id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
crawling-populars_ca_20200525_23_138382 | L'assignatura Dificultats Específiques d'Aprenentatge és una assignatura bàsica que contribueix a l'orientació dels futurs mestres en estratègies d'intervenció psicoeducativa amb alumnes que presenten problemes en el procés d'adquisició i ús de la lectura, escriptura matemàtiques, tenint en compte no tan sols les característiques individuals d'aquests, sinó també el context familiar, emocional i educatiu que els envolta. És una assignatura fonamental per ajudar a que aquests futurs professionals estiguin preparats per atendre la diversitat de l'alumnat, desenvolupin una actitud de respecte davant aquesta situació d'heterogeneïtat, i es conciencïin de la necessitat de treballar en equip per optimitzar la qualitat de la intervenció.
L'assignatura Dificultats Específiques d'Aprenentatge s'imparteix al segon semestre del segon curs de la titulació de Grau d'Educació Primària.
L'assignatura té caràcter bàsic, i forma part del mòdul "Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat", dins la matèria "Dificultats d'aprenentatge", juntament amb les assignatures "Educació inclusiva", "Atenció a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu a l'escola", "L'alumnat amb necessitats educatives especials i altes capacitats", "Atenció a la diversitat social, lingüística i cultural a l'escola", i "Intervenció educativa des del context familiar i social de la persona amb discapacitat".
L'assignatura "Dificultats Específiques d'Aprenentatge" és de formació bàsica, per tant, no té requisits esencials.
Encara que no és imprescindible, és recomanable haver superat l'assignatura "Psicologia del Desenvolupament", del segon semestre del primer curs d'Educació Primària, ja que és necessari conèixer com i quan es produeixen els canvis psicològics al llarg del desenvolupament per tal de poder determinar si es presenta una dificultat específica d'aprenentatge.
L'assignatura "Dificultats Específiques d'Aprenentatge" té com a principal objectiu adquirir estratègies de prevenció, d'identificació i d'intervenció psicoeducativa davant alumnes amb dificultats d'aprenentatge. Aquest objectiu general està relacionat amb les següents competències que formen part del pla d'estudis de la titulació de Grau d'Educació Primària:
Al següent apartat es descriuen els continguts que es treballaran al llarg del curs per tal d'assolir les competències establertes.
Dins aquest apartat es descriuen la metodologia i les activitats a desenvolupar, tant de forma presencial com a no presencial, que ajuden a adquirir les competències de l'assignatura.
A continuació, es presenta la distribució d'hores segons les diferents activitats de treball presencial i no presencial planificat en relació a les hores i els crèdits.
La metodología emprada serà l'exposició teòrica-pràctica dels tots els continguts de l'assignatura (per part de la professora, professionals que actualment estiguin treballant la temàtica a desenvolupar o alumnat tutoritzat), amb el suport multisensorial necessari per a la seva comprensió.
La metodologia emprada consistirà en l'anàlisi de casos pràctics i d'instruments d'avaluació de dificultats específiques d'aprenentatge; anàlisi i comentari d'articles relacionats amb l'assignatura; visualització i posterior debat de material audiovisual relacionat amb les dificultats específiques d'aprenentatge; així com l'anàlisi dels dubtes que poden anar sorgint durant el treball grupal sobre l'anàlisi i la proposta d'intervenció amb un cas propi d'alumne/a amb dificultats en lectura, escriptura i/o matemàtiques.
L'estudiant haurà de desenvolupar una prova escrita d'avaluació de l'assignatura.
A les sessions pràctiques del mes de maig s'exposaran a clase els treballs realitzats en grup (programes d'intervenció/materials didàctics/treballs de recerca). Els treballs s'hauran d'haver lliurat a la professora abans de l'1 de maig.
A començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el cronograma de l'assignatura a través de la plataforma UIBdigital. Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què es faran les proves d'avaluació contínua i les dates de lliurament dels treballs. A més, el professor o la professora informarà els estudiants si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via, inclosa la plataforma Aula digital.
L'alumne, individualment, haurà de llegir i fer una reflexió dels documents que la professora li vagi facilitant per tal d'ampliar el coneixement sobre l'assignatura.
Els alumnes duran a terme un treball pràctic que pot consistir en desenvolupar un programa d'intervenció per a un alumne amb dificultats específiques d'aprenentatge, elaborar un material didàctic o dur a terme un treball de recerca. La posada en pràctica del treball elaborat amb un/a alumne/a de Primària serà opcional, en cas de dur-la a terme el treball serà avaluat amb un punt més.
Les competències establertes a l'assignatura seran valorades mitjançant l'aplicació d'un conjunt de procediments d'avaluació. Mitjançant una tutoria inicial, la professora responsable de l'assignatura i l'alumne/a acordaran l'itinerari avaluatiu que s'aplicarà a petició de l'alumnat per a l'obtenció de la qualificació de l'assignatura. El "contracte pedagògic" haurà d'esser signat en un plaç de tres setmanes des de l'inici del semestre. Es proposen dos itineraris possibles, A i B, diferenciats quant a les activitats d'aprenentatge que seran avaluades, així com a la ponderació que tindra cada activitat per a obtenir la qualificació de l'assignatura. Aquells alumnes que no haguin signat el contracte pedagògic en el plaç establert, seran assignats automàticament a l'itinerari A. L'itinerari avaluatiu A es caracteritza per a una exigència quant a la presencialitat de determinades activitats i va dirigit a alumnes amb una dedicació a temps complet als seus estudis. L'itinerari avaluatiu B va dirigit a alumnes amb una dedicació parcial als estudis deguda a la feina, responsabilitat familiar o altres circumstàcies que impedeixin l'assistència a classe. La signatura del contracte pedagògic per part de l'alumne implica un compromís de realitzar totes les activitats incloses a l'itinerari seleccionat, així com una obligatorietat a l'assistència a les activitats presencials, al cas de l'itinerari A, havent-se de justificar les absències.
Per a aprovar l'assignatura s'hauran d'haver aprovat totes les activitats plantejades per a cada itinerari formatiu. Per aprovar-les s'haurà d'obtindre com a mínim una puntuació de 5 sobre un total de 10. La nota final de l'assignatura serà la mitjana ponderada de la nota final de cada activitat. Les activitats suspeses o no presentades no es podran recuperar els dies de l'examen de juny i juliol. Les que es considerin superades podran ser qualificades amb nota numèrica sempre que s'hagin respectat els terminis d'entrega indicats; en el seu defecte únicament tindran dret a la qualificació màxima de 5. A l'itinerari presencial és obligatòria l'assisència a les classes pràctiques, com a mínim a un 80%. Es penalitzarà la no assistència disminuint la nota d'aquesta activitat. En canvi, no és obligatòria l'assistència a les teòriques, encara que es valorarà positivament. Qualsevol actitud que obstaculitzi les dinàmiques d'aula podrà tenir repercussió sobre la nota final de l'assignatura, podent arribar a ser motiu de desqualificació. La presència d?errades ortogràfiques i/o gramaticals a qualsevol activitat acadèmica lliurada per l?alumnat serà qualificada negativament.
D'acord amb l'article 33 del Reglament Acadèmic, "amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l'estudiant infractor, la realització demostradorament fraudulenta d'algun dels elements d'avaluació inclosos en guies docents de les assignatures comportarà, a criteri del professor, una menysvaloració en la seva qualificació que pot suposar la qualificació de «suspens 0» a l'avaluació anual de l'assignatura".
La metodologia emprada consistirà en l'anàlisi de casos pràctics i d'instruments d'avaluació de dificultats específiques d'aprenentatge; anàlisi i comentari d'articles relacionats amb l'assignatura; visualització i posterior debat de material audiovisual relacionat amb les dificultats específiques d'aprenentatge; així com l'anàlisi dels dubtes que poden anar sorgint durant el treball grupal sobre l'anàlisi i la proposta d'intervenció amb un cas propi d'alumne/a amb dificultats en lectura, escriptura i/o matemàtiques.
Reflexió i transferència dels continguts teòrics de l'assignatura a la realitat pràctica
Seguiment de presencialitat (a les classes a l'itinerari A i a les tutories a l'itinerari B)
Participació a les activitats pantejades.
L'estudiant haurà de desenvolupar una prova escrita d'avaluació de l'assignatura.
Adequació a les respostes.
Ús dels referents teòrics i reflexions fonamentades amb estudis científics.
Originalitat i coherència en la creació de propostes d'interveció.
A les sessions pràctiques del mes de maig s'exposaran a clase els treballs realitzats en grup (programes d'intervenció/materials didàctics/treballs de recerca). Els treballs s'hauran d'haver lliurat a la professora abans de l'1 de maig.
Claretat i coherència tant als continguts del treball com a l'exposició verbal d'aquest.
Relació de la teoria amb la pràctica.
Originalitat de les activitats proposades.
L'alumne, individualment, haurà de llegir i fer una reflexió dels documents que la professora li vagi facilitant per tal d'ampliar el coneixement sobre l'assignatura.
Ús dels referents teòrics i reflexions fonamentades amb estudis científics per al desenvolupament de tota activitat de l'assignatura
Aprofundiment sobre els temes
Els alumnes duran a terme un treball pràctic que pot consistir en desenvolupar un programa d'intervenció per a un alumne amb dificultats específiques d'aprenentatge, elaborar un material didàctic o dur a terme un treball de recerca. La posada en pràctica del treball elaborat amb un/a alumne/a de Primària serà opcional, en cas de dur-la a terme el treball serà avaluat amb un punt més.
Claretat i coherència.
Relació de la teoria amb la pràctica.
Originalitat i coherència de les activitats proposades.
A continuació es descriuen uns recursos bibliogràfics orientatius que poden ésser d'utilitat a l'alumne per a completar i ampliar els continguts treballats a l'assignatura:
Aguilera, A. (Coord). (2004). Introducción a las Dificultades del Aprendizaje . Madrid: Mc Graw-Hill. Alvarado, M. (1996). La disgrafía escolar . Alicante: Disgrafos. Bassa, R. (2015). El llenguatge oral i escrit a l'escola: bones pràctiques. UOC Editorial. Cifuentes, P. A., i Gómez, E. T. (2016). Comunidades de aprendizaje: actuaciones para el éxito académico y la transformación educativa. Padres y Maestros/Journal of Parents and Teachers, (367) , 6-10. Codina, M. i Terradas, E. (2010). Dislèxia i TDAH a l'aula: pautes bàsiques d'actuació . Barcelona: Lebón. Coronado-Hijón, A. (2015). La evaluación educativa de las dificultades de aprendizaje: tendencias actuales EDUSK. Revista monográfica de educación skepsis , 69 ? 93. Gispert, D. i Ribas, L. (2010). Alumnado con dificultades en el aprendizaje de la lectura . Barcelona: Graó. Hanh, T.M. (2015). Plantant llavors: la pràctica del mindfulness amb nens . Barcelona: Kairos. Jiménez, J. E. (2012). Retos y prospectiva de la atención al alumnado con dificultades específicas de aprendizaje: hacia un modelo basado en la respuesta a la intervención. ANavarro, J., Fernández, M. T., Soto, F.J. i Tortosa, F. (Coords.) Respuestas flexibles en contextos educativos diversos. Murcia: Consejería de Educación, Formación y Empleo. Jiménez, J.E. (2012).Dislexia en español: prevalencia e indicadores cognitivos, culturales, familiares y biológicos. Madrid: Pirámide. Jiménez, J.E. (2019). Modelo de respuesta a la intervención: Un enfoque preventivo para el abordaje de las dificultades específicas de aprendizaje. Madrid: Pirámide. López, A. (2015).Dislexia: un enfoque teórico-práctico. Todos estamos implicados.Barcelona: Horsori. Miranda, A.,Fortes, C.,Gil, M.D. (2000). Dificultades del aprendizaje de las matemáticas. Un enfoque evolutivo . Málaga: Aljibe. Miranda, A.,Vidal-Albarca, E.,Soriano, M. (2008). Evaluación e intervención psicoeducativa en dificultades de aprendizaje . Madrid: Pirámide. Navarro, J.I.Bravo, C.M. (2018). Aprendizaje escolar desde la psicología. Madrid: Pirámide. Outón, P. (2009). Dislexia: una visión interdisciplinar.Barcelona: Lebón. Pearson, R. (2017). Dislexia, una forma diferente de leer.Barcelona: Paidós. Rello, L. (2018). Superar la dislexia: Una experiencia personal a través de la investigación. Barcelonra: Paidós. Rivas, R.M., Fernández, P. (1994). Dislexia, disortografía y disgrafía . Madrid: Pirámide. Rodriguez, D. (1999). La disortografía: prevención y corrección . Madrid: CEPE. Soriano, M. (2006). Dificultades en el aprendizaje . Granada: grupo editorial universitario. Teruel, J. i Latorre, A. (2014). Dificultades de aprendizaje. Intervención en dislexia y discalculia . Madrid: Pirámide. Thomson, M.E. (1984). Dislexia. Su naturaleza, evaluación y tratamiento . Madrid: Alianza.
1. Per a més informació sobre les Dificultats d?aprenentatge a nivell internacional: http://www.ldonline.org/about/partners/njcld/archives 2. Per a més informació sobre les el model RtI( Response to Intervetion): http://www.rtinetwork.org/ http://www.rti4success.org/ http://BuildingRTI.utexas.org 3. Per a conèixer i compartir experiències d?aula entorn la lectura i escriptura: http://apliense.xtec.cat/arc/que-es-l-arc 4. Programa tutorial per a l?ensenyament de la lectura: Jiménez, J.E., Rodríguez, C., Crespo, P., Suárez, N., Guzmán, R., O?Shanahan, I., et atl (2012). Letra: (www.programaletra.ull.es). Universidad de La Laguna. 5. Programa Glifing Amb la plataforma de teleeducació Moodle, l'alumne tindrà a la seva disposició més recursos d'interés per a la seva formació, com a documents electrònics sobre la matèria i enllaços a Internet. | 0.634651 | curate | {"ca": 0.8122652412597515, "es": 0.16880959260329384, "it": 0.0012279687951459116, "pt": 0.001444669170759896, "en": 0.012062987575845131, "nl": 0.00021670037561398442, "vi": 0.000722334585379948, "fr": 0.0017336030049118754, "gl": 0.0012279687951459116, "cs": 0.00028893383415197916} | : /grau/guia_docent/22118/2/ca/guia_docent.html |
mc4_ca_20230418_3_452836 | Les Proteccions i les Baranes a l'Escola Bressol. - Albera. Mobiliari i parcs infantils
17 d'octubre de 2017 7 de setembre de 2017
Hi ha poques situacions en què calgui prohibir el pas de les criatures d’un entorn a un altre. Generalment, aquestes prohibicions es fan més en funció de les preocupacions dels adults i poc tenen a veure amb els interessos de conèixer i descobrir els entorns que tenen els infants.
Pensem que el projecte pedagògic hauria de tendir a promoure que els infants visquin lliurement en els espais de joc (tant interiors com exteriors) de manera que siguin ells mateixos els que decideixin on volen jugar. Inclús haurien de poder manipular les portes per accedir al coneixement d’altres espais, sempre que això sigui possible per l’organització de l’escola.
Els infants petits han de poder tenir accés a la seva mestra, al seu mestre: l’han de poder mirar, sentir, escoltar i tocar si cal, sempre que ho necessitin.
Hi ha situacions en què pot convenir que les baranes fixes delimitin un subespai concret. | 0.783353 | curate | {"ca": 0.9911851126346719, "es": 0.00881488736532811} | http://albera.coop/proteccions-i-baranes-escola-bressol/ |
cawac_ca_20200528_11_142984 | L’Institut de Neuropatologia i Banc de Teixits Neurològics de l’Hospital Universitari de Bellvitge (INP) es va constituir l’any 2000 per iniciativa de la Unitat de Neuropatologia del Servei d’Anatomia Patològica, amb l’objectiu de facilitar les tècniques de darrera generació en …
La Unitat de Malalties Cerebrovasculars i, més concretament, la Unitat d’Ictus de l’Hospital Universitari de Bellvitge, està formada per un equip multidisciplinari de metges neuròlegs i infermeres, especialitzats en les malalties vasculars cerebrals. Altres professionals, com rehabilitadors, fisioterapeutes, logopedes, geriatres…
L’aparell de ressonància magnètica incrementa la capacitat diagnòstica de l’hospital i ajuda a reduir les llistes d’espera, a més de suposar una alternativa per a aquells pacients que no poden utilitzar els equips tradicionals tancats, com ara les persones claustrofòbiques…
La Unitat Funcional d’Insuficiència Cardíaca (UFIC) de l’Hospital Universitari de Bellvitge es va crear al gener de 2008 com a forma d’oferir al pacient una atenció més especialitzada, integral i contínua.
Aquest conjunt de professionals inclou no només els facultatius especialistes, sinó també el personal d’infermeria i el personal administratiu. En aquest sentit, és destacable el paper que realitza dins de cada unitat funcional la infermera gestora de casos: ella és… | 0.857407 | curate | {"ca": 0.940959409594096, "pt": 0.05904059040590406} | http://www.ehub.cat/category/terciarisme/page/4/ |
cawac_ca_20200528_3_134473 | Contingut
Futbol sala
10.11.2007 16:39
Zero derrotes a casa
Verònica Díez
El Barça Senseit no ha perdut cap dels quatre partits disputats al Palau fins ara. El seu últim rival, el Móstoles, el segueix de prop, amb quatre victòries i una derrota, precisament davant els blaugranes (4-5).
Quatre partits i quatre victòries és el balanç obtingut pels barcelonistes a aquestes alçades de la temporada a casa. El Leis Pontevedra, el Carnicer Torrejón, el DKV Seguros i el Caja Segovia són els equips que han patit la força del Palau.
20 gols en quatre partits
En aquests quatre partits disputats a casa el Barça ha aconseguit fer 20 dianes. El FC Barcelona Senseit va debutar al Palau amb dos gols, davant el Caja Segovia. L'1 a 1 el va fer Diego en pròpia porta, mentre que el 2 a 1 va ser obra de Rafa Muñoz.
El següent equip que va visitar Barcelona va ser el DKV Seguros Saragossa, que va encaixar cinc gols dels blaugranes. PC, Fernandao, Rafa Muñoz, Dani Fernández i Javi Rodríguez van ser els encarregats de sumar per al seu equip.
La jornada sis va portar el Carnicer Torrejón al Palau. Els madrilenys van patir una gran golejada. Javi Rodríguez (2), Igor (2), Juan Carlos López, PC i Dani Fernández (3) van marcar contra el Carnicer, que només va contrarestar amb tres gols.
El Leis Pontevedra va ser l'últim a caure. 4 a 2 va ser el resultat del partit. Dani Fernández va tornar a marcar tres gols i el seu company Rafa Muñoz, un.
El Móstoles els trepitja els talons
El Móstoles 2008 també suma quatre victòries a casa seva, i només una derrota. Precisament, el seu únic partit perdut va ser a l'última jornada de la Lliga Nacional de Futbol Sala davant el Barça Senseit. Els madrilenys van perdre 4 a 5. El Playas Castelló (8-3), el Pozo Murcia (4-3), el Lobelle Santiago (3-1) i l'MRA Navarra (6-4) són els equips que no van poder guanyar el Móstoles a Madrid.
L'MRA Navarra tampoc ha perdut partits com a local, però sí que n'ha empatat dos, contra l’Armiña València (3-3) i el Tuco Muebles (3-3). El DKV Seguros Saragossa va caure per 6 a 3 a Navarra, mentre que el Caja Segovia i el Gestesa Guadalajara ho van fer per 3 a 2 i 6 a 2, respectivament.
L'últim en discòrdia és l'Azkar Lugo, que ha deixat en taules el marcador en quatre enfrontaments i ha guanyat en dos. El Móstoles 2008 (9-5) i el Playas Castelló (5-0) no van puntuar a Galícia. Pel que fa a l'MRA Navarra, es va emportar un punt després de tancar el partit amb un 3 a 3, igual que l’Armiña València. També el Lobelle Santiago i el Benicarló Onda Urbana van aconseguir l'empat, però aquesta vegada a dos gols.
El Pozo Múrcia, parcial 3-0-1
El pròxim rival en Lliga dels de Marc Carmona és el Pozo Múrcia. Els d'Eduardo Sao sumen tres victòries i un empat a casa fins ara. Són un resultat similar al que han fet els murcians fora de casa. Com a visitant, el Pozo ha guanyat en tres ocasions i ha empatat i ha perdut en una altra. El Barça intentarà fer sumar una derrota al seu marcador l'1 de desembre. | 0.76799 | curate | {"ca": 0.9741496598639455, "es": 0.013605442176870748, "it": 0.005442176870748299, "pt": 0.006802721088435374} | http://arxiu.fcbarcelona.cat/web/catala/noticies/futbol_sala/temporada07-08/11/n071110101375.html |
mc4_ca_20230418_10_173851 | Ajuntaments, Consell insular i Fons Menorquí de Cooperació fan front comú davant la greu crisi de refugiats
El Consell Insular de Menorca i els ajuntaments de l’illa han presentat avui, juntament amb el Fons Menorquí de Cooperació, la resposta unànime de totes les institucions menorquines per donar suport a l’actual crisi de refugiats.
La presidenta Maite Salord ha destacat com les institucions europees han demostrat no estar a l’alçada de la greu situació que viuen les persones refugiades. Una crisi humanitària -ha dit- on “les bases jurídiques i ètiques d’Europa s’han vist malmeses”. “Aquesta resposta ha estat del tot equivocada i insuficient tenint en compte que es lesiona la dignitat de les persones que demanen asil”, ha afegit la presidenta.
En aquest sentit, ajuntaments i institució insular donen suport a la campanya “Menorca es mou, pels drets de les persones migrants i refugiades” que impulsa el Fons Menorquí de Cooperació, alhora que s’ha fet pública la Declaració institucional dels portaveus dels grups polítics amb representació al Ple del Consell Insular de Menorca en defensa dels drets de les persones refugiades.
Maite Salord i el president del Fons Menorquí de Cooperació, Florenci Conde, han explicat els tres eixos d’acció de la campanya “Menorca es mou”:
1. Incidència política, sota l’objectiu de treballar, pressionar, denunciar, per obtenir el compromís de les institucions i afavorir canvis en l’àmbit normatiu que respectin els drets humans i limitin la regulació contrària a la dignitat humana. Així, se cerca enfortir activitats i pressió en l’àmbit europeu i especialment amb allò referent a les polítiques migratòries.
2. Sensibilització, plantejada a partir de dos objectius: donar eines per entendre de manera crítica i global en el moment actual, i fomentar la convivència intercultural a Menorca.
La voluntat d’aquestes accions de sensibilització és treballar amb la població originària de Menorca, però també amb les persones migrades residents a l’illa. Aquesta feina es durà a terme amb l’estreta col·laboració de la conselleria de Benestar Social del Consell Insular de Menorca.
3. Accions en les fronteres. La campanya “Menorca es mou” es completa amb un programa d’ajuda humanitària i cooperació a les fronteres que s’articularà en dues fases:
a) Col·laboració municipalista entre Menorca i l’illa grega de Chios.
b) El Fons Menorquí durà a terme un projecte de cooperació als països fronterers amb Europa (com ara Jordània, Kurdistan o Líban).
“L’elaboració d’aquest canal comú entre Consell insular i ajuntaments a través del Fons Menorquí és l’eina adequada per desenvolupar totes aquestes accions”, ha afirmat la presidenta Maite Salord.
Florenci Conde ha avançat que la creació d’un web i de diferents activitats informatives i de sensibilització que es desenvoluparan a l’illa. Conde ha explicat com el Fons Menorquí ha implicat també als mitjans de comunicació mitjançant l’adhesió a un manifest. Actualment s’ha adherit IB3, la cadena SER, COPE Menorca i el diari ‘Menorca’. “Esperam que se sumin més mitjans informatius”, ha dit.
En nom de tots els ajuntaments de l’illa, l’alcalde de Ferreries Josep Carreres ha manifestat la satisfacció de poder trobar un espai de confluència, independentment dels grups polítics, per tal de “donar solucions clares contra la desigualtat”.
Finalment, la consellera de Benestar Social i Família, Maria Cabrisas, ha explicat el treball conjunt que es duu a terme juntament amb el Govern de les Illes Balears, alhora que ha anunciat que està previst que les primeres persones refugiades arribin a Menorca a final d’any.
Declaració institucional en defensa dels dret de les persones refugiades
Dossier campanya Menorca Es Mou | 0.841213 | curate | {"ca": 0.9704767063921993, "cs": 0.0016251354279523294, "fr": 0.006771397616468039, "es": 0.02112676056338028} | http://www.cime.es/Publicacions/VerPub.aspx?Id=15696 |
mc4_ca_20230418_1_131578 | Fent dreçera: 21/09/2011 Coves d´Aitzbitarte, prehistoria al costat de casa
21/09/2011 Coves d´Aitzbitarte, prehistoria al costat de casa
21/09/11 Avui he tingut l´oportunitat de coneixer les coves d´Aitzbitarte, situades prop de Renteria, concretament en la muntanya Landarbaso o Aitzbitarte, dins del Massis de Aiako Harriak. Es contabilitzen unes set grutes situades en la vall que forma el rierol del mateix nom.
En aquest lloc es va descobrir el 1892, les mes antigues petjades humanes de la comarca de Oarsoaldea, corresponents al Homo Sapiens-Sapiens del Paleolític Superior, junt amb altres restes fossils d´animals, que avui ja no existeixen en aquestes zones com son el rinoceronts, bisontes, ossos, e inclòs els mamuts.
A mes del interes paleontologic e historic que tenen les coves, existeixen nombrosos exemplars de fauna caverincola, amb especies com rats penats, centpeus, inclos una especie endemica d´escarbat que nomès esta en aquesta zona, el ceutosphodrun navaricus.
La ruta comença al costat de la central electrica de Landarbaso
El camí puja paral-lel al rierol
Fins arribar a un cartell que indicar les primeres coves, caldra atravessar el riu.
Primera cova.
Aquesta te una entrada força gran.
Encara que aquesta esta enreixada degut als saqueijos i vandalisme que hi ha hagut.
Hi han diverses grutes que semblen bastant profundes.
Despres torno enrere i pujo el camí fins que arriba a un pont de fusta.
Cal atravesarlo i em trobo amb aquest indicador.
El camí segueix pujant entre els arbustos.
Arribo a la cova mes gran, on hi ha un panell informatiu.
Baixo cap a la cova.
Es una cova molt gran i te moltes grutes.
Les parets formen dibuixos força curiosos, amb l´erosió del aigua.
Tambè hi han pintades rustiques (m´imagino que copies)
Escrit pel Ignasi Mateu a 16:44:00
Es tracta de Natura, Paisatges
23 de setembre de 2011 a les 16:15
25/09/2011 No abras los ojos (Ed. Roca)
21/09/2011 Coves d´Aitzbitarte, prehistoria al cos...
13/09/2011 Indamendi (460m), gaudint d´ una excurs...
08/09/2011 Pep Guardiola, exemple de seny | 0.732293 | curate | {"es": 0.17144268774703558, "ca": 0.7593873517786561, "pt": 0.042490118577075096, "fr": 0.0266798418972332} | http://budimateu.blogspot.com/2011/09/21092011-coves-daitzbitarte-prehistoria.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_627391 | El suïcidi econòmic d'Europa Dissabte de la setmana passada The Times informava d'un fenomen que, pel que es veu, està creixent a Europa: els suïcidis "deguts a la crisi econòmica", persones que es treuen la vida desesperades per l'atur i les fallides empresarials. Era un article que trencava el cor. Però estic segur que jo no era l'únic lector -sobretot entre els economistes- que es preguntava si el que hi ha al darrere de tota aquesta història no són tant les persones com, sobretot, l'aparent determinació dels líders europeus de cometre un suïcidi econòmic que afecti el Vell Continent en conjunt. Fa uns quants mesos jo estava una mica esperançat respecte a Europa. Recordareu que, a finals de la tardor, Europa semblava a punt d'enfonsar-se en un col·lapse financer, però el Banc Central Europeu va acudir a rescatar el Vell Continent. Va oferir als bancs europeus línies de crèdit obertes a condició que posessin com a garantia els bons dels governs; la mesura, que va ajudar directament els bancs i indirectament els governs, va posar fi al pànic. La pregunta aleshores era si aquesta acció valenta i eficaç seria el començament d'un replantejament més ampli; si els líders europeus aprofitarien el respir que els havia donat el BCE per reconsiderar, en primer lloc, les polítiques que han portat a aquesta situació. Però no ho han fet, sinó que han redoblat l'aposta per unes polítiques i unes idees fracassades. I cada vegada és més difícil creure que alguna cosa els farà canviar de rumb. Fixeu-vos en la situació d'Espanya, que és ara l'epicentre de la crisi. Ni parlar-ne, de recessió; Espanya està en plena depressió, amb un índex d'atur del 23,6%, comparable al dels Estats Units en els pitjors moments de la Gran Depressió, i amb una taxa d'atur juvenil que supera el 50%. Això no pot seguir així, i la certesa que no pot seguir així és el que fa pujar cada vegada més els interessos del deute espanyol. En certa manera, en realitat tant és el motiu pel qual Espanya ha arribat a aquest punt, però val pena assenyalar que el problema espanyol no s'assembla gens als contes moralistes que són tan populars entre els alts càrrecs europeus, sobretot a Alemanya. Espanya no ha estat un país malbaratador: la vigília de la crisi tenia un nivell de deute baix i superàvit pressupostari. Però, per desgràcia, també tenia una gegantina bombolla immobiliària, una bombolla que va ser possible, en gran part, gràcies als enormes préstecs dels bancs alemanys als seus homòlegs espanyols. Quan la bombolla va esclatar, van deixar l'economia espanyola a l'estacada; els problemes fiscals d'Espanya són una conseqüència de la depressió, no la causa. Malgrat tot, la recepta que arriba de Berlín i Frankfurt és -ho heu endevinat- més austeritat fiscal encara.Això és, per dir-ho sense embuts, una bogeria. Europa ja té l'experiència d'uns quants anys de durs programes d'austeritat, i els resultats són exactament els que els estudiants de la història van preveure: aquests programes enfonsen encara més en la depressió les economies ja deprimides. I com que els inversors es fixen en l'estat de l'economia d'un país per valorar la seva capacitat de pagar el deute, els programes d'austeritat ni tan sols han servit per rebaixar els interessos. ¿I quina és l'alternativa? Doncs bé, en la dècada del 1930 -una època que l'actual Europa comença a reproduir cada vegada amb més fidelitat- la condició essencial per a la recuperació era sortir del patró or. La mesura equivalent seria ara sortir de l'euro i tornar a implantar les monedes nacionals. Es pot dir que això és inconcebible i que seria un fet summament perjudicial, tant des del punt de vista econòmic com des del polític. Però el que és de debò inconcebible és seguir, com fins ara, imposant mesures d'austeritat cada vegada més dures a països que ja estan patint un atur propi de l'època de la Depressió. Així doncs, si els líders europeus volguessin de debò salvar l'euro, buscarien una alternativa. I, en realitat, és bastant clar quina ha de ser aquesta alternativa. El Vell Continent necessita unes polítiques monetàries més expansives, i el Banc Central Europeu ha d'estar disposat -i ho ha de dir- a acceptar una inflació una mica més alta: el Vell Continent necessita polítiques fiscals més expansives, amb uns pressupostos alemanys que compensin l'austeritat d'Espanya i d'altres països europeus perifèrics en dificultats, en lloc de reforçar-la. Fins i tot amb aquests polítiques aquests estats perifèrics afrontarien uns anys molt difícils. Però, si més no, hi hauria alguna esperança de recuperació. El que veiem, però, és una inflexibilitat inamovible. Al març els líders europeus van signar un pacte fiscal que va blindar l'austeritat fiscal com a resposta a tots i cadascun dels problemes. Mentrestant, els dirigents del Banc Central insisteixen a recalcar que apujaran els interessos davant del més mínim indici d'augment de la inflació. Així doncs, és difícil evitar la desesperació. En lloc d'admetre que s'han equivocat, els líders europeus semblen decidits a estimbar l'economia -i tota la societat- daltabaix d'un precipici. I el preu el pagarà el món sencer. Paul KrugmanThe New York TimesDiari Ara (22-04-2012)Enllaç
Suposo que als nordamericans no els hi fa gens de gràcia la competència del euro. Per aixó m'imagino que han comés l'errada intencionada de dir que Espanya "no malbaratava".
Espanya malbaratava no perquè gastés diners que no tenia, sinó perquè en tenia però els gastava malament. Els podien haver gastat en universitats i recerca biomèdica, per exemple, però feien AVEs a cada província i autovies per on no hi passava ningú. Però el que diu Krugman és cert: el problema d'Espanya no era el deute públic, que aquest era baix. El problema és que els ingressos que rebia l'Estat, que eren suficients per pagar aquells capricis de nou ric, es basaven en una una activitat basada en l'activitat immobiliària i els alts rendiments especulatius d'aquesta activitat s'han esborrat de cop i volta. Espanya no ha malbaratat gastant el que no tenia. El que passa és que, el que tenia, el va gastar en infraestructures de merda que ara que no hi ha pasta no serveixen per a res. Una de les coses que deia Krugman quan les coses anaven bé a Europa i Espanya era la necessitat de polítiques econòmiques anticícliques: és a dir, llavors que hi havia pasta, moderar la despesa i mantenir un creixement més moderat amb política fiscal. Per tal que ara, quan el cicle és negatiu, no anar tan collats. Ara la Merkel i companyia ens condemnen a un procés fiscal que agreja el cicle negatiu. Tot plegat perquè en el seu dia no es va fer cas del que deia gent com Krugman i això era un festival de nou rics i de capitalisme sense control. A Espanya, a Catalunya i a tot Europa.
ja es pot tancar el fil i no és ironia. punt | 0.844687 | curate | {"ca": 0.985640266469282, "es": 0.0051813471502590676, "fr": 0.008586232420429312, "nl": 0.0005921539600296077} | |
macocu_ca_20230731_6_162874 | Consumiu peix amb seguretat
Visualitza
Data
El cartell, dissenyat per ser penjat a les peixateries, recull els tres consells essencials per prevenir l'anisakiosi.
Paraules clau
Peix; Prevenció; Anisakiosi
Citació recomanada
Consumiu peix amb seguretat [cartell]. Barcelona: Departament de Salut; 2005. | 0 | curate | {"ca": 0.9863481228668942, "en": 0.013651877133105802} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_540596 | Uns 160 activistes entren en una granja de vaques de Sant Antoni L’entrada s’ha fet a les 10 del matí i hi han estat un parell d’hores Unes 160 persones han entrat aquest diumenge cap a les 10 del matí a una granja de vaques de Sant Antoni de Vilamajor i s’hi han estat durant un parell d’hores. El responsable de l’explotació ramadera ha alertat als Mossos d’Esquadra que s’hi han desplaçat. També ho han fet efectius de la Policia Local.Els agents han parlat amb els activistes i, poc després, aquests han sortit de les instal·lacions. Durant les dues hores que han estat a l’interior, han estat fent fotografies i vídeos per documentar la situació dels animals i ja han anat comentant a través de les xarxes socials. També els han estat donant aigua perquè, segons asseguren, alguns no en tenien. Els Mossos han identificat una persona com a responsable del grup, han confirmat fons de la policia catalana a EL 9 NOU.L’acció està promoguda per l’organització Action for liberatin i porta el nom de Meat the victims. L’objectiu, en aquest cas, era denunciar la indústria làctica i l’explotació d’aquests animals. Els activistes han arribat fins a Sant Antoni amb autocars i vehicles particulars i, després, han fet un recorregut a peu d’uns deu minuts per arribar a la instal·lació ramadera. Han entrat sense violència quan ja hi havia gent treballant. “Volem ensenyar al públic quina és la realitat d’aquests animals”, diu Massim Akandouch, organitzador de l’acte.És la segona vegada que Action for liberation actua a la comarca. La primera va ser al març en una granja de porcs de Sant Pere, molt a prop d’on van entrar aquest diumenge. Ja aleshores va generar crítiques de les organitzacions agràries.Crítica d’AsajaL’organització Asaja ja ha denunciat públicament aquesta acció. Ja comença a passar de taca d’oli, ja no podem estar tranquils ni a casa nostra”, diu Rosa Pruna, presidenta d’Asaja a Catalunya que defensa la feina que fan les granges.https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/uns-160-activistes-entren-en-una-granja-de-vaques-de-sant-antoni/_______________________________________________________________________________________________Un grup de adolescents que no entenen que és un sistema productiu, entrant en una granja de vaques.Creient que denuncien maltractament als animals.Quanta gana els hi falta veure per entendre alguna cosa ... pic.twitter.com/cq9Ob9LKhz— La Païssa Rosario) 14 de juliol de 2019 Aquí teniu la foto de grup.Això és el que anaven a fer.Individualisme i narcisisme.A aquests tant se'ls hi fa si es crema el territori o si no. Si la gent pot viure de la terra o si no.Veuen pel·lícules de Disney i viuen deslligats de la realitat. pic.twitter.com/g56GvQFYUu— La Païssa Rosario) 15 de juliol de 2019
Tot per unes "vaques nadó" apartades de la mare... Aviam, cagon l'hosti. Són vedelles. Que no tenien aigua? I uns collons, el ramader no deixa morir el bestiar de set. O potser els abeuradors són automàtics?Una bona ruixada de mesquita es mereixen aquests pijos de merda.
Deien els pagesos que als vedells no se'ls pot donar aigua i que els hi posen llet nova cada 5 hores
Els en pots donar, però no en beuran perquè amb la llet ja en fan prou.
Em sembla que els vedelles acabats de nàixer, si els hi dones aigua, agafen unes diarrees mortals.
Però els deus haver d'obligar, oi? Perquè jo tinc cabres i ja et di que per voluntat pròpia no en beuen pas.
Vaja, com els nadons humans, tampoc beuen aigua. Ja l'obtenen de la lactància. | 0.821425 | curate | {"ca": 0.9962395140295054, "es": 0.0037604859704946487} | |
macocu_ca_20230731_3_500933 | #MarcaEspaña Atac homòfob a Galícia: Destrossen una bandera de l’Orgull en un local de Vilaboa
El local assegura que continuaran defensant la llibertat i demana als vàndals que demanin disculpes
Àlex Huguet 26/06/2022
En plena celebració de l’orgull i dels drets LGTBIQ+, la part més casposa d’Espanya encara surt a repartir odi contra el col·lectiu. En les últimes hores s’han compartit per les xarxes socials les imatges d’un xiringuito de Galícia, a Vilaboa, on es van trobar amb la bandera de l’orgull completament esquinçada.
No només això, sinó que l’acte vandàlic també va comportar destrosses a la resta del local, que també es va trobar amb les cadires, taules i para-sols tirats a terra i desordenats, així com diversos claus posats dins els panys de les portes. Així ho han compartit a les seves xarxes socials, acompanyats d’un missatge en gallec on reivindiquen que aquest xiringuito no veta l’entrada a ningú, “independentment del que facin a la seva vida privada, i més si és amb amor”. El local també assegura que “continuarem defensant la llibertat”. A banda d’agrair el suport dels veïns, també demanen que les persones que van cometre els actes vandàlics demanin disculpes. | 0.833438 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_1_33902 | News
El Ple de la Paeria, en la sessió ordinària de dijous 31 de gener, va aprovar el pressupost general per a l’exercici 2013, que ascendeix a 7.999.700,77 euros, tant pel que fa a l’estat d'ingressos com de despeses, un 10,40% menys que l’any 2012 (8.928.168,27 euros).
La direcció del programa FutbolNet, promogut per la Fundació FCBarcelona, va organitzar el segon taller per a pares i mares dels joves que estan realitzant el projecte, dimecres 30 de gener, en una aula de l’institut Antoni Torroja.
El paer en cap de Cervera, Ramon Royes, va assistir a la presentació de la nova marca Salut Mental Catalunya, en un acte presidit per la consellera de Benestar i Família de la Generalitat, Neus Munté, dilluns 28 de gener, al Palau Robert de Barcelona.
El Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL), mitjançant el Servei Comarcal de Català de la Segarra del CNL de Lleida, amb la col·laboració del Consell Comarcal i la Paeria, organitzen un curs de català de nivell superior, del gener al maig, al Centre d'Empreses Innovadores de Cervera.
Ja podeu consultar la revista del febrer. En aquest número trobareu informació sobre l’obertura de l’Eix Transversal convertit en autovia, el programa d'actes de la Festa Major del Santíssim Misteri, dades estadístiques de la pàgina web municipal, recomanacions d'actuació en cas de nevades, el cartell de Carnestoltes...
Diumenge 27 de gener, en la primera representació del 2013 de teatre infantil i juvenil de La Xarxa Cervera, "El follet valent a la ciutat", hi va participar la Coral infantil Nova Cervera cantant l'última peça musical de la cantata "El Follet Valent" (de Núria Juanet i Clara Ripoll).
El jurat del 24è Premi de periodisme turístic “Pica d’Estats”, que convoca el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, va atorgar el premi al millor treball de televisió a un reportatge del tristament desaparegut meteoròleg i periodista cerverí Toni Nadal.
Divendres 25 de gener es va presentar la nova Àliga, en un acte al Paranimf de la Universitat, amb la participació del paer en cap, Ramon Royes, el director general de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat, Lluís Puig, i el comissari de l’exposició, Salvador Puig.
Entre el 25 de gener i el 10 de febrer, coincidint amb la Festa Major del Santíssim Misteri, l'Agrupació Seny Major i la Confraria de l'Àliga de Cervera organitzen un seguit d'activitats per commemorar la recuperació de l'Àliga de Cervera.
Ramon Royes es va reunir amb Maria Rosa Eritja i Maria Rosa Armengol, presidenta i secretària general, respectivament, de la Federació d'Empresaris de Comerç de Lleida (Fecom) per establir vies de col·laboració entre aquest ens i la Paeria de Cervera. La trobada va tenir lloc a la seu de Fecom, a Lleida, dimecres 23 de gener.
La Paeria de Cervera, la Diputació de Lleida i el Bisbat de Solsona han arribat a un acord per sufragar a parts iguals el cost, 3.500 euros, de la rehabilitació del contrapès de fusta de la campana Carranca. L’acord és fruit de les gestions que va realitzar el paer en cap,
La concentració es va desenvolupar amb unes paraules d'introducció del paer en cap de Cervera, Ramon Royes, en favor de la Declaració en tant que alcalde de municipi adherit a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i declarat 'Territori Català Lliure'.
Cada divendres a la tarda, fins al mes de maig, es disputa la tercera edició del Torneig de bitlles l’Espàtula, a la pista del Centre Obert l’Espàtula, al carrer Victòria. Al campionat, que va començar divendres 18 de gener, hi participen tres equips.
El paer en cap, Ramon Royes, i el regidor de Serveis Socials, Jaume Carcasona, s’han reunit, dimecres 23 de gener, amb el Servei de suport al dol de Ponent, per establir vies de col·laboració amb l’objectiu que aquesta entitat ofereixi els seus serveis a la ciutadania de Cervera.
Entrats ja al quart mes de treball, dilluns 21 de gener va tenir lloc, als patis de l’institut Antoni Torroja, el lliurament de diplomes als guanyadors del quart dels sis mòduls sobre valors dels quals consta el Programa Futbolnet, que organitza la Fundació FCBarcelona a Cervera.
Dimecres 23 de gener el Parlament fa pública la Declaració de Sobirania, que és clau per a l’exercici del dret a l’autodeterminació i l’objectiu que Catalunya esdevingui un nou Estat. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) convoquen concentracions de suport arreu del país. A Cervera es farà a la plaça Major a les 19 hores.
El poble de Malgrat va celebrar la tradicional festa en honor del seu patró, Sant Sebastià, diumenge 20 de gener, amb l’organització d'actes diversos, dels quals en van gaudir els veïns del poble i els visitants. El paer en cap de Cervera, Ramon Royes, va participar a la festa.
L’atleta Hugo Figueras Blanco, del Club Fondistes Cervera, va guanyar diumenge 20 de gener la Marató Costa Daurada, un exigent circuit de 42.195 metres per la ciutat de Tarragona, que va completar amb un temps de 2 h, 34' i 38''. | 0.866018 | curate | {"en": 0.0008030515960650472, "ca": 0.9991969484039349} | http://www.cerverapaeria.cat/news/aggregator/folder_summary_view?b_start:int=500&-C= |
mc4_ca_20230418_9_416629 | Vicent Moreno: “Moltes gràcies, amigues i amics” | Escola Valenciana
Vicent Moreno: “Moltes gràcies, amigues i amics”
3 juny, 2018 | Notícies amics escola
Vicent Moreno i Baixauli, president d’Escola Valenciana des de 2010 fins al passat 1 de juny, s’acomiada de la presidència agraint a tots vosaltres, amigues i amics, la vostra col·laboració, complicitat i suport amb la nostra entitat, de tots i totes els que estimem la nostra llengua i volem viure plenament en valencià.
“Ara fa huit anys que vaig emprendre la tasca de presidir Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua. Si torne la vista enrere, veig que aquests anys han estat una etapa molt intensa. Quan així ha calgut, hem eixit al carrer per reivindicar una educació pública, de qualitat i en valencià, una educació, a més, amb valors d’amistat, convivència, igualtat, pau, solidaritat, coeducació, ecologia… Tampoc no hem dubtat a eixir al carrer per defensar reivindicacions socials justes, com la dignitat de les pensions, els valors democràtics o la lluita feminista per una societat de dones i homes lliures, tot amb coherència amb l’educació en valors des de l’escola que volem.
També han sigut huit anys d’il•lusió i esperança, de festa i de llengua. A les Trobades d’Escoles en Valencià ens hem reunit per celebrar que volem viure en valencià, i que ho volem fer amb normalitat. Volem la nostra llengua a cada àmbit de la nostra vida, com a llengua vehicular de l’ensenyament i porta cap al plurilingüisme, i també ben present a uns mitjans públics en valencià o com a requisit per accedir a la funció pública.
Són molts els projectes i els espais que hem compartit. La vostra ajuda i col•laboració ha sigut indispensable per portar endavant els nostres projectes. Per a Escola Valenciana ha sigut un plaer fer-ho al vostre costat. Des d’Escola Valenciana continuem treballant per aconseguir l’objectiu de viure plenament en valencià.
Seguirem” | 0.868679 | curate | {"ca": 0.9765502866076081, "pt": 0.018759770713913496, "pl": 0.004689942678478374} | https://escolavalenciana.org/2018/06/03/vicent-moreno-moltes-gracies-amigues-i-amics/ |
mc4_ca_20230418_4_370652 | Resultats i cròniques del cap de setmana del 12 i 13 de maig de 2018 - CBFC
Home / General / Resultats i cròniques del cap de setmana del 12 i 13 de maig de 2018
Amb els equips “grans” ja sense competició continua la lliga per la resta i ja podem celebrar tres Campionats:
CAMPIONES Infantil Nivell B1 Fase Regular Grup 3 (Imbatudes 12 victòries 0 derrotes falten 2 jornades)
CAMPIONES Infantil Nivell B2 Fase Regular Grup 1 (Imbatudes 13 victòries 0 derrotes falta 1 jornada)
CAMPIONES Pre-Infantil Nivell B Fase Regular Grup 5 (10 victòries 1 derrota falta 1 partit)
FELICITATS NOIES, heu treballat, us heu esforçat a tope, heu après… i a sobra heu estat CAMPIONES!!! Orgull de jugadores, entrenadores i equip, orgull pel Club.
Sènior Copa Calalunya. Temporada finalitzada en 4a. posició.
Júnior Preferent. Temporada finalitzada en 6a. posició
Cadet Preferent. Temporada finalitzada en 5a. posició.
Cadet Interterritorial Fase Final 1. CBF Cerdanyola B 50-57 CB Granollers 1. Difícil l’encreuament amb les de Granollers 1. Partit d’anada de l’eliminatòria molt igualat i intens, al final es van imposar les visitants amb una renda de 7 punts. La setmana vinent anem a Granollers amb moltes ganes de remontar per passar a la següent fase. Força Noies!!! Força Sarda!! !.
Cadet Nivell A1. CBF Cerdanyola C 67-54 SESE 03. Feia temps que no veia a les jugadores de la Marta Arbizu i m’han agradat molt, fent una primera part espectacular, gran defensa i verticalitat en atac per anar-se’n als vestuaris de més de 20 punts de diferència. La garra, la lluita d’aquest equip s’hauria d’encomanar. A la segona part, amb tot menys o més decidit, hem abaixat el ritme i les de Virrey Amat ho han aprofitat per anar retallant la distància. Tornem a ocupar la primera posició compartida amb CB Gavà i CB Sant Josep Obrer. Felicitats Noies!! !.
Infantil Nivell A1 Tercera Fase. Basket Almeda 1 66-41 CBF Cerdanyola A. Superiors les locals amb petites diferències a cadascun dels 8 quarts. Bona actitud de les nostres en defensa, ens manca més resolució i verticalitat en atac. Heu de confiar en el vostre potencial i quina manera millor que fer-ho intentant guanyar al líder la propera setmana. Força Noies!! !
Infantil Nivell B1 Fase Regular Grup 3. CBF Cerdanyola B 70-37 UE Sant Cugat Negre. CAMPIONESSSS ! !!! FELICITATS I GRÀCIES!!! Fase regular immaculada 12 victòries en 12 partits, les jugadores de la Blanca rebien al segon classificat i el resultat ho diu tot. El caràcter d’aquest equip us fa grans, molt grans i el millor de tot és la vostra progressió. Molt orgullosos de vosaltres.
Infantil Nivell B2 Fase Regular Grup 1. CBF Cerdanyola C 61-55 UE Sant Cugat Vermell. Es pot igualar a l’Infantil B? Doncs si: Vosaltres també sou CAMPIONES i encara amb una victòria més 13-0. Tots els elogis a les vostres companyes també són extensibles a vosaltres. Gaudiu jugant i això es veu a la pista i a la graderia. Moltes gràcies a tot l’equip que molt ben dirigits pel Jesús ens heu donat una alegria cada cap de setmana. Avui ens heu fet patir una mica al final davant les segones classificades les veïnes de l’UESC però al final ha caigut la 13a.
Pre-Infantil Nivell A1. Grup 2. CBF Cerdanyola 34-38 TGN Bàsquet. De vagades sembla que només lloem als equips que guanyen més o que guanyen sempre i hem de valorar justament els mèrits d’un grup com sou vosaltres que us esforceu al màxim i no trobeu la merescuda recompensa. Senzillament GRÀCIES pel treball i les ganes amb que jugueu. Avui semblava que podria caure la primera victòria, heu lluitat fins al final i no ha pogut ser de totes formes des del Club ens sentim orgullosos de vosaltres.
Pre-Infantill Nivell B. Grup 5. CBF Cerdanyola B 59-37 Bosco Horta. Altre equip CAMPIÓOOOOOO, Qué grans que sou!!! Havíeu de superar la darrera prova davant el tercer classificat i com en tota aquesta fase l’heu superat d’una manera excel·lent. L’objectiu dels equips de base no ha ser guanyar més o menys partits si no progressar individualment i com equip i vosaltres heu aconseguit donar un salt de qualitat gran i a sobre heu estat Campiones, GRÀCIES EQUIP.
Mini Nivell A1. Fase Regular Segona 4. Basket Almeda 80-61 CBF Cerdanyola A. Gran partit de dos equips amb molt de talent, el millor físic de les de Cornellà s’ha imposat, les nostres com sempre donant la cara i creixent com a jugadores molt prometedores que ja tenen un “gen lluitador” que us anirà molt bé en categories més grans. Felicitats EQUIP.
