un paper de 50x70 cm. A partir d'aquesta primera veladura, parlaria visualment amb el dibuix per portar-lo al seu terreny, per a explicar alguna cosa, a través de tècniques graficoplàstiques com la tinta, la ploma estilogràfica, el bolígraf, el retolador..., transformant-lo, enriquint-lo, modificant-lo. La segona fase ja es duria a terme al museu on l'alumnat realitzaria sobre la primera intervenció una segona transferència d'un altre dibuix de Julio Antonio. Aquesta segona veladura segurament crearia accidents a l'anterior: Julio Antonio tornaria a parlar visualment amb l'alumnat i aquests continuarien l'obra, modificant-la i transformant-la per segona vegada. Reflexions en relació a la primera fase desenvolupada a l’institut Adaptar-se a un dibuix d’un altre artista tan allunyat d’un mateix i portar-lo al teu terreny per a utilitzar-lo de forma expressiva com a vehicle de comunicació d’alguna cosa, no és tan fàcil. En aquesta primera fase, l’alumnat s’enfronta a dubtes inicials que ha de superar. Es veu obligat a prendre decisions: des de la selecció de la imatge a treballar, la posició de la mateixa veladura en el format del paper de 50x70, la seva intensitat de transferència a través del xilè, la pressió amb el cotó sobre la imatge a color que es va desfent per fregament i el control d’aquesta taca pictòrica que deixa impresa la imatge invertida en el suport. El diàleg amb Julio Antonio comença en el moment en què l’alumnat tria un dels seus dibuixos: allà ja s’inicia necessàriament un posicionament, una intenció creativa. L’alumnat mira el dibuix abocant-hi preguntes i possibilitats creatives de comunicació expressiva. Sobre la imatge transferida, tempteja uns primers grafismes, unes primeres taques que el van portant cap a un camí d’exploració i d’apropiació dels dibuixos de Julio Antonio. En aquesta fase cal superar la por al paper en blanc. Els grafismes inicials vénen suggerits per la figura, per la idea a plasmar, però també per l’atzar, pel deixar-se portar. És un procés de creixement personal. El dibuix va prenent forma, per fases, alguns cops amb calma, de forma poètica, en d’altres de manera agressiva i enèrgica. Hi ha experimentació, sensació, reflexió i vivència. El nou dibuix es va construint... Deixa de pertànyer a Julio Antonio per passar a ser de l’alumnat. La riquesa d’estratègies es multiplica a l’aula. Treballar sota condicionants, sota premisses prèvies i convertir-les en oportunitats per avançar com a artista, per a créixer, per a experimentar, per a sortir de la zona de confort és nou per a molts d’ells, i necessiten superar reticències inicials. L’alumnat es retroalimenta, es reinterpreta, l’obra deriva cap a una altra cosa i queda oberta, com diria Umberto Eco. La taca i el grafisme es fusionen amb les veladures, en algunes ocasions amaguen el dibuix de Julio Antonio, en d’altres es ratlla, s’ofega..., però també l’espai en blanc s’erigeix com un silenci necessari on es respira el contingut comunicat. Els dibuixos són un contrapunt de partida, una excusa per a apropar-se a l’artista però també per a avançar i evolucionar. (Montse Martínez) | 0.856333 | curate | {"ca": 0.9785998165698563, "es": 0.021400183430143688} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_865931 | Observem aquest mapa: El poder i el missatge subliminal d'aquest mapa no és poc. Aquest els diu, a gent de fora i de dins de Catalunya, que alguna cosa tindrem aquests que estem pintats d'un color diferent. Alguna cosa pensarà l'immigrant sobre catalans i bascos, quan per la tele vegi aquest mapa. Observem també aquesta imatge: El President de la Generalitat al costat de dos Presidents espanyols, i una Ministra de Defensa d'Espanya. A on vull arribar és al factor important que suposa tenir un govern i un president nacionalista, per l'efecte psicològic que produeix en la població. Si en alguna cosa es distingia Catalunya a finals del S.XIX és en què a Catalunya guanyaven els catalanistes, mentre la resta d'Espanya era bicolor com ara, entre liberals i conservadors. Un President nacionalista, que no doni una imatge sucursalista de Madrid, que no sigui membre de l'executiva d'un partit espanyol, que encapçali un govern nacionalista diferent als colors que hi ha a la resta d'Espanya, té un efecte pedagògic sobre la gent força important. No estic fent propaganda per cap partit, qualsevol President nacionalista valdria pel què dic, tenint en compte lo que hi ha ara. Imatges com la de Zapatero al Balcó de la Generalitat al 2003, o part important del govern català i el President fent pinya amb el PSOE donen una imatge de complicitat i de barreja entre Catalunya i Espanya que és falsa i nociva.
