id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_0_84204 | Ja tenim les propostes guanyadores de la consulta ciutadana del pressupost municipal
La recuperació del marge esquerre de la riera, la millora de l´accessibilitat de la via pública i un nou local pel Cau són les propostes més votades
Un total de 867 persones han participat a la consulta ciutadana del pressupost participatiu que s’ha celebrat durant els mesos d’agost i setembre i que ha servit per a què la ciutadania d’Argentona decideixi el destí de 500 mil euros del proper pressupost municipal.
En aquest ordre, els projectes més votats han estat: la recuperació del marge esquerre de la riera d’Argentona, amb 737 punts; la millora de l’accessibilitat de la via pública, amb 718 punts; i un nou local per l’agrupament escolta, amb 639 punts. Els participants podien escollir un màxim de tres propostes, entre les deu finalistes que se sotmetien a votació, atorgant 3, 2 i 1 punts segons ordre de preferència. D'aquesta manera, l'any vinent es treballarà per executar un projecte que millori el marque esquerre de la riera, per tal de fer-lo un tram més agradable per a passejar i realitzar activitats de salut. També es continua apostant per dotar de recursos la partida municipal per a l'arranjament de carrers i de millora de l'accessibilitat; i també es dotarà un espai adequat al Cau, l'agrupament escolta, una demanda també recurrent als darrers temps.
Segona edició del pressupost participatiu
Per segon any consecutiu, l’Ajuntament d’Argentona ha obert a participació una quantitat molt destacada – mig milió d’euros – del seu pressupost municipal. Aquestes setmanes s’iniciaran les obres dels projectes més votats al 2016, com la remodelació de parcs infantils o la rehabilitació del pavelló antic. També s’està treballant en completar un estudi per avaluar la cobertura o climatització de la piscina municipal, que va ser el projecte més votat a la primera edició.
Amb la consulta ciutadana es completa aquest segon procés participatiu del pressupost municipal, que des de principis de 2017 ha anat completant diverses etapes, amb una primera fase de recollida de propostes per part de la ciutadania i col•lectius; l'avaluació i selecció d’aquests projectes en taules de debat i la posterior votació en què han pogut participar totes les persones empadronades majors de 16 anys i també aquells amb alguna propietat al municipi.
Resultats Consulta Ciutadana Pressupost Participatiu 2017
Participació: 867 persones (8,5% del cens)
1. Recuperació marge esquerre de la riera d’Argentona: 121.000 € - 737 punts
2. Millora de l’accessibilitat de la via pública: 260.000 € - 718 punts
3. Un nou local pel Cau (Agrupament Escolta): 125.000 € - 639 punts
4. Camins Escolars Segurs: 180.000 € - 626 punts
5. Adequació Font Picant: 180.000 € - 576 punts
6. Circuits esportius a l’espai públic per joves i gent gran: 100.000 € - 543 punts
7. Programa d’ajuts per a la millora de l’eficiència energètica als domicilis: 20.000 € - 476 punts
8. Xarxa de sanejament a l’Avinguda Mediterrani: 365.000 € – 310 punts
9. Punt de recàrrega per a vehicles elèctrics: 40.000 € - 206 punts
10. Millorar la senyalització: 12.000 € - 157 punts
Publicat el 04.10.2017 | 0.803884 | curate | {"ca": 0.9862267777065984, "cs": 0.006085842408712364, "da": 0.0006406149903907751, "ru": 0.007046764894298526} | http://argentona.cat/document.php?id=38992 |
mc4_ca_20230418_16_291311 | Educació encomana un estudi diagnòstic en 4 barris de la ciutat per analitzar les seues necessitats socioeducatives
Es vol identificar els agents clau que estan dinamitzant el barri per empoderar-los i contrarestar els factors no educatius que encara persisteixen.
L’Ajuntament de Castelló, a través de la Regidoria d’Educació que dirigeix Enric Porcar, realitzarà un estudi diagnòstic en quatre barris perifèrics de la ciutat. Aquest es desenvoluparà als barris Sant Agustí i Sant Marc, Sant Llorenç, Barranquet i el Grau de Castelló, els quals "hem cregut que és prioritari actuar i que cal determinar totes les possibilitats socioeducatives des de les edats infantils fins a les persones més majors per a construir ponts de civisme i de convivència", tal com ha explicat Porcar.
L’any 2015 el Ple de l’Ajuntament de Castelló aprovà per unanimitat declarar Castelló com a ‘Ciutat Educadora’ i "des de llavors hem anat realitzant tot tipus de dinàmiques, d’activitats i propostes encaminades a què cada vegada Castelló siga una societat més educadora en tots els sentits", subratlla Porcar. El regidor ha expressat que projectes com els Patis Oberts, els Camins Escolars, els valors de l’esport, propostes culturals, juvenils i d’oci, entre d’altres, són algunes de les accions que s’han anat potenciant perquè "al final es tracta de pensar en tota la ciutat des d’un punt de vista educatiu, i ara necessitem anar més enllà i intervenir d’una manera directa en aquells barris que més ho necessiten".
L’estudi, que tracta d’analitzar tots els recursos i possibilitats que ja existeixen i que es podrien implantar en els quatre barris, pretén conéixer les accions que ens encaminen cap als valors positius de la igualtat d’oportunitats, la democràcia participativa i la convivència entre cultures, per tal de començar a connectar-los i potenciar una gran xarxa per transformar els barris. Es vol identificar als agents claus que estan dinamitzant el barri per empoderar-los i contrarestar els factors no educatius que encara persisteixen, com la violència, el racisme, la deterioració d’espais públics i una altra infinitat de reptes.
Per a això comptarà amb un equip de treball que recollirà les opinions dels centres d'ensenyament corresponents, i de la mateixa manera es consultarà l'aportació de la resta d'agents educadors com són les associacions, els clubs, les parts de les administracions que ja intervenen en els barris, i en general els col•lectius que formen part de cadascun d’aquests.
Així mateix, el regidor Porcar ha declarat que "com diu eixa dita africana ‘per educar a un xiquet fa falta tota la tribu’ i és per això que necessitem saber tots els recursos, així com la implicació de totes les entitats, perquè l’educació siga un fenomen transversal per a Castelló". | 0.870524 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.castello.es/web30/pages/noticias_web10.php?cod=12732 |
macocu_ca_20230731_0_125469 | Actualitat
Jornada Òmnia
La Jornada Òmnia 2021, un espai per trobar-nos i caminar plegades cap a l'Òmnia que volem.
L'organització, la dinàmica de funcionament i les temàtiques a debat, un dels factors més ben valorats de la Jornada.
Un cop finalitzada la Jornada vam voler conèixer l’opinió de les seves participants amb una enquesta de valoració. En aquesta vam recollir aspectes ben diversos, tant qüestions organitzatives com de contingut.
En termes generals, la jornada ha estat valorada positivament (amb un 6,71 sobre 10). Se’n destaca la bona organització, el procés d’inscripció i acreditació, la dinàmica per afavorir la participació en línia, els diferents blocs temàtics i les temàtiques escollides per als grups de debat.
També l’espai interactiu ha estat valorat molt positivament, l'activitat millor valorada en format presencial, ja que va satisfer la necessitat expressada per moltes dinamitzadores i dinamitzadors de trobar espais des d’on interrelacionar-se i compartir «moments d’esbarjo.»
Pel que fa als aspectes a millorar, les persones que van participar a la Jornada, tant presencialment com en línia, coincideixen en que els temps assignats als diferents blocs podria haver-se repartit diferent per tal d’escurçar l’espai de presentació del Marc Estratègic i poder-se allargar en els espais de debat. També van destacar la necessitat d’incloure més espais d’interrelació entre participants i d’abordar la qüestió de les condicions de les persones dinamitzadores.
Què va passar a la #JornadaÒmnia2021?
El 3 de desembre vam celebrar la Jornada Òmnia 2021 al Palau Macaya, un espai on vam poder abordar la realitat de la bretxa digital a la nostra societat, així com visibilitzar la tasca del programa Òmnia com a element de cohesió social i acció comunitària a través de l’ús de les TIC. Una jornada on vam poder reconèixer tota la feina dels Punts Òmnia, compartir els reptes i línies estratègiques del programa i, reflexionar plegades sobre l’Òmnia que volem. Va ser un dia molt emotiu doncs, per fi, ens vam poder tornar a trobar de forma presencial amb gran part de les persones que formen aquesta gran família.
Enguany la jornada va tenir un format híbrid: 70 persones van participar presencialment i 56 en línia. En aquest àlbum de fotos podreu veure algunes pinzellades visuals de la vivència.
I, si us vau perdre la jornada o la voleu tornar a veure, podeu recuperar-la en aquests enllaós: part 1, part 2 i part 3.
Una jornada dinàmica, diversa i divertida!
Benvinguda Institucional
El Secretari d’Habitatge i Inclusió Social del Departament de Drets Socials, senyor Carles Sala i Roca, va donar la benvinguda a les 126 assistents agraint a totes les dinamitzadores, dinamitzadors i entitats gestores el seu compromís ferm amb la inclusió digital.
Presentació del Pla Estratègic 2021-2025 del Programa Òmnia
La directora general de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària senyora Cesca Domènech i Ruera, i el subdirector general de Cooperació Social i Voluntariat senyor Marc Viñas Artola van presentar el Pla estratègic 2021-2025 del Programa Òmnia «Estratègia Òmnia: Inclusió social i digital des de l'acció comunitària».
Es tracta d'un document clau per a la Xarxa Òmnia doncs ens ajuda a consolidar i enfortir el Programa, fer-lo créixer i marcar el rumb, la visió, el camí, el full de ruta.
La senyora Cesca Domènech va destacar que «el Pla Estratègic ha de contribuir a blindar l'Òmnia i continuar avançant en el camí d'èxit que hem estat implementant en aquests 22 anys.»
El senyor Marc Viñas va aprofundir en els detalls del Pla Estratègic tot assenyalant que aquest ens ha d’ajudar a «entendre les TIC no només com un mer instrument, sinó com un element diferenciador per abordar les desigualtats socials i les bretxes digitals des d'una òptica comunitària". Els diferents canvis socials (augment dels fluxos migratoris, nous models de famílies, noves formes de participació ciutadana, allargament de l'esperança de vida...) i digitals (augment de l'ús d'internet i dispositius digitals, el boom de les xarxes socials, la robòtica educativa, l'administració electrònica...) han fet emergir noves necessitats que el Pla estratègic recull en sis elements principals a incorporar: Bretxes digitals, innovació social, interseccionalitat, perspectiva de gènere, acció comunitària i inclusió social i, treball per competències.
Espai participatiu «L’Estratègia Òmnia: inclusió social i digital des de l’acció comunitària»
Les professionals de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Sandra Gómez i Hungria Panadero, van dinamitzar l’espai de debat al voltant de l’Estratègia Òmnia per tal de donar veu a les principals protagonistes en la implementació i desenvolupament del Marc estratègic 2021-2024 i debatre sobre els principals reptes d’aquesta nova planificació estratègica del Programa Òmnia. Amb una dinàmica molt participativa vam poder reflexionar al voltant de qüestions clau: Què és acció comunitària, quins elements ha d'incloure la definició d'inclusió social i digital, què cal prioritzar i, quins elements ha de tenir tota acció comunitària.
Les persones participants, en línia i presencialment, es van dividir en tres grups de debat dinamitzats per membres de l’Oficina Tècnica de la Xarxa Òmnia i la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària per poder compartir opinions, reptes i experiències al voltant de tres temàtiques que van ser escollides prèviament.
1. Perfil professional de dinamització social i digital
50 persones van participar d’aquest espai dinamitzat pel Víctor Álvarez , cap del Servei d'Acció Comunitària i Inclusió Social del Departament de Drets Socials, i la Laura Marino, tècnica referent del programa Òmnia, amb participació del Ricard Faura, cap del Servei d'Inclusió i Capacitació Digital del Departament de Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori.
Es van escoltar les demandes al voltant de la definició del perfil professional i es va prendre el compromís a seguir treballant per construir un perfil professional afí amb les especificitats dels punts Òmnia.
2. Espais de trobada Òmnia
29 persones van participar d’aquest espai dinamitzat per la Ilka Shosheva, tècnica referent del programa Òmnia. El tema es va presentar explicant a grans trets l’objectiu de treball del grup i fent un breu recorregut històric per entendre la importància de les Trobades Òmnia en el desenvolupament del Programa. Les múltiples intervencions de les persones participants van deixar palès l’ampli abast del tema i les diverses dimensions d’aquest. La part positiva va ser evidenciar aquest moment com a punt de partida i deixar constància de la necessitat d’un diàleg continuat per poder donar resposta a una demanda que és comuna a tots els agents implicats en el Programa Òmnia.
3. Grup de comunicació
23 persones van participar d’aquest espai dinamitzat per la Maria José Penella, cap de la Secció d'Avaluació i Coordinació de Plans del Departament de Drets Socials i, l’Ana de Blas membre de l’Oficina Tècnica.
A partir d’una presentació sobre l’estat de la comunicació de la Xarxa Òmnia es van compartir les conclusions de l’enquesta de comunicació així com es va fer una introducció als canals, suports, estratègies i accions de comunicació de la Xarxa Òmnia. També les dinamitzadores i dinamitzadors van compartir les seves realitats comunicatives. Fruit de l’enquesta i del debat va sorgir la proposta de generar un grup de comunicació per poder repensar i millorar la comunicació dels punts Òmnia i de la Xarxa.
Jocs interactius
Després dels grups de debat va arribar el moment de relaxar-nos i deixar anar les nostres habilitats artístiques amb el makey-makey i l’Scratch, dos eines interactives amb les que fer creacions musicals. Les participants presencials i en línia es van dividir en grups amb noms de referents femenins com Chieko Asakawa o Audrey Tang, i van generar 5 jingles sobre el programa Òmnia. Les dinamitzadores i dinamitzadors no només són molt bones professionals sinó que a més són artistes! En aquest enllaç podeu veure’n algun dels resultats.
Cloenda
Per concloure la Jornada, el cap del Servei d'Acció Comunitària i Inclusió Social Víctor Álvarez, va agrair la presència de totes les ponents i assistents, i es va acomiadar fent un especial reconeixement al programa Òmnia com a garant d’inclusió social i digital. | 0.846219 | curate | {"ca": 0.9984282432595817, "cs": 0.0007254261878853826, "et": 0.0008463305525329464} | |
cawac_ca_20200528_6_177915 | Poloneses rakkatanga
Com tots vosaltres recordareu, o no, l’1 de maig del 2004 es va fer una pomposa cerimònia al Phoenix Park de Dublin (lloc on els CaD fan picnics que sempre acaben en despelote) per celebrar la macroampliació de la Unió Europea amb la incorporació de 10 nous Estats membres, clar que per membre, el meu . Però només Irlanda i el Regne Unit van obrir les seves fronteres de bat a bat per a que gent normal i escòria d’aquests països vingués a fer la feina bruta (o no tant bruta pels que s’espavilen i estan preparats).
Hi ha dos tipus de gent de l’Est. Els que són normals i l’escòria. Jo quan veig a un garrulo-waltrapes-escòria humana sempre penso amb el poli del control de passaports de l’aeroport de Dublin. Li ensenyes el passaport/DNI, se’l mira, apunta el número a l’ordinador, et comença a mirar i al cap d’una estona et diu que pots continuar. I la pregunta que li faria jo al poli de l’aeroport cada vegada que veig la xusma pel carrer és: però tu desgraciat on eres el dia que aquesta escòria va arribar a Irlanda, EH? !
Doncs bé, entre la gent normal hi ha les txurris poloneses del curs de Tècnic Comptable. De 25 persones que som només hi ha 5 nois i pel que fa les noies la meitat són poloneses. A destacar la Petra i la Kamila que fa cara de ser molt bona nena, sempre somrient. El dijous vaig seure al costat de la Kamila i vaig estar a punt de fotre-li un cop per veure si parava de moure el cap d’una banda a l’altra (ai que feliç que sóc lalalalalala). També caldria destacar la Iwona i per part irlandesa la Claire i la Suzie.
El tema és que hi ha dies que són una mica avorrits i en lloc de prestar atenció faig volar la meva imaginació. Com podria liar-la? Som-hi amb el top 5 ( faifa en francès)! :
1. Mentres el professor està explicant, aixecar-se i dir cridant histèricament "aquesta classe és una farsa, això és una presa de pèl, ens heu ben estafat amb aquest curset de no res. Vull els meus calers i els vull ara!! ".
3. Passar-se tota la classe pronunciant el nom d’algú que és a l’altra punta "ei Suzie, Suzie". Evidentment sense haver parlat mai amb la tal Suzie i la penya pensant, però que pesat que és aquest tiu. Això em recorda una mica quan anava a la Pompeu; hi havia el Ferriol al que també li dèiem Champi (de champion). Hi hagué un dia que algú l’anava cridant baixet però com no el sentia anava pujant el volum. Fins al punt que la professora del moment, que em sembla que era de Valladolid i responia al nom de Cristina Castañeda va dir " pero quién coño es Champi ? ! ".
4. Des de la darrera fila intentar fer basket a la paperera amb el got de cafè ple. Fallar, evidentment, i que el cafè vagi regalimant per la paret. Quan algú et demana explicacions dir "és que estava dolentíssim collons! ".
5. L’examen serà tipus test amb 4 opcions i de tant en tant fem preguntes que hi ha al llibre. Pregunta 40, quina és la resposta correcta? Dius que és la B, intentes justificar la teva resposta dialogant tranquilament amb el professor i la resta d’alumnes durant una bona estona. Al final el professor diu "la resposta correcta és la D". Llavors tu treus el bat de beisbol de la bossa, fots un cop a la taula i dius "la D? I uns collons la D!". Destrosses la classe i marxes. De camí cap a casa, bat a la mà, vas destrossant tots els cotxes que tenen una D a la matrícula (tots els de Dublin). Arribes a Parnell Street i veus l’autobus 40D (que va a Tyrrelstown). El destrosses tranquilament, primer els llums, després els vidres i finalment arrenques els seients. Quan has acabat marxes dient que era la B. A la següent setmana el professor diu "ei nois, que era la B! ". | 0.704852 | curate | {"es": 0.057150822414273765, "ca": 0.9316977976024533, "fr": 0.006690827989963758, "cs": 0.002230275996654586, "eo": 0.002230275996654586} | http://marquitus.blog.cat/2007/11/03/poloneses-rakkatanga/ |
mc4_ca_20230418_4_169041 | La Jonquera també es "mulla" per l'esclerosi múltiple - InfoJonquera
Dissabte, 8.7.2017 09:00h Vida social
La Jonquera també es "mulla" per l'esclerosi múltiple. Imatge d'arxiu.
© Arxiu: Josep Ribas - Falgués Fotografia
ACEJ Natació La Jonquera
La Jonquera fa molts anys que participa en la campanya solidària de la Fundació Esclerosi Múltiple. El “Mulla’t” de la Jonquera, és organitzat per l'ACEJ Natació La Jonquera, i se celebrarà aquest diumenge 9 de juliol a la piscina municipal. Serà a les 10 h quan es farà el salt conjunt a la Piscina, una fotografia que mostra el compromís amb els malalts d’esclerosi múltiple. I ja no pararan de nedar fins a les 19.00 h.
La Fundació fa 28 anys que es va crear amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones amb la malaltia i destinar fons la recerca. El Mulla’t és la campanya estrella de la Fundació amb la que es busca sensibilitzar la societat i captar fons.
L’esclerosi múltiple és una malaltia neurològica crònica que afecta el sistema nerviós central i diferents parts del cos van perdent la seva funció. És la segona causa de discapacitat neurològica en persones d’entre 20 i 40 anys i afecta més a les dones que els homes. Es calcula que a l’Estat espanyol hi ha 46.000 persones que pateixen esclerosi múltiple, 7.000 dels quals a Catalunya.
888 lectures Cap comentari Envia | 0.766971 | curate | {"ca": 0.9150375939849624, "de": 0.027819548872180452, "sv": 0.03308270676691729, "it": 0.02406015037593985} | http://www.infojonquera.cat/article/42320/la-jonquera-tambe-es-mulla-per-lesclerosi-multiple |
mc4_ca_20230418_5_510050 | Ross Castle B&B Mountnugent Irlanda - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 4 allotjaments a Mountnugent.
Ross Castle, Ross, Mountnugent, Mountnugent, Irlanda - Excel·lent ubicació - Veure al mapa
Més informació sobre Ross Castle B&B
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Mountnugent, no busqui més enllà de Ross Castle B&B. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Ross Castle B&B és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Mentres estan allotjats en aquestes meravelloses instal.lacions, els clients poden gaudir de Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, aparcament de cotxes, habitació familiar, àrea de fumadors, àrea de TV/saló compartit.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara calefacció, escriptori, plat de dutxa, banyera, sala d'estar per satisfer els clients més exigents. L'hotel ofereix meravelloses instal.lacions d'oci com camp de golf (a 3 km), pesca, equitació, jardí que faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Ross Castle B&B és una elecció inteligents per a viatgers a Mountnugent, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties.
Allotjaments a Mountnugent | 0.80942 | curate | {"ca": 0.981677237491191, "en": 0.018322762508809022} | https://www.agoda.com/ca-es/ross-castle-b-b/hotel/mountnugent-ie.html |
macocu_ca_20230731_3_317999 | Martinenc i UE Horta, junts a la Lliga Catalana i a l’EBA
Des de fa uns dies, la UE Horta i el Martinenc saben que seran rivals tant a la Lliga Catalana EBA (la competició que donarà el tret de sortida al curs basquetbolístic oficial 2021-22) com a la lliga EBA (els dos equips del districte formen part del grup C-1 de la categoria, que començarà a jugar-se a principis d’octubre).
El primer derbi, de fet, ja té data: serà el 18 de setembre a la pista del carrer Feliu i Codina, amb la UEH com a local. Serà la tercera jornada de la fase de grups de la Lliga Catalana (al grup també hi ha el SESE i el Roser, els altres dos equips de la ciutat que jugaran a EBA) i el partit podria servir per decidir la classificació d’un dels dos equips per als quarts de final. | 0.821831 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_521120 | El president de la CEV denuncia l’atac dels Governs del PP a les caixes valencianes, la falta d’ajudes i inversions públiques, i proposa buscar el finançament “a Brussel•les, a Madrid o allà on calga” | 0.727814 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_299992 | La primera trobada del Grup de Treball del projecte CAMINIS es va celebrar el passat 14 de desembre de 2017.
Us contem com va anar:
Una trobada de vora 60 persones, tot un èxit de convocatòria!
Va ser una trobada de vora 60 persones, tot un èxit de convocatòria. Assistiren representants dels diferents col·lectius implicats: alumnat, famílies, AMPA, professorat de tots els col·legis de Dénia, La Xara i Jesús Pobre, així com entitats socials dirigides al foment de la bici, preocupades per l'accessibilitat dels nostres carrers, associacions veïnals, empresarials i tècnics i representants de l'ajuntament.
L'objectiu era començar a construir el projecte entre totes i tots, i que aquest incloga la mirada de les persones que participem de l'espai públic i especialment dels llocs on volem que la infància jugue, camine, estiga amb autonomia, seguretat i comoditat.
Va ser una bona experiència, com a primera activitat del grup de treball. Es van presentar els valors del projecte CAMINIS i es van transmetre pinzellades de la realitat dels tres nuclis urbans de Dénia on és desenvoluparà el projecte, i especialment, fixant-nos en l’entorn dels centres educatius i en les necessitats de la comunitat escolar.
La primera activitat tenia l’objectiu de posar-nos en situació i generar complicitats entre els assistents.
Quina és la Dénia que volem?
Aquesta va ser una mena de joc on conèixer les diferències generacionals dels hàbits de mobilitat a l’escola i d’ús i gaudi de l’espai públic. Com a dades interessants obtinguérem que ara hi ha més infants que van amb cotxe que en generacions prèvies, que abans anaven més a peu i sense acompanyament adult, i que es jugava més al carrer.
Agrupats segons el col·lectiu que representen; en associacions de pares i mares, alumnat, representants de centres, associacions civils i representants de l’Ajuntament van imaginar una Dénia en un futur pròxim, dins de 10 anys. Per una banda reflexionaren sobre què passaria si no actuem, si deixem que augmente l'ús irracional del cotxe i apartem la infància dels nostres carrers. Però també es van donar idees del que voldrien que ocorreguera si treballem per a millorar el nostre entorn, l’espai públic de la nostra ciutat, i especialment de l'entorn escolar i de joc de les xiquetes i dels xiquets.
Moltes idees ben esgrimides per menuts i no tant menuts. Al final de la vesprada es van recollir idees per a redactar un Manifest comú amb els desitjos de la Dénia que volem, i que puguen ser tractats des del projecte Caminis per a transformar el municipi. | 1 | perfect | {"ca": 0.9913077834847887, "pt": 0.00869221651521138} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_634639 | Bé, una mica de fricor nadalenca. Quin bombó us fa fer més salivera? Potser els Ferrero Rocher? O els Lindt? O cap d'aquests? Doneu la vostra opinió i, si ho creieu pertinent, descobriu-nos un nou univers bomboner! He posat només aquests dos a l'enquesta perquè la cosa no quedi gaire dividida, que si hi ha tres mil opcions no té cap gràcia. Tant els Ferrero Rocher com els Lindt tenen varietat de gustos des de fa uns anys, però centrem-nos en els clàssics de xocolata. Així doncs... tu què tries? Comença la guerra. PS: Per aquells a qui no us agraden els bombons (), teniu l'opció Crom el bombó.
Ferrero Rocher! Tot i que em quedo amb la xocolata belga com diu la Turanga més amunt | 0.733351 | curate | {"es": 0.04903417533432392, "ca": 0.9286775631500743, "en": 0.022288261515601784} | |
mc4_ca_20230418_18_101091 | Berta Mas, Nàpols, Itàlia
L'Accademia della Moda es troba a Itàlia. Va néixer fa anys a Nàpols i l'últim any van obrir seu a Milà. L'accademia està situada just al costat de l'estació central de Nàpols, on hi ha la seu principal, dedicada especialment a la moda. A 5 minuts hi trobem una segona seu on hi ha altres branques com la comunicació, arquitectura, producte i moda.
Alguns poden pensar que Nàpols és una ciutat perillosa, però no és cert, ja que totes les ciutats tenen la seva part perillosa, només l'has de conèixer i saber per on t'has de moure i quines hores del dia són les adequades. En el cas de Piazza Garibaldi ens trobem que és una de les zones més perilloses, però només durant la nit. La resta del dia has de vigilar les teves coses però pots estar-hi amb tota la tranquil·litat.
Pel que fa a l'Accademia, puc dir que m'ha sorprès positivament, l'organització és molt correcta i les aules estan molt ben adaptades, sobretot les de moda, ja que trobes taules grans per poder treballar, màquines de cosir industrials, termofixadora i planxa sempre a la teva disposició (només m'he trobat un parell de cops que estaven fent classe i la professora no et deixa entrar però hi ha altres professores que si ets educada no tenen cap problema).
Pel que fa al pla d'estudis, cal dir que és molt complet, ja que toquen una mica de tot, des de gràfic (relacionat amb la moda) fins treball en equip per elaborar una col·lecció. Una de les coses que em va sorprendre és que, a l'hora de dissenyar, hi ha molta llibertat, ja que finalment la idea de la col·lecció, és a dir la inspiració, l'elabores conjuntament amb tota la classe i després cadascú individualment fa la seva pròpia col·lecció que s'acabarà elaborant a l'assignatura de modelística.
A l'hora d'escollir assignatures, et donen l'opció d’escollir des de primer fins a tercer, ja que ells el programa que fan és de tres anys (sempre el mateix nombre de crèdits que nosaltres).
A l'hora de fer les classes, la majoria són en Italià, tot i que algun professor parla anglès. En el meu cas, m'he adaptat molt bé: al principi era capaç d'entendre l'italià però no el parlava. L’accademia no t'ofereix cap curs d'italià però si ets espavilat no tindràs cap problema en aprendre l'idioma.
Pel que fa la cuitat, crec que és molt difícil explicar com m'hi he sentit, ja que és una ciutat única i molt enriquidora. Són gent molt alegre i alhora especial però en el bon sentit de la paraula.
El professorat s'ha portat de 10, des de la directora fins al conserge.
Finalment, he de dir que per la gent d'Erasmus hi ha molts grups que organitzen excursions i és una oportunitat per conèixer gent fantàstica i passar moments inoblidables.
En conclusió, crec que amb això ho acabaré de dir tot, ja que m'han donat l'opció d'allargar l'Erasmus i no ho he dubtat ni un sol moment en fer-ho. Des del meu punt de vista, m'han faltat moltes coses per aprendre, més de les que he après.
L'experiència d'Erasmus és molt enriquidora en tots els aspectes, i la recomano 100%.
* S’ha de tenir en compte que molts llocs només pots pagar en efectiu.
* Per l’allotjament recomano que, si no tens cap contacte,
dediquis uns dies en anar allà i buscar-ho personalment, ja que et demanen diners per bloquejar el pis i no et pots fiar d'internet. | 0.873763 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.esdap.cat/p/1/1318/0/Berta-Mas,-N%C3%A0pols,-It%C3%A0lia |
racoforumsanon_ca_20220809_2_351715 | Sembla que al Raco li estan marxant totes les dones.S'hauria de fer un fòrum per dones en català ?Seria un primer pas com a país.El Raco ho podria fer ?La moderació hauria de ser estricta per suposat .Be, gràcies per les opinions. Si aquí no te interès a altres llocs si. La prova es que n'hi ha molts .Les dones catalanes que no es queixin que la majoria estan encantades de poder-se fer les ofeses.
I que aquest fil l'obri una persona que defensa que les dones han d'anar tapades de cap a peus...Agafo lloc.
L'usuari en qüestió defensa això?
Mira el seu avatar. I diu ser una catalana conversa a l'Islam. | 0.772876 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_12_24624 | Les Nits Joves i les Festes de la Joventut compten amb el suport de la Diputació de Barcelona i de la Direcció General de la Joventut de la Generalitat, i amb la participació de les entitats juvenils del municipi.
Consulteu el detall de les activitats en els enllaços situats a la dreta d'aquest text. | 0.758895 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.castellviderosanes.cat/privat/c.php?CODI=17023& |
wikipedia_ca_20230401_0_499674 | Punt (barca)
Aquest article o secció necessita millorar una deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen podeu [ iniciar un fil de discussió] per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat .
Un punt és una barca de fons pla i proa quadrada, emprada per a desplaçar-se en rius tranquils i estanys de poca fondària a Anglaterra. “Punting” és la denominació anglesa de navegar en un punt. El tripulant navega empenyent una perxa, mentre va recolzant la punta submergida en el fons.
Originalment els punts eren barques de transport. I també s'empraven com a plataforma de tir per a caçar aus aquàtiques o pescar amb ham. Actualment el seu ús principal és com a barques de passeig.
Per la forma de navegar s'assemblen molt a les barques de l'Albufera de València.
Perxes de propulsió.
Les perxes per al punt d'esbarjo són normalment fetes de picea, o alumini. Un perxa normal té aproximadament de 12 a 16 peus (4–5 m) i pesa aproximadament 10lb (5 kg). A Oxford i Cambridge utilitzen normalment unes perxes amb una llargària de 4,5 m (15 ft).
L'extrem inferior de la perxa està cobert amb una sabata "de metall", un tros de metall arrodonit per protegir el cap d'avall de la perxa. Aquesta sabata de vegades està feta amb la forma d'una cua d'oreneta. | 1 | perfect | {"it": 0.009280742459396751, "ca": 0.9752513534416086, "es": 0.015467904098994586} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=499675 |
mc4_ca_20230418_12_746441 | Intensa activitat del Girbau Vic TT | Esports, Ajuntament de Vic
← Segona derrota seguida del Vic Vòlei Callís sènior al cinquè set
Publicat el 11 abril 2019 per Miquel
EL GIRBAU VIC TT DE LA 1a DIVISIÓ ESTATAL MASCULINA, FINALITZA LA LLIGA, ASSOLINT AMB ESCREIX L’OBJECTIU DE LA PERMANÈNCIA
La setmana passada va ser l’equip de la Divisió d’honor estatal femenina que, amb un equip format principalment per les joves jugadores de la pedrera de l’entitat, va assolir la permanència. Aquest dissabte ho farà l’equip de 1a divisió masculina que jugarà el darrer partit a Vic a les 17h. contra el Son Cladera de les Balears. Amb independència del resultat, també continuaran en aquesta 1a divisió amb jugadors sèniors formats al club.
DIUMENGE A LES 10:30 A VIC, GIRBAU VIC – ARTEAL DE SANTIAGO DE COMPOSTELA
L’equip de la superdivisió estatal femenina jugarà el penúltim partit de la lliga Iberdrola contra l’Arteal de Santiago de Compostela. El conjunt dirigit per Salvador Serra té pràcticament assegurada la seva classificació per disputar competicions europees, però intentarà recuperar la dinàmica de victòries de la segona volta, trencada la darrera jornada contra el Rivas de Madrid.
EL GIRBAU VIC TT, CAMPIÓ DE LA LLIGA DE 2ª DIVISIÓ TERRITORIAL
El Girbau Vic TT ha finalitzat primer del seu grup de la Lliga de 2ª provincial B i aquest diumenge iniciarà el play-off pel títol i Fase d’Ascens.
http://www.rtbtt.com/lligues1819/SEG_B_TITOL.pdf
EL GIRBAU VIC TT PARTICIPARÀ EN ELS CAMPIONATS DE CATALUNYA DE JOVES A VALLS
Diferents equips i esportistes del Girbau Vic TT, s’han classificat per disputar els Campionats de Catalunya de joves que se celebraran del 13 al 18 d’abril a Valls. Entre els que tenen més opcions volem destacar els equips benjamí femení, aleví femení i masculí i infantil masculí.
http://www.fctt.org/ftp/CCJOVES1819/ccjoves1819.pdf
IRINA GIMENO i NEREA GARCÍA, JUGARAN EL PRESTIGIÓS OPEN DE BÈLGICA DE JOVES, AMB PARTICICIPANTS DE 46 PAÏSSOS DELS 5 CONTINENTS
La joves jugadores del Girbau Vic TT, Irina Gimeno (benjamina) i Nerea García (juvenil), han estat seleccionades per participar en un dels Opens Internacionals de joves de més prestigi mundial a Bèlgica.
Hi participen els millors jugadors i jugadores d’edats de les principals potencies del Tennis de Taula al món, com Xina, Japó, Rússia, Taiwan, Índia, Brasil, Canadà i Estats Units entre d’altres.
https://www.ittf.com/tournament/5038/Belgium-junior-cadet-open-ittf–junior-circuit/
CLÀUDIA CAYMEL,JUGARÀ EL TOP ABSOLUT CATALÀ A LES BORGES BLANQUES
La jugadora de la superdivisió estatal del Girbau Vic TT, Clàudia Caymel, jugarà el Top català absolut que se celebrarà el19 d’abril a les Borges Blanques.
http://www.fctt.org/ftp/top/TOP_1819_ABS.pdf | 0.677586 | curate | {"ca": 0.7233885819521179, "en": 0.13738489871086557, "es": 0.13922651933701657} | http://www.esportsvic.cat/noticies/intensa-activitat-del-girbau-vic-tt/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_179170 | El primer que farem és partir de zero, és a dir, triarem l'opció 'Nou' del menú 'Arxiu'. Ara tenim el gatet a l'escenari i el traurem. Ja sabeu com fer-ho: escollim les tisores i eliminem el gat. La idea és quedar-nos sense res! Construirem els objectes necessaris per al programa. Primer dibuixarem un pilota. Al menú nou objecte fem clic sobre el pinzell i s'obrirà l'eina de dibuix
Seleccionem l'eina cercle i triem el cercle farcit . Fem un cercle ni massa petit ni massa gran (amb la tecla majúscules pressionada acaonseguirem dibuixar un cercle i no una el·lipse) Ara tenim un objecte nou amb el qual podem fer coses, li posem de nom "Pilota".
Movent la pilota
Primer de tot, caldrà que tornem al llenç de programació, podem fer-ho prement el botó de Programes:
Què podem fer? Per començar podem iniciar el programa prement la bandereta verda.
Col·loquem aquest codi a l'escenari, Escrivim el codi de la "Pilota". Ja sabem com fer-ho, oi? Ja coneixem les instruccions 'mou-te', 'rebota en tocar una vora', l'estructura iterativa 'per sempre' i la instrucció que detecta si hem enviat un missatge. Combinant tot això podem fer el programet senzill
Ara pressionem la bandera verda i posem el programa en funcionament. Comprovem com funciona el rebot.
Anem a afegir un nou objecte per detectar quan la pilota toca la part inferior de l'escenari.
Cada vegada que premem la bandera verda la pilota ira a la part superior central de l'escenari (0,160) i es mourà en direcció cap avall (180). Si deixem el codi d'aquesta manera la pilota sempre tindria el mateix moviment, farem que la direcció sigui diferent cada vegada, amb la instrucció.
La paleta
Ja tenim la pilota en moviment, construïm un nou objecte per interactuar amb la pilota, A aquest objecte li anem a cridar "Paleta"
A l'editor de dibuixos dibuixem un rectangle, procurant que el centre quedi ben col·locat
A aquest objecte li afegim el següent codi.
Amb aquest codi aconseguim que l'objecte "Paleta" segueixi el moviment en "x" del ratolí. Ara hem d'aconseguir que la paleta i la pilota interactuïn. Per a això modificarem el codi de la paleta de la següent forma.
Més rebots
Anem a escriure el codi de rebotar.
La línia de fons
Comprovem com funciona el rebot. Anem a afegir un nou objecte, que ens servirà per detectar quan la pilota toca la línia de fons i per tant perdem el punt. Crearem nou objecte, obrim l'editor de dibuix i dibuixem un objecte com es mostra en la següent imatge i li diem fons.
Modifiquem el codi de la "Pilota" perquè aquesta interactuï amb el "Fons"
Seria convenient que poguéssim comptar les vegades que la pilota toca el fons. Per això vam crear una variable a la que anomenem "marcador".
Cada vegada que la "Pilota" toca la línia de fons incrementem aquesta variable en un.
Quan iniciem la partida haurem de posar aquesta variable a zero. Per això escrivim el següent codi a l'escenari. Hem construït un nou missatge "inicia" que utilitzarem més endavant per fixar la posició inicial de tots els objectes
Perdre la partida
Fem que la partida d'un nombre determinat de punts. Canviem el bucle "per sempre" del codi de la pilota per un "repetir fins que ..." amb la condició desitjada.
Afegim un missatge (enviar "fi") al codi per activar les condicions de final de partida
Dibuixem un nou escenari per al final de partida.
400px|centro
Modifiquem el codi de l'escenari perquè respongui als missatges "inicia" i "fi".
Per acabar afegim els comportaments "inicia" i "fi" als altres objectes.
Pera a la pilota
Para la paleta:
centro
Retrieved from "http://wiki.edutec.citilab.eu/index.php?title=Ejercicio:_Pong/ca&oldid=11724"
Categories:
Scratch
8 a 10 años
10 a 12 años
Navigation menu
Personal tools
English
Log in
Namespaces
Page
Discussion
Variants
Views
Read
View source
View history
Actions
Search
Navigation
Main page
Recent changes
Random page
Help
Tools
What links here
Related changes
Special pages
Printable version
Permanent link
Page information
El contenido está disponible bajo licencia CC BY-SA 4.0 con autoría de Citilab (Fundació Pel Foment de la Societat del Coneixement). Es posible compartir la obra en cualquier medio o formato y adaptarlo incluso para propósitos comerciales, siempre que atribuya el crédito de manera adecuada, indique y conserve los cambios y licencie las nuevas obras bajo la misma licencia y con un enlace a la misma. | 0.674308 | curate | {"ca": 0.7596626844694307, "it": 0.00890138205668775, "pt": 0.005621925509486999, "es": 0.13562895291637386, "eo": 0.0028109627547434997, "en": 0.07870695713281799, "la": 0.0025767158585148745, "lb": 0.0023424689622862497, "fr": 0.0023424689622862497, "ru": 0.0014054813773717498} | http://wiki.edutec.citilab.eu/index.php?title=Ejercicio:_Pong/ca&direction=next&oldid=11722 |
mc4_ca_20230418_18_19206 | ANC1-715-T-5
Acta de la sessió de la Junta de Biblioteques i Museu de la Història de 21.01.1892
ONOMÀSTICS: Schwartz, Federico/ Carreras, Francisco/ Rufart, José María/ Bofarull, Manuel de/ Fita, Magin/ Vidal de Valenciano, Eduardo/ Moragas, Tomás/ Bocanegra, Rafael/ Pedrals, Arturo/ Rubió i Lluch, Antoni/ Carreras Dagás, Juan/ Prats y Rodés, Juan/ Puiggari, José/ Fiter Ingles, José/ Prats y Rodés, Juan/ Elias de Molins, Antonio/ Vidal Quadras y Ramón, Manuel/ Vidal de Valenciano, Cayetano/ Rubió i Ors/ Concha Clará, Mariano de la/ Costa, Francisco/ Sauret y Costa, Luis/ Sagarra, Ferran de
ENTITATS: Comissió de Biblioteca/ Museu de la Historia/ Associació de Faquines de Capsana i Macips de Ribera/ Ajuntament/ Comissió Municipal/ Comissió de Biblioteca/ Centre Excursionista de Catalunya/ Junta d'Obra de la Parroquia de Nostra Senyora de la Merce/ Associacions gremials
TOPÒNIMS: Barcelona
MATÈRIES: Mosaic de les Cases Consistorials,s'arrenca, trasllada i restaura/ Bandera gremial/ Plat decoratiu/ Sílex/ Segells adherits als documents de l'Arxiu municipal/ Col·lecció d'objectes artístic, científic-arqueologic que poseeix el centre excursionista de Catalunya/ Objectes de caracter historic, artístic o arqueologic, de l'esglesia de Sant Miquel/ Bandera de Santa Eulalia
Sig.antiga: 0005. | 0.607786 | curate | {"en": 0.023938223938223938, "ca": 0.5768339768339769, "es": 0.3861003861003861, "pt": 0.013127413127413128} | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/fitxaUnitat.do?tipusUnitat=0&nivell=Actes%20de%20la%20Junta%20i%20organismes%20predecessors&fulla=1&posUni=4&totalUniT=1036&totalUniN=0&pageUni=1&cerca=fons&pos=0&total=1&page=1&tipusUnitatCerca=0&selecimatges=&contingut=&dataInici=&dataFi=&dataConcreta=0&titol=&tipusdoc=&codiUnitat=&tipusfons=Institucions&nomfons=JUNTA%20DE%20MUSEUS%20DE%20CATALUNYA&unitatInici=&unitatFi=&sign=&desc=&codiarxiu=&codifons=&idarxiu=1&idfons=715&codiProc=9999999999999999&codiClass=01000000000000&unic=&quadreProc=&quadreClass=69 |
crawling-populars_ca_20200525_23_153033 | En ús de les atribucions que em confereix la legislació vigent, en virtut del que disposa l'article 106 dels Estatuts de la Universitat i per acord de la Junta de Govern del dia d'avui, nomèn el senyor Juan Raúl Álvarez Idaboy, de la Facultat de Química de la Universitat de l'Havana (Cuba), professor visitant adscrit al Departament de Química, amb un contracte de tres mesos, de l'1 de maig al 31 de juliol de 1998.