Mini Nivell C. Fase Regular Grup 3. Jugat divendres partit ajornat. AE Les Corts 37-49 CBF Cerdanyola B. Victòria davant les líders, el divendres a la tarda es va jugar aquest partit corresponent a la passada jornada i que no es va poder jugar per condicions meteorològiques. Molt intenses en defensa deixant al líder amb només 37 va ser clau per imposar-se.
Mini Nivell C. Fase Regular Grup 3. CBF Cerdanyola B 50-0 CB Montpedròs Blau. Doble jornada i doble èxit de les jugadores de la Marta Arbizu i l’Anna, molt voluntarioses les jugadores visitants i molt mèrit la seva competició. Les nostres desprès de guanyar al líder divendres estaven “on fire”. Felicitats Equip!! !.
Pre-Mini Nivell B Grup 1. CBF Cerdanyola A 43-33 BF Viladecans. Felicitacions dobles per l’equip de la Marina i les seves guerreres, Campiones al Torneig TIM d’Andorra http://tim.nbn23.com/ i també han sortit victorioses amb el ja líder i campió de Grup BF Viladecans. La Marina ha aconseguit transmetre el seu caràcter a la pista i ara ja “mosseguem”, tenint en compte la ganes d’aprendre i de competir de totes les jugadores ja tenim un altre equip de petites referent al Club.
Pre-Mini Nivell D2 Grup 2. CBF Cerdanyola 14-54 CE Escola del Carme. Tot i que guanyarem el partit per alineació indeguda, les de Sabadell només han vingut amb 6 jugadores. Les visitants, segurament més grans d’edat per la seva coordinació i eficàcia de cara a cistella, han sigut millors. Nosaltres alternàvem quarts molt competitius amb altres que ens despistàvem molt. De totes formes molt bé per les vostres ganes de jugar.
← Previous Story IMPROVE BASKETBALL. Campus d’Estiu Cerdanyola
Next Story → Resultats i cròniques del cap de setmana del 19 i 20 de maig | 0.709663 | curate | {"ca": 0.8883957922419461, "es": 0.050131492439184744, "en": 0.03648915187376726, "de": 0.01101249178172255, "pt": 0.006574621959237344, "et": 0.0009861932938856016, "fr": 0.0052596975673898745, "id": 0.0011505588428665351} | http://cbfcerdanyola2.cbfcerdanyola.org/resultats-i-croniques-del-cap-de-setmana-del-12-i-13-de-maig-de-2018/ |
mc4_ca_20230418_3_446978 | Viatge al país dels blancs | Cesc Batlle | Enginyer industrial. MBA | Articles | El Punt Avui
Viatge al país dels blancs Viatge al país dels blancs Viatge al país dels blancs Viatge al país dels blancs + Viatge al país dels blancs E-mail
Enginyer industrial. MBA - 23 abril 2019 2.00 h
Viatge al país dels blancs Viatge al país dels blancs Viatge al país dels blancs Viatge al país dels blancs Viatge al país dels blancs E-mail
“Del grup amb què viatjava l’Ousman, només aconsegueixen travessar el desert 6 de 46
Acaba de publicar-se Viatge al país dels blancs (Rosa dels Vents, 2019), a on Ousman Umar ens explica la seva experiència com a emigrant des de la seva Ghana natal, fins a arribar a Barcelona. Un viatge que en avió duraria 6 hores, però que a ell li va costar més de 4 anys. Ousman ens relata el seu viatge, que fonamentalment està ple de grans dificultats i penúries, sense estalviar-nos-en cap part, incloent diversos episodis que són, literalment, a vida o mort. Com a lector, hom té la sensació d’estar vivint una nova Odissea, però aquesta real i en ple segle XXI, quan de la mà d’Ousman passem de la seva Ghana natal tropical, al desert del Sàhara, el qual creua a peu, i d’aquí a la Líbia d’en Gaddafi i Algèria i el Marroc, per després passar a Mauritània i arribar a Lanzarote després de dos dies a l’oceà.
Pel camí, Ousman es topa amb contrabandistes de persones, traficants, màfies i explotadors de tota mena. També amb personatges que l’acullen sota la seva ala i li permeten d’agafar aire, recuperar-se, i estalviar per poder continuar el seu viatge. Ara que, pràcticament a diari, ens esgarrifem amb les noves de tants i tants emigrants que moren ofegats al Mediterrani, amb l’Ousman descobrim que això, en realitat, només és la punta de l’iceberg i que, de fet, el lloc a on moren la majoria dels emigrants és a la terrible travessia del desert del Sàhara, que l’Ousman descriu com un “enorme cementiri”, i durant la qual periòdicament es van trobant grups de cadàvers momificats, testimonis muts de l’escruixidor preu que paguen els emigrants. Del grup amb què viatjava l’Ousman, només aconsegueixen travessar el desert 6 de 46.
Ousman es defineix com a afortunat i, certament, surt il·lès de moltes situacions a on altres, com Musa, el seu millor amic, moren. En aquest sentit, el moment en què Ousman coneix la seva futura mare adoptiva a Barcelona resultaria increïble, si no fos que és rigorosament cert. És finalment aquesta adopció que dona a l’Ousman un port segur a on arrecerar-se, evolucionar i créixer, i passar de ser analfabet a la seva arribada a Barcelona, a dominar l’anglès, el català i el castellà, i a tenir un títol universitari. Però l’Ousman no s’ha aturat aquí, i ha fundat Nasco (https://nascoict.org), una ONG destinada a millorar l’educació dels nens ghanesos, per tal que puguin millorar el seu futur al seu país natal, i no es vegin així abocats a passar per migracions tan dures com la seva.
Però el que el llibre no pot transmetre, i el que jo trobo més impressionant, és que, quan parles amb l’Ousman, a qui tinc el privilegi de conèixer personalment, sempre té una visió positiva i alegre sobre el futur, la vida i el món en general. Ser capaç de viure la vida així, malgrat totes les seves duríssimes vivències, és, crec, un extraordinari exemple vital.
El Punt Avui. Girona 23-04-2019, Pàgina 4 | 0.866709 | curate | {"ca": 0.9835082458770614, "cs": 0.008695652173913044, "it": 0.007796101949025486} | http://admin2014.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1587657-viatge-al-pais-dels-blancs.html |
wikipedia_ca_20230401_0_686970 | Pesteriovo
Pesteriovo (en rus: Пестерёво) és un poble de la República de Buriàtia, a Rússia, segons el cens del 2010 tenia 448 habitants. | 1 | perfect | {"it": 0.07352941176470588, "ca": 0.9264705882352942} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=686971 |
macocu_ca_20230731_6_418520 | ----Es manté la polarització perquè interessa al populisme dominant per una i una altra banda--- ----Quin Espanya ens ha de donar glòries? Els madrilenys de Moratalaz? Els aragonesos de Calataiud? O seran els bascos que renunciaran al contingent?" ---- ----Algú del Consell ha tirat una mirada a com afectarà les nostres exportacions agrícoles i el turisme anglés el pacte entre el Marroc i el Regne Unit?---- Read More | 0.70567 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_105386 | Doncs això, avui es presenta la nova temporada del convidat amb Andrés Iniesta com a primer entrevistat. Ja fa molt temps que sabem que Iniesta parla un català força correcte però no el fa servir mai.Creieu que aquesta vegada, sortint a la Televisió nacional de Catalunya en prime time es dignarà a fer-lo servir o ni així?? ?En cas negatiu, per què collons el va aprendre si no l'usa mai??? (Exemple de l'Iniesta quan en un temps remot el va parlar.)
En cas negatiu, per què collons el va aprendre si no l'usa mai?? ?Ara és delictiu que algú aprengui un idioma o què?
No, però sí que TÉ DELICTE no fer-lo servir a la Televisió de la què n'és la llengua vehicular.
No l'he vist molts cops, però el programa aquest es tracta de parlar amb l'entrevistat en plan relaxat i informal, a casa seva. Per veure una entrevista amb l'Iniesta parlant un català forçat i incòmode (normal, de no fer-lo servir) quasi la prefereixo veure en castellà.Dit això, no la veuré, perquè el que pugui dir qualsevol jugador del Barça me la sua bastant.
No trobo pas que el parli "forçat i incòmode". En tot cas no serà més "forçat i incòmode" del que qualsevol català parli el castellà, i ho fem sense problemes.
Jo els primers cops que el vaig sentir parlar, en declaracions després del partit i tal es notava que li costava bastant, i que el discurs no era massa elaborat, precisament perquè no dominava massa la llengua, suposo que en una entrevista en profunditat es notarà més. (Insisteixo, és una opinió només des del punt de vista de l'espectador)
Discrepo però bé, anem justificant que els castellanoparlants no parlin la llengua (com si parlèssim Klingon). Ja ens ho trobarem. | 0.853203 | curate | {"ca": 0.9884708737864077, "it": 0.011529126213592233} | |
mc4_ca_20230418_6_760497 | delCamp.cat | Aprofiteu per menjar Edicions
El Bitllet Aprofiteu per menjar per
Sé que sona un pèl hedonista tenint en compte que hi ha milions de persones que no tenen prou recursos com per alimentar-se suficientment. No només a l'Àfrica subsahariana, sinó també aquí, possiblement al nostre replà. Però queden pocs dies perquè s'acabin de manera oficial les festes nadalenques i no em puc estar de dir-vos que aprofiteu. Aprofiteu per menjar el que vulgueu. Xocolata, torró, tortell, polvoró, neula... si voleu, també, un bon gelat.
Ningú us ha de jutjar pel que mengeu o deixeu de menjar. Vosaltres sou els qui han de decidir —més enllà de transtorns alimentaris que deixarem per als experts— si us ve de gust o no. Potser no cal anar a l'extrem de la sal de fruites o la neteja d'estómac, cadascú hauria de conèixer prou el seu cos per saber quan ha de dir prou o, per contra, quan pot seguir ingerint aquests dolços, aquest menjar tan típic —i no tan típic— d'aquestes festes, i taaaaan bo.
El millor és que l'estigma de persona grassa, aquests dies, es deixa de banda. Només aquests dies. La resta de l'any tornem a la cultura del fitness, els macronutrients i les quilocalories. I que si no segueixes l'última dieta miraculosa no compleixes el teu paper dins la societat. La gordofòbia es menja tota racionalitat i passa a considerar la persona absolutament moldejable als designis de la moda del moment. Però ja en parlarem un altre dia, d'això. Que són festes i aquest és el nostre moment, companyes! | 0.827949 | curate | {"ca": 1.0} | http://delcamp.cat/opinio/18510/aprofiteu-per-menjar |
racoforumsanon_ca_20220809_1_312619 | Confesseu, pecadors i pecadores del xat!
-confesse que estic molt pagà perquè ixiré al ral.li humoristic del poble del costat, i em fa molt de comboi -confesse que m'enterat de que una de les meues millors amigues coneix a 2 usuarisses d'albaida dels correfocs si és que el món és un mocador! -confesse que ixa mateixa amiga va marxar a venecia d'erasmus el dimarts i la trobare molt a faltar
si, si i si hehehe, si que és a carcaixent, si que em referia a vosatros i si que és sara
Sara! Q gran!! !^^ I està a Venècia?? No ho sabia... | 0.729028 | curate | {"ca": 0.9488636363636364, "pt": 0.00946969696969697, "en": 0.01515151515151515, "es": 0.026515151515151516} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_94639 | Acabo de trobar aquesta pàgina web, que trobo que és una iniciativa interessant per conscienciar la gent sobre el desastre del vessament de petroli que està tenint lloc al Golf de Mèxic. L'interessant d'aquesta pàgina és que permet fer comparacions de la superfície del desastre, amb per exemple, qualsevol lloc del món inclosa la nostra pròpia ubicació. Si ja de per si fa feredat, compareu-ho amb les vostres localitats veïnes: http://www.ifitwasmyhome.com/
Espero no torni a succeir... | 0.754041 | curate | {"ca": 0.9422680412371134, "pt": 0.0577319587628866} | |
mc4_ca_20230418_11_734684 | FCF | L’impacte d’#Orgullosa al World Soccer Congress
Futbol Femení | 12/04/2019
La seleccionadora catalana Natàlia Arroyo ha estat una de les ponents en la conferència sobre l’auge del futbol femení a l’estat espanyol.
La gran evolució que està tenint el futbol femení ha arribat al World Soccer Congress, esdeveniment que se celebra a Barcelona avui i demà dissabte 13 d’abril. Amb l’auge de la popularitat de les futbolistes, la primera ponència del congrés ha estat ‘L’evolució del futbol femení: el cas espanyol’ amb la participació dels millors experts a nivell nacional i internacional en aquest àmbit.
A les 9.50 hores s’ha iniciat el debat sobre el futbol femení amb les intervencions de la seleccionadora catalana Absoluta i sub 17 femenina, Natàlia Arroyo; del seleccionador nacional de l’Absoluta Femenina, Jorge Vilda; la capitana de la selecció palestina i responsable de Comunicacions de FIFA, Honey Thaljieh; la jugadora del València CF i internacional Marta Carro; la directora del futbol femení del FC Barcelona, Maria Teixidor; i l’especialista en aquests temes Ana Rosell.
Arroyo ha explicat que “la Federació Catalana de Futbol s’ha posat mans a la obra per fer un pas més en la visibilitat i dotació de recursos al futbol femení per tal que els clubs hi treballin i les jugadores s’animin a jugar gràcies al projecte #Orgullosa. Aquesta campanya compta amb quatre eixos, entre els que destaca la visibilitat amb l’emissió de partits de futbol femení a la televisió autonòmica i a l’FCF TV. Un altre punt important són les ajudes econòmiques que reben els clubs per afavorir la creació d’equips femenins, entre d’altres”.
L’FCF porta desenvolupant el projecte #Orgullosa durant dues temporades i, per aquest motiu, la seleccionadora catalana ha comentat que “sent el segon any de la campanya s’ha demostrat que ha estat i és tot un èxit. I és que entre altres accions que porta a terme l’FCF, cada 1 de maig es mobilitza el territori per donar a conèixer aquest esport entre les noies més joves i el millor exemple és que enguany se celebra la setena edició de la Jornada de Futbol Femení. La part lúdica del projecte la trobem en l’organització del Campus d’estiu i la participació a La Ciutat dels Somnis; mentre que la Federació també aposta per la formació amb la subvenció dels cursos per a entrenadores i àrbitres”.
Tots ells han debatut les causes esportives i socials que han motivat que avui dia el futbol femení creixi a passos agegantats i han detallat les properes actuacions que s’hauran de dur a terme per a la seva consolidació. I és que en aquest congrés mundial el paper de la dona té un paper fonamental, ja que també hi haurà com a ponents la jutge del subcomitè del jugador de FIFA, Desireé Ornella Bellia; la vicepresidenta d’Integritat de la RFEF, Ana Muñoz; la catalana Clàudia Pons, actual seleccionadora nacional de l’Absoluta Femenina de futbol sala; Marta Vieira da Cruz, de la Federació Portuguesa de Futbol; advocades i altres seleccionadores, entre d’altres.
L'Estadi RCDE Stadium registra el rècord d’assistència en un partit de futbol [...] | 0.896258 | curate | {"ca": 1.0} | http://fcf.cat/noticia/l-impacte-d-orgullosa-al-world-soccer-congress/12/04/2019 |
crawling-populars_ca_20200525_42_53035 | Le Pen i Ferrusola estan a les antípodes de les hostesses del torneig de tennis amb glamur
2 min. 14/05/2017 23:30
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
189 Comentaris
8 Comentaris
7 Comentaris
1 Comentaris
6 Comentaris
A la portada de l'Arabalears.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0 | curate | {"ca": 0.7052896725440806, "eo": 0.0327455919395466, "en": 0.0982367758186398, "de": 0.010075566750629723, "es": 0.12090680100755667, "br": 0.0327455919395466} | : /firmes/roser_porta/gerros-no-tenen-fred_0_1794420661.html |
mc4_ca_20230418_0_613265 | Lloguer cases amb piscina a Petra - habitaclia
2 anuncis de lloguer cases amb piscina a Petra
Avui disposem de 2 cases en lloguer a Petra. També trobaràs cases en venda i obra nova a Petra. El portal immobiliari habitaclia.com. Coneix tota l'oferta immobiliària a Petra des d'habitaclia.com. Al portal immobiliari habitaclia.com trobaràs el que estàs buscant, i si no, pots donar-te d’alta al nostre servei d’alertes i t’avisarem de forma gratuïta.
habitaclia.com > Mallorca > Pla de Mallorca > Filtre > Lloguer Petra > Lloguer cases amb piscina a Petra
Lloguer àtics segona mà a Petra Àtics amb piscina a Petra | 0.721344 | curate | {"ca": 0.9386401326699834, "en": 0.06135986733001658} | https://catala.habitaclia.com/lloguer-cases-piscina-petra.htm |
oscar-2201_ca_20230904_0_63265 | We use cookies (including those from third parties) to collect information about the use of our website by the visitors. These cookies help us to provide you with the best possible online experience, to continuously improve our website and to present to you offers that are tailored to your interests. In particular, we can let your user data be analysed using Google Analytics, a service of Google LLC, and this may necessitate the transmission of your data to the USA. The data processing undertaken in this regard is essentially carried out by Google. Google does not process your data anonymously. Besides, we don’t know which data Google processes and for which purpose. Google will possibly use your data for their own purposes and at their own discretion, e.g. for profiling as well as to merge it with other data, such as existing Google accounts. You can find further information about this and all cookies used by us here. By clicking on the “Accept” button you declare your consent to the use of all cookies. Should you prohibit the use of cookies by clicking on the “Reject” button, we shall only use technical cookies which are required for the operation of the website. You will find all technical cookies here. You can find instructions on how to delete already installed cookies here.
Show more
Reject
Agree
Barcelona
Empresa
Informació d'E&V
Localitzacions
Commercial
Yachting
Blog
Blog
Habitatges de luxe
Coneixements immobiliàris
Interiorisme
Empresa
Llista de favorits
Català
English
Español
Oferir immoble Propietats Carrera professional El nostre equip
...
Barcelona Propietats Oferir immoble Carrera professional El nostre equip
Empresa
Informació d'E&V
Localitzacions
Commercial
Yachting
Llista de favorits
Català
English
Español
Trobi un lloc per a anomenar-lo seu
Tornar
Last searches
Cancellar
Last searches
Cerca avançada
Cerca avançada
Tornar
Esborrar tots els filtres
Cancellar
Loading...
Cercar
Vendre immoble
We know the true value of your property
Carrera professional
Become a part of Engel & Völkers
Engel & Völkers Barcelona > Blog > ¿Estrenar una propietat? Descobreixi la nostra selecció a Barcelona!
¿Estrenar una propietat? Descobreixi la nostra selecció a Barcelona!
Estrenar una propietat té un gran nombre d'avantatges, no només per l'avantatge de reduir a la seva màxima expressió qualsevol possibilitat de desperfecte o funcionament pel pas del temps o desgast, sinó també per la calidesa que transmet ocupar un espai per primera vegada. La possibilitat de personalitzar de zero la seva nova llar, gaudir d'instal·lacions que funcionen a la perfecció, és retribuït a la persona amb una àmplia sensació de benestar i també amb una qualitat de vida més gran.
La gran cartera d'Engel & Völkers Barcelona
La immobiliària compta amb una gran cartera de propietats a estrenar, amb una divisió específica d'Obra Nova. Allà es troben opcions d'avantguarda reconegudes internacionalment per la seva qualitat, excel·lent refinament arquitectònic i una localització excepcionals per als clients més exigents.
Excel·lents opcions de lloguer
Si està pensant en el lloguer d'una propietat a Barcelona a Engel & Völkers trobarà allò que busca. Destaquem en aquest article 2 opcions a Ciutat Vella i a Sant Antoni. Les dues li permetran viure a prop d'on vostè desitja amb tot el confort i les comoditats necessàries per a una vida plena. Llogar un pis nou significa la possibilitat de comptar amb diversos anys de tranquil·litat i l'avantatge de disposar del bé per primera vegada, gaudint l'experiència de la novetat.
Pis reformat a Ciutat Vella que compta amb més de 140 metres quadrats, 3 dormitoris i 2 banys, ideal per a una família amb nens. Gràcies a la seva ubicació totalment cèntrica, permet l'ús de transport públic als voltants de la propietat, facilitant el dia a dia a tots els que hi viuen.
D'altar banda, a Sant Antoni, trobem un pis amb 3 dormitoris i 2 banys en una superfície de 90 metres quadrats. Els seus balcons al carrer i la seva terrassa cap al centre de l'illa li aporten una lluminositat ideal per als que valoren la llum natural. Així doncs, per tots aquells que vulguin gaudir d'un tradicional pis a Eixample, aquesta és l'alternativa més destacada.
Els millors immobles per llogar
Comprar una propietat a estrenar
D'altra banda, si el que desitja és comprar una propietat a estrenar, també pot buscar a la nostra cartera diferents alternatives de primer nivell. Disposem, per exemple, de propietats a Sagrada Família o a Francesc Macià que poden resoldre les seves necessitats habitacionals amb total certesa.
L'apartament de la Sagrada Família, disposa de 2 dormitoris, 1 bany i 72 metres quadrats de superfície. Els electrodomèstics i els artefactes dels diferents ambients són de primeres marques, garantint tot el confort que suposa viure utilitzant peces de primera qualitat. A més, en ser una propietat d'obra nova, es compta amb l'avantatge de viure en un edifici que no presentarà inconvenients en cap moment en el curt termini.
De grans dimensions, comptem amb un gran pis en Francesc Macià, el qual posseeix 170 metres quadrats, 2 dormitoris i tres banys, ideal per als que prefereixen els ambients més amplis i descontracturados. El fet de tenir doble orientació ho torna molt lluminós i una opció perfecta per a gent gran. Les vistes del pis són veritablement fantàstiques, tant a la Plaça Francesc Macià com a l'Avinguda Diagonal. Situat sobre aquesta última avinguda, destaca la gran accessibilitat a tots els mitjans de transport de la ciutat. La proximitat a diferents barris permet una gran quantitat d'opcions tant per compartir en família (places i llocs d'esplai) com a opcions on menjar o sortir de nit.
Els millors immobles per vendre
Confiï amb els que més en saben, confiï amb Engel & Völkers
El fet de mantenir una línia de qualitat de suma exigència al llarg del temps, s'ha consolidat a Engel & Völkers com la primera opció en immobiliària per a aquells que busquen les alternatives més destacades del mercat immobiliari. Una formada línia de professionals al servei de la venda i lloguer de propietats, brinden el millor assessorament per a acostar-li l'opció que necessita. Davant qualsevol inquietud, no dubti en contactar amb Engel & Völkers Barcelona: obtindrà informació ampliada sobre alguna de les propietats o coneixerà diferents productes de la cartera.
Contacti ara amb nosaltres
Engel & Völkers
Barcelona
Avinguda Diagonal, 640
08017 Barcelona
Espanya
Tel. +34 936 28 98 12
Correu electrònic
Tornar
Contacti amb nosaltres
Senyor /Senyora Senyor Senyora
Falta camp obligatori
Falta camp obligatori
Falta camp obligatori
Format no vàlid. S'espera el correu electrònic.
Format no vàlid. S'espera el telèfon.
Les seves dades seran tractades per EV MMC SPAIN, S.L.U. amb la finalitat de mitjançar en les transaccions immobiliàries. La legitimació és l'execució d'un contracte o el seu consentiment. Les seves dades podran ser comunicades a proveïdors que ens presten serveis en relació a aquest tractament. Determinats dades podran ser comunicades a organismes públics per obligació legal i a tercers que participen en la projectada transacció. Podrà exercir els seus drets d'accés, rectificació i supressió de les dades, així com altres drets. Política de privacitat
Accepto les condicions de l'avís legal i de la política de privacitat
Falta camp obligatori
Enviar
Enviar
Tornar
Gràcies per la teva sol·licitud. Et contactarem lo mes breu possible.
Tornar
Contacti amb nosaltres
Gràcies per la vostra sol·licitud. Malauradament s'ha produït un error intern. Siusplau, intenta-ho més tard.
Contacte
Correu electrònic
Telèfon
Coneixem el valor de mercat de la seva propietat
Coneix el valor actual de la seva propietat? Tan si de moment només vol informar-se sobre el seu valor de mercat actual com si vol vendre la seva propietat en les millors condicions possibles: els nostres experts en comercialització, amb una àmplia experiència, estaran a la seva disposició per realitzar una taxació gratuïta i sense compromís.
Determinar
Tornar
Introduïu les vostres dades de contacte aquí
Senyor /Senyora Senyor Senyora
Falta camp obligatori
Falta camp obligatori
Falta camp obligatori
Format no vàlid. S'espera el correu electrònic.
Format no vàlid. S'espera el telèfon.
Introduïu aquí l'adreça de la propietat que es comercialitzarà. Identificarem la persona de contacte adequada per a vostè.
Les seves dades seran tractades per EV MMC SPAIN, S.L.U. amb la finalitat de mitjançar en les transaccions immobiliàries. La legitimació és l'execució d'un contracte o el seu consentiment. Les seves dades podran ser comunicades a proveïdors que ens presten serveis en relació a aquest tractament. Determinats dades podran ser comunicades a organismes públics per obligació legal i a tercers que participen en la projectada transacció. Podrà exercir els seus drets d'accés, rectificació i supressió de les dades, així com altres drets. Política de privacitat | 0.566313 | curate | {"en": 0.17763607378729218, "ca": 0.7652015486221817, "pt": 0.005579594625370075, "es": 0.016738783876110226, "sh": 0.00034160783420633114, "sq": 0.004099294010475973, "it": 0.02539284900933728, "fr": 0.00501024823502619} | https://www.engelvoelkers.com/ca-es/barcelona/blog/estrenar-una-propietat-descobreixi-la-nostra-selecci%C3%B3-a-barcelona/ |
mc4_ca_20230418_14_705291 | Sou a: Inici >> >> >> Sol·licitud de subvencions per la participació en competicions i concursos fora de l'estat espanyol 2020 (CONVOCATÒRIA ANUL·LADA)
Convocatòria deixada sense efectes segons Junta de Govern de 4 de juny de 2020
Certificat Junta de Govern 4 de juny de 2020. Deixar sense efectes la convocatòria. | 0.686871 | curate | {"ca": 1.0} | https://tramits.ccapenedes.cat/Ciutadania/DetallTramit.aspx?IdTramit=484&Imprimir=1&Emergent=1 |
oscar-2201_ca_20230904_2_101725 | Una investigadora de l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB treballant amb mascareta al laboratori | ACN
Una investigadora de l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB treballant amb mascareta al laboratori | ACN
5′
Actualitat
La investigació mèdica continua tenint massa poc en compte el sexe
Un article a 'Scientific American' recorda com la majoria de subjectes d'experiments són mascles i això dóna un coneixement esbiaixat
Redacció
03/06/2021 08:18
La diferència entre quins són els símptomes o indicis considerats típics d’un problema mèdic i què es poden arribar a trobar els professionals a la vida real pot tenir conseqüències molt greus. Això, a més, passa molt més sovint si ets una dona. Així ho expliquen en un article a la revista ‘Scientific American’ la doctora Rebecca M. Shansky, professora associada del Departament de Psicologia de la Universitat Northeastern; i la doctora Anne Z. Murphy, professora a l’Institut de Neurociència de la Universitat Estatal de Geòrgia, totes dues als Estats Units. La majoria de cops, afirmen, els “casos de manual” en medicina corresponen al perfil d’un home i que, quan una dona té el mateix problema, pot rebre un diagnòstic equivocat o que es produeixi un retard que pot arribar a costar-li la vida.
Les dues expertes posen l’exemple d’un atac de cor. La imatge que ens en fem és la d’un home suant, amb falta d’aire, agafant-se el pit o bé el braç esquerre perquè li fa mal. Resulta, però, que els símptomes en les dones poden ser cansament, nàusees i vòmits i un malestar corporal més generalitzat, en comptes de dolor local. A això s’hi suma al fet que, segons afirmen, les dones esperen més que els homes abans d’anar a l’hospital –que, en part, podria deure’s a la confusió dels símptomes–, formant una combinació molt perillosa. Aquest biaix, però, no es produeix només als centres mèdics sinó, expliquen Shansky i Murphy, també als laboratoris, on tradicionalment s’han fet experiments en rates i ratolins mascles considerant que les femelles, amb el seu cicle hormonal, podien donar resultats menys fiables, ignorant que els mascles també tenen fluctuacions hormonals que poden tenir efectes semblants o, fins i tot, més grans.
Ratolí en un laboratori | UB
Oblidar les femelles als estudis, afirmen les expertes, ens ha fet perdre molt coneixement. En neurociència, per exemple, hi ha diferències sexuals en un munt de processos com la navegació espacial, l’aprenentatge o la transmissió del dolor, però la majoria d’investigacions sobre aquests mecanismes, com en la memòria i els sentits, s’ha fet en mascles. Fins i tot quan s’estudien malalties amb més incidència en femelles, com l’Alzheimer, es treballa més –o només– amb mascles, deploren. Aquest problema que, diuen, fa pocs anys que s’està començant a reconèixer àmpliament, no només duu a problemes de diagnosi sinó també a una probabilitat més alta per part de les femelles de patir efectes secundaris de medicaments que, un cop més, havien estat provats preclínicament en ratolins mascle.
Intentar posar-hi remei, però, ha causat tensions en part de la comunitat científica que, segons Shansky i Murphy, ha protestat davant la possibilitat d’haver de fer servir el doble, el triple o el quàdruple d’animals per fer les mateixes investigacions tenint en compte el sexe i, també, el cicle reproductiu de les femelles. Això, afirmen les signants de l’article, està “arrelat en els estereotips sexistes tradicionals que contradiuen l’evidència científica” i, a més, obligar a fer servir animals mascles i femelles en recerca biomèdica és clau per eliminar “la idea que els mascles són un estàndard de què les femelles poden desviar-se”, un error que, com hem vist, pot tenir conseqüències fatals. A més, afirmen, el món de les publicacions acadèmiques i les carreres professionals a les universitats, diuen, tampoc no juga a favor de prendre’s el temps de fer les proves necessàries en mascles i femelles, encara que faci anys que hi ha guies i recomanacions per fer-ho.
Investigadora de l’IRB | Institut de Recerca Biomèdica
“El món de la ciència biomèdica”, conclouen, “fa temps que deu un realiniament del seu sistema de recompenses amb objectius de salut pública”. La feina dels investigadors, afirmen, és “posar el coneixement bàsic que acabarà formant la medicina personalitzada”, i això hauria de voler dir tenir en compte la variabilitat en els resultats dels experiments com “una oportunitat d’entendre l’amplitud del que és possible” en comptes de continuar cercant sempre una sola resposta vàlida. “És hora de fer una passa endevant i canviar la cultura científica perquè valori la recerca rigorosa que inclogui tots dos sexes”, reblen.
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari
Nom *
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres.
Tanca
Error
×
Cal acceptar els termes i condicions.
Tanca
T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí i rebràs més informació al teu correu electrònic | 0.695462 | curate | {"ca": 0.9899507389162562, "fr": 0.001379310344827586, "en": 0.0051231527093596055, "de": 0.0005911330049261083, "cs": 0.002955665024630542} | https://monplaneta.cat/actualitat/la-investigacio-medica-continua-tenint-massa-poc-en-compte-el-sexe-29932/ |
mc4_ca_20230418_14_641685 | mossegalapoma podcast 10 - Leopard has come - mossegalapoma
mossegalapoma podcast 10 – Leopard has come
by Tomàs Manzanares Balsells | 5 Nov 2007 | Podcast | 16 comments
http://media.blubrry.com/mossegalapoma/p/blip.tv/file/get/Mossegalapoma-MOSSEGALAPOMA_EPISODI_10448.m4a
Bé ja teniu disponible en format m4a el podcast #10 de mossegalapoma.
En aquest Podcast contem amb la col·laboració especial d’en Ludo, del Marc Alier, i precisament amb ell hem enregistrat tota una conversa on parlem del Leopard en detall.
A més hi ha un munt de coses més i fins i tot una sorpresa final no apte per menors 🙂
“Shownotes” tot seguit:
NEWS: Ha arribat Leopard i també el Primer Trojan per MAC OS X
IN DEEP: Parlem de Leopard en una conversa enregistrada en un bar de Barcelona entre en Ludo (Marc Alier) i un servidor.
SUGGESTIONS: Webs, Blocs i Podcast Recomenats. Avuí recomanem el podcast de “El Geek Errante”, el bloc de “Halón Disparado” i el podcast de “Mac Roundtable”.
SHORTCUTS: ESPAI PATROCINAT PER L’AGENCIA DE VIATGES TOP TRAVEL: Little Snitch, Iniciem un mini-apartat dins “Shortcuts” on parlarem de trucs interns de Leopard, avuí parlem de l’expulsió de dispositius.
YOUR QUESTIONS: Nova Secció on donem resposta a les preguntes expressades en els teus correus electrònics.
Oriol on 5 Novembre 2007 at 9:16 am
Ja tinc ganes d’escoltar-lo. Aquesta tarda quan arribi a casa me’l baixaré i suposo que entre avui i demà l’escoltaré. 😀
Segur que com els 9 anteriors, estarà molt bé! 😉
Ludo (marc alier) on 5 Novembre 2007 at 10:40 am
De fet en comptes d’episodi 10 s’hauria de titular Episodi X ! !! Per dos motius evidents 😉
Ja està baixant de l’iTunes.
ps. i a veure i aquesta vegada s’escolta la meva veu i no el constantino romero ^
Tomàs on 5 Novembre 2007 at 11:51 pm
@Oriol, no val anar al final amb la rodeta de l’iPod eh 😉
@Ludo: jejeje és cert lo de la “X”. Continues tenint veu de Constantino. Ahir mentre acabava el muntatge m’adonava que jo parlo per un públic silenciós i tu no 🙂
FZ6 on 5 Novembre 2007 at 11:52 pm
Ja esta! escoltat!
per mi, el millor, si em permets, es la secció “In deep”. La veritat es que m¡ha semblat força interessant, sense ser usuari de mac. A més, el fet d’estar gravat a un lloc public, dona més sensació de “conversa d’amics prenent unes birres”, que quan s’enregistra a “l’estudi”.
Només em queda un dubte… puc instalar Leopard al Pc en compte de l’XP? 🙂 És que, pel que comentes, pot estar be 😉
Tomàs on 5 Novembre 2007 at 11:58 pm
@JM (FZ6) és que era “una conversa d’amics prenent unes guiness” 😛 tal qual jejeje. Jo estava patint pel soroll de fons, però la veritat és que queda molt autèntic. Hi ha gustos com colors, hi ha qui li agrada la música, hi ha qui li molen els consells, i hi ha, com tu, que la conversa. Jo crec que obrir el podcast a participació, sobre tot amb gent com en Ludo, que és un gran conversador (per no dir que s’enrotlla un “huevu”) és, sempre, molt interessant, per això li estic molt agraït a que vulgui participar.
Tu prova lo del PC… a veure què passa 😛 vés en compte, però, no acabin pensant una altra cosa a casa 😉
musa on 6 Novembre 2007 at 9:45 am
Ei Tomàs! Genial, com sempre… Gràcies per solucionar els dubtes, ets un soleteeee!
Ludo (marc alier) on 7 Novembre 2007 at 8:23 pm
A endgadget vaig veure la setmana passada que hi ha gent que ha instal.lat el leopard en un PC, suposo que disposar d’una tarjeta gráfica ATI ha de facilitar les coses perque els drivers son més compatibles… ja explicaras com t’ha anat… tinc un armatoste que pot aprofitar un osX
Oriol on 8 Novembre 2007 at 6:31 pm
El problema que li trobo a això de que sigui en format conversa és que a vegades venen ganes de participar en la conversa i clar, no puc 😛
M’ha molat això de sentir música de fons mentre aneu parlant.
Per cert, genial la broma final 😉
Tomàs on 9 Novembre 2007 at 9:45 am
@Oriol, no m’atreveixo a dir-li “quedada”, però crec que estaria bé que la propera trobada la fem una mica més “pública”. La veritat és que fins ara hem quedat de forma pim-pam, bé amb un o bé amb un altre, però podria estar anunciar-ho per si algú es vol apuntar i així ens coneixem més entre tots.
Se m’havia oblidat 🙂 jejeje ja sabia jo que la broma del final “sus faria posar los pels de punta” 😉
Ludo on 9 Novembre 2007 at 11:12 am
Ja està, no me n’he pogut estar i ja he encarregat una llicencia home de leopard… esperem que acabi de redactar abans que no m’arribi o la meva anima està perduda :-S :-p
Oriol on 9 Novembre 2007 at 12:01 pm
@Ludo: et recomano la instalació neta. Jo vaig fer un update sobre tiger i acabaré fent un erase & install. M’ha donat alguns problemes, com per exemple a l’hora d’expulsar dispositius…
@Tomàs: Em sembla perfecte lo de la KDD. Però s’ha de fer amb temps per poder planificar bé les coses 😀
Tomàs on 9 Novembre 2007 at 10:50 pm
@Ludo: “picaste malvado” jijijijijijijij 😛
@Oriol: “escoltat cuina”
Dreadful on 12 Novembre 2007 at 8:15 pm
Jo li vaig proposar a en Laboria (però potser no ho va llegir, ja que era la resposta d’un comentari al meu bloc) el següent:
“Si no m’equivoco, el divendres 16 de desembre mossegalapoma.cat farà sis mesos, potser podríem celebrar-ho fent una minitrobada macquera…”
Podria estar bé, no? : D
FuTuR3 on 25 Novembre 2007 at 12:40 pm
¡Hola! Muchas gracias por sugerir nuestro podcast, “El Geek Errante”.
En nombre de toda la tripulación os doy las gracias y os invito a que nos escuchéis y nos mandéis vuestras opiniones… ¡Un saludo!
Tomàs on 26 Novembre 2007 at 6:22 pm
@Roger: Al final la trobada serà molt més majoritària que la idea inicial. En qualsevol cas jo estic força content i fins i tot emocionat pel ressò de “mossegalapoma” i sobre tot, emocionat per la vostra resposta habitual aquí. Gracies a això esteu convertint un senzill bloc en una comunitat i això és una passada. 🙂
@Futur3: jajaja, gracias a vosotros. Me encanta vuestro podcast aunque a veces nos pongais (a los maqueros) a parir jejeje. Hace falta un poco de caña también. Mucha suerte y os deseo que sigais adelante con el Podcast vuestro. Me declaro fan absoluto del Geek Errante 😛
FuTuR3 on 28 Novembre 2007 at 5:35 pm
Tomàs que conste que todos y cada uno de los tripulantes de El Geek Errante somos usuarios de Mac 🙂 no creo que “pongamos a parir” a nadie, jejeje dicho así suena muy mal… 🙂
Aunque sí que somos críticos con aquello que no nos gusta o que creemos que podría ser mejor. En cualquier caso, cuando digamos algo que no esté fundamentado… ¡dejádnos un comentario! de la polémica constructiva siempre salen cosas buenas 🙂
¡Un saludo desde nuestro cuadrante actual en el espacio fluídico! | 0.594389 | curate | {"en": 0.0958967266021208, "ja": 0.01582910711541417, "es": 0.20255109881665898, "ca": 0.6594436760411864, "it": 0.010296603657599507, "zh": 0.0001536806516059628, "ro": 0.0001536806516059628, "st": 0.005378822806208698, "eo": 0.0012294452128477024, "pt": 0.008452435838327955, "fr": 0.0004610419548178884, "vi": 0.0001536806516059628} | https://mossegalapoma.cat/ja-ha-sortit-el-podcast-10-especial-leopard/ |
macocu_ca_20230731_0_489254 | Carlos Giménez, delegat d'alumnes
“La Delegació d'Alumnes està oberta a tothom”
Carlos Giménez estudia 3r del Grau en Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació, So i Imatge. Després d'exercir el càrrec de coordinador de l'Àrea Vida Universitària en la Delegació d'Alumnes, va decidir presentar-se a les eleccions a delegat de l'Escola Politècnica Superior de Gandia (EPSG). Així que, enguany és l'encarregat de representar a tot el seu estudiantat. “La decisió sempre ve des de la voluntat de voler ajudar, al cap i a la fi, açò és una cosa vocacional”.
A Carlos li agradaria retornar al Campus tot el que li fa ser diferent, recuperar els esdeveniments i la vida estudiantil. “El meu objectiu principal és el benestar de l'alumnat, objectiu que durem a terme des de la Delegació mitjançant el consens amb els delegats de classe i tots els òrgans que conformen la nostra comunitat universitària”. A més, “la nostra prioritat és mantenir el nivell de seguretat i tornar a tenir una vida universitària com la que teníem, però sempre mantenint el nivell” que marquen les mesures davant de la COVID-19.
Delegació d'Alumnes de l’EPSG
Per a aquesta nova etapa, el treball que es duu a terme des de la Delegació d'Alumnes s'ha estructurat en nou àrees: Assumptes Acadèmics, Beques, Comunicació, Equitat, Erasmus, Graduacions, Pressupostos, Vida Universitària i CEET.
Paula Robles, estudiant de 4t del Grau en Comunicació Audiovisual (CAU) i anterior delegada d'alumnes, ha assumit l'Àrea de Comunicació. Andrey Kuzmin i Jonathan Hernández, estudiants de 3r del Grau en Tecnologies Interactives (GTI), segueixen en la nova directiva: el primer està al capdavant de Beques i el segon, d'Erasmus. També, Mariangela Napoliello, alumna de 2n de CAU, repeteix càrrec en Equitat. En la mateixa línia, Marta Hidalgo i Pablo Soriano, de 2n curs del Grau en Ciències Ambientals (CCAA), es faran càrrec d'Assumptes Acadèmics i Pressupostos, respectivament. Per a Vida Universitària es compta amb: Esther Saiz i Iker Orts, de 2n de CCAA. Leire Martínez, de 3r de GTI, en Graduacions i Giovanni Mollo, de 3r del Grau en Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació, So i Imatge, en CEET. Completen la directiva de la Delegació d'Alumnes de l’EPSG: Daniel Meseguer, estudiant de GTI, com a secretari i Valeria Orsillo, de CAU, vicedelegada.
“Cada àrea té el seu treball assignat, però totes i cadascuna d'elles són per a l'alumnat, resolent problemes i aportant idees per dur endavant projectes que es puguen desenvolupar”, assegura el delegat d'alumnes de l’EPSG.
Nexe entre l'alumnat i la Universitat
Els delegats són el nexe entre l'alumnat i la Universitat. No obstant això, “el desconeixement de la nostra tasca és el que fa que no tothom s'interesse per nosaltres”. Per això, “estem treballant en un projecte per a donar a conèixer una mica més el que es fa ací, des de la base fins a la directiva”. Perquè com afirma Carlos, “nosaltres som ací per a ajudar i per a millorar, buscar solucions i les vies necessàries per a arribar a elles”. A més, som “una xicoteta família o almenys així ho sentim els que estem dins”. I “la Delegació d'Alumnes de l’EPSG està oberta a tothom, sempre que algú ens necessite ací ens té”. | 0.855864 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_182126 | La beatificació a Tarragona de 522 màrtirs de la persecució religiosa durant la contesa civil espanyola del segle XX, ens omple d'una joia serena i profunda. Ells van donar generosament la seva vida per amor al Crist i a la seva Església. De forma injusta i cruel els fou arrencada la vida a la terra, però el seu sacrifici no es podia perdre, ja que ells triomfaven mentre eren occits. Ara són benaurats, canten al cel la glòria del Senyor, el Rei dels Màrtirs, reben el reconeixement de l'Església que els declara fills escollits i plens de virtut, i intercedeixen per tots nosaltres, mentre continuen mostrant-nos el camí estret de la fidelitat a Déu.
Si volem ser ferms en la fe, necessitem admirar la bellesa del testimoniatge d'aquests màrtirs, que ens farà més valents a nosaltres i més semblants a Déu Pare misericordiós. Ells perdonaren els seus botxins, com Jesús a la Creu, i ens ensenyen a ser portadors de reconciliació i de pau. Ells s'oferiren com a víctimes amb Jesús, l'Anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món.
L'Església d'Urgell comptarà amb 10 nous beats màrtirs, nascuts a la fe a la nostra Diòcesi i amb camins vocacionals i de servei diferents i enriquidors, entre ells un sacerdot diocesà i nou religiosos. Ells són llums potents que ens indiquen el camí de la santedat: coneguem-los i estimem-los. Són de la nostra família diocesana i de l'Església universal: preguem-los en les nostres necessitats i honorem-los en les seves Parròquies d'origen.
Els màrtirs engendrats a la fe en la Diòcesi d'Urgell són: Mn. Pau Segalà, prevere diocesà d'Urgell; el seu germà el P. Francesc de l'Assumpció Segalà, carmelita; el P. Ramon Oromí, fill de la Sda. Família; el P. Antoni Carmaniu, paül; el P. Robert Grau, monjo de Montserrat; el P. Joan Roca, monjo de Montserrat; el P. Raimon Lladós, monjo de Montserrat; el germà coadjutor Sebastià Balsells, claretià; el germà Leonci Joaquim (Joaquim) Pallerola, de les Escoles Cristianes i el germà Aquil·lí (Baldomer) Baró, marista.
Demanem per a nosaltres la gràcia de la fidelitat al Crist, per damunt de les nostres pròpies vides, i alegrem-nos amb l'alegria que ve del cel i que els màrtirs transmeten.
+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d'Urgell
Llista dels màrtirs
Darreres notícies
David Jou obre les conferències de la parròquia de Guissona
Celebració de Sant Andreu a Vilallobent
Trobada de joves confirmands i confirmats d’Andorra
Recés per a Càritas diocesana d’Urgell
20 anys de l’Empresa Familiar Andorrana a Soldeu
Activitats del Museu Diocesà d’Urgell i el Conjunt catedralici per a aquest Advent i Nadal
Visita Pastoral (4): Festa de St. Andreu a Arinsal
La Nit de les Revistes i la Premsa en Català reconeix els 50 anys de publicació de la Revista Església...
Més notícies
Les més llegides
Desena edició de Canòlich Músic amb la participació de 1.500 joves
Festa de Crist Rei a Agramunt
Visita Pastoral a La Massana: Visita a les escoles (2)
Celebració de l’Eucaristia del Festival Canòlich Músic
Visita del Grup Parlamentari Socialdemòcrata al Copríncep Episcopal
Amb motiu de la nova edició del Missal en català
Càritas Parroquial de Sant Julià de Lòria visita el Col·legi Mare Janer
Trobada ibèrica d’intel·lectuals i professionals catòlics a Balaguer
tornar a dalt
Segueix-nos
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.
Si no canvia la configuració del seu navegador, accepta el seu ús. Més informació
Accepto
L’accés a aquest lloc web pot implicar la utilització de cookies. Les cookies són petites quantitats d’informació que s’emmagatzemen en el navegador utilitzat per cada usuari perquè el servidor recordi certa informació que posteriorment pugui utilitzar. Aquesta informació permet identificar-li a vostè com un usuari concret i permet guardar les seves preferències personals, així com informació tècnica com poden ser visites o pàgines concretes que visiti.
Aquells usuaris que no desitgin rebre cookies o vulguin ser informats abans que s’emmagatzemin en la seva computadora, poden configurar el seu navegador a aquest efecte.
La major part dels navegadors d’avui dia permeten la gestió de les cookies de 3 formes diferents:
Les cookies no s’accepten mai.
El navegador pregunta a l’usuari si s’ha d’acceptar cada cookie.
Les cookies s’accepten sempre.
El navegador també pot incloure la possibilitat d’especificar millor quina cookies han de ser acceptades i quins no. En concret, l’usuari pot normalment acceptar alguna de les següents opcions:
rebutjar les cookies de determinats dominis;
rebutjar les cookies de tercers;
acceptar cookies com no persistents (s’eliminen quan el navegador es tanca);
permetre al servidor crear cookies per a un domini diferent.
A més, els navegadors poden també permetre als usuaris veure i esborrar cookies individualment.
Tercers
En alguns casos, compartim informació sobre els visitants d’aquest lloc de forma anònima o agregada amb tercers com puguin ser anunciants, patrocinadors o auditors amb l’única fi de millorar els nostres serveis. Totes aquestes tasques de processament seran regulades segons les normes legals i es respectaran tots els seus drets en matèria de protecció de dades conforme a la regulació vigent.
Aquest lloc mesura el tràfic amb diferents solucions que poden utilitzar cookies o web beacons per analitzar el que succeeix a les nostres pàgines.
Les cookies són fitxers creats en el navegador de l’usuari per registrar la seva activitat en el Lloc Web i permetre-li una navegació més fluïda i personalitzada.
Delegació d'Ensenyament
Misses Cerdanya
Enllaços
Consulteu la Biblia
Correu web
Contacte
NOTA LEGAL
pregaria.cat és un lloc web de recursos de pregària en català al servei de persones, grups, parròquies o moviments que busquin aprofundir en la seva vida de fe.
Càritas és l’expressió de l’amor i el compromís de la comunitat cristiana per les persones que es troben en situació de pobresa, vulnerabilitat o exclusió social.
La Secció de Formació FEMN té com a principal tasca la formació integral dels futurs educadors (monitors, directors, animadors socioculturals...) en l'àmbit dels temps de lleure, que els capaciti adientment per tal dedesenvolupar la seva tasca amb suficients garanties de…
Nougrapats és una empresa de serveis promoguda i dirigida per Càritas d’Urgell, destinada a desenvolupar línies de negoci generadores d’ocupació i de processos d’acompanyament sociolaboral.
Des de 1972, la revista Església d'Urgell té com a primer objectiu promoure la consciència d'unitat en la diòcesi.
Mans Unides és una ONG de voluntaris que lluita per eradicar la fam i la pobresa en el món.
El Full Dominical és una publicació setmanal que s'edita per a tota la diòcesi amb informació de totes les parròquies. | 0.806171 | curate | {"ca": 0.9770323360531883, "pt": 0.0042308854638863705, "vi": 0.001964339679661529, "es": 0.006497431248111212, "fr": 0.010275007555152614} | https://bisbaturgell.org/index.php/ca/bisbat-durgell-sp-770872453/els-martirs-durgell/2013/qells-han-vencut-per-la-sang-de-lanyell-i-pel-testimoniatge-del-seu-martiriq |
mc4_ca_20230418_15_500346 | Miquel Abras i Salva Racero, doble concert a la festa major d'Escaldes-Engordany | BonDia Diari digital d'Andorra.
L'aparcament dels Veedors on es faran els concerts.
Dl., 06/07/2020 - 21:30
els40 Andorra | 0.579336 | curate | {"ca": 0.8855721393034826, "ru": 0.11442786069651742} | https://www.bondia.ad/cultura/miquel-abras-i-salva-racero-doble-concert-la-festa-major-descaldes-engordany |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_227772 | L’Ajuntament de Maó ha iniciat el projecte Camins Escolars al municipi, perquè fer segur i atractiu el camí de casa a l’escola és una manera de recuperar, progressivament, espais per a la infància i de fer habitables les nostres places i carrers.
L'objectiu és que els alumnes venguin a peu a l'escola, seguint un itinerari segur, imprès a terra, perquè fins i tot els més petits es puguin orientar. Durant la ruta hi trobaran persones voluntàries que podran acompanyar els infants.