Si el president de la Generalitat és d'un partit espanyol Catalunya queda més subordinada a Espanya. Això és una evidència que tothom veu. Bé, tothom excepte els dirigents d'Esquerra. | 0.862416 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_277700 | Les sis vegades que València no va plantar les seues Falles | infoniu
ActualitatFalles
Dos guerres i un «complot» son els altres motius que han impedit la celebració de les Falles
La suspensió de la celebració de les Falles acordada ahir ens pot semblar històrica. Però res més lluny de la realitat, precisament la història és la que ens recorda que, com bé ha apuntat l’artista faller del monument de la Plaça de l’Ajuntament de València “açò també passarà”. Amb esta son sis ocasions en les que els carrers de València es queden sense monuments i la festa sempre ha tornat als carrers de la ciutat. Fem un breu repàs sobre elles.
La primera vegada que es té referència que els monuments fallers no es van plantar va ser el 1886, quan els fallers, «de manera individualitzada», es van negar a pagar la taxa de 60 pessetes que es cobrava com a cànon des de 1851 per plantar els cadafals en els carrers.
La segona vegada que es va vore a València buida de Falles va ser en el 1896, quan el governador civil de València va declarar l’estat de guerra per l’enfrontament bèl·lic d’Espanya amb els Estats Units en la coneguda com a Guerra de Cuba. A dos dies del seu inici, es va decidir no celebrar les Falles, però segons apunten les cròniques, hi va haver cadafals que es van guardar i es van plantar a l’any següent.
La Guerra Civil va suposar la tercera ocasió que València es va quedar sense celebrar la festa fallera. A l’inici del conflicte, moltes comissions falleres van començar a destinar els diners recaptats de les Falles a la causa republicana. En un moment donat, quan la situació era molt complicada, es va decidir que no es plantaren falles per evitar que les multituds provocaren que caiguera una bomba o que es produiren aldarulls violents de qualsevol tipus. Així va ser durant 1937, 1938 i 1939.
Finalment, l‘epidèmia de coronavirus, que fins a la data ha infectat 74 persones a la Comunitat Valenciana i supera els 2.000 a tot l’Estat ha portat a suspendre, per sisena vegada en la història, la festa de les Falles a escassos dies de l’inici del seua setmana gran. Però com ens ha demostrat la història “açò també passarà” i els carrers de València tornaran reviure la música, el color i olor de les Falles.
