id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_8_510175 | Bases reguladores per a l atorgament d una subvencio de l IBI corresponent al domicili habitual per a persones i families amb dificultats economiques. Text integre. Aprovacio definitiva. | Iberley
Bases reguladores per a l'atorgament d'una subvenció de l'IBI corresponent al domicili habitual per a persones i famílies amb dificultats econòmiques. Text íntegre. Aprovació definitiva. - Boletín Oficial de Tarragona de 08-06-2018
La Junta de Govern pública, en sessió del dia 3 d'abril de 2018, va acordar aprovar inicialment les bases reguladores per l'atorgament d'una subvenció sobre l'impost de béns immobles, corresponent al domicili habitual, per a persones i famílies amb dificultats econòmiques
BASES REGULADORES PER A L'ATORGAMENT D'UNA SUBVENCIÓ SOBRE L'IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES, CORRESPONENT AL DOMICILI HABITUAL, PER A PERSONES I FAMÍLIES AMB DIFICULTATS ECONÒMIQUES.
L'objecte d'aquestes bases és el regular l'atorgament d'ajuts per a fer front al pagament de l'IBI de l'habitatge habitual, a les persones i famílies que pateixen una situació econòmica més desfavorida.
La finalitat d'aquesta subvenció és aconseguir compensar les càrregues impositives per als subjectes passius propietaris del seu domicili habitual amb un nivell d'ingressos baix que dificulti la liquidació de l'impost de referència.
Podran sol·licitar la subvenció les persones que constin com a propietàries, copropietàries o usufructuàries dels béns immobles corresponents al seu domicili habitual, sempre que la seva renda no superi els llindars establerts en la convocatòria anual.
Als efectes de l'atorgament de la subvenció s'entendrà:
Domicili habitual: aquell en el qual estigui empadronada la persona beneficiària en el moment de meritar-se la quota subvencionada.
- Ésser subjecte passiu de l'Impost de Béns Immobles pel seu habitatge habitual en l'exercici corrent.
- Límit de renda: el que s'estableixi en aquestes bases
L'avaluació de la situació econòmica queda detallada en l'article 7 d'aquestes bases.
- No disposar d'altres habitatges diferents a l'habitatge habitual ni béns immobles que generin rendes, de la persona sol.licitant ni les persones que hi convisquin, envers als quals es disposi de dret de propietat, possessió o usdefruit; llevat de situacions acreditades de separacions matrimonials o divorci, o altres circumstàncies anàlogues, en què s'hagi assignat judicialment el dret d'ús i gaudi de l'habitatge familiar a l'altre cònjuge o parella.
- Caldrà que el sol·licitant sigui, alhora, el titular de l'habitatge.
- En cas de separació legal i-o divorci, els ingressos percebuts com a pensió compensatòria i-o pensió per aliments.
Article 8. Import de l'ajut
Nivell d'ingressos inferiors al 49% al llindar d'ingressos 100 % de l'import
Nivell d'ingressos entre el 50% i el 74% al llindar d'ingressos 50% de l'import
Nivell d'ingressos entre el 75% i el 100% al llindar d'ingressos 25% de l'import
L'import de la subvenció per a famílies monoparentals, s'atorgarà en funció dels ingressos de la unitat familiar de la persona sol·licitant, segons els següents indicadors:
Nivell d'ingressos entre el 50% i el 74% al llindar d'ingressos 65% de l'import
Nivell d'ingressos entre el 75% i el 100% al llindar d'ingressos 40% de l'import
Article 9. Terminis i sol·licitud
Les sol·licituds s'hauran de presentar, mitjançant model d'instància normalitzat, en els 15 dies hàbils següents a la publicació de la convocatòria pública ,al Registre municipal per a la seva tramitació o per qualsevol dels mitjans previstos en l'article 16 de la Llei 39-2015 d'1 d'octubre del procediment administratiu comú.
- Original i fotocòpia rebut IBI de l'any anterior i rebut del seu pagament.
- Les famílies monoparentals hauran d'acreditar el títol de família monoparental, expedit pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.
El període de justificació coincidirà amb el període de sol·licitud.
Per la seva justificació l'Ajuntament podrà comprovar que la persona sol·licitant ha pagat el rebut de l'impost de béns immobles mitjançant el sistema telemàtic d'interconnexió o bé comprovar que en la sol·licitud s'hi troba adjunt el rebut pagat com a documentació presentada.
L'òrgan col·legiat que valorarà les sol·licituds estarà format per: el-la coordinador-a dels Serveis Socials, dos tècnics-ques dels Serveis Socials i un-a administratiu-va de la regidoria, que emetrà informe-proposta per a la seva aprovació per la Regidoria de Serveis Socials.
Article 12.- Incompatibilitats
Aquesta subvenció és incompatible amb la bonificació o subvenció pel concepte de família nombrosa de l'impost de béns immobles, ni amb altres subvencions que, sobre la quota d'aquest impost, es pugui reconèixer.
Article 14. Règim sancionador.
Article 15. Publicitat
La publicitat de les bases reguladores d'aquesta subvenció s'efectuarà mitjançant la seva publicació al Butlletí Oficial de la Provincià de Tarragona i a la seu electrònica. | 0.780783 | curate | {"ca": 0.9176350662589194, "pt": 0.004281345565749235, "en": 0.010397553516819572, "es": 0.04892966360856269, "fr": 0.018756371049949032} | https://www.iberley.es/subvenciones/bases-reguladores-per-l-atorgament-d-subvencio-l-ibi-corresponent-domicili-habitual-per-persones-i-families-amb-dificultats-economiques-text-integre-aprovacio-definitiva-25877475 |
macocu_ca_20230731_10_332278 | GESTIÓ DE COMUNITATS DE PROPIETARIS CUBELLES
Serveis d'Administració de finques i comunitats de veïns a Cubelles
Com a administradors de finques a Cubelles, tenim presència a les següents zones:
Els serveis d'administració de finques més demandats a Cubelles
JUNTES DE PROPIETARIS
GESTIÓ ECONÒMICA
Entrega d'estats de comptes, Confecció i presentació del pressupost econòmic de l'exercici, Control de morositat, seguiment i cobrament.
OBRES I MANTENIMENT
Control de reparacions i obres de manteniment, Control d'execució i compliment dels serveis contractats, Disseny d’actuació per superar la ITE (Inspecció Tècnica d'Edificis).
OFICINA VIRTUAL 24/365
Tota la documentació referent a la comunitat de veïns en línia, Informació sobre canvis legals i normatius que afectin la finca, gestió d'incidències en línia | 0.721978 | curate | {"ca": 0.9225967540574282, "en": 0.026217228464419477, "es": 0.05118601747815231} | |
cawac_ca_20200528_0_77132 | —Com més hi penses, més malparit et tornes. —Pensar no sols fa de ruc, et fa ruc . —Quan volíem fer ploure, tots ens ficàvem els pantalons davant darrere. —Potser si haguéssim pensat, hauríem vist que allò era una rucada; i per a fer ploure ens en pensàvem de molt pitjors, com ara d’implorar un déu de la pluja o altre oferint-li sacrificis — els sacrificis dels infants, diguéssim, o el dels heretges, o el dels infidels, o el dels “indis”, els “negres”, les “bruixes”, i així anar fent.
(…)
—Què és la veritat? —Una ficció (mentida) com una altra.
(…)
—Hi ha barrals i barrastrals de mentides als llibres. —Tret que només llegint-ne s’aprèn qualque veritat.
(…)
el gran secret és que n’és …
el gran secret de tots els misteriosos místics mítics dels sàbats de disfressats datspelcul… covades de taumaturgs… conventícoles faves… sínodes carrinclons d’enfaldillats amb varetes màgiques i aigües miraculoses
—Com més vell, més vides visqueres. —Quin embull no te’n fots! —Qui érets? —No pas qui sóc. —Això, segur! —Qui es morirà, això rai. No serà pas cap d’aqueixos. —Car tots aqueixos qui et foren no en fa pas pocs, d’anys, que en són. —Morts. —I sebollits al cementiri infinit de la meua desmemòria.
(…)
—Tots som geperuts faquins portant la càrrega feixuga de viure fins a la vera puta fi.
(…)
—Com diem els georgians, la vida és curta com la cua d’un ase; només el dolor te la faria mica llarga; i doncs… — Per a quan els vius malparits qui carvendran comprimits de dolor per a allargar la vida…?
Tornem-hi . —Un cop ets, penses. Pensant fas. Car essència precedeix (i presideix) existència . Re d’afegit al material que hi ha no pot existir si abans no és pensat per aquell qui és; el qui pensa pensa el que vol; i allò pensat pel qui pensa existeix com a pensat; la realitat, en canvi, és la substància, els elements, el que hi ha, d’on l’essència del pensant es forma. El qui hi ha (el material universal) forma l’essència. Sense el que hi ha no hi ha re. L’essència pensant es formava independentment de tota essència pensant, és a dir, creadora d’existències. Després, quan les diferents essències foren formades pel que hi havia (samfaina d’objectes químics), aqueixes essències afegiren qualsque existències; les existències són factibles (un nou element químic utilitzant les matèries ja creades, per exemple) o quimèriques (la resurrecció dels cossos destruïts, per exemple). Molts de conceptes existents no existeixen altre que als llimbs de la creació pensant: el cercle quadrat, l’ànima, la consciència, la moral, els déus… i així anar fent, oxímorons rai .
(…)
Neguit inútil d’absolut . —L’absolut incopsable és el pou buit que hi ha entre els muntets de construccions relatives; és a dir, l’absolut només és l’espai pregon que resta per a construir (sovint reconstruir si ja ho hem viscut) mentre vivim. Quan hom es mor, si té temps d’adonar-se de re, se n’adona que el pou ha romàs buit; que l’espai era massa vast per a construir amb una vida. Que l’absolut s’haurà de fer fotre; que no és sinó mancança; literalment, espai mancat, no gens acomplit.
—Perdut? Com digué l’indi: Perdre’m, mai! Com em puc perdre? —Car sempre sóc on sóc. Sempre sóc qui sóc. —En tot cas, qui es perden són ells: els topants, la casa, els coneguts… —Car qui altre voleu que hi visqui, al laberint tanmateix tan ben apamat del meu cos sinó eu? —I és prou cert que ningú que se sàpigui ell mateix pot mai perdre’s sinó definitivament en les aigües fosques de la mort.
—Zel àvol del taüt que m’empaita! —“Espixa’t a espitxar-la, padrí!” —Sense adonar-me’n, zop! —És que hauràs trepitjada la fina membrana que et separa del pou infinit de la mort. —I que satisfets els romanents! —Veient un sens fi de gaiatells que els assenyala la via cap a un oceà de vida. —Fins que amb el llast d’uns quants d’anys… —No n’escandallaran les pregoneses. —Ai, escandall al no re! — Escandall al no re .
(…)
Engruna .
—Les nacions com la catalana — molt menys supersticioses (ni espectres, ni angelets, ni déus ni res de tota aqueixa merda “espiritual” no hi cap) — molt menys supersticioses que les més pobres nacions qui no tenen en llur vocabulari un nom especial per al dia sencer — el dia de vint-i-quatre hores. Per als catalans, segons la claror prou es diu, el dia, jorn o nit , mes prou així mateix que continua essent el mateix dia ; no hi ha cap divisió del dia, un de clarós i l’altre fosc on els esperits* es puguin amagar. No hi ha diferència, el dia és el mateix. Les hores se segueixen sense interrupció.
*[Es podrien amagar a les hores fosques (la nit) si les hores clares (el jorn) es poguessin confondre amb les hores del dia. Les nacions de pobre vocabulari qui confonen les hores clares (el jorn) amb el dia sencer, fan com si mig desmenjadament, com qui vol i no vol la cosa, bandejaven les hores fosques als llimbs de l’incert (on llavors podrien amagar-se els poixèvols éssers inconcrets).]
Per als catalans clars i catalans el dia és u, les hores del jorn i les hores de la nit fan el mateix dia. Res sinó la claror al cel no ha canviat.
Què importa que siguin les dues del migdia o de la matinada, les vuit del vespre o les del matí; la qüestió — que tot són hores del jorn o de la nit del mateix dia; no hi ha transició. La mitjanit separa el dia i prou. Hi ha el dia vell i el dia nou. I això és tot. Pertanyen a mons diferents.
Totes les penes i pegues del dia abans — esborrades. El dia nou és nou. Quan menys de por hom pot tenir (si mai calgués tindre’n gens) és justament llavors, quan el dia és nou. A les onze del dia abans t’hi neixien posem per cas monstres mentals; a la una de la matinada del dia nou els havies ben oblidats. Pertanyien al món esborrat de l’ahir.
—Pares del cagalló allargat dit molt adientment Canfelip. —Com es pot ésser tan ninot curt de gambals d’anomenar el fill, per molt fastigós que et neixi, ni odi que li duguis, amb el nom de la cagadora?
(…)
Invitació a l’esclavatge .
Passava, carranca, la ruïnosa processó dels pitjors imbecils mai inventats — els datspelcul esparracats i curtíssims de gambals Catalans qui volien, amb la Independència de la nació, una nació de sobte sense exèrcit! Anaven escarransits, ajupits, amb vestes tristes, i no repartien pas caramel·lets, repartien invitacions a l’esclavatge.
—Saps què? Ja els escriuré demà, si encara són vius, que, si saben cercar-la, trobaran a qualque vall secreta del Mont-rauxa una noguerola idònia que per comptes de fer nous, fa nous que també són ous. N’ixen i se n’envolen i se n’enfugen, tantost les nous-ous les ascles o s’asclen, nòctuls, muriacs i vampirs. —Doncs bé. Els voliacs, rai. Allò bo per als babaus “pacifistes” esgarriats i negats en un oceà d’agressors és que de les closques hom podria fer-se’n barquetes, les quals és clar ja vindrien equipades amb naturals radars! —Així doncs que amb aqueixes closques, i amb uns quants d’avions de paper de torcar’s el cul, la nostra nació tan “pacífica”, és a dir, babau, ja tindria l’armament per al seu inexistent exèrcit amb el qual tampoc no defensar’s dels ferotgement avariciosos veïns, sempre repel·lents bavosos enemics.
(…)
—Només el resultat compta. Si la Independència reïx, reeixim. Si continuem esclaus de l’enemic, l’hem cagada i se’n pot anar tot a la merda.
(…)
Casta de lladres .
—Quina casta de lladres són aqueixos desgraciats qui avariciosos lladres i repel·lents covards assassins es creuen amb dret, i se’n vanten, a continuar robant i matant?
—Si per a aquella casta cretina d’americans idiotes la solució a tot maldecap és la carrinclona qüestió: Què hi hauria fotut en Dgízass?
—Per a la casta de fastigosos lladres qui coneixem, la qüestió, explícita o implícita, és sempre: Què hi hauria fet en Franco? —Car per a aquella casta molt repel·lent Franco és Jesús, és el Messies, és l’Al·lah, i és qualsevol altre Suprem Cul Merdós qui cal tothora llepar. —Amb llengua franquista.
(…)
—No diré pas que (entre la feixuguíssima casta de lladres) no n’hi hagin que no siguin feixistes; no seré tan ruc. —Ara, als catalans ens agradaria veure’ls (els qui no en són); que s’ensenyessin, que piulessin alguna vegada, que es fessin veure, ni que fos molt escadusserament… —Car on collons es deuen amagar? O és que tenen por del gruix feixista que els envolta? De tots els adoctrinats en els “principis del moviment” gàstric? Dels desgraciats qui clamen que “etamo en epana!”? Dels qui, mestres, et cremen la llengua amb puntes enceses de cigarret si se “t’escapa” un mot en català? Dels qui estan disposats a “morir per la pàtria”? I doncs dels agressors defensats peti qui petit pels uniformats, capellans i buròcrates? Dels qui es guien per “la cokhtitukhion” feixista que tenen “lo epanole”? És a dir, per tots els terroristes de l’estat canfelipútrid, els quals són els únics qui sembles mai poder veure pertot… O és que són tan sapastres que no tenen millor ambaixadors a enviar pel món que feixistes declarats…?
—No ho trobeu estrany? Perdura el desig quan el cos ni pot. —Em crec el desig, mes no pas el cos, altre que com a embolic del desig; un embolic de carn qui es corca… i mor. Mes el desig roman. —No ho trobeu rucament espiritual ? Això que dieu. —No; el desig és la força que mou l’univers. —Allò que els ignorants dels anys sarnosos en deien déu ? —No; el desig dels ions és inherent. Tot déu només pot eixir de qualque reacció química o altra. Com qualsevol altra entitat. —El desig és química. —Química.
(…)
—Als anys seixanta del segle passat els pares de la bomba atòmica catalana ho van predir. Només la farem per a resoldre-ho tot . I fou llavors que signaren el SCA . —El pacte pel Suïcidi Col·lectiu Absolut . —En tingueren prou amb les primeres quinze bombes. Tantost obtingudes, les feren esclatar alhora. Els Països Catalans desaparegueren més sobtadament i més definitivament que no cap Atlàntida. Tothom feliç. Els catalans ens meravella complaure. —A part que era un poble que n’estava de debò tip. —L’avarícia dels veïns l’escanyava. Veïns odiosos, assassins i irritants qui el volien constantment esborrat, totalment destruït, terminalment esfumat… d’una puta vegada anorreat… sense que no fos enlloc, ni en la vel·leïtosa història. —Van deure pensar: De què ens serviria llençar les bombes als veïns, de qui l’odi ens ha nodrit tots aquests segles? Sense llur odi, llur rapacitat, llur dèria per a extingir’ns, ens trobàvem buits . —Com ara se’n deuen trobar els avariciosos veïns. Car què deuen cobejar a mort, llur odi orfe, llur ràbia nàquissa, com qui diu. On adrecen llur esquírria, llurs depredacions, llurs afanys esmeperduts i cagarrinosos d’anorrear’ns? Maleïda farfutalla, sense quest, esgarriats en l’absurd. —Sense objecte, es migren, es morfonen. Com enyoren, com envegen el gest sublim dels catalans! —Si no fossin altre que covards fatxendes delerosos sempre i debades dels béns d’altri, signaven ara mateix llurs propis SCA! —Segur.
—Sublimacions de guerra contra la mort. — Sexe . Mes quin pecat el d’aquests traus castigats (cony botxinejat, pudent roseta), i qui sagnen esporàdicament, i pruen sense descans, i ragen i ragen, i sifonegen en la bogeria, i molt adolorits expel·leixen excrementicis animalons…? — Esports . Mes quin pecat el de l’esfèrula perquè vint-i-dos galifardeus li fotin constantment puntades? — Literatura . Mes quin pecat el d’aquesta llengua qui destil·la espasmòdica mots infecunds, mots insubstancials; al llarg dels eons incoherents, mots obsolets, indesxifrables? — Filosofia . Mes quin pecat el d’aquest cervell qui esbrina i escateix sense solta ni remei la pròpia mort, la pròpia… la pròpia… qui escateix la pròpia mort? — Ciència . Mes quin pecat el d’aquesta matèria qui només és reconstrueix per a redestruir’s…? —I tot això al capdavall hem descobert, emboscats cascú al seu tímid pinacle, que així el savi com l’eruga . El savi com l’eruga qui recaceja i escauja cada racó de la seua crisàlide… i prou d’hora se n’adona que naixerà, desclourà, s’esbadellarà tanmateix morta. —Tota negra, escarransida, cremada, de dol. —Cada història individual, exactament igual de continguda, comprimida, dramàtica: teatral.
(…)
—La il·lusió del campió es fon al cap de poca estona. —Davallava per la rambla amb la copa penjada desmenjadament d’una mà; en la tristor del jorn pansit, me n’adonava que, copa i tot, re no romania resolt; la buidor de perdre i la buidor d’haver guanyat eren dues buidors que al capdavall s’assemblaven tant que en aquell moment no sabia distingir-les.
(…)
—Qui es creuria la ficció qui sóc si no me la crec ni jo? —Segurament sóc qui menys se la creu i tot, car a qui altre li interessaria tant de creure-se-la?
—Amb el fil primet de l’enyor o el vague desig, cada nou segment de somni, com gra d’ambre de collaret sense tanca, va lligat al precedent.
(…)
—Tots som monstres — hem nascut per a devorar’n i perquè ens devorin. Com els martells de les nostres ferramentes n’esborraven tot detall, així mateix els martells de llurs ferramentes amb tots els detalls d’allò que fórem ni ens pensàrem mai d’ésser.
(…)
—Qui se sent posseït s’hauria de sentir usat, no pas amat; i tanmateix si ames qui et posseeix i ames ésser-ne posseït, el fet d’ésser usat per qui et posseeix és per a tu el súmmum del benésser en amor.
(…)
—Que servis la impressió que vius una vida viscuda seguint fil per randa el text escrit per altri, està bé i és prou propi, car aquesta és la veritat. —Tot el que t’hi escau i sobretot tot el que hi pensis és text redit. Tot el que raja de ta boca, sigui tímid rajolí o doll trencat, ha estat escrit i repetit, i ho repeteixes sota sospita que ho repeteixes. —Doncs saps què? Això rai, tin-te tranquil, car tens raó; em pertanys; no ets altri que meu, per mi escrit i reescrit.
—Em pensava que allò era el forat d’un rat, mes era el cony de la tieta Montserrat. —Em pensava que allò era de qualque pudent cuc el cau, mes era el trau al cul de l’oncle Nicolau. —Veia una cuca menjada per un moixó, mes eren el cony de la dona i el piu d’en Gastó. —No sabia què fos, si busní o busnó, o vespa metàl·lica, o bala bulbul… —Mes és clar que era un frare marista qui em donava pel cul. —Ets remor o piuladissa…? Em rosegues, corcó…? Et rosec, llonganissa…? —Sóc zum-zum de borinot de frontissa… o d’ampit d’abís qui s’esllavissa? —Quina ferum! Dec ser mort, o a cal xarnec, o a la comuna. —No n’endevín mai ni una. Mossegava una pedra pensant-me-la pruna. —En perdia quatre queixals i els prenc per llavors i, en pic plantats, vull que en creixin créixens. —Sóc tot orelles i a una petxina n’oïc l’oceà, i n’ixen quatre piranyes qui comencen de péixer’ns. —Sense orelles i sense esperit, un paradís amb catorze selves submarines em floreix al pit. —I ara em pensava que allò era un tornavís, mes era la llengua del cosinet Narcís. —I eren aquells qui em punxaven els esmolats anfractes d’un vis…? —No, eren d’un estront putrefacte de carnívor les altes vellutades flaires. —Em pensava de sobte que veia les agressives virolles d’uns boletaires… —…i eren les orelles vermelles d’un altre pellaire indefens, afracte… —…qui cantava amb les caramelles palinòdies de balenes qui corrien maratons… —…o potser l’oceà era el desert, i del desert les dunes els pits de ta mare coronats de gerdons. —Em pensava mastegar-ne els mugrons, mes eren les arestes d’un rap. —Em pensava torcar’m la sang amb un drap, mes eren llimacs qui em llepaven el nas. —Em pensava dormir a l’estiribel entre els enciams, mes volava en avió cap als pols. —Queia ultratjat a tots els bertrols, pensant-me metre’m en joiós malpàs… —…d’orgiàstics despullats que en vies de foc són locomotrius del fotre. —Dels rellotges de la mort diapasons m’empàs. —Damunt davall esglaons on botre i rebotre… —De malson a malson… —Escales… cap a la pira… —On tota errada expira.
(…)
—De petit em pensava que el castellà era la llengua dels cretins. — Parla’m en cretí! esgaripava el mestre primari (exactament) quan ens assenyalava uns pèsols, i volia que li digués allò què fos, i doncs li deia Pesolos…? o burxava el dibuix d’unes mongetes, i li deia Montxetas…? i s’esfereïa com un boig… i et feia treure la llengua i t’hi extingia la punta d’un cigarret encès. —I anaves un bon matí amb l’autocar a la capital amb la padrina perquè s’havia de “treure” el “carnet d’identitat” i tots els pobletans fent cua, i ma padrina va voler demanar quelcom a un dels buls de la bòfia qui a empentes i rodolons volien que la cua fos perfecta tot al voltant del molt irònicament o potser sarcàstica anomenat “govern civil”… i el bul com s’emprenyava (això sí tot rient), i com començava de fotre puntades a ma padrina, i com esgaripava alhora. — Parla’m en cretí! s’esgargamellava, com s’esgargamellaven tots sos brutals bàrbars cruels psicòtics enriallats companys.
(…)
Stranger in Paradise ( 1953 )
Ma mare, deessa al paradís estrany de ma infantesa.
Fat (o qismet ) que em duu a recules fins a la botiga blau marí Jardí encantat On les dones se’t revelen En tota llur meravella I diuen les amors Diuen els mots i les facècies I entre somieigs somriguts i llegits ninots Esclaten molt picants els rum-rums Rere bon plec (I plecs i plecs, pler de fins plecs lleument blaus cel) De roba estesa.
—L’arquitectura de l’esperit és molt més sòlida i sobretot sorprenent que no la tangible del cos. —Ah les exquisitats de la construcció! —I tot hi és a punt! —Tret que, aitambé, part davall la simplicitat aparent, ah la complexitat dels intricats passatges, els mons recòndits, els insospitats nous llivells! —I, si no pots sortir per la porta del davant (pels ulls)… —Per quins altres andarivells? Com n’endevines, dels trencacolls del laberint, cap millor eixida? —Hauràs de sortir pel soterrani ignot. —Desert assoc ombrívol, on deu dur aquest ramal? —I hi trobaràs tresors, troballes? Hi faràs descobertes? —Ambtant, cal reconèixer que el procés sencer és prou decentment entretingut. —Amb cada cosa al seu lloc; un pic localitzada, és clar. —Tret que, ja t’ho diré, traure’n l’entrellat serà ardu. —Deu ésser per això que gairebé mai ningú no hi davalla.
(…)
Terror arreu, i au .
—Com pot cap “terrorista” terroritzar’ns més que ja no ens terroritza la implícita terror de viure molt efímerament entre dues eternitats d’absolut no re en un ínfim forat oblidat de l’existent?
—Quina casualitat que els agents de la terror vulguin ajudar-la a remenar el merder? —Cap. S’ho porta l’esdevindre’s de l’existent.
—Flors d’estalzí et floreixen fins que cada estel és taca negra que esclata com tinta. —I tos ulls no veuen mai més re.
—Llibertat vol dir no tindre por dels agressors; qui en té, no és lliure. Els agressors, merda per a ells; com més empentegosos, més covards; com més agressius, més acollonits; com més armats, més culcagats; han empestegada tanta de gent que pertot arreu tenen enemics. Tot el mal que rebran, massa poc. Massa poc.
(…)
Tot assassinat és un negoci .
—L’estat (és a dir, la col·lusió entre negociants) s’empesca (no pas gens arbitràriament) tota mena de guerres, presons, lleis i interdiccions, per tal que suri el negoci que és l’anar assassinant.
(…)
—Si hom se n’adona, com més immensa ni “transcendent” la cerimònia, més merdós ni insignificant l’acte que celebra.
—Maleïts datspelcul, la gossa qui els va cagar. —Sent-los dir una frase molt repugnant tot començant a dir: “ Com diuen en castellà …”, i ja saps que l’infame qui garla és un pobre desgraciat provincià molt ignorant. A la merda el tramets encontinent.
(…)
—Són franquistes tots els desgraciats qui del castellà en diuen “espanyol”? —O franquistes són, o maleïdament ignorants. —No saben que l’avarícia castelladra s’ha desmenjat durant segles perquè el castelladre esdevingués “espanyol”. —No saben que de sempre els idiomes parlats a la península, l’andalús, el portuguès, el basc, el català… han estat “espanyol”, car prou es parlaven a la zona geogràfica anomenada Espanya. —Per què el castellà lladre, abassegador, s’hauria d’apropiar (retroactivament i tot!) un nom que ha pertangut a tots? —Qui els fa la farina blana? Qui no se’ls resisteix? Per què retre’s ara? Després de tants d’anys de lluita? —El castellà és castellà. I prou.
(…)
—Probablement els castellans són com qualsevol altre poble. Hi deu haver de bo i de dolent. —Tret que els castelladres han robada l’ànima als propis castellans, i més absolutament que a no ningú altre, de tal manera que les pregones barbaritats dels castelladres hom les imputa (injustament?) al gros dels castellans. —Els castelladres, quin flagell! Mes sobretot quin flagell per als castellans qui no se n’han beneficiat ni se’n beneficien, qui no saben o volen aprofitar-se’n. Que també en deu haver! —Els qui no són ni buròcrates, ni capellans, ni bòfies ni militars. Els qui penquen i van fent. Els qui no piulen ni ganyolen mai. Els qui els mitjans castelladres i castelladristes (com els dels botiflers barcelonins) ignoren, com si no fossin ni vius. —Que no sigui que gairebé només hi hagi “vius”, entre els castellans. —Cert que només sents que en sobresurten els assassins, els infectes, els franquistes. —Fins que no sentim els castellans anti-castelladres mai no n’estarem del tot segurs, que de debò n’hi hagi.
(…)
Odiar és un plaer .
—Si hem apresa només una cosa durant tota la puta història és que el castelladre vol la nostra pell. La vol amb goludam extrema. De vegades ho dissimula una mica, quan ens necessita per a ajudar-lo en la feina bruta (penseu el maleït genocidi americà, el repugnant colonialisme marroquí), però tantost pot, tantost veu que només ens necessita per a esprémer’ns, per a torcar-se’n el cul i llençar’ns, hi va esmeperdut, descordat, cercant fet i fet la nostra anihilació. —Qui hi pactés, fóra maleït botifler. —Plegats, 0 els anorreem o ens anorreen. Només podem sobreviure (nosaltres sobretot, però també a fi de comptes ells) absolutament separats.
(…)
—L’avarícia castelladra no té límits ni aturador, aqueixa púrria només l’atures segant-los les sedegues urpes; són infecció que tots els pobles encara sans del món hauríem, ensems, d’esborrar sense més compliments, començant ara mateix.
(…)
—Odi doncs a tot el que és xarnec, ço és, castelladre, xerraire, franquista, papissot, fastigós, tifa, merdós. —I odi a qui mai caigui al parany, a la falòrnia, al discurs fal·laciós del bare col·laboracionisme. —Odi a tot a caragirat, botifler, castelladrista. —Odi. —Odi, oidà, odi! Res no duu al cor més optimisme!
17 juliol 2013
De tots els animals, l’animal pensant és el més “ruc” — es passa la puta vida marejat amb falòrnies, amb camàndules, amb capfics de trucalembut induïts pels “capellans” maleïts, i tractant doncs llavors de trobar la “solució” a un problema que només n’esdevé al seu cap de “ruc”. No és pas tan “ruc” el ruc!
No hi ha solució perquè no hi ha problema.
No hi ha déu, no hi ha destí, no hi ha embruix, no hi ha univers altre que material, no hi ha si-mateix altre que de ficció.
No hi ha problema metafísic perquè no hi ha metafísica altre que al cap del malalt. Qui complica, s’hi complica; qui embolica, s’hi embolica!
No hi ha metafísica. Hi ha física i prou.
Hi ha el que hi ha, i hi és perquè hi és. Si no hi fos, no hi fóra. Si no hi fos, tampoc no hi hauria cap “ruc” molt més “ruc” que no cap ruc, pelant-se els collons i perdent el lleixiu tractant de trobar la “solució” a què? A qualque pueril ximpleria inexistent altre que al seu meló de “ruc”.
(…)
filòsof .
se m’agita el pinyol (l’edifici em trontolla) li trac els aclucalls…
i a l’abís sens fi caic;
tinc tocat el voraviu de l’ésser;
terratrèmol de l’esperit pensar m’ha dut a dida.
(…)
Tot credo és arbitrari, i com més “sentit” més fals .
Les “veritats” dels religiosos són heretades. Si n’haguessin heretades d’altres, llurs “veritats” tampoc no foren menys “sentides”. Això fa pensar que els religiosos neixen “tocats”. Tocats de “gràcia” — o en tot cas en fan; tret quan comencen de matar i d’emprenyar per amor a llurs arbitràriament heretades “veritats”. Una persona qui no qüestioni les creences heretades demostra ésser molt curta de gambals — ei, per molt “llesta” que sembli camandulejant pel món.
Deixa’t dir de “pedòfil” i t’empaitaran fins a la mort. Deixa’t dir de “segon” i mai no arribaràs primer. Deixa’t dir d’ esclau , i n’esdevens irremissiblement.
(…)
Parlant de (no) res .
—D’on ve el que hi ha? —Del que no hi ha.
—El no-res prenyat de “res”. —Com el “res” prenyat de no-res.
—Em diuen d’ estrany . Que sóc “ el que no hi ha ”! —Tu rai. Car només del que no hi ha en pot rajar !
(…)
Ocupacions .
Tot el que hi ha hi és. El que no hi ha no hi és. Només allò que lloc ocupa és. Allò que no ocupa lloc, a tot estirar només existeix (al magí de qui se l’imaginés); mes ésser, no pas. Penséssim molècules — les olfactives, gustatives, tàctils, sonores, i els fotons, etc. Car totes les essències ocupen lloc.
L’eternitat només pot ocupar l’infinit.
Quan no sabies d’on collons quelcom se t’esbalçava, deia hom, Ei, és obra (i doncs indesxifrable) de “déu” . Per això que calguessin pilots de “déus” — massa feina per a un de sol.
Llavors, a pleret, el territori dels déus la ciència se l’anava apropiant… fins que ni al déu (ara miserablement reduït a un de sol) no li roman territori on amagar’s sinó al cap dels fantàstics fanàtics. Sense aqueixos fantàstics, cap déu no troba lloc. I qui no ocupa lloc no és.
Temps era temps tots els déus s’acontentaven (quin remei! ), s’acontentaven lògicament en estendre’s i perdre’s cap una direcció o altra fins que llur món no s’acabés.
Aquella genteta va fer vindre de llur magí esventat un déu (ara no me’n record doncs si cretí, jueu, spinozià, volterià o sarraí) i va voler ocupar també l’infinit. Era un déu molt ultracuidat, presumptuós. Tot per a mi — va dir, egoista, barralbuit, vanagloriós — i per als altres engrunes i d’altres merdes . I volia ésser “etern” (mai ni nat ni mort) sense fer cas de totes les fins del món ben evidents. Volia doncs ocupar l’infinit. Fins que no se’n va adonar que ja estava ocupat. Per l’eternitat.
Quin déu més bèstia, vull dir, més beta! Li va passar com a mi — tòtil que sóc, badoc i distret, vaig voler ocupar un dia un dels pous pregons sens fi de la dona i prou queia del ruc ben aviat, decebut, desenganyat, i me n’adonava doncs que tots ja estaven ocupats pels seus alfes de torn. [ Entre ton Pipí breu i el seu Carles calb, tot un reialme (va dir la dona). Deal with it; a whole realm between your cowardly and short Pippin and his bold and bald Charles .)
Si l’eternitat és l’alfa qui ja ocupa l’infinit, cap déu no pot ésser altre que beta carallot i plepa qui s’autodecebia si a gaire més que a l’existència molt limitada al fantàstic magí del pec religiós no volia maldar.
(...)
No sé pas vers quin cony no mald (va dir el camandulaire Romuald) prou si caic em bald i en la calda m’escald
si cada nafra no engalb n’acabava ben balb
tot el que eixalb de seguida esdevé falb
i males noves duu l’herald vas ple de polls si no ets calb i t’atacona el ribald
En realitat, com qualsevol altra bèstia, la humana només pot ésser endolcida provisionalment... amb dolces llepolies... amb falòrnies, renuncis, il·lusions, façanes... i d’altres nyepes escaients i els contes de la voreta del foc.
O, més duradorament, amb mitjans físics i químics — manipulació genètica, castració i ablació dels centres més brutals, intervenció cerebral, etc... Mes llavors, si ja no és bèstia, és encara el mateix animal?
No hi ha ningú qui (per via del paràsit tentacular encloscat al crani, allò afectat amb cròniques cagarrines imaginatives que en diem cervell ), no hi ha ningú, dic, que no sigui personatge d’(auto)ficció.
Els altres en veuen, cascú, una ficció o altra. Ell mateix en veu la seua.
Miracle! miracle! — tot just acabada la batalla amb els xerecs fugits, i doncs els xeics, com també s’esqueia, força victoriosos... Quan vivia a l’oest, i un indi o un lladre de ramats o un lladre d’invasors i colonitzadors m’etzibà un tret... I la bíblia que sempre duc damunt n’aturava el projectil — miracle! — cridí, aprofitant la cosa, i tractant de guanyar punts amb els pallussos caravanaires, que veiessin que si n’era doncs, de plepa, i de beneït i benaurat, i com no podia pas doncs ésser gens perillós ni diabòlic per a llurs pàmfiles femelles — miracle, tu!
Cert, cert! — cridà el capellà de la caravana; i tothom em tractava d’heroi i d’escollit per déu.
Mes sempre hi ha d’haver pertot arreu un emprenyador o altre.
Un enemic meu, qui m’envejava l’elegància d’estil, i qui sempre em vigilava que no entrés d’estranquis a la seua tartana a cardar-se-me-li dona i filles, saltà a denunciar que on devia doncs dur la bíblia, perquè havia vist que el tret m’anava de dret al baix ventre, i allí era justament on amb l’impacte em servava, i no pas al cor, que prou hauria estat l’indret dels miracles de la bíblia, ben desadeta a l’infern de l’esquerra de la jaqueta de vaquer.
La duus davant els collons? Per què la duries davant els collons? — volia sàpiguer el capellà, i tots se’m guaitaven com si havia esdevingut l’escollit del diable.
Estudiaren llavors la bíblia amb la bala dins, i se n’adonaren que hi mancaven un fotimer de fulls.
On són els fulls que no hi són? — histèric, el capellà.
Se’n deu torcar el cul! — va descobrir l’enemic, i és clar l’encertava de mig a mig, el malparit.
Aquest és un miracle on déu ens assenyala l’infidel qui vol que pelem! Déu ha fet vindre la banda de malfactors a robar’ns i matar’ns perquè una de llurs bales s’estavellés a la profanada bíblia que aquest heretge porta sempre als sacrílegs collons, no sols per a fer el tifa bo i fent veure que arrossega un aparell monstruós, d’on que tant n’enllepoleixi les nostres més putanes femelles, ans per a tindre’n els papers més a mà per a poder, quan se’n va a cagar, amb la paraula de déu torcar-se’n el cul — el capellà dictà, i tots plegats no sabien com matar’m allí mateix.
Pengem-lo! Esquarterem-lo! Sebollim-lo fins al coll enmig del desert! Violem-lo tots els mascles per tots els forats, inclosos els ulls, perquè tasti les roents lleterades de la fúria de déu! Rostim-lo de viu en viu i que els gossos se n’arrigolin! Lliguem-lo al tòtem i que les xiquetes el torturin, i els li torturin els minúsculs cigrons! — anaven triant, molt distrets, els entusiastes de la superstició, grans i menuts, mentre eu, de cua d’ull, atalaiava com s’atansava una polseguereta molt prometedora.
Sort doncs que en aquell instant tornaren a aparèixer els indis providencials, i aqueixos més nombrosos i amb fusells més ben oliats que no els de suara. Així... mentre queien morts els qui me’n volien, eu, ull viu, rabent, pujava al millor cavall i fotia el camp.
Si és cert que és la por que t’impel·leix a l’acció (preventiva, pal·liativa, retaliatòria, tant se val; noms rai; excuses rai per al traïdor i el tocat), els més “heroics” els més cagats.
Sense por, no hi hauria assassins.
(...)
L’univers és una mesquina gàbia inestable on el teu tu-mateix (tan ficte tanmateix) es perd — pujant-ne i davallant-ne escales, ara sòlides, ara líquides, ara gasoses, ara verinoses, ara letals al contacte com les cues dretes de certs esborifats gats de negre i de cendra molt arecs ni manyacs, de qui els vidrets tòxics a les cues se t’incrusten a la prima pell i en mors en un tres i no res, o...
O...
O, ah, ah , ara blau cel com el biquini d’aquella estatuesca beutat rossa, d’allò del millor Mallol, qui al petarrell del Sol, en platja groga, et té (i com més anem més fermament estrenyent-te’ls), et té pels collons. Sense que et calgui arribar mai enlloc. Mesquina gàbia inestable, pujar-hi i baixar-hi debades, perdut, per a sempre caure-hi a mig tram, i esclafat.
En un altre llampurneig mental nou de trinca i més vell que la tinya veig que les dones i la sang sempre hem anades plegades — potser perquè en fem naturalment tanta, tampoc no volem fer-ne més. No voldríem mai fotre com els homes molt artificialment “valents”, és a dir, fotre el mec matant, brutals, sanguinaris, covards.
(...)
Qui s’esdernega ho fot debades .
Com menys fotràs menys espatllaràs.
(...)
Pensa’t mònada — harmònicament em desenvolup segons allò previst pel caràcter de la cosa qui sóc. Ara, si fossis mònada sola, rai. Tret que hi ha l’atracció d’altres mònades. Només amb la predeterminada atracció de certes mònades, la teua reïx. Car hi ha atraccions benèfiques i malèfiques, prou dolentes ambdues; i les pitjors, les indiferents, ço és, les que no són gens diferents, i doncs t’accentuen les tendències (excessives ara), i t’empitjoren els defectes, les malalties a les quals fórets propens. Les millors mònades a les quals l’atracció predeterminada t’hauria de dur, són, ben segur, les complementàries. Yin i yang .
(...)
La malparidesa ve determinada per la posició .
Ah posició “social”. Deessa dels pregoníssim abissos orquians — mare de tots els molt malignes monstres — parits pel doble gep horrorós del seu culàs.
Superstició de la posició. Si et fas soldat o de la bòfia segur que tens tendències de malparit, o potser només les “circumstàncies” covardament t’hi impel·lien.
Mes l’hàbit prou fa la cosa. Un cop t’has venut i ets a l’altre costat del mèdol que et separa de la gent sense “autoritat”, sense comeses de “responsabilitat social”, ja has caigut al bertrol de la brutalitat, has esdevingut fàmul armat i t’has compromès a defensar (tot fent sang “si cal”) les “lleis” dels qui manen, les “lleis” dels malignes aprofitats.
Investit de bòfia, de soldat, de manaire, de jutge... només pots ésser un malparit. Ho vol la posició. Ho diu la “llei”.
Caldria doncs eliminar les malèfiques institucions que fan tornar tothom qui s’hi esbalça malparit de mena. Tot el que t’enxampa d’uniformat en general, sigui de capellà bòfia militar jutge... de “vetllador” qualsevol de les “moralitats”, és a dir, tot el que t’inclou entre les armes de la crueltat, a la merda. Això caldria, dic.
(...)
—Els capellans pitjor que si et venien aire. Es pot ésser més malparit que algú qui et fa pagar l’aire que respires?
—Sí, es pot ésser capellà qui et faria pagar (com als règims feixistes) la pudor de merda irrespirable de la seua sempre repulsiva religió.
(...)
Són els més lladres els qui amb lliçons de moral t’esclafarien .
Ni hi ha moralitat sense abans no haver robat.
(...)
poeta maleït?
maleït per qui? pels qui gens no compten
maleït pels corromputs maleït pels maleïts capellans de merda [els qui et venen (caríssim) l’aire podrit de llur pudent aflat] maleït pels sicaris de la bòfia [destructors del bo i amb permís de fer-ho] maleït pels assassins soldats [professionals de l’agressió i l’anorreament impunes] maleït pels lladres plens de la mateixa merda de sempre [s’escuden rere la impostura de la moralitat per a aprofitar-se de la bondat o la innocència dels qui no es volen desposseïdors]
si aqueixa femta és la qui t’ha de maleir, rai que compten zero i tot el que diuen com si ho caguessin
malparits, a fer la mà!
(…)
Comcalerisme (moralitat, ètica) suïcidari .
Si són precisament les lleis i comandaments de les maleïdes ments escarransides que ens han portat a aquest punt de desastre planetari, no fóra traïdor a la humanitat qui encara les seguís o promogués, i pitjor obligués els salutífers rebels a complir-les?
(…)
Qui ja ve dotat per la natura per a realitzar una certa activitat, mai no presumirà de fer-la bé. Poc pots pas presumir del que no et costa gaire esforç, del que et ve donat . Algú qui se’n gabés (i hi ha tants de desgraciats fatxendes qui ho fan) fóra com el malparit fill de la podrida bandarra qui presumeix de tot el que ha heretat de la seua maleïda família de lladres.
Val la pena fer el que et costa — de què altre podries sentir-te’n complit?
Cada déu (i tothom qui en té, en té un de canviat) tanmateix existeix; existeix en la mateixa capacitat que existeix el flogist — al magí de qui se l’imagina. Això no vol dir pas que sigui; només ens mancaria aquesta! Car ésser és el que val; existir va de riure.
(…)
Gràcies al magí dels ignars humans hi ha moltíssimes “coses” més que absurdament existeixen (sense cap possibilitat d’ésser — i allò que no és no hi és); si fossin, hi foren. I prou.
Els déus existeixen com tantes d’altres impossibilitats; penseu-hi. Com ara la Fra(gan)ce de Merde. Com ara Asspain. Mai no han viscut, mai no viuran. Són delusions de magí malalt. Allí és on viuen, allí és on viuran. I mai en la realitat.
(…)
Ambut ambulant .
Té dos ulls, hò.
Un el duu de vidre, davant l’altre hi porta un monocle tot fosc, de cec.
Diu que No vol viure , que Es vol viscut .
Per això es llegeix tots els diaris i esguarda totes les televisions. És un mort molt elegant.
(…)
Si no dic res de nou, per què collons garl encara? Com tènia al budell, m’estic repetint, idèntic… o si fa no fot… fins que hom no em cagui.
El goig de debò rau en el desig… el desig d’escorreguda… i no pas en l’escorreguda mateixa… Per això cal allargassar el desig… ço és, trastocar la tirania linear del temps.
(…)
Un altre dels meus ingenus conceptes que se’n va als collons .
Si el meu concepte del temps — que és espai estireganyat — fos veritat, què vol dir que tot sembli anar més de pressa, que totes les mesures de la duració vagin esdevenint nàquisses i nàquisses, que les hores doncs s’escurcin, els jorns s’esvaeixin en un tres i no res, les nits es despenguin en un buf? Es tracta d’un defecte de percepció? O és que l’espai ja ha començat d’escarransir’s…?
Puc pensar que arribarà l’instant on el temps esdevindrà negatiu? Que per comptes de viure un espai de temps, el mors? Que per comptes d’ésser mort doncs una eternitat només interrompuda per un petit bleix de vida, vius dues eternitats dividides a un lloc o altre per un breu instant de mort?
Les rucades són com els traïdors forats de les sorres xucladores; quan caiem a dir-ne, l’únic que ens en salvaria fóra callar i disculpar-se’n, i fotre el camp amb la cua entre les cames. Això que deia, una parida; perdó .
Car justificar una rucada és quelcom que només es pot fer amb una altra. Aviat ens hem negat en un fangar de rucades.
(…)
Tot l’ecdòtic (tot el que ha estat dit), no es val mica l’anecdòtic, bon tros del qual (diguem-ne pel cap gros un 86%) és inefable .
(…)
La vida — suc qui et traspassa.
El mateix suc qui davallava mort es vivifica durant un petit tram “vital” per a esdevindre duad — torrent on davallen ensems, damunt-davall, tots els morts cap al mateix toll pregon sens fi on cada partícula s’allibera per a ennuviar’s qui sap amb què ni (molt més rarament) qui.
(…)
Per tots els torts que em fotéreu, agraït, i pler. D’allò pus que us regracii. Més pedres a les butxaques — o, merdetes com sóc, un mal vent se m’emportava.
(…)
Al cap efervescent, bombolles d’idees.
(…)
Mon pare traient-me de la cleda on visc amb el bestiar i havent-me dut al circ: “ L’hem dut a veureu-ho tot i fotia en acabat el mateix paper (si no pitjor) que quan no havia vist re. Un bou hauria fotut millor paper .”
[El circ? Ecs, ple de fanàtics. I sempre m’han emprenyades les serioses collonades — la vida ja és prou merda.]
Portat a les “xiroies” “excitants” “exòtiques” “espectaculars” summitats (noiet mesell pansit disgustat empedreït), i hi acaba fotent el mateix impàvid paper que ja no fotia tancat a casa amb el sofert bestiar.
Quin xiquet més estrany!
[Sóc xiquet foguejat. Conec allò de les plaques tectòniques. Tot és efímer. La mateixa pedra que contemplava a la vall entre les quadres rau ara al cim.]
[Si fas abstracció de l’efímer espai del “temps”, s’escau que la pedra de dalt de tot i la de baix de tot és la mateixa .]
De jove pensava (n’havia escrit tot un altre perdut ridícul pamflet i tot) que qui hauria d’anar a les guerres (atès que ells les declaraven, i en acabat per què servia un vell, a part de declarar guerres?) eren els vells; els joves mentrestant a viure i a cardar. Ara que sóc vell me n’adon tot d’una que tot — oi? — prou ho tenim ben muntat; els nois al bèl·lic escorxador, els vells darrere cardant i rient — o si més no vivint, que tampoc no és poc.
[La casualitat volgué que després de la migdiada sota l’om, Cupido prengués el buirac de la Mort i aquesta el d’aqueix. Quina gràcia els vells tot espatotxins enamorant-nos i cardant pels descosits, i els joves com déu mana morint-se de mig podrits.]
(…)
Musclos .
Així que això és el que hi tenen, oi? No n’havia vist mai cap. Home, n’havia vists pler pels carrers; les minyonetes qui a l’estiu anaven sense calcetes i ensenyaven el culet i aquella ascleta; però sabia que allò que les dones portaven entre engonals havia d’ésser catastròficament miraculós, molt mills que no pas l’ascleta i au. I flairós, i suat i pelut.
Tornava d’estudi amb els bessons Procte, en Joà i en Jordà, ambdós força escarransits; els havia de defensar sovint que no acabessin ataconats, ells guaitant com trencava la cara a qualsevol mitjamerda qui els hagués arramits; però és cert que ells havien vists plecs intercrurals per a donar i vendre, i que se’n reien quan els deia que també me n’agradaria veure’n cap, ni que només fos un.
Llur mare tenia una botiga al barri, hi feia ella mateixa d’adroguera i hi venia de tot. Musclos inclosos. I això em deien els bessons: els pipins de les dones són així, com musclos , peluts, mullats, incandescents, amb olor de marisc. Havien vist el de llur mare, sí, però també el de mantes de clientes veïnes. Car llur mare a les veïnes els ficava certes herbes per a guarir-les de moltes de malalties, inclosa la pitjor del prenys mai pretès. I ells de petits hom els lleixava estar-s’hi, i de més grandets podien espiar-hi de rere les cortinetes, com llur pare.
M’hi convidaren mai? Sóc llur campió, és el mínim que podien haver fet per a mi; o ni això?
Hi fui descobert? Ai, les cridòries, els tacons! Fruits prohibits.
(…)
No m’hi enxamparen pas.
L’únic crim del criminal és fer-se’n heure; criminal hagut, criminal inútil. Un criminal amb cara i ulls no fot mai el crim de fer-se heure.
(…)
Fins ara als aprofitats, els lladres abassegadors, sempre els havia calgut un déu omnituent, amenaçador, carrinclonament tronant al capdamunt del seu panòptic en joli, i vigilant, vigilant, sempre vigilant, jorn i nit, fotent-hi el moc pertot arreu, part de fora i part de dins, fessis l’acte que fessis, i entre el vellut eriçat del teu fur intern més pregon.
El déu més maligne, ferotge, repugnant imaginable. Déu de càstig etern en infinit infern. Vigilant que vigilés que la purrialla no els robés re del robat.
Ara que en l’odiós ull de déu no hi creu nidéu — a tot estrebar-hi quatre idiotes amb menys d’un dit de cervell — això rai, quina sort (i quina casualitat! ), als lladres abassegadors algú els ha inventats tota mena d’andròmines que espien tant o millor com no espiava llur antic déu ara obsolet.
De maleïdes càmeres que tot ho veuen, que tot ho senten, que tot ho desxifren (i interpreten indefectiblement a favor del lladre), n’han fotudes pertot arreu; no pots anar enlloc a cagar que una càmera no estudiï molt seriosament què has menjat. No fos cas que haguessis menjat més del que et tocava. Quina por que tenen que no els hagis pres re, ni un pèsol mig corcat!
Les càmeres, les innombrables andròmines d’espia, hi són, ocultes i patents, diran, perquè cap crim no sigui comès. No volen que fotis cap crim, és a dir, no volen que els robis mica de tot el que et roben. Per això cal que controlin tot el que fas, dius, penses, perquè et puguin condemnar sense contemplacions si endevinen o suputen que malpenses i potser no els fotries la farina prou blana. Són pitjor que no era aquell capdecony execrable que abans en deien déu.
Ajudats per la més pestilent, caragirada, de les purrialles, la bòfia, epítom de l’enganyat, súmmum del repel·lent, et tenen pels collons, i et tenen pel cervell. No tindràs ocasió de prendre’ls mai re. Amb déu, ço és, amb el qui abassega el poder, no s’hi juga. Ni ganyotes dormint no et deixen fer. Crema’t les faccions, esdevén mòmia, no pensis ni diguis ni vegis ni escoltis ni duguis mai re, ni et belluguis mai d’enlloc; ep, si no et vols veure gaire espiat; car, espiar’t, t’espiaran, fotis el que fotis, això rai. El món on de cops encara cagaves tranquil s’ha acabat.
Ah per un moviment iconoclasta que destruís totes les andròmines espiaires (i els malèfics bofiescs paràsits qui darrere les maneguen)! Com ens xalàvem, que no?
(…)
Bogeria del martelleig incessant de les màquines mortificants .
No ets solució a re. Ni mort no s’aturaran. Quan et mors només se t’aturen per a tu.
( Uf, ja és prou! )
(…)
L’únic secret és que no n’hi ha. L’únic que hi ha… (i gràcies, tu! )… L’únic que hi ha — certes curiositats a prendre (i prou) pel caire científic.
(…)
De petits érem amics, en Ruf Ros i jo; dels carxots que li fotien a escola perquè aprengués el fútil franquista, ço és, el repulsiu xarnec, en Ruf, cap als sis anys, esdevenia sord.
Després, això rai, tot això que s’ha estalviat. La cacofonia cervellmenjaire de tota la puta musica que es fot i desfot al món.
A part que, amb un cervell sense sorolls, se sap, per lògica, tots els idiomes del món, tot i que tret del català no en parli cap.
(…)
La meua llengua és el català, i qui no n’estigo content se’n pot anar a cagar.
Com la caga qui es pren la vida en tragèdia! Moralista segur; la làmia qui el parí; si no es podia haver mort abans!
Qui creu en tragèdies, creu en falòrnies. Qui creu en falòrnies, te les encolomaria; i si li volies obrir els ulls a la realitat, se’t sentia agredit i esdevenia pitjor que no cap merdós gos rabiós. Galdós, ja bevies oli. Allunya-te’n, que es podreixi en el seu suc verinós.
Menys anar de cul, cal. Car la vida és una burla… i tu, de la burla, el burlot.
Som-hi; val a prendre-se-la en pega fada facècia (ximpleta sonsa engalipada que de riure no en fa gens)… i tu, amb aquest consell, el pec una mica menys quinat ni encarallotut ni endatpelculit [ una mica menys ... no gaire... la mort t’enxampa igual... mes si més no no pas els déus ni llurs repulsius fanàtics, per exemple, ni tants d’inútils sentiments, ambicions, feinades].
(…)
—És tota la “informació” (i prou el mot t’ho diu: qui et vol in-formar, formar per dins, et vol programat), és doncs tot aqueixa cuinada de renuncis i guatlles i gargalls perbocada pels diferents (i al capdavall idèntics) mitjans de “comunicació” (i prou el mot t’ho descobreix: qui vol que combreguis amb ell, et vol enverinat), tot aqueixa buidarada rebuda en acabat pel llegidor, l’oïdor, l’espectador, és doncs obra o metzina dels agents d’intoxicació pagats pels governs instal·lats, és a dir, pels podrits moralistes de torn?
—Tota, tota; palès.
(…)
Oït als trens
Oït als trens
Botifler se’n ve de mena .
—Maleïts traïdors, si no els serveix una excusa, una altra; la qüestió anar amb el merdós enemic qui ens vol anorreats.
(…)
La pega de l’iconoclasta pec .
—Els “socialistes” merdanyols volgueren (en realitat, només pretengueren) “trencar” amb el franquisme — mentre el “trencaven”, mentre com qui diu assajaren (sense posar-hi gaire idea) d’enderrocar la xarona estàtua del merdetes Franco muntat carrinclonament dalt un trist cavallot llebrós, un bocí d’ensangonada pedra de l’estàtua de l’assassí castelladrista es desprengué i els tombà al meló — tocats i doncs trastocats, els pretesos “socialistes” merdanyols, es tornaren tan franquistes com els franquistes sense d’altres pretensions. No hi ha res a fer. Sembla que un merdanyol estigui per sempre condemnat a ésser-ho. Constitucionalment franquistes, ja ho veus.
(…)
—Els invasors allí on s’han cagat hi han deixada la merda. Casa nostra una latrina ara que en curulla molt fastigosament.
—Cagallons pertot, les cagadores embussades, les aigüeres plenes d’estronts, tot de palters pels racons; a cada cambra pler de merda, pels corredors cagades a betzef.
—Merda, merda, pertot arreu merda.
—A naltres de treure-la. A força de braços. Cal embrutar-s’hi les mans. Som-hi. És tot just l’hora.
—A embostes plenes llencem les merdes finestres avall. Les finestres, dures d’apujar-ne els finestrons; de tants d’anys que ningú no les obria, ara totes, entrebancades, enramades amb plantes enfiladisses, adhesives, agressives, que s’arrapen fort, que enferritgen solcs i galzes, impedeixen que hi corrin els crestalls, els marcs de les mosquiteres corcats, les mosquiteres trencades; amb prou feines si les podem obrir un pam; que tota la merda hi ragi tanmateix, foragitem-ne els paràsits, arrenquem-ne les tossudes mates de males herbes que ho obstaculitzen tot.
—Encara l’obrirem; un esforç de més, up, up!
—Finestres amunt! Males herbes, au! Palterades fora!
—Part de fora, tots els regalims merdosos vessats per les finestres, mànegues d’aigua a dolls furients, a torrents, que ho rentin tot; que casa nostra torni a ésser nostra, i neta, doncs!
(…)
—I parlant de “valents”…
—Per al grotesc assassí Franco i els seus repulsius sequaços Castellàdria era Asspain. I prou.
—Exactament com per als castelladres d’ara — franquistes fins al moll. Castellàdria és Asspain. I prou.
— Els castelladres qui s’aprofitaren del franquisme, se n’aprofiten encara, i se n’aprofitaran fins que, finalment independitzats, no els tractarem com si no existissin .
—Ventada de verí que no quer ni cerca altre que a anorrear’ns. Àvol, malèfica ombra que ens pansiria fins a l’esborrament. Horror d’orcs a la vora que caldrà ignorar pels segles dels segles.
—Maleïts merdanyols, ells i llur “ selefiong ” de merda, llur “ l’arrokhah ” del pútrid vòmit enganxifós. Tan content estic quan hom els fot un altre gol que oblidava que duc el polze de l’esquerra dislocat; sense adonar-me’n, em fotia a aplaudir tot exuberant, i em dislocava doncs el polze una miqueta més. La joia, de moment se’m menjava la dolor, mes al cap d’estoneta em cagava molt més arreludament contra tots els merdanyols castelladres feixistes xarnecs menyspreables ridículs carrinclons… per haver’m empitjorada la mà amb què si podia ja no els escanyava tots plegats.
—Cal dir que no els he vists mai guanyar, els infames merdanyols. Tantost mai fotien de puta trampa cap podrit golet, ni que encara perdessin per trenta, tancava l’aparell emprenyat.
—Només quan perden, bon català, hi gaudeixc de valent. Fins al punt que com suara oblid que tinc de moment el tènar fotut.
8 juny 2013
Só qui só, i sempre he estat allò que els tips ignars en diuen un “pervers”.
De ben petit, transformant les imatges religioses, estampetes carrinclones que els repel·lents fanocs et repartien — especialment els “sants crists” ja ben nus — en dones grotescament popudes, culudes, peludes, per a púguer-m’hi pelar-me-la davant (imatge irresistiblement eròtica ara) i escórrer-m’hi amb lleterades encara segurament sense gaires — o gens de — virulents espermatozous; la dona “sacra” havent fet el seu servei de puta vestal, doncs, només servia ara per a torcar-m’hi la cigaleta i au.
O ja a l’internat, despenjant els miralls per a escriure-hi darrere les pitjors obscenitats, i les més absurdes malediccions, contra tots els vel·leïtosos presumits qui més tard, decebuts per les vanes façanes, les falses aparences, ximplets s’hi esguardaran.
I als raconets, nu com un cuc, pixant-me de dalt a baix i pudint a boc eixit mentre estic espiant dòcils tipes burgeses qui se t’assolellen, flasques figues, jagudes pels terrats quan els tips, llurs marits, no en tenen prou d’anar tips i d’acomplir molt socialment, anant a missa, i creient en déu, i fent creure les lleis, i se’ls moren de feridures i d’atacs al cor, i d’altres “malaurats accidents” que resultaven en “atacs” de suïcidi, mentre tractaven, amb el neguit i l’ofec, desesperats, de fotre un dòlar de més o tractaven d’espiar els “enemics” tips i tan faves com ells no fos cas que fotessin ells el dòlar extra o tinguessin de trascantó cap avantatge “estratègic” en l’ standing o els negocis.
—Ah, els foscs topants plujosos d’on, sempre exiliat, visc i no visc, i que alfarràs de nits i on sempre t’has de perdre.
Llavors a una cantonada o altra esperant-hi el darrer autobús que no arriba mai, i quan mai no arriba mai no ets a la cua. Incapaç de mai fer-ne . Sempre n’he fotut, tip, el camp abans que el maleït autobús no foti cap. I la nit s’ha espesseïda i ara és l’hora on surten els malèfics gossos negres per, a cada nova inconeguda cantonada, empaitar-m’hi i mossegar’m.
Només quan es farà dejorn t’hi tornaràs a trobar. I ara correràs cap a la botiga a agafar-hi l’escombra i a netejar-ho tot ben net, el replà del davant, les terrasses, el jardinet, el caminet. Perquè quan l’obrim tot sigui tan acollidor.
(…)
—Aquí s’acabaren les meues historietes de firetes.
Hi feia sessions a la barraqueta del fons. Dins un receptacle de vidre doble i amb el nas tapat estretament amb una agulla semblant, tret que molt més forta que no les agulles d’estendre la roba, i emmordassat molt ajustadament, feia demostracions de servar el bleix uns cinc minuts o més. Tothom s’hi ficava tan nerviós. La musica de por no hi ajudava gens.
Minyó entotsolat, pels laberints del si mateix esbarzerant-se molt comès, són corprenedores rai les inspirades apercepcions que tinc quan la despulla de mon piu, sempre magre i arrupit, assoleix finalment de tastar la neu virginal.
Tornant de vacances a l’avió vam emprendre conversa; anava amb el petit, i ells també portaven un petit, i els dos petits s’entretingueren, i enraonant vam veure que vivíem força prop, i en arribar a l’aeroport ens volgueren portar a casa amb llur automòbil molt luxós. Tret que la dona volia fer-nos un “regalet de record” dels magatzems, on ell era un dels caps grossos. I per comptes d’anar a casa vam aturar-nos als magatzems.
Tantost s’hi presentà, el peix gros el demanaren a dalt a les oficines. Calia acunçar-hi quelcom o altre, hi havien innovacions que demanaven el seu vist-i-plau; ens va deixar en mans de la seua dona; baix de tot, ella va agafar un telèfon en un taulell i va trucar la cap del departament de llenceria fina. Li va dir que li calia una estoneta un dels emprovadors privats. Que li preparés les claus.
Després de travessar opulents llivells i llivells, un cop fets cap al departament de llenceria, l’encarregada la va saludar molt efusivament i deferent. La dona (una dona d’una qualitat extrema; una estàtua vivent plena de modernitat) va encarregar els petits a l’encarregada. Distreu-los , va manar. L’encarregada se’ls va endur amb els cantaires, uns nens disfressats amb disfresses molt bigarrades qui (ensinistrats per un pallasso no gaire mal pintat) cantaven molt divertidament cançons tradicionals, mentre les mares dels petits així enganyats despenien els calers dels pares en sumptuoses ximpleries.
I se’m va endur a l’emprovador privat. Com hi cardàrem! Encara ara em fan mal els ossos dels malucs, em sembla que me’ls va esmussar amb els fregaments salvatges dels seus ossos esbojarradament dedicats al fotre. Una dona part de fora tan fina! No ho hauries dit mai.
L’home no el vaig tornar a veure mai. Ella tampoc; no sé si li fotia nas de cera gaire sovint o potser amb tothom qui li fes mica de gràcia, o només amb poetes “inspirats” i plens d’un cert “misteri”, com jo. En tot cas, em sembla que, si aquest és el cas, ha degut sortir en moltes de notes, novel·les, poemes…
Que sóc poc original! (I potser tota la “fascinació” que va sentir era perquè l’“immortalitzés”, com molt obedientment no faig.)
(…)
—I ací una treta de la infame merdosa corrupta revistolla Hola!
Reialesa a manta, alta burgesia molt purpúria perquè la púrria s’hi encanti; reguitzells de molt repel·lents ambuts, molt de pèl fi part de fora i parasitat i erinaci part de dins, maleïts paràsits.
Diuen que tornen els repulsius energúmens de qui sap quina orgia. Orgia? Què representa això per al cos? El cos no es balma ni es torna gaf i llebrós (per a resoldre això legions de fementits cirurgians merdacaners prou ja els gombolden).
Llur cos és ambut (un ambut és cos de mort molt maquillat part de fora i part de dintre podrit).
Les putes aristòcrates ensenyen molta d’oprobiosa cuixa, els prínceps es mostren de cucuts agressius i rere la bragueta amenacen de fotre-hi aparèixer prestigis per a fer caure de cul raspes i cuineres i d’altres escarafallosos marietes.
Ara que tost esclati el volcà de tant de carrincló femer com els curullament carregats de falorniosa merda no traginen no en farà rai pocs d’anys que naltres ja ens aixoplugàvem sots el sa paraigua de la incredulitat.
