id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2301_ca_20230418_5_223582 | Etimologia: el nom del gènere, Bidens, deriva de les paraules llatines, bi, “dues”, i dens, “dents”, al·ludint a les dues arestes que pot tenir el seu fruit. Ferulifolia, no hem trobat el significat exacte de l’epítet específic, però sembla que amb les seves fulles es podrien aplicar càstigs físics, “fulla com a fèrula”.
Descripció: planta vivaç poc densa, reptant, de ràpid creixement, amb una altura de fins a 50 centímetres. Existeixen varietats amb aspecte més compacte. Les fulles, perennes, són molt fines i retallades en segments filiformes de color verd intens. Les seves atractives flors apareixen individualment sobre llargs peduncles, tenen forma d’estel, color groc (algunes varietats matisades de color taronja) i desprenen una lleugera olor a mel. La floració és llarga en el temps i abundant, cobrint quasi tota la planta.
Hàbitat: al seu hàbitat natural, apareix a la vora dels camins i carreteres en terrenys sorrencs. Florirà tant a ple sol com a mitja ombra. Pot resistir gelades de fins a -5 °C. Als llocs on no hi ha gelades floreix quasi tot l’any. Viu bé tant a sòls àcids com neutres o calcaris. El pH no és un factor limitant. Els terrenys poden ser argilosos, llimosos o sorrencs. Prefereix mantenir una certa humitat al substrat. Pot viure a sòls pobres però requereix un bon drenatge. És una planta que creix amb extraordinària facilitat i rapidesa, amb molt pocs requeriments. Requereix regs freqüents abundants mentre estigui en floració, sobretot a zones ventoses o molt caloroses. Les podes a principis de primavera rejoveneixen les plantes, encara que no poden ser molt severes. No requereix adobs especials i és força resistent a plagues i malalties.
Reproducció: per esqueixos a la primavera i la tardor. També per llavors. Hem de tenir en compte que la planta no és massa longeva.
Utilitats: vivaç molt interessant per la seva adaptabilitat i la vistosa floració, des de la primavera a l’arribada dels freds. És ideal per a rocalles. També per fer bordures o massissos de color. Planta que podem utilitzar com a entapissant i en jardins en pendent. També viu bé en testos i jardineres. En zones d’hiverns molt freds, s’utilitza com a planta de temporada.
Compártelo:
Twitter
Facebook
Correu electrònic
Pinterest
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionado
bidensBidens ferulifoliaverbena groga
Navegació d'entrades
Entrada prèvia PENTAS LANCEOLATA
Entrada següent OPHIOPOGON JABURAN
Deixa un comentari Cancel·la la resposta
Escriu aquí el comentari...
Fill in your details below or click an icon to log in:
Correu electrònic (necessari) (Address never made public)
Nom (necessari)
Lloc web
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out / Canvia )
Cancel·la
S'està connectant a %s
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
Δ
Cerca:
Arxius
Arxius Selecciona el mes Desembre 2019 (7) Novembre 2019 (15) Octubre 2019 (17) Setembre 2019 (19) Agost 2019 (29) Juliol 2019 (22) Juny 2019 (25) Mai 2019 (22) Abril 2019 (24) Març 2019 (5) febrer 2019 (33) gener 2019 (44) Desembre 2018 (22) Novembre 2018 (2) Juliol 2018 (1) Juny 2018 (1) Mai 2018 (1) Abril 2018 (5) Març 2018 (3) febrer 2018 (3) gener 2018 (8) Desembre 2017 (8) Octubre 2017 (2) Setembre 2017 (3) Agost 2017 (4) Juliol 2017 (11) Juny 2017 (11) | 0.734001 | curate | {"ca": 0.9034057545507928, "es": 0.014386376981796829, "en": 0.03963593658250147, "oc": 0.0026423957721667646, "ar": 0.01086318261890781, "ja": 0.009395184967704051, "it": 0.019377568995889608, "ru": 0.0002935995302407516} | https://arbresmediterrani.wordpress.com/2019/08/26/bidens-ferulifolia/ |
mc4_ca_20230418_5_408559 | DE LA VALL D'ALBAIDA ESTANT: d’agost 2011
un àngel ofereix un cor d'amor d'aigua beneïda-sant Esteve de Loarre
Ja veus,
ens estem morint d’amor,
encara amb dignitat,
i els nostres àngels ni s’immuten.
I, a voltes,
hi ha casualitats;
una vida sobradament
somorta, amb moltes
casualitats.
Els carrers fumegen l’escalfor de l’asfalt;
milers d’ulls anònims corren espantats
amb la gèlida veu del demà inestable;
hi ha estalvi per dormir,
hi ha son i sons martellejants,
hi ha passos incessants;
hi ha aquesta xafogor,
hi ha aquesta suor freda,
hi ha pressa, molta pressa.
Després hem perdut el temps
(o n’hem trobat massa)
i ni podem seure i xarrar sense importància,
ni hem aprés que és la tranquil·litat (efímera).
Aaron Franco ( Terrateig, 1987). (2006) Vòmits (Primer Premi de Poesia) I.E.S. de
Benigànim. Calidoscopi. Premis literaris Ciutat de Carcaixent 2005 (Pàg. 71-78). Bromera/LletraNova.
Publicat per Mercè Lloret a dimecres, d’agost 31, 2011
Etiquetes de comentaris: Aaron Franco, poetes valldalbaidins, Terrateig
Un altre lloc de descans
mirador des del pont Napoleó-Luz Saint Sauveur
Publicat per Mercè Lloret a dimarts, d’agost 30, 2011
Etiquetes de comentaris: Aielo de Malferit, Francesc Collado, poetes valldalbaidins
un descans en la passejada
Parada fràgil
Fa bo seure, de tornada, resseguint-te incrèdul
l’escorrim de suor del tors cap al sender panteixant del si
i la mirada capbussada al llac violeta,
dolç i salvatge
on els captaires demanen la teua almoina, Silvèlia.
Com que m’ofereixes molses esclatants d’embogiment
si el vent no passa amb el dit acusador de distàncies
sinó envaint l’espai immutable amb pas lent i tristor
una pregunta d’aniversari m’arriba en correu de gaseles
des delmeu foc fins al teu si, ara de gebre,
fent-me covar desigs d’anemones noves i garses lliures.
I mire d’obrir una finestra en el meu cor que tempteja,
cambra fosca on l’aigua torta clivella tots els anys,
els silencis clars
i va fen-los massissos, de pedra.
I ja tot ha esclatat en les mans de la nit
dibuixant els brogits dels astres que t’encasten l’ull.
El meu ull àvid n’ha comptat milers, de laments, en l’absència
com paperines mudes de cel reflectint l’horitzó d’un oasi
i confits adolorits de dents en una lluna trista de vidre malva.
Francesc Collado (1991) Aigüestortes. Premi de poesia ciutat de València, 1990. Bromera/poesia.
Publicat per Mercè Lloret a dijous, d’agost 25, 2011
100 anys d'Enric Valor
El senyor Valor
Hui, es compleixen els 100 anys del naixement d’Enric Valor.
Acabe de llegir el conte que per a l’ocasió l’amic Joan Olivares ha publicat al seu bloc, que, com bé diu, va escriure arran de la mort d'Enric Valor fa un temps, i m’ha emocionat, sí m’ha emocionat reconèixer que la llavor del “senyor Valor”, com li deien alguns, no ha estat estèril. La seua llavor, per mi, són les ganes de continuar contant històries, contes, relats. Inventar, crear, reelaborar. La imaginació i la il·lusió sempre al davant de tot, ara i per sempre.
Publicat per Mercè Lloret a dilluns, d’agost 22, 2011
Etiquetes de comentaris: Enric Valor, Rutes imprevistes
DISSABTE 27 D'AGOST NIT A LA FRESCA
Etiquetes de comentaris: Cartellera d'actes socioculturals
porta noble
Més enllà de la fàtua rutina
t'enlaires, ara majestuosa i gentil,
ara freda i misteriosa,
servant la frontera
del paradís;
en tant que jo, serf humil,
m'assec als teus peus,
oh porta capriciosa!
assajant les càbales
del vell conjur.
Sent solament fusta com ets,
d'on et ve el poder i la gosadia
de barrar-me el pas a mi,
que he estat ferit de sageta
per l'infant de Venus?
Colga, doncs, indiferència i joc
i enderroca els murs de la distància,
que muir de desassossec.
Francesc Mompó i Valls (l’Olleria 1955). DE LA FUSTA A L’AIGUA.
Presentació del poemari de la fusta a l'aigua
Publicat per Mercè Lloret a dijous, d’agost 18, 2011
Etiquetes de comentaris: Francesc Mompó, Olleria, poetes valldalbaidins
Font del grapat-Bèlgida
El temps ha assolat la casa de la memòria
i només queden badalls de records por on
fugen espaordides fugaces sargantanes.
Sobre un paisatge de runes, refermarem
sòlids pilars. Ara sabem que hem de conviure
amb retalls de dolor i esquerdes de tristesa.
Aprenem quatre certeses i construïm
la casa nova. Bastirem amb enderrocs
contraforts i murs. Perquè encara hem de tenir
un temps de goig vora el foc o a tocar de la
finestra, quan uns raigs de sol clar siguen llum
damunt la pols enlluernada, un or lleuger.
Ara ho sabem, que abans no ho sabíem.
I sabem que vindran borrons de primavera,
matins de llum concreta, vesprades d’ocres foscos.
I compartirem això amb esquinçalls de pena
i amb flames ensofrades de patiments pretèrits
i amb el mateix pesombre que haurà de retornar
irremeiablement, com l’atzar o la mort.
Antoni Espí Cardona (Bèlgida 1957)
Reconstrucció (XVII Premi Comas i Maduell de poesia)
Premis literaris Ciutat de Tarragona 2006.
Amb Reconstrucció tenim al davant un llibre de poemes fragmentat en quatre seccions i una divisa prèvia que obeeix a un impuls vital de l’autor; a mesura que ens fem majors ens adonem que, quan la mort va modificant el cercle familiar i amics, hem de reinventar-nos sense ells. A més a més, al llarg de la vida hi ha tantes petites morts, tants abandonaments, tantes frustracions, que hem de fer l’esforç ètic de mantenir-nos vius i dignes, cosa que no és possible si no reconstruíem contínuament la memòria – individual i col·lectiva – com a punt de referència dels dies que han de venir “irremeiablement, com l’atzar o la mort”.
Publicat per Mercè Lloret a dimarts, d’agost 09, 2011
Etiquetes de comentaris: Antoni Espí, Bèlgida, poetes valldalbaidins
El Xúquer entre Millares i Tous. Tot preparat per regar la Ribera
Per a Alícia Marqués
Regna la serena en la calma nit,
plàcida polsima el rou sobre els arbres,
àvida la terra el rep amb delit
com dolça carícia que afaiçona l’aire.
Els vells horts floreixen blanca tarongina,
ornant la contrada de bella prestància,
els bancals exhalen un goig fet fragància
que sorprés l’olfacte de sobte endevina.
Discreta discorre la corrent del riu,
albers, oms i salzes flaquegen son curs,
escoltant atents els bells mots que els diu,
són paraules d’aigua, remorós discurs.
La lluna llambreja a l’espill fluvial,
té cara de dona, sembla que somriu,
en aquest paratge d’un Xúquer ben viu
que amansit ens parla dins la nit coral.
Josep Lozano. L’estany dels Nàccares. L’Albufera.
Espectacular posta de sol en l'Albufera
Publicat per Mercè Lloret a dimarts, d’agost 02, 2011
Etiquetes de comentaris: Alginet, Josep Lozano, La Ribera Alta, Rutes imprevistes
Presentació de ‘La Delicada de Gandia’, de Vicenta Llorca i Manola Roig (18 de desembre, dilluns, a la Societat Coral ‘El Micalet’, 19.00 h)
Aaron Franco Àfrica Fanlo Aielo de Malferit Alcoi Alginet Alhambra(Ciutat Real) Almoines Alzira Àngel Cano Mateu Àngels Gregori Aniversari blocaire Aniversari blogaire Antoni Espí Antoni Ferrer i Perales Antoni Xumet Rosselló Antònia Vicens Antonio Coronzu Antonio Machado Any Joan Valls i Jordà Artana Ausiàs March Baix Segura Banyoles Barcelles de rebotiga Barcelona Begonya Pozo Bèlgida Bellreguard Beniarjó Beniatjar Benigànim Beniopa Burjassot Cançons nadalenques Carles Miret Estruch Carles Mulet Grimalt Carles Riba Carrícola Cartellera d'actes socioculturals Castelló de Rugat Catarroja Cocentaina concursos de poesia Consol Martínez Bella Cristelle Enguix David Mira Gramage Delfina Dauder Des del Pla de l'Estany. Notes literàries Dia de la Biodiversitat Dia de la Dona Dia Mundial de la Poesia Dones editorials el Barcelonès El Comtat El Grau El Tarragonès Elies Barberà Elx Encarna Sant-Celoni Enric Iborra Enric Sòria i Parra Enric Valor ES(crits) PERSO(nals) Ester Vizcarra Eva Dénia Felicia Fuster Festa Estellés Festival de poesia Francesc Collado Francesc M.Miret Francesc Mompó Francisco Brines Gandia Gaspar Jaén i Urban Gata de Gorgos Godella Guillem Calaforra Ibn Khafaja Ignasi Minyana Isabel Robles J.F.Foix Jaume Cabrè Jaume Pérez Montaner Jaume Pont Ibáñez Jesús Pobre Joan Antoni Matínez Schrem Joan Climent i Pascual Joan Elies Adell Joan Fuster Joan Guerola Joan Jordà i Sanchís Joan Maragall Joan Navarro Joan Oliver(Pere Quart) Joan Pellicer Joan Pla Joan Pla Villar Joan Valls i Jordà Joan Vicent Clar Joan Vinyoli Joana Raspall joc literari Josep Antoni Alfonso Josep Bonet Josep Enric Calero Martí Josep Lluís Roig Josep Lozano Josep Maria Balbastre Josep Piera Josep Sanchis Carbonell Just I. Sellés l'Alcoià l'Alcúdia de Crespins L'Alfas del Pi l'Horta La costera La Marina Alta La Plana Baixa La Ribera Alta La Safor La Selva La Vall d'Albaida Llanera de Ranes Lleida Lletra Lila Lluís Roda Lluís Solà Mallorca Manel Arcos Manuel Baixauli Manuel Sanchis Guarner Marc Gomar Marc Granell Maria Àngels Anglada Maria Antònia Salvà Maria Beneyto Maria Chesa Lai Maria Dolors Pellicer Maria Ibars i Ibars Maria Josep Escrivà Marina Baixa Marius Serra Marta Pessarrodona Martí Domínguez Mercè Climent Mercè Lloret Llopis Mercè Rodoreda Michel de Montaigne Miquel Ferrandiz Moisès Llopis i Alarcon Montixelvo Montserrat Abelló Olga Xirinacs Oliva Olleria Ontinyent Osona Otos Ovidi Montllor Ovidiejant Pego Pensaments ensobrats Pere Císcar Pere Salinas Pilar Castel Soler Pla de l'Estany Poesia algueresa poetes de l'Alcoià Poetes de la Marina Alta Poetes de la Safor poetes del Comtat poetes valldalbaidins Port de Pollença Publicacions llibres de festes Rafelcofer Ràfol de Salem Raimon Ramon Ramon Raquel Ricard revistes Ribera Baixa Ròtova Rutes imprevistes Sabadell Salvador Bolufer Salvador Espriu Salvador Jàfer i Sanxis sant Jordi santa Coloma de Farners Santanyí Senija Sergi Gómez Sueca Tarragona Tavernes de la Valldigna Teatre Teresa Pascual Terrateig Tetúan Tono Fornes Trobada Escoles en Valencià València Veïns singulars personatges particulars Vicent Alonso Vicent Andrés Estellés Vicent Baydal Vicent Olaso Vicent Sanxis Vicent Usó Vicent Valls González Vila-real Xaló Xàtiva | 0.8027 | curate | {"ca": 0.8859658102159893, "en": 0.02344149861807759, "vi": 0.0018425632101545706, "es": 0.04309550619305968, "it": 0.014740505681236565, "de": 0.005527689630463711, "pt": 0.005732418876036442, "fr": 0.011567202374859248, "ru": 0.003992220288668236, "oc": 0.004094584911454601} | https://delavalldalbaidaestant.blogspot.com.es/2011/08/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_50943 | Si et preguntes què veure a Irlanda en 4 dies, et proposo uns itineraris perquè puguis escollir el que millor s’adapti a les teves preferències. Irlanda és un país que per les seves dimensions és perfecte per fer una escapada curta. Convé, però, planificar molt bé els itineraris i tenir en compte que el país no té gaires autopistes; normalment se circula per carreteres en les que la mitjana de velocitat no pot passar dels 70 km / h. Cal tenir present que si fa bon temps a Irlanda hi ha moltes zones de pícnic on aturar-se i gaudir d’un berenar o un dinar.
Tenint en compte això us he preparat diverses propostes sobre què veure a Irlanda en 4 dies, complementant altres articles anteriors.
Què veure a Irlanda en 7 dies
Propostes per visitar Irlanda en 4 dies
Encara que el país ofereix una gran quantitat de possibilitats, he preparat una selecció amb aquells llocs que més ens van agradar a nosaltres els mesos que vàrem viure allà amb els nens. Donada l’excel·lent xarxa d’allotjaments, mitjançant els Bed and Breakfast que hi ha por tota l’illa, pots considerar aquests itineraris com una idea de partida per acabar modificant la ruta al teu gust.
1_ Dublín-Galway-Cliffs of Moher
Aquesta primera Proposta consistiria a dedicar tres dies ENTERS a Dublín i Deixar un per acer l’excursió Fins als penya-segats de Moher.
Dia 1 a Dublín
El primer dia és important llevar-se aviat i visitar el Trinity College, un lloc imprescindible fundat el 1592. En ell podràs veure el seu excel·lent museu (amb el llibre de Kells, ja he comentat en alguna ocasió que és molt interessant abans de anar-hi veure la pel·lícula d’animació que ens explica la seva llegenda), i la seva antiga biblioteca, una joia a nivell mundial.
A continuació podeu passejar pel carrer Grafton, el més comercial de Dublín, amb l’Església de Santa Teresa i el parc Stephens Green. A la tarda podeu dedicar-lo al carrer Dawson amb l’església de Santa Anna, que conserva una façana romànica impressionant. Com anem justos de temps no podrem visitar el Museu Nacional, el qual exigiria tot un matí, però podem quedar-nos amb la seva localització per a una propera visita. Si ens queda temps podeu recórrer el carrer Merrion St Upper, amb la Galeria Nacional, al costat del Museu d’Història Natural. Per finalitzar el dia podem anar als jardins del Parc Merrion Square amb la famosa estàtua del genial escriptor Oscar Wilde.
Parada en el Temple Bar
Dia 2 a Dublín
El dia següent podem començar amb el Castell de Dublín, a Castle Street, amb el seu Record Tower i la capella de Sant Patrici. A continuació podeu dirigir-vos a l’Església de St. Wertburgh i entrar al museu de la ciutat de Dublín, una visita que pot portar-vos unes tres hores però amb la qual coneixereu a fons, i de manera interactiva i amena, la capital d’Irlanda. Aquesta parada és molt convenient tant si viatges amb nens com amb adults. Si compres el tiquet conjuntament amb el de la Catedral de Christ Church t’estalviaràs uns euros i podràs veure aquest impressionant monument. Després de dinar pots dedicar la tarda al Parc i a la Catedral anglicana de Sant Patrici, realment espectacular, així com la Biblioteca Marsh, la més antiga d’Irlanda. Per acabar podeu sopar alguna cosa a la zona del Temple Bar i fer-vos la foto de rigor.
Dia 3 als penya-segats de Moher
Per tal de descansar una mica després de tant caminar, suggereixo fer l’excursió fins als penya-segats de Moher el tercer dia. D’aquesta manera encara us quedaria un dia més per si el temps es complica (cosa molt habitual a Irlanda) i decidissiu fer-la el darrer dia. En el cas que penseu contractar una excursió organitzada, informeu-vos bé de les condicions d’anul·lació. Moltes empreses us permeten canviar la data de l’excursió o donar-vos de baixa, però exigeixen un període mínim de preavís.
Els impresionants Cliffs of Moher
L’excursió fins als penya-segats convé començar-la molt aviat al matí. Teniu l’opció de contractar una excursió organitzada amb autobús (com comentava), o bé fer-la amb un cotxe de lloguer. En el trajecte podeu parar a esmorzar a la ciutat de Galway, una de les més interessants del país, visitar alguns dels castells, com el de Dunguaire o el Parc Nacional The Burren.
La visita als penya-segats és realment impressionant. És un dels paisatges més impressionant de tot Irlanda. Formen part de la coneguda com Wild Atlantic Way, la ruta costanera que recorre tota l’illa de nord a sud. Els penya-segats tenen més de 200 m. d’alçada i ofereixen unes vistes interessantíssimes, tant pel paisatge com per la fauna que habita prop d’ells, especialment aus aquàtiques.
Dia 4 a Dublín
L’últim dia de la nostra escapada la dedicarem a Dublín, concretament a la part més alta de la ciutat. Començarem a O’Connell Street, a on està l’Oficina Central de Correus. Des d’allà podem baixar per Grafton Street i gaudir de les típiques cases georgianes amb les portes de colors que han fet cèlebre a Dublín. Una bona opció per a aquesta última jornada a la capital d’Irlanda és visitar la fàbrica de Guinness, des de la qual tindrem unes vistes excel·lents de tota la zona. I per acabar us recomano una visita a alguna destil·leria típica, com la Jameson Destillery, abans de sopar en algun pub tradicional, per acomiadar-nos de Dublín al so de la música irlandesa, sempre tan alegre.
2_ Dublin-Killarney-Cliffs of Moher
Aquesta segona llista de coses a veure a Irlanda en 4 dies l’he dissenyat com a recorregut circular pel sud-oest d’Irlanda.
Dia 1 a Cork
El primer dia sortiríem aviat de Dublín amb destinació a la ciutat de Cork. Durant el camí podem organitzar algunes parades com a Rock of Cashel, antiga residència dels reis de Münster, o el petit poblet de Cobh, gairebé a tocar de Cork, a la costa, últim port que va visitar el Titanic abans de començar la seva primera i tràgica travessia. La tarda podem dedicar-la a passejar per la ciutat de Cork, una població molt agradable i animada, en la qual pots visitar la Catedral de Sant Finbar, la Presó de Cork, a la part alta de la ciutat o el Barri dels Hugonotes, el qual val la pena fer-ho caminant. Ens quedarem a dormir a Cork.
Dia 2 a Killarney
El segon dia el dedicarem a la ciutat de Killarney, visitant el Parc Nacional de Killarney, que guarda joies realment interessants com la Muckross House, una casa victoriana que ens permetrà sentir la forma de vida del segle XIX, o el Ross Castle , una meravella medieval del segle XV. La visita a l’interior del castell també resulta interessant ja que té mobles i tapissos antiquíssims. Podem dirigir-nos tranquil·lament cap a Limerick, ciutat en la qual abans de sopar tindrem temps de visitar algun dels seus monuments, com el Castell del Rei Joan, la Catedral de Sant Maria o el Hunt Museum. Un bon lloc per allotjar-nos és la mateixa ciutat de Limerick.
El Ross Castle a Killarney
Dia 3 als penya-segats de Moher
El tercer dia proposo dedicar-se completament a visitar els acantilats de Moher, recórrer una part d’ells i visitar algun dels llocs propers, com ara el Burren National Park, situat a 10 km., La Doolin Cave, a poc més de 9 km. Podem tornar a dormir a la ciutat de Limerick.
Dia 4 a Dublín
L’últim dia faríem el viatge de tornada a Dublín, amb tranquil·litat, com es fa tot en aquest país, per poder amarar-se de tot el que Irlanda pot oferir al viatger. Des de la ciutat de Limerick podeu arribar fins al preciós poble de Adare, amb el Castell de Desmond i el Convent Franciscà. També val la pena parar a dinar a la petita localitat de Roscrea, al comtat de Tipperary, i visitar el seu castell. Per acabar teniu la opció d’aturar-vos a sopar a la ciutat de Portlaoise (com alternativa a fer-ho a Dublín) i passejar una estona pels seus carrers. Aquesta localitat està a poc més de 90 minuts de la capital i, segons com aneu de temps, pot ser una bona alternativa.
3_ Dublín-Irlanda del Nord
Amb l’última proposta per a una escapada curta a Irlanda us enviem al país vehí d’Irlanda del Nord. Notareu el canvi des del mateix moment en què es creua la frontera, ja que la forma de ser dels irlandenses contrasta amb la dels britànics.
Dia 1 a Dublín i a Belfast
Us suggereixo una visita de mig dia a Dublín. Podeu dissenyar-la vosaltres mateixos amb part de les dades que he posat en les propostes anteriors, però us recomano no deixar de visitar el Trinity College amb la seva antiga biblioteca. Després a la tarda podeu agafar el cotxe i anar amb tranquil·litat cap a Belfast, ciutat en la que podeu parar a dormir.
Les runes de Newgrange
Durant el trajecte, que dura en total menys de dues hores, tindreu ocasió de fer alguna parada per fer un pícnic a mitja tarda, per exemple a la vall del Boyne, on hi ha les restes d’un impressionant complex funerari del megalític (3.000 aC ) El formen tres grans construccions: Newgrange, Knowth i Dowth. Una altra opció és fer una parada al monestir de Monasterboice, amb impressionants creus celtes de gran bellesa.
Les creus de Monasteirboice
Dia 2 a Belfast
La meva proposta per al segon dia és passar-lo a Belfast, una localitat amb una gran personalitat. Com a punts a destacar us diria que no podeu deixar de visitar les entranyes dels barris de Falls i de Shankill (el barri catòlic i el protestant, respectivament), en els quals més intensament es va viure el conflicte civil. Queden com a testimonis d’aquella època els murals a les cases i pels murs, com un llibre d’història a l’aire lliure. Encara que hi ha itineraris per fer pel teu propi compte, hi ha la possibilitat de contractar un tour amb un taxi, acompanyat per un irlandès que et guia i et posa en context de tot el que ha passat.
Una altra parada molt recomanable és el museu del Titanic, una magnífica instal·lació en la qual podreu gaudir tant els adults com els nens, mentre us fiqueu en la història de la seva construcció, en les condicions de vida de les persones que el van fabricar, o al luxe amb el qual va ser decorat el vaixell més famós de la història.
Murals de Belfast, testimonis de la història recent
Abans d’anar a dormir podeu passar la tarda pel barri de la Catedral, la zona més animada i cultural de Belfast, amb molts carrerons encantadors pels que és una delícia perdre.
Dia 3 a la Calçada del Gegant
Després d’un bon Irish Breakfast (un reconstituent esmorzar amb ous, bacó, patata i mongetes) podeu agafar la carretera cap a la Calçada del Gegant, una de les formacions geològiques més impressionants de quantes he vist. Durant el trajecte pots optar per recórrer la ruta costanera d’Antrim, visitant el poble de Carnlough. Pocs quilometres més enllà hi ha el pont de corda Carrick-a-Rede, un pas que utilitzaven antigament els pescadors per poder baixar al nivell del mar.
El pont de corda de Carrick-a-Rede
Quan per fi arribis a la Calçada del Gegant, et recomano que contractis una de les audioguies (estan en castellà), amb la qual podràs anar seguint les explicacions sobre les històries i llegendes relacionades amb la Calçada, així com gran quantitat d’informació geològica . Visitar la Calçada no porta més d’un parell d’hores, però us recomano que feu una excursió des de la base de la Calçada fins al cim. Són un parell d’hores per un camí gairebé sense turistes que val molt la pena.
La calçada del Gegant
El tercer dia podeu dormir en alguna localitat propera o bé a la ciutat de Londonderry, a poc més d’una hora.
Dia 4 a Londonderry
El nostre últim dia el passarem a la ciutat de Londonderry, la segona localitat d’Irlanda del Nord. Destaca la seva ciutat fortificada, l’única del país amb muralles, les quals van ser construïdes al segle XVII. També us recomano visitar la catedral de St Columb, o un museu sobre la història del conflicte entre les dues Irlandes: el Museum of Free Derry. El viatge de tornada fins a Dublín us portarà una mica més de tres hores. Segons l’hora de sortida encara podeu fer alguna parada per dinar en actitud de pícnic.
Tags: Vacances en famíliaViatges per Europa
Joan Torres
Viatger, blocaire i optimista empedreït. Lector d'amagat i pare a jornada completa. Viajero, blogero y optimista empedernido. Lector a hurtadillas y padre a jornada completa.
You may also like...
Esquiar a Àustria: Innsbruck
novembre 20, 2015
by Joan Torres · Published novembre 20, 2015 · Last modified novembre 28, 2019
Consells per fer turisme fluvial amb nens
abril 19, 2017
by Joan Torres · Published abril 19, 2017 · Last modified abril 20, 2017
Els mercats de Nadal a Gant
setembre 30, 2016
by Joan Torres · Published setembre 30, 2016 · Last modified maig 25, 2017
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti. | 0.775491 | curate | {"ca": 0.9425788056391573, "de": 0.0025344527166165057, "es": 0.023681292570885474, "en": 0.015602724536670363, "fr": 0.004831300491050214, "pt": 0.003247267543164898, "it": 0.007524156502455251} | https://www.valemany.com/blog/que-veure-a-irlanda-en-4-dies/ |
crawling-populars_ca_20200525_47_30811 | FSC Sector Generalitat
20 junio, 2019 by Jose Luis Perez Rodriguez
PROPERA REUNIÓ DEL GRUP DE FORMACIÓ DEL DARP
El grup de treball de formació del DARP ha estat convocat pel proper 4 de juliol d’enguany.
Aquest grup de treball té la finalitat de garantir la participació dels/de les treballadors/es durant el procés d’ elaboració i execució del Pla de Formació anual. Les principals tasques del grup són: participar en la detecció de necessitats formatives, proposar activitats formatives i fer el seguiment del Pla anual (sol·licituds, inscripcions, criteris generals de selecció als cursos i execució econòmica).
L’ordre del dia de la reunió és el següent:
Estem a la teva disposició per a qualsevol comentari, proposta, suggeriment, consulta, etc, que en vulguis fer sobre la formació de les treballadores i treballadors del DARP. Ens ho pots fer arribar al nostre correu electrònic [email protected].
CCOO US CONTINUAREM INFORMANT
Filed Under: CCOO informa, Nota Informativa
Si ets afiliat o afiliada demana-la per email ([email protected])
Si ets afiliat o afiliada demana-la per email ([email protected])
Via Laietana, 16, 7a planta
08003 Barcelona
93 481 27 00
[email protected]
www.agentsrurals.ccoo.cat
www.agrupaciopresons.ccoo.cat
www.ccoo.cat/fsc
Copyright © 2020 · eleven40 Pro Theme on Genesis Framework · WordPress · Log in | 0.673478 | curate | {"en": 0.18702290076335878, "ca": 0.783206106870229, "es": 0.020610687022900764, "tr": 0.00916030534351145} | : /052-darp-propera-reunio-grup-formacio/ |
cawac_ca_20200528_9_22767 | Notícies
Els jocs al carrer: una bona opció per a la Festa Major
La companyia de jocs de QUIRALIA disposa de diferents muntatges de jocs que ofereix per a la dinamització d'activitats infantils i familiars a Festes Majors per aquest estiu.
Amb més de seixanta jocs, tots en format dimensionat i dissenyats i produïts per la propia companyia de joc , QUIRÀLIA els ofereix per a la dinamització dels espais i actes infantils i familiars de les festes majors d'enguany.
Dirigit a un públic infantil, juvenil i familiar, els jocs al carrer permeten la interacció entre els veïns i les veïnes d'una forma lúdica i educativa, recuperant els valors i costums del joc i la vida al carrer.
Aquests muntatges de jocs són ideals per a l'agenda d'actes infantils, juvenils i familiars d'una Festa Major, fira o esdeveniment cultural. | 0.802663 | curate | {"pt": 0.00980392156862745, "ca": 0.9901960784313726} | http://www.quiralia.cat/noticies.php?id=11&page=37&titol=Els+jocs+al+carrer%3A+una+bona+opci%F3+per+a+la+Festa+Major |
racoforumsanon_ca_20220809_0_383411 | Llevo desde ayer viendo las imágenes del funeral de Samuel Paty. Y no puedo dejar de pensar en que falta un ataúd al lado, el del niño de 18 años que lo mató y murió abatido por la policía en el mismo momento. Fracaso de todos, una vez más. pic.twitter.com/2i2Pr6D2uI— Agueda Quiroga Consuelo) October 23, 2020Traducció: Porto des d'ahir veient les imatges de l'funeral de Samuel Paty. I no puc deixar de pensar en què cal un taüt a la banda, el de l'infant de 18 anys que el va matar i va morir abatut per la policia en el mateix moment. Fracàs de tots, un cop més.
L'estupidesa humana és il·limitada. Aquesta segurament també deuria creure que en Younes Abouyaaqoub era una pobra criatura rebel. | 0.586104 | curate | {"es": 0.34492753623188405, "ca": 0.6550724637681159} | |
mc4_ca_20230418_10_713695 | curs de conversa en francès (conversa)
Amb el curs de conversa en francès, que es dirigeix especialment a aquells que ja tenen coneixements de la llengua, es practica la part oral de l’idioma, ajudant a l’alumne a millorar la seva comprensió i expressió parlant amb un natiu. La llengua del nostre país veí continua sent una de les més importants al sector turístic, les relacions internacionals i empresarials. Hi ha molta gent que té una bona base gramatical del francès però necessiten millorar la seva fluïdesa. Aquest és el curs ideal per a ells!
A Clase Barcelona ens preocupem pels alumnes i oferim aquest curs de conversa per tal de generar un entorn segur on la prioritat és millorar dia a dia l’expressió oral en francès. Amb debats, lectura d’articles periodístics, xerrades sobre art, música, cinema, o qualsevol altre tema d’interès per a l’alumne, es practica la pronunciació, la comprensió oral, les frases fetes i la fluïdesa. A més a més, sempre que és necessari, també es repassen els conceptes de la gramàtica que l’alumne té més oblidats. La nostra prioritat és que millores la teva expressió oral per tal d’augmentar les teves oportunitats al mercat laboral internacional.
Si ens vols conèixer millor, consulta la nostra Galeria de Fotos. Al nostre curs de conversa en francès, practicaràs en grups reduïts i amb els nostres professors natius per tal de millorar dia a dia el teu nivell i la teva expressió. | 0.85801 | curate | {"ca": 1.0} | https://barcelona-sprachschule.de/ca/cursos-didiomes/curs-de-conversa-en-frances/ |
macocu_ca_20230731_7_190432 | Fonts de Taradell
A partir de l'antic llibre de Les fonts de Taradell, proposo que se'n faci una revisió per actualitzar les dades, i afegir-hi els paràmetres de localització GPS.
Taradell té una quantitat important de fonts, algunes de les quals estan en un estat malmès, d'altres gairebé se n'ha esborrat la seva existència, moltes tenen un accés difícil, i la majoria d'elles no estan senyalitzades. Crec que aprofitant el projecte que està realitzant l'Ajuntament actual de donar a conèixer recorreguts al voltant dels rius, rieres i antics molins, la meva proposta s'hi podria encabir perfectament.
A més, turísticament pot ser un altre element atractiu per afegir als molts que tenim.
Aquesta és una proposta que beneficiaria, d'una banda, la gent de Taradell que podria ampliar els recorreguts i els motius de les seves caminades per l'interès de trobar-les i gaudir-les, i, d'altra banda, els turistes que ens visiten i que volen conèixer el nostre municipi.
Empremta digital | 0.819887 | curate | {"fr": 0.017400204708290685, "ca": 0.9662231320368475, "en": 0.016376663254861822} | |
wikipedia_ca_20230401_0_219761 | Notoraja sticta
Notoraja sticta és una espècie de peix de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.
Morfologia.
- Els mascles poden assolir 62,7 cm de longitud total.
Hàbitat.
És un peix marí, de clima temperat i demersal que viu entre 820-1.200 m de fondària.
Distribució geogràfica.
Es troba a l'Oceà Índic oriental: Austràlia Meridional.
Observacions.
És inofensiu per als humans. | 1 | perfect | {"en": 0.0391644908616188, "ca": 0.9321148825065274, "pt": 0.028720626631853787} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=219762 |
oscar-2201_ca_20230904_13_8501 | Al mateix dipòsit podreu sol·licitar accedir al vehicle per agafar la vostra documentació i presentar-la a la finestra d’atenció al ciutadà.
A partir de quin moment començaré a abonar estades d’estacionament?
Les primeres 4 hores, des del moment de l’ingrés en el dipòsit i sempre dins del mateix dia, estan exemptes de pagament.A partir de 10 hores (fins a 24 hores) es cobrarà la tarifa d'un dia.
En cas d'haver efectuat el pagament online, disposareu de 4 hores addicionals i gratuïtes.
De quant temps disposo per anar a buscar el vehicle al dipòsit, abans de que considerin que està abandonat?
Passats 60 dies des de l'ingrés del vehicle, aquest entraria en situació d’abandonament i es procediria al desballestament del vehicle si aquest no fos retirat.
Un cop notificat al propietari, disposareu d’un termini aproximat de 30 dies més.
De quines modalitats de pagament disposo per abonar les taxes del servei de grua?
Pagament presencial en efectiu o amb targeta de crèdit:
A les finestretes dels Dipòsits Municipals.
Als caixers automàtics dels Dipòsits Municipals.
Pagament online: podeu estalviar temps realitzant el pagament online en el mateix procés de consulta al quadre de cerca a la pàgina d'inici.
Altres modalitats específiques de pagament: Podeu consultar-les a la pàgina web de l’Oficina Virtual de l’Ajuntament de Barcelona.
És obligatori pagar la multa per retirar el vehicle?
No, si sou un ciutadà amb residència a Espanya. El que sí que és obligatori és pagar la tarifa de retirada de la grua.
No obstant, si pagueu la multa en el moment de procedir a la recollida del vostre vehicle, i si esteu encara dins del període de pagament voluntari, us podreu beneficiar d’un 50% de descompte.
Els ciutadans sense residència a Espanya sí que estan obligats a abonar la multa en el moment de la retirada del vehicle, amb el descompte del 50%, si encara es troben dins del període de pagament voluntari.
Puc fer el recurs al mateix dipòsit?
No. Els recursos es fan a l’Ajuntament de Barcelona o a les seus de Districte.
Al dipòsit on tramita la sortida podreu demanar els impresos per fer-ho i les adreces on ho podeu presentar o enviar.
Si hi ha un vehicle obstruint el meu gual, si un vehicle sense distintiu està estacionat a una reserva per a persones amb diversitat funcional, si el meu vehicle està bloquejat per un altre, què he de fer?
Trucar al 112. Els serveis sol·licitats pels ciutadans sempre han de ser sol·licitats a través de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Per què ha retirat la grua el meu vehicle?
L'actuació de la grua municipal està regulada per la següent normativa
Ordenança de circulació de vianants i de vehicles. Art. 63.
Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial. Art. 105.
El meu vehicle ha estat mogut per l’Ajuntament, com puc saber la nova ubicació?
Introduint la matricula al quadre de cerca a la pàgina d'inici.
Trucant al telèfon 937065250.
Com és que l’han mogut?
L’Ajuntament, per diversos esdeveniments, obres, actes esportius o lúdics de la ciutat de Barcelona, té la potestat de moure els vehicles i objectes que siguin necessaris per la realització dels actes, segons recull les Ordenances Municipals.
Necessito que moguin uns vehicles del carrer, què he de fer?
En primer lloc heu de demanar el corresponent permís d’ocupació d’un espai públic a una seu de Districte de l’Ajuntament.
Posteriorment, amb el permís ja concedit, haureu de passar per un dels dipòsits municipals, i allà us faran el corresponent cobrament, en funció de la previsió de vehicles a moure per part de la grua.
Finalment, un cop realitzats els moviments, us faran la factura definitiva, en base al temps utilitzat i els vehicles moguts.
Si no vull el meu vehicle, què he de fer?
Si el vehicle que ja no voleu es troba al carrer, podeu fer la cessió en favor de l’Ajuntament en lloc d’abandonar-lo i nosaltres ens encarreguem de tot, gratuïtament, desballestament i baixa a la DGT. Cessió de vehicles.
Si he donat de baixa un vehicle, com puc tramitar la T-Verda per a viatjar en Transport Públic?
Si heu cedit el vehicle en favor de l’Ajuntament de Barcelona per a la seva destrucció i voleu tramitar la T-Verda, heu de sol·licitar el Certificat de Destrucció. El podeu demanar en el moment d’efectuar la cessió del vehicle als Dipòsits Municipals. També podeu realitzar el tràmit presencial als Punts d’Atenció Ciutadana de B:SM amb cita prèvia, trucant al telèfon d'informació del Servei de Grua Municiapl (937065250) o escrivint a l’adreça de correu electrònic [email protected].
El certificat de destrucció es podrà recollir als Dipòsits Municipals als 15 dies de la sol·licitud.
Per a més informació sobre els requisits i la tramitació de la T-Verda podeu consultar la pàgina web de l’AMB.
El meu vehicle té danys que abans no tenia i que crec que els ha causat la grua, què he de fer?
En cas de que el vostre vehicle hagi estat ingressat en un dipòsit concret, caldrà que presenteu la vostra reclamació en aquest mateix dipòsit.
En cas de que hagi estat mogut a causa de la realització d’un esdeveniment, podreu presentar la vostra reclamació a qualsevol dels dipòsits municipals.
Disposeu de cinc dies per fer la reclamació a partir de la sortida / moviment.
Vull fer una reclamació (No recurs)
Podeu introduir la vostra reclamació a la pàgina d’Atenció en Línia de l’Ajuntament de Barcelona
Podeu trucar al telèfon 010
Atesa la meva diversitat funcional, vull saber si podré accedir amb cadira de rodes a les instal·lacions?
Els nostres dipòsits de Badajoz i Joan Miró disposen d’ascensors per accedir a les zones d’atenció al ciutadà. Al dipòsit de Sant Genís, el nostre personal us ajudarà a accedir a la zona d’atenció al ciutadà. | 0.761557 | curate | {"ca": 0.9820985466146757, "en": 0.001772421127259837, "es": 0.016129032258064516} | https://gruamunicipal.ajuntament.barcelona.cat/faqs |
oscar-2301_ca_20230418_3_36310 | A les estones lliures de les últimes setmanes (i mesos) he pogut anar muntant un nou capítol de l’Homme Triste, la webserie que porto fent de fa temps sobre la depressió (més o menys). Podeu veure tots els capítols aquí mateix, al seu canal de youtube o entrant a la pàgina web. | 0.806539 | curate | {"ca": 1.0} | https://laboinaproduccions.com/2020/12/03/webserie-lhome-triste-2-5/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_14979 | Mediació de conflictes. Divorci i separació mutu acord.Teràpia i convivència. Mediación de conflictos. Divorcio y separación mutuo acuerdo. Terapia y convivencia. Psicología y terapia.
Páginas
Pàgina d'inici BLOG
Qui soc
Serveis
TRAINING
Per a saber més
PREMSA
Contactar
Vinculació a Logos Media
Em complau compartir la meva vinculació professional a Logos Media a Barcelona, compaginat amb Humanalia a Granollers.
& Agraeixo la confiança dipositada per les professionals que integren Logos Media, companys i companyes de dues dècades de camí en la mediació de conflictes.
El primer encàrrec ha estat la coordinació del Màster de mediació i gestió col·laborativa de conflictes 5a edició que Logos Media organitza amb el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya | 0.661017 | curate | {"ca": 0.8130841121495327, "es": 0.1375166889185581, "pt": 0.018691588785046728, "ja": 0.010680907877169559, "en": 0.020026702269692925} | https://humanaliahumanalia.blogspot.com/ |
cawac_ca_20200528_4_35309 | El senyor Alcalde dóna la paraula al senyor secretari de l'Ajuntament de Montblanc, Antoni Garcia Jiménez, el qual dóna lectura a la proposta d'acord que es sotmet a debat i votació, essent el seu literal el següent:
Atès que el Ple de l'Ajuntament de Montblanc en la seva sessió de 20 de juny de 2011 va delegar a la junta de Govern local entre altres les següents competències:
La concertació de les operacions de crèdit la quantia acumulada, dins de cada exercici econòmic, excedeixi del 10% dels recursos ordinaris del pressupost, i les de tresoreria, que li correspondran quan l'import acumulat de les operacions vives en cada moment superi el 15 % dels ingressos corrents liquidats en l'exercici anterior, tot això de conformitat amb el que disposa la Llei reguladora de les hisendes locals
l'adjudicació de concessions sobre els béns d'aquestes i l'adquisició de béns immobles i drets subjectes a la legislació patrimonial quan el seu valor superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost i l'import de tres milions d'euros.
Vist l'art 13.6 de la llei 30/1992 i 8.5 de la Llei 26/2010 de procediment administratiu de Catalunya, estableixen que l'òrgan que ha delegat la competència podrà revocar en qualsevol moment la delegació conferida, per l'exposat es proposa l'adopció dels següents acord:
Primer : Revocar la delegació de l'exercici de les competències esmentades en la part expositiva d'aquesta proposta.