Tags:CoronavirusFallasValencia
La Font d'En Carròs celebra este diumenge un homenatge a les dones de l'Agrupació Musical de la localitat | 0.857637 | curate | {"ca": 0.9872068230277186, "es": 0.01279317697228145} | https://infoniu.es/les-sis-vegades-que-valencia-no-va-plantar-les-seues-falles/ |
macocu_ca_20230731_9_141586 | Ømni-series continuarà amb amb la seva activitat. Pels que encara no han entrat al món de Barcelona Roman Steampunk, estan disponibles els números 1 i 2Ømni-series continuará con con su actividad. Para los que aún no han entrado en el mundo de Barcelona Roman Steampunk, están disponibles los números 1 y 2Ømni-series will continue with their activities. For those who have not yet entered the world of Roman Barcelona Steampunk, numbers 1 and 2 are available
Aquesta setmana Barcelona-Robot ha fet dos anys. Ha estat un any ple d’activitats i novetats, com la visita a la Fira del llibre de Frankfurt, la publicació del relat “Mantenimiento” al Visiones 2012, i el llançament de Barcelona Roman Steampunk.Esta semana Barcelona-Robot ha cumplido dos años. Ha sido un año lleno de actividades y novedades, como la visita de Barcelona-Robot en la Feria del libro de Frankfurt, la publicación del relato “Mantenimiento” en Visiones 2012, y el lanzamiento de Barcelona Roman Steampunk. This week Barcelona robot celebrates his second Birthday. It has been a year full of activities and innovations: the visit of the Barcelona Robot Frankfurt Book Fair, the publication of the story “Mantenimiento” at “Visiones 2012”, or the release of Roman Barcelona Steampunk.
Device 6 desmunta les convencions dels jocs i la literatura, la història s’entrellaça amb la geografia i es barregen puzzle i novel·la, cridant als jugadors a resoldre un intrigant misteri de la tecnologia i la neurociència.Device 6 desmonta las convenciones de los juegos y la literatura, la historia se entrelaza con la geografía y se mezclan puzzle y novela, llamando a los jugadores a resolver un intrigante misterio de la tecnología y la neurociencia.Device 6 plays with the conventions of games and literature, entwines story with geography and blends puzzle and novella, to draw players into an intriguing mystery of technology and neuroscience. | 0.650135 | curate | {"ca": 0.5231335436382755, "es": 0.277602523659306, "en": 0.19926393270241852} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_491118 | Ahir llegint els vostres comentaris de alegria i felicitat pels dos trànsfugues que es passen a junts pel sí, em vaig proposar que no escriuria per no amargar-vos la festa, però crec que una mica de realitat no us vindrà malament.Tingueu en compte que de cara a les vostres aspiracions de marxar esteu igual que fa 3 dies, 3 mesos, 3 anys o 3 lustres. Som Espanya ens agradi o no. Cada un tindrà els seus sentiments, però administrativament, som espanyols com un tio de Ceuta, de Múrcia o de Vigo. Iguals. Ho dic perquè sembla que a partir de dilluns tots tindrem passaport nou i això serà més o menys Narnia, però no, ho sento.I això seguirà sent així. Per sempre. Desperteu del vostre somni.I com a resum de la meva tesi 3 punts que el sintetitzen tot:1 - Governarà un tipo que ve d'un partit corrupte. Foto 1.2 - Intentarà fer coses de nazis en processos il·legals i els tribunals ho posaran al seu lloc.3 - El volgueu o no. Sou una minoria que va a menys. Foto 2.
Vés a fer-te un bloc, kumpain. A veure si deixes de tocar els collons per aquí... | 0.783967 | curate | {"ca": 0.9470134874759152, "en": 0.00674373795761079, "it": 0.010597302504816955, "de": 0.00674373795761079, "fr": 0.028901734104046242} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_465694 | Font: La DirectaEl dispositiu policial del 21-D contempla l'ús de bales de goma i gasos lacrimògensL’escamot del Cos Nacional de Policia espanyola que blindarà la Llotja de Mar serà el grup IV de les Unitats d’Intervenció Policial, conegut internament com a Lobo, els comandaments del qual estan imputats per les càrregues als centres educatius Mediterrània, Escola Pia i Pau Claris durant l’1 d’OctubreJesús Rodríguez | Mireia de Pau Fabregat | Mireia últims dies s’ha generat una intensa polèmica sobre com es desenvoluparan les manifestacions contràries a la celebració del Consell de Ministres del govern de Pedro Sánchez a Barcelona. Els líders polítics i socials empresonats han redactat una carta conjunta on criden a una mobilització “massiva, determinada, ferma i pacífica”. Però, quina serà l’actitud de