El guru Seta, vestit de pop — ja sé que es diu pope , però així és com en deia de jove i sense diccionari; i ja sabia tanmateix que els pops no tenien popes (ni melic), perquè no eren mamífers, i en canvi tenien vuit braços (o peus molt llargueruts: òctopus ), per a millor robar’t; i un bec amb el qual no pas que es bequetegessin (no són gens romàntics, vós), era per a fotre’t cop verinós de bec horrorosament xiuletejant; i, a més, si no vaig errat (o són les sípies? els calamarsos? ), també se saben il·luminar amb tota mena de lluminàries i coloraines, amb cridaneres pampallugues de maldecap, amb lleis marejadores que sempre et perjudicaran, amb onades meteòriques, opalescents, psicodèliques (!) que els solquen les pells, com si fossin xitxarel·los suburbans amb molt poca imaginació, com si anessin sovint torrats o dopats, o potser quan s’enfurismen, o orgasmeixen…
Mes per què m’empatoll amb pops i popes (i popes), si ni les popes de les dones mai no m’han interessat gaire… i menys els capellans dels collons, i els monstres marins tentaculars no pas tampoc sinó al plat — els pesquen a l’olla, ca? Doncs a l’olla tothom, i au.
(…)
—Hò i tant, l’orinal màgic.
El mateix vell conte de la vora del foc amb l’olla del no mai buidar’s (on hi ha l’olla màgica plena de teca i recapte que, per molts de tecs que te’n fotis, no es buida mai, d’on la nombrosa pobra alegre família ara jamai no enduren fam…), es reproduí a casa nostra per la part dels collons.
A casa teníem només un orinal — tots hi cagàvem i pixàvem i l’orinal de mai no omplir’s no s’omplia doncs mai; pixats i merda que hi encabissis, rai, que sempre podies encabir’n més. És que tenia el cul foradat.
(De nit, amb la foscor, mai no ens n’havíem adonat…? On anaven tants de novells fems a parar? Avantatges del viure sots el pont del tren damunt el riu? Mon pare burot…? Mon padrí cap d’estació…? Ma padrina dient-me, No hi ha millor consol (ficant-me el cap al seu parruf), si estàs angoixat o tristet? D’ella les torretes de flors a les finestres? D’ell el selló fresc a l’ampit? Els raïms de l’emparrat? Els enciams a l’hortet? Meues l’heura que s’enfila al costat, amb les arnes, falenes, xicaloris, cargolins? Les cassanelles a la roureda…? Se’m barregen ara mateix els records; millor enclotats els dels jorns assolellats, atenuant doncs els nocturns, amb rels molt més etèries al sas adés més feraç on no s’enteranyinaven els joves dies.)
(…)
—Present a l’accident on de fet re no s’esdevenia altre que sonor repetit perllongat esglai.
Tret que enxampat a primer reng dels espectadors, qui en fotria ara el camp? La gernació qui darrere meu s’hi congria s’estén, inútilment pregona, cap als sis o set quilòmetres. M’he assegut damunt la motxilla.
Tinc present que he de tornar les claus a l’hotel d’on plegava aquest matí. Les enviaré per correu, si mai en sé sortir-ne viu. I només en sortiré si hi sóc com si no hi sóc. No hi ha millor recepta per a sobreviure.
(…)
—Qualque àpat o altre, celebrant quelcom indeterminat.
Poc us ofendré dient-vos la teca del tec que ens cruspíem.
“No em parlis mai del que has menjat; ja et veig cagant-ho.”
(…)
—I ací la meua dona Andrea qui donava sempre a sa moixa llet. I llet, i llet i llet…
Aqueixos dos cardant són n’Andrea i un seu “ vrai homme ” del moment. Era ninotaire, un normand. El dibuix és d’ell, un regalet que em féu. Com veieu, alhora que carden i riuen (ella rient follament, més enjogassada per la xanxa que li conta el drut de l’enorme cigala que no per l’acte mateix del delitós cardar); alhora que carden i es moren de riure, dic, tasten molt delicadament una truita.
Us n’adonareu que la cara que fa la truita és la meua (en sofert cuguç, carregat de cabronades a betzef; paperinot; banyut gens banyegaire, pagant no solament el vermut, esdevingut elleix truita de recapte i tot).
Un parell de jocs de mots que el drut xiuxiueja a la dona són la rel de tant de riure.
Sí ves, i així anar fent. Emasculat , deien els jocs de mots del pallard, garneu, normand. Mos ous cruspits literalment per n’Andrea, portadora ara dels ous assumits, sobretot quan el normand, o qualsevol altre mascle de debò, manca a casa, car quan hi és aleshores prou és ell la magnífica lloca de tots els magnífics ous.
I que la truita portés banyes, evident! Portar banyes, que sempre havia estat senyal d’extrema virilitat, és símbol que s’ha anat aperduant, estrafent, virant vers el contrari. Les banyes qui et surten pel front ja no són les de la teua virilitat; són les de la virilitat del qui t’usurpava els ous i n’ha fet truita banyada, el qui se’t carda molt cabronament la dona; ets cuguç tan datpelcul que et surten els atributs del mascle qui (analògicament) te l’ha endinyada part de baix part de dalt de tot (perquè tothom se n’adoni). Fores només banyot (amb una sola banya) si el cas fos només un, per una petita badada de femella contenta i calda (car això rai, de sull a banyot, un pas; petita ascla a un dels dos ous i prou? ); ara, quan ja en duus dues, dues és el súmmum; el banyut amb dues banyes és el banyut perfecte: porta totes les banyes possibles, tantes com a la qui et co-robava els ous no li plau de plantificar’t. El segon amant trencava totes les closques, tota clara i tot rovell a lloure es vessaran; esportellava totes les rescloses del banyam descordat: banyes sens fi se’n seguiran, posa-t’hi bé!
Feminitzat, cabrit capat, pres, atrapat; com el boc, rac a llur llaç ; els dos becs del llaç rosa on m’han pres per a capar’m es mostren com a dos coquets banyons…? En tot cas, ara, escarnidors, em diuen de carrincló campió; ets el campió… dels banyuts… contents i batuts … amb ignominiosa corona de llorer de dues banyes, llorer ensaginat amb batter d’ous amb llet, tot ben pastat, pres, frappé .
En fi…
(La truita del dibuix és una mica com un “cruixant”, cruixent creixent, pastisset amb banyes, celebrant que al XVII als turcs i llur mitja lluna hom els donava pel cul? O és que els dos cardaires ja hi han pessigats cap al mig un parell de bocins, de tal faisó que les vores de l’original rodonesa ara aparentin “corns”?)
(Mai no he comprès el segriny ni la melangia dels embanyats; encara menys, les ires, dispèpsies, i esclats i agressions de boig. Al contrari, els queratòfors o queràsfors, els querasts, els cornífers, els metopoceronts, haurien tots d’exultar, astrucs! Benaurança millor no hi ha. Prou diu, perspicaç ans perspícua, la dita, Qui bé vol a hom banyes li alleva! Car cada nova banya li duu saviesa, i com més banyes més savi. Només qui se sap banyut és digne de dir-se’n, savi, assenyat. Li plouen damunt i constants les cabronades de la dona — i ell rai, com si sentís ploure; home de senderi, sap com va el món. En contrasemble, els no-banyuts, a quin món viuen? Trist aplec de quilis, al món dels enganyats. )
( Només em dic Enneàquer, amb nou banyes o “raigs” de llum i saviesa . Molt més content estic si Pànquer no em dic!)
(…)
—Ell, hò; ara em revé a l’esment. La dona li havia vist el cigalot, ell sortint i ella entrant al canfelip del garatge — diu, Amb aquest només hi cardava per a poder-t’ho contar; espantós, deliciós .
Què diràs? Mercès un món .
(…)
—I aqueixa, l’esglai!
Hi ha dones qui es desen el forat amb tants de ximplets escarafalls que si les espiaves de pèl a pèl et volien Acteó fet malbé pels gossos sempre repulsius, ço és, sos maleïts mafiosos germans. En diuen d’honor a un foradet pudent.
En canvi, el foradet per on les espiava en dic flairós. És el que en diem fantasma, phantasm , il·lusió de (no gaire) llunyà delit, de fit desitjat que tens a tocar de mà, d’ull, de nas, sense que tanmateix et calgui del tot allargar els dits, la mirada, l’olfacte, per a llavors heure’n el fruit (que prohibit és molt més atractiu).
(…)
—Aquesta és molt més recent. Era el veí del davant.
Quan es va morir, la dona i sobretot ma filla, un dia me les trob que han buidats tots els llibres i els papers, i àdhuc caixes, calaixos i petits mobles, del meu petit infame estudi.
Han decidides de fotre-hi el mort per a rentar’l i vestir’l.
Ja puc demanar’ls una explicació per a tal decisió. Cap paper en foten. A qui li passa pel cap de triar la meua cambra i fotre-m’hi fora per a encolomar-m’hi el mort, eh? Eh?
Ni la filla ni la dona no m’han respost. La resposta és sempre l’altívol menyspreu de la ganyota del Vés-te’n a la merda, noi; m’estàs xeringant amb les teues qüestions .
Que en sóc de desgraciat. Dec semblar més ruc encara del que no sóc. Tothom m’ha tractat sempre igual. De petit, encara més ingenu, demanava rai pertot. Per què déu? Per què l’infern? Per què la mort?
Cap contesta, o, màxim, Perquè cua! Fuig del mig!
Tan fàcil que hauria estat de dir’m, Perquè a quelcom o a algú extremadament sapastrot i barroer així li sortia, fet tan malament com podia, a la biorxa, com una merda .
O, en tot cas, Per què no? Què vols més? Fes-te fotre, manoi; les coses són com són; i au .
La diferència entre ells i jo és que sé que sóc un gamarús, i els gamarussos d’ells es pensen que saben qui sap què, la mà i la mar. I al que fan no li cal cap explicació, ho fan per gamarusseria; perquè no els convé (o es pensen que no els convé) fer altrament. Autòmats de la irreflexió, es creuen les explicacions de les autoritats… i les automàtiques pròpies, tan fal·laces com les dels falorniaires principals.
D’altri (i com més alzinat pitjor) mai no me n’he cregut re; per a no creure’m, ni em crec les gamarussades que em pens que segreg, quan de fet me les segreguen els gamarussos mecanismes interns.
L’anècdota s’esdevé, i amb l’esdevinença salta l’avinentesa de la interpretació; i en la interpretació ben sospesada és on rauen el musament i la distracció. Em distrec destriant fils d’un tapís sense sentit, o esfullant esbarzers de caòtic laberint que mai no mena aumon.
I ara sé, carallot i tot, les de més de les respostes. Car les de més de les vegades hom demana el perquè de quelcom només existent al magí adipós i estiomenós del qui treia a relluir la fantasmal noció. Nocions sense essència no els cal perquès. Les anecdòtiques, sí; i si no en reps resposta quan, de cap, en demanes la raó, és o bé perquè qui el qui la fa, la fa d’esme, i ni sap ell mateix on collons s’empatolla, o perquè et negligeix molt ignominiosament. Tercera via poc hi ha pas , com deia el del cigró al nas.
Aquesta és la faula on ningú no mor i tothom s’enamora d’una mora qui és la mort, tret que la mora Mort és ara la mora Enamora, i l’àngel de l’amor, sense feina, es fa fotre, es mor de fam; es mor de fam sense morir-s’hi, car ara ningú no es mor .
(Te l’escrius tu mateix, sòmines.)
(Ni per què voldries no mai morir? Per a tindre eternament mal de queixals, mal de cap, mal d’això, d’allò? Viure és patir… i somiar. I somiar és somiar de no patir, és a dir, d’ésser mort; mort i somiant.)
(…)
Diables .
Al món hi ha diables.
Són els capellans i d’altres doctrinaris. El que fan es posseir els pallussos. Ho fan amb llur màgia. La màgia de llurs mots, sobretot (també fotent el paper d’il·luminat molt ferotge, convençut, impressionant per als més merdosos, per als qui per comptes de cervell serven crani endins un fumós palteret). Amb llurs malèfics invents o construccions de paraules enredades, enredadores.
Tantost hom veu un “fidel” veu un “posseït”. Caldria “comonir-li’n la cuca” a mastegots. No hi ha millor exorcisme.
A mastegots. A mastegots entaferrats al diable, és clar, i en presència de la “víctima”, vull dir, el crèdul pallús qui es creia el pallàs. Perquè vegi el pallús que el diable és un pallàs.
Sots el fastigós maquillatge i les grotesques nocions de la “mística metafísica” (o quelcom de paregut; com més imprecís el mot més falòrnies t’hi amaguen) només hi nia un altre molt imbecil (sovint molt maligne) xarlatà.
(…)
El “ prinfipé ” Canfelip com presumeix vestit d’assassí franquista .
Per què van els militars lladres i assassins de l’exèrcit enemic vestits de merda? Merda i merda s’avenen. Asinus asino et sus sui pulcher . Si l’ase troba collonut l’ase, i el porc el porc, és clar que la merda la merda, i l’assassí l’assassí.
(…)
Tronem! Tronem!
Car qui trona destrona.
(…)
Més ~ per als pestilents d’allà baix .
Són molt afeccionats els catalans al “caganer”; sabríeu per què? – deia el foraster.
I per a treure-me-la encar més prest, ral de vidre contra llet que se sobreïx per al prolapse vaginal li’n faig do, com pessari que sobtat me l’adobés.
Se’n va contenta arreu contant demà que sóc el gran fracàs: Que ni sé ballar ni cantar i que ningú no em ve a veure ni pel meu cap d’any, i que ni els atuells de la cuina no sé vendre, que en faig do a qualsevol, àdhuc a l’herpetòleg Cesc, qui llogava perquè de la gespa de cap àvol serp, molt eficaç, no m’estorcés, sa serp alhora menjant-se-me-l’hi els ous al niu de la dona qui no hec.
(…)
Fosc i de fosc i no veient-m’hi d’un pam, llosc i llusc i a llisquents llesques lliscant, amb noses rai, com a la cua del gat tot putejat, pots, llaunes i, encès, un drap…
Amb mants de condons per tothom re-usats, amb empelts al butzam o paltruu; trip-traps a tot estrop, estuprat, amb treps i estrips, i batzacs i esbotzecs, i bitzacs a betzef, amb abonyecs, i anyocs de nyanyos bonyeguts, gibó geperut, per nas uns quants de nyaps, i tot de golls a l’escot, i el mot ‘atot’ prenent-lo per ‘penedit’, com qui els dits s’hi ha picat, jugador molt carallot, plegant, hauré feta la fi d’en Macot.
(…)
Oliva i cargol he rosegat i rosegut amb el vermut que alhora m’he begut.
Quan m’ha empenyut m’hi he plangut, quan m’ha empès li n’he fet retret; li he retragut que m’ha constret a veure’m tot constrenyut (com a tot cony constrenyedor a dir-lo’n conystrenyedor ) a dir-li de no pas gens collonut .
I em veig estès o potser estengut pel mastegot que no ha ometut ni omès de fotre’m com li ha plagut.
Amb llavi fes, pòmul fendut, poc m’he defès de defensar’m.
M’he defengut com he pogut; poc m’he restret, l’he escoixengut, escuixolat i, gens inhibut ni escorregut, encara fort li he fotut cop al budell, i kick al butt que en acabat molt restrenyut com per cinyell estrenyedor es deu pensar que ha vingut; o amb molt embussat l’embut.
Em sembla que ha après i aprengut que tantost a manguis algú li ha tossegut o tossit, tossudament l’ha destret i destrenyut, tant si és conès o conegut, com desconegut o desconès; tot només ha depengut o depès en el grau on hom l’ha ofès o ofengut.
I ara que ma revenja he prengut i obtès més em val que gens abstragut ni abstret em faci el confessut i confés, i que digui que tota l’estona no he ragut sinó confós i confongut, sofregit, sufragat, cès i cernut, i si he podet i pogut treure els punys, i un cop trets i traguts, he cret i cregut que tombava el pobre mamut, era perquè tant de vermut begut et fa fotre pler de dois de doiut.
Tothom qui pot posar’t una qüestió així (em dic), ha d’estar ja enterrat . Son cos son taüt.
(…)
Bon llibret? Com ho sabràs?
Per a entendre de debò un bon llibret caldria despendre-hi llegint-lo si més no les mateixes hores que l’autor no hi despenia escrivint-lo. Probablement només amb aquesta ràtio podríem en acabat de debò saber si el llibre era bo — o no!
És clar que… si al capdavall era dolent… quin greu no et sabia haver-t’hi mort tanta d’estona…
I, a tota esdevinença, quina fal·làcia!
[Copiant na Pauline Kael, qui, criticada perquè en lloc de fer el film el criticava, la vaig veure dir que, O us penseu que potser li caldria haver posts els ous per a saber si una truita li feia o no gràcia?
Ara diré, Vols dir que per a saber si la teua truiteta és de debò bona o dolenta, em caldria abans tindre la transcendental experiència (hà!) de pondre els dos o tres ouets covarots amb què la feies, o pitjor haver despeses dins teu les hores flatulents mentre la cagaves i recagaves? Ecs, fill, quines idees!]
(…)
Avantatges de l’ateisme .
Amb vuit anys, m’han lleixat sol a ca la tieta amb les tres desvergonyidetes amiguetes de les meues cosinetes — les quals sofertes cosinetes, car s’escau que els cal anar a doctrina (i hi ha pitjor faisó de fer malbé l’estona que amb estupiditats de la religió…? ), s’han hagudes d’absentar, tota una horeta pel cap baix, menades per llur pàmfila mama.
Diu si fa no fa en Xel·li, i sense cap raó: “ Vera amor no es pot partir com or ni argila; lo cony és inconsútil; també la xil·la .”
(…)
Li deia a la meua dona Inverecunda (ai quin nom més bonic!) (oi que sí? vol dir poca-vergonya) (totes en són) (ep, i sort que en tenim…! Car si no en fossin… si fossin vergonyoses i es desessin lo cony, on fórem? Enlloc! Res no tindria sentit; no hi hauria humanitat; car la dona és el triomf i l’àpex, el súmmum del món. A mateixa educació ni possibilitats, la dona sempre bat l’home; en tot! En ciència, en art, en gràcia, en coratge, en equilibri, en el que vulgueu. És l’enveja dels marietes repugnants disfressats d’estaquirots repel·lents, o pares de les esglésies del fracàs i la repressió (i llur sentit doncs d’inferioritat davant el poder femellenc), el que els fa dir les datpelculades que diuen; no són pensadors, són pensamerdes i pesamerdes i tot el que diuen és merda. Qui se’ls escolti, merda els entra per l’orella com cuc insidiós i corrosiu. Qui digués mal de cap dona, hom l’hauria d’espellar de viu en viu. Cal donar exemple, collons).
Comparat amb el de l’home, efímer mosquit, L’orgasme de la dona és còsmic i infinit .
—Carallot, sóc jo, el poeta qui dieu, aquest famós rodolí ve del meu llibre molt conegut, L’Home de les Nou Banyes , que signí amb el nom molt enigmàtic d’Enneàquer Xeix i Xeix.
Les dones són agents de vida; per això no tenen por de la mort; són enemigues de la mort, són creadores de vida: els únics déus (en llur cas encara millor, les úniques deesses) mai existents (vull dir, mai essents, de carn i ossos, de matèria autèntica, no pas d’esme malalt).
La mort mateixa en veure-les s’acolloneix. Què és una mort acollonida? És una mort sense embranzida, vet ací, com un homenet sense lleterades. Només les lesbianes, males putes, tenen por de la mort. La mort, aliada dels homes. Això és el millor que saben fer els homes : nodrir la mort, amb llurs agressions i llurs guerres, i llurs ridícules vanitats de sexe escarransit. Sempre matant perquè la mort se’ls miri amb bona cara, perquè en tenen tanta de por, i es pensen que llepant el cul de la mort i servint-li llepolies de cossos destrossats, potser els estalviarà una miqueta més.
Bah! En canvi, quina diferència, bones putes, les dones com cal, no en tenen mai, vull dir, de por, de por.
(…)
Falsos petons qui garneua em dons, fictes besos amb tos llavis fesos…
i em mossegues tot d’una els collons .
(…)
Renega com un lloro (ho dic de riure).
(…)
No és el mateix donar pel cul un cavall que fer-se’n donar , li vaig dir llavors.
(…)
Els “escandalosos” vestits interiors de la dona s’eixugaven estesos a la vista de tothom – nosaltres no tenim re a amagar – sovint ens banyem nus fora, i vestits dins ca nostra; ho fem com volem i així com la baterola de fer allò o el contrari ens transita pels ous.
Li’n contava de crespes i se me les creia totes; li deia que només podia trempar si mai plovia, car el meu esperit o el meu eidòlon o allò que em pensava que fos la meua ànima (la representació que en tenia i que sempre em surava si fa no fa al voltant del cos, en òrbites arbitràries) estaven al capdavall tan sintonitzats amb la natura que quan la sentien molla i mullada, llur membre impregnaire esdevenia com qui diu impregnat de pluja o essència natural, i com a ella se li mullaria el cony si fos prou natural, a mi la cigala. I així no em calia mai romandre a casa quan feia bo.
Els veïns més malcarats eren al jardí monejant-hi (besunyant-hi, formiguejant-hi), tot i que no hi tenien re a fotre – criticaven la roba estesa, i llurs gossos bordaven molt agressivament — llurs gossos és clar essent la representació en concret de llurs “ànimes”. Gossos… (et dius), i per què no pas rats, moltons, bous, conills…? Car collons, i tant… O qui són els capsdecony qui decideixen els drets dels animals (i quins drets per a quins animals), ni per què escoltar-ne les merdegades?
Gossos, ecs … Saigs a sou dels propietaris… Tot hi és soroll, brutícia, mossegades, contagi i mort… Abans pels carrers els gossos gaudien de llibertat, com les rates, i com les rates eren enverinats, enverinats directament com les rates, o indirectament, en menjar rates enverinades. I ara? Quin problema “moral” aixeca la cua ratada? La pega gentota (no pas la de tot arreu, car encara hi ha indrets no pas empegueïts amb aquella mania idiota) s’“escandalitza” si enverines un gos però no una rata? És potser perquè els rats són menys fotogènics? Ah, i menys llepaculs! I els qui treuen diners dels capsdecony amb qualsevol truc se n’aprofiten, de la tendència a llepar culs que tenen els servils cans. Car intel·ligència? No pas que qualsevol gos en tingui més que qualsevol rat. Segurament el contrari. Tret que el rat és més lliure, menys “civilitzat”, i això fa més por, i té mala premsa (terrorista, anarquista, català), i per això l’enverines i hom t’aplaudeix, i enverines el ca i et tracten de pitjor criminal que no el qui, emmedallat i honorat amb bandes cacofòniques i putxinel·lisades marcials, mata gent, com més gent (diguem-ne enemiga, a l’engròs!) millor; aquest és un heroi (perquè mata gent) i tu un psicòtic (no pas perquè matis gent, gossos rabiüts).
Me’n record tots aquells flatulents datspelcul fotent el més esglaiador ridícul dient “no” a Corea; tots aquells escarafallats “epítoms de rectitud” qui perquè a Corea “menjaven gossos” volien esborrar-la del mapa, o almenys no permetre que poguessin tindre els jocs “olímpics”, o almenys que llurs fastigosos “països” (com ara els Estats Units, on un 80% de persones mengen com porcs afamegats en soll putrefacta – i mengen justament porc, moltó, bou, pollastre… el que calgui, això sí, mentre hagi estat animal viu!) no anessin als jocs! I tot perquè “la gent” coreana menjava gossos. Com si els gossos fossin més “especials” que no bous, cabres, ànecs, conills, bacons, gallsdindi… senglars, cérvols, cavalls (els cavalls qui, a milions de llaunes, llurs gossos es cruspeixen, llurs gossos tan “educats”, “civilitzats”, “quasi-humans” – i sovint amb més drets que no els humans, en tot cas molt més que no els humans als quals convé en aquell moment de dir-ne “enemics”, no fos cas que el monument industrial-armamentístic on tot Amèrica es repenja s’ensorrés). Repel·lents!
Tant se val, tornem als veïns.
Jocs blaus comencen en vermell a llurs televisions. Un home bonhomiós i de bon veure (un “artista”) hi surt en vermell entre màquines vermelles en una totalitat d’escenari blau a fer-s’hi palpar (molt decentment part damunt el pantalons) la molt dobla cigala qui li arriba mig destrempada fins gairebé al genoll… Totes les dones del públic volen passar-hi… Car tocar-li la cigala porta sort… S’amaguen doncs els veïns a les cases llurs a guaitar-hi la gens “indecent” tocamenta de cigala per totes les dones assistents – ara ells ja no ens criticaran… Només hi lleixen als patis els gossos perquè ens continuïn aporrinant…
Abans no estenguéssim la roba havíem tinguda una greu discussió… No és pas que la meua dona hagués caiguda al riu – és que s’hi banyava vestida – i ara tornàvem amb el xiquet a casa nostra, i els veïns encara eren a trenc de fotre’n el camp… S’hi havien ficat a xafardejar-hi, com foten sovint quan no hi som… Nosaltres tornem amb no gaires bones disposicions… La meua dona mossegada a la cama per cavall breu… I llavors, doncs, tot es degenerava… Amb sòpites discussions amb els degenerats a qui el cavall escarransit, nan, no pertanyia… La bòfia ens comoneix, somoneix, a aparèixer al jutjat tal dia tal hora…
(…)
De tornada platja deserta. Sorra molt blanca, i fina com la pols, trepitgem amb peus nus. Llàgrimes de suor hi davallen; empremtes del destituït, esclats del desarmat; l’estesa de cendres maquen.
Em costa de reconèixer els caps escapçats de mos antics amics i familiars, duts ara, pels aldarullaires, al capdamunt de piques.
Molt més plaent anar parlant amb mon cavall que no pas amb ningú amb només dos peus .
(…)
Solucions .
Qui no té, no perd; com qui no es té no es perd. Només qui té, perd; i només qui es té es perd.
Si no vull perdre’m més de tantes vegades com em perdc haig de voler’m intingut per ningú, ni per mi mateix.
—Ei, que em tingui (si vol) altri ( solució del covard ).
Tard o d’hora aquell qui em té em perd.
(…)
Solució del valent : —Em vull mai no tingut per ningú i menys per mi mateix (és a dir, pels meus instints ni pels meus empelts impulsius dels gèns malparits qui em volen posseït per ells mateixos fent-me voler veure garses per perdius, o que ells mateixos són eu).
(…)
València — amb V de vòmit.
Qui es dóna als lladres esdevé lladre qui es dóna als pútrids esdevé pútrid.
28 maig 2013
Si va armat i li contradius la falòrnia el falorniaire no fa l’orni; el falorniaire, sobre, et mata.
(…)
Incontrovertible .
L’estat castellà instal·lat a Castella sempre és el mateix estat — sigui franquista, sigui pseudosocialista (és a dir, franquista disfressat), sigui novament franquista descarat — l’estat castellà només defensa i ajuda els castellans. Els catalans els tracta com a cossos nocius qui cal fagocitar — els vol doncs anihilar — els vol prendre el territori — els vol esborrar de tot mapa present, passat, futur — els vol mai no existits.
Hi som de massa. Cada llei de l’estat enemic ho prova.
Un “català” qui estintoli l’estat castellà no és ni català ni és re altre que un maleït traïdor.
(…)
La disfressa se’m substitueix a la vella pell per a esdevindre-me’n l’única vera .
Per a sobreviure sense cabòries ni neguits addicionals em disfressava tan magisterialment de perdut, que, perdut de debò, m’anava perdent encara pitjor… m’esvaïa en la distància… fins que es feia insalvable… i me n’adonava doncs que ja no em trobaria mai més. Ostar’m la màsquera esdevingué infactible .
(…)
Coneixent ( co-neixent, hà ), coneixent algú dia per dia durant dècades el coneixes al capdavall molt millor que no es coneix ell mateix.
Tot el que ell creu que són màsqueres transitòries que es va posant i que podria treure’s quan volgués, de fet són les autèntiques facetes de la seua realitat, indesencastables.
(…)
Llibres o ocells .
S’envola el llibre — ocell estort — i el seu autor roman a la puta escapça.
I l’autor fa segles, mil·lennis, que és espargida pols, i pertot on vol vola, imprevist i elusiu, l’ocell intacte d’aquell llibre deseixit.
Tots els moments de lleure i disbauxa es tradueixen en traïment d’endemà desviat i eixida impedida; tant que riguérem ahir amb la dona i avui sos interessos han radicalment canviats. Jeu per terra amb son odiós germà; molt xerraires; ni se n’adona que voldria passar i anar-me’n. Llur mare hi fa el cafè per terra enmig del corredor. Tot un cafarnaüm de noses al meu pas. Fins i tot tu , retrec a mon fill adés tant de fiar, deixa’m fotre el camp, home!
Al capdavall, com sempre, no vaig enlloc sinó fora, sol, marginat.
Venia a dir-li que totes les ampolles de cervesa, vinagre i oli que compràrem ahir sota la intensa pluja venien no segellats, amb els taps violats, el contingut qui-sap-lo corromput, i mig buides… Tot bo per a llençar i prou.
Però no diré re. No tinc pas avinentesa ni desig de ficar-hi cullerada. Sense eixida, embossat com cagalló inoportú. I el que parleu tant dedicadament, me’n fot. Cabòries i neguits de ric me la porten fluixa (i amb pobres no m’hi faig).
[és a dir, punt, dos punts, tres punts, punt ; és a dir, la vida d’un hom ]
(…)
( fórmula dues )
0 1 0
[és a dir, zero, u, zero ; és a dir, la vida d’un hom ]
(…)
0 – 0
[ de zero a zero a través de l’u ]
(…)
pas a pas cap a la mort pas… pas … és l’impuls pas… pas … és l’impuls pervers pas… pas … és l’impuls pervers de cada àtom pas… pas … mort .
(…)
Procura no emprenyar gaire (eix és el secret) i roman armat de paciència; això rai, amb pocs anys tots els emprenyaments han desaparegut; cal fer-te potser una mica vell; un… dos… tres … tots foten el camp… cap a l’altre món (el món zero); tothom ni re qui mai t’emprenyava és mort; i llavors, quan et mors, ningú ni content ni trist, ni emprenyat ni sense emprenyar – car no emprenyaves gaire ningú, tot plegat.
(…)
Reflex condicionat .
Quan era petit corria la brama que pelant-te-la perdies bon tros de l’energia — n’hi havia i tot qui (en penjoll afí, i per l’anàloga viscositat del producte) afegien que perdies justament substància grisa del cervell. Per ço cada cop que m’escorria corria al rebost i m’empassava cuita-corrent una rajola de xocolata. No fos cas, vós!
Les podrides autoritats m’han presentat al taulell mateix de llur estació policíaca un amplot i feixuc calaix de color fastigosa i fosca, de color de merda una mica lluent; m’han manat que me l’endugués a casa, esfetgegat camàlic, i que llavors l’omplís per llei amb la paperassa adient, és a dir, reglamentària, oficial, de dret, legal, estatutària… (o com collons en diguin…).
Ara, quan he volgut començar a omplir’l amb tots els documents i paperots segellats que anava trobant pels oblidats racons, me n’adonava que el calaix les maleïdes autoritats invasores ja me’l donaven curull — d’escarabats! De pudents escarabats merdissers i carronyaires qui pul·lulaven amunt i avall esbojarradament, en un barreig molt repel·lent, rosegant qui sap quin cadàver ni roplegant-ne qui sap la merda.
(…)
Pastissets .
Aqueix homenet té tots els bocins del cervell que li filen a l’hora, se li coordinen com cal; sempre sap on para ni on és ni rau, i què és què — aqueix homenet, prou pot; és un panellet rodó, és un pastisset ben fet .
Aquest altre homenet potser ni l’hipocamp ni potser les amígdales ni qualcun dels còrtexs als lòbuls (medial, parietal, raquidi) no li rutllen micoia; desrengats, vaporosos, les connexions se l’hi entortolliguen; la memòria li balla cacofònicament, flamenca, a ritme caòtic i molt lleig; es baralla amb la berruga que té al braç: s’esma potser que hi té i se l’hi arrapa un insecte o aràcnid particularment persistent, insistent, malparit, rosegador — aquest homenet, pobrissó, és un bunyol, és un patafi, és un pastisset mal fet .
(…)
Sóc massa carallot .
Al bell centre de la ferotge batalla entre ço que conec i ço que desconec mai no sóc capaç d’arbitrar al meu favor.
(…)
Ull per ull, moc per moc .
Coent-los el dinar amb una cassola a un fogó i una altra a l’altre, em cau el moc a la primera mentre hi estic remenant la samfaina que acompanyarà la cargolada que coc a la segona; recances? remordiments? culpabilitats? nosa estranya al pit pel fet que s’hauran de menjar el meu moc? No, gens. He pensat moc per moc, cuit per cuit, i ningú no veient-ho (prerrogativa de coc), doncs avant. Moc de caragol o moc meu, què hi pot fer? on fóra la gran diferència? La qüestió que surti prou tastívol, ca?
(…)
Només qui no trempa té permès de no ejacular paraula — només qui no trempa se salva de la decisió — tots els altres esteu condemnats a haver de tombar-vos a un costat o l’altre — a l’abís que s’obre a l’esquerra o a l’abís que badalla a la dreta.
(…)
Presons .
—Cap advocat no ens traurà d’aquesta presó.
—(Quina? la de la terra ? la de la vida ? la d el cos ? la de la identitat ?)
—O potser només la mort, millor advocat enlloc.
(…)
Tifes .
Hi ha pitjor vanitat que la dels vestits — tapant les mòrbides deformitats ?
(…)
Ressuscitacions .
De petit mal o malaltia d’on em planyés, els de casa em contestaven (automàticament) “ Això només passa tres dies abans de morir ”. Al començament, és clar, allò m’acollonia bon tros. No sabia que era una dita comuna on els catalans “del poble” es trauen cabòries trivials. Em pensava, egoista com tot marrec, que allò era sentència inapel·lable. I queia en angoixa durant una estoneta (pitjor era a la nit, on el neguit et mossegava mants tentacles del son), fins que tot no s’oblidava (massa distraccions a la vida per a un cervell tot net). Més endavant, caient en habitud, veient que tres dies després de l’oracle, continuava sempre cuejant, la frase perdia verí. Tret que abans havia comprovat que, si cap altre mal o malaltia s’esqueia d’aparèixer entre el dia de la sentència de mort i el tercer on la mort s’havia d’esdevenir, i doncs, en plànyer-me’n, “ Allò només passava tres dies abans de morir ”, aquella segona sentència ajornava el desenllaç predicat anteriorment; només calia doncs, per a tindre la mort a distància permanent, plànyer’s d’un nou mal cada un o dos dies (màxim tres, si ho agafaves pels pèls). Amb cada nova malaltia apareguda, tres dies de coll m’eren allerats. Si penses que morir-se és malaltia de què pots plànyer’t verament de valent — malaltia segurament si doncs no la més greu, la més “terminal” — si trobes que t’estàs morint, te’n planys, i encontinent t’ateny, de qualque lloc o altre amagat a la psique, la contesta automàtica que “ Allò només s’esdevé tres dies abans de morir ” d’on, com qui diu, et trobes ressuscitant constantment.
(…)
Les dones em prenen totes per tortell — totes em volen descobrir la fava per tal d’esdevenir el rei.
(…)
Incardinats, encadellats, intercanviables .
La dona amb una pipeta com un vit petit — la meua cigaleta només tan grossa com una pipeta de les grosses — al capdavall, capiculats, mai no saps qui és qui.
(…)
Plaers veneris i solidaris .
Perquè la dona t’arriba tota “cremada” de sofregalls soferts pels refrecs del cardar massa apassionat amb drut poderós en indrets rudes (eloqüents petites escares a genolls, colzes i esquena sobretot, que més tard en llur lividesa que ja duraran tota la vida), l’endemà et vergassejarà a tornajornals perquè les vergassades que t’etziba no t’encetin (a l’esquena sobretot) nafres de qui les cicatrius duraran aitant com les seues.
Li dic Si no fos que tinc por que si mai provava d’occir-ne cap… abans de reeixir-hi, ell s’hi tornava i m’occia… o en acabat m’atrapaven els de la bòfia i a la presó em podria… tots te me’ls estossinava .
30 abril 2013
Tot val el que val l’instant on s’esdevé. Pel fet que tot instant s’escapoleix a l’infinit per a mai no tornar, cada instant és sempre irrepetible.
[Amb això (dut a un nivell més superficial, prenent el mot “instant” metafòricament, de situació “congelada”, com qui en diu “instantània” de la foto d’un instant) pots definir ço que de debò és clàssic — és clàssic allò que, tornat a visitar, duu satisfacció. És rememorable : xauxina a la memòria, i bombolleja a la consciència si l’enginy ho demana.
Alhora, res que disgusti no pot ésser clàssic, per molt que s’escarrassin els pecs propagandistes a dir el contrari o a engrescar-te que t’hi encastis.
Direm: Només xuclarem de bell nou al mugró d’on sabem que el que hi raja ja ens és prou tastívol; car per què hauríem d’ésser més rucs que no cap altra bèstia?]
(…)
Duplicitat .
Aquell hom se sap hom i el seu doble — tret que el doble és ell mateix — al capdavall només hi ha un carallot perdut en fastigosa masturbació fantasiosa.
Cert que si fa no fa tots estem tocats del bolet — tret que tu doblement .
(…)
Hom i son doble: hom.
(…)
O ets fulla o ets arbre .
Ningú no es pot destruir en el buit — només ens destruïm en contrast amb els altres — i si no ens definim no som sinó amuntec.
Si et vols individu cal que siguis diferent — pots ésser indistint, és a dir, porció de tribu, i aleshores tot és més fàcil, però un cop t’has distingit del munt no hi pots tornar, tot intent de fosa serà debades.
O ets fulla o ets arbre. Fulles d’arbre som.
Fulla sense importància, negligible, sobrera, de més, redundant, de recanvi, prescindible — naixem i creixem com bolets de la terra — som un pelet insignificant negligible i negligit qui neix (de cops hi creix una miqueta i tot) i mor al cul més que pelut de l’univers.
Etimològicament, hipòcrita és el qui en cap comèdia respon el protagonista amb els mots si fa no fa esperats.
Hipòcrita com quan el metge, com li pervens a les últimes, tot i que et veu marcat doncs per la mort (i abans i tot, encara que només li vinguis amb una llúpia al nas), et diu: Worry not, borinot! Et tractarem de meravella, tot t’ho guarirem .
Quan en realitat se’n fot esmeperdudament.
(…)
Si saps que de la teua malaltia el metge se’n fot, per què no te’n fots del que pensi o deixi de pensar?
A mon juí (o si vols pa mòemu ), no hi ha millor metge que en Metge: “ M’és vijares que sia gran cosa ésser quiti de paor de morir, car, a mon juí, la pitjor cosa que en lo morir entrevé és la paor de la mort .”
Morir rai, doncs; tindre’n por és el que de debò fa mal. I com et tracten meravellosament els metges i segur que et guariran.
“ Mateu-me, però no em feu patir! ” — els suplicava com era fuster. I, pagant, sant Pere cantava. I d’amagatotis apelfava el taüt part de dins.
[A la merda doncs tot el que put a canfelipútrid: passions pel cagar i prou .]
(…)
fuck’em
no sympathy whatever for priests thugs soldiers cops bureaucrats
diuen que n’han pelats grapats me’n fot que es fotin
saps què? massa poc.
(…)
Tots aquells ridículs guerrers qui tornen de la guerra disgustats de tot, i troben ara que tot (viure, jurcar, etc.) és una merda… Aitan carallots són…? No se n’adonen que re no ha canviat — que hi ha ara la mateixa merda que hi havia quan se n’anaren enganyats per la màquina de les mentides anomenada estat?
Com era petitet, en temps de feixisme, és a dir, en temps de capellans, amb totes les malignes falòrnies i les supersticions de carallot que els repulsius invasors t’endollaven d’assignatura obligatòria a estudi, tenia molta por de morir, i sobretot supòs que d’anar a l’infern o al purgatori o qui sap collons on, on de tota manera les “autoritats” d’allèn et torturarien encara més filldeputencament que no et torturaven ja prou les d’aquèn — ep, i allà eternament .
Aprofitava que ma mare era a la cuina per a demanar-li: — I, quan em moriré, què em passarà? —Què vols que et passi? —Vull dir, si em mor ara mateix …
En aquell moment el pollastre a qui suara tot enraonant ma mare havia tallat el coll amb el punyal, s’acabava de dessagnar cap per avall. Amb la sang ma mare en faria, immediatament, car la sang es fa malbé de seguida, una truita de sang, boníssima. I tot seguit el pollastre el plomaria, en socarraria les rels de les plomes, el trossejaria, el ficaria a la cassola. Ambtant, amb el pollastre a mig plomar a les mans, em deia: — On et penses que aquest se n’ha anat? —I l’ànima, mama? —On li veus l’ànima? Gust de què té l’ànima? —I la meua? I la teua? —Per què el teu cos hauria d’ésser diferent del d’un pollastre? El mateix cor, el mateix coll, les mateixes costelles, la mateixa freixura, els mateixos budells… I encara ell rai… Acabarà a la panxa del bou. Vull dir, a la teua i a la meua. —I jo? I tu? —Podrits, segurament. Com es podriria fastigosament aquest pollastre si tenia la passa i per comptes de ficar’l a la cassola l’enterràvem. O com el padrí quan férem obrir el nínxol per a afegir-hi la padrina. —Per què diuen els capellans tantes de mentides? —Això moixoni, nen. Ja et dic que a estudi només hi vas a fer el paperet. Fins que sigui l’hora que puguis anar a la feina. D’estudi, ningú amb dos dits de seny se’n pot creure borrall, de les carallotades que hi ensenyen. Pel que fa als capellans, poc t’hi capfiquis. El capellans els va arribar llur sant Martí no fa gaire; un dia o altre, tant de bo ben aviat, hi tornarà a haver sort i els n’arribarà un de més fort. —Què passa per sant Martí? —A pagès maten el porc qui han engreixat tot l’any. —I el porc és tot bo, diu el capellà, com la verge Maria. —Del porc tot s’aprofita. Això de la verge aquella, datpelculades babilòniques; i me’n fot. Si era veritat, cal suposar que també li devien treure la caca dels budells… si els capellans del temps de la pera també se la volien menjar. Els d’ara fan veure que només mengen hòsties, em sembla. —Doncs sí que engreixen les hòsties! —I les que els hauria de caure. I ara, faldilletes, osta-te’m que encara em faràs caure. Vés-te’n a jugar amb ta germana .
(…)
Desencanteu-vos-em, betzols.
El mort, paït per la mort, només podria renéixer transformat en merda.
(…)
Sense noses .
Món on sóc l’ únic animal (literalment, i en tots els sentits). Món ideal.
Hi existeix, ho fa, ho fa, m’ho crec; hi existeix, rat al trau, llepant-s’hi el bigots; com tot altre concepte de boig datpelcul a la soll que la molt densa cleda del crani no et tanca.
No solament el concepte de “déu” ans, amb això, la majoria de capdeconyades que hi existeixen… enlloc no són… al món objectiu de les coses fermes.
Existir no és pas ésser.
Existeix, per exemple, l’ocell qui pon ous perfectament cúbics i fets d’impenetrable metall, tret que amb una claueta penjant al foradet del pany. Com n’eixirà el nou pardal? De la mateixa manera que n’ix “déu”. Surt espectral a obrir-se ell mateix amb la claueta la porteta perquè en pugui, com dic, descloure sòlid i piulant. Aquest ocell existeix a la ment de qui se l’empesca com hi existeix “déu”, ésser també imaginat, innecessari, de facècia, eixit de l’ou del no re per a crear-ho tot i vigilar després que fotis bondat, la bondat que cal exactament als lladres i assassins qui et volen ben acollonit, robat, cardat i content.
(…)
Qui creu en espectres, n’ha esdevingut; ficció d’ell mateix.
Com l’espectre mateix, el cervell de l’espectre no pot ésser imaginat altre que com a fum fètid, mefític.
Mestre Disfressa és la pell del diable, és malparit, agressiu, fastigós, és tota la merda del món: autoritari, reaccionari, feixista, religiós, militar.
El Dr. Comcal no s’escorr mai; se la pela sovint, escaridament àdhuc la fica en tendre i caldet niu vaginal, mes ni la seua dona ni la seua consciència no li permeten de descarregar mai. No no. Només quan el cos naturalment diu prou i se sobreïx tot sol, sense constrenyiments ni provocacions, ho fa.
Mestre Disfressa carda, viola i se la pela pels descosits, i s’escorr cada vegada i en un tres i no res. No se sap restrènyer, arreglar, elevar.
Qui s’escorr… tantost ho fot, perd tota benevolència, tolerància, esdevé inhumà, animalot, brutal. En lloc de pensar només en conys — que és el que cal — pensa només en atacar, en mortrir, en empènyer, en prendre, sense miraments, desastrós.
Només els qui mai no s’escorren portaran la pau al món.
Homes de tot el món, estiguem-nos-en! Estiguem-nos-en, sublims! Com més bondat fem amb la virolleta dels agradables tremolins, més bondat fem, i s’ha acabat!
Fem campanya universal contra la lleterada! Ens n’esquitlléssim per sempre pus del maleït mètode eruptiu! Ull viu! No hi ha pitjor ni més perillós, verinós, perniciós, experiment alquímic que el de la producció lleteradenca! Re com açò no nou l’equilibri planetari!
Dones, eduqueu els vostres homes; que llur aixeteta romangui sempre ben closa, si us plau, per al salvament de la humanitat!
(…)
La vida és una pilota que només podem empènyer fins a l’endemà; el dia que no podem empènyer-l’hi, perim.
(…)
És el supervivent el qui té la bona (sovint l’única), en tot cas la definitiva, versió.
“Durch zwischen beiden Beinen schlug sie den Schwanz; i els membres seus amb aquell relligà; llavors es tingueren com si de calda cera fossin estats , i mesclant llur color, paria l’un que l’altre fos, o que belleu ja era.”
31 gener 2013
—No et creguis mai re sinó el que a pleret vas aprenent, i sobretot mai no repliquis [com deia aquell, No entressis pas en cap competició de qui allargaria pus la pixarada amb algú qui no és sinó pudent mofeta ], mai no repliquis als qui en llur fanatisme carrincló es pensen saber re; aqueixos qui es pensen saber re, són els més rucs. Com tu només saps el que aprens, ells només poden saber el que aprenen, és a dir, no pas el que es pensen que han après (molt poc, o gens, car tota l’estona on podrien aprendre l’han despesa només parlant debades), i doncs, el que diuen és tot no pas encara après, ans rucada sense cap ni peus; i, si mai saben re, justament és el que no diuen, per por de semblar justament el que són, uns ignorants. Car al capdavall el que hom sap és sempre tan poc que amb un curt paràgraf com aquest n’hi hauria sempre prou.
(…)
Baules .
—La vida és una cadena — deien sempre les dones a la botiga. —No; la vida no és cap cadena ; la vida n’és una baula i prou: boteruda, estàtica, rovellada, menjant-se la cua, engabiada entre altres dues baules… idèntiques en llur immobilitat… i així mateix fetes de no re.
—L’home qui sempre caga, no la caga mai. —L’home qui no caga mai, sempre la caga.
(…)
— L’art daura la píndola letal del maligne dolorós tot. Produeix artefactes que molt breument endolceixen el primer tast del mortífer verí.
(…)
—Tindre consciència vol dir tindre’n de quelcom. —Tot el que la consciència considera esdevé objecte (si doncs ja no n’era abans de començar). —Tot allò considerable és objecte ( inclòs cada subjecte ). —La forma és copsable i interessa, la forma és l’objecte. —El contingut, és a dir, el subjecte, adotzenat, no fa cap gràcia; corcat d’inconsistència. —L’ésser conscient es pren per objecte (tot sovint dient-se, vanitosament i decebuda, subjecte). —I la pròpia consciència és il·lús objecte — objecte qui pensa que es pensa, qui es pensa que pensa. Pensar fa de rucs .
(…)
—Que tot era bombolla , va dir ell, mentre el cap li esclatava en mil virolats bocins.
—Sempre és massa tard per a la Independència, com sempre és massa aviat per a morir.
(…)
—Millor menges les millors menges — els plats dels Països Catalans.
(…)
Sexe .
— Si no és pervers, te’l fots al cul.
(…)
Fets .
— Fets i no fets s’equivalen al reialme dels morts. Acció i inacció només valen re al reialme dels vius. Qui és viu, si és prou “viu”, sap el que li convé. Si no és prou “viu”, la caga.
Ara, un cop mort, reeixides i fallides s’equivalen en tot; per al mort sumen, tot plegat, un zero absolut.
(…)
Sovint content en la impotència .
Que només sigui un poeta esgarrapat no vol dir que tampoc no tingui interessos contemporanis. M’esfereeix veure el món tan decebut, enganyat. Ja sé que no serveix de re enfellonir-se’n; els maleïts no en faran cap cas. Els anys s’escolen i els individus més criminals, com la merda balmada, sempre suren al capdamunt del tot d’aquesta comuna com més anem més pudent on s’ha tornat el món. Així ho veig, i així ho he vist, i res no fot cara que canviarà gens aviat. I res no és gens complicat, per molt que els qui compliquen la vida a la resta pretenguin que tot ho és, i molt. Només hi ha rics al món perquè hi ha pobres. Sense pobres no hi hauria rics; sense rics, pobres. On és la complicació? Els rics en són, evidentment, perquè roben els pobres. Els pobres en són perquè són robats. No hi ha ric qui no sigui lladre. Amb això dit, i jo de poeta esgarrapat qui encara fa la viu-viu en un racó (ja per a no gaire, car els anys no s’escolen mai debades, com tothom sap o hauria de saber), no puc amagar que cada vegada que els qui volen la llibertat, és a dir, que no hi hagin merdes balmades qui, amb llur cul massa gros que tot ho ocupa, asfixien els altres; cada vegada que els qui volen la llibertat foten algú qui els la prenia, car els prenia les condicions per a viure amb prou espai i sense enveges, ço és, amb igualtat i respecte mutu, sense prepotències de lladre sense escrúpols; cada vegada que pren mal el lladre per l’agressivitat desesperada del robat, no puc amagar que estic d’allò més content. Que hi gaudeixc de valent, per molt que els propagandistes venuts als rics en els mitjans de pseudo-comunicació comprats pels rics em vulguin fer veure garses per perdius i vulguin fotre’m nas de cera i fer’m beure a galet amb tots els cels per ells tornats sapastrement paella, i en diguin terrorisme o qui sap quina altra merda de nom pejoratiu on només hi havia una mica de restitució i un no res d’ull per ull, un petit respit a la repressió, l’estrafolleria i la falsificació crònica i aguda amb què som servits incessantment. Així que us donin pel cul, companys, però no vulgueu que ens en donin també a naltres. Car no ens en creiem una, de les vostres enganyifes.
(…)
Curta cagada (la vida) interrompuda pels emprenyadors (els qui – capellans, bòfies, botiflers, feixistes, lladres – només hi són per a impedir’ns de viure) .
(…)
Púrria doncs a anorrear (si mai volíem un món amb un primer esbós de cara i ulls) .
Els rics . El ric roba el pobre – si el pobre no es jaqueix robar, el ric el mata, o pus tost el fa matar per la bòfia venuda, la bòfia qui paga amb el robat als pobres.
La bòfia en general, i pitjor els espectres assassins de les secretes , pagats pels rics amb el que robaven als pobres.
Els exèrcits pagats pels rics amb el que robaven als pobres.
Els capellans i tota la merdegada eclesiàstica de cada religió pagats pels rics amb el que robaven als pobres, i pagats per a així poder robar, amb menys treballs encara, els pobres, i sobretot els pobres més curts de gambals, qui es creuen les fastigoses falòrnies, amb monstres i ninots grotescs campant-se-la pel cel, apellats “déus”, qui emparen els rics i als pobres els juren i prometen que, com més robats, més gaudiran en pic morts!
Els botiflers : els col·laboracionistes, ço és, els venuts rics autòctons o els qui, tanoques de merda, somien a esdevindre’n tot robant, i qui mentrestant afavoreixen l’opressió contra els pobles i fan costat a l’imperi, així, en el nostre cas, oposant-se doncs a la llibertat dels Països Catalans i estintolant doncs la repulsiva púrria castelladra qui ens roba i ens anihila, i ens fotria garlar amb el dialecte més pallús i malsonant de l’univers; un dialecte que enlloc no serveix per a re altre que per a demostrar que ets un maleït ignorant.
(…)
Ens pensàvem que tot s’havia acabat, mes llavors vàrem trobar un petit dipòsit de vida; en pouar-hi, continuàrem vivint .
—Així s’esdevé sense atur. Necessàriament. Amb prou vida, sempre vius. Mai extingits. Eterns. Eterns mentre vivim. Tantost morts, ja no sabem que en som. Tret que sense vida i tot, encara eterns; eterns, aquest cop, en la infinita insipiència, en l’infinit oblit, de la mort.
Com deia en Lucreci. Un pic mort, a tothom li roman exactament la mateixa eternitat de no re.
Prou podrem, duréssim el que duréssim.
Car, duréssim el que duréssim en l’ésser, sempre durarem tots plegats exactament el mateix en el no ésser.
(…)
Aquestes apercepcions sobtades i tanmateix endinsades :
—El malalt, el qui pateix, m’és repel·lent — insofrible. [I doncs admiració envers els gats — i potser envers els de més dels animals, els quals (sempre excloent-ne els degenerats, com els maleïts gossos casolans) es captenen si fa no fa i no els he observats. Els gats melangiosos, moribunds, pateixen sols — se’n van a un racó, lluny de tot soroll, i s’entotsolen, es recentren part de dins, esperant equànimement el guariment... o la mort.]
— Ceteris paribus , és palès que els diners t’empoderen , t’alleren poder (ço és, poder fer ). No diré que la rel de tot poder sigui el diner, perquè prou hi ha els poders diguem-ne psicològics . Mes… poc o molt, essent on som, en cal. Així ens entrampen; així ens atrapen a la teranyina social; tothom hi cau o, sense calers, hi malviu (ço és, hi viu encara pitjor). [Altrament, sense gens de diner, què ets? Esclau, depens de la ultracuidada generositat dels qui d’una manera o altra has d’afalagar, falsejant-te. Amb prou diners, només depens de tu mateix. Salles envant, sense gaires pors (altre que, si en tens gaires, brètols t’assaltin); sense gaires pors... car tanmateix sempre tens on caure.]
—Reconeix-te. Reconeix-te en tots els teus defectes — que així esdevenen de cop-descuit meravelloses qualitats — i reneixes. Reneixes molt millor que no ans.
—Com els qui volen bona memòria esdevenen uròfags de panses… els qui volen bona vida esdevenen (auto)uròfags i prou.
(…)
—Com el soldat sense comandant qui, en tornar retut de tanta d’activitat amunt i avall, acomplit, radiant, es jaqueix caure damunt el llit a somiar-hi encara letals accions molt satisfaents, així el ludió (el pallasset o ninotet qui en flascó puja i baixa eternament). T’ensinistraren d’assassí i queies al parany de l’assassinat sens fi d’on només n’eixiries amb un nou cervell.
(…)
—Se’l poden confitar, deia, i pensava en els ‘conservadors’; hum, si els qui confiten confitadors, els qui conserven conservadors: els qui fan conserves? — ‘preserves’ en diem els americans, els preservatius, doncs, els condons — doncs, sí, aquells qui aturen la lleterada, llefiscosos i molt pudents, plens de bacteris, bacils, microbis, coses qui-sap-les repel·lents!
(…)
—No res és important; de fet, no res és tan important com el no re; car del no re surt el res; i el res és el tot.
—No has d’anar enlloc si vols anar a alguna part… a alguna part, en tot cas, on valgui la pena d’anar [ els viatgers de debò són els qui parteixen per partir (Baudelaire)].
(…)
Reconeix-te: ets qui ets …
—… i el motlle se t’estreny sense pietat, i si es trencava o el trencaves, érets no re — buf qui es fon instantàniament eixit del trep.
(…)
Així és com no et mors mai : en permanent convalescència; sempre malalt d’una malaltia o altra, diferent si pot ésser al cap d’uns pocs dies de “remissió”; allò et manté sempre en forma, vull dir, descansant i tractant-te amb tota mena de miraments.
(…)
—Com els de les altres molt repulsives sectes, ni cal dir, els de la secta dels cretins… de les llegendes jocoses dels pagans, en fan dogma fosc, sagnós i fastigós… d’on els carrinclons “fidels” sempre en troben excusa per a l’assassinat massiu… i més vil ans volpell… de tot allò que, sense ésser cretí (o mafumètic o ortodox, etc), és viu… de tot allò viu o d’aquells qui els farien nosa per a robar-ne els béns amb què fins ara anaven fent, i els minerals on acampaven bonament… o per corrosiva enveja devers el petit grau de benaurança que aquells altres havien atès.
(…)
Diu un profund filòsof, el savi català n’Enneàquer Xarnec, al seu meravellós llibre: Les nou deus de la saviesa (o sia, Les nou banyes al front esteranyinat de l’entenimentat )…
“Qualsevol excusa els és adient i escaient als subnormals per a aixafar els qui per intel·ligència els avergonyiria. Els subnormals en intel·ligència per a un humà mitjanament inventiu – és a dir, un 90% de la població d’aquest dissortat planeta – s’han llençats com gossos (és a dir, servilment) a cruspir-se un altre home qui pensa – un home qui pensa és allò que fa més por al subnormal – car l’avergonyeix i alhora li descobreix que no hi ha enlloc mendraig ni amagatall, que tota carrinclona ombrel·la contra el fat de la destrucció del si mateix o el jo (sempre inestable) és de fantasia: que néixer és caure al bertrol colpit pels elements descordats de l’univers on hom corr el risc continu d’imminent anihilament.”
Diu: “els de la bòfia no són mai el teu ‘amic’; són al món per a protegir la propietat dels qui els paguen – són gossos molt limitats mentalment, i només s’estaran de mossegar-te si els convençs de la teua total inofensivitat, innocuïtat, la teua total manca d’ambició de canviar mai re; els de la bòfia són els qui has de témer, són ells qui et violaran no solament el fill, l’àvia; hom els allera la llibertat del port d’armes pitjors i hom els dóna la facultat de fer-te malbé a llur albir; s’ho creuen massa; hom els adoctrina que siguin els assassins (no pas de l’ enemic , com els soldats), els assassins dels vianants.”
La bòfia i els capellans — i llurs adoradors, com ara els nostres veïns. Tots plegats els gossos de la prohibició eixelebrada – els de la màxima inflexible del: “ Tot el que plau a algú o altre, cal que sigui prohibit! ”
Ja els coneixem. Cruels inquisidors qui gaudeixen d’amagat del que prohibeixen en públic. Els jutges amb cara de tres jutges condemnant el desgraciat qui ha fet molt menys que el que ell fa. Els moralistes qui condemnen vicis pretesos només per a treure’n nyapa – com més fort ho condemnen, més interessats per la cosa, més nyapa en treuen i en privat més s’hi enfanguen.
Capellans i bòfies, els franquistes eterns. Els veies i els hauries morts tots.
Com fa el savi enciclopedista: El darrer rei (bòfia u) penjat amb els budells del darrer capellà (violador extrem). Així els somiaves, de petitet i tot: capellans molt salvatgement i alleujada assassinats, amb llurs budells penjant els feixistes qui manaven a l’imperi inquisitorial; i al contrari (quin panorama més tastívol, vós), amb els budells dels feixistes penjant els clergues còmplices de la imposició universal de la por. El mot d’en Diderot et venia a l’esment, i un dia eren els budells dels uns escanyant els altres, i l’endemà era el contrari; el resultat, és clar, sempre era excel·lent: ambdós trinxats com porcs massa grassos i encara golafres de sangasses.
Durant l’imperi feixista de l’església, els anys cinquanta i més, quan el franquisme castelladre feia forrolla, i a d’altres indrets veïns no pas que fos gaire millor, les velles no solament havien d’heure-se-les amb la por de la mort imminent, es veien “moralment” trepitjades, humanament anihilades, per la por molt més grossa a l’infern – l’infern que els etzibaven els cruels capellans de merda, cobejosos de l’adorament i els petits calers de les velles, molt zelosos d’aquell poder que tenien damunt les miserables velles, i rere la màniga plena de mocs rient-se’n encara molt criminalment.
I encar hi som, amb els adoradors de la piadosa femta piulant com galls de panses pertot arreu.
“A ranting cesspit of ignorance, bigotry and fear.”
“Quelcom, qualsevol cosa, com menys de vici tampoc no és, com més pretès i cusquet no és, més estridentment i poruga els moralistes podrits no se n’exclamen i en demanen caps.”
“No violència!”, crida el maleït nihilista qui ja voldria que s’acabés… (per a ell) (tret que qui rep som també nosaltres), que s’acabés, dic, tant de patir, és a dir, invita molt masoquísticament l’altre (l’enemic) a esdevenir fàcil, massa fàcil, assassí.
M’ho anava a explicar a mi mateix mes me n’adonava que no calia, car és clar que ja ho sabia. No perdis “temps” explicant-te a tu mateix el que ja saps.
(…)
—Capdecony, subjecta’t a les ordres del director! —Som-hi doncs. —“Roman estoneta a frec de penya-segat, i llavors estimba-t’hi.”
(…)
—Mut davant els saigs pagats pels inquisidors de cada merdosa secta de fanàtics. —Ara, si guaitant girientorn els veus absents, caga’t en cadascun de llurs molt repel·lents manitús.
(…)
Cretins — per quins set sous el manitú de l’indi (per a vosaltres més salvatge ridícul i ignorant que no el vostre) hauria d’ésser en re pitjor al vostre?
(…)
Nassots ceris .
—Els cretins (i els tanoques de tota altra “religió”, és a dir, de tota altra entabanada conjuminada per qualque cos pudent de molt garneus clergues) es fan fer nassos de cera pels malparits estrafolles qui “interpreten” — és a dir, en fan nassos de cera, de les “revelacions” dites per carallots i escrites per tocats del bolet amb lletra per a pallussos sense lletra — ço és, tergiversen, i es pasten segons els cal (a la mesura exacta de llur expressa necessitat d’enganyar totdéu), un plec qualsevol o altre de textos carallots dels anys de la picor, on és sabut que els pallussos prenien tot allò escrit per màgic , és a dir, per increïble.
—I ara us ho foten creure!
—Fem-nos-en creus!
(…)
Cèries tarotes .
— Fer-li nas de cera : menar-lo pel nas, com si va argollat, com si hi porta anella pels oronells.
— Li fa nas de cera : l’ensarrona, l’engalipa, el manipula; el mena pel nas, com qui mena el bou al pou (i el piu al niu; i el clau al trau).
— (Al Procés de les olives .) “N’hi ha un qui us diu: ‘ Per a fer a la gent els nassos de cera [ço és, per a manipular-los per al meu profit] encara puc dar i tenir, i encara podria buidar i embotir la borra en lo bast i en la paltonera [el sarró].’ ”
De tendrums intactes i concomitant foteses : — Aquest sí que és miracle de les verges cretines : Per molt que cardessin (i moltes eren reputades putes), i per molts de jesusets qui parissin, això rai, per a l’eternitat cretina continuaven, constants, essent… verges .
—No són mai el teu “amic”; són al món per a protegir la propietat dels qui els paguen – són gossos molt limitats mentalment, i només s’estaran de mossegar-te si els convençs de la teua total inofensivitat, la teua total manca d’ambició a canviar collons mai re.
Els gossos de la prohibició eixelebrada – els de la màxima inflexible del: si és bo, prohibit!
Ja els coneixem. Cruels inquisidors qui gaudeixen d’amagat del que prohibeixen en públic. Els jutges amb cara de tres jutges condemnant el desgraciat qui ha fet molt menys que el que ell fa. Els moralistes qui condemnen vicis pretesos només per a treure’n nyapa – com més fort ho condemnen, més interessats per la cosa, més nyapa en treuen i en privat més s’hi enfanguen.
(…)
Condemnats a la feina. Condemnats al patriotisme i a morir pels interessos del qui s’inventen tals pàtries. Condemnats als dogmes. Condemnats a portar un bòfia maligne dintre. No n’hi ha prou amb fotre pertot arreu bòfies qui et condemnin a tota doctrina empescada pels gossos, cal que en tinguis un d’interior, que en diran “déu”, cagant-se’t contínuament dins ton cervell mateix.
Els dolents els capellans qui t’omplien el cap d’inferns i dimonis i tortures infinites… els mestres marcials qui amb tortures t’injecten els verins del franquisme (no et sabies el catecisme falangista i t’etzibaven una guitza que acabaves esclafat a la paret) i el franquista (deies una paraula en català i et cremaven la llengua amb la punta del cigarret) i mai en realitat no ha estat diferent car no n’hi ha prou amb eliminar les “assignatures” de l’“esperit nacional” i la “religió” — t’endollen les mateixes brutícies amagades de “literatura”, d’“història”, de “sociologia”, “econòmiques”, “psicologia”, “pensament”!
(…)
De l’excusa per al crim al principi inexcusable .
(Diu en Casanova, vellet, i amb la fins adés estrènua cigaleta també a les últimes: Maleita minyona qui em neteja la cambra; m’ha pres tota badoc els tres primers capítols del segon volum i els ha ficats estripats en quadrats a la comuna de les minyones — totes s’hi torcaven el cul… Ara els hauré de tornar a redactar, i sense el pebre ni la sal de les hores on encara tenia esperances d’arribar a més vell… Què hi farem. Les dones sempre ens portaran de bòlit .)
Ah les dones (tants d’anys il·literades, car era tant perillós, oi, que aprenguessin de lletra)!
Mentre els homes ploramiquegen pel món, molt metafísics ells, molt rosegats per dintre, angoixats, pel foc diví tocats , havent doncs de guerrejar i destrossar el proïsme sempre desviat … perquè què hi farem, ca, car així està escrit …
Les dones diuen, sense prou lletra ni doncs corsecs, El que és escrit? Buf, tu! Pel cul m’ho pas, saps?