Segon: un cop exercides les competències esmentades en aquesta sessió de ple, tornin a ser delegades a la Junta de Govern Local.
Intervé el Sr. Alcalde, diu: Davant de certs comentaris que s'han fet, considero que davant els temes essencials és millor una absoluta participació i tornar-les al Ple, amb un exercici de radicalitat democràtica. Estic orgullós de fer aquest canvi.
Intervé el Sr. Pere Domènech, diu: Té tota la raó, normalment quan governem tendim a passar competències a la comissió de govern, molts cops per estalviar-nos tràmits. Vostè ho està fent com moltes coses de les que fa, ho està fent tard. Quan en el tema que es refereixen aquestes competències, ja ha pres decisions. Estem a misses dites, una vegada més. Ara li votaré en contra, convençut i rotund pel motiu exposat.
Intervé el Sr. Antoni Gutiérrez, diu: Celebrem que aquestes competències retornin al Ple. En principi votarem a favor, condicionat a la següent pregunta: si té intenció que sigui provisional o pels propers tres anys.
Intervé el Sr. Manel Requena, diu: Si som conseqüents amb el que es va aprovar en el darrer Ple, per majoria absoluta, hauríem de votar que si, i nosaltres votarem a favor. Creiem que ja no s'havia de fer abans el que es va fer, realment la democràcia s'hagués demostrat llavors. Estem molt d'acord en la primera part, però no en la segona part quan es diu que serà provisional, tot i això el nostre vot serà afirmatiu. El que no es correcte es que sovint ens assabentem de les decisions al bar o al carrer, i com a regidors no se'ns informi prèviament. Nosaltres diem que si a aquesta revocació, per que nosaltres no ho haguéssim proposat mai.
Intervé el Sr. Matias Vives, diu: A la Comissió informativa vaig sortir sense saber el per que fèiem aquest Ple avui. Entenc que és un Ple de rebot, de “rabieta”. Que es plantegi que el Ple recupera aquest punt, però només per avui, demostra que l'equip de Govern és un dia de 365. Aquest Ajuntament ha perdut una oportunitat de fer les coses molt ben fetes. Vostè sap que tenia dificultats en el seu grup per la compra de la Cooperativa i va venir a buscar a l'oposició. I nosaltres el vam votar amb entusiasme. I si amb això ajudàvem a resoldre el problema de la Cooperativa, fantàstic. Però l'endemà vostè ja tenia l'acord i ja se'n va oblidar de tots els regidors d'aquesta oposició, fent les coses sol, i incomplint coses d'aquell Ple, que eren garanties de bon fer. Per tant nosaltres li votarem que no.
Intervé el Sr. Francesc Benet, diu: Sovint no puc entendre si hi ha un sol grup o varis grups a l'oposició. Entenem que aquest punt té la suficient importància per sotmetre-la a votació. Aquesta legislatura té unes normes de joc, i en l'anterior tenia unes altres normes, són perfils diferents. En diferents ocasions he insistit que podeu venir i preguntar-nos, no sempre ha de ser l'equip de govern qui faci les notificacions. Amb 1 any que portem, tant sols un regidor m'ha fet una consulta. Us animaria a venir més sovint. Nosaltres votarem a favor d'aquest punt.
Intervé el Sr. Alcalde, diu: En tots els Ajuntaments que hi ha majories estables, es deleguen aquestes competències a la comissió de govern. Però bé, ja estic acostumat a que el que és bo per Valls no ho és per Montblanc, i el que és bo per Reus tampoc és bo per Montblanc. El resultat electoral va donar aquesta majoria absoluta, i tenim de fer-ne ús. Però no vull que hi hagi cap dubte que ocultem cap informació. Avui hi ha aquest punt, però si hi ha punts en un futur importants, no en dubtin que ho proposarem al Ple.
Intervé el Sr. Pere Domènech, diu: Potser que si que no sap on és vostè, i els vots seran diferents. Per tant, en aquest aspecte està fora de joc, i jo el considero un demòcrata per governar, però ho ha fet a meitat del procés. No crec que vostè sigui opac, però no fa les coses com crec que s'haurien de fer si hi hagués un pèl més de radicalitat democràtica. I quan es fan canvis importants ens hauríem d'enterar de la seva boca i no al bar. Sovint demano informació al secretari, interventor o als funcionaris de la casa.
Intervé el Sr. Manel Requena, diu: De pinya no n'hi ha cap, per que uns votarem a favor i altres en contra, per tant no anem tots a una. El dia que ens vam assabentar al bar del crèdit que s'havia fet, justament el dia abans havíem estat amb el Sr. Alcalde i no ens va comentar res d'això.
Finalitzat el debat de l'assumpte, es sotmet a votació, el qual es aprovat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació .
El senyor Alcalde dóna la paraula al senyor Interventor de l'Ajuntament de Montblanc, Albert Estebanez Lopez, el qual dóna lectura a la proposta d'acord que es sotmet a debat i votació, essent el seu literal el següent:
Vist l’informe de reparament suspensiu 7/2012 formulat des de la intervenció de l’Ajuntament amb data 8 de juny de 2012 per manca de consignació pressupostària.
Vist el decret d’alcaldia número 132/2012, en el qual es suspèn la tramitació de l'expedient corresponent a la segona certificació de l'obra d'urbanització del Carrer Senan, per import de 28.908,55 euros.
Vist l’article 217 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, en el qual s’estableix que correspondrà al Ple la resolució de les discrepàncies dels reparaments en els supòsits d’insuficiència o inadequació del crèdit.
Es proposa al Ple l’adopció dels següents acords:
PRIMER: Resoldre les discrepàncies posades de manifest per l’informe de reparament de la intervenció, en relació al pagament de la segona certificació de l'obra del carrer Senan, per import de 28.908,55 €.
SEGON: Notificar el present acord a la Tresoreria Municipal per a que es faci efectiu d’acord amb el pla de disposició de fons.
Intervé el Sr. Pere Domènech, diu: La intervenció del Sr. Interventor és totalment correcte, però no queda clar que és això d'un reparament. Això és un reparament que necessita l'acord de Ple per llevar-lo, i penso que no s'explica prou clar per que el públic en general pugui entendre-ho correctament.
Intervé el Sr. Carles Carreras, diu: El nostre vot serà positiu, per que és un tema que ve de llarg i es bo que es solucioni aquest assumpte amb aquest reparament.
Intervé el Sr. Agnès Ribó, diu: Es bo que es resolgui aquest tema, que ve de llarg i es pagui el que s'hagi de pagar i que s'acabi aquest carrer, i quan arribi aquest moment haurem de decidir. Nosaltres votarem que si.
Finalitzat el debat de l'assumpte, es sotmet a votació, el qual es aprovat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació .
El senyor Alcalde dóna la paraula al senyor Interventor de l'Ajuntament de Montblanc, Albert Estebanez Lopez, el qual dóna lectura a la proposta d'acord que es sotmet a debat i votació, essent el seu literal el següent:
1. Per providència d’alcaldia de data 8 de juny de 2012, s’inicia l’expedient per concertar una operació de crèdit a llarg per regularitzar inversions d'exercicis tancats
per import de 480.000 € a l’empara de l’article 49.1 del TRLHL.
2.El prèstec es concerta per refinançar les inversions d’anualitats anteriors al 2011 següents:
PARTIDA
NOM OBRA
ANY OBRA
PRESSUPOST
SUBVENCIONS
PRÈSTECS JA SOL.LICITATS
APORTACIÓ AJUNTAMENT (cal finançar)
ALTRES
155
61900
ARRANJAMENT VIES PÚBLIQUES
2010
134.915,35
0,00
0,00
134.915,35
0,00
454
60001
CAMINS
2010
12.000,00
4.500,00
0,00
7.500,00
0,00
155
61155
CARRER MAJOR/CARRER RIBER 5a FASE
2010
92.177,49
87.568,60
0,00
4.608,89
0,00
334
62226
LOCAL SOCIAL LA GUARDIA FASE 2
2010
121.410,77
60.000,00
0,00
6.070,54
55.340,23
321
63201
OBRES CEIP LES MURALLES
2010
29.332,79
0,00
0,00
20.000,00
9.332,79
342
63205
ADEQUACIÓ PAVELLÓ CASAL MONTBLANQUÍ
2010
8.631,26
6.158,34
0,00
2.472,92
0,00
491
63206
ADEQUACIÓ CASAL D'ENTITATS
2010
175.391,89
0,00
0,00
2.500,00
172.891,89
342
63212
INSTAL.LACIONS ESPORTIVES
2010
14.805,23
0,00
0,00
14.805,23
0,00
432
62709
REDACCIÓ PROJECTES D'INVERSIÓ
2009
81.613,69
0,00
50.000,00
31.613,69
0,00
432
60113
OBRES BRIGADA MUNICIPAL
2008
41.740,00
0,00
0,00
29.383,74
12.356,26
443
62205
NÍNXOLS CEMENTIRI
2007
67.262,28
0,00
7.262,68
59.999,60
0,00
751
62207
INSTAL.LACIONS OFICINA DE TURISME
2007
11.350,46
0,00
0,00
11.350,46
0,00
451
62225
LOCAL SOCIAL LILLA
2007
11.000,00
4.102,00
500,00
6.398,00
0,00
521
62605
INFORMÀTICA
2007
18.920,45
0,00
11.992,45
6.928,00
0,00
460
63200
TEULADA LOCAL SOCIAL EL PINATELL
2007
37.732,85
23.232,85
0,00
14.500,00
0,00
511
63504
ENLLUMENAT PEDANIA DEL PINETELL
2007
38.136,30
29.193,32
0,00
8.942,98
0,00
453
61150
RESTAURACIÓ MURALLA
2007
256.889,44
55.000,00
0,00
35.000,00
166.889,44
453
61130
TORRE PRENAFETA
2007
22.000,00
7.000,00
0,00
9.000,00
6.000,00
432
60107
URBANITZACIÓ CARRER DE LA VINYA
2006
85.544,69
48.655,67
35.344,33
1.544,69
0,00
432
61003
ARRANJAMENT PLAÇA DE CATALUNYA
2006
53.109,24
18.856,88
0,00
34.252,36
0,00
511
61132
URB. CARRETERES, CAMINS VEINALS
2006
8.090,98
3.727,27
0,00
2.840,39
1.523,32
751
62200
OBRES I MOBILIARI OFICINA DE TURISME
2006
6.767,10
0,00
0,00
6.767,10
0,00
521
62600
RENOVACIÓ EQUIPS INFORMÀTICS
2006
35.861,29
19.300,00
8.000,00
6.057,78
2.503,51
432
61003
ARRANJAMENT PLAÇA CATALUNYA
2006
53.109,24
18.856,88
0,00
34.252,36
0,00
511
62306
XARXA BANDA AMPLE
2006
179.952,22
0,00
0,00
3.000,00
176.952,22
TOTAL
1.597.745,01
386.151,81
113.099,46
494.704,08
603.789,66
L’operació es pot realitzar amb les següents condicions financeres:
Tipus d’interès i marge: EURIBOR a 6 Mesos més 4,00 %., període de revisió semestral, termini total en anys: 7.5, període de carència: 1.5 anys, comissió d’obertura: 0,500% sobre l'import del préstec, comissió d’estudi: 0,500% sobre l'import del préstec, Garanties: - Afectació ingressos (Incompliment): derivats de la Subvenció de Departament de Governació i Administracions Púb. Penyora dels drets d'ingressos derivats del Fons de Cooperació Local de Catalunya, en cas d'impagament.
3. Analitzades l’oferta presentada per l’ICF, aquesta compleix els requisits.
4. L’interventor i el secretari han emès els corresponents informes.
FONAMENTS DE DRET
1. D’acord amb l’article 49 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (i l’article 36.2 del RD 500/90, de desenvolupament de la Llei, en cas de modificació del pressupost per crèdit extraordinari i suplement de crèdit), les despeses d’inversió es poden finançar amb operacions de crèdit.
2. L’Ajuntament de Montblanc té el pressupost de l’exercici corrent aprovat.
3. Cal tenir en compte l’article 165.1 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, amb relació a l’article 19.3 del RDL 2/2007, de 28 de desembre, pel qual a’aprova el Text Refós de la Llei general d’estabilitat pressupostària (TRLGEP):
a/ El pressupost general, incorporant-hi l’operació financera en tràmit, s’ajusta al compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària de conformitat amb l’article 19.3 del TRLGEP, la qual cosa posa de manifest la seva capacitat de finançament.
De conformitat amb l’article 23 del TRLGEP i l’article 25 del Reglament de desenvolupament de la Llei general d’estabilitat pressupostària , l’autorització a les Entitats Locals per a realitzar operacions de crèdit atès l’article 53 del TRLRHL , haurà de tenir en compte el compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària.
Per l'exposat es proposa l'adopció dels següents acords:
1. Concertar una operació de crèdit a l’empara de l’article 49.1 del TRLHL, en la modalitat de préstec a llarg termini, amb l’Institut Català de Finances, per un import de 480.000 €, per regularitzar els projectes d’inversió d’exercicis tancats següents:
PARTIDA
NOM OBRA
ANY OBRA
PRESSUPOST
SUBVENCIONS
PRÈSTECS JA SOL.LICITATS
APORTACIÓ AJUNTAMENT (cal finançar)
ALTRES
155
61900
ARRANJAMENT VIES PÚBLIQUES
2010
134.915,35
0,00
0,00
134.915,35
0,00
454
60001
CAMINS
2010
12.000,00
4.500,00
0,00
7.500,00
0,00
155
61155
CARRER MAJOR/CARRER RIBER 5a FASE
2010
92.177,49
87.568,60
0,00
4.608,89
0,00
334
62226
LOCAL SOCIAL LA GUARDIA FASE 2
2010
121.410,77
60.000,00
0,00
6.070,54
55.340,23
321
63201
OBRES CEIP LES MURALLES
2010
29.332,79
0,00
0,00
20.000,00
9.332,79
342
63205
ADEQUACIÓ PAVELLÓ CASAL MONTBLANQUÍ
2010
8.631,26
6.158,34
0,00
2.472,92
0,00
491
63206
ADEQUACIÓ CASAL D'ENTITATS
2010
175.391,89
0,00
0,00
2.500,00
172.891,89
342
63212
INSTAL.LACIONS ESPORTIVES
2010
14.805,23
0,00
0,00
14.805,23
0,00
432
62709
REDACCIÓ PROJECTES D'INVERSIÓ
2009
81.613,69
0,00
50.000,00
31.613,69
0,00
432
60113
OBRES BRIGADA MUNICIPAL
2008
41.740,00
0,00
0,00
29.383,74
12.356,26
443
62205
NÍNXOLS CEMENTIRI
2007
67.262,28
0,00
7.262,68
59.999,60
0,00
751
62207
INSTAL.LACIONS OFICINA DE TURISME
2007
11.350,46
0,00
0,00
11.350,46
0,00
451
62225
LOCAL SOCIAL LILLA
2007
11.000,00
4.102,00
500,00
6.398,00
0,00
521
62605
INFORMÀTICA
2007
18.920,45
0,00
11.992,45
6.928,00
0,00
460
63200
TEULADA LOCAL SOCIAL EL PINATELL
2007
37.732,85
23.232,85
0,00
14.500,00
0,00
511
63504
ENLLUMENAT PEDANIA DEL PINETELL
2007
38.136,30
29.193,32
0,00
8.942,98
0,00
453
61150
RESTAURACIÓ MURALLA
2007
256.889,44
55.000,00
0,00
35.000,00
166.889,44
453
61130
TORRE PRENAFETA
2007
22.000,00
7.000,00
0,00
9.000,00
6.000,00
432
60107
URBANITZACIÓ CARRER DE LA VINYA
2006
85.544,69
48.655,67
35.344,33
1.544,69
0,00
432
61003
ARRANJAMENT PLAÇA DE CATALUNYA
2006
53.109,24
18.856,88
0,00
34.252,36
0,00
511
61132
URB. CARRETERES, CAMINS VEINALS
2006
8.090,98
3.727,27
0,00
2.840,39
1.523,32
751
62200
OBRES I MOBILIARI OFICINA DE TURISME
2006
6.767,10
0,00
0,00
6.767,10
0,00
521
62600
RENOVACIÓ EQUIPS INFORMÀTICS
2006
35.861,29
19.300,00
8.000,00
6.057,78
2.503,51
432
61003
ARRANJAMENT PLAÇA CATALUNYA
2006
53.109,24
18.856,88
0,00
34.252,36
0,00
511
62306
XARXA BANDA AMPLE
2006
179.952,22
0,00
0,00
3.000,00
176.952,22
TOTAL
1.597.745,01
386.151,81
113.099,46
494.704,08
603.789,66
2. Aprovar el projecte de contracte amb l’entitat ICF, amb les condicions financeres següents:
Tipus d’interès i marge: EURIBOR a 6 Mesos més 4,00 %., període de revisió semestral, termini total en anys: 7.5, període de carència: 1.5 anys, comissió d’obertura: 0,500% sobre l'import del préstec, comissió d’estudi: 0,500% sobre l'import del préstec, Garanties: - Afectació ingressos (Incompliment): derivats de la Subvenció de Departament de Governació i Administracions Púb. Penyora dels drets d'ingressos derivats del Fons de Cooperació Local de Catalunya, en cas d'impagament.
3. Comunicar aquest acord a la Direcció General de Política Financera de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals.
4. Facultar l’alcalde per formalitzar l’operació de préstec, en el projecte de contracte aprovat en el segon punt, amb l’entitat ICF.
Intervé el Sr. Pere Domènech, diu: Votaré en contra per que és un crèdit molt car, més car que el preu de mercat. I a més a més ens van dir de paraula que aquest crèdit tenia de ser a 15 anys i és només a 7,5.
Intervé el Sr. Antoni Gutiérrez, diu: Nosaltres votarem en contra, bàsicament per que la finalitat d'aquest punt, que va lligat amb el punt 5, és per la compra de la Cooperativa. Estem d'acord amb el crèdit però no amb que es gasten.
Intervé el Sr. Carles Carreras, diu: Nosaltres li diem clar, el crèdit no, la compra si. Negocii a 15 anys i votarem que si.
Intervé el Sr. Matias Vives, diu: El nostre vot serà contrari. Per que les condicions haurien d'estar ajustades a la realitat. Per que els montblanquins haurien de poder manifestar-se en si estan d'acord en pagar aquesta operació. I si a més a més, les Institucions no compensen i no estan a l'alçada d'aquests 12 regidors, això s'ha d'aturar i renegociar. L'Institut Català de Finances depèn d'un govern, i aquest govern té un color polític, i l'equip de govern d'aquest Ajuntament té un altre color, per tant per que no s'emportava a Barcelona a negociar els regidors de l'oposició que tenen el mateix color polític que la Generalitat? Segur que tenien ascendents. I ens hem obsessionat amb un crèdit. Vostè hauria de fer més pinya i segurament que hagués tingut una força major, i no que els montblanquins hagin de fer un esforç superior en el pagament d'impostos.
Intervé el Sr. Alcalde, diu: Certes persones del Govern de la Generalitat hem trobat gent receptiva, que ens han ajudat, i gent que han tingut una actitud més disciplent. Jo tinc d'agrair, tot i no ser dels meus, que de la Llei de Barris ens hagin aprovat l'inclusió de la Cooperativa. I a la gent de la Secció de Crèdit i de l'Institut Català de Finances. El crèdit ha passat dels 15 als 7,5, per que amb aquest temps han passat coses en aquest País, ens han intervingut. I tota la banca d'aquest país no dóna cap crèdit superior a 7,5 anys. Ens ha agafat la tempesta a l'ull de l'huracà. El crèdit no és molt car, l'euríbor més 4 punts. Aquí s'han dit coses que prèviament van anar al Ple i es va votar. N'estic segur que els que esteu a l'oposició, estessiu al govern, Haguéssiu fet el mateix que nosaltres, ja que és la única solució per resoldre el tema de la Cooperativa.
Intervé el Sr. Pere Domènech, diu: No es cert que s'hagués aprovat per Ple el crèdit de 320.000€, només és un error seu que l'hauria de reconèixer.
Intervé el Sr. Alcalde, diu: Es va aprovar per Ple, fent la modificació de la Llei de Barris.
Intervé el Sr. Pere Domènech, diu: Amb algunes coses de les que diu hi estic d'acord, però faig una interpretació diferent. Hem renunciat a la Llei de Barris, i vostè ho presenta com un èxit. I a mi realment em sap greu, per que hi havia unes coses importants que s'havien de fer de la Llei de Barris i que no es podran fer. Pensi amb tota la gent de Montblanc i no només amb els de la Cooperativa.
Intervé el Sr. Carles Carreras, diu: Jo no n'estic gens content que els que manen no ens hagin donat el crèdit d'aquests 15 anys, i ho dic en contra dels meus. Faré un altre prec, els diners del crèdit pont, començaran a retornar-se si la Llei de Barris paga aviat i a partir de setembre començarem a pagar interessos d'aquest crèdit. Podem mirar de renegociar el crèdit a 15 anys, i no tenir de pagar demà?
Intervé el Sr. Alcalde, diu: T'agraeixo molt et teu estimament, però és un tema aprovat a primers de gener i estem al juny, i ja està molt i molt allargat. Si tu et creus capaç de negociar amb l'Institut Català de Finances, vine demà a les 8 que et faig un mandat per que tinguis la plenitud negociadora. Però et creus que no hem tocat totes les tecles, i et creus que l'Ajuntament de Montblanc farà canviar els criteris que ha pres la Generalitat de Catalunya per nosaltres. Em sembla que m'he explicat clarament i amb tota la humilitat del món. Jo no m'hi veig capaç, només sóc un humil Alcalde, no sóc el Conseller de la Generalitat.
Intervé el Sr. Carles Carreras, diu: Jo no ho se, però t'haig de dir que si ho pares, demà anirem a negociar. I si vols dóna la culpa a l'oposició, que tots vam dir que si a la compra de la Cooperativa, però que amb la situació que estem passant doncs ho parem.
Intervé el Sr. Alcalde, diu: I si d'aquí una setmana la situació canvia i no ens donen cap crèdit tu te'n faràs responsable? Ho sento però no puc acceptar el que tu planteges.
Intervé el Sr. Carles Carreras, diu: Para-ho i intentem-ho.
Intervé el Sr. Alcalde, diu: No, et diré una cosa: amb el tema de l'1% cultural, tu vas dir que retrassés i gairebé perdem la subvenció. I si no ves a l'Albi i pregunta que els ha passat per retrassar-ho.
Intervé el Sr. Alcalde, diu: Jo tornaré a insistir, però amb la situació que estem jo demano el vot favorable pel crèdit en aquestes condicions que s'han portat. Sentint-ho molt he de desestimar la teva petició.
Intervé el Sr. Matias Vives, diu: Si ara un regidor del seu grup no volgués votar-ho, i vostè s'entestí a que si, li puc assegurar que jo marxaria de la sala per tal que guanyés la votació. Dit això, estem fent aquesta discussió en un moment que no toca, per que clar ara hi som a sobre i clar no hi ha temps per fer res més. El que passa que jo crec que segurament vostè ho ha fet per que vostè no ha col·locat sobre la taula el que s'havia de col·locar. Havia de deixar clar que el Govern de la Generalitat no ha complert amb la seva tasca de inspecció de les seccions de crèdit de les cooperatives i per tant, a la Generalitat se li haviad'exigir responsabilitat per no haver actuat com calia a les Seccions de Crèdit.
Intervé el Sr. Alcalde, diu: Vostès creuen que jo he tingut l'oportunitat de negociar. L'únic viatge que vaig fer a Barcelona, va ser abans del Ple que vàrem aprovar-ho. Jo no he negociat amb solitari, no he tingut ni l'oportunitat de negociar. No em demanin el que no hi ha ni possibilitat de fer-ho. I si no els que tenen més afinitat amb el Govern, que els hi diguin. El meu interlocutor a la Conselleria d'Agricultura, és el delegat territorial a qui li agraeixo. Miri si sóc humil, miri si em tenen per poca cosa aquest Govern dels millors.
Finalitzat el debat de l'assumpte, es sotmet a votació, el qual es aprovat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació .
El senyor Alcalde dóna la paraula al senyor secretari de l'Ajuntament de Montblanc, Antoni Garcia Jiménez, el qual dóna lectura a la proposta d'acord que es sotmet a debat i votació, essent el seu literal el següent:
Vista la prop osta d'O rdenança municipal reguladora de l'ocupació de la via pública amb taules i cadires per a terrasses i similars .
Atès que l’aprovació de les ordenances municipals és una competència atribuïda al Ple de la Corporació amb caràcter indelegable, a tenor dels articles 22.2.d) i 23.2.b) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local;
Atès que el procediment d’aprovació de les ordenances locals n’exigeix l’aprovació inicial, la submissió a informació pública, la concessió d’audiència als interessats i l’aprovació definitiva amb la publicació posterior del text íntegre
Atès que, en no tractar-se d’ordenances fiscals ni urbanístiques ni del Reglament orgànic de la corporació, aquesta Ordenança només requereix l’aprovació per la majoria simple, sense que calguin quòrums qualificats, per aplicació de l’article 47 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril;
Atès que l’article 49 de la LRBRL, disposa que les ordenances s’entendran aprovades definitivament amb caràcter automàtic si no s’hi presenta cap reclamació ni al·legació durant la informació pública i l’audiència als interessats subsegüent a l’aprovació inicial;
Per tot allò exposat, es proposa al Ple l'adopció dels següents acords:
PRIMER: Aprovar l'Ordenança municipal reguladora de l'ocupació de la via pública amb taules i cadires per a terrasses i similars , segons el text que s’adjunta als presents acords.
SEGON: Sotmetre a informació pública els presents acords i el text de l’Ordenança pel termini mínim de trenta dies, a fi que s’hi puguin presentar al·legacions i reclamacions, mitjançant la inserció dels anuncis corresponents al Butlletí Oficial de la província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, al Diari de Tarragona i al tauler d’edictes de l’Ajuntament.
TERCER: Disposar que, si no s’hi formula cap al·legació ni reclamació durant el termini d’informació pública i d’audiència als interessats, l’Ordenança que ara s’aprova inicialment quedarà aprovada definitivament sense necessitat de cap tràmit ulterior, i es procedirà directament a la publicació del seu text integre
La present ordenança te com a finalitat la regulació de l'aprofitament de l'espai public per a la ocupació temporal amb taules, cadires, tendals, jardineres, caixers i màquines expenedores derivats d'activitats comercials com bars, restaurants i altres.
Només podran obtenir la llicència d'ocupació de la via pública els titulars d'establiments que tinguin la corresponent llicencia d'activitat. La llicencia d'ocupació va lligada a una llicencia d'activitat. Si la llicencia d'activitat deixa de tenir efecte, automàticament ho farà la llicencia d'ocupació.
Les llicencies d'ocupació tenen caràcter temporal. Per lo que la renovació de la llicencia es tindrà que comunicar abans d'acabar el període concedit. Hi han dos tipus de llicencia en funció del temps sol·licitat. Llicencia per temporada que son els sis mesos que van des de l'1 d'abril fins a 1 d'octubre. La llicencia anual compren tot l'any, entès el període des de l'1 d'abril fins al 31 de març.
Amb caràcter previ a l'ocupació de la via pública, s'haurà de sol·licitar la corresponent autorització municipal davant l'Ajuntament de Montblanc, acompanyada, per triplicat, de plànols a escala, d'emplaçament i planta on es vegi l'impacte a l'espai i amb la descripció dels materials a emprar: tipus de material, forma, color, textura, dimensions. Un cop autoritzada la llicencia, i en un plaça màxim de 5 dies hàbils, l'Ajuntament marcara al terra el límits de l'ocupació.
En els espais públics com voreres i andanes, els vetlladors i terrasses s'instal·laran, com a norma general, davant de la façana del propi establiment, prop de la vorera. Quan es sol·liciti l'ocupació en espais no compresos en els apartats anteriors, es farà per part dels serveis tècnics municipals un estudi sobre l'impacte que es pugui ocasionar acompanyat de la proposta corresponent.
En el cas de locals de pública concurrència, serà condició inexcusable per l'efectivitat de la llicència s'ocupació de la via pública amb terrasses la contractació d'una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil per un import mínim de 150.000 euros que hauran de presentar amb la sol·licitud. Per a la pròrroga de l'autorització de la terrassa caldrà presentar còpia del rebut anual.
Quan l'establiment estigui tancat al públic les instal·lacions de la terrassa hauran de ser recollides i en cap cas s'utilitzarà l'espai com a zona d'emmagatzematge.
El titular de la llicència haurà de netejar la terrassa de manera permanent. El trasllat de les deixalles de l'establiment al contenidor corresponent s'haurà de fer en recipients apropiats que no deixin residus a la via pública.
Amb motiu de festes i activitats a la via pública, si fos necessari, i a requeriment de l'Ajuntament per escrit o verbalment, hauran de retirar les instal·lacions que molestin o siguin incompatibles amb l'activitat que s'hagi de realitzar sense dret a cap indemnització.
L'ocupació de domini públic amb terrasses no comportarà la consolidació de cap dret al titular de la llicència. L'Ajuntament, per causes d'interès públic, en qualsevol moment podrà reduir-la o deixar-la sense efecte, sense dret a cap indemnització.
Les terrasses podran funcionar, amb caràcter general, fins a la 01:00h d e la matinada com a màxim i sempre que sigui permès de l'activitat tenint cura que a partir de les 22h les persones que les ocupin respectin el descans del veïnat. La nit del divendres, dissabte i vigílies de festius es podrà ampliar una hora mes l'horari efectiu de tancament de la terrassa concedint 15 minuts per la retirada de les instal·lacions, sempre que l'horari de l'activitat ho permeti.
En cas d'incompliment de la present condició o l'existència de denúncies per molèsties de sorolls, l'autorització per ocupar la via pública restarà extingida i la Policia Local podrà intervenir per fer retirar de la via pública els elements integrants de les terrasses.
Es podran fixar horaris de funcionament diferents en períodes, en llocs o zones determinades en funció del que determini l'Ajuntament.
Resta prohibida la realització d'activitats musicals de cap mena si no es disposa d'autorització expressa.
Els titulars de les llicències hauran de garantir el correcte ús de les terrasses mitjançant l'aportació de les següents garanties en forma de fiança, aval o caució.
amb caràcter general 1.000€
per afectació amb elements fixes a la via pública 2.000€
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES
Tota ocupació de la via pública ha de respectar els drets de vianants i veïns. Per tal de complir amb aquests drets sempre s'ha de deixar una amplada lliure de pas que varia en funció de les dimensions de la vorera.
Les taules i cadires es situaran, sempre que es pugui, a la banda de la calçada i guardant sempre una distancia mínima a la calçada de 0,40m. Les tanques i jardineres poden instal·lar-se dins aquests 0,40m de seguretat.
No s'autoritzaran ocupacions en voreres d'amplada inferior a 2,20m. En ampliacions puntuals de l'amplada de vorera, l'ocupació es situarà dins l'àrea ampliada i mantenint en tot moment l'amplada lliure de pas de la vorera original.
Per les voreres mes amples de 2,20m es deixara una amplada de pas lliure de:
1,50 metres en voreres d'amplada inferior a 4 metres
2,00 metres en voreres d'amplada superior a 4 metres
els carrers amb un sol nivell de paviment, els xamfrans o cantonades i les places tindran un tractament especial i seran els serveis tècnics que determinaran l'ocupació
Les terrasses damunt de la calçada es permetran sempre i quan:
l'amplada de la vorera sigui inferior a 2,20 metres
l'ocupació es faci sobre superfície d'aparcaments autoritzats
la distribució de la ocupació es farà de manera que s'ajusti al tipus d'aparcament autoritzat (línia, bateria,...) per tal de mantenir les màximes places d'aparcament
la terrassa s'haurà d'instal·lar sobre una tarima fins al nivell de la vorera
s'instal·lin elements de protecció de la zona d'ocupació com testos, torretes, pantalles....
La distribució de les ocupacions en places i parcs la realitzaran els serveis tècnics de l'Ajuntament, que estudiaran cada cas en funció dels establiments inscrits per tal de fer el repartiment de l'espai públic d'una manera equitativa. Aquesta distribució sempre haurà de permetre un pas lliure de 2,50 metres d'amplada adherit a les façanes.
Per a l'ocupació de terrasses amb taules i cadires s'hauran d'ajustar a tres tipus de mòduls:
modul petit de 2,00m x 0,70m format per una taula i dos cadires
modul mitja de 1,50m x 1,50m format per una taula i quatre cadires
modul gran de 2,00m x 2,00m format per una taula i quatre cadires
Les jardineres, testos i torretes nomes es podran utilitzar per delimitar la ocupació amb la calçada i per separar lateralment dos terrasses. Aquests elements formen part de la ocupació per lo que computen amb la superfície de l'ocupació. Caldrà definir-los a la sol·licitud de ocupació.
A efectes de superfície es comptabilitzarà l'amplada de torreta de 0,40m pel llarg sol·licitat. Les torretes seran rectangulars i en cap cas de materials plàstics.
CARACTERÍSTIQUES MATERIALS
Les taules i cadires seran de materials de qualitat com fusta, acer, alumini o forja. En cap cas es podran utilitzar taules i cadires de qualsevol material plàstic.
els suport seran amb materials inclosos al mobiliari i mai d'una secció superior als 10 cm
tots els components deixaran una alçada lliure de 2,50m i es permet el serrell a 2,20m
Només, i previ estudi del cas per part dels serveis tècnics, es permetrà tancar verticalment per la part posterior i els laterals.
Els tendals tindran la caiguda d'aigua cap a la calçada, mai cap a la façana
Les torretes, testos i jardineres:
es podran utilitzar per delimitar la zona d'ocupació.
es situaran dins la superfície d'ocupació i comptabilitzaran a la superfície d'ocupació.
hauran de ser materials nobles i harmonitzats amb les taules i cadires, en cap cas podran ser de materials plàstics.
Nomes es permet la publicitat del propi establiment i mai podrà superar el 10% de la superfície de suport.
Intervé el Sr. Francesc Benet, diu: El que anem a regular és l'espai, per que sovint es varia i ocasionen molèsties als vianants. Volem que sigui una ordenança viva i plantejar-la com un esborrany i durant les l'exposició pública si creieu que es pot enriquir estarem disposats a fer-ho.
Intervé el Sr. Antoni Gutiérrez, diu: El nostre grup hi està d'acord. L'únic el tema de la fiança que ho trobava excessiu. I en el punt 9, voldríem que quan hi hagi festes, que trobem una manera d'arribar a acords.
Intervé el Sr. Alcalde, diu: Es treu el tema de Sant Jordi i Festa Major. I en el punt 9, fa referència a que el Ball de Bastons pugui fer el ball del “perico”. I ho traurem. Un cop el Ple està convocat, tota la documentació està a disposició, i es pot venir a recollir. Es una aprovació inicial, i després hi haurà un mes d'exposició pública.
Intervé el Sr. Antoni Gutiérrez, diu: Donem una sensació que equip de govern i oposició no fem les coses. No entenc com una ordenança que no existia ara es vulgui aprovar d'avui per demà, sense que se'ns hagi donat part a participar-hi. Quan s'ha redactat aquesta ordenança?
Intervé el Sr. Francesc Benet, diu: A veure s'ha d'entendre que en un Ajuntament, els polítics fem de polítics i els tècnics fan de tècnics. I amb això vull dir que els polítics anem a una velocitat, i els tècnics van a una altra. El que no podem fer l'equip de govern és està pendents que aquests tècnics segons el seu planning facin les propostes al moment que les decidim. Sóc partidari de tractar una proposta que es posi sobre la taula, que entre tots començar a fer la proposta de 0. A les coses se li han de posar fites, per avançar. El que es planteja del punt número 9, estem d'acord en definir-lo més.
Intervé el Sr. Manel Requena, diu: El nostre grup votarà a favor, ja que això no és res més que regularitzar una cosa que ho veiem cada cop que fem una festa. Per tant, senzillament fem un document que ho deixi per escrit.
Intervé el Sr. Matias Vives, diu: Nosaltres ens abstindrem, per que compartim les opinions del Sr. Antoni Gutiérrez, i que se'ns faci arribar els suggeriments prèviament i poder fer les nostres propostes. Farem arribar les al·legacions dins d'aquests 30 dies.
Intervé el Sr. Francesc Benet, diu: Es tracta d'un document de tres fulls, amb voluntat d'esmenes totes.
Finalitzat el debat de l'assumpte, es sotmet a votació, el qual es aprovat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació .
El senyor Alcalde dóna la paraula al senyor secretari de l'Ajuntament de Montblanc, Antoni Garcia Jiménez, el qual dóna lectura a la proposta d'acord que es sotmet a debat i votació, essent el seu literal el següent:
Per acord de Junta de Govern Local de data 12 de juny de 2012 en un acte unitari es van resoldre les al·legacions presentades per part del senyor Maties Vives, Agnès Ribó, Carles Carreras, Manel Requena i Pere Lluís Domenech en representació dels grups municipals d'entesa, Convergència i Unió i Partit dels socialistes de Catalunya respectivament i es va aprovar definitivament el projecte bàsic d'intervenció integral en l'edifici modernista de la Cooperativa de Viticultors de Montblanc com a centre de recepció i acollida turística, i agrobotiga comarcal, redactat per l'arquitecte Mª Cinta Plana Obradó i l'enginyer agrònom Francesc Primé Vidiella, que ascendeix a l'import de 1.999.603,66 euros.
Atès que l'aprovació dels projectes d'obres porta implícita la declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació dels terrenys que hi són compresos, a l'efecte de l'expropiació forçosa, de conformitat amb el que estableixen l'article 235.3 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i l'article 40.1 del Reglament d'obres i serveis dels ens locals.
Atès que l'annex al projecte bàsic d'intervenció integral en l'edifici modernista de la Cooperativa de Viticultors de Montblanc com a centre de recepció i acollida turística preveu la relació de béns i drets de la Cooperativa de Viticultors afectats per expropiació forçosa que són :
La descripció actual de l'esmentat immoble és: Conjunt d'edificacions i solars que forma el gruix mes important de la cooperativa vinícola, amb una superfície total aproximada de 6.406 metres quadrats, dels quals uns 3.084 metres quadrats estan edificats i els altres són patis, accessos, aparcaments i serveis de la pròpia instal·lació.Les edificacions que hi figuren són les naus de la cooperativa amb els usos de la pròpia activitat agrícola i les seves oficines. La mes gran de les edificacions, d'uns 2.000 metres quadrats, es l'edifici històric d'arquitectura modernista format per les naus i oficines de la Cooperativa de Viticultores de Montblanc, obra de l'arquitecte César Martinell, deixeble d'Antoni Gaudí.
L'altra edificació es una nau amb data de construcció mes recent. La superfície aproximada d'aquesta construcció es de 1.084 metres quadrats.
La finca te qualificació d'eixample industrial (Clau EI-1) i el Celler modernista esta considerat BCIL 63 E.10 per les normes urbanístiques de la 1a revisió del Pla General d'Ordenació de Montblanc, publicat en el DOGC del 27/03/1998.
La referència cadastral es 6525801CF4862F0001FI que tambè inclou la agrobotiga i magatzem adjunt.
El propietari es la entitat Cooperativa de Viticultors de Montblanc en quan a la totalitat en ple domini.
Descripció registral: Horta envoltada de parets amb “algibre”, situat a les afores de Montblanc, paratge conegut per Parellada de Baix, d'extensió aproximada quaranta àrees, vint-i-una centiàrea. Llinda: a l'Est, amb terres de Joaquin de Aguiló, avui Cooperativa de Viticultors de Montblanc; al Sud, amb la mateixa cooperativa; a l'Oest, amb un camí que es dirigeix al riu i en el què s'obra porta; i al Nord, amb Tomàs Sanahuja i Miquel Cabestany.
La descripció actual de l'immoble és: La superfície de la parcel·la es de 1580m2 segons cadastre i es troba situada entre les naus de la cooperativa vinícola a l'oest i la línia de ferrocarril a l'est. Tota la superfície de la parcel·la es troba pavimentada i el seu ús ha sigut d'aparcament i/o superfície logística de tota l'activitat de la cooperativa.
Parcel·la urbana es troba lliure d'edificació i amb qualificació d'eixample industrial (Clau EI-1) per les normes urbanístiques de la 1a revisió del Pla General d'Ordenació de Montblanc, publicat en el DOGC del 27/03/1998.
La referència cadastral es 6525805CF4862E0001RX.
El propietari es la entitat Cooperativa de Viticultors de Montblanc en quan a la totalitat en ple domini.
Descripció registral: Casa situada a Montblanc, en la carretera de Lleida, sense número, amb una superfície d'uns seixanta i quatre metres quadrats. Consta de planta baixa i un pis. Llinda: per la dreta, amb finca de la Cooperativa de Viticultors; per l'esquerra, finca de Ramon Cabestany Segura; i fons, amb una altra finca que es ven a la Cooperativa de Viticultors i Caixa Rural de Montblanc. De l'immoble descrit s'exclou el corral contigu que continuarà formant part de la finca originària.
La descripció actual de l'esmentat immoble és: Edifici de planta baixa mes dos plantes superiors destinat actualment a agrobotiga. La planta baixa esta formada per la pròpia botiga amb accés al públic i una sala per a magatzem. La planta primera i la planta segona corresponen a despatxos i un altre magatzem respectivament. El solar de l'immoble te una superfície de 120 metres quadrats edificats en la seva totalitat. La superfície construïda de cada planta es va reduint respecte a la inferior, així tenim els 120 metres quadrats a la planta baixa, 87 metres quadrats a la planta primera i 69 metres quadrats a la planta segona.
Aquest immoble forma part del conjunt de edificacions de la Cooperativa dins els quals es troba el BCIL 63 E.10 Celler.
Atès que l'esmentat projecte bàsic d'intervenció integral en l'edifici modernista de la Cooperativa de Viticultors de Montblanc com a centre de recepció i acollida turística, i agrobotiga comarcal , es fa una valoració dels béns objecte d'expropiació per import de 798.422,60 €, i el Ple de l'Ajuntament de Montblanc en la seva sessió de 22 de desembre de 2011 fixa l'import de transmissió dels esmentats bens en l'import màxim de 800.000 euros, i aquesta es va posar en coneixement de la Cooperativa de Viticultors de Montblanc.
A la vista del projecte i acord de Ple esmentat, l'Assamblea General de l'entitat Cooperativa de Viticultors de Montblanc en data de 4 de gener de 2012 aprova la transmissió dels esmentats béns a l'Ajuntament de Montblanc per un valor de 800.000 €.
Atès que en data de 15 de maig de 2012 es va signar entre la cooperativa de viticultors i l'Ajuntament de Montblanc compromís d'expropiació, en el que l'ajuntament obtenia la possessió dels bens i com a contraprestació la cooperativa va rebre un pagament a compte per import de 320.065,83. L'inici de l'expedient expropiatori es va inscriure preventivament al registre de la propietat als efectes oportuns
Vist l’informe del tècnic municipal de 16 d'abril de 2012 en el que valorava les tres finques esmentades en 800.000 €.
Vist l’informe de Secretaria de data 24 d'abril de 2012 i de conformitat amb el disposat a l'article 3.4 del Decret de 26 d'abril de 1957, pel que s'aprova el Reglament de la Llei d'Expropiació Forçosa , es proposa al Ple l'adopció del següent acord:
PRIMER. Aprovar la proposició de valoració formulada per Viticultors i Secció de Crèdit de Montblanc, SCCL de les finques esmentades anteriorment:
SEGON. Donar per conclòs l’expedient i procedir a l’acta d’ocupació de la finca i al pagament.
TERCER. Notificar al propietari expropiat la decisió adoptada.
Intervé el Sr. Pere Domènech, diu: No l'hem iniciat ja? Si ara aprovem una cosa que ja han començat a fer.
Intervé el Sr. Alcalde, diu: De procediments d'expropiació de mutu acord aquest Alcalde n'ha fet a desenes, i avui no fem altra cosa que repetir el que fem amb el tema de la muralla, i llavors mai han dit res i avui si. Ho fem tot normal, i tant bé com sabem.
Intervé el Sr. Pere Domènech, diu: Al principi em preocupava de que en aquest llarg procés hi hagués alguna entitat que pogués posar alguna càrrega al registre de la propietat, o bé que un cop feta la compra, a l'Ajuntament se'ns pogués demanar responsabilitats. A l'informe de secretaria, posa que no poden entrar altres càrregues. Però he consultat i m'han dit que això no es ben bé així, i a la nota del registre no ens blinda del tot.
Intervé el Sr. Antoni Gutiérrez, diu: El nostre vot serà contrari, per que sempre hem estat contraris. No compartim que amb diners públics dels montblanquins, donat el volum de la compra vagi a esquenes dels montblanquins. Nosaltres celebrarem que aquesta compra solucioni un problema, però no a costa de pujar impostos a tots els montblanquins. Ens interessa també saber que farem amb aquest edifici, això també ens preocupa.