la policia? El ministeri d’Interior espanyol, comandat pel jutge Fernando Grande-Marlaska, de mica en mica, va agafant posicions al departament d’Interior de la Generalitat i així es visualitzarà amb la presència d’alts comandaments de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia espanyola (CNP) al Centre de Coordinació (CECOR) del dispositiu policial que monitoritzarà les protestes. Ana María Botella, secretària d’Estat de Seguretat, i els directors generals del CNP i la Benemérita, Francisco Pardo Piqueras i Félix Vicente Azón, controlaran l’actuació del conseller Miquel Buch, el secretari general Brauli Duart i el director general Andreu Joan Martínez. La delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, serà l’encarregada d’ordenar l’actuació dels 1.200 antiavalots enviats especialment per a l’ocasió des d’arreu de la geografia espanyola, en cas que consideri que la Brigada Mòbil i les ARRO dels Mossos d’Esquadra no estiguin actuant “correctament”. I és aquí on se situa el nus de la conflictivitat entre cossos policials de demà: quin és el tipus de protesta que legitimarà una càrrega policial. El ministeri d’Interior espanyol posa la línia vermella en els talls a carreteres, autopistes i accessos a la ciutat de Barcelona. Si s’obstaculitza la circulació de vehicles –malgrat tractar-se d’un dret legítim a la manifestació– es podrien ordenar càrregues policials per obrir el trànsit. El matís es trobaria en el fet que, des del govern de la Generalitat, se situa la línia vermella en què els manifestants intentin avançar cap al punt de trobada ministerial amb topades amb els cordons policials. El segon element de tensió entre comandaments policials és el tipus d’armament que s’emprarà contra les manifestants. Els 750 membres de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP) de Sevilla, València, Galícia, Astúries i Navarra, que ja són en hotels de Salou i a la caserna del Bruc de Barcelona, van equipats amb bales de goma –un armament desautoritzat pel Parlament de Catalunya, cal recordar, amb el suport del grup parlamentari de Ciutadans– i gasos lacrimògens. En el cas de la Brigada Mòbil i les ARRO dels Mossos, podran utilitzar escopetes de projectils de foam i porres. Perímetres de seguretatA l’epicentre de la zona roja de seguretat, al voltant de la Llotja de Mar, se situaran les unitats d’elit de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, el GEI dels Mossos i franctiradors a les teulades. Només en aquest punt hi hauria més de 300 agents, entre els quals destaca l’escamot Lobo, provinent de Sevilla i els comandaments del qual estan imputats per les agressions a votants dels centres escolars Mediterrània, Pau Claris i Escoles Pía de Barcelona durant el referèndum de l’1 d’octubre. En una segona corona, se situaran centenars d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, impedint l’accés de cap persona aliena a l’organització al passeig de Colom (des de l’alçada de les Rambles), a la Via Laietana (des del carrer Princesa) i al pla de Palau (des del metro Barceloneta). En paral·lel, importants contingents policials blindaran la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana, la Delegació del Govern espanyol situada al carrer Mallorca, l’hotel Sofia de l’avinguda Diagonal i la terminal d’autoritats de l’Aeroport del Prat. A la resta de Catalunya es desplegaran les unitats ARRO de les regions policials del Pirineu, Girona, Ebre, Ponent, Tarragona, Metropolitana Sud, Metropolitana Nord i Catalunya Central. La policia espanyola s’encarregarà del control de La Jonquera. El moment més delicat del 21-D serà el trasllat fins a la Llotja de Mar –a primera hora del matí– de les comitives ministerials des de l’hotel Sofia –on dormirà el president Pedro Sánchez i un mínim de quatre ministres– i des de l’Aeroport del Prat, on aterraran els vols de la resta de membres del Consell de Ministres. Fileres de policies en moto obriran pas a les delegacions per un traçat urbà que es manté en absolut secret. Cal recordar que a les proximitats de la Llotja de Mar no hi ha cap heliport ni cap plaça suficientment gran on pugui aterrar un helicòpter, per tant, l’arribada s’ha de fer forçosament per via terrestre.https://directa.cat/el-dispositiu-policial-del-21-d-contempla-lus-de-bales-de-goma-i-gasos-lacrimogens/
En ma vida habia vist un dispositiu igual.Terra ocupada, i govern botifler!demà està clar que no podrem fe res, només protestar, en massa ja vindran millors batalles!