Els homes despenen segles i segles, generació rere generació, en el va desfici (i carrincloníssim esmerç) d’anar desxifrant (ai, pobrissons), molt hermenèutics, cabalístics, exegètics, semiòtics, lligamosques i primfilats, ells (i tan eminents, honorabilíssims, reverends, santedats, no fotéssim…) si aquell signe en els textos sagrats d’on tant de crim se’n desix vol dir tal cosa o la contrària… per tal de saber doncs com cal que el poble pallús no es captingui (i si no s’hi capté, guerra rai, i genocidi, i hecatombe, i holocaust, i cataclisme, i merdegada…)
Les dones, sense gaire lletra que no sigui romanç i petoneig aproximat, se n’adonaven encontinent que l’enigmatiquíssim signe al text sagrat per què els homes tant de sanguinari ans de cruel romanço no fotien… era de debò… un força antic cagalló de mosca encastat al text .
Més els valia, homes ridículs (i humans en general, llas), que hagués estat un cagalló de dona. De seguida fins i tot ells s’haurien ensumat que llur text molt sagrat — de fètids comandaments i restriccions cafit — només valia per a torcar-s’hi el cul.
(…)
Improductius .
Tothom sap (o hauria de collons sàpiguer) que contra les misèries humanes no hi ha millor remei que el de no carregar-se de mainada. Ningú no hauria de jaquir-se embacinar i “produir” quitxalla, com volen les forces malignes de l’església, l’empresa, l’estat, i l’exèrcit (forces malèfiques sovint confoses en una o, màxim, en dues).
Carallots de merda! Només volen que “produïu” infants per a llurs canons, per a llurs llocs d’esclavatge (mental i físic).
Qui té un fill i no li pot oferir de bon començament tots els avantatges que tenen els fillsdeputa més privilegiats (educació i benestar), és un traïdor al seu fill, i aquest fill hauria de tindre en acabat el dret de pelar son pare, d’estossinar-lo tantost tingués prou seny i força.
[És com si permets de néixer un fill idiota o tolit, defectuós. Criminal, si no et mata en retribució la societat, ho farà ton fill, idiota o tolit i tot, tantost podrà (i amb tota la raó).]
Car posar un nou esclau miserable al món no crec que hi hagi cosa més repugnant de mai haver fet, a part que n’empestes la resta del món. Un altre infeliç afegit, només ens mancava això!
En la ment del qui diu “creure”, el seu déu és una imatge de poder. Una imatge totpoderosa que el creient “posseeix” (és a dir, controla) i davant la qual nogensmenys fa veure que s’humilia, com davant qualque presència molt superior – una presència tanmateix creada i criada per ell mateix – una immensa, aclaparadora, embolcallant i invasora, envaïdora, imatge imaginada, al cor de la qual ell fa niu per tal de transcendir-se, per tal de triomfar damunt la vida pròpia, la qual és un complet fracàs – fracàs insuportable – d’ací que es faci l’ànima d’aqueixa imatge alhora íntima i telescopadament remota qui ell dirigeix com si li fos un robot fet de fum màgic.
Arruix els crèduls i encantats, i els hipostàtics i merda-extàtics! Al femer hermeneutes i estrafolles de l’“inconegut”! Si em véns amb profecies i professions de “fe”, fatu, flasc, tifa, beneit, pelfut i quimerut, sé que al bertrol has caigut, i que el senderi t’has begut!
15 setembre 2012
—Que haguéssim oblidat que tan sols nats ja ens prohibien de dir-nos amb noms catalans — que els cognoms mateixos havien estats generalment deturpats per maliciosos i ignorants buròcrates. [Això dels cognoms, me’n vaig adonar quan començant els anys seixanta l’autor i editor Víctor Hurtado va dir rient (car les veritats lleus només es podien dir rient; i les veritats fortes no es podien dir mai ni de cap manera) que el llinatge tradicional de la seua família havia estat Ortedó (amb la variant Ortadó) fins que un buròcrata massa diguem-ne zelós els el va deteriorar en Hurtado.] [I quants de noms que eren Eiximenis són ara Khimenezzzz, o Llop Lopezzzz, o Pere Perezzzz, i Roig Roch(e), i Puig Puch(e), etc ?]
—[Buròcrates de merda. Com va dir en Thoreau, quan algú és un pigre qui tampoc no sap fotre re de profit, es fot a fotre de buròcrata.]
—Ens voldrien amnèsics també del anys jovenets on havíem d’anar a escola, i el “mestre” era un nazi mal-reciclat, per exemple, un veterà de la vergonyosa “Divisió Falangista” enviada a envair els russos sota el comandament dels hitlerians. Aquells “mestres” esdevenien boigs si et sentien dir un mot en català, els epilèptics mastegots, les garrotades, les cremades a la llengua amb puntes de cigarrets, i els càstigs bestials i les multes et plovien sense descans. I els pares, a callar. Els tocava altrament rebre també a ells. Com arribàvem plens de sang i plens de boïgues a la pell! I com ens desesperàvem tots plegats un instant, per a més tard fer el cor fort i esperançar que allò s’acabaria un dia o altre. Potser amb l’ajuda dels països “demòcrates”? Car oi que només sobrevivia a Europa un règim nazi? I llavors els americans (sempre tan exemplars, ca?) van donar el vist-i-plau al nostre genocidi. I com se’n van aprofitar els canfelipútrids feixistes — i els encara impunes botiflers de sempre!
—Amnèsics? I una merda! No oblidarem mai els qui som vius que a mitjans segle XX ens volien esborrar la consciència. Ens volien fer esdevenir enemics de nosaltres mateixos per a sempre pus. O això, o morts; anorreats; ni memòria. Tot falsificat. [I ara molts de canfelipesos encara es creuen les falsificacions franquistes, i hi pugen dempeus, i continuen de fotre’ns la vida impossible.]
—Voldrien que oblidéssim la por dels nostres avis, dels nostres pares, qui havien assolit potser d’amagar alguna publicació en català (innòcua i tot, com ara una col·lecció relligada de “ En Patufet ”). Por feral que fossin descoberts amb un producte tan criminal a casa — potser perquè un infant no havia estat prou discret i un amic seu bocamoll la vessava. No pas solament por de perdre aquella petita possessió sentimental que era un pont al passat il·lusionat, ans, molt pitjor, que, descoberts, t’assaltessin el domicili, t’ho destruïssin tot amb fúria “epanole” i, damunt, aprofitant que hi eren, atupessin de valent tothom qui fos a casa, i més tard, encara denunciats, els “responsables” d’aquell tort tan immens (posseir un volum en català) acabessin engarjolats mesos sencers, i la família multada horriblement, perquè entressin en encara pitjor pobretat.
—Voldrien que haguéssim oblidat ara els constants insults, les constants humiliacions, les constants amenaces, les constants menyspreances i ignomínies, les constants degradacions, que havíem de rebre per part de tota mena d’“autoritat” [tantes d’autoritats forasteres! n’arribaven a onades letals. Buròcrates repulsius i la bòfia brutal, aquests darrers a dreta (molt torta) llei! Mes, llavors, auto-inclosos, amb la vènia dels militars, els brètols i repulsius “epanole” de professió: els desgraciats cambrers amb delusions de grandesa pàtria, ultraguardiacivilint llurs molt adorats “guàrdia civil” assassins; els miserables lliuradors de bitllets rere les gàbies de les estacions; les fastigoses monges als hospitals... tota aquella púrria inútil, invasors, feixistes convençuts, “perfeccionant” de franc la feina bruta dels armats ocupants. Tots plegats amb més drets (amb tots els drets, segons ho veien ells) que no els catalans, esdevinguts mitges persones (i ni això) d’una nació condemnada.
—I encara ens hi tenen, a caire d’ofec. Encara hi som.
—Tret que (també) encara hi som. (Fent memòria, això sí.)
(...)
—Per què tantes de carallotades dites pels cridaners feixistes de les estacions de ràdio i televisió? Home, perquè només se’ls escolten i esguarden carallots feixistes. Cascú (si fa no fa) fa bona cara al seu client.
—Cada polític, cada farsant, cada cretí religiós, diu el que els datspelcul qui se l’escolten i esguarden volen sentir-se dir: que són els millors datspelcul del món, i que no hi ha res al món com ésser datpelcul, i que quan es moriran aniran al cel dels datspelcul a fer-hi eternament les mateixes datpelculades — o millors i tot.
(...)
—Segons la teoria dels odis d’en Xopi, hom diria que els canfelipútrids ens odien tant perquè nosaltres els menyspreem tant; no poden suportar que (tips de llur persistència a endrapar-se’ns i cagar-se’ns de viu en viu) els trobem doncs fastigosos i repugnants, sense cap gràcia i, damunt, garlant en un algaraví papissot, ridícul i carrincló, i que doncs els tractem com els tractem — i tenim raó de tractar-los com el contemptibles que apareixen — és clar, cal considerar que ens envaeixen (de fora vénen i de casa volen treure’ns), ens envaeixen, doncs, amb llur purrialla més ignorant, i així l’única experiència que en tenim són de subjectes empesos pel règim feixista a fer mal — de miserables no gens educats i pus tost curts de gambals — com si els feixistes genocides canfelipútrids no tinguessin ningú més amb què envair-nos (em sembla que no): mà de minyones brutes i barroeres, de tifes brutals disfressats de militars i bòfies mitgesmerda, de monges i capellans cruels i tanoques, i d’un tou de mestres torturadors... Els mestres qui ens cremaven puntes de cigarret a la llengua si no sabíem traduir al canfelipès els mots bleda , o pèsol , o mongeta ... Els bòfies qui ens cremaven les llibretes dels ninots perquè les bombolles dels personatges eren en català... Els militars qui empresonaven els nostres pares i els ataconaven a la presó tantost un altre ministre feixista, o el bisbe, o fins i tot el mateix dictador sanguinari, havien de fer cap acte d’afirmació patriòtica feixista, i doncs canfelipútrida, a la nostra vila.
(...)
Ocupants
—Com el nom assenyala, els ocupants se’ns caguen damunt. Qui parla amb els ocupants, tot això hi guanya: li fan caure un cagalló a la boca .
—Retre’m tan ofensiu com puc als canfelipútrids — aquest és l’esport que més am d’exercir.
—Ver, aquest és un esport que tothom pot practicar, dels més jovenets als més vellots com jo, dels desvalguts als massa cansats. Fer emprenyar els ultranacionalistes canfelipencs, l’oprobi del món, tots plegats de gambals tan curts, que per no re la ira roent els aflora a la ronyosa pell.
—Que el que dius els nogui tant com puguis, car noure aquella purrialla verinosa és de debò esport delitós.
(…)
—Els fementits canfelipútrids en diuen art de torturar una bèstia. —Desgraciats. L’únic art on excel·leixen és el de la tortura.
(…)
Utilitat de les corregudes de braus a la canfelipenca
—Tot d’una, ací els tenim, els torturadors, els mal intencionats. —Torturen animals com torturarien l’animal home, amb el mateix desembaràs. —I així, doncs, d’una esgarrapada, hom descobreix bon tros del gruix de “caràcters brutals” altrament dispersos, disfressats al llarg de l’ambient. —Ja els tenim al sac, ramat repulsiu de psicòtics, sense empatia ni esperit d’ajut. —Perillosos per a la benaurança de la societat, doncs, i qui cal extingir ipso-facte — tothom qui s’hi met, engabiat, i prou — estorcíem la societat dels pitjors elements.
—Si canviem meuca per canfelipès , ho entenem molt millor. Els botiflers, a l’històric cop de mà, al repulsiu cop d’estat, que va tindre lloc a Casp (1412), ficaren un maleït canfelipútrid de capità mania als Països Catalans. Ja no s’hi han mogut; al contrari, els paràsits qui no hem sabut treure cada cop que calia, han anant augmentant a tal velocitat que ja són a punt d’haver-nos tret del tot de casa. Hostes vingueren i ens anihilaren.
—Si encara roman cap català al món qui gosa fer la farina blana a cap canfelipútrid (és a dir, a l’enemic mortal), ningú no li deu cap respecte, i, doncs, en acabat, per molt que rebi, sempre direm massa poc . No, els qui encara hi som, intentant de treure’ns els letals paràsits de damunt, no pas que el planyerem gens!
(…)
Els qui, per comptes d’anar-se’n, “marxen”
— Exacte — féu, fotent-se’n bon tros, el pianista Krystian Zimerman (qui, en criticar els repugnants, sempre feixistes, militars, va veure que entre el públic qui se l’escoltava n’hi havia qui, fotent-se els ofesos, fotien el camp) — n’hi ha qui quan senten el mot “militar” comencen de “ marxar ” .
27 febrer 2012
Ningú no dóna un all per les meues cabòries; el mateix all que jo don a les llurs; el món i jo som dos mons paral·lels destinats a mai no ensopegar.
(~0~) (~0~)
Secret del viure i de la felicitat : –El secret del bon viure rau en saber sempre escapolir-se prou a temps – i felicitat és reeixir-hi .
T’escapoleixes de la fama, la policia, la malaltia, la mort, la convenció, els “deures”, el fariseisme, els filisteus. T’escapes incessantment, i ets feliç cada cop que veus que hi has reeixit – t’has escapolit d’un altre perill imminent: no hi ha més sana mesurada eufòria del moment (és a dir, felicitat). Sempre sotjat pels malignes i traïdors qui voldrien endogalar-te a llurs “obligacions”: la bòfia, els xafarders i inquisidors, els hipòcrites i religiosos, els salvadors de pàtries, societats, civilitzacions, ànimes, els burgesos, els flagells episòdics, els gossos, les epidèmies, la mort, ah, i els assenyats.
Pregària : –Obsessió que es congria en matèria, en grumoll encès de carn, irritant tumoret – és l’instint del cos (ínfim) que vol guerxar (doblegar) els poders (immensos) de l’univers – (debades).
Corregudes de bous a la castelladra : –Espectacle repugnant, hereu directe del vil espectacle de la Inquisició castelladra – ( sempre tan bons inventors els canfelipútrids! ) Com en la Inquisició, en el corregudes de bous a la castellana l’espectacle consisteix en la llarga tortura i la cruel execució de l’innocent per a gaudi d’uns quants maleïts psicòpates covards qui encara engresquen els acarnissats botxins perquè la tortura s’empitjori.
Pol·lució i emmerdegament general produïts pels criminals qui s’aprofiten de la peguesa dels addictes a l’energia robada a la natura : –Per què no et cagues al got d’aigua que et beuries quan et mors de set? Ara també em diràs que els teus subproductes no embruten ni fan malbé res…?
Això mateix fas (cagar-te a l’aigua que beuries) quan vesses a rierols, flumissells, rius, estanys i oceans els fastigosos subproductes de les teues boges alteracions químiques només perquè ets avariciós i maligne com verinosa cuca. Si a la terra només t’hi caguessis rai. Com cuca verinosa caldria que hom et trepitgés abans no fessis tant de mal com fas (per comptes de què, llas, hom t’altreja premis i allera més “concessions”, i vius doncs no pas en cadenes com gos rabiós, ans festejat i vantant-te’n; els venuts “economistes”, en llurs revistes i programes àdhuc et posaran d’exemple a la menudalla: “això”, diran religiosament, “és un home qui produeix riquesa”, quan en realitat només produeixes corrosió que assassina la terra ).
(~0~) (~0~)
Coses .
Ni el qui les conjumina, ni menys el qui les posa en acció; el qui les contempla és l’home ple .
Per llurs somnis els coneixereu .
Què somia el qui se les pensa? més alteracions a la folla realitat; i el qui les fa? sang i budells; el contemplatiu veu amb tots els detalls l’hipnòtic oníric escorregut recorregut de la processó que, com començà, s’acabarà: amb el trip-trap incansable dels mateixos caràcters qui silents s’escolen cap enlloc.
Només en l’immòbil observació la coneixença rau.
(~0~) (~0~)
Hi ha pseudo-ocupació més inútil a la vida que l’estudiar teologia, és a dir, fantasiejar ridículament sobre invents fantasmals d’ésser impossibles…?
Què fa un general sense guerra? : –Ai, pobrissó, el neguit! Correu-hi tots! Encontinent ha d’empescar-se’n una altra!
(~0~) (~0~)
Totes les bestiotes emprem el mateix mòdul de gèns per a bastir’ns molècules sensitives a la llum; allò que apellem ulls.
(~0~) (~0~)
Was will das weib? què vol la dona…?
Vol fer trempar – una dona qui veu que no fa trempar – que no fa trempar NINGÚ – ha esdevinguda monstre .
Els ulls de la dona, adoneu-vos-en, tot de sobte adquireixen una intenció (una intensitat) fàl·lica – et guaiten la carranxa…
Respon, som-hi!
Fes-les felices! No fossis escarransit!
(~0~) (~0~)
Qui sembla, és : –Ningú no es disfressa – què més voldríeu…? Tots sou com sou.
Els més caritatius sou els més cruels, els més cruels els més acollonits, els més acollonits els més aguts, els més valents els més covards, els més jutges els més criminals, els més panxacontents el més corromputs.
Qui et fas veure, esdevens .
(Idea vol dir forma.) La forma és l’essència.
(~0~) (~0~)
Anarquisme ja no sé què collons deu voler dir ara, mes abans (als primers anys del segle vint) només volia dir la destrucció de l’invent recent dels “estats”— la destrucció dels estats, que en realitat no són altre que màquines de guerra a favor dels instal·lats qui, amb les guerres, es desfan dels joves de qui les energies els podrien desbancar i alhora abasseguen més diners car posseeixen les factories on hom fabrica els armaments.
El soldat l’ésser més covard – abans encara com aquell, quan el combat era urta a urta, cos a cos; mes ara no, ara el contrari obté – les guerres d’agressió imperialista van contra la gent, mai contra els “combatents” – així, els més volpells i cagats s’apunten a l’exèrcit – quan tornen a casa, troben tots els veïns morts per bombardeigs de bombes llençades molt covardament de milles enlluny pels covards soldats.
L’univers només pot ésser il·limitat – si fos limitat fóra doncs com ara qualque mena de grossa capsa o contenidor – un contenidor primigeni hauria d’ésser ple de no-res, mentre que com hem conclòs abans només de tot pot sortir re. (Tret que res no vulgui dir alhora tot, en el qual cas tot tant se val.) Altrament, podria ésser fornit amb tot ja a dins? Rebent injeccions de matèria d’un altre univers qui el parís, com ou post? Mes sempre hi hauria l’obstacle de l’univers u. Què fer amb l’univers u? D’on no n’hi ha no en raja.
Democràcia : Els savis (sovint malignes com els “déus” d’arreu) proposen, i els folls (sempre crèduls) (fan veure que) disposen. Sempre en triaves el qui no hi és (ni anc el compten, és clar).
Tret que, ah, si ets prou dissortat de perdre’t per Castellàdria (allò que ells, vomitius, en diuen “epana”! Allí els canfelipútrids et demanen pel nombre ! Com si fossin incapaços de comprendre que podria ésser que no fossis, com tots ells, un esclau en presó feixista. Que no fossis cap presoner autèntic o virtual, latent o patent, en camp de concentració, amb el nombre tatuat, perquè al capdavall no ets sinó carn de crematori destinat a l’arbitrari anihilament.
Ah, aquella púrria, foll qui s’hi fes! No ens hi atanséssim pas mai!
I, ah, si poguessis respondre, nombre? 666! I ésser de debò la irrisòria Bèstia Darrera qui nogensmenys tots els destrueix perquè no empudeguessin mai pus el món!
La gent pallussa i dadapelcul veuen pertot arreu ninots fantasmagòrics qui màgicament influirien llur sort. Aqueixos ninots carrinclons i merdosets es dirien, entre els més coneguts, “la mort”, “la verge”, “el diable”, “l’àngel”, “el déu”, i “el fat”. Cap d’aqueixos ninots fantasmagòrics amb màgiques propietats no existeixen, és clar, sinó als magins escarransits dels pecs capdeconys qui allí els conreen, en uns cervells del tot erms o en tot cas només fèrtils en parides de peu de banc. Per tota autoritat només esmenten les ridícules delusions de qualsque boigs megalòmans qui els “revelaren” llurs tristes “visions” de mitjamerda xuclacagallons. Fotrem goig!
Senderi, cal, i no pas collonades sense suc ni bruc!
“La mort” no és cap ninot amb qui puguis raonar ni enraonar de re; és simplement un esfigassament lent o sobtat del mecanisme del cos. “La verge” ni cal dir que no és noieta si fa no fot fava i amb el tel encar per esbotzar; és a llur cap malaltís la imatge de la mare amb qui és pecat d’anc pensar a cardar-hi. “El diable” és l’excusa per a fer mal; i “l’àngel” la casualitat de les forces de flaquesa eixorivides per la por de rebre. “El déu” és la por als tacons de l’autoritat repressiva, i “el fat” l’explicació en acabat del fet que, de fet, no explica re.
(~0~) (~0~)
Infantilismes assemblats i diferents, o els tions nadalencs i els déus innombrables
Un infant de mitjana intel·ligència comprèn cap als quatre o cinc anys que qui “caga” llepolies i joguinetes no és pas de debò aquell generós tronc ben amoixat, ans els pares o gent gran qui, tantost la quitxalla distreta, sota la flassada d’abric hi fiquen les boneses.
Per què aqueix mateix infant de mitjana intel·ligència perd (o fa veure que perd?) aquest pesquis mòdic i ara es creu (o diu que es creu?) que hi ha rere els núvols, assegut i sempre a l’aguait, qualque déu o altre, malparit rai, fotent putades i d’altres jocs màgics de mans i de peus i de boca i d’anus, on tothom fet i fet acaba rebent… un déu ferotge, doncs, ei, qui tanmateix, si hom li ho demana molts de cops i amb prou d’acolloniment ni baixesa, us allera, si mai li passés de casualitat pels collons, prou benifets i bonicors?
S’estima més perllongar l’infantilisme fins al moment de la mort — car ves, anguniós, la nua veritat li desplau fins al grau més alt d’una desesperació que el duria potser a fons. El vaccí persuasiu de la delusió el manté si fa no fot surant. Il·lusionat. Com l’infant qui es deu creure les meravelles del màgic de la barraqueta. Tret que aqueix altre màgic apellat “déu” en fa de més grosses i tot. Fa trucs de passa-passa i entona, pretensiós, qualsque abracadabres, i au, produeix els prestigis espectaculars de móns i llunes, i bledes i prunes, i vides i morts, i peixos i porcs, i paradisos i orcs, amb la facilitat del mateix màgic ximplet a les firetes del poblet. (I, abillats xaronament com al circ, els capellans imitatius, amb llurs hòsties i falòrnies, fotent també jocs pseudo-alquimistes de màgia, amb tot de mots confusos (i sense gens de ciència), au que et pseudo-transmuten ells també la matèria.) Tothom hi badaria, i qui fos curt de gambals o pagerol encara més.
Com en el cas del tió, l’única autoritat de l’existència de la màgia d’aqueixos déus ve de la paraula dels “pares” — i així es fan dir també els capellans, i els altres “pares” tirànics: els “pares” de la pàtries, els “pares” de les esglésies, els “pares” de les constitucions… Ningú no enganya millor ni amb més facilitat el babau infantilitzat qui es sotmet (sense qüestions doncs, ni sospites, ni dubtes adventicis) a l’autoritat de qui es fa dir amb el nom fastigós de “pare”. Cada “pare”, dictador garrotaire, pengem-lo pels collons al primer fanal.
I els “pares” de cada tipus, què hi guanyen amb llur “paternitat”, la qual hom ha de coldre… o malament rai? Els pares de debò hi guanyen la fidelitat dels fills “deutors”, garneuament i martellejada culpabilitzats durant tot l’aprenentatge que és la infància: una assegurança per a més tard, no fos cas que amb les velleses esdevinguessin impotents. Ara, els altres pares, els pares àvols i impostors, els pares de la mentida, capellans i vils capitosts, es guanyen per a llur ús exclusiu un reconeixement indiscutible i sobretot un manteniment pecuniari; es guanyen la vida, i se la guanyen bé, com bons paràsits de letals verins (xuclant vida i cabals a adolorits i necessitats), no pas fent altre que amenaçant llurs infants i “creients” amb encara pitjors caos infernals i inferns caòtics, si hom no els col prou, ni compleix els manaments per ells lliurats per a llur propi benefici i prou.
Què hi guanyen els fills i els “fills” en pretendre que en llur infantilisme es creuen les màgies del tió i les màgies del déu de torn? Home, mirat amb benignitat, tot anant bé, els fills de debò hi guanyen una festa nocturna, una complicitat implícita amb els pares de debò, i sobretot unes llepolies i unes joguinetes ben tangibles.
Ara, els “fills” enganyats, cretinitzats, hi “guanyen” viure en fals, en la mentida, en l’abjecció, i espletats a cient pels mitgesmerda i els vividors. Guanyar de debò no hi guanyen re. Hi perden humanitat, hi perden llibertat, hi perden intel·ligència, hi perden diners. Viuen en l’esclavatge del cos, i sobretot de la ment, usurpat l’un i posseïda l’altra; hostes enverinats per les urpes i els ullals del paràsit autoritari i doncs maligne qui corretjós se’ls arrapa. En pic infantilitzats, han esdevinguts desgraciats patentats. Sense remei ni redempció possibles altre que per la rebel·lió i el desempallegar-se doncs del maleït depredador qui els buida no solament les butxaques, els buida de vigoria i, pitjor, de tot seny.
29 juny 2010
Els déus són superninots evacuats per la imaginació – són epifenòmens d’epifenòmens de les “coses”.
Les “coses” (llur “fet”) (car és palès que hi són) – i aquesta és la qüestió important: que hi són, hi són sense cap explicació, sense cap explicació possible per què hi són (ni doncs què hi fan).
No hi ha per què – hi són perquè hi són. I les de més (això damunt) són evidentment epifenòmens d’altres “coses” anteriors. Mes d’on sortirien les coses originals? Per què hi ha re per comptes de no re?
Per què hi ha re per comptes de no re? Això justament és el que no comprenc (i l’únic ja que de debò m’abelliria de comprendre).
(…)
Esperances, ambicions, neguits, joies, tristors, etc. (tot això) són subproductes dels cervells dels epifenòmens efímers que són els humans.
Els superninots (els ninots amb superpoders dits “déus”) són subproductes dels cervells d’aquells epifenòmens qui, a més a més d’esperances, ambicions, neguits, fantasies… també doncs els evacuen, evacuen aquells superninots tan carrinclons.
Cap déu ni superninot no pot haver fet re ran de no re perquè abans prou calia que re l’hagués fet a “ell”. Car si cap déu és “cosa” qui fa, llavors la mateixa qüestió roman irresolta… Per què cosa i no pas cap cosa? Per què re i no pas no re?
(…)
No és ara el moment d’embolicar-me amb les rucadetes dels humans.
Tot i que recony si n’és, de costós i doncs de cansat, per a la poca gent de seny, bellugar-se en un món podrit de fanocs (de fanàtics religiosos de tota color) qui creuen (increïblement!) (lluny de tota lògica) en superninots al “cel” i en “esperits” qui fan i desfan, i pensen i dispensen, sense necessitat de cap cervell!
(…)
M’importa només el tot on hi ha incloses les coses que es fan i les que es desfan; m’importa només el tot – per què hi ha tot per comptes de no re?
Re no té raó d’ésser. De fet (segons la meua raó) només hi hauria de no haver re: d’haver-hi no re .
(…)
Tot això són mots – els mots són subproductes d’aqueixa màquina espatllada de fantasia: el cervell, el cervell crescut als cossos dels epifenòmens efímers de les coses que en diem animals – totes les paraules i els conceptes que les paraules conceben són doncs animalades .
Tot el que diem – inclòs el planteig d’aquest únic enigma (“per què cap existència per comptes de no cap existència”) – és per força animalada.
Això ens distreu – donar importància a les ventisses construccions dels subproductes del cervell de l’epifenomen de les coses que som.
(…)
No puc resoldre la qüestió. No puc dir: “hi ha perquè no pot no haver-hi.” Això és fal·làcia i xarona enganyifa – això és jugar amb paraules, dir animalades només per a romandre en acabat una mica més ample (i buit).
Vull saber per què hi ha re per comptes de no re. I dir que cal que hi hagi quelcom no resol re. De fet, em sembla (amb la meua lògica) que no hi hauria d’haver re enlloc. Mes hi ha. Hi ha. I hi ha aquest maleït cervell que les químiques arbitràries impacten com al satèl·lit sense quest els meteorits sobtats. Hi ha aquesta esbojarrada màquina al cap que sense atur maquina bestieses.
“ Si el cervell callés ni que només fos, llas, per un segon Ah llavors, pur instant d’entelèquia que tot seguit es fon! ”
(…)
Tot allò que reïx a atènyer el punt dolç es comença tantost a amargar.
17 març 2009
Les quaranta aclucallades
Infants : –“ Infant ” – dieu a cascun dels infants qui us han nascuts – “ infant, has nascut per a esdevindre emperador de la Xina. Per dissort (el món és muntat així) tothom et vol mort; el vent mateix és sempre per a tu un vent de bales assassines .” Ara, cap dia, aquest altre infant també es perdrà en cap altre joc d’infants, pujarà dalt la capterrera o dalt cap capçaner, o dalt cap bastida, rient, jugant, oblidós, i una bala li travessarà el crani. Flor de sang damunt el capet rialler del cadavre. “ No vull que pugis mai enllà d’enlloc ” – digueu-los, a cascun, debades – “ infant, seràs dalt la bastida, posaràs el peu a cap cap sord allí jaquit per cap traïdor, i, au, pobrissó, cap avall, cap avall som, a esclafar-te’ns en escruix al paviment. Així ho muntaven. Així s’esdevé ineluctablement cada cop, cada cop .”
~o~o~
Per què servim, per què la vida, per què tot? : –El déu d’abans, abans de morir, va pondre un ou. Aquest ou era l’univers. Aquest ou es desclourà tot plegat, eons avall, amb la naixença d’un nou déu. Pondrà aquest altre déu, abans d’espitxar-la, si així li rota o ho veu prou avinent, un altre univers.
Em direu: “ Collons, Manel, i qui va pondre el primer déu? ” Hi he pensat. I què us responc? Doncs us responc que: “Això no ho sé; la idea mateixa trob que no té ni cap ni peus; que és (com se’n diu?) absurda. La idea que mai hi hagi pogut haver un primer ou o un primer gallinaci déu qui, abans de penjar les barres al trebol, pongués cap ou. Ara, allò que ja no em sembla absurd és que per a això últimament no servíssim tots plegats (tots plegats: pedres, ormeigs, meteors, bèsties), i no serveixi la vida, i no serveixi, en un mot, el tot – per a pondre el proper déu.”
Què s’hauria de dir aquest altre pobre nou déu llavors? Es deuria dir: “ Idò, què hi pint ací? Per què serveixc? ” Tard o d’hora, en fer-se vell, en veure’s a les portes de la mort, potser es diria: “ I si ponguéssim ara un ou? ”
~o~o~
Qui propicia, perd (perd peu, perd la serva, perd el lleixiu, perd l’amor propi) : –Cada cop que sents un d’aquells immensament repel·lents fanocs missaires de qualsevol religió dient que el “seu” déu és tan “bo”, et vénen ganes de fotre-li un batzac que l’arruqui una miqueta més que ja no és, perquè el puguis lligar a una cadira, i, llavors quan es desvetlli, què fer-li? Això: li arrenques un ull, i un altre, i les orelles i la llengua, i el comences d’escorxar a lentes tiretes primes, perquè gemegui fins que no sigui a frec de perdre ja no dic el coneixement (perquè era evident que d’això no en tenia gens d’inici), ans no perdi, doncs, la capacitat d’oir el que li dic:
–Què gemegues, dissortat? Només sóc tan “bo” com el teu “déu” dius que és amb les “seues” criatures!
Hom es refrena tanmateix; hom prou veu que són uns mesquins i uns pusil·lànimes, que creuen en bestieses d’aqueixes, i que, com el grecs més pecs, perquè tenen por de dir el nom dels déus cruels, malignes i ignorants, com ara aquelles tres merdegades: les “erinyes” (les maleïdes enfellonides), qui, perquè no s’“ofenguessin” , hom les anomenava les “eumènides” (les gràcils bondadoses), així fan ells amb llurs déus tan repugnants: en diuen de “bons” perquè saben en realitat que de “bons” un colló de mico, al contrari, assassins dels més mitgesmerdes ans brutals. Tret que és clar no volen que se’ls alçurin i els comencin a putejar encar més, i els propicien inútilment amb pregàries i raspalleigs, i esgarrifoses adulacions (quan el que caldria és armar-se de mala esquírria i atacar-los d’urta a urta, com amb qualsevol altre mitjamerda més o menys gallinaci, alat o eixalat, enjòlit o terraqüi).
~o~o~
Qui és “ el darrer Català ”? : –És el Català qui, per modèstia, davant el “miracle” d’ésser Català (del poble al món més fidel a les arrels, i doncs el més esponerós en models d’humanitat), és considera “menys”, troba que no és prou digne de comptar-s’hi – i tanmateix s’hi compta, jatsia que molt humilment.
Els “darrers Catalans”, la nostra mà no afluixa. Ferms en la nostra condició de “darrers”, fem força contra els enemics qui ens voldrien esborrar els reguitzells savis i ardits. Diguéssim: “ No permetrem, no, no permetrem que invasors sense llums (obscurantistes adoradors de mort) ens els arraconin, ens els empenyin, malignament, als marges, per a llavors estripar-los per tal que ja no siguin ni al full! ”
~o~o~
La guerra : –Concepte simiesc; cal fer veure arreu que com a concepte es tracta d’un concepte erroni, equivocat, parit pel bocí de cervell que ens llegaven els llangardaixos i que en els mitgesmerdes de l’uniforme és l’únic bocí de cervell que de debò els carbura; que és doncs un concepte descartable, desdenyable – com el concepte que la terra és plana, que el sol és el centre de l’univers, l’església sap re del que fa veure que s’empesca, els humans tenen un esperit etern que manca precisament al corc qui els corca, etc.
~o~o~
Paciència : –Té un límit. Quan l’atenys, veus amb ull balb els gamarussos sense redempció i plegues de fer-los cap cas. Ni prens la pena de mai més adreçar-los paraula.
Plegues de tindre re a veure amb els qui encar creuen que un fantasma cèlic revelava, en mots massa ximplets de carallot de poble, els misteris del que és i no és. [Un fantasma cèlic, o potser millor celíac; expert en escatologia, indeed! ]
Si t’hi veus obligat per les convencions socials, au, el “bon dia” i prou als massa rucs qui encar creuen que enverinar l’aire no repercuteix en el clima ni en la salut. I als “especials” i als “triats per llur déu”. Als qui es veuen al paradís i tothom altri a l’infern. Als qui no “creuen” en el que veuen, en l’evolució, en l’univers tal com és…
Un cop de cap i ni mot als boigs qui dirien que un fetus o un afoll són “sagrats” i que la fembra prenyada ha de patir aquell paràsit letal tot i que ells segurament es farien llevar una simple llúpia a la punta del nas.
Belleu un bellugueig inquiet que sembli quelcom com ara mig somriure mal dibuixat als uniformats, als saigs envejosos qui a la mínima et torturarien.
Una capcinada distreta o ni això als mesquins esclaus de vocació qui es voldrien encar acastellanats.
Cal fer molt el distret, efectivament, en aquest món on els gossos se la campen com se la campen els armats, aquests qui són plens de veritats que només són falòrnies aitan grolleres que més val deixar-ho estar. Les ronyes del cervell no es poden mai rentar.
El temps que ens roman no el farem malbé amb discussions amb purrialla inútil sense prou llums al terrat. Tot el que pensen i diuen té la mateixa vàlua d’un pet pudent. Fuig-ne.
~o~o~
Saps què? :
el llibre plumbi l’abandonaré al bosquet entre fullaraques i branquillons
agafaré la meua lupa i tornaré demà o potser demà en vuit al mateix clapat indret
veuré cucs i cuques com s’hi enfeinaven quin treball són a mig fer-hi
oh ara hi veig llimacs formigues cargols escarbatets s’enduen d’una en una les lletres del llibre mig rostat en seguiré els reguitzells els ordres d’arrencada les posicions dels coautors i confegiré mots nous m’apuntaré cada lletra com s’escaigui que ara corr
i hauré fet un llibre nou
i sempre és el llibre resultant molt més interessant que no el llibre cru
és clar amb tants de bons partícips esmerçant esforços en la tasca de tots!
havia oblidat com me deia anava a dir-los què és un nom? mes els dic em dic josep ferrer o name’s john smith el nom és una disfressa com la pell i l’esquelet
veniu-me al funeral festa de les multituds on esdevinc anònim sense titlles ni falòrnies de lleis de deures d’identificacions
a l’altra banda de l’existent els anònims som els únics qui no som impostors
no prenen el nom de ningú ni els usurpen doncs els deures els drets el pes massa feixuc de la falòrnia
ens fem passeu-ho bé sense saber que mai en jorn nefand qualcú inventaria els miralls les enveges les comparacions
ens fem passeu-ho bé sense saber sense saber
ens fem passeu-ho bé i l’aire és fi i el cos diàfan
ni es nodreix ni es reprodueix no entra en competició
~o~o~
Saps què? :
el llibre plumbi l’abandonaré al bosquet el món és bell!
entre fullaraques i branquillons el nom és una disfressa com la pell i l’esquelet
agafaré la meua lupa i tornaré demà veniu-me al funeral
veuré cucs i cuques com s’hi enfeinaven els miralls les enveges les comparacions els ordres d’arrencada les posicions dels coautors
o potser demà en vuit al mateix clapat indret rialles que puntuen esfereïdores velocitats
havia oblidat com me deia a l’altra banda de l’existent en seguiré els reguitzells
festa de les multituds els esperits remunten baronívoles carícies de cavall
cavalcades desmanegades on esdevinc anònim sense titlles
anava a dir-los què és un nom? el pes massa feixuc de la falòrnia
anava a dir-los què he fet? tot el que fas prest cal desfer-ho cada construcció no és altre que efímer cos que com tot cos tantost fet comença de desfer-se
no he fet re sé que més val no fer altre que allò que és útil a l’instant i justament amb els materials a l’abast i sempre amb mínims retocs no fos cas que hom trenqués el precari equilibri natural de cada indret
~o~o~
[ Vegeu-me: desdentegat, i ja amb tres quarts de botifarra a can pistraus :
21 febrer 2009
Trenta-nou d’ Aclucallades
Malalties, o del microbi al misticisme : –Pel microbi, la infecció; per la infecció, caquèxia; per l’empobriment del cos, depressió; per les defenses abatudes, por de morir; de l’acolloniment, misticisme.
~o~o~
Bilingüisme : –Em trobava ahir aquella dona pel carrer. Una de les coses que em diu és que amb na Paula sempre se’n recorden de mi, car es mercès a la meua assenyada intervenció que enraonen ara en irlandès sense vergonya ni por.
És que un dia érem uns quants a taula i, entre la vintena de persones presents al voltant, devia haver-hi gent de cinc o sis nacions. Ens enteníem en anglès, com s’entén tothom, barrejat, pel món. Em trobava assegut entre dues irlandeses. Quan em van sentir parlar, passades elles, amb algú de la meua nació en Català, va semblar-me sobtar que s’intercanviaven una llambregada i que feien els inicis aviat reprimits d’una “carota”. Vaig fer llavors una carota molt més palesa i els vaig dir: “En canvi, heus ací que el que no comprendria mai un Català és que, com he notat al llarg de la vesprada, dues persones de la mateixa nació quan s’adrecen elles amb elles no parlin en llur idioma. Dos Catalans sempre parlaran en Català a través de qui sigui. És un dret inalienable, que en diuen. Ara, no veig que les dues, qui m’heu dit que sou irlandeses parleu en irlandès quan parleu damunt meu; no ho fareu pas per qualque desplaçat motiu de ‘gentilesa’? El que fóra potser per a vosaltres ‘gentilesa’ em sembla a mi ofensiva submissió.” Es van quedar parades. No havien parlat mai entre elles en irlandès. No sabien l’una ni que l’altra en sabia! Al cap d’una estoneta, s’aventuraren a dir quelcom en irlandès, i s’entenien! Començaren de riure animadament, esperonades per qualque íntima exaltació. “Aquest és el bilingüisme universal i que cal”, vaig dir, “ entre els propis el propi idioma, i tots plegats l’anglès! ”
[Els únics qui pateixen en aquest sistema són els anglesos i americans mateixos, privats del goig de saber directament una segona llengua. Com s’ho faran? Els recomanaria que els fos obligatori a les escoles aprendre rus, àrab, xinès. Mai no se sap. No fos cas. I és molt bo per al cervell.]
~o~o~
Home d’inacció : –Me’n ric de les esvalotades anades-i-vingudes, els entra-i-surts, els daltabaixos, dels esverats homes d’acció qui no poden pas fer altre que repetir el guió que els impel·leix al ridícul.
~o~o~
Els anys : –Els anys s’escolen a milions incessants – com allaus de polsegueres. De tant en tant, parpellejaré. Àdhuc, algun cop, em fregaré, amb dos dits d’una mà, ensems ambdós ulls.
Els lèmurs van de cul entre els glomèruls : –Branden els caps, dubitatius. Voldrien escatir què foren aquells glòbuls, planetes, negres, ubics, lluents, que reflectien tota idea, invenció, pensament…
Se n’adonaran algun dia que tot allò que guaiten són ulls? Els ulls dels uns i dels altres.
De moment, però, no hi comprenen res.
~o~o~
L’ull : –L’ull veu l’ull. I enllà de l’ull, res.
~o~o~
Temps : –Temps, allò que en diem temps, no són sinó fragments malcasats d’espai – trilions de re-usables instants – il·limitadament re-utilitzats – anàrquics passavolants – (fins que es casaran al canemàs de l’espai, i no hi haurà doncs ja més instants reviscuts).
~o~o~
Malalties : –En aplec extraordinari, al segle dinou, on els científics inventaven remeis a doll, les assetjades, hostilitzades, malalties es digueren que malament rai, que perdien terreny, hegemonia. Que la gent no es moria prou de pressa. Que calia inventar un mal més greu. “Adoneu-vos-en que, tantost inventada qualque nova malaltia, la gent obtempera, segueix, i comença de morir-se’n. Abans d’inventada, la gent no se’n moria. La gent es moria de qualque xacra antiga. Mes ara se’n moren a cabassos, molt més ràpidament, de la nova de trinca.”
Perquè hom els havia identificat i remeiat recentment el truc de molts dels microbis físics, les malalties tiraren a rumiar cap al terreny dels microbis psíquics. (Físiques, psíquiques: tant se val: al capdavall s’equivalen: una malaltia és una malaltia.) Les ideologies eren malalties psíquiques ja veteranes; els en calia una de més virulent, vet ací. Les malalties inventaren doncs al XIX una nova ideologia: el nacionalisme .
Maltempsades rai a tot el voltant de la boteruda, estrabul·lada, esfera terràqüia. Genocidis per a donar i vendre. A prop nostre, dos nacionalismes molt cancerosos, el parisenc, i el sempre mimètic de París, el provincià madrileny, volen llavors anihilar la nació Catalana – paradoxalment no prou empestada amb aquella nova letal malaltia – per a tindre més espai on sobreviure, nodrir-s’hi.
El nacionalisme és una malaltia relativament nova (amb prou feines dos cents anys) i per això encar reïx a esborrar (mentalment o física) tanta de gent. És una malaltia com les altres, però, i per llei de supervivència, si no reïx doncs a carregar-se tothom, hom se la carrega. Comença de perdre gas. (El gremi neguitós de les malalties també vol sobreviure – amb quina nova bertrolada no ens sortiran adés?)
~o~o~
D’on ve el mal? : –El mal ve de la supervivència. És intrínsec a l’afany de supervivència. Tot el que sobreviu tendeix (o és perquè ha tendit) a sobreviure. No hi pot altre (li ve de mena). I per a sobreviure, sovint ho ha de fer a expenses d’altri, contra el veí. Sobreviu (“sobrevisc”, exulta) perquè l’altre mor. Tot organisme – i tot organisme dintre tot organisme – si tendeix a sobreviure, farà mal. Farà mal .
Només podem sobreviure a expenses d’altri – si sobrevisquéssim amb l’altre, no sobre viuríem, “només” viuríem. Per dissort no semblem (ni semblen cap dels organismes qui “ens viuen”) pas gens estar fets així. Estem fets per a fer mal, és a dir, per a sobreviure. I només viuràs si sobrevius. Viure és estar malalt, ésser dolent. La primera malaltia (dolenteria) és viure.
Motors de la supervivència : –Fragments d’espai malcasats que t’impel·leixen a reviure la fugida (duus els urents diamants, suara emblats, a la butxaca) fins que no topes al budell cec de l’atzucac. Se’t fongué l’eixida. Fi del món, no exit .
~o~o~
Verborrees del dinou, òperes, arengues, misses : –Per què escoltaríem els vells òperes? Per què llegiríem els vells Balzac, Tennyson, Trollope? Per què badoquejaríem els vells davant els polítics prometent sempre, amb les mateixes adotzenades, ensopidores, filigranes, el mateix lloro i el mateix moro? Per què aniríem els vells a misses? Per què mastegaríem desdentegadament la mateix pasta sonsa? Només perquè el fastig de l’ultraprolix ens fa l’efecte que ens allargassa les hores; ens enganya amb el miratge escaguitxós d’un curt espai que ens roman per a córrer fet, pel cansament i l’enfitament, aparentment ara més pregon, tot i que, vulguis no vulguis, de fet com més anem més acceleradament se’ns escurça.
~o~o~
O filosofia; per què filosofaríem? : –Per a espesseir, afeixuguir, les hores.
Exemple:
–Et dic que no hi ha cap “déu” qui pugui fer res contra les lleis de la natura. –És la natura doncs una “deessa” encar més forta que no tots els altres “déus”? –No; la natura és el que hi ha. I el que hi ha, és. (No hi calen ara cometes.) –Mes sap la natura que és? –Només a través meu. –D’on tu: tu ets “déu”. –No; en sóc la consciència: sóc la consciència de la natura. En sóc, perquè sense mi no és conscient. Em fotré ara mateix un tret al cap i la natura continuarà, feliç ara com abans que vingués jo efímerament a tocar-li el voraviu. –Feliç natura, qui pogués ésser-ne! –Deixa’t dur pel corrent. –Sempre ho he fet. –Feliç tu. –Per què? –Perquè qui va contra corrent de la natura, només pateix i fa patir. –I tu? –Jo he volgut no anar ni amb la natura ni contra la natura; he volgut pujar al costat i guaitar-me córrer el corrent. –I? –L’espectacle és sempre el mateix. Al capdavall t’hi ensopeixes, et roda el cap i caus al mateix riu que tot s’ho enduu. –És la natura tan natural! Fa enamorar! –Si et fa goig, endavant. Tu rai. –I tu, ploramiques, i tu! –Dem-se les mans que la cataracta és imminent! – Fi…uh…uh…! (Darrer salt eufòric al buit.)
11 febrer 2009
Trenta-vuitè de Vidriols als Salpassers
Dels homes “providencials”, o cascú tira per on pot : –Blancs i negres barrejats, proletaris i burgesos, gent de bona fe i abjectes religiosos, soldats i generals, amos i servents… El triomfador Ohmama! els beneïa tots alhora i se’n fotia part de dins.
Fa en Diodor Sicilià: “ Els esclaus s’espentejaven amb els homes lliures per a veure’l millor com arribava, victoriós Alcibíades. I és que a pleret la idea s’instal·lava que aquell era un home digne d’admiració, i això tant que els dirigents d’Atenes hi veien al capdavall l’home per ells tan esperat qui fos capaç de posar la gent baixa a llur lloc obertament i sense manies, mentre que les multituds de la pobrissalla hi veien un campió per a llur causa qui duria la ciutat a un daltabaix d’on en sortirien guanyant qui-sap-lo .”
~o~o~
No hi ha com la unió, Catalans, per a guanyar la guerra : –Diu en Diodor mateix:
“Al capdavall els Catalans (vull dir, els atenesos), després d’haver patides tantes de desfetes, oferiren la ciutadania [ Catalana, i cal dir, metecs, que només pot ésser Català qui en sap ], oferiren la ciutadania als metecs i a d’altres forasters qui volguessin lluitar amb ells; així, quan una gran gentada, ara esdevinguda ciutadana, s’enrolà a l’exèrcit Català (tornem-hi, atenenc), els generals anaren triant els qui es trobaven en millor condició física i els ficaren [en escamots adients].” Bona!
De tal manera que és molt més Català (és clar!) un metec o foraster qui lluita per la nostra llibertat que no pas tant de botifler qui lluita pel nostre anihilament, amb el “bilingüisme”, la “solidaritat”, la “tolerància”, el “constitucionalisme”, l’“iberisme” i d’altres femtes i quisques fètides per l’estil.
~o~o~
Murs : –Diu el rector de Vallfogona: L’enamorat rere la reixa maleïa al començament la reixa, mes en acabat se n’adona que allò que a ell no li permet entrar, tampoc no li permet a ella d’eixir. “ Reixa que a mi em té pres, a ella pren .”
O el qui es fa un mur perquè els de fora no l’envaeixin, sovint acaba havent feta una gàbia d’on no pot eixir.
Diodor Sicilià: “S’aixecà en Nicolau, qui havia perdut dos fill a la guerra, i digué: Vencedors, ens ho hem de prendre amb calma. La bona voluntat devers els nostres amics l’hem de mantindre immarcescible, mes l’odi a l’enemic ha d’ésser fàcil de marcir, car, així, els amics creixen i decreixen els enemics. No fóra pas convenient d’encomanar els nostres odis als descendents. No fos cas que la truita es trabuqués i la revenja que dúiem als nostres enemics vençuts es capgirés contra nosaltres. La prova, la guerra suara finida. Hom ens tenia assetjats, l’enemic ens tenia tancats en mur que havien aixecat, mes el mateix mur, mercès a un canvi de fortuna, a ells els tancava. Qui comptava fer-nos captius, captiu acaba.”
Contra això diu algú qui jo em sé:
Murs d’odi : –“Els feixistes canfeliposos (amb massiu ajut nazi) ens guanyaren i aixecaren al nostre voltant un mur d’odi que només ha crescut durant els anys de pseudo-acabada la guerra ençà. Mai ni una escletxa de bona voluntat de l’avariciós canfelipenc devers el Català presoner. I això ens ha marcats. A mi personalment m’ha marcat de tal manera que mai no perdonaré. Al contrari, com més vell em faig i més veig repetir les mentides i excuses d’odi dels canfelipaires per a no permetre cap escletxa de llibertat al poble esbocinat dels Catalans, més creix mon odi i s’eixampla com s’eixampla i creix el mur d’odi contra els Catalans fets malbé. Ja no m’esmenaré. Els altres fotran el que voldran. El meu odi contra canfelip no abatrà mai.”
Només l’odi no fa de tu codonyac que hom trepitja com si no res. L’odi et manté indòmit, viu i ert, prest per a tornar-t’hi tantost s’hi escaigui.
~o~o~
Qui no prea la llibertat dels altres no té dret a la pròpia : –“Multituds qui han aplaudits els esclafaments de les llibertats en d’altri, encar han pogut veure com amb aquesta espifiada els eren esclafades les llurs.” (Mark Twain ).
~o~o~
Les veritats cal insistir-hi (exagerar-hi?) : –A lliuradors o cullerots curulls, poua al teu arsenal d’infàmies i de desdenys, manoi, i amaneix-te a vessar-ne a mans besades damunt el cap odiat i oiós del canfelipós: “ qui mal vol a canfelipaire, un escreix de crims li alleva! ”… que, damunt els defectes que apila naturalment, li’n sobreïxquin d’afegits! Això cal que quedi clar.
~o~o~
Inutilitat ans dolenteria de l’acostament de Catalònia a l’avariciós enemic veí seu : –D’ençà que els Catalans fan costat als lladres pidolaires de ponent només n’han tretes misèries. Tota nació que s’alia a una altra massa estretament, es veu arrossegada a haver de fer les guerres de l’altra, i què en treu sinó els treps, i mai els guanys!
Fa més de 200 anys ja ho deia en George Washington : “La inclinació fervent d’una nació envers una altra és font de moltes de dissorts, malastrugances. Per simpatia amb la nació així afavorida, es crea la il·lusió que existeix un interès comú, sovint totalment imaginari . Hom es veu així carregat amb els enemics de la nació ‘amiga’ i alhora participant en les seues guerres sense cap altra mena de justificació ni raó. També, es veu obligada a oferir a la nació afavorida privilegis que nega a d’altres nacions amb les quals per aventura tindria més afinitats ; així, aquelles concessions exclusives nouen doblement la nació que les fa: per pèrdua d’allò que no s’hauria d’haver donat mai, i per pèrdua de la bona voluntat en les altres nacions així arbitràriament desposseïdes i ara atiades a veure-la com a enemiga. I és una situació que ofereix a certs ciutadans massa corruptes, ambiciosos o enganyats (els quals ara s’han afeccionats descordadament a la nació afavorida) massa facilitats per a esdevenir traïdors, per a sacrificar els interessos de la pròpia nació a benefici de l’altra, i això sense generar gaire cridòria, de cops fins i tot amb aquiescència quasi general ; envernissen llurs vils o folls deliris d’ambició, corrupció o afecció amb aparences d’un virtuós sentit de l’obligació, un encomiable mirament per l’opinió pública, un admirable zel pel bé comú.” Mes són serpetes de letal fiblada.
Els botiflers perden la nació, la lliuren lligada de mans i peus a l’enemic, i en acabat encar pretenen que ho fan per a bé nostre (i bon tros del públic carallot, ja massa enverinat, els donen la raó). Un rei traïdor ens va portar a ésser ‘amics’ dels enemics; els enemics ‘amics’ ens ho han pres tot. I ara encar voldrien que, anihilats, ens transforméssim en la mateixa cendra que esborrarà el que fórem. Marxaran triomfalment entre les runes Catalanes damunt la pols garranyigosa que llavors ja no som.
~o~o~
Mals discursos polítics : –“Com més microscòpic el tema, més harmoniosament gegantina l’eloqüència amb què l’exposen”, diu en Twain.
Inauguració de nou emperador : –Davant part davant, d’aparador horrorós, allí hi teníeu el predicador molt “recte”: marieta llefiscós, filisteu, colltort, fastigós, pregava a “déu” i se’n declarava esclau llepaculs, mentre, darrere seu, els militars i els capellans s’amanien a matar i a estuprar els ineptes qui se l’escoltaven bocabadats.
~o~o~
Guerres : –Qui és més desgraciat? Els croats qui es feien matar per a defensar un llibre que no havien llegit (ni, analfabets rai, podien llegir) mai… o els moros qui es feien (i es fan!) matar per un llibret que els han fet llegir com si fos l’únic llibre i no n’hi hagués cap altre que valgués prou la pena enlloc?
~o~o~
Llibres de religió : –Els hauria llençats a les escombraries, tret que tenien una certa vàlua material. I ara em deia: on els posaré? Vull dir, aquells llibres de religió, de teologia i mitologia. Els posaràs amb els de “ciència ficció”, o amb els de “fantasia”? O hauràs de començar una curta lleixa que hi digui de l’“esbojarrament malaltís de la malignitat imaginativa”?
~o~o~
Hauríem de prendre’ns-ho tot de conya, com diuen les bíblies? : –Car només per la gràcia (i quina gràcia fa això de la gràcia! ), només per la gràcia de ‘déu’ podem ésser “salvats”.
Diu el “llibre” (ha! ): “Per la gràcia, amb l’ajut de la fe, i no pas amb res que hi pugueu fer vosaltres, sou salvats, capsdecony. La salvació exclusiva és un present que us fa ‘déu’; no té res a veure amb les vostres obres ; així que més va no fotre el mec presumint de recte, ni de just ni de punyetes.”
És “déu” doncs el cabal genètic que més o menys determina on fotràs cap? Hà!
~o~o~
És bo de tindre manta de dona, com volen les bíblies…? : –Què fot n’Abraham, “ pare de tots: moros, jueus i altres cretins ”? Doncs es fot qui-sap-les femelles: drudes i d’altres, i els fot fills a balquena, i tothom el prea i respecta car veuen que així el seu ‘déu’ el premia, perquè és recte i segueix la llei. I ‘déu” dóna premi a qui vol; i a qui vol donar premi, doncs aquell prou pot, ‘salvat’, beneït, triat, i tot allò.
No. Diu el “llibre” (i no cal dir els “llibrets” dels altres): “És de bon capellà acceptar els dons del teu ‘déu’; així, si et cases amb una verge i més tard veus que et vols casar amb un altra verge, doncs això rai. Li extreus permís a la primera qui desponcellares i ara desponcelles la segona, i ara tens dues dones; el capellà just i justificat no pot cometre així adulteri, car ambdues li han estades donades pel seu ‘déu’, perquè és un malparit molt potrós que ara té en propietat dues dones… oh, i espera’t, amb una mica més de sort, n’afegirà, i ningú no podrà-les-hi prendre!”
I diu: “Ara, si cap de les deu verges [ex-verges, cal suposar], ara que són seues, es fa fotre per un altre home, aqueixa maleïda adúltera ha d’ésser morta sense compliments; car aqueixes verges són seues perquè les prenyi i omplin el món, tararom txim-pom , dels seus fills.”
“Les dones, d’ençà que fan els set anys fins que es moren de velles, poden, si volen, entrar en acció. Són tan competents per a fer-ho com un portaciris per a portar un ciri. Competents cada jorn i cada nit, dia rere dia, ah, i no és pas que no vulguin aquell ciri – el volen amb desfici, amb totes les forces, seguint els comanaments inscrits per llei divina a llurs cors; no hi ha dona al món que no pugui cada dia exhaurir i desconfir i anorrear deu estintols masculins d’aquells que hom s’enduu al llit.
“Els homes, en canvi, llur competència en la matèria és comparativament breu rai. I en tot cas en grau sempre moderat. D’ençà dels setze o disset, i llavors durant un període d’uns trenta-cinc anys, encar s’eixoriveix. En pic ha fet els cinquanta, tanmateix, la qualitat del seu treball decreix qui-sap-lo; la freqüència de temps hàbil s’espaia; la satisfacció que dóna o rep no val gaire… Mentre la seua àvia és bona com al primer dia ! Funciona perfectament. Té un portaciris ferm d’allò més… alhora que el ciri de l’home, com més anem, més s’estova i panseix, escarransit per les maltempsades i els anys, fins que s’escau que ni d’aixecar el caparró no pot, i aleshores hom desisteix, s’hi resigna, el deixar tristament descansar en pau, confiant ja en qualque mena de miraculosa resurrecció que no arribarà mai.
“Ha d’ésser per força llei divina que les dones estiguin fetes per a gaudir d’adulteri il·limitat.
“Només les dones estan fetes per a poder satisfer un harem (d’homes). I en canvi, els homes, quin escàndol, a la Terra ho han organitzat exactament tot a l’inrevés! ”
[Poètic, ca? : Afegiu-m’hi ciris, faria la dona, mentre l’estesa de ciris despesos rau com ruïna prehistòrica als peus del llit.]
~o~o~
En Twain, en Shaw i la ‘meua’ dona hi convenen : –Cardar és un plaer. Els tres doncs d’acord. Diu a les seues memòries en Bertrand Shaw : “Cardar ho trobava d’allò millor, era quelcom que era capaç de produir dins teu una sorprenent onada celestial d’emoció i d’exaltació existencial que, per molt passatgera que fos, t’oferia un tast d’allò que per aventura podria esdevindre, en el futur, l’estat normal d’ésser en una humanitat immergida en l’èxtasi intel·lectual.” Som-hi, som-hi.
~o~o~
O som de debò només merda, com diuen els diversos déus de la bíblia? : –Hi diu un passatge: “Som tots plegats com un parrac de torcar-s’hi el cul, i això és així mateix tot el nostre afany de rectitud; i ens podrim com fulla morta; i el vent de les nostres iniquitats se’ns enduu.”
~o~o~
Ésser religiós vol dir haver mort espiritualment : –O dogma és el flagell que corca el cervell. Bell mot de n’Alexander Herzen (parlant d’algú qui havia sobreviscut les arbitràries presons tsaristes): “Aquell en canvi només s’havia mort espiritualment: havia esdevingut religiós .” (Hà!)
~o~o~
Déus – tots morts : –Era petit i mon pare ens contava com, a la “seua” guerra, una nit fosca, s’havia hagut d’amagar a un nínxol del cementiri contra l’atac de l’enemic. Li vaig demanar: “ I no tenies por dels morts? ” Se’n va riure: “ Dels vius, dels vius, tenia por! ”
El mateix ara. N’hi ha qui em diuen si no tinc por de llurs “déus”, els quals em pas tots plegats per la carranxa, sobretot com més llorda la duc. Els responc, com hem respost els milions i milions de “callats” sempre amenaçats pels maleïts “divins” assassins: “ Els déus, rai! Els vius, em fan por, els vius! ”
~o~o~
Què pot dubtar un capellà qui dubta? : –Això fa rodar el cap!
Dubta de quin deu ésser el percentatge de femta en les seues infantiloides creences? Què es diu, en el seu dubte? Es diu: “El noranta per cent del que crec o faig veure que crec és femta i falòrnia…?” “El vuitanta-sis per cent…?” “El seixanta-set…?”
Ajudem-lo: “No! El cent per cent és femta i falòrnia! El dubte és femta afegida! La teua religió (com totes les altres) és cent per cent femta. El teu déu (com tots els altres) és cent per cent falòrnia.”
Bah, quin fàstic de capdecony! Doblement viltenible: primer per capellà i llavors per dubtar!
~o~o~
Impresos : –Caminava i se m’atansà un gos bòxer i, boxant boxant, em va fotre un parell de mastegots als collons que em van fer mal un mes durant pel cap baix. Per això es diu “bòxer”, vaig cogitar, perquè “boxa” i “no pot fer altre que boxar perquè és un bòxer”. Hum! Tots fotem el que duim programat de fotre. No hi ha escapatòria. Altre que un bon cop al cap, per a veure si te’l trastoca. Tots anem tocats cap a un indret; i ens cal un bon cop per a trastocar-nos cap a un altre. Ho portem imprès als gèns.
L’home socialitza, no pot tampoc fer altre. Tota filosofia (ideologia) és excusa per a socialitzar (més o menys); tot argument és doncs fal·làcia; tota moral, falòrnia.
L’home vol viure amb l’home (la dona pròpiament “hominitzada” també, hà! ), i ho assoleix i hi reïx amb més o menys gràcia, depèn del seu grau d’intel·ligència. L’home, com més pec, més mata, o agredeix o odia sense solta ni volta; com menys pec, millor s’adapta al mitjà (sovint molt fastigós, i àdhuc massa) del món i hi concorda i hi sura amb una certa felicitat en la familiaritat de la pau, la confiança mútua i la construcció enginyosa i avançada, descobridora.
Altrament, res de res; cops de puny al buit.
~o~o~
El cos : –organisme parasitat també per una bomba; el cos és una bomba d’aquelles que fan tic-tac – i amb el darrer tac, o tic, plop , t’anorrea. O és un cor que fa zub-zub, zub-zub, fins que entre zub i zub fa l’ànec. O es ànec a qui torç el coll, entre cargolada i cargolada, prou. O es cargol que hom cargola, o és… Plop . [Ho hauria dit demà, tret que m’he mort avui.]
~o~o~
Un altre “set” de set : –Dels set “pecats capitals” n’hi ha tres que són pus tost “virtuts”: urc, trempera i mandra .
–“Cobejança” és lleig, fa de canfelipós i de capitalista.
–Amb aquell que diuen “ira”, malament: prendre mal i fer-ne, rai.
–“Golafreria” és fastigós: per a gent plena de greix, és a dir, plena de merda i de pets; qui s’hi atansa, ecs!
Els més feliços els vells : –A part del fet que ja estem tots mig tocats, els vells qui no ens fa mal re o gran cosa som feliços sobretot perquè els potencials enemics, la de més de gent contra la qual fotérem tants de crims, són morts o si fa no fa, i no poden doncs tornar al món dels VIUS a emprenyar-nos!
14 gener 2009
Trenta-setè d’afartaments
Trenta-setè d’aclucallades
I si apreníem de llegir? Exemple u : –
No sabem o no volem llegir allò que tanmateix tenim escrit ben clar en milions i milions d’exemplars. El “jueu” (i l’americà qui s’ha batejat elleix el “ nou jueu ”, és a dir, el qui pertany al “ poble també escollit per déu ” [ déu : and what the fuck is that? ], llegeixen a llur “llibre sagrat” (hà! ), entre bestiades a manta, com les que surten als vils opuscles apellats “ nombres ” i “ deuteronomi ” (un parell de manuals detallats de com robar i assassinar pertot i a tot estrop, i els nazis, i els jueus i els americans són els qui recentment hi excel·leixen, a aplicar-ne les instruccions), hi llegeixen això mateix, dictat per llur déu:
[Tret doncs de nombres , cap 31. i deuteronomi , cap. 20.]
–Poble escollit meu, si vols conquerir re (una ciutat, una nació, un territori), fes això: t’hi atanses armat fins a la coroneta i els ofereixes “ la pau ”.
–Si te l’accepten i te l’obren (la vila, el territori), agafes tothom qui hi viu i en fas esclaus teus.
–Mes si trien la guerra, llavors els has d’assetjar; al cap d’estona, quan el vostre déu triarà de lliurar-vos-el (el territori, la vila, etc. ), cal que en mateu tots els mascles romanents; quant a les dones, la canalla, els ramats, esbarts, tota la resta, això és despulla i us pertany com a botí: un present que el vostre déu us dóna.
–Aquest procediment fareu servir amb totes les ciutats que no pertanyin a la família nostra, per lluny que siguin.
–I en aqueixes ciutats que el vostre senyor déu us ofereix gratuïtament no hi heu de deixar re que sigui viu; els heu d’anihilar: hittites, amorites, cannaïtes, perizites, hivites, jebusites… tots plegats, això us ordena el vostre déu, no fos cas que si en deixàveu cap de viu, us ensenyés les pràctiques fastigoses de llurs déus. El vostre déu és el millor i s’emprenya molt si us desvieu gens de coldre’l a ell exclusivament.
Són obedients la gent del llibre: els nazis a Rússia, els jueus a Palestina, els americans pertot arreu: de Filipines, al Japó, a Corea, a Nicaragua, a l’Iraq… Et proposen la pau si els ets esclau, com els castelladres; ara, si no acceptes l’esclavatge, massivament et bombardegen, t’envaeixen, t’anihilen .
