id
stringlengths
19
44
text
stringlengths
8
1.37M
score
float64
0
1
strategy
stringclasses
2 values
languages
stringlengths
11
3.35k
url
stringlengths
0
15.8k
oscar-2301_ca_20230418_4_123302
17 d’agost de 2019, festes majors de la Sénia: L’Emili Gil presenta, a Lo Centro, el seu llibre Dimonis de mitjanit invocant-los perillosament. 21 d’abril de 2020, 23.02 hores, la Puri Guerra, que s’encarrega del bon estat de la casa, truca el Carles Molins. Hi estan passant coses molt estranyes, sembla ser que és plena de dimoniets trapelles que fan xivarri i no deixen entrar. 22 d’abril de 2020, 8.20 del matí, el Carles Molins deixa un missatge de veu a l’Emili, que encara deu estar dormint. Pot ser que els dimonis que va invocar en la presentació del seu llibre s’hagin instal·lat a la Casa de l’Artista en Terres de Cruïlla i estiguin fent la guitza? 22 d’abril de 2020, unes hores més tard, l’Emili admet que podria ser possible que la seva invocació hagi acabat amb l’ocupació de la casa, però no cal patir, els dimonis perillosos són els de dia, els de mitjanit són uns trapelles molt juganers però inofensius. Per fer-los fora, només cal seguir-los la beta i anar resolent els diferents enigmes que plantegin. 23 d’abril de 2020 a mig matí, posats en contacte amb l’alcalde de la Sénia admet que l’Ajuntament no ens pot ajudar, però suggereix dos noms: Celso Pla i Esther Segura. L’agraïment als nostres còmplices: Susanna Querol, Anna Bou, Maria Carreira, Rosalia Sanou, Pep Cortell, Marga Prades, Montserrat Prat, Mari Carmen Marcoval, Conrado Abella, Olga Juan. Produccions Impossibles: carrer de Marià Cubí, 44-54, segona porta del pati enjardinat. 08006 Barcelona. Tel. 93 217 12 38. [email protected] Casa de l’Artista en Terres de Cruïlla: carrer del Carme, 4, 43560 La Sénia (Montsià) Produccions Impossibles és el nom operatiu de l’Associació Multicultural Produccions Impossibles-Projectes Artístics Novedosos.
0.869219
curate
{"ca": 0.9976878612716763, "en": 0.0023121387283236996}
https://impossibles.cat/escape/principi/
acn_ca_20201011_0_68520
L’Incasòl preveu començar l’enderroc del segon bloc dels pisos de Can Garcia de Manlleu abans d’acabar l’any Una trentena dels habitatges continuen ocupats i s’està treballant per reubicar les famílies ACN Manlleu.-L’Incasòl ha presentat aquest dijous a l’Ajuntament de Manlleu la sol·licitud de llicència d’obres per a l’enderroc del segon bloc de pisos de Can Garcia. El consistori ha emès un comunicat on explica que un cop l’empresa pública obtingui la llicència s’obrirà la licitació i, si es compleixen els terminis marcats, les obres podrien començar abans d’acabar el 2019. Dels 128 habitatges d’aquest segon bloc, només 31 continuen ocupats. Paral·lelament, Incasòl i l’Ajuntament de Manlleu estan treballant per reubicar les famílies.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://www.acn.cat/text/item/l-incasol-preveu-comencar-l-enderroc-del-segon-bloc-dels-pisos-de-can-garcia-de-manlleu-abans-d-acabar-l-any
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_81729
El drac Shenron i la llegenda de Sant Jordi. Orient i Occident. Dues formes de veure un mateix fenomen mitològic: els dracs. El XXI Saló del Manga de Barcelona dedicarà una àmplia exposició centrada en els dracs més famosos de les dues cultures que han estat dibuixats en mangas, còmics i il·lustracions. Dracs de paper: entre orient i occident és el nom de l'exposició que s'encarregarà de mostrar-nos les diferències i coincidències entre ambdues cultures. El drac és una bèstia mitològica que, curiosament, s'ha repetit en la cultura oriental i en l'occidental, malgrat haver-se originat de forma independent. De fet, les seves natures no han pogut ser més antagòniques, però al llarg del temps el drac oriental s’ha anat imbuint de característiques occidentals i viceversa. El drac oriental té un origen segurament xinès, i una naturalesa d'animal més aviat benèvol, representant la saviesa, la benevolència, la força, així com la bona sort. Són éssers que gairebé sempre han ajudat l'home. Per contra, el drac occidental és principalment un enemic, el mateix Satanàs és descrit a la Bíblia com el gran drac. El drac oriental és un animal d'aigua, el seu medi natural, però també és el portador de tempestes, vigilant el cel i els rius. En canvi, el drac occidental és un animal de foc, element que utilitza per a les seves maldats. En aquesta exposició pretenem ensenyar les grans diferències que existeixen entre les nostres cultures respecte als dracs; d'un ésser que concedeix desitjos com a Bola de Drac, a una llegenda on la bèstia segresta princeses i ha d'aparèixer Sant Jordi per matar-lo. Però també hi ha semblances i intercanvis, i cada vegada es difuminen més les barreres que els separen. La mostra comptarà amb la il·lustració original de la portada de Danza de Dragones de Canción de Hielo y Fuego, diferents pàgines de còmics i mangas com Bola de Drac, Toriko, Inuyasha, Saint Seiya, Naruto, Magi o Bastard, que han mostrat els dracs en les seves diferents facetes, i on podrem veure que, sovint, les cultures s'acaben barrejant. L'exposició Dracs de paper: entre orient i occident també relatarà l’especial relació existent entre la cultura i mitologia catalana amb els dracs a través de la llegenda de Sant Jordi, a més d'una selecció de fotografies que mostren on són presents els dracs a la ciutat de Barcelona.
1
perfect
{"es": 0.018957345971563982, "fr": 0.007755277897457992, "ca": 0.973287376130978}
cawac_ca_20200528_10_123909
El documental del mes: Vidal Sassoon Vidal Sassoon recull 80 anys de revolució social, cultural i sexual, al llarg dels quals Vidal Sassoon, un jove criat en un orfenat de Londres, esdevé un home d'èxit i fama internacionals. Més enllà d'una marca de xampú i d'un referent en el món de l'estètica femenina, Vidal Sassoon ha estat un personatge clau en la història de la moda, l'art i la cultura del segle XX. Els seus pentinats d'estil geomètric inspirats en la Bauhaus, juntament amb la filosofia wash-and-wear (rentar i posar), van canviar radicalment l'aspecte de les dones i van contribuir al seu alliberament sexual, fins a convertir-se dins el món de la perruqueria en el que la minifldilla va ser en el món de la moda.
0.829482
curate
{"ca": 1.0}
http://www.terrassadigital.cat/cinema/detail.php?id=529
oscar-2201_ca_20230904_7_33139
Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.
0.638149
curate
{"ca": 1.0}
https://escolanova.cat/escalfant-motors-cantania-5e/?s=
racoforumsanon_ca_20220809_3_225347
M'agradaria fer una petita enquesta als senyors i senyores usuaris: QUIN SERIA EL VOSTRE CONCERT IDEAL?? La idea és que nombreu de 2 a 5 grups coma molt, no val un concert on toquin 25 bandes ja que aquest no seria real, d'acord? També especificar que ha de ser el vostre ideal, o sigui que si voleu posar-hi 5 caps de cartells endavant, al vostre gust!! Finalment, l'última condició és que el grup estigui en actiu, apa salut!! Començo jo : - Banda Bassoti - Opció k-95 - Mr. Review - Madness Un concert amb els següents grups seria molt bèstia (nit de disturbis asegurats) Rage Against the Machine Mariano Gorriak Kop Igitaia
0.774938
curate
{"ca": 1.0}
macocu_ca_20230731_4_153153
Lliurament dels premis del Concurs Bíblic a Tortosa (Antonio Bordàs) Entrega dels premis del concurs bíblic al Seminari Diocesà de Tortosa. Es es va fer el dissabte al matí i hi han participat del bisbat de Tortosa un total de 5.316 treballs, una gran quantitat si tenim en compte és prou petit. En tot Catalunya hi han hagut 63.456 participants. Van venir molts xiquets i xiquetes acompanyats del pares i mestres a recollir el seus premis. Cal destacar els personals, com el dibuix, la contesta a les preguntes, les redaccions i les activitats que van fer les escolles i també de les parròquies que tenen la inquietud de col·laborar dintre de la catequesi parroquial. Van destacar tant aquells que han fet un bon treball personal, com el grup que ha participat. Van donar una primer premi a la Parròquia de la Purifiació de Maria de l’Ametlla de Mar. En això veiem l’interès i la paciència tan del mestres de religió com les catequistes que any rere any dedicar unes hores a aquest treball, que ajuda a valorar la lectura i estudi de la Bíblia. És una bona tasca la que es porta a terme tant des de la Federació de Cristians de Terrassa con la de les escoles, col·legis, instituts i parròquies.
0.837932
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_17_366051
Entrevistes | ElGiroscopi - Part 2 Tweet Seguim amb la secció d’entrevistes amb emprenedors, des d’on volem destacar iniciatives d’emprenedors i donar-los la oportunitat de donar a conèixer els seus projectes i compartir amb nosaltres les seves idees i visions sobre el […]
0.720767
curate
{"ca": 1.0}
http://blog.elgiroscopi.com/category/entrevistes/page/2/
macocu_ca_20230731_3_520283
Proposta de dictamen municipal relatiu a la modificació puntual núm. 11 de les normes subsidiàries del municipi de Xaló (expedient 774/2014). Proposta de dictamen municipal relatiu a la modificació puntual núm. 1 [...]
0.482832
curate
{"ca": 0.9674418604651163, "en": 0.03255813953488372}
mc4_ca_20230418_16_96883
El Temps. Predicció per Comunitats Autònomes: Castilla y León - Avui - Mapa Sign. 12-24 h. - Agència Estatal de Meteorologia - AEMET. Govern d'Espanya
0.543946
curate
{"fr": 0.061224489795918366, "ca": 0.9387755102040817}
http://www.aemet.es/ca/eltiempo/prediccion/comunidades?k=cle&w=12
oscar-2301_ca_20230418_5_267306
Li oferim els millors professionals per a tot tipus de serveis d'arboricultura, poda i manteniment de l'arbrat. Treballem tant per a empreses com per a particulars, així com per a entitats públiques. Ens adaptem, en tot moment, als gustos i necessitats de cada client. Serveis d’arboricultura i poda de l'arbrat Màxima atenció en la cura dels arbres. Poda d’arbrat Poda en alçada, mitjançant tècniques de trepa Poda de palmeres Tala controlada d’arbrat singular Arrabassada de soques Tractaments fitosanitaris en arbrat Endoteràpia Lluita biològica Trasplantaments i solucions tècniques Manteniment d’arbrat singular Consulti també la pàgina Servei de poda Qualitat i medi ambient i Prevenció de Riscos Laborals Estem certificats en: SISTEMA DE GESTIÓ DE LA QUALITAT: ISO 9001:2015. Alguns trets característics d’aquesta gestió són: Optimització de processos gràcies a la millora contínua; Planificar, controlar i vigilar els elements que fan possible la prestació d’un bon servei per aconseguir la satisfacció dels nostres clients. SISTEMA DE GESTIÓ MEDIAMBIENTAL: ISO 14001:2015. Alguns trets característics d’aquesta gestió són: flota de vehicles adaptada a la diversitat d’espais, gestió de residus (separació en origen, reciclatge), tècniques i gestió d’estalvi d’aigua de reg, lluita integrada contra plagues i malalties. SISTEMA DE GESTIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS: ISO 45001:2018. Alguns trets característics d’aquesta gestió són: Treballadors formats i informats en matèria preventiva; Procediments de treball segurs; Equips i eines certificades CE; Equips de protecció col·lectiva i individual adequats. Tot això per a garantir la Seguretat i la Salut dels nostres treballadors. Classificació empresarial Estem acreditats per la Generalitat de Catalunya, la classificació com a contractistes avala la nostra capacitat i solvència tècnica i econòmica.
0.785111
curate
{"ca": 0.9478260869565217, "de": 0.02282608695652174, "ru": 0.017934782608695653, "fr": 0.01141304347826087}
https://www.parcsijardinscatalunya.com/serveis/arboricultura-poda/
oscar-2301_ca_20230418_2_76285
Help Editors és un plataforma col·laborativa. Gràcies a totes les persones que us heu implicat en aquest projecte. Professionals que tenen dubtes sobre edició: ASSESSORAMENT Mia Beneset, responsable de màrqueting, que un dia va decidir escriure un llibre i auteditar-lo. L’únic que vaig fer va ser creure en ella i encioratjar-la a seguir el seu somni. Fa poc que ha presentat Milo a la Fira de Madrid. He “flipat” molt amb tot el que ha aconseguit. L’Alda Rodríguez, que ha aprofitat aquest període que hem estat més temps a casa per escriure, i que té dos projectes molt interessants que espero que surtin a la llum. Les bones idees sempre surten en moments de tranquil·litat. Molta sort. A la Núria, que té un projecte que l’il·lusiona molt entre mans i volia fer-me unes preguntes anotades en una llibreta. Ella em va dir moltes vegades gràcies, i amb això ja en vaig tenir prou. Sé perfectament que aquesta idea tirarà endavant. Period Spain, una ONG, que em va demanar asessorament en la creació de materials formatius. I vam decidir fer un dinar-trobada i vam compartir moltes idees entre el primer plat, les postres i el tallat sense lactosa. Aviat tornarem a quedar. La Katrien, professora de yoga, que inparteix tallers i ha pensat regalar alguna cosa a les seves alumnes. Li passo contactes de professionals que li poden donar un cop de mà. L’Andrea, farmacèutica-escriptora, que em coneix molt i que sempre m’ha escoltat. Escriu cada vegada millor. Ella no ho sap, però aviat li publicaran un llibre i els signarà en una llibreria moderna, vindran tots els amics de les xarxes. 🙂 La Judith, interiorista, que té un projecte en ment i que em necessitava 5 minuts. He estat en el making off de l’inici d’un gran projecte. La Sílvia, advocada, té una pàgina web professional i la vol millorar. Jo l’he aconsellada i li he dit el que jo faria i li he passat un parell de contactes que crec que li poden anar bé. Ella fa molt de temps que em segueix i que m’ajuda en la difusió. La Sònia, apassionada per l’educació emocional, volia compartir un material que tenia elaborat i de com treure-li partit, vam estar parlant del confinament, de com podia ajudar a través de les xarxes i dels post diaris d’Instagram. Em va dir que jo era una “bocanada” d’aire fresc… cafès virtuals que t’alegren el dia. 🙂 L’Associació Reach, que tenen moltes ganes d’editar un quadern i busquen editorials i formes de finançament. Jo els hi he donat idees de recerca i la meva visió sobre el sector. L’Elisabet, mestra, té un projecte per Instagram: la Finestra, i volia explicar-me’l, conversar i necessitava una “petita empenta”. De tant en tant, m’ensenya les imatges i m’explica com triomfa. Ella m’escriu coses precioses per la xarxa. La Mireia, mestra, que es va emportar la meva bossa a veure la neu. Parla del meu projecte amb molt d’entusiasme a tothom, és una gran amabaixadora. La Guada, Managing Director, passeja la meva bossa amb molt d’estil. Sempre parlem de projectes i de com podem ajudar a la gent. La Mont, mestra, una emprenedora que ha vist que Instagram és la xarxa ideal per potenciar el seu projecte de bijuteria. Vam quedar per a fer un cafè, ens vam donar idees mútuament i ara ja està canviant el logo, fa stories i posa comentaris al post. Ens ho vam passar molt bé parlant dels nostres projectes i reptes de futur 😉 La Lorena, farmacèutica, que vol conservar un material que ha trobat i que li té molta estima. Estem buscant la manera de guardar-lo. Un amic de tota la vida (no puc posar el nom que em mata), em va enviar un text per whats dient: #Helpeditors… què et sembla el meu text del Tinder? T’agrada? Jo només li vaig corregir un verb. És tan natural que era impossible millorar-ho. Prollema, que té un projecte molt interessant i volia demanar-me programes gratuïts d’infografies, dubtes d’edició i quina és la millor manera de presentar-nos. La Maite, professora d’història, un dia fent un cafè, em va explicar que tenia una alumna que volia ser editora. La Laura, em vol conèixer i potser em farà una entrevista i un treball sobre: Què és un editor? En Jordi, músic i escriptor, que una tarda a la platja, em va dir que volia escriure un llibre. Des de llavors, l’ha escrit, l’ha publicat i m’ha escrit una dedicatòria preciosa. Em va fer cas i es va fer una sessió de fotos estupendes i s’ha enganxat a les xarxes socials. Ho sento Jordi. Em fas massa cas. Aquest estiu vam gravar un vídeo junts. La Joana, fotògrafa i esquiadora, que em va fer una foto tan impressionant, que l’he posada al final de la presentació del postgrau i de fons de pantalla. Jo en faré difusió de la seva qualitat professional i humana. L’Ana, companya del postgrau, sempre ens hem ajudat entre pràctica i pràctica. Jo l’ajudaré amb la imatge professional, tot i que ella és tota presència. La Carmina, mestra i pedagoga, que un dia va creure amb una idea que li vaig explicar i ella va lluitar per a desenvolupar-la. No hi ha res que m’agradi més que la gent que fa brillar el que penso. Teampartners, una empresa esportiva, que necessitaven assessorament a les xarxes i a les webs. Jo els vaig fer un pla de continguts i ells un pla d’entrenament. 🙂 La Lisi, Community Manager, que va autoditar el llibre: El silencioso amigo del viento. Un dia dinant em va dir: vull publicar un llibre. Anys més tard me’l va regalar i em va escriure una dedicatòria preciosa. Professionals vinculats al món editorial: NETWORKING L’Ester, traductora i correctora, que li ha semblat genial la idea de la plataforma col·laborativa. Aquest 2022 començarem a col·laborar. En Jordi, editor, necessitava un professional que li fes un book trailer i li vaig passar el contacte de l’Àlex. I es van entendre de meravella. L’Àlex m’ha fet els vídeos promocionals de la web. La Irene, agent literària i futura editora, amb ganes de revolucionar Help Editors i aportar aire fresc i el seu punt de vista. L’Àlex, escriptor, guionista i expert en audiovisual. Li apassiona fer book trailers i té moltíssimes idees al cap. M’ajuda en la difusió de la web. La Carme, il·lustradora, hem intercanviat punts de vista entre editors i il·lustradors i recursos per ajudar-nos. En Raúl, il·lustrador, apassionat dels llibres, punk i que desborda creativitat. Em fa regalar unes ill·lustracions, que és el que més m’agrada del món i una il·lustració pel meu Instagram. La Belén, il·lustradora, que em va “regalar” una il·lustració molt delicada pel dia de la dona. La seva germana és la Gema i són les primeres #sistershelpeditors! En Xavi Ramiro, il·lustrador, vam fer un Live sobre connexions entre una editora i un il·lustrador. Vam fer un repàs a la nostra trajectòria professional i vam recordar tots els bons moments professionals (que han estat molts). La Mercè, il·lustradora, em va demanar assessorament i li vaig recomanar que es posés en contacte amb l’APIC. Ella em farà un dibu de #Helpeditors. En Lluís, il·lustrador, que ens vam conèixer a l’Utopia Market i des de llavors, ja sabem que: ens agrada l’Enric Casasses, la poesia il·lustrada, les frases potents, que els dos som sensibles i que som lluitadors. Va ser el primer que em va enviar el vídeo #neverstopediting. Vaig fer una trobada #helpeditors i vam anar a veure la seva expo. En David, il·lustrador, que havia publicat un article en castellà i necessitava una traducció. Jo el vaig posar en contacte amb la Rosana, una traductora-ballarina i el resultat és aquest. Ell li va fer un dibu i ella la traducció. Giselfust, il·lustradora, ella preguntava per Instagram si algú tenia micropoemes. Justament tenia uns versos que havia escrit en la meva llibreteta un dia que plovia molt mentre anava en bus… i el resultat és aquesta preciositat. He imprès el poema i sempre que plou me’l miro. La Noelia, futura editora, sempre ha somniat a treballar en una editorial i està preparant el terreny per a fer el salt. Sap escoltar i li posa moltes ganes. Ho aconseguirà. La Mercè Serós, artista, m’ha regalat una “titelleta” #miniannahelpeditors amb la seva bossa, anell, arracades. Ha tingut un èxit importantissim! Hi ha qui diu que es podria der branding del projecte 🙂 L’Agustí de Grafime, editor, compartim tendències d’edició, autoedició i ens passem contactes. La Clotilde, directora d’art i la meva primera Cap. Han passat els anys i encara li demano opinió sobre temes de disseny. La Gestoría del copyright, especialista en drets d’autor, fa molts anys que ens coneixem i sempre ens hem ajudat i recomanat. La Laura, responsable comercial, que tenia un dubte amb els crèdits (molt habitual). Li vaig respondre a la seva pregunta i també li vaig passar un contacte especialitzat en drets d’autor. La Marta, coordinadora editorial, juntes farem grans coses (ho sé). Ella en sap molt d’autoedició de llibres, i va ser el meu primer guestblogging. L’Olga, coach, una professional del món editorial, que s’ha reinventat i ara és coach. L’Agnès, una artista polivalent, compartim contactes, barri i aficions. Estem donant “voltes” a veure què podem fer amb tota aquesta xarxa de persones i com les podem connectar. La Cristina, dissenyadora, ha aprofitat el 2020 per a formar-se en digital i fer un pas més a la seva carrera. Ella tenia ganes d’explicar-m’ho i jo d’escoltar-la. Farem “cosetes” a Instagram. La Gema, consultora estratègica i de màrqueting, sempre hem compartit punts de vista sobre temes d’innovació. Jo l’he intentat aconsellar i li he passat algun contacte. L’Alexandra, project Manager, una gran professional, molt creativa i sobretot bona persona. Juntes vam compartir una estrena de la web, moltes xerrades i riures. Aviat farem un Live juntes a Instagram i ens posarem al dia. Confesso que la trobo a faltar en el meu dia a dia. La Mireia i la Glòria, psicòloga i il·lustradora, que han aprofitat el confinament per escriure un conte: El circ del mar. Una història molt divertida i plena de personatges, que tracta sobre les emocions durant el confinament. Alguna editorial interessada? Vam fer un Live molt emocionant! En Juanjo, professor de la UB i coordinador del postgrau de Social Media, que em va regalar el llibre Vídeo para redes sociales. Guía de iniciación en la publicación y difusión publicat per l’editorial UOC. Jo li vaig fer un vídeo parlant del vídeo 🙂 i ell m’ajuda amb analítica web i amb altres temes que portem entre mans. L’Elisabet, editora, que la vaig conèixer el CREA, vam quedar per parlar. Em vaig perdre (molt normal amb mi) per Hospitalet de Llobregat, em va venir a buscar a una gasolinera, vaig anar al seu estudi i no sé com vam descobrir que a part de l’edició, anem a la mateixa perruqueria i ens talla el serrell la mateixa persona. Serà que els editors ens fixem amb tot? Fins i tot com portem el serrell tallat? Per aquest 2020 ens esperen molts projectes compartits. En Martí, un gran comunicador, que pregunta molt i analitza totes les respostes :), però sobretot que parla i escriu molt bé i amb ganes de treballar en obert. Ell em va fer adonar que el projecte i la web es podia explicar millor (molt bona observació) i jo intentaré donar-li un cop de mà. La Marta, una superdissenyadora molt perfeccionista. Estava a punt d’estrenar la web i necessitava compartir-ho 🙂 i des de llavors hem compartit dubtes del wordpress, campanya d’estrena, punts de vista d’imatges, textos… Jo li faig “classes” d’Instagram, SEO i ella m’ha dissenyat la bossa i m’ajuda amb l’edició de fotos. Ara ja quedem per dinar al vegetarià directament i parlem de les nostres coses… Estudi Claris, que tenia ganes de conversar sobre la situació del mercat laboral i com havíem reconduït les nostres trajectòries professionals. La Carola em va regalar aquesta tassa de tulipes de Ni flowers. La Montse, coordinadora editorial, que volia coneixe’m per compartir dubtes, conversar i editar textos a quatre mans. Ella em va de tester de la web i m’avisa si veu alguna cosa no funciona. Fem cafès editorials i em dona idees pel meu projecte. Sempre m’anima, fins i tot en dies de pluja. En Jordi, comunicador visual, que volia fer-me una consulta sobre un projecte que realitza. De tant en tant, anem a dinar, i ens expliquem les nostres idees, com anem evolucionant i intercanvi de proveïdors. La Laura, coordinadora editorial, que volia compartir la seva professió, fer xarxa, expressar dubtes i idees divertides. Intercanvi de coneixements! La Rosa, editora, que em va donar un cop de mà quan més ho necessitava. Amb el seu gest, la meva trajectòria professional va fer un canvi de rumb. Es veu que jo la vaig ajudar passant-li un llistat de contactes (no ho recordava). Sempre ha estat allà i ha cregut en el meu projecte. Un dia vaig arribar a la feina i m’havia enviat el llibre Jefa de tu vida. L’Ana, cap de recursos humans, una de les millors persones i professionals que es van creuar en la meva trajectòria professional. Peça clau en aquest projecte i en el meu currículum. La Mercè, dissenyadora i maquetadora, necessitava feina i jo li vaig passar empreses que sabia que buscaven maquetadors. Ella m’ha dissenyat la imatge gràfica de Twitter, Facebook i Linkedin. I hem fet projectes col·laboratius de poesia il·lustrada. L’Ana, dissenyadora gràfica, sempre ha sigut una persona molt solidària i jo li vaig explicar el projecte. Ella m’ha dissenyat el logo del projecte. I m’ha fet aquestes fotos estupendes. La Laia, disseyadora web, volia canviar el seu perfil professional i no sabia com organitzar els continguts i jo li vaig explicar com funcionava Linkedin. Ella m’ha ajudat amb el disseny de la web. Amb la Meritxell, periodista i escriptora, tenim una relació professional i personal de fa més de 20 anys i sempre ens hem donat un cop de mà. M’ha entrevistat en el vídeo professional. Jo l’he ajudada en els seus múltiples projectes i ella ara ha posat el logo de #Helpeditors per primera vegada! Quins nervis! El Fernando, creatiu, volia ampliar contactes i jo li vaig passar algun “contactillu”. Entre moltes coses, m’ha ajudat en el menú de la web i em va ajudar en la gravació del vídeo del youtube. A l’Alícia, dissenyadora tèxtil, que em va regalar un pattern dels gatets que surt en el vídeo promocional. És el racó de casa que més m’agrada. 🙂 Uncle Jun, fotògrafs i realitzadors de vídeos, havien sortit d’un ERE i jo els vaig ajudar en ampliar contactes i fer-los adonar que eren molt bons. Em van gravar i editar el vídeo que la Meritxell m’entrevistava. Amb la Rosana, gran correctora, sempre ens hem ajudat. Ella em va ajudar a mi quan em vaig quedar a l’atur i quan més ho necessitava i jo sempre més l’he ajudat amb el que he pogut. Va fer una col·laboració amb el David Maynar. L’Enric Jardí, dissenyador, em va regalar el llibre Así se hace un libro quan li vaig dir que volia publicar un post explicant el contingut i ha regalat una selecció de 18 llibres sobre tipografia. La Maite, especialista en comunicació, es va emocionar amb el meu projecte un dia que vam anar a dinar, i em va suggerir frases per About me. Juntes parlem de projectes i de moments compartits. L’Anna, responsable de comunicació, que vam anar juntes a un curs de Mailchimp i des de llavors, compartim: informes de mètriques, estratègies de comunicació, idees de stories… La Mònica, directora de recerca de la Fundació Bofill, que em va confirmar que el guió del vídeo i el storytelling li agradava: aquesta història enganxa. Jo l’assessoro amb la imatge quan brilla per la televisió. La Mar, dissenyadora amb les idees molt clares i veloç, que es va barallar literalment amb la capçalera fins que va aconseguir que el logo quedés perfecte. Jo sempre l’he recomanada per la seva eficiència i bona professional. Aviat el seu fill ens donarà classes. L’Estel, controller i coordinadora editorial, sempre ens hem “passat” contactes i proveïdors. Si l’Estel opina, és garantia de qualitat. Estudiants que volen ser editors: FORMACIÓ La Sílvia, futura editora de taula, que ha descobert que li agrada corregir i editar textos. Ara col·labora amb l’Olga 🙂 una altra Help Editors. La Núria, estudiant de primària, que té molt clar que vol ser editora. Per aquest motiu, va escollir l’ofici d’editor i va fer una presentació molt ben elaborada. Em recorda molt a mi quan escrivia contes. La Neus, professora, que ha redescobert la seva passió per l’escriptura, la llengua i, molt especialment, per la correció de textos, però no té cap formació al respecte. La Joana, professora de francès, que s’ho passa molt bé preparant les classes i ha pensat treure-li partit al material que està preparant. M’ha dit que vol ser editora. La Carlota, pedagoga, amb moltes idees i positivisme per entrar al món laboral. Jo l’ajudaré amb el currículum i la carta de presentació i ella m’ajudarà amb la difusió per les xarxes. Tardes de diumenge parlant de projectes i d’il·lusions. La Sofia, que vol ser editora i no sap per on començar. Té un currículum brillant, competències i habilitats. Vam parlar del networking i de com contactar amb la persona adequada. Ella em va fer una storie molt xulo per Insta. La Laura, una estudiant de Batxillerat que ha escrit una novel·la d’una poetessa de Vic i volia saber com continuar amb aquest projecte tan interessant. Li he aconsellat a qui ho ha d’enviar, com fer-ho i com potenciar les xarxes socials. La Carla, estudiant en pràctiques, la vaig ajudar a fer el perfil del Linkedin i el currículum i ara està triomfant com a professora i per les xarxes. En Xavier Roca, un noi molt espavilat, que va fer un treball de recerca sobre editors. Es va emocionar molt quan li vaig dir que em podia fer una entrevista. #Helpeditorsfamily #Helpeditorsismoving: SUPORT L’Alberto, enginyer, sempre em dona el seu punt de vista objectiu, m’ha gravat en: Què és #Helpeditors? Quin llibre li tinc més carinyu? i en tot el que he necessitat. Jo l’he assessorat amb la seva marca i Instagram (tot i que ell aprèn molt ràpid). El meu pare James, que em va dir: “M’ha agradat molt el vídeo però no m’he enterat de res.” La meva mare Teresa, que ha vist els vídeos abans de penjar. Un cop em va dir un si definitiu, el vaig penjar. Em va avisar que deia massa: eeeeeeee en el vídeo. Juntes tenim el projecte Helpedirtorsmother. La meva neboda Aina, que es va mirar el vídeo amb la meva mare i em va enviar un missatge de veu. “Anna: està guai! “ La meva neboda Xènia, supercontenta amb la meva bossa. El meu nebot Pau, que no va dubtar ni un moment a fer-me de model. La meva cunyada Nati que en comenta tots els post d’Instagram. El meu germà Xevi, que m’ajuda en temes burocràtics. La meva germana Magda, que em posa Likes a tot el que publico. 17 Comments Vols dir que algú entra en una web? Per què tens una web? – Help Editors 15 de novembre de 2021 at 19:01 - Reply […] a les + de 85 persones que han cregut en aquest projecte. Un projecte que m’aporta coses molt bones. […] Carmen Marcos 4 de novembre de 2020 at 11:53 - Reply Vaja, m’he deixat el link! És aquest: https://youtu.be/tC5iUWkoV1c anna_sadurni 4 de novembre de 2020 at 16:25 - Reply Gràcies!! Ja l’he trobat! ! Carmen Marcos 4 de novembre de 2020 at 11:49 - Reply Hola Anna. Sóc il·lustradora i he trobat aquest espai teu a través de LinkedIn i he cregut que podria col·laborar aportant el vídeo de la taula rodona on line que vam fer al Liber el passat dia 26 d’octubre: “La relación entre el editor y el ilustrador “. Les participants són: – Noemí Mercadé, directora de l’editorial Casals i l’editorial Combel. – Natàlia Zaratiegui. Il·lustradora. – Mariona Sardà. Advocada especialista en Dret de la Propietat Intel·lectual. – Com a moderadora vaig estar jo. El vídeo dura una hora exacta, és en castellà perquè va ser emitit també per a Sudamerica, i espero que et sembli interessant el seu contingut, Anna. Salutacions, anna_sadurni 4 de novembre de 2020 at 16:24 - Reply Gràcies Carmen, em sembla molt interessant aquest vídeo que em comparteixes i crec que a la Comunitat #Helpeditors també. Molts ànims a tots els il·lustradors i molt interessant les preguntes que plantegen. Una abraçada i estem en contacte. Previous 1 2 Leave A Comment Cancel·la les respostes Comment Save my name, email, and website in this browser for the next time I comment. Δ Cercador Cerca … Un espai d’ajuda obert a tothom, adreçat a aquelles persones que volen treballar en el món editorial o simplement necessiten assessorament. Seccions Escric Parlo Categories Apunta (24) Arqueologia de la infància (11) Col·laboracions #Helpeditors (30) Espai gràfic (37) Guest Blogging (6) Interviews / Clipping (3) Making of (14) My poems… (6) Pregunta a l'editor! (10) Què fa un editor (13) Tips & Tools (5) vídeo (16) Xarxes: Inscriu-te al meu butlletí: Accepto en compliment del que preveu l'article 21 de la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic (LSSICE) sol·licitem el seu consentiment per a la subscripció i enviament de la nostra newsletter. Leave this field empty if you're human: Consulta en aquest enllaç la nostra política de privacitat. POLÍTICA DE PRIVACITAT | AVÍS LEGAL © Help Editors Anna Sadurní 2021 Page load link Aquesta web utilitza les cookies _ga/_utm propietat de Google Analytics, persistents durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web. Si no cliques cap opció no es farà servir cap cookie i et tornarem a preguntar quan accedeixis de nou al lloc web. Per obtenir més informació pots consultar la nostra Política de cookies. Acceptar Manage consent Tanca Privacy Overview This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience. Necessary Necessary Sempre activat Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. These cookies ensure basic functionalities and security features of the website, anonymously. Galeta Durada Descripció cookielawinfo-checkbox-analytics 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Analytics". cookielawinfo-checkbox-functional 11 months The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Functional". cookielawinfo-checkbox-necessary 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookies is used to store the user consent for the cookies in the category "Necessary". cookielawinfo-checkbox-others 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Other. cookielawinfo-checkbox-performance 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Performance". viewed_cookie_policy 11 months The cookie is set by the GDPR Cookie Consent plugin and is used to store whether or not user has consented to the use of cookies. It does not store any personal data. Functional Functional Functional cookies help to perform certain functionalities like sharing the content of the website on social media platforms, collect feedbacks, and other third-party features. Performance Performance Performance cookies are used to understand and analyze the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors. Analytics Analytics Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc. Advertisement Advertisement Advertisement cookies are used to provide visitors with relevant ads and marketing campaigns. These cookies track visitors across websites and collect information to provide customized ads. Others Others Other uncategorized cookies are those that are being analyzed and have not been classified into a category as yet.