El projecte té pretensió de crear noves conductes beneficioses per al medi ambient, ja que una de les seves finalitats és reduir el trànsit de vehicles de motor que, moltes vegades innecessariament, s'aglomeren als voltants dels centres escolars, perjudiquen la qualitat de l'aire i donen una imatge poc amable cap als nostres infants.
A pratir de dilluns podreu consultar el projecte a la web de l'Ajuntament: http://caminsescolars.ajmao.org/
Etiquetes de comentaris: Curs 21-22, Famílies
dimarts, 1 de febrer de 2022
REFORMA INTERIOR!
Per fi, notícies fresques! Esperem que les obres comencin el més prest possible, no surtin inconvenients i poguem tenir una escola amb les condicions que li corresponen. | 1 | perfect | {"ca": 0.9635593220338983, "en": 0.01440677966101695, "pt": 0.022033898305084745} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_634597 | Ho acaben de dir a Catalunya Ràdio: han fet votació i la cosa no tira endavant. O sigui, que si no ho he entès malament, no s'hancarregat l'Estatut: estem com fa una setmana però ara estem segurs que no hi haurà sentència fins... qui sap.
Si us plau canvia el títol que indueix a pensar han declarat inconstitucional l'Estatut. | 0.786789 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_543393 | Cercaterm
fr effiler
es desfilar
fr défiler
en parade
Definició
Passar, un conjunt de genets, ordenadament, en files, en una exhibició, en un acte de lliurament de premis, etc.
fr effiler | 0 | curate | {"it": 0.05, "en": 0.1111111111111111, "es": 0.1111111111111111, "fr": 0.05555555555555555, "ca": 0.6722222222222223} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_779376 | **
El més fort és que si m'ho diuen qualsevol altre dia m'ho crec sense més, ja m'ho espero tot jo | 0.616105 | curate | {"el": 0.020618556701030927, "ca": 0.979381443298969} | |
oscar-2201_ca_20230904_12_106128 | Bluets és una obra narrativa, filosòfica i sovint explícita sobre el patiment personal i les limitacions de l'amor, tot passat pel filtre del color blau. A través de dos-cents quaranta textos breus i aparentment inconnexos, i amb referències constants a personatges importants com Joni Mitchell, Bill...
Ancho: 130 cm Largo: 195 cm Peso: 140 gr
Registra't i guanya punts amb totes les teves compres. Al comprar aquest producte, podràs obtenir fins a 17 punts, amb un valor de 0,85 € per a la teva propera compra.
Disponible
17,00 €
AFEGIR A LA CISTELLA
Descripció
ISBN : 978-84-123925-1-7
Encuadernació : Rústica
Data d'edició : 01/11/2021
Any d'edició : 2021
Idioma : Catalán
Autors : NELSON, MAGGIE
Traductors : CANO, MÍRIAM
Nº de pàgines : 120
Bluets és una obra narrativa, filosòfica i sovint explícita sobre el patiment personal i les limitacions de l'amor, tot passat pel filtre del color blau. A través de dos-cents quaranta textos breus i aparentment inconnexos, i amb referències constants a personatges importants com Joni Mitchell, Billie Holiday, Leonard Cohen i Andy Warhol, Maggie Nelson ens presenta un llibre que balla entre l'assaig líric i la prosa poètica i que, molt més enllà d'una exploració personal del color blau, és una exploració de la depressió, del dolor per una història que s'acaba, de l'alcohol i del desig, de la solitud, dels amors perduts i el mal terrible que provoquen el desamor i la pèrdua. Bluets és un conjunt visceral i acuradament lúcid, una proesa finíssima i gràcil d'innovació literària.
Sobre nosaltres
Qui som
On som
Contactar
Pàgines legals
Avis legal
Termes i condicions de compra
Politica de cookies
Politica de privacitat
Destaquem
Poesia
Novel.la històrica
Novel.la policiaca
Belles arts
Xarxes socials
Configurar cookies Llibreria La Gralla 2012 - Tots els drets reservats.
Aquest lloc web emmagatzema dades com galetes per habilitar la funcionalitat necessària de el lloc, inclosos anàlisi i personalització. Podeu canviar la seva configuració en qualsevol moment o acceptar els paràmetres per defecte.
política de cookies
Configurar Rebutjar totes les cookies Acceptar totes les cookies
Essencials
Les galetes necessàries ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes galetes.
Personalització
Les galetes de personalització permeten a la pàgina web recordar informació que canvia la forma en què la pàgina es comporta o l'aspecte que té, com el seu idioma preferit o la regió en la qual vostè es troba.
Anàlisi
Les galetes estadístiques ajuden als propietaris de pàgines web a comprendre com interactuen els visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació de forma anònima.
Marketing
Les galetes de màrqueting s'utilitzen per rastrejar als visitants en les pàgines web. La intenció és mostrar anuncis rellevants i atractius per a l'usuari individual, i per tant, més valuosos per als editors i tercers anunciants. | 0.756745 | curate | {"ca": 0.8969899665551839, "es": 0.05016722408026756, "fr": 0.0023411371237458192, "ja": 0.008026755852842809, "en": 0.03311036789297659, "no": 0.004347826086956522, "pt": 0.005016722408026756} | https://www.llibrerialagralla.cat/products/668756-bluets.html |
oscar-2301_ca_20230418_9_313290 | Viento en popa a toda vela, no corta el mar sinó vuela, un velero bergantín... Es mi barco, mi tesoro, es mi diós la libertad, mi ley la fuerza del viento, mi única pàtria el amor.
*************************
Primer aprofitem-lo, les carbasses vindran després. O no.
Un dubte existencial:
Vendràn tiempos mejores? o Cualquier tiempo pasado fué mejor?
Publicat per Maria Dolors Giral
2 comentaris:
marisa 12 de gener de 2011, a les 11:32
Un llit és un moble que s'utilitza bàsicament per a dormir i descansar, tot i que és sovint utilitzat per a activitats sexuals, asseure's o llegir.
Els llits han evolucionat molt amb el temps, des de les piles de palla o altres materials naturals que es preparaven directament al terra i es recollien durant el dia. L'aparició dels llits elevats respecte el terra, permetien evitar inundacions, brutícia i infeccions. Una altra varietat de llits elevats són les hamaques. L'aparició de matalassos de materials cada vegada més avançats que permeten més comoditat i higiene, la llana va deixar pas a l'escuma, els matalassos de molles i més recentment els de làtex. Els futons, matalassos tradicionals del Japó, són fets de capes de cotó.
HOY LAS CIENCIAS ADELANTAN QUE ES UNA BARBARIDAD
ResponElimina
Respostes
Respon
malole 13 de gener de 2011, a les 10:59
Ja se, ja, que amb la teva malaltia tens més temps lliure però, noia, t'has superat!D'on has tret tanta varietat? El "velero bergantín" m'agrada, potser perque m'agrada tant el mar! M'imagino un vaixell de vela, evidentment, surcant (es diu així en català?) el mar en calma i al camarot un llit espaiós i una bona parella amb la qui gronxar-se...ai!ai!ai!
ResponElimina
Respostes
Respon
Afegeix un comentari
Carrega'n més...
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
LA FOTO DE LA SETMANA
Llibertat Presos Politics
Tradueix
La meva llista de blogs
Olga Xirinacs
D'allò bell, d'allò sublim
En Blau
Delícies del rebost
Menjar a Cala Blanca
...it's always tea-time...
llar de yukiko
El blog de Claudi Puchades
Barcelona Antiga - LLocs, Costums i Tradicions
apajosy
LES IDEES SÓN UN POU DE SECRETS
la sombra de la nube
xioi olesa
3 macarrons
EL MÓN DE CAL DIARI
ARBRE DE FOC
La fisgona indiscreta
Seguidors
Etiquetes
Agenda viatges Micelània Art Literatura Teatre ACTUALITAT Òpera Trescades Miscelania Viatges i art Opera Viatges i història Viatges i oci viatges i literatura Llibres Ópera Història Natura Personatges Litreratura Viatges i museus Literatura i viatges Poesia Que? Què? Viatges i museus Viatges i llegendes Art i cinema Tradicions Troballes Viatge i pintura Viatges i lireratura Viatges i música Viatges i pintura Webs i blogs medecina sociedad y politica vacances visions MUSICA Y CINE Pintura Política/banca Viatges i arquitectura Viatges i espiritualitat Viatges i guerres Viatges i literatur Viatgs Video medIcina musica - ópera vaca Núriances viatges i cine viatges-literatura Òperv | 0.648914 | curate | {"es": 0.1551006245662734, "el": 0.008674531575294934, "ca": 0.7734212352532963, "en": 0.017696044413601664, "pt": 0.022900763358778626, "fr": 0.013879250520471894, "de": 0.004857737682165163, "fi": 0.0034698126301179735} | https://moltlletraferits.blogspot.com/2011/01/tresca-i-verdesca_4956.html |
macocu_ca_20230731_2_139801 | Una mentoria professional per a la promoció i introducció al sector
Requisits:
talent per la música, però sense una trajectòria consolidada dins l’escena | 0.587693 | curate | {"ca": 0.9337748344370861, "en": 0.06622516556291391} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_73759 | Celestino Corbacho els ensenya el camí de sortida als militants independentistesPOLÍTICA 25/06/2013 11:32 En declaracions a RAC1, l'exalcalde de L'Hospitalet , Celestino Corbacho ha assegurat que "el PSC no és independentista", de manera que "si algun company o companya algun dia arriba a la conclusió que li han tocat els aires de l'independentisme, segurament haurà de pensar que serà més fàcil que ell canviï i no que canviï el PSC". Corbacho ha reiterat la convicció que "el PSC mai serà un partit independentista, que ningú tingui el menor dubte", ha advertit. En aquest sentit, ha reconegut que personalment se sent més còmode amb alguns postulats del socialisme andalús que amb els ideals independentistes o de CiU: "A mi m'uneix molt més amb un socialista andalús que no algunes persones de la burgesia catalana, independentista, de CiU", ha assegurat.Corbacho ha explicat que quan li va arribar el fullet que va fer el PSC a nivell general en favor del federalisme, va pensar que la gent de L'Hospitalet no ho entendria, per tant, va pensar a fer un "molt clar amb el lema 'no a la independència, vota PSC', en el qual hi havia tres fotografies: la de Pere Navarro, Núria Marín i jo mateix". http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2013/06/celestino-corbacho-els-ensenya-el-cami-de-sortida-als-militants-independentistes-83489.php
També pot marxar ell de Catalunya, de pas. | 0.803868 | curate | {"ca": 0.8986241853729182, "en": 0.10137581462708183} | |
crawling-populars_ca_20200525_35_60231 | Amb data 28 de juny de 2019 s’ha publicat al web de l’Ib-salut, www.ibsalut.es, les llistes provisionals de les qualificacions dels examinands de l’OPE de la categoria infermer/infermera.
Amb data 27 de juny de 2018 es publica al BOIB núm. 85, la convocatòria per constituir la borsa general per a la selecció de personal estatutari temporal del Servei de Salut de la categoria grup administratiu de la funció administrtativa.
S’estableix un termini de 15 dies hàbils a partir de l’endemà de la publicació d’aquesta convocatòria perquè s’hi inscriguin els candidats.
Telèfon borsa única: 971 70 44 22. Gremi Sabaters núm. 21. Palma
BOIB
Amb data 26 de juny de 2019 es publica a la web del Servei de salut els llistats provisionals de mèrits de borsa única de la categoria zelador/zeladora.
S'estableix un termini de deu dies hàbils comptadors de de l'endemà de la publicació d'aquesta resolució per presentar les reclamacions o les al·legacions que es considerinoportunes.
Llista provisinals mèrits Aquí
Model sol·licitud al·legacions mèrits Aquí
Amb data 27 de juny de 2018 es publica al BOIB núm. 85 la convocatòria per constituir la borsa general per a la selecció de personal estatutari temporal del Servei de Salut de la categoria grup auxiliar administratiu de la funció administrtativa.
S’estableix un termini de 15 dies hàbils a partir de l’endemà de la publicació d’aquesta convocatòria perquè s’hi inscriguin els candidats.
Telèfon borsa única: 971 70 44 22. Gremi Sabaters núm. 21. Palma
BOIB
Dia 10 de juny de 2019, s'ha publicat a la web de l'ibsalut els llistats definitius de les persones que han superat la fase d'oposició de la categoria auxiliar administratiu/administrativa.
Qui som | Contacta | Delegacions i horaris | Afiliació | Política de cookies
©STEI Sindicat de treballadores i treballadors INTERSINDICAL de les Illes Balears. C/ Jaume Ferran, 58. 07004. Palma. Mallorca. Espanya. Telèfon: 34 971 901600. Fax: 34 971 903535 Inscrit al registre de la DG de la Funció Pública de Presidència del Govern d’Espanya, número 49. CIF: G07126956 | 0.626405 | curate | {"ca": 0.9709645669291339, "da": 0.002952755905511811, "hr": 0.004921259842519685, "en": 0.010826771653543307, "es": 0.0073818897637795275, "tr": 0.002952755905511811} | : /sanitat/index.php/actualitat?start=15 |
macocu_ca_20230731_9_492310 | Xavier Garcia Pujades
Tribuna
S’acumulen les notícies i accions sobre la crisi climàtica, el daltabaix ecològic i econòmic general, les guerres, els conflictes energètics, les emergències sanitàries i socials, tot enmig de...
Tribuna
El cas és que el 4 de març de 1972 (hi ha dates que no s’obliden), la revista juvenil Patufet em va enviar a Palafrugell (al seu mas de Llofriu) a entrevistar Josep Pla. Tenia 21 anys (jo, és clar)...
Tribuna
El cel de Catalunya pot acabar essent, encara més, una immensa autopista elèctrica si es porten a terme els projectes de línies de Molt Alta Tensió (MAT) que ha presentat l’empresa aragonesa Forestalia...
Tribuna
Que qui és Joan Misser? Ara ho explico. Joan Misser i Vallès va néixer, ara fa cent anys, el 1921, a Arenys de Mar, i va morir el 2015 al poble de Bailleul, al nord de França, país on va acudir el...
Tribuna
En aquest article –escrit el dissabte, enviat el diumenge i publicat avui- no hi pot haver, perquè no la sé, cap referència ni valoració dels resultats electorals, cosa que ja han fet els periodistes...
Tribuna
Està vist que l’ecologia política no és –ni potser serà- admesa en el banquet independentista que Junts x Cat va celebrar el primer diumenge d’octubre. Com que això, de moment, és així, el...
Tribuna
Té alguna cosa a veure la pandèmia que estem passant amb les activitats –fins ara secretes, però sempre recòndites- del Club Bilderberg, creat el 1954 a Holanda pels poderosos d’aquell moment,...
Tribuna
La Trinitat Ecològica que formen el mar, el delta i l’Ebre es va desbocar –amb més fúria que altres vegades- en aquella Setmana Tràgica del 20 al 23 de gener pel temporal de llevant del “Glòria”....
Tribuna
Si no hi ha a prop un del CNI, el jardí de l’Ateneu Barcelonès és un bon lloc per a la confidència. Sota el palmerar i la testa esculpida de Pla, el professor Narcís Garolera (Vic, 1949), ajustats... | 0.617565 | curate | {"ca": 0.9457572502685284, "pt": 0.04189044038668099, "hu": 0.012352309344790547} | |
crawling-populars_ca_20200525_50_42136 | La caça furtiva d'ocells fringíl·lids a les comarques gironines ha disminuït des de la prohibició d'autoritzacions durant l'any 2016. Segons Ignasi Dalmases, cap dels Agents Rurals, des de principi d'any s'han obert 9 expedients, 4 d'ells ja tancats. «Abans aquesta caça era més habitual i es comercialitzaven per obtenir un guany econòmic», explica. Aquests tipus d'ocells s'utilitzaven habitualment pels concursos de cant, majoritàriament es tracta de caderneres i verdums.
El cap dels Agents Rurals diu que hi ha zones on és més habitual trobar aquest tipus de furtius, com per exemple a l'Alt Empordà, però també n'han trobat a la Selva, al Gironès i al Baix Empordà. De fet, el mes passat el cos va dur a terme una actuació conjuntament amb els Mossos d'Esquadra al terme de Peralada (Alt Empordà). Quatre persones van ser denunciades per furtivisme d'ocells protegits, se'n van trobar 13 de vius i dos de morts, que segons Dalmases eren caderneres. El cas es va portar a la fiscalia i els ocells vius van ser traslladats al Centre de Recuperació de Fauna.
Per detectar els furtius que es realitzen, el cos sol destinar un dispositiu de seguiment a la zona on es detecta la presència d'aliments perquè els ocells s'acostumin i després poder-los caçar amb les xarxes que instal·len. «Normalment aquests aliments es distribueixen en llocs molt discrets i requereix molta observació diària, però li donem especial importància a vigilar aquests furtius», explica Dalmases.
L'any 2016 la Generalitat va deixar de donar autoritzacions per dur a terme aquestes caceres. Fins llavors la captura d'ocells fringíl·lids estava permesa excepcionalment pel Dictamen 346/2014 que aprovava el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. El qual establia «el règim temporal per al període 2014-2018 de les autoritzacions excepcionals per a la captura en viu i la tinença d'ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a activitats tradicionals de concursos de cant».
Però, aquesta decisió es va prendre el 2016, tal com explica el Departament de Territori i Sostenibilitat en un comunicat «com a mesura cautelar, en base a l'anunci de l'obertura d'un procediment d'infracció de la Comissió Europea contra l'Estat espanyol per quatre expedients informatius (EU PILOT) sobre protecció d'aus silvestres, des de l'any 2012 fins a inicis de 2016».
I prossegueix: «La Comissió esgrimeix que els aclariments, respostes i explicacions argumentats no han permès constatar que es respecti el règim estricte i excepcional regulat a la Directiva Aus 2009/147/CE, que estableix que la captura al medi natural quedarà prohibida definitivament a partir del 2018». Aquesta normativa europea regula la protecció de les quatre espècies d'ocells fringíl·lids (pinsà, verdum, passerell i cadernera).
En aquest context, els Agents Rurals obren acte de denúncia i el Departament de Territori posa la multa, que pot anar dels tres mil a dos milions d'euros, segons l'espècie, l'import dels danys ocasionats o del benefici obtingut. | 0.904149 | curate | {"ca": 1.0} | : /comarques/2019/09/14/9-expedients-caca-furtiva-docells/1002340.html |
macocu_ca_20230731_3_130986 | Federica Montseny: crear consciència
No me’n van parlar a l’escola. Ni a l’institut. Com tants altres silencis importants. La primera vegada que vaig topar amb ella va ser en una entrevista que li van fer a TVE als anys noranta. Jo en aquella època complia tots els requisits d’una jove d’esquerres. Sempre estava enfadada. Federica Montseny no em va canviar el caràcter, però em va fascinar. | 0.644785 | curate | {"ca": 0.8207792207792208, "oc": 0.0779220779220779, "de": 0.04155844155844156, "pt": 0.05974025974025973} | |
naciodigital_ca_20220331_0_400812 | Imatge del Terrassa-Europa de la primera jornada de lliga. Foto: A.P.
El Terrassa FC jugarà aquest diumenge el primer partit de la segona volta, al sempre difícil camp de l'Europa. L'equip de Miki Carrillo inicia la segona part del campionat contra un rival que en la primera jornada es va endur els tres punts de l'Estadi Olímpic, en imposar-se per 0 a 2.
El conjunt egarenc arriba al Nou Sardenya en una discreta dotzena posició i després de perdre per 3 a 2 al camp del Figueres. La zona de descens (set punts per sota) és més a prop que la de promoció ascens (a deu punts), i l'equip ha de posar-se les piles per millorar els registres. Encara que el Terrassa és molt lluny de l'objectiu inicial, que no era un altre sinó ser entre els quatre primers, la directiva del club percep la trajectòria de l'equip "estranyada, no decebuda", segons el vicepresident Daniel Vinuesa.
El rival de demà, l'Europa, va tancar la primera volta en tercera posició, amb set de marge respecte el cinquè. Amb 39 punts sumats en dinou partits, l'equip de la Vila de Gràcia ha completat la millor temporada a Tercera en la seva història. El conjunt escapulat no perd des de la novena jornada de lliga. Des d'aleshores, ha sumat set victòries i tres empats, l'últim dels quals la setmana passada contra la Pobla de Mafumet. Aquesta dinàmica positiva l'ha apropat a les posicions capdavanteres, que des de l'inici de temporada han estat ocupades per Olot i Cornellà. L'Europa, ara, és a un sol punt del Cornellà, segon classificat, i a sis del líder.
L'entrenador vermell, Miki Carrillo, tindrà disponible tota la plantilla per a aquest partit. Alberto García podria tornar a la convocatòria després de complir sanció contra el Figueres.
Per la seva banda, l'entrenador de l'Europa, Pedro Dólera, té el dubte del davanter Epitié.
L'àrbitre del matx serà Francisco Javier Pazo Mora. El partit començarà a les dotze del migdia. | 1 | perfect | {"ca": 0.9947061937533086, "uk": 0.005293806246691371} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/22396/terrassa-fc-inicia-segona-volta-al-camp-europa |
mc4_ca_20230418_1_392236 | CONVERSA AMB JOSEP IGUAL SOBRE CIRC DE PUCES | 3x4.info
Home > Cultura > CONVERSA AMB JOSEP IGUAL SOBRE CIRC DE PUCES
Publicado por: 3x4.info en Cultura, El Maestrat 20 septiembre, 2019 0 261 Visitas
Ja saps que els professors i els crítics literaris tenim tendència a fer classificacions per gèneres. I jo mentre llegia el llibre pensava com el podria qualificar, perquè hi ha microrelats, però també aforismes. I la temàtica és àmplia i variada, gènere negre, eròtic, de costums, filosòfic, oníric…Com podríem definir el llibre?
Sí. Aqueixa és la intenció. Ja fa temps, en altres llibres com Faules mamífereso Fugida en cercles, també intentava això i aquest llibre en seria la continuació d’aquells registres. Intento, amb la màxima economia expressiva, de recursos narratius i lírics, dir el màxim i deixar conjecturant joc al lector o lectora, perquè crec que els meus lectors són una mica així, són actius i és el que també busco, que juguen amb els relats i se’ls emporten al seu món, als seus terrenys, que és del que es tracta en la literatura que m’agrada.
Molts dels personatges que hi apareixen són perdedors, marginats…Per què et resulten atractius aquests personatges?
També té molt de protagonisme el món de la parella, desamors, incomunicació…quasi sempre acaben malament.
Crec que va ser el nostre admirat Joan Fuster que va dir que la paradoxa és una de les grans muses no reconegudes. Jo crec que estem en uns temps en què la paradoxa, l’absurd –des de Becket, Ionesco…- van explicant moltes coses de les que ens van passant. | 0.811399 | curate | {"es": 0.13063357282821686, "ca": 0.8693664271717831} | http://3x4.info/2019/09/conversa-amb-josep-igual-sobre-circ-de-puces/ |
macocu_ca_20230731_9_101512 | Les millors clíniques de pell de Calcuta, les nostres 10 millors opcions
La constant exposició als contaminants, juntament amb els danys causats pels resultats d'estil de vida ocupat en dany de la pell irreversible. Les mateixes belleses bong coneguts per les generacions de bellesa no poden escapar d'això!
Hi ha un sens fi de productes disponibles al mercat que prometen atorgar amb una pell sana i brillant. Pot optar per clíniques de la pell que ofereixen solucions personalitzades i professional a tots els seus problemes de la pell que són eficaços i més ràpid també.
load...
Top 10 de Clíniques de la pell a Calcuta
1. La Clínica Làser Nova:
Propietat del famós dermatòleg, el Dr. Arun Kumar Prasad, la clínica té com a objectiu fer que la gent es vegi bé i se sent fabulós amb els seus innombrables serveis.
Dr. Prasad tracta els problemes de la pell tals com psoriasi, acne, i vitiligo mitjançant l'ús d'una combinació de medicaments tòpics, làser, peelings químics, i / o micro-dermoabrasió. Aquests tractaments són sense dolor, a llarg termini, modern i es decideixen d'acord amb la gravetat de la qüestió.
També pot disposar de tractaments de bellesa avançats per a la pell, el cabell i les ungles, o fins i tot donar-se un canvi d'imatge complet amb les seves teràpies avançades.
2. El Dr KoushikLahiri - Pell especialitzat i la Clínica del pèl:
Aquesta és una clínica de la pell excel·lent a Calcuta propietat del Dr. KoushikLahiri, un dermatòleg de consultoria i dermatosurgeon. Les persones amb trastorns de la pell diverses, incloent la leucoderma / vitiligo, cicatrius, pigmentació en els trastorns de la cara, el cabell i les ungles, acne (barbs), al·lèrgies, psoriasi, èczema, taques de colesterol a les parpelles, arrugues, etc poden visitar aquest lloc d'aprofitar la millor solució possible.
Adreça:
WIZDERM pell especialitzat i la Clínica de pèl, Plaça Mani, TI - 7A, 7th Floor, 164-1 Manicktala Main Road, Calcuta - 700.054
3. Kaya Skin Clinic:
Aquesta és una de les clíniques de salut bellesa cum líders de l'Índia. El millor d'aquest lloc és que es lliuren els resultats com per la seva paraula. Ja es tracti del seu envelliment de la pell o una pell plena de taques i cicatrius, Kaya és el lloc adequat per transformar-se en una bellesa perfecta. A més d'oferir cures personalitzades dels terapeutes de la pell de renom, aquest lloc també li ofereix l'oportunitat de cuidar la seva pell.
Adreça:
Kaya - Alipor, DINS jutge de la Cort, els jutges camí de la cort, Alipor
COSTAT DE Dominos Pizza, de 1,4 km Directe des Hazra encreuament, Alipor Crossing, a 1,3 km de Alipor Crossing 03324497710, 03324497711
Clínica Temps 10 am a 8 pm, tots els dies, 7 Kaya - Kankurgachi
CIT Road, Phoolbagan, AT Phoolbagan Crossing
0.0 km de Phoolbagan Crossing 03364602426, Clínica Timings: 10 am a 8 pm, tots els dies 7
Kaya - Loudon carrer, a l'interior de l'edifici Sukh Shanti
Loudon Street, el carrer del parc, 0.5 km Directe des Lansdowne Crossing
A 1.0 km del Teatre la travessia de camí 03322891539, 03322891540, Clínica Timings: 10 am a 8 pm, tots els dies, 7 Kaya - Purnadas Rd
Els temps de la clínica: 10 am a 8 pm, tots els dies 7
4. Del Dr. Batra:
No obstant això, un altre nom popular al camp de les teràpies de la pell, del Dr. Batra ofereix solucions homeopàtiques per als seus problemes de la pell. El lloc ofereix solucions professionals personalitzades basades en la condició, els símptomes i la història de la persona. Hi ha molts llocs, entre ells disponibles
Behala
130C, 1a planta nova creació Bldg Diamond Harbour Road,
5. VLCC:
Es tracta d'una finestreta única per a tots els seus problemes de salut i bellesa de la pell. L'avançada gamma de procediments estètics dèrmica de VLCC oferir tractaments personalitzats per consulta adequada amb els seus metges i experts.
6. Millorar Clíniques:
Visita Millorar les clíniques perquè faci ús dels millors i més singulars solucions per als seus problemes del cuir cabellut, la pell i el cabell. Una combinació de procediments quirúrgics i mèdics s'utilitza per al tractament per assegurar els millors resultats, amb els metges altament experimentats supervisió de tot l'horari.
7. Iris Clínica de la Pell:
Situat a Ciutat del Llac, Calcuta, aquesta clínica ofereix solucions garantides a tots els seus problemes de pell. Acudir a la clínica per aprofitar l'experiència dels dermatòlegs distingits, entre ells el Dr. Asha Bardhan.
Adreça:
(033) 44138542, 128, Bloc A, A prop Reliance Fresh,
Bangur Avenue, Bangur Avenue, Kolkata - 700.055
8. Rita Fundació de la pell:
Això és un somni fet realitat per al Dr. S Malakar, que havia somiat d'oferir solucions a tots els problemes dermatològics en un sol lloc amb la seva dona, mort Dr. Rita Malakar. Establert en el seu nom el 23 de juliol de 2002, la Fundació Rita pell ofereix tractament a les persones en tots els àmbits i nivells de la vida. La secció més desfavorits de la societat també pot fer ús dels seus serveis a un preu subvencionat.
Adreça:
GD - 381, Salt Lake City, Sector - III,
Calcuta 700.106, (Landmark -. No.Tank prop de 12, al costat del mercat GD)
Ph: +91 33 2358 8010 / +91 33 2358 6282
Correu electrònic d'identificació: [email protected]
9. L'eufòria del pèl i la Clínica de Pell:
Eufòria Hair & Skin Clinic ofereix tractaments de la pell mèdica estètica i antienvelliment amb les tecnologies d'avantguarda d'una manera professional, però personalitzada. Els metges i consultors en Elation han estat entrenats a tot el món per donar-li l'última technology.You mèdica pot visitar el seu clínica en
141b, segon pis, davant els germans Gupta, Behari Avinguda Rash, Gariahat, Calcuta - 700.029
Ph No: (91) - 33-44.503.527
10. Wizderm:
Situat al centre de Calcuta, aquest lloc compta amb un estat de l'art establert, amb les solucions de cabell i pell més avançades que ofereix d'una manera còmoda. Independentment del problema de la pell o el cabell que s'enfronten, que està segur d'obtenir els millors resultats de la manera més satisfactòria aquí. Així que fes un cop d'ull!
Les 10 millors clíniques de la pell abans esmentats a Kolkata estan dedicats a oferir les millors solucions als seus problemes. Trobar el que més li convingui millor per tenir una pell bonica i saludable!
Sempre insisteixen en proves de pegat abans d'iniciar qualsevol tractament
Insistir en equip esterilitzat i comprovar les dates de caducitat dels productes utilitzats
La millor manera de fer ús d'aquests serveis per esbrinar un paquet de disseny de llocs de descompte com Groupon i khojguru.com. Aquestes clíniques ofereixen preus molt rebaixats per atreure clientela. No us oblideu de navegar per aquests llocs web abans de visitar aquests llocs.
Qualsevol cosa que vulguis dir-nos? No comentar a continuació! | 0.729268 | curate | {"ca": 0.908175533513676, "en": 0.036369101292455665, "cs": 0.0028554253080853623, "pt": 0.009467989179440937, "fr": 0.02028854824165915, "it": 0.013675984370303576, "es": 0.0021039975954313195, "de": 0.0009017132551848512, "da": 0.00030057108506161706, "oc": 0.005861136158701533} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_757802 | Catalunya i Balears volen arribar al finançament per càpita d'Euskadi Ramis farà costat a Castells en les iniciatives que beneficiïn l'Arxipèlag El conseller d'Economia, Lluís Ramis d'Ayreflor, es va reunir ahir a Barcelona amb el seu homòleg català, Antoni Castells, per analitzar les respectives propostes de finançament que, en ambdós casos, persegueixen, com a objectiu final, arribar al finançament per càpita de les comunitats forals (Euskadi o Navarra). El Govern donarà suport a les iniciatives de la Generalitat que suposin canvis beneficiosos per a les Illes. La trobada va servir per constatar que entre els dos models de finançament hi ha més coincidències que diferències. Tot i que les dues comunitats aposten per la creació d'una Agència Tributària pròpia, Ramis d'Ayreflor no és partidari que la recaptació de tots els imposts, inclosos els estatals, correspongui a la comunitat autònoma, tal com defensa Catalunya. (Com sempre els més beneits) D'altra banda, les dues comunitats coincideixen a defensar un finançament per ingressos tributaris i una major participació en els ingressos compartits. Ambdós governs proposen un increment de la cessió dels imposts de l'IRPF, IVA, especials i de societats, que en el cas de les Balears es pretén que arribin al 50% per als tres primers. Per al conseller Castells, en canvi, aquest percentatge és el mínim que es pot fixar. Els dos consellers consideren que l'objectiu final és arribar al finançament per càpita de les comunitats forals. Actualment, les Illes Balears són la comunitat amb un pitjor finançament per càpita, amb 200 euros menys que Catalunya. Finalment, el responsable balear rebutjà que la millora del finançament provengui d'un increment de la capacitat normativa fiscal de les comunitats -com planteja Madrid- i demanà que el Govern central solucioni un problema comú. D.Balears
El que és penosa és la postura del PP de Catalunya. El PP de les Balears almenys sembla tenir un mínim de consciència de l' "espoli" fiscal que patim en els nostres països. | 0.882935 | curate | {"ca": 0.9955401387512388, "es": 0.0044598612487611496} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_73416 | Rogaine 4 hores: 3-53-31 21,2km. 11-03 x km. 580 desnivell positiu 22 fites 139 punts 13è de 68 equips classificats.
Feia un parell d’anys que no participava en aquesta cursa en format de rogaine que tinc ben a prop de casa. A diferència de les rogaines oficials, al ser una rogaine popular deixen participar individualment.
S’aixeca el dia amb una temperatura molt agradable per donar un tomb per Collserola i gaudir de la natura i l’esport. A la sortida em trobo amb una bona colla de coneguts.
Conec bé la zona i el mapa d’altres participacions. Com gairebé sempre hi ha uns temptadors punts a la zona Sud-Est del mapa, molt lluny de l’arribada que està al Nord-Oest. Anar fins allà suposa una tornada a contrarellotge. En altres edicions ja he caigut en la trampa. Desestimo la zona i penso com enllaçar la resta de fites. Trobo una estratègia prou interessant.
Surto a trot sense forçar massa físicament. No em vull desgastar d’inici. Les fites són fàcils, algunes d’elles a llocs prou coneguts d’altres edicions: Pi d’en Xandri i les restes de l’ermita de Sant Vicenç.
Segueixo en direcció Sud fins la fita 70 amb que passo en menys d’una hora. Veig al mapa un corriol poc visible que condueix de manera força directa en direcció a la zona de la 52. No ha estat pas una bona opció, hauria estat millor un corriol que donava més volta però amb menys desnivell i segurament més corrible. De fet el corriol poc visible en tenia ben poc de corriol i molt de bosc a través. Però també m’agrada fer de senglar!
A la 52 tenia l’opció de canviar la planificació inicial, però no ho faig. No trobo un corriol poc visible i dono una mica de volta per encarar la 80 ja en direcció Nord. Segueixo en baixada cap a la 64. Una manca de concentració em fa dubtar al mig d’un corriol i torno enrere per assegurar. Quan pinço la 50 porto dues hores de cursa.
Les dues fites següents estan en llocs emblemàtics: Can Borrell i Sant Adjutori. Abandono la possibilitat d’arribar-me a la 53 i 54. Prefereixo reservar-me per les fites de la zona Nord del mapa amb una important suma de punts.
Can Borrell
Una forta pujada em mena fins a la 67, però un cop a la carena ja és tot baixada fins a la 91, a la font de la Rata. Podia haver retallat pel mig del bosc per anar a la 63, però no ho he fet. Tampoc hauria guanyat massa. Aprofito que vaig per pista per córrer tot el que puc.
La 61 està en una cruïlla de camins i corriols en una zona una mica laberíntica. Quan penso que ja soc a la cruïlla de la fita aquesta no hi és. On puc estar? Toca pensar. Arribo a una nova cruïlla i el relleu m’ajuda a situar-me. Crec que ja sé quina ha estat l’errada. La meva hipòtesi ha estat correcte i ja la tinc. Una petita pèrdua de temps però no excessiva.
Quan arribo a la zona de la 90, hi ha força gent que porta temps cercant-la. Tinc clar que ha d’estar en l’arbre caigut al mig de la rassa. És molt evident que aquest és el seu lloc. Revisem l’arbre i trobem un tros trencat de pinça. Se l’han emportat!
Segueixo el meu pla fins a la 60. Aviso als diferents equips que em trobo que no vagin a la 90 que no hi és. Ja tan sols resten 28 minuts per acabar. Dubto si anar o no a la 35 abans d’encarar la recta final de la rogaine: són més o menys 600 metres, 300 d’anada i 300 de tornada i no massa desnivell. Començo a anar-hi, però desisteixo, no tinc ganes d’apurar tant. Tres fites més 32, 76 i 31 i acabo. M’han sobrat més de 6 minuts, segurament la 35 era possible.
He gaudit molt de la que segurament serà la darrera cursa d’aquesta temporada.
Publicat per Ricard Masferrer a 9:13 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Collserola, Rogainings
diumenge, 1 de desembre de 2019
Aterra com puguis!
Dos dies de Farners
Dissabte, 30 de novembre de 2019
Campionat de Catalunya Esprint al mapa del Castell de Farners
Ronda Classificatòria: 800 metres, 10 fites: 18-24 1,1 km. 21 metres de desnivell 2n. de 4.
Final: 900 metres, 10 fites: 17-59 1,1 km. 24 metres de desnivell, 3r. de 4 classificats.
Diumenge, 1 de desembre de 2019
Copa Catalana Mitja Distància al mapa de El Rocar
2 km. 14 fites: 1-09-18, 3,1 km. 82 metres de desnivell, 3r. de 5 classificats
Acaba l’any i acaba la temporada de curses d’orientació amb els dos Dies de Farners organitzats per Aligots amb dos mapes nous farcits de roques per tot arreu.
El dissabte correm el campionat de Catalunya esprint sota l’atenta mirada del castell de Farners.
Com marca el reglament hi ha una primera cursa classificatòria que en la categoria H60 en la que som poquets no seria necessària.
Les curses esprints són ràpides, amb poc temps per pensar i on si dubtes una mica ja estàs llest. Malgrat ser esprint no corro pas massa, ja que haig d’estar molt atent a no cometre errades.
Foto Aligots
En la classificatòria perdo més temps del compte en la fita 6. La buscava més amunt del que tocava i m’ha costat una mica trobar-la. La resta m’ha anat prou bé, excepte la 8 que la cercava a la roca de més amunt i he hagut de rectificar.
Passat el migdia, i després d’esperar una bona estona, corro la final. No surto massa centrat i vaig lent. Segurament podria anar més ràpid, però és el que hi ha. A la tercera, ja m’ha atrapat el Toni que sortia darrera meu. El vaig veient fins a la 5 que està dins del castell. No faig errades, però de ben segur que podia fer millor, però l'important és que he gaudit de la cursa i m'he divertit.
L’endemà el centre de competició està al Parc de Sant Salvador. Aprofito per escalfar de camí a la sortida que queda força lluny. A la segona fita comprovo en pròpia pell que moure’s pel mig del bosc no resultarà gens fàcil.
On perdo molt de temps és la fita 4, una soca al mig del rocam. Dono voltes de roca a roca, sense trobar la meva. No m'acabo de situar i finalment la trobo una mica per casualitat. La resta de fites no presenten dificultats i les vaig trobant, però segueixo amb la meva lentitud habitual. La 7 m'obliga a fer el senglar per travessar la vegetació. De ben segur devia ser millor atacar-la des de l’altra banda. Revisant el mapa per escriure aquesta crònica veig una opció més ràpida per anar de la 8 a la 9 que la que vaig prendre. Què diferent és veure el mapa des de la cadira de casa!
I amb la cursa pràcticament acabada corrent per una pista, m’entrebanco amb una petita pedra del camí i caic en tota la meva extensió. Ha estat una bona hòstia! Faig una primera valoració de desperfectes i em trobo prou bé per seguir. Primer camino i finalment em poso a córrer per finalitzar la cursa.
Foto de Narcís Pou
Vídeo de Toni Medina
Passo un moment per l’ambulància per tal que em netegin les rascades i ens esperem una estona per recollir els premis. Un nou podi al sac.
Acabada la Copa Catalana d’enguany és hora de fer una mica de balanç. No ha estat una massa bona temporada. Gairebé sempre he fet una errada que m’ha fet perdre força temps en totes les curses. Vaig lent tant en el moment de córrer, com en el moment de prendre decisions. Ambdós factors no ajuden a assolir bons resultats. A veure com anirà el 2020.
Publicat per Ricard Masferrer a 21:20 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Curses d'orientació
diumenge, 24 de novembre de 2019
Un Farell sense xip!! !
Cursa de Muntanya del Farell a Caldes de Montbui, 27ª d’edició
12,4 km. 1-17-27 a 6-16 el km. 289 m. de desnivell positiu
280 de 327 classificat (86%)
Tota cursa comença amb el ritual de preparar la bossa amb tot el necessari. Moltes vegades tinc la sensació de deixar-me quelcom, però avui no ha estat així.
Un cop a Caldes el ritual segueix: recollir el pitrall i els generosos obsequis, canviar-se, anar al WC per acabar de buidar, escalfar, i posar-se darrera de tot per sortir.
L’any passat vaig anar molt tranquil en tot el tram d’asfalt. Aquest any canvio de tàctica i arranco més ràpid.
Ja en la pista de terra, en els darrers metres de la pujada llarga alenteixo el pas, però sense deixar de córrer en cap moment. Un cop dalt comença la part divertida amb baixades i pujades a moments suaus i per moments més fortes.
Passo per la meta volant a meitat de cursa amb 41-15, una mica millor que l’any passat.
En el tram asfaltat de baixada que ve a continuació, observo el xip groc que porta una noia al meu davant. Em miro les meves sabatilles! No el porto!. Pensant que el recorregut podria estar enfangat per les pluges del passat divendres he agafat les sabatilles de muntanya i el xip s’ha quedat a casa posat en les d’asfalt. I de fang ben poc n’hem trobat!
Encaro amb forces la pujada més dura del recorregut. Són poc més de 300 metres per un corriol que posa a tothom en el seu lloc. Ja pràcticament només resta baixada i alguna petita pujada sense massa importància.
De la mateixa manera que hi ha una llarga pujada, ara hi ha una llarga baixada. Aprofito per fer alguns avançaments i arribo a meta ben satisfet, una mica més d’un minut més ràpid que l’any passat. No està gens malament.
Comento amb els organitzadors el meu mal cap per haver-me oblidat el xip casa, i els demano que tinguin en compte que he fet la cursa. No voldria perdre la condició de ser l’únic corredor que ha corregut totes les edicions.
A casa repasso les meves anotacions. La d’avui ha estat la meva cursa de muntanya nº 100, 27 d’elles, més d’una quarta part al Farell.
Publicat per Ricard Masferrer a 21:38 4 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Curses de muntanya, Farell
diumenge, 17 de novembre de 2019
Com evitar errades?
Dos Dies del Berguedà
Dissabte 16 de novembre de 2019 Campionat de Catalunya de Llarga Distància a Sant Corneli
Categoria H60 2,9 km. 11 fites 115 m.
Distància recorreguda 4,3 km. 13-59 x km. 164 m. 3r. de 5 classificats
Diumenge 17 de novembre de 2019. Cursa de Mitja Distància a El Jou
Categoria H60 1,5 km. 10 fites 65 m.
Distància recorreguda 2,2 km. 16-45 x km. 87 m. 3r. de 5 classificats
Dos Dies del Berguedà 4t. de 5 classificats.
El Berguedà disposa de molts bons terrenys per gaudir de les curses d’orientació. En aquest mapa ja vam córrer latemporada passada. És un terreny que m’agrada i en el que vaig gaudir.
Les dues curses es desenvolupen amb temperatures fregant els 0 graus.
El dissabte és la cursa del campionat de Catalunya de llarga distància. La informació prèvia de les distàncies fa preveure que no serà massa llarga. Entro bé en el mapa i vaig agafant confiança. Un pal elèctric que confon amb un altre em fa perdre molt de temps cercant la fita 4 en un lloc on no estava fins que soc conscient de l’errada. Aquí he perdut ben bé 8 o 9 minuts. Torno a recuperar les bones sensacions. A la 8 no vaig tan directe a la fita com podia haver anat i segurament hi perdo un parell de minuts més. Encaro el darrer tram de la cursa i de nou perdo temps en la darrera fita. Estic convençut que entre la 10 i la 11 hi ha d’haver una manera de travessar ràpid la zona urbana, però no la sé veure al mapa i opto per fer el tram per intuïció i, en conseqüència torno a perdre temps. Es confirma que era una cursa curta per ser una llarga.
El diumenge també començo bé. Perdo una mica de temps en la 3 i la 6 però no massa cosa, però a la fita 8 torno a perdre massa temps. No identifico massa bé el relleu i la vegetació dels llocs pels que passo. Tinc molts dubtes d’on realment em trobo i d’on està la fita. Finalment la localitzo. Aquí m’hauré deixat entre 4 o 5 minuts.
Acabo els dos dies de Berguedà amb un regust agredolç. Dues bones curses amb bones sensacions que he tirat per terra per un parell d’errades en les que he perdut massa temps. Finalment se m’escapa el tercer lloc en el còmput dels dos dies per tan sols 38 segons.
La pregunta és, com puc evitar aquestes errades?
Publicat per Ricard Masferrer a 21:41 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Berguedà, Curses d'orientació
dissabte, 12 d’octubre de 2019
Guils Fontanera uns magnífics terrenys per les curses d'orientació
Copa Catalana a Guils de Cerdanya
Categoria H60, 3,5 km. 9 fites 85 metres de desnivell
Distància recorreguda 4,9 1-00-58 12,27 x km. 128 de desnivell positiu 2n. classificat de 6
Tenia molt viu les curses d’arafa un any en aquest mateix terreny, una zona amb moltes roques, torrents, aiguamolls, on va ser molt difícil trobar punts de referència clars per progressar amb seguretat. Van ser dues curses amb pèrdues de temps importants i amb la sensació per moments de no saber massa bé on estava. No descartava que em pogués passar el mateix.
Per tant, la idea inicial era agafar-se la cursa amb molta prudència, i així ho vaig fer. Només correria quan tingués molt clar que ho podia fer. Ja amb el mapa a les mans veig que les 4 primeres fites són a la zona de roques i la resta en la zona de boscos, molt més fàcil.
Vaig lent, però resolc bé la primera fita. Asseguro l’aproximació fins a la segona anant per un corriol fins trobar la zona d’avituallament i allà seguir al costat d’un torrent en direcció Oest: segona fita al sac. Per anar cap la tercera fita dono una mica més de volta de la que volia fer, però com que no vaig de pressa reconec diferents elements que em permeten assolir-la amb seguretat.
Per la quarta em cal creuar un parell de torrents. Està en una roca tot just haver creuat el segon torrent. Però aquest segon torrent no porta aigua i això em despista. No sé si la fita la tinc torrent amunt o avall. Vaig avall i no la trobo. Era amunt! Hauré perdut un parell o tres minuts.
Surto ràpidament de la zona de roques i primer per pista i després bosc a través ja tinc la següent. La sisena és en baixada a través d’un bosc i un cop creuades dues pistes forestals, Però un cop soc a prop de la zona on hi ha d’haver la fita no tinc massa clar la meva ubicació. Arribo a la tercera pista. M’he passat! Em vaig situant amb els torrents i els aiguamolls fins trobar la clariana. Havia començat a cercar-la abans d’hora! Aquí també he perdut temps.
La setena és ben fàcil. I ara a córrer fort per fer les dues últimes. No he baixat de l’hora per ben poc. No pensava pas, fer tant bon temps i amb tant bones sensacions.
Publicat per Ricard Masferrer a 22:02 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Curses d'orientació, La Cerdanya
diumenge, 29 de setembre de 2019
Un campionat molt disputat.
Rogaine Muntanyes d’Ordal – Gelida. Campionat de Catalunya
Categoria Superveterans 5-58-38 99 punts 2n. classificats de 4 equips
Distància recorreguda 27,1 km. 1040 metres desnivell positiu i 17 fites
La Rogaine de les Muntanyes de l’Ordal serà el darrer Rogaine d’aquest any i al mateix temps campionat de Catalunya. Torno a fer equip amb el Joan Sánchez d’Aligots.
Passats els tràmits habituals i després d’esperar una estona ja podem obrir el mapa i començar a pensar en l’estratègia. El primer que ens mirem és la zona Nord, una zona del mapa amb més detall de vegetació. Però a escala 1/25000, tot i mirar-ho amb la lupa no ens acaba d’agradar i valorem que és una zona on moure’s i enllaçar les diferents fites serà difícil. Ens agrada molt més tota la zona Est del mapa en direcció Sud i aquesta és l’opció que escollim. Ens marquem un parell de punts on valorar per on seguir en funció del temps esmerçat: la 71 i, sobre tot, la 81.
Ens posem en marxa. Som molts equips els que hem sortit en la mateixa direcció i en les primers fites ens trobem amb molt gent. La 60 està en un corriol que va paral·lel a un tallat ens costa de veure si és per baix o per dalt del tallat. Després de provar per dalt i veure que no hi ha corriol, mirem bé el mapa amb la lupa i és clar que passa per baix. Caldrà estar atents a aquests detalls. Ja portem més d’una hora i seguim trobant molta gent a les fites.
Trotem a les baixades i en algunes zones planes. Malgrat que ens havíem proposat no deixar els camins ho fem per anar de la 80 a la 61 i estalviar-nos una bona volta i ens costa travessar la vegetació. No som l’únic equip que ha caigut en la temptació. No ho farem més.
A prop de les dues hores de cursa arribem a la 70. Segons la descripció de control està en un arbre, però aquest element no està dibuixat en el mapa. Com que està a prop d’una corba del corriol no resulta difícil. De tornada ens creuem amb l’equip d’Els Bandolers. Estem seguin estratègies paral·leles.
La fita següent, la 62, també està en un arbre no dibuixat en el mapa. Aquest lloc és més complicat, ja que la vegetació no ho fa fàcil avançar fora de camí. Ser més d’un equip en la zona ens ajuda a trobar-la. Quan sortim de la fita arribem els Bandolers.
Arribem a la 71 amb més de tres hores de cursa. Comencem a valorar que fem. ¿Retallem i comencem a tornar o seguim anant cap el Sud a pels 9 punts de la 90? Decidim seguir endavant. Un cop arribem a la pista, allà estant els Bandolers que també acaben de decidir anar a la 90.
Anem junts. A prop de la 90, nosaltres anem al davant. Agafem el corriol que ens hi ha de portar i els Bandolers no venen al darrera. Dubtem de si anem bé, però estem segurs que la fita ha d’estar allà i continuem. Ja la tenim i no sabem que han fet Els Bandolers. Baixem el més ràpid possible pel corriol fins a la Nacional que agafem en direcció a l’Ordal on tenim una nova fita i un punt d’aigua que amb la calor que fa ens va d’allò més bé. Ara sí que ja és l’hora del retorn. Comencem a estar físicament castigats.
Arribant a la 81 ens trobem de nou amb els Bandolers. Després de perdre temps a la 90 han passat per la 46 en lloc de la 65. De camí a la 81 hem descartat la 82. No veiem cap camí clar que ens hi porti i tampoc com sortir de la mateixa. Ara anem junts amb els Bandolers. No ens havia passat mai. Som conscients que el guanyador del campionat serà un dels dos equips.
Fem tres fites de tornada, 55, 57 i 33 junts. Els quatre anem prou al límit i no és possible guanyar per físic. Serà una victòria per estratègia. Arribem a un trencall on ens cal decidir, ¿anem a la 42 i tornem o anem directament a la 35 i arribada? El temps mana. Anar a la 42 i tornar són gairebé 800 metres. És massa just. Anem a la 35. Resulta que ells l’han fet a l’inici de la cursa i no tenen més remei que intentar 42, 41 i 30, una opció molt arriscada. Són molts punts, però hi ha moltes possibilitats de penalitzar per temps.
Fem càlculs i ens estan guanyat per 1 punt. Anem molt justos físicament i anem més lents del que voldrien. Fem una maniobra per no donar voltes per arribar a la 35 i ens surt malament, i l’hem de deixar estar si no volem penalitzar. Ens cal serrar les dents i arribem amb un marge de poc més d’un minut.