–Com llur déu els manava, això foteren els “escollits de llur déu”: assassinaren tots els mascles de l’indret vençut.
–Les dones, la canalla, els ramats, esbarts i eixams, tot el que trobaren d’una certa vàlua, s’ho apropiaren.
–Tot allò que no es pogueren endur ho cremaren, en feren cendres.
–Moisès els va dir: “Què foteu, desgraciats? Heu deixades vives totes aqueixes dones? No us n’adoneu que per llur traïdoria vingué el flagell? Peleu-me-les totes ipsofacte, vull dir, les qui no són verges; i, de la canalla, mateu-me’n ara mateix cada xiquet; les xiquetes qui mai no cardaren us les quedeu i en feu el que us roti que prou us les heu guanyades, campions; les prostituïu i en fareu mant pistrincs, jotfot!”
–I l’altre capellà, Eleàzar, els va dir: “Purifiqueu-me tot el botí, i llavors en gaudirem com bavosos camells.”
L’uniformat: el militar, el buròcrata, el “manat” : –Sempre content de viure amb un assassí : és a dir, a viure… content… amb ell mateix .
Content: Car pensa l’assassí que tothom es mereix d’ésser assassinat per ell; ell, l’assassí triat per “déu” per a assassinar tant de degenerat.
+++++
Obama : –El mateix àvol maligne sanguinari pallasso, tret que ara vestit de negre; si fos vestit de dol, encar rai; de dol pels milions de morts per la màquina industrialo-armamentística dels bibliosos nazis, altrament dit, el sempre assassí poder americà.
+++++
Formen els qui segueixen la religió jueva el poble més datpelcul i ignorant de la terra? : –Probablement. Cal pensar-ho quan llegeixes, per exemple, que es veu que poden menjar conill, mes que tenen prohibit a mort de menjar llebre. Per què? Doncs, segons llurs lleis, per què “ el conill remuga i la llebre no” ! Fotre, et dius, cal ésser negat, i tindre probablement el déu més ridículament babau (a part de maleït assassí) mai empescat!
Clàssic : –Saps que és un “clàssic” aquell escrit que tens la impressió que ja has llegit amb un cert vague plaer manta vegada quan de fet el llegeixes per primera vegada.
+++++
Com hauria pogut haver dit en G.B. Shaw : –“Que ningú al món no foti com els Catalans, qui es cagaren davant l’atac constant dels covards militars feixistes castelladres, armats fins a la coroneta, i amb això estintolats, és clar, pels furibunds capellans de la inquisició. No! Feu, al contrari, feu tot el possible per fer-vos amb el que voldríeu ( la Independència! ), no fos cas que més tard us l’haguéssiu d’espinyar amb la immensa merdegada que us tocava – i on us volien rabejant-vos-hi ja fins a l’ofec i l’anihilament.”
+++++
Propitiate my ass! (2) : –No hi ha pietat per a qui et vol el seu esclau; no hi ha pietat per a qui et vol anihilat.
El castelladre cal batre’l sense pietat en tots els fronts. Al castelladre no li demanes mai res; no et penedeixes mai de re del que li fots; no el propicies mai! Com més avall el tens, més fort el trepitges, fins qui no en giques a l’ambient ni la fetor que fot.
+++++
O res o tot (no hi ha tercer) : –Res (el concepte “res”) ni existeix ni pot existir, ni pot haver existit mai (altre que com a concepte, és clar); només existeix tot (tot existeix, tant com a concepte, com com a realitat); car si res existís (el concepte “res” existís en la realitat, o altre que merament com a concepte) llavors no existiria re, res no podria existir; mentre que si tot existeix, llavors rai.
Doncs, no hi ha creador que valgui; car perquè hi hagi creador, cal que res no existeixi (és a dir, cal que allò que conceptualment en diem “res” existeixi); mes si res no existeix, no pot haver-hi creador (car no hi ha creador existent; en res no hi ha altre que res), mentre que si tot existeix, no cal cap creador perquè creï res, car tot ja és creat.
Altrament, fóra pelut. Car d’algun lloc hauria de sortir el que hi ha. I res no pot sortir de “res”. Doncs, cal que tot surti de tot.
Tot surt de tot. D’on que cap creador no calgui, car si calia un creador, calia abans un altre creador qui el creés (i així anar fent), ço que és absurd.
La idea d’un déu és de totes totes absurda [altre que com a “deuetó” en un món ja pler de coses, i vet ací que en un indret buit, llavors un creador hi crea alguna cosa, controlada per aquest creador, qui experimenta (si fa no fa) amb allò creat; experimenta malignament, és clar – car fer-se “déu” sobre algú altre amb consciència, no hi ha res més maligne; o altrament (si no fos maligne; diguem si ho fes de per riure, si abans que acabessis boig, et revelava que tot era “de per riure”, i fins ara, és clar, l’únic qui se’n reia era molt malignament ell), altrament, dic, tot és una xanxa xarona, una aixecada de camisa de molt mal gust; és com si em dic creador, i agaf una mosca vironera i esper que pongui en qualque bocí de carnús i llavors tanc el farnat en un receptacle i en dic “el meu món” o “univers: i les mosquetes qui hi neixen les tortur a pler].
Lloc? Sempre? Mai? Tot? Res…? Sí ves! Hi ha el que hi ha. I el que hi ha sembla ésser “tot”. Si el que hi hagués fóra “res”, tota aquesta conversa (o monòleg) no podria tindre lloc. Lloc…? Car no hi hauria lloc, ni mai, ni sempre, ni tot, ni jo. Només hi hauria res, és a dir, no hi hauria res, ni res (ni el concepte absurd “res”).
[Estic content? Em satisfà aquesta contesta? Gens. Mes el cas és que no he trobat ningú ni res enlloc que me n’oferís cap de millor. Si hom pretengués ficar-hi “déus” en joc, per què no afegir-hi elfs, follets, barrufets, fades, paitides, valkíries, avatars, tota la tresca i la verdesca d’idiotades d’ignorant? La contesta ha d’ésser seriosa. La qüestió és que res no pot sortir de no res. Ara, tot pot sortir de tot. L’origen de tot ha doncs d’ésser tot (i això ho inclou tot; incloses doncs les “obres” de la imaginació: déus, follets, valkíries, etc.)
Quan al “déu” dels “déus”, el primigeni, el qui féu tots els altres, com certes religions pseudomonoteistes pretendrien (els cristians, jueus, moros, etc.) només això:
Si no el va fer Ningú, el va deure fer Algú, i si es féu Sol, perquè no Tot? ]
+++++
jo : –vàgil ió.
+++++
Vils dialectes : –
mallorquí : dialecte de la ciutat de Palma de Mallorca: lleig barceloní : dialecte de la ciutat de Barcelona: lleig valencià : dialecte de la ciutat de València: lleig
alacantí : dialecte de la ciutat d’Alacant: bonic ferrerienc : dialecte de la vila de Ferreries: bonic lleidatà : dialecte de la ciutat de Lleida: bonic .
Raça immortal: la Catalana : –“Se n’adonen (diu el conferenciant) que fa 300 que no es mor cap Català…? Es moren pertot xarnecs, com mosques vironeres; es moren pertot gavatxs, com carn de canó napoleònica; es moren pertot els spaghetti, com fideus apollegats; es moren fins i tot els “andorrans”, whatever the fuck’s that…
“Mes no es mor mai cap Català; això no: cap Català no té permès d’estirar la garra – ( potser perquè també fa 300 que tampoc no té dret a néixer…? )”
+++++
I si apreníem de llegir? Exemple dos : –
Ho diu també ben clar en un parell de llibres tanmateix força amagats, la Crònica d’en Jaume , i la Crònica d’en Desclot . El Català (qui pertany a un poble no pas escollit ni pel tros més gros de la població qui viu al territori de la nació, ai!) podria llegir-s’ho, si li vagués, a un parell doncs dels seus “llibres constitutius”, vull dir, això:
Als capítols 392 i 396, hom pot llegir-hi (d’en Jaumet) el següent (trobant-se a l’Aragó i parlant a aragonesos, en Jaumet o el seu cul inquiet els diu), capítol 392: “ Aquell (reialme) de Catalunya, que és lo millor regne d’Espanya, el pus honrat – i el pus noble , per ço car hi ha quatre comtes, ço és, lo comte d’Urgell, i el comte d’Empúries, i el comte de Foix, i el comte de Pallars, i hi ha rics-hòmens, que per un que aquí (a Aragó) n’haja, n’ha quatre en Catalunya, i, per un cavaller, n’ha en Catalunya cinc …”
I els diu, capítol 396: “ Nós (la mercè de déu, que ens ho ha donat) havem tres o quatre regnes …” Això vol dir que l’Aragó ja comença de no ésser ni regne ni res, pus tost un cau de malparits. Els diu: tinc tres reialmes lleials i ferms, ço és: Catalunya, València, Mallorca . Quant al quart, Aragó , dubtes rai – massa de traïdors hi treuen massa sovint la corcada cresta. No crec pas que duri gaire com a poble amb cara i ulls; massa de llepaculs de castelladre. “ Dura gent d’entendre raó ,” diu, “ vénen amb clams que no han cap ni sol .”
De tots els reialmes de Catalònia, doncs, Catalunya és el principal i més amat. Tots els reialmes, doncs? És clar, car en tenim tants! Mallorques, Nàpols, Sicília, València… Ah, és clar, és clar… Hum, paraula i honor de rei. Sovint, els aragonesos… El tufet, que no?
A la crònica d’en Desclot, capítol 132, torna a dir-hi, ara en Peret, el rei Català de llavors, torna a dir als aragonesos que deixin d’emprenyar-lo amb plets carallotets i sense solta ni volta , que ja té prou feina amb la coalició del cap dels assassins cristians a Roma i el cruel cobejós gavatx, qui vénen a atacar el seu reialme. Diu als aragonesos, qui sempre semblen ficar bastons a la roda Catalana: “ Vós que tots dies me fets demandes novelles. I així és-me vijares que, si d’aquests cent anys hi estava, que tota hora hauria assats què fer; mes jo no em puc aturar per ninguna res, per tal car jo sé per cert que el rei de França amb tot son poder, amb ajuda de l’apostoli, s’aparella de venir en breu sobre mi i ma terra, ço és a saber, Catalunya … i, com jo hagués perduda la terra de Catalunya, ja no en cobraria d’ara tan bona .”
Diàfan. La terra del rei és Catalunya, i la terra d’un rei és un reialme. I aquest reialme és el millor.
Catalunya no solament fou un reialme. Fou així mateix el més gran dels reialmes peninsulars. I els reis Catalans molt més importants (durant un parell de centúries si més no) que no cap altre rei veí. Els reis Catalans eren reis – no eren prínceps. I, per exemple, al tan ridículament gaitejat “reialme” de València no hi va haver mai cap rei – cap rei altre que Català. I els reis d’Aragó mai no foren altre que enllustradors de sabates dels reis Catalans – els quals, en un truc (car no dic pas que els reis Catalans no fossin, com cada humà – i més si mana – agressius, enfruns, golafres, àvids, injusts, etc. – car no hi pot haver mai rei bo, etc.) en un truc, dic, que no els va potser eixir tan bé com haurien volgut, van agafar també el nom d’Aragó – com més tard els castelladres van agafar (robar) el nom d’Espanya – (i al capdavall els eixirà el tripijoc tan bé com als Catalans. Car al món tot és podreix tard o d’hora. I els castelladres, podrits, massa podrits… ara que la ferum ja arriba fins als nassos més tapats…)
17 desembre 2008
Aclucallades (36)
Llegat i llevat, la poesia : – “A través de l’esplai de càrregues emotives… de miralleig dels sentits translaticis… de reacció radiant contra la indigència del destí… la poesia expressa l’esperit i el reforça… rejoveneix la paraula i l’enriqueix.
Després, fesomia i síntesi de les edats, troba encara ressò en els dies futurs: és llegat i llevat .”
Amb boina : –La gent amb boina és palesament més ruc que no l’altra gent ; els cofats són generalment més rucs que no els descofats; deu ésser que el barret els estreny el crani i no tenen el cervell prou ben banyat; pitjor que els de la boina semblen ésser encar els monarques: és clar, amb llurs feixugues corones de joiells robats; ah, i els bisbes amb aquells cucurulls de bruixot… oh, i les gorres de bòfies i exèrcits, allò sí que deu restrènyer i constrènyer, no hi ha púrria més ruc… En fi, és apodíctic, diguem-ho clar: “com més encapellat, més desgraciat.”
Ai la carcanada : –Tinc la carcanada cada cop més enrunada per les repetides bombardes dels repatanis jorns.
Verges parint : –Pretén la púrria infecta dels capellans que llur déu (el cretí en cap) va néixer del cony d’una verge (! ); això vol dir que el cretí en cap va desminyonar sa mare; això vol dir que el déu qui la púrria podrida dels capellans adora és un capdecony d’aquells als quals l’incest tant els abelleix… Ei, prou s’ho fotran… hi ha d’haver déus per a cada gust, per pervers que sigui; qui tasta s’ho sap…
Ara, potser el cretí en cap en acabat el traumatitzava allò de desminyonar sa pròpia mare i per això es tornava marieta i creava amb els seus cosons “deixebles” la secta dels marietes dita de la “dotzena de frare” (o quelcom si fa no fa)… I em diuen alguns dels seus llunyans deixebles marietes qui aprengueren d’escriure i escrigueren rucadetes rai, pobrissons… rucadetes llavors per la púrria infame dels capellans reunides en un llibre fastigós on només, a part de fantasies d’extraterrestres, i paradisos i inferns col·locats qui sap a quines galàxies, i en fi pler de merdes fades d’aqueixes, s’hi predica l’odi i la revenja… em diuen, dic, si el sé llegir prou bé, que potser, per comptes de sortir de la fufa de sa mare així de cap com ixen els de més de nadons, el cretí en cap n’eixia amb la xil·la al capdavant, d’on que fos amb la xil·la que desminyonés sa mare… d’on que incestuós encar més…
I que d’aquella xil·la el cretí i els tretze cretinets marietes (qui l’acompanyaven fins quan se n’anava a cagar rere cap olivera) li’n deien… doncs, a aquella xil·la torta, li’n deien pel nom capriciós i marieta de “ Llàtzer …” i que en acabat de tres dies que no se li aixecava la xil·la, es neguitejaven tot tots tost i li demanaven que els la “ ressuscités ” o no foren prou feliços en aquest món de tant de pansiment ja clafert. I el cretí en cap es fitava la xil·la, li fitava l’ull i l’hipnotitzava que se li elevés amunt… I la fórmula, segons els quasi-analfabets qui n’escrigueren els mots no gens imaginatius, anava així (tot i que depèn de les versions): “ Aixeca’t i camina, Llàtzer… Camina amunt i avall pel recte del deixeble més faitís, arredoladís…! ” O: “ Llàtzer, t’aixeques i camines! Malparit, em sents? ” La renya fort… “ T’aixeques i camines endins i enfora, i amunt i avall, i amunt i avall moltes de vegades, fa? Llàtzer, Llàtzer! Em cagaré en déu! Ni en quin no sé! En tots…? ” I si se li aixecava, la xil·la, i li feia estret camí, ai els ohs i uhs de pregona admiració…!
Literatura fantàstica : –A la literatura fantàstica pertany la tossa soporífera dels escrits dels “pares” de les “esglésies”.
Els escrits “religiosos”: exactament com els “fantàstics”; amb les mateixes situacions i els mateixos personatges totalment tocats del bolet. La mateixa literatura fantàstica (que ara hom apariona molt erradament amb la “ciència-ficció” – o com fem, millor, en rus: la “literatura de fantasia científica” – tot i que no és mai tan bona perquè no hi entra ni mica d’investigació del que és possible i tot hi és doncs fantasia descordada sobre espectres, i buidors galàctiques habitades per esperits, i mons paral·lels amb tota mena de ninots d’enjondre, d’alienígens, d’homenets verds vinguts qui sap de quins planetes amb qui sap quins màgics mitjans, i ximpleries d’aqueixes, amb àngels, fades, dimoniets, menairons, elfs, quimeres, inferns, senyors del cel, ulls sense cos i qui nogensmenys ho veuen tothora tot, i capdeconys qui volen o “ascendeixen” sense ales ni propel·lits per cap altre mecanisme o mitjà energètic o maquinal i tenen més vides que no us gat, i són esperits fets carn i carn feta esperit, i qui sap les abominacions de carrinclona impossibilitat…) és la literatura de tots aquells “sants” plens de cabòries produïdes per estats mentals malalts o drogats…
Ben mirat, hi ha hagut mai cap d’aqueixos “sants” qui ara hom no etzibaria sense més punyetes de dret dins manicomi…? Tret si pretenien ésser escriptors de literatura fantàstica, és clar, d’on que fins i tot en traguessin mica de nyapa, se’n fessin quatre pistrincs. No crec que tinguessin la sort dels d’abans, els quals hom fins i tot anomenava bisbes i papes perquè anessin engalipant babaus. La literatura que fan ara bisbes i papes no arriba ni a fantàstica – no gosen “inventar” perquè tot és “inventat”, només gosen repetir l’inventat durant tots aquells segles de frenètica idiotada.
Qualsevol exemple valdria prou. Mes fiquem-hi com qui diu de bolla o a l’atzar i per a fer bonic (tretze són tretze) el capítol tretzè del llibre tretzè de les confessions del “sant” Agustí, un carallot qui diuen que féu la viu-viu ensumant haixix entre àrids ventijols cap a l’any 400 o així.
Fot l’Agustí en mística caguerada: “… sedega aspira l’ànima pia a atènyer déu … i ensems caminem per via de fe i no pas amb ajut dels ulls del cos , car només arribarem salvats ara guiats per l’esperança i no pas per allò vist… pregoneses es responen en retrunys cavernícoles , mes ets tu qui parles, desbocat… i qui diu que no pot dir sinó carnalment àdhuc ell se sap incapaç de comprendre… car oblidant allò passat i esgarrapant cap allò que s’escunçarà… la feixuguesa de tant de misteri el pot i l’enfonsa … i és la seua ànima qui encar més és deleix pel déu viu, com el cervató es deleix per la font… i insisteix: “ encar no hi som…? ” ans, basquejant-se per abillar-se amb la casa celestial que és la casa seua de debò … va cridant avall en aqueix abís d’on ix, i atiant: “ adona-te’n que no en tens pas prou amb aquest món, et cal quelcom per força nou …” i: “ no en entendre ans en murrieria especialitza’t, perquè així comprendràs perfectament …” i: “ folls galateus, qui us embruixava…? ” i qui parla no és ell, ets tu … tu qui trameteres avall el teu esperit qui çasús vivia … parles per boca de qui ascendí al cel i obrí de bat a bat les aixetes dels seus oferiments… per tal que, amb tant de raig, joiós esdevingués el burg diví… car per ell fretura l’amic del nuvi … amb l’avantatge que ara doncs l’esperit li ponia com ouets els primers fruits entre membranes… tot i el desfici que encar el martiritza… car prou voldria ésser adoptat d’una vegada… tindre ja el cos remut o redimit … i li bleixa, a ell, com si fos un altre membre de la núvia … i li porta gelosia com si és alhora amic del nuvi … a ell li porta enveja o desig, no pas enveja ni desig a si mateix… perquè és amb la veu de les teues aixetes esbatanades, no pas en la seua veu, que crida de desig cap aquell altre abís per al qual la gelosia no vol que el prengui… no fos cas que, com el serpent decebé amb subtileses n’Eva, així llurs ments es corrompessin allunyades de la puresa que rau en el nostre nuvi , el teu sol fill… ah la llum de beutat que s’inaugurarà llavors que serem amb ulls veient-lo tal com és … sense les llàgrimes que m’eren quasi-opacs tels jorns i nits que em deien constantment: “ on s’amaga ara el teu déu…? ”
Ausades… on s’amaga… o l’entrellat? Car no en trec (dec ésser més ruc que no l’altra gent) cap fil, de tot aquest trist garbuix, cap fil amb què teixir cap idea que no sigui bogeria o fantasia ben pobra, i sense solta ni volta. Per això potser ningú ja no llegeix aqueixos “èxits” d’antany… Els d’ara, amb alicorns i astronaus, i robots i hiperespais i recomposicions cel·lulars que et duen a la quinta forca en un tres i no res, i la tresca i la verdesca de fòtils rai, i no cal dir les varetes de les magues i aloges, i els geps dels elfs i els pipins dels gombutzins, i les cogomasses garlaires, i ah els milions de morts qui tornen a emprenyar els vius com a les pel·lícules terribles…, almenys aqueixes historietes tenen una certa continuïtat… Les drogues que l’artista pren no li toquen ara el cervell tant… O potser els artistes són menys boigs, millor pagats…?
[Ara, qui capítol més mal triat! Volia trobar de casualitat un altre episodi que recordés allò dels cosmonautes d’altres planetes qui colonitzaren la terra per a fer-ne un infern o presó per a esperits o ànimes bandejades d’altres planetes més “civilitzats”, i m’he trobat amb aquest pastitx! Hauria poguts trobar en molts de “pares” molts de capítols molt més adients per al meu argument... Això de l’atzar no pas que funcioni sempre.
Ara, però, abillar-se amb la casa celestial...? – això és fort, recorda els humans tan febles i intel·ligents, llavors que seran gairebé tot cervell, que els caldrà una cuirassa que els reforci o estintoli un cos tot llenegós, escaguitxat...
Veig en el “pare” Tertul·lià, aquell profeta per a terroristes, que diu això: “ Els adoradors de déu seran vestits amb una substància idònia que els duri a perpetuïtat car això durarà llur unió amb déu .” Un vestit que duri per sempre, no pas solament al llarg d’una vida, mes eternament: un bon invent ja inventat doncs, i qui algun dia el reinventi li haurà de donar crèdit al Tertul·lià: un vestit que no cal rentar mai, sempre net per molt que t’hi caguis, hi sagnis o te la pelis damunt, hum, o t’hi caigui oli, greix, xocolata... de l’entrepà.
Aqueixos literats qui es paguen les esglésies són fantàstics, tu.]
Gastrònoms : –No se’n deuen adonar tots els datspelcul qui parlen amb tant de goig d’allò que mengen que ens parlen alhora (ecs!) d’allò que caguen.
coca-cola : –És clar, de tots els qui s’escarrassen per la difusió de l’islam entre els “negrets” i d’altres gents pallusses, hi ha els gegantins predicadors o propagandistes d’aquells pixats de mona diabètica que en diuen coca-cola… Car altrament la gent pallussa cal mantindre-la ben pallussa; els pallussos treballen a millor mal preu, i, si per comptes de beure pixats de mona diabètica bevien per exemple cervesa, que n’al·lah aquell es veu que expressament prohibeix al seu llibret dels collons, potser se’ls esmolava el sensori i llavors per a treballar o solament viure demanaven més i tot… o pel mateix preu treballar menys… o no haver de viure sempre a ombra i mercè dels menjamerdes (bòfies i exèrcits) armats pels estats terroristes que manen pertot, i encar més al tercer món.
Per què serveix el poder sinó per a mortificar altri? I el qui condemna amb poder ha d’ésser molt més culpable que el qui condemna sense : –Exemple. L’escriptor Braç i Llac voldria els jueus enjondre – tot i així, amb tot el dret de voler-los enjondre o on sigui, tampoc no en fot cap enfora – ni pot (ni qui sap, potser de fet ni ho vol del tot; potser és un tifa i prou; potser és un “escandalós” i au, car per a fer-te “notar” quan escrius sovint has de fer les mil-i-una o ningú no saps ni que hi ets).
En canvi, l’engorrat d’en deGaulle (fent abstracció d’altres morts al seu compte pel fet que és general) assassina o fa assassinar per ordre directa (perquè en té el poder) en Braç i Llac.
Ara, per què creure que els de més són uns betzols? Si ho són, de qui és culpa?
Per què els qui veuen les qüestions d’una manera poc o gens “ortodoxa”, és a dir, poc o gens betzol, haurien de pagar per la culpa dels qui no eduquen prou bé els imbècils…?
Hi ha menys de betzol que no sembla. Si això no, fotríem goig. Car, Hitlers i hitlerets, no hi ha res al món de més adotzenat. N’hi ha a cada llogarret – hitlerets pobletans. No tots tenen la mateixa bolla que l’ensarronada general els surti bé. Els de més hom els desemmascara tard o d’hora – generalment a la primera espifiada reben de valent. Aquell Hitler tenia el dit de déu al cul: titella diví, per això tot li sortia bé, fins que aquell déu maligne que el menava amb el dit al cul va tindre qualque mena de rampa digital, o se li rovellà el didal massa cagadet…
O cal distingir entre la gent intel·ligent i el patoll ignar?
Qui assassinà Braç i Llac? (És, com dic, un exemple). Fou deGaulle ell mateix, adonant-se a l’assassinat, o el cagat i tanmateix molt ambiciós i vanitós deGaulle, fotent de batlliu del patoll infame, fotent d’estiracordetes bavós, assassinant per ordre del “poble”, per procuració?
[Ara, no em facis creure tampoc segons què. Tampoc no sóc tan pampana. Sempre pots dir: No! Car el poder no et ve mai del poble. El poder el prens. I el prens, també, al poble.]
Aquell deGaulle era un assassí – l’excusa (més glòria per a la “pàtria”) és només excusa, i no t’hauria d’excusar mai de re. “Matarem aquell desgraciat, i tindrem els jueus contents. Mates un mosquit i tens un borinot menys emprenyant.”
El poble no pot ésser mai altre que formiguer, i cada formiga soldadet a cremar. Si el soldadet ganyola gaire, l’afusellarem.
incert guaitajorns d’en Roure Vilòbit
a l opuscle s hi cap i doncs hi som tots quatre: n Eleuteri eixorivit na Minerva dominant, n Emili, com sempre, en capdecony sotmès... i en Gaietà, destrempadot, qui roman avui, com veieu, a la voreta... | 0.710559 | curate | {"ca": 0.9521318105297256, "fr": 0.006787830004858967, "zh": 0.0021497249039249657, "ds": 0.00036810357943920646, "hu": 0.002910472301432659, "en": 0.004849151153145813, "nl": 0.0016294718449842206, "es": 0.012009992785169843, "it": 0.0030429895900307737, "de": 0.0008785405429282394, "pt": 0.006444266664049041, "tr": 8.834485906540955e-05, "la": 0.0002110460522118117, "ru": 0.0007312991111525568, "et": 0.00011288509769468999, "am": 0.00012270119314640215, "st": 0.0007018508247974203, "mo": 0.0003582874839874943, "gl": 0.00030429895900307735, "ro": 0.0012171958360123094, "id": 0.0002650345771962287, "oc": 0.0012662763132708702, "eo": 0.0002650345771962287, "fi": 0.00015214947950153868, "br": 3.43563340809926e-05, "eu": 0.00026994262492208474, "da": 0.0001374253363239704, "io": 8.834485906540955e-05, "cs": 0.0001374253363239704, "uz": 0.00014724143177568259, "ap": 2.9448286355136516e-05, "hr": 1.9632190903424346e-05, "pl": 9.816095451712173e-06, "wa": 0.00012760924087225825} | http://z.blog.cat/category/enneaquer-xarnec-i-xovi-tasteu-hi-ans-no-sestronquin-les-nou-deus-del-savi-catala-vidriols/ |
oscar-2201_ca_20230904_9_141891 | Alfafar convenia amb el Col·legi de Gestors Administratius València per a simplificar i agilitar tràmits – RiberaTV
Buscar
×
Buscar al lloc web
Per a buscar al lloc web, inserta la paraula clau i premeu enter
Close
INICI
Noticies
Sala de Premsa
PROGRAMES
PUBLICITAT
Automocio
Bar/Restaurants
Braseríes
Carpintería metàlica
Floristeria
Forn/Pastisseria
Matalafs
Mobles
Moda i estilisme
Món agricola
Òptica
Promotores
Salons de banquets
Taulells
Turisme
CONTACTE
Valencia
L’Horta
L’Horta Nord
Albalat dels Sorells
Alboraia
Albuixech
Alfara del Patriarca
Almàssera
Bonrepòs i Mirambell
Burjassot
Emperador
Foios
Godella
Massalfassar
Massamagrell
Meliana
Montcada
Museros
La Pobla de Farnals
Paterna
Puçol
El Puig
Rafelbunyol
Rocafort
Tavernes Blanques
Vinalesa
L’Horta Sud
Albal
Alcàsser
Aldaia
Alfafar
Alaquàs
Benetússer
Beniparrell
Catarroja
Llocnou de la Corona
Manises
Massanassa
Mislata
Paiporta
Picanya
Picassent
Quart de Poblet
Sedaví
Silla
Torrent
Xirivella
La Ribera
Ribera Alta
Alberic
Alcàntera de Xúquer
Alfarp
Algemesí
Alginet
Antella
Alzira
Beneixida
Benifaio
Benimodo
Benimuslem
Carcaixent
Càrcer
Carlet
Catadau
Cogullada
Cotes
Gavarda
Guadassuar
L’Alcúdia
L’Ènova
La Barraca d’Aigües Vives
La Pobla Llarga
Llombai
Manuel
Massalavés
Montroi
Montserrat
Rafelguaraf
Real
Sant Joanet
Sellent
Senyera
Sumacàrcer
Tous
Turís
Villanueva de Castellón
Ribera Baixa
Albalat de la Ribera
Almussafes
Benicull
Corbera
Cullera
Favara
Fortaleny
Llaurí
Mareny Blau
Mareny de Barraquetes
Palmeretes
Perelló
Perellonet
Polinyà del Xúquer
Riola
Sollana
Sueca
Agricultura
Cultura
Economia
Esports
Futbol
Bàsquet
Handball
Altres esports
Festes
Falles
Política
Societat
Successos
Sanitat
Entreteniment
Medi Ambient
Urbanisme
Educació
Alfafar convenia amb el Col·legi de Gestors Administratius València per a simplificar i agilitar tràmits
Per Grup Televisió el 5 novembre, 2021 No Comment
Share on Facebook Follow on Facebook Add to Google+ Connect on Linked in Subscribe by Email Print This Post
El conveni ha sigut signat per l’alcalde d’Alfafar, Juan Ramón Adsuara, i el president del Col·legi de Gestors Administratius, Joaquín Giner.
Mitjançant aquest acord es permet que els gestors administratius realitzen directament tràmits, com a generació i emissió de documents de pagament, per a impostos com el de Vehicles de Tracció Mecànica sense passar pel consistori.
Aquesta simplificació de procediments s’ha pogut realitzar gràcies a la implantació d’un nou programa de gestió tributària municipal, compatible amb altres administracions.
L’Ajuntament d’Alfafar ha signat el conveni amb el Col·legi de Gestors Administratius de València que permetrà la gestió directa de tràmits municipals des de les administracions, agilitant i simplificant així els processos.
La signatura d’aquest conveni s’ha realitzat en el consistori d’Alfafar, amb la presència de l’alcalde, Juan Ramón Adsuara, i el president del Col·legi de Gestors Administratius, Joaquín Giner. Els acompanyava la Secretària General de l’Ajuntament d’Alfafar, Sara Dasí, i la tècnica municipal de Gestió Tributària, Valeria Gimbernat.
A través d’aquest acord entre totes dues entitats facilitarà la gestió de tràmits des de les gestories, que tindran potestat per a realitzar tràmits municipals en relació a impostos com el de Vehicles de Tracció Mecànica.
Aquest conveni permetrà que es realitzen accions com la generació i emissió de documents de pagament o la consulta de les autoliquidacions generades en el dia per les gestories, la qual cosa permetrà un millor flux de treball i evitarà que la ciutadania haja de passar per les dependències municipals per a realitzar aquests tràmits.
Aquesta col·laboració ha sigut possible gràcies la implantació d’un nou programa municipal de gestió tributària, el qual simplifica i agilita tràmits. Amb aquesta nova eina el consistori pot autoritzar l’accés a altres administracions, com els gestors administratius, ja que es tracta de sistemes compatibles. A més, l’eina està disponible les 24 hores, la qual cosa permet flexibilitat en les gestions entre la ciutadania i l’administració.
En aqueix sentit, l’alcalde d’Alfafar ha assegurat que “aquest acord suposa un gran avanç en la digitalització dels serveis, la qual cosa permet facilitar l’accés a aquests tràmits a tota la ciutadania des de qualsevol lloc”.
Per al president del Col·legi de Gestors Administratius de València, “la signatura d’aquest conveni respon a la voluntat del Col·legi de continuar fent costat als gestors administratius i contribuir a agilitar, en la mesura que siga possible, les gestions municipals adaptant-les a l’entorn digital”.
Amb aquesta acció l’Ajuntament d’Alfafar reforça el seu compromís amb la digitalització i simplificació de l’administració pública i s’ofereix a la ciutadania facilitats per a complir amb les seues obligacions tributàries.
Alfafar
Alfafar convenia amb el Col·legi de Gestors Administratius València per a simplificar i agilitar tràmits added by Grup Televisió on 5 novembre, 2021 | 0 | curate | {"ca": 0.7887323943661971, "en": 0.06938690969345485, "de": 0.010770505385252692, "es": 0.04059652029826015, "fr": 0.027133388566694283, "pl": 0.001864125932062966, "st": 0.001864125932062966, "it": 0.0171913835956918, "ru": 0.00807787903893952, "sv": 0.0031068765534382767, "fi": 0.001864125932062966, "pt": 0.012634631317315658, "vi": 0.001035625517812759, "br": 0.0022783761391880694, "id": 0.004971002485501243, "nl": 0.004763877381938691, "tr": 0.0016570008285004142, "et": 0.002071251035625518} | https://www.riberatelevisio.com/alfafar-convenia-amb-el-collegi-de-gestors-administratius-valencia-per-a-simplificar-i-agilitar-tramits/ |
oscar-2201_ca_20230904_1_135565 | El passat dissabte dia 19 de març El Vallès Golf va celebrar la primera de les quatre proves de la I Edició Campionat Parelles 2011. Es tracta de d’un nou campionat inclòs al nostre calendari pensat per a totes aquelles persones que els agrada jugar per parelles i per a tots aquells que ho volen experimentar.
Degut a les pluges continuades del passat dissabte dia 12 de març, ens varem veure obligats a anular el campionat d’aquell dia i ajornar-lo a la setmana següent. El resultat; una jornada amb una alta participació i amb un ambient molt més agradable.
Aquest va contar amb una participació de 31 parelles. Tenint en compte que només hi havia previstes dues sortides simultànies, creiem ha estat un inici molt positiu, tot esperant superar-la al maig. La modalitat de joc era, en aquest cas, Parelles Fourball, sistema de joc on a cada forat es contempla el millor resultat de la parella.
La parella guanyadora Scratch va ser la formada per Francisco Manuel Castaño Martin i Jose Antonio Velasco Samitier, amb 42 punts brut, fent doncs sis cops sota par del camp.
La parella guanyadora Handicap va ser Manuel Moreno Garcia i Oscar Moreno Garcia amb 45 punts net, seguits de la parella Eloy Mundi Zamorano i Eloy Mundi Alfonso amb 44 punts net.
Just finalitzar el campionat, es va procedir a l’entrega de premis i ja clàssic sorteig de regals on la majoria de jugadors es varen quedar per tal d’endur-se alguna cosa, o si més no, per a gaudir d’una bona estona amb la resta de participants i amics.
Per últim només queda donar les gràcies a tots els qui han col·laborat i participat en el campionat, i aprofitem per anunciar que els propers dies 25, 26 i 27 de març tindrà lloc el campionat VI Aniversari El Vallès Golf.
Etiquetas: 001-COMPETICIONS CAMPS, El Valles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
QUE ES "FORAT EN 1"?
És un blog que té com objectiu el poder ser un punt de referència pel jugador habitual de pitch and putt a casa nostra.
Noticies sobre tornejos disputats, competicions i circulars de la FCPP, entrevistes, i cada setmana una agenda per conèixer, de primera mà, quins campionats es disputaran en els diferents camps arreu de Catalunya durant el següent cap de setmana. | 0.843246 | curate | {"ca": 0.9719421306444542, "es": 0.019289785181937746, "en": 0.008768084173608066} | http://foraten1.blogspot.com/2011/03/i-edicio-campionat-parelles-al-el.html |
macocu_ca_20230731_2_42336 | Xarxa de Responsables d’igualtat.
Les i els Responsables d’igualtat de les unitats acadèmiques treballen en xarxa compartint i intercanviant coneixement i experiències en reunions bimestrals a proposta del vicerectorat competent en igualtat de gènere en la UPC.
Convoca les reunions l’Oficina d’igualtat del Gabinet d’innovació i comunitat (GIC). Objectius de les trobades:
Rebre informació de Vicerectorat i sobre temes d’igualtat en curs.
Compartir dubtes i informació per part dels Responsables d’Igualtat.
mylist: [email protected]: eina de comunicació i d’intercanvi de coneixement, bones pràctiques, dubtes, notícies i recursos. | 0.738495 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_406727 | Espai Bessons a Lenoarmi - Socpetit.cat
Espai Bessons a Lenoarmi
Lenoarmi obre un nou espai per a les famílies que tenen bessons. Aquestes necessitats son bàsicament d’ organització familiar, com en el naixement d’un sol fill, però no podem dir que es una “feina doble”, es una altre manera d’enfocar i solucionar les necessitats.
És per això que Lenoarmi ofereix:
Classes habituals del Mètode Lenoarmi: Babyaquatic i babysport de manera que puguin venir els dos germans en sessions especialment dissenyades, sense que hagin de “venir dos cops” o “haver de pagar dos cops”.Mentre un esta a l’activitat aquatica amb el pare o la mare, l’altre esta a l’activitat de terra amb un monitor i després a la inversa.
Un espai de consulta on podem oferir recursos i estratègies practiques del dia a dia (conferencies, cursets, consultes…).
Un espai de intercanvi amb famílies que tenen bessons formant doncs un espai per poder compartit experiències, a través del “club de bessons”.
Lenoarmi ofereix aquest espai des de l’experiència de 40 anys com a “Escola d’Educació Física Integral”
Més informació a la web de Lenoarmi www.lenoarmi.com
Sorteig Cóndor
Katy Perry i Elm | 0.785356 | curate | {"ca": 0.9739357080799305, "fr": 0.01216333622936577, "en": 0.013900955690703735} | https://www.socpetit.cat/espai-bessons-a-lenoarmi/ |
mc4_ca_20230418_2_305891 | L´IES Ridaura de Platja d´Aro iniciarà les classes amb una nova manifestació a l´institut | Ràdio Sant FeliuRàdio Sant Feliu
L´IES Ridaura de Platja d´Aro iniciarà les classes amb una nova manifestació a l´institut
Els alumnes de l’IES Ridaura de Platja d’Aro no iniciaran les classes el proper 7 de setembre, com està previst en totes les aules per l’avançament del curs lectiu, sinó que ho faran el dimecres 8, després que l’AMPA de l’institut hagi acordat per una majoria de pares del 98% convocar per aquell dia una manifestació. Els motius, exigir al Departament d’Educació “respecte” cap a l’associació, als pares i als alumnes del mateix institut a causa del retard en la construcció del nou institut i les “lamentables” condicions de l’actual centre, segons va denunciar ahir el seu president, Oscar Azambuja.
Pares i fills tindran un inici del curs escolar diferent a la resta d’escoles. Tots, aniran fins a les portes de l’institut a les 8.15 del matí, però en comptes d’entrar a l’edifici i disposar-se a iniciar una nova etapa escolar, tindrà lloc una manifestació. Després, tots cap a casa, i serà el dia següent quan finalment es comenci el curs.
Segons Azambuja, “fa més de 10 anys es gestiona la construcció d’un nou centre”, un temps que “ens semla una vergonya”, va dir. En segon lloc, “els nostres fills estan estudiant en condicions lamentables en un centre obsolet, amb infinites mancances i amb capacitat per a la meitat dels alumnes que té en l’actualitat”. A més, segons el president de l’AMPA, “fa anys que es prometen dates d’inici de les obres -que no s’han complert- i només ha servit d’excusa per no invertir ni un sol euro en el manteniment de l’edifici”. Però, la principal raó, va argumentar Azambuja, és que “el 25 de maig del 2010 era l’última data promesa per l’inici de les obres del nou IES. Novament s’ha incomplert”. Segons ell, “aquest cop la partida pressupostària estava aprobada, l’empresa constructora ho tenia assignat i i semblava que tot estava en ordre. Però per una decisió del Departament d’Educació tot ha quedat en una altra promesa incomplerta”, va sentenciar.
Al seu parer, l’Ajuntament i la direcció del centre van intentar trobar una explicació a les raons del nou endarreriment de les obres, una resposta que encara s’espera.
Segons Azambuja, “en l’últim consell escolar del mes de juny es va decidir enviar una nota al director dels Serveis Territorials d’Eduació a Girona, Andreu Otero, demanant que s’informés com estava el tema de la construcció del nou IES”. Però res. És per això que asseguren que “des de la comunitat educatvia del centre considerem que l’actitut del Depertament d’Educació a Girona no ha estat a l’altura, ha ignorat completament la nostra petició i no ha tingut la deferència de respondre’ns” .
Per tot això, Azambuja va destacar que l’únic que volen és que se’ls escolti i que se’ls doni una explicacó raonable ja que “el que no podem acceptar és que se’ns ignori i no se’ns respecti com a ciutadans”. Aquest dimarts els alumnes no aniran a l’escola, o si ho fan serà a les portes per manifestar-se juntament amb els pares. (DDG)
Publicat a 06 Set 2010 | 0.863876 | curate | {"ca": 0.9871589085072231, "en": 0.009951845906902087, "it": 0.0028892455858747996} | https://www.rsf.cat/l%C2%B4ies-ridaura-de-platja-d%C2%B4aro-iniciara-les-classes-amb-una-nova-manifestacio-a-l%C2%B4institut/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_73180 | Totes les peces tenen una impermeabilitat de 10.000 mm de columna d'aigua en adults i 8.000 mm en nens, amb cremalleres amb soldadura tèrmica, paraneu i ajustament per a les botes.
Quin és el manteniment i la neteja de la roba?
Després de cada lloguer, la roba se sotmet a un procés de revisió per verificar que està en perfecte estat. A més, una vegada utilitzada, la roba se sotmet a un estricte procés de desinfectat i neteja abans de tornar-la a llogar.
Com puc llogar roba?
La roba es pot reservar fàcilment mitjançant el nostre web en el mateix procés de lloguer de material d'esquí. Simplement cal seleccionar la tipologia de roba desitjada, les peces que es volen reservar, la botiga on es vol recollir (de la llista de botigues disponibles) i si es vol contractar la garantia de trencament/robatori o pèrdua.
Tens dubtes? Te’ls responem
Veure preguntes freqüents
No t'ho perdis...
Segueix-nos a XXSS
.
PIC NEGRE SA - Av. Sant Antoni sn, Edifici JML, AD400 La Massana, Andorra - NRT: A-701388-A - Tel. +376 737 720 | 0.73606 | curate | {"ca": 0.858987090367428, "pl": 0.013902681231380337, "en": 0.09632571996027806, "fr": 0.0009930486593843098, "es": 0.01787487586891758, "sr": 0.011916583912611719} | https://www.picnegre.com/ca/lloguer-de-roba |
mc4_ca_20230418_13_155925 | Morfologia del territori metropolità. Anàlisi de la situació i línies de futur
Inici Pensament i opinió Publicacions Morfologia del territori metropolità. Anàlisi de la situació i línies de futur
Medi ambient, urbanisme i mobilitat - Primer pla estratègic metropolità
Impulsat per la Comissió de Prospectiva i amb el col·laboració d’un equip d’experts de la Mancomunitat de Municipis de l’AMB, el PEMB va publicar el 2007 aquest informe en què es reflexionava sobre la forma i la funció del territori metropolità de Barcelona.
L’informe feia una l’anàlisi del fet metropolità des de sis paràmetres diferents la qual cosa permetia obtenir una visió global del territori metropolità:
Els projectes estratègics de l'AMB
Els espais lliures
La xarxa ferroviària
Els sectors residencials
En aquest estudi també es feia una valoració de l’evolució demogràfica de la metròpolis i de funcionalitat del territori així com les capacitats i oportunitats dels nous projectes d’abast metropolità que estaven en marxa.
Coordinador i redactor de l'informe: *
Josep M. Carreras. Cap del Servei d'Informació i Estudis Territorials de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
* Aquest és el càrrec que ocupava el coordinador de l'informe en el moment de la seva publicació.
Paraules clau: #funcionalitat territorial #informes tècnics #morfologia metropolitana #publicacions PEMB #territori metropolità | 0.723035 | curate | {"it": 0.02658045977011494, "ca": 0.9604885057471264, "es": 0.01293103448275862} | https://pemb.cat/ca/publicacions/morfologia_del_territori_metropolita_analisi_de_la_situacio_i_linies_de_futur/82/ |
cawac_ca_20200528_1_103005 | Esdeveniments vigents per al dia 17-10-2007
Ja és obert el termini d’inscripció per participar en la 5a edició del BCN Sports Film. La data límit per inscriure les pel·lícules és el 28 de febrer de 2014. Seran admeses a concurs les produccions audiovisuals dels gèneres d’animació, documental, reportatge, ficció i experimental, tant en format de llargmetratge com de curtmetratge, inspirades en l’esport i que tinguin com a temàtica principal les diferents disciplines esportives i que s’hagin produït a partir del gener de 2012.
Al Museu de la Música hi podreu descobrir la millor col·lecció de guitarres clàssiques del món del segle XVII al segle XX amb una visita guiada i gaudir d’un concert exclusiu ofert per grans intèrprets amb instruments originals de la col·lecció. Una experiència única en un ambient màgic i sensible. A les 15.30 i a les 16 h. de dimarts a diumenge. Durada: 1 hora. Llengües de la visita comentada: català /castellà / anglès / francès. Entrada: Adults visita + concert: 15 €. Infantil, senior i en grup (de 10 a 30 persones) visita + concert: 13 €. Per visites en rus i italià, mínim 10 persones. És imprescindible reserva prèvia de dia i hora al telèfon 93 256 35 50 (24 hores d’antel·lació). El preu inclou visitar lliurement tot el Museu de la Música. | 0.772482 | curate | {"ca": 0.8630999213217939, "fr": 0.03776553894571204, "es": 0.09913453973249409} | http://agenda.bcu.cat/?m=20071017&cat=13&lang= |
racoforumsanon_ca_20220809_1_305482 | En resposta als fils de OP vs La gossa i el nou disc de la gossa, obric un fil on tinguen cabuda tota la resta... I com hi ha més grups al País Valencià, ací vos deixe els que més m'agraden personalment, alguns emergents i altres amb llarga trajectòria...cliqueu dalt del nom per a vore les pàgines (apretant tb ctrl s'obri una nova pestanya). Escolteu-los paga la pena i molt!! L'home de llanda (Pego, Marina Alta) --> Powerpop-metal alternatiu Escolteu totes les cançons, ja que cadascuna és d'un pare i d'una mare. Acaben de formar-se com a grup i ja són finalistes a un concurs de maquetes a León!!! Guanyen en directe... I una nota: el cantant és el que feia la col·laboració en el Ball de Rojos de la Gossa Sorda Desgavell (Oliva, LaSafor)--> Ska / Punk / Reggae L'últim disc trobe que ha d'ésser la seua catapulta, per mi s'havien posat a nivell de la gossa, però després d'escoltar l'últim Cd de la gossa, està prou per damunt. Se'l podeu descarregar del Myspace. SantGatxo (La Vila Joiosa, Marina Baixa)--> Powerpop / Indie / Garage Amb prou d'anys a l'esquena. Jo m'atreviria a portar-los al FIB!!! Molt bons!! Pinka (Xàbia, La Marina Alta)--> Pop/Rock Uns altres amb molts d'any a les espatles, crec que en un país normal serien més que coneguts. Boníssims!!!!!! Arthur Caravan (Alcoi, l'Alcoià)-->Experimental / Folk Rock / Psychedelic L'altre dia me'l va recomanar un amic, i jo vos recomane els videos, el tio del pianet és lo màxim, xd! Que us semblen? Em reseve el dret d'afegir nous grups a la capçalera... Afegits: Autòmats (?? ?, L'horta) --> Pop / Indie / Rock Grup de recent formació, m'han sorprés gratament... Jezie (València, L'Horta)--> Hip Hop / Rap / Reggae Afegisc una miqueta de Rap també, no és el meu fort però sóna molt bé de la mà de Jezie, i sobretot que se n'ix del prototip valencià independentista/gettho! hehehe 121 dB (València, L'Horta)--> Indie / Punk Avalat per Equilàter (considerat per Mondosonoro i Rockzone, entre altres publicacions, com un dels millors discs del 2008/2009!!) fitxat per Gor Discos... M'encanta la cançó 995007... i obrir-se pas amb aquesta música al País Valencià no és fàcil. Voltor (Aldaia, L'Horta)--> Hardcore / Metal / Rock No havia escoltat el seu treball, només els havia vist en concert fa algun anyet ja,i realment és nota que són molt bons i lo currat que està. S'ho han guanyat a polç. IMPRESSIONANTSS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! !
I Aspencat? estan molt bé | 0.751871 | curate | {"ca": 0.9506633499170812, "pt": 0.01451077943615257, "sv": 0.004560530679933665, "ds": 0.006218905472636816, "en": 0.019071310116086235, "fr": 0.00041459369817578774, "no": 0.004560530679933665} | |
mc4_ca_20230418_8_166504 | Duríssim article d'un diari de La Bretanya "Francesa" en el que es fan ressò dels atacs feixistes contra els "llaços grocs" | Català Digital Cataladigital.cat AMP
El diari Lepeuplebreton.bzh de la Bretanya “Francesa”, ha publicat un contundent article titulat “Catalunya: El govern socialista segueix sent sord al diàleg” en el qual es fan ressò dels atacs feixistes contra als Llaços grocs i de la passivitat de la justícia espanyola davant d’aquests fets . Segons el rotatiu el govern espanyol no fa el pas del diàleg a l’acció.
“Catalunya: El govern socialista segueix sent sord al diàleg”
El dimecres 1 d’agost a la tarda, es va dur a terme la primera reunió bilateral entre els governs català i espanyol (que el PP no havia acceptat durant set anys) amb algunes esperances, en particular en veure una obertura mínima per resoldre la crisi política entre Espanya i Catalunya. Però les esperances eren només això.
Meritxell Batet, consellera de Política Territorial i Administració Pública, i Ernest Maragall, el ministre català d’Afers Exteriors i Relacions Institucionals, han demostrat que el diàleg “segueix sent sord” per part del govern espanyol, els presos polítics catalans segueixen en custòdia, acusats de rebel·lió i amb penes de fins a 30 anys de presó i que “el dret a l’autodeterminació no existeix” per al govern de Sánchez. La part espanyola fins i tot es va negar a crear un grup de treball per a “estudiar” el tema. Fins i tot les qüestions més tècniques (i en les que el govern pot intervenir) tampoc ha fet passos en positiu. Ernest Maragall va explicar immediatament que la “normalitat” es trobava entre les institucions, la normalitat que el ministre espanyol havia tractat de descriure després de la reunió, una reunió que va ser molt “dura i difícil” per al govern català. La portaveu catalana i ministra de la Presidència, Elsa Artadi, va descriure la reunió com “decebedora i frustrant”, que no havia estat preparada pels representants del govern espanyol, que simplement van escoltar i van prendre nota sense resposta a les sol·licituds catalanes. ”
Els atacs feixistes es multipliquen al carrer
L’altra notícia que ha ocupat els mitjans de Catalunya és la proliferació d’atacs violents d’activistes d’extrema dreta als carrers de Catalunya contra persones amb cintes grogues i signes de suport dels presos polítics. Els actes d’agressió han augmentat en particular des que el partit populista Ciutadans va cridar a “netejar” els carrers de Catalunya amb cintes grogues i banderes separatistes. Fins al moment, la policia no ha arrestat ningú (només rep denúncies dels actes comesos) i la fiscalia és més comprensiva per als agressors que per a les víctimes (permís perquè els acusats intimidin persones amb una cinta groga). Dilluns 30 de juliol, un grup de feixistes espanyols encaputxats i armats amb un ganivet havien amenaçat i agredit a set persones d’un CDR (Comitè de Defensa de la República) que va col·locar una bandera separatista a Manresa. El Ministeri de l’Interior català va registrar gairebé 200 atacs entre maig i juliol.
En el front judicial
En l’àrea de la justícia, els tribunals espanyols continuen els seus judicis i veredictes contra els separatistes (empresonats i exiliats), sense que l’executiu de Sánchez prengui mesures per canviar les polítiques del fiscal. El dilluns 30 de juliol, el Tribunal Suprem va rebutjar l’apel·lació contra la suspensió dels polítics empresonats i exiliats. Mentrestant, a Waterloo, el dissabte 28 de juliol, durant l’esdeveniment organitzat pels presidents Puigdemont i Torra per la seva tornada des d’Alemanya, descriuen com una “farsa” el judici contra els separatistes, per la seva banda, el representant de Puigdemont a les Nacions Unides, l’advocat Ben Emmerson va dir que “no tenia dubtes sobre la futura independència de Catalunya” i que “ningú pot esperar que els separatistes es senten a la taula de negociacions mentre els presos encara estiguin empresonats”. Per començar a parlar, han de ser alliberats immediatament.Sóc un observador, no parlo en nom de ningú, només algú que treballa a les Nacions Unides i observa aquesta situació com un advocat internacional. Però he de dir que no tinc dubtes que estic presenciant el naixement d’una nació”, ha afegit.
D’altra banda, l’advocat Gonzalo Boye va informar que hi ha documents que mostren que els tribunals espanyols ja havien obert un procediment de” rebel·lió “abans del 20 de setembre, mentre que encara no s’havia realitzat la manifestació de carrer contra la intervenció policial des de Madrid. També es va fer públic que el jutge Pablo Llarena, el diumenge 29 de juliol va ser filmat en un restaurant de Palafrugell acompanyat pels líders del PP (el germà de l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz), el mateix dia en què es planejava un acte del CDR local en defensa dels presos polítics. L’endemà, la policia espanyola va arrestar una persona que s’havia manifestat a la sortida del restaurant.
Algunes setmanes per canviar de posició
Davant la immobilitat de Madrid, els separatistes li van donar al govern espanyol unes poques setmanes per traduir en paraules el canvi que de moment es limitava a paraules. Puigdemont des de Bèlgica va anunciar que a la tardor “l’estat de gràcia” finalitzarà, i que el govern socialista haurà de passar dels discursos a l’acció. L’ANC (Assemblea Nacional de Catalunya) i Òmnium Cultural per la seva banda, estan preparant un gran esdeveniment nacional per a l’11 de setembre, amb el lema “Fem República – Let ‘s Make the Republic”. Els pronòstics per aquesta tardor són decisius: demostracions, retorn polític, obertura de judicis. Tot amb escenaris electorals (municipals i autonòmics a Espanya) en preparació pel 2019 i amb la majoria relativa del govern de Sánchez que penja d’un fil. | 0.886316 | curate | {"ca": 0.9963522668056279, "fi": 0.00017370158068438424, "es": 0.0034740316136876847} | http://cataladigital.cat/2018/08/07/durissim-article-dun-diari-de-la-bretanya-francesa-en-el-que-es-fan-resso-dels-atacs-feixistes-contra-els-llacos-grocs/ |
macocu_ca_20230731_4_446518 | Sou a: Inici / Esdeveniments / II Superenduro Vil·la de Juneda
Info
Carrera d'enduro organitzada per Juneda Offroad i l'Ajuntament de Juneda
Carrera d'enduro per a pilots federats tipus indoor/enducross basada amb entrenaments cronometrats, tandes classificatòries i finals, amb un circuit apustuflant de nivell tècnic mig a l'aire lliure.
Categories Elit, Júnior - Cadet i Open (amateurs). Superfinal, disputada entre els millors classificats junior i elit.
Preu inscripció 30€ (13€ seguro federatiu + 17€ inscripció). Es necessari tenir la llicència federativa FCM o homologada, federativa social FCM o federativa d'un dia FCM. | 0.72069 | curate | {"ca": 0.9131832797427653, "en": 0.08681672025723473} | |
mc4_ca_20230418_12_570054 | B&B Casa Di Mari Aci Sant' Antonio Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 18 allotjaments a Aci Sant' Antonio.
Via Dante Alighieri 16, Aci Sant' Antonio, Aci Sant' Antonio, Itàlia, 95025 - Veure al mapa
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Aci Catena, B&B Casa Di Mari és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
A B&B Casa Di Mari, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, aparcament de cotxes, habitació familiar són només algunes de les comoditats que fan que B&B Casa Di Mari sigui diferent dels altres hotels de la ciutat.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb aire condicionat, calefacció, escriptori, balcó/terrassa, ventilador a cada habitació. L'hotel ofereix instal.lacions fantàstiques, incloses jardí, per ajudar-vos a relaxar després d'un carregat dia a la ciutat. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Aci Catena, el B&B Casa Di Mari és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.
Tots els tipus de viatgers (36) Parelles (15) Viatgers en solitari (4) Famílies amb infants petits (10) Famílies amb infants grans (5) Grups (3) | 0.839428 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/b-b-casa-di-mari/hotel/aci-sant-antonio-it.html |
cawac_ca_20200528_4_119114 | Esteu aquí
Shirota se subhasta a preu de ganga
Un únic postor, una filial de Pintaluba, ofereix 32.000 euros pels actius de l'empresa, quan havien estat taxats per 898.000 euros
29 de Novembre de 2013, per ACN
Shirota se subhasta a preu de ganga. Un únic postor, una filial del grup Pintaluba, ha presentat oferta per comprar, per només 32.000 euros, els actius de la polèmica empresa participada per Innova que ha comportat la imputació dels catorze regidors de l'antic equip de govern. El valor dels actius ha caigut en picat en comparació als 898.000 euros de la taxació inicial sobre la maquinària i instrumental de laboratori científic que encara hi ha dins la nau de 600 metres quadrats al Tecnoparc. La nau roman tancada fa dos anys, des que va fer fallida. Després de la subhasta al jutjat mercantil número 1 de Tarragona, l'administrador ara es veu pràcticament obligat a vendre per eixugar els deutes pendents.
· L'administrador concursal i parts implicades en la subhasta, a la sortida del jutjat
ACN
L'administrador concursal, Roberto Cortadas, haurà de respondre, en un termini de 15 dies, si accepta o rebutja l'única oferta presentada a la subhasta: la de la societat Absa Lab, filial de la companyia reusenca Andreu Pintaluba, dedicada a l'alimentació i salut animal.
Cortadas ha lamentat la minsa quantitat ofertada, sobretot quan un temps enrere, en la fase negociada, una altra empresa s'havia interessat en la compra dels equips per valor de 250.000 euros. L'administrador ha acusat directament Innova d'oposar-se a l'adjudicació.
L'oferta era de Cibus Nutriomics Technology S.L., on l'administrador era Xavier Gómez, exsecretari de Shirota, imputat en la investigació penal. "Haguéssim pogut pagar els treballadors, però el postor es va retirar perquè no volia complicacions", ha assegurat.
"O 32.000 euros o tot a l'abocador"
"I ara l'alternativa que tinc és zero: o accepto l'oferta o tot a l'abocador", ha afegit. Entre els deutes pendents, l'administrador prioritzarà els set últims treballadors que van ser acomiadats. "Però amb 32.000 euros no arribem ni al 30% del què se'ls devia", ha assegurat.
A la subhasta concursal d'aquest divendres hi han estat presents totes les parts afectades per la fallida de Shirota, quatre anys després de la seva fundació, actualment investigada pel jutjat número 3 de Reus i amb una ordre per desmantellar-la que venç el 14 de gener pròxim.
Més de 50.000 euros de deute de lloguer de la nau
Entre les parts perjudicades s'hi troba Tecno Reus Disset, l'empresa que llogava la nau i a la qual se li deuen més de 50.000 euros per impagament de dos anys de lloguer -a raó de 2.000 euros el mes. La societat tampoc podia fer ús ni accedir a la nau, inactiva des de la fallida.
"Va quedar tot aturat d'un dia per l'altre, quedant abandonats els papers sobre la taula i fins i tot les tasses de cafè", recorden els llogadors, que ja han assumit que no cobraran, però des d'ara ja poden accedir a les instal·lacions. El primer que faran és canviar el pany de la nau. Shirota, sota investigació penal
Cortadas veu ombres en tot el procés i assegura que el jutjat número 3 de Reus ha paralitzat, durant 15 dies, l'activitat de Cibus per evitar que participés en la subhasta. Shirota està sent investigada per aquest jutjat, sota secret de sumari, com una peça separada del cas Innova.
Ara per ara, hi ha imputat tot l'anterior equip de govern municipal -format pel PSC, ERC i ICV-, l'actual segona tinent d'alcalde, Teresa Gomis (CiU), l'exrector de la URV, Lluís Arola, l'exdirector general de Morella Nuts, Joaquim Barriach, i l'exsecretari de Shirota, Xavier Gómez.
L'Ajuntament nega haver entorpit el procés
Des de l'Ajuntament de Reus es nega haver entorpit la liquidació de Shirota, en resposta a les acusacions de l'administrador concursal. "Només vam demanar que el procés penal obert no entorpís el procés mercantil, i Innova només va demanar garanties perquè es protegeixin els interessos municipals i no es veiessin malmesos, evitant intervencions poc correctes", ha reconegut l'alcalde Carles Pellicer.
Aquest servei es planteja com un espai obert en el qual s'expressen lliurement les opinions de les persones que visiten el web, i no s'ha d'utilitzar per fer desmentits, desinformar o atacar a tercers. Si us cal enviar una correcció per a una notícia, podeu utilitzar el formulari per enviar informació d'interès periodístic. A Reus digital entenem que els lectors d'aquest mitjà són persones respectuoses, amb capacitat per comentar sense necessitat de fer crítica destructiva, provocar o atemptar contra l'honor de les persones. En qualsevol cas, si algun comentari es considera fora de lloc, s'esborrarà. Reusdigital.cat no es fa responsable de les opinions dels comentaristes. Que aquest servei de comentaris es mantingui actiu depèn de les persones que l'utilitzen. Reusdigital.cat es reserva el dret d'emprendre accions legals contra les persones que emetin comentaris injuriosos, que ofenguin la imatge i l'honor de les persones o ataquin l'ordenament jurídic.
Comment *
Nom *
E-mail
Comentaris
Pere Elias 29 de Novembre de 2013
Viure en un núvol
Hi ha una máxima que diu: Més val perdre que més perdre. Shirota hagués sigut un pou sense fons, en els temps que corren recerca en poden fer dos: societats sense ànim de lucre i multinacionals, i els resultats són a molt llarg plaç | 0.834591 | curate | {"es": 0.010554089709762533, "pt": 0.006596306068601583, "ca": 0.9785148888051263, "en": 0.0005653976630229929, "fr": 0.002638522427440633, "uk": 0.0011307953260459858} | http://reusdigital.cat/noticies/shirota-se-subhasta-preu-de-ganga |
macocu_ca_20230731_9_97409 | Entre els esdeveniments més destacats al voltant d’aquests 6 mesos hi ha la Celebració del Dia Nacional, que en el cas d’Andorra serà el 28 de gener. Hi haurà la visita d’autoritats, una agenda de reunions bilaterals, una presentació de país i representacions culturals. A més, ha avançat Gallardo, “s’organitza una missió empresarial amb empreses del país del 25 al 29 de gener amb l’objectiu d’explorar oportunitats en el mercat d’orient mitjà i afavorir el procés internacionalització”. Per participar-hi les empreses s’hi ha d’inscriure fins el 7 d’octubre –trobaran tota la informació sobre aquest projecte a www.andorrabusiness.com –. | 0.819068 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_444286 | Jornades d'Educació viària escolar | Ajuntament d'Esporles
Jornades d'Educació viària escolar
En el marc de la formació en educació viària, aquesta vegada els ha tocat el torn als més petits. Els policies tutors de l’Ajuntament d'Esporles, els dies 14 i 15 de maig, han treballat l'educació viària amb els alumnes d’Educació infantil del CP Gabriel Comas i Ribas i els d’ESO de l’IES Josep Font i Trias.
Un bon grapat d'alumnes van ser formats en el coneixement de l'ús correcte de les normes de circulació de bicicletes, senyalització de trànsit, i normes bàsiques de la resta de vehicles (ús del cinturó de seguretat, SRI...).
Després de la formació teòrica, els alumnes han pogut aplicar aquests coneixements al parc d'educació viària que la Conselleria d’Interior cedeix a l'Ajuntament. Tots ells han gaudit de l'experiència, i els més menuts han rebut un diploma amb gran il·lusió. | 0.80926 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.esporles.cat/noticies/jornades-deducacio-viaria-escolar |
macocu_ca_20230731_9_557070 | Geocache Description:
L'esdeveniment més heavy del geocatxing de novembre coincideix amb el cap de setmana del GIFF (Festival Internacional de Curtmetratges de Geocatxing del 5 al 8 de novembre de 2015).
Per aquest motiu, durant la trobada podrem visualitzar per primer cop i en exclusiva mundial els 16 films finalistes del festival (la duració aproximada de la projecció es d'una hora).
En aquest esdeveniment hi poden participar tant geocatxers veterans i novells com geomuggles. Pot ser una bona ocasió per veure les animalades que podem arribar a fer els geocatxers. Sorpresa ! ! ! ! !
Per que la visualització de les pel·lícules sigui més distreta podeu portar crispetes, entrepans o alguna cosa per picar per tal d'estar el més còmodes possible.
Horaris:
19:00h arribada. 19:30h comença la projecció dels films. 20:30h comentarem els curts que més ens han agradat i farem l'habitual intercanvi de TBs. 21:00h clourem l'event tot i que els que no tenim pressa podrem seguir fent-la petar.