Les retribucions que percebrà el professor visitant seran les que corresponen a un professor titular d'universitat.
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
El Rector, Llorenç Huguet
Excm. Sr. Vicerector de Professorat, Il·lm. Sr. Director del Departament de Química i Il·lm. Sr. Gerent de la Universitat.
Acords que fan referència a aquest. | 0.773548 | curate | {"ca": 0.9622641509433962, "en": 0.031446540880503145, "es": 0.006289308176100629} | : /fou/acord/37/3704.html |
mc4_ca_20230418_1_688268 | Vila-real en bici: LAS BICICLETAS (no solo) SON PARA EL VERANO
LAS BICICLETAS (no solo) SON PARA EL VERANO
Hui no volem parlar de la famosa pelicula.
Amb la calor i el bon temps, veig mes bicicletes per Vila-real. Encara que en la roba adequada, realment podes anar tot l'any pedalejant. Pot ser cal recordar que vivim a Vila-real, no a Oslo.
Malgrat açò veig coses que no m'agraden. Ciclistes per damunt de les voreres a molta velocitat, per direcció prohibida, sense llums..... I per desgracia no som comportaments aïllats o de menors. Es gent, que pedaleja de forma estacional.
Conductes que no estan be, i que donen mala imatge de les bicis als peatons i conductors de vehicles a motor.
Si volem respecte dels altres actors del teatre del carrer.....hem de tindre un comportament respectuós amb les normes. Tots som alguna volta peatons i de segur que no ens agrada quan una bici pasa massa fort a menys de un metre.
Recordem que no som peatons en rodes, sinó vehicles sense motor.
Un dels avantatges de la bici, es que no cal segur, carnet ni permís per a circular......i eixa llibertat pot tornar-se en contra en el sentit de que "qualsevol" pot ser ciclista, encara que no tinga nocions bàsiques de trafic.
Com a ciclistes siguem responsables, mostrant bones conductes, perquè estem donant una imatge. I no estaria de mes, dir algo als que no respecten les normes. Ací fiquem les nostres recomanacions per a que circular en bici per Vila-real siga facil i segur.
Publicado por vilarealenbici en 3:11 | 0.708347 | curate | {"es": 0.12298387096774194, "it": 0.028225806451612902, "ca": 0.7439516129032258, "pt": 0.036290322580645164, "oc": 0.026881720430107527, "nl": 0.041666666666666664} | http://vilarealenbici.blogspot.com/2011/07/las-bicicletas-no-solo-son-para-el.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_733850 | Els amics de Facebook de Joan Laporta li demanen una coalició ERC-SI-RCat a BCNJoan Laporta (SI) ha preguntat als seus amics de Facebook el següent: 'Penseu que ens hauríem de presentar en una llista unitària independentista, sense excloure cap formació política a la ciutat de Barcelona?'. La resposta ha estat clara i contundent. La majoria vol una candidatura ERC-SI-RCAT-CUP. 03.02.2011 - 20:02 - Països Catalans“Als amics del FB que teniu inquietuds polítiques: veig que hi ha moltes opinions contraposades en relació a l'estratègia a seguir a les municipals de Barcelona. Penseu que ens hauríem de presentar en una llista unitaria independentista, sense excloure cap formació política, a la ciutat de Barcelona? Espero les vostres opinions. Gràcies!”Així ha començat un debat controvertit a la pàgina de Facebook de Joan Laporta. Així, Solidaritat Catalana, que fins ara s'ha mostrat reticents a sumar esforços independentistes amb Esquerra i Rcat a Barcelona de cara a les eleccions municipals, s'han trobat que la majoria dels seus simpatitzants volen la unitat dels independentistes a la capital de Catalunya. Laporta ha rebut centenars de comentaris a favor de la unitat sobiranista. De seguida, els perfils pròpis de la formació política han intentat reconduir el debat perquè fos favorable al discurs oficial de Solidaritat. Però no ha estat possible, la majoria d'amics de Facebook de Joan Laporta demanen a Solidaritat que faci tot el possible per sumar amb Esquerra, Reagrupament i les CUP.Caldrà veure, doncs, si Laporta fa cas als seus amics. De moment, Esquerra i Reagrupament ja han signat un acord per concórrer junts a les eleccions municipals del 22 de maig. Per la seva banda, Solidaritat es nega a fer primàries amb ERC-RCat per escollir el cap de llista. Podria ser, però, que la pressió de les bases forcés a Solidaritat a fer un pacte entre totes les forces independentistes de la ciiutat.Missatges que es poden llegir al Facebook de Joan Laporta:1. Joan, amics de SI. UNITAT, sisplau. És de llògica, em de fer força tots sota un desitg comú, INDEPENDÈNCIA ! ! no perdem l'oportunitat i els aires de canvi que corren. Pensem en la memòria de tots aquells que van lluitar per una Catalunya ll...iure i que de ben segur ara voldrien que hi anèssim tots plegats. Ara toca no fer el POLÍTIC, i anar tots de cop ! ! deixant de banda sensibilitats o sigles de partit ! ! VISCA CATALUNYA LLIURE ! ! 2. Si... d'aquesta manera es podrien assolir molts més vots.... 3. Quan menys dividim el vot independentista, mès oportunitats tenim de treure bons resultats. 4. I tant que si! I no només a Barna...Hem d'anar tots units. Sí! a barcelona és fundamental. Però amb primàries. 5. Evidentment! A BCN ciutat l'independentisme no és prou fort. Més d'una candidatura afavoreix la dispersió del vot i ens afebleix. 6. Sí. La unió fa la força. En canvi ell colonialisme ens aplica el "divideix i venceràs". Els independentistes valoraran positivament que SI no posi pals a les rodes a la unió electoral a les municipals. El més important de tot és que al mateix temps SI no afluixi la seva tasca parlamentària. 7. SI, necessitem una candidatura unitària, deixeu de banda d'una punyetera vegada els colors partidistes i penseu en el millor per catalunya, necessitem un partit independentista que aglutini a tots els independentistes, no 50.000 partits per... separat, barallats i que no es posin d'acord.El país abans que tot, sobretot abans que el partit 8. La unitat és l'unic camí, tard o d'hora es farà. 9. Deixeu tots plegats, no només SI, els personalismes al marge i treballeu junts pel país que tant dieu estimar -i segur que és així. I dit això, moltes gràcies per consultar-ho, aquest SI que ...és el camí. Endavant cap a la independència! 10. Cal anar, sens dubte junts: SI no superarà el llindar del 5% per entrar al consistori barceloní i a més a més, a hores d'ara no hi ha un discurs a nivell local que pugui atreure a prou gent d'altres partits independentistes. La lògica local fa necessària una coalició independentista. A part, si no es fa ara la coalició, quina coherència discursiva donarà el partit amb el que eren els seus principis fundacionals d'unió de totes les forces independentistes? http://www.cronica.cat/noticia/Els_amics_de_Facebook_de_Joan_Laporta_li_demanen_una_coalicio_ERC-SI-RCat_a_BCN
Hi han grups de Facebook per qualsevol bestiesa. i aquesta n'és una. Laporta te un projecta i no te res a veure amb el projecta d'E. I Rcat que facin el què vulguin amb la seva capelleta , que més aviat sembla una ermita. ( Perdó, però algú ho havia de dir) | 0.719775 | curate | {"ca": 0.9220578494148819, "es": 0.03356149260322367, "fr": 0.0008831971737690439, "en": 0.007948774563921396, "cs": 0.0035327886950761757, "st": 0.007286376683594612, "da": 0.00044159858688452196, "it": 0.024287922278648708} | |
cawac_ca_20200528_9_29157 | Formulari de cerca
Veus amb nom propi
Lurdes Corbera i Miquel Clusellas
"A l’escola hi ha un contacte proper. Els pares saben que poden trucar. Poden venir sempre que vulguin. I l’acolliment vol dir això, que sempre que vulguin poden venir aquí a l’escola, sempre seurem en una taula i en parlarem. Que se sentin, doncs, escoltats, que quan tenen un suggeriment o...
Veus amb nom propi
Luís López
“Participar en el AMPA creo que es una oportunidad importante de formar parte activa de la comunidad educativa. Y creo que es importante que todas las familias participen porque es una forma de aglutinar fuerzas para mejorar la calidad de la educación.”
Luís López, Membre de l'AMPA de l'escola Anselm Clavé
Veus amb nom propi
Manel Trincado
"Crec que l'AMPA és un complement essencial per a l'escola dels nostres fills: l'AMPA hauria de disposar de més comunicació entre els pares i la direccó de l'escola i així establir canals de comunicació efectiva entre totes les parts."
Manel Trincado, Membre de l'AMPA de l'escola Sant Antoni Maria Claret de Cornellà de Llobregat
Veus amb nom propi
Montserrat Ruiz
“Nosaltres entenem la participació no com mans que es posen a treballar, sinó la participació de les idees. Des de les idees i des de la base. Construïm una escola entre tots. I la veu del mestre no és la més important, ni la que té més poder, sinó que el que pugui dir una mare d’un infant, una...
Montserrat Ruiz, Directora de l'Escola Tanit
Veus amb nom propi
Elsa Zapata
"M'encanta poder col•laborar en el funcionament de les activitats i festes que gaudeixen els nostres fills; crec que és molt important poder tenir l'espai de l'AMPA per implicar-se en el que fan els nostres fills al llarg de tantes hores al dia, és una manera essencial de tenir...
Elsa Zapata, Membre de l'AMPA Amat Verdú de Sant Boi de Llobregat
Veus amb nom propi
Elsa Poveda
"La clau per a què hi hagi una relació fluïda entre equip directiu i AMPA és l’establiment d’una relació de confiança que ajudi a trencar el mur que moltes vegades pot semblar infranquejable entre les famílies i l’escola. La direcció de l’escola ha d’aprendre a escoltar el que les famílies...
Elsa Poveda, Membre de l'AMPA Europa International School
Veus amb nom propi
Antònia Cortina
"La relació família-escola ha de passar per tothom: des del conserge que obre la porta, fins als tutors, la direcció, el menjador. Tothom que té una implicació directa amb les famílies, la relació ha de ser cordial i bona. ... És el tarannà de la nostra escola, l'acolliment. Ser una...
Antònia Cortina, Directora de l'Escola Vedruna Àngels
Veus amb nom propi
Montserrat Palomar
"Considero que l'educació dels nostres nois i noies és un aspecte que implica a tota la comunitat. Les famílies som el primer agent educatiu però l'escola constitueix el primer agent educatiu extern, per tant és molt important que totes dues insitutcions caminem plegades, agafadetes...
Montserrat Palomar , Membre de l'AMPA de l'INS Josep Pla (Barcelona)
Veus amb nom propi
Antoni Parellada
“L’AMPA del nostre centre està sent un bon model del que es pot fer. Ella intenta oferir als pares un servei, primer de lligam amb l’escola. És a dir, intenta obrir tots els ponts que pot perquè els pares puguin tenir una fluida comunicació amb la vida de l’escola. I això ho està fent. Per tant,...
Antoni Parellada, Director de l’Escola Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi
Veus amb nom propi
Agnès Barba
“L’escola ha de ser una escola que se centri en les necessitats dels infants, que els doni resposta. I què és el més important per un infant? El més important de tot per un nen o una nena són el seu pare i la seva mare. Doncs, com l’escola pot intentar tenir èxit i fer que els nens es facin grans,...
Agnès Barba, Directora de l'Escola Els Encants de Barcelona
Veus amb nom propi
Carles Benito
"Nosaltres diem que som pares que fem la porta, seria com dir que som gent que estem al carrer, famílies normals i corrents que ens trobem a la porta de l'escola i des d'allà comentem les coses, sorgeixen les iniciatives i veiem com participar. Som famílies que sortim de l’escola....
Carles Benito, Membre de la Junta de l'AMPA de l'Escola Mercè Rodoreda
Veus amb nom propi
Anna Ramis
"Als pares de l’AMPA se’ls hi hauria de posar una catifa vermella, perquè hi ha un temps de treball, un temps destinat a la família i aquestes persones a més destinen un temps a tots els nens de l’escola, no només als seus fills, i moltes vegades només reben crítiques i pals."
Veus amb nom propi
Josep Manuel Prats
"Els primers educadors som els pares i mares. I som nosaltres els qui hem de dirigir la seva educació; naturalment a casa en primer lloc, però també mirant que el temps escolar i el de lleure tinguin una coherència amb el projecte educatiu i familiar que volem pels nostres fills i filles. Això...
Josep Manuel Prats, President de FAPEL
Veus amb nom propi
Mercè Rey Abella
"El primer deure de les famílies és l’educació dels seus fills. La primera voluntat hauria de ser implicar-se amb l’escola que han triat per aconseguir, entre tots, que els alumnes esdevinguin persones que puguin tenir veu en la societat del futur."
Mercè Rey Abella, Presidenta de CCAPAC
Veus amb nom propi
Carles Núñez
"El grup de mares i de pares delegats participen i col·laboren, i aporten una informació valuosíssima. Perquè és una informació de primera mà de les persones que estan més properes a les criatures."
Carles Núñez, Director de l’Escola Proa
Veus amb nom propi
Yolanda Ordóñez Guerrero
“Crec que l’educació no és només dins de l’escola. Les famílies formem part de la comunitat educativa. Per aquest motiu em vaig implicar en la Plataforma d’AMPA de Cerdanyola. Tot el moviment d’associacionisme que hi ha a Cerdanyola està repercutint en l’ensenyança, i jo volia formar part d’això,...
Veus amb nom propi
Maria Àngels Brescó
“Per motivar als pares, com que la nostra escola té un percentatge del 76% de les famílies d’origen immigrant, el primer que fem és que ens entenguin a nivell d’idioma, busquem que la informació pugui arribar, i no només fem les activitats que promou molt l’AMPA, com celebracions, sinó que obrim...
Veus amb nom propi
Àlex Castillo
"És hora d’incorporar a les famílies en el rovell de l’ou del debat educatiu. De preguntar-nos seriosament que poden aportar els pares i les mares i no distreure’ns en debats inútils com el de la carmanyola, la tarima o l’uniforme. Per això cal que les AMPA tinguin informació i formació per a...
Àlex Castillo, President de FAPAC
Veus amb nom propi
Pere Farriol
"La reforma de Wert ja ens ha fet fora definitivament (als pares i mares) dels centres educatius. Si no hi ha consells escolars amb capacitat decisòria el nostre paper és paper mullat."
Pere Farriol , President de FAPAES
Veus amb nom propi
Teresa Martínez
“Hem de parlar més als professors de les famílies, que entenguin l’entorn en el que estan els seus alumnes, i que vegin que si aquesta relació és amigable dóna bons fruits, que val la pena perdre una mica de temps parlant amb les famílies, que val la pena parlar amb els pares dels teus alumnes, que...
Teresa Martínez, Directora del Col·legi La Vall
Veus amb nom propi
Carlos Díaz
“El problema de la escuela pública es que la administración no llega a más que el mantenimiento básico. Hoy día no se paga a los centros públicos más que la electricidad, el gas, el teléfono y el sueldo de los profesores. No hay para más. Entonces no habría ni fotocopiadoras, ni habría libros, ni...
Carlos Díaz, Director de l'INS Besós
Veus amb nom propi
Concha Fernández Martorell
"És important que el centre escolar estigui obert al districte, al barri i a la ciutat, en aquest cas a Barcelona. És a dir, que el centre educatiu sigui un referent. I aquí a la ciutat com a centre educatiu i centre cultural. Un centre on s’imparteix cultura, on es viu la cultura, on els...
Concha Fernández Martorell, Directora de l’INS Menéndez Pelayo
Veus amb nom propi
Mireia Campos
"Crec que és important representenar les famílies de l'escola per saber de més a prop què fan els nostres fills i poder realitzar coses amb l'escola. Ara com ara m'agradaria poder fer una escola més sostenible i portar a terme un bon reciclatge de llibres (socilitzar-los) per...
Mireia Campos, Secretària de l'AMPA de l'escola Betània-Patmos
Veus amb nom propi
Joan Domènech
"Afavorir la participació vol dir posar recursos sobre la taula i la possibilitat de decidir. No hi ha participació sense decisió." "L’AMPA, com a entitat dins d'una escola, té una funció fonamental d’afavorir la implicació i la participació. El que ha de fer és això, i si... | 0.633243 | curate | {"es": 0.08384578997161779, "ca": 0.8709791863765374, "pt": 0.006385998107852412, "en": 0.022469252601702933, "fr": 0.00532166508987701, "it": 0.010998107852412488} | http://familiesambveu.cat/home?mini=2015-11 |
macocu_ca_20230731_1_494648 | Tres advocats donaran suport a la Infanta en la primera sessió del judici de Nóos
Tres advocats viatjaran de Barcelona a Palma de Mallorca per fer costat i defensar la infanta Cristina aquest dilluns 11 de gener a la primera sessió del judici del cas Nóos, en què la germana menor del Rei Felipe VI s'asseu a la banqueta com a presumpta cooperadora del seu marit, Iñaki Urdangarin, en dos delictes fiscals.
Fonts de la defensa han explicat a Europa Press, que en aquesta primera jornada de la vista oral -que es dedicarà a la resolució de qüestions prèvies- la Infanta estarà acompanya dels lletrats Miquel Roca, Pablo Molins i Jesús María Silva, tot i que previsiblement serà aquest últim qui intervingui des de l'estrada i exercirà 'de facto' la representació de Donya Cristina.
Tenint en compte la durada del judici, d'uns sis mesos i amb 18 acusats, dos lletrats del despatx Molins & Silva -Jorge Navarro i Juan Segarra estan acreditats per rellevar els primers i, si cal, encarregar-se de la defensa de la Infanta en diferents sessions.
La Infanta està encausada al atribuir l'acusació popular, Mans Netes, un paper imprescindible perquè el seu marit defraudase 337.138 euros en l'IRPF de 2007 i 2008 a través de l'empresa de la qual tots dos són propietaris, Aizoon, una de les mercantils ' pantalla 'del conglomerat suposadament ordit per Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres per defraudar fins a 6,2 milions d'euros públics.
Mans Netes demana per a ella vuit anys de presó com a cooperadora necessària d'aquests dos presumptes delictes fiscals, sent l'única acusació que apunta cap a la germana del Rei, ja que la Fiscalia no veu indicis que hagi comès cap delicte encara que sí presumptament es va aprofitar de els fons suposadament defraudats pel seu marit.
Els advocats de la Infanta han reivindicat la seva innocència en diversos escrits remesos al jutjat la seva innocència justificant que ella es limitava a signar "sense demanar explicacions aquells escrits que, molt ocasionalment" li va demanar rubricar el seu marit, insistint que ella estava completament al marge de la direcció i gestió quotidiana d'Aizoon, de la qual s'encarregava el seu marit.
DECLARACIÓ DE ENCAUSATS
El judici se celebrarà en una sala especial habilitada a l'edifici de l'Escola Balear d'Administració Pública, al Polígon Son Rossinyol de Palma, i està previst que els dos primers dies de la vista es dediquin a resoldre qüestions prèvies.
D'acord al calendari establert, el dimarts 9 de febrer començaran les declaracions dels acusats, i el primer a ser interrogat serà l'exdirector general d'Esports del Govern balear José Luis 'Pepote' Ballester, mentre que la Infanta serà l'última a fer-ho, sempre que el tribunal descarti aplicar la 'doctrina Botín', demanada per la seva defensa, i sigui finalment jutjada. | 0.862474 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_623196 | #DiaMundialTIC reivindica potenciar l’emprenedoria amb impacte social en els joves – CatEi
El Mobile World Centre de Barcelona ha acollit el 17 de maig la celebració que l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) han fet en motiu del Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació. Per tercer any consecutiu ambdues entitats han optat per commemorar aquesta efemèride de forma conjunta amb una taula rodona que ha tingut com a leit motiv: “Emprenedoria TIC amb impacte social”.
L’acte, integrat dins el programa d’activitats de la Unió Internacional de les Telecomunicacions de les Nacions Unides (ITU), ha comptat amb la intervenció via vídeo del seu secretari general, Houlin Zhao, tot just després de la benvinguda a càrrec de les entitats organitzadores i de la inauguració oficial de Jordi Puigneró, secretari per a la Governança de les TIC de la Generalitat.
Durant el seu discurs, Puigneró ha volgut encoratjar Telecos.cat i COEINF a liderar dos sectors (telecomunicacions i informàtica) que són “cosins germans” treballant plegats: “Ho donarem tot perquè les TIC estiguin a l’alçada del repte de construir un nou estat. I per això és important que els representants del sector anem a una, ja que això repercutirà positivament, tant en els respectius col·lectius, com en el conjunt de la societat”. El secretari també ha volgut posar l’accent en la necessitat d’atreure noves vocacions cap al sector TIC, tema que ha estat molt present durant la taula rodona posterior.
Aquesta, moderada per Toni Mascaró, president de Barcelona Loves Entrepeneurs i director d’eMascaró, ha comptat amb la participació com a ponents d’Adrià Batlle, director executiu de mVenturesBCN i impulsor del 4YFN (Fundació MWC), Julián Vinué, director de Wayra Barcelona (del programa d’emprenedoria OpenFuture_ de Telefónica),Alejandro Ortiz Puigdomènech (fundador i CEO d’Unlimitec) i d’Elisenda Bou (co-fundadora i CTO de Vilynx).
Tots quatre han coincidit a l’hora d’assenyalar la necessitat d’un canvi de mentalitat que permeti la consolidació d’un ecosistema emprenedor fort i amb impacte social, alhora que han reivindicat el talent dels joves del país (sovint no prou visible) i el posicionament internacional de Barcelona com a ciutat tecnològica capdavantera.
Precisament, Paco Rodríguez, gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament, ha estat el responsable de cloure l’acte. Durant la seva intervenció, ha volgut destacar els programes de suport a l’emprenedoria que el consistori té en marxa, així com l’impacte social de projectes TIC com Vincles, adreçat a la gent gran i reconegut internacionalment.
20 Mai 2016 cateinf News, web | 0.888998 | curate | {"ca": 0.9894813202756619, "de": 0.01051867972433805} | https://cateinf.wordpress.com/2016/05/20/diamundialtic-reivindica-potenciar-lemprenedoria-amb-impacte-social-en-els-joves/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_149939 | Obesitat Infantil Camí de Santiago Menús i receptes Fruites Verdures i hortalisses Peixos i mariscos Salut i alimentació Treball i alimentació Sexe i salut Compra sostenible Passió per la vida Seguretat alimentària Salut i esport Cuidar als majors Guia del nadó Gairebé tot sobre la meva mascota Prevenir l'obesitat Deixar de fumar Cuidar l'esquena Comprar habitatge Aprendre a aprendre Reciclatge en la llar
Infografies
Monogràfics
Vídeos
Salut
Benestar
Problemes de salut
Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
Quan el càncer arriba al cervell
Les cèl·lules malignes tenen la capacitat d'aconseguir el cervell, allotjar-se i formar un tumor secundari, denominat metàstasi cerebral
Per Clara Bassi 8 de març de 2013
Imagen: Stephen Dickter
La paraula “càncer” espanta a moltes persones, més quan el metge anuncia que aquest s’ha disseminat i encara més si les cèl·lules malignes han arribat fins al cervell, on poden formar un tumor secundari o, la qual cosa és el mateix, metàstasi cerebral. Però, com és? Quins tumors la produeixen? Com es tracta? Ha millorat el pronòstic dels pacients? I la seva qualitat de vida? Aquestes són algunes dels nombrosos dubtes que s’amunteguen en les ments dels pacients amb aquesta malaltia. En aquest article es dona resposta a aquestes qüestions i s’analitzen els avanços mèdics actuals que han millorat el pronòstic i la qualitat de vida dels afectats per metàstasi cerebral.
La metàstasi: el càncer a distància
En el seu inici, el càncer es desenvolupa en una part del cos però, a mesura que avança la malaltia, té la capacitat de disseminar-se a distància. Per a això, les cèl·lules malignes viatgen o migren, a través del torrent sanguini, i formen un altre tumor en un òrgan diferent, la qual cosa es denomina metàstasi. Els òrgans que tendeixen a niar els tumors a distància són, entre uns altres, els ossos/ossos, el fetge i el cervell.
“La possibilitat que es desenvolupin metàstasis cerebrals depèn de dos factors: del tipus de càncer que es pateixi i del seu estadi, ja que si es detecta en una fase inicial hi ha molt poques probabilitats que es generin tumors secundaris i, al contrari, quan més avançat està, major risc existeix”, explica Salvador Villà, neuroncólogo de l’Institut Oncològic Teknon i coordinador de recerca clínica de l’ICO Badalona (Barcelona).
Els òrgans més afectats per metàstasis són els ossos/ossos, el fetge i el cervell
Entre els tipus de tumors que produeixen més metàstasi figuren el melanoma i certs subtipos de pulmó i de mama. Així, el 25% dels casos d’adenocarcinoma pulmonar, un càncer de pulmó relativament freqüent, desenvolupen metàstasis cerebrals; el 15% dels carcinomes escamosos, un càncer de pell, els afavoreixen; i en el cas del càncer de mama, els tumors que expressen receptors hormonals tenen menys tendència a produir-les que els tumors de mama que no són de tipus hormonal, segons informació de Villà.
Dels símptomes a la detecció de les metàstasis cerebrals
La metàstasi cerebral té una grandària de dos o tres centímetres al moment de la detecció, però pot créixer fins a arribar als cinc centímetres. Els seus símptomes són molt variats segons la regió cerebral on es localitzi. Així, si afecta a l’àrea motora, pot produir pèrdua de força en els braços; si es troba a la regió del parla, conduir al fet que la persona parli malament; o si està a l’àrea frontal, causar mal de cap, canvis de caràcter, alteració de la memòria, de l’estat d’ànim i incontinència urinària. Algunes metàstasis poden, fins i tot, provocar atacs epilèptics.
L’existència d’un sol tumor secundari és molt poc probable. En general, es desenvolupa més d’un. Per detectar-los, es recorre a proves d’imatge com la TC (Tomografia Axial Computerizada) i analítiques. I gràcies a les proves diagnòstiques, s’ha pogut saber que en menys del 30% dels afectats, la metàstasi cerebral és única. Un 70% de pacients té més d’una.
Metàstasi cerebral: troballes sobre tractament
El coneixement del nombre de metàstasi és crucial perquè l’oncólogo es decanti per un tractament en concret. Quan és única, la qual cosa ocorre en un percentatge escàs de casos, s’intervé amb cirurgia; si no és possible, s’administra radioteràpia a tot el cervell, que és el que es coneix com a radioteràpia holocraneal.
Un nou estudi publicat en ‘Journal of Clinical Oncology’ a la fi de 2012, efectuat en prop de 350 pacients per l’Organització Europea per a la Recerca i Tractament del Càncer (EORTC), una de les xarxes europees més potents en la recerca enfront del càncer, ha permès obtenir diverses conclusions noves i valuoses sobre el tractament de les metàstasis cerebrals.
La primera és que els malalts que no reben radioteràpia holocraneal tenen millor qualitat de vida. En segon lloc, encara que gaudeixen d’un millor estat de salut general, aquests pacients tenen més risc posterior de metàstasi, és a dir, de desenvolupar altres lesions canceroses en altres àrees no tractades. I, finalment, s’ha observat que tenen la mateixa supervivència que els que es tracten amb radiocirugía o radioteràpia estereotáctica, que són altres procediments que es realitzen en el cervell, amb material i utillatge d’alta precisió, segons ho sintetitza Villà.
El tractament més adequat per a les metàstasis cerebrals
L’últim informe realitzat per l’EORTC sobre les metàstasis cerebrals ajudarà a decidir de forma més adequada el tractament per als diferents tipus de tumors secundaris localitzats en el cervell. “Els malalts que tenen entre una i tres metàstasis poden beneficiar-se d’un sol tractament molt localitzat, la qual cosa permet evitar irradiar-los tot el cervell i resulta millor en termes de qualitat de vida, encara que hauran de sotmetre’s a un control més estricte, mitjançant ressonància magnètica (RM), cada tres mesos. En canvi, els pacients que tinguin més de tres o quatre hauran de rebre radioteràpia en tot el cap, que és la principal tècnica que s’aplica en aquests casos”, exposa Salvador Villà. A més, quan és necessari, s’afegeixen altres tractaments farmacològics addicionals, com els anticossos monoclonales, lapatinib i quimioteràpia.
La suma de totes aquestes opcions terapèutiques i coneixements ha permès millorar el pronòstic dels pacients amb metàstasis cerebrals que, en casos ben seleccionats i ben tractats, viuen més temps que fa solament uns pocs anys.
metástasis-ca quimioteràpia tumor
Recursos relacionats
Comparteix
Butlletins EROSKI Consumer
Per estar al dia i no perdre’t cap novetat a EROSKI Consumer, subscriu-te als nostres butlletins gratuïts. | 0.830689 | curate | {"ca": 0.9818823890680178, "de": 0.0016889298326424075, "fr": 0.003531398740979579, "en": 0.0012283126055581146, "es": 0.0075234147090434515, "pt": 0.001996007984031936, "ia": 0.002149547059726701} | https://www.consumer.es/ca/salud-ca/quan-el-cncer-arriba-al-cervell.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_109618 | Primer necessitem validar el teu e-mail. Si l'e-mail és correcte t'enviarem un enllaç per registrar-te | 0.415247 | curate | {"es": 0.39603960396039606, "ca": 0.6039603960396039} | https://underave.net/barna23/users/register |
mc4_ca_20230418_7_386854 | Wikiloc - ruta Sant Just Tibidabo circular complerta - Sant Just Desvern, Catalunya (España)- GPS track
Sant Just Tibidabo circular complerta
10.312 229 0
Vista 589 vegades, descarregada 22 vegades
Sant Just- La Salut- Coll Torres- Can Cuiàs- Pantà Vallvidrera- Punt info Collserola- Crta Arrabassada- Tibidibabo- Turó d'en Cors- Ciutat Diagonal- Sant Just
Temps: (1:25) KM (25,3) Desnivell (1016)
Corriols (15%) Camins (65%) Asfalt (20%)
Ruta curta però intensa ideal per un entrenament complet i divertit entre setmana. Combina pista ample amb algun corriol entretingut. Pel que fa a la duresa física depen del ritme que t'imposis. Xino-xano no suposarà excessiva dificultat amb un mínim de fons físic, tot i que si vols expreme't trobaràs el terreny ideal pel continu puja i baixa que s'observa al perfil.
Sortim de Sant Justi busquem la muntanya pel polígon. Pugem breument i encarem una trialera divertida per anar a buscar el camí de La Salut. Pugem amunt amb uns primers km força amens. Després d'un breu descans comença una pujada continuada que ens du fins al Coll de Torres (2km al 8'5%). Anem fins a Can Cuiàs i planegem pel camí que ens du a Vallvidrera fins que prenem l'entretingu corriol que ens durà al Pantà de Vallvidrera.
Passem pel costat de l'estació de FCC de Les Planes i pugem per un corriol. Continuem pujant un petit tram per asfalt que passa pel centre d'informació. Pista fins que arribem a dalt (3 km al 8%) i trialera mítica de baixada que desemboca a la Crta de l'Arrabassada. Remuntem el quilòmetre fins al cim del Tibidabo per carretera. Prenem el corriol del darrera el pàrquing que ens deixa a Vallvidrera. Ascendim al Turó d'en Cors i finalment baixem de manera frenètica fins a Sant Just per pista i asfalt
Hola, ha trobat interessant aquesta ruta Sant Just Tibidabo circular complerta https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/sant-just-tibidabo-circular-complerta-3952955 Salutacions, Wikiloc - Rutes del Món | 0.788152 | curate | {"ca": 0.9326722338204593, "en": 0.06732776617954071} | https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/sant-just-tibidabo-circular-complerta-3952955 |
crawling-populars_ca_20200525_13_44288 | Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
La biblioteca dels Safareigs, a la Creu Alta, estarà tancada fins el proper 8 de gener. El motiu: treballs de pintura i manteniment pendents. El tancament comença aquest mateix dissabte.
Segons informa el consistori, en les properes tres setmanes es faran treball de pintura, i altres de manteniment ordinari, que hi havia pendents. Durant aquest temps, els usuaris de la biblioteca dels Safareigs hauran d’anar a la mitja dotzena de biblioteques restants a la ciutat: les més properes, la Vapor Badia, al Centre, o de Ponent, a Can Rull.
Horaris de nadal
D’altra banda, les biblioteques tancaran del 24 de desembre al 6 de gener. Només quedarà oberta la Vapor Badia els dies 27 i 28 de desembre a 10 a 21 hores, 29 de desembre de 10 a 14 hores, 2, 3 i 4 de gener de 10 a 21 hores i 5 de gener de 10 a 14 hores.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. | 0.817539 | curate | {"ca": 0.9852534562211982, "es": 0.014746543778801843} | : /barris/sector-centre/creualta/horaris-biblioteques-nadal-2018-sabadell/ |
mc4_ca_20230418_6_383447 | Título: EXPOSICIÓ INTERACTIVA A CAMARASA SOBRE COM ES VIVIA FA ENTRE 40.000 I 10.000 ANYS
Tirada: 2495 Ejemplares
Difusión: 1927 Ejemplares
Valor: 1310 €
Ocupación: 38.26%
Exposició interactiva a Camarasa sobre com es vivia fa entre 40.000 i 10.000 anys
FOTO: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
La mostra Humans moderns, 10.000 generacions acaba d'obrir les seves portes al públic a l'Espai Orígens a Camarasa. L'exposició, basada en contnguts interactus, recorre la història de les societats caçadores-recol·lectores que van habitar el territori durant el Paleolítc Superior, fa entre els 40.000 i els 10.000 anys, i mostra com avui dia encara ens podem reconèixer en elles.
La comarca de la Noguera compta amb un ampli registre de comunitats neandertals, que van ser els primers pobladors d'aquest territori i dels qual el jaciment de la Roca dels Bous a Sant Llorenç de Montgai (Camarasa) consttueix un bon exemple. Però fa uns 40.000 anys els rastres dels grups de neandertals desapareixen, sent substtuïts pels ano-
Es poden veure i tocar les eines que utilitzaven en les activitats quotidianes
menats humans anatòmicament moderns (Homo sapiens sapiens), sobre els quals es disposa d'un ampli registre arqueològic de les seves actvitats a la Cova Gran de Santa Linya, el jaciment més signifcatu d'aquest moment.
Són precisament aquests humans moderns l'objecte de l'exposició que recentment ha obert les portes. Els organitza
dors proposen un viatge a través dels sentts -oïda, olfacte, vista i tacteper descobrir com vivíem nosaltres mateixos fa 10.000 generacions. Present i passat s'entrellacen mitjançant un f fl que porta a reconèixer-nos en gran quanttat d'aspectes i comportaments dels nostres avantpassats.
El Centre d'Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPAP-UAB) i l'Associació Recerca i Difusió del Patrimoni Històric (ARDPH), coproductors de la mostra, han creat també una aplicació per a les tauletes digitals que es fan servir durant la visita. També s'hi poden veure i tocar les eines que utlitzaven en les actvitats quotdianes, descobrir per què i com s'utlitzaven i fns i tot fabricar-les. | 0.812066 | curate | {"es": 0.0774582560296846, "ca": 0.9225417439703154} | https://acceso360.acceso.com/uab/es-ES/?mod=TrackingPressViewer&task=default&external=1&companyNewsId=460417453&newsDate=1510700400&sig=38f68636cc449b6c5e54194b3d599e7cd9425e4ac241d9f0d675a511020f8aab |
racoforumsanon_ca_20220809_3_750339 | Un bosc a Horta de Sant Joan (Tarragona) i un altre a Israel homenatjaran als cinc bombers que van morir després de ser envoltats per les flames en les tasques d'extinció de l'incendi forestal que va tenir lloc a l'estiu de 2009. La iniciativa va a càrrec del Fons Nacional Jueu, i segons ha explicat a Europa Press seu responsable per a Espanya, Laurence Franks, en total es plantaran 10.000 arbres, 5.000 a la zona que va resultar calcinada pel foc d'Horta de Sant Joan, i altres 5.000 a la localitat israeliana de Yattir, en ple desert de Nègueb. Europa press
nan | 0.796075 | curate | {"ca": 0.9733570159857904, "es": 0.021314387211367674, "ht": 0.0053285968028419185} | |
mc4_ca_20230418_2_62508 | RIU Hotels & Resorts guanya el premi a la Millor Cadena de Vacances a Bèlgica
Actualizado 10/12/2010 14:50:42 CET
RIU Hotels & Resorts ha estat guardonada per novè any consecutiu amb el premi a Millor cadena de vacances gràcies a les votacions dels agents de viatges de Bèlgica, segons ha informat la companyia en un comunicat.
El guardó, anomenat Best Leisure Hotel Group 2009-2010, reconeix a la cadena de vacances per oferir el major nivell de satisfacció als seus clients.
La revista Travel Magazín, publicació líder del sector turístic belga, és la impulsora d'aquests guardons, que es van lliurar al Antwerp Hilton Hotel i van acollir a unes 600 persones relacionades amb la indústria turística belga i internacional.
RIU Hotels & Resorts té més de 100 hotels en 21 països que reben cada any a més de 2,9 milions de clients. Actualment RIU és la 28 major cadena del món, una de les principals del Carib, i la tercera a Espanya per vendes i nombre d'habitacions. | 0.818122 | curate | {"ca": 0.963579604578564, "es": 0.036420395421436005} | http://www.europapress.es/catala/illes-balears-00231/noticia-riu-hotels-resorts-guanya-premi-millor-cadena-vacances-belgica-20101210135042.html |
mc4_ca_20230418_10_44689 | Ramón Bilbao Crianza 2009. Vi negre Rioja a Decantalo
Decántalo > Vi > Vi negre > Rioja > Ramón Bilbao > Ramón Bilbao Crianza 2009
Vi negre Criança 2009. Aquest vi s'ha criat 14 mesos en bóta de roure americà, 8 mesos en ampolla. Celler: Ramón Bilbao
Varietat: Tempranillo Capacitat: 75 cl.
Ramón Bilbao Crianza 2012. Puntuacions
Característiques Ramón Bilbao Crianza 2009
Bon vi de caràcter clàssic i amb una gran regularitat.
Elaborat amb Tempranillo de diferents finques. Vinificació tradicional. Amb el raïm desrapat realitzen tot el procès per separat segons la finca de la que provengui. Criança en bótes de roure americà durant 14 mesos per acabar d'arrodonir-se amb 8 mesos de repòs a l'ampolla.
Un vi per consumir durant els propers 5-6 anys.
Un vi negre molt agradable, fàcil de beure. Nota de cata de Ramón Bilbao Crianza 2009
Intens color cirera vermella amb reflexos gairabé granes. Molt brillant i net. Abundant llàgrima fina. Tast al nas
Molt bona intensitat amb la fruita negra molt expressiva i marcada entremesclada amb cremosos roures, torrats, cacaus i cafès. Fi fons balsàmic i una mica mineral. Tast a la boca
Un vi de la Rioja molt equilibrat, amb cos i un pas molt saborós i seriós. Torna la fruita amb algun lleuger toc licorós embolicada en una gran cremositat. Llarg recorregut suau i sedós. Excel·lent acidesa i final llarg i de bona persistència. Un vi fàcil de beure i agradable. Premis
2013 - Dallas Morning WC 2013, Silver Medal2013 - Mundus Vini 2012, Silver Medal Altres anyades
Ramón Bilbao Crianza 2006. Criança Ramón Bilbao Crianza 2007. Criança Ramón Bilbao Crianza 2008. Criança Ramón Bilbao Crianza 2010. Criança Ramón Bilbao Crianza 2011. Criança Ramón Bilbao Crianza 2012. Criança Grau d' alcohol: 13.5 º
Embotits, Llegums, Carns vermelles a la graella, Rostits, Caça de ploma, Peix blau, Bolets, Formatges semicurats Opinió usuaris
Altres vins de Ramón Bilbao
Vi negre Gran Reserva 2009.
Ramón Bilbao. Rioja. Raïm utilitzat en l'eleboració d'aquest vi: Garnatxa Tinta, Tempranillo i Graciano 17.50
Aquest vi s'ha criat 15 mesos en bóta de roure francès.
Ramón Bilbao. Rioja. Raïm utilitzat en l'eleboració d'aquest vi: Garnatxa Tinta i Tempranillo 9.95
> Vins de Ramón Bilbao
Altres vins de D.O. Rioja
Vi negre Reserva 2009.
Aquest vi s'ha criat 23 mesos en bóta de roure francès, del Caucas i americà.
Bodegas del Marqués de Vargas. Rioja. Raïm utilitzat en l'eleboració d'aquest vi: Tempranillo, Altres varietats negres, Garnatxa Tinta i Mazuela 15.95
Tobía Selección Crianza 2010
Vi negre Criança 2010.
Aquest vi s'ha criat 19 mesos en bóta de roure francès i americà.