0.716344
curate
{"ca": 0.7998913588500752, "fr": 0.008565936820992813, "vi": 0.00016714023065351831, "pt": 0.024987464482700988, "es": 0.02950025071034598, "it": 0.007855590840715361, "en": 0.1272772856426542, "mk": 0.00012535517299013872, "eo": 0.0005014206919605549, "ru": 4.178505766337958e-05, "de": 0.000292495403643657, "sv": 0.00033428046130703663, "cs": 0.00020892528831689789, "eb": 0.00025071034598027743}
https://annasadurni.com/2022/05/15/personeshelpeditors/
mc4_ca_20230418_11_52547
Mercat municipal de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí | Terra, aigua i racons 2 Març, 2020 23 Novembre, 2019 / Rasola Arquitectònic, columnes, Mercat, Municipal, noucentista, rectangulars, Sant Joan Baptista, Sant Joan Despí, vidrieres ← Creu pels combatents i gent assassinada durant i després de la Guerra Civil Missatges d’Egipte →
0.688762
curate
{"ca": 1.0}
https://estimadaterra.wordpress.com/2020/03/02/mercat-municipal-de-sant-joan-baptista-de-sant-joan-despi/
mc4_ca_20230418_3_375498
Andreas Wulff-Jensen | Notícies de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals Anna Rubió dv., 20/10/2017 - 20:41 Llegeix més sobre Investigació sobre neurologia i cinema entre CAV i la Universitat d'Aalborg (Dinamarca) SubscribeSubscriu-te a Andreas Wulff-Jensen
0.4887
curate
{"ca": 0.7083333333333334, "es": 0.12878787878787878, "de": 0.16287878787878787}
https://fima.ub.edu/noticies/categoria/andreas-wulff-jensen
mc4_ca_20230418_6_594782
12699 Festa Major 2013 12699 Lleure Digital Taulat-Rambla del Poblenou Autor: Pere Parera 15-09-2013 12700 Festa Major 2013 Festa Major. Timbalers davant de La Licorera 12700 Lleure Digital Taulat, 91 Autor: Pere Parera 15-09-2013 12701 Festa Major 2013 Festa Major. Geganta vedette del Paral·lel davant de La Licorera 12701 Lleure Digital Taulat, 91 Autor: Pere Parera 15-09-2013 12702 Festa Major 2013 Festa Major. Vermut que ofereix La Licorera als geganters i a la Colla del Drac del Poblenou 12702 Lleure Digital Taulat, 91 Autor: Pere Parera 15-09-2013 12703 Festa Major 2013 12703 Lleure Digital Taulat, 91 Autor: Pere Parera 15-09-2013 12704 Festa Major 2013 Festa Major. El Lloro del 36 davant de La Licorera 12704 Lleure Digital Taulat, 91 Autor: Pere Parera 15-09-2013 12705 Festa Major 2013 12705 Lleure Digital Taulat, 91 Autor: Pere Parera 15-09-2013 12706 Festa Major 2013 Festa Major. Els gegants del Poblenou davant de La Licorera 12706 Lleure Digital Taulat, 91 Autor: Pere Parera 15-09-2013 12707 Diada del Santet 2013 Gonçal Sobrer i Joan Marc Batlle. Celebració de la segona diada del Santet a Can Saladrigas 12707 Lleure Digital Can Saladrigas Autor: Pere Parera 06-10-2013 12708 Diada del Santet 2013 12708 Lleure Digital Can Saladrigas Autor: Pere Parera 06-10-2013 12709 Diada del Santet 2013 12709 Lleure Digital Can Saladrigas Autor: Pere Parera 06-10-2013 12710 Diada del Santet 2013 12710 Lleure Digital Can Saladrigas Autor: Pere Parera 06-10-2013 12711 Diada del Santet 2013 12711 Lleure Digital Can Saladrigas Autor: Pere Parera 06-10-2013 12712 Diada del Santet 2013 Celebració de la segona diada del Santet a Can Saladrigas 12712 Lleure Digital Can Saladrigas Autor: Pere Parera 06-10-2013 12713 Diada del Santet 2013 12713 Lleure Digital Can Saladrigas Autor: Pere Parera 06-10-2013 12714 Diada del Santet 2013 12714 Lleure Digital Can Saladrigas Autor: Pere Parera 06-10-2013 12715 Diada del Santet 2013 12715 Lleure Digital Can Saladrigas Autor: Pere Parera 06-10-2013
0
curate
{"en": 0.15364982133741706, "ca": 0.846350178662583}
https://fotos.arxiuhistoricpoblenou.cat/paraules/Digital?g2_page=152
macocu_ca_20230731_4_161039
Anuncis Gratis de Serveis en Villalonga en València Gresite a preu de fabrica per a piscines sempre que agamos nosaltres el treball .tot el producte és nacional format de la fitxa 2,5 x 2,5 cm,plaques de 0,33 x 0,33 cm caixes de 2 metres mosaiko,empresa colocacion de mosaic vitreo(gresite)disseny en dibuixos i sanefes.24 anys d'experiència ens avalen en...
0.771017
curate
{"ca": 1.0}
racoforumsanon_ca_20220809_2_193944
Intentem no discutir si hi hauria d'haver un exèrcit català o no. El cas és, com creieu que hauria de ser el futur exèrcit de la República Catalana (en cas que n'haguéssim de tenir un)? Model suís
0.665306
curate
{"ca": 0.9484536082474226, "pt": 0.05154639175257732}
racoforumsanon_ca_20220809_1_792432
- Hi ha algu de la Catalunya Nord per aqui ? ?? - Com esta la situació per alla dalt ? ?? - Aqui al principat en arriben poques notícies del nord ! !! Editat al dia 06 de maig del 2004, a les 19:14 Si hi algu de Catalunya Nord. Aqui la situacio és una altra cosa : si al sud és difficil, aqui tindriem de dir qu'és desesperada. La llengua catalana és marginal. El francés és encara més dominador que al PAIS VALENCIA. Quedem uns 40 % de catalans de socarel, negats per l'allau de francesos vinguts del nord de l'estat francés que ens cau a sobre. Si la llengua està molt malament de manera incomprenhensible diria que el sentiment de ser catalans està creixent entre els autoctons, especialment els més joves que paradoxalment no saben ni un borrall de català. Aquest sentiment és veu als matxs de la USAP on hi més senyeres que al Barça. Pero aquest sentiment no té cap traduccio politica : el vot catalanista arriba a 2,71 % a les darreres elleccions regionals és a dir uns 4900 vots, no ha gairebé evolucionat en 20 anys. Cal dir també que la llista era unitat catalana + ERC i que el bloc català ha cridat al vot nul. Els nordcatalans continuen votant els partits francesos jacobins i clientelistes i els fatxes del front nacional si no progressen més continuen amb un 17 % dels vots. Ara l'esquerra francesa ha guanyat perqué l'electorat de l'estat francés vota sistematicament en contra del partit que està en el poder. Ara el cap local dels socialistes francesos a catalunya nors En Christian BOURQUIN fa l'ullet als catalanistes perqué en Maragall és president al SUD. A part d'aixo ne que dir de més. Fins aviat nordcat, t'agrairia que donessis a conèixer el xat a altres catalans del nord. És molt necessari, a les últimes eleccions cantonals i regionals la notícia del racó la vaig publicar jo i la vaig fer malament, hi hauria d'haver gent del nord disposada a enviar notícies. Només tenim vilaweb Perpinyà per assabentar-nos de què us passa, les Alberes són un mur infranquejable, només Pere Codonyan el salva a vegades, i hem de contribuir a la unió. Ara, trobo molt malament que diguis que no hi ha res més a parlar. Sí que hi ha alguna cosa més a parlar. Es veu que el millor amic de Pasqual Maragall a França és Georges Frèche, que va dir que el català i l'occità eren patuesos (llengües minoritàries) que no interessaven a ningú. frèche és president del consell regional i un dia potser Maragall el rebrà amb tots els honors, jacobins i catalans agermanats per Maragall. Les protestes ja s'han fet sentir, però ningú se n'ha assabentat aquí d'això tan fort. Per cert, ens anaria molt bé que fóssiu més gent del Rosselló o el Capcir o la Cerdanya, així que cada cop que vingués un feixista com el rojo verdadero podríem dir que no enteneu la llengua de Cervantes, Quevedo i Góngora i faríem el monolingüisme català. Per cert, què t'en sembla la fornada d'escriptors rossellonesos que ha arribat amb Joan Lluí-Lluís o Joan-Daniel Bezsonoff ? No et deixis perdre el llibre la guerra dels cornuts. Salut i ànims, que al nord fan falta, que encara que la gent no ho sàpiga, Chiraq és pitjor que Aznar.
0.777714
curate
{"ca": 0.9948085658663206, "fr": 0.004542504866969501, "en": 0.0006489292667099286}
macocu_ca_20230731_0_152208
Pis amb calefacció a Secuita (La) PISO EN VENTA EN LA SECUITA Referència de l anunci habitaclia/SecuitaXFprolurdes:
0.476215
curate
{"ca": 0.7610619469026548, "es": 0.23893805309734514}
mc4_ca_20230418_14_555188
Trucan's i informa't Trobada de professionals a C.T. Can Serra TROBADA DE PROFESSIONALS DE LES DROGODEPENDÈNCIES A LA COMUNITAT TERAPÈUTICA CAN SERRA AMB MOTIU DE LA CELEBRACIÓ DEL 25è ANIVERSARI DE L’ENTITAT. El passat dijous 28 d’abril, amb motiu de la celebració del 25è aniversari d’ATART, va tenir lloc a la Comunitat Terapèutica Can Serra una trobada de professionals, de diferents recursos de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències. L’acte va consistir en una visita a les instal·lacions del centre, una breu pinzellada sobre els 25 anys d’història d’ATART, i una exposició dels avenços i millores que s’han anat produint a l’entitat i al seu programa de tractament en aquests anys, per tal d’anar adaptant-se als nous perfils de persones que accedeixen al servei de CT. Finalment, va tenir lloc una posada en comú d’experiències des dels diferents dispositius assistencials, amb temes com: el treball que es realitza a CT sobre les relacions afectives entre usuaris; la intervenció amb els familiars dels usuaris; i la coordinació entre els centres residencials (CCTT i PPRR) i els ambulatoris (CAS), entre altres. Com a cloenda, es va fer un dinar de germanor, que va tancar la jornada de treball i celebració. III Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya El III Congrés del Tercer Sector Social celebrat els dies 24 i 25 de març va reunir a més de 2.000 persones de les entitats socials catalanes. La nostra participació va estar present a través dels estands de la Coordinadora de Comunitats Terapèutiques, Pisos de Reinserció i Centres de Dia, i de la Federació Catalana de Drogodependències de Catalunya. A l'espai Àgora d’experiències, varem presentar l’estudi d’investigació sobre l’eficàcia de la intervenció a curt, mig i llarg termini, en les Comunitats Terapèutiques per a persones amb conducta addictiva a Catalunya. L’estudi ha estat realitzat per, ATRA Associació, Associació Tramuntana d’Ajut i Reinserció del Toxicòman (ATART) i Fundació Salut i Comunitat (FSC). L’objectiu és obtenir i difondre un coneixement sobre aquests tipus d’intervencions que permeti la millora del servei prestat. Més informació sobre el Congrés en: http://www.congrestercersector.cat/ Estudi d'Investigació de l'eficàcia de la intervenció a CCTT Obertura nova CT a Porqueres Experiència pionera de l'art-teràpia dins de la comunitat terapèutica << Inicia < Anterior 41 42 43 44 45 Següent > Final >> Centre de Psicología Clínica Monitor/a de tarda per a Llars Salut Mental Servei d'Habitatges d'Inclusió Social Monitor/a Comunitat Terapeutica Can Serra Tècnic/a en prevenció per al Programa Let’s Chat Monitor/a Nit per suplències d’estiu Llars Salut Mental Providència Monitor/a Nit per suplències d’estiu Llars Salut Mental Verntallat Monitor/a de Nits par a Comunitat Terapèutica Can Serra ATRA Associació 1986 - 2019 Grup ATRA. Llei de cookies
0.817301
curate
{"en": 0.024743725698126547, "ca": 0.9459172852598091, "es": 0.00989749027925062, "fr": 0.019441498762813716}
http://www.grupatra.org/web/index.php/ca?start=84
oscar-2201_ca_20230904_8_6406
YouTube page opens in new windowFacebook page opens in new windowInstagram page opens in new windowMail page opens in new windowWebsite page opens in new window Inici Actualitat Nutrició i salut Esport a l’edat escolar El Gran Repte L’entrevista La cara de la Fundació Seccions esportives Patinatge Artístic Grups Patinatge Calendari Patinatge Resultats Patinatge Notícies Patinatge Futbol Sala Bàsquet Rítmica Trampolí Tennis Formació Inici Actualitat Nutrició i salut Esport a l’edat escolar El Gran Repte L’entrevista La cara de la Fundació Seccions esportives Patinatge Artístic Grups Patinatge Calendari Patinatge Resultats Patinatge Notícies Patinatge Futbol Sala Bàsquet Rítmica Trampolí Tennis Formació Category Archives: Futbol IV Torneig Solidari de Futbol Sala: Cap infant sense esport Actualitat, Esport a l'edat escolar, Futbol, Seccions esportivesBy fundaciocet10 27 desembre, 2018 Leave a comment POTS VEURE LES FOTOS DEL IV TORNEIG AQUÍ III Torneig Solidari de Futbol Sala: Cap infant sense esport Actualitat, Esport a l'edat escolar, Futbol, Seccions esportivesBy fundaciocet10 9 gener, 2018 Leave a comment POTS VEURE LES FOTOS DEL III TORNEIG AQUÍ CET10 futbol sala pioner amb la nova metodologia Smartfutsal Actualitat, Esport a l'edat escolar, Formació, FutbolBy fundaciocet10 15 desembre, 2017 Leave a comment El futbol sala de CET10 començarà aquest 2018 amb una novetat molt important. Serà l’entitat pionera a nivell mundial en aplicar la Metodologia Smartfutsal als més de 1.400 jugadors i jugadores que practiquen aquest esport. La nova metodologia Smartfutsal és un nou sistema d’aprenentatge basat en la neurociència i el treball cognitiu per crear jugadors i… CET10 a la Gala Trofeu Campions de “Mundo Deportivo” 2017 Actualitat, FutbolBy fundaciocet10 2 novembre, 2017 Leave a comment Mundo deportivo, el passat 27 d’octubre, va fer un homenatge als clubs catalans que van ser campions de les seves respectives lligues al XXXIV Trofeu Campions que es va celebrar a l’Hotel Rei Juan Carlos I de Barcelona. Més de 700 persones van ser presents a la gala que homenatjava als 271 equips que van rebre el merescut guardó al… I Torneig Femení Futsal Reis 2017 Futbol, Seccions esportivesBy acaso 10 gener, 2017 Leave a comment Els dies 2,3 i 4 de gener, sis equips de la categoria cadet/juvenil femení varen participat en el I Torneig femení futsal de Reis organitzat per la Fundació CET10. Entre els punts a destacar, el gran nivell i excel·lent ambient el creat pels equips participants en el pavelló del CEM Bac de Roda. Felicitar a… CET10 present a la Gala Trofeu dels Campions d'”El Mundo Deportivo” Actualitat, FutbolBy acaso 9 novembre, 2016 Leave a comment L’Hotel Juan Carlos I de Barcelona va acollir el passat Divendres 4 de Novembre la 33a edició de la ‘Nit dels Campions’, tradicional festa poliesportiva d’homenatge a entitats i esportistes catalans, campions a la temporada anterior, organitzada pel diari Mundo Deportivo. Fins a 33 disciplines esportives van ser premiades a la gala, entre… CET10 FS-AEE Institut Icària campiones de 1a Divisió Cadet Juvenil Femení de Futbol Sala FutbolBy acaso 30 maig, 2016 Leave a comment L’equip cadet juvenil femení de futbol sala de l’AEE Institut Icària s’ha proclamat campió de la 1a Divisió Cadet Juvenil Sala, després de guanyar el partit de l’última jornada disputat aquest diumenge 29. En el seu primer any competint a nivell federat, on l’objectiu principal era el d’adapatar-se a aquesta nova competició després d’haver jugat… Jordi Saad Martín a la Selecció catalana infantil de Futbol Sala FutbolBy acaso 10 maig, 2016 Leave a comment Aquest matí ha sortit cap a Mazarrón (Múrcia), la Selecció catalana infantil de Futbol sala, per jugar el Campionat d’Espanya de Seleccions que tindrà lloc des de demà dimecres 11 de maig fins al pròxim diumenge dia 15 de maig, moment en que es disputarà la gran final. Dins l’equip català comptem amb la presència… Secció Futsal: Equip Base B Femení Futbol, Seccions esportivesBy acaso 30 març, 2016 Leave a comment Us presentem a l’equip de Futsal Base B Femení de la temporada 2015 – 2016: Entrenadoras: Raquel Almirall i Andrea Maya 2. PAULA JUANES 6. MARTINA FREIRE 7. LORENA GOMEZ 8. AINA BALBAS 9. LUCIA CARRERO 11. RAQUEL DURAN 13. CLARA SITJAS Competició: Primera divisió Femení base Crònica del partit amistós de Futbol sala: Aleví A masculí CET10 – Bolton Futsal Club Futbol, Seccions esportivesBy acaso 21 març, 2016 Leave a comment Aquest dissabte dia 19 de març, l’Aleví A masculí de secció Futbol sala de la Fundació CET10 que competeix a la Divisió d’honor Aleví, va jugar un partit amistós contra una escola de futbol sala anglesa, Bolton Futsal Club, aprofitant que estaven de gira per Barcelona, visitant la ciutat i fent diferents partits amistosos contra… 12 Go to Top X Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per a mostrar-li publicitat personalitzada sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels seus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Pot obtenir més informació en la nostra Política de Cookies. Així mateix, pot acceptar totes les cookies pròpies i de tercers que utilitzem prement el botó “Acceptar” o configurar-les o rebutjar el seu ús prement el botó “Configurar”. Llegir més Acceptar Configurar Gestionar consentiment Tancar Resum de la privacitat Aquest Lloc web utilitza cookies que emmagatzemen i recuperen informació quan està navegant. En general, aquestes tecnologies poden servir per a finalitats molt diverses com, per exemple, reconèixer-li com a usuari, obtenir informació sobre els seus hàbits de navegació o personalitzar la forma en què es mostra el contingut. Faci clic en els encapçalats de cada tipus de cookie per a canviar les nostres configuracions predeterminades: Cookies necessàries Cookies necessàries Sempre habilitat Per la prestació de determinats serveis sol·licitats expressament per l’usuari i que poden servir per una correcta navegació o que serveixen per assegurar que el contingut d’un lloc web es carrega eficaçment. En cas de desactivar-se, l’usuari no podrà rebre correctament els serveis i continguts establerts. Cookie Tipus Duració Descripció cerber_groove Cerber Security Període de caducitat d'1 any. S'utilitza per a la seguretat i protecció del lloc web. Serveix per reforçar la seguretat del web concretament per a protegir d'atacs informàtics. Cerber_groove_x Cerber Security Període de caducitat d'1 any. S'utilitza per a identificar la ID de l'usuari de l'aplicació de seguretat que està instal·lada al servidor. Serveix concretament per a protegir d'atacs informàtics. cf_ob_info CloudFlare Període de caducitat d’1 dia. S'utilitza per a detectar si el lloc web és accessible, en cas de manteniment de les actualitzacions del contingut. La cookie permet ensenyar a l'usuari un avís. cf_use_ob CloudFlare Període de caducitat d’1 dia. S'utilitza per a detectar si el lloc web és accessible, en cas de manteniment de les actualitzacions del contingut. La cookie permet ensenyar a l'usuari un avís. Cookie_Info Cookie Info Període de caducitat d'1 any. S’utilitza per donar consentiment i complir amb els requisits legals de la política de privacitat del lloc web. LOGIN_INFO YouTube Període de caducitat d'1 any. S'utilitza per a emmagatzemar les preferències de l'usuari per al reproductor dels vídeos de YouTube dins del web. PREF YouTube Període de caducitat d'1 any. S'utilitza per a registrar un ID, amb la finalitat de permetre el seguiment basat en la ubicació geogràfica del GPS per als vídeos de YouTube inserits des d'un canal oficial de YouTube. rc::a Google Persistent. S'utilitza per a distingir entre humans i robots (bots). Aquesta cookie elabora informes sobre l'ús de l'usuari en un lloc web. rc::b Google S’elimina en canviar de web o quan es tanca el navegador. S'utilitza per a distingir i verificar si un usuari és humà o robot (bot). rc::c Google S’elimina en canviar de web o quan es tanca el navegador. S'utilitza per a distingir i verificar si un usuari és humà o robot (bot). rc::d-# Google Persistent. S'utilitza per a distingir i verificar si un usuari és humà o robot (bot). sb Facebook Període de caducitat de 2 anys. Facebook la utilitza per identificar l'usuari i imposar mesures addicionals de seguretat en cas que algú intenti accedir al compte de Facebook sense autorització (per exemple: posar diferents contrasenyes). També serveix per a emmagatzemar informació que permet recuperar la contrasenya o per a sol·licitar informació addicional d’autentificació si l’usuari indica que han hackejat el compte. Una altra funcionalitat és la d’identificar si el navegador està treballant de forma segura. SEARCH_SAMESITE Google Període de caducitat de 6 mesos. S'utilitza per a mitigar el risc de fuga d'informació d'origen creuat. També proporciona certa protecció contra els atacs de falsificació de sol·licituds entre webs. wp-wpml_current_language WPML WordPress Període de caducitat d’1 dia. S'utilitza per als usuaris que han iniciat, o no, sessió en WordPress i així poder seleccionar els idiomes del lloc web. S'activa el filtre de l'idioma mitjançant AJAX. wpml_browser_redirect_test WPML WordPress Caduca al cap de 30 minuts de l’últim registre de pàgina vista. S’elimina en canviar de web o quan es tanca el navegador. S'utilitza per a la configuració del complement WPML de WordPress i per a provar si les cookies estan habilitades al navegador. _cfduid CloudFlare Període de caducitat d’1 mes. S'utilitza per a identificar el trànsit web de confiança per al servei de CloudFlare. No correspon a cap ID de l'usuari, ni guarda cap dada personal identificable. _icl_visitor_lang_js WPML WordPress Període de caducitat d’1 dia. S'utilitza com a mètode per a registres del complement WPML de WordPress. El propòsit de la cookie és emmagatzemar i redirigir a l'idioma del lloc web. Cookies analítiques analitiques Quan l’usuari accedeix al lloc web, a través d’aquesta eina es recopila informació anònima de manera estàndard sobre la navegació de l’usuari i els seus patrons de comportament. Cookie Tipus Duració Descripció 1P_JAR Google Període de caducitat de 15 dies. S'utilitza per a emmagatzemar la informació sobre com utilitza i navega l'usuari dins del web i la seva reacció davant qualsevol publicitat que hagi vist abans de visitar aquest web. Serveix també per a personalitzar la publicitat dins les propietats de Google: recordar les cerques recents, interaccions anteriors amb anuncis, resultats de cerca per trobar els anuncis i les visites a un lloc web d'un anunciant. fr Facebook Període de caducitat de 3 mesos. Facebook la utilitza per mostrar, mesurar i millorar la rellevància d'anuncis realitzats per Facebook. SAPISID Google Període de caducitat de 2 anys. S'utilitza per a recopilar informació sobre la navegació de l'usuari al lloc web per a informes de Google Analytics. Per exemple, la ubicació del visitant, detalls de la visita, temps dins de la pàgina web, pàgines visitades, etc. SIDCC Google Període de caducitat de 3 mesos. S'utilitza per a emmagatzemar la informació sobre la navegació de l'usuari al web i com anàlisi de qualsevol publicitat que hagi vist abans de visitar el web. Ajuda a personalitzar la publicitat en les propietats de Google recordant les cerques, interaccions amb els anuncis anteriors o cerques d'anunciants i les seves visites als llocs web d'anunciants. spin Facebook Període de caducitat de 2 anys. Facebook la utilitza per informar sobre campanyes socials, solucionar problemes de configuració de campanyes i crear grups d'audiències per a segmentar en funció de les tendències de comportament dins i fora dels webs. SSID Google Període de caducitat de 6 a 10 anys. S'utilitza per a emmagatzemar la informació sobre com utilitza l'usuari el lloc web i qualsevol publicitat que hagi vist abans de visitar aquest lloc web. Ajuda a personalitzar i mostrar els anuncis més rellevants per a l'usuari, recordant les cerques més recents, interaccions amb l'usuari, resultats de cerca de l'anunciant i visita a un lloc web de l'anunciant. _evCo Web2Web Innovation Caduca en finalitzar la sessió de navegació. S'utilitza per a la generació d'informes estadístics sobre el trànsit d'un lloc web, la seva audiència total i l'audiència d'una determinada campanya publicitària. Recopila informació sobre números de visites, pàgines o secciones visitades, temps de navegació, llocs de navegació abans d'entrar a aquesta pàgina, detalls sobre navegadors utilitzats. _evCoE Web2Web Innovation Caduca en finalitzar la sessió de navegació. S'utilitza per a la generació d'informes estadístics sobre com els usuaris troben la pàgina web, com la utilitzen i si aquesta funciona correctament. Recopila informació sobre webs visitades, temps de navegació, webs que porten al lloc web, cerques realitzades, preferències de l'usuari, informació sobre la interacció amb el lloc web (serveis sol·licitats, data i hora) tipus de navegació i llenguatge, localització geogràfica, detalls de l'equip de l'usuari, dades de flux de clics. _evCoLT Web2Web Innovation Període de caducitat de 15 dies. S'utilitza per a la generació d'informes sobre patrons generals de visites al lloc web. Recopila informació sobre l'adreça IP, tipus de sistema operatiu, tipus de navegador i pàgines visitades. Cookies d'anàlisis analisis Per al seguiment i recopilació de dades estadístiques de l’activitat, amb el propòsit de garantir el millor servei a l’usuari. Cookie Tipus Duració Descripció actCampaignType Google Caduca al cap de 30 minuts de l’últim registre de pàgina vista. S’elimina en canviar de web o quan es tanca el navegador. S'utilitza per a analitzar estadístiques de les campanyes de publicitat de Google. Agafa informació i analitza el comportament de l'usuari davant la publicitat i mostra l'anunci més rellevant. HSID Google Adsense Període de caducitat d'1 any. S'utilitza per autentificar a l'usuari, el que ajuda a garantir que només el propietari d'un compte pot accedir a aquell compte. Mesura el rendiment dels anuncis i proporciona recomanacions. Aquesta cookie conté registres xifrats i signats digitalment de la ID del compte de Google d'un usuari i l'hora d'inici de la sessió més recent de l'usuari. La combinació amb altres cookies permet bloquejar molts atacs, com intents de robar el contingut dels formularis enviats als serveis de Google. SID Google Adsense Període de caducitat de 6 a 10 anys. S'utilitza aquesta cookie de seguretat per a confirmar l'autenticitat del visitant, evitar l'ús malintencionat de les dades d'inici de sessió i protegir les dades de la visita dels accessos no autoritzats. Mesura el rendiment dels anuncis i proporciona recomanacions. Aquesta cookie conté registres xifrats i signats digitalment de la ID del compte de Google d'un usuari i l'hora d'inici de la sessió més recent de l'usuari. La combinació amb altres cookies permet bloquejar molts atacs, com intents de robar el contingut dels formularis. tr Facebook S’elimina en canviar de web o quan es tanca el navegador. Facebook la utilitza per a mostrar, mesurar i millorar la rellevància d'anuncis en temps real de tercers anunciants. xs Facebook Període de caducitat de 3 mesos. Facebook la utilitza per a recopilar informació. Aquesta cookie té tres funcions específiques. La primera és per a comptar el nombre de sessions en les quals l'usuari entra a Facebook. La segona, és assignar un codi secret a l'usuari per l'ús com a anàlisi i estadística. La tercera funció és per la seguretat i per verificar si el navegador de l'usuari té habilitada la seguretat del navegador. yt.innertube::nextId YouTube Persistent. S'utilitza per a registrar la ID de l'usuari per a treure estadístiques dels vídeos. yt.innertube::requests YouTube Persistent. S'utilitza per a registrar la ID de l'usuari per a treure estadístiques dels vídeos. _fbp Facebook Període de caducitat de 3 mesos. Facebook la utilitza per configurar i per mostrar la publicitat quan s'està en Facebook o en una plataforma digital impulsada per la publicitat de Facebook després de visitar aquest lloc web. _gcl_au Google Adsense Període de caducitat de 3 mesos. S'utilitza per analitzar l'eficàcia de la publicitat als llocs webs que utilitza els serveis de Google. És la cookie que té la funcionalitat d'analitzar les conversions, agafar la informació dels clics en els anuncis i l’emmagatzema en una cookie d'origen perquè les conversions es puguin atribuir fora de la pàgina de destí. __Secure-3PSIDCC Google Adsense Període de caducitat de 2 anys. S'utilitza per a entregar els anuncis més rellevants per a l'usuari i els seus interessos. Cookies de personalització personalitzacio Són aquelles que permeten a l’usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d’una sèrie de criteris en el terminal de l’usuari com per exemple serien l’idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix al servei, la configuració regional des d’on accedeix al servei, etc. Cookies de sessió sessio Estan dissenyades per recaptar i emmagatzemar dades mentre l’usuari accedeix a una pàgina web. Cookie Tipus Duració Descripció actId Google Caduca al cap de 30 minuts de l’últim registre de pàgina vista. S’elimina en canviar de web o quan es tanca el navegador. S’utilitza per a emmagatzemar al navegador el compte ID d’un inici de sessió en un lloc web. APISID Google Període de caducitat de 2 anys. S'utilitza per a emmagatzemar la informació en crear o iniciar sessió al compte de Google amb la finalitat de continuar connectat en visitar els seus serveis de nou. Google fa ús d'aquesta cookie per a millorar l'experiència d'usuari per als seus serveis. CONSENT Google Període de caducitat de 17 anys. S'utilitza per a emmagatzemar les preferències de la publicitat de Google per l'ús de publicitat dirigida. c_user Facebook Caduca als 30 minuts de l’últim registre de la pàgina vista. S’elimina en canviar de web o quan es tanca el navegador. Facebook la utilitza per identificar la ID de l’usuari, de l’usuari que ha iniciat la sessió. datr Facebook Període de caducitat de 2 anys. Facebook la utilitza per identificar el navegador del web que ha utilitzat l’usuari per connectar-se a Facebook independentment del dispositiu que ha iniciat la sessió. Aquesta cookie té un paper clau en les funcions de seguretat de la pàgina de Facebook. DV Google Període de caducitat de 7 minuts. S'utilitza amb finalitats d’orientació per a crear perfils dels interessos del visitant del lloc web amb el fi de mostrar-li publicitat rellevant i personalitzada. NID Google Període de caducitat de 2 anys. S'utilitza per a emmagatzemar preferències i informació a la ID de Google. És exclusiva per recordar informació, com l'idioma que prefereix l'usuari (exemple: castellà), el nombre de resultats de cerca que vol mostrar a la pàgina (exemple: 10 o 20) i si desitja activar o no el filtre. SafeSearch de Google es pot utilitzar per a optimitzar o personalitzar la publicitat a les xarxes de Google. yt-remote-cast-available YouTube S’elimina en canviar de web o quan es tanca el navegador. S'utilitza per a emmagatzemar les preferències del reproductor de vídeo de l'usuari utilitzant un vídeo incrustat de YouTube. yt-remote-cast-installed YouTube S’elimina en canviar de web o quan es tanca el navegador. S'utilitza per a emmagatzemar les preferències del reproductor de vídeo de l'usuari utilitzant un vídeo incrustat de YouTube. yt-remote-connected-devices YouTube S’elimina en canviar de web o quan es tanca el navegador. S'utilitza per a emmagatzemar les preferències del reproductor de vídeo de l'usuari utilitzant un vídeo incrustat de YouTube. yt-remote-device-id YouTube S’elimina en canviar de web o quan es tanca el navegador. S'utilitza per a emmagatzemar les preferències del reproductor de vídeo de l'usuari utilitzant un vídeo incrustat de YouTube. yt-remote-fast-check-period YouTube S’elimina en canviar de web o quan es tanca el navegador. S'utilitza per a emmagatzemar les preferències del reproductor de vídeo de l'usuari utilitzant un vídeo incrustat de YouTube. yt-remote-session-app YouTube S’elimina en canviar de web o quan es tanca el navegador. S'utilitza per a emmagatzemar les preferències del reproductor de vídeo de l'usuari utilitzant un vídeo incrustat de YouTube. yt-remote-session-name YouTube S’elimina en canviar de web o quan es tanca el navegador. S'utilitza per a emmagatzemar les preferències del reproductor de vídeo de l'usuari utilitzant un vídeo incrustat de YouTube. _evAd Web2Web Innovation Caduca en finalitzar la sessió de navegació. S'utilitza per a recordar si l'usuari visualitza un anunci, un cupó, una subscripció, un avís o un avís de cookies respectivament. Aquestes cookies es guarden només si has visualitzat alguns d'aquests esdeveniments de Livebeep. Recopila informació sobre la quantitat d'impressions d'esdeveniments de Livebeep (anuncis, cupons, formularis de subscripcions, avisos). Cada impressió genera una cookie expandida amb la ID de l'esdeveniment (exemple: _evAdView6101). _evCoupon Web2Web Innovation Caduca en finalitzar la sessió de navegació. S'utilitza per a recordar si l'usuari ha visualitzat un anunci, un cupó, una subscripció, un avís o un avís de cookies respectivament. Aquestes cookies es guarden només si s'han visualitzat alguns d'aquests esdeveniments de Livebeep. Recopila informació sobre la quantitat d'impressions d'esdeveniments de Livebeep (anuncis, cupons, formularis de subscripcions, avisos). Cada impressió genera una cookie expandida amb la ID de l'esdeveniment (exemple: _evAdView6101). _evPromt Web2Web Innovation Caduca en finalitzar la sessió de navegació. S'utilitza per a recordar si l'usuari ha visualitzat un anunci, un cupó, una subscripció, un avís o un avís de cookies respectivament. Aquestes cookies es guarden només si s'han visualitzat alguns d'aquests esdeveniments de Livebeep. Recopila informació sobre la quantitat d'impressions d'esdeveniments de Livebeep (anuncis, cupons, formularis de subscripcions, avisos). Cada impressió genera una cookie expandida amb la ID de l'esdeveniment (exemple: _evAdView6101). _evPromtCookies Web2Web Innovation Caduca en finalitzar la sessió de navegació. S'utilitza per a recordar si l'usuari ha visualitzat un anunci, un cupó, una subscripció, un avís o un avís de cookies respectivament. Aquestes cookies es guarden només si s'han visualitzat alguns d'aquests esdeveniments de Livebeep. Recopila informació sobre la quantitat d'impressions d'esdeveniments de Livebeep (anuncis, cupons, formularis de subscripcions, avisos). Cada impressió genera una cookie expandida amb la ID de l'esdeveniment (exemple: _evAdView6101). _evSubscription Web2Web Innovation Caduca en finalitzar la sessió de navegació. S'utilitza per a recordar si l'usuari ha visualitzat un anunci, un cupó, una subscripció, un avís o un avís de cookies respectivament. Aquestes cookies es guarden només si s'han visualitzat alguns d'aquests esdeveniments de Livebeep. Recopila informació sobre la quantitat d'impressions d'esdeveniments de Livebeep (anuncis, cupons, formularis de subscripcions, avisos). Cada impressió genera una cookie expandida amb la ID de l'esdeveniment (exemple: _evAdView6101). Cookies tècniques tecniques Són aquelles que permeten a l’usuari la navegació a través d’una pàgina web, plataforma o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que en ella existeixin com, per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a parts d’accés restringit, recordar els elements que integren una comanda, realitzar el procés de compra d’una comanda, realitzar la sol·licitud d’inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació, emmagatzemar continguts per la difusió de vídeos o so o compartir continguts a través de xarxes socials. Cookie Tipus Duració Descripció actSource Google Caduca al cap de 30 minuts de l’últim registre de pàgina vista. S’elimina en canviar de web o quan es tanca el navegador. S'utilitza per a proporcionar paràmetres als URL i així identificar les campanyes que fan referències al trànsit web. ANID Google Període de caducitat de 2 anys. S'utilitza amb finalitats de segmentació per a crear perfils dels interessos del visitant del lloc web amb la finalitat de mostrar-li publicitat rellevant i personalitzada de Google. VISITOR_INFO1_LIVE YouTube Període de caducitat de 8 mesos. YouTube la utilitza per a mesurar l'amplada de banda d'internet d'un usuari amb el fi de determinar si es veurà la nova d'interfície o l'antiga del reproductor. _Secure-3PAPISID Google Període de caducitat de 2 anys. S'utilitza amb finalitats de segmentació per a crear un perfil dels interessos dels usuaris dins dels llocs web amb el fi de mostrar la publicitat més rellevant i personalitzada de Google.