Intervé el Sr. Matias Vives, diu: Això és un tema que ho han decidit per Junta de Govern, i ara volen venir al Ple a fer la proposta d'un fet que ja han decidit vostès, tinc la sensació que volen que jo surti a ballar els gegants ara, i no ho dic per posar en crisis el moment dels balladors si no en el sentit més figurat del terme. No m'agrada que em vulguin fer veure les coses així. Per raons de forma no hi podem estar d'acord. Però tampoc per que hagin optat per l'expropiació, per que si haguessin aprovat la compra-venda tampoc haguéssim estat d'acord, per que darrera d'això no hi ha res i no sabem com està. No sabem com està la situació, si hi ha deutes, ... no hi ha cap via que ens digui si hi haurà responsabilitats.
Intervé el Sr. Francesc Benet, diu: Continuo fora de joc. Es pensaven que ens caurien de l'aire del cel aquests 800.000€. Una part ja els vam debatre, per tant hi havia uns diners que no els podíem utilitzar. Jo crec que fins a la data hem estat aportant millores. Ara ha canviat, per que ens estalviem despeses notarials, d'iva, ... I se n'ha parlat abastament. Puc estar d'acord que les formes s'han de millorar.
Intervé la Sra. Judit Casals, diu: Primer de tot, dir que per mi avui és un Ple històric, per que com a regidora de finances poder fer una compra d'aquest edifici i d'aquesta embargadura, estic d'acord que hi haurà molta problemàtica però farem el que convindrà. De l'expropiació us puc dir que quasi bé em va guanyar la partida el Toni, per que estàvem parlant de compra-venda i el dia que va venir l'auditor ens va ensenyar els números, i com a bona alumna que intento ser els tècnics m'acompanyen molt i m'ensenyen a fer la meva feina. I en el tema de fiscalitat li vaig dir que en el tema d'Iva no hi havia cap problema. Però li vaig dir Toni, si tu creus que això pot bloquejar l'Ajuntament i per que no tinguis cap problema, podem fer una expropiació. I tots hi estaven conforme.
Intervé el Sr. Alcalde, diu: Pere, en el tema de l'expropiació quedem protegits, però és voluntat que aquest tema de la cooperativa s'acabi rigorosament bé, i procedirem a la compra ara. I després amb la junta i abans de la dissolució, procurarem vendre les premses, dipòsits, .., i amb tots aquests diners, a més de pagar als proveïdors, espero que es pugui liquidar tot. I el meu esforç serà dia i nit, i que s'acabi el màxim de bé possible. Carles, et demanaré que m'ajudis, i ja et dic que en els propers dies haurem d'anar a Agricultura, i t'ho demanaré, i que al Consell la prioritat del Leader sigui Montblanc, i no l'Espluga que ja en va tenir un fa dos anys. Matias, jo amb el Carles i el Manel tinc un dubte sobre si els hi vaig explicar be tot el tema de l'expropiació i el crèdit, però amb tu t'ho vaig dir al despatx d'Alcaldia. El projecte ha estat a disposició de tothom, per poder venir a examinar en hores de secretaria de l'Ajuntament.
Intervé el Sr. Pere Domènech, diu: No se'ns va donar cap exemplar de la documentació a l'auditoria, només ens van atendre.
Intervé el Sr. Antoni Gutiérrez, diu: Estic segur que vostè tenia al cap el tema de l'Agrobotiga, per que en el debat electoral ho va mencionar clarament. El que no comparteixo, per que tinc els meus dubtes, es que la majoria de montblanquins estiguin d'acord a destinar la cooperativa a tercers per que facin negoci.
Intervé el Sr. Francesc Benet, diu: T'estàs contradient, per que el nostre programa ho portava, i la gent ens va votar. Entenc que qüestionis el projecte, però es clar que és una idea clara que teníem.
Intervé el Sr. Antoni Gutiérrez, diu: El que faré es reunir-me amb la Unió de Botiguers, per saber les seves inquietuds i saber com ho veuen. I si es pot obrir a més gent, millor que tancar-ho,
Intervé el Sr. Carles Carreras, diu: La meva ajuda la tens quan vulguis Pep. Com a Conseller Comarcal vaig aportar un Leader aquí Montblanc, i per determinades qüestions no es va portar a terme, per tant a Montblanc se li va donar una oportunitat. Quan et vaig preguntar per les condicions que s'havien ofert a la Cooperativa de Sarral, em vas dir que mentre no siguem propietaris no podíem cobrar-ho nosaltres. La mateixa confiança que em demanes, també te la demano jo. Saps que ens vas tenir al costat pel bé de Montblanc en la legislatura passada.
Intervé el Sr. Matias Vives, diu: Vostè a reaccionat amb la forma que era d'esperar, quan li expliquen coses que no li agraden sempre respon igual, com si fos una competició a veure qui pot més. Les al·legacions era la única via que ens semblava que teníem, ja que si això es feia públic podia generar un debat, i així ha estat. El que havia de fer un alcalde si volia mantenir l'acord, era cridar-nos a tots i no aprofitar un moment si un regidor passava per l'Ajuntament. La història ens jutjarà.
Intervé el Sr. Alcalde, diu: Jo li asseguro transparència, diàleg, cohesió, però ja hi ha altres vies com estem treballant. I espero que tots aprenem dels errors, i quan el 2016 en el centenari de la Cooperativa la puguem inaugurar i ser-hi tots els que hi hem estat en aquest moment, i que sigui un goig per tothom.
Finalitzat el debat de l'assumpte, es sotmet a votació, el qual es aprovat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació .
El senyor Alcalde dóna la paraula al senyor secretari de l'Ajuntament de Montblanc, Antoni Garcia Jiménez, el qual dóna lectura a la proposta d'acord que es sotmet a debat i votació, essent el seu literal el següent:
Atès que els Focs de Sant Joan s'han celebrat des de fa segles arreu dels territoris de parla catalana, des del nord dels Pirineus fins el Sud del País Valencià, passant per les Illes Balears, la Franja, Andorra i l' Alguer.
Atès que els Focs de Sant Joan, encesos amb la flama del Canigó des de 1966 ençà,han contribuït com cap altra festa a conservar i transmetre les tradicions pròpies de la nostra nació.
Atès que la celebració dels Focs de sant Joan ha tingut sempre un caràcter social, col·lectiu i cerimoniós, fet que explica la seva continuïtat al llarg dels segles i la seva vigència actual, una vigència que l'ha fent sobreviure a les diverses situacions polítiques i socials i superar períodes històrics molt difícils al llarg del temps.
Atès el fet que la Festa de Sant Joan,festa arrelada en la major part dels territoris que conformen els Països Catalans, pot contribuir a recuperar el sentit de nació d'una comunitat històrica com a símbol d' esperança .
Per tot això que hem exposat, el Ple d' aquest Ajuntament aprova:
Primer. Donar suport a la iniciativa de reconèixer oficialment la Festa de Sant Joan com a
Festa Nacional dels Països Catalans.
Segon. D' una banda, demanar als governs dels respectius territoris de parla catalana que
prenguin en consideració la iniciativa de declarar la Festa de Sant Joan la Festa Nacional dels Països Catalans, ja que és una tradició popular arrelada en una de les tradicions més antigues d' aquests territoris. I de l' altra, demanar-los que emprenguin les accions necessàries per fer-la efectiva.
Tercer. Impulsar, facilitar i fer difusió de la festa de rebuda de la Flama del Canigó a la nostra localitat.
Quart. Fer arribar aquest acord a Òmnium Cultural, a [email protected] o al carrer de la Diputació, 276, pral., 08009 de Barcelona
Finalitzat el debat de l'assumpte sense intervencions, es sotmet a votació, el qual es aprovat amb el vot favorable de la unanimitat del nombre legal de membres de la corporació .
No havent-hi més assumptes a tractar, s’aixeca la sessió a les 22:30 hores de la nit, i per constància del que s’hi ha tractat i dels acords adoptats, s’estén la present acta, que signa el Sr. Alcalde, junt amb el Secretari, que certifica.
DILIGÈNCIA: Per fer constar que aquesta acta consta de folis número a. | 0 | curate | {"ca": 0.9231647088916436, "it": 0.007181787773252268, "cs": 0.000393522617712453, "ru": 0.010329968714951891, "es": 0.014284871022962045, "pt": 0.0026169254077878126, "en": 0.017472404226432914, "ja": 0.00259724927690219, "fr": 0.0059028392656867955, "ar": 0.0001967613088562265, "sl": 0.000393522617712453, "ro": 0.0012592723766798497, "de": 0.0011412155913661137, "oc": 0.0025185447533596994, "sv": 0.0010625110678236232, "eb": 0.0007083407118824154, "th": 0.00031481809416996243, "eu": 0.0005115794030261889, "no": 0.0024398402298172086, "da": 0.0007476929736536607, "fi": 0.00031481809416996243, "id": 0.0003541703559412077, "nl": 0.0005902839265686796, "zh": 0.0020069653503335103, "tr": 0.0006296361883399249, "pl": 0.000393522617712453, "hu": 0.00047222714125494365} | http://www.montblanc.cat/node/2081 |
mc4_ca_20230418_0_370303 | El Jardí Botànic de Barcelona és un jardí botànic inaugurat l'any 1999, situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona en l'espai que hi ha entre l'Estadi de Montjuïc, el Castell de Montjuïc i el Cementiri de Montjuïc. [1] Des del 2003 al jardí hi ha la seu de l'Institut Botànic de Barcelona,[2] que actualment és un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de l'Ajuntament de Barcelona.
41° 21′ 42″ N, 2° 09′ 31″ E / 41.3618°N,2.1587°E / 41.3618; 2.1587
El tancament del Jardí Botànic Històric, esdevingut l'any 1986, va afavorir la proposta de construir un nou jardí botànic a Barcelona que a més acollís un nou edifici per a l'Institut Botànic i les seves col·leccions, i que pogués convertir-se en un centre referent en la conservació de la flora mediterrània. Les obres s'iniciaren l'any 1991 i una subvenció de la Unió Europea va permetre finalitzar-les. El nou jardí va ser inaugurat el 18 d'abril de 1999. Des de l'any 2000 és gestionat per la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. [2]
Projecte arquitectònicModifica
Jardí Botànic de Barcelona amb l'edifici de l'Institut Botànic a l'angle superior dret.
El nou Jardí Botànic de Barcelona ha suposat una important millora en una zona de la muntanya de Montjuïc que havia estat oblidada i marginada durant força temps. En els terrenys que ocupa hi havia una barriada de barraques anomenada Can Valero i posteriorment un abocador de residus. [2]
El Jardí va ser projectat pels arquitectes Carles Ferrater i Josep Lluís Canosa, l'arquitecta paisatgista Bet Figueras, el biòleg Joan Pedrola i l'horticultor Artur Bossy. Es va construir de forma que les plantacions seguissin una ordenació geogràfica, amb les plantes agrupades segons les cinc regions mediterrànies que hi ha al món. Dins de cada regió les plantes s'agrupen per afinitats ecològiques. A més, es va dissenyar aprofitant el relleu natural per crear els camins, evitant excessius moviments de terres. [2]
Col·leccions principalsModifica
Les col·leccions estan dedicades a plantes de les regions mediterrànies de tot el món, de clima mediterrani caracteritzat per un llarg estiu sec, hiverns suaus i pluges en la primavera i tardor. Aquest clima es troba en un 5% de la superfície de la terra, en cinc regions. Els camins permeten accedir a les zones, començant per les Illes Canàries situades a l'entrada i pujant al Mediterrani occidental.
Sota les palmeres hi ha una representació d'Euphorbia i Echium.
"Limonium Sventenii" de les Illes Canàries
Tabaiba ("Euphorbia regis-jubae") de Gran Canària, Lanzarote i Fuerteventura
La seva vegetació està representada per arbres com l'acàcia i l'erythrina, i especialment per flors i plantes com la gazania.
La zona presenta un bosc antic dominat per baksias, grevillae i també Eucalyptus.
Mostra plantes de riberes litorals seques amb predomini de Puya (Bromeliàcia) i del cactus Echinopsis pachanoi.
Les formacions boscoses són variades amb sequoies, pins americans, xiprers i roures, mentre que Tapioca i Atzavares colonitzen els espais semi-àrids.
Bosc i estepes dominats per plantes de la família de les compostes.
Caracteritzat pel chaparral dominat per les plantes aromàtiques, compostes i lamiàcies.
La zona representa els boscos de l'Atles amb el seu cedre Cedrus atlantica, Argania spinosa així com algunes lamiàcies.
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 23. ISBN 84-393-5437-1.
↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ajuntament de Barcelona, El Jardí Botànic: Presentació
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardí Botànic de Barcelona
El Jardí Botànic de Barcelona (lloc web oficial)
Guia temàtica Biblioteca ETSAB : Jardí Botànic de Montjuïc : arquitecte Carles Ferrater
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jardí_Botànic_de_Barcelona&oldid=21732874»
Last edited on 17 ago 2019, at 17:52 | 0.754365 | curate | {"ca": 0.9641025641025641, "en": 0.026923076923076925, "mk": 0.002307692307692308, "ru": 0.0017948717948717949, "es": 0.004871794871794872} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Jard%C3%AD_Bot%C3%A0nic_de_Barcelona |
mc4_ca_20230418_2_307403 | Navàs aprova el pressupost municipal amb una rebaixa del 21% respecte a l'any passat - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Navàs aprova el pressupost municipal amb una rebaixa del 21% respecte a l'any passat
ERC, a l'oposició, es mostra contrària a finançar les reparacions municipals
amb el rebut de l'aigua
redacció | navàs 26.03.2016 | 07:41
El ple de l'Ajuntament de Navàs ha donat llum verd als pressupostos del 2016, amb el vots a favor de l'equip de govern de la CUP. El pressupost, en termes consolidats (incloent-hi la Residència d'Avis municipal), ascendeix a 6,9 milions d'euros, cosa que suposa una reducció d'1,8 milions respecte a l'exercici anterior, el 20,94%. Aquesta rebaixa es deu al fet que, enguany, el municipi ha de començar a retornar el crèdit demanat per fer front a la sentència de la piscina local, que ascendeix a 1,6 milions d'euros.
Segons han apuntat fonts municipals, "es tracta d'uns pressupostos basats en l'austeritat, que mantinguin els serveis públics que s'ofereixen, controlin la despesa pública i cerquin l'estalvi, l'eficiència i l'eficàcia en la gestió municipal". Al mateix temps, asseguren, es continua "reduint l'endeutament, del qual enguany se'n pagaran 632.000 euros, i que a final d'any significarà que encara quedaran 3.095.000 per pagar".
Enguany, es municipalitzarà el servei de neteja viària, i això comportarà un augment de dues places. A la Residència, s'està fent un ajustament de la plantilla que comporta una ampliació de places i també l'ampliació de l'horari de direcció de 30 a 40 hores. Tot plegat, entre les dues entitats, significa un augment pel que fa a despeses de personal del 0,89% respecte a l'any passat. A Serveis Municipals de Navàs també s'ha contractat un electricista que desenvoluparà les tasques de conservació i manteniment de les diverses instal·lacions municipals (Eix, Residència d'Avis i ajuntament), que fins ara es desenvolupaven amb la contractació de serveis externs.
Quant a les inversions, s'hi destina un import de 508.385 euros, dels quals el 44,04% es destina a pagar l'anualitat (223.902,72 euros) de la sentència dels terrenys de l'Escola Sant Jordi.
ERC, contrària al pressupost
Els tres regidors d'ERC a l'Ajuntament de Navàs van votar "no" als pressupostos presentats per la CUP, en els quals, asseguren, "es pretenen utilitzar els diners recaptats per donar servei d'abastament d'aigua potable al poble per contractar un electricista per fer manteniment general de les instal·lacions del municipi". ERC veu bé "la contractació d'aquest operari, però no pas la manera de finançar-lo: carregant-li l'import al consum d'aigua". Per això, considera que, "si hi ha un superàvit en el servei d'aigua potable, aquest ha de ser invertit en aquest mateix servei o bé, en tot cas, abaratir-lo".
Els republicans també es van mostrar en desacord amb el pressupost de la residència d'avis, on es retalla fins al 44% la partida de manteniment, i va donar alternatives a uns pressupostos "excessivament austers". | 0.856586 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.regio7.cat/bages/2016/03/26/navas-aprova-pressupost-municipal-rebaixa/354357.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_574521 | Enllaç al vídeo
Crec que ha fet poc contingut d'esquerres. Jo esperava que quan parles en Quim seria molt més "ortodox" en aquests temes. I no pot ser que davant una pregunta econòmica (la del com cercar finançament) ens sortim pel camí del mig tornant a treure el tema de l'autodeterminació. I ja se que és problemàtic perquè aquestes coses no estan decidides. En el sentit que no tenim traçat quin és el nostre projecte econòmic concret.I crec que comença a ser hora. No podem ser un espai de trobada de diferents ideologies anti-capitalistes pel simple fet de que al final no en tenim cap que proposar realment.
Acaben d'arribar al Parlament i amb 3 diputats es fa el que es pot. Però estaria bé que a partir del programa d'"idees força" amb el que es va presentar la candidatura s'anés treballant un programa més detallat i exhaustiu, i sobretot, amb criteri sòlid i científic marcant distàncies del tradicional "esloganisme" comú en les organitzacions anticapitalistes Propostes sòlides, que més enllà de si s'és més revolucionari o més reformista ajudarien a guanyar adeptes i enfortir el discurs dels diputats (i d'altres electes). | 0.85431 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_161764 | Una ciutat global o ciutat del món (s'arriba a trobar ciutat alfa o ciutat-centre) és un concepte promogut pel departament de geografia de la Universitat de Loughborough (Anglaterra),[1] que postula que la globalització pot ser dividida en termes de llocs geogràfics estratègics que veuen la creació, facilitació o elaboració del liberalisme a escala global.
La "ciutat global" reuneix els elements que permeten actuar directament i tangiblement en els afers mundials o globals a més d'influenciar sobre la societat, incloent-hi les influències en la cultura i en la política. Són un model molt antic lligat al comerç. Es troben des de l'Antiguitat fins a l'actualitat. A Europa llevat de l'Edat Mitjana se n'han construït una mica per tot el continent. Es troben en l'origen del capitalisme modern i han permès bastir imperis a tot el món.
La ciutat del món és un nucli urbà cosmopolita, on hi circula el poder polític, els lobbies mundials i el comerç de tot el planeta. Generen la riquesa del planeta i permeten tenir un poder creixent sobre poblacions alienes al país que les acull. El concepte, però, és d'ús recent. Sorgeix arran de la liberalització formulada entre els Estats Units i el Regne Unit a la dècada dels 90 del segle xx.
Contingut
1 Concepte i criteris
1.1 Definició
1.2 Característiques
1.2.1 Mode de vida
1.3 Els nivells de ciutat
2 Impacte social i econòmic
2.1 Economia
2.2 Demografia
2.3 Societat
2.4 Medi ambient
3 Història de la ciutat global
3.1 Període clàssic
3.2 Període modern
3.3 Període contemporani
4 Les classificacions
4.1 Estudi GaWC 1999
5 Enllaços d'interès
6 Referències
7 Bibliografia
Concepte i criteris[modifica]
Definició[modifica]
La noció de ciutat global es promogué per primera volta al departament de geografia de la Universitat de Loughborough (Anglaterra),[1] malgrat que es pot trobar referenciada en diverses biografies:
Apareix a l'obra de l'historiador francès Frenand Braudel (1902-1985) qui l'anomenà aleshores de "ciutat del món" i que la descrigué com el lloc on "les informacions, les mercaderies, els capitals, el crèdit, els homes, l'ordre i la correspondència hi aflueixen i en surten". Segons l'autor, la potència que genera una "ciutat del món" o "súper-ciutat" exerceix influència sobre una part de l'espai terrestre anomenat "economia.-món".
Aquesta primera definició cal doncs posar-la en relació amb el concepte de globalització i el seu efecte conseqüent: l'economia-món. Es parla d'economia-món dins el llenguatge tècnica per a referir-se als efectes de l'aplicació de la globalització a tot el planeta. Segons la teoria de l'economia-món, diverses regions del planeta ostenten la capacitat innovadora del planeta a causa de la seua capacitat econòmica, mentre que d'altres, jeràrquicament inferiors, assumixen únicament la capacitat productora o fabricadora, de mode que el món potenciaria una divisió factual en dos grans blocs.
Tot reprenent la definició de Fernand Braudel, les ciutats globals formarien part del primer bloc de l'economia-món des d'on, "les informacions, les mercaderies, el capital, el crèdit" i "els homes", a més, de "els ordres" o siga, els centres decisors polítics del món, hi convergixen. Aquesta darrera aproximació coincidix perfectament amb allò que postula el departament de geografia de la Universitat de Loughborough. Aquest postula que postula que la globalització pot ser dividida en termes de "llocs geogràfics estratègics" que veuen la creació, facilitació o elaboració dels processos globals. Un d'aquests llocs, o ens, és la "ciutat global", en què els enllaços que unixen la ciutat tenen un efecte directe i tangible en els afers mundials o globals, a més dels efectes socioeconòmics, incloent-hi les influències en la cultura i en la política.
La ciutat global és doncs dins la globalització o mundialització una potència planetària que fa girar justament l'economia-món a partir del seu centre mateix. Així, segons l'urbanista britànic Peter Hall, la ciutat global, definida l'any 1966, seria segons els seus mots, un lloc en què "s'hi mena una part del tot desproporcionada dels afers més importants del món".
La definició definitiva evocada pel britànic qui a la seua època s'interessà en les ciutats dels països industrialitzats i en fort creixement demogràfic, ha estat represa pel planificador urbà estatunidenc, John Friedman, l'any 1986. Alhora la sociòloga i economista neerlandesa d'origen estatunidenc, Saskia Sassen, l'ha tornat a introduir més recentment l'any 1991 a partir de la noció anglesa de "global city", és a dir, ciutat global, tot partint de criteris estrictament econòmic i financers (capitalitzacions borsàries).
Característiques[modifica]
Ara bé, la geògrafa Cynthia Ghorra-Bogin estima que les nocions de "ciutat del món" i "ciutat global" no són equivalents. La primera designaria una ciutat amb un rol històric, d'influència cultural a llarg termini, mentre que la segona designaria la capacitat d'una ciutat a inserir-se dins els fluxos i xarxes d'intercanvis mundials.
Per això mateix, es proposen habitualment un llistat de criteris que s'associen a la ciutat global:
nom conegut internacionalment (té una identitat pròpia i no se n'ha precisar el país per a la majoria de la població)
és seu d'organismes internacionals i grans empreses; agrupa en un únic gruix urbà gairebé tots els actors de la globalització
un sistema de transport avançat i amb connexions internacionals
tenir universitats, museus i moviments culturals reconeguts
és seu de mitjans de comunicació poderosos i disposa de bon accés a la xarxa
disposar d'equips i equipaments esportius de renom
haver estat seu de festivals importants, jocs olímpics o exposicions universals
tenir molta població i atreure migració
aparèixer com a icona en obres de ficció i rebre turisme massiu
és el centre d'una xarxa de poblacions locals
atmosfera cosmopolita
centre d'innovació i recerca a escala global i nacional
hi fluïxen els fluxos comercials i capitals, d'informació i migració humana
El darrer criteri i que dona sentit definitiu al concepte de ciutat-món seria la capacitat de la ciutat global per donar forma al món mitjançant tots els elements amunt llistats. El món es modela efectivament a la seua imatge segons la seua capacitat d'omplir tots els criteris abans esmentats.
Mode de vida[modifica]
Una altra de les característiques i no sempre parlada sobre el concepte de ciutat global és el canvi que aquesta produïx en el mode de vida o modus vivendi de la població que hi viu, a més de la població sotmesa a la seua influència directa o indirecta.
Una ciutat que viu les 24/24 hores del dia
Un centre dinàmic i una perifèria de dormida
Una tendència a museïtzar el centre de la ciutat per a fer-ne un atractiu, tot posant en valor els cascs antics
Divisió en nucli de negocis, nucli comercial, nucli d'habitatge, etc
Posada en marxa des de la política d'incentivació o creació de sentiment de pertinença i orgull de la seua ciutat
Una ciutat esdevinguda parc d'atracció; tot allò necessari per a divertir-s'hi
Una vida dins d'un bloc amb mobles prefabricats
Una ciutat altament tecnològica; ús de les noves tecnologies a dins com a fora
Els nivells de ciutat[modifica]
En un assaig per a definir i categoritzar les ciutats globals, la Xarxa i el Grup d'Estudi de les Ciutats Mundials (GaWC), la seu de la qual es troba a la Universitat de Loughborough, al comtat anglès de Leicestershire, ha categoritzat les ciutats segons la seva capacitat per a produir serveis avançats, com ara la comptabilitat, la publicitat, les finances i les lleis, segons les empreses internacionals.
El mapa mostra la distribució de les ciutats-món d'acord amb el llistat de GaWC 2010.
Impacte social i econòmic[modifica]
Economia[modifica]
A mesura que les ciutats han anat creixent, han impactat de forma més o menys important a les economies de cada país. S'estima actualment que la xarxa de ciutats que hi ha al món al segle XXI produeix al voltant del 67% de PIB mundial. Són el centre pivot de les finances, el comerç i el capital. Es nodreixen del camp i l'agricultura s'ha hagut de perfeccionar encara més per tal de socórrer a les ciutats. Tenen un impacte econòmic tan monumental que en no poder trobar recursos per la seva activitat, obliguen a cercar-les a altres continents, explotar altres territoris. [2]
S'estima que les megapolis i metròpolis demanen on consum que a escala global arriba a esgotar el 60% i fins al 80 % de l'energia produïda. El dinamisme de les ciutats es torna en un pol d'atracció i això d'ençà les primeres ciutats del món. Viure-hi es torna i tot en sinònim de luxe perquè el cost de les capitals ha tronat els lloguers, l'alimentació i l'electricitat bens molt cars d'adquirir. A aquest luxe i atractiu aparent, s'hi afegeix la tendència a concentrar els centres de decisió no només de les institucions dels països però també de les mateixes empreses, sobretot durant períodes de globalització. Les ciutats es tornen igualment en un nucli d'innovació, creativitat i modernitat. [2]
Demografia[modifica]
Aquesta preponderància ha tornat el món més urbà que a cap altre període de la història. Les ciutats habiten actualment més de la meitat de la població. La seva mida és enorme. Ciutats com Tòquio allotgen 37 milions d'habitants. Xangai n'allotja 26 milions i Delhi a l'Índia n'allotja 29 milions més. La mida ha obligat a replantejar i tot les nomenclatures. S'ha passat de parlar de metròpolis a megàpolis. Les ciutats creixen i s'uneixen les unes amb les altres fent que es torni difícil diferenciar les ciutats que varen originar les megàpolis. [2]
Societat[modifica]
El món occidental fa de les ciutats sinònim de progrés però el creixement que han generat fins al segle XXI i els seus encara immesurables límits tornen les ciutats un nínxol de pobresa, porqueria i malalties. Tota ciutat té tendència a generar un gruix poblacional que no té mitjans necessaris per sobreviure i s'acumula en barris que es tornen conflictius. Són barris que es mira ben sovint d'amagar i que no es presenten a les campanyes publicitàries a l'exterior. Però, això no obstant, són la cara d'una part importantíssima de la població. La pobresa hi genera problemes de convivència i abreuja el sentiment de menyspreu identitari. [2]
A la història contemporània, la diferència entre pobres i rics a les ciutats, ha generat dos tipus de ciutat. Les americanes, on el centre és pobre i les perifèries riques, i les europees, en què el centre és ric i les perifèries són pobres, lloc d'allotjament del proletariat. I és que un dels grans impactes a la societat és la divisió del treball, la categorització i la separació. En efecte, les ciutats tendeixen a l'especialització de cada ciutadà i activitat. Això acaba impactant fins i tot a les cosmovisions de la pròpia població. Els models tradicionals de família nombrosa deixen lloc a espais menys humanitzats en què la família es compta com a molt amb dos membres més al pis i prou.
La ciutat acumula en blocs de pisos immenses capes de població. La solitud n'esdevé el reflex i el gran problema, alhora que potencien l'individualisme, base mateixa del capitalisme.
Medi ambient[modifica]
El 70% de la contaminació al món procedeix de les ciutats globals. [2] La contaminació prové dels automòbils, dels edificis i de les mateixes estructures urbanístiques. Les aigües i tot el clavegueram, són font de brutícia i les ciutats gairebé sempre han patit la imatge d'ésser un nucli difícilment habitable, allunyat de la natura, on la població deteriora les condicions de vida de la seva població. Avui sabem que a més d'això les ciutats condicionen igualment el canvi climàtic.
Per això mateix les ciutats han fet objecte al segle XXI de replantejaments cabdals. Es mira de tornar-les verdes i habitables, a més de sostenibles. Projectes d'habitatges passius, d'avingudes més verdes, de claveguerams més nets, són algunes de les línies majors que, tot i les campanyes polítiques, no arriben a veure la llum, llevat de l'Àsia on països, de certa oligarquia, hi fan florir ciutats verdes. [2]
Història de la ciutat global[modifica]
Període clàssic[modifica]
Per bé que és del tot cert que el concepte de ciutat global aparïx amb la implantació de la globalització a partir de la dècada dels 1990 amb les polítiques neoliberals empreses des dels Estats Units i el Regne Unit amb Margaret Thatcher i Ronald Reagan, el món ja ha vist néixer anteriorment diverses ciutats globals.
Les primeres ciutats globals se situaren al Llevant, concretament a Mesopotàmia, des d'on per primera volta a la història s'hi construïen unes primeres xarxes urbanes que aglutinaven tota l'activitat econòmica, social, cultural, religiosa i política del seu espai, podent influir de forma perdurable el seu entorn. Fou el cas de Bagdad que allotja actualment el rastre d'un passat nodrit.
Reconstrucció d'allò que podria haver semblat Roma
Fotografia presa a la porta d'entrada de Babilònia
Murs de l'antiga Bizanci
El subcontinent indi també presencià l'experiència d'una primera ciutat global amb un alt grau d'urbanisme, probablement, així mateix s'ha considerat, el més desenvolupat de l'era clàssica. L'urbanització Harappa s'organitzava al voltant de línies rectes i preconcebudes a diferència dels seus homòlegs llevantins. Tenia una xarxa sofisticada de clavegueram que en feien la ciutat global amb la tecnologia més avançada del món.
El món grec mai desenvolupà cap ciutat global i la capacitat d'influenciar i aglutinar el món sencer en un gruix poblacional es traslladà després de la decadència de les ciutats llevantines cap a la península d'Anatòlia, des d'on Persèpolis i, posteriorment, Constantinoble, assumiren un poder absolut, amb un flux fort d'intercanvis mundials. Roma, a la península itàlica, esdevingué, després de les colonitzacions de les gàl·lies, la península ibèrica i el litoral balcànic, la representació de l'antiguitat més il·lustrativa d'una ciutat global.
Roma girava al voltat d'un centre neuràlgic des d'on hi seia el poder central, des d'on s'organitzava el món mediterrani, la tecnologia, la cultura i la tecnologia. La xarxa urbanística començava a Roma i s'estenia a la resta de perifèries. Roma assumia el rol de lideratge dins d'una economia que malgrat ser encara agrícola, s'organitzava a partir de les decisions que es prenien dins d'un únic nucli urbà.
Període modern[modifica]
L'Edat Mitjana veu desaparèixer del tot l'existència de ciutats globals a tot Europa. El continent europeu viu un procés de replegament després de la caiguda de Roma. El camp pren rellevància i la societat torna a la ruralia. Les ciutats tornen a aparèixer vers el segle xi fins al segle xiii. Tot i així, no hi ha una dinàmica de ciutat mundial. Les ciutats s'envolten de muralles defensives. Dins les vivendes s'omplen de corrals i horts. Es distribueixen per barris que conformen parròquies. L'Església és la referència de cada parròquia. El mercat se situa normalment al davant de la Catedral que simbolitza el poder que exerceix l'Església catòlica sobre la població. A l'Àsia, després de l'acens al poder de la dinastia dels Qin, s'hi postula la construcció d'un imperi centralitzat. S'unifiquen les mesures, la moneda o l'alfabet en què s'escrivia. Hi ha vertaderament una dinàmica de ciutat mundial que segueix, si fa no fa, fins a la dinastia dels Hang. L'urbanisme es posa en mans de l'Estat i fins la caiguda de la Xina imperial mira de seguir aquesta dinàmica.
Ciutats mundials de l'Edat Moderna
Londres.
Amsterdam.
París.
A Europa la concepció de ciutat mundial torna a aparèixer a l'edat moderna. Durant el segle XV s'assisteix a una represa dels camps, fet que fa créixer el nombre de població. Part de la població es trasllada a les ciutats medievals i contribueix a transformar-les en ciutats mundials. El comerç comença a florir-hi. S'instal·la una nova dinàmica cultural i estamental. El tèxtil fa d'Anglaterra i Països Baixos les primeres potències mundials. Les seves capitals, concepte que agafa de mica en mica molta força, n'han de ser la vitrina.
Arran de l'incendi de Londres l'any 1666, la monarquia anglesa es planteja construir sobre les destrosses la nova ciutat. Es tracta de deixar de banda l'antiga vila medieval i construir-hi per sobre una nova ciutat, apta per fer-li la competència a l'imperi colonial neerlandès. La monarquia té accés aleshores als artistes i arquitectes del Vaticà. Florència, a Itàlia, és un model que agrada a Europa. La guerra que França duu contra Itàlia determina el nou concepte de ciutat. Les muralles medievals deixen de ser útils. El retorn al pensament gregollatí amb l'humanisme fa planar la idea d'una ciutat ideal, és a dir, una ciutat planejada com s'havia fet a l'antiga Roma o Grècia. L'humanisme desplaça el pensament teocràtic cap al pensament antropocèntric. Això potencia l'individualisme que s'estén als palaus de la noblesa. Les muralles es construeixen doncs per fer front a l'artilleria dins un estil geomètric. Les ciutats són moltes vegades de nova planta.
Les ciutats mundials de l'Edat moderna concentren el poder i el comerç mundial. S'obren els primers bancs i la primera borsa. És el cas dels Països Baixos. A Amsterdam es mira de desfer-se del monopoli comercial portuguès a l'Àsia creant la primera companyia de la història. És la Companyia Oriental de les Índies Neerlandeses. Tot ajudant-se d'espies introduïts a les expedicions marítimes portugueses, es procedeix a obrir la ciutat d'Amsterdam al comerç mundial i mercès a això tornem a veure l'un dels pilars de la ciutat mundial en marxa. La repressió viscuda per part dels neerlandesos a la Guerra dels Vuitanta Anys els empeny a cercar alternatives que facin ombra a l'imperi hispànic.
Holanda es posa llavors al servei de la marina i surten de les seves fàbriques vaixells preparats per recórrer el continent asiàtic. Això potencia el desenvolupament de les finances que troba a la ciutat el lloc ideal per practicar amb els diners. Les ciutats, no obstant, continuen necessitant la ruralia i potencien el comerç amb el camp. Això monetitza el camp i contribueix a fer créixer els bancs. No debades, les ciutats segueixen sent minoritàries. Només per volta del 6% de la població és urbana. Aleshores Amsterdam és una ciutat mundial i cosmopolita. La tolerància religiosa i ètnica del regne permet el desenvolupament dels negocis. Les antigues parròquies són substituïdes per jardins i el concepte de barri. Cada barri compleix una funció i representa alhora el tipus de societat que hi neix. Hi tindrem barris pobres, rics, de les finances, etc. És la societat de les classes, tot i que a l'Edat moderna, són classes estamentals.
La construcció de les ciutats barreja les poblacions. Això permet diluir la rigidesa corporativa del sistema estamental medieval. La potenciació del comerç permet que una part minsa de la població creixi econòmicament. El sistema estamental frapa de cop i volta amb les noves classes burgeses. El desenvolupament d'una certa economia informal potencia l'alliberament de la rigidesa del sistema.
A Anglaterra, per exemple, el rei voldria fer del model de ciutat mundial un monopoli estatal i per això mira d'apropar-se al centralisme francès, autoritari i proteccionista. Davant l'actitud, s'hi genera la Revolució Gloriosa amb què s'estableixen les bases per una Carta de Llibertats. Aquest fet permet evidenciar com la ciutat mundial és propensa a presentar un poder estatal força depenent dels lobbies. El model esdevé una qüestió d'estat. En efecte, l'any 1664 Anglaterra decideix prendre Nova Amsterdam als Països Baixos. Assalten la ciutat colonial i hi construeixen Nova York. Aquesta segona ciutat és llavors objecte de cobdícia. Espionatge, conflictes armats, fortificacions, etc. La Companyia de les Índies Occidentals Neerlandesa hi havia obert filials per fer créixer l'economia de la Nova Amsterdam. L'èxit és palpable, de manera que Anglaterra assetja la ciutat, guanya i signa el tractat de capitulació. S'hi acabarà projectant el model de ciutat mundial.
França i Anglaterra es disputen llavors poder desfer-se de l'imperi colonial neerlandès. Dos models de ciutats s'acaben esbossant. L'anglès és un model orgànic per bé que arquitectònicament planejat. El francès és un model centralista. El Rei Sol potencia un urbanisme que sigui la imatge del seu concepte d'estat. Hi tindrem un centre neuràlgic, el palau reial, lligat a un conjunt d'avingudes que porten i es connecten entre places. L'anglès, en canvi, és un model de creixement civil. Al segle xvii Londres es construeix a partir del sistema anomenat square que no és altra cosa que un jardí envoltat de residències unifamiliars en filera. El rei cedia terrenys a l'aristocràcia i aquesta feia construir-hi les residències. Posaven les construccions en mans d'empresaris que s'ocupaven de donar-hi valor. A canvi l'empresari paga uns dividends als propietaris. Aquesta model canvia amb el ròssec del temps la dinàmica estamental.
Període contemporani[modifica]
El segle xix veu aparèixer una acceleració profunda del model centralitzat mercès a la industrialització i a la implantació de la ideologia de l'Estat-nació. Aquesta posa en marxa el concepte de capitalitat a l'entorn de la qual ha de girar obligatòriament tota una Nació, oimés, ha de transformar-se el model a seguir a per a la resta de nacions.
França esdevé altra el model per excel·lència. La industrialització accelera el procés i amb la introducció del capitalisme, París, Londres o Berlín esdevenen les primeres ciutats globals. El poder, els fluxos comercials, el capital, la cultura i l'activitat social s'hi concentraven. Berlín, per exemple, centre giratori del romanticisme, font de cultura del segle xix. París i Londres, capitals decisòries, posseïdores, per exemple, de les colònies africanes i asiàtiques en la seua majoria. Berlín, alhora, centre de producció industrial, lloc d'innovació i impuls del continent europeu.
Megàpolis del segle XX
Londres.
Nova York.
París.
Tòquio.
Després de la Segona Guerra Mundial, les ciutats globals es traslladen als Estats Units transformats, juntament amb la Unió Soviètica, en la potència mundial. Allà, Nova York, Xicago, Washington, a més de Boston, entre altres, esdevenen el centre de la innovació, del comerç, de l'èxit del capitalisme, del poder i alhora de la cultura. Després d'un domin gairebé absolut d'Europa, des del punt de vista artístic i cultural, els Estats Units prenen el relleu amb el postmodernisme. L'entrada a l'era de la globalització a partir de la dècada dels 1990 i l'assotament que produí la Gran Recessió del 2008, virà i desplaçà altre cop la construcció de ciutats globals. El continent asiàtic pateix a partir de la dècada del 2008 d'un creixement espectacular, qualificat aleshores de "miraculós", que portà la República Popular de la Xina a disputar-se el lideratge ideològic i econòmic del món amb els Estats Units. Hong Kong, Xangai, Singapur o Pequín esdevingueren ciutats globals, centre de flux comercial, humà, de poder i diners.
Ciutats globals del segle XXI
Tòquio.
Xangai
Hong Kong
Singapur
És justament al segle XXI que es replanteja tota la teoria al voltant de les megalòpolis per a adaptar la realitat a la nova ideologia imperant: la globalització. Així és com sorgixen nous replantejaments del que són les noves ciutats. Aquestes, titllades de globals, han d'ésser, dins la globalització, les noves Constantinoble d'antuvi, imatge d'un poder que al capdavall ostenta imposar el model capitalista i neoliberal a tot el planeta, essent, això sí, model de creació i invenció. En aquesta cursa, el món llevantí aprofita la recessió econòmica del 2008 i l'eixida de l'era soviètica per tal d'afirmar-se i engegar una dura competència amb el món asiàtic. Neixen així ciutats globals al mig del desert: Dubai, etc.
Les classificacions[modifica]
Al mes d'octubre del 2008, la revista Foreign Policy, en associació amb l'empresa consultora A. T. Kearney i el Chicago Council on Global Affairs, varen publicar un rànquing de ciutats globals sobre la base de les consultes a la Dra. Saskia Sassen, el Dr. Witold Rybczynski, entre molts. Foreign Policy va apuntar que les més grans ciutats i les millor interconnectades del món ajuden a establir els programes mundials, són en condicions d'afrontar els perills transnacionals i servixen com a centres d'integració mundial. En són els motors del creixement per als països i les portes d'accés als recursos de les seus regions. [3]
Les classificacions es varen establir sobre l'avaluació de vint-i-quatre indicadors distribuïts entre cinc àrees: activitat de negocis, capital humà, l'intercanvi d'informació, activitat cultural i compromís polític. Aquest requadre conté les seixanta-cinc ciutats sobre les quals es realitzà l'estudi esmentat, tot considerant-ne els principals centre globals de l'actualitat.
Posició
Ciutat
Compatge
1 Nova York 6.22
2 Londres 5.86
3 Tòquio 5.42
4 París 5.35
5 Hong Kong 4.14
6 Chicago 3.94
7 Los Angeles 3.90
8 Singapur 3.45
9 Sidney 3.44
10 Seül 3.40
11 Brussel·les 3.29
12 San Francisco 3.26
13 Washington DC 3.25
14 Toronto 3.13
15 Pequín 3.12
16 Berlín 3.03
17 Madrid 3.02
18 Viena 2.96
19 Boston 2.78
20 Francfort 2.78
21 Xangai 2.78
22 Buenos Aires 2.73
23 Estocolm 2.71
24 Zuric 2.68
25 Moscou 2.61
26 Barcelona 2.57
27 Dubai 2.56
28 Roma 2.56
29 Àmsterdam 2.54
30 Ciutat de Mèxic 2.41
Estudi GaWC 1999[modifica]
Un estudi portat a terme l'any 1999 pel Grup d'Estudis sobre Globalització i Ciutats Globals (GaWC, sigles en anglès) de la Universitat de Loughborough a Londres, definí els criteris, paràmetres i nivells, classificant diverses ciutats que llavors foren considerades ciutats globals.
L'estudi classifica segons la puntuació de cada ciutat en tres diferents nivells de grups. A més a més, l'estudi entrega la llista de certes ciutats que potencialment serien ciutats globals dins d'un futur. Alguns aspectes de l'estudi foren considerats factors distorsius que afavoreixen les ciutats angloxasones.
Font: Inventory of World Cities
Ciutats Gobals Alfa
12 punts:
Londres, Nova York, París i Tòquio.
10 punts:
Xicago, Frankfurt del Main, Hong Kong, Los Angeles, Milà, Singapur.
Ciutats globals Beta
9 punts:
San Francisco, Sydney, Toronto, Zuric.
8 punts:
Brussel·les, Ciutat de Mèxic, Madrid, São Paulo
7 punts:
Moscou, Seül.
Ciutats globals Gamma
6 punts:
Àmsterdam, Boston, Dallas, Düsseldorf, Ginebra, Houston, Johannesburg, Melbourne, Osaka, Praga, Santiago de Chile, Taipei, Washington, Djakarta.
5 punts:
Bangkok, Estocolm, Mont-real, Pequín, Roma, Varsòvia.
4 punts:
Atlanta, Barcelona, Berlín, Budapest, Buenos Aires, Copenhaguen, Istambul, Hamburg, Kuala Lumpur, Manila, Miami, Minneapolis, Munic, Xangai.
Ciutats que presenten probabilitats fortes d'esdevenir ciutats globals
3 punts: Atenes, Auckland, Bombai, Dublín, Filadèlfia, Hèlsinki, Luxemburg, Lió, Nova Delhi, Rio de Janeiro, Tel Aviv, Viena.
Ciutats que presenten probabilitats mitjanes d'esdevenir ciutats globals
2 punts: Abu Dhabi, Almaty, Birmingham, Bogotà, Bratislava, Brisbane, Bucarest, Caracas, Ciutat Ho Chi Minh, Cleveland, Colònia (Alemanya), Detroit, Dubai, El Caire, Kíev, La Haia, Lima, Lisboa, Manchester, Montevideo, Oslo, Riad, Rotterdam, Seattle, Stuttgart, Vancouver.
Ciutats que presenten probabilitats febles d'esdevenir ciutats globals
1 punt: Aarhus, Adelaida (Austràlia), Anvers, Baltimore, Bangalore, Bolonya, Brasília, Calgary, Canton, Ciutat del Cap, Colombo, Columbus, Dresden, Edimburg, Gènova, Glasgow, Goteborg, Hanoi, Kansas City, Leeds, Lilla, Marsella, Richmond (Virgínia) , Sant Petersburg, Taixkent, Teheran, Tijuana, Torí, Utrecht, Wellington.
Enllaços d'interès[modifica]
Geopolítica
Referències[modifica]
↑ 1,0 1,1 LeGates, Richard T.; Stout, Frederic. City Reader. Routledge, 2011, p. 563. ISBN 1135264139.
↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Les villes, avenir de l'humanité ?» (en francès), 01-02-2021. [Consulta: 24 gener 2021].
↑ «The 2008 Global Cities Index». Foreign Policy, Noviembre/Diciembre de 2008 [Consulta: 31 octubre 2008].
Bibliografia[modifica]
1585-1650 : Un Siècle d'Or. Trois villes à la conquête du monde. (1a part). ARTE., 2019.
1650-1800 : Conflits et intérêts. Trois villes à la conquête du monde. (1a part). ARTE., 2010.
Els plans de Cerdà. TV3., 2020.
Registres d'autoritat
GND: 4122411-5
Bases d'informació
GEC: 0281575
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ciutat_mundial&oldid=28313408»
Categories:
Ciutats
Sociologia
Categoria oculta:
Control d'autoritats
Menú de navegació
Eines personals
Sense sessió iniciada
Discussió per aquest IP
Contribucions
Crea un compte
Inicia la sessió
Espais de noms
Pàgina
Discussió
Variants expanded collapsed
Vistes
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més expanded collapsed
Cerca
Navegació
Portada
Article a l'atzar
Articles de qualitat
Comunitat
Portal viquipedista
Agenda d'actes
Canvis recents
La taverna
Contacte
Xat
Donatius
Ajuda
Eines
Què hi enllaça
Canvis relacionats
Pàgines especials
Enllaç permanent
Informació de la pàgina
Citau aquest article
Element a Wikidata
Imprimeix/exporta
Crear un llibre
Baixa com a PDF
Versió per a impressora
En altres projectes
Commons
En altres idiomes
Acèh
Alemannisch
العربية
Asturianu
Български
भोजपुरी
বাংলা
Čeština
Dansk
Deutsch
Ελληνικά
English
Esperanto
Español
Eesti
Euskara
فارسی
Suomi
Na Vosa Vakaviti
Français
Arpetan
Galego
客家語/Hak-kâ-ngî
עברית
Hrvatski
Magyar
Հայերեն
Interlingua
Bahasa Indonesia
Italiano
日本語
ქართული
한국어
Ladino
മലയാളം
Bahasa Melayu
Nederlands
Norsk bokmål
Polski
پنجابی
Português
Română
Русский
Scots
Simple English
Slovenčina
Српски / srpski
Svenska
తెలుగు
Tagalog
Türkçe
Українська
اردو
Tiếng Việt
吴语
中文
粵語
Modifica els enllaços
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 25 set 2021 a les 22:52.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.755581 | curate | {"ca": 0.8971699711913235, "fr": 0.022030164378918828, "es": 0.007286900525334689, "pt": 0.006676834434841552, "st": 0.0011862396204033216, "eb": 0.0009489916963226571, "it": 0.004439925436366718, "mk": 0.0005083884087442806, "nl": 0.0006778512116590408, "id": 0.00149127266564989, "en": 0.03335027961362481, "de": 0.0019657685138112185, "ms": 0.0009489916963226571, "ds": 0.0004067107269954245, "da": 0.0006439586510760888, "no": 0.0037281816641247245, "ro": 0.0027452974072191155, "ru": 0.0027452974072191155, "hu": 0.0013895949839010336, "ja": 0.0005761735299101847, "la": 0.0003728181664124725, "oc": 0.0006778512116590408, "eu": 0.000813421453990849, "jv": 0.00013557024233180816, "ar": 0.00023724792408066428, "bg": 0.0003050330452465684, "ew": 0.00023724792408066428, "bn": 0.0001694628029147602, "sh": 0.00023724792408066428, "el": 0.0002711404846636163, "eo": 0.0003050330452465684, "et": 0.0001694628029147602, "fa": 0.0001694628029147602, "fi": 0.0001694628029147602, "lt": 0.00020335536349771224, "az": 0.00047449584816132857, "he": 0.0001694628029147602, "hr": 0.0002711404846636163, "hy": 0.00023724792408066428, "ka": 0.00023724792408066428, "ko": 0.00010167768174885612, "ml": 0.00020335536349771224, "pl": 0.00020335536349771224, "nb": 0.00020335536349771224, "sk": 0.0003389256058295204, "sr": 0.0005083884087442806, "sv": 0.00023724792408066428, "te": 0.00020335536349771224, "tr": 0.00020335536349771224, "uk": 0.0003389256058295204, "ur": 0.00013557024233180816, "vi": 0.0003389256058295204, "zh": 0.00020335536349771224} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat_mundial |
oscar-2301_ca_20230418_9_143926 | Select LanguageEnglishArabicChinese (Simplified)Chinese (Traditional)CroatianCzechDanishDutchFinnishFrenchGermanGreekHindiItalianJapaneseKoreanNorwegianPolishPortugueseRomanianRussianSpanishSwedishCatalanFilipinoHebrewIndonesianLatvianLithuanianSerbianSlovakSlovenianUkrainianVietnameseAlbanianEstonianGalicianHungarianMalteseThaiTurkishPersianAfrikaansMalaySwahiliIrishWelshBelarusianIcelandicMacedonianYiddish
DECLARACIÓ
ENLLAÇOS
Cercador
Primer volum de "Flora Valentina"
dijous, 23 de juny de 2011 16:06
L'obra és el fruit del treball conjunt dels equips d'especialistes de la Universitat de València, la Universitat d'Alacant i la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat, coordinats, respectivament, pels doctors Gonzalo Mateo, Manuel B. Crespo i Emili Laguna. Hi han col·laborat més de trenta especialistes en botànica i en fotografia de les plantes silvestres valencianes.
El Prof. M.B. Crespo (UA), un dels directors de l'obra.
Pla d'edició
Volum I: Introducció i Claus generals. Pteridòfits. Gimnospermes. Angiospermes, I (Dicotiledònies, d'acantàcies a basel·làcies)
Volum II: Angiospermes, II (de berberidàcies a crassulàcies)
Volum III: Angiospermes, III (de convolvulàcies a fabàcies)
Volum IV: Angiospermes, IV (de fagàcies a zigofil·làcies)
Volum V: Angiospermes, V (Monocotiledònies). Índex general de l'obra.
Volums publicats
Acaba de publicar-se el Volum I (2011) i en l'actualitat ja s'està preparant l'edició del Volum II que es preveu per a finals d'enguany mateix.
Dades bibliogràfiques i obtenció de l'obra
Mateo, G., M.B. Crespo & E. Laguna (2011). Flora Valentina, vol. I. Fundació de la Comunitat Valenciana per al Medi Ambient, València.
Edició en valencià: ISBN 978-84-482-5525-1 (ISBN obra completa: 978-84-482-5524-4)
Pot obtenir-se a les Llibreries de la Generalitat (LliG: [email protected], tel. 963 926 080), que s'encarrega de la venda i distribució de l'obra o bé a través de les llibreries habituals, facilitant el núm. de ISBN
PVP: 50 €
Més informació
Fundació de la Comunitat Valenciana per al Medi Ambient
Notícia 26/5/2011 - Actualitat Universitària (Alacant)
Notícia 27/5/2011 - Educaweb
Notícia 1/6/2011 - Web ASEPMACV
Notícia 8/6/2011 - Diari Información
< Anterior
Següent >
ESTRATÈGIA CATALANA ECCF
LLIBRE VERMELL
E-Opinió
Manifest de científics dels Països Catalans
arran de les crisis múltiples i la pandèmia que vivim
Cèsar Blanché
El manifest dels científics dels Països Catalans ja és accessible al web de la Institució Catalana d'Història Natural, filial de l'IEC. El document, preparat arran de les crisis múltiples i la pandèmia que vivim, pretén d’aportar a la societat la visió dels signants sobre la situació actual, i alhora apuntar algunes línies d’actuació que permetin evitar que repetim errors greus comesos en el passat i poder així encarar millor la construcció d’un nou futur. A continuació trobareu l'enllaç al document
Llegiu-ne més...
© 2009 Portal de Biologia de la Conservació de plantes | Template by 1sr.de | Logo by my - pixelio.de / Tropfen | 0.672365 | curate | {"en": 0.16733466933867736, "ca": 0.77187708750835, "pt": 0.030394121576486306, "es": 0.021042084168336674, "it": 0.0070140280561122245, "ar": 0.002338009352037408} | http://biologia-conservacio.org/bioc/index.php?option=com_content&view=article&id=437:primer-volum-de-qflora-valentinaq&catid=1:latest&Itemid=62 |
mc4_ca_20230418_15_629095 | federació cultural valenciana de vela llatina archivos • Federació Cultural Valenciana de Vela Llatina
por Federació Vela Llatina | Mai 20, 2019 | Noticies
por Federació Vela Llatina | Mai 7, 2019 | Noticies
Maig ens convida a compartir activitats i exhibicions de Vela Llatina organitzades per les Associacions de Catarroja i Silla juntament amb la Federació Valenciana.Dissabte passat va finalitzar el V Curs de Vela Llatina de l’Escola de Vela dels Peixcadors de...
por Federació Vela Llatina | Abr 23, 2019 | Noticies
Silla inicia dissabte que ve el X Trofeu President de la Diputació 2019 L’inici de la temporada de Vela Llatina, si el temps ho permet, tindrà també el reconeixement al nostre amic Josep Chaqués, barquet d’honor de l’Associació de Silla i actual President...
por Federació Vela Llatina | Mar 25, 2019 | Noticies | 0.747141 | curate | {"es": 0.18621523579201935, "ca": 0.8137847642079806} | https://federaciovelallatina.com/tag/federacio-cultural-valenciana-de-vela-llatina/ |
cawac_ca_20200528_9_75229 | Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Un acte davant el Parlament a favor de les emissions de TV3 al País Valencià
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
El portaveu d’Esquerra al Congrés, Joan Ridao, ha interpel·lat en la sessió de control al Govern espanyol d'aquest dimecres al ministre d’Indústria, Miguel Sebastián i l'ha preguntat el per què el ministeri no atorga el multiplex per permetre veure TV3 al País Valencià, en la reciprocitat de veure Canal 9 a Catalunya. Ridao ha preguntat "a què espera l'Executiu espanyol per complir els compromisos en aquest sentit adoptats per Zapatero, Montilla i Clos quan eren ministres", per modificar el reial drecret del pla tècnic estatal de la TDT. Ridao ha recordat que mentre cadenes com Telemadrid es poden veure a diverses comunitats, TV3 té problemes per emetre al País Valencià.
Sebastián ha explicat novament el pla d’implantació de la TDT i ha demanat que sigui el Govern valencià qui atorgui un dels dos canals encara lliures del segon multiplex, fent-se enrera del compromís adquirit pel president del Govern espanyol i els dos anteriors ministres d’Indústria. Una resposta "decepcionant", segons Ridao, que posa de manifest la "passivitat" de l'executiu espanyol i l'afany del ministre de "rentar-se les mans" en el cas. "No es tregui les puces de sobre, afronti la seva responsabilitat i compleixi els seus compromisos", li ha demanat el portaveu d’Esquerra.
"Si el Govern [espanyol] es va comprometre a atorgar tercer múltiplex a les comunitats que acordessin reciprocitat, compleixin", ha exigit Ridao. Esquerra presentarà una moció reclamant el compliment del reiterat compromís del Govern espanyol.
Ánimo Joanot, para ser un botarate completo solo te ha faltado afirmar que Fernando era rey de la Corona de Cataluña: qué usurpadores de la Historia sois, panda de zotes, pancatalanistas imperialistas. No utilicéis la lengua como excusa, caraduras.
-
.
.
#6 tarròs, La Secuita. 18/12/2008 - 17:01
Valorar
Son més perillosos els sociatas que els del PP al Pais Valencià, menjen de collons i a sobre sense fotre un pal al aigua.
-
.
.
#5 Joanot, St Pere. 18/12/2008 - 16:21
Valorar
per la molt intel·ligent LILO: Et recomanaré llegir Foris et consuetudines Valentiae, sense el qual no seríeu més que una prolongació d Aragó, vàren ser els catalans que us donaren el títol de Regne. Quina pena de gentola,no ets valenciana, mesetàri
Ánimo Joanot, para ser un botarate completo solo te ha faltado afirmar que Fernando era rey de la Corona de Cataluña: qué usurpadores de la Historia sois, panda de zotes, pancatalanistas imperialistas. No utilicéis la lengua como excusa, caraduras.
-
.
.
#6 tarròs, La Secuita. 18/12/2008 - 17:01
Valorar
Son més perillosos els sociatas que els del PP al Pais Valencià, menjen de collons i a sobre sense fotre un pal al aigua.
-
.
.
#5 Joanot, St Pere. 18/12/2008 - 16:21
Valorar
per la molt intel·ligent LILO: Et recomanaré llegir Foris et consuetudines Valentiae, sense el qual no seríeu més que una prolongació d Aragó, vàren ser els catalans que us donaren el títol de Regne. Quina pena de gentola,no ets valenciana, mesetàri
Normal,entre uns i altres,entre callar i punyala per la esquena,biinguismo,ect. volen la exterminacio del catala.Tots aquests han de ser jutjats per un tribunal competent per crims de guerra,i condemnats. | 0 | curate | {"ca": 0.8128022759601707, "en": 0.012233285917496443, "es": 0.14310099573257468, "it": 0.021621621621621623, "fr": 0.002275960170697013, "pt": 0.007965860597439544} | http://comunicacio.e-noticies.cat/el-govern-del-psoe-bloqueja-tv3-al-pais-valencia-24107.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_268122 | Pero l'any que bé no podrem veure als fillols aniran a segon,només si el veiem pel carrer del Pompeu. | 0.650233 | curate | {"ca": 1.0} | http://ciclesuperiorpompeufabravallirana.blogspot.com/2011/10/apadrinament.html |
cawac_ca_20200528_2_42160 | RADIKAL SWIM
11:07 - Els 15ns FINA Campionats del Món Barcelona 2013 es van presentar oficialment a la sala de conferències del Palau Sant Jordi, una de les seus de la competició. El president de la FINA, Dr. Julio C. Maglione, ha celebrat tornar a organitzar uns Mundials a Barcelona deu anys després de la cita del 2003, mentre que l’alcalde de la capital catalana, Xavier Trias, ha confiat que BCN2013 esdevinguin “els millors mundials de natació de la història”
“Barcelona serà el centre de l’esport mundial”, ha afirmat el president de la FINA, que ha lloat les diferents instal•lacions on es desenvolupa la competició: el Palau Sant Jordi, les Piscines Bernat Picornell, la Piscina Municipal de Montjuïc i el Moll de la Fusta. “Tornem a Barcelona després d’un extraordinari Mundial el 2003. Cada instal•lació té la seva història, amb un passat excel•lent, i ara s’han modernitzat perquè estiguin al màxim nivell”.
El Dr. Maglione ha destacat que BCN2013 batrà el rècord de participants en uns Campionats del Món, amb 2293 esportistes de 181 federacions diferents. “Afegint els tècnics i tots els que col•laboren en la preparació dels esportistes, arribarem a més de 3.000 persones”, ha indicat.
Igualment, el màxim mandatari de la FINA ha subratllat que la senyal produïda per RTVE arribarà a 210 territoris, i ha confiat a superar la difusió dels anteriors Mundials a Roma i Xangai “on vam arribar a una audiència acumulada de 3.500 milions de telespectadors”.
Malgrat la obligatorietat dels banyadors tèxtils imposada després de Roma 2009, Maglione ha confiat que el Palau Sant Jordi veurà caure algun rècord mundial. “Roma va ser un rècord de rècords, un dels moments més polèmics que ha viscut la natació. Allà vam decidir que els banyadors havien de ser tèxtils. En mig d’aquesta situació s’han superat alguns rècords mundials i estic segur que aquí en caurà algun més. I tenim la seguretat que ningú tindrà avantatge”.
També ha intervingut el director executiu de la FINA, Cornel Marculescu, que ha assegurat que Barcelona 2013 serà un campionat net en allò que respecta al dopatge. “Hem fet 500 tests fora de competició i en farem 300 més durant els Campionats. A més tots els medallistes hauran de passar sempre el control antidopatge”, ha apuntat.
Per la seva part, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha destacat el “primer nivell” de les instal•lacions i ha apostat perquè Barcelona celebri “els millors mundials de natació de la història. Estic convençut que ho podem aconseguir i que la nostra ciutat tornarà a brillar com a capital mundial de l’esport”.
L’alcalde ha agraït l’esforç i col•laboració dels 2.500 voluntaris i els clubs esportius de la ciutat i ha subratllat l’impacte econòmic de l’esdeveniment. “L’esport és una eina de generació de riquesa i té una gran projecció internacional, un fet més important encara ara en un moment difícil”.
En aquest sentit, la regidora d’esports de l’Ajuntament de Barcelona i copresidenta del comitè organitzador, Maite Fandos, ha calculat un “retorn de la inversió de 5x1”, és adir, 5 euros per cada euro invertit. Fandos també s’ha mostrat satisfeta pel ritme de venda d’entrades, “que ha superat les nostres expectatives” i esperançada “per veure el Palau Sant Jordi ple”. | 0.866481 | curate | {"en": 0.0037267080745341614, "ca": 0.9962732919254659} | http://www.natacio.cat/cat/noticia/veure/5288 |
grup-elmon_ca_20230726_0_260317 | La Policia Municipal de Terrassa va detenir ahir dimarts a la nit un home per un requeriment policial a nivell internacional. A l’individu li constava un requeriment de detenció i extradició a Itàlia per delictes de droga, segons informa la Policia Municipal de Terrassa.
La intervenció va tenir lloc quan faltaven pocs minuts per tres quarts de dotze de la nit d’ahir dimarts, dia 14 de febrer, al passeig del Vint-i-dos de juliol, a l’alçada del Recinte Firal de Terrassa. Informen que la policia va actuar arran d’un servei planificat i de seguiment.
Els agents van comprovar al Sistema d’Informació Policial que al ressenyat li constava efectivament un requeriment a nivell internacional en vigor i extradició a Itàlia per delictes de droga. Així doncs, van procedir a la seva detenció i va ser traslladat a les dependències policials.
Detinguts per robatori en un pàrquing comunitari de Terrassa
La Policia Municipal de Terrassa també va detenir ahir dimarts tres individus que van intentar robar en un pàrquing comunitari al barri de Vallparadís de Terrassa. Els fets van tenir lloc de matinada, és a dir, la nit de dilluns a dimarts, quan agents policials que patrullaven preventivament la zona van enxampar als tres homes amagant-se a l’interior del pàrquing comunitari, situat al carrer de l’Escultor Armengol.
En veure-ho, els agents es van apropar a l’entrada, i van comprovar que efectivament hi havia senyals de forçament, així com dos tubs d’escapament de ciclomotor. Van procedir a escorcollar els les tres persones, i van trobar que una d’elles duia un tornavís al damunt. A més a més, a l’interior del pàrquing també van trobar un armari que estava malmès i que presentava senyals que havia estat forçat. Així doncs, els agents policials van procedir a la detenció de tots tres individus per robatori amb força. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monterrassa.cat/successos/detingut-requeriment-policial-internacional-315421/ |
mc4_ca_20230418_2_635381 | Inici | Actualitat | La gastronomia del nostre barri
30 de maig de 2014 - Notícies
En aquest blog us convidem a gaudir de la gastronomia típica catalan al barri de la Sagrada Família.
Ens agrada sortir i, sobretot, gaudir de la gastronomía. És per això que a Gaudí Comerç hem pensat que us agradaria descobrir els secrets del sector de la restauració del barri de la Sagrada Família.
Un esmorzar energètic
Ja diuen des de fa molts anys que hem “d'esmorzar com reis”. Al barri que presideix el Temple de la Sagrada Família podreu trobar forns amb delicioses pastes i bars que us serviran un esmorzar nutritiu, saludable i variat.
Compartir una tapa és compartir un moment especial. És per això que volem destacar aquelles petites coses que sempre van acompanyades d'una bona companyia. Les emblemàtiques “braves” amb els amics mentre veiem un partit de futbol, els calamars a la romana o l'esqueixada de bacallà. Se'ns fa la boca aigua amb només pensar-ho.
Una dieta mediterrània
A Barcelona també ens agrada cuidar-nos i, per sort, gaudim de la dieta mediterrània, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Verdures, peix, carns, fruites i cereals: aquestes són els pilars fonamentals de la nostra dieta i això, precisament, és el que ofereixen molts dels establiments del nostre barri. A més, molts dels nostres associats disposen de menús de dilluns a divendres econòmics i amb una qualitat de productes indiscutible. A més, molts d'ells us oferiran combinacions innovadores cuinades per les millors mans de l'establiment i cuines temàtiques. Gaudiu de truita i sopa freda, d'amanides variades, de l'emblemàtica paella del dijous, de fideuàs amb allioli, calderetes de llamàntol, bacallà a la llauna o verdures a la brasa. I, si us decidiu, que sigui al nostre barri.
I si us ve de gust el menjar ràpid... No patiu! També hi trobareu una àmplia varietat d'establiments que us serviran les millors hamburgueses amb carn de primera qualitat. Us llepareu els dits!
Que no falti el pa amb tomàquet
No hi ha res més català que acompanyar el nostre menjar amb pa amb tomàquet. I, si l'acompanyem d'embotits i formatges, farem un sopar rodó. A més, l'oli d'oliva amb què cuinen als establiments i que li afegeixen al pa amb tomàquet té innumerables beneficis per a la nostra salut. És per això, en part, que la dieta mediterrània ha aconseguit un reconeixement tan important a nivell mundial.
I, a nosaltres, que no ens falteu vosaltres | 0.809051 | curate | {"ca": 0.9583853516437786, "es": 0.04161464835622139} | https://www.gaudishopping.cat/cat/noticia/la-gastronomia-del-nostre-barri |
macocu_ca_20230731_6_434905 | caure com els gats
Referit a una persona: que tot li ix sempre bé, que té molt bona sort.
Els gats sempre cauen de peus i, normalment, no resulten morts ni ferits a conseqüència del bac. Per això es diu que els gats tenen set vides.
NOTA: Joaquim Martí Mestre, en l’entrada quatre del Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), ens parla de la locució estar de quatre que ens diu que significa ‘estar cesat (sic) d’un càrrec, caigut en desgràcia’ i escriu:
«”Volguera saber (...) en què consistix que hui en lo dia puchen y abaixen tan a presa los menistros del gobierno de la corte de Madrit, perquè estic reparant que encara no han acabat de sentar-se bé en la cadira, top, ya estan de cuatre. Y lo pichor és que cauen sempre com els gats” (Sueco, 98).»
El text que ens posa Joaquim Martí Mestre com a exemple ens diu que els ministres, al cap de poc temps d’haver estat nomenats, ja estan de quatre (ja han cessat en el càrrec), però sempre cauen com els gats, és a dir, sempre els ix la cosa bé. | 0.857405 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_317794 | Pasta amb mongetes - La pasta per als catalans
Un blog reivindicatiu Pasta amb mongetes
Pasta amb mongetes
Antonella 24 Octubre, 2011 Llegums, Mezze maniche, Pasta mista, Pistons, Tubetti, Vegetarianes 6 Comments
♬♬♫ When the stars make you drool just like a pasta e fasul
Us en recordeu d’en Dean Martin en That’s amore? No?
Aquí el teniu…
Conegut als Estats Units com pasta fasul o com el més divertit (per mi) pasta fazool, jo diria que aquest plat, la pasta e fagioli, podria ser un plat nacional italià, en el sentit que es prepara a tota Itàlia amb les corresponents variacions regionals. La versió que us proposo és, òbviament, la versió napolitana (pasta e fasùle).
Necessitem una pasta curta, jo vaig fer servir les “mezze maniche” de la De Cecco que vaig trobar aquí. Qualsevol varietat de pistons de mida mitjana va bé o la pasta barrejada. Acabo de veure que al Caprabo online tenen la pasta Mafalda corta de Garofalo que també aniria bé.
250 g de mongetes blanques ja cuites
120 gr. de pistons grans
tres tomàquets per penjar
alfàbrega (o no si no és temporada)
oli generós
En una olla gran, escalfeu l’oli i sofregiu l’all durant un minutet. Afegiu les mongetes i dos cullerots d’aigua, el tomàquet, l’api, la sal i deixeu coure durant 7-8 minuts.
Afegiu-hi la pasta, remeneu i afegiu-hi aigua fins a cobrir quasi del tot la pasta.
Quan coguem la pasta directament amb el condiment, és sempre millor posar menys aigua de la necessària i afegir-ne més si fa falta, si no el plat pot quedar massa caldós.
Aneu de remenant de tant en tant. Quan la pasta estigui al punt, apagueu el foc, afegiu l’alfàbrega i tapeu un minut.
Emplateu i serviu amb pebre negre.
Al meu pare li agrada completar el plat amb ceba fresca, a mi no.
24 Octubre, 2011 at 21:35
Gràcies a Cuinetes he descobert el teu bloc, afeixo un enllaç al meu!
25 Octubre, 2011 at 7:54
Moltes gràcies, ara m’en vaig a veure el teu!
Pingback: On gastar pasta en pasta, Part III | La pasta per als catalans
M’encanta aquest plat!! Jo tinc unes reserves de pasta mista de la Garofalo o la de la Martino(no recordo bé)que vaig portar d’Itàlia…No ha parat de ploure en tot el cap de setmana…ara si que venen de gust aquesta mena de receptes.Gràcies.
18 Novembre, 2013 at 17:07
Amb els fagioli borlotti queda molt gustos i cremoset…envasats en pot costen de trobar aquí…però es pot comprar la llegum seca a les graneries i cuinar-la amb l’olla exprés. Ciao Ciao!
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=4129372079671&set=a.4129317438305.2141072.1444533180&type=1&theater | 0.751623 | curate | {"ca": 0.8230584467574059, "en": 0.06645316253002402, "fr": 0.06365092073658928, "it": 0.005204163330664532, "es": 0.005604483586869495, "pl": 0.0028022417934347476, "et": 0.004403522818254604, "nl": 0.028823058446757407} | https://www.lapastaperalscatalans.cat/receptes/llegums/pasta-amb-mongetes.html |
mc4_ca_20230418_10_135034 | (S'ha redirigit des de: Síndrome de la classe turista)
Causa / Etiologia[modifica]
Puntuació de probabilitat[modifica]
Dímer D[modifica]
Imatge de les venes de la cama[modifica]
Hospitalització[modifica]
Anticoagulació[modifica]
Trombòlisi[modifica]
Mitges de compressió[modifica]
Filtre de vena cava inferior[modifica]
Pacients de medicina general[modifica]
Pacients de cirurgia[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Trombosi_venosa_profunda&oldid=20020188»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 24 juny 2018 a les 13:32. | 0 | curate | {"ca": 0.5519125683060109, "it": 0.04918032786885246, "hu": 0.030965391621129327, "es": 0.1384335154826958, "fr": 0.0546448087431694, "de": 0.17486338797814208} | https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_de_la_classe_turista |
oscar-2201_ca_20230904_12_185774 | Covisa Manresa repeteix partit a casa després de la victòria en la passada jornada davant Muro Futsal. En aquesta ocasió el visitant es el conjunt alacantí de Cocentaina, localitat propera a Alcoi, el CD Contestano. En les dues ultimes temporades ha estat enquadrat al grup 4 de segona B on la temporada passada va mantenir la categoria matemàticament a tres jornades pel final de lliga. L’Equip que dirigeix Diego Arqués està hores d´ara en posició de descens, tercer per la cua de la taula amb quatre punts, els mateixos que el CN Sabadell que es qui determina el primer lloc dels quatre descensos.
En quant a resultats, a fora no coneix la victòria de tres sortides efectuades pero va aconseguir un empat en l’últim desplaçament a la pista del Natació. En les altres dues, derrotes a Mataró i Hospitalet, dues pistes difícils. A casa seva, s’imposà als valencians del Picassent i varen perdre amb Sala 5 i Cerdanyola.
Per tant, la seva classificació pot ser enganyosa ja que ha jugat fins ara amb equips com Mataró, Cerdanyola, Hospitalet o be Sala 5 Martorell.
Bili amb 6 gols es el seu màxim realitzador. Per aquesta temporada, els alacantins s´han reforçat amb jugadors de procedència propera a Cocentaina.
Al Covisa Manresa s’espera sumar tres punts mes per apropar-se als llocs privilegiats de la lliga i mantenir l´imbatibilitat al Pujolet amb tots els partits guanyats. Després de sis jornades, el conjunt de Pau Machado només coneix una derrota. Els empats dels blanc i vermells com a visitants a Picassent i Cerdanyola no son la millor medicina però ajuden molt a l’hora de sumar. Es manté la baixa de Josan a l’espera dels resultats de la seva resonància.
YE FAKI FS- MANRESA FS: VIDES PARAL·LELES
El club que ens visita es un referent comarcal en aquella zona i un dels grans clubs de la comunitat valenciana. Fundat al 1989, te similituds amb la vida del Manresa Futbol Sala. Un grup de persones joves va decidir formar un equip per participar a la Setmana Cultural del IES Pare Arques de Cocentaina. Trenta i dos anys després d’aquella primera llavor plantada per alumnes del col·legi San Francisco de Asis, segueix hores d´ara essent una incògnita el significat de Ye Faki, denominació original del club alacantí que no para de crèixer i que ha quadriplicar el nombre d´abonats i associats en els últims mesos. Es mes, el seu vincle amb el CD Contestano, entitat de futbol de la població, la fet mes potent a nivell de club. Serà la primera visita a Manresa de l’equip que presideix Saul Lledó com també ho va ser la de Muro Futsal ara farà set dies.
Diego Arques: Entrenador Contestano YF: “No nos ha beneficiado el calendario”
Competir ante equipos que tienen un presupuesto más elevado que el nuestro es de salida una desventaja. En la zona periférica de Barcelona los clubes nos toman ventaja dado que es más fácil fichar por proximidad. Este hecho conlleva que estos equipos dispongan de un potencial importante y tenemos que adaptarnos a la situación. Es más, al no haber equipos catalanes en segunda división, potencia aún más estos clubes. El calendario no nos ha acompañado en este inicio de liga. Salvo el partido del Martorell, en el resto de encuentros hemos competido bien. Aún así, cabe mejorar mucho los goles encajados, es nuestra asignatura pendiente hasta el momento.
PAU MACHADO: Entrenador Covisa Manresa: “Ens trobem amb dos equips ofensius”
Preveiem un partit obert amb dos equips que els agrada el joc ofensiu d´atac. Estem treballant fort per seguir sumant a casa però hem de millorar defensivament. Estem encaixant mes gols dels que voldríem però afrontem el partit amb moltes ganes.
PLANTILLA CD CONTESTANO YE FAKI FS
VERDÚ, SALINAS, JUANMA (Novelda) Palací, Koki, Nando (Unión Alcoyana), Andoni (Castalla), Pablito (Unión Alcoyana) Javi, Bili (Unión Alcoyana) Pau, Nacho Peris, Jordi (Ibi) | 0.735785 | curate | {"ca": 0.7436167412476967, "en": 0.010792313766780732, "pt": 0.0202684917083443, "es": 0.2163727296657015, "it": 0.008949723611476704} | http://www.manresafs.com/2021/10/29/previa-cd-contestano-ye-faky/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_322774 | Si tenim un mòbil o tablet Android rootejat i estem pensant en vendre'l, és recomanable treure-li els permisos root. Avui dia, algunes apps com Netflix, no funcionen en dispositius rootejats, així que també podem tenir una bona raó de pes per actuar. És una cosa que passa de manera habitual en moltes TV Boxes xineses, que ja vénen rootejades de fàbrica. Solucions?
Avui veurem un parell de mètodes senzills per eliminar els privilegis de superusuari d'Android. Si esteu interessats, seguiu llegint perquè això ens pot venir realment bé.
Per a aquest tutorial desfaré els permisos root d'un Oukitel Mix 2, però l'exemple és traslladable de forma general a la resta de dispositius Android del mercat. També cal aclarir que cada terminal és un món, així que potser en el nostre cas concret no funcioni i haguem de buscar altres alternatives de desrooteig.
És el que tenen aquestes coses… mai donis res per fet fins que no ho vegis amb els teus propis ulls, però, en fi. Anem a l'embolic!
Quines són les conseqüències de desfer el root?
El fet d'eliminar el root com a tal no té cap conseqüència palpable que pugui redundar en el funcionament del sistema o les aplicacions. Més enllà, això sí, de les conseqüències pròpies d'haver rootejat el nostre Android prèviament.
La garantia del terminal queda anul·lada. Això passa en el cas de la majoria de fabricants (OEMs), però també n'hi ha d'altres, com OnePlus, que segueixen donant suport a telèfons rootejats.
Moltes accions realitzades amb root són irreversibles. Si hem eliminat o modificat algun fitxer important del sistema, en desfer els privilegis root no podrem tornar a restaurar aquest fitxer.
Cal aclarir que, si disposem d'un telèfon Samsung, no és recomanable que intentem eliminar el Knox abans de desfer el root. A més de posar en perill la integritat del dispositiu, aquesta acció actualment ja no serveix per posar el comptador de flaixos a zero.
Com bé comenten des d'AndroidPit, des de fa temps el comptador de flaixos és una peça de maquinari (un fusible que es crema). Per tant, no es pot desfer ni posar aquest comptador a zero. Per tant, no hi ha manera d'evitar perdre la garantia en aquest tipus de situacions.
Com eliminar els permisos root d'un terminal Android
La manera més neta i segura d'eliminar els permisos root d'un dispositiu Android és utilitzant l'aplicació Super SU. Aquesta és l'aplicació que s'utilitza habitualment per gestionar els permisos root d'un terminal, i també serveix per desinstal·lar o desactivar aquests permisos d'administrador.
El més probable és que ja tinguem l'aplicació instal·lada al telèfon o tablet, però si no és així, encara el podem descarregar des d'Uptodown (APK), el web oficial de ChainFire (ZIP), o XDA-Developers (AQUÍ).
Un cop tenim tot llest, només hem d'anar als ajustaments de SuperSU “Settings -> Full unroot” i prémer “Continueu” al missatge d'advertiment que ens saltarà a continuació. Per acabar, només hem de reiniciar el telèfon i llest.
Alternativa: desfer el rooteo desinstal·lant els arxius a mà
Si això no ens funciona sempre podem llençar pel mètode old school: eliminar els fitxers que componen els permisos de superusuari a mà. Aquest procés és més delicat i només és recomanable si sabem molt bé què estem fent.
Per fer-ho només hem d'utilitzar un gestor de fitxers i esborrar certs fitxers a mà.
/system/bin/la
/system/xbin/la
/system/app/superuser.apk
Depenent de l'aplicació que utilitzem per gestionar el root, el nom de l'APK pot variar lleugerament. Només cal cercar-lo dins de la carpeta /system/app/.
Alternativa #2: utilitza un desinstal·lador root universal
Normalment no m'acostuma a agradar recomanar aquest tipus d'eines “universals”, ja que fallen més que una escopeta de fira. En el cas d'Impactor Unroot, aquesta té una valoració força positiva a Google Play (molt per sobre d'altres similars) i sembla que elimina el root raonablement bé.
Si estem interessats en donar una oportunitat a aquest tipus de solucions, Impactor és laplicació a provar sens dubte.
Descarregar QR-Code Impactor Universal Unroot Developer: Andrea Cioccarelli Price: Free
Res d'això no funciona? Reinstal·la l'estoc ROM
Si res d'això ens serveix per eliminar el root del dispositiu, l'última opció que ens queda és reinstal·lar el programari de fàbrica. Per això haurem de buscar i descarregar el firmware oficial del nostre terminal, connectant-lo mitjançant USB al PC per realitzar el flasheo.
Aquest és un procés que varia depenent del dispositiu, així que el millor és fer una cerca a Google sobre com instal·lar la ROM oficial del terminal XXX. O fer una ullada al fòrum de XDA-Developers, una de les fonts més fiables per a aquest tipus d'activitats.
Tens Telegram instal·lat? Rep el millor post de cada dia a el nostre canal. O si ho prefereixes, assabenta't de tot des de la nostra pàgina de Facebook. | 1 | perfect | {"ca": 0.9649196074337022, "en": 0.026310294424723324, "it": 0.003549801628732512, "ja": 0.00522029651284193} | |
naciodigital_ca_20220331_0_436799 | Ja és efectiu. L'EMD de Valldoreix s'integra amb veu i vot al Consorci del Parc Natural de Collserola. Una històrica reivindicació de l'Entitat Municipal Descentralitzada que aquest dilluns 21 de juny s'ha aprovat en el ple municipal de Sant Cugat.
Amb aquesta aprovació, per unanimitat, Valldoreix podrà intervenir en la presa de decisions sobre una part important del seu territori. Amb la seva incorporació, l'ens valldoreixenc passarà a tenir dret de vot -fins ara només hi tenia veu- en totes les decisions que s'adoptin en el marc del consorci.
Així, Valldoreix es converteix en membre de ple dret del Consorci del Parc Natural de Collserola, juntament amb la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Generalitat. També en formen part els nou municipis que, com la vila de Valldoreix, tenen una porció del seu terme municipal dins del parc: Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Barcelona, Montcada i Reixac, Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/santcugat/noticia/6099/valldoreix-incorpora-amb-veu-vot-al-consorci-parc-natural-collserola |
cawac_ca_20200528_5_185466 | Info
Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò.
Bagó ha captat 50 milions de fons públics des de 2002 mitjançant el CSC
De les múltiples facetes de Ramon Bagó -alcalde de Calella per CiU entre 1979 i 1991, empresari d'èxit, un dels arquitectes del sistema sanitari català i Creu de Sant Jordi el 2001- hi ha dos que es troben en la cuina dels hospitals catalans. Una és la del gestor sanitari, la de l'home que durant 20 anys ha pogut intervenir en la direcció de desenes de centres a través del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), un organisme públic on ha ocupat tots els càrrecs de responsabilitat -actualment és vicepresident i conseller de les seves empreses filials- i que agrupa més de 60 hospitals finançats per la Generalitat però amb la gestió depenent de fundacions, consorcis i altres entitats públiques i privades "sense afany de lucre". Sort d'això, Nóos? L'altra cara de Bagó que es barreja entre els fogons és la de l'empresari amo d'un conglomerat, el Grup Serhs, amb 74 empreses, 2.600 empleats i 473 milions d'euros de facturació el 2011. Tres d'elles han obtingut, des de 2002, contractes de centres mitjançant el CSC.
L'Oficina Antifrau de la Generalitat va obrir al gener una investigació per aclarir aquest aparent conflicte d'interessos. EL PAÍS ha rastrejat els contractes de l'última dècada entre hospitals i centres gestionats pel CSC i les empreses de Bagó, i ha descobert que aquestes han aconseguit contractes per 50,8 milions d'euros. D'ells, gairebé una tercera part (15,3) han acabat en els seus comptes sense intervenir concurs. La majoria dels membres d'una mesa de contractació que va beneficiar Bagó eren del CSC
Hi ha tres circumstàncies en què és possible el conflicte d'interessos. La primera es dóna en els centres dels quals el CSC és el responsable directe, encara que siguin finançats per la Generalitat. És el cas de les Cotxeres del Passeig de Borbó, a Barcelona, una concessió administrativa obtinguda pel CSC de la Generalitat el 2008 per a la construcció i gestió durant 30 anys d'un equipament amb 255 places sociosanitàries. Circumstàncies semblants concorren a la residència Frederica Montseny de Viladecans (Baix Llobregat), amb 233 places. El centre està gestionat per un consorci format per l'Ajuntament de Viladecans i el propi CSC.
Les altres dues situacions en què el conflicte d'interessos pot emergir estan vinculades a dos dels serveis que ofereix el CSC: el de contracte de gestió i el servei de licitacions. En el primer el CSC nomena, a través d'una filial, al gerent que s'encarregarà de fixar objectius, pressupostos i línies estratègiques. En aquells centres, com algunes residències, no obligats a treure a concurs els serveis, el gerent té autonomia per contractar-los.
En el segon cas, la mesa de contractació del CSC, formada en la seva majoria pel seu propi personal (secretari i interventor inclosos), s'encarrega de redactar les bases del concurs, efectuar l'obertura de pliques i valorar les ofertes. Aquest sistema paral·lel de licitació ha estat qüestionat per l'Intervenció, encara que la Generalitat va avalar el 2009 la seva legalitat. Gairebé un terç dels contractes han estat assignats sense concurs públic
El major import captat per Serhs en la sanitat catalana ha provingut de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, entitat que gestiona els hospitals de Blanes i Calella, i tres centres sociosanitaris a la zona. Bagó va ser alcalde de Calella per CiU entre 1979 i 1991, i la corporació té fins i tot un petit paquet d'accions de Serhs, segons consta en els comptes dipositats al registre mercantil. Serhs ha gestionat la cuina sense pausa a mínim des del 2000. També ha estat l'empresa escollida per a diverses obres. En total, les empreses de Serhs s'han dut 19,8 milions d'euros en contractes des de 2002.
Dos grans complexos sociosanitaris de l'Obra Social de Catalunya Caixa, a Cornellà (Baix Llobregat) i al barri de Vall d'Hebron de la capital catalana, han representat també un flux important de diners per Serhs.
Tots dos estan finançats enterament per la Generalitat i el CSC gestiona el primer des de juliol de 2004 i va dirigir el segon entre 2002 i 2011, ja que la política de l'entitat financera no és gestionar directament els seus centres, sinó contractar per a això a una empresa especialitzada en la gestió d'equipaments sociosanitaris, segons una portaveu.
En ambdós casos va contractar sense concurs a Serhs per als serveis de cuina, el que li ha reportat ingressos de 9,2 milions d'euros. Una portaveu dels col.locats de CiU al CSC assegura que la "contractació compleix la llei", ja que es tractava d'un "acord entre dues empreses privades" i el concurs no era necessari, segons la legislació fabricada pels mateixos espoliadors de la sanitast pública al govern de CiU-PP. Badalona és una altra de les places fortes de Serhs
L'hospital municipal, gestionat pel CSC des de fa 14 anys, ha concedit a l'empresa de Bagó en l'última dècada el contracte de cuina sense concurs públic per 4,8 milions d'euros, tot i les advertències de la Sindicatura de Comptes. Un total de 7,3 milions del centre sociosanitari El Carme, també gestionat pel CSC, van fluir cap Serhs, aquests a través de concurs, amb un contracte a 14 anys signat el 2003. Badalona, governada pel PSC fins a les passades eleccions i ara pel PP, ha concedit altres contractes a Serhs en serveis socials per mig milió d'euros. L'hospital de la ciutat ha tret fa uns dies el concurs per a la cuina del centre per primera vegada en la seva història.
Els altres dos grans contractes de Serhs localitzats per aquest diari són els dels centres sociosanitaris Frederica Montseny (4,66 milions entre 2007 i 2015) i Cotxeres de Borbó (3,85 milions per un contracte vigent entre 2011 i 2016). En aquest últim centre, una altra empresa del grup Serhs ha aconseguit dos contractes per 720.000 euros per mobiliari i equips de cuina.
La mesa de contractació de Viladecans il·lustra la confusió d'interessos que pot produir en les licitacions del CSC. El president és un representant del Consorci Sociosanitari de Viladecans (CSSV). La secretària és la del CSC, igual que tres dels vocals, i el quart representa el CSSV. És a dir, la majoria dels presents formen part d'una entitat, el CSC, de la que el vicepresident és l'amo de l'empresa adjudicatària. Antifrau investiga Josep Prat i Ramon Bagó per conflicte d'interessos
L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) investiga si va existir un conflicte d'interessos per la duplicitat de càrrecs amb el sector privat per part del president de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, i l'expresident i actual conseller del Consorci de Salut i Social de Catalunya, Ramon Bagó, col.locats per CiU. Segons l'OAC, el director de l'Oficina, Daniel Alfonso, ha obert "recentment" diligències d'ofici per demanar informació i aclarir si Prat i Bagó van incórrer en algun tipus de conducta reprovable.
En cas que la duplicitat de càrrecs i les contractacions efectuades pels investigats per les seves atribucions funcions en el sector privat i al públic fora sancionable, l'OAC traslladaria el cas a l'autoritat judicial per seguir la investigació. Si es considerés simplement una actitud reprovable, l'Oficina emetria una sèrie de recomanacions, segons han explicat les mateixes fonts.
El president de l'ICS va abandonar el seu càrrec de conseller en el grup sanitari privat USP Hospitals i va dimitir també com a director general d'Innovació i de Serveis de l'Ajuntament de Reus, després d'una denúncia presentada per la CUP per presumptes conflictes d'interessos.
Prat va anunciar la seva decisió en una missiva dirigida a la plantilla de la institució en la qual subratllava que la compatibilitat dels seus càrrecs és "legal, legítima i no excepcional" però que dimitia per no danyar la imatge de l'Institut.
