id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
crawling-populars_ca_20200525_52_211318 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
TERUEL SOJO, ALEX
CORBINS FUTBOL SALA,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.2105691056910569, "ca": 0.6113821138211382, "en": 0.08780487804878048, "pl": 0.013008130081300813, "nl": 0.022764227642276424, "pt": 0.026829268292682926, "fr": 0.022764227642276424, "id": 0.004878048780487805} | : /jugador/1920/copa-catalunya-fs/copa-catalunya-alevi-masculi-futbol-sala/rondes-eliminatories-alevi-sala/37522598/32727753 |
crawling-populars_ca_20200525_13_80928 | Aquesta és la pàgina de Donna Pizza. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Malagón. | 0.628278 | curate | {"ca": 1.0} | : /que-fer/malagon/restaurants/donna-pizza |
racoforumsanon_ca_20220809_0_834072 | Segons l'e-notícies NOMÉS BANDERES ESPANYOLES Glasgow rep l'Espanyol sense cap senyera Entrada d'un local de Glasgow amb la bandera de l'Espanyol i l'espanyola La ciutat de Glasgow ha rebut els dos finalistes de la copa de la UEFA, Espanyol i Sevilla, plena de banderes espanyoles. Aquestes es poden veure en les entrades dels pubs, en els hotels i en molts altres llocs per tal que els seguidors que s'han desplaçat a presenciar la final en directe entrin als establiments abans del partit, ja que molts aficionats han arribat a primera hora del dia i altres ja porten una jornada a Glasgow a l'espera que es jugui la final. D'altra banda, alguns locals encara s'han personalitzat més i ,a part de la bandera, també han afegit l'escut de l'Espanyol o el Sevilla per evitar que les dues aficions comparteixin local i així evitar possibles incidents entre els afeccionats. ------------------------------------------------------------------------------------------------- perquè després diguin que el que sembla no és. L'Espanyol és un equip Espanyol! Si és que el nom ho deixa ben clar!
Visca la solidaritat entre nacions sense estat Els catalans mai haguéssim rebut un equip escocès amb banderes britàniques, però ells ni tan sols deuen saber que existim
potser assimilen Espanyol --> España. es el que te dir-se com l'estat opresor | 0.733068 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_401950 | E. V. A. - TERRASSA18 - Club TR3SC
Conjunt que surt del Taller de Músics i que es caracteritza per la varietat d'estils jazzístics que ofereix.
Silence investiga la infància a través de dues figures: els nens 'l'inici de la vida' i els ancians a l'altre extrem.
Diumenge 11 de març a les 20:00h
Landscape: el idiota y lo sublime
Entre el documental i la ficció, aquesta peça compta amb la presència del seu pare, dels seus fills.
10,50€ 7,40€
19€ 14,25€ | 0.674568 | curate | {"en": 0.017977528089887642, "es": 0.1303370786516854, "ca": 0.802247191011236, "fr": 0.04943820224719101} | https://www.tresc.cat/f/64877/e.-v.-a.-terrassa18/ |
macocu_ca_20230731_3_480792 | En el marc de 'Coronavirus makers', la xarxa estatal autogestionada per a la generació de peces sanitàries, l'agrupació va comprar una impressora 3D, model Prusa P6 Steel Pro HD XXL, amb la qual ja ha produït un total de 30 viseres. La màquina funciona 24/7 gràcies al compromís dels arquitectes Mar Garcia i Santi Gasull.
Una segona impressora 3D Davant la creixent demanda social, s'ha decidit adquirir una segona impressora 3D, amb l'objectiu d'aportar el coneixement del col·lectiu dels arquitectes a la situació que estem vivint, tal com han fet altres professionals, i mostrar el nostre compromís amb la societat.