Bodega Tobía. Rioja. Raïm utilitzat en l'eleboració d'aquest vi: Tempranillo, Garnatxa Tinta i Graciano 9.65 | 0.500343 | curate | {"es": 0.1416760616309658, "pt": 0.09620443442314919, "ca": 0.6907177752724539, "de": 0.00751597143930853, "sv": 0.00751597143930853, "en": 0.03757985719654265, "gl": 0.00977076287110109, "fi": 0.009019165727170236} | http://www.decantalo.com/ca/vins_c45/negre_c11/rioja_c11do52/ramon-bilbao_c11do52b309/ramon-bilbao-crianza-2009_c11do52b309p3721/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_328657 | IU-ICV, amb suport del PSOE, presentarà una proposició no de llei Els immigrants no comunitaris amb permís de residència podrien votar en les eleccions municipals de l'any entrant. IU-ICV i PSOE presentaran demà, al Congrés, una proposició no de llei a través de la qual demanen al govern d'impulsar convenis amb els països que no pertanyen a la Unió Europea, especialment els de l'Amèrica del sud. D'aquesta manera s'accelerarà el procés que ha de permetre a aquests ciutadans de participar en els comicis de 2007. Cal recordar que el mes de març passat, el ple del Congrés dels Diputats va aprovar per unanimitat, i a instàncies d'IU-ICV, una proposició no de llei per avançar el reconeixement del dret al sufragi actiu i passiu dels ciutadans estrangers que viuen a l'estat espanyol, tal i com estableix l'article 13.2 de la Constitució. Alhora, cal recordar la resolució del Parlament Europeu sobre la situació dels drets fonamentals a la Unió Europea. Aquest document recomana als estats que en formen part que ampliïn el dret de vot dels ciutadans de tercers països que faci temps que resideixen a la UE. També demana que s'estengui el dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals europees a tots els ciutadans de tercers països que resideixin legalment a la UE amb una antiguitat mínima de tres anys. ----------- Què en penseu? Deixant de banda que em sembla legítim, no creieu que el fet que sigui el PSOE i la seva marca blanca el principal artífex és jugar amb els drets d'aquestes persones per a treure'n rèdit electoral? No creieu que això pot disminuir molt la presència de càrrecs electes nacionalistes i/o independentistes, que arrassen entre el vot jove "autòcton", en favor del PSOE? En un país com el nostre, això és una bomba.
Lògic | 0.869233 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_332475 | A les aules del cicle inicial hem rebut la visita de la cartera ajudant del patge Eliseu. Quan ha vingut ens ha donat unes cartes per escriure als reis i poder demanar cosetes.
A classe ja les hem escrit!
Potser també t'interessa
Inicial
Cap comentari
Subscriure's a: Comentaris del missatge ( Atom )
Instagram @pompeufabravng
Segueix-nos
Segueix-nos a Facebook M'agrada
Fes-te Follower del Pompeu Seguir
Google + Segueix-nos
Subscriu-te al nostre canal
Facebook
ENLLAÇOS D'INTERÈS
El Butlletí Mensual
Ajuntament VNG
Dept. Educació
XTEC
Edu 365
Etiquetes
1r 2n 3r 4t 5è 6è Anglès ANIVERSARIS Benvinguda Biblioteca Butlletí Cacaolat Calendari Carnaval Castanyada cicle inicial cicle mitjà Colonies COLÒNIES comparsa Coral EdFisica EduCAC erasmus Escacs Escola Estiu eTwinning Gimkana Halloween Inclusió Infantil Informacions Informàtica Inicial Liceu Llibres MAC Memòria Anual de Centre Metodologia Mitja mitjà Música Nadal NOFC P3 P4 P5 Pati PdD PGAC Pica-Pica Pla General Anual de Centre Preinscripció Projecte convivència Projecte direcció Projecte Lingüístic Psicomotricitat Ràdio segon Sortides Superior TAC verema
Els Més Populars
RÀDIO POMPEU
RÀDIO POMPEU emet les 24 hores diàries tots els dies de la setmana. Si esteu a Vilanova i la Geltrú ens podeu escoltar al 104.7 de la...
BENVINGUDA!
El professorat i el personal de l'escola us volem donar la BENVINGUDA ! Dijous 12 començarem un curs carregat de nous pr... | 0.696064 | curate | {"ca": 0.771551724137931, "st": 0.01939655172413793, "gl": 0.005028735632183908, "en": 0.035201149425287355, "pt": 0.09698275862068965, "es": 0.02658045977011494, "ja": 0.008620689655172414, "fr": 0.036637931034482756} | http://www.pompeufabravng.com/2021/12/les-cartes-als-mags-dorient.html |
oscar-2201_ca_20230904_6_123236 | L'Arxiu del Port de Tarragona i la Biblioteca Pública de la ciutat han organitzat la segona edició de 'Lectures de Mar'. Una activitat que se celebrarà el pròxim divendres 3 de desembre a les 19.30 hores al Teatret del Serrallo.
Aquesta activitat combinarà la lectura de textos i la interpretació musical. En aquesta ocasió, les lectures giraran al voltant de la història i la música del barri del Port de Tarragona. Els rapsodes interpretaran lectures extretes del llibre 'El naixement dels barris del Port' de Lluís Ballester i Coia Escoda, publicat l'any 2005.
El llibre escollit forma part de la col·lecció Saturnino Bellido. D'aquí se n'han triat nou fragments adaptats per a la lectura en veu alta. També s'afegiran altres lectures relacionades amb autors i autores locals com Artur Bladé Desumvila, Rovira i Virgili, Pin i Soler o Virgili Sanromà.
Encarnació Laínez, Josep Maria Piñol i Antònia Sabater són els rapsodes encarregats d'interpretar els textos. La música anirà a càrrec del violoncel de David Blay.
Les persones responsables de l’organització de ‘Lectures de Mar. Història i música al voltant del barri del Port’ conviden a participar en aquesta activitat artística després de la bona acceptació que va tenir la primera edició. Per assistir a l’activitat, gratuïta i amb aforament limitat, es pot enviar una sol·licitud a l’adreça [email protected].
Molt bona acollida en la primera edició
El 2019 es va celebrar la primera edició de 'Lectures de Mar'. En aquella ocasió, el públic va poder escoltar en veu alta les lectures i música al voltant de la història sobre la Segona Guerra Mundial a Tarragona. Una estrena que va tenir una molt bona acollida per part del públic assistent. | 0.810581 | curate | {"ca": 1.0} | https://catalunyadiari.com/tarragonadigital/tarragona/activitat-lextures-mar-teatret-serrallo-3-desembre-2021 |
mc4_ca_20230418_15_336004 | Edifici modernista caracteritzat per un estil que podríem denominar “autòcton”, anteriorment conegut com a “Xalet de Safont”, adquirit en 1987, després de la Segregació del municipi, per albergar la casa consistorial. Correspon a una antiga vila d'esbarjo, d'estil modernista i neoclàssic, restaurada en 1992, a la qual es va afegir, en la seva part posterior, un annex de factura avantguardista. Actualment, en la part posterior de l'immoble, se li ha adossat un edifici de factura totalment avantguardista que contrasta fortament des del punt de vista arquitectònic, el qual alberga les noves oficines de l'Ajuntament. El podràs trobar a la Plaça Major .
Telèfon: 964 515 661 | 0.786218 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.turismodecastellon.com/va/que-hacer/cultura/monumentos/show/103062 |
racoforumsanon_ca_20220809_4_71449 | Edito el fil amb la transcripció dels discurs: TRANSCRIPCIÓ EN BRUT DE LA INTERVENCIÓ DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT AL FORO NUEVA ECONOMIA. Madrid, 13 de setembre de 2012 De totes les tribunes que he fet a Madrid aquesta és la a més delicada de totes, sobretot per la situació actua. Fins i tot un amic meu em va preguntar si era oportú que vingués. Però jo vaig entendre que era bo mantenir el calendari i el compromís i, a més a més, també hi ha programada l’entrevista amb el president Rajoy pel dia vint i una conferència de presidents autonòmics per començament d’octubre. Així és que no només vinc avui, sinó que vindré més i crec que està bé fer-ho , perquè malgrat que les coses estan com estan i observant-les de prop ja es veu la magnitud del procés a Catalunya i per això és important que puguem parlar jo pugui transmetre com a president de Catalunya les inquietuds a Catalunya i perspectives de cara al proper futur. Procuraré parlar clar i no dir coses diferents a un lloc o a un altre, intentant no ofendre a ningú. S’entendrà més o menys però procuraré que ningú es pugui sentir ofès. Abans d’abordar el tema de major profunditat, em permetré fer alguns flaixos sobre altres coses. Concretament voldria fer un flaix ràpid sobre la situació econòmica. Hi ha molta gent que es pregunta i ens pregunta si Espanya té actius, motors i capacitat suficients per donar-li la volta a aquesta situació des del punt de vista econòmic i es pot arribar a recuperar un camí per a la creació riquesa al conjunt estat. Quan m’ho pregunten, acostumo a contestar que sóc dels que penso que sí te actius i capacitat per superar aquesta situació. Si parlés de Catalunya en aquest sentit de la recuperació econòmica no tindria cap dubte; la resposta seria rotundament que sí té capacitat per a la creació de riquesa i òbviament de creació d’ocupació. Si em refereixo al conjunt estat tindria molts pocs dubtes. Crec que Espanya té actius suficients per poder sortir de la situació, no a curt termini, és evident i ja es va veient, però a diferència d’altres llocs a Espanya és diferents, tot i que els passius són superiors als actius. En aquest sentit m’agradaria fer un anàlisi breu: el nostre principal objectiu és donar la volta a la situació de crisi econòmica i aquí és on està posada tota la nostra energia. SI analitzem el que ens ve a sobre els propers mesos i segurament l’any vinent, tothom entén que amb les mesures que s’estan prenent amb el grau de poca confiança a la societat respecte al seu propi futur, és molt difícil que el consum intern ens porti a la recuperació, quan es pugen impostos, gairebé tots, quan es fan retallades a gairebé a tot arreu, quan augment l’atur, quan hi ha menys crèdit, quan hi ha un procés de desendeutament de famílies, empreses, de les administracions etc., quan tot això s’ajunta és molt difícil que a partir d’aquí hi hagi procés de consum intern que en part podria compensar la situació actual . Què ens queda en aquest termini? L’altra part de la nostra economia, que no ha estat la més brillant amb algunes excepcions, que és la nostra capacitat de ser atractius a l’exterior i que siguin els de fora els que comprant, invertint, consumint etc. ens ajudin a sortir d’aquesta situació tan complicada. Si aquí segurament som més atractius ara que fa un parell d’anys enrere. La prova és que està creixent l’exportació i concretament a Catalunya està creixent bastant i, fins i tot, molt i no d’ara , sinó de fa mesos i anys. I en turisme també està creixent i estem tenint temporades turístiques molt positives. Fins i tot la inversió estrangera està creixent. Aquí tenim a curt termini la possibilitat de recuperació. Tenim precedents prop de nosaltres on la caiguda ha estat més dura perquè no ha existit inversió exterior. En aquesta descripció és on entra Catalunya, perquè si realment és cert que en aquest curt termini tot l’àmbit exterior, que és el que pot tirar de nosaltres, a on hem d’invertir? Doncs, als motors que té l’estat on això és més evident. I a Catalunya és molt evident. Tenim el 6% del territori espanyol , un 16% de la població i un i 27% exportacions. I si se suma exportació i importació entre el 27 i el 30% . Entre una quarta part i un terç de tot el sector espanyol passa per Catalunya o es genera a Catalunya. A partir d’aquí es poden fer altres preguntes. Per tant, és obvi que qualsevol que hagués d’invertir ho faria tenint en compte aquestes condicions. I això des del punt de vista empresarial cal aprofitar-ho. Això és el que està passant a Esapanya. En pocs dies inaugurarem la nova terminal contenidors Barcelona, feta per una empresa xina que invertirà 500 M€ en dos fases. Convertiran el Port de Barcelona en la referència més important del trànsit de contenidors al sud d’Europa. I els accessos per arribar a aquesta terminal són provisionals, malgrat que se’ls havia promès que seria definitiu en el moment de la inauguració. Això no ve d’ara, de la crisi, sinó d’incompliments d’anys enrere. Això demostra fins a quin punt hi ha una dicotomia i una paradoxa entre realitat, les possibilitats i el que està passant. Catalunya és també la primera potència turística d’Espanya. Espanya és un gran país turístic. I pel que fa a la captació inversió estrangera, no fa gaire va publicar un estudi Ernst Young que resolia Catalunya era en tercer lloc fent un anàlisi de llocs Europa on el 2011 s’havia fet més projectes inversió directa, després de Londres i París, i Madrid era el quart. També volia fer un flaix sobre les polítiques de contenció del dèficit, perquè es diu que en aquest terreny és on ens hi juguem més, es presenta com avantsala per resoldre els altres problemes que tenim. Quan parlem de polítiques de contenció del dèficit hi ha moltes controvèrsies, que són lògiques per l’estrès al que estant sotmesos molts països, Espanya i Catalunya. Si es vol fer debat seriós, cal preguntar-se si volem o no estar a l’euro. Quan ho preguntes, tothom diu que sí i, aleshores, hi ha unes condicions i unes regles de joc que s’han d’acceptar. I ara estem ficats de ple en aquestes regles de joc i no només nosaltres, fins i tot els que es van presentar fa pocs mesos com a defensors d’aquestes polítiques, a Europa, països molts grans i poderosos dels que compten sí o sí, es van presentar d’una forma i ho estan fent d’una altra i estant fent els més grans ajustaments de la seva historia. La mateixa Holanda, que va votar ahir. El govern holandès es va trencar el seu govern perquè no va ser capaç d’aprovar uns pressupostos amb compliment dèficit. Jo sóc partidari que la política d’austeritat es faci amb un temps raonable, sense que es trenqui la cohesió interna de les societats i això s’ha de preservar. L’eurozona va donant a Espanya aquest temps que es necessita. Enguany Espanya tenia autoritzat un dèficit del 5,3 i va arribar al 6,3. I amb aquest punt de més que ha obtingut significa 10.000 M€. Com es reparteix això entre les administracions perquè tothom tingui temps de fer els deures? Els 10.000 se’ls queda l’administració general de l’estat i quan et preguntes els que gestionem sanitats, serveis públics, a llei de la dependència, la justícia, la policia ...que ens toca d’aquest repartiment? Nosaltres que representem el 35% de la despesa pública i sense les pensions el 50%, se’ns demana tot l’esforç i els altres es queden tot i no reparteixen res. Això és així i funciona d’aquesta forma a Espanya que apareix com a Estat compost on s’hauria de fer un esforç comú per repartir les carregues i sacrificis de manera equitativa i equilibrada. El Govern central demana temps i se li dona, però quan se li demana temps al Govern central no el dona. El Govern central demana regles suaus, però quan aplica les normes de control són duríssimes i, per tant, això és un tracte novament inequitatiu. Estem en aquesta situació i això provoca enormes recels, perquè o es creu en l’estat autonòmic i s’actua en conseqüència, amb lleialtat, o sinó cal proposar canviar-lo. Però aquí ningú proposa canviar res i s’actua amb aquesta manifesta deslleialtat que els estava explicava. Si això ho projecten al 2013 encara és pitjor. La desproporció encara és més gran, perquè l’esforç que han de fer les comunitats autònomes per gestionar allò que els he dit és més gran. La desproporció es més gran, amb la qual cosa es posa el sistema en la seva major dificultat de compliment. I tot plegat, al final, actua com un boomerang, perquè el Govern espanyol quan es presenta davant les autoritats comunitàries ho fa representant al conjunt. Per tan, si algú no pot fer els deures restarà en negatiu al conjunt de l’estat. Està clar que es podrà atribuir la culpa a un que no seràs tu mateix, però això al final no serveix per massa. Estem en aquesta situació. I un darrer exemple és el que afecta més directament a Catalunya: aquestes darreres setmanes s’ha presentat Catalunya com aquell territori pidolaire que fa tan malament les coses, que no té més remei que demanar un rescat per refinançar deutes del passat. Però, com pot ser que un país com Catalunya amb un dèficit fiscal de 16.000 M€ amb l’estat cada any, perquè aporta molt més del que rep, hagi d’estar en una situació d’haver de demanar recursos per poder refinançar els deute acumulats i que s’han de refinançar. Això no té cap sentit. Que tinguin dificultats els que no generen suficient recursos per poder-ho fer té sentit, però que les dificultats les tinguin els que generen els recursos i amb molta diferencia no té cap sentit. Des d’una altra òptica: Espanya respecte a Europa és receptora de recursos i, per tan, la dinàmica i la dialèctica entre Europa i Espanya pot ser una, però Catalunya dintre d’Espanya és portadora neta de molts recursos i, per tant, la dialèctica i la dinàmica ha de ser un altra. I és just a l’inrevés. És el món a l’inrevés. Faci’n aquest anàlisi i aleshores entendran també algunes de les coses que estan passant. I com plou sobre mullat i al final, al final la gent diu prou i que això no pot continuar així. Permeti’n donar la meva anàlisi, que pot estar equivocada, però jo donaré la meva visió com a president de Catalunya. Crec que s’està produint entre Catalunya i Espanya un cert paral·lelisme entre el que està passant entre l’Europa nord i l’Europa del sud. L’Europa del nord s’ha cansat de la del sud i la del sud també s’està cansant de la del nord per les seves maneres de fer. Entre Catalunya i Espanya s’ha produït un sentiment de fatiga, que penso que és mútua. Catalunya s’ha cansat de no poder progressar bé com creu que pot fer-ho dins del conjunt de l’estat espanyol i Espanya es cansa de la manera de fer de Catalunya. A Catalunya tenim sensació que s’aporta molt, fins i tot massa, de que s’ajuda tot el que pot i una mica més i de que no se l’entén, ni se la respecta tal com és. I a Espanya hi ha la sensació que Catalunya sempre demana i sempre es queixa. Crec que poc o molt aquesta sensació s’està instal·lant a estaments significatius de la societat espanyol i en comptes de suavitzar-se s’ha anat aprofundit . Montilla fa uns any va parlar de desafecció a Madrid i ha això ha anat a més. Aquesta és la situació que crec que tenim i cal analitzar-la bé. De cara als mitjans estrangers presents faré una llista ràpida de coses que han passa. Des de Catalunya tenim la sensació de que defensem la constitució espanyola a finals 70, que vam contribuir amb els pactes de la Moncloa de Fuentes Quintana per rellançar i recuperar l’economia de l’estat, que vam ser al costat del rei el 23F, que vam estar sempre ajudant perquè Espanya fes una bona incorporació a CEE, després a l’euro, amb tot el que va significar i sempre que hi havia govern en minoria ajudant-lo, fos PP o PSOE. I a més , si a aquesta llista hi afegim que en temes de terrorisme sempre hem estat al costat del Govern sense matisos ni aprofitaments , sense accents, fins el punt d’arribar a votar una llei que ens va costar votar amb el cor realment partit , però tot i així ho vam fer, i també s’ha de dir que vam estar costat del govern Zapatero i també els primers mesos de Rajoy per assegurar un certs major suport a les polítiques austeritat, en gran part obligades per la nostra pertinença a l’euros . Al costat tenim un sentiment d’invasió competencial per part de tots els governs, els estatuts del 77 i dels 2006 sempre a la baixa, presumint de que es passa el rasclet... Dèficit fiscal inamovible durant 20 -30 anys en el 8% de creació de riquesa anual equivalent a 15.000 M€ cada any, no s’ha mogut ni un pel. L’esforç de l’estat en inversió en infraestructures sempre ha estat per sota de la nostra població, no de la nostra aportació al PIB, durant 25-30 anys i quan aconseguim que canviï, amb l’estatut 2006, després s’ha incomplert i ara no se’ns paguen els deutes. Els diferents sistemes de finançament autonòmic sempre han estat per sota de la població, quan es calculen al final en termes reals. I això se li ha d’afegir la sensació de que quan es parla de temes d’identitat, bàsicament de cultura i de llengua, aquí hi ha una falta d’enteniment o sensibilitat o, fins i tot de menysteniment per part de distintes institucions bàsiques de l’estat realment preocupant, encara més en democràcia i per part de cultures tan consolidades com la catalana i tan actuals, perquè no estem parlant d’un invent, ni d’un constitucionals, estem parlant que està acumulat al llarg de la història 1.000 anys o que es manté en peu i perfectament bé. Quan veuen la primera llista i els grans temes de la 1a i la 2a llista, potser estem equivocats, però algú hauria d’analitzar-lo així per veure què està passant. Parlem ara de la reacció a Catalunya: Demanaria a Madrid que no cometin el major error que es pot cometre que seria minimitzar el que està passant a Catalunya. No es pensin que és una febre de final d’estiu, que la temperatura baixarà ràpidament, que és un escalfament, que no té major importància. Això pot passar i, de fet, ja està passant, però seria novament un gravíssim error. Els explicaré què va passar l’!! de setembre a Catalunya: les estadístiques de la GU i la Policia Autonòmica parlen de 1,5 M persones, però el que era evident és que hi havia una multitud ingent, pacífica i que el que estava fent era subratllar un projecte propi. No anava contra ningú, no s’insultava, no era un bronca, era subratllar un projecte propi i això en democràcia és el que toca. Perquè ho entenguin, cal imaginar una manifestació a Espanya de 9 M persones. Algú diria que és una febre d’estiu? Aquesta és la proporció, sobre 7,5%, és una cinquena part. Vostès recorden alguna mani a Espanya de 9 M persones de cop? Doncs això és el que va passar. I si això es minimitza serà un altre gravíssim error, perquè la gent no va sortir al carrer per divertir-se, sinó que hi ha un perfil a la població catalana de que per aquest camí no podem continuar i aquest és el missatge que es va donar. Va ser una manifestació tremendament important també des del punt de vista qualitatiu, perquè es pot sortir al carrer per moltes raons, contra les retallades, però no es va sortir per això. Les pancartes no anaven per aquí. El sentiment era que per aquest camí Catalunya no pot continuar i ha de formular un projecte propi. Jo tinc el mandat Parlament de plantejar pacte fiscal, en la línia de la sobirania fiscal, sense trencar ni tallar la solidaritat. Sempre ho hem plantejat en termes que els càlculs permetin que els corrents de solidaritat es mantinguin, revisant-les però mantenint-les. Revisant-les perquè 30 anys de polítiques de redistribució no han servit perquè el conjunt tingues capacitat homogènia de creació de riquesa. I si això ha estat així, no s’ha de revisar en algun moment? Si durant 30 anys s’han transferit quantitats ingents de recursos entre els que han vingut de dintre i de fora per a determinats territoris, si no han aconseguit estructures productives suficientment àgils i eficaces per assegurar menys dependència de fora segurament és que aquestes polítiques han fallat en algun sentit. Una altra cosa és que s’han homogeneïtzat determinades estructures d’estat de benestar. I aquí té sentit la solidaritat, però també en d’altres i ha de servir per a una altra cosa. A Europa ens diuen que els fons europeus no sempre seran per a nosaltres. I ens diuen que hem tingut temps d’espavilar-nos i fer els deures de manera que ara hauran de ser per a uns altres. I aquest mateix llenguatge que s’escolta a Europa potser ens l’hauríem d’aplicar dins estat. Per tot plegat plantejarem el Pacte Fiscal. Nosaltres olem ser responsables dels ingressos i gestionar-los. La nostra pretensió es sortir del regim comú de finançament de la LOFCA i pot ser perfectament constitucional, perquè és un tema de voluntat política. Creiem que amb la singularitat de Catalunya no té sentit que estiguem al règim comú i ara és hora de plantejar-se que això pot ser d’una altra manera i, per suposat, volem reduir el nostre dèficit fiscal sense tallar la solidaritat però si amortint-la. A part del manament del Parlament i ha també hi ha un manament de la població, que no es pot ignorar. A l’inrevés, cal entendre-ho, escoltar-ho i encaixar-lo en el sentit que el pitjor que pot fer un governant és tallar les ales de la il·lusió d’un poble. Ho vaig dir allà i ho repeteixo aquí: Jo m’identifico amb el clamor popular perquè vista la història de la relació Catalunya-Espanya és lògic que s’estigui produint aquest clamor popular. Jo m’hi identifico amb això havent procurat fer les coses per part nostra que sempre ha intentat buscar l’aproximació, l’acord, la col·laboració, el pacte, el diàleg, el sumar, etc., etc. Sempre, en tot moment., però ara les coses es van decantant. I ara, a base de no mirar o no voler escoltar les coses s’han posat així. Durant dècades, parlo de dècades, no d’anys sinó de dècades, el nostre objectiu va ser intentar transformar l’estat i ajudar-lo perquè fos també el nostre. Aquest ha estat el nostre objectiu, el de la majoria de la societat catalana, tinguin-ho també en compte. El nostre objectiu ha estat durant dècades transformar l’estat perquè aquest estat d’una manera o d’una altra poguéssim considerar-lo el nostre; que fos un estat amable en el qual Catalunya pogués encaixar bé i pogués anar avançant en les seves aspiracions nacional, en el seu reconeixement i respecte lingüístic i cultural, en el seu progrés econòmic, en la seva modernització, etc., etc. Aquesta ha estat la nostra política.Ara els demano que els diré no es vegi simplement com uns que pugen al monte, uns que improvisen per improvisar, etc. , etc. Fixin-se, si el nostre projecte durant; si el nostre projecte ha estat durant dècades intentar transformar l’estat espanyol perquè fos el nostre i això no és possible, perquè potser Catalunya no té força suficient per aconseguir això, si això és així el que s’ha d’entendre és que Catalunya necessita un estat, Catalunya necessita l’instrument d’un estat, perquè qualsevol nació ho pot arribar a tenir. I Catalunya l’instrument que significa un estat el necessita i crec que aquest és el clamor de la gent al carrer i a més de forma pacífica, democràtica i il·lusionant; necessitem un estat. Havíem pensat durant molt temps que aquest estat podia ser l’espanyol i hem treballat molt perquè això fos així, però potser nosaltres mateixos no hem treballat suficientment bé, o no hem tingut força per aconseguir que això fos d’aquesta manera, però en qualsevol cas Catalunya necessita un instrument d’Estat i crec que aquest és el llenguatge que se’ns està transmetent des del carrer. Durao Barroso ho deia amb altres paraules fa poques hores, crec que va ser ahir: el futur d’Europa és el dels estats que representen nacions. La última pregunta que ens hem de fer és si al conjunt d’Espanya es pot arribar a acceptar –com és l’estricta realitat- que Catalunya és una nació. SI partim d’aquí hi ha moltes coses que es poden resoldre, però si neguem això, , si neguem la pura l’evidencia, aleshores hi ha moltes coses que no es poden resoldre. I si no es poden resoldre, entenguin que aleshores un poble que porta molta història al darrera i que té molt xx de present i molt projecte i voluntat de futur i vol resoldre pacíficament i democràticament i de forma estrictament europea aquest futur. I dic de forma estrictament europea, perquè com vostès poden comprendre no ens hem tornat bojos , no hem pujat a la colina i quan els catalans reclamen instruments d’estat ho fan , òbviament, dintre del marc europeu, de la Unió Europea i fins i tot de l’euro, que estem intentant defensar malgrat que les polítiques fer defensar això son polítiques dures i no precisament agraïdes des del punt de vista de la opinió pública en aquests moments. Nota: Aquesta transcripció està pendents de verificació i correcció . Pot contenir, donc, errades de fidelitat i incorreccionslingüístiques.
Està fent servir la manifestació per negociar el pacte fiscal.
Si és així va camí de ser un dels personatges més nocius de la nostra història. Util·litzar les masses que reclamaven independència per als seus negocis...
Si és així, i Rajoy accepta tot el pacte fiscal tal hi com està, neutralitzarà durant anys l'independentisme, si Rajoy retalla el pacte fiscal i Mas ho accepta, el poble li passsarà per damunt.
Si accepta un concert a la basca, les coses canviarien molt econòmicament. Caldria llavors anar a per Illes/PaísValencià amb un horitzó de 10/15 anys. | 0.854485 | curate | {"ca": 0.9997175673131237, "en": 0.0002824326868762945} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_41773 | Hi ha una infinitat de receptes de salsa bolonyesa. Cadascú té la seva! Jo us en proposo una de molt senzilla. I algunes idees per amanir pasta llarga, com un pesto de pèsols i festucs! La salsa bolonyesa la faig amb ceba o porro, pastanaga i api. Sobretot api, que, si no, no és salsa bolonyesa. […]
Les sèries més esperades del 2022. I la cuina que ve.
per Maria a 5 gener, 2022 5 gener, 2022
Toni de la Torre apunta els grans títols que s’estrenaran a les plataformes de streaming aquest any: començant per l’spin-off de “Joc de Trons” fins a la versió en sèrie del “Senyor dels Anells”, passant pels retorns de “The Crown”, “Peaky Blinders” o “Strangers Things”. La Maria Nicolau anima a seguir el calendari dels pagesos […]
Maria Nicolau: “La cuina catalana està amenaçada per omissió”
per Maria a 5 Agost, 2021 5 Agost, 2021
Segurament l’has vist a Twitter i, com jo, has envejat els tomàquets que menja i comparteix a les xarxes. O potser l’has sentit parlar sobre com es fa l’orxata a Catalunya Ràdio. La Maria Nicolau és cuinera al Ferrer del Tall però per sobre de tot, és una comunicadora nata. I reivindica la importància de cuinar, no perquè sigui agradable o divertit, sinó perquè ens fa més forts com a cultura i com a espècie.
Com fer xurros a casa?
per Maria a 10 Mai, 2021 10 Mai, 2021
Al darrere de la senzilla recepta d’aigua i farina hi ha una llarga història d’autèntics bunyols dels que no es mengen Hi ha qui diu que són una adaptació dels youtiao xinesos, una elaboració salada tradicional el nom de la qual significa “dimoni fregit en oli”, duta a la península pels mercaders portuguesos després que arribessin a […]
Dues reines de la cuina que no poden faltar a la teva prestatgeria
per Maria a 23 Abril, 2021 23 Abril, 2021
Dues recomanacions gastronòmiques literàries, de dues dones, que van excel·lir en els seus respectius àmbits Julia Child i M.F.K Fisher. Amb aquestes reines de la cuina i la divulgació culinària, la literatura i l’assaig gastronòmic, el sostre de vidre de llavors es va trencar de tal manera que encara el busquen per refer-lo. No s’ha […]
Maria Nicolau: “Josep Pla s’equivocava sobre el romesco”
per Maria a 15 Abril, 2021 15 Abril, 2021
La cuinera d’El Ferrer de Tall ret homenatge a la tercera de les potes del tamboret que sosté la cuina catalana “juntament amb el sofregit i la picada” Dues coses han de quedar clares sobre el romesco abans de començar, aclareix Maria Nicolau, xef d’El Ferrer de Tall. La primera, no, el romesco no és (només) la salsa […]
Allipebre: Un viatge per la cuina marinera de l’albufera i de les costes tarragonines
per Maria a 9 Abril, 2021 9 Abril, 2021
La xef Maria Nicolau explica com podem tractar gastronòmicament l’anguila, un ingredient de plats tradicionals com l’allipebre, o el suquet Parlem de l’anguila, que ens porta a l’albufera, i de la cuina marinera amb la xef d’El Ferrer de Tall, per l’allipebre, el suquet o el romesco, “la tercera de les potes del tamboret que sosté la […]
Els pilars bàsics d’un bon escabetx
per Maria a 7 Abril, 2021 7 Abril, 2021
La primavera és temps de peix blau. Verats i sardines es presten a aquesta emulsió confitada que permet la conserva de peix i d’altres productes Aquest antic sistema de marinat o de confitat, és com un bany aromàtic on sucar i coure ingredients només per gust. Les bases són l’oli d’oliva, el vinagre, l’aigua i […]
La cuina de menuts, la de la sang i el fetge
per Maria a 26 Març, 2021 26 Març, 2021
Aquest és el veritable #pornfood nostrat i no el que ens mostra Instagram Parlem de la cuina de menjar morro i orella, la de penetrar l’interior de l’animal i sortir-ne amb els llavis enganxosos, la barbeta xopa, restes entre les dents, les mans brutes i completament saciat. La cuina que se serveix acompanyada d’una tovalloleta […]
Quin és el problema amb el salmó?
per Maria a 24 Març, 2021 24 Març, 2021
El salmó salvatge que veiem saltant als rius en els documentals té poc o res a veure amb el que nosaltres trobem a les peixateries habitualment. Jo ho tinc clar: “no mengeu salmó. Ho sento molt! Em sap greu. La qui us parla és algú que saliva veient documentals d’aquells del National Geographic i observant embadalida com […]
Navegació d'entrades
Anterior
Twitter
Instagram
Facebook
Segueix S'està seguint
Maria Nicolau
Join 38 other followers
Sign me up
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Maria Nicolau
Personalitza
Segueix S'està seguint
Registre
Entra
Report this content
Visualitza el lloc al Lector
Manage subscriptions
Collapse this bar
S'estan carregant els comentaris...
Escriviu un comentari...
Correu electrònic (Obligatori)
Nom (Obligatori)
Lloc web
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.74146 | curate | {"ca": 0.8591278324070115, "mk": 0.0006412997007268062, "es": 0.018597691321077383, "it": 0.022659256092347157, "pt": 0.05493800769559641, "uz": 0.0023514322359982904, "en": 0.03997434801197093, "fr": 0.0017101325352714834} | https://marianicolau.com/tag/cuina/ |
mc4_ca_20230418_0_715155 | Biblioteca Manuel Vilà i Dalmau - Tossa de Mar - Dossier de premsa - La Generalitat obliga Tossa a modificar l'ús de les càmeres de vigilància
La Generalitat obliga Tossa a modificar l'ús de les càmeres de vigilància
08 de febrer de 2012 | El Punt
El consistori deixa de gravar so i canvia l'orientació d'algun dels vuit aparells. L'Agència Catalana de Dades els havia amenaçat amb una sanció
El govern de Tossa de Mar (TU-PSC) va anunciar ahir que fa marxa enrere respecte a l'ús de les vuit càmeres de videovigilància, després que l'Agència Catalana de Protecció de Dades anunciés l'obertura d'un procediment sancionador.
L'alcaldessa, Gisela Saladich (TU), va destacar que complien amb el que els demanaven: “Prendrem totes les mesures que ens diuen”, va assegurar. Això vol dir que es desconnectarà la funció de veu de les càmeres i que aquestes s'orientaran de manera “adequada”. Saladich també es va desentendre de la instal·lació i l'ús que havien tingut fins ara les càmeres –algunes de les quals, a la comissaria de la policia local– i va acusar l'anterior govern local: “Nosaltres n...
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/504642-la-generalitat-obliga-tossa-a-modificar-lus-de-les-cameres-de-vigilancia.html?piwik_campaign=rssπwik_kwd=mes&utm_source=rss&utm_medium=mes&utm_campaign=rss | 0.761395 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.bibgirona.cat/biblioteca/tossa/documents/86254 |
mc4_ca_20230418_6_291450 | L'alcalde de Mataró rep a l'Ajuntament a les triomfadores del waterpolo femení - CN MATARÓ : Junts Fem El Centre
Divendres · 7 Octubre · 2011 | 0.643277 | curate | {"ca": 0.8, "es": 0.2} | https://cnmataro.cat/seccions-esportives/waterpolo/item/1100-lalcalde-de-matar%C3%B3-rep-a-lajuntament-a-les-triomfadores-del-waterpolo-femen%C3%AD.html |
macocu_ca_20230731_9_426841 | El passat mes d’octubre l’Ajuntament de Guissona va satisfer la última quota del crèdit que tenia concertat per finançar la construcció de la Llar d’Infants Municipal Patufet
Aquest diumenge s’ha iniciat a Guissona la 4a edició del “Cicle de Teatre Familiar” omplint la sala del centre catòlic com a inici de temporada
El passat dissabte, el CDR i l'ANC van organitzar una xerrada – col·loqui on s’explicava d’on ve Catalunya, cap a on va i quin paper hi juga Espanya en la situació politico-econòmica que es troba actualment.
Aquest sistema comporta canviar el cubell que fins ara es feia servir per dipositar al carrer la fracció orgànica i el rebuig per un de nou, aquest porta un xip que identifica les dades de l’usuari.
Aquest darrer cap de setmana va ser d’allò més intens pels Margeners de Guissona, quan van aprofitar els actes de la seva onzena diada per clausurar la temporada.
Guissona s'ha aturat avui a les 12h del mig dia davant de l'Ajuntament amb la lectura del manifest, i també davant de diferents empreses... per donar suport als presidents de l'ANC i Òmniu cultural.
El passat dissabte 14 d’octubre els margeners de Guissona es van desplaçar per darrera vegada aquesta temporada, i la plaça escollida va ser Cerdanyola del Vallès.
Una cinquantena de pares i mares, mestres i educadors de les diferents escoles de Guissona, van gaudir de la xerrada que va oferir ahir dilluns el sociòleg Jordi Collet.
Sota el títol RECORDANT GUISSONA, més de 300 persones nascudes o originàries de Guissona, que visqueren a la vila entre el 1940 i el 1970 i que ara resideixen fora, s’han retrobat a Guissona en una jornada de dissabte molt festiva.
Aquest dimecres, el professor d'Història de la Música de la UdL Màrius Bernadó va inaugurar el curs a Guissona de l'Aula d'Extensió Universitària.
Estudiants de Guissona han sortit aquest matí a manifestarse a favor de la democràcia i del referèndum convocat per aquest proper diumenge dia 1 d'Octubre.
El passat cap de setmana es va celebrar la Powerade Madrid - Lisboa, i el club ciclista Guissona en va prendre part amb dos equips.
Aquest proper cap de setmana, el Club Ciclista Guissona viatja a Madrid per participar a la Va edició de la cursa POWERADE MTB NON STOP SERIES.
La Fiscalia Superior de Catalunya ha citat l'alcalde Xavier Casoliva com a investigat per col·laborar en el referèndum de l’1 d’octubre. Dins del degoteig de citacions que ja han començat a rebre els 712 alcaldes investigats per la Fiscalia, també ha rebut la citació l'alcalde de Guissona, que haurà d’anar a declarar el dimecres dia 20 a les 9.30h del matí als jutjats de Cervera.
Les conselleres van presentar a la Directora General de Famílies, Roser Galí, i al Delegat Territorial de Serveis Territorials de Treball, Afers Socials i Famílies a Lleida, Joan Santacana, l'exposició IMATGES AMB TRACTE
L'alcalde, Xavier Casoliva Pla, ha signat aquest dijous el decret d'alcaldia donant suport al Referèndum per a l'autodeterminació de Catalunya, convocat per a l'1 d'octubre.
El director de serveis Territorials d’Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés ha fet una visita aquest mateix dimarts l’Ajuntament de Guissona. Ha vingut acompanyat d’Antoni Massegú, director general de centres públics, que ha signat el llibre d’honor.
En el seu 10è aniversari han estat preparant durant l’any tot d’activitats i reptes per celebrar aquesta dècada de castells i festa. | 0.892807 | curate | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_1_28250 | Colau insta a fixar criteris sobre les medalles per evitar el "joc partidista lamentable" dins el ple
L'alcaldessa de Barcelona considera un "error" que Valls marxés del pregó de la Mercè
ACN Barcelona.-L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha apostat per acordar els criteris sobre quan atorgar i retirar la Medalla d'Or de la ciutat per evitar el "joc partidista lamentable" dins el ple. En una entrevista a 'Els Matins de TV3', Colau ha reprovat que al plenari municipal s'acabi fent una "batalleta de medalles" i ha assenyalat no només a Manuel Valls (Cs) sinó també als independentistes, que van proposar la retirada de la medalla al rei emèrit "per criticar el govern espanyol". D'altra banda, ha qualificat d'error que Valls marxés aquest dimecres del pregó de la Mercè del pallasso Tortell Poltrona.
Colau ha considerat que s'han utilitzat les medalles per fer un "joc partidista" que, segons ha alertat, "denigra la qualitat del ple municipal". En aquest sentit, l'alcaldessa ha apostat per arribar a un acord perquè això no torni a passar.
Pel que fa al vot del seu grup a favor de retirar la medalla a l'expresident del Parlament Heribert Barrera, Colau ha defensat que no es tracta de "declaracions aïllades" sinó d'un pensament polític "profundament racista i xenòfob". A més, l'alcaldessa ha afegit que, en el context actual i veient què està passant als Estats Units, cal rebutjar aquests pensaments.
En relació a la decisió de Valls de marxar del pregó de la Mercè, Colau ha recordat que no és la primera vegada que algú de Cs marxa quan sent una cosa que no li agrada i ho ha qualificat de "lamentable". "La normalitat democràtica vol dir escoltar-nos. Marxar del pregó de la ciutat que està fent un pallasso i polititzar això em sembla un error", ha conclòs.
Sobre l'anunci de la tramitació dels indults i d'impulsar una reforma del delicte de sedició, l'alcaldessa s'ha mostrat "contenta i esperançada" perquè, segons ha dit, "les coses s'estan movent" i s'està en un lloc diferent al de fa un o dos anys. Uns canvis que ha atribuït també a la presència dels comuns al govern espanyol.
Tot i considerar que la 'via Asens' de reformar el Codi Penal és la "més ràpida i efectiva", ha afegit que les dues vies, juntament amb l'amnistia, són complementàries i ha apostat perquè els independentistes empresonats puguin sortir de la presó "com més aviat millor". | 1 | perfect | {"ca": 0.963998305802626, "es": 0.03600169419737399} | https://www.acn.cat/text/item/colau-insta-a-fixar-criteris-sobre-les-medalles-per-evitar-el-joc-partidista-lamentable-dins-el-ple |
mc4_ca_20230418_5_149441 | La Terra Alta vol ser subseu de l'Escola de Pastors de Rialp | Pallars Digital
per ACN, 9 d'agost de 2018 a les 09:52 |
La Terra Alta no tindrà una escola pròpia de pastors però oferirà els espais i els corrals, que disposa a diferents municipis, per convertir-se en una subseu de l'Escola de Pastor de Catalunya, ubicada a Rialp. Fer-hi pràctiques o establir-se un cop apresos els coneixements al Pallars, són algunes de les possibilitats que ofereix la comarca ebrenca.
