id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2201_ca_20230904_4_153997 | L’aïllament de cel·lulosa es crea a força de paper reciclat normalment procedent dels diaris antics i vells que són rebutjats cada dia després d’haver estat utilitzats pels lectors. L’esborra de cel·lulosa que es crea per l’aïllant de cel·lulosa és barrejada amb sals bòriques que li proporcionen una resistència al foc a aquest nou aïllant ecològic. La seva porositat li confereix un caràcter de frescor en èpoques estivals i un índex d’aïllament tèrmic molt bó a l’hivern, sense oblidar la seva capacitat com a aïllant acústic ja que les ones sonores es perden per l’entramat creat pel paper reciclat.
Aquest aïllament és de molt baixa densitat ja que són descompostes en fibres individuals i la menor densitat del producte crea un millor valor d’aïllament per a edificis i cases que poden ser aplicades en cavitats per la tècnica del injectat i insuflació, o directament aplicada en parets, sostres o sòls amb la tècnica del projectat directe.
Com ja hem explicat anteriorment, aquest tipus d’aïllament és barrejat amb borat de sodi, àcid bòric i sulfat d’amoni que li ofereixen una resistència al foc molt important per a tot tipus d’aïllant, actuant com a retardant en cas d’incendi a la llar. Les seves propietats inclouen un efecte repel·lent contra insectes, rosegadors i fongs.
L’aplicació de l’aïllament senzill, ràpid i sense obra. Es necessiten únicament dos operaris: un per a la tremuja amb l’aïllament tèrmic de cel·lulosa, i el segon per a l’aplicació de l’aïllament tèrmic en les superfícies o cavitats que hem d’omplir.
En l’aplicació per projectat de cel·lulosa es barreja l’aïllament tèrmic amb una petita quantitat d’aigua perquè es pugui projectar la barreja directament contra les parets o sostres en cas que no es puguin utilitzar les cavitats de l’edifici o casa que desitgem aïllar. En aquest tipus d’aplicació, i una vegada que la barreja d’aïllament és ja projectada a la paret, s’anivella amb corró perquè no quedin desnivells ni sortints. Un cop assecat l’aïllament, s’aplica guix a la paret per deixar-la totalment llisa.
La cel·lulosa i l’aïllament de cel·lulosa d’alta densitat s’aplica a cavitats tancades i és injectada o insuflada a aquesta cavitat per una petita obertura que es fa a la paret. Un cop l’aïllament és totalment aplicat i compactat a la cavitat, l’obertura és tancada.
Tags: aïllament tèrmic, aïllament tèrmic amb cel·lulosa, aïllament tèrmic de cel·lulosa, aïllament acústic, aïllant de cel·lulosa
Previous post Estalvi en calefacció de fins a un 60% després d’aïllar l’habitatge amb cel·lulosa Next post Els beneficis d’aïllar el teu habitatge amb cel·lulosa Biomarc
Related Articles
L’aïllament tèrmic afavoreix estalvis de fins a 800 € anuals
8 agost, 2016 Biomarc
Els beneficis d’aïllar el teu habitatge amb cel·lulosa Biomarc
27 febrer, 2015 Biomarc
Propietats de la cel·lulosa: reacció al foc
26 novembre, 2016 Biomarc
You must be logged in to post a comment.
Cercar
Search
Darreres entrades
L’aïllament tèrmic amb cel·lulosa millora el confort de la llar
Propietats de la cel·lulosa: reacció al foc
Projecte de insuflat de cel·lulosa fet a Sangüesa (Navarra)
Aïllament tèrmic i acústic a comunitat de veïns de Montcada i Reixach, Barcelona
Insuflat de cel·lulosa en habitatge unifamiliar d’obra nova a Barbastre
Darrers comentaris
Arxius
novembre 2016
octubre 2016
setembre 2016
agost 2016
juliol 2016
juny 2016
maig 2016
abril 2016
març 2016
febrer 2016
gener 2016
desembre 2015
novembre 2015
octubre 2015
juliol 2015
abril 2015
febrer 2015
octubre 2014
juny 2014
Categories
Estalvi Energètic
Aïllament Tèrmic
Biomarc
Obres Realitzades
Núvol d’etiquetes
absorció acústica aire condicionat aïllament acústic aïllament tèrmic aïllament tèrmic amb cel·lulosa aïllament tèrmic d'habitatges aïllament tèrmic de cel·lulosa aïllament tèrmic i acústic aïllament tèrmic natural aïllant de cel·lulosa aïllant natural aïllant natural tèrmic Aïllants tèrmics naturals bioconstrucció Biomarc Certicalia certificat energètic d'edificis coberta conillera consum energètic corcho cotó desfasament tèrmic de la cel·lulosa ecològic estalvi del 40% a la factura estalvi energètic estalvi energètic estalvi en factures finestres humitats per condensació IDAE insuflat de cel·lulosa insuflat de cel·lulosa per l'exterior insuflat per coberta la cel·lulosa no s'inflama lana de oveja papel reciclado ponts tèrmics projectat de cel·lulosa propietats de la cel·lulosa pèrdues energètiques qualificació energètica qualitat de vida reducció del consum d'energia Regulador d'humitat sals de bòrax
Etiquetes
absorció acústica aire condicionat aïllament acústic aïllament tèrmic aïllament tèrmic amb cel·lulosa aïllament tèrmic d'habitatges aïllament tèrmic de cel·lulosa aïllament tèrmic i acústic aïllament tèrmic natural aïllant de cel·lulosa aïllant natural aïllant natural tèrmic Aïllants tèrmics naturals bioconstrucció Biomarc Certicalia certificat energètic d'edificis coberta conillera consum energètic corcho cotó desfasament tèrmic de la cel·lulosa ecològic estalvi del 40% a la factura estalvi energètic estalvi energètic estalvi en factures finestres humitats per condensació IDAE insuflat de cel·lulosa insuflat de cel·lulosa per l'exterior insuflat per coberta la cel·lulosa no s'inflama lana de oveja papel reciclado ponts tèrmics projectat de cel·lulosa propietats de la cel·lulosa pèrdues energètiques qualificació energètica qualitat de vida reducció del consum d'energia Regulador d'humitat sals de bòrax | 0.749948 | curate | {"ca": 0.9640407784986098, "en": 0.013716404077849862, "it": 0.0011121408711770157, "ru": 0.0011121408711770157, "fr": 0.004819277108433735, "es": 0.007970342910101947, "pt": 0.007228915662650603} | http://biomarc.es/ca/2014/10/25/aislamiento-con-celulosa-reciclada/ |
oscar-2201_ca_20230904_0_55437 | La plataforma Discapacitat Intel·lectual a Catalunya (Dincat), que representa a 310 entitats i a 30.000 persones, ha denunciat que les retallades afecten greument a l’intent de normalitzar la vida social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual.
La Montse Castellana, la mare d'en Pau, un noi de Llagostera amb discapacitat intel·lectual, s’ha posat en contacte amb ElPollTV per explicar-nos la sitaució. Ella afirma que a Catalunya es va apostar i de forma molt més avançada que a Espanya per tal que les persones amb discapacitat intel·lectual fossin considerades ciutadans i ciutadanes amb els mateixos drets i deures que la resta dels seus conciutadans. Castellana assegura que "quan com a societat estàvem començant a aconseguir-ho s’han retallat 53 milions d’euros acceptats per les administracions com el mínim necessari per atendre a aquestes persones amb dignitat. Val a dir que ja està comprovat que el sobrecost mínim per una família amb un fill/a amb DI ratlla els 20.000€ anuals; no es tracta només de la pèrdua de llocs de treball sinó que s’estan vulnerant drets humans sense cap consideració. S’ha traspassat la ratlla vermella del que hauríem de considerar ètica i moralment acceptable”.
La Montse és la mare d’en Pau, un noi de Llagostera amb discapacitat intel·lectual i que també s’ha vist afectat per aquestes retallades. Actualment en Pau ha començat a fer pràctiques a l’IES Narcís Xifra de Girona un dia a la setmana. A en Pau li fa molta il·lusió treballar ‘com tothom’ i anar a viure amb la seva novia quan puguin. Ara també està aprenent a cuinar per anar a viure en un pis amb 3 companys més, els pares no viuran sempre, i gràcies a les classes d’informàtica ja sap respondre correus electrònics.
Però tot plegat es pot convertir en una mera il·lusió. De moment no té ni feina.
Publicat a Notícies
Etiquetat com
Sigues el primer a comentar!
Llegir més ...
Dimecres, 22 Maig 2013 13:24
'Tallerets d'estiu' de La Botigueta
La Botigueta organitza pels propers mesos els Tallerets d’estiu. Els tallerets es realitzaran del 17 de juny fins al 13 de setembre i es crearan coses útils i divertides, els infants descobriran noves habilitats per donar una segona vida a alguns objectes. També s’ensenyarà a customitzar sabates, crear complements, decorar l’habitació o reutilitzar samarretes. . Els Tallerets es faran de dilluns a divendres, de 17h a 20h. Hi poden participar nens i nenes de 5 fins a 12 anys i el preu és de 55€ per quinzena.
Per més informació i inscripcions cal adreçar-se a La Botigueta i hi ha temps fins al 31 de Maig. Podeu consultar el cartell al fitxer adjunt més avall.
Publicat a Notícies
Etiquetat com
Sigues el primer a comentar!
Llegir més ...
Diumenge, 19 Maig 2013 05:27
Nit de dissabte amb molt èxit al polivalent llagosterenc
El polivalent llagosterenc s'ha tornat a omplir de gom a gom a la segona nit de festa major. La Banda del Coche Rojo i la Orquestra de Mitjanit han fet les delícies dels assistents amb la nit de versions. La festa s'acabarà d'aquí pocs minuts amb el ball del xiri-miri.
Publicat a Festes
Etiquetat com
Sigues el primer a comentar!
Llegir més ...
Dissabte, 18 Maig 2013 04:37
Èxit de públic en la primera nit de Festa Major
Ple absolut en la nit de divendres al polivalent llagosterenc. El concert d’Amelie ha començat puntualment a les 12h de la nit i les adolescents més fans, que feia estona que feien cua per entrar, han corregut per ocupar els primers llocs davant l’escenari. Després d’hora i quart de concert ha estat el torn de Brams que ha mantingut la festa amb un to reivindicatiu. Finalment el grup lleidatà Pastorets Rock ha tancat l’exitosa nit a ritme de versions de cançons tradicionals.
Publicat a Festes
Etiquetat com
Sigues el primer a comentar!
Llegir més ...
Divendres, 17 Maig 2013 00:03
Mega Carpa Dance de Festa Major
Un any més la Mega Carpa Dance acompanyarà les nits de Festa Major. Aquest divendres 17 hi haurà Opening Carpa amb Festa Dance Remember amb DJ Okam. Dissabte 18, Nit Calenta, amb DJ Max Cortés i les seves Erotic Girls. Diumenge serà el torn de DJ Luxury i DJ Fauster amb la Deluxe Night 3.0. El Fi de Festa serà dilluns amb DJ Okam.
A més, cada dia la Mega Carpa Dance servirà sopars a partir de les 20h.
Publicat a Notícies
Etiquetat com
Sigues el primer a comentar!
Llegir més ...
Dijous, 16 Maig 2013 23:51
Comença la Festa Major amb el concurs d'engalanament de carrers i el ball de la gent gran
El carrer Àngel Guimerà ha estat el guanyador del Concurs d'Engalanament de Carrers de Festa Major. El Carrer Constància, que enguany celebrava el 20è aniversari d'adornar el carrer, s'ha endut el segon premi. El jurat ha estat format per membres de la Comissió de Festes. Els premis s'han lliurat durant la mitja part del ball de la Gent Gran amb el conjunt Gran Premier a l'Edifici Polivalent. L'alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria, ha volgut fer un recordatori a la figura de Pepe Fernández que ha mort avui a l'edat de 70 anys.
Publicat a Festes
Etiquetat com
Sigues el primer a comentar!
Llegir més ...
Dilluns, 13 Maig 2013 10:27
Els candidats a hereus i pubilles es presenten
Enguany els candidats i candidates a hereus i pubilles es troben immersos en períodes d’exàmens i és per aquest motiu que no hem pogut realitzar el vídeo de presentació. No obstant això, els candidats i candidates ens han explicat qui són i què fan. Ho podeu llegir al fitxer adjunt més avall.
Recordeu que es pot votar per l’hereu i la pubilla fins el proper dijous 16 de maig des d’aquí.
Publicat a Notícies
Etiquetat com
Sigues el primer a comentar!
Llegir més ...
Dilluns, 13 Maig 2013 09:07
Cap de setmana de Trial a Llagostera
Una cinquantena de motos de trial i pilots han participat aquest cap de setmana al Trial Tour Open & Classic 2013 organitzat per “D Trail Costabrava i Els Cremats Motor Club Esportiu. El dissabte es va realitzar la prova en Trial Open Modernes i diumenge en Trial de Clàssiques. Ambdós campionats tenien quatre nivells: Iniciació, Groc, Verd i Blau, en funció de la dificultat.
Els guanyadors de la prova del Trial Open Modernes van ser Albert Gil (iniciació), Amadeo Fores (Groc), Carlos Garcia (Verd) i Eduard Planas (Blau). Pel que fa al Trial de Clàssiques els guanyadors van ser Nil Comas (iniciació), Enrique Verdaguer (Groc), Isidre Blanch (Verd) i Jaume Mora (Blau).
Publicat a Esports
Etiquetat com
Sigues el primer a comentar!
Llegir més ...
Dilluns, 13 Maig 2013 08:49
Èxit d'assistència al 33è Aplec de Panedes
Aquest diumenge s’ha celebrat el 33è Aplec de Panedes organitzat pel G.E. Bell Matí. El bon temps va permetre que centenars de persones pugessin fins a Panedes i gaudissin de les activitats que s’havien preparat durant el dia com la missa solemne o el ja tradicional torneig mundial de llançament de rabassa, que enguany se’n celebrava la 7a edició. També es va jugar als jocs de sempre, com el de trencar l’olla.
Al migdia es va fer l’arrossada i a la tarda la festa va continuar amb les sardanes a càrrec de La Principal de l'Escala, el lliurament de premis del concurs de flors i la gran rifa.
Publicat a Festes
Etiquetat com
Sigues el primer a comentar!
Llegir més ...
Divendres, 10 Maig 2013 10:00
44è Concurs de Dibuix Infantil de Festa Major
Un any més, el Grup Excursionista Bell Matí organitzarà per la Festa Major el Concurs de Dibuix Infantil. Enguany el concurs arriba a la 44a edició i es celebrarà el dissabte 18 de maig a les 16h a la Plaça Catalunya.
Hi haurà cinc categories: 5, 6, 7 a 8, 9 a 11 i de 12 a 14 anys. Els dibuixos es faran amb els colors que es donaran en el moment de fer la inscripció i es lliuraran sense signar. Els que no reuneixin aquestes condicions quedaran desqualificats. L’hora límit per entregar els dibuixos serà les 18h. Els dibuixos s’exposaran al Local Social de ‘La Caixa’ els dies de Festa Major i els premis es lliuraran al mateix local el diumenge 19 de maig a les 12:30h.
Publicat a Agenda
Etiquetat com
Sigues el primer a comentar!
Llegir més ...
Inici
Anterior
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
Següent
Final
Pàgina 8 de 16
Mapa Web
Notícies
Portada
ACTIVITATs
Música
Teatre
Festes
Esports
Fútbol
Bàsquet
Handbol
Patinatge
ALTRes
Fets i Gent
Meteorologia
Agenda
Memòries
Canal Ajuntament
ELPOLLTV
Portada
Avís Legal
Condicions d'Ús
Anuncia't
FAQ
Crèdits
Contacte amb nosaltres
Top
Skip to content
Copyright © 2021 ELPOLLTV. Tots els drets reservats. Designed by JoomlArt.com. Joomla! és programari lliure, alliberat sota la GNU General Public License. | 0.623701 | curate | {"ca": 0.9028763990853291, "es": 0.039956673486580815, "en": 0.04248405343603322, "fr": 0.0008424599831508003, "de": 0.0043326513419184014, "sk": 0.0012035142616440004, "sv": 0.0021663256709592007, "pt": 0.0009628114093152004, "da": 0.0008424599831508003, "it": 0.0030087856541100013, "pl": 0.0009628114093152004, "ja": 0.00036105427849320016} | http://www.elpolltv.cat/index.php?option=com_k2&view=itemlist&task=user&id=45:s%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BDlviacomas&Itemid=650&limitstart=70 |
mc4_ca_20230418_1_249616 | Presenten una lentilla per a hipermetrops que es porta de nit i permet veure-hi bé de dia - CCMA
Presenten una lentilla per a hipermetrops que es porta de nit i permet veure-hi bé de dia
La Universitat Politècnica de Catalunya ha presentat una lentilla per a les persones amb hipermetropia que només cal portar-la de nit i que permet veure-hi bé durant el dia. La nova lentilla corregeix la hipermetropia fins a les 3,5 diòptries. Cal portar-la posada vuit hores a la nit i és una alternativa a la cirurgia, segons el seu creador, de l'Escola Universitària d'Òptica de Terrassa, Jaume Pauné.
08/04/2010 - 11.48 Actualitzat 09/04/2010 - 07.38
"Obrim una nova via a les persones perquè puguin estar durant el dia sense ulleres ni lents de contacte i perquè no hagin de passar per un quiròfan. Aquesta lentilla és una opció molt útil especialment per a les persones amb una hipermetropia baixa, perquè amb una hipermetropia d'1, 1,5 o 2 diòptries probablement no t'operaràs", ha explicat el seu creador.
Aquest tipus de lentilla, que és al mercat des de fa tres setmanes, costa 1.400 euros a banda de 400 euros anuals per revisar-les.
Fins ara aquesta lent de contacte l'han provat amb èxit una dotzena de persones.
Dormir amb lentilles per corregir la hipermetropia | 0.818155 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ccma.cat/324/presenten-una-lentilla-per-a-hipermetrops-que-es-porta-de-nit-i-permet-veure-hi-be-de-dia/noticia/611545/ |
cawac_ca_20200528_12_34355 | Fitxa de la Conferència
Pere Martínez Serra, investigador de l'Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) al Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona
Dia
13/11/2006
Hora
19:30
Resum
La vida a la Terra té una història de més de 3.000 milions d'anys. La major part d'aquest temps va ser dominada pels animals unicel•lulars, i no va ser fins fa poc menys de 1.000 milions d'anys que els primers animals multicel•lulars van aparèixer, al mar. Els biòlegs del desenvolupament hem descobert, ja fa temps, que els animals poden canviar de forma, per exemple, quan es modifica la seva constitució genètica. Per això avui sabem que els animals evolucionen perquè els seus gens (o la seva activitat) canvien amb el temps. Dit d'una forma molt simplificada: si modifiquem un gen en un individu (per mutació), el desenvolupament dels seus fills es pot veure afectat, donant lloc (si la mutació es conserva) a un canvi de forma que ens porti, alhora, a la generació d'una nova espècie. Avui en dia hem après molt sobre els mecanismes moleculars que controlen el desenvolupament dels individus de moltes espècies. Coneixem molts dels gens que controlen la formació d'òrgans, membres i estructures del cos. Tot això ens permet, per primera vegada a la història, intuir com un animal es podria transformar en un altre i, per tant, ens permet reconstruir la història dels éssers vius amb cert detall. | 0.787541 | curate | {"ca": 0.9807005003573981, "id": 0.002144388849177984, "pt": 0.010007147962830594, "ja": 0.0035739814152966403, "en": 0.0035739814152966403} | http://www.sgr.urv.cat/cgi-bin/apl_sgr/setmanaciencia/fitxaconferencia.cgi?id=14 |
oscar-2301_ca_20230418_5_198972 | El Consell d’Alcaldes, celebrat a la Pobla de Lillet, va comptar amb la presència del president de l’Associació Catalana de…
Llegeix notícia
El Consell Comarcal presenta la memòria del 2018
28/03/2019
La memòria vol ser un resum dels resultats més destacats de cadascuna de les àrees de l’entitat, la seva activitat…
Llegeix notícia
Climent Forner rebrà el Premi d’Honor de Cultura del Berguedà
27/03/2019
El jurat dels Premis de Cultura del Berguedà ha nomenat a Climent Forner com a Premi d’Honor de Cultura del…
Llegeix notícia
El Consell Comarcal del Berguedà ha iniciat una formació en oficis per a joves en situació vulnerable
27/03/2019
L’activitat s’emmarca en el projecte Vivències, el qual té una durada anual i té el suport econòmic dels ajuntaments de…
Llegeix notícia
El Consell Comarcal treballa per la inserció laboral
21/03/2019
El SIOAS (Servei Integral d’Orientació, Acompanyament i Suport a la inserció laboral) ha acompanyat 22 persones. Les persones participants del…
Llegeix notícia
Un país de petits municipis
20/03/2019
A principis d’aquesta legislatura, en un Consell d’Alcaldes a Puig-Reig, el Conseller de Territori i Sostenibilitat, per explicar-nos la distribució…
Llegeix notícia
L’acte de lliurament dels Premis de Cultura del Berguedà serà a Santa Maria de Serrateix
19/03/2019
Es poden presentar candidatures fins el divendres 22 de març i el dissabte 30 se sabran els guanyadors. El monestir…
Llegeix notícia
El Consell Comarcal acompanya en el procés per convalidar experiència laboral en estudis reglats
15/03/2019
El període per presentar la sol·licitud de preinscripció és del 15 al 24 de març de 2019. Moltes persones han adquirit competències professionals en…
Llegeix notícia
El Berguedà se suma a la celebració del 15 de març, Dia Mundial del Consumidor
14/03/2019
Enguany, es vol incidir en la necessitat de facilitar als consumidors tota la informació sobre la composició dels productes alimentaris…
Llegeix notícia
El Consell Comarcal del Berguedà promou la igualtat de gènere en l’esport
13/03/2019
Diumenge 17 de març, es podran podran practicar diversos esports a la zona esportiva Toni Sabata (Berga). El projecte “Esport:…
Llegeix notícia
El ple del Consell aprova la prova pilot en pressupostos participatius
08/03/2019
“Participem per Educar. I tu què hi dius?” està emmarcat en l’estratègia de participació i govern obert. S’adreçaran directament a les associacions…
Llegeix notícia
El Consell Comarcal organitza la Taula del Berguedà sobre el projecte olímpic Pirineus-Barcelona
07/03/2019
Una trentena d’agents politics, econòmics i esportius es reuneixen a Guardiola de Berguedà amb l’objectiu de consensuar línies d’acció, de…
Llegeix notícia
12
Contacta amb nosaltres
Adreça:
C/ Barcelona, 49, 3r - 08600 Berga (Barcelona)
Horari d'atenció:
Dll-dv de 8:00h a 15:00h
Telèfon:
93 821 35 53
Correu electrònic:
[email protected]
Whatsapp Facebook Twitter Instagram YouTube Mail
Últimes notícies
L’Oficina Jove del Consell Comarcal atén 2.364 consultes relacionades amb les beques per a estudis postobligatoris 2022-2023
07/12/2022
El Consell Comarcal contracta a 22 persones en situació d’atur durant l’any 2022
05/12/2022
Comencen els treballs per condicionar dues zones d’aparcament de vehicles a l’embassament de la Baells
30/11/2022
© Consell Comarcal del Berguedà - 2022
Política de privacitat - Avís Legal - Registre d'Activitats de Tractament - Mapa web - Contacteu amb nosaltres - Accessibilitat - Amb la col.laboració del SOC - FEDER | 0.614513 | curate | {"ca": 0.9085348092047771, "it": 0.035828721235071366, "fr": 0.015147101660355374, "en": 0.02738129915525779, "es": 0.003495484998543548, "pt": 0.0066996795805418004, "ja": 0.0029129041654529565} | https://www.bergueda.cat/2019/03/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_483895 | La pregunta és prou senzilla, em sembla que no cal fer cap aclariment.Per si no sabeu lo que són els emboscats, o en voleu saber més:https://www.youtube.com/watch?v=k7NKybWaIm0
Tot i no tenir una relació directa amb el post, aprofito per penjar una informació sobre uns catalans anarquistes que podrien haver canviat la història a terres canàries:http://localmundial.blogspot.com.es/2016/02/el-primer-atemptat-contra-franco.html | 0.688633 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_198594 | La natura ECO_VITA és vida - Noticia detall - lifetritomontseny.eu
La natura ECO_VITA és vida
30/04/2018 09:39 h.
Parlem del tritó del Montseny a la fira mediambienal ECO_VITA, celebrada a Riells i Viabrea. Enguany, l'aigua n'és la protagonista.
Els dies 28 i 29 d'abril es va celebrar la fira medioambiental del Montseny a Riells i Viabrea. Amb el nom "La natura ECO_VITA és vida" aquesta fira va oferir un seguit d'activitats per al públic familiar. L'objectiu principal era el d'involucrar les poblacions d'aquesta àrea geogràfica al municipi de Riells i Viabrea. Aquest any la fira ha posat el focus en la problemàtica de l'aigua, sempre amb el segell de qualitat del Montseny.
A més de productes de proximitat relacionats amb l'alimentació, herbes remeires, cosmètica natural, mobiliari elaborat amb fustes locals, etc. es va mostrar un seguit de paredetes relacionades amb l'aigua, on es conscienciava de la necessitat d'estalviar aquest recurs natural tan valuós.
Entre totes les activitats que es van dur a terme aquest cap de setmana en Fèlix Amat, l'herpetòleg especialista en el tritó del Montseny, va fer una presentació de l'espècie. Amb el títol "Rieres del Montseny i el canvi climàtic: el cas del tritó del Montseny i el cranc de riu actòcton" va exposar els seus coneixements sobre aquest tema. | 0.759407 | curate | {"ca": 0.8852963818321786, "fr": 0.04387990762124711, "es": 0.07082371054657428} | http://lifetritomontseny.eu/en/-/eco_vita |
mc4_ca_20230418_17_152359 | El TSJC rebutja que Ortega pugui començar a complir la seva inhabilitació abans que es pronunciés el Suprem ! ACN ! directe!cat
Dilluns, 19 de juny de 2017 16:56 h
El TSJC rebutja que Ortega pugui començar a complir la seva inhabilitació abans que es pronunciés el Suprem
L'alt tribunal català argumenta que la petició no es pot estimar mentre el recurs es manté "latent"
ACN Barcelona.-El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat la petició de l'exconsellera de Governació i exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, per començar a complir per endavant la pena d'un any i mig d'inhabilitació pel procés participatiu del 9-N sense esperar que el Tribunal Suprem resolgués el recurs. Segons l'alt tribunal català, aquesta demanda no es pot estimar mentre el recurs es manté "latent" i no hi ha sentència ferma, i a més, no interfereix amb la llei electoral. Ortega va sol·licitar fa unes setmanes que la condemna comencés a transcórrer perquè en realitat ja s'estava executant i que, si es confirmava la pena, aquesta seria molt més llarga perquè se sumaria "a la inhabilitació efectiva", des que el TSJC va emetre la seva sentència.
Per la seva banda, els advocats de l'expresident de la Generalitat Artur Mas i de l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau van renunciar a fer aquesta petició al Tribunal Suprem. | 0.843665 | curate | {"ca": 0.9962092494313874, "fr": 0.0037907505686125853} | http://www.directe.cat/acn/757271/el-tsjc-rebutja-que-ortega-pugui-comencar-a-complir-la-seva-inhabilitacio-abans-que-es-pro |
mc4_ca_20230418_13_640614 | El mag Banachek actua a La Seca Espai Brossa | Barcelona Cultura
El mag Banachek actua a La Seca Espai Brossa
El dia 23 de setembre, a les 20:30 h, aquest mestre nord-americà del mentalisme aterra a Barcelona per mostrar els seus jocs impossibles
El mag Banachek, un dels mestres del mentalisme als Estats Units, aterra a La Seca Espai Brossa per presentar el seu particular espectacle. Mentalista sol·licitat arreu del món, Banacheck és ni més ni menys que el consultor directe del músic i també il·lusionista Criss Angel. També ha escrit llibres sobre el món del mentalisme i ha aparegut a programes televisius com CNN Live o Mindfreak.
Capaç de crear coses impossibles, els trucs de Banachek han deixat amb un pam de nas a públic de nombroses parts del món. La seva capacitat de crear espectacles insòlits fins i tot va aconseguir enganyar un grup de científics, que van arribar a creure’s que el mag posseïa “poders físics”.
L’espectacle forma part del cicle Dimarts màgic. Durant un dimarts de cada mes, els millors mags i il·lusionistes del globus passen per La Seca Espai Brossa a fer una funció única.