Així mateix, fem una crida a tots aquells professionals de l'arquitectura que tingueu una impressora 3D perquè us uniu a la xara de voluntaris 'makers' posant-vos en contacte amb l'AAEPFMC, que us facilitarà els arxius per a la impressió. | 0.833133 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_473131 | Juguem en català amb l’Associació Cultural Popular Xinesa
En el marc del Pla Yingxin de dinamització lingüística de la població xinesa de Santa Coloma de Gramenet i del programa Tot Joc del Consorci per a la Normalització Lingüística, el CNL L'Heura ha organitzat aquest taller perquè els participants practiquin el català que ja saben i aprenguin nou vocabulari i estructures d'una manera molt lúdica i divertida. | 0.741332 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_4066 | Les i els alumnes de 5è, hem treballat durant tot el curs en el projecte “Centcelles: el nostre objectiu”. Hem gaudit molt aprenent i elaborant una revista, que porta tota la nostra essència i esforç. Esperem que us agradi la lectura així com les fotografies que també són de collita pròpia. | 0.711495 | curate | {"ca": 1.0} | https://centcellessuperior.blogspot.com/2016/05/projecte-centcelles.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_25468 | Dilluns, 5 de desembre de 2022 | Joan Taumaturg | Dia Internacional del Voluntariat cerca subscriu-te
Mediateca: Llibres
Dades del producte que es sol·licita
Títol:
Unitats:
Dades de la persona que realitza la comanda
Nom:
Cognoms:
Adreça:
Codi Postal:
Població:
Comarca / País:
Telèfon:*
Correu electrònic:*
(* camps obligatoris)
ATENCIÓ: En omplir aquest formulari i enviar-lo, esteu fent una proposta de comanda a l'Institut d'Estudis Eivissencs, NO una comanda en ferm. Quan l'Institut el rebi us enviarà (en un màxim de 24 hores, llevat del període vacacional) un correu electrònic confirmant-vos el llibre sol·licitat en aquest formulari, comunicant-vos el seu import exacte i informant-vos sobre el sistema de compra i les despeses de tramesa. Només després de la vostra conformitat a aquest correu seu, procedirà a enviar-vos el llibre. La comanda definitiva, doncs, es realitza per correu electrònic.
Les dades personals facilitades en aquest formulari seran incloses en un fitxer automatitzat titularitat de l'Institut d'Estudis Eivissencs, Via Púnica, 29; 07800 Eivissa; Telf: 971.31.27.75; on podreu exercir el vostres drets d'accés, rectificació o cancel·lació. També ho podeu fer enviant un correu electrònic a [email protected]. La informació recollida possibilita la comunicació amb l'Institut d'Estudis Eivissencs i la comercialització i distribució editorial. L'ús de formularis, així com la tramesa d'un correu electrònic de consulta, implica el consentiment del remitent al tractament automatitzat de les dades incloses als mitjans de comunicació indicats. Les dades no seran cedides a tercers. L'Institut d'Estudis Eivissencs és absolutament contrari a l'ús de l'Spam (correu electrònic no desitjat). No us enviarà cap informació no sol·licitada.
Institut d'Estudis Eivissencs
Via Púnica, 29
07800 Eivissa
Tel. 971.31.27.75 CIF G07081615
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons | 0.791838 | curate | {"ca": 0.9439884113954611, "de": 0.001931434089811685, "pt": 0.003380009657170449, "en": 0.020280057943022695, "es": 0.014002897151134718, "fr": 0.010140028971511348, "nl": 0.006277160791887977} | http://www.festes.org/compra.php?id_media=2803 |
macocu_ca_20230731_8_153432 | Esteu aquí
Dishows - Elga Von Füster
Elga és una dominadora de ments amb un poder sobrenatural que l'ha fet famosa per tot el món. Va néixer en un pueblucho als afores de Frankfurt i només parla un dialecte alemany que pocs coneixen... Presenta una sèrie d'experiments que desafien les lleis de la física i la gravetat.
INFORMACIÓ | 0.672497 | curate | {"es": 0.03067484662576687, "de": 0.07668711656441718, "ca": 0.8926380368098159} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_181677 | Dynamo a les escoles Col·laborem amb els centres educatius que ho desitgen per canviar el model de mobilitat urbana i crear rutes escolars segures Un dels desitjos del Col·lectiu Dynamo és canviar cap a un model de mobilitat urbana sostenible. Sempre hem dit que volem...
Cerca:
Entrades recents
LA POR GUARDA LA VINYA
24 DE SETEMBRE CELEBREM LA SETMANA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA
RECUPERANT ESPAIS PER AL POBLE
La Massa Crítica visità el barri dels Quatre Camins
Nova Massa Crítica de març!
