id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_10_736281 | El dissenyador Montesinos, exculpat d´abusos a menors - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
El dissenyador Montesinos, exculpat d´abusos a menors
El jutjat no aprecia dades que l'impliquin en els fets que van succeir
Francis Montesinos Juan Carlos Cárdenas / efe
EFE | LLÍRIA El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Llíria (València) ha arxivat la causa contra el dissenyador Francis Montesinos per abusos sexuals, corrupció de menors, pornografia infantil i drogues. El dissenyador valencià va ser imputat el 3 de juny passat en la causa que investiga abusos a dos menors, després de ser detingut i quedar en llibertat provisional després de prestar declaració en el jutjat, que ha acordat seguir la causa contra l'altre imputat.
Segons han assenyalat en un comunicat fonts properes a Montesinos, l'acte "confirma la innocència del dissenyador" i asseguren que aquest s'ha mostrat "alleujat", encara que "no sorprès".
La causa es va incoar després de la denúncia presentada pel fiscal arran d'un informe de Benestar Social sobre possibles abusos sexuals a dos menors. El jutjat que instrueix el cas conclou, això no obstant, que encara que hi ha dades de les quals es desprèn la comissió d'un delicte d'abusos sexuals dels quals va ser víctima un menor, "no hi ha indicis" sobre la participació en aquest acte de Montesinos. Els abusos denunciats pel menor, assenyala, van ocórrer en el seu habitatge una nit en què un amic de la seva mare es va quedar a dormir al domicili familiar, i no en el del dissenyador. | 0.856365 | curate | {"ca": 0.9705111402359109, "es": 0.02948885976408912} | http://www.regio7.cat/gent/2014/07/25/dissenyador-montesinos-exculpat-dabusos-menors/276997.html |
macocu_ca_20230731_8_187653 | Un cavall de troia que paga la pena d’analitzar a llarg termini
Després de la immediatesa de les reaccions al voltant de l’aprovació de la proposta de llei per a la coordinació dels SPEIS duta a terme per Unides Podem i aprovada amb els vots favorables de PP, PSOE, Ciutadans i Vox, volem situar algunes reflexions al voltant d’aquesta proposta:
La primera d’elles seria per introduir almenys un parell d’elements de context. Sobre la presa de competències en matèria de Protecció Civil als governs autonòmics, cal dir que aquesta llei és més la consumació d’un fet que una novetat, ja que la llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil aprovada pel govern de Mariano Rajoy ja preveia l’assumpció de competències superiors en la matèria, per part de l’estat, respecte a les autonomies. Sobre el perquè de la llei ara, és una demanda de la Coordinadora Unitaria de Bomberos Profesionales, un òrgan que es mobilitza des de fa anys per reclamar uns serveis totalment professionalitzats i públics, amb un cos totalment funcionarial i lliure de la intrusió d’empreses fantasma de consorci publicoprivat o possibles privatitzacions.
Cal dir però, i amb tot el respecte cap als companys que amb voluntat de defensa dels serveis públics han participat durant molts anys de la coordinadora, que aquesta no és un sindicat de classe, ni tan sols un sindicat. I que, tot i arreplegar moltes de les legítimes reclamacions de molts de nosaltres, en estar mancada de perspectiva de classe o nacional concreta, ha volgut fer apartidista una lluita que és completament política i té a veure amb la reivindicació de millora de drets per a un conjunt de treballadors i treballadores, així com amb la regulació d’un servei essencial a les emergències i la protecció civil.
En segon lloc i entrant en matèria, faríem bé els companys i companyes dels 6 cossos de bombers del País Valencià almenys de posar en dubte i en context la proposta d’Unides Podem. D’entrada, perquè una proposta aprovada a parts iguals per tot l’espectre polític que va des d’aquesta formació fins als feixistes de VOX permet, ni que siga, sospitar que pot ser un perillós instrument depén en mans de qui caiga. Per citar un exemple, els delictes d’odi, un instrument jurídic aparentment per a la protecció de minories vulnerables, serveix perquè Ciutadans porte a judici a manifestants pels drets LGTBI o perquè feixistes porten als tribunals a antifeixistes que els planten cara.
Aquesta desconfiança hauria de ser encara major, si tenim en compte que l’aprovació de la llei vindrà de la mà del mateix partit (PSOE) que ja aprovara el 2005 la creació de l’UME, el principal cos que ens furta competències a tot arreu a bombers i bomberes professionals. Encara que la llei es disfresse de garantia per a la protecció d’un cos que passaria a estar format completament per funcionaris de carrera, la realitat és que no ens blinda contra la unitat militar que actualment representa el major dels perills als quals s’enfronta el nostre col·lectiu pel que fa tant a furtar-nos les competències i funcions, com a pressionar a la baixa les nostres condicions de treball.
La llei no esmenta enlloc si es prioritzarà a tot arreu la creació de cossos de bombers per damunt del desplegament de l’UME, però sí que introdueix un perillosíssim cavall de Troia: la creació d’una Direcció General de Bombers depenent del Ministeri de l’Interior.
No ens fa falta un exemple més clar i recent que la gestió militaritzada de la pandèmia de la Covid-19 i el desplegament de la UME mentre se’ns deixava tancats als parcs per a saber que aquesta llei no lluita contra el principal perill de precarització, privatització i presa de competències del nostre sector: la militarització de les emergències i la protecció civil. En canvi, sí que atribueix més competències als mateixos que somien que els bombers deixem pas als militars per deixar de ser el cos molest que protesta, s’organitza i salva persones però no bancs. I no és que aquesta siga exactament la pretensió de la proposta de llei d’Unides Podem, però és un instrument perillós en mans de ministeris, governs i jutges que ja han demostrat del que són capaços.
La tercera consideració és que la proposta de llei és ja un calc en molts dels seus aspectes de la llei 7/2011 dels SPEIS del País Valencià, principalment pel que fa a les funcions dels SPEIS, principis d’actuació i competències, en definitiva els títols I i II de la proposta, que en molts casos són quasi literals als de la llei valenciana. Cal matissar ací que la competència primera per a la prestació del servei d’acord amb la llei 7/1985 Reguladora de Bases de Règim Local correspon als municipis de més de 20.000 habitants. I que aquests podran garantir la prestació del servei des del municipi, o sota la forma de consorcis de les diputacions provincials o per la Generalitat, com és el cas únic de Catalunya.
Tenim l’experiència però que aquesta llei de coordinació tant reclamada com necessària, no ha servit en res substancial per a la millora de les condicions de les nostres condicions de treball: bombers mal anomenats “voluntaris” que exerceixen les nostres funcions, plantilles que no es renoven i estan infradimensionades, precarietat d’equipaments i vehicles mentre els comandaments gaudeixen de grans inversions, jubilacions que no es reposen i interins que són un treballador més per a totes les funcions excepte per a gaudir de les mateixes condicions d’estabilitat real que els seus companys amb plaça. Cal dir per últim que la proposta de llei encara que aparentment no ho parega entra en profundes contradiccions amb els esforços de sindicats i representants del sector per tendir a la creació d’un únic cos de bombers públics a tot el País Valencià, i que es materialitzava recentment en l’homologació per llei de les proves d’accés als 6 cossos i també en els treballs de la comissió que treballa en aquesta direcció. No és possible que si cedim a l’estat la competència sobre homogeneïtzació de cossos de bombers, determinació d’àries d’intervenció, zonificació de perills, ubicació de parcs i composició de les dotacions introduïm cap millora que no hem estat capaços ni de resoldre en clau d’homogeneïtzar les dotacions dels nostres propis serveis. Novament, aquesta llei recentralitzadora de competències es demostra, a més de com a un perill, com a profundament inoperativa en termes d’organització de les emergències.
La quarta i última consideració ve referida a la solidaritat de classe i internacional de les nostres lluites (almenys per a qui considerem que la llei ve a afectar a tot un conjunt de pobles i de nacions). No podem tancar els ulls al fet que alguns dels aspectes d’aquesta proposta de llei si s’aplicaren podrien millorar les condicions de treball de companys d’altres pobles de l’estat, per exemple quant a un redimensionament de les seues plantilles, o una protecció enfront de les privatitzacions, o en el cas també nostre, en considerar els bombers d’aeroport com a treballadors 100% públics o blindar aparentment els nostres cossos.
Però tampoc no podem caure en la trampa de vestir de solidaritat interterritorial (principi constitucional aplicat a voluntat de centralitzar competències només) allò que pot acabar sent homogeneïtzació a la baixa de les condicions de tots els cossos de bombers. Ni són insolidàries les justes reivindicacions dels bombers que veuen oportunitats de millora en la llei ni ho són tampoc les reivindicacions dels companys que alerten del perill de desmantellar serveis amb anys d’història i amb una demostrada operativitat com és el cas de la Generalitat de Catalunya. Un cos de bombers que tot siga dit tant per la combativitat de les seues protestes contra el maltractament i la precarització del cos, com per la defensa de l’autodeterminació i la democràcia que molts van protagonitzar fa 3 anys, haurien d’inspirar totes les confiances.
Aquesta situació només estan cridats a desenvolupar-la els sindicats de classe nacionals i internacionalistes que fora de les lògiques dels majoritaris facen front també als perills de dipositar en mans del corporativisme i les gestions aparentment tècniques, lluites que són completament polítiques. Un trist servei ens faríem si caem en la trampa d’increpar-nos mentre els de sempre es freguen les mans. I un favor més flac encara si per aprovar una llei que no necessàriament ha de ser garantia de cap millora per a nosaltres com a servei públic i com a treballadors (doncs aquestes lluites sabem que sovint es guanyen des del conflicte col·lectiu) acceptem un instrument que més prompte que tard se’ns acabarà girant en contra.
Per la solidaritat internacionalista dels cossos de bombers. Per lluitar en comú per millorar les nostres condicions de treball i de vida sense que això implique una pèrdua de competències i drets polítics. Fugim del corporativisme i intensifiquem el conflicte col·lectiu. Reclamem que no es puga crear cap llei sense tindre en consideració des de la base la nostra opinió i als nostres sindicats.
Cerca: | 0.848426 | curate | {"ca": 0.9993325917686318, "it": 0.0006674082313681868} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_270434 | Fa dues setmanes es va donar a conèixer que tres parells d’Alexander McQueen les icòniques botes Armadillo sortien a la subhasta . Les sabates aparegudes a l’espectacle SS10 de McQueen, la seva darrera vegada, i les portava Lady Gaga Mal romanç vídeo musical. Es van fer 21 parelles, tres de les quals van aparèixer a Christie’s Subhasta de bosses i accessoris la setmana passada. I endevineu qui va presentar l’oferta guanyadora, ni més ni menys que la mateixa Mother Monster. En un nota escrit per V Revista , Gaga ha revelat els seus sentiments en l'adquisició:
kanye va enganyar kim 2015
No hi ha cap diamant, cap premi, res que mai hagi volgut més que un record de la meva breu amistat amb McQueen. Estic trist cada dia per entrar al meu armari, sabent que ja no és aquí per enlluernar el món amb la seva bella, fosca, il·limitada i valenta ment. Aquestes sabates són l’única peça tangible que em queda del nostre treball junts. Han vingut a mi aquest matí, després d'un somni que vaig tornar a tenir sobre ell. Segons el somni, entro al meu armari i la seva roba ja no hi és. Estic torturat. La pèrdua és profunda. Plorant a la meva manera constantment, per què s’ha anat, tenia tant de talent. Odio l'espai buit, no només en la moda, sinó en la consciència creativa que es va esfumar quan va passar. Aquest matí he rebut la trucada i ara seria el cuidador de tres parells de plataformes d’armadillo, igual que el que portava al vídeo de Bad Romance, les sabates de la seva col·lecció de crescendo Atlantis de Plató, les que feien que tothom respirés des de la primera fila perquè mai abans havien vist alguna cosa semblant a ells. Aquest matí m’ha recordat que encara és aquí. Està a tot arreu. A tots els aparadors de la botiga. En els dissenys del comerç minorista comercial principal, la moda, la música, al cor de tots els joves dissenyadors que desitgin que pugui ser tan lliure i tan temerós com ho era McQueen. Vaig plorar tot el matí, convençut que estava amb mi. Estic convençut que m’estimo des d’un lloc molt més enllà del cos i la ment eterns, fora de tot el caos. Volia que els tingués. Van tornar cap a mi. Sóc aquí avui no només pel meu talent, sinó perquè creia en mi. La meva estranya marca d’expressió maníaca art pop de les meves emocions era la part de mi que sabia que m’ensenyava. Estaré agraït molt després de passar i unir-me a ell allà on sigui que posin ànimes com nosaltres. Visca McQueen.
No és la primera vegada que Gaga rendeix homenatge a McQueen, al Premis Brit 2010 va dedicar la seva actuació a la difunta dissenyadora, cantant amb tons dolços Ens trobem a faltar tant ...
robot sexual que rebutja el sexe
h / t vmagazine.com
Vegeu Lady Gaga Bad Romance a continuació:
Categories
Festa Popular
estil
Mma
Vida I Cultura
Borratxo De Pel·lícula
Lluita Contra La Pròstata
Pop
Pel·lícules I Tv
cultura
Pel·lícules
Entrades Populars
On va anar Eugene al final de ‘Predicador’?
Televisió
Un legislador republicà va entrar a Fox News i va suggerir imprudentment que era millor rebre COVID que vacunar-se | 0.788464 | curate | {"ca": 0.9491638795986622, "es": 0.019732441471571906, "en": 0.022073578595317726, "pt": 0.008026755852842809, "sr": 0.001003344481605351} | https://ca.veraki.pt/fashion/gaga-just-bought-those-mcqueen-armadillo-boots |
mc4_ca_20230418_8_778419 | Places: Capacitat per a 8 persones
Habitacions: 2 habitacions dobles tipus suite amb jacuzzi, una habitació doble i una habitació individual
Banys: 3 banys complets i 2 lavabos
Mas Font és un antic mas restaurat situat al municipi de Sant Gregori.
És un espai que gaudeix d’unes excel·lents vistes, pensat per a persones que vulguin gaudir d’una estança de qualitat en un mas amb encant. Ideal per a la realització de festes privades.
- Serveis Interior: La casa disposa d’un menjador-cuina amb llar de foc, calefacció i aire condicionat.
Hi ha la possibilitat de servei de càtering a convenir.
- Serveis exterior: Jardí, piscina amb hamaques, menjador exterior amb llar de foc, barbacoa i terrassa.
475 € per dia (IVA no inclòs).
Adreça: Mas Font, s/n. Barri del Raval
Telèfon: 972428864
Telèfon Mòbil: 639333301 | 0.755659 | curate | {"ca": 0.98125, "es": 0.01875} | http://www.valldellemena.cat/?tool=llemena&tool_section=allotjament&action=show_record&allotjament_id=14&allotjamentcategory_id=3&pagina_id=44&language=cat |
oscar-2301_ca_20230418_0_163254 | Les col·leccions geològiques custodien un important patrimoni natural i estan formades per tres importants col·leccions de referència nacional i internacional: paleontologia (fòssils i làmina prima), petrologia (roques i làmina prima) i mineralogia (minerals, gemmes i meteorits).
Les col·leccions estan allotjades al Museu i són conservades i estudiades per geòlogues i geòlegs especialitzats que les documenten (inventariant, catalogant, informatitzant i publicant les bases de dades) i faciliten el seu ús a la comunitat científica. Es valen, per fer-ho, dels laboratoris especialitzats del Museu. | 0.792459 | curate | {"ca": 1.0} | https://museuciencies.cat/area-cientifica/colleccions/colleccions-geologiques/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_328959 | 22 setembre 2017 22 setembre 2017 Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural1 comentari
Queralbs
29 i 30 de setembre i 1 d’octubre de 2017
El X Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs se celebrarà els dies 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre a Queralbs i tractarà sobre ‘L’aprofitament dels recursos naturals als Pirineus’. Serà un punt de trobada de la recerca en els diferents territoris pirinencs que comptarà amb comunicacions d’una vintena d’investigadors i investigadores i la presentació de llibres, documentals etnogràfics i projectes. El programa (pdf) inclou tres àmbits de debat: ‘Recursos naturals i territori’, ‘Recursos naturals, vida quotidiana i tradicions’ i ‘Estat de la qüestió i perspectives de futur’. La jornada de l’1 d’octubre hi ha programada una passejada per explotacions mineres que partirà a les 9 hores de l’església de Sant Jaume de Queralbs. La inscripció està oberta online.
Per a més informació: programa en pdf | formulari d’inscripció | notícia al web de l’IRMU
Share this:
Click to share on Twitter (Opens in new window)
Click to share on Facebook (Opens in new window)
Click to email a link to a friend (Opens in new window)
Click to print (Opens in new window)
Like this:
Like Loading...
patrimoni natural, pirineus, recerca etnològica
Navegació per l'entrada
Entrada prèvia
Les Fonts del Penedès: passat i present
Entrada següent
Les plantes remeieres tema de la XV Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre
Una resposta a “X Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, 29-30 de setembre i 1 d’octubre”
7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a Queralbs – Etnologia.cat ha dit:
28 setembre 2017 a les 9:17 am
[…] de la Vila, 4). Queralbs. 7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a Queralbs, en el marc del X COL·LOQUI INTERNACIONAL D’ESTUDIS TRANSPIRINENCS: L’aproftament dels recursos naturals als … (29 i 30 de setembre i 1 […]
Loading...
Respon
Leave a Reply Cancel reply
Cerca:
Subscriu-t'hi
Introdueix el teu correu electrònic per seguir aquest blog i rebre notificacions de les noves entrades per correu electrònic.
Email Address
Segueix
My Tweets
Categories
Altres notícies
Beques, premis i ajuts
Conferències i taules rodones
Exposicions i mostres
Jornades i congressos
Publicacions i documentals
Recerca
Sin categoría
Tallers, cursos i altres activitats formatives
Arxiu
Arxiu Selecciona el mes desembre 2022 novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 agost 2022 juliol 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 agost 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 agost 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 | 0.733292 | curate | {"ca": 0.8799900199600799, "pt": 0.018962075848303395, "en": 0.06686626746506986, "fr": 0.01971057884231537, "es": 0.009730538922155689, "it": 0.0014970059880239522, "br": 0.003243512974051896} | https://etnologia.blog.gencat.cat/2017/09/22/colloqui-internacional-estudis-transpirinencs-2017/ |
macocu_ca_20230731_9_50657 | Els grans protagonistes de la segona part de la campanya són els professionals del comerç, serveis i hostaleria... ells i elles no han dubtat en posar-se davant de la càmera i posar amb algun dels elements amb els que treballen diàriament. Els principals carrers de la ciutat llueixen banderoles amb 5 imatges i colors diferents. Amb aquestes mateixes imatges també s’ha fet cartelleria per distribuir per la ciutat i a més, el centenar de comerciants que han volgut participar a la campanya rebran un cartell personalitzat amb la seva fotografia imprès en tamany A3.
Ajuts COVID-19
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès ha habilitat durant al juliol l’Oficina Ajuts COVID-19 amb l’objectiu de prestar una assistència integral, coordinada i especialitzada per a la tramitació d’ajuts econòmics per a les persones físiques i jurídiques afectades per l’impacte de la crisi sanitària. Entre els ajuts, destaquen els destinats a les persones físiques o jurídiques que duguin a terme una activitat que s’hagi vist afectada pel tancament o reduït els seus ingressos almenys un 75%. A través de l’oficina també es poden tramitar els ajuts per a subjectes passius de la taxa d’ocupació de la via pública per taules, cadires, parades als mercats o fires del divendres.
La sol·licitud dels ajuts es pot tramitar telemàticament o presencialment demanant cita prèvia al 674.400.136. L’Oficina d’Ajuts COVID-19 es troba ubicada a la sala Elisa Arimany (Biblioteca Central) i romandrà oberta fins al 28 de juliol | 0.878358 | curate | {"ca": 0.9906040268456375, "pt": 0.009395973154362415} | |
cawac_ca_20200528_2_122412 | Maurici Lucena a La Xarxa
Martes, 8 de Enero
Creat: Lunes, 7 de Enero
Actualitzat: 7/1/2013 a les 17:35
A les 9:30 hores del matí, als estudis de l'emissora
Demà, dimarts 8 de gener , a partir de les 9:30 hores del matí , el portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Maurici Lucena , serà entrevistat al programa 'Notícies en Xarxa. Edició matí' , de La Xarxa.
Durant l'entrevista, que tindrà lloc als estudis de l'emissora a Barcelona , Maurici Lucena valorarà els aspectes més destacats de l'actualitat política. | 0.706254 | curate | {"ca": 0.9173228346456693, "es": 0.08267716535433071} | http://www.socialistes.cat/es/premsa/maurici-lucena-a-la-xarxa-1 |
mc4_ca_20230418_10_780511 | Empar Moliner exercia la seva llibertat d'expressió quan va cremar una Constitució a TV3
La crema en directe d'una Constitució a TV3 va ser un "exercici de llibertat d'expressió", segons el CAC
Redacció Catalunyapress | dijous, 14 de juliol de 2016
El Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha aprovat un acord en què constata que les expressions utilitzades per l'escriptora i col·laboradora de 'Els matins' de TV3 Empar Moliner.
SCC exigeix el cessament d'Empar Moliner i disculpes de la CCMA
Empar Moliner, TV3 i el respecte a la ciutadania exclosa
El CAC analitza d'ofici el programa en què Empar Moliner crema la Constitució
Moliner va cremar un llibre amb el títol 'Constitució espanyola' al magazine el passat 11 d'abril. Un fet que el CAC considera que es va fer "en el marc de l'exercici del dret a la llibertat d'expressió".
L'acord s'ha aprovat amb tres vots a favor, tres en contra amb tres vots particulars i el vot de qualitat del president del CAC, Roger Loppacher, ha informat aquest dijous l'organisme regulador en un comunicat.
Els vots contraris són els de Carme Figueras, consellera escollida a proposta del PSC; Eva Parera, membre del Consell proposada per UDC, i Daniel Sirera, proposat pel PP. Els tres consideren que Moliner va donar una "informació esbiaixada, manipulada i dramatitzada per presentar el TC com un" organisme perseguidor dels catalans "que" actua sota la directriu de determinats interessos polítics ".
EXERCIA LA SEVA "LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ"
En relació a si l'actuació de la periodista va incórrer en el discurs de l'odi, l'acord sosté que "es constata en l'acció comunicativa l'absència de qualsevol pretesa exclusió de la vida pública, d'un sector social o de persones determinades".
L'acord considera que el discurs i l'escenificació se situa en el marc de l'opinió que empara l'exercici de la llibertat d'expressió, en un context satíric, dirigit a institucions públiques i persones individuals, que per la seva condició de subjectes polítics estan sotmesos al escrutini i la crítica de l'opinió pública.
Ha sostingut que Moliner comenta un fet d'actualitat i en aquest comentari critica l'actuació del Govern central i la passivitat de tres polítics i que les seves manifestacions efectuades "no té una finalitat de menysprear, per la qual cosa, cal situar-les en el marc de l'àmbit protegit per la llibertat d'expressió ".
Francesc de Carreras, un dels fundadors de Ciutadans i el més proper a Rivera, deixa el partit
Inés Arrimadas es crema en temps rècord
Carmen Artigas: "Totes les companyies s'han convertit en companyies de dades"
El Tribunal de Drets Humans rebutja indemnitzar les víctimes del GAL
Investigadors revelen l'activitat 'anti tumors' del gaspatxo
Nadia Calviño, entre les favorites per dirigir el FMI
Ciutadans posa en marxa el seu procés de primàries a Catalunya
Quatre de cada deu espanyols no estan satisfets amb el seu estil de...
Brussel·les expedienta Amazon per possibles abusos en l'ús de... | 0.850376 | curate | {"ca": 0.9736219141021305, "es": 0.026378085897869462} | https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/471148/crema-directe-duna-constitucio-tv3-exercici-llibertat-dexpressio-segons-cac |
mc4_ca_20230418_14_599348 | La selectivitat arrenca amb nervis i sense cap incidència a comarques gironines - Empordà
3.134 estudiants de la demarcació fan els exàmens per accedir a la universitat des d'aquest dimarts i fins dijous
ACN 12.06.2018 | 17:53
Una de les aules de la UdG on es fan els exàmens ACN
Puntualment a les 9 del matí d'aquest dimarts s'ha donat el tret de sortida a les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) arreu de Catalunya amb l'examen de llengua castellana, sense cap incidència al llarg de la jornada. Els 3.134 estudiants gironins que s'examinen aquests dies han arribat amb "nervis", com ha explicat la Tura Sala, una estudiant de Banyoles que fa la selectivitat a les aules del campus Montilivi de la UdG. Ella creu que des de l'institut els fan "venir por" i això fa que "a vegades" preparin "massa" aquests exàmens. Per la seva banda, la Clara Angelats de Bescanó (Gironès) es mostrava més tranquil·la i "concentrada" després de fer les dues primeres proves. Pel que fa a la dificultat en les diferents matèries, hi ha disparitat d'opinions ja que alguns estudiants han trobat més difícil la de llengua catalana, mentre que d'altres han deixat en blanc alguna pregunta de la prova de castellà.
Dels primers exàmens que ha fet la Xènia, la pregunta més difícil ha estat haver de conjugar uns verbs irregulars que hi havia a l'examen de català. La Clara també creu que la "part comuna" de la prova de català ha estat la més difícil, però la Tura assegura que hi havia una resposta de llengua castellana sobre adjectius que no ha recordat i creu que, tot i haver-ho estudiat a classe, ha estat la part més difícil que ha fet fins ara.
De tota manera, la Tura no creu que sigui un problema i confia en aprovar les PAU si es manté el mateix nivell de dificultat que hi havia fins ara. A més, explica que ella i un seu company no necessiten molta nota per poder entrar a la carrera que vol estudiar i, per tant, s'ho pren d'una manera més relaxada. Una mica més complicat ho té la Clara Angelats, que ha de treure un 12 per poder entrar a Biomedicina. Tot i així, preveu mantenir la concentració que ha aconseguit i superar la nota de tall per acabar estudiant allò que vol ser en un futur.
3.134 alumnes gironins comencen els exàmens de la selectivitat aquest dimarts. Comarca | 0.855512 | curate | {"ca": 0.9871567759078831, "de": 0.00974313551815766, "it": 0.003100088573959256} | http://www.emporda.info/comarca/2018/06/12/selectivitat-arrenca-nervis-cap-incidencia/396890.html?utm_source=rss |
mc4_ca_20230418_5_557319 | L'ambicio d'aleix
L’ambició d’aleix i la censura: his... by Òscar Pérez Silve... 423 views
LITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDAD by Pat PM 134625 views
Duina Salmerón Campos at ies santa pola
Fou una de les primeres novel·les d’Enric Valor. Tracta de les vivències d'un jove en el seu despertar a la vida enfront de les primeres urgències punyents de l'amor, dins el context social i moral tancat d'un poble de les comarques del sud del País Valencià durant la dècada de 1920. Aquesta novel·la, escrita pels volts de 1950, és censurada i apareix amb retalls l'any 1960.
A pesar de que L’ambició d’Aleix està dividida en capítols podem pensar en les següents parts més globals: 1.- Infança d’Aleix, escenes en companyia del seus pares, Dona Pauleta vista com a segona mare. 2.- Despertar dels sentits, adolescència i formació sentimental del futur home que serà don Aleix. 3.- Aproximació consentida a dona Pauleta. 4.- Vacil·lacions, distraccions de la vida universitària i dubtes amb Lluïsa. 5.- Consumació de l’amor amb dona Pauleta i plantejament de la fugida.
Aleix viu en la casa familiar a Callosa d’en Sarrià, es fill d’una mare muntanyenca i un pare natural d’Altea. Altea: la parada del tren; La Vila Joiosa: escenari de la madrava de don Macià, la lluita fosca entre aquest i son pare, que era un jugador, ludòpata i empedreït; La Ciutat de València,estudia a la universitat; Dénia com a parada del viatge entre València i Callosa d’en Sarrià;
Potser s’està descrivint l’època posterior a 1920; sembla que ja s’ha passat l’època de la República, perquè no s’hi fa esment i probablement l’acció estiga pensada per als anys durs de la post-guerra, ja que s’hi esmenta que una filla de llauradora mor de fam, a més de què hi ha molt de tabú amb l’adulteri.
Aquest llibre conta la historia d’Aleix , un jove que viu a Callosa d’en Sarrià, es fill d’una mare muntanyenca i un pare natural d’Altea qui sol marxar a navegar per la mar. En ell està present la tradició agrícola i la tradició marinera. Però des de ben petit escull; somia amb les muntanyes, s’emociona amb el paisatges de la Marina, no comprèn el plaer que el seu pare sentia per la navegació marítima i acaba gaudint de la caça amb el seu amic del poble Adolf.
Quant Aleix encara no es un home pateix la mort del seu pare. Aleshores s’ha mare confia en don Marcià per a que adminstre les terres de la família. Dona Pauleta, l’esposa de don Marcià, es casa amb ell sent encara massa jove degut a un problema econòmic. En principi, Aleix veu a dona Pauleta com a una mare, quan està malalt, dona Pauleta té cura d’Aleix. Però en realitat hi ha passió amorosa mútua. Quant Aleix es va fent fadrí les diferències d’edat entre ells dos es fan menys notables, aleshores va sorgint pausadament l’amor.
Aleix marxa a València on estudia la carrera de dret, allí coneix a Lluïsa que esdevindrà la seu promesa, Aleix la convida a passar uns dies a Callosa d’en Sarrià, i es aleshores quan ell nota que no tenen la mateixa passió per les muntanyes. Tanmateix, quan Aleix està al poble, estima desesperadament a dona Pauleta i quan va a València reprèn les seues relacions amb Lluïsa.
Finalment quant Aleix està acabant la carrera, passa uns dies al poble per vacances i consuma el seu amor amb Pauleta. Aleshores, la passió torbadora li fa tramar un pla per a escapar-se amb ella lluny de don Macià, una volta descartada definitivament la seua opció sentimental amb Lluïsa. El seu amic Alfred li presta els diners necessaris per a la fugida. Però, mentre està a França, rep un telegrama anunciant la mort del marit de dona Pauleta. Aleshores Pauleta podrà ser la parella permanent d’Aleix.
1. Lobra de Enric ValorL am b ició d A le ix 2n Batxillerat Tatiana Lysak
2. IndexIntroduccióEstructuraEspai narratiuTemps de laccióSinopsi
3. IntroduccióFou una de les primeres novel·les d’Enric Valor.Aquesta novel·la, escrita pels volts de 1950, és censurada i apareix amb retalls lany 1960.
4. Estructura Infança d’AleixAdolescència i el despertar dels sentits Aproximació consentida a dona PauletaVacil·lacions, distraccions de la vida universitària i dubtes amb LluïsaConsumació de l’amor ambdona Pauleta
5. Espai narratiuEntre les terres de la comarca de la Marina Baixa i la Ciutat de València.
6. Temps de lacció Durant la dècada de 1920.
7. SinopsiConta la historia d’Aleix , un jove que viu a Callosa d’en Sarrià. En ell està present la tradició agrícola i la tradició marinera.
8. Quan Aleix pateix la mort del seu pare s’ha mare confia en don Marcià per a que adminstre les terres de la família.Dona Pauleta, l’esposa de don Marcià, es casa amb ell sent encara massa jove degut a un problema econòmic. En principi, Aleix veu a dona Pauleta com a una mare, quan està malalt, dona Pauleta té cura d’Aleix. Però en realitat hi ha passió amorosa mútua.
9. Aleix marxa a València on estudia la carrera de dret.Allí coneix a Lluïsa que esdevindrà la seu promesa. Quan Aleix està al poble, estima desesperadament a dona Pauleta i quan va a València reprèn les seues relacions amb Lluïsa.
10. Acabant la carrera, passa uns dies al poble per vacances i consuma el seu amor amb Pauleta.Trama un pla per a escapar-se amb ella lluny de don Macià. El seu amic Alfred li presta els diners necessaris per a la fugida. Però, mentre està a França, rep un telegrama anunciant la mort del marit de dona Pauleta.Aleshores Pauleta podrà ser la parella permanent d’Aleix.
L’ambició d’aleix i la censura: història de l’expedient 3322 59
La placa del_diamant | 0.709406 | curate | {"ca": 0.9748762149275628, "en": 0.02127269392994682, "cs": 0.003484320557491289, "da": 0.00036677058499908307} | https://www.slideshare.net/podemipunt/lambicio-daleix |
cawac_ca_20200528_2_150442 | Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí .
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha elaborat un Projecte de decret pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Amb la finalitat de donar participació als ciutadans en el procés d'elaboració d'aquest Projecte normatiu se sotmet a informació pública
El Butlletí Oficial de l'Estat del dia 19 d'abril ha publicat la Resolució d'11 d'abril de 2006 que conté modificacions en relació amb els Llibres de Visites que hi ha d'haver a cada centre de treball a disposició dels funcionaris de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
El 10 de maig va entrar en vigor el Reial Decret 522/2006, de 28 d'abril, pel qual se suprimeix l'aportació de fotocòpies de documents d'identitat en els procediments administratius de l'Administració General de l'Estat i dels seus organismes públics vinculats o dependents. Aquest Reial Decret afecta exclusivament l'exigència d'aportar fotocòpia del DNI i no a l'obligació d'identificació de qui compareix davant de l'Administració
Anunci d'informació pública del Projecte de decret pel qual s'estableixen les condicions per a la venda d'habitatges qualificats de protecció oficial de promoció pública. Publicat al DOGC núm. 4618 de 21 d’abril de 2006 (Pàg. 18288)
Segons la nota de premsa del Consell de Ministres, la nova regulació facilita els tràmits gràcies a les noves tecnologies i atorgarà la responsabilitat exclusiva de la gestió dels comptes als secretaris judicials
Se sotmet a informació pública la Proposta final d'espais a incorporar a la Xarxa Natura 2000 prevista a la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres
La sentència de la Sala del Social del Tribunal Suprem, de 23 de gener de 2006, dictada en unificació de doctrina, declara la inhabilitat a efectes processals dels dissabtes, establerta a l’article 182.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), segons la redacció donada per la Llei Orgànica 19/2003, de 23 de desembre.
Segons el text de l'Avantprojecte, l'objectiu de la Llei és incrementar els requisits establerts en la regulació i gestió de l'obra pública vigent. Es poden presentar al·legacions durant el termini de 20 dies hàbils a comptar a l’endemà de la data de publicació d’aquest Edicte al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC –20/3/2006)
RESOLUCIÓ de 22 de febrer de 2006, de la Secretaria General Tècnica, per la qual es delega en la Sotsdirecció General de la Inspecció Penitenciària la tramitació i proposta de resolució de determinades peticions d'indemnització en concepte de responsabilitat patrimonial de l'Administració Pública. ENTRA EN VIGOR ,17 de març de 2006
En el text de la Llei s’exposa que aquesta respon a la voluntat de disposar d’una normativa que doni resposta a les dificultats de la gestió dels assumptes municipals i de competències d’una ciutat amb més d’un milió d’habitants però amb un àrea metropolitana que engloba gairebé tres milions. En aquest sentit, aquesta Llei constitueix, junt amb la Llei del Parlament de Catalunya 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona, la regulació del règim especial aplicable a aquesta ciutat.
El Col·legi d’Advocats de Barcelona vol conèixer la vostra opinió sobre els canvis legislatius que s’han produït en aquests darrers mesos sobre la Llei d’accés, el projecte de societats professionals, la proposta de modificació de la LOPJ, els llibre IV del Codi Civil, el Reglament de la Llei d’Urbanisme
S’ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya d’avui, 28 de febrer, l’EDICTE, de 17 de febrer de 2006, pel qual se sotmet a informació pública l'Avantprojecte de llei pel qual s'aprova el Llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. S’ha obert un termini de 20 dies hàbils per presentar al·legacions. En aquest sentit, qualsevol col·legiat que vulgui presentar suggeriments o d’altres aportacions podrà fer-ho a l’e-mail: [email protected]. D’aquesta manera, aquestes es recolliran i es presentaran conjuntament amb les al·legacions que el Col·legi realitzi i presenti a la Conselleria de Justícia
Disposicions recentment aparegudes sobre la futura regulació de la Relació Laboral Especial dels advocats. La nota ha estat redactada amb esperit d’oferir als Col·legiats una eina d’orientació tan senzilla com sigui possible enmig d’un panorama normatiu que genera inseguretat i confusió
Resolució de 30 de desembre de 2005, de la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social, per la qual es modifica la de 21 de novembre de 2005, per la qual s’imparteixen instruccions per a la inclusió al règim general de la Seguretat Social dels advocats que mantenen relació laboral de caràcter especial, en aplicació del previst a la disposició addicional primera de la Llei 22/2005, de 18 de novembre. | 0.878514 | curate | {"ca": 0.9988212180746562, "es": 0.0011787819253438114} | http://www.icab.cat/?go=eaf9d1a0ec5f1dc58757ad6cffdacedb4d94afd09336f9d465e1575c7556c0cc6ae91791423ca50a85a774a5fcfcd80e2ecf3605dc6d998717a5ab507a1c6f26c9b4a99e889a20c5c88a71e658c6812d7e0cf40f9203eeac1ce214cb0d3ddb3065333288b25ff382f0d0f4e1c9af9dfdbd876406fb381b508cfbe079571cdb3a877ea26c1416c8ea1ea87199a978d5682c81b248abb3f3f9b339c80613f7420d987280c39924b98501d7bb3e48ec977571cba8c866ab6fd9d1c8802d378b71f841e3d823a5f1746bc3b47766677483e64eaad369d027cf91381eb6f2d9f944f5093ffcb5814b437edba2d7433219859ae6796afc5ff50676e69df877e278b2cbf705ae0ba7a94f78a4b88785d1b62420b74d477496bc683c7b1d3c4cbbe72beb49d62e02cd8198e4c7525e3d9d30785cd9838a9b71b44e7d7b613e242c2c835e344db1ee2783cd9913fb50fd1b26fcf010c18b0ec3d0ee24ce8eac8bf5e9a0a23617f35bdf1dae30d9b4a8d56c98b0381e259f80fe2e590277716108efb45f94b0fe5dd260874e8dd25b5a9235709b96ae5100e530d682ec73afd5c4e6b282ef1823cd13951b4b7dd63ce4ad32db39f536c4c3a9b8878308b258ae329b92dd0992d0f45ea9226cfc6a66f8cec871fd893d0c5b122626235d02115afc24d708ff5d08c2a9d5677ee93c715ea39e5d6fccdb6fda202187d75d33ea23fc34493331 |
mc4_ca_20230418_6_620733 | Plaça de les Glòries – Vinals
Connexió del tramvia per la Diagonal 27 juny, 2017Arquitectura, urbanisme i transportBarcelona, ferrocarril, Plaça de les Glòries, TRAM, tramvia, transport L’alternativa escollida per l’Ajuntament de Barcelona ha estat el tramvia en superfície per la Diagonal amb plataforma reservada
Segons l’Ajuntament: “Aquesta alternativa permet, doncs, assolir el nou model de ciutat que implica que la mobilitat sigui el més sostenible possible. Més espais per als ciutadans, millor qualitat de l’espai públic, menys presència de vehicles privats amb la conseqüent disminució del soroll i la contaminació atmosfèrica. Més seguretat en els carrers i plena accessibilitat al transport públic, així com potenciació de la seva intermodalitat.