L’espectacle de Banachek es pot veure en una única funció, el 23 de setembre a les 20:30 h a La Seca Espai Brossa. El preu de l’entrada general és de 12 €. Per a més informació, consulteu el següent enllaç. | 0.800053 | curate | {"ca": 1.0} | http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/el-mag-banachek-actua-la-seca-espai-brossa |
mc4_ca_20230418_12_129323 | Música que amansa les Matemàtiques:
Fa un any que vaig començar aquesta aventura de Matifutbol. Dotze intensos mesos des que va nèixer aquest projecte de conjugar diversos aspectes de les matemàtiques i de la lògica amb el món del futbol.
Ha sigut un camí difícil però il·lusionant. Vaig començar-ho des de zero, aprenent programació de pàgines web i refrescant els meus ja oblidats coneixements de Matemàtiques. I barrejant-hi ambdòs ingredients, amb una mica d'imaginació, van anar surgint les distintes históries que podeu veure a Matifutbol.
En tot aquest temps he pretengut, amb els meus passatemps, aportar un petit gra de sorra al món de la docència, amb un recurs educatiu, lúdic i divertit, que fos atractiu pels estudiants de matemàtiques. Espero haver-me acostat a aconseguir-lo.
Durant aquests dotze mesos, he rebut nombroses mostres d'afecte i recolzament a la meva feina, que compensen en part les hores de treball dedicades a la pàgina, robades a l'escàs temps d'oci del que disposo per a mi i per a la meva família.
Avui és molt difícil aconseguir 25.000 visitants per una pàgina de matemàtiques. En un sol dia, hom pot escriure un article sobre actualitat, moda, famosos, acudits, o sobre qualsevol ocurrència mundana, i obté aquests mateixos visitants en només unes hores. Però les matemàtiques són un tema al qual els visitants són molt difícils d'aconseguir, i més encara els 'm'agrada' o les comparticions.
Per això, des d'aquí vull donar les gràcies a tots aquells que es van apropar en algún moment a la meva pàgina (bé per invitació, bé per que buscaven recursos sobre matemàtiques, o bé per simple casualitat), a tots els que van passar una estona agradable amb la seva lectura, a tots els què els va agradar i la van compartir amb els seus amics, i a aquells que es van interessar amb el tema exposat i van proposar noves formes de resoldre'l, o inclús van corregir alguns aspectos als quals em vaig equivocar.
A més, en aquest viatge he conegut moltes persones embarcades en feines anàlogues, entre els que us trobéu alguns dels que esteu llegint aquestes línies, i als què vull enviar unes paraules d'ànim per persistir en aquesta feina.
Moltes gràcies a tots, perqué la vostra interacció fa més fácil l'empeny de seguir amb aquesta pàgina. I grácies sobre tot als meus sers més propers i volguts, la meva dona i els meus fills, per la vostra col·laboració en aquesta aventura.
Passa a la SEGONA PART per a veure totes les históries fins avui.
Aquestes són les històries publicades fins ara:
Difusió de Matifutbol: | 0.874292 | curate | {"ca": 0.9841521394611727, "pt": 0.01584786053882726} | http://www.matifutbol.com/ca/gracies.html |
mc4_ca_20230418_5_208757 | concurs universitat formació ocupacional participar estranger emprenedoria treball L'Hospitalet de Llobregat Idiomes habitatge Santa Coloma de Gramenet feina ofertes de treball casal formació estudiants recerca Badalona solidaritat cultura cooperació tallers mobilitat europea Voluntariat a l'estranger voluntariat art Treballar a l'estranger europa cursos estiu trobar feina lloguer premis educació ajuts beques Estudiar a l'estranger pràctiques pràctiques a l'estranger ofertes de treball a l'estranger
Oferta de treball a l'estranger oferta laboral estranger taller cooperació Laboral Formació ocupacional Voluntariat Formació ofertes laborals aquí oferta de feina tallers oferta treball concurs Beques estranger oferta de treball ofertes de feina Europa joves SVE | 0 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.barcelonesjove.net/info/agenda?tid=Any&hs_form_build_id=hs_form_487d33f7a6d5e0cebb5560e2a0a32012&d2%5Bvalue%5D%5Bdate%5D= |
naciodigital_ca_20220331_0_534770 | Bosch, en l'acte d'aquest vespre a Arenys de Mar. Foto: Q.S./ND
L'edifici Calisay fa olor de bota de roure; de fusta envellida a cop de feina i de la destil·lació del licor mític d'Arenys de Mar. Els alcaloides que, com fantasmes d'una època d'esplendor passada, voleien per l'edifici de la Riera més carismàtica del Maresme i del país, han excitat les feromones del comandant en cap de la Triple Aliança Independentista. Davant unes 150 persones, Alfred Bosch, ha dirigit les seves soflames als votants sobiranistes de CiU que estan disposats a votar amb certa recança al seu candidat, Josep Antoni Duran i Lleida.
Bosch ha criticat els tres pactes que en aquesta campanya ha exposat el cap de files de la federació nacionalista. "El pacte fiscal que encara no ha explicat; el pacte per un govern de concentració nacional i el pacte del Majestic amb el PP", ha detallat. Per a Bosch, l'explicació de tot aquest catàleg pactista és "l'obsessió de Duran per pactar amb el PP". De fet, ha demanat a Duran que "es concentri i s'obsessioni en el que cal, en el país".
El PSC també ha rebut. Si fins ara els actes electorals carregaven amb certa desimboltura contra el PSC, aquest vespre ha pujat de to. Bosch ha acusat els socialistes "d'haver arruïnat el país, passant de llarg de la crisi i xiulant tot repartint xecs".
I perquè no sigui dit, també hi ha hagut bastonada per la casa reial espanyola. De fet, Bosch ha fet una crítica republicana una mica kumba, sense sang ni posar gaire el dit a l'ull. “Per què han de tenir privilegis certa gent, com els acompanyats de corona i estan sota sospita de negocis?”, ha preguntat Bosch. Si Urdangarín no dorm tranquil, no serà pas per culpa de Bosch. | 1 | perfect | {"ca": 0.9922572960095295, "tr": 0.007742703990470518} | https://www.naciodigital.cat/noticia/36940/bosch-veu-duran-obsessionat-pactar-amb-pp |
racoforumsanon_ca_20220809_2_808796 | https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-jordi-graupera-lideratges-superbs/
Dieu al llibre: ‘Com més fràgil és una comunitat, més necessitat té de censurar els caràcters forts.’—Els caràcters forts davant situacions adverses, i les probabilitats en contra, decideixen de tirar endavant. I això és perillós en una comunitat fràgil, perquè un error és molt més costós que en una de forta. I per tant cal controlar els caràcters forts perquè no indueixin a errors fatals. A les comunitats fràgils que pengen d’un fil, el cost de tallar el fil és molt alt, i hi ha una necessitat de mantenir els caràcters forts a ratlla.
No ens calen líders, ens cal voluntat com a poble. Per començar, cal que la gent deixi de votar merdes autonomistes com ERC, i ens cal força com a moviment. Força significa: poder imposar la teva voluntat.Explica'm com un líder aconsegueix això.De debò, no entenc aquesta vostra necessitat imperant d'idolatrar a persones que, al cap i a la fi, son humans i en qualsevol moment la poden cagar. És com si us sapiguèssiu carents de quelcom, i voleu que aquest quelcom us el regali una força exògena, un messies.
Amb gent con tu si ens calen liders, deixa de dir rucades.
Aquest és el nivell argumental
El teu argument també es ridicul.No existeix cap organime fort sense un lider i si el lider es feble l'organisme també.
Ahà, però tu el que estàs dient és que "necessitem un líder" quan el que necessitem és molt més que això.Però que li vaig a explicar a un fan de Puigdemont. | 0.832271 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_375356 | Inici Política Esquerra Sentmenat engega la precampanya per a les eleccions nacionals
La secció local de Sentmenat d’Esquerra Republicana de Catalunya ja escalfa motors de cara a les eleccions al Parlament que se celebraran la propera tardor, amb la posada en marxa de la campanya ‘Catalunya decideix’, una proposta amb la que els republicans volen recollir l’opinió de la ciutadania sobre les propostes d’Esquerra per als propers quatre anys. A Sentmenat, Esquerra pretén enquestar unes 150 persones.
‘Catalunya decideix’ és el nom de la campanya que Esquerra ha posat en marxa per recollir les aportacions i les opinions de la ciutadania sobre diversos temes que configuraran el programa electoral dels republicans per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
La campanya, en forma d’enquesta, vol arribar a 140.000 catalans i pretén fixar les condicions d’Esquerra l’endemà de les eleccions a l’hora de negociar un nou govern.
Durant aquest mes, Esquerra Sentmenat ha realitzat una trobada amb un grup de militants i simpatitzants i amb diversos sentmenatencs a títol individual per presentar-los la campanya i convidar-los a respondre les enquestes. En total, els independentistes preveuen aconseguir la participació d’uns 150 sentmenatencs que hauran d’escollir quines propostes volen que Esquerra assumeixi en el seu programa electoral. | 0.875529 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_8_88182 | Puigcerdà destina 35.000 euros a la construcció d´un ´skatepark´
La construcció de l'equipament va ser una de les primeres demandes del Pla Local de Joventut
28.09.2013 | 08:10
Uns joves fan cabrioles amb els patins al nou ´skatepark´ de Puigcerdà emili giménez
M.S.PUIGCERDÀ L'Ajuntament de Puigcerdà ha satisfet una de les primeres demandes que li van fer els joves de la vila en l'elaboració del Pla de Joventut i ha construït un skatepark a la zona esportiva. El nou equipament, que s'ha inaugurat aquesta setmana, ha suposat una inversió de 35.000 euros. L'skatepark s'ha construït al costat de les instal·lacions del Club Poliesportiu Puigcerdà, de manera que completa l'oferta de natació, bàsquet, hoquei, tennis, gimnàs i altres modalitats esportives que es poden practicar a la zona. Segons ha explicat l'alcalde, Albert Piñeira, el nou equipament "és fruit del Pla de Joventut, un procés participatiu endegat fa uns mesos durant el qual l'Ajuntament va organitzar diverses trobades i reunions de treball amb el jovent de la vila". En aquestes trobades joves, tècnics municipals i càrrecs electes van "planificar les polítiques de joventut dels propers anys", segons ha afegit Piñeira. La voluntat de l'equip de govern de tenir un contacte directe amb els joves de la vila ha propiciat no tan sols la redacció d'aquest Pla Local de Joventut sinó que també l'execució de programes com el Joventut Mòbil, que el curs passat va permetre portar la mateixa regidoria de Joventut a l'hora del pati. D'acord amb aquest programa, tècnics municipals van reunir-se amb els joves a l'hora del pati de l'Institut Pere Borrell i de l'escola Vedruna per tal de recollir les seves inquietuds i les principals demandes de serveis, entre els quals ha sorgit la necessitat de construir aquest nou skatepark a la zona esportiva.
Les obres de la nova zona d'oci per joves així com l'adaptació dels elements antics per patinar que ja existien al costat del pavelló poliesportiu han tingut un cost total de 35.000 euros, que ha aportat el mateix consistori. L'actuació ha estat a càrrec de les empreses Park's 3.000 i Lexma Cerdanya, les quals han tingut la col·laboració de la brigada municipal i el personal del Club Poliesportiu Puigcerdà. | 0.890606 | curate | {"ca": 0.9918809201623816, "de": 0.008119079837618403} | http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2013/09/28/lajuntament-puigcerda-destina-35000-euros/245381.html |
mc4_ca_20230418_11_347258 | CUCADELLUM.ORG: La República a l’exili amplia fronteres i incomoda Espanya
Els polítics indepen-dentistes exiliats ja han trepitjat nou països europeus davant la mirada impotent de l'estat espanyol, que no s'atreveix a reactivar l'euroordre
Aneu a la notícia per veure el vídeos incorporats: https://www.vilaweb.cat/noticies/lexili-amplia-fronteres-i-incomoda-espanya/
Notícies relacionades: Duríssim discurs de l’exfiscal José Antonio Martín Pallín durant el debat a l’ONU sobre Catalunya i Espanya | 0.680232 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cucadellum.org/2018/03/la-republica-lexili-amplia-fronteres-i.html |
mc4_ca_20230418_17_294951 | Arquitectura y SostenibilidadExercicis i projectes - Arquitectura y Sostenibilidad
Ejercicios y proyectos
Presentació Metodologia Síntesi Exercicis i projectes
Màster AiS » Exercicis i projectes
Projecte de disseny bioclimàtic
Es tracta de projectar una habitatge mínim (50 m2) adaptada a l’entorn climàtic de la seva ubicació, per a estades temporals d’un investigador.
S’utilitzaran materials i tècniques constructives pròpies del lloc, intentant minimitzar l’impacte ambiental de l’edificació.
S’aplicaran els programes o softwares de simulació explicats en les classes pràctiques.
El treball contindrà la informació rellevant per a la compressió de la zona on es localitza la proposta incloent:
Resum de dades climàtiques
Gràfica de comportament de les diferents variables al llarg de l’any
Diagrama psicromètric indicant les estratègies a adoptar
Corbes de radiació solar per superfícies en diferents orientacions
Grafic de càlcul de proteccions solars
Quadre de variació de temperatures en un dia típic
Conclusions amb els criteris a adoptar
Es presentarà també la següent documentació gràfica de la proposta de disseny:
Planta d’implantació
Plantes, seccions i alçats del projecte
Gràfic d’ombres llançades a l’hivern i estiu
Gràfic de penetració solar en una habitació típica
Càlcul d’ombra de vents per al vent dominant
Exercicis pràctics de software
Es tracta d’aplicar els coneixements adquirits en el curs dels diferents programes informàtics, per a la comprovació de la resposta passiva en alguna de les obres importants del Moviment Modern.
Curs Passivhaus
Habitualment durant el mes de desembre es realitza un curs de 2-3 dies a Brussel·les, per conèixer l’Estàndard “Passivhaus” d’edificació de molt baix consum energètic, combinant sessions teòriques i visites a edificis.
Tesina Final del Primer Curs de Postgrau
Es tracta de realitzar un treball de recerca individual combinant text i imatges i d’una extensió no superior a 4.000 paraules (20 pàgines DIN A4 a una cara, a part imatges i gràfics), sobre un tema que escollirà el propi alumne, relacionat amb les matèries que s’expliquen en el primer i segon mòdul del Màster.
Proyecto Troncal del Máster
El projecte troncal és un exercici que es desenvolupa al llarg del curs. Es realitza en equips d’un màxim de 6 alumnes.
El tema monogràfic que es desenvoluparà a través dels diferents projectes troncals durant el curs és “Avançant cap a l’objectiu: Zero emissions”.
Els projectes troncals es desenvolupen amb equips multidisciplinarisd’estudiants, que escojerán entre els següents temes:
Projectes de nova planta
Projectes de rehabilitació ambiental
Projectes de mobilitat sostenible
Projectes de cooperació i responsabilitat social
Fases del projecte troncal:
1ª Fase: Disseny Passiu. Comprovació en l’avantprojecte de la resposta passiva de l’edifici utilitzant els programaris i els coneixements del Màster.
2º Fase: Instal•lacions de Servei i Aprofitament d’Energies Renovables. Sobre l’avantprojecte de la 1a. fase s’han d’incorporar totes les instal•lacions de servei i requeriments del CTE de l’edificació, així com l’aprofitament actiu de les energies renovables.
3ª Fase: Domòtica. Sobre l’avantprojecte de la 2a. fase s’hauran d’incorporar tots els sistemes de control i regulació domòtics.
Finalment, al taller de projectes del Mòdul D es dissenyarà el projecte definitiu, a partir de la revisió de tot el treball realitzat anteriorment. | 0.774094 | curate | {"es": 0.08417308832246592, "ca": 0.8947836395969176, "fr": 0.016597510373443983, "de": 0.004445761707172495} | http://arquitecturaysostenibilidad.com/ca/formacion/master/ejercicios-y-proyectos/ |
oscar-2201_ca_20230904_8_16710 | Pel que fa al terme "personalitat", quina de les següents és falsa? El seu orígen etimològic més lògic és "prosopón", que en grec significa "máscara" En psicologia de la personalitat tractem el terme "personalitat" des d'un punt de vista sistemàtic Segons Pervin, quan definim "personalitat" el que estem fent en realitat és limitar el seu camp d'estudi "Personalitat" és un terme multiconceptual.
Segons Bermúdez, quin dels següents passos a l'hora d'establir un marc de referència conecptual per a la psicologia de la personalitat és el primer? Estudiar i analitzar les diverses definicions per esclarir la idea. Segons les concomitàncies, cal establir categoríes de definició que permetir ordenar-les bé. Cal aïllar els aspectes comuns a totes les definicions. Cal fer un estudi longitudinal per a cada tret o característica de la personalitat.
Quina de les següents idees no inclou la definició de "personalitat" per a Carver i Sheier? Estabilitat temporal Consistència Causalitat interna Diferenciació personal.
Qui va ser el creador de les cinc grans categoríes en les que podem classificar les definicions de personalitat? Eysenck Allport Bermudez Gray.
"La personalitat és el conjunt organitzat d'elements, relacionats entre si, que donden lloc a una personalitat i que estan organitzats de manera jeràrquica". Aquesta definició pertany al grup de... Definicions omnibus o additives Definicions configuracionals Definicions jeràrquiques Definicions en "tèrminos de ajuste".
"La personalitat és el conjunt organitzat d'elements, relacionats entre si, que donden lloc a una personalitat i que estan organitzats de manera jeràrquica". Quin dels següents autors NO podria haver donat aquesta definició de "personalitat"? Allport Eysenck Cattel i Kline Murray i Kluchkon.
L'element més alt de la jerarquia dins de la personalitat, i que fa que la personalitat tingui un aspecte més motivacional es diu... Factor G Rector El model PEN Factor decisiu.
L'element rector de la personalitat ha anat variant segons els autors i les teories durant l'història. Quina de les següents relacions és falsa? Eysenck deia que el rector és el nivell d'arousal cortical Rogers deia que el rector és la necessitat d'autorealització Freud deia que el rector son els complexos inconscients, com les pulsions. Allport deia que el rector és la motivació intrínseca de la persona.
"La personalitat és determinant en l'adaptació de l'individu al medi" és una definició del tipus... Omnibus Configuracional De diferenciació En términos de ajuste.
Els trastorns de la conducta desadaptativa apareixen amb les definicions de tipus... Omnibus Configuracionals De diferenciació En términos de ajuste.
La definició que dona Brody per a personalitat entra dins del grup de definicions... Omnibus Configuracionals Jeràrquiques De diferenciació.
Quin dels següents aspectes de la personalitat és comú en totes les definicions segons Carver i Scheier? Es manifesta en patrons Té una estabilitat Té una consistència Mostra internalitat.
Quin dels següents aspectes de la personalitat és comú en totes les definicions segons Hampson? És un procés És una força causal Es mostra de vàries maneres Tracta les diferències individuals.
"El temperament són els fenòmens característics de la naturalesa emocional d'un individu" és una definició donada per... Eysenck Allport Gray Bermudez.
Quina de les següents premises sobre el temperament i el caràcter és falsa? Origen etimològic: caràcter significa "marca o senyal", mentre que temperament significa "barreja o estat". Metodologia: l'estudi del temperament segueix una metodologia idiogràfica, mentre que l'estudi del caràcter segueix una de nomotètica. Referents actuals: en l'estudi del caràcter trobem a Allport, mentre que en l'estudi del temeperament trobem a Eysenck. Bases teòriques: l'estudi del temperament es basa en bases biològiques o innates, mentre que l'estudi del caràcter té una base moral o adquirida.
Quin dels següents NO és un objectiu de l'estudi de la personalitat segons Levi? Descriure la persona Determinar quan les característiques canvien o es mantenen. Explicar com ha arribat a ser qui és i les característiques de l'individu Buscar, entendre i predir com i quan s'adquereixen certs patrons de comportament.
L'estudi científic de la personalitat ha d'incloure... Explicació, predicció i control de la conducta Explicació, assentament de bases i predicció de la conducta Explicació, experimentació i predicció de la conducta Autoinforme, estudi correlacional i assentament de bases teòriques.
Quina de les següents afirmacions sobre la personalitat és falsa segons Zumlabe? No és directament observable És una disciplina monodisciplinar Pretén donar una imatge unitària de la persona Totes son correctes.
La idea de l'arkhé o ordre que goberna l'univers va ser primerament descrita per... Heràclit Homer Els filòsofs jònics Aristòtil.
L'ànima com a combinació de coneixement i raó és una idea original de... Plató Heràclit Homer Els filòsofs jònics.
L'anima com a part del mon espiritual i per tant no subjecta a les lleis universals és una idea original de... Heràclit Homer Els pitagòrics Les filòsofs jònics.
Els dos nivells d'Aristòtil pels que passa el coneixement son: Sensació i pensament Sensació i percepció Temperament i pensament Sensació i decisió.
La raó com a element hedonista és una idea de... Aristòtil Descartes Heràclit Homer.
L'autor de "sobre les sensacions i caràcters" és... Heràclit Homer Teofrast Descartes.
La teoria humoral és de... Els filòsofs jònics Heràclit Hipòcrates Aristótil.
L'aportació de Galé a la teoria humoral va ser... Diferenciar entre humors freds/calents i secs/humits Descriure cada tipus de humor amb un temperament (per exemple, sang-sanguini) Dir que la salut és l'equilibri entre humors Galé parlava d'una altra cosa, no té res a veure amb la teoria humoral.
Segons la teoria humoral, un excés de bilis negra es relaciona amb un temperament... Optimista Melancòlic Sanguini Apàtic.
La nota predominant de l'element "aigua" en la teoria humoral és... Optimisme Ira Tristesa Apatía.
Quin dels següents adjectius NO fa referència a un temperament colèric: Solidesa Violent Irritable Els tres en formen part del temperament colèric.
Una persona amb entusiasme, color pujat i alegria, segons la teoria humoral, té un temperament de propietats... Sec/Fred Sec/Calent Humit/Fred Humit/Calent.
La lentitut és una característica dels temperaments relacionats amb l'element Aigua Terra Foc Aire.
Per a St Tomas d'Aquino, les pasions son... Les motivacions individuals envers dur a terme una conducta Les reaccions físiques envers els fets agradables o desagradables Les reaccions psiològiques envers els fets agradables o desagradables Les reaccions, físiques i psicològiques, envers els fets agradables o desagradables.
Quins dos elements formen la ment segons la teoria de Descartes? Pensament i volició Sensació i pensament Sensació i volició Pensament i decisió.
Quina de les següents NO és una de les sis pasions bàsiques de Descartes? Desig Admiració Odi Apatía.
Quina de les següents NO és una de les sis pasions bàsiques de Descartes? Amor Tristesa Alegria Repulsió.
Quina de les següents frases NO correspón a l'autor anomenat? Hobbes: "tot allò humà és explicable per la ciència" Locke: "tot ve de l'aprenentatge" Hume: "l'home busca tot tipus de sensacions" Totes son correctes.
Els sis temperments proposats per Cabanis son... Sanguini, biliós, pituitós, melancòlic, nerviós i muscular. Sanguini, biliós, pituitós, melancòlic, colèric i muscular. Sanguini, biliós, humoral, melancòlic, colèric i muscular. Sanguini, biliar, humoral, melancòlic, colèric i muscular.
Les dos característiques bàsiques que afecten a la realitat afectiva de les persones, segons Wundt, son... Velocitat de resposta i força de les emocions Velocitat de resposta i intensitat de resposta Intensitat de resposta i velocitat de les emocions Velocitat de les emocions i velocitat de resposta.
La velocitat de resposta de Wundt es relaciona directament amb... La dimensió d'extraversió d'Eysenck La dimensió de neuroticisme d'Eysenck La dimensió de psicoticisme d'Eysenck. La dimensió d'ansietat de Cattell.
El neuroticisme d'Eysenck es pot relacionar directament amb... L'ansietat de Cattell La inhibició de Allport La velocitat de les emocions de Wundt La personalitat flemàtica de Hipòcrates.
Si un individu presenta emocions d'intensitat elevada i canvis ràpits en les emocions parlem d'un temperament... Colèric Melancòlic Sanguini Flemàtic.
Si un individu presenta emocions de intensitat reduïda i canvis d'emocions ràpits, parlem d'un temeprament... Sanguini Flemàtic Melancòlic Colèric.
Wundt classifica els temperaments ______ i ______ com a temperaments de canvi ràpit. Sanguini i colèric Flemàtic i colèric Colèric i melancòlic Sanguini i flemàtic.
Els temperaments lents... Són el sanguini i el flemàtic Tenen el punt de vista en el futur, més que en el present Són els que corresponen a "salut psicològica" Totes son falses.
Heyman's i Wiesma creen tres dimensions en relació a la personalitat. Quina de les següents NO pertany a la seva classificació? Activitat Funció primària vs funció secundària Emotivitat Motivació.
El model de personalitat d'Eysenck... És un model biològic-factorial S'allunya de les tres dimensions que van proposar Heyman's i Wiesma Inclou la distímia com a patología recurrent en els extrovertits Totes son falses.
Quina de les afrimacions sobre Psique es falsa? Era la major de les tres germanes Era filla del rei d'Anatòlia Afrodita la volia morta perque era una envejosa de merda La seva bellesa va fer que Eros passés de la cara de Afrodita per envejosa de merda x2.
La visió científica de la personalitat inclou que... La personalitat s'interessa per tota conducta Suposa que l'inidivud és singular i únic Totes son certes Implica característiques constants i estables.
Quina de les següents relacions és certa? Temperament = conducta cognitiva Caràcter = conducta volitiva Intelecte = conducta afectiva Totes son falses.
Una de les diferències entre caràcter i temperament és... Que el caràcter es mostra desde els primers anys de vida, mentre que el temperament només a partir de l'adultesa. Que el caràcter es centra en el propòsit de la conducta, mentre que el temperament es centra en els estils de conducta El caràcter no és modificable, mentre que el temperament sí que ho és. El caràcter és fortament influenciat pels factors biològics, mentre que el temperament volta entorn els factors ambientals.
La psicologia de la personalitat es troba entre... Psi. social i psi. diferencial Psi. diferencial, psi. clínica i psicologia social Psi. social, psi. clínica i psicobiologia Psi. social, psi. clínica, psicobiologia i psi. diferencial. | 0.754242 | curate | {"ca": 0.9614374179020454, "en": 0.0069431413023081255, "pl": 0.004597485456933758, "es": 0.02054794520547945, "sr": 0.0012197410395946707, "pt": 0.0030024394820791895, "io": 0.002251829611559392} | https://www.daypo.com/psicologia-personalitat-tema-1.html |
mc4_ca_20230418_17_537034 | Estat del Benestar, Política Catalana, Política Espanyola Afegiu comentaris
Publicat al diari PÚBLICO, 13 d’Agost de 2009
Aquest article qüestiona la percepció generalitzada en els mitjans d’informació i persuasió de major difusió a Espanya, de que les classes socials han desaparegut, havent-se transformat la nostra societat en un país de “classes mitges”. L’article senyala que les classes socials continuen existint i el seu poder diferencial s’expressa en el sistema educatiu, el qual reprodueix l’estructura social d’Espanya. | 0.768721 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.vnavarro.org/?p=3258&lang=CA |
racoforumsanon_ca_20220809_3_560202 | Bernd Schuster no vol una final de Copa basca i li plouen crítiquesPolèmiques declaracions de l'alemany a Onda Cero, en què ha criticat les aficions de l'Athletic i de la Reial Societat i s'ha mostrat contrari a la final amb públicEnric Vilalta López 07/05/2020 - 17.52 Actualitzat 07/05/2020 - 19.43 Bernd Schuster ha criticat les aficions de l'Athletic i la Reial SocietatÉs la polèmica del dia a les xarxes socials. L'exjugador del Barça i del Reial Madrid Bernd Schuster ha ferit la sensibilitat del futbol basc amb les opinions exposades ahir a l'emissora Onda Cero sobre la final de Copa. Schuster va dir que no s'havia de jugar amb públic, i fins i tot, va qüestionar que la juguessin aquests dos equips. A més, va mostrar obertament la seva poca estima a les aficions de l'Athletic Club i de la Reial Societat. En concret, es va referir a les xiulades a l'himne espanyol en les finals en què han participat aquests clubs.Les reaccions a la xarxa han estat immediates, fins i tot des de les respectives plantilles. Álex Remiro, de la Reial, i Ibai Gómez, de l'Athletic, han estat els més irònics a l'hora de respondre a Schuster.
El Schuster, si no recordo malament, ja va dir en el seu temps que anar a jugar a Bilbao era com anar a la guerra de Corea. I motius en tenia, per com li van destrossar el genoll a San Mamés. Amb la Real Sociedad no recordo que tingués cap problema.