0.600288
curate
{"en": 0.0165282527275688, "ca": 0.9144683276339358, "ru": 0.0009770395701025891, "fr": 0.004437388047549259, "es": 0.05894805406285621, "hu": 0.0004885197850512945, "de": 0.00134342940889106, "vi": 0.0006106497313141182, "id": 0.0003256798567008631, "el": 0.0016283992835043153, "fi": 0.0002442598925256473}
https://blogfundaciocet10.org/category/seccions-esportives/seccio-de-futbol
mc4_ca_20230418_8_225112
Departament de Màquines i Motors Tèrmics (DMMT) El Departament de Màquines i Motors Tèrmics (DMMT) de la UPC es va crear l'any 1987. Des de llavors, realitza activitats d'educació, investigació i desenvolupament a les àrees d'Enginyeria Tèrmica fonamental i aplicada amb nombrosos convenis de col·laboració amb empreses i organitzacions. Els seus investigadors estan portant a terme diversos projectes R+D amb el suport econòmic de fons europeus i nacionals (CRAFT, Petri, FEDER, etc.). Dos d’aquests grups de recerca estan considerats com a grups consolidats pel DURSI. D’altra banda, un altre grup forma part de la Xarxa IT. El Departament també participa i coordina el Centre d’Enginyeria d’Automoció i de la Càtedra Agbar-Automotive en seguretat a l’automòbil, i inclou diversos laboratoris centrats en mecànica de fluids i motors tèrmics, termodinàmica i enginyeria física, química i tèrmica. Pla general del Rector Josep Ferrer signant el Llibre de Registres de les Preses de Possessió amb el Professor Josep Montserrat i la Secretària General al seu costat durant l'acte de nomenament del professor com a director del Departament de Màquines i Motors Tèrmics (DMMT)  Universitat Politècnica de Catalunya. Gabinet del Rector (2003-06-12) Pla general del Rector Josep Ferrer, la Secretària General Carme Peñas, un home i el Professor Josep Montserrat en l'acte de nomenament d'aquest com a nou director del Departament de Màquines i Motors Tèrmics (DMMT)  Persons/EntitiesFerrer Llop, Josep (2)Montserrat Jordà, José (2)Peñas Zapata, Carme (2)... View More
0.826434
curate
{"ca": 0.9800257731958762, "en": 0.01997422680412371}
https://upcommons.upc.edu/handle/2117/126190
macocu_ca_20230731_3_194947
Més enllà de Baviera: les evidències internacionals que el referèndum es pot celebrar “Fer un referèndum és impossible”. Com era de preveure, l’unionisme ha ressuscitat la frase després que un tribunal alemany hagi descartat posicionar-se sobre un hipotètic referèndum bavarès. Però, aquesta no tramitació és equiparable a Catalunya? fer un referèndum és realment impossible? Més enllà del que digui la Constitució espanyola –per molts experts, el text podria donar cabuda a un acord polític–, un repàs a la història recent evidencia que el referèndum que segons les enquestes defensen més d’un 80% dels catalans no seria, ni molt menys, una excepció. Els més recents: Escòcia, Montenegro i el Quebec El referèndum escocès és el que posa més clarament en dubte el discurs oficialista del Govern espanyol. El 18 de setembre del 2014, després d’un acord entre el primer ministre britànic, David Cameron, i el primer ministre escocès, Alex Salmond, el país votava en un referèndum de resposta clara: “Escòcia hauria d’esdevenir un estat independent?”. El resultat, un 55,3% de vots en contra, i una participació del 84,6%. A Montenegro, la votació estava prevista per la Constitució de la federació entre Sèrbia i Montenegro. Amb un 55,4% dels vots a favor, i una participació del 86,49%, Montenegro va aconseguir superar els dos requisits que s’havien fixat: un mínim del 50% de participació i un resultat del sí superior al 55%. El referèndum, a més, va tenir la plena supervisió internacional. Però no tots els referèndums han estat acordats. En el cas del Quebec, que sembla haver caigut volgudament en l’oblit unionista, tant el primer referèndum, el 1980, com el segon, el 1995, van ser unilaterals però tolerats per la part canadenca. Una solució que cada cop més experts apunten com la millor via per resoldre el cas català. Els independentistes quebequesos van perdre el primer referèndum per gairebé 20 punts percentuals, mentre que en el segon el resultat va ser molt més ajustat, amb menys d’un punt de diferència. Els Estats Units, també Puerto Rico ha promogut fins a quatre referèndums entre la població, tots acordats, per decidir sobre la seva relació amb els Estats Units: ser-ne un estat més, mantenir un estatus de Commonwealth o esdevenir un estat independent. En el quart referèndum, l’any 2012, els votants havien d’escollir si estaven d’acord, o no, a mantenir la condició política territorial d’aquell moment, i en cas de votar-hi en contra podien votar entre les tres opcions: estatalitat, estat lliure associat sobirà i independència. Del 54% de votants contraris a la primera pregunta, un 61,11% van optar per l’estatalitat. Uns 350 quilòmetres a l'est de Puerto Rico, l’estat caribeny de Saint Christopher i Nevis també va viure un referèndum independentista l’any 1998. Els habitants de Nevis van votar si volien separar-se de Saint Cristopher. Un 62% dels votants van optar per la separació, però una de les condicions per acceptar el resultat era que el sí aconseguís les dues terceres parts dels vots. Europa i els referèndums Un repàs a l’hemeroteca demostra que els referèndums al continent europeu van molt més enllà del conegut cas escocès. Irlanda del Nord, Eslovènia, Ucraïna o els països bàltics en són només uns quants exemples. En el marc de la descolonització, gairebé totes les colònies franceses a l’Àfrica van obtenir la independència el 1960 per la via dels referèndums. Poques colònies van optar per seguir sent part de l’Estat francès, en virtut dels estatuts del Departaments d'Ultramar. És el cas de Mayotte, a les illes Comores, que d’acord amb el resultat del referèndum continua formant part de l’Estat francès, a diferència de les dues illes veïnes. En el cas alemany, fa poques setmanes es va saber que el Tribunal Constitucional no ha admès a tràmit la petició d'un ciutadà alemany que demanava al tribunal que es pronunciés sobre si el land de Baviera podia convocar un referèndum d'independència. Encara que no és una sentència, el tribunal considera així que la Llei Fonamental no preveu aquesta possibilitat perquè impedeix als lands separar-se d'Alemanya. En aquesta mateixa línia, una resolució adoptada l’abril del 2015 pel Tribunal Constitucional italià va negar al Vènet la possibilitat d’organitzar un referèndum consultiu sobre la independència perquè considera que la idea d’una república independent i sobirana és “radicalment incompatible amb els principis fonamentals de la unitat i indivisibilitat de la República”. Legislació internacional La legislació internacional és una bona mostra que els referèndums no són, ni molt menys, una raresa. Des del 2006 aquestes convocatòries tenen un text que assenyala com s’han de fer perquè el resultat s’accepti internacionalment: el Codi de Venècia de bones pràctiques en matèria electoral, adoptat pel Consell d’Europa. Segons ha transcendit, la llei de transitorietat jurídica catalana farà referència explícita a aquest codi. Entre altres detalls, el text aprovat a Venècia preveu que en els referèndums no es fixi un percentatge de participació, per evitar boicots que siguin impossibles de distingir de l’abstenció. Sobre la pregunta, el codi demana que “no indueixi a l’error”. Més enllà d'això, l'ONU també ha reconegut el dret a l'autodeterminació per als territoris sense autogovern. La legislació internacional, i més concretament l’europea, està preparada, per tant, per assegurar la celebració d’un referèndum plenament homologable. El referèndum català, en marxa Els membres d'aquest òrgan permanent del pacte són l'exdirigent del PSC i impulsor d'Avancem, Joan Ignasi Elena, que en serà el portaveu; els exdiputats d'ICV Jaume Bosch i Francesc Pané; l'exregidora socialista del districte barceloní de Ciutat Vella Itziar González; l'exconsellera d'Ensenyament per CDC Carme Laura Gil, l'exdiputada d'ERC Carme Porta; l'exdiputada del PSC i exalcaldessa de Badalona Maite Arqué, i el periodista Francesc de Dalmases. Amb tot, no s’ha descartat l’ampliació amb més membres. Per ara, els membres del pacte han acordat desenvolupar el pla de treball del pacte i el manifest que van rebre l'encàrrec de redactar.
0.850549
curate
{"ca": 1.0}
macocu_ca_20230731_2_415811
(Text del llibre en castellà) Danny, que de vegades es fa dir Mark, porta diverses vides a un temps. És estudiant d'arquitectura, però també treballa com a cambrer al Emerson club i quan necessita diners, es lloga com xapa. Un notable thriller urbà, que alterna l'humor més negre amb l'emoció i la subversió. 140 pàgines.
0.696953
curate
{"ca": 1.0}
macocu_ca_20230731_9_595921
Dues operacions policials contra el moviment llibertari i el gihadisme sacsegen el Poble-sec Jornada intensa amb destacada presència dels cossos de seguretat catalana i espanyola. Posteriorment a les detencions dels suposats anarquistes es van muntar mobilitzacions de protesta @4tito4 / El passat 16 de desembre el Poble-sec es va despertar amb la irrupció dels Mossos d’Esquadra per escorcollar l’Ateneu Anarquista en una acció policial batejada com a Operació Pandora, ordenada pel jutge de l’Audiència Nacional, Javier Gómez Bermúdez. Una operació que va desplegar 700 agents de la policia autonòmica per fer registres no només aquest local del barri, també a l’Ateneu Llibertari de Sant Andreu, la Kasa de la Muntanya de Gràcia, així com a domicilis d’altres punts de la ciutat i de Catalunya. En total, onze detinguts per, segons l’interlocutòria del jutge, “constitució, promoció, direcció i pertinença a organització terrorista en relació amb delictes de tinença i dipòsit de substàncies o aparells explosius i delictes de danys i estralls amb finalitat terrorista”. Set d’aquests van ser posats en llibertat. El cas, sota secret de sumari, va despertar un gran rebuig i es van organitzar manifestacions de solidaritat arreu del territori demanant la llibertat i denunciant la “persecució” contra aquest moviment. L’Ateneu Anarquista del Poble-sec, entre d’altres mesures de protesta, va rebatejar la seva seu com a Local Anarquista Pandora. El local on els Mossos van practicar escorcolls / AH Més acció policial I paral·lelament, al carrer de Salvà, la Policia Nacional, amb la col·laboració de la Direcció General de la Vigilància del Territori del Marroc, detenia una noia en l’Operació Kibera contra una xarxa de captació i reclutament de dones per enviar-les a Síria i Iraq per lluitar amb l’organització islamista DAESH, vinculada a l’Estat Islàmic. La noia, juntament amb unes altres dues dones i un home, detinguts a Ceuta I Melilla, als quals s’hi va afegir al dia següent una menor, van ser enviats a presó incondicional per un delicte d’integració en organització terrorista. El jutge de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, l’encarregat de la investigació va decretar el secret de sumari. Els veïns de la detinguda comentaven que els sorprenia que vestís un nicab. La jove, originària de Xile, mantenia una relació sentimental amb un noi musulmà, amb qui va tenir un fill i això la va lligar a quedar-se a Catalunya. Al contrari que la seva família, amb la qual va arribar el 2005 a Barcelona, que va retornar a Xile el maig del 2013, tal com detalla el reportatge de La Vanguardia, publicat el 4 de gener. En aquest, la mare de la detinguda explicava que li havia dit que s’havia “convertit al Islam” i que havia fet amistat amb dues noies musulmanes i que parlaven “molt pel WhatsApp”, una de les vies de captació que empren aquests grups. Tractament mediàtic Pel desplegament policial i pel fet de tractar-se d’una operació a diverses ciutats del territori espanyol, la notícia va córrer com la pólvora per tots els mitjans autonòmics i estatals. Molts d’aquests van atribuir l’acció policial contra “el terrorisme anarquista”. Les xarxes socials, especialment Twitter, van bullir criticant aquesta terminologia, denúncies provinents tant d’internautes com dels mateixos periodistes o fins i tot de diversos mitjans de comunicació. I és que pels carrers de Barcelona, on els Mossos d’Esquadra van fer els escorcolls, es podia escoltar de la gent que s’aplegava, curiosos i passejants: “té alguna cosa a veure amb el terrorisme” o “mai hagués dit que en aquest barri hi havia gent de la ETA”. Segons l’Institut d’Estudis Catalans, se li diu terrorisme al “moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió”. És per això que molts van ser els que van denunciar l’ús d’aquest terme al·legant “criminalitzar” un moviment i simplement reproduint el comunicat de la policia autonòmica. Tot i així, amb el pas de les hores i havent perdut el factor immediatesa, alguns van rectificar a l’hora d’informar sobre el cas.
0.875949
curate
{"ca": 1.0}
racoforumsanon_ca_20220809_1_156602
Hola, us enganxo aquest article (ja esborrat d'"El Mundo") que és l'últim que ha escrit en Sostres. L'enganxo més que res pel merder que ha generat a la xarxa, i encara no l'he vist per aquí penjat. ------------------- Un noi normal El noi romanès de 21 anys que ha estrangulat la seva nòvia embarassada, també romanesa, de 19, "era un noi normal", segons han dit d'ell els seus veïns i coneguts. "Discutir com qualsevol parella", ha explicat la mare de la víctima. Després de cometre el crim-o de presumptament cometre, fins que no se celebri el judici-el xaval, horroritzat pel que havia fet, va telefonar al seu pare a Romania i li va mostrar el cadàver de la seva nòvia morta a través d'una webcam. Perquè un noi normal de 21 anys que està enamorat de la seva núvia embarassada, és normal que perdi el cor i el cap, el sentit i el món de vista, si un dia arriba a casa i la seva noia li diu que li va a deixar i que a més el nadó que espera no és seu. Ni puc justificar ni justifico un assassinat, ni qualsevol forma de maltractament tingui conseqüències més lleus o més greus. No penso que hi hagi causes morals que puguin justificar matar a algú, ni que puguin servir tan sols de atenuants en el judici. Dic que a aquest noi els estan presentant com un monstre i no és veritat. No és un monstre. És un noi normal que es va trencar per on tots podríem trencar . Perquè hi ha moltes formes de violència, i és atroç la violència que el noi va rebre en saber que anaven a deixar-li i que el nen que creia esperar no era seu. No et causa la mort física però et mata per dins i aquell dia una mica de tu mor per sempre. No justifico el que va fer, ni crec que es pugui justificar, però no és un monstre: és un noi normal sotmès a la pressió d'una violència infinita, una violència que no per no ser física és menys violenta, un noi que després va tenir una reacció terrible, inacceptable i inassumible, criminal, i que no només va acabar amb la vida de la seva nòvia i la de la criatura que esperava sinó que va acabar, en certa manera, amb la seva pròpia. Espero que si algun dia em passa una cosa semblant disposi del tremp suficient per reaccionar cremant per dins sense que l'incendi cremi a ningú més. Però em reconec en el dolor del noi, en el seu enfonsament, en la seva caiguda al fons de si mateix escoltant les explicacions de la seva nòvia. Em reconec en la seva desesperació, molt normal i res monstruosa: en la ferida, en el seu esquinç. Vull pensar que no tindria la seva reacció, com també ho vols pensar tu. Però podríem realment assegurar? Quan tot el nostre món s'ensorra de sobte, quan es torna fràgil i tan vertiginosa la línia entre l'ésser i el no ser, pots estar segur que conservaria la teva serenitat, la teva aplom?, Pots estar segur que series en tot moment plenament conscient del que fessis? Que la justícia dicti la seva sentència i que sigui tan severa com hagi de ser. Davant d'un assassinat no hi ha causes morals. Però aquest noi no és un monstre. És un noi normal disparat al centre de la seva voler, arrencat al mateix temps de la seva nòvia i del seu fill, sotmès a una violència brutal que en no ser física mai es considera però que ofega i pica el mateix que qualsevol altra violència. Hi ha moltes formes de violència. La majoria dels que escriuen i llegeixen sobre successos ignoren com de vegades l'amor es converteix en escòria i en desgràcia i s'abraça desesperadament a la tragèdia.-------------------------------- Pensant-ho amb el cap fred, entenc el que diu al text, ha de ser dur que la teva parella vingui un dia i et digui això, i suposo que en Sostres diu que a molta gent, que en un principi sembla normal, se li aniria l'olla si li passés, però ho diu de la forma maldestre que fa emprenyar a tothom xD. Aquí teniu la catxé de google, per si voleu consultar la font original (en castellà): https://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache%3Ahttp%3A%2F%2Fwww.elmundo.es%2Fblogs%2Felmundo%2Fguantanamo%2F2011%2F04%2F06%2Fun-chico-normal.html Au, que us sembla el text? creieu que l'emprenyada de la gent és normal davant d'aquest text? o la gent té la pell molt fina davant de segons quins temes? A debatre! ;). El primer bon article que llegeixo d'en Sostres, potser el primer que es respectuos. Per fí ,algú que ho ha entès
0.821194
curate
{"ca": 0.8621176470588235, "es": 0.050352941176470586, "hu": 0.004, "it": 0.0075294117647058826, "fr": 0.010823529411764706, "en": 0.0651764705882353}
oscar-2201_ca_20230904_5_45952
El dia 9 de març participaré en aquest cicle amb la xerrada "Lideratge i visualització" que celebraré de 18:30 a 20:00.
0.668858
curate
{"ca": 1.0}
https://www.joanafrigole.com/ca/formacio-coaching-i-conferencies/xerrada-sobre-lideratge-al-campus-garrotxa-a-olot/
racoforumsanon_ca_20220809_3_352575
No sé si s'ha fet mai abans, per aquí, però penso que algú que conec podria formar part de la nostra gran família. El problema és que el conec poc i no goso parlar-hi directament, i potser el fet de compartir això ens donaria temes de conversa. El subjecte en qüestió no es veurà perjudicat per això, només ha de respondre si vol i la manera de trobar-nos no serà pública. Som-hi: si vas a classe de segon de rus a l'EOI i llegeixes això, probablement ets qui em penso que ets. La professora et canvia el nom per "russitzar-lo", a banda que en el teu cas té cert sentit. Ah, per aclarir-ho, és només curiositat, no sóc homosexual. Només vull saber si tu, que estudies rus amb mi, i que també ets indepe, voltes per aquí. mmm deu ser un Sergi o un Josep, els típics noms russos Sergei i Yossif (com haureu comprovat jo NO sé escriure en rus xD) Salut i força Я говорю по-русски ei com a as fet aixo del rus ? ? ? Я не говорю по-русски Amb qualsevol programa GTK o GNOME és molt senzill: fas clic amb el botó dret a una caixa de text, selecciones "mètodes d'entrada" i "ciríl·lic" i ja està. Amb el windows no ho he provat mai, però no sé si és tan simple. Editat al dia 01 de desembre del 2004, a les 20:21
0.728157
curate
{"ca": 0.9832073887489504, "ru": 0.015113350125944584, "fr": 0.0016792611251049538}
macocu_ca_20230731_9_349082
Immigrants sense retorn Un sindicat policial denuncia que "molts quedaran en llibertat" La majoria d’immigrants que han arribat a Espanya els últims dies a través de l'estret de Gibraltar o saltant la tanca de Melilla i que han ingressat als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) es quedaran a l’Estat espanyol de forma il·legal perquè difícilment s’executarà l’ordre d’expulsió decretada per la comissió judicial. Si en 60 dies -temps màxim que poden estar ingressats als CIE- no s’ha executat l’ordre, els immigrants quedaran en llibertat tal i com marca la Llei d'Estrangeria. A aquest problema s’hi ha d’afegir la saturació d’aquests centres després de de l'allau d'immigrants que han saltat la tanca els últims dies. El secretari general de la Unió Federal de Policia (UFP), Víctor Duque, ha denunciat que els CIE "estan desbordats" i que en alguns "es pot estar traient gent per deixar lloc". En aquest sentit, ha assenyalat que uns 200 immigrants que ja portaven un temps al CIE d'Algesires i el seu annex de Tarifa i que no pertanyen a l'onada d'aquesta setmana, han sortit d'aquests centres. Duque ha pronosticat que “molts immigrants quedaran en llibertat" perquè no hi ha places en els CIE per a tots els nouvinguts. Les xifres oficials diuen que l'aforament total, a tot Espanya, és de 1.600 places i hi ha un miler de sense papers als de buscar una sortida. Els centres ja estan ocupats per altres immigrants, per la qual cosa Duc va vaticinar que "la immensa majoria dels que han arribat estarà en llibertat en les pròximes setmanes". La comissió judicial que decideix si ingresen a un CIE o queden en llibertat, també pot optar per ordenar la repatriación dels immigrants. Però per poder-la fer efectiva cal que Espanya tingui signat un conveni en aquest sentit amb el país corresponent. Davant la possibilitat de repatriar-los hi ha el problema afegit que molts dels immigrants que arriben a Espanya vénen indocumentats, per la qual cosa es desconeix la seva nacionalitat i dificulta encara més poder executar una ordre de repatriació. I el Fernandez Díaz regidor i la Camacho i el "niño vicente re..." del Millo, que en diuen d'aquesta política? O es que ja els està bé que ens envaeixin permanenement. #8 Terraxa, Terraxa, 16/08/2014 - 17:35 Respondre Àfrica pateix una explosió demogràfica degut a la caiguda de la mortalitat infantil i manteniment d'altes taxes de natalitat. Suma-li conflictes de tota mena, governs corruptes, agricultura de subsistència, explotació dels seus recursos pels occidentals,....i tens un còctel explosiu. #7 Ona, Valls, 15/08/2014 - 15:03 Respondre I de que viuran tota aquesta colla? La historia de sempre, ajudes, top mantes, ocupan edificis.. i els joves que es graduen aqui, la majoria sense feina... Tant costa canviar les lleis? Si no tinguesin cap mena d'ajudes no crec que tinguesin tantes ganes de venir. Acabarem com a l'oest america.. #6 Josep, Barcelona, 15/08/2014 - 13:30 Respondre Per que hi han paisos arreu del mon que si fas aixo et foten un tret si el's hi dona la gana, i aqui som tan pringats? inmigracio si amb limits, pero aixo no, es una ofensiva pero ens negem a dir-ho. en fin... :(
0.729577
curate
{"en": 0.03033205619412516, "ca": 0.9348659003831418, "es": 0.0210727969348659, "pt": 0.009897828863346106, "fr": 0.0038314176245210726}
macocu_ca_20230731_4_190384
Els Pets: «Donem píndoles de felicitat per fer oblidar els malsdecaps» ‘1963’ és el tretzè disc d’estudi de la banda de Constantí, amb dotze cançons enganxoses que embolcallen històries amb ànima 22 mayo 2022 18:29 | Actualizado a 23 mayo 2022 07:00 Un cant adult a la vida. Arrabassador, dolç i descarat, un nou treball sobri i detallista, ple de melodies enganxoses que embolcallen històries amb ànima. Així és 1963, el tretzè disc d’estudi d’Els Pets, i l’any en què van nàixer Lluís Gavaldà (veu i guitarra), Falin Cáceres (baix) i Joan Reig (bateria). A més, és el segon disc que Els Pets produeixen amb Joan Pons (El Petit de Cal Eril) a Guissona. La banda de Constantí destaca que «són dotze cançons que demanen ser escoltades amb calma, emmirallades en els clàssics de la new wave britànica, però al mateix temps amb una voluntat trencadora i contemporània». La portada de 1963 és obra del dissenyador Gerard Joan. Després d’iniciar la gira de presentació de l’àlbum, a l’abril, al Festival Strenes de Girona, el passat divendres van actuar al Teatre Fortuny de Reus. Així mateix, entre les pròximes cites a la província destaquen la Selva del Camp (3 de juny), Cambrils (6 d’agost), Falset (13 d’agost), i Tarragona (24 de setembre). Per què és especial aquest tretzè àlbum? Lluís Gavaldà (LL. G.): És el disc que representa millor l’estat vital en què estem ara mateix, és a dir, tres amics nascuts el 1963 que, avui dia, encara tenen ganes de fer música, explicar històries i presentar-les al seu públic. Joan Reig (J. R.): Reivindiquem que som aquí i que les cicatrius i les esquerdes emocionals i físiques que poguéssim tenir, no les volem amagar. Vostès dos i Falín Cáceres van nàixer l’any 1963. J. R.: Sí. A més, és l’any del naixement de la música pop, tal com l’entenem nosaltres, és a dir, del pop de guitarres de grans tornades, de melodies enganxoses i de ritmes frenètics per ballar, amb èxits com Love me do amb The Beatles i els grups que van sorgir a revolt, com Small Faces, The Who, The Kinks, etc. També és el primer cop que titulen un disc amb una xifra. J. R.: Sí. És per això que, a banda de recordar l’any que vam nàixer, hem volgut fer un homenatge a la nostra generació, que està envellint. Encara hi ha grans artistes com Neil Young i Paul Simon que estan en actiu i fent discos collonuts. Un exemple que el rock i la música pop envelleixen, però amb dignitat. En quins aspectes ‘1963’ és un retorn a l’essència de l’època? LL. G.: En la manera d’enregistrar-lo i de tractar les melodies. Hem volgut fer un disc amb molt poc artifici, és a dir, que no faci servir massa les tecnologies que maquillen les cançons i que treuen tota la seva personalitat. Això significa que és un disc més auster? LL. G.: Ha sigut una aposta estilística, d’intentar fer un disc que tingués el menys maquillatge possible. Estem en una societat plena de filtres que ens ensenyen una realitat que no és la de debò. Volíem trencar aquesta tendència. En el disc cada instrument toca la seva part i no hi ha cap mena de farciment ni embolcall. És la manera en què es feien els discs a la dècada dels seixanta. LL. G.: Tenim dos guitarristes excel·lents, Jordi Bastida i Marcel Caballé, i en aquest disc és el primer cop que toquen junts. Fa cinc anys que fan el directe amb nosaltres per la qual cosa la complicitat es nota moltíssim, donant lloc a un tapís sonor en el qual, en cada moment, la guitarra opina de manera diferent a l’anterior. No hi ha cap instant en què estiguin fent una cosa repetida o monòtona, el que li dona moltíssima personalitat al disc. En la seva realitat, des de sempre han imperat les ganes de viure i els missatges optimistes. J. R.: Som venedors d'emocions i entretenim, mitjançant cançons iròniques, alguna sàtira, alguna crítica amagada, cançons d'amor i desamor, i d'altres que parlen dels petits detalls de la vida que a vegades són els que ens fan feliços. Els malsdecaps han canviat amb el pas del temps? LL. G.: Clar. De la mateixa manera que canvies d’aspecte físic, canvies de prioritats i de preocupacions. Ara són les lògiques de l’edat que tenim i això es fa notar en el disc, ja que parlem del pas dels anys, de com canvia el nostre entorn, del record d’amics que ja no hi són, etc. Tot plegat és el marc literari d’aquest nou àlbum. El seu optimisme ha resultat renovat? LL. G.: Creiem que avui en dia hi ha una espècie de dictadura de la por que està molt ben programada per fer-nos estar, contínuament, més espantats, i d’aquesta manera ser més obedients i oblidar els nostres anhels i desitjos. Per això, volíem reivindicar un optimisme adult. Com és aquest optimisme? LL. G.: És conscient de la realitat que l’envolta, però malgrat tot aposta per mirar les coses d’una manera més lluminosa. J. R.: Els darrers discs eren més melancòlics. Col·lectivament, hem viscut deu anys molt intensos, des de la repressió contra el Procés, la pandèmia i el confiament, etc. I ara que començàvem a aixecar el cap, vivim una guerra a dintre a Europa. Tot i això, 1963 és un disc més optimista i més vitalista que els altres, perquè ja n'hi ha prou de por i de tristor. Som conscients que hi ha gent que ho passa malament, però això es pot explicar amb un bri d'esperança i d'ironia. Com a societat, aquesta por ens resta llibertat? Quines eines tenen per combatre-la? LL. G.: I tant que ens resta llibertat! Tot i que no som els més indicats per combatre una lluita tan desigual, nosaltres som músics i fem cançons, és a dir, les nostres eines són la música, les lletres i el missatge que donem. Lluís Gavaldà (veu i guitarra), Falin Cáceres (baix) i Joan Reig (bateria). FOTO: Judit Sabaté Comentarios
0.680613
curate
{"ca": 0.9657767425192618, "es": 0.024189213402616018, "en": 0.003762766529295825, "it": 0.006271277548826375}
racoforumsanon_ca_20220809_1_656634
decisió dels treballadors pressa en referèndum... No hi haurà vaga de Metro.Perquè els rojos embogits de la CGT no han volgut un referèndum entre els autobuseros??? Por de donar l veu als treballadors i que aquest tinguin més seny?Defensors de la vaga...que se sent quan et tomben la protesta en referendum dels treballadors??? Els treballadors del metro accepten les condicions de TMBEl comitè d'empresa informarà aquesta tarda Treball de la desconvocatòria de la vagaDissabte, 25 de febrer del 2012 - 13:44h. Vots:+0 -3 CARLOS MÁRQUEZ DANIEL / BarcelonaEls treballadors del metro han acceptat les condicions de TMB amb un 74% dels vots. Aquesta decisió suposa, de fet, i si no hi ha cap imprevist, que queda desconvocada la vaga del suburbà que en un principi s'havia convocat entre el 27 de febrer i l'1 de març, coincidint amb el Mobile World Congress.http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/els-treballadors-del-metro-accepten-les-condicions-tmb-1449941 Vejam companys.Com que la inteligentzia col·lectiva val pel que val... aquest fil està a punt de desaparèixer enterrat. I com que el sectarisme és com és això acabarà passant i el tema del referèndum del metro es quedarà sense fil... així que agrairia que algú n’obris un, quan aquest vagi a fer punyetes... perquè la desconvocatoria de la vaga es una noticia d’actualitatEs el que te la inteligentzia col·lectiva Quina puta vergonya. Ah, resulta que ho voten en referèndum i és una puta vergonya.
0.882323
curate
{"ca": 0.9862825788751715, "ar": 0.013717421124828532}
mc4_ca_20230418_4_305781
Existeixen els narradors? | paidonet paidonet Quién somos/ Qui som Visión / Visió Misión/ Missió Acciones / Accions Existeixen els narradors? “Se puede considerar eternas todas las cosas (el narrar por ejemplo) pero también se las puede considerar del todo temporalmente condicionadas y problemáticas, dubitables. Lo eterno en el narrar. Pero probablemente formas enteramente nuevas. Televisión, gramófono etc. hacen dudosas todas estas cosas. Quintaesencia: así de preciso no queremos ni por nada saberlo[1]. ¿Por qué no? Porque tenemos miedo, y fundado: de que todo se desacredita: la descripción por el televisor, las palabras del héroe por el gramófono, la moraleja de la historia por la siguiente estadística, la persona del narrador por todo lo que llega a saberse de ella. – La bobada de morir. Pero entonces el narrar también es una bobada. Entonces, ¿tal vez muere, por de pronto, esto ‘pour commencer’, todo el aura de consuelo, sabiduría, solemnidad de que hemos rodeado la muerte? ‘Tant mieux’. No hay que llorar. El sinsentido de las prognosis críticas. Film en vez de narración. El matiz que eternamente dispensa vida”. Walter Benjamin, El narrador[2], Metales Pesados. P.131 Un fragment aterridor. Una síntesi que és anunciadora d’una mort més que certificada. L’assaig que conté aquesta frase, recull aquests pensaments reflectits ja fa unes vuit dècades i, al pensar en els cursos ja transcorreguts, no faig més que escruixir-me en veure els rumbs que estem descrivint els humans des de fa ja llargs temps. Un dels moviments decisius que es van realitzar van derivar cap al fracàs de la vida natural, que havia de ser patrimoni humà i que hom no pot considerar com a pèrdua inconscient. El diagnòstic emès per Walter Benjamin en l’assaig que ha incitat el present article, no deixa de sorprendre tenint en compte el moment en què va emergir. Una de les ruptures que el van fer emetre tals pensaments van ser els sentiments despertats després de la barbàrie de la Iª gran guerra. L’observació de totes les masses que tornaven de les batalles en el silenci més absolut, van crear un gran impacte en l’autor alemany. Aquesta va ser la senyal de que grans dosis de saviesa sofririen de grans pèrdues sobretot per la vida humana com a concepte. L’art de narrar i el fet experiencial que ajuda a transmetre, i que en ell transfereix una certa saviesa no escrita – o no-transmissible a través de l’escriptura – havia ja de competir en inferioritat de condicions amb la novel·la i amb noves modalitats de vida privada. Però amb la irrupció dels moderns mitjans de comunicació i les arts visuals fereix de mort les figures del narrador. I de les històries que són l’aire i l’oxigen per narrar. Incalculable pèrdua humana. Us imagineu les àmplies zones de memòria que es perden amb aquelles sobretaules que tots haurem viscut amb els nostres avis contant els seus temps? Quines imatges transcriurem nosaltres dels nostres? Sens dubte les que duem com a memòria col·lectiva introduïdes en els nostres discos durs o les que ens aniran passant en magazines o reportatges històrics passats en hores intempestives en algun canal temàtic. El primer que m’arruga el frontis i que em deprimeix, és la sensació que ens descriu el filòsof, és que seguim amb la mateixa denúncia 80 anys després – temps més que suficient per fer-nos conscients. I l’únic que s’ha establert és el gran poder de la imatge enfront de la paraula i que ens ha atorgat aquest predomini d’aquestes arts visuals o, més aviat, arts de consum. Només ens hem plantejat l’evolució que ens ha fet fugir de la incomoditat de sentir-nos insegurs. Tot en nom de la seguretat externa, però amb accent extrem. Però com ens descriu Benjamin ens incapacita com a éssers perdent l’oportunitat de poder afrontar el que ell mateix denomina la història natural. Al perdre l’art de narrar ens derroguem la capacitat de compartir, la capacitat d’aprendre dels altres, perquè narraríem la nostra vida posant-la en qui pogués fer-se la pregunta de com segueix la mateixa, ens posaria en qüestió i ens inscriuria cap a la qüestió fonamental dels misteris de la fi: Com segueix la història? Aquesta és la pregunta que es fa qualsevol infant si no es finalitza la narració del conte. L’art de narrar inclou la saviesa d’aportar el que ens manca per continuar, el que ignorem o que ens introdueixi en el dubte. Per tant la pèrdua de la figura del narrador pot significar més que la pèrdua d’una figura cultural o artística. Ens pot sumir en l’absència d’una figura que podria ser l’anàloga del pare i la mare al narrar contes. Gran part de la base del conscient inconscient de la fantasia infantil descansa en l’art de crear i influir en l’univers de qualsevol nen obrint-los les portes a través d’històries, i en la construcció d’aquest univers, es concita la creativitat en riquesa de matisos. Podríem fer la transferència d’aquesta analogia al món adult i podem extreure les diverses mancances que ens pot suposar. La imaginació és lliure. Però les que més preocupació creen és el de la grandiositat de pèrdues que provoca la degeneració de la narració en un art circumscrit a uns quants monologuistes amb programa de tv. Quan penso en les històries que no han estat mai contades pels nostres pares i avis, o les que no van poder emetre els seus avantpassats per mor de guerres o avinenteses, i consegüentment les ensenyances que hi anaven contingudes… Però en un món global on els enllaços en línia i amb les grans migracions obertes, no s’aprofiten les grans possibilitats per compartir, una paradoxa ben inconfessable! Parlo de pertinences que es poden transmetre (tecnològicament mai ha estat tan viable) i que amb les pèrdues de la societat postmoderna caldria recuperar. Parlo, així mateix, de les memòries col·lectives que mai havien estat tan mancades, tan tocades de mort. Potser encara no en som conscients del que podríem recuperar, perquè el temps ens impedeix valorar el fet d’escoltar i dirigint-nos a la soledat més irremissible. En temps on estem lluny de la comunicació total, viatge en el que fracassem una i una altra vegada, necessitem recuperar els narradors o, com a mínim, el fet d’ampliar els canals per possibilitar-la. Parlo de que podríem ampliar la comprensió mútua per generar un sentiment de comunitat mentre ens unim amb l’essència de la paraula, veritables simfonies que podrien conrear arrels de possibles nusos pel futur. I parlo també de donar veu a qui té qualsevol cosa que oferir, qualsevol proposta de diàleg, perquè tots duem un narrador dins. La memòria és la que estem inhabilitant, com si estiguéssim desexercitant una important facultat, fins i tot a nivell cognitiu. Però el dany espiritual ens reporta un perjudici encara de major densitat i ens duu a un món que perd una escala bàsica i que hauríem de traspassar tots en la vida. Per qualsevol transmissió generacional ens servim de les narracions amb les que els altres ens conforten a través de les seves pròpies experiències. En elles creixem amb la memòria d’altres, aprenem per comparació, vivències, oficis, destreses i, fins i tot, en l’art de viure, en l’art de la paraula. Eina bàsica per evolucionar. Tot això és ben diferent si perdem aquesta transferència en tots aquests nivells. Aquestes són les pèrdues que ens provoquen grans sots en les nostres vivències, que sense narradors, ja no poden ser de la mateixa manera. En les grans planícies de soledat actuals, deserts de comunicació monòtona, encara podem comptar amb testimonis com el de Benjamin que ens deixa el seu desconsol sobre la deriva que prenia la condició humana quan encara hi érem a temps. Almenys ens ha de ser més que valuós diagnosticar que la nostra ànima poruga va propiciar tals moviments. Alguna conclusió n’hem de treure, però, és en l’enormitat de la por a la mort on ens hem negat el tresor de la narració? En les absències dels misteris i de les èpiques contingudes en les històries més acollidores actuals estem més segurs? Ens salva aquest fet de la mortalitat? És aquest oblit regenerador que ens suposa una eina de creixement? Crec que és el moment de la possibilitat de contar-nos com ens va, són ara temps de donar-nos també el consol davant els dolors de l’ànima que es pleguen cada vegada més en ells mateixos. No som conscients que el poder del narrador alleugeriria moltes de les traces que ens obturen els estats d’ànim i ens aïllen de l’altre sense possibilitat d’entesa comuna. Per retornar a la paraula al seu ‘etern retorn’ necessitem narradors, o més aviat, noves formes de narrar-nos i d’escoltar-nos. I així, d’aquesta manera, Benjamin continua de la cita que encapçala aquest article: “el narrar todavía perdurará. Pero no en su forma “eterna”, en la secreta, magnífica calidez, sino en formas descaradas, atrevidas, de las que no sabemos nada”. De nosaltres depèn que aquest atreviment, aquesta innovada forma de transmissió i d’intercanvis, ens segueixi reportant vida o que ens obri més sots per les grans estepes de l’experiència postmoderna. [1] Benjamin refiere este dictum a lo que llama “sabiduría de opereta”, concentrando en él la resistencia que se opone en la época del fin de narrar a la precisión y prolijidad de la narración. V. infra, fragmentos 2 (4ºpárrafo), 3 (7ºpárrafo) y 4 (4ºpárrafo). [2] Assaig que estava inclòs en el volum 2 de les obres complertes de Walter Benjamin; Gessammelte Schriften; Frankfurt am Main: Suhrkamp,1991 (pp.438-465) on relacionava la fi dels narradors i l’inici d’una altra època per a l’experiència de la condició humana alhora que s’establia la diferenciació entre la narració i la novel·la, en els moments del declivi de la narració. 41.407614 2.160932 Llenguatge i art Links que ens ensenyen El lobo estepario II. La re-lectura y el taller. Freedom writers (història d’aula de la mestra Erin Gruwell amb les seves històries de vida resilients) I Lobo estepario (Herman Hesse) Un manifest marc sobre els canvis de la societat igualitària en matèria de masculinitat Comunicació i educació emocional Mediació i àmbit social Tecnologia i xarxes socials Associació Matraka Projectes d’expressió i creativitat Coaching i formació de formadors
0.76376
curate
{"ca": 0.8417280509655585, "en": 0.0017917579135974518, "es": 0.1529962173999602, "fr": 0.001294047382042604, "id": 0.0004977105315548477, "no": 0.0008958789567987259, "de": 0.0007963368504877563}
https://paidonet.wordpress.com/2012/01/25/existeixen-els-narradors/
mc4_ca_20230418_16_620830
Apartament nou a estrenar al centre de Calella de Palafrugell Apartament Calella de Palafrugell amb vistes al mar i piscina comunitària 95&nbspm2 3 Habitacions 2&nbspBanys Apartament situat a la comunitat de la Pineda amb piscina comunitària, pista de tennis, i un gran jardí, a tant sols 400 metres de la platja del Port Bó, molt prop de tots els serveis. L’apartament està situat a la segona i última planta amb vistes a la piscina i al mar. Distribuït amb un gran saló menjador amb sortida a la terrassa i una cuina totalment equipada, tres habitacions i 2 banys complerts. Disposa de plaça de pàrquing.