Si demà no podem tampoc podrem en el futur, altre cosa és que estiguem disposats o no, jo sí que ho estic.
jo demà hi seré company, però que creus que podem fer davant de tal desplegament digne de peli de Spielberg?en serà mlt més fàcil altres dies, on no hi hauran ni una dècima de part de la pasma que hi haurà demàel dia dels piloins hi havien poc més de 100-150 polis, demà 9.000
"el dia dels piloins hi havien poc més de 100-150 polis, demà 9.000"CO-LLONSDe debó n'hi hagueren tan pocs l'1-O?
L'1-O hi havia 10000 antiavalots, demà uns 2500 repartits en diversos punts estratègics. Són operacions molt diferents. | 0.881881 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_13_49527 | La Diputació d’Alacant formalitza en la ultima setmana obres per a nou municipis de la provincia per valor de dos milions d’euros
Actualitat de Castelló
Actualitat de comarques
Entrevistes
Reportatge
Activitats
Cultura
Festivals
Farmacies de guardia
Search
8.1 C
Castellon
novembre 28, 2021
Visita Castelló
Actualitat de Castelló
Actualitat de comarques
Entrevistes
Reportatge
Activitats
Cultura
Festivals
Farmacies de guardia
General
La Diputació d’Alacant formalitza en la ultima setmana obres per a nou municipis de la provincia per valor de dos milions d’euros
21 de juny de 2016
610
0
Facebook
Twitter
Pinterest
WhatsApp
062116 obras municipios alicante
El Butlletí Oficial de la Província ha publicat en l’última setmana la formalització de contractes per a l’execució d’obres en els municipis d’Algueña, Oriola, els Poblets, Busot, Els Montesinos, Callosa de Segura, Forna, Catral i Pego. Aquestes actuacions compten amb una inversió superior als 2.278.000 euros i possibilitaran l’impuls d’obres de pavimentació de carrers, reurbanització o millora de la xarxa de pluvials, entre d’altres. En la majoria de les obres ja s’ha signat l’acta de replanteig, de manera que els treballs comencessin en breu
El diputat d’Obres, Bernabé Cano, ha destacat que “el Govern Provincial segueix donant suport als nostres municipis en el desenvolupament d’infraestructures essencials per al benestar dels veïns, aquesta és la nostra prioritat i en ella centrarem els nostres esforços”.
D’una banda, la Diputació d’Alacant invertirà 241.000 euros en la pavimentació de carrers a la zona industrial del sòl urbà d’Algueña ia La Solana, mentre que a la Marina Alta s’han formalitzat els contractes per a les obres d’implantació de la xarxa de sanejament en diverses vies de la partida de la Platja Almadrava dels Poblets amb 258.335 euros, l’adequació d’un edifici per a oficines municipals en el nucli de Forna amb 130.018 euros i l’ampliació del cementiri municipal de Pego, on s’invertiran 387.968 euros.
El Govern Provincial també ha adjudicat per 300.439 euros les obres de reurbanització del barri de les Angoixes a Oriola i per 324.000 euros la millora i ampliació del complex esportiu de Los Montesinos. A Callosa de Segura s’invertiran 149.400 euros en el projecte de condicionament de diversos carrers i 219.390 a la xarxa de pluvials del polígon de Sant Joan de Catral.
Finalment, el BOP també ha publicat la formalització del contracte de les obres d’ampliació de la xarxa de clavegueram a les urbanitzacions Hoyas dels Ànecs i Plans dels Pastors de Busot, adjudicades per 266.784 euros.