La Terra Alta ha començat a desenvolupar plans pilot de silvicultura a dos poblacions de la comarca i vol fer una aposta per ampliar aquest tipus de projecte a altres municipis. Ho farà a través d'un conveni signat per ARCA (Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya) i la Comunitat d'Extremadura que pretén dinamitzar els espais rurals a través de la gestió forestal, la silvicultura i els productes de proximitat.
Amb espais millorats per a la pastura, molts corrals abandonats i pobles en imparable envelliment i despoblament, la comarca de la Terra Alta, treballa perquè la prova pilot que s'ha engegat sigui un exemple per a altres municipis, un atractiu per a altres cabrers i sobretot un actiu per atreure jovent i famílies que es vulguin establir a la Terra Alta.
Un dels vincles que pot ajudar a aconseguir-ho, és convertir la comarca en subseu de l'Escola de Pastors de Catalunya. "La finalitat no és fer un altra escola sinó lligar convenis de col·laboració amb l'escola de Rialp per ser subseus i espais col·laboradors. Un pastor que vulgui venir a fer les pràctiques tindrà corral, lloc de pastura i convenis amb els ajuntaments i se li facilitarà la feina de desenvolupament a la pròpia Escola de Pastors", ha explicat el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz
Societat, Escola de Pastors, pastors, cabres, ramaders, ramaderia
Txeeeeecaaa txiiiiiinnaaaaaaa!!! !
Per Anònim el 12 d'agost de 2018 a les 16:44
SEU, SUBSEU i cada dia més subvencions... | 0.842933 | curate | {"ca": 0.9495884773662552, "en": 0.03343621399176955, "eu": 0.01646090534979424, "fr": 0.00051440329218107} | https://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/9825/terra/alta/vol/ser/subseu/escola/pastors/rialp |
cawac_ca_20200528_0_61509 | La Regidoria de Medi Ambient recorda la importància de vetllar especialment en aquestes dates per la sostenibilitat
23 /12/11 Tradicionalment la celebració del Nadal suposa un increment del consum i de les deixalles que generem. Per tal de reduir aquest impacte, des de la Regidoria de Medi Ambient de Pallejà es recorda la importància de prendre un seguit d’hàbits. Pel que fa a les compres que farem se’ns recomana apostar per regals immaterials com poden ser entrades, bonus o vals a més d’incidir en la importància de regalar joguines que no consumeixin piles o en facin servir recarregables. De la mateixa manera se’ns recomana minimitzar l’ús d’embolcalls en els nostres regals així com el correcte reciclatge dels nostres residus. En aquest sentit hem de tenir present que podem portar les ampolles de cava a la deixalleria per a la seva reutilització.
Finalment, podem reduir el consum energètic, per exemple, mantenint la temperatura de la calefacció com a màxim a 21 ºC o utilitzant el transport públic per desplaçar-nos a fer les nostres compres.
( Escrigui el seu Mail )
Alta Baixa
Per navegar per aquest web es necessita Microsoft Internet Explorer 5.5 o superior, o Netscape Navigator 7 o superior. També és necessari disposar d'una pantalla de 800 x 600 punts amb 256 colors. Es requereix flash player . | 0.797163 | curate | {"ca": 0.9923488905891354, "pt": 0.0076511094108645756} | http://www.palleja.cat/palleja/cat/?tit=<small><b>·UNNADALMÉSSOSTENIBLE</b></small>&ref=noticies&id=895 |
mc4_ca_20230418_10_332327 | 19) Gestió de la informació, 22) Televisió digital, 30) Consumibles (CD, DVD,..), 34) ADSL, 36) Ordinadors personals, 38) Perifèrics d'entrada i sortida, 41) Correu electrònic (SMTP, POP3, IMAP), 50) Intel·ligència Artificial, 51) PDA, 54) Satèl·lit, 55) Tecnologia mòbil, 57) GSM.
11) Regulació, 12) Programari lliure, 13) Periodisme, comunicació, 14) Sector Públic, 15) Tecnologies de la informació (programari), 21) Audiovisual, 23) Finançament, 26) Multinacional, 27) Ensenyament, 28) Democràcia, 31) Qüestions legals, 32) Arts i entreteniment, 37) Tecnologies de la informació, 39) Organització sense ànim de lucre, 40) Comerç.
16) Comunitat, 17) Impacte sobre les persones i l'entorn, 18) Estats Units d'Amèrica, 20) Casa, personal, 25) Àsia, 29) País (nació, estat, regió), 33) Rural, 35) Classe baixa, 44) L'entorn natural, 52) Cultura. | 0.727126 | curate | {"ca": 1.0} | http://enfoca.imagenia.info/index.php?i=1&s=3&ss=0&idC%5B%5D=49&idC%5B%5D=56&idC%5B%5D=14&idC_o=49 |
macocu_ca_20230731_8_9532 | Front Nacional de Catalunya
Una de les notícies de les darreres eleccions municipals ha sigut l’entrada al ple de Ripoll d’una formació anomenada Front Nacional de Catalunya, que res té a veure amb la històrica organització que va existir entre 1940 i 1990. El Front de Ripoll va ser aïllat per la resta de formacions polítiques municipals (Alternativa per Ripoll-CUP, ERC, Junts per Ripoll i PSC), que es van comprometre a no pactar ni amb ell ni amb la candidatura Som Catalans, pels respectius programes racistes: “es presenten com un projecte catalanista i independentista, amb un discurs clarament racista. Al darrere d’això s’amaga una ideologia xenòfoba amb la intenció de generar odi i fractura social entre la població, classificant les persones en diferents categories en funció del seu origen”.
Tanmateix, el Front ha entrat a l’Ajuntament i el discurs de la seva regidora Sílvia Orriols en la constitució del ple ha estat celebrat per algunes opinions independentistes com ara Santiago Espot, Enric Vila, Jaume Renyer o Ramon Sargatal. Es tracta d’un parlament molt dramatitzat, en to patètic i afectat, dedicat gairebé íntegrament a espolsar-se les acusacions de xenofòbia. Juntament amb el manifest del Front i amb algun escrit a les xarxes socials són les úniques fonts de què disposem per fer-nos una idea del seu pensament polític. Certament, la xenofòbia traspua en afirmacions com ara la denúncia d’una “progressiva i planificada estrangerització de la nostra vila i la nostra pàtria” o en les insinuacions respecte a les persones migrades (no compleixen les normes, reben més ajudes). En aquest context una frase del manifest com “els serveis i ajuts socials han de ser prioritàriament per a la nostra gent gran i els nostres joves” es pot interpretar ben bé com l’eslògan preferit de Josep Anglada: “primer, els de casa”.
Una formació que assenyala les persones migrades com a font de conflicte social, ignorant qüestions reals com la pobresa o la discriminació, ja es pot presentar com a laica, popular, patriòtica o independentista, que això no la farà menys xenòfoba.
La confusió que pot generar és encara més gran pel fet que recupera les sigles de l’FNC d’una manera il·legítima i oportunista. El Front històric es va fundar l’hivern de 1939-1940 a París, entre militants separatistes exiliats, encapçalats principalment per Daniel Cardona i per Joan Cornudella. Volien activar de seguida la resistència al franquisme i connectar amb els aliats, i per aquesta raó van treballar per la resistència francesa i l’espionatge britànic.
L’FNC mai va ser una formació xenòfoba. Així ho explica Fermí Rubiralta en la biografia de Cornudella: “bandejarà sempre sacralitzacions de tota mena i defensarà, en canvi, la idea d’una Catalunya no immutable, sinó conformada com una societat vivent, una ‘contingència històrica’ com li agradava repetir, per a la qual la independència no era una sortida sentimental sinó la conseqüència lògica d’una reflexió que el portava al convenciment que era aquesta l’única possibilitat real per a un desenvolupament complet en tant que nació diferenciada”. Cornudella tenia un pensament laic, republicà, antifeixista i progressista i una voluntat de lligar el separatisme amb les reivindicacions socials, i per alguna raó va tenir contacte i bona relació amb militants cenetistes durant la República i la guerra.
Parteixo del pensament de Cornudella perquè va ser el líder de l’FNC fins a la Transició, si bé va acabar al PSC. Però si llegim qualsevol altra font de militants del Front, com per exemple les detallades memòries d’Àlvar Valls (Al cap dels anys. Militància, presó, exili. 1970-1998), veurem que les idees de les quals bevien no eren en absolut xenòfobes o reaccionàries sinó ben al contrari.
Certament no eren marxistes i aquesta va ser una de les raons per les quals se n’escindiren els militants que van crear el PSAN. Però l’FNC sí que es declarava socialista des de mitjans dels seixanta i ja uns anys abans va atendre la qüestió de la immigració. Si bé ho va fer amb un lèxic i un enfocament diferent al que avui faríem servir, concorda en allò fonamental amb una visió oberta de la identitat catalana i amb la voluntat de construir un sol poble.
En canvi, Sílvia Orriols deia ara fa uns mesos: “Mai no m’he considerat ni d’esquerres ni de dretes, no tinc opinió respecte a tendències econòmiques ni socials. Ni hi entenc de classes socials, ni hi tinc cap interès... Simplement sóc nacionalista, que, com indica el mot, és una ideologia basada en la defensa i estima d’una Nació”.
No es defensa ni s’estima una nació aprofundint els prejudicis cap a un sector de la societat catalana, en lloc de mirar endavant, obrir la catalanitat i construir reptes conjunts com la República independent. | 0.889233 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_68055 | Badalona o el xou permanent Badalona o el xou permanent Badalona o el xou permanent Badalona o el xou permanent + Badalona o el xou permanent E-mail
2
Política
badalona - 25 octubre 2021 2.00 h
Badalona o el xou permanent
La ciutat investeix el dia 8 el tercer alcalde del mandat
L’aparició de García Albiol als ‘papers de Pandora’ força una oposició fraccionada a impulsar el relleu
El PSC s’assegura l’alcaldia però desconeix els socis de govern
Els grups de l'oposició, registrant la moció de censura. ACN.
Badalona o el xou permanent Badalona o el xou permanent Badalona o el xou permanent Badalona o el xou permanent Badalona o el xou permanent E-mail
Sara Muñoz - badalona
Dos anys, 4 mesos i 25 dies. En aquest temps, poc més de mig mandat, Badalona serà capaç d’investir tres alcaldes diferents. El juny del 2019, el ple proclamava el socialista Àlex Pastor després d’un pacte in extremis per barrar el pas a l’alcaldia al popular Xavier García Albiol. Pastor va protagonitzar el lideratge més raquític. Deu mesos després, era enxampat en un control de trànsit, begut i saltant-se el confinament. La seva dimissió va catapultar García Albiol a l’alcaldia, per sorpresa, després que els partits d’esquerres fossin incapaços de fer pinya. El 12 de maig del 2020 era investit. Semblava que Badalona tindria alcalde fins al final del mandat, però el popular no podia decebre els hipotètics guionistes d’aquest desori.
El 13 d’octubre es va fer públic que l’expresident del PP a Catalunya figura als papers de Pandora. Segons va publicar El País, García Albiol va rebre l’any 2005 un poder general d’una societat de Belize que es va tramitar a través d’una gestora andorrana. Cap jutjat l’investiga perquè, de moment, no han aparegut beneficis sense declarar. García Albiol s’aferra a això per no dimitir. Es presentarà el 2023.
Però l’oposició, ara sí, ha aparcat les mateixes diferències que durant molts mesos semblaven insalvables i divendres va registrar la moció de censura contra García Albiol, amb les setze firmes dels regidors del PSC, Guanyem Badalona en Comú, ERC, En Comú Podem i JxCat. De moment, tothom veu amb bons ulls la candidatura del socialista Rubén Guijarro. El dilluns 8 de novembre, Badalona estrenarà alcalde.
La incògnita, encara ara, és quins partits integraran el futur executiu a part del PSC. Els contactes dels darrers dies s’han disfressat, en la majoria de casos, de “reunions informals”. S’han produït trobades entre els diferents grups i també de cada partit amb les direccions nacionals, que sembla que avalarien l’entrada dels seus a un executiu liderat pels socialistes. En Comú Podem té tots els números de ser-hi. ERC i Junts sembla que hi tenen un peu i mig a dins i ja es parla de repartiment de competències. El gran dubte és Guanyem Badalona en Comú. No són cap secret les tensions acumulades entre aquesta confluència i el PSC. Els socialistes preferirien el seu rival fora del govern –qualsevol aproximació facilita a García Albiol disparar contra un pacte entre els socialistes i la CUP, integrada a Guanyem–, però saben que els de Dolors Sabater tindrien la clau del ple i no els volen emprenyats. Guanyem va celebrar ahir una assemblea. Segueix preferint un govern de concentració.
El desgavell polític d’aquest mandat, malauradament, no ha estat pas una excepció a la quarta ciutat del país. L’anterior etapa, la del 2015 al 2019, Badalona va tenir altres episodis que han fet de la inestabilitat política la gran marca de ciutat. L’alcaldessa Dolors Sabater va veure com García Albiol cedia els seus vots a Àlex Pastor per derrocar-la. A la ciutat, són molts els veïns que es posen les mans al cap veient un desconcert tan majúscul. El president de la FAVB, Julio Molina, lamenta que aquesta inestabilitat esquitxi directament el teixit associatiu. “Tenim una classe política incapaç de sumar, d’anar tots a l’una, d’aconseguir recursos. Els ciutadans ho passem malament, ens fan passar vergonya”, sosté. Anna Martínez, directora de la Fundació Salut Alta, sap molt bé com el caos polític afecta les famílies vulnerables amb què treballa aquesta entitat. “És impossible fer un treball a llarg termini. Ni connectar les famílies vulnerables amb la institució. Anem sobrevivint com podem esperant que algú lideri les polítiques municipals. Volem que es governi bé, les sigles ens són indiferents”, resumeix. Tant Molina com Martínez reclamen a tots els grups que “situïn el bé de la ciutat al davant dels seus enfrontaments”.
El politòleg Ricard Vilaregut coneix molt bé l’entramat polític d’aquesta ciutat atès que va ser el coordinador del govern que va liderar, durant tres anys, Dolors Sabater. “Badalona és una Catalunya en miniatura. Quan Catalunya implosiona, Badalona més. Si Catalunya està fragmentada, Badalona més”, descriu. Vilaregut es refereix a algunes dinàmiques actuals que no faciliten les relacions entre els líders polítics: “Ara no hi ha reunions informals constants, no comparteixen dinars, no es miren als ulls com caldria. S’ha perdut la informalitat però també els espais per generar confiança.” I conclou: “A Badalona sempre plou sobre mullat.”
El degà del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i la Sociologia, Jordi Pacheco, remarca que “les dues realitats que té Badalona, una més concentrada al centre i voltants i una altra a la perifèria”, provoquen que “les dinàmiques en aquesta ciutat siguin diferents de les de qualsevol altra”. Recorda que les polèmiques entre Pastor i García Albiol “podien no haver passat i estaríem parlant d’una altra realitat”, i també que el fenomen Albiol fa que la política badalonina no es pugui comparar amb l’entorn metropolità. “Ha sabut jugar bé les seves cartes”, sosté. Finalment, Pacheco es mostra convençut que Badalona serà una peça més en el tauler de joc de la política catalana.
Dolors Sabater
Va ser la sorpresa del 2015, liderant Guanyem Badalona en Comú. Un pacte per desbancar García Albiol la va dur a l’alcaldia.
Àlex Pastor
Sabater va presentar una qüestió de confiança el 2018 i no va superar el tràmit. García Albiol va regalar els seus vots al PSC.
Àlex Pastor
Les eleccions del 2019 es van saldar amb un acord ‘in extremis’ i Pastor va repetir com a alcalde. Va durar deu mesos.
Aïda Llauradó
La cap de llista dels Comuns va ser l’alcaldessa accidental entre la dimissió de Pastor i la investidura de García Albiol.
Xavier García Albiol
La incapacitat de l’esquerra per pactar va provocar, per sorpresa, que García Albiol fos proclamat alcalde el maig del 2020.
Rubén Guijarro
El socialista compta amb els vots necessaris per presentar la seva candidatura quan es materialitzi la moció de censura.
Les claus de la inestabilitat
Hi ha algunes raons que ajuden a entendre el desori:
Lluites a l’esquerra
Les ferides dins l’espai de l’esquerra mai s’han acabat de curar. La incapacitat per tancar acords i barrar el pas a García Albiol és la millor prova d’aquest trencament. A més, l’esquerra ha explotat tant el discurs del “tots contra Albiol” que ha oblidat fins i tot explicar el seu projecte i presentar-se com una alternativa creïble al PP.
El ‘fenomen Albiol’
Trenta-dos anys d’ajuntaments socialistes van donar peu a un esgotament de molts veïns que se sentien abandonats pels seus. García Albiol va saber aprofitar-ho als barris de renda més baixa, feus del PSC, amb un discurs populista que vinculava inseguretat i immigració. Ja fa temps que va aparcar la sigla del PP per aparèixer com l’alcalde de tots.
Governs discontinus
No hi ha continuïtat al govern des del 2011, quan el PSC va perdre l’alcaldia en favor de García Albiol. Cada mandat hi ha un executiu diferent i fins i tot se substitueix abans no expiren els quatre anys. Tampoc hi ha majories sòlides. Els darrers governs han fet camí en minoria, amb les dificultats que suposa per a la gestió.
El PSC i l’alcaldia
El PSC és un partit que ha demostrat que fa tot el que està a les seves mans per tenir l’alcaldia. El 2018 la va conquistar amb els vots del PP, el mateix partit que ara expulsarà del govern gràcies al suport de la resta de grups municipals.
Majoria unionista
La majoria independentista a l’Ajuntament de Badalona és encara molt lluny (ara hi ha 7 regidors de 27). Si les forces sobiranistes volen governar, estan obligades a arribar a acords amb el PSC.
Notícies relacionades
Guanyem Badalona demana ara al PSC que els inclogui en un govern de concentració
Badalona celebra un ple extraordinari per substituir a Albiol
Badalona o el xou permanent Badalona o el xou permanent Badalona o el xou permanent Badalona o el xou permanent Badalona o el xou permanent E-mail
Desar la notícia al meu compte
Veure el llistat de notícies del meu compte
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies de ...
Badalona
Publicat a
El Punt Avui. Girona 25-10-2021, Pàgina 4
El Punt Avui. Nacional 25-10-2021, Pàgina 4
Més llegides
Mor l’excursionista rescatat a Ulldeter
Mor l’excursionista rescatat a Ulldeter
Quatre morts, dos d’ells nens petits, en un incendi a la plaça Tetuan de Barcelona
Quatre morts, dos d’ells nens petits, en un incendi a la plaça Tetuan de Barcelona
Jo, moro i Llarena, cristià
Jo, moro i Llarena, cristià
El bomber que va morir a la central d’Ascó havia acabat la jornada
El bomber que va morir a la central d’Ascó havia acabat la jornada
“Vull créixer junt amb la Penya”
“Vull créixer junt amb la Penya”
President Pujol
President Pujol
Els ‘killers’ catalans van forts
Els ‘killers’ catalans van forts
El Codi Civil català prohibirà als progenitors amb indicis fonamentats de violència de gènere comunicar-se amb els fills
El Codi Civil català prohibirà als progenitors amb indicis fonamentats de violència de gènere comunicar-se amb els fills
Els Mossos investiguen la mort a trets d’un home en ple carrer a Cerdanyola del Vallès
Els Mossos investiguen la mort a trets d’un home en ple carrer a Cerdanyola del Vallès
Política
ERC amenaça amb retirar el suport als pressupostos de l’Estat si la Llei de l’audiovisual no blinda el català a totes les plataformes
ERC amenaça amb retirar el suport als pressupostos de l’Estat si la Llei de l’audiovisual no blinda el català a totes les plataformes
Barcelona
30 novembre
0
ERC amenaça amb retirar el suport als pressupostos de l’Estat si la Llei de l’audiovisual no blinda el català a totes les plataformes
JxCat critica que el govern espanyol “ha tornat a enganyar” amb la quota de català a la llei de l’audiovisual
JxCat critica que el govern espanyol “ha tornat a enganyar” amb la quota de català a la llei de l’audiovisual
barcelona
30 novembre
0
JxCat critica que el govern espanyol “ha tornat a enganyar” amb la quota de català a la llei de l’audiovisual
Carrizosa veu “d’inadmissible” fixar quotes de català a la llei de l’audiovisual
Carrizosa veu “d’inadmissible” fixar quotes de català a la llei de l’audiovisual
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
30 novembre
1
Carrizosa veu “d’inadmissible” fixar quotes de català a la llei de l’audiovisual
Junqueras perd un quart recurs a Luxemburg pel seu escó a l’Eurocambra
Junqueras perd un quart recurs a Luxemburg pel seu escó a l’Eurocambra
Brussel·les
30 novembre
1
Junqueras perd un quart recurs a Luxemburg pel seu escó a l’Eurocambra
Brussel·les presentarà aquest any la proposta per aplicar l’impost mínim de societats del 15% a la UE
Brussel·les presentarà aquest any la proposta per aplicar l’impost mínim de societats del 15% a la UE
Brussel·les
30 novembre
0
Brussel·les presentarà aquest any la proposta per aplicar l’impost mínim de societats del 15% a la UE
Ple del Parlament
En directe
Ple del Parlament
Barcelona
30 novembre
0
Ple del Parlament
El govern espanyol aprova el projecte de llei audiovisual amb la quota del 6% per a català, basc o gallec
El govern espanyol aprova el projecte de llei audiovisual amb la quota del 6% per a català, basc o gallec
MADRID
30 novembre
1
El govern espanyol aprova el projecte de llei audiovisual amb la quota del 6% per a català, basc o gallec
El Govern treballarà per tenir partides que normalitzin el català en el sector audiovisual
El Govern treballarà per tenir partides que normalitzin el català en el sector audiovisual
Barcelona
30 novembre
2
El Govern treballarà per tenir partides que normalitzin el català en el sector audiovisual
La CUP diu que la qüestió de confiança no és una prioritat però que Aragonès ha de complir el seu compromís
La CUP diu que la qüestió de confiança no és una prioritat però que Aragonès ha de complir el seu compromís
BARCELONA
30 novembre
3
La CUP diu que la qüestió de confiança no és una prioritat però que Aragonès ha de complir el seu compromís | 0.616324 | curate | {"ca": 0.9609300854160076, "sv": 0.0006327111673521037, "en": 0.007829800695982284, "es": 0.0016608668142992723, "hu": 0.0010281556469471686, "it": 0.007276178424549193, "fr": 0.01304966782663714, "pt": 0.0011863334387851945, "eb": 0.0006327111673521037, "nl": 0.005773489402087947} | https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2048201-badalona-o-el-xou-permanent.html?app_id=100 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_825597 | Qui fa la Selectivitat aquest any? Com ho porteu? Desfoguem-nos en aquest fil
Una companya meva volia fer criminologia a la UB (primera opció) però no ha sigut admesa (de moment) i suposo que finalment l'haurà de cursar a la Pompeu Fabra on sí l'han admès. És estrany, perquè em va comentar que a la UB ofertaven 120 places mentre que a la UPF només 80, i en teoria la nota de tall hauria de ser més elevada a la Pompeu Fabra que no pas a la UB.
Un pregunta: si estudies Criminologia es força probable que hagis de treballar amb cossos i forces de seguretat de l'estat o pel contrari té altres més sortides? | 0.772443 | curate | {"ca": 0.9767441860465116, "pt": 0.023255813953488372} | |
macocu_ca_20230731_10_257172 | 5e CAMPIONAT DE CATALUNYA D'AUTOCROS
23/09/2012 - 07:00
On: CIRCUIT DE LA PEDROSA DE MASQUEFA
Recorda! !, Tens una cita el diumenge 23 de setembre de 2012, amb el 5e Campionat de Catalunya d'Autocross, els millors pilots de catalunya hi seràn presents a part d'alguna participació de fora de Catalunya.
Tindràs espectacle assegurat, 5 tandes d'entrenaments, 5 Classificatories, i 3 finals DivII, DivIIA i els espectaculars Kar Cross.
La maquinària Gas a Fons s'ha posat en marxa, hi haurà servei de BAR.
Encara que aquesta sigui la 5ena prova del campionat, dues s'han celebrat dins del Campionat d'Espanya y Masquefa ha sigut la única població a part de Mollerussa que allotjara exclusivament aquesta prova del campionat de catalunya.
Per tant, amb la il.lusió que hi hem posat la gent del Gas a Fons i les ganes dels pilots de correr tenim espectacle assegurat.
No t'ho deixis perdre!!!!!. Gas a Fons et porta l'espectacle a casa. | 0.743437 | curate | {"ca": 0.8882863340563991, "it": 0.06290672451193059, "es": 0.04013015184381779, "pt": 0.008676789587852495} | |
mc4_ca_20230418_15_667299 | Com podem ajudar els estudiants amb TDAH a mantenir-se organitzats
Jo m'organitzo, tu m'ho recordes / il·lustració - Edgar Gonzàlez
Les aplicacions digitals com Moodle, Google Classroom o Calendar ajuden a organitzar-nos a tots, però poden beneficiar especialment els estudiants que tenen dificultats amb l’organització i les funcions executives.
Els estudiants poden tenir dificultats per mantenir les coses organitzades. Aquestes dificultats per als alumnes amb trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat solen ser més accentuades.
Alguna vegada heu mirat la motxilla o la taquilla d’un estudiant amb TDAH? Pot semblar que hi ha passat un tornado!
En el cas dels alumnes amb dificultats atencionals i en les funcions executives, això no passa perquè aquests estudiants siguin mandrosos o descuidats.Tot i que aquesta pot ser una lluita amb els adolescents en general, en aquest cas específic aquests alumnes tenen dificultats específiques en l’organització i n’hem de ser conscients. Si a més, hi sumem la comorbiditat d’altres trastorns del neurodesenvolupament, l’exigència per mantenir l’organització encara pot ser més elevada.
Podem fer-hi alguna cosa? Els podem donar suport sense haver de ser nosaltres qui gestionem constantment la seva organització? Estarem treballant la seva autonomia?
Si el que volem fer és preparar-los per ser competents en el futur, dins de la societat on estem, on multitud d’elements i sistemes lluiten per captar la nostra atenció (els anomenats lladres d’atenció), un bon sistema és l’exemple que com a adults els donem de la nostra pròpia gestió.
El camí tampoc no ha estat fàcil per a nosaltres: vàrem començar amb agendes, amb paperets enganxats amb clips... Després van arribar els calendaris mensuals a la nevera, els planificadors —aquests funcionen prou bé, però també es poden perdre—, els post-it...primer semblava que teníem la casa plena de pistes, i després, que es quedarien per sempre.
Però quan va arribar el món digital, tot això va canviar: horaris, calendaris, localitzacions... i tot online. Ara podem accedir-hi des del mòbil, el portàtil o des d’un altre ordinador.
Cal fer un apunt sobre les dades: qui les gestiona i el rastre que deixem en altres dispositius o en les mateixes apps o el navegador que utilitzem. Aquí encara ens queda batalla per fer per nosaltres i per protegir i formar els joves.
En les classes on la majoria del contingut està pujat al núvol, hi ha sistemes de gestió de l’aprenentatge que podem utilitzar per pujar i presentar tota la informació que els estudiants necessiten: documents, qualificacions, calendari d’entregues... I tot això es pot vincular al seu calendar i fer servir widgets al seu mòbil per tenir-hi fàcil accés. Sistemes com Google Classroom, Apple Classroom, Moodle o Canvas, per citar-ne alguns, poden ser sistemes efectius per als estudiants que lluiten amb l’organització de l’aula. Cal destacar que en el nostre entorn molts instituts ja fan servir aquestes eines, tot i que de vegades falta que els alumnes coneguin tot el seu potencial i en treguin el màxim rendiment. Però en contrapunt, qui ha de dirigir la transformació educativa?
I a la pràctica com ho fem?
1. Seguiment de tasques i calendaris. Pot ser molt útil fer una publicació en el calendari i que aquest estigui vinculat al dels alumnes, de manera que la data d’entrega els aparegui en el seu calendari. Fins hi tot podem programar un recordatori per al dia d’abans en forma de correu electrònic. Amb els widgets també hi ha l’opció que apareguin cronològicament, de manera que la primera a aparèixer és la més urgent, o les podem classificar per urgència o importància. Podem arribar fins als diagrames de Gantt, que ens ofereixen algunes aplicacions, i això ja seria encara més professional.
Així que en comptes d’estar els primers 10 minuts de classe com si fóssim arqueòlegs excavant dins les motxilles i les carpetes per desxifrar els deures que s’havien de fer, en un minut, de forma autònoma i independent, poden trobar-ho i repassar-ho.
2. Quan els alumnes envien una activitat via aquestes aplicacions, el mateix professor pot editar i comentar en el mateix document, de manera que els comentaris estan vinculats a frases específiques del text, i és fàcil veure a què es refereix el professor exactament. L’accés per part dels alumnes és molt fàcil i, encara millor, poden respondre al comentari del professor, creant un diàleg entre l’alumne i el docent.
3. Edició i reescriptura: ja hem deixat de banda els temibles comentaris en vermell en els nostres treballs —tot i que encara hi ha a qui li continua agradant molt el vermell—, que ho deixaven tot marcat i treien les ganes que ningú veiés la nostra feina.
Podem obrir el debat de si l’escriptura a mà beneficia certs processos del desenvolupament d’infants i joves, però potser falta més evidència. Alhora, en el nostre món d’adults editem, copiem, reescrivim correus electrònics, documents i presentacions entre dues o més persones amb Google Docs o altres plataformes. Aquestes són competències que també hauran d’adquirir els adults del futur.
Ara vivim en un món digital, hem d’acceptar-ho i hem d’intentar que no es converteixi en una dictadura de les dades i el control de les persones. Potser necessitem sistemes públics que gestionin les dades dels nostres alumnes en comptes que quedin en plataformes privades; són reptes que hem de solucionar o regular l’ús d’aquestes dades en aquest món global. Però mentre hi pensem, amb les eines que tenim ara, podem ajudar els alumnes amb dificultats d’aprenentatge no tan sols en la seva organització i planificació, sinó també en la seva autonomia i a confiar en les seves capacitats de gestió, entregues i interacció amb els professors en espais digitals. Una competència necessària per al futur.
Ezra Werb, Helping Students With ADHD Stay Organized, Edutopia, 2019.
E. González, Google for Education, La Revista de Trivium, 2019.
E. González, Lladres de la nostra atenció, La Revista de Trivium, 2019.
Byung-Chul Han, La expulsión de lo distinto, Herder, 2017.
Ingrid Guardiola, L’ull i la navalla, Arcadia, 2018. | 0.834445 | curate | {"ca": 0.9407590759075908, "es": 0.02788778877887789, "cs": 0.0009900990099009901, "en": 0.02178217821782178, "de": 0.008580858085808581} | https://criatures.ara.cat/blogs/trivium/Educacio-TDAH_6_2259434035.html |
oscar-2201_ca_20230904_3_100393 | La Plataforma per una EMD a la Floresta organitza una taula rodona amb representats dels partits polítics locals per tractar el futur del districte
Comparteix:
La ponència ha tingut lloc al Centre Social i Sanitari / Foto: Cugat.cat
el 23/mar/19 Pau Vázquez Política PDF
La transformació de la Floresta en un nou ens amb capacitat de decidir. Aquest ha estat l'eix central que ha pres protagonisme aquest dissabte al debat que ha organitzat la Plataforma per una EMD de la Floresta amb diferents representats dels partits polítics i que ha aplegat una setantena de veïns i veïnes del barri per repensar el futur del barri. Tot i que amb diferents matisos, totes les formacions han coincidit en la necessitat d'impulsar un canvi, ja que el model actual del consell de barri es troba 'esgotat', i han plantejat diferents opcions per dotar la Floresta de capacitat d'autogovernar-se i fer vinculants les seves decisions.
Què han dit els ponents?
Joan Puigdomènech (PDeCAT / Junts per Sant Cugat)
'Nosaltres proposem definir quines són les competències i el grau d'autonomia i relació entre la Floresta i l'Ajuntament. Estem disposats a arribar a algun tipus de conveni'.
Núria Gibert (CUP-PC)
'El dret a decidir ha de ser l'eix fonamental. En allò que els veïns de la Floresta considerin que és necessari, nosaltres hi serem al costat'.
Aldo Ciprian (Cs)
'La relació entre la Floresta i l'Ajuntament s'ha de definir amb un conveni de col·laboració. Els consells de barri no funcionen perquè no hi ha una corretja de transmissió'.
Mireia Ingla (ERC-MES)
'Apostem per incrementar les competències del consell de barri amb una reforma de l'actual reglament. Volem fer un de nou que inclogui la descentralització dels barris'.
Aina Balada (Sant Cugat en Comú)
'S'han de pensar les necessitats de cada barri. No només necessitem pressupostos i autogovern, sinó la voluntat d'escoltar els veins i les veines'.
José Gallardo (PSC)
'Hem de repensar els consell de barri i apostar per una descentralització que reculli la responsabilitat col·lectiva entre veins i institucions'.
Joan Recasens (Primàries Sant Cugat)
'L'EMD no es pot tirar endavant legalment. Caldrà veure quins models alternatius hi ha amb canals de participació i decisió'.
Comparteix:
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
El PP insta la Generalitat a pagar la part que li correspon de les obres de La Mirada
El govern de l'EMD tira endavant per la mínima l'aprovació inicial del pressupost de 2022
El pressupost de l'EMD de Valldoreix per al 2022, a debat aquest dijous
Pere Soler assumeix les atribucions d'Elena Vila mentre estigui de baixa de maternitat
ERC Sant Cugat renova la seva seu i li dedica al primer alcalde republicà, Roc Codó
Podem i els Comuns es presentaran junts a les pròximes eleccions municipals
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Email
Password
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web. | 0.766467 | curate | {"ca": 0.9246385727468471, "es": 0.028606582589972316, "en": 0.02706859427868348, "pt": 0.01968625038449708} | https://www.cugat.cat/noticies/politica/142768/la-transformacio-de-la-floresta-en-un-nou-ens-a-debat- |
mc4_ca_20230418_1_540760 | Les exportacions catalanes creixen un 4,8% al febrer i assoleixen els 5.231 milions d’euros. ACCIÓ - Agència per la Competitivitat de l'Empresa
Les vendes de Catalunya a l’exterior, liderades pels productes químics i els béns d’equip, han crescut a les quatre demarcacions catalanes
• Les vendes de Catalunya a l’exterior, liderades pels productes químics i els béns d’equip, han crescut a les quatre demarcacions catalanes.
• En el període acumulat gener-febrer, a tot Catalunya han registrat un creixement global de l’1%.
Les exportacions de les empreses catalanes han augmentat un 4,8% al febrer en comparació al mateix mes de l’any 2015 i han assolit els 5.231 milions d’euros. Segons càlculs d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa, es tracta del millor mes de febrer de la sèrie.
Les vendes de Catalunya a l’exterior han estat liderades pels productes químics (+7,8%) i els béns d’equip (+14,6%), segons dades del Ministeri d’Economia i Competitivitat. Les exportacions catalanes al febrer han registrat un índex de creixement superior al de la mitjana de la zona euro (2,1%), al de la Unió Europea (2,3%) i al de països de referència com Alemanya (4,1%) o Itàlia (3,3%), entre d’altres. De fet, les vendes de Catalunya a l’estranger han representat un 25,7% del total d’exportacions de l’Estat espanyol.
A més, aquest mes de febrer les exportacions han augmentat a les quatre demarcacions catalanes, destacant el creixement de les vendes a l’exterior dels sectors de l’alimentació a Lleida (24,7%), els productes químics a Tarragona (18,7%) i Girona (41,8%) i els béns d’equip a Barcelona (20,8%).
Volum exportacions febrer 2016 (en milions d'euros)
Creixement febrer 16/15
5.230,7
En termes acumulats, pel que fa al període gener-febrer, les exportacions catalanes han registrat un creixement de l’1% en comparació al mateix període del 2015. | 0.766319 | curate | {"ca": 0.9962203023758099, "it": 0.003779697624190065} | https://www.accio.gencat.cat/ca/accio/premsa-comunicacio/cercador-premsa-actualitat/article/160421_les_exportacions_catalanes_creixen_un_4_8_al_febrer_i_ass |
crawling-populars_ca_20200525_10_63 | Nomenament: 27/04/1984 a proposta de la Facultat de Dret
Investidura: 14/03/1985 a la Sala d'Actes del Rectorat
Padrinatge: Pablo Salvador Coderch
Tornar a la llista completa
L'espai de la rectora Margarita Arboix
Mapes, accessos i transports per arribar al campus.
Plaça Cívica 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Tel. + 34 93 581 11 11 [email protected]
Som una universitat capdavantera que imparteix una docència de qualitat i excel·lència, diversificada, multidisciplinària i flexible, ajustada a les necessitats de la societat i adaptada als nous models de l'Europa del coneixement. La UAB és reconeguda internacionalment per la qualitat i el caràcter innovador de la seva recerca.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona | 0.737986 | curate | {"ca": 0.9292649098474342, "it": 0.07073509015256588} | : /web/coneix-la-uab/la-uab/doctors-honoris-causa/doctors-honoris-causa-1345468288397.html?param1=1345672599334 |
crawling-populars_ca_20200525_25_19749 | Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Enrere
Després de 18 anys des de l'estrena de la primera edició de "Operación Triunfo" del qual han sortit artistes que estan triomfant tant a nivell nacional com internacional, arriba l'onzena generació d'Operación Triunfo, OT 2020, que oferirà quatre grans concerts amb un gran espectacle en el qual no faltarà cap dels temes més emblemàtics de l'actual edició.Anaju, Anne, Ariadna, Bruno, Eli, Eva, Flavio, Gèrard, Hugo, Javy, Jesús, Maialen, Nia, Nick, Rafa i Samantha recorreran les ciutats de Barcelona, Sevilla, València i Madrid en quatre concerts únics per a tots els incondicionals del programa, una oportunitat única per a veure als 16 concursants de "Operación Triunfo" 2020 en directe sobre l'escenari.
M'agrada 4 | 0.839219 | curate | {"ca": 0.979328165374677, "da": 0.007751937984496124, "oc": 0.012919896640826873} | : /infancia/ca/detall/concert-ot-2020_99400649803.html |
mc4_ca_20230418_9_672206 | Etiquetes: Art prehistòric, Història de l'Art, Lascaux, Paleolític, Pintures rupestres, Prehistòria Publicat a 2.2 El Paleolític | Deixa-hi un comentari »
Etiquetes: Arqueologia, Edat dels Metalls, Història de l'Art, Misteris de la història, Neolític, Prehistòria Publicat a 2.3 El Neolític, 2.4 L'Edat dels Metalls | 1 comentari »
La cultura dels camps d’urnes a Catalunya
A l’època hallstàttica es va produir un progrés molt notable en l’agricultura, aconseguit potser amb la difusió del molí manual i la falç i la introducció de l’arada, instrument que va permetre la colonització cerealística intensiva de moltes comarques continentals: la Noguera, el Segrià, l’Urgell i el Baix Cinca.
Els pagesos catalans de l’època hallstàttica conreaven ordi, mill, hortalisses i verdures com la col, les faves i tres variants de blat (el Triticum aestivum, el Triticum dicoccum i el Triticum turgidum).
Com l’agricultura, també la ramaderia va conèixer aleshores un notable increment. Sembla que el cavall, que havia existit als Països Catalans en època paleolítica i s’havia extingit amb els canvis climàtics, va ser introduït (de fet, reintroduït) pels hallstàttics, que si més no van emprar-lo com a animal de sella, la qual cosa els va donar molta facilitat de moviments.
Fins aleshores els indígenes s’havien limitat a fer servir l’ase i el bou. Durant el Bronze final o els inicis de l’Edat del Ferro també va aclimatar-se la vaca, de raça marinera. Dels ossos trobats a les excavacions podem deduir que l’aliment càrnic de la població consistia en bou, cérvol, cabra, ovella i porc.
Altres aportacions fan referència a la producció tèxtil, cistelleria, tècniques constructives, etc., però la novetat més important va ser la suposada introducció del carro del tipus de galera de quatre rodes, tirat per bous i emprat amb finalitats agrícoles.
Com a terrissaires, els hallstàttics van demostrar ser hàbils artesans i van imposar noves modes: el gust per la decoració acanalada, les superfícies negres i llustroses, els perfils bicònics, etc.
Tot aquest món va estendre’s pel llevant peninsular des del Pirineu fins al riu de la Sènia o el Palància; més al sud, a les terres de València i Alacant, va prosseguir, ja en decadència, la civilització del Bronze.
Etiquetes: Catalunya prehistòrica, Edat dels Metalls, Història de Catalunya, Prehistòria Publicat a 2.5 La Prehistòria a Catalunya | 1 comentari »
Les invasions indoeuropees a la Mediterrània
La societat clàssica mediterrània va formar-se a partir de la mescla de grups humans força diferents. En els inicis de l’Antiguitat hi existien societats neolítiques i civilitzacions enriquides gràcies al comerç com els cretencs i els fenicis. Uns altres pobles, els indoeuropeus, van arribar a les penínsules mediterrànies a finals del III mil·lenni i al llarg del II mil·lenni a.C.
En els mil·lennis IV i III a.C., aquests pobles indoeuropeus vivien a les estepes del centre d’Àsia com a societats ramaderes nòmades que es traslladaven buscant pastures per al bestiar. Sabem que, juntament amb altres causes menys conegudes, aquests pobles van viure una fase de creixement demogràfic que els va impulsar a allunyar-se cada cop més de les terres d’on eren oriünds.
Alguns d’ells van baixar cap al sud: a mitjans del segon mil·lenni van arribar a prendre contacte amb les civilitzacions urbanes de l’Índus i les van sotmetre, al mateix temps que adoptaven moltes de les seves característiques, i construïen així la civilització dels veda.
Altres grups de pastors asiàtics es van estendre cap a l’est. Alguns es van instal·lar a Anatòlia (Àsia Menor): d’aquí provenen els hitites, els medes i els perses. Uns altres van ocupar les terres del sud de Rússia i des d’allí es van dirigir a l’Europa Septentrional, altres a la part oriental (els eslaus) i uns altres es van introduir a les penínsules mediterrànies. Per exemple, els aqueus, els doris i els jonis a la Península Balcànica; els pobles germànics i els celtes als territoris d’Alemanya, Anglaterra, França i la Península Ibèrica; o els itàlics a la Península Itàlica.