0.75979
curate
{"ca": 1.0}
https://www.finquescalella.com/cat/p/inmo/property/immobles/176.htm
mc4_ca_20230418_9_378214
 Hostellerie De Levernois Levernois França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA "Beautiful garden, idyllic surroundings, nice service and fri..." Rue Du Golf, Levernois, Levernois, França - Veure al mapa Més informació sobre Hostellerie De Levernois Dissenyat tant per oci com per negoci, Hostellerie De Levernois està situat idealment a Levernois; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Levernois. Mentres estan allotjats en aquestes meravelloses instal.lacions, els clients poden gaudir de servei d'habitacions, instal·lacions per a reunions i banquets , servei de cangur, restaurant, premsa. Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb aire condicionat, servei de despertador, escriptori, mini bar, despertador a cada habitació. L'hotel compta amb una llista completa de comoditats, com camp de golf (a 3 km), massatge, pistes de tennis, equitació, jardí. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Hostellerie De Levernois no troba competidors en cap categoria. Cal que informeu el Hostellerie De Levernois de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. CHIKONG, Hong Kong 周围环境优美,房间空间大”
0.795102
curate
{"ca": 0.9420639710319855, "en": 0.05009052504526252, "zh": 0.007845503922751962}
https://www.agoda.com/ca-es/hostellerie-de-levernois/hotel/levernois-fr.html
racoforumsanon_ca_20220809_3_238975
"En 2010 començarà la crisi de debò i serà brutal, terrible" El catedràtic d'Estructura Econòmica de la Ramon Llull augura que la recessió durarà deu anys Santiago Nen Becerra, nascut a Barcelona fa 57 anys, és un home que parla clar. Catedràtic d'Estructura Econòmica, és professor en la Facultat d'Economia *IQS de la Universitat Ramon Llull. Considera que la situació econòmica mundial va a anar "tendencialment a pitjor" en els pròxims tres anys i que totes les mesures que s'estan aplicant no van a servir perquè responen a un vell manual que ha quedat obsolet. -Estem ja en crisis? -No, que va. Jo diria que estem en "*precrisis". La crisi començarà a mitjan 2010. Però és que, a més, el que ve ara i el que vindrà no se sembla en no-res al que vivim en 1993 o en el 2000. Això és altra pel·lícula, és una crisi *sistémica. De semblar-se a alguna cosa, se semblaria al "*crack del 29". -Per què és una crisi *sistémica? -Perquè la manera com està funcionant el sistema s'ha de canviar. En 1993 va haver un problema, es va injectar diners en forma de crèdit i es va acabar. En 2000, el mateix. Ara no. Apliquem un manual vell que ja no funciona. S'han esgotat les eines que es van engegar com el *hiperconsumismo, el *hipercrédito o la *hiperdeuda i vam passar a altra pel·lícula… -Quan va començar aquesta "*precrisis"? -Al setembre de 2007 quan es va manifestar el problema de les *subprime. -I fins a quan durarà? -S'allargarà fins a juny o juliol de l'any 2010. La tendència dintre d'aquest període serà a pitjor. Això no significa que un dia la borsa pugi o que un altre baixi. En 2010 començarà la crisi de debò. Caiguda "a plom" fins a mitjans de 2012. Haurà un enfonsament a nivell econòmic, i serà a nivell mundial. -Què passarà a partir de 2010? -Durant el període 2010-2012 el nivell de la caiguda serà brutal, terrible. Haurà economies que sofriran moltíssim, per exemple l'espanyola, l'alemanya, la nord-americana o la xinesa. Haurà un període d'estancament fins a 2015 i, a partir d'aquí, començarà un període de recuperació molt lent fins a 2018-2020. Estem parlant d'una durada de 10 anys, similar a la "Gran Depressió" nord-americana de la dècada de 1930. -El capitalisme ha arribat a la seva fi? -El col·lapse del sistema capitalista encara no s'ha produït. Els sistemes tenen una vida de 250 anys. El capitalisme va començar entre 1815 i 1820 i acabarà més o menys en 2070. El que ara vivim és una crisi d'ajustament, com va ocórrer en 1929. Les característiques del capitalisme no canviaran però l'ajustament que es farà serà molt important. -Quins són les possibilitats que tenim per a capejar el temporal? -Gens. Això ha de passar. És inevitable. -Però els ciutadans no tenen cap opció per a intentar sortir menys afectats? -Jo sempre recomano que si algú té deutes, que no s'endeuti més. Qui no tingui, que no s'endeuti i si una persona té deutes i diners estalviats, que ho dediqui a reduir deute. Altra cosa és que, abans de comprar gens, la gent es pregunti si realment ho necessita. Que calculin molt bé *cuales són les expectatives dels seus ingressos i adaptin la despesa. El que no sigui necessari, no és important. -Haurà moltes empreses que puguin aguantar aquesta situació? -No, haurà tancaments en cascada. L'evolució serà cada vegada a pitjor i, a partir de 2010, s'accelerarà. -La culpa és dels bancs i les immobiliàries? -La culpa no és d'una persona o d'un grup de persones. Les mesures que s'han pres han dut al desastre. Però si aquestes mesures no s'haguessin pres, no s'hagués crescut com s'ha crescut. I tots hem estat molt contents de créixer així. -Haurà bancs que trencaran? -Sí, però encara que un banc faci fallida no passa gens. El problema és que, dintre d'un escenari com l'actual, que un banc caigui suposa un torpede a la confiança. El sistema que hem muntat no està lligat amb cables de *titanio, està unit amb alguna cosa tan intangible com és la confiança que, quan es trenca, ja no es pot reparar. -És una bona decisió que els Governs usin diners públics per a salvar a les empreses? -No servirà de res. S'ha de fer perquè el model diu que és el que ha de fer-se. Això serveix per a tapar un forat, però s'obrirà altre. Estem parlant de xifres tan brutals que és impossible tenir diners suficients per a tapar tots els forats. -Com sabrem que estem sortint de la crisi? -La recuperació es percebrà en l'ambient. El primer símptoma de la recuperació vindrà cap a 2012 perquè no anirem a pitjor. El segon signe serà que algunes persones començaran a fer coses. -El resultat d'aquesta crisi serà l'aparició d'una nova potència econòmica? -Jo opino que la figura de l'Estat anirà a menys i que les grans corporacions tindran més força. Creo que General *Electric és la primera corporació del futur, és un cas a estudiar. En el futur haurà més eficiència, ordre, aprofitament,… -Grans corporacions com les de la pel·lícula "*Rollerball", que plantejava un futur en el qual les grans corporacions controlaven el món? -Sí, això mateix. http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081003/53552573696.html Sempre m'ha fet força fàstic aquest tio.
0.782473
curate
{"ca": 0.951574332403348, "es": 0.03049023515344759, "en": 0.0025906735751295338, "it": 0.003786369071343165, "ru": 0.011558389796731766}
mc4_ca_20230418_12_753717
Piana degli Albanesi - Wikiwand For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Piana degli Albanesi. 38° 00′ 00″ N, 13° 17′ 00″ E / 38°N,13.2833°E / 38; 13.2833 6.157 (2018) 94,84 hab/km² Piana degli Albanesi (albanès: Hora e Arbëreshëvet) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm. L'any 2007 tenia 6.214 habitants. És un dels municipis on viu la comunitat arbëreshë. Limita amb els municipis d'Altofonte, Monreale i Santa Cristina Gela. 2006- Gaetano Caramanno Centredreta
0.479768
curate
{"it": 0.12815533980582525, "en": 0.32233009708737864, "wl": 0.02524271844660194, "ca": 0.5242718446601942}
https://www.wikiwand.com/ca/Piana_degli_Albanesi
oscar-2301_ca_20230418_0_43576
Les Doges és un paisatge idíl·lic a les profunditats de les Cévennes. Allà viu en Gus, un camperol de mitjana edat, solitari i silenciós que es passa els dies aïllat al camp amb les vaques, la fusta i les reparacions de tota mena, i amb l’ú... Primer capítol Páginas 210 Idioma Català Año de publicación 2022 Dimensiones 13,5 × 21,5 cm Formato Rústic amb solapes Numeración 65 ISBN 978-84-18584-02-2 Les Doges és un paisatge idíl·lic a les profunditats de les Cévennes. Allà viu en Gus, un camperol de mitjana edat, solitari i silenciós que es passa els dies aïllat al camp amb les vaques, la fusta i les reparacions de tota mena, i amb l’única companyia del seu gos Març. A prop de la granja, viu també l’Abel, un veí benèvol amb qui es fa amic i confident. La seva vida transcorre tranquil·la i serena, fins que mor l’abat Pierre, quan començaran a passar fets inusuals, amb visites del tot imprevistes. Franck Bouysse ens endinsa en un noir rural, una escriptura poètica farcida de metàfores i diàlegs brillants, envoltada d’una atmosfera freda i endimoniada i d’unes muntanyes vertiginoses que ens abocaran a la vora d’un precipici que duu irremeiablement cap a l’abisme. Descargas Primer capítol PDF Descargar También te puede interesar La quarta noia per l'esquerra Andreu Martín 73 Andreu Martín torna a «Crims.cat» amb una novel·la ben retrospectiva, ambientada en l’excitant Barcelona de les primeres dècades del segle xx. Quan la nit mata el dia Agustí Vehí 72 Després de Torn de nit (2012), Remor de serps (2013) i Ginesta per als morts (2014), Agustí Vehí torna a «Crims.cat» amb Quan la nit mata el dia... Fletxes desviades Joan Carles Ventura 71 Després de Camins dubtosos i Em diuen Fletxa (VI Premi Agustí Vehí-Vila de Tiana), Joan Carles Ventura torna a Crims.cat amb un cas que, com de costum, serà un embolic de...
0.697488
curate
{"ca": 0.8908077994428969, "pt": 0.005013927576601671, "fr": 0.0116991643454039, "es": 0.05905292479108635, "de": 0.0022284122562674096, "it": 0.020055710306406686, "ar": 0.0022284122562674096, "ja": 0.001671309192200557, "sk": 0.006128133704735376, "zh": 0.0011142061281337048}
https://alreveseditorial.com/libros/el-diable-no-viu-a-linfern
macocu_ca_20230731_10_504584
DISSENY LLEUGER, TRANSPIRABLE I AMB MOBILITAT. Supera les teves carreres diàries amb la samarreta Nike Dri-FIT Run Division Miler. Aquesta peça ofereix un rendiment lleuger i una major mobilitat amb una gran transpirabilitat per córrer o treballar. Aquest producte s'ha confeccionat amb, almenys, un 75% de fibres de polièster reciclat. Funcionalitat per a tot el dia La col·lecció Run Division ofereix equipació per a qualsevol moment del dia. Cada peça està basada en la informació dels runners recopilada pel nostre equip d'Advanced Running Concepts (ARC). Aquests productes, ventilats i lleugers, incorporen materials i elements reflectants que creen un look vàlid tant per al treball com per als entrenaments. Tecnologia de control de la humitat La tecnologia Nike Dri-FIT capil·laritza la suor de la pell per facilitar l'evaporació i mantenir la transpirabilitat i la comoditat. La part frontal i les mànigues són de teixit Knit suau. La part posterior està confeccionada amb teixit Woven còmode. El patró gràfic integral amb perforacions brinda comoditat i transpirabilitat mentre corres. Sempre en moviment Les costures de les espatlles estan desplaçades cap enrere perquè els braços es moguin lliurement. La vora corba amplia la protecció a la part posterior, al temps que les seves obertures afavoreixen la llibertat de moviment.
0.784701
curate
{"en": 0.0346646571213263, "ca": 0.9653353428786737}
macocu_ca_20230731_0_198428
Actualitat Sabem que avui en dia les dones cobren un 16% menys que els homes? Sabem que al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, per exemple, no es toca cap peça musical de cap dona? O que els llibres d'història de 3r d'ESO a Catalunya contenen 200 noms d'homes i només 16 noms de dones (algunes hi apareixen per ser familiars d'homes, com germanes o fins i tot amants!)? El Punt Òmnia Salut Alta de Badalona va voler posar el focus en aquestes i altres lamentables realitats amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones d'enguany. El Punt Òmnia, juntament amb el Centre Cívic de la Salut, va voler sensibilitzar els veïns i veïnes del barri en aquesta data assenyalada amb una xerrada a càrrec de Susana Mellado i de la mateixa dinamitzadora del Punt, Marta Mancheño. Amb la conferència conjunta, Mancheño i Mellado van donar a conèixer, des de la perspectiva de les dones, els motius pels quals és necessari celebrar aquesta dia internacional i van explicar amb diferents exemples conceptes de plena actualitat, com els micromasclismes, els estereotips, la violència de gènere i la bretxa salarial, entre molts d'altres. Després de xerrada conjunta hi va haver un torn de preguntes per donar l'oportunitat a les persones assistents a resoldre dubtes i fer reflexions. Al seu torn, el Punt Òmnia Salut Alta de Badalona va programar, al llarg de la setmana, diverses activitats amb el denominador comú de la temàtica de gènere. Podeu consultar el material didàctic de la xerrada conjunta clicant en aquest enllaç. El Punt va organitzar una xerrada conjunta sobre la perspectiva de gènere i els estereotips i violències en contra de les dones.
0.842467
curate
{"ca": 0.9318455971049457, "pt": 0.06815440289505427}
cawac_ca_20200528_1_172407
Tags: Canals: Ingredients Elaboració Si compreu els shitake secs, deixeu-los en remull en un bol amb aigua i sucre perquè es rehidratin. El sucre farà que aquest procés vagi més de pressa. Trinxeu un gra d'all i la ceba tendra. Reserveu-ho. Adobeu la carn picada amb una mica de salsa de soja, oli de sèsam, pebre negre, sucre moreno i l'all i la ceba que heu trinxat. Remeneu-ho i deixeu-ho reposar una estona perquè la carn agafi bé tots els gustos. Talleu els peus dels bolets i escorreu-los, esprement-los amb els dits. Passeu la part interior dels bolets per una mica de maicena, espolseu-ne l'excés i farciu-los amb una cullerada de carn picada. Premeu-los lleugerament perquè el farcit no es desmunti i passeu-los una altra vegada per la maicena. Fregiu-los en una paella amb molt poc oli i a foc fluix.
0.737103
curate
{"en": 0.028858218318695106, "ca": 0.9711417816813049}
http://www.tv3.cat/cuines/recepta/pyogobosod-jon-bolets-farcits-/6618
mc4_ca_20230418_1_742783
Beneficis de la Programació didàctica - ESEP DUAL Salvador Soler febrero 1, 2020 Oposicions 0 Quan es parla de “planificació” no es dubta que és una eina imprescindible per executar un projecte o procés, tot i què a l’hora de fer l’elaboració pot representar fer una tasca feixuga i amb una perspectiva de caràcter teòric que en molts casos no és prou útil, amb l’excusa de que la pràctica portada a la realitat és una altra cosa. Amb aquesta consideració, actualment, la planificació o plantejament és una de les activitats sotmeses a més discussió, si més no de manera implícita. La derivada de la planificació és la programació en el context d’un projecte definit i es considera com una eina fonamental en tots els vessants organitzatius de molts sectors del món actual. Tanmateix l’aprenentatge per programar és una oportunitat per millorar el raonament lògic-formal de vegades envaït per altres condicionants vinculats a l’emoció i potenciar l’habilitat per la resolució de problemes. Així mateix, la programació permet exercitar altres capacitats que són útils en tots els àmbits de la vida de las persones. Pot servir d’exemple el què des de fa un parell de dècades i actualment d’una forma vertiginosa està passant en el sector de les tecnologies de la informació en el qual la indústria del software s’ha imposat sobre totes les altres, des de les ciències més avançades a la més quotidiana, la qual cosa converteix al perfil professional de programador com un dels recursos millor valorats en el món laboral i la programació.com la peça bàsica present en molts components. Ara bé , aquest no és l’únic factor ni sector aprendre i elaborar la programació és important. L’acció de programar significa emprar la creativitat i enginy propis per definir guies, suports…per resoldre qüestions, construir i gestionar processos de qualsevol mena. Qüestió important és el d’aportar la viabilitat per a l’adaptació, de fer canvis i d’aconseguir la innovació en la proposta definida. En el món de l’educació i la formació, per desenvolupar l’acció i activitat docent amb fortalesa, seguretat i de manera correcta per part dels professors/es, tot atenent els requeriments legals i reglamentaris LOE, LEC, Decret 102/2010 d’autonomia…, i els marcs normatius curriculars de cada etapa “Decrets”, l’eina fonamental és la programació didàctica per nivell o etapa corresponent, la qual és el referent en el centre docent per aplicar i gestionar tots els elements necessaris i alhora imprescindibles per tal que el procés d’ensenyament- aprenentatge sigui el més òptim possible, de qualitat i amb la perspectiva definida per l’excel·lència del treball fet pels professors/s i alumnes. Fa uns dies el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha publicat la Res.EDU/17/2020, per la qual es convoca el concurs-oposició i accés a la funció pública docent pel cos de professors d’educació secundària. A part de l’adequació del contingut del procés d’oposicions, tal com està regulat legislativament i que existeixen d’altres procediments més adients per aconseguir l’acreditació de “professor/a numerari/a”, en aquest procés de selecció per proves, s’ha de destacar que s’han fet uns canvis en la seqüenciació de les mateixes i s’ha categoritzat d’una forma lligada amb la pràctica real de la docència. La primera prova consisteix en l’elaboració i presentació de la Programació Didàctica i l’elaboració i exposició oral d’una Unitat Didàctica davant el tribunal, “per comprovar i valorar l’aptitud pedagògica de l’aspirant i el seu domini necessari per a l’exercici docent”. Com es comprova el centre d’interès és la “Programació” i la “Unitat didàctica” que forma part de la programació. Els components de la programació que s’indiquen són: Objectius, competències, capacitats, continguts, metodologia, avaluació…tots ells necessaris per tenir-los en compte quan “s’ensenya” perquè s’aprengui”. En un vessant objectiu i proper a la neutralitat, aquest requeriment per molts/es professors/es que aspiren a una situació professional i personal d’estabilitat és una oportunitat extensiva a tot els docents per “pensar” en tenir al seu abast la programació elaborada en l’àmbit del departament, coordinació, seminari… corresponent, amb finalitat de construir diversitat, cultura de treball agradable, facilitar la inclusió i d’altres elements interessants…aprofitar per fer més efectiu i satisfactori l’exercici del seu ofici privilegiat i sovint no reconegut. Salvador Soler Luz Inspector d’Educació Emèrit. Catedràtic. Enginyer i pedagog. Director Tècnic a ESEP DUAL. Experiencia: Coordinador – Inspector de Formació Profesional del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Formadors d’equips directius per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. President de Tribunal d’Oposicions de professors d’ensenyament secundari i professors tècnics de Formació professional. aprenentatge ensenyament programació didàctica projecte educatiu Anterior: Post anterior: Formació de la nova economia sostenible Siguiente: Siguiente post: Aprenentatge competencial en la programació didàctica
0.887544
curate
{"ca": 0.9879731861198738, "es": 0.008477917981072555, "en": 0.003548895899053628}
https://esepdual.com/beneficis-de-la-programacio-didactica/
racoforumsanon_ca_20220809_1_335044
Vaig trobar aquest text fa un temps. És un pamflet repartit a Grècia durant la revolta del desembre de 2008.Per si el preferiu escoltar, tot i que està en castellà, comunicat fet desde Grècia d'una ràdio de la qual no sé el nom... http://www.cgt.org.es/spip.php?article1211Ja n'hi ha prou! Ara ens escoltareu van a nosaltres. Som la generació dels mileuristes. Dels programes "stage" de l'organisme d'ocupació, de la feina flexible, de l'eterna capacitació (sempre amb les nostres despeses), de la precarietat, de la carestia, dels dos diplomes que no serveixen per a res.De l'eliminació dels nostres drets laborals, de la nostra humiliació per part de patrons, polítics i la resta.Som la generació que tanquen en escoles, intentant ficar-nos al cap els seus nacionalismes, els seus prejudicis, la seva luxúria per la pàtria, la seva mentida i la seva subordinació.Som els nois als quals humilien i provoquen als antidisturbis, els policies secrets, o als guàrdies especials i a la resta de cossos de seguretat que creà la seva democràcia (i imposà per totes bandes com un altre exèrcit d'ocupació) quan ens interposem en el seu camino, els objectes diaris del seu abús de poder. Som els ferits de les mobilitzacions d'estudiants i d'alumnes, els nostres caps han estat colpejats contra l'asfalt, la nostra dignitat ha estat eliminada sota les seves botes, les nostres mans han estat trencades per les seves porres, les nostres cares han estat mutilades pels seus cops de puny, els nostres pulmons encara contenen gasos amb els que ens van atacar, que estan prohibits segons els acords internacionals. Morirem prematurament perquè no vam estar d'acord amb les lleis que ens roben la vida. Som els detinguts als que arrosseguen a judicis durant anys, Panagiotis que portava les sabates d'un color equivocat, es va passar 40 dies a la presó, Dimitrios Augustinos que va passar pel lloc menys indicat en el moment menys indicat, els 50 ferits a l'hospital Evangelismos el 8 de març del 2007.Nosaltres vam incendiar els seus bancs. Nosaltres ens vam enfrontar a la policia. Nosaltres vam destruir la pau social que estan construint dia i nit a base de netejar cervells perquè els ciutadans els obeeixen i callin. Nosaltres seguim il·luminant les nits fredes que ens porteu. Nosaltres seguim embrutant les parets amb consignes que encara que els seus ulls vegi mai arribaran a les seves orelles. Nosaltres ens vengem per Alexis a les barricades, el mateix dissabte en que els bons ciutadans burlaven un cop més les seves consciències amb la violació setmanal. No és que les nostres paraules siguin cruels. L'única cosa que es cruel és la seva realitat. Alexis fou la gota que va fer vessar el got. Cada nit serà seva i per ell, ara i d'aquí en endavant. S'han acabat les seves nits tranquil·les. Pegeu-nos, ataqueu-nos amb gasos, detingueu-nos, tireu-nos bales de goma com les que porteu tirant-nos des del dissabte, apunteu-nos amb les vostres pistoles o dispareu a l'aire (¿o a nosaltres potser?). Allisteu al 'para-estat', tal i com esteu fent ara mateix a Patras o a aquests periodistes sempre disposats a llepar-li el cul al poder. A Pretenteris, Evangelatos, Triantafilopulos, Kapsis, Tremi, Pavlopulos, Papajelas. Y a tota la resta. D'ells depèn el vostre èxit.Amagueu les imatges de la brutalitat policial, tapeu els escàndols que fan pudor a socarrim, aproveu les vostres mesures antipopulats amb concens social.El dilluns a Atenes vau ordenar als seus agents a destruir els petits comerços. Nosaltres els vàrem veure sortint de les files policials. Hi ha fins i tot fotografies. També les amagareu aquestes, i amb molt d'èxit. Ja que els vostres lloros, després dels primers disturbis, repeteixen perfectament allò que els heu ensenyat.El dimarts ni tan sols vau respectar el funeral d'Alexis. Enviareu als antidisturbis al seu funeral per provocar a nens de 15 anys. Llençareu gasos lacrimògens i vau arrestar a nens. Vosaltres vau profanar al mateix noi que vau assassinar. ¡Ja n'hi ha prou de mentides! No som ni els encaputxats ni els coneguts-desconeguts. Som molts i estem plens de ràbia. Pareu ja de dir mentides. Des de Komotini fins a Janià, de nord a sud la nostra ràbia es desborda. Us van tombar les mateixes armes que el vostre monstruós poder disposa per a enderrocar-nos. Amb porres, bales, lacrimògens, mitjans de comunicació massiva, provocacions, 'para-estat'. No tenim il·lusions. No tenim cap esperança. Per això som perillosos.No ens fem il·lusions de que es tingui en compte tot això. Cada dia enterreu els nostres crits en la vostra mentida.Adéu. Ens veureu des del sofà, a les vostres televisions. "Història som-hi. Mira a dalt cap al cel" la gent aquí té la pell molt fina oi? de bones maneres no es poden dir les coses, pel que veig.una de les normes del fòrum és traduir, pero una altre és la tolerància Ei, no passa res La gent s'enrabia molt però en el fons tothom, qui més qui menys, és bastant bon jan.
0.82658
curate
{"ca": 0.9636140637775961, "eb": 0.0169664758789861, "es": 0.009607522485690924, "et": 0.005110384300899428, "pt": 0.004701553556827474}
oscar-2201_ca_20230904_9_78071
És un programa extraordinari i amb pressupost assignat per revertir les desigualtats entre els barris de la ciutat. El pla en marxa Plans de barris en acció Submenu plans de barris El Carmel i Can Baró El Besòs i el Maresme El Poble-sec El Raval El Turó de la Peira i Can Peguera La Prosperitat La Trinitat Nova La Trinitat Vella Les Roquetes i Verdun Zona Nord El Bon Pastor i Baró de Viver El Gòtic Sud La Marina La Verneda i la Pau Les Roquetes Sant Genís dels Agudells i La Teixonera Bean submenu El pla Aquest apartat descriu les actuacions que es duen a terme a cada Pla de Barris Aquesta intervenció és la combinació d’aquelles actuacions que efectua de manera ordinària l’Ajuntament de Barcelona i les propostes del Pla de Barris que se sumen a les anteriors. Plans de barri Accions participades comunes Recursos Multimèdia Murals col·laboratius Vídeos Setze barris. Mil ciutats Notícies Cerca Aplica Esteu aquí Inici | Plans de barri en acció | La Prosperitat | Programa de rehabilitació de finques del Pla de Barris Programa de rehabilitació de finques del Pla de Barris A partir de la informació i les conclusions recollides a l’estudi sobre la situació prèvia dels habitatges elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) es proposa impulsar un acompanyament tècnic i social que permeti desenvolupar obres de rehabilitació de les finques incidint de manera específica en la millora l’accessibilitat (col·locació d’ascensors) i en l’adequació d’elements comuns (façana, caixes d’escala, terrats, etc.). Les obres posaran èmfasi en la rehabilitació energètica dels edificis per a millorar el confort i l’estalvi dels veïns i veïnes.
0.746039
curate
{"ca": 0.8893695920889988, "es": 0.07045735475896168, "it": 0.012360939431396786, "fr": 0.005562422744128554, "oc": 0.0173053152039555, "pt": 0.004944375772558714}
https://www.pladebarris.barcelona/plans-de-barri/la-prosperitat/concrecio-del-pla/programa-de-rehabilitacio-de-finques-del-pla-de-barris
oscar-2301_ca_20230418_0_316784
Fa uns dies Consumer d’Eroski va publicar la notícia: Aconsegueixen que les ovelles produeixin de forma natural llet enriquida amb omega-3 i àcid linoleic conjugat. Per això s’ha complementat l’alimentació d’aquests animals amb llavor de lli i farina de gira-sol Aquesta notícia em porta a un tema que considero de gran interès cultural. La importància de l’alimentació dels animals que després serviran per a l’alimentació humana, bé directament o bé a través del seus derivats (llet, ous…). De fet diem que són font de proteïnes però sovint oblidem que també ho són d’àcids grassos. Normalment el perfil proteic no varia gaire d’un animal a altre, mentre que els greixos són completament diferents en funció de l’alimentació de l’animal. Per exemple, els porcs que han consumit aglans i han estat en relativa llibertat tenen uns greixos que es consideren saludables, mentre que els porcs alimentats de forma industrial tenen un perfil de greixos poc recomanable. Coses similars podríem dir dels pollastres, la llet, els ous, etc. Els animals ben alimentats acostumen a tenir un nivell d’àcids grassos monoinsaturats (com el que conté l’oli d’oliva) o poliinsaturats de cadena mitjana o llarga de tipus omega-3 més elevat cosa que els fa més saludables com a aliment. Probablement caldria més cultura sobre nutrició, però potser alguns temes no agradarien a alguns productors. Classificat com a Articles Enric I. Canela, Nutrició | 8 Comentaris » 8 respostes a “Els animals també són el que mengen” a 12 ag. 2009 a les 8:41 Júlia Rosell Doncs miri sobre aquest tema, i com a crítica al sistema industrial de producció càrnica pot buscar un documental que es diu “Earthlings” (Terrícoles). Això sí, és bastant bèstia. a 12 ag. 2009 a les 8:48 Verònica A mi em sembla de calaix. No crec que estiguin descobrint res nou a 12 ag. 2009 a les 9:45 enriccanela Júlia, Els mètodes de producció són indignes. Caldria prohibir-los. a 12 ag. 2009 a les 9:46 enriccanela Verònica, Si, ho és, però la majoria de la població no ho sap. I si és nou perquè es fa amb dosis elevades. No és massa natural. a 12 ag. 2009 a les 10:01 asimetrich L’enfermetat de les vaques boges i els prions, no estava relacionat tot plegat amb l’origen dels aliments que utilitzaven per les vaques?. Aquest en seria un altre exemple, tot i que negatiu. Amb els mètodes de producció actuals, a saber què ens estem menjant. a 13 ag. 2009 a les 4:04 Júlia Rosell Doncs sí, la gent no hi pensa en què menja realment… és força trist. a 13 ag. 2009 a les 10:21 enriccanela Asimetrich, Si. El problema va ser una alimentació equivocada. residus animals indegudament tractats. a 13 ag. 2009 a les 10:21 enriccanela Júlia, Més que no pensar, és que no en sap. Trackback URI | Comentaris RSS Deixi una contestació Nom (required) Mail (required) Website Δ Follow @enriccanela agost 2009 Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 « jul. set. » Categories Categories Selecciona la categoria Articles Enric I. Canela Biotecnologia Ciència Ciències Humanes i Socials Comunicació Cultura Desenvolupament Disseny Divulgació Doctorat Documents Economia Educació Empresa Estupidesa Governança Història Indústria Independència Innovació Llengua Música Nutrició Política R+D Rànquings Recerca Salut Sense categoritzar Societat TIC Transferència de Coneixement Transparència Universitat Arxius Arxius Selecciona el mes novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 agost 2022 juliol 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 novembre 2021 octubre 2021 juliol 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 setembre 2019 agost 2019 abril 2019 febrer 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 agost 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010 setembre 2010 agost 2010 juliol 2010 juny 2010 maig 2010 abril 2010 març 2010 febrer 2010 gener 2010 desembre 2009 novembre 2009 octubre 2009 setembre 2009 agost 2009 juliol 2009 juny 2009 maig 2009 abril 2009 març 2009 febrer 2009 gener 2009 desembre 2008 novembre 2008 octubre 2008 setembre 2008 agost 2008 juliol 2008 juny 2008 maig 2008 abril 2008 març 2008 febrer 2008 gener 2008 desembre 2007 novembre 2007 octubre 2007 setembre 2007 agost 2007 juliol 2007 juny 2007 maig 2007 abril 2007 març 2007 febrer 2007 gener 2007 desembre 2006 novembre 2006 octubre 2006 setembre 2006 agost 2006 juliol 2006 maig 2006 març 2006 desembre 2005 desembre 2004 abril 2004 març 2004 juliol 2003 octubre 1999
0.628049
curate
{"ca": 0.902891824348447, "pt": 0.021599428775437343, "it": 0.014816137093895038, "fr": 0.04409139593002499, "es": 0.004105676544091396, "fi": 0.0019635844341306676, "ec": 0.0005355230274901821, "en": 0.007318814709032488, "ru": 0.0001785076758300607, "sv": 0.0003570153516601214, "nl": 0.0003570153516601214, "km": 0.0003570153516601214, "sk": 0.0003570153516601214, "de": 0.0003570153516601214, "si": 0.0007140307033202428}
http://www.enriccanela.cat/index.php/2009/08/12/els-animals-tambe-son-el-que-mengen/
cawac_ca_20200528_8_235913
*Entre altres punts a tractar està el d ‘elecció o renovació de junta *Avui acaba el termini per presentar candidatures Com és preceptiu cada any,l’ Associació de Jubilats i Pensionistes de Santa Bàrbara celebrarà el diumenge 21 de març l’ Assemblea General de l ‘entitat per donar comptes als associats dels cens d ‘altes i baixes de [...] L ‘associació de Jubilats i Pensionistes de Santa Bàrbara ,en una entrevista a l’ emissora municipal , passava balanç de les activitats que l ‘entitat a dut a terme el darrer trimestre de l ‘any de cara a preparar l ‘assemblea anual que , segon el secretari de l ‘associació ,Fernando Arasa , serà a [...] El primer diumenge d’ aquest mes d’ Octubre i al decurs de la tradicional sessió de ball dominical , l’ Associació de Jubilats de Santa Bàrbara va presentar les activitats que l ‘entitat ha preparat per al darrer trimestre del 2009. Abans però va notificar als associats els canvis que hi ha hagut a la Junta [...]
0.883153
curate
{"ca": 1.0}
http://laplanaradio.cat/etiqueta/jubilats/page/3/
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_207702
Poden participar-hi tots els subscriptors de ‘Cada dia un mot’. Cada subscriptor pot enviar dos missatges com a molt. Hi haurà tres guanyadors: la primera persona que enviï la resposta correcta a [email protected], el guanyador d’un sorteig entre tots els altres subscriptors que enviïn la resposta correcta i la persona que ens faci arribar la resposta més original, independentment de si és correcta o no. El termini per enviar les respostes comença el dilluns 29 de setembre i acaba dissabte, 4 d’octubre del 2014 a les 12 hores del migdia. Cada dia d’aquesta setmana, de dilluns 29 de setembre a divendres 3 d’octubre, s’envia un mot als subscriptors. La resposta ha d’incloure clarament quin és el tema de la setmana, quin és el mot que no encaixa amb els altres quatre i una explicació raonada del perquè. Un dels cinc mots, doncs, és un intrús. L’heu d’identificar i dir per què no pertany al mateix grup que els altres quatre (sense excloure connexions ludolingüístiques). Per exemple, si els mots fossin aquests: {aranja · meló · albercoc · préssec · plàtan}, és evident que tots són fruits que per fora són o poden ser de color groc, però el plàtan és l’únic del grup que no té pinyol ni llavor de cap mena. Això és el que el diferencia dels altres. La resposta correcta i el nom dels guanyadors es faran conèixer el dilluns o el dimarts després de la setmana del concurs (és a dir, el 6 o el 7 d’octubre del 2014). Us agrairem que en les vostres respostes especifiqueu d’on sou. Els guanyadors podran triar qualsevol llibre del catàleg d’Adesiara, «un exemple extraordinari de criteri editorial. Sempre publica llibres que cal llegir dues vegades, com a mínim», en paraules de Màrius Serra. RodaMots enviarà els llibres al domicili dels guanyadors, que hauran de facilitar la seva adreça postal completa.