Seccions
Domini Públic
Tots els continguts d'aquesta pàgina són de Domini Públic, excepte si s'especifica una altra tipus de llicència d'ús. Els fragments d'obres de tercers que puguin aparèixer publicats a Sirius.cat ho fan a l'empara dels drets universals i irrenunciables d'expressió i informació, així com del dret a la cita. Termes | 0.86028 | curate | {"en": 0.0003530761761850119, "ca": 0.9979698119869361, "es": 0.0011474975726012888, "hu": 0.0005296142642775179} | http://noticies.sirius.cat/2012/03/bago-ha-captat-50-milions-de-fons.html |
mc4_ca_20230418_10_340571 | Buch agraeix l'ajuda del Govern central, comunitats autònomes i de l'Exèrcit
Publicat 1/7/2019 18:11:52 +02:00CET
El conseller d'Interior de la Generalitat, Miquel Buch, ha agraït aquest dilluns tota l'ajuda de fora de Catalunya per l'incendi de la Ribera d'Ebre, i ha fet referència als mitjans i efectius desplegats pel Ministeri d'Agricultura, la Unitat Militar de l'Exèrcit (UME) i els cossos de bombers d'altres comunitats autònomes.
Ho ha dit en una roda de premsa en la qual ha fet balanç dels danys causats pel foc, que ha cremat 5.050 hectàrees, i en la qual ha agraït el treball de tots els serveis d'emergències de la Generalitat contra l'incendi de la Ribera d'Ebre, així com l'ajuda que ha arribat de "fora d'aquest país" per col·laborar en la seva extinció.
"Agraïm l'ajuda que ha arribat des del Ministeri, la UME, els cossos d'altres comunitats i l'oferiment de tots", i ha reiterat el seu agraïment a tots els efectius que han participat en les tasques d'extinció i suport als afectats, entre els quals ha citat els Bombers de la Generalitat, el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), els Mossos d'Esquadra, els Agents Rurals, Protecció Civil, les ADF, la Creu Roja i els voluntaris i els alcaldes dels municipis afectats. | 0.838227 | curate | {"ca": 0.9708265802269044, "en": 0.029173419773095625} | https://www.aldia.cat/catalunya/noticia-buch-agraeix-lajuda-govern-central-comunitats-autonomes-lexercit-20190701181152.html |
macocu_ca_20230731_8_469349 | Característiques
Ubicació
Descripció
Edifici per reformar en venda situat a Escaldes-Engordany, a prop del centre termolúdic de Caldea, del centre hospitalari, de les escoles i de tots els serveis. Aquest edifici té una superfície de 501,02 m2 i està construït sobre un terreny amb uns 180 m2. Es compon de 4 plantes distribuïdes de forma: Planta -2, amb una superfície de 72,80 m2, és un estudi amb bany amb dutxa, cuina americana i accés a un jardí de dos nivells. Planta -1, amb una superfície de 107,10 m2, és un apartament de dos dormitoris dobles, un bany complet amb banyera i cuina independent, des del saló menjador s accedeix una gran terrassa amb vistes clares. Planta Baixa, amb una superfície de 107,10 m2, hi ha la zona d'aparcament amb capacitat fins a 4 vehicles i la sala de calderes. Planta 1, amb una superfície de 107,10 m2, es compon de tres dormitoris i dos banys amb dutxa, saló menjador amb vistes a la muntanya i una cuina independent. També té un balcó petit. Planta 2, amb una superfície de 107,10 m2, es compon de dos espais diferents, un altell i un apartament de dues habitacions dobles, una amb accés a una terrassa, cuina independent i equipada. Oportunitat d'inversió. | 0.773842 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_88640 | Cercar en aquest blog
Carme Oriol participa en la Setmana Jaquetti organitzada per Musèus dera Val d'Aran | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_15036 | Concurs de castells de Valls 1941
El concurs de castells de Valls tingué lloc el 26 d'octubre de 1941 al Camp del Casinet de Valls, en el marc de la festa major de Santa Úrsula. Fou el sisè concurs de castells de la història i el primer i únic fet a Valls. Hi participaren tres colles: els Nens del Vendrell, la Colla dels Xiquets de Valls i els Xiquets de Tarragona, liderades per en Jan Julivert, en Ramon Barrufet, "el Blanco", i l'Esteve Pomerol respectivament. Les tres colles, aleshores úniques existents, foren resultat de la unificació forçada pel règim franquista de les colles castelleres del Valls, el Vendrell i Tarragona.
Concurs.
La Colla dels Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell empataren a 900 punts, gràcies a una maniobra del cap de colla vallenc, que va fer suspendre el concurs quan els vendrellencs anaven a provar un nou castell. Així, els de Valls descarregaren el 5 de 7 i el 3 de 7 aixecat per sota, mentre que els vendrellencs carregaren el 5 de 7 i el 2 de 7. Per la seva banda, els Xiquets de Tarragona descarregaren el 3 de 7 i ocuparen la tercera i última posició.
Per primera vegada a la història dels concursos, una colla no vallenca encapçalà, tot i que "ex aequo", la classificació d'un concurs de castells.
Resultats.
Classificació.
En el concurs de castells de Valls de 1941 hi van participar 3 colles.
- Llegenda:
Estadística.
En el concurs de castells de Valls de 1941 es van fer vuit intents de castells i es van provar quatre construccions diferents: el 3 de 7, el 5 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota i 2 de 7. De les 8 temptatives que es van fer es van descarregar 3 castells, se'n van carregar dos i tres castells es van quedar en intent. La següent taula mostra l'estadística dels castells que es van provar al concurs de castells. Els següents castells apareixen ordenats, de major a menor dificultat, segons la valoració tradicional que se'ls atribueix a cada un. | 1 | perfect | {"ca": 0.9878563885955649, "es": 0.012143611404435059} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=15037 |
cawac_ca_20200528_11_12033 | Milers de persones es manifesten amb banderes de la Unió Europea pels carrers de Kíev, mentre a Teheran anuncien un pacte nuclear amb els EUA que, en realitat, s'ha teixit gràcies a la diplomàcia europea. I en el debat sobre la independència d'Escòcia, tant Londres com Edimburg es contradiuen sobre si una Escòcia independent podria continuar formant part de la Unió Europea... com a Catalunya! Què passa amb Europa que els seus ciutadans dubten de la seva utilitat i, en canvi, malden per formar-ne part els que estan fora o els que veuen perillar la seva permanència?
Les enquestes sobre la intenció de vot en les properes eleccions europees fan por. L'aliança entre Marine Le Pen de França i Geert Wilders d'Holanda amenaça de convertir l'extrema dreta en el tercer grup parlamentari a Estrasburg. Per no parlar de les possibilitats de victòria al Regne Unit del UKIP (United Kingdom Independence Party), que pretén una retirada unilateral dels britànics de tots els tractats europeus... Curiosament, només podrà frenar aquest creixement de l'euroescepticisme de dretes un fenomen en aparença diametralment oposat. Els moviments crítics amb l'actual deriva dels governs europeus, com el cas de Syriza, de Grècia, que presentarà el seu líder, Alexis Tsipras, com a cap de cartell dels partits de tot Europa que es situen a l'esquerra dels socialistes. Només l'auge dels crítics d'esquerres pot frenar l'onada d'euroescèptics de dretes.
No és que faltin raons a uns i altres per denunciar una UE que frustra uns ciutadans que vivim les conseqüències més dures de la crisi. Però potser cal recordar la importància que té aquest edifici encara en construcció –i, a la vegada, ja ple d'esquerdes i goteres– que és la UE. L'any que ve, quan coincidiran les eleccions europees amb els 100 anys justos de l'inici de la Primera Guerra Mundial potser serà el moment de preguntar-se si els europeus hauríem pogut viure en pau des de 1945 sense haver teixit abans les complicitats necessàries per cooperar en tants àmbits de la vida política i econòmica. Però també hi ha una altra cosa...
Les protestes a Ucraïna davant la decisió del seu president de cedir a les pressions russes i no signar un acord comercial amb la UE després d'anys de negociacions posa al descobert que la guerra per la influència en regions de màxima estratègia geoeconòmica es manté. Moscou i Brussel·les lluiten perquè Ucraïna entri en la seva òrbita. O, més ben dit, Vladímir Putin amenaça amb represàlies contra el govern ucraïnès i les empreses d'aquest país si obren la porta als europeus. Però, des dels carrers d'Ucraïna, els ciutadans reclamen integrar-se a la UE perquè, per a ells, això és garantia de democràcia. No només de benestar econòmic, ja que justament ara el creixement que viu Rússia és superior al de la mitjana de la zona euro. Però els ucraïnesos volen abandonar les pràctiques totalitàries postsoviètiques de Putin i el seu “virrei” Víktor Ianukóvic. Europa, des de molts racons del món, és vista com el lloc on es garanteix la democràcia, la llibertat i, alhora, una certa redistribució de la riquesa en forma d'estat del benestar. Algú s'atreveix a negar que, si no fos perquè som a la UE, a Espanya viuríem en un sistema democràtic molt més feble? I encara un altre factor clau per veure com Europa és important en el món avui per avui: l'assoliment d'un acord entre l'Iran i els Estats Units ha portat una feina de gran destresa diplomàtica que només Brussel·les ha pogut capitanejar. El mercadeig que tant critiquem de les cimeres europees és, a la vegada, un signe del tipus de negociacions que en altres parts del món han de servir per substituir les guerres. Europa, complexa, és el millor exemple de resolució de conflictes que hi ha ara mateix al planeta. I a això tampoc no hi podem renunciar. | 0.894764 | curate | {"ca": 0.9909886032335012, "it": 0.009011396766498807} | http://www.gxi.cat/2013-1205-2 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_350612 | Ja sabem que el Govern del PP tira endavant amb la impugnació del ple d'investidura perque s'ha proposat com a candidat a Carles Puigdemont. Tot i que el Cosell d'Estat no ha informat favorablement i que és molt difícil donar-li la raó jurídicament al PP fins i tot fent interpretacions esbojarrades de la Constitució i les Lleis hi ha una cosa a tenir en compte:Si el TC admet a tràmit el recurs del PP l'acte queda suspés de manera automàtica, no cal que el TC entri a valorar res, el ple quedaria suspés. Que el TC no li doni la raó al PP -com el Consell d'Estat- seria força raonable però em costa de creure que ni tan sols admeti a tràmit el recurs. No admetre a tràmit un recurs ve a ser posar en ridícul el Govern de l'Estat, és com dir que ni han redactat be el recurs.Per tant és possible que el ple de la setmana que ve sigui suspés per aquest motiu i ens trobem en una situació jurídicament absurda perque s'acabaria el plaç estatutari per convocar el ple d'investidura i, alhora, el ple sí convocat està suspés fins que decideixi el TC que pot trigar fins a quatre mesos amb la suspensió. Situació en la qual no sé ben be que s'hauria de fer ni que passaria perque, sengons jo interpreto, tampoc no començaria a correr el termini de dos mesos per tornar a convocar eleccions ja que no s'hauria cel·lebrat el ple d'investidura i, per tant, seguiriem sota el 155. Què creieu que pot passar o s'ha de fer en aquest cas?
Bona jugada d'Espanya on, una vegada més, es demostra lo fàcil que ho té qui disposa de tots els recursos legals i judicials (a més dels materials, clar) per a imposar els seus criteris polítics. No s'anul.la la investidura però es posen unes condicions draconianes per a que puga ser investit Puigdemont, només ho podrá fer de forma presencial i amb autorització expressa del jutge, lo que li obligaria, no sols a traslladar-se a Catalunya sinó a lliurar-se a l'autoritat judicial.I ara el problema el té la Mesa i el President del Parlament, que no pot suspendre el ple, però tampoc poc admetre, en la pràctica, la candidatura de Puigdemont.
Sí, però el TC ha tornat a quedar fatal. Al final no s'han atrevit a admetre el recurs a tràmit però en canvi s'han pronunciat sobre una cosa que ningú els demanava que es pronunciesin: que Puigdemont ha d'estar al Parlament. O sigui: no admeto a tràmit el recurs però em pronuncio sobre una qüestió de fons. Increible.
Ha quedat faltal davant de qui? A estes alture encara no hem comprés que la solidesa dels arguments jurídics no tenen la menor importància? Que l'únic que importa són els resultats siguen quins siguen els mitjans. Per a la gran majoria dels espanyols Puigdemont és un deliqüent que no té dret a res i tant els fa com les autoritats espanyoles eviten que torne a ser president de Catalunya. I respecte a la comunitat internacional, que te vaig a contar!
Ha quedat fatal davant qualsevol jurista. Però sí, tens raó que no els importa gens. | 0.876187 | curate | {"ca": 0.9859203296703297, "es": 0.003434065934065934, "pt": 0.010645604395604396} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_415344 | És ofensiva la merda de discurs que fa l'Anglada en un intent d'imitar la oratòria d'Aldof Hitler. Suposo que deu anar relacionat amb el fet que es cregui un líder, Anglada ja es veu triunfant entre les masses com ho va fer Hitler malgrat els seus inicis amb trenta militantets al partit. Però la veritat és que mentre Hitler era un polític d'extrema dreta, Anglada no pot ser titllat de polític. És un garrulo ignorant i reaccionari, i ni això. Tan sols volia compartir el següent vídeo amb vosaltres, perquè veieu fins a quin punt és ofensivament penós i buit de contingut el seu discurs, i quina mala bava té aquest llargandaix: http://www.youtube.com/watch?v=2LZYKdYxN1E&feature=related
aquest paio fa por... | 0.800445 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_417139 | El grup desarticulat que robava a turistes a l'AP-7 té centenars d'antecedents policials
Els detinguts punxaven la roda dels vehicles de les víctimes perquè s'aturessin
3 min. Barcelona 27/03/2019 09:53
651x366 Un dels grups punxant la roda d'un turisme per cometre el robatori a l'autopista Un dels grups punxant la roda d'un turisme per cometre el robatori a l'autopista
Els Mossos d'Esquadra han desarticulat un grup criminal especialitzat en robatoris a turistes a l'AP-7, des de la Jorquera fins a Múrcia. Els agents han detingut sis homes, els màxims responsables de la banda, per més d'una trentena de fets comesos durant els cinc mesos que s'ha allargat la investigació, tot i que no es descarta que estiguin implicats en més d'un centenar de furts.
Els lladres, d'entre 35 i 50 anys i d'origen serbi i kosovar, van ser arrestats el 25 de març a la matinada a Reus, l'Ametlla de Mar i l'Hospitalet de l'Infant, arran d'un dispositiu dels Mossos amb sis escorcolls judicials en aquests tres municipis i també a Mont-roig del Camp.
La investigació es va obrir fa cinc mesos a partir de diverses identificacions i detencions, i se'ls atribueixen robatoris en altres vies ràpides com les carreteres C-32 i A-2. La tècnica que utilitzaven els autors era punxar una roda del vehicle de les víctimes i seguir-lo fins que es parava al voral, moment en què aprofitaven per aturar-se i sostreure els objectes de l'interior.
En altres ocasions, simplement detectaven el vehicle que volien assaltar i el feien parar al voral o en una àrea de servei de l'autopista fent indicacions com si tinguessin un problema. Una vegada parats, i amb l'excusa d'ajudar-los, els autors distreien les víctimes i ho aprofitaven per sostreure'ls els objectes. E s calcula que haurien invertit més de 9.000 euros en el lloguer de vehicles de gamma alta per garantir una fugida ràpida després dels furts.
Els agents han localitzat al voltant de 15.000 euros en efectiu i 10.000 en divises estrangeres de setze països. També van trobar bosses de mà sostretes, telèfons mòbils, càmeres de fotografia i documentació dels membres de l’organització falsificada, així com una arma de foc real del calibre 6,35.
Els sis detinguts tenen un grau d'especialització molt elevat, perfeccionat al llarg dels anys, i tenen uns rols definits a l'hora de cometre els furts. Actuaven en dos grups de tres membres, però es coordinaven habitualment i estaven dirigits pels dos caps. Escollien víctimes majoritàriament d’origen estranger, per les grans quantitats de diners que acostumen a portar quan van de vacances.
Centenars d'antecedents
Alguns dels detinguts, tots ells multireincidents, acumulen centenars d'antecedents policials en diversos països europeus i ja actuaven des del 2012, quan els Mossos els van detectar per primera vegada i els van detenir en diversos operatius policials.
Se'ls atribueixen 22 delictes de furt, sis delictes de danys lleus, set contra la seguretat del trànsit, dos de robatori amb violència i intimidació, un d'encobriment, dos d'apropiació indeguda de vehicle, un de robatori amb força i set delictes contra la seguretat del trànsit per conduir sense haver obtingut mai el permís de conduir, a més de pertinença a grup criminal.
Els detinguts passaran aquest dijous a disposició judicial, encara que la investigació continua oberta i no es descarten més detencions. | 0.864697 | curate | {"ca": 0.9835378629152948, "eo": 0.0017958695001496557, "en": 0.007782101167315175, "pt": 0.006884166417240347} | https://www.ara.cat/societat/dispositiu-Mossos-autopista-Camp-Tarragona_0_2203579700.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_54374 | Categories Selecciona la categoria En Veu Alta Jordi Fenosa Lletres a les Aules Lletres Compartides Lletres en Viu Sin categoría
Entrades
Entrades Selecciona el mes novembre 2022 setembre 2022 agost 2022 juliol 2022 juny 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 juny 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 setembre 2020 maig 2019
Blogs de crítica i prescripció literàries
El biblionauta
El fil d’Ariadna
La lectora
Les rades grises
Punt de Llibre. Núvol
Racó de la paraula
Stroligut. Revista literària
Vols rebre el butlletí de la ILC?
Subscriu-t'hi
Avís legal
D'acord amb l'article 17.1 de la Llei 19/2014, la Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se'n citi la font i la data d'actualització i que no es desnaturalitzi la informació (article 8 de la Llei 37/2007) i també que no es contradigui amb una llicència específica. | 0.725138 | curate | {"ca": 0.8751458576429405, "es": 0.060676779463243874, "sv": 0.030338389731621937, "fr": 0.01866977829638273, "br": 0.015169194865810968} | https://lletres.blog.gencat.cat/2021/03/26/palmira-i-lefecte-crisalide-de-gisela-pou-a-lescola-el-castellot/gisela-pou-el-castellot3/ |
mc4_ca_20230418_13_272705 | El Pou Digital : Cap a un nou horari laboral?
Antoni Daura | Actualitzat el 20/04/2015
Cap a un nou horari laboral?
En les darreres setmanes s’ha parlat força de les conclusions que la Comissió d’Estudi de la Reforma Horària del Parlament de Catalunya ha elaborat i que plantegen l’aprovació d’una nova llei que ens equipari als altres països europeus i que permeti racionalitzar i compatibilitzar millor la vida familiar amb la laboral. És prou sabut que aquí tenim uns migdies excessivament llargs, amb la qual cosa es trenca molt el ritme de treball i acabem plegant de la feina massa tard, al vespre. Hi ha, òbviament, molts factors que ho poden explicar. Un d’ells és el fet d’anar fora del fus horari que ens correspondria a causa d’una vel·leitat del dictador Franco que es va voler equiparar amb l’hora d’Alemanya. Però no és pas l’únic. En qualsevol cas, la idea és objectivament bona, si bé no crec que sigui fàcil arreglar-ho només per la via legal.
Trencar una dinàmica d’aquesta mena costarà força, si bé s’hi pot anar arribant relativament ràpid si es comença per no deixar tant de temps morts entre la jornada laboral del matí i la de la tarda, pel que fa lògicament als que la fan partida i que són majoria. Altres experiències nord enllà demostren sobradament que passar més temps fora de casa no vol pas dir que siguem més eficients i productius en el nostre lloc de treball; més aviat el contrari.
Ara bé, una cosa que m’angunieja d’aquest afer és com reaccionarà el comerç de proximitat, que obre i tanca tard. Ja sabem que la pressió dels grans operadors i els hipermercats (com també als darrers anys de les botigues de gent vinguda de fora) fa que sigui un valor tenir el màxim d’hores obert. No el comparteixo, però és evident que influeix. Arreglar-ho via restriccions horàries no és possible perquè estem parlant de racionalitzar, no d’obrir més o menys hores. És per això que si el petit comerciant no hi ajuda, sent valent i no tenint por d’agafar amb convicció les noves directrius horàries, em sembla que tot plegat no reeixirà. El que acabarà de forçar realment la situació serà que els carrers estiguin, o no, plens de vida i això sempre passa en funció de l’horari comercial; no pas a l’inrevés. Voldria, si de cas, recordar que aquest sector comercial hauria de ser més àgil a l’hora d’ implementar la seva botiga virtual ja que aquesta “treballa” 24 hores sense importar la dimensió física ni la ubicació.
Finalment, una percepció personal doble: no crec que això tiri endavant fins que no siguem independents d’Espanya, ja que a banda que segurament recorreran la futura llei per allò de la “unitat de mercat” i la “igualtat entre tots els espanyols”, la dinàmica televisiva que ens ve de ponent pesa encara molt a gran part de les llars catalanes. I crec alhora que només aconseguirem augmentar el nivell cultural de la gent (indispensable si volem ser competitius i intel·ligents) si canviem d’horari. Aleshores no hi haurà excusa per anar al teatre o llegir cada dia, per exemple, sense treure hores de son. A veure què passa...
11:52 Proliferaven ofertes com ara les excursions ‘promocionals’
07/11 La Cova de Sant Ignasi
05/11 Taula rodona sobre ‘L’essència de la cuina manresana’, al Casino | 0.870696 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elpou.cat/noticia/1966/cap/nou/horari/laboral |
mc4_ca_20230418_18_171619 | Air Jordan 1 Low Paris Saint-Germain Sabatilles - Home. Nike ES
El vol arriba a París amb les Air Jordan 1 Low Paris Saint-Germain. Els estampats únics i la silueta icònica reten homenatge al primer model Jordan i al club de futbol francès Paris Saint-Germain.
Model: CK0687-001
Confecció de pell autèntica que proporciona durabilitat i subjecció. | 0.630135 | curate | {"en": 0.21052631578947367, "fr": 0.02046783625730994, "ca": 0.7690058479532164} | https://www.nike.com/es/ca/t/air-jordan-1-low-paris-saint-germain-sabatilles-home-LR4rLM/CK0687-001 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_484902 | El fantasma d'unes terceres eleccions sobrevola la política espanyola. “A dia d'avui”, segons ha dit Pedro Sánchez, el PSOE manté el “no” a Mariano Rajoy. A mesura que passin les setmanes la pressió sobre els socialistes augmentarà a nivells exponencials per tal que, amb una abstenció, facilitin la investidura del líder popular i evitin uns comicis que, en paraules de Rajoy, serien un "disbarat". De moment, aquest pas ja l'ha fet Albert Rivera.El líder popular, segons ha explicat en una conversa amb els periodistes al Congrés, pensa en el 2 d'agost per iniciar el debat d'investidura –i no en el 25 de juliol com es parlava inicialment ja que és Sant Jaume-. D'aquesta manera, tot el calendari s'endarrereix una setmana i uns possibles tercers comicis se celebrarien el 27 de novembre.Sigui com sigui hi ha una data en vermell al calendari electoral: el 4 d'octubre. Si aquell dia no hi ha investidura, es convocarien automàticament nous comicis, els tercers consecutius en menys d'un any. Abans, però, han de passar moltes coses. El proper dimarts 19 de juliol es constituiran les Corts espanyoles, el Congrés i el Senat. Dues setmanes més tard, el 2 i el 3 d'agost agost, se celebrarà –en principi- el primer debat d'investidura. 48 hores després, és a dir el 5 d'agost, hi haurà el segon debat on el candidat només necessitarà majoria simple.Si Rajoy pogués revalidar la presidència el 5 d'agost, no marxaria de vacances sense haver format govern. Tanmateix, si acaba fracassant, les negociacions s'allargaran durant tot l'agost per evitar la data fatídica del 4 d'octubre. Calendari legislatura19 de juliol. Constitució de les Corts espanyoles2 i 3 d'agost. Primer debat d'investidura5 d'agost. Segon debat d'investidura4 d'octubre. Dissolució automàtica de les Corts espanyoles27 de novembre. Eleccions espanyolesFont.
Tot bon nacionalista català sap que per aconseguir la llibertat del país ii de la nació sencera s'ha de rebentar Espanya des de dins. No es pot dir massa perquè en la cultura política imperant actual no es pot dir segons que. Ells no han tingut miraments en voler-nos rebentar demogràficament.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sant-joan-despi/rebentar-espanya-des-de-dins/video/3696731/ | 0.832512 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_215457 | Seguiu els enllaços a continuació per veure tots els vols programats de Singapore Airlines
Facturació - Check-in | 0.596119 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_257298 | Programa Connecta’t del SOC
Pel curs 2011-2012 tenim novetats i activitats força interessants pels nostres usuaris i usuàries, per exemple participarem amb el programa Connecta’t a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que posa en disposició de les persones treballadores en situació d’atur aquest programa d’alfabetització digital per tal que puguin adquirir les competències digitals bàsiques que els permetin millorar el seu procés de recerca de feina. | 0.765264 | curate | {"es": 0.05806451612903226, "ca": 0.9419354838709677} | |
naciodigital_ca_20220331_0_717915 | Agents de la Policia Municipal de Terrassa van veure com tres homes es barallaven. Dos d'ells intentaven agredir-ne un altre amb un pal de billar, a la porta d'un restaurant de la carretera de Castellar, al barri d'Ègara. La dotació va actuar per aturar la baralla. Però els agressors van reaccionar amb agressivitat. Els dos van ser detinguts per temptativa de lesions i per resistència i desobediència als agents de l'autoritat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/29021/baralla-terrassa-gairebe-acaba-amb-agressions-policia |
mc4_ca_20230418_2_582639 | Els emprenedors d'aquest projecte de SprintBike han vingut a visitar-nos per tal d'assessorar-se sobre com millorar el contingut del web, pensant en l'usuari i el posicionament i per compartir experiències, dubtes i neguit sobre el comerç electrònic, així com l'ús de les xarxes socials i la creació d'un pla de presència a les xarxes. En formacions realitzades també han pogut compartir la seva experiència amb altres emprenedors i empreses.
Recordeu que el servei d'assessorament en matèria TIC és un servei gratuït per emprenedors i empreses. Per posar-vos en contacte amb el servei podeu enviar un mail a o a [email protected] o bé per telèfon trucant al 93 685 07 83 i preguntar pel servei. També podeu venir els dilluns de 12:00 a 13:30 a Can Maginàs.
Publicat per Mar Cots a 12:48 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: assessor TIC, Casos d'èxit, comerç electrònic, comerç i TIC, creació d'empreses, emprenedors
La setmana passada va tenir lloc a Madrid el Yuzzday 2014, la trobada nacional de centres Yuzz, on Sant Feliu no només va fer acte de presència, sinó que va tornar a demostrar un cop més l'alt nivell dels projectes que participen al nostre centre.
Electroplasmatic Games, l'estudi de videojocs del que ja us hem parlat en altres ocasions, va ser un dels deu guanyadors del concurs nacional de pitch d'aquesta edició. El seu vídeo competia amb 86 més, després d'haver superat una primera selecció en la que es van escollir els millors de cada centre.
Com a premi, l'organització de Yuzz els hi va facilitar un stand on van tenir l'oportunitat d'exposar el seu projecte, Clara, a la resta de participants de tota Espanya i convidar-los a provar l'experiència de la realitat virtual. Les opinions recollides van ser molt positives i sembla que aquest videojoc de terror ambientat a Barcelona tindrà molt bona acollida.
A continuació podeu veure el vídeo que van presentar els nois d'Electroplasmatic. Des de Sant Feliu Innova els hi donem l'enhorabona per aquest reconeixement i els animem a continuar treballant de valent per aconseguir més èxits!
I si us agradaria viure aquesta experiència, envoltar-vos d'altres joves emprenedors i aprendre cada dia de la mà d'experts professionals de primer nivell, estigueu atents perquè aviat començarà una nova edició de Yuzz!
Etiquetes de comentaris: Electroplasmatic, emprenedors, Sant Feliu Innova, yuzz, Yuzzday
Com vols mostrar el teu perfil professional? Davant quins professional t'agradaria guanyar visibilitat? Què pots aportar a la teva comunitat professional? Aquestes són algunes de les preguntes que t'has de plantejar a l'hora de crear el teu perfil a Linkedin.
Actualment, millorar la marca personal i augmentar la xarxa de contactes són un dels objectius més perseguits pels usuaris que venen a Sant Feliu Innova en busca d'assessorament. I no és d'estranyar. Amb més de 300 milions d'usuaris actius, Linkedin ha esdevingut una eina clau a l'hora de treballar el nostre perfil professional, on cada cop són més les empreses que cerquen empleats en detriment d'altres mitjans com els portals de feina.
Però tenir un perfil a Linkedin no consisteix només en omplir els espais buits amb la nostra experiència i formació i esperar a rebre visites. És molt important ser actiu, especialment en els grups de debat. Aprofita els coneixements i l'experiència que hagis adquirit al llarg del temps per crear i compartir continguts de valor per a la teva comunitat. Has de considerar els grups com un gran aparador on et pots fer veure davant el teu mercat potencial. Als directius els hi agrada constatar que estàs al dia en les tendències del sector i que t'interessa conèixer les opinions d'altres companys de professió. Un dels darrers assessoraments que hem realitzat sobre Linkedin ha estat per a l'Anna, una jove professional que ha desenvolupat la seva carrera en l'àmbit farmacèutic i volia aprendre a utilitzar aquesta xarxa social per guanyar visibilitat i treballar el networking.
I a tu? T'agradaria descobrir totes les possibilitats que t'ofereix Linkedin? Doncs vine a visitar-nos i et donarem més consells perquè optimitzis el teu perfil professional i ampliïs les teves oportunitats laborals. Concerta una cita amb nosaltres trucant al 93 685 80 24 o enviant un correu a [email protected].
Publicat per Sant Feliu On Line a 10:04 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: assessor TIC, linkedin, Sant Feliu Innova, xarxa social
Publicat per Sant Feliu On Line a 11:22 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: assessor TIC, blogs, continguts digitals, eines TIC, Sant Feliu Innova
Els nostres emprenedors Yuzz s'han agermanat de nou amb els joves innovadors del centre Yuzz de Sant Cugat, repetint la col·laboració que va iniciar-se l'any passat i que tant profitosa va ser per a tots. I com a primer acte conjunt per a conèixer-se millor es va fer la votació dels vídeos de presentació dels projectes, dins de la convocatòria de concurs "Este es tu pitch", on cada participant tenia fins a 2 minuts per explicar la seva idea de negoci.
També es va comptar amb la presència dels organitzadors del festival de disseny "Creatus Dominus" que van voler col·laborar amb els joves emprenedors yuzz oferint a quatre projectes creatius de cada centre yuzz la possibilitat d'aparèixer en l'aparador del seu mercat d'idees ja que aquest esdeveniment suposarà comptar amb el recolzament d'un festival de disseny, creat per donar eines útils i formació als joves talents.
Els assistents van poder visionar tots els vídeos que es presentaven a concurs per després triar els quatre que, de cada centre yuzz, passarien al concurs nacional de Yuzz. Entre tots els 96 vídeos rebuts dels diferents centres Yuzz, la fundació CISE en seleccionarà 10 que tindran l'oportunitat d'exposar els seus projectes de manera presencial dins l'espai "10UPCorners"durant la Trobada Nacional Yuzz.
Publicat per Sant Feliu On Line a 10:00 0 comentaris | 0.843416 | curate | {"ca": 0.9704222944093007, "en": 0.02496153188579244, "hu": 0.0034193879295606085, "it": 0.001196785775346213} | http://santfeliuinnova.blogspot.com/2014/ |
mc4_ca_20230418_11_590576 | 48. ALÍCIA AMB DIBUIXOS DE ROBERTO MAJÁN « ALÍCIA, NATURALMENT
Bookmark the permalink. 48. ALÍCIA AMB DIBUIXOS DE ROBERTO MAJÁN
by cmans Portada de l’Alícia il·lustrada per Roberto Maján. Fitxa 73.
Aquest és un llibre infantil en català o castellà relativament recent, de 2010. Però, per al meu gust, és poc infantil.
El conte per a nens està enormement simplificat, i el guió es salta tots els episodis intermedis. El més important és el començament: el forat del conill, i l’Alícia que creix o es fa petita quan menja les galetes o beu les ampolletes. Després la narració fa un salt:
“L’Alícia va viure moltes aventures amb el ratolí i els seus amics, amb una eruga que li va donar consells, amb una llebre, la Llebre de Març, amb el Barreter i amb un liró…”
Tot el conte en una frase… Després va a jugar a croquet amb la Reina, i l’Alícia abandona : “Jo no vull jugar a aquest joc amb els pobres animals“. Missatge ecologista. I és per aquesta desobediència que la Reina la vol agafar, però es desperta. I conte contat…
Jo penso que si no hi ha un adult que expliqui el conte, pot profit en pot treure un nen. A més, els dibuixos d’aquesta edició són molt poc infantils, i anti-Disney. Pel meu gust és un projecte poc atractiu. Però és veritat que ara molts contes infantils tenen dibuixos molt poc convencionals i els textos són força surrealistes. Al menys aquest no és gaire moral ni té cap ensenyança.
“L’Alícia et convida a somiar i somiar!“, és la darrera frase de la coberta posterior.
“Una Alícia romàntica per a temps incerts“, ens diu l’il•lustrador. Jo penso que fabula. Ni es dedueix res de romàntic del text ni dels dibuixos, ni la referència a temps difícils té cap sentit aquí. I menys en un conte per a nens.
L’Alícia il·lustrada per Maján, Fitxa 73 (fes clic per ampliar)
Pàgina interior (2) de l”Alícia il·lustrada per Roberto Maján. Fitxa 73
L’estètica del dibuix és agosarada. L’il•lustrador usa només tres colors: negre, fucsia i plata metalitzada, que en moure el llibre fan canviar molt la visió. L’estil és surrealista-geomètric molt peculiar.
Roberto Maján Martínez, de Soria, és propietari d’una petita editorial, Artichoque, i il•lustrador de llibres per a infants, i també per a adults. Ha dibuixat el Kamasutra, amb dibuixos realment molt poc estimulants , que van guanyar el Diploma Daniel Gil 2006 al millor llibre il•lustrat. L’any següent va tornar-lo a guanyar, pel millor llibre infantil: “Petrònia i la reina bigotuda“. I també ha il·lustrat la Biblia per a joves. Ha treballat també llibres infantils de temàtica homosexual: “De quién me enamoré“, de Wieland Pena. Una curiosa diversitat temàtica. Ferran Alexandri, traductor del text, és editor, traductor, assessor lingüístic i redactor de llibres i revistes diverses. Actualment és director de la revista Muntanya, del Centre Excursionista de Catalunya.
Parramon Edicions és una important editorial catalana, vinculada a l’Instituto Parramon, que publica tota mena de llibres per belles arts de professionals i aficionats. Els seus llibres de pintura per a principiants són molt coneguts. Actualment és una empresa del Grupo Norma de América Latina
Es pot fullejar mig llibre aquí: http://issuu.com/parramoncatala/docs/9788434237131
FITXA 73 Títol: Alícia al país de les Meravelles. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland resumit per a infants
Idioma: català. Il•lustracions: Roberto Maján. Maqueta d’Alehop. Adaptació: Jesús Araujo. Traducció: Ferran Alexandri .
Editorial: Parramón Ed. (Barcelona), col•lecció Conte contat (2010). Mida: 24,5*28 cm, tapa dura. 32 pàg. Preu: 14 €. ISBN: 978-84-342-3713-1
← 47. DALÍCIA = DALÍ + ALÍCIA
49. ALÍCIA JUVENTUD →
3 comments on “48. ALÍCIA AMB DIBUIXOS DE ROBERTO MAJÁN” Allau ha dit: 17 Juny 2013 a les 22:33 Es transparenta que no és aquesta la teva Alícia. Vistos els dibuixos, no em sembla tan malament.
cmansClaudi Mans ha dit: 17 Juny 2013 a les 22:41 No és l’Alícia que “m’emportaria a una illa deserta”, per descomptat,,, Els dibuixos els puc acceptar i de fet m’agraden més que els de la Kusama, però em molesta el resum del text, que fa impossible comprendre res. En fi, li reconec honestedat…
Allau ha dit: 17 Juny 2013 a les 22:46 Confesso que no m’he fixat gaire en els textos, que ja els tincs dins del cap des de fa generacions. Ara persegueixo l’Alícia dibuixada. | 0.760002 | curate | {"fr": 0.0014107688690336232, "es": 0.06207383023747943, "en": 0.030331530684222903, "ca": 0.89160592522925, "pt": 0.009169997648718552, "it": 0.003526922172584058, "uk": 0.0011756407241946861, "ru": 0.0007053844345168116} | https://alicies.wordpress.com/2013/06/17/48-alicia-amb-dibuixos-de-roberto-majan/ |
mc4_ca_20230418_2_26884 | Wikiloc - ruta Montmajor - la Vall del Bac, Catalunya (España)- GPS track
→ la Vall d'en Bas
Montmajor 53
Coordenades 952
Data de pujada 9 / desembre / 2012
150602 100 Cims. GARROTXA. ( Nº 139) 'Montmajor' des de St Marti de Torralles (senderisme) Track actual: 04 OCT 2008 08:52 (senderisme) Sant Miquel de Pera - Sant Pau de Segúries (senderisme)
Vista 2520 vegades, descarregada 101 vegades
Montmajor https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3709732 Salutacions, | 0.61805 | curate | {"ca": 0.9190371991247265, "sk": 0.0262582056892779, "en": 0.05470459518599562} | https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3709732 |
mc4_ca_20230418_18_71364 | Campanades de boda - Teatre Musical
En tots els espectacles de La Cubana sempre hem pretès demostrar que darrere de qualsevol esdeveniment quotidià sempre hi ha teatre.
En aquest cas, el tema escollit, els casaments, és un exemple molt evident d’aquest teatre quotidià. Han passat els anys, han canviat els costums, ens hem modernitzat, i tot i que ja no és necessari casar-se religiosament, quan ho fem pel civil continuem utilitzant la mateixa estructura i pompa de sempre: un guió i una posada en escena que tothom coneix a la perfecció i on tothom sap el paper que li toca interpretar. Tant se val la raça, les creences religioses, els diners, l’afiliació política o el sexe dels contraents: tothom acaba interpretant amb gran rigor escènic el seu personatge. Preparar un casament és en realitat com preparar un espectacle de teatre.
Campanades de Boda és una paròdia de “la gran paròdia” que tots fem per casar-nos. Un espectacle teatral que tots muntem i del qual acabem sent protagonistes. En definitiva: una comèdia-vodevil-costumista sobre casoris.
La Margarita i l’Hortènsia regenten una de les floristeries més conegudes de Barcelona des de fa tres generacions. Els avis, Florència Capdet i Francesc Rius, pagesos de Sant Vicenç dels Horts, es va traslladar a Barcelona a finals dels anys 70 i van muntar una petita floristeria a Les Rambles.
Quan van morir els pares, les dues filles es van encarregar de tirar el negoci endavant. Dues dones d’empenta que van convertir aquest petit negoci familiar en una gran empresa dedicada a les flors, coneguda a tota la província: Flors Rius.
La Margarita, la gran, és soltera. L’Hortènsia, la petita, es va casar amb en Paco Zamora, un policia nacional natural de Valladolid. Del matrimoni van néixer tres fills que van ser batejats, tal com marca la tradició familiar, amb noms de flors: Narcís, Violeta i Jacint.
Tot i que els tres fills han estudiat i tenen carreres universitàries, tots han acabat treballant al negoci familiar. Ara, la Violeta es casa. Ho fa amb en Vickram Sodhi, un actor indi que va conèixer precisament a Barcelona quan ell estava actuant de protagonista en un espectacle de Bollywood.
Llibret: Jordi Milán
Lletra: Joan Vives Santfeliu
Disseny de vestuari: Cristina López
Disseny d'escenografia: Castells PlanasLa Cubana
Disseny de llum: Adrià Ferré
Projecció: Josep M. Marín
Intèrprets: Jaume Baucis, Xavi Tena, Mont Plans, Toni Torres, Maria Garrido, Meritxell Duró, Annabel Totusaus, Alexandra Gonzàlez, Babeth Ripoll, Bernat Cot, Montse Amat, Oriol Burés, Alex Esteve,
Companyia: La Cubana
Data d'estrena: 20 de juny de 2014 | 0.817833 | curate | {"ca": 0.9798371461806902, "es": 0.009305932531989143, "pt": 0.010856921287320668} | http://teatremusical.cat/espectacle/campanades-de-boda |
racoforumsanon_ca_20220809_1_492949 | Poso aquest escrit, una mica llarg pels estàndards del xat, a ciència perquè no hi ha un fòrum específic d’educació.Dic educació i no ensenyament, perquè defenso tesis bastant diferent dels sistemes escolars actuals i perquè ho vull fer extensiu a persones que ja no estudien.El que us vull demanar, bàsicament, són idees sobre on i com divulgar aquesta mena d’idees, com entrar en contacte amb un món de docents més preocupats per altres aspectes, segurament menys filosòfics de la seva feina.Per a mi és una desgràcia fer tota una feina —independentment de com es podria valorar— que sempre acaba en un calaix o disc dur, sense arribar a entrar mai en les discussions, potser per la meva manca de capacitat a comunicar-me amb les persones adequades.He fet algunes cerques —sé que no sóc gaire bo en això— i no he sabut trobar cap fòrum català on es tracti aquesta mena de pedagogia. Algun article o apunt sí, però sense visibilitat, continuïtat, ni pràcticament mai respostes.D’altra banda, alguns mons com pot ser l’editorial, estan molt poc interessats en unes feines que no les faig amb cap intencionalitat educativa directe ni tampoc lucrativa, sinó més aviat per simple militància social.A mi, no m’han ensenyat… a pensarFa força anys que recopilo material amb intencionalitat pedagògica. Bàsicament es tracta de problemes en el sentit de qüestions en les que cal decidir una línia d’actuació per resoldre-les en contraposició als exercicis que consisteixen en aplicar i anar practicant uns mètodes apresos.Intentar aplicar a la pedagogia real aquesta mena de qüestions presenta moltes dificultats. Una d’elles és que és més feinós que la majoria dels mètodes tradicionals, és molt més fàcil per a un docent corregir exercicis que tenen un resultat definit, que es poden comprovar ràpidament, que no pas seguir el raonament d’un problema que possiblement tingui molts possibles camins per arribar a la solució. És més fàcil comprovar la resposta a «quin any va ser la batalla de Waterloo?» que no pas a «quins motius creus que van impulsar Napoleó a fer…?».Una segona dificultat, per a mi molt més important, rau en el fet que no hi ha el costum de resoldre problemes ―en la meva definició, oposats als exercicis―. Un problema s’ha de pensar, sovint no n’hi ha prou d’aplicar els coneixements adquirits en un llibre, cal elaborar mètodes propis i interioritzar conceptes generals. Això, moltes persones ho arriben a assolir, però per comte propi, no pel simple seguiment del sistema educatiu que, potser una mica cínicament, penso que és una dictadura dels mediocres: un sistema dissenyat perquè algú gens brillant senzillament a base de posar-hi el temps suficient, però sense necessitat d’entendre gaire els perquès, pugui acabar aprovant qualsevol cosa. Aquí, se m’ha dit que això és elitista i discriminatori, però aquesta crítica parteix d’un postulat que crec erroni que consisteix en pensar que allò que genèricament s’anomena intel·ligència, és quelcom caigut del cel per pur atzar, quan el que penso és que és un conjunt de capacitats adquirides i que es poden desenvolupar.Un altre punt delicat és la temàtica dels problemes. Pràcticament qualsevol camp podria arribar a servir, però la majoria només amb la condició de tenir una certa cultura prèvia en el tema. Posem pel cas fer jocs de paraules o construir ―no dic resoldre― encreuats o altres jocs similars: tenir un vocabulari extens, dóna molt avantatge respecte a qui no el té; el mateix passa amb la química, sense un nivell mitjanament alt, una persona no pot «inventar» solucions al problema d’obtenir un determinat compost que no sigui trivial.En la meva experiència he trobat dues menes de problemes, per una banda prou complexos perquè realment s’hagi de treballar per inventar un mètode per trobar les solucions, i per altra parteixin de coneixements relativament senzills ―cosa que no vol dir en absolut que tothom els tingui assumits o consolidats―. Una d’aquestes menes, potser molt limitada, l’he trobat per casualitat en haver-se’m presentat problemes reals: és la geogràfica. No en el sentit de necessitar una gran cultura prèvia, encara que això segur que ajudaria, sinó en el d’haver de trobar una resposta amb uns mitjans determinats. El problema consisteix en determinar la localització d’una fotografia ―d’edifici, població o paisatge― a partir dels mapes i les fotografies disponibles a internet. Un joc que vaig crear fa anys anava en aquesta direcció, consistia en cent imatges quadrades, extretes de Google Earth, de diversos llocs dels Països Catalans, que es podien identificar per alguns detalls, i comprovar finalment en el mapa.Aquesta mena de problema, i altres similars en camps semblants, és segurament molt marginal en front de problemes de caire més lògic o matemàtic.Aquí sí que es pot treballar en qüestions relativament difícils per a molta gent, però a partir de coneixement simples.Però aleshores m’he trobat amb un inconvenient de «desviació». Molts docents els veuen, els hi agraden, i el primer que fan és pensar com poden aplicar això dins l’assignatura de les matemàtiques. Per a mi, no és aquest l’objectiu. Cert que fer problemes d’aquesta mena ajuda en l’assignatura concreta, i en totes les altres, afegeixo jo; cert que qui realment té assumits els mètodes de les matemàtiques els pot resoldre amb molta més facilitat. Però pensar que són l’objectiu principal és contraproduent, ja que molta gent que no ha entès les matemàtiques, hi mostrarà un rebuig, i no podrà aprofitar la pedagogia inherent a aquests problemes, ni tan sols per aprendre matemàtiques.Arribats a aquí, l’objecció principal primària que hi troba molta gent, és la del títol:―És que a mi, no m’han ensenyat a fer això.I és una objecció circular, que es mossega la cua. Precisament l’interès del problema consisteix en haver d’inventar el sistema per resoldre’l, no pas en aplicar allò après prèviament, que és el cas dels exercicis. I, a base d’haver basat tant l’ensenyament en els exercicis, molts alumnes acaben «pensant que per fer un problema no cal pensar», o que ben mirat, com diu la cançó infantil «tot això (de pensar) deu ser molt cansat». Una mena de cercle viciós que acaba en aquell postulat que criticava abans: «potser no sóc molt intel·ligent, però és el que hi ha, i no s’hi pot fer res».Paral·lela a questa objecció n’hi ha una altra recurrent:―Això és massa difícil per a mi.I quan realment, veuen que hi ha una solució fàcil, continuen pensant que és molt difícil i que no se’ls hagués acudit mai.En tot aquest tema, no penso únicament en infants o adolescents, tota aquesta pedagogia, també és aplicable a adults, encara que comportament enquistats la dificulten una mica més.❖ ❖ ❖Posaré un exemple d’un problema, que és tan matemàtic, que al menys la meva solució implica saber que 5 × 5 són 25, i que 25 és un número senar.Tenim un tauler quadrat de 10 × 10 caselles, en total 100. També tenim 25 peces que són rectangles allargats d’1 × 4 caselles. El problema consisteix en demostrar que amb les 25 peces ―que evidentment tenen 100 quadrets de superfície― no es pot cobrir el tauler.Segur que hi ha moltes solucions, la que trobo més fàcil, la presento en forma gràfica:Pintem unes caselles del tauler segons la imatge, en total 25 caselles verdes ―o fosques si ho imprimim en blanc i negre―.Si en aquest tauler col·loquem ―ajustada a la quadrícula― qualsevol peça de 1 × 4, com les marcades a la figura (són senzillament exemples), és molt fàcil veure que taparà, o cap, o dues caselles verdes, mai una o tres. O sigui que cada peça rectangular sempre cobrirà un nombre parell de caselles verdes. Però si poguéssim cobrir tot el tauler, hauríem necessitat tapar les 25 caselles verdes que és un nombre senar. Que és el mateix que dir que amb les peces d’1 × 4, no es pot de cap manera.―A mi, això, no se m’hagués acudit mai ―diuen alguns ràpidament.Però sempre es pot contestar:―Sobre tot si no hi dediques una bona estona a pensar-ho.Deixant de banda que hi ha molts altres sistemes de demostrar-ho.Probablement, aquest «molt difícil» és només un reflex d’allò que mai no li han fet fer: pensar amb independència.