Canòpia Urbana proposta guanyadora de les Glòries 7 febrer, 2014Arquitectura, urbanisme i transportBarcelona, Plaça de les Glòries s'està carregant el mapa - espereu...sEl mapa no s'ha pogut carregar - si us plau habiliti Javascript!→ més informació
Avui s’ha conegut que el disseny dut a terme per la UTE Agence Ter & Ana Coello de Llobet, anomenat Canòpia Urbana, ha guanyat el concurs de la reforma de la plaça de les Glòries Catalanes. De l’11 de febrer al 5 de març es podrà veure el projecte guanyador i els finalistes al Disseny Hub Barcelona (DHUB).
Maqueta de Canòpia Urbana
Disseny de la plaça de les Glòries.
Plànol de la plaça.
Nova centralitat?
Les Glòries, una de les assignatures pendents de Barcelona, passarà de nus viari a un espai obert als ciutadans com un parc i no una plaça. Serà el projecte capaç de crear una nova centralitat de Barcelona tal i com ho va imaginar Ildefons Cerdà? No sembla que un parc sigui la millor opció per desplaçar l’epicentre barceloní de la plaça Catalunya. El disseny del perímetre poder serà capdal per a fer-ho realitat i no es pot negar que genera expectació.
S’enderrocarà el tambor viari, es soterrarà la Gran Via de les Corts Catalanes, hi haurà continuitat pels peatons i bicicletes seguint l’eix de l’Avinguda Diagonal i per l’Avinguda Meridiana. També hi haurà un pas elevat que servirà de mirador.
Les Glòries any 2013, encara com a nus viari.
Audiovisual exposat al DHUB
Repàs dels 150 anys d’història de la plaça de les Glòries.
Barcelona, metròpolis vital i emprenedora, impulsa el projecte de transformació de Glòries per convertir l’actual nus viari en un espai de ciutat per a les persones, fidel a la idea d’enclau urbà de referència de l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà fa 150 anys.
WEB GLÒRIES | glories.bcn.cat | 0.811227 | curate | {"ca": 0.9777954004758128, "fr": 0.01070578905630452, "en": 0.011498810467882634} | http://www.vinals.me/tag/placa-de-les-glories/ |
mc4_ca_20230418_17_713818 | Gargots: Any Darwin
Gran el dibuix. Fa falta molta canya amb els creacionistes. Proposo que se'ls prohibeixi el gaudi de qualsevol dels avantatges que ens ha proporcionat la ciència.
ya les gustaría ya :) Saúdos e apertas
En algunos colegios lo hacen...
11/2/09 21:50
En alguns racons del Món, aquest llibre (i d'altres de semblants, com l'Alcorà) són el llibre de Ciències Naturals, el de Història i el Codi Penal.
Això em fa pensar en cert tio que va escrivint un Consultori Religiós, manipulant vilment els textos sagrats.
Encara no ha rebut cap denúnica, senyal que no és l'únic que ho fa.
12/2/09 8:23
Sí, sí... en Salman Rushdie va començar així, i ara no pot sortir de casa... | 0.685814 | curate | {"en": 0.028273809523809524, "ca": 0.8318452380952381, "es": 0.10267857142857142, "zh": 0.019345238095238096, "fr": 0.017857142857142856} | http://kapdigital.blogspot.com/2009/02/any-darwin.html |
macocu_ca_20230731_10_291074 | Indicacions a Rallye Hotel L Escala amb transport públic
Quines Bus línies paren a prop de Rallye Hotel L Escala?
Mira Rallye Hotel L Escalaal mapa
Pots obtenir Rallye Hotel L Escala per a Bus. Aquestes són les línies i rutes que tenen parades properes - Bus: 1, 10, 11 | 0.65484 | curate | {"ca": 0.8754716981132076, "es": 0.12452830188679245} | |
cawac_ca_20200528_2_162491 | XVIII OBERT DE BÀDMINTON
Campionat de Bàdminton- Festa Major 2012 A partir de les 16h, inici del campionat amb les categories de fins a 10 anys i de 11 a 13 anys. A partir de les 17h, serà el torn dels majors de 13 anys, en dues categories: de 14 a 17 anys i + de 18 anys. Hi haurà copa per als primers i segons classificats de cada categoria i un obsequi per a tots els participants.Les inscripcions es faran a partir de les 15.30h. Es deixarà raqueta i volants per a la persona que no en tingui. Cal portar calçat de recanvi. | 0.744898 | curate | {"en": 0.04597701149425287, "ca": 0.9540229885057471} | http://www.agramuntenxarxa.cat/2012/08/2555/XVIII-OBERT-DE-BADMINTON/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_189603 | Consultoria tecnològica en els camps de l'agronomia, la veterinària, el medi ambient, els cultius agroenergètics, la vitivinicultura i la indústria agroalimentària en general. Veure fitxa AGROIND. ASESORES »
Formulació de productes innovadors per a la producció i la protecció vegetal en el marc d'una agricultura sostenible. Veure fitxa AGROMETODOS »
Companyia biotecnològica dedicada al disseny, la purificació, la validació i la producció de soques microbianes i productes derivats d'alt valor. Veure fitxa BIOPOLIS »
Servei de la UV. Ofereix nombrosos serveis per al maneig, el cultiu i la conservació de microorganismes, a més de formació específica. Veure fitxa CECT »
Empresa fundada per científics de la Universitat de València i del CSIC, especialitzada en serveis de biosprospecció.Veure fitxa DARWIN BIOPROSPECTING EXCELLENCE »
Élite Seeds és una empresa pionera i l'únic banc de llavors que disposa de varietats de marihuana amb alt contingut en THCV i CBDV. Veure fitxa ELITE SEEDS »
Iniciativa sense ànim de lucre de l'empresa CANNA que estudia i investiga la planta del cànnabis i els seus principis actius. Veure fitxa FUNDACION CANNA »
Compañía agrócola y medioambiental fundada por una empresa de biotecnología con experiencia en agricultura científica y una empresa de comercio internacionalVeure fitxa Green Environment Technologies (GET) »
Empresa social de base tecnològica que desenvolupa la seua activitat des del sector de la biotecnologia.Veure fitxa QOMER BIOACTIVE INGREDIENTS »
ValGenetics està especialitzada en desenvolupaments R+D+I i serveis en diagnòstic, patologia, genètica i biotecnologia de plantes. Veure fitxa VALGENETICS »
Biotecnologia Mèdica
Companyia dedicada al desenvolupament d'un nou medicament dirigit al tractament de la distròfia muscular tipus 1 (DM1).Veure fitxa ARTHEx BIOTECH »
Biotech and Nutrition Research S.L. és una companyia biotecnològica, especialitzada en la implementació de solucions reals a través de nutracètics, derivades d'investigacions científiques avalaVeure fitxa BIOTECH AND NUTRITION RESEARCH, S.L. »
Biotech Vana SL (Biotechvana) és una pime en bioinformàtica i biologia computacional creada el 2006 com a empresa derivada de la Universitat de València.Veure fitxa BIOTECHVANA »
Biond AgroBiotechnology es una startup que utiliza alta tecnología para conseguir cultivos más productivos Veure fitxa Biond AgroBiotechnology »
Dermaclaim es un laboratorio biotecnológico de investigación y desarrollo (I+D), especializado en el estudio de la piel y en el análisis de productos cosméticos, dermofarmacéuticos y nutracéuticosVeure fitxa Dermaclaim »
Investigació epigenètica per al desenvolupament de serveis i productes innovadors en el diagnòstic i el tractament de malalties humanes. (Biotecnologia, medicina i salut) Veure fitxa EPIDISEASE »
Anàlisis basades en tecnologies d'ADN/ARN i altres camps de la biotecnologia aplicats a la indústria agroalimentària i investigacions mèdiquesVeure fitxa GENOMIABIOTECH »
Empresa biofarmacèutica que se centra en la recerca i el desenvolupament de nous tractaments oncològics i autoimmunes. Veure fitxa BIONCOTECH »
L'Institut de Medicina Genòmica dissenya serveis d'anàlisis genètiques d'excel·lència dirigits al diagnòstic, el pronòstic i la prevenció. (Biotecnologia, medicina i salut) Veure fitxa IMEGEN »
Overgenes posa al servei de les persones els últims avanços en prevenció de la salut amb els productes genètics més innovadors del mercat.Veure fitxa OVERGENES »
-Veure fitxa RARA AVIS »
Empresa innovadora biotecnològica dedicada a la transferència de noves tecnologies en el sector de la salut i l'oncologiaVeure fitxa SABARTECH »
Genera solucions per a la recerca i les aplicacions clíniques, i té com a base la introducció de noves tècniques i plataformes genètiques avançades.Veure fitxa SEQUENCIMULTIPLEX »
Medicina i Salut
Companyia de dispositius mèdics amb la visió d'habilitar un nou paradigma en el camp de la imatge biomèdicaVeure fitxa DAWAKO »
Mendel’s Brain personaliza el cuidado del bienestar emocional. Veure fitxa MENDELS BRAIN »
Empresa dedicada a desenvolupar tecnologia disruptiva basada en Intel·ligència Artificial en l'àmbit de la Medicina.Veure fitxa SANTA BARBARA SMART HEALTH »
Laboratori especialitzat en l'aïllament, purificació i caracterització de principis actius extrets de fonts vegetalsVeure fitxa WORLDPHARMA BIOTECH »
Tecnologies de la Informació i de la Comunicació
Informació, Informàtica i Telecomunicacions
Veure fitxa ALISAN INFORMÁTICA »
Empresa consultora i desenvolupadora de solucions de gestió de continguts empresarials (ECM). Veure fitxa ADAPTING »
deepsense: la transformación del sector turístico a través de la analítica de datos y la inteligencia artificialVeure fitxa DEEPSENSE »
XVeure fitxa DOMOBLOCK »
Plataforma amb la qual il·lustradors i artistes gràfics poden construir la seua pròpia web de portafolis de forma senzilla, en pocs minuts i sense necessitat de coneixements tècnics.Veure fitxa DRAWFOLIO »
L'activitat principal d'aquesta empresa derivada de la Universitat de València és el desenvolupament, el manteniment i la consultoria de sistemes integrals informàtics i d'informació. Veure fitxa ESAM TECNOLOGIA »
Desenvolupa programari empresarial orientat a entorn web i dispositius mòbils Windows Phone mitjançant l'ús d'estàndards nous i tecnologia Microsoft.Veure fitxa EVOLUTIVE ADVANCED »
Desarrolla tecnologías tanto de software como de hardware para implementar técnicas avanzadas como Inteligencia Artificial en los desarrollos de electrónica de potenciaVeure fitxa FRENETIC »
https://hechicer-ia.com/Veure fitxa HechicerIA »
Desenvolupament de solucions integrades de gestió empresarial per a l'optimització de processos i la millora de la presa de decisions estratègiques. Veure fitxa I MAS D SOLUTIONS »
Empresa compuesta por profesionales con una dilatada experiencia en el desarrollo de proyectos de alto valor tecnológico e infraestructuras.Veure fitxa INTELLIGENT MONITORING SYSTEMS DRONES »
Inxpyre es un consultor internacional en el área de innovación biotecnológica médica portátil.Veure fitxa INXPYRE INNOVATIONS »
Recull i analitza dades sobre la percepció de les empreses en Internet i les ajuda a definir i dur a terme la seua estratègia en línia. Veure fitxa LISTENIC »
-Veure fitxa MATTHEW DAVID »
-Veure fitxa MIIVO MOBILITY »
Desenvolupament de noves tecnologies i aplicacions que milloren el rendiment de la pràctica esportiva professional, federada i de base. Veure fitxa NOTHINGBUTNET »
Principal proveïdor de solucions de programari de codi obert a nivell mundial, que utilitza un enfocament basat en la comunitat per a proporcionar tecnologies fiables i d'alt rendiment.Veure fitxa RED HAT »
Empresa especialitzada en la creació de portals ecommerce d'alt rendiment. Ofereix coneixements, consultoria, experiència i solucions perquè el seu portal de vendes en línia triomfi a internet.Veure fitxa WAY2 ECOMMERCE »
Electrònica
Centre de desenvolupament de la multinacional Analog Devices, Inc. (ADI), dedicat majoritàriament a tasques de R+D en l'àrea del disseny i la fabricació de circuits microelectrònics integrats. Veure fitxa ANALOG DEVICES »
Aquesta companyia opera internacionalment en tres mercats: components electromecànics i electrònics, plaques de circuits i sistemes de control intel·ligent de potència.Veure fitxa WÜRTH ELEKTRONIK »
Energia i Medi Ambient
Energia
Empresa especializada en ingeniería solar que ofrece todas las posibilidades de acceso al autoconsumo fotovoltaico a hogares y empresas.Veure fitxa QUANTICA RENOVABLES »
Medi Ambient
Permet a les empreses i institucions calcular, reduir i compensar les seues emissions difuses de CO2 a través de donacions o inversions.Veure fitxa CO2ZERO »
El Centro Español de Innovación en Cambio Climático cuenta con cerca de 200 organizaciones asociadas, entre universidades, centros de investigación, empresas y entidades públicasVeure fitxa EIT CLIMATE KIC »
Grup empresarial especialitzat en el sector de les energies renovables i l'eficiència energètica. Veure fitxa GENIA GLOBAL ENERGY »
Especialistes en les àrees d'ecologia, limnologia, hidrobiologia i ecotoxicologia per a satisfer les necessitats en matèria de qualitat ambiental i ecotoxicologia que demanden les empresesVeure fitxa XENOBIOTICS »
Serveis Avançats
Enginyeria, Consultoria i Assessoria
-Veure fitxa AGUSTIN RAMIRO »
Veure fitxa ALBAVALOR »
Conjumina enginyeria i dret per a oferir solucions intel·ligents en matèria de medi ambient a empreses i administracions públiques.Veure fitxa AMARANTO »
Disposa d’una àmplia experiència en optimització en tots els nivells d'organització d'una companyia, especialment en posicions de direcció d'operacions, gestió de processos i comunicació. Veure fitxa DIINTE »
Projecte especialitzat a oferir serveis de formació personalitzada i en línia en temps real, dirigit a estudiants, associacions i empreses. Veure fitxa EDUKA10 »
Consultoria especialitzada en pimes, a les quals ofereix serveis que les ajuden a millorar la seua competitivitat i imatge empresarial, i també la gestió interna i a reduir costos. Veure fitxa ITAI »
Realitzen ctivitats d’avaluació de la conformitat en els camps de certificació, verificació mediambiental i laboratori d’aigües, així com serveis industrials. Veure fitxa IVAC »
Veure fitxa Konos »
Mobiliza Consulting és una empresa de consultoria tecnològica que aporta solucions des de fa més de 12 anys al sector sanitari.Veure fitxa MOBILIZA »
Oficina de gestión arquitectónica a través de la aplicación de la metodología BIM (Building Information Modeling).Veure fitxa MODELARK »
-Veure fitxa ORBITAL EOS »
Investigació, Desenvolupament i Innovació
Empresa consultora especializada en la investigación, el análisis, el asesoramiento y la planificación estratégica en el sector cultural y creativo.Veure fitxa CULTURALINK »
Industrial, Materials i Nanotecnologia
Industrial
Solucions d'automatització de màquines i processos, control de moviment, HMI i tecnologia de seguretat integrada. Veure fitxa B&R AUTOMATION »
Empresa de R+D que desenvolupa tecnologies pròpies per a tractament de materials, especialitzada en microones i nanotecnologia.Veure fitxa CEINNMAT »
Empresa derivada de base tecnològica que desenvolupa solucions d'alta tecnologia per al sector agroalimentari. Veure fitxa LASER FOOD »
Startup l'objecte social de la qual és la recerca, enginyeria, fabricació i comercialització de convertidors avançats de potència.Veure fitxa SiCtech »
És la tercera major empresa productora del món de caprolactama, amb una quota de mercat del 10%. També fabrica els seus derivats niló 6 i copolímers. Veure fitxa UBE »
Materials i Nanotecnologia
Integral Research Group (IRG) ha decidido apostar por la nanotecnología para el sector dental modificando termoplásticos con nanorrefuerzos de grafeno para fresado mediante tecnología CAD/CAMVeure fitxa INTEGRAL RESEARCH GROUP (IRG) »
Empresa de base tecnológica centrada en la investigación y fabricación de filamentos cerámicos avanzados para la impresión 3D-FDMVeure fitxa PRINT 3D SOLUTIONS » | 1 | perfect | {"ca": 0.7690343758548372, "fr": 0.0010030090270812437, "es": 0.21628521929424638, "en": 0.010668368742591411, "vi": 0.0006382784717789732, "pt": 0.002370748609464758} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_279808 | Responsable de comunicacióDespeses de publicitat als mitjans de comunicacióNoticiesAgenda de la institucióAgenda del PapiolL'Ajuntament informa i recomanaSom PapiolInfoPapiolHemerotecaImatge corporativa
Agenda del Papiol
Esdeveniments socioculturals i esportius
*********************
Consultar l'agenda
Aquesta agenda recull les activitats i els actes socials, culturals i esportius del Papiol.
Podeu consultar-la puntualment a través del web de l'Ajuntament o podeu sincronitzar-la amb un telèfon o una tauleta.
Sincronitzar Calendar amb un telèfon o amb una tauleta
Feu clic a "+ Google Calendar" (a la cantonada inferior dreta del calendari).
Més info: https://support.google.com/calendar/answer/151674?hl=ca
Comunicar esdeveniments a l'agenda
Perquè que l'agenda informi del vostre esdeveniment, heu de fer arribar la informació a l'adreça electrònica [email protected], i cal que hi adjunteu aquest document.
En els casos que l'organització de l'esdeveniment requereixi demanar permisos (per ocupar la via pública o per utilitzar un espai municipal, per exemple) o quan es demani material en préstec (cadires, taules...), el document s'ha de presentar al registre d'entrada de l'Ajuntament. | 0.649449 | curate | {"ca": 0.927013422818792, "pt": 0.0008389261744966443, "el": 0.01761744966442953, "en": 0.05453020134228188} | https://elpapiol.cat/comunicacio/agenda-del-papiol |
cawac_ca_20200528_9_194888 | Posts under ‘Web 2.0’
El cap de setmana passat vaig tenir l’ocasió de fer una fantàstica ruta en bicicleta fins a la Vall de Marfà, entre Castellterçol i Moià. El paisatge s’ho val, sobretot en aquests dies de primavera humida en què els rius corren plens i la natura està verda i exhuberant (veieu si no les fotos). A [...]
Potser ja us sona Spotify, un servei per internet que us permet accedir, a milions de cançons i músiques, de forma legal i gratuïta i ambuna qualitat excepcional. Spotify no deixa copiar la música i la seva versió gratuïta (disposa d’una versió premiun de pagament) es finança amb talls de veu publicitaris. Per inscriure’s a [...]
Feia dies que estava madurant la idea d’encetar un nou tema del bloc. Concretament, volia començar a escriure sobre innovació. Tinc notes d’un parell de conferències, algun bloc destacat sobre el tema, idees pròpies poc o molt madurades…. I mentre estava en això he descobert un recull de referències breus, i brillants, sobre el tema. [...]
Aquest matí he fet una xerrada als Juliols , els cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona. Hi participava amb aquesta intervenció sobre blocs i RSS, en el marc del Curs “Comunicació i blogs: teclats i pantalles per influir i cooperar“. EL curs es fa a l’edifici històric de la UB, on jo vaig estudiar Filologia: [...]
Jo que estvava tan satisfet d’hever-me aclarit una mica sobre això del web 3.0 i… vet aquí que rebo un correu avisant que l’admirat Genís Roca acaba de publicar un post que ja ens parla del web 4.5!! El títol complert del post és El realisme del web 4.5, i ens ve a dir que: [...]
Als voltants de Sant Jordi, he llegit als diaris dues o tres notícies sobre el web 3.0. Alhora, un company em deixa caure que “Sembla que això del web 2.0 està passat de moda. Ara es porta el web 3.0… Us haureu d’espabilar…” Per tant, em poso al teclat a esbrinar seriosament el tema… Què [...]
Fa uns dies que s’ha fet públic el bloc “Gestió del coneixement” (http://gestioconeixement.blogspot.com/) Com diu la presentació del propi bloc «Aquest bloc recull continguts, informacions i opinions útils i aplicables al voltant de la gestió del coneixement a l’Administració pública, a partir de l’experiència del bloc ‘e-moderadors’ del programa Compartim. El programa Compartim és una [...]
Per què en aquest país sempre ens hem de deixar endur per la polèmica del detall? Per què perdem el món de vista amb tanta facilitat? Ho dic en referència a la polèmica i els post que ha aixecat el seguiment de la notícia de la Catosfera a TV3: Saül Godillo ho explica prou clar [...]
Qui vulgui veure els continguts d’alguna de les taules, té l’oportuniat de descarregar-se el vídeo de cada sessió des d’aquest web. Per tant, jo no repetiré els que es va dir a cada taula, però si vull deixar constància de la meva valoració personal. Per tant, us transmeto, telegràficament, les idees que més em van [...]
Aquest cap de setmana (25, 26 i 27 de gener de 2008) vaig ser a les primeres Jornades de la Catosfera, que s’ha celebrat a Granollers. El primer que vull dir és felicitar l’organitzador, el Marc Vidal, un dels nostres blocaires més influents: gràcies Marc per la idea i, sobretot, per dur-la a terme a [...]
Un dels propòsits fundacionals d’aquest web és comentar la web 2.0, aquesta mena de nova utopia per a Internet que se’ns anuncia. Evidentment, ara no faré una ponència sobre el web 2.0 — molts altres han escrit millor que jo—sinó que em remetré a les fonts que he trobat i que considero útils o rellevants. [...] | 0.800979 | curate | {"en": 0.010891372886213814, "ca": 0.9825164803668673, "ru": 0.006592146746918888} | http://www.claudi.cat/category/web-20/ |
mc4_ca_20230418_16_413812 | Altres Vehicles en Torrevieja en Alacant en Motor - Anuncis Gratis
Motor en Torrevieja en Alacant
Altres vehicles en torrevieja en alacant
Anuncis Gratis de Altres Vehicles, en Motor en Torrevieja en Alacant
yamaha yfz 450cc 2005 perfecte estat 5800? millor veure-ho alacant - En Alacant, Torrevieja
es ven yamaha 450 cc 2005 color blau a perfecte estat, inclou graelles i separadores d'alumini ( no estan llocs ) es pot provar
autocaravana ford transit karmann 6pl · - En Alacant, Torrevieja
El vehiculo és de l'any 91, amb direccion assistida i caixa de 5ª,mecanica 10 punts, recentment se li ha posat embrague i frens complets nous, totes les revisions i nivells mes filtres nous etc....posseeix 189000 km. tant per fora com per dintre no té ni un sol frec aquesta perfectament conservada ademas d'estar confeccionada la caixa habitatge en...
Volkswaguen transporter - En Alacant, Torrevieja
Furgoneta vw. trasporter a tota prova 1.9 dièsel sol utilitzada en viatges llargs sense càrrega pma 2.000 kgm. no necessita targeta de transport , alarma estàtica i dinàmica seients per a tres persones ideal per moblar perquè no té separació entre cabina i zona de càrrega té totes les corretges canviades inclosa distribució; bomba d'aigua embrague i m...
Embeno furgonete vw. t4 a estat immillorable motor 1.9 atmosfèric, el motor mes fiable que va fabricar vw. i audi ho van ficar en el golf , audi 4, audi 6, furgonetes, en els seat i skoda, primer en atmosfèrics, despues en turbo, i crec que tambien turbo intercouler, aquest motor pot fer 1.000.000 de km. sense obrir el motor, per poc que se li cuidi. té r...
Autocaravana transit 94 sol 68000 km 45 pl - En Alacant, Torrevieja
Modelo riviera camper way 5.60 ,aquesta impecable!!! motor 2.5 dièsel de 75 cv ,mecanica a tota prova, homologada per 6 places en viatge i 4-5 per dormir, tots els fluids, filtres i corretja de distribucion recien canviats...té television i antena ,equip de so increible, bany amb dutxa separada d'àmplies dimensions ,cuina tres fogons, nevera trivalent... | 0.791528 | curate | {"ca": 0.8541666666666666, "es": 0.12003968253968254, "en": 0.025793650793650792} | https://anunciscatalunya.cat/anuncios/altres-vehicles-en-torrevieja-en-alacant_283_3_10 |
mc4_ca_20230418_3_251685 | PATIR MOLÈSTIES PER RENOUS
Si vostè es troba que resulta afectat per molèsties de renous continuats o esporàdics, ja siguin de música, provinents de bars, renous de màquines de fàbriques, d'establiments o de locals desenvolupadors d'activitats classificades o no, l'informarem d’unes recomanacions:
1. Què ha de fer? :
En primer lloc, és convenient parlar amb la persona que causa les molèsties a fi de explicar-li el que passa, i mirar de trobar una solució al problema de mutu acord; és quan se solucionen els problemes més ràpidament. 2. En cas de no arribar a un acord:
Si no s'arriba a una solució, haurà de sol·licitar que es facin unes comprovacions al seu domicili per verificar les molèsties i, si és així, tramitar la corresponent denúncia per tramitar el corresponent expedient municipal i així solucionar les deficiències.
3. On passam avís:
Per sol·licitar que es facin les corresponents comprovacions s'haurà de posar en contacte directament amb la Policia Local en el moment de produir-se les molèsties o bé mitjançant instància a l’Ajuntament o compareixença a l'Oficina de Consum ubicada al Camí de Maó número 102, edifici Ca sa Milionària.
4. Des de quin lloc es fan les comprovacions:
Les comprovacions sempre es realitzen des de l'interior del domicili de l'afectat, i, si és possible, en el moment que les molèsties siguin més intenses.
5. Com es realitzen les comprovacions:
Les comprovacions es realitzen amb un aparell anomenat SONÒMETRE, que serveix per mesurar la pressió acústica. Aquest aparell ha d'estar en normativa, i complir la verificació primitiva segons l'Ordre ministerial de Foment del dia 16 de desembre de 1998. Aquí empram un CESVA model SC-20c, amb micròfon TIPUS 1. | 0.800908 | curate | {"es": 0.015393724097098875, "ca": 0.9532267613972765, "cs": 0.005920663114268798, "fr": 0.02545885139135583} | http://policiaciutadella.org/Contingut.aspx?IdPub=1739&Seccio=64 |
vilaweb_ca_20220728_0_18734 | Les radiografies del canell de dos dels quinze detinguts a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) per intent d’agressió sexual i atac amb arma blanca han confirmat que són menors. Fonts de la regió policial metropolitana nord han explicat que els nois s’han portat a la fiscalia de menors i que les proves que se’ls han fet han determinat aquest extrem. Els dos menors han quedat en custòdia de la fiscalia.
Els quinze joves van passar ahir a la tarda a disposició dels Mossos, i aquest dilluns n’han deixat vuit en llibertat. Entre els altres set hi ha els dos menors, i els cinc adults restants estan a l’espera de passar a disposició judicial.
Cal recordar que la policia local de Santa Coloma de Gramenet va detenir diumenge els quinze joves com a presumptes autors d’un intent d’agressió sexual a una noia i d’un atac a la seva parella amb arma blanca a l’estació de metro de Can Peixauet. El noi atacat va ser sotmès a una intervenció d’urgència i evoluciona favorablement.
Els quinze joves vivien en un habitatge ocupat que segons l’Ajuntament està en estat ruïnós. Precisament, el consistori ha actuat avui de manera subsidiària i d’acord amb el propietari ha tapiat la casa. L’home havia denunciat l’ocupació de l’habitatge, que estava buit des de fa temps i que ja havia estat objectiu d’una altra ocupació en el passat. Ara es preveu que en els pròxims dies es pugui desinfectar l’espai, una casa unifamiliar de dues plantes, pel seu greu estat de salubritat. La casa feia poc temps que estava ocupada per aquest grup, que poques setmanes enrere ja havia estat desallotjat d’un edifici municipal que havien ocupat a pocs metres d’allà. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/dos-dels-quinze-detinguts-per-lagressio-sexual-i-lapunyalament-a-santa-coloma-son-menors/ |
macocu_ca_20230731_0_328888 | Coincidint mb l’inici del judici ls presos polítics, l’Intersindicl-CSC, el sindict independentist i de pís Ctluny, que es present com lterntiv l vssllisme sindicl de CCOO i UGT mb els successius governs espnyols, h envit un prevís de Vg Generl l deprtment de Trebll de l Generlitt. Serà finls de l proper setmn, i veurem en quin di en concret se centren les ccions, i quins suports tenen. Entre lgunes de les principls reivindiccions hi trobem l derogció de l reform lborl del PP, i l’ccés Ctluny un slri mínim de 1. Llegir-ne més | 0.78837 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_556536 | Escola d'equitació CHB | Club Hípic Banyoles
Inici Serveis Escola d’equitació CHB
L’equitació és un art, però també és una eina pedagògica. La voluntat de l’Escola d’Equitació del Club Hípic Banyoles és la de ser un referent a nivell educatiu, tant en la vessant formativa directament relacionada amb el món del cavall, com en la transmissió de valors i hàbits saludables (respectar els companys, donar valor i tenir cura del material, establir rutines beneficioses, tenir un funcionament correcte, etc. ).
L’Escola d’Equitació del CHB està oberta a joves a partir de 12 anys i no té límit d’edat. Proposa tres formats que s’adapten a les diferents necessitats que poden tenir els usuaris:
Curs Escolar d’Equitació Bàsica (CEEB) | 0.788762 | curate | {"ca": 0.9972260748959778, "es": 0.0027739251040221915} | http://www.clubhipicbanyoles.com/serveis/escola-equitacio-chb/ |
crawling-populars_ca_20200525_33_11643 | Introdueix les teves dades d'accés
Nom d'usuari T'enviarem un correu amb la teva contrasenya T'enviarem un correu amb el teu nom d’usuari
Contrasenya
Recordar contrasenya
Recordar nom d'usuari
Recorda'm
Encara no tens un compte? Registra-t'hi ara
Darrerament s’han posat en marxa dues iniciatives molt similars al Pirineu. I amb dos noms molt similars: el PassaPorts de l’Alt Pirineu i Aran i el Passaport dels Museus d’Andorra. La mecànica, de fet, és la mateixa. Es tracta d’uns carnets que permeten visitar les infraestructures museístiques que hi ha escampades pel territori amb un descompte considerable. Dit això, tenen algunes diferències.
En el cas andorrà, el passaport té una vigència d’un any a partir de la data de la venda i es pot adquirir a tots els museus i oficines turístiques del Principat. Perquè ens entenguem, el passaport andorrà és un tiquet de museus, ja que la seva adquisició dóna accés automàtic a tots els espais. I, en aquest sentit, el preu és molt reduït: 12€ el passaport individual, 10€ per barba en grups de dues a sis persones, 8€ per als integrants de grups de set persones o més, i gratuït per als menors de dotze anys. Si dic que és molt reduït és perquè la iniciativa inclou divuit espais culturals, entre els quals recomano especialment la Farga Rossell (centre d’interpretació del ferro a la Massana), la Casa d’Areny Plandolit (Ordino), la Casa Rull (Sispony), el Museu del Tabac (Sant Julià de Lòria), el Museu de l’Electricitat (Encamp), el Centre de Natura de la Cortinada i el Centre d’Interpretació de l’Aigua i de la Vall del Madriu (Escaldes-Engordany), Patrimoni de la Humanitat.
Demostració del funcionament mecànic del martinet de la Farga Rossell, activat amb la força del riu Valira del Nord. (Foto: Farga Rossell)
Pel que fa a la iniciativa impulsada per l’Idapa (Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran), la compra del PassaPorts té una vigència de dos anys [el vídeo de presentació, molt ben fet i engrescador, el teniu aquí]. A diferència del seu homòleg andorrà, l’adquisició (5€) no permet accedir als equipaments culturals de manera gratuïta, però sí amb descomptes d’entre el 20 i el 50% sobre el preu de l’entrada. I vet aquí la principal diferència: si el turista visita sis o més d’aquests centres —i hi segella el seu PassaPorts, és clar—, podrà participar en una activitat exclusiva organitzada expressament per als titulars del carnet (us recomano que visiteu el web, tot hi és molt ben explicat). Els museus que participen d’aquesta iniciativa són catorze, dels cinquanta-cinc que integren la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran. Són aquests: l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri), el Centre del Romànic de la Vall de Boí (Erill la Vall), el Museu dels Dinosaures (Coll de Nargó), el nou i flamant Espai Ermengol i el Museu Diocesà d’Urgell (tots dos a la Seu d’Urgell), el Museu de Gerri de la Sal, el Museu de la Conca Dellà (Isona), el Museu de les Trementinaires (Tuixén), el Museu Hidroelèctric de Capdella, el Museu dera Val d’Aran (Vielha), el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà, el Museu dels Raiers de la Noguera Pallaresa (el Pont de Claverol), el Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç (Salàs de Pallars) i el Museu de la Moto (Bassella).
Com veieu, hi ha de tot i molt. Qui pot dir que no hi ha vida cultural al Pirineu català? Posats a demanar, m’agradaria que tots plegats donéssim un suport més decidit a l’ecoturisme i al turisme rural a l’alt Pirineu. També desitjo que el perill de mort per inanició que amenaça la iniciativa Pireníssim (encarregada de donar a conèixer el formatge pirinenc i posar-lo en valor juntament amb els atractius de la zona), que tot just va néixer el 2010, no es consumi a causa de les retallades. I és que aquests exemples —i d’altres que ara seria llarg d’explicar— demostren que les comarques pirinenques avancen cap a un nou model turístic, culturalitzador i sostenible. En realitat, no tenen alternativa, però tots en podem sortir beneficiats. La gent del territori s’hi podrà quedar a viure perquè es guanyarà bé la vida. I els passavolants (turistes o no), podrem gaudir d’un territori bellíssim i ple de possibilitats de lleure. Traguem-nos, doncs, el passaport pirinenc.
L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu mostra la vida tradicional al Pirineu gràcies a la museïtzació de la Casa Gassia d’Esterri. (Foto: Consorci Turístic de les Valls d’Àneu)
Les restes de dinousaures són l’element més destacat del Museu de la Conca Dellà. A la zona hi ha petjades visitables d’aquests animals ja extingits. (Foto: Museu de la Conca Dellà)
Etiquetes: Alt Pirineu, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Andorra, Bassella, Capdella, Centre de Natura de la Cortinada, Centre del Romànic de la Val de Boí, Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç, Cerdanya, Coll de Nargó, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, ecoturisme, el Pont de Claverol, Encamp, Erill la Vall, Escaldes-Engordany, Espai Ermengol, Esterri d’Àneu, Farga Rossell, Gerri de la Sal, Isona, la Cortinada, la Massana, la Seu d’Urgell, Martinet, Museu Casa d’Areny Plandolit, Museu Casa Rull, Museu de la Conca Dellà, Museu de les Trementinaires, Museu de l’Electricitat, Museu del Tabac, Museu dels Raiers, Museu dera Val d’Aran, Museu Diocesà d’Urgell, Ordino, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Parc dels Búnquers de Martinet, PassaPorts, Pireníssim, Salàs de Pallars, Sant Julià de Lòria, Sispony, Tuixén, turisme rural, Vall de Boí, vall del Madriu, Vall d’Aran, Vielha Publicat a Propostes | 2 comentaris »
Sovint tenim una imatge estereotipada de la Vall d’Aran, i no ens manca raó. El domini abassegador de la marca Baqueira Beret condiciona el perfil turístic del nostre particular territori occità. D’uns anys ençà, els esports d’hivern —i els seus practicants més mediàtics i benestants— s’enduen el protagonisme tant als mitjans de comunicació com al propi sector turístic local. I tanmateix, la Vall d’Aran és molt més que quilòmetres de pistes d’esquí.
Només cal contemplar l’església romànica de Santa Maria d’Arties, amb el seu fantàstic retaule gòtic i els sorprenents murals renaixentistes que la decoren. O deixar-se caure per la crema deth Haro de Les, una festa que transporta a l’arrel profunda de la cultura pirinenca. O visitar Ço de Perejoan (a Escunhau, terme de Vielha e Mijaran), una impressionant casa senyorial del segle XIV, mostra de la singular arquitectura civil aranesa. I podríem ampliar indefinidament la llista amb la descoberta de la gastronomia de la zona, del patrimoni arqueològic industrial, dels petits pobles d’alta muntanya, de les seves llegendes i tradicions…
La natura és el principal valor turístic de la Vall d’Aran. (Foto: Shutterstock.)
Però sobretot, l’Aran destaca per l’exuberància de la natura. Per la simfonia de colors que hi dibuixen les estacions: des del verd rutilant fins al blanc enlluernador, passant per tota la gamma d’ocres que la paleta de la tardor és capaç d’imaginar. Aquests paisatges alpins són des de fa molt de temps un punt d’atracció irresistible per als excursionistes de banda i banda dels Pirineus. (Cal recordar que l’Aran és l’única vall atlàntica del nostre país i que mira, per tant, cap al nord.)
El Refugi Rosta de Salardú (Naut Aran) és un dels establiments més veterans de la Vall d’Aran. De fet, va ser la base d’operacions dels primers pirineistes, gent que a les acaballes del segle XIX fruïa recorrent la serralada amb una vocació a mig camí del treball de camp científic i el repte esportiu. Cent cinquanta anys després, el Refugi Rosta continua allà, al peu de la carretera d’Esterri a Vielha, acollint amants de la muntanya, perquè l’esperit pirineista l’impregna completament. Dormitoris per a grups amb sacs de dormir; parets de pedra i paraments de fusta, sostres, escales i terra inclosos; fogons casolans i reconstituents; taules compartides per desfermar complicitats… La senzillesa de la casa (indistintament un refugi de muntanya situat al nucli vell de Salardú, o una fonda de poble a tocar del bosc de Mont-romies, vet aquí el secret) és la seva autenticitat.
La il·lusió del Manel, l’Àngels i la resta de la família garanteix la continuïtat del Rosta. I el fa créixer, mantenint-ne l’ànima original. Des de fa uns mesos, la fonda exhibeix una interessant col·lecció permanent de material relacionat amb el pirineisme: des de botes de trescar, piolets i grampons antics fins a mapes, fotos i documents de l’època en què el Pirineu era un immens continent per explorar. És el PyrenMuseu, una modesta contribució al coneixement dels inicis de l’excursionisme català que projecta els valors del refugi portes enllà. Encara més, els incombustibles dinamitzadors es veuen amb cor d’assenyalar noves fites (com la recent organització de les jornades Pyrenades) i, doncs, d’escampar per tot el país els valors culturals i naturals de l’alta muntanya pirinenca. Aquest és, crec jo, el veritable perfil turístic de la Vall d’Aran.
La sala menjador del Refugi Rosta, folrada de material utilitzat pels primers excursionistes a la Vall d’Aran. A la foto, una de les xerrades de les jornades Pyrenades.