1
perfect
{"ca": 0.9650194336479734, "fr": 0.03498056635202665}
oscar-2201_ca_20230904_10_81670
 Rocodrom UEC Tortosa » Nova equipació per gaudir més!!!! Nova equipació per gaudir més!!!! – Rocodrom UEC Tortosa Seccions Anar a: Barrancs i Espeleologia Trail Escalada Esqui Rocodrom UEC Tortosa Rocòdrom Municipal Tortosa Menú Inici Horaris Característiques On està Tarifes Nova equipació per gaudir més!!! ! 30 setembre 2019 per Jaume Categories: General, rocodrom El passat dia 15 de Maig vam començar amb les obres d’ampliació i millora del nostre rocòdrom municipal de Tortosa. Alguns dels membres ja vam aprofitar i netejar de preses una de les zones que teníem un sostre on les caigudes podien ser un poc perilloses si l’assegurador no estava pel que tenia que estar i també desmuntar un dels plafons. Joanma sense preses El dia 16 entra l’empresa que havia guanyat la licitació de l’Ajuntament de Tortosa, per tal de començar amb l’ampliació. Poc a poc, però amb una rapidesa que ens deixa parats, sols dos persones treballant, ja es veu una estructura sòlida i que comença a agafar color. Estructura Material La setmana del 20, uns quants voluntaris més, van procedir a l’extracció de tota la zona on hi havia el perill de caigudes i, la qual, des de la Junta de la UEC Tortosa, es va apostar per millorar i fer una zona de bloc o boulder a petició de molts dels usuaris del rocòdrom. 4 voluntaris molt forts van desarmar la zona Mentrestant, també veiem com anava creixent l’ampliació i agafant una forma gegantina i genial on podrem resoldre noves vies i xalar encadenant nous problemes. Va agafant forma La setmana del 27 ja tenim gairebé enllestida per part de l’empresa la reforma i se li veu bastant de color a l’ampliació. Quina il·lusió!!! ! Zona millorada El boulder arriba No se’ns escapa el gat Va agafant color Estructura nova Visió global Resum de la setmana del 27 de Maig del 2019: ja tenim la millora completada sense possible forat per amagar-nos i donar algun ensurt i pel que fa a l’ampliació li queda ben poc per estar acabat!!!! Això ja ho tenim aquí!!!! TOP TOP!!! ! La millora al puesto L’ampliació que gairebé arriba al TOP!! ! I ara sí!!!!! Ja tenim data de la reapertura del nostre rocòdrom!!!! Aquí un petit flaix del que estem preparant!!!! Vinga en una setmana tots a volar!!! !
0.648041
curate
{"ca": 0.835635359116022, "en": 0.01703499079189687, "es": 0.10911602209944751, "ro": 0.011970534069981584, "fr": 0.0023020257826887663, "pt": 0.019337016574585635, "cs": 0.004604051565377533}
https://rocodrom.uectortosa.cat/2019/09/nova-equipacio-per-gaudir-mes.html
macocu_ca_20230731_4_306119
(Del germ. at rēd, per orde, o del llatí *arredāre.) adv. ant. Sense excepció. // De qualsevol manera, ixca com ixca una cosa, feta sense massa atenció o conte: Tot ho fa arreu i per això ixen mal les coses. Eixe treball està fet arreu i molt malament. // Ser u arreu, ser una persona molt desastrada en la manera de vestir o de comportar-se. // Arreu arreu, loc. Una cosa darrere d’una atra. Seguit seguit. Sense interrupció. De qualsevol manera (també sol dir-se arreuet arreuet). // Aleatòriament: Agarra una carta de la baralla arreu. Casa sí, casa no, i dos arreu.
0.603154
curate
{"en": 0.025225225225225224, "ca": 0.8018018018018018, "la": 0.007207207207207207, "pt": 0.09009009009009009, "it": 0.07567567567567568}
mc4_ca_20230418_13_461633
Del Carraixet a la Calderona | B.T.T. Garbici 4 junio, 2010 Alboraia, Almàssera, Bonrepost, Estivella, Gilet, Tipo Ruta, Vinalesa No comments Animando en la Marcha MTB Morvedre 16 marzo, 2014
0.446895
curate
{"ca": 0.7021276595744681, "it": 0.03723404255319149, "es": 0.26063829787234044}
http://www.garbici.com/?ruta=del-carraixet-a-la-calderona-ibp44
mc4_ca_20230418_11_244413
Joaquín Galant Ruiz - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Joaquín Galant Ruiz (Almoradí, 28 d'abril de 1935) és un advocat i polític valencià, diputat al Congrés dels Diputats i a les Corts Valencianes. 28 d'abril de 1935 (1935-04-28) (84 anys) 7 de juny de 1983[1] – 2 de juliol de 1987 Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, ha estat professor de dret polític a la Universitat d'Alacant. Ha estat advocat en exercici, membre dels Col·legis de Madrid, Barcelona, València, Alacant, Elx i Oriola, i president de l'Agrupació Provincial d'Advocats joves d'Alacant i membre de l'executiva de l'Associació Internacional de Joves Advocats. També ha estat president de l'empresa promotora Urbacons, S.A i de Proalsa. [2] Políticament va militar inicialment a Acció Catòlica, de la que en fou el principal dirigent de la secció juvenil a la diòcesi d'Oriola-Alacant. En 1975 fou el primer president a Alacant d'Unió Democràtica Espanyola fins a la seva unió al PPDC de Fernando Álvarez de Miranda. Va formar part de la Coalició Centre Democràtic, que posteriorment formà part d'UCD. A les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou elegit diputat per UCD per la província d'Alacant. Fou president de la Comissió d'Incompatibilitats i vicepresident de la Comissió Mixta d'Agricultura i Justícia del Congrés dels Diputats. [3] Comissionat en la Delegació d'UCD per a assistir al Congrés de la CDU Alemanya. El 1982 deixà UCD i marxà a Aliança Popular, partit amb el qual fou elegit diputat a les Eleccions a les Corts Valencianes de 1983. El 1987 fou el president alacantí del Partit Demòcrata Popular i el 1989 vicepresident provincial del Partido Popular, però deixà la política i es dedicà a exercir com a advocat. ↑ Fitxa a les Corts Valencianes de la I Legislatura ↑ Javier Paniagua Fuentes i y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.224. ISBN 9788495484802. Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joaquín_Galant_Ruiz&oldid=21096560» Last edited on 9 maig 2019, at 21:39
0.774488
curate
{"ca": 0.8777292576419214, "mk": 0.001455604075691412, "es": 0.04997573993207181, "de": 0.009218825812712276, "en": 0.061620572537603106}
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Galant_Ruiz
mc4_ca_20230418_8_655508
Martínez, Jordi - Search Results - Traces : Catalan language and literature database Home > Search Results: Martínez, Jordi De l'expressió de la percepció sensorial auditiva a l'expressió del discurs reportat. El verb 'sentir' en català medieval (s. XIII-XVI) / Antolí Martínez, Jordi M. (Universitat d'Alacant) S'estudia un dels trets que singularitzen el català respecte de les llengües de l'entorn, iberoromàniques i gal·loromàniques: el triomf, arreu del domini lingüístic, del verb 'sentir' com a sinònim de 'oir', un ús que ja es constata en la llengua antiga. [...] Zeitschrift für Katalanistik, Núm. 29 (2016), p. 167-190 (Llengua) Caplletra, Núm. 62 (Primavera 2017), p. 37-63 (Articles miscel·lània) "El català actual coneix les locucions 'vol ploure' i 'vol caure', amb el significat 'presentar indicis que ha de [esdevenir-se alguna cosa]' (DDLC, s. v. 'voler', 5). Aquestes estructures són solament una resta de la perífrasi aspectual d'imminència 'voler + infinitiu' present en català antic i modern, així com en altres llengües romàniques, si més no en època medieval (com l'occità, el francoprovençal, el francès o l'italià). [...] La inferència en l'aflorament dels valors evidencials en català antic / Sentí i Pons, Andreu (Universitat d'Alacant) ; Antolí Martínez, Jordi M. (Universitat d'Alacant) Del resum de l'article: "En aquest article volem descriure els valors evidencials que desenvolupen el verb "parèixer" i la perífrasi verbal "deure + infinitiu" en català antic i explicar com s'han generat. [...] Caplletra, Núm. 56 (Primavera 2014), p. 157-183 (Monogràfics) Ressenya d''El parlar de la Marina' de Vicent Beltran i Teresa Herrero (MACMA i IECMA, 2011, tres volums; 288, 256 i 160 pàgines) / Antolí Martínez, Jordi M. (Universitat d'Alacant) Ítaca, Núm. 2 (2011), p. 297-299 Martínez, Jordi in Amazon Martínez, Jordi in Google Books Martínez, Jordi in Google Scholar Martínez, Jordi in Google Web Martínez, Jordi in INSPIRE Martínez, Jordi in NEBIS Martínez, Jordi in Scirus
0.595983
curate
{"en": 0.13643254168772107, "ca": 0.8054573016675088, "de": 0.017180394138453764, "es": 0.040929762506316324}
https://traces.uab.cat/search?sc=1&p=Mart%C3%ADnez%2C+Jordi&ln=en&f=author
macocu_ca_20230731_3_417186
Raviolis farcits de de marisc i bolets amb salsa de romesco Còctel de llagostins de Sant Carles Filet amb foie i verduretes LA NOSTRA CUINA Plats elaborats amb els millors productes i amb tot el saber fer de la nostra cuina per a que gaudeixis d'una experiència inoblidable.
0.613517
curate
{"ca": 0.9444444444444444, "en": 0.05555555555555555}
mc4_ca_20230418_12_244184
Nova residència en la R.D del Congo - Fundació Montblanc Nova residència en la R.D del Congo El nostre últim dia en Aruwimi va clarejar gris i amb alguna mala notícia. La filla d'un dels xofers havia sofert un accident, i ell no podia venir a treballar. Era dissabte i només comptàvem amb l'Alexi, que primer va repartir al personal pels punts de treball i després va tornar a per nosaltres. Vam esmorçar ràpidament, vam fer les maletes, i ens vam anar al cotxe. També van pujar la Taty i l'Emma, que anaven a negociar amb el servei de càtering d'un hospital, a veure si aconseguien un nou client. Les deixem pel camí, parem per comprar "unités" (són les recarregues del telèfon mòbil; ens havíem quedat sense) i l'Alexi ens va portar a Virunga; on ens esperaven a menjar. Ens van arribar ressons de la visita de la Nikki Haley a Nord-Kivu, enviada especial del govern de Trump, que es va unir a les manifestacions anti Kabila. De moment, no hi havia molt soroll a Kinshasa. Més tard, Isabelle, francesa resident en la RDC fa molt temps, que treballa en el projecte educatiu dels col·legis, ens va portar a la nostra nova residència d'aquests dies. Passem la barrera de seguretat i entrem en una casa gran i espaiosa. Ens instal·lem, i iniciem el nostre recorregut fins a l'aeroport, per recollir a María Fernanda, un altre membre de l'equip. Triguem més de dues hores a recórrer els 25 Km fins a l'aeroport, i és que els embussos a Kinshasa són enormes i absurds. Es barregen els cotxes, furgonetes, motos i autobusos, circulant en totes adreces, amb vianants creuant entre els vehicles. Uns robots, creats fa alguns anys per una jove enginyera, intentava regular el trànsit sense èxit. Vam arribar amb mitja hora d'anticipació i vam prendre un refresc en la cafeteria enfront de la porta de l'aeroport. María Fernanda surt, decidida, amb el seu equipatge de mà.
0.827448
curate
{"ca": 0.9631635969664138, "es": 0.03683640303358613}
https://fundaciomontblanc.org/ca-es/bloc-2/425-nova-residencia-en-la-r-d-del-congo.html
oscar-2301_ca_20230418_3_100244
L'historiador Pierre Vilar és un referent de primer ordre de la historiografia espanyola. Les seues reflexions sobre els fonaments històrics del «fet català» han sobrepassat l'àmbit acadèmic, i han tingut una influència notable en l'esfera intel·lectual i política catalana. A més, la seua petita Historia de España i la seua síntesi sobre La Guerra Civil española l’han acostat a milers de lectors. Rosa Congost ens ofereix ara un recorregut minuciós pel decisiu període de la formació de Vilar com a historiador, a cavall entre París i Barcelona, en un llibre que explora el despertar intel·lectual de l'historiador madur a partir dels seus escrits de joventut. A través d'una voluminosa correspondència inèdita amb els seus familiars més propers, podem seguir en la primera part les inquietuds d'un jove estudiant de la Sorbona; mentre que, en la segona, veiem de prop el seu descobriment de Catalunya, en 1927, i l'impacte que aquest fet va tenir professionalment sobre ell en els convulsos anys trenta. Són uns anys, a més, en els quals Vilar pren consciència, com a professor d'institut de secundària, de la importància de l'ensenyament de la història en la formació dels joves. Citació APA/Harvard Chicago/MLA ISO 690 Vancouver Congost Colomer, M. R. [María Rosa] (2018). El joven Pierre Vilar, 1924-1939. Las lecciones de historia. Universitat de València. Congost Colomer, María Rosa. El joven Pierre Vilar, 1924-1939. Las lecciones de historia. Universitat de València, 2018. CONGOST COLOMER, María Rosa. El joven Pierre Vilar, 1924-1939. Las lecciones de historia. Valencia: Universitat de València, 2018. ISBN 978-84-9134-266-3. Congost Colomer, María Rosa. El joven Pierre Vilar, 1924-1939. Las lecciones de historia. Valencia: Universitat de València; 2018. 442 p. Copiar al portapapeles Ressenyes i altres continguts Rosa Congost, El joven Pierre Vilar, 1924-1939. Las lecciones de la historia. Revista Ricerche di storia politica 03/12/2019 PUV L'objectiu bàsic de Publicacions de la Universitat de València (PUV) és la difusió de la producció científica, i intel·lectual en sentit més general, generada a la Universitat de València a través dels procediments habituals del procés editorial, és a dir, de la confecció de llibres i revistes. Enllaços d'interés Mapa de la Web Termes de cerca populars Cerca avaçada Mapa del lloc Presentació Organigrama Contacte Consell editorial Línies editorials Publicar a PUV Qualitat editorial Carta de serveis Enllaços externs 1 Publicar a PUV 2 Línies editorials PUV 3 Accés obert 4 La llibreria de la universitat PUV Informació Carrer - Arts Gràfiques, 13 46010 València +34 96 386 41 15 [email protected] Aviso Legal © 2016 PUV | Publicacions Universitat de València Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics, d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús. Per a més informació consulte la nostra política de cookies.
0.586199
curate
{"ca": 0.7554880108071598, "en": 0.03579871664978048, "es": 0.17088821344140492, "de": 0.013171225937183385, "eb": 0.002026342451874367, "it": 0.015535292131036813, "pt": 0.004390408645727794, "fr": 0.002701789935832489}
https://puv.uv.es/el-joven-pierre-vilar-1924-1939.html
mc4_ca_20230418_17_684354
Es constitueix el Consorci per al Desenvolupament Econòmic de l'Interior del Montsià. | La Plana Ràdio Amb la signatura dels estatuts per part dels representants de les administracions implicades, Consell comarcal del Montsià, Ajuntament de Godall i l’Ajuntament de la Galera, el Consorci inicia la seva singladura. Aquest té per objectiu desenvolupar un projecte de dinamització econòmica a l’interior del Montsià que, d’una altra manera, hagués estat molt complexe aconseguir-ho. El DEIM contribuirà en la gestió del Viver d’empreses, a la Galera, i de la zona industrial annexa, a Godall. La presidència d’aquest ens serà repartida de manera rotatòria, cada 2 anys, entre el ens Alcaldes/ses implicats i el Consell Comarcal del Montsià. En el seu inici la Presidència correspon a l’Alcalde de Godall Francesc J Miró, Tags: Galera, Godall Montserrat titlla d”indignant’ que Foment digui que les obres de... Ensurt a “La Volta al Terme”
0.767832
curate
{"ca": 0.9784714747039828, "en": 0.021528525296017224}
https://laplanaradio.cat/18032009/es-constitueix-el-consorci-per-al-desenvolupament-economic-de-linterior-del-montsia/
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_76677
Can Cerilles té més de 100 anys de trajectòria. En un inici com a botiga de queviures i de venda de vi i, des dels anys cinquanta, com a cansaladeria. És una botiga del poble de tota la vida que amb el seu saber fer i experiència s’han convertit en una de les principals cansaladeries del municipi i la comarca. La manera de fer artesanal de l’ofici de cansalader ha canviat molt en els últims temps i a la vegada, es manté l’escènica de sempre. En Josep es va formar als anys vuitanta amb els cursos que organitzava el gremi de cansaladers, en què s'obtenia una visió integral de tot el món del porc: des de com treballar amb el ganivet a portat la comptabilitat, passant per coneixements sobre com calcular escandalls. Elements diferenciadors Diverses generacions han passat per Can Cerilles, però es continua mantenint el seu toc familiar i la qualitat que els ha convertit en referents. La feina ben feta, l'ús de productes naturals i el bon servei a la clientela no han canviat en tot aquest temps. Això és possible gràcies al tarannà proper i amè de la família propietària i del seu personal. Què aporta a Manlleu L’expertesa en el món del porc és indiscutible, traduint-se en un dels tres establiments de Manlleu que, durant els darrers anys, han estat reconeguts i premiats per elaborar les millors propostes d’embotits emblemàtics: Menció del Jurat Botifarra d’ou artesana tradicional el 2016, millor botifarra d’ou artesana innovadora el 2017, menció del jurat botifarra d’ou artesana tradicional el 2020, millor llonganissa tradicional de Catalunya el 2022 i menció del jurat concurs nacional de botifarra de Catalunya, també el 2022. Com diu en Josep Terradellas, el seu propietari, ajuden a fer poble i que la ciutat de Manlleu sigui coneguda per les bones cansaladeries. Destaca el respecte i companyarisme entre la resta d’establiments cansaladers de Manlleu.
1
perfect
{"ca": 1.0}
crawling-populars_ca_20200525_41_239964
Menú Els veïns s'havien queixat per l'afluència de vehicles i persones que n'entraven i sortien Palamós.-Els Mossos d'Esquadra i la Policia Local de Palamós van detenir el passat 27 i 28 de desembre tres homes d'entre 34 i 42 anys com a presumptes responsables d'una plantació de marihuana en una nau en desús del municipi. Els detinguts tenen entre 34 i 42 anys, són de nacionalitat marroquina i espanyola i veïns de Lloret de Mar i Sant Celoni. La Policia Local va entrar el 27 de desembre a la nit dins de la nau per comprovar si hi havia una plantació de marihuana després també de les queixes veïnals per l'afluència de vehicles i persones que entraven i sortien de la nau. Allà, hi van trobar gran quantitat de plantes i van detenir l'home que es trobava al seu interior com a presumpte autor d'un delicte contra la salut pública. L'endemà, els Mossos van fer una entrada i perquisició de la nau on van localitzar diferents habitacles preparats pel cultiu de plantes, instal·lacions elèctriques alternatives a la de la pròpia nau, extractors d’aire, aparells de regulació tèrmica, ventiladors, filtres d’aire de grans dimensions i humidificadors d’aire. A més, també van trobar 636 plantes de marihuana de més d’un metre d’alçada amb un pes de 66,200 quilograms.Els detinguts, va passar el dia 29 de desembre a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de la Bisbal d’Empordà, el qual va decretar la seva llibertat amb càrrecs. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés © 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
0.70468
curate
{"es": 0.16785431512272367, "ca": 0.8163103721298496, "en": 0.01583531274742676}
: /catalunya/territori/noticia-detenen-tres-homes-com-presumptes-responsables-duna-plantacio-marihuana-nau-desus-palamos-20160105131122.html
racoforumsanon_ca_20220809_4_198647
doncs per trencar una mica la rutina dels forums de politica i veient que ja no son tan abundants els forums freaks us plantejo la següent pregunta: us agrada el manga?? aquest forum le pensat x a comentar les series k mes us agradin Podriem dir que, com a concepte general no m'agrada el manga, prefereixo els superherois Marvel sens dubte. Ara, era una mica fan de Son Goku i d'altres sèries japoneses, com "Estàs detingut". El manga, en general, m'agafa fred, però en algunes ocasions hi ha excepcions i fins el consumeixo. M'agafa fred, ara, que respecto el Manga. Potser no m'apassiona però no ho trobo res immoral ni prohibitiu. Algú hi haurà que sigui anti-Manga, jo no.
0.743199
curate
{"ca": 0.9388059701492537, "es": 0.06119402985074627}
mc4_ca_20230418_8_593571
El col·lectiu Maloka, guanyador del premi 1% en cooperació | Consell Nacional de Joventut de Catalunya El col·lectiu Maloka, guanyador del premi 1% en cooperació Rebrà 4.450€ del CNJC per un projecte de construcció de pau a Colòmbia. El jurat del concurs del CNJC, que atorga l'1% del pressupost de l'entitat a projectes de cooperació, ha decidit concedir el premi d'enguany al col·lectiu Maloka, pel projecte d'acompanyament internacional de joves catalanes i catalans per a la construcció de pau a Colòmbia, junt amb l'Observatori Internacional de Pau. Els criteris d'avaluació tinguts en compte pel jurat han estat els reflectits en les bases del concurs, prioritzant aquells projectes que aporten un enfortiment de la democràcia i el foment dels drets humans. Del projecte guanyador se’n ha destacat la seva adequació amb els objectius pel lloc on es duu a terme i per la tasca que realitza, així com pel fort component de partenariat que té. I en especial, s’ha valorat molt positivament la seva forta aposta per la defensa dels drets humans. El premi va ser lliurat en el marc del Comitè Executiu del CNJC, celebrat el dissabte 5 de novembre a la tarda al Museu d'Història de Catalunya.
0.833561
curate
{"ca": 1.0}
https://www.cnjc.cat/ca/actualitat/el-col%C2%B7lectiu-maloka-guanyador-del-premi-1-en-cooperaci%C3%B3
mc4_ca_20230418_5_31049
Erdogan guanya per àmplia majoria a Turquia Posted By: elnacional.cat 24 juny, 2018 Els primers resultats parcials de les eleccions presidencials de Turquia atorguen la victòria a l’actual cap d’estat, Recep Tayyip Erdogan, amb una àmplia majoria, ha informat l’agència semipública Anadolu. Després del recompte del 50,3 per cent dels vots, Erdogan ha quedat en primer lloc amb el 56,5 per cent de suports, seguit del socialdemòcrata Muharrem Ince, amb el 28,6 per cent. Les xifres difereixen de les publicades simultàniament per la plataforma Adil Seçim, formada per partits de l’oposició, que donen a Erdogan el 43 per cent dels vots, davant el 34 per cent d’Ince, després d’un escrutini del 12 per cent dels sufragis. Ince ha advertit els seus seguidors poc després del tancament d’urnes de no deixar-se impressionar pels primers resultats, perquè, segons ha assegurat, les autoritats sempre difonen primer els resultats de municipis afins a l’AKP i Erdogan. Uns 56 milions de ciutadans han estat avui convocats a les urnes per elegir el president i un nou Parlament, en uns comicis considerats claus perquè donen pas a la implementació de la reforma constitucional aprovada el 2017, que atorga tots els poders executius al cap de l’Estat. Segons Anadolu, després del recompte del 37 % dels vots al Parlament, el governant Partit Justícia i Desenvolupament (AKP) d’Erdogan ostenta el 47 per cent dels vots, seguit del socialdemòcrata Partit Republicà del Poble (CHP), el més gran de l’oposició, amb el 19 per cent. El nacionalista MHP, aliat de l’AKP en aquests comicis, aconseguiria el 12 %, amb la qual cosa la coalició AKP-CHP comptaria amb majoria absoluta al Parlament. Tant l’esquerrà i prokurd partit HDP, com l’opositor IYI freguen el llindar del 10 % requerit per entrar a l’Assemblea General, amb poc mes del 9 per cent cada un. La participació a les urnes supera el 85 %. L’emotiu ‘Cant dels ocells’ pels presos polítics a Lledoners 4 views Barcelona homenatja les víctimes del 17-A i reconeix la solidaritat de la ciutat 4 views
0.865702
curate
{"ca": 1.0}
https://catzona.com/erdogan-guanya-per-amplia-majoria-a-turquia
acn_ca_20201011_1_49976
AMPLIACIÓ:Juncker insta la Cambra dels Comuns a avalar l'acord del Brexit i avisa que "no hi haurà una tercera oportunitat" Londres i Brussel·les acorden "garanties legals" sobre el pla de contingència per intentar facilitar la ratificació a Westminster ACN Brussel·les.-El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha avisat la Cambra dels Comuns que "no hi haurà una tercera oportunitat" i ha instat els diputats britànics a donar llum verda aquest dimarts a l'Acord de Retirada del Brexit. Així ho ha expressat des d'Estrasburg després de pactar noves "garanties legals" amb el govern de Theresa May sobre la temporalitat del 'backstop', el pla de contingència per evitar una frontera dura a Irlanda que ha dificultat fins ara la ratificació a l'acord per part de Westminster. Segons han anunciat Juncker i May, les garanties complementen l'Acord de Retirada i la Declaració Política ja existents a través de diversos documents legalment vinculants signats aquest dilluns a la nit. "A la política de vegades s'obté una segona oportunitat. No hi haurà una tercera oportunitat, no hi haurà reinterpretacions", ha sentenciat Juncker en roda de premsa conjunta amb May el dia abans que el parlament britànic voti per segona vegada sobre l'acord de sortida del Regne Unit de la UE, després de rebutjar-lo al gener. "Siguem clars: els membres de la Cambra dels Comuns tenen una gran responsabilitat", ha indicat el luxemburguès remarcant l'"enorme esforç" fet durant les negociacions de tots aquests mesos. Juncker espera que les noves garanties acordades siguin "suficients" de cara al vot de demà a Westminster, que té a les seves mans donar suport a l'acord o rebutjar-lo per segon cop. "Ho devem a la història", ha dit el president de la Comissió Europea, repetint que l'acord assolit amb Londres "és el millor possible". Quines són les noves garanties? Les garanties anunciades es recullen en tres documents nous: un "instrument" i una declaració conjunts i una declaració unilateral del Regne Unit, que Londres ha previst per si es veu abocat a una aplicació del pla de contingència i a formar part de la unió duanera de la UE tot i no formar part del club europeu. Segons ha explicat May des d'Estrasburg, el primer document, l'instrument, "garantirà que la UE no pugui actuar amb la intenció d'aplicar el pla de contingència indefinidament". "I si ho fa, es podrà impugnar a través d'un tribunal d'arbitratge, i si es considera que estan incomplint, el Regne Unit podrà sortir-ne", ha afegit. El segon document, la declaració conjunta, és segons el govern de May un "suplement a la declaració política que fixa compromisos per part del Regne Unit i la UE per agilitzar la negociació i fer entrar en vigor la relació futura". Per últim, la declaració unilateral fixa la interpretació que Londres fa de l'acord i el pla de contingència, que "només s'aplicarà temporalment". El pla de contingència Les "garanties" addicionals pactades entre Londres i Brussel·les giren al voltant del pla de contingència o 'backstop', la salvaguarda legal que inclou l'Acord de Retirada i que preveu en la pràctica que el Regne Unit segueixi en la unió duanera de la UE si d'aquí a finals de 2020, quan acaba el període de transició, no hi ha cap mecanisme previst que garanteixi que no hi haurà una frontera física entre Irlanda i Irlanda del Nord. La UE va oferir des del principi que el pla de contingència només s'apliqués al territori d'Irlanda del Nord, però May, lligada pels seus socis del DUP, va haver de demanar a canvi que el 'backstop' cobrís tot Regne Unit. "El que hem aconseguit és el que [el pla] no pugui ser permanent i indefinit", ha dit May a la roda de premsa celebrada a la mitjanit a Estrasburg. Segons ha explicat, tenir una mena de "pòlissa de seguretat" per garantir que no hi ha una frontera dura a l'illa d'Irlanda és "absolutament correcte" però si mai s'aplica no pot ser "eterna".
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://www.acn.cat/text/item/juncker-insta-la-cambra-dels-comuns-a-avalar-l-acord-del-brexit-i-avisa-que-no-hi-haura-una-tercera-oportunitat-2
racoforumsanon_ca_20220809_3_872022
La fiscal Consuelo Madrigal retret a Carme Forcadell presidir un parlament democràtic i no autoritari ni censor (com en el franquisme)26 de febrer de 2019 ANNA Deixa un comentari Si entres a l'enllaç del bloc aquest no hi ha ni text més enllà del títol.
0.727758
curate
{"ca": 1.0}
racoforumsanon_ca_20220809_3_860061
Crec que no s'ha preguntat mai Els que fumeu, ho penseu deixar? No fumo. Bé, sóc fumador passiu. Em trago el fum de molta altra gent, en especial dels meus pares... Però, sense fumar, m'agraderia deixar de fumar. Vull dir, que no vull fumar, però m'agraderia saber si tindria força de voluntat per deixar de fumar... però millor no provar.ho, oi? Salut! !
0.654588
curate
{"ca": 0.9570200573065902, "es": 0.022922636103151862, "ro": 0.017191977077363897, "fr": 0.0028653295128939827}
grup-elmon_ca_20230726_0_59971
Isaac Cuenca ha trencat el silenci i ha decidit atendre els mitjans de comunicació per valorar la seva “injusta” situació. L’exjugador del Barça, que es va quedar sense fitxa al Reus Deportiu perquè LaLiga no es va creure que pogués acceptar les mínimes condicions econòmiques de la Segona Divisió Espanyola (77.500 euros), no ha dubtat a carregar contra l’entitat organitzadora de les categories professionals del futbol espanyol i el seu dirigent, Javier Tebas. “La situació no m’agrada gens i no l’acabo d’entendre. Em sento atacat”, ha expressat l’extrem. “Vaig prendre la decisió de rescindir el contracte amb el club d’Israel en què jugava per estar a casa i a prop dels meus amics i familiars. L’única realitat és que em puc permetre el luxe de cobrar el que vam informar a LaLiga. No entenc per què no em creuen. El que jo faci o deixi de fer no és cosa seva”, ha sentenciat amb contundència. El futbolista, que ara no té equip, també ha aprofitat les declaracions per agrair el suport de l’AFE; el sindicat de futbolistes encara no s’ha plantejat fer una vaga per protestar contra la situació, però podria fer-ho en funció de com vagi la reunió de la comissió paritària AFE-LaLiga, prevista, com a molt tard, per al pròxima divendres 7 de setembre.
1
perfect
{"ca": 0.9679743795036029, "ro": 0.032025620496397116}
https://monesport.cat/futbol/isaac-cuenca-carrega-contra-tebas-em-sento-atacat-per-laliga-15254/
oscar-2201_ca_20230904_10_159016
Quan cal complir amb les obligacions fiscals de l'empresa, és necessari comptar amb un equip de professionals capaç d'optimitzar el cost d'aquestes obligacions. Li explicarem les diverses alternatives i junts prendrem la millor estratègia. Generarem la millor opció d'acord amb la situació del seu negoci.
0.702645
curate
{"ca": 1.0}
http://mycasesoria.com/area-fiscal-catala.html
mc4_ca_20230418_9_725496
Nom equip: Black Shadow (White mirror) Centre d'investigacions: IES DIEGO DE SILOÉ Collaret per a mascotes (gossos i gats) connectat al mòbil del seu amo que proporciona informació sobre constants vitals de l’animal. El projecte participa en el Campus Repte Emprèn 2018, impulsat per l’Obra Social ”la Caixa”, com un dels 35 projectes seleccionats en aquesta convocatòria. Hi ha persones o famílies que, tot i estimar molt les seves mascotes, no són capaces de detectar a temps les seves malalties i problemes de salut. Per això se'ns ha ocorregut una idea que intenta solucionar aquests problemes, dirigida a totes les persones que es preocupen "realment" pels seus animals. La idea és proporcionar-los seguretat en el tracte diari de les seves mascotes. La novetat del projecte és adaptar la tecnologia de les polseres tipus Fitbit a aquests animals, ja que necessiten atencions especials, i així ajudar persones novelles que no han tingut mai una mascota al seu càrrec. És una manera de tenir cura dels animals domèstics i de proporcionar-los seguretat. El nostre equip es va posar en marxa i va investigar possibles solucions a aquests problemes. Tot d'una, un de nosaltres va recordar un tipus de polseres per a humans que mesuren l'exercici físic, els passos i la freqüència cardíaca, controlen el somni i tenen altres funcions. La nostra idea és utilitzar aquesta tecnologia per, amb l'ajuda de professionals com veterinaris i altres especialistes, dissenyar un collaret per a les mascotes amb una app per al mòbil del seu amo que serveixi per controlar els paràmetres fisiològics de l'animal. Malgrat que hi ha molts tipus d'animals domèstics, començaríem amb gossos i gats, ja que són els més freqüents a les nostres llars. Més tard, si tinguéssim èxit, podríem estendre el producte a d’altres mascotes (ocells, hàmsters, etc.). El collaret tindria diversos models (depenent de l'animal i de la raça) i colors adaptats al gust de cada usuari. Ja que no tenim una idea clara del cost que tindria la nostra proposta, ens hem informat dels preus de venda de la tecnologia que ens ha inspirat (la polsera Fitbit). Aquesta polsera es ven al mercat per uns 65 euros al públic general; suposem que la botiga el compra per uns 35 euros i que al fabricant li costa 20 euros produir-ne una unitat. Creiem que el nostre producte tindria uns costos més alts perquè cal dissenyar l'app i adaptar la tecnologia al collaret. A més, cal tenir en compte el cost de la publicitat per entrar al mercat i que la nostra producció inicial seria menor que la de les polseres Fitbit. Per tot això, els nostres costos pujarien i se situarien sobre els 30 € per unitat i el collaret es podria vendre al públic per uns 70 €, preu que considerem competitiu. Si tenim èxit, aquests costos podrien ajustar-se en el futur, la qual cosa incrementaria el nostre marge. En l'actualitat no sabem de ningú que comercialitzi un producte similar per a mascotes. Hem sentit que a Alemanya s'utilitza alguna cosa similar per al seguiment dels animals de granja (cavalls, vaques, etc. ). En aquest moment creiem que l'única opció d’informar-se que tenen els propietaris de mascotes novells és a través de revistes especialitzades i preguntar al seu veterinari. El nostre producte és totalment nou i creiem que, amb la publicitat adequada, podria triomfar. "PERQUÈ LA TEVA MASCOTA ESTIGUI SEMPRE FELIÇ I SALUDABLE, COMPRA HEALTHY PETS, EL COLLARET DEL FUTUR! i... CONNECTA'T AMB EL TEU MILLOR AMIC!" Jasmín Herrera
0.819661
curate
{"en": 0.05183898059658268, "ca": 0.9435273675065161, "es": 0.0005792064871126556, "cs": 0.00405444540978859}
https://repteempren.educaixa.com/ca/projecte/-/repteempren/project/DE18-00613
mc4_ca_20230418_11_694895
Grzegorz Sandomierski - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure 5 de setembre de 1989 (1989-09-05) (30 anys) Białystok, Polònia → Lech II Poznań (cessió) 2 (0) → Ruch WM (cessió) 15 (0) → Jagiellonia Białystok (cessió) 13 (0) → Blackburn Rovers FC (cessió) 8 (0) → GNK Dinamo de Zagreb (cessió) 6 (0) KS Cracovia Kraków 0 (0) Polònia sub-19 Polònia sub-21 2 (0) Polònia 3 (0) Grzegorz Sandomierski ([ˈɡʐɛɡɔʐ sandɔˈmʲɛrski]; 5 de setembre de 1989 a Białystok) és futbolista polonès que actualment juga de porter al KS Cracovia Kraków. Ell també ha fet tres aparicions amb la selecció nacional. A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grzegorz Sandomierski Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grzegorz_Sandomierski&oldid=21265480» La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 2 juny 2019 a les 22:49.
0.63469
curate
{"ca": 0.8571428571428571, "pl": 0.029304029304029304, "de": 0.11355311355311355}
https://ca.wikipedia.org/wiki/Grzegorz_Sandomierski
mc4_ca_20230418_1_639408
Santiago Vidal afirma que se sent "vigilat" per un "Gran Germà" El jutge confia que no l'expedientaran perquè diu que redactar una Constitució catalana és legal i no cal que tingui cap autorització Redacció 27/05/2014 - 08.45 Actualitzat 27/05/2014 - 10.45 El jutge Santiago Vidal creu que no prosperarà l'expedient disciplinari que es planteja el Consell General del Poder Judicial per la seva participació en la redacció d'una Constitució catalana. En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", el magistrat ha reiterat que ho fa per iniciativa pròpia, com va declarar aquest dilluns a Madrid, i en temps lliure juntament amb un grup de deu amics. I que per tant, si no es fa per encàrrec de ningú no es necessita cap autorització i és legal. "Confio en l'estat de dret (...) La decisió la tindrà el Consell, però estic absolutament convençut que aquest expedient ha de tenir un recorregut molt curt. Nosaltres no assessorem ningú. Assessorar vol dir donar consells a un tercer per encàrrec. Aquí no hi ha ni un tercer, ni hi ha encàrrec, i per descomptat encara menys una retribució", ha dit Vidal. Sobre la seva situació en aquest afer, el jutge ho compara d'aquesta manera: "Perseguit crec que no és la paraula. Senzillament, podríem dir vigilat. Tinc una sensació d'estar revivint, de manera molt humil, sincerament, el Gran Germà, de George Orwell. 'Vés amb compte amb el que fas'. Jo ja vaig amb compte amb el que faig i assumeixo les responsabilitats." Després de la seva declaració ahir davant el Consell General del Poder Judicial, defensa que se l'investiga perquè el projecte està relacionat amb una eventual independència. I que si fos per una altra qüestió, com una modificació de la Constitució, no se'l qüestionaria. També ha insistit que no revelarà el nom de la resta de persones que intervenen en l'esborrany d'una Constitució catalana fins que ells ho decideixin. Vidal ha dit que tant ell com els altres participants en aquest projecte han rebut centenars de trucades de suport i adhesió però que també els han trucat polítics amb poder a Catalunya advertint-los que caldria que frenessin, que ara la prioritat és poder votar el 9-N, abans que redactar una futura Constitució. A les últimes hores, el Col·legi d'Advocats de Barcelona ha rebutjat l'actuació disciplinària del Consell General del Poder Judicial contra Santiago Vidal, per participar en la redacció d'una Constitució catalana. La Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats diu en un comunicat que el CGPJ, l'òrgan de govern dels jutges, vulnera el dret fonamental de llibertat de pensament i d'opinió.