Home, per a qualsevol jugador, especialment els més tècnics, anar a jugar a Atotxa era un problema. | 0.868622 | curate | {"ca": 0.9614082599864591, "es": 0.03859174001354096} | |
mc4_ca_20230418_16_306895 | Piròmetre - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Piròmetre òptic
Un piròmetre ,[1] també anomenat piròmetre òptic , és un dispositiu capaç de mesurar la temperatura d'una substància sense necessitat d'estar en contacte amb ella. El terme se sol aplicar a aquells instruments capaços de mesurar temperatures superiors als 600 graus Celsius. El rang de temperatura d'un piròmetre es troba entre -50 graus Celsius fins +4000 graus Celsius. Una aplicació típica és la mesura de la temperatura de metalls incandescents en molins d'acer o foneries.
És difícil establir l'inventor del piròmetre. Pieter van Musschenbroek i Josiah Wedgwood van trobar alguna cosa sobre això, que en el seu temps era anomenat piròmetre. De totes maneres aquest aparell no té punt de comparació amb els piròmetre actuals.
Principi bàsicModifica
Qualsevol objecte amb una temperatura superior als 0 kelvin emet radiació tèrmica. Aquesta radiació serà captada i avaluada pel piròmetre. Quan l'objecte de mesura té una temperatura inferior a la del piròmetre, el flux de radiació és negatiu. De totes maneres però, es pot mesurar la temperatura.
Un dels piròmetre més comuns és el piròmetre d'absorció-emissió , que s'utilitza per determinar la temperatura de gasos a partir de la mesura de la radiació emesa per una font de referència calibrada, abans i després que aquesta radiació hagi passat a través del gas i hagi estat parcialment absorbida per aquest. Ambdues mesures es fan en el mateix interval de les longituds d'ona.
Per mesurar la temperatura d'un metall incandescent, s'observa aquest a través del piròmetre, i es gira un anell per ajustar la temperatura d'un filament incandescent projectat en el camp de visió. Quan el color del filament és idèntic al del metall, es pot llegir la temperatura amb una puntuació depenent del nivell de color del filament
↑ «Piròmetre». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piròmetre
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Piròmetre&oldid=22346082»
Darrera modificació: 15 nov 2019 a les 01:16 | 0.787962 | curate | {"ca": 0.9336882865440465, "ru": 0.006776379477250726, "en": 0.00484027105517909, "pt": 0.015488867376573089, "de": 0.03920619554695063} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Pir%C3%B2metre |
macocu_ca_20230731_8_484404 | A l'enviar a l'SII les factures emeses exemptes d'IVA per inversió del subjecte passiu o no subjectes a l'impost, l'SBConta.NET no les dona per lliurades malgrat haver estat trameses correctament.
En aquests casos cal donar-les com a lliurades manualment amb les opcions especials del menú emergent. Les validacions pròpies del sistema eviten la seva duplicació. | 0.768341 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_626878 | «Pequeño gran problema»: Retorn a l'adolescència – Diari de Girona
«Pequeño gran problema»: Retorn a l'adolescència
Regina Hall torna a tenir 13 anys en aquesta comèdia fantàstica
Pep Prieto L'èxit de Big va portar la comèdia nord-americana a apostar fort per les pel·lícules amb gent adulta que es despertava petita, o de petits que es despertaven grans, o bé que intercanviava el seu cos amb una altra persona més jove, fos el fill, el veí o un infant que passava per allà. És una tendència cíclica, perquè quan semblava que estava superada, va i apareix un film que ho torna a posar de moda. Va passar amb Ponte en mi lugar, amb El somni de la meva vida o amb Un altre cop 17, pel·lícules que tenen una estructura gairebé idèntica (totes són faules morals en què els o les protagonistes aprenen a entendre qui eren, qui són i com són les persones properes, a respectar la mirada generacional i a valorar la pròpia vida, bla, bla, bla) i que només s'acaben diferenciant en el to, és a dir, en les capes d'irreverència del seu sentit de l'humor, cap d'elles, diguem-ho ja, tenen la categoria de Big, que no para de guanyar solvència amb el pas del temps perquè el seu estil tragicòmic l'ha allunyat sempre de l'operació comercial a l'ús. Ara el subgènere torna a agafar força amb Pequeño gran problema, que aposta obertament per un humor gruixut però amb la novetat d'integrar-lo en una context més feminista de l'habitual. La qual cosa és una molt bona notícia, perquè com molt bé va demostrar La boda de mi mejor amiga no està escrit enlloc que els gags eixelebrats i passats de rosca siguin patrimoni exclusiu de la mirada masculina.
La protagonista del film és Jordan Sanders, una executiva que es prepara per afrontar el repte laboral més gran de la seva vida. És coneguda pel seu caràcter difícil i perquè ha renunciat a la seva vida personal per poder triomfar en un món on els prejudiucis masclistes estan a l'ordre del dia. Però les coses es compliquen molt quan, un bon dia, es desperta dins el seu cos de quan tenia 13 anys. Amb el temps en contra, perquè la feina requereix que recuperi el seu aspecte, i amb l'ajuda de la seva assistent, l'única que la coneix prou com per creure's la transformació, Jordan haurà de descobrir per què torna a ser una adolescent i, sobretot, trobar la manera de recuperar la seva vida adulta. Dirigida per la també guionista Tina Gordon Chism, que fins ara només havia firmat la desigual Peeples, Pequeño gran problema destaca principalment per la sintonia entre les seves tres actrius protagonistes Regina Hall, Issa Rae i Marsai Martin, una habitual de la sèrie Black-ish. | 0.889915 | curate | {"ca": 1.0} | https://oci.diaridegirona.cat/cine/noticias/nws-749840-pequeno-gran-problema-retorn-ladolescencia.html |
mc4_ca_20230418_0_81718 | El País Valencià lidera la compravenda d'habitatge - Diari La Veu
El País Valencià lidera la compravenda d'habitatge
Al territori s'han realitzat 17.000 operacions entre juliol i setembre
Dimarts, 14 de novembre de 2017 12:15h
El País Valencià, tercera autonomia en operacions de compravenda de vivendes. © EP
El País Valencià va tancar el tercer trimestre del 2017 com la primera autonomia en compravenda de vivendes en termes de població, amb una taxa de 3,59 operacions per cada mil habitants. Alacant va liderar la classificació amb 4,7 operacions.
En termes generals, les 17.696 compravendes registrades de juliol a setembre al territori el situen com el quart a nivell estatal on més operacions s'han realitzat. Aquestes xifres suposen un creixement de l'1,58% respecte al trimestre anterior. La majoria d'operacions correspon a vivenda usada.
Respecte a la compravenda d'habitatges per part d'estrangers, el País Valencià ocupa el tercer lloc a nivell estatal, amb una quota del 25,3%, només superada per les Illes Balears i Canàries. Aquest percentatge duplica la mitjana de l'Estat, que se situa en el 12,8%. Per nacionalitats, els britànics, francesos, suecs, belgues, italians i romanesos són, per aquest ordre, els més interessats a adquirir una vivenda al País Valencià i al conjunt de l'Estat.
L'endeutament hipotecari dels valencians, en canvi, està per baix de la mitjana espanyola i se situa en 85.947 euros, amb un augment del 4,8% respecte al segon trimestre del 2017.
El País Valencià ha sigut el segon en inici d'execucions hipotecaries, amb 802. En l'apartat de dació en pagament, 277, el territori se situa en tercer lloc, per darrere de Catalunya i Andalusia. Aquestes tres autonomies i Múrcia copen el 75% del total de dacions en pagament a l'Estat. | 0.80493 | curate | {"ca": 0.9760956175298805, "fr": 0.021627774615822423, "en": 0.0022766078542970974} | https://www.diarilaveu.com/noticia/77813/vivenda-compravenda-paisvalencia |
mc4_ca_20230418_16_283078 | Bon dia ciència - Buenos días ciencia: 01/10/09
16 d’octubre, 2009
Viure amb diabetis
Una bona dieta i exercici, la clau
La tipus dos té més relació amb els hàbits que amb la genètica, diuen els experts
Assimilar que es té diabetis no és fàcil. Després d'un periode de dol habitual, molts dels malalts assumeixen que es pot ser diabètic i tenir una vida plena. En el cas de la diabetis tipus dos, la més freqüent, una dieta equilibrada i fer exercici regularment són la clau.
"Per mi és una condició, no una malaltia que no em deixa viure". És el testimoni d'Ana Maria Colomar, qui desde fa any i mig conviu amb la diabetis tipus dos. "La noticia la vaig rebre molt malament. Era una bona candidata [tenia sobrepès i la seva mare era diabètica], encara que vaig pensar que me'n lliuraria. Vaig estar tres mesos de dol, però després vaig assumir que tenia diabetis i tot va canviar", explica Colomar, professora universitària de 50 anys. Va contactar amb l'Associació de Diabètics de Madrid, es va posar en mans d'un endocrí i va començar a fer exercici cada dia.
Frenar l'augment de casos
"La diabetis tipus dos està més relacionada amb els hàbits que amb els gens", va dir el president de la Societat Espanyola de Medicina Interna, Pedro Conthe, durant el congrès Europeu sobre Diabetis celebrat a Viena. De fet, el nombre d'afectats creix dia a dia, algo que respòn "a l'augment de l'obesitat". Actualment en el món hi ha 246 milions de diabètics (221 milions de tipus dos), segons dades de la Federació Internacional de Diabetis. S'estima que l'any 2030 aquesta xifra s'elevi fins als 336 milions.
Per parar aquesta tendència, els experts aboguen per "canviar els estils de vida!, mantenir el pes ideal i convinar tractaments precoçment", apunta Conthe. S'estima que el 50%de diabètics desconeix patir aquesta malaltia, crònica i silenciosa, pel que s'insisteix en estar atent als símptomes-més sed, més gana i/o més necessitat d'anar al lavabo-, i fer-se controls regulars. Sobre tot les persones amb més risc a patir-la: amb casos de diabetis a la familia, obesitat o que tenen altres dolències.
I es que la diabetis tipus dos es pot prevenir "fins en un 60%", recalca Conthe. La diabetis tipus u, la que acostuma a aparèixer a la infància és molt més agressiva.
Una nova opció terapèutica
La Comissió Europea acaba de donar l'autorització de comercialització d' Onglyza, un nou tractament per adults diabètics amb un inadecuat control de la glucosa.
L'autorització es basa en la informació obtinguda d'un exhaustiu programa de desenvolupament clínic que va evaluar-ne la seguritat i la eficàcia del medicament. Onglyza, que ja ha sortit comercialitzat als EEUU, ha sigut desenvolupat per les farmacèutiques AstraZenca i Bristol-Myers Squibb. Prenent-lo amb altres antidiabètics orals, el fàrmac millora el control del sucre en sang dels pacients. Es presenta com un comprimit diari de 5 mg.
167 bilions d'euros són les despese sanitàries globals dirigits al tractament i la prevenció de la diabetis a tot el món, segons dades del 2007. La Federació Internacional de Diabetis calcula que aquesta xifra superarà els 216 billons d'euros l'any 2025.
Publicat per Marina Vilaseca Barceló a divendres, d’octubre 16, 2009
Etiquetes de comentaris: diabetis, tractament | 0.798155 | curate | {"ca": 0.9619548407052273, "es": 0.03804515929477266} | http://bondiaciencia.blogspot.com.es/2009/10/ |
macocu_ca_20230731_0_559404 | ¿Què s'esdevindria si reuníssim en una mateixa habitació l'Amor, la Cultura i el Poder? Mai un home ha estat reclòs en una presó més segura, més llunyana i més inexpugnable que Napoleó Bonaparte després de ser derrotat a Waterloo. Tothom sap què li va passar: que el món, fart de les seves ambicions infinites i les destrosses inacabables, va decidir tractar-lo com el que era# Un geni del mal. I la llàntia on el van tancar es deia Santa Helena: un illot de roca a milers de quilòmetres de la costa més propera, infestat de rates i vigilat per l'armada britànica. La primavera del 1819, François-René de Chateaubriand i la seva amant, Delphine Sabran, s'embarquen rumb a aquesta illa perduda al bell mig de l'oceà. El gran escriptor del segle i la marquesa de Custine volen posar a prova el seu amor superant dos grans obstacles: una gran distància i un gran adversari, com han fet les parelles més cèlebres de la història, des de Marc Antoni i Cleòpatra a Romeu i Julieta. Després de mesos de navegació, ¿a quin adversari més temible que Napoleó es poden enfrontar aquests fills de l'aristocràcia francesa? Però en la seva trobada amb l'emperador que va conquerir tot Europa, el militar a qui respectaven fins i tot els seus enemics, l'home davant del qual es rendien les dones..., Chateaubriand i Delphine descobriran amb horror que els monstres poden tenir molts rostres. | 0.892464 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_686039 | La compra i venda d'habitatges torna a desplomar-se el febrer - Garrotxa Digital
ACN.- La compra i venda d’habitatges va caure aquest febrer a Catalunya un 33% respecte el mateix mes del 2011. En total van canviar de mans 4.360 pisos, 2.100 menys que un any abans, segons dades publicades per l’Institut d’Estadística espanyol (INE). Cauen les vendes en totes les demarcacions catalanes, fins a un 42% i 30% a Barcelona i Lleida, i un 6% i 5,5% a Tarragona i Girona, respectivament. Es confirma així la tendència a la baixa d’un sector que ja acumula dos anys continuats de descens de les vendes i que en els últims quatre anys ha perdut vora el 60% de la seva activitat. Al conjunt de l’Estat, les vendes van caure un 32% el febrer, amb un total de 30.745 transmissions d’habitatges registrades.
Les empreses del clúster Innovac podran accedir a subvencions per projectes innovadors
El sector agroalimentari podrà formar part d’un dels plans tractors del pla d’actuacions insdustrials que la Generalitat emprendrà dins d’aquesta legislatura. Amb aquest pla tractor, clústers com Innovac podran beneficiar-se de subvencions per a nous…
El món polític i empresarial de la Vall d’en Bas han respost amb contundència les paraules del president d’Iniciativa a Girona. Joan Boada va dir ahir a Olot Televisió que el desdoblament de la variant d’Olot significarà la pèrdua de l’economia turística… | 0.832865 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.garrotxadigital.cat/2012/04/10/la-compra-i-venda-dhabitatges-torna-a-desplomarse-el-febrer/ |
mc4_ca_20230418_10_563196 | Reclamen una investigació a Meghan i Enric per haver-se gastat 2,6 milions públics en reformar casa seva
La parella s'ha instal·lat a la mansió Frogmore Cottage, dins del recinte del castell de Windsor
2 min. Barcelona 26/06/2019 16:13
651x366 Reclamen una investigació a Meghan i Enric per haver-se gastat 2,6 milions públics en reformar casa seva / AFP Reclamen una investigació a Meghan i Enric per haver-se gastat 2,6 milions públics en reformar casa seva / AFP
El grup Republic, que milita a favor de l'abolició de la monarquia britànica, ha demanat aquest dimarts que s'obri una investigació parlamentària pels 2,6 milions d'euros que els ducs de Sussex s'han gastat de fons públics per reformar casa seva. L'organització es pregunta per què s'ha "tirat" aquesta quantitat de diners per arreglar Frogmore Cottage, la nova residència del matrimoni, mentre que molts serveis públics estan "sota pressió financera".
El portaveu de Republic, Graham Smith, ha afirmat avui que "un diputat que gastés els diners dels contribuents en una casa privada probablement no seria diputat durant molt de temps". "Els fons públics no s'han de gastar en membres individuals de la família reial, en absolut, encara que tinguéssim tots els diners del món per gastar en serveis públics això no hauria de passar", ha afirmat.
Smith va avançar que els membres de l'associació escriuran als parlamentaris de les seves respectives circumscripcions urgint-los a sospesar si s'haurien d'invertir diners públics en la família reial. L'oficina que gestiona la comptabilitat de l'anomenat Sovereign Grant, que finança les despeses oficials derivades de la residència de la reina, va revelar que la monarquia va costar aquest any fiscal al contribuent 67 milions de lliures (74 milions d'euros), un increment de gairebé 20 milions de lliures (22 milions d'euros) respecte al període anterior.
En relació a les millores efectuades a Frogmore Cottage, un edifici del segle XIX, Michael Stevens, responsable dels comptes de la monarquia, va dir que "no s'hi havien dut a terme reformes durant alguns anys" i que "s'havia seleccionat per ser renovada" amb l'objectiu de "mantenir la condició de palau reial estatal ocupat". Stevens va aclarir que, "substancialment, tots els mobles i arranjaments" han estat sufragats pels ducs. | 0.888937 | curate | {"ca": 0.986013986013986, "eo": 0.0026223776223776225, "en": 0.011363636363636364} | https://www.ara.cat/gent/Reclamen-investigacio-Meghan-Enric-sussex-26-milions-frogmore-cottage-reforma-diner-public-republicans_0_2259374232.html |
mc4_ca_20230418_3_244350 | Set curiositats sobre Tintín - Junior Report
Set curiositats sobre Tintín
La soprano Bianca Castafiore és un dels pocs personatges femenins que apareixen a ‘Les Aventures de Tintín’. (©Hergé/Moulinsart)
L’univers creat per Hergé amaga molts secrets sobre la vida de l’autor i les seves influències
L’il·lustrador belga Georges Remi, més conegut com a Hergé, es va fer famós a tot el món amb Les Aventures de Tintín, una sèrie de còmics que narraven les aventures del jove periodista Tintín.
Amics i coneguts de l’autor van servir d’inspiració per crear els personatges de la col·lecció. Al mateix temps, molts dels llocs i paisatges que apareixen en les vinyetes dels seus còmics estan inspirats en llocs reals de Brussel·les que Hergé coneixia i freqüentava.
T’expliquem set curiositats sobre l’univers Tintín per conèixer millor el seu autor i els seus orígens.
El Tintín d’Hergé no va ser el primer
Existeixen moltes teories sobre l’origen del nom del protagonista. En realitat, el sobrenom “Tin-Tin” és molt comú en francès per a noms com Martin o Agustin.
Així, a la fi del segle xix, el dibuixant Benjamin Rabier ja havia creat un personatge infantil anomenat Tintin-Lutin que inspiraria Hergé dècades més tard.
El 1926, tres anys abans de la primera aparició de Tintín, Hergé havia creat una altra sèrie amb el títol Les Aventures de Totor.
La primera xicota d’Hergé
En Tintín sempre va acompanyat del Milú, un gos de la raça fox terrier que salva el jove periodista en diverses ocasions.
En la versió original dels còmics (escrits en francès), el gos d’en Tintín es diu Milou com a homenatge a la primera xicota d’Hergé, Marie-Louise Van Cutsem, a qui ell anomenava afectuosament Milou.
L’esperit aventurer de Palle Huld
Amb motiu del centenari del naixement de Jules Verne, el 1928 el diari danès Politiken va organitzar un concurs per a joves aventurers. Així va ser com Palle Huld, un jove danès de 16 anys, va guanyar un viatge per donar la volta al món.
La història de Palle Huld es va fer famosa i el jove va aparèixer a tots els diaris europeus. Es diu que Hergé s’hi va inspirar per crear Tintín.
En l’univers Tintín, el protagonista i tots els seus amics són homes: no hi ha cap personatge principal femení, tret de la cantant d’òpera Bianca Castafiore (que tampoc desenvolupa cap paper protagonista en la trama).
La primera publicació en què va aparèixer en Tintín, Le Petit Vingtième, era el suplement infantil d’un diari religiós que volia potenciar els valors morals més que les històries amoroses. Per aquest motiu, Hergé no va donar mai importància a la falta de personatges femenins.
La veritat és que durant la primera meitat del segle xx, nois i noies duien vides separades fins a l’edat adulta.
Vocació de periodista
El fet que sigui periodista corresponsal permet a en Tintín viatjar per diferents països i que les històries tinguin paisatges molt diferents.
Però a més a més, en Tintín compleix amb la funció més important del periodisme: denunciar les injustícies per canviar el món. És el que fa quan lluita contra les màfies a Tintín a Amèrica, quan s’enfronta als traficants de drogues en Els cigars del faraó o quan denuncia el tràfic d’esclaus a Stoc de coc.
On viu en Tintín?
En els còmics, en Tintín viu en un apartament del carrer Labrador núm. 26, a Brussel·les. Aquesta adreça no existeix però està inspirada en el carrer Terre-Neuve de la capital belga, molt a prop del mercat d’antiguitats de Jeu de Balle on comença la història d’El secret de l’unicorn.
A Louvain-la-Neuve hi ha el Museu Hergé, situat al carrer Labrador núm. 26 d’aquest municipi.
L’origen d’en Tintín… a Tarragona?
A les vitrines del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona hi ha una figureta de l’època romana la silueta de la qual recorda en Tintín.
Es tracta del tintinnabulum, una figura catalogada en l’inventari del museu amb el número 542. Curiosament, aquesta xifra es repeteix en les vinyetes de diferents volums de Les Aventures de Tintín… es va inspirar realment Hergé en aquest amulet romà?
Imatge que es recull en l’estudi de Laura i Rita Gual, en la qual s’evidencia una possible evolució de la creació del personatge partint de la peça que es troba al museu de Tarragona. (Revista Kesse N. 45)
Article anteriorTintín i Milú: 90 anys d’aventures periodístiques
Article següentPersonatges mítics del còmic europeu | 0.802099 | curate | {"ca": 0.9829995342338146, "es": 0.009315323707498836, "fr": 0.007685142058686539} | https://www.junior-report.cat/set-curiositats-sobre-tintin/ |
macocu_ca_20230731_10_84266 | GRUP SERHS
DIRECCIÓ FISCAL
CIF
MEDITERRANEUM XX, S.L.
C/Garbí, 88-90 - 08397 - Pineda de Mar (Barcelona)
B59031815
CONTACTE DES DEL WEB
En qualsevol moment vostè podrà exercir els drets d'accés, rectificació, portabilitat i oposició, i, si s'escau, la limitació i cancel·lació , comunicant-ho per escrit, indicant les seves dades personals a C/ Garbí no 88-90, 08397, Pineda de Mar, BARCELONA o mitjançant l'enviament d'un correu electrònic a [email protected] i [email protected].
FINALITAT DEL TRACTAMENT
Notificar-li canvis, desenvolupaments importants de la política de privacitat o avís legal.
La informació que vostè ens proporcioni tant a través d’aquest lloc web com a través de l’aplicació serà allotjada als servidors d'ASSEGURIS MEDITERRANEUM CA, S.L. - SERHS SERVEIS, contractats a l’empresa Google Ireland Limited amb NIF intracomunitari és IE6388047V i domicili fiscal a Gordon House, Barrow Street, Dublin 4 (Ireland). El tractament de les dades d’aquesta entitat es troba regulat mitjançant un contracte d’encarregat del tractament entre el prestador i la citada empresa. En cap cas aquest encarregat del tractament subcontractarà serveis que comportin algun tractament de dades per tercers sense el nostre previ consentiment.
DRETS DELS INTERESSATS | 0.76936 | curate | {"en": 0.03486529318541997, "ca": 0.9128367670364501, "de": 0.017432646592709985, "fr": 0.01584786053882726, "it": 0.01901743264659271} | |
macocu_ca_20230731_4_250920 | Pàgines
Principis
"Quan reivindiques una llengua l’estàs matant. La millor manera de defensar-la és fent-la viva i crear amb ella." | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_51_61947 | © Tinet Webfàcil és un producte desenvolupat per Tinet | 0 | curate | {"ca": 1.0} | : /meteoquerol |
racoforumsanon_ca_20220809_1_250463 | En els fils sobre l'Oleguer he llegit força cops que "espanya es l'enemic", que "no pot anar ajugar amb l'enemic" etc... Jo soc independentista, pero no considero que espanya sigui cap enemic. Per mi espanya seria un enemic el dia que la majoria de catalans demanessim la independencia i no ens la donessin, el dia que es perseguis l'idioma o la cultura catalana. Jo tinc amics independentistes i amics catalans que se senten espanyols, i tinc amics de la resta de l'estat. aquesta gent els hauria de considerar enemics pel sol fet de ser espanyols?? (suposo que tots vosaltres tb teniu algun amic quesesent espanyol) No estem en cap guerra catalunya-espanya, ni espanya es l'enemic. o almenys ara per ara encara no. Recordeu que si no som un estat lliure, es pq el nostre parlament escollit democraticament pel poble (per tot el poble, classes altes, mitjanes i clases obreres i populars) no ha demanat ser un estat.
Si. I França.
De fet, Espanya és una santa al costat de França...
? ?????????????????????????????????????????????????????????? ?
Espanya reconeix com a oficials quatre llengües: castellà, català, gallec i euskera (tot i que, a la pràctica, el castellà és amb diferència la més privilegiada). En canvi, a França només una: el francés. La resta de llengúes ni tan sols s'ensenyen a la majoria d'escoles. Fins i tot, a cert alcalde del Rosellò li multaren per possar els noms dels carrers de forma bilingüe (francés i català). Em comprens ara? | 0.513466 | curate | {"ca": 0.8209576682859125, "es": 0.1179736294240111, "ec": 0.002081887578070784, "pt": 0.05759888965995836, "fr": 0.0013879250520471894} | |
mc4_ca_20230418_15_236362 | L’amor està en l’aire! | Aguait
Inici Opinió L’amor està en l’aire!
L’amor està en l’aire!
Torna a apropar-se, un any més, Sant Valentí, la data assenyalada en la cultura occidental per a commemorar l’amor. L’amor de parella, això és. Per que, com a mínim, hi ha els dies del Pare i la Mare, que suposadament també van d’amor. Als Països Catalans celebrem també Sant Jordi (en teoria en el lloc de Sant Valentí), una versió un poc rebaixada de l’exaltació de l’amor. Però a més hem sentit parlar de campanyes de caritat, de donar sang i semblants que també parlen d’amor. Tot això duu a les persones que pensen massa, com un servidor, a la pregunta: Què és l’amor?
Monument a l’amor construït a Manacor per al darrer Nadal.
Des de la psicologia hi ha hagut històricament dues línies d’investigació d’aquest fenomen. Evidentment en ambdós casos es dóna per fet que l’amor és una emoció, faltant encara ara evidència d’això. La més habitual ha estat fer-ne taxonomies sense entrar en el seu origen. La més recent i cridanera, defensa l’amor com a mecanisme de supervivència, de garantia de descendència. Encara que a més d’una persona aquesta intenció pot fer-li, com a mínim, arruar les celles; el cert és que fa uns segles l’amor va substituir la conveniència com a manera de decidir la parella i construir la família. I també com a manera de perpetuar la divisió sexual del treball i la violència de gènere.
Aquest darrer fet va ser posat en rellevància pel feminisme en plantejar l’avui famosa crítica a l’amor romàntic. Aquesta manera d’entendre l’amor en qüestiona la inevitabilitat i l’eternitat, i donà l’empenta als governs per a que legislassin per combatre la violència de gènere. Amb el pas dels anys, més enllà dels majors o menors èxits legislatius, podem veure com l’estesa d’aquesta crítica a través de grans capes de la societat no s’ha traduït en una menor generació de relacions amb violència física, psicològica, econòmica o estructural. Ha donat una sortida a les persones que s’hi troben, però no ha impedit la seva gènesi.
la societat individualista està estructurada per crear en cada persona la necessitat de tenir parella
A més, no ha tengut en compte com la creació de parelles afecta a la resta de relacions fins recentment, i això que un dels factors més presents en la violència de gènere és l’aïllament social. Tampoc té en compte com la societat individualista està estructurada per crear en cada persona la necessitat de tenir parella (o ara més d’una i tot), disfressant-ho el poder d’eleccions individuals. Això acaba relegant la lluita contra els rols de gènere a l’àmbit privat, on, per educació i per pressió social, la dona té les de perdre (i la persona trans, immigrant…).
L’amor ha estat des del seu origen un relat sobre com s’ha d’organitzar cadascuna les relacions, concretament, un relat que crea unes relacions prioritàries carregades de tics masclistes que tothom ha de fer el possible per arreglar. La majoria d’alternatives amoroses parlen de tenir més d’una parella a la vegada, cosa que no fa més que elevar la quantitat de problemes d’una parella a la potència del número de parelles. D’altres parlen de que s’ha d’estimar a tothom. Però si l’amor és per a tothom, encara que sigui de diferents maneres, quin sentit té parlar d’amor? Precisament el que ha definit l’amor a través de la seva existència és que és especial, diferent.
Tots els discursos amorosos, hegemònics i alternatius, coincideixen en col·locar l’amor com allò més important, i quasi sempre inqüestionable, alhora de decidir com relacionar-se i, en conseqüència, quina és l’estructura de la societat. Potser ens caldria començar a pensar si això és el millor per a cadascuna i si és la millor manera de vertebrar la nostra societat, per que de moment els resultats de l’amor estan enfora de ser bons. Mentrestant, fins i tot les més radicals ens seguim conformant, casant, establint famílies nuclears. Segueix el joc de les cadires musicals que ens ha imposat el binomi capitalisme-patriarcat. I tenim les de perdre.