Ara tot depèn de quan arribin els bandolers. Arriben amb retard, però poc. Han aconseguit fer dues fites (42 i 30), però penalitzen 5 punts per temps. Finalment ens guanyen per 3 punts 102 a 99. Llàstima de la 35!. Però ja no teníem ni físic i segurament tampoc podíem pensar massa clarament.
Estem satisfets. Hem fet una molt bona rogaine. Mai ens havia passat anar-nos trobant de amb els nostres competidors més directes i saber que ens jugaven el triomf. Ha estat divertit i emocionant.
Fites
Punts
Primera hora
4
18 punts
Segona hora
3
21 punts
Tercera hora
2
11 punts
Quarta hora
3
22 punts
Cinquena hora
3
19 punts
Sisena hora
2
8 punts
Publicat per Ricard Masferrer a 21:58 4 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Rogainings
diumenge, 15 de setembre de 2019
Podi inesperat al bosc de Can Pitof
Campionat de Catalunya de Mitja Distància al bosc de can Pitof de Vidreres
Categoria H60 2,8 km. i 19 fites
Distància recorreguda 4,3 km. 1-01-23 95 metres de desnivell positiu, 3r classificat de 6
He passat més de mig any sense participar en cap cursa d’orientació. La darrera va ser la cursa al Pont del Diable de Tarragona. En tot aquest temps només he fet rogaines, i la rogaine és una modalitat d’orientació totalment diferent. Estic convençut que aquesta falta de pràctica em passarà factura.
El meu objectiu inicial és baixar de l’hora, però sobre tot, no cometre grans errades que em facin caure minutades. En la primera fita ja perdo temps. Trobar una fita que no és meva quan em pensava que ja era a la meva em despista i em costa una mica recol·locar-me. En la segona tampoc soc massa precís i segueixo sumant pèrdues. Les dues següents són dues molt bones fites, però a la cinquena torno a errar, al no identificar correctament el micro-relleu de la zona on es troba, passo de llarg i em cal retornar a una cruïlla de camins per començar de nou.
A partir d’aquí m’entono i les pèrdues de temps per fita ja són menors. La 9 en una mena de terreny de ningú em costa de localitzar. En un moment camí de la 14, en un encreuament em confonc i agafo la direcció contrària, per haver doblegat el mapa abans de temps, però rectifico molt ràpid i a la 16 també sumo més temps del que tocava.
Ha anat d’un pèl que no assoleixi l’objectiu inicial de baixar de l’hora. I per sorpresa meva faig podi per errades en targeta de dos orientadors més bons i més ràpids. Ha estat una bona tornada a les curses d’orientació.
Publicat per Ricard Masferrer a 21:53 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Curses d'orientació
diumenge, 8 de setembre de 2019
Per complir amb la tradició, cursa de Festa Major
Cursa Festa Major de Sabadell
7,2 km. 5-29 per km. 572 de 1316 classificats
Segueixo la tradició i m’inscric a la cursa popular de la Festa Major sense tenir massa clar si al final la correré o no. De fet no em decideixo a fer-ho fins el dia abans. Aquesta és 41ª edició, i serà la meva participació número 32.
Em col·loco a la línia de sortida amb un pare d’ex-alumne que m’he trobat escalfant i sortim junts sense cap pressa. No tinc cap objectiu clar, però m’agradaria millorar el temps de l’anypassat, o sigui, baixar de 40. Faig tota la baixada amb el pare. Passo el primer quilòmetre molt per sobre de 6. Quan comença la pujada em poso a prova. A veure quin ritme soc capaç de portar després de 4 dies trescant pel Pirineu Francès?
Tinc bones sensacions. Em noto ràpid i començo a avançar gent. Faig tres quilòmetres gairebé al mateix ritme (5-33, 5-31 i 5-32). Passo el km 4 amb 23-15. Ja vaig millor que en l’edició de l’any passat i ja s’ha acabat tota la pujada. Estic gaudint de la cursa. Passat el km. 6 tinc clar que baixaré de 40. Em trobo al Roque Lucas, ens saludem i xerrem una estona.
Ell diumenge passat estava fent la UTMB. M’explica que va tenir que deixar-ho al km. 100. Com que fa els 21 i va un ritme més lent segueixo endavant. Per cert, el Roque ha fet totes les 41 edicions.
Faig el darrer km. a 4-59. Tot un èxit per mi, encara que cal tenir present que és en baixada. Aturo el crono en 39-30, un minut menys que l’any passat i sense fer cap entrenament específic. Estic molt content.
Publicat per Ricard Masferrer a 20:53 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Curses asfalt
divendres, 6 de setembre de 2019
Carlit 50 estanys: Bèsines - Les Bulloses
Ruta dels 50 estanys del Carlit
Quarta etapa: Bèsines – Les Bulloses
( 19 km. 6 hores 19 minuts 785 metres de desnivell positiu)
Temps de pas: Portella de Lanoux (1-25), Portella de la Coma de l’Anyell (2 hores) Cabana de Rouzet (3 hores)
Avui és l’etapa més llarga de quilometratge. No vull acabar tard, i a les 8 ja em poso en camí a un pas ben viu. S’ha aixecat un bon dia, però fred. Refaig un petit tram de la ruta d’ahir fins trobar el desviament que em portarà fins a la Portella de Lanoux.
Uns 100 metres de fort desnivell m’acosten als etangs de Moulsut, un paratge silenciós i agradable.
A partir d’aquí m’endinso en una zona de prat alpí en lleugera pujada fins assolir un petit estanyol que deixo a la meva dreta. Ara el corriol es posa ben dret, però resulta força còmode d’anar fent si es troba el ritme adient, fins assolir la Portella de Lanoux. Em rep amb un fort venti amb les vistes de l’altra cantó amb el gran Estany de Lanós que ahir no vaig poder veure en cap moment de la jornada.
Segueixo endavant per la zona alta flanquejant el Puig des Besineilles fins a la Portella de la Coma de l’Anyell on ahir havia passat amb boira i sense veure gairebé res. Avui el dia és completament diferent.
A partir d’aquí una molt còmoda baixada voreja primer l’estany de Lanoset fins arribar a la riba de l’estany de Lanós i la cabana de Rouzet, un bon lloc per fer una breu aturada. Ja no fa el fred viu que feia aquest matí, i ja fa estona que a l’abandonar la part alta ja tampoc fa vent. Em trec la roba d’abric i faig un mos tot contemplant l’immens paisatge que em rodeja.
Mentre estic en aquest indret passen un parell d’excursionistes solitaris. Amb el darrer que passa vam compartir taula ahir vespre. Està fent les darreres etapes del GR10. Intercanvien algunes paraules i seguim la nostra aventura solitària que avui tancarem a Les Bulloses.
Quan em torno a posar en camí en la que serà la darrera pujada d’aquests quatre dies de ruta el veig a ell ja a mitja ascensió a la Portella de la Grava. Enfilo amunt. Ja no faré més aturades excepte per prendre algunes fotos. Les primers a dalt del coll amb molt bones vistes de l’estany de Lanós i les altives muntanyes que el rodegen i que definitivament deixo enrere.
Baixo fins a L’Estanyol que hi ha sota, i un cop rodejat entro en la Coma de la Grava, una preciosa vall que em menarà fins el Llac de les Bulloses. Camino ràpid per un corriol còmode al costat dret d’un rierol que en alguns moments es converteix en petits aiguamolls. Com que tinc ganes d’arribar a destí, malgrat gaudir molt del lloc, se’m fa llarg.
Finalment arribo a territori conegut, el llac de les Bulloses. Per aquí ja hi passejat altres vegades. És un indret que m’agrada especialment. El corriol rodeja el llac per la seva dreta fins arribar a destí, on fa quatre dies que havia començat a caminar.
Abans d’agafar el cotxe de tornada m’assec una estona a la terrassa del refugi davant d’una birra, com ja és tradició i recuperant una mica de forces. Em retrobo amb el francès que està fent el GR10. M’explica que no hi ha allotjament. És divendres i està tot ple. Em demana si el puc baixar a un lloc civilitzat. Mirem on ha d’anar: Bolquère, un petit poble a prop de Mont-Lluís. El baixo fins allà en cotxe.
La Ruta dels 50 estanys del Carlit té una cinquena etapa final que puja fins el Carlit, però com que aquesta caminada ja la vaig fer fa uns quants anys havia decidit estalviar-me. Però si no l’heu fet mai no us la perdeu.
Publicat per Ricard Masferrer a 21:08 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Camins i corriols, Carlit 50 Estanys, Catalunya Nord, Travesses
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Cercar en aquest blog
Els meus blocs
Fragments personals
Ho volen tot de tu
Fa 1 setmana
Fragments d'escola
Un nou curs ja és aquí
Fa 2 mesos
Traductor
Etiquetes
Curses d'orientació (210) Camins i corriols (96) Rogainings (72) Curses de muntanya (62) Curses asfalt (52) Pirineus (51) Entrenaments (45) Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obach (41) Camí de Sant Jaume (40) Berguedà (36) Travesses (36) Cims (32) Vallès Occidental (32) Nocturnes (31) Sabadell (22) Osona (18) Farell (17) Fragments d'Història (16) Fragments del meu país (16) Ripollès (16) England pieces (14) Cerdanya (13) Catalunya Nord (12) Camí Aralar 2016 (11) Empordà (11) La Garrotxa (11) Aragó (9) Rodal Sabadell (9) La Cerdanya (8) Maresme (8) Catalunya (7) Pallars Sobirà (7) Senda de Camille (7) Andorra (6) Montseny (6) PrePirineus (6) Terres de l'Ebre (6) Camí Mundial de La Molina 2019 (5) Llibres (5) Montserrat (5) Nafarroa (5) Reflexions (5) Vallès Oriental (5) Vídeos (5) 10 km. (4) Bages (4) Barcelona (4) Cap de Rec (4) Carlit 50 Estanys (4) Via Verda (4) Anoia (3) Camí Txèquia 2022 (3) Collserola (3) Cros (3) Curses sprint (3) Gironès (3) Pista (3) Rutes (3) Viatges (3) Alta Ribagorça (2) Boscos (2) Costa Brava (2) Fragments de bloc (2) Marxes de muntanya (2) Mitges maratons (2) maratons (2) Arbres (1) Atletes (1) Caminada (1) Can Deu (1) Illes (1) La Selva (1) Mallorca (1) Opinió (1) Solsonès (1) Tarragona (1) Txèquia (1) Ultrafons (1) Vall d'Aran (1) Vallcebre (1)
Blocs que segueixo
blog d'en Pep
Correm i caminem amb Mossenaires
Fa 2 dies
El blog d'en Xavier Bonastre
11 anys sense córrer el Cross de Sants!
Fa 1 setmana
Engarrista
Serra de Faig-i-branca i Pedró de Tubau (1.543 m.)
Fa 2 setmanes
La Tortuga Holandesa
VDA - Volta Val d'Aran 100 millas by UTMB
Fa 4 mesos
A una chapa del cielo
Corredor Vermicelle
Fa 4 mesos
Rutes pels cims del Països Catalans
Pròleg
Fa 11 mesos
MUNTANYA DE SENTIMENTS
En saber-te fort
Fa 2 anys
FerRun
ROAD TO CHICAGO!
Fa 2 anys
Aurora
10ª Mitja Marató d'Empuries
Fa 3 anys
Pas a Pas
Dues vistes de l'Aneto
Fa 8 anys
Límits? Quins límits?
The History of American Ranch Model House Plans
Fa 13 anys
Pàgines webs d'interès
Atletisme
Corredors.cat
Corremonts
FCOC
FEEC
Massa joves per morir
Sabadell Orientació
Senderisme i teca
Tot caminat per Catalunya
UES
Entrades populars
Trailwalker 2012
Adéu a la categoria de Superveterans
Un altre mundial ha estat possible
Arriben els Ultra-Veterans
L’espectacle de la natura s’acaba. La Senda Camille VII: Lizara-Somport
Organitzar una Rogaine
La Porta del Cel I: Tavascan - Bordes de Graus, la prèvia
Ermites de Montserrat
La Llanera està trista
De les ermites a les fites
Arxiu del blog
► 2022 (18)
► de novembre (1)
► d’octubre (2)
► de setembre (1)
► d’agost (1)
► de juliol (2)
► de juny (2)
► de maig (1)
► d’abril (3)
► de febrer (3)
► de gener (2)
► 2021 (21)
► de desembre (2)
► de novembre (2)
► d’octubre (2)
► de setembre (1)
► d’agost (1)
► de juny (3)
► de maig (2)
► d’abril (3)
► de març (4)
► de gener (1)
► 2020 (22)
► de desembre (2)
► de novembre (5)
► d’octubre (1)
► de setembre (2)
► d’agost (2)
► de juliol (1)
► de juny (2)
► de maig (2)
► d’abril (1)
► de març (2)
► de febrer (1)
► de gener (1)
▼ 2019 (28)
▼ de desembre (2)
Mitja Marató pels corriols de Collserola
Aterra com puguis!
► de novembre (2)
Un Farell sense xip!! !
Com evitar errades?
► d’octubre (1)
Guils Fontanera uns magnífics terrenys per les cur...
► de setembre (7)
Un campionat molt disputat.
Podi inesperat al bosc de Can Pitof
Per complir amb la tradició, cursa de Festa Major
Carlit 50 estanys: Bèsines - Les Bulloses
► d’agost (1)
► de juliol (2)
► de juny (3)
► de maig (2)
► d’abril (2)
► de març (1)
► de febrer (2)
► de gener (3)
► 2018 (31)
► de desembre (3)
► de novembre (2)
► d’octubre (3)
► de setembre (3)
► d’agost (1)
► de juliol (2)
► de juny (8)
► de maig (1)
► d’abril (2)
► de març (2)
► de febrer (1)
► de gener (3)
► 2017 (32)
► de desembre (3)
► de novembre (4)
► d’octubre (2)
► de setembre (2)
► d’agost (6)
► de juliol (5)
► de juny (3)
► de maig (1)
► d’abril (1)
► de març (2)
► de febrer (1)
► de gener (2)
► 2016 (26)
► de desembre (2)
► de novembre (3)
► d’octubre (2)
► d’agost (4)
► de juliol (4)
► de juny (2)
► de maig (3)
► d’abril (2)
► de març (3)
► de febrer (1)
► 2015 (33)
► de desembre (4)
► de novembre (1)
► d’octubre (2)
► de setembre (1)
► d’agost (7)
► de juliol (4)
► de juny (1)
► de maig (4)
► d’abril (2)
► de març (1)
► de febrer (4)
► de gener (2)
► 2014 (28)
► de desembre (3)
► de novembre (3)
► d’octubre (2)
► de setembre (2)
► d’agost (6)
► de juliol (2)
► de juny (1)
► de maig (3)
► d’abril (2)
► de març (2)
► de febrer (2)
► 2013 (36)
► de desembre (1)
► de novembre (3)
► d’octubre (2)
► de setembre (3)
► d’agost (10)
► de juliol (3)
► de juny (2)
► de maig (2)
► d’abril (4)
► de març (2)
► de febrer (2)
► de gener (2)
► 2012 (39)
► de desembre (7)
► de novembre (1)
► d’octubre (2)
► de setembre (1)
► d’agost (9)
► de juliol (3)
► de juny (3)
► de maig (3)
► de març (4)
► de gener (6)
► 2011 (42)
► de desembre (5)
► de novembre (4)
► d’octubre (3)
► de setembre (4)
► d’agost (8)
► de juliol (3)
► de juny (4)
► de maig (1)
► d’abril (2)
► de març (2)
► de febrer (3)
► de gener (3)
► 2010 (46)
► de desembre (3)
► de novembre (3)
► d’octubre (3)
► d’agost (10)
► de juliol (4)
► de juny (2)
► de maig (4)
► d’abril (3)
► de març (3)
► de febrer (7)
► de gener (4)
► 2009 (48)
► de desembre (3)
► de novembre (2)
► d’octubre (4)
► de setembre (1)
► d’agost (5)
► de juliol (8)
► de juny (4)
► de maig (4)
► d’abril (6)
► de març (6)
► de febrer (2)
► de gener (3)
► 2008 (50)
► de desembre (5)
► de novembre (3)
► d’octubre (4)
► de setembre (4)
► d’agost (4)
► de juliol (8)
► de juny (3)
► de maig (4)
► d’abril (4)
► de març (5)
► de febrer (3)
► de gener (3)
► 2007 (50)
► de desembre (3)
► de novembre (6)
► d’octubre (3)
► de setembre (5)
► d’agost (8)
► de juliol (8)
► de juny (2)
► de maig (1)
► d’abril (3)
► de març (5)
► de febrer (2)
► de gener (4)
► 2006 (43)
► de desembre (3)
► de novembre (3)
► d’octubre (1)
► de setembre (4)
► d’agost (6)
► de juliol (4)
► de juny (1)
► de maig (3)
► d’abril (7)
► de març (4)
► de febrer (3)
► de gener (4)
► 2005 (10)
► de desembre (1)
► de novembre (2)
► d’octubre (2)
► de setembre (3)
► d’agost (2)
► 2000 (38)
► d’agost (17)
► de juliol (21)
Seguidors
Llicència Creative Commons
Aquest blog està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons | 0.578072 | curate | {"en": 0.0218406843414427, "ca": 0.8776011648364982, "pt": 0.017138870351271006, "fi": 0.0008493599466116605, "fr": 0.02229569859855609, "it": 0.016319844688466905, "es": 0.01689619608081053, "lt": 0.0010313656494570164, "ar": 0.00042467997330583026, "id": 0.0003640114056907116, "hu": 0.00039434568949827097, "de": 0.015591821877085483, "sv": 6.0668567615118606e-05, "hr": 0.00033367712188315233, "ro": 0.0007886913789965419, "ru": 0.00021233998665291513, "oc": 0.0020323970151064734, "la": 0.0003943456894982709, "nl": 0.0008190256628041012, "ko": 0.00027300855426803375, "cs": 0.00433780258448098} | https://caminsfragmentaris.blogspot.com/2019/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_129959 | Emília Guiu va néixer a Manresa el 21 de març de 1922. La seva família era republicana i, com tantes altres, l’any 1939, en acabar la Guerra Civil, es van exiliar a França. Ella tenia 17 anys.
Va estar al camp de refugiats d’Argelers (França) i, més tard, es va retrobar amb el seu pare a Marsella. A França, on va viure uns anys, es va casar amb Manuel Suárez, exiliat com ella, amb qui va tenir el seu primer fill.
El 1942 va marxar a Mèxic amb la seva família. Van ser molts els republicans exiliats que van embarcar cap al centre i el sud d’Amèrica amb l’objectiu de començar una nova vida. Méxic va acollir milers de republicans catalans i espanyols.
El vaixell Nyassa, va portar a Emília Guiu i a molts altres exiliats a Mèxic. (Font: web wikipedia.org).
Allà, gràcies al productor i director de cinema mexicà, d’origen català, Jaime Salvador, va començar a treballar com a extra en diverses pel·lícules. Salvador contractava emigrants procedents de l’Estat espanyol com a extres per a les seves pel·lícules per ajudar-los a subsistir.
Pocs anys després va aconseguir el seu primer paper com a protagonista a la pel·lícula Nosotros (1945). L’actriu principal no va poder presentar-se al rodatge i ella, que es sabia bé el seu paper, la va substituir. La seva actuació va rebre molt bona crítica.
L’èxit que va tenir va fer que l’actor mexicà Mario Moreno, conegut com a Cantinflas, li oferís coprotagonitzar el film Soy un prófugo (1946).
Emilia Guiu es va convertir en una estrella del cinema mexicà del moment. Era simpàtica i intel·ligent. La seva imatge, al cinema, oscil·lava entre la diva i la femme fatale. Sovint va fer papers provocadors.
Aquest va ser el film més reconegut dels que va protagonitzar Emilia Guiu. (Font: vertigocine.com).
Va rodar més de seixanta pel·lícules que van tenir una crítica excel·lent i un gran èxit de públic. Va treballar al costat dels artistes més destacats del cinema mexicà, com Pedro Infante, amb qui va protagonitzar Angelitos Negros (1948), una de les seves millors pel·lícules.
També va actuar en algunes obres de teatre i, ja gran, va participar en una telenovel·la.
A nivell personal, el seu primer matrimoni no va durar gaire i a Mèxic es va casar amb Enrique de la Concha, i després amb Guillermo Méndez, amb qui va tenir el seu segon fill. El 1958, es va casar amb Abraham Piceno i se’n va anar a viure als Estats Units. Quatre anys abans de morir es va casar amb el nord-americà William Hieb.
Va morir a San Diego (Estat Units) el 7 de febrer de 2004. Tenia 82 anys. Abans de morir va demanar a la seva família que fessin públic el seu agraïment a Mèxic, per l'oportunitat que li havia donat de viure una vida i una carrera magnífiques.
Emilia Guiu , durant la seva època d’actriu mexicana. (Font: web lrp.cat).
Emilia Guiu va ser una icona del cinema mexicà de les dècades dels anys quaranta als seixanta del segle XX. Com a homenatge, a la ciutat de Nueva Santa Rosa (Mèxic) hi ha un carrer que porta el seu nom.
L’exili del 1939 va afectar tota una generació de persones amb aptituds i professions diferents. La societat catalana va perdre, per tant, gent valuosa que va haver de refer la seva vida en altres països. La manresana Emilia Guiu va ser una d’elles.
Més informació:
Web Manresanes que han fet història.
by rosalobez
Avi, et trauré d’aquí! : guia didàctica
S’ha publicat una nova edició actualitzada de l’obra Avi, et trauré d’aquí!
El seu autor, Joan Pinyol Colom, llicenciat en Filologia Catalana i professor d’Ensenyament Secundari, ha elaborat també una guia didàctica per treballar el llibre amb l’alumnat.
L’obra recull la història de Joan Colom, avi de l’autor, des de l’octubre de 1938, quan va ser mobilitzat per la República, fins poc després de la seva mort en un camp de presoners lleidatà, el març de 1939. També explica la lluita de la seva família des del 2008 per treure les seves restes del Valle de los Caídos.
Avi et traure d'aquí! : guia didàctica (pdf)
by rosalobez
Fem memòria... Gaudí i la Seu de Manresa
Sabies que l’arquitecte Antoni Gaudí va intervenir en la reforma de la façana principal de la Seu de Manresa?
Façana principal de la basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).
① Una façana inacabada
La Seu de Manresa es va construir el segle XIV sota la direcció del mestre d’obres Berenguer de Montagut. La seva construcció es va dur a terme en diverses fases.
A finals del segle XV, l’obra es va donar per finalitzada. Però, en realitat, la façana principal es va tancar amb un simple mur i va quedar, per tant, inacabada.
En els segles posteriors, s’hi van afegir diversos elements o construccions que no tenien res a veure amb l’estil ni l’harmonia del conjunt de l’edifici.
Aquest és l’aspecte que va tenir durant més de 250 anys i fins a principis del segle XX.
Imatge de la façana principal de la Seu de Manresa a principis del segle XX. (Font: web memoria.cat/laseu).
② El projecte d’Alexandre Soler i March
La imatge que oferia la façana principal de l’edifici més emblemàtic de la ciutat no satisfeia els manresans que no la consideraven prou digne.
Alexandre Soler i March.²
Mogut per aquesta inquietud, el mecenes manresà Prudenci Comellas i Sala va proposar a l’arquitecte Alexandre Soler i March que fes un projecte per construir una nova façana per a la Seu i es va comprometre a patrocinar una part de les obres.
El 1914, Soler i March va acabar el projecte i el va presentar a la Junta d’obres que s’havia constituït. Aquesta el va presentar al bisbe de Vic, Torras i Bages, per tal de ser aprovat.
El bisbe Torras i Bages va voler que fos revisat i aprovat per una comissió de tres arquitectes de la seva confiança: l’arquitecte diocesà Josep Maria Pericas, Josep Font i Gumà i Antoni Gaudí, per qui sentia una gran admiració.
Segons explicava Soler i March en un un article publicat a la revista manresana "Ciutat" el juny del 1926, Josep Font i Gumà li va comentar: “Es farà el que digui en Gaudí; els demés no hi tenim res a fer en aquest assumpte”. ¹
③ La visita de Gaudí
Antoni Gaudí. (Font: web sagradafamilia.org).
En aquell moment, Antoni Gaudí estava totalment dedicat a les obres de la Sagrada Família de Barcelona, però davant la petició que li va fer el bisbe Torras i Bages va desplaçar-se a Manresa per visitar la basílica de la Seu.
La seva estada a la ciutat va ser breu. Acompanyat d’Alexandre Soler March, entre altres, va visitar tot l’edifici detalladament i va tornar a Barcelona.
Les observacions que va fer Gaudí, a partir d’aquesta visita, van obligar Soler i March a fer un projecte nou.
Com a anècdota, Soler i March explicava que Antoni Gaudí va voler cobrar per la seva col·laboració. Sembla ser que la quantitat que demanava era força alta i la Junta de l’obra es resistia a pagar ja que considerava que era el bisbe qui li havia fet l’encàrrec. Finalment, però, el van pagar. Gaudí va dedicar aquests diners a les obres de la Sagrada Família. Així que els primers diners del pressupost de les obres de la façana de la Seu, en realitat van anar a parar a les de la Sagrada Família.
④ El projecte final
Alexandre Soler i March va fer un segon projecte que recollia les idees i les consideracions de Gaudí.
Maqueta de la Seu segons el segon projecte de Soler i March. ²
En el nou projecte es substituïa l’antic porxo per un pòrtic format per tres arcades, s’afegia un nou baptisteri i es coronava el campanar amb una agulla piramidal. També es preveia una nova coberta de dues vessants.
Finalment, la proposta de Soler i March va ser aprovada i l’agost de 1915 van començar les obres, que van durar gairebé vint anys.
Després de construir la paret de la nova façana, l’agulla del campanar i el baptisteri, les obres va quedar aturades, del 1921 al 1933, per motius bàsicament econòmics.
El 1933, en plena República, es van reprendre i es van acabar. Durant la Festa Major del 1934 es va fer la inauguració de la nova façana.
Imatge de la façana de la Seu de Manresa cap el 1935. (Font: web memoria.cat/laseu).
Com es pot observar en la imatge, no es va dur a terme la construcció d’una nova coberta.
D’altra banda, l’agulla del campanar va ser enderrocada el 1936, als inicis de la Guerra Civil.
La basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa, avui. (Font: web seudemanresa.cat).
Més informació:
Web El salvament de la Seu de Manresa, l'any 1936.
Notes:
¹ Font: Web El salvament de la Seu de Manresa, l'any 1936.
² Font: La Seu de Manresa: 700 anys. Barcelona: COAC, 2021.
by rosalobez
Les 7 caixes: treball sobre el documental
Cada any, el dia 27 de gener es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. L’ONU va escollir aquesta data perquè aquell dia de l’any 1945, les tropes soviètiques van alliberar el camp de concentració i d’extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau (Polònia).
És per aquest motiu que, en aquestes dates, us proposem veure el documental Les 7 caixes que TV3 va estrenar l’any 2018 en el programa Sense ficció.
Dory Sontheiner. en una imatge del documental. (Font: web naciodigital.cat).
Explica una història sobre la família de Dory Sontheiner, farmacèutica i òptica catalana d’origen alemany.
Quan van morir els seus pares, endreçant per casa seva va trobar 7 caixes. En obrir-les, se li va mostrar tot un món silenciat del seu passat. Ella, educada com a catòlica a l’Espanya de Franco, es va assabentar que formava part d’una família jueva amb una terrible història de persecució i que va acabar sent víctima de l’Holocaust nazi. Així, va descobrir la seva identitat real i la de la seva família.
L’estudi de la documentació trobada li va permetre reconstruir un trencaclosques amb històries molt dures i d’una gran càrrega emocional. D’aquesta recerca en va sortir un llibre titulat Les set caixes. I del llibre va néixer el documental de TV3 Les 7 caixes.
Adjuntem una proposta per treballar el documental amb l’alumnat.
by rosalobez
Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust als centres de secundària
Amb motiu del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, els instituts que formen part del Projecte Manresa-Mauthausen i l’Ajuntament de Manresa han organitzat les següents activitats per al proper dijous 27 de gener, adreçades als centres de secundària de Manresa:
• 10h: Conferència de Dory Sontheimer que es retransmetrà per xarxa perquè es puguin connectar tots els centres que vulguin.
Després de la mort dels seus pares, Dory Sontheimer va descobrir set caixes amb fotografies, cartes, passaports i altres documents que li van revelar la identitat jueva i la dramàtica història de la seva família, víctima de l'Holocaust nazi.
• 11.30h: Itinerari per les stolpersteine de la ciutat amb apadrinament i neteja de llambordes, que es repartiran entre els instituts participants.
• 13h: Acte a la plaça Sant Domènec amb lectures o aportacions diverses per part dels centres.
Per participar en alguna de les propostes, cal posar-se en contacte amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Manresa:
[email protected]
Tel. 938753410, extensió 37016
by rosalobez
Taula rodona sobre “Els mestres de la República”: dimecres, 26 de gener
El proper dimecres, 26 de gener, tindrà lloc una taula rodona sobre el model educatiu dels anys de la República i sobre l’obra més emblemàtica de l’ensenyament a Manresa: el Grup Escolar Renaixença.
Té per títol “Mestres de la República: il·lusió i compromís”.
Hi participaran la pedagoga Agnès Torras, l’historiador Joaquim Aloy i Ramon Bohigas, alumne del Renaixença durant el període de la República i els primers anys del franquisme.
L’acte es farà al menjador de l’escola La Renaixença de Manresa a les 19h.
A més, es podrà veure de nou l’exposició “La República i la seva obra educativa a Manresa”.
La taula rodona és organitzada per l’Ajuntament de Manresa i l’Associació Memòria i Història de Manresa. Compta amb la col·laboració i suport de l’Escola La Renaixença, el Memorial Democràtic, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Més informació al web de memoria.cat.
Mestres del Grup Escolar Renaixença de Manresa, 17 de setembre de 1936. (Font: memoria.cat)/mestres.
by rosalobez
Fem memòria... L’església de Sant Pere Màrtir i la plaça Sant Domènec de Manresa
A l’esquerra, l’església de Sant Pere Màrtir, abans de 1936. (Font: web memoria.cat/laseu).
Sabies que fins l’any 1936 bona part de la plaça Sant Domènec estava ocupada per l’església de Sant Pere Màrtir i la plaça actual no existia?
El segle XIV, en aquest espai, a tocar de la muralla que aleshores envoltava la ciutat, es va construir l’església gòtica de Sant Pere Màrtir. Les obres es van iniciar el 1321 i no es van acabar del tot fins al segle XVIII.
Al costat s’hi va construir un convent de frares de l’orde dels dominics o predicadors, que a mitjans del segle XIX va ser enderrocat, com a conseqüència de la desamortització religiosa. Posteriorment, en el lloc que ocupava el claustre, s’hi va construir el teatre Conservatori inaugurat el 1878.
El segle XIX, la ciutat va créixer i aquest indret es va convertir en el punt de connexió entre la part antiga i la moderna i, per tant, en el centre de la ciutat.
En aquesta imatge, anterior al 1936, s’observa clarament l’església de Sant Pere Màrtir que presideix tot l’espai.
Església de Sant Pere Màrtir, al centre, abans de 1936. (Font: web memoria.cat/laseu).
El 1936, amb l’esclat revolucionari que es va produir arreu de Catalunya, el Comitè Revolucionari i Antifeixista va prendre el control de la ciutat i va decidir l’enderrocament de set esglésies, entre elles la de Sant Pere Màrtir.
El 7 de setembre de 1936 es van iniciar les obres per tirar-les a terra. Aquestes actuacions es van dur a terme amb el desacord total de l’Ajuntament, excepte en el cas de l’església de Sant Pere Màrtir.
Notícia sobre l’acord de l’Ajuntament d’enderrocar l’església de Sant Pere Màrtir i el Teatre Conservatori. Diari El Dia, 31/08/1936. (Font: web memoria.cat/laseu).
Així, el 26 d’agost de 1936, la comissió de Foment de l’Ajuntament va aprovar enderrocar només aquesta església. Aquesta decisió obeïa l’objectiu de l’Ajuntament republicà de construir una gran plaça al centre de la ciutat, segons el projecte de Francesc Cuixart. Es considerava que no tenia un gran valor arquitectònic i que, en canvi, per les seves dimensions, era un destorb.
També van acordar tirar a terra el teatre Conservatori. Diverses entitats culturals s’hi van oposar i van demanar a l’alcalde que s’evités l’enderrocament. Finalment, per falta de diners, no es va ensorrar.
Sí que es va dur a terme, però, l’enderrocament de l’església de Sant Pere Màrtir. Les obres van començar el 7 de setembre de 1936 i van durar uns quants mesos. El febrer del 1937 l’església ja estava totalment enrunada.
Imatge de l’església de Sant Pere Màrtir ja enrunada. (Fotografia: Josep M. Rosal i d’Argullol. Font: web lasequia.cat/rosaldargullol).
A partir de l’octubre de 1936, la Junta de Defensa de la ciutat va iniciar la construcció de refugis antiaeris per protegir la població dels bombardeigs. Un d’ells es va construir a l’espai que havia deixat lliure l’església de Sant Pere Màrtir, adossat al mur del teatre Conservatori. Era el refugi més cèntric i tenia capacitat per 160 persones.
Aquesta és la imatge de la plaça després de la guerra. S’observa amb claredat el refugi antiaeri. Actualment només se’n conserva una part.
Refugi antiaeri de la plaça Sant Domènec de Manresa. (Font: web memoria.cat/bombardeigs).
Uns anys després, el 1946 es va urbanitzar la plaça, amb la instal·lació de fanals, bancs i parterres. El refugi va quedar amagat darrere d’una paret. La plaça es va inaugurar el juliol del mateix any.
Durant 50 anys, la plaça més cèntrica de la ciutat va oferir aquest aspecte.
La plaça Sant Domènec després de 1946. (Fotografia: Llorenç Gamisans. Font: web historiesmanresanes.cat).
Amb el pas del temps, la plaça es va anar deteriorant i, als anys noranta, l’Ajuntament va decidir reformar-la del tot. Les obres van començar l’octubre de 1996 i van deixar al descobert els fonaments de l’antiga església de Sant Pere. Després d’aquesta important urbanització de la plaça Sant Domènec, es va fer una segona fase d’ampliació, el 2006.
Imatge dels fonaments de l’església de Sant Pere Màrtir durant les obres de remodelació de la plaça el 1996. (Font: web historiesmanresanes.cat).
El projecte de crear una gran plaça no es va poder dur a terme durant els anys de la República. Però l’enderrocament de l’església de Sant Pere Màrtir va generar un nou espai que, remodelat fa 25 anys, segueix sent l’indret central de la ciutat.
Aspecte actual de la plaça Sant Domènec de Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).
Més informació:
- Web El salvament de la Seu de Manresa, l'any 1936.
by rosalobez
Les llistes de Trias i Peitx, el Schindler català: treball sobre el documental
El programa de TV3 Sense ficció ha estrenat Les llistes de Trias i Peitx, el Schindler català, un treball que descobreix la desconeguda figura del mediador que va salvar la vida de milers d'exiliats republicans.
El documental ens mostra la història d'un home extraordinari que amb les seves gestions, sovint arriscades, va salvar milers de persones durant la Guerra Civil Espanyola, l'exili republicà a França i la Segona Guerra Mundial.
Mar Llanas, documentalista audiovisual, ha elaborat aquest documental basat principalment en la recerca duta a terme per la investigadora Gemma Caballer, historiadora i bibliotecària, i en la llarga entrevista que va gravar Trias i Peitx, poc abans de morir, amb Imma Tubella i Eduard Vinyamata, doctors en Ciències Socials. També ha recollit altres testimonis de familiars i col·laboradors.
Adjuntem una proposta per treballar el documental amb l'alumnat.
Josep Maria Trias i Peitx. (Font: web ccma.cat/tv3/sense-ficcio).
by rosalobez
Proposta de recerca: els anys seixanta a Manresa (1959-73): una dècada prodigiosa?
Plaça Sant Domènec, any 1969. (Fotografia: Antoni Quintana Torres. Font: web Fotografies de les obres públiques de la Manresa dels anys 60 i 70).
La plaça Sant Domènec plena d’anuncis lluminosos, la Muralla aixecada per les obres, els automòbils circulant per la ciutat… Aquesta imatge vol ser el reflex d’un període de la història de Manresa: els anys seixanta.
Va ser un moment de canvis socials molt profunds. L’economia va prosperar i la ciutat i els ciutadans ho van notar en les grans obres públiques que es van realitzar. També ho van notar en les seves vides que, en general, van millorar amb un important increment del consum familiar.
Afegim una nova proposta de treball de recerca sobre els anys seixanta a Manresa (1959-73 adreçada a l’alumnat i al professorat de Batxillerat.
by rosalobez
Xerrada: Connectar amb el passat per aterrar a l’educació del present
El proper divendres, 19 de novembre a les 19 h, tindrà lloc la conferència “Connectar amb el passat per aterrar a l’educació del present” a la sala d’actes de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa.
Anirà a càrrec de Francina Martí Cartes, professora d’educació secundària i presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
La xerrada es centra en el valor de la memòria històrica en l'educació a les aules i reivindica la tasca educativa que es va fer durant la Segona República.
Aquesta activitat forma part del cicle Cosmògraf 2021 que té lloc anualment a Manresa i que en aquesta Va edició reflexiona sobre l’educació sota el lema “Educar per pensar”. | 0.709014 | curate | {"ca": 0.9610978023122592, "es": 0.023695448390792625, "en": 0.008124153733986042, "fr": 0.0035412977814810957, "ro": 5.207790855119258e-05, "de": 5.207790855119258e-05, "pt": 0.0034371419643787105} | https://www.memoria.cat/edu/blog/author/rosalobez/page/3/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_65772 | Ja sona el Rock a la Mar 2007, ací està l'avançament del cartell:
no se com fer més xicotet el cartell ! ! A www.rockalamar.com podeu vorer el cartell complet | 0.615207 | curate | {"ca": 0.9935483870967742, "fr": 0.0064516129032258064} | |
macocu_ca_20230731_9_270938 | Tot i que les inscripcions no es faran fins al dia 3 i 4 de juny, a partir de dilluns 27 de maig es podran recollir les butlletes per avançar el treball dels fulls d’inscripció, al Centre Obert i Espai de joc “El Cireret” al carrer Alfons XIII. Això no obstant, no garanteix tenir plaça reservada. Cada adult podrà inscriure un màxim de 4 infants excepte si són germans.
El dia 27 de juny s’ha previst una xerrada informativa amb pares i mares a Can Papasseit. | 0.795046 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_746881 | Estàs pensant comprar Spetton Fussion 2.0? Aquest és un dels productes estrella de scubastore, la botiga online de submarinisme. El preu és de 11.49 $ per un temps limitat! A scubastore et podràs beneficiar de grans avantatges i comprar productes de Spetton amb el millor preu. Tots els productes de submarinisme que veuràs al catàleg tenen la total garantia del fabricant. | 0.704448 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.scubastore.com/busseig-submarinisme/spetton-fussion-2.0/137101315/p?tqw=One%20Size |
mc4_ca_20230418_17_323420 | La cullerada: Ole tú!
La Unió Europea. L'Organisme que se suposa que ha de ser el garant de l'estabilitat i l'equitat a la zona Euro, ha donat uns consells a l'Estat Espanyol per remuntar la crisi. Els grans experts de la Unió han donat unes directrius que, fins i tot jo, que no hi entenc un carall en economia, veig que no s'aguanten per enlloc.
La Unió recomana reduir els imports de cotització per animar la contractació. Per pal·liar aquesta disminució d'ingressos, proposen apujar l'IVA i els impostos dels carburants.
Rebaixar les cotitzacions. Desde que Aznar va fotre mà al superàvit de la caixa única de la Seguretat Social per aconseguir el seu famós "dèficit zero" que els fons que hi ha en aquesta caixa s'han convertit en el cony de la Bernarda, però això seria un altre debat. D'acord. Reduïm les cotitzacions, abaratim el cost de contractació i animem l'empresariat a contractar personal per a que puguin produir més. Ja parlarem de com paguem les pensions a mitjà termini, però d'acord.
I per compensar aquesta pèrdua d'input, ens proposen apujar l'IVA i els impostos dels carburants. Collonut. Collem els més febles un altre cop. Fem que els milers de famílies que no arriben a final de mes traspassin el llindar de la pobresa, i que els altres tants milers que arriben justets, deixin d'arribar-hi. D'acord. Assumim que l'ase dels cops sempre sigui la classe treballadora.
A les empreses els sortirà més barat contractar. Però per a que això segueixi sent així, hauran de pagar poquet a aquests treballadors que contractin, que tot i millorar la seva situació, probablement seguiran dins d'un dels dos grups que parlàvem abans. Aniran justets. Les empreses, amb aquest nou personal contractat, produiran més. I ara, amics europeus, ve la gran pregunta que us hauríeu d'haver fet abans de donar consells gratuïts: qui collons comprarà aquest increment de producció?
Ole tú. Oooooleeee tú!
Es vergonyos, Brusseles es podria fotre els putus concells pel cul, juntament amb un bon pepino, cagunlaputajoder!!! !
Estic mt emprenyada per aquesta noticia, els pobres més pobres cada dia i els putus rics es mantenen igual de rics, NO POT SER HOME, AIXÒ NO POT SER!!!!! !
Uffff, ja m'he quedat a gust, que tinguis un bon dia!!!!! ;-D
08 de juny, 2011 08:25
A la resta d'Europa, el que li passi a Espanya li importa un pepino!. Bé, cogombre...
08 de juny, 2011 10:08
Pregunta: qui collons comprarà aquest increment de producció?
Resposta: EXPORTACIÓ.
I d'on treus que apujar l'IVA perjudica el més pobres?
08 de juny, 2011 10:58
Per cert, això d'apujar els impostos és una de les receptes preferides del socialisme, tant que critiquem els neoliberals.
08 de juny, 2011 11:07
A mi no em molesta que m'apugin els impostos, el que em molesta és l'ús que se'n fa d'aquests impostos: rescats a la banca, sous milionaris, monarquia, subvencions, esglesia, sobrepeus als consursos públics per que tothom cobri la seva comisssió...
I això no es soluciona retallant els drets dels treballadors. Això es soluciona eliminant a la casta política.
08 de juny, 2011 11:47
Txell, ja saps, a la teva disposició per desestressar-te quan vulguis.
Txisky, si els han de rescatar ja et dic jo que sí que els importarà un rave.
Oscar, cert, però un país no pot viure només de l'exportació. És evident que si s'apuja l'iva un 2%, qui vulgui comprar un cogombre (per exemple) li costarà més car. I jo no estic en contra dels impostos, sempre que s'evitin els exemples que diu en CETINA. Són necessaris, però quan l'única solució que se'ls acudeix és apujar impostos, és que no anem bé.
CETINA, quan es diu que el sistema s'ha de revisar de dalt a baix, jo penso primer de tot, en aquestes coses que dius.
08 de juny, 2011 18:53
Puji, penso com tu. Però clar, no pretendrem que per sortir de la crisi els poderosos proposin mesures que estrenyin els rics...
09 de juny, 2011 12:37 | 0.760075 | curate | {"ca": 0.9375491996851221, "fr": 0.004723169771713461, "en": 0.007084754657570191, "es": 0.04565730779323012, "pt": 0.004985568092364209} | http://jordipujadas.blogspot.com/2011/06/ole-tu.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_347122 | VISCA L'ESPANYOL!
Ahir, gran partit! L'Erreala va demostrar el seu gran moment i només toca felicitar-lo! És el nostre mirall; equipàs fet amb la base del planter i molt ben treballat. Ahir vam perdre, però no vaig marxar disgustat. | 0.625378 | curate | {"en": 0.07456140350877193, "ca": 0.9254385964912281} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_67733 | Inici / Actualitat / Notícies / Esport i salut / Una trentena de participants a la trobada de bàsquet al pavelló del CB Pedagogium
Una trentena de participants a la trobada de bàsquet al pavelló del CB Pedagogium
Esport i salut
22/06/2018
El Programa Esport i Salut de la Federació Salut Mental Catalunya va promoure una nova trobada de bàsquet el 19 de juny al pavello del CB Pedagogium de Barcelona. Organitzat pel Club Social Salut Mental Gràcia, vinculat al Grup Atra, la trobada va reunir a 8 equips dels següents serveis:
Club social Marianao
Club Social Joia
Procés de Rehabilitació Psicosocial del Centre Assistencial Emili Mira (3 equips)
Club Social Badiu
Servei de Rehabilitació Les Corts
Club Social Salut Mental Gràcia
En total, van participar 33 jugadors: 30 homes i 3 dones.
El sistema de competició afavoreix l’autoorganització entre els equips i jugadors participants, que es van repartir entre les 4 pistes on s’enfronten per parelles 8 equips. Durant 2 hores es van fer partits de 10 minuts amb 5 minuts de descans, agrupant els competidors segons el nivell i els resultats que s’anaven aconseguint.
El programa d’esport de la Federació treballa per la recuperació de les persones amb problemes de salut mental a través de la millora del seus benestar físic i emocional, alhora que promou activitats inclusives i d’integració a la comunitat.
El programa Esport i Salut compta amb el suport de:
…
Compartir:
Filtrar noticies per...
Ultimes notícies
Salut Mental Catalunya llança la campanya #DretsEnSalutMental per visibilitzar les vulneracions i discriminacions del col·lectiu
Les dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona 2021 constaten un empitjorament de la salut mental de la població després de la pandèmia, especialment en joves i dones
Castelldefels inaugura la seva Taula de Salut Mental
Nova etapa d’Arapdis
SMC participa en una sessió de treball de la Diputació per millorar la dinamització de les Taules de Salut Mental
Categories
SMC
Activat per la salut mental
Sensibilització
Defensa dels drets
Associacions
Atenció a les persones
Esport i salut
Dia Mundial de la Salut Mental
Formació
Taules de salut mental
NOTÍCIES RELACIONADES
Esport i salut
El programa Esport i Salut celebra les cloendes de futbol i de tennis per a la temporada 2021-2022
Esport i salut
El programa Esport i Salut organitza les cloendes de futbol i tennis, i recupera les trobades de bàsquet
Esport i salut
El programa Esport i Salut reprén la lliga de futbol sala
Esport i salut
Tornem a fer esport i salut amb la cloenda de tennis
Esport i salut
La festa del futbol sala i la salut mental aplega més de 200 jugadors a la Cloenda de la Lliga Esport i Salut | 0.63737 | curate | {"ca": 0.9525993883792049, "pt": 0.021788990825688075, "en": 0.021406727828746176, "de": 0.00038226299694189603, "it": 0.00382262996941896} | https://www.salutmental.org/una-trentena-de-participants-a-la-trobada-de-basquet-al-pavello-del-cb-pedagogium/ |
cawac_ca_20200528_3_18394 | Jordi Sala i Joel Vives, a l’Enduret de Montgai
El passat cap de setmana es va disputar la penúltima prova pel Campionat Català d’endurets al municipi Montgai, organitzada pel Moto Club Lleida. Va ser un matí amb boira i amb un fred molt intens, propi de les terres de Lleida, tot i així a les 10 del matí es donava la sortida al primer pilot. La cursa constava d’un rally per camins d’aproximadament 20 km i dues “cronos”, amb un total de 3 voltes. Defensant el colors de Moto Club Igualada, els dos joves pilots Jordi Sala i Joel Vives, van ser els inscrits a la categoria de 85 cc. En Jordi tot i tenir una caiguda en una crono va quedar classificat en 8ª posició i en Joel va aconseguir la13ª posició de la categoria d’un total de trenta participants. A la recta final dels campionats de Catalunya, en Jordi el proper dia 28 es desplaçarà fins Amposta, on es disputa l’última prova del Campionat de Catalunya de Motocrós i el dia 5 de Desembre els dos pilots de Moto Club Igualada prendran part a l’Endurada de Viloví d’Onyar, última prova puntuable d’enduret. | 0.867338 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.anoiaesports.cat/?p=1803 |
mc4_ca_20230418_5_625360 | Un miler de persones han participat en la XXII Jornada Esportiva per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual de la província d'Alacant UPAPSA. Actualitat Universitària
Un miler de persones han participat..al de la província d'Alacant UPAPSA
La Universitat d‘Alacant i UPAPSA col·laboren un any més (i en són ja nou consecutius) en aquesta jornada de l'esport amb l'objectiu d'oferir un espai per a la competició esportiva de les persones amb discapacitat intel·lectual.
Hi han participat set-cents esportistes de trenta-cinc centres d'atenció al col·lectiu: trenta-un d'ells d'Alacant, tres de València i una delegació de la regió de Múrcia, amb proves esportives en les categories d'atletisme, petanca, eslàlom en cadira de rodes i proves adaptades.
Amb aquestes jornades d'esport se busca potenciar l'evolució dinàmica de les persones, la seua autonomia i independència, incidir en la seua normalització i integració i formar en els valors intrínsecs a l'esport: cooperació, treball en equip, competitivitat i sacrifici, entre altres. | 0.824287 | curate | {"ca": 1.0} | https://web.ua.es/va/actualidad-universitaria/2015/novembre2015/novembre2015-9-15/un-miler-de-persones-han-participat-en-la-xxii-jornada-esportiva-per-a-persones-amb-discapacitat-intel-lectual-de-la-provincia-d-alacant-upapsa.html |
mc4_ca_20230418_9_333250 | Notícies Costa Daurada - Les fotografies de la Festa Major omplen el passadís del TAS
Dimecres, 28 Febrer 2018 16:14
Darrera modificació elDimecres, 28 Febrer 2018 16:17
Més en aquesta categoria: « El TAS acull una exposició sobre la salut maternoinfantil a l'Àfrica La moda de fer el 'Vermuting' arriba a Cambrils fins al 3 de juny » | 0.704148 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.lavila.cat/agenda-costa-daurada/item/2607-les-fotografies-de-la-festa-major-omplen-el-passadis-del-tas |
mc4_ca_20230418_17_430488 | Gelosia i conflicte entre germans/es » Míriam Tirado, consultora de crianza
Gelosia i conflicte entre germans/es
Gelosia i conflictes entre germans/es. Com aconseguir que tinguin una bona relació.
Una de les coses que tota mare i pare vol quan té més d'un fill/a és que tinguin una bona relació i que s'estimin. Aquest és el nostre desig des del primer moment en què sabem que el nostre fill/a tindrà un germà o una germana.
Després, (fins i tot ja en l'embaràs del segon), veiem que es remouen moltíssimes emocions que van a més quan neix el nadó.
Apareix gelosia, retrocessos, crides d'atenció i moltíssimes coses més que sovint, mares i pares no sabem com abordar.
Volem fer les coses "bé" però sovint, quan acompanyem els seus conflictes, ens surt el pitjor de nosaltres. Ens sentim orfes d'eines i veiem que la nostra actuació, lluny d'ajudar, provoca més dolor i frustració.
I ens preguntem: què puc fer per ajudar-los? Què puc fer perquè hi hagi un bon ambient a casa? Què puc fer per gestionar els conflictes d'una forma assertiva i que no em surti l'ogre que porto dins?
En aquest temps de crisi que ens està tocant viure, en què portem mesos de confinament i que els nostres fills/es estan 24 hores junts, veiem més que mai la necessitat de tenir recursos, informació i eines per ajudar-los i ajudar-nos a nosaltres mateixos com a adults.