Hi deuen haver desenes de milers de problemes dels diferents nivells de totes les proves Cangur, alguns de més senzills i d'altres ben complicats i que parteixen d'aquesta mateixa idea que exposes. Potser els podries re-mirar i participar amb els qui formulen les preguntes per a què n'incloguin alguna teva als propers anys!D'altra banda, perdona que t'ho digui, però si parles de "demostració", el què no se m'acudirà a mi és pintar un dels possibles exemples on funcioni. er una banda em sembla perfecte del què pretens respecte a fer pensar en comptes d'aplicar quelcom après, però al mateix temps has de ser curós i no parlar de fer demostracions en base a exemples més o menys complexes, siguin sobretot com pretens visuals, però que en cap cas puguin implicar certament la demostració que pretens. En tot cas, hauries de reformular la pregunta per a què et responguin amb un "exemple" de situació en què sigui un resultat satisfactori per a tu. Que en realitat ja és el què pretens, que et puguin mostrar una solució vàlida. Això sí, això no és cap demostració i s'hauria de provar diverses vegades per a veure si funciona en tots els casos!! I això és tota altra cosa!
Com ja he posat a l’escrit, l’exemple era tan sols un exemple: enunciat senzill, demostració fàcilment comprensible, cerca de la demostració no tan trivial per a qui no sigui del tema.En tota aquesta idea pedagògica, no pretenc en absolut ensenyar matemàtiques. Les matemàtiques —elementals— són senzillament un camp de treball on es poden desenvolupar procediments heurístics amb una certa facilitat. Segur que és podria fer el mateix amb la història dels comptes de Barcelona, però caldria un substrat de coneixements que només un percentatge ínfim de la gent —i a partir d’una determinada edat— té. En altres paraules, si empro matemàtiques, és senzillament perquè no se m’acudeixen gaire altres temes on treballar aquesta filosofia, especialment a nivell d’abstracció sense necessitat d’haver de recórrer a coneixements culturals previs. Com a molt l’aprendre matemàtiques seria un efecte col·lateral, com ho seria aprendre geografia amb el problema d’identificar un fragment del Google Earth.En aquest context, comprendràs que quan dic demostració no pretenc que em dedueixin el cas general del problema concret, que seria demostrar —aquí sí, en el sentit rigorós de les matemàtiques, el teorema de De Bruijn, que suposo que no és gens d’interès general—, en l’exemple, la demostració, tot i que no està detallada, sí que demostra el cas concret del tauler de 10 × 10 i les peces de 1 × 4, per molt que no hagi concretat com sé que la peça petita sempre tapa un nombre parell de quadres verds. Semànticament demostració té significats diferents segons el context, no és el mateix un advocat defensor que demostra que el seu client és innocent que en Wiles demostrant la conjectura de Fermat.Certament m’he mirat sovint les proves Cangur per veure si en trobava idees pels mes escrits, però… és que són proves clarament de matemàtiques i la immensa majoria d’elles procedimentals. Moltes no deixen de ser resolucions d’equacions amb uns enunciats més o menys bonics, en moltes la dificultat rau en que surt una expressió algebraica gran que és propensa a errads quan treballem amb llapis i paper. Quan he vist aquestes proves, penso que segur que amb presses en algun problema m’equivocaria, però pràcticament no n’he vist mai cap que em plantegi la pregunta de «com es deu poder fer això?». Val a dir que amb els anys he agafat una certa pràctica en resoldre problemes de més menes que els que es posen a l’escola, per exemple i tornant al meu problema de l’enunciat, tinc assumit el teorema de De Bruijn i alguns problemes d’empaquetament de rectangles no els he de pensar. Però continuo amb la idea que les matemàtiques clàssiques de l’escola no són en general una font gaire bona de problemes heurístics. Tornem-hi, en el cas de l’exemple el considero heurístic perquè penso que qui l’hagi de resoldre no coneixerà la teoria subjacent i haurà d’«inventar» algun procediment. | 0.858714 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_0_163461 | L'executiu de Zapatero confia que el govern francès doni dijous el vist-i-plau al traçat
El govern espanyol proposarà dijous al govern francès que la línia de molt alta tensió (MAT) creuï el Pirineu passant per la Jonquera i el Pertús, arran de la línia del TGV. Segons la proposta, dels 55 quilòmetres entre Figueres i Perpinyà, n'hi haurà deu que seran soterrats, però encara s'ha de decidir quin tram i com es finançarà el projecte. Ambdós executius provaran d'arribar a un acord dijous a la cimera entre Zapatero i Sarkozy. [+ article]
De fet, l'executiu espanyol ha deixat entendre en conferència de premsa que ja havia arribat a un acord amb el francès sobre el traçat del tram entre Figueres i Perpinyà. Però, el Ministeri d'Indústria ha reconegut a VilaWeb que el pacte encara no estava tancat. L'anunci precipitat del Ministeri es pot interpretar com una mesura de pressió a Matignon , l'executiu francès.
De fet, el mitjancer de la Unió Europea sobre aquesta qüestió, Mario Monti, va recomanar que una part de la línia fos soterrada. Madrid i París també hauran de decidir com finançaran el projecte, que preveuen tenir enllestit el 2011.
El govern espanyol sempre ha recelat de l'opció del soterrament, perquè considera que és més cara: quantifica en mig milió d'euros el cost de cada quilòmetre de línia no soterrada i d'entre 6 i 8 milions el de cada quilòmetre de línia colgada. Tot amb tot, el ministre d'Indústria, Joan Clos, va dir que l'executiu espanyol estava disposat a assumir les recomanacions de la UE.
Oposició a la proposta
En declaracions a VilaWeb, el portaveu de la plataforma No a la MAT Xavier Llorente ha reclamat un cop més que el govern espanyol compleixi la normativa ambiental, i que abans de construir una infrastrucutra com la línia de molt alta tensió, demostri la necessitat de construir-la. Segons Llorente, el govern espanyol està obligat a informar i a consultar la ciutadania, així com a proposar diverses alternatives abans de tirar endavant la MAT, però no ho ha fet res d'això. Per això, s'oposa a la proposta del govern espanyol, i a qualsevol traçat de la MAT. | 0.853583 | curate | {"ca": 0.9947468958930277, "en": 0.0052531041069723014} | http://valldignadigital.blog.cat/2008/01/08/mat-per-la-jonquera-i-el-pert-s/ |
mc4_ca_20230418_13_723509 | profEUSSional | EUSS
profEUSSional
ProfEUSSional és el programa que té com a finalitat apropar l'enginyeria als estudiants de darrer curs dels CFGS. Una de les opcions d'aquests estudiants és la de continuar els estudis fent el salt cap a la Universitat, i amb aquest programa és el que es pretén motivar.
Contacto Programas ADD
Activitats per a CFGS
Activitats per a l'ESO
Per aconseguir aquesta finalitat el que es fa és una taula rodona a càrrec d'un professor de l'Escola Universitària Salesiana de Sarrià i d’un estudiant d’Enginyeria Tècnica Industrial (ETI). Es tracten temes com: "quines són les tasques i atribucions de l’enginyer tècnic? ", "quina és la vivència d’aquest d'ETI alumne que prèviament ha estudiat un CFGS? "...
A més a més, es donen a conèixer diferents projectes finals de carrera (PFC) on els alumnes demostren la seva assimilació global dels estudis que finalitzen.
Formulario para contactar con ProgramesADD
Cap: Marta Jové Company
[email protected]
Despatx SE20
Planta segona Edifici EUSS
935 039 128
Extensió: 2521 | 0.723149 | curate | {"fi": 0.019398642095053348, "ms": 0.012609117361784675, "ca": 0.8166828322017459, "es": 0.06207565470417071, "it": 0.020368574199806012, "hr": 0.0038797284190106693, "cs": 0.02230843840931135, "fr": 0.04267701260911736} | https://www.euss.cat/es/node/3496 |
mc4_ca_20230418_4_756612 | Com fer un gel desinfectant de mans casolà - Diari de Girona
Risc d'embossament del clavegueram d'Anglès per l'excés de tovalloletes.
Porqueres ha fet una campanya a favor de la netedat de l'aigua. | 0.64872 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diaridegirona.cat/salut/2020/03/09/com-fer-gel-desinfectant-mans/1033413.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_832043 | Un altre dels vicis de molts catalanoparlants (en aquest cas parlo dels de la variant oriental) és que, tot i pronunciar correctament paraules com Caldes, a l'hora de dir Blanes ho diuen sempre amb la "e" en lloc de amb la neutra. Us hi heu fixat mai? Perquè passa només amb Blanes? Suposo que és un vici causat pel turisme.
i què dieu, Bèrga o Bérga?
Titola. | 0.70593 | curate | {"ca": 0.923728813559322, "eu": 0.05649717514124294, "it": 0.01977401129943503} | |
wikipedia_ca_20230401_0_193470 | Cordylancistrus perijae
Cordylancistrus perijae és una espècie de peix de la família dels loricàrids i de l'ordre dels siluriformes.
Morfologia.
- Els mascles poden assolir 12,7 cm de longitud total.
Hàbitat.
És un peix d'aigua dolça i de clima tropical (18 °C-24 °C).
Distribució geogràfica.
Es troba a Sud-amèrica: conques dels rius Palmar i Socuy (conca del llac Maracaibo, Veneçuela). | 1 | perfect | {"hr": 0.06036745406824147, "ca": 0.910761154855643, "pt": 0.028871391076115485} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=193471 |
macocu_ca_20230731_9_587298 | Farina d'arròs *, coco en pols * (15%), sucre de canya **.
* D'agricultura orgànica. ** Ingredient ecològic de comerç just. | 0.515929 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_123326 | Almussafes crea el programa “Multi-Esport” per a fomentar l'exercici físic en els joves - Diari Valencià
Ribó promociona València com a destinació de qualitat en FITUR 2018
L’alumnat del Conservatori Joaquín Rodrigo protagonitza el concert de dijous a l’Ajuntament de València
L’exposició ‘La Col·lecció: una visió contemporània’ rep 580 visites a Alcoi
Eduard Paradís presenta la seva primera obra “Frank Buigues i l’ombra d’un sospitós” a Torrent
400 corredors participen a la X Cursa Muntanya Serra Perenxisa
Més de 100 jugadors llueixen aquesta temporada la samarreta del ‘Balonmano Torrent’
Matxà de Sant Antoni a Vila-real
Els pensionistes de Vila-real protesten per les seues pensions
Portada » Esports » Almussafes crea el programa “Multi-Esport” per a fomentar l’exercici físic en els joves
Almussafes crea el programa “Multi-Esport” per a fomentar l’exercici físic en els joves
El projecte, que es desenvoluparà en tres sessions en el Poliesportiu, estarà impartit per graduats en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport
Per a participar en aquesta iniciativa gratuïta, que està dirigida als menors d’entre 6 i 16 anys, és necessari inscriure’s abans del 17 de gener
Poliesportiu d’Almussafes
L’Ajuntament d’Almussafes, a través de la seua Regidoria d’Esports crea el programa “Multi-Esport”, un projecte en el qual els menors d’entre 6 i 16 anys podran participar de manera gratuïta en tres sessions impartides per professionals graduats en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport per a descobrir el funcionament de diferents jocs. La iniciativa es desenvoluparà els dies 18 de gener i 8 i 22 de febrer i els interessats a formar part d’ella hauran d’inscriure’s en el Pavelló Poliesportiu Municipal abans del 17 de gener.
Amb l’inici del nou any, Almussafes continua apostant fort per l’exercici físic en la seua agenda d’activitats. El col·lectiu de xiquets i adolescents, als quals es dirigeixen moltes de les propostes plantejades per la Regidoria d’Esports del consistori municipal durant la temporada, té una nova oportunitat per a introduir-se en noves disciplines esportives “que potser puguen convertir-se en aficions a llarg termini”, destaca el regidor d’Esports de l’Ajuntament d’Almussafes, Pau Bosch.
El departament que dirigeix l’edil crea el programa “Multi-Esport”, en el qual els xiquets i adolescents d’entre 6 i 16 anys podran participar en tres sessions que es dedicaran a la pràctica de diferents disciplines esportives unes conegudes i unes altres no tant. D’aquesta forma, els dies 18 de gener, i 8 i 22 de febrer, de 17 a 18.30 hores, els participants en la iniciativa podran conèixer el funcionament de jocs tan populars com el bàsquet, el futbol sala o el voleibol, i uns altres més minoritaris com el colpbol.
L’objectiu d’aquest nou projecte és evitar el sedentarisme i introduir als més xicotets en pràctiques esportives minoritàries o inexistents en la localitat, perquè coneguen tot tipus d’esports i puguen practicar-los de manera totalment gratuïta.
“No hi ha res millor que començar l’any plantejant una activitat en la qual l’exercici físic es presenta no solament com una forma de millorar la nostra salut, sinó també com una manera de divertir-se descobrint nous esports amb els quals els xiquets i adolescents poden sentir-se bé”, ressalta Bosch.
El programa, que naix amb vocació de continuïtat i que és totalment gratuït per als usuaris, estarà impartit per Salvador Esquer i Juan Carlos López, graduats en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i becaris de l’Ajuntament d’Almussafes. Els interessats a participar en el mateix poden realitzar la seua corresponent inscripció fins al pròxim 17 de gener durant l’horari d’obertura de del pavelló cobert.
Un cicle de conferències a la Llotja del Cànem aborda el desenvolupament sostenible des de diferents perspectives
L’APPI organitza per al mes de març el seu primer torneig de golf solidari
Humana recupera 30 tones de roba usada a Almussafes amb una finalitat social i ambiental | 0.873493 | curate | {"ca": 1.0} | http://diarivalencia.com/almussafes-crea-programa-multi-esport-fomentar-lexercici-fisic-joves/ |
mc4_ca_20230418_5_206476 | Òmnium porta la Flama del Canigó a diferents municipis del Maresme - Òmnium Cultural
Òmnium porta la Flama del Canigó a diferents municipis del Maresme
23 de juny de 2017, 15:00 h
19.30h, al Camí del Mig a Cabrera, rebuda de la Flama i sortida cap a Cabrils.
20.30h, Av. de les Escoles, arribada de la Flama i cercavila pels carrers.
20.45h, La Concòrdia, visita de la Flama.
21h, Ajuntament, encesa del peveter del balxó de l’ajuntament.
21.30h, plaça de l’Església, lectura del missatge i encesa del campanar.
21.45h, plaça de l’Església, sardanes, coca i moscatell per a tots els assistents.
22h, plaça de l’Església, encesa del foc simbòlic.
22.15h, Mas Maria – Hotel Entitats, encesa de la foguera de Sant Joan 2017
20.30h, concentració de vehicles i inici del recorregut pels carrers Rierany dels Frares cantonada amb Bruguera, Romaní, aparcament Bartrina, Bartrina, Anselm Clavé, passeig de les Roques, Mar, Sant Jaume, riera de Capaspre, Jovara, Amadeu, Anselm Clavé, pas a nivell fins al camí de la platja.
21.15h, rebuda de la Flama del Canigó recollida pel Grup Pa, Vi i Moltó i l’Agrupació Sardanista a Malgrat de Mar. Encesa del peveter.
21.25h, lectura del missatge de Toni Ayala a càrrec de l’Associació Teatre Solidari Calella.
21.30h, encesa de la foguera a càrrec dels ADF Alt Maresme.
22.00h, sopar popular a càrrec de l’Associació Cívica i Cultural Sant Quirze i la Confraria Setmana Santa Calella.
23.00, ball amb el Trio Acustic Box.
Organitzen: Grup Pa, Vi i Moltó, Agrupació Sardanista de Calella, Òmnium Montnegre, ANC-Calella per la Independència, ADF Alt Maresme, Associació Teatre Solidari de Calella, Associació Cívica i Cultural Sant Quirze, Confraria Setmana Santa Calella, i Ajuntament de Calella.
21.00h, a l’envelat de Vil·la Flora.
Abans de l’inici del sopar revetlla dels Amics del Ball, el canetenc Víctor Serra, que cada any recull la Flama al peu del Canigó, portarà un quinqué amb la Flama per tal que presideixi el sopar revetlla. Els membres dels Amics del Ball llegiran el missatge 2017.
Organitzen: Òmnium Montnegre i ANC Canet
Col·laboren: Amics del Ball de Canet de Mar, DM Lluís Serra, i l’activista Víctor Serra.
A les 20.30h, als jardins de Can Malet: arribada de la Flama als jardins.
21.00h, cercavila fins a les revetlles de la pista Pau Casals (El Masnou Alt) i de la plaça de la Independència (antiga caserna de la G. Civil)
22.00h, encesa de les fogueres.
Organitzen: Ajuntament del Masnou, ANC, Associació de Veïns i Veïnes del Masnou Alt, Luz del Alba, Atabalats del Masnou, Colla de Diables del Masnou, Colla de Geganters del Masnou, Flama del Masnou, Òmnium Cultural i Protecció Civil del Masnou.
Arribada de la Flama del Canigó al centre de Mataró
19h: davant de l’ajuntament, balls a càrrec de l’esbart Dansaires d’Iluro.
19.15h: plaça Santa Anna, arribada de la Flama del Canigó i cercavila amb la Família Robafaves i la Colla Maimakansu fins a l’ajuntament.
19.30h: lectura del missatge 2017 a càrrec de l’AE Antoni Comas i AE Arrels. Encesa del peveter, i repartiment de la Flama del Canigó.
Arribada de la Flama del Canigó a Rocafonda
A partir de les 18h, al Jardí de la Vil·la Romana
– ‘Embolica que fa fort’, espectacle infantil a càrrec de Marc Oriol
– Rebuda de la Flama del Canigó i lectura del missatge 2017
Amb el suport de l’Ajuntament de Mataró.
20.00h, a la caseta dels pescadors del passeig Marítim, rebuda de la Flama, lectura del missatge 2017. Acabarem amb un trosset de coca i una copeta de cava.
17.00h, al parc Vallbellida, arribada de la Flama del Canigó. Lectura del missatge a càrrec de l’Andreu Valls, d’Òmnium Cultural. Encesa de la foguera a càrrec dels nens del Club Excursionista i dels Joan i Joanes de Teià.
Podeu consultar tots els municipis on arriba la Flama en aquest mapa. | 0.765589 | curate | {"ca": 0.9071140939597315, "es": 0.07328859060402684, "nl": 0.01959731543624161} | https://www.omnium.cat/ca/activitat/omnium-porta-la-flama-del-canigo-a-diferents-municipis-del-maresme/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_104186 | ELS DÉUS INACCESSIBLES | 9788418858284 | RIERA, MIQUEL ÀNGEL | Llibreria Online de Vilafranca del Penedès | Comprar llibres en català
Fem enviaments 24h a tota la provincia de Barcelona i enviaments gratuïts per compres superiors a 70€
El meu compte
MAPA DE CATEGORIES
INICI
TOT EL CATÀLEG
RECOMANATS
ELS MÉS VENUTS
Qui som
On som
Blog
Escola de lletres
El Premi
CAT
CAS
Copiar última compra
C/ Font 26, Vilafranca del Penedès - 93.818.14.73 - [email protected]
Qui som
On som
Blog
Escola de lletres
El Premi
CAT
CAS
El meu compte
Copiar última compra
No hi ha productes a la cistella
INICI
TOT EL CATÀLEG
RECOMANATS
ELS MÉS VENUTS
MAPA DE CATEGORIES
MAPA DE CATEGORIES
No hi ha productes a la cistella
Cerca avançada
Inici
/ NARRATIVA EN CATALÀ
/ ELS DÉUS INACCESSIBLES
TORNAR
ELS DÉUS INACCESSIBLES
RIERA, MIQUEL ÀNGEL EDICIONS DE 1984 Ref. 9788418858284 Altres llibres de la mateixa col·lecció Altres llibres del mateix autor
Els déus inaccessibles, Premi Nacional de Literatura Catalana (1988), narra l’amor clandestí d’un capellà rural per un jove, l’Alexis, a través del xoc entre el jurament religiós i la força de la passió. Des de la sincera intimitat del seu diari personal, el protagonista descriu l’experiència de l’e...
Dimensions: 210 x 140 x 12 cm Pes: 277 gr
Disponible
20,00 €
COMPRA'L
Descripció
ISBN : 978-84-18858-28-4
Data d'edició : 01/10/2022
Any d'edició : 2022
Idioma : CATALA
Autors : RIERA, MIQUEL ÀNGEL
Nº d pàgines : 224
Col·lecció : MIRMANDA
Nº de col·lecció : 227
Els déus inaccessibles, Premi Nacional de Literatura Catalana (1988), narra l’amor clandestí d’un capellà rural per un jove, l’Alexis, a través del xoc entre el jurament religiós i la força de la passió. Des de la sincera intimitat del seu diari personal, el protagonista descriu l’experiència de l’enamorament amb l’atractiu tens del desig no correspost. El capellà, dividit entre el seu ésser moral i la passió que el fa sentir culpable, fa de l’amor un refugi aliè a la realitat.
Miquel Àngel Riera analitza la necessitat humana de l’amor i de la bellesa i insisteix en la idea d’incomprensió i d’incomunicació entre els éssers humans.
El poeta i narrador mallorquí Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 – Palma, 1996) va escriure els seus primers poemes amb només dotze anys i es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona el 1956. La seva obra literària, guanyadora de nombrosos premis i traduïda a diversos idiomes, constitueix una de les fites més importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle xx. Va ser guardonat també amb la Creu de Sant Jordi (1988) i el Premi Ramon Llull (2008). A Edicions de 1984, també hem publicat la seva novel·la Illa Flaubert (1990).
Què us oferim
INICI
TOT EL CATÀLEG
RECOMANATS
ELS MÉS VENUTS
Sobre nosaltres
QUI SOM
ON SOM
CONTACTA AMB NOSALTRES
CONDICIONS GENERALS
HORARI
Xarxes socials
Configurar cookies Llibreria L'Odissea - Tots els drets reservats
Aquest lloc web emmagatzema dades com galetes per habilitar la funcionalitat necessària de el lloc, inclosos anàlisi i personalització. Podeu canviar la seva configuració en qualsevol moment o acceptar els paràmetres per defecte.
política de cookies
Configurar Rebutjar totes les cookies Acceptar totes les cookies
Essencials
Les galetes necessàries ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes galetes.
Personalització
Les galetes de personalització permeten a la pàgina web recordar informació que canvia la forma en què la pàgina es comporta o l'aspecte que té, com el seu idioma preferit o la regió en la qual vostè es troba.
Anàlisi
Les galetes estadístiques ajuden als propietaris de pàgines web a comprendre com interactuen els visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació de forma anònima.
Marketing
Les galetes de màrqueting s'utilitzen per rastrejar als visitants en les pàgines web. La intenció és mostrar anuncis rellevants i atractius per a l'usuari individual, i per tant, més valuosos per als editors i tercers anunciants. | 0.592868 | curate | {"ca": 0.8561525129982669, "fr": 0.025253775687051252, "es": 0.026491705867789057, "ja": 0.017826194602624412, "en": 0.047288932904184205, "no": 0.006437236939836593, "kn": 0.0014855162168853676, "ru": 0.0014855162168853676, "pt": 0.005199306759098787, "de": 0.006684822975984155, "fa": 0.0019806882891804903, "st": 0.0037137905422134194} | https://www.lodissea.com/products/313813-els-deus-inaccessibles.html |
cawac_ca_20200528_5_121142 | El Govern de Sant Fruitós de Bages ha aprovat la memòria valorada per la Millora de la instal·lació semafòrica del carrer Dr. German Duran cruïlla amb Carretera de Vic.
Aquesta obra va encaminada a dotar d’una millora en seguretat de la cruïlla, força transitada tant per vehicles com per vianants.
S’instal·larà un semàfor per als vehicles que surtin a la carretera des del carrer Dr. German Duran i els semàfors corresponents als girs, amb passos de vianants, disposaran de senyal intermitent en àmbar, evitant l’aturada de vehicles al mig de la cruïlla i garantint el pas segur dels vianants.
Així mateix, per part de la Brigada municipal d’obres, s’està procedint a l’adaptació de les voreres de la cruïlla per a persones amb mobilitat reduïda.
La Junta de Govern Local de Sant Fruitós de Bages va aprovar aquest passat dilluns dia 18 de març, el plec per la convocatòria del procediment obert per a l’adjudicació del contracte administratiu per a l’explotació en règim de subarrendament del servei de Bar del Teatre Casal Cultural i prestació del servei de consergeria del Teatre i de l’Escola de Música.
En relació als fets ocorreguts la matinada de dissabte, malgrat que fins ara m’he mantingut en silenci, veient que algunes versions o acusacions no s’ajusten a la realitat, vull deixar constància dels fets següents:
· Divendres al vespre vaig sortir a sopar a un restaurant de Sant Fruitós i, un cop havia tornat a casa, vaig rebre la trucada del meu fill, demanant que anés a buscar-lo a Manresa.
· Al terme municipal de Manresa em van aturar per un control rutinari d’alcoholèmia, que va donar positiu. En aquell mateix moment, vaig assumir tant la sanció administrativa, com la immobilització del meu vehicle pels fets ocorreguts. Davant la situació i l’oferiment de la policia de Manresa de trucar algú que em pogués ajudar i després d’un parell de trucades fallides, sense pensar-ho, vaig demanar ajuda als companys de la policia de Sant Fruitós a l’espera que em poguessin assessorar del que podia fer en aquest cas.
· En un acte d’auxili i sense intenció d’interferir en les competències dels seus companys de Manresa, els agents es van presentar al lloc dels fets.
· Vull deixar clar que la meva trucada en cap moment va deixar el terme municipal de Sant Fruitós desatès, ja que és habitual que els nostres agents circulin per les quatre urbanitzacions del nostre poble i per diferents polígons de Sant Fruitós, alguns d’ells més propers d’altres municipis que al nostre nucli.
· Demano disculpes al cos de la policia local de Manresa si en cap moment la meva trucada a la policia de Sant Fruitós va ser interpretada com una provocació i assumeixo la desencertada trucada feta als nostres policies, en aquest moment de pressió personal i nerviosisme.
· Trobo que és una falta de responsabilitat per part d’algun grup polític aprofitar el moment per fer declaracions sobre la situació ocorreguda dissabte, sense tenir cap versió, ni la de l’Alcalde de Sant Fruitós de Bages ni la meva. Crec que aquesta desinformació és una mala gestió de la política d’oposició.
· Con a acte de responsabilitat, l’endemà mateix, a través d’una trucada telefònica, poso en coneixement de l’alcalde els fets ocorreguts i alhora vaig posar a la seva disposició el meu càrrec, igual que ho vaig fer en la reunió extraordinària de diumenge davant els meus companys de govern .
· Jo, Agustí Masana, sempre he estat una persona vinculada a Sant Fruitós de Bages. Mai m’ha passat pel cap aprofitar-me de la meva situació de regidor i puc assegurar que he deixat de banda responsabilitats familiars per estar a disposició del veïns del nostre municipi en situacions com les darreres nevades, avisos per ventades, risc per inundacions, avisos per defuncions o accidents.
· Malgrat que els fets ocorreguts em posen una situació molt difícil i complexa a causa del meu càrrec públic, vull deixar constància que els fets que acabo de detallar no suposen faltes tan greus com es algun cas es vol transmetre.
· Em sap greu que el vincle i estreta relació que s’ha creat amb el cos de la policia local hagi pogut crear confusió entre el que és personal i el que és professional i lamento els perjudicis que això ha ocasionat als policies que van venir a ajudar-me.
· I em sap greu per totes aquelles persones que m’esteu donant suport a títol personal perquè continuï i, en especial a la meva família, però vull que entengueu, que pel càrrec públic que ostento haig de donar exemple, i actuar amb ètica i responsabilitat.
· Però malgrat l’oferiment i la possibilitat de continuar a l’equip de govern he pres la decisió de deixar l’Ajuntament.
Mercè Casals Martínez, amb DNI 7735003V, com a portaveu del grup municipal de Convergència i Unió al ajuntament de Sant Fruitós de Bages,
EXPOSA QUE:
Atès als fets ocorreguts aquest cap de setmana en els que s’ha vist implicat el regidor de governació, Sr. Agustí Massana, en un assumpte que creiem hauria d’haver transcorregut en la més estricta intimitat.
Atès que el Sr. Agustí Massana ostenta el càrrec de segon Tinent d’Alcalde i és membre de la Junta de Govern Local i Regidor de Governació i Seguretat Ciutadana, tal i com queda reflectit en el Ple del Cartipàs celebrat el dia 13 de juliol de 2011, i segons decrets d’alcaldia de data 23 de juny i 7 de juliol de 2011.
Atès que les competències que li van ser delegades per part de l’alcalde com a regidor són les de:
a ) Seguretat pública.
b ) Mobilitat, transport i ocupació de la via pública
c ) Seguretat ciutadana i protecció civil
d ) Acompliment d’ordenances i inspeccions.
Atès que com a responsable directe de la policia municipal, -donat el càrrec que ocupa i les competències que li han estat delegades des d’alcaldia-, pensem que no ha actuat de forma honrosa, implicant a la policia municipal en un assumpte que era exclusivament personal.
Atès que aquest no és el primer cop que el Sr. Agustí Massana actua d’una forma incoherent i irresponsable segons el càrrec que ocupa, tenint present que en la passada edició de la Festa Major, el Sr. Massana figurava com a màxim responsable de l’activitat de focs que es va celebrar i la qual va tenir un desenllaç fatal, amb el resultat de dos ferits.
Atès que com a responsable polític ha demostrat total incapacitat per gestionar el cos de policia municipal, que s’ha vist involucrada en tot un seguit de denuncies entre els propis membres de la policia, els quals s’han denunciat per diversos fets al Jutjat de Manresa, i sobre els que resten expedients oberts al ajuntament, i que fins a la data d’avui no tenim constància que s’hagin resolt.
Atès que lamentem profundament que al nostre municipi es succeeixin fets com els que hem exposat, els quals denoten una manca de rigor i seriositat en la gestió dels afers municipals.
Atès que el màxim i últim responsable dels fets ocorreguts i de les conseqüències que d’aquests fets se’n puguin derivar és de l’alcalde.
DEMANO:
Que l’alcalde compleixi amb el jurament que va fer en prendre possessió del seu càrrec de complir fidelment amb les seves obligacions, i actuï de forma responsable, prenen la decisió de cessar al regidor Sr. Agustí Massana del totes les competències que té delegades en aquest govern municipal.
En relació als fets ocorreguts la matinada de dissabte en els quals es va veure implicat el regidor Agustí Masana, l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages manifesta que:
L’equip de govern va dur a terme una reunió diumenge al vespre en què es van prendre els següents acords, per unanimitat:
Cessar Agustí Masana en la seva responsabilitat de regidor de Governació i Seguretat pública de l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. L’equip de govern, però, manté la confiança en Masana i no descarta que, un cop recollida tota la informació i analitzats tots els fets, se li puguin donar altres responsabilitats dins l’equip de govern.
Suspendre cautelarment de sou i feina els dos agents de la Policia Local de Sant Fruitós de Bages que van intervenir en els fets, i iniciar-los un expedient informatiu.
Joan Carles Batanés, alcalde de Sant Fruitós de Bages, explica que aquestes decisions són “un acte de responsabilitat i de presa de mesures immediates a l’espera d’un coneixement més ampli dels fets que van ocórrer” i destaca el fet que l’acord es va prendre per unanimitat de tots els membres de l’equip de govern.
El Grup municipal de CiU a Sant Fruitós de Bages, arran dels fets ocorreguts en els que s’ha vist implicat el regidor de governació, demana a l’alcalde Joan Carles Batanés el cessament del càrrec que ostenta el regidor, per la incapacitat de gestió demostrada durant els darrers mesos.
Arrel del control d’alcoholèmia que se li va practicar al regidor de governació de Sant Fruitós de Bages la matinada del dissabte, i després que els agents de la policia local de Manresa immobilitzessin el seu cotxe, aquest va fer ús a nivell personal dels serveis de la policia local de Sant Fruitós, al sol·licitar-los la seva presència al lloc dels fets, deixant al nostre municipi sense cobertura policial, donat que a la nit només hi ha un cotxe patrulla amb dos guàrdies.
Aquest fet és un més de tota una cadena de greus successos ocorreguts recentment a Sant Fruitós de Bages que posa de manifest la manca de responsabilitat, coordinació i seguretat que estem patint.
Nota informativa sobre les jornades d’educaci ó per a la mobilitat segura per a les escoles de Sant Fruit ó s de Bages
Han començat les jornades d’educació per a la mobilitat segura per a les escoles de Sant Fruitós de Bages realitzades pels monitors d’educació viària de la Policia Local de Sant Fruitós de la mà del circuit infantil per a bicicletes del Servei Català de Trànsit.
Uns 500 alumnes de les escoles del municipi realitzaran unes jornades que han de servir per conèixer, incorporar i aprendre unes normes bàsiques de comportament als carrers del municipi, fomentades en la pràctica i el joc.
Després d’una xerrada inicial de presentació i recordatori de les sessions teòriques que s’han fet a les pròpies aules, els nens i nenes han anat al circuit infantil per a bicicletes, que ocupa tota la pista de basquet de l’Escola Paidos, i que s’ha acondicionat per tal que els joves estudiants de Sant Fruitós puguin entrar en contacte amb els diferents elements del trànsit, com les senyals de trànsit més habituals que es poden trobar pel carrer, vehicles, vianants, agents. Un dels punts destacats es l’actitud prudent que han d’assimilar els joves, tant en el circuit infantil com al carrer.
Així hem pogut veure com els nens i nenes, uns en bicicleta amb la corresponent armilla reflectant i el corresponent casc de protecció, d’altres fent de vianants i, fins i tot, altres de policies, han estat coneixedors i usuaris de les senyals d’STOP, CEDIU EL PAS, PAS DE VIANANTS o les distintes fases dels semàfors.
Durant tot el curs escolar 2012-13, monitors d’educació viària de la Policia Local de Sant Fruitós de Bages, amb col•laboració del Servei Català de Trànsit, realitzen jornades de formació per a la mobilitat segura, tant de caràcter teòric a les aules, com en aquesta ocasió, de caràcter pràctic, on els joves gaudeixen d’una activitat formativa i amena a la vegada.
Nota informativa
La regidoria de Governació i Seguretat Pública informa que:
El dia 15 de març de 2013, començarà el període de prohibició d’encendre foc en els terrenys forestals i a la franja de 500 metres que els envolta. Això afecta a tot el terme de Sant Fruitós de Bages, nucli inclòs. En cas de necessitat, caldrà la corresponent autorització del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM).
Així doncs, a partir del 15 de març i fins el 15 d’octubre, les sol·licituds per encendre foc caldran que compleixin els requisits següents:
- Caldrà presentar les sol·licituds per encendre foc amb una antelació mínima de 10 dies a l’inici del foc, presentada al registre del DAAM, c/Prudenci Comellas, 4-6 de Manresa. Horari de registre de dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 hores.
- Els focs d’esbarjo que es sol·licitin per entitats, associacions o assimilables, legalment registrades, podran demanar aquest tipus d’activitat, sempre que la sol·licitud vagi acompanyada d’un escrit de l’Ajuntament on indiqui que NO existeix cap impediment per part de l’Ajuntament per realitzar l’esmentada activitat.
- Qualsevol sol·licitud que es presenti, si farà constar els mitjans d’extinció que es disposen, i obligatòriament un número de telèfon mòbil , per poder avisar en cas de denegació de l’autorització per situacions meteorològiques adverses.
El passat mes de gener es va portar al Ple l’aprovació provisional dels pressupostos del 2013 per un import de 10.667.834,50 €.
Donant continuïtat als actes de divulgació i informació a la ciutadania, l’equip de govern torna a convidar als nostres veïns i veïnes, així com als mitjans de comunicació, a assistir a la sessió informativa dels pressupostos d’enguany, que s’han treballat posant èmfasi en tres aspectes clau: el manteniment i millora dels serveis a la ciutadania, la contenció de la despesa ordinària de l’Ajuntament i l’increment en la inversió en el municipi.
És per aquest motiu que els convidem a fer la difusió corresponent d’aquesta sessió informativa sobre el pressupost 2013 aprovat provisionalment pel Ple del dia 28 de gener de 2013, que comptarà amb la presència del Sr. Alcalde, Joan Carles Batanés, els Regidors, Tomàs Casero, Agustí Masana i Xavier Racero.
S’ubicaran contenidors de recollida d’oli vegetal (punts taronja) a diverses zones urbanes del municipi, amb les quals s’ampliarà la possibilitat de poder dipositar i reciclar l’oli vegetal de cuinar. En total seran 6 punt taronges distribuïts a les urbanitzacions i al nucli urbà.
Aquesta novetat no és incompatible amb la recollida d’oli vegetal a les deixalleries sinó que l’amplia. L’oli vegetal és el contaminant domèstic més important. Cal doncs sensibilitzar als ciutadans de la importància de reciclar l’oli vegetal. Per aquest fet l’ajuntament aposta per ubicar contenidors urbans que facilitin al ciutadà el reciclatge d’aquests olis.
La gestió dels contenidors i recollida d’oli en els punt taronges anirà a càrrec de l’entitat sense ànim de lucre Habitat Natural, la qual revertirà els recursos obtinguts del reciclatge de l’oli en la divulgació, el foment del reciclatge i en dirigir accions mediambientals al municipi. | 0.881354 | curate | {"ca": 0.9931564245810056, "en": 0.0007681564245810055, "pt": 0.0004888268156424581, "es": 0.00558659217877095} | http://www.santfruitosdigital.cat/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=5&Itemid=27&limitstart=22 |
macocu_ca_20230731_6_244404 | Reciclar oli de cuina usat, CDs i Dvds vells o xicotets electrodomèstics en els ecoparcs mòbils de l'Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus (EMTRE) s'ha convertit en un costum cada vegada més arrelat entre la ciutadania de l'àrea metropolitana de València. Si l'any 2020 va acabar amb unes xifres de creixement espectaculars, malgrat el tancament obligat d'aquestes instal·lacions durant l'època més dura del confinament per la Covid-19, les primeres setmanes del 2021 continuen donant mostra de la creixent popularitat d'aquest sistema que facilita el reciclatge sense necessitat de desplaçar-se fins a unes instal·lacions fixes que, habitualment, es troben allunyades de les zones residencials.
L'EMTRE compte, en l'actualitat, amb una xarxa de sis ecoparcs mòbils que realitzen circuits programats pels 45 municipis de l'àrea metropolitana de València. Per a una part important dels seus 1,6 milions d'habitants, la visita periòdica l'ecoparc mòbil per a reciclar tots els residus que no es poden tirar en els contenidors que hi ha habitualment en la via pública, s'ha convertit en un hàbit més i la quantitat d'usuaris continua creixent dia a dia.
Durant l'any 2020 es van comptabilitzar més de 58.400 visites als ecoparcs mòbils de l'EMTRE, que es van traduir en més de 900.000 residus de tota mena depositats per al seu reciclatge. Entre altres productes, es van recollir 22.600 litres d'oli de cuina usat i més de 200.000 càpsules de café, de les quals unes 160.000 eren d'alumini i la resta, més de 40.000, de plàstic. Entre els residus considerats com a perillosos, pel seu alt poder contaminant, cal destacar els 1.600 aerosols, les prop de 40.000 radiografies o els 13.500 cartutxos de tòner d'impressora.
Els ecoparcs mòbils també són el lloc triat per molts ciutadans i ciutadanes per a reciclar els residus d'aparells elèctrics i xicotets electrodomèstics. En 2020, en la xarxa d'ecoparcs mòbils de l'EMTRE es van depositar per al reciclatge més de 48.000 cables elèctrics, quasi 4.000 comandaments a distància, 12.600 carregadors, 8.500 telèfons mòbils, 30.000 bombetes, 2.400 llums, quasi 2.000 impressores i més de 250.000 piles i bateries de tota mena.
Les xifres continuen creixent Si tenim en compte les primeres 10 setmanes del 2020, fins a mitjan març quan es va decretar el confinament que va provocar el tancament dels ecoparcs fixos i mòbils de l'EMTRE, i les comparem amb el mateix període del 2021, el creixement de visites a aquestes instal·lacions ha augmentat en un 76%. De les 9.698 registrades durant el 2020 a les més de 17.000 d'aquestes primeres 10 setmanes del 2021. També ha augmentat significativament la quantitat de materials i objectes depositats per al reciclatge, dels 152.400 del 2020 als 221.600 del 2021, un 45% més.
Per al president de l'EMTRE i vicealcalde de València, Sergi Campillo, “aquestes xifres demostren la importància del paper dels ecoparcs mòbils per a recollir residus en l'àrea metropolitana. Cada vegada hi ha major conscienciació ambiental i des de les administracions hem de posar solucions per a facilitar la correcta gestió dels residus. La xarxa d'ecoparcs mòbils és un bon exemple.”
L'EMTRE continua estudiant fórmules per a premiar l'esforç dels ciutadans i ciutadanes de l'àrea metropolitana que s'esforcen per reciclar correctament els residus que generen. L'última Assemblea General de l'Entitat ha aprovat, per unanimitat, crear una comissió per a estudiar la modificació de la taxa TAMER amb la participació de tots els grups polítics. La comissió comptarà amb l'assessorament d'experts externs i d'entitats veïnals i d'un altre tipus que aportaran la seua visió i les seues opinions per a la reforma del cobrament de la taxa.
També està a punt de llançar l'aplicació per a dispositius mòbils on quedarà registrat l'historial de visites dels usuaris als ecoparcs i la quantitat de residus que s'emporten per a reciclar. Com més i millor es recicle, major serà la bonificació que s'aplique en la taxa TAMER.
Diseño y Marketing | 0.872451 | curate | {"ca": 0.9954909819639278, "es": 0.0045090180360721445} | |
mc4_ca_20230418_7_411600 | L'Ajuntament estudia fer zona verda tot el Parc de SPiSP, però amb un vial per a la Muntanyeta
Sergi Casado Ciutat divendres, 24 d'octubre de 2014
El lligam que unia l'Ajuntament de Tarragona amb la Iglesia de Jesucristo de los Últimos Días finalitzarà el 31 d'octubre, i la idea d'ubicar un temple religiós a la Muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau s'esvaïrà. Després d'enviar un comunicat per anunciar que no es vendran els terrenys als mormons, l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha acusat els partits de l'oposició d'intentar treure rèdit polític a l'assumpte.