Tots aquests pobles tenien característiques comunes. En primer lloc, cal referir-se a la llengua que parlaven. Tot i que amb el temps aquesta llengua evolucionaria de forma diversa, i donaria lloc a idiomes força diferents (l’alemany, el grec, el llatí), els lingüistes hi troben arrels comunes en tots ells, així com també en els sànscrit, la llengua primitiva de la Índia. D’aquí, doncs, el nom de pobles indoeuropeus amb que són coneguts.
Tots aquests pobles, en l’origen, eren comunitats nòmades i ramaderes. Es caracteritzaven per haver domesticat el cavall i per saber-lo muntar. En d’altres indrets també s’utilitzava el cavall, però tan sols com a animal de tir o per aprofitar-ne la carn. Els indoeuropeus, a més de ser bons genets, van introduir l’ús de carros tirats per cavalls, la qual cosa els va donar una major puixança militar.
Un altre dels aspectes importants de la vida d’aquests pobles era el coneixement del treball del ferro, fins al punt que, en penetrar-ne l’ús a Europa, va obrir-se el període que coneixem com a Edat del Ferro.
El mineral de ferro és força més abundant que els altres metalls, com el coure o l’or. A més, sol trobar-se a la superfície, la qual cosa evita una gran part dels problemes de la mineria, cosa que no succeeix amb els altres metalls. D’una altra banda, el ferro es pot utilitzar directament, sense que calgui recórrer a aliatges, per a la fabricació d’objectes i instruments de gran duresa.
La primera aplicació del ferro va donar-se, probablement, en la fabricació d’armes. Posteriorment, va servir per a la producció d’arades, que, per causa de la seva duresa, removien millor la terra i duraven més, i també destrals que van fer possible talar amplis boscos europeus i transformar-los posteriorment en àmplies extensions de conreu.
Existeixen peces de ferro que es poden datar ja en el 2500 a.C., però el seu ús es va generalitzar a partir de l’enfonsament de l’imperi dels hitites cap al 1200 a.C., quan els ferrers hitites van dispersar-se per totes les terres properes a l’Àsia Menor.
La metal·lúrgia del ferro requereix temperatures més elevades que la del coure, per exemple, però permet d’obtenir formes metal·lúrgiques més dures i mal·leables: l’acer (ferro amb aproximadament un 1% de carboni). Cap al 1400 a.C., ja s’havia obtingut acer per a cimentació, que consisteix a escalfar i colpejar el ferro sobre un jaç de carbó vegetal. Dos segles més tard, els homes ja obtenien acer de gran duresa en temperar el metall amb aigua freda.
En la seva penetració a Europa, aquests pobles ramaders es van trobar comunitats d’agricultors. Alguns van aprendre les tècniques agràries i van convertir-se en pobles sedentaris, i es barrejaven, en ocasions, amb la població prèviament establida. Altres, en canvi, van parar atenció en quines èpoques de l’any els agricultors obtenien la collita i van començar a practicar el saqueig. Els atacaven per sorpresa i fugien després cap a un altre indret. Enfront de les comunitats camperoles, aquests grups eren militarment superiors, perquè muntaven a cavall i tenien armes de ferro.
Els atemorits poblats neolítics s’estimaren més, en alguns casos, acceptar de forma fixa el pagament d’una part de la collita a canvi de no ser atacats. Es comprèn que, d’aquesta manera, en molts llocs, es configurés una casta millor preparada per a la guerra, que vivia a compte del treball dels agricultors.
A mesura que es va generalitzar la pràctica del pillatge i el saqueig també es van originar transformacions al si dels grups indoeuropeus.
Entre les riqueses obtingudes per aquests pobles, cada cop era més gran la part que provenia del saqueig o de la submissió d’altres pobles, cosa que resultava possible gràcies a la superioritat militar. Ara bé, tot això comportava activitats que només els homes adults estaven en condicions de desenvolupar, ja que les dones, a més de participar en la producció de béns, eren les responsables de la criança dels nens, la qual cosa no els hauria permès de dedicar-se a la guerra o de sotmetre altres pobles. Progressivament, en les decisions que afectaven a la col·lectivitat, els homes anar adquirint un enorme protagonisme, i les dones van quedar relegades a una posició secundària.
La trobada entre els invasors i la població autòctona devia presentar formes molt diverses. Alguns grups invasors van instal·lar-se en zones despoblades; altres es van fusionar amb les comunitats d’agricultors. Finalment, hi va haver grups que es convertirien en facció dominant, guerrera, d’una societat d’organització agrària.
La història de les penínsules Balcànica, Itàlica i Ibèrica a finals del II mil·lenni i començaments del I mil·lenni a.C. no és tan coneguda com la dels segles posteriors. Tanmateix sabem que en aquesta època va començar l’arribada dels pobles indoeuropeus. Primer van aparèixer a la Mediterrània Oriental i després a la part Occidental.
Etiquetes: Edat dels Metalls, Història Antiga, Neolític, Prehistòria, Primeres Civilitzacions Publicat a 2.4 L'Edat dels Metalls, 3.1 Les primeres civilitzacions | Deixa-hi un comentari »
La transició de la Prehistòria cap a l’Antiguitat a la Mediterrània: comunitats neolítiques i primeres societats urbanes
Els territoris que voregen la mar Mediterrània presenten característiques geogràfiques molt diverses, però amb certs trets comuns. En general, es tracta de zones muntanyenques, de clima sec i temperat, amb terres poc aptes per al conreu. La manca d’aigua abundant per al reg i la pobresa mineral dels sòls impedeixen la posada en pràctica de complexos sistemes col·lectius i centralitzats de conreu. Solament permetia de fer collites que, com a màxim, multiplicaven per quatre o sis cops el sembrat.
Per una altra banda, la dependència bàsica de l’aigua de la pluja feia possible una activitat agrícola més independent per part de petits grups humans, i no requerien una organització col·lectiva tan extensa i rígida com la de les valls fluvials.
Un altre element comú a tots aquests territoris és la proximitat a la mar. La Mediterrània és una mar molt adequada per a la navegació si es coneixen els vents i corrents. A més, la majoria de les costes són força favorables per a la navegació. Hi ha infinitat de ports naturals que permeten d’ancorar, com també innombrables illes per a fer-hi escala. Per tot això, si es comptava amb un cert bagatge tècnic sobre la navegació marítima, la comunicació entre aquestes terres podia esdevenir molt més fàcil a través de la mar que de les rutes terrestres.
Al llarg del II mil·lenni a.C., les terres mediterrànies van ser poblades per poblacions diverses, tant pel que fa a l’origen com a les seves formes de vida econòmiques, polítiques i culturals. Podem agrupar-les en tres grans conjunts: comunitats neolítiques primitives, societats urbanes desenvolupades (gràcies al comerç marítim amb els grans imperis orientals) i invasors indoeuropeus. De la trobada d’aquests pobles sorgirà l’anomenada civilització clàssica.
A totes les penínsules del nord de la Mediterrània (Península Ibèrica, Península Itàlica, Península Balcànica) hi vivien, des del VI i el V mil·lenni a.C., nombroses comunitats molt primitives d’agricultors i pastors. Els motius i el moment històric en que va desenvolupar-se la revolució neolítica en tots aquests llocs són encara motiu de debat i discussió entre els arqueòlegs.
Alguns creuen que l’aparició de l’agricultura i la ramaderia a la Mediterrània va ser deguda a la difusió d’aquelles tècniques des del que consideren que seria el seu veritable lloc d’origen, al Pròxim Orient. D’altres pensen que aquest procés es va desenvolupar de forma autòctona per les mateixes causes: canvi climàtic i escassetat de la flora i la fauna, la qual cosa hauria comportat la necessitat d’intervenir en els cicles reproductius de determinades espècies vegetals i animals.
Sigui com sigui, el que és cert és que ja al II mil·lenni a.C. moltes comunitats agràries i pastorals autosuficients habitaven totes aquestes terres. Aquests pobladors només van habituar-se a produir excedents de determinats productes en la mesura que van conèixer comerciants que arribaven a les seves terres i els estimulaven a fer-ho, i els proporcionaven a canvi productes desconeguts per a ells fins aleshores.
A les terres del nord d’Àfrica, a més dels grups d’agricultors situats a la franja costanera, ja hi havia grups de pastors nòmades que travessaven els deserts amb les seves caravanes.
A l’illa de Creta, situada en un lloc favorable per a la navegació, va desenvolupar-se la primera talassocràcia (domini del mar) mediterrània. A mitjans del II mil·lenni a.C. ja hi trobem una societat formada per agricultors i artesans humils juntament amb grans senyors. Per damunt de tots ells hi havia una monarquia, que dirigia també les activitats comercials.
El nom d’un llegendari rei de Creta, Minos, ha fet que aquesta civilització sigui anomenada també com a civilització minoica. Sembla probable que, des de Cnossos, el nucli urbà més important de Creta, s’arribessin a controlar àmplies zones d’influència a les costes de la Mar Egea.
A Creta va desenvolupar-se una important artesania, especialment de ceràmica. Aquests productes es venien a la Mediterrània Oriental i se n’han trobat nombroses restes, com també d’objectes de bronze i or i pedres precioses.
Els cretencs comerciaven amb el coure que obtenien de Xipre i de l’Àsia Menor, i també amb or i d’altres productes. Per fabricar el bronze calia estany, que s’havia d’anar a buscar força més lluny: a l’extrem occidental de la Mediterrània, on arribava des de França i Anglaterra. Tots aquests productes es venien a Egipte i Mesopotàmia, països que utilitzaven gran quantitat de metalls.
De les restes trobades d’aquesta civilització es desprèn que va tenir una fi sobtada, cap al 1400 a.C., en ser conquerida per pobles que provenien del continent, força més preparats per a la guerra i que després van fundar la civilització micènica.
Les esmentades restes mostren també un art original. En destaquen les figuretes que representen divinitats femenines i masculines, i els frescs que decoren les parets dels palaus. En aquestes pintures apareixen molts motius marins i escenes de jocs, danses o curses de braus. Tot això ens suggereix una societat en què els grans senyors gaudien d’una vida cortesana molt alegre i entretinguda ja que disposaven de molt temps lliure.
Hi va haver un altre poble que també es va dedicar al comerç marítim, tot convertint-se en un pont entre els imperis orientals i les zones allunyades en què habitaven comunitats més primitives. Es tracta dels fenicis, qui, tanmateix, van aconseguir l’hegemonia comercial molts segles més tard de l’esplendor cretenc.
Els fenicis vivien a les costes de l’actual Líban, en una estreta franja situada entre el mar i una serralada muntanyosa. En aquell indret, al llarg del II mil·lenni a.C. van desenvolupar-se unes ciutats-estat independents en les quals vivien persones dedicades a l’artesania i el comerç, gràcies als aliments que els proporcionaven els camperols de les terres circumdants.
Des de ben aviat els fenicis van dedicar-se a la navegació i al comerç marítim per les costes mediterrànies, especialment les meridionals. A mesura que van intensificar els seus contactes comercials amb els pobles costaners, van anar establint factories comercials permanents al llarg de tota la costa. Es tractava d’espais on els fenicis emmagatzemaven els productes, tant els que obtenien dels grups indígenes, com els que volien vendre.
En alguns casos, aquestes factories van anar creixent fins a esdevenir autèntiques ciutats, com, per exemple, a Palerm, Cartago, Utica o Cadis. Des d’aquests punts els fenicis impulsaven les comunitats indígenes a produir allò que a ells els interessava comprar: metalls, productes agraris, salums…
Els fenicis van difondre noves tècniques de treball, desconegudes fins aquell moment per molts dels grups neolítics. Igualment, els van habituar a acceptar monedes a canvi dels productes, i els van ensenyar a comprar-hi els seus productes manufacturats.
Un dels aconseguiments més característics dels fenicis, als quals devem la seva difusió per la Mediterrània, va ser l’elaboració d’un sistema d’escriptura de signes fonètics: l’alfabet. Els fenicis el van desenvolupar per millorar un sistema de registre i d’administració de les seves operacions mercantils i per fer-ho més ràpid i generalitzable, ja que no hauria estat rendible haver de confiar aquesta labor a una casta de sacerdots o escribes especialitzats.
Els fenicis, al costat d’un important comerç a llarga distància, a l’engròs, practicaven també el comerç a la menuda o al detall. Per tal de calcular i deixar constància escrita de totes aquestes operacions mercantils, va resultar de força utilitat l’alfabet, composat per uns pocs signes fonètics que qualsevol podia aprendre. Molts sistemes d’escriptura posteriors, com l’ibèric o el grec, van ser variacions elaborades a partir de l’alfabet fenici.
La utilització de la moneda com a instrument de bescanvi va ser una innovació apareguda després d’una perllongada existència dels grans imperis i del comerç de llarga distància. Probablement va ser a Lídia (Àsia Menor) on per primera vegada es van fer servir lingots de metall com a equivalent de les mercaderies amb què es traficava. En qualsevol cas, les peces de metall es van utilitzar en el comerç exterior entre els grans estats basats en la civilització urbana.
En el I mil·lenni a.C., cap al segle VII aproximadament, a la Mediterrània va començar a difondre’s la moneda pròpiament dita. Es tractava de peces metàl·liques encunyades pel govern d’algun estat, a vegades molt petit. Estaven gravades amb un segell, que significava una mena de garantia i compromís sobre la validesa de la peça. La veritable expansió de la moneda per les costes mediterrànies és atribuïda als fenicis i també als grecs.
Els economistes, en analitzar el valor de qualsevol producte, estableixen la diferència entre el que anomenem valor d’ús i valor de canvi. El valor d’ús d’una mercaderia depèn de la seva capacitat per a satisfer les necessitats humanes. El valor de canvi d’un producte depèn de la possibilitat de canviar-lo per uns altres. Les monedes tenen molt poc valor d’ús. Per si mateixes no serveixen pràcticament per a res. No obstant això, si se’n té prou quantitat poden aconseguir-se molts altres i variats béns.
L’important és que a mesura que moltes comunitats d’agricultors i de pastors van començar a disposar de moneda (obtinguda a canvi del lliurament de matèries primeres als comerciants marítims que arribessin a terres llunyanes), van adonar-se de la utilitat d’acumular diners per a poder comprar d’altres béns que ells no posseïen, a aquests mateixos comerciants. A poc a poc, va anar estenent-se un sistema econòmic monetari, pel fet que moltes de les activitats econòmiques van començar a estar supeditades a la voluntat d’obtenir més diners. Aquest sistema es va desenvolupar en la mesura que les persones confiaven que amb aquest diners podien després obtenir més béns.
D’aquesta manera, en moltes societats de les costes mediterrànies van començar a tenir una més gran importància els conreus, la producció artesanal i l’extracció de metalls i altres activitats econòmiques, perquè això els permetia de vendre productes i acumular diners.
Cal destacar la diferència que hi havia entre aquesta orientació de l’economia i la pròpia dels primers imperis d’agricultura irrigada. Allí els grups privilegiats de la societat acumulaven l’excedent produït per la majoria, en forma de béns de gran valor d’ús, i controlaven també la força de treball de molta gent, la qual els servia per solucionar molts problemes materials: conreu de camps, construcció d’obres públiques, etc. En canvi, a la Mediterrània, va començar a difondre’s un sistema en què la riquesa de les persones i els grups socials depenia de la quantitat de diners que havien aconseguit acumular.
En les societats al costat dels grans rius la navegació fluvial va assolir un gran desenvolupament. Originàriament, s’havien utilitzat canoes que avançaven gràcies al corrent o amb un pal que s’enfonsava contra el terra a manera de palanca. Amb el temps, es van introduir millores tècniques, com, per exemple, l’ús de rems. Tota l’experiència acumulada en aquest tipus de navegació va servir de base per a la navegació marítima.
Però allò veritablement important, el que va fer possible els viatges marítims de llarg recorregut, va ser l’aprofitament de l’energia del vent. Fins aleshores, els éssers humans aprofitaven la seva pròpia energia o la de les altres persones, la força animal i la de l’aigua; a més, tenien un sistema per a multiplicar la seva pròpia força: la palanca. Ara disposarien d’una nova adquisició: l’aprofitament de la força eòlica. Es va aplicar la vela a les embarcacions, en un principi subjecta a un únic pal o arbre, i, més tard, es va introduir el timó a la popa, mitjançant el qual es controlava la direcció de l’avançament de la nau.
La vela era utilitzada especialment en els vaixells mercants, perquè el manteniment d’una tripulació de remers havia encarit enormement els nolis, la qual cosa suposava una reducció substancial dels guanys. En canvi, els vaixells de guerra, força més lleugers que els mercants, eren propulsats principalment amb energia humana, ja que remaven els soldats, mentre que les veles tenien un caràcter auxiliar.
Creta va ser la primera societat que va desenvolupar àmpliament la navegació de vela per al comerç. Les embarcacions eren de fusta, però com que els cretencs dominaven la fabricació del bronze, moltes de les peces eren de metall perquè els proporcionava una major resistència. Els fenicis, que van seguir els cretencs en el domini del comerç marítim, desenvoluparien més encara les tècniques constructives. En el primer mil·lenni a.C., ja van introduir l’ús del ferro, i el van aplicar a la construcció dels vaixells.
El transport marítim va tenir sempre preeminència sobre el terrestre, el qual utilitzava xarxes de camins o sistemes de calçades amb finalitats de comunicació o de conquesta. Així, per exemple, es pot calcular que el transport terrestre d’una càrrega de fenc durant cinquanta quilòmetres doblava el seu cost, mentre que el transport d’un vaixell carregat de blat per tota la Mediterrània només augmentava un quart el preu del cereal.
Etiquetes: Arqueologia, Catalunya prehistòrica, Història de Catalunya, Paleolític, Prehistòria Publicat a 2.5 La Prehistòria a Catalunya | 1 comentari »
Etiquetes: Arqueologia, Catalunya prehistòrica, Història de Catalunya, Neolític, Prehistòria Publicat a 2.5 La Prehistòria a Catalunya | Deixa-hi un comentari »
Etiquetes: Arqueologia, Catalunya prehistòrica, Història de Catalunya, Paleolític, Prehistòria Publicat a 2.5 La Prehistòria a Catalunya | Deixa-hi un comentari »
Etiquetes: Arqueologia, Catalunya prehistòrica, Edat dels Metalls, Història de Catalunya, Neolític, Paleolític, Prehistòria Publicat a 2.5 La Prehistòria a Catalunya | 1 comentari » | 0.864765 | curate | {"ca": 1.0} | http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/2-prehistoria/ |
mc4_ca_20230418_14_26088 | FILET DE CÉRVOL EN SALSA DE MÚRGOLESRecepta original de Fernando RodríguezComentaris de Miquel À. Pérez-De-Gregorio Ingredients:• 600 gr filet de cérvol net • 400 gr de múrgoles (Morchella sp.) • Pa ratllat amb llavor de rosella • 1 ou • l de crema de llet • ½ l de suc de carn • 2 xalotes • Mantega • 1 vas de vi de Porto Elaboració:Rostim el filet i el tallem en làmines fines, vigilant de que quedi una mica cru.Salsa: en la paella de rostir el filet afegim les xalotes picades molt fines, afegim les múrgoles tallades en làmines, ho deixem que es faci una mica i afegim el vi de porto, la crema de llet i el suc de carn, ho deixem reduir fins que quedi la salsa cremosa.Múrgoles: les bullim i les empanem amb el pa ratllat amb la llavor de rosella i les fregim en oli abundant.Comentari:Aquesta és una recepta de cuina amb majúscules. Com a productes del bosc, els bolets i la cacera sempre han combinat molt bé. Si la carn del cérvol li dona consistència, les múrgoles (Morchella sp.) li donen tota la finesa i la sofisticació necessàries. Indicat per a ocasions molt especials. | 0.849646 | curate | {"es": 0.1790352504638219, "ca": 0.8209647495361782} | http://boletairegironi.blogspot.com/2009/03/receptes-diverses-amb-bolets_5419.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_272960 | Menú
BARCELONA, 29 juny (EUROPA PRESS) -
La Conselleria d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat abonarà aquest dijous més de 138.000 euros corresponents a les ajudes al foment de les races autòctones del 2016, ha informat en un comunicat.
Amb aquest pagament, l'administració assumirà el compromís amb els beneficiaris d'aquesta ajuda i es farà càrrec d'ella, després que el Ministeri d'Agricultura hagi comunicat que no realitzarà la transferència dels fons corresponents a aquestes ajudes.
La Conselleria, a més, ha convocat aquest dijous les ajudes al foment de les races autòctones per al 2017 per un import de 80.970 euros.
Les persones que poden demanar aquestes ajudes són les que pertanyen a organitzacions i associacions ramaderes reconegudes oficialment per a la gestió del llibre genealògic en l'àmbit territorial del Catalunya.
Al costat d'aquestes accions, la Generalitat dona suport a la conservació de les races autòctones catalanes en col·laboració amb el centre de genètica animal de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.634285 | curate | {"es": 0.20152091254752852, "ca": 0.779467680608365, "en": 0.019011406844106463} | : /espanya/noticia-conselleria-dagricultura-paga-les-ajudes-foment-les-races-autoctones-2016-20170629184151.html |
crawling-populars_ca_20200525_11_161018 | Teatre, intercanvi de llibres de segona mà i lliurament de premis de poesia i il·lustració, entre les activitats que s'han portat a terme aquest divendres
Els alumnes de l'escola Mestre Ignasi Peraire de Mollerussa han celebrat aquest divendres Sant Jordi a través d'una sèrie d'activitats que s'han programat al llarg de la jornada.
En primer lloc, els alumnes de cinquè del centre han representat una divertida llegenda de Sant Jordi fent participar a tots els nens i nenes de l’escola. La representació teatral s’ha dut a terme dins d’un projecte de teatre, on els alumnes han elaborat titelles i decorats.
La festa s'ha continuat més tard amb el tradicional intercanvi de llibres de segona mà, en el qual ha col·laborat tota l'escola.
A la tarda, ha tingut lloc el lliurament dels premis de poesia i il·lustració dels Jocs Florals. L'acte, que ha comptat amb la presència de les autoritats municipals, s'ha clos amb balls de sardanes.
Plaça Manuel Bertrand 2, 1A -25230 Mollerussa (Lleida) - 973 606 329 - [email protected] | 0.789536 | curate | {"ca": 0.9137254901960784, "en": 0.08627450980392157} | : /articulo/pla-d39-urgell/els-alumnes-lescola-mestre-ignasi-peraire-mollerussa-celebren-sant-jordi/20170421160501040516.html |
mc4_ca_20230418_7_153211 | El SEM rep la Medalla d’Or al Mèrit Cívic atorgada per l’Ajuntament de Barcelona en motiu de l’actuació realitzada el 17A . SEM - Sistema d'Emergències Mèdiques
El SEM rep la Medalla d’Or al ...
El SEM rep la Medalla d’Or al Mèrit Cívic atorgada per l’Ajuntament de Barcelona en motiu de l’actuació realitzada el 17A
08/09/2017 11:09
Barcelona ha reconegut avui en un acte a L’Auditori de Barcelona la tasca que els cossos i forces de seguretat i els serveis d’emergència van realitzar de manera exemplar a l’hora d’atendre i assistir les víctimes dels atemptats el 17 d’agost a la Rambla. Ho ha fet amb l’atorgament de la Medalla d’Or al Mèrit Cívic al Sistema d’Emergències Mediques (SEM), a la Guàrdia Urbana de Barcelona, al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), al Servei de Prevenció, Extinció d’lncendis i Salvament de Barcelona (Bombers de Barcelona) i a la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra
Durant l’acte de reconeixement a L’Auditori, al qual han assistit unes 1.500 persones, la periodista Gemma Nierga ha fet la glossa i el pianista i compositor Albert Guinovart, ha interpretat diverses peces musicals. Hi ha assistit, a banda dels representants de la corporació municipal, el conseller d’Interior, Joaquim Forn; el conseller de Salut, Antoni Comín; i el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha remarcat en la seva intervenció que són aquests cossos de seguretat i serveis d’emergències “els que sempre esteu allà, els que sempre responeu quan se us necessita.“ i ha expressat que “és un honor i un orgull com a alcaldessa ser la vostra màxima responsable”. Així, ha posat en relleu el reconeixement “als agents de la Guàrdia Urbana que vau ser els primers que estàveu allà. Vau arriscar la vostra vida per salvar-ne moltes altres” i ha explicitat també l’agraïment “al SEM, al CUESB i a Bombers de Barcelona per la vostra resposta. Vosaltres heu treballat diàriament en situacions d’emergència, però el que aquella tarda de dijous vam viure superava totes les situacions d’emergència que prèviament havíem passat”. | 0.874093 | curate | {"ca": 0.9923700524558894, "en": 0.007629947544110634} | http://sem.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/170908_El-SEM-rep-la-Medalla-dOr-al-Merit-Civic-atorgada-per-lAjuntament-de-Barcelona-en-motiu-de-lactuacio-realitzada-el-17A-Nova-Noticia |
macocu_ca_20230731_0_529244 | Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea complica el cobrament d'interessos i despeses a travès del Plan de Pago a Proveedores
Martes 21/02/2017
El passat 3 de maig, La Unió va distribuir una nota informativa en la que es feia una sèrie de reflexions respecte la situació generada al voltant de la renúncia al cobrament d'interessos de les factures al CatSalut (i altres administracions contractants) que en el seu moment van ser abonades a través del mecanisme conegut com Plan de Pago a Proveedores. La nota estava centrada en les factures abonades per aquest mecanisme i especialment davant la imminència de la resolució d'una Qüestió Prejudicial al respecte, plantejada per un tribunal espanyol al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Posteriorment, el mateix mes de maig, va remetre un correu electrònic on es comentava que l'Advocat General de la Unió Europea va emetre un informe davant del TJUE pel que considera que el mecanisme de renúncia als interessos del Plan de Pago a Proveedores no és contrari a la normativa europea de lluita contra la morositat. Aquest informe contradiu els arguments defensats pel representant de la Comissió Europea, que sostenia (en contra del criteri del Reino de España) que el Plan de Pago a Proveedores no era un mecanisme veritablement voluntari per als proveïdors.
Ja en aquell moment, es va dir que l'Informe de l'Advocat General no sol ser vinculant per al TJUE, però si que sol marcar força la línia de la seva decisió.
Finalment, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictat sentència en el cas C-555/14, decisió prejudicial plantejada per un jutjat de lo contenciós administratiu de Múrcia en relació a la legalitat, a la vista de la Directiva europea de lluita contra la morositat, del precepte contingut a la normativa espanyola que regulava el Plan de Pago a Proveedores que obligava a aquells creditors que s'hi acollien a renunciar als interessos i despeses de cobrament.
En la línia de l'Advocat General que en el seu informe va rebaixar de manera dràstica les expectatives que hi havien sobre aquest assumpte, el TJUE, en sentència publicada el passat 16 de febrer, ha comunicat que els mecanismes i preceptes de la directiva preveuen que en el moment de formalitzar els contractes no es pugui renunciar als interessos i despeses de cobrament, però que posteriorment, un cop produït l'impagament, el creditor sempre podrà renunciar als interessos i despeses de cobrament si aquesta renúncia és lliure i si, en definitiva, ha disposat de la possibilitat de reclamar-los i no la ha exercit.
Tot i així, el TJUE manifesta que li correspon a la justícia de cada estat valorar si ha existit aquesta llibertat i en tot cas valorar i interpretar la normativa interna al respecte.
Per tant, tot fa pensar que aquesta decisió prejudicial pot significar un canvi en la línia en què els tribunals espanyols (fins ara jurisprudència menor) llegien la situació, i possiblement suposi que interpretin que qui es va adherir al Plan de Pago de Proveedores sabia que podria no fer-ho i podia anar als tribunals a reclamar el deute més interessos i despeses de cobrament; és a dir que va ser lliure per optar per aquell mecanisme de cobrament renunciant conscientment a interessos i despeses de cobrament.
Portat això al terreny pràctic, aquesta sentència suposa que en tot cas caldrà acudir als tribunals per veure quina lectura de la "llibertat d'elecció" del creditor en fan i, per tant, “aigualeix” les expectatives que s'havien dipositat en aquesta qüestió prejudicial, que d'haver-se resolt en favor del dret a reclamar els interessos i despeses de cobrament podria haver obert una via de negociació amb les administracions per tal de fer front al retorn dels interessos. | 0.820635 | curate | {"ca": 0.9954557604918471, "en": 0.0045442395081529} | |
mc4_ca_20230418_11_254312 | Gill Tall Yachting Blau comprar i ofertes a Waveinn
4 Dark Blue 5 Dark Blue 6 Dark Blue
Descripció Gill Tall Yachting
Taló, empenyorament i puntera reforçats.
Part superior encoixinada.
Si vols comprar els millors productes de Calçat nens de la marca Gill, has trobat el millor lloc per fer-ho! A waveinn sempre treballem amb les millors marques del mercat com Gill, per tal d’oferir-te la millor qualitat i millors preus en material de nàutica i pesca, com és el cas de Gill Tall Yachting. Fes la teva compra online ara mateix i rep el Gill Tall Yachting el més aviat possible.
Característiques Gill Tall Yachting
Tecnologias Gill Tall Yachting
$ 57.45 $40.99 | 0.671203 | curate | {"es": 0.07846153846153846, "en": 0.12153846153846154, "ca": 0.76, "gl": 0.04} | https://www.waveinn.com/botiga-nautica-pesca/gill-tall-yachting/137145540/p |
mc4_ca_20230418_7_232881 | Publicat el dijous, 02 juny 2016 15:27
Vist: 4945
En la gestió empresarial hi entren en joc diversos aspectes, des del règim fiscal i societari a les relacions laborals, la internacionalització, el màrqueting i les vendes... Les àrees gestores d’una empresa variaran en funció del tamany, l’activitat econòmica i l’estratègia empresarial. Tanmateix, hi ha un seguit de conceptes fonamentals que seran comuns en tota empresa: orientació cap als resultats, orientació al client, lideratge i constància en els objectius, gestió per processos i fets, desenvolupament i implicació de les persones, desenvolupament d'aliances i responsabilitat social. A més, en les empreses cooperatives també cal considerar la dimensió cooperativa en la gestió empresarial: construcció de la democràcia i gestió de la participació.
Com a elements específics en la gestió cooperativa tenim el règim fiscal, el règim econòmic, el règim societari i el procés d'incorporació de persones sòcies; a més dels aspectes relatius a la comercialització i vendes, clientela, internacionalització, reglament de règim intern, planificació estratègica, pla de gestió i pressupostos d’ingressos i despeses i de tresoreria...
Recursos de gestió cooperativa:
Publicacions formatives
Publicat el dimecres, 01 juny 2016 18:43
Publicat el dimecres, 01 juny 2016 17:00
Vist: 4082
A l'empresa cooperativa, la formació és un pilar fonamental per a l'exercici de la democràcia i s'ha de considerar com una activitat que cal realitzar permanentment. Les persones sòcies de l'empresa no deixem de formar-nos, doncs és una necessitat motivada per l'adaptació als nous temps, en els quals s'exigeixen nous coneixements i formes d'exercir de manera responsable les obligacions i drets societaris.
Per procurar un correcte desenvolupament de la nostra configuració integral de cooperativistes hem d'enfortir, almenys, dos àmbits formatius: la formació pròpia de la funció professional i la formació empresarial que ens permeti respondre, com a socis o sòcies, de manera idònia.
La formació, juntament amb l'adaptació als canvis tecnològics i als propis de les noves formes de treball, ha de permetre'ns realitzar, de manera òptima, la funció professional.
Per tant, en l'empresa hem de considerar un pla de formació que alineï les necessitats formatives de l'activitat professional, amb les habilitats personals i la formació societària i cooperativa, tot això d'acord amb al planificació estratègica.
A Catalunya hi ha diverses organitzacions que inclouen en el seus programes formatius la dimensió cooperativa, inclús comptem amb organitzacions especialitzades en formació cooperativa.
Aposta, escola empresarial cooperativa.
C. Premià, 15 1a planta - 08014 Barcelona - www.aposta.coop
Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.
Casa de l'Agricultura - C. Ulldecona, 21-33, 3a pl. - 08038 Barcelona - www.fcac.coop
Ambdues organitzacions ofereixen formació presencial i a distància.
Formació en gestió directiva d’empreses
Publicat el dilluns, 17 març 2014 09:36
Obert el període d'inscripcions per a la formació directiva en empreses cooperatives:
Les persones interessades en cursar aquesta formació tenen de termini fins el proper 28 de març per presentar la sol·licitud.
La formació s'impartirà del 24 d'abril al 16 de juliol, en sessions setmanal de 15.30 a 19.30 h.
Descarrega't i consulta el programa formatiu, clica aquí.
Inscriu-te al programa de directius, clica aquí. | 0.797808 | curate | {"ca": 0.9330396475770925, "de": 0.005873715124816446, "es": 0.04963289280469897, "pt": 0.01145374449339207} | https://cooperativescatalunya.coop/index.php/ca/comunicacio/noticies/14-eines-i-recursos |
macocu_ca_20230731_2_328848 | La primera edició del festival Handmade Christmas de Girona se celebrarà del divendres 6 al diumenge 8 de desembre a Palau de Fires de Girona. Es tracta d'una fira de manualitats nadalenca i familiar enfocada en despertar la imaginació i la creativitat de nens i adults. Durant tres dies hi haurà més de 200 tallers i una setantena d'expositors. La fira, creada per Evident Events i que compta amb Bauhaus com a patrocinador principal, tindrà espais destinats al bricolatge, la costura, el lettering, la decoració, la cuina i la música. El Handmade, celebrat a Barcelona, on rep 23.000 visitants anuals, tindrà diferents zones, com la Fàbrica dels regals i el Bosc Encantat, i tallers d'estampació japonesa, scrap i de cuina, entre d'altres. La directora de la fira i cap d'Evident Events, Anna Ventura, explica que «és una fira de manualitats enfocada a un públic familiar, amb activitats per nens i adults amb uns 200 tallers de bricolatge, ganxet, belles arts, gastronomia... Més que una fira, és un festival perquè comptarem amb activitats gratuïtes dins del preu de l'entrada que ens diferencia amb altres fires convencionals». Ventura apunta que, després de set edicions de Handmade a Barcelona, han volgut incloure una primera edició ambientada al Nadal a Girona perquè «teníem ganes de fer una edició nadalenca i de petit format i per nosaltres Girona és un molt bon lloc per portar-hi la fira». Coralí Cunyat, directora de Fira de Girona, afirma que han apostat per acollir aquest festival per primer cop amb la intenció «que es consolidi al nostre calendari de fires i de salons anuals. Agraïm als promotors per confiar en nosaltres per portar-hi el Handmade». Cunyat afegeix que «és una fira d'èxit a Barcelona i que hagin apostat per Girona és un orgull, és un espai consolidat per a portar-hi esdeveniments». Des de les 10 del matí fins a les 7 del vespre A la Fàbrica dels regals s'hi faran diversos tallers gratuïts per elaborar regals personalitzats i fets a mà. Anna Ventura afegeix que amb aquest tipus de tallers volen «conscienciar del valor dels objectes fets a mà, és una manera diferent de sortir del consumisme del Nadal. Pensem que és bonic pensar en l'altre persona i dedicar-li un temps i un esforç a fer un regal que li agradi i amb afecte». A l'espai el Bosc Encantat els nens seran els protagonistes i hi haurà tallers de galetes de Nadal i garlandes de pasta, entre molts altres. També hi hauran actuacions musicals infantils, com la de Lali BeGood, la cantautora barcelonina que amb les seves orelles de llop farà moure petits i grans. Laura Giménez i Mimamolina ensenyaran a fer un teajournal d'inspiració nadalenca amb pigments, pintures, roba i te; amb Yuna s'aprendrà a fer un furoshikia amb la tècnica d'estampació japonesa Itajimeshibori; i en el taller de Rafel Vives es donarà una segona vida als objectes de casa que ja no s'utilitzen. El gironí Quim Díaz explicarà les seves tècniques d'scrap, que va iniciar ara fa deu anys en un bar al sud de França. Al Handmade Christmas també s'hi podran fer tallers originals de cuina mediterrània. A més del concert de la cantautora infantil Lali BeGood també hi haurà actuacions de jazz i swing, amb l'harmònica, la veu de Tota Blues i la guitarra de Martín Merino per un costat (divendres a les 13 h i a les 17 h); i el piano de Cristian Poyo i la dolça veu de la Gem Antoja per l'altra (dissabte a les 13 h i a les 17 h). Paral·lelament a les activitats hi haurà una zona amb foodtrucks. El Palau de Fires obrirà des de les 10 del matí fins a les 7 del vespre i les entrades ja es poden comprar al web www.handmadefestivalbcn.com. El preu és de 5 euros (a partir dels 10 anys) i de 3 euros pels nens de 5 a 10 anys. Pels més petits (de 0 a 4 anys) l'entrada és gratuïta. | 0.885233 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_271594 | L'entitat ha mostrat el seu rebuig davant d'una mesura que ha titllat d'injustificable
ARA Valls Actualitzada el 26/09/2017 17:42
260x366 Les colles castelleres van demanar democràcia el passat diumenge en la diada de la Mercè / CÈLIA ATSET Les colles castelleres van demanar democràcia el passat diumenge en la diada de la Mercè / CÈLIA ATSET
La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya ha denunciat avui, a través d'un comunicat publicat al seu espai web, el bloqueig dels seus comptes corrents bancaris sense cap mena d'explicació des del passat dia 20 de setembre per ordre del ministeri d'Hisenda. Segons afirma l'entitat, aquesta acció s'hauria produït “en el marc de les mesures adoptades pel govern espanyol per impedir la celebració del referèndum d'autodeterminació del pròxim dia 1 d'octubre”, i això suposa que qualsevol pagament hagi de ser supervisat i aprovat pel ministeri.
El comunicat denuncia que es tracta d'una mesura especialment injustificable tenint en compte que la Coordinadora “és una entitat de tipus federatiu, privada i sense ànim de lucre, com ho són totes les entitats que en formen part, i sense cap relació orgànica amb la Generalitat de Catalunya” i per això ha demanat explicacions tant a les entitats bancàries com al mateix ministeri d'Hisenda.
L'agrupació de colles castelleres ha afirmat que en cap moment ha rebut cap explicació per part del ministeri, i que han descobert que el seu NIF apareixia en el llistat d'entitats afectades per les mesures adoptades en l'acord de la comissió delegada del gobierno per a afers econòmics del 15 de setembre. El NIF de la Coordinadora hi apareix, però en nom del Consorci del Museu Casteller de Catalunya, del qual, a banda de la la Coordinadora de Colles Castelleres, també formen part l'Ajuntament de Valls, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.
L'entitat ha demanat al ministeri d'Hisenda que s'aixequi el bloqueig dels comptes i ha mostrat el seu “rebuig radical a la mesura d'intervenir els comptes de la Generalitat de Catalunya i dels organismes que hi estan vinculats”.
El ministeri d'Hisenda desbloqueja els comptes de la Coordinadora de Colles Castelleres | 0.876803 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ara.cat/castells/Ministeri-Coordinadora-Colles-Castelleres-Catalunya_0_1876612492.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_79728 | Esbotzem els límits dels nostres prejudicis i preconcepcions.Em solen caure malament:Estudiants d'ADE o que ho han estudiatGent de professió "empresari" (i no perruquer, fuster, comerciant o el que sigui)Gallegues i gallecsGent de Vic i de MataróFebles que es fiquen amb d'altres febles per mirar de caure bé als poderososSeguidors de merdes d'autoajudaI em solen caure bé:Estudiants o ex-estudiants de filologia catalanaAgricultors/ramaders jovesEslausBergadans i gironinsGent que burxa els poderosos pel simple fet de ser-hoLectors de temes històricsQuins són els vostres?
Jo sóc ex-estudiant de filologia catalana hehe.Em cauen malament:- La gent que sempre té una opinió per tot- La gent que fa taekwondo- La gent que canvia d'opinió en funció del què opina la majoria, passant automàticament a opinar sempre el contrari que aquesta- Els haters- Els youtubers que amb 5 subscriptors actuen com si parlessin amb una audiència de la mida del Palau Sant Jordi- Els podemitesEm cauen bé:- La gent humil- La gent amb sentit de l'humor- La gent de les terres de l'Ebre- La gent que em contesta en català- Els estudiants d'enginyeria
Em cauen bé:- Els estudiants d'enginyeria
A mi també em cau bé l'únic estudiant d'enginyeria a quin tinc el plaer de conèixer, vet-ho aquí.
Si ho dius per mi ja no sóc estudiant d'enginyeria. Em vaig graduar.