Arxius
setembre 2020
març 2020
febrer 2020
desembre 2019
juliol 2019
Etiquetes
activitats extraescolars barri bici bicicleta carcaixent centres educatius ciutat amable col·laboració amb els centres educatius col·lectiu dynamo contaminació demandes divendres dones edifici educació escoles espai de trobada espais verds Exposició igualtat justícia massa crítica mercat Mestres del Pinzell mobilitat mobilitat sostenible modernista odi pintades PMUS reunió rutes escolars sostenibilitat via verda
Meta
Entra
Canal de les entrades
Canal dels comentaris
WordPress.org (en anglès)
Facebook
Instagram
RSS
© Copyright 2021 - Col·lectiu Dynamo Carcaixent | Disseny Web: Reciclart Estudi - Fotografia: Red Room Disseny | 0.719388 | curate | {"ca": 0.859915611814346, "it": 0.008438818565400843, "es": 0.08185654008438818, "ja": 0.02531645569620253, "pt": 0.007594936708860759, "en": 0.014345991561181435, "fr": 0.002531645569620253} | https://collectiudynamo.es/tag/rutes-escolars/ |
macocu_ca_20230731_7_370095 | La cultura del salvatge
La reintroducció de l’os s’ha d’analitzar a través de molts factors per tenir una correcta posició davant del que s’ha tornat un conflicte en el mateix territori, i un conflicte respecte a posicions que, en la majoria dels casos, són distants tant territorialment com en l’assumpció d’uns determinats valors vinculats a la vida rural.
La reintroducció sorgeix de la necessitat, en aquest cas, d’una societat allunyada dels entorns rurals que vol veure restaurada la fauna que havia poblat aquests indrets dècades enrere. Diríem que es tracta d’un desig que no parteix de la població local que en els darrers temps ha pogut practicar una ramaderia extensiva sense compartir l’espai amb cap gran depredador. Aquesta extinció és fruit d’un procés mixt que relaciona religió i supervivència, acompanyat d’una política de finals dels anys cinquanta que empeny amb força els municipis i les poblacions locals a eliminar qualsevol feristela que poblava les muntanyes del nostre país i que causava danys importants a la ramaderia extensiva. Això afavoreix una pràctica ramadera en un context d’èxode rural, on la majoria de la població marxa a les ciutats, cridada per la industrialització. L’activitat econòmica de subsistència canvia radicalment en aquests entorns rurals, i les gents que aguanten aquest procés de despoblament s’han d’adaptar com poden al seu nou context on tothom els recorda que “no té futur”.
Tenir opinió sobre aquest tema no és tasca fàcil, ja que s’entra en contradicció amb molts dels valors predominants de la nova cultura urbana. Però el que sí que hauríem de tenir clar és que aquests processos demanen temps, consensos amb les poblacions locals i entendre les repercussions que tindran en un present i en un futur
El fet que no hi hagi grans depredadors manté l’activitat i permet que sobrevisquin els pocs ramats que queden al Pirineu. Aquest fet pot semblar poc rellevant, però és cabdal pel manteniment del nostre entorn rural, pel manteniment de la biodiversitat que proporciona la ramaderia extensiva i que implica també una supervivència de la cultura tradicional d’aquests indrets, que també són un llegat a preservar. Dècades més tard, aquests entorns en decadència –conservats per la població resistent– tornen a tenir importància per la mirada urbana i es converteixen en espais a protegir, compensant l’activitat extractiva i destructiva que el seu nou sistema imposa planetàriament.
És en aquest moment quan es decideix reintroduir l’os. Però el que no es calcula és que aquest apareix en un altre context ramader, pastoral, que no està preparat per assumir aquesta problemàtica que s’acumula a les dificultats que ja té per sobreviure.
El procés de reintroducció es decideix externament als territoris, empès per uns ajuts europeus mobilitzats pels governs francès, espanyol, català, aragonès i navarrès, on s’emfasitza la necessitat de consultar les poblacions locals. Però els governs actuen des de la urgència, i sobretot esperonats per una inversió important de diners, imposant sense permetre cap altra opció: tant sí com no reintroduir l’os.
Això és fàcil d’entendre si pensem en contextos més a prop de les nostres realitats. Penso en la instal·lació de línies d’alta tensió, parcs solars i eòlics, etc. És, doncs, en aquestes situacions, que podem entendre que una reintroducció imposada, tot i que dins dels nostres valors pot semblar una mesura que implica una maduresa social, en el fons amaga colonitzacions en els espais de governança local i en els ambients de vida. | 0.88689 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_0_64641 | Durant el mes de novembre tindrà lloc la segona convocatòria per a l’obtenció dels certificats de coneixements de la llengua catalana a l’exterior. Concretament, per aquesta segona convocatòria de 2009 es faran exàmens de nivell bàsic i elemental (7 de novembre), intermedi (14 de novembre) i suficiència (21 de novembre).