El cartell de les jornades Pyrenades, organitzades pel Refugi Rosta - PyrenMuseu durant la passada Setmana Santa.
Etiquetes: Arties, Baqueira Beret, Ço de Perejoan, crema deth Haro, Escunhau, Les, Naut Aran, Pirineus, Pyrenades, PyrenMuseu, Refugi Rosta, Santa Maria d’Arties, Vall d’Aran, Vielha, Vielha e Mijaran Publicat a Propostes, Territori | Deixa-hi un comentari » | 0.864535 | curate | {"ca": 0.9762967687074829, "fr": 0.004889455782312925, "br": 0.0018069727891156463, "de": 0.004464285714285714, "es": 0.012542517006802723} | : /asoliserena/etiqueta/vielha/ |
mc4_ca_20230418_16_601767 | Revisió del 21:06, 22 abr 2018
+enllaç
Revisió del 20:14, 21 jul 2016 (modifica)
Revisió del 21:06, 22 abr 2018 (modifica) (desfés)
A principis del [[segle XX]], els grans modernitzadors de la caricatura, entesa com a retrat, foren els que s'allunyaren de les formes del dibuix acadèmic, i donaren valor a la línia, al traç per transmetre el caràcter, l'essència del personatge, més que no pas la simple forma.
Les obres dels dibuixants [[Olaf Gulbransson]] a alemanya, [[Marius de Zayas|Márius de Zayas]], [[Miguel Covarrubias]], Al Frueh i Paolo Garretto als Estats Units, [[Georges Coursat|Sem]] (pseudònim de Georges Coursat) a França, [[Max Beerbohm]] a la Gran Bretanya i [[Bagaria]] a Espanya, renoven el panorama, trencant amb els plantejaments estètics academics i estableixen les bases de la caricatura moderna. Amb aquests nous recursos, que incorporen al retrat caricaturesc els plantejaments dels moviments artístics d'avantguarda, com el cubisme o el futurisme, la nostra terra dóna grans valors, malauradament pendents de reivindicar: [[Jacint Bofarull]], [[Salvador Mestres]], [[Josep Escobar]] (abans que es dediqués a dibuixar en carpanta i [[Zipi y Zape]]), [[Niko]] (pseudònim de Nicolás Martínez), [[Josep Maria de Martín]], [[Joaquim Muntañola]], [[Josep Maria Serra]], [[Marc Sitges]]...
L'aparició al panorama caricaturesc del dibuixant nord-americà David Levine, que recuperava l'estil megacefalopòdic del segle passat, feu que a partir dels anys seixanta convisquessin les dues tendències dins la caricatura. Parteixen del grafisme de Levine els estils, per exemple, de [[Miquel Ferreres]], i també de [[Joan Vizcarra]] [http://www.vizcarra.info (www.vizcarra.info)] (encara que segueix més l'estela del teutó Krüger) o dels dibuixants [[Guillén]], [[Manel Puyal]], [[El Gat Invisible]] o [[Trallero d'A]]. Just a l'altra banda, pel que fa a la concepció estètica, hi ha les caricatures de [[Toni Batllori]] i [[Tàssies]], que deixen de banda el model naturalista, per endinsar-se cadascú en el seu camí estilístic, amb troballes sorprenents. Tirant per un camí del mig, que podríem anomenar de naturalisme sintètic, hi ha les caricatures des de [[Joaquim Muntañola]] i [[Jordi Ginés i Soteras|Gin]] (pseudònim de Jordi Ginés), a les obres d'Espinosa, Ismael, [[Kap]] (pseudònim de Jaume Capdevila), [[Farruqo]] o Ant (pseudònim d'[[Anthony Garner]]), cadascú per la seva banda i treballant en el seu propi i característic estil.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/19851693» | 0.784502 | curate | {"ca": 0.9515295987286452, "es": 0.04847040127135479} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/19851693 |
wikipedia_ca_20230401_0_209395 | Delta IV
El coet Delta IV és un coet o "vehicle de llançament d'un sol ús" de la NASA fabricat per Boeing. Creat el 2001, és el coet més gros de la família Delta assolint, en la versió "Heavy", més de 70 metres d'alçada.
Història.
El Delta IV és el resultat del programa de Vehicle de Llançament d'un Sol Ús Evolucionat ("Evolved Expendable Launch Vehicle Program", "EELV") desenvolupat per Boeing. És l'esforç al llarg de molts anys de la U.S. Air Force (USAF) per reduir els costos dels llançaments en un 50% dels aleshoreaproximadament 26.500 dòlars per kg de càrrega a posar en òrbita. Durant la primera fase, quatre competidors, McDonnell Douglas, Lockheed Martin, Boeing Defense & Space Group i Alliant Techsystems, van completar un contracte de 15 mesos per validar els conceptes de baix cost.
La Força Aèria (USAF) seleccionà dues de les propostes el desembre del 1996 (va triar McDonnell Douglas, integrada actualment en "The Boeing Company" i "Lockheed Martin") per seguir endavant amb la fase dos del programa EELV, en concret la fase de pre-enginyeria, manufactura i desenvolupament (Pre-EMD). La Pre-EMD era un contracte fix de 17 mesos per valor de 60 milions de dòlars per cada companyia. La fase final era Enginyeria, Manufactura i Desenvolupament (EMD) i permet al seleccionat dedicar-se completament al desenvolupament de la família EELV. Es va acorar una primera prova de vol pel 2001. El valor del contracte del mòdul EMD és de 1.400 milions de dòlars.
La versió mitjana es va retirar després del seu últim vol l'agost de 2019. Actualment només queda en servei la versió pesant i està prevista que es retiri el 2024.
Característiques.
El disseny de les tres variants del Delta IV empra com combustible hidrogen líquid i un motor comú de combustió interna basat en oxigen líquid, amb un empenyiment de gairebé 300.000 kg, més eficient que els propulsors convencionals d'oxigen líquid i querosè. El motor del propulsor comú és, per tant, neutre per l'ambient, com que només produeix aigua com residu de combustió. Si duu una càrrega útil especialment pesant, se li pot acoblar coets acceleradors sòlids GEM per augmentar-ne l'impuls al moment del llançament.
Els trams superiors del Delta II i del Delta III, evolucionats com fruit de dècades de servei fiable contrastat, s'afegeixen al cos principal del propulsor per completar el vehicle. Els motors principals d'aquests coets estatunidencs es basen en els dissenys soviètics de motor RD-170 i RD-180, el primer utilitzat en el coet Enérguia com component dels impulsors laterals i en els sistemes de llançament SeaLaunch.
Models.
Delta IV - Small.
El model Delta IV-Small inclou el segon tram del Delta II, opcionalment el tercer tram, i un carenat de 3 metres de diàmetre. Aquesta variant va ser descartada el 1999.
Delta IV - Medium.
El model Delta IV-Medium afegeix el propulsor criogènic del segon tram del llançador Delta III i el carenat compost de 4 m de diàmetre per major protecció de la càrrega.
Delta IV - Heavy.
El model Delta IV-Heavy inclou tres dels nous propulsors units pel tram de llançament, i afegeix el motor del tram superior del llançador Delta III amb modificacions sobre els tancs de combustible per augmentar la capacitat de propel·lent, així com el carenat de 5 m de diàmetre que fabrica Boeing pel seu vehicle de llançament Titan IV. | 1 | perfect | {"en": 0.02027231467473525, "ca": 0.9797276853252648} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=209396 |
mc4_ca_20230418_10_301390 | Ajuda:Exploració de Wikidata/Opcions d'usuari - Wikidata
Ajuda:Exploració de Wikidata/Opcions d'usuari
This page is a translated version of the page Help:Navigating Wikidata/User Options and the translation is 94% complete.
Aquesta pàgina ofereix informació sobre algunes de les opcions d'usuari reservades als usuaris registrats de Wikidata, com també alguns consells per a configurar els paràmetres per tal d'aconseguir el màxim que Wikidata té per oferir.
Un usuari registrat és un usuari que ha creat un compte, i ha iniciat sessió a Wikidata i/o a qualsevol altre projecte de Wikimedia mitjançant l'inici de sessió unificat.
Tingueu en compte que solament aquells que tinguin un compte d'usuari a Wikidata poden disposar de les opcions d'usuari indicades a aquesta pàgina. Tot i que crear un compte d'usuari no és necessari per tal de contribuir al projecte, és molt recomanable; és fàcil i gratuït, i no cal donar el vostre nom ni cap detall personal. També és possible iniciar sessió amb el nom d'usuari i contrasenya que ja teniu en qualsevol projecte de Wikimedia, mitjançant l'inici de sessió unificat que serveix per a tots els projectes.
1 Configuració d'idioma
1.1 Cadena alternativa d'idiomes
1.2 Menú Preferències
1.3 Selector universal d'idioma
1.4 Extensió Babel
1.5 Giny LabelLister
2 Ginys
3 Nivells d'accés i permisos
Configuració d'idioma
El menú Preferències de Wikidata
L'inici de sessió unificat (aquí la versio en anglès) es troba a la part superior de la pàgina
La secció "en altres idiomes" d'una pàgina d'element
Hi ha moltes raons per les quals us pot interessar personalitzar la configuració d'idioma. Per exemple, potser voleu veure Wikidata en un dialecte concret d'un idioma (per exemple, l'anglès de Canadà i el portuguès del Brasil es consideren dialectes de l'anglès i el portuguès, respectivament). Si coneixeu diverses llengües, en editar Wikidata potser voldreu accedir i afegir informació als elements, com ara etiquetes, descripcions i àlies, en els idiomes que coneixeu.
Podeu definir les vostres preferències d'idioma de tres maneres: mitjançant l'enllaç "Preferences" a les opcions d'usuari, utilitzant el selector universal d'idiomes, o a través de l'extensió Babel (plantilla #babel).
Cadena alternativa d'idiomes
Solament el selector universal d'idiomes i l'extensió babel us permet definir una cadena alternativa d'idiomes, que indica la manera sistemàtica en què Wikidata us mostra les dades quan no estan disponibles en el vostre idioma principal. Per exemple, si heu indicat que coneixeu els idiomes X, Y i Z, però la pàgina no està disponible en X ni en Y, n'obtindreu automàticament una versió en Z. A Special:MyLanguageFallbackChain podeu veure la vostra cadena actual.
Menú Preferències
Aquesta opció és la millor i més fàcil per als usuaris que consulten i editen Wikidata en un únic idioma.
Podeu actualitzar els paràmetres d'idioma fen clic a l'enllaç "Preferences", a la part superior de qualsevol pàgina. També arribareu al menú Preferències (si heu iniciat sessió) anant a Special:Preferences. A la primera pestanya, anomenada "User profile", desplaceu cap avall fins a la secció "Internationalisation", seleccioneu l'idioma que preferiu del menú desplegable i feu clic a "Save" al final de la pàgina per desar la vostra configuració. Podeu seleccionar també un dialecte, però és possible que no hi hagi traduccions disponibles de les pàgines. Per tant, si voleu utilitzar Wikidata en un dialecte, es aconsellable que utilitzeu alguna de les altres opcions d'idioma per tal de definir la vostra cadena alternativa d'idiomes.
Selector universal d'idioma
Aquesta opció és la millor per als usuaris que vulguin contribuir a Wikidata en un idioma que no sigui plenament compatible per la configuració d'entrada de dades de Wikidata i/o pel teclat de què disposen.
Podeu accedir al selector d'idioma fent clic a aquesta icona, que trobareu a la part superior de qualsevol pàgina:
: Aquesta eina ofereix un mecanisme per configurar els paràmetres d'idioma, tant de la interfície de Wikidata com també dels mètodes d'entrada de dades, és a dir, que podreu escriure text en qualsevol idioma encara que el vostre teclat no us ho permeti. En trobareu més informació a la pàgina del selector d'idioma.
Extensió Babel
Aquesta opció és la millor per als usuaris que vulguin contribuir a Wikidata en diversos idiomes. En editar Wikidata, si coneixeu diverses llengües, potser us interessarà veure informació sobre els elements, com ara etiquetes, descripcions i àlies, en aquests idiomes i tenir l'opció d'afegir les dades que manquin en aquests camps en els idiomes que coneixeu.
Podeu activar l'extensió Babel afegint la plantilla #babel a la vostra pàgina d'usuari. La sintaxi n'és la següent:
on xx és un codi d'idioma de MediaWiki, i i indica el vostre nivell de coneixement de la llegua; i serà un nombre del 0 al 5 (0 significa que no en teniu cap coneixement i 5 que la domineu a nivell professional), o la lletra N per a parlants natius. Els diferents idiomes se separen amb un |. Per exemple, si voleu afegir una plantilla #babel per indicar que sou un parlant nadiu d'anglès, coneixements avançats de francès i professionals d'alemany, el codi en seria el següent::
Trobareu més informació sobre aquests indicadors numèrics a la pàgina de l'extensió babel. Pel que fa als codis d'idioma de MediaWiki, consulteu la llista de projectes per codi d'idioma.
Després d'afegir la plantilla #babel a la vostra pàgina d'usuari, les etiquetes, descripcions i àlies en els idiomes esmentats apareixeran just a sota de la secció "In more languages" de les pàgines d'element. Si feu clic als idiomes d'aquesta secció podreu canviar l'idioma el vostre idioma preferit.
Giny LabelLister
Per accedir a l'etiqueta i a la descripció en tots els idiomes, activeu el giny LabelLister.
Els ginys son scripts especials, o programes, escrits per altres usuaris, que poden ajudar a facilitar i fer més eficients determinades tasques de Wikidata. Per exemple, un d'ells, anomenat Merge.js, pot utilitzar-se per a realitzar una fusió semiautomàtica de dos elements i sol·licitar després l'eliminació de l'element duplicat.
Els ginys es poden activar al menú Preferences, a la pestanya "Gadgets". La majoria estan basats en JavaScript; per tant, tingueu en compte que, per poder-los utilitzar, el vostre navegador ha de tenir JavaScript habilitat.
Per saber quins ginys podeu utilitzar, consulteu Special:Gadgets. També podeu trobar més informació sobre els ginys, incloent-hi documentació i detalls de l'autor, a Wikidata:Tools/Gadgets.
Nivells d'accés i permisos
La possibilitat d'un usuari per a utilitzar i modificar determinades característiques de la interfície de Wikidata ve determinada pels drets d'usuari que té. Alguns dels nivells d'accés especials que un usuari pot tenir inclouen administradors, buròcrates, administradors de traduccions i creadors de propietats.
Alguns nivell d'accés per als comptes d'usuari es poden sol·licitar a Wikidata:Requests for permissions; els usuaris es poden autoproposar, o proposar algú altre. D'altres han de ser assignats manualment per un usuari amb l'autoritat adient.
A Wikidata:User access levels trobareu més informació sobre els diferents permisos i nivells d'accés dels usuaris.
Per a més informació i ajuda, vegeu:
Project chat, per discutir tots i cadascun dels aspectes de Wikidata en anglès. En català, a Wikidata:La taverna
Wikidata:Glossary, el glossari de termes utilitzats en aquesta pàgina d'ajuda i altres
Help:FAQ, dubtes freqüents resolts per la comunitat Wikidata
Help:Contents, el portal d'ajuda que conté tota la documentació disponible sobre Wikidata
Retrieved from "https://www.wikidata.org/w/index.php?title=Help:Navigating_Wikidata/User_Options/ca&oldid=1026853018"
Last edited on 6 October 2019, at 09:52 | 0.774079 | curate | {"ca": 0.9497286120444559, "en": 0.04032049625226156, "lt": 0.0009046265184802275, "pt": 0.009046265184802274} | https://m.wikidata.org/wiki/Help:Navigating_Wikidata/User_Options/ca |
cawac_ca_20200528_10_90766 | ACCD
A través d'aquesta convocatòria, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ( ACCD ) vol oferir suport als projectes de cooperació al desenvolupament i educació per al desenvolupament en l’àmbit formal, no formal i informal, impulsats per entitats no governamentals de desenvolupament que treballen en aquest àmbit. Termini: 30/09/2011. | 0.72737 | curate | {"en": 0.011494252873563218, "ca": 0.9310344827586207, "it": 0.05747126436781609} | http://punttic.cat/taxonomy/term/4339 |
mc4_ca_20230418_6_409085 | Sabates de saló de pell - Veure-ho tot - Calçat - Uterqüe España La comanda s’ha tramitat correctament. | 0.624498 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.uterque.com/es/ca/cal%C3%A7at/veure-ho-tot/sabates-de-sal%C3%B3-de-pell-c1864004p8836907.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_12256 | La minoria d'Ordino es recolza en els arguments d'especialistes per justificar la seva oposició al projecte de Grifols
Noticies » Política 23 de novembre, 2022
www.andorradifusio.ad
Inserir vídeo
Unes quatre-centes persones han participat en l'enquesta per demanar al comú d'Ordino una consulta sobre el projecte de Grifols, segons els organitzadors. Ahir un centenar de persones van assistir a la reunió pública convocada per la minoria comunal.
Més d'un centenar de persones han respost aquest dimecres a la reunió de poble convocada per la minoria comunal d'Ordino sobre el projecte de Grifols. Enric Dolsa, i Joan Miquel Armengol s'han recolzat en els arguments de diversos especialistes per justificar la seva oposició al projecte.
Consideren que un laboratori P3, com és el que es vol construir, és un perill per a tot el país. Els assistents han omplert un formulari per expressar si estan d'acord amb el fet que es faci una consulta popular sobre el projecte.
Jean Michel Armengol, conseller de la minoria del comú d'Ordino, afirma el següent: "Volem veure fins a quin punt el comú està disposat a col·laborar i organitzar una consulta popular, tot i que no sigui vinculant".
Una vegada fet el recompte de les votacions, es faria arribar el resultat al comú perquè reconsideri la negativa a una consulta popular. | 0.788861 | curate | {"ca": 0.974025974025974, "fr": 0.016042780748663103, "pt": 0.009931245225362872} | https://andorradifusio.ad/noticies/minoria-ordino-recolza-arguments-especialistes-justificar-seva |
mc4_ca_20230418_6_30872 | Esquerra Republicana de les Terres de l’Ebre valora molt positivament els resultats de les municipals - Imagina Ràdio
ERC guanya les municipals a les Terres de l’Ebre i augmenta de 162 a 211 regidors
Les candidatures d’Esquerra Republicana-Acord Municipal han guanyat les eleccions municipals en vots i número de regidors al conjunt de les Terres de l’Ebre. “Passem de 162 regidors del 2015 a 211 regidors convertint-nos en la primera força, superant així els nostres propis objectius que era d’arribar als 200 regidors”, ha remarcat el president de la Federació d’ERC de l’Ebre, Alfons Montserrat.
A més, el president republicà a l’Ebre ha destacat que de 15 majories absolutes obtingudes al 2015, ara els republicans n’han aconseguit 21. Montserrat també ha ressaltat que els republicans són la primera força a un total de 24 municipis de les Terres de l’Ebre.
Pel que fa al Montsià, Esquerra és el primer partit polític amb 14.261 vots i 53 regidors, 17 regidors més que fa 4 anys. Amb majories absolutes a Amposta, la Ràpita i Alcanar. A més, d’aconseguir regidor al Mas de Barberans des de la recuperació de la democràcia i augmentar a Masdenverge i a la Sénia. “Això suposarà 13 consellers comarcals, ara en teníem 9, i ,per tant, majoria absoluta al Consell Comarcal del Montsià”.
En referència al Baix Ebre, els republicans amb 12.641 vots han aconseguit majories absolutes a Alfara de Carles, l’Ametlla de Mar, Perelló, Xerta, Paüls, Aldover i Tivenys. En aquests dos últims municipis, Esquerra Republicana ha presentat llista per primer cop. “Els 75 regidors aconseguits han suposat un salt important dels 51 anteriors. Aquest fet ens situa com a primera força política a la comarca i suposa tenir 11 consellers al consell comarcal”, ha explicat Montserrat.
A la Ribera d’Ebre, Esquerra ha obtingut 4.542 vots i ha aconseguit majoria absoluta a Flix, Miravet, Garcia, Ginestar, la Torre de l’Espanyol, Vinebre i Móra la Nova. Aquesta formació política ha passat dels 50 als 57 regidors i a tenir 10 consellers comarcals, dos més que fins ara, i per tant, la majoria absoluta.
Per últim, a la Terra Alta amb 1.993 vots els republicans ha aconseguit la majoria absoluta a la Fatarella, Caseres i Horta de Sant Joan; i un total de 26 regidors, dos més que fa quatre anys; i 6 consellers comarcals, un més dels que ja tenien.
Pel que fa a la Diputació de Tarragona, Alfons Montserrat ha destacat com a “històric el fet d’aconseguir per primera vegada tres diputats provincials pel partit Judicial de Tortosa, a més de la suma de vots aportada per la Ribera d’Ebre al partit judicial de Reus”.
A més, Montserrat ha valorat els resultats a les eleccions europees: “Hem guanyat a 26 municipis de les Terres de l’Ebre. Guanyem al conjunt de les Terres de l’Ebre i perdem només a la Terra Alta per 100 vots”.
alfons montserrat Eleccions Municipals 2019 ERC Terres de l'EBre | 0.848478 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.imaginaradio.cat/esquerra-republicana-de-les-terres-de-lebre-valora-molt-positivament-els-resultats-de-les-municipals/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_603882 | Ha mort en un accident d'helicòpter. Adéu a la Mamba Negra, un dels més grans.DEP
Hosti, que gros! A aquest se'l veia bon paio...
Els esportistes mouen tants diners i reben tanta fama que tot sovint els segueix una àurea d'escàndols tapats i impunitat... | 0.63035 | curate | {"ca": 0.816, "es": 0.064, "su": 0.12} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_591552 | La Monumental farà diumenge la seva última cursa de braus. Aquest diumenge, José Tomás trepitjarà per última vegada la Monumental de Barcelona. Serà la darrera cursa de braus abans que entri en vigor la prohibició. 22.09.2011 - 14:09 - Aquest diumenge a les sis de la tarda, la Monumental de Barcelona viurà la seva darrera cursa de braus abans que l’1 de gener entri en vigor la prohibició aprovada pel Parlament de Catalunya. La de diumenge serà una corrida plena de simbolisme. Comptarà amb l’actuació de José Tomás, un dels toreros amb més renom de l’Estat espanyol, qui va començar a forjar la seva figura en aquesta plaça catalana. La Monumental fa temps que ha entrat en decadència, doncs el nombre d’espectadors que acudien a veure les corrides era cada cop més baix. Només amb les actuacions de Tomás s’aconseguia col·locar el bitllet de “Entrades exhaurides”. Els defensors de la tauromàquia, però, es resisteixen a creure que la de diumenge sigui la darrera corrida. El diputat del PP Rafael Luna assegura que “ni molt menys s’ha dit l’última paraula”, doncs confia que el Tribunal Constitucional admeti el recurs contra la llei que va prohibir les curses de braus a Catalunya Més informació:El PP exigeix a CiU que derogui la prohibició de les corrides de toros FONT
Entomeu-les bé, fills de puta! L'estanquera surt per tot arreu... Rates fanàtiques! !
No trobeu que els enganxen molt sovint a l'anus? Això fa mala espina....
Per això no m'he fet torero | 0.82103 | curate | {"ca": 0.9993103448275862, "fr": 0.000689655172413793} | |
mc4_ca_20230418_7_386423 | Fins al 2 de desembre, ja podeu pagar els tributs municipals en període voluntari | Essaig.cat
Des del passat dimarts dia 1 d’octubre s’inicià el període voluntari de pagament de determinats tributs -com l’Impost de Béns Immobles (IBI), l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (Impost de Circulació ) i taxes municipals- corresponents a 2019, de 45 ajuntaments de Mallorca la recaptació correspon a l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB), entre els quals s’hi troba el d’Algaida. El període de pagament voluntari finalitza el 2 de desembre de 2019.
L’ATIB recorda als contribuents que, per raons d’eficàcia, agilitat i seguretat, no es remeten avisos de pagament en paper. D’aquesta manera, la forma general per consultar, obtenir i / o pagar els rebuts és a través del Carter Virtual al portal de l’ATIB (www.atib.es), introduint el DNI / NIF i el codi de contribuent que s’ha anat enviant als contribuents, o la contrasenya triada pel contribuent en el moment d’accedir per primera vegada al Carter Virtual. Així mateix, si es disposa certificat digital, DNI electrònic o Cl@ve, també es pot accedir mitjançant la Carpeta fiscal del portal de l’ATIB.
Els tributs es poden pagar per Internet, mitjançant:
el servei de banca electrònica de les entitats col·laboradores en el pagament telemàtic o amb targeta de crèdit o de dèbit, amb independència de l’entitat que l’emeti. [Accediu al pagament telemàtic];
A qualsevol oficina de les entitats bancàries col·laboradores següents: CaixaBank; Bankia; Banca March; BBVA; Banco Santander; Banco Popular; Targobank; Banco Sabadell; Colonya, Caixa Pollença; Cajamar – Caja Rural; Ibercaja; Deutsche Bank, en el caixers automàtics de CaixaBank, Bankia i BBVA;
En les 26 oficines de recaptació, amb targeta de crèdit o de dèbit, amb independència de l’entitat que l’emeti.
Per evitar cues es recomana sol·licitar cita prèvia, ja sigui per internet al portal de l’ATIB o per telèfon (971 678 404). En el cas que no es tingui cita prèvia, l’atenció es farà atenent a la disponibilitat de l’oficina, tenint preferència les persones amb cita prèvia. Així mateix, per evitar desplaçaments, al portal de l’ATIB es posa a disposició de les persones interessades el servei de consultes i suggeriments per poder traslladar qualsevol dubte o qüestió en relació al pagament dels tributs.
Pel que fa als rebuts que tinguin el pagament domiciliat en una entitat bancària, s’informa que seran remesos a les respectives entitats perquè siguin carregats en els comptes dels contribuents a partir del 14 de novembre.
Un cop transcorregut el termini voluntari de pagament corresponent, respecte als contribuents que no hagin fet el pagament, s’iniciarà el període executiu, fet que determinarà l’exigència del recàrrec corresponent i, si escau, dels interessos de demora i de les costes que es produeixin. | 0.899698 | curate | {"ca": 1.0} | https://essaig.cat/2019/10/07/fins-al-2-de-desembre-ja-podeu-pagar-els-tributs-municipals-en-periode-voluntari/?shared=email&msg=fail |
mc4_ca_20230418_4_295983 | . :: Sant Feliu Innova ::. Empresa, desenvolupament local i TIC: de febrer 2012
Aquest dijous 1 de març realitzarem el seminari Com crear i gestionar el nostre butlletí electrònic. Aquest seminari va adreçat a empreses, professionals i persones emprenedores, que vulguin conèixer què són i com funcionen els butlletins electrònics i veure quines són les seves possibilitats. Per fer-ho veurem com es crea i gestiona un butlletí amb MailChimp, una aplicació en línia que ens ajuda a dissenyar i gestionar butlletins de correu electrònic.
Dia: dijous 1 de març de 9 a 11.30 hores Lloc: Aula Sant Feliu. Carretera de la Sànson, 74. Sant Feliu de Llobregat. Inscripcions: enviar correu a [email protected] o trucar al 93 685 07 83 (Remedios Jimenez). Més informació Aquest seminari anirà a càrrec de Mar Cots. Dinamitzadora digital del Servei d’Informació i suport empresarial de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.
butlletí electrònic,
marqueting digital,
1) Dieu que www.fetasantfeliu.cat és un primer pas d'un projecte comunicatiu i cultural més ambiciós que també té per objectiu editar Fet a Sant Feliu,
una nova revista independent a la ciutat. Per què el projecte arrenca primer en aquest format digital? I perquè aquest segon pas en paper?
La idea inicial era la d'editar i distribuir una revista mensual en paper, però per fer-ho possible necessitàvem una massa social que ho possibilités. D'aquí ve que ràpidament vam iniciar l'edició diària i en format digital, amb la voluntat d'arribar a més gent i convertir-nos en un mitjà de referència a la ciutat d'una manera més sostenible. Quinze mesos després creiem que aquest objectiu ja l'hem aconseguit i que ara és el moment d'iniciar nous projectes. Fer un mitjà en paper ens pot ser
més fàcil ara, que ja comptem amb una massa social que va en augment i amb la trajectòria i experiència que ja tenim com a diari digital. D'aquí ve la nostra voluntat de desenvolupar en breu un projecte sòlid en format paper entenent-lo com a complementari del diari digital, però que s'orienti al tractament de temes amb més profunditat, des de la solidesa i la professionalitat.
2) Els continguts digitals van a l'alça? Creieu que la gent consumeix aquest tipus de contingut? I paguen per consumir-lo? Els continguts digitals van a l'alça per la facilitat de participar-hi, compartir-los i connectar-los amb centenars de noves aplicacions i usos de la xarxa que els enriqueixen i n'augmenten el potencial. A la vegada, una alfabetització digital creixent de la població contribueix a l'universalitat d'accés d'aquests continguts. La gent consumeix cada cop més continguts digitals per què interaccionen amb la seva vida diària i de relacions socials. Llegir un article digital que t'ha compartit algú a una xarxa social a la vegada que comenteu el cap de setmana implica hàbits diferents a llegir premsa diària després de comprar-la al quiosc, on cal fer un esforç més gran.
No creiem que la gent pagui tant per consumir informació digital exclusiva (la informació digital acostuma a ser gratuïta) com per senzillament contribuir a mantenir un projecte com aquest a partir d'una
vinculació i una major participació lector-mitjà. Altres mitjans com Vilaweb, en l'àmbit nacional, o Rue89 o The Texas Tribune, en l'internacional, també van en la mateixa línia.
Una cooperativa és una empresa d'economia social que funciona amb criteris de democràcia, participació i horitzontalitat. N'hi ha de diferents tipus (de treball associat, de consum, agràries, de crèdit...). En una cooperativa de consum les persones consumidores són les propietàries de l'entitat i es tracta d'una cooperativa pensada per autoproveïr a la pròpia ciutadania bens i serveis que per alguna raó o altra el mercat no
ofereix en unes condicions adequades. El nostre model de consum i a la vegada sense ànim de lucre ens apropa al funcionament d'una associació. En aquest sentit podem combinar professionalitat i activitat econòmica amb una dinàmica associativa (els socis i membres del consell rector som
voluntaris), sense ànim de lucre (els possibles beneficis reverteixen en el projecte) i democràtica (amb assemblees de socis i altres vies de participació).
4) Fet a Sant Feliu és el primer mitjà de comunicació del país gestionat democràticament mitjançant una cooperativa de consum. D'on sorgeix la idea? Coneixeu d'altres experiències similars? Efectivament, traslladar això a un mitjà de comunicació implica posar l'epicentre del mitjà més en els lectors i lectores que en els mitjans convencionals, on
els lectors es converteixen en consumidors passius d'informació. És un model de gestió democràtica que estem convençuts que creixerà. La idea es veu reforçada davant la necessitat de deixar clar que el projecte no és de ningú en concret, una empresa convencional o un partit polític, si
no de tota la ciutadania que s'hi vulgui sumar. Aquest model legitima el mitjà de comunicació i en facilita el creixement i credibilitat. Sí que hi ha alguns mitjans de comunicació gestionats de manera democràtica
mitjançant una associació (tot i que pocs) i algun altre que ho fa mitjançant una cooperativa de treball associat (on són els treballadors i
treballadores les que hi participen de manera democràtica), però de moment no coneixem cap altre mitjà com el nostre. David Guàrdia i Mascó
Moltes gràcies David per l'entrevista! Avui els podreu escoltar en directe al programa Crear, Innovar i Emprendre, al magazine matinal "El Mirall" de Ràdio Sant Feliu, de 11:38 a 11:58. També els vam poder escoltar recentment al programa l'Internauta.
cooperativa de consum,
Aquest acte és un punt de trobada per a persones aturades, treballadors i persones que ofereixen feina. Les persones aturades podran estar en contacte directe amb aquells que ofereixen feina, amb altres persones en la mateixa situació i professionals que els podran assessorar. Les persones que estan treballant podran contactar amb altres professionals, compartir projectes, ampliar contactes. Les persones que busquen gent per cobrir llocs de treball podran xerrar amb persones que tinguin interès en l'oferta, així com amb d'altres professionals. En aquesta ocasió, Anna Ferrer, de Driver de Manpower Selecció Catalunya ens parlarà de "Xarxes socials: oportunitat laboral". Detalls de l'acte
Lloc: CEF , al carrer Gran de Gràcia 171 Esdeveniment gratuït Cal fer inscripció prèvia
Més informació Actualització: Des de l'organització ens han informat que ja no queden places lliures, però que hi haurà noves convocatòries de les que aniran informant a: pinkslipparty.es/barcelona
Aquestes eines ens poden ser molt útils per difondre productes, serveis o activitat del nostre negoci i projectes professionals. Per exemple, podem tenir el nostre catàleg de productes a Internet i fer-ne difusió a través del nostre web, blog, xarxes socials i via correu electrònic. El pròxim dijous dia 23 de febrer, realitzarem el seminari Eines per publicar contingut multimèdia a Internet, on coneixerem algunes d'aquestes eines i el seu funcionament i veurem exemples del seu ús. Dia: dijous 23 de febrer de 9 a 11.30 hores
Wendy Maichel Garcia és
una emprenedora santfeliuenca que està impulsant el projecte DiverAprendiendo,
una empresa que vol desenvolupar la creativitat dels infants a través
A partir de la idea que els nens són el que veuen i
aprenen el que viuen, des de DiverAprendiendo es veuen els infants
com a futurs adults feliços. Per això es potencien les seves idees,
ajudant-los a desenvolupar-les amb els seus propis recursos i en
total llibertat.
DiverAprendiendo estrena web, un web que la Wendy ha
creat acollint-se al projecte Conecta tu Negocio i que tal com ens va
explicar en el seminari de presentació d'aquest projecte, és "una
senzilla forma de disposar d'un web per donar a conèixer i
promocionar el negoci i el projecte educatiu que realitza".
En aquest projecte l'art, la creativitat, la imatge,
el protagonisme dels infants i de les famílies que hi participen i el
treball en xarxa, són elements claus. Això mateix es trasllada a
Internet, a través d'un web molt visual que es complementa amb la
publicació de contingut multimèdia i espais de participació i
Canal de vídeo a Youtube, amb vídeos de presentació del projecte i de les
activitats que es realitzen. Canal a Slideshare
amb presentacions de les activitats. Pàgina a Facebook, un espai de trobada. A més a més el web mostra i enllaça amb altres
projectes que treballen en la mateixa línia, amb alguns dels quals
ha col·laborat o que ofereixen interessants recursos i activitats
per infants i famílies. Alguns d'aquests projectes són resultat
d'una interessant combinació d'educació, TIC i creativitat, com ElGlobus Vermell, un col·lectiu que té per objectiu fomentar
el coneixement de la ciutat i l’arquitectura entre els
no-arquitectes o Cuéntame una Opera, "el
rincón para escuchar la música de los grandes compositores desde la
infancia". Des del servei d'assessorament en matèria TIC que l'Ajuntament ofereix a emprenedors i empreses, hem donat suport a aquets projecte en al definició de l'estratègia de presència a la xarxa i la creació del web. Us recordem que el servei d'assessorament
en matèria TIC per empreses i emprenedor@s és un servei municipal que l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat posa al vostre abast per ajudar a empreses i emprenedors a aplicar Internet i les TIC al negoci. Si hi esteu interessats podeu posar-vos en
El proper dimarts 21 de febrer, a les 10 h al Citilab de Cornellà, INNOBAIX presentarà el Projecte d’Emprenedoria Corporativa 2012 a totes aquelles empreses de la comarca que tinguin interès en participar-hi. Per assistir cal confirmar presència prèviament a l’adreça electrònica [email protected] Consulta tota la informació del Projecte d'Emprenedoria Corporativa 2012.
Aviat farà dos anys vam crear el grup Xarxa Social d'Innovació, a Linkedin. El grup va néixer amb l'objectiu de tractar qüestions al voltant de la innovació, tecnologia, societat i empresa, agrupant persones, empreses, professionals, administracions i associacions per crear opinió, generar intercanvi d’idees, transferir coneixement i promoure accions en l'àmbit tecnològic
i de la innovació.
xarxa social d'innovació
De què parlem quan parlem de cloudcomputing? Que vol dir treballar al núvol? Coneixerem eines i recursos existents a la xarxa que ens poden facilitar la nostra tasca diària, millorar l'organització, el treball en xarxa i col·laboratiu o el teletreball. També veurem aspectes a tenir en compte, com garanties necessàries per l'usuari. És molt recent, per exemple, el tancament de Megaupload, un servei usat per molts per compartir arxius multimèdia (pel·lícules, música, sèries, ...) però també una eina de treball per molta gent. Poden ser realment útils aquestes eines a la nostra empresa i treball quotidià? Com es tracta el tema de la seguretat? Traslladem l'oficina a la xarxa?
Dades del seminari: Data: dijous 9 de febrer
Més informació i inscripcions. Publicat per
treball al nuvol
Camins per Tots, organitza activitats d'oci pensades perquè pugui participar-hi qualsevol persona, amb les mateixes inquietuds, sense que suposi un impediment les possibles limitacions físiques, el col·lectiu o grup al que pertanyi. En resum, volen ajudar a trencar barreres a través d'activitats de lleure integradores. Aquestes dues emprenedores santfeliuenques han passat pel servei d'assessorament en matèria TIC que l'Ajuntament ofereix a emprenedors i empreses, des d'on els hem donat suport en la creació del web, a través del projecte Conecta tu Negocio, del que ja us hem parlat. També han participat en el projecte de cooperativisme per a dones, desenvolupat des de l’Oficina de Fem Barri i el departament de promoció econòmica, des d'on se les ha acompanyat en la gestació del projecte i elaboració del pla d’empresa.
També pots conèixer i seguir de prop el projecte a través d'Internet, al web i al blog de Camins per tots. Us recordem que el servei d'assessorament | 0.790553 | curate | {"fr": 0.001521041068108839, "ca": 0.9587628865979382, "es": 0.027209734662835897, "en": 0.00312658441777928, "it": 0.00312658441777928, "hu": 0.0019435524759168498, "pt": 0.00430961635964171} | http://santfeliuinnova.blogspot.com.es/2012/02/ |
mc4_ca_20230418_5_74351 | Hoy es Alfon, mañana podemos ser cualquiera. – Marco Malenin
Hoy es Alfon, mañana podemos ser cualquiera.
Novembre 29, 2012Novembre 29, 2012 MALENINDenuncia Alfonso Fernández Ortega, de 21 años, continúa detenido en la prisión de Soto desde el día de la Huelga General del 14N.
← Saps què sobra?Imatges dures i crua realitat → Un pensament sobre “Hoy es Alfon, mañana podemos ser cualquiera.” PCPV LES VALLS diu: Reblogged this on LES VALLS COMUNISTES.