Aleshores, em cau bé l'únic graduat. | 0.877539 | curate | {"ca": 0.962043795620438, "pt": 0.03795620437956204} | |
macocu_ca_20230731_3_228650 | La Policia creu que Paco Sanz va poder simular la seua malaltia per recaptar fons
Moragues ha facilitat aquestes dades després de ser preguntat per la detenció aquest dimecres del valencià Paco Sanz, qui va estar recaptant diners per curar-se d'una malaltia que, segons assegurava, li provocava 2.000 tumors. El delegat del Govern ha recordat que es tracta d'una operació que porta els serveis centrals de Madrid i ha assenyalat que la Policia considera que el detingut va poder simular la seua malaltia per recaptar fons. Açò seria, ha agregat, un "comportament fraudulent", i per aquest motiu va ser arrestat ahir. "Que siga delicte o no correspondrà a l'autoritat judicial decidir-ho", ha asseverat. Al costat de Sanz, els agents de Policia van detenir també els seus pares i els atribueixen delictes de blanqueig de capitals, estafa i apropiació indeguda. En les xarxes socials, Paco Sanz sol·licitava ajuda per a rebre tractament perquè assegurava estar anys patint la síndrome de Cowden. "Aquesta malaltia m'ha generat prop de dos mil tumors. No obstant açò, intente fer el meu dia a dia al més normal possible. He esgotat els meus recursos i els de la meua família per a pagar el tractament. Les autoritats m'ignoren", proclamava en el seu compte de Facebook. Així mateix, assegurava estar fent "tot el possible per salvar la meua vida i l'única opció experimental està als EUA. Gràcies a persones com tu, podré seguir amb el tractament, potser curar-me o, fins i tot, es puga trobar una cura que puga ajudar els altres", afegia. I demanava ajuda a través de missatges a un número de telèfon i del web www.ayudapcasosanz.com. Així mateix, l'Associació Paco Sanz per a la Investigació de la Síndrome de Cowden Espanya oferia a col·legis, col·lectius d'empreses, hospitals o grups xarrades sobre superació. | 0.833747 | curate | {"ca": 0.9526989426822482, "ro": 0.04730105731775181} | |
crawling-populars_ca_20200525_50_25884 | La Sindicatura de Comptes ha detectat irregularitats en la contractació administrativa del Consorci de la Costa Brava durant l'any 2016. Segons un informe fet públic ahir, la Sindicatura ha observat una «manca absoluta d'utilització dels procediments de contractació previstos en la normativa vigent». En aquest sentit, assenyala que tota la contractació es va realitzar mitjançant l'ús de contractes menors, mentre que en molts expedients s'haurien d'haver emprat els procediments que garantissin la concurrència competitiva. En total, durant el 2016 el Consorci va signar 93 contractes per 1,1 milions d'euros, tots ells a través de contractes menors. Aquest fet, assenyala la Sindicatura, vulnera la normativa contractual i, en concret, els principis de la llibertat d'accés a les licitacions, publicitat i transparència.
D'altra banda, l'informe també assenyala que en la licitació d'aquests contractes s'han detectat diverses incidències relacionades amb els plecs de clàusules, com ara la manca d'establiment del preu, requisits que limitaven la possible concurrència i manca d'objectivitat en la valoració d'ofertes. També assenyala que en l'execució del contracte de l'empresa mixta Abastem s'ha vist que l'import facturat durant el 2016, de 1,45 milions d'euros, suposava un increment acumulat del 16,9%, molt per sobre de l'increment previst en el contracte, sense que hi hagués una justificació. A més, el Consorci va encarregar tant a Abastem com a la també empresa mixta Emacbsa, mitjançant també contractes menors, actuacions de reparació, conservació i manteniment de les instal·lacions. La Sindicatura considera que hi va haver un fraccionament indegut d'aquests contractes, fet que suposa un incompliment de la normativa.
Pel que fa a la resta de contractes menors, s'han detectat incidències relacionades amb els objectes, imports, dates, durada i tipus de contractes, pel que també consideren que hi va haver un fraccionament indegut dels contractes.
Un altre aspecte recollit en l'informe és que s'ha detectat que alguns dels subministraments i serveis es renovaven de forma anual, mentre que, d'acord amb la normativa, els contractes menors no poden tenir una durada superior a un any ni ser objecte de pròrroga a no ser que s'acreditin raons socials o econòmiques.
Altres observacions de la Sindicatura apunten que el Consorci no disposava d'un inventari de béns tal com disposa la normativa, ni tenia constància de la titularitat de les instal·lacions.
Entre les al·legacions presentades pel Consorci, assenyala que la major part dels contractes menors actualment es tramiten sota els criteris de publicitat i concurrència mitjançant anunci al perfil del contractant o demanant diverses ofertes.
D'altra banda, també subratlla la dificultat de trobar empreses especialitzades en el sector, atesa la diversitat d'elements que el conformen, així com la complexitat i a vegades la impossibilitat de valorar les actuacions a realitzar. També afegeixen que sovint les necessitats es produeixen sense que es puguin programar amb antelació, fet que impedeix l'agrupament de la contractació. Tot i això, apunten que, per exemple, dels 42 contractes menors de sanejament formalitzats se n'han contractat 22 mitjançant el perfil del contractant, 14 a partir de diverses ofertes, un amb un decret d'emergència i només cinc per encàrrec directe a l'empresa Emacbsa, motivats essencialment per la urgència de l'actuació. | 0.891695 | curate | {"ca": 1.0} | : /comarques/2018/12/13/troben-noves-irregularitats-al-consorci/951345.html |
mc4_ca_20230418_17_297392 | Jordi Serrano: Què vol dir de veritat ser federalista? | El Guaita | Fòrum Cívic
Jordi Serrano: Què vol dir de veritat ser federalista?
Molta gent es defineix com a federalista. El cert, però, és que a aquesta opció sempre li ha mancat concreció. Normalment la gent pensa que un federalista és un partidari de l’estat de les autonomies, una mena de cosa confusa que ha anat evolucionant però que, més enllà de voler-la millorar, ningú no havia plantejat on es volia portar. Ni el suposat sector catalanista del PSC, aquell que va perdre el grup parlamentari al Congrés, ho havia plantejat.
Potser ha arribat l’hora de formular-ho, encara que mentre ho escric penso que s’ha fet tard. O no? El primer que ens hem de preguntar és: a quin federalisme ens referim? Al català! No entenc aquesta mania de referir-se al federalisme canadenc, suís, belga, nord-americà, etc. El federalisme català és asimètric, republicà i lliurepensador, o, en paraules de Roca Farreras: catalanisme federal, democràtic, revolucionari i progressiu. És a dir, es fonamenta en la idea que cada ciutadà s’autodetermina en la seva vida, que no hi ha ni cap religió ni cap govern (per aquesta raó es reclamaven com a liberals) que et puguin dir com s’ha de viure. I aquests ciutadans s’organitzen en pobles i ciutats; és per aquesta raó que el federalisme és municipalista. Després considera que els municipis es federen i creen estats. Per això es parla d’un estat català federat a Espanya o Ibèria. Fins a arribar a l’Europa federal socialista o comunista (una expressió, també, de Roca Farreras).
Així doncs, no s’ha formulat mai un projecte final clar. Es deia, fins i tot, que s’estava plantejant un model nou entre el federalisme i el centralisme. Una bestiesa. Avui els partidaris d’un estat català federat a Espanya són un 28% dels catalans (CEO 2012) i van arribar a ser el 36% l’any 2008.
Però tornem enrere i mirem què es deia en aquells temps en què es va començar a definir això tan imprecís que tenim avui i que anomenem estat de les autonomies. Avui a un independentista li agradaria el programa del PSOE de l’any 1974. No us ho creieu? Al congrés de Suresnes (octubre de 1974) el PSOE hi afirmava que el dret a l’autodeterminació “ comporta la facultad de cada nacionalidad para determinar libremente las relaciones que va a mantener con el resto de los pueblos que integran el Estado español “.
El federalisme no és equidistant entre l’unionisme i l’independentisme. Federalisme i independentisme parteixen de la mateixa arrel: el republicanisme federal de Ramon Xauradó, Pi i Margall i Josep Narcís Roca Farreras. A més, l’independentisme i el federalisme s’oposen igualment a la dreta i al neofeixisme.
Per tant, cal que els federals busquem en el marc de la consulta una tercera opció. Si només n’hi ha dues, ens convertirem directament en independentistes. No es pot articular mai una proposta política a partir d’una negació: “No som…” S’ha de proposar una idea i després, a més, potser sí que direm no a altres coses. La funció dels federalistes, a més, és barrar el pas a l’unionisme feixista. Per cert, la reforma de la Constitució és impossible. I entre la Constitució i la democràcia: democràcia!
Cal tenir present, a més, que els sistemes tradicionals de resoldre la qüestió no serveixen: bombardeig de Barcelona des de Montjuïc i fins a la rendició; assalt de la ciutat des de la Ciutadella; proclamació de l’estat de guerra; empresonar 3.000 catalans en el barco Uruguay , etc. Totes aquestes amenaces ja no serveixen, ja que la majoria de catalans tenen menys de 50 anys i, per tant, no tenen por. Amb raó o sense.
Quan Francesc Macià proclama la República Catalana els republicans espanyols envien una delegació formada per ni més ni menys que Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Luis Nicolau D’Olwer per negociar una sortida! Quin nivell! Ara qui serien?
Sembla que Pi i Margall va néixer 150 anys abans d’hora. Els republicans federals hem de reformular avui aquell pensament tan modern i l’hem de convertir en una gran barricada dels interessos de les classes populars catalanes amenaçades per tot arreu. Un gran repte ajornat massa temps per la por.
Jordi Serrano, Ara, 11/10/2012
Autonomia, Catalunya, Espanya, Federalisme, Independència
Jordi Serrano: Què vol dir de veritat ser federalista? added by elguaita on 11 d’octubre de 2012 | 0.756478 | curate | {"ca": 0.9214136247384329, "pt": 0.004882585445245292, "es": 0.06324110671936758, "ds": 0.0034875610323180655, "en": 0.006975122064636131} | http://forumcivic.cat/2012/10/11/jordi-serrano-que-vol-dir-de-veritat-ser-federalista/ |
mc4_ca_20230418_1_51472 | L’Espai Jove la Nau va acollir dilluns el primer taller de basket beat | RTVVilafranca
http://media.rtvvilafranca.cat/podcast/article_videos/190520pilotes.mp4
Es tracta d’una metodologia d’acció social que acompanya les persones en el seu creixement personal a través de l’aprenentatge i creació musical en grup.
Una nova manera divertida i original de fer música amb pilotes de bàsquet. El taller, amb el nom de «Tocar les pilotes», va anar a càrrec del músic Roger Sans, intèrpret de la companyia Big Band Basket Beat Barcelona.
Roger Sans és músic, pianista, professor i és un persona molt interessada en l’enfocament transdisciplinar de les arts escèniques i en els seus processos i educatius. Llicenciat per la Guildhall School of Music de Londres com a pianista, s’ha format en teatre de moviment, dansa creativa, en la pedagogia Orff Schulwerk, en la metodologia Basket beat i en disciplines per l’autoconeixement i l’empoderament personal. Dóna classes a l’escola municipal de música de Can Fargues a Barcelona i forma part de diferents projectes musicals relacionats amb les músiques del món i la improvisació musical.
Aquesta és una activitat “Per saber-ne més!” de la programació d’espectacles professionals del Teatre Cal Bolet i l’Auditori Municipal de l’Ajuntament de Vilafranca, que es repetirà dilluns 20 de maig. Està vinculada a l’espectacle Un nosaltres abans que un jo de la companyia Big Band Basket Beat Barcelona que es representarà diumenge 26 de maig a les 7 del vespre a l’auditori municipal.
Big Band Basket Beat Barcelona, espai jove La Nau, Roger Sans | 0.829644 | curate | {"ca": 0.9547770700636943, "en": 0.04522292993630573} | https://www.rtvvilafranca.cat/2019/05/lespai-jove-la-nau-va-acollir-dilluns-el-primer-taller-de-basket-beat/ |
mc4_ca_20230418_14_787922 | Oberta la convocatòria del Premi per la Pau de CGLU per l’any 2019 – Xarxa d'Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya
Tags: Associació de Municipis Neerlandesos VNG, CGLU, ciutats per la pau, construcció de pau, Diputació de Barcelona, Diputació de Guipúscoa, fundació Vfonds, governs locals, iniciatives locals, municipalisme, ONG neerlandesa PAX, Premi per la Pau, Premi per la Pau CGLU, prevenció conflictes, reconstrucció post-conflicte, Trömso
http://wp.granollers.cat/alcaldesperlapau/wp-content/uploads/sites/23/2019/03/banner_en_short-770x400-c-default.png 400 770 haranda http://wp.granollers.cat/alcaldesperlapau/wp-content/uploads/sites/23/2017/02/LogoAlcaldesPauXarxa.png haranda2019-03-04 12:25:412019-03-04 12:25:41Oberta la convocatòria del Premi per la Pau de CGLU per l’any 2019
La xarxa d’Alcaldes per la Pau i Fundipau organitzen una jornada amb motiu... Fundipau i Alcaldes per la Pau recorden els 8 anys de conflicte a Síria | 0.744923 | curate | {"ca": 1.0} | http://wp.granollers.cat/alcaldesperlapau/2019/03/04/oberta-la-convocatoria-del-premi-per-la-pau-de-cglu-per-lany-2019/ |
mc4_ca_20230418_18_8135 | "jinetes frágiles"
Club Btt Montblanc » Btt Montblanc » General » "jinetes frágiles"
1 "jinetes frágiles" el Dj 23 Feb 2012, 00:47
http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/jinetes-fragiles-1428462
llegiu-vos aquest article, està molt bé. Sobre tot mireu-vos detingudament els 22 comentaris que hi ha al final de l'article, realment és per flipar el concepte que tenen alguns conductors sobre els ciclistes.
N'hi ha un que diu que quan es trova un grup de ciclistes, els adelanta i quan és al devant comença a frenar a lo béstia per tocar els collons als ciclistes, a qui se li pot acudir això??? la mare que el va parir, n'hi ha per tallar-li els ous!!!!! !
En fi que estem rodejats d'inconcients fils de sa mare, per no dir fills de pu...! ! | 0.526254 | curate | {"pt": 0.02435723951285521, "fr": 0.09066305818673884, "es": 0.15832205683355885, "ca": 0.7266576454668471} | https://bttmontblanc.foroactivo.com/t898-jinetes-frgiles |
macocu_ca_20230731_9_320380 | Experiència PREMIUM a la Costa Brava amb massatge, sopar i circuit SPA a l’exclusiu ELKE SPA HOTEL****S
Les habitacions, 66 en total, et submergiran immediatament en la tranquil·litat que tant necessites, i estan pensades per oferir-te el màxim confort durant la teva estada. Així, estan dotades de climatització, balcó amb vista interior, minibar, wifi, televisió per cable i bany privat.
Un dels teus llocs preferits de l’Elke Spa Hotel serà, justament, el seu spa complet; hi tindràs a la teva disposició hammam, jacuzzi i sauna, i podràs mimar-te amb diferents tractaments de bellesa i massatges. Després de cuidar el cos, toca donar-li un caprici al paladar al restaurant Les Noies, la cuina del qual combina la gastronomia catalana amb tocs avantguardistes.
Si necessites desconnectar de la llarga setmana a peu de platja, deixa’t seduir per l’Elke Spa Hotel!
Nens fins a 2 anys, gratis. Nens fins a 11 anys, suplement 67€/nit. Pàrquing, suplement 15€/dia. | 0.7922 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_472331 | Formació
Curs intensiu “l’actor davant la càmera”. Esteve Rovira. Estudi de teatre Nancy Tuñón i Jordi Oliver (Barcelona) 2 setmanes
Batxillerat d’arts escèniques. IES Vall d'Hebron (Barcelona) 2 anys
Estudis teatrals per a joves ( introducció al teatre i improvisació i tècnica teatral ). Helena Munné. Estudi de teatre Helena Munné (Barcelona) 6 anys
Estudis de solfeig fins a 4rt de grau elemental i violí. BCN Fusió (Barcelona) 6 anys
Curs de dansa contemporània. El magatzem (Barcelona) 2 anys
Experiència professional
Teatre
"Igual de importantes que una hormiga". - Elia Tabuenca. Letras con voz. 2016. Diversos a Barcelona (Tantarantana, Porta4...). Actriu.
Diversos microteatres. - Elia Tabuenca. Letras con Voz. 2016-2017. Diverses sales de microteatre (Microteatre Barcelona, Casa gracia...). Actriu.
Narnia: El león, la bruja y el armario. - Adaptació de C.S. Lewis. Hillsong. 2016. Maristes del carrer València. Direcció d'actors i actriu.
Honey. - Adaptació de la pel·lícula. Rut Blasco al CEIP Víctor Català. 2016. CEIP Víctor Català. Professora dels nens actors.
Performance: Obre, algú truca. - SoulTrack. SoulTrack. 2013-2015. Diversos a tota Barcelona, sobretót a festes del barri. Actriu.
Altres
Professora de teatre amb nens de 4 a 12 anys. IES Víctor Català. 2015-actualment.
Aparició especial fent un monòleg a l'espectacle de Nadal de Hillsong. Teatro Cofidis Alcázar, Madrid. 2016.
Altres dades d'interés
Català (Natiu), Castellà (Natiu), Anglès(Nivell B1) Italià(Nivell A2) | 0 | curate | {"ca": 0.6899653979238755, "pt": 0.04221453287197232, "es": 0.20622837370242214, "sv": 0.004152249134948097, "hu": 0.01384083044982699, "fr": 0.01384083044982699, "en": 0.02560553633217993, "it": 0.004152249134948097} | |
mc4_ca_20230418_16_446008 | Bloc del Quim: Benach veu "indispensable" que ERC s'apropi a CiU
Ja hi tornem a ser, tots els candidats de ERC a la direcció del partit, diuen que s’han d’acostar a CIU, però no deixar ni el tripartit ni el govern. En Benach diu " es de sentit comú que ERC s'apropi a CIU".Com es menja això?, ja tornem de nou a fer creure que ERC es un partit equidistant?.No sé que passarà al proper congrés de ERC, ni tampoc sé com acabarà el pacte del govern tripartit un cop realitzat el congrés de ERC. Segurament tot quedarà igual, i simplement serà un cop d’efecte per ERC amb Puigcercós assolint el poder del partit, amb plena sintonia amb el PSC i Montilla.La candidatura de Bertran es una maniobra del propi Puigcercós per dividir a les altres alternatives. ( segurament Bertran a la curta o la llarga tindrà un càrrec d’agraïment).Però hi ha una cosa clara, una cosa es el que els líders del partit puguin decidir, i una altra cosa es que això que decideixin coincideixi amb la massa social i els votants. Està clar que en un congrés pots tenir el recolzament dels congressistes, que son una representació de la militància, però la militància no et fa guanyar unes eleccions al país. Unes eleccions no es guanyen només amb els vots dels militants, se suposa que aquests vots ja els tens, es guanyen amb els vots dels ciutadans que no estan compromesos amb cap força política i que lliurement trien l’opció que els hi atrau més, i no sembla que ERC de la ma del Tripartit i Montilla, sigui prou atractiva pels ciutadans, de fet d’ençà la constitució del primer tripartit ERC ha anat perdent suport popular en totes i cadascuna de les eleccions que s’han realitzat.Ara tots els candidats a la presidència i secretaria general de ERC proclamen que ERC ha de fer un acostament a CIU, però no expliquen com ha d’ésser aquest acostament, i tampoc diuen que s’ha de finiquitar el tripartit. D’això se’n diu marejar la perdiu, no es pot de nou, jugar al joc de la equidistància, quant aquesta equidistància es resumeix en, allà on sumem fem tripartit per apartar a CIU. Aquesta tàctica no els hi ha funcionat, es pensaven que així CIU desapareixeria i no ha estat així. I qui ho està pagant electoralment es ERC i no el PSC. I malgrat tot, malgrat tots els intents que han fet d’apartar a CIU dels diferents governs , CIU ha aguantat el cop, i es manté forta i essent la primera força política al Parlament de Catalunya.Sr Benach i altres candidats, si tal com diu “es de sentit comú que ERC s’apropi a CIU”, sigueu clars, no enganyeu a la militància. Per fer efectiu el que dieu, només hi ha una solució, i aquesta passa per sumar els diputats de ERC als de CIU i constituir una nova majoria a Catalunya, tot el demés son excuses per amagar el gran fracàs que ha estat per ERC el seu suport a Montilla.
El problema de les inchorències en les declaracions dels dirigents d'ERC és que el cor els hi va cap a un costat i la butxaca cap a un altre... però estic segur que la militància d'ERC els posarà al seu lloc!Pel bé del país més val que sigui així.
25 de maig de 2008 a les 18:07
d'acord amb Joan Guell,Jo crec que el hi tidrian que fer una inspaecci fiscal als Dirigents de ERc y tambe als de IU.
25 de maig de 2008 a les 19:11
Francament m'agradaria un front comú consistent en ERC + CiU.Tenint en compte que CiU ja no representa el nacionalisme conservador (accepta Quim que un dia foreu una força de centre-dreta) sinó un nacionalisme equidistant entre l'esquerra i la dreta que aboga per l'autodeterminació i que ERC representa una socialdemocràcia moderada (Puigcercós ha reivindicat el liberalisme de Tony Blair!) són molts més els punts que us uneixen que no pas que us separen.El ventall polític de Catalunya guanyaria en coherència: PSOE, un partit d'esquerres que creu en Catalunya i Espanya; PP, un partit de centre-dreta que creu en Catalunya i Espanya i "ERCiU" partit independentista no posicionat en l'eix esquerra-dreta. Ara per ara crec que ja res us separa d'ERC. Potser m'equivoco, si és així agraïria un aclariment.Una abraçada.
25 de maig de 2008 a les 21:27
Quina mania tens Cesc de posar en el mateix sac a ERC i CIU.Mira CIU es un partit catalanista, que durant molts anys ha estat partit de govern a Catalunya i que ha intentat ésser el pal de paller del catalanisme.I es un partit que amb pols ferm vol avançar cap el sobiranisme de Catalunya, sempre respectant la decisió sobirana del poble de Catalunya, on hi caben tots els posicionaments, per tant a Catalunya conviuen ciutadans que volen la independència de Catalunya, uns altres que se senten catalanistes però volen pertànyer a un estat federal amb Espanya, i d’altres com tu que se senten espanyols dins d’un estat anomenat “plural”.Sempre hem dit que Catalunya serà el que els ciutadans del nostre país vulguin que sigui, i CDC, en aquest cas CIU vol ésser l’eina vertebradora del futur del nostre país. A la casa gran del catalanisme caben tots els que es sentin catalans.ERC es un partit anomenat independentista, que sempre ha tingut resultats electorals bastants discrets, tret de les dos darreres convocatòries electorals al Parlament de Catalunya, que malgrat haver assolit menys de la meitat de diputats que CIU a tingut unes cotes de poder de la ma del psc-psoe que mai hagués pensat que podria haver assolit. I ara es plantegen davant de la davallada electoral que preveuen, donar un gir copernicà a la seva estratègia política.No es el mateix Cesc, ERC i CIU no som el mateix, però certament es més fàcil que porguem arribar a acords amb ERC que no pas amb el PP, si es que es cert el que diuen els seus líders abans del congrés de ERCCesc nosaltres no ens hem bellugat de lloc, ens refermem en el nostre nacionalisme, sempre ens hem anomenat nacionalistes, i per un partit nacionalista la fita final es la sobirania nacional.
25 de maig de 2008 a les 22:02
Quim, al meu bloc parlo del mateix. Fa una setmana mes o menys vaig fer una carta al diari on em queixava de que ja n'hi ha prou de que el PSOE es rigui de nosaltres, i que això només podia acabar amb que ERC i CiU comencina fer política junts. Hi ha gent que ho diu fa molt de temps ja, però de moment no ha estat possible. Espero que després dels congressos, les coses canviin, i a le sproperes eleccions al Parlament les coses acabin molt diferent a com estan ara.
26 de maig de 2008 a les 8:27
Per desgràcia fins ara cada cop què a ERC ha parlat d'equidistància ha acabat amb un socialista al govern. Tot i dessitjar què així sigui i hagi un apropament real entre els 2 partits, mantindré el meu escepticisme fins al dia després de qualsevol acord entre les 2 formacions.
El que passa és que els antics votants de CiU, que fa uns anys van decantar-se per ERC han quedat farts de tanta hipocresia i, com és obvi, ERC perd bous i esquelles a cada votació. Per salvar el vaixell que s'enfonsa no els queda més remei que canviar de bandera, però el millor, francament és que s'ensorrin del tot: les lleis del mercat són inexorables i si el producte que vens és defectuós o enganyes, el comprador canviarà de botiga: és inútil canviar el rètol!
1 de juny de 2008 a les 20:18 | 0.866966 | curate | {"ca": 1.0} | http://quimamoros.blogspot.com/2008/05/benach-veu-indispensable-que-erc.html |
macocu_ca_20230731_0_156923 | You are here
EUSKAL HERRIA, A LA RAMBLA DEL RAVAL PER LES FESTES DE LA MERCÈ 07
La gastronomia jugarà un paper molt important, però la programació d’Euskal Herria a la Mercè 07, que tindrà lloc els dies 22, 23 i 24 de setembre, és molt completa. Amb l’objectiu de difondre la cultura basca a la societat barcelonina, comptarà, entre d’altres, amb mostres de danses típiques d’Euskal Herria, demostracions d’esports rurals del País Basc (harrijasotzaile, aixecadors de pedres i aizkolari, talladors de troncs), tot tipus de tallers i espectacles per a infants i adults, i una fira d’artesania tradicional i gastronòmica amb degustacions de productes culinaris d’Euskal Herria: des de formatges fins al típic txakolí, passant pels clàssics talos i diferents tipus de pa i pastís basc, tot fet de manera artesanal. Alguns d’ells, a més, faran tallers d’elaboració dels seus productes.
Per últim, el grup basc Betagarri tancarà la nit amb un directe que ha girat per tots els racons del món (més de 700 concerts), des del Japó fins als Estats Units passant per Alemanya (on tenen una gran quantitat de seguidors) i, com no, la seva Euskadi natal i la seva Catalunya d’acollida.
També dins de la programació d’Euskal Herria a la Mercè, comptarem amb la presència dels grups Korrontzi i Miel Otxin, que oferiran un concert el diumenge 23 de setembre a les 20.30h, i de Txalambé i Itzalak dilluns, 24 de setembre, a partir de les 18h.
Més informació a: blog.euskaletxeak.org / www.euskaletxeak.org | 0.869862 | curate | {"en": 0.052596089008766014, "ca": 0.947403910991234} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_182102 | La guera entre els Pantoja sembla no tenir aturador. Kiko Rivera ja no carrega només contra la seva mare, Isabel Pantoja, i el seu oncle Agustín, sinó que ara ho fa també contra la seva cosina Anabel, a qui teòricament assegurava estimar com a una germana. Però aquest dimarts el DJ no ha pogut més, i ha penjat un contundent missatge a les xarxes socials contra Anabel, tot i que no l’ha mencionat explícitament. “Agafa una cadira, posa’t còmoda i espera a que m’importi la teva opinió, ja que estic en un punt de la meva vida que per a ofendre’m primer has d’importar-me”, així comença Kiko el post.
I continuen les dures paraules del DJ dirigides a la seva estimada cosina: “I recorda que un desig no canvia res, però una decisió ho canvia tot. Tu vas triar el teu camí i jo ho respecto”. És tot just a continuació quan Kiko Rivera és del tot contundent amb Anabel: “Deixa de donar pel cul i, sobretot, deixa’m ser feliç”.
A més, Kiko també té unes paraules pels seus seuidors per tal que no es preocupin per ell: “No us preocupeu, estic bé, però aquesta és la meva manera d’expressar el que sento. Són les meves xarxes socials i tinc el dret d’expressar-me. Imagino que entendreu a qui va dirigit. Us estimo molt família virtual!”.
Aquest post de Kiko ve després que Anabel Pantoja esclatés dilluns en el programa ‘Sálvame’, on va assegurar que està “farta” que la gent l’acusi de filtrar informació sobre a la seva família. I, a més, ha saltat després que Irene Rosales digués a ‘Viva la vida’ que no entén per què va fer públic que Kiko Rivera no volia que la seva cosina formés part de la seva vida. | 1 | perfect | {"ca": 0.9730238393977415, "es": 0.026976160602258464} | https://elmon.cat/gent/el-contundent-missatge-de-kiko-rivera-a-anabel-pantoja-deixa-de-donar-pel-cul-276086/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_799398 | http://www.ccma.cat/324/interromput-el-servei-de-l3-del-metro-de-barcelona-entre-parallel-i-passeig-de-gracia/noticia/2691525/El perseguit era una carterista dona, finalment.
Estan practicant per a les missions que hi hauran al GTA Barcelona, on una consisteix en fugir pel metro dels prossegurs. Això sí, eviteu les dues estrelles, que és quan apareixen els mossos amb el Seat Altea per les vies i comencen a disparar-te.
ahahahahahahahaha | 0.413783 | curate | {"es": 0.39816933638443935, "ca": 0.562929061784897, "en": 0.038901601830663615} | |
mc4_ca_20230418_14_702904 | (S'ha redirigit des de: E oberta)
Per bé que aquest fonema és present en els dos grans blocs dialectals del català, la distribució no és la mateixa. Això s'explica per l'evolució del fonema des del seu mateix origen, una evolució complexa atesa l'evolució particular de les e llatines en català. En general, es pot dir que la e tancada del llatí vulgar evoluciona cap a neutra tònica en català oriental, però es manté tancada en català occidental. Aquesta neutra tònica s'ha mantengut com a arcaisme a la major part de les Balears, i ha evolucionat cap a e oberta a la resta de dialectes orientals. La e oberta del llatí vulgar, en canvi, presenta una evolució igual a tots els dialectes, cap a e tancada. Això vol dir que les e obertes dels dialectes occidentals són majoritàriament contextuals i tenen una ocurrència molt menor que no als orientals. En general, es pot dir que totes les obertes occidentals ho solen ser també als orientals, però no a la inversa. Als dialectes occidentals, sol aparèixer abans de [l] i de [r] (p. ex. tel i terra). També es pot afirmar que, en general, als dialectes occidentals i especialment en valencià, com també en mallorquí i menorquí, el grau d'obertura és major que no a la resta de dialectes, mentre que en eivissenc és feble la distinció entre l'oberta i la tancada, i en rossellonès són indistingibles, ja que s'han neutralitzat. En general, només pot aparèixer en posició tònica, però en algunes zones occidentals pot aparèixer en posició àtona. El fonema es grafia amb e o è. Com que la distribució és diferent en oriental i occidental, hi ha problemes amb la grafia dels accents. Mentre que en català nord-occidental es manté l'accentuació oberta del català central, encara que es pronunciï tancada, en valencià s'accentua tancada, formant duets en paraules com "cafè/café", "francès/francés" i "merèixer/meréixer".
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vocal_semioberta_anterior_no_arrodonida&oldid=21903109» | 0.81053 | curate | {"ca": 0.9011213047910296, "fr": 0.03567787971457696, "es": 0.006625891946992864, "ja": 0.05657492354740061} | https://ca.wikipedia.org/wiki/E_oberta |
mc4_ca_20230418_5_696613 | El profetisme. Fou un element dominant en el montanisme, els profetes del montanisme es consideraven com receptors de la divinitat. No eren ells quins parlaven, era l'Esperit qui parlava per la seva boca. Així, Montà era un nou Paràclit que continuava la revelació de l'evangeli i proclamava el poble de Pepuza com el lloc de la Nova Jerusalem.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Montanisme&oldid=14401276» Categoria: Heretgies segons l'Església catòlica Menú de navegació
العربيةBoarischБългарскиČeštinaDeutschΕλληνικάEnglishEsperantoEspañolEestiEuskaraSuomiFrançaisGalegoעבריתBahasa IndonesiaItaliano日本語한국어LietuviųമലയാളംNederlandsNorsk bokmålPolskiPortuguêsRomânăРусскийSrpskohrvatski / српскохрватскиSlovenčinaСрпски / srpskiSvenskaதமிழ்TürkçeУкраїнська中文 Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 6 des 2014 a les 00:07. | 0.732991 | curate | {"es": 0.01639344262295082, "ca": 0.9836065573770492} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Montanisme |
mc4_ca_20230418_2_568853 | Carolina - Resultats de la cerca - Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Pàgina inicial > Resultats de la cerca: Carolina
1 p, 402.2 KB Carolina Exterior: Maudel Steel's Magic Garden / Lifshin, Lyn | 0.487403 | curate | {"ca": 0.6173469387755102, "en": 0.3826530612244898} | https://ddd.uab.cat/search?f=title&p=Carolina&sc=1&ln=ca |
mc4_ca_20230418_8_705695 | Población Todas las poblaciones Ametlla del Vallès (L´) Argentona Badalona Bigues i Riells Canovelles Cànoves i Samalús Dosrius Estartit Franqueses del Vallès (Les) Garriga (La) Granollers Lliçà d´Amunt Lliçà de Vall Martorelles Mataró Moià Mollet del Vallès Montmeló Montornès del Vallès Òrrius Parets del Vallès Pineda de Mar Roca del Vallès (La) Sant Andreu de Llavaneres Sant Celoni Sant Fost de Campsentelles Sant Vicenç de Montalt Santa Eulàlia de Ronçana Tremp Vallromanes Vilafranca del Penedès Vilassar de Mar
Ametlla del Vallès (L´) Zona CENTRO
118 m2, 4 habitaciones, Calefacción
Referencia: V6013
Ametlla del Vallès (L´) Zona CAN DRAPER
120 m2, 4 habitaciones, Parking, Calefacción, Obra Nueva
Referencia: V6014
Referencia: A4013 | 0.725322 | curate | {"ca": 0.8065395095367848, "es": 0.19346049046321526} | https://www.propermar.com/?emp=163%E2%8C%A9=E |
naciodigital_ca_20220331_0_210044 | Toni Orensanz assenyala que el conflicte del text se li va ocórrer fa anys en llegir una història de la guerra civil en què s'explicava com al 1936, en un poble del Priorat, diversos regidors antifeixistes no eren capaços de posar-se d'acord sobre quines banderes havien de presidir el balcó municipal davant la visita d'un conseller de la Generaliat de l'època. Els anarquistes volien la roig-i-negra, els catalanistes la senyera i d'altres, la republicana. Orensanz ha declarat que la "Catalunya de 2011 no és la del 1936, però seguim enfrascant-nos en discussions bizantines sobre les banderes que s'han de penjar als Ajuntaments". En aquest sentit, 'Muntanyes Nevades (banderes al vent)' és una comèdia sobre les "guerrres de banderes que, de tant en tant, ens agrada muntar en aquest país", afirma el seu autor. Més enllà de fer riure, Orensanz espera que l'obra faci reflexionar sobre "les neures col·lectives que arroseguem com a país". El text ha estat adaptat a l'escenari per Oriol Grau, qui el considera com "un modest homenatge al cine de Luis Garcia Berlanga". Amb la producció de 'Muntanyes Nevades (banderes al vent)', el Tebac finalitza la celebració del seu trentè aniversari. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.reusdigital.cat/noticia/15016/tebac-estrena-muntanyes-nevades-satira-sobre-simbols-identitat |
mc4_ca_20230418_17_689194 | cegesqui: Primera setmana del Curs d'Esquí de Muntanya 2013
Neu, vent, fred... Elements indispensables per generar bon ambient al curs.
El dimarts 29 de gener vam iniciar el curs amb una xerrada, del Jaume Jubert, sobre material per a l'esquí de muntanya, on vam poder analitzar tant el material específic com el genèric. El dijous dia 31 de gener va tenir lloc una xerrada de Metereologia a la muntanya a càrrec del Ramón Pasqual, meteoròleg de l'Agència Estatal de Meteorologia a Catalunya, ha estat durant molts anys professor de l'ECAM de Meteorologia de Muntanya, muntanyenc i persona activa en la difusió i publicació sobre la temàtica.
El 2 i 3 de febrer hem fet la sortida de pràctiques al Capcir i la Cerdanya, amb base al refugi de la Molina del CEG. El mal temps no ens ha permés fer cims, però ens ha deixat una bona capa de neu polç per gaudir de la progressió. Les activitats a l'entorn de Puivalador i Eina han estat força reeixides.
Hem estat treballant la progressió amb els esquís, tant en tècniques d'ascens com en descens, hem fet la iniciació al coneixement del funcionament dels aparells ARVA i algunes pràctiques de recerca de víctimes, així com de cata de neu. El Joan M Clavero ens va fer una sessió d'estiraments i relaxació-recuperació, després d'una activitrat esportiva intensa.
Aquesta setmana continuem el curs: preparació de sortides, seguretat hivernal, tècnica alpina, etc...
Etiquetes: CEG, CURSET, FORMACIÓ, PIRINEUS, VIDEO
Veient les imatges i el vídeo m'adono de quant complert que és el curs que feu, malgrat les dolentes condicions que veu trobar dissabte.
Els viratges pel bosc de diumenge són de "festa"... quina guapada!
7 de febr. 2013, 11:21:00
Ernest, res és el que sembla, no som res! jaja! L'edició de vídeo dóna molt de joc :) veurem aquest capde, de neu sembla que tampoc ens en faltarà!
7 de febr. 2013, 14:56:00
Home Jaume, tant com "res" tampoc... Els alumnes ja poden estar contents amb el vídeo, dona molt de rotllo.
De neu no en faltarà fins al juny si seguim així.
Dissabte serà "el dia"!
7 de febr. 2013, 15:49:00 | 0.718648 | curate | {"ca": 0.9271749755620723, "es": 0.0386119257086999, "en": 0.020527859237536656, "pl": 0.0024437927663734115, "de": 0.011241446725317693} | http://cegesqui.blogspot.com/2013/02/primera-setmana-del-curs-desqui-de.html |
macocu_ca_20230731_10_5850 | A cada jornada que passa, la necessitat del Nàstic de Tarragona d'obtenir la primera victòria de la temporada és més urgent. No hi ha un escenari millor per poder trencar el gel d'una vegada per totes que a casa. Amb el suport del Nou Estadi Costa Daurada, aconseguir els tres punts servirà com un acte de cloenda de les festes de Santa Tecla.
Els grana no ho tindran fàcil, s'enfronten a la SD Amorebieta, un dels equips que van descendir la darrera temporada. Amb el repartiment de grups de Primera Federació, el Nàstic s'estrena contra els equips bascs i el d'aquest cap de setmana és un rival inèdit en la història de l'equip tarragoní.
El conjunt entrenat per Haritz Mújika està també abonat a l'alineació 4-4-2. L'equip basc acumula una derrota i un empat en els últims dos partits. L'única victòria que ha aconseguit enguany va ser com a local contra la SD Logroñés per 4-2. Els partits lluny del seu estadi, de moment, els hi està costant, però això no vol dir que no siguin perillosos. De fet, és un equip tenaç. A casa del Sabadell, van empatar el partit, tot i començar pel darrere. Contra l'Osasuna Promesas també ho van fer, però aquest últim duel el van acabar perdent.
El gran perill del conjunt basc són les seves dues referències. Urko Izeta i Eneko Jauregi. Tots dos davanters han fet dos gols cadascú i destaquen per la seva bona definició. Izeta ja ha demostrat les seves habilitats i, si el defensor li dona una mica frontal al límit de l'àrea, és capaç de xutar amb precisió per sorprendre el porter rival. Els bascs també destaquen per la seva contundència a pilota aturada. Jugadors com el migcampista Gorka Iturraspe ja han demostrat la seva contundència en els serveis de cantonada.
D'altra banda, el Nàstic no podrà comptar amb Trilles després de la resolució del Comitè, que l'ha sancionat amb un partit. Qui tampoc es podrà seure a la banqueta serà Agné, que complirà un dels dos duels de sanció. Marc Álvarez amb pubàlgia i Pol Domingo amb lumbàlgia estan pràcticament descartats, però Joan Oriol podria tornar a l'onze inicial. El duel contra l'Amorebieta serà el diumenge a les 18.00 h al Nou Estadi Costa Daurada. | 0.824997 | curate | {"ca": 0.9872941176470589, "eu": 0.012705882352941176} | |
macocu_ca_20230731_7_405979 | CONTRA TOTA ESPERANÇA
MEMÒRIES D'UN EUROPEU
Aquest llibre és una bella història d?amor, i també unainterrogació sobre el significat del que és específicamenthumà, i està escrit, a més, amb una brillantor literàriaexcepcional. Després d?haver estat detingut per primercop el 1934, el poeta Óssip Mandelstam, un dels mésgrans del segle xx, va est...
Descripció
Aquest llibre és una bella història d?amor, i també una interrogació sobre el significat del que és específicament humà, i està escrit, a més, amb una brillantor literària excepcional. Després d?haver estat detingut per primer cop el 1934, el poeta Óssip Mandelstam, un dels més grans del segle xx, va estar-se a l?exili a Vorónej durant tres anys fins a la seva deportació. La mort li va arribar el 1938, en un camp de trànsit cap a Sibèria. La seva vídua va aconseguir escapar i va sobreviure com a professora d?anglès en petites ciutats de províncies, fins que el 1956 li va ser permès de tornar a Moscou. Allà va començar aquest relat, un dels més commovedors del segle xx, en què, amb un detall extraordinari, explica les tràgiques vivències del seu marit i els seus companys de generació. La sensacional lucidesa que traspua, la seva admirable serenitat en la lluita contra la barbàrie i el seu coneixement de primera mà del món intel·lectual de la Rússia d?aquell període fan d?aquest llibre un document magnífic, així com una experiència lectora inesborrable. | 0.824245 | curate | {"fr": 0.014830508474576272, "en": 0.014830508474576272, "ca": 0.9703389830508474} | |
mc4_ca_20230418_1_664593 | Millora de l'accés al nucli de Montenartró, obra llargament reclamada pels veïns - Teleponent
Inici Comarques Pirineu Millora de l’accés al nucli de Montenartró, obra llargament reclamada pels veïns
Millora de l’accés al nucli de Montenartró, obra llargament reclamada pels veïns
La desena d’habitants de Montenartró, al Pallars Sobirà, fa anys que porten reclamant una millora per la carretera. Es tracta de 6 quilòmetres, sense mesures de seguretat, ni cunetes, pràcticament sense paviment i plena de sots. Josep Ramon Ubach, president de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Montenartró, ha dit que de tenir bones carreteres en depèn la supervivència del poble. Ara, el Consell Comarcal està finalitzat una primera fase d’obres que condicionarà els darrers 1.500 metres d’accés al poble. Carles Isús, president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, ha explicat que aquesta obra ha suposat una inversió de 135.000 euros. Isús ha remarcat que es tracta d’una actuació per poder garantir l’accés a pobles i ha dit que confia en els pròxims anys poder finalitzar els 6 quilòmetres en mal estat.
Les obres quedaran acabades aquesta setmana amb l’asfaltat d’aquest tram de carretera i la construcció de les cunetes.
Ubach ha catalogat l’estat de la carretera de ”deplorable” i ha narrat que la gent que ha vist el poble en fotografies i han intentat arribar-hi, han comentat que el ”poble és molt bonic” però que no hi tornaran mentre ”tinguin aquesta carretera”. Per Ubach la millora d’aquesta carretera és ”bàsica i necessària” per la ”supervivència” del poble.