Ens veiem aquest diumenge 08/11/2015 entre les 19:00h i les 21:00h a les coordenades de referencia
C/ sant Isidre 20 de Gavà (Barcelona)
Si vols posar aquest souvenir al teu perfil, copia i enganxa-hi el següent codi html: | 0.646916 | curate | {"en": 0.01751459549624687, "ca": 0.950792326939116, "it": 0.008340283569641367, "fr": 0.003336113427856547, "pt": 0.006672226855713094, "es": 0.013344453711426188} | |
mc4_ca_20230418_13_678142 | VISITEM EL CRAM - Fundació Estimia
VISITEM EL CRAM 12/02/2019
El passat dilluns 11 de febrer, vam anar a visitar la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM) on ens van explicar diferents amenaces marines actuals. Hem pogut tocar la mandíbula d'un Catxalot, els plàstics que podem trobar a l'estómac d'una balena i l'hèlix d'un vaixell que provoca talls en les tortugues de les nostres platges. També ens han ensenyat la maqueta d'un tauró i d'una tortuga, i hem après que les tortugues tenen els pulmons a la closca!
Finalment hem visitat a tres tortugues marines, la més gran té més de 70 anys! !
https://fundacioestimia.org/actualitat/taller/332-visitem-el-cram#sigProId44feb49d99
Més en aquesta categoria: « Exposició ArtSingular TORNEM AL CAIXAFORUM!! » | 0.713954 | curate | {"ca": 0.8554838709677419, "es": 0.03354838709677419, "fr": 0.0025806451612903226, "en": 0.10838709677419354} | https://fundacioestimia.org/actualitat/taller/332-visitem-el-cram |
mc4_ca_20230418_4_214352 | MEDINA I CASANOVAS, JAUME []
Una Polèmica a la premsa vigatana entorn de la imitació dels ritmes clàssics en català: Josep Fonts, Joan Franquesa i Josep Maria Llovera / Jaume Medina
En: Ausa. Vic. Vol. XXI, núm. 151 (2003) , p. 75-87
Matèries: Poesia ; Literatura ; Escriptors
Matèries: Fonts, Josep ; Franquesa, Joan ; Llovera i Tomàs, Josep Maria (1874-1949)
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16500/16340
Una Prosa juvenil de Verdaguer: el "Sermó de l'infern" / Manuel Rovira, Jaume Medina
Rovira, Manuel
En: Ausa. Vic. Vol. XX, núm. 150 (2002) , p. 747-758
Autors add. : Medina i Casanovas, Jaume
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16487/16327
Actes del Simposi Carles Riba / Institut d'Estudis Catalans ; a cura de Jaume Medina i d'Enric Sullà
295 p. ; 20 cm (Biblioteca Milà i Fontanals, 5)
Simposi celebrat del 17 al 19 d'octubre de 1984.
ISBN 84-7202-816-X
Matèries: Congressos ; Actes de congressos ; Escriptors ; Poetes ; Poesia ; Literatura ; Biobibliografia
Autors add. : Medina i Casanovas, Jaume (Ed.) ; Sullà, Enric (Ed.)
Per comprendre Carles Riba / Joan Triadú ; pròleg de Jaume Medina
Manresa : Parcir, 1993
279 p. ; 21 cm (Faig monogràfics, 3)
Matèries: Poetes ; Poesia ; Noucentisme
Autors add. : Medina i Casanovas, Jaume (Pr.)
Actes del Simposi Carles Riba: Barcelona, 17-19 d' octubre de 1984 / a cura de Jaume Medina i d'Enric Sullà
Simposi Carles Riba (1r : 1984 : Barcelona )
293 p. ; 24 cm (Biblioteca filològica, 17)
Matèries: Congressos ; Literatura ; Poetes ; Actes de congressos
Epistolari de Josep Torras i Bagess. Vol. V / [Josep Torras i Bages ; edició a cura de J. Medina]
Matèries: Epistolari ; Bisbes ; Pensament polític ; Església
Cronologia: [1914 - 1916] | 0.434122 | curate | {"en": 0.04196217494089834, "ca": 0.7145390070921985, "es": 0.08037825059101655, "ru": 0.10933806146572105, "cs": 0.01950354609929078, "eo": 0.01950354609929078, "pt": 0.014775413711583925} | http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=ca&base=fons&nextAction=lnk&exprSearch=MEDINA%20I%20CASANOVAS,%20JAUME&indexSearch=AU |
mc4_ca_20230418_3_480235 | Mel de romer desde madrid | Fessols&Naps
Mel de romer desde madrid Trailer del dvd MADRID 24/7
28 gener 2010 fessolsandnaps bombingdvdgraffitimadridmadrid 24/7metrosubwaysubway madridvandal Navegació d'entrades
← Winter Olympics BBCBlack belt Jones intro → Un pensament sobre “Mel de romer desde madrid” Retroenllaç: 24/7. THE WAITING IS FINALLY OVER « Fessols&naps Deixa un comentari Cancel·la la resposta Escriu aquí el comentari... | 0.537567 | curate | {"es": 0.4744186046511628, "ca": 0.5255813953488372} | https://fessolsnaps.wordpress.com/2010/01/28/mel-de-romer-desde-madrid/ |
macocu_ca_20230731_4_439074 | Llibre Quimica 1R Batxillerat Barcelona
≫ Comprar: Llibre Quimica 1R Batxillerat Barcelona
Load More | 0 | curate | {"ca": 0.9081632653061225, "en": 0.09183673469387756} | |
macocu_ca_20230731_9_54559 | ANC
Aquest és el nombre necessari d'afusellaments, segons uns militars molt patriotes, que caldria dur a terme per garantir la unitat d'Espanya i la...
Que no ho dubti ningú, la manifestació de dissabte a Madrid va ser un èxit total, malgrat tots els comentaris dels partits "demòcrates constitucionalistes"...
Avui no és moment per analitzar en profunditat el fenomen de Vox, ho farem amb calma més endavant. Avui, davant del que s’ha publicat aquests...
Bona nit tingui senyor pluriempleat. Li ho dic així perquè veient que és senador, parlamentari i regidor no sé a qui dels tres he d'adreçar-me....
Publicat: “Sobiranistes, Sindicats i entitats socials (ANC, Òmnium, associacions veïnals, etc.) surten units al carrer per reivindicar que no es retallin els drets. PSC...
Publicat: “Guerra fratricida pel control de l'ANC. La lluita de poder entre CDC i ERC tensa l'entitat independentista”. És just i encertat aquest titular?...
Publicat: “En l'ANC hi ha tensions per diferents motius” “JxSí voten dividits en el Parlament” “La CUP no recolzarà els pressupostos” Etc. Són entitats...
El responsable d’interior, en funcions, és un home que quan fa declaracions no deixa ningú indiferent. Com a persona de missa diària i creient...
Latest news | 0.75043 | curate | {"en": 0.011400651465798045, "ca": 0.9837133550488599, "fr": 0.004885993485342019} | |
mc4_ca_20230418_13_573869 | Cinc detinguts i dos investigats en un nou capítol de pressió policial als carteristes Cinc detinguts i dos investigats en un nou capítol de pressió policial als carteristes – Tot Barcelona
Cinc detinguts i dos investigats en un nou capítol de pressió policial als carteristes
La Policia Nacional arresta cinc persones i els Mossos en denuncien dues més
Adrià Lizanda 09/09/2019 9:39 am
Aquest matí un nou operatiu policial ha escrit un capítol més en la pressió policial als carteristes al metro. El dispositiu ha permès la detenció per part de la Policia Nacional de cinc persones que incomplien la llei d’estrangeria i la denúncia a dues persones. Una d’elles queda com a investigada per apropiació indeguda d’un mòbil. Aquest delicte pot estar relacionat amb el fet que l’home s’hagi trobat l’objecte i no l’hagi tornat o que se l’hagi quedat sabent que era robat, per exemple.
L’altra persona investigada portava una defensa elèctrica, que seria una mena de porra que dona una descàrrega, i per possessió de haixix.
Agents dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana i la policia espanyola s’han desplegat al subsòl a les 7:30 hores per identificar lladres reincidents i així prevenir robatoris. Un dels punts on s’ha situat l’operatiu és Sagrada Família, però el dispositiu es podria estar desenvolupant a més punts de la xarxa, segons fonts de la policia catalana.
El dispositiu Draga busca identificar i detenir carteristes reincidents que actuen al metro de Barcelona. Va començar al juliol i fins ara ha permès desenes de detencions i identificacions. Algunes de les detencions han acabat amb l’ingrés de diverses persones al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), primer pas per tramitar l’expulsió del país dels delinqüents sense papers.
Els Mossos desenvolupen l’operatiu de forma continuada, i la presència de Policia Nacional depèn de la localització de persones en situació irregular, ja que la Llei d’Estrangeria és competència de la policia espanyola.
Disset detinguts per la llei d’estrangeria en la nova operació contra els carteristes al metro | 0.845188 | curate | {"ca": 0.984382625671059, "en": 0.015617374328940947} | https://www.totbarcelona.cat/societat/nou-desplegament-policial-metro-contra-carteristes-62844/ |
macocu_ca_20230731_1_351763 | 12/09/2016 Ignasi Moreta va presentar el 'Llibre del gentil i dels tres savis', de Ramon Llull, a Palma
L'acte era organitzat per la Direcció General de Cultura de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports del Govern Balear dins de l'Any Llull. | 0.768316 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_660552 | Dos ferits de gravetat en un xoc frontal entre dos cotxes a la C-55 a Olesa de Montserrat - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Dos ferits de gravetat en un xoc frontal entre dos cotxes a la C-55 a Olesa de Montserrat
El sinistre ha deixat també dos ferits menys greus
acn | olesa de montserrat
Dues persones han quedat ferides de gravetat aquesta matinada de dissabte en un xoc frontal entre dos cotxes a la C-55 a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). Segons ha detallat el Servei Català de Trànsit (SCT), l´avís del sinistre s´ha rebut a les 05.53 hores al quilòmetre 4,5 de la C-55, en sentit nord i a tocar del polígon industrial la Flora. Per causes que encara s´estan investigant, dos turismes han col·lidit frontalment i diversos ocupants han quedat atrapats entre la ferralla dels vehicles. El SEM ha informat que dues persones han quedat ferides greus i han estat evacuades a l´Hospital de Bellvitge, mentre que unes altres dues han estat traslladades en estat menys greu a l´Hospital de Martorell. 5 patrulles dels Mossos d´Esquadra, 6 dotacions dels Bombers de la Generalitat –que s´han ocupat de l´excarceració dels ferits i la neteja de via- i 6 unitats del Sistema d´Emergències Mèdiques (SEM) han treballat en la gestió de l´accident. | 0.836814 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.regio7.cat/anoia-baix-llobregat/2017/03/11/dos-ferits-gravetat-xoc-frontal/404053.html |
oscar-2201_ca_20230904_12_168405 | LOCUB, S.A. ha estat una de les primeres empreses certificades al sector per Bureau Veritas en les normes ISO 9001:2015 i ISO 14001:2015
LOCUB, S.A. ha rebut de Bureau Veritas la certificació ISO 9001 de Sistema de Gestió de la Qualitat i la certificació ISO 14001 de Sistema de Gestió Ambiental, a les últimes versions publicades dels estàndard internacional en 2015. D’aquesta manera, LOCUB, S.A. s’ha convertit en una de les primeres empreses del nostre sector certificada per Bureau Veritas.
LOCUB, S.A. és una empresa compromesa amb la Qualitat, Seguretat i Salut Laboral i el Medi Ambient. D’acord amb el seu comportament estratègic, ha evolucionat basant la seva experiència en un procés de millora continua en tots els àmbits de la seva activitat, donant especial atenció a la Seguretat de les persones, la qualitat dels seus projectes i la protecció i conservació del medi ambient.
Certificat de Prevenció Aliens (SPA)
La nostra empresa té subscrit amb UNIDA QUALITAT I PREVENCIÓ, S.L. un conveni en matèria de prevenció de riscs laborals, a les disciplines de Seguretat i Salut al Treball.
Tot i que la responsabilitat final la té l’empresa, figura obligada a implementar i mantenir les condicions laborals adients i saludables pels seus traballadors, aquest conveni reafirma aquesta implantació perquè tenim al nostre abast professionals que ens assessora en tot moment i ens diregeix a millorar la nostra activitat en la materia de prevenció per poder aconseguir una empresa segura i salutable pels nostres treballadors. | 0.895855 | curate | {"ca": 1.0} | http://locubsa.com/certificats-de-qualitat/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_280294 | Són un dels plats preferits per tots a casa i el 28 de maig és el seu Dia Internacional. Et parlem de les hamburgueses i, com sabem que a tu i als teus també us encanten, en aquest article et donem els nostres consells infal·libles per a preparar les millors hamburgueses en cinc passos. I a més, et portem tres tipus de hamburgueses made in Andreu Gastronomia i el nostre toc perquè qui tasti les teves hamburgueses vulgui repetir una i altra vegada.
Encara que hi ha nombroses teories sobre l’origen de l’hamburguesa, la més estesa i acceptada el situa a la ciutat alemanya d’Hamburg, al segle XVII. Va començar sent un sandvitx de porc en pa rodó que es va popularitzar quan va arribar als Estats Units com a part del llegat gastronòmic dels immigrants alemanys que viatjaven a USA a la recerca d’un futur millor.
Sigui com sigui, l’hamburguesa és a l’actualitat un plat que es pot gaudir en qualsevol tipus de restaurant – des dels fast food fins als estrelles Michelin – i que admet tot tipus de presentacions i acompanyaments. Això sí, perquè la carn quedi perfecta, sucosa i al punt, cal seguir uns senzills consells a l’hora de preparar-la.
Pren nota, apunta el toc Andreu i les teves hamburgueses triomfaran sempre.
Consells per preparar les millors hamburgueses en cinc passos
Pas 1: Tria sempre carn de primera qualitat
Sembla un consell molt obvi, però mai està de més recordar que la carn de les hamburgueses ha de ser bona si vols que el seu sabor i textura estiguin a l’altura del plat. A més, assegura’t que sigui fresca i, si pot ser, acabada de picar.
Pas 2: Permet a la carn absorbir els condiments
Si vas a condimentar la carn amb espècies o amb herbes aromàtiques, deixa que reposi una estona abans de posar-la a la graella o la paella. D’aquesta manera, absorbirà bé els sabors i es percebran millor a menjar.
Pas 3: Ull a la mida i el gruix
La carn encongeix lleugerament al cuinar-la tant a la paella com a la graella, per això, si vols hamburgueses grans, procura que siguin una mica més grans que el pa abans de cuinar-les. Pel que fa el gruix: les més fines es cuinen més ràpid que les gruixudes, de manera que et recomanem no barrejar gruixos en una mateixa vegada.
Pas 4: A l’hora de cuinar, foc lent i una sola volta
La millor manera de que les hamburgueses quedin fetes per fora i al punt per dins és cuinar-les a foc lent. A més, perquè mantinguin la seva gustositat et recomanem deixar que es facin bé de una banda i després, de l’altra. Amb una sola volta és suficient. Ah! I cuina-les amb la carn a temperatura ambient. És preferible no posar-les a foc directament de la nevera i mai des del congelador.
Pas 5: Afegeix el toc Andreu
Els ingredients amb què acompanyis la carn són també importants per convertir una bona hamburguesa en una hamburguesa memorable. Prova a donar-li el toc Andreu a les teves hamburgueses afegint unes virutes del nostre pernil o algun dels nostres formatges tous, com el brie trufat. Un toc de sabor que us encantarà.
El truc gourmet
No estrenyis les hamburgueses sobre la graella: és una pràctica tan estesa com errònia, ja que extreu el suc a la carn i provoca que quedi seca.
Tres receptes d’hamburgueses made in Andreu
Hamburguesa de presa ibèrica amb pernil de l’Andreu
Entre totes les receptes d’hamburguesa que ens agraden, aquesta és per a nosaltres la més top. Necessitaràs 200 grams de presa, virutes de pernil de l’Andreu al gust i formatge manxego Dehesa de los Llanos. Afegeix una mica d’enciam, una rodanxa de tomàquet i tria un bon pa. La gaudiràs de la primera mossegada a l’última.
Hamburguesa amb truita i pernil de l’Andreu
Pa d’hamburguesa clàssic, mesclum d’enciam, truita francesa i, per rematar, l’ingredient estrella: virutes del nostre pernil. Un sabor que no t’esperes i una barreja d’ingredients que dóna com a resultat una hamburguesa original amb aquest toc tan nostre que la converteix en única.
Hamburguesa de presa ibèrica amb salsa de mostassa
Si t’agraden les salses, t’agradarà aquesta recepta, necessitaràs presa ibèrica picada, barreja de brots tendres i salsa especial de mostassa. Munta l’hamburguesa en pa rodó estil brioix per a una textura més tendra i un punt dolç que contrasti amb la resta de sabors.
A l’Andreu ens agrada menjar bé tant com a tu, per això posem a la teva disposició la nostra millor selecció de productes cada dia, tant a les nostres botigues físiques com a l’andreu.shop. I a la nostra carta de degustació de La Roca Village trobaràs la nostra burger Premium, l’hamburguesa més exclusiva i amb el toc Andreu que tant t’agrada. Tasta-la aquesta setmana i repeteix sempre que vulguis.
Segueix-nos a les nostres xarxes socials per estar al dia de totes les nostres novetats i promocions. | 1 | perfect | {"ca": 0.9740788346186804, "es": 0.016066838046272493, "pt": 0.0006426735218508997, "en": 0.00921165381319623} | |
mc4_ca_20230418_5_680223 | Hotel Blauer Wolf Gunzenhausen Alemanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Hotel Blauer WolfAm Marktplatz 9, Gunzenhausen, Gunzenhausen, Alemanya, 91710 - Veure al mapaExcel·lent8,6Basada en257comentarisHotel Blauer WolfVeure més fotos"good location , only need car parking"baselQatarVeure més fotosVeure totes les 36 fotosExcel·lent ubicació 9,0Veure al mapa9,0UbicacióParticularitats que li encantaranProp de transports públicsWi-Fi gratuït en totes les habitacionssaunaaire condicionatascensorservei d'habitacions
Sobre l'allotjamentDescripcióDissenyat tant per oci com per negoci, Hotel Blauer Wolf està situat idealment a Gunzenhausen; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Hotel Blauer Wolf ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. L'hotel ofereix accés a una gran gama de serveis, inclosos recepció 24 hores, instal.lacions per a minusvàl.lids, magatzem d'equipatge, aparcacotxes, servei d'habitacions. Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara aire condicionat, calefacció, servei de despertador, escriptori, mini bar per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. L'hotel ofereix una excelent varietat d'instal.lacions d'oci, incloent sauna, massatge, parc infantil. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Hotel Blauer Wolf la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Gunzenhausen.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacionsZones públiques amb Wi-Fi Desplaçamentaparcacotxeslloguer de bicicletes aparcament de cotxesservei de llançadora Coses a fer, maneres de relaxar-seMassatgesaunavisites turístiquesÀpats, begudes i refrigeriservei d'habitacions Serveis i comoditatscaixa fortaneteja en seczona de fumadorsmagatzem d'equipatgeservei de bugaderia Per als nensParc Accésascensorrecepció [24 hores] instal.lacions per a minusvàl.lidss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsempolles d'aigua de cortesia Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més
good location , only need car parking Comentat el 23 de novembre 2016 | 0.910481 | curate | {"ca": 0.9729835552075177, "en": 0.02701644479248238} | https://www.agoda.com/ca-es/hotel-blauer-wolf/hotel/gunzenhausen-de.html |
mc4_ca_20230418_17_577035 | Salud mental: incorporación y vuelta al trabajo - Salut Mental CatalunyaSalut Mental Catalunya
El Centre Nacional de Condicions del Treball (CNCT) organitza aquesta jornada per conscienciar les empreses sobre la importància de facilitar l’accés, el manteniment i el retorn al mercat de treball de les persones amb un problema de salut mental i, alhora, proposar un marc per donar a conèixer experiències de bones pràctiques tant a nivell de Catalunya com d’empreses, combinant actuacions sobre les condicions de treball i sobre la persona.
Tenir un treball digne, saludable i motivador és beneficiós per a qualsevol persona, però en el cas de les persones amb un problema de salut mental, a més, és una via per a la recuperació i la plena autonomia.
La secretària de la Junta Directiva d’AMMFEINA SMC i directora de la Fundació DRISSA, Núria Martínez, intervindrà en l’acte amb una ponència que porta per títol: ‘Incorporació i retorn al treball: exemples comunitaris i d’empresa’.
Programa i inscripcions: aquí
29 maig 2019, 9:00 am | 0.803574 | curate | {"es": 0.11964980544747082, "ca": 0.8803501945525292} | http://www.salutmental.org/actualitat/agenda/salud-mental-incorporacion-y-vuelta-al-trabajo/ |
mc4_ca_20230418_8_191538 | Mèdol Garnatxa Cabernet 2017 – Celler 9 Mes
V inyes conreades en agricultura ecològica situades a la Nou de Gaià, municipi del Tarragonès, a uns 4 km en línia recta al mar Mediterrani. La brisa marina, anomenada Marinada, que als mesos d'estiu comença a bufar al voltant de les deu del matí, ens protegeix d'excessos de calor que permeten una magnífica i constant maduració del raïm, evitant les sobremaduracions dels raïms conreats en climes més interiors. Els sòls són generalment franc-arenosos de baixa fertilitat. Una vegada collit el raïm es derrapa i es guarda en tancs d'acer inoxidable per començar la maceració. La durada és de 10 dies a una temperatura d'entre 20 i 22 ºC. Una vegada acabada la maceració, el raïm es premsa, separant el vi de les baixes pressions del d’altes pressions anomenat “vi de premsa”. Aquest vi obtingut a baixes pressions es destina per fer el vi Mèdol. La proporció de varietats dins el cupatge és un 60% Garnatxa Negra, un 35% Cabernet Sauvignon i un 5% de Cartoixà. El Cartoixà és una varietat blanca que l´afegim al cupatge per afavorir el procesos de copigmentació, ens milloren l´estabilitat del color. Cal comentar que en cap moment hem afegit ni clarificants, ni estabilitzants, ni sulfurós o succedanis. És un vi que no conté cap mena de conservant, un vi exempt de sulfits afegits, sols raïm, més natural impossible!
C olor vermell intens i amb bona capa. El vi generalment té notes reductives -el factor reductiu és el que ens protegeix els vins joves de l'oxidació-. Al nas trobem notes de fruites vermelles i negres (cireres, móres, nabius...). Destaca la seva intensitat. En boca és fresc, voluminós, molt rodó, suau i té greix. Aconsellem la decantació de l'ampolla per afavorir l'obertura del vi.
La seva manca de sulfits afegits i de restes de sucres fa que sigui un vi molt adequat per a persones sensibles al sulfurós (antisèptic i conservador) o sensibles al consum de begudes alcohòliques. .
Temperatura aconsellada de consum 12-14ºC. | 0.815368 | curate | {"ca": 0.9782057780030411, "fr": 0.0005068423720223011, "pt": 0.021287379624936646} | https://9mes.cat/ca/celler/medol-garnatxa-cabernet-2017/ |
mc4_ca_20230418_12_72527 | agost – 2012 – Compromís per València
Compromís destaca que la legislació vigent obliga la Sra. Barberá a concedir llicències al Cabanyal
Compromís denuncia el doble llenguatge i la incoherència de l’ajuntament al negar determinades llicències d’obres i d’activitat en la zona del Cabanyal, en base a que l’edifici per al què se sol·licita la llicència està ubicat en l’àmbit del PEPRI…
Compromís reclama que es retire els cotxes oficials als regidors de València
Davant l’aparició d’algunes notícies al voltant de que certs regidors del PP han sol·licitat a la Sra. Barberà que elimine els escortes i els cotxes oficials als regidors del Partit Popular, Compromís ha presentat una moció al Ple demanant l’eliminació…
Compromís denuncia l’aparició de pintades nazis que enalteixen la Legió Còndor en el monument a Salvador Allende
Parets i monuments de la ciutat de València han aparegut cobertes amb les pintades enaltint l’assassina força aèria de l’Alemanya nazi, textualment “In Memoriam Legión Condor” i dues creus celta nazis. La Legió Còndor va ser uns dels instruments més…
Compromís denuncia que l’Ajuntament de València està descuidant de manera alarmant el manteniment de la vegetació que hi ha a la ciutat. De fet, les dues empreses que s’encarreguen de la poda i la jardineria de la ciutat, FCC i…
Compromís acusa Barberá i Bernal d’abandonar la neteja de les platges després de fer-se la foto amb les banderes blaves
Compromís denuncia que l’equip de govern del PP ha abandonat la neteja de les platges de les pedanies del Sud de València. En concret, alguns veïns i visitants ens han enviat fotografies on es pot veure clarament com hi ha… | 0.81733 | curate | {"ca": 1.0} | http://valencia.compromis.net/2012/08/ |
naciodigital_ca_20220331_0_205479 | El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, ha carregat aquest dimecres contra la interlocutòria del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que ha suspès de les seves funcions polítiques als diputats processats pel cas de l’1-O. En una roda de premsa convocada expressament per donar a conèixer el seu posicionament, Ribó ha considerat que la mesura decretada “és inaplicable” si es vol seguir la doctrina del TC i del propi Suprem. Per al Síndic, s’està intentat aplicar un article de la llei d’enjudiciament criminal que hauria de comportar “un ús d’armes o explosius que no s’ha produït”. “Per tant, no hi ha lloc a una aplicació immediata de la interlocutòria”, ha assegurat.
En aquest mateix sentit, Ribó ha considerat que la directriu dictada per Llarena “afecta directament al dret de participació i representació” dels diputats. I és per això que ha recomanat als afectats que presentin tants recursos com puguin contra la mesura. “Els diputats poden recórrer a totes les instàncies jurisdiccionals, incloent l'empara al Tribunal Constitucional”, ha sentenciat.
I és que per al Síndic, la suspensió que planteja el jutge “envaeix un cop més potestats legislatives, extralimita les funcions del Suprem, i a més desvirtuant resultats electorals i amb serioses dificultats d’aplicació efectiva”. “Una mesura així pot tenir efecte en el joc de majories i pot desvirtuar el que la ciutadania va expressar amb el seu vot”, ha alertat.
És per això que veu molt complicat que “cap junta electoral lliuri actes provisionals de diputat”. “És sorprenent aquesta figura”, ha qualificat. Ribó també considera que “els diputats provisionals no existeixen i la suspensió que es pot argumentar així és inviable”. Per a ell, “mai una mesura cautelar pot entrar sobre el fons i per temps indefinit”, i en aquest cas, Llarena podria estar intentat fer això, segons el Síndic.
Per últim, Ribó creu que les mesures dictades per Llarena van “directament en contra de sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, quan diu que cap sentència judicial no pot alterar la voluntat popular”. De la mateixa manera, considera que la interlocutòria “va en direcció contrària al necessari diàleg polític per resoldre un conflicte polític”. És per tot això que el Síndic també ha decidit “trametre tot això al comissionat europeu de Drets Humans i a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, per si consideren oportú alguna actuació”. | 1 | perfect | {"ca": 0.9807852965747702, "it": 0.01921470342522974} | https://www.naciodigital.cat/noticia/159117/sindic-veu-inaplicable-suspensio-carrecs-trasllada-cas-al-consell-europa |
racoforumsanon_ca_20220809_0_381559 | --------------------------------------------------18-10-2020 Capítol 1El meu poble surt per Antena3: un fatxa negacionista es noticia, per variar.La noticia es d'un bar-restaurant freqüentat per fatxes que es nega a tancar i segueix obert.Com ja sabeu visc a un poble del Maresme, paradís de la impunitat dels fatxes catalanòfobs que ara s'han tornat negacionistes. Em pregunto qui es que truca a la tele perquè li donguin visiblitat a aquestes escombraries humanes. El propietari neofatxa, com no, fent el notes amb el morrió verd amb estanquera, tots amb pulseretes d'espanya, etc. Es curiós que per la tele facin tants esforços per voler fer creure que aquestes porqueries de persones són la normalitat.https://www.antena3.com/noticias/sociedad/un-restaurante-de-malgrat-de-mar-se-niega-a-cerrar-pese-a-la-orden-de-la-generalitat-estoy-hasta-las-narices-es-el-pan-de-mis-hijos_202010175f8b21334a49130001c3ef2f.html--------------------------------------------------19-10-2020 Capítol 2El fatxa ha tornat a la tele i busca fama. Sorpresa! Ningú s'ho esperava!Atenció: el fatxa es vol fer famós. Avui ha tornat a sortir per la tele, a antena3.http://www.radiopalafolls.cat/2020/10/19/un-bar-de-malgrat-ja-acumula-2-sancions-per-no-voler-tancar/https://www.antena3.com/programas/espejo-publico/noticias/un-hostelero-insumiso-de-barcelona-mantiene-abierto-su-restaurante-o-cerramos-todos-o-no-cierra-nadie_202010195f8d4cd24a49130001c672aa.htmlMireu el vídeo que no te desperdici Li han posat dues multes de 30.000 euros, cada una, de moment. -------------------------------------------20-10-2020 Capítol 3Risto entrevista al fatxa del bar! Acaba malament!Risto Mejide ha entrevistat l'hosteler insumís i han tingut algun que un altre xoc. El primer ha arribat quan el presentador ha dit que la policia no havia actuat contra el bar de Manolo. L'hostaler ha reaccionat: "No posis paraules a la meva boca". Després ha detallat que les autoritats el van multar el dissabte i el diumenge i que aquest dimarts li han aixecat l'acta, però que dilluns va tancar perquè fa festa. "Algun dia hauré de descansar! ", S'ha queixat. Risto li ha demanat que no s'enfadés, que ningú qüestionava que fes festa.Minuts després hi ha hagut un altre segon xoc i Risto Mejide ja s'ha posat seriós: "M'estàs començant a escalfar".Realment l'ha entrevistat dues vegades, el dia 19 i el dia 20.les entrevistes com sempre no te desperdici entrevista dia 19 octubrehttps://www.cuatro.com/todoesmentira/risto-mejide-hostelero-insumiso-esto-no-es-lejano-oeste_18_3029520275.htmlentrevista dia 20 octubrehttps://www.cuatro.com/todoesmentira/risto-mejide-enfado-hostelero-insumiso-cataluna_18_3030045273.html-------------------------------------------------------21-10-2020 Capítol 4La Matilde entra en acció! La dona fatxa, del fatxa del bar!! !Recordeu les entrades falses de tripadvisor d'una tal Matilde que hi va deixar 5 estrelles dues vegades, que insinuavem que eren amics o familiars? Doncs tatxaan! Sa dona.tripadvisor del bar fatxa: les supodades entrades falses, una tal Matilde: Fatxa del bar parla amb el president d'hostelers d'espanya, el qual l'avisa que tanqui que sinó li cauran sancions molt greus, li respón així: "Vuestra moralina no me da de comer"L'hosteler després afirma: "El local estava ple, potser es de gent que com jo està zumbada" (ho confirmo, el poble no només està ple de fatxes sinó de gent zumbada en general)Després en Risto molt didàctic, cosa que em sorpren, li pregunta: "La teva dona que en pensa de tot plegat? "Fa acte d'aparició un nou personatge del culebrot que fins ara estava a l'ombra.En serio ho volia deixar i no parlar més d'aquesta colla de zumbats però no puc parar de riure. Lo sorprenen es que aquest tipus de persones són xuma habitual del poble, l'especie que ara acaben de descobrir, els fatxes del maresme, els quals n'he parlat molt en altres fils.La dona acaba fent unes sorprenent declaracions: "Avui em hagut de fer fora a gent del local perquè n'hi havia massa"Quan li pregunten per la policia diu: "Que ve la policia la tortuga m'ensenya el cap (fent referència a que es caga a sobre)" en Risto li replica "doncs jo he vist que estaves fent un piti amb ells" (fatxa del maresme impune, la realitat)Li han fet un amago de posar-li un llaç groc al fatxa del bar. Ho ha rebutjat, s'ha enfadat i deixa anar: "Si algú porta un llaç groc no el deixaré entrar al bar"https://www.cuatro.com/todoesmentira/matilde-esposa-hostelero-insumiso-normas-seguridad-policia_18_3030570322.html------------------------------------Un familiar meu m'ha explicat fa una estona que ha anat a passejar per la tarda, tornant, ha passat pel carrer on hi ha aquest bar i ha vist l'equip de televisió amb l'home fatxa, que feien assatjos, a fora del bar, practicant el que havien de dir. Desde lluny els ha estat espiant una estona.Una noia els escoltava i els hi deia "no val, repetim!" i així unes quantes vegades. Després han entrat al bar i han fet ja la gravació directe real.Sembla ser que tot es preparat, si més no lo d'avui... mentrestant el cunyats aplaudint aquest mentider a tota la xarxa.----------------------------------Noves revelacions: 100% confirmat es de vox.També es youtuber, desde fa 7 anys fa videos de cuina, en te +50, no es nou el seu idili amb la càmera.el seu perfil de facebook, ple de propaganda de vox i on hi te d'amistats tot de fatxes impunes del maresmehttps://www.facebook.com/manuel.fernandezcastro.505el seu canal de youtube, +50 vídeos de cuinahttps://www.youtube.com/user/TimeDevil6MyCrew/videosperfil de la dona, ara que es famosa i surt per la tele, que no falti, ple de propaganda de vox.https://www.facebook.com/profile.php?id=100015059010222--------------------------------------------Vídeo del fatxa del bar, membre de vox, fent un discurs polític de vox el 15 de juliol i ja parlant de fer coses pel pa dels seus fills.https://www.facebook.com/manuel.fernandezcastro.505/videos/4196179203788686/Que es un muntatge de vox ho dic jo, en exclusiva, a veure quan tarden els mitjans de comunicació i la gent enganyada a adonar-sen.Obviament interessa amagar que el fatxa del bar es un polític de vox, però es fàcil descobrir-ho, només s'ha de buscar el seu nom a facebook i surten tots els seus discursos davant de militants. Segurament forma part dels segadors del maresme, un grup neonazi. Formalment el del bar pertany a vox pineda de mar.He escrit una bona parrafada amb tots els detalls i ho he enviat a varis periodistes catalans, que suposadament es dediquen a rajar dels grups d'extrema dreta. Espero que serveixi d'alguna cosa.Defet ja m'han amenaçats uns quants fatxes durant aquests dies -----------------------------------------------------22/10/2020Capítol 5 - No es cap boig! Es un muntatge de vox!Ho he enviat al quico salles i al jordi borras entre d.altres. si us plau si hi ha algú a allà a fora, que m.escolti!------------------------------------------------------Bar clausurat i denuncia penal.No li perdonaran cap multa, te 5 multes de 30k euros i un possible judici.Es d'agrair que el programa t.e.m. hagin decidit no fer-lo sortir més en antena i l'han tallat quan ha començat a dir bestiesses, li han estat donant massa propaganda a aquesta escombraria, ja tocava.S'ha discutit amb tothom i acabat bramant.Però per desgràcia ja veureu que la història segur que no s'acaba a aquí.El link de l'entrevista ¿final? del fatxa del bar.El deixen a caldo amb temes legals i el tallen quan comença a bramar.https://www.cuatro.com/todoesmentira/risto-mejide-adios-manolo-esperabamos-cumpla-ley-cierren-bar_18_3031095325.htmlSerà això el final d'aquesta història?Un agraiment a totes les persones que us heu interessat pel culebrot, un abraçada.
I, cosa estranya, l'amo porta una màscara amb la bandera espanyola. Cosa estranyíssima.
Sí. Seria més normal que no en portés, com fan els de la seva espècie... | 0.740148 | curate | {"ca": 0.935656836461126, "it": 0.0011489850631941786, "es": 0.056938593131622625, "vi": 0.002042640112345206, "eu": 0.0017873100983020554, "pt": 0.002425635133409932} | |
oscar-2201_ca_20230904_13_25026 | La felicitat és jugar amb els meus amics | Carla García Anadón – Felicidari | Agència de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Burjassot | 0.689599 | curate | {"ca": 1.0} | http://felicidari.burjassot.org/la-felicitat-es-jugar-amb-els-meus-amics-carla-garcia-anadon/ |
mc4_ca_20230418_18_23865 | paraules clau | Marqueting hoteler | Webs per Hotels | Andorra
NetMarqueting » Posts Tagged "paraules clau"
Posts Tagged "paraules clau"
15/10/2013 A principis de mes Google confirmava que en un futur no massa llunyà gairebé totes les paraules clau utilitzades pels usuaris en les seves recerques es mantindran en secret a Google Analytics. Res de nou, ja que des de fa un parell d’anys (2011) els termes de cerca usats per usuaris que no navegaven de forma anònima (és a dir, que tenien una sessió oberta a Google) ja quedaven reflectits en els informes de paraula clau d’Analytics com a “Not Provided“, per preservar la privacitat de les dades dels usuaris. Pel que sembla, aquesta “protecció ” es...
Reprenem aquesta guia SEO després d’un període en què molts haureu fet vacances (espero) i haureu tingut temps per fer provatures amb les vostres paraules clau ideals. Un cop feta la selecció de paraules claus rellevants, cal veure com ens posicionem per aquestes i, el més important, com evoluciona aquesta posició al llarg del temps. Per fer-ho, hi ha programes que prometen rànkings fiables en poc temps, però el cert és que el millor és fer-ho a mà (tot i que és més lent). Per començar, és important que feu la recerca dels termes amb el buscador net, és a dir, sense estar loguejat a Google...
Sense paraules clau, no hi ha resultats, ni SEO. I sense resultats no hi ha vendes ni conversió. Així de fàcil. Per això és molt important fer una bona llista de paraules clau per a la nostra empresa o negoci. Les paraules clau (keywords) són aquelles paraules que els usuaris introduiran a la barra de Google o qualsevol altre cercador per intentar trobar informació d’alguna cosa. Per exemple, una família amb nens que busca una escapada de cap de setmana a bon preu pot fer la següent recerca: Escapada barata cap de setmana O bé Escapada cap de setmana nens gratis O bé Oferta escapada cap de... | 0.833717 | curate | {"en": 0.07101218865924748, "ca": 0.9289878113407525} | https://netmarqueting.com/tag/paraules-clau/ |
mc4_ca_20230418_12_638269 | L'Ateneu Santcugatenc - Fotografia nocturna - Activitat Sant Cugat
> Monogràfics, Tallers i Cursos Puntuals>Monogràfics Febrer 2019>L'Ateneu Santcugatenc - Fotografia nocturna
Quan ens sembla que ja no hi ha llum, encara podem seguir fent fotos... (Cal portar càmera reflex digitat)
Del 6 de novembre al 4 de desembre, 2019
Preu: 70€ (sòcia/soci: 60€)
"Crea amb...
Seminari....
Monogràfic....
Com educar...
Claus per a... | 0.544554 | curate | {"ca": 0.8762135922330098, "ru": 0.02912621359223301, "en": 0.02912621359223301, "pt": 0.03155339805825243, "it": 0.03398058252427184} | http://www.activitatsantcugat.com/index.php?id_product=21445&controller=product |
wikipedia_ca_20230401_0_65659 | Garipoïdeus
Els garipoïdeus (Garypoidea) són una de les sis superfamílies de pseudoescorpins.
Tenen dos artells als tarsos de les potes. L'escut dorsal és de forma triangular, tenen 4 ulls, i els dits dels pedipalps estan proveïts de glàndules de verí. Els quelícers són relativament petits i, en general, tenen la mitat de la llargada de l'escut dorsal.
Sistemàtica.
La superfamília dels garipoïdeus se subdivideix en quatre famílies:
- Garípids (Garypidae)
- Òlpids (Olpiidae)
- Mèntids (Menthidae)
- Pseudogarípids (Pseudogarypidae) | 1 | perfect | {"fr": 0.05714285714285714, "ca": 0.7161904761904762, "nl": 0.08, "es": 0.10666666666666667, "vi": 0.04} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=65660 |
crawling-populars_ca_20200525_5_48952 | Ara bé, en tot aquest temps, el servei no ha aconseguit trencar una barrera significativa, la d'aconseguir transportar més d'una quarta part dels visitants que rep la muntanya, i molt concretament la zona del santuari. En aquest sentit, continua encara lluny del vehicle privat, ja que la carretera (a la que s'hi sumen els autocars), continua sent, de llarg, el mitjà d'accés predominant.
L'actual cremallera de Montserrat es va inaugurar el juny del 2003, després de gairebé mig segle d'absència i més de dos anys d'obres, de manera que just ara compleix els 15 anys de vida. I les xifres d'aquest trajecte d'una dècada i mitja evidencien que ha donat molt joc i ha restat molta pressió l'arribada de visitants a l'entorn del santuari, però també que hi ha un estancament en relació al percentatge de captació.
Si comparem el primer any complet (2004) i el darrer (2017) constatem que el creixement ha estat realment notable, ja que hi ha una diferència de 232.000 usuaris, que equival a un creixement de pràcticament el 50%. Ara bé, la xifra del darrer any, que com es deia anteriorment és un rècord anual d'aquests 15 anys, ve precedida de dos anys de descens, malgrat el nombre total de visitants al santuari no ha parat de créixer des del 2012.
De fet, el 2016, quan Montserrat va passar per primer cop dels 2,5 milions de visitants (xifra que s'ha vist superada el 2017) el cremallera va registrar el seu índex més baix de captació, ja que es va situar en el 22,41% del total. L'any passat va ser del 24,5%, i el més elevat ha estat del 26,47%, el 2012.
En el primer mig any en servei, el 2003, el nombre de visitants que arribava al santuari per carretera era del 80%, i en cinc anys (el 2008) es va aconseguir que es reduís a dos terços. Però des d'aquell moment el percentatge sempre ha oscil.lat entre el 63% i el 66%.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 | 0.881686 | curate | {"ca": 1.0} | : /bages/2018/06/19/cremallera-montserrat-15-anys-8/482379.html |
mc4_ca_20230418_13_169504 | Comença la campanya contra el mosquit tigre - InfoTúria Periòdic del Camp de Túria
L’Ajuntament de la Pobla de Vallbona ha aconseguit una subvenció de 7.875 euros de la Diputació de València
La Pobla de Vallbona ha aconseguit una subvenció de 7.875 euros de la Diputació de València per a previndre i controlar la proliferació del mosquit tigre. Amb esta campanya es farà un tractament insecticida de les larves a tots els embornals del nucli urbà i les àrees residencials. Els tractaments començaran este mes d’agost i finalitza el pròxim 30 d’octubre.
La subvenció de 7.875 euros de la Diputació de València suposa la totalitat del cost del Programa Municipal de Control del Mosquit Tigre -9.528 euros amb IVA- i permetrà actuar en la totalitat el municipi.
Amb esta campanya es farà un tractament insecticida de les larves a tots els embornals del nucli urbà i les diferents àrees residencials. També es realitzarà un seguiment mitjançant trampes de la població del mosquit tigre per controlar la seua evolució.
Només en cas que siga necessari es realitzarien fumigacions sobre les àrees més afectades. Els tractaments començaran este mes d’agost i finalitza el pròxim 30 d’octubre.
El Programa Municipal de Control del Mosquit Tigre inclou una campanya informativa i de conscienciació ciutadana. Se realitzaran accions educatives en les escoles, es repartirà documentació i es faran xarrades per aconseguir la col•laboració dels veïns donat que la majoria d’espais on crien es troben a propietats privades. A tot açò se suma que des del mes de juliol, l’ajuntament està realitzant una campanya de divulgació a través dels diferents mitjans locals.
El regidor de Serveis Municipals, Juan Aguilar, ha valorat la concessió per part de la Diputació de la totalitat del cost del Programa Municipal de Control del Mosquit Tigre en el qual l’ajuntament només haurà de pagar l’IVA. “Açò ens permetrà posar en marxa un programa en el que feia temps treballàvem la regidora de Serveis Municipals i la de Medi Ambient. La Pobla té una dispersió de nuclis residencials considerable i cal actuar sobre tots ells per a ser eficaços”.
El mosquit tigre és una espècie invasora provinent d’Àsia que s’ha estés amb facilitat a la Comunitat Valenciana. Està actiu tot l’any però la màxima activitat és durant els mesos de mes calor fins a l’octubre, període en el qual s’aplica este programa de prevenció.
Tags: mosquit tigre | 0.783067 | curate | {"ca": 0.992056856187291, "en": 0.00794314381270903} | http://www.infoturia.com/la-pobla-de-vallbona/7942-comenca-la-campanya-contra-el-mosquit-tigre.html |
mc4_ca_20230418_7_42150 | Els cercles de la vella i altres narracions | Pagès Editors
Recull de contes del Premi Vent de Port, 2004
ISBN: 978-84-9779-229-5
Colección: Lo Marraco Nº 151 | 0.4202 | curate | {"ca": 0.6709677419354839, "es": 0.32903225806451614} | https://www.pageseditors.cat/es/els-cercles-de-la-vella-i-altres-narracions.html |
naciodigital_ca_20220331_0_249587 | El Cap d'Any també es podrà celebrar amb la companyia de les televisions local. El Ben Trobats convertirà la nit en una gran festa a partir de les 22.00. A més, les campanades es podran seguir en directe des de Palafrugell, a la Costa Brava.
L’humor, la música, el mentalisme i la màgia són alguns dels elements de la gran festa en què es convertirà aquest Cap d’Any el programa Ben Trobats. El grup tribut a Tom Jones, Arkano and the Soul Pumpettes i la música d’Alice and the Wonders i del grup vocal TNT marcaran el ritme de la Sala El Siglo, al recinte del Mercantic de Sant Cugat del Vallès.
L’actriu Maria Molins presentarà uns fragments de l’obra Cabareta, els jocs del Mag Marín, el mentalisme de David Baró i l’estil de la Dandi Escola de Ball de Mollet del Vallès deixaran els espectadors bocabadats mentre que la companyia Planeta Impro promet fer-los amb els seus monòlegs esbojarrats. També hi tindrà un paper destacat el bàrman italià de Flair Crew, Filippo Tadei, expert en cocteleria flair, la seva modalitat acrobàtica. I un col·laborador habitual del programa, el professor Sebastià d’Arbó, farà els pronòstics de 2019.
Clara Tena dirigirà i presentarà aquest programa especial que comptarà amb la participació de David de Dios (sotsdirector del programa) i els periodistes habituals del magazín Bàrbara Sedó (Televisió de Badalona), Martí González (Cugat.cat) i Oriol Carreras (Canal Terrassa).
Les campanades des de Palafrugell
Quan faltin cinc minuts per a la mitjanit, l'atenció es traslladarà a la plaça de l’Església de Palafrugell per rebre el 2019. Els periodistes de Costa Brava TV, Laia Campos i Gerard Rius, seran els mestres de cerimònia de les tradicionals campanades.
El prestigiós dissenyador Lluís Solano ha cedit l’espectacular vestit que lluirà la presentadora per a l’ocasió. Està format per 1.008 peces d’alumini, plata i titani. Solano va guanyar amb aquesta peça el segon premi de joieria a la Fashion Week de Madrid.
Els primers compassos de 2019, amb l’orquestra D'altra banda
La primera festa de l’any tindrà com a banda sonora la música D'altra banda, una orquestra de ball i animació per a tots els públics. Els seus components fa més de 20 anys que trepitgen els escenaris d’arreu del país. | 1 | perfect | {"ca": 0.9851284362325372, "fr": 0.014871563767462822} | https://www.naciodigital.cat/noticia/169640/campanades-televisions-locals-des-costa-brava |
racoforumsanon_ca_20220809_1_406834 | Segons sembla, aquesta nit cap a es 4h, un cotxe bomba ha explosionat davant de la Casa Quartel de la guàrdia civil. Pel què he sentit es parla d'uns 40 ferits i uns 120 desallotjats.Tot i que ningú l'ha reivindicat es dóna per fet que aquest serà el vuitè atemptat de l'any.Aquest atemptat per mi, només fa que confirmar que la via escollida per acabar amb ETA, és totalment errònia i que la repressió policia i judicial no serà mai suficient... Doncs res, tornem al principi. Ara toca el Rubalcabra fer-se l'indignat i dir que tots aniran al trullu i el senyor Patxi ja té una bona excusa èr treure els seus gossos al carrer per atiar el foc i de pas fer-se les seves redades de rigor.
Aquí tenim el racó en la seva essència podrida, mostrant la seva ànima perversa i malalta. Cap als toros, tota compassió i defensa és poca. Però quan es tracta d'éssers humans, fins i tot de nens, va, fem-ne acudits. Teniu l'enteniment obnubilat pel nacionalisme, i d'això se'n diu fanatisme. Els que menystenen el sofriment aliè i en riuen han perdut sa dignitat i mai no podràn tenir raó. Per això sempre he pensat que el nacionalisme militant vostre és absolutament incompatible amb la higiene mental del primat humà. I pensar que els que feu aquests comentaris segurament us creieu una mena de ingeligentsia catalana. La vostra intelectualitat undergroud s'assembla més aviat a qualsevol fanatisme de massa barroera i fàcil de esperonar. L'afició d'un hooligan és lo més semblant potser a una visió del món on es poden fer acudits d'atemptats d'una banda terrorista que ha matat 900 persones i al mateix temps plorar perquè maten un bou a una plaça.
Estem farts del teatret, estem fart de "víctimes", estem farts de que els dolents siguin sempre del mateix bàndol, estem farts de detencions de la cúpula d'ETA, estem farts en definitiva de tota la maquinària propagandística al voltant d'aquest assumpte quan problemes que sí que generen un nombre significatiu de morts a l'any (com ara els accidents laborals) són sistemàticament ignorats pels ma$$ media. Ara, algú posa un petardet en nom d'ETA i tots a plorar. I a sobre amb la santa barra "dels nens i les dones"... collons, i què foten vivint a una instal·lació militar si saben que són objectiu d'ETA? Com han dit per aquí, simples escuts humans voluntaris... clar, si a mi em paguessin la casa per tota la família a la feina potser m'ho pensaria, de viure a una instal·lació militar. A prendre pel cool, òstia ja. Ens prenen per imbècils i quan suem olímpicament del tema perquè n'estem fins els pebrots encara ens ve algú a donar-nos lliçons d'humanitat. | 0.905374 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_13_13215 | Ja estàs registrat? Inicia sessió. No recordes la contrasenya? Recupera-la. Encara no estàs registrat? Registra't ara!.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. | 0 | curate | {"ca": 0.8709677419354839, "pt": 0.055299539170506916, "ku": 0.07373271889400922} | : /noticia/39855/lanc-omnium-cultural-organitzaran-fira-11s-com-alternativa-mostra-dentitats-21 |
mc4_ca_20230418_3_725954 | Jean Goujon (Normandia?, c. 1510 - Bolonya, c. 1564-1569), fou un escultor i arquitecte francès. Probablement nascut a Normandia, sembla que hauria visitat Itàlia. De tornada, va treballar primer a la seva terra natal, amb el monument a Louis de Brézé, a la catedral de Rouen, i després va passar a París, on va treballar amb Pierre Lescot. Esdevingué escultor reial el 1547. Les seves obres més notables corresponen a la decoració escultòrica del palau de Louvre, en col·laboració amb Lescot: La font dels innocents (1547-1550), Les cariàtides (1550-1551) i Les al·legories per a la façana del Louvre.
Jean Goujon (Normandia?, c. 1510 - Bolonya, c. 1564-1569), fou un escultor i arquitecte francès. Probablement nascut a Normandia, sembla que hauria visitat Itàlia. De tornada, va treballar primer a la seva terra natal, amb el monument a Louis de Brézé, a la catedral de Rouen, i després va passar a París, on va treballar amb Pierre Lescot. Esdevingué escultor reial el 1547. Les seves obres més notables corresponen a la decoració escultòrica del palau de Louvre, en col·laboració amb Lescot: La font dels innocents (1547-1550), Les cariàtides (1550-1551) i Les al·legories per a la façana del Louvre. Representant del manierisme, les seves figures són estilitzades i sensuals. Una obra atribuïda tradicionalment a aquest autor, la Diana recolzada sobre un cérvol (1549), encomanada per l'amant del rei, Diane de Poitiers per al castell d'Anet, està en qüestió. Alguns estudiosos consideren que en realitat és obra d'un altre escultor contemporani de Goujon, Germain Pilon. S'ignora la data de la mort de Jean Goujon. Una llegenda afirmava que havia estat assassinat a la matança de Sant Bartomeu, però estudis recents han demostrat que va fugir a Itàlia, com molts altres refugiats protestants que van anar a viure a Bolonya. La data de mort se situa entre 1562 i 1567. (ca)
http://www.artrenewal.org/asp/database/art.asp?aid=4425
304349 (xsd:integer)
17496183 (xsd:integer)
category-ca:Arquitectes_del_Renaixement
Jean Goujon (Normandia?, c. 1510 - Bolonya, c. 1564-1569), fou un escultor i arquitecte francès. Probablement nascut a Normandia, sembla que hauria visitat Itàlia. De tornada, va treballar primer a la seva terra natal, amb el monument a Louis de Brézé, a la catedral de Rouen, i després va passar a París, on va treballar amb Pierre Lescot. Esdevingué escultor reial el 1547. Les seves obres més notables corresponen a la decoració escultòrica del palau de Louvre, en col·laboració amb Lescot: La font dels innocents (1547-1550), Les cariàtides (1550-1551) i Les al·legories per a la façana del Louvre. (ca)
Jean Goujon (ca)
wikipedia-ca:Jean_Goujon?oldid=17496183
wikipedia-ca:Jean_Goujon | 0.497293 | curate | {"ca": 0.9152985074626866, "fr": 0.022014925373134327, "it": 0.011940298507462687, "en": 0.020522388059701493, "lt": 0.007462686567164179, "uk": 0.008208955223880597, "de": 0.014552238805970149} | http://ca.dbpedia.org/page/Jean_Goujon |
mc4_ca_20230418_12_91758 | Cursa del cargol 2013 | Runedia
/fr/course/cursa-del-cargol-2013/20134379/
dimanche, 06-10-2013 10:00
Prix : 10€ Dénivelé positif (m) : 55 Dénivelé négatif (m) : 66
Type de paiement: Pagament online
Instruction de l'inscription: Preu bonificat fins a finals de juliol: 8 euros amb xip propi, 10 euros amb xip de lloguer Del 1 d'agost al 29 de setembre: 10 euros amb xip propi i 12 euros amb xip de lloguer. Del 30 de setembre fins el 3 d'octubre: 13 euros amb xip propi i 15 euros amb xip de lloguer.
Motif de remise: titulars xip groc
Es celebrar de forma simultanea un caminada popular de 7km. Preu inscripció de la caminada 5 euros.
Statistiques de la fiche de course ( Cursa del cargol )
Dernière modification de l'organisateur : 2013-09-14 23:16:37 | 0.505087 | curate | {"es": 0.12129380053908356, "fr": 0.37601078167115903, "ca": 0.5026954177897575} | https://runedia.mundodeportivo.com/fr/course/cursa-del-cargol-2013/20134379/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_79760 | CAP A… MONTESSORI LAROUSSE BLOC ROC TEMPESTA INVESTIGA AMB EN ROC TEMPESTA PRACTICA QUADERN D’ESTIU ESO DORAEMON LES LLETRES DIVERTIDES
Gran quadern Montessori de les meves primeres paraules
Autor/a: Éditions Larousse
Il·lustrador/a :Pauline Amelin
Aquest quadern Montessori està dedicat a l'aprenentatge de les primeres paraules, amb més de 100 activitats lúdiques, 20 temes (la casa, la cuina, el jardí, els transports, els colors...) i 500 paraules il·lustrades destinades als més petits per ajudar-los a desenvolupar el llenguatge i enriquir el vocabulari.
A partir dels 3 anys, els infants es divertiran reconeixent i dient el nom de 500 imatges del món que els envolta gràcies a diferents activitats basades en l'estimulació sistemàtica de l'expressió oral, l'ús d'imatges interactives i de jocs que permeten a l'infant observar, reconèixer, comparar, associar, etc. Gràcies a aquestes activitats, l'infant pot avançar en el seu coneixement de la realitat i guanyar confiança en si mateix. Inclou 200 imatges retallables autocorrectives. | 0.779396 | curate | {"en": 0.1303088803088803, "ca": 0.8445945945945946, "fr": 0.025096525096525095} | https://quadernsdestiu.cat/libro/gran-quadern-montessori-de-les-meves-primeres-paraules_978-84-19250-05-6/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_162439 | Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar
IniciProgramacióAvís legalActes especialsHistòricPremsaQui somButlletí setmanalBlog
Camille Claudel 1915
Dimecres 21 d'octubre de 2020, 18h00 - La Cate
Dimecres 21 d'octubre de 2020, 20h30 - La Cate
Títol original: Camille Claudel 1915
Direcció: Bruno Dumont
Guió: Bruno Dumont
País: França
Idioma: Francès
Gènere: Drama
Metratge: 97 min.
Intèrprets: Juliette Binoche, Jean-Luc Vincent
Més info: https://www.filmaffinity.com/es/film132103.html
CICLE DE CINEMA D'ART I FEMINISME - En col.laboració amb el Museu Empordà dins el marc de l'exposició "Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà (1830-1939)"
ENTRADA LLIURE - AFORAMENT LIMITAT - Reserva d'entrades a : https://www.eventbrite.es/o/cineclub-dioptria-31268243209
Presentació i col.loqui a càrrec de Sílvia Planas Marcé, directora del Museu d’Història de Girona i del Museu d’Història dels Jueus
CAMILLE ARTISTA
Camille Claudel nascuda el 8 de desembre del 1864 va ser una talentosa escultora d’obres tan destacades com “L'Âge mûr” o “La valse”. La seva biografia fou explicada, com sovint passava en aquella època, en relació als homes de la seva vida; en el cas de Camille, el seu mestre Agustin Rodin i el seu germà poeta Paul Claudel. El reconeixement pòstum ha fet que museus de la categoria internacional com el Musée d’Orsay o el J. Paul Getty de Los Angeles exposin la seva obra. El mateix Musée Rodin li dedica una sala i el 2017 s’obre un museu monogràfic a Nogent-sur-Seine, on passà part de la seva infantesa. Com amb moltes altres artistes del passat, la revisió de la seva vida i la seva obra ha estat un treball de redescoberta a través de llibres o guions cinematogràfics i, fins no fa tants anys, un sentiment de reconeixement tardà i injust ha acompanyat a molts artistes, especialment si es tracta de dones.
“1915, Camille Claudel” dirigida per Bruno Dumont i protagonitzada per Juliette Binoche, centra el seu relat en l’estada de Camille a l’asil de malalts mentals de Montdevergues, dins el districte d’Avinyó, que començà el 1915 i s’estengué fins al final dels seus dies. L’internament trenca la seva producció creativa i els llaços afectius amb el món exterior. L’ambient que ens proposa el director és d’un marcat realisme, sustentat en l’actuació d’una versemblança feridora de l’actriu protagonista . En el rodatge de la pel·lícula Binoche actua rodejada d’autèntics malalts mentals donant un retrat fidedigne del que significava la malaltia mental i el seu tractament abans de l’ús generalitzat de medicina psicotròpica. Així mateix, veiem la conducta fanàtica del germà que, recolzant-se en pretextos marcadament sexistes, es converteix en el seu carceller. El turment del geni i el silenci de déu es fan palesos seguint el clima de injustícia.
L’extrema experiència de Claudel és compartida en diferents graus per moltes dones, i en menor mesura, per alguns homes, que foren denigrats en la seva època per estar avançats al seu temps o, simplement, per voler accedir a una activitat que la societat del moment no creia adient.
Tràiler
Inici|Programació|Avís legal|Actes especials|Històric|Premsa|Qui som|Butlletí setmanal|Blog|Contacte|Política de cookies | 0.804603 | curate | {"ca": 0.9043557721596102, "fr": 0.006091989034419738, "pt": 0.003655193420651843, "es": 0.04812671337191593, "en": 0.03563813585135547, "gd": 0.0021321961620469083} | https://www.cineclubdioptria.org/ca/724/historic/camille-claudel-1915/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_177541 | Si miri bon dia,Avui he hagut de baixar a Barcelona a treballar, des de Girona. Doncs bé, xicots/es...què collons passa a la confluència de Diagonal/Passeig de Sant Joan que està tot el monument encerclat de banderes espanyoles? "Ho haveu vist"? Ara em comentava un company metge que viu a Horta que també hi havia a Lesseps? Algú em pot confirmar això? Us agrairia que tinguessiu neta la ciutat de merdes colonials. Si cal m'apunto a ajudar a enretirar i a multar als gossos dels propietaris.
Estepàrio:On has estat des de les 22:00 d'ahir fins a les 10:00 d'avui?Tens coartada?
Si aquest no ha trepitjat Catalunya en se vida.
Igual li ha agafat una vena croat i se li ha aparegut Isabel la Catòlica i el Dominico aquell i el Millan Astray i el seu antic Cap el Duc d'Alba.P.S Ducat que va acabar aixíPassant (especulativament, però estem parlant d'una sempre convulsa Espanya on tot és possible): | 0.793846 | curate | {"ca": 0.9820022497187851, "pt": 0.01799775028121485} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_113710 | Més de 2.000 persones reivindiquen la catalanitat de Mallorca per la Diada La manifestació, convocada per la Plataforma 31 de Desembre, es féu sense incidents Més de 2.000 persones es manifestaren ahir per reivindicar la catalanitat de Mallorca i el dret a l'autodeterminació. La concentració que començà al passeig del Born, a les vuit de l'horabaixa, fou organitzada per la Plataforma 31 de Desembre, que està integrada per partits i entitats. A l'encapçalament de la manifestació, una pancarta deia: «Som una nació, autodeterminació». Al darrere es trobaven el representants dels partits i entitats de la Plataforma 31 de Desembre, PSM, ERC, Maulets, Entesa. Els manifestants recorregueren el carrer Unió, la Rambla, fins arribar a la plaça Berenguer de Palou, més coneguda com plaça dels Patins. Un dels moments de més èxtasi fou quan la concentració passà enfront del Teatre Principal, on Maulets féu desplegar una gran pancarta que demanava l'autodeterminació. El gruix de la mobilització anà augmentant a mesura que s'hi incorporaven nous contingents de persones. Al punt final s'arribà a arreplegar una gernació de més de 2.000 persones, moment en el qual la colla de xeremiers formada pels germans Pere i Manuel Martorell llegiren el manifest. El text, però, no deixava res per verd. A més de fer referència a la reivindicació nacional, també criticava la gestió autonòmica de Matas i la de Cirer pel que fa a Ciutat. Per boca dels xeremiers expulsats de la Sala, es pogueren sentir dures crítiques contra el decret Fiol sobre el trilingüisme, el cas Andratx -quan les masses esclafiren en un gran aplaudiment-, Son Espases i Salvem La Real, Ses Fontanelles, Can Domenge, les torres de Vicenç Grande... Gabriel Barceló (PSM), Gabriel Huguet (Entesa), Joan Lladó i Bernat Joan (ERC) i Eberhard Gorsske i Miquel Àngel Llauger (EU-EV) hi estigueren presents durant tot l'acte. Llauger reconegué que els representants del seu partit no era habitual que participassin en aquesta manifestació. «No hi havíem vengut més per inèrcia que per cap altra cosa. De totes maneres també assumim com a nostra la reivindicació nacional del 31 de Desembre». Els joves dels PSM (JEN) i els d'Esquerra (JERC) també portaren les seves pancartes respectives. La manifestació d'enguany, tot i tenir el sentit de reivindicació nacional d'altres anys, també serví de plataforma per denunciar el cas Andratx. Aquest any se celebra el 777 aniversari de l'entrada del rei en Jaume a Ciutat. Aquest fet és reivindicat pels nacionalistes com la incorporació de Mallorca a la catalanitat. En canvi pels no-nacionalistes tan sols suposa l'entrada a la cristiandat. Precisament sobre aquest fet rau el conflicte entre catalanistes i centralistes. Els primers ho consideren com el fenomen que més empremta deixa sobre la identitat dels mallorquins. En canvi, pels altres tan sols es commemora l'adquisició de la fe cristiana per part dels mallorquins. El manifest del germans Martorell també serví per demanar que dia 31 de Desembre també esdevengui l'autèntica «Diada Nacioanal de Mallorca», i no la «postissa que s'establí fa uns anys el dia dotze de setembre». Tot el recorregut de la manifestació es féu de manera pacífica i no hi hagué cap aldarull. Els crits de «els mallorquins, som catalans!» o «Mallorca catalana» es feren sempre en un to festiu i enmig de les rialles. Versió per imprimir Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?3029+3+174472
ni espanyola ni francesa, Mallorca Catalana!! !
espanya no té illes!
si que en te!! la gran peregil!
ostres cert ! ! es que tinc l'espanyolitat rovellada (si es que en tinc, que tinc seriosos dubtes) | 0.795949 | curate | {"ca": 0.9919399666481379, "fr": 0.004168982768204558, "es": 0.0038910505836575876} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_803861 | No sé si serà perquè porten dècades obsessionats amb lluitar contra el comunisme, però els nord-americans tenen un sistema sanitari rar.Estava buscant notícies sobre un videojoc que porten anys programant diversos dissenyadors de jocs de Serra dels 90. Sembla que un d'ells no ha pogut amb prou feines col·laborar per un càncer. Doncs bé, el sistema de salut d'EE. UU. l'obliga a aquest bon home a pagar 30 000 dòlars de despeses mèdiques... s'ha vist obligat a fer una campanya per recaptar fons!Per què els nord-americans no es rebel·len contra aquest sistema?
Perquè el sistema americà es basa en la lliuta sense quarter contra el comunisme, que és el que és el sistema europeu, per tant com que a Amèrica la lluita contra el comunisme a la sang, el sistema santiari que hi ha és el millor i el més just possible.
+1Allí cadascú se paga la seva sanitat. Aquí tots paguem la dels funcionaris i els seus amics mentre esperem anys a la llista d'espera com subnormals. | 0.837567 | curate | {"ca": 0.996875, "es": 0.0031250000000000006} | |
macocu_ca_20230731_4_312500 | Pàgines
Innovació (3.8). Suspens contundent
L’autoengany és la manera de no progressar. Fa uns anys (2006) em van convidar a fer la conferència d’inici de curs a una de les entitats de la UPC. Vaig parlar del dèficit en innovació que hi havia al nostre país, mostrant múltiples dades. El rector, que va parlar després, va fer el possible per desautoritzar-me, amb l’únic argument que a les universitats teníem una gran producció científica. Va quedar clar que no entenia la diferència entre la innovació i la producció científica acadèmica [1]. Doncs bé, deu anys després, estem pitjor, i no tant sols a Espanya, a Catalunya també. Ens podem seguir mirant el melic, però hem d’entendre que per fer un país innovador les illes d’excel·lència són imprescindibles, però no són suficients.