El nombre d’inscrits a les proves és 260 persones, xifra que sumada al miler de persones inscrites a la primera convocatòria de 2009 suposa un increment del total d’inscrits de gairebé el 20% respecte de l’any anterior.
Les seus d’examen d’aquesta segona convocatòria són: Buenos Aires, Mendoza, Paraná, Rosario, Santa Fe i La Plata a Argentina, Melbourne a Austràlia, Sao Paulo al Brasil, Seül a Corea del Sud, Quito a l’Equador, Madrid a l’Estat espanyol, Osaka al Japó, Mèxic DF a Mèxic, Asunción al Paraguai, Montevideo a l’Uruguai i Santiago de Xile a Xile. En total, 16 localitats majoritàriament de l’hemisferi sud oferiran exàmens durant aquesta segona convocatòria. | 0.851671 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.xarxallull.cat/moodle/mod/forum/discuss.php?d=1866 |
mc4_ca_20230418_16_49941 | Francesc Ruiz Abad. On the road | Revista Mirall
Francesc Ruiz Abad. On the road
ista de The Future (Si, Si, No, No); Mind the Map: Today Is An Ok Day/JiJi../Time&Cigarrets/Somieig Seductiu/PAM/PUM/PLASH! ; i Subtròpics Mutants a I Didn't Know I Was Collecting. Fundació Arranz-Bravo, 2016
Vaig conèixer en Francesc Ruiz Abad mentre estava desmuntant la seva exposició, fent mans i mànigues per encabir en una furgoneta centenars d’hores en forma de teles, bastidors, llibretes… Probablement aquesta anècdota sigui una manera excel·lent per introduir-vos al seu univers creatiu; tot plegat té cert caràcter metafòric un cop entenem que els dos elements implicats en aquesta petita història – la furgoneta i les obres que l’omplien – representen el desplaçament i la creació, la clau de volta que sustenta l’arquitectura artística d’en Fran (com el coneixen els seus companys).
Nascut a Palamós el 1990, amb els anys els llocs se li van anar quedant petits: primer es va allunyar de casa per entrar a Belles Arts a Barcelona, havent-se graduat i tenint clar dins el seu cap que la pintura era el seu camí, va fer les maletes de nou fins a Leipzig, on va cursar l’Erasmus. Això, que per a alguns segur que ja suposa una acumulació considerable de kilòmetres, és només l’aperitiu; però tornarem a la carretera més endavant. Centrem-nos de moment en el motiu que va portar en Fran a travessar les primeres fronteres fins a plantar-se a Leipzig: la pintura.
Twilight Zone (2015)
Basant-nos en els seus referents, que van des dels alemanys Sigmar Polke o Jonathan Meese fins al danès Rasmus Nilausen o en Pere Llobera, si l’haguéssim de definir d’alguna manera, probablement diríem que en Fran és pintor (tot i que això es quedaria curt). Òbviament, les fronteres del seu imaginari van molt més enllà dels límits estrictes de la pintura comme il faut, cal no oblidar que, com tot ésser humà nascut als noranta a Catalunya, també ha mamat molta televisió, i amb aquesta, hores de dibuixos animats – Bola de Drac, Disney, etc. – i cinema que es fonen en el seu corpus artístic amb la tradició pictòrica de què ja hem parlat.
Tanmateix, limitar-ho tot a la pintura seria quedar-se enormement curt per a referir-nos a aquest jove creador de Palamós; com ja he apuntat d’inici, el desplaçament és un element crucial, entès com a viatge sense necessitat de fi, o fins i tot com a ritual iniciàtic, ja que és a través de la transició de fronteres que en Fran ha creat els seus últims projectes, com This was Forever Until Now (2014) i I Didn’t Know I Was Collecting (2016). En el primer d’aquests dos, el nostre artista va proposar-se un desafiament que va afrontar com una necessitat: havia de sortir de l’estudi, i ho va dur fins a l’extrem. A força de fer polzes – en altres paraules, de fer autoestop – va emprendre un viatge sense una destinació concreta durant sis mesos, que el va dur, cotxe a cotxe o frontera rere frontera, des de Calonge fins a Hong Kong (segons Google Maps i en línia recta, uns 9.970 kilòmetres). Durant aquest trajecte, en Fran va portar amb si un estudi portàtil que li permetia crear on the road. Aquarel·les, llibretes, objectes trobats, fotografies o postals formaven els paquets que regularment anava enviant des d’allà on fos cap a Calonge.