Crida a la concentració del dissabte 25. / circdetarragona.com
Plànols dels terrenys. / facebook.com
Una imatge del parc de la Muntanyeta. / circdetarragona.com
"Algú pensava que podia guanyar quatre vots i ha quedat en evidència", ha explicat Ballesteros, qui ha recordat que tant CiU com el PP van aprovar que en la Muntanyeta hi hagués també zona d'equipaments.
L'alcalde ha defensat el procés de participació ciutadana, que ha qualificat com a "impecable": "A les reunions amb les entitats els deiem que no tiraríem endavant sense consens i com que no n'hi ha hagut, no ho farem. No hem fet cap tràmit que no poguem tirar enrere", ha matisat Ballesteros. El precontracte signat amb els mormons venç el 31 d'octubre.
Els veïns mantenen la concentració de demà dissabte 25 d'octubre, a les 11 davant del Parc per demanar que tot el parc sigui declarat zona verda. Ballesteros ha argumentat que "no tindríem cap inconvenient, però la Muntanyeta necessita un vial per sortir i per això hem d'anar en compte amb tot el que diem i com ho diem. El vial l'hem d'intentar mantenir."
L'alcalde també ha retret que "Ni CiU ni PP m'han fet cap proposta per modificar el POUM i encara no en tenim cap", en referència a declarar tot el parc zona verda. "L'estem elaborant nosaltres. Espero que els veïns entenguin que el vial és necessari. "
La venda hauria suposat una injecció d'uns 2 milions d'euros per a les arques municipals. Això, però, no és problema per a l'alcalde: "Els diners no eren imprescindibles, ni pel mercat ni per cap altre equipament. A efectes pressupostaris, no ho hauríem pogut consignar fins el 2016. "
De moment, segons Ballesteros, els mormons s'agafaran un temps de reflexió per buscar un nou local "amb consens veïnal".
Alejandro Fernández ha destacar "la victòria dels veïns de Sant Pere i Sant Pau". El líder del PP ha criticat l'ocultació d'informació directa als ciutadans per part de l'Ajuntament. Fernández ha demanat que almenys s'hagués comunicat amb una roda de premsa pública. "Però, no, d'amagat des del primer moment, i la reacció dels veïns ha estat fulminant."
Fernández ha recordat que la zona sí permet equipaments públics, "però no privat", en referència al temple mormó. El líder popular ha explicat que "hauria tingut el rebuig del PP. I ara volem resposta a les al·legacions que hem presentat." | 0.787814 | curate | {"ca": 0.9724450645273806, "ja": 0.004883153121730032, "es": 0.02267178235088943} | https://www.circdetarragona.com/noticia/2535/lajuntament-estudia-fer-zona-verda-tot-el-parc-de-spisp-pero-amb-un-vial-per-a-la-muntanyeta |
mc4_ca_20230418_5_110687 | Escriba el número 600787
Ciutadans, l'horta i l'autovia: una relació complicada
El partit de Toni Cantó s'ha oposat a Alboraia al PGE i a l'ampliació de la V-21, però l'executiva autonòmica ha deixat l'oportunitat de traslladar aquesta postura a les Corts
El PSPV vota com el PP, Ciutadans i Vox, i rebutja la paralització de les obres d'ampliació de la V-21
Compromís i Podem van registrar una Proposició No de Llei conjunta perquè les Corts demanaren al Ministeri de Foment que es paralitzen els treballs
Oltra reconeix "diferències" en el Consell però afirma que demanar la paralització de les obres de la V-21 "no està sobre la taula"
"La prioritat és saber gestionar les diferències i arribar a un punt d'equilibri, que sol ser intermedi", ha afirmat la vicepresidenta
Podem i Compromís registren una PNL perquè les Corts demanen la paralització de l'ampliació de la V-21
Les formacions consideren "injustificable l'entossudiment del govern d'Espanya de continuar el projecte malgrat els inconvenients socials, ambientals i econòmics"
Podem alerta que l'enderrocament del Forn de Barraca pot haver vulnerat la normativa de retirada de fibrociment
La formació demana la compareixença del delegat del govern espanyol perquè explique l'operatiu policial i per què no es va dur a terme la retirada de l'amiant de l'edifici
Oltra: "Cadascú fa el seu paper on pot, uns al peu del Forn de Barraca i altres als despatxos; els dos són valuosos"
La portaveu del Consell lamenta que el govern espanyol no els ha avisat de l'actuació de la Guàrdia Civil per a desallotjar els activistes que ha acabat amb quatre detinguts
Actualitzada a les 10.25h
Les màquines enderroquen el Forn de Barraca
Els activistes denuncien la "forta presència policial" i "una acció desproporcionada" que ha acabat amb quatre detinguts per part de la Guàrdia Civil
Esquerra Unida trasllada "la preocupació" per l'ampliació de la V-21 a la Comissió Europea
La iniciativa, que arriba en el moment en què ja s'estan executant les obres, creu que poden estar incomplint-se algunes directives europees sobre patrimoni paisatgístic i medi ambient
El PSPV, sobre l'ampliació de la V-21 i l'emergència climàtica: "L'ésser humà és contradictori"
El portaveu socialista ha insistit que el Forn de Barraca que es pretén enderrocar "no té cap valor arquitectònic" i que les obres d'ampliació "no tenen res a veure amb la viabilitat agrícola" de l'horta
L'acció, que se celebra aquest diumenge a partir de les 10.30h, conclourà amb una visita al Forn de Barraca
La Coordinadora Camperola considera que les polítiques "reals" del Consell del Botànic en defensa del territori "no acaben de ser prou enèrgiques"
Malgrat l'oposició social i ser contrària a la Llei de l'Horta, l'ampliació de l'autovia s'ha executat amb modificacions estètiques que perjudiquen encara més els llauradors
El col·lectiu assenyala que el Ministeri no farà la passarel·la ciclovianant a Port Saplaya ni el carril VAO per a autobusos i automòbils que va prometre el govern valencià
La coalició valencianista va presentar una proposta que suposava un estalvi econòmic del 80% sobre el projecte actual i una reducció de les afeccions sobre l'horta de més del 90%
El Ministeri de Foment rebutja les obres d'ampliació de la V-21 proposades per l'Ajuntament de València
L'administració estatal considera que la proposta del consistori vulnera l'actual Llei de Carreteres
El cost de l'ampliació de la V-21 s'ha incrementat un 220% en 8 anys
L'associació Per l'Horta lamenta que Foment rebutja alternatives més econòmiques i respectuoses amb l'horta i desmenteix les xifres de trànsit diari que circulen per la via
Escriba el número 422736 | 0.829492 | curate | {"es": 0.013208585580627407, "ca": 0.9867914144193726} | https://www.diarilaveu.com/tag/Ampliaci%C3%B3+V-21 |
cawac_ca_20200528_6_65765 | Servei d'Inserció Laboral del Lluçanès
Dc, 16/05/2001 - 07:03 — infosbg
Amb la incorporació de la nova Agent d'Inserció Laboral, Judith Bertolillo, el Servei d'Inserció Laboral del LLuçanès torna a oferir els seus serveis. Com a primera novetat podem destacar el seu web . El Servei d’Inserció Laboral del Lluçanès té l’objectiu de fomentar l’ocupació amb tasques d’intermediació entre els demandants de treball i les empreses del territori, facilitant la intersecció d’ofertes i demandes locals.
Respecte les persones que busquen feina, l’insertor ha de detectar les seves necessitats individuals i assessorar-les per a definir el seu itinerari laboral personalitzat, és a dir, les accions necessàries per a trobar el treball desitjat, sempre amb la finalitat d’incrementar la seva ocupabilitat (probabilitat de trobar feina).
Respecte les empreses, l’insertor laboral també ha de detectar les seves necessitats (formatives, de personal) i donar-hi resposta, posant al seu abast els perfils professionals més adients per cobrir els llocs de treball ofertats i els recursos disponibles per contribuir a una major competitivitat del sector empresarial.
També ha de contribuir al desenvolupament econòmic local a través d’altres accions que es creguin oportunes pel desenvolupament del territori, participant en estudis, en la definició de programes formatius i ocupacionals, etc, treballant de forma coordinada amb altres agents socioeconòmics del Lluçanès.
Aquest és el web del poble de Sant Bartomeu del Grau, promogut per l'Ajuntament i desenvolupat pel Telecentre SBG. Els responsables dels continguts són els seus respectius autors. En general s'accepta que es reprodueixin els continguts, però citant la font. Darrera d'aquest web hi ha, bàsicament, software lliure: Linux, Apache, Mysql, PHP, Drupal, Gimp, etc. | 0.861436 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.telecentre.sbg.cat/node/165 |
mc4_ca_20230418_8_661700 | Pubàlgia — Podologia Vic: Centre Clínic del Peu
Una de les patologies bastant freqüents a l’esport és la pubàlgia, també coneguda com osteopatia dinàmica de pubis, o més comunament, dolor d’ingles
Els esports més comuns on trobem aquesta patologia és al futbol, atletisme (corredors de fondo) o el futbol sala,tot i que també ho trobem en menor proporció al ciclisme, senderisme o esports de salt.
La pubàlgia , es defineix com una osteoartropatia microtraumàtica de la símfisis púbica (unió de la cadera i la seva part inferior).
És una lesió que produeix microtraumatismes repetitius sobre la símfisis pubiana i que afecta percentualment als muscles abductors. És una patologia per tracció sobre la zona i la branca isquiopubiana, presentant irradiacions doloroses cap als propis abductors, abdominals i arcs crurals.
Igual que altres lesions, té origen traumàtic, producte d’un mal gest esportiu puntual, una caiguda monopodal, un salt incorrecte i que produeixi tracció als adductors. O bé de tipus patomecànic o crònic que són producte d’un procés acumulatiu i persistent, que sobrepassen els límits elàstics articulars provocant la lesió per un mal recolzament plantar principalment.
Entre els factors a l’aparició de la pubàlgia tindrem els propis de l’activitat esportiva, com son, jugar un excés de partits o entrenaments sense descansar degudament, no realitzar estiraments després de la pràctica esportiva, irregularitat del terreny on es realitza l’activitat física i material inadequat.
El millor tractament per prevenir la pubàlgia és el repòs, tot i que aquest pot complementar amb fisioteràpia i osteopatia. També es poden receptar alguns antiinflamatoris per reduir el dolor momentani i localitzat.
També esta recomanat unes rutines de escalfament especial, destinades a millorar la irrigació de la zona afectada i evitar el problema de la pubàlgia crònica.
També és important saber si hi ha alguna diferència de llargada entre una extremitat i altre, o algun tipus de pronació o supinació del turmell, ja que es pot corregir amb una plantilla i/o alça. Es molt important, tant per eliminar el dolor com per prevenir futures lesions, ja que una correcte col·locació de la base, ens ajuda a estabilitzar les zones superiors ( genoll, cadera, esquena).
En el moment que aconseguim una millora de la lesió, es recomana començar un programa de exercicis de rehabilitació de la zona. D’aquesta manera i de manera gradual, es podrà reiniciar la pràctica esportiva, evitant sempre que sigui possible els canvis bruscs de direcció.
La millor prevenció és realitzar un bon escalfament i evitar aquells gestos i moviments mal efectuats que puguin ajudar a lesionar-nos. Tot i que és molt difícil de controlar.
Hem de tenir especial interès a una sèrie d’exercicis:
Reforçar la musculatura estabilitzadora de la cadera
Dosificació. Quan notem molèstia, si és possible intentar descansar.
Augmentar la potencia muscular d’abductors, adductors i abdominals
Utilitzar un calçat adequat
Realitzar estudi biomecànic de la petjada plantar | 0.829892 | curate | {"ca": 0.9781021897810219, "es": 0.021897810218978103} | http://podolegvic.com/pubalgia/ |
vilaweb_ca_20220728_0_28910 | El recompte de les eleccions presidencials a Xile ha certificat la victòria de l’ex-dirigent estudiantil Gabriel Boric per un marge de dotze punts sobre el seu oponent de l’extrema dreta, José Antonio Kast. Boric, que tenia el suport de tota l’esquerra, serà el president més jove de la història del país. Té trenta-cinc anys i quan juri el càrrec l’11 de març, es convertirà en el president xilè més jove de la història que ocupa el Palacio de La Moneda.
Boric s’ha imposat a Kast, que de matinada ha reconegut la victòria del líder estudiantil. “Des d’avui és el president electe de Xile i es mereix tot el nostre respecte i col·laboració constructiva. Xile sempre és la prioritat”, ha dit. Vuit milions de persones han participat en les eleccions, el 55% del cens, el que suposa la xifra més alta de participació d’ençà que es va aprovar el vot voluntari el 2012.
El candidat d’Apruebo Dignidad, va néixer l’11 de febrer de 1986 a la ciutat meridional de Punta Arenas, a la regió de Magallanes i l’Antàrtida. És el candidat més jove i de base a les eleccions, fill de Luis Javier Boric Scarpa, amb arrels croates, i de María Soledad Font Aguilera, d’ascendència catalana. A la seva web personal, ell mateix explica alguns detalls de la seva biografia i dels seus ideals en termes mig polítics, mig poètics: “Vaig néixer davant l’estret de Magallanes a mitjan anys vuitanta. El mateix any en què el cometa Halley va ocupar les portades dels mitjans de comunicació, va entrar a la història la mà de Déu i va sonar per primera vegada ‘Pateando piedras’ de Los Prisioneros. Un 86 marcat per l’atemptat contra Pinochet i l’estat d’excepció a tot el país.”
Després de fer l’ensenyament obligatori entre el 1991 i el 2003 a la British School de Punta Arenas, es va traslladar a Santiago per a cursar dret a la Universitat de Xile, però d’aleshores ençà es va interessar més pel sindicalisme estudiantil i la política que no pas per l’advocacia. Sempre inscrit en formacions d’esquerres i en moviments socials, Boric Font va fer el pas definitiu cap a la política estatal el 2013, quan es va presentar com a independent a les eleccions parlamentàries pel districte 60, el de la seva regió natal, i va obtenir un escó que no ha perdut d’aleshores ençà, tot i els durs atacs verbals dels sectors conservadors i els problemes de salut mental que el van obligar a fer un petit parèntesi el 2018. Així resumeix ell mateix la trajectòria política i l’acció parlamentària fins ara: “Estic convençut que és possible d’avançar cap a una societat més justa i fer una política diferent, i per això al costat del meu equip ens vam proposar de canviar Xile de Magallanes estant. Així, vam impulsar al congrés de rebaixar el sou dels parlamentaris a la meitat, millorar la democràcia amb onze propostes concretes, avançar en la igualtat de drets entre dones i homes, treballar per millorar les condicions de vida de les nenes, els nens i els joves del país, lluitar contra l’assetjament al carrer i impulsar Magallanes, a més de preservar i difondre l’ús de les llengües originàries al nostre país.”
Amb aquesta carta de presentació, juntament amb la vinculació familiar, no sobta que el primer d’octubre de 2017 critiqués obertament a Twitter, com a parlamentari xilè, la repressió de la policia espanyola contra el referèndum sobre la independència de Catalunya, on manté bones relacions amb l’òrbita dels Comuns i Podem.
Imágenes d la violencia policial en Catalunya son impactantes. Un abrazo firme dsde Chile al pueblo catalan. Más democracia, menos represión
— Gabriel Boric Font (@gabrielboric) October 1, 2017
Boric serà el quart president de Xile d’ascendència catalana, després dels tres presidents xilens de la influent família Montt –Manuel Montt, Jorge Montt i Pedro Montt. | 1 | perfect | {"ca": 0.9492792311799253, "es": 0.03683929524826481, "en": 0.013881473571809931} | https://www.vilaweb.cat/noticies/gabriel-boric-font-derrota-lextrema-dreta-i-sera-el-nou-president-de-xile/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_144533 | BARCELONA, 20 maig (EUROPA PRESS) -
CaixaBank i la CEOE han acordat aquest dimecres l'obertura d'una línia de crèdit per un import d'11.000 milions d'euros que anirà destinada al creixement de les empreses espanyoles a través del finançament de circulant i inversions a mitjà i llarg termini.
S'emmarca en el conveni CarácterEmpresa, que té com a objectiu el desenvolupament i la modernització de les empreses afiliades a la CEOE, establint solucions financeres que potenciïn el desenvolupament de l'emprenedoria, la internacionalització de les activitats empresarials i la innovació.
A més, es creen els Premis CarácterEmpresa CEOE-CaixaBank, on se seleccionaran els dos projectes més destacats pel seu caràcter innovador o de contribució a la internacionalització de l'empresa.
L'acord marc ha estat signat pel president de CaixaBank, Isidre Fainé, i el president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), Joan Rosell.
Fainé ha celebrat que amb aquesta aliança "s'incrementarà la competitivitat de l'economia espanyola, s'impulsarà la creació de noves empreses, que comportarà nous llocs de treball, i s'afavorirà, també, el necessari increment de la dimensió de les empreses".
Per a Fainé és "fonamental" el compromís de CaixaBank amb l'esperit d'internacionalització i innovació de les empreses com a factors que ajudaran a la diversificació i a la positiva evolució de les exportacions.
"Les empreses trobaran en CaixaBank l'experiència i el suport constant dels nostres gestors especialitzats, que proporcionaran una atenció personalitzada per a una adequada gestió del seu dia a dia", ha remarcat.
Rosell ha destacat la importància del conveni signat per la seva contribució a l'impuls de la innovació i de la internacionalització de les empreses espanyoles, "dos aspectes fonamentals per augmentar la millora de l'activitat i competitivitat de les empreses".
Ha afegit que ajudarà en l'aposta de les empreses per incorporar activitats d'innovació a la seva estratègia corporativa, de manera que les inversions en projectes d'R+D+I i de transformació digital els proporcionin "els avantatges necessaris per competir en un entorn cada vegada més global i exigent".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.726649 | curate | {"ca": 0.8369268144549044, "es": 0.1509262071059824, "en": 0.012146978439113271} | : /espanya/noticia-caixabank-acorda-amb-ceoe-11000-milions-financament-per-empreses-20150520194559.html |
mc4_ca_20230418_12_458829 | Els Bunkers del Carmel - Bunkers.cat
Els Bunkers del Carmel
Els búnquers del Carmel és un mirador des del qual es pot observar tota la ciutat de Barcelona (vistes a la ciutat en 360º). Està situat al cim del Turó de la Rovira al barri del Carmel amb una alçada de 262 metres.
Durant la Guerra Civil espanyola hi havia una bateria antiaèria. I posteriorment es va establir un dels ultims barris de barraques. Tot hi ser coneguts popularment com a Bunkers o Bunquers, mai hi ha hagut cap búnquer a la cima del Turó de la Rovira, tan sols una bateria antiaèria i les seves instal·lacions.
Vistes a Barcelona
Durant els anys previs als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, es van concedir pisos als habitants de les barraques (els "pisos verds" a Can Baró). I es van enderrocar totes les barraques deixant el turó de la Rovira abandonat.
Els habitants dels barris propers gaudien de les poc conegudes vistes que es tenen de tota la ciutat de Barcelona. A poc a poc els búnquers es van anar fent coneguts i avui en dia és un dels millors miradors de Barcelona.
Futur dels Bunkers del Carmel?
Les associacions veïnals han realitzat moltes protestes a causa de l'actual "invasió" dels turistes. L'ajuntament de Barcelona està promovent aquest espai amb l'objectiu de dessaturar els punts turístics tradicionals (per exemple, el proper Park Güell).
Això està provocant un canvi a l'entorn i un augment molt significatiu de les persones que visiten els búnquers del Carmel diàriament. | 0.807969 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.bunkers.cat/ca/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_130679 | El rei espanyol Felip VI va dirigir el seu missatge des del seu despatx i amb un quadre de Carles III a les seves esquenes. El quadre no ha passat inadvertit per l’audiència que n’ha destacat a través de molts missatges a Twitter un detall visualment petit, però simbòlicament significatiu. El protagonista del quadre és Carles III, fill de Felip V, i duu a la mà el que podria considerar-se una porra, encara que es tractaria d’un bastó de comandament. El bastó de comandament serveix històricament com a distintiu de dignitat i autoritat.
Un article al diari espanyol El Día recupera detalls històrics sobre el bastó de comandament a l’Estat espanyol. A l’Exèrcit espanyol el seu ús es va reglamentar en el regnat de Felip V, cap a 1706, canviant la denominació de “bengala” per la de bastó de comandament, assenyalant també la diferència jeràrquica segons la seva empunyadura. Les Reals Ordenances de Carles III, de 22 d’octubre de 1768, van limitar el seu ús als coronels en propietat, tinents coronels en exercici i al sergent major, determinant que els caps “tindran una vara sense tallar del gruix d’un dit regular i que pugui doblegar-se per tal que el seu ús (amb el soldat) d’aquesta insígnia que distingeix el cap no tingui males conseqüències”.
Més tard es va concretar quins càrrecs i comandaments havien d’utilitzar-lo, disposant la Real Ordre de 16 de desembre de 1908 que a la Guàrdia Civil el portarien els coronels subinspectors de Terç i primers caps de Comandància.
El bastó de comandament de Carles III ha generat nombrosos comentaris a Twitter, on també es destaca que aquest monarca va prohibir l’educació i edició en català.
Este es el cuadro que tenía ayer detrás el #Rey durante su discurso. Carlos III y su bastón de mando. #FelipeVI pic.twitter.com/t0r6OMOKDs
— La Manzana Ingrávida (@LMIngravida) 4 d’octubre de 2017
Carlos III, el mensaje subliminal de Felipe VI a los secesionistas. Este es el tema de la mañana. #BonDia pic.twitter.com/IFlN2ecYzO
— jose joaquin brotons (@jjbrotons) 4 d’octubre de 2017
El cuadro detrás del Rey de Carlos III fue muy acertado. Un rey que prohibió la edición de libros en catalán y encima aparece con una porra pic.twitter.com/fsfDNKfYG9
— Ivanjode (@Ivanjode) 4 d’octubre de 2017
El rey de todos, tiene detras un cuadro con el rey Carlos III, el rey que prohibió el Catalán. Pero la transición fué un éxito, eh?
— polubeda (@polubeda) 4 d’octubre de 2017
El cuadro que estaba detrás de Felipe VI es el de Carlos III: en 1768 prohibió usar la lengua catalana, ¿mensaje subliminal?
— X The D.O.C. (@xabyer10) 4 d’octubre de 2017
Carlos III (el retrato que había ayer detrás de Felipe VI) no sólo prohibió la enseñanza en catalán, también expulsó a los jesuitas.
— Mortadela Siciliana (@MortaSiciliana) 4 d’octubre de 2017
La @CasaReal no dejó nada al azar: Carlos III, que prohibió el uso de la lengua catalana, con una porra. https://t.co/0dLaJNenai
— daviddrh (@daviddrh) 4 d’octubre de 2017 | 1 | perfect | {"ca": 0.5792891319207109, "es": 0.3697881066302119, "ja": 0.012303485987696514, "en": 0.024265208475734792, "pl": 0.014354066985645933} | https://elmon.cat/politica/la-porra-de-carles-iii-colofo-del-missatge-de-felip-vi-als-catalans-134723/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_560848 | Recordeu? (vegeu com Asens es cargola del riure al min. 00:35)Rufián advierte a Sánchez: "Si no hay mesa de diálogo, no habrá legislat... https://t.co/pf7G1c8FqS via Joel— Sinera Joel) May 10, 2020Doncs bé, com sabíem tots i el Carceller ha demostrat sobradament, dissenyant al costat del PP i Ciutadans el 155 i la persecució judicial després de l'1-O, apostant per un govern amb Rivera i els seus neofalangistes el 2016, dinamitant els acords de Pedralbes del 2018, desfermant la repressió generalitzada contra la població el passat octubre i, finalment, recentralitzant les competències de la Generalitat, militaritzant i sumint en el caos i la mort el Principat, sense diàleg si n'hi ha legislatura!I els republicans ho sabien. Però en el seu càlcul electoral esperaven aconseguir la Presidència de la Generalitat de la mà del PSC i Els Comuns a canvi de la investidura i la promesa d'una taula de diàleg sense contingut ni dates.Però va arribar el virus de Wuhan i va fer miques l'estratègia de Lledoners i de l'actual direcció neoautonomista d'ERC. Ara és quan a Calàbria comencen a descobrir que les sucursals locals de socialistes i podemites sempre prioritzaran l'interès de les seves direccions estatals al seu propi. El discurs lerrouxista d'Asens al Congrés durant la quarta renovació de l'estat d'alarma, la declaració de "persona non grata" de la Consellera de Sanitat per part de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca o el suport immediat socialista a la proposta de la CUP de crear una comissió d'investigació sobre la catàstrofe humanitària a les residències d'avis catalanes no són més que els primers senyals de l'estratègia que seguiran Iceta i Colau en els mesos vinents per emmascarar la gestió criminal del "govern més progressista de la història de la metròpoli".L'actual direcció republicana s'ha guanyat a pols el pressing-ERC que patirà d'aquí a les eleccions, per les quals no hi ha data, i no precisament del seu soci governamental, sinó dels que havien de ser els seus futurs aliats després d'investir Sánchez. I no serà que no van tenir un primer avís en l'àmbit local amb el pacte entre comuns, socialistes i el "ciudadano" Valls al Cap i Casal per a arrabassar-los l'alcaldia.Ara és quan cobren tot el sentit les paraules de la MHC Clara Ponsatí, no pels 200.000 assistents a l'acte del Consell per la República a Perpinyà, no pels unilateralistes, sinó pels mateixos republicans. D'aquí la crida desesperada a unes eleccions immediates de les últimes hores, que difícilment succeiran abans de l'estiu del 2021, si és que els continus rebrots i onades del coronavirus les permeten. Alea iacta est Oriol!Clara Ponsatí: "No ens deixem entabanar per fotografies i taules de diàl... https://t.co/X6adS1BXhT via Joel— Sinera Joel) May 10, 2020
Yolanda Díaz, la ministra "comunista" de Treball, veu possible pactar amb Ciutadans el pressupost pel 2021.Amb dos ovaris!
Com que saben que l'objectiu polític d'ERC és ERC els sociates no tindran gaires miraments, perquè saben que ERC s'ho empassarà tot. | 0.899008 | curate | {"pt": 0.0029811195760185492, "ca": 0.9970188804239815} | |
mc4_ca_20230418_3_144180 | Manifest en el Dia Internacional del Voluntariat 2018 - Càritas Diocesana de Tarragona
Home » Últimes notícies » Manifest en el Dia Internacional del Voluntariat 2018
by admin|Published 03/12/2018
Voluntaris i voluntàries, en aquest dia Internacional del Voluntariat rebeu de part de totes les persones que formem Càritas, el nostre agraïment més entranyable!
Enmig d’una realitat social on els valors com la gratuïtat són engolits voraçment i lesbones voluntats aniquilades de forma immediata pels valors i la voluntat del capital; el vostre compromís i els vostres valors es mantenen ferms i tremolosos. Són l’esperançaper a tothom en la nostra Casa Comuna.
Gràcies per no mostrar indiferència davant de la pobresa, la desigualtat i l’exclusiósocial, per sobreposar-vos a les vostres pors i per seguir sortint amb coratge al’encontre dels germans a les parròquies, a les vostres comunitats, en els vostres barris, en els projectes de les diferents Càritas.
Gràcies per treure importància als vostres propis dolors, per deixar-vos commoure per les històries de vida dels més febles i per les llàgrimes vessades davant del sofriment aliè, sovint injust.
Més enllà de les vostres conviccions personals i de les vostres bones intencions, gràcies per exercir la vostra responsabilitat amb les persones més pobres i fràgils com un deure d’amor rigorós que enteneu que cal practicar en xarxa i en diàleg permanents. Gràcies perquè la vostra voluntat és una bona voluntat, per exercir-la amb responsabilitat i amb formació progressives, pel vostre compromís, per deixar-vos interpel·lar pels germans que acolliu, fins i tot els dies que no teniu ganes d’enfrontartantes preguntes!
Gràcies i que la Gràcia sigui sempre amb vosaltres.
Gràcies colla de persones discretes i anònimes que sortiu, sortiu i torneu a sortir per recórrer els camins més costeruts del món i fer costat a la persona abatuda per un procés d’exclusió social, per anar amb un somriure afable a l’encontre de qui no troba enlloc la falda de la mare.
Gràcies perquè teniu clar qui són les persones preferides del Senyor de la nostra Casa Comuna. Qui són i per què. I voldríeu formar part de la colla dels seus preferits i preferides. Sovint amb recança perquè…, això de ser pobre és una cosa…però serexclòs, “descartat” -com denuncia el Papa Francesc- ja n’és una altra, oi?
Gràcies avui perquè cada dia, i dia a dia, sabeu copsar el sofriment i la tendresa, preneu partit amb un fort sentit del deure, de la responsabilitat i el vostre fer ensomple d’esperança.
Curs de formació – Curs d’Auxiliar de muntatge d’instal·lacions electrotècniques i de telecomunicacions en edificis
Cartell curs Endesa 2018
40a Assemblea anual de Càritas Diocesana de Tarragona
La prioritat segueix sent, estar al costat dels més pobres amb nous projectes que promoguin la persona. Es va ratificar la terna […]
Previous post Aquest Nadal sigues part de la solució.
Next post Riudoms amb la gent gran | 0.843307 | curate | {"ca": 0.9818368745716244, "en": 0.0181631254283756} | https://www.caritasdtarragona.cat/manifest-en-el-dia-internacional-del-voluntariat-2018/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_480089 | Hola. Des de fa un temps he anat escrivint esporàdicament aquí al xat, perquè m'hi he trobat força a gust. Però fa unes setmanes vaig decidir introduïr una imatge amb la bandera d'Israel a la meva firma i de cop i volta vaig començar a rebre tota mena d'insults. Personalment no havia llegit insults més forts en aquest fòrum, ni quan entra un anticatalà ni un blavero ni un fatxa. No, el pitjor tracte que he vist és el que se m'ha dispensat a mí per declarar-me amic d'Israel. I això no és tot. Des del primer dia que vaig introduïr la bandera d'Israel a la firma, vaig començar a rebre un atac de spam al compte de correu electrònic que tinc associat al xat. Vaig tenir el compte de correu bloquejat durant dos dies, i és el que faig servir a la feina. Com comprendreu no penso tornar a aparèixer per aquí. Hi ha una cosa que hem d'aprendre del poble d'Israel, i és la fermesa i la dignitat nacional. Però aquí hi ha molta gent que posa Catalunya al final de la llista. Tot passa davant de Catalunya: el comunisme, l'anarquisme, el socialisme, l'anticapitalisme, l'okupació... El problema és que he intentat donar-me de baixa del xat i no he trobat cap opció per fer-ho. Ara entenc perquè hi ha tants usuaris...
No marxis, seria una victoria dels feixistes antisemites. Visca Israel!
Antisionisme no és antisemitisme. | 0.786538 | curate | {"es": 0.0038314176245210726, "ca": 0.960919540229885, "en": 0.00996168582375479, "hu": 0.02528735632183908} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_239683 | BarcelonaLa quarta tipologia de joc amb diners més consumida durant el confinament, segons el ministeri de Salut, van ser les anomenades caixes botí, també conegudes com a loot boxes, recompenses que els jugadors reben a través de micropagaments per aconseguir nous personatges, tresors o habilitats de manera aleatòria, sense saber què ni quan els tocarà. Aquest element de sorpresa és el que assimila les caixes botí a les apostes amb diners i fa que siguin potencialment addictives. “Veiem una relació directa entre aquestes recompenses i la possibilitat que siguin un precipitador de conductes ludopàtiques”, adverteix Josep Lluís Matalí, coordinador de la unitat de conductes addictives de Sant Joan de Déu.
La literatura científica recull una dotzena d’estudis que certifiquen que les loot boxes comparteixen amb els jocs d’atzar característiques estructurals i psicològiques. És més, l’últim d’aquests estudis, publicat al Regne Unit, estableix una correlació entre les caixes botí i els problemes d’addicció a les apostes.
A Catalunya, les unitats d’addiccions conductuals comparteixen l’opinió que les loot boxes són, directament, un joc d’aposta encobert. Com passa amb les escurabutxaques, el premi apareix després d’un nombre desconegut de jugades que va variant, sense una regularitat que el jugador pugui desxifrar.
El potencial addictiu descrit a les caixes botí fa que siguin un perill, especialment per als menors. Segons la direcció general d’Ordenació del Joc, més de la meitat dels principals jocs disponibles en telèfons mòbils i un 35% dels jocs més importants d’ordinador ofereixenloot boxes. A més, la presència d’aquests micropagaments és constant en videojocs qualificats per a menors de 18 anys. A tall d’exemple, de 54 jocs de descàrrega per a mòbils que ha analitzat l’organisme, 51 estan qualificats per a majors de 12 anys i 31 per a menors de 7 anys. I segons un estudi publicat al juny per la Universitat Internacional de la Rioja, gairebé un 30% dels menors espanyols han comprat caixes botí en els últims 12 mesos i d’aquests, el 91% ho han fet amb el vistiplau de la família. El 2020, aquests micropagaments van generar 15.265 milions de dòlars en ingressos i el 2025 es preveu que la xifra assoleixi els 20.300 milions, segons Statista.
Davant d’aquesta realitat, el ministeri de Consum estudia prohibir només als menors l’accés a les loot boxes, mentre el govern català advoca per una prohibició sense distincions d’edat, com fan Bèlgica o els Països Baixos. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_362892 | Prèvia J7 Cerdanyola FC – Esport Club Granoller
L’Esport Club Granollers afronta aquest diumenge la setena jornada de lliga amb l’objectiu de continuar amb la bona dinàmica de resultats. Els homes de José Solivelles visitaran el Municipal les Fontetes on l’Esport Club Granollers ha aconseguit sumar durant tres temporades consecutives, o el que és el mateix, porta tres anys sense conèixer la derrota en aquest desplaçament.
El Cerdanyola FC no coneix encara el que és guanyar a casa seva e intentarà sumar la primera victòria davant la seva afició. Els homes de Carrillo han tingut un calendari complicat en lliga donat que ja s’han enfrontat a equips complicats i candidats al play off com són Terrassa FC i UE Llagostera. El balanç dels verdets és de dos empats, una victòria i dues derrotes.
Ara mateix, en la taula classificatòria els homes de José Solivelles són setens amb 10 punts, mentre el conjunt del Vallès Occidental es troba en quinzena posició amb 5 punts.
Duel intens per tant el que es viurà aquest diumenge al Municipal les Fontentes i duel de retrobaments, doncs al conjunt verd i blanc hi milita l’ex davanter de l’Esport Club Granollers Carles Cano. | 0.844053 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_162133 | Candlewood Suites Tuscaloosa Tuscaloosa (AL) Estats Units - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
651 Skyland Blvd East, Idlewood, Tuscaloosa (AL), Estats Units, 35405 - Veure al mapa
Més informació sobre Candlewood Suites Tuscaloosa
Situat en el cor de Idlewood, Candlewood Suites Tuscaloosa és un lloc ideal des d'on descobrir Tuscaloosa (AL). Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Per aquells de vosaltres que vulguin aventurar-se Shoe Station, Paul W. Bryant Museum, Bryant Museum són només algunes de les atraccions disponibles per als visitants.
Candlewood Suites Tuscaloosa ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb televisió de pantalla plana, habitacions per a no fumadors, aire condicionat, calefacció, escriptori a cada habitació. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Tuscaloosa (AL), el Candlewood Suites Tuscaloosa és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada. | 0.830951 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/candlewood-suites-tuscaloosa/hotel/tuscaloosa-al-us.html |
mc4_ca_20230418_17_112449 | Dainville Retreat Skegness Regne Unit - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Winthorpe, Skegness, Regne Unit - Molt bona ubicació - Veure al mapa
Dissenyat tant per oci com per negoci, Dainville Retreat està situat idealment a Skegness; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Dainville Retreat asseguren una estada plaentera als seus clients. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com aparcament de cotxes.
Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara calefacció, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, reproductor de DVD/CD, cuina americana, nevera per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Dainville Retreat és una elecció inteligents per a viatgers a Skegness, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties.
Skegness Apartaments | 0.788375 | curate | {"ca": 0.982094897045658, "pt": 0.017905102954341987} | https://www.agoda.com/ca-es/dainville-retreat/hotel/skegness-gb.html |
oscar-2301_ca_20230418_8_63321 | Doctor en Clàssiques per la Universitat de Barcelona, Les arrels clàssiques de l’ateisme modern (1972).
Fou Director d’escoles d’Ensenyament Secundari i Batxillerat a Vilafranca del Penedès i a Barcelona (1960-1975), i Professor titular de Filosofia a la Universitat de Barcelona (1977).
Va ser el primer traductor de Diògenes Laerci, Vides dels Filòsofs (1988), al català, dels Sofistes, Fragments i Testimonis (1988), i també en versió castellana.
Dedicà estudis de filosofia i de literatura en publicacions diverses i, com a poeta, publicà Untatges (1973), Cançons de les zero hores (1975) i reculls encara inèdits com Salms de la captivitat (1972) i altres. | 0.76313 | curate | {"ca": 1.0} | https://edicionscalligraf.com/index.php/ca/autors/285-pique-angordans-antoni |
cawac_ca_20200528_9_76853 | Casa de pedra per reformar. en poble petit. tranquil. amb garatge. seller. 5 habitacions cambra de bany. cuina. menjador amb foc a terra .... falten reformes .... aigua. llum. internet. a 5 kilometros de sta. coloma de queralt. amb tots els serveis. a 70 kilometros... | 0 | curate | {"ca": 0.5176470588235295, "es": 0.32941176470588235, "tr": 0.027450980392156862, "st": 0.0196078431372549, "en": 0.03529411764705882, "fr": 0.07058823529411765} | http://anunciscatalunya.cat/anuncios/casas-i-xalets-en-santa-coloma-de-queralt-en-tarragona_6496_43_118 |
mc4_ca_20230418_13_594281 | D'Al Vent a Camals Mullats, les versions de la Borriana Big Band | Tresdeu.com
Daniel Monfort | 12 Juliol 2018
Daniel Monfort - 12 Juliol 2018
A Borriana alguna cosa es cou musicalment més enllà del Arenal Sound. Hi ha una xicoteta escena jazz amb el festival Maig di Gras i la joia de la corona, la joveníssima Borriana Big Band. Una big Band dirigida per Juanjo Carratalà i vint-i-tres músics en total. Publiquen un primer disc, del que apenes es troben rastres per internet, anomenat D’ací (Bureo músiques). A l’àlbum ens sorprenen amb versions a ritme de jazz d’uns quants clàssics de la música en valencià. De moment, solament podeu escoltar una mostra.
Clàssics que van del “Lladres” d’Al Tall (videoclip) al ja esdevingut clàssic “Camals Mullats” de La Gossa Sorda. Pep Botifarra posa veu a la seua “Malaguenya de Barxeta”, sempre disposat a col·laborar. I Pau Alabajos fa un duet al seu “Inventari“, una cançó que necessitava i mereixia una versió com esta.
Més enllà d’una elecció potser massa convencional de cançons en valencià, la veu del duet femení, amb un subtil accent i amb groove a cabassos ens fa pujar al carro. Els arranjaments de les versions recorren a diversos subgèneres. Unes més big band del sud-est nord-americà i unes més latin-jazz. Com per exemple un “La Flama” amb inici en mode rumba cubana. Bona sort a esta banda jazz de la Plana, ja ho diuen, Borriana, Nova Orléans i l’Havana.
El disc de moment no està disponible per escoltar-lo en línia. Si en voleu una còpia en format físic haureu de contactar amb la pròpia banda per les seus xarxes. I si vos fa molt de goig el podreu trobar a la tenda Helios Trofeus de Borriana (Plana Baixa).
Borriana Big Band, crítica, Disc, ressenya, Versions, Videoclip
Et trobem una dotzena de raons per no perdre't el Trovam! de Castelló | Tresdeu.com - 30 Octubre 2018
[…] Borriana Big Band és una de les revelacions musicals valencianes de 2018. Una jove big-band dirigida per Juanjo […]
[…] D’Ací – Borriana Big Band (8%, 679 Votes) […]
[…] 2018 ha sigut l’any de debut d’Els Jóvens, JazzWoman, Cactus, Jonatan Penalba o la Borriana Big Band, però també ha sigut el de l’adéu de La Raíz. També ha sigut un gran any per als ritmes […]
Descarrega 'Espremedors', el nou disc de La Fúmiga a Notícies | 0.804848 | curate | {"ca": 0.9181940098345999, "it": 0.02056325435851587, "es": 0.03933839964237819, "de": 0.021904336164506034} | https://www.tresdeu.com/2018/07/borriana-big-band.html |
macocu_ca_20230731_0_269610 | IVAN TIBAU
“Hi ha moltes idees, però sense recursos ni eines és impossible”
El tema és si l'esport ens pot ajudar a ser un país millor o si, com ara, és una àrea important però no de les més importants
Veig lògica la Unió d'Esports de Catalunya, una figura que uneixi l'esport federat sense ànim de lucre i l'escolar
Toni Romero - barcelona
Tres mesos ha durat el II Congrés de l'Esport Català, que farà visible que, tot i la disparitat d'interessos entre els diferents àmbits del sector, tots estan d'acord que cal superar les limitacions que imposa el marc legal actual i com s'interpreta. Demà se'n presenten les conclusions, i Ivan Tibau, impulsor del congrés, en parla.
Fa 21 anys del primer congrés. Quins canvis s'han visualitzat, a part del sociopolític, evident?
La situació actual ens ha fet convocar el segon congrés de manera ràpida, precipitada. La idea és tenir un debat d'idees amb el sector perquè el govern que surti del 27-S tingui una guia de què necessita l'esport per al futur. Que l'esport hagi parlat i que estiguem preparats per tirar endavant un projecte de país. El debat ha estat molt positiu i agraeixo la seriositat i el rigor dels participants. Sortiran conclusions molt interessants i importants per donar viabilitat al futur del nostre esport.
Apunta alguna línia bàsica?
Encara s'estan recollint conclusions. Però s'han treballat cinc comissions, en tres mesos hi ha hagut més de 50 reunions amb més de 500 especialistes. Resumint: hi ha moltes idees i moltes coses a fer; són impossibles de fer perquè no tenim recursos; i necessitem totes les eines per realitzar el que l'esport demana. La conclusió va per aquí.
El congrés com a instrument per refermar arguments...
Per tornar a refermar que sense eines, com altres sectors, l'esport també anirà a menys.
Hi ha hagut autocrítica?
En molts sentits. Però la gent de l'esport és molt conscient dels problemes d'aquests anys i entén que abans es cobreixin beques menjador o temes de salut. Però ens n'hem sortit, amb menys recursos públics i privats hem pogut fer la feina, els resultats esportius hi són i l'índex d'activitat física, molt important, s'ha mantingut força bé.
Però hi ha àmbits diversos: institucional, federatiu, elit, amateur, sense lucre, negoci, indústria... Tots han convergit o cadascú ha mirat cap a casa?
En totes les comissions hi havia gent de tots els àmbits. És molt important haver-los situat en una mateixa taula. El món del negoci sap que si en els clubs hi ha més nens fent esport hi haurà més mercat per vendre els seus productes. Tot va vinculat. És una cadena. Han estat tres mesos molt intensos, molt enriquidors. Ha valgut la pena.
Secretaria, CAR, Inefc, Consell Català de l'Esport. S'ha de replantejar la funció d'alguna d'aquestes institucions?
No. La part legislativa i administrativa s'ha de continuar executant. Al final, l'únic que pot garantir l'interès públic de l'esport, que pugui arribar a tots els ciutadans, és l'administració. Una altra cosa és que totes les polítiques s'han de concertar amb el sector, que és qui les ha d'executar. Avui dia ja és molt així. Però també ens interessa que el sector s'organitzi, que sigui més fort. I que les patronals de l'esport estiguin unides, treballin per un objectiu comú i vetllin pel benestar de les entitats. Això ha sortit en el congrés i hi estem totalment d'acord. Amb un sector fort i organitzat, tots hi sortirem guanyant.
Parlant de patronals, la UFEC hauria d'estar nítidament sota un paraigua comú?
La UFEC és un agent, com el sector sense ànim de lucre i el que sí que en té. La proposta d'organitzar el sector sense ànim de lucre ve de la UFEC [unió de federacions] i la UCEC [unió de consells esportius]. Si hi ha un consens ampli dels que ho han de regular, nosaltres estem d'acord a incloure aquesta figura en la llei de l'esport. Però la proposta l'ha d'acceptar el sector. Amb consens ampli, ho veiem bé i entendríem lògic legalitzar aquesta figura de les entitats sense ànim de lucre del sector de l'esport federat i escolar que s'uneixen per tenir millor organització i vetllar millor pels interessos. Seria la Unió d'Esports de Catalunya.
La pràctica fisicoesportiva ha de ser un dret universal en el futur estat català. Que no el tenim prou garantit, ara?
Sí, però volem que l'esport sigui una pota fonamental en la Catalunya del futur? Creiem que l'esport, a part de ser vir per fer conèixer Catalunya al món a través dels nostres grans esportistes, ha de ser un vessant importantíssim en la formació dels nostres joves? Hem de fer com amb l'anglès i posar una hora diària d'activitat física a les escoles? Hem de fer el mínim que diu l'OMS? Hem d'inculcar la cultura de l'esport des de ben petits perquè sigui un hàbit? Volem ser un país de referència? Totes les respostes sortiran a les conclusions i crec que seran molt encertades. Des del sector demanem al proper govern que l'esport sigui una de les àrees importants i que estigui present en tots els àmbits. El tema és si creiem que l'esport ens pot ajudar a ser un país millor o si ho veiem com ara, que l'esport és una àrea important, però no de les més importants.