La UE calcula des de fa anys l’índex d’innovació per països i per regions. Suspeníem el 2006 i seguim suspenent el 2016. Espanya és a 62 punts del màxim (Suècia), i a 44 punts del mínim (Romania). Catalunya [2] és a 77 punts de la millor regió i Estocolm a 65 de la regió menys innovadora, el nord-est de Romania. Euskadi, Madrid, Aragó o Navarra es troben en situacions semblants (taula 1). L’índex d’innovació es calcula fent servir 27 indicadors, i al llarg dels darrers 20 anys l'Innovation Scoreboard s’ha anat fent cada vegada més acurat. El mateix es pot dir del Regional Innovation Scoreboard.
Estudiant la importància que s'està donant a la innovació arreu del món, es té la sensació que aquí, la innovació, tot i que se’n parla molt, a la pràctica no rep l’atenció necessària. Concretament, els indicadors que a Catalunya, amb pitjor nota, ens arrosseguen al suspens, són els següents en diferència en percentatge sobre la mitjana de la UE:
Molt baixa despesa directa en innovació (-43%).
Poques pimes que col·laboren per fer innovació (-42%).
Les pimes fan poca innovació internament (-37%).
Poca innovació en producte/procés (-35%).
Debilitat del sistema d'aprenentatge al llarg de la vida (-21%).
Poca innovació organitzacional (-20%).
I la innovació en la salut, què?
L’índex d’innovació no ve, ara per ara, desagregat per sectors. Però si es pregunta als professionals del sector de la salut, encerten de ple la nota de l'Innovation Scoreboard. El 22 de juny passat es va realitzar un Delphi en Temps Real sobre les Barreres a la Innovació [1]. Podeu consultar els resultats de l’estudi Delphi a http://huntingmammoths.com/?p=3445.
La valoració agregada del nivell de la innovació en salut té una mitjana de 2,6 en una escala d'1-6, que es correspon aproximadament amb el 4 en l’escala 0-10.
L'objectiu de l’estudi Delphi Online del projecte PINNTS és identificar les barreres a la innovació en l’àmbit dels serveis de la salut i analitzar els seus efectes en els processos d'innovació. La participació és oberta encara a PINNTS/HealthConsensus.
En l'àmbit de l'assistència sanitària, la innovació es pot referir a un producte, servei o procés d’atenció nou o que tingui avantatges en comparació amb l’actual, i que sigui aplicable. Augmentar la innovació és un repte sistèmic que, a més del talent dels professionals, requereix l’alineament, entre d’altres, dels models de finançament, governança, compra, regulació, etc.
En resum, molta feina per fer. De moment, bon estiu, però trobem-nos al setembre amb ganes d’innovar.
Notes de l'autor: [1] La producció científica de l’acadèmia és tant sols un dels 27 indicadors de la innovació i, d'altra banda, mesura tan sols el que es publica en el top 10%. [2] L’índex regional es calcula amb 18 dels 27 indicadors, ja que no hi ha dades de tots a escala regional. | 0.809531 | curate | {"ca": 0.9865659109991604, "en": 0.005037783375314861, "it": 0.008396305625524769} | |
mc4_ca_20230418_16_302568 | PERDUDESPERLESAMERIQUES: A menys d'un mes...
A menys d'un mes...
Ja hem deixat les feines! A partir d'ara la nostra cançó bé podria ser "Freedom" de la gran Aretha Franklin. Ens sentim lliures, ara sabem que el dia 1 de març arribem a l'Argentina; què farem després és tota una incògnita. Potser ja és hora que fem un post on expliquem el pla de viatge, tot i que ja, ara, sabem que no es complirà.
Regalet: www.youtube.com/watch?v=wc0bmBRyxK4
Des de Buenos Aires encara no tenim clar si baixarem cap a la Patagonia (dependrà del fred que faci) o anirem direcció el nord (Misiones, Cascades d'Iguazú, Salta...), l'Argentina més rural. D'allà pensem creuar a Xile i anar pujant... fins on arribem! He aquí la nostra ruta planificada. Com podeu veure no hem fet un gran pla, sinó que ens deixarem endur pel que esdevingui.
Així, que allò segur és: 1 de març- Buenos Aires! Encara no hem aconseguit l' allotjament, però ens estem familiaritzant amb planes com www.couchsurfing.com (on pots traduir la plana, fins i tot, a l'esperanto: flipant!) o www.hospitalityclub.org. Per qui no ho sàpiga són webs on et pots posar en contacte amb persones altruistes que els encanta viatjar i pots trobar allotjament o un company@ que t'ajudi a explorar la seva ciutat, a l'hora que tu ofereixes el mateix. Quan fas el contacte pots veure si teniu interessos similars... molt i molt interessant. L'objectiu de les comunitats virtuals de viatgers es poder viatjar estalviant el màxim de diners possible... Visca la solidaritat entre les persones!
Transport. A Buenos Aires volem fer-nos amb una furgo. Hem estat mirant per Internet i hem trobat furgos molt interessants tot i que no hem contactat amb ningú, ja que preferim gestionar-ho quan arribem allà. Com us podeu imaginar a la part de darrera de la furgo hi anirà un matalàs, serà la nostra petita mansió ambulant. Hem decidit fer el viatge amb furgo per poder arribar als llocs més inhòspits, ja que el transport públic només arriba a les principals ciutats. També creiem que ens donarà més llibertat. Un cop arribades a Colòmbia la idea es vendre la furgo i fer Centre- Amèrica en transport públic. El fet que el pas de Colòmbia a Panamà només es pugui fer per aire o per mar ha estat una raó de pes per prendre la decisió... El tema de l'assegurança, vendre la furgo a un altre país, el canvi de nom... Ni idea... Ja us anirem explicant.
Un altre tema important que ens està ocupant, actualment, la major part del temps són els aspectes formals de viatge, papers i més papers: passaport, Carnet de Conduir Internacional, renovació de DNI, carnets de conduir... És aquí on han sorgit els primers problemes, cosa que també ha estat emocionant... A la Sandra li caduca el carnet de conduir mentre estem de viatge i no es pot renovar fins tres mesos abans que caduqui. Cal dir que la gent es solidaritza quan li expliques el teu projecte, i hem pogut solucionar el tema, fent diferents viatges a la Direcció General de la Comarca. En fi, ja tenim el Carnet de Conduir Internacional. És fàcil... Simplement vas a tràfic, amb una foto i una estona després, ja tens carnet. Fantàstic! Pagant 10 euros, és clar...
Més temes, l'entrada al pais. Tal com expliquen altres viatgers a les webs necessitem, no només el bitllet d'entrada, sinó també el de sortida del país!! Nosaltres només tenim el d'entrada. Ara bé, hem trobat un vol de Buenos Aires a Montevídeo (Uruguay) a un preu més que interessant... Tema solucionat, anirem a l'ambaixada d'Argentina a Bcn per confirmar. Aquest bitllet mai s'arribarà a utilitzar! Negocis entre les ambaixades i les aerolínies? O si no, per què no podem abandonar el país per terra? El tema és que les autoritats si agafen algún immigrant il·legal i veuen que no tenia bitllet de retorn quan va ingresar al país, fan responsable a la companyia aèria i aquesta és l'encarregada de fer-se càrrec de les despeses de repatriació. Res més a dir.
Bancs & Money. Amb el poc interés que mostrem per ells... Hem arreglat el tema de les targetes de crèdit i Travel Checks. I hem fet papers perquè els nostres familiars puguin fer gestions per nosaltres... IImportant, ens hem assabentat de les comissions que cobren... ens gastarem més en comissions que en menjar! Tot un gran negoci per ells! També hem hagut de tancar temes com deixar preparats els papers de la Declaració de la Renda... Bé, solucionat. Per fi!
Salut: metges, metges i metges. Revisions varies, extraccions dels queixals del seny... En fi, marxem ben sanes! També contractem una assegurança mèdica, un altre negoci. Un dels requisits imprescindibles de la nostra assegurança ha estat el fet que les despeses no hagin de ser cobertes per nosaltres en cap moment. Una part del nostre pressupost se'n va per aquí... Però, ens quedem tranquil·les i les nostres famílies també.
Compres. Vam tenir la brillant idea de fer les compres el primer dia de rebaixes. Tenint en compte que a les dues ens agobien les aglomeracions i ens agrada poc anar a comprar, va ser tota una prova de foc... No del tot superada... Ens falta la motxilla!!! Entre d'altres moltes coses. Va ser tot un suplici i també una part important del pressupost. Ja explicarem tot el que ens emportem... Tota una tarda tancades a centres comercials... Bufff!
A part dels temes pràctics no ens oblidem de la muntanya russa d'emocions: a menys de trenta dies del viatge el nostre estat es podria dir que és... estrany??? Moltes emocions, o una barreja de totes les emocions possibles. Tot i que d'aparença semblem tranquil·les, comencem a somatitzar: fluixeres estomacals, descompensacions hormonals, canvis d'humor... Tota una experiència. Tot i que, de vegades, intentar ordenar tot això resulta un tant feixuc l'experiència és entranyable i els nervis viscuts tot un plaer...
Comencem amb les festes de comiat, les festes ens encanten, els comiats no gaire! Per cert, hem començat la nostra etapa de decreixement, aprendre a viure amb menys... Ens desfarem de totes aquelles coses que no són imprescindibles, aprofitant que fem recollida del pis. Us comuniquem, a tots aquells que vulgueu col·laborar amb la causa de "Viatgeres a Baix Cost" que farem subhasta amb totes les nostres coses (gràcies a un amic amb bones idees, que de ben segur col·laborarà). Valor material mínim! Tot sigui per la causa... Que encara no tenim càmaraaaaa!!! Gràcies companys!! !
Publicado por nosaltresdues en 15:52
manu 14 de febrero de 2010, 18:20
amoressss ke ya estays en la cuenta atras i yo ya yebo un mes i pico por aki ke bien ke ya casi emprendeis buestro viage i ke bien ke pronto nos cruzaremos en algun lugar del mundo este ke estamos descubriendo i ke nos esta descubriendo , necesito veros ya por aki i ke compartamos miles de experiencias vividas bueno desde aki os mando mi energia para ke fluyaisssssssssssssss ke esto es increible , gracias por lo ke aveis echo por mi para ke yo este aki esto no tiene precio , en un mes ya soy otro miles de besos i nos vemos muy pronto yujuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu | 0.781331 | curate | {"fr": 0.008532176428054953, "ca": 0.8691250903832248, "en": 0.011569052783803326, "es": 0.10672451193058569, "it": 0.001012292118582791, "pt": 0.003036876355748373} | http://perdudesperlesameriques.blogspot.com/2010/01/menys-dun-mes.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_200383 | BARCELONA, 15 jul. (EUROPA PRESS) -
El president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc), Lluís Franco, ha demanat aprofitar la millora de l'economia per reforçar les polítiques públiques destinades a reduir les desigualtats econòmiques i socials que, malgrat reduir-se el 2015, són encara superiors als indicadors del 2009.
En roda de premsa per presentar la 'Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya' que elabora anualment l'organisme consultiu de la Generalitat, ha explicat que el 20% dels catalans que van tenir més ingressos el 2015 van guanyar sis vegades més que el 20% de catalans amb menys ingressos, fet que suposa mig punt menys que el 2014, però quatre dècimes més que el 2009.
Els indicadors de risc de pobresa han millorat tant respecte al 2014 com el 2009, però ha incidit que segueixen sent molt elevats: un 19% dels catalans està en risc de pobresa, xifra que supera el 27,9% en el cas dels menors de 16 anys.
Franco ha lamentat que la fiscalitat "no compleix la funció redistributiva de la renda" de manera suficient, segons recull la memòria del Ctesc, que proposa replantejar el sistema de protecció social perquè sigui sostenible i capaç de garantir les cobertures necessàries, incidint en la protecció de la infància i altres insuficiències de cobertura.
Al tancament del 2015 hi havia 230.000 persones sense feina que no rebien cap prestació, en un any en què la ràtio de cobertura es va situar al 60,7% (-3,5 punts respecte al 2014) i que l'atur de llarga durada es va mantenir a taxes molt elevades.
La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, que ha clausurat la presentació, ha insistit que el Govern té com a prioritats millorar l'ocupació i el benestar social, combatent l'atur de llarga durada i potenciant l'ocupació estable, de qualitat i digne.
Ha afegit que la formació i l'educació són un "punt clau per reduir les desigualtats", i que els informes del Ctesc ajuden la Generalitat a fer passos endavant i veure la feina que s'està fent a l'àmbit social i laboral.
El president del Ctesc ha posat èmfasi en el repte de l'envelliment de la població, amb un augment del 0,1% de la població catalana el 2015 després de tres anys de descensos, fins a un total de 7.516.254 persones (1.020.631 estrangers, el 13,7% del total, amb caiguda de pes relatiu per sisè any consecutiu).
També ha fet referència a l'emigració, amb un augment de catalans residents a l'estranger (gairebé 22.000 més el 2015, un 9,1% més que l'any anterior) fins a un total de 264.034 persones.
A l'apartat positiu, el 2015 va ser el segon any de creixement de la població ocupada a Catalunya (+1,5%, tot i que el 2014 l'avanç va ser del 2,1%), i la indústria va guanyar pes per primera vegada des del començament de la crisi, amb un augment del 4,6% en treballadors respecte al 2014, en un context de caiguda del 0,7% en la població activa, d'una reducció del 21% a les vagues i d'un increment del 3,4% en els accidents laborals i també d'una pujada de les malalties professionals.
El Ctesc preveu un creixement de l'economia catalana del 2,8% aquest any, respecte del 3,4% del 2015, i augura que, per la desacceleració del creixement econòmic, el ritme de generació d'ocupació també disminueixi.
La memòria també fa referència a factors estratègics com la R+D+I, les infraestructures, la sostenibilitat ambiental, l'educació, la salut i l'habitatge, per als quals proposa millores.
Així, defensa mesures de captació i inversió en R+D --la innovació ja presenta signes positius, mentre els recursos per a investigació encara cauen--; reclama complir els calendaris i pressupostos d'inversió en infraestructures --Franco ha criticat la situació de Rodalies--, i demana augmentar el pes de les energies renovables en la generació elèctrica i reformar el model de mobilitat per reduir emissions i la vulnerabilitat social i econòmica a través del transport públic.
En educació, reivindica difondre les oportunitats de l'FP dual --el Ctesc està elaborant un estudi-- i elaborar estratègies per reduir les diferències de gènere en els diferents nivells educatius, que van en detriment de les dones.
Els membres del Ctesc s'han sumat al minut de silenci per l'atemptat de Niça (França), que Franco ha condemnat al començament de la presentació, i que la consellera també ha lamentat en la clausura, a la qual ha arribat després de participar en el minut de silenci del Govern a la plaça Sant Jaume.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.77618 | curate | {"pt": 0.0032567396417586395, "ca": 0.8995838610457753, "es": 0.08992220010855799, "en": 0.007237199203908087} | : /espanya/noticia-ctesc-demana-reforcar-lluita-contra-les-desigualtats-economiques-socials-20160715152832.html |
mc4_ca_20230418_9_252553 | centre catòlic mataró: Festes d'aquesta setmana (del 8 al 14 de gener de 2018)
Festes d'aquesta setmana (del 8 al 14 de gener de 2018)
Matadepera (el Vallès Occidental), fins al 21 de gener de 2018
Campos (Mallorca), fins el 14 de gener de 2018
Barcelona (el Barcelonès), 13 de gener de 2018
Valls (l'Alt Camp), 13 i 14 de gener de 2018
Taradell (Osona), fins el 17 de gener de 2018
Sant Andreu de Palomar, Aj. Barcelona (el Barcelonès), 13 de gener de 2018
Diferents poblacions, fins el 21 de gener de 2018
Algaida (Mallorca), 15 i 16 de gener de 2018
http://www.festes.org/media.php?id_media=2378
Diversos autors, / Patronat de Sant Antoni de Manacor
http://www.festes.org/media.php?id_media=1693 | 0.530573 | curate | {"ca": 0.8686131386861314, "es": 0.13138686131386862} | http://www.centrecatolicmataro.cat/2018/01/festes-daquesta-setmana-del-8-al-14-de.html |
cawac_ca_20200528_11_16632 | Convocatòria de la manifestació “Pel nostre futur, defensem el territori” que tindrà lloc a València el proper dissabte 3 de juny
Els Verds del País Valencià critiquen la hipocresia de la Generalitat i també convoquen a la manifestació La Plataforma pels Pobles de la Safor i el Casal Jaume I d’Oliva van presentar ahir dimecres la convocatòria de la manifestació "Pel nostre futur, defensem el territori" que tindrà lloc a València el proper dissabte 3 de juny. Segons les entitats convocants de la comarca la manifestació, organitzada per Compromís pel Territori , "és un ultimàtum perquè els que ens governen ens estan possant en un camí sense retorn".
Les entitats que impulsen la convocatòria mantenen que "cal una resposta col·lectiva, un compromís actiu dels ciutadans i les ciutadanes del nostre país, per acabar amb la destrucció, la corrupció i l’especulació, a favor d’una alternativa econòmica i social que respecte el territori, racionalitze els recursos naturals i energètics i la producció industrial, redrece l’agricultura i garantisca la participació de la ciutadania en les decisions".
D’altra banda, mitjançant un comunicat, Els Verds del País Valencià han criticat "la hipocresia política del president de la Generalitat pel canvi del conseller de Territori". I han demanat un procés de debat amb tots els partits polítics valencians per acordar un nou model territorial, l’aprovació d’una moratòria i suspensió de l’aplicació de la legislació urbanística en tot el litoral valencià. El comunicat acaba fent una crida a la participació a la manifestació del 3 de juny a València.
Quant a valldigna
>>> ENS TRASLLADEM a les 00:00h de l\'1 de gener de 2009, aquest bloc deixarà d\'actualitzar-se, la nova adreça bloc.cat passa a ser **** valldigna.bloc.cat > WWW.VALLDIGNA.CAT ________________ punxeu a les categories per accedir-hi a l\'arxiu de ValldignaDigital | 0.898042 | curate | {"ca": 0.990923651895355, "vi": 0.009076348104644954} | http://noaltatensio.blog.cat/2006/06/01/convocatoria_de_la_manifestacio_pel_nostre_futur_defensem_el_territori_que_tindra_lloc_a_valencia_el_proper_dissabte_3_de_juny/ |
macocu_ca_20230731_0_544326 | Inicio
Díaz Vicario, Anna; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de l'Educació; Barrera-Corominas, Aleix; Morodo, Andy,; Ion, Georgeta; Muñoz Moreno, José Luis; Rodríguez Gómez, David; Álvarez Valdivia, Ibis; Arnau Sabatés, Laura; Castro Ceacero, Diego; Duran Bellonch, Maria del Mar; Mercader Juan, Cristina; Salat Llorente, Esther; Suárez Rivarola, Cecilia Inés; Universitat Autònoma de Barcelona. Oficina de Qualitat Docent (2022-10-18)
Document que presenta, de manera sintetitzada, 14 estratègies d'avaluació que possibiliten que cada membre del grup rebi una nota d'acord a la seva contribución i participación a la tasca grupal realitzada. | 0.703034 | curate | {"es": 0.00909090909090909, "ca": 0.990909090909091} | |
cawac_ca_20200528_6_134944 | 17-07-2013 14.32
L'arquitecte Josep Torrents representarà Catalunya a la 14a Biennal d'Arquitectura de Venècia amb un projecte que parteix de l'obra de Jujol
El jurat ha escollit la seva proposta titulada “Del fragment i del tot”
L’arquitecte Josep Torrents serà el comissari que representarà Catalunya a la propera Biennal d’Arquitectura de Venècia amb el projecte Del fragment i del tot . Així ho ha decidit el jurat independent que a instàncies de l’IRL havia d’escollir comissari per a la participació catalana a Venècia. Del fragment i del tot il·lustra la capacitat fonamental de l’arquitectura catalana de fusionar el nou amb el vell. Josep Torrents parteix de la Casa Bofarull de Jujol (els Pallaresos, Tarragonès) per posar en relleu un fil conductor de l’arquitectura catalana que també retroba en un seguit d’obres posteriors, com ara l'Espai Transmissor del Túmul/Dolmen Megalític de Seró, a Artesa de Segre, de l’estudi d'Arquitectura Toni Gironés, o l'Espai Públic La Lira, a Ripoll, de RCR Arquitectes+Joan Puigcorbé.
El comissari, Josep Torrents, ha explicat que Del fragment i del tot parteix de l’arquitectura de Jujol a la Casa Bofarull. “L’actitud de Jujol es pot aplicar en alguns arquitectes actuals, no com a deixebles, sinó senzillament per la manera de treballar i d’entendre l’arquitectura”. Torrents reivindica Jujol com “una personalitat intemporal, que sempre serà moderna”. En l’arquitectura de què parla Torrents “és difícil separar el tot del fragment, i per tant és indissociable també del lloc. Es fusiona el nou i el vell i dóna lloc a una cosa nova”.
El nom del comissari s’ha anunciat aquest matí en una roda de premsa celebrada al COAC en què el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha reiterat “el ferm compromís” del Departament amb l’arquitectura “com a part cosubstancial de la cultura catalana”. Mascarell ha afirmat que “la presència a Venècia no és casual. És el primer indicador, juntament amb el clúster de l’arquitectura, que impulsarem en conjunt amb el sector, i la llei d’arquitectura que es formalitzarà a finals d’any”. El conseller també s’ha referit a la complicada situació de crisi que atravessa el sector: “intentarem intervenir en la situació actual creuant l’eix del passat amb el futur, creuant la iniciativa privada i professional dels arquitectes amb la de l’Administració pública”.
El director de l’IRL, Vicenç Villatoro, ha emmarcat aquest projecte en la línia dels darrers treballs que Catalunya ha presentat a la Biennal de Venècia, tant d’Art com d’Arquitectura, i que “reflecteixen un model català, coral, amb presències extremadament denses des del punt de vista de la informació i absolutament compromeses amb els debats del present”. De la seva part, el director de Promoció de Sectors Culturals de l’Institut de Cultura de Barcelona, Llucià Homs, ha posat èmfasi en la importància de “la internacionalització de la cultura catalana i la marca Barcelona”, afirmant que “la presència a Venècia suposa ser al lloc indicat en el moment oportú”.
També ha destacat la importància de ser en escenaris internacionals el degà del COAC, Lluís Comerón, que ha assenyalat que “la Biennal de Venècia és el lloc adequat per formular una tesis que doni coherència a la proposta de sortir a l’exterior”.
El president del jurat, Lluís Domènech, ha explicat que han escollit aquest projecte per la plena adequació de la seva tesi al marc conceptual plantejat pel concurs, així com per la seva capacitat de posar en valor una línia de treball de l’arquitectura catalana actual que reflecteix el canvi de paradigma que s’ha produït en l’arquitectura contemporània. “Ens ha agradat com reflecteix l’emergència en la figura de Jujol”, ha afirmat.
El jurat que ha escollit l’ha presidit Lluís Domènech i Girbau, Doctor arquitecte, president d’“Arquitectes per l’Arquitectura” i autor de diversos llibres sobre Modernisme. La resta de membres de jurats, com a vocals, són Lluís-Xavier Comerón, degà del COAC; Fernando Marzà, vocal de Cultura del COAC; Fèlix Arranz i Jordi Badia, comissaris del pavelló català de la Biennal d’Arquitectura de 2012; Carme Pinós, arquitecta; Olga Felip, arquitecta; i Àlex Susanna, director adjunt de l’IRL.
La 14a edició de la Biennal d’Arquitectura de Venècia tindrà lloc del 7 de juny al 23 de novembre de 2014. Aquesta serà la segona vegada que l’IRL impulsa la presència de Catalunya a la Biennal d’Arquitectura, després d’haver-hi presentat amb un gran èxit de públic i crítica el projecte Vogadors , comissariat per Jordi Badia i Félix Arranz el 2012 i integrat per nou obres de joves arquitectes catalans i balears. El projecte Vogadors es pot veure actualment al centre d’Art Fabra i Coats.
Josep Torrents (Sant Pere de Riudebitlles, 1969)
És doctorand a l’Etsab i arquitecte per l’Etsab des de 1999, any en què obre el seu propi estudi i col·labora amb altres arquitectes. Ha estat un dels responsables de les diverses edicions de la Biennal d’Art – Obra sobre paper de Sant Pere de Riudebitlles (2000-2012) i ha comissariat l’exposició Café dels Voyageurs (2012) al COAC.
Entre els seus darrers treballs d’arquitectura, destaca el projecte de la casa i el centre cultural a Maâziz (Marroc, 2013); la recent construcció del celler Garcia Muret (Pallars Jussà, 2012) i l’ampliació del celler Pardas (Alt Penedès, 2012).
L’any 1999 fou finalista als premis FAD en la categoria d’espais efímers juntament amb el pintor Jaume Amigó. | 0.874084 | curate | {"en": 0.0029679094787608976, "ca": 0.9812650714153218, "pt": 0.015767019105917268} | http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=209969&idioma=0&departament=14&canal= |
macocu_ca_20230731_1_310793 | La Clínica Bofill de Girona fa una crida per demanar material sanitari
La Clínica Bofill de Girona ha fet una crida a la ciutadania per demanar material de protecció ja que s’està acabant el disponible, i la comanda que ha fet encara no els ha arribat. En concret el centre necessita mascaretes FFP-2, guants de làtex, bates d’aïllament i impermeables amb mànigues que cobreixin tot el cos. De fet, la comunitat xinesa de les comarques de Girona va fer arribar de diverses botigues una remesa d’impermeables, però des del centre assenyalen que en falten més. Tanmateix, la clínica deixa clar que el que es vol és assegurar el personal sanitari, i que en cap cas s’està atenent sense les mesures de seguretat necessàries.
Fonts del centre consultades per l’ACN esperen que aquesta setmana que ve arribi la comanda de material sanitari que ha fet la cínica per poder donar resposta a la situació ocasionada pel coronavirus, i que també ha incrementat el volum de feina i pacients a la Clínica Bofill. | 0.851282 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_12_24969 | Us presentem la memòria de la Fundació Trueta de l'any 2020. On l'activitat diària de les persones ateses al centre, es va veure i es veu encara alterada per les restriccions necessàries per contenir un virus massa letal.El telèfon s'ha convertit en el nostre principal aliat per mantenir el contacte
More creations to inspire you
View
INTRO INNOVATE
Presentation
View
SUMMER ZINE 2018
Presentation
View
INTERNATIONAL EVENTS
Presentation
View
FALL ZINE 2018
Presentation
View
MASTER'S THESIS ENGLISH
Presentation
View
49ERS GOLD RUSH PRESENTATION
Presentation
View
3 TIPS FOR AN INTERACTIVE PRESENTATION
Presentation
Discover more incredible creations here
Transcript
Memòria Anual 2020
"La vida no és esperar a que passi latempesta, és aprendre a ballarsota la pluja"Vivian Greene
Índex
1.Qui som
7.Dades
2.Codi ètic, transparència i bon govern
3.Estructrua organtizativa
4.Gestió de residus i prestació de serveis
5.Acció Social
6.Activitat de la Trueta i COVID 19
8.Docència, visites i activitats
9.Informaió econòmica
10.Cooperació Internacional
11.Subvencions i Ajuts
12.Contacte
Corria l’any 1993 quan Carles Furriols, un metge de capçalera que havia cooperat amb Metges Sense Fronteres a Hondures, Haití, i a la guerra d’Angola, visitant pacients a domicili va barrinar alguna cosa nova i engrescadora. El treball de cooperació, les visites domiciliàries, la feina de consultori i les llambregades de carrer, l’havien fet adonar de tres coses: (1) L’acumulació de medicaments, caducats o sense caducar, als armaris de les cases; (2) La manca de medicaments en països del Tercer Món; (3) La reclusió i l’estigma que patien les persones amb malaltia mental. Seria possible una acció que s’encarés amb aquestes tres coses alhora? La creació de la Trueta va ser la resposta. Una entitat pensada i creada a mida per actuar conjuntament en tres fronts alhora
1. Qui som
#EmergènciaClimàtica El nostre planeta no és infinit i des de la Trueta treballem en contra del malbaratament de recursos. Reciclem l’excedent de medicaments i material sanitari. Oferim a les empreses un servei de destrucció de documentació confidencial així com una gestió integral dels residus que generen. Reaprofitem la roba, llibres i objectes de la llar que la societat descarta donant-los un segon ús o transformant-los. #InclusióSocial L’estigma que arrosseguen les persones amb discapacitat derivada de problemes de salut mental com la depressió, l’esquizofrènia o el trastorn bipolar els porta sovint a tancar-se en si mateixes, a allunyar-se cada vegada més d’una societat que no els comprèn i que, sovint per por, els deixa de banda impedint el seu desenvolupament normal. A la Trueta creiem en les seves capacitats i les empoderem en un entorn laboral que no prima la productivitat sinó les persones i les seves necessitats. #TotsSomIgual O ho hauríem de ser i per això hem treballat, treballem i treballarem perquè tothom, visqui on visqui, tingui les mateixes oportunitats. Durant anys hem portat a terme projectes de cooperació vinculats a l’àmbit sanitari en països en vies de desenvolupament però també aquí mateix, a casa nostra, on també hi ha bosses de pobresa que no cal oblidar.
Elements de la missióPersones amb problemes de salut mental: Moltes persones que pateixen problemes de la salut mental són capaces de viure de forma autònoma si poden comptar amb el recolzament necessari ja sigui de la família, amics, i del servei especialitzats per la seva atenció.Gestió de residus: La Trueta engloba les activitats necessàries per fer-se càrrec d’un residu. La gestió de residus comença amb la recollida dels mateixos, el seu transport fins a les nostres instal·lacions i el seu tractament.Cooperació al Desenvolupament: Portem a terme programes de formació per la salut i d’equipament de materials mèdics a centres de salut de països en vies de desenvolupament.I ho fem amb els valors deRESPECTE: Totes les persones neixen en condició d’igualtat, i malgrat les diferències entre elles, tenen dret a les mateixes oportunitats.TRANSPARÈNCIA: Per donar a conèixer la tasca que realitzemCOMPROMÍS mediambiental i foment de la reutilització: La millora mediambiental i la sostenibilitat, són principis bàsics de la Fundació.
2. Codi ètic, transparència i bon govern
Com a Fundació Privada, la Fundació Trueta ret comptes al Protectorat de Fundacions, òrgan de tutela, control i supervisió del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. La Fundació Trueta és una entitat privada d’iniciativa social, catalana, sense ànim de lucre, compromesa amb totes aquelles persones amb problemes de salut mental greu, i institucions i persones de països del Tercer món, i persones necessitades de l’anomenat Quart mon. Actua amb Generositat i responsabilitat; Altruisme i solidaritat; Inconformisme i llibertatMissió de la FundacióA la Trueta creiem en les capacitats de les persones amb problemes de salut mental i les empoderem en un entorn laboral que no prima la productivitat sinó les persones i les seves necessitats. A través de l’activitat de gestió de residus, principalment el reciclatge de medicaments, l’aprofitament de material sanitari i la destrucció de documentació confidencial, potenciem les seves capacitats. Afavorim que les persones amb problemes de salut mental trobin sentit a la vida mitjançant la inserció sòcio-laboral amb activitats de gestió de residus i projectes de cooperació al desenvolupament.
PatronatAmèlia Trueta LlacunaPresidenta d'HonorCarles Furriol i SolàPresidentJordi Ordeig SasterSecretari-TresorerM.Dolors Graboleda ArquésVocal
3. Estructura organitzativa
Miquel Strubell TruetaVocalMontserrat Mireia Trias TruetaVocalAlfred Verdaguer PairóVocal
Escribe tu sección aquí
Organigrama
Gestionem i transportemMedicaments, productes de parafarmàcia, material sanitari, productes químicsTòner i cartutxos de tintaEquips rebutjats i material informàticCables elèctricsPaper i cartró / envasos de paper i cartróPilesTubs fluorescents
4. Gestió de residus i prestació de serveis
CER 180109, 200132, 070599, 070699, 160506CER 080318CER 160214, 160213CER 170411CER 200101, 150101CER 160603CER 200121
A totes les empreses es produeixen residus i dades confidencials, però la seva gestió es fa sempre de forma correcta?A la Trueta som especialistes de fa més de 25 anys en gestió de residus i destrucció de documents confidencials donant oportunitats laborals a persones amb malaltia mental (+65% discapacitat)Mensualment gestionem 8 tones de medicaments i 9 tones de documents confidencials. Som Gestors de Residus autoritzats per l’Agència de Residus de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat, amb el codi E-1240.11. Per realitzar les tasques de recollida disposem d’una flota de vehicles amb codi de transportistes T-1777.
Oferim el servei de destrucció certificada de documents en paper, suports informàtics i altres materials confidencials (tèxtils), complint així amb les lleis vigents i obligatòries sobre gestió documental en les empreses. Tot el procés de recollida, transport, i destrucció es realitza amb personal propi i seguint totes les mesures de seguretat.
Servei de destrucció confidencial
Altres: Paper/cartó, material informàtic, tòners, piles, fluorescents, envasos
Totes les activitats es desenvolupen sempre pensant en l’objectiu d’oferir llocs de treball a persones amb problemes greus de salut mental i, per tant, susceptibles de restar al marge de la nostra societatc. A la Fundació Dr. Trueta pensem que el progrés humà passa, també i sobretot, pel respecte i mínim dany possible al medi ambient. Creiem que és bo donar segons i tercers usos als objectes que encara són útils, tant al centre (en oportunitats i benestar – l’anomenat Primer Món) com a la perifèria (el Tercer Món). No som els únics en recordar que els recursos de la Terra són limitats i que reciclar és quelcom imprescindible. Durant l’any 2020 hem gestionat un total de 249.147,65 kg de residus, amb la distribució que es mostra en el diagrama següent:
Seguint la línia de reciclatge i disminució de residus i de la inserció sòcio laboral de persones amb problemes de salut mental, disposem de dues botigues a Vic (ATELIER – C. Canigó, 33) i Manlleu (TAM TAM – Avda. Roma, 123), on hi podeu trobar roba, complements, llibres, mobles petits i objectes de decoració, que algú ha descartat però que encara poden ser útils per algú altre, a un preu molt assequible.
Segona mà
Contibuim a un món més sostenible i inclusiu
REaprofitem i donem una nova vida útil al residu tèxtil amb finalitat social. Aquell jersei oblidat al fons del calaix pot tenir encara un llarg recorregut. Si a més a més el deixem en mans de la Fundació Humanitària Dr. Trueta pot esdevenir també una oportunitat per a una persones amb problemes de salut mental de sortir del seu aïllament. Aquesta és la filosofia del projecte d’economia circular Treballa, Recicla, Cuida’t que l’entitat ha posat en marxa: fomentar el reaprofitament de roba en desús amb una finalitat social i terapèutica. Si el jersei oblidat encara en bon estat algú altre el pot aprofitar, però si està tan usat que no pot convertir-se per ell mateix en una peça de segona mà no cal llançar-lo. Els seus components tenen encara una vida útil. Botons, cremalleres, sivelles, cordills o la mateixa tela poden tenir una segona vida per ells mateixos o, amb imaginació i creativitat, convertir-se en una bossa de mà, un davantal, peces de patchwork o trapillo. Per ara s’ha engegat el projecte pensant en els particulars, que poden fer arribar els seus residus tèxtils al magatzem de la Trueta a Gurb o a les botigues de Vic i Manlleu. Més endavant, però, hi ha la voluntat d’obrir-se també a les empreses i proposar-los reconvertir el seu residu tèxtil, com poden ser els uniformes de treball, en regals promocionals d’empresa. La reutilització i la recuperació de materials són activitats que per si mateixes tenen un vessant d’interès públic, atès que comporten una minimització en l’impacte ambiental i sovint també impliquen un estalvi econòmic. A l’activitat de gestió de residus, a més, s’hi pot afegir el vessant social, utilitzant els recursos per tirar endavant el projecte d’inclusió social que porten a terme des de l’any 1993.
Reciclatge tèxtil
5. Acció Social
A la Trueta creiem en les capacitats de les persones amb problemes de salut mental. Valorem més que les persones amb un trastorn mental greu (+65% discapacitat) siguin capaces de desenvolupar-se en un lloc de treball, que no la productivitat que puguin tenir. A través de l’activitat de gestió de residus, principalment el reciclatge de medicaments, l’aprofitament de material sanitari i la destrucció de documentació confidencial, potenciem les seves capacitats. Afavorim que les persones amb problemes de salut mental trobin sentit a la vida mitjançant la inserció sòcio-laboral amb activitats de gestió de residus i projectes de cooperació al desenvolupament. Per la majoria de les persones el treball significa font d’ingressos, però aquesta no és la única funció que desenvolupa el treball. La valoració que en fan les persones quan se’ls hi demana per les altres funcions que té el treball són la de formar una imatge de nosaltres mateixos, desenvolupar una activitat física i mental constant, estructurar el temps adequadament i desenvolupar un cercle de relacions socials. Per tant, una persona que tingui dificultats per desenvolupar un treball, també tindrà dificultats per desenvolupar aquestes funcions de treball. A la Trueta, ens esforcem per lluitar contra l’exclusió social de persones afectades per un Trastorn Mental Greu (TMG), a partir de dos serveis:
1. Servei de Rehabilitació Sociolaboral dirigit a persones amb un Trastorn Mental Greu que en molts casos impedeix que puguin realitzar una activitat laboral productiva. El treball de rehabilitació evita que aquestes persones siguin abocades a l’exclusió d’una societat que estereotipa la malaltia mental. El nostre servei porta a terme un procés de rehabilitació mitjançant una reeducació i un aprenentatge de les habilitats laborals que potencien l’augment de l’autoestima i l’autonomia personal. Aquest procés té un gran impacte en el seu benestar emocional, psicològic i social, perquè permet de recuperar l’estabilitat, de començar a fer activitats noves o bé de retornar a activitats que havien deixat de fer a causa de la malaltia i també possibilita conèixer persones que es troben en una situació similar i fer noves amistats. Un dels beneficis que més valoren els usuaris del servei de rehabilitació és de poder reduir la medicació, a mesura que es van estabilitzant a nivell biopsicosocial. A més a més del benefici directe que suposa reduir la medicació, amb la consegüent minva dels efectes secundaris, també augmenta la seva autoestima i independència.
2. Centre Especial de Treball "El MERMA"(CET – T00200) a Gurb, amb la finalitat d’assegurar un lloc de treball remunerat i la prestació d’uns serveis d’ajustament personal i social que requereixi el personal amb discapacitat, actualment donem feina a 12 persones amb un Trastorn Mental Greu. Val a dir que, en una gran majoria, aquests centres són l’única oportunitat laboral a l’abast de moltes persones amb discapacitat.
L’activitat de la Trueta es veu afectada per l’arribada de la COVID-19. A partir del dia 16/03/20 la Trueta deixa de fer l’activitat normal, es demana a tots els treballadors que es quedin a casa, tant els del Centre Especial de Treball (CET) com les persones voluntàries vinculades al Servei de Voluntariat Terapèutic (SVT). Només segueixen assistint al centre l’equip tècnic de la Fundació. El dia 30/03/20 entra en vigor l’ERTO per causa de força major. Durant el temps que les persones no assisteixen al centre es fa un seguiment telefònic setmanal. El dia 20/04/20 es torna a reprendre l’activitat a la Trueta. S’incorporen tots els treballadors del CET, excepte:TC: està vinculada al servei d’habitatge d’Osonament i de moment no vindrà per evitar riscos de contagi. Està confinada a Taradell amb la germana.AC: Al no poder obrir la botiga de roba de segona mà de Manlleu de moment es manté en ERTO.OJ: està vinculat al servei d’habitatge d’Osonament i de moment no vindrà per evitar riscos de contagi. Està confinat a la residència de ManlleuMS: està confinat amb els pares (població de risc), no vindrà per evitar contagis.Aquests treballadors es mantenen en ERTO fins que finalitzi l’estat d’alarma, finalment s’incorporen el mes de juliol. A causa de les mesures de prevenció per evitar contagis i poder mantenir les distàncies entre treballadors, s’han reduït els llocs de treball: de 25 a 14 places en total. Actualment assisteixen els onze treballadors del Centre Especial de Treball i dues persones voluntàries del Servei de Voluntariat Terapèutic. És aquest servei de voluntariat terapèutic el que s’ha vist més afectat, ja que només s’atén a dues persones de les catorze que hi assistien.
6. Activitat de la Trueta i COVID 19
Durant l’any 2020 han passat per la Fundació Trueta de Vic, un total de 46 persones, d’aquestes, 32 tenen algun tipus de trastorn de salut mental greu (TSMG), 6 són voluntaris i 8 són professionals i tècnics. Pel Centre Especial de Treball (CET), hi han passat 13 persones. D’aquestes una ha causat baixa per defunció de COVID19. El CET ha estat funcionant tot i la pandèmia ja que la gestió de residus és considerada una activitat essencial. La majoria de persones treballadores del CET, un total de 9 persones, van estar en ERTO del 30 de març al 20 d’abril del 2020. La resta de persones (3) es van incorporar més endavant a mesura que la situació epidemiològica ho va permetre. Pel que fa al Servei de Voluntariat Terapèutic (SVT), fins al 15/03/21 hi van passar un total de 19 persones amb problemes de salut mental durant l’any 2020. A partir del març, el servei de voluntariat disminueix l’activitat degut a les mesures de prevenció de la COVID19, s’ha de reduir l’aforament i mantenir les distàncies. A partir del maig es van incorporar 4 persones voluntàries al servei. Les 15 persones amb problemes de salut mentals restants, encara no s’han pogut incorporar al SVT. Durant aquest 2020 tres persones han estat baixa del SVT, una per l’empitjorament de l’estat de salut i les altres dues persones, a causa de la pandèmia, han canviat de domicili fora de la comarca.
7.Dades
Residència dels treballadors
El lloc de residencia de la majoria de les persones treballadores del CET és Vic, on hi viuen 7 persones. La resta de persones viuen en altres poblacions de la comarca d’Osona com són: Manlleu, Torelló, les Masies de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Centelles i Taradell.
La patologia amb més incidència és l'esquizofrènia, suposant un 69% dels treballadors, seguit del trastorn obsessiu compulsiu i del trastorn bipolar. La resta de patologies correspon a altres trastorn amb un retard mental associat.
Residència dels Usuaris del SVT
Patologies en el Centre Especial de Treball
La majoria de persones del SVT, viuen a Vic, un total de 7 persones, seguit de Manlleu i Gurb. La resta de persones usuàries viuen en altres poblacions de la comarca com són Folgueroles, Roda de Ter, Torelló, Taradell, Sant Pere de Torelló i els Hostalets de Balenyà.
Patologies en elServei de Voluntariat Terapeutic
Les patologies que tenen més incidència en els usuaris de SVT és l’esquizofrènia, que compta amb un 53% d’incidència, seguit dels trastorns depressius i persones amb diagnòstic de discapacitat intel·lectual i patologia psiquiàtrica. La resta de patologies amb incidència al SVT són els trastorns obsessius compulsius, trastorns bipolars i trastorns psicòtics.
Les persones treballadores del CET El Merma, són derivats des del Centre de Salut Mental d’Osona, el Servei de Rehabilitació d’Osonament i de la Oficina Tècnica Laboral (servei especialitzat en la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental).
Derivació en elCentre Especial de Treball
Derivació en elServei de Voluntariat Terapeutic
El servei que deriva més persones al SVT és Osonament, seguit del Centre de Salut Mental d’Osona i la Oficina Tècnica Laboral. Aquest any també ha derivat usuaris el Servei Especialitzat en Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual (SESMDI). Aquest servei és u servei públic que ofereix atenció especialitzada a les persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental. Durant aquest 2020 han derivat a 3 persones.
Igualtat de gènere en el CET
En la plantilla de persones que formen el CET de Vic hi ha 10 homes i 3 dones
En la plantilla de persones que formen el SVT de Vic hi ha 15 homes i 4 dones.
En el CET la persona més jove té 26 anys i la més gran en té 66, fent una mitjana de 47 anys. Pel què fa al SVT, la persona més jove té 39 anys i la més gran en té 71, fent una mitjana de 53 anys.
Igualtat de gènere en el SVT
Edat en CET i el SVT
8. Docència, visites i activitats
Durant l’any 2020 a través del conveni amb la Universitat de Vic una alumna del Grau d’Educació Social ha fet les pràctiques al nostre centre.
Al gener del 2020 alumnat de l’Institut de Moià van fabricar un joc educatiu i van fer-ne el donatiu a la Trueta per poder-lo enviar a una escola de la RD Congo i van venir a explicar-lo.
Al febrer ens van visitar la coordinadora estratègica del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) i la directora executiva de la facultat de medecina de la UVic-UCC per teixir més aliances entre la universitat i la Trueta.
La pandèmia ha marcat l’any 2020, marcant un abans i un després de l’arribada de la COVID19. Tot i així, hem pogut participar i col·laborar en activitats dins i fora del centre.
Durant el febrer també vam tenir la visita de l’alumnat d’ESO de l’Escola Vedruna de Tona. Expliquem la Trueta i es queden a treballar amb nosaltres durant el matí.
Amb l’arribada de la pandèmia, les activitats tan al centre com a fora del centre es van limitar, és per això que fins el juliol no es tornen a fer activitats. Al juliol que participem del casal d’estiu de l’Ajuntament de Vic Civicus en les activitats de la setmana del medi ambient per explicar la nostra tasca i els beneficis que té per el medi.
El mes de setembre celebrem el comiat d’una companya que comença a estudiar un cicle formatiu de grau mitjà.
A Ràdio Manlleu fan una entrevista a les entitats que fan inserció laboral a Alterna't, la xarxa per l'economia social i solidària d'Osona.
Durant de desembre vam acollir una alumna de l’escola Sagrats Cors de Torelló que va col·laborar amb nosaltres en el marc del projecte de Servei Comunitari. Aquest projecte permet als alumnes analitzar el seu entorn i comprometre’s en la seva millora, promovent així l’educació en valors i el compromís cívic.
Com és tradició, durant el Nadal, fem un dinar amb totes les persones que col·laboren amb la Trueta: treballadors, voluntaris, professionals i tècnics. Aquest any però degut a la COVID19 es va fer un esmorzar per poder respectar totes les mesures de seguretat.
Foto de grup desembre 2020
Foto de grup desembre 2019
Aquest any 2020 la pandèmia ha marcat les nostres vides i ha limitat les activitats. Això també s'ha vist reflectit en la foto de grup de les persones vinculades a la Trueta, que es fa a finals d'any. Moltes persones no hi van poder ser presents ja que encara no han pogut reprendre l'activitat a la Trueta. Deixem la imatge del desembre del 2020 i del desembre 2019 perquè es puguin comparar
9. Informació econòmica
PERÚ
R.D.Congo
Els 20.000 ( un 54% del quals són dones) habitants de la comuna de N’djili, situat a la perifèria de Kinshasa (capital de la RDCongo), viuen en condicions d’extrema pobresa, comptant-se entre ells múltiples refugiats de guerra. L’accés als serveis mèdics en aquesta zona és extremadament difícil, no només pel cost econòmic que suposen i les pèssimes condicions en les que es troben, sinó perquè els serveis més propers són a quilòmetres de distància. Al barri hi ha tan sols un petit dispensari. És per aquesta raó que les autoritats locals van cedir un terreny a la Congregació de Carmelites de la Caritat Vedruna perquè s’encarreguessin de la construcció i gestió d’un centre de salut amb funcions de clínica de maternitat addicional.
10. Cooperació Internacional
La cooperació de la Fundació contempla bàsicament 2 àmbits d’actuació, amb la vocació d’aconseguir un impacte real en les condicions de vida de les poblacions del Sud: la Cooperació Internacional al Desenvolupament i l’Ajut Humanitari. Prioritzem l’àmbit de la Salut i cooperem amb contraparts locals, per tal de resoldre conjuntament determinats problemes estructurals o socials, sempre a sol·licitud de la comunitat receptora de l’ajut i potenciant la concertació amb els Centres Sanitaris. El material enviat per la Fundació Humanitària Dr. Trueta correspon, bàsicament, a productes sanitaris de primera necessitat sense els quals el treball diari de desenes de centres hospitalaris i d’atenció primària no podria portar-se a terme. També impulsem programes de prevenció de malalties, cursos de formació sobre higiene i lactància, i cursos de primers auxilis. Portem a terme de manera permanent, 2 projectes de salut i educació, els quals ajudem econòmicament en la compra de medicaments i material mèdic i en professionals per la capacitació de la població, segons les necessitats.
L ’accés a la sanitat pública de les comunitats rurals del nord del Perú és molt limitat. Això ha obligat a la seva població a buscar formules per garantir la cobertura sanitària fins a l’últim racó dels Andes i l’Amazones En aquest context, les germanes de la Caritat -Vedrunes han impulsat un programa per capacitar i educar persones en el món sanitari. Es tracta de representants de localitats rurals, normalment escollits pels seus habitants, i que tenen la tasca encomanada d’aprendre coneixements suficients per oferir atenció sanitària de primers auxilis i prevenció en els seus poblats.
Volem transmetre un agraïment a totes les empreses i entitats que confien en nosaltres per portar a terme la gestió de residus i la destrucció de documents confidencials.Als socis que anualment ens ajuden a tirar endavant la nostra tasca.A les institucions públiques que a través de subvencions fan possible que els projectes de cooperació al Desenvolupament i el Servei de Teràpia Ocupacional es puguin portar a terme. | 0.714672 | curate | {"ca": 0.9593999335106383, "en": 0.016580784574468085, "ja": 0.0018284574468085107, "pt": 0.00020777925531914894, "no": 0.0006648936170212766, "es": 0.013297872340425532, "cs": 0.0009557845744680851, "ru": 0.005069813829787234, "fr": 0.0019946808510638296} | https://view.genial.ly/60dc2ad500ac720dd8242167/presentation-memoria-2020 |
macocu_ca_20230731_9_61092 | La Junta Directiva del CEF Bosc de Tosca, dirigida per Xevi Cros, finalitza aquest 2020 el seu mandat.... | 0.608033 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_262283 | À Punt - VÍDEO | Només onze dels 51 rebrots confirmats a Espanya preocupen el Ministeri de Sanitat
VÍDEO | Només onze dels 51 rebrots confirmats a Espanya preocupen el Ministeri de Sanitat
Notícies Societat | 29/06/2020 20:28
A hores d’ara hi ha 51 rebrots de coronavirus “sense tancar” a Espanya, dels quals onze estan considerats “d’especial interés” per al Ministeri de Sanitat per les particularitats o els riscos de transmissió comunitària que presenten, segons ha indicat el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (Ccaes), Fernando Simón.
Cap d’aquests casos d’especial atenció es localitza a la Comunitat Valenciana, ni el de 16 contagis de Castelló confirmat aquest dilluns, ni tampoc el que ha sorgit en una empresa càrnia de Rafelbunyol. Respecte a aquest últim cas, el responsable del Ccaes ha assenyalat que està “quasi tancat”.
Entre els brots que sí que requereixen, en canvi, l’atenció de les autoritats sanitàries Simón ha esmentat els dels temporers d’Osca i de Lleida, un altre vinculat a un hospital de Valladolid, el del centre d’acollida de migrants de Màlaga, i dos brots més vinculats a entorns familiars derivats de casos importats a Galícia i Múrcia.
A pesar que hi ha 51 punts del territori de l'estat espanyol on estan augmentant els contagis de coronavirus, per a Simón no són excessivament preocupants perquè “no hi ha transmissió comunitària” i hi ha “un nombre relativament controlat de casos”. En aquest sentit, s’ha referit a la importància de la detecció precoç per a evitar la propagació.
Així mateix, el responsable del Ccaes ha explicat que els casos de rebrots es tanquen definitivament als 28 dies de no registrar-se nous contagis associats, encara que molts rebrots rebaixen substancialment l’atenció a partir dels 14 dies, quan ja són improbables els contagis. En aquestes circumstàncies estarien els rebrots de Basurto o el de Rafelbunyol, on l’empresa ha indicat que només queden huit casos actius dels 16 associats amb aquest punt.
Escassa transmissió comunitària a Osca
Quant als casos més nombrosos, el d’Osca i Lleida, vinculats tots dos als treballadors agrícoles, Fernando Simón creu que les males condicions d’habitatge poden haver contribuït notablement a la propagació dels contagis. Concretament en el d’Osca, tot apunta que “no hi ha hagut transmissió comunitària i, si n'hi va haver, degué ser molt limitada perquè no s’estan detectant nous casos als municipis”. Tot i això, el ministeri estudia detingudament els contagis localitzats a Lleida, perquè encara hi ha “alguns casos creixents”.
Un total de 14 autonomies registren rebrots aquest dimarts de vesprada, encara que els governs autonòmics asseguren que tots estan controlats i únicament quatre comarques aragoneses han implantat restriccions per a evitar que proliferen els contagis. Andalusia (205 casos confirmats pel govern autonòmic) i Aragó (330 casos positius confirmats) són, ara per ara, les comunitats amb més nous casos amb un focus comú localitzats. | 0.873985 | curate | {"ca": 1.0} | https://apuntmedia.es/va/noticies/societat/nomes-onze-dels-51-rebrots-confirmats-a-espanya-preocupen-el-ministeri-de-sanitat |
mc4_ca_20230418_14_577732 | Can Gat Vell I - La Pallissa, casa rural a Saus (Alt Empordà)
Pàgina d'inici Cases Rurals Cases rurals amb piscina Can Gat Vell I - La Pallissa
Can Gat Vell II - El Graner
Saus (Alt Empordà)
Dues masies medievals restaurades i reconvertides en diferents apartaments de lloguer íntegre. Des de 2 fins a 34 persones. Can Gat Vell és el lloc ideal per a grups d'amics, celebracions familiars i reunions d'empreses.
Consultar a Can Gat Vell
Número de registre: PG-000025
Adreça: Puig, 3 17465
972 794 285 / 639 994 737
Web: www.ruralgatvell.cat
E-mail: [email protected]
17 de març - Figueres
Via Crucis de l’Escala 2018
30 de març - L'Escala
1 d'abril - La Jonquera
Del 6 al 15 d'abril - Roses
Festa de l’Ordi
20 de maig - Ordis
Les Cabanes de l'Oliva III | 0.517189 | curate | {"ca": 0.6970108695652174, "en": 0.06929347826086957, "es": 0.03940217391304348, "pt": 0.028532608695652172, "fr": 0.06929347826086957, "hu": 0.03940217391304348, "de": 0.036684782608695655, "ru": 0.020380434782608696} | http://www.descobrir.cat/ca/cases-rurals-amb-piscina/can-gat-vell-i-la-pallissa-857.php |
mc4_ca_20230418_4_779106 | Guanyar, guanyar i guanyar - Levante-EMV
paco desamparados 12.11.2017 | 01:33
A rón Canet, J orge Navarro, Iker Lecuona i Héctor Barberá, quatre pilots totalment diferents però amb un objectiu comú: tancar la temporada amb una bona actuació davant els 110.000 espectadors que es donaran cita en el circuit. L'únic amb possibilitats reals d'estar davant, i fins i tot guanyar la carrera és Aronet –m'agrada dir-li així perquè en moltes coses, tant dalt la moto com baix d'ella em recorda a Ricardet- que arrancarà des de la segona fila de la graella d'eixida en la sisena posició.
Perdudes totes les opcions d'aconseguir el subcampionat i amb la tercera plaça de la classificació del mundial pràcticament assegurada, deu d'eixir en carrera a donar-ho tot i tractar d'aconseguir la victòria. Al de Corbera solament li val, tal com diria Luis Aragonés, guanyar, guanyar i guanyar.
En Moto2 y Moto3, no existeix practicamente cap opció a que els valencians tinguen una destacada actuació. Ja que en entrenaments els temps marcats els ha relegat a posicions molt endarrerides. | 0.852628 | curate | {"ca": 0.9661654135338346, "es": 0.03383458646616541} | http://www.levante-emv.com/deportes/2017/11/12/guanyar-guanyar-i-guanyar/1640526.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_54425 | INICI PRODUCTES Catàleg General Material Oficina, Informàtica i Professorat Material Informàtica Caixa 100 fulls etiquetes impressora inkjet-làser | 0.66965 | curate | {"ca": 1.0} | https://tienda.acens.com/epages/2875178.sf/ca_ES/?ViewObjectPath=%2FShops%2F2875178%2FProducts%2F38006817%2FSubProducts%2F38006817-0006 |
mc4_ca_20230418_14_653362 | L'evolució dels recursos assistencials a Catalunya
En els darrers anys a casa nostra s'ha fet un gran esforç per adaptar les estructures assistencials en el sector social per a l'atenció de les persones grans
Dr. Antoni Salvà, Director de la Fundació Salut i Envelliment UAB 03.10.2019 05:30 h. Barcelona
Els nous models assistencials per a la gent gran arriben a casa nostra des d'Europa | iStock
En els darrers anys a Catalunya s'ha fet un gran esforç per adaptar les estructures assistencials en el sector social per a l'atenció de les persones grans. Aquests canvis, en general, van en la línia d'adaptar les actuals estructures a les demandes de la ciutadania i també a aproximar-nos als models que són tendència en els països més avançats o pioners a Europa en l'atenció a les persones grans. Aquests canvis es produeixen tant en les estructures físiques, els models organitzatius i també en el model assistencial.
Resumirem a continuació algunes d'aquestes experiències:
La incorporació del model d'atenció centrada en la persona. Aquest model s'ha identificat com el millor model per garantir una bona atenció. Qui més qui menys està fent esforços per fer formació del seu personal i adaptar els procediments cap a una atenció personalitzada, basada en la història de vida de les persones les seves necessitats i les seves preferències. Aquestes experiències s'han produït i s'estan produint de dues maneres diferents, totes dues positives encara que amb diferents intensitats.
Aquells que incorporen models parcials sobre aspectes concrets de l'atenció com ara: reduir les subjeccions o incorporar noves tècniques en l'atenció a persones amb demència com el DCM etc. Una gran part de les organitzacions han fet o estan fent formació continuada sobre aquestes metodologies. Això permet incorporar aquestes noves experiències amb èxit.
Aquells centres, en diferents fases d'implementació, com ara els centres de FIATC Residències que estan intentant fer experiències més globals que incorporin canvis en varies o totes les dimensions que inclou l'atenció i, per tant, que posen en moviment el conjunt de l'organització. En el cas dels centres de FIATC Residències s'ha fet una anàlisi de les actuacions en 6 eixos o dimensions: la persona els seus drets i les seves preferències, la participació dels residents, els professionals i la família, les relacions i els aspectes psico-afectius, l'organització i la gestió del centre, les intervencions, la comunitat, per poder avaluar aquelles actuacions on cal introduir canvis que per tant acabaran afectant el conjunt de l'organització.
Més info: Els recursos assistencials per a persones grans
La modernització de les estructures assistencials. Actualment moltes residències han millorat el conjunt d'estructures, espais comuns, de lleure, sales de teràpies... Molt menys, encara que no inexistent, ha estat l'adaptació també estructural a nous models com ara l'organització d'unitats de convivència, que permeten tenir espais amb menor nombre de persones i sobretot que facilita la implementació del model d'atenció centrada en la persona.
Construcció de pisos amb serveis, normalment vinculats a organitzacions que també tenen residències, el que facilita la provisió de determinats serveis assistencials en casos de dependència lleu o moderada. En aquest cas, les noves apostes en aquest recurs provenen tant del sector privat com del sector públic amb experiències en els dos sectors.
Alguna experiència, encara testimonial, del model cohousing dona la idea també de la preocupació no només de les organitzacions sinó també de les mateixes persones grans o dels adults que pensen en com afrontar l'etapa de l'envelliment en les millors condicions possibles d'acord als nous models de famílies.
L'organització en plataformes de serveis que poden proveir recursos assistencials tant a domicili com en pisos amb serveis o residencies per a persones més dependents.
Així doncs, tot i la manca d'una estratègia de canvi i de futur de consens entre organitzacions, empreses, patronals, administracions i de les mateixes persones grans, que defineixi explícitament el model final que volem construir, els diferents agents estan fent passos en la línia de modernitzar i personalitzar el sector dels serveis a les persones grans en el seu benefici. | 0.861697 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.viaempresa.cat/empresa/evolucio-recursos-assistencials-catalunya_2071935_102.html |
mc4_ca_20230418_3_173313 | Els ajuntaments no tenen vocació industrial - Penedès Econòmic l El diari econòmic online de la Vegueria Penedès
Publicat el Dimecres, 14 Març 2018 13:18 | Imprimeix | Correu-e
No sempre és així i també hi ha excepcions remarcables. Santa Margarida i els Monjos exerceix com a municipi industrial i ho tenen molt clar; no els fa por a l’hora de definir-se. Altres fan el que poden, no dic que no; posem-hi Vilafranca del Penedès, per si de cas. Alguns alcaldes i alcaldesses també ho tenen en el discurs, però només en la facúndia.
La indústria demana actitud i convicció per part dels decisors públics. És una jugada no exempta de risc polític però a la llarga multiplica la solvència del municipi, en termes de sostenibilitat i gestió eficient.
Des del punt de vista supralocal, cal reconèixer que des de NODE Garraf i des del Consell Comarcal de l’Alt Penedès es treballa prou bé la indexació de les parcel·les que es troben en els polígons industrials (és a dir, allò que el sector públic s’encaparra en anomenar polígons d’activitat econòmica i que abreuja amb les sigles PAE). El cas és que avui disposem de finestres internètiques en les què podem consultar les condicions dels terrenys i els immobles per a usos empresarials (podeu entrar a www.poligonsaltpenedes.com i www.nodegarraf.cat). Llàstima que aquesta feina no vingui acompanyada per la fermesa i la determinació per part d’alguns ajuntaments; més entretinguts en curses de sacs i jocs florals. | 0.850634 | curate | {"ca": 1.0} | https://penedeseconomic.com/isidre-also/706-els-ajuntaments-no-tenen-vocacio-industrial |
macocu_ca_20230731_6_395270 | Jornades sobre Planificació i Desenrotllament Territorial en les Àrees Metropolitanes: Opcions per a l’Àrea Metropolitana de ValènciaJornadas sobre Planificación y Desarrollo Territorial en las Áreas Metropolitanas: Opciones para el Área Metropolitana de València.
L’urbs concentra la major part de la població a nivell mundial en l’actualitat, i per tant, les ciutats estan crides a tindre major protagonisme i liderar els processos de desenrotllament territorial, sempre en connexió amb les xarxes globals i sense oblidar-se dels espais pròxims, així com de la resta de ciutats mitges i capçaleres comarcals. Sent necessari establir una nova relació entre ciutat i àmbit rural que recupere el territori com a espai de vida i sistema conjunt. Estes són algunes de les raons que permeten entendre el sorgiment d’una nova agenda metropolitana i l’interés de planificadors i acceptants de decisions per estos espais estratègics.
En este context, la Càtedra de Cultura Territorial Valenciana de la Universitat de València va organitzar del 29 de Juny a l’1 de juliol de 2016 les presents jornades destinades a al públic en general, estudiants, tècnics, experts, acadèmics i responsables de la presa de decisions, a fi de permetre un millor coneixement de l’espai metropolità valencià, gràcies a un ajustat diagnòstic i la presentació dels plans d’acció previstos, tant el PAT de protecció i dinamització de l’Horta com el futur PAT Metropolità.
Les sessions permetran una aproximació a l’espai metropolità des de distints enfocaments que comprenen des del paisatge i les relacions ciutat- horta al govern local i la possibilitats d’una gestió compartida mediantes noves formes de governança, passant per aspectes de mobilitat i nous models d’accessibilitat sostenibles en l’àrea funcional i els models de desenrotllament econòmics possibles.
Tot emmarcat en taules temàtiques tripartides en les que es comptarà amb els punts de vista d’experts de la Universitat, el camp de la gestió pública i d’invitats nacionals i internacionals en la matèria que servisquen de contrapunt a la perspectiva local dels dos primers. A partir de les seues intervencions l’objectiu és obrir el debat deliberatiu i propositiu amb tots els assistents.
Tríptic de les Jornades. Pintxe per a la seua consulta
JORNADA 1a: DIMECRES, 29 DE JUNIO
09:30 hores: Presentació de la Cátedra ‘Cultura Territorial’; presentació de las Jornades.
De Izq a Dch: Jorge Hermosilla, Josep Vicent Boira y Joaquín Farinós
Sesió I: Paisatge, patrimoni y cultura: L’Horta com matriu territorial
10:30 hores: Conferència inaugural: “L’Horta de València com base de la metrópoli”.
11:30 hores: Café.
11:45 hores: Presentacióndel anteprojecte de Llei i del PAT de l’Horta.
12:30 hores: “Usos del sól i espacis de vida, la tradició británica de las relacions ciutat-camp”.
Andreas Hildenbrand Scheid. Asesor de la Secretaría General d’ Economía de la Consellería de Economía, Innovació, Ciencia y Ocupació de la Junta de Andalucía. Profesor Associat del Departament de Urbanística y Ordenació del Territori de la Escola Técnica Superior de Arquitectura de la Universidad de Sevilla.
17:00 hores: “Opcions para una nova gobernanza metropolitana valenciana”.
17:45 hores: Café.
18.00 hores: “Possibilitats per a un gobern local metropolita valencià”.
Eduardo García de Leonardo Tobarra. Técnic superior de Administració General de la Generalitat Valenciana. Profesor asociat en ls titulacions de Dret, Periodisme y Ciencias Polítiques de la UVEG.
18.45 hores: Fila ‘0’. Torn obert de paraula. (45 min.)
Modera: Joaquín Farinós Dasí. Director de la Càtedra ‘Cultura Territorial’.
De Izq a Dch: Joaquín Martí, Eduardo Tobarra, Andreas Hildebrand y Joaquín Farinós
JORNADA 2a: DIJOUS, 30 DE JUNIO
Sesión III: Movilitat y accessibilitat en les áreas metropolitanes
9:30 hores: “Experiencies de gestió de movilitat y accesibilitat sostenibles”.
Andreu Ulied. Mcrit. Doctor Ingenier de la Universitat Politècnica de Catalunya. Máster en Planificació. University of Harvard.
10:30 hores: “Transport ferroviari en el área metropolitana de València; cap a un nou model de futur”.
Sergio Aguado Jiménez. Jefe de Atenció al Client de Ferrocarrils GV.
11:15 hores: Café.
11:30 hores: “Elements per a un nou model de movilitat y accesibilitat sostenibles per al área metropolitana de València”.