Les 11 caixes de “This Was Forever Until Now” (2014-15)
L’altre projecte citat, I Didn’t Know I Was Collecting, del 2016, ve directament vinculat al fet que en Fran va guanyar el premi d’Arts Visuals Arranz-Bravo 2015 que li va valer una exposició en solitari a la fundació homònima de l’Hospitalet. El que la comissària Anna Dot va proposar en aquesta mostra va ser un trajecte per les obres de gran format – l’espina dorsal de l’univers d’aquest creador, teles i papers principalment – que no era sinó un procés de ressaca del Grand Tour que va suposar creuar Europa i Àsia de punta a punta i amb recursos limitats. Aquesta ressaca, lluny del malestar, boca seca i mal de cap de les seves cosines menors emparentades amb l’alcohol, és enormement productiva: els dibuixos, fotografies, anotacions i aquarel·les que en Fran va anar fent durant el seu camí es van desenvolupant en formes, colors i personatges que acaben per habitar les seves pintures. D’aquesta manera, aquestes mateixes pintures adquireixen un contingut molt potent i cabdal pel que fa a la seva contemplació: darrere els personatges d’aparença naïf envoltats de pinzellades desbordants de força i dinamisme s’amaga una experiència a Azerbaidjan, o a Croàcia, o a la Xina. Els quadres esdevenen finestres a l’experiència, i d’aquesta manera, en Fran afegeix a la pintura un component conceptual que en multiplica tant la potència visual com l’experiència estètica de l’espectador.
Tot i que és prou evident que l’eix vertebrador de la creativitat d’en Fran és la pintura, com ja haureu intuït per l’enorme rerefons que aquesta té, no és l’única pràctica artística a què s’ha dedicat. De fet, i també vinculats amb els seus viatges, ha desenvolupat projectes audiovisuals que són espectaculars; com els films Calonge (2015) i De tots els cotxes només cal que en pari un (Split-Hong Kong) (2015). La primera d’aquestes pel·lícules tracta d’una experiència personal que és poc més que garratibant: mentre estudiava a Leipzig va perdre una de les seves llibretes personals on dibuixava i hi apuntava pensaments, i un bon home se la va trobar. Transcendint totes les barreres idiomàtiques i demostrant una persistència brutal, aquest bon samarità va aconseguir retornar la llibreta al seu propietari, que òbviament, va quedar molt sorprès, fins al punt de reflexionar sobre aquesta història i fer-ne un film que explora les possibilitats de la narrativa de les llibretes. D’altra banda, De tots els cotxes només cal que en pari un (Split-Hong Kong) es compon de clips de 10 segons de vídeo enregistrats en cadascun dels transports que van dur en Fran des de casa seva fins als antípodes.
En definitiva, el que podem concloure, és que la creació d’en Francesc Ruiz Abad, sigui una llibreta, un film o una pintura a l’oli, no és altra cosa que una maleta en la que hi va acumulant, col·leccionant, coses. Unes maletes que com en Kerouac deia “estaven apilades altre cop al voral de la carretera; encara quedaven camins més llargs per recórrer. Però no importa, el camí és vida.”
Relax (2015)
Revista Mirall secunda la vaga del 8-N
No derroten la democràcia ni a cops: vénen 48h d’infart
Fotollibres o el gabinet de les meravelles
El Diccionari del Diable, Idiocracy i The Epic
La síndrome del viatger | 0.850262 | curate | {"es": 0.01171754548257786, "en": 0.0385445575084798, "ca": 0.9497378970089423} | http://revistamirall.com/2017/02/23/francesc-ruiz-abad-on-the-road/ |
mc4_ca_20230418_1_670380 | Fem submarnisme per la costa catalana | femturisme
El submarinisme és una activitat consistent a submergir-se sota l'aigua, pot tenir una finalitat professional o esportiva. Arreu de la costa catalana pots practicar aquest esport i descobrir així els paratges i sorpreses que amaga el fons marí. Esculls de coral, vaixells submergits, peixos, crustacis. Tot això i molt més es pot veure i viure amb la pràctica del submarinisme.