TAGS
Diputació Alacant
municipis alacant
obres
Facebook
Twitter
Pinterest
WhatsApp
aadmin
ARTICLES RELACIONATSMÉS DE L'AUTOR
General
Festival de Les Arts 2021
General
Arranca el Trovam Pro-Weekend
General
Se reactiva la venta de entradas de MotoGP
SOBRE NOSALTRES
VisitaCastelló és un diari digital en Valencià, en que podràs trobar tot tipus de notícies de la nostra província, assabenta't de les ultimes notícies de Castelló i contornada.
Contacta amb nosaltres: [email protected]
SEGUEIX-NOS
© 2018 Visita Castelló | Avis legal | Política de privadesa | Política de cookies | Diseño web castellon
Utilitzem cookies al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetint visites. En fer clic a "Accepta", accepteu l'ús de TOTES les cookies. No obstant això, podeu visitar la configuració de cookies per proporcionar un consentiment controlat.
AJUSTOS REBUTJARACCEPTAR
Política de Cookies
Close
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these cookies, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may have an effect on your browsing experience.
Necessàries
Necessàries
Always Enabled
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Cookie
Type
Duration
Description
cookielawinfo-checkbox-necessary 0 11 months Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “Necessàries”.
cookielawinfo-checkbox-non-necessary 0 11 months Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "No necessàries".
DSID 1 1 hour Per assenyalar la identitat específica de l'usuari. Conté un ID únic xifrat / xifrat.
PHPSESSID 0 Aquesta cookie és originària d’aplicacions PHP. La cookie s’utilitza per emmagatzemar i identificar l’identificador de sessió únic dels usuaris amb la finalitat de gestionar la sessió d’usuari al lloc web. La cookie és una cookie de sessió i s’elimina quan es tanquen totes les finestres del navegador.
viewed_cookie_policy 0 11 months La cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR i s’utilitza per emmagatzemar si l’usuari ha consentit o no l’ús de cookies. No emmagatzema cap dada personal.
Analítica
analitica
Les cookies analítiques s’utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques, el nombre de visitants, el percentatge de rebots, la font de trànsit, etc.
Cookie
Type
Duration
Description
__gads 0 1 year Aquesta cookie la defineix Google i s’emmagatzema amb el nom dounleclick.com. Aquesta cookie s’utilitza per fer un seguiment de quantes vegades els usuaris veuen un anunci concret que ajuda a mesurar l’èxit de la campanya i a calcular els ingressos generats per la campanya. Aquestes cookies només es poden llegir des del domini on està configurat, de manera que no realitzarà un seguiment de cap dada mentre navegueu per altres llocs.
_ga 0 2 years Aquesta cookie és instal·lada per Google Analytics. La cookie s’utilitza per calcular dades de visitants, sessions, camapign i fer un seguiment de l’ús del lloc per a l’informe d’anàlisi del lloc. Les cookies emmagatzemen informació de forma anònima i assignen un número generat aleatòriament per identificar visitants únics.
_gid 0 1 day Aquesta cookie és instal·lada per Google Analytics. La cookie s’utilitza per emmagatzemar informació sobre com els visitants utilitzen un lloc web i ajuda a crear un informe d’anàlisi de com està funcionant el lloc web. Les dades recopilades, inclosos el nombre de visitants, la font d’on han vingut, i les pàgines visitats de forma anònima.
AWSALB 0 1 week
AWSALBCORS 0 1 week
GPS 0 30 minutes Aquesta cookie la defineix Youtube i registra un identificador únic per al seguiment dels usuaris en funció de la seva ubicació geogràfica
incap_ses_143_2210165 0 50 years ago
nlbi_2210165 0 50 years ago
visid_incap_2210165 1 11 months
Rendiment
rendiment
Les galetes de rendiment s’utilitzen per comprendre i analitzar els índexs de rendiment clau del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d’usuari als visitants.
Cookie
Type
Duration
Description
_gat 0 1 minute Google Universal Analytics instal·la aquestes galetes per restringir la taxa de sol·licituds per limitar la recopilació de dades en llocs de gran trànsit.