Ma Dolores Pitarch. Profesora del Departamento de Geografía.
Sesión IV: Espais metropolitans como a motors del desenvolupament económic
16:00 hores: “Resposta de les AA.MM. españoles a la crisi. Factors d’éxit y resiliencia”.
Antonio Serrano Rodríguez. President de FUNDICOT.
17:00 hores: “Cuestions per a una nova agenda metropolitana: de reptes y oportunitats”.
Aldert de Vries. Geógraf, responsable de la Agenda Urbana Nacional. Administrador de programes en el Ministerio de Interior y de Relacions del Regne dels Països Baixos.
18:00 hores: “Propostes a partir de un diagnóstic del sistema productiu del espai metropolit valencià”.
Josep Vicent Pitxer. Profesor del Departament de Economía Aplicada, UVEG.
18:45 horas: Fila ‘0’. Torn obert de paraula. (45 min.)
JORNADA 3a: DIVENDRES, 1 DE JULIO
10:30 hores: Recepció de asistents.
11:00 hores: Presentació del document d’inici del Plà d’Acció Territorial Metropolità.
12:00 hores: Torn obert de paraula.
12:15 hores: Acto de clausura de les Jornades.
Les ponencies es troben disponibles para la seua consulta y descarega en la secció de DocumentsLa urbe concentra la mayor parte de la población a nivel mundial en la actualidad, y por tanto, las ciudades están llamadas a tener mayor protagonismo y liderar los procesos de desarrollo territorial, siempre en conexión con las redes globales y sin olvidarse de los espacios próximos, así como del resto de ciudades medias y cabeceras comarcales. Siendo necesario establecer una nueva relación entre ciudad y ámbito rural que recupere el territorio como espacio de vida y sistema conjunto. Estas son algunas de las razones que permiten entender el surgimiento de una nueva agenda metropolitana y el interés de planificadores y tomadores de decisiones por estos espacios estratégicos.
Tríptico de las Jornadas. Pinche para su consulta
Sesión III: Movilidad y accessibilidad en las áreas metropolitanas
9:30 horas: “Experiencias de gestión de movilidad y accesibilidad sostenibles”.
10:30 horas: “Transporte ferroviario en el área metropolitana de Valencia; hacia un nuevo modelo de futuro”.
Sergio Aguado Jiménez. Jefe de Atención al Cliente de Ferrocarriles GV.
11:15 horas: Café.
11:30 horas: “Elementos para un nuevo modelo de movilidad y accesibilidad sostenibles para el área metropolitana de Valencia”.
16:00 horas: “Respuesta de las AA.MM. españolas a la crisis. Factores de exito y resiliencia”.
18:00 horas: “Propuestas a partir de un diagnóstico del sistema productivo del espacio metropolitano valenciano”.
11:00 horas: Presentación del documento de inicio del Plan de Acción Territorial Metropolitano.
12:00 horas: Turno abierto de palabra. | 0.566891 | curate | {"ca": 0.549804262722923, "es": 0.4261273017253879, "de": 0.006524575902566333, "en": 0.013339132956357837, "la": 0.0008699434536755111, "pt": 0.003334783239089459} | |
macocu_ca_20230731_8_272302 | 7 de tarda LA GUERRA DE L’IRAQ. I ARA QUÈ? Projecció d’un vídeo. Ponents: Pilar Massana (Plataforma Aturem la guerra). Jaume Botey (Plataforma Aturem la guerra). Lloc: Centre Cultural Can Fabra, auditori. Organitza: Plataforma Sant Andreu Aturem la Guerra - Xarxa un altre món és possible.
8 del vespre MISSA SOLEMNE DE FESTA MAJOR Lloc: temple parroquial de Sant Andreu de Palomar. Organitza: Parròquia de Sant Andreu de Palomar.
8 del vespre KARAOKE Vine a demostrar les teves dots de cantant a l’envelat. Lloc: envelat de Festa Major Organitza: Comissió de Festes de Sant Andreu de Palomar.
2/4 de 10 de la nit CINEMA A L’ENVELAT · CIUDAD DE DIOS Lloc: envelat de Festa Major. Organitza: Comissió de Festes de Sant Andreu de Palomar. | 0.716047 | curate | {"fr": 0.04281767955801105, "en": 0.0718232044198895, "ca": 0.8853591160220995} | |
mc4_ca_20230418_0_345113 | Bloc de notes: Mallorca, 244 (1)
En una conversa telefònica, l'amiga S, coneixedora de la meva passió planiana, em pregunta si sé on havia viscut Josep Pla durant els seus anys d’estudiant a Barcelona. Li responc que al carrer de Mallorca. A quina alçada?-insisteix. Em sembla recordar que prop de la rambla Catalunya i així li ho dic. M’interroga sobre el número. Li contesto que no en tinc ni idea i es fa un silenci a l’altre costat del telèfon.
Resulta que, en la seva nova feina, l’amiga S ocupa un despatx al número 244 del carrer de Mallorca, tocant a la rambla Catalunya. Efectivament, és la finca on vivia Josep Pla i així m’ho comunica l’S, deixant passar primer uns segons per fer créixer la intriga.
Automàticament, li demano que em convidi a visitar l’immoble i així quedem. Per no perdre’m en llargues recerques sobre el paper, li demano a l’À, que té més recent la lectura de El quadern gris, versió online, si recorda haver llegit l’entrada del dietari en què parla del seu pis de Barcelona. Ràpidament i eficient, m’envia aquest enllaç, corresponent al 9 de gener de 1919. La descripció és breu:
A l’estació de França, un faetó de vidres tirat per un cavall escanyolit ens transporta tota la família fins al pis del carrer de Mallorca -Mallorca 244, 2n 1a. Els vidres trontollen en l’empedrat del carrer. Barcelona desfila a través d’aquestes pampallugues vibràtils. Tot és molt diferent, és clar, de les coses de la vida immediata, tot és més gros i més important, però res no m’atrau amb força. El pis –pujada l’escala una mica obscura– em sembla incolor, inodor i insípid. I a més sorprenentment petit. Aquesta reducció de proporcions fa que tot ens caigui una mica a sobre. Si no tinguéssim res més a fer ens posaríem tristos –menys l’Angeleta, que potser perquè és més de pagès que nosaltres està il·lusionada i no para un sol moment de feinejar.
Pregunto a l’S què hi ha actualment al 2n 1a i em diu que el despatx d’un sindicat. És curiós que en el pis burgès de l’Eixample on s’instal·là la família Pla, ara hi hagi un sindicat. Sembla ser que la finca pertany a la Diputació de Barcelona i alguns dels pisos estan destinats a les seccions sindicals dels seus treballadors. El 2n 1a li correspon a la CGT.
Arriba el dia i l’S em mostra el seu despatx, amb finestra a nivell del carrer Mallorca, entre rambla Catalunya i passeig de Gràcia. Fa una certa enveja. Pugem a peu al segon pis, fins a la porta de Can Pla. El meu fetitxisime em fa acaronar el pom, però no arribem a trucar perquè ens deixin entrar. Els pisos han canviat força, convertits en despatxos i vist un, vistos tots. No crec que ens aporti gaire cosa.
Realment, aquesta conversió en oficines resta personalitat a moltes d’aquestes finques de l’Eixample. Recordo que Pla dedica un capítol del seu llibre Barcelona, una discussió entranyable a descriure les olors que li anaven arribant a mesura que pujava les escales d’un bloc de pisos barceloní: que sí ara cigrons, després bledes i més amunt cols. No sé si devia ser aquest del carrer Mallorca, però segur que ara no hi ha ningú disposat a fer-hi bullir cols.
Per celebrar aquesta modesta ruta literària anem a dinar al cafè de la llibreria Central.
Publicat per Àlex Figueras a 4/07/2009 | 0.805238 | curate | {"fr": 0.010009383797309979, "ca": 0.9537065999374413, "es": 0.030028151391929936, "it": 0.006255864873318737} | https://alexfigueras.blogspot.com/2009/04/mallorca-244.html |
oscar-2301_ca_20230418_2_18293 | Des de Bellaterra 2009, informació global sense ànim de lucre. Facta Non Verba X Bellaterra (Vallès Occidental)
Feeds:
Entrades
Comentaris
Posts Tagged ‘061 gratuït fins el juny’
BELLATERRA SALUT: El Govern articula el mecanisme per assumir el cost de les trucades al 061 des de l’inici de la pandèmia
Posted in Bellaterra, tagged 061 gratuït fins el juny, Salut on 22 Desembre 2020|
La Generalitat signarà un conveni amb les operadores perquè el servei sigui gratuït fins al juny
Una doctora del 061 atenent una trucada| JUANMA RAMOS
El Govern ha aprovat autoritzar els departaments de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, de Polítiques Digitals i Administracions Públiques i de Salut a signar un conveni amb les empreses operadores de telefonia perquè la Generalitat assumeixi el cost de les trucades al 061 mentre siguin vigents les mesures establertes pel Procicat.
El conveni se subscriurà amb totes les operadores del mercat. El Govern retornarà a les companyies la despesa generada pels serveis prestats a partir del 14 de març, data en què va entrar en vigor l’estat d’alarma. El cost estimat de la mesura, que preveu la gratuïtat de la línia fins al juny del 2021, és d’uns 900.000 euros.
Aquesta iniciativa afectarà tant les empreses que no han repercutit el cost del servei als seus clients com les que l’han cobrat, però es comprometin a compensar-lo en facturacions posteriors. | 0.787359 | curate | {"ca": 0.9153400868306801, "it": 0.03473227206946455, "en": 0.004341534008683068, "es": 0.045586107091172216} | https://bellaterra.cat/tag/061-gratuit-fins-el-juny/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_129857 | Ja va fent un temps que els blogs s'estan posant de moda, el fer cartellets bonics, el tenir la imatge del blog i demés coses cuidades doncs avui us vull compartir un web que us encantarà.
Suposo que tothom ha sentit a parlar de Picmonkey, aquesta ha estat una eina (i és) per editar fotos, crear collages i si ets imaginatiu per a fer cartells però el web que us presento avui és molt millor en aquest aspecte ja que té moltes plantilles pre-dissenyades per a fer mil i una coses diferents.
Estic parlant de Canva.
El coneixeu?
Treballant amb l'ordinador és de les aplicacions que faig servir més a l'hora de fer cartells pels meus tallers, alguns elements del blog, del Facebook del blog,... aquí teniu alguns exemples.
Us agraden?
Doncs els he fet seguint senzilles plantilles que et donen des del web i en un pim pam tens quelcom ben fet, ben dissenyat, amb unes tipografies modernes i ben coordinades.
Quan et registres i entres et trobes amb això...
d'entrada has de triar el tipus de document que vols crear: un cartell A4, una invitació, un collage, la capçalera del Facebook, una icona, una presentació, un pòster,....
I després pots triar un dels dissenys predeterminats que tens a la dreta i canviar-li el text i la imatge pel teu o crear-ne tu de nous.
Podeu carregar les vostres imatges, buscar icones i fotografies des del seu cercador, té desenes de dissenys predeterminats originals, moderns i xulos... Jo estic encantada i té tantes coses i tantes opcions que al final no sé què triar per això us recomano que d'entrada proveu i feu servir les seves plantilles, us assegurareu que funcionin i estiguin bé.
El web us va guardant el document cada uns minuts, així esteu segurs de no perdre'l i haver de començar de zero i quan l'heu acabat, cliqueu a sobre de "Link&Publish" i us pregunta com preferiu descarregar-ho: com a imatge o com a .pdf.
Tot i així, cada vegada que entreu al web us mostrarà els vostres projectes anteriorment creats i els podreu tornar a modificar.
Què me'n dieu? Us he convençut per a fer el salt?
Conec altres Apps per a tablet, si us ha agradat l'entrada feu-m'ho saber i us comparteixo altres aplicacions xules per a fer els vostres dissenys.
/*que tingueu un bon dia!
LauRa
Darrera el blog des del 2011, mestra de música al món 1.0 i una tastaolletes en general.
9 comentaris:
90% reciclat 2 de juny de 2014, a les 9:37
M'ha agradat molt la idea. Miraré la web, sembla que es puguen fer coses xules!
ResponElimina
Respostes
Respon
Raquel Martín 2 de juny de 2014, a les 9:43
Wow! Quina cosa bona has compartit... un altre vici per mi!! !
Merci per compartir!! !
ResponElimina
Respostes
Respon
Iva Kirilova 2 de juny de 2014, a les 9:48
Ostras! No lo conocía y me parece super interesante! Muchas gracias por la info y por explicar cómo funciona, parece bien sencillo! !
ResponElimina
Respostes
Respon
Mirai 3 de juny de 2014, a les 10:39
Fantàstic!! Jo ja l'he provat!! !
Gràcies! !
ResponElimina
Respostes
Respon
Mebusko 3 de juny de 2014, a les 23:52
Ohh q guai! Moltes gràcies!
ResponElimina
Respostes
Respon
TXELL 6 de juny de 2014, a les 14:31
Ja la he fet servir i m'encanta! !
ResponElimina
Respostes
Respon
Potigirls 10 de juny de 2014, a les 3:08
jo no l'he provat encara però em sembla que arribo tard perquè m'aconvidis. Espero poder probar-lo aviat, m'ajudaria molt amb el meu blog
ResponElimina
Respostes
LauRa 10 de juny de 2014, a les 13:43
Em sembla que ja no cal que et convidi, s'hi pot accedir sense invitació, sino escriure-me un correu i et faré arribar la invitació.
Elimina
Respostes
Respon
Respon
Resi 12 de juny de 2014, a les 13:19
Que xulu!!!!!!!!!!! es poden fer coses molt guapes i de forma molt senzilla! Gràcies per compartir! !
ResponElimina
Respostes
Respon
Afegeix un comentari
Carrega'n més...
Hola! Estaré encantada de llegir-te :D
About Me
Hola!
Sóc la Laura, pèl-roja, reusenca, perduda pels móns de Pinterest i adicta a la xocolata.
Popular Posts
FINS AVIAT!
CARTA PER ALS REIS MAGS PER A IMPRIMIR
POSTALS D'ANIVERSARI PER IMPRIMIR
POSTAL D'ANIVERSARI PER DESCARREGAR
PUNTS DE LLIBRE PER A IMPRIMIR
etiquetes
coses per descarregar
coses per fer
scrapbook
videos
últim video
Laura Masdeu Escuin. Amb la tecnologia de Blogger.
arxiu del blog
arxiu del blog de juny 2016 (1) de maig 2016 (2) d’abril 2016 (4) de març 2016 (4) de febrer 2016 (4) de gener 2016 (2) de desembre 2015 (4) de novembre 2015 (5) d’octubre 2015 (4) de setembre 2015 (5) d’agost 2015 (3) de juliol 2015 (2) de juny 2015 (5) de maig 2015 (4) d’abril 2015 (5) de març 2015 (3) de desembre 2014 (1) d’octubre 2014 (2) de setembre 2014 (10) d’agost 2014 (4) de juliol 2014 (11) de juny 2014 (11) de maig 2014 (9) d’abril 2014 (10) de març 2014 (5) de febrer 2014 (10) de gener 2014 (10) de desembre 2013 (7) de novembre 2013 (6) d’octubre 2013 (9) de setembre 2013 (7) d’agost 2013 (7) de juliol 2013 (4) de juny 2013 (5) de maig 2013 (10) d’abril 2013 (11) de març 2013 (10) de febrer 2013 (13) de gener 2013 (13) de desembre 2012 (12) de novembre 2012 (11) d’octubre 2012 (11) de setembre 2012 (9) d’agost 2012 (1) de juliol 2012 (7) de juny 2012 (17) de maig 2012 (18) d’abril 2012 (9) de març 2012 (13) de febrer 2012 (13) de gener 2012 (11) de desembre 2011 (13) de novembre 2011 (14) d’octubre 2011 (13) de setembre 2011 (4)
TIPOGRAFIES BONIQUES
Instagram
About
Sóc la Laura, pèl-roja, reusenca, perduda pels móns de Pinterest i adicta a la xocolata.
Popular Posts
FINS AVIAT!
CARTA PER ALS REIS MAGS PER A IMPRIMIR
POSTALS D'ANIVERSARI PER IMPRIMIR
POSTAL D'ANIVERSARI PER DESCARREGAR
Labels
aniversari coses de nadal coses per descarregar coses per fer festes Gigietmoi idea scrap nadal per imprimir nens recursos per imprimir scrapbook tutorials videos | 0.543523 | curate | {"ca": 0.7818084345961401, "vi": 0.002144388849177984, "sv": 0.001965689778413152, "fr": 0.005718370264474625, "en": 0.05075053609721229, "es": 0.05396711937097927, "pt": 0.03895639742673338, "it": 0.05092923516797713, "eo": 0.0030378842030021444, "fi": 0.0033952823445318084, "gl": 0.0033952823445318084, "kk": 0.003931379556826304} | https://blogdecoses.blogspot.com/2014/06/un-web-per-fer-dissenys-pel-blog-i-mes.html?showComment=1402057910496 |
oscar-2301_ca_20230418_0_275780 | PINTURES VIC, S.A. és una empresa nascuda el 1954 que sempre s’ha basat en l’especialització en la pintura i els seus complements per tal de poder assessorar en tots els seus àmbits al client.
L’objectiu de Pintures Vic és aconseguir pel client allò que necessiti tan ràpid com sigui possible i al millor preu del mercat; per això les nostres instal·lacions, la nostra flota de vehicles i el nostre personal està pendent de la seva trucada o de rebre la seva visita per aconsellar-lo posant en funcionament la nostra roda de serveis. | 0.843138 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.pinturesvic.com/EMPRESA |
macocu_ca_20230731_2_455501 | Encara no he entès què faig jo aquí, enmig de tota aquesta gent que em miren com si fos una bèstia rara. I aquell home, que sembla dirigir la cerimònia, vestit com per anar al carnaval, què em vol? Ah crec que em vol parlar. - Però, senyor Linares, al capdavall, per què ha disparat? - Us ho he explicat ja almenys deu vegades, Senyor jutge, em pensava que era un conill. - Un conill d’aquesta talla? - Sí, no era petit, és clar. - Senyor Linares, vostè viu en una població, no pot sortir al vostre hort amb un fusell, així, i disparar. - Em volia robar les pastanagues, aquell maleït conill. Tinc les pastanagues més boniques de tot el poble! - No es mata per causa d’uns llegums! - Sí, un conill, sí, i a més, he pensat cuinar-me’l al jaç. Coneixeu la recepta? És catalana, i molt tradicional. Necessiteu una cabeça d’alls, llorer, vi negre, ametlles, julivert... - Senyor Linares, no som pas aquí per discutir una recepta de cuina. Som aquí perquè ha matat a trets el vostre veí. I voldria fer-nos creure que ha vist un conill? El seu veí pesa més de cent deu quilos per quasi dos metres! - No se’n veu cada dia de conills tan grossos, sí, és veritat. - Però... Senyor Linares, no s’ha posat cap qüestió abans de disparar? Les orelles, per exemple? No li ha vist cap orelles! Un conill de dos metres d’alçada sense orelles! - Ara que me’n parleu, senyor jutge, sí, he remarcat una cosa estranya. M’he pensat, per què dimonis aquest cony de conill s’ha amagat les orelles sota una gorra? És molt excèntric per un conill, no penseu? L’home amb el vestit negre es passa la mà sobre els ulls i crec que ha sospirat. Bé, algú podria estar tan amable per explicar-me, al cap i a la fi, què hi faig, aquí?
Comentaris
Realment no era el conill, qui vas matar. Volies matar-lo i, al cap i a la fi, no ho era. Així que va matar al veí, tan alt com era. M'ha fet riure molt, amb tot el relat. La frase de: "Un conill de dos metres d'alçada sense orelles! ", m'ha fet molta gràcia. Enhorabona, Carles. Salutacions.
Una altre possibilitat per acabar el relat, hauria estat un problema de vista, i l'història s'hauria acabat amb recomanacions per anar a comprar ulleres, però allò de les orelles m'ha divertit massa per precindir-ne ;-)
Amb el comentari de Proubé, he buscat en els diccionaris i el la viquipedia, i he fet una falta, he utilitzat "fusell" però la paraula correcta és, en aquest cas, "escopeta".
O el de l'escopeta sabia que el veí i la seva dona... bé! No pensem coses ni inventem! N'hi ha prou amb el que expliques i, certament, ho fas molt bé. Amb total cordialitat
M'he rellegit el relat dues vegades perquè no he copsat a la primera la situació descrita, però això és problema meu. Quan ho he entès, m'he adonat que no havia agafat prou perspectiva. M'agraden els relats que t'obliguen a rumiar una mica fins treure'n l'entrellat, provoquen una satisfacció complementària al plaer de la lectura. Seguim llegint-te, Carles!
De nacionalitats francesa i Suïssa, visc a Alemanya i sóc una barreja de catalana, murcià, savoyarda i suís alemànic. M’he enamorat de la llengua catalana i encara l’estic aprenent i treballant, i el camí és llarg... Si us plau, perdoneu les faltes que encara en trobareu massa en els meus textos, però, com es diu, de mica en mica s’omple la pica i el meu objectiu és que cada vegada n’hi hagi menys, però també publicar aquí textos que us faci riure i somriure. Si trobeu faltes més grosses que una casa, m’ho podeu dir als comentaris, moltes gràcies per endavant. RIURE DE TOT ABANS D'ESTAR OBLIGAT D'EN PLORAR (Beaumarchais) [email protected] Com ho podeu veure, en el nom d'usuari, he tret la H per catalanitzar-lo ;-)) | 0.808086 | curate | {"ca": 0.9532503457814662, "pt": 0.025726141078838173, "it": 0.006915629322268326, "es": 0.014107883817427386} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_50255 | Dissenyem i construïm els quadres elèctrics segons les necessitats i especificacions dels nostres clients.
Projectes que ens acrediten
Treballem amb les millors marques del mercat per dur a terme els projectes que ens demaneu.
CONTACTA ARA
Instal·lacions elèctriques industrials de tot tipus. Tenim el que necessites.
Projectes a mida
Dissenyem els projectes segons les necessitats dels nostres clients i ho aconseguim realitzant el projecte en diferents fases.
Anàlisi del projecte
Disseny d’esquemes elèctrics
Realització de LayOuts
Programació
Construcció d’armaris elèctrics
Proves de qualitat
Instal·lació a casa del client
Posta en marxa del sistema
Automatització industrial
TEQ Girona realitza processos complets automatitzats a les diferents indústries del sector, oferint solucions integrals.
Implantem PLCs, pantalles HMI, PCs comunicats entre ells. D’aquesta manera millorem la velocitat de traspàs de dades, la fiabilitat, la qualitat i el cost del manteniment que tenen els diversos processos industrials que realitzem.
Portem a terme sistemes de supervisió i així dotem als nostres clients d’una eina d’informació molt potent per millorar la seva producció.
Qui som?
Som una empresa dedicada al muntatge d’armaris elèctrics amb una gran experiència dins de les comarques gironines. | 0.747632 | curate | {"ca": 0.9654631083202512, "en": 0.009419152276295133, "es": 0.018838304552590265, "oc": 0.006279434850863423} | http://www.teq.cat/ |
oscar-2201_ca_20230904_2_37168 | L'alumnat participarà d'un ball amb coreografies i concurs de disfresses. Els esports centraran la temàtica de les disfresses d'enguany
Imatge http://blocs.xtec.cat/iescubelles/
Notícia sobre el Carnaval a l'Institut Cubelles (cliqueu sobre l'enllaç)
L’institut Cubelles està immers en les activitats del seu Carnaval. L’acte central és una festa d’en Carnestoltes amb ball, coreografies i concurs de disfresses, que l’alumnat de l’institut Cubelles celebrarà aquest divendres al seu gimnàs. La temàtica de les disfresses són els esports. A partir d’aquesta idea, l’institut té a punt uns jocs olímpics.
A banda, de la festa d’en Carnestoltes de divendres, l’institut Cubelles prepara una segona sessió oberta al públic en general. La data no està encara tancarà però l’objectiu seria organitzar-la al mes de març com un acte solidari. El que es recapti de l’entrada d'aquesta festa es destinaria a una ONG.
Un any més i per tercer any consecutiu, l’institut Cubelles ha organitzat un concurs de cartells de Carnaval. Aquest divendres donarà a conèixer el cartell guanyador del Concurs. El centre té també exposats als seus passadissos tots els treballs presentats al Concurs. | 0.785697 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radiocubelles.cat/pag10/pl7/noticies-arxiu/id6509/l-institut-cubelles-celebrara-divendres-una-festa-d-en-carnestoltes.htm |
oscar-2201_ca_20230904_3_161552 | Per motius de prestació de servei i per finalitats estadístiques, utilitzem galetes pròpies i de tercers. Per a més informació, consulteu la nostra política de galetes.
No em tornis a mostrar
aquest missatge.
×
Política de galetes
Política de galetes
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, informem sobre l’ús de galetes en aquesta web.
Què és una galeta?
Una galeta, o cookie, en anglès, és un fitxer que es descarrega al vostre dispositiu en accedir a determinades pàgines web. Les galetes permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l’usuari
Quin tipus de galetes s'utilitza?
En funció de l'entitat que gestioni les galetes, aquestes es poden classificar en els següents grups:
• Galetes pròpies: les que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
• Galetes de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.
Segons el termini de temps que romandrà encesa en l'equip terminal es divideixen en:
• Galetes de sessió: Estan dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix en aquell moment, a una pàgina web.
• Galetes persistents: Tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la galeta, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys i per tant, pot tenir una durada més llarga que la visita de la pàgina web en aquell moment.
Segons la seva finalitat es classifiquen de la manera:
• Galetes tècniques: Les galetes tècniques són essencials i necessàries perquè el web funcioni correctament i per usar les diverses opcions i serveis que ofereix.
• Galetes d'anàlisi: El nostre lloc web utilitza galetes de Google Analytics. La informació que recullen aquestes galetes es transferida i arxivada per Google en els seus servidors dels Estats Units, d'acord amb les seves pràctiques de privacitat. Per a més informació de les pràctiques de privadesa de Google i com s'apliquen a Google Analytics visiteu: Política de Privadesa de Google Analytics (link is external)
A continuació es descriuen les galetes utilitzades per l'aplicació web:
has_js : Galeta propia / Galeta de sessió / Galeta tècnica
accepta_cookies: Galeta propia / Galeta persistent / Galeta tècnica
googtrans: Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta tècnica
__utma : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmb : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmc : Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta d'anàlisi
__utmz : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
Com es pot eliminar i desactivar l’ús de les galetes?
Per permetre, bloquejar o eliminar les galetes instal·lades al vostre equip, heu d’accedir a les opcions de configuració del navegador amb el qual accediu al web. A través dels següents enllaços podeu trobar més informació per a cadascun dels principals navegadors:
Google Chrome: https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl= (link is external)
Mozilla Firefox: https://support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies (link is external)
Internet Explorer: https://windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies#ie=%27ie-10%27 (link is external)
Safari: https://www.apple.com/es/privacy/use-of-cookies/ (link is external)
Opera: https://help.opera.com/Windows/11.50/es-ES/cookies.html (link is external)
Si voleu retirar en qualsevol moment el vostre consentiment relacionat amb aquesta política de galetes, haureu d’eliminar les que estiguin emmagatzemades a través dels ajustaments i les configuracions del vostre navegador d’Internet.
Qui fa servir les galetes?
La informació obtinguda per les galetes és tractada únicament per l'Ajuntament de Reus. Tot i això, cal tenir present que s'utilitza galetes de tercers, i que la informació que es recull a través d’aquestes queda allotjada en servidors externs. Aquest és el cas de les dades recollides per Google Analytics.
Consentiment
Una vegada estigueu informats sobre la nostra política de galetes, si continueu navegant entendrem que accepteu l’ús de galetes, tant pròpies com de tercers. Si rebutgeu la instal·lació de galetes, podreu continuar fent servir el nostre lloc web, tot i que l’ús d’alguns dels serveis podrà ser limitat.
Català Español English
Identificació
REUSOPENDATA
Conjunts de dades
Desenvolupadors
Informació
API
Contacta
Peticions de dades
Queixes i suggeriments
Què és ReusOpenData?
Aplicacions
Cerca conjunts de dades
BENVINGUTS/DES
REUSOPENDATA ÉS EL PORTAL DE DADES OBERTES DE L'AJUNTAMENT DE REUS
DESCOBREIX LES DADES QUE T’ENVOLTEN
Inici
Conjunt de dades
Cerca conjunts de dades
Submit
Ordena per Rellevància Nom ascendent Nom descendent Últim modificat
Ves
24 conjunts de dades trobats
Organitzacions: Ajuntament de Reus Etiquetes: pressupost Sistema City Anatomy: Interactions Formats: JSON Referència City Anatomy: Finances | 0.730689 | curate | {"ca": 0.8621667612024957, "pt": 0.027037247116657212, "de": 0.00737379466817924, "es": 0.007184723010020798, "en": 0.09188882586500284, "bs": 0.0022688598979013048, "eb": 0.0015125732652675364, "fr": 0.0005672149744753262} | https://opendata.reus.cat/cps_dataset?res_format=JSON&city_anatomy_system=Interactions&city_anatomy_ref=Finances&tags=pressupost&organization=ajuntament-de-reus |
mc4_ca_20230418_12_85824 | Qui som i què fem? | Iniciativa per Catalunya Verds
Dones amb Iniciativa Qui som i què fem
Esteu aquíIniciQui som i què fem? Qui som i què fem? Dones amb Iniciativa és un espai feminista autorganitzat que promou l’afirmació, la comunicació, l’intercanvi, la suma de sinergies i la solidaritat entre dones. És un espai de diàleg amb el moviment feminista, de lluita per l’avenç de les dones i de contribució a un projecte social que tingui, com a trets fonamentals, l’equitat entre dones i homes i la diferència sexual com a enriquiment per a tota la societat.
El 22 de juny de 1990 vam constituïr l'Associació Dones amb Iniciativa (DI) i fins avui el projecte ha anat consolidant la seva afiliació, activitat i presència territorial.
Contribuïr a la construcció d'una societat més justa i equitativa a través de la lluita contra totes les formes de discriminació de les dones. Per aquest fi, articulem les nostres actuacions a través de l'acció política a les institucions i al carrer, amb la generació de pensament i la construcció dels espais de reflexió que ens permetin ser agents actives d'extensió dels valors del feminisme, de l'esquerra i de l'ecologisme.
Direcció nacional de Dones amb Iniciativa:
Presidenta: Cristina Bigordà Secretaria d'Organització: Montse Aguilera
Política Institucional: Marta Otero
Acció Política: Aida Llauradó
Coordinació Territorial: Costi Rubio
Àrea Internacional: Maria Freixanet
Formació: Mercè Claramunt
Política Municipal: Fabiola Gil
Finances: Quiti Guirao
Afiliacions: Núria Tuset
Comunicació: Clara Bosch
Secretaria Tècnica: [email protected] Què fem?
Eixos d'actuació Acció Política i Pensament Feminista. El debat, la reflexió i les idees són el nostre mitjà a través del qual organitzem les campanyes, actes, projectes, publicacions, estudis, informes, mocions, proposicions.
Les principals temàtiques són: drets de les dones, economia verda amb perspectiva de gènere, violència masclista, drets laborals, feminització de la pobresa, salut sexual i reproductiva, treball sexual, dones migrades, dones grans, diversitats.
Política Institucional. Les polítiques d'ICV d'equitat de gènere a les institucions.
- Comissió de Regidores d'equitat de gènere als governs municipals
- Coordinació i propostes a les Institucions (Món local, Parlament de Catalunya, Congrés, Senat i Parlament Europeu)
Relacions i participació. Amb el moviment feminista i organitzacions polítiques, sindicals i socials.
Àrea Internacional.
- EGGO. Dones amb Iniciativa és la coordinadora internacional del European Green Gender Observatory (Observatori de polítiques de gènere del Partit Verd Europeu) - Relacions amb l'EGP (Partit Verd Europeu)
Coordinació Territorial i organització. Xarxa i acció política de les organitzacions locals i comarcals de Dones amb Iniciativa de Catalunya.
Secretaria Tècnica. [email protected]
ASSEMBLEA NACIONAL I PLENARI:
L'Assemblea Nacional o Plenari és el màxim òrgan de direcció de Dones amb Iniciativa.
En formen part totes les sòcies de Dones amb Iniciativa.
És reuneix cada 4 anys per escollir la seva direcció i aprovar els estatuts i documents sota la denominació d'Assemblea i, com a Plenari cada 3 mesos (com a mínim).
COMISSIÓ PERMANENT
La Permanent és l'òrgan de representació i coordinació territorial.
En formen part les responsables de les organitzacions, provincials, comarcals i grans localitats, juntament amb el secretariat. SECRETARIAT
El secretariat és l'òrgan de direcció executiva.
L'Associació Dones amb Iniciativa va ser fundada el 22 de juny de 1990 per dones vinculades al moviment feminista i a Iniciativa per Catalunya. El seus objectius fundacionals es centraven en l'organització d'activitats culturals i de sensibilització relacionades amb les dones i el feminisme i en crear un espai de generació de pensament feminista a través de la recerca i publicació de tots els temes vinculats als drets de les dones. El seu paper va ser clau per al desenvolupament i innovació en les polítiques d'igualtat que es van dur a terme als Ajuntaments, contribuint a crear un marc de reflexió i acció política. Alhora, l'instrument associatiu ha esdevingut un espai d'empoderament polític per a les dones, autogestionat, no mixte i autònom en la presa de decisions que ha estat útil, des dels seus orígens, per a la incidència política feminista a les institucions i per la feminització de la política, tant, pel que fa a la incoporporació de les dones a la política com a la integració del feminisme a l'agenda política i el discurs.Dones amb Iniciativa és una experiència pionera i única a Catalunya basada en un model organitzatiu autogestionat que ha contribuït a la incorporació del feminisme a la societat, a la política i a les institucions des del paper actiu i protagonista de les dones feministes i de l'aliança entre organitzacions feministes.La seva influència en els programes electorals d'Iniciativa per Catalunya Verds, en el disseny de polítiques públiques amb perspectiva de gènere, en els plans d'igualtat i feminització del partit, així com l'empoderament de dones i la creació de lideratges feministes a la política, han estat les principals fites assolides.Dones amb Iniciativa és avui una organització que veu de les experiències d'aquests 25 anys de trajectòria i que continua enfocada aquest objectiu de la transformació social des de l'experiència de les dones per la justícia de gènere.
Dones amb Iniciativa
Passatge Rellotge 3
933010612
[email protected]
Aquest web i el seu contingut estan subjectes a una Llicència de Creative Commons | 0.767229 | curate | {"ca": 0.9622813411078717, "es": 0.017857142857142856, "pt": 0.00564868804664723, "en": 0.01293731778425656, "ja": 0.0012755102040816328} | http://www.donesambiniciativa.cat/ca/dones-iniciativa/qui-som-i-que-fem |
racoforumsanon_ca_20220809_3_675711 | <!-- Mia { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --> Per la desindustrialització L'industrialisme ha sigut defensat tant per la dreta com per l'esquerra i fins i tot l'esquerra radical des de fa segles. El que predomina avui en dia és la queixa més o menys planyívola d'algunes conseqüències del sistema tecnològic-industrial amb la intenció de posar pedaços allà on el sistema s'excedeix, sense mai qüestionar l'arrel del problema: el sistema tecnològic-industrial. Establim 11 principals imputacions a la tecnologia industrial en conjunció amb l'actual règim polític: Sorgeix de les exigències militars de l'imperialisme, situació en la que es manté avui en dia, mentre que les necessitats bàsiques poden satisfer-se millor, en quantitat i sobretot, en qualitat, mitjançant sistemes tècnics i productius “senzills” aliens al maquinisme. Aplicada a la producció en el règim de fàbrica-oficina aniquila l'essència concreta humana, constituint autòmats desproveïts d'intel·ligència, voluntat, sensibilitat, sociabilitat i magnanimitat. Ja que es sol transferir a l'objecte tècnic les qualitats i capacitats del subjecte usuari, el progrés de l'objecte tècnic es manifesta com un desplom progressiu de la qualitat mitjana dels éssers humans, disminuïts i anul·lats a mesura que la societat industrial s'expandeix. Actualment, la funció primordial de la tecnologia és la dominació mental, ideològica i política de la multitud, de l'adoctrinament del subjecte des del bressol fins a la tomba, de l'anulació de la llibertat de consciència, fonament de totes les llibertats. La tecnologia industrial proporciona a l'estat un poder reduplicat sobre la societat civil i els individus, al perfeccionar el seu domini polític, administratiu, inculcador, recaudador, fiscalitzador, repressiu, etc. La il·lusió tecnològica és una nova religió laica, un nou cos de creences supersticioses i un nou fanatisme que, com qualsevol altre, es proposa desvaloritzar a l'ésser humà, a qui presenten com a “inferior” als dispositius tecnològics i dependent en tot d'aquests, la qual cosa expressa l'antihumanisme de la modernitat. El sistema tecnològic-industrial ha ocasionat ja tal grau de devastació dels fonaments biològics de la vida en el planeta que posen en perill el futur de la nostra espècie i el de la resta, per acumulació de nocivitats interdependents. N'hi ha prou amb mirar al voltant per comprovar la falsedat dels criteris de racionalitat econòmica i de productivisme quantitativista que s'esgrimeixen com a justificants de la societat industrial, la qual és ineficient, despilfarradora, antieconòmica (crematística) i irracional a nivell colossal. Com a base de la societat de consum, la tecnologia ha convertit en meta les nocions de benestar i plaer, originant un hedonisme de masses que ens força a portar una vida de porcs, sols atents al ventre i els seus capritxos. Això ha ocasionat una gran vil·lificació dels éssers humans, anorreant la fortalesa interior, l'austeritat personal, el sentit moral i el vigor psíquic-físic, sense els quals ni tan sols som éssers humans. La ideologia i l'ordre tecnòfil ens fan viure amarrats a les coses, a les andròmines i trastos tècnics, oblidant que allò que és meta substancial en els éssers humans—els altres éssers humans—valen infinitament més que qualsevol objecte i sistema tècnic. La cosmovisió tècnico-política ortodoxa sols considera la part zoològica de l'individu, mentre que rebutja la immaterial, i es proposa satisfer exclusivament les exigències físiques (aliment, habitatge, vestit, etc.) mentre que les necessitats espirituals, que són les que donen sentit a l'existència, queden sotmeses a un procés de manipulació degradatòria, a l'obligar-les a satisfer-se mitjançant la hipertecnificada indústria de l'espectacle. D'aquesta manera, aquelles capacitats que van ser pròpies dels humans en el passat, la facultat de raciocini, el sentiment, la voluntat, la sociabilitat, l'aspiració a realitzar el bé i a perfeccionar-se dia a dia, s'estan extingint. Així es va originant una llastimosa i patètica subhumanitat, precisament la que el poder estatal necessita per dominar il·limitadament. Ja fa 200 anys que els tecnòfils ens prometen un tecnoparadís fet d'exuberàncies materials i temps lliure on les màquines treballen per a nosaltres... però tot el que hem aconseguit és una gran abundància de bazofia, d'ínfima qualitat i tòxica, a costa de la devastació mediambiental i l'augment del temps de treball. Formulem 4 principals necessitats inexcusables: Responsabilitzar-nos de garantir el futur de la nostra espècie, viure en un ambient saludable, consumir aliments, aigua i aire sense tòxics, poder submergir-nos en una natura no devastada ni artificialitzada. Capgirar el nostre sistema de valors, valorant les necessitats immaterials per sobre de les materials, ja que les primeres no esgoten els recursos naturals, no consumeixen energia, no destrueixen la capa d'ozó, no exigeixen l'ús d'adobs químics,... ja que consumeixen recursos inesgotables: afecte, amistat, sentit de l'humor, art, estudi, etc. Potenciar la convivència, l'afecte i suport mutu que es satisfan a través del col·lectivisme, en el compartir-ho tot, en prioritzar el “donar” enlloc del “rebre” relegat a l'interès personal, l'afany de poder i de lucre. La necessitat de pertànyer a un poble i cultura determinades, a una comunitat humana concreta amb la seva pròpia llengua, història, tradicions, idiosincràsia diferenciada, en el si d'una humanitat lliure, fraternal i plural. El nostre rebuig a la tecnologia industrial no propugna un existència merament biològica, concebuda ingènuament com un retorn a una restaurada natura salvatge on es dissol l'ésser humà, sinó que preconitza un esforç titànic per salvar i desenvolupar la civilització com a negació de la barbàrie. Es tracte d'expandir els valors primordials de la condició humana i portar la civilització a un nivell superior de llibertat, saber, democràcia, suport i afecte mutu, col·lectivisme, sociabilitat i sensibilitat, en el marc d'un món natural recuperat i resplendent.
Formulem 4 principals necessitats inexcusables: Responsabilitzar-nos de garantir el futur de la nostra espècie, viure en un ambient saludable, consumir aliments, aigua i aire sense tòxics, poder submergir-nos en una natura no devastada ni artificialitzada. Capgirar el nostre sistema de valors, valorant les necessitats immaterials per sobre de les materials, ja que les primeres no esgoten els recursos naturals, no consumeixen energia, no destrueixen la capa d'ozó, no exigeixen l'ús d'adobs químics,... ja que consumeixen recursos inesgotables: afecte, amistat, sentit de l'humor, art, estudi, etc. Potenciar la convivència, l'afecte i suport mutu que es satisfan a través del col·lectivisme, en el compartir-ho tot, en prioritzar el “donar” enlloc del “rebre” relegat a l'interès personal, l'afany de poder i de lucre. La necessitat de pertànyer a un poble i cultura determinades, a una comunitat humana concreta amb la seva pròpia llengua, història, tradicions, idiosincràsia diferenciada, en el si d'una humanitat lliure, fraternal i plural. [Pot ser que em soni a Ferrer i Guàrdia?] S'apropa bastant a un comunisme de decreixement, ecologisme i sostenibilitat. Però dubto que tingui gaire ressó, avui per avui... | 0.7356 | curate | {"ca": 0.9943719972546328, "pt": 0.0056280027453671925} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_317114 | La presidenta del PP demana al govern educació bilingüe per al seu fill ManuelS'ha sumat així, a la iniciativa promoguda per Convivència Cívica Catalana, que avui ha lliurat a la conselleria 500 sol·licituds similars d'altres paresLa instància presentada sosté que l'única llengua vehicular d'ensenyament és el català, i que això és “contrari al que estableix la Constitució”La presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, ha presentat aquest divendres una instància a la seu del Departament d'Ensenyament de la Generalitat en què reclama a la consellera Irene Rigau que el seu fill Manuel pugui rebre “un ensenyament bilingüe”.Sánchez-Camacho s'ha sumat així a la iniciativa promoguda per l'entitat Convivència Cívica Catalana, que avui ha lliurat a la conselleria 500 sol·licituds d'altres pares idèntiques a la registrada per la líder del PP.Alícia Sánchez-Camacho demana que el seu fill, que ara té 4 anys i el proper curs farà P-5, rebi l'escolarització en “les dues llengües oficials”, castellà i català, de manera “proporcionada i sense desequilibri entre elles”, quan cursi primària.Tant Sánchez-Camacho com el president de Convivència Cívica Catalana han exigit al govern que compleixi cinc sentències del Tribunal Suprem que, segons subratllen, obliga a garantir una educació “bilingüe” als escolars.La líder del PP ha recordat que lliurava aquesta instància com a màxima representant del seu partit a Catalunya, però també “com una mare més” que vol que el castellà també sigui llengua vehicular a Catalunya.Així mateix, ha animat a altres pares catalans a presentar instàncies a la consellera d'Ensenyament perquè el model lingüístic que s'aplica a les escoles catalanes sigui “reflex del que passa al carrer”.D'altra banda, preguntada per si condicionarà la seva abstenció als pressupostos de la Generalitat per al 2011 a què es mantingui la sisena hora, ha subratllat que quan un negocia “no pot establir condicions”.Malgrat “l'austeritat” a què obliga la situació actual de les finances de la Generalitat, Sánchez-Camacho ha defensat mantenir com a mínim “un any més” la sisena hora en l'educació catalana.La instància presentada avui sosté que l'única llengua vehicular d'ensenyament és el català, i que això és “contrari al que estableix la Constitució”. Font: El Punt
Ia ra cal dir ben fort: Gràcies CIU per construir nació! Gràcies CIU per donar cobertura als feixistes! | 0.864097 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_304062 | Blog polític del grup municipal d'Esquerra a la Riera de Gaià. Informació detallada del que es cou al nostre Ajuntament.
30/3/10
La classe obrera catalana
Quan els mitjans de comunicació parlen del cinturó de l'àrea metropolitana de Barcelona ho defineixen moltes vegades com a barris obrers o barris de treballadors.
Sembla mentida que es vulgui obviar que a tots els pobles i les comarques de la nostra Catalunya hi ha treballadors i treballadores, pagesos i pageses, paletes, grangers i artesans,.. que s’han esforçat com tothom per tirar endavant amb les seves vides.
Sembla talment com si es volgués donar una imatge contraposada de la Catalunya obrera de la immigració dels anys 60 enfront una suposada Catalunya burgesa. No és més que intentar alimentar el fals mite del catalanisme burgés. Això atempta contra la Catalunya real.
A la Riera hem tingut i tenim al llarg del segle XX la Fàbrica. Enmig del cor del poble, una fàbrica tèxtil hi ha estat present, traient fum, durant dècades, i encara és viva. Tot rierenc o rierenca té vincles amb aquesta fàbrica, hi han treballat des de l'adolescència o tenen familiars que hi han posat moltes hores de la seva vida.
En homenatge a tots els rierencs obrers, pagesos i paletes, us oferim un dels poemes més coneguts de Martí i Pol, inclòs a la seva obra La Fàbrica, titulat l’Elionor.
L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-.
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-.
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes: la Riera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Benvinguts/des
Passeu, passeu. Volem que aquesta plana sigui un espai de trobada de tota aquella gent interessada amb el present i futur del nostre poble.
També vol ser un punt d'informació política, distribució de notícies i fomentador de projectes.
"La Humanitat tendeix a la pau, a la higiene i a la ciència. Si no fos així, pitjor per a ella, perquè mentre hi hagi guerra, brutícia i estultícia no haurà acomplit el seu destí, que és la civilització."
Francesc Pujols
Subscriure's al bloc
Entrades
Atom
Entrades
Comentaris
Atom
Comentaris
Traductor
Cercar en aquest blog
Últims comentaris al bloc
S'està carregant...
Entrades + populars
Malgrat tot, propostes turístiques
Una de les propostes turístiques, dins l’àmbit cultural del nostre territori, és el Centre d’Interpretació dels Castells del Gaià presentat ...
Bon Nadal!
Músiques per la Bressola. Tal com van les coses aviat hauran de fer festivals per salvar l’ensenyament de català al Principat. http://www....
Conferència de la Torre
Aquest dimecres dia 17 tindrà lloc la conferència a càrrec del Sr. Hèctor López Bofill amb el tema: “ El tribunal Constitucional Espanyo...
Un nou eix de mercaderies per l'antiga línia Reus-Roda
El Punt L'esborrany del pacte acordat pel tripartit inclou com l'altra gran novetat, i de fet la prioritza perquè es dugui a te...
El Cant de la Sibil.la
La Cant de la Sibil.la es un drama litúrgic que es canta la Nit de Nadal arreu dels Països Catalans des de l’Edat Mitjana. La Sibil.la és ...
Entrades a altres Blocs
El Punt - La Riera de Gaià
Dia gran de la festa de la Riera de Gaià - Tot i que ja fa dies que està immersa dins la Festa Major, demà arriba el dia fort de la programació de la Riera de Gaià amb la jornada de Santa Margarid...
Fa 3 anys
3P - Pau Plana
(Nova) Santa Úrsula particular. - Seguim amb les nostres diades virtuals, i com no, avui toca Santa Úrsula. [Font: ANC] [Font: Humoristan] *Fer* [Font: El Punt Avui] *El canonge de la seu...
Fa 4 anys
ESPLAI CAMPIQUIPUGUI
Demà, Carnaval a la Riera! -
Fa 7 anys
Salvem el Gaià
4ª Marxa a peu per les Terres del Gaià -
Fa 9 anys
Coral Cantarelus
Comença un nou curs!!! -
Fa 10 anys
C.F. LA RIERA
Jornada 34 (29/05/2011) - *U.E. Segur de Calafell 2 - C.F. La Riera 2* *Alineació: Toni, Marc R., Vidal, Javi, Òscar, Palau, Salva, Fredi, Anguís, Fran i Picu. * *Gols: Fran 0-1 i 0...
Fa 11 anys
Junts per la Riera
Acte final de campanya - Bé, la campanya arriba al seu final. Aquests darrers dies hem estat parlant amb forces veïns i veïnes i avui, a l'acte de final de campanya farem un resu...
Fa 11 anys
Iniciativa Rierenca
Amb el final d'aquesta legislatura, el grup municipal d'Iniciativa Rierenca-epm, posa punt i final a la seva existència amb aquestes sigles. - Fa quatre anys, vam decidir engegar un projecte que per a nosaltres ha estat molt engrescador i que, personalment, penso que ha enriquit molt el paper de...
Fa 11 anys
Jordi Sagues - Xiquets de Tarragona
Reuters: Castellers de Vilafranca a Xile - A l'agència Reuters UK hi he trobat aquest vídeo dels Castellers de Vilafranca a Xile. El millor, per mi: "Spanish acrobats on a tour in Chile" i "Castelle... | 0.673655 | curate | {"ca": 0.8535610465116279, "zh": 0.0012718023255813954, "ro": 0.032703488372093026, "it": 0.016170058139534885, "fr": 0.011991279069767442, "es": 0.04087936046511628, "nl": 0.0032703488372093025, "de": 0.0032703488372093025, "en": 0.02616279069767442, "pt": 0.005632267441860465, "ja": 0.003633720930232558, "eu": 0.0014534883720930232} | https://larieradegaia.blogspot.com/2010/03/la-classe-obrera-catalana.html |
mc4_ca_20230418_6_124162 | Página principal > Traces. Catálogo > Resultados de la búsqueda: Macià, Francesc
Traces. Catálogo Encontrados 36 registros 27 - 36 ir al registro: La búsqueda tardó 0.00 segundos.
Conviértete en mero / Guillamon, Julià
Bosch recrea la imatge carismàtica de Macià en els darrers moments de la seva vida, narrada en primera persona i adreçada al fill que havia mort prematurament. Els orígens, la vida militar i el poder palesen un rerefons emocial que predomina, segons Guillamon, a una interpretació històrica seriosa o bé a un treball de llenguatge literari.
La Vanguardia. Cultura. Barcelona (2000, 24 de novembre), p. 11
Joan Alavedra, entre les lletres i la música / Manent, Albert
Sobre la formació i la tasca cultural de Joan Alavedra.
Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, Núm. 109 (1996, Juliol-agost), p. 97-102
Llibres sobre la història recent / Culla i Clarà, Joan B.
Serra d'Or. Barcelona, Any XXIV, Núm. 271 (1982, Abril), p. 75-78
'Francesc Macià' / Cucurull, Fèlix
Serra d'Or. Barcelona, Any XIII, Núm. 147 (1971, Desembre), p. 95
Macià i Gassol: l'intel·lectual i l'actitud de servei / Triadú, Joan (1921-2010)
Triadú qüestiona si ha caducat l'actitud de servei de l'intel·lectual i posa com a exemple la que adoptà Ventura Gassol respecte Francesc Macià.
Serra d'Or. Barcelona, Any XXV, Núm. 290 (1983, Novembre), p. 49
Vidas políticas / Carol, José
El Ciervo. Barcelona, Any XLI, Núm. 494 (1992, Maig), p. 38-39
Traces. Catálogo : Encontrados 36 registros 27 - 36 ir al registro: | 0.456722 | curate | {"pt": 0.03602991162474507, "es": 0.20938137321549966, "en": 0.027192386131883073, "ca": 0.6770904146838885, "it": 0.02787219578518015, "fr": 0.022433718558803536} | https://traces.uab.cat/search?cc=tracesbib&ln=es&jrec=27&p=Maci%C3%A0%2C+Francesc&f=keyword |
naciodigital_ca_20220331_0_648546 | En aquesta legislatura, l'equip de govern del PDeCAT de l'ajuntament de Ripoll ha hagut de lluitar reiteradament contra els comportaments incívics d'alguns propietaris de gossos per no recollir els seus excrements o perquè els seus animals són de races potencialment perilloses i no compleixen l'ordenança municipal reguladora en aquesta matèria. En la sessió plenària d'aquest dimarts, el tema ha tornat a posar-se sobre la taula en forma de dos imposicions de sancions en matèria de tinença d'animals de races considerades potencialment perilloses.
En un dels casos, la propietària de l'animal haurà de pagar una multa que ascendeix a 1.803,03 euros que es deriva de diverses infraccions. En primer lloc, aquesta persona és la propietària d'un gos de raça potencialment perillosa -un pit bull creuat amb stafforshire- sense la corresponent llicència administrativa que autoritza la seva tinença i conducció, una infracció tipificada de ''molt greu'' que suposa una sanció de 1.502,53 euros. D'altra banda, aquest persona no complia les mesures de seguretat establertes per les instal·lacions destinades a allotjar gossos potencialment perillosos ni tampoc tenia senyalitzat el recinte que albergava l'animal i havia obviat les obligacions previstes a l'ordenança municipal amb transcendència greu per la seguretat, higiene i tranquil·litat dels ciutadans. Ambdues infraccions són considerades ''greus'' i han estat sancionades amb una multa de 150,25 euros cadascuna.
Cal destacar que aquest gos potencialment perillós va mossegar a un vianant causant-li lesions per no portar morrió i, llavors, la policia local va haver de comissar-lo i traslladar-lo a una residència canina. Aquests fets es van produir el passat 8 de febrer d'enguany i el gos se li va retornar a la propietària cap a finals del mes de març. Aquesta persona haurà de pagar la multa en els terminis que marca la normativa i, en cas que no ho faci, es podrà procedir al cobrament dels diners a través del procediment administratiu de constrenyiment.
Multa més alta sense ocasionar lesions
En el segon cas, la propietària de l'altra gos potencialment perillós haurà de pagar una multa una mica més alta de 1.863,13 euros. El desglossament de les sancions es correspon a 1502,53 euros per una infracció ''molt greu'' que es deriva del fet de tenir un gos de raça potencialment perillosa sense la llicència administrativa que autoritza la seva tinença i conducció. Llavors, també se l'hi imputen dues infraccions tipificades com a ''greus'' per circular amb un gos de raça considerada potencialment perillosa per les vies públiques sense acomplir les obligacions de vigilància i seguretat establertes a l'ordenança i per no tenir contractada l'assegurança de responsabilitat civil obligatòria per tots els gossos de races considerades potencialment perilloses de 150,25 euros cadascuna. Finalment, també haurà de pagar en els terminis establerts 60,10 euros de multa per tenir en possessió un gos de raça considerada potencialment perillosa no inscrit al registre censal.
En aquest cas, era la primera vegada que aquesta persona era sancionada per incomplir alguns articles de l'ordenança reguladora de la tinença d'animals. Per sort, aquest gos que circulava sense morrió perquè se li va caure quan va veure els agents dels Mossos d'Esquadra no havia mossegat a cap vianant. La seva propietària haurà de pagar la multa en les mateixes condicions que el cas esmentat anteriorment.
Els arbres tornen a entrar en escena
Els arbres tornen a ser a l'ull de l'huracà al ple de Ripoll després de la polèmica esporga al passeig Ragull del passat mes de maig i de la tala d'un pollancre al passeig de la Font-Viva, al juny. Aquest cop, la ''mínima'' polèmica que s'ha generat ve derivada de l'aprovació definitiva del plànol de delimitació establert per llei de les mesures de prevenció d'incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situades en terreny forestal. Una mesura que ha estat aprovada per tots els grups municipals (PDeCAT, ERC i Fem Ripoll-CP) a excepció de la CUP, que hi ha votat en contra.
Bàsicament, aquesta mesura preveu que els habitatges o les zones poblades tinguin una franja de seguretat en què no hi hagi vegetació per tal d'evitar incendis. I en aquest cas, s'han delimitat quins són aquells edificis que estan afectats per la llei. El regidor cupaire ha argumentat el seu vot negatiu dient que hi ha ''desenes'' de cases de pagès afectades i que es podrien arribar a tallar molts arbres fruiters al costat de la ribera ''que són de difícil crema'' i arbres centenaris que estan catalogats com a tal. A més, Llagostera ha afegit que el mateix informe diu que en aquesta zona del Ripollès hi ha un risc d'incendi ''mínim''. Al regidor de la CUP no li fa cap gràcia que es puguin treure arbres del costat de les cases de pagès i ''no estaría parlant tant dels del perímetre''.
El regidor de Sostenibilitat i Empresa, Joaquim Colomer, li ha recordat a Llagostera que ja va utilitzar aquest argument en l'aprovació del pla inicial i, que com hi havia 30 dies per presentar al·legacions, ''pensava que farien alguna proposta però com que no en van fer cap, suposava que els hi havia agradat més''. El regidor del PDeCAT també ha expressat que tan la Diputació de Girona com la Generalitat de Catalunya han dit que hi ha risc d'incendis i ''no ho podem negar''. El regidor cupaire ha atribuït que no haguessin presentat al·legacions pel funcionament intern de la CUP.
Per la seva banda, l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, ha relatat que per llei s'ha de senyalitzar quina és la franja mínima de protecció i que encara s'han d'acordar a quins llocs en concret s'aplicarà. ''En alguns espais només s'eliminarà el sotabosc i no a tot arreu es tallaran arbres o s'eliminarà massa forestal'', ha rebatut. Munell ha recordat que s'ha de delimitar l'espai i no parlar de les actuacions ''el què significa que no es tallaran arbres demà mateix''. L'alcalde ha conclòs dient que aquest procés s'ha hagut de fet per experiències ''malaurades'' en altres pobles de Catalunya. Finalment, Colomer li ha estès la mà a Llagostera perquè pugui assistir a la reunió amb la Diputació i els agents forestals perquè pugui traslladar les seves inquietuds als tècnics corresponents. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/29449/gossos-arbres-son-corco-equip-govern-ripoll |
wikipedia_ca_20230401_0_300990 | La Verrière
La Verrière és un municipi francès, situat al departament d'Yvelines i a la regió de . L'any 2007 tenia 6.125 habitants.
Forma part del cantó de Trappes, del districte de Rambouillet i de la Comunitat d'aglomeració Saint-Quentin-en-Yvelines.
Demografia.
Població.
El 2007 la població de fet de La Verrière era de 6.125 persones. Hi havia 1.916 famílies, de les quals 494 eren unipersonals (205 homes vivint sols i 289 dones vivint soles), 421 parelles sense fills, 751 parelles amb fills i 250 famílies monoparentals amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
"Habitants censats"
Habitatges.
El 2007 hi havia 1.994 habitatges, 1.979 eren l'habitatge principal de la família i 15 estaven desocupats. 555 eren cases i 1.405 eren apartaments. Dels 1.979 habitatges principals, 493 estaven ocupats pels seus propietaris, 1.440 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 46 estaven cedits a títol gratuït; 134 tenien una cambra, 205 en tenien dues, 551 en tenien tres, 618 en tenien quatre i 470 en tenien cinc o més. 680 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 1.013 habitatges hi havia un automòbil i a 559 n'hi havia dos o més.
Piràmide de població.
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Piràmide de població de La Verrière el 2009.HomesEdatsDones 95 o + 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4
Economia.
El 2007 la població en edat de treballar era de 4.206 persones, 3.048 eren actives i 1.158 eren inactives. De les 3.048 persones actives 2.666 estaven ocupades (1.428 homes i 1.238 dones) i 383 estaven aturades (210 homes i 173 dones). De les 1.158 persones inactives 222 estaven jubilades, 507 estaven estudiant i 429 estaven classificades com a «altres inactius».
Ingressos.
El 2009 a La Verrière hi havia 2.006 unitats fiscals que integraven 6.118,5 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 13.899 €.
Activitats econòmiques.
Dels 158 establiments que hi havia el 2007, 3 eren d'empreses alimentàries, 5 d'empreses de fabricació de material elèctric, 2 d'empreses de fabricació d'altres productes industrials, 21 d'empreses de construcció, 40 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 13 d'empreses de transport, 17 d'empreses d'hostatgeria i restauració, 5 d'empreses d'informació i comunicació, 6 d'empreses financeres, 3 d'empreses immobiliàries, 22 d'empreses de serveis, 12 d'entitats de l'administració pública i 9 d'empreses classificades com a «altres activitats de serveis».
Dels 34 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era una oficina de correu, 5 tallers de reparació d'automòbils i de material agrícola, 2 establiments de lloguer de cotxes, 4 paletes, 2 guixaires pintors, 1 fusteria, 2 lampisteries, 3 electricistes, 1 empresa de construcció, 1 perruqueria, 10 restaurants, 1 tintoreria i 1 saló de bellesa.
Dels 5 establiments comercials que hi havia el 2009, 1 era una botiga de més de 120 m², 2 fleques, 1 una fleca i 1 una peixateria.
Equipaments sanitaris i escolars.
El 2009 hi havia 1 hospital de tractaments de curta durada, 1 hospital de tractaments de mitja durada (seguiment i rehabilitació, 1 un hospital de tractaments de llarga durada, 1 psiquiàtric i 2 farmàcies.
El 2009 hi havia 3 escoles maternals i 3 escoles elementals.
La Verrière disposava d'un centre de formació no universitària superior de formació sanitària.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"fr": 0.0031135012737050667, "ca": 0.9736767619586754, "pt": 0.015284460798188508, "it": 0.007925275969431078} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=300991 |
macocu_ca_20230731_4_273171 | Novetats
Glaucs torna a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí el dia 29 de maig a les 21 h de la nit, per celebrar els seus 25 anys. Aquest mític grup de música pop/rock catalana, portarà les seves noves cançons i un nou espectacle sota el braç que fa un repàs...
Després que l’edició 2020 hagués de veure’s ajornada pel 2021, els dies 24 i 25 d’abril torna la Fira Empordà Cuina i Salut. L’objectiu de la fira és posar en valor els beneficis per a la salut d’una alimentació conscient i de qualitat. Tornar als orígens, on la dieta mediterrània,... | 0.745611 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_236824 | TAMBÉ A BOTIGUES
Descripció i característiques Spengler amb Cotxe Ghostbusters Playmobil
Ref. : PLA9386
EAN: 4008789093868
Playmobil Spengler amb Cotxe. Cotxe amb canó que dispara. Inclou la figura de Spengler i fantasma. Una joguina basat en la sèrie de dibuixos dels Veritables Cazafantasmas. Edat recomanada: +6 anys. | 0 | curate | {"pt": 0.05144694533762058, "ca": 0.7202572347266881, "en": 0.012861736334405145, "fr": 0.028938906752411574, "ru": 0.05787781350482315, "es": 0.12861736334405144} | |
vilaweb_ca_20220728_0_21103 | La Junta Electoral de Barcelona ha admès defectes de forma en la resolució que va emetre contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per la cobertura electoral arran d’una queixa del PDECat. En un nou acord, esmena els errors i torna a obrir expedient sancionador contra la CCMA, en concret en la persona del seu president. A més, proposa una sanció que pot anar entre 300 i 3.000 euros. La corporació havia al·legat que no s’havia seguit la normativa, que només s’havia donat tres dies per presentar al·legacions, que no s’havia nomenat un instructor i que tampoc no s’havia fet una proposta de sanció.
“Certament, el nostre acord no es va ajustar a les formalitats de l’article 64 de la llei 39/2015”, diu la junta, que incoa expedient contra el president de la CCMA, nomena instructor i reitera que es va “faltar al pluralisme polític per no haver assignat els espais informatius a les diferents formacions polítiques de forma proporcional als resultats obtinguts en les últimes eleccions”.
D’acord amb la petició de la corporació, dóna un termini de deu dies per presentar al·legacions. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/junta-electoral-sancio-ccma-cobertura-electoral/ |
mc4_ca_20230418_16_326995 | Aquesta assignatura es planteja com una iniciació a la traducció de textos de l'àmbit jurídic (per tant, textos jurídics, juridicoadministratius i juridicoeconòmics). Es tracta d'un primer pas en el procés d'especialització que es planteja en el tercer curs de la llicenciatura i que pretèn introduir l'estudiantat en un dels vessants professionals que té al seu abast. En aquest moment de la formació, l'estudiantat ha adquirit ja uns coneixements sòlids respecte a la traducció general, respecte a la llengua materna i l'estrangera i coneix també alguns dels textos que es treballen en l'assignatura (en especial, els primers de la programació). Alhora, aquesta assignatura és una primera part dins d'un cicle de formació que pot continuar amb assignatures que aprofundeixen en els coneixements, les destreses i les habilitats que requereix l'exercici de la traducció jurídica. Podeu trobar més informació en la web del Traductor Jurídic (www.gitrad.uji.es).
Els continguts de l'assignatura pretenen introduir una metodologia professional que el futur traductor podrà aplicar en la seua experiència laboral, siga quin siga l'entorn on treballe. Tot i centrar-nos en encàrrecs reals específics, es pretèn que l'estudiantat adquirisca una formació de base quant a les particularitats d'aquesta especialitat. Aquesta formació li permetrà acarar amb èxit la traducció i la mediació en institucions autonòmiques, estatals o internacionals (tribunals, comissaries i uns altres òrgans de l'administració), despatxos d'advocats, notaries, institucions bancàries, fundacions i ONG, entre d'altres. Com a preparació per a aquest futur professional, l'assignatura incideix en la traducció jurada. Aquesta assignatura és la primera de les obligatòries que heu de cursar si voleu sol·licitar a la Generalitat de Catalunya l'habilitació per a la traducció jurada d'anglès i català. Dins l'itinerari d'especialització, però, trobeu d'altres assignatures ja en segon curs (Llenguatge Jurídic i Llenguatge econòmic). Haver-les cursat us ajudarà molt a assolir els objectius de l'assignatura.