Article anteriorReptes i horitzons de l’economia social i solidària a les Illes
Article següentNo ens rebaixem | 0.810943 | curate | {"ca": 0.9927007299270073, "fr": 0.0072992700729927005} | https://www.aguait.cat/opinio/lamor-esta-en-laire/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_335295 | BarcelonaEl Ministeri de Cultura compra l'arxiu fotogràfic de Centelles, que podria acabar a Salamanca Actualitzat a les 12:00 h 29/11/2009L'arxiu del fotoperiodista valencià Agustí Centelles podria acabar a Salamanca. La família l'ha venut al Ministeri de Cultura espanyol per 700.000 euros després que la Generalitat no ha pogut igualar l'oferta. Ara les 10.000 fotografies del brillant fotoperiodista passen a dependre de l'Estat, que els haurà de buscar un lloc per exhibir-les. Aquest espai podria ser el Centre Documental de la Memòria Històrica que el Ministeri de Cultura ha creat a l'Arxiu de Salamanca.Després d'anys de negociacions amb diverses institucions catalanes, espanyoles i internacionals, els fills del cèlebre fotògraf Agustí Centelles han decidit vendre l'arxiu del seu pare al Ministeri de Cultura per un valor total de 700.000 euros. Sergi i Octavi Centelles, fills del fotògraf, han explicat que accepten l'oferta del Ministeri de Cultura perquè consideren que és la que ofereix un millor projecte expositiu i que garanteix una major difusió. Tot i haver rebut ofertes millors de grans cases de subhastes internacionals, aquesta ha estat la decisió dels hereus del fotoperiodista, després que la Generalitat no ha pogut igualar l'oferta econòmica pel llegat fotogràfic. Segons el portaveu de la família, Joaquín D. Gasca, l'oferta del govern català "no arribava al mig milió d'euros". A més, era "inconcreta" i poc adequada per a una de les figures del fotoperiodisme més importants del país. Ara, un grup d'experts de Madrid està fent la catalogació i estudi de conservació del fons, que molt probablement acabarà a Salamanca. Agustí Centelles Ossó va néixer a València en 1909, tot i que va viure a Catalunya des de molt petit. Centelles va morir el 1985, un any després de rebre el Premi Nacional d'Arts Plàstiques en Fotografia, atorgat pel ministeri de Cultura. El fotògraf està considerat un dels iniciadors del fotoperiodisme a l'Estat i alguns han arribat a anomenar-lo el Robert Capa valencià. http://www.3cat24.cat/video/1665479 3cat.24 --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Tot plegat,lamentable...
ha estat l'intermediari que ha portat això. | 0.761867 | curate | {"ca": 0.9155180080035571, "en": 0.08448199199644287} | |
crawling-populars_ca_20200525_3_23505 | Mont-ral - Estela discoidal (Foto: Albert Esteves, 2019)
Mont-ral - Estela discoidal, al camí de l'església (Foto: Albert Esteves, 2019)
Mont-ral - Estela discoidal (Foto: Francesc Blasi -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, anys vint) | 0.529116 | curate | {"en": 0.2248995983935743, "ca": 0.7751004016064257} | : /element.php?e=13225 |
mc4_ca_20230418_5_649875 | Neus: l'"aragonès oriental"
l'"aragonès oriental"
Ves per on, tu. Al català li ha sortit una llengua veïna nova. Així, com quan surt un rovelló a sota un pi.
Resulta que a Aragó tenen una consellera d'Educació i Cultura que es diu Dolores Serrat (nascuda, per cert, a Ripoll). Doncs bé, l'avantprojecte de la nova llei de llengües que prepara aquesta consellera diu que a la Franja es parla l'aragonès oriental, idioma del qual no teníem notícia i que, curiosament, sona perillosament semblant al català que es parla en aquesta mateixa Franja. Quines coses...
Em pregunto quina deu ser la reacció de la gent de la Franja mateix, davant la creativitat lingüística de la senyora Serrat. En sentirem a parlar.
NB: Dir-ne Franja de Ponent, de la Franja, té un problema de geocentrisme barceloní evident, diria jo. La gent que hi viu, i que ara resulta que parlen "aragonès oriental", no veig que s'hi puguin sentir identificats còmodament, amb aquest Ponent que els situa al marge esquerre dels "altres". Bàsicament perquè, per a ells, el Ponent és una altra cosa una mica diferent...
Intentarem que algú de per allà ens ho expliqui una mica...
Etiquetes de comentaris: català, Franja, llengua, política
Enviat per Neus Nogué Serrano a 8:05 | 0.776017 | curate | {"ca": 0.9287469287469288, "it": 0.04176904176904177, "fr": 0.012285012285012284, "tr": 0.0171990171990172} | http://neusnogue.blogspot.com/2012/06/laragones-oriental.html |
cawac_ca_20200528_3_5370 | L a vil·la romana de «Cal·lípolis» està situada a la partida del Prat d'Albinyana, prop de la Pineda, en terrenys que ara són propietat de l'Autoritat Portuària de Tarragona. La vil·la de Cal·lípolis va tenir una gran activitat al segle II d.C. Es tractava d'un nucli residencial d'una superfície aproximada d'uns 10.000 metres quadrats i era un centre de producció agrícola i pesquera i, alhora, sortida dels productes agrícoles que es conreaven a l'entorn.
L'any 1960 s'hi va trobar l'anomenat «Mosaic dels Peixos» , exposat al Museu Arqueològic de Tarragona. L'Autoritat Portuària de Tarragona, que va adquirir els terrenys l'any 1994, va decidir investigar el jaciment, delimitar-lo i fer aflorar els seus vestigis. Les excavacions fins ara realitzades han permès de conèixer, a més de les estructures de les seves habitacions, clavegueram, abocadors de deixalles, termes, etc., les restes d'un petit port romà per al trànsit de mercaderies, la base d'un gran edifici o nau, d'instal·lacions industrials similars a les trobades al port de Tarragona, i l'ancoratge d'una grua que potser podia haver estat utilitzada tant per a la construcció del magatzem com per a les feines d'estiba i desestiba dels vaixells. | 0.85905 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.bibliotecavila-seca.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=263&Itemid=306 |
naciodigital_ca_20220331_0_45578 | Els nedadors del Club Natació Terrassa van aconseguir quatre medalles (una d’or, una de plata i dues de bronze) en el Trofeu Città di Roma que va celebrar- se entre dilluns i aquest dimecres a la capital italiana.
Juan Francisco Segura va brillar en imposar-se en els 50 m esquena amb un registre de 26.48. El nedador madrileny va pujar al podi en una segona prova, els 100 m esquena, en què va penjar-se la plata amb un crono de 56.42. També van sobresortir Albert Puig, que va fer-se amb el bronze en 400 m lliures amb una marca de 4.03.70, mateix èxit que va assolir Carla Campo en els 200 m papallona amb un temps de 2.16.18. La nedadora barcelonina va quedar-se a tocar del podi en els 100 m papallona, distància en què va finalitzar quarta amb 1.03.40, i va classificar-se setena en els 50 m papallona (28.96).
Al seu torn, Carmen Herrero va fregar la medalla en 50 m papallona, prova en què va acabar quarta amb 28.53. La madrilenya va obtenir dues places de finalista en repetir vuitè lloc en 50 m lliures (26.63) i en 100 m lliures (57.72). Finalment, Héctor Monteagudo va ser sisè en 50 m braça amb 29.31 i setè en 100 m braça amb un registre d’1.04.36. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/42180/quatre-medalles-al-cn-terrassa-xxi-trofeu-citta-di-roma |
macocu_ca_20230731_10_352599 | Forest-style trasllada la seva oficina de Barcelona al carrer Pau Claris
Després de registrar un increment de la seva activitat la companyia francesa, experta en habilitació exterior de fusta, estrenarà oficina a Barcelona, a on podrà donar lloc amb més comoditat a l’equip que la composa, així com disposar d’unes instal·lacions de més qualitat i molt ben situades a la Ciutat Comptal, al carrer Pau Claris, en ple centre de Barcelona.
Forest-style va ser creada a França el 1999 per concebre, fabricar, emmagatzemar i distribuir productes per la decoració de jardí. L’empresa s’encarrega de tot tipus de projectes per jardins, així com per terrasses, a l’aire lliure, horts, ordenació i ocultació, etc. La companyia disposa actualment de presència a Espanya, Portugal, Alemanya, Rússia, Bèlgica i Holanda. | 0.844036 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_140638 | El CCM ja té a punt els serveis de transport i menjador escolar per a l´inici del curs | Consell Comarcal del Maresme
La Comarca
El Consell
Maresme al dia
Els serveis
Registrar-se
Benvinguda!Accedir al seu compte
el teu nom d'usuari
la teva contrasenya
Has oblidat la contrasenya?
Recuperació de contrasenya
Recuperar la teva contrasenya
el teu correu electrònic
Cerca
Consell Comarcal del Maresme
La Comarca
El Consell
Maresme al dia
Els serveis
Inici Benestar Social El CCM ja té a punt els serveis de transport i menjador...
Benestar Social
El CCM ja té a punt els serveis de transport i menjador escolar per a l´inici del curs
13 setembre 2002
El proper dilluns 16 de setembre els alumnes d´infantil, primària, secundària i educació especial tornen a les aules i des de l´Àrea de serveis Personals del Consell Comarcal del Maresme ja és tot a punt per a l´inici del nou curs en matèria de transport i menjador escolar. La prioritat per a aquests dos serveis serà continuar millorant la qualitat.
Aquest curs 2002-2003 el CCM, que gestiona el transport escolar a diversos centres de la comarca del Maresme, transportarà diàriament uns 1000 estudiants de secundària, uns 1200 alumnes d´educació infantil i primària i 300 d´educació especial. En total es dóna servei a alumnes de 38 centres educatius per als quals s´han dissenyat 34 rutes que queden cobertes per 60 autocars. 70 monitors/es acompanyaran els nois i noies en els desplaçaments escolars. Aquestes xifres són molt similars a les del curs passat.
Pel que fa al menjador escolar, el CCM gestiona el servei que es presta a 9 instituts i 14 escoles de primària de la comarca. L´empresa concessionària continua sent la mateixa que va prestar el servei el curs passat: Cuines SERHS. Pel que fa al servei de monitoratge en el servei educatiu i social del migdia es presta a través de l´empresa SENFO.
El Consell Comarcal gestiona el servei de menjador escolar a l´IES Thalassa (Montgat), IES Alella (Alella), IES Serra de Marina (Premià de Mar), IES Cristòfol Ferrer (Premià de Mar), IES Jaume Almera (Vilassar de Dalt), CEIP Ferrer i Guàrdia (El Masnou), CEIP Rosa Sensat (El Masnou), CEIP Lluís Millet (El Masnou), IES Argentona (Argentona), CEIP Pla de l´Avellà (Cabrera de Mar), IES Valerià Pujol (Premià de Dalt), CEIP Ocata (El Masnou), CEIP Sagrada Família (Caldes d´Estrac), IES Domènec Perramon (Arenys de Munt), CEIP Sant Pau (Sant Pol de Mar), IES Bisbe Sibilla (Calella), CEIP La Minerva (Calella), CEIP Antoni Doltra (Pineda de Mar), CEIP Santa Susanna (Santa Susanna), CEIP Marià Cubí (Malgrat de Mar), CEIP Mare de Deu de Montserrat (Malgrat de Mar), CEIP Ignasi Iglesias (Tordera) i CEIP El Pi Gros (Sant Cebrià de Vallalta). Aquest darrer és una incorporació nova d´aquest curs tota vegada que El Pi Gros inaugura noves instal·lacions amb espai per al menjador.
DOCUMENTS
Nota de Premsa
Facebook
Twitter
Article anteriorEl CCM celebra sessió plenària el dimarts 17 de setembre
Article següentExposició sobre les alternatives projectuals de l’Odeon de Canet de Mar
CCMaresme
DIRECTORI
Animals de Companyia
Benestar Social
Buscador Jove
Consum
Cultura
Economia i Treball
Habitatge
Equitat i diversitat
Medi Ambient i Canvi Climàtic
Planificació estratègica
Promoció de la Comarca
Serveis als Municipis
Serveis Educatius
TRÀMITS
Instància genèrica
Catàleg de tràmits
Factures electròniques
Autorització d’abocaments
Estat dels meus tràmits
Sobre nosaltres
Som una administració que treballa, al costat dels ajuntaments, per fer del Maresme una comarca excel·lent per viure, per invertir i per gaudir.
Consell Comarcal del Maresme - Pl. Miquel Biada, 1 - 08301 Mataró - Tel. 93 741 16 16 - Fax 93 757 21 12
» Política de Privacitat
Segueix-nos
© 2020 Dissenyat per TICsmart SL
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència, assumint que estigui conforme a aquest acord, però pot evitar si es tracta.
ACCEPTARCONFIGURACIÓ DE COOKIESPOLÍTICA DE PRIVACITAT
Política de Privacitat i Cookies
Tanca
Visió general de la privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Non-necessary
Non-necessary
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web. | 0.685743 | curate | {"ca": 0.9093678598629094, "es": 0.02760853008377761, "id": 0.007044935262757045, "pt": 0.007044935262757045, "it": 0.015422696115765423, "en": 0.021325209444021324, "nl": 0.003998476770753999, "ru": 0.0013328255902513328, "fr": 0.0059025133282559015, "cs": 0.000952018278750952} | https://www.ccmaresme.cat/el-ccm-ja-te-a-punt-els-serveis-de-transport-i-menjador-escolar-per-a-l-inici-del-curs/ |
mc4_ca_20230418_5_769234 | HISTÒRIA - pastisseriaFormentorNOVETATSESPECIALITATS MALLORQUINESLES POSTRESCÀTERINGPASTISSOSHISTÒRIAENSAÏMADESHORARISNEWSON SOM?L'any
1952 L'Antoni Andreu i la Pilar Rosell, obrien un nou negoci a carrer Camèlies, després de tancar el seu negoci al carrer Nou de Sant Francesc
on no van aconseguir superar tots els problemes derivats de la post guerra i l'estraperlo. En
aquest nou indret, somiaven en un negoci familiar, on poguessin elaborar la pastisseria artesana i tradicional, que tan be coneixien. Poc a poc, la qualitat de les seves elaboracions, van tenir una bona acollida en el barri, però l'origen Mallorquí de l'Antoni va marcar des de un principi el tarannà del negoci, sobretot les seves magnifiques ensaïmades, fetes amb un procediment tant meticulós, que gairebé semblava un ritual.
la seva filla Carme, es va fer càrrec de la botiga, i el destí va fer que s'enamorés d'un jove pastisser, Jaume Tasias, que va fer la seva formació junt amb el que hauria de ser el seu sogre. La jove parella va
anar fent gran el nom de la Pastisseria Formentor al barri, amb una fidel continuïtat de les seves especialitats, que ja eren una marca de la casa.
ara fa uns anys la tercera generació s'ha posat al davant del negoci, el Daniel i la Pilar, amb el ferm propòsit de vetllar per la qualitat de
les elaboracions, donant protagonisme a la pastisseria Mallorquina, sense deixar de banda la riquesa de la pastisseria tradicional Catalana,
i procurant combinar-ho amb innovació i noves tècniques.
gairebé 60 anys mes tard, aplaudim l'encert dels nostres avis, la feina
ben feta dels nostres pares, i treballem amb l'orgull per continuar acompanyant als nostres veïns, clients i amics, en totes les seves celebracions.I qui sap si la presència d'una quarta generació que estima aquesta dolça tradició ens permetrà dir:continuarà...
PASTISSERIA FORMENTOR. CAMÈLIES 19-21 08024 BARCELONA. Tel: 93.213.35.40 | 0.823513 | curate | {"ca": 0.9619249074563723, "es": 0.017451084082496033, "pt": 0.011634056054997356, "en": 0.008989952406134321} | http://pastisseriaformentor.com/historia.html |
cawac_ca_20200528_1_88224 | El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ens ha acompanyat en un dels actes culturals més rellevants d'aquesta Festa Major de Sant Pere i Sant Pau, que tot just iniciem. Aquest dissabte passat, 22 de juny, hem assistit a la cessió que Eugeni Forcano, fotògraf canetenc, Creu de Sant Jordi i Premio Nacional de Fotografía 2012, ha fet a la nostra població. Donació que s'afegeix a la que va fer l'any 2011, que fou objecte d'exposició i que ja llueix en gran part a la Sala Forcano de la Casa museu Domènech i Montaner.
La particularitat d'aquesta addenda, és que es tracta de fotografies que l'Eugeni Forcano va fer a l'escriptor Josep Pla, quan aquest darrer tenia 70 anys. Un total de 96 fotografies en blanc i negre i 28 fotografies en color, aquestes darreres corresponents a l'enterrament de l'escriptor. També 24 fotografies de fantasia on Forcano juga amb la silueta de Pla. S'afegeixen a la donació, 5 imatges del fotògraf i el seu estudi i material no fotogràfic cedit pel fotògraf.
Mascarell i Forcano, que ja es coneixien de l'època en què el conseller fou regidor a l'Ajuntament de Barcelona, van mostrar en tot moment una gran entesa i complicitat. La sensibilitat cap a l'art i la creació que va manifestar el conseller, va combinar a la perfecció amb la proximitat i la senzillesa d'Eugeni Forcano, que va venir acompanyat de familiars i persones del seu entorn més proper.
L'alcalde Jesús Marín i el regidor de Cultura, Pere Xirau, van encaplaçar la representació municipal, on també hi havia la 1a tinenta d'alcalde i germana del fotògraf, Cati Forcano. El consistori va voler obsequiar el conseller amb una miniatura dels gegants de Canet, els dos DVD editats per Cultura sobre les tradicions i la memòria oral i un volum comarcal del Modernisme. El regidor de Cultura, va aprofitar la trobada a la Sala de Juntes del consistori per expressar al conseller, primer l'agraïment per la rebuda que van tenir els representants municipals en la visita que li van fer fa unes setmanes i després per fer pública la intenció d'aquest Ajuntament de portar l'obra d'Eugeni Forcano a París.
Us convidem a visitar les dues exposicions que vam inaugurar dissabte a la Casa museu, Josep Pla vist per Eugeni Forcano i A l'ombra seductora de Josep Pla . Us convidem a deixar-vos portar per la genialitat d'un fotògraf del poble, que també va saber com retratar altres genis com ell. Com va dir el conseller a la visita que va fer amb el mateix Forcano i el regidor de Cultura a la Sala Forcano de la 1a planta de la Casa museu, per si no ni havia prou amb la genialitat de les imatges, els títols que el propi Forcano hi posa són d'allò més clarificadors. Una mostra més de la seva sensibilitat.
Donació a l'Arxiu Municipal
La trobada de dissabte va servir també per signar el document de donació d'un conjunt d'imatges d'Eugeni Forcano a l'Arxiu Municipal de Canet de Mar. En concret es tracta de:
107 fotografies del fotògraf Manuel Paratge. Reportatge de l'arribada de la Mare de Déu de la Misericòrdia l'any 1942
78 fotografies d'Eugeni Forcano. Reportatge de l'arribada de la Mare de Déu de la Misericòrdia l'any 1942
4 fotografies d'Eugeni Forcano de la fàbrica Maynou de l'any 1948.
Aquestes imatges passaran a formar part de l'Arxiu Municipal, que les custodiarà i n'assumirà les despeses de conservació i si s'escau, de restauració. Des d'aquest equipament es té la intenció de fer-ne una exposició de cara al mes de setembre. | 0.80119 | curate | {"ca": 0.9929680632874304, "es": 0.007031936712569586} | http://www.canetdemar.cat/document.php?id=10693&per_imprimir=1 |
mc4_ca_20230418_5_606952 | Fustel de Coulanges - WikiLingua.net
Numa Denys Fustel de Coulanges (París, 18 de març de 1830 - Massy, 12 de setembre de1889) va ser un historiador francès. El seu nom està lligat al de la seva principal obra, La Vaig citar antique (La Ciutat Antiga, 1864).
2 La Vaig citar antique
Numa Denys Fustel de Coulanges va néixer en una família bretona instal·lada a París. El seu pare era tinent de navío, i va morir poc després del seu naixement, pel que és acollit pel seu avi. Gràcies a l'amistat d'aquest amb el provisor, és admès en el lycée Charlemagne de París.
Llegeix amb avidez l'obra de François Guizot sobre la Civilisation en France, que tindrà una forta influència sobre el seu avenir com historiador. Mitjanament dotat com alumne, és admès en l'Escola Normal Superior d'Ulm . «Tenia un nivell mediocre», segons el seu alumne i biógrafo Paul Guiraud. Durant una etapa ideològicament problemàtica, freqüenta amb assiduïtat la biblioteca de l'Escola.
Defensa en 1858 una tesi sobre l'historiador grec Polibio i una altra sobre els Vestas, en un moment en què les qüestions tocantes als orígens indoeuropeos són molt discutides. En 1860, és nomenat professor d'història en la universitat d'Estrasburg , on va donant forma als apuntis que acabaran constiyendo la matèria de la Vaig citar Antique. Obligat a abandonar Estrasburg per l'anexión d'Alsacia i Lorena per Alemanya en 1870, és nomenat maître de Conférences en 1870 en l'Escola Normal Superior, on serà director en 1883. En 1875, obté una càtedra en la Sorbona i és triat membre de l'Académie donis sciences morals et politiques.
Curiosament, encara que segueix interessant-se en algunes qüestions relatives a l'Edat Antiga, en particular les de la propietat i la seva transmissió, Fustel de Coulanges va a reorientarse cap a la història medieval, d'una banda per a mostrar el poc que havien de veure les institucions franceses amb el dret germánico (en un moment en què França i Alemanya estan en ple conflicte) i per un altre per a assentar algunes de les seves intuïcions metodológicas. Projecta una obra que cobriria el període que va des de la fi de l'Imperi Romà fins a la Revolució Francesa. Publica llavors una primera obra en dos volums, Histoire donis institutions politiques de l'ancienne France, seguida en 1885 per les Recherches sud quelques problèmes d'histoire i per les Nouvelles recherches sud quelques problèmes d'histoire (1891), editades per Camille Jullian després de la seva mort.
La resta de la seva obra, composta en gran part d'articles reunits en distints volums, serà igualment publicada després de la seva mort per les seves discípulos, destacadamente per Camille Jullian. La seva influència és important, sobretot per la interpretació del paper fonamental que les religions juguen en l'estructuració de les societats. El sociòleg Émile Durkheim dedicarà la seva tesi universitària a la memòria de Fustel de Coulanges.
[editar] La Vaig citar antique
La Vaig citar antique és de seguida un èxit de vendes, distribuïda des d'abans de 1870 com premi d'excel·lència escolar en els lycées de França. Fustel llança llum sobre una qüestió que li interessa en alt grau: les relacions entre la propietat i les institucions politico-religioses. Segons ell, els antics no coneixien ni la llibertat de la vida privada, ni la llibertat d'educació, ni la llibertat religiosa. La persona humana compte bé poc davant l'autoritat sagrada i gairebé divina que cridem "pàtria" o "Estat".
La Vaig citar antique, Paris, Hachette, 1864.
Histoire donis institutions de la France, Paris, 1874. Reimpresa en diversos volums en Histoire donis anciennes institutions françaises, Paris, Hachette, 1901-1914.
Recherches sud quelques problèmes d'histoire, Paris, Hachette, 1885.
La Monarchie Franque, Paris, Hachette, 1888.
L'Alleu et li Domaine rural pendant la période mérovingienne, Paris, Hachette, 1889.
Questions historiques, Revues et complétées d'après els notis de l'auteur parell Camille Jullian, Paris, Hachette, 1893.
Nouvelles Recherches sud quelques problèmes d'histoire, Paris, Hachette, 1891
Questions contemporaines, Paris, Hachette, 1919.
" La Gaule romaine", Paris, Editions de Fallois, 1998
Moses I. Finley, « La Vaig citar antique. De Fustel de Coulanges à Max Weber et au-delà » in Mythe, Mémoire, Histoire, Paris, Flammarion, 1981, p. 89-120.
François Hartog, Li XIXe siècle et l'histoire. Li cas Fustel de Coulanges, Paris, Presses Universitaires de France, 1988.
Arnaldo Momigliano, « La Vaig citar antique de Fustel de Coulanges » en Problèmes d'historiographie ancienne et moderne, Paris, Gallimard, 1983, pages 402-423.
L'Encyclopédie de l'Agora (Québec) Enllacis a articles de Fustel de Coulanges i biogratía de Fustel per Paul Guiraud en la web de la Bibliothèque Nationale de France.
La Vaig citar antique, pàgina de P. Remacles.
Categories: Historiadors de França | Nascuts en 1830 | Morts en 1889 Views
Aquesta pàgina va ser modificada per última vegada en 14:31, 8 jun 2008 per Usuari BOTarate de Wikipedia. Basat en el treball d'Usuari(s) VolkovBot, Toolserver, Gadfium, CEM-bot, NeVic, Rautopia, Orgullobot i Àngel Luis Alfaro de Wikipedia. Contingut disponible sota els termes de la Llicència de documentació lliure de GNU (vegi's Drets d'autor). | 0.602154 | curate | {"es": 0.006924408540103866, "ca": 0.6787843816118484, "fr": 0.3050586651279092, "en": 0.009232544720138488} | http://www.wikilingua.net/ca/articles/f/u/s/Fustel_de_Coulanges_2874.html |
mc4_ca_20230418_8_125569 | Les xocolatines provoquen addicció i obesitat
Les xocolatines de cafeteria provoquen addicció i obesitat
Què passa a uns ratolins si els alimentes durant dies amb tantes xocolatines típiques de cafeteria i tant menjar estàndard com vulguin? Doncs un equip de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha demostrat que se'ls activa la microglia, les cèl·lules inflamatòries del cervell, al nucli accumbens. I això afavoriria l'addicció al menjar i l'augment de pes excessiu. Aquesta recerca obre portes a tractaments innovadors de l'obesitat.
Un estudi liderat per científics de la UPF revela que el consum prolongat d'aliments altament calòrics i apetitosos provoca canvis importants en la funcionalitat del nucli accumbens del cervell. Aquests canvis tenen un impacte profund en les conductes alimentàries i es deuen a l'activació de la microglia i de processos inflamatoris a la regió cerebral esmentada. Per portar a terme l'estudi, publicat a la revista Addiction Biology, un grup de ratolins van ser exposats al que els experts consideren una “dieta de cafeteria”, és a dir, accés il·limitat a menjar estàndard i a xocolatines amb alt valor calòric típiques de cafeteria. L'equip científic liderat per Miquel Martín i Rafael Maldonado, investigadors principals del Laboratori de Neurofarmacologia de la UPF, ha comprovat que la dieta de cafeteria provoca l'activació de la microglia, les cèl·lules inflamatòries del cervell, en una regió important del sistema de recompensa i que té un paper crucial en el desenvolupament de conductes addictives: el nucli accumbens.
“En un cervell sa, la microglia s'encarrega d'eliminar sinapsis no desitjades per ajudar en la maduració dels circuits neuronals. Però, si la poda sinàptica no funciona correctament, pot resultar en una pèrdua excessiva de sinapsis, com succeeix, per exemple, en la malaltia d'Alzheimer”, comenta Martín. La inflamació crònica induïda per la microglia afecta les connexions neuronals del nucli accumbens, afavorint l'addicció al menjar i l'augment de pes excessiu. | 0.875151 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elnacional.cat/ca/cultura/xocolatines-obesitat-addiccio-menjar-upf_225810_102.html |
macocu_ca_20230731_4_29440 | Vaca, coll de sa TOPON Collada de 100 m d’altura, que comunica la vénda de s’Església amb la des Novells i des Trull d’en Vic, situada al NO del puig d’en Ribes (221 m), al poble de Santa Eulària des Riu. [FCC] | 0.711545 | curate | {"ca": 0.9760765550239234, "en": 0.023923444976076555} | |
mc4_ca_20230418_14_94447 | Fernández Díaz demana explicacions per la presència de la Guàrdia Urbana a Sarrià | betevé
Fernández Díaz demana explicacions per la presència de la Guàrdia Urbana a Sarrià
El popular titlla de "xantatge" que els agents marxessin i que el col·lectiu juvenil pogués celebrar un acte a l'Hort de la Vila
Clara Soteras | dissabte, 4 de febr. del 2017, a les 18.26
El president del Grup Municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, ha anunciat que demanarà explicacions al govern municipal per conèixer “quin tipus de dispositiu policial s’havia previst” per a l’acte que ha celebrat el col·lectiu de l’Ateneu Popular a la casa de l’Hort de la Vila de Sarrià aquest divendres. La Guàrdia Urbana va bloquejar-ne l’accés durant tres hores, però els agents van acabar marxant i les entitats juvenils van celebrar l’acte previst, que va comptar amb presència cupaire.
El popular ha criticat que el govern municipal hagi permès la reocupació il·legal, ha dit, de la casa de l’Hort de la Vila. Fernández Díaz ha exposat en un comunicat que el que ha ocorregut a Sarrià “és una burla a la llei”, ja que, assegura, l’Ajuntament ha cedit així al “xantatge de violents, ocupes i antisistema de la CUP”.