0.849895
curate
{"ca": 1.0}
http://www.ccma.cat/324/santiago-vidal-afirma-que-se-sent-vigilat-per-un-gran-germa/noticia/2408095/
macocu_ca_20230731_9_108103
La seu del PSC a Olot ha aparegut plena de pintades en contra de les polítiques que apliquen els socialistes....
0.661321
curate
{"ca": 1.0}
cawac_ca_20200528_9_95932
Una història plena de sensibilitat sobre les conseqüències d'un accident o d'una malaltia, en aquest cas concret, la d’un pardal que en una turmenta cau ferit a terra i no pot volar. Els seus amics, un ratolí i un corb li donen ànims i estimulen la confiança del pardalet sense excloure les dificultats i els obstacles amb els quals es trobarà. Un llibre molt especial que promet diversió per a petits i grans. Els animals es preparen per anar a la festa de carnestoltes i per tant cada un haurà d’espavilar-se per trobar una disfressa ben original. Cada animal tria caracteritzar-se d’un altra animal i amb aquesta idea es fan uns vestits molt divertits i es va fent un encadenament de bestieses de molta categoria. Només a tall d’exemple veurem com el lleó es disfressa d’elefant, com l’elefant es disfressa de lloro, com el lloro es disfressa de tortuga i com la tortuga es disfressa de caputxeta vermella. Aquest llibre , amb text i il•lustracions de Marianne Dubuc (autora de Davant de casa meva i del també recomanat Un elefant es balancejava) és un llibre de petit format, amb pàgines de cartró flexible, apte per a moltes lectures i per a moltes rebregades dels més menuts. 10 monstres és un conte pels més menuts per aprendre a fer front directament a tot tipus de criatures de la nit. Farem un divertit recorregut per a tot tipus d’habitacions de nens i nenes on s’amaguen els monstres, sota els llits, en armaris o darrera les finestres. A cada doble pàgina hi haurem de buscar el monstre o monstres que s’hi amaguen fins arribar a tenir-ne deu. Aquest llibre, que l’autora Stefanie Pfeil dedica a tots els nens valents i també als que no ho són... forma part de la col•lecció Capsa de Contes. I és un conte divertit, molt ben dibuixat i molt entenedor amb predomini de la història visual i amb molt poques paraules. L’estructura repetitiva del llibre fa que a cada doble pàgina es repeteixi una frase mentre canvia el nom del nen protagonista i el número de monstres que hem de trobar amagats al dibuix. Els encantarà als petits lectors o als que encara no ho són, si els hi expliquem. Un mussol petit dorm tranquil•lament dalt d’un arbre, al costat de la seva mare i cau del niu al mig del bosc. Un esquirol es prestarà amablement a ajudar-lo a trobar la seva mare. Per fer-ho el petit mussol li donarà pistes de com i començarà la recerca pel bosc. Un conte molt senzill, amb dibuixos molt alegres, pensat pels més menuts de la casa. L’argument permet que el conte sigui com un joc de pistes amb l’entrada d’un nou personatge a cada pista que es dona. Una estructura de conte clàssic amb l’estètica renovada. Aquest conte, escrit i il.lustrat per Chris Haughton i editat per Pepa Montano Editora, ha donat nom a un blog de recomanacions de literatura infantil (www.unpocoperdido.com ) que és al mateix temps la continuació d’una llibreria en xarxa (www.libreriagil.com ). De qui és ? és un dels llibrets de la sèrie que presenta ara el famós autor belga Émile Jadoul, molt conegut al nostre país per treballs com per exemple el ja clàssic Tinc pipi ! entre molts d’altres. Una característica dels dibuixos d’aquest autor és la simplicitat i l’alegria que desprenen. I també és així en aquesta nova sèrie de quatre títols : De qui és ? Qui hi ha ? Qui fa pessigolles ? i Qui és el que...? Llibres concebuts per divertir els més petitons amb les textures dels dibuixos, el joc de paraules i l’endevinalla de cada pàgina. Personatges molt coneguts pels menuts com bruixes, pirates, princeses i animals de tota mena ocupen les pàgines d’aquests llibres. Primers lectors i els qui encara no dominen la lletra gaudiran igualment d’aquests llibres de l’editorial Baula que són per mirar i per tocar. Una altra aventura d’aquesta parella sorprenent. Binou, el gat de peluix de la rateta Toupie, ha perdut la son i fa voltes sobre el llit sense saber com trobar-la. Toupie l’ajudarà a buscar fent un tomb per contes infantils clàssics dels que s’expliquen per anar a dormir. Gràcies a les il.lustracions els infants podran reconèixer els contes sense dificultat malgrat que la divertida parella ens en mostren una versió “sui generis”. Una història imaginativa i molt , molt divertida per compartir amb els petits lectors o amb els que encara no llegeixen però ja coneixen els contes tradicionals. Edebé edita aquesta col.lecció amb un format de llibre de tapa tova i molt econòmic. Podeu trobar més informació sobre la col.lecció en l’enllaç que us adjuntem. I no deixeu tampoc de mirar el vídeo promocional que trobareu al Youtube clicant a sobre de l'opció veure el llibre. Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons. Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/
0.844089
curate
{"ca": 0.9915814792543596, "hu": 0.00220485067147725, "ia": 0.00220485067147725, "tr": 0.004008819402685909}
http://bibgirona.cat/blogs/blogcler/categories/petits-lectors
mc4_ca_20230418_15_222991
Fem un mos: d’octubre 2012 MAGDALENES DE “MORCILLA DE BURGOS” Traiem la pell a les morcillas, triturem la carn una mica més perquè ens quedi ben fina, quan la tinguem la posem amb una gota d’oli sobre una planxa i la portem al foc fins la tinguem una mica daurada. A un bol batrem els ous amb el llevat i la farina. Quan tinguem la carn de les morcillas d’auradeta, l’afegim amb els ous, hi posem els pinyons, remenant molt bé perquè ens quedi tot molt ben incorporat. Aboquem el conjunt als motlles de silicona si en tenim o en motlles de paper per magdalenes. Les portem al forn que ja tindrem preescalfat a 180º deixarem coure durant un deu minuts, o fins que al punxar-les amb un escuradents ens surti net. Les podem acompanyar amb pebrots del piquillo o melmelada de pebrot. Ens les podem menjar calentes com a plat, o fredes com aperitiu. Recepta del llibre Pupilas Gustativas de Dani Albors adaptada al meu gust. Publicat per Fem un mos a 14:41 24 comentaris Etiquetes de comentaris: morcilla de Burgos, recepta 150 g de formatge al nostre gust 4 talls de pernil dolç (no gaire prim) 3 rodanxes de llimona Fil per lligar-lo Quan comprem el pollastre demanem que ens el desossin. Estenem-lo per la part de la pell sobre la taula de treball, salpebrem per dintre, i cobrim solsament la part central, amb pernil dolç, el formatge i més pernil dolç, emboliquem fent un rotllo i el lliguem molt ben lligat, perquè no ens surti el farcit. Fem una lligada a lo llarg posant-hi la llimona, salpebrem. El posem a una safata pel forn, amb un bon raig d’oli, l’aigua i la cervesa. Si tenim el forn de ventilador, el fem funcionar a la vegada amb el gratinador, ( és ideal perquè amb menys temps en tindrem prou) enrossim per tots cantons, donant-li voltes molt sovint, quan el tinguem ben daurat, posem el forn a 200ºC durant uns trenta-cinc minuts, (però sense el gratinador) girant-lo de tant en tant, si se'ns acabés la salsa, podem posar-hi una mica més d’oli, aigua i cervesa. Quan el tinguem llest, el traiem i fem reduir la salsa, si la volem amb més gust de formatge, podem desfer-ne un tall, trencat a trossets . Tallem el pollastre a rodanxes, salsegem al servir-lo. Publicat per Fem un mos a 10:23 11 comentaris AMANIDA D’ENTRETEMPS Formatge de cabra de ruló Ceba fregida d`Ikea Pipes pelades i salades de gira-sol Netegem el canonges i reservem. Pelem les pastanagues i amb el pelador en fem unes tires ben fines. Escorrem la llimona i l’escampem per sobre perquè no s’oxidin, reservem a la nevera. Tallem el formatge a rodelles gruixudetes o bé al nostre gust, reservem a la nevera. Saltegem les gírgoles amb una mica d’oli i un all. Reservem A un bol posem dues cullerades d’oli, unes gotes de suc de llimona, un polsim de sal i un de pebre, batrem bé, fins aconseguir una salsa ben lligada. Reservem per amanir. Per servir, al plat posem l’amanida, la pastanaga i les gírgoles, salpebrem al gust, a sobre posem les rodelles de formatge una mica daurades a una paella amb unes gotes d’oli, espolsarem per sobre amb la ceba i les pipes. Amanirem al moment de portar a taula. Publicat per Fem un mos a 9:10 23 comentaris Etiquetes de comentaris: amanida, Bolets, formatge, recepta Pelem la pinya. Tres quartes parts, les tallem a quadradets petits, la resta la tallem a mitges llunes, primetes. Reservem. A un bol batrem els ous, quan els tinguem escumosos, afegim el sucre, continuem batent fins que el tinguem ben diluït, llavors hi barregem la farina, i el llevat, continuem remenant per incorporar molt bé tot el conjunt. Mentrestant desfem la mantega al foc, que l`afegirem al preparat anterior, hi posem la pinya que hem tallat petita, remenem fins que ens quedi tot ben incorporat. Aboquem el preparat al motlle, recobrim amb la pinya tallada a mitges llunes, espolsem una mica de sucre per sobre. Posem a coure al forn, que el tindrem prescalfat a 200º C. uns 20 minuts o fins que al punxar-lo la punta del ganivet ens surti net. Publicat per Fem un mos a 11:49 25 comentaris Etiquetes de comentaris: pastis, pinya, recepte PETITS MOS 100 g formatge parmesà Barrejar el formatge, la farina, la mantega, l’aigua freda i un polsim de sal. Amassar molt bé, tapar-ho amb paper film i deixar reposar vint minuts a la nevera. Passat el temps tallem petites porcions de la massa i fem-ne uns bastonets. Els posem a una safata pel forn amb paper sulfuritzat i els espolsem amb formatge ratllat. El forn ja el tindrem calent a 180º C, els courem durant uns vuit minuts, o fins que els tinguem al nostre gust. OUS AMB DE PATE DE SARDINETES ½ llauna de sardinetes amb oli ¼ de ceba petitona ½ cullerada sopera de tomàquet fregit 1 cullerada sopera de formatge d’untar Bullim els ous. Quan els tinguem llestos, els partim per la meitat, els hi traiem els rovells i reservem. Les sardinetes les escorrem del seu oli, que reservem, els hi traiem l’espina i les posem al got de la batedora, afegim la ceba tallada petita, la salsa de tomaquet, el formatge d’untar i una culleradeta de l`oli de les sardines, un cop tot ben triturat i barrejat, o posem a una màniga pastissera i deixem a la nevera un parell d’hores. Per servir, omplim les meitats d’ou amb la barreja i posem una tira de pebrot vermell per adornar. Aquesta recepta la vaig veure a Webos fritos, adaptada al meu gust CRESTES DE PEDRES D’ÀNEC I PATATA Pedrers d’ànec confitats Pasta per crestes (La Cocinera) Aquesta recepta la faig quan he confitat pedrers, aqui Bullim les patates, quan les tinguem llestes en preparem un puré una mica consistent, salpebrem. Reservem Tallem molt petits els pedrers, anem incorporant-hi el puré, procurant posar més quantitat de pedres que no pas de puré. Farcim les crestes, les segellem bé, i les fregim amb oli, fins que les tinguem daurades. Posem sobre paper de cuina per recollir l’oli sobrant. Publicat per Fem un mos a 11:54 31 comentaris Etiquetes de comentaris: formatge, ous, pedres, recepta, sardina
0.744246
curate
{"ca": 0.9125964010282777, "es": 0.04884318766066838, "sv": 0.0032562125107112256, "pt": 0.007712082262210797, "id": 0.002570694087403599, "ru": 0.001713796058269066, "eo": 0.003084832904884319, "en": 0.014910025706940874, "it": 0.005312767780634105}
http://femunmos.blogspot.com.es/2012/10/
mc4_ca_20230418_17_436260
Teòrica feminista, filòsofa, visceralment política —com la defineix la també filòsofa Rosi Bradiotti—, relativista convençuda i crítica amb tot allò que s’imposa com a única veritat possible. Judith Butler (Cleveland, Estats Units, 1956), pensadora més enllà del gènere, és la representant d’un pensament crític amb el poder que se’ns presenta com a legítim. Entre les seves obres, en destaquen dues de centrals: ‘Performative acts and gender constitution’, del 1988, i ‘Gender trouble: feminism and the subversion of identity’, publicat dos anys més tard. Parlem amb ella just abans de la seva última conferència al CCCB: “L’ètica i la política de la no-violència” el 17 d’abril passat.
0.80998
curate
{"ca": 1.0}
https://www.elcritic.cat/entrevistes/judith-butler-el-feminisme-pot-canviar-el-poder-de-lestat-11941
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_135348
Aquest dissabte jugàvem un partit contra el CAI Saragossa Promeses a casa, on si guanyàvem sabíem que matemàticament seríem Campions de la Lliga Nacional Grup Est. Va començar el primer període i ja es va veure que anava a costar una mica el partit, a causa que els joves jugadors de Saragossa defensaven molt bé i atacaven amb massa facilitat, en part a causa que el nostre equip no estava concentrat en la defensa ni en les ajudes, amb poques cistelles en els dos equips, acabant amb un marcador de 8-9. En el segon període, semblava que el nostre equip volia jugar més ràpid i millor, però seguíem fallant molt en atac, amb precipitacions en atac i amb una fluixa defensa, permetent als jugadors visitants anotar amb facilitat, acabant amb un marcador de 20-19. El tercer període comencem bastant malament, ja que CAI Saragossa ens va fer un parcial de 0-7 en 3 minuts, a partir d’aquest minut, va semblar que la defensa es va començar a ajustar i en atac, millorem una mica buscant algunes opcions clares de tir i amb bons bloquejos als nostres jocs interiors, acabant el marcador amb un ajustat 32-32. Com en els últims partits, va arribar l’últim període, on el nostre equip sembla que està acostumat a donar el tot pel tot i amb un parcial de 10-4 en 5 minuts, es va trencar el partit, amb una defensa molt ajustada, no permetent que sortissin amb facilitat, provocant diverses possessions de 8 i 24 segons i en atac buscant als nostres homes ràpids per sortir en contraatac i en atac buscant les millors opcions amb cistelles fàcils, acabant el partit amb un marcador de 46-37. Amb aquesta victòria, som matemàticament CAMPIONS de la Lliga Nacional Grup Est i a dia d’avui com a Líders indiscutibles i Invictes. Ara tenim un mes de descans de partits per preparar els dos últims partits d’aquesta Lliga contra Sud-est Gran Canària i contra CB Mifas. Felicitats Campions ! !!! ! Autor: UNES | Categoria: Actualitat, Cròniques | Etiquetas: Cai deporte adaptado Zaragoza, cai zaragoza, FC Barcelona, Fcbarcelona Unes, Sant feliu de llobregat, Unes Unió Esportiva
1
perfect
{"ca": 0.9980554205153136, "de": 0.0014584346135148275, "fr": 0.0004861448711716091}
mc4_ca_20230418_13_142598
Ahir estiguérem xarrant durant un parell d'hores a ca Pasqual. Com sempre, Adrià ens oferí alguna cosa per beure i passàrem, però sucumbírem a la segona i no li férem oix a uns dolcets de Nadal acompanyats d'un moscatell molt finet i adequat. Com quasi sempre, coincidírem també amb la visita que li fa sovint Arcadi, a qui vaig aprofitar per preguntar-li sobre un personatge carcaixentí, nascut a Xàtiva, que era amic i company de lletres de Blasco Ibáñez: Francesc Sales Sarrión. I, en efecte, alguna cosa em va dir Arcadi, si no recorde mal i segons Soler i Estruch, que potser li ho va dir, era conegut per l'àlies de Cabellots, sent un personatge carcaixentí destacat. Em va dir d'ell que escrivia al setmanari carcaixentí La Ribera, on portava una secció en què signava amb un pseudònim de dona, pel que la gent pensava que era un muller. També em va dir, coincidint amb el que em digué un dels néts aquest estiu passat, que el senyor Francesc Sales sembla que va viatjar per tot el món, o almenys a llocs tan distants que així es podria dir: Estats Units, Austràlia, etc. Total, que encara que anàvem en principi tant Robert com jo, i supose que també Pasqual, amb ànim de parlar de lletres, al remat acabàrem parlant més de la situació econòmica i del nou president del govern i de com està el pati. O siga, que al remat... no arreglàrem el món, no. En fi, a l'any nou tornarem a repetir visita, i a veure si és possible xarrar de narrativa més que no de la situació del país. Clar que... no sé si això serà possible. Per cert, molt bons els dolcets nadalencs, i a propòsit, per aquestes dates comence a trobar a faltar un parell de dolços bàsics i essencials que tothom feia abans i que ara normalment la gent sol comprar als forns o pastisseries: els típics pastissets de moniato i el torró de cacau. Pascual Adrià dijous, 29 de desembre, 2011 No solem arreglar el mon ni la butxaca però ho passem be. I referent als pastissets de moniato, la recepta la tens al meu Blog "M'agrada cuinar" Els millors que he menjat enguany son els que va preparar la amiga Imma Camarena i uns que vaig menjar d'un forn d'Alberic que hi ha en una cantonada de la plaça on hi es l'Ajuntament. Paco Salom divendres, 30 de desembre, 2011 I torrons de cacau, pocs en queden però s'afanyeu en ma casa encara els podreu provar. Narrador divendres, 30 de desembre, 2011 Home, moltes gràcies Paco. La sort que tens és que ara mateix em trobe a la meua residència oficial d'hivern (que és la mateixa que d'estiu) a Rafelguaraf... i a més no sé el camí d'anada a ta casa. Però s'agraeix. "Disfruta'ls" tu que pots. Bon any 2012 i salut sobretot.
0.86136
curate
{"ca": 0.990023023791251, "st": 0.009976976208749041}
http://vicentsanchis55.blogspot.com/2011/12/ahir-estiguerem-xarrant-durant-un.html
mc4_ca_20230418_12_176067
La Dansa de les Neurones: d’agost 2015 Siempre queda comida en el plato, dale suplemento vitamínico.... Acabo de veure un anunci i m'ha semblat sorprenen. Parla del problema que els nens els hi costa acabar-se el menjar del plat i que això es un problema pels pares i per la seva nutrició..per que preocupar-se? Anunciaven un suplement vitamínic per donar-li al nen per que els pares estiguin tranquils encara que no s'acabin els àpats. Millorar donar-li Pediasure...un complement vitamínic i deixar de preocupar-nos. Per a quant una pastilla per curar l'avorriment dels nostres fills? Per quant una pastilla per que s'adormin quan es portin malament? Per a quan una pastilla per reduir "l'edat del pavo" i aixi els pares estiguem més tranquils? I encara més, per a quan un fill que tingui imprès al cul "Made In China" i amb l'obsolescència programada aquesta, que al cap d'uns anys s'espatlli i el poguem llançar. Eps! Qui no vulgui tenir fills es lliure però que ens vulguin colar que ja no haurem de discutir amb els nens per acabar-se el plat....em sembla surrealista... Que ens quedarà als pares per fer amb els fills si acabem aniquilant tots els conflictes? A si, poder llegir tranquil·lament a una amaca. Tenir fills no es fàcil però sembla que anem a una societat on ho farà fàcil tot...segur que es bo però potser hi han coses que ens hauriem de revisar.. A part, estem a la societat amb més opulència de la nostra història. Que passa als nostres menjars? quan algú es pot creure que no ingerim les vitamines suficients... Potser es que no estic gens avançat...d'aquí 100 anys potser es normal i soc jo que ja em començo a fer vell.. O potser tinc raó i aquesta empresa no vendrà gaires complements amb aquest anunci.. Publicat per Gaby a 19:08 5 comentaris: Vesteix-te de seda i ningú sabrà que ets una mona... Sempre havia sentit dir la frase: "Encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda". Cada vegada que em faig més gran, tinc més clar que aquesta frase es falsa. Molt falsa. De fet, el món està ple de mones vestides de seda, amb ganes que la gent els vegi com a princeses belles i dolces. I no deixant que ningú els descobreixi. Jo tinc molts defectes, com suposo la majoria dels humans, però si tinc alguna virtut es el meu compromís, la meva sinceritat i honradesa. En relacions laborals m'he trobat molta gent que tenia una visió més pobre que la meva, amb menys coneixements que jo però s'havien disfressat de seda. Sota un caràcter més agressiu, sota unes decisions que deixaven clar que eren inamovibles ja que eren infal·libles, sota el nom d'alguna especialitat de nom nou que assegurava que era la revolució i una visió que canviaria el món. Amb aquestes característiques aconseguien convencer a la persona adient que la seva decisió era la millor. En el fons tampoc analitzo si eren les millors decisions o no..ja que necessitariem una maquina del temps per provar totes les possibles decisions per saber quina era la millor. El que si analitzo es que en el fons, les decisions no nomes pensaven en el millor per l'empresa on oferien la seva opinió, hi ha un alt punt d'egoisme, de pors a perdre pistonada, de ser el centre d'atenció sempre, a creure que som una peça fonamental o a vendre la moto. En canvi, jo analitzo les situacions i constantment penso que es el millor per l'empresa, com si fos meva, intento avançar cap a camins segurs, que no es dispari el pressupost, que siguin opcions fàcilment realitzables a curt termini per poder comprovar que son utils, intento ser creatiu en les meves solucions però quan detecto que ens trobem un problema que ens pot encallar, busco una draçera/solució diferent i també se que no tinc la veritat absoluta, puc enriquir-me de les opinions dels altres. Aquest ultim any m'he trobat fent molta feina encarregada per gent que tenia una visió egoista de la seva feina..en el fons, no els hi importava si trigavem un any o dos, en el moment que hi havia un problema no podien arribar a pensar que potser la seva proposta es podia flexibilitzar. Era aixi, costes el que costes. Era la solució única. Aquesta gent genera toxicitat a l'empresa. Genera costos brutals ja que es necessita molt temps per desenvolupar el seu pla. I en el fons, no està pensant amb l'empresa, pensa en ells mateixos i la seva genialitat. Però aconsegueixen convencer constantment a qui toca. Per que es mostren segurs... Jo, al intentar ser sincer, coherent, no conflictiu, dialogant, vaja, intentar aprofitar al màxim el que jo costo a l'empresa, optimitzar al màxim el meu suposat talent...això no es tant atractiu. Es molt més atractiu algú que et diu que aniràs a la lluna i que ja sap anar-hi. El que tinc clar es que al final, quan passa prou temps, tot cau pel seu propi pes. Algu que ha propossat solucions que han suposat molts diners a l'empresa i no han servit per res..o perque no eren prou utils o perque potser son utils però el temps de desenvolupament se'n va molt més lluny del que l'empresa podria soportar. Jo no els convenceré mai d'entrada, l'unic que puc fer es esperar... I en molts casos la gent li agrada ser enganyada. Prefereix sentir una historia maca, encara que no sigui la que s'adapta més a les seves necessitats, que una visió més real i més factible. Per tant, la frase, més real seria...Si la mona es vesteix de seda, ningu sap que es una mona. Tot i saber això, jo mai seria feliç vestit amb seda, prefereixo que tothom sàpiga que soc una mona. Publicat per Gaby a 13:30 Cap comentari: Siempre queda comida en el plato, dale suplemento ... Vesteix-te de seda i ningú sabrà que ets una mona....
0.805238
curate
{"fr": 0.0068666425731839535, "es": 0.03830863751355258, "ca": 0.9385616190820383, "en": 0.0007228044813877846, "pt": 0.01554029634983737}
http://ladansadelesneurones.blogspot.com/2015_08_01_archive.html
macocu_ca_20230731_2_522005
DÒMINO OCEAN 19,20 € A l’oceà de Londji els pirates amaguen tresors, la mainada cavalca damunt peixos de colors i fem vaixells amb llaunes de sardines. 28 peces magníficament il·lustrades adaptades a les persones més petites de la casa. L’objectiu: ser la primera a quedar-se sense fitxes. Il·lustració: Txell Darné. – Material: paper i cartró reciclat Mides: 29,3 x 22,5 x 3,3 cm
0.679011
curate
{"it": 0.03208556149732621, "fr": 0.01871657754010695, "ca": 0.7807486631016043, "es": 0.16844919786096257}
mc4_ca_20230418_11_405999
El divendres 18 d'octubre, al Mercat del Carrilet, taller per a nens en el marc del programa «Temps d'Avellana»: farem crema de cacau i avellanes i una manualitat amb l'avellana com a protagonista.... Quan: Divendres 18 de octubre a les 17:00h
0.712872
curate
{"ca": 1.0}
https://www.reus.cat/agenda/2018-11-04
mc4_ca_20230418_17_345477
UNIÓN PROFESIONAL OBRERA de Manlleu - El Manlleu d'ahirEl Manlleu d'ahir UNIÓN PROFESIONAL OBRERA de Manlleu Fundada el 30 de juny de 1887, estava domiciliada el carrer del Ter número 12. El 1908, va canviar el domicili social, que va passar a ser a la plaça Bernadí, al segon pis de l’escalinata nord. Aquesta era una societat catòlica sindical ja que, tenia per finalitat, tal com ens indica el segon article dels seus estatuts, “la defensa, fomento, protección i desarrollo de los intereses morales, sociales, profesionales y económicos de sus socios”. Els seus fundadors varen ser en Juan Serra, José Piella, Jaime Munt, José Matabosch, Juan Masanes, José Redorta, Miguel Aguilar, José Grau, José Vall, Manuel Rifá, Cosme Aguilar, Juan Ausiró, Ramón Masdeu, Juan Portavella, Juan Serrajordi, Francisco sanglas, Pedro Guiteras ii Jaime Crespi. El patrimoni social d’aquesta societat estava format per les quotes dels seus associats i per les herències, donatius i subvencions que rebia la societat. Pel que fa als socis, per ser admès a la Unión Profesional obrera de Manlleu era necessari ser soci actiu del <<Patronato Obrero>>, ser també presentat per dos socis i ser admès per la junta directiva, a part de complir les obligacions dels estatuts. Les quotes que pagaven els socis eren de deu cèntims de pesseta mensuals. Podia quedar exclòs si deixava de pagar quatre mensualitats, tret que la junta directiva per algun motiu en concret decidís prorrogar el pagament al soci que s’havia endarrerit en les quotes. Pel que fa a la junta directiva, estava formada per un president, un vice-president, un comptable, un tresorer, dos vocals i un secretari, els quals havien de tenir una edat compresa entre els vint-i-cinc i seixanta anys. Els càrrecs, com moltes altres societats, eren totalment gratuïts i obligatoris. Es renovava mitja junta cada any. Els membres que cessaven dels seus càrrecs podien ser reelegits, però en aquest cas no eren obligatoris fins que havien passat dos anys del cessament. I en cas de que hi hagués alguna cessió, els membres de la junta es feien càrrec de la vacant fins a les pròximes eleccions. Com a nota anecdòtica direm que el capellà era considerat un vocal nat, i tenia veu i vot a les juntes generals, on cada any, pel mes de desembre, es reunien els socis, per tal d’aprovar els comptes, l’estat de la societat i la renovació dels càrrecs de la junta directiva. La junta directiva podia convocar una junta general extraordinària si hi havia un cas important que així ho exigia, i simplement perquè ho demanés la meitat més un dels socis. La Unión Profesional obrera de Manlleu no es podia dissoldre si hi havia un mínim de deu socis que estiguessin disposats a mantenir-la i continuar-la. En cas de dissolució, estava previst que un cop pagades totes les possibles despeses, i en cas que quedés algun fons, aquests passarien a la societat Montepio <<Patronato Obrero>> i en el seu defecte a la beneficència i a la ensenyança gratuïta de la població.
0.87402
curate
{"ca": 0.9882352941176471, "es": 0.011764705882352941}
http://www.elmanlleudahir.com/union-profesional-obrera-de-manlleu/
oscar-2201_ca_20230904_10_62826
L’Associació d’Empreses de Catalunya d’Activitat Física i Fitness (d’ara endavant, ADECAFF), es preocupa per la transparència i la seva privadesa. En conseqüència, a continuació li indiquem de forma detallada el tractament que realitzem de les dades de caràcter personal, així com tota la informació que hi sigui relativa. 1. Responsable de tractament Les seves dades personals seran tractades per ADECAFF amb domicili al Carrer de Viladomat n·174, 08015, Barcelona i amb NIF G-65088049. Per adreçar-se a nosaltres posem a la seva disposició els següents mitjans de contacte: Telèfon: 656489455 Correu: [email protected] 2. Finalitat del tractament de les dades personals La principal finalitat de tractar les seves dades personals és la de gestionar les seves dades de contacte, inscripció a esdeveniments organitzats i l’enviament de comunicacions comercials sobre els nostres productes, serveis i esdeveniments. De la mateixa manera, ens permetrà gestionar el seu compte d’usuari i proporcionar-li l’accés a determinats continguts o serveis. En addició, si ha marcat les respectives caselles en el formulari corresponent, podrem tractar les seves dades per: – Remetre-li la Newsletter informativa mensualment així com els Reculls de Premsa setmanals. – Remetre-li informació addicional relacionada amb ADECAFF, com per exemple, formularis o enquestes d’opinió, invitacions a esdeveniments, entre altres. – Remetre-li promocions, descomptes o altra informació de tercers amb els que ADECAFF pugui mantenir relació comercial o col·laboració, com per exemple dels patrocinadors i espònsors. 3. Legitimació per al tractament de les seves dades Li indiquem la base legal per al tractament de les seves dades: – Interès legítim del responsable. – Consentiment de l’interessat. – Llei 3/2008, de 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport. – Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals. 4. Comunicació de dades Les seves dades no seran cedides venudes o posades a disposició de cap altra forma a cap tercer, llevat dels possibles proveïdors de serveis que ADECAFF pugui tenir, com per exemple per l’enviament del Newsletter o el Recull de Premsa. Tanmateix, en cap cas es tractaran les dades per a finalitats pròpies. 5. Transferències de dades internacionals En cas que ADECAFF tingui proveïdors internacionals, és possible que les seves dades es transfereixin internacionalment. Tot i això, ADECAFF s’assegurarà que aquests tractaments de dades es protegeixin i comptin amb les garanties corresponents, ja sigui amb l’ús de Clàusules Tipus aprovades per la UE o acords marc que estableixen un marc estandarditzat per al tractament de dades d’acord amb els requisits del Reglament Europeu de Protecció de Dades i proporcionen les garanties suficients. 6. Duració del tractament Les dades personals només seran retingudes durant el temps mínim necessari per a les finalitats del seu tractament o fins que l’usuari sol·liciti la seva suspensió. Si considera que ja no té interès en formar part d’ADECAFF o en rebre les nostres comunicacions, podrà comunicar-ho a ADECAFF mitjançant els canals proporcionats. Un cop es doni de baixa, ADECAFF podrà conservar les seves dades amb caràcter anònim per finalitats estadístiques o degudament bloquejades per a complir amb les seves obligacions legals. 7. Exercici dels seus drets Qualsevol persona té dret a obtenir confirmació sobre si ADECAFF tracta, o no, dades personals que els concerneixin. Podrà exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació o portabilitat mitjançant comunicació per correu electrònic a [email protected], a l’atenció del Responsable de Protecció de Dades. Quan es realitzi l’enviament de comunicacions comercials utilitzant com a base jurídica l’interès legítim del responsable, l’interessat podrà oposar-se al tractament de les seves dades amb aquesta fi. Si ha atorgat el seu consentiment per a alguna finalitat concreta, té dret a retirar el consentiment atorgat a qualsevol moment, sense que això afecti la licitud del tractament basat en el consentiment previ a la seva retirada. A més, l’informem que podrà interposar reclamació davant l’Autoritat de Control competent a través del seu lloc web: www.agpd.es, si considera que ADECAFF ha tractat les seves dades contravenint la present Política de Privacitat o qualsevol altra normativa vigent relacionada. 8. Acceptació i canvis d’aquesta política de privacitat És necessari que l’usuari hagi llegit i estigui conforme amb les condicions sobre la protecció de dades de caràcter personal recollides en aquesta Política de Privacitat, així com que accepti el tractament de les seves dades personals perquè es pugui procedir amb les finalitats indicades. L’ús de la pàgina web implicarà l’acceptació de la Política de Privacitat. ADECAFF es reserva el dret a modificar la seva Política de Privacitat d’acord amb el seu propi criteri o motivat per un canvi legislatiu, jurisprudencial o doctrinal de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Pot consultar també l’Avís Legal i la Política de cookies. Última modificació: 06/07/2021 @ADECAFF - Associació d'Empreses de Catalunya d'Activitat Física i Fitness Rbla. de Catalunya 92, 3r 2ª, porta B, 08008, Barcelona NIF G-65088049. Tel. 656489455 Privacitat Cookies Legal Desarrollado por FEEL! ADECAFF utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de registrar la navegació de l'usuari, quantificar el nombre d'usuaris i realitzar anàlisis estadístiques de l'ús que fan els usuaris dels serveis que posem a la seva disposició. En atenció i respecte al seu dret de privacitat pot escollir no permetre'n l'ús segons el tipus de cookie, tot canviant la configuració per defecte a Configurar la selecció de cookies. Tot i això, l'informem que el bloqueig de determinats tipus de cookies pot impactar en la seva navegació per la nostra web i en els serveis que podem oferir-li. Si fa clic a Permetre totes les cookies sense canviar les seves preferències, estarà d'acord amb la nostra Política de cookies. ConfigurarAceptar totes Manage consent Tanca Resum de privacitat Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència mentre navegueu a través del lloc web. D'aquests, les galetes que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes galetes només s'emmagatzemaran al vostre navegador amb el vostre consentiment. També teniu l'opció d'exclusió d'aquestes galetes. Però l'exclusió d'algunes d'aquestes galetes pot afectar la vostra experiència de navegació. Necessàries Necessàries Sempre activat Les galetes necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes galetes garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web, anònimament. Galeta Duració Descripció cookielawinfo-checkbox-analytics 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Analytics". cookielawinfo-checkbox-functional 11 months The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Functional". cookielawinfo-checkbox-necessary 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookies is used to store the user consent for the cookies in the category "Necessary". cookielawinfo-checkbox-others 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Other. cookielawinfo-checkbox-performance 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Performance". viewed_cookie_policy 11 months The cookie is set by the GDPR Cookie Consent plugin and is used to store whether or not user has consented to the use of cookies. It does not store any personal data. Funcionals Funcionals Les galetes funcionals ajuden a realitzar certes funcionalitats com compartir el contingut del lloc web a les plataformes de xarxes socials, recollir comentaris i altres funcions de tercers. Rendiment Rendiment Les galetes de rendiment s'utilitzen per entendre i analitzar els índexs de rendiment de la clau del lloc web que ajuden a proporcionar una millor experiència d'usuari per als visitants. Analítiques Analítiques Les galetes analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes galetes ajuden a proporcionar informació sobre les mètriques del nombre de visitants, la taxa de rebot, la font de trànsit, etc. Publicitàries Publicitàries Les galetes d'anuncis s'utilitzen per proporcionar als visitants anuncis rellevants i campanyes de màrqueting. Aquestes galetes segueixen els visitants a través dels llocs web i recullen informació per proporcionar anuncis personalitzats. Altres Altres Altres galetes sense categoria són les que s'estan analitzant i encara no s'han classificat en una categoria.