YSC 1 Aquestes cookies les defineix Youtube i s’utilitzen per fer un seguiment de les visualitzacions de vídeos incrustats.
Publicitàries
publicitaries
Les galetes publicitàries s’utilitzen per proporcionar als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes cookies fan un seguiment dels visitants a través de llocs web i recopilen informació per proporcionar anuncis personalitzats.
Cookie
Type
Duration
Description
IDE 1 2 years Utilitzat per Google DoubleClick i emmagatzema informació sobre com l’usuari utilitza el lloc web i qualsevol altra publicitat abans de visitar-lo. S'utilitza per presentar als usuaris anuncis que els siguin rellevants segons el perfil d'usuari.
VISITOR_INFO1_LIVE 1 5 months Aquesta cookie la defineix Youtube. S'utilitza per fer un seguiment de la informació dels vídeos de YouTube incrustats en un lloc web.
Sense categoria
uncategorized
Les cookies sense definir són aquelles que s’estan analitzant i encara no s’han classificat en cap categoria.
Cookie
Type
Duration
Description
AWSALB 0 1 week
AWSALBCORS 0 1 week
Save & Accept
'); var formated_str = arr_splits[i].replace(/\surl\(\'(? !data\:)/gi, function regex_function(str) { return ' url(\'' + dir_path + '/' + str.replace(/url\(\'/gi, '').replace(/^\s+|\s+$/gm,''); }); splited_css += ""; } var td_theme_css = jQuery('link#td-theme-css'); if (td_theme_css.length) { td_theme_css.after(splited_css); } } }); } })(); | 0.598133 | curate | {"ca": 0.7955278673934809, "es": 0.026476804983869173, "en": 0.16219824229613972, "ru": 0.0006674824785849371, "fr": 0.004116141951273779, "it": 0.0075648014239626206, "pt": 0.003448659472688842} | https://www.visitacastello.es/la-diputacio-dalacant-formalitza-en-la-ultima-setmana-obres-per-a-nou-municipis-de-la-provincia-per-valor-de-dos-milions-deuros/ |
mc4_ca_20230418_10_347762 | Eleccions 2016 Bústia d'opinió col·legial IniciEl COMTSeccions col·legialsEstèticaNotícies d'EstèticaComunicat de la Societat Espanyola de Medicina Estètica (SEME) sobre la normativa CEN 409
La Societat Espanyola de Medicina Estètica (SEME) -conjuntament amb altres institucions nacionals i internacionals- ha posat en marxa una sèrie d'accions amb l'objectiu de paralitzar i reformular la normativa d’estandardització CEN 409 relativa a salons de bellesa, aprovada l'onze d'abril de 2016, que permetia l'aplicació de determinats tractaments i tècniques (com peelings químics, làser, IPL, radiofreqüència, microdermoabrasió, micro-needling i mesoteràpia) per professionals no tècnics. El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha remès un escrit a AENOR, màxim representant de l'Estat espanyol en el desenvolupament de la normativa CEN 409, on es comunica que aquesta normativa vulnera la normativa estatal bàsica i per això es demana una desviació d'aquest protocol per a que els tractaments i tècniques recollides en estàndard (peelings químics, làser, IPL, radiofreqüència, micro-needling i mesoteràpia) no puguin ser realitzats per personal no mèdic. Compartir:
Imprimeix Correu-e Detalls Notícies Estètica 02 Febrer 2017 Darrera actualització el 14 Febrer 2017 Seccions col·legials
Dra. Maria Teresa Huguet | 0.854891 | curate | {"ca": 0.9749049429657795, "it": 0.0076045627376425855, "es": 0.003041825095057034, "en": 0.014448669201520912} | https://comt.es/index.php/el-comt/seccions-col-legials/estetica/noticies-estetica/2053-comunicat-de-la-societat-espanyola-de-medicina-estetica-seme-sobre-la-normativa-cen-409 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.