Una cinquantena de persones es van trobar per fer un acte conjunt en aquest espai, però diversos agents de la Guàrdia Urbana els van bloquejar l’accés durant tres hores. Tot i així van acabar marxant i l’acte es va poder celebrar. En aquest sentit, la regidora cupaire Maria Rovira, que es trobava a l’exterior de l’equipament, va explicar que ningú sabia res de la presència de la Guàrdia Urbana i que demanarien explicacions al govern municipal.
Ara, Alberto Fernández Díaz també se suma a aquesta petició ja que vol saber, ha dit, “si la Guàrdia Urbana va actuar de ‘motu proprio’ o seguia ordres”. El popular ha aprofitat per recordar que aquest espai, de propietat municipal, ja va ser ocupat de forma il·legal l’any 2015. Una ocupació, assegura, permesa, ja que es van entregar les claus al col·lectiu. Després de tancar l’espai per dur-hi a terme unes obres de reforma, el col·lectiu va tornar a accedir a l’espai, tot i no tenir-ne les noves claus.
Fernández Díaz defensa que l’immoble ha de ser un equipament de barri per als veïns i afegeix que, de fet, es troba en procés d’auditoria estructural. Considera que és un perill fer-hi activitats, ja que així ho desaconsellen els informes tècnics per possibles despreniments.
— Alberto Fernández Díaz — Guàrdia Urbana — PP — Sarrià
El SAPOL carrega contra Ada Colau per la seguretat a Barcelona
L’Ajuntament restringeix l’accés a una part dels Jardins de Sant Pau del Camp
La Urbana multa i retira punts a un conductor per dur una noia sobre el capó pel Poblenou | 0.838085 | curate | {"ca": 0.9921758569299552, "fr": 0.00782414307004471} | https://beteve.cat/politica/fernandez-diaz-demana-explicacions-per-la-presencia-de-la-guardia-urbana-a-sarria/ |
mc4_ca_20230418_14_203465 | Tribut a Van Gogh a ritme de jazz | ddM | Diaridelamusica.com
Publicat el dia 18-10-2009 19:21h a General | Etiquetat a jazz | 0.431308 | curate | {"es": 0.4959349593495935, "ca": 0.5040650406504065} | http://www.clack.cat/diaridelamusica/w/2009/10/tribut-a-van-gogh-a-ritme-de-jazz/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_82613 | Els Sprinteuses és un programa dedicat a donar suport a projectes de startups en el món de l'esport dirigits o codirigits per dones. El projecte està impulsat per l'Ajuntament de París, La Française donis Jeux (l'empresa pública francesa de loteries apostes esportives), LeTremplin (una incubadora dedicada a la creació d'empreses en l'àmbit de l'esport), la Unionsport & cycle (una important organització professional del sector esportiu que representa a 1400 empreses i més de 500 marques) i, finalment Paris Pionnières (una altra incubadora d'empreses dedicada a projectes empresos per dones, enguany ha canviat la seva denominació per Willa).
L'esport i el món emprenedor estan molt marcats per les desigualtats de gènere. Les 17 empreses esportives que es van llançar en la incubadora LeTremplin en el seu primer any de funcionament estaven fundades per homes.
Aquesta dura constatació va impulsar la creació del programa #LesSprinteuses per a equilibrar la presència de dones emprenedores. El programa va enlairar en 2016 i acull anualment 5 projectes. Això ha fet que la presència de dones en la incubadora Trempling hagi crescut fins a aconseguir el 14% dels projectes
Objectius i metodologia:
Des de la fase de pre-incubació de 6 mesos s'introdueix a les dones emprenedores en un ecosistema empresarial en el qual els experts de Willa i Trempling impulsaran el “desafiament” dels projectes seleccionats. Durant aquest programa, es treballa a través del coaching individual o col·lectiu de les incubadores participants en totes les etapes per a desenvolupar el negoci (visió, disseny d'oferta, model de negoci, marc legal, Llegeixin Startup i també finançament, estructura digital, creació de l'equip, etc.). En un món competitiu com és l'esport, l'empresa té molt a aportar
Resultats:
La primera edició dels Sprinteuses va seleccionar tres projectes: El primer -Meet x Sweat- ofereix activitats esportives, guiades per un coach, orientades a crear networking esportiu, bàsicament a compatibilitzar esport i fer negocis, atès que els emprenedors tenen les agendes repletes d'activitats i això podria portar a deixar de practicar esport.
Més informació:
https://www.lessportives.fr/dans-lactu/appel-a-projet-les-sprinteuses-et-vivre-en-sport-les-programmes-dincubations-de-willa/ | 1 | perfect | {"ca": 0.9132922535211268, "es": 0.027288732394366196, "sv": 0.0044014084507042256, "fr": 0.05501760563380282} | |
mc4_ca_20230418_10_284415 | Novaoficina avant Vilanova
Conxi Martínez, regidora d’Empresa i Innovació de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; Daniel Redondo, director general de MGC Mútua; Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú; i Josep Oriol Sala, President de Caixa d’Enginyers.
L'acte ha comptat amb la presència d’Olga Arnau, alcaldessa de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i Conxi Martínez, regidora d’Empresa i Innovació.
Caixa D’enginyers ha inaugurat a Vilanova i la Geltrú una nova oficina “AVANT” situada a la seu de MGC Mútua en aquesta població, fruit de l’acord estratègic amb l’entitat asseguradora de salut, iniciat el desembre de 2017.
L’acord entre les dues entitats es fonamenta en la complementarietat dels serveis que ofereixen, d’uns valors corporatius compartits i d’una filosofia d’atenció molt similar. Amb aquesta inauguració, Caixa d’Enginyers continua apostant per oferir el millor servei als seus socis i ja són nou les oficines AVANT, de les quals 6 se situen en seus de MGC Mútua (Mataró, Terrassa, Vic, Manresa, Granollers i Vilanova i la Geltrú).
L’acte ha comptat amb la presència d’Olga Arnau, alcaldessa de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; Conxi Martínez, regidora d’Empresa i Innovació; Josep Oriol Sala, President de Caixa d’Enginyers; i Daniel Redondo, Director General de MGC Mútua, així com amb la presència de diferents personalitats de l’àmbit empresarial, acadèmic i social de la zona.
Aquesta obertura, situada al carrer de l’Havana número 22, dona resposta al creixement de la demanda de servei que registra Caixa d’Enginyers a la zona, però també a la voluntat de prestar un tracte personalitzat i de valor potenciant la multicanalitat del servei als socis gràcies a l’alta digitalització operacional bancària.
Durant la inauguració José Oriol sala, President de Caixa d’Enginyers, ha destacat que “aquesta nova oficina ‘AVANT’ és la consolidació d’un model basat en la multicanalitat, on els professionals de Caixa d’Enginyers se centren en oferir un servei de valor afegit per a les empreses i habitants del Garraf i l’Alt Penedès, i és possible gràcies a l’estreta col·laboració amb MGC Mútua, amb qui fa dos anys vam iniciar un acord que ens ha permès estendre la nostra presència al llarg del territori i arribar a noves localitats”.
Per la seva banda, Daniel Redondo, Director General de MGC Mútua, ha assenyalat que “amb aquesta oficina, que se suma a les ja existents a les diferents seus de la nostra entitat, donem continuïtat i consolidem un acord estratègic d’èxit amb Caixa d’Enginyers, apostant amb decisió per oferir un servei de valor afegit, tant als socis de l’entitat financera com als mutualistes. Els socis disposen de nous espais per realitzar les seves gestions bancàries i, complementàriament, tenen a la seva disposició una àmplia oferta asseguradora de la Mútua i, al seu torn, els mutualistes poden accedir als serveis de caixa d’Enginyers”. | 0.858876 | curate | {"fr": 0.008984105044920525, "ca": 0.9910158949550795} | https://www.caixaenginyers.com/ca/-/nueva-oficina-avant-vilanova |
oscar-2201_ca_20230904_5_151207 | Descriptors: AICLE/CLIL/EMILEAnimacions i simulacionsComunicació escritaComunicació oralEines TICExercitació lingüísticaExperimentacióFonts primàriesGestió d'informacióImatge, so i vídeoIndagació i recercaJocsLiteraturaMapes i plànolsMaquetes i construccionsMaterial manipulableProjectes de centreRaonament i argumentacióRepresentacions i modelsResolució de problemesSortides i treball de campTaules i gràficsTreball en context
x Comunicació escrita x Representacions i models x Jocs x AICLE/CLIL/EMILE x Gestió d'informació x Exercitació lingüística x Sortides i treball de camp | 0.77393 | curate | {"ca": 1.0} | https://apliense.xtec.cat/arc/cercador2/t-10/d-8331-8338/dr-8330-8342-8335-9039-8397-8348-8344 |
macocu_ca_20230731_8_380147 | Vela sense límits
Vela sense límits
La vela pot millorar aspectes com ara la coordinació, la psicomotricitat, l'equilibri i la seguretat personal de les persones amb alguna discapacitat. "Joves fora de sèrie" acompanya una monitora de vela de l'escola Vela Sense Límits.
Maite Bascoma va començar a estudiar Psicologia i ara és monitora de vela especialitzada en l'ensenyament a les persones amb discapacitat intel·lectual. Cada dos dissabtes fa classe a Arenys de Mar, on hi ha Vela Sense Límits, l'escola que ha creat amb una amiga.
A Catalunya hi ha unes 191.000 persones amb algun tipus de discapacitat diagnosticada. S'ha comprovat que la vela millora la seva capacitat d'adaptació al medi i la seva qualitat de vida. | 0.642665 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_201443 | Com que aquesta setmana tenim gamificació d'STAR WARS aquí us deixo un vídeo on surten cantant A CAPELLA al programa de Jimmy Fallon els propis actors de la pel·lícula del DESPERTAR DE LA FORÇA.
Cantar A CAPELLA vol dir que no intervenen instruments i que només es fa servir la veu, tot i que podreu comprovar que sembla ben bé que n'hi hagi.
Per als més grans us deixo la partitura de la Banda Sonora Original (BSO). Si us atreviu podeu intentar tocar-la amb la flauta o amb algun instrument que tingueu per casa. També serveix aquella app que era un xilòfon que us vaig recomanar.
Per si has vingut directament al Serramúsics et deixo aquí també la gamificació. L'activitat de música la trobaràs al tercer planeta.
Publicat per Noe a 0:00:00 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: 1 ESO, 1R, 2N, 3R, 4RT, 5È, 6È
dimarts, 9 de juny de 2020
CONEIXENT BEETHOVEN
Durant aquest any 2020 es compleix el 250è aniversari del naixement de BEETHOVEN. Per aquest motiu us proposo unes quantes activitats per conèixer la vida i obra d'aquest gran compositor. I un repte al final ;-p
En primer lloc us deixo aquest enllaç d'un Doodle de Google on podreu jugar amb Beethoven i aprendre les obres més importants d'aquest compositor.
Ara mira el següent vídeo sobre la biografia de Beethoven i quan estiguis preparad@ intenta respondre correctament a les preguntes del Quiz Puzle.
Mireu quin resum més original de la seva biografia.
ELS CLÀSSICS NO PASSEN DE MODA!
En aquest altre vídeo podràs comprovar que 250 anys després, la música de Beethoven continua viva perquè... els clàssics no passen de moda!
I per acabar... EL REPTE MUSICAL!
En aquest repte musical haureu de tocar una de les melodies més famoses d'aquest compositor. No importa la teva edat ni el nivell musical per passar una bona estona fent aquest repte. ANIMEU-VOS i envieu les vostres fotos i/o vídeos a l'instagram de l'escola o a mí mateixa per la intranet.
Publicat per Noe a 0:00:00 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: 1 ESO, 1R, 2N, 3R, 4RT, 5È, 6È
dimarts, 2 de juny de 2020
AVUI VA D'INSTRUMENTS I LES SEVES FAMÍLIES!! !
Us deixo unes quantes activitats sobre instruments musicals i la seva classificació. Estan endreçats per nivell de dificultat. Agafeu i remeneu, feu totes les que pugueu ;P
ATENCIÓ!!! S.O.S. Hi ha una senyoreta que s'ha quedat tancada al museu de música i no té el codi per obrir la porta. Ha trobat uns enigmes per desxifrar el codi però diu que si la podem ajudar, que ella no en sap de música.
L'AJUDEU?
Aquí us deixo uns jocs tipus memory per si voleu continuar practicant amb les famílies dels instruments.
Ara que ja heu ajudat a la senyoreta a sortir del museu us deixo uns jocs tipus memory per si voleu seguir practicant amb les famílies dels instruments.
Busqueu als músics que estan passejant per la platja i arrossegueu-los al seu lloc adequat segons de quina família siguin. Quan acabeu podeu anar comprovant les respostes amb la clau de sol o passant les pàgines. Aneu llegint les informacions que van sortint i escolteu els instruments com sonen. | 0.728153 | curate | {"ca": 0.9299003322259136, "en": 0.044850498338870434, "es": 0.010963455149501661, "it": 0.010963455149501661, "fr": 0.0033222591362126247} | https://serramusics.blogspot.com/2020/06/ |
mc4_ca_20230418_3_303799 | El 2015 va ser el segon millor any de la història en atracció de recursos, amb més de 4.700 milions d'euros
ELENA FREIXA Barcelona Actualitzada el 21/03/2016 12:04
La inversió estrangera a Catalunya va assolir l’any passat els 4.783 milions d’euros i va segellar així el segon millor any de la història. La xifra va disparar-se quasi un 58% respecte al 2014 i va apropar-se al màxim que, per ara, té el 2010, quan l’atracció d’inversió productiva forània va fregar els 5.000 milions d’euros (vegeu gràfic).
Les xifres, facilitades ahir pel ministeri d’Economia i Competitivitat, són un termòmetre per valorar la confiança dels inversors estrangers en l’economia catalana, segons va destacar ahir el secretari d’Empresa del Govern, Joan Aregio.
Catalunya va recuperar pes en el conjunt d’Espanya i va concentrar un 22% de tota la inversió després que el 2014 representés un 17% del total. A tot l’Estat, els inversors estrangers van abocar 21.724 milions d’euros l’any passat, un 11% més. La inversió estrangera que va rebre el Principat va experimentar una pujada important revertint la caiguda d’un any abans, quan va ser l’única comunitat autònoma on la inversió forània havia anat enrere (-15%).
Evolució de la inversió a Catalunya (en milions d'euros)
La indústria va ser una de les grans beneficiades de la millora inversora i va rebre 1.286 milions, un 27% de tots els recursos que van arribar de fora. Segons la Generalitat, l’automoció i la indústria alimentària van liderar aquesta activitat inversora al sector.
El grup alemany Volkswagen, per exemple, ha compromès més de 3.000 milions a la seva filial Seat a Catalunya els propers cinc anys i això ja va començar a traduir-se en nous projectes a Martorell l’any passat i en algunes plantes proveïdores.
En el camp de la indústria alimentària, l’any passat Nestlé va anunciar l’ampliació de la planta de cafè de Girona, que duu associada una inversió de més de 100 milions d’euros, o la inversió de Cargill a la fàbrica d’oli de Reus, per deu milions. Els serveis financers, amb un 16% de la inversió total, i el comerç, amb un 15%, van ser d’altres sectors rellevants pel que fa a l’increment de la inversió estrangera al Principat.
Les 'start-up' catalanes es nodreixen del diner estranger
Al conjunt d’Espanya, el rànquing per sectors el va liderar la construcció, que va concentrar un 20% de tota la inversió i va disparar-se un 160% en un any. El segon lloc el va ocupar la indústria manufacturera, amb un 15% del total, seguida de les activitats immobiliàries, que van estancar-se , i el comerç, que va retrocedir un 34% en un any.
Els primers inversors estrangers a Catalunya van ser els Països Baixos, amb un 20% del total, seguits de França (15%), Luxemburg (14%) i Alemanya (10%). El cinquè i sisè lloc els van ocupar el Regne Unit i Mèxic, amb un 6 i un 5%, respectivament. El rànquing per països al conjunt d’Espanya canvia lleugerament i és Luxemburg qui va liderar la inversió forània a tot l’Estat, seguit dels Països Baixos, els Estats Units i el Regne Unit.
Madrid lidera però retrocedeix
La Comunitat de Madrid va continuar líder, a distància, pel que fa a recepció d’inversió estrangera. L’any passat va concentrar un 46,5% de tota la inversió, on s’hi ha de comptar l’'efecte seu', que vol dir que hi ha empreses que tenen la seu social a Madrid (i és allà on computa la quantitat) tot i que la inversió finalment s’executi en una altra comunitat autònoma. Els més de 10.000 milions d’inversió que va atraure Madrid suposen un lleu retrocés de l’1,2% respecte al 2014.
Les dades, globalment, no reflecteixen encara possibles efectes de la incertesa política que regna a Espanya des de les eleccions del passat 20 de desembre, segons va afirmar ahir Jaime García-Legaz, secretari d’Estat de Comerç. El creixement de la inversió a Espanya, va dir, s’explica per la millora de la seva economia, la que més va créixer a tota Europa, va dir. Traient la desinversió estrangera (empreses que van tancar o replegar negoci a Espanya), la inversió neta forània va créixer un 8% l’any passat. El ministeri no dóna aquesta dada segregada per comunitats autònomes.
El govern espanyol va defensar que l’augment de la inversió a Catalunya reflecteix que un escenari de trencament amb Espanya no es contempla. Segons García-Legaz, les dades avalen la “nula credibilitat” que té la independència.
Catalunya és la quarta regió d'Europa que va captar més inversió estrangera el 2015
La indústria acapara el 60% de l’augment de la inversió estrangera
Catalunya ha captat el 31% de la inversió estrangera de tot l'Estat en els últims cinc anys | 0.824435 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ara.cat/economia/record-inversio-estrangera-Catalunya-segon-millor-any_0_1544245654.html |
macocu_ca_20230731_1_145104 | Ninot i Sugrañes, Josep Maria, Vigo i Bonada Josep, Carrillo i Ortuño Empar. «Notes Sobre La Vegetació De Vorada De Bosc "(Origanetalia vulgaris)"». Butlletí De La Institució Catalana d’Història Natural, [en línia], 2005, p. 161-171, https://raco.pre.csuc.cat/index.php/ButlletiICHN/article/view/13561 [Consulta: Consulta: 5-09-2022]. | 0.492719 | curate | {"es": 0.2289156626506024, "ca": 0.7710843373493976} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_468092 | Hola a tots, ja fa temps que miro aquesta web, però mai he escrit res, tinc 14 anys. Explicaré el motiu pel qual estic preocupat: Avui al matí m'estava fent una palla( a durat massa,..) i quan acabo veig que tenia com una taca fosca al penis, a la meitat mes o menys. Al començament pensava que era que estava brut o algu per l'estil, però després de tocar-ho, m'he adonat compte que era com una petita vena amb la sang coagulada( com una variu pero amb rodó). Estic molt espantat, i si no em marxa mai?? llavors hauria de dir-ho als pares...quina vergonya.. si algú em pogués donar consell... m'estic tornant boig! per cert, perdoneu, esque no havia vist que hi havia un apartat de sexe..
almenys ja puc estar tranquil en cas de que un dia em desperti i em trobi amb un petit gremlin... | 0.827785 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_17_36180 | JORDI BIANCIOTTOBARCELONA
Dyango al Palau. Anuncia la seva retirada el 2014. / FERRAN SENDRA
Josep Gómez, que va triar el nom artístic de Dyango en honor al guitarrista belga Django Reinhardt, planeja retirar-se el 2014 amb una gira titulada Gracias y adiós. Abans, aquesta nit, es mostra al Palau (21.30 hores) mentre encara se senten els ecos del seu pas pel Camp Nou en el Concert per la Llibertat.
-En la peça central del seu nou disc, El cantante, diu «la música es mi vida». ¿Com pot retirar-se?
-Em retiraré dels escenaris, ¡però no de la música! Puc seguir gravant discos, com ha fet la Mina.
-¿Què el fa apartar-se dels escenaris?
-Els viatges. Des del 1968 no he parat d'anar a Amèrica. Això et desgasta. Ja tens 73 anys i veus que cada vegada cantes amb més dificultat. També m'ha enxampat en una mala època: m'han d'operar de l'esquena, del nervi ciàtic, i estic cagat.
-Hi ha septuagenaris molt actius, com Raphael o Julio Iglesias.
-Raphael és un treballador. Julio es dosifica més. A mi el que més m'agrada és la música, i no la meva, sinó escoltar els grans del jazz: Clifford Brown, Shorty Rogers, Sonny Stitt, Bill Evans, Tete Montoliu… Disfruto més escoltant John Coltrane amb el seu saxo o Chet Baker amb la trompeta que a qualsevol cantant.
-Baker va portar una vida al límit, amb drogues i una mort violenta. No fa falta, ¿no?
-No, encara que l'artista neix i després decideix quina mena de vida segueix. Si estudia i practica es farà més gran. Els estudis serveixen.
-¿No creu en els autodidactes?
-M'he adonat que els estudis importen molt. De la meva quinta només dos vam passar pel Conservatori: José Guardiola i jo.
-¿No li agradaria tornar a ser trompetista de jazz?
-El meu pròxim disc serà de jazz a duo amb Ricard Miralles. Vam començar junts cap al 1963 interpretant cançons de Lucho Gatica.
-«Triomfar a Llatinoamèrica és fàcil», s'ha dit amb freqüència.
-¡No saben el que es diuen! És un públic apassionat, però s'hi ha d'anar amb la lliçó ben apresa: bon material, el disc sota el braç i país per país. Molts s'hi han estavellat. Ho han fet bé Julio, Camilo (Sesto), Serrat, Raphael… Rocío Dúrcal a Mèxic. La Jurado...
-Alguns es van establir allà. ¿Per què no ho va fer vostè?
-M'ho proposaven cada dia, però ho vaig tenir clar: ni Miami ni Madrid. Sempre he viscut a Catalunya. És i serà casa meva. La terra tira.
-¿I encara més últimament?
-Hi ha un moviment amb què m'identifico. Una ocasió que, si no l'aprofitem, podem ser uns gilipolles. Potser és ara o mai. El que no entenc és això del Duran: ¿però no és de CiU? A mi m'agradava, el veia centrat, jo sempre he votat Convergència... Mas sí que m'agrada i, sobretot, Pujol. I Junqueras cada vegada que parla m'agrada més.
-¿S'enfila al carro d'una tendència popular?
-Als que diuen això els diré, amb tot el carinyo, que són uns imbècils. S'ha dit que m'han «donat» el Palau, quan estava emparaulat des de fa temps i n'he pagat el lloguer com tantes altres vegades.
-El 2014, gira per Llatinoamèrica... ¿i Espanya?
-Crec que sí, que Espanya no és el que reflecteix la gent que m'insulta i m'amenaça a Facebook. M'han estimat amb bogeria, ¿per què haurien de deixar de fer-ho?
Vegeu el vídeo d'aquesta
notícia amb el mòbil o
a e-periodico.cat | 0.788087 | curate | {"es": 0.06614173228346457, "ca": 0.9294488188976378, "pt": 0.004409448818897638} | : /ca/oci-i-cultura/20131010/ni-miami-ni-madrid-casa-meva-es-i-sera-catalunya-2738129 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_191625 | De plaça d'Espanya a plaça de Moisès BroggiJa s'han recollit més de set mil signatures en una petició feta a través de Change.org • Es demana al batlle de Barcelona que canviï el nom de la plaça L'endemà de la mort del doctor Moisès Broggi, coincidint amb la nit de Cap d'Any, l'usuari de Change.org Francisco Beltrán va obrir en aquesta pàgina de recollida de signatures la petició de canviar el nom de la plaça d'Espanya de Barcelona. S’hi demana al batlle de la ciutat, Xavier Trias, que el nou nom sigui 'plaça de Moisès Broggi', en homenatge pòstum al cirurgià i humanista. Ja han signat la petició més de set mil internautes.La iniciativa ha circulat i ha estat comentada aquests darrers dies amb una certa efervescència a les xarxes socials. S’hi han despertat tota mena de reaccions, la majoria favorables, però també algunes de contràries. El blocaire de VilaWeb Pere Meroño, per exemple, n'ha fet aquest apunt al bloc, en què proposa de mantenir el nom actual. Vilaweb.
Jo de moment deixaria el nom i, un cop independents, li canviaria el nom per:Plaça de l'Estat estranger d'Espanya. La gent la seguiria anomenant "plaça espanya" com de costum, però seria com una burla.Als catalans ens agradaria el poder repetir que no som Espanya ja, i als espanyols els faria molta ràbia aquesta plaça.
De fet la Gran Via (de les COrts Catalanes) "parteix" la Plaça Espanya. | 0.875914 | curate | {"ca": 0.9941348973607038, "es": 0.005865102639296188} | |
mc4_ca_20230418_4_116470 | La cuina violeta: Gelat de Chartreuse {calors i colors d'estiu}
carme27 de juliol de 2015 a les 8:26Nyam nyam!!! Quina bona proposta per començar la setmana. Les fotografies estupendes!!! !ResponEliminaPalmira http://comeconmigoelblogdepalmira.over-blog.es/31 de juliol de 2015 a les 17:46Nani aquest cau segur després de les vacances, m'agrada molt com queden els gelats amb gelatina :o)Molts petons i ens llegim en setembre que ja toquen uns dies de vacances!! [email protected] d’agost de 2015 a les 16:14Ahora que he probado tu helado puedo decir bien alto que estaba buenísimo. Muchas gracias por todo. ResponEliminaAfegeix un comentariCarrega'n més... | 0.638697 | curate | {"ca": 0.7434017595307918, "es": 0.2565982404692082} | http://lacuinavioleta.blogspot.com/2015/07/gelat-de-chartreuse-calors-i-colors.html |
mc4_ca_20230418_12_410485 | PREINSCRIPCIONS I ACTES ESCOLARS | Ràdio Sant Feliu
Informació de les Preinscripcions Escolars, pel curs 2014-2015, de 2n Cicle d’Educació Infantil, Primària i ESO, que es realitzaran de l’11 al 21 de març 2014: | 0.66965 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.rsf.cat/preinscripcions-i-actes-escolars/ |
crawling-populars_ca_20200525_23_1080 | 14 de Juliol de 2014 - Jordi Díaz Gibson
7 de Juliol de 2014 - Neus Lorenzo Galés
30 de Juny de 2014 - Vera Sacristán
27 de Juny de 2014 - Cesc Masdeu
20 de Juny de 2014 - Elena Sintes Pascual
Segueix-nos
La Fundació Jaume Bofill impulsa iniciatives, recerques, debats i prospectiva per transformar l’educació a Catalunya.
Som una institució independent i socialment compromesa que vol aportar coneixement pel canvi social de forma cooperativa i rigorosa. El nostre focus és l’educació de qualitat a l’abast de tothom, per assolir un país i una societat més lliure, justa, cohesionada i inclusiva.
Entenem l’educació com un procés que interpel·la i compromet tota la societat. Per a fer-ho, comptem amb el talent d’una extensa xarxa de docents, entitats, tècnics, acadèmics i experts compromesos en convertir el coneixement en propostes de millora.
Visita el web de la Fundació | 0.739094 | curate | {"ca": 0.8995381062355658, "es": 0.08775981524249422, "pt": 0.012702078521939953} | : /blogs/bofill/category/equidat/ |
macocu_ca_20230731_3_498917 | Els talibans comencen a treure els seus de les presons i prohibeixen l’ensenyament mixte
El mul·là Farid diu que l’educació mixta és l’arrel dels mals de la societat.
Redacció 21/08/2021
Una escola a l'Afganistan, abans de l'entrada dels taliban
De les proclames als fets i comencen a arribar notícies d’actuacions concretes dels talibans. Primer, de fet ja ho estaven fent a mesura que recuperaven territori, els talibans estan traient de les presons els que ells consideren “presos polítics” del règim derrocat, o sigui, els seus. Els talibans han alliberat 380 presos simpatitzants del moviment que estaven tancats en presons de les províncies de Farah i Uruzgan, d’acord amb la seva intenció de posar en llibertat tots els seus efectius que es trobaven en mans del Govern afganès. En totes les províncies recuperades, ja porten més de 5.000 presos alliberats i es pensa que ha d’haver-n’hi que siguin afins a Estat Islàmic.
Aquest mateix dissabte s’ha conegut un edicte religiós que ordena la suspensió de l’educació conjunta per a homes i dones a les universitats i instituts de la província d’Herat, a l’oest del país. El responsable del “Departament d’Educació” de l’Emirat Islàmic de l’Afganistan, el mul·là Farid, ha argumentat que l’educació mixta s’havia d’acabar perquè és l’arrel dels mals de la societat. Els talibans estarien disposats a admetre que les joves rebin educació de “professores virtuoses” i d'”homes grans”. Els professors d’Herat han avisat que aquest edicte privarà milers de dones de rebre una educació superior en la pràctica perquè no existeixen infraestructures suficients per dividir les classes.