Això ho comparteix el govern?
Això és el que plantegem. Jo sóc govern, i hem fet el congrés perquè el sector parli. Si jo, com a govern, he de defensar determinades coses, tenir el sector al darrere és una garantia.
No ha aflorat el desànim, pel context actual?
Tot el contrari. Hi ha hagut una implicació brutal. La gent ha parlat del futur obertament, tant si agafem un camí com un altre. S'ha parlat de què vol ser l'esport català, sense condicionar-ho a un estat propi, perquè el que hagi de venir no depèn només de l'esport. Són grans idees perquè l'esport sigui una eina imprescindible en la millora del país.
L'esport català és independentista?
Una gran part sí i una gran part no. Però l'esport veu que necessita oxigen, necessita eines, i tal com estem avui no tenim ni oxigen ni eines. En això hi coincidim tots. Tenim les inspeccions de la Seguretat Social, la llicència única, no tenim recursos ni eines fiscals per millorar els recursos... És una evidència que tenir-ne seria un pas endavant.
Els 101 milions del Consell Català de l'Esport no és la despesa en esport d'un país normal.
Doncs és molt alta. Dinamarca en gasta 40 i és un model que molts invoquen. La nostra despesa en esport dobla o triplica la de la segona comunitat autònoma de l'Estat. Tot i això, volem fer un pas endavant. Però són xifres importants. L'alt rendiment català no el té ningú més al món, i això ho treballem amb recursos propis. Que a les seleccions espanyoles hi hagi un 40% de catalans no és casualitat, sinó fruit d'un treball. | 0.780098 | curate | {"de": 0.0015239256324291375, "ca": 0.964797317890887, "es": 0.003505028954587016, "fr": 0.01142944224321853, "pt": 0.011734227369704359, "en": 0.00045717768972874126, "it": 0.0065528802194452914} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_132266 | La pel·li de Vicente Aranda sortirà aviat, no sé si ja heu visitat la pàgina web. També hi ha el trailer, es fa estrany quan al final de tot se sent el narrador anglès dient "Tirant lo Blanc" A veure si en surt un bon Tirant.
una canya quan ix la Senyera al combat | 0.7242 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_80409 | Nou resum i prèvia - Vedruna Gràcia Bàsquet
Nou resum i prèvia
Publicat el dia 07.11.2018
Vols saber que va passar el cap de setmana del Pont de Tots Sants? I on anirà a jugar cada un dels equips? Fes un cop d'ull a la noticia.
Resum de la jornada del cap de setmana del 3 i 4 de novembre
Se’ns travessen les castanyes! !
Malauradament els tres partits a casa van acabar amb derrota:
El Sènior C Masculí va jugar amb el CB CIC. Volien ser regulars durant tot el partit i no ho van aconseguir. El bon inici del partit els va permetre competir al marcador. El rival, però, tenia qualitat i van imposar el seu ritme. Van anar de més a menys i això els va penalitzar en la lluita per la victòria.
Al segon partit de la tarda el Sots21 Masculí jugava BBA Castelldefels. Buscant mantenir-se invictes, davant un equip que també ho havia guanyat tot. Els visitants es van endur la victòria i les bones sensacions. Els nostres nois van patir l’efecte del pont.
Per tancar el diumenge com a locals, a les 19:30 jugava el Sènior A Masculí davant el Grup Barna. Un altre partit ajustat a casa i una altra derrota. A Penitents estan competint molt bé, ajustant el ritme i el marcador. Però els manca una miqueta per treure el 0 de la classificació. S’hi acosten.
Dels tres partits a fóra 2 van tornar amb derrota i un amb victòria.
Mala tarda pels dos sèniors femenins. El sènior B tocadíssim per les baixes va mantenir una molt bona actitud a Sant Andreu de la Barca però no va ser suficient per competir al marcador. La participació i les ganes de les 3 noies de l’equip i 3 júniors no va servir per tirar-ho endavant.
El sènior A jugava al camp del Voramar Diagonal Mar i no van poder tornar amb victòria. Comencen molt bé els partits però les segones parts no són tan bones com les primeres. Aquesta setmana, el rival els hi va exigir un ritme constant a tot el partit i, al no tenir-lo, no van poder aconseguir la victòria. Segueixen treballant i notant millora!
Els nois del júnior Verd ens van donar la única alegria dels partits del pont. No ho an tenir fàcil ja que el primer període va ser favorable als locals. Van començar adormits i fins al minut 8 només van anotar 4 punts. 19-4 al marcador. Afortunadament van reaccionar i es van endur una victòria de mèrit davant l’ASME.
Prèvia de la jornada del 10 i 11 de novembre
Dissabte al matí, al pati, els dos minis rebran el Bosco Rocafort i el Claret, en un dels molts derbis de barri d’aquest any.
A Penitents, a la tarda torn de les noies: Júnior negre, sènior A i sènior B. Ens visiten de Blanes, Tarragona i un històric del bàsquet, el Sant Medir.
Els tres equips busquen una victòria davant equips que estan en una situació semblant a la classificació així que deixeu el cine per diumenge a la tarda i passeu la tarda a Penitents.
Diumenge a Penitents tenim 3 partits, les noies del Cadet Negre reben el Barberà, mentre que el Júnior Negre Masculí juga amb el Viladecans i el Júnior Verd amb el CB Roser en el partit que tanca la jornada com a locals.
Calella, Sant Cugat, Sabadell, Sant Joan Despí són els destins d’alguns dels nostres equips.
La resta d’equips tenen desplaçaments dins de la ciutat de Barcelona (Virolai, Lestonnac,, BAM) , inclòs un derbi amb el CB Coll. Destaquem el partit del sènior A masculí a Horta. Molt a propet, els podem anar animar amb un cop de Metro.
SOM VERDS!!!!! ! | 0.763683 | curate | {"ca": 0.9727602905569007, "fr": 0.013922518159806295, "nl": 0.003934624697336562, "es": 0.005145278450363196, "en": 0.00423728813559322} | https://basquetvedruna.cat/noticies/nou-resum-i-previa |
mc4_ca_20230418_17_169969 | Subvencions per a webs d’artesania | Arxiu de Notícies | Interdixit
“Subvencions per a webs d’artesania”, notícia a Interdixit
Notícia: “Subvencions per a webs d’artesania” de la secció Subvencions i ajuts
ConsultoriaAdministració PúblicaDesenvolupament negociComunicacionsDirecció de projectesDesenvolupamentRedisseny
Ajudes per a artesans
L’agència pública Artesania Catalunya subvenciona amb fins a 2.000 € el disseny o redisseny de llocs web d’artesans i d’empreses, associacions i escoles d’artesania de Catalunya.
La institució, dependent del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, emmarca les seves ajudes en el programa Projecte de Difusió dels Oficis Artesans i TIC’s, que pretén garantir la difusió d’aquests oficis, divulgant l’activitat artesana i dotant a l’artista dels instruments necessaris per a la promoció i comercialització dels seus productes.
Tal i com recull la disposició publicada al DOGC, el termini de sol·licitud dels ajuts es tanca el 30 d’abril.
Les subvencions estan destinades a associacions d’artesans o empreses inscrites en el Registre d’Associacions d’Artesania de Catalunya, institucions, entitats públiques o privades relacionades amb l’artesania, escoles d’arts i oficis, i artesans amb carnet d’artesà professional vigent.
Característiques i quantitatsEn l’edició d’aquest any, les ajudes estableixen tres tipus bàsics de projecte de lloc web:
Web presencial: Amb un mínim de quatre seccions, formulari de contacte, disseny propi i exclusiu i eina de gestió de continguts (600 € d’ajuda).
Web amb catàleg: Amb un mínim de quatre seccions, formulari de contacte, disseny propi i exclusiu, eina de gestió i un mínim de 10 referències de productes en el catàleg (1.000 € d’ajuda).
Web B2C o B2B: Amb un mínim de quatre seccions, formulari de contacte, disseny propi i exclusiu, eina de gestió, un mínim de 20 referències de productes en el catàleg i una plataforma pagaments o una eina d’intranet/ extranet per a la gestió de proveïdors i clients (2.000 € d’ajuda).
En tots els casos, s’exigeix una versió del lloc web íntegrament en català i accés principal des d’un domini .cat. Per a més informació, podeu contactar amb [email protected]. Ajuts al disseny web per al comerç detallista
Ajuts al disseny web per al… | Els usuaris d’AdSense,…
Els usuaris d’AdSense, obligats a modificar els seus avisos legals Seccions | 0.831763 | curate | {"ca": 0.9666385135135135, "pt": 0.024493243243243243, "it": 0.008868243243243243} | http://www.interdixit.com/cat/noticia.php?pag=subvencions_per_webs_dartesania |
oscar-2201_ca_20230904_6_176768 | NET-VIME SERVEIS DE MANTENIMENT I NETEJA, S.L. és una empresa de neteja amb domicili social a Gandesa, C/Rambla Democràcia, 14 (Tarragona) i amb NIF B43930403.
A Net-vime Serveis de Manteniment i Neteja S.L. estem especialitzats en la neteja i manteniment d’organismes oficials, com Ajuntaments, centres docents i d’estudi, etc. I instal·lacions polivalents, com oficines, edificis, comunitats de propietaris, superfícies comercials, etc. Però a més a més, oferim servei a nivell particular i personalitzat.
Hem aconseguit consolidar-nos al sector gràcies a la seva filosofia de superació, treball en equip i compromís amb el client. Proporcionem un servei idoni a les necessitats de cada client.
L’objectiu de l’empresa es proporcionar un servei global, de qualitat i proximitat, al millor preu del mercat.
La nostra filosofia aposta per la formació i el suport continuat als treballadors/es. Per això, comptem amb un personal qualificat que cuida de la imatge de les seves instal·lacions, utilitzant productes ecològics d’alta qualitat i maquinària adequada a les seves exigències. | 0.774865 | curate | {"es": 0.04287045666356011, "ca": 0.9571295433364398} | http://netvime.es/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_318838 | Una veu oficiosa assenyala la tornada de competències o de que s’aplique un 155 amistós. Per a ANNA notícies l’eixida és la independència: l’Estat valencià/la República Valenciana.2 de setembre de 2019 ANNA Deixa un comentariFa falta ser inútils. És a dir, ens furten els diners i en comptes de rebel·lar-nos, d’enviar a pastar fang a l’Autonomia espanyola, de confrontar-nos amb l’Estat espanyol i lluitar per l’Estat valencià… per a exigir allò que és nostre… en comptes d’això, per a salvar les responsabilitats dels delegats valencians del PSOE-Compromís/Errejon-Podemos, es proposa tornar competències.
Soc valencià i em pareix be que es tornen competències, aixi que no veig el problema. Salutacions.
Exacte, que l'estat espanyol ens torne totes les competències que teniem quan erem un Regne.Actualizades al segle XXI, clar.
Sense confrontació democràtica no tornaran res...(...)valencia 100 i usuariV, em dóna la impressió que no dieu el mateix... | 0.826788 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_214916 | Si tens dubtes sobre que visitar a Colúmbia Britànica, les pots resoldre preguntant al fòrum Colúmbia Britànica. | 0.624805 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_65720 | COM ESCOLLIR UN PROVEÏDOR - Cixi Landsign Electric Appliance Co., Ltd.
Inici > Sobre nosaltres > COM ESCOLLIR UN PROVEÏDOR
No tingueu por del comerç internacional
El món és global ara, pots contactar amb qualsevol persona i en qualsevol lloc en pocs segons. Utilitzeu-lo al vostre abast, no tingueu por de comprar llums solars d'un proveïdor d'un país diferent. Mai no has importat res? Està bé, ho tenen. Un proveïdor experimentat en el comerç internacional us guiarà pel procés d'importació.
Compra del fabricant real
Però aquí teniu el consell: assegureu-vos que aquesta empresa sigui fabricant, no una empresa comercial. Mira el seu lloc web. Tenen imatges de producció? Expliquen quins materials i mètodes utilitzen? Participen en exposicions professionals? Si la informació del lloc web és massa àmplia, executeu-la!
La majoria dels proveïdors que podeu trobar al lloc web d'Alibaba són empreses comercials. Realment no comprenen la qualitat, les especificacions, els estàndards de seguretat i la instal·lació de les llums solars. El que sí entenen és com comprar coses barates i vendre'ls costosos.
Comproveu la professionalitat del fabricant
Els fabricants que trobeu no són igualment professionals. Molts d'ells produeixen productes de baixa qualitat i pràcticament no ofereixen cap servei d'atenció al client (de nou, podeu trobar tots aquells fabricants de baixa qualitat a Alibaba). Un proveïdor perfecte ha de tenir algunes condicions, i hi ha maneres de verificar la professionalitat del proveïdor:
1. Un bon líder corporatiu
Amb excel·lents líders, les empreses poden desenvolupar-se de manera saludable i estable.
2. Alta gestió de la qualitat
Empreses d'alta qualitat i capacitat de gestió, la gestió de l'empresa és eficient, plena d'energia.
3. Un grup de personal estable
L'estabilitat del personal de l'empresa pot garantir l'estabilitat de la qualitat del producte, ja que tots nosaltres, el gran flux de grups d'empleats tindrà un impacte considerable en la qualitat del producte.
4.Good tecnologia
Les empreses no només han de tenir la qualitat del personal de gestió i una bona gestió, sinó que han d'haver tingut un personal tècnic innovador. Només la tecnologia continua millorant i la innovació, pot fer que la qualitat del producte sigui més protegida, els costos materials continuen disminuint.
5.Good sistema de gestió
La ciència del mecanisme d'incentius, la facilitat del canal de gestió i el sistema de gestió perfecte poden donar plena actuació a l'entusiasme de les persones, per tal de garantir que tot el proveïdor sigui excel·lent, la qualitat del producte sigui bona i el seu servei és de primera mà.
6. Bon servei postvenda
Un bon servei postvenda és la clau per establir i mantenir la relació entre el costat de l'oferta i la demanda de l'associació estratègica, i també per als partits de l'oferta i la demanda tenir una comunicació sobre la qualitat del producte i altres aspectes de l'intercanvi d'informació .
7. Precisió de lliurament
La taxa de retorn de l'oferta de béns és baixa, és a dir, la taxa de lliurament és alta.
8.La capacitat de resposta ràpida
Amb l'aplicació de la tecnologia de la informació en la gestió de la cadena de subministrament, la resposta del proveïdor a la informació de la demanda del client és molt més alta que la gestió tradicional, la qual cosa millora enormement la capacitat del proveïdor per al canvi de la demanda del client.
Conegui el que realment obtindrà amb el preu
És habitual escollir els productes d'il·luminació solar amb la millor relació qualitat / preu, però amb un sistema tan complicat que els nous clients no tenen idea de com calcular el percentatge de la relació qualitat / preu, aquí teniu consells sobre com comparar els preus citats per diferents proveïdors:
- Preste atenció al temps durador dels productes d'il·luminació solar que van dissenyar per a vostè: molts fabricants de productes d'il·luminació solar de baixa qualitat donarien als clients dissenys amb poca bateria, tal poca bateria limitarà seriosament el temps durador dels productes d'il·luminació solar que serà un temps curt; també imagineu com el client se sentirà quan tingui una activitat al jardí, però les llums no brillen.
Aquesta bateria de baix nivell està destinada a fracassar, però òbviament l'empresa d'il·luminació d'il·luminació solar que li dóna aquest tipus de disseny no els importa: a la imatge 3D no es pot endevinar l'escala, només veurà una aparença d'una llum solar i no costa molt.
- Compareu l'especificació que obtingueu de diferents proveïdors. Recordeu que equips d'alta qualitat i ús durador li estalviaran diners a llarg termini.
Al final del dia el que vulguis és la millor qualitat al millor preu. No et distregis: són els teus diners.
L'última, però no menys important del procés, la instal·lació
Assegureu-vos que el vostre proveïdor tingui un equip d'instal·lació professional. Fins i tot el millor equipament, si s'instal·la de manera incorrecta, pot semblar lleig i / o eventualment desaparèixer. Per instal·lar equips de productes d'il·luminació solar s'ha de basar en la instrucció per a la instal·lació. | 0.797821 | curate | {"en": 0.018588095708918333, "ca": 0.9549139806209215, "es": 0.017203875815701007, "cs": 0.0015819655922483687, "pt": 0.003361676883527783, "vi": 0.003954913980620921, "da": 0.00039549139806209217} | http://ca.landsign.com/about-9917.html |
mc4_ca_20230418_12_395455 | Rèmora comuna - Viquipèdia
Tot i ser una bona nedadora[13], viu adherida a les brànquies, aletes i cossos de taurons, rajades, cetacis, tortugues i mamífers marins, i, fins i tot, vaixells, alimentant-se dels seus paràsits (com ara, crustacis copèpodes). [8][13][14][15][16][17]
És cosmopolita en aigües temperades: el Pacífic occidental (des del Japó[20] fins a Nova Zelanda i l'illa Norfolk)[21], el Pacífic oriental (des de San Francisco -Califòrnia- fins a Xile)[22], l'Atlàntic occidental (des de Nova Escòcia -el Canadà- fins a l'Argentina)[23], l'Atlàntic oriental (des de la Mar del Nord fins a les illes Canàries i la Mediterrània occidental). També n'hi ha registres a Islàndia[24] (dvalfiskur, drösull, stýrisfiskur) i entre Suècia (sugfisk) i Dinamarca (sugefisk). [12][25]
Randall, J.E., 1996. Caribbean reef fishes. 3a. edició - revisada i ampliada. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Hong Kong. 368 p.
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rèmora_comuna&oldid=11435486» Categoria: PercoïdeusCategoria oculta: Peixos sense registre fòssil Menú de navegació
Darrera modificació de la pàgina: 16 març 2013 a les 10:44. | 0.610047 | curate | {"ca": 0.8911504424778761, "zh": 0.02743362831858407, "it": 0.017699115044247787, "en": 0.050442477876106194, "es": 0.002654867256637168, "pl": 0.005309734513274336, "ru": 0.005309734513274336} | http://ca.wikipedia.org/wiki/Remora_remora |
mc4_ca_20230418_7_733770 | Güell, Rosa Maria - Search Results - Traces : Catalan language and literature database
Home > Search Results: Güell, Rosa Maria
L'obra de Bartra segons Anna Murià / Güell, Rosa Maria ; Jornada "L'obra de Bartra avui" (1r : 2008 : Vic)
Mia Güell fa una lectura de l'antologia poètica 'Alguna cosa ha passat', d'Agustí Bartra i a cura d'Anna Murià. En repassa els poemes seleccionats, els temes i l'estructura. A més a més, també parla de la importància de la figura d'Anna Murià en la poesia de Bartra. [...]
Reduccions, Núm. 93-94 (Juny 2009), p. 302-313 (Estudis i comentaris)
Güell, Rosa Maria in Amazon
Güell, Rosa Maria in Google Books
Güell, Rosa Maria in Google Scholar
Güell, Rosa Maria in Google Web Güell, Rosa Maria in INSPIRE
Güell, Rosa Maria in NEBIS
Güell, Rosa Maria in Scirus | 0.521658 | curate | {"en": 0.4362934362934363, "ca": 0.5637065637065637} | https://traces.uab.cat/search?sc=1&p=G%C3%BCell%2C+Rosa+Maria&ln=en&f=author |
mc4_ca_20230418_3_83881 | Tarifes de Venda IV – Preus manuals – Batista10 Blog
Anotació 21 Abril, 2017 batista10
Tarifes de Venda IV – Preus manuals
Estem ja a les últimes entrades referent a les tarifes de venda. En aquestos dos últims documents treballarem ja els preus de venda dels articles: com afegir articles, com modificar preus, establir descomptes, etc. En la primera part veurem la forma manual de gestionar els preus de les tarifes de venda i en la següent com establir les normes per automatitzar els preus.
Carregar articles en pantalla
Un dels problemes més habituals que es troben els usuaris de ICGManager, és pensar que tots els articles d’una tarifa han desaparegut o s’han esborrat, per que simplement no apareixen en pantalla en el moment de carregar la tarifa. Això és degut a que per raons de rendiment no és carreguen els articles automàticament en pantalla i ho hem de fer nosaltres manualment amb el botó «filtrar».
En apareixerà una pantalla que ens permetrà filtrar per qualsevol característica dels articles i/o per alguna condició de preus que compleixin els articles.
Si en aquesta pantalla no especifiquem cap filtre al Acceptar i retornar a la pantalla de les tarifes carregarà TOTS els articles que hi han a la tarifa, sinó només els articles que compleixin les condicions especificades.
Un cop carregats els articles en la pantalla ens hem de fixar que els podem seleccionar individualment fent un clic a la casella de la part esquerra de cada línia dels articles (1).
Per ajudar-nos en la selecció d’articles, tenim 4 botons a la barra de gestió d’articles que ens hi ajudaran.
Seleccionats: Treu del filtre els articles que no estan seleccionats, o dit del revés deixa en pantalla (sense esborrar!!!) els articles seleccionats. Aquest botó queda activat o desactivat en cada clic.
Tots: Selecciona tots els articles que hi han en pantalla, estigui seleccionats o no prèviament.
Cap: Desmarca tots els articles que hi han en pantalla.
Seleccionar: Ens apareix una pantalla com la del filtre dels articles, però en comptes de filtrar els articles, el que fa es marcar els articles de la pantalla, en funció de les condicions que especifiquem. Tenim les mateixes opcions que en la pantalla de filtre, o sigui que podem filtrar per condicions de l’article (departaments, tipus, marca, etc.) i per condicions de preu de l’article.
Si l’usuari te els permisos adients i al botó «Configuració de columnes» tenim configurar mostrar els costos, en pantalla veurem el cost de l’article i la seva última variació (1).
Hem de tenir en compte que el cost estarà ajustat a la configuració dels impostos que tinguem (2). El marge de benefici (3) serà la diferència entre el cost del article i el preu de venda establert a la tarifa. Ens marcarà també la diferència de costos en cas de variació d’aquest. Si hi ha hagut una variació de costos, ens marcarà amb color vermell quan aquest cost ha augmentat i en color blau quan el cost ha disminuït. Això ens permet en un cop d’ull veure la diferència de costos i si hauríem de modificar els preus o no.
Els costos que mostrarà en pantalla per defecte és el cost que marca la configuració del programa a Configuració → Empresa → Costos i Preus
Els costos els podem modificar també manualment directament a la pantalla introduint el valor manualment, o podem fer-ho automàticament amb el botó «Suposar Costos»
A la pantalla de suposar costos podem fixar el cost de diferents formes:
Fixar un cost fixe: Ens permet establir un valor de cost fixe a tots els articles seleccionats.
Fixar el cost des del preu d’una tarifa de venda: Podrem elegir la tarifa de venda que vulguem. Els preus de venda de la tarifa elegida passaran a ser el cost de la tarifa que tenim actualment en els articles corresponents. Aquesta opció ens és molt útil per establir preus de cost en cas de tenir botigues franquiciades; la nostra tarifa de venda, serà el seu preu de cost.
Fixar el cost del del preu d’una tarifa de compra: Elegirem la tarifa de compra d’un proveïdor i aquesta serà definida com el cost de l’article a la tarifa de venda. Ens és útil quan volem fixar el cost a un proveïdor, encara que altres proveïdors tinguin altres preus, permeten així fixar el cost abans de realitzar cap compra.
Suposar que el nou cost és: Ens permet incrementar o disminuir el cost actual de la tarifa en un percentatge determinat. Atenció que el cost que modifica és el que hi ha en aquella tarifa, no el de la fitxa del article.
Aplicar rappels en %: Disminueix el cost en un percentatge. Simula un descompte a la compra del producte o rappel.
Afegir articles
Per afegir articles ho podem fer de dues formes, individualment de un en un o en bloc en funció d’uns paràmetres definits.
La opció d’afegir un article ens treu un llistat d’articles, i al seleccionar-ne un, l’afegeix a la tarifa. Es important en aquest punt, recordar que abans d’afegir un article, s’hauria de comprovar si aquest article ja està a la tarifa amb la opció «Filtrar». El preu de l’article el deixarà a preu 0 i l’hem d’omplir manualment.
L’opció d’afegir preus ens permet afegir articles d’una forma massiva a la tarifa en funció dels paràmetres que definirem a la pantalla que ens apareix al clicar en aquesta opció.
L’opció de tarifa de venda ens permet importar tota una altra tarifa de venda existent i copiar-la en aquesta. És una opció molt útil per copiar tarifes existents i fer-ne petites modificacions, o ajuntar diverses tarifes en una de sola repetint l’operació cada cop que volem ajuntar una tarifa. Mantindrà el preu de venda que tenia la tarifa original.
Afegir una tarifa de compra significa agafar tots els articles que tenim en una tarifa de proveïdor i afegir-los a la tarifa de venda. El preu que agafa com a preu de venda, és el preu de cost de la tarifa, que no necessàriament ha de correspondre amb el cost que te la tarifa.
L’opció articles afegeix tots els articles del programa a la tarifa.
Aquestes opcions es poden filtrar totes per articles amb el botó de la part inferior de la pantalla. Aconseguirem així moltíssimes combinacions possibles, com per exemple afegir tots els articles d’una tarifa de venda que siguin d’una família en concret, o que el preu en aquella tarifa no superi X quantitat.
Eliminar articles
També podem eliminar o des-catalogar articles de la tarifa.
L’opció d’esborrar preus elimina totalment els articles de la tarifa que estiguin seleccionats. Aquesta opció no te marxa enrere i l’única forma de recuperar uns preus seria a través d’una còpia de seguretat.
L’opció de des-catalogar per contra no elimina els articles de la tarifa, però aquests no s’apliquen en cas que li toquessin per preferència. Els articles des- catalogats ens els mostrarà en pantalla amb un fons de color gris.
L’opció de modificar preus ens permet canviar els preus d’una forma massiva de tots els articles que tenim seleccionats.
Abans de fer una modificació massiva, com sempre hem dit al treballar amb preus d’articles s’hauria de fer una còpia de seguretat.
En la pantalla de canvi de preus podrem marcar diferents opcions per ajustar els preus d’una forma concreta i precisa:
Aplicar canvi de preus sobre: Podrem elegir entre modificar el preu normal o el preu d’oferta. També podrem marcar la opció que copii el preu o el preu d’oferta segons l’opció elegida.
Arrodoniment, aproximació i màscara: L’arredoniment ens permet ajustar el preu amb una finalització concreta:
– Sense Arrodoniment: No modifica el preu calculat.
– Amb màscara: Podem elegir els valor d’arredoniment utilitzat el símbol # com a comodí i els valors numèrics que vulguem. Per exemple si tinguéssim un supermercat i ens agradaria que els preus acabessin sempre en 99 hauríem de fer la següent màscara #,99
– Cada 0.05: Arredoneix a 0.05 o 0.00 en funció de l’aproximació. Ens és útil per eliminar les monedes petites de cèntims.
– a 0, 0.25, 0.5, 0.75: Arredoneix cada 25 cèntims
– a 0, 0.5: Arredoneix cada 50 cèntims
L’aproximació en comptes d’ajustar el preu, el que fa és decidir si apuja o abaixa el preu per aconseguir l’arrodoniment desitjat.
– Per proximitat: Ajusta el preu de l’arrodoniment allí on la diferència monetària sigui més petita. Per exemple si tenim marcada l’opció d’arredonir a 0 o 0,5 i el preu que modificarem serà de 5.42, el programa arrodonirà aquesta xifra a 5.50, ja que 0.43 és més proper a 0.5 que a 0.
– Per defecte: Ajusta el preu sempre a la baixa. En el cas anterior ajustaria el preu a 5 en comptes de 5.50
– Per excés: Ajusta el preu sempre a l’alça. En el nostre cas d’exemple actuaria igual que per proximitat.
Al canviar el preu net: Ens deixa elegir si al modificar els preus, els modifica directament o calcula un descompte o càrrec sobre el preu brut. Només te efecte si en l’apartat de modificar preus fem efecte sobre el preu net i no sobre el brut.
Modificar preus: Aquí és on elegirem la forma en que modificarem els preus seleccionats anteriorment d’una forma massiva. Podrem aplicar diversos paràmetres, i veurem com a la part dreta de la pantalla s’activaran o desactivaran camps en funció de la opció elegida. Recordeu que podeu utilitzar valors negatius per decrementar el preus!!!. Revisem els més importants:
– Preu brut + descomptes: Podrem modificar el preu brut d’aquests articles fixant un valor, fixar el % de descompte o canviant la promoció d’unitats. Per exemple podrem fixar un 3×2, o sigui que de cada 3 articles el client només en pagarà 2, o el que també seria el mateix 33,33% de descompte.
– Descomptes: Podrem fixar el descompte dels articles.
– Incrementar el preu brut: Tenim 2 opcions fer-ho amb % o amb valor. El que fa aquesta opció, és sumar al preu brut existent el valor fixe o el % indicat.
– Preu net: Fixa el preu net en el valor indicat. Recordeu que el preu net és el preu un cop ja aplicats els descomptes.
– Incrementar el preu net: També tenim 2 opcions, fer-ho amb % o amb valor.
– Fixar benefici: El que fa aquesta opció és re-calcular el preu net de l’article en funció del cost que hi tinguem per obtenir el marge de benefici desitjat. Aquest marge és un valor numèric fix, no pas un percentatge.
– Canviar o mantenir percentatges: Ho podem fer tant en el % de compra com en el % de venda. El que fa és fixar un nou % i re-calcular l’import net. Aquí s’ha de destacar, que si més endavant és varia el cost de l’article, automàticament NO re-calcula el preu de venda. En aquest cas s’hauria de tornar a aquesta pantalla i elegir l’opció de mantenir els percentatges, cosa que faria que només re-calculés l’import brut dels articles.
– Mantenir preu anterior: Encara que la definició ens pugui enganyar, aquesta opció ens pot resultar útil per aplicar arrodoniments.
– Canviar dates dels preus d’oferta. Ens permet modificar la data inicial i la data final dels preus d’oferta seleccionats (no confondre amb tarifa d’oferta! ).
Un cop modificats els preus dels articles, ja només haurem d’acceptar i desar la tarifa.
Publicat a ICG, ManagerEtiquetat Articles, Articles ICG, ICG, ICGManager, Tarifes, Tarifes ICG, Tarifes vendaDeixa un comentari
Entrada anteriorLlistes de MaterialsSegüent entradaTerminis de pagament Odoo 9 | 0.752795 | curate | {"es": 0.02680112655582811, "ca": 0.954392659216862, "bn": 0.001362769146906514, "en": 0.013082583810302535, "pt": 0.004360861270100845} | https://batista10blog.wordpress.com/2017/04/21/tarifes-de-venda-4-preus-manuals/ |
mc4_ca_20230418_15_217048 | La comunitat virtual TOK-TOK guanya el Premi Innova
Inici > Premsa > Sala de premsa > Notícies > La comunitat virtual TOK-TOK guanya el Premi Innova
La comunitat virtual TOK-TOK guanya el Premi Innova en la categoria de Serveis que atorga Expodidàctica
La quarta edició dels Premis Innova que atorga Expodidàctica ha guardonat amb el Primer Premi en la categoria de Serveis a la comunitat virtual Tok Tok. Aquests guardons el atorga un jurat format per professionals de l'educació entre els expositors que participen al saló Expodidàctica i que tenen una vessant didàctica, creativa i innovadora.
Tok Tok és un projecte d'intervenció comunitària desenvolupat per l'àmbit d'Acció digital de la Fundació Pere Tarrés en el marc de l'aula hospitalària de l'Hospital Sant Joan de Déu. A partir de la creació d'una comunitat virtual, jocs interactius i l'ús d'eines d'expressió, es pretén que els infants visquin la seva hospitalització de la forma més natural possible, afavorint tant la seva continuïtat escolar com el seu procés de socialització.
Entre les eines que inclou el portal hi ha un editor de ràdio perquè els infants puguin crear programes i aprendre a expressar-se, un editor de còmic per crear petites històries guiades o lliures i la galeria o espai públic on es pengen totes les creacions de ràdio i còmic de tots els infants. | 0.868899 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.peretarres.org/premsa/sala-de-premsa/noticies/premi-innova |
macocu_ca_20230731_8_468811 | Formatge Mont De France Rulo De Cabra Barreja 850 Gr
Ref 16441
Rulo de barreja de llet de cabra i de vaca. De sabor suau i textura trencadissa, ideal per preparar amanides o decorar plats. | 0.529082 | curate | {"ca": 0.7189189189189189, "en": 0.04864864864864865, "es": 0.23243243243243245} | |
mc4_ca_20230418_3_361506 | Prèvia San Cristóbal – ECG – E.C. Granollers
Prèvia San Cristóbal – ECG
Els homes de José Solivelles s’enfrontaran al CP San Cristóbal abans de les vacances de Nadal.
L’Esport Club Granollers visita aquest diumenge a les 12:30 el Municipal Ca n’Anglada per mesurar-se al San Cristóbal.
Els homes de José Solivelles encadenen quatre jornades consecutives sumant i passi el que passi aquest diumenge marxaran de vacances ocupant posicions de play off, doncs el seu perseguidor per sota, l’Europa es troba a tres punts. Aquesta és la bona notícia de l’enfrontament. L’altre cara del partit la trobem en les baixes que arrossega José Solivelles per aquest diumenge.
Per lesió, el míster no podrà comptar amb Oriol Molins, encara recuperant-se, ni tampoc amb Martí Serra i Álvaro que també estan lesionats. Tampoc hi serà el fins ara indiscutible Diego Garzón que va caure lesionat en l’últim partit de lliga davant del Peralada.
Per sanció, José Solivelles perd a Víctor Morales que va veure vermella l’última jornada i per tant complirà sanció i a Eloi Zamorano que complirà cicle. El central i capità va veure la cinquena groga també en l’últim partit davant del Peralada.
A totes aquestes baixes, s’hi ha de sumar que el mateix José Solivelles tampoc hi serà a la banqueta dirigint al primer equip, doncs també complirà sanció després de veure dues targetes grogues també en l’últim partit. El seu segon, Jordi Peris, serà l’encarregat de donar ordres als jugadors des de la banqueta.
L’Esport Club Granollers només ha perdut 3 partits en el que portem de lliga, tots ells a domicili.
Com arriba el San Cristóbal?
El conjunt egarenc només ha guanyat tres partits en tot el que portem de temporada, això sí, les tres victòries han estat a feu propi. El conjunt de Ballabriga porta 8 derrotes, 3 victòries i tres empats i ocupa la avant penúltima posició, només tres punts per sobre del descens. La passada jornada va caure derrotat en el derbi egarenc a l’Olímpic per 3-0. L’última victòria del San Cristóbal va ser el 17 de novembre a feu propi davant de l’U.E Sant Andreu.
By Emma|21 Desembre 2019|Noticias|0 Comentaris | 0.819307 | curate | {"pl": 0.01572177227251072, "en": 0.004764173415912339, "id": 0.012386850881372083, "ca": 0.9671272034302049} | http://ecgranollers.cat/previa-san-cristobal-ecg/ |
crawling-populars_ca_20200525_25_34731 | Saps com explicar el teu projecte o perfil professional de manera sintètica i atractiva?
T’agradaria cridar l’atenció de potencials clients o responsables de selecció de personal des del primer moment?
Això és possible amb una tècnica de comunicació anomenada elevator pitch.
En aquest taller, explicarem quins són els punts imprescindibles que has de tenir en compte a l’hora de crear el teu discurs i poder fomentar oportunitats professionals.
Aquesta tècnica t’ajudarà a explicar amb eficàcia què fas i quin és el teu valor professional. Un cop elaborat el teu pitch el podràs utilitzar per fer networking, aplicar-lo al teu CV, a les teves xarxes socials o al teu web per trobar noves oportunitats de feina.
Vine a aquest taller per aprendre i practicar les claus per ser més convincent!
FORMADORA
Joana Sanz és coach de comunicació i assessora professional. Durant més de 10 anys, ha estat ajudant a la gent a ser més eficaç en la seva comunicació, per crear noves oportunitats de treball i brillar amb les seves presentacions. És fundadora de Comunicar & Liderar on treballa actualment i col·labora regularment amb Barcelona Activa com a formadora.
INSCRIPCIÓ
Places exhaurides.
Si vols estar al dia d'altres activitats, apunta't al butlletí Barcelona International Welcome. | 0.794416 | curate | {"ca": 0.978689818468824, "es": 0.007103393843725336, "en": 0.014206787687450671} | : /internationalwelcome/ca/activitats/com-ser-mes-convincent-amb-un-bon-elevator-pitch |
racoforumsanon_ca_20220809_4_167089 | Oriol Junqueras podrà participar en una roda de premsa des de la presó. Serà divendres 19 d'abril a les 10 del matí en el contacte informatiu que organitza l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Així ho ha autoritzat la Junta Electoral Central (JEC), que permetrà al candidat d'ERC al 28-A aparèixer per videoconferència per primera vegada en una entrevista. El tribunal electoral ha pres aquesta decisió en considerar que "no s'acrediten els motius suficients" per impedir la participació de Junqueras, i que aquest fet no entra en conflicte amb en normal funcionament de la presó de Soto del Real, on és tancat l'exvicepresident mentre dura el judici de l'1-O. A més, en aquesta data no hi ha sessió de judici al Tribunal Suprem.https://www.naciodigital.cat/noticia/177752/junta/electoral/autoritza/junqueras/fer/roda/premsa/des/preso
Aquesta situació és de bojos. Mai no hauríem d'haver arribat aquí.Resulta que els carcellers permeten a en Junqueras fer una roda de premsa -de participar en mítings ni actes de campanya, res- i sembla que és una gran notícia. Encara haurem de donar les gràcies a aquests fills de puta.No em cansaré de dir-ho, tota la solidaritat amb els presos polítics, tota. Però anem a unes eleccions en unes condicions que són un escàndol des del punt de vista del respecte als drets humans i aquí comptant si tindrem x escons amunt o avall.No perquè sigui ja tard, callaré. Tenim una classe política amb molt poca alçada de mires. Uns i altres. Aquí no es tractava de veure qui governa la Generalitat -que no ens enganyem, té menys poder que mai- el que es tractava, o almenys com penso que s'hauria d'haver entomat aquestes eleccions espanyoles era de dues maneres.Acord ampli de l'independentisme per boicotar. És a dir, no es presenten i criden a l'abstenció activa. No votem però es planteja com una jornada de lluita i es fa visible la força de l'independentisme.Acord de l'independentisme per concórrer de manera unitària. Un sol punt al programa INDEPENDÈNCIA. Una llista de personalitats reconegudes i un compromís, recollir l'acta i no anar-hi al Congreso si no és per assegurar la inestabilitat espanyola.Però no, es prefereix el partidisme i així ens va, ara permeten que un faci una roda de premsa i els altres ni això. I a barallar-se per les molles que els carcellers els llencen.
Aquest és un debat interessant, la dels drets dels presos en situacios similars a aquestes.Si apropen algun dia els presos bascos a casa seva serà una bona o una mala notícia?
El to cínic com si estiguéssis per sobre del bé o del mal te'l guardes, espanyolet. | 0.856777 | curate | {"ca": 0.985167837626854, "es": 0.01483216237314598} | |
mc4_ca_20230418_10_301210 | López, Adrià - Resultados de la búsqueda - Depósito Digital de Documentos de la UAB
Página principal > Resultados de la búsqueda: López, Adrià
1 p, 697.9 KB Estudi divulgatiu sobre la medicina translacional i possibles aplicacions en diferents tumors / López Nadal, Adrià ; Nogués, C., (Carme), dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències | 0.503329 | curate | {"es": 0.3085339168490153, "ca": 0.6914660831509847} | https://ddd.uab.cat/search?sc=1&p=L%C3%B3pez%2C+Adri%C3%A0&ln=es&f=author |
mc4_ca_20230418_11_767848 | Art com a disseny
Descodificant el codi “Pollock”. Una pintura d’investigació:
La necessitat de plasmar una pintura de recerca mitjançant la síntesi que em produeix una “interacció del color” establert amb “Albers” a un “codi visual” establert amb “Pollock”. Em porten a indagar mitjançant esbossos de pintures indefinides a seleccionar-les en estats o situacions més o menys definides.
A partir de les pintures de Jackson Pollock; un nou punt de vista i de percepció s’obrien davant meu, ni que fos partint d’un moviment ja establert com el “Action painting”, això no em impediria buscar una possible bretxa dins d’una evolució de si mateix.
Es va establir que a partir de les pintures de Pollock, l’art de la mateixa manera que la naturalesa, també està regit dins d’uns codis que els caracteritzen. Hi pot haver un conjunt de formes similars però individualment cap és igual a l’altra.
La intenció de la meva obra és re-situar una tècnica pictòricament ja reconeguda com és el “Dripping”, cap a un procés de descodificació del seu propi sistema visual, indagant en estats i situacions, en el qual les formes visuals s’accentuarien més enllà, dins dels límits de la seva pròpia imatge.
Això em va portar a donar importància a plasmar formes, cada cop més individualitzades i difenciar-les dins d’un conjunt d’imatges similars, donant situacions en què les formes es defineixen, es desprenen o prevalen per sobre del entorn visual que les envolta.
Per aconseguir aquest propòsit, he de tenir en compte que el color s’anteposa a la forma i no al revés, la importància del contrast, és fonamental per definir la forma partint del seu contingut cromàtic, d’ella mateixa i del seu propi entorn.
La finalitat de tot aquest resultat és que a partir d’un cromatisme accentuat, arribar a plasmar una alegre i salvatge poesia visual.
Acrílic sobre paper 30x21 cm
Acrílic sobre paper 30x42 cm
Acrílic sobre paper 50x60 cm
Acrílic sobre paper 70x80 cm
Acrílic sobre paper 60x72 cm | 0.841309 | curate | {"ca": 0.9713408393039918, "es": 0.014329580348004094, "pt": 0.014329580348004094} | http://cromacodis.com/obra/ |
mc4_ca_20230418_13_316421 | El Palau i l'Orfeó participen en un vídeo amb motiu del Dia Internacional de la Síndrome d'Asperger | Palau de la Música Catalana
El Palau i l'Orfeó participen en un vídeo amb motiu del Dia Internacional de la Síndrome d'Asperger
El vídeo ha estat realitzat per l’agència creativa Vimema, amb producció executiva de betevé
El Palau de la Música Catalana és l’escenari d’Asperger, un vídeo que mostra les emocions de les persones amb Condició de l’Espectre Autista (CEA). betevé, l’agència creativa Vimema, el Palau de la Música Catalana i l’Associació Asperger Catalunya han unit forces per donar visibilitat a la síndrome d’Asperger amb aquest vídeo especial que es va llançar ahir amb motiu del Dia Internacional d’aquesta condició de l’espectre autista.
Les persones amb Asperger, que formen part de l’ampli col·lectiu de persones amb CEA (Condició de l’Espectre Autista), tenen greus dificultats per expressar i mostrar les seves emocions. El Palau de la Música Catalana, il·luminat com no s’havia vist mai abans, i cantaires del Cor de Noies i de l’Orfeó Català interpretant Carmina Burana han estat el marc irrepetible en què persones amb síndrome d’Asperger i els seus familiars han viscut una experiència única. Ajudats per la tecnologia de captació d’impulsos cerebrals, una diadema amb sensors que detecten les emocions de qui la porta i que trasllada aquests impulsos en temps real al sistema d’il·luminació del Palau, s’ha mostrat el que sentien aquestes persones.
Les imatges mostren un Palau de la Música Catalana il·luminat seguint les emocions que senten les persones amb Asperger i que tradueix aquest dispositiu tecnològic.
Per saber més sobre aquest projecte, podeu visitar el web especial sobre autisme de betevé, en el qual es publicaran continguts fins al dilluns 2 d’abril, Dia Mundial de l’Autisme, en què betevé oferirà una nit temàtica amb l’estrena del documental (Sentir) i un programa especial.
Per al Palau de la Música Catalana i l’Orfeó Català és un goig haver participat en aquesta producció per tal d’ajudar a fer més visible la síndrome d’Asperger. El Palau de la Música Catalana mostra un cop més la seva aposta pels continguts audiovisuals i per la innovació. | 0.887538 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.palaumusica.cat/ca/el-palau-i-l-orfeo-participen-en-un-video-amb-motiu-del-dia-internacional-de-la-sindrome-d-asperger_581720 |
oscar-2301_ca_20230418_9_27829 | decuina.net (blog de cuina, gastronomia i...alguna coseta més): de crema de coliflor amb tartar de gamba. Video Recepta
dimecres, 30 de març de 2016
de crema de coliflor amb tartar de gamba. Video Recepta
Avui a Gastronosfera surto cuinant una crema de coliflor amb tartar de gamba, un plat més que fàcil i que personalment m'encanta. La gràcia principal està en fer servir un crustaci el més fresc possible i en la ametlla que s'afegeix a la crema i li dona un sabor diferent :) | 0.593383 | curate | {"ca": 0.945031712473573, "en": 0.05496828752642706} | https://www.decuina.net/2016/03/recepta--crema-de-coliflor-amb-tartar-de-gamba.html |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.