0.69034
curate
{"ca": 0.8481640754217664, "cs": 0.0020950490682544935, "fr": 0.014114014775609219, "da": 0.00022053148086889404, "es": 0.0036387694343367515, "en": 0.12338736354614621, "ru": 0.0009923916639100231, "co": 0.0025361120299922813, "pt": 0.0035285036939023046, "it": 0.0013231888852133643}
https://adecaff.cat/privacitat/
macocu_ca_20230731_10_303034
L'espectacle es representarà sis dies i tindrà una durada total d'una hora i quaranta-cinc minuts La Passió d'Esparreguera va ser, de ben segur, de les úniques passions del món a poder-se estrenar durant el 2020. Se'n va poder fer una funció el 8 de març i, després, es va haver de suspendre a causa de la declaració de l'estat d'alarma i el confinament domiciliari per prevenir la propagació de la Covid-19. El Patronat de La Passió d'Esparreguera ha fet públic a través dels seus mitjans que "aquest 2021 l’espectacle s’adapta a les noves mesures amb més ganes i il·lusió que mai." Des de l'entitat s'informa que fa temps que s'està treballant per a posar en marxa una nova versió del drama sacre esparreguerí, adaptant-se a les mesures de seguretat que dicten les autoritats. A nivell artístic també hi ha novetats, sobretot pel que respecta a l'estrena de nous intèrprets, que ja fa setmanes que treballen intensament per preparar el seu personatge. A destacar la incorporació de Jaume Navarro Tovar en el paper de Jesús, que no va poder debutar l’any passat, com també Antonio Cortijo (Josep d'Arimatea) i Gerard Bidegain (Judes Iscariot), entre d'altres. També podrem veure l'estrena de Marc Carcasona com a nou Sant Joan, agafant el relleu de Gerard Sancho. Pel que fa a la tècnica, aquest és un altre dels camps on veurem novetats enguany. L'espectacle donarà protagonisme a la tecnologia en les seves representacions, amb dos nous projectors i la incorporació de focus LED, que permetran nous efectes audiovisuals. "El ciclorama del teatre esdevé pantalla, crearà profunditat a l’escena i complementarà les escenografies. Totes aquestes millores s’afegeixen a les taules de llums i de so, renovades tot just l’any passat. Així, la posada en escena s'adapta als nous temps i s'actualitza amb la incorporació de nova tecnologia", exposen. Aquest 2021 serà la primera temporada que es representarà La Passió després de la mort del mestre Josep Borràs, compositor de la música. Precisament en el camp musical també hi haurà una estrena rellevant: Anna Niebla serà la primera dona que dirigirà la música de l’espectacle, en alternança amb el director Hèctor Martínez. Comentaris
0.878864
curate
{"ca": 0.9953853253345639, "es": 0.0046146746654360865}
mc4_ca_20230418_9_283801
Inici » Notícies » Política i Economia » Política » Finalment totes les escoles de Cerdanyola tindran oferta educativa a P3 el proper curs 14 febrer 2014 a 17:00 Desprès de negociacions entre el departament i el consistori Desprès de mesos intensos de treball entre l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i el Departament d’Ensenyament, s’ha consensuat que durant el curs que ve totes les escoles de la ciutat tindran oferta educativa a P3 durant el proper curs. Aquesta decisió arriba desprès que la junta de portaveus de l’Ajuntament escrivís un manifest en el que s’explicitava que l’escola Xarau no necessitava un nou edifici a curt o mitjà termini. Finalment s’intentarà distribuir l’alumnat en funció de la demanda de les famílies i prenent les decisions oportunes desprès de la preinscripció. Així doncs aquesta és la oferta que disposarà la ciutat de cara al proper curs: – Escola Bellaterra – Escola Carles Buïgas – Escola Collserola – Escola Les Fontetes – Escola Saltells – Escola Sant Martí – Escola Serraparera – Escola Turó de Guiera – Escola Xarau – Escola Municipal La Sínia – Institut Pere Calders – Institut Banús – Institut Forat del Vent – Institut Gorgs – Institut Jaume Mimó – Ramon Fuster – FEDAC – Cerdanyola – Escaladei #ajuntament de Cerdanyola #Cerdanyola del Vallès #educació #ensenyament #escola bressol #Infantil #P3 Convocades les beques escolars per al curs 2014-2015
0.711531
curate
{"ca": 0.7922740524781341, "pt": 0.09985422740524781, "es": 0.016763848396501458, "en": 0.06851311953352769, "id": 0.014577259475218658, "de": 0.008017492711370262}
http://sabadellinforma.com/2014/02/finalment-totes-les-escoles-de-cerdanyola-tindran-oferta-educativa-p3-el-proper-curs/
cawac_ca_20200528_11_72248
CAIN El prota és el mateix Cain, que pateix les humiliacions del seu germà, sense que deu, clarament favorable als afalagaments de l’Abel, tingui miraments cap a ell. Sense poder aguantar més, passa el que tots sabem, el mata. Desprès de negociar amb deu el seu càstig, el condemna a viatjar erràticament pel mon i els temps. Es troba amb diversos personatges bíblics amb els que es relaciona, i els fa veure que les decisions de deu no solen ser correctes n molt menys justes. Hi ha alguna pinzellada d’erotisme, que no fa mal. Abraham, Job, Moises, Noé, són alguns dels personatges amb els que interactua. L’autor presenta a Cain com un home carregat d’escepticisme envers a la totpoderosa, omnipotencia, ambigua i dubtosa bondat de deu. I amb fortes dosis de cinisme. José de Sousa Saramago va néixer a Azinhaga, Portugal, el 16 de novembre de 1922 i va morir a Lanzarote, el 18 de juny de 2010. Ha estat escriptor, novel•lista, poeta periodista i dramaturg. Fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1998. L’Acadèmia Sueca destacà la seva capacitat per “tornar comprensible una realitat fugissera, amb paràboles sostingudes per la imaginació, la compassió i la ironia”.
0.809004
curate
{"en": 0.0034129692832764505, "ca": 0.9965870307167235}
http://arenyautes.cat/node/4978
mc4_ca_20230418_13_398200
Inici – HUACAL Ong de solidaritat amb El Salvador nascuda per construir un futur en pau i amb condicions de dignitat i justícia social Huacal, neix com entitat de cooperació internacional l’any 1993 com a resultat d’una estada solidària d’un grup de catalans i catalanes a El Salvador. Les nostres línies de treball al llarg d’aquests 25 anys han estat i són: 1) Donar suport als esforços, els projectes i les il·lusions de la gent i de les organitzacions del Salvador que estan treballant per reconstruir el seu futur en pau i en condicions de dignitat i justícia social. 2) Fer efectius els drets econòmics, socials i culturals de les dones i erradicar les discriminacions per raó de sexe promovent l’equitat de gènere, l’empoderament, la seva autonomia i el seu lideratge des d’una visió integral. 3) Promoure l’educació i la cultura de la pau, la prevenció de violències, la solidaritat i el desenvolupament sostenible. 4) Treballar per a la transformació de les injustícies socials proposant alternatives tant sigui a El Salvador com a Barcelona i Catalunya impulsant la memòria històrica i justícia restaurativa. 5) Promoure la participació activa, la formació i la capacitació dels i de les emigrants salvadorenys en favor del treball comunitari, la interculturalitat i la defensa dels drets humans i de les dones. Història Huacal en pdf XARXES SOCIALS i ACTUALITAT Des d’aquí pots col·laborar amb nosaltres participant en les nostres xarxes socials o bé adquirint algun dels nostres productes solidaris. Huacal participa al 3er Mercat Solidari de Parets del Vallès by Eduard Balsebre | Mar 25, 2019 | Actividad Huacal, cultura, Derechos humanos El proper dissabte 30 de març, Sumem Parets organitza la tercera edició del Mercat Solidari de Parets del Vallès que es farà a la plaça de la Vila on hi haurà paradetes de diferents associacions i entitats d'aquest municipi i d'altres com és el cas de Huacal, ong de... Tweets by huacal_ong Campanya per la despenalització de l'avortament a El Salvador (2016- en endavant) Des de l’any 2016 Huacal ha organitzat diferents accions de suport a entitats i persones que treballen per la despenalització de l’avortament a El Salvador, així com ha donat suport a campanyes ja existents. Durant el mes d’abril del 2018 hem participat en la coordinació de la visita de Teodora Vásquez a Barcelona, acompanyada per Julio Monge, representant de TNT (entitat que treballa dintre de la presó amb aquestes dones) i Bertha de León Gutiérrez, advocada defensora de DDHH i defensora de Teodora en aquests anys passats. A la mateixa s’ha entrevistat amb Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, Manel Vila, director general de cooperació de la Generalitat de Catalunya, Maria Eugènia Gay, degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona o representants d’entitats feministes i de cooperació. Dones en el camí: de la privació a un projecte de vida (2018-2019) Aquest projecte realitzat conjuntament amb Tiempos Nuevos Teatro (TNT) es centra en desenvolupar i implementar un model d’inserció i atenció integral per tal d’acompanyar i donar poder a dones que van estar privades de llibertat i que es troben en situació d’alta vulnerabilitat a l’hora d’emprendre un procés d’inserció. Hem rebut el suport del programa de cooperació per a la justícia global de l’Ajuntament de Barcelona. Recuperant la memòria històrica de les víctimes a El Salvador (2018-2019) En el marc d’aquest projecte hem donat suport i participat en el X Tribunal Internacional para la Aplicación de Justicia Restaurativa en El Salvador que va tenir lloc els passats 11 i 12 d’abril del 2018 a San Salvador. Aquesta acció forma part d’un projecte més integral que durant esl anys 2018 i 2019 realitzarà accions tant a El Salvador com a Catalunya com la “Setmana de memòria històrica i justícia restaurativa a Barcelona” o la “Presentació del Tribunal Internacional para la Aplicación de Justicia Restaurativa en El Salvador” al Foro de Paz de Madrid al novembre del 2018. Xarxa de literatura salvadorenya a Barcelona (2018-2019) Aquest projecte impulsat per Huacal, el Museo de la Palabra y la Imagen (El Salvador), l’Associació Socioeducativa 1punt5 i el Restaurant salvadoreny El Pulgarcito que rep el suport del Consolat General de El Salvador a Barcelona, es basa en la creació d’una xarxa de persones i col·lectius que treballin en la promoció de la literatura i la cultura salvadorenya a Barcelona com a element de cohesió social, espai d’acollida, convivència i treball comunitari. Es preveu incidir especialment en el col·lectiu de dones salvadorenyes migrades a Catalunya i la seva aportació a la comunitat i específicament a la visibilització de les dones escriptores d’El Salvador: Prudencia Ayala, Claribel Alegria i Claudia Lars. Aquest projecte ha rebut el suport del programa d’acció comunitària i associacionisme de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona. Procuració d'alta qualitat per a joves en internament al Centre per a la Inserció Social Femení de la ciutat d'Ilopango (2108-2019) El present projecte neix l’experiència de treball conjunta de TNT i Huacal i com a resposta a les dones privades de llibertat a El Salvador que s’enfronten a una doble vulnerabilitat a causa del seu gènere i la seva condició de minoria entre la població penitenciària. En el cas de les dones menors d’edat privades de llibertat, l’edat també suposa un factor de discriminació. Les causes profundes d’aquesta vulnerabilitat es troben sovint fora dels murs de la presó i estan vinculades a cercles de violència en què creixen i es desenvolupen i per tant s’adreça a donar a trenta joves procuració jurídica d’alta qualitat que els permeti obtenir beneficis penitenciaris substitutius a la mesura d’internament. Aquest projecte rep el suport de l’ICAB (Col·legi de l’Advocacia de Barcelona). Plataforma d’entitats salvadorenyes de Catalunya (2017- en endavant) Al setembre del 2017 es va constituir aquesta iniciativa i Huacal ha estat membre fundadora de la mateixa amb la voluntat de visibilitzar la gran riquesa cultural d’aquest poble que pot trencar amb estereotips negatius i afavorir la cohesió social a la comunitat, la més gran aportació que es pot fer al procés de construcció de Barcelona i dels seus barris. Actualment en formen part una desena d’entitats i rebem el suport del Consolat de El Salvador a Barcelona. Joves d'origen llatí en risc d'exclusió social: formació i prevenció amb agents locals de desenvolupament (2016-2017) En el marc d’aquest projecte es van realitzar les jornades “Maras a Amèrica Central vs. bandes llatines a Catalunya”, els dies 25, 26 i 27 de gener de 2017, a l’Espai Jove La Fontana. A partir de la intervenció de representants d’organitzacions i institucions catalanes i salvadorenques, es va reflexionar sobre aquestes dues realitats i sobre les accions i experiències que s’estan desenvolupant en els dos països en la prevenció de la violència juvenil en els entorns educatius i comunitaris. Gira de l’obra teatral “Érase una vez un Rey” de la companyia TNT (2017) La companyia TNT va actuar a Barcelona, Lleida, Igualada i Sant Esteve Sesrovires. L’obra és un clàssic del teatre llatinoamericà, i ha estat presentada per diferents companyies en molt diversos festivals, obtenint nombrosos premis. És la història en clau d’humor de tres personatges que viuen en un abocador d’una gran ciutat, on les seves vides transcorren entre la fam, l’avorriment i la recollida de papers i llaunes. Però un dia decideixen donar una nova visió a la seva vida iniciant un joc de fantasia per evadir-se de la seva realitat. La gira també va passar per Madrid, Castella –La Manxa, País Basc, Castella – Lleó o Aragó. Vivers per la reforestació 1998 Taller Escuela Clases de informática Entrega de les titulacions del taller de costura CBI SANTA FE Entrada Sopar de Solidariat 1998 Festa d’aniversari a la comunitat Semillero de plantas medicinales Nens CBI visitant el projecte de l’hort EL SOROLL DE LA MILPA SEGUNDO MONTES CBI acabat 2003 FIRA SENSIBILITZACIO MIRADES SOLIDARIES TALLER GENERE Formació artística a escoles del Chalatenango RED MUJERES MORAZAN Visita a Barcelona de Teodora Vàsquez MARAS vs BANDES LLATINES FESTIVAL MAIZ 2017 Gira Erase una vez un Rey per Catalunya Xarxa de Literatura Salvadorenya a Barcelona i Rubí Ensamble de cuerdas LiberArte
0.836303
curate
{"es": 0.03696545059193042, "ca": 0.9404445518241121, "en": 0.017153901908673594, "pt": 0.003261657405170331, "ja": 0.002174438270113554}
https://www.huacalong.cat/
mc4_ca_20230418_17_197619
L’Alcúdia commemora el Dia de la Dona Treballadora | riberaexpress.es Inicio L'Alcúdia L’Alcúdia commemora el Dia de la Dona Treballadora L’Alcúdia commemora el Dia de la Dona Treballadora Arribat el 8 de març, l’Ajuntament de l’Alcúdia commemora aquesta data amb una programació variada que pretén arribar a tots els públics que apel·la a la mobilització a favor dels drets de les dones per a seguir contribuint a una societat més justa i igualitària. Els actes van començar el divendres 22 de febrer amb la inauguració de l’exposició CIENTÍFIQUES INVISIBLES. El concert ELS DIES I LES DONES de SIS VEUS (Maribel Crespo, Eva Dénia, Patxi Ferrer, Lola Ledesma, M. Amparo Hurtado i Merxe Martínez) i la inauguració de l’exposició INTIMITATS PÚBLIQUESde l’artista local Cristina Castany (La Rulla), que es podrà visitar fins al 22 de març a la Sala d’Exposicions de la Casa de la Cultura, han estat altres de les activitats que ja s’han celebrat. La programació continua la setmana que ve ambel XXI Marató a peu CAMINEM PER LA IGUALTAT,organitzat aquesta vesprada per l’associació TYRIUS. L’endemà, dimecres a les 19.30 a la Casa de la Cultura, tindrà lloc elDiàleg DONES CIENTÍFIQUES on s’abordarà el paper de les dones en el desenvolupament científic i tecnològic al llarg de la història. Al mateix recinte i a la mateixa hora, el dijous 7, es projectarà el documental EN LA BRETXA de Barret Films, on es conta l’experiència en primera persona de set dones que exerceixen professions que tradicionalment han estat masculinitzades. Pel que fa al 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, no s’ha programat cap acte a la localitat, ja que aquest dia on s’ha d’estar és a la manifestació que es fa a València. És per això que, igual que es va fer l’any passat, s’ha organitzat un autobús per a facilitar el desplaçament a totes aquelles persones que vulguen anar. Per a finalitzar amb els actes programats, el dissabte a les 10 del matí se celebrarà l’ESMORZAR POPULAR que, any rere any, organitza l’Associació de Dones de l’Alcúdia a la plaça Tirant lo Blanc. Per últim, a les 12.30 h al Parc del Patinatge, tindrà lloc l’espectacle de titelles CONTES EN FEMENÍ PLURAL de Teatre Buffo, una selecció de contes d’ahir i de hui on les protagonistes són les dones. L’any 2018 va ser «l’any de les dones». La vaga i les manifestacions del 8M van culminar un seguit de protestes i de lluites feministes enxarxades per tot el món i van obrir les portes a una nova onada feminista globalitzada. Una sinergia que cal aprofitar per a seguir reclamant els drets i les discriminacions laborals i acabar d’una vegada per totes amb la bretxa salarial, el respecte en els mitjans de comunicació, la corresponsabilitat en la vida familiar amb el repartiment de les càrregues domèstiques i d’atenció a les persones dependents, lluitant contra la invisibilitat de les dones en la societat i exigint mesures que acaben d’una vegada amb la violència masclista. Artículo anteriorNou equipament per al balneari urbà de la piscina d’Alzira Artículo siguienteCarcaixent instal.la caixes niu de rates penades per combatre els mosquits L’Alcúdia aprova 2 mocions a favor del manteniment del Metro i... El Consell retalla un 18% les ajudes a Educació Infantil de...
0.866297
curate
{"ca": 0.9645412130637636, "ru": 0.012130637636080872, "es": 0.02332814930015552}
http://www.riberaexpress.es/2019/03/01/lalcudia-commemora-el-dia-de-la-dona-treballadora/
racoforumsanon_ca_20220809_1_63526
Imagina que un ésser misteriós se't presenta i et diu:"Aquí i ara mateix et faig entrega d'aquest maletí que conté un milió d'euros, són teus. A canvi, has de fer entrega de forma solemne i ritual de la teva ànima, que passarà a ser de la meva propietat".Què faries? Però per tots els diners del món, així seria lo puto amo i podria comprar-me un parell d'ànimes i si m'hi esforço potser la del que me l'ha comprada. Clar, tu després vas a Zambia i amb mil euros en pots comprar dos o tres.
0.787541
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_9_596813
Escurabutxaques en línia | Casino electrònic | Get New Offer £/€/$5 FREE! casa » Escurabutxaques en línia | Casino electrònic | Nova £ 5 GRATIS Oferta! Ingrés Casino correu: The New One Stop SlotShop With £ 5 GRATIS Bo Mail Slots Casino en línia de bonificació per a la revisió Casino.strictlyslots.eu – Mantenir el que vostè guanya! Trucant a tots els fans de jocs d'atzar en línia, aquí és el complex més luxós al Casino de correu d'Internet: L'opció més elegant per al teu proper rodet ranura, l'aposta Poker o roda de la ruleta. ofertes de bons de diners reals o beneficis d'afiliació li donen la benvinguda al registre. serveis d'atenció al client extraordinaris per a la seva comoditat, així com la contrasenya d'inici de sessió blindat l'esperen en aquesta residència de luxe. Comprovi tot això per tu mateix ara amb £ 5 bo de dipòsit lliure quan et registres per jugar for real money. Revisió del correu de Casino continua després de l'experiència següent taula. Llegeix més & Arribar a saber tot sobre Casino de correu. o Unir-se ara & Començar a guanyar diners en línia real! Fins £ / € / $ 200 Bo de Benvinguda Entrada + Cada cap de setmana girar les ranures i gaudir de 20 girs gratuïts Bones notícies per a tots els amants dels jocs d'atzar: No viatge a Macau o Vegas quan el correu Casino es pot obtenir un accés més fàcil als jocs d'atzar favorits. És l'estança més elegant per a la seva fetitxe de joc per jugar ranures en línia. Aquest lloc web de fantasia li dóna l'oportunitat de comunicar-se amb els apostadors de gamma alta i li permet construir la seva xarxa. És tan fàcil com l'empanada i sadolla la seva fam d'apostes amb la mateixa quantitat de plaer. Ofertes excitant Casino promo per a tu! Registre, no es requereix dipòsit Arribar a conèixer jocs de forma gratuïta en la manera de demostració £ / € / $ 5 anys gratuïts com un bo en el primer dipòsit 100% bo de benvinguda en dipòsit (fins £ / € / $ 200) Els jugadors existents: ofertes de devolució de diners regulars, competicions, girs gratis i lliurament de premis! Diversió de joc en línia del Regne Unit i Millor Slots de telèfon Beneficis És sorprenent trobar nous i innovadors jocs de escurabutxaques en línia a la seva disposició amb la disponibilitat dels tradicionals. Un pot provar sort en el pòquer, Baccarat Black Jack o amb la sensació d'eufòria. És el millor portal de casinos on es pot pagar amb dipòsit factura de telèfon per jugar per diners reals de només 10 £. Les millors ranures en línia tenen l'elegància i l'atzar i el correu Casino ofereix tant. Aquesta és la seva última oasi de les ranures en línia per als amants del casino plaer. No cal posar l'accent sobre les seves transaccions, ja que són invulnerables. Estan protegits pel xifrat SSL Secure. Your account details are impregnable as they are sheltered under a username and password. Girar les ranures & Divertir en jugar per diners reals en el Go És l'opció més convenient per a tots els filadors escurabutxaques. El seu costat positiu de la diversió és només un clic de distància. The online slots have been customised for the Smartphone user so that they can just roll their usual way. És l'últim paradís ranura per a tots els amants de la ranura i els jugadors amb una varietat d'opcions de ranures en línia a la seva disposició. Amb tots els millors beneficis de casino sms a la seva disposició, Ara els jugadors poden: Dipòsit de crèdit usant mòbil Juga Poker pagament per factura de telèfon Fer apostes de ruleta compte de telèfon SMS 1 imparcial, oportunitat justa de les ranures, rodets i taules de joc està garantida: The Random Number Generator allows the system to let you win or loose according to the sheer luck of the draw. Naturalment, alguns jocs com la ruleta europea, Classic Blackjack or Video Poker present a Return to Player as there is a bit of skill involved to winning. Pagaments en línia del casino i recessos guanys en efectiu És convenient de pagar Poker, La ruleta o el blackjack com es pot pagar el dipòsit de factures mòbils en la mateixa secció. You can even play a trial round with your registration bonus. Si l'assaig va ser capaç d'adaptar-se als seus gustos, llavors es pot fer el pagament amb l'ajuda de les activitats bancàries o targetes de crèdit en línia. si, És així de fàcil! Els seus diners pot recuperar-se fàcilment prement el 'retirar’ button and cashing out all your winnings. Gaudir de serveis al client excepcional i una experiència perfecta del joc el tècnic, personal atent i capacitat s'empra per guiar-lo a través de cada pas del problema que s'enfronten. El contactessin gairebé a l'instant Pot publicar els seus problemes a la seva conveniència deixant un missatge ràpid suport tècnic s'ofereix al seu abast Considerant-ho tot, Mail Casino a gambling paradise for all connoisseurs and casino buffs. És l'última combinació de classe i de luxe. és segur, és convenient, que és just, i és d'alta gamma. Un estatge acollidora amb totes les necessitats d'un ambient perfecte per a un casino telèfon. És el moment de rodar i girar a les franges horàries en línia i és d'esperar aconseguir un triomf important d'efectiu! S'uneixen a milers a tot el Regne Unit que guanyen els diners real en Casino correu and remember to Gamble Responsibly. Blog de escurabutxaques en línia de Casino per correu Casino.strictlyslots.eu
0.770395
curate
{"ca": 0.8479498861047836, "en": 0.14464692482915717, "it": 0.007403189066059226}
http://www.casino.strictlyslots.eu/ca/ranures-en-l%C3%ADnia-del-casino-correu/
macocu_ca_20230731_1_594882
Callosa d'en Sarrià Situació Una miqueta de història. Els vestigis més antics que es conserven al seu terme es troben a la cova Pintà, jaciment iber. Tingué un florit passat musulmà que es perllongà darrere la conquesta fins el moment de l'expulsió el 1609. Berenguela Alfonso va obtenir, entre 1268 i 1272, del rei Jaume I les rendes del lloc; el 1290 l'almirall Bernat de Sarrià compra Callosa al rei Alfons I de València i III d'Aragó i d'aquesta manera es converteix en el primer senyor de la baronia i també en el "padrí" del poble. Entre 1333 i 1423 va pertànyer sucessívament a l'infant Pere d'Aragó i Anjou, a son fill Alfons d'Aragón i Foix, el Vell i a son nét Alfons d'Aragón i Arenós, el Jove, els dos últims, ducs de Gandia i comtes de Dénia. Reincorporada a la Corona exerciren el senyoriu Alfons el Magnànim, Joan de Navarra i després la reina viuda del rei Martí: Margarida de Prades; entre els segles XIV i XVI va sofrir mantes vegades els atacs dels pirates berberiscs. Guerau Bou, el 1458 va crear un vincle que passà el segle XVI als Montcada, marquesos d'Aitana, al temps que el 1556 s'iniciava un plet per aquesta tinença; aquest plet es va sentenciar el 1757 i el vincle va passar a una altra branca de la família representada per Francesc Tomàs Faus Martínez de la Raga el qual fou senyor de Callosa fins el 1761 en què s'incorporà a la Corona; però el 1767, per sentència de la Reial Audiència de València, el vincle fundat per Guerau Bou, va passar a Cristòfol Crespí de Valldaura i Hurtado de Mendoza, comte d'Orgaz. Germans Boronat, dolçainers de Callosa d'en Sarrià Video trobat a la xarxa amb un reportatge que se'ls va fer als germans Boronat de Callosa en el programa Arrels de la RTVV. Este video es va retransmetre el 16 d�octubre de 2005. En esta mini secció trobareu informació de Callosa d'en Sarrià a nivell meteorològic. Prediccions, webs del temps, fotos, estat embassament de Guadalest, videos, etc...
0.879641
curate
{"ca": 0.9720062208398134, "es": 0.027993779160186624}
oscar-2201_ca_20230904_7_24925
La rehabilitació del conjunt de la Torre de les Aigües del Besòs guanyadora de l’Europa Nostra 2021 | gaue.diba.cat Cercador Fons de la UE Fons de la Unió Europea 2014 – 2020 Fons de la Unió Europea 2021 – 2027 Publicacions Jornades Estigues al dia Sobre la Gaue Menu Cercador Fons de la UE Fons de la Unió Europea 2014 – 2020 Fons de la Unió Europea 2021 – 2027 Publicacions Jornades Estigues al dia Sobre la Gaue La rehabilitació del conjunt de la Torre de les Aigües del Besòs guanyadora de l’Europa Nostra 2021 Gaue_Diba 26/10/2021 La Comissió Europea ha premiat la renovació del conjunt històric de la Torre de les Aigües realitzada pel col·lectiu BCN Water Tower, format pels arquitectes Joana Olona, Antoni Vilanova i Eduard Simó i la geògrafa i historiadora Mercè Tatjer. Europa Nostra és un dels guardons més importants que atorga la Unió Europea en el marc del programa Creative Europa i que també han rebut 24 elements patrimonials de 18 països europeus, escollits per un jurat d’experts en patrimoni. BCN Water Tower es va establir l’any 2000 per promoure, juntament amb entitats del teixit associatiu, grups veïnals i antics treballadors de la indústria Macosa-Alstom, la recuperació de la Torre de les Aigües del Besòs perquè era un referent del passat industrial d’aquest barri de la ciutat. La proposta de rehabilitació d’aquesta construcció i de la Casa de les Vàlvules, annexa a la torre, es va iniciar el 2001, tot i que fins nou anys després no van començar les obres de restauració de l’estructura, les façanes i la coberta. Finalment, l’any 2019 el projecte es va enllestir amb el trasllat de l’Arxiu Històric del Poblenou a la renovada Casa de les Vàlvules.
0.614793
curate
{"ca": 0.9450151057401812, "es": 0.04108761329305136, "fr": 0.002416918429003021, "en": 0.011480362537764351}
https://gaue.diba.cat/novetats/torre-de-les-aigues-besos-europa-nostra/
mc4_ca_20230418_0_611319
Cardedeu s’incorpora oficialment a l’Associació de Municipis per a l’Aigua Pública – El NAS de Cardedeu Cardedeu s’incorpora oficialment a l’Associació de Municipis per a l’Aigua Pública Posted By: El Nas de Cardedeu febrer 14, 2019 L’AMAP compta actualment 29 municipis que aposten per la gestió pública de l’aigua — L’Ajuntament de Cardedeu s’ha incorporat oficialment a l’Associació de Municipis per a l’Aigua Pública (AMAP) en la 3a Assemblea General celebrada a Barcelona. Ho fa després que el Ple municipal del 29 de novembre n’aprovés l’adhesió. L’AMAP té per finalitat difondre, promoure i impulsar la gestió pública de l’aigua, i ha triplicat els seus membres en un any. Ha passat de tenir 8 membres a tenir-ne 29, un dels quals Cardedeu, i incorpora ciutats tant de la regió metropolitana com de fora, i municipis governats per gairebé tots els colors polítics En representació de Cardedeu hi ha assistit el primer tinent d’alcalde, Benet Fusté, A l’Assemblea s’ha aprovat per unanimitat l’adhesió al “Manifest en favor de la gestió pública de l’aigua a l’àmbit metropolità de Barcelona”. El proveïment i el sanejament d’aigua són serveis bàsics i essencials, per la qual cosa cal garantir en tot moment el seu accés universal i assequible, sense manca de subministrament per motius econòmics o socials. Són serveis que s’han de prestar de forma eficaç, i alhora, els beneficis de l’activitat han de retornar a la societat, per millorar el servei, així com millorar la qualitat de l’aigua retornada al medi ambient. Benet Fusté afirma que és fals que la gestió privada sigui més eficient, i pensa que municipalitzant serveis es demostrarà que es pot fer millor, amb l’afegit dels valors socials, tant en estalvi de costos com en millores pels treballadors. Be the first to comment on "Cardedeu s’incorpora oficialment a l’Associació de Municipis per a l’Aigua Pública"
0.872285
curate
{"ca": 1.0}
https://www.elnasdecardedeu.cat/cardedeu-sincorpora-oficialment-a-lassociacio-de-municipis-per-a-laigua-publica/
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_336729
El cap de Govern ni assegura ni desmenteix que finalment l'executiu tingui un departament dedicat exclusivament a la temàtica M. M. / C. G. 1 min El cap de Govern, Xavier Espot, atén els mitjans de comunicació. / M. M. (ANA) Andorra la VellaEl cap de Govern, Xavier Espot, no descarta però tampoc assegura que finalment l'executiu tingui una secretaria d'Estat d'Igualtat. “No ho hem decidit encara, estem en la fase d'acabar d'estructurar el segon pla del Govern i és en el marc d'aquest treball que valorarem si la demanda s'ha de tirar endavant o no”. El cap ha respost així aquest dimarts a l'apel·lació directe que li va fer Acció Feminista en què li reclamava la necessitat de crear la secretaria per continuar el treball que es va iniciar a finals de legislatura passada amb unes taules per treballar la futura llei d'Igualtat efectiva entre dones i homes. A més, el col·lectiu feminista també destacava que la futura secretaria hauria d'estar adscrita directament a mans d'Espot. De tot plegat, el cap de Govern ha insistit, durant la roda de premsa per presentar l'impacte mediàtic de les finals de la Copa del Món, que “no hi ha cap decisió presa i no s'ha descartat res a hores d'ara”.
1
perfect
{"ca": 0.9738837405223252, "es": 0.010951979780960405, "fr": 0.004212299915754001, "en": 0.010951979780960405}
mc4_ca_20230418_7_97551
Sheep in vineyards for managing vegetation cover | Recaredo Recaredo col·labora amb la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en un projecte de recerca centrat en la integració d’ovelles a les vinyes. L’objectiu és ensinistrar el bestiar oví per a no menjar-se les fulles dels ceps i pasturar únicament les herbes que conformen la coberta vegetal espontània. La integració de les ovelles a les vinyes tanca els cercles de la natura de manera respectuosa i sostenible: es regula el creixement de l’herba, a la vegada que s’adoba el camp amb els excrements del bestiar. La investigació determinarà el número idoni d’ovelles per hectàrea per tal d’evitar compactacions del sòl i aconseguir l’equilibri just entre el bestiar i l’aliment que proporciona la coberta vegetal. El projecte Grup de Recerca en Remugats està encapçalat per Gerardo Caja i Elena Albanell, del departament de Ciència Animal i Alimentació de la Facultat de Veterinària de la UAB y compta amb la col·laboració de l’Institut de la Vinya i el Vi (INCAVI). R&D. Recaredo investigates new ways to predict the quality potential of wine Since 2011, Recaredo team has been working actively with a technique known as sensitive crystallisation with the aim of checking the vital quality of wines and predicting their ageing potential. This qualitative method also provides other highly useful information. For example, the effect of fermentation temperatures or the footprint of the soil on the wine.
0.625953
curate
{"en": 0.32972972972972975, "ca": 0.6675675675675675, "fr": 0.002702702702702703}
https://www.recaredo.com/en/recaredo-ovelles-a-les-vinyes/
crawling-populars_ca_20200525_49_102437
Sens dubte, el paper pintat s’ha convertit en un autèntic imprescindible en la decoració actual. La gran varietat de propostes i motius decoratius que ofereixen els diferents fabricants donen més valor a aquest tipus de revestiment –molt fàcil d’instal·lar– per renovar l’aspecte global d’un habitatge de la manera més ràpida i ­econòmi­ca. Hi ha diferents tipus de papers pintats. En primer lloc, tenim el de paper –és a dir, amb una composició de paper i base tèxtil–, que és perfecte per col·locar en espais poc transitats, ja que és el més delicat. Es col·loca mitjançant l’ús de cola, amb la qual s’ha d’impregnar tant la paret com el rotlle de paper. En segon lloc, el paper pintat teixit no teixit (TNT), que està compost per una base tèxtil i una capa de vinil. És molt resistent al desgast, la humitat i la incidència dels rajos solars, per la qual cosa és ideal per a zones d’alt trànsit i espais més delicats, com ara la cuina, el bany, el passadís, els dormitoris infantils, etc. Per instal·lar-lo en condicions òptimes, només cal encolar la paret i aplicar directament el paper. I finalment, hi ha el paper pintat vinílic, compost per una base de paper i una capa de vinil. És altament resistent i es pot netejar utilitzant un drap humit. A diferència del paper pintat TNT, en aquest cas caldrà encolar el paper per tal d’enganxar-lo a la paret. Alguns fabricants ofereixen propostes de papers pintats vinílics que es poden utilitzar en zones humides amb un alt grau de condensació, com ara a l’interior d’una banyera o dutxa, al bany, al costat de la zona d’aigües, a la cuina, etc., una autèntica revolució en el camp del paper pintat. La pintura segueix sent un dels recursos que més es fan servir per renovar l’aparença de les parets. Escollir el color adequat dependrà del tipus d’espai, així com de l’amplitud i la lluminositat natural. En ambients de dimensions reduïdes o amb poca entrada de llum natural és recomanable triar tonalitats clares que multipliquin tots dos factors, de manera que sembli una superfície de dimensions més grans i més lluminosa. Els més agosarats poden optar per colors foscos per marcar una paret d’accent en combinació amb tonalitats clares i neutres. Reservar els colors intensos i foscos per a ambients amplis amb una bona entrada de llum solar, serà el més encertat. Els actuals revestiments tridimensionals ceràmics s’han convertit en una de les tendències més importants per vestir les nostres parets. Els seus sorprenents volums i jocs de llums i ombres produeixen un efecte meravellós que aportarà una pinzellada de singularitat a qualsevol estança. El seu ús no està destinat únicament a cuines i banys, sinó que poden instal·lar-se també a qualsevol ambient amb tonalitats vibrants per crear una paret d’accent o tons marcadament neutres, amb blancs i negres com a protagonistes absoluts, per dissenyar parets d’impacte. Els revestiments 3D ofereixen moltíssimes possibilitats decoratives, des de grans volums a detalls geomètrics que permeten jugar amb la il·luminació de diferents maneres, per mostrar efectes sorprenents afegint textura i profunditat a la decoració interior. Els espais de tall industrial segueixen sent una de les propostes més actuals. Les parets tenen un paper fonamental per tal d’aconseguir uns ambients inspirats en aquest estil, fins i tot en habitatges que poca cosa tenen a veure amb els característics lofts amb parets d’obra vista. Utilitzar revestiments de formigó, microciment (molt més versàtil i fàcil d’aplicar que el ciment polit), planxes d’acer corten, plafons corrugats o rajoles envellides, ens proporcionaran el look industrial que estem buscant. Aquest tipus de materials tècnics poden instal·lar-se amb força més facilitat del que podem arribar a pensar. Actualment hi ha plaques de poliuretà, molt lleugeres i resistents, que imiten l’acabat i textura de les autèntiques plaques de formigó i que són, per tant, una solució decorativa perfecta per crear ambients d’aquest tipus. A més, són ideals per utilitzar com a aïllament tèrmic i acústic. Marbre, bellesa i noblesa naturals. Els revestiments de marbre de gran format o peces combinades revelen la bellesa i singularitat de les parets de qualsevol espai. Les noves propostes de marbre es modernitzen per poder utilitzar-les també en ambients actuals. El clàssic terratzo es renova. Una de les grans apostes decoratives de cara al 2019 és la reincorporació del terratzo com a element en terres i parets. El peculiar acabat stracciatella, molt popular durant dècades per tenir un preu baix, ara torna a sorgir per convertir-se en un dels imprescindibles. Recorda que l’equip de professionales de Nexdom et poder assessorar i ajudar-te a aconseguir un espai adaptat al teu estil i necessitats. Demana pressupost sense compromís 900 242 242 O visita’ns al carrer València 146 de Barcelona dill. – div. de 9 a 19h.