La decisió s’ha pres després d’una reunió de tres hores entre talibà, educadors, i responsables de les universitats privades de la província, que acull uns 40.000 estudiants i unes 2.000 instal·lacions d’educació superior.
Finalment ha transcendit que s’ha prohibit a les dones treballar com a locutores i en qualsevol altre lloc a les ràdios de la província de Ghanzni, al sud-est de l’Afganistan. A més, han prohibit la música en aquestes emissores, segons recull l’agència de notícies afganesa Pajhwok. | 0.858359 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_287669 | Jornada 34: ResultatsMallorca B - Alcoià1 - 2Atlètic Balears - Oriola0 - 0Gramenet - Sant Andreu0 - 1L'Hospitalet - Castelló2 - 0Benidorm - Sp. Maonès1 - 1Terol - Badalona1 - 2Alzira - Santboià3 - 0Alacant - Lleida1 - 2Gandia - Dènia0 - 0Sabadell - Ontinyent1 - 0 ClassificacióPuntsPJPGPEPPFC1Sabadell63341712539222Badalona58341513634213Alcoià56341511839274Lleida56341681041245Sant Andreu53341314735236Oriola53341411932287L'Hospitalet503413111050318Alacant50341214834259Castelló493414713363710Gandia493412139313411Ontinyent463413714323112Dènia4634111310293413Terol4534111211322714Atlètic Balears4334101311403615Sp. Maonès393410915325016Benidorm373491015253717Gramenet33349619335718Alzira313451613283719Mallorca B283451316314520Santboià253467213057
Per cert, la Cultural Leonesa ha desaparegut o encara jugarà aquesta setmana? ?
Estàn força cardats i aquest cap de setmana tot i que han anat a Zamora per jugar, no se sap si es presentaràn al terreny de joc. D'altra banda comentar que el Mataró un històric del futbol català, i que no fa gaires anys (temporada 04-05) estava a segona divisió b, s'ha retirat de la competició on competia, territorial preferent. | 0.731836 | curate | {"ca": 0.8847487001733102, "ru": 0.11438474870017332, "fr": 0.0008665511265164644} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_283042 | Blocs Política De Privacitat Comentari GH Anades i vingudes Hospital General Dies de les nostres vides
Resum de l'Hospital General: un diagnòstic devastador, una confessió i un petó
Resum de l'Hospital General del 21 al 25 de novembre de 2022: confessions intempestives, veritats incòmodes que resulten incòmodes i molt més.
Actualització setmanal de GH Spoilers: The Hot Seat i un xoc
La vostra actualització setmanal d'spoilers de GH del 28 de novembre al 2 de desembre de 2022 és aquí. Sintonitza't per conèixer el drama que passa a Port Charles.
GH Spoilers Desglossament de dues setmanes: desesperació, sospites i confessions
GH Spoilers Desglossament de dues setmanes: desesperació, sospites i confessions. Descobriu què està passant a Port Charles quan comença el desembre.
Tria un noi: qui millor combina amb Sam McCall de GH
Sam McCall ha tingut múltiples romanços durant els seus gairebé 20 anys a l'Hospital General. Quin va ser el millor?
Maurice Benard i John J. York de GH examinen l'esperit interior
Maurice Benard i John J. York de GH examinen l'esperit interior. Els dos actors aprofundeixen i discuteixen el seu costat espiritual a SOM.
Vista prèvia del vídeo de GH Spoilers: les celebracions de PC amenacen d'explotar
El vostre vídeo de previsualització dels spoilers de GH del 28 de novembre al 2 de desembre de 2022 ja és aquí! Descobriu què estan planejant els jugadors poderosos aquesta setmana.
Spoilers de GH per al 2 de desembre: Carly i Nina Rush per salvar Willow
Spoilers de GH del 2 de desembre de 2022: la Carly i la Nina han de deixar de banda la seva animadversió quan Willow Tait necessita la seva ajuda.
Spoilers de GH per al 30 de novembre: pot Robert salvar un grèvol ardent?
Spoilers de GH del 30 de novembre de 2022: els somnis de Holly de salvar el seu fill esclaten davant dels ulls de Robert i potser s'hagi de tornar a acomiadar.
Sense pietat: aquesta persona de l'hospital general mereix el menys perdó
Qui menteix a qui a l'Hospital General? I qui és el que mai, mai hauria de ser perdonat per les seves mentides?
Recapitulació de GH per al 28 de novembre: Ryan té un missatge molt especial per a l'Ava
El resum de GH del 28 de novembre de 2022: Ryan es va sorprendre força de veure l'amor de la seva vida, però li va fer un vot solemne parpellejant.
Spoilers de GH per al 29 de novembre: què farà ara un Holly desesperat?
Spoilers de GH del 29 de novembre de 2022: Holly està al capdavant amb Víctor al seu camí, així com l'alcalde i el PCPD.
GH Spoilers Especulació salvatge: Britt és un partit per morir, Willow embarassada
GH Spoilers Especulació salvatge: Britt és un partit per morir, Willow embarassada. Willow necessita medul·la òssia i la seva família és la seva millor aposta, oi?
Tots els moviments correctes de GH: Harrison Chase hauria d'haver deixat BLQ?
Harrison Chase no va apreciar que Brook Lynn li mentís a l'Hospital General. Però hauria d'haver trencat amb ella per això?
Barrejar-ho: Dante Falconeri i Sam McCall necessiten alguns problemes de GH?
Dante Falconeri i Sam McCall estan molt contents a l'Hospital General. Necessiten alguna cosa interessant per passar realment?
Una volta més: Liz Webber i Nikolas haurien de provar l'amor un altre GH?
Liz Webber i Nikolas Cassadine mai van treballar romànticament a l'Hospital General. Però aquesta vegada podria ser l'encant?
Recapitulació de GH per a l'1 de desembre: Valentin fa a Sonny una oferta aleatòria que no pot rebutjar
El resum de GH de l'1 de desembre de 2022: Sonny arriba a tenir una nova història de la mafia i aquesta vegada també es troba amb Valentin.
Recapitulació de GH per al 29 de novembre: els Q per fi aconsegueixen un gall dindi per a l'acció de gràcies
El resum de GH del 29 de novembre de 2022: sens dubte va ser un any inusual a la casa Quartermaine, però també bastant igual.
GH Recap per al 30 de novembre: Robert i Holly Fool The World
El resum de GH del 30 de novembre de 2022: va resultar que Robert no va caure en els trucs de Holly després de tot, però Victor Cassadine segur que sí.
Spoilers de GH per a l'1 de desembre: Valentin està desesperat per l'ajuda de Sonny
Spoilers de GH de l'1 de desembre de 2022: Valentin sap a qui recórrer quan l'Anna Devane necessita ajuda, així que què està fent ara?
Recapitulació de GH per al 2 de desembre: Willow encara pensa que el càncer és una paraula bruta
El resum de GH del 2 de desembre de 2022: Willow no pot fer que ningú la miri de manera divertida, així que preferiria no tenir ajuda real quan mori i estigui embarassada. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_91045 | Superstició - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Supersticions)
Ferradura clavada a una porta en la creença que atreurà la bona sort o n'expulsarà la dolenta
La superstició és una reverència o por per a coses i forces màgiques desconegudes. [1]
Aquestes creences no fonamentades i irracionals poden estar basades en la fe, o relacionades amb el pensament màgic, per mitjà del qual el practicant creu que els esdeveniments són influïts per aquestes forces o que és possible influenciar-les al futur amb determinades activitats màgiques. La frontera entre fe i superstició és borrosa. Avui com encara més abans dels moviments d'ecumenisme sovint la religió al poder va menysprear la fe dels altres com a superstició sinó d'heretgia i vice versa. [2] Des del segle XVII la il·lustració i la ciència van reduir el camp de la superstició en descobrir certes forces i lleis de la natura, tanmateix sense eliminar-la. [3]
La superstició vol donar explicacions màgiques al que la ciència encara no pot dilucidar completament. [4] Així és una convicció que explica un fenomen a priori i no una conclusió basada en observació metòdica de fets. Es distingeix de la pseudociència que fa teories incorrectes de causalitat tipus post hoc ergo propter hoc, «proves» anecdòtiques o metafòriques sense validació estadística ni grups de control, o dreceres de raonament inductiu. En la vida quotidiana, accions supersticioses tenen tres raons: guanyar control sobre la incertesa, minvar sentiments desemparats i permeten resoldre tasques difícils de la vida de manera més senzilla. [5]
Qualsevol religió establerta conté igualment idees a priori, revelades per llibres sagrats o la tradició. Els uns diran que encendre una espelma per a la Mare de Déu és signe de devoció, altres hi veuran mera superstició. Albert Einstein considerava qualsevol religió com una «superstició infantil». [6] La diferència entre fe i superstició aleshores està determinada per l'autoritat religiosa. Com que atribueix poders sobrenaturals a altres entitats diferents del Déu únic seu, el catolicisme per exemple, classifica la superstició com el primer d'una sèrie de pecats, que contenen a més l'idolatria, magia i vidència, irreligió, ateisme i agnosticisme. [7]
La psicologia estudia la superstició per veure com influeix el grup i la persona o com les pròpies creences modifiquen la conducta. [5] Certs comportaments supersticiosos al quotidià són innocus i poden ser salubres pel seu efecte placebo tranquil·litzador. [8] Altres permeten materialitzar de forma ritual, el que no és materialitzable, en donar el sentiment de poder fer qualcom quan de fet hom és impossibilitat. Així, el parent que encen una espelma per a un relatiu greument malalt o en temps d'examens pot mostrar el seu suport, quan directament no pot fer gairebé res. Esdevé menys salubre quan es comença a pensar que amb aquesta espelma n'hi ha prou i que el pacient pot abandonar el tractament mèdic o l'estudiant ja no ha d'estudiar. La línia entre la petita superstició quotidiana innòcua i la superstició psicopatòlogica rau en la dimensió i l'impacte sobre la seva vida i la de l'entorn. Esdevé un tastorn obsessivocompulsiu que necessita tractament quan la preocupació amb les activitats supersticioses impedeix a la persona conduir una vida alegra, desenrotllada i integrada en la comunitat. [9]
Exemples d'activitats o creences supersticiosesModifica
Activitats que atreurien la bona sort o evitarian desgràcies
dir Jesús quan algú esternuda, o altres fórmules de benedicció segons els països. L'origen d'aquesta creença està en la pesta medieval, que es transmetia per l'aire. Per això el Papa Gregori I recomava encomanar-se a Déu quan algú esternudava per evitar la mala influència (els virus i bacteris contemporanis)
tocar ferro quan algú menciona un mal averany
tenir amulets protectors
tenir una pota de conill o una ferradura
trobar un trèvol de quatre fulles
tocar el gep d'un geperut, especialment amb un bitllet de loteria
vessar la copa de vi i tocar-se el front amb els dits mullats del líquid
bufar totes les espelmes del pastís alhora
portar roba interior vermella el dia de Cap d'Any (en alguns indrets s'ha de cremar després)
trepitjar excrements per accident
Activitats que causarien mala sort
tenir tisores obertes
passar sota una escala recolzada a la paret
el nombre tretze
aixecar-se amb el peu esquerre al matí
bolcar el saler
obrir un paraigua sota sostre
escombrar accidentalment els peus d'una altra persona
veure un gat negre (en canvi a Orient porta bona sort)
portar una samarreta a l'inrevés
trepitjar un excrement amb el peu esquerra
pronunciar la paraula "conill" o tenir dones a bord.
portar vestits de color groc a l'escena perquè Molière vestia d'aquest color quan va morir
no es pot tocar oli o mantega quan un conegut està de caça
no tenir a mà l'arma que ha causat la ferida decisiva
una dona embarassada que prengui fruits vermells tindrà un fill amb una marca a la pell
el nuvi no pot veure a la núvia vestida per a la cerimònia abans que aquesta comenci
seguir una marieta pot portar la noia cap al seu amor veritable
les convidades a un casament no poden anar vestides de blanc (ni de vermell en els països anglosaxons). Els dos costums tenen l'arrel en el color tradicional del vestit de la núvia, vermell en segles passats i blanc com a símbol de virginitat. Fer deslluir la núvia porta mala sort a la nova parella
el dimarts és un mal dia per als casaments
Vegeu també: Triangle de les Bermudes i llegenda urbana
↑ «Superstició». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Vyse, 2000, p. 19-22.
↑ Scobel, G. «Aberglaube und radikale Entzauberung der Welt - Warum wir noch abergläubig sind» (en alemany). 3sat, octubre del 2013 [Consulta: 3 agost 2017]. (Superstició i desencantament del món: perquè encar quedem supersticiosos)
↑ Aguadé, Jaume. «Avantatges de la superstició». Vins de Catalunya, 18-09-2013. [Consulta: 4 agost 2017].
↑ 5,0 5,1 Saucier, 2010.
↑ «Einstein va escriure que la religió és la "superstició més infantil"». El Periodico, 14-05-2008.
↑ «Non habebis deos alienos coram me (no tinguis déus altres que jo)» (en llatí). Catechismus Catholicae Ecclessiae. Roma: Vaticà. [Consulta: 3 agost 2017].
↑ Vyse, 2000, p. passim.
↑ Albert, Sarah «The Psychology of Superstition: Is 'magical' thinking hurting or helping you?» (en anglès). WebMD, 2004.
Damiani, María «Superstició: Creença maligna?». Eix Diari, 21-11-2016.
McCabe, Joseph. A Book of popular superstitions : a study of humanity's capacity for wrong beliefs (en anglès). Girard (Kansas): Haldeman-Julius, 1932, p. 64.
Perarnau i Espelt, Pere «Activitats i fórmules supersticioses de guarició a Catalunya en la primera meitat del segle XIV». Arxiu de textos catalans antics. Institut d'Estudis Catalans, 1982, pàg. 47-78. ISSN: 0211-9811.
Rozey, Fèlix. «Contra la superstició». ActivaMent, 29-10-2013. [Consulta: 3 agost 2017].
Saucier, Donald. «Research Project Offers Insight into Superstitious Behavior» (en anglès). Universitat de Kansas City, 02-09-2010. [Consulta: 3 agost 2017].
Vyse, Stuart A. Believing in magic : the psychology of superstition (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2000, ©1997, p. 272. ISBN 9780195136340.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Superstició
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Superstició&oldid=22201604» | 0.761076 | curate | {"ca": 0.8816186556927298, "uu": 0.0012345679012345679, "en": 0.03251028806584362, "uz": 0.00041152263374485596, "es": 0.02661179698216735, "de": 0.0262002743484225, "pt": 0.01700960219478738, "fr": 0.0032921810699588477, "la": 0.004663923182441701, "id": 0.0030178326474622767, "cs": 0.0008230452674897119, "ru": 0.002606310013717421} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Supersticions |
crawling-populars_ca_20200525_46_9811 | 2.4.6.2.6. Titolets escrits
Fem servir els titolets, que són més explicatius que els titulars, per aportar informació complementària dins d’una peça informativa. Quan no podem encabir tota la informació en una sola oració, la distribuïm en dues oracions separades per punt i seguit i posem punt final al titolet. Amb tot, procurem posar tota la informació en una sola frase, que no porta punt final.
De moment, el govern s’absté de pronunciar-se sobre la qüestió
De moment, el govern s’absté de pronunciar-se sobre la qüestió. Per demà hi ha anunciada una compareixença. | 0.705564 | curate | {"de": 0.017761989342806393, "pt": 0.028419182948490232, "ca": 0.9538188277087034} | : /llibredestil/manual-dus/titolets-escrits?type=mitjans |
mc4_ca_20230418_4_152512 | Pau Gasol apadrina el calendari solidari dels bombers catalans
Pau Gasol apadrina el tercer calendari solidari dels Bombers de la Generalitat. Els beneficis aniran destinats als projectes d'investigació mèdica infantil de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. El consell d'Interior, Ramon Espadaler, ha felicitat els bombers voluntaris per la seva iniciativa i ha destacat que si això són "idees de bomber" que en vinguin moltes més.
Redacció 22/11/2013 - 18.43 Actualitzat 22/11/2013 - 20.30
Pau Gasol apadrina el 3r calendari solidari dels bombers catalans. (Foto: Bombers amb causa)
Pau Gasol apadrina el tercer calendari solidari dels bombers catalans. El jugador de Los Angeles Lakers Pau Gasol ha apadrinat aquest projecte que destina els beneficis a projectes d'investigació mèdica infantil de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona.
La iniciativa d'editar el calendari solidari "Bombers amb causa" va sorgir fa tres anys per part de tres bombers voluntaris de la Generalitat, molt vinculats per motius personals a aquest centre mèdic.
El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha destacat avui, durant la presentació en públic d'aquest calendari, que "en temps de crisi com els actuals s'ha demostrat que els indicadors que pugen no són els de la delinqüència, sinó els de la solidaritat."
Espadaler ha agraït al jugador de Los Angeles Lakers Pau Gasol que s'hagi ofert a apadrinar aquest projecte en l'edició de 2014, perquè va ser el mateix jugador, segons ha explicat, qui els va proposar col·laborar perquè també ajuda en campanyes solidàries amb els bombers de Nova York.
El conseller també ha felicitat els bombers voluntaris la seva iniciativa amb aquest calendari solidari: "Si el que es coneix com a 'idees de bomber' són aquest tipus de coses, que en vinguin moltes més, perquè ens fan més forts com a país, millor vertebrats i molt més solidaris", ha afegit.
El calendari es ven, per deu euros, a les llibreries Abacus i als parcs dels bombers de Catalunya. En l'edició de l'any passat es van recaptar 42.000 euros.
En l'edició d'aquest any, les fotografies reprodueixen tasques habituals en la feina de bomber on apareixen acompanyats de nens que han tingut relació amb l'hospital.
Gràcies als fons obtinguts en les dues primeres edicions, s'ha pogut concedir una beca a la doctora Isabel Iglesias, adjunta del Servei de Neonatologia del Sant Joan de Déu, especialitzada en l'atenció a nadons prematurs.
A la presentació en públic d'aquest calendari, hi han assistit, entre d'altres, el director general de l'Hospital de Sant Joan de Déu, Manel del Castillo, la investigadora Isabel Iglesias i el president de la Cooperativa Abacus, Narcís Castanyer. | 0.850195 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ccma.cat/324/pau-gasol-apadrina-el-calendari-solidari-dels-bombers-catalans/noticia/2227133/ |
mc4_ca_20230418_5_717763 | UD Taradell - L'Infantil guanya al Balenyà ( 5-0 ), tenint multitud d'ocasions de gol
Tot i la victòria per 5 a 0 davant l'Atlètic Balenyà, l'equip infantil hagués pogut guanyar el partit per un resultat més ampli. Els taradellencs van disposar de més d'una trentena d'ocasions de gol, 18 d'aquestes van anar entre els tres pals.
El Taradell no va començar bé el partit, amb pèrdues constants de pilotes. A mesura que va anar passant el temps, els blancs i blaus van començar a dominar el partit. Amb bones recuperacions de la defensa, el Taradell va anar trenant jugades i arribava amb molta facilitat a l'àrea visitant. Les oportunitats més clares van arribar als peus dels davanters taradellencs Zacaries i Pau, que van quedar-se sols davant del porter en diverses ocasions, en una d'elles la pilota va anar al travesser o també una de clara d'Enric Aguilar després d'un córner centrat per Marc Castells. Tot just abans de finalitzar la primera part, Pau Bonet va tenir l'ocasió més clara amb un xut que es va estavellar el pal i entre el porter i la defensa visitant van treure la pilota de sota la porteria i van enviar a córner.
A la segona part van arribar els cinc gols taradellencs. Els blanc i blaus van seguir creant i no va ser fins al minut 17 de la segona part, quan un xut de falta directa de Marc Castells obria la llauna en el marcador. El gol va donar tranquil·litat al Taradell i només tres minuts més tard, Josep Bou aprofitava una centrada de Pau Bonet per rematar-la al fons de la xarxa. El Taradell no tenia rival, i només cinc minuts més tard, Zacaries, feia una bona jugada per finalitzar-la en gol i posar el 3 a 0 en el marcador. El Taradell, no en va tenir prou, i va aprofitar les jugades de pilota parada per ampliar el marcador. El 4-0 va arribar després d'una falta directa, un altre cop obra de Marc Castells i el mateix jugador faria el 5-0, després de picar un córner i que el defensa s'acabés ficant la pilota a dintre.
El Taradell és 4t, a 4 punts del lider. | 0.861395 | curate | {"ca": 1.0} | http://udtaradell.cat/index.php/noticies/64-l-infantil-guanya-el-baleny%C3%A0-5-0-,-tot-i-tenir-34-ocasions-de-gol |
mc4_ca_20230418_3_127493 | Lanestosa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vista de Lanestosa
212,8 hab/km²
43° 13′ N, 3° 26′ O / 43.217°N,3.433°O / 43.217; -3.433Coord. : 43° 13′ N, 3° 26′ O / 43.217°N,3.433°O / 43.217; -3.433
66 km de Bilbao
Lanestosa és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca d'Encartaciones. Està situat en una estreta vall dominat per fonts pendents que descendeix dels cims de La Mortera i Peña del Moro, i banyada pel riu Calera, a una altitud mitjana de 289 metres sobre el nivell del mar. Limita amb el municipi de Karrantza i el càntabre de Soba. La seva patrona és la Mare de Déu de la Neu, que se celebra el 5 d'agost. En aquesta festa s'efectua una dansa en honor a la Verge que s'anomena els dantzantes.
4 Corporació municipal
Fins a mitjans del segle XIX el nom de la població s'escrivia habitualment com La Nestosa. Així figura per exemple esmentat en el llibre Vergara dels Episodis Nacionals; o oficialment en els censos de 1842 i 1860. En el cens de 1857 figura oficialment com Nestosa. Amb posterioritat es va fer més habitual la forma Lanestosa, i així ha arribat fins als nostres dies. El gentilici dels habitants de Lanestosa és nestosà i nestosana. Els filòlegs creuen que Lanestosa és un fitònim (topònim relacionat amb la vegetació). L'origen del topònim caldria buscar-lo en la paraula del llatí vulgar genesta, que és un arbust més conegut actualment com a ginesta.
El significat etimològic del nom seria la (vila o llogaret) ginestosa (la vila o llogaret amb abundant ginesta). L'evolució fonètica del nom hauria estat aquesta: Genestosa (pronunciat yenestosa) → Enestosa→Nestosa; sempre amb l'article la per davant. L'origen romànic del topònim s'explica perquè en l'extrem més occidental de Biscaia, (Encartaciones), el castellà ha estat l'idioma comú de la població des de temps molt antics, al contrari que la resta de Biscaia on l'idioma comú era l'euskera. Per aquest mateix fet la població mancava d'un topònim tradicional en basc. En 1979 Euskaltzaindia va proposar com nom en basc de la vila (a més del mateix nom Lanestosa) Isasti, topònim menor existent en altres parts del País Basc i que té també el significat etimològic de retamal. No obstant això aquest nom no ha tingut massa acetapción i això unit al seu caràcter artificial, va fer que la mateixa Euskaltzaindia el retirés en una posterior actualització del nomenclàtor de localitats vizcaínas que es va publicar en 2007. Lanestosa ha d'utilitzar-se també com nom en basc de la vila.
Lanestosa va rebre el títol de Vila el 6 de juny de 1287, de mans del Senyor de Biscaia, D. Lope Díaz III de Haro, un privilegi que responia a l'interès de reglamentar les vies naturals de penetració des de Castella al mar, a través del port dels Torns. Quan Díaz d'Haro funda aquesta vila, pretén consolidar una població estable a la vora d'un camí transitat des de molt antic i aliè pròpiament al Senyoriu: el qual uneix les muntanyes de Burgos amb el Cantàbric.
Actualment és un poble amb 266 habitants durant tot l'any,però a l'estiu es dupliquen les quantitats, ja que molta gent i va per les seves originals tradicions.
Etnografía[modifica | modifica el codi]
Encara que pertanyent des de fa vuit segles a Biscaia, és una localitat netament cántabra si observem la seva arquitectura. Lingüísticament es parla el castellà, i fins a no fa molt es parlava amb la "o" (jatu, perru, pueblu, etc.). Les dues festes més importants de celebren el 5 d'agost (Nostra Senyora de les Neus) i el 16 d'agost (Sant Roc).
Per la festa major de la Mare de Déu de les Neus, es balla la Danza de Lanestosa. Els danzantes són nens i joves de 6 a 25 anys que fan un ball vestits amb indumentària tradicional basca (pantalons i samarreta blanca, faixa blanca a la cintura i un mocador vermell lligat al coll). Els dansaires salten de peus en punta, entrellaçant unes vares d'avellaner folrades de paper de diferents colors. Aquestes vares d'avellaner són preparades pels mateixos danzantes el dia abans, utilitzant un engrut elaborat amb aigua i farina que enganxa a les vares els papers de ceba preparats prèviament per altres nens amb colors alternats. La dansa, que té lloc cada 5 d'agost, es balla en un petit recorregut pel poble que finalitza a la plaça principal. [2]
Francisco Izquierdo Crespo
Andrés Edesa Velarde
Pedro Manuel Gutiérrez Martínez
Jon Mikel Latatu Migoya
Jose Miguel Barreras Crespo
Jose Emilio Guerra Carnicero
↑ «"La Danza de Lanestosa", al web de l'enciclopèdia Auñaamendi» (en espanyol). [Consulta: 9 maig del 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lanestosa Lanestosa a Google Maps
VIAF: 316734345
OSM: 339950
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lanestosa&oldid=17065930» Categoria: Municipis d'EncartacionesCategories ocultes: Articles amb coordenadesPàgines amb enllaç commonscat des de WikidataControl d'autoritats Menú de navegació
AragonésالعربيةBrezhonegCebuanoEnglishEspañolEuskaraFrançaisGalegoMagyarItalianoLatinaBahasa MelayuNederlandsOccitanPolskiPortuguêsРусскийScotsSvenskaУкраїнськаOʻzbekcha/ўзбекчаWinaray中文 Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 6 juny 2016 a les 23:23. | 0.790818 | curate | {"ca": 0.9170407964083545, "an": 0.002537575639273863, "en": 0.024204567636150694, "es": 0.05055631465937927, "mk": 0.0005855943782939684, "cs": 0.002927971891469842, "ar": 0.002147179387077884} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Lanestosa |
mc4_ca_20230418_15_517569 | Landhaus Spanier Nonnweiler Alemanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Allotjaments a Nonnweiler
Hochwaldstrasse 40, Nonnweiler, Nonnweiler, Alemanya, 66620 - Veure al mapa
Més informació sobre Landhaus Spanier
Dissenyat tant per oci com per negoci, Landhaus Spanier està situat idealment a Nonnweiler; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Landhaus Spanier és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com magatzem d'equipatge, servei d'habitacions, transport hotel/aeroport, restaurant, premsa.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara calefacció, escriptori, despertador, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, TV satèl•lit/cable per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Nonnweiler, el Landhaus Spanier és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.
Cal que informeu Landhaus Spanier de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. Aquest allotjament no accepta comiats de solters o festes similars. | 0.802919 | curate | {"ca": 0.9391357273280584, "de": 0.015216068167985392, "es": 0.04564820450395618} | https://www.agoda.com/ca-es/landhaus-spanier/hotel/nonnweiler-de.html |
oscar-2301_ca_20230418_2_181792 | El cementiri de Vallgorguina es va inaugurar el 20 de Maig de 1888. Situat al nord-est de la població sobre un pujol que domina part de la vall, disposa actualment de 264 nínxols.
El recinte és de planta quadrada i està orientat vers el sud-est. Les illes de nínxols estan disposades de manera que divideixen el recinte en una plaça superior immediatament accessible des de l’entrada, i un espai ample on es troben tombes a terra, panteons i un espai encara sense ocupar.
Horaris
Els familiars dels difunts que disposen d’un nínxol tenen una clau per poder-hi accedir. En cas de no disposar-ne, l’Ajuntament la facilita previ lliurament de l’original del DNI en concepte de dipòsit, document que serà retornat en el moment del retorn de la clau.
Vista de la porta d’entrada, amb el magatzem i els xiprers que guarden l’entrada al fons.
Pati principal del cementiri amb zones enjardinades a dreta i esquerra i les illes de nínxols que divideixen el recinte en dues parts.
La porta d’entrada al recinte vista des del camí que porta al magatzem.
Foto panoràmica vers el nord-est del recinte superior, on es troben les illes de nínxols.
Zona nord-oest del cementiri, al costat del magatzem i darrera de les illes de nínxols on hi han tombes individuals i zona per futures ampliacions.
La part nord-est del cementiri amb el massís del Montnegre al fons
Cementiri de Vallgorguina
Veinat Poca Farina, 15
08471 Vallgorguina
Enllaç a google maps
Vols que t'ajudem?