Perquè això no acabarà amb el confinament. Sabem que a escola no hi podran tornar fins al setembre i per tant, hauran de seguir passant moltíssimes hores junts. Com millor sigui la seva relació, més harmonia, més serenitat i més bon rotllo entre tots.
Tens disponible aquesta conferència online per donar-te informació, tips i recursos perquè puguis fer front a aquests mesos molt millor. Perquè puguis ajudar-los i perquè no tinguis la sensació, cada dia, que estàs al mig d’una lluita constant entre ells/es.
Estic convençuda que aquesta conferència online t’ajudarà a prendre consciència de les dinàmiques que s'han instal·lat a casa i com afrontar-les.
Després, tindràs més força, més recursos i més motivació, amb una guia clara de què fer i com quan apareguin conflictes entre ells/es.
Si vols aprendre què fer i què no fer per afavorir una bona relació entre els teus fills/es, apunta't a aquesta conferència online. Estic convençuda que t'ajudarà a viure aquesta crisi amb els teus fills/es d’una manera més conscient, assertiva i feliç.
Dades pràctiques de la conferència online
ONLINE: Després de comprar la conferència, rebràs un mail amb la informació per poder veure la conferència quan vulguis i les vegades que vulguis. També t'enduràs un PDF descarregable que he preparat perquè tinguis un resum de la conferència i material extra.
Què t'emportes: conferència online de més de 2h i un PDF descarregable.
Preu: 59 € (iva inclòs)
En aquesta conferència online t’explicaré...
Per què apareixen la gelosia i els conflictes entre germans/es.
Per què sovint ens costen tant acompanyar i gestionar.
Què es remou en nosaltres i què ens impedeix estar presents ara i aquí.
Com curar les ferides amb els nostres propis germans/es perquè el passat no sigui un obstacle en el nostre present.
Què fer amb la gelosia.
Què fer davant d’un conflicte entre germans/es.
Estratègies, eines i trucs que t’ajudaran en el teu dia a dia. | 0.792513 | curate | {"ca": 0.9882860665844636, "es": 0.011713933415536375} | https://www.miriamtirado.com/ca/services/conferencia-gelosia-i-conflicte-entre-germans/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_108582 | La gent ja no sap qui pren les decisions, però sí pateix les conseqüències. Patir les conseqüències de determinades decisions polítiques hauria de ser motiu suficient per voler canviar les coses, i el primer pas per fer-ho és votar. Però no és el que s’espera el proper diumenge amb les eleccions europees precisament.
El que més em preocupa de la situació és aquesta mena de sentiment que s’instal·la: la política no és útil. Perquè si ho fos, hi hauria més mobilització. Hi ha qui diu que ara sí hi ha més politització, però jo no ho sé veure, no pels barris que transito, tot i que sí se’n parla, però de polítics per acusar-los i de l’angoixa de la incertesa, i són coses diferents. No percebre la política com a útil és una de les raons de pes que motiven l’abstenció. I el que més m’indigna és caure en la teranyina dels poders que no volen que es parli de política ni que se’n faci. Perquè en definitiva és el poder que tenim els que no tenim poder, per posar els límits i les condicions als que volen camp obert per especular en funció dels seus interessos, és el poder que tenim en definitiva per establir les regles del joc que defensin els interessos col·lectius i la igualtat d’oportunitats...
continuar llegint europa ha de ser útil
Publicado por Consol Prados Martínez los dimecres, de maig 21, 2014
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetas: Europa, política
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Consol Prados Martínez
Mataró. Mestra i sociòloga. Regidora de l'Ajuntament de Mataró pel PSC. Diputada al Parlament de Catalunya pel PSC 2003-2012. Polítiques socials i urbanes, educació, cultura.
Visualitza el meu perfil complet
He captat una imatge
imagen
imagen
Subscripció al blog
Escriu la teva adreça
fet amb FeedBurner
Arxiu
Arxiu de juny (1) de maig (2) d’abril (2) de març (7) de febrer (6) de novembre (4) d’octubre (4) de setembre (4) d’agost (2) de juliol (6) de juny (2) de maig (2) d’abril (4) de març (6) de febrer (4) de gener (4) de desembre (4) de novembre (8) d’octubre (6) de setembre (4) de maig (6) de febrer (4) de gener (2) de gener (2) de novembre (6) d’octubre (14) de setembre (6) de juliol (6) de juny (8) de maig (4) d’abril (18) de desembre (2) d’octubre (8) de setembre (4) de juny (6) de maig (30) d’abril (20) de març (4) de novembre (16) d’octubre (18) de juliol (18) de juny (20) de maig (20) d’octubre (2) de juny (4) de maig (24) d’abril (12) de març (14) de febrer (20)
Què escric
política Mataró activitat parlamentària immigració i cohesió Estat de Benestar Maresme educació Estat de Benestar catalanisme Món urbà economia relats del moment Cartes a Lola Catalunya causa comuna vida social Europa cultura i creació igualtat petits relats del moment infància i adolescència memòria històrica diari de campanya 2010 | 0.75727 | curate | {"ca": 0.9400413507925569, "es": 0.05995864920744314} | https://consol-prados.blogspot.com/2014/05/europa-ha-de-ser-util.html |
mc4_ca_20230418_8_531675 | Espai Garum 76, Màrius Gómez mostrarà «Entreveure Vallesos» a l’Espai Garum – Espai Garum. Espai creatiu per gaudir de l'Art
El 2011 va neixer «Vallesos» i Ramon Vilageliu i Vicenç Relats, ànimes d’aquesta singular revista-llibre escrivien en el primer paràgraf de la pàgina dos «Vallesos, volent difuminar la ratlla que divideix el nostre territori en una banda occidental i una d’oriental, és proposa pouar en la identificació de la gent d’aquestes contrades…» i és així com aquesta gent del Vallès es converteix en punt de mira per al fotògraf Màrius Gómez.
Després de sis números, deu personatges han posat davant la seva càmera, formant un ampli ventall de sensibilitats: des del dissenyador Pla-Narbona fins l’actriu Emma Vilarasau o l’escriptor Ramon Folch i Camarasa; el geògraf Martí Boada, el pintor Agustí Puig o l’escriptor Jaume Cabré; el sociòleg Salvador Cardús, l’artista plàstic Carles Bros, l’actor Pere Arquillué i el presentador de televisió Jaume Barberà.
El tipus de fotografia és directe i sense floritures innecessàries, buscant el gest , l’expressió o aquell moment en què el retratat mostra part de la seva personalitat. Sempre s’han utilitzat ambients i espais seleccionats amb cura perquè, així , emboliquin la figura del protagonista aportant informació addicional, més subtil, que completa cada retrat.
«Entreveure Vallesos«
Exposició de fotografies d’en Màrius Gómez
Màrius Gómez inaugura «Tancat» | 0.862471 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.espaigarum.com/espai-garum-76-marius-gomez-mostrara-entreveure-vallesos-a-lespai-garum/ |
mc4_ca_20230418_3_755176 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » pastor » ACTIVITATS PESQUERES » Salut, alimentació i gastronomía » Aigua » Cargolada » Llibre » Cerca Recursos Documentals | 0.693145 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A267&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1599&f%5B5%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A6&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A2339&f%5B7%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A2422&f%5B8%5D=field_tipologia_rec_doc%3A6 |
oscar-2301_ca_20230418_2_53733 | En el meu primer post, us vull explicar, perquè pot ser interessant apostar pel SEM, com una estratègia de màrqueting a incloure en l’estratègia de màrqueting global de l’empresa.
Primer de tot, i encara que, una gran majoria saben la diferència, per a les pimes de vegades la publicitat de Adwords o de Sem els pot sonar una mica d’un altre planeta. Tots sabem que el cercador per excel·lència a nivell mundial, és Google, i que estar en primeres posicions en segons quins sectors no és precisament una tasca fàcil, però com podem aparèixer en Google, doncs a través del SEO o el SEM, és important diferenciar-ho posat que moltes vegades poden induir a error.
El SEM, Search Engine Màrqueting, és la publicitat pagada a Google i que generalment apareix en les primeres posicions superiors o en el lateral dret amb un petit esment de publicitat.
El SEO Search Engine Optimitzacion, és la posició natural en la que apareix l’empresa o el producte quan es fa una cerca, i això ja depèn de l’algoritme de Google i no pagues directament al cercador per aparèixer, però evidentment es poden fer moltes accions per repercutir o millorar resultats naturals.
Un cop feta la introducció anem al “lio”!! Perquè apostar pel SEM:
Tirar a diana! Es tracta d’una publicitat on si segmentes bé pots trobar l’usuari que en aquell precís moment esta buscant el teu producte o servei, i per tant, ja està mostrant un interès i una possibilitat que l’acció acabi amb una compra, un mail, una trucada…
Capacitat de segmentació. Estretament lligada amb la primera, per les seves característiques, Google Adwords permet segmentar al teu usuari, via paraules claus (segons l’estratègia podràs escollir paraules clau informatives a paraules clau long tail, molt més concretes i per tant amb un major interès al teu producte o servei), també podràs segmentar geogràficament, per hora i dia de la setmana, per idioma i fins i tot per dispositiu.
Tu controles la inversió, tu decideixes quan vols gastar-te. Amb molts dels meus clients petits i segons el sector al que ens dirigim, comencem amb inversions de 150€ per exemple, aconseguint resultats prou notables.
Pagues pels resultats obtinguts, siguin clics o siguin per leads.
Mostra el teu producte o servei en les primeres posicions (pagades), hem de tenir clar que apareixen com publicitat però sempre per sobre del seu.
A diferència del Seo, és una estratègia molt útil per al curt termini, i combinable amb estratègies a mitjà i llarg termini amb el Seo.
M.Àngels Barcons
Apassionada del Marketing i l'analítica web. Contínuament formant-me i aprenen d'aquest món apassionat i canviant! Si vols saber més de mi, t'espero al linkedin @mangelsbarcons
Archives
juny 2017
maig 2017
Search
Política de privacitat
Política de cookies
Scroll to top
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir un millor servei i fer estadístiques de dades d'ús. Accepta-les abans de seguir navegant per poder gaudir de tots els continguts amb plena funcionalitat. Si vols més informació o modificar la seva configuració, visita la nostra POLÍTICA DE PRIVACITAT | 0.820291 | curate | {"ca": 0.9865793780687397, "pt": 0.004582651391162029, "fr": 0.002618657937806874, "ru": 0.0019639934533551553, "en": 0.00425531914893617} | https://www.bmarketing.pro/category/blog/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_290304 | El refugi 695 es troba a l’Altas de refugis antiaeris de la Guerra Civil espanyola de l’any 1938, que es pot consultar en línia al web de l’Ajuntament. Les obres de reurbanització del carrer de Llopis i el Pla dels Cirerers van deixar al descobert fa dues setmanes una part de la construcció. A hores d’ara, la troballa es troba protegida provisionalment amb una lona de plàstic i algunes pedres. En breu la rasa es perimetrarà per seguretat per als veïns i per evitar que el puguin malmetre. L’arxiu històric de les Roquetes – Nou Barris demana que es facin les excavacions per documentar tot el que es pugui del refugi i, en la mesura que sigui possible, es pugui fer visitable.
Per a l’entitat aquesta troballa té un doble valor històric. Per una banda forma part de la memòria col·lectiva, com a símbols d’autoorganització popular i resistència contra els brutals bombardejos aeris que va patir la ciutat durant la Guerra Civil. D’altra banda, la construcció reforça la idea que aquesta part de les Roquetes disposava d’un petit nucli de població molt abans de l’onada migratòria dels anys 50 i 60. Es dona el cas que molt a prop del refugi descobert es té constància de l’existència de dues altres galeries, que fins al moment no s’han pogut localitzar. | 0.852286 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.noubarris.net/web40/?p=78042 |
mc4_ca_20230418_16_787418 | Els bandolers prenen Olost | Lluçanès.com
Els bandolers prenen Olost
En Perot Rocaguinarda agafa el relleu de les bruixes de Sant Feliu Sasserra.
Redacció Lluçanès.com | 02/11/2012 a les 08:27h
Arxivat a: Fires i festes, Fira d'Olost, Fira d'en Rocaguinarda, bandolerisme
Aquesta notícia es va publicar originalment el 02/11/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fira d'en Rocaguinarda. Foto: Adrià Costa
Olost reviurà aquest cap de setmana, dies 3 i 4 de novembre, el bandolerisme del segle XVII, una època de “brutícia, bandolers, pidolaires, pudor, leprosos i pillets de tota mena”. La Fira d’en Rocaguinarda, que arriba a la seva 19a edició, renova així la seva aposta pel bandolerisme, que va iniciar fa tres anys. El certamen, gairebé sense temps per a descansar, pren el relleu de la Festa de les Bruixes, que s’acaba de celebrar a Sant Feliu Sasserra.
Les activitats començaran el dissabte, amb un correfoc infantil i la presentació del llibre “Gegants d’Olost. 25 anys d’història”. Aquest darrer acte es farà al centre cívic, a les 7 de la tarda. Els assistents podran provar la coca d’en Perot, els dolços de la Mercè i la barreja del bandoler.
El pla fort del programa, però, tindrà lloc el diumenge. Des de les 9 del matí i fins al capvespre, als carrers del poble s’hi instal·larà la fira artesanal, amb demostracions d’oficis antics incloses. Els artesans estaran acompanyats de personatges de tota mena caracteritzats del segle XVII. Com a novetat d'enguany, el call de les Ànimes, amb més de 70 actors i actrius. Representacions teatrals i musicals al carrer, que tindran el seus punts culminants en la representació de la tortura pública i l’indult, que tindrà en Rocaguinarda com a artista principal. En aquesta edició, l’organització ha anunciat una “sorpresa final” per tancar la jornada.
- Fira d'en Rocaguinarda (2011)
- Fira d'en Rocaguinarda (2010)
- Fira d'en Rocaguinarda (2009)
- Fira d'Olost (2007)
- Fira d'Olost (2005)
La Fira d'Olost referma la seva aposta pel bandolerisme
Olost consolida la seva aposta per en Perot Rocaguinarda
Els bandolers prenen el relleu de les bruixes
El bandolerisme es consolida com a eix temàtic de la renovada Fira d'Olost
La Fira d’Olost renova la seva aposta pel bandolerisme
Olost busca actors per la Fira d'en Perot Rocaguinarda | 0.786882 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/llusanes/noticia/7532/bandolers/prenen/olost |
mc4_ca_20230418_3_780462 | Home/Notícies, Opinió/25N Eliminem la violència envers les dones
Any rere any ens instem col·lectivament a avançar en l’erradicació de les violències masclistes, apel·lem a la complicitat, el compromís i la cooperació de tota la societat, institucions i organitzacions, i exigim als poders públics fer efectives i mes eficaces les polítiques.
L’acte d’Estat contra la violència de gènere és el resultat de les pressions del moviment de dones i feminista, de diverses mobilitzacions, com # 19-J, i de plataformes com el 7- N o Novembre Feminista, i que interpel·la tots els governs a fer un pas endavant en alguns aspectes, neix amb moltes deficiències.
Enguany les campanyes “No és No” o “Jo també” ens mostren tant l’abast de les violències sexuals que pateixen dones de totes les edats, orígens i condicions com la resposta apoderada i col.lectiva que situa al centre de l’agenda pública la necessitat de donar-hi resposta i de posar fi a ala impunitat dels autors. La situació de dones refugiades, desplaçades o víctimes de conflictes bèl·lics lluny de millorar es cronifica davant la passivitat i la impunitat dels governs i els Estats de la unió Europea.
La violència masclista i institucional és una realitat que en l’actual situació de creixement de les desigualtats socials i de gènere resultants de les reformes laborals les retallades la precarietat de l’ocupació afecten de manera específica les dones i n’estan afavorint l’empobriment, la bretxa salarial de gènere i l’exclusió social. Fer públic el patiment que suposen les agressions psicològiques, físiques, econòmiques o sexuals interpel·la tota la societat, agents i poders públics.
Les discriminacions perjudiquen la salut
Entre les discriminacions en l’àmbit social i laboral que acaben provocant també efectes negatius sobre la salut trobem la manca de mesures de coresponsabilitat , la manca de desplegament de lleis, com la d’autonomia personal, i d’atenció a les persones en situació de dependència- que descarregaria a les dones de la responsabilitat exclusiva dels treballs de cura- i la manca de mirada de perspectiva de gènere en les avaluacions de riscos psicosocials que ens proporcionarien clarament quines intervencions hauríem d’intervenir per articular mesures preventives eficaces. La precarietat en les condicions de treball, la temporalitat, el treball a temps parcial, l’alt índex de rotació laboral i la distribució no uniforme del treball per sectors d’activitat fan que les dones ocupin llocs de treball menys valorats i els més mal pagats i això també perjudica la salut de les dones.
Bretxa salarial, pensió inferior
La bretxa salarial, que és el resultat de totes aquestes desigualtat i discriminacions que patim al llarg de la nostra vida laboral.
Fa que en el moment de la jubilació les dones percebin, de mitjana, el 40% menys que els homes.
Per revertir aquesta situació cal que els governs es plantegin seriosament potenciar polítiques de salut pública que tinguin a veure amb les condicions de treball i de vida, que es comprometin a desenvolupar la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, i que desenvolupin polítiques de prevenció, detecció i coordinació, per evitar problemes de salut i de vida que representen les violències masclistes, i dotar-les dels recursos necessaris. | 0.869244 | curate | {"ca": 0.9879445449065702, "fr": 0.012055455093429777} | https://canviem-lh.cat/opinio/25n-eliminem-violencia-envers-les-dones/ |
mc4_ca_20230418_5_518800 | AMPLIACIÓ:Maza justifica la decisió de la justícia belga perquè el risc de reiteració delictiva “és diferent” | VilaWeb
Els treballadors de l’EMT de Tarragona convoquen aturades parcials del servei pels dies 8 i 10 de maig Els treballadors de l’EMT de Tarragona convoquen aturades parcials del servei pels dies 8 i 10 de maig
AMPLIACIÓ:Barcelona crea un pla per reduir un 45% les emissions l'any 2030 AMPLIACIÓ:Barcelona crea un pla per reduir un 45% les emissions l'any 2030
Un sindicat denuncia que els mossos de Trànsit treballen amb eines "completament obsoletes" i demana més recursos Un sindicat denuncia que els mossos de Trànsit treballen amb eines "completament obsoletes" i demana més recursos
L'OCH denuncia una "increpació lesbofòbica" a la Rambla de Barcelona durant la diada de Sant Jordi L'OCH denuncia una "increpació lesbofòbica" a la Rambla de Barcelona durant la diada de Sant Jordi
Barcelona crea un pla per reduir un 45% les emissions l'any 2030 Barcelona crea un pla per reduir un 45% les emissions l'any 2030
AMPLIACIÓ:Zoido nega cap instrucció a la policia durant la final de la Copa del Rei i diu que només es van comissar 199 samarretes AMPLIACIÓ:Zoido nega cap instrucció a la policia durant la final de la Copa del Rei i diu que només es van comissar 199 samarretes
AMPLIACIÓ:Maza justifica la decisió de la justícia belga perquè el risc de reiteració delictiva “és diferent”
El fiscal general de l'Estat confia en els "fonaments més que sobrats" perquè Bèlgica extraditi Puigdemont i els consellers destituïts a la justícia espanyola
ACN València .-El fiscal general de l’Estat José Manuel Maza ha dit aquest dilluns que creu que el risc de reiteració delictiva és diferent a Espanya que a Bèlgica i que la decisió li podria semblar “raonable”, tot i que ha indicat que desconeixia els fonaments dels jutges belgues que han acordat la llibertat provisional de Puigdemont i els quatre conseller destituïts. Maza ha fet aquestes declaracions a preguntes dels mitjans abans de participar en una conferència a València. El fiscal general de l’Estat ha afegit que alguns veuen la decisió de la llibertat provisional dels membres del Govern destituït com” una prova de l’ equivocació de la justícia espanyola”, però al respecte ha dit que a l’argument es podria capgirar: “la prova de l’equivocació dels jutges belgues és que a Espanya s’ha acordat la presó. Però això no és així, cada cas és diferent i no és el mateix el risc de reiteració delictiva a Bèlgica”.
Sobre si creu que la justícia belga enviarà el president Puigdemont i els quatre consellers destituïts a l’Estat espanyol, Maza ha indicat que espera que sí “perquè creiem que tenim fonaments més que sobrats per a això però és una decisió que no em correspon”.El fiscal general de l’Estat tampoc no ha volgut “anticipar” si demanarà presó per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa acusats de rebel•lió, sedició i malversació. Al respecte Maza ha dit que “no hi ha una presa de posició prèvia” i ha emplaçat a escoltar la declaració. Així mateix també ha dit que sobre el secretari tercer Joan Josep Nuet no es farà “cap tipus d’excepció”, remarcant que cada petició s’acomodarà al risc de reiteració delictiva que la Fiscalia detecti després de les respectives declaracions al Tribunal Suprem, previstes per aquest pròxim dijous. Maza també ha dit que desconeixia la petició de Vox al jutjat número 13 de Barcelona i al TSJC d’apertura de diligències urgents contra TV3 i Catalunya Ràdio per delictes de provocació, conspiració i proposició per rebel•lió, delicte de sedició, de malversació de cabals públics i “d’ultratge a Espanya”. Preguntat sobre la petició d’incorporació a la querella que “s’haurà d’estudiar” però ha afegit que “ni tinc notícia ni se’ns ha ocorregut res semblant”. Pressions a fiscals catalans El fiscal general de l’Estat també ha dit que molts fiscals catalans “ho estan passant molt malament, alguns amb pressions molt fortes, familiars”. Maza ha agraït la seriositat i lleialtat de molts d’aquests fiscals que estan “al peu del canó i amb fermesa” independentment de les seves idees, “alguns amb conviccions nacionalistes”. El fiscal ha indicat que aquestes pressions s’estan “controlant i comprovant”. Sobre l’escrit ‘Més dura serà la caiguda’ al correu de la Fiscalia amb la querella contra el Govern destituït i la Mesa del Parlament, Maza ha demanat disculpes de nou i l’ha justificada amb què el nom de l’arxiu corresponia a un arxiu anterior d’un membre de la fiscalia aficionat a la música. En concret, al grup Gabinete Caligari, segons que ha dit. | 0.869172 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/ampliaciomaza-justifica-la-decisio-de-la-justicia-belga-perque-el-risc-de-reiteracio-delictiva-es-diferent-3/ |
crawling-populars_ca_20200525_17_52377 | Són una vuitantena de la zona de Bovera i la Ribera d'Ebre i amenacen amb noves mobilitzacions
Imatge aèria de la zona on hi va haver l'incendi
ACN
Uns 80 pagesos afectats per l'incendi a la Ribera d'Ebre, les Garrigues i el Segrià del juny de l'any passat han rebut una notificació de l'administració on se'ls obliga a retornar els ajuts que han cobrat perquè no han contractat l'assegurança de l'olivera. El president del sindicat Asaja a Lleida, Pere Roqué, ha explicat que hi ha pagesos que ja han ingressat les ajudes i ara les hauran de tornar si no fan l'assegurança.
En aquest sentit, considera que s'ha produït un "despropòsit" perquè alguns van al·legar que no volien cobrar la indemnització i l'han cobrat igualment, per la qual cosa "algú no ha mirat bé els papers". En una reunió aquest dimarts a Bovera han plantejat mobilitzacions si Agricultura no es reuneix amb ells. Els afectats volen reunir-se de manera urgent amb la consellera Teresa Jordà o el director general de Desenvolupament Rural, Oriol Anson, per exposar-los la situació.
A les al·legacions, els pagesos demanaven a la Generalitat que es retirés la clàusula de l'assegurança i per això es renunciava a les subvencions. Tot i així, les han cobrat igualment. La Generalitat posava com a condició a cobrar les indemnitzacions la contractació de l'assegurança per cinc anys.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Marc Busquets
Alba Cartanyà
Enric Garcia Jardí
Isabel Martínez
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | [email protected] Nota legal Informació addicional RGPDUE | 0.803729 | curate | {"ca": 0.9810513447432763, "en": 0.009779951100244499, "es": 0.009168704156479218} | : /noticies/catalunya/pagesos-afectats-lincendi-del-juny-obligats-tornar-els-diners-de-les-ajudes-al-no |
macocu_ca_20230731_10_357113 | La Reempresa › Testimonials › Casos d'èxit › “El fet de saber que hi havia una persona donant-te suport en tots els dubtes ens ha donat molta calma”
C: És un negoci del sector hostaler, una pizzeria especialitzada en producte eco i de proximitat.
C: El motiu principal és per canvi de domicili i canvi de projecte, en definitiva canvi de vida. Hem anat a viure amb la meva parella a l’estranger després d’una etapa a Olot com a propietaris de l’Espurna. Aquest canvi de domicili no ens permetia gestionar eficientment ni dedicar esforços al negoci, i per això vam creure convenient buscar-li una continuïtat per part d’un nou reemprenedor.
R: La meva parella estava treballant en aquesta pizzeria, i al saber de la situació de venda del negoci m’hi vaig interessar. Després d’una negociació, i parlar-ho amb els cedents, he decidit involucrar-me en el projecte i assumir-ne la propietat.
R: De moment algun canvi en la decoració i el forn, però coses petites. Vull seguir en la línia que ja té el negoci, de producte de qualitat i bon servei, que ja té una marca feta i una reputació, i funciona des de fa alguns anys.
R: En el camp de l’hostaleria no tinc experiència, però com a empresària sí, perquè ja soc autònoma. La idea inicial és assumir més la part de gestió, ja que el projecte seguirà de forma inicial amb les persones treballadores que ja hi havia, i que elles sí estan experimentades en el camp de l’hostaleria.
C: Assessorament, guiatge, tota la feina de documentació, mediació, i també ens ha donat molta calma durant el procés el fet de saber que hi havia una persona donant-te suport en tots els dubtes que sorgeixen.
R: Acompanyament en el procés, mediació en la transmissió del negoci i ajuda en el pla d’empresa i la viabilitat del projecte. I també la tranquil·litat de ser una part neutral amb la voluntat d’ajudar a cedent i reemprenedor.
R: Si es vol seguir amb la mateixa línia de negoci sí, de fet s’han posat a disposició per a dubtes inicials que pugui tenir.
C: Cada situació és molt particular i diferent. Sí queels aconsellaria que anessin a Reempresa perquè et puguin marcar les pautes en la cessió de forma inicial i també en la part de documentació, fins al final, així com la resolució de dubtes durant tot el procés.
R: Que busqui persones des confiança amb qui assessorar-se. Ja sigui Reempresa, gestories, (o ambdós), i que intenti parlar amb altra gent del mateix ram. Que s’informi molt durant tot el procés. | 0.848932 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_775547 | El Gremi de Blanquers creu que l’ACA els compensarà per la depuració de les aigües municipals
El proper dia 2 de juliol membres de la Junta del Gremi de Blanquers i del Consell d’Administració d’Igualadina de Depuració i Recuperació S.L. es reuniran amb alts responsables de l’Agència Catalana de l’Aigua per a conèixer la resposta a la seva reclamació de compensació econòmica per la depuració de les aigües municipals de la Conca d’Òdena. Els blanquers creuen que d’aquesta reunió permetrà posar fi a un deute econòmic que fa anys que reclamen.
Dues terceres parts de l’aigua que tracta la depuradora dels blanquers d’Igualada prové del consum domèstic de les poblacions d’Igualada i Santa Margarida de Montbui. Aquest servei que ve oferint Igualadina de Depuració i Recuperació S.L. des que va entrar en funcionament la depuradora, a finals del 2005, suposa un cost anual superior a 500.000 €. Fins al moment no han rebut cap gratificació econòmica, però els blanquers estan molt esperançats en que la resposta de l’ACA serà positiva i que així veuran recompensat el servei que han ofert per la depuració de les aigües durant aquests anys.
Com ja va alertar el Gremi de Blanquers fa uns mesos, la manca d’ajuts i la davallada de càrrega industrial deguda a l’actual crisi han portat la situació econòmica de la depuradora a un punt crític, així que la decisió de l’ACA serà clau per al seu futur. Els blanquers veuen en una resposta favorable de l’ACA una solució per a la continuïtat de la seva activitat que els evitarà haver de prendre mesures dràstiques i els permetrà mantenir els llocs de treball d’una de les indústries més importants d’una comarca amb una taxa d’atur que ja supera les 10.000 persones. | 0.889923 | curate | {"ca": 1.0} | http://curtidores-igualada.com/cat/adobers-creun-ACA-compensara.htm |
wikipedia_ca_20230401_0_609902 | Eremanthe
Eremanthe és un gènere monotípic d'arnes de la família Crambidae. Conté una sola espècie, "Eremanthe chemsaki" (l'arna del desert de Chemsak), que es troba a Amèrica del Nord, on s'ha registrat a Califòrnia. També es troba a Mèxic.
Els adults són diurns.
Etimologia.
L'especie es va anomenar en honor de l'entomòleg estatunidenc John Andrew Chemsak (1932-2007). | 1 | perfect | {"sv": 0.024657534246575342, "ca": 0.9452054794520548, "pt": 0.030136986301369864} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=609903 |
mc4_ca_20230418_16_469499 | Álvarez de Toledo «visita» els acampats a la plaça Universitat: «Catalunya no serà independent» - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Álvarez de Toledo «visita» els acampats a la plaça Universitat: «Catalunya no serà independent»
Els ha titllat d'«esbirros subvencionats» i de «ganduls»
acn 05.11.2019 | 13:20
La candidata del PPC a les eleccions espanyoles Cayetana Álvarez. ACN
La candidata del PPC a les eleccions espanyoles Cayetana Álvarez.
La candidata del PPC a les eleccions espanyoles Cayetana Álvarez de Toledo ha visitat aquest dimarts la plaça de la Universitat de Barcelona i ha demanat als estudiants que fa dies que hi acampen que "perdin tota esperança" perquè "Catalunya no serà independent i no hi haurà referèndum". En una atenció als mitjans, ha assegurat que la protesta és fruit de la "frustració" i que "no porta enlloc". Álvarez de Toledo ha aprofitat que les joventuts del partit, Noves Generacions, han plantat una carpa informativa a la plaça per visitar l'acampada dels estudiants, a qui ha titllat d'"esbirros subvencionats" i de "ganduls". La cap de llista del PPC per Barcelona ha estat rebuda amb crits i càntics com 'Llibertat presos polítics' i 'Que la deixin actuar', i ella hi ha respost acusant l'independentisme d'haver-se convertit "en una secta que insulta la resta".
Álvarez de Toledo ha reclamat que es desallotgi la protesta, tot i que no ha aclarit si el PPC recorrerà l'acampada a la Junta Electoral –com sí ha fet Cs–, i ha celebrat l'aparició de grups d'estudiants bel·ligerants amb el moviment independentista, com S'ha Acabat! "Hi ha una altra Catalunya i ens dedicarem els propers anys a fomentar-la, ajudar-la, donar-li poder i, sobretot, pressupost", ha asseverat.
L'aspirant popular ha assegurat que el debat televisiu d'anit el va guanyar el líder del PP, Pablo Casado, i ha valorat la proposta del president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, d'implementar una assignatura escolar sobre valors constitucionals si aconsegueix repetir com a president. "Ell és el primer que hauria d'aprendre's aquesta assignatura perquè no sap quantes nacions hi ha a Espanya", ha afirmat Álvarez de Toledo, que ha instat el líder socialista a passar "els pocs dies que li queden" a La Moncloa "estudiant a fons". "Que vegi que les nacionalitats són eufemismes de regions. No és el mateix nació que nacionalitat. Només n'hi ha una de nació, a Espanya, que es diu Espanya", ha afegit.
L'atur puja en 14.644 persones a Catalunya a l'octubre i la xifra de desocupats se situa en 387.267.
Desenes de persones s'auto inculpen a Berga per solidaritat amb els condemnats pel procés .
Casado, Rivera i Abascal competeixen en duresa contra l'independentisme. | 0.809948 | curate | {"ca": 0.990692479523455, "de": 0.008190618019359643, "en": 0.0011169024571854058} | https://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2019/11/05/alvarez-toledo-visita-els-acampats/577865.html |
mc4_ca_20230418_4_82527 | Primera imatge conservada del Ball del Ciri, de 1910. Arxiu l'Abans AMMA
Les festes dels Tonis de Manlleu, la festa major d’hivern de la ciutat, estotgen un dels principals exemples del nostre patrimoni cultural immaterial: el Ball del Ciri. Tot i no ser exclusiu de la nostra població i present en d’altres nuclis, que l’associen a diferents dates festives, la dansa manlleuenca destaca per diferents aspectes que la fan única.
Quan Domènec Torrent i Garriga, el 1893, proporciona la primera referència documental d’aquestes celebracions, ja hi associa aquesta dansa. La descrivia amb dues parts diferenciades: la primera l’anomenava –com la coneixem- Ball del Ciri i la protagonitzaven dues parelles casades; la segona l’esmentava com a Ball del Boix, en el qual participaven dues parelles de solters. En el primer cas, les dones duien un ram de flors artificial, i en el darrer duien un ram de boix amb el corresponent ciri encès. Aleshores, a finals del segle XIX, per part dels homes ja se substituïa la indumentària tradicional del barret de copa i gambeto i es ballava amb vestit de carrer. Aquest aspecte es va acabar imposant també entre les dones. I és un element a destacar: al contrari d’allò que podria sembla respecte dels llocs que mantenen una vestimenta que es podria definir com a tradicional, demostra que a Manlleu el Ball del Ciri va evolucionar d’acord amb els models socials. No es tracta, per tant, de fer reviure un anacronisme intemporal un dia a l’any, sinó que és la viva expressió d’un col·lectiu que se l’estima i l’ofereix, de forma evident, per tres vegades, i en cada ballada, a tots els conciutadans.
La voluntat de fer valer aquest ball, de reconèixer la importància que es mereix i fer-la transcendir més enllà del municipi, ha impulsat un projecte d’investigació que en cerca els orígens, la vinculació local i l’evolució. Aquest estudi, amb el suport econòmic de l’Institut Ramon Muntaner, ha estat impulsat per l’Associació Sant Antoni Abat-Tonis de Manlleu i el Museu del Ter, amb la col·laboració de l’Esbart Català de Dansaires.
L’equip de recerca ha estat dirigit per Joan Arimany i ha comptat amb la implicació directa en el procés de l’Associació Sant Antoni Abat-Tonis de Manlleu, especialment d’Anna Bosch, Montse Piella, Judit Solà i Immaculada Tubau. | 0.887263 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.museudelter.cat/index.php?c=16&veurefitxa=913 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_350172 | Ja fa molts anys que em vaig arrossegant per aquest univers que es diu Internet, i aprofitaré aquesta eina dels blocs per anar-hi apuntant el que m'agrada (o no)
divendres, de gener 27, 2006
L'Illa del tresor (Cabaret de Paraules)
Finalment ahir vaig poder anar al Capitol a veure l'obra de teatre, que ja us n'havia parlat fa uns dies, l'Illa del Tresor, i la vaig trobar extraordinaria. Una obra de teatre sobre les paraules i els gestos, extraordinaria, però que passarà sense pena ni gloria, sols reservats als "rara avis " com jo i 50 persones mes que dijous estavem al teatre ! !.
Les tres actrius sublims, sobre tot la Karla Junyent, que a certs textos que requerien una entonació especial, els hi donava una veu melodiosa bestial.
Vaig riure moltíssim, hi ha els millors esquetxos extrets del programa del C33, a mes a mes d'alguns de nous, i adaptats al teatre. GENIAL ! !
Felicitats al Joan Ollé, a la Karla Junyent, a la Georgina Cardona (la Svetlana de Vent del Plà) i la Isabelle Bres.
Narrat pel Viatger a les 23:30
1 comentari:
Anònim ha dit...
Hola Viatger. Crec que l'"Illa del Tresor" és un dels programes més frescos (en tots els sentits) i saludables de la televisió. Els combats dialèctics (el d'ahir feminitzant paraules -nas, NASA; Oller, ullera; Barril, barrila; etc. va ser quasi sublim) dels presentadors, els jocs de paraules, idiomes, i cançons de les actrius conformen un programa a anys llum del convencionalisme i papanatisme televisiu habitual. Provo de no perdre-me'l mai. | 1 | perfect | {"ca": 0.9657027572293208, "et": 0.0013449899125756557, "ja": 0.005379959650302623, "fr": 0.0006724949562878278, "it": 0.008069939475453935, "pt": 0.01882985877605918} | |
cawac_ca_20200528_6_90470 | Ja sabem que les coses no sempre són el que semblen, però de vegades sí. Concretament, la notícia de la paralització de les obres del Canal de Panamà, liderades per la constructora espanyola Sacyr , segons sembla, atribuïdes al sobrecost de l’obra sobre les previsions incials (i dit sigui de passada, les que van fer-li guanyar el concurs pertinent), no ens ha sorprès massa, segurament perquè estem prou fets a aquestes situacions.
Durant dècades (molts, si ho mirem bé) ha estat pràctica comuna de les grans obres públiques que les empreses presentin propostes i pressupostos molt ajustats, amb la qual cosa s’adjudiquen l’obra i quan, com era de suposar, es constata que l’obra costa molts més diners, es renegocia el contracte a l’alça i llestos (amb el corresponent sobrecost per a les administracions públiques, evidentment).
Què s’aconsegueix, amb aquesta manera de fer? Fonamentalment dues coses: la primera, adjudicar els concursos a empreses afins (o a les que es deuen alguns favors), que sempre presenten propostes molt més baixes que la resta; i la segona, que aquestes empreses aconsegueixin uns guanys molt importants en la renegociació del contracte, ja sense tants controls legals com el concurs inicial.
Ens agradi o no, aquesta és i ha estat des dels anys seixanta del segle passat (posem per cas), la manera com s’han fet a Espanya (i també a Catalunya en moltes ocasions) les grans obres públiques. Aquesta és l’autèntic segell de la marca Espanya, en la construcció pagada per l’administració. I aquesta sembla que és la pràctica que ha volgut aplicar Sacyr amb l’ampliació del Canal de Panamà. A veure com ho explicarà la ministra del ram, que s’ha erigit en mediadora del conflicte.
Quan Catalunya ja no hagi de pagar el tribut a Espanya potser caldria, entre moltes altres coses, començar a esborrar rutines de funcionament més propies del desarrollisme franquista que d’una societat que es vol moderna i competititva. | 0.888028 | curate | {"ca": 1.0} | http://joanjo.blog.cat/archives/date/2014/01/03 |
dogv_ca_20231006_0_32353 | RESOLUCIÓ d'1 de febrer de 2022, de la directora general de Recursos Humans, per la qual es corregeixen errades de la resolució per la qual es convoca un concurs oposició per a la provisió de vacants de facultatiu o facultativa especialistes d'Angiología i Cirurgia Vascular gestionades per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. [2022/845]
(DOGV núm. 9271 de 04.02.2022) Ref. Base de dades 000949/2022
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Advertida una errada material en enumerar els temes corresponents al temari específic de l'annex I de la Resolució de 25 de setembre de 2020, de la directora general de Recursos Humans, per la qual es convoca el concurs oposició per a la provisió de vacants de facultatiu o facultativa especialistes d'Angiologia i Cirurgia Vascular, gestionades per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, publicada en el DOGV núm. 8919, de 5 d'octubre de 2020, i en virtut de la competència atribuïda per l'article 17 del Decret 185/2020, de 16 novembre, del Consell, d'aprovació del Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, es procedeix a corregir-la.
On diu:
«10. Peu diabètic. Definició: Microangiopatia diabètica. Macroangiopatia. Neuropatia diabètica. Complicacions. Lesions dermatològiques associades. Tractament del peu diabètic neuropàtic, infecciós i/o isquèmic: Conservador, cirurgia arterial directa, tractament endovascular i/o amputacions.
12. Tromboangiïtis obliterant (malaltia de Buerger). Factors etiològics. Símptomes i signes clínics. Diagnòstic. Tractament.»
Ha de dir:
«10. Peu diabètic. Definició: Microangiopatia diabètica. Macroangiopatia. Neuropatia diabètica. Complicacions. Lesions dermatològiques associades.
11. Tractament del peu diabètic neuropàtic, infecciós i/o isquèmic: Conservador, cirurgia arterial directa, tractament endovascular i/o amputacions.
12. Tromboangiïtis obliterant (malaltia de Buerger). Factors etiològics. Símptomes i signes clínics. Diagnòstic. Tractament.»
Aquesta correcció d'errades no suposa l'obertura d'un nou termini de presentació de sol·licituds.
Contra aquesta resolució es podran interposar els recursos especificats en la base 8 de la convocatòria.
València, 1 de febrer de 2022. La directora general de Recursos Humans: Carmen López Delgado. | 1 | perfect | {"ca": 0.9147149801148917, "en": 0.004418912947414936, "es": 0.03800265134776845, "it": 0.015024304021210782, "ru": 0.014140521431727796, "cs": 0.003977021652673442, "co": 0.009721608484312859} | dogv17913 |
macocu_ca_20230731_7_245879 | L’atur creix al Vallès Oriental el mes d’octubre
L’atur ha crescut durant el mes d’octubre al Vallès Oriental. Segons dades del Departament de Treball, les llistes de l’atur van incrementar-se en 103 inscrits.
L’evolució de l’atur durant el mes d’octubre ha seguit a la comarca la mateixa tònica que a Catalunya, amb un lleuger increment. Es trenca la lleugera tendència baixista de setembre i durant l’octubre, un mes en què el comportament de la desocupació és desigual.
Segons dades del Departament de Treball, l’atur es va incrementar en 103 inscrits. Això deixa la xifra d’aturats registrats al Vallès Oriental en 21.116 inscrits. | 0.755672 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_471956 | FORAT EN 1: 01/03/11 - 01/04/11
TORNEIG VIACREU A MAS GURUMBAU PITCH and PUTT
Al camp del Pitch and Putt MAS GURUMBAU es jugarà el 5é TORNEIG VICREU, que és jugarà el propers 1 al 3 d'abril.
Divendres a les 16h.
Dissabte a les 9h. i les 12,30 h.
Diumenge dia 3 a les 9,30 h.
El preu és de 20 €. Abans de cada sortida hi harà coca+llonganissa+porró de vi.
El diumenge despres de l'última sortida entrega de trofeus i premis, tot disfrutant de begudes i aperitiu.
QUADRANGULAR MARESME AL PITCH and PUTT HCP1
Arriba la 3a. prova del Quadrangular Maresme de Pitch and Putt al camp del HCP1.
Els dies 2 i 3 d'abril es jugarà aquest campionat sota la modalitat Stableford Individual .
Les classificacions acumulades les podeu trobar en la noticia al camp de Sant Cebrià, desprès de la 2a. prova.
JORNADA PORTES OBERTES AL PORTAL DEL ROC Pitch and Putt
Etiquetas: Portal Roc
TORNEIG INDIVIDUAL AL TENNIS MORA PITCH and PUTT
Etiquetas: 000-PROXIMS CAMPIONATS, Tennis Mora
DONA UN COP AL PARKINSON AL PITCH and PUTT SANT CEBRIA
TORNEIG BOTIFARRADA AL CASTELLO PITCH and PUTT
Al camp de CASTELLO Pitch and Putt s'ha disputat els dies 26 i 27 de març el Torneig de la Botifarrada i sota la modalitat Stableford individual amb la participació d'una treintena de jugadors.
Els guanyadors del torneig de la butifarrada han sigut els seguents:
Scratch, 1º Miguel Gil, 2º Jaume Jimenez i 3º Luis Pasamon.
En Handicap (fins 10), 1º Miquel Castells, 2º Valenti Dalmau i 3º Fernando Del Olmo.
En Handicap (fins 21), 1º Joaquin Silva, 2º Mariano Rizzo i 3º Carme Begudà.
VII TORNEIG JOIERIA BLANCO AL PITCH and PUTT LLEIDA
Els dies 26 i 27 de març al camp del Pitch and Putt LLEIDA es va disputar el VII Torneig Joieria Blanco sota la modalitat Fourball Medal Play amb la participació de 47 parelles.
1- Ramon Jardi & David Sobrevia amb 47 cops.
2- Ivan Solis & Blai Jofre amb 48 cops.
3- Isabel López & Hyangja Lee Park amb 48 cops.
1- Guillem Lostes & Joaquin Arenas amb 45 cops nets
Les 3ers. classificades Scratch
VI ANIVERSARI A EL VALLES GOLF PITCH and PUTT
El VALLES GOLF va celebrar durant els dies 25, 26 i 27 de març el seu sisè aniversari organitzant el Campionat VI Aniversari. Cent quaranta participants varen passar per les seves instal•lacions per a gaudir d’aquest esdeveniment, gràcies a la col•laboració conjunta i patrocini de Decathlon Terrassa.
Aquest campionat de Pitch & Putt es jugà en la modalitat individual Stableford i tingué set sortides simultànies. Les pluges no varen arribar fins la matinada del diumenge, obligant aleshores a endarrerir i aturar la primera sortida del dia. No obstant, les ganes de jugar i passar-ho bé no impediren que el transcurs d’aquest esdevingués un gran cap de setmana per a tothom.
El guanyador Scratch Indistint fou Marc Paris Gibert, amb 37 punts brut, fent doncs un cop sota par del camp.
En la categoria Handicap Inferior Masculí el primer i segon classificat foren Alejandro Montoya Gonzalez amb 43 punts net i Álvaro Montoya Gonzalez amb 40 punts net. Rosalia Oliva López amb 41 punts net i Llúcia Giménez Carmona amb 38 punts net es proclamaren primera i segona classificada en la categoria Handicap Inferior Femení.
Per altra banda, Jose Antonio Checa Castaño amb 45 punts net i Salvador Ruiz Fábregas amb 40 punts net, s’adjudicaren el primer i segon lloc en categoria Handicap Superior Masculí. En la categoria femenina de Handicap Superior, Dana-Helga Puyol Robert amb 42 punts net i Luisa Cuadros Carretero amb 41 punts net es proclamaren primera i segona classificades.
Dins de la categoria Sènior Indistint, Francesc Soler Codina, amb 39 punts net, es proclamà guanyador i Aleix Alegre Orduna, amb 38 punts net i mereixedor de felicitacions pel seu bon joc, guanyador en la categoria Infantil.
A la tarda del mateix diumenge tingué lloc l’entrega de premis i ja clàssic sorteig de regals en finalitzar el campionat. Molts jugadors vingueren acompanyats per tal d’endur-se alguna cosa, o si més no, per a gaudir d’una bona estona amb la resta de participants i amics. En aquesta ocasió, Decathlon Terrassa aportà un magnífic assortit de material esportiu.
Aprofitem per anunciar i convidar-vos a participar els propers dies 8, 9 i 10 d’abril a la VI Edició Campionat 4 Estacions 2011.
2ona. PROVA CIRCUIT GLOBAL AL VALLROMANES PITCH and PUTT
El Circuit Global P&P Tour 2011, va disputar la seva 2ona. prova en el camp del Pitch and Putt VALLROMANES, els dies 26 i 27 de març.
Més de 100 jugadors es van aplegar per jugar aquesta prova, i aconseguir col.locar-se en les primeres pocisions del Circuit.
Aquest Circuit que compta amb importants premis als 5 primers Classificats del Circuit en cadascuna de les 5 categories de joc, entre elles Cap de setmana en hotel.
Mentre dissabte, els jugadors van poder gaudir de bon temps, els jugadors de la sortida de diumenge es van trobar un dia gris i una pluja constant durant tota la partida, el que va fer que els resultats no hagin estat gaire bons.
Els guanyadors d'aquesta 2ona prova del Circuit Global P&P Tour 2011 són:
Scratch: Juan Bautista Sánchez amb 36 pts. nets.
Hcp. Inferior: Dani Tomas amb 38 pts. bruts
Hcp. Superior: Sergi Puig amb 44 pts. bruts
Hcp. Femení: Rosalia Oliva amb 35 pts. bruts.
Hcp. Sènior: Jose Antonio Gomariz amb 37 pts. bruts.
Desprès de les dues primeres proves els liders de cadascuna de les Classificacions del Circuit són:
Scratch: Lluis Navarrete i Salvador Pareja amb 64 pts.
Hcp. Inferior: Dani Tomás amb 74 pts.
Hcp. Superior: Albert Junque amb 60 pts.
Hcp. Femení: Mª Carmen González, Antonia Serrano i Montse Oliveras amb 61 pts.
Hcp. Sènior: Jose Antonio Gomariz amb 73 pts.
Les classificacions complertes, fotos de la prova, els premis i el Reglament del Circuit ho podeu trobar en la web del Circuit:
WEB CIRCUIT GLOBAL P&P TOUR 2011
Etiquetas: 001-COMPETICIONS CAMPS, 015- CIRCUIT GLOBAL, Vallromanes
CIRCUIT SOTA PAR AL PITCH and PUTT LA GRAIERA
Els jugadors del Circuit Sota Par Rioja tenien a finals de març una cita a Tarragona. Va ser els dies 26 i 27 de març i es van desplaçar fins a Calafell per disputar la sisena prova d’aquest Circuit de Pitch and Putt.
El Pitch & Putt LA GRAIERA és un camp que compte amb un recorregut de 18 forats i es troba en un entorn emblemàtic rodejat de muntanyes. El terreny de joc es trobava en bones condicions de joc i el temps va acompanyar durant tot el cap de setmana, tot i que el diumenge a primera hora estava núvol però a mig matí es va aixecar el dia.
Els desnivells del camp van marcar el cap de setmana, ja que els jugadors que acabaven a mig recorregut havien de remuntar la pujada fins la casa club del camp per lliurar les targetes. Un cop finalitzat el torneig, els més “necessitats” van ser recollits pel buggy del marshall i van remuntar la pujada fins el pàrquing sense esforç.
Els resultats van ser prou bons donada la dificultat del camp. Pere Curto va vèncer en categoria scratx amb 38 punts. Pel que fa a la resta de categories, les coses van quedar així: En categoria inferior masculina, Casto Vila es va saber imposar en acabar amb un magnífic 39 mentre que en handicap mig Francisco Navarro va destacar en acabar primer amb 47 punts. En la categoria superior el vencedor va ser Albert Junque amb 36 punts. La categoria femenina inferior va ser per Rosa M. Bartrolí que va aconseguir fer 33 punts mentre que la superior se la va endur Maria Teresa Ferrete amb 40 punts. En categoria sènior, Josep Cortada va dominar la classificació en acabar amb 37 punts.
Un cop finalitzada la prova, i després d’esperar una mica pels resultats, es va poder fer el lliurament de trofeus i el sorteig de regals, on com sempre tothom es va endur com a mínim un obsequi.
El premi aproximació va ser per Josep Maria Gasull que va deixar la bola a 22 centímetres del forat 1.
Empat scratx per equips entre el 3 Putt’s No!! i l’Astres
El 3 Putt’s No!! (Jordi Beltran, Manel Beltran, Casto Vila i Antonio Arrabal) i l’Astres (Antonio Cebrian, Alberto del Campo i Julio Santamaría) van fer un magnífic partit scratx i van acabar empatats en el primer lloc de la classificació amb 89 punts. El 19th Hole (Jaume Perea, Paula Casado, Francisco Navarro i Josep Cubero) es va imposar amb autoritat en la categoria amb handicap al acabar amb 117 punts.