Dins de la vessant esportiva hi trobem des de la mera contemplació dels ambients subaquàtics fins a la pesca submarina, fotografia, vídeo, competicions d'orientació, apnea, entre d'altres. S'inclou dins la categoria d'esports de risc, però comptant amb la formació adequada i fent servir l'equipament mínim imprescindible en perfecte estat i correctament revisat el risc és mínim. El vestit, la màscara, el tub, les aletes i l'ampolla són els materials més essencials, però n'hi ha d'altres que poden ser molt útils, depenent del lloc on es realitzi la immersió
Cal obtenir una certificació i disposar d'una assegurança en vigor per poder practicar el submarinisme a Catalunya. I d'altra banda també cal tenir unes nocions bàsiques de física i fisiologia per entendre el comportament del cos humà sota la pressió de l'aigua i així evitar conductes de risc
La costa catalana ofereix centenars d'immersions per a professionals i també per a tothom qui es vulgui iniciar en la pràctica del submarinisme.
Rutes pel riu Ebre amb Lo Sirgador
Lo Sirgador prepara un cap de setmana farcit d'activitats per conèixer el riu Ebre. Hi trobareu diferents tipus de sortides, i el diumenge 12 de maig gaudireu…
Copa del Rei i de la Reina de Waterpolo a Sabadell
Del 27 de febrer a l'1 de març, les piscines de Can Llong de Sabadell es convertiran en la capital estatal del waterpolo, ja que acolliran al mateix temps… | 0.851604 | curate | {"ca": 0.9724669603524229, "es": 0.02753303964757709} | https://www.femturisme.cat/ca/descobreix/fem-submarnisme-per-la-costa-catalana |
mc4_ca_20230418_13_167601 | Ulleres graduades: primeres marques Glossi y Pasta al millor preu {{/topbarLogo}}
123 € 177 € De 123 € a 177 €
Ulleres graduades: Glossi y Pasta | 0.437423 | curate | {"ca": 0.5704225352112676, "fr": 0.19718309859154928, "es": 0.2323943661971831} | https://ca.opticauniversitaria.es/ulleres-graduades/glossi/pasta |
mc4_ca_20230418_4_126308 | Rodamon Barcelona Hostel Barcelona Espanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Rodamon Barcelona HostelCorsega 302 Pral Floor, Eixample, Barcelona, Espanya, 08008 - Veure al mapaExcepcional9,1Basada en45comentarisRodamon Barcelona HostelVeure més fotosVestíbulVeure més fotosVeure totes les 41 fotosExcel·lent ubicació 9,0Veure al mapa9,0UbicacióParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionsservei de neteja diaribartransport hotel/aeroport
1 llit en 1 dormitori de 4 llits amb bany compartit (mixt) (1 Bed in 4-Bed Dormitory (Mixed) with Shared Bathroom)
Distàncies i informació bàsicaaeroports a prop12 kmAeroport de Barcelona (BCN) - Barcelona15 kmAeroport de Sabadell (QSA) - Sabadellestacions de tren i autobús100 mEstació de Metro Diagonal150 mEstació de Tren de Provenzahospitals i clíniques1,4 kmCreu Blanca Pelayofarmàcies300 mPharmacybotiga de conveniència2,6 kmBP Expresscaixer automàtic50 mATM
Sobre l'allotjamentDescripcióRodamon Barcelona està ubicat a un edifici del segle 20 típic de l'Eixample barcelonés totalment renovat al centre de la ciutat. Es troba a prop de edificis de Gaudí: La Pedrera I Casa Batlló; I del famós carrer Passeig de Gracia.Rodamon crea una atmosfera acollidora perque et sentis com a casa, a una de les ubicaciones ms maques de Barcelona. ¡Tan sols creuant la porta ja et sentiras com a casa! Tot està inclós: confortables llits, esmorzar complert, taquilles a les habitacions compartides, roba de llit, wifi, àmplies zones comuns, cuina equipada, ordinadors portàtils disponibles, jocs I TV, a més d'una increible terrassa!Ubicat al cor de la ciutat, al costat dels jardins del Palau Robert I del Passeig de Gracia, Rodamón Barcelona Hostel es el teu lloc si estas buscant una auténtica experiencia a Barcelona. Ens han comparat com un hotel exageràdament net, dissenyat de forma pràctica I cómoda a totes les habitacions amb una decoració moderna. Oferim un esmorçar complert que inclou diferents tipos de fruita, pans I cereals, a més del surtit normal en un Hostal.