Et truquem
Pàgines d'interès
Qui som
Compromís social
Notícies
Contacte
Treballa amb nosaltres
Oficines
Mataró
C/ Aristòtil, 37
08304 Mataró
Tel. 937 415 370
[email protected]
Granollers
C/ Veneçuela, s/n
08042 Granollers
Tel. 938 618 230
Calella
Ctra. d'Hortsavinyà, s/n
08370 Calella
Tel. 937 695 301
Pineda de Mar
Illes Balears, 3
08397 Pineda de Mar
Tel. 931 770 285
Termes legals
Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies
Termes i condicions de compra
© Serveis Funeraris Cabré Junqueras S.A.
Web by ADD+
Omple el formulari i un assessor es posarà en contacte
×
He llegit i accepto la Política de privacitat del lloc web. *
Et truquem
CONFIGURACIÓ DE COOKIES
×
CABREJUNQUERAS.CAT fa servir cookies, tant pròpies com de tercers, tècniques, analítiques, personalitzades, publicitàries i/o d'afiliats, per oferir realitzar diferents finalitats mostrades en la configuració, situada en la nostra política de cookies. Amb les cookies de tercers podem compartir informació sobre l'ús que faci del lloc web amb els nostres partners de xarxes socials, publicitat o anàlisi web, els quals poden combinar-la amb una altra informació que els hagi proporcionat o que hagin recopilat a partir de l'ús que hagi fet seus serveis. Per a més informació podeu fer clic AQUÍ.
Necessàries
Aquest tipus de cookies són les necessàries per l'ús de la web i prestació del servei contractat. Garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat de la pàgina web, de forma anònima.
Anàlisi
Recullen informació sobre l'ús que es realitza de la web. Aquestes galetes ajuden a proporcionar informació sobre mètriques, el nombre de visitants, la taxa de rebot, la font de trànsit, etc
Desar configuració ACCEPTAR TOT
Política de cookies
Utilitzem cookies
CABREJUNQUERAS.CAT fa servir cookies, tant pròpies com de tercers, tècniques, analítiques, personalitzades, publicitàries i/o d'afiliats, per oferir realitzar diferents finalitats mostrades en la configuració, situada en la nostra política de cookies. Amb les cookies de tercers podem compartir informació sobre l'ús que faci del lloc web amb els nostres partners de xarxes socials, publicitat o anàlisi web, els quals poden combinar-la amb una altra informació que els hagi proporcionat o que hagin recopilat a partir de l'ús que hagi fet seus serveis. Per a més informació podeu fer clic AQUÍ.
Podeu acceptar totes les cookies prement el botó ACCEPTAR o configurar-les o rebutjar el seu ús prement el botó AJUSTAMENTS | 0.619773 | curate | {"es": 0.05982905982905983, "ca": 0.8793058793058793, "en": 0.02305102305102305, "fr": 0.009583009583009583, "pt": 0.007252007252007252, "no": 0.001813001813001813, "de": 0.00777000777000777, "it": 0.001295001295001295, "oc": 0.005698005698005698, "ia": 0.004144004144004144, "el": 0.000259000259000259} | https://www.cabrejunqueras.cat/cementiris/cementiri-de-vallgorguina |
macocu_ca_20230731_2_48671 | Nota sobre un catecisme del s. XVIII, de Sant Feliu de Guíxols / per Josep M. Cervera, Josep M. Marquès Cervera i Berta, Josep M.
En: Estudis sobre temes del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Vol. 4 (1985) , p. 135-144 : il. | 0.60519 | curate | {"ca": 0.8609865470852018, "ru": 0.017937219730941704, "fr": 0.12107623318385652} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_16547 | Amb motiu de les grans dificultats econòmiques que autònoms i empreses estan patint en aquests moments per la Covid-19, s’ha reduït el termini de pagament de les factures durant el mes de març a 20 dies, des de la data de presentació de la factura al registre. Encara que se n’han presentat més que en mesos anteriors, s’han pagat 2.576 factures amb un import de 50.255.504 euros.
Per aconseguir aquesta reducció i injectar el màxim de liquiditat als proveïdors en el menor temps possible, l’activitat de la maquinària del consistori s’ha intensificat per adaptar-se a la nova situació i s’ha modificat el circuit de validació perquè es mantinguin totes les garanties jurídiques.
El que queda per pagar les properes setmanes són 1.240 factures amb un import de 22.611.115 euros. El termini mitjà d’aquestes factures pendents des que van entrar al registre del consistori se situa en els 18,66 dies.
Ajuntament de Barcelona
Comentaris
El Més Vist
Senderisme per a la gent gran de Nou Barris
El Punt d'Atenció a l'Activitat Econòmica de Nou Barris manté l’assessorament a emprenedors, autònoms i empreses | 1 | perfect | {"ca": 0.9908508691674291, "es": 0.009149130832570906} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_185519 | Juguem a ser joiers per un dia, coneixem la divertida tècnica del baix Relleu a partir de la cera perduda .
Crearem a partir d’una patata o pastilla de sabó i realitzarem exercicis experimentals amb diferents materials per a aconseguir un prototip de joia.
Com funciona? Qualsevol nivell és benvingut. El monogràfic es divideix en dues parts. A la primera de 3 hores, farem el prototip de joia, amb la cera. Després portaré la peça al fonador i quan estigui llesta, farem la segona sessió també de 3 hores on farem els acabats finals.
Quant val? El preu és de 125€. Inclou la fosa d’una peça en llautó. Si la vols en plata, hi haurà un increment de 20€. I si vols fondre un altre peça en llautó tindrà un cost addicional de 15€.
Quan? Dates encara per confirmar. Aquest Monogràfic de dues sessions de 3 hores cadascuna, es va repetint segons demanda. Informa’t de les noves dates
Que inclou? El preu inclou el material i la guia del mestre de taller, en tot el que necessitis. El material que farem servir serà la cera i la peça es portarà a fondre en llautó. Si algun alumne vol treballar amb plata, tindrà un cost addicional de 20€. Es pot decidir in situ usar-la i pagar l’increment directament en el moment del taller.
INSCRIURE'M
Sobre els tallers:
Els tallers s’imparteixen a l’espai Wow Art i Disseny, carrer de Sarret 57 Sabadell, Barcelona.
Les places són limitades, et recomanem que t’inscriguis al més aviat possible per no quedar-te sense.
Abans d’inscriure’t revisa la política de cancel·lació/ devolució: Soc una joia no farà devolucions de tallers que l’alumne cancel·li amb menys de 3 dies d’antelació de l’inici d’aquest.
Si es cancel·lés el curs per no haver-hi suficients alumnes, Soc una joia es responsabilitza a retornar l’import total del taller.
Les inscripcions es realitzen via Bizum. Una vegada facis el pagament tindràs que enviar el justificant a hola@socunajoia. Rebràs un correu de confirmació que hauràs de portar el dia del taller.
Precaucions Covid19:
Serà necessari l’ús de màscara dins del local en tot moment. No es pot entrar sense màscara.
Hi haurà gel hidroalcohòlic perquè pugueu usar-ho en entrar i sortir del local i també estarà en les taules.
Només podran entrar aquelles persones que estiguin inscrites a un taller.
Si conviviu amb persones contagiades si us plau us demanem que no vingueu per la seguretat de totes.
El local serà desinfectat abans i després del taller.
Totes les eines seran netejades.
Us demanem si us plau que ens ajudeu a mantenir aquestes mesures de seguretat. Moltes gràcies per la vostra col·laboració. | 1 | perfect | {"ca": 0.9407816818002369, "pt": 0.0094749309119621, "en": 0.0039478878799842085, "tl": 0.0019739439399921047, "fr": 0.02368732727990525, "fa": 0.0043426766679826295, "es": 0.015791551519936834} | |
mc4_ca_20230418_15_617555 | Els vins del Bonviure: Estudiant i Cuina: Episodi 5 Amanides
Publicat per Jaume Balaguer Vicent a 10:17
Jaume S. 1 de febrer de 2010 a les 23:20
Efectivament són un clàssic! Al nostre pis molts dies fem la "amanida-express":
- Bossa d'enciams (Florette, Caprabo, etc...)
- Llauna de blat de moro
- Llauna de tonyina
- Llauna d'olives
Com a variants a vegades hi posem tomàquet, o pastanaga i si hi ha barretes de marisc, també.
Tenint en compte que són tot ingredients envasats de supermercat estàn força bones amb una mica de vinagre de mòdena, oli i sal.
Lo Jaume 1 de febrer de 2010 a les 23:43
Hola Jaume S.,
tal i com he comentat, us recomano que trinxeu ben petit l'enciam, i que hi afegiu un pot de lleties, de pot per continuar amb la filosofia de l'amanida-express. Això si, renteu les llenties per tal que perdin els conservants.
Sort amb els estudis!! ! | 0.709878 | curate | {"ca": 0.8160377358490566, "it": 0.058962264150943404, "fr": 0.054245283018867926, "es": 0.05070754716981132, "an": 0.020047169811320754} | http://bonviure.blogspot.com/2010/01/estudiant-i-cuina-episodi-5-amanides.html |
macocu_ca_20230731_1_281666 | Una punxada 'de res' per preservar al màxim les venes
L'equip de teràpia endovenosa de l'Institut d'Oncologia de la Catalunya Sud, situat a l'Hospital de Sant Joan. ENRIQUE CANOVACA.
Publicitat | 0.615501 | curate | {"ca": 0.9105263157894737, "es": 0.08947368421052632} | |
macocu_ca_20230731_10_152643 | Bona resposta ciutadana per participar en un curtmetratge massiu per promocionar Sant Quirze
Les persones que encara vulguin participar-hi, tindran una última oportunitat en una nova sessió a l'IES Sant Quirze
Més de 100 persones van passar per davant de la càmera del director i realitzador del càsting per participar en un curtmetratge que té com a principal objectiu presentar Sant Quirze del Vallès al món mitjançant una acció col·lectiva. Totes les persones inscrites majors de 16 anys podran participar en el vídeo i a més, d'entre tots els voluntaris es triaran 20 personatges que interpreteran els papers protagonistes.
Donat el gran èxit de la convocatòria, el divendres 4 de març es realitzarà un nou càsting a l'IES de Sant Quirze adreçat als estudiants de batxillerat que hi vulguin participar. Aquest càsting es promourà dins del centre amb l’objectiu que l'alummat del centre de secundària no es perdi l’oportunitat de formar part del projecte.
El curtmetratge, emmarcat en la campanya "Si volem, si podem, si civisme" tindrà una durada de dos minuts aproximadament i mostrarà els carrers de Sant Quirze al mateix temps que explicarà històries relacionades amb el civisme. Es preveu que el resultat sigui un vídeo dinàmic, àgil i amb una música que ha preparat i gravat l’Escola Municipal de Música de Can Barra, fet que encara li dóna més valor local a la creació.
Amb aquest curtmetratge, que es rodarà el proper 27 de març, es pretén, no només que la ciutadania de Sant Quirze visqui el rodatge d'una pel•lícula des de dins, sinó mostrar el municipi, unit i cohesionat, fora de l'àmbit local. | 0.879067 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_18009 | El Govern titlla de «decebedora» la Comissió Bilateral amb l'Estat - Diari de Girona
El Govern titlla de «decebedora» la Comissió Bilateral amb l'Estat
Artadi acusa l'executiu de Pedro Sánchez d'acudir a la trobada per «prendre nota» sense avançar en la resolució del conflicte
europa press 03.08.2018 | 01:02
El Govern titlla de «decebedora» la Comissió Bilateral amb l'Estat barcelona
La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, va qualificar ahir de «decebedora» la Comissió Bilateral Estat-Generalitat que va tenir lloc ahir, i ho ha atribuït que l'Executiu central va arribar al conclave sense «la feina feta» i només es va limitar a «prendre nota» de les demandes.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, Artadi va valorar així la reunió de la bilateral que va tenir lloc ahir, en la qual Govern central i Generalitat no van arribar a acords materials i van xocar en els assumptes relacionats amb sobiranistes presos i el «dret a l'autodeterminació», encara que sí que es van emplaçar a prosseguir el diàleg en comissions sectorials. Per a la consellera de Presidència, que va participar de la reunió, el balanç és «decebedor» perquè no es va poder avançar ni en el «conflicte polític central -el procés sobiranista- ni en els àmbits sectorials».
«Nosaltres portàvem els temes molt treballats i estàvem disposats a discutir-ne algun en la reunió i ells -els representants del Govern central- es van limitar a prendre nota i a emplaçar-nos a setembre. No portaven la feina feta», va denunciar la consellera, que ha dit que va encaixar aquesta situació amb «un punt de sorpresa».
Artadi va afirmar que, malgrat que el Govern de Pedro Sánchez fa poc temps que està en funcionament, «no pot ser» segons el seu parer que en qüestions sectorials, entre les quals ha citat l'impost sobre pisos buits o les mesures davant l'emergència habitacional, l'Executiu central no tingui «cap opinió» i es limitin a dir «ja ens ho mirarem».
Crítiques de Cunillera
La delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, va retreure ahir al Govern de la Generalitat que digués, a través del seu portaveu, Elsa Artadi, que la comissió bilateral celebrada aquest dimecres entre l'Executiu central i el català va ser «decebedor». «Crec haver estat en una reunió diferent de la que ha estat Artadi», va afegir.
Així ho va expressar en declaracions a La Sexta recollides per Europa Press, en què ha avaluat aquesta reunió entre els dos executius qualificant-la com «positiva» tenint en compte que era la primera comissió bilateral entre el Govern central i la Generalitat en set anys.
«És evident que hi ha temes en què estem radicalment distanciats. Per exemple en aquestes comissions sectorials a les quals la Generalitat no acudeix en les quals es van prenent acords i es van prenent decisions que afecten la vida quotidiana de tots els catalans i catalanes», va subratllar Cunillera. | 0.870323 | curate | {"ca": 0.9891948414081562, "de": 0.010805158591843849} | https://www.diaridegirona.cat/catalunya/2018/08/03/govern-titlla-decebedora-comissio-bilateral/928197.html |
mc4_ca_20230418_7_777241 | [VÍDEO] Fan conèixer el Borrell menys diplomàtic
divendres, 18 de octubre de 2019 05:44h
#ANC#Borrell
Els líders europeus han triat Josep Borrell, actual ministre d'afers exteriors del Regne d'Espanya, per substituir Federica Mogherini com a diplomàtic superior de la Unió Europea. Borrell, és membre del PSOE, va ser president del Parlament europeu i candidat número 1 a les llistes europees del seu partit.
Borrell pot ser qualificat de moltes maneres, però mai com un bon diplomàtic. Va ser notícia el passat mes de març per intentar censurar una entrevista al canal de la televisió pública alemanya Deutsche Welle, afirmant que el periodista Tim Sebastian «mentia continuament».
Borrell va deixar perplex mig Món quan el passat mes quan va declarar que els EUA « només varen matar quatre indis».
Cal recordar, també, que Borrell ha estat acusat de tràfic d'influències i va rebre una multa de 30.000 euros, l'octubre 2018.
Des de l'anunci que Borrell ha estat triat com a màxim responsable de la diplomàcia europea, el hashtag #StopBorrell s'ha propagat ràpidament a través de xarxes socials, qüestionant la idoneïtat de la seva elecció.
⬛️⬜️ ? ??????? Spanish Minister of Foreign Affairs Josep Borrell will be the new EU High Representative for Foreign Affairs.
We would like to bid farewell to Mr Borrell, so we have collected a bit of his "record". #StopBorrell pic.twitter.com/6OOU5LlcHO
— ANC International (@assemblea_int) 3 de juliol de 2019 | 0.741542 | curate | {"ca": 0.791231732776618, "es": 0.027139874739039668, "en": 0.17258176757132915, "fr": 0.0041753653444676405, "pt": 0.0048712595685455815} | https://www.setmanarisoller.cat/balears/2019/07/04/313977/video-fan-coneixer-borrell-menys-diplomatic.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_364946 | El turista més desafortunatUn visitant irlandès és víctima de cinc robatoris i agressions en cinc dies a BarcelonaL'home ha tornat a Catalunya amb la intenció de localitzar els lladres18/10/10 02:00 - barcelona - Adrià Gala email protegit Gerard Kerr amb les cinc denúncies per robatoris i agressions Foto: ROBERT RAMOS.1Notícies de ... Barcelona Sitges S'ha de tenir mala sort perquè en unes vacances et robin cinc vegades en cinc dies. Però passa. Això és el que assegura Gerard Kerr, un músic de cançons tradicionals irlandeses que a final d'agost va denunciar mitja dotzena d'assalts a Barcelona i Sitges.La primera denúncia està registrada a la comissaria dels Mossos de plaça Catalunya el 22 d'agost, el mateix dia que Mr. Kerr va arribar al seu hotel del carrer Nou de la Rambla. Kerr assegura a la denúncia que uns lladres se li van emportar la bossa de viatge quan s'estava registrant i que el recepcionista de l'establiment el va adreçar a la comissaria de Ciutat Vella, on li van comunicar que agents de la comissaria de plaça Catalunya acabaven de detenir els lladres i havien recuperat una bossa semblant a la descrita. Era la seva. Tot recuperat, entre d'altres coses, un iBook de 900 euros.Aquest és l'únic robatori que va acabar bé. L'endemà va començar el calvari. El lloc del segon assalt va ser un portal del carrer Sant Ramon, també al Raval. Primer el van robar a punta de ganivet tres joves marroquins que havia conegut poc abans, que li van sostreure tot el que portava, entre d'altres coses la targeta de crèdit i el mòbil. La història, però, no va acabar aquí. Poc després, mentre buscava un testimoni de l'assalt, un altre jove, en aquest cas de nacionalitat maliana –detingut el 18 de setembre per la Guàrdia Urbana– el va tirar a terra, el va colpejar i li va robar onze euros que li quedaven a les butxaques. “Després va desaparèixer sense que ningú fes res”, es lamenta el músic robat.El quart robatori es va produir el 26 d'agost a Sitges, on el músic havia anat a veure un concert de flamenc. Un jove, que en un principi li volia oferir droga, li va ventar un cop de puny a la cara, el va llençar al terra i li va prendre un anell d'or. Ho va denunciar a la comissaria de Sitges, després de diverses hores esperant que arribés un traductor des de Barcelona. “Com pot ser que passi això?”, es pregunta Gerard Kerr.El darrer assalt es va registrar el 27 d'agost a la matinada a la plaça del parc de Montjuïc. Un grup de set joves de nacionalitat espanyola el van envoltar i el van apallissar. Li van sostreure els anells.Kerr –que durant la seva estada a Barcelona també va ser sancionat per exhibir sense permís una pistola de balins– va marxar al seu país, però ara ha tornat a Barcelona perquè vol buscar els lladres que el van assaltar. “Tinc fotos de les persones que em van apallissar a Montjuïc, però els Mossos em diuen que amb les imatges no poden fer res”, es queixa. La policia afirma que les denúncies són reals, però afegeix que no han rebut cap foto del músic irlandès. Avui.
Què voleu que us digui... Primer li roben a la recepció de l'hotel de Nou de la Rambla mentre es registrava... (on coi estava mirant??) Segon li roben tres marroquins que "havia conegut abans" (ja...) en un portal del carrer Sant Ramon... (què feia en el portal?) Després li roben a Sitges (ahà) un suposat camell (ja...) I finalment al Parc de Montjuic... (què coi hi feia allà? Turisme?) La història sona MOOOLT rara. I cadascú n'extregui les seves pròpies conclusions.
Dols dels llocs concorreguts per gais que busquen sexe fàcil.
Jo hi vaig pensar també, la veritat. | 0.86762 | curate | {"ca": 0.994386752736458, "it": 0.0030872859949480774, "es": 0.0025259612685938817} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_432303 | Tinc un dubte... crec haver llegit que dir "bona tarda" posem, entre les 12 i les 19/20 hores, és incorrecte ja que durant tot el dia, en català, hem de dir "bon dia" i només "bona nit" al anar a dormir; és així?
A mi un professor de català de l' ESO em va dir que en català només Bon dia.
De nit també?
no, vaja si més no quan te'n vas a dormir no (llavors és: bona nit) | 0.749515 | curate | {"ca": 0.9646739130434783, "pt": 0.035326086956521736} | |
macocu_ca_20230731_2_401739 | Twitter
Bàsquet Català
Patrocinadors
Roberto Celdrán nou entrenador del Sènior C masculí | 0 | curate | {"en": 0.08235294117647059, "ca": 0.9176470588235294} | |
wikipedia_ca_20230401_0_96229 | Sinomastodon
Sinomastodon ("mastodont xinès") és un gènere extint de proboscidis (gomfotèrids) que visqueren entre el Miocè superior i el Plistocè inferior al sud-est asiàtic (Xina, Japó i Indonèsia).
Aquest animal era molt similar als elefants actuals, amb una mida que variava entre 3,6 i 5,3 metres. Se'n coneixen diversos exemplars xinesos, dels quals el més conegut és "S. hanjiangensis" del Miocè superior i Pliocè inferior de la província de Shanxi. Se'l coneix a partir de l'esquelet incomplet d'un exemplar adult (de 5,3 metres) que incloïa maxil·lars, dents, ullals i altres materials. L'espècie japonesa "S. sendaicus", descrita el 1924 a partir de parts de dentadura de jaciments del Pliocè, ha estat classificada dins el gènere, així com l'espècie "S. bumiajuensis" (antigament "Tetralophodon") del Pliocè superior de Java. | 1 | perfect | {"id": 0.01444043321299639, "ca": 0.9855595667870036} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=96230 |
mc4_ca_20230418_18_137042 | La boxa femenina de Rubí recapta 2.000 euros per la lluita contra
La boxa femenina de Rubí recapta 2.000 euros per la lluita contra el càncer
Coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer de Mama, el Club de Boxa Rubí va acollir una desena de combats entre púgils vingudes de tot l'Estat
Dissabte, 28/10/2017 | Actualitzat el 30/10/2017 a les 18:18 CET
El Club de Boxa de Rubí recapta contra el càncer. / AJUNTAMENT DE RUBÍ
La vetllada de boxa femenina 'Guants roses', organitzada pel Club Boxa Rubí amb la col·laboració de l'Ajuntament, ha recaptat recentment 1.950 euros per a l'entitat Oncolliga, que treballa recolzant a malalts de càncer i els seus familiars.
Coincidint amb la recent commemoració del Dia Mundial contra el Càncer de Mama, que va tenir lloc el 19 d'octubre, les instal·lacions del club rubinenc van acollir una desena de combats entre púgils vingudes de tot l'Estat.
La vetllada va reunir al voltant de 350 persones que, a més de contribuir a la causa amb l'adquisició de la seva entrada, també van tenir ocasió de comprar en primícia un calendari solidari editat per Oncolliga i il·lustrat amb fotografies de les boxejadores del club local.
L'alcaldessa, Ana María Martínez, va subratllar en l'acte "la col·laboració entre diferents entitats locals a favor d'una causa solidària. Fa poc que Oncolliga té una delegació pròpia a la ciutat però ja està fent molta feina de suport als malalts i les seves famílies".
Temes: Solidaritat Esport femení Càncer | 0.828518 | curate | {"ca": 0.9863387978142076, "es": 0.01366120218579235} | https://www.elperiodico.cat/ca/rubi/20171028/la-boxa-femenina-de-rubi-recapta-2000-euros-per-la-lluita-contra-el-cancer-6386998 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_533208 | Avui per la ràdio he sentit que en Carod finançarà amb 1 milió d'euros la recuperació de llengües indígines/minoritzades a l'Equador.És cert? Si és cert això no és normal....
Unió troba irresponsable invertir en la protecció de llengües indígenes El secretari general d'Unió Democràtica de Catalunya, Josep Maria Pelegrí, ha qualificat "d'actitud irresponsable" la despesa d'un milió d'euros del vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, en la protecció de les llengües indígenes a l'Equador. Pelegrí, que ha insistit a mostrar seu respecte a aquesta cultura, ha dit que "segurament" molta gent pensa que "s'estan llençant els diners del Govern". Segons el secretari general d'UDC, amb la "difícil" situació econòmica actual i l'important nombre d'empreses que estan tancant per la situació financera, aquest milió d'euros "rendiria molt més" si s'invertís en economia productiva per a Catalunya. El secretari general d'Unió Democràtica ha fet aquestes declaracions en el marc de l'acte de cloenda de l'Escola d'Hivern de la Unió de Dones. Font: Diari Avui Ara ho he vist, però com bé diu un comentari al diari això se'n va més enllà de la racionalitat més bàsica. Unió no és sant de la meva devoció, però trobo impossible defensar això. | 0.841332 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_173881 | Pèrdua Lloguer - Assegur
Assegur assumeix fins al 100% de la suma assegurada i amb màxim de 12 mesos de renda del impagament del lloguer per part de l’inquilí, en cas de l’existència de resolució judicial definitiva de desnonament.
Defensa jurídica per habitatge
Cobertura, segons els capitals assegurats, de les despeses derivades de la defensa jurídica de l’assegurat com arrendador de l’habitatge assegurat
Es garanteixen els judicis de desnonament per manca de pagament i la reclamació judicial a l’inquilí de les rendes impagades.
Assegur assumeix fins al 100% de la suma assegurada (a excepció de la franquícia de 300€ per sinistre), a valor de nou, per de les deterioracions immobiliàries i/o robatori del continent de l’habitatge assegurat, causats per l’inquilí com a conseqüència d’actes de vandalisme o malintencionats constats posteriorment al seu desallotjament o marxa.
Pèrdua Lloguer Condicionat
Coneix tot el referent a l’Assegurança de Pèrdua Lloguer.
Pèrdua Lloguer Sol·licitud
Descarrega’t la sol·licitud per a l’Assegurança de Pèrdua Lloguer.
Contracta ara la teva assegurança de Pèrdua Lloguer
Avantatges Assegur Pèrdua Lloguer
Cobertures per al propietari de l’habitatge
Assessorament jurídic a l’arrendador de l’habitatge | 0.780106 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.assegur.com/mes-assegurances/asseguranca-de-perdua-lloguer/ |
mc4_ca_20230418_3_566843 | Catalunya moderar� el ritme de creixement de l�ocupaci� el 2016 - Diari de Girona
Catalunya moderar� el ritme de creixement de l�ocupaci� el 2016 Des del 2013 s'han creat 176.000 llocs de treball per� es tardarien entre 5 i 6 anys per arribar als nivells precrisi
Catalunya ha creat 176.000 llocs de treball des del primer trimestre de 2013, fet que suposa uns 6 punts del 18 % perdut en la primera etapa de la crisi, un ritme de creixement que es moderar� el 2016 fins al punt que es podrien tardar encara entre 5 i 6 anys a arribar al nivell precrisi. Aquest �s l'escenari que dibuixa la 47a edici� de l'�ndex ManpowerGroup sobre l'ocupaci� a Catalunya el 2015 presentat ahir i que analitza les caracter�stiques de l'ocupaci� i planteja possibles solucions als reptes del mercat laboral catal�. L'estudi, elaborat pel catedr�tic d'Economia Aplicada de la UAB Josep Oliver, alerta que el mercat laboral catal�, que es va anticipar a la resta d'Espanya en la recuperaci�, entra ara en una fase de moderaci� despr�s de l'acceleraci� registrada al comen�ament de l'any.El menor creixement de l'ocupaci� a Catalunya es veu en comparar, per exemple, el 2,3 % d'augment de l'ocupaci� el tercer trimestre de 2014 en relaci� amb el per�ode de l'any anterior, davant de l'1,2 % d'increment interanual del tercer trimestre del 2015. Aquest 1,2 % de Catalunya contrasta amb l'increment interanual del 3,1 % del conjunt de l'Estat. Tot i la moderaci� del ritme de creixement de l'ocupaci�, Oliv� veu correcta la xifra per basar-se en un model "s�lid" en el qual la ind�stria i els serveis privats impulsen l'activitat, davant del creixement del conjunt estatal, que, advertia torna a basar-se en gran part en la construcci�. "El creixement de Catalunya �s m�s s�lid i podem esperar que el 2016 puguem cr�ixer entre un 1 i 1,5 %, que �s sostenible", va dir, per assenyalar que a aquest ritme es tardaria entre 5 i 6 anys a recuperar els 665.000 llocs de treball perduts a la primera part de la crisi. L'estudi alerta que la principal "debilitat" a Catalunya �s que l'ocupaci� continua caient entre ells joves, que no s'estan beneficiant en absolut de la reactivaci�. | 0.872902 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.diaridegirona.cat/economia/2015/12/04/catalunya-moderara-ritme-creixement-locupacio/756158.html |
naciodigital_ca_20220331_0_20225 | Les solucions proposades tenen per objectiu donar alternatives a l'ús del vehicle privat i contribuir a pal·liar el dèficit de transport públic als polígons industrials. Algunes d'aquestes accions, que poden implementar-se a curt i mitjà termini, són:
Canvis en itineraris i freqüències dels autobusos per adaptar-los als horaris de treball de les empreses del polígon.