Etiquetas: 001-COMPETICIONS CAMPS, 006-CIRCUITS, La Graiera
TORNEIG PRO-SHOP AL Pitch and Putt PERALADA
Les instal.lacions del Pitch and Putt PERALADA van acollir el passat dissabte 26 de març el Torneig Pro-Shop.
Scratch: Ignasi Prats amb 38 pts. bruts.
Hcp. : Josep Hosa amb 41 pts. nets.
TORNEIG PARELLES A BONAREA PITCH and PUTT
En el torneig de Parelles disputat aquest passat dissabte al camp del Pitch and Putt BONAREA, amb la participació de 36 parelles, els guanyadors van ser:
1r Jesus Haro Santos & Cristian Haro Santos amb 46 cops.
2n Isabel Lopez Luque & Mario Subira Serentil amb 47 cops.
3r Mariano Ros Argandoña & Ignasi Ribera Roque amb 50 cops.
1r Gerard Castellana Circuns & Guillem Mases Blanch amb 45 cops nets
2n Juan Haro Gonzalez & Josep Salcedo Fernandez amb 46 cops nets.
3r Miguel Mingorance Galdeano & Francisco Alonso Elices amb 46 cops nets
1a Pepita Pont Sarri & Jordi Serentill Estruch amb 46 cops nets
Premi aproximació al forat núm.1: Jesus Haro Santos a 23 cm.
MARÇAL MORE GUANYA EL V OPEN DE CATALUNYA DE PITCH and PUTT
Un total de 101 han participat aquest cap de setmana al camp de MAS PAGES Pitch and Putt en el
V OPEN DE CATALUNYA DE PITCH and PUTT organitzat per la FIPPA i la FCPP.
Els jugadors que provenien de 5 Asociacions membres de la FIPPA (Galicia, Catalunya, Andorra, Holanda e Irlanda) van jugar 54 forats entre dissabte i diumenge.
Finalment, el guanyador va ser en Marçal Moré amb un resultat de 6 sota par. S'ha de recordar que en Marça Moré també va guanyar el II Open de Catalunya disputat a l'any 2008 al camp de HCP1.
Els principals classificats han estat:
1- Marçal Moré: 156 cops.
2- John Crangle 158 cops.
3- Willian Buckley 161 cops.
4- Paco Salido 161 cops.
5- Xavi Ponsdomenech 162 cops.
1- Abby Nachshon: 173 cops.
2- Esther de Schiffart: 185 cops
3- Dolors Palahi: 187 cops
1- Lluis Grifé: 165 cops.
1- Ricard Morat amb 193 cops.
Etiquetas: 001-COMPETICIONS CAMPS, 002-EPPA-FIPPA, 003-FCPP, Mas Pages
TORNEIG DECATHOLN AL PITCH and PUTT L'AMPOLLA
El Dissabte 26 de març, al camp de Pitch and Putt L'AMPOLLA ha celebrat el Torneig Decathlon Vilaseca – Fourball Stableford Parelles.
En total hi han participat 15 parelles.
El campionat ha començat a les 9.30h i ha finalitzat sobre les 12.30h.
SCRATCH: Xavier Audi & Raul Celma
1er HCP INFERIOR: Jesus Viz & Isidoro Vega
1er HCP SUPERIOR: Alejandro Altes & Pedro Mª Altes
Pitch&Putt l’Ampolla informa que el proper 16 d’abril es celebrarà la prova d’Interclubs de 3ª Divisió Oest, suspesa en el seu dia.
ARRIBA EL V OPEN CATALONIA
Be ja ha arribat, demà dissabte 26 de març i fins diumenge 27 de març, el camp de Sant Esteve de Guialbes, MAS PAGES acollirà la V edició del Open Internacional de Catalunya de Pitch and Putt.
En la publicació de les llistes d'inscrits per aquest Open, hi han 114 jugadors d' Andorra, Holanda, Irlanda, Catalunya i de la recentment incorporada a la FIPPA l'Associació Galega de Pitch and Putt.
Entre els catalans destacar les primeres figures del panorama pitchandputtero català, entre d'altres Paco Salido, Jordi Saborit, Ferran Cano, Dani Giménez, Dani Coleman, Enric Sanz, Marc Garcia Pinto, Marc Fortuny, Marçal Moré, Jordi Salva, Josep Martinez i el seleccionador català Xavi Ponsdomenech. Entre les dones catalanes destacar Abby Nachshon, Marta Mota, Nuria Dalmau, Pilar Montero, Dolors Palahi.
Aquest Open es disputarà sota la modalitat Medal Play amb normativa EPPA (2 pals i el putter així com distàncies fins a 90 metres).
HI hauran 3 voltes, dues el dissabte 26 i la darrera el diumenge 27 que decidirà els guanyadors.
Es de destacar que hi han premis en metàlic pels primers classificats:
Esperem de poder gaudir d'unes grans jornades de Pitch and Putt.
Nota: Les últimes noticies és que els dos jugadors "presuntament Sancionats" Jose Luis Marchante i Jordi Clotet podràn participar en l'Open. Esperem que les gestions de la FCPP donin els seus fruits.
Etiquetas: 002-EPPA-FIPPA, 003-FCPP, 005-COMPETICIONS OFICIALS, Mas Pages
El proper Diumenge 27 de Març el camp del Pitch and Putt PERALADA cel·lebrarà la II edició del TORNEIG PRO-SHOP P&P PERALADA.
Hi haurà material dur, roba i accessoris de Chervò, Ping, Lacoste, Wilson i Calvin Klein entre d'altres, tot això amenitzat amb avituallament i entrega de premis amb sorteig.
L'horari de sortida serà a shot gun a les 9.30h.
VII TORNEIG BLANCO JOIERS AL Pitch and Putt LLEIDA
Preu: 18 euros (abonats), 20 euros (convenis), 22 euros (resta jugadors)
TORNEIG VIII ANIVERSARI AL Pitch and Putt FORNELLS
El Camp del Pitch and Putt FORNELLS celebrarà el seu TORNEIG VIIIe. ANIVERSARI.
DISSABTE 26 I DIUMENGE 27 DE MARÇ : SORTIDES A LES 9:30H
APERITIU , ENTREGA DE TROFEIGS I APROXIMACIONS,EL DIUMENGE 27 AL FINALITZAR LA PROVA.
Premis de les aproximacions de cada forat.
Forat 1 Massatge Magnetoterapia al Bufet Medic Banyoles
Forat 2 Lot Productes CREMHIDRAL
Forat 3 Lot Productes IMPERIA
Forat 4 Green Fee P.G.A. Golf
Forat 5 Lot Productes KAMEL DERMOFARMACIA
Forat 6 Lot Productes CONSERVES FONTANET
Forat 7 Dinar menu 1 pers. Rest. CAN VALLS
Forat 8 Invitació Centre Ludic Termal Magma
Forat 9 Lot Productes CONSERVES FONTANET
Forat 10 Allotjament Turisme Rural ,Mas Fusellas
Forat 11 Dinar menu 1 pers. Rest. MUMM, Sta. Coloma
Forat 12 Una Paletilla
Forat 13 Estada al Hotel Ciutat de Girona
Forat 14 Dinar menu 1 pers. Rest. SA CLOVA, Girona
Forat 15 Green Fee TORREMIRONA
Forat 16 HOTEL MONTECARLO
Forat 17 Dinar menu 1 pers. Rest. CAN NEPTU, Girona
Forat 18 Jersei de Fornells
GREEN P&P TOUR AL Pitch and Putt TEIA
TORNEIG DE PRIMAVERA A MAS GURUMBAU Pitch and Putt
Els proper diumenge 26 de març amb sortida a les 10h. i les 15,30h. i el diumenge dia 27 de març a les 10h es jugarà al camp del Pitch and Putt MAS GURUMBAU el Torneig de Primavera en la modalitat Fourball Stableford.
Abans de cada sortida hi haurà esmorzar amb botifarra i cansalada a la brassa i els premis son a 18 aproximacions.
TORNEIG 18 FORATS X 18 PREMIS AL HCP1 Pitch and Putt
TORNEIG DE LA BOTIFARRADA AL CASTELLO PITCH and PUTT
TORNEIG DE PARELLES A LA GARRIGA GOLF
Al camp de LA GARRIGA Golf es disputarà el pròxim dissabte 26 de març un Torneig de Parelles.
Es jugarà sota la modalitat Fourball Stableford.
El preu és de 25 euros.
Al finalitzar la sortida hi haurà un sorteig de regals que inclou:
2. barril cervesa
3. sac de viatge per la bossa de pals
7. bossa de mans
8. etc………
A tots els participants se'ls entregarà un regal, i fruita+aigua+donut.
OPEN FIGUEROLA RESORT AL PITCH and PUTT LA FIGUEROLA
Etiquetas: 000-PROXIMS CAMPIONATS, 006-CIRCUITS, La Graiera
INTERCAMPS ASEP 7ena. JORNADA GRUP B
Avui, amb un dia un tant frescot, ventós, ennuvolat a estones i també una mica de pluja, s'ha jugar a LA GRAIERA, la 7na jornada del Intercamps ASEP Grup B.
El camp ha estat en molt bones condicions, especialment els greens i quasi tots els carrers i les pujades del camp, en els seu lloc. Hem de fer esment especial als gestors del camp, que ens han cedit, sens mes, un bugui que he pogut fer servir per alleugerir la empipadora pujada del furat 17 al 18.
Els resultats, tot i el temps que ha fet, han estat prou bons, en l'estona que he estat entre el green del 14 i el tee del 15, he vist un munt de birdies.
Scratch S'emporten ampolles d'oli Handicap S'emporten ampolles de vi
Grup B Punts Grup B Punts
ACPP003781 GONZALEZ ANDREU, FRANCISCO 40 ACPP009849 ROMERA ALONSO, JUAN ANTONIO 44
ACPP010195 ALCAZAR TURRILLO, DOLORES ACPP008755 JOVEN GIL, JOSE MARIA
I per equips:
Grup B Pagaran el 50% en el proper partit
La Graiera 110 Manresa SAVA 118
Etiquetas: 001-COMPETICIONS CAMPS, 009-SENIORS, La Graiera
Aquest cap de setmana es disputa la 2ona. prova del Circuit Global al Pitch and Putt VALLROMANES.
Els horaris de sortida són:
Divendres: 10,00 hores
Dissabte: 9,00 i 12,30 hores.
Diumenge: 9,00 hores.
Aquest circuit esta compost de 6 proves en camps a prop de Barcelona, i té importants premis als guanyadors del Circuit.
Si vols més informació pots anar a la web del CIRCUIT (clika sobre el següent enllaç):
CIRCUIT GLOBAL PROJECT
Etiquetas: 000-PROXIMS CAMPIONATS, 015- CIRCUIT GLOBAL, Vallromanes
TORNEIG VI ANIVERSARI EL VALLES PITCH and PUTT
El campionat és els dies divendres 25, dissabte, 26, diumenge 27 de Març i els horaris són:
Divendres 09.30h – 15:30h
Dissabte 09:00h – 12:00h
Diumenge 08:15h – 11:15h – 14:15h
Lliurament de premis i sorteig, Dimenge 27 a les 19:00h
El preu es 22€ divendres i 25€ dissabte i diumenge.
TORNEIG DE MARÇ AL PITCH and PUTT CAN PASCUAL
Aquest darrer cap de setmana s'ha disputat al camp d'Arbúcies CAN PASCUAL Pitch and Putt el Torneig de Març amb una participació propera als 40 jugadors.
Guanyador Scratx : Manuel Alonso 55 cops nets
Gunayador Hcp. Inferior: German Majua 56 cops nets
Guanyador Hcp Supeiror: Jordi Tarres 60 cops nets
CIRCUIT DELS DIJOUS AL PITCH and PUTT EL VENDRELL
Sortides entre les 9,00 i les 15,00 hores en grups de 3 o 4 jugadors.
Modalitat: EPPA Individual
QUADRANGULAR MARESME AL PITCH and PUTT SANT CEBRIA
Els passats dies 19 i 20 de Març es va disputar, al Pitch and Putt SANT CEBRIA, la segona prova del I Quadrangular Costa Maresme.
Sota la modalitat Individual Stableford, en aquesta prova van participar 135 jugadors que confirman l’éxit de participación que ja es va constatar a la primera prova disputada al P&P Barcelona-Teià.
Els guanyadors de’aquesta prova van ser:
Scratch: Lourdes Martín amb 39 punts bruts.
Hàndicap Inf. Masculí: Ignasi Farrés amb 38 punts nets.
Hàndicap Inf. Femení: Elizabeth Oldenkamp amb 37 punts nets.
Hàndicap Mig Masculí: Vicenç Pineda amb 40 punts nets.
Hàndicap Sup. Masculí: Carles Garcia Deza amb 39 punts nets.
Hàndicap Sup. Femení: Terry Roberts amb 39 punts nets.
La propera prova es disputarà a les instal·lacions del HCP1.
Guanyadors 2ona. prova QUADRANGULAR MARESME
Les classificacions complertes del Quadrangular es poden trobar al següent enllaç:
CLASSIFICACIONS ACUMULADES QUADRANGULAR MARESME
TORNEIG DE MARÇ AL PITCH and PUTT CASTELLO
Els passats dies 19 i 20 de març es va jugar al camp del Pitch and Putt CASTELLO el Torneig de Març sota la modalitat Fourball Eppa.
Un total de 19 parelles van participar en aquest campionat i els guanyadors van ser:
1-Martiria Esteba & Salva Garangou amb 44 pts.
2-Jaume Jimenez & Enric Elias amb 42 pts.
1-Vicente Ignacio Peral & Miguel Sempere amb 47 pts.
2- Francesc Xavier Galindo & Pau Font amb 46 pts.
ULTIMA PROVA EPPA A VALLROMANES PITCH and PUTT
Demà dimecres 16 de març es disputarà al camp del Pitch and Putt VALLROMANES l'última prova del Circuit EPPA d'Hivern.
Hi hauran dues sortides a les 10,30 i 15,30 hores, i es jugarà sota la modalitat Fourball Stableford.
El preu són 14€ i es donarà mig entrepà de butifarra i beguda per esmorzar o berenar.
Al final de la darrera sortida s'entregaran els premis del Circuit.
TORNEIG FUNDACIO AVE MARIA A PORTAL DEL ROC PITCH and PUTT
El passat diumenge dia 20 de març es va celebrar al camp de PORTAL DEL ROC Pitch and Putt , el VII Trofeu Benèfic Fundació Ave Maria. En aquest campionat hi van participar un total de 71 jugadors.
Els guanyadors, van ser els següents:
1r. Classificat handicap inferior indistint: Jordi Planas 40 punts
2n. Classificat handicap inferior indistint: Josep Casanova 39 punts
1r. Classificat handicap superior indistint: Enriqueta Gallego 40 punts
2n. Classificat handicap superior indistint: Erik Jurado 39 punts
1a. Classificada Scratch femení: Simona Sulcova 25 punts brut
1r. Classificat Scratch masculí: Francisco Gonzalez Andreu 40 punts brut
En finalitzar el campionat, es va procedir a l’entrega de premis als guanyadors i sorteig de regals per a tots els participants i l'entrega a la Fundació de la recaptació feta durant el torneig.
I EDICIO CAMPIONAT PARELLES AL VALLES PITCH and PUTT
El passat dissabte dia 19 de març El Vallès Golf va celebrar la primera de les quatre proves de la I Edició Campionat Parelles 2011. Es tracta de d’un nou campionat inclòs al nostre calendari pensat per a totes aquelles persones que els agrada jugar per parelles i per a tots aquells que ho volen experimentar.
Degut a les pluges continuades del passat dissabte dia 12 de març, ens varem veure obligats a anular el campionat d’aquell dia i ajornar-lo a la setmana següent. El resultat; una jornada amb una alta participació i amb un ambient molt més agradable.
Aquest va contar amb una participació de 31 parelles. Tenint en compte que només hi havia previstes dues sortides simultànies, creiem ha estat un inici molt positiu, tot esperant superar-la al maig. La modalitat de joc era, en aquest cas, Parelles Fourball, sistema de joc on a cada forat es contempla el millor resultat de la parella.
La parella guanyadora Scratch va ser la formada per Francisco Manuel Castaño Martin i Jose Antonio Velasco Samitier, amb 42 punts brut, fent doncs sis cops sota par del camp.
La parella guanyadora Handicap va ser Manuel Moreno Garcia i Oscar Moreno Garcia amb 45 punts net, seguits de la parella Eloy Mundi Zamorano i Eloy Mundi Alfonso amb 44 punts net.
Just finalitzar el campionat, es va procedir a l’entrega de premis i ja clàssic sorteig de regals on la majoria de jugadors es varen quedar per tal d’endur-se alguna cosa, o si més no, per a gaudir d’una bona estona amb la resta de participants i amics.
Per últim només queda donar les gràcies a tots els qui han col·laborat i participat en el campionat, i aprofitem per anunciar que els propers dies 25, 26 i 27 de març tindrà lloc el campionat VI Aniversari El Vallès Golf.
MARC CASELLAS GUANYA A EL VENDRELL LA 3a.PROVA DEL RANQUING DE TARRAGONA
El camp del Pitch and Putt EL VENDRELL ha estat la seu de la 3a. prova del Ranquing de Tarragona 2011.
Un total de 128 jugadors han participat en aquesta prova.
1- Marc Casellas amb 38 pts.
2- Celedonio Fuentes amb 37 pts.
3- David Solé amb 37 pts.
1-Ivan Alcalá amb 41 pts.
2- Rafel Güixens amb 39 pts.
3-Ramón Blasco amb 38 pts.
A la Classificació General del Ranquing de Tarragona han participat en almenys en una prova 232 jugadors, i els liders de les diferents categories són:
Classificació Ranquing Tarragona (Scratch):
1- Heribert Bernat i David Solé amb 110 pts.
3- Marc Casellas amb 108 pts.
Classificació Ranquing Tarragona (Handicap):
1- Rafael Castelló amb 112 pts.
2- Jaume Esteve amb 108 pts.
3- Lluis Xavier Burillo i Jordi Olivella amb 107 pts.
Totes les classificacions complertes en les dues categories:
CLASSIFICACIONS ACUMULADES RANQUING TARRAGONA 2011.
Heribert Bernat un dels liders en la Classificació General Ranquing Tarragona
Etiquetas: 001-COMPETICIONS CAMPS, 016-RANQUING TARRAGONA, El Vendrell
2ona. PROVA RANQUING PROVINCIAL LLEIDA AL PITCH and PUTT BONAREA
Els dies 19 i 20 de març s'ha disputat al camp del Pitch and Putt BONAREA la 2ona. prova del Ranquing Provincial de Lleida, que definira els jugadors que representaran a la provincia de Lleida en la trobada anual interprovincial.
Un total de 140 jugadors han participat a la prova i els millors classificats de les diferents categories han estat:
1r Ramon Jardi Marti 50
2n Joel Moscatel Nachshon 52
3r Miquel Marin Ramon 53
1a M.Pilar Serentill Brescó 51
2a Concepció Golobardes Orobitg 53
3a Mercè Cornellana Torradeflot 53
1r Francesc Xavier Sala Arque 50
2n Ricardo Morcillo Martinez 50
3r Pol Tusell Viladot 50
1r Dionisio Serrano Chamorro 48
2n Francisco Alonso Elices 48
3r Jaume Pollina Pocallet 51
1r Francesc Sala Collado 60
2n Daniel Moscatel Nachshon 61
3r Anton Monclus Batalla 61
Scratch sènior indistint
1r Miguel Mingorance Galdeano 51
2n Josep Morros Vives 51
Premi aproximació al forat núm.1: Ricardo Morcillo Martinez a 88 cm.
LES CLASSIFICACIONS ACUMULADES D'AQUEST RANQUING PROVINCIAL DE LLEIDA, HO PODEU TROBAR EN EL SEGÜENT ENLLAÇ
CLASSIFICACIONS ACUMULADES RANQUING LLEIDA (desprès 2ona. Prova)
Etiquetas: 001-COMPETICIONS CAMPS, 006-CIRCUITS, Bonarea | 0.654643 | curate | {"it": 0.005111524163568773, "en": 0.09694998310239945, "ca": 0.7987918215613383, "fr": 0.010645488340655627, "de": 0.008237580263602568, "es": 0.05838120986819872, "pt": 0.008997972287935113, "qu": 0.00042244001351808043, "zh": 0.002281176072997634, "ru": 0.0006759040216289286, "id": 0.0024501520784048665, "sk": 0.0006759040216289286, "ja": 0.005491720175735046, "th": 0.0008871240283879689} | http://foraten1.blogspot.com/2011/03/ |
cawac_ca_20200528_1_50576 | El Masnou sense tripartit
Ahir l'Assemblea d'ERC al Masnou va decidir per una majoria aclaparadora no reeditar el pacte de govern tripartit i deixar l'alcalde socialista Eduard Gisbert en minoria . S'han parlat moltes coses (el company Oriol Fernàndez les comenta al seu bloc ), però les idees generals que compartim són:
* Constatar la influència de la política nacional en aquestes eleccions (els comentaris que he sentit son en general crítics).
* Que els altres partits de govern han recollit la nostra feina durant aquests quatre anys, mentre que ells han fet una gestió més aviat plana, desastrosa en el cas d'Hisenda. No avalem l'obra de govern feta pels altres partits. | 0.788828 | curate | {"ca": 1.0} | http://masnovi.blog.cat/2007/06/08/el-masnou-sense-tripartit/ |
mc4_ca_20230418_0_298173 | ARQUIMMO
Pleta de l'Aldosa, Consergeria AD400 L'ALDOSA-LA MASSANA www.arquitax.com
Teléfon: 353948 · Fax: 839195 Dades
Av. del Fener, 16 AD700 ESCALDES-ENGORDANY www.apimi.com
Teléfon: 822345 · Fax: 820178 immobiliària d'andorra
Situada en el centre de Les Escaldes, (al costat de l'HOTEL DELFOS) a la Avd. del FENER nº 16. Dades
ANDORRA FINQUES 2012
C/ Prat de la Creu 93 AD500 ANDORRA LA VELLA www.immobiliariasicoris.com
Teléfon: 866081 · Fax: 821081 Dades
ACG, SA
Av. Príncep Benlloch 8, 1r-2a AD500 ANDORRA LA VELLA www.acg.ad
Teléfon: 806260 · Fax: 861514 Dades
AGÈNCIA SHERPA
Av. d'Encamp 11, Ed. Meritxell, 1r-C AD200 PAS DE LA CASA-ENCAMP www.agenciasherpa-trekking.com
Teléfon: 855299 · Fax: 855359 Dades
A.B.M. SERVEIS IMMOBILIARIS
C/ de l'Aigüeta 2, 2n-2a AD500 ANDORRA LA VELLA www.abmimmobiliaria.com
Teléfon: 821410 · Fax: 821410 Som un equip de Professionals, especialitzats en gestionar: Compres, Vendes, Lloguer, Gestió i administració de finques, pisos, reformes i decoració. Oferim un servei personalitzat i confidencial adaptat a les necessitats dels nostres clients. Telèfon: +376 821 410 e-mail: [email protected] Adreça: C. l'Aigüeta nº2, 2n 2a Andorra la Vella - Principat d'Andorra Primera« Anterior234Següent »Última | 0.443673 | curate | {"fr": 0.006535947712418301, "es": 0.2696078431372549, "en": 0.05310457516339869, "ca": 0.6429738562091504, "ja": 0.011437908496732025, "de": 0.016339869281045753} | http://www.houseandorra.net/index.php?accion=immobiliaries&tipus=i&filtro=A&idioma=ca&pagina=3 |
oscar-2301_ca_20230418_3_313014 | “Soc altaragonès pels quatre costats”. Així es defineix Chorche Paniello, fill d’unes comarques que han quedat escombrades per l’agroindústria i el monocultiu turístic, un model de negoci que ha engreixat l’oligarquia i que ha provocat el despoblament de municipis on es vivia una identitat arrelada al camp i a la llengua pròpia, l’aragonès. Nascut a Montsó (el Cinca Mitjà) l’any 1967, Paniello acumula una llarga trajectòria en defensa d’aquesta realitat que es resisteix a desaparèixer. Va ser el primer regidor de la Chunta Aragonesista del seu municipi i candidat per la coalició Unidas Podemos-Alt Aragó en Comú en els comicis al Senat espanyol de 2019. Però, per si alguna cosa és conegut aquest activista és per la seva defensa del poble sahrauí i l’impuls de la fira Replega, per mitjà de la qual difon la riquesa cultural i les lluites emancipadores que sempre han existit a la nació aragonesa.
D’on surt la teva implicació amb la cultura i els moviments socials d’Aragó?
Jo soc de Montsó, un dels pocs municipis de l’Estat que el 1978 van comptar amb un alcalde del Partit Comunista. Això em va fer acostar a un entorn polític en el qual també vaig conèixer la CNT i altres col·lectius d’esquerres. I, alhora, descobreixo que al petit poble de la meva mare, Estadella, a la comarca del Somontano de Barbastre, a Osca, es parla aragonès amb absoluta normalitat. Gràcies a aquest fet, anys més tard vaig fundar Nabata, la primera escola privada de llengua aragonesa de Montsó.
A l’Alt Aragó s’ha imposat un model de desenvolupament que ha malmès el territori. Això ha anat en perjudici de la identitat aragonesa?
Completament. Amb els nostres recursos, Montsó tornaria a ser aquella ciutat que, amb la industrialització dels anys seixanta, va atraure famílies de la Ribagorça i altres comunitats mentre l’aigua feia funcionar les fàbriques i el tren cohesionava el territori. En canvi, a força d’exportar aquests béns, la província ha quedat a mercè de les elits econòmiques que, lluny d’afavorir la cohesió social, utilitzen grans extensions per escampar parcs eòlics, pantans i macrogranges. Només cal veure l’impacte que això ha provocat a Samianigo, Sarinyera i altres localitats de l’Alt Gàllego o el Cinca Mitjà.
Ha quedat un territori despersonalitzat?
“La segona ciutat amb més aragonesos, després de Saragossa, és Barcelona”
Som víctimes de l’Espanya buidada i, a l’Aragó, buidada en relació amb les grans ciutats que, a més d’espoliar-nos, retenen els joves que hi arriben per estudiar. Saragossa, amb 700.000 habitants, concentra la meitat de la població aragonesa, i la segona ciutat amb més aragonesos ja és Barcelona. És un fet agreujat per un model econòmic que prioritza les grans infraestructures, com el tren d’alta velocitat, en detriment dels serveis i el transport de proximitat. La nostra batalla és aconseguir una línia de rodalia que connecti Barbastre amb Tamarit de Llitera a través de Castelló Seboller, Selgua, Montsó i Binèfar. És fonamental si volem cohesionar de nou el territori i donar més opcions al jovent, que tendeix a instal·lar-se a la capital davant de la manca d’oportunitats.
No obstant això, a l’Alt Aragó hi ha experiències de repoblament molt interessants.
N’hi va haver un centenar que, en la seva majoria, s’orientaven a l’habitatge. Ara en queden sis o set. Tot i ser poques, demostren que Aragó té possibilitats de sortir-se’n si aposta per l’agricultura, la ramaderia i les activitats productives basades en la justícia social. Només cal ajudar a qui vol tirar-les endavant.
Des de l’àmbit institucional no es fomenta un model sostenible?
El problema rau en el fet que, tant el PP, com el PSOE com el Partit Aragonès Regionalista (PAR), són maquinàries electorals que, des de les diputacions, maneguen una gran quantitat de diners. Es disputen l’hegemonia amb un discurs espanyolista que menysté la diversitat del país i que ha instaurat una casta política que actua a imatge dels antics senyorets caciquils. De moment, no s’entreveu cap projecte rupturista, perquè la Chunta Aragonesista (CHA) s’ha acomodat en el poder i noves formacions, com Puyalón de Cuchas, l’organització juvenil Purna, el Sindicat Obrer Aragonès (SOA) o Estat Aragonès no tenen implantació més enllà de la ciutat de Saragossa.
Així doncs, on és l’alternativa que ha de revifar la identitat aragonesa?
Es troba en la cultura popular, on moltes colles reivindiquen l’aragonès, i la nova generació de solistes i bandes musicals que, seguint les petjades d’Ixo Rai!, Skabeche o El Corazón del Sapo, també creuen en l’idioma. Tanmateix, al costat d’aquests moviments, calen polítiques que permetin al poble aragonès empoderar-se de nou. I això demana infraestructures que afavoreixin el progrés i ens reconnectin com a nació. Aragó està colonitzada, però encara hi ha indis. | 0.843483 | curate | {"ca": 0.9790268456375839, "en": 0.002726510067114094, "es": 0.018246644295302015} | https://directa.cat/arago-esta-colonitzat-pero-encara-queden-indis/ |
mc4_ca_20230418_6_380329 | Notícies | Cerquem feina
La premsa internacional, impactada per la notícia del poble de Cáceres que prefereix els toros a la feina
Posted on 5 Juny 2012 by Alba Vilamajó
Llegeixo avui a Vilaweb una notícia que m’ha sobtat molt. Aquest diumenge, al poble de Cáceres Guijo de Galisteo han fet un referéndum per decidir si es gastaven 15.000 euros en festes de toros o creant llocs de treball temporal. … Continua llegint →
La Marató per la pobresa va recaptar aquest diumenge 4.030.182 euros, import que encara pot augmentar ja que encara es poden fer donatius durant uns dies. Gràcies a aquest programa especial de La Marató ofert per TV3, Catalunya Ràdio i … Continua llegint → | 0.731235 | curate | {"pt": 0.03582089552238806, "ca": 0.9074626865671642, "en": 0.056716417910447764} | https://cerquemfeina.wordpress.com/category/noticies/ |
mc4_ca_20230418_6_137798 | Gavà ha acollit la tercera jornada de debats i experiències “Per una economia circular i competitiva” - Llobregat Digital
Gavà ha acollit la tercera jornada de debats i experiències “Per una economia circular i competitiva”
Dilluns, 9 de març de 2020 a les 12:00h
És un punt de trobada per a experts que treballen impulsar la conversió del teixit empresarial i les institucions cap a un nou sistema.
La jornada, organitzada per l’Ajuntament de Gavà, l’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’AMB i la Federació Española de Municipios y Provincias, a través de la Red Española de Ciudades por el Clima (RECC).
L’alcaldessa de Gavà i vicepresidenta 2a de la RECC, Raquel Sánchez, ha manifestat que “sense renunciar a ser competitius, cal avançar cap a territoris, ciutats i societats cada cop més sostenibles”.
En aquest sentit ha afirmat que “tot i que hi ha uns compromisos en l’àmbit global, s’ha de posar en valor el paper de les ciutats que fan grans coses. Cal pensar globalment i actuar localment”.
Sánchez ha parlat del treball que a Gavà s’està fent en matèria d’economia circular posant com a exemples el projecte amb la Fundació CETAQUA i Aguas de Barcelona (Gavà Circular) per optimitzar els recursos d’energia, aigua i residus; o el programa Ecoindustria on es treballa les sinergies entre empreses dels municipis del Delta de Llobregat per col•laborar i aprofitar els recursos i els residus entre elles.
Així mateix, ha destacat que “cal aconseguir la que ciutadania estigui cada cop més compromesa i faci canvis en els seus hàbits de consum i en la gestió dels residus”.
La jornada ha comptat amb la presència de l’alcaldessa de Gijón, Ana González que ha parlat de redefinir el capitalisme “volem la vida per viure-la, individualment i col.lectivament, en els nostres pobles i ciutats”.
Per González el canvi de paradigma cal fer-ho des de les persones i on estan les persones “cuidar-nos, cuidar a l’altre, la casa, l’hàbitat i l’entorn. No hem de llançar, hem de recuperar el cicle de la vida. Ciutats circulars que es transformen sense destrucció”.
Per part de l’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’AMB, Héctor Santcovsky ha apel•lat a la importància de la transversalitat de les polítiques de creixement, igualtat i sostenibilitat que s’han d’aplicar de forma conjunta des dels municipis de l’Àrea Metropolitana.
La jornada ha girat entorn tres taules de debat i experiències, en primer lloc s’ha parlat dels sistemes d’indicadors per mesurar la circularitat dels municipis.
A través de tres experiències s’ha posat de manifest la importància dels indicadors per establir els graus de compliments dels projectes circulars que s’estan desenvolupament.
Com a ponents han estat Mª Mar Alonso, coordinadora de l’Àrea d’Acció Climàtica en IHOBE, S.A, institució pionera en l’aplicació de mesures de sostenibilitat; Marina Isasa, responsable de projectes de CETAQUA que ha detallat el projecte Gavà Circular on juntament amb l’Ajuntament de Gavà impulsa la implementació de l’economia circular integralment al territori.
I l’holandesa Sladjana Mijatovic responsable de Sostenibilitat i Economia Circular de l’empresa BPD i amb una llarga trajectòria a Amsterdam, la segona taula ha girat entorn les noves necessitats formatives i ocupacionals derivades de l’economia circular.
En aquesta taula Sonia Ruiz, fundadora de Noima; Ángel Tarriño y Javier Gracia de la Fundació BCN Formació Professionals i; Jordi Segalàs, Director Enginyer Industrial i Director de l’Institut de Recerca i Tecnologies de la UPC han parlat sobre quines capacitats i perfils es necessitaran davant la transformació cap a una economia circular.
A la tercera taula s’ha tractat dels hàbits de compra i consum on els ponents Marta Pons del gabinet tècnic del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona; Sandra Benbow, experta en servitització de la Aston Business Shool (Birmingham); i Anna Bergström, creadora del centre comercial suec Re Tuna, on tot el producte és reciclat.
Han explicat el treball que realitzen en matèria d’economia circular, la reutilització dels productes, els nous models de negocis i la importància de defensar l’agricultura de proximitat.
Finalment, la presidenta de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona, Eva Mentor ha fet referència a l’administració pública i el seu paper clau en aquest canvi cap a una economia circular aplicant noves formes de treball.
En aquest sentit ha parlat de “canviar la contractació dels serveis, la gestió de les infraestructures, el desenvolupament urbanístic des d’altres perspectives i impulsar nous desenvolupaments de consum”. | 0.899298 | curate | {"ca": 0.9908655937364071, "es": 0.009134406263592866} | https://www.llobregatdigital.cat/noticia/31370/gava-ha-acollit-la-tercera-jornada-de-debats-i-experiencies-per-una-economia-circular-i-co |
mc4_ca_20230418_0_275797 | Les instal·lacions esportives de l’Eliana obriran gradualment en la Fase 2 – tucomarca.com
HomeCamp de TúriaLes instal·lacions esportives de l’Eliana obriran gradualment en la Fase 2
Com fins ara, els accessos als entrenaments hauran de realitzar-se amb cita prèvia concertada i seguint el protocol de seguretat i higiene
El Poliesportiu Municipal i el Recinte Les Taules de l’Eliana entraran, de manera gradual, en la Fase 2 des d’aquest dilluns 1 de juny. Com en l’etapa anterior, per a accedir a les instal·lacions els usuaris hauran de tindre cita prèvia concertada, circular obligatòriament amb màscara i llegir les recomanacions col·locades en l’entrada.
La regidoria d’Esports posarà a la disposició dels usuaris les pistes gradualment, després d’haver reobert les de tennis, atletisme, vòlei i frontó. D’aquesta manera, les pistes de trinquet i galotxa, les sales polivalents, pistes cobertes i exteriors i el camp de futbol 11 i 8 estaran a la disposició dels esportistes per als seus entrenaments bàsics individuals o grups tancats amb entrenador acreditat. En cap cas podran superar l’aforament de 30%, ni celebrar partits ni patxangues. Les reserves de pista podran realitzar-se per telèfon al número 96 274 00 55.
En aquesta fase els accessos d’entrada i eixida continuaran estant diferenciats i es podrà efectuar un control aleatori de presa de temperatura. La restriccions i normes d’ús durant la pandèmia continuaran adaptades per a cada pràctica, encara que de manera general, no es permetrà compartir material ni equipament, els acompanyants hauran d’esperar en zona habilitada i no romandre temps abans ni després de l’activitat. Els vestuaris només podran usar-se per a canviar-se de roba i l’aforament serà limitat a les condicions d’obertura, personal disponible i tipus d’activitat. Els lavabos també podran utilitzar-se de manera individual.
Per la seguretat de tots els usuaris no podran accedir al Poliesportiu els qui hagen estat en contacte amb una persona infectada per Covid-19 en els últims 14 dies o els qui presenten símptomes com ara tos, febre, dificultat respiratòria, mal de gola, dolors musculars, alteracions de paladar o olfacte. Així mateix, igualment les instal·lacions compliran també un estricte protocol de desinfecció amb l’objectiu de mantindre-les en les millors condicions higièniques i sanitàries per als usuaris.
La regidora de Polítiques Esportives, Concha Montaner, ha insistit en la importància de complir amb les mesures d’higiene i protecció i ha recordat que continua habilitat el servei d’assessorament en el telèfon 607 191 811 per garantir la volta segura a l’activitat física als i les esportistes elianeres. | 0.888231 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.tucomarca.com/wordpress/segunda/ca/les-installacions-esportives-de-leliana-obriran-gradualment-en-la-fase-2/ |
mc4_ca_20230418_1_423370 | NUESA LITERÀRIA: TESERAC i la hipòtesi dels infinits universos.
Ens proposava el relataire “ambre” al nou web de relatsencatala.cat un Repte Poètic Visual que s'inspirés en el TESERAC, o cub de quatre dimensions. Vaig tenir la sort, gens esperada, d'escriure el poema més votat dels que es van presentar ( tot i que a mi personalment no m'acaba de fer el pes). El que sí que puc dir és que el meu poema va ser un intent honest de traduir en vers, i amb una certa sonoritat, la idea que tinc de les múltiples dimensions de la realitat, que de fet no és altra que l'acceptació del que la ciència de moment sembla que diu. Tres dimensions de l'espai, en principi lliures, una quarta dimensió temporal forçada (tots els éssers som empesos vers el futur vulguem o no), i fins a set dimensions més replegades, que només es manifesten a distàncies subatòmiques, i que són probablement les responsables que algunes d'aquestes partícules manifestin comportaments aparentment il·lògics, o que com a mínim sembla que se saltin les limitacions físiques dels límits de la velocitat de la llum; però és clar, si hi ha més dimensions ( fins a 11 ) i a sobre estan plegades (corbades) l'aparent distància entre dos punts pot ser en realitat molt menor. Al meu parer, les dimensions que afecten un univers depenen de les característiques del seu big bang i de l'atzar. Al meu parer, també, hi ha infinits universos, cadascun d'ells amb diferents arquitectures dimensionals; aquestes arquitectures determinen el futur de l'univers i la possibilitat o no que en cadascun d'ells s'hi desenvolupi la vida. La majoria dels universos són bords; és a dir, adquireixen una arquitectura dimensional que els condueix d'immediat al col·lapse. En una mostra d'infinits universos és un succés segur el fet que n'existeixin alguns que derivin vers la vida, i, un grup més reduït, vers la vida intel·igent. Tot això està més desenvolupat al meu assaig "Principi Antròpic Fort". Amb tota aquesta explicació vull dir que els versos següents no són mots a l'atzar, buits de significació, sinó que encara que no ho sembli cadascun dels versos té un contingut científic/artístic.
Us poso el poema que em va sortir. Tot just el vaig haver acabat, el vaig penjar a la proposta del repte, i se'm va oblidar que l'havia escrit. De sort que un dia després del veredicte remenant pel fòrum de relatsencatala.cat em vaig adonar que jo havia guanyat i que en conseqüència em tocava organitzar el RPV152 al qual us convido a tots.
Oda a totes les dimensions d'un cos.
Enllà del punt, ni amunt, ni avall, enllà.
A cada punt, on cada punt s'està.
Endins, potser, però no ben bé. Serà
la inflor emergent per un espai lligat
a un tot ignot, potser infinit, o no.
Fins a onze diu,
el savi, i riu.
I el boig
brandar de brins
enllà dels plecs més fins;
on el petit
forat s'envà
del punt;
no pas amunt,
ni avall, ni enlloc;
ni lluny.
Que gran que és el
immens de ca-
da mos de buit
Ja veia jo
el buf dels vents
vers més enllà
dels gels del pol surant.
I els meus ulls cecs
a l'ombra del
Som el besllum
del sol que llu
enorme esfe-
ra de contorns de fum.
Enllà d'aquí,
però aquí també
hi és fos.
i anem negant-
ho tot.
car tot és fosc
i ocult
xuclem sols el | 0.778713 | curate | {"ca": 0.900952380952381, "pt": 0.010793650793650795, "fr": 0.035873015873015876, "it": 0.005396825396825397, "nl": 0.011746031746031746, "es": 0.018412698412698412, "oc": 0.009523809523809525, "ga": 0.002857142857142857, "eu": 0.0044444444444444444} | http://nuesaliteraria.blogspot.com/2010/12/teserac-i-la-hipotesi-dels-infinits.html |
wikipedia_ca_20230401_0_172479 | Pala Pedregosa de Llessui
La Pala Pedregosa de Llessui és una muntanya termenal entre la Torre de Cabdella, dins del seu terme primitiu, i Sort (a l'antic terme de Llessui), i, per tant, entre les comarques del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà. La "Pala Pedregosa" és, pròpiament, la pala existent en el seu vessant sud-oest, tot i que entre els muntanyencs se sol utilitzar "pala" com a sinònim de "pic", en aquest i alguns altres casos de muntanyes de la zona.
Està situat al sud del Pic de la Mainera. i al nord-nord-est del Montorroio, a llevant de la zona lacustre del nord-est del terme de la Torre de Cabdella. L'Estany Gento és dessota seu, al seu sud-oest.
Tot i que la toponímia oficial no ho fa, caldria diferenciar el cim de la muntanya, que seria, pròpiament, el Pic de la Pala Pedregosa de Llessui, del vessant sud-occidental de la muntanya, que forma una pala: la Pala Pedregosa de Llessui. | 1 | perfect | {"pt": 0.02774694783573807, "ca": 0.8479467258601554, "es": 0.12430632630410657} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=172480 |
mc4_ca_20230418_6_202539 | 19 i 26 de febrer homenatges emocionants – El Periscopi
Lila Thomàs 28/02/2017 28/02/2017
Enguany hi ha hagut dos diumenges que han tingut com a fet destacat els homenatges als batles assassinats el 1937. El 19 a Inca, per primera vegada se commemorà la mort injusta del batle Antoni Mateu i amb ell 21 inquers més, en mans dels feixistes en els primers mesos de la Guerra Civil.
Ambdós comptaren amb la presència dels familiars assassinats , en el cas de Palma a més dels dos batles, n’ Alexandre Jaume i n’ Antoni M Ques. En el cas d’Inca un grup d’alumnes de secundària llegiren poemes i escoltaren les paraules dels familiars del batle Antoni Mateu. A Palma, a més del nét d’Alexandre Jaume, també parlà en Ferran Cano en nom de la família Darder i la besnéta del batle inquer.
Així mateix recordà els diferents homenatges des del 1978 a Porreres organitzat pel Partit Comunista de les Illes Balears a n’Aurora Picornell i les roges del Molinar, fins als diferents anys que prop del 24 de febrer s’han anat fent al mur de la memòria del cementiri de Palma. Homenatges possibles gràcies a tenir governs d’esquerres als Ajuntaments, Consell i Govern.
Actes emocionants que comptaren amb la presència nombrosa de moltes persones, joves i majors, persones demòcrates que volen mostrar el seu homenatge a aquests homes i dones que perderen la vida pel fet de ser republicans i a més socialistes, comunistes, anarquistes, liberals…en una paraula per tenir idees i ser fidels a la República front a aquells que s’aixecaren contra la democràcia.
Dos diumenges de febrer que recordarem, dos diumenges que tindran continuïtat en anys vinents, perquè el compromís per ésser fidels a l’ensenyament d’aquestes persones es mantindrà,el compromís de lluitar per transformar aquesta societat, per ésser dignes de la seva memòria i de continuar tot allò que volgueren dur a terme. El respecte per a totes les persones, la igualtat, la tolerància, la justícia, la solidaritat, valors que volgueren matar amb les seves vides i no ho aconseguiren.
Nos deben lo que son | 0.878179 | curate | {"ca": 0.9901960784313726, "fr": 0.00980392156862745} | http://elperiscopi.com/19-i-26-de-febrer-homenatges-emocionants/ |
crawling-populars_ca_20200525_21_271979 | Recorda'm
Resultats escrutats a les eleccions municipals celebrades a Puigverd d'Agramunt el 24 de maig del 2015:
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 El Punt Avui | 0.605141 | curate | {"ca": 0.9787685774946921, "it": 0.021231422505307854} | : /politica/article/17-politica/858805-els-resultats-de-les-eleccions-municipals-a-puigverd-dagramunt.html |
oscar-2301_ca_20230418_9_111030 | Amb relació al confinament de Manacor, us informam que l’Escola Municipal de Mallorquí, sempre que la situació ho permeti, continua amb les classes presencials amb les mesures de seguretat reglamentàries.
Aquelles persones que per assistir als nostres cursos hagin d’accedir a Manacor des d’un altre municipi o des de fora del perímetre confinat poden sol·licitar un justificant d’assistència seguint els passos següents: | 0.777778 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.escolademallorqui.cat/asssitencia-a-lescola-durant-el-confinament-de-manacor/ |
mc4_ca_20230418_10_788895 | Arxius de El Bisbe - Bisbat Solsona
dijous 25-04-2019
Els dies 15 i 16 d’abril, alguns adolescents de les parròquies de Berga, Tàrrega, Solsona i Cervera es van trobar amb el delegat de la pastoral vocacional Mn. Marc Majà, per realitzar uns dies de convivència. El primer dia van […]
dimarts 23-04-2019
Setmana Santa missionera amb joves missioners
Aquests dies de Setmana Santa algunes de les nostres parròquies han gaudit de la presencia d’uns joves missioners del moviment Regnum Christi. La bona experiència de l’any passat ha fet que enguany repetissin l’experiència missionera. Els joves acompanyats pels sacerdots […]
Escrit comentat pel Sr. Bisbe en la glossa del dia 21 d’abril
El Sr. Bisbe en la Glossa del dia 21 d’abril fa un comentari sobre aquest escrit i aconsella llegir-lo: Ante las próximas elecciones-Mons. Luis Argüello | 0.730631 | curate | {"ca": 0.9166666666666666, "nl": 0.020531400966183576, "an": 0.025362318840579712, "en": 0.021739130434782608, "es": 0.01570048309178744} | https://bisbatsolsona.cat/categoria/el-bisbe/ |
wikipedia_ca_20230401_0_397598 | Jordi Fort i Font
Jordi Fort Font (Vilanova i la Geltrú, 28 de setembre de 1935 — Sant Joan Despí, 25 de febrer de 2023) va ser un comunicador i sardanista català cec, integrat a Cornellà de Llobregat, inventor d'un mètode per a ensenyar les persones cegues a ballar sardanes. Va fundar el programa radiofònic "Nostra Dansa", que va dirigir i on va participar durant més de trenta anys.
Biografia.
El 1951, la seva família es traslladà a viure a Cornellà de Llobregat. Poc després, per mitjà d'un reestructurat Foment de la Sardana de Cornellà, entrà en contacte amb la sardana. El 1958 passà a formar part de la junta directiva del Foment i prengué part en l'organització del primer Aplec de Sardanes de Cornellà, així com en els dels anys posteriors. Amb la desaparició del Foment a principis dels anys 1960, va fer-se soci de delegació a Cornellà la Unió Excursionista de Catalunya, que tenia a més una secció sardanista fundada per Josep Llobera i Ramon; amb el temps va arribar a ser dirigent d'aquesta entitat. L'any 1979, va formar part de junta fundadora dels Amics de la Sardana de Cornellà. Aquest mateix any perdé la total visió de l'ull dret i una disminució visual del 91% de l'esquerra, i així s'acabà la seva vida laboral (havia fet de comptable).
En un altre camp d'aficions, Jordi Font va fer reportatges fotogràfics de la històrica nevada de 1962 i de la gran riuada de Cornellà del 1971. Les seves fotografies d'aquesta darrera s'utilitzaren per il·lustrar l'exposició commemorativa "La memòria del fang" (Cornellà, 2011) i el documental que se'n feu en paral·lel.
L'any 1982 encetà a Radio Cornellà la seva faceta de comunicador, i juntament amb Enric Gòrriz començà a produir el programa setmanal "Nostra Dansa", de mitja hora de durada. Ell n'era el director i ambdós n'eren presentadors. Amb els anys el programa anà creixent i el 2013 durava dues hores. El 1993 l'Obra del Ballet Popular concedí al programa "Nostra Dansa" el premi als mitjans de comunicació. El 2002, "Nostra Dansa" complí 20 anys i passà a ser el més antic de l'emissora. El compositor Tomàs Gil i Membrado els dedicà la sardana "Vint anys en antena" i Antoni Albors i Asins, "Vint anys de Nostra Dansa". En reprendre's el concurs La Sardana de l'Any el 2004, Ràdio Cornellà s'hi adherí i el 2007, amb motiu dels 25 anys del programa, organitzaren amb la Federació Sardanista de Catalunya (FSC) la final d'aquest certamen. Jordi Font ha dirigit el programa "Nostra Dansa" durant més de 30 anys i més de 1200 programes. Retirat de la direcció del programa des del 2012 actualment encara hi fa una col·laboració mensual.
El 2008 proposà a la junta de l'ONCE, de la qual formava i forma (2013) part, la possibilitat de fer cursets per a ensenyar a ballar sardanes a gent de l'associació, invidents fonamentalment. Atès l'èxit de les primeres edicions, el compositor Antoni Guinjoan els dedicà la sardana "En un tancar d'ulls" i d'aquest fet sorgí la idea de fer un disc amb sardanes dedicades a l'ONCE. Gràcies a l'ajut del compositor i músic cornellanenc Carles Santiago es pogueren enregistrar obres de dotze compositors (una de les quals, "Sardanes a l'ONCE" de Jordi Paulí va ser Premi de la Crítica del concurs "La Sardana de l'any 2011"), amb la interpretació a càrrec dels mateixos compositors i altres músics que s'adheriren a la iniciativa. El disc "Onze sardanes per a l'ONCE" tingué un tiratge de dos mil exemplars i va ser distribuït gratuïtament per l'organització de cecs. La metodologia ideada per ell, amb l'ajuda de la seva dona Magdalena Vila i de Josep Malgrat, continua sent utilitzada per ensenyar a ballar sardanes a invidents afiliats a l'ONCE.
El 9 de novembre de 2013, Jordi Font va rebre a Arenys de Munt, la primera Capital de la Sardana, la "Medalla al Mèrit Sardanista". Anteriorment ja havia rebut el premi "Capital de la Sardana" en l'apartat de promoció i difusió, juntament amb el Club Super 3 i l'ONCE, el 2012.
Sardanes dedicades.
- "En Jordi i la Magdalena" (2008), d'Antoni Guinjoan i Simeón
- "Un home fort" (2011), de Carles Santiago i Roig
- "Sisè sentit" (2011), de Lluís Alcalà i Baqués | 1 | perfect | {"ca": 0.9853193051137754, "pt": 0.002446782481037436, "en": 0.012233912405187179} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=397599 |
macocu_ca_20230731_10_119791 | Jove Orquestra 12Banda Simfnica 134Concurs de msica de CambraActualitat 16Els saxos a Canal TV ReusActivitats de laula de fagotLassignatura de cant modern 18El tot poders Franz LISZT 19Aproximaci a G.Mahler 25
Secci Alumnes 29Viatjant amb els ritmes Aida OrtizEntrevista 31Laura PujolJacqueline Du Pr, un prodigi del violoncel 32Curs daplicaci de noves tecnologies a laula dinstrument 33Msica i moviment 34Passatemps 35
Noves Tecnologies 36Targes de soNotcies 37Lampliaci de lescola de msica i conservatori, una realitat molt aprop
escola i conservatori de msica de reus
Un any ms la publicaci de la nostra revista resumeix lactivitat realitzada al llarg del curs, i ens aporta aix la visi global del centre i de tot el moviment que sha dut a terme al llarg del primer quadrimestre. Un centre que amb el temps sha anat fent gran, i no noms amb alumnat sin tamb en la consolidaci de nous projectes.