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacionsZones públiques amb Wi-Fi Desplaçamentservei de llançadoraservei de taxitransport hotel/aeroportCoses a fer, maneres de relaxar-seservei de compra d'entradesvisites turístiques Àpats, begudes i refrigeribarmàquina venedora cuina compartidaRestaurants Serveis i comoditatsbibliotecamagatzem d'equipatgezona de fumadorsbugaderiasaló consergeservei de neteja diari Per als nenshabitació familiar Accésaccés per a cadires de rodesinstal.lacions per a minusvàl.lidsseguretat [24 hores]ascensorrecepció [24 hores] entrada [24 hores]s'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsempolles d'aigua de cortesia Idiomes ParlatsCatalàEspanyolGrecAnglèsFrancèsPortuguèsMostra MenysPolítiquesFor all guest bookings from November 1st 2012 onwards, a city tax must be paid directly to the hotel during a check out for a maximum of 7 consecutive nights. 5* Hotel: A city tax of 2.25 Euros + VAT per person per night in Barcelona and Catalonia; 4* Hotel: A city tax of 1.10 Euros + VAT per person per night in Barcelona (0.90 Euros + VAT in Catalonia); Rest of Hotels & Apartments: A city tax of 0.65 Euros + VAT per person, per night in Barcelona (0.45 Euros + VAT in Catalonia). This additional charge is for guests over the age of 16 and is not included in the room rates.Edat mínima dels ocupants: 18 any(s)Els llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésInformació útilEntrada/SortidaHorari d'entrada des de: 02:00 PMHorari de sortida fins a: 11:00 AMDesplaçamentDistància des del centre de la ciutat: 1.5 kmDistància fins a l'aeroport: 15.9 kmDurada del trajecte fins a l'aeroport (minuts): 18AltresCost de l'esmorzar (a menys que estigui inclòs al preu de l'habitació): 4.5 EurL'allotjamentPlantes / Habitacions de no fumadors: NoNombre de bars/sales: 1Nombre de plantes: 1Nombre d'habitacions: 9Voltatge de l'habitació: 220Any de construcció de l'hotel: 2013Renovació de l'hotel més recent: 2013Mostrar més
1 llit en un dormitori de 6 (femení) Estada de 2 nits en de març de 2017
Ambiente agradable, tranquilo y respetuoso. Bonito y limpio, muy buena localización. Recomendable.
Magnífico! ”
Lo mejor de lo mejor! Muy amables y amigables, la limpieza impecable y sin duda la ubicación para turistear la ciudad o ir a bares es una de las mejores. Felicidades! Comentat el 27 de març 2016
ubicacion, trato del personal y limpieza.
muy excelente muy buena la comunicación y muy limpio.
Clean. Location was awesome but pricey for a private 2 bedder with shared bathroom. Room is abit too small too Comentat el 14 de desembre 2016
Friendly, clean, efficient and comfortable place. Got a great, spacious double room w/ensuite bath and balcony. Great shower, w/toiletries, coffee/tea and daily linens and housekeeping in the room. housekeeping. Wonderful terrace and common areas. Living room w/ coffee machine and breakfast every morning. Well-located, mere steps away from Diagonal metro. They helped us book train tickets to San Sebastián, and got me a cab to the airport. Wifi could have been better, but overall excellent experience. Comentat el 31 d'octubre 2016
Mete, Suècia
Good location. Nice staff. Good atmosphere Comentat el 15 d'agost 2016
NIU, Xina
1 llit en un dormitori de 8 (femení) reservada fa 2 hores, 12 minuts | 0.756837 | curate | {"ca": 0.7550910073887187, "es": 0.07118399711659759, "en": 0.1674175527122004, "pt": 0.003964678320418093, "fi": 0.00018021265092809516, "oc": 0.002162551811137142} | https://www.agoda.com/ca-es/rodamon-barcelona-hostel/hotel/barcelona-es.html |
mc4_ca_20230418_17_201550 | Els Memphis Grizzlies guanyen amb una aportació decisiva de Marc Gasol i els San Antonio Spurs es mantenen invictes - Esport3 - TV3 i Catalunya Ràdio
Els Memphis Grizzlies guanyen amb una aportació decisiva de Marc Gasol i els San Antonio Spurs es mantenen invictes
Marc Gasol (20 punts i 10 rebots) anota un triple per forçar la pròrroga que ha permès als Grizzlies superar els Wizards (112-103). Els Spurs sumen davant els Miami Heat el seu quart triomf (99-106), amb 20 punts i 11 rebots de Pau
31 Oct 2016 - 09.32
En Marc celebra el seu triple decisiu, alhora que en Pau es consolida dins l'engranatge dels Spurs (EFE)
Els germans Gasol han anat a dormir amb la satisfacció de la feina ben feta. Especialment Marc, autor de 20 punts en la victòria dels Memphis Grizzlies sobre els Washington Wizards (112-103). Més enllà de la puntuació obtinguda, però, el mitjà dels Gasol ha destacat perquè ha anotat quatre triples, entre ells un de decisiu 15 segons abans del final del partit, quan els Grizzlies anaven perdent de 3, i que ha servit per forçar la pròrroga. En Marc, a més, ha capturat 10 rebots.