Millores dels accessos a peu i en bicicleta des de Santpedor i Sant Fruitós.
Promoció del pàrquing verd (places reservades per a treballadors que vagin a treballar amb cotxe compartit).
Promoció del cotxe o furgoneta compartits (vanpooling).
Autobusos d'empresa compartits. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/15317/presenten-mesures-millorar-mobilitat-poligons-santpedor-sant-fruitos |
macocu_ca_20230731_1_426875 | Cercador
Cerca
ACTUALITAT
14a edició de la Cursa de la Serra, puntuable a la Lliga de Ponent Prop de 450 atletes han participat a la cursa, a la caminada i a les curses infantils https://www.puigverdlleida.cat/actualitat/noticies/cursa-de-la-serra-2022 https://www.puigverdlleida.cat/actualitat/noticies388421_3295519987371974_2206170891096247943_n.jpg
"Prop de 450 participants a la 14a Cursa de la Serra de Puigverd de Lleida"
Els atletes han optat entre dues distàncies: els 6,5 kilòmetres de la cursa curta i i els 10 de la cursa llarga. Els resultats són puntuables a la Lliga Ponent
El diputat Jordi Verdú ha participat a l’entrega de premis que ha tingut lloc al camp de Puigverd de Lleida
Aquest matí ha tingut lloc la 14a edició de Cursa de la Serra de Puigverd de Lleida. Prop de 450 esportistes han participat en la cursa d’enguany, acostant-se poc a poc a les xifres de participació que aquesta competició tenia abans de la pandèmia de la Covid19. Així doncs, dels 450 atletes que hi han participat, 200 són de la cursa, 200 de la caminada i una cinquantena de les curses infantils, a més de desenes de voluntaris.
A banda de les dues curses, unes 200 persones han participat a la caminada, la qual va també en el mateix sentit de les curses.
Entrega de guardons als i les guanyadores a càrrec del diputat Jordi Verdú, l'alcaldessa, Sandra Barberà, i la regidora d'Esports, Gemma Reñé. | 0.76274 | curate | {"es": 0.06714801444043321, "it": 0.0036101083032490976, "ca": 0.9292418772563177} | |
mc4_ca_20230418_0_576736 | El Parc Natural de l'Alt Pirineu acull més de 600 varietats de bolets de temporada — RàdioSeu 107.2 FM: notícies de La Seu d'Urgell, l'Alt Urgell i el Pirineu
Sou a: Inici / Notícies / El Parc Natural de l'Alt Pirineu acull més de 600 varietats de bolets de temporada
Espècies de bolets PNAP (Foto: Joan J. Monton)
El Parc Natural de l’Alt Pirineu acull més de 600 varietats diverses de bolets de temporada, d’espècies mediterrànies, alpines i centreeuropees, que creixen per la singularitat del clima i dels seus hàbitats. Així ho confirmen les citacions registrades i els estudis duts a terme a l'espai natural, que només a la zona de Sant Joan de l’Erm situen unes 400 espècies diferents.
Per donar a conèixer aquesta riquesa micològica del parc, encara força desconeguda, el proper diumenge 14 i dilluns 15 d’octubre s’organitza una exposició de bolets i una jornada divulgativa dirigida a visitants i apassionats de la recol·lecció de fongs.
Concretament, diumenge a les 11 h obrirà portes a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu una exposició de bolets, elaborada a partir de les aportacions de voluntaris recol·lectors, que podran apropar els bolets collits que desconeguin el dissabte 13 de 18 a 20 h. La mostra, que es podrà visitar fins al dilluns a les 19 h, es completarà amb les explicacions del micòleg de la Societat Catalana de Micologia, Joan J. Monton.
En paral·lel, diumenge a les 12 h el director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Marc Garriga, obrirà una jornada divulgativa que comptarà amb la participació del micòleg Joan J. Monton. En aquest cas, s'abordarà la diversitat, el comerç i la gastronomia dels bolets del parc. Dilluns 15, entre les 10 h i 14 h, diversos grups d’escolars de primària i secundària visitaran l’exposició de bolets i coneixeran de la mà del micòleg Joan J. Monton la seva ecologia.
El Parc Natural de l’Alt Pirineu compta amb dues zones acotades pels seus titulars poder recol·lectar bolets: el Bosc de Virós (Araós i Ainet de Besan) i la Vall d’Esterri de Cardós. Es tracta de forests d’utilitat pública de titularitat d’ens locals i estan regulades mitjançant ordenança municipal. Aquí, per poder practicar aquesta activitat, els interessants han d’adquirir un tiquet en els establiments turístics següents: | 0.873158 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radioseu.cat/noticies/el-parc-natural-de-lalt-pirineu-acull-mes-de-600-varietats-de-bolets-de-temporada |
macocu_ca_20230731_9_182828 | Adreça: Camí Ral, 377, entlo.2. 08301 Mataró Com arribar | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_18_182135 | Les organitzacions convocants remarquen que la incidència s'apropa al 50% als centres educatius - VilaWeb
USTEC ha subratllat que la vaga està sent 'molt important' al sector educatiu, gairebé 'per sobre' de la vaga del 8 de novembre
Satisfacció entre els sindicats que han convocat la vaga general. En un contacte amb la premsa des de la plaça Universitat, el portaveu de la Intersindical-CSC, Sergi Perelló, ha explicat que el seguiment ha estat ‘ampli’ a universitats i als sectors sanitari, de mercats municipals, mitjans de comunicació, a l’ICS i a Mercabarna.
La Generalitat ha xifrat el seguiment de l’aturada del 68% en el transport públic i les universitats, un 29% a l’Ensenyament i un 30% en el comerç, mentre l’Ajuntament de Barcelona afirma que el 18% de la plantilla ha secundat la vaga.
Perelló ha destacat que el volum de trànsit de l’àrea metropolitana de Barcelona ha baixat un 11,4%, i que la vaga del 2012 -convocada aleshores pels sindicats majoritaris- el descens va ser del 12%. El seguiment a ICS ha estat del 25%, i Mercabarna ha notat una baixada del 15% al seu consum, segons el portaveu de la Intersindical-CSC. Després, des de l’escenari de plaça Universitat, el portaveu sindicalista ha instat la ciutadania a seguir lluitant cap a la República: ‘Ens volen asseguts i agenollats però no som una colònia’.
El portaveu nacional d’USTEC-STEs IAC, Ramon Font, ha demanat “cautela’ tot i apuntar que el seguiment al sector educatiu s’aproparia al 50%. Al seu torn, la portaveu del SEPC, Laia Casas, ha reafirmat ‘l’èxit rotund’ en l’àmbit estudiantil, amb un seguiment que ha assegurat que és de gairebé el 100%.
Al seu torn, des d’USTEC-STEs IAC, Font ha subratllat que la vaga està sent ‘molt important’ al sector educatiu, gairebé ‘per sobre’ del seguiment de la jornada del 8 de novembre del 2017.
Pel que fa al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Casas ha assegurat que es ‘buidaran les aules’ i es tornaran a ‘omplir els carrers’ com es va fer l’1-O. Així mateix, la portaveu del sindicat estudiantil ha apuntat que l’única manera de guanyar és amb unitat popular i des dels carrers.
Al seu torn, des d’Universitats per la República ha donat suport al tall de les vies de Rodalies-RENFE de Plaça Catalunya durant al manifestació estudiantil. La portaveu de la plataforma Núria Nieto ha dit que l’alumnat ha estat un dels ‘pilars forts’ de la vaga. L’altra portaveu, Núria Marín, ha animat a mobilitzar-se durant el dia de vaga per denunciar que el judici de l’1-O és una ‘vergonya’.
Finalment, el vice-president de l’ANC, Pep Cruanyes, ha fet una crida a la mobilització durant tota la jornada d’avui, però especialment la de la tarda, per les ‘llibertats socials i pels drets polítics i els drets personals’. Cruanyes ha fet una crida a paralitzar tota l’activitat per les reivindicacions socials i per protestar i fer un acte de desobediència per la repressió i el judici que s’està fent a Madrid. | 0.860162 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/ustec-intersindical-incidencia-50-centres-educatius/ |
mc4_ca_20230418_14_407786 | CREATIVITAT A L'ESCOLA | records de paper
CREATIVITAT A L'ESCOLA
"La veritable educació consisteix a obtener el millor d'un mateix"
La Mariona té molta sort d'anar a una escola on fomenten moltíssim la Creativitat, l'escola Mar Nova de Premià és una escola pública que treballa respectant la individualitat de cada alumne, a partir de les seves inquietuts i motivacions . La seva metodologia és diferent de moltes escoles perquè es treballa per projectes individuals que els mateixos nens trien i es basen en el método cientific i l'experimentació. Be, jo com a mare, estic molt satisfeta d'haver escollit aquesta escola per a les meves filles, ja que la petita Laia també començarà a partir de setembre...
Com us deia, LA CREATIVITAT ÉS PART ESSENCIAL d'aquesta escola...mireu el que van preparar per les Portes Obertes...a mi em va semblar ESPECTACULAR ! ! !
Gràcies Mar Nova ! !
Ara també entenc que, la Mariona, només arribar el divendres de l'escola, es preparés tot i fes aquest dos dibuixos, de dos amigues de la clase disfressades, jo em vaig quedar sense paraules... possiblement és AMOR DE MARE...
La creativitat és l'aliment de l'ànima
Montse 4 de marzo de 2014, 9:33
Preciosa l'entrada i genial la idea de les jornades de portes obertes! Sovint a les escoles s'oblida la creativitat dels nens i m'alegro que la vostra escola sigui així d'especial i tingui la capacitat de despertar el que cada nen amaga dins. I... la teva filla és una artista, eh?? és clar que la genètica mana! :). Petonets
MARTA 4 de marzo de 2014, 17:08
Doncs gràcies Montse, tots, genética, escola, entorn i familia fan sorgir el que un nen té dins i la Mariona disfruta amb el dibuix moltíssim i jo estic molt contenta que així sigui. l'escola dels nostres fills és una elecció molt i molt important, tu com a mestre ho veus cada dia, i és molt més important creure en el projecte i la seva metodologia ! ! Petonets guapa.
Isabel 15 de marzo de 2014, 17:37
Qué dibujos más chulos!!! Son dignos de hacerlos en sellitos, no t'ho sembla?? Quedarían muy bien en cualquier página de AJ!Besitos y por cierto: Tens unes nenes maquíssimes!! Ptns.
MARTA 23 de marzo de 2014, 18:23
Gràcies Isabel ! !! M'apunto lo dels segellls ! !! !
Ja ha arribat la primavera...
Més i més lletres | 0.640035 | curate | {"en": 0.026126126126126126, "ca": 0.8153153153153153, "fr": 0.0022522522522522522, "es": 0.15630630630630632} | https://recordsdepaper.blogspot.com/2014/03/creativitat-lescola.html |
macocu_ca_20230731_0_258392 | Montiel, Marta
- Títol superior en Interpretació per l’Institut del Teatre, en l’especialitat de text.
Experiència professional:
- Co-creadora de les obres de teatre Verbatim "No m'oblideu mai" i "Serà el nostre secret" de Mithistòrima Produccions.
- Ha publicat l’article L’actor, la veu i les emocions bàsiques a la revista digital Logopedia
- En el camp de la docència imparteix classes de veu, expressió oral i interpretació en Cicles Formatius de Grau Superior a El Galliner i a La Casona; treballa també a l'Escola de Doblatge de Barcelona, a ESART Batxillerats, i fent substitucions a El Col·legi del Teatre i a Aules. Ha treballat també a Eolia. Paral·lelament imparteix cursos intensius de Veu i Expressió Oral a l’Associació de Guies Turístics de Catalunya, a la Universitat de Girona, a la Perla 29, a les Jornades Formatives de Ciutadella-Menorca, a Informadors Ambientals de l’Escola d’Oficis de Barcelona, entre d’altres.
A l’Institut del Teatre és professora de “Veu”. Ha impartit primers, segons i assessoraments a tallers de tercer, quart i commedia dell'arte. Tot entre els anys 2008-2009 i 2016-2019. | 0.786123 | curate | {"es": 0.012623985572587917, "ca": 0.9035166816952209, "it": 0.08385933273219116} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_163417 | Editat: troll
Tot això és una burda manipulació dels nacionalistes catalanets de sempre.Si hi hagués proves fehacents qualsevol jutge haguera acusat al nostre president però això mai s'ha produit raó per la qual les vostres manipulacions no queden en res més que propaganda de radicals independentistes.Tanmateix no cal rebatre res a les vostres mentides perquè no són ni les primeres ni les últimes doncs el vostre fòrum és un lloc de preadolescents independentistes sense cap llum.El vostre nacionalisme no té cap tipus de futur a la Catalunya d'avui on gents de totes les nacionalistats convivim la mar de bè i no volem saber res de les vostres ments perturbades plenes d'odi i rancúnia cap a tot allò que no sigui català o millor dit catalanista radical.Entereu-vos ja que sou quatre gats malalts.Ista ! ista ! ista ! Catalunya socialista !
Si us plau, marxa, nazis NO, ni a Catalunya ni enlloc.
Nazi jo? la típica intolerància nacionalista, no has pensat que potser els nazis sou vosaltres ?
Em dius pertorbat, gat malalt... i jo sóc l'intolerant? Mira nen petit (perquè no crec ni que tinguis 5 anys mentals), és intolerant qui no reconeix la democràcia, qui dona suport als exèrcits contra la població, qui crea el GAL, qui empresona gent per opinar, qui tanca diaris, qui nega el dret a decidir qui som. Ho sento nazi de merda no ens heu exterminat a tots els catalans. "jódete"
Intolerants tots vosaltres que heu borrat sencer un missatge meu. Tens que saber que l'Exèrcit o la Justícia ens la hem donat tots maco perquè tots els partits catalans van votar la Constitució Espanyola del 78 i han anat votant any darrera any els Pressupostos Generals de l'Estat en els quals n'hi havien partides pressupostàries per l'Exèrcit o la Justícia.
Tots? Jo no la vaig votar perquè no era nascut i ja et dic ara que la constitució espanyola i l'exèrcit tel's pots ficar pel foradet d'on et surt la cacona. I perquè no es pot tornar a votar? Aquesta és la vostra democràcia: l'espanyola!
Pues haver nascut avans Si que és pot tornar a votar i inclus canviar la Constitució Espanyola lo que passa és que ningú la vol canviar company.Avans ERC demanava esmenes però com que el PSC, CiU, el PP i Iniciativa Verds no n'han fet esmenes ni propostes doncs no és canvia.Que n'hi ha més democràtic que això company ?
Ningú la vol canviar? Que no sóc ningú jo? Que només existeixen partits polítics? Fem un referèndum i deixem-nos estar d'especulacions. Jo no la vull la vostra constitució de merda. Foteu-vos-la pel ***, només representa una extensió amb un color diferent de la dictadura del vostre company Franco. Constantment trenques les idees del teu partit. D'esquerres, tolerants i catalanistes no en teniu res. Sou igual que els populars. No ús diferencieu EN RES! | 0.800108 | curate | {"ca": 0.9879297732260425, "ia": 0.0043891733723482075, "it": 0.002926115581565472, "hu": 0.002926115581565472, "en": 0.0018288222384784199} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_105857 | Hola a tots. Proposo aquest fil per parlar de tot el futbol internacional, de totes les lligues que vulguem, exceptuant l'espanyola, que ja s'obren molts fils sobre això. És a dir, la Premier, La Bundesliga, la Serie A, la lliga francesa, l'holandesa, portuguesa o xinesa, i si voleu, les lligues sudamericanes (resultats, classificacions, noticies, etc.). Més que res és per no obrir massa fils per qualsevol noticia que succeeixi al mon del futbol més enllà de les nostres fronteres.Apa, Salut i a disfrutar!
L'Estrella Roja torna a la fase de grups de la Champions... 27 anys després de la última vegada. No tenen res a pelar contra les multinacionals del futbol però bé, com a mínim intentaran donar la cara.
Conegut himne popular de l'antiga Iugoslàvia, convertit en càntics d'animació de diferents equips serbis:https://www.youtube.com/watch?v=DvWrfGjGIjA https://www.youtube.com/embed/JTuwqjR4m30https://www.youtube.com/watch?v=JTuwqjR4m30 (Sí, la xiqueta no és sèrbia, és una portorriquenya que va sortir amb un seguidor de l'Zvezda) | 0.766842 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_540111 | Hola! Fil senzill, no té més: confessar sobre sexe (experiències, tant de bones com de roÏnes, coses políticament incorrectes, somnis estranys, descobriments en la vostra sexualitat, etc.) perquè el sexe és una part més de la nostra vida diària, i per tant segurament sovint tenim alguna cosa a dir. VA, pecadores i pecadors del racó!
M'acabaré fent asexual això de no despertar el mínim interès en les dones desespera. La soledat mata (sobretot quan mai has tingut parella, i totes les teves amistats més properes tenen parella, viuen amb la parella i s'estan casant o tenint fills). Havia pensat en el món gai, però ho puc, no sento cap atracció pels homes, encara que m'ho hagi replantejat com a alternativa. El més graciós del tema és quan diuen que no sóc lleig i que mereixo la pena perquè tinc moltes coses bones (ja ho veig que fan cua). I quan una o dues vegades a l'any tinc sort i alguna s'interessa per mi, ella a mi no m'incita el menor interès ni desig.
No vull semblar pretencios ni fantasma, però el dificil no es lligar, el dificil es lligar amb determinats perfils de noia. Si vas cercant una noia primeta, mona de cara, amb uns atributs fisics que crident la atenció i si tu et consideres "del monton", segurament per molt bon noi que siguis no seras mai una prioritat per ella, per tant, jo et recomano que baixis el pisto, el nivell, anomena-ho com com vulguis. Les noies amb curvetes no son, apriori tant atractives a la vista, però segurament t'apreciaran i et donaran la confiança que et cal amb molta mes facilitat perque elles (per norma general ehhh) nomes volen algu que les estimi i les aprecii, i no li donen tanta importancia al fisic.Jo sempre dic que el meu problema no es que no lligui, sino que no lligo amb qui vull, però mentrestant gaudeixo d'allo que amb vagi trobant pel cami. He assumit que hi ha un determinat perfil de dona que mai tindra interes en mi (soc baixet i molt primet i elles els volen alts i forts) aixi que vaig conexient noies amb curvetes que no li donen tanta importancia a aquestes coses, aixo et fara guanyar confiança en tu mateix! Prova-ho!
Parteixes de la falsa creença de que una noia que estigui mes bona és inaccesible per a tu pel simple fet d'estar-ho, quan el teu problema es que amb les ties bones et comportes com un "huelebragas" i per això lligues amb els 5 i 6 i no amb els 8. És un error que ens passa/passava a gairebé tots els homes, però que si t'ho proposes ho pots fer.Què sempre serà més dificil lligar-te a un 9 que a un 4, perquè les segones van desesperades? Evidentment, però lligar-te un 9 pot arribar a ser senzill si saps com.
Suposo que també tinc el handicap de que no tinc paciència per estar (per dir algo eh) 6 mesos a la friend zone "treballant el terreny" a veure si al final una tia bona em deixa de veure com un amic i em dona la oportunitat de estar amb ella/follarmela. M'ha acostumat a que necessito una resposta rapida a les meves ambicions respecte a la noia perquè no vull sentir que he perdut el temps redere d'ella sabent que es molt probable que tot acabi en friend zone.Certament aquesta necessitat de fer i saber les coses ràpid, depèn de quin tipus de noia es un defecte, la meva darrera relació seria, ara ja fa mes de 3 anys vaig estar 3 setmanes preguntant-li a la noia si volia sortir amb mi, i al final va voler però vaig estar apunt de desistir.Potser hauria de fer una prova pilot amb la propera que m'agradi i intentar anar a poc a poc, potser perdre el temps (segurament de fet) però per canviar d'estratègia no perdo res.Sobre el tema lligar amb 9 quan tu ets un 5 (per dir algo) es força complicat, sobretot si no tens diners o una feina que te'n faci tenir molts , potser a les pelis americanes el pringat s'emporta la animadora però a la vida real, les que tenen cos d'animadora se'n van amb els madelmans de gimnàs. Poques vegades ha vist un bombo de dona amb un tiu lleig/poc atractiu com a molt una i crec que l'home tenia diners per com anaven vestits tots dos... | 0.892251 | curate | {"eo": 0.0012591286829513977, "ca": 0.9879123646436666, "es": 0.008562075044069504, "pt": 0.002266431629312516} | |
mc4_ca_20230418_8_137937 | La Cuina de la Isabel: MELMELADA D'ALBERGINIA
La melmelada d'albergínia, es mol adient, per omplir tarteletes per aperitiu amb crema de formatge.
la meitat del pes de sucre
1 llimona suc
Netejar les albergínies i tallar a daus, posar a remull amb aigua i sal, durant uns minuts, per tant de treure l'amargor.
Rentar i escorre-les, posar amb una cassola amb una mica d'aigua fins que siguin cuites, escórrer-les i passar per la batedora per fer puré.
Posar a la cassola, el suc de la llimona, el sucre, la pell de llimona i la canyella. Quan comenci a bullir afegir el puré i deixar coure a foc mitja una ½ hora aproximada ment.
Retirat del foc treure la pell de llimona i la branca de canyella. Omplir els pots de vidre escaldats , procurar quedin plens. Posar cap avall i deixar refredar, per que facin el buit.
Posar una etiqueta amb la data.
Publicat per ISABEL a 20:12
el taller de cuina 31 de maig de 2011 a les 22:41
Ha de ser molt bona i, com dius, combinar molt bé amb formatge.
Coses de Llàbiro 31 de maig de 2011 a les 22:45
Isabel, mai havia vist una melmelada d'albergínia. Mira que no sóc molt amiga de les albergínies però m'he quedat amb ganes de tastar-la!
Moltíssimes gràcies per participar al memòries!
Visc a la Cuina 31 de maig de 2011 a les 23:14
Quina melmelada més original, la provaré!
La cuina de l'Eri 31 de maig de 2011 a les 23:21
Què original. Mai havia vist una melmelada d'alberginia. Haurem de fer-la! PEtons
Margarida 1 de juny de 2011 a les 1:07
Mai he tastat una melmelada d'albergínia. I em costa una mica imaginar-me-la en la torrada del matí... Però en prenc nota que ara quan comencin a venir les albergínies d'aquí (tendres i bones), segur que m'animo a fer-la!
Anònim 1 de juny de 2011 a les 9:23
Ostres, aquí m'has deixat bocabadada! D'albergínies? Això sí que no ho havia sentit pas mai! Segur que és boníssima!
GEMMA 1 de juny de 2011 a les 9:28
Ideal per fer una tapeta salada...
Judith 1 de juny de 2011 a les 9:53
d'alberginia?? el primer cop que la veig! ha d'estar boníssima!!! per fer aperitius ha de ser la bomba!!! Moltíssimes gràcies per participar. ah! i no demanis disculpes pel retard! si el proper cop et retrases una setmana, t'enllaçarem igual!!!!! ;) petonets
SILVIA 1 de juny de 2011 a les 9:58
La veritat és que no se m'hagués acudit mai de fer melmelada d'albergínia. Què original i em sembla que també ha d'estar increïble. A mi m'agrada molt fer soparets amb els amics i provar diferents tapes, montaditos... I em sembla que amb això els sorprendré.
Quan em surtin les albergínies a l'hort ja tinc feina a fer.
Cristina 1 de juny de 2011 a les 13:32
Isabel, t´has lluÏt, eh! La font d´inspiració ha estat el viatge?...
Em ve salivera pensar en un montadito amb aquesta melmelada uf!
MaryLou 1 de juny de 2011 a les 15:15
Boníssima, Isabel!!! jo la vaig fer una nadal pels aperitius i ens va encantar a tots!
Gemma 2 de juny de 2011 a les 10:06
A casa n'he fet més d'un cop i sempre té molt èxit. La gent que en menja primer es sorprèn i fa cara rara, però quan la tasten canvien d'opinió al moment. És boníssima, oi? :)
Joaquina 23 d’agost de 2011 a les 17:01
Aquesta melmelada m´anirà força bé, per afrofitar les alberginies de l´hort del pare, serà una delicia prendre-la amb formatge.... Ohhhhhhhhhh!!!!!! Que bona...... Em faig seguidora el teu blog. Petons,
Anònim 24 d’agost de 2013 a les 20:48
esta per xuparse els dits esta vonisima la repetire mes de100 cops la opinio de la que els han provat si si si si
ISABEL 10 de setembre de 2013 a les 19:27
M'alegra que t'agradi, intento fer receptes del dia a dia senzilles i fàcils d'el·laborar.
Anònim 13 d’agost de 2014 a les 21:25
quanta llimona? quanta aigua?a foc lent oi? trobo que és una mica confusa per les mesures, pots afegir-les? gràcies
ISABEL 15 d’agost de 2014 a les 19:49
Hola com pots veure he rectificat, espero que et quedi mes clar. | 0.745953 | curate | {"ca": 0.90844327176781, "it": 0.024010554089709764, "es": 0.007387862796833773, "fr": 0.025329815303430078, "st": 0.0063324538258575196, "pt": 0.02163588390501319, "uz": 0.0005277044854881266, "hu": 0.004485488126649077, "en": 0.0018469656992084432} | http://lacuinadelaisabel.blogspot.com/2011/05/melmelada-dalberginia-memories-duna.html |
macocu_ca_20230731_0_329831 | Oposats
Paula González de Alaiza Manubens_3r C Col·legi Mare Janer Visc en un àtic de 3 plantes al mig de Nova York. Cada matí em desperto amb el so de l’alarma de l’últim model d’Apple. L’apago i m’aixeco. Em dutxo. Em vesteixo amb els meus texans Levi’s i la meva dessuadora preferida de color blau cel. Camino pel passadís de fusta, encara moll. Baixo les escales i agafo un croissant acabat de fer per la minyona. Surto de casa precipitadament. Aquesta és la vida que deu tenir la noia que cada dia passa per davant meu a les vuit del matí. En canvi, jo soc la que viu a la vorera del carrer de davant de casa seva. Dins d’una caixa de cartró i menjant-me el tros de croissant que ella tira a la paperera. | 0.725228 | curate | {"ca": 0.9169054441260746, "hy": 0.027220630372492838, "eu": 0.012893982808022923, "es": 0.04297994269340974} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_616514 | Bé, fa una estona he hagut d'assistir a certa missa per certs compromisos familiars que no venen al cas i haver d'escoltar durant mitja hora a un cura amb evidents problemes de parla i amb necessitat urgent de visitar un logopeda, ja que no se l'entenia la meitat i així un no troba la llum i el missatge de Crist ni volent. El cas, al que anem, estant el cura allà en ple sermó, ha començat a dir que en aquest món hi ha molts avanços científics, tecnologia, molts productes de consum, etc, però que encara el món està trist i molta gent, en comptes de buscar a crist, busca la solució en......(ara diré literalment i en castellà el que ha dit el tio o el que m'ha paregut sentir) .......el egoismo, los placeres, la droga, la violencia,el independentismo....
I el heavy metal i la homosexualitat no els ha citat? És que llavors ja seria el dimoni en persona!
I damunt volies que Afellay es quedara!
Mosso, no em toquis l'Ibi o li demano al Novren que anul·li el vot que t'he donat, tu voràs
No estàs sol, jo done gràcies de que només estiga cedit i que puga tornar. Em sembla un bon jugador, un tio amb molta més classe que Cuenca, Tello i similars glorificats per ser de la Masia. La mala sort és que es va lesionar, però els pocs partits que el vaig vore em va agradar prou. I si vam guanyar la copa d'Europa en part per ell, que va fer mitg gol al Bernabeu per obrir al marcador.
Ja veus, al Marcelo encara li fa mal la cintura desprès d'aquella jugada Un dels problemes que va tenir l'Afellay és que "només" va costar 3 milions d'euros, la qual cosa fa que et tinguin menys respecte. Que sí, que quan has costat 35 milions d'euros i no estàs rendint gaire reps moltes crítiques per què s'espera molt de tu, però precisament pel què vas costar un entrenador et donarà més oportunitats per què pensarà "coi, si ens ha costat 35 milions alguna cosa bona tindrà, mai se sap si en algun moment farà una jugada brutal que decidirà el partit" i per allò de "mentres estigui aquí intentarem que n'amortitzi el preu, ja que ha costat tant". En canvi quan has vingut gratis/cedit/per pocs diners ets com un becari pringat, ja véns amb un estatus inferior, i bona part dels entrenadors et faran jugar poc/gens, cosa que impedeix demostrar la teva qualitat. Tant de bo torni, però ho dubto, tant pel Tito com per ell; pel que vaig llegir està força a gust a Alemanya i allà al Schalke normalment és titular, així que... | 0.898969 | curate | {"ca": 0.98375, "es": 0.01625} |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.