1. Introducció a l'entorn socioprofessional de la traducció jurídica
1.1. Especificitat de la traducció jurídica 1.2. Tipus de traducció jurídica. L'habilitació per a la traducció jurada 1.3. Eixides professionals 1.4. Aspectes jurídics 1.5. Aspectes corporatius
2. Eines i mètode de treball
2.1. Introducció a la gestió i creació de recursos 2.2. Els recursos disponibles 2.3. Les eines de producció pròpia i els recursos tecnològics 2.4. Gestió del treball de traducció
3. L'estudi dels sistemes jurídics
3.1. Sistemes i ordenaments jurídics 3.2. Els agents del dret 3.3. Branques del dret 3.4. Sistemes educatius 3.5. Introducció al dret civil
4. Traductologia per a traductors
4.1. Conceptes vinculats a la competència traductora 4.2. Conceptes lingüístics i textuals 4.3. Conceptes vinculats al mètode de treball
5. Els llenguatges del dret
5.1. El llenguatge jurídic i administratiu: trets generals, el lèxic jurídic 5.2. Elements d'anàlisi textual 5.3. Identificació i caracterització dels textos jurídics 5.4. Anàlisi contrastiva de gèneres jurídics i administratius 5.5. La classificació contrastiva dels gèneres
6. La traducció de gèneres jurídicoadministratius senzills
6.1. Àmbit administratiu: certificats 6.2. Àmbit acadèmic: cartes, certificats i títols 6.3. Àmbit privat: declaracions, certificats de registre civil, testaments i contractes
L'assignatura consta d'uns continguts teòrics (un crèdit) i d'una part pràctica (dos crèdits). En les primeres sessions es treballen els aspectes nocionals perquè puguen aplicar-se en les unitats posteriors. La dificultat dels exercicis s'hi incrementa de manera progressiva. Pel que fa a les classes de continguts pràctics, s'intenta imitar les condicions professionals de la traducció jurídica i jurada. Així, es formulen encàrrecs amb esment explícit del client, el destinatari, la funció de la traducció i el termini de lliurament. Tot seguit, l'estudiantat ha de recórrer les etapes de traducció. Una gran part de les classes té lloc al Laboratori de Traducció, on l'estudiantat pot treballar en condicions que imiten la realitat professional per a les tasques de documentació i reexpressió. En aquestes classes, es disposa del suport de les noves tecnologies per facilitar un entorn comunicatiu virtual amb companys, docents i persones externes a l'assignatura. Al llarg de tot el curs, tindrà una gran importància el concepte de competència, ja que l'estudiantat ha d'esdevenir conscient de la progressió del seu aprenentatge. S'intenta, així, desenvolupar l'autonomia de l'estudiantat en la solució de les mancances pròpies. La implicació de l'estudiantat en el seu aprenentatge es fomenta també amb el treball individual i col·lectiu fora de l'aula Materials i bibliografia
ALCARAZ VARÓ, ENRIQUE (1994): El inglés jurídico. Textos y documentos, Barcelona, Ariel. ALCARAZ VARÓ, ENRIQUE; MIGUEL ÁNGEL CAMPOS i CYNTHIA MIGUÉLEZ (2001): El inglés jurídico norteamericano, Barcelona, Ariel. ALCARAZ VARÓ, ENRIQUE i BRIAN HUGHES (2002): El español jurídico, Barcelona, Ariel. ALCARAZ VARÓ, E. i B. HUGHES (1993/1995): Diccionario de términos jurídicos (inglés-español, español-inglés), Barcelona, Ariel. BLACK, H. C. (1990): Black's Law Dictionary, Definitions of the Terms and Phrases of American and English Jurisprudence, Ancient and Modern. West, St. Paul, Minn. BORJA, A. (2000): El texto jurídico inglés y su traducción al español, Barcelona, Ariel. CURZON, L. B. (1998): Dictionary of Law, Londres, Financial Times Pitman Publishing. DEL ARCO TORRES, M.Á. i M. Pons González (1998): Diccionario de derecho civil, Granada, Comares. DUARTE, C.; À. ALSINA i S. SIBINA (1991): Manual de llenguatge administratiu, Barcelona, Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC). ESTOPÀ CASALS, A. i C. GARCÍA GINESTÀ (ed.) (2003): Manual de llenguatge judicial, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia i Interior. FUNDACIÓN TOMÁS MORO (1991): Diccionario Espasa Jurídico, Madrid, Espasa. GONZÁLEZ, T. (1999): Diccionario jurídico para periodistas, Madrid, Centro de Estudios Ramón Areces. MONZÓ, E. (ed.) (2006): Les plomes de la justícia. Lletres de traductors, juristes i normalitzadors, Barcelona, Proa. MONZÓ, E. i A. BORJA (ed.) (2005): La traducción y la interpretación en las relaciones jurídicas internacionales, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I. Planificació d'activitats
Assistència a classes lectives teoriques:2 hores presencials
Altres - Assistència a classes teòriques participatives:4 hores presencials
Assistència classes lectives pràctiques: Lab. :7 hores presencials
Investigacio bibliografica:2 hores no presencials
Estudi personal:10 hores no presencials
Preparació de seminaris:8 hores no presencials
Assistència a seminaris:12 hores presencials
Preparació de projectes:6 hores no presencials
Presentació o exposició de projectes:2 hores presencials
Altres - Pràctiques tutelades:6 hores no presencials, 2 hores presencials
Preparació de tutories - NP: Tutories entre parells:3 hores no presencials
Assistència a tutories:2 hores presencials
Preparació d'examen:4 hores no presencials
Realització d'examen:2 hores presencials
Temps reservat per a imprevistos:3 hores no presencials, 2 hores presencials
L'avaluació és un aspecte molt important del curs. Tindreu una avaluació contínua i una avaluació final. En l'avaluació contínua tindré en compte la realització de les tasques dins els terminis establerts, la participació en les sessions, la qualitat de les traduccions, la progressió en aquesta qualitat, el control de les operacions de traducció, testimoniat amb les fitxes de treball, i la realització de síntesis sobre les lectures del curs (una per setmana). En conjunt, aquesta avaluació contínua representarà entre el 20 % i el 30 % de la nota final que obtingueu en l'assignatura.
L'examen final representa el 80% de la nota final i consta d'una traducció escrita i una pregunta de reflexió. El text originaris és d'un dels gèneres que apareixen en el temari. En la formulació de l'encàrrec de traducció del'examen trobareu esment del client, el destinatari i la funció que ha de satisfer la traducció. L'examen final es realitza al laboratori i té una durada de 90 minuts. Durant aquests 90 minuts l'estudiantat pot fer servir tot tipus de material, tant material publicat com l'elaborat durant l'assignatura. Tindreu, a més a més, una pregunta que haureu de contestar obligatòriament i que valdrà 3 dels 10 punts assignats a l'examen. En aquesta pregunta haureu de justificar la solució oferida a un fragment del text originari, atenent sempre al vostre projecte de traducció (que dóna coherència a totes les decisions de la traducció) i on heu de tenir en compte la funció de la traducció, el client i el destinatari, a més, si escau, d'altres constrenyiments socioculturals. En la qualificació de la traducció en si, que suposa 7 dels 10 punts de l'examen examen, es valora que totes les decisions siguen coherents amb un sol projecte de traducció. A més a més, es valoren positivament els comentaris respecte a les solucions oferides en la traducció (dubtes, dificultats de documentació, etc. ), sempre que es justifiquen adequadament.
En aquesta assignatura el barem de referència per a l'avaluació serà el barem marc aprovat al Consell de data 4 de juny de 2003 i reajustat amb data de 24 de juny de 2003. (Consulteu la pàgina web del Departament de Traducció i Comunicació, www.trad.uji.es). Tot i així, cal tenir en compte una sèrie de qüestions que no s'hi veuen reflectides. Per bé que les errades ortogràfiques descompten tan sols 0,5 punts de la nota final, no es considera aprovada una traducció amb més de tres faltes d'ortografia (ORT) i tampoc pot aprovar l'assignatura una persona que presente una traducció en l'examen amb més de dues errades greus de comprensió (FS, SS i CS). Així mateix, les addicions que no siguen sobretraduccions, és a dir, aquelles que no tinguen justificació en el text original , es consideren greus i no se n'accepten més de dues. La combinació d'aquestes errades pot donar lloc a una qualificació d'
insuficient tot i que no s'ultrapassen els marges permesos en les distintes categories. En conjunt, per a la qualificació de les errades com a lleus o greus, es tenen en compte les conseqüències que pot comportar la traducció incorrecta per al client i el destinatari de la vostra traducció.
En aquesta assignatura el barem de referència per a l'avaluació serà el barem marc aprovat al Consell de data 4 de juny de 2003 i reajustat amb data de 24 de juny de 2003. (Consulteu la pàgina web del Departament de Traducció i Comunicació, www.trad.uji.es). Avaluació
Activitats i lectures setmanals
Examen final (pràctica)
Examen final (pregunta de reflexió) | 0.753655 | curate | {"ca": 0.8779184247538678, "cs": 0.0015002344116268166, "fr": 0.0007501172058134083, "en": 0.03291139240506329, "it": 0.0011251758087201125, "es": 0.08185654008438818, "pt": 0.003938115330520394} | http://e-ujier.uji.es/pls/www/!gri_www.euji22101?p_id=14&p_tipo=A&p_curso=155&p_idioma=CA |
macocu_ca_20230731_2_358332 | La petició d'Antonio David a Kiko Matamoros en el seu pitjor moment: «Desbordat»
Antonio David Flores ha estat amo del silenci de la seva exdona durant més de vint anys. L'antic tertulià de Telecinco va aprofitar aquest avantatge per guanyar molts diners a la televisió. Ha participat en diversos concursos, i es va posicionar com un dels rostres més cotitzats. El problema és que Rocío Carrasco ha posat fi a aquest periple mediàtic. Ha signat un contracte amb la cadena de Paolo Vasile, i ha aconseguit que el pare dels seus fills sigui acomiadat de manera fulminant. Pocs són els famosos que estan donant la cara per ell. Tenen por que el seu futur laboral corri la mateixa sort. Així que han preferit acotar el cap fins que passi la tempesta.
Una de les poques persones que es manté fidel a l'exgendre de Rocío Jurado és Kiko Matamoros. El col·laborador no confia en el testimoni de Rociíto, i considera injust el càstig que li han imposat al seu amic. Per aquest motiu, no li tremola el pols a l'hora de qüestionar certs episodis de 'Contar la verdad para seguir viva'. Jorge Javier Vázquez va assegurar que el seu programa mai no tornaria a donar protagonisme a Antonio David. Però quan el presentador de torn té ocasió, intenta treure-li informació a Kiko Matamoros.
Recentment, ha sortit a la llum una notícia que, per a molts, era d'esperar: el pare de Rocío Flores «està desbordat amb la situació». En un primer moment, va anunciar que estava molt atent al contingut del documental perquè anava a «demandar tot el que fos demandable». No obstant això, els capítols són cada vegada més durs, i no ha tingut més remei que canviar d'estratègia. Fa molt temps que no protagonitza cap aparició pública. Cap revista s'atreveix a donar-li veu i, únicament, és perseguit per alguns reporters en moments molt puntuals. Per exemple, el 21 de maig té previst traslladar-se a Madrid amb el seu fill.
El jove ha de prestar declaració després d'una querella que el seu pare li va interposar a Rocío Carrasco per l'impagament de la pensió. David ha de decidir si el procés judicial segueix endavant, o paralitza la investigació que els jutges li estan fent a la seva progenitora. El morbo està servit, i l'amic de Kiko Matamoros no renunciarà a la seva última oportunitat de ser fotografiat.
«S'aprofita dels punts febles de la vida de les persones»
Tot fa pensar que Antonio David acompanyarà al seu fill petit i, aprofitant la circumstància, aclarirà quin és el seu veritable estat d'ànim. De moment, el patriarca dels Matamoros revela que el seu antic company no està veient el polèmic documental. «El que m'explica, és que no està veient els programes, perquè està desbordat. Els seus advocats els estan veient, i apuntant el que creuen que pugui ser demandable», declara a 'Sálvame'. Sembla que l'equip jurídic de l'exmarit de Rociíto està treballant a consciència. Encara que, tant d'esforç, podria tornar-se en contra del seu client.
La intenció de la filla de la Jurado és rebre una demanda. Vol que la justícia reobri el cas, i que dicti una nova sentència respecte als maltractaments que ha patit. Rocío no té por de les conseqüències que pugui tenir la seva docusèrie. De fet, va accedir a vendre el seu testimoni precisament per cridar l'atenció dels jutges. Mentrestant, el pare de David Flores segueix intentant rentar la seva imatge. «M'ha trucat tres vegades. L'última, per demanar-me que m'aparti d'aquestes aigües, que no em beneficien», comenta Kiko Matamoros. Aquestes paraules no han commogut a cap espectador. La protagonista de 'Contar la verdad para seguir viva' ha fet molt bé la seva feina : el públic ja coneix el seu botxí.
«Sempre ha comptat amb la impunitat que no l'anaven a qüestionar, i no l'han qüestionat fins fa ben poc. S'aprofita dels punts febles de la vida de les persones, i els fa veure que empatitza amb ells», explica en un dels episodis. Haurà fet servir aquesta tàctica amb el col·laborador de 'Sálvame'? | 0.813473 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_534176 | ¿Cómo funciona la terapia con niños?Com funciona la teràpia amb infants? | L'H psicoanàlisi
L'H psicoanàlisi > FAQ’s > Com funciona la teràpia amb infants?
Com funciona la teràpia amb infants?
La psicoteràpia infantil és una ajuda terapèutica orientada tant a infants com a la seva família. Quan es donen dificultats en l’expressió de les emocions o en les seves relacions sorgeixen els símptomes que ens indiquen que alguna cosa no va bé: mostrar agressivitat, fer-se pipí al llit, fer rebequeries, alteracions en l’alimentació, por a dormir sols, etc. Per contra, quan un nen es troba bé té capacitat per construir relacions positives, créixer i madurar mica en mica en funció de les seves capacitats.
La psicoteràpia ofereix a l’infant un espai per reflexionar sobre aquelles conductes que no afavoreixen les relacions saludables i l’impedeixen progressar adequadament. També es promou l’enfortiment de la seva autoestima perquè pugui afrontar millor les dificultats que es plantegen en el seu dia a dia.
Es fa un seguiment amb els pares per valorar l’evolució de l’infant i els hi ofereix també un espai per reflexionar sobre el paper que juga la família en l’acompanyament del creixement dels seus fills. Si les dificultats es donen a l’escola es fan també coordinacions amb tutors i mestres. | 0.816634 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.lhpsicoanalisis.com/faqs/como-funciona-la-terapia-ninos/?lang=ca |
mc4_ca_20230418_12_688451 | Salvem el casc antic!! - Página 5
Pàgina 5 de 15 • Comparteixi •
Pàgina 5 de 15 • 1, 2, 3, 4, 5, 6 ... 10 ... 15
va home! el Dg Oct 26, 2008 4:16 pm
Si ara resultara que tenim el poble inundat de pancartes, si us plau, que n'hi ha en un 10% de les cases, tirant cap amunt? La veritat es que almenys pel que he vist, no en conto mes de 30 o 40. Clar que potser me deixat algun carrer que casualment hi ha 3 pancartes en cada balcó.
Rosa: Si tanta ilusió et fa et puc dir qui soc, pero.. que en treuràs tu d'això? A més, com es que nomes ens cites als que anem contra la opinió general de salvar el casc antic? Perque també veig anonims que recolcen les teves idees i no els hi demanes pas que s'identifiquin.
RESPOSTA A QÜESTIONS FINS ARA NO ATESES
joseph el Dg Oct 26, 2008 4:40 pm
Vull respondre a dues qüestions que se m´han dirigit en aquest bloc ja fa un temps, a les quals fins ara no dóno resposta. De fet tampoc caldria donar resposta a les mateixes perquè aquestes es troben en els mateixos escrits que heu pogut llegir. Només cal que la lectura sigui atenta.
Una d´elles, platejada per qui es fa dir Kono, versa sobre si cal Ponico abans de ser casa havia sigut corral. És cert que parlo d´una casa que al segle XV encara només era un corral, però no es tracta de cal Ponico. I a més, asseguro ara que cal Ponico aleshores ja era una de les 12 cases existents en aquella època.
L´altra qüestió, plantejada per un tal Rovelló, em tornava la pilota, com si es tractés d´un partit de tenis. Em pregunta: quans anys ha de tenir una casa per considerar-se antiga?, pregunta que, de forma rètorica, jo mateix plantejava en l´escrit “Parlem del casc antic”. De forma rètorica perquè jo mateix donava la resposta en aquell mateix escrit i en d´altres. Ho diré de forma més clara: uns 200 anys, segons el meu concepte de casc antic, el qual concepte –hi estiguis o no d´acord- és el que plantejo. Però no es tracta sols de que una casa tingui aquella o més edat, sinó de que el carrer on està situada també té aquella o més edat, i a més, una casa pot ser nova, nova de trinca si vols, perquè els seus propietaris així ho han decidit i han tingut recursos per fer-ho, i evidentment això no es pot n´hi s´ha de prohibir, però si que se li demana i s´espera d´ell que tingui el gust, que respecti, en quan al seu aspecte extern, la resta de les cases del seu entorn.
para Laya, Manel.Rosa
J.A.Pasc el Dg Oct 26, 2008 8:18 pm
Hola atodos los que se identifican.
Laia seamos claros, las normas anteriores tenian algun punto que podia interpretarse de varias formas osea no concretaba. y por eso posiblemente unos interpretan que es legal y otros que es ilegal seguro que cada uno a su favor y hasta aqui legitimo.
Fue la oposicion y yo tambien formaba parte de ella la que pidio una modificacion de las normas y el
equipo de gobierno acepto la revision. por eso tambien me estraña que el Sergi que asistio al pleno
diga que se ha aprobado una revision para aprobar aquel proyecto por que no es asi y me explicare
El señor alcalde y el arquitecto municipal nos comboco a todos los grupos politicos por que se estaba
redactando la modificacion de las normas se nos entrego la documentacion para revisarla y si creiamos oportuno alguna aportacion hubo grupos como el p.s.c. que hizo una aportacion que se la aceptaron y el resto de grupos y entre ellos yo no hice ninguna aportacion pero si hice que profesionales en arquitectura me aconsejasen de la modificacion y me aseguraron que estaban mui
bien por eso yo aprobe las modificaciones y por que estoy seguro que venefician a una gran mayoria
Manel. tu sabes como yo cual era mi criterio de las casas para la " juventud " pero por si estoy
confundido te lo explicare, mi criterio hera y sigue siendo que los diez propietarios de los terrenos
formasen una coperativa para esa construccion y de esa manera se ahorrarian el veneficio industrial
por que todos sabemos cuanto cuesta el metro construido y se hubiesen ahorrado un buen dinerito.
En cuanto la residencia el coste es mas del doble del polideportivo y lo del polideportivo ya no lo
tenemos pero no sufrais que la tendremos y si es posible con mui poco coste para el municipio.
Rosa. es logico que no conozcas la normativa yo tampoco la conocia pero com es un tema que
me ocupa y me preocupa hago lo que puedo para saber que es lo que hay que hacer sin si es
posible no empeñar el pueblo piensa solo una cosa que te dire ahora,hace falta un equipo medico
personal sanitario y como minimo plazas suficientes para que sea accesible a todo el mundo de lo
contrario seria una residencia para previlegiados.
En cuanto al polideportivo lo tenemos yo habia planteado otras occiones pero el equipo de gobierno
creyo que era mejor asi que bamos ha hacer procurar que nos cueste lo menos posible.
Y con respecto a los mayores te aseguro que les dire la verdad y estoi seguro que lo entenderan
logicamente no lo hare por internt lo hare personalmente.
dos palabras a j.a pasc
omega el Dg Oct 26, 2008 8:58 pm
IN...CREIBLE.!!!!!!! !
quien te a visto y quien te ve.
lo que hace el estar en el gobierno o en la posicion.
Sobre la modificació de l'equip de govern
l'Entesa el Dg Oct 26, 2008 11:29 pm
Surto al pas d'afirmacions que s'han fet sobre la bonhomia de la modificació que està portant a terme l'equip de govern sobre les normes subsidiàries al Casc Antic.
L'oposició va aconseguir que l'equip de govern iniciés els tràmits, el que no va dir mai l'oposició, i en aquest cas l'Entesa, és que s'arreglessin quatre articles per colar els projectes que es volen fer, tant a Cal Punico com a altres indrets del Casc Antic, aprofitant que es tracta d'una normativa obsoleta -any 1977- i que no pot donar resposta a les necessitats que un teixit urbà antic tan degradat requereix.
Aquí només hi han dues tendències: la del govern i els seus acòlits que han demostrat la seva insensibilitat en vers el poble -negant un dret als veïns i defensant, interessadament?, els interessos aliens- i un grup de veïns que intenten defensar, legítimament -per molt egoista que sembli- els seus interessos. Perquè no és la gent que estem debatin el tema en aquest fòrum qui decideixi què fem amb el casc antic?
El salvem o el condemnem? Per salvar-lo fora necessari redactar un Pla Especial de Millora Urbana -tal com marca la llei- i com les mateixes normes subsidiàries de Bellvei contemplen. Per condemnar-lo només cal deixar que aprovin aquesta modificació "xapussa".
Celebro enormement aquest fòrum. Crec que finalment s'ha destapat la caixa dels trons i la gent pot dir el què vol. Espero que això continui en totes les esferes públiques del nostre poble. I demanaria que la gent donés la cara, les opinions que s'amaguen darrera un pseudònim no són legítimes, democràticament parlant, a la vegada que no contribueixen a la transparència i claredat que aquest debat requereix.
Què diuen les normes de Bellvei?
L'Entesa el Dg Oct 26, 2008 11:49 pm
En les normes urbanístiques vigents a Bellvei en el Títol Setè. Pla Especial de Protecció del Patrimoni. Capítol Únic. diu:
Art. 148. Definició
L'instrument general de protecció del patrimoni és el Pla Especial de Protecció del Patrimoni que inclou el Catàleg de construccions d'interés.
A l'espera de la redacció del Pla Especial de Protecció del Patrimoni, les Normes Subsidiàries de Planejament defineixen un Pre-cartàleg d'elements que pel seu interès arqueològic, històric, artístic, paisatgístic o arquitectònic, han de disposar, de forma urgent, d'una especial protecció.
(en el pre-catàleg el primer element a protegir del Nivell 2 és precisament "Bellvei nucli".)
Més endavant en l'article 151. Condicions del Pla Especial, en l'apartat 4 diu:
a) En tan no sigui vigent el Pla Especial corresponent, es podran autoritzar únicament obres de consolidació i conservació de caràcter urgent, amb informe previ del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.. Els usos seran concordats amb les característiques i posada en valor dels edificis a protegir. Es prohibeixen expresament l'enderrocament o la transformació i canvi de característiques físiques dels edificis i, si escau, de llurs entorns ambientals.
Aquestes normes són actualment vigents al municipi de Bellvei i van ser aprovades tan per l'Ajuntament com per la Generalitat el 06/02/2002. Us les podeu baixar de Gencat. Crec que la cosa no pot estar més clara, senzillament si l'ajuntament compleix amb les pròpies lleis que ha aprovat hauríem iniciat la recuperació del casc antic.
pregunta pel J.Angel Pascual
martin m el Dl Oct 27, 2008 12:06 am
Llegint el teu ultim escrit, em sembla entendre, que trobes que el canvi de normes es bo per la majoria de veïns.
Jo no conec quins sons els canvis, però entenc, que aquestos permeten la construcció dels tres blocs de pisos, al solar a on hara hi una sola casa, i em pregunto, que passaria si els actuals propietaris de la resta de cases de la zona, (Ca la Marcela, la casa del costat, Cal Triget i totes les altres) les venguesin a promotors, i a totes hi fessin la mateixa quantitat de blocs? Això seria bò pel poble?
M´agradaria que en contestesis (Martin es el meu congnom)
re. a Adri
jupiter el Dl Oct 27, 2008 12:51 am
Hola Adri, evidentemente que lo que yo manifiesto en este foro es unica y exclusivamente MI OPINION y no tengo ninguna pretensión de hacer creer nada a nadie, a diferencia de otros.
Dices que crees que no deberia hacer afirmaciones tan contundentes sobre cosas que no han pasado, que yo sepa ya se han derribado y constuido edificaciones en el casco antiguo y NADIE ha movido un dedo.
En cambio tu si que llegas a conclusiones y das por hecho cosas que dificilmente puedes probar, y dices: “Només cal fixar-se que molta gent que ara te la pancarta penjada, ha estat tradicionalment a favor de l'equip de govern de CiU.”
Un consejo no te dejes llevar por las apariencias, que el voto es secreto.
Adri-Admin el Dl Oct 27, 2008 1:07 am
Efectivament el vot es secret. Però almenys la meitat dels vots de Bellvei són de Ciu. Això no és secret. D'algun lloc deuen sortir aquests vots... Per tant, per pura estadística, en qualsevol zona de bellvei la meitat dels vots haurien de ser de ciu
(peró no, no es pot provar científicament)
Per el demés, estem dacord en que tots dos expresem exclusivament la nostra opinió. Per tant no hi ha res a dir.
El que si que seria interessant és que ens diguessis quins són els teus argument a favor del projecte. ( Si és que hi estas a favor es clar...)
Ho dic perquè continuem sense llegir un sol argument que ens pugui convencer d'alguna cosa...
jupiter el Dl Oct 27, 2008 1:16 am
Quieres saber si estoy a favor o en contra del proyecto, pues... TOTALMENTE EN CONTRA.
Pero me lo que mas me fastidia es la hipocresia con que algunas personas tratan el tema del casco antiguo.
Adri-Admin el Dl Oct 27, 2008 1:28 am
Ok jupiter. Al final estarem dacord en més coses del que em pensava...jeje
Jo ara per ara també estic en contra del projecte (almenys fins que algú em convenci del contrari) , i també em molesta la hipocresia d'algunes persones implicades el "salvem..."
Ara bé, crec que tot i molestarme, és més important aprofitar el moviment popular que s'ha generat per començar a fer alguna cosa positiva pel el casc antic de Bellvei. Ja sabem que fins ara ningú s'en preocupava, però si ara hi ha la oportunitat de que molta gent es conenccii, perquè no ho aprofitem? (torno a dir "més val tard que mai")
Opinió sobre diversos temes exposats
Ramon-Admin el Dl Oct 27, 2008 1:34 am
Primer de tot m'agradaria agraïr al Magí el seu vot de confiança cap als creadors, que com hem repetit sempre encara que opinem respectem les opinions i tenim ganes que hi hagin diferents tipus d'opinions i debatre-les.
Dit això, diferents comentaris:
Rosa:Crec que la proposta de la Rosa està molt ben pensada, a Bellvei és una cosa que crec que li manca i ens faria falta, que fós una casa històrica en ple cas antic remodelada és una molt bona idea, al meu entendre.
Pascual:Segons el que he entès en el que has dit costaria masses diners arreglar aquesta casa i convertir-ho en un centre de dia i costaria massa també pel tema personal sanitari... Crec que el que ha dit la Rosa es podria estudiar per part de l'ajuntament, cosa que dubto que s'hagi fet, i que sempre hi ha maneres de fer les coses si se'n té ganes i si està d'acord, tot és parlar-ho i investigar-ho de com es podria fer.
Debat:Respecte el que s'ha proposat de realitzar un debat obert, crec que també és una molt bona proposta, i amb un tema així que pel que s'ha vist aquí interessa a tanta gent, però com ja s'ha dit, s'hauria de fer bé, amb representants polítics de cada partit, i on s'escoltés tothom que volgués opinar, realment és el que preté ser aquest fòrum, no tansols d'aquest tema sinó de molts altres, però fent-ho obertament cara a cara, crec que es podria arrivar a més gent de la qual internet pot arrivar.
Arguments:Continuament es parla dels impulsors del "Salvem el casc antic", que han actuat per interessos propis, jo ja vaig dir en un altre missatge que realment m'era igual, realment gràcies això crec que a molta gent li ha fet despertar l'interès per com s'estàven fent les coses. I segueixo demanant arguments a favor dels pisos, encara no n'he pogut llegir cap que em serveixi. No em serveix que els veïns impulsors del "Salvem el casc antic" es moguin per interessos propis, va més enllà, ara ja parlem de si realment les coses s'estàn fent bé, i si no com arreglar-les, si es creu que es fan bé i que és bo tirar a terra "cal Ponico" agrairia que s'em expliquès el perquè.
Una salutació cordial a tots els usuaris!
Sergi el Dl Oct 27, 2008 2:01 am
Pascual, encara no entenc pq heu fet unes modificacions dels punts que no estaven prou clars de les normes subsidiàries, quan des del 2002 (crec el 2002) us demanen que redacteu les POUM. Quan les redactareu? Quan no hi hagi casc antic?
200 casses son casc antic
vanesa el Dl Oct 27, 2008 4:20 am
¿ i nomes es centren amb una cassa de tot un poble?
GAMBERRISME AL CASC ANTIC
joseph el Dl Oct 27, 2008 11:19 am
CAL PONICO NO CAU, ESTÀ SENT EXPOLIAT
Una casa de les característiques de cal Ponico no és gens fàcil que pugui caure per ella mateixa, tot i que és cert que qualsevol casa, quan fa temps que no s´hi viu es va degradant i, evidentment, pot acabar presentant un estat ruinós i fins i tot caure. Però no fa tants anys que no s´hi visqui com perquè pugui arribar en un semblant estat. A més els seus propietaris sempre havien viscut a Bellvei o molt prop de Bellvei, com per no tenir-ne cura, i fIns i tot sembla que durant un temps fou llogada.
Marmellar (Alt Camp), un poble abandonat de fa més de cent anys, uns 25 o 30 anys enrara, es covertí, per tot una colla de joves de la comarca, en un lloc d´acampada, per passar-hi un cap de setmana o fer-hi alguna escalivada. Es convertí en un lloc obligat per anar-hi, almenys, un cop a l´any. Tant les cases com la seva Església es conservaven força bé, tot i el temps passat en abandó. Recordo que també hi havia dues o tres cases un xic aïllades del nucli, en què els seus propietaris hi anaven a passar algun cap de setmana, i evidentment el seu aspecte era més cuidat que la resta, s´hi vient cortines a les finestres, estaven bén emblanquinades... Fins que un any, vam poder comprobar que dues o tres d´aquelles cases, havien sigut atacades per algun grup desconsiderat, fent-hi maleses, i també que aquelles cases encara “habitades” havien sigut violades i robades de tal manera que els seus propietaris, davant la manca de seguretat per mantenir el seu patrimoni deixaren d´anar-hi i de tenir cura de les seves cases. Avui Marmellar és un poble en runes, unes runes provocades i avançades pel gamberrisme.
Aquest últim 21 de setembre, al matí, a Bellvei, varem tenir una visita d´uns cinquanta socis de l´IEP (Institut d´Estudis Penedesencs) i, com que un servidor també n´és soci, em vaig oferir a fer de guia i a explicar part de la història de tot allò que es visitava (l´Església, cal Vidal, cal Santo, cal Pau Bernat i cal Rion). Entre la gent de l´IEP, n´hi havia que allò que els motivà a venir era el fet que algun dels seus avantpassats (besavi o rebesavi) havien nascut a Bellvei, i em van dir el nom d´aquells. Enseguida els vaig poder dir –gràcies a la meva investigació- de quina casa havien sigut aquelles persones per les que preguntaven. Una d´elles era de cal Lluch (casa del carrer de Montserrat, també abandonada de fa un cent anys i que els segles XV a XVII era la tercera casa en tenir més terres al terme, més que les que teien a cal Ponico, que era la cinquena).
Ahir mateix, quatre d´aquells visitants, que tenien avantpassats a Bellvei, tornaren a venir. Jo havia conectar amb l´actual propietari de cal Lluch i aquest ens va permetre l´accés a la casa. La casa, cal Lluch, avui és molt vella, però es conserva tal com la varen deixar els seus últims habitants el segle XIX, i encara que per habitar-la necessita d´obres de restauració, la construcció és sòlida, ferma...
En accedir a la terrassa de cal Lluch s´hi pot veure tota l´illa de cases de la qual en forma part, que abarca els darreres de les cases del carrer Sant Cristòfol, la Plaça Vella i algunes del carrer Jacint Verdaguer. Des d´allí, es veu a vista d´ocell els darreres de cal Ponico i tot el seu pati interior amb les edificacions que aquest compté (celler, pallissa...). Quina no fou la meva sorpresa i la dels visitants poder comprobar que algú altre s´està dedicant a arrencar les teules de la casa. I és clar, si es treuen les teules, la ruïna de la teulada esdevindrà un fet inevitable. Conclusió: CAL PONICO NO CAU, ÉS UNA CASA TANT SÒLIDA COM CAL LLUCH, NOMÉS QUE L´ESTANT EXPOLIANT IMMUNAMENT.
I jo pregunto, tenen permís de l´Ajuntament per fer aquella deconstrucció? Aquell acte, estigui o no penalitzat per la llei, a mi em sembla un crim, una veritable gamberrada i desconsideració. La ruïna de la casa està sent provocada a l´igual que ho fou la del poble de Marmellar. La diferència és que si els gamberros que malmeteren Marmellar resten en l´anonimat, els de cal Ponico es poden identificar fàcilment.
el que ens faltava, ara l'expoli
manel el Dl Oct 27, 2008 2:28 pm
De fet, no m'extranya. La via dels fets consumats també val en aquest món dels carronyaires-especuladors immobiliaris....
Cal denunciar aquest espoli perquè si s'està fent amb les teules ves a saber què fan amb les restes de dins, que teòricament tenen més valor arquitectònic....
Pregunto el Dl Oct 27, 2008 6:27 pm
se comento en el blog de pedir una auditoria al ayuntamiento, ¿alguien sabría explicarme en qué consiste y como se puede pedir?
Amics de Bellvei el Dl Oct 27, 2008 9:51 pm
Enganxa't al casc antic de Bellvei! !
www.amicsdebellvei.blogspot.com
Amics de Bellvei
PARA Martin¨¨ Ramon y Sergi
JOSEANGEL PASCUAL CASAS el Dt Oct 28, 2008 3:10 am
Martin, yo me llamo, Jose Angel pascual casas.
Te dare la solucion para que puedas saber todas las modificaciones, el ayuntamiento es de todos y por si te interesa, puedes pedir que te las enseñen, como comprenderas, por escrito en el foro seria demasiado largas y de memoria podria incurrir en algun error, pero si no dispones de tiempo, te contestare de lo que te preocupa, un punto que se aprovo, fue que no se pueden agrupar parcelas, con lo cual, si tu tubieses dos parcelas juntas,o mejor una al costado de otra no
podrias juntarlas para construir un bloque de pisos. y tambien por ese motivo hemos tenido quejas.
yo no he dicho que no fuese una buena idea, lo que digo que no hay espacio suficiente para
una residencia de dia, te invito que visites la de Llores del penedes que es la ultima construida
en la comarca. y despues me dices si tengo razon, o no, te aseguro que me ocupa y me preocupa
como minimo lo mismo que ati. y quiero una residencia para todos, no para privilegiados.
Me dices que desde el 2002 que os pedimos el POUM
Que sepas que estamos en el 2008 y ami es la primera vez que me lo pides o no.
No obstante lo tendre en cuenta y te eseguro que no pasaran 6 años aque el POUM
este redactado debatido y aprobado.
En la proxima ocasion te explicare lo que le faltado al Pau por explicar.
JOSEANGEL PASCUAL CASAS
Data d'inscripció : 26/10/2008
sergi el Dt Oct 28, 2008 4:57 pm
Moltes gràcies Pascual, per contestar-me a tots els post, és d’agrair que algú de l’ajuntament que ha votat a favors de les NNSS es passi per aquí al fòrum a opinar, ja que crec que tots tenen la direcció per poder compartir tots els nostres neguits, totes les nostres idees,… Aquests són els meus punts a comentar-vos:
1. Jo no he demanat la POUM, sinó la Generalitat de Catalunya ha demanat a tots els Ajuntaments que es redacti el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal Llei 2/2002, del 14 de març, i en el nostre Ajuntament encara no s’ha fet o encara no hem tingut constància o encara no m’he enterat, penso que aquest pla és molt important per tots els veïns, i espero que tots els veïns puguem col·laborar en tot. Et faria res informar-me com està d’avançat aquest tema.
2. Des de l’ajuntament s’ha fet una Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries on crec que no s’ha fet un estudi de mobilitat, aquestes normes van en contra de la salubritat pública, no respecten l’harmonia del poble,...
3. Sobre el que comentes: “un punto que se aprovo, fue que no se pueden agrupar parcelas, con lo cual, si tu tubieses dos parcelas juntas,o mejor una al costado de otra no
podrias juntarlas para construir un bloque de pisos. y tambien por ese motivo hemos tenido quejas.”
Així que posem el cas que tinc dos cases juntes, no podria ajuntar-les i fer-me’n una de molt maca i integrada al poble, però el que si que podria fer es reparcel·lar cada casa i fer a cada reparcel·lació 4 habitatges amb una mateixa caixa d’escala.
Conclusions podem fer el que vulguem, si posem el cas que tinc dos parcel·les com a mínim podria fer 8 cases sense reparcel·lar doncs imagineu-vos quines barbaritats poden fer les constructores.
4. M’han comentat que el Departament de Cultura ha enviat una carta a l’ajuntament, de que es tracta aquesta carta.
5. Vull demanar a tothom un altra cop, que intentem ser educats i respectuosos uns amb els altres, aquest fòrum s’ha creat per debatre temes d’interès municipal, però no s’ha creat per a faltar el respecte uns amb els altres. Respectem-nos tots i respectem les opinions de tots.
PD: Pascual, t’ho tornem a repetir, no tenim res en contra teu ni de ningú de l’ajuntament, simplement t’ho preguntem a tu perquè ets l’únic que entre al fòrum.
PD: Martin les normes subsidiàries es poden veure al blog, d’amics de Bellvei, pots treure conclusions, veure la diferència de la llei actual i la modificada i si tens algun dubte entre tots t’ajudarem.
Itaca el Dc Oct 29, 2008 12:02 am
Fins ara s’ha parlat molt de si s’està d’acord o no amb el tema del enderroc i construcció de Cal Ponicu, però potser el que caldria seria fer propostes de com protegir el casc antic de forma global i no d’una sola casa.
Primer crec que seria molt important delimitar que es el casc antic, potser amb zones i subzones, i aplicar una normativa mes o menys restrictiva en funció de la situació d’aquestes i de la seva tipologia.
També es veritat que els propietaris de finques en les zones mes restrictives haurien de rebre una compensació en forma de reducció d’impostos i taxes i fins i tot en l’exacció de llicencies d’obres i l’obtenció d’algun tipus d’ajut a la rehabilitació i conservació del patrimoni. Tot això per que?, doncs perquè es evident que aquestes propietats no podrien optar mai a diferencia d’altres fora de les zones delimitades a que un bon dia se’ls presenti un inversor-promotor i els hi posi una “morterada de calés” sobre la taula a canvi d’edificar un bloc de pisos.
Crec que un poble cuidat i ordenat urbanísticament i amb un casc històric protegit fa que tots ens beneficiem amb una revalorització de totes les propietats, estiguin en el casc antic o fora d’aquest.
Penso que el valor mes important d’un poble es precisament, això, continuar sent un poble.
A menys que ens vulguem convertir en una vulgar vila o ciutat plena pisos de nova construcció sense cap referent històric i patrimonial.
Potser ja hem fet tard o no hi serem a temps.
quanta raó tens itaca
Manel el Dc Oct 29, 2008 12:24 am
Doncs això, quanta raó tens itaca!!!! !
Sergi, el apartado que le faltaba al Pau.
JOSEANGEL PASCUAL CASAS el Dc Oct 29, 2008 2:02 am
Hola Sergi . como ayer te dije , te transmito lo que le faltaba al Pau.
b) Així mateix, en tant no sigui vigent el Pla Especial, els ambits catalogats no poden ser
modificats, ni en la seva estructura ni en els seus elements constitutius, sense llicencia
municipal, la qual será sol.licitada amb un projecte signat per un titulat superior facultat.
Aquest projecte haura de justificar la conveniencia o necessitat de les obres de modificació,
que es descriuran en una memoria i es grafiaran en planols de planta, secció i alçats.
àmbits catalogats, ja, ja, ja
Itaca el Dc Oct 29, 2008 2:20 am
Els àmbits catalogats?, i quins son aquets, en el suposat que hagi quelcom catalogat i qui ho cataloga?, i tot això condicionat a la llicencia municipal, i aquesta llicencia qui la concedeix?
Tot plegat un fart de riure... per no plorar.
Al José Angel Pascual
Ramon-Admin el Dc Oct 29, 2008 3:04 am
No entenc molt bé d'ordenances municipals, però el que entenc és que vé a dir que l'ajuntament, o el tècnic en qüestió de l'ajuntament, decidirà si es pot o no es pot en cada cas particular, sense que hi hagi una ordenança explícita per cases amb possible valor històric, arquitectònic o artístic.
Tot això sense existir aquest pla especial de protecció al patrimoni, que pel que entenc no hi és. Alhora ho hauria d'aprovar la generalitat? I si a l'ajuntament li interessa per altres factors com els que s'han anat comentant en aquest fòrum? (no dic que siguin certs pas, però ho podrien ser.) No hi hauria d'haver un règim estricte aplicat a tot aquest tipus de cases que les protegís? Si tenen valor històric, aquesta decisió no l'hauria de prendre un equip d'especialistes ,externs a l'ajuntament, que redactéssin un informe i que s'establís si realment té valor històric o no?
Corregeix-me si m'equivoco siusplau, és possible, com he dit no entenc d'ordenances municipals, i pot ser que hagi fet una interpretació errònia.
També volia agraïrte la teva participació, al igual que la de la resta de regidors que han participat, ja que ens podeu explicar de primera mà tots els dubtes que ens puguin sorgir. Gràcies. | 0.691196 | curate | {"es": 0.2367639216881237, "ca": 0.7279652624362002, "ro": 0.00030471547192808716, "en": 0.025405652472004266, "pt": 0.0016759350956044793, "fr": 0.002818618115334806, "uk": 0.00015235773596404358, "la": 0.0011807724537213375, "no": 0.00041898377390111983, "ja": 0.0018282928315685228, "cs": 0.00038089433991010896, "fi": 0.0011045935857393158} | http://bellvei.1talk.net/t6p100-salvem-el-casc-antic |
mc4_ca_20230418_14_509533 | Descobrim uns veïns ben vius a la Trinitat Vella - Buscaciència
Casal Cívic Trinitat Vella
Carrer Madriguera 38
Vine a descobrir què és la biodiversitat i per què és important conservar-la. Ens trobarem al Casal i després anirem a fer un passeig pel barri, descobrirem quins éssers vius conviuen amb nosaltres i què s’està fent per afavorir-los.
Troba més informació sobre l’Aula Ambiental de Sant Andreu l’enllaç.
Amb el suport de La Fàbrica del Sol. Coorganitzat amb el Casal Cívic Trinitat Vella.
animals, biodiversitat, biologia, fauna, flora, medi ambient, paisatge
41.4496903 2.1912225999999464 | 0.698956 | curate | {"ca": 0.9509306260575296, "en": 0.049069373942470386} | http://www.buscaciencia.cat/esdeveniments/descobrim-uns-veins-ben-vius-a-la-trinitat-vella/?long_events=1&ajaxCalendar=1&mo=8&yr=2019 |
macocu_ca_20230731_3_395083 | 03/03/2020
F.S. Olesa, B 0-9 Minibenjamí A
Declaracions Xec Tarruell: Partit on som superiors, tant individual com col·lectivament. Al veure’ns millors individualment tirem molt del 1c1 i a la primera part ja posem alguna consigna per treballar joc col·lectiu. Segona mateixa línia.
Gols: Manu x2, Teo Campo x2, Aleix Vinyals x2, Aleix Garriga x2 i Vidar.
At.Masnou Futsal, A 3-2 Benjamí B
Declaracions de Carles Hernán: Duríssima derrota que ens complica la classificació a la següent ronda. Comencem el partit molt tous en defensa i espessos atacant, el que permet que ens anem 2-0 la primera part per dos xuts des de fora l’àrea. A la segona tenim més intensitat, connectem amb pivot i controlem totes les jugades clares del partit on ens fiquem 2-1 però ràpidament ens fan el 3-1 per un altre xut llunyà on el nostre porter no arriba. Acaba entrant el 3-2 en una bona combinació. Hem de ser constants, ens costa moltíssim entrar dins els partits i estar concentrats!
Gols: Arnau i David.
Sant Just FS, A 4 - 4 Benjamí A
Declaracions d’Eric Barrachina: Tot i el resultat fem un molt bon partit. El resultat ajustat al final del partit ens ha perjudicat. Els dos equips hem sortit molt bé però ens hem avançat nosaltres al marcador. Tot i anar per davant hem patit una mica en certs moments. Acabem la primera part 0-3. A la segona crec que estem molt bé amb pilota i anticipem molt bé sortint ràpid en transició. Arribem als minuts finals amb 2-4 i en dues pèrdues en la sortida de pressió ens empaten.
Gols: Òscar x2, Guillem i Miquel.
Aleví A femení 14-0 Escola Daina Isard Ass.Esport., A
Declaracions de Maria Solé: Tot i el resultat final el primer gol no va arribar fins ben entrats els casi 10 minuts de la 1a part. Vam tenir el domini del joc al llarg del partit però ens va faltar més moviment sense pilota i prendre la decisió encertada en cada moment. Poc a poc vam anar trobant amb més facilitat un joc directe a pivot que ens va permetre finalitzar varies vegades a porteria. De vegades amb excés de confiança, i un equip rival amb ganes de seguir apretant hi va haver algun contraatac a la primera part que ens va sorprendre i ens va fer despertar. A la segona part vam poder anar provant coses noves i vam mantenir i arrodonir la tònica del partit
Gols: Victoria x7, Paula x3, Nur x2, i Núria x2.
Aleví B masculí 4-2 Santa Coloma Futsal, A
Declaracions de David Antón: Partit amb dues parts molt diferenciades, la millor primera part de la temporada ens permet anar-nos al descans amb un 3-0 i moltíssimes ocasions a favor i molt poquet en contra. La segona canvia i ells ens superen en tot, en una transició posem el 4-0 però encaixem dos gols cap al final.
Gols: Òscar, Zaki, Pol i pròpia porteria.
Aleví A masculí 4-2 AEE Vedruna Puigcerdà, A
Declaracions de Pere Graugés: Bon partit i bons 3 punts davant del que era el 4t classificat. Bon inici de partit per part nostra, en què tenim dos 1cP que no convertim. En una transició i una sortida de pressió se’ns avancen 0-2 al minut 5. Passem un parell de minuts de dubtes amb aquest marcador i després tornem a dominar el partit. Una transició i dues recuperacions en primera línia ens permeten marxar a la mitja part 3-2, amb l’últim gol a falta de dues dècimes. A la segona part seguim tenint el partit controlat, sense concedir ocasions i generant molt, però les errades en la finalització i les molt bones intervencions del seu porter només ens permeten fer un gol més.
Gols: Pau x2, Nil i Alex.
Declaracions de Paula Nardi: Partit molt i molt dolent per part nostra contra un rival fluix. Palau jugava amb un canvi i la majoria d’elles eren petites de constitució... tot i així, caiem en l’excusa de que el camp relliscava i ens anem del partit, sense competir en cap moment. Marquem el primer gol després d’algunes ocasions clares anteriors, però juguem amb una actitud pèssima, en la qual no lluitàvem cap pilota, les esperàvem i ens anticipaven cada passada, desordenades en atac... Una jugadora de Palau ens capgira el resultat marcant dos gols abans de la mitja part. Segona meitat, sembla que canviem una mica l’actitud, però és només un miratge, no aconseguim marcar, ens comencem a desesperar i a jugar prenent males decisions. Aconseguim empatar el partit a 2, però l’alegria ens dura 5 minuts on la jugadora de Palau que ja havia marcat els dos gols anteriors, torna a posar el seu equip per davant al marcador. Finalment, aconseguim empatar el partit a 20 segons pel final.
Gols: Aina x2 i Júlia.
Club Esportiu Vincit-Provençalenc, A 1-7 Infantil A femení
Declaracions de Raquel Almirall: Molt bon partit on surten concentrades des del minut 0. A la primera part som molt superiors i elles no ens generen perill, ja que defensem molt bé les pilotes directes a pivot. Nosaltres tenim molta fluïdesa amb pilota i estem molt encertades de cara a porteria. Anem a la mitja part 0-5. A la segona part, una pèrdua d’últimes i un mal replegament ens fa encaixar l’únic gol del partit. Tot així, seguim i marquem dos gols més, amb el resultat final d’ 1-7.
Gols: Carla x3, Helena, Natasha, Sílvia i Abril.
Infantil C masculí 1-1 Maristes Sants Les Corts C.E.,A
Declaracions de David Monterrubio: Partit molt serio on en tot moment tenim clar com atacar i sobretot com defensar. S'avancen en el marcador amb una jugada d’estratègia, però aconseguim empatar amb una bona jugada per marxar 1-1 al descans. A la segona estem perfectes en defensa i aconseguim acabar la part sense rebre cap xut de l'equip rival. Hem tingut varies ocasions per poder guanyar el partit però aquesta vegada no ha estat possible.
Gols: Dani.
Infantil B masculí 2-4 Canet FS, A
Declaracions de Sergi Ruiz: El rival es planta amb una defensa a 15 metres que no acabem de trobar-nos còmodes atacant. Ells s’avancen en el primer minut i a partir d’aquí anem sempre a remolc en el marcador. Això els afavoreix clarament a tirar endavant el seu plantejament de partit, fer-se forts en una defensa molt tancada i jugar-s’ho tot en lluitar pilotades més pròpies de futbol 11 que de futbol sala. A mesura que avança el partit ens va faltant ritme de pilota, paciència per prendre decisions i aprofundir els pocs espais que trobàvem, però sobretot ens perjudica no trobar la fórmula de com fer-los mal. En certs moments estem tous en les transicions d’atac a defensa, no acabem d’apretar bé en primera línia defensiva i donem facilitats a que ens juguin en llarg. No obstant, en el global del partit tenim clarament la possessió de pilota, disposem de moltes ocasions per canviar el destí del partit, però la finalització de cara a porteria ens condemna.
Gols: Pablo i Alex.
CN Caldes FS, A 5-2 Infantil A masculí
Declaracions de Nil Marco: Inici igualat però són ells qui ens fan el primer. Aconseguim l'empat però malgrat seguir la igualtat som tous a les dues àrees i en un penal i un xut posen el 3-1. Demanem temps mort i reaccionem. L'equip demostra una altra cara però la mala pressa de decisions en la finalització i l'actuació del porter rival fan que marxem al descans amb el mateix resultat. Iniciem la segona com havíem acabat la primera i malgrat fallar molt aconseguim el 3-2. Lluny d'aprendre que ens ha portat fins a aquell resultat seguim tous a la nostra àrea i encaixem el 4-2 que ens fa massa mal. Ho seguim intentant però amb menys claredat i una nova mala decisió i execució genera una contra que deixa el 5-2 final. Ho provem de 5 sense marcar. Seguim!
Gols: Biel i Marc Vidal.
Cadet B femení 1-3 Penya Blaugrana Montmeló, A
Declaracions de Júlia Vives: Comencem la primera part molt ben posades, defensant bé i creant ocasions en atac. Aconseguim marxar 0-0 al descans. Al principi de la segona part marquem el 1-0 i seguim aguantant el partit. En els últims 10 minuts ens marquen 3 gols casi seguits de la mateixa jugadora que l'aguantem molt bé durant tot el partit però al final ens desconcentrem. Tenim ocasions de cara a porteria però no acabem d'estar encertades.
Gols: Carla.
L’Hospitalet Bellsport, FS, A 0-7 Cadet A femení
Declaracions de Laia Núñez: Partit on en línies generals no estem bé amb pilota ni sense. Ens costa tenir paciència per atacar la seva defensa a mitja pista i en aquestes precipitacions elles aprofiten per tirar contres. Obrim la llauna amb una jugada individual i fem el segon molt seguit. Abans d’acabar la primera fem el tercer. A la segona sembla que volem millorar una mica però continuem poc inspirades en atac. Tot i així, la diferència de qualitat fa que arribi algun gol més.
Declaracions d’Eduard Plana: Partit on sortim molt endollats a una pista petita que relliscava molt (Can Vidalet) i ens avancem 0-1 però marxem 2-1 perdent al descans en els seus 2 únics xuts pràcticament. El primer a un corner on fèiem individual i remata un jugador dins de l’àrea petita i el segon de rebot d’un corner. A la segona sortim conscients de que podem donar la volta perquè érem superiors i ràpid ens posem 2-3 en 2 bones combinacions després de recuperar a primera línia. Al tram final hem patit una mica però en número d’ocasions i joc hem sigut superiors.
Gols: Marc G, Pau G i Jan.
Cadet B masculí 1-3 Club Gracia Futbol Sala, A
Declaracions de Kevin Cheung: Derrota justa per les decisions que prenem. En línies generals, un partit molt igualat que se'ls podia haver emportat qualsevol dels dos. Mitja part 0-0. Al minut 15 aproximadament ens fan el 0-1 i decidim arriscar de 5. Aconseguim empatar i decidim continuar arriscant de 5, però una mala decisió ens costa el 1-2 i ja a la desesperada, ens marquen el 1-3.
Cadet A masculí 5-2 Aelis - Sage Partner Eixample, A
Declaracions d’Adrià Fernández: Rival intens i dur que ens ha plantejat un partit d'alta intensitat. Tot i posar-nos per davant del marcador dos cops, ells han aconseguit empatar en dues errades nostres. La segona part ha estat totalment nostra. Hem sigut més pacients amb pilota, ens hem trobat molt més còmodes i en els 5 primers minuts hem fet dos gols. Al final, amb ells de 5 hem tancat el marcador amb un golet més.
Gols: Pau, Luis, Toni, Albert i pròpia porteria.
Juvenil A femení 5-0 Futsal Feimat Mataró, A
Declaracions de Borja Carasusán: Inici discret per part nostra on no ens trobem per darrere del marcador gràcies a Ángela. Comencem a despertar al minut 5 generant perill a porteria contrària. Amb una bona pressió i un xut exterior ens avancem 2-0 abans d’arribar al minut 10. Abans de la mitja part tenim dos pals i elles alguna ocasió clara. A la segona dominem el partit amb un bon joc col·lectiu però a vegades poc profund. Matem amb el 3-0 en una ràpida combinació. Fem el 4-0 en un robatori apretant la seva sortida de 5 i el 5-0 final en un ràpid contraatac. Seguim!
Declaracions de Javi Mellado: Sabíem que estant centrats i seguint la dinàmica de joc ho trauríem bé, encara que poguéssim pagar l'excés de confiança, hem estat molt bé defensant en primera línia i a la primera part no han tingut cap ocasió de perill. Nosaltres en atac hem estat una mica freds, controlant el partit però la defensa a mitja pista del rival feia que costés tenir progressió en el joc, tot i així hem fet el primer gol aviat i poc després el segon, marxant amb el 0-2 al descans. A la segona part hem estat més encertats en atac i hem fet 7 gols.
Gols: Fèlix x3, Pol Encuentra x3, Marc x2 i Palanca.
L'Hospitalet Bellsport, A 3-7 Juvenil A masculí
Declaracions d’Alex Garcia: Gran victòria a camp del tercer classificat que ens permet seguir lluitant per la tercera posició. Bon inici de partit en el que ens avancem 0-1 però poc a poc ens van guanyant terreny amb el seu joc directe amb pivot que ens costa molt defensar. Arribem al descans amb 3-2 al marcador després de marcar el segon gol, que ens dóna molt aire, a falta de poc més d'un minut. A la segona part tenim el domini i, sobretot, la eficàcia i ens anem amb un 0-5 de parcial pel 3-7 final.
Gols: Candi x2, Ferri x2, Franc, Delri i pròpia porteria.
Sènior B femení 2-0 A.E. Babar, A
Declaracions de Nil Marco: Inici dubitatiu en què ens costa molt sortir de la seva pressió. Ens costa interpretar com fer mal en llarg i a la seva esquena. Amb el pas dels minuts estem un pèl millor però ha estat un partit estrany i travat. Elles proposaven un joc molt directe amb pivot i amb bloquejos. Marxem 1-0 al descans. A la segona mateix guió però amb elles més cansades. Aconseguim fer el 2n que ens dóna la tranquil·litat. Gran victòria. Seguim!
Gols: Aroa i Berta.
Sènior A femení 5-1 FS CET10, A
Declaracions de Borja Carasusán: Partit molt seriós i intens davant un rival directe. Llegim molt bé els punts dèbils de la defensa rival i anul·lem a la seva pivot i millor jugadora. Al minut 10 obrim la llauna gràcies a una recuperació a la pressió i a manca de 5 minuts aprofitem un contraatac per fer el 2-0. Quan només quedaven 30 segons patim una pèrdua en la construcció que ens penalitza amb el 2-1. A la segona mateix guió i conforme corrien els minuts el rival baixava físicament. Molt aviat aconseguim el 3-1 i a l’equador de la segona el 4-1 gràcies a l’estratègia. CET10 ho intenta de 5 però no ens genera ocasions clares i som nosaltres qui, amb una jugada finalitzada al segon pal tanquem el marcador amb el 5-1 final. Seguim!
Gols: Clara, Sílvia, Afri, Raquel i Celia.
Clot CF Sala, A 4-5 Sènior C masculí
Declaracions de Pol Marquilles: Victòria treballadíssima en la que comencem guanyant 0-2 als primers 10 minuts de la primera. Tot i així el rival aconsegueix tancar la primera part amb el marcador igualat 2-2. Iniciem la segona i en 30 segons ens posem per davant un altre cop però no aconseguim mantenir la concentració cosa que ens perjudica i passem a anar per sota en el resultat a falta de 7 minuts per finalitzar. Juguem de 5 i amb dos moviments aconseguim el 4-4. A falta de 30 segons marquem el gol de la victòria. Seguim sumant!
Gols: Pau x3, Roger i Àlex Salvador.
Sènior B masculí 3-2 Terra Negra Club Esportiu FS, A
Declaracions de Juanjo Soriano: Regular partit, en línies generals, davant un rival inferior a nosaltres. Ha costat atacar la defensa 2-2 que ens han plantejat durant tot el partit. Tot i així, el pes del partit i les oportunitats han estat nostres. Amb empat a 2, en els darrers 50 segons hem sortit de 5 i ens ha sortit bé. Seguim treballant!
Gols: Manu, Enric i Joan.
Sènior A masculí 5-3 Esparreguera CFS A
Declaracions de Guillem Artés: Treballada victòria contra un rival que ens canvia la manera de jugar del seu camp i ens planteja una cosa diferent del que havíem treballat tota la setmana. De primeres ens posem per davant al marcador però ells es sobreposen i li donen la volta al marcador. Després de veure les orelles al llop reaccionem i abans de la mitja remuntem per acabar 3 a 2 els 20 primers minuts. La segona part sortim decidits a matar el partit, fem el quart i el cinquè, però un penal en contra i el seu joc de porter jugador no ens deixarà acabar el partit amb la tranquil·litat que haguéssim desitjat.
Gols: Victor, Josep, Guillem, Ernest i David Parcet. | 0.750879 | curate | {"fr": 0.0028401406545847984, "ja": 0.0002704895861509332, "ca": 0.9392750879091155, "es": 0.018325669461725723, "en": 0.017311333513659724, "pt": 0.013051122531782526, "it": 0.004665945361103598, "de": 0.0017581823099810658, "da": 0.0010143359480659995, "gl": 0.0014876927238301326} | |
crawling-populars_ca_20200525_13_215277 | Aquesta és la pàgina de Cafetería Restaurante El Mercado. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Las Palmas de Gran Canaria. | 0.656993 | curate | {"ca": 1.0} | : /que-fer/las-palmas-de-gran-canaria/restaurants/cafeteria-restaurante-el-mercado |
wikipedia_ca_20230401_0_369915 | Torneig Comte de Godó 1990
El Trofeu Comte de Godó 1990 és una competició tennística que es jugà sobre terra batuda pertanyent a les sèries "Championship Series" de l'ATP. La 38a edició del torneig es va celebrar entre el 9 i el 15 d'abril de 1990 en el Reial Club de Tennis Barcelona a Barcelona, Catalunya. | 1 | perfect | {"fr": 0.08496732026143791, "ca": 0.9150326797385621} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=369916 |
cawac_ca_20200528_2_135445 | La campanya "I tu, jugues en català?" vol fer visibles els jocs i les joguines en català als establiments especialitzats, amb la voluntat de facilitar-ne la compra i fomentar-ne el consum.
També és una oportunitat per dinamitzar l’activitat econòmica del sector, ja que ofereix als clients més jocs i joguines en català de manera visible i clara a les botigues i facilita informació de quins són els establiments que les ofereixen.
La campanya "I tu, jugues en català?" vol fer visibles els jocs i les joguines en català als establiments especialitzats, amb la voluntat de facilitar-ne la compra i fomentar-ne el consum.
També és una oportunitat per dinamitzar l’activitat econòmica del sector, ja que ofereix als clients més jocs i joguines en català de manera visible i clara a les botigues i facilita informació de quins són els establiments que les ofereixen.
La campanya pretén donar a conèixer, coincidint amb les dates de Nadal i Reis, l’oferta comercial de jocs i joguines en català al CNL Eramprunyà. | 0 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya/jocs.html |
mc4_ca_20230418_3_503050 | El medi ambient és un element de primer ordre per al benestar individual i col·lectiu, que exigeix una nova consciència ambiental, fonamentada en la responsabilitat compartida, per la qual cosa s'ha d'aconseguir un canvi d'actitud en la població, a partir del principi de solidaritat ambiental.
La degradació ambiental, ja sigui produïda pels canvis del planeta de forma natural, com per les activitat socioeconòmiques, pot comportar conseqüències sobre la salut dels éssers vius.
Les activitats realitzades per l'home impliquen un risc potencial per a la salut individual i de la comunitat, ja que el medi en el qual ens desenvolupem té un comportament molt dinàmic.
El medi on vivim és complex, en el que hi ha un intercanvi d'energia i matèria al mateix temps que hi ha una interrelació constant d'elements, i la intervenció de l'home pot trencar el fràgil equilibri del nostre medi i posar en perill la seva integritat.
La contaminació és l'alteració de les propietats d'un medi, causada generalment per l'acció directa o indirecta de l'home, per incorporació de partícules, compostos gasosos, pertorbacions, materials o radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura i la funció dels ecosistemes afectats.
Cada vegada hi ha més evidències que molts problemes ambientals tenen un impacte negatiu en la salut, tot i que hi ha moltes incerteses. En l'actualitat es creu que un 20% de malalties podrien estar relacionades amb factors mediambientals.
Els efectes que la contaminació pugui tenir sobre la salut dependran de diversos factors, com ara la predisposició, els hàbits de vida, l'estatus sòcio-econòmic, els condicionants de cada individu, el sistema sanitari... | 0.892911 | curate | {"ca": 1.0} | http://seu.castellarvalles.cat/18758/descriptiu/-455/14374/equipament/275/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_255434 | L’objectiu del curs és introduir els infants al món de la interpretació per mitjà del joc dramàtic, tot desenvolupant la seva imaginació i capacitat creativa. El joc dramàtic és una eina per al desenvolupament cognitiu i social. Es treballarà el descobriment de les arts escèniques a partir del cos, la veu i la relació amb l’espai. Durant el curs, es treballa en la creació d’un taller, que ens permet posar a la pràctica de forma transversal els diferents objectius formatius.
INFANTIL I [P3, P4 i P5]
divendres de 17 a 18h – 36€
INFANTIL II [de 1r a 3r de Primària]
dimecres de 17 a 18h – 36€
INFANTIL III [4t i 5è Primària]
divendres de 18 a 19:30h – 40€
INFANTIL IV [6è Prim. i 1r d’ESO]
divendres de 18 a 19:30h – 40€
JUVENIL:
a partir de 12 anys
L’objectiu del curs és l’aprenentatge de l’expressió dramàtica i el desenvolupament dels valors de comunicació i reafirmació del propi caràcter. A través de la tècnica i el joc dramàtic treballarem l’atenció, l’escolta, la presència, la consciència escènica, les emocions, etc. amb el propòsit de que cada participant obtingui eines i recursos útils per ampliar les seves competències creatives. I mitjançant el treball d’improvisacions, desenvoluparem la nostra capacitat per situar-nos en una estructura imaginada i generar veritat. Durant el curs, es treballa en la creació d’un taller, que ens permet posar a la pràctica de forma transversal els diferents objectius formatius.
JUVENIL I [1r i 2n d’ESO]
dilluns de 18 a 19:30h – 40€
JUVENIL II [2n i 3r d’ESO]
dilluns de 18 a 20h – 49€
JUVENIL III [a partir de 4t d’ESO]
dissabte de 10 a 12:30h – 52€
ADULTES
Introducció a l’aprenentatge de la tècnica actoral per a adults a través d’exercicis d’interpretació, improvisació i del muntatge d’escenes. Durant el curs, es treballa en la creació d’un taller, que ens permet posar a la pràctica de forma transversal els diferents objectius formatius.
TEATRE ADULTES
dilluns de 20:15 a 21:45h – 40€
EXPRESSIÓ I RITME CLAQUÉ
Gràcies al WordPress
Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.
Accepta
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per recopilar informació amb la finalitat d'oferir una millor experiència de navegació. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per impedir, si així ho desitja, que les galetes siguin instal·lades al seu disc dur, però haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats en la navegació. Si continua utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé clica a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord. | 0.677675 | curate | {"ca": 0.8530326594090202, "en": 0.021384136858475893, "fr": 0.07231726283048212, "it": 0.008164852255054433, "ru": 0.014385692068429238, "es": 0.01671850699844479, "de": 0.011275272161741835, "sv": 0.0027216174183514776} | https://www.mondemonesteatre.com/teatre/ |
macocu_ca_20230731_10_457824 | NOTÍCIA
L'Orquestra Simfònica del Liceu dirigida per Marc Minkowski arriba a l'Auditori de Girona
4/2/2021 |
La Sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona acollirà aquest divendres 5 de febrer, a les 20 h, el primer concert de la gira per Catalunya de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu dirigida pel prestigiós director francès Marc Minkowski. Junts oferiran les últimes grans simfonies de Mozart i Txaikovski: la Júpiter i la Patètica. | 0.707106 | curate | {"es": 0.015765765765765764, "ca": 0.9617117117117117, "en": 0.02252252252252252} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.