Novembre 30, 2012 at 11:17 am Respon Deixa un comentari Cancel·la la resposta Escriu aquí el comentari... | 0.452042 | curate | {"es": 0.46835443037974683, "de": 0.027124773960216998, "ca": 0.5045207956600362} | https://malenin.wordpress.com/2012/11/29/hoy-es-alfon-manana-podemos-ser-cualquiera/ |
oscar-2201_ca_20230904_7_45235 | La Federació d'Hostaleria fa una crida a tot el sector perquè s'uneixi a la protesta de la capital del Segrià
per Redacció 21/07/2020 13:10h
Els hotelers de la demarcació de Lleida es concentraran aquest dijous per reclamar mesures econòmiques | ACN
La Federació d'Hostaleria de Lleida es concentrarà aquest dijous a les deu del matí a la Plaça Sant Joan de Lleida per fer sentir la seva veu i reclamar mesures econòmiques i compensatòries per a tot el sector.
Josep Castellarnau, president de la Federació, ha fet una crida a tots els hotelers i restauradors, estiguin federats o no, perquè s'uneixin a la reclamació. Castellarnau ha explicat que el sector demana poder treballar i per evidenciar-ho a la concentració hi aniran amb la roba i estris de feina. La reclamació principal és que els ERTO siguin totals. A la concentració s'hi unirà també el president de la Federació Espanyola d'Hostaleria i Restauració.
El sector es va preparar per sortir de tres mesos de confinament
Castellarnau ha explicat que el sector es va preparar per sortir de tres mesos de confinament amb totes les mesures d'higiene que se'ls va demanar i van treure treballadors dels ERTO per començar a treballar. El president dels hotelers ha afegit que poques setmanes després els hotelers del Segrià es van trobar que altre cop van haver de tancar i els de les comarques veïnes i del Pirineu amb anul·lacions de reserves per l'estreta vinculació amb la marca Lleida.
Els hotelers faran aquesta concentració perquè senten que són un dels sectors més «criminalitzats» i per aquest motiu el dijous demanaran «explicacions» a les diferents administracions. Castellarnau ha volgut deixar clar que el sector no està «en contra» del model sanitari però sí de les mesures que han aplicat al sector hoteler. El sector està «preocupat» pel futur i en alguns casos «desesperat» davant la incertesa, ha dit Castellarnau. Per revertir aquesta situació reclamen «ajuts directes» i «ERTO totals» pagats pel govern de l'Estat al 100%.
Últimes Notícies
Societat
Protecció Civil dona per finalitzada l'alerta per vent
Successos
Els Mossos d'Esquadra detenen un lladre que assaltava dones grans al portal de casa
Lleida
Els hospitals catalans registren prop d'una nova trentena d'ingressats per covid
Comarques
La neu i el vent protagonitzen el temps del Pont al Pirineu
Més notícies:
Dades coronavirus Lleida: Les morts a la demarcació pugen i se situen en 250
El CUAP de Lleida que atén a centenars de sospitosos de Covid al dia
Segrià
Comentaris
El teu comentari s'ha enviat correctament
Escriu l'any actual amb 4 xifres
El teu nom
Escriu aquí el teu missatge
envia el comentari
Lleida Diari
Societat
Protecció Civil dona per finalitzada l'alerta per vent
El sector turístic de la Costa Daurada descarta obrir hotels per l'Imserso perquè no els surt a compte
Argimon: «En aquesta sisena onada òmicron no tindrà una incidència important»
La nova Llei de Trànsit castiga amb sis punts conduir amb el mòbil a la mà
Meteorologia
Encara més calor, però compte amb els refredats: Previsió a Catalunya el dijous 6 de maig del 2021
Es reforça el temps plàcid amb una calor atípica que va a més: Previsió Catalunya dimecres 5 de maig
Últim matí de ‘fred’ atípic abans de la remuntada de la calor: Temps a Catalunya dimarts 4 de maig del 2021
Atenció amb la pujada de TºC aquesta setmana, estiuet a la vista: Temps Catalunya del 3 al 9 de maig del 2021
Últimes notícies
Societat
Protecció Civil dona per finalitzada l'alerta per vent
Successos
Els Mossos d'Esquadra detenen un lladre que assaltava dones grans al portal de casa
Lleida
Els hospitals catalans registren prop d'una nova trentena d'ingressats per covid
Comarques
La neu i el vent protagonitzen el temps del Pont al Pirineu
Societat
El sector turístic de la Costa Daurada descarta obrir hotels per l'Imserso perquè no els surt a compte
Cultura
Joan Fontcuberta homenatja l'art romànic del Pirineu i de Ponent en el seu primer mural a Lleida
EquipPublicitat a LleidaDiari.catContacte LleidaDiari.catPrivacitat LleidaDiari.catAvís LegalÈtica i transparènciaAutorsTemes
EquipPublicitat a LleidaDiari.catContacte LleidaDiari.catPrivacitat LleidaDiari.catAvís LegalÈtica i transparènciaAutorsTemes | 0.623745 | curate | {"ca": 0.9392624728850325, "es": 0.03591226801638949, "pt": 0.012051096649795132, "fr": 0.006748614123885274, "en": 0.0031332851289467343, "it": 0.0028922631959508315} | https://lleidadiari.cat/lleida/hotelers-lleida-concentraran-dijous-reclamar-mesures-economiques |
macocu_ca_20230731_2_75797 | Horari de la inspecció ITV Tortosa:
Horari de la reforma ITV Tortosa:
L'horari d'obertura d'expedients de reforma és: De 9: 00 a 13: 00h.
Vacances i Festes Locals ITV Tortosa:
Vacances:
Festes Locals: | 0.383147 | curate | {"ca": 0.5230769230769231, "es": 0.16923076923076924, "en": 0.3076923076923077} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_494359 | Doncs res, aquí faré el seguiment del partit. Barça!
Ueueueueueeee!!! !Fundint BARÇA!!!!! !k jefe el ronnie!!! Adela Giuly, ha fet un partidàs, xo el k ha fallat no té perdó!! ! | 0 | curate | {"ca": 0.6374269005847953, "pt": 0.03508771929824561, "ru": 0.0935672514619883, "ro": 0.1111111111111111, "es": 0.11695906432748537, "fr": 0.005847953216374269} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_191544 | “Mislata en Obert” torna per segon any com a reflex de la multiculturalitat del municipi - Fundación Bancaja
Search
Close
Exposicions
Convocatòries
Activitats
Visita’ns
Fundació
Lloguer d’espais
Menu
Exposicions
Convocatòries
Activitats
Visita’ns
Fundació
Lloguer d’espais
Search
Close
Va
Es
Search
Close
Exposicions
Convocatòries
Activitats
Visita’ns
Fundació
Lloguer d’espais
Menu
Exposicions
Convocatòries
Activitats
Visita’ns
Fundació
Lloguer d’espais
Search
Close
Va
Es
Comunicació
“Mislata en Obert” torna per segon any com a reflex de la multiculturalitat del municipi
6 Abril, 2009
L’Ajuntament de Mislata i Bancaixa han presentat hui la segona edició de Mislata en obert: joves x <?xml:namespace prefix = st1 />la convivència . Es tracta d’una iniciativa de la regidoria de Joventut que té com a objectiu fomentar la integració social de les persones immigrants que viuen al municipi. Per mitjà d’un ambiciós programa d’activitats de caràcter lúdic i cultural, el Consistori pretén afavorir el coneixement de totes les cultures que viuen a Mislata i amb això millorar la convivència i el respecte a la diversitat.
Esta iniciativa municipal compta, igual com la primera edició, amb el suport de Bancaixa. Per això ambdues entitats han firmat este matí un conveni de col·laboració. En l’acte han participat l’alcalde de la ciutat, Manuel Corredera, el regidor de Joventut, Jaume Bronchud, i Vicente Carbonell, director de l’oficina de Bancaixa de Gregorio Gea, a més de Mariam Cardona i Valentín Díez, responsables tècnics de l’Ajuntament i la Fundació Bancaixa.
Mislata ha sigut sempre un lloc d’acollida de nous veïns. Actualment la ciutat té al voltant d’un 15% de població estrangera de més de 90 nacionalitats distintes. “A Mislata sempre hem rebut tothom amb els braços oberts i sempre hem fet d’esta diversitat una oportunitat d’enriquiment cultural”, explica l’alcalde, Manuel Corredera.
La nova edició de Mislata en obert arrancarà el pròxim 27 d’abril i es prolongarà fins al 9 de maig. De les novetats d’enguany, el regidor Jaume Bronchud ha destacat que “l’esforç imaginatiu per a arribar al nombre més gran de gent possible, triplicant la programació d’activitats, sobretot al carrer, però sense perdre la qualitat que va caracteritzar la primera edició de Mislata en obert”. Durant dues setmanes, se succeiran les exposicions, projeccions de cine, tallers, col·loquis, representacions teatrals i un infinitat de propostes per fer de Mislata un referent de les polítiques d’integració.
D’entre totes destaca enguany INTEGRarte –una exposició col·lectiva de diferents artistes que penjaran dels balcons del carrer Miguel Hernández–, la campanya d’animació lectora “Les mil i una…”, les exposicions sobre El Marroc i la Fundació Vicente Ferrer, la trobada entre cultures o el concert de Zulú 9.30 a l’Avinguda, amb el que es tancarà esta segona edició de Mislata en Obert.
Després de la firma del conveni amb la Fundació Bancaixa, Vicente Carbonell ha explicat que l’entitat que presenta es caracteritza per la seua aposta “pel compromís social, per això donem suport a totes les entitats o corporacions locals com la de Mislata que es mostren sensibles amb els temes d’integració social”. A més del seu suport a Mislata en obert, Carbonell ha destacat que la Fundació Bancaixa impulsa altres projectes socials com el suport a les ONG’s, a les universitats o la Targeta Voluntariat, de la qual Bancaixa dóna el 50% dels beneficis per a finalitats socials.
Bancaixa porta set anys col·laborant amb la normalització de la interculturalitat mitjançant el coneixement i l’intercanvi de cultures. En la seua primera convocatòria el 2002, va col·laborar amb quatre ajuntaments de la Comunitat Valenciana; enguany són 45 les entitats que han sol·licitat la col·laboració de Bancaixa per realitzar estes activitats. L’Entitat pretén aconseguir un coneixement profund de les altres cultures perquè només d’esta manera es puguen potenciar valors com la tolerància o la solidaritat entre pobles.
PrevAnteriorBancaixa col•labora en la restauració de la Basílica de Jesús del Gran Poder de Sevilla
SegüentTriste Herencia!, de la colección Bancaja, formará parte de la antológica dedicada a SorollaNext
Contacte
Premsa Fundació Bancaixa
96 064 58 46
email
[email protected]
Seguix-nos en:
Facebook Twitter Flickr Vimeo Instagram Youtube
Política de cookies
Política de privacitat
Menu
Política de cookies
Política de privacitat
Copyright © 2022 Fundación Bancaja
Newsletter
Si quieres estar a la última, inscríbete a nuestra newsletter:
He leído y acepto la política de privacidad.
Leave this field empty if you're human:
Altres enllaços
CrediMonte ↗
Visita’ns
Lloguer d’espais
Comunicació
Colecció d’art
Publicacions
Contacte
Menu
CrediMonte ↗
Visita’ns
Lloguer d’espais
Comunicació
Colecció d’art
Publicacions
Contacte
CrediMonte ↗
Visita’ns
Lloguer d’espais
Comunicació
Colecció d’art
Publicacions
Contacte
Menu
CrediMonte ↗
Visita’ns
Lloguer d’espais
Comunicació
Colecció d’art
Publicacions
Contacte
Política de cookies
Política de privacitat
Menu
Política de cookies
Política de privacitat
Copyright © 2022 Fundación Bancaja
Newsletter
Si vols estar a l'última, inscriu-te a la nostra newsletter:
He llegit i accepte la política de privacitat.
Leave this field empty if you're human:
Política de cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra política de cookies. | 0 | curate | {"ca": 0.8256830601092896, "ru": 0.004371584699453552, "en": 0.038615664845173044, "gl": 0.013114754098360656, "fr": 0.03715846994535519, "es": 0.0750455373406193, "pt": 0.0023679417122040073, "de": 0.0036429872495446266} | https://www.fundacionbancaja.es/va/mislata-en-obert-torna-per-segon-any-com-a-reflex-de-la-multiculturalitat-del-municipi/ |
macocu_ca_20230731_1_45281 | XLIV Trobada Nacional de Ball de Bastons de Catalunya | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_605068 | aikidomataro – Pàgina 2 – Aikido Mataro
Home / Articles posted byaikidomataro ( Page2 )
Jaume Gelabert 7 DAN
Nascut a Mataró, el dia 7 de març de 1953, va començar a practicar Aikido l’any 1972 a les instal·lacions del COPP de Mataró (davant la Sala Cabanyes), fins l’any 1986, en el qual, juntament amb altres practicants, va fundar l’entitat <strong>Aikido Mataró</strong>, del qual actualment és el president i un dels mestres. Des de l’any 1975, és alumne del mestre Yasunari Kitaura, Shihan, delegat de l’Aikikai Hombu Dojo de Japó (seu mundial de l’Aikido) a Espanya. <span style=”text-decoration: underline;”>TITULACIÓ D’ENSENYAMENT</span> (F.E.J.Y.D.A.) 1983 Monitor 1986 Entrenador Regional 1990 Entrenador Nacional <span style=”text-decoration: underline;”>GRAU</span> (Cinturó Negre Aikikai) 1981 1r DAN 1983 2n DAN 1987 3r DAN 1992 4t DAN 1997 5è DAN 2006 6è DAN Actualment és 7è DAN ACAE (Associació Cultural AIKIKAI Espanya) Tots atorgats pel mestre Yasunari Kitaura. <span style=”text-decoration: underline;”>ALTRE FORMACIÓ</span> A banda d’assistir a cursets impartits pel mestre Yasunari Kitaura, també ha participat en altres, realitzats pels mestres K. Ueshiba, M. Ueshiba, M. Saito, H. Tada, K. Asai, M. Ikeda, M. Kanetsuka i H. Hosokawa. Així mateix, l’any 2007, en una visita que va fer al Japó, va practicar a l’Aikikai Hombu Dojo (Tokio), seu mundial de l’Aikido <span style=”text-decoration: underline;”>ALTRES DADES</span> Membre de l’Associació Cultural Aikikai Espanya i de l’Associació Cultural Aikikai Catalunya, d’aquesta última és el president del tribunal d’exàmens.
aikidomataro
Curs d’Aikido a Barcelona a Càrreg de mestres d’Acac
Curs internacional d’Aikido a Mataro
Cursos Yasunari Kitaura, Destacades, SHU KITAURA
Shu kitaura Sensei a Cadiz
Destacades, SHU KITAURA | 0.735657 | curate | {"sv": 0.02181208053691275, "en": 0.0878076062639821, "ca": 0.8489932885906041, "fi": 0.006711409395973154, "es": 0.020134228187919462, "fr": 0.0145413870246085} | http://www.aikidomataro.com/author/aikidomataro/page/2/ |
mc4_ca_20230418_0_707525 | Mirades positives després de la pandèmia | Redacció | GIRONA | Salut | El Punt Avui
Mirades positives després de la pandèmia Mirades positives després de la pandèmia Mirades positives després de la pandèmia Mirades positives després de la pandèmia + Mirades positives després de la pandèmia E-mail
Cinquanta-sis persones del teixit social de Catalunya reflexionen sobre les lliçons i l’aprenentatge que es poden extreure de la crisi sanitària que hem viscut. Aquest diumenge, al Punt Avui
Logotip En Positiu EPA.
Mirades positives després de la pandèmia Mirades positives després de la pandèmia Mirades positives després de la pandèmia Mirades positives després de la pandèmia Mirades positives després de la pandèmia E-mail
Portem dos mesos amb un bombardeig diari sobre males notícies relacionades amb la pandèmia. Ara busquem l’altra cara de la moneda. El Punt Avui ha convidat 56 persones de diferents àmbits a reflexionar sobre quins elements positius en pot treure el seu sector. Des d’aprofundir en propostes que ja s’havien apuntat en els darrers anys i que ara es consoliden, fins a propostes agosarades o trencadores. Aquest diumenge, al Punt Avui. | 0.766909 | curate | {"ca": 1.0} | http://arrel2.elpuntavui.cat/societat/article/14-salut/1794662-mirades-positives-despres-de-la-pandemia.html |
mc4_ca_20230418_15_790275 | Guest House Romantica Plovdiv Bulgària - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Guest House RomanticaGeneral Gurko str. 17, Plovdiv Centre, Plovdiv, Bulgària, 4000 - Veure al mapaExcel·lent8,2Basada en98comentarisGuest House RomanticaVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 29 fotosExcel·lent ubicació 9,6Veure al mapa9,6UbicacióParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionsaire condicionatjardíaparcament de cotxes
Sobre l'allotjamentDescripcióSi el que està buscant és per un hotel ben situat a Plovdiv, no busqui més enllà de Guest House Romantica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Guest House Romantica també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Plovdiv. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb aire condicionat, servei de despertador, escriptori, mini bar, telèfon a cada habitació. L'hotel ofereix meravelloses instal.lacions d'oci com jardí que faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Guest House Romantica.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacionsZones públiques amb Wi-Fi Desplaçamentaparcament de cotxesLloguer de cotxes Coses a fer, maneres de relaxar-sejardí Serveis i comoditatsmagatzem d'equipatgeservei de bugaderiazona de fumadorsAccésrecepció [24 hores]s'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaire condicionatescriptoriservei de despertadorarticles de tocadormosquitertelèfonempolles d'aigua de cortesiaplat de dutxaTV satèl•lit/cableIdiomes ParlatsBúlgar Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més | 0.899316 | curate | {"ca": 0.9826666666666667, "en": 0.017333333333333333} | https://www.agoda.com/ca-es/guest-house-romantica/hotel/plovdiv-bg.html |
racoforumsanon_ca_20220809_4_135916 | El porter alcudià del Sevilla, Palop Mireia), demana perdó per fer un piulada en valencià Tuit en qüestió: http://twitter.com/#!/Palop1/status/104329028361650176Missatges que contenen Mireia(la majoria retraient-li l'acció, fins i tot castellans): http://twitter.com/#!/search/%40palop1 Mireia Andrespalopcervera Perdonen a los castellano parlantes mi desliz en valenciano pero és q me han hecho la pregunta en el mismo idioma y el subconsciente fallóLamentable si a més li han fet la pregunta en català...l'únic de bo que se'n pot treure és que almenys pensa en català i el deu parlar habitualment si el "subconsciente falló".Actualització amb la resposta d'en Palop a les crítiques i acusacions:Anem a vore si deixem els punts sobre les íes , per primera no me avergonye de parlar la meua llengua q. És el Valenciá , aixo pa escomençar Lo unic q demane perdó és per q en esta red social sempre utiltze el Castellá pa q me entenga tot el mon q me segueix , com veig q hi ha mol De listo i molt de infiltrat per açi escric en VALENCIÀ i del meu poble pa q els quede clar q ni renuncie a la meua llengua ni a la meua Terra , per a mi aixo queda mes q clar i a fets em remitixc en probes q he demostrat . Aixi q qui vullga polemiques q vetgen el Salvame ....Resulta que li han dit que per què es disculpa per parlar català i diu que parla valencià, no català. El que faltava.
Ara torna a piular: Anem a vore si deixem els punts sobre les íes , per primera no me avergonye de parlar la meua llengua q. És el Valenciá , aixo pa escomençar Lo unic q demane perdó és per q en esta red social sempre utiltze el Castellá pa q me entenga tot el mon q me segueix , com veig q hi ha mol De listo i molt de infiltrat per açi escric en VALENCIÀ i del meu poble pa q els quede clar q ni renuncie a la meua llengua ni a la meua Terra , per a mi aixo queda mes q clar i a fets em remitixc en probes q he demostrat . Aixi q qui vullga polemiques q vetgen el Salvame .... --> pel que sembla escriu amb unes errades ortogràfiques de la òstia
Té el graduat escolar? | 0.824691 | curate | {"ca": 0.9926470588235294, "es": 0.007352941176470588} | |
crawling-populars_ca_20200525_31_38564 | Patrimoni cultural: castells
Té molts secrets: abans de les muralles, grecs i romans hi comerciaven amb peix. I al segle XX els soldats del Pení hi jugaven a beisbol
6 min. Roses 17/07/2019 23:53
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
651x435 Restes de l’església del monestir de Santa Maria, dins el recinte de la Ciutadella. / FOTOS: DAVID BORRAT Restes de l’església del monestir de Santa Maria, dins el recinte de la Ciutadella. / FOTOS: DAVID BORRAT
“¿Saps per què les àmfores acaben en punxa?”, em pregunta la Roser. “Per poder-les clavar a la sorra”. “I als barcos, com les duien?”, pregunto ara jo. “Grecs i romans també hi posaven sorra, als barcos, per transportar-les; a més, la sorra, a la part baixa de l’embarcació, ajudava a estabilitzar-la”, m’explica Roser Raluy, coordinadora d’Educart, el servei educatiu de la Ciutadella i guia turística oficial de Catalunya.
Aquí, a Roses, els grecs i els romans s’hi trobaven la mar de bé. Tenien tot el peix que desitjaven. A la baixa romanitat, a partir del segle II dC, pescaven grans tonyines, dofins... Dofins! “I aprofitaven completament les restes del peix (vísceres, aletes, cap, trossos de cua...): hi posaven sal i vinagre, i ho deixaven fermentar; el resultat era el gàrum, un dels condiments més utilitzats pels romans”.
Som sota l’ombra d’un immens pollancre dins la Ciutadella de Roses. Al costat tenim uns quants murs baixets, que sembla que no eren de cases sinó d’una factoria de salaó. “L’aigua del mar arribava fins aquí -uns 300 metres més endins que ara- quan van arribar els grecs en aquest port natural, el golf de Roses, el segle IV aC”, em diu la Roser, amb qui emprenc una caminada per l’interior del recinte. Es treu de la butxaca una petita moneda grega: en una cara hi ha el dibuix d’una rosa vista des de sota. “Esclar, de Roses!”, faig. “Els primers grecs venien de l’illa de Rodes. Diuen que el nom de Roses ve d’aquí. És una hipòtesi no confirmada, però possible”, remarca.
Tot caminant fem un viatge de 25 segles, des del IV aC fins a l’actualitat: a la Ciutadella hi ha vestigis grecs, romans i d’època medieval i moderna. “Hi han passat un munt de civilitzacions, inclosos els pirates i els corsaris, que no són el mateix: els pirates serien els autònoms i els corsaris els assalariats”, observa la Roser. Tot el que té relació amb el mar té un protagonisme aquí. En un racó em sorprèn un mostrari d’àncores immenses. “L’última esperança”, en deien. “Era l’àncora que es tirava a mar quan ja no hi havia res a fer, quan el vaixell estava a punt de naufragar i ja s’havien tirat les petites. Aquestes àncores tan grosses no es podien recuperar del fons del mar”, explica.
651x366 Imatge de les muralles de la Ciutadella de Roses Imatge de les muralles de la Ciutadella de Roses
“La Ciutadella es va fer al segle XVI, igual que el castell de la Trinitat, per ordre del rei Carles I per protegir el port. A càrrec de l’enginyer militar Luis Pizaño. Va començar pel castell i va morir quan tot just s’iniciaven les obres de la Ciutadella, que va continuar l’italià Giovanni Baptista Calvi, el qual va fer un dibuix pentagonal que després s’imposarà a les ciutadelles militars de tota la península Ibèrica”, m’explica quan som damunt de la muralla. Als nostres peus, en lloc de pedra hi tenim sorra. “Aquesta muralla, de dins, és feta de terra”, em diu. “A Pisa van descobrir que les muralles plenes de sorra aguantaven més l’impacte de les bales de canó”.
Tenim al costat el baluard de Sant Jordi, que va ser destrossat per les tropes de Napoleó. Tal com estan col·locats els fragments, sembla acabat de caure. Però fa anys que està així: el morter de calç de l’època ho aguanta tot, com més temps passa més dur és. Tenim al davant un gran fossat. “Era ple d’aigua?” “De vegades. Durant segles, dues rieres havien portat sediments cap al mar, i quan es construeix la Ciutadella les desvien. Però de tant en tant s’acumulava aigua al fossat”, afirma la Roser. “L’estancament d’aigua, i els mosquits que hi acudien, eren un problema. Sembla que aquí morien més per malalties que per les guerres”, afegeix.
Quan es va fer, la població hi vivia a dins. El recinte era ple de cases. En un principi els soldats s’allotjaren a les cases de la gent. Però un cop comencen les guerres -hi va haver quatre grans setges- la població civil, tipa de soldats, s’instal·la a fora. “Sort que no s’ha urbanitzat!”, dic. “Hi ha hagut més d’un intent al llarg del segle XX”, em respon la Roser. “A finals dels anys 20 es va destruir el baluard de Santa Maria per un projecte d’urbanització. Aturat arran de la Guerra Civil, es va reactivar després, però al final es va tornar a frenar en part gràcies a la mobilització popular”. Al recinte s’hi conserven les restes d’una preciosa església sense sostre. Fins i tot s’hi fan casaments! Pertanyia al monestir de Santa Maria, construït gràcies a una donació del comte Sunyer de Barcelona i al delme del peix, del corall i dels naufragis des del cap de Creus fins a la Muga.
651x366 Imatge de l'interior del recinte de la Ciutadella de Roses Imatge de l'interior del recinte de la Ciutadella de Roses
Al segle XX els rosincs han vingut a “les muralles” -així anomenen la Ciutadella- a menjar la mona de Pasqua. Hi han fet partits de futbol -és un espai força pla, amb herba- i també de beisbol -per influència dels americans de la base del Pení-. S’hi han fet passejades a cavall per a turistes, hi ha pasturat el bestiar, hi ha hagut horts -útils en períodes d’escassetat com la guerra i la postguerra-. I algunes famílies arribades del sud peninsular als anys 50 s’hi van instal·lar en barraques. I també, esclar, ha estat una pedrera important.
Tot això ja és història, però la Ciutadella de Roses continua sent un gran parc polivalent. Ara és un jaciment arqueològic on es fan visites guiades i que acull concerts a l’aire lliure. Una enorme esplanada de la qual només se n’ha excavat un 10%. Hi ha una munió de restes per descobrir! Si s’hi excavés a fons, les pedres guanyarien el verd. Quin dilema!
Més continguts de
13 Comentaris
9 Comentaris
7 Comentaris
6 Comentaris
5 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.80253 | curate | {"en": 0.011812297734627832, "ca": 0.9454692556634304, "eo": 0.002103559870550162, "de": 0.0006472491909385113, "es": 0.01779935275080906, "pt": 0.005501618122977346, "nl": 0.007766990291262136, "fy": 0.004854368932038835, "tr": 0.001941747572815534, "br": 0.002103559870550162} | : /firmes/daniel_romani/viatge-peu-segles-historia_0_2272572769.html |
macocu_ca_20230731_10_255430 | 1. Els dos equips han plantejat una pressió a l’home que ha convertit el partit en 11 duels d’u contra u i en aquesta batalla individual constant, no és casualitat que els dos blaugrana més fins del moment, Neymar i Sergi Roberto, hagin sobresortit per sobre de la resta. La majoria d’equips prefereixen defensar en zona justament per no quedar-se tan exposats a la possible superioritat individual d’un rival, però Paco Jémez és un home de conviccions i creu que renunciar ni que sigui al Camp Nou seria un mal simptoma de cara als seus jugadors.
2. S’ha de destacar l’enorme atreviment de Luis Enrique i Paco Jémez. Tots dos entrenadors sabien dels riscos que prenia el rival en treure la pilota jugada i han anat a mossegar a tots els rivals. Al futbol actual cada cop es pressiona més amunt, però sempre s’acostuma a deixar un dels centrals lliures per tenir un home més en defensa. Doncs, avui, cap dels dos equips han tingut aquesta prudència i han anat a pressionar a tots els defenses. Fruit d’aquesta pressió i de l’obsessió de sortir jugant del Rayo, el Barça ha gaudit de dues ocasions claríssimes després de dues pèrdues de pilota de Toño.
3. Una de les assignatures pendents del Barça aquesta temporada era la sortida de pilota quan els rivals els pressionaven, però avui el Barça l’ha superat. Intentar passar-se la pilota quan tots els companys estan coberts és gairebé impossible, però el Barça ha sabut escollir de meravella quan ho podia fer i quan era millor jugar amb llarg o provar el dribling. La millor manera de trencar una pressió individual és quan pots desfer-te del teu rival en l’u contra u, perquè a partir d’allà tens molt espai per córrer i avançar. Tot i que faltava gran part del potencial blaugrana en el dribling per la baixa d’Iniesta i Messi, el Barça ha pogut trencar línies de pressió gràcies al gran moment de Sergi Roberto que ha lluït la seva potència en la conducció per trencar la defensa del Rayo.
4. Un dels aspectes més interessants de la sortida de pilota blaugrana ha estat saber guanyar-se l’espai pels tres davanters. El Barça ha repetit moltes vegades aquesta seqüència: fer unes quantes passades lentes i horitzontals entre els defenses per provocar que el Rayo col·loqués molts homes prop de l’àrea blaugrana, cosa que deixava molt espai pels tres davanters, que gaudien de tenir només tres defenses amb ells. Quan tot això ja havia passat, només es tractava de fer una passada llarga perquè els davanters blaugrana explotessin la seva superioritat. Així han arribat grans ocasions de gol com la de Sandro (minut 27) que ha enviat als núvols quan Suárez estava sol.
5. Amb la defensa del Rayo tan avançada, el Barça també ha buscat explotar passades en profunditat. Segurament per això Sandro ha estat titular per davant de Munir. El canari es desmarca millor a l’espai i Busquets l’ha buscat de meravella al minut 24, però Sandro ha tornat a fallar aquesta ocasió. S’han anat repetint jugades d’aquest estil com en la jugada de l’1-1 amb Sergi Roberto, però la manca de contundència blaugrana ha fet que el partit no es trenqués aviat, com hagués estat normal.
6. En aquest intercanvi de cops constant, el primer gol ha arribat curiosament en un córner. El Rayo ha llançat en curt un córner que el Barça no ha sabut tancar bé en un clar error posicional. Ningú ha sortit a desfer el dos contra un a la banda i d’allà n’ha sortit la centrada que Javi Guerra ha rematat a gol. Al cap de poca estona, s’ha repetit la mateixa jugada, però en aquest cop ha estat Sergi Roberto qui ha tapat la banda. Un clar exemple més de l’enorme concentració i intensitat de Sergi Roberto, que ha estat sense cap mena de dubte un dels homes del partit.
7. Dins d’aquestes 11 batalles individuals, Neymar ha decantat el camp de mala manera cap al costat esquerre. El brasiler s’ha fet cada vegada que ha volgut al lateral dret aprofitant que cap madrileny feia ajudes defensives. Paco Jémez ha intentat fer alguna cosa per solucionar-ho, però no se n’ha sortit. Al minut 36, ha col·locat a Bebé a la dreta perquè és més sacrificat en defensa que Lass i al descans ha substituït a Nacho, però res ha pogut igualar l’enorme talent de Neymar.
8. Dient que Neymar ha marcat 4 gols i ha fet una assistència, segurament ja està tot dit, però hi ha alguns aspectes interessants per comentar. Per exemple, ha canviat la manera de xutar els penals. Ha abandonat la semi paradinha que feia des de fa anys per xutar gairebé a peu parat. És interessant aquest canvi perquè els porters estudien molt aquests llançaments i saben tot el que acostumen a fer homes com Neymar, però ara és com si hi hagues un xutador nou perquè tots els llançaments passats no serveixen d’exemple. És cert que l’atreviment defensiu del Rayo és un regal per jugadors com Neymar, però una actuació així pot ser un gran creixement del brasiler pels propers partits.
9. Com ja va passar a Balaídos o al Sánchez Pizjuán, el Barça ha tornat a sortir molt destensat a l’inici de la segona part. Més enllà d’aspectes com la concentració, sembla evident que els blaugrana van molt justos de benzina en aquest dur inici de temporada i ho paguen a les segones parts. Aquest fet es veu agreujat per la manera de jugar del Barça amb Luis Enrique. Com que sempre que hi ha opció d’atacar, el Barça es llença a l’atac, el joc mai es frena i els blaugrana han de córrer molt amunt i avall. Quan estan bé físicament com la temporada passada, les rotacions resolen aquesta exigència física, però quan no hi ha espai per fer rotacions, els jugadors els falta aire per pressionar. Al segon temps, els blaugrana no han pogut mantenir la intensitat defensiva i el Rayo ha tingut el domini del joc. Per sort, Bravo ha fet dues aturades espectaculars i ha tornat el domini a les àrees que havia faltat els últims partits a Can Barça. | 0.830873 | curate | {"cs": 0.0027763317716467117, "ca": 0.9968766267568975, "da": 0.00034704147145583897} | |
mc4_ca_20230418_12_613771 | JARC: “L’Agència de la Natura ignora el món rural i separa les Conselleries” - JARC
“S’hauria d’haver comptat amb les organitzacions agràries i el territori, per conèixer les seves necessitats i incorporar els seus coneixements”, Xavier Vela, president de JARC.
Els agricultors i ramaders són els que mantenen i conserven el territori. Necessitem polítiques que garanteixin la seva presència, en unes condicions òptimes que facin viables les seves explotacions agropecuàries per lluitar contra l’abandonament i la despoblació a les zones rurals i assegurar la sobirania alimentària.
L’entitat considera un error que es doni tan poc suport a l’ús agrícola o ramader quan en 30 anys s’ha reduït un 19% la superfície de sòl cultivable a Catalunya i la massa forestal representa el 64% del territori.
Xavier Vela, apunta que amb aquestes xifres, les administracions haurien d’estar més preocupats per la pèrdua de sòl agrari, i del creixement sense control del medi natural amb els perills que comporta (risc d’incendis, creixement descontrolat de fauna salvatge…).
Segons les últimes dades oficials, a Catalunya des de 1990 al 2018 s’ha perdut el 19% de sòl de cultiu, i la massa forestal ocupa un 64% del territori. Xavier Vela, apunta que amb aquestes xifres, les administracions haurien d’estar més preocupats per la pèrdua de sòl agrari, i del creixement sense control del medi natural amb els perills que comporta (risc d’incendis, creixement descontrolat de fauna salvatge…). JARC considera un error que es doni tanta prioritat a l’ús social i turístic, i tan poc suport a l’ús agrícola o ramader. L’organització agrària ha reivindicat ja en altres ocasions, que a política de l’abandonament dels espais naturals, com a forma de protecció passiva, no és encertada. De fet, la comunitat científica també apunta que la gestió sostenible és la millor opció.
JARC reclama al DARP i al MAPA pressupost addicional per poder posar en marxa les mesures extraordinàries del sector del vi | 0.785526 | curate | {"ca": 1.0} | https://jarc.cat/jarc-lagencia-de-la-natura-ignora-el-mon-rural-i-separa-les-conselleries/ |
crawling-populars_ca_20200525_42_62181 | ART
3 min. Barcelona 27/05/2015 00:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
190 Comentaris
71 Comentaris
23 Comentaris
18 Comentaris
17 Comentaris
A la portada de l'Arabalears.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0 | curate | {"en": 0.08024691358024691, "eo": 0.040123456790123455, "pt": 0.08024691358024691, "ca": 0.5864197530864198, "de": 0.012345679012345678, "es": 0.16049382716049382, "br": 0.040123456790123455} | : /cultura/Arrenca-Loop-abordara-colleccionisme-videoart_0_1364863556.html |
oscar-2201_ca_20230904_1_130517 | Personatges de bits i paper Personatges de bits i paper Personatges de bits i paper Personatges de bits i paper + Personatges de bits i paper E-mail
0
Cultura
Barcelona - 4 novembre 2018 2.00 h
Personatges de bits i paper
‘Zelda’, un dels videojocs populars és també un dels mangues de més èxit
Les dues autores que, amb el pseudònim Akira Ikenagua, dibuixen el manga de ‘Zelda’ V.B.
Personatges de bits i paper Personatges de bits i paper Personatges de bits i paper Personatges de bits i paper Personatges de bits i paper E-mail
Rere el pseudònim de l’autor hi ha dues dibuixants que alternen la feina de creació
Jaume Vidal / - Barcelona
Com ja està més que demostrat, en la cultura popular contemporània, una de les claus per tenir un èxit continuat és trobar un personatge. Si triomfa, tant hi fa si és televisiu, cinematogràfic, de còmic o de videojoc. De ben segur que trobarà encaix en qualsevol altre suport. Només cal veure si es conservarà l’esperit original. Això és el que ha intentat Akira Ikenagua en les seves adaptacions al còmic d’un dels més populars videojocs japonesos, The Legend of Zelda. “Intentem que la imatge que tingui el lector del personatge correspongui a la del videojoc.” Ho diu en primera persona del plural perquè Akira Ikenagua és el pseudònim de dues autores que s’intercanvien els papers a l’hora de treballar: A. Honda i S. Nagano. Per fer bona la voluntat de reflectit en paper un realitat electrònica, han d’enfrontar-se a molts problemes. “És extremadament difícil aconseguir crear una connexió entre el manga i el videojoc perquè són suports bastant diferents.” I, a més, han d’aconseguir una imatge convincent. “Hi ha molts fans, no només al Japó, sinó a tot el món, de The Legend of Zelda i cadascun té dins seu una imatge personal del món de Zelda.”
La saga de videojocs de Nintendo The Legend of Zelda té com a protagonista Link i el leitmotiv de la història són els esdeveniments de la princesa hyliana Zelda. “És una història molt universal, que no es limita només a un gènere o a una edat, sinó que moltes persones s’hi poden sentir identificades. És una història que emociona i diverteix, i això és molt difícil de dibuixar; però és molt reconfortant i no hi ha gaire històries que provoquin el mateix.” El joc és una de les sèries més populars de la història, tot i que, quan va sortit el primer joc, la companyia de videojocs tenia molt poca fe que la sèrie pogués tenir continuïtat.
Les dues autores convidades al Saló del Manga van obtenir un gran èxit quan van rebre l’encàrrec de passar al còmic el popular joc, el 1999. Fins al moment, han adaptat els jocs més populars de la saga de Zelda, com ara Ocarina of Time, Majora’s Mask, A Link to the Past, Oracle of Seasons i Oracle of Ages. Norma Editorial, que publica en castellà el manga, acaba de treure un volum recopilatori titulat Four Swors Adventure en format perfect edition.
Personatges de bits i paper Personatges de bits i paper Personatges de bits i paper Personatges de bits i paper Personatges de bits i paper E-mail
Desar la notícia al meu compte
Veure el llistat de notícies del meu compte
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació. | 0.781911 | curate | {"ca": 0.98302561048243, "en": 0.0002977963073257892, "es": 0.002084574151280524, "it": 0.01012507444907683, "pt": 0.004466944609886838} | https://apps.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1496358-personatges-de-bits-i-paper.html |
mc4_ca_20230418_16_585780 | El mussol d’Aqualata: ‘La rentrée’ – Vols Llegir?