Isús ha explicat que aquest any també s’ha actuat a altres trams de vies i ha enumerat les obres a la carretera de Malmercat, Baiasca, Montesclado, Burg i Farrera, Puigforniu i Estaron. En el global d’aquestes vies, que en algun cas eren obres d’emergència per esllavissades, s’han invertit des del Consell Comarcal uns 205.000 euros.
Isús ha explicat que encara queden per fer moltes actuacions arreu de la comarca. El president del Sobirà ha destacat que no deixaran de fer obres a pobles amb l’argument que hi viu poca gent i ha dit ”si viu poca gent a un poble i no els arreglem les carreteres, els estem convidant a marxar” i ha afegit que ”les administracions hem de donar els possibilitats de viure a casa seva i arribar-hi ells i serveis sanitaris o d’emergències amb garanties”. Per Isús és un dret mínim que s’ha de garantir a tots els habitants del Pallars.
Article anteriorEl PP demana que es retiri el rètol ‘Casal Republicà Català’ del casal d’avis de Sort
Article següentEnxampat a 188 km/h per la carretera L-310 al terme municipal Tàrrega | 0.867932 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.teleponent.cat/millora-acces-montenarto-obra-veins/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_7928 | L'IES Vallvera de Salt inicia els actes per conscienciar als alumnes que la pau s'assoleix amb diàleg - El Gerió Digital
Mostra la navegació
Diumenge, 5 de desembre de 2021
Comarca
Alt Empordà
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
La Selva
Pla de l'Estany
Ripollès
Esports
Urbanisme
Comunicació
Nacional
Cultura
Societat
Economia
Política
Entrevistes
Opinió
Vídeos
Imatges
Llibres
Qui era Gerió?
Cercador
Societat
L'IES Vallvera de Salt inicia els actes per conscienciar als alumnes que la pau s'assoleix amb diàleg
La setmana ha començat dibuixant un immens símbol de la pau humà al patí del centre
Dilluns, 31 de gener de 2011 13:28h
Alumnes de l'IES Vallvera han fet un símbol de la pau humà al pati de l'institut © ACN
ACN / Gironès / Salt
Els alumnes de l'IES Vallvera de Salt han format avui a les onze del matí un gran símbol de la pau humà enmig del pati de l'institut. És només un dels actes que any rere any organitzen amb motiu del dia de la pau però que aquesta vegada té 'més sentit que mai' després dels aldarulls que hi ha hagut a la població en les darreres setmanes. El director del centre, Josep Maria Rodríguez, ha explicat que la voluntat és explicar als adolescents que el diàleg és l'única via productiva per resoldre conflictes.
L'acte l'han organitzat els alumnes de segon del cicle d'animació sociocultural. Cada alumne que ha participat en la rotllana portava un globus blanc a les mans, com a símbol de la pau. Rodríguez ha detallat que durant la setmana hi ha hagut altres actes durant els quals han abordat els problemes que s'han manifestat a Salt com els problemes de convivència, la falta de respecte envers els altres o les dificultats econòmiques.
Rodríguez ha explicat que la meitat dels alumnes de secundària són d'origen immigrat, de la mateixa manera que són nouvinguts tres de cada deu alumnes de cursos postobligatoris. El director també ha aprofitat la jornada pacifista per reclamar que s'equilibri millor l'índex entre els diferents centres. En aquest sentit, ha assegurat que la majoria dels problemes que tenen sorgeixen de la 'guetització' i l'acumulació de necessitats en un mateix lloc. | 0.760743 | curate | {"ca": 0.954632282712512, "it": 0.0033428844317096467, "pl": 0.0038204393505253103, "de": 0.0038204393505253103, "en": 0.0033428844317096467, "fr": 0.004297994269340974, "es": 0.022922636103151862, "pt": 0.0038204393505253103} | https://www.gerio.cat/noticia/54615/lies-vallvera-de-salt-inicia-els-actes-per-conscienciar-als-alumnes-que-la-pau-sassoleix-a |
mc4_ca_20230418_0_720372 | Gent Gran | Page 4 | Comú
La Casa Pairal estrena camp de petanca a la Plaça del Poble
dijous, 25 maig, 2017 - 13:31
Era una reivindicació de la gent gran que s’ha fet realitat avui amb la inauguració de la instal·lació.
34 participants a la 12a edició de l’Aula Magna
divendres, 19 maig, 2017 - 11:36
En l’acte de clausura del curs, la cònsol major, Conxita Marsol, anuncia la voluntat d’implicar la gent gran en el procés de transformar Andorra la Vella en una ciutat accessible que pacifiqui la convivència entre els vehicles i els vianants. | 0.721744 | curate | {"ca": 0.8901303538175046, "es": 0.10986964618249534} | https://www.andorralavella.ad/comu/?q=noticies/gent-gran&page=3 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_68140 | A LA FINAL!!!!!!!!!!!SI!!!!!!!!!!!!!!! !A MADRID!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! !
Jo també aniré a Madrid! Però no m'agrada que sigui a mitja Setmana Santa....però bé!encara empalmarem el partit amb el Gazte Topagunea! Jo crec essent Setmana Santa i havent-hi el precedent de a Copa guanyada l'any 2000 pot ser que gastem totes les entrades eh!!?!?!? catalunya és blanc-i-blava! que n'aprenguin! SENYERES i ESTELADES AL BERNABEU!
Samuel escrigué: catalunya és blanc-i-blava! que n'aprenguin! SENYERES i ESTELADES AL BERNABEU! per cada senyera 500 estanqueres, per queda estelada 50 estanqueres amb pollastre. els catalanistes/independentistes sou 4 gats i 3 esteu al racó.
Haurás de tornar al cole pq t´ensenyin a contar ehhhh (de bon rollo)
De moment no erra pas tant. Pot ser que ara amb la penya independentista que voleu fer...
Si que erra si. Al camp de l´espanyol hi ha més banderes catalanes que espanyoles i bastantes més estelades que banderes amb el pollastre (que com a molt en tenen 2 o 3 els brigades). | 0.514108 | curate | {"en": 0.06889564336372847, "fr": 0.028368794326241134, "ca": 0.8014184397163121, "oc": 0.03242147922998987, "es": 0.06889564336372847} | |
macocu_ca_20230731_0_523162 | Quin gran duet ! ! !
dimecres 14/desembre/2011 - 04:31 1594 3 Una jove ì atractiva Àngels Gonyalons i un poderós i talentós Carles Gramaje, encumbraven l'adaptació de l'obra d'en Guimerà amb aquest mític duet un octubre del any 1998... Puc dir que poc desprès vam tenir la grandiosa oportunitat d'anar a veure-la amb l'escola. Tot i que era un marrec, la recordo perfectament. Potser perquè qui la vam gaudir va passar a formar part de les nostres vides. www.youtube.com Lletra de la cançó "Per què he plorat?" de l'obra Mar i Cel (Àngel Guimerà 1888 ) "Sempre he mirat a l'infinit Sempre he buscat l'última estrella Sempre he pensat, sempre m'han dit que el món és una meravella. Jo que en les nits de somni ardent amb blancs llençols i amb parets blanques veia passar, feliç, la gent amb la mirada clara i franca. Sempre he mirat de ser el més fort Jo sempre he vist florir la sort Sempre he lluitat per sobreviure Jo al meu voltant he vist somriure Sempre he volgut morir matant Tota la vida he estat jugant Sempre m'he anat jugant la vida I no m'han fet mai cap ferida Per qui ha plorat? Per qui ha plorat? com mai no havia vist plorar... Què m'ha passat? Què m'ha passat? Per què he plorat? Per què he plorat? Per qui no havia de plorar? Per qui ha plorat? Per qui ha plorat? Com mai no havia vist plorar? Ara em desperto al fons d'un pou veig que en el món la gent s'odia i en la foscor tot es remou com si no hi fos la llum del dia Per ells la guerra és l'important i tot és lluita i embestida d'homes ferotges i inhumans que no s'estimen ni la vida. Però en aquest món cruel i sord enmig de l'odi i de l'horror hi ha qui no vol arrossegar-se hi ha qui no es creu aquesta farsa hi ha algú que porta un món tan nou veig una llum al fons del pou que em fa tornar a començar a viure hi ha algú que lluita per ser lliure. Per qui ha plorat? Per qui ha plorat? com mai no havia vist plorar... Què m'ha passat? Què m'ha passat? Per què he plorat? Per què he plorat? Per qui no havia de plorar? Per qui ha plorat? Per qui ha plorat?" BRUTAL!!!! ! | 0 | curate | {"ca": 0.9161290322580645, "fr": 0.001488833746898263, "la": 0.0630272952853598, "pt": 0.014392059553349877, "en": 0.004962779156327543} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_183597 | Aquest lloc utilitza cookies pròpies de tercers per oferir-te una millor experiència d'usuari. Per obtenir més informació sobre aquestes cookies i el processament de dades personals consulta la nostra Política de Privacitat i Cookies. Pots acceptar totes les cookies polsant ACCEPTAR o configurar-les o rebutjar el seu ús clicant aquí.
ACCEPTAR I CONTINUAR
INICI
TALL A TALL
Coneix-nos
Fotos
Vídeos
BOTIGUES
Cornellà
El Prat
Online
OFERTES
RECEPTES
CONTACTE
COMANDES
Identifícat
0Sense ProductesTotal: €
Veure carret
Toggle Navigation
INICI
TALL A TALL
Coneix-nos
Fotos
Vídeos
BOTIGUES
Cornellà
El Prat
Online
OFERTES
RECEPTES
CONTACTE
COMANDES
Resultats de la recerca:
No s´han trobat resultats per la seva recerca
Botiga online
Tall a Tall Cornellà
Mercat Sant Ildefons, parades 205-208
Avinguda Sant Ildefons, s/n ,
Cornellà de Llobregat, 08940 , (Barcelona)
93 376 23 30
infotallatall.com
Contingut inactiu fins a l´acceptació de les cookies de màrqueting. Per visualitzar correctament, accedeix a la configuració i activa la cookie específica.
Tall a Tall El Prat
Nova botiga Tall a Tall Carnissers a El Prat de LLobregat
Av.Verge de Montserrat, 138 ,
El Prat de Llobregat, 08820, (Barcelona)
93 002 21 61
infotallatall.com
Contingut inactiu fins a l´acceptació de les cookies de màrqueting. Per visualitzar correctament, accedeix a la configuració i activa la cookie específica.
Contingut inactiu fins a l´acceptació de les cookies de màrqueting. Per visualitzar correctament, accedeix a la configuració i activa la cookie específica.
Inici
Avís legal
Política de cookies
Política de Privacitat
Descarregues
Contingut inactiu fins a l´acceptació de les cookies de màrqueting. Per visualitzar correctament, accedeix a la configuració i activa la cookie específica.
Política de Cookies i Configuració
Mitjançant aquest panell de configuració de Cookies, l’usuari podrà conèixer amb quina finalitat s’utilitza les cookies, disposa també de la possibilitat de configurar-les per acceptar o rebutjar de forma total o parcial la seva utilització i a més obtindrà informació addicional per a conèixer informació completa sobre el seu significat, configuració, finalitats i drets... [Llegir més]
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de terceres entitats, amb la finalitat de brindar una experiència de navegació satisfactòria per a l’usuari, realitzar mètriques i estadístiques, així com accions de màrqueting. Si l’usuari no està d’acord amb alguna de les finalitats, pot personalitzar les opcions des d’aquesta política... [Llegir menys]
L’usuari, permet la utilització i instal·lació de les cookies amb les següents finalitats:
Cookies Tècniques
Sempre habilitat
Es tracta de cookies pròpies amb una finalitat exclusivament tècnica, que no recapten, ni cedeixen cap dada de caràcter personal de l’usuari sense el seu consentiment i no s’utilitzen per recollir informació, ni registra les adreces IP d’accés, ni comportaments de navegació. Es tracta d’unes cookies necessàries i imprescindibles, i tenen la finalitat de poder oferir el servei a l’usuari d’aquest lloc web, amb l’objectiu de facilitar la seva utilització de les diferents opcions i serveis que en ella existeixen, com per exemple, la mateixa gestió de les cookies.
Cookies de preferències
Rebutjar
Acceptar
Es tracta de cookies que permeten personalitzar les funcions o continguts del lloc web en funció de les dades obtingudes del navegador, com per exemple l’idioma. La no utilització d’aquestes cookies, impedirà emmagatzemar dades de preferències per a futures visites, podent fer que l’experiència del lloc web sigui menys funcional o satisfactòria, però no afectarà el seu funcionament.
Cookies d’estadístiques
Rebutjar
Acceptar
Amb la finalitat d’oferir el millor servei a l’usuari i amb l’objectiu de facilitar la utilització del lloc web, s’analitzen el nombre de pàgines visitades, així com l’activitat dels visitants i la seva freqüència d’utilització. A aquests efectes s’elaborarà informació estadística anònima, elaborada amb l’objectiu d’analitzar l’activitat dels usuaris dins del loc web, mesurar el tràfic i el rendiment de la web, obtenir mesuraments i oferir unes millors prestacions futures.
Cookies de màrqueting
Rebutjar
Acceptar
Permeten oferir a l’usuari continguts i publicitat apropiada en el lloc web i plataformes socials en funció dels seus gustos i preferències de navegació, podent crear un perfil sobre vostè i els seus interessos, amb l’objectiu de mostrar-li el contingut personalitzat.
A més, aquest lloc web pot disposar d’enllaços a llocs web de tercers, les polítiques de privacitat, polítiques de cookies i textos legals, són aliens al titular del present lloc web. En accedir a aquests llocs web mitjançant els enllaços esmentats, l’usuari és lliure de decidir si accepta o rebutja els apartats esmentats. | 0.583129 | curate | {"ca": 0.9207523245984784, "en": 0.021344040574809806, "es": 0.030008453085376162, "zh": 0.004649196956889264, "nl": 0.0033812341504649195, "gl": 0.002324598478444632, "fr": 0.0073964497041420114, "de": 0.00507185122569738, "sv": 0.00507185122569738} | https://www.tallatallcarnissers.com/search |
crawling-populars_ca_20200525_13_29803 | Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Balanç positiu de la nova alcaldessa de Sabadell de la Festa Major. Amb les incidències del pregó a Mirna Lacambra i la batalla campal a l’Eix Macià, Farrés creu que la ciutat s’ha bolcat amb les festes, malgrat el llarg pont de la Diada.
Com és habitual la meteorologia i la participació són les preocupacions habituals del govern. Aquest any el temps ha respectat i la participació ha estat destacada segons l’alcaldessa, malgrat algun descens en espais com la jornada castellera o la cercavila infernal.
Però aquesta Festa Major es recordarà per altres fets. Primer pel boicot al pregó de Mirna Lacambra. Segueix esperant la condemna dels partits independentistes. Tots amb matisos ho van esquivar.
“Torno a demanar una condemna dels fets ocorreguts. Tot el que no sigui això em sembla que no és el que ha de ser. Aquests fets no han de tornar a passar. Hi ha espais per reivindicar i hi ha altres espais de la Festa on s’ha fet amb normalitat però no s’ha impedit que es desenvolupi la festa amb normalitat. I això hauria d’haver passat al pregó”, ha apuntat aquest dilluns en atenció a la premsa.
Però fora de l’òrbita política la festa es recordarà sobretot per la batalla campal a l’Eix Macià la nit de dissabte a diumenge. Aquí el consistori deriva als Mossos, administració competent, i vol valorar els fets amb calma. Però en relació a futures edicions, a Farrés no li disgusta que les Barraques comparteixin espai amb la fira d’atraccions i els concerts. Els concerts se seguiran fent a l’Eix Macià perquè és l’espai més ampli de la ciutat que els pot encabir. Amb uns 15.000 assistents “són dies durs pels veïns que viuen a la zona i hem de veure com podem abordar això també però el posis on el posis té un impacte”, reconeix Farrés. Per tant, tot seguirà més o menys com ara, amb alguns ajustos. Les dificultats de seguretat, tècniques i pressupostàries desaconsellen recuperar l’amfiteatre, on es van fer els concerts fins fa una dècada.
Farrés es felicita que el Punt Lila ha funcionat bé i no hi ha hagut denúncies. I també que “han funcionat bé les noves polseres per a nens i nenes”.
No hi haurà canvis profunds
El model de Festa Major està consolidat, diu l’alcaldessa, i per tant no hi haurà canvis en profunditat de cara al 2020. Se seguirà el model organitzatiu impulsat pel quatripartit d’esquerres amb comissions. “Tan de bo hi pogués participar més gent encara”, diu. En tot cas, però, emplaça a fer una valoració més en fred i amb dades.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. | 0.812598 | curate | {"ca": 0.9635895549834498, "it": 0.01986024273630011, "es": 0.01655020228025009} | : /sabadell/cultura/fmsabadell/festa-major-hora-de-les-valoracions/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_3246 | Proposta d’aprovació del III Pla municipal d’igualtat de gènere per a la ciutadania de Sant Cugat 2018-2021. | 0.624805 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.cugat.cat/plens/maig2018/2700/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_647506 | La víctima no es trobava a l'interior de la tenda quan es va produir la temptativa d'homicidi · Gràcies a la ràpida actuació dels campistes no hi va haver danys majorsDetingut el tercer jove presumptament implicat en l'intent de matar el treballador d'un càmping de Saldes cremant la tenda on dormia. Els Mossos li atribueixen un delicte d'homicidi en grau de temptativa per uns fets que van tenir lloc la matinada del dissabte 7 d'agost. Prèviament a aquesta detenció, els agents policials ja havien arrestat la setmana passada a dos joves més, de 18 i 19 anys i del Berguedà, a qui també acusen del mateix delicte. Els detinguts van passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Berga, el qual ha decretat llibertat amb mesures cautelars.L'intent d'homicidi va tenir lloc el 7 d'agost, pels volts de les tres del matí, quan els Mossos van rebre l'avís d'un incendi a l'interior d'un bengalí en un càmping de Saldes, al Berguedà. Quan els agents van arribar al lloc dels fets el foc estava apagat i la tenda havia quedat totalment cremada. El cos policial no hi van trobar ningú a l'interior i gràcies a la ràpida actuació dels veïns les tendes del costat només van patir petits danys.Arran d'aquests fets els Mossos van obrir una investigació i van esbrinar que l'incendi havia estat provocat per tres joves de la zona. Segons les indagacions, els autors havien discutit amb un treballador del càmping i arran de la disputa van cremar la tenda on aquest dormia. Els joves van fer ús d'un desodorant com accelerant per calar foc.El 12 d'agost els agents van localitzar i detenir a Berga dos dels presumptes autors dels fets, els quals van quedar detinguts per un delicte d'homicidi en grau de temptativa i un delicte d'incendi. La investigació va continuar oberta per tal de localitzar la tercera persona implicada. Una cerca que a hores d'ara ja s'hauria completat.https://www.regio7.cat/fet-divers/2021/08/13/detenen-joves-per-matar-treballador-56203584.html
De veritat seguim amb el tema de que li van calar foc a la tenda per ser del FNC? És evident que ho van fer per la discussió que havien tingut. Si el tema de discusió fos polític ja ho sabriem, o sigui que crec que és prou evident que la ideologia d'en Magí és indiferent en aquest cas.Dit això, una bona multa pels torrats aquests i una indemnització pel Magí i s'ha acabat el tema.
No funciona aixi la justícia espanyola | 0.88308 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_273589 | -Mira, Caputxeta. Ja saps que jo volia celebrar un plebiscit, però el Llop , que és molt dolent, m'ho va prohibir. Aleshores jo, que sóc molt llest, he tingut la idea de convocar-lo disfressat d'eleccions.
-I quina diferència hi ha?
-La diferència, noieta, és que un plebiscit et donarà el dret a decidir que el Llop et nega.
-A decidir sobre les retallades, la sanitat, l'avortament, l'ecologia, la violència masclista, la política d'immigració, la gestió del Govern...?
-No, no, això avui no toca. Avui toca decidir sobre una sola cosa: la independència. I quan siguem independents (i mani jo), ja decidirem (si ens queda temps, entre pactes, disputes, llistes, manifestacions, declaracions, abraçades, desmentiments, estilogràfiques històriques, ambaixades...) sobre... Què és això que dius que havíem de decidir? Sigui com sigui, no et preocupis, nena, que quan siguem independents, el que calgui decidir ho decidirem només els catalans.
-Amb quin criteri? Que els catalans, només perquè ho som, compartim interessos? Els obrers amb els empresaris? De què em sona això? Sindicat vertical... unitat de destí en el que és universal... Però, en fi, si tots els partits estan d'acord a votar només sobre la independència...
-Sí, nena. En fi, n'hi ha que pretenen decidir sobre altres temes, però és que són mals catalans: xarnegos, cosmopolites. Per sort, gairebé tots són a Barcelona i el seu cinturó industrial. Per això Jo L'Astut he elegit una data en ple pont de la Mercè. He, he!
-Però, àvia, ara que ho penso, un plebiscit té regles diferents de les de les eleccions: es requereix majoria de vots, i, a més a més, qualificada; per exemple, per canviar l'Estatut serien dos terços...
-Em subestimes, nena. Com que Catalunya sóc jo, davant meu i per mi he decidit que el 27-S serà un plebiscit per al que em convé, i per al que no, seran unes eleccions en què n'hi ha prou amb la majoria d'escons, encara que no tinguem ni la meitat dels vots. No et dic que sóc L'Astut? Però no continuem perdent el temps en discussions, nena: vine a dormir, que jo et protegiré del Llop. | 1 | perfect | {"ca": 0.9601941747572815, "it": 0.008737864077669903, "es": 0.02766990291262136, "de": 0.0033980582524271844} | |
mc4_ca_20230418_4_108242 | Notícies :: Notícies de la Federació :: Crònica de la XIV Trobada de cineclubs dels Països Catalans de Reus
Crònica de la XIV Trobada de cineclubs dels Països Catalans de Reus
CRÒNICA DE LES XIV JORNADES DEL CINECLUBISME CATALÀ
Cineclubs participants de les jornades:
Cineclub Amics del cinema de la capital del cava de Sant Sadurní d'Anoia: Rafael Jairod; Cineclub Vic: Sergi Calle, Montse Comerma i Quim Crusellas; Cineclub Bigues i Riells: Lola Paris; Cineclub La Garriga: Carme Amador, Patricia Astorga, Roser Folguera, Martí Porter, Glòria Rocabayera; Cineclub Barcelona Espai de Cinema: Cristina Santacreu; Cineclub Adler de Lloret de Mar: Joan Moret; Cineclub Sabadell: Rosa Ribell; Cineclub Altafulla Link: José Manuel Ruiz, Guillermo Alonso i Marta Ventosa; Cineclub Associació Col·lectiu Hybris d'Olot: Jordi Ardid; Cineclub Cercle Artístic de Barcelona: Jordi Artigas; Cineclub Cinema el Diable de Martorell: Anna Lati i Noel Puigdollers; Cineclub de l'Associació d'Enginyers de Barcelona: Juan Manuel García Ferrer; Cineclub El Casal La Mirada del Cinema de Mollet: Miquel Coll i Enric Pérez; Cineclub La Seu d'Urgell: David Canut; Cineclub Pessic de Dénia: Paco Ximenes; Cineclub del Centre de Lectura de Reus: Jom Pàmies, Josep Maria Balanyà, Marcel Banús, Xavier Robert, Lluis Miquel Pérez i Venanci Bonet; Cineclub Valls: José Luis Vicente i acompanyant; Cineclub Xiscnèfils de Cerdanyola: Jordi Mena, Joan Angelet, Mariví Martínez i acompanyant; Cineclub Vilafranca: Manel Balaguer.
President FCC (La Garriga): Tariq Porter; Membre de la Junta (Vicepresident) /Club Cinema Castellar: Àlex Portolés; Membre de la junta (Secretària) /Cineclub Barcelona espai de cinema: Emma Fernández; Membre de la junta (Tresorer) /Cineclub Olot: Jep Costa; Soci d'Honor: Ginés Fernández; Membre de la Junta (Vocal) /AC Granollers: Jordina Medalla; Membre de la Junta (Vocal) /Cineclub Bigues i Riells: Juan Manuel Illán; Membre de la Junta (vocal) /Cineclub La Seu d'Urgell: Jesús Galindo; Membre de la Junta (vocal) /Cineclub Sabadell: Pep Suñé, Treballadora FCC/Cineclub Barcelona espai de cinema: Olga Iglesias; Treballador FCC: Pablo Sancho. Tallerista FCC: Artur Díaz.
En total van participar 22 cineclubs i 50 persones.
Les XIV Jornades del Cineclubisme Català van tenir lloc el 9 de novembre de 2019 a la ciutat de Reus. La capital de la comarca del Baix Camp es troba en aquest any de celebració, doncs el Cineclub que acull el Centre de Lectura, un dels primers ateneus fundats a Catalunya nascut l'any 1859, ha arribat als seus 50 anys d'existència. Per primera vegada, una ciutat de la província de Tarragona acull la trobada anual de cineclubistes catalans.
ESPAI: Centre de Lectura de Reus
Benvinguda als cineclubistes + esmorzar
A partir de les 10 comencen a arribar els cineclubistes des d'arreu de Catalunya i també del País Valencià, reben la carpeta amb tota la informació necessària per a l'Assemblea i, gentilesa de l'Ajuntament de Reus, una bossa amb prospectes, entre d'altres obsequis, dues petites ampolles de vermut de Reus, una de blanc i una de negre. Un cop tenim les mans plenes, toca omplir l'estómac amb un esmorzar al bar del Centre de Lectura gentilesa del cineclub amfitrió.
És el moment de l'Assemblea, però abans, la Fina Masdéu, secretaria general del Centre de Lectura, i Daniel Recasens, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus, ens donen la benvinguda, recordant tots dos alguns dels films visionats i els moments viscuts al Centre de Lectura que van formar part de la seva educació cinematogràfica.
Gran part del matí el dediquem a l'Assemblea, un moment on es valora la trajectòria de la Federació durant el 2018 i s'expliquen els projectes desenvolupats en 2019. Es van aprovar els comptes de 2018 i el pressupost de 2019 sense entrebancs.
Un dels punts més rellevants de l'Assemblea va ser la renovació de junta. Tariq Porter, del Cineclub La Garriga, inicia el seu segon mandat amb el mateix equip i dues incorporacions més: la Mireia Iniesta del Cineclub 39 escalons de Manacor i l'Anna Lati del Cineclub Cinema del Diable de Martorell. Amb aquestes dues incorporacions s'equilibra la paritat a la junta de la Federació.
En quant a les altes i les baixes, s'informa que en 2019 han causat baixa de la Federació el Cineclub Foto-film de Calella (temporalment mentre la seva seu es troba en rehabilitació) i el Cineclub HAL 2001 de Molins de Rei i el Cineclub Emmetcinats d'Abrera (2019) perquè han suspès la seva activitat.
Pel que fa a les altes, l'any 2018 es van incorporar a la Federació el Cineclub El Coro de Sentmenat i el Cineclub Ateneu Torrellenc de Torrelles de Llobregat. En tots dos casos, la seva incorporació a la FCC va ser aprovada ja en l'anterior assemblea. En 2019 han estat el Cineclub Teatre de Sarrià (Barcelona) i l'Associació Col·lectiu Hybris d'Olot els que s'han sumat a la llista que confirmen ja els 53 cineclubs federats. Finalment es va informar que de cara l'1 de gener de 2020 dos cineclubs han demanat el seu ingrés a l'entitat.
En acabar l'Assemblea i després d'un breu descans i refrigeri, Olga Iglesias i Emma Fernández, ara com a representant de la Filmoteca de Catalunya, van fer una valoració del primer any de funcionament del projecte FilmoXarxa, explicant en quin punt es troba el projecte a data de l'Assemblea. En la FilmoXarxa s'hi troben adherits 21 cineclubs actualment, però l'objectiu ideal és arribar a l'objectiu de 30 planejat inicialment. Fins al 9 de novembre s'havien programat 80 sessions. Per part de la Filmoteca com de la FCC la valoració del primer any de funcionament és molt positiva.
Dinar de germanor + lliurament distinció al Soci d'Honor
Un any més el dinar de germanor cineclubista va ser un moment d'esplai i debat informal, on es parla de cinema, experiències, anècdotes i programacions. També és un moment per departir conversa amb nous cineclubistes que trepitgen per primera vegada una assemblea i, sobre tot, és el moment de reconèixer com a Soci d'Honor a una figura il·lustre i emblemàtica del cineclub amfitrió, en aquest cas del Cineclub del Centre de Lectura de Reus: Venanci Bonet.
El lliurament del diploma que reconeix a en Venanci com a soci d'honor va a anar a càrrec de Ginés Fernández, representant dels socis d'honor a la Junta de la Federació. Prèviament, Lluís Miquel Pérez, president del Centre de Lectura de Reus i ex-alcalde de la localitat, va pronunciar unes paraules d'homenatge cap al Venanci:
"Benvolgut amic Venanci. I en primer lloc, benvinguts al cineclub del Centre de Lectura. Per nosaltres, per l'entitat, és un veritablement reconeixement que vulgueu fer la vostra assemblea anyal aquí, a Reus, amb la avinentesa del nostre cineclub. El cineclub és un recurs cultural imprescindible pel panorama cultural de Reus. Diferents generacions hem après el compromís cívic, i també polític (tot i que avui és dia de reflexió i no es pot dir massa això) precisament anant al cineclub, gràcies a les pel·lícules, totes elles compromeses, de directors que no sovintejaven els circuits comercials però que alimentaven aquest compromís. Tota obra cultural es tira endavant gràcies a institucions però sobre tot gràcies a persones, persones que esdevenen imprescindibles. El seu compromís, la manera de treballar, el sacrifici, signifiquen que sense elles difícilment es podria haver obtingut tot un resultat altament positiu com es el que ara tenim avui en dia al cineclub. Altres potser ho haurien fet d'una altra manera, però aquí veig gent com el Marcel o el Jom, que actualment es trenquen les banyes per fer que aquest any del 50è aniversari sigui el més esclatant i el més ple de continguts possible. I també, al costat de tots ells, no ara, si no gairebé 50 anys abans, ens troben amb el Venanci.
El Venanci Bonet es una persona que té una virtut, que es que es estimada per tothom. Al Centre de Lectura tothom l'aprecia, al món del cinema tothom l'estima, es una persona molt humil, però que fa una feina, com he dit, imprescindible. Paset a paset, però constant i permanent. Per tant, per mi també Venanci es una satisfacció, i com a president del Centre de Lectura, un orgull que la FCC et vulgui distingir com a soci d'honor, cosa que coincidirà amb aquest 50 aniversari i també amb el teu nomenament com a soci d'honor del Centre de Lectura, així que seràs soci d'honor per partida doble.
Per tant, una persona imprescindible pel cineclub, pel panorama cultural de la ciutat, un amic i una persona estimada per tothom."
Com a obsequis, va rebre un diploma que l'acredita com a soci d'honor, el llibre de la col·lecció Nosferatu 'Agnes Varda. Espigadora de realidad y de ensueños', escrit per Imma Merino, i el Pack DVD de 'Vida en sombras', de Llorenç Llobet Gràcia, que s'acompanya de 22 curts del director.
Tarda amb Segundo de Chomón i taller d'efectes especials
De entre totes les feines que es gestionen des de la oficina de la Federació, hi han algunes que queden amagades als ulls del cineclubs. Per tal d'abocar una mica de llum en aquestes tasques, els cineclubistes van assistir a un tastet d'uns dels tallers estrelles del nostre catàleg. La formació de públics és un dels valors fonamentals i troncals que donen sentit a la Federació i és una part importantíssima en el dia a dia de l'oficina. Per exemple, en l'any 2018 es van programar un centenar d'activitats entre cursos, tallers, sessions de Filmoteca o cinefòrums. I, el més sorprenent, es que un gran número d'aquestes activitats no han estat programats per cineclubs.
El taller va anar a càrrec de l'actor i dinamitzador del nostre planter Artur Díaz, i va finalitzar amb el rodatge d'un petit curtmetratge utilitzant algunes de les primitives (i efectives) tècniques d'efectes especials que feia servir Segundo de Chomón.
Amb aquesta filmació, i posterior projecció gràcies a una edició exprés per part de l'Artur, els que encara quedàvem ens vam anar acomiadant, amb el compromís de tornar-nos a trobar, com a molt tard, el proper mes de juny a Valls, on tindrà lloc les XV Jornades del Cineclubisme Català.
La jornada d'activitats del dia va acabar en la cloenda del Festival Memorimage, que va tenir lloc al Teatre Bartrina de Reus.
Les jornades es realitzen amb la col·laboració de | 0.871472 | curate | {"ca": 0.9645285249778304, "zh": 0.005025125628140704, "fr": 0.0038427431274017146, "es": 0.02039609813774756, "nl": 0.0038427431274017146, "ro": 0.0023647650014779783} | http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/news/ca_ES/2019/11/15/0001/cronica-de-la-xiv-trobada-de-cineclubs-dels-paisos-catalans-de-reus |
macocu_ca_20230731_2_547132 | Puigdemont insta Pedro Sánchez a reunir-se també amb JxCat en la ronda de contactes
El president demana al líder del PSOE si es vol instal·lar en la 'incertesa' o bé resoldre el conflicte polític
El president Carles Puigdemont ha instat el líder del PSOE, Pedro Sánchez, a reunir-se també amb JxCat en la ronda de contactes posteriors a les eleccions del 28-A. En un contacte amb la premsa des de Waterloo (Bèlgica) acompanyat del president Quim Torra, ha dit que és ‘obligatori’ que el cap de files socialista convoqui també els set diputats de la llista que encapçala Jordi Sànchez. A més, Puigdemont ha preguntat a Sánchez si es vol instal·lar en la ‘incertesa’ o bé aposta per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l’estat espanyol.
Puigdemont ha insistit que Sánchez ha d’adreçar-se al conjunt dels representants de la ciutadania per explicar què pensa fer durant la legislatura: ‘Té alguna cosa a dir o a corregir? A reprendre el que va trencar?’, ha preguntat. | 0.825937 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_45345 | Mona Hatoum rebrà el Premi Julio González de mans del conseller Vicent Marzà a l’IVAM
El conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, acompanyat de la directora de l’IVAM, Nuria Enguita, farà entrega a Mona Hatoum del guardó, una edició de l’escultura de Julio González ‘Dona amb Àmfora II’ fosa en bronze. El premi, concedit per la Generalitat Valenciana a proposta del president del Consell Rector de l’IVAM, es va instaurar l’any 2000 a fi de distingir el treball d’artistes que destacaren per la seua trajectòria. Des de l’any 2016 el guardó és biennal i està dotat amb 20.000 euros.
Després de l’acte d’entrega, Mona Hatoum impartirà una conferència a l’auditori de l’IVAM en què revisarà la seua obra i el seu procés creatiu. La galeria 1 del museu exposa actualment una exposició sobre l’artista que romandrà oberta al públic fins al 26 de setembre de 2021.
La mostra reuneix una selecció d’escultures, grans instal·lacions i obra sobre paper realitzades majoritàriament al llarg de les últimes dues dècades. Estructures que ens parlen de cossos vulnerables, utensilis i mobiliari fora d’escala que es converteixen en presències transcendents; arquitectures violentades, objectes bells i alhora feridors, o mapes del món que en la seua fragilitat ens conviden a pensar en l’espai-temps en què vivim i en les múltiples maneres d’entendre una realitat en què es mesclen l’àmbit personal i el polític.
La col·lecció de l’IVAM té dues obres de Mona Hatoum. La primera, ‘3-D Cities’ (2008), consisteix en tres mapes impresos de les ciutats de Beirut, Bagdad i Kabul connectades en la memòria col·lectiva pels tres bombardejos que van patir, i ‘Bunker (Starco I)’ (2011), una imponent instal·lació de huit estructures arquitectòniques buides i en ruïnes que s’exhibeix a la galeria 1 de l’IVAM. | 0.89778 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_168183 | Bona tarda a tots i a totes. Benvinguts a CaixaForum, benvinguts a una edició més de La curiositat va salvar el gat.
Avui tindrem l’oportunitat d’avançar en la mesura del possible en aquest terreny tan relliscós i indefinit, tan poc clar, com és determinar el que és veritat i el que es mentida o, dit d’una altra forma, què és la veritat i en definitiva què ens aporta la mentida a la nostra societat. Ho farem de la mà d’Esther vera, directora del Diari Ara, i d’Eloy Fernández Porta, filòsof i autor d’un assaig -molt recomanable- sobre les confidències, publicat per Anagrama.
Bé, avui ens trobem per parlar no només del valor de la veritat com a pilar de la nostra societat sinó també del preu que paguem en conviure amb la mentida, que sense adonar-nos-en es posa, com si fos pol·len, sobre la nostra vida.
Conèixer la veritat té tanta importància com la decidida voluntat de no saber, de no voler renunciar a conèixer, per por al que puguem arribar a descobrir. La veritat s’associa a veure i s’oposa a la mentida, que s’associa a l’ocultació. Des de l’antiga Grècia, occident ha construït la seva cultura sobre dos pilars: la veritat i la raó. Som el resultat de veritats eternes, esotèriques, empíriques, creatives, relatives, morals, o d’autoritat, que determinen la nostra forma d’estar en el món, és a dir, la nostra condició humana. Són veritats que no es donen en cap altre cultura com a Occident, no obstant això, aquesta fascinació per la veritat, aquesta necessitat i vincle amb la veritat, sembla afeblir-se a la nostra societat. Val la pena demostrar-ho amb aquest curiós exemple: no fa gaire, vaig preguntar a alumnes de comunicació audiovisual de tercer curs, si sabien el significat del terme “el quart poder’’. Cap d’ells coneixia aquest terme ni sabia a què feia referència. Dit d’una altra manera. S’està perdent la noció de la importància que resideix a fiscalitzar, vigilar i controlar aquells que tenen el poder, ja sigui judicial, legislatiu, executiu, econòmic o cultural. Sembla com si conèixer la veritat hagi perdut atractiu en front a la fascinació per difondre rumors, xafarderies, difamacions. En definitiva, és més suggerent, pels ciutadans, jugar amb la veritat i alterar-la sense que perdi la seva condició formal de veritat a través de fake news.
La rondalla El pastor mentider, que fa referència al títol de la trobada d’avui, -“Que ve el llop, veritat o mentida’’- atribuïda a Isop, s’ha convertit en una realitat incòmoda perquè evidencia que una part de la societat ja no creu en les reiterades mentides que, a manera de broma, va escampant el pastor. Ningú creu a un mentider, ni tan sols quan diu la veritat. Aquesta situació es pot aplicar a molts governs, mitjans de comunicació, i a l’opinió pública en general. Avui pretenem observar fins a quin punt, conèixer la veritat, ha de continuar sent un element central de la nostra cultura, o no.
Amb tots vostès, Esther Vera, directora del Diari Ara, i Eloy Fernández Porta.
Abans de seure i intentar embrancar-nos amb això que diem que és la veritat, nosaltres hem posat aquí un quadre de Robin Rhode, que es diu Brick Face, és a dir, quelcom així com “cara de mur”. A mi em suggereix aquesta idea d’algú, tot i que no és exactament la intenció del quadre.
Des del punt de vista del tema que avui ens ocupa, nosaltres anem posant petites pedres en el camí de la veritat o d’allò que es veu per tapar-la.
Aquí veiem perfectament una seqüència, una acció, en la qual una persona va posant; va construint millor dit, un mur que finalment tapa tota l’acció. M’agradaria, Esther y Eloy, abans de començar la conversa, el diàleg d’avui, que em diguéssiu què us suggereix aquesta imatge relacionada amb el tema que avui hem vingut a debatre.
EV: A mi, m’evoca al canvi de la realitat, o a la transformació de la realitat. Amb informació nova o sense informació nova, la transformació de la realitat.
EF: Qui els paga, tots aquests maons? És algun Sorigué? El que em crida l’atenció és que és una seqüència, però és una seqüència sorprenent i una mica truncada perquè estem més acostumats a les seqüències de quatre imatges, des dels retaules de les esglésies fins a les tires còmiques, el sentit es construeix en quatre passes, però el Robin Rhode n’ha triat cinc, de manera que fa una mica de mal al llegir, i també suscita certa suspicàcia, respecte a la veritat que suposadament ens revela.
FR: Molt bé. Anem a començar el diàleg d’avui a partir d’un fet que ara comentava amb l’Esther i l’Eloy. Ara seurem en aquesta banqueta de color vermell, com la veritat. Comentàvem que avui fem aquesta trobada aquí, en un moment on han esclatat -no ho dic per parlar-ne concretament sinó com a símptoma- l’escàndol del Futbol Club Barcelona sobre un tema de control d’informació i difamacions, entre cometes, tot això presumptament. Avui també sabem, una mica més, que el Coronavirus és una cosa que està incontrolada, no només del punt de vista de la malaltia sinó també del seu progrés. Tenim també la informació del tema de l’Ábalos, que no sabem molt bé què ha passat en aquesta trobada amb la vicepresidenta de Veneçuela.
Esther, aquests tres exemples que acabem de posar sobre la taula ens parlen encara d’una cultura que té ganes de saber la veritat, perquè tot això avui suscita, per part de molta gent que estem aquí, curiositat per saber-ho. Creus que des del punt de vista de la premsa, tu com a directora del Diari Ara, la gent segueix comprant els diaris perquè volen saber la veritat de les coses, o com a mínim, una part d’aquesta veritat? O creus que això ha canviat molt?
EV: Això és molt difícil de dir. Per començar la gent no compra diaris. És a dir, estem en un moment realment de crisi de la veritat. Jo crec que la paraula important no és tant veritat com mentida. Crec que a la gent es molesta més en descobrir que l’han mentit, que no li és positiu o li emociona la recerca de la veritat. Això és una cosa. El problema de la premsa es dóna, segons el meu punt de vista, per la qüestió de la gratuïtat de la informació, però la qüestió és que la premsa es devalua i s’atrinxera. Aleshores, el que tenim ara són diaris de mirall, que intenten ser un mirall de la societat, o diaris de trinxera. Està ben vist que hi hagi diaris de trinxera o de nínxol -nosaltres en diem de nínxol- en els quals s’espera llegir sempre la veritat que tu busques. Els diaris mirall són aquells en què s’espera trobar un debat del que pot arribar a ser la veritat o la realitat, etcètera.