El fet ms destacable ha estat la presentaci del nou edifici de la Diputaci al carrer del vent que ampliar les postres aules i permetr que treballem amb una qualitat immillorable.El President de la Diputaci, Sr. Josep Poblet i el Vicepresident Sr. Miquel ngel Lpez Mallol, ens van presentar el projecte amb tota la illusi que mereix un nou repte. Les noves installacions permetran desenvolupar la nostra tasca amb unes condicions ptimes i adequades a les nostres necessitats. Aquest fet contribuir a la millora afegida daquesta tasca i del procs educatiu del nostre alumnat. Podrem tamb donar cabuda a bona part de nens i nenes de les nostres comarques, que actualment i pels problemes despai que anem patint fa uns anys, no podem satisfer.
Tot i els temps difcils que estem vivint, som conscients que la Diputaci ha apostat per la qualitat i ha valorat molt positivament la difusi de la msica mitjanant el treball que realitzen els seus centres musicals, ja que s bvia la importncia daquets ensenyaments pel desenvolupament i maduresa emocio-nal de qualsevol persona.
A partir daqu el ms important s continuar treballant el dia a dia per construir un futur slid compaginant la utopia amb la realitat i sense perdre de vista cap de les dues. Les fites elevades amb una visi realista del que ens envolta, ens han situat aqu. Noms tinc paraules dagrament per a totes les persones que han contribut amb el seu esfor a fer del nostre aquest centre gran i amb unes expectatives de futur envejables. Que sigui doncs aquest esperit el que sempre ens doni la fora que ens permetr enfortir els nous reptes. Qui estima la msica i creu en ella contribueix a fer de la nostra una societat ms forta i ms lliure.
No hi ha ni passat ni futur, hi ha una fora del present en la msica que s un mirall del temps en el que es fa Anne-Sophie Mutter
Josepa Fernndez,Directora de lEscola i Conservatori de msica de Reus
3www.cmr.cat C M R 3
E S C O L A I C O N S E R V A T O R I D E M S I C A A R E U S DONEM LA NOTA
SALUTACI
Reflexionant sobre la realitat cultural del nostre pas sovint he pensat en la capacitat organitzadora de les persones, en el seu comproms social i en la seva voluntat pedaggica i divulgadora, fets que demos-tren que som una societat viva que mira ms enll.
Des de les Escoles i Conservatoris de Msica de la Diputaci i molt concretament des del centre de Reus, tamb estem compromesos en la funci de la docncia, la professionalitzaci musical i el foment del gaudi de la msica. Tant s aix que podem afirmar que a ms del treball diari que el professorat i els alumnes realitzen a les aules, aquest centre t un gruix important dactivitats a la setmana cultural,
dactivitats extraescolars, daudicions, de trobades i de concerts de difusi musical dels alumnes i de joves msics, a ms del Premi Higini Angls.
De tota aquesta activitat ninforma la revista que avui tinc el goig de presentar, a la vegada que dna veu a les illusions i valors del centre i de tota la seva comunitat educativa. Darrera del treball editorial de la revista hi ha molta professionalitat, dedicaci i esforos, per so-bretot hi ha illusi i desig perqu els valors de la msica i de la immersi cultural, samplin i sarrelin com la millor base de creixement. Cal pensar que tot all que invertim en cultura i lensenyament i aprenentatge musical ho sn acaba produint els millors fruits, com sn el coneixement, la sen-sibilitat i la capacitat de comprensi. I en aquest cas particular de lEscola i Conservatori de Msica a Reus, vull fer esment de la satisfacci que sento pel treball que hem dut a terme els darrers anys per tal de fer possible lampliaci de les installacions del centre, de les que podrem gaudir, en un futur proper, a les noves dependncies del carrer del Vent.
A tots els professors, collaboradors, alumnes, familiars i personal del centre, la meva felicitaci i reconeixement per lesfor i el treball ben fet, a la vegada que us encoratjo a seguir en aquesta lnia, convenut que grcies a la vostra tasca, els resultats sempre esdevenen positius.
Josep Poblet i TousPresident de la Diputaci de Tarragona
4 El ButlletC M R 4
www.cmr.cat C M R
CONCERT DINAUGURACI CURS 2010/11Maurici Dalmau
A tientas, inaugura el curs 2010/11
El passat 6 dOctubre el grup A tientas, integrat per: Gerard Marsal a la flauta, Georgi Olshanetsky, a la guitarra clssica i Lus Chacn a la percussi, ens van oferir un a estona de msica en motiu de la inauguraci del curs 2010/11.
A tientas ens proposa una experincia musical basada en les msiques darrel, passada pel cedaz de les diferents pesonalitats dels msics que lintegren, en les quals el jazz, la improvisaci i el seu bagatge que passa per estils, com el flamenco, la msica afro-cubana o la msica hind, hi deixen petjada.
Arrel daquest concert i de la tertlia posterior amb els msics de la formaci van sorgir un de srie de qestions que a continuaci us transmetem. Conversa que va ser possible per lamistad personal que tinc amb el Gerard Marsal des de linstitut, La Salle Reus, i amb els altres msics del grup amb els quals he compartit diferents projectes musicals.
El passat Octubre ens vau oferir la vostra msica en el concert que inaugura el curs acadmic. Arrn daquest collaboraci magradaria conixer una mica la vostra manera dentendre, treballar i oferir al pblic, aquest llenguatge que s la msica.
Entenem que la msica neix de la inquietud o necessitat humana de controlar el so. I s en utilitzar el s per a recrear o expressar les emocion ms ntimes de lsser hum que adquireix la categora de llenguatge de les emocions Aquest llenguatge, floreix diferent en cada regi i moment, en la
lnia del temps que dibuixa la histria humana, on les emocions i sentiments de cada comunitat sn diferents i aix es representenA nivell personal, treballem amb msiques que duna manera o altre ens han emocionat individualment, i que com a grup, utilitzem per a representar i entendre qui som i com veiem el moment i la regi en que els tres vivim
En el vostre concert vam escoltar peces que provenen dinfluncies diverses, com han passat a formar part de la vostra prpia personalitat?
En Georgi i jo (Gerard) fa uns 12 anys que toquem junts i amb en Lus ja en fa 6! !...musicalment, ens hem tacat de so junts i la curiositat de conixer llenguatges msicals diferents ens ha fet endinsar-nos en msiques daltres cultures. Inevitablement, quan toquem junts, apareix tot aquest bagatge, que en realitat, s el que dona forma a la nostra personalitat musical. Si el resultat ens emociona, ho sentim com a propi.
En el concert vam escoltar, versions destndards, versions de peces populars i obres prpies. Quin s el procs dellaboraci daquests temes? Parlem del concepte dautoria, assaig o construcci .
Quan seleccionem un estndard o una can popular, que sera el
mateix, intentem que la pea es deixi modificar dalguna manera, b rearmonitzant-la, o b variant el comps, i ens quedem amb lessncia de la pea i la vestim a la nostra manera I, s clar, el resultat ha de tenir quelcom de innovador i de bonic en el sentit esttic... Amb idees prpies, passa el mateix. Normalment portem idees ms o menys desenvolupades a lassaig, i al compartir-les amb els altres, ja va agafant formaLassaig s el camp de proves, la part ms divertida del procs.
Com un plantejeu aquest intercanvi comunicatiu que s un concert? Com us heu plantejat, concretament, el del Conservatori de Reus?
Quan triem el repertori dun concert mirem que sigui equilibrat en diferents aspectes com la quantitat de temes propis, menys coneguts per els espectadors, i la quantitat de temes populars; canons rpides, mig temps i lentes; aparici dels solistes; i procurem tenir clar els temes que tocarem, per no com els tocaremAprofitem la improvisaci desde el principi del tema fins al finals aquest element de sorpresa que ens aporta el poder improvisar-ho tot del nostre repertori el que ens permet sortir a tocar amb la vitalitat i la frescor amb les que ho femi ens divertim molt!! !Quin ha estat el vostre cam en laprenentatge de la msica? Com
C M R 5
www.cmr.cat C M R 5
veieu la situacin actual de lensenyament musical? Teniu alguna proposta de millora.
Creiem important assolir, quan abans sigui millor, els coneixements terics de la msica i tcnics de linstrument, a fi de poder expresar les prpies idees duna manera personal en la que la sensibilitat de cadasc es vegi reflectida en el discurs musical i en el so de linstrument. La maduraci s un cam llarg que dura tota la vida, per tant, s important disfrutar del procs. Molt important! !....Tamb creiem important triar b els mestres de cadasc, tant fsics, com vivencials, en la selecci de la msica que escoltem i que volem interpretar. Hi ha milers denregistraments de totes les msiques posibles, que sn els veritables referents des don es pot estreure tot.Per tant, divertir-se, escoltant, practicant, assistint com a pblic i interpretant, seria la nostra recomanaci.
Pel que fa a lactual situaci de lensenyament, coincidim els tres en que potser hi ha un programa destudis massa rgid, en el sentit que, el programa s igual per a tots els alumnes, malgrat que les persones sn totes diferents. Es podria intentar detectar quan abans millor, les particularitats de cada alumne i quina s la seva sensibilitat musical, per tal daconsellar-lo millor en cada cas Hi ha estudiants de clssica que no sen surten i que passat un temps ho proven amb el blues, per exemple, i sn uns cracks! !
En el concert no vam veure cap faristol, perqu? Toqueu de memria, improviseu, utilitzeu altres mitjans?
No s veritat. En Lus en portava un de faristol per deixar-hi les baquetes!!... (ja,ja,ja)Toquem de memria e improvisem pel que fa a lestructura armnica i meldica de cadascn dels temes. Per la msica t la seva lgica, el seu sentit comLa melodia t un sentit i una direcci que pot donar-se dinfinites maneres, i nosaltres mirem de conectar-nos amb aquest sentit musical per a poder improvisar i explorar a temps real aquestes infinites maneres
Finalment, voleu donar alguna idea als nois i joves que tenen un instrument musical a les seves mans i volen avanar en aquest llenguatge?
Un msic s aquell que fa msica, que pensa en la msica, que escolta msica, que llegeix msica, que es pregunta el perqu de la msicaCom que aquest posicionament ocupa quasi tots els moments de la prpia vida, millor fer-ho desde la diversi i la curiositat. La curiositat s molt important.Cercar a les fonts de la msica que a cadasc emociona, investigarrespectar-se a un mateix i als altres companys que fan msica des de llenguatges diferentsExperimentar les prpies maneres de fer msicaI, sobretot, agradar-se un mateix, escoltar-se un mateix. Si tagrades a t primer, s molt probable que tamb agradis al pblic que estigui escoltant.
Respostes, Gerard Marsal, membre de A tientas.Preguntes, Maurici Dalmau, professor de viol.
6 El ButlletC M R 6
AUDICI AL VESTBUL DEL PALAU BOFARULL, 19.00h
El passat dimecres dia 3 de novembre de 2010, dins dels actes de la XVI Setmana Cultural, es va realitzar una Marat musical dels alumnes del nostre centre entre les 17.30h i les 20.30h. La marat es va realitzar en 2 espais diferents i horaris diferents: a lAuditori Higini Angls i al vestbul del Palau Bofarull, aquest ltim espai entre les 19.00 i les 20.00h.Al vestbul del Palau vam poder escoltar alumnes de diferents nivells del departament de vent (flauta, clarinet, saxo, trompa, trompeta, tromb i bombard) amb el seu professor de repertori corresponent (Rosa Burguera, Montse Pmies i Llus Castel) al teclat elctric, que disposem per a ocasions com aquesta. El repertori que van interpretar va ser molt variat i am i el nombrs pblic que escoltava des del carrer en tot moment va premiar amb molts aplaudiments cada intervenci.
Malgrat els inconvenients de tocar amb un piano elctric (sha dentendre que al vestbul no nhi pot haver un de normal) i amb el soroll de lambient dun carrer amb tant bullici com el Llovera, lactivitat va transcrrer dins de la normalitat i els alumnes van poder mostrar els seus progressos amb linstrument.
SOBRE LA CONSTRUCI DEL VIOL
La projecci del DVD sobre la construcci del viol va ser tot un xit si tenim en compte la nombrosa assistncia de pblic. s important remarcar que entre els assistents, no noms van venir alumnes de corda sin tamb daltres instruments. Al llarg dels prop de vint minuts de durada del vdeo, es pot apreciar el treball minucis dels especialistes en les diverses fases de construcci aix com les eines que sutilitzen en cadascun dels processos de fabricaci. Tot plegat s un llarg procs que va des de la tria i lassecatge de la fusta fins a tenir linstrument acabat. Una de les primeres conclusions que sextreu daquesta projecci s que al llarg dels segles, el taller de construcci dels violins, contrriament al que passa amb altres instruments, no ha canviat massa. El treball segueix essent manual com fa cinc cents anys, com es treballava a lpoca dels primers constructors de viol italians. Es pot dir que fins i tot, malgrat les nombroses innovacions tecnolgiques, encara sutilitzen les mateixes eines. El vdeo tamb destaca la importncia que t per als luthiers lelecci de la fusta. Fa temps que es coneix lestreta relaci que hi ha entre la qualitat de la fusta i el so del viol. Per al ms curiosos afegir, donat que el vdeo no ho especifica, que per la fabricaci dels violins sutilitzen dos tipus de fusta, la pcea o avet roig per la tapa i laur pel fons i la voluta. El diapas, les clavilles i el cordal es fan generalment de bans, una fusta extremadament resistent. La fusta daur se sol trobar en importants quantitats a Bsnia mentre que lavet roig de millor qualitat el trobem a partir dels mil metres dalada a les muntanyes de lEuropa central. Pel que fa a la fusta de bans, tota ella prov de lfrica, donat que aquesta fusta s duna palmera datilera.
Joan Mart-Frasquier
Joan Carles Bonfill
C M R 7
www.cmr.cat C M R 7
TALLER D EDUCACI CORPORAL: Ana Velzquez Colominas
Dins de les activitats programades per a la setmana cultural, des del departament de corda del Conservatori vrem convidar lAna Velzquez, fisioterapeuta i especialista en educaci postural per a msics, i directora del CPAE, Centre de Prevenci en Arts Escniques. En General, els instruments de corda sovint plantegen un tipus de posicions del cos fora complicades, i el taller estava enfocat de cara a ensenyar als alumnes una srie de exercicis per prendre conscincia del propi cos, i de relaxaci, per tal d evitar futures lesions que tinguessin a veure amb una hipottica mala postura amb linstrument.Lactivitat, que va tenir un ampli seguiment per part de tots els alumnes, estava dirigida tant als alumnes de grau professional com els ms petits de Bsic I, adaptant-ne les explicacions necessries per a cada grup dedat. En tot moment lAna Velzquez va estar assistida per la seva companya i fisioterapeuta Ana Rodrguez, acompanyant les tasques de reeducaci postural amb linstrument com tamb els exercicis destirament al final de la jornada.
En conjunt creiem que va ser una activitat fora positiva, i esperem que els alumnes laprofitin al mxim!
Francesc Puche
8 El ButlletC M R 8
Sensibilitzaci amb els alumnes de Sensibilitzaci es van treballar dues parts diferents: la can i el moviment corporal.Pel que fa a la segona part, vam treballar a partir de la msica del tango El choclo dngel Villoldo.Vam realitzar una coreografia adequada a la seva edat on treballaven aspectes com: lateralitat; prendre conscincia de la organitzaci del seu esquema corporal; iniciaci a lestructura formal duna obra, mitjanant la diferent representaci de cada frase; moviments bsics com salts, saltet i gir i sobretot sense deixar de banda lexpressi del moviment.Els resultats van ser positius doncs els alumnes es van mostrar molt receptius en tot moment.
Iniciaci Amb els alumnes daquest nivell disposvem de ms temps i per aix vam treballar una coreografia ms elaborada a partir de lobra Els planetesde Holst, concretament amb Jpiter.Es van treballar aspectes del moviment com: caminar o fer saltet en diferents direccions depenent de lestmul sonor; palmejar pulsaci o caminar-la; realitzar mo-viments expressius atenent al carcter de la frase; desplaaments files, cercles,; i sobretot creaci de moviments mitjanant la improvisaci en determinats passatges.Els resultats tamb van ser positius pel que fa a assistncia i implicaci dels alumnes.
TALLER DE RITMES I PERCUSSI
El dia 4 de novembre de 2010 , de 17,30 a 20,00 h. i a laula 1 del Conservatori , es va dur a terme un Taller de ritmes i percussi a crrec de la professora de Per-cussi, Nria Andorr i de les professores de Llenguatge musical , M. Teresa Prez i Assumpci Sancho
Aquest taller dirigit als alumnes de Llenguatge Musical BSIC II, tenia com a objectius el poder gaudir del fet de fer msica en grup i dampliar la seva expe-rincia interpretativa , treballant la pulsaci i el ritme i al mateix temps ,utilitzar i conixer una mica ms els diversos instruments de laula de percussi.
Els alumnes repartits en tres grups i en tres sessions de 45 , van treballar els continguts anteriorment especificats i en finalitzar cada sessi , van interpretar
Departament de llenguatge
Assumpci Sancho Ma
C M R 9
E N S P O S E M A L D I A
tots junts, una petita obra improvisada amb els diferents instruments.Lassistncia per part de lalumnat a aquesta activitat , enquadrada dins la Setmana Cultural del Centre, va sser gaireb en la totalitat dels alumnes daquest nivell i va representar una experincia , pedaggicament profitosa i satisfactria.
TALLER DE GRUPS DE GUITARRA
Durant els dies 4 i 5 de novembre i dins la Setmana Cultural, lAula de guitarra va organitzar un Taller de Grups de Guitarra que va aplegar a tots els alumnes de Guitarra dels cursos Bsic II, Avanat 1r i Avanat 2n, del Nivell Elemental.Els alumnes van venir preparats, ja que setmanes abans havien estudiat individualment amb els professors de guitarra, el repertori que shavia de treballar conjuntament en aquest taller.
Lactivitat va consistir en formar dos Grups de Guitarres, un dirigit pel Professor Ramir Figueras i laltre di-rigit per la Professora M. Pilar Ramon.
Els alumnes van assistir molt inte-ressats per lactivitat i van gaudir de lexperincia de fer msica tots plegats en un conjunt, seguint al director/directora i escoltant com les diverses veus es complementaven i es fonien en una msica en la que tots hi participaven activament. (una experincia que de vegades no s habitual en laprenentatge dels petits guitarristes).
Quan el repertori va estar preparat, el divendres 5 a les 19h els participants daquesta activitat van realitzar una Audici adreada als propis companys guitarristes i tamb als alumnes que aquest curs han comenat a estudiar aquest instrument.
Aquest Taller va aportar als alumnes que coneguessin el seu instrument, no noms des de la vessant solista, sin que el coneguessin com un instrument que tamb pot ser integrant en altres formacions de cambra. Tamb va permetre als alumnes experimentar lactivitat de fer msica en grup amb el seu propi instrument, com una experincia grati-ficant. I finalment, els va donar loportunitat dassumir com a grup, la responsabilitat de preparar un repertori entre tots, en un espai relativament curt de temps, per a ser interpretat en una Audici i ser escoltat per altres companys.Lexperincia va ser molt satisfactria, tant per part dels professors com per part dels alumnes. Ha estat un bon treball collectiu que ha deixat com a resultat un repertori preparat per a poder ser interpretat en properes ocasions
M. Pilar Ramon
10 El ButlletC M R 10
INTRODUCCI A LA MSICA DE CAMBRA PELS ALUMNES DAPRENENTATGE AVANAT DE PIANOlex Sans
A la darrera setmana cultural es va fer, com va essent habitual any rere any, un taller de msica pels alumnes de nivell avanat de piano. En aquest taller, els alumnes tenen loportunitat de tocar peces a 4, 6 o fins i tot 8 mans. Daquesta manera poden treballar aspectes que tenen a veure amb la coordinaci rtmica, lescolta dels altres companys mentre ells mateixos tamb estan tocant, cuidar el balan sonor dins del grup, aplicant aix altres possibilitats de la prctica pianstica.
s molt important pels alumnes de piano realitzar activi-tats en grup degut a les caracterstiques de lespecialitat. Aquests alumnes no tenen loportunitat de fer msica en grup de forma habitual com els instruments orquestrals, i activitats com aquesta fomenten la participaci, relaci amb altres companys, treball collectiu i aprenentatge de continguts comuns amb altres alumnes de la mateixa especialitat.
El taller va ser tot un xit amb una gran participaci per part dels alumnes, i al final van realitzar una petita audici per mostrar el que havien treballat durant lestona que va durar el taller.la msica atonal, electroacstica i una can gaireb pop interpretada a la veu i piano.
CONCERTS DE NADALMaurici Dalmau
Com ja s tradicional els dies 20, 21 i 22 de Desembre es van dur a terme al centre uns concerts especials dels grups ms nombrosos.
El dilluns 20 de Desembre es va fer el concert de coral dels tres grups de llenguatge de Bsic I dirigit i coordinat per Rosanna Garcia i Eugnia Valderrama. Van interpretar amb molta illusi un conte de nadal amb instruments i desprs dues nadales. Tot seguit van tocar el conjunt de vent de nivell elemental dirigit per Ramn Revert un atractiu programa.El dimarts 21 es va fer el concert de lorquestra i de la ban-da de grau professional en motiu de la Marat que cada any celebra TV3, per a recaptar fons per a la investigaci dalguna malaltia, en aquesta edici, per a les lesions cerebrals i medulars. Per aquest programa hi havia una gran espectaci pel fet que lalumna de piano Nria Tobies interpretava com a solista el Concert per a piano i orquestra de corda de Daniel Czen-gery perqu escoltariem dues obres per primera vegada una delles escrita per lalumne Pol Pmies i una altre del compositor Toms Peire. Felicitem de nou des daqu al compositor novell i a la pianista que va preparar a conscincia la part de solista de lobra.
C M R 11
www.cmr.cat C M R 11
Tot seguit es va dur a terme lestrena mundial de lobra Estrats (2010), dirigida per lex Sans i encarragada pel centre al compositor
Toms Peire, que ens va acompanyar en aquest concert.Toms Peire amb poc ms de trenta anys s un dels joves compositors catalans amb ms embranzida. Va estudiar composici amb Salvador Brotons a lESMUC i actualment est installat a Finlndia on estudia becat pel CONCA un mster en composici a lAcadmia Sibe-lius de Helsinky. Ha escrit entre daltres obres: Un mn feli (2008), guanyadora del Concurs de composici Concerts Verds, de Joventuts Musicals del Bergued, Magnum (2008) per a quartet de corda, estrenada pel quartet Brossa en lespectacle Lefecte 2000 o Escletxes (2010) per a grup de vent i arpa, enregistrada per la Jove Orquestra de Figueres. Tamb ha fet arranjaments dobres clssiques del segle XX com An american in Paris de George Gershwin. Un arranjament escrit per a tretze instruments, per al Conjunt XXI de Barcelona. Obra que va ser enregistrada en directe per lorquestra Insonica dirigida per Sean Kubota a Estherwood Mansion at The Masters el 19 de maig de 2009. Tamb sha especialitzat en la composici de msica per als mitjans audiovisuals i per als nous media. Treball que podem apreciar en la banda sonora del curtmetratge Tokyo Baby http://vimeo.com/10947472 del finlands Tommi Kainulainen. I sha interessat per les relacions entre el cos i la interpretaci instrumental com podem veure en la seva collaboraci en el llibre de Paids dEsther Sard Rico, En forma: ejer-cicios para msicos.
Els membres de lorquestra desprs de treballar la pea amb el seu director van tenir la gran oportunitat descoltar de veu del compositor consells interpretatius i estilstics sobre la seva composici en una master-class. Posteriorment es va dur a terme el concert amb una acurada interpretaci per part de lorquestra. Concert en el que el pblic assistent va tenir loportunitat dapropar-se a la msica contempornia frunt de la composici den Toms Peire. Una obra en la que es deixen enrere aspectes com la tonalitat o la melodia
i sinvestiguen altres camins. Peire busca atmosferes sonores construides a partir de les possibilitats tmbriques, en aquest cas, dels instruments de corda. El joc amb els trmolos, els pizzicatos, els glissandos, els col legno, etc. generen en Estrats un paissatge sonor que no deixa indiferent i que ens apropa a un entorn caracterstic del segle XXI en el que les sensacions sapoderen de lauditori.
A la segona part lexpectaci tamb era molt gran perqu sestrenava una obra composta per lalumne de clarinet Pol Pmies. No cal dir que un nombrs public omplia lauditori, felicitats al Ramn Reverter que com sempre ens ofereix un repertori molt atractiu i al Pol per la seva gran aposta.
El dimecres 22 tocava el torn als concert delorquestra de corda de nivell elemental i tots els grups de coral del centre. Els alumnes petits de corda fregada ens van oferir una vetllada musical agradable amb una sorpresa final, la nadala Dalt del trineu. Al final de la pea es van treure unes gorres de Pare Noel que van fer molta grcia. Pel que fa al concert dels grups de cant coral. Des del grup davanat 1er, molt nombrs,
Amb tres canons cada grup van anar desfilant des 1er, fins a 4t davaat. I finalment els cors de grau professional :CorHigini Angls i cor Gaud es van unir per fer conjuntament la seva proposta nadalenca amb un fragment de la cantata de nadal Nit de Vetlla de Jordi Domnech dirigida per Vanesa Gispert i amb lacompanyament al piano dAssumpci Sancho, Llus Castel i Rosa Burguera.
Felicitem a tots els directors i alumnes pel gran esfor i treball duts a terme amb gran illusi!
12 El ButlletC M R 12
JOVE ORQUESTRA SIMFNICA DE LA DIPUTACI DE TARRAGONA 2010
El passat estiu va tenir lloc la 9a edici de la Jove Orques-tra Simfnica de la Diputaci de Tarragona, un projecte de gran importncia per als nostres centres. Aquesta iniciativa dna loportunitat als alumnes participants de formar part duna orquestra simfnica amb la suma dels esforos dels tres centres de la Diputaci. Aquest any, el pes de lorganitzaci anava a crrec del Conservatori de Reus, en coordinaci amb la resta de membres de la comissi de Tarragona i Tortosa. La comissi va decidir que lex Sans, qui us escriu aquest article, fos aquest any el director musical, encr-rec que vaig assumir amb moltes ganes i illusi i amb lesperana de deixar un bon record a tots els participants desprs del projecte.
Primer calia decidir un bon programa, interessant musi-calment per a lorquestra, motivador per als msics que lhavien dinterpretar, que inclogus un ventall ampli dinstruments per donar cabuda a una bona represen-taci dels alumnes dels nostres conservatoris i que, al mateix temps, fos realitzable per una orquestra de Grau Professional tenint en compte el nivell dels alumnes.
El programa triat finalment era tot un repte. Es tractava dun repertori molt engrescador, amb molta energia, que sabia segur agradaria als msics i aix donaria un afegit de motivaci a lhora de treballar-lo. No obstant, era conscient que era un programa una mica arriscat, ja que no era fcil, i fins i tot van sorgir algunes veus que, com era natural, em van prevenir de la dificultat de les obres triades i temien pel resultat final. Tots rem conscients de la dificultat, per jo confiava en que, amb un bon treball, una bona planificaci dels assajos, amb les ganes que segur que hi posarien els alumnes i la inestimable ajuda dels professors que es van encarregar dels assajos parcials ens en sortirem.
El programa siniciava amb una obra dencrrec a un com-positor de la provncia, antic alumne del Conservatori de Tortosa, en Josep Oll. Lobra, Conflent, es basava en tres melodies extretes de temes populars de Tarragona, Reus i Tortosa amb el material de les quals sanava elaborant i barrejant confluent per unir de forma simblica lorigen dels conservatoris dels quals provenen els msics de lorquestra.
La segona obra era la Suite Estancia del compositor argent Alberto Ginastera. Una obra composada origi-nriament per a un ballet. Lobra consta de 4 moviments que mostren diferents escenes rurals de lArgentina. El primer moviment ja mostra lenergia de lobra amb uns patrons rtmics molt marcats. El segon crea un gran contrast amb la resta, amb un clima ms contemplatiu i expressiu, amb un precis solo de flauta al comenament. El tercer moviment s el de major complexitat rtmica amb canvis de comps sobtats i on les timbales juguen un paper important. El quart moviment, el ms brillant de lobra, acaba amb el malambo final, ple de vitalitat, que va arrencar laplaudiment entusiasta del pblic a cadascun dels concerts realitzats.
La segona part obria amb una aposta personal meva. Sensemay del compositor mexic Silvestre Revueltas. El nom de lobra fa referncia a una serp i lobra es basa en la cacera daquesta. Era lobra de major complexitat mtrica i rtmica, amb compassos molt poc habituals al-guns dels quals els alumnes encara no shavien trobat mai. Per a aquesta obra, va fer falta una sessi exclusiva de treball rtmic per a la qual vam tenir la valuosa ajuda de la Nria Andorr. Vam trobar la manera de fer fcil als alumnes el que, sobre el paper, sembla molt complex a simple vista. Grcies a lestratgia que vam elaborar amb la Nria, els alumnes van fer seus aquests ritmes per mitj duna srie dexercicis cantant, picant amb les mans, gaireb ballant i alternant els diferents models que hi havia a lobra per integrar, de forma fcil, el que a tothom li semblava una de les peces ms complexes de treballar. El resultat va ser fantstic i va ser una de les obres ms ben executades, recreant a la perfecci el clima de misteri que envolta lobra i aconseguint una precisi mtrica que pocs havien imaginat abans.
El programa es completava amb An american in Paris del nord-americ George Gershwin. Una obra sobre una histria que tamb ha arribat al cinema i que t molta influncia del jazz, i on es compta amb la utilitzaci de tres saxfons. Era lobra ms llarga del programa, on shi recreen diferents situacions i ambients de la histria, comenant pel passeig del protagonista a la ciutat de Pars, entre els cotxes que fan sonar les seves botzines, cosa que succeeix literalment a la instrumentaci. Lobra va canviant dambient dun quadre a un altre amb sec-cions que inviten a bellugar-se amb el moviment de la
lex Sans
C M R 13
www.cmr.cat C M R 13
percussi, els solos de trompeta i la resta dinstruments. Degut al carcter daquesta obra, els msics van decidir interpretar com a bis un dels fragments ms jazzstics de la mateix amb un carcter ms desenfadat i amb coreografia inclosa.
Els 3 concerts que es van realitzar van tenir lloc al Teatre La llanterna de Mra dEbre, a lAuditori Josep Carreras de Vila-seca i a lAuditori de Caixa Tarragona a la mateixa ciutat. Cadascun dels concerts van tenir una acollida extraordinria en veure el que havien estat capaos daconseguir els nostres alumnes amb un programa tan
agosarat. Aquest resultat tamb va ser possible grcies a la gran tasca que van fer els professors Maurici Dalmau, Francesc Puche, David Matheu, Karen Martnez i Elsa Bermejo als assajos parcials de cadascuna de les seccions de corda, Ramon Revert i Joan Mart a les seccions de vent-metall i vent-fusta respectivament i Nria Andorr amb la percussi. Cal felicitar-los per preparar els msics amb gran dedicaci i ganes, i aix fer la meva tasca ms fcil als assajos amb tota lorquestra junta.
La setmana que vam passar a Rasquera per preparar els concerts va ser una experincia interessant per a tots, a nivell musical i a nivell hum. Crec que vam gaudir tots daquells dies, tant els alumnes com els mateixos profes-sors que hi vam participar. Tamb vam poder estrenar les noves installacions que hi ha a Rasquera grcies al seu ajuntament per gaudir duns mitjans i uns espais ideals pels assajos
Jo vull agrair personalment, un cop ms, lesfor que tots van fer, les ganes de compartir el fet de fer bona msica amb mi i lentusiasme grcies al qual vam aconseguir el que vam aconseguir. Sempre conservar un bon record daquesta estada, i tots sempre podrem tornar a gaudir-ne grcies al CD que ara tenim per recordar-la grcies al Xavier Llorach que es va encarregar de lenregistrament.
Iniciatives com la JOSDT sn molt necessries per a la for-maci musical dels nostres alumnes, ja que propicien un marc incomparable per al treball de tots els instrumentis-tes que formen part de les especialitats orquestrals dels conservatoris. Entre tots cal que procurem que aquest projecte tingui continutat en el temps, ja que repercutir molt positivament en el desenvolupament dels alumnes i els dna loportunitat de fer un treball que els acosta a la professionalitzaci, amb un repertori que cada conser-vatori per separat no seria capa de plantejar-se.
Aquest any li pertoca al conservatori de Tortosa lorganit-zaci de la JOSDT 2011, per la qual cosa els desitjo molta sort i que sho passin tan b com jo vaig fer.
14 El ButlletC M R 14
BANDA SIMFNICA DE LA DIPUTACI DE TARRAGONA
Del 12 al 19 de Juliol de 2010 es va dur a terme la 6 estada de la Banda Simfnica de la Diputaci de Tarragona, que es va desenvolupar a lAlberg, casa de colnies de Sant Carles de la Rpita. Lorganitzaci per part de lEscola i Conservatori de Msica de Tarragona va estar impecable, participant un total de 10 professors i 82 alumnes.
Desprs dun treball intens, destones doci perqu no dir-ho(sota la direcci dun equip de monitors) i tamb segurament dalgun patiment per que tot vols que vagi perfectament b, es van realitzar tres concerts : a la Lira Ampostina dAmposta, al Teatre- Auditori Camp de Mart de Tarragona i al Teatre ngel Guimer del Vendrell, tots ells amb un gran xit.
Dels 82 msics 24 eren del nostre centre i tamb hi va haver a ms un collaborador extern que havia estat ex- alumne nostre. Tots ells van ser dirigits per el mestre Rogeli Rodrguez Mria, qui va estar ajudat en tot moment tant a nivell musical com logstic pel sot- director Jordi Masip.
El repertori que van fer fou : Ldia de Ramon Garcia Soler, Eaglecrest de James Barnes i En un lugar de la Mancha de Ferrer Ferran, tot aix a la primera part. I a la segona van interpretar Banja Luka de Jan de Haan i Miss Saigon de Claude M. Schnberg. Tant director com sot- director valoraven molt positivament tot el que ha envoltat la simfnica per especialment el resultat obtingut amb aquest repertori i els valors humans i de professionalitat del grup.
Des daquestes lnies felicitar lorganitzaci i el resultat de tot aquest treball al Conservatori de Tarragona i desitjar que aquest any que organitzem nosaltres lestada estigui a lalada.
Fora Simfo!! !
VI CONCURS DE MSICA DE CAMBRA HIGINI ANGLS DE LA DIPUTACI DE TARRAGONA
El 18 del passat desembre s va celebrar al nostre centre la sisena edici del Concurs de msica de cambra Higini Angls de la Diputaci de Tarragona.Els nombrosos grups que shi van presentar provenien de tota la geografia catalana i espanyola. Cal destacar el nivell dels joves intrprets, sobretot els de la categoria C, la gran. Els grups guanyadors de de la categoria C oferiran properament un concert al nostre conservatori, si voleu veure grans joves intrprets no us perdeu aquests concerts. A la nostra web podeu consultar tota la informaci sobre el concurs, veure els vdeos i fotos dels guanyadors.
Joan Ramon Revert Revert
RESULTATS
Categoria APrimer premi: DUET NRIA I SARA (Duet de cellos)Segon premi: DESERTTercer premi: TRIO PAU MARIA GALLA (Viol, viola i cello) Categoria BPrimer premi: GOLDEN FINGERS (Quintet de metall)Segon premi: ALTER DUO (Cello i piano)Tercer premi: QUARTET SCAGLIA (Quartet de saxos)Menci Honor: DUO MISAKI & ASAMI (Duo piano)
AUDICI PER SANTA CECILIA a LESCOLA MONTSANT Tarda del 23 de novembre de 2010
El trio de cambra del Conservatori format per lAnna Jans (flauta), lOriol Estivill i el Daniel Miguel (saxo alt i barton), juntament amb el trio Adagio format per ex-alumnes del nostre Conservatori (la Judit Cavall i lAstrid Torrente, violins i la Gisela Torres, piano), van oferir una petita audici per celebrar Santa Cecilia, la patrona de la msica, a lescola pblica de primria Monsant de Reus.La idea va sorgir de lactual professora de msica de lescola Montsant, la Judit Cavall, que va finalitzar el grau profesional de viol al nostre centre i va seguir els seus estudis universitaris de magisteri musical a Tarragona.Els 6 msics van aprofitar per presentar duna manera molt simptica els diferents instruments davant uns 260 alumnes de lescola, i el repertori escollit va ser del tot am i variat: des de la interpretaci del canon de Pachelbel, passant per un trio clssic de Jungmann, fins a dos tangos (el Verano porteo de Piazzolla i Por una cabeza de Gardel). Des del primer moment lacolliment de lescola Montsant i del seu director va ser del tot natural i molt agradable.
Grcies a tots, alumnes i exalumnes, per apropar diferents estils de msica en directe a nens i nenes de la ciutat de Reus.
16 El ButlletC M R 16
SAXOS A TV REUS
El passat dimarts dia 16 de novembre de 2010, tres dels alumnes ms grans i de ms nivell de laula de saxfon del Conservatori van actuar al programa del Canal Reus TV Punt de Trobada. Aquest magazine est presentat per Jordi Carta amb la collaboraci de Gerard Mart i Nria Salvad, semet cada dimarts de 20.30h a 21.30h i hi ha diferents entrevistes, actuacions i concursos.
Lactuaci en quartet amb aquests tres alumnes va ser la primera duna srie de collaboracions amb diferents alumnes del Conservatori de Reus que el nostre centre far amb aquest canal local de televisi. Aix ser, sens dubte, una bona plataforma per mostrar les qualitats musicals dels nostres alumnes (tant a nivell individual com cambrstic), a ms duna experincia molt positiva
per a cadascun dells tant pel fet de tocar en un escenari que no els s habitual com pel fet de veure el funcionament per dins dun programa de televisi.
La pea que vam escollir per tocar va ser Gospel Truth, el segon moviment de la 1st Jazz Suite, de Lennie Niehaus. Podreu veure la nostra actuaci a la pgina web del nostre centre (www.cmr.cat). Ara us deixo amb les seves im-pressions:
Tenir loportunitat de tocar en directe a la televisi s una experincia diferent. Crec que sempre est b provar de fer coses noves, sobretot a nivell musical; en aquest cas arribar, trobar-nos al plat, els entrebancs dltima hora, els nervis, les llums i les cmeres, els presentadors... i, al final, la recompensa de poder mostrar el nostre treball, tot el que fem, com ho fem i amb quin objectiu. Sempre he pensat que una de les coses bones de la gent que fem msica s que intentem fer gaudir als altres del que fem, no? (Mireia Pellisa, saxfon alt, 4t GP)
Laparici al programa de TV Reus amb part del Quatuor Renaissance (el Joan va substituir el Cristbal, que entre setmana est a Barcelona, estudiant a la universitat) va ser una experincia divertida i diferent a les actuacions que normalment fem a lauditori. Vam poder veure com funciona, per sobre, el muntatge televisiu. Una experincia que repetiria sense cap mena de problema! (Eduard Garcia, saxfon tenor, 6 GP)
El dia 16 de Novembre vam participar en el programa Punt de Trobada a les installacions de TV Reus. Va ser una visita molt educativa, perqu encara que jo personalment ja havia tingut alguna experincia en estudis de televisi com a pblic, vam poder veure de prop com es treballa en els estudis del canal local, on aprofiten al mxim els recursos dels que disposen. Per una altra part, vam poder anunciar el concert de Santa Ceclia que el Quartet Renaissance havem doferir la setmana segent a Tarragona. Per ltim, vam poder oferir el treball que es fa al conservatori a tots els reusencs, i penso que aix s el ms im-portant, fer conixer a la gent de la ciutat qu s el que aporta el conservatori als joves com nosaltres. (Daniel Miguel, saxfon barton, 4t GP)
Joan Mart-Fraquier
C M R 17
www.cmr.cat C M R 17
ACTIVITATS DE LAULA DE FAGOT
Lany passat els alumnes de laula de fagot van participar en dues activitats de gran inters: la 2 Trobada de Fagots de Catalunya i el concert den David Toms i lOrquestra Simfnica Camerata XXI.
La 2 Trobada de Fagots de Catalunya es va realitzar al Conservatori de Tarragona seguint limpuls de la que es va realitzar al nostre conserva-tori al 2009. Aquest cop es va comptar amb un professor convidat, en Javier Abad, que amb lajuda dels professors de les diferents escoles de msica i conservatoris, va treballar la improvisaci amb el fagot. s una temtica que no es treballa gaire sovint als conservatoris i crec que va ser molt profits i engrescador per tots els alumnes. El resultat del concert final, que es va realitzar a lAuditori de la Fundaci Caixa Ta-rragona, va demostrar el gran treball que van fer tots els participants.
Podeu veure els vdeos del concert en el segent enlla: http://vi-meo.com/search/videos/search:fagotada/0dbe4400
Per una altra banda, el 9 doctubre del 2010 es va realitzar un concert al Palau de Congressos de Tarragona on es va interpretar el Concert per a fagot i orquestra de G. Rossini. No s gens habitual escoltar un concert on el fagot faci de solista i encara menys amb la qualitat de la interpretaci que va fer en David Toms (fagot) juntament amb
lOrquestra Simfnica Camerata XXI. El mateix mat del dia del concert, en David Toms va fer una classe magistral on van participar alguns alumnes del nostre conservatori. Va ser un luxe pels alumnes rebre els consells dun fagotista del seu nivell i poder sentir unes hores ms tard aquest concert tant excepcional.
Segur que aquest any 2011 els alumnes de fagot seguiran participant en noves activitats per ampliar coneixements i complementar la formaci que reben al conservatori.
Pau Santacana
18 El ButlletC M R 18
LASSIGNATURA DE CANT MODERN I JAZZ
Els estudis de msica moderna i jazz han anat prenent cada vegada ms presncia dins els programes docents dels conservatoris darreu de Catalunya.
En els darrers anys centres com lESMUC o el Conservatori Superior de Msica del Liceu shan consolidat com a centres de gran prestigi a nivell europeu en els estudis de grau superior de msica moderna i jazz.
La regulaci oficial daquests estudis va suposar en el seu dia el reconeixement oficial de la gran aportaci de la msica moderna i del jazz en la seva mplia i rica tradici.
El Conservatori de Reus ha volgut incloure en el seu programa destudis lassignatura complementria de cant modern i jazz oferint als alumnes la possibilitat daprofundir en laprenentatge del cant modern en les diferents vessants que avarca el seu estudi.
Aquestes vessants sn:
1- La tcnica vocal: postura, respiraci, afinaci, ressonncia, projecci del so, coneixement dels diferents tipus datacs i qualitats vocals.
2- Repertori: Coneixement dels diferents generes i estils de la msica moderna i del jazz: pop, musicals, estndards del jazz, Bossa-nova, R&B, Soul...
3- Coneixement de les caracterstiques inter-pretatives de cada gnere i estil propis de la msica moderna i del jazz treballant aix aspectes com les diferents qualitats vocals, larticulaci, el fraseig, la interpretaci del text, la improvisaci...
Des del Conservatori de Reus volem convidar a totes les persones que estiguin interessades en conixer amb ms detall la proposta de lassignatura a assistir al concert dalumnes que tindr lloc al conservatori abans de setmana santa.
Dcil Lpez
C M R 19
www.cmr.cat C M R 19
FRANZ LISZT
Compositor i pianista hongars.Va nixer el dia 22 doctubre de 1811 a Raiding, que pertanyia aleshores al Regne d Hongra, (per shi parlava alemany) ara pertany al estat austrac de Burgenland ; i va morir el dia 31 de juliol de 1886 a Bayreuth, Ale-mania. La seva llengua era lalemany i durant la seva infantesa no sabia parlar lhongars, el llat era la llengua pels assumptes oficials ; va aprendre hongars quan aquest va ser obliga-tori(1870)i a ms parlava amb fluidesa francs, itali i una mica dangls.
Primers anysEl pare de Liszt, Adam , com amant de la msica i membre de la Societat
dels Dilettanti, tocava el piano, el viol, el violoncel i la guitarra. Treballava al servei de Nikolaus II de Esterhzy i va conixer personalment a Joseph Haydn, Johann Nepomuk Hummel i Ludwig van Beethoven , actuava de vegades amb els dos primers a la capella real. A l edat de sis anys, Franz Liszt va comenar a escoltar amb atenci al seu pare tocant el piano, al mateix temps que mostrava inters per la msica sacra i la msica roman. Adam coneixa la capacitat musical del seu fill i als set anys li va impartir la seva primera classe de piano. Franz va comenar a composar de manera elemental quant tena vuit anys, al 1819, i a fer improvisacions. Al mateix any va realitzar la seva primera
actuaci com pianista. A loctubre i al novembre de 1820, a ledat de nou anys, va apareixer en concerts a Sopron y Bratislava.
El mateix any va ser presentat a la casa Esterhzi grcies a la pressi que fa fer el seu pare que aconsegu que fos presentat com a nen prodigi; i en el Stdtischen Preburger Zeitung del 28 de novembre de 1820 es podia llegir:El passat diumenge, el 26 daquest mes, al migdia, va tenir Franz Lizt de 9 anys dedat, la possibilitat de presntar-se com a pianista devant una concu-rreguda reuni de laristocracia local i de molts dels autoproclamats artistes a la casa de lilustre comte Michael Esterhzi. La extraordinria destresa daquest jove artista, aix com la seva rapidesa i facilitat per llegir les peces ms complicades duna mirada mentre les hi anaven colocant, va causar una verdadera admiraci.
Adam va aconseguir fondos de la noblesa per leducaci del seu fill a Viena a mans de Carl Czerny, deixe-ble de Beethoven y Hummel. Franz tamb va estudiar composici amb Antonio Salieri a lpoca en la que fou director musical de la cort vienesa. Adam haba intentat previament que Hummel fs professor de Franz, per els honoraris daquest eran massa alts per la famlia Liszt. Pel contrari, Czerny acept donar a Liszt classes diaries de forma gratuta. El seu debut en pblic a Viena ve tenir lloc el 1 de decembre de 1822, en un concert al Landstndischer Saal, que fou un gran xit. Va ser rebut en els cercles aristo-crtics dAustria i Hungra y tambi es reun amb Beethoven i Schubert. A la primavera de 1823, Adam va demanar al prncip Esterhzy que prolongus durant dos anys ms el permis dabsncia dun any que tena. Davant la negativa del prncip, es va
despedir dels seus serveis. A finals dabril, la famlia va tornar a Hungra per ltima vegada i a finals de maig va tornar a Viena de nou.
Cap a finals de 1823 o principis de 1824, es va publicar la primera com-posici de Liszt, una Variaci sobre un vals de Diabelli (ara S.147).
ParsEl 20 de setembre de 1823, la famlia Liszt va abandonar Viena per dirigir-se a Pars. Pel cami, Liszt va donar con-certs a Mnich, Augsburg, Stuttgart i Estrasburg pel manteniment propi i el de la seva famlia. A Miesich sel con-siderava igual a Wolfgang Amadeus Mozart quant era nen. Finalment, l 11 de decembre de 1823, la famlia
el tot poders LISZTel millor pianista de tots els temps
20 El ButlletC M R 20
va arribar a Pars. Lendem, Adam Liszt juntament amb el seu fill va anar al conservatori de la ciutat, esperant que el nen prodigi fs acceptat com estudiant. Luigi Cherubini, director del centre, els va dir que, dacord amb una nova norma que ll mateix haba instaurat, solament es permita estudiar al Conservatori de Pars a ciu-
tadans francesos. Per tant , Adam Liszt es va convirtir en el mestre de piano del seu fill. Franz practicava escales y estudis amb un metrnom i tamb interpretava una serie de fugas de Johann Sebastian Bach tots elsdas, transportan-los a diferents tonalitats.
Liszt aprengu francs de forma rpida i es convirt en el seu idioma principal. Va adquir un piano fabricat per Sbastien rard, amb el sistema pioner de doble escape en el meca-nisme. Interpertava en cercles privats i va fer concerts el 7 de marzo i 12 de abril de 1824, en el Thetre italienne i la seva popularitat va augmentar rpidament. Era molt conegut a Pars com petit Liszt.