El mussol d’Aqualata: ‘La rentrée’
Posted by volsllegir on 19 de setembre de 2016 0 Comments
‘LA RENTRÉE’
Acabo de tenir una conversa telefònica sobre lectura i escriptura que m’ha alleujat el pes que suposa considerar-se un lector lent. El meu interlocutor també ho és, m’ha confessat. I ho és per les mateixes raons que m’afecten a mi.
És una qüestió directament relacionada amb la nostra personalitat. Tots dos estem d’acord que la lectura d’un llibre ha d’abordar-se des de la tranquil•litat i ha de ser duta a terme en un ambient distès i agradable. I a tots dos ens passa que no som capaços d’estar tranquils llegint un parell d’hores, per dir un temps ara, si tenim coses pendents de fer. Planxar, posem per cas. O estendre la bugada, o recollir-la. O anar a comprar al supermercat, o reparar aquell endoll que fa dies que falla.
I tots dos estem d’acord que, agradant-nos com ens agrada llegir, releguem la lectura a un segon pla a l’hora d’assignar-li una prioritat entre les nostres ocupacions, de manera que, al final, sempre acabem llegint al vespre, abans d’anar a dormir, al llit inclús, quan, de vegades, els ulls ja et fan figa i et salten a la ratlla equivocada o les lletres et ballen i tu no pots aturar-les.
L’estiu ja s’acaba i la tardor sempre arriba plena de nous projectes. Just immediatament abans de rebre la trucada del meu amic, acabava de formalitzar la matrícula en un curs virtual d’escriptura de contes, relats breus. Durarà dos mesos i hauré de presentar els meus treballs a un tutor que és antropòleg i escriptor. I ho he fet, aquest any sí, per matar el cuc d’una vegada i mirar d’escriure amb gràcia, ja que escric, i que us interessi el que dic.
Ho he fet en aquesta especialitat perquè darrerament m’interessen molt les narracions curtes. N’estic llegint moltes, de diferents autors. I em resulta molt curiós que els prologuistes i crítics diguin d’ells que en el relat breu assoleixen l’essència del seu bon fer literari, per sobre de les novel•les d’èxit de les quals en són autors, en alguns casos.
Però també ho he fet perquè trobo que és un art explicar les històries fent servir només aquells elements que són transcendents, aquells que són imprescindibles per la comprensió del relat, donant per entès que el lector omplirà amb el seu enginy i la seva imaginació tot allò que és accessori que no se li explicita.
I per si això no fos prou de moment, també he decidit inscriure’m en un club de lectura, per obligar-me a llegir a bon ritme. Demà mateix aniré a apuntar-me i a buscar el llibre que s’hi treballarà: Per un sac d’ossos, de Lluís-Anton Baulenas.
Article/post 1468 – Vols llegir? – volsllegir.cat
2016col.laboradormussol AqualataopinióRicard M. Aldea | 0.816548 | curate | {"de": 0.017955294979846097, "fr": 0.01245877610846464, "ca": 0.88933675338952, "en": 0.004397215097105167, "es": 0.06998900696225724, "hi": 0.005862953462806889} | https://volsllegir.cat/2016/09/19/el-mussol-daqualata-la-rentree/ |
crawling-populars_ca_20200525_26_74766 | Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 16 d'octubre de 2014
Centra l'homilia el Papa, en la carta als efesis, a on sant Pau realça amb alegria la seva benedicció a Déu. És una pregària de lloança -observa- una pregària "que nosaltres no la fem tan habitualment: lloar Déu -afirma- és gratuïtat pura" i és entrar" “en una gran alegria":
"Sabem pregar molt bé quan demanem coses, també quan donem gràcies al Senyor, però la pregària de lloança és una mica més difícil per a nosaltres: no és tan habitual lloar el Senyor. I això ho podem sentir millor quan recordem les coses que el Senyor ha fet en la nostra vida: ’En Ell -en Crist– ens elegí en Ell abans de crear el món’. Beneït siguis Senyor, perquè tu m'has elegit! És l'alegria d'una proximitat paterna i tendra".
"La pregària de lloança" -ha continuat- ens porta aquesta alegria, a ser feliços davant el Senyor. Fem un esforç per retrobar-la" -exclama el Papa Francesc- però el "punt de partença" és precisament "fer memòria" d'aquesta elecció: "el Senyor m’ha elegit abans de la creació del món. Però això no es pot entendre! ":
"No es pot entendre i ni tampoc no es pot imaginar: que el Senyor m'hagi conegut abans de la creació del món, que el meu nom estava al cor del Senyor. Aquesta és la veritat! Aquesta és la revelació! Si no creiem això no som cristians, eh! Potser estarem impregnats d'una religiositat teista, però no cristians! El cristià és un elegit, el cristià és un elegit en el cor de Déu abans de la creació del món. També aquest pensament reomple d’alegria el nostre cor: jo sóc elegit! I ens dóna seguretat".
"El nostre nom –ha observat el Papa– està en el cor de Déu, fins i tot en les entranyes de Déu, com el nadó està dins de la seva mare. Aquesta és la nostra alegria de ser elegits". És una cosa -subratlla– que "no es pot entendre només amb el cap. Ni tampoc només amb el cor. Per entendre això cal entrar en el Misteri de Jesucrist. El Misteri del seu Fill estimat: 'Ell ha vessat la seva sang en abundància sobre nosaltres, amb tota saviesa i intel•ligència, fent-nos conèixer el Misteri de la seva voluntat’. I aquesta és una tercera actitud: entrar en el Misteri":
"Quan celebrem l'Eucaristia, entrem en aquest Misteri, que no es pot entendre plenament: el Senyor està viu, està amb nosaltres, aquí, en la seva glòria, en la seva plenitud i dóna una vegada més la seva vida per nosaltres. Aquesta actitud d’entrar en el Misteri ho hem d'aprendre cada dia. El cristià és una dona, és un home, que s'esforça per entrar en el Misteri. El Misteri que no es pot controlar: és el Misteri! Hi entro".
La pregària de lloança -conclou el Papa- és, per tant, en primer lloc, "pregària d’alegria", després "pregària de memòria: ‘De tot el que el Senyor ha fet per mi! Amb quina tendresa m’ha acompanyat, com s’ha abaixat; s’ha ajupit com el pare s'ajup amb el nen per fer-ho caminar'".I finalment pregària a l'Esperit Sant que ens doni "la gràcia d’entrar en el Misteri, en especial quan celebrem l'Eucaristia".
Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió
© CATALUNYA RELIGIÓ
AVÍS LEGAL | PUBLICITAT | COOKIES | QUI SOM | 0.806739 | curate | {"ca": 0.9630106143454487, "es": 0.016403988420714055, "cv": 0.000643293663557414, "en": 0.006111289803795433, "pt": 0.0138308137664844} | : /ca/blog/homilies-del-papa-francesc/17-10-2014/preg-ria-lloan-s-dif-cil-d-na-alegria-63199 |
macocu_ca_20230731_1_338339 | Aquest vídeo correspon a la xerrada del Dr. Joan Abella i Creus i es titula "L'explotació de l'argent pels comtes de Prades i barons d'Entença, una empresa a cavall entre l'Edat Mitjana i el modernisme", dut a terme el 27 de novembre de 2021 a Falset. | 0.733995 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_217260 | Tret de sortida de les VII Jornades Gastronòmiques de la Galera de les Terres de l'Ebre
Alcanar, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla i Sant Carles de la Ràpita s'uneixen, un any més, per a oferir als seus restaurants exquisits menús gastronòmics que tenen com a protagonista la galera, producte local, de qualitat, típic de la mar de l'Ebre.
Una cinquantena de restaurants d’Alcanar, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita participaran aquest any en les VII Jornades Gastronòmiques de la Galera de les Terres de l’Ebre han preparat un seguit de deliciosos menús, maridats amb vins de la DO Terra Alta. Els comensals podran tastar des dels plats més tradicionals, com l'arròs o l'estofat de galeres, fins a altres propostes més innovadores en què aquest crustaci tan característic de les nostres costes es combina amb sabors i textures peculiars per a captivar els paladars més exigents.
"Després del temporal, hem de reivindicar més que mai la nostra cuina. Esperem que els visitants gaudisquen d'estes jornades amb segell propi i que tinguen el gust de tastar la galera, un crustaci saludable, ric en vitamines i proteïnes, i molt polifacètic a la cuina", explica Jordi Monfort, regidor de Turisme.
Durant gairebé un mes, del 7 de febrer a l'1 de març, quinze restaurants de les Cases i Alcanar Platja com són el Nàutic de les Cases, Can Manel, Casa Ramon, La Marinada, Les Barques, l’Hotel Tancat de Codorniu, l’Hotel Carles III, Les Palmeres, La Mar, Lo Pouet, Bitácora, Casa Lupe, El Faro, Mesón del Mar i Serramar oferiran el menú de la galera. Els preus oscil•len entre els 28 i els 40 euros i, a més, el Tancat de Codorniu i l'Hotel Carles III ofereixen un paquet més ampli que combina allotjament i menú.
Enguany també es farà el concurs de fotografies a Instagram. Així, els participants en les Jornades podran prendre imatges dels plats que tasten i publicar-les en aquesta xarxa social amb les etiquetes #jornadesgalera i #terresdelebre, a més de geolocalitzar el restaurant on dinen. El premi del concurs consistirà en un menú de degustació per a dues persones a qualsevol dels restaurants adherits a les Jornades. Tota la informació està disponible al web de les Jornades.
La setena edició de les Jornades Gastronòmiques de la Galera referma el projecte Viles Marineres, que, impulsat pel Patronat de Turisme de la Diputació a les Terres de l'Ebre, promociona conjuntament aquests quatre municipis pesquers.
Alcanar, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita formen part de les poblacions reconegudes per l’Agència Catalana de Turisme com a viles marineres. Aquesta marca reconeix els municipis que conserven viva la cultura lligada a les tradicions pesqueres i que han sabut mantenir els seus espais naturals i patrimonials, tot oferint experiències i vivències vinculades als valors de la vida marinera.
La nova marca s'adreça a les poblacions litorals que conserven viva la cultura lligada a la mar. Els municipis acreditats, tenen una forta personalitat, marcada per aspectes com ara el caràcter historicocultural, gastronòmic o paisatgístic, o per la promoció d’esdeveniments al voltant de la relació entre l'home i la mar. | 0.879088 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.fihr.cat/6692-tret-de-sortida-de-les-vii-jornades-gastronomiques-de-la-galera-de-les-terres-de-l-39-ebre/ |
mc4_ca_20230418_9_615054 | Nou curs sobre el son i tractament del insomni a la Universitat Ramon Llull-Blanquerna | AltrendiMent: Psicologia del rendimiento y la salud en Barcelona. Oriol Mercadé Canals
← Nuevo Libro! Entrenador Líder. Psicologia deportiva para la gestión de equipos deportivos. MCSports
10 puntos claves para la preparación mental de tu reto deportivo →
Vivim en una societat privada de son i en patim les conseqüències; avui dormim un 25 % menys que fa quaranta anys, i gairebé la meitat dels adults tindran problemes amb el son. Dormir és la fabrica de la vigília, en definitiva, l’activitat més important de les nostres vides, per això li dediquem una tercera part de la nostra existència. La psicologia és una alternativa real a la medicació per a l’insomni.
Mestres, psicòlegs llicenciats/graduats en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport
Oriol Mercadé Canals. Psicòleg del rendiment i la salut. Màster en Medicina i Fisiologia del Son i màster en Psicologia de l’Esport. Treballa en una consulta privada a www.altrendiment.com, a la Clínica del Son Dr. Estivill i a Sanitas.
Aquell desconegut anomenat son; eliminant falsos mites
Els ritmes circadians
El son al llarg de la vida
Educar en l’hàbit del dormir
La influencia del son en les emocions i en el rendiment físic i cognitiu
Avaluació dels Trastorns del Son i la vigília
Intervenció psicològica en l’insomni
Evolució i tractament del son al llarg de la vida: nens, adolescents, adults i tercera edat
Entendre el desconegut mon del son. Els efectes d’un mal descans en les nostres vides. La importància d’educar en l’hàbit del dormir i l’abordatge psicològic de l’insomni.
Els continguts seran pràctics, s’exposarà el treball diari per tractar l’insomni en adults i ensenyar a dormir els infants.
Duada: 15h
Dates: 25 i 26 de novembre, 2 i 3 de desembre de 2016
Horari:divendres de 18h a 21h i dissabte de 9 a 13.30h
Preu del curs: 142,50€
Inscripció presencial: a Secretaria Acadèmica – Formació Continuada (despatx A1-04) de l’1 de setembre al 18 de novembre de 2016, de dilluns a divendres de 9.00 h a 13.30 h i de 17.00 h a 21.00 h, amb la butlleta d’inscripció descarregada del marge dret de la pàgina web i degudament emplenada.
Inscripció virtual: de l’1 de setembre al 20 de novembre de 2016.
La Facultat no es compromet a fer aquells cursos que no arribin al nombre mínim d’inscripcions necessàries.
Només es retornarà l’import pagat en concepte d’inscripció al curs en el cas que aquest sigui anul·lat per la facultat.
Esta entrada fue publicada en formación, sueño, Uncategorized y etiquetada formació contínua, insomnio, Universitat Ramon Llull. Guarda el enlace permanente. | 0.739141 | curate | {"ca": 0.8083556918359525, "en": 0.018781142200076657, "eb": 0.005366040628593331, "es": 0.16749712533537753} | https://altrendiment.com/2016/09/29/nou-curs-sobre-el-son-i-tractament-del-insomni-a-la-universitat-ramon-llull-blanquerna/ |
mc4_ca_20230418_12_228703 | « La Marató de TV3 2.0
Dret de decidir al Penedès »
17 des. 2008 per Daniel García Peris
No hi ha promoció turística del municipi des de l’Ajuntament de Gelida. Sí, al web municipal podem trobar penjada informació i el programa de la festa però això no fa venir més visitants dels esperats. És una acció passiva i destinada a qui segur ha decidit participar de la festa. Però si es vol aprofitar l’ocasió per crear un benefici comú i transversal, que és el que aportaria el turisme a Gelida, cal destinar recursos en difondre la festa i no només deixar-ho tot en mans de les entitats. A diferència d’altres anys, ha estat la col.laboració ciutadana la que va omplint aquest forat. Fins a tres esdeveniments han estat creats a Facebook per convidar a membres d’aquesta xarxa social [Festa de Sta. Llúcia de Gelida] , [Fira d’artesans] i [LLUCIAFOC 2008] i la millor recomanació, el boca-orella, s’ha produït gràcies als blocs. No us perdeu aquest vídeo on teniu un excel.lent recull.
Etiquetes:Ajuntament, ciutadania, facebook, Gelida, marató, promoció, Santa Llúcia, solidaritat, Turisme, TV3, xarxes socials
Publicat a Catalunya, Gelida, Turisme
4 Respostes a “L’Escudella Solidària de Santa Llúcia”
el 18 des. 2008 a les 17:201 Miquel
Això és una gran proposta. L’escudella no falla mai i menys si es solidària.
el 26 des. 2008 a les 18:212 Gil
L’any vinent es podria donar el premi Santa Llúcia Solidària a la Marató de TV3!
el 27 des. 2008 a les 13:003 Daniel García Peris
Encara més interessant seria que la col.laboració Santa Llúcia-Marató TV3 fos cada any, però si com a mínim es comença en el proper ja seria genial.
el 18 abr. 2009 a les 14:494 Google Street View al Penedès, començant per Gelida
[…] on es celebra Santa Llúcia, la festivitat gelidenca més important […] | 0.775603 | curate | {"fr": 0.05932686822589846, "ca": 0.8978893325727325, "es": 0.026811180832857957, "it": 0.015972618368511125} | http://www.danielgarciaperis.cat/2008/12/17/lescudella-solidaria-de-santa-llucia |
cawac_ca_20200528_8_147766 | Per tal de poder analizar la superficie forestal d’Almoster s’ha utilitzat l’eina “ Combinació analítica de capes” de la qual s’ha obtingut la combinació en una sola capa (límits municipals + cartografia dels hábitats) en format POL. S’ha clicat sobre els prismàtics, definint així quines característiques en comú busquem, com per exemple, Nom del municipi (Almoster) “i” Nom dels hábitats (Matollars silicícoles de terra baixa), a continuació s’analitzen les dades estadístiques obtingudes. Però part de la massa forestal que està fora dels límits municipals també computa i no aconseguim obtindre el valor de la superficie forestal que està dins del límit municipal. A més, surten marcats polígons que no pertanyen a Matollars (surt un alzinar per exemple)
Moltes gràcies. Ja ho hem fet i ara tenim el seguent problema: Tot i tindre la superfície municipal aïllada respecte d’altres municipis a l’hora de consultar la superfície d’una taca forestal que està al límit municipal obtenim el valor per tota la taca (tant de fora, com de dins del municipi). És possible recalcular de forma automàtica la superfície forestal que hi ha estrictament dins del municipi? (altrament, hem d'anar clicant taca per taca i apuntar la superfície manualment)
Ara que tens la nova geometria i per tant la nova taula de dades principal (P.dbf), la pots obrir amb l’Excel (versions 2003 o anteriors per poder desar la DBF), millor amb Open Office Calc, Libre Office Calc o alguna base de dades (Access,…), realitzant el nou càlcul a partir del camp AREA (AREAE és sobre l’el·lipsoide, suposo que no et cal). Un cop tens les noves superfícies, percentatges,… deses la DBF i ja ho tindràs. Adjunto captura d’exemple.
Recorda de fer una còpia de seguretat de la DBF abans de modificar-la i que pots tenir identificadors gràfics (ID_GRAFIC) repetits, això voldrà dir que l’objecte en qüestió te més d’una informació (registre múltiple). | 0.887632 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.miramon.uab.cat/fum/viewtopic.php?f=4&t=181&sid=075d966be9ccce1b7c3fb8cc2ed7e157 |
macocu_ca_20230731_9_545453 | Llicència per somiar
L'iFest acosta a milers de joves algunes de les millors idees innovadores del país per encoratjar-los a emprendre
"El 14 de gener del 2008 em van acomiadar. Vaig decidir que mai més treballaria per ningú que no fos jo". Amb aquesta frase s'ha fet el silenci i Carlota Pi, cofundadora d'HolaLuz, s'ha ficat a la butxaca els centenars de joves d'entre 16 i 24 anys que han assistit aquest matí de dimarts a les ponències de la primera edició de l'iFest. Aquesta jornada, organitzada per la Generalitat a través de Catalunya Emprèn, pretén acostar la innovació, la tecnologia i l'emprenedoria a les noves generacions a través de l'exemple de les millors idees sorgides al nostre país els darrers anys.
Durant tot el dia no només han escoltat l'experiència dels emprenedors, sinó que també han pogut passejar entre diversos estands, tocar de primera mà les seves innovacions i, fins i tot, participar en un taller d'innovació disruptiva tutelat per Xavier Verdaguer.
Més que una assignatura "Sabeu què és una acceleradora? I una incubadora? ", ha preguntat la CEO de PopPlaces, Karen Prats. Un cop més, silenci a la sala. "Tenim poques nocions del que és l'emprenedoria, quan ens parlen d'acceleradores i incubadores ens sona a xinès", afirma el Rares, un estudiant del Grau Superior en Desenvolupament d'Aplicacions Multiplataforma de l'Institut Caparrella de Lleida.
3.000 estudiants de 90 centres educatius, ja siguin universitaris, estudiants de formació professional i de batxillerat, han participat en una jornada on tots tenen clar que l'emprenedoria és una sortida laboral. "Nosaltres a l'escola treballem per projectes, ara n'estem fent un de nous itineraris pels turistes", expliquen la Paula i l'Ariadna, dues estudiants d'FP de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils que no descarten emprendre quan acabin els estudis. Ara bé, hi ha qui aposta per la intraemprenedoria: "Jo no seria emprenedor perquè no tinc l'actitud, el que sí que vull fer és innovar des de dins, aportar innovació"; explica l'estudiant de Lleida.
"Ens ha sorprès que els emprenedors fossin tan joves, gent de vint-i-pocs d'anys que té més de 50 treballadors a càrrec seu. Tal com ho expliquen, més que treballadors sembla que són un equip, és fantàstic que t'ho expliquin en primera persona", agraeix Lluís Rodríguez, professor d'emprenedoria de l'Institut Montsià d'Amposta. El docent reconeix que "la majoria dels alumnes acabaran treballant en una empresa però hi haurà un percentatge d'autònoms; l'important és que quan els passi una idea pel cap l'executin i no la deixin passar de llarg".
El valor d'intentar-ho Justament aquest concepte ha estat un dels més repetits: les coses s'han d'intentar. "No és una qüestió de currículum, sinó d'entusiasme", ha insistit Karen Prats. "Si tens una idea, intenta-ho. Tot el procés que facis t'ajudarà la resta de la teva vida", ha afegit Xavier Safont, un jove enginyer que ha explicat com van crear una moto elèctrica amb MotoSpirit a la UPC. "Avui dia tot el que podem pensar ho podem crear. Tots tenim els nostres súper poders, els hem de descobrir al llarg de la vida", ha reblat Cecilia Tham, introduint el concepte dels Makers of Barcelona.
La CEO de PopPlaces, Karen Prats, ha estat una de les protagonistes de l'iFest | LC
L'hora de canviar el món Per si no en tenien prou amb la inspiració d'emprenedors més "veterans", els assistents a l'iFest també han comptat amb l'entusiasme dels tres fundadors de Sharge, que encara veuen lluny el 20è aniversari. "Volíem demostrar al món que els joves tenim el poder de canviar les coses", ha assegurat un d'ells, Àlex Sicart. "No es tracta només de fer empreses, el que es tracta és de fer coses que canviïn el que està establert", ha afegit abans d'emocionar-se recordant com va complir un somni podent parlar a Silicon Valley amb un dels millors amics d'Steve Jobs.
Pas a pas Tot i la mística que sovint envolta l'emprenedoria, a l'iFest, la festa de la tecnologia, la ciència i la innovació, no hi falten els missatges per fer tocar de peus a terra. "No vaig començar en un garatge perquè no en tinc. Ho vam fer en un despatx sense llum natural", ha ironitzat Alfons Nonell-Canals, fundador de Mind the Byte. Ara que ja són en un parc científic i tenen tota la llum necessària, ha recordat als més joves que ho han aconseguit "amb paciència, dedicant-hi temps i deixant-nos portar. Hem de perdre la por a tirar endavant".
També ha complert un somni a través de l'esforç en Xavier Silva, cofundador d'Hemav. "Volíem ser l'Apple dels drones! ", ha assegurat davant l'estupefacció general. Després de cinc anys, ja té 55 treballadors a càrrec en què s'ha convertit en "una empresa de dades", interpretant i facilitant als seus clients tota la informació que recullen a través d'aquests artefactes voladors.
A HolaLuz també han avançat sumant passos i esforços. Carlota Pi ha recordat que quan es van traslladar a les noves oficines del Palau de Mar van reservar 20 dels 480 metres quadrats per tenir-hi una guarderia. "Aleshores només teníem un bebè, però al cap de mig any en teníem tres més, i al cap d'un any dos més", ha exemplificat abans d'encoratjar els més joves: "Sortiu a fora i, si no us agrada el que veieu, canvieu-ho!"
De la teoria a la pràctica Generar idees disruptives, dissenyar un model de negoci, crear una estratègia de comunicació i, en definitiva, aterrar els projectes a la realitat. Aquest és l'objectiu del programa Imagine, creat pel Xavier Verdaguer el 2011 i que aquest dimarts participa en l'iFest per impulsar la cultura emprenedora. "Esteu aquí per generar idees disruptives, idees boges i innovadores perquè no cal esperar al futur", ha animat Verdaguer.
Xavier Verdaguer ha dirigit el taller d'innovació disruptiva | LC
800 estudiants dividits en equips de vuit persones han competit per trobar solucions a reptes com la mobilitat sostenible a través del mètode Lombard, "una eina per generar idees i convertir-les en negocis en només quatre passos", assegura Verdaguer. Com integrar els diferents mitjans de transport d'una ciutat o com augmentar els punts de recàrrega dels vehicles elèctrics són dos dels reptes que han treballat els participants durant 100 minuts.
Després de presentar les idees en un minut i convèncer a tots els universitaris, estudiants de formació professional i de batxillerat assistents a la cúpula del Centre Comercial Arenas de Barcelona, els guanyadors del challenge agafaran el tren de l'Imagine Express el pròxim mes de febrer i es convertiran en dreamers de l'edició de l'Imagine Silicon Valley 2017. | 0.860962 | curate | {"ca": 0.9717834687931299, "it": 0.0072074835147983435, "en": 0.007514184940959976, "pt": 0.007514184940959976, "es": 0.005980677810151817} | |
macocu_ca_20230731_10_101000 | Cases de colònies per turisme en grup i familiar
Sortides en grup amb activitats o sense. Per a grups familiars (adults i nens/es). Qualsevol cap de setmana de l'any i dates especials. Descobreix tot el que t'oferim! Especial tardor&Hivern 2022 i primavera 2023
Veniu a passar el dia a les nostres cases de colònies, amplis menjadors interiors i molt espai exterior a la natura! Cuina casolana
Maria José A., Turisme en grup
Lourdes N., Turisme en grup
Ens hem sorprès gratament
Elena G., Turisme en grup
Mónica S., Turisme en grup
Una estada genial | 0.656091 | curate | {"ca": 0.8537037037037037, "es": 0.14629629629629629} | |
mc4_ca_20230418_18_26564 | Ràdio Falset - 107.6 FM - La Generalitat assumeix la gestió de l'Hospital comarcal de Móra d'Ebre
La Generalitat assumeix la gestió de l'Hospital comarcal de Móra d'Ebre
La consellera de Salut, Alba Vergés, va afirmar que amb aquesta compra s’obre una nova etapa. “Hem complert els compromisos que vam assumir fa un any, obrim una nova etapa en els projectes professionals, el desenvolupament i el reforç assistencial en aquesta zona del país”, va destacar. Vergés també va valorar els beneficis que reportarà a la ciutadania: “La compra suposa endreçar el sistema sanitari i fer de les Regions Sanitàries del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, regions amb la màxima d’autonomia possible”.
La compra de l’Hospital Sant Joan de Reus dona compliment a l’acord regulador de les bases per a la reordenació de la prestació dels serveis públics de salut. Un acord entre el Departament de Salut, el Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda i l’Ajuntament de Reus del gener de 2019. Al igual que l’acord de govern del passat 23 de desembre pel qual s’autoritzava a la formalització del conveni regulador entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el Servei Català de la Salut i l’Ajuntament de Reus per a la racionalització de l’activitat assistencial del sistema públic de salut a la ciutat de Reus i Móra d’Ebre, incloses les seves respectives zones d’influència.
Visites: Avui 32 - Ahir 89 - Setmanals 121 - Mensuals 403 - Totals 213651 | 0.872823 | curate | {"ca": 1.0} | http://radio.falset.net/index.php/informatius/12463-la-generalitat-assumeix-la-gestio-de-l-hospital-comarcal-de-mora-d-ebre |
racoforumsanon_ca_20220809_3_373824 | Última hora
Hem entregat butlletes del referèndum a la Eloy! No cal que busquin a impremtes i coaccionin treballadores! Ja poden marxar! pic.twitter.com/bOc5Bb6MK4— CUP Reus Eloy) 7 de setembre de 2017
Ha hagut de ser la CUP...
Ui sí, segur que els guàrdia civils s'han cagat de por en veure'ls.
Gràcies Polisero.
Qui és eixe Polisero que esmenteu de tant en tant?
L'alter ego de l'UsuariV, blavero a més no poder.
Em sembla que no saps ben bé què és un blavero...
Algú a qui sempre li furten la paella. | 0.664497 | curate | {"pt": 0.022357723577235773, "ca": 0.9004065040650406, "es": 0.07723577235772358} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_36899 | | align="center" valign="middle" style="width: 5%;" | <br>
+
| align="center" valign="middle" style="width: 5%;" | <br>
| align="left" valign="top" style="width: 20%;" |
| align="left" valign="top" style="width: 20%;" |
'''<font size="+1">[[Treballem amb Linkat edu 12.04|Treballem amb Linkat edu 12.04]]</font>'''<br>Recull de receptes que et permetran treballar amb Linkat edu 12.04 al centre.
'''<font size="+1">[[Treballem amb Linkat edu 12.04|Treballem amb Linkat edu 12.04]]</font>'''<br>Recull de receptes que et permetran treballar amb Linkat edu 12.04 al centre.
Revisió de 12:50, 23 juny 2016
Benvingudes i benvinguts a la Wiki de Linkat.
La Linkat és la distribució GNU/Linux que ha iniciat i ofereix el Departament d'Ensenyament a la comunitat educativa. Es tracta d'un projecte de programari lliure que permet als centres educatius, però també a tota la societat, tenir accés de forma legal, gratuïta i amb suport tècnic professional, a un conjunt molt ampli d'aplicacions: educatives, d'ofimàtica, d'Internet, multimèdia...
Especials Linkat Edu 14.04, 12.04 i 11.4
Linkat edu 16.04
Guia d'instal·lació de la Linkat edu 16.04 i recull de receptes que et permetran treballar amb Linkat edu 16.04 al centre.
Linkat edu 14.04
Guia d'instal·lació de la Linkat edu 14.04 i recull de receptes que et permetran treballar amb Linkat edu 14.04 al centre.
Linkat edu 12.04
Guia d'instal·lació de la Linkat edu 12.04 des de DVD o des d'una Ubuntu 12.04 LTS.
Treballem amb Linkat edu 12.04
Recull de receptes que et permetran treballar amb Linkat edu 12.04 al centre.
Linkat edu 11.4
Guia d'instal·lació de la Linkat edu 11.04 des d'una OpenSUSE 11.4
Treballem amb Linkat edu 11.4
Recull de receptes que et permetran treballar amb Linkat edu 11.4 al centre.
Els nostres apartats
Qüestions generals
Introducció · Versions
Instal·lació
Descàrrega · Particionar disc dur · Modalitats d'instal·lació · Guia d'instal·lació · Actualització · Altres formes d'instal·lació
Administrar el sistema
Gestor d'arrencada · Inicialització · Usuaris i grups · Processos · Afegir i eliminar programari · Connectar-se a Internet · Informació del sistema · Manteniment del sistema · Particions . Clonació
Conèixer l'entorn
Pàgina d'inici · Navegador de fitxers Nautilus · L'escriptori · Programari · Apagar i reiniciar el sistema · Tipus de Lletres · Internet i Linkat · Protegir una sessió
Línia d'ordres
La consola · Ordres més utilitzats · Scripts· Permisos
Maquinari
Recuperar el sistema · Vídeo · Impressió · Portàtils ultralleugers · Escànner · Pendrive · Targetes gràfiques · Pissarra Digital · Maquinari compatible
Xarxes
Configuració de la xarxa · Configuració manual de la xarxa · Xarxa sense fils · Eduroam
Utilitats
FTP · Intercanvi de fitxers · Missatgeria instantània · RSS · Compressió de fitxers
Multimèdia
Gravar CD i DVD · Escoltar música · Veure vídeo · Gestió d'imatges · Música i Linkat
Servidors
Servidor de Comunicacions · Samba · DHCP · LDAP · Servidor FTP · Serveis WEB · Moodle · Intraweb · LTSP · Owncloud · DLNA · Remmount · Paperera reciclatge
Model d'aula
Client de centre · Servidor de centre · Congelació d'escriptoris · GUS · ITalc · Terminals lleugers . Unitats S, T i P . Autònom a l'aula
Seguretat
Recuperar el sistema · Còpies de seguretat · Configuració backup del servidor d'aula· Antivirus ·
Programari
Àudio i vídeo · Comunicacions · Desenvolupament · Eines de suport · Exploració · Imatges · Jocs · Oficina · Sistema
Programari educatiu
Entorn Smalltalk · Astronomia · Enginyeria · Idiomes · JClic · Matemàtiques · Música . Química . Altre programari educatiu | 0.662123 | curate | {"de": 0.08480944712828771, "fr": 0.003488996242619431, "en": 0.05662909286097692, "ca": 0.8408480944712828, "ml": 0.004830917874396135, "oc": 0.004562533548040795, "id": 0.0024154589371980675, "gl": 0.0024154589371980675} | http://linkat.xtec.cat/portal_linkat/wikilinkat/index.php?title=P%C3%A0gina_principal&diff=5719&oldid=5715 |
mc4_ca_20230418_7_738220 | Circular CAT/EBA 34/2015 Concentració Oberta categoria Sub-10
Darrera actualització el 30 Setembre 2015
Concentració Oberta categoria Sub-10
El dissabte dia 17 d’octubre, a les 9:30 del matí, es durà a terme a la seu del Club d'escacs Vilafranca (Rambla Sant Francesc, 25 Tercer pis) una concentració oberta de la categoria sub-10. En aquesta concentració pot participar qualsevol jugador/a amb llicència en vigor que l'any 2016 sigui sub-10 (nascuts el 2006 o 2007).
Circular CAT/EBA 33/2015 Concentració Oberta categoria Sub-8
El dissabte dia 17 d’octubre, a les 9:30 del matí, es durà a terme a la seu del Club d'escacs Vilafranca (Rambla Sant Francesc, 25 Tercer pis) una concentració oberta de la categoria sub-8. En aquesta concentració pot participar qualsevol jugador/a amb llicència en vigor que l'any 2016 sigui sub-8 (nascuts el 2008 i posteriors).
A l'apartat de monitors de la pàgina web hem incorporat la secció "Borsa de treball" amb l'objectiu de publicar aquelles ofertes relatives a classes d'escacs que ens arribin a la Federació i que puguin ser de l'interès dels monitors.
Pàgina 222 de 276 | 0.765406 | curate | {"ca": 1.0} | https://escacs.cat/index.php?start=1105 |
oscar-2201_ca_20230904_4_165673 | Introduïu el terme de cerca per utilitzar aquest diccionari gratuït i complet. Cerqueu els significats i l’ortografia de les paraules, inclosa una guia de pronunciació. Inclou diverses eines de diccionari i guies de paraules i ajuda per escriure.
Cervesera: pollastre
Categoria Cerca De Diccionaris
(gallines plurals). És un error suposar que les gallines siguin un doble plural. L’anglosaxó és cicen, plural cicen-u. Tenim algunes formes plurals en-en, com ox-en, brack-en, children, germans, hosen i eyen; però d'aquests fills i germans no són les formes més antigues.
Cerveseria: secret obert
Categoria Cerca De Diccionaris
(Le). Cap secret. Un secret conegut per tot el món; velles notícies. També tenim Hawker’s News, Piper’s News. Els secrets de Polichinelle són xiuxiueigs escènics explicats a tot el públic. Entre nous, c'est qu'on appelle Le secret de polichinelle. La Mascotte ii. 12.
Cerveser: neix amb una cullera de plata
Categoria Cerca De Diccionaris
o Nascut amb una cullera de plata a la boca. Neix de la bona sort; neix amb riquesa hereditària. La referència és al regal habitual d’una cullera de plata del padrí o la padrina d’un nen. El nen afortunat no necessita esperar el regal, ja que neix amb la boca o l’hereta des de la infància.
Cerveser: Urim i Thummim
Categoria Cerca De Diccionaris
constava de tres pedres, que es dipositaven al doble revestiment de la cuirassa del gran sacerdot. S'ha de donar una pedra, sí, una no i una no.
Cerveseria: Alectromància
Categoria Cerca De Diccionaris
Adivinació per un gall. Dibuixeu un cercle i escriviu-lo successivament les lletres de l’alfabet, sobre les quals hi ha un gra de blat de moro. A continuació, poseu una polla al centre del cercle i observeu quins grans menja. Les cartes pronosticaran la resposta.
Cerveseria: Cançó de la partida
Categoria Cerca De Diccionaris
Després de la marsellesa, la cançó més celebrada de la primera revolució francesa. Va ser escrit per M. J. Chénier per a un festival públic, celebrat l'11 de juny de 1794, per commemorar la presa de la Bastilla. La música és de Méhul.
Cerveser: Ithuriel
Categoria Cerca De Diccionaris
Un dels àngels encarregat per Gabriel per buscar a Satanàs, que havia efectuat la seva entrada al paradís. L’altre àngel que l’acompanyava era Zefó (Ithuriel significa el descobriment de Déu.
Cerveser a qui jo
Categoria Cerca De Diccionaris
Una amenaça de càstig per desobediència. Les paraules provenen de AEneid de Virgili (i. 135), i van ser pronunciades per Neptú als vents desobedients i rebels. Neptú no va tenir més que aparèixer i pronunciar un quos ego perquè aquestes bosses de vent col·lapsessin i es convertissin en el més servent dels funcionaris públics assalariats.
Cerveser: Crux Ansata
Categoria Cerca De Diccionaris
La creu tau amb un llaç o mànec a la part superior. (Vegeu la Creu.) Font: Dictionary of Phrase and Fable, E.
Brewer's Happy és propietari
Categoria Cerca De Diccionaris
Feliços els qui tenen perquè rebran. La possessió són nou punts de la llei. Font: Diccionari de frases i rondalles, E.
Cerveseria: signes cardinals
Categoria Cerca De Diccionaris
del zodíac. Els dos signes equinoccionals i els dos signes solsticials, Àries i Balança, Càncer i Capricorn. Font: Diccionari de frases i rondalles, E.
Cerveser: no passa res
Categoria Cerca De Diccionaris
(Llatí). No es pot fer res del no-res. Font: Diccionari de frases i rondalles, E.
Cerveser: Coral Master
Categoria Cerca De Diccionaris
Un malabarista. Així ho diuen els espanyols. A l'antiguitat, el malabarista, quan es va treure el mantell, apareixia amb un vestit estret d'escarlata o corall. Font: Diccionari de frases i rondalles, E.
Cerveser: Battels
Categoria Cerca De Diccionaris
Racions o comuns permesos als estudiants de la Universitat d'Oxford. (Per batten, per festinar.) Battel Bills. Factures de carnisseria a les universitats. (Vegeu més amunt.) Font: Dictionary of Phrase and Fable, E.
Cerveser: cavallers de cames creuades
Categoria Cerca De Diccionaris
indiqueu que la persona representada va morir en la fe cristiana. Com se suposava que havien de fer els croats, generalment eren representats a les seves tombes amb les cames creuades. De vegades, la figura de la tomba d'un cavaller té les cames creuades als turmells, cosa que significava que el cavaller feia una croada.
Cerveser: Lupercal
Categoria Cerca De Diccionaris
(El), en sentit estricte, significava el lloc on Ròmul i Rem eren alletats pel llop (lupus). El 15 de febrer es va celebrar un festival anual en aquest lloc en honor de Lupercus, el déu de la fertilitat.
Cerveser: Pogram
Categoria Cerca De Diccionaris
Unes sabates cruixents, un mawworm de midó purità. Font: Diccionari de frases i rondalles, E.
Cerveser: Nibelungen Hoard
Categoria Cerca De Diccionaris
Una massa mítica d’or i pedres precioses, que Siegfried va obtenir dels Nibelungs, i va donar a la seva dona Kriemhild com a porció de matrimoni. El vigilava el nan Albric.