0.831575
curate
{"ca": 0.9913007456503728, "fr": 0.0022783761391880694, "gl": 0.002899751449875725, "et": 0.0012427506213753107, "pt": 0.0022783761391880694}
: /tendencies/paper-pintat-i-pintura-parets-de-tendencia/
naciodigital_ca_20220331_0_697724
La quantitat d'hipoteques sobre habitatges contractades a Catalunya torna a nivells del 2011. Segons les dades provisionals de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 2018 es van firmar 57.477 préstecs hipotecaris, la xifra més alta registrada des que el 2011 se'n van contractar 63.547. Pel que fa l'import prestat, va ascendir fins als 8.287 milions d'euros, xifra que representa un increment del 16,4% respecte de l'any anterior i va situar l'import mitjà de cada préstec en 144.185 euros. Barcelona és la demarcació on es van signar més hipoteques, un total de 43.692 i la segueixen Girona (5.957), Tarragona (5.796) i Lleida (2.032). El creixement registrat a Catalunya supera la mitjana del conjunt de l'estat espanyol, on al llarg del 2018 es van contractar 345.186 hipoteques sobre habitatges, una xifra que suposa un augment del 10,3% respecte del 2017.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://www.naciodigital.cat/noticia/174437/augmenta-13-nombre-hipoteques-contractades-catalunya
acn_ca_20201011_1_72714
Els alcaldes comencen a rebre les citacions de la fiscalia per col·laborar amb l'1-O Carles Pellicer de Reus i Adam Tomàs d'Amposta citats a declarar el pròxim 21 de setembre a Tarragona ACN Tarragona.-Els alcaldes estan començant a rebre les citacions de la Fiscalia per col·laborar amb el referèndum de l'1 d'octubre amb la cessió d'equipaments municipals. Un dels primers ha estat l'alcalde de Reus, Carles Pellicer (PDeCAT), que l'ha rebut aquest divendres al migdia just després de presidir el plenari municipal. Pellicer ha d'anar a declarar davant la Fiscalia de Tarragona el pròxim 21 de setembre a dos quarts de deu del matí. També l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs (ERC), ha confirmat a l'ACN que ja ha rebut la citació per declarar el pròxim 21 de setembre a dos quarts d'una del migdia. En la citació, el Fiscal recorda que els crida a declarar en qualitat d'investigats i que han de comparèixer acompanyats d'un advocat.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://www.acn.cat/text/item/els-alcaldes-comencen-a-rebre-les-citacions-de-la-fiscalia-per-col-laborar-amb-l-1-o
racoforumsanon_ca_20220809_2_152414
Vicent Partal20.08.2012Ha d'anar Mas a la manifestació de l'Onze de Setembre?Xarxes socialsEnvia l'articleImprimeix l'articleConverteix a PDF La participació d'un president de la Generalitat en una manifestació és molt excepcional. Per això ha cridat tant l'atenció que el conseller Puig haja anunciat que Artur Mas potser seria a la manifestació de l'Onze de Setembre. Un fet que tindria un valor polític enorme, però que cal mirar amb lupa. D'entrada, cal dir que, si el president de la Generalitat participa en una manifestació per la independència, l'impacte serà enorme. I ningú no hauria de rebaixar-ne ni la importància ni el valor real: seria el primer gest obertament independentista d'un president de la Generalitat des de Macià. Si Mas participa en la marxa, no serà el moment de retreure-li les retallades o de criticar el pacte fiscal. L'èxit de la manifestació de l'Onze de Setembre també depèn de la concòrdia de tots els participants, units des de la discrepància per un objectiu comú. Ara, el president de la Generalitat no és un ciutadà, ni un polític, qualsevol, sinó el màxim representant del país, que l'ha votat perquè ho fos. I això representa una dificultat per als organitzadors: no pot anar a qualsevol lloc ni de qualsevol manera. Ha de tenir el relleu institucional que mereix. Relleu que cal mesurar bé, perquè és natural, així mateix, que els altres grups polítics recelen que el president no vulga capitalitzar l'èxit de la manifestació. I és ací on pot haver-hi la dificultat. Especialment, si el govern pretén canviar o matisar el lema de la marxa --cosa que no ha dit que vulga fer, antoni@ msn.es No entenc aquest país. No hi va haver pas tanta comprensió cap al Montilla quan va intentar fer exactament el mateix que fa ara en Mas. Si en Mas va a la manifestació no serà cap "gest obertament independentista" (ni n'ha fet cap fins ara ni se l'espera). Evidentment que li podem retreure les retallades i el pacte fiscal, el primer tema perquè té molt a veure amb la seva covardia envers l'estat, que ens està xuclant la sang, i el segon per ser la cortina de fum per no parlar del què cal (independència). I finalment, sí que ha intentat matisar el lema de la marxa, des del moment que va treure el tema del pacte fiscal com a objectiu a reclamar durant la diada. En resum, per exactament el mateix que això: apropiament d'una manifestació independentista, per desviar l'atenció del tema i per aigualir continguts en Montilla va haver de fugir per potes. No veig perquè caldria ser més comprensiu amb aquest La Diada no és el dia més indicat per retreure retallades socials ni pequè els sindicats protestin contra acomiadaments. La Diada és un dia d'afirmació nacional i, ni que sigui per respecte als milers de patriotes que han donat la vida per Catalunya, el dia 11 de setembre ens hem de limitar únicament a demanar la llibertat nacional del nostre país. No, serà que els catalans no ens afecta la crisi ni l'atur, i tampoc les retallades en sanitat i educació. Quins collons! Evidentment que ens afecta, però l'11 de setembre no és dia per això. L'Onze de setembre és la Diada nacional de Catalunya. I si bona part del poble català pateix aquests problemes, i més quan en bona part els pateix com a conseqüència d'ésser un país colonitzat, aquestes qüestions s'hi han de plantejar. No sé en quin món viviu i no entenc la vostra concepció morta de Catalunya. Catalunya és el poble català, o el que és el mateix, sense catalans no hi ha Catalunya. Què us penseu que és la nació si no la suma de voluntats individuals? La diada de l'11 de setembre és commemora un fet en concret. Qualsevol altra reivindicació no relacionada és oportunista i està fora de lloc, en la meva opinió. Tenim 364 dies l'any per tota la resta de reivindicacions. No cal afegir res més. argumenteu un poquet rei
0.826783
curate
{"ca": 0.996305093692267, "en": 0.003694906307732911}
macocu_ca_20230731_10_171346
Ferrocarrils regionals en la línia d’Alta Velocitat: un projecte de país A Catalunya les estacions on hi ha prevista la intermodalitat entre Alta Velocitat (AV) i altres serveis ferroviaris convencionals (rodalies i regionals) són a Barcelona i a les capitals de Lleida i Girona. Tarragona potser serà també el cas quan es consolidi una estació terminal en el nucli històric. A Barcelona, les estacions són Sants i el Prat i, més endavant, La Sagrera. Però, en tot cas, aquest model no és sinó una solució molt “provincial”, quan l’estructura urbana de Catalunya és molt més densa i rica. Com a complement d’aquesta situació podem observar en al cas barceloní una altre fet insòlit. Les línies de l’AV tenen by-pass exterior al nucli urbà en les poblacions de Lleida, Saragossa i Madrid, però no a Barcelona. Aquestes tres ciutats posen ser estalviades de pas en recorreguts més llargs; Barcelona no. El fet ens interessa en la mesura que un arc exterior, al llarg del corredor prelitoral o eix del mediterrani, obriria el pas a serveis regionals en AV, no necessàriament per anar des d’aquest darrera de la capital a viatges llunyans (Madrid, Paris,...), però si d’abast català i per tal d’articular el nostre sistema de ciutats. De la mateixa manera que hem plantejat la creació d’estacions en les línies de rodalies amb nodes d’intercanvi en els encreuaments i amb el possible increment de més estacions1, a escala catalana es pot fer també un exercici de major connexió entre les diverses línies de ferrocarril, amb dos nivells de jerarquia: les línies d’ample europeu i/o Alta Velocitat (AV) i la xarxa de Rodalies. Un nou nivell de jerarquia d’interconnexió més ràpida aportaria a l’estructura urbana de Catalunya un grau de modernització integració importat i reestructuraria el servei de rodalies, l’amplitud del qual és avui quasi de serveis regionals2. L’aprofitament de les línies d’Alta Velocitat podria fer-se amb combois en velocitat alta, ja que a distancies més curtes una velocitat per sota els 250 km/h podria ser mes econòmica i sostenible. 1 Vegi’s la proposta de 20 estacions pel 2020, o 20×2020, de Via Vallès, de data 2014. 2 En comparació amb Madrid, l’abast de els rodalies a Catalunya és comparativament molt més extens. Catalunya ciutat / Catalunya ciutats Aquesta proposta parteix de la consideració de Catalunya com un sistema de ciutats i de la defensa de l’articulació profunda d’aquest sistema, el qual no ha estat modernitzat en tot el seu potencial, tot i ésser un element històric en la urbanització del país. La proposta parteix de la coincidència de línies en punts pròxims, territorialment interessants, una sort que afavoreix uns enllaços que no es van preveure en la construcció de les línies d’Alta Velocitat ni en la redacció de planejament territorial (2003- 2010). És aquest un favor que el mateix territori ens brinda amb la seva coherència de fons. Una dada sobre la fortalesa del sistema de ciutats a escala catalana ens l’aporta el fet que la Mitjana Distància de RENFE representa a Catalunya el 40% del total de l’Estat, amb un servei realitzat amb una manca de modernització i deficiències més que notables (vegi’s annex). L’articulació dels sistema de ciutats catalanes suposaria que les escales dels tres milions de la ciutat central entrarien en millor continuat amb les dels 5 de la regió de Barcelona, i els 6 i 7 de la successió d’espais següents: El vuit ferroviari català. L’àmbit de Rodalies. Les connexions fins els dues capitals provincials de Girona i Tarragona. L’eix del corredor del mediterrani des de la Catalunya nord al País valencià. El conjunt de l’àrea amb ferrocarril. Les escales ferroviàries del país Taula 1: Escales del país en l’ordre ferroviari (població 2015). Nota 1: les 12 comarques de l’extensió (per ordre de població) són: Segrià, Noguera, Pla d’Urgell, Urgell, Ripollès, Ribera d’Ebre, Segarra, Conca de Barberà, Garrigues, Cerdanya, Pallars Jussà i Priorat. Nota 2: les 11 comarques sense ferrocarril (per ordre de població) són: Baix Empordà, Garrotxa, Berguedà, Pla de l’Estany, Alt Urgell, Solsonès, Moianès, Terra Alta, Val d’Aran, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça. Les escales graduals del país amb ferrocarril, com es mostra en el gràfic següent, formen una traça continua que nega una pretesa dualitat capital / resta del país, fet que, per contra, ens mostra la continuïtat de la urbanització i la força del sistema català de ciutats. Gràfic 1: Escales del país en l’ordre ferroviari, acumulació de població. Nota: en blau la suma acumulada de població, en vermell la corba d’ajust. Es revela una continuïtat molt ajustada. A la vista de la Figura anterior, els territoris on relativa i proporcionalment hi podria haver més població (o en els quals l’oferta és major) són la capital mar (Barcelonès, Baix Llobregat i Maresme, el vuit català i l’àmbit de les rodalies. Seria deficitària l’escala de la regió de Barcelona i els espais sense ferrocarril els quals demanen perdre dimensió, mentre que el conjunt de l’eix mediterrani, o fins Girona i Tarragona, se situarien en la proporció mitjana. Esquema general de la xarxa d’AV en la metròpoli catalana Proposta de nous nodes en la regió de Barcelona A part de les estacions de Sants, La Sagrera i el Prat com a nodes d’intercanvi entre Rodalies i AV la regió incorporaria dos put de bifurcació: Montmeló i Martorell. En el tram de by-pass pel Vallès hi hauria tres nodes mes que no són sinó nodes reforçats de la línia R8. en funció de la categoria dels serveis les aturades escollirien una o diverses estacions Aquestes cinc estacions en el corredor prelitoral fan referència a diferents sistemes urbans: El corredor al Vallès Occidental El pas pel Vallès, entre Castellbisbal i Mollet, es fa per ample europeu però no per AV. En aquests moments ja hi ha serveis de mercaderies en aquesta línia. El punt bàsic encara absent per a la continuïtat d’una línia en ample europeu al llarg de la vall prelitoral a la regió de Barcelona es troba a Castellbisbal on no hi ha encara unió entre la línia d’AV procedent de Martorell amb el by pass del Vallès. A la llarga, el pas de mercaderies i passatgers pel Vallès pot demanar una desdoblament i majors prestacions de velocitat. Caldria la seva previsió urbanística. En termes d’estacions, o nodes, Martorell i Montmeló serien els dos punt de bifurcació per Barcelona i per la vall prelitoral, encara que en el cas del Baix Llobregat la bifurcació física seria a Castellbisbal. En esquema de nodes, Martorell és simètric a Montmeló. En canvi, en relació al vuit català ho és Vilafranca respecte Montmeló, la qual cosa mostra que l’entorn de Barcelona és més complex que un sistema regular de corones, com ho ha senyalat amb força el reconeixement de la vegueria del Penedès, amb una estació pròpia Vilafranca, que en el Vallès coincideix bifurcació i relació amb la costa en un únic nucli (Montmeló). Montmeló A Montmeló i a Vilafranca i a Montmeló les dues línies d’AV i de Rodalies són estrictament paral·leles, rectilínies i situades dins el nucli urbà, sobre estructures que ja contenen les estacions de ferrocarril convencional. Vilafranca posseeix el sentit de connexió amb la costa del Garraf (Vilanova) que es preveu en el futur (tram del ferrocarril Orbital), de forma simètrica com Montmeló ho seria respecte Mataró i el centre del Maresme, també en la connexió de l’Orbital en direcció Granollers. Aquestes dues estacions se situen en l’opció de dividir el vuit català pel mig de cada un de les dues anelles, nord i sud. Planteja l’opció d’optar per situar al nucli urbà l’estació actual de la línia R3 direcció Vic, entre la part antiga i el barri de La Florida, segons demana l’Ajuntament, la qual cosa crea un node plenament en àrea urbana que es consolidaria per la intermodalitat amb AV. Aquesta estació, a diferència de les altres del Vallès, conté un espai annex de desenvolupament urbanístic que la fa interessant coma centralitat. Barberà del Vallès L’encreuament de les línies R8, R4 suposa el nucli regional més dens de Rodalies per la situació propera de Terrassa i Sabadell, i per una capacitat ferroviària superior a les línies dels FGC vers Terrassa i Sabadell. La mateixa unió en aquest punt amb la ciutat de Barcelona plantejaria l’interès de la connexió de la R4 per la Sagrera, més que pel túnel de Meridiana, la qual cosa afavoriria que aquest es destinés al segon accés dels FGC des del Vallès a la capital, estalviant el cost de foradar Collserola i la debilitat de les connexions resultants, molt més solides a través de la Meridiana. L’estació de Sant Cugat és, de fet, la de l’Hospital General en els FGC acompanyada d’una altra en la R8. El repartiment de les estacions segons sistemes urbans no proposa un node important a Volpelleres, però sí a l’Hospital General, ja que es sistema urbà del Ripoll disposaria de l’estació de Barberà. Martorell El node de Martorell es planteja més lligat a FGC que a Rodalies RENFE per localització de la traça d’AV, però l’enllaç amb la R4 seria immediat a una estació de distància en FGC. Tanmateix, tenen major sentit els connexions cap a Igualada i Manresa, ja que direcció Barcelona amb la R4 no cal l’AV. Estacions en la resta del vuit ferroviari català Hostalric Podria ser un node més interessant que Maçanet – Massanes (final de les línies R1 i R4) i només caldria un arc de via per resoldre-ho. Tanmateix l’estació de Maçanet – Massanes també és urbanísticament un encreuament susceptible d’estació d’enllaç immediat entre dues línies de rodalies i AV. Hostalric assoleix una clara vocació de node regional i polaritat a desenvolupar entre els extrems de Barcelona i Girona, almenys en una mentalitat anglosaxona de “new-town”. El Vendrell – Bellvei L’actual estació sud del vuit català se situa a Sant Vicenç de Calders en una posició molt interessant ja que cap al Camp genera una trifurcació de línies, vers Valls i Lleida, vers Reus i la Ribera d’Ebre i vers Tarragona, l’Aldea i València. No obstant, aquesta estació no està situada a la vall prelitoral sinó a la costa per la qual cosa queda allunyada de l’AV. Hi ha, però, l’opció de fer que els finals de les línies R2 i R4 del vuit català acabessin al Vendrell – Bellvei i enllacessin amb un node d’AV. El mateix podria fer-se amb les tres línies que sorgeixen cap al sud i oest. En aquest cas, aquesta nova estació caldria planteja-la en una visió del conjunt del Camp, l’ordenació de les xarxes de ferrocarril del qual són poc estructurades. La filosofia de “new town” aplicada a Hostalric, o de node territorial a desenvolupar a partir d’una notable accessibilitat ferroviària, es podria aplicar també al Vendrell – Bellvei, ja que podria generar un entorn territorialment significatiu per accessibilitat. En conjunt, es proposen set estacions dins l’àmbit del vuit ferroviari català, les quals servirien un conjunt de 5,2 Milions d’habitants (el 70,5% de la població de Catalunya), que se sumarien a les tres de l’àmbit de la capital. D’aquestes set, les dues de l’àmbit del Vallés Occidental no serien d’AV, però sí ample europeu, amb la qual cosa l’increment de noves estacions en format AV es redueix. Proposta de nodes regionals en les línies d’AV, més enllà del vuit català Fora del vuit català, els sis nodes regionals que són possibles i raonables respecte la xarxa d’AV són: Lleida, en nucli urbà. Estació existent. No es planteja cap estació a mig camí entre el Camp i Lleida, per baixa demanda que assoliria. No obstant, la geografia ha situat possibles llocs on seria possible i on coincideixen la línia convencional amb l’AV (notablement a Vimbodí i a Vinaixa, tot i que fora de nuclis urbans). Figueres: l’estació d’AV a Vilafant enllaça només cap al sud amb les línies convencionals amb un node incomplet caldria completar. Si la línia de Portbou s’entengués com a rodalia nord de Figueres, i no solament com una línia de pas, podria partir de Vilafant amb el complement d’un arc de via que unís, pel sud de Figueres, Vilafant (a l’oest) amb l’estació convencional de Figueres (a l’est) i seguir cap a Port Bou. Girona. En nucli urbà. Estació existent. Aeroport de Girona: no seria node amb Rodalies sinó solament de connexió amb l’aeroport. Resultaria l’únic nodes sense lligam amb Rodalies dels proposats. Reus: en funció de les línies en construcció cap a València se situaria en la línia de Tarragona a Reus (línia de Riba-Roja). El lloc articularia centralment el Camp i podria disposar de llançadora a l’aeroport de Reus. Valls es podria enllaçar més amunt de la Plana-Picamoixns en direcció al centre del Camp. En canvi, l’estació de l’AV a Perafort no enllaça amb cap servei de Rodalies i se situa en una perifèria Tampoc la nova estació central del Camp, prevista al peu de l’aeroport, sembla que tingui voluntat de connectar amb la xarxa convencional, per la qual cosa, si es capgiren les prioritats (primer rodalies, després l’aeroport), l’estació es podria desplaçar lleugerament a sud i disposar de llançadora a l’aeroport. Més enllà del vuit català, l’articulació i cohesió interior del Camp és un afer complex però important, en el qual hi ha una elevada dotació ferroviària en diverses direccions. Tarragona: L’estació urbana de Tarragona seria de servei exclusiu a la capital provincial, però la centralitat territorial correspondria a un lloc entre Reus i Tarragona, en terme de la primera, que podria tenir la denominació de El Camp, amb més sentit que la de Perafort. L’estació de Tarragona, tot i que en cul de sac, mantindria connexions de rodalies per la costa en direcció nord. L’Aldea: en funció de les noves línies d’AV hi hauria un altre node que serviria direcció Tortosa i els propis àmbits del ferrocarril convencional de la rodalia de l’Ebre. D’aquests set nodes situats fora del vuit català, tres ja existeixen (Lleida, Figueres i Girona), un ha estat proposat (Aeroport de Girona), un altre està planificat (Tarragona) i el darrer (L’Aldea) podem dir que ja ha entrat en ús en serveis EUROMED. No sembla, doncs, que l’esquema sigui massa car ni sobredimensionat. La proposta del conjunt català incorpora una estació en cada una de les comarques del corredor prelitoral, a excepció del Baix Empordà. Jerarquia de les estacions Classificació de les estacions plantejades a Catalunya, tipologies i funcions. Aquesta classificació conté 5 estacions al primer nivell jeràrquic format per les capitals provincials actuals, però amb la nova situació de l’estació del Camp. Les nodals de segon ordre contenen els extrems del vuit ferroviari català (Hostalric i Vendrell-Bellvei), més Martorell, els nodes del Vallès i els extrems territorials de Figueres i l’Aldea. Un segon capítol del mateix ordre són les estacions intermodals de servei dels tres aeroports. Finalment hi ha les estacions de tercer nivell (Montmeló, Barberà, Tarragona, Vilafranca i Perafort). L’estació de Perafort podria arribar a ser prescindible i podria ser tècnica, situada en la bifurcació de les línies catalanes i central en quan a taller general. Conclusió En la mesura que recentment (1-11-2016) ja hi ha combois d’Euromed que s’aturen a l’Aldea, la proposta de nodes regionals la podem considerar ja aplicada en aquest emplaçament. La possibilitat de crear un sistema nodal ràpid sobre la xarxa d’AV significaria, però, un replantejament de les llargues línies convencionals de mitjana distància i de rodalies que passarien a perdre sentit, per passar a esdevenir més interessants si fossin de més curt abast, ja el viatge en el tronc principal de l’AV es podria realitzar a major velocitat i amb menys aturades. Aquesta hipòtesi replantejaria el model actual, almenys un cop comencés a disposar d’un cert grau de consolidació. En tot cas, aquest ús contribuiria a la rendibilitat d’una infrastructura existent (AV) i a dotar-la de sentit de mitjana i curta distància, els quals serveis, a diferència de la llarga distancia, poden ser objecte de tarifació social (en termes de legislació europea). L’existència d’un servei en Mitjana Distancia sobre vies d’AV permetria establir un horari en cadència amb les línies de Rodalies. La Mitjana Distància articularia un sistema intermedi amb dues orientacions: vers a la base (Rodalies) i cap a la cúspide (Llarga Distància), estructurant la base ferroviària d’una metròpoli de ciutats. La situació de la columna vertebral del país al llarg del corredor prelitoral fomentaria un equilibri basat en una segona línia, quan la façana marítima ja ha estat un front de gran urbanització. Aquest corredor inclouria un pol significatiu de desenvolupament com és Hostalric, més allunyat de la costa (Blanes, Lloret, en aquest cas) que el cas del Vendrell (respecte Calafell). La línia d’AV duplica, trenta o quaranta anys més tard, en paral·lel l’estructura bàsica de les dues autopistes de gran capacitat que són l’AP7 i l’AP2, i els seus efectes podrien ser semblants en quan a estructuració a gran escala de Catalunya. El total de la població servida directament per les línies d’AV seria de 5,8 milions (78% de la població de Catalunya) si comptem els àmbits comarcals compresos en el vuit ferroviari (7 comarques, però sense Maresme ni el Garraf), més el Camp (3 comarques), Girona (2 comarques), l’Ebre (2 comarques) i Lleida (1 comarca). En el vuit ferroviari hem comptat només el Barcelonès, el Baix Llobregat, Vallès Occidental i Oriental, Alt i Baix Penedès i La Selva. Aquest còmput arriba al 86% de la població catalana (6,5 milions hab.) si hi afegim el Maresme i el Garraf i puja fins el 92% (6,9 milions hab.) amb les tres comarques de la Rodalies radials (Osona, Bages i Anoia). La incidència de l’AV, més l’àmbit de rodalies i de la mitjana distància, permetria la definició de Catalunya com a una metròpoli multipolar de gairebé set milions d’habitants, un veritable projecte de país.
0.818553
curate
{"ca": 0.9947931405286095, "fr": 0.0011319259720414285, "es": 0.0004527703888165714, "it": 0.0019242741524704283, "en": 0.0005093666874186429, "sv": 0.0011885222706434998}
mc4_ca_20230418_6_689458
«Hem parlat amb la Generalitat i no veiem voluntat de modificar el projecte o buscar una alternativa» | NacióTarragona «Hem parlat amb la Generalitat i no veiem voluntat de modificar el projecte o buscar una alternativa» Els veïns del Parc Francolí , on s'ha de construir el Centre Penitenciari Obert, afirmen que l'equipament farà incrementar la inseguretat per NacióDigital , 9 d'agost de 2019 a les 07:31 | L'Associació de Veïns de Parc Francolí de Tarragona ha demanat a la Generalitat que aturi el projecte del nou centre penitenciari obert (CPO) de Tarragona, que està previst que es comenci a construir a finals d'enguany. Des de l'entitat han afirmat que l'equipament farà incrementar la inseguretat d'un barri que està en creixement i han assegurat que algunes persones estan retirant els diners de les reserves per la compra d'habitatges en construcció perquè si hi ha el CPO no hi volen anar a viure. Jordi Miguel, president de l'Associació de Veïns Parc Francolí, ha explicat que el barri es troba en expansió i que l'arribada del CPO endarreriria encara més el procés. En aquesta línia ha apuntat que "hi ha gent que està tornant els diners de les reserves" dels habitatges dels edificis que s'estan construint perquè no hi volen anar a viure si hi ha el nou equipament. A més ha apuntat que l'ocupació escollida tampoc és bona, ja que l'entrada seria pel parc del Francolí, fet que ha considerat negatiu perquè "l'empitjoraria". "Al parc hi ha nits que no hi ha llum i hi ha parts molt fosques, i ara ja tenim algun grup de joves que venen a beure i a fer destrosses", ha indicat. D'altra banda ha lamentat com ha procedit la Generalitat. L'entitat va demanar a la conselleria de Justícia conèixer l'estat del projecte, però els hi van denegar la petició. "De sobte, sis mesos més tard, surt que està en període de licitació. Hem parlat amb la Generalitat i no veiem voluntat de modificar el projecte o buscar una alternativa", ha lamentat Miguel. Per la seva banda, l'advocat i portaveu de Junts per Tarragona a l'Ajuntament de Tarragona, Dídac Nadal, considera que el centre penitenciari obert no és una demanda ni un equipament bàsic sinó que "l'autèntica necessitat" és el Fòrum Judicial. El mateix Nadal demana a l'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà (ERC), "sense entrar en contradiccions amb el seu partit", que traslladi a la Conselleria de Justícia els acords de la moció aprovada en la qual s'emplaçava a la Generalitat a suspendre l'inici del projecte i que es donés un impuls al Fòrum Judicial. "Tarragona és l'única capital catalana que no té ciutat de la justícia, fa molts anys que l'esperem i encara passaran molts més perquè el projecte va lligat a una modificació del POUM", ha lamentat el portaveu de JxTGN.
0.880891
curate
{"ca": 1.0}
https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/33461/hem/parlat/amb/generalitat/no/veiem/voluntat/modificar/projecte/buscar/alternativa
mc4_ca_20230418_11_593
 10 hacks de gran entrenament per a la construcció de músculs | CAT.MichaelrMccartySpalmBeach.com 10 hacks de gran entrenament per a la construcció de músculs La construcció d'un cos atlètic prim és ni de bon tros tan difícil com algunes persones ho fan ser, però vostè ha de treballar fora i vostè ha d'empènyer a si mateix. Els músculs augmenten de grandària a l'empènyer a fer més del que estan acostumats a fer i després de nou múscul es construeix per fer front a la càrrega addicional que vostè està posant en ells. També és necessari per alimentar que el creixement del múscul també, així que la dieta juga un paper important en la construcció de massa muscular magra també. Si vostè ha estat treballant dur, però els resultats són esglaiadorament lent, llegir aquestes deu grans corts d'entrenament que l'ajudarà a construir el múscul ràpidament. 1. Menjar per construir els músculs Un dels més importants consells sobre com construir el múscul és menjar el tipus correcte d'aliments. Realment no hi ha raó per intentar construir els seus músculs, mentre que vostè està en una dieta de xoc, ja que no funcionarà. Vostè tindrà l'energia per treballar i que tindrà un munt de proteïnes per alimentar el creixement de nou teixit muscular. Coma una sana, rica en proteïnes, la dieta i que proporcionarà al seu cos amb tot el que necessita per construir el múscul. Un altre consell important per a la salut òptima, així com sobre la manera de construir el múscul és per mantenir-se hidratat. Beure aigua abans del seu entrenament, durant el seu entrenament, i just després d'ell també. Si es deshidrata, que no tindrà l'energia per treballar tan dur com sigui necessari i augmentarà les possibilitats que et rampes musculars també. 3. Coma un berenar alta en proteïnes dreta després dels entrenaments A l'empènyer els músculs dels limitats, petits estrips poden ocórrer en els teixits que no fan mal, però es necessita proteïnes per reparar-los. Coma un berenar de proteïna dins dels quinze minuts d'acabar un entrenament i que ajudarà a la reparació del múscul i alimentar el seu creixement. També deixarà de tenir gana més endavant, quan vostè podria estar temptat a menjar una mica menys saludable. 4. Calent Sempre abans de fer exercici Aquest és un altre bon consell sobre com construir el múscul. Vostè sempre ha de fer uns exercicis d'escalfament d'estirament abans de començar qualsevol entrenament pesat. S'evitarà que la tensió dels músculs i s'aconseguirà el bombament de la sang al voltant del seu cos a punt per a l'entrenament real. En acabar el seu entrenament, fer alguns exercicis d'estirament nou i que va a realinear els músculs i ajudar a aturar el dolor muscular després. 5. Feu el seu entrenament amb peses abans de cardio És millor si vostè fa el seu entrenament de l'edifici del múscul abans de fer qualsevol exercici cardiovascular, perquè llavors els seus músculs no seran massa cansat. També ha de limitar la seva cardio, perquè massa i el seu cos podria començar a utilitzar alguns dels músculs que han construït per alimentar l'exercici cardiovascular. L'entrenament per a una marató, al mateix temps que estan tractant de construir els músculs, per exemple, no seria una bona idea quan vostè està tractant de construir els seus músculs. 6. Eviteu treballar a primera hora del matí Següent consell sobre la manera de construir el múscul és evitar treballar a primera hora del matí. Treballant a primera hora del matí, abans d'anar a treballar, podria encaixar bé en el seu horari, però no l'ajudarà a construir els seus músculs. Si ho fa l'entrenament amb peses massa d'hora al dia, s'augmenta el risc de lesions a l'esquena. Més tard en el dia, el seu cos serà més flexible i menys susceptibles a les lesions. 7. No entrenar durant massa temps en una sola sessió Els experts coincideixen que la longitud òptima de temps per a un entrenament de l'edifici del múscul és aproximadament una hora. Molt més que això, i obtindrà molt cansat i obtindrà tan greu que pot ser que no vulgui treballar a terme durant diversos dies després. Qualsevol cosa menys d'una hora i no s'ha empès els músculs prou com per fer-los créixer. 8. Assegureu-vos d'obtenir suficient descans entre els entrenaments Bon consell següent sobre com construir múscul és per assegurar-se que tens un munt de descans entre els entrenaments i això vol dir anar al llit a una hora decent. Un període adequat de descans i recuperació li permetrà entrenar durant més temps i entrenar més dur la propera vegada, de manera que tenen com a objectiu aconseguir un bon 7 - 8 hores de son cada nit. També és una bona idea per reduir la intensitat dels seus entrenaments cada sis setmanes o més per donar-li al seu cos l'oportunitat de recuperar-se. 9. Augmentar gradualment els seus pesos No es deixi atrapats en una rutina d'aixecar el mateix pes tot el temps, perquè la manera de construir músculs és empènyer als seus músculs una mica més difícil cada vegada. Tenen com a objectiu augmentar el pes que està utilitzant en un 5% - 10% cada setmana i que l'ajudarà a augmentar la seva massa muscular sense córrer el risc que un cep o una estrebada muscular. 10. Tren dur i entrenar sovint No cal treballar a terme tots els dies, però quan ho fa, ha de empènyer dur. Es recomana que vostè li dóna un dia de descans després de cada una o dues sessions d'entrenament, de manera que el seu cos té l'oportunitat de recuperar-se. El que és important, però, és que vostè aconsegueix en una rutina i es quedi amb ella. D'aquesta manera, es va a construir a poc a poc els músculs sense cansar-se. Com construir el múscul? Quines són les seves millors consells?
0.763317
curate
{"ca": 0.9919398173025256, "cs": 0.003044957907934802, "da": 0.0003582303421099767, "sv": 0.004656994447429698}
https://cat.michaelrmccartyspalmbeach.com/consells-de-salut/10-hacks-de-gran-entrenament-per-a-la-construccio-de-musculs/
racoforumsanon_ca_20220809_2_680122
Encara... En matèria de seguretat, rotundament sí. Si ens agafem a la nul·la col·laboració per part del ministeri del interior espanyol a l'hora de coordinar dades pel que fa a un tema tan important com és el terrorisme.
0.671128
curate
{"fr": 0.04128440366972477, "ca": 0.9587155963302753}
mc4_ca_20230418_2_691056
Raons que rimen: De pals i de bastons De pals i de bastons Acudir a les frases fetes i als refranys és un recurs sovint utilitzat pels periodistes per donar relleu a una idea i poder-la vestir amb certa ironia i bon humor. És el cas de la frase que ha fet popular Joan Coma, regidor de l'Ajuntament de Vic, quan ha dit que per fer una truita cal trencar abans els ous. I per aquesta metàfora ha hagut d'anar a declarar emmanillat a l'Audiència Nacional a Madrid. L'endemà, 29 de desembre de 2016, Jofre Llombart, al davantal d'El món a RAC1 feia un enginyós joc amb un reguitzell de frases fetes, que cercava exagerar el llenguatge metafòric amb l'ús de fraseologia popular. El titulava "Muts i a la gàbia". Escoltem-lo: Per facilitar la comprensió, us enganxo també el text complet: «Estimat jutge i estimat fiscal: Si jutgen una persona per fer servir metàfores i frases fetes, mala peça al teler. Llavors, hem begut oli. De fet, n’hi ha per llogar-hi cadires. Perquè si trencar ous és disparar amb bala, amb allò de xoc de trens s’enfonsa el món. Sé que encara volen remenar les cireres i que no faran ulls grossos si alguns volen partir peres. Com que sempre han tallat el bacallà, això els fa bullir la sang, ja veig que estan que s’enfilen per les parets. Però ja ho veureu, entendre-ho és bufar i fer ampolles. N’hi ha uns que volen tocar el dos i a d’altres ja els va bé tenir un ocell a la mà i no cent volant. Bé, també és cert que n’hi ha que neden i guarden la roba. En fi, no els voldria aixafar la guitarra però no poden fer com si sentissin ploure. S’ha de tocar de peus a terra i deixar que qui vulgui fer foc nou com a mínim pugui aixecar la mà. I avall, que fa baixada, perquè, si no, ens pot sortir per un ull de la cara. Això sí, que no ens aixequin la camisa perquè tampoc baixem de l’hort. Fins ara els ha anat com anell al dit fer-nos combregar amb rodes de molí però també els dic que voler parar això és posar portes al camp. I vostès el que fan és matar mosques a canonades. I sí, parlant la gent s’entén, però si posen pals a les rodes serem al cap del carrer. Jutjar algú per dir que per fer una truita cal trencar ous és agafar el rave per les fulles. Per això no s’estranyin si aquí tothom ha posat el crit al cel. Bé, tothom, no: n’hi ha que encara amaguen el cap sota l’ala però això són figues d’un altre paner. El cas, senyor jutge, senyor fiscal, és que no sé si ho fan per tocar el crostó, per posar la por al cos o simplement per tocar la pera. Suposo que, com que es tracta d’una truita, ho han fet per deixar clar qui té la paella pel mànec. I tot i que allò d’ahir sembla una innocentada, sabem que en el fons volen fer passar tothom per l’adreçador. Doncs sàpiguen que no plegaran veles perquè són del morro fort. Senyor jutge, senyor fiscal, no els volia deixar com un drap brut. Només els volia dir que han pixat fora de test.» D'aquests reguitzells o enfilalls de fraseologia us n'he recollit i presentat diversos. Del d'avui només volia destacar una errada que sovint fem: barrejar pals i bastons. La distinció és clara: els pals es planten a terra (pal de paller, pal d'una bandera, etc.) i els bastons, no, atès que són trossos de llenya llargs i manejables (bastoners, donar bastonades). Fixeu-vos que l'única fraseologia referida a pals es refereix al municipi del Baix Empordà. La resta, sempre referida a bastons: Acabar amb un ball de bastons, Posar bastons a les rodes, etc. Perquè ja sabeu que Qui no vol creure amb raons, ha de creure amb bastons. Etiquetes: enfilall de dites, paremiologia, ràdio Butlletí núm. 11 sobre dites i refranys catalans (...
0.816467
curate
{"ca": 0.9859629421673217, "pt": 0.003368893879842785, "it": 0.010668163952835485}
http://vpamies.dites.cat/2017/01/de-pals-i-de-bastons.html