Durant els anys 1824, 1825 i 1827, va
visitar Anglaterra amb el seu pade, on era conegut como mestre Liszt. A partir de 1824, Liszt va estudiar composici amb Anton Reicha y Fer-dinando Par. De les cartes dAdam Liszt es sap que el seu fill haba com-post diversos concerts, sonates, obres de msica de cambra y moltes obres ms. Mentre que quasi totes elles
shan perdut, es van publicar algunes obres per a piano de 1824. Aquestes pees foren escrites en lestil com de lescola vienesa de lepoca. Haba pres les obres del seu antic mestre Czerny com a model, que ms tard els virtuosos rivals de Liszt: Sigismund Thalberg i Theodor Dhler tambin van emular. La resposta a aquestes primeres obres fou desalentadora. A la primavera de 1824, amb l ajuda de Par, Liszt comen a composar una pera: Don Sanche, ou Le chteau de lamour (Don Sancho, o el castell de lamor). Dirigida per Rodolphe Kreut-zer i amb Adolphe Nourrit interpre-tant el paper de Don Sanche, lpera sestren el 17 doctubre de 1825 a lAcadmie Royale de Musique, per sense xit. Liszt desprs es va sentir atret en una direcci diferent. Va co-
menar a perdre linters per la msi-ca i pasava molt temps amb les idees religioses. Tantmateix, fou obligat pel seu pare per seguir donant concerts. Al 1826, a Marsella va comenar a compondre estudis originales. Es va plantejar compondre quaranta-vuit pees, per en realitzar sols dotze i publicades com el seu opus 6.Durant lestiu de 1827, Liszt es va posar malalt. Adam Liszt va anara mb el seu fill a Boulogne-sur-Mer, una ciutat balneari del Canal de la Mne-ga. Mentre Liszt sestava recuperant, el seu pare va contraure el tifus i va morir el 28 dagost del mateix any. Fou enterrat a Boulogne i Franz mai va visitar la tumba del seu pare.Amb la mort del seu pare, la carrera de Liszt com nen prodigi donant con-certs acab. Anys ms tard, el propi compositor sempre tingu un punt de vista escptic respecte a la seva carrera com a nen prodigi. Si b haba guanyat molts diners i el su nom era un nom destacat, no haba tingut loportunitat de desenvolupar la seva educaci en general. Va suplir aquesta carncia mitjanant la lectura intensa. A partir de la dcada de 1830, va llegir vorazment i en el moment de la seva mort al 1886 haba adquirit diversos milers de llibres. En quant a la seva obra compositiva com a nen prodigi, va escrure a Lina Ramann el mar de 1880 que res haba aconseguit per-qu no haba res en ella. Pels joves com per els vells compositors sempre era el millor quant els manuscrits es perdin, segons creia.Desprs de la mort del seu pare, Liszt va tornar a Pars y durant els sigents cinc anys va viure amb la seva mare en un petit apartament. Va renunciar a viatjar i per guanyar diners va comenar a impartir classes de piano i composici, sovint des de les primeres hores del mat fins la nit. Els seus alumnes estaven dispersos por tota la ciutat i havia de recorrer llargues distncies per a visitar-los. Degut a aix, el compositor tena hores dinseguretat i tamb va aduirir lhbit de fumar i beure, hbits que lacompanyaren durant tota la seva vida. A lany segent es va enamorar
C M R 21
www.cmr.cat C M R 21
duna de les seves alumnes, Caroline de Saint-Cricq, la filla del ministre de comer de Carles X. El pare de la noia va insistir en qu el roman no fructifiqus. Liszt va tornar a caure malalt (inclus es va publicar una nota necrolgica en un diari de Pars) i sufr un llarg period de dubtes religiosos i epesimisme. Va tornar a declarar els seu desig dunir-se a lEsglsia, per fou disuadit, aquesta vegada per la seva mare. Tena moltes discusions amb Flicit Robert de Lamennais, que actuava com el seu pare espiri-tual, i tamb amb Chrtien Urhan, un violinista dorigen alemany, que el va introduir al sansimonisme. Urhan tamb va escriure msica que era anti-clssica i molt subjetiva, amb ttols com Elle et moi, La Salvation anglique i Les Regrets, i pugueren estimular els gustos del jove Liszt por el Romanticisme Musical. Igualment important per ll fou la sria defensa que va fer Urhan de Franz Schubert, que pug haber estimulat la seva
prpia devoci al llarg de la seva vida per la msica del compositor viens.Durante aquest periode el composi-tor llega molt per paliar les carncies en la seva educaci en general i aviat va entablar contacte amb molts dels autors i artistes destacats de lpoca, incluint a Victor Hugo, Alphonse de Lamartine i Heinrich Heine. No va composar prcticament res en aquests anys. Tanmateix, la Revoluci de juliol de 1830 el va inspirar per esbossar una sinfona revolucionaria basada en els succesos daquests tres das gloriosos i tingu un gran inters en els fets que el rodejaren. Conegu a Hector Berlioz el 4 de decembre de 1830, el dia desprs
de lestrena de la Sinfona fantstica. La msica de Berlioz va causar una forta impressi en ll, especialment desprs quant estava escribint com-posicions per a orquestra. Tamb va heredar de Berlioz la qualitat diabli-ca de moltes de les seves obres. Desprs dassistir a un concert de Nic-col Paganini el 20 d abril de 1832 a benefici de les vctimes de l epidmia de clera a Pars, Liszt va prendre la determinaci de convertir- se en un gran virtus al piano como ho era Paganini al viol. A ms d interpretar la seves prpies obres (com havien fet els compositors-pianstes fins alehores) va inerpretar obres daltres compositors, va ser un dels millors pianstes del seu temps, noms te-nia dos rivals: Sigismund Thalberg i Theodor Dhler . Ve ser el primer que va inerpretar de memria en els seus recitals de piano.
La ciutat shaba convertit en el nexe de les activitats piansticas, amb dotcenes de pianistas dedicats a la perfecci de la tcnica del teclat. Alguns, com Sigismund Thalberg y Alexander Dreyschock, centrats en els aspectes especfics de la tcnica (per exemple, l efecte a tres mans i octaves, respectivament). Encara que aquesta escola dinterpretaci pianstica fou anomenada trapeci volante, aquesta generaci de pia-nistas tamb va resoldre alguns dels problemes ms difcils de la tcnica de linstrument, augmentant el nivell general dinterpretaci a cotas inima-ginables anteriorment. La fora i ca-pacitat de Liszt de destacar en aquest grup es trobava en el domini de tots els aspectes de la tcnica pianstica cultivats per separat i amb asiduidad pels seus rivals. Liszt va passar anys estudiant les pos-sibilidats del piano del mateix mode que Beethoven ho haba fet en la seva joventut per amb un piano molt ms modern i que evolucionava any rera any sobre tot grcies a la investigaci que la manufactura rard dedicava a linstrument amb colaboraci de pianistas i msics de relleu como el propi Franz Lizt.
El 1833 realtiz transcripcions de divereses obres de Berlioz, incloint
la Sinfona fantstica. El seu principal motiu per a fer-ho va ser, especial-ment amb la Sinfona, ajudar al em-pobrecit Berlioz, la qual permaneixia desconeguda i sense publicar. Liszt va assumir les despeses de la publicaci i de la transcripci, i la va interpretar diverses vegades per ajudar a popu-lartizar la partitura original. Tamb va entablar amistat amb un tercer compositor que el va influir, Frdric Chopin; amb la seva influncia, el vessant potic i romntic de Liszt va comenar a desenvoluparse. En aquesta poca va composar algunes obres o pees basades en altres de Paganini, com els Grandes tudes e Paganini S. 140 (1838-1839) o Grande Fantaisie de bravoure sur La Clochette S.420 (1832-34).
A Pars va descubrir a un pianista que es jactava pblicament de superar a Liszt en maestra, era Sigismund Thalberg. Liszt va convencer a una
de les seves admiradores, la princesa Belgiojoso, perqu apadrins un dol pianstic entre els principals intrprets
22 El ButlletC M R 22
del moment. El 31 de mar de 1837, davant un pblic dentesos, va tenir lloc el dol i la princesa Belgiojoso va sentencar que Thalberg s el primer pianista del mn , i Liszt s nic. En-cara que els crtics de lpoca digue-ren que lencontre haba acabat amb dos guanyadors i cap perdedor, Alan Walker afirma que en realitat el vencedor del dol fou Liszt. La relaci amb la comtesa Marie dAgoult.
Liszt va mantenir una relaci esta-ble amb la comtesa Marie dAgoult entre 1833 i 1844, amb qui va tenir dues filles: Blandina Rachel i Csima Francesca Gaetana, que arribara a ser lesposa de Hans von Blow (msic i director dorquestra) primer i desprs de Richard Wagner; i un fill (Daniel). A ms, a finals dabril de 1834 va
conixer a Flicit Robert de Lamen-nais. Sota la influncia de ambdos, la producci creativa de Liszt va explo-tar.Aquest mateix any debut com a compositor madur i original amb les seves composicions per a piano Harmonies poetiques et religieuses i el conjunt de tres Apparitions. Aquestes foren totes les obres potiques que contrastaven fortement amb les Fan-tasas que haba escrit anteriorment.
Al 1835, la comtesa va abandoar el seu marit i a la seva familia per unir-se a Liszt a Ginebra; la seva filla Blandi-na va nixer all el 18 de decembre. Liszt va impartir classes en el recent fundat Conservatori de Ginebra, i va escribiure un manual de tcnica de piano (que ms tard es va perdre) i va contribuir escribint assaigs per a la Revue et gazette musicale de Pars. En aquests assaigs, va defensar la millora de la condici de lartista des dels funcionaris a un membre respectat de la comunitat.
Durant els segents quatre anys el compositor i la comtesa vivieren junts, principalment a Suissa i Italia, on va nixer la seva filla Csima a la ciutat de Como, i realizaren visites ocasionals a Pars. El 9 de maig de 1839, va nixer lnic fill del matri-moni, Daniel, per aquesta tardor les relacions entre ambdos es tornaren tenses. Liszt es va assabentar que als plans per el monument en honor a Beethoven a Bonn estave en perill por la falta de diners i va prometre el seu suport. Fer-ho significava la volta a la vida de gires com a virtuos. La comtesa sen torn a Pars amb els seus fills mentre que el pianista va donar sis concierts a Viena i desprs va realizar una gira per Hongria.Gires com a virtus
Liszt va decidir fer gires de concerts per Europa. Al 1840 a ms va inventar el recital de piano tal y com es coneix avu en da. Tamb va comenar a desenvolupar vagament la seva faceta com a director dorquestra. Els seus viatjes el portaren a conixer prcticament tota Europa arribant a ciutates tan distants com Sevilla i Mosc. Va passasr les vacances amb la comtesa i els seus fills a lilla de Nonnenwerth al Rin durants els estius de 1841 y 1843. A la primavera de 1844 la parella es va separar definiti-vament. Aquest va ser el periode com a pianista de concerts ms brillant de Liszt. Reb honors i fou adulat per tots els llocs pels que va passar. Donat que el pianista apareixa tres o quatre vegades a la setmana en concerts, es podria suposar que es va presentar
en pblic ms de un miler de cops durant aquest perode de vuit anys. A ms, la seva gran fama com a pianista, que mantindria molt desprs de que es retirs oficialment dels escenaris, ese va consolidar principalment en els seus xits durant aquesta poca. Desprs de 1842 la Lisztomania va recorrer tota Europa. Lacollida que Liszt obtena com a resultat sols pot ser descrita com histrica. Las dones es barellaven pels mocadors de seda i guants de vellut que en feien tires com a records. Ajudava a fomentar aquest ambient la personalitat mag-ntica de lartista i la seva presncia a lescenari. Molts dels testimonis declararen ms tard que la forma dinterpretar del pianista va elevar als assistents fins un estat dnim a un nivell dxtasis mstic.
Tamb va contribuir al augment de la seva reputaci el fet de qu el pianista dons gran part dels seus ingressos a la caritat i causes humanitaries. De fet, Liszt haba guanyat tants diners durant els seus ms de quarenta anys que prcticamente tots els seus hono-raris dinterpretacions a partir de 1857 va estar destinats a finalitats caritati-ves. Si be la seva colaboraci per a la construcci del monument de Bee-thoven i lEscola Nacional de Msica hongarersa sn ben coneguts, tamb va realitzar generoses donacions al fondo de construcci de la catedral de Colonia, lestabliment dun gym-nasium a Dortmund y la construcci de lesglesia Leopold a Pest. Tambin va fer donacions privades a hospitals, escoles i organitzacions benfiques, com la del Fondo de Pensions de Msics de Leipzig. Quan es va enterar del gran incendi de Hamburg, que va durar tres setmanes el maig de 1842 i que va destruir gran part de la ciutat, va donar concerts per ajudar als milers de persones que shabien quedat sense casa.
A lany segent, Liszt va acceptar una invitaci de llarga durada de la Gran Duquessa Maria Pavlovna de Rssia per establir-se en Weimar, on havia estat nomenat mestre de capella extraordinari el 1842, romanent all
C M R 23
www.cmr.cat C M R 23
fins 1861. Durant aquest perode es va exercir com a di-rector dorquestra en els concerts de la cort i en ocasions especials en el teatre. Va donar classes a diversos pianistes, entre ells el gran virtus Hans von Blow, que es va casar amb la seva filla Csima el 1857 (anys desprs, es casaria amb Richard Wagner). Tamb va escriure articles en de-fensa de Berlioz i Wagner. Finalment, Liszt va tenir temps suficient per a compondre i durant els segents dotze anys va revisar o produir les peces orquestrals i corals sobre la qual recau principalment la seva reputaci com a com-positor. Els seus esforos a favor de Wagner, que llavors estava exiliat a Sussa, van culminar amb lestrena de Lohengrin el 1850.La princesa Carolyne va viure durant aquests anys a Weimar amb Liszt i va estar a punt de casar-se amb el compositor el 1861. Tots dos eren catlics i van voler casar-se i regularitzar la seva situaci, per com que ella havia estat casada i el seu marit encara estava viu, va haver de convncer les autoritats de lEsglsia de que el seu matrimoni amb ell no havia estat vlid. Desprs dun intricat procs, el setembre de 1860 els van concedir el perms per a contreure matrimoni. La parella va planejar casar-se a Roma, per al 50 aniversari del compositor, el 22 doctubre de 1861. Liszt va arribar a Roma el dia anterior, per el matrimoni no es va poder celebrar. Pel que sembla, el marit de la princesa i el tsar de Rssia, Alexandre II, havien aconse-guit anular el perms del Vatic que permetia el matrimonio. En els anys a Weimar es va centrar en desenvolupar la seva faceta compositiva i daquesta poca des-taquen entre altres la seva Sonata en si menor per a piano, dotze dels seus Poemes simfnics, la seva Mis-sa Solemnis, la Fantasia i fuga sobre el motiu B-A-C-H i la revisi i edici final de nombroses obres com els Estudis dexecuci transcendental o els seus Concerts per a piano i orquestra
Estada a RomaFranz Liszt el 1870.La dcada de 1860 va ser un perode de grans catstrofes en la vida privada del compositor. El 13 desembre 1859 el seu fill Daniel havia mort i l11 de setembre de 1862 la seva filla Blandina tamb va morir. En cartes posteriors als seus amics anunciava que es retiraria a una vida solitria. La va trobar al monestir de Madonna del Roser, als afores
de Roma, on va establir la seva residncia en un petit i espart apartament el 20 de juny de 1863. El 23 de juny de 1857 es shavia unit a lOrdre Franciscana.33El 25 dabril de 1865, va rebre la tonsura de mans del Car-denal Hohenlohe, pel que en ocasions va ser anomenat Abb Liszt. Va rebre les quatre ordres menors el 31 de juliol del mateix any: ostiario, lector, exorcista i aclit. El 14 dagost de 1879 es va fer honorari del canonge de Alba-no.34 El ttol de abb, lequivalent en francs de pare, recorda a un ttol de cortesia del segle XVIII, amb el qual
es denominava amb freqncia als homes que havien rebut les ordres menors; Liszt mai va ser ordenat un sacerdote.nota 6En algunes ocasions, Liszt va for-mar part de la vida musical de Roma. El 26 de mar de 1863, en un concert al Palazzo Altieri, va dirigir un programa de msica sacra, on es van interpretar el Seligkeiten del seu Christus-Oratori i el seu Cantico del Sol di Francesco dAssisi, aix com el Die Schpfung de Haydn i obres de Jo-hann Sebastian Bach, Beethoven, Jornelli, Mendelssohn i Palestrina. El 4 de gener de 1866, Liszt va dirigir Stabat mater de la seva Christus-Oratori i el 26 de febrer el seu Simfonia Dante. Hi va haver diverses ocasions ms dndole similar, per en comparaci amb la durada de la seva estada a Roma, van ser excepcions.
Triple vidaEn les dcades de 1860 i 1870 Liszt va passar la major part del seu temps component obres co-rals i impartint classes gratutes a un grup molt selecte de msics entre els quals hi havia Rosenthal, Sophie Menter, DAlbert o Sauer. Malgrat el ests tpic, Albniz mai va ser alumne de Liszt, ni tan sols
van arribar a conixer-se.Liszt va ser convidat de nou a Weimar el 1869 per fer clas-ses magistrals de piano. Dos anys ms tard se li van dema-nar que fes el mateix a Budapest a lAcadmia de Msica. Des de llavors i fins al final de la seva vida va fer viatges regulars entre Roma, Weimar i Budapest, continuant el que ell va anomenar la seva trifurque dv o triple vida. Sestima que Liszt va viatjar almenys 6.500 quilmetres per any durant aquest perode de la seva vida una quantitat excepcional donada la seva avanada edat i els rigors de la carretera i el ferrocarril en la dcada de 1870-35Durant la seva intensa vida de viatges va realitzar els seus
24 El ButlletC M R 24
ltims concerts i es va dedicar a la composici de les seves ltimes obres que ja en aquesta poca es trobaven en un estil atonal molt allunyat de les seves primeres composicions clssi-ques. Destaquen com a obres repre-sentatives daquest perode Nuages gris o la Bagatela sense tonalitat.
ltims anys
El 2 de juliol de 1881, Liszt va caure per les escales de lhotel en Weimar.
Encara que els seus amics i col.legues es van adonar de la inflor que tenia en peus i cames, quan havia arribat a la ciutat el mes passat, el compositor havia gaudit raonablement de bona salut fins a aquest moment i el seu cos conservava lesveltesa i flexibilitat danys anteriors . Laccident, que el va immobilitzar durant vuit setmanes, va canviar el seu estat. Es van manifestar una srie de malalties: hidropesia, asma, insomni, una cataracta en lull esquerre i una malaltia cardaca cr-nica. Lltima esmentada va contribuir finalment a la mort de Liszt. A poc a poc el seu estat dnim va decaure i el van envair sentiments de desolaci,
desesperaci i mort, que expressa en el seu obres daquest perode. Com li va dir a Lina Ramann Fa una profun-da tristesa al cor que de tant en tant ha esclatar en so 36Va morir a Bayreuth el 31 de juliol de 1886, a ledat de 74 anys, oficialment a causa de pneumnia que podria haver contret durant el Festival de Bayreuth, organitzat per la seva filla Csima. Sha especulat amb la pos-sibilitat que una negligncia mdica pogus haver jugat un paper directe en la mort de Liszt.
Liszt com a pianista - Estil inter-pretatiu
Hi ha poques fonts bones que donen una idea de com sonava realment Liszt en la dcada de 1820. Carl Czer-ny va afirmar que Liszt va ser una persona particularment dotada que interpretava dacord al sentiment i les ressenyes dels seus concerts, especial-ment lloades per la brillantor, fora i precisi en la seva forma dinterpretar. Almenys un esmenta tamb la seva capacitat per canviar absolutament el tempo.El seu repertori en aquest moment es componia fonamental-ment de peces en lestil de la brillant escola de Viena, com ara concerts de Hummel i obres del seu antic mestre Czerny, i els seus concerts incloen sovint una oportunitat perqu el nen pogus mostrar la seva destresa en la improvisaci.s probable que Liszt desenvolups gradualment el seu personal estil in-terpretatiu desprs de la mort del seu pare el 1827 i el buit que li produa la seva vida com un virtus de gira. Una de les descripcions ms detallades de la seva forma de tocar en aquesta poca prov de lhivern de 1831/1832 1831/1832, durant el qual es va guanyar la vida principalment com a professor a Pars. Entre els seus alum-nes hi havia Valrie Boissier, la mare, Caroline, va escriure un minucis diari de les llions. Per ella sabem que:.
La interpretaci de M [onsier]. Liszt con-t abandonament, un sentiment allibe-rat, per fins i tot quan es converteix en impetus i enrgic en la seva fortssim, segueix sent sense duresa i sequedat.
[...] Es basa en els tons de piano que sn ms purs, ms suaus i ms forts que ning mai no ha estat capa de fer; el seu toc t un encant indescriptible. [...] s lenemic de les expressions fingides, forades o retorades, sobretot, que vol la veritat en el sentiment musical, i per aix fa un estudi psicolgic de les seves emocions per transmetre-com sn. Per tant, sovint una forta expressi s seguida per una sensaci de fatiga i abatiment, una mena de fredor, perqu aquesta s la forma en qu funciona la natura.
Possiblement influt per les dots per a lespectacle de Paganini, un cop Liszt va comenar a centrar-se en la seva carrera com a pianista de nou les seves presentacions musicals emocionalment intenses es limitaven rarament al simple so. La seva expres-si facial i gestos al piano reflectirien el que estava interpretant, pel que va ser objecte de burles en ocasions per part de la prensaTamb destacades van ser les llibertats extravagants que podia prendres amb el text duna partitura en aquesta poca. Berlioz diu com Liszt afegia cadncies, tr-molos i trinats quan interpretava el primer moviment de la sonata Clar de Lluna de Beethoven, i va crear una escena dramtica, canviant el tempo entre Llarg i Presto. En la seva carta Baccalaureus a George Sand al comenament de 1837 , Liszt va admetre que ho havia fet amb el propsit de guanyar aplaudiments i es va comprometre a seguir la lletra i lesperit de la partitura a partir de llavors. No obstant aix, sha debatut en quina mesura va complir la seva promesa. Al juliol de 1840, el diari britnic The Times informava:
La seva actuaci va comenar amb la fuga de Hndel en mi menor, que va ser interpretada per Liszt amb levasi de tot el que sacosta al adorn ampuloso i, de fet, gaireb qualsevol addici, a excepci duna multitud dharmonies enginyosament artificioses i apropia-des, llanant una llum de color sobre les belleses de la composici i infonent-hi un esperit que de cap altra part sha rebut.
C M R 25
www.cmr.cat C M R 25
APROXIMACI A GUSTAV MAHLER
Lobra i la vida de Gustav Mahler (1860-1911) compar-teixen uns contrastos molt marcats. Un nen dorigen molt humil que arriba a la mxima posici possible per
a un msic del seu temps. Una msica que oscilla de la vulgaritat a la dicci ms sublim, dels ritmes populars al contrapunt ms sofisticat. El mite segons el qual els compositors escriuen una msica autobiogrfica podria ser, en el cas de Mahler, menys fals que enlloc. Gustav Mahler viu a la Viena que va de Schubert a Schnberg, i ens ofereix una mirada plena de suggesti sobre una ciutat decadent, per riqussima encara. Si en una m t la tradici que ell coneix i estima, amb laltra ja est preparant el cam de la nova msica, els trenca-ments del s. xx. Amb un peu al llegat clssic i a lpera wagneriana, dels quals ell va ser un dels intrprets ms qualificats, i amb laltre obrint pas a la msica de Berg, o de Xostakvitx. Just abans de les guerres mundials, com si pressents la gran catstrofe europea, la seva obra sembla retratar tota lesplendor de la modernitat, i alhora els seus lmits, all on ella es consumeix en el propi foc. Ja de ben jove, el mateix compositor escrivia:
s massa estrany i massa nou aix que escric; el meu llen-guatge apareix insensat i incomprensible, i aix que les meves obres sn esdeveniments anticipats.
El pblic va preferir el seu rival, Richard Strauss, composi-
tor del rgim (del rgim que fos), que sabia adrear-se als gustos dels seus receptors. Alguns contemporanis, per, s que van apreciar aquella msica indita, sorprenent. Un dells, lescriptor alemany Thomas Mann, va inspirar-se en la figura del Mahler tard per escriure la seva Mort a Vencia. El protagonista daquesta narraci, el professor Gustav von Aschenbach, viu una histria damor impos-sible i de mort, de fascinaci prohibida, obsessiva, amb un adolescent. En una carta, Mann revelava a un amic seu, anys ms tard, que shavia basat en la impressi que Mahler li havia fet, a Munic, el 1910. Per la seva banda, Luchino Visconti es va basar en la novelleta de Mann per a la seva pellcula Morte a Venezia. La banda sonora feia s duns fragments del clebre Ada-gio de la Cinquena simfonia. Tamb Benjamin Britten, un dels primers compositors del s. xx influts decisivament per Mahler, t una pera amb el ttol de Death in Venice.
Entre els admiradors de Mahler al segle passat podem comptar encara els Beatles, segons escriu Paul McCart-ney:
En John i jo passvem hores amb els Kindertotenlieder i les canons Wunderhorn; ens anvem canviant, cantant i tocant el piano. Trobvem Mahler fantstic.
Com devia ser, laparena de Mahler en viu? Devo-rantment intensa, segons Mann, que li escrigu, en la dedicatria dun llibre que li va enviar, que era la prime-ra persona que li havia fet la impressi de ser un gran home, i dencarnar la voluntat artstica ms seriosa i ms sagrada del nostre temps.Arnold Schnberg, el compositor i pintor viens, con-siderava Mahler un sant, un campi de lart. Per a la majoria, per, Gustav Mahler va ser el ms gran director dorquestra del seu temps: ni ms, ni menys. Ell deia de si mateix que era un compositor destiu: en efecte, aquesta era lestaci de lany en qu les seves obligacions al teatre li permetien de concentrar-se a crear, any rere any, una simfonia nova. Durant el curs, es llevava dhora i lanava instrumentant i revisant.El seu origen jueu, a ms de la crisi econmica i les dues guerres mundials, van fer que la seva obra passs per un llarg perode dhivernaci, fins als anys 1960-70, que sn els de la seva popularitzaci. En aquest canvi cal tenir present que la tecnologia dels nous LPs oferien la possi-bilitat descoltar repetidament les extenses i complexes simfonies, per anar-ne assaborint la riquesa. Tamb s important la pellcula de Visconti abans esmentada so-bre Mort a Vnecia de Thomas Mann: els fragments de la cinquena simfonia que shi sentien explicaven millor que qualsevol imatge la decadncia, el desig desesperat de tendresa i les qualitats del personatge principal, inspirat en la persona de Mahler.
26 El ButlletC M R 26
Vida: De Bohmia a Nova York, passant per Viena.
Gustav Mahler va nixer el 7 de juliol de 1860 a Kalit, un poblet minscul de la Repblica txeca, a mig cam
entre Praga i Brno, que llavors era part de lImperi austro-hongars i sanomenava, en alemany, Kalischt. El mateix any, la seva famlia, dorigen asquenasita, va poder-se traslladar de Bohmia a Morvia, concreta-ment a la ciutat minera de Jihlava, lla-vors ms coneguda com a Iglau. All va passar la infantesa, all moriren els seus pares. Fins a la primera gran guerra, Iglau era una illa lingstica, on la majoria de la poblaci parlava un dialecte de lalemany, i tenia una cultura popular prpia, diferent de la dels eslaus del voltant. Una barreja de moravis, bohemis i alemanys, de miners, de pagesos i de soldats, coincidien a lhostal que portava la famlia Mahler. El clima familiar degu estar dominat per la mort prematura de set dels onze germans de Gustav, seguida del trasps de la seva mare, Marie.
Aquest ambient desolat va condi-cionar la mentalitat de Mahler. Molts relacionen amb aquesta fase inicial de la seva vida la seva obsessi amb la malaltia i amb la mort.Als sis anys comena a tocar el piano. Hom simagina el noi provant la seva oda al teclat, mirant de reproduir-hi els cants del quarter militar da la vora de casa seva, i fent de la msica refugi duna vida dura. Quin devia ser el talent del noi, que els seus pares el van dur a Viena, per entrar al Konservatorium de la capital. Entre els estmuls que la gran ciutat oferia al miny de quinze anys cal comptar-hi alguns cursos a la Uni-versitat (histria, filosofia) i sobretot la base acadmica de contrapunt i dharmonia, aix com de les formes clssiques. Ben aviat se sent la vocaci de com-positor. El 1881 presenta al Premi Beethoven la cantata Das klagen-de Lied, La complanta acusadora, per el jurat, presidit per Johannes Brahms, no el premia. Anys ms tard, no obstant, ser Brahms el principal facttum del nomenament de Mahler com a director de lpera de la Cort. El jove Mahler va viure aquest fet com un fracs humiliant. Va destruir totes les obres daquell temps i va fer-se a la idea de viure de la direcci dorquestra. Comena la carrera iti-nerant tpica, fins avui, dels directors dorquestra germnics. En el cas de Mahler, les estacions sn: Ljubljana (capital dEslovnia), Olomouc (a Morvia), Kassel (Alemanya central), Praga, Leipsig, Budapest i Hamburg. En tot aquest periple, que dura deu anys, Mahler es converteix en un director dorquestra fora de srie. Brahms exclama, desprs de sentir un Don Giovanni dirigit per ell, a Praga: Das ist ja ein Teufelskerl! O sigui: El paio aquest s un fenomen (del dimoni)!Desprs dHamburg, Mahler veu complertes les seves aspiracions, en arribar a la posici ms elevada que un msic del seu temps podia detenir. Lemperador Franz Joseph lanomena, als 37 anys, director de la Hofoper de Viena, lpera de la
Cort. La combinaci del superm-sic Mahler amb lescengraf Alfred Roller van transformar per sempre ms la idea del que pot significar interpretar una pera. Mahler es va lliurar de ple al teatre. Hi treballava infatigablement, exigint el mxim dell mateix i dels seus collaboradors, perseguint de manera obsessiva una interpretaci que fes justcia a lobra dels seus dols, sobretot Mozart i Wagner. El seu lema: En cada inter-pretaci, lobra ha de nixer de nou.Daquell moment destaca la con-versi al catolicisme. Hi ha bigrafs del seu temps (com Alma) que ho consideraren un requisit formal per aconseguir la posici. Daltres estan convenuts de la sinceritat daquest gest, que va ms enll duns orgens jueus racials, per no culturals. De fet, Mahler no freqentava ni la sinagoga, ni lesglsia. Es tracta doncs dun sentiment de pertinena cultural i filosfica, dinscriures en la tradici majoritria austro-alemanya. La majoria dintellectuals jueus cen-treuropeus de la modernitat posen laccent sobre la integraci, ms que sobre la diferncia. La recerca de Du, en tot cas, s un dels temes ms importants de lobra de Mahler, al costat de la natura, i de la mort. En una conversa amb el seu amic Ferdinand Pfohl, deia:
No dubtar mai de la certesa del Ms Enll, perqu es troba a dins nostre, i tot el que s en nosaltres s ms verita-ble que el que es troba fora de la nostra vida interior.
Lespiritualitat de Mahler s un dels aspectes ms vigents de la seva obra, en la seva heterodxia. Es manifesta en cada nota seva, per duna ma-nera ms explcita en les simfonies Segona, Tercera i Vuitena. I lamor? Al novembre del 1901, un Mahler ja aclimatat a la Viena fas-cinant de Klimt, de Freud i de Karl Kraus, coneix Alma Schindler, filla dun pintor de renom. s una noia preciosa de 21 anys, la meitat que els seus. Latracci s mtua, immediata. Al cap de quatre mesos es casen. Ser un matrimoni turbulent, ple de pas-si i dideals, dafinitat i de profundes
C M R 27
www.cmr.cat C M R 27
desavinences, que culminen en la infidelitat della.
Lany 1907 s una fita molt dolorosa per a la vida de Mahler. La seva fi-lleta Marie mor de diftria, i a ell li diag-nostiquen una mal-formaci cardaca congnita. Al costat daquest retorn de la mort, en potncia i en acte, a lpera els seus adversaris el fastiguegen amb intrigues, i ell acaba dimitint.
Els seus dos darrers anys, Mahler mam-
prn un canvi radical, i deixa la seva Centreuropa per la ciutat de Nova York. A part de continuar lactivitat operstica al Metropolitan, loportunitat de dirigir ms concerts, tant amb la Simfnica com amb la Filharm-nica, fa molta illusi al Mahler intrpret, perqu la vida consagrada al teatre li havia deixat poc marge per al re-pertori simfnic. Tot i aix, lxit a Amrica no s lesperat, i sobretot la frentica activitat li acaba despatllar la salut. La medicina daquells dies es revela incapa de tractar la seva endocarditis bactrica, i aix s com Mahler sen torna a morir a Viena, la mitjanit del 18 de maig de 1911. La vida de Gustav Mahler respon al prototip de lartista romntic. Schnberg, ja ho hem vist, el qualificava de
sant, seguint la idea de Wagner duna religi de lart. Gustav Klimt el retrata, al fresc de Beethoven de la Se-cessi, com a palad, com un campi de lesperit. Potser ms que un guerrer, o un sant, sel podria qualificar de mrtir: la impressi que fa s de sacrifici. Duna manera semblant a com ho far el poeta Ren M. Rilke, una mica ms jove, aquests artistes imbuts de lidealisme vuitcen-tesc semblen posar la questa artstica per davant de la vida, o del que sacostuma a entendre per la vida real. Mahler solia dir:
Quan escolto la msica, o quan la dirigeixo, hi trobo res-postes a totes les meves preguntes, i noms aleshores sc veritablement feli.
El seu trist balan, quan veia que sextingia: Ich habe Papier gelebt! (He menat una vida de paper).
Alma reporta aquestes altres paraules de Mahler:
Jo sc aptrida tres vegades: com a txec a ustria, com a austrac entre els alemanys, i com a jueu per tot el mn. A tot arreu un intrs, enlloc ben rebut.
On aptrida podria voler dir diferent, o minoritari. Ens quedem amb la impressi que la frase destilla destrangeria en el mn. Aquesta sensaci, la msica de Mahler la transmet sovint. La frase satribua tamb, du-rant els anys 1860-70, a Anton Rubinstein, prcticament idntica. Entre nosaltres, la poeta Maria-Merc Maral deia una cosa molt semblant: com a dona, de classe proletria, i catalana. La postmodernitat, en el seu esfor per acollir la diferncia, troba en la msica de Mahler una afirmaci i un clam per arraconar definitivament els dogmatismes totalitaris que han ensangonat el s. xx.
Canons, simfonies.
Lobra de Mahler se centra en dos gneres, de tots els que hauria pogut triar, i els converteix en una cosa diferent. Per ordre dimportncia, lun sn les canons, sobretot acompanyades amb orquestra. Mahler sapropia dels textos que musica, des de jove fins a La can de la terra, com un veritable creador: com si hagus escrit ell mateix aquells textos. Laltre s la simfonia, concebuda com un mn autnom i complet, com ho fan les novelles del s. xix (Balzac, Zola, Dostoievski, Tolstoi). Sobretot en les quatre primeres, la dependncia de la seva prpia obra vocal s molt gran.
Sacostumen a distingir tres perodes. El primer correspon a lpoca en qu Mahler musica noms textos del recull de poesia popular Des Knaben Wunderhorn. Aquest ttol vol dir La cornucpia del miny, all | 0.84073 | curate | {"ca": 0.9256703493942298, "pt": 0.005396752246625514, "es": 0.04977139600033957, "en": 0.009993087306111065, "fr": 0.003965703336284367, "la": 0.0002668057290466546, "pl": 0.00037595352729301334, "it": 0.0017584923050802236, "hr": 0.0001819129970772645, "nl": 0.0001091477982463587, "de": 0.0025103993596662503} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_129225 | Podeu utilitzar aquest formulari per exercir el dret d'accés a la informació pública, d'acord amb el que disposa la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Podeu fer el seguiment de la vostra sol·licitud a través de Tràmits gencat (des de l'apartat Estat de les meves gestions) amb el codi d'identificador (ID) que rebreu quan envieu el formulari, o trucant al 012. | 0.780834 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.creaf.es/ca/investigacio-innovacio-i-transferencia-en-ecologia-terrestre/acces-la-informacio-publica |
oscar-2301_ca_20230418_2_94406 | Aquest lloc web i tots els seus continguts, incloent-hi els textos, imatges, sons, bases de dades, codis i qualsevol altre material, són propietat de l'ADET (Agencia de desenvolupament econòmic i turístic de l'Escala) i dels ens de gestió vinculats a ell, o de tercers que hagin autoritzat l’ús d’aquests continguts a l’ADET. Tot aquest material està a l’empara de la legislació de protecció de la propietat intel•lectual. Els seus titulars es reserven les accions legalment oportunes per reparar els danys i perjudicis causats per qualsevol acte que vulneri els drets de propietat intel•lectual sobre aquests continguts. Aquest lloc web resta subjecte a les condicions següents:
Queda totalment prohibit distribuir, copiar, modificar o trametre tant el contingut com el codi de les pàgines, llevat que es compti amb autorització expressa i per escrit de l’ADET. La informació que es facilita en aquesta pàgina no pot ser objecte per part dels usuaris de venda o cessió, sota cap concepte, incloent-hi la gratuïta.
L’usuari es compromet a utilitzar aquest servei sense incórrer en activitats que puguin ser considerades il•lícites o il•legals, que infringeixin els drets de l’ADET o de tercers, o que puguin atemptar contra les normes vigents. L’ADET no serà responsable de l’ús per part de tercers de la informació continguda al web, si bé caldrà atenir-se a les prescripcions i advertiments que s’estableixin per a determinats documents i aplicatius.
L'ADET complirà la normativa vigent en cada moment sobre protecció de dades de caràcter personal i adoptarà les mesures legalment exigibles per a la protecció de les dades de caràcter personal de l’usuari, preservant-ne la seva privacitat i confidencialitat.
L’usuari del web dóna el seu consentiment exprés i inequívoc i, per tant, autoritza a l'ADET a incorporar les dades que facilita per aquest mitjà als seus fitxers automatitzats i al seu tractament i ús amb la finalitat de gestionar el manteniment del web, d’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).- L’usuari del web que facilita dades de caràcter personal a l'ADET resta assabentat que podrà exercir davant el mateix ADET els drets d’accés, rectificació, cancel•lació i oposició, d’acord amb el que estableix la LOPD, mitjançant la corresponent sol•licitud, acompanyada de la fotocòpia del seu D.N.I., davant el Registre de L’Ajuntament de l'Escala, Carrer Pintor Joan Massanet, 34, 17130 l'Escala.
L'ADET no garanteix que el web i el servidor estiguin lliures de virus i no es fa responsable dels possibles danys o perjudicis que es puguin derivar d’interferències, omissions, interrupcions, virus informàtics, avaries telefòniques o desconnexions en el funcionament operatiu d’aquest sistema electrònic, motivats per causes alienes a l'ADET, de retards o bloquejos en l’ús d’aquest sistema electrònic causats per deficiències o sobrecàrregues de línies telefòniques o sobrecàrregues en el sistema d’Internet o en altres sistemes electrònics, així com també de danys que puguin ser causats per terceres persones mitjançant intromissions il•legítimes fora del control de l'ADET.
L'ADET no serà responsable de la informació que es pot obtenir a través d’enllaços o que provingui de fonts alienes a aquesta administració.
L'ADET no garanteix la disponibilitat i continuïtat del funcionament del web i dels seus serveis. Quan sigui possible, s’advertirà prèviament de les interrupcions en el funcionament del web i dels serveis.
L'ADET es reserva el dret a modificar unilateralment, en qualsevol moment i sense avís previ, la presentació, configuració i continguts del web, així com també l’oferta de serveis i les condicions que es requereixen per utilitzar-lo.
L’ús d’aquest web implica l’acceptació plena i sense reserves dels termes i condicions continguts en el present avís legal.
© Copyright 2022, Ajuntament de l'Escala.
Avís legal
Ajuntament de l'Escala
C/ Pintor Joan Massanet, 34. 17130 L'Escala.
Telf. +34972 774 848 · [email protected]
Segueix-nos a
Twitter
Instagram
Facebook
Flickr
Youtube
Aceptar
El nostre lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per personalitzar la navegació i millorar els seus serveis mitjançant l'anàlisi dels hàbits de navegació. Si continua navegant, vostè accepta el seu ús d'acord amb la nostra Política de Cookies. Veure aquí. | 0.849316 | curate | {"ca": 0.9528084714548803, "en": 0.024861878453038673, "es": 0.01289134438305709, "it": 0.003453038674033149, "pt": 0.002992633517495396, "sv": 0.0013812154696132596, "gl": 0.0016114180478821363} | https://www.visitlescala.com/ca/politica-web/avis-legal/_sp:1/ |
macocu_ca_20230731_6_309989 | coworking
contactes
espai
business center
consultoria
professionals
modular
personalitzable
Espai 114 és un espai polivalent, dinàmic, tecnològic i en constant moviment: és la reunió i combinació de diferents elements que es coordinen i complementen, creant sinèrgies entre els sectors que en formen part.
la sala
Accepto rebre comunicacions periòdiques d'Espai 114 per correu electrònic. Accepto la Política de Privacitat.
Utilitzem Mailchimp per a l'enviament de newsletters. En fer clic per subscriure't, acceptes que la teva informació es transferirà a Mailchimp per al seu processament. Més informació sobre les pràctiques de privadesa de MailChimp aquí. | 0.630043 | curate | {"en": 0.06821705426356589, "fr": 0.013953488372093023, "ca": 0.8077519379844961, "es": 0.027906976744186046, "it": 0.08217054263565891} | |
cawac_ca_20200528_9_145255 | gener 26, 2008
Segurament el factor clau es diu Marc Vidal , i ha fet possible que Granollers s’erigeixi en capital de la Catosfera. L’antiga fàbrica Roca Umbert és la catedral del primer aplec de la blocosfera catalana, i he tingut la sort de poder-hi predicar aquest migdia, en la taula rodona sobre blocs i política. Si voleu accedir al vídeo íntegre de la taula rodona podeu fer clic en aquest enllaç . En trobareu una referència en aquesta notícia de Vilaweb , i us he penjat algunes imatges que he fet amb el meu telèfon en aquest petit àlbum . També he elaborat un vídeo quan hem anat a prendre un mos amb l’eurodiputat blocaire d’ICV, Raül Romeva, i el mateix Marc Vidal, acompanyats d’assistents i professionals que segueixen les jornades.
Hi he exposat la meva experiència personal, i les conclusions que en trec. He explicat per què faig un blog, de quina manera el faig servir, què pretenc i a quins resultats-conclusions arribo. Ha estat una taula rodona profitosa sobretot en el torn de preguntes (que crec que hauria hagut de ser més ampli i potser nosaltres un pèl més sintètics). En general som conscients que ens movem en un període de temps de transició d’una visió del món analògica, que encara impera, cap un entorn que anomenem 2.0 tot just incipient. Hem de fer molta feina, encara: sobretot estendre l’ús de les eines blocaires entre els nostres companys electes i començar a concretar de quina manera la xarxa ens pot ajudar a millorar la política. I ens hem d’esforçar per interactuar. Hem quedat amb en Joan Puig , que ha seguit el debat des de la primera fila, que enllaçarem respectivament els nostres blocs.
També trobareu informació de la Catosfera en l’entrada de Saül Gordillo, sens dubte el blocaire més esmentat de la jornada gràcies al fet que, per mèrits propis, ha esdevingut la referència de la catosfera.
benvolguts carles (i raül) un plaer coneixer-vos encara que fos amb un entrepà fred
acabo de llegir com va anar la informació i em sembla un error garrafal
com que treballo a la ccma i així vaig actuar de ponent a la taula bloc i negocis, i com que vam tenir la sort de dinar plegats, em sap especialment greu que la informació hagi estat tan descuidada com acabo de descobrir
al marge d’això, i pel que fa a la vostra taula, en la meva modesta opinió, no és que la Lourdes no estigués bé sinó que el que va dir ho hauria pogut dir en un entorn no blocaire i hauria estat una evangelització correcta de l’eina però allà no encaixava
em va interessar la convicció teva Carles per fer servir la web amb un objectiu clar i concret i en el cas del Raül la seva honestedat. En Ridao també va estar molt correcte i us vaig agrair a tots que responguessiu aquella qüestió sobre les dificultats per convencer l’entorn d’usar els blocs, “així a la política com a l’empresa”…
em va semblar molt important que allà no hi havia color polític, vull dir que miràvem de jutjar el que exposàveu amb altres criteris. és una llàstima que al final hagi quedat una percepció de color a causa d’una informació gens acurada
Hola Janquim: gràcies per les teves ratlles. Comparteixo el que dius. El to general va ser molt correcte i profitós. La decepció és puntual, i en cap cas no emmascara la sensació absolutament positiva de la Catosfera de Granollers. El meu propòsit és que el bloc i tot l’entramat comunicatiu que articulo entorn dels continguts que jo mateix elaboro siguin, en efecte, una eina que m’ajudi a guanyar les eleccions. Però ho dic perquè aquests continguts ajudaran a contrarestar la versió oficial de les coses, i ajudaran a fer-me entendre en entorns on m’és molt difícil d’arribar de forma directa. Sóc a l’oposició tant a l’Ajuntament com al Parlament, i si no construeixes tu mateix els teus propis canals és molt difícil –ja ho has vist!– poder arribar a la gent i fer circular el teu missatge. En fi, segur que ens catosfarem un altre dia! Un plaer: però la propera vegada enlloc d’entrepans hi hem de posar alguna cosa més consistent, ok? Carles | 0.855313 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.carlespuigdemont.cat/2008/01/26/tornant-de-la-catosfera/ |
cawac_ca_20200528_3_103784 | Formulari de cerca
Cerca
Regala Òmnium
Aquest Nadal regala Òmnium als teus amics i familiars!
Vivim un moment il·lusionador. Entre molts. I molt diversos. Tots il·lusionats en el futur que ens espera i en el país que desitgem. A dia d'avui, Òmnium Cultural suma més de 36.000 socis, i és el suport de cadascun d'ells que ens dóna arguments per seguir treballant. Per això, aquest Nadal, t'animem a regalar Òmnium. A sumar amics i familiars en aquest projecte col·lectiu. Fes clic a sota i regala una alta de socis a Òmnium Cultural (per el període d'un any) a la persona que tu vulguis. | 0.719244 | curate | {"es": 0.03130434782608696, "it": 0.008695652173913044, "ca": 0.9391304347826087, "en": 0.020869565217391306} | http://www.omnium.cat/regala-omnium |
mc4_ca_20230418_16_244870 | TÈCNIQUES AVANÇADES DE PROCESSAT DIGITAL
CT10 : Considerar l'ètica i la integritat intel·lectual com a valors essencials de la pràctica professional, incloent-hi els valors d'igualtat.
Saber aplicar mètodes de la teoria de la informació, la modulació adaptativa i la codificació de canal.
Saber aplicar tècniques avançades de processament digital de senyal als sistemes audiovisuals.
Saber considerar l'ètica i la integritat intel·lectual com valors essencials de la pràctica professional, també els valors d'igualtat.
Saber adoptar el mètode científic en el plantejament i realització de treballs diversos, tant a nivell acadèmic com professional.
Saber gestionar la informació i el coneixement en l'àmbit disciplinar i fer servir, com a usuari, les eines bàsiques en TIC.
Asimilar los modelos estadísticos avanzados requeridos para el análisis y el diseño de los modernos sistemas de comunicaciones.
Adquirir la capacidad para implementar sencillos algoritmos de procesado avanzado de señal empleados en los modernos sistemas de comunicaciones, basados en la adaptación eficiente entre señales y canal.
Comprender y aplicar los conceptos de la teoría de la información y de la teoría de la codificación.
Adquirir la capacidad para analizar y diseñar sistemas de comunicaciones y audiovisuales modernos y eficientes, a nivel de sistemas.
Codi: 46800 | 0.559324 | curate | {"en": 0.029873039581777446, "ca": 0.542942494398805, "es": 0.4189693801344287, "it": 0.008215085884988798} | https://cvnet.cpd.ua.es/Guia-Docente/?wlengua=ca&wcodasi=46800&scaca=2019-20 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_580865 | "Ho han decidit ells", diu ala presidenta del PP català a Catalunya Ràdio. Topa amb el portaveu dels populars, Enric Millo, que considera que el que es parla a la Franja "és català, encara que es pugui dir d'altres maneres" La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, demana "respecte" pel canvi de nom de català a LAPAO a la Franja de Ponent que contempla la nova llei de llengües aprovada aquest dijous pel Parlament aragonès. En declaracions a 'El matí de Catalunya Ràdio', Camacho ha evitat valorar la pertinència de la nova denominació, i s'ha limitat a dir que "ho han decidit ells". Les declaracions de la líder dels populars catalans topen amb les que va fer el portaveu del partit al Parlament, Enric Millo, aquesta setmana. Millo va assegurar que el que es parla a la Franja "és català, encara que es pugui dir d'altres maneres". El portaveu popular va remarcar "l'evidència filològica" que nega el PP aragonès, impulsor del canvi de nom de la llengua a l'Aragó.http://www.ara.cat/politica/Camacho-demana-respecte-LAPAO-Franja_0_916708459.html
Qui ha de decidir que parlen a l'aragó són els filòlegs, que per alguna cosa es dediquen a debatre aquestes coses mitjançant criteris científics.
Entre els filòlegs i els ciutadans que parlen català o aragonès, que la gran majoria d'ells estan d'acord en que parlen català i/o aragonès i no lapao o lapipi -o com es digui-. | 0.878562 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_9_149057 | El Servei Català d'Ocupació ha concedit a l'Ajuntament de Sant Boi una subvenció de 979.000 euros. Aquesta quantitat, confiançada pel Fons Social Europeu, es destinarà a tres projectes ocupacionals, en el marc de la iniciativa 'Treball als barris". L'empresa municipal CORESSA gestionarà els projectes i contractarà 64 persones desempleades per portarlos a la pràctica.
El govern català ha concedit aquesta subvenció a l'Ajuntament de Sant Boi com a complement dels 6,7 milions d'euros aportats per a la realització del Pla de millora integral de Casablanca mitjançant les ajudes de la Llei de barris. La majoria dels contractes previstos seran de sis mesos.
Manteniment, anàlisi i atenció social
Un dels tres projectes subvencionats permetrà fer tasques de manteniment a diferents espais públics (neteja i millora de bancs, papereres, gronxadors...). El segon ajudarà a analitzar en profunditat, mitjançant enquestes, la situació social i econòmica del barri de Casablanca. El tercer és un pla d'ocupació que permetrà contractar personal tècnic especialitzat en el camp de l'atenció a les persones.
L'obtenció d'aquesta subvenció del govern autonòmic ha estat possible gràcies a la bona impressió causada pels projectes presentats des de Sant Boi. La nostra ciutat ha obtingut gairebé el 10% de l'import global de les ajudes previstes per a tot Catalunya, per a les que han presentat projectes més de 40 municipis. | 0.826693 | curate | {"ca": 1.0} | http://santboi.cat/NPremsaW.nsf/ca-WebNPremsa-BASE/C12570A40043BB01C12573BF00403E89?OpenDocument&Clau=tnoticies&Idioma=ca&Seu=N |
naciodigital_ca_20220331_0_69141 | L'Ajuntament de Tàrrega incorporarà al pressupost municipal una partida extraordinària de 6.000 euros destinada a subvencions per a petites empreses de caire social. En concret, els beneficiaris dels ajuts seran autònoms i microempreses que desenvolupin activitats d'economia social i col·laborativa. L'assignació es va aprovar per unanimitat en la sessió del ple celebrada aquest dijous al vespre.
L'equip de govern (CiU + PSC) ha dut a terme aquesta iniciativa a partir d'una proposta del grup municipal del Comú de Tàrrega (CdT), a l'oposició. D'altra banda, el ple va aprovar un manifest institucional que demana més recursos per millorar l'atenció als usuaris del CAP de la localitat. El text va rebre el suport de CiU, PSC i ERC i l'abstenció de CUP i CdT. E canvi, a la sessió es va rebutjar amb els vots contraris de CiU i ERC i l'abstenció del PSC una moció presentada per CUP i CdT "en suport als professionals del CAP de Tàrrega".
Segons l'Ajuntament de Tàrrega, el manifest aprovat també es posiciona "a favor dels professionals i la direcció del CAP de Tàrrega per les dificultats que comporta disposar de menys recursos per assolir l'òptim funcionament d'aquest servei públic". Les mateixes fonts indiquen que el text expressa alhora el compromís per traslladar al Departament de Salut i Gerència Territorial la sol·licitud de més recursos amb l'objectiu de millorar l'atenció als usuaris i les condicions de treball dels professionals del CAP.
Augment de la taxa del clavegueram per fer front al dèficit
En matèria fiscal, el ple va acordar augmentar la taxa del clavegueram per fer front al dèficit que arrossega el servei de manteniment de la xarxa, calculat en 17.000 euros durant l'exercici 2016. La taxa passarà de 0,1697 euros/m3 a 0,1855 euros/m3. La proposta va prosperà amb els vots favorables de CiU, PSC i ERC i l'abstenció de CUP i CdT.
El Ple també va donar llum verda per unanimitat a una modificació de les taxes per expedició de documents administratius. Fruit de l'acord, tramitar una alta o una baixa al registre municipal d'animals de companyia comportarà una taxa de 10 euros. Recentment l'Ajuntament de Tàrrega ha formalitzat un conveni amb el Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida per actualitzar el cens de mascotes al municipi i lluitar més eficaçment contra l'abandonament d'animals. D'altra banda, es vol millorar el servei d'atenció als propietaris a l'hora de localitzar el seus animals perduts, robats o extraviats. | 1 | perfect | {"ca": 0.978340825500613, "it": 0.021659174499387004} | https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/22944/tarrega-destinara-6000-euros-subvencions-petites-empreses-caire-social |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.