Cerveseria: hexàmetre i pentàmetre
Categoria Cerca De Diccionaris
Un comptador alternatiu; sovint anomenat vers elegíac. Hexàmetre tal com es descriu a continuació. El vers pentamètric es divideix en dues parts, cadascuna de les quals acaba amb una síl·laba molt llarga. La primera meitat consta de dos metres, dàctils o espondes; la darrera meitat han de ser dos dàctils.
1
2
3
»
Sobre Nosaltres
Aquest És Un Directori Gratuït, Autoritzat I Respectat Per A Usuaris D'Internet, Que És Una Enciclopèdia Exhaustiva. | 0.600645 | curate | {"ca": 0.8391084472747705, "en": 0.07435849410001873, "fr": 0.032964974714365984, "ru": 0.0074920397078104516, "cs": 0.0005619029780857839, "es": 0.03539988761940438, "it": 0.005057126802772055, "ms": 0.004869825810076793, "sv": 0.00018730099269526128} | https://ca.ahaafoundation.org/dictionary-search/ |
mc4_ca_20230418_8_474277 | Fases de Classificació a Lliga Catalana Cadet – Handbol Cooperativa Sant Boi
Aquest passat cap de setmana els nostres equips cadets masculí i femení van participar en les fases de Classificació a Lliga Catalana, amb resultat final distint per cadascun.
En el cas del Cadet Femení, tenia un grup dur, ja que li van tocar els dos equips de Granollers y ambdós partits al seu camp. Tot i això, les noies van lluitar de valent, però el primer partit amb el BM Granollers Sporting va caure del seu costat (21-15). Al següent partit les coses no van anar millor i van caure derrotades (30-23) amb el primer equip granollerí. Les noies van finalitzar la fase en tercera posició amb una còmoda victoria enfront al CH Amposta al Pau Gasol.
En el cas del Cadet Masculí, les coses van ser diferents ja que van guanyar tots els partits de la fase, finalitzant en primera posició del seu grup i aconseguint així la classificació.
Així, van començar la fase amb una victoria amb solvencia (40-28) al Pau Gasol enfront el CH Cerdanyola Verd. El segon partit també el van guanyar amb contundencia (37-29) al Pau Gasol enfront el UEH Calella. I l’últim partit havent-hi de treballar de valent, van aconseguir la victoria al camp del BM La Roca.
Moltes felicitats al Cadet Masculí, per la seva classificació, i ànims al Cadet Femení, que estem segurs fareu una gran temporada. | 0.841645 | curate | {"ca": 1.0} | https://hcsbhandbol.com/2018/10/01/fases-de-classificacio-a-lliga-catalana-cadet/ |
mc4_ca_20230418_9_722232 | Publicat el Dissabte, 09 Març 2019 09:04
L’Ajuntament d’Eivissa inicia la millora de l’ornamentació vegetal i les jardineres del barri de ses Figueretes, amb la neteja i posterior adequació de 112 escocells.
L’Ajuntament d’Eivissa ha iniciat la neteja de tots els escocells de l’arbrat del barri de ses Figueretes, 112 en total, i la posterior replantació d’11 arbres als espais que han quedat buits. Aquesta millora consisteix en primer lloc en la neteja dels escocells i posterior ompliment amb un material aïllant que permetrà reduir la proliferació de vegetació i en facilitarà la seva conservació en bon estat.
Es tracta d’una tècnica nova. El material amb que s’estan reomplint els escocells es composa de vidre reciclat com element principal. Fent servir una tècnica pionera, el vidre prové de botelles reciclades que prèviament es trituren i llimen per tal que perdin les arestes fins a formar un material granulat idoni per aquesta tasca. S’estén una primera capa de vidre blanc més gruixut tractat amb cola. Després es disposa una segona capa, d’uns dos centímetres de gruix, de vidre de color verd pastat amb reines que s’aniran endurint per formar una capa resistent als elements.
Per assecar-se de forma adequada, un procés que tarda uns dos dies a completar-se, és clau que no es fonyi ni es toqui durant les primeres hores, mentre va endurint-se la capa exterior de resines i vidre. Per aquest fet, des de l’Ajuntament d’Eivissa es demana la col·laboració ciutadana per tal que no s’interfereixi amb el material durant l’assecat.
Aquestes feines han començar als primers escocells, a l’avinguda de Sant Jordi, a la de Pere Matutes i als carrers del Quartó de Portmany i de sa Gerreria. La regidoria de Medi ambient, escomet aquestes millores dels escocells amb un pressupost d’11.000 euros. | 0.871809 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.eivissa.es/portal/index.php/ca/actualitat/noticies/15096-ajuntament-eivissa-millora-ornamentacio-vegetal-i-jardineres-barri-ses-figueretes?font-size=smaller |
mc4_ca_20230418_12_30235 | L'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany recull imatges i vídeos de l'1-O per garantir-ne la conservació - El Gerió Digital
És una iniciativa que s'emmarca en la campanya catalana 'Arxivem el moment'
Dilluns, 16 d'octubre de 2017 16:30h
El referèndum de l'1-O és un esdeveniment que ha quedat molt ben documentat gràcies als mòbils i a les xarxes socials. Ara bé, aquest material corre el risc de perdre's si no se'n fa una bona gestió. És per això que l'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany ha començat a recollir fotografies i vídeos d'aquell dia i els següents amb el compromís de preservar-les. És una iniciativa que s'emmarca en la campanya catalana 'Arxivem el moment' impulsada des de l'Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC-GD). Recorden que tenir-les als mòbils no és cap garantia perquè es pot perdre amb el material ni tampoc les xarxes socials, ja que depenen d'empreses privades que poden esborrar els continguts quan ho creguin convenient. De moment, aquest arxiu ha recollit una dotzena de fotografies i vuit vídeos de la irrupció de la Guàrdia Civil a Esponellà però fan una crida per rebre'n més de qualsevol punt de la comarca.
"Qualsevol detall d'aquests dies pot ser d'interès", afirma la directora de l'arxiu, Núria Batllem, que recorda que no només pot servir com a prova davant una possible demanda en el cas de la violència de l'1-O sinó per a futurs estudis d'aquesta part de la història de Catalunya. En aquest sentit, assenyala que hi ha un gran volum de material però que és necessari explicar-ho de forma exhaustiva. Segons Batllem, "la gent ho penja i ja es pensa que la imatge s'explica per sí mateixa, però els arxivers el que fem és documentar-la bé perquè sigui una informació útil".
Actualment tenen molt ben documentada la irrupció de la Guàrdia Civil a Esponellà, l'únic municipi del Pla de l'Estany on els agents van intentar comissar urnes. "Podem documentar aquell moment, com arriben els agents i com entren a l'edifici", explica Batllem. Ja han rebut vuit vídeos i una dotzena de fotografies de ciutadans que estaven allà i fan una crida perquè els n'enviïn més de qualsevol punt de la comarca.
El període que els interessa és de l'1 al 3 d'octubre però estan oberts a altres dates i enel que pugui passar en els pròxims dies i setmanes.
L'arxiu participa de la campanya que s'ha engegat arreu de Catalunya i que es pot seguir a Twitter amb els hashatgs #ArxivemElMoment i #Memoria1Oct. Les persones interessades s’han de dirigir enviant un correu electrònic [email protected] on els explicaran què s'ha de fer per enviar-los el material i cedir-los els drets.
L’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany és el lloc on es custodien els documents de l'administració pública local que garanteixen els drets i els deures dels ciutadans i els documents que testimonien el passat de la comarca. També s'encarreguen dels documents que deixen constància del present i que, alhora, poden ser útils per a garantir drets com és el cas del material de l'1-O. | 0.865457 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.gerio.cat/noticia/305763/l-arxiu-comarcal-del-pla-de-l-estany-recull-imatges-i-videos-de-l-1-o-per-garantir-ne-la-c |
mc4_ca_20230418_3_140993 | La CGT-PV renova el Secretariat del seu Comité Confederal - Ràdio Klara 104.4 F.M. València
Arrel de la web > Noticies > La CGT-PV renova el Secretariat del seu Comité Confederal
La CGT-PV renova el Secretariat del seu Comité Confederal
Només Antonio Pérez Collado (secretari general) i Juan Vicente Calderón (Secretari de Finances) repetixen en el nou SP de la CGT valenciana, on les dones ocupen un terç dels càrrecs
Durant el recent cap de setmana, el Ple de Sindicats de la Confederació General del Treball del País Valencià (CGT-PV) s’ha reunit en la seua seu de València per a aprovar els pressupostos econòmics per al 2009 i procedir a la renovació del Secretariat Permanent del seu Comité Confederal, així com per a coordinar totes les actuacions i campanyes d’informació i mobilització front a les conseqüències de l’actual i greu crisi del sistema capitalista.
Una vegada assumides les pròximes mobilitzacions en què participa CGT a la Comunitat Valenciana: Port de Sagunt (10 de març) i València (28 de març), el Ple de Sindicats va decidir mostrar el seu suport a les lluites sectorials de les Brigades Forestals, Ford i el seu Parc Industrial, Grupo Sada, IVADIS i moltes altres empreses que estan afectades per expedients temporals de regulació d’ocupació o de reduccions de plantilla.
Posteriorment van ser debatuts i aprovats tant el balanç econòmic de 2008 com els pressupostos per al 2009.
Finalment, tots els sindicats van aprovar per unanimitat l’única proposta de Secretariat Permanent que es presentava. Després d’esta votació, el nou SP del Comité Confederal de la CGT-PV està format pels següents responsables de cada una de les àrees específiques:
Secretaria General: Antonio Pérez Collado (del sector del Metall)
Secretaria d’Organització: Pilar Zapata Martínez (d’Administració Pública)
Secretaria de Finances: Juan Vicente Calderón (de Banca, Estalvi i Segurs)
Secretaria d’Acció Sindical: Águeda Marco Cánoves (de Transports i Comunicacions)
Secretaria de Comunicació: Miguel Mayor Alcover (de Neteja)
Secretaria d’Acció Social: J. Antonio Picón Monzón (de Metall)
Este serà l’equip que, junt amb la resta del Comité Confederal (tots els secretaris generals de les Federacions de CGT-PV), coordinarà l’actuació de l’organització en els dos pròxims anys. | 0.821386 | curate | {"es": 0.16063548102383055, "ca": 0.8393645189761695} | https://www.radioklara.org/spip/spip.php?article2042 |
mc4_ca_20230418_17_75286 | DES DE L'ESCOLA: Una mica d'insubmissió
Hola Joan,no és aquest espai el lloc per escriure't però ho faig servir per demanar-t el teu mail. Estic buscant formes de fer educació d'una manera que pel que he anat veient te molt a veure amb les teves propostes. Et deixo la meva adreça i un enllaç a un blog per si vols veure una mica de què parlo...o m'agradaria parlar-te. moltes gràcies,Pablomail: [email protected] blog: http://marine-sciences-for-society.blogspot.com/2011/10/la-vuelta-al-cole-la-seccion-de.html
4 de febrer de 2012 a les 10:07
Benvolgut Joan, Sóc l’Ana, membre de l’AMPA de l’Escola Jovellanos, que com a tal participa a la Coordinadora AMPA de Gràcia i a FAPAC-Bcn ciutat. M’agradaria poder compartir amb tu i amb els lectors del teu bloc el contingut de dos documents . Atès el límit de caràcters que accepta cada comentari, ho publicaré en dos comentaris separats.1) El primer document, el manifest aprovat a l’assemblea de FAPAC-Bcn ciutat el 28 de gener de 2012 a l’escola Jovellanos. Aquí teniu l’enllaç : http://www.fapac.cat/webfm_send/1708
5 de febrer de 2012 a les 7:59
2) El segon document, les aportacions realitzades per mi mateixa, en condició de representant del sector AMPA al Consell escolar del Districte d’Horta-Guinardó, a la proposta del Consorci d’Educació de Barcelona de revisió dels criteris per a la delimitació de les àrees d'influència. Em consta que aquesta línia d’opinió s’intentarà sigui traslladada també al Consell Escolar Municipal de Barcelona des d’altres posicions que ocupem representants d’AMPA “ En la meva condició de membre de l’AMPA de l’escola Jovellanos i representant de les AMPA del nostre Districte d’Horta-Guinardó en el Consell escolar de Districte, i seguint les indicacions donades a la sessió del consell del dia 23 de gener 2012, faig les següents aportacions a la proposta del Consorci d’Educació de Barcelona de revisió dels criteris per a la delimitació de les àrees d'influència que espero siguin traslladades al Consell Escolar Municipal de la ciutat de Barcelona 1. En aquests moments de retallades de les polítiques bàsiques de l’estat de benestar, aquesta modificació que es proposa no és un tema prioritari de la política educativa de la ciutat de Barcelona. Ni té com a objectiu la millora de l’èxit escolar ni és un instrument de millora de l’escolarització equilibrada a la nostra ciutat. 2. Aparentment, el canvi que es proposa millora les possibilitats d'elecció de les famílies, però ho fa a costa de trencar pràcticament el model d'escola de proximitat, que considerem fonamental. Per altra banda, i si anem a “detalls”, hi haurà alumnes que a partir d’ara necessitin transport públic o privat per desplaçar-se a l’escola i tota la tasca realitzada per les AMPA i l’Ajuntament en els barris en relació al Camí Escolar haurà de revisar-se. Per no parlar de les mobilitats creuades absurdes i ineficients socialment que segurament es generaran. Poder anar a peu a l’escola és un valor que no hem de perdre. 3. La modificació de les àrees d'influència no va acompanyada de cap mesura que ajudi a modificar l'opinió o la imatge d'alguns centres estigmatitzats injustament. El nou model pot portar a concentrar –encara més- una gran demanda en determinades escoles i buidar-ne d’altres, tot creant rànquings artificials que no es basen en dades objectives. Tanmateix pot portar finalment a crear més insatisfacció i desencís a les famílies. En haver més escoles on triar hi haurà més alumnes que no aconseguiran entrar en primera opció. 4. L'excés de demanda en determinats centres pot conduir a l'obertura d'unitats addicionals en els molt sol•licitats i el tancament d'altres en aquells que tinguin baixa demanda. Aquest tipus de mesures que, desgraciadament, es repeteixen curs rere curs, contribuiran a desequilibrar encara més l'escolarització a Barcelona. A més, farà que en moltes ocasions siguin els propis centres qui seleccionin l'alumnat i no a l'inrevés. En la pràctica, les famílies amb pocs recursos econòmics continuaran sense poder elegir lliurement. (segueix al següent comentari)
5 de febrer de 2012 a les 8:15
(de l'anterior comentari. Ana, AMPA de l'Escola Jovellanos)5. Encara que la modificació plantejada només s'aplicarà aquest curs en l'oferta de P3, tindrà importants repercussions futures en les adscripcions primària/secundària. Cal conèixer per endavant aquest impacte potencial, abans d'abordar qualsevol reforma en el procés de preinscripció i matrícula. 6. Aquesta modificació fa més complexa la gestió del procés i farà encara menys transparent per les famílies el procés d’assignació de places. Agreuja els efectes perversos del sistema basat en el creuament dels criteris d’elecció i de sorteig per desempat de punts. 7. Tampoc aquesta modificació serveix ni per reorientar l’oferta, fent de l’escola pública l’escola de referència, ni per garantir a cada districte un mínim del 50% de places públiques. Cal no parlar de centres, sinó de places públiques o places privades concertades, fent referència en aquest cas als centres d’ideari religiós determinat. No millora la igualtat en l’accés a places escolars finançades amb fons públics. 8. Atenció singular haurien de merèixer els centres fronterers entre dos districtes. Créixer per la banda del districte pot suposar en molts casos desviar la composició sociològica del centre del que es el seu entorn de referència. Per altra banda, quan més allunyat i dispers visqui l’alumnat d’un centre més difícil serà la participació i implicació de les famílies a l’escola, i les relacions quotidianes de les famílies. “ MOLTES GRÀCIES! !
5 de febrer de 2012 a les 8:21 | 0.809169 | curate | {"ca": 0.9884197398895421, "cs": 0.0017815784785319793, "es": 0.006235524674861928, "da": 0.0003563156957063959, "en": 0.0030286834135043648, "fr": 0.00017815784785319794} | http://joandf.blogspot.com/2012/02/una-mica-dinsubmissio.html |
mc4_ca_20230418_3_673826 | Escrit per M.M.P. La Independent dijous, 1 de desembre de 2016 19:17
L’acta del jurat del premi va ser categòric en premiar el recull de poemes de Rosa Maria Arrazola: “ Un llibre de poemes poderosos que ens retorna la vivència de dones de tot el planeta, dones que viuen sense el dret a l’educació, sense dret a una vida plena, propia feliç, a una vida…..”
Arrazola (Barcelona 1969) no és una nou vinguda al món poètic català. Ni al de l’art. Perquè a més de poeta és artista plàstica. Ensenya llengua i literatura i les hores que li deixa lliure l’ensenyament els dedica al món de l’art que és la gran passió de la seva vida. Segons ens explica ella mateixa “unir les dues arts ha fet nèixer la quadresia” on els versos s’acompanyen del color.
Té tot un enfilall de premis darrera seu dels quals, el darrer aquest que avui comentem. Però ja el 2012 va començar un seguit de reconeixements literaris amb la consecució del premi de la Vinya i el Vi per En BRUT, el Francesc Candel el mateix any per Marona el Miquel Àngel Riera de Ciutat de Manacor el 2014 per Rai… i un llarg etcétera que culmina aquest 2016 amb el d’Omnium Cultural i abans i també aquest 2016 la Flor Natural dels Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta per Concert en E major.
També hem d’afegir a aquesta llarga llista d’èxits literàris la publicació dels llibres Els silencis escrits (Grafein, 2009), LLibre dels xiscles (Paralelo Sur, 2013), Rai (Món de Llibres, 2014) i Nero, nero nas (Quòrum Llibres,2016), entre d’altres.
Rosa Maria Arrazola forma part actualmente del col.lectiu de dones creadores del barri de Gràcia que participen en el projecte Minerva.
omnimun cultural del vallés oriental
rosa maria arrazola premi de poesia l’ estabanel
Visites del contingut : 13822058 | 0.853626 | curate | {"it": 0.009730967372638809, "ca": 0.9427590154550658, "ru": 0.008586147681740127, "es": 0.0206067544361763, "fr": 0.018317115054378934} | http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=6719:buit-de-marc-recull-de-poemes-de-rosa-maria-arrazola&catid=96:literatura&Itemid=133&lang=ca |
crawling-populars_ca_20200525_3_26960 | Pont de Molins - Can Figueras-Buach (Foto: Albert Esteves, 2011)
Pont de Molins - Can Figueras-Buach, llinda (Foto: Albert Esteves, 2011) | 0.393602 | curate | {"de": 0.47058823529411764, "ca": 0.5294117647058824} | : /element.php?e=6836 |
cawac_ca_20200528_2_179379 | Només falta saber la cançó
06/05/2011 - 10:25h
Oficialment, es manté el màxim secretisme al voltant del que serà el nou espot publicitari de la marca de cervesa Estrella Damm. Això és així perquè està considerat allò que en diuen ‘l’anunci de l’estiu’ -quelcom similar al que passa per Nadal amb les campanyes de Freixenet-. Només cal recordar l’espot de la temporada anterior (rodat entre Cadaqués i Formentera) i que gràcies a unes refrescants imatges d’una colla de noies i nois de molt bon veure viatjant en un veler al ritme d’una cançó molt encomanadissa (l’Applejack de The Triangles, ja saben, allò del ‘tonight, tonight’...) va catapultar les vendes de la marca en un set per cent i va convertir el tema musical en número 1 als 40 Principals durant dues setmanes. | 0.846586 | curate | {"ca": 0.9752604166666666, "it": 0.024739583333333332} | http://www.horanova.cat/revcms_render.aspx?l_n=noticia&b_p=block_noticia:ct_id:8667813f-0a9a-472f-a8e8-7e990d7fc8e1; |
mc4_ca_20230418_5_188390 | The 25/01/17, timetables: Esta iniciativa sorgeix fruit de la iniciativa de Potries de posar en valor, de cara al Porrat de Sant Blai de 2017, la figura de Pere de Borja i la vinculació del municipi al Comptat d’Oliva i al Ducat de Gandia. | 0.73269 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.palauducal.com/?ag_d=25&ag_rf=2017_1&i=en&id_ev=476&sec=agd |
mc4_ca_20230418_6_144163 | ESO | Institut de Sils | Pàgina 3
1r ESO – Caminada l’Esparra, Can Fornaca.
El dia 20 de setembre del 2019 els alumnes de 1r ESO van anar d’excursió de Can Fornaca a L’ Esparra.
Aquesta sortida s’enmarca dins de la tutoria. Les dinàmiques a l’aire lliure van ajudar a conèixer, compartir i cohesionar els grups de primer.
3r ESO – Montserrat es mou?
El primer projecte de 3r ens ha portat a Montserrat per estudiar-hi geologia, cultura, història fauna i flora.
Les diverses visites guiades ens hi han ajudat. Clicant aquí podeu veure la resta de fotografies.
Portades Curs 1819
Clicant aquí podeu veure totes les portades que setmana a setmana cada tutoria ha treballat.
ESO, Portada, Professorat 0
Un any més, els alumnes i docents del nostre institut han participat al concurs de fotografia matemàtica. Les fotografies presentades són de paisatges naturals, urbans i algunes modificades per generar un resultat matemàtic particular. Podeu veure en el següent enllaç les fotografies, per gaudir-ne de la seva bellesa i per agafar inspiracions pel concurs del curs vinent. A continuació les fotografies guanyadores.
Teatre de final de curs
Durant l’últim trimestre, a l’hora de tallers, diferents alumnes van posar en pràctica les seves actituds més artístiques en dues obres de teatre que es varen representar a final de curs. Els alumnes de 1r i 2n ESO varen fer la representació dels PIRATES i els alumnes de 3r i 4t varen fer una versió teatral adaptada de L’ALEGRIA QUE PASSA, de Santiago Rusiñol. Podeu veure més imatges aquí i aquí.
ESO 1, ESO 2, ESO 3, ESO 4, Portada 0
1a Jornada Esportiva
Els alumnes de tercer i quart, durant tres mesos de tallers, van preparar la 1a Jornada Esportiva de l’Institut de Sils. Gràcies a ells vam poder gaudir de diverses modalitats esportives. L’organització va ser un èxit fruit de la cooperació i del treball en equip.
L’ enhorabona.
ESO, ESO 3, ESO 4, Portada, Professorat 0
Cloenda dels Projectes Singulars
L’Institut de Sils va fer dimarts 18 de juny l’acte de cloenda dels Projectes Singulars. L’esdeveniment va ser un reconeixement a les empreses implicades en aquest projecte. Podeu veure fotografies dels alumnes fent les estades a les empreses aquí.
Els Projectes Singulars tenen com a objectiu principal oferir suport als joves en els darrers cursos de l’ESO perquè trobin un espai educatiu adaptat a les seves necessitats, on l’aprenentatge resulti atractiu i engrescador, tot combinant el treball escolar amb estades formatives en empreses. Durant les estades a les empreses l’alumnat té l’oportunitat d’adquirir coneixements pràctics sobre les tasques de la professió que està explorant; hàbits i valors relacionats amb el món laboral i informació de les diferents sortides professionals que ofereix la professió i els requeriments d’accés.
Les empreses i entitats col·laboradores que han acollit alumnat en estades formatives han estat: Garatge SALMAR RIBAS (Taller SEAT); Supermercat SPAR, Assessors Fiscals La Selva (Xavier Tapies), Llar d’Infants “La Quitxalla”, Residència gent Gran de Sils (bugaderia), escola Jacint Verdaguer, Biblioteca de Sils, Can Moragues i Biblioteca de Riudarenes.
ESO 3, ESO 4, Portada, Professorat 0
Viatge 4tESO- Bordeus
Sussi Abel16/06/19
Arriba el final de curs i ens acomiadem dels alumnes que han compartit vivències al llarg de 4 anys. Bordeus, la Duna de Pilat i Carcassonne ens han acollit en aquest comiat inoblidable. Fins sempre! !
Podeu trobar un recull de fotografies aquí.
El passat cap de setmana de l’1 i 2 de juny dins el festival Inund’art (Festival d’Art Contemporani de Girona), alguns alumnes de 3r i 4t d’ESO, dins la franja de tallers, van participar en la creació i construcció de la instal·lació artística “A la Deriva” al Pont de Ferro de Girona.
El projecte parteix d’una idea nascuda del propi alumnat i l’objectiu ha estat donar veu a adolescents i joves “Menors Nouvinguts no Acompanyats” d’un centre d’acollida de Girona, Oikia. Després d’investigar i buscar informació sobre les notícies que ens arriben d’aquest col·lectiu vam decidir conèixe’ls de primera mà i escoltar les seves històries, les quals ens han conmmogut. La instal·lació juga aquest paper de canalitzador, extrapolant les seves històries de vida al nostre dia a dia en forma de missatges dins d’ampolles de vidre. | 0.799011 | curate | {"ca": 0.9393796992481203, "oc": 0.010573308270676691, "es": 0.006343984962406015, "en": 0.019031954887218046, "nl": 0.01832706766917293, "pt": 0.003289473684210526, "it": 0.002819548872180451, "fr": 0.00023496240601503758} | https://agora.xtec.cat/insils/categoria/eso/page/3/ |
mc4_ca_20230418_16_15310 | DUGi: Item | Recercat - Sobre el lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@2072@@299579
Document access: http://hdl.handle.net/2072/299579
Dret català -- Congressos Teachers -- Training of Dret civil -- Catalunya -- Congressos Computer vision Assaigs de materials Aromaticity (Chemistry) Strength of materials
Universitat de Girona. Facultat de Medicina Costas Salgueiro, Miquel Barceló i Cullerés, Damià Colprim Galceran, Jesús Universitat de Girona. Departament de Ciències Ambientals Lladó Bardera, Xavier Barceló i Vidal, Carles | 0.464435 | curate | {"ca": 0.5338842975206611, "en": 0.46611570247933887} | http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@2072@@299579 |
mc4_ca_20230418_8_513583 | Keady, Stephen - Resultats de la cerca - Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Pàgina inicial > Materials acadèmics > Resultats de la cerca: Keady, Stephen
2 p, 72.2 KB Anglès C4 [22392] / Matamala, Ana Maria ; Keady, Stephen ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Traducció i d'Interpretació
2 p, 57.8 KB Anglès C 3 [22118] / Matamala, Ana Maria ; Keady, Stephen ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Traducció i d'Interpretació
5 p, 22.5 KB Seminari Anglès B [22558] / Keady, Stephen ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Traducció i d'Interpretació
7 p, 36.0 KB Anglès C6 [22472] / Keady, Stephen ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Traducció i d'Interpretació
6 p, 34.2 KB Anglès C5 [22446] / Keady, Stephen ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Traducció i d'Interpretació
5 p, 30.8 KB Seminari Anglès B [22558] / Keady, Stephen ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Traducció i d'Interpretació
6 p, 34.8 KB Anglès C6 [22472] / Keady, Stephen ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Traducció i d'Interpretació
3 p, 54.5 KB Anglès C5 [22446] / Keady, Stephen ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Traducció i d'Interpretació
2 p, 34.8 KB Anglès C4 [22392] / Matamala, A ; Keady, Stephen ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Traducció i d'Interpretació
2 p, 34.3 KB Anglès C 3 [22118] / Matamala, Anna M ; Keady, Stephen ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Traducció i d'Interpretació
3 Keady, Stephen John
3 Keady, Stephen John,
3 Keady, Steve | 0 | curate | {"ca": 0.962914769030579, "en": 0.03708523096942095} | https://ddd.uab.cat/search?cc=matcur&ln=ca&jrec=12&p=Keady%2C+Stephen&f=author |
oscar-2301_ca_20230418_1_299600 | Darwin desembarcava a les Galápagos sempre acompanyat de la seva escopeta. La manera d’estudiar nous animals era capturar-los i conservar-los. Després eren enviats als Museus d’Història Natural i altres institucions científiques. Avui, els naturalistes ja no cacem animals a les Galápagos.
Els científics que avui treballem a les illes Galápagos encara utilitzem eines idèntiques a les que empraren els naturalistes noucentistes. Per exemple, la prospecció geològica del terreny, la identificació de plantes, l’observació pacient de la fauna, les anotacions en les nostres llibretes de camp, etc.
Però altres coses han canviat enormement gràcies a la tecnologia i els nous mètodes científics: Darwin desembarcava a les Galápagos sempre acompanyat de la seva escopeta. La manera d’estudiar noves espècies animals, potser fins aleshores desconegudes, era capturar-les i conservar-les mitjançant la taxidèrmia. Després eren enviades als Museus d’Història Natural i altres institucions científiques.
Escopetes per aplegar la col·lecció
Avui, els naturalistes ja no cacem animals a les Galápagos. Les nostres càmeres fotogràfiques, o la recollida de mostres (a partir d’animals que són capturats de forma no agressiva durant un moment puntual), han substituït les escopetes. Però el jove Darwin, que alhora era un gran aficionat per la cacera esportiva –més tard es penedí d’aquesta activitat tan arrelada entre les classes benestants britàniques–, sí va fer ús de les seves carabines per a reunir la col·lecció ornitològica de Galápagos (tot i que alguns dels ocells van ser capturats amb barrets i amb les mans degut a la confiança que mostren els animals de l’Arxipièlag).
El sac dels pinsans
Charles Robert Darwin, pel que fa a les aus de Galápagos, va dedicar especial atenció als sinsontes o cucuves. Són uns ocells capaços d’emetre una gran varietat de sons, alguns d’ells molt bells. En canvi, no va mostrar tant interès per uns petits ocells que reben el nom de pinsans. Els mascles són de color negre i les femelles tenen un plomatge més aviat gris. Els pots trobar per arreu de les Illes Galápagos: des de les laves i els manglars de la costa, passant per la zona de vegetació àrida fins a arribar a les zones altes més humides. Però també comparteixen hàbitat amb els petits nuclis de població humana. Així, no és estrany que a la cafeteria dels petits aeroports de l’illa de Baltra o de San Cristóbal els pinsans passegin per sobre les taules a la recerca de molles de pa, o restes de pastís. Envaeixen pacíficament els jardins particulars i privats, i fins i tot cometen la gosadia de posar-se sobre el cap de l’expedicionari.
Tots al mateix sac
A mesura que anava visitant diferents indrets de les illes Galápagos, Darwin capturava aquests pinsans i, pensant que es tractava de diferents varietats d’una mateixa espècie, els ficà a tots dins d’un mateix sac: el sac dels pinsans de Galápagos. Què va passar amb ells? La història és molt interessant però fins aquí puc escriure. Abans he d’explicar-vos moltes més coses que som descobrint a mesura que resseguim les petjades de Darwin a les Illes Encantades.
Fins al proper missatge,
Jordi Serrallonga
Equip Investigador
Ivan
Francesc
Jordi
Myrian
Débora
Diari de recerca
1. Comencem l’aventura a Terra del Foc
2. Indígenes segrestats per a establir la “civilització”
3. “Jo mai no havia vist éssers més miserables”
4. Què és (i què no és) l’arqueologia
5. Per què hem d’anar fins a Terra del Foc per a fer Arqueologia de la gent caçadora-recol·lectora?
6. Un campament al bell mig de no-res
7. Massa vent i la moral per terra
8. Com era la vida familiar dels yàmana?
9. El caga tió més austral del món!
10. Darwin desembarca a les Illes Galápagos
11. La decepció de Darwin
12. Uns animals antediluvians: les iguanes marines
13. Us imagineu Darwin cavalcant una tortuga gegant?
Com arribar a una illa i no morir en el intent
15. Geologia de les Galápagos: una història paral·lela als orígens de la Humanitat
16. Intel·ligència animal: no estem sols al planeta
17. Un crit d’eureka a Galápagos: llegenda i realitat
18. Obrint un sac de sorpreses: Els pinsans de Darwin
19. Què hi ha avui per dinar? Menú científic o menú yámana?
20. Per a excavar, el millor, un pinzell
21. Quin temps fa?
22. Serà el que vam dir?
23. La maledicció de l’arqueologia
24. El punt i final de l’excavació
25. Biston betularia , un exemple d’evolució ‘en directe’
4 Comentaris
Carla on 22/01/2010 at 1:09 pm
Els galápagos son ocells? Si ho son, suposo que l’illa es diu Galápagos perquè hi han molts ocells d’aquesta espècie oi? Que interessant!
Adéu.
Respon
Jordi Serrallonga on 25/01/2010 at 8:55 am
Hola Carla,
gràcies per la teva pregunta. Els “galápagos” són les tortugues. Les tortugues gegants donen nom a aquest arxipèlag. En missatges anteriors del meu diari trobaràs alguns comentaris sobre la història del nom de les illes Galápagos.
Salutacions,
Jordi
Una abraçada
Respon
Àlvar on 25/01/2010 at 8:58 am
Felicitats per el vostre treball en Recerca en Acció.
M’encanta aquesta web i sobre tot aquest projecte.
Em pregunte d’on ve les Galápagos també, però sé que les tortugues d’aquestes illes s’anomenen així.
És per les tortugues el nom de les Galápagos?
Adéu
Respon
Jordi Serrallonga on 26/01/2010 at 12:08 pm
Hola Àlvar,
Efectivament, galápago en castellà significa tortuga. Alhora, galápago és el nom d’una sella de muntar antiga típicament espanyola; una sella que tenia la mateixa forma que la closca d’algunes tortugues gegants de Galápagos.
Respon
Envieu un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti. | 0.702384 | curate | {"ca": 0.9101362108614894, "en": 0.030249425084026182, "pt": 0.006191402794976119, "es": 0.013974880594374668, "cs": 0.009198655581107376, "fr": 0.009552450026534584, "da": 0.0019458694498496374, "it": 0.007606580576684946, "oc": 0.009021758358393773, "eo": 0.0021227666725632407} | https://www.recercaenaccio.cat/la-historia-duns-ocells-que-darwin-va-ficar-dins-del-mateix-sac/ |
mc4_ca_20230418_1_307934 | (7/3) Llistat amb adjudicació provisional cossos d'ensenyament secundari i inspecció. Accés a l'aplicatiu | 0.565425 | curate | {"ca": 1.0} | https://antiga.sindicat.net/portada.php?arrel=2017-03-07-09-59.php |
crawling-populars_ca_20200525_52_217073 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
FLORES FIOL, POL
MOLLET U.E.,CF.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.18040816326530612, "ca": 0.6138775510204082, "en": 0.10122448979591837, "pl": 0.013061224489795919, "nl": 0.022857142857142857, "pt": 0.026938775510204082, "fr": 0.022857142857142857, "id": 0.004897959183673469, "ja": 0.013877551020408163} | : /jugador/1920/primera-catalana/primera-catalana/grup-1/34923824/717041 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_124649 | 2.- COMPTE DEL BANC. En el compte del banc ens han començat a cobrar una comissió de 15 €trimestrals, hem anat a protestar i ens els han tornat, són els corresponents a l’últim trimestre de 2012, però a partir d’ara el cobraràn, així mateix hi haurà una comissió d’un € per fer una gestió presencial. En aquestes condicions no ens interessa i hem de mirar altres bancs, queda pendent durant aquest mes.
En aquest moment el número de socis de l’AMPA arriba al 69% del col.legi.
Encara que no sabem la destinació exacta de la subvenció de l’AMPA a l’escola dels 400 €, si sabem que serà destinat a fomentar el projecte d’implantació de noves tecnologies, es demana que donem suport a la direcció en aquest aspecte.
Apertanyer a Benimaclet viu suposa 100 € anuals i com a socis no tenim comunicació ni informació de les seues activitats, la pàgina web no aclareix aquesta questió i no volem de deixar de formar part d’una iniciativa de fer unió de barri, però no coneixem les implicacions.
3.- CONSELL ESCOLAR PRIMER TRIMESTRE
Punts que es van parlar:
1. Economia: Conselleria ha donat ordre de que els col.legis que tinguen diners en caixa, han de destinar-ho a pagar als proveedors (no es pot deixar pendent el pagament al menjador) per tal cosa hem de prescindir de moment de fer unes despeses en 2 ordinadors i les pisarres digitals per al tercer cicle.
Tenim una subvenció de 2000 € per a invertir en material de suport al trilingüisme, però és en material que ja ens ve donat des de Conselleria i no es considera el més adequat.
2. Projectes del centre:
Mestre a casa, donar a coneixer aquesta plataforma a totes les famílies i posar-la en pràctica.
Hi haurà una ponència dirigida als pares de control en internet i riscos de les xarxes socials impartida pels directors dels centres que han de formar-se abans.
Trilingüisme: s’ha presentat a Conselleria la proposta de distribució de les asignaturas que han de ser en valencià, castellà i anglés que han de ser el 33,33% d’hores de cadascun no per curs sinò comptant tota la primària.
Hi ha un inspector provisional de la nostra zona, n’han d’anomenar un definitiu.
3. Plà de millora: duració de dos anys, per a millorar les competències bàsiques i la ratio de les proves d’avaluació cualitativa. El plà pot anar-se modificant trimestralment.
4. El col.legi està col.laborant en tres projectes conjuntament amb altres centres del barri per a donar suport, d’una banda a alumnat amb riscos d’exclusió social amb classes de repàs i activitats lúdiques, d’altra banda es fan sessions per a millorar i reforcir l’autoestima i per últim hi ha un estudi amb alumnes per a millorar la competència intelectual amb la música, (projecte AMURE).
5. Xarxa esportiva: s´ha fet un nou projecte de xaraxa esportiva i han canviat dos coses fonamentals: hi ha un nou coordinador que farà un treball de relacció entre centres i ja no fa aquesta funció una empresa privada i ha entrat en la xarxa el col.legi municipal de Benimaclet, com a col.legi públic del barri. També estàn fent-se gestions per a que entre el IES Benlliure ja que quasi tots el nostres alumnes van allí.
6. L’ajuntament ha contestat al nostre escrit de les mancances d’infraestructura, s’adjunta a aquesta acta.
7. L’AMPA ha demanat permis per a fer la festa de Falles.
4.- ELECCIONS DE L’AMPA.
Entre tots els llocs que cal cobrir es presenten els següents candidats:
Secretaria: Silvia Buch, Tresorer: José Miguel González, vocals: Ana Mañes i Josep Revert.
Encara no està clara la candidatura de la presidencia i es convocarà una assemblea extraordinària abans del dia 6 de mars per a prendre decissions i organitzar la nova junta de l’AMPA.
5.- CARNESTOLTES. No es fan comentaris per mancança de temps.
6.- FALLES. A dia d’avui a soles hi ha una proposta i va eixir elegit el lema: El nostre barri.
7.- EXTRAESCOLARS I XARXA ESPORTIVA.
El dia 22 de febrer, divendres hi hauràn activitats esportives per a tots els xiquets de l’escola al pati a les 16:30 hores.
Mitjançant la professora, el xiquets de bàsquet aniràn a un partit del València básquet amb un acompanyant.