FR: Interessant aquesta doble condició dels diaris d’avui. Sempre havia pensat, perquè jo vinc d’una família que ha estat sempre vinculada a l’àmbit del periodisme, que la veritat era un factor decisiu.
EV: No, perquè hi ha ideologia. Per què compraries un mitjà i no en compraries un altre? N’hi ha alguns, m’estalvio donar-vos capçaleres que a vosaltres mateixos us poden venir al cap, que simplement estan fets per ratificar els teus propis prejudicis. N’hi ha d’altres que no, que es poden equivocar, però que el que intenten és mostrar una mica les diverses cares de la veritat, de la realitat o de la societat.
FR: Us convido a seure. Jo em posaré a la punta. L’Eloy té un assaig titulat La confidencia. Ja li he comentat més d’un cop, a mi em sembla que és una de les coses més interessants que s’han publicat últimament en l’àmbit de l’assaigisme, aquí a casa nostra, i quan dic casa nostra vull dir Catalunya també a la resta de l’Estat.
Tratado de la verdad musitada, i dius al text -jo li he fet una mala traducció al català- “gràcies als poetes que diuen la veritat inexpressable sobre els seus governs, tenim ocasió d’assabentar-nos del que més ens interessa, els defectes dels poderosos”. Aquí m’agradaria saber, des del teu punt de vista de filòsof, quin creus que és el paper del poeta, és a dir, elevat a la condició d’artista, que ho engloba tot, com a revelador de la veritat.
EF: Aquest comentari que fas sobre els poetes fa referència a l’època en què els poetes es comportaven, si fa no fa, com es comporten els periodistes avui en dia. És a dir, parlaven sobre els polítics, els criticaven, en feien mofa i befa. A vegades dels seus defectes morals, de les seves polítiques, però també sobre el seu aspecte físic. En concret es refereix a l’època de la poesia llatina, al segle I d.C.
Hi ha un cas molt interessant -que és el que tenia en ment quan vaig escriure això-, el de Persi. Va morir als vint-i-cinc o vint-i-sis anys, i va deixar escrits uns versos que deien “El César té orelles d’ase’’ i el vers feia referència a l’emperador Neró. A la mort de Persi, algun dels seus familiars, com que tenia por que aquella referència es tornés en contra seva, el va censurar i en va fer una altra versió: “I qui no té orelles d’ase? És una cosa que ens passa a tots”. Per tant la veritat poètica també ve censurada, tot sovint.
FR: Hi ha una qüestió molt relacionada amb la veritat que és atrevir-se a saber, si no tens aquest vincle a voler saber, difícilment aconseguiràs accedir a la veritat, o en tot cas, la veritat se’t pot presentar i probablement no sàpigues ni veure-la. Esther, per què creus que hi ha tanta por a conèixer la veritat?
EV: És que bàsicament la veritat fa mandra. Tot allò que vagi en contra dels teus prejudicis i t’obligui a sortir del teu marc mental, o de la teva lògica de prejudici, et posa en crisi- A mi literalment m’ho va dir un famós periodista de Madrid amb el qual discutíem de política i al final em va dir: “bueno, hasta aquí, porque me haces entrar en crisis”. I jo vaig pensar, “m’ho hauries d’agrair”, no? Precisament, que et facin entrar en crisi està molt bé, hi ha molt poques coses que et facin entrar en crisi normalment, i si parles amb algú que et fa entrar en crisi és per agrair. Per tant, la recerca de la veritat normalment fa mandra. Et posa en una situació de desconeixement, d’incertesa, és molt més fàcil. De la mateixa manera, personalment, crec que és més fàcil anar per la vida si creus en Déu que si tens la incertesa de no creure en Déu, com és el meu cas, per exemple. Crec que tenir unes sòlides creences, morals, o de tot tipus, et donen un marge de confort superior a la recerca d’aquesta veritat que pot ser, o segur, serà una veritat que et desconcerta, que et pot no agradar, que et pot incomodar, que et posa en una situació de canvi.
FR: Fixem-nos que per conèixer la veritat en la línia del que tu exposes, apareix el terme mandra o falta d’actitud per anar a trobar-la i, en canvi, hi ha un certa tendència a voler desemmascarar la mentida. És a dir, quan es tracta de la veritat hi ha una certa mandra, però ens irrita molt quan ens menteixen, i per tant, volem desemmascarar la mentida. Eloy, què vol dir això? ¿No anem a la mentida per buscar la veritat, sinó més aviat per assenyalar qui ens ha mentit?
EF: Certament això que dius és més fàcil, o menys difícil, que altra cosa. Jo crec que d’altra banda, els ciutadans, a diferència dels més poderosos, dels polítics, dels CEOs de les empreses, sí que volem transparència fins a cert punt. Esperem que els que tenen el poder tinguin una certa reserva de secret, algun misteri. Això es comprova quan un ex-governant, algú que ha tingut molt poder emmalalteix d’Alzheimer, per exemple i perd la memòria, de sobte ens fa aquest efecte de que hi ha algun secret, alguna cosa que es va decidir als passadissos del Palau de la Generalitat o de la Moncloa que ja s’ha perdut per sempre. Per tant, tenim aquesta relació una mica contradictòria amb el poder, perquè d’una banda fa l’efecte que sempre li demanem explicacions, que sempre diguem com són les coses però també li exigim un cert secret i una certa reserva. Aquesta reserva d’altra banda és necessària. Crec que quan es van fer les converses de la pau a Irlanda entre l’exèrcit irlandès i el govern britànic, si en aquella època hagués existit Twitter, encara tindríem bombes a Belfast i tortures a les comissaries de Dublín. Per sort es conserva un gran secret.
FR: Hi ha una tendència a Itàlia, que és el pensament dèbil en l’àmbit de la filosofia que expressava una paradoxa curiosa. Deia que tot allò que és transparent tendeix a l’ocultació, i tot allò que és opac, és una cosa clara. Volent dir, si jo agafo un got i miro a través d’ell, no veig la qüestió, sinó que veig més enllà i, mirant mes enllà, perdo de vista el que és el got.
No penseu vosaltres que amb “ser transparent”, Esther, en relació a l’àmbit institucional, també s’ha impulsat aquesta política en l’àmbit de les empreses? Creus que la transparència, en realitat, no deixa de ser un element per distreure el focus, com diuen aquests filòsofs italians, del que realment interessa, com una espècie de estratègia?
EV: Sí, jo crec que moltes vegades la manera d’ocultar informació és una llei de transparència. Això en l’àmbit periodístic és exactament així, és a dir, els governs estan obligats a donar moltíssima informació però donen la informació sense tractar, si te la donen crua, és una informació completament impossible de llegir, d’interpretar.
FR: Per l’extensió, vols dir?
EV: Per l’extensió, per l’obscuritat, per la complexitat dels temes, moltes vegades. No hi ha voluntat real de transparència en els exercicis de fer dades públiques, aquesta és una manera d’amagar la informació. Sí, ho és.
També és veritat que jo crec que el poder necessita una certa sofisticació, és a dir, si nosaltres veiéssim realment, el poder com moltes vegades és, si te’l mires de molt a prop, resulta ridícul. Si resulta ridícul, no té transcendència, per tant no és poder, deixa de ser poder, si és extraordinàriament transparent. Hi ha una part útil, necessària, realment. Per exemple, en una negociació és obvi que hi ha d’haver zero transparència fins que la gent estigui disposada a arribar als acords, si la fas transparent és la manera de dinamitar-la i, d’altra banda, també hi ha aquesta mena de sofisticació que, en realitat, el que dona és aquesta aparença de poder i que per tant estableix una relació entre governats i governants.
FR: Hi ha una qüestió que ha sorgit, i de fet ho tenim tots al cap, la idea de la post-veritat, les fake news, que tenen com a lògica, a part d’alterar la veritat, una gran capacitat d’enfosquir-la. De treure-li tota la llum que ens permetria veure més enllà.
Vosaltres en aquest segle XXI, per què creieu que està tenint tanta importància la post veritat? El diccionari d’Oxford va incloure el terme post-veritat, farà tres o quatre anys, com el terme de l’any, per què penseu que hi ha tanta tendència a enfosquir la veritat quan en realitat no la sabem?
EF: Jo crec que una de les raons està en els canals a través dels quals es transmeten la veritat i la mentida o, com tu deies, la post veritat. Per exemple al Brasil, quan en Jair Bolsonaro va guanyar dissortadament les eleccions, una de les coses que van comprovar els analistes, és que les fake news, que van ser tota una industria de desprestigi contra Lula, contra el partit dels treballadors, etcètera, circulaven molt bé a través de WhatsApp. Fluïen com aigua, contínuament. I això passava en el mateix moment en què bona part dels diaris digitals privatitzaven els seus continguts, o al menys una part dels seus continguts. Per tant hi ha un saber, o una informació que flueix com un líquid i un altre que és privatitzat.
EV: Jo crec que la gran diferència són les xarxes i aquests aparells que tots segur que porteu a la butxaca. Crec que la qüestió és el flux d’informació, és a dir de mentides. Mentides podrides de tota la vida. N’hi ha hagut tota la vida, ara en diem fake news, però en realitat són mentides organitzades per crear un estat d’opinió diferent, o un estat d’opinió a favor d’algú. N’hi ha hagut sempre, el que passa és que tot el que ens arriba des de les xarxes tenen una aparença de veritat perquè ens arriba sense intermediari, en teoria. Us arriba a vosaltres a la butxaca i ens fa una impressió de veritat. “Perquè això m’ha arribat a través de’’. Això em porta a una reflexió que sovint faig: a mi em diuen, “el periodisme està acabat”. Jo crec que no. Precisament, en el futur -no sé si es que sóc excessivament optimista- crec que veurem una etapa en la que es posarà més en valor el periodisme. Per què, en un ambient de molt soroll, el que necessites és refiar-te d’algú, que es pot equivocar, però que creus que no t’enganya i que està disposat a analitzar, a posar en valor, a garbellar, a perseguir si les coses són certes o són falses. El gran problema, és la tecnologia. La tecnologia, al servei de la mentida o vista des del punt de vista malèvol, diguéssim. En aquest moment hi ha tecnologia puntera per la qual tu pots rebre la imatge d’algú que parla i que no és aquest algú qui parla. És una superposició d’una imatge tan ben feta que realment hi ha grans agències internacionals que estan intentant, en aquest moment, discriminar si una imatge és certa o no és certa. Els periodistes encara no tenim una tecnologia barata a l’abast, capaç de fer aquest tipus de xequeig, però la nostra obligació és aquesta, és xequejar. Quan jo sento aquesta frase que ara està de moda, el fact cheking, és el que hem fet tota la vida. És anar als llocs i veure si t’estan enganyant o no t’estan enganyant. Si les dades que t’estan donant són bones o no. I això com es fa? Doncs veient gent que sàpiga sobre aquelles dades des d’altres punts de vista, etcètera. Hi ha aquest punt tecnològic, que ara és una mica més complex, perquè realment tu pots estar veient una imatge d’Obama que t’està declarant la tercera guerra mundial i és fake.
FR: És un terme curiós, mentides podrides.
EV: És el que hem dit tota la vida.
FR: Em sembla que està molt ben portat, perquè realment, què pot significar que una cosa sigui corrupta si no és que està podrida? Ben portat. Però hi ha altres termes que apareixen i que m’agradaria que comentéssim, per exemple, les mentides piadoses. Aquesta espècie d’acte de responsabilitat a l’hora d’estalviar-li a algú la veritat. Com veus aquest terreny?
EF: Ho veig com una qüestió d’autopreservació del propi jo i del manteniment de les relacions. Jo tinc un amic que fa anys que m’explica que escriu una novel·la i que se suposa que la va fent, però no l’acaba d’acabar i fa l’efecte que no se n’acabarà de sortir. La meva responsabilitat com amic no és dir-li “no te’n sortiràs mai, deixa-ho córrer’’, sinó sostenir la seva fantasia de la mateixa manera que també ell sosté les meves fantasies per mitjà de mentides blanques, de mentides per permissió, sobretot per omissió. Sí, crec que la mentida comença amb una certa autocensura, que és censura de memòria. Si cadascú de nosaltres recordéssim totes i cadascuna de les vegades que hem fet una cosa malament, o que hem fet alguna cosa que ens sembla immoral, ens destruiria psicològicament. Això va arribar a dir-ho fins i tot Primo Levi, supervivent d’Auschwitz, explica que quan va sortir del camp de concentració va anar a veure a la viuda d’una de les víctimes, que havia conegut al camp, i la viuda el va veure tocar la porta, el va fer entrar, li va oferir un te, van estar parlant, però quan ell va intentar començar a dir-li el que li ha passat, ella el va tallar. Va fer veure que pensava que el seu marit encara era malalt a un hospital de guerra i que ja tornaria. I Levi, que era el portador de la veritat, va entendre que hi ha una censura de memòria que s’ha de respectar perquè el subjecte no s’ensorri.
EV: Sí, estic completament d’acord que és una qüestió de supervivència, i també d’educació. Hi ha molts casos en què és una qüestió de ritus mínims per poder viure en societat. Però, pel que fa a la qüestió de supervivència, hi ha molts casos. Hi ha l’exemple de Primo Levi, la pel·lícula de Benigni, sobre els camps de concentració, i aquests dies hem vist unes imatges d’un pare a Síria, potser algú de vosaltres les ha vistes, diumenge en parlarem al diari, que quan cauen les bombes fa veure que és una espècie de festa a la seva filla, com una broma. És tràgic, és absolutament tràgic, però per aquest pare i per aquesta filla és una qüestió de supervivència, que la infantesa de la nena no s’acabi en aquell instant. Estic d’acord que és una qüestió de supervivència.
FR: Poseu exemples d’una sèrie de pel·lícules. Orson Welles té una pel·lícula que es diu Mr. Arkadin en la que, el mateix Welles, que és el protagonista, contracta un periodista. La contractació del periodista està promoguda pel fet que Mr. Arkadin, un empresari corrupte, vol saber si posant en marxa un periodista, després de molts d’anys que ningú l’hagi perseguit, hi ha algú que pot desvetllar tots els seus secrets. Llavors, Mr. Arkadin contracta el periodista i el periodista es decideix a buscar la veritat de la vida, de l’existència de Mr. Arkadin, fins que davant de la sorpresa de Mr. Arkadin, el periodista feble, una mica alcoholitzat, com que és un bon periodista, aconsegueix trobar la veritat i això fa que vagi a per ell i el vulgui matar, ja que Mr. Arkadin veu com allò que volia ocultar ha aparegut.
Penseu que la veritat, finalment, com pensen els nord americans, apareix? És a dir, no es pot amagar tant que no es pugui arribar a descobrir la veritat? O penseu que no, que hi ha un moment que la veritat ha hagut de pagar el preu, que ha quedat absolutament enterrada i que mai aflorarà ni a la llum pública ni en l’àmbit d’una sèrie de persones o d’una comunitat.
EF: Diria que la veritat té un estil, i a la nostra època es presenta com a veritat pixel·lada, com quelcom que veiem en baixa resolució, feta amb vídeos o fotografies amateurs. Quan veiem aquesta textura, ens hem acostumat a donar-li més credibilitat que a les formes de muntatge i superproducció que ens fa l’efecte, vaja, que són el resultat d’alguna mena de muntatge polític o financer, tot i que sabem molt bé que també les imatges en baixa resolució es poden manipular de mil maneres, tendim a donar-li més credibilitat a la low-tech, a la baixa teconologia i a la imatgeria de baixa resolució. També el so. Una de les raons per les quals els youtubers tenen tant d’èxit és que les veus no estan filtrades, no estan tractades, i sonen molt autèntiques. Encara que a vegades tinguin alguna distorsió, la diferència entre la veu d’un youtuber i la veu d’un actor en una pel·lícula és una mica la diferència entre la veritat i el muntatge.
FR: Com acreditem la veritat? Perquè, un cop un la troba, com s’acredita que allò és veritat? Per diferents fonts? Hi ha algú que ens posi el segell de qualitat de que allò és una veritat?
EV: En la meva feina jo prefereixo dir que hi ha moltes veritats, o diverses veritats. Crec que la veritat revelada és això, és Deu. La resta són composicions de veritats des de diversos punts de vista. Ara, dit això, hi ha una cosa que se’n diu fets, que ajuda molt. En el periodisme els fets ajuden molt. Has de diferenciar els fets de l’opinió, de l’anàlisi, etcètera. Els fets són fets, i aquests són incontrovertits, per tant, si algú ha mort, aquesta persona està morta. Qui la matat, com, per què? Hi ha coses que són opinables, i hi ha coses que no són opinables.
FR: Però si tirem el fil de la teva exposició, també veiem que hi ha una fascinació de la societat per les trames conspiratòries, és a dir, que sabem realment que no hi ha una conspiració però necessitem que les coses quadrin perquè és la manera d’explicar un fet que no sabem molt bé per què ha passat.
EV: És que de vegades hi han més conspiracions de les que nosaltres creiem i moltes vegades n’hi ha menys. Però sovint la realitat és insuportablement absurda, tan absurda que necessites vestir-ho d’una certa sofisticació, com deia fa una estona.
En ocasions la realitat és molt absurda, i en d’altres sí, hi ha conspiracions que calen. El que jo continuo encara pensant, creient en la premsa, és que jo no sé si hi ha una veritat revelada, però si que sé que hi ha una cosa fantàstica: quan un polític et mira i et diu “no he mentit, demostra que he mentit”. Recordo que hi havia un candidat a la presidència d’Estats Units, que es deia Hard de cognom, no sé si algú se’n recordarà perquè ara fa uns quants anys. Ell va dir: “jo no he estat mai infidel i els repto a que ho demostrin”. Va palmar, perquè va reptar a que ho demostressin, i òbviament havia estat infidel. Van sortir les fotos. Per tant hi ha aquest joc de “no he mentit, anem a veure si és veritat’’. Aquest joc és el que dóna alegria al periodisme.
FR: L’activitat de caçar al mentider, a l’impostor, perquè enganya a l’opinió pública i es fa fort amb una cosa que després no pot sostenir públicament.
EF: Això que comentava l’Esther és interesant. ¿Quines són les metàfores a partir de les quals hem construït la idea de veritat? Per exemple, la llum, i també el cos, la carn, i la sexualitat. A occident sempre relacionem la veritat amb metàfores com el despullament, la revelació com el cos, l’engany com la infidelitat en el marc d’una parella monògama, tancada i això genera una confiança en la veritat de la sexualitat, en una certesa que només es pot trobar en aquell àmbit. Ramón Gómez de la Serna deia: “la verdad que tiembla en los pechos”. A mi em fa l’efecte que cada cop les veritats sexuals s’han anat fent més públiques, com que de vida privada ja pràcticament no n’hi ha. Aquesta recerca de la veritat s’està desplaçant des de la sexualitat fins a la gastronomia. És on moltes persones hi troben la nova font de veritat i de legitimitat.
FR: Hi ha una qüestió que hem vist els últims anys en la política internacional, i que està molt estudiada des del punt de vista dels comunicòlegs, l’storytelling, que deia el Christian Sàlmon, amb un llibre molt famós titulat Storytelling, precisament, en el qual es parla de la capacitat de crear veritats. És a dir, de crear un relat, un marc, que acaba imposant-se a l’opinió pública, no només la publicada sinó l’opinió pública; la del carrer, i acaba esdevenint una veritat que, d’alguna manera, és acceptada per tothom. ¿Penseu que en aquesta catarsi del relat en el qual qui no té un bon relat difícilment està en disposició de dir que té la veritat? ¿Penseu que això és una corrupció de la veritat, aquesta creació fictícia de relats que s’han produït? Jo recordo el cas d’Irak amb les armes de destrucció massiva on, durant un temps, l’opinió pública va certificar la seva existència i després s’ha sabut d’una manera pública i notòria que no ha estat així, no hi havien aquestes armes.
EV: A veure, sempre hi ha hagut relats i sempre s’ha intentat que la realitat respongui a alguna lògica. Aleshores, el relat simplement és que la realitat respongui -o la successió de fets- a una lògica que et pugui beneficiar.
De tota manera, en el cas de la guerra d’Irak, va jugar un paper molt important la premsa construint aquest relat, és a dir, era un relat que sortia del poder. Eren uns fets inexistents que sortien dels governs implicats en la guerra, que d’alguna manera transmetien als periodistes i els periodistes, per raons econòmiques o per mandra, no feien la seva feina sinó que transmetien. Simplement es convertien en transmissors, deixaven de fer de periodistes, perdent tota la utilitat com a periodistes.
Ara, això dels relats, crec que n’hi ha hagut tota la vida, crec que la Bíblia ja és un relat, i que en realitat són fets explicats de manera que tinguin una lògica, sabent el final.
FR: Amb una voluntat concreta, en el cas d’Irak, el que es va produir fou que tots aquells que qüestionaven el relat oficial eren difamats i apartats de l’opinió pública.
EV: No cal anar a Irak. Això és així, no? Vull dir que en general els governs que tendeixen a intentar continuar controlant el poder també tendeixen a silenciar les veus i a posar altaveu a unes altres veus.
EF: Casualment vaig estar parlant ara fa uns dies amb en Christian Sàlmon, perquè el meu editor li va demanar una nota per la solapa de la traducció d’un llibre meu que sortirà a l’octubre. Fèiem broma perquè clar, el que li estàvem demanant és que fes storytelling, que hi hagués alguna mena de relat que justifiqués la compra d’aquell llibre. També se li estava demanant, en una terminologia més clàssica, que fes d’argument d’autoritat, i crec que en la nostra època, justament, cada dia encarats a tantíssimes versions diferents de la mateixa història, amb tanta sobreinformació, més pes acaben tenint les veus d’autoritat; els especialistes. Això, per exemple, en l’àmbit de la música es veu molt clar. Disponibilitat total del material musical, de les cançons, dels discos, i cada cop tenen més pes les revistes especialitzades, la crítica, la veu d’autoritat. A vegades fa l’efecte que les veus d’autoritat s’hagin diluït en el mar digital però jo crec que no, que segueixen tenint pes.
FR: Hi ha un aspecte que està molt relacionat amb tota aquesta estructura del poder i és establir a qui convé la veritat. És a dir, a la societat a quin nivell li convé la veritat? ¿A l’afligit, a la persona que està en una situació de desigualtat, al poderós; a qui li convé la veritat?
EV: La veritat en general és sana. En realitat li convé a tothom, probablement a qui no li convé és al poderós, a qui és capaç de crear el seu relat, d’imposar la seva veritat. Però si la veritat és bona informació, que en el meu cas és així, jo crec que convé al conjunt, o sigui la suma és major.
EF: Jo diria que a cadascú li convé un règim de veritat diferent. A qui no és poderós segurament li convé més. Parlàvem de la teoria conspiratòria, perquè confirma que les coses que no aconsegueix, no pot aconseguir-les perquè ja està tot derivant, i s’han repartit totes les cartes. En canvi, al revolucionari li convenen més les veritats de caràcter messiànic, revelat: jo us porto una gran transformació, un canvi, d’ara endavant tot serà diferent. A l’incrèdul li convenen més els simulacres. Li convenen els fingiments, els actes teatrals, les coses que ja es veu que són fingides.
FR: Si ens fixem en aquest diàleg, portem en aquests moments uns trenta-cinc minuts, i no hem començat definint què és la veritat. Portem trenta-cinc minuts parlant de la veritat. Tots tenim una convenció, allò que deia, crec que era Tomàs: “és més fàcil pensar en una cosa que dir-la”, és a dir que pensem en la veritat però ens costa saber què és la veritat. ¿Tu ,com a filòsof, ens podries fer aquí una certa definició de la veritat, que ens permetés, al sortir, no tenir dubte de que el que estem buscant és la veritat i no una altra cosa?
EF: Doncs una manera molt clara, molt entenedora de veure-ho és llegir novel·les o veure sèries policíaques. Sherlock Holmes arribava a la veritat a través del raonament deductiu, i tota la resta de la realitat, tot el que no tenia res a veure amb els seus raonaments, no li interessava gens. A la primera novel·la a Watson li explica de passada, és clar, com la Terra gira al voltant del Sol, i Holmes li diu “ah, no ho sabia i procuraré oblidar-me’n com més aviat millor perquè és una dada que no em serveix per la meva recerca”. Això és propi d’una època moderna, que creu en els raonaments deductius i inductius.
FR: Deixa’m posar una falca. Arthur Conan Doyle, quan fa Sherlock Holmes, li incorpora a Sherlock una doble condició, que és la deducció i la divagació. És a dir, Sherlock Holmes no només adquireix el coneixement de la veritat a través de la deducció si no que en els seus llibres, planteja el següent: “necessito carregar tres pipes, divagar, i a partir d’aquí començar a deduir què és aquest cas”, per tant Sherlock Holmes tampoc és un autor molt científic perquè ell mateix necessita fumar -ell era drogoaddicte- necessita la morfina per viure i a més necessita coses esotèriques, les quals intenta descobrir. Ho dic perquè el cas de Sherlock Holmes és molt interessant, és a l’hora deducció i una persona alienada a través d’una sèrie de factors, molt similar des d’un altre punt de vista al Pare Brown de Chesterton, que és un detectiu catòlic que investiga casos, i ha de demostrar d’una manera científica. Altre cop hi ha una doble condició. Igual que el personatge d’Edgar Allan Poe, Dupin, és un personatge que també necessita aquesta part obscura de la deducció.
EF: Hi ha deducció, hi ha addicció… El Pare Brown de morfina no en gastava, però sempre hi ha hagut una connotació entre estats d’exaltació induïts per certes substàncies i el coneixement. Quan llegim els textos sobre els clàssics grecs, que bevien un got de vi, el vi que bevien a l’antiga Grècia era una beguda molt forta, tenia si fa no fa vint-i-cinc graus, no és prendre un gotet de Raimat. Diria que a la nostra època el coneixement és la veritat com a dada científica acreditada. Que és un assumpte que a Sherlock Holmes no l’interessava perquè seguia una altra via que anava cap a la veritat i nosaltres vivim en una època que creiem tant en les veritats científiques que hem arribat a un punt de superstició cientifista. N’hi ha prou amb que surti una figura d’autoritat de la ciència perquè ens la creiem.
FR: Seguint aquest fil que tu has tret, que trobo molt interessant, el dels addictes. Apareix Stieg Larsson, detectiu, que esdevé un mite. És periodista, per tant, de nou, és una figura que té una doble condició, perquè que està absolutament lligat als aspectes relacionats amb l’extrema dreta.
EV: Podríem dir que en el bon periodisme hi ha un component d’investigació, hi ha un component d’investigador. En el cas d’Stieg Larsson era així, era un periodista especialitzat en les trames d’ultradreta en els països nòrdics, i això el va portar a poder escriure les tres novel·les.
FR: Deia abans, en la presentació, que hi ha diferents estatus de la veritat. Per exemple, tu has utilitzat a la nostra intervenció d’avui vàries vegades el concepte veritat suprema, una veritat revelada, una veritat que transcendeix, en aquest cas, al periodista. Que seria quelcom així com les veritats eternes que sembla que són inqüestionables. ¿Hi ha coses inqüestionables o aquesta veritat en cada època adquireix una llum diferent? Les veritats del segle XI devien de ser molt diferents a les d’avui i les d’aleshores, considerades ara, no deixarien de ser coses gairebé esotèriques, probablement.
EF: Sí, perquè cada afirmació té sentit dins d’una àrea de coneixement determinada. De manera que, la forma en què s’entenia, posem per cas la medicina, al segle XI, era significativament diferent de la nostra. En aquell moment termes com ara histèria, tenien sentit i eren veritats científiques, però afortunadament la medicina ha desterrat aquest terme sexista del seu vocabulari. Sí que podríem parlar, diria jo, de veritats locals, microsituacionals, o d’enunciats que tenen sentit en un àmbit de coneixement molt determinat. És clar, què passa quan traiem alguna d’aquestes afirmacions del context en el que tenen sentit i la proposem a l’opinió pública o l’escarni públi?. Passa que les discussions que hi ha habitualment a Twitter i a les xarxes socials, que tot sovint no són diferències de criteri, sinó més aviat el resultat de treure una afirmació de l’àmbit microsituacional en el que té sentit.
FR: Tu abans parlaves del tema de la ciència, que li dóna autoritat a aquelles manifestacions que senyala. En el moment que podem començar a certificar d’una manera totalment empírica, rigorosa, una sèrie de fets que ens envolten, on ens situa a l’ésser humà, que sempre ha jugat amb la veritat per anar construint la cultura? Quina utilitat li queda, a la veritat?
EF: Jo crec que necessita un estadi menys desenvolupat que la màquina. Si vengués un extraterrestre a la Terra i mirés d’esbrinar quina és l’entitat més desenvolupada, segurament no ens triaria a nosaltres – pobres de nosaltres – sinó que triaria alguna mena de màquina o una combinació de màquines, per tant ja ens situa en un espai que s’ha denominat post humà en el qual l’humà ha de progressar per mitjà de pròtesis, per mitjà de biopors i relacionant-se amb la tecnologia de manera física i carnal.
FR: Abans quan comentàvem el tema del coronavirus, hi ha un aspecte que és molt interessant d’analitzar, i és com un estat controla la informació i a partir d’aquí també la veritat. Aquesta serà una situació que viurem en els propers anys sigui en el cas de Xina o altres països. Creieu que l’Estat guanyarà autoritat a base de demostrar que té un control eficient de la informació? Tot i que en el cas de Xina no veiem que hagi estat tan eficient com ells pensen, però en tot cas, vist des d’allà sembla que ho controlen, no?
EV: Jo crec que, de la mateixa manera que hi ha una tensió de progrés entre la ciència i la superstició, pensant, també, que cada època té les seves supersticions i que en l’ésser humà sempre hi ha una part de superstició, de misteri, que necessita; aquesta és una tensió entre la democràcia i la dictadura/la censura. És a dir, ens podem plantejar, per exemple, si seria més eficient la Índia o la Xina en combatre una epidèmia, o una pandèmia, per una qüestió de que tenen capacitat d’obligar a l’individu: en una dictadura tinc major capacitat d’obligar a l’individu a quedar-se tancat, a fer determinades coses. Però també ens hem de preguntar fins a quin punt la censura, l’obscurantisme i la mentida perjudiquen a aquest individu. És a dir, sabem perfectament que quinze dies abans de fer-ho públic i de començar a lluitar contra aquest virus tan terrible -que encara té un procés molt ràpid, sobre el qual encara no tenim informació científica- i de començar a combatre’l, ells tenien coneixement que això era un tema molt greu. Això en una democràcia és menys procliu a que passi que en una dictadura. Per tant, també hi ha una cosa entre la veritat i la democràcia i el que jo deia abans d’elevar el nivell mig, i la mentida l’obscurantisme i el control del poder.
FR: Això vol dir que és un canvi de relació dels estats amb la veritat? Eloy creus que el cas que ens ocupa canviarà aquesta relació del poder amb la veritat a l’hora de gestionar situacions tan terribles com les que estem vivint ara amb aquesta pandèmia?
EF: Doncs fa l’efecte que sigui quin sigui el succés que passa, quan és globalitzat, com certament és el cas, la conseqüència sempre és l’augment de les estratègies de control. Sempre acabem arribant al mateix punt sigui quin sigui el problema. Genera una alarma local que es converteix en global i a partir d’aquí hom posa en qüestió les formes en què es controlen els fluxos migratoris, els passatgers d’avió, i com si no visquéssim en un estat prou policial. Augmenten aquestes mesures i augmenta, en molts casos, la participació dels propis ciutadans, que amb els seus smartphones i les seves càmeres també es converteixen en delators.
FR: Pot semblar poc lògic, però sembla que, segons alguns filòsofs, hi ha maneres d’establir la veritat. És a dir, hi ha una espècie de consens al voltant dels següents termes. Diu el filòsof Julian Baggini que per establir la veritat es requereix modèstia, escepticisme, obertura a altres perspectives, esperit d’indagació col·lectiva, disposició d’enfrontar-se al poder, desig de crear noves veritats, i la voluntat de deixar que els fets guiïn la nostra moral. Penses que és un bon esquema, una bona tècnica per establir la veritat?
EV: Home, és un bon esquema en general per anar pel món, però jo crec que, per la recerca de la veritat, la modèstia és bàsica.
La modèstia porta moltes de les altres virtuts que has dit. Si algú té una posició modesta respecte a la realitat o respecte al món, probablement està més disposat a canviar d’opinió, té la ment més oberta. Crec que després hi ha una cosa que enllaça amb la primera intervenció: la valentia. La recerca de la veritat, que en el fons és la recerca de la llibertat, des del meu punt de vista -sense referir-me a res religiós-, és combatre els teus propis prejudicis, i es necessita un marge de llibertat i de valentia per estar disposat a combatre els teus prejudicis.
FR: Per tant, que no siguin els prejudicis els que guien la nostra moral.
EV: Com a mínim per fer de periodista, no.
FR: Està ben vist, no solament és una guia per la veritat si no per viure. Aquesta relació directe entre veritat i forma de viure té bastant sentit.
EF: Jo estic molt d’acord, una de les coses que calen és l’obertura a altres perspectives. És a dir, entendre què és allò que li passa a una altra persona, que la fa patir, que la porta de cap o que la pot dur a cometre actes violents que jo encara no em sé imaginar. Això que comentava l’Esther de la creació de bombolles ideològiques, sí que crec que és molt important sortir-ne. Com també és important mirar de fer -jo intento fer-ho modestament- una certa suspensió de la indignació davant d’opinions que a primera vista ens poden semblar fora senyades, però qui sap, potser si pensem un parell de cops, descobrim alguna cosa que no se m’hauria acudit a mi solet.
EV: Un parell de pipes.
FR: Hi ha una pregunta que jo em veig com a mínim obligat a fer, tu Esther si no la vols contestar estàs en tot el teu dret, tenint en compte que ets directora del diari Ara. Hi ha alguna vegada que en el teu mitjà, sent tu directora, t’has trobat davant de la situació de gestionar el poder dir la veritat en el teu diari com a conseqüència de tenir moltes pressions per no dir aquesta veritat?
EV: És clar, sí, cada dia. No sé si cada dia però és una tensió sempre present. De fet la gràcia del periodisme és aconseguir saber -o que se sàpiguen- coses que algú no vol que se sàpiguen. Per tant sempre, en algun moment, provoques tensió a algú, evidentment.
La meva màxima al diari, però, -probablement no ho aconseguim moltes vegades- és davant del dubte: periodisme. Això té molt a veure amb el nostre model de negoci. Ens han retirat publicitat per haver publicat certes coses, evidentment se’ns ha vilipendiat a les xarxes, però és la nostra feina, ens dediquem a això, i bé, a vegades és pesat però que ens dediquem a això. El que us comentava del model de negoci és molt important perquè nosaltres, el 63’5% dels ingressos són subscriptors i lectors, no és publicitat ni ajudes públiques ni res de tot això; la meva felicitat seria que fos al cent per cent. Si em paguen els meus lectors, els meus subscriptors, sóc molt més lliure que si em paguen grans empreses o si tinc una proporció d’ingressos que venen de qualsevol administració, en el nostre cas és molt petit, i a més a més ho fem públic. Per tant crec que la llibertat, la nostra llibertat, està en la llibertat de cadascú que sigui capaç de decidir que està bé que algú intenti fer aquesta feina des d’un diari.
FR: En el teu assaig sobre les confidències, creus que les confidències pel fet de ser una confidència, per tant una cosa dita a mitja veu, li atorga un plus de veritat?
EF: I tant, les confidències creen un efecte de veritat, un efecte d’autenticitat. Ara que no ens sent ningú, entre tu i jo… Hi ha moltes vegades que es comença una conversa amb aquesta frase i el que es diu a continuació és una tergiversació, es una falsedat, però en aquesta intimitat sempre sentim la temperatura de la veritat i un efecte que a vegades és més important que la veritat amb majúscula i escrita en marbre. Hi ha una dinàmica d’intercanvi de la informació que és confidencial, que és un rumor que va creixent i com una mena de miasma i s’acaba convertint en un rumor global.
FR: Bé, queda una última pregunta, que és una pregunta que pot semblar fàcil de contestar però penseu-la dues vegades abans de fer-ho.
A mi m’agradaria molt que ens diguéssiu a tots nosaltres una veritat. Sembla una pregunta fàcil, us he de dir que jo me l’he plantejat a mi mateix aquests dies mentre preparava l’acte d’avui, i he de reconèixer, davant de tots vostès, que m’ha costat triar quina, i després, quan l’he verbalitzat per dins he pensat, “no sé si és una veritat”. Jo no me n’he sortit!
EV: Bé, comença ell no?
EF: Tu estàs més acostumada, jo no en tinc costum.
EV: Comença tu!
FR: Jo he de dir que no me n’he sortit, que he anat buscant, i al final són aquestes veritats que són absurdes, no? És a dir, em vesteixo pels peus, és una veritat. Però crec que és una veritat poc estimulant per ningú. La veritat pot ser una veritat tan senzilla com aquesta o més complicada, més ambiciosa.
EV: Jo m’atreviria a dir una creença no una veritat. Crec que la recerca de la veritat és una recerca que no s’acaba mai.
FR: Ja heu vist que això és complicat.
EV: Home, pots sortir de la trampa com vulguis.
FR: I tu, Eloy?
EV: “La veritat és la primera víctima de la guerra”. És una frase que hem sentit tots, jo preparant aquest acte em vaig assabentar que qui l’havia dit era un senador republicà l’any 1918, Hiram W.Johnson. També m’ensenya que “la verdad es la verdad, dígala Agamenón o su porquero’’, a vegades els senadors republicans també diuen coses enraonades, i això em feia pensar que ell -evidentment, era l’any 1918- es referia a la primera guerra mundial. Però penso que si ho portem un pas més enllà, veiem que contínuament hi ha conflictes, enfrontaments i guerres de caràcter polític, biopolític, mediàtic, de tota mena de temes. Són versions civils de la guerra o l’extensió de la guerra a la vida civil, on fa l’efecte que sempre en trobarem amb aquesta víctima, la veritat.
FR: Bé, hem arribat al final. A la trobada d’avui, jo no voldria deixar de manifestar que una de les coses que més em preocupen com a ciutadà és tenir la impressió de perdre la capacitat de tenir mitjans de comunicació intel·lectuals, poetes, escriptors, ciutadans estimulats per la recerca de la veritat, l’imperatiu de la veritat.
Probablement l’acte d’avui respon a aquest imperatiu. Un imperatiu en el que ens hem de fer preguntes per seguir trobant en la veritat aquest estímul de seguir endavant. Per tant, amb aquesta idea que a mi m’ha portat a reflexionar sobre la veritat i que ens ha portat avui, també, a dialogar amb l’Esther i amb l’Eloy, a qui vull agrair molt la seva presència. No ho dic perquè estigui aquí la directora del diari Ara, ni un escriptor; crec que llegir ajuda a enfortir la veritat i crec que llegir diaris, ajuda a enfortir-la cada dia.
Moltes gràcies.
Compartir
Facebook0
WhatsApp
Twitter
Email
0
Published inDIÁLOGOS BARCELONALa curiosidad salvó al gato*
Be First to Comment
Deja una respuesta Cancelar la respuesta
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
Friend's email
Message
https://hanseligretel.cat/es/la-curiositat-va-salvar-el-gat-iii-dialeg-4-esther-vera-i-eloy-fernandez-2/ | 0.844689 | curate | {"ca": 0.9863499804066704, "fi": 0.0005007184220838594, "pt": 0.0012191405059433099, "es": 0.008142116950407105, "la": 0.00023947402795315018, "en": 0.0020899551530456743, "id": 0.0005007184220838594, "fr": 0.0009578961118126007} | https://hanseligretel.cat/es/la-curiositat-va-salvar-el-gat-iii-dialeg-4-esther-vera-i-eloy-fernandez-2/ |
wikipedia_ca_20230401_0_202254 | Muntanyes Mishmi
Les muntanyes Mishmi (Mishmi Hills) són una cadena muntanyosa d'Arunachal Pradesh, a l'Índia, que arranca a la part final oriental de la vall del Brahmaputra. Hi viu el poble dels mishmis o dengpes. L'altura de les muntanyes supera sovint els 4.500 metres. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=202255 |
mc4_ca_20230418_1_579453 | L'aposta per les marques "Marratxí365" i "Marratxí avanza
L’aposta de l’Ajuntament per les marques “Marratxí 365” i “Marratxí avanza”
V.M. | 15/10/2013 | Seccions: Al Dia, Economia i Empresa Aquests dies s’estan prodigant les presentacions
Foto de l’acte d’ahir en el que l’Ajuntament va presentar les seves apostes, cap als empresaris, per aquesta recta final de legislatura
La setmana passada amb els comerciants d’Es Pla de na Tesa, ahir al centre empresarial del Polígon de Marratxí i el proper dijous a les Bodegues Suau, són algunes de les trobades d’aquests dies (algunes ja passades i altres per celebrar) en les que l’Ajuntament està desenvolupant els seus esforços per donar a conèixer les marques Marratxi 365 i Marratxí Avanza, que està llançant i a les que vol donar el màxim impuls per a guanyar-se el sector empresarial del nostre municipi, en aquesta recta final de legislatura.
Amb tot, i si bé ahir el batle, Tomeu Oliver, aprofitant la trobada empresarial organitzada per UNITIVA i la presencia del Conseller d’Economia i Competitivitat Joaquín García, ja en va avançar algun detall, la posada de llarg d’aquestes iniciatives tendrà lloc el proper dijous a les 20 h. a les Bodegues Suau d’Es Pont d’Inca.
Ara el que falta veure és si el desenvolupament de les iniciatives serà un poc més imaginatiu que els noms escollits per identificar-les. Únicament d’això en dependrà el seu èxit.
L’Ajuntament es reunirà amb els comerciants d’Es Pla de na…
Etiquetes: Ajuntament Serveis Viu Marratxí Cercar per temàtiques02_Mini | 0.866992 | curate | {"ca": 0.9973770491803279, "ru": 0.002622950819672131} | http://www.viumarratxi.cat/laposta-de-lajuntament-per-les-marques-marratxi-365-i-marratxi-avanza/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.