8.- ACTIVITATS REALITZADES I EVENTS D’AQUEST MES:
Repartiment dels polars, encara no ha vingut tothom. Preparació eleccions AMPA, gestió al banc, i preparació i gestió d’articles per a la revista. | 1 | perfect | {"es": 0.03993383742911153, "ca": 0.929820415879017, "cs": 0.002835538752362949, "da": 0.0004725897920604915, "oc": 0.005671077504725898, "en": 0.021266540642722116} | |
macocu_ca_20230731_4_134596 | Varietat de marihuana Runtz x Black Cream Auto (Fast Version)
La versió FastFem de Runtz
Sabor dolç, afruitat i cremós
Alta producció de terpens
Varietat apta per a extraccions
Tenim el plaer de presentar aquí una versió Ràpida i feminitzada de la varietat de cànnabis Runtz, desenvolupada a través del creuament entre la línia Runtz i la genètica Black Cream Acte. Actualment disponible com llavors Ràpides i feminitzades i en edició limitada.
Marihuana Runtz x Black Cream Auto, una versió Ràpida i acolorida de la Runtz
Propietats de Runtz x Black Cream Auto | 0.701133 | curate | {"en": 0.11030741410488246, "ca": 0.8896925858951176} | |
mc4_ca_20230418_6_656579 | Idescat. Population and Housing Census. Població de 16 anys i més segons feines no remunerades per edat i sexe. Cornellà de Llobregat | 0.41867 | curate | {"en": 0.2923076923076923, "ca": 0.7076923076923077} | https://www.idescat.cat/pub/?id=censph&n=7122&geo=mun:080734&lang=en |
mc4_ca_20230418_15_723256 | Cultura digital | Pedrafoguera
All posts tagged: Cultura digital
La nostra vida és digital. Hem convertit els instants en píxels, els records tenen ara una descolorida tonalitat filtre Toaster i qualsevol declaració d’intencions porta una sevillana a darrere. No passem pàgines, fem tap-tap sobre la pantalla. Reclamem els nostres drets a cop de coixinet. El wifi és el nostre pa de cada dia. Però, per sort, tot no és digital, oi? Aquest bloc sí que és un calaix de sastre digital: comunicació, noves tendències i allò en el què està mutant el periodisme. Torno a reinaugurar-lo, que ja tocava. Benvinguts! Anuncis
El vídeo no va acabar amb les estrelles musicals de la ràdio, però sembla ser que els webs que permeten als usuaris generar els seus propis continguts sí poden fer trontollar a les grans editorials. És el cas de Lonely Planet, l’empresa que edita les mítiques guies de viatge amb seu a Melbourne (Austràlia), amb avui més de 500 títols en paper disponibles al mercat sobre 192 països. Segons The Guardian i Forbes, la companyia està acomiadant els editors amb més recorregut, que aportaven coneixement sobre les destinacions, els mètodes de recerca i investigació i, en definitiva, les habilitats periodístiques. | 0.776456 | curate | {"pt": 0.02471169686985173, "en": 0.027182866556836903, "ca": 0.9110378912685337, "es": 0.03706754530477759} | https://estherdelcampo.cat/tag/cultura-digital/ |
mc4_ca_20230418_6_483620 | El CGR Figueres obté la 18a plaça a Pamplona - Empordà
El CGR Figueres obté la 18a plaça a Pamplona
REDACIÓ 11.11.2019 | 20:01
El CGR Figueres obté la 18a plaça a Pamplona CGR FIGUERES
Les figuerenques van competir en el campionat d'Espanya aquest cap de setmana
El Club Gimnàstica Rítmica Figueres va obtenir una meritòria 18a posició de 104 participacions, una bona experiència que va servir a les joves gimnastes per seguir creixent, i és que el mateix Infantil es va proclamar campió la setmana passada en el seu exercici de tres cintes dues pilotes a la Copa Catalana disputada a Girona.
Les figuerenques van competir en el campionat d'Espanya aquest cap de setmana, on l'equip Infantil format per Abril Cusí, Carla Roura, Laia Gómez, Jana Compte i Marta Fernández van estar a l'altura de les expectatives després de les bones sensacions a Girona la setmana passada.
El calendari portarà a les joves gimnastes a la final de la Copa Catalana, el diumenge 24 de novembre, on també competiran el Junior Absolut i l'Aleví del Club Gimnàstica Rítmica Figueres.
La víctima de La Manada, després de la sentència: «El pitjor va ser tot el que va venir després».
Club Gimnàstica Rítmica Figueres | 0.824677 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.emporda.info/esports/2019/11/14/gimnastica-ritmica-cgr-figueres-obte/449804.html?utm_source=rss |
dogc_ca_20230901_0_23417 | DECRET LLEI 50/2020, de 9 de desembre, de mesures urgents per estimular la promoció d'habitatge amb protecció oficial i de noves modalitats d'allotjament en règim de lloguer.
L'article 67.6.a) de l'Estatut preveu que els decrets llei siguin promulgats, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat.
De conformitat amb el que disposen l'article 6 i concordants de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, i atès el Decret 114/2020, de 30 de setembre, de substitució del president de la Generalitat de Catalunya;
D'acord amb això, promulgo el següent DECRET LLEI Exposició de motius I La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, aprovada a l'empara de l'article 137.1 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, regula el dret a l'habitatge, entès com el dret de tota persona a accedir a un habitatge digne que sigui adequat, i constitueix l'eix a partir del qual s'estructuren totes les polítiques públiques en aquesta matèria. Una norma que els darrers anys ha estat complementada i desplegada amb altres disposicions legals o reglamentàries.
Entre les disposicions aprovades aquest darrer any destaquen el Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, i la Llei 11/2020, de 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge. Ambdues focalitzades, respectivament, a fomentar la promoció d'habitatge protegit i contenir els preus de lloguer per tal d'incrementar el parc d'habitatge protegit i també l'oferta general d'habitatges en règim de lloguer a preus assequibles.
Malgrat les disposicions adoptades els darrers mesos, la crisi sanitària en què viu immersa Catalunya i el conjunt de la població mundial com a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19 ha agreujat encara més l'accés a un habitatge digne i adequat d'una part important de la població, situació que ha desembocat en una important crisi econòmica i social. En aquest sentit, encara és massa aviat per tenir les dades que reflecteixin amb exactitud l'abast de la crisi social i el seu impacte, però sembla evident que la davallada d'ingressos com a conseqüència de la crisi econòmica pot derivar en una situació econòmica insostenible en moltes llars. Un problema que pot agreujar les dificultats, preexistents a la crisi, d'accés a un habitatge si tenim en compte que una part important de la despesa mensual de moltes llars es destina a aquesta finalitat −el 42,7 % a Barcelona ciutat i el 45,1 % a la resta de l'Àrea metropolitana, segons dades de l'Informe de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge (O-HB), corresponent al 2018.
Així ho apunta l'enquesta “Habitant en confinament”, realitzada per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge (juliol de 2020) a partir de 6.000 respostes, on s'estima que, durant els primers dos mesos de confinament, en el 42,9 % de les llars de l'Àrea metropolitana de Barcelona s'ha produït un retrocés en la situació econòmica, i només en l'1,9 % de les llars ha millorat l'economia durant aquest període. Unes dades que són singularment pitjors en el cas de les llars que viuen de lloguer; així, en el 57,6 % de les llars que viuen de lloguer ha empitjorat la situació en contraposició amb el 44,9 % de les llars que paguen hipoteca.
En aquest context resulta imprescindible reforçar avui, de manera immediata, la doble estratègia, definida en el Decret llei 17/2019, d'incrementar el parc d'habitatge protegit i facilitar l'accés a l'habitatge de lloguer en tots els seus nivells (social, assequible o lliure), i garantir, així mateix, l'aplicació efectiva de la Llei 11/2020, de 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge.
Per aquest motiu, el Decret llei aborda tres dels elements que poden ajudar a remoure els obstacles i fer-ho possible: l'actualització dels preus de venda i les rendes màxims dels habitatges amb protecció oficial no regits pel sistema de determinació de preus i rendes establert pel Decret llei 17/2019, per garantir-ne la viabilitat; la configuració jurídica dels allotjaments amb espais comuns complementaris, per donar resposta a la demanda d'habitatge amb elements d'ús compartit; la incorporació de l'obligació legal de les administracions que disposin de dades o de documentació en relació amb rendes de lloguer, de cedir-les a les administracions competents i per exercir actuacions d'inspecció i control de la Llei 11/2020 i l'addició d' una mesura de contenció de les rendes de lloguer. Les tres regulacions han de facilitar l'ampliació del parc actualment existent d'habitatge amb protecció oficial i també dels habitatges de lloguer de preu assequible.
Les mesures que s'adopten emanen de diverses mocions i resolucions del Parlament de Catalunya aprovades els darrers mesos. És el cas de la Moció 180/XII del Parlament de Catalunya, de 24 de juliol de 2020, sobre l'estratègia per garantir el dret a l'habitatge, que apostava per impulsar la construcció d'allotjaments dotacionals i posar en marxa els mecanismes adequats per incrementar el parc públic d'habitatge, especialment de lloguer, i assimilar-lo, si més no, a la mitjana europea. Així com la Moció 140/XII del Parlament de Catalunya, de 19 de desembre de 2019, sobre l'habitatge, que demanava impulsar un pacte autonòmic que fixés com a objectius l'increment del parc públic d'habitatge destinat a lloguer social i assequible i un canvi del model d'accés a l'habitatge protegit basat en la propietat per un model basat en el lloguer assequible o cessió d'ús, amb l'impuls de les cooperatives i les societats d'arrendament, tant públiques com privades. Com també la Resolució 902/XII del Parlament de Catalunya, de 23 de juliol de 2020, sobre l'habitatge amb perspectiva juvenil, que apostava per crear programes de suport i promoció de noves formes de tinença d'habitatge, com ara les cooperatives de cessió d'ús, la copropietat, la masoveria urbana i el cohabitatge intergeneracional.
En aquest context, les disposicions previstes en el Decret llei haurien de permetre desencallar amb caràcter immediat el desenvolupament de moltes de les promocions d'habitatge amb protecció oficial que, amb els actuals preus de lloguer i venda, vigents del 2008, resulten avui inviables si s'atén al fet que, d'acord amb les dades del Boletín Económico de la Construcción, l'increment de cost de construcció que s'ha produït entre el 2008 i el 2020 ha estat del 19,84 %.
Així mateix, la nova regulació dels allotjaments amb espais comuns complementaris ha de permetre desenvolupar noves fórmules d'habitatge de lloguer, amb una important demanda, però que avui no tenen encaix en l'actual marc normatiu perquè no les preveu. Aquestes noves tipologies d'habitatge compartit, essencialment el règim de lloguer, han d'abaratir el cost de l'emancipació dels joves i donar resposta a la creixent mobilitat laboral i formativa, però també permetre noves modalitats residencials d'altres franges de població com la gent gran.
Finalment, la necessitat d'aplicar les mesures que la Llei 11/2020 ha incorporat en el règim de control i sancionador de la Llei 18/2007, per pal·liar les situacions d'exclusió residencial i donar resposta efectiva al dret a l'accés a un habitatge digne i assequible, motiva també la necessitat d'incorporar l'obligació legal de les administracions que disposin de dades o de documentació sobre rendes de lloguer, de cedir-les a les administracions competents per exercir actuacions d'inspecció i control en matèria de contenció de rendes i afegir una mesura de contenció de les rendes de lloguer.
El desplegament immediat d'aquestes mesures, vehiculades a través d'aquest Decret llei, resulta d'extraordinària i urgent necessitat atès l'actual context, i suposen reforçar i facilitar l'execució d'alguna de les mesures establertes pel Decret llei 17/2019 o per la Llei 11/2020 per facilitar l'accés a l'habitatge, tal com s'ha apuntat.
II El Decret llei s'estructura en quatre articles que modifiquen, respectivament, el Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, el text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, i la Llei 11/2020, del 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge i de modificació de la Llei 18/2007, de la Llei 24/2015 i de la Llei 4/2016, relatives a la protecció del dret a l'habitatge. L'articulat es tanca amb una disposició derogatòria i una disposició final.
L'article 1 afegeix una nova disposició transitòria, la cinquena bis, al Decret llei 17/2019 per regular alguns aspectes relatius als preus de venda i les rendes màxims dels habitatges amb protecció oficial subjectes a règims anteriors al Decret llei 17/2019. La nova disposició transitòria cinquena bis s'articula en tres apartats. En el primer d'ells es regulen els preus de venda i les rendes màxims que regiran per als habitatges amb protecció oficial de règim general i especial que es qualifiquin a partir de l'entrada en vigor del Decret llei i que, d'acord amb la disposició transitòria cinquena del Decret llei 17/2019, estiguin subjectes al sistema de determinació de preus de venda i de rendes màxims establert pel règim anterior. L'article incorpora un quadre amb els preus i rendes dels habitatges i els seus annexos, distingint els imports entre règim general i especial en les quatre zones geogràfiques (A, B, C i D) que regula el Decret 75/2014, del Pla per al dret a l'habitatge. En el segon apartat es determina l'actualització anual automàtica que tindran els esmentats preus d'acord amb la variació experimentada per l'índex de preus al consum, i en el tercer s'estableixen els límits a què resta subjecta l'actualització dels preus i les rendes màxims en les segones i posteriors transmissions, lloguers o cessions de l'ús dels habitatges amb protecció oficial qualificats de conformitat amb qualsevol dels règims anteriors al present Decret llei.
L'article 2 s'articula en set apartats diferents, a través dels quals es modifiquen i s'afegeixen diferents articles a la Llei del dret a l'habitatge amb la finalitat de donar resposta urgent a l'increment de la demanda d'habitatges de lloguer.
En els quatre primers apartats s'afegeixen o es modifiquen disposicions de la Llei del dret a l'habitatge per regular, com una tipologia més d'habitatge, els allotjaments amb espais comuns complementaris i definir també els espais comuns complementaris. Els allotjaments amb espais comuns es caracteritzen perquè, malgrat tenir una superfície de l'espai privatiu inferior a la fixada per a la resta de tipologies d'habitatge, la suma de l'espai privatiu i la part proporcional que li correspon dels espais comuns complementaris no pot ser inferior a la superfície mínima establerta a la normativa d'habitabilitat. D'altra banda, en aquesta nova tipologia d'habitatges es prohibeix la divisió en propietat horitzontal, fet que propiciarà que es destinin al mercat de lloguer.
En el cinquè apartat, s'afegeix un nou apartat 7 a l'article 130 de la Llei del dret a l'habitatge perquè les administracions públiques i les entitats del sector públic que, per les funcions que tenen atribuïdes, disposen de dades i documentació relatives a rendes de lloguer d'habitatges les cedeixin a requeriment de l'administració competent per a l'exercici de les tasques del règim de control i sancionador que estableix el títol VI en matèria de contenció de rendes i que ha de permetre l'aplicació del règim de control i sancionador introduït per la Llei 11/2020.
En el sisè apartat s'afegeix una nova disposició transitòria a la Llei del dret a l'habitatge, la desena, per establir les condicions mínimes d'habitabilitat dels espais comuns complementaris dels habitatges i dels allotjaments fins a l'adaptació del Decret 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat, a la nova normativa del present Decret llei. Pel que fa a les superfícies mínimes dels allotjaments, es mantenen les establertes reglamentàriament, si bé, mitjançant les noves previsions legals, part de la superfície es pot destinar a espais comuns complementaris.
En el setè i darrer apartat s'afegeix una nova disposició transitòria a la Llei del dret a l'habitatge, l'onzena, per regular les condicions dels preus i rendes màxims aplicables als habitatges i allotjaments amb espais comuns complementaris amb protecció oficial fins a l'adaptació del Pla per al dret a l'habitatge a aquest Decret llei.
En l'article 3 es modifica l'apartat 2 de l'article 100 del text refós de la Llei d'urbanisme, en què es regulen les modificacions de les figures de planejament urbanístic que requereixen un increment de les reserves per a sistemes urbanístics. La nova regulació, pensada per facilitar la implantació dels allotjaments amb espais comuns complementaris, eximeix aquests de la reserva de sistemes d'espais lliures i equipaments quan s'incorporin mitjançant una modificació de planejament, en termes anàlegs als habitatges de protecció pública, sense ultrapassar el nombre d'habitatges que resulta d'aplicar el mòdul de 70 m2 al sostre. Amb aquesta prevenció, es considera que no es produeix un increment potencial del nombre d'habitants que exigeixi un correlatiu increment de les reserves per a sistemes urbanístics.
Finalment, mitjançant l'article 4, es modifica la Llei 11/2020, per evitar la repercussió a la part arrendatària de despeses generals i serveis individuals que no havien estat previstos en el contractes d'arrendaments d'habitatges arrendats dins els cinc anys anteriors a l'entrada en vigor de l'esmentada Llei.
El Decret llei es tanca amb una disposició derogatòria que deroga diverses disposicions del Decret 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat, i del Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge, així com amb una disposició final que fixa la seva entrada en vigor l'endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tot això, en ús de l'autorització concedida en l'article 64 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, a proposta del conseller de Territori i Sostenibilitat, i d'acord amb el Govern, Decreto:
Article 1
Modificació del Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge S'afegeix una disposició transitòria, la cinquena bis, al Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, amb la redacció següent: “Cinquena bis “Preus de venda i rendes màxims d'acord amb el règim anterior 1. Quan de conformitat amb la disposició transitòria cinquena és aplicable el sistema de determinació dels preus de venda i de les rendes màxims d'acord amb el règim anterior, els habitatges amb protecció oficial en règim general i especial que es qualifiquin a partir de l'entrada en vigor del Decret llei 50/2020, de 9 de desembre, se subjecten als preus i a les rendes màxims per metre quadrat de superfície útil següents:
RÈGIM GENERAL VENDA (€/m2) RÈGIM GENERAL LLOGUER/CESSIÓ ÚS (€/m2) ZONA HABITATGE ANNEXOS HABITATGE ANNEXOS A 2.385,63 1.192,81 8,95 4,48 B 1.938,32 969,16 7,27 3,63 C 1.714,67 857,33 6,43 3,21 D 1.491,02 745,51 5,59 2,80 RÈGIM ESPECIAL VENDA (€/m2) RÈGIM ESPECIAL LLOGUER/CESSIÓ ÚS (€/m2) ZONA HABITATGE ANNEXOS HABITATGE ANNEXOS A 2.096,74 1.048,37 7,87 3,93 B 1.817,18 908,59 6,81 3,41 C 1.607,50 803,75 6,02 3,01 D 1.397,83 698,91 5,24 2,62 “2. Els preus i les rendes a què fa referència l'apartat 1 s'actualitzen automàticament el primer de gener de cada any, començant l'1 de gener de 2022, d'acord amb la variació percentual experimentada per l'índex de preus al consum en la data de l'actualització. L'Agència de l'Habitatge de Catalunya ha de publicar anualment els preus i les rendes màxims actualitzats.” “3. Són aplicables a les segones i posteriors transmissions, lloguers o cessions de l'ús dels habitatges amb protecció oficial qualificats de conformitat amb qualsevol dels règims anteriors al Decret llei present, els preus de venda i les rendes màxims que consten a la qualificació definitiva, actualitzats amb l'índex de preus al consum, entre l'any de la qualificació i el de la subscripció del contracte, sense que es puguin superar els imports resultants d'aplicar el sistema d'actualització de preus previst a la normativa sobre la base de la qual s'han qualificat els habitatges.”
Article 2
Modificacions de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge 2.1. S'afegeixen dues noves lletres, la p i la q a l'article 3 de la Llei del dret a l'habitatge, amb la redacció següent:
“p) Allotjament amb espais comuns complementaris: l'habitatge que, d'acord amb la normativa d'habitabilitat, té una superfície de l'espai privatiu inferior a la fixada per a la resta de tipologies d'habitatge i que disposa d'uns espais comuns complementaris ajustats als requisits mínims i de qualitat establerts a la normativa esmentada.” “q) Espais comuns complementaris: els espais d'ús compartit d'un edifici, altres que els elements comuns establerts com a obligatoris per la normativa que, d'acord amb el nivell de qualitat exigit per la normativa d'habitabilitat, complementen l'ús i gaudi dels espais privatius de tot o part dels habitatges o allotjaments que comprèn l'edifici.” 2.2. S'afegeix un nou apartat, el 7, a l'article 18 de la Llei del dret a l'habitatge, amb la redacció següent: “7. La normativa d'habitabilitat ha de determinar els nivells de qualitat mínima exigibles als allotjaments dotacionals tenint en compte la varietat de formes que poden adoptar per satisfer les necessitats d'habitació temporal.” 2.3. S'afegeix un nou article, el 18bis, a la Llei del dret a l'habitatge, amb la redacció següent: “Article 18bis “Els allotjaments amb espais comuns complementaris “1. Els allotjaments amb espais comuns complementaris, definits a l'article 3.p, poden construir-se en sòl destinat pel planejament urbanístic a usos d'habitatge. “2. La normativa d'habitabilitat ha de determinar la superfície mínima que ha de tenir tant l'espai privatiu com els espais comuns complementaris de què han de disposar els allotjaments a què fa referència l'apartat 1. La suma de l'espai privatiu i la part proporcional que li correspon dels espais comuns complementaris no pot ser inferior a la superfície mínima establerta a la normativa d'habitabilitat per als habitatges complets. “3. Quan els allotjaments amb espais comuns complementaris ocupen la totalitat d'un edifici, aquest edifici no es pot dividir en propietat horitzontal. En el cas que ocupin una part d'un edifici en propietat horitzontal, aquesta part ha de configurar-se com un sol element privatiu diferenciat dels altres elements que s'integren en el mateix règim de propietat horitzontal, com habitatges, locals o aparcaments.” 2.4. Es modifica l'apartat 7 de l'article 26 de la Llei del dret a l'habitatge, que resta redactat de la manera següent: “7. Els habitatges amb activitats econòmiques i els allotjaments amb espais comuns complementaris resten també subjectes a l'exigència de la cèdula d'habitabilitat.” 2.5 S'afegeix un nou apartat, el 7, a l'article 130 de la Llei del dret a l'habitatge, amb la redacció següent: “Les administracions públiques i les entitats del sector públic que, per les funcions que tenen atribuïdes, disposen de dades i documentació relatives a rendes de lloguer d'habitatges tenen l'obligació de cedir-les a requeriment de l'administració competent per a l'exercici de les tasques del règim de control i sancionador que estableix el títol VI en matèria de contenció de rendes.” 2.6 S'afegeix una nova disposició transitòria, la desena, a la Llei del dret a l'habitatge, amb la redacció següent: “Disposició transitòria desena “Disposicions aplicables fins a l'adaptació del Decret 141/2012 “Fins a l'adaptació del Decret 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat, al Decret llei 50/2020, de 9 de desembre, són aplicables les disposicions següents: “1. Els espais comuns complementaris dels habitatges i dels allotjaments han de complir els requisits següents:
“a) Han de tenir una superfície superior a 6 m2 útils i s'hi ha de poder inscriure un cercle de 2,45 m de diàmetre.
“b) Poden constituir un espai no segregat o independitzat dels elements comuns obligatoris que estableix la normativa aplicable, sempre que els espais comuns complementaris compleixin els requisits de la lletra a.
“c) Quan siguin semioberts o coberts s'ha d'aplicar el que disposi la normativa urbanística quant al còmput de superfícies útils.
“d) Resten subjectes al que estableix l'apartat 3.9 de l'Annex 1 del Decret 141/2012, relatiu a ventilació i il·luminació natural. “2. El càlcul de la superfície útil dels espais comuns complementaris que s'atribueix a cada habitatge o allotjament s'ha de fer de forma proporcional a la superfície útil dels habitatges de l'edifici, o al grup al qual s'atribueix aquell espai. En la cèdula habitabilitat s'ha de fer constar la superfície útil total d'ús compartit que gaudeix cada habitatge. “3. La superfície mínima del conjunt d'espais que integren la zona d'ús comú, sala d'estar (E), menjador (M), cuina (C), a què fa referència l'apartat 3.7.1. de l'Annex 1 del Decret 141/2012, no pot ser inferior a 4 m2 per persona, segons el llindar màxim d'ocupació que estableix l'article 4 de l'esmentat Decret, amb un mínim de 20 m² per habitatge. “4. Els allotjaments amb espais comuns complementaris i els allotjaments dotacionals de nova construcció han de complir els requisits mínims de l'Annex 1 del Decret 141/2012, amb les excepcions següents:
“a) Queda exclòs del compliment obligatori l'apartat 2.6 de l'Annex 1, relatiu a les dotacions comunitàries.
“b) Pel que fa a l'apartat 3.12 de l'Annex 1, s'admet que l'espai per rentar la roba estigui ubicat en una zona comunitària practicable on es pugui accedir a través d'un itinerari accessible i amb les mateixes excepcions establertes a l'Annex 1.
“c) Pel que fa a l'apartat 3.1. de l'Annex 1, relatiu a habitabilitat i ocupació: “1r. En el cas dels allotjaments amb espais comuns complementaris, l'espai privatiu ha de tenir una superfície útil interior no inferior a 24 m2 i els espais comuns complementaris una superfície útil no inferior a 6 m2 per allotjament, si bé, en cap cas, el sumatori d'ambdues superfícies útils no pot ser inferior a 36 m2. “2n. En el cas d'allotjaments dotacionals mitjançant un habitatge complet, la superfície útil interior no pot ser inferior a 30 m2. “3r. En el cas d'allotjaments dotacionals amb espais comuns complementaris, l'espai privatiu de cada allotjament ha de tenir una superfície útil interior no inferior a 24 m2 i els espais comuns complementaris una superfície útil no inferior als 6 m2 per allotjament. “4t. Quan la estança privativa sigui un únic espai, aquest ha de permetre la compartimentació d'una habitació de 6 m², sense que la sala d'estar ni l'habitació perdin els seus requisits obligatoris. “5è. Quan els allotjaments amb espais comuns complementaris i els allotjaments dotacionals es generin en edificis existents també és d'aplicació l'annex 4 relatiu a les condicions d'habitabilitat dels habitatges resultants de les intervencions de rehabilitació o gran rehabilitació d'edifici existent i l'article 6 relatiu als principis generals de les intervencions de rehabilitació o gran rehabilitació d'edificis existents que es destinen a l'ús d'habitatge.” 2.7 S'afegeix una nova disposició transitòria, la onzena, a la Llei del dret a l'habitatge, amb la redacció següent: “Disposició transitòria onzena “Disposició aplicable fins a l'adaptació del Decret 75/2014 Fins a l'adaptació del Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge, al Decret llei 50/2020, de 9 de desembre, per calcular els preus i les rendes màxims aplicables als habitatges i allotjaments amb espais comuns complementaris amb protecció oficial d'acord amb els establerts per metre quadrat per als habitatges protegits, es poden repercutir proporcionalment sobre les superfícies privatives la superfície dels espais comuns complementaris amb les limitacions següents:
“a) En el cas dels allotjaments, la suma de la superfície privativa i la repercussió de la superfície dels espais comuns complementaris no pot superar el doble de la superfície privativa.
“b) En el cas dels habitatges, la suma de la superfície privativa i la dels espais comuns complementaris no pot superar els 90 m2.”
Article 3
Modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost Es modifica l'apartat 2 de l'article 100 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent: “2. Quan la modificació del planejament comporta l'augment de la densitat de l'ús residencial, sense increment de l'edificabilitat, s'ha de preveure una reserva complementària de terrenys per a sistemes d'espais lliures i equipaments de 10 m², com a mínim, per cada nou habitatge, llevat que l'augment de densitat es destini a:
“a) Habitatges de protecció pública i no ultrapassi el nombre d'habitatges que resulta d'aplicar el mòdul de 70 m² al sostre amb aquesta destinació.
“b) Allotjaments amb espais comuns complementaris, regulats en legislació aplicable en matèria d'habitatge, i no ultrapassi el nombre d'habitatges que resulta d'aplicar el mòdul de 70 m² al sostre, inclosos els espais comuns complementaris, amb aquesta destinació. “En el cas que aquesta reserva complementària, per raons d'impossibilitat material, no es pugui emplaçar en el mateix àmbit d'actuació, es pot substituir per l'equivalent del seu valor econòmic, que l'ajuntament competent ha de destinar a nodrir un fons constituït per adquirir zones verdes o espais lliures públics de nova creació en el municipi.”
Article 4
Modificació de la Llei 11/2020, del 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge i de modificació de la Llei 18/2007, de la Llei 24/2015 i de la Llei 4/2016, relatives a la protecció del dret a l'habitatge S'afegeix un nou apartat, el 3, a l'article 9 de la Llei 11/2020, del 18 de setembre, amb la redacció següent: “3. En els contractes d'arrendament d'habitatges que han estat arrendats dins els cinc anys anteriors a l'entrada en vigor d'aquesta llei, és nul el pacte que obliga la part arrendatària a l'assumpció de despeses generals i de serveis individuals que no havien estat previstos en el contracte d'arrendament anterior.”
Disposició derogatòria
Es deroguen totes les normes del mateix rang o inferior que s'oposin al que estableix aquest Decret llei i, específicament, les disposicions següents:
a) L'apartat 3.7.1 de l'Annex 1 i l'Annex 3 del Decret 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat.
b) Els articles 58 i 59 i la lletra a de la disposició final tercera del Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge.
Disposició final
Entrada en vigor
Aquest Decret llei entra en vigor l'endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans i ciutadanes als quals sigui aplicable aquest Decret llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals correspongui el facin complir.
Barcelona, 9 de desembre de 2020
Pere Aragonès i Garcia Vicepresident del Govern en substitució de la presidència de la Generalitat i conseller d'Economia i Hisenda Damià Calvet i Valera Conseller de Territori i Sostenibilitat | 1 | perfect | {"ca": 0.9809414218418497, "en": 0.0021216153043978566, "es": 0.016649286202308603, "pt": 0.0002876766514437772} | |
mc4_ca_20230418_17_549787 | L'il·lustrador Lapin presenta el llibre sobre el Poblenou | betevé
Lapin preserva el passat industrial del Poblenou a través dels dibuixos
L’il·lustrador francès, que viu a Barcelona, dona a conèixer el seu darrer llibre amb una exposició a Can Picó
Àlex Jassé | Javier Arilla | Dimarts, 6 de Nov del 2018, a les 19.14
L’antiga fàbrica de Can Picó, al barri de Provençals del Poblenou, és un exemple de patrimoni que s’ha preservat, tot i la transformació urbanística del 22@ en els darrers anys. Ha estat l’indret escollit per presentar el llibre ‘Poblenou, altes il·lustrat d’un barri industrial’, de l’il·lustrador francès Lapin. Aquest artista, veí del mateix barri, ha dedicat els darrers dos anys a dibuixar els espais que estan desapareixent o el patrimoni que s’ha rehabilitat amb un canvi d’ús, com Can Picó, transformat en un “hub” de la bici.
Lapin i el patrimoni industrial del Poblenou
‘Poblenou, atles il·lustrat d’un barri industrial’ és un llibre que Lapin va començar a fer en tornar d’un viatge de la Xina. Allà va va veure com desapareixien els barris tradicionals i se substituïen per noves urbanitzacions de grans gratacels perdent, assegura, l’essència de l’indret.
En aquell moment va ser conscient que el mateix fenomen s’estava duent a terme al Poblenou, on viu des de fa més de 10 anys. Va ser aleshores quan va començar una sèrie de retrats d’estil “urban sketching” d’antigues fàbriques, naus i racons emblemàtics que estan desapareixent amb el desenvolupament urbanístic de la zona.
El llibre, publicat per l’Ajuntament, es pot trobar a les principals llibreries de Barcelona i també a la Sala Ciutat. A Can Picó, com que va acollir la presentació del treball, també s’hi han exposat alguns dels dibuixos més representatius d’aquest atles urbà.
— dibuix — patrimoni històric | 0.856268 | curate | {"ca": 1.0} | https://beteve.cat/cultura/lapin-atles-poblenou-can-pico/ |
crawling-populars_ca_20200525_14_40939 | En aquests moments s'ha exhaurit l'estoc d'aquest producte.
Si vols ser el primer a conèixer quan en tornem a tenir, si us plau, escriu el teu correu al camp de baix.
Afegeix a la cistella Compra
Autor: Xevi CamprubíCol·lecció: HISTÒRIAISBN: 978-84-9134-014-0Matèria: HistòriaSubmatèries: Història modernaIdioma: catalàAny ed. : 2016Enquadernació: RústicaFormat: 16 x 24 cm.Pàgines: 194 pp.Aquesta obra és el primer treball històric que analitza amb profunditat el naixement del periodisme a Catalunya. En aquest sentit, retrocedeix fins al segle XV quan s’inicia la difusió de les primeres notícies impreses arreu d’Europa. El fort creixement de la indústria editorial catalana, la segona meitat del XVII, així com l’existència d’un sistema de correu que assegurava la circulació de la informació d’una forma regular i permanent per tot el país, són aspectes cabdals per al desenvolupament de la premsa i de la gènesi de la periodicitat. El moment culminant fou durant el setge de Barcelona de 1713-1714, quan la Generalitat va encarregar la impressió de la gaseta de la resistència, que va suposar, l’adopció d’un model de premsa d’Estat a Catalunya per primera i única vegada. El llibre inclou un apèndix de notícies de la premsa europea, sobre la Guerra de Successió a Catalunya. | 0.851522 | curate | {"ca": 1.0} | : /llibres-historia-en-catala/13325-comprar-llibre-la-premsa-a-catalunya-durant-la-guerra-de-successio-330576.html |
mc4_ca_20230418_3_117642 | tobuushi: Un altre fill de puta al "canyet"
Publicat per Isaac Zamora i Sitjà a 12:14 a. m.
i que diguin aquestes coses i no se'ls caigui la cara de vergonya...
ostres!no la coneixia aquesta faceta seva...
Maria, aleshores és que ets molt jove, perquè els meus pares sempre se'n feien creus que aquest home estigués on estava, tant feixista com era. Tot i que era un personatge molt hàbil, quan era ambaixador a Moscou es va preparar el terreny per tornar com a "demòcrata".
Carquinyol, a mi el que em dol més és que aquest tipus rebi honors per part de la Generalitat, institució que va ajudar a reprimir, i herois nacionals com Xirinacs no.
tobuushi, potser sir que aquest tio era un feixista de merda, fan de l'altre dictador assasí que també va morir al seu llit... però pensa que si no fos per a ell, Barcelona no hauria tingut els Jocs Olímpics. Un imbècil si, però va fer per Barcelona més que ningú (encara que fos jugar a favor)
Ui sí!
Va fer tant per Barcelona! Sobretot enriquir als seus amics que van aprofitar l'empenta dels Jocs Olímpics per especular sobre terrenys al Poble Nou i construir gratacels il·legals a la vora del mar, expropiar per quatre duros i omplir les panxes agraïdes que avui li reten homenatge.
Vetar les seleccions olímpiques catalanes, entre altres coses va fer aquest senyor.
Aprofitar els contactes que va fer a Moscou per promocionar-se personalment i poder dirigir un organisme corrupte com el CIO, una menjadora com n'hi ha poques.
"Modernitzar" el COI, comercialitzar els Jocs més aviat, un negoci voluptuós que concedeix els Jocs a països on no es respecten els drets humans.
Ah! I me n'oblidava, espanyolitzar Barcelona amb els refotuts jocs olímpics, que no es ni de bon tros el millor que li ha passat a Barcelona ni a Catalunya. Que per cert ningú no se n'enrecorda ja. | 0.836474 | curate | {"ca": 0.9727777777777777, "mt": 0.0033333333333333335, "pt": 0.0016666666666666668, "oc": 0.022222222222222223} | http://tobuushi.blogspot.com/2010/04/un-altre-fill-de-puta-al-canyet.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_477909 | Ja que he vist que la guerra de bandes va bastant bé he pensat que podría intentar fer el mateix haver si també té éxit. Les normes són les mateixes. Per si algú no ho sap , les normes són les següents: 1.-Tots els jugadors començen amb 20 punts. 2.-Cada usuari pot treure-li dos punts a un jugador i sumar-li doa a un altre 3.-Cada cop que un jugador arribi als 40 punts anirá al Saló de la fama. 4.-Cada cop que un jugador arribi als 0 punts anirá a parar al pou. 5.-Tant si van al Saló de la famo com al pou l'usuari que els hi hagi fet anar haurá de proposar un nou jugador. 6.-Només es pot votar un dia per usuari. Els primer 11 jugadors són els següents(he posat 11 perqué així són com un equip): Urruti 20 Maldini 20 Puyol 20 Booby More 20 Hierro 20 Xavi 20 Zidane 20 Said 20 Maradona 20 Ronaldinho 20 Kluivert 20 Saló de la fama Pou ()
Urruti 22 Maldini 30(-2) Puyol 14 Moore 22 Van Basten 22 Best 38(+2) Pelé 18 Zidane 20 Maradona 28 Ronalpinhos 18 Kubala 26 | 0.779159 | curate | {"ca": 0.8717413972888426, "en": 0.12825860271115747} | |
mc4_ca_20230418_13_562435 | L’Associació de Diabètics i la Clínica Universitària promouran l’activitat física | Mitjans de Comunicació FUB
← Alumnes d’ADE d’UManresa aconsegueixen omplir la sala d’actes amb 120 persones amb un tast emprenedor
UManresa i Joviat sumen expertesa i formaran gestors especialitzats en el sector esportiu amb un nou CFGS d’Administració i finances →
Publicat el 13 de Juny de 2018 per comunicacioFUB
Manresa, 13 de juny de 2018.- L’Associació de Diabètics de la Catalunya Central i la Clínica Universitària de la Fundació Universitària del Bages han renovat el conveni de col·laboració signat anys enrere amb l’objectiu d’adaptar-lo a la nova nomenclatura de l’entitat, que fins ara era la delegació del Bages de l’Associació Catalana de Diabètics. La renovació de l’acord incorpora també una col·laboració que té com a objectiu afavorir que els membres de l’Associació facin activitat física aprofitant els programes d’activitat física saludable que ofereix la Clínica Universitària.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Clínica Universitària i etiquetada amb conveni, diabetis, promoció salut. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent. | 0.838778 | curate | {"ca": 1.0} | http://premsa.fub.edu/?p=2308 |
mc4_ca_20230418_11_539659 | A Grècia, els globalistes ho prenen tot: vida, llibertat, Déu i el futur [Phil Butler – New Eastern Outlook, 11.11.2018] – L'HORA
A Grècia, els globalistes ho prenen tot: vida, llibertat, Déu i el futur [Phil Butler – New Eastern Outlook, 11.11.2018]
El gran interès és convertir Grècia en un bastió de la democràcia liberal i la impietat. Almenys això és el que presagien les últimes notícies d’Atenes. És possible que el primer ministre Alexis Tspiras hagi anat massa lluny en l’intent de soscavar l’església ortodoxa. Tsipras, que ja està sent atacat per haver fallat en gairebé totes les seves promeses de campanya, només podria arribar tan lluny amb les garanties de Washington i l’OTAN. Segueix llegint, si és que t’importa Grècia.
Ahir, quan vaig anar a recollir el meu fill a l’escola al centre d’Iràklio, la gent estava als carrers per alguna desfilada o esdeveniment que jo desconeixia en aquell moment. Llavors vaig sentir l’inconfusible rugit ensordidor d’un caça a reacció que travessava els cels al llarg de la costa. En aquell moment no estava segur de per què un F-16 faria acrobàcies aèries al llarg de la costa nord de Creta, però l’avió va activar les alarmes del cotxe i va espantar els ocells mentre rodava i volava a l’inrevés a 100 peus de terra. Els nens i els gossos estaven encantats, i jo al principi vaig pensar que la Força Aèria Turca podria estar atacant. Ara està clar, però, que l’espectacle aeri va ser un missatge subliminal per als cretencs sobre el poder que governa al cel de Creta, sovint desafiant.
Ara m’assabento (tard) que la història de The Guardian del dia anterior explicava que el govern grec havia tallat la paga de l’estat als sacerdots, un moviment que segurament reverberarà a les orelles sensibles de l’home, llevat que la meva suposició sigui errònia. La història de The Guardian emmarca la situació:
“El primer ministre, Alexis Tsipras, ateu, ha dit que estava decidit a revisar els complexos vincles de l’Estat grec amb l’Església. Els progressistes han parlat durant molt de temps de la necessitat de separar l’església i l’estat, i l’acord ‘històric’ es considera ara la clau per aconseguir les dues coses”.
Primer permetin-me dir que els grecs haurien d’haver sabut que un líder ateu no estaria treballant per salvar la nació ortodoxa i el seu poble dels malfactors, però aquest és un punt per a després. El missatge de Tsipras i la seva missió són clars ara. En primer lloc, el primer ministre grec vol destruir la religió. En segon lloc, té la intenció de prendre els béns a l’església per lliurar-los a les mateixes persones que compren els béns grecs a través de la privatització. Finalment, els hotels i altres béns que posseeix l’Església Ortodoxa a Grècia poden ser lliurats aviat a corporacions alemanyes, britàniques i estatunidenques en safata. Però permetin-me fer una asseveració.
Després d’haver fracassat tots els governs des del “Regnat dels Coronels” als anys 60 i principis dels 70, el poble grec només ha pogut recórrer a l’església. Com a la majoria dels països d’Europa de l’Est, una vegada que els polítics corruptes i els oportunistes dels negocis s’emporten la seva part, el ciutadà mitjà es queda sense res més que la fe. I la fe ha sostingut 600.000 cretencs, sense res per part dels polítics. Mentre que els mitjans de comunicació occidentals tendeixen a posar-se del costat de l’ateu Tsipras (naturalment), el fet de la riquesa i la càrrega tributària de l’Església Ortodoxa de Grècia (OCG) mai és mostrat amb precisió. Els qui són darrere de Tsipras alimenten el ressentiment al·legant que l’OCG no paga prou impostos, però poques vegades aprofundeixen en el que l’església fa per la societat amb aquesta riquesa.
Aquest informe de Lina Molokotos-Liederman aprofundeix en els efectes de la crisi econòmica sobre l’OCG. Mentre que l’estudi s’inclina cap a la promoció de la separació de l’església i l’estat a Grècia, el fet que la crisi financera ha lligat a l’OCG surt a la llum. És la donació i l’estrès addicional posat en l’església en el que ens hem de centrar per veure el que suposa realment el moviment de Tsipras. L’OCG no té la mateixa càrrega fiscal que les empreses normals, però les empreses normals a Grècia no tributen degudament.
Ara, vegem qui hi ha darrere. L’FMI, el Banc Mundial, els alemanys, tots aquells que van forçar una austeritat increïble als grecs, volen que Tsipras es desfaci de tots aquests sacerdots en la nòmina del govern, però el que és més important, volen tenir a les mans la terra i els negocis de l’OCG. Aquesta història de Reuters revela com els banquers ja van deixar els sacerdots ortodoxos amb el salari mínim. També explica com el govern de Tsipras va començar el seu moviment per destruir l’església el 2011. Un paràgraf d’aquest article explica una part de la situació:
“Sota els termes d’un rescat internacional que va salvar Grècia de la fallida, el govern està retallant la paga, que per un rector típic és d’uns 1.000 euros al mes. Atenes també finançarà només un nou sacerdot per reemplaçar-ne 10 que es jubilin o es morin, causant escassetat en parròquies remotes durant una profunda recessió quan el ramat més ajuda necessita”.
Aquesta és l’essència de la missió de Tsipras, retallar fins als ossos. A Grècia, al voltant del 80% de la gent creu en Déu. Aquesta és la xifra més alta d’Europa, potser d’arreu. L’OCG i els fidels sacerdots que depenen de l’ajuda de l’Estat són els “ministres” d’ajuda i esperança per a la majoria dels grecs. Fi de la història. Tsipras i els seus amics anglo-europeus del negoci bancari necessiten destruir aquest vincle. Ara anem al “per què” del moviment més recent de Tsipras.
Podem deduir la veritat d’aquest assumpte llegint entre línies els mitjans de comunicació occidentals controlats per les corporacions. Un informe de Bloomberg, per exemple, tracta d’exposar des del costat de Tsipras la situació de la privatització grega minimitzant els diners recaptats per la privatització per escurçar el deute grec. Bloomberg diu que el govern esquerrà de Syriza “només” va aconseguir recaptar 7.800 milions d’euros dels 50.000 milions d’euros previstos. L’informe d’agost parla de 1.100 milions d’euros obtinguts de la venda del 67% del port de Tessalònica a Deutsche Invest Equity Partners GmbH i a altres empreses que no emmarcaré aquí. La història també esmenta un moviment clau de privatització, la venda del 66% de l’operador de la xarxa de gas natural del país a Snam SpA, Enagas International SLU i Fluxys SA per 535 milions d’euros.
Per què dic que aquest segon acord és “clau” perquè entenguem la veritat dels assumptes econòmics i seculars grecs? Bé, una història que vaig escriure per a la meva web de notícies de viatges Argophilia mereix ser mencionada aquí. Mentre que l’article d’opinió sobre els conglomerats TUI i l’operador turístic Thomas Cook se centren en els actius de Creta, la meva investigació em va portar a una figura prominent en l’administració de Donald Trump i corsari de Wall Street anomenat Wilbur Ross, que també és el secretari de comerç dels Estats Units. Ross, que és famós per guanyar milers de milions de dòlars procedents de fallides, també està molt ficat en les inversions gregues. Però el que és condemnable en aquest cas per a ell i els seus companys són els seus vincles amb Thomas Cook a través del seu fons Invesco Asset Management Ltd. Resulta que Ross era (i probablement encara ho és a través d’apoderats) el major accionista d’una cosa anomenada Navigator Holdings, una companyia naviliera de gas licuat.
Dies enrere, uns fotògrafs van fer fotos del secretari de comerç dels Estats Units juntament amb el primer ministre Tsipras. Així que, ¿no és interessant que Bloomberg hagi informat de la venda del gas natural de la costa de Grècia a Enagas International SLU (en part), que proporciona serveis de transport de gas natural? Tot i que encara no puc trobar el vincle entre la Navigator de Ross o altres empreses de transport de GNL, sí que vaig trobar un personatge vinculat a això anomenat Rikard Scoufias, que va ser gerent local de Trans Adriatic Pipeline (TAP) fins a l’any passat. Era el cap d’assumptes globals de BP. En aquest informe de Capital Links, la indústria marítima aplaudeix Wilbur Ross a través dels portaveus d’Enagas, Fluxys, Snam, etc. Només perquè coneguin el meu nivell de sorpresa, permetin-me citar el currículum vitae de Scoufias, d’acord amb el document pdf de Capital Link de 2016 on diu que l’executiu de TAP també és:
“Director Executiu d’un think-tank global creat per Shell, J & J , Unilever, Microsoft i IBM per impulsar el lideratge de pensament sobre el paper de les empreses en la societat, membre de la junta directiva del British Royal Institute for International Affairs i membre fundador del panell de canvi climàtic de la UE.”
Ara deixeu-me intentar acabar amb tot això. Les forces del mal (potser Satanàs) estan alineades per destruir els últims vestigis d’esperança per a tots els devots grecs ortodoxos (i també russos). En fer això, no només es repartiran la riquesa espiritual de la gent, sinó que també s’apoderaran de qualsevol cosa de la qual la gent en sigui dipositària, des de les propietats de l’Església Ortodoxa Grega fins al llegat de les empreses gregues representades en els ports, la indústria manufacturera, els hotels i el turisme, el transport marítim i els recursos naturals. Aquests homes malvats, i no hi trobo gaires dones, operen a través d’un president dels Estats Units, un primer ministre grec, líders europeus, americans i de la major part d’Àfrica, i també estan en connivència amb la majoria de governs asiàtics.
És una gran teoria de conspiració, ho sé, però demostreu-me que no ho és. “El que passa és que” s’ha anat massa lluny en aquest últim moviment de Tsipras. Només espero que l’OCG i la gent es neguin a deixar que “ells” se surtin amb la seva. Grècia pot ser, pel que sabem, l’últim bastió de fe i esperança en el planeta. I la Força Aèria Hel·lènica brunzint a Iràklio 20 vegades l’altre dia? Crec que això és un missatge subliminal a la resistència de Creta. “Tenim més poder que els nazis originals”, podria ser el missatge del poder aeri utilitzat d’aquesta manera. Per als cretencs, recordin, els darrers alemanys que van invertir aquí van ser expulsats en la Segona Guerra Mundial.
Phil Butler és un investigador i analista polític, politòleg i expert en Europa de l’Est, autor del recent best-seller “Putin’s Praetorians” i altres llibres. Escriu en exclusiva per a la revista online New Eastern Outlook. | 0.863348 | curate | {"ca": 0.9910953657602452, "es": 0.006127920337035618, "it": 0.002776713902719265} | https://l-hora.org/?p=9526&lang=ca |
mc4_ca_20230418_2_653299 | PREMIA DE MAR []
121 [Refinar la cerca]
Ostres, una bomba! : la guerra civil a Premià de Mar / Toni Civit, text ; Àlex Valls, il·lustracions
Premià de Mar : Ajuntament de Premià de Mar : Quòrum, 2019
12 p. : il. col. ; 21 cm (Primilia contes)
ISBN 9788416342303
Matèries: Contes infantils ; Guerra civil espanyola ; Bombardeigs
Autors add. : Valls, Àlex (Il·l.)
Autors add. : Ajuntament de Premià de Mar
Localització: Memorial Democràtic; B. de Sant Andreu de Llavaneres
Elements d'escalfament i de drenatge del balneum de l'edifici octogonal de Can Ferrerons (Premià de Mar, el Maresme): tubuli latericii i clavi coctiles / Ramon Coll Monteagudo, Marta Prevosti Monclús, Jordi Bagà Pascual
Monteagudo i Coll, Ramon
En: 186695 Aigua : recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme : XIIa Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Dosrius, 5 de maig de 2018. [Mataró] : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura : Arxiu Comarcal del Maresme, 2019. p. 18-31
Matèries: Jaciments arqueològics ; Vil·les romanes ; Estructures arqueològiques ; Epoca romana ; Edificis ; Termes romanes ; Enginyeria ; Arqueologia
Matèries: Vil·la romana de Can Ferrerons de Premià de Mar
Autors add. : Prevosti i Monclús, Marta ; Bagà Pascual, Jordi
Un Mar de Premià / Mireia Vancells, Hermes Prous, Carme H. Santamaría, [et al.]
208 p. ; 23 cm (Quaderns de la Font del Cargol)
ISBN 9788490348277
Premià de Mar és una ciutat pionera en impulsar propostes literàries sorgides del territori. La història local de la literatura és una segona pell en la qual els escriptors i les escriptores de la vila es troben plenament a gust. És de l'evolució d'aquest continu literari local que neix el llibre que ara mateix teniu a les mans, Un mar de Premià. Què hi trobareu els lectors en aquest volum? Fent els mínims spoilers, una col·lecció de relats que neixen de la interacció entre persones que s'estimen la literatura, es troben, escriuen sobre el territori on viuen, el Premià de Mar del segle XXI, i el converteixen en llibre. I l'Ajuntament de la ciutat ha recollit aquest projecte cultural promovent-ne aquesta edició. Gaudiu dels contes de Mireia Vancells, Hermes Prous, Carme Santamaría, Iñaki Marín, José Briones Giménez, Salva Sánchez Fernández, Isabel Verdú, M. Teresa Farreny Terrado, Segio Laserna, Salva Redón, Josepa Elena Sopeña i Pep Bras i descobrireu tot de finestres obertes a una nova realitat, sota el prisma sempre generós i enriquidor de la ficció. (Editorial).
Matèries: Narrativa ; Contes ; Literatura
Autors add. : Vancells, Mireia ; Prous, Hermes ; Hernández Santamaría, Carme
La Tècnica constructiva de l'edifici octogonal de Can Ferrerons (Premià de Mar, Barcelona) / Ramon Coll Monteagudo i Marta Prevosti i Monclús
En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 94-105 : il. (Construint a l'antiguitat tardana)
L'edifici octogonal de Can Ferrerons, que conserva parets de fins a tres metres d'alçada, es va construir seguint les tècniques constructives pròpies dels edificis nobles dels segles IV, V i VI. Els fonaments són d'encofrat perdut, el primer tram aeri dels murs és de maçoneria o paredat, mentre que a partir de la segona filada s'utilitza l'encofrat. La construcció en tongades serveix per anar entrelligant els murs. S'hi detecta, en algun punt, la tècnica del pseudo opus spicatum. Els angles estan reforçats amb grans carreus, com és comú en aquest tipus d'edificis tardoantics. Es tracta del darrer testimoni constructiu d'aquesta important vil·la romana, que en les darreres fases de vida pateix una ruralització i degradació considerables.
Matèries: Arquitectura ; Tècniques de construcció ; Jaciments arqueològics ; Estructures arqueològiques ; Epoca romana ; Baix imperi ; Alta edat mitjana ; Vil·les romanes ; Instal·lacions agrícoles
Cronologia: [420 - 540]; 1969 - 2015
Autors add. : Prevosti i Monclús, Marta
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/12/05_Coll-Prevost
2012_2016.pdf
L'Holocé de Premià de Mar / Enric Garcia Frances
Garcia Frances, Enric
En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2015, núm. XXXII (2016) , p. 7-8 + [p. 17-29 : il.]
Resums de les comunicacions presentades. El número en paper de la revista inclou CD amb el text complet de les comunicacions. Sessió celebrada el 28 de novembre de 2015.
Matèries: Geologia ; Prehistòria ; Holocè ; Arqueologia ; Litoral
Accés: http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/321552
Noves troballes a la vil·la de la Gran Via Can Ferrerons (Premià de Mar, el Maresme) / Ramon Coll Monteagudo
En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2015, núm. XXXII (2016) , p. 9-12 + [p. 17-29 : il.]
Resums de les comunicacions presentades. El número en paper de la revista inclou CD amb el text complet de les comunicacions. Sessió celebrada el 28 de novembre de 2015. Bibliografia. Inclou apèndix gràfic.
Matèries: Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Vil·les romanes ; Arqueologia ; Epoca romana
Matèries: Vil·la romana de Can Farrerons de Premià de Mar
Accés: http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/321553
El Pla del molí : un paisatge agrari invisible? / Alexis Sancho Reinoso
En: 139445 VI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme : masies, urbanisme i poblament al Maresme. [Alella] : Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, 2013. p. 153-166 : il
Matèries: Agricultura ; Conreus ; Flors ; Paisatge
Àmbit: Vilassar de Mar ; Vilassar de Dalt ; Premià de Mar ; Premià de Dalt
Accés: http://www.raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314766/404922
El Pla del Molí : un paisatge agrari invisible? / [ressenya de:] Núria Rodríguez Baylach
Rodriguez Baylach, Núria
En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 31 (desembre 2014), p. 81 (Resencions)
- Sancho Reinoso, Alexis. El Pla del Molí : un paisatge agrari invisible? [Dins: VI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme : masies, urbanisme i poblament al Maresme]. p. 153-166 / Alexis Sancho Reinoso. Alella, 2013
Matèries: Ressenyes ; Paisatge ; Agricultura ; Instal·lacions agràries
Àmbit: Vilassar de Mar ; Vilassar de Dalt ; Premià de Mar
Autors add. : Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme (6a : 2013 : Alella )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Singladures/article/view/286077/376774
Els Camins del pessebre : Can Gallemí 1971 - Sant Mateu 2014 / Jordi Montlló
[Barcelona?] : El Bou i la Mula, 2014
120 p. : il. ;22 cm + 1 disc òptic
Als preliminars: Amics de l'Art Pessebrístic, Premià de Mar.
ISBN 9788499842554
Matèries: Pessebrisme ; Nadal ; Exposicions culturals ; Pelegrinatge
Cronologia: 1971 - 2014
Els Premianencs i el mar / Associació Bellamar, Centre d'Estudis Marítims ; [redacció i coordinació: Joan Sol i Xito Jiménez]
[Premià de Mar] : Associació Bellamar, Centre d'Estudis Marítims, DL 2005
157 p. : il. col. ; 23 cm
Matèries: Crònica gràfica ; Mar ; Navegació ; Pesca ; Marina mercant
Autors add. : Sol Pérez, Joan (Dir.) ; Jiménez, Xito (Dir.)
Autors add. : Associació Bellamar Centre d'Estudis Marítims
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras (Premià de Mar); B. de Sant Andreu de Llavaneres; B. Can Llaurador (Teià)
Alguns fragments de la història de Premià de Mar / Joan Gómez Vinardell, Ramon Coll Monteagudo
Gómez i Vinardell, Joan
En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2011, núm. XXVIII (2012) , p. 25-27 + 14 p.
Inclou apèndix fotogràfic.
Matèries: Termenals ; Elements arquitectònics ; Objectes arqueològics
Autors add. : Coll i Monteagudo, Ramon
Accés: http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/261811/378995
El mapa el patrimoni cultural i natural de Premià de Mar. (El Maresme) / Jordi Montlló Bolart, Marta Bosch Martínez
En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2011, núm. XXVIII (2012) , p. 53-54 + 14p.
Matèries: Patrimoni històric i artístic ; Patrimoni cultural ; Patrimoni natural ; Inventaris
Autors add. : Bosch Martínez, Laura
Accés: http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/261821/379005
Una vorera del del segle XIX trobada al carrer de Sant Pau a Premià de Mar / Ramon Coll i Monteagudo
En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2012, núm. XXIX (2013) , p. 25 + (8 p.; il. en pdf)
Resums de les comunicacions presentades. El número en paper de la revista inclou CD amb el text complet de les comunicacions. Sessió celebrada el 24 de novembre de 2012. Notes i bibliografia. Inclou apèndix fotogràfic.
Matèries: Obres públiques ; Carrers ; Urbanisme ; Arqueologia urbana ; Pavimentació
Cronologia: [1870 - 1880]; [2012]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271093
Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar : els any passen per a tothom / Joan Alay, Jordi Montlló
Alay i Rodríguez, Joan Carles
En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2012, núm. XXIX (2013) , p. 13 + (13 p.; il. en pdf)
Matèries: Guerra civil espanyola ; Litoral ; Fortificacions ; Arquitectura militar ; Búnquers ; Patrimoni històric i artístic
Accés: http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089
El Museu de l'Estampació de Premià de Mar / Marta Prevosti i Monclús
En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 22 (desembre 2011), p. 19-20 : il. (El Museu)
Matèries: Museus especialitzats ; Indústria tèxtil ; Maquinària industrial ; Tecnologia ; Disseny
El mestre Marcel·lí Moragas Gelpí / Josep Campmany i Guillot
[s.l.] : [s.n. ], [2009]
1 recurs electrònic (8 p.)
Inclou l'article: "El problema escolar al Gavà dels anys setanta i l'accidentada entrada en funcionament de l'Escola Marcel·lí Moragas".
Matèries: Biografia ; Mestres ; Depuracions polítiques ; Ensenyament primari ; Centres d'ensenyament ; Educació ; Creixement demogràfic
Matèries: Moragas Gelpí, Marcel·lí (1870-1948)
Matèries: Escola Marcel·lí Moragas de Gavà
Àmbit: Gavà ; Premià de Mar
Cronologia: [1870 - 1948]; [1979 - 1983]
Accés: http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2009/02/ElmestreMarcelliMoragas_20077.pdf
L'Abans. Premià de Mar : recull gràfic 1880-1980 / Joan Gómez i Vinardell
El Papiol : Efadós, 2012
773 p. : il. ; 31 cm (L'Abans. Maresme)
ISBN 9788415232063
El volum de Premià de Mar comprèn fotografies antigues del poble des del 1880 fins al 1980, un segle amb imatges que recorren la vida quotidiana dels premianencs i premianenques mentre treballen a la mar, al camp o a la botiga, van a escola.
Cronologia: 1880 - 1980
Localització: Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras (Premià de Mar); Biblioteca de Catalunya | 0.526246 | curate | {"en": 0.0300360053060451, "ro": 0.0020845177184006065, "es": 0.09977259806708356, "ca": 0.7947697555429221, "nl": 0.0010422588592003033, "de": 0.004642789463710441, "cs": 0.010422588592003032, "pt": 0.01383361758574948, "fr": 0.016391889331059315, "it": 0.011559598256585181, "ru": 0.008338070873602426, "ar": 0.0034110289937464467, "tr": 0.0031267765776009098, "mk": 0.0005685048322910744} | http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=ca&base=FONS&nextAction=lnk&exprSearch=PREMIA%20DE%20MAR&indexSearch=GE |
macocu_ca_20230731_2_225585 | 12/01/2018
L'objectiu de la formació és augmentar l'ocupació i millorar les possibilitats professionals.
SAP Business One Del 9 d’abril al 14 de maig de 2018 Dilluns i dimecres de 9.15 a 12.15 h
Informàtica nivell 2 Del 16 de maig al 18 de juny de 2018 Dilluns i dimecres de 9.15 a 12.15 h
Les xarxes socials 2.0 Del 9 de juliol al 18 de juliol de 2018 De Dilluns a dijous de 9.15-13.15 h | 0.698406 | curate | {"it": 0.026041666666666668, "ca": 0.9739583333333334} | |
macocu_ca_20230731_5_59866 | -Valoració positiva de la 8a edició del Mercat de les Herbes de la Ratafia i el 68è Concurs i Exposició de Flors que s’ha fet aquest passat cap de setmana a Santa Coloma de Farners. -Salut estén aquesta setmana els cribratges amb PCR d’automostra nasal a Tossa de Mar. -La Carla Casals, de Vidreres, i l’Eloi Pérez, de Breda, s’han convertit en la pubilla i l’hereu de la comarca de la Selva 2021. | 0.827496 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_21622 | Mas denuncia a Londres la "repressió" de l'Estat espanyol
L'expresident del Govern Artur Mas ha viatjat aquest dimecres a Londres per pronunciar una conferència sobre el referèndum català. Mas ha aprofitat el viatge per denunciar la "repressió" i "intolerància" que l'estat espanyol està exercint sobre Catalunya.
Ho ha dit en una roda de premsa que ha tingut lloc abans de començar l'acte, just el dia en què la Fiscalia ha citat a declarar els 712 alcaldes disposats a obrir locals públics el proper l'1 d'octubre i permetre el referèndum, i ha ordenat als Mossos que els detinguin si no hi van.
Sobre aquest fet, l'expresident ha recomanat als alcaldes citats que prenguin una estratègia comuna per "fer pinya". Mas també ha demanat "no caure en l'estratègia de la por" i ha assegurat que el govern espanyol vol que es facin "passos enrere", però que ara "és el moment de fer passos endavant".
Conferència davant de parlamentaris
L'expresident ha pronunciat una conferència-col·loqui sobre la situació política que viu Catalunya a la Cambra dels Lords, a Londres, que duia per títol "The right of Catalonia to decide its future" ("El dret a Catalunya a decidir el seu futur").
En ella hi han assistit diversos parlamentaris britànics, entre ells Ian Duncan, el subsecretari d'Estat parlamentari per a Escòcia. Duncan forma part del partit conservador britànic i dona suport a la Secretaria d'Estat d'Escòcia sobre assumptes ministerials relacionats amb el territori i representa comitès i subcomissions del Gabinet.
Minister for Scotland @IanDuncanHMG warmly greets Catalonia's 129th #presidentMas after a lecture about independence at the @UKHouseofLords pic.twitter.com/9yIU2Sw1WI
— Joan Maria Piqué ن (@joanmariapique) 13 de septiembre de 2017
Durant el seu discurs, l'expresident ha assegurat que el Govern segueix el mandat democràtic de la població i ha recordat que l'executiu ha intentat pactar el referèndum amb Madrid, sense èxit. En aquest sentit, ha assegurat que pels catalans és impossible canviar la Constitució perquè "som una minoria", dins d'Espanya, i ha lamentat que el PP "mai ha volgut modificar la Constitució".
Mas també ha criticat l'ambigüitat de Colau davant l'obertura de locals pel referèndum. A més, ha assegurat que el Govern està compromès a declarar la independència si guanya el 'sí' amb el referèndum, però sempre "pacíficament".
Gràcies, president, sóu l'únic que ens pot representar a Europa de manera més eficaç, tenim bon personal a les delegacions, però vós sóu qui millor representa tota la nació.
Ànims President .. ja queda poc per dibuixar el futur! | 0.853226 | curate | {"ca": 0.9108872530027121, "en": 0.06431615652847733, "es": 0.02479659046881054} | http://www.elnacional.cat/ca/politica/mas-londres-referendum_191256_102.html |
cawac_ca_20200528_11_128744 | Iolanda Ledesma - Lingüística catalana
Llicenciada en Filologia Catalana. Des de l'any 1987 es dedica a l’adaptació, la correcció i l’assessorament lingüístic en l’àmbit del doblatge en català per a diversos estudis de doblatge de Barcelona. Ha estat ponent en diferents seminaris sobre doblatge a la UAB. Va participar al I Cicle de Cinema Català (Sabadell, 2000) i al II Seminari de Correcció de Textos (Barcelona, IEC, 2002).
És docent del Postgrau d’Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals (UAB) i ha impartit classes en les tres edicions del Curs de Locució Aplicat a la Publicitat. (CCMA-UAB)
Professorat interpretació i sincronia
Cèsar Andreu
Director de doblatge des de l’any 1997. Ha treballat en produccions estrangeres i nacionals, tant per a cinema com per a televisió, dirigint pel·lícules, sèries d’animació, ficció i documentals. Per a Televisió de Catalunya ha dirigit els documentals...
Rosa Pastó
Actriu de doblatge des de 1986, i directora i ajustadora de doblatge des de 1994 . Directora habitual als estudis 103Todd-ao. Ha dirigit pel.lícules com: La decisió de L'anne, Precious, Streetdance, Mil.lenium 2 (La noia que somiava un llumí...
Albert Trifol
El seu primer take va ser amb 10 anys. Continuant amb la tradició familiar, Tito Trifol es va convertir en un professional complet treballant com a actor de doblatge tant per a cinema com per a televisió doblant pel·lícules, sèries d'animació i manga, ficció,...
Esperança Domènech
Directora i actriu de doblatge. Al llarg de la seva trajectòria ha dirigit en diferents estudis, com Dubbing Films, QTLever o Sonoblok sèries per a televisió com Garfield o Tots cinc i pel·lícules com Escàndol a la redacció, La flor del mal, Missatge...
Gemma Ibañez
Licenciada en Ciencies de la Informació. Després de dos anys de formació especialitzada en l'escola APADECA, de cursos d'interpretació i de Voice Craft, inicia el seu camí professional en el món del doblatge el 1990. Durant molts anys ha estat...
Ingrid Morral - Doblatge musical
Va estudiar la carrera de música, instrument i cant al conservatori del Liceu. També va fer cursets amb Jerzy Atish, Vicente Sardinero i Joana Banyeres. Cantant i actriu de professió des de l’any 1990. Va començar cantant en muntatges musicals com...
Professorat lingüística catalana
Iolanda Ledesma - Lingüística catalana
Directora i Cap d'estudis de l' ECAD. Llicenciada en Filologia Catalana. Des de l'any 1987 es dedica a l’adaptació, la correcció i l’assessorament lingüístic en l’àmbit del doblatge en català per a diversos estudis de doblatge de Barcelona. Ha estat...
David Arnau - Lingüística catalana
És llicenciat en Filologia Catalana i lingüista homologat per Televisió de Catalunya (1987). Des d'aleshores ha treballat d'assessor lingüístic de doblatge en diferents estudis, especialment a Sonoblok, on ha supervisat les sagues de "Harry Potter" i "El...
Xavi Ortiz - Tècnica Alexander
Actor i professor de tècnica Alexander. Va estudiar interpretació a l'estudi Nancy Tuñón de Barcelona i pantomima a l'Institut del Teatre. També va estudiar interpretació i tècniques de veu amb Gemma Reguant a Barcelona i amb Michael McCalion i Karen Wenthword...
Lídia Cóppulo - Logopèdia
Logopeda i pedagoga, llicenciada per la Universitat de Barcelona i l’Hospital de Sant Pau. Proficiència en Llengua Catalana (Nivell D) pel Departament de Política Lingüística de la Generalitat. Durant els últims 20 anys ha compaginat la feina de logopeda,...
Classes magistrals i audicions
Enriqueta Linares
Actriu i directora de doblatge. Comença la seva carrera de ben jove, als anys 60, a Radio Juventud i de seguida forma part del quadre escènic de Radio España i tot seguit de Radio Nacional. A partir de l’any 1965 entra al món del doblatge primer en castellà...
Joan Pera - Classes magistrals
Joan Pera és una de les veus més rellevants i conegudes en el món del doblatge en català i castellà. Durant la seva llarga trajectòria ha doblat tota mena de personatges, encara que el més mediàtic és Woody Allen, on la seva veu peculiar i graciosa l'ha...
Pep Anton Muñoz
Azucena Diaz
Azucena Díaz Solano, es dedica al doblatge des que era petita. El seu primer paper va ser l'any 1969 a la pel·lícula "Cita en St Louis", quan encara no es feia doblatge en català. Va compaginar els seus estudis (és Llicenciada en Filosofia i...
Enriqueta Linares
Actriu i directora de doblatge. Comença la seva carrera de ben jove, als anys 60, a Radio Juventud i de seguida forma part del quadre escènic de Radio España i tot seguit de Radio Nacional. A partir de l’any 1965 entra al món del doblatge primer en castellà...
Mercè Segarra
Mercè Segarra és actriu de doblatge i directora habitual de l’estudi Q. T. Lever, SA, de Barcelona. Fa més de vint anys que es dedica exclusivament al doblatge. Ha dirigit pel·lícules tan conegudes com Seven, Alguns homes bons, L’últim...
Directors de doblatge - Audicions
Les Audicions són una de les eines principals de l'ECAD per valorar i donar a conèixer els alumnes d'últim curs. Per això comptem amb els principals directors de doblatge en actiu: Quim Roca: Actor i director especialitzat en direcció de doblatges per a...
Professorat guió de doblatge
Iolanda Ledesma - Cap d'estudis
Directora i Cap d'estudis de l' ECAD. Llicenciada en Filologia Catalana. Des de l'any 1987 es dedica a l’adaptació, la correcció i l’assessorament lingüístic en l’àmbit del doblatge en català per a diversos estudis de doblatge de Barcelona. Ha estat...
Montse Rocher - Traducció de guions
Diplomada en Traducció i Interpretació d'anglès i rus per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va superar les proves d'homologació de TV3 l'any 1992 i des d'aleshores es dedica en exclusiva a la traducció pel món audiovisual per diferents estudis de doblatge. Ha...
David Arnau - Lingüística catalana
És llicenciat en Filologia Catalana i lingüista homologat per Televisió de Catalunya (1987). Des d'aleshores ha treballat d'assessor lingüístic de doblatge en diferents estudis, especialment a Sonoblok, on ha supervisat les sagues de "Harry Potter" i "El...
Odile Arqué - Traducció i lingüística
Llicenciada en Filologia Catalana. Cambridge Certificate of Proficiency in English. L'any 1987 supera les proves d'homologació de TV3 per a traducció i el 1989, les d'assessorament lingüístic. Compagina la feina de traducció i correcció de guions amb...
Cèsar Andreu - Director i Ajustador
Director de doblatge des de l’any 1997. Ha treballat en produccions estrangeres i nacionals, tant per a cinema com per a televisió, dirigint pel·lícules, sèries d’animació, ficció i documentals. Per a Televisió de Catalunya ha dirigit els documentals...
Rosa Pastó - Directora i Ajustadora
Actriu de doblatge des de 1986, i directora i ajustadora de doblatge des de 1994 . Directora habitual als estudis 103Todd-ao. Ha dirigit pel.lícules com: La decisió de L'anne, Precious, Streetdance, Mil.lenium 2 (La noia que somiava un llumí i... | 0.601988 | curate | {"es": 0.05338598800643557, "ca": 0.9134123153429867, "eo": 0.001462629808395495, "nl": 0.01228609039052216, "en": 0.012871142313880356, "pt": 0.00585051923358198, "hr": 0.0007313149041977475} | http://ecad.cat/ca/professorat-de-l-escola-catalana-de-doblatge/184-iolanda-ledesma-lingueistica-catalana-elocucio-i-diccio.html |
mc4_ca_20230418_15_181695 | Conèixer Catalunya: Quid pro quo
quid pro quo ? . És la primera pregunta a fer-se quan hom intenta trobar l’explicació d’un fet d’origen humà.
En el cobrament de primes [ Que denunciava el Col·legi de Gestors de Catalunya a les pàgines del Periòdic, aviat farà un any, i del que res més s’ha sabut malgrat tenir-ne coneixement; el Fiscal, el Parlament de Catalunya, el Síndic de Greuges, el Defensor del Pueblo, els Diputats i Diputades de las Cortes Generales, el Ministre d’Hisenda del Govern del Regne d’Espanya,... ] per part dels funcionaris de l’Agencia Tributaria si obren actes d’inspecció contra els contribuents, està clar quin és el benefici : el cobrament de primes; com està encara més clar qui o quins son els perjudicats: els contribuents en general.
Em comentava un amable lector que justament aquesta és la feina que han de fer – al seu entendre – els funcionaris d’hisenda; encara que matisava únicament quan aprecien frau en les declaracions dels contribuents; jo no ho hagués dit de forma més senzilla i clara, el cobrament de primes pot provocar l’aixecament d’actes d’inspecció de forma injustificada, arbitraria i/o il·legal.
Tenim vigent – tot i que s’aplica de forma molt escadussera – una Constitució, la de 1.978, que en el seu article 103, diu clarament que l’Administració actuarà de forma neutral; es a dir que no tindrà en compte alhora de prendre decisions que som : catalans, calbs, rossos, alts, prims, simpàtics, educats, senzills, oberts, espontanis, romàntics,.... Recordeu el funcionari de l’Aeroport de Barcelona, i la seva relació amb el Diputat Nacionalista ? ; doncs justament el funcionari espanyol va, de forma conscient, voluntària i fins es diria que esperonat per la pròpia Administració, passar-se pel folro dels pantalons l’article 103, i tot allò de la presumpció d’innocència, de la igualtat davant la llei,... algú diu haver-lo sentit cridar enfollit, Espanya, Espanya ! ! !
M’he adreçat al President Zapatero, per sol·licitar-li que faci públic – en un mitjà escrit d’àmbit nacional - el text on es recullen els incentius que originaven la sospita i la subsegüent queixa del Col·legi de Gestors de Catalunya; no he tingut encara resposta a la meva petició. Sobta força; els diners que remena el govern son públics, i cal quan a la seva despesa – per disposició de la llei – recordeu allò del Estado de Derecho ? - fer-ho amb la màxima transparència, de forma escrupulosa, i seguint els clàssics, semblant honrats a demés de ser-ho. Que ens volen amagar alguna cosa ?
Tinc un deute amb el funcionari d’hisenda – presumptament corrupte - , que m’ha donat ocasió d’escriure sobre aquesta qüestió, de ben segur que no n’hauria parlat de no trobar-me jo mateix entre les víctimes. He pogut veure com jubilats, pensionistes, persones amb disminució psíquica i/o física, treballadors i classes passives, perdien hores i hores per justificar diferencies insignificants, mentre Hisenda admetia públicament que dos de cada tres obligats a pagar per l’Impost sobre el Patrimoni, no ho feien de forma sistemàtica . Per quina raó no se’ls persegueix?
Tinc noticia que des del Sindicat de Funcionaris anomenat manos limpias, s’ha obert una investigació en relació al tema del cobrament de primes ; està clar que dins del col·lectiu de persones que treballen a l’Administració pública, el nombre de corruptes és ínfim; com està encara més clar, que malgrat ser una minoria, malmeten el bon nom i la integritat de tot el col·lectiu.
Ja tenim noms i cognoms, però curosos de la llei, els respectarem – a ells si – la presumpció d’innocència , a l’espera d’una resolució definitiva i irrevocable.
Publicat per [email protected] a 19:48 | 0.8358 | curate | {"cl": 0.008733624454148471, "la": 0.0038209606986899557, "fr": 0.0008187772925764192, "ca": 0.972707423580786, "it": 0.013919213973799126} | http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/03/quid-pro-quo.html |
mc4_ca_20230418_13_752895 | Data i hora oficial 25.09.2017 | 02:59
Divendres, 8 de setembre de 2017 a les 09:05
Els propers dies 25 i 27 d’octubre vindrà la unitat mòbil d’expedició i renovació dels Documents Nacionals d’Identitat (DNI). Per realitzar aquest tràmit cal venir aquests dos dies alternatius per finalitzar l'expedició o renovació d'aquest document, ja que el primer dia s’agafa tota la documentació necessària i dades personals i el segon dia és per signar i recollir el document.
Una brigada mòbil de la policia nacional s’ubicarà a la Sala de Plens de l’ajuntament de 9 a 14h per gestionar les expedicions i renovacions del Document Nacional d'Identitat a tots els veïns de Cànoves i Samalús que ho sol·licitin. El DNI que s’expedeix té un cost d’11€.
Darrera actualització: 08.09.2017 | 08:28
png Expedició del DNI a Cànoves
107,54KB | 0.762943 | curate | {"es": 0.04668304668304668, "ca": 0.9434889434889435, "sv": 0.009828009828009828} | http://canovesisamalus.cat/actualitat/noticies/noves-dates-per-lexpedicio-i-renovacio-del-dni-a-canoves.html |
mc4_ca_20230418_13_36004 | Dietètica i suplementació - Ananda Bio - Girona
Trastorns del sistema nerviós: Ansietat, angoixa i principi de depressió
Què són i com els fem front? Sembla que està de moda tenir algun trastorns del sistema nerviós i ja se'ls ...
La primavera i la detoxificació
Històricament la primavera ha sigut l’època de l’any ideal per a descongestionar l’organisme de les toxines ...
Sistema Immune, el teu organisme pot amb tot?
Ha arribat la tardor. Sembla que sigui un avís per a la transició que porta a l’hivern, al fred, als refredats i constipats, a les grips i a les tremolors. Doncs així és.
Anem a veure que podem fer per a millorar la nostra salut en aquest temps de fred! | 0.746856 | curate | {"ca": 1.0} | http://anandabio.cat/index.php/alimentacio/dietetica-i-suplementacio?limitstart=0 |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.