També ha obtingut un doble doble en Pau, al triomf dels San Antonio Spurs (99-106) a la pista dels Miami Heat, i es mantenen invictes després d'haver jugat els quatre primers partits de la temporada. El gran de la nissaga ha fet uns números molt semblants als del seu germà: 20 punts i 11 rebots. Per als Spurs, però, ha estat decisiu una vegada més Kawhi Leonard, que ha anotat 14 punts en els últims 6 minuts de partit –27 punts en total– per assegurar el triomf dels texans.
Los Angeles Clippers-Utah Jazz 88-75
Phoenix Suns-Golden State Warriors 100-106
Miami Heat-San Antonio Spurs 99-106
Detroit Pistons-Milwaukee Bucks 98-83
Oklahoma City Thunder-Los Angeles Lakers 113-96
Memphis Grizzlies-Washington Wizards 112-103
Houston Rockets-Dallas Mavericks 93-92 | 0.752972 | curate | {"ca": 0.8388318009734992, "en": 0.1416982152514873, "it": 0.019469983775013522} | http://www.ccma.cat/esport3/els-memphis-grizzlies-guanyen-amb-una-aportacio-decisiva-de-marc-gasol-i-els-san-antonio-spurs-es-mantenen-invictes/noticia/2756598/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_203920 | De http://www.naciodigital.cat/noticia/37760/gironella/acata/gispertGironella no acata GispertLa presidenta del Parlament és rebuda a crits d'"Espanya ens roba"Núria de Gispert rebuda amb crits i pancartes d'Espanya ens roba. Gironella, Berguedà, celebrava aquest dijous la Fira de la Puríssima. Com a visitant d'honor, l'organització ha convidat a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. Però la casualitat temporal amb la polèmica de la prohibició de la presidenta de pronunciar "Espanya ens roba" o "Espoli fiscal" al Parlament ha estat present durant la visita. Un grup de ciutadans han donat la benvinguda a la presidenta tot brandant rètols amb les expressions prohibides per De Gispert a la cambra catalana que també entonaven en format de crits mentre De Gispert dirigia unes paraules al públic de la fira. La polèmica va emergir la setmana passada quan de Gispert a petició del grup parlamentari de Ciutadans va prohibir expressions com "Espanya ens roba" o "Espoli fiscal". Una decisió que va encetar una agra discussió amb diputats de SI -Alfons López Tena va ser reprovat al·legalment-, d'ERC així com de CiU que van mostrar el seu rebuig i malestar per la decisió.
Quin mal fa la veritat, eh Iris ? | 0.831192 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_429265 | Notícies de Lloret: Divendres, 6 de març del 2015 a Lloret i a la resta de Selva Marítima
escriu-me divendres, 6 de març de 2015
Divendres, 6 de març del 2015 a Lloret i a la resta de Selva Marítima
ara a les 10h…
Tant de bo que l'alcalde Codina s'hagi precipitat i el que ens anunciava com la presentació d'un projecte definitivament aprovat sigui efectivament una presentació: d'un esborrany, d'una intenció o si molt m'apureu d'un projecte aprovat inicial-ment i que ara entrarà en fase d'exposició pública… és que si no seria un escàndol de tal magnitud que ja no només caldria demanar-ne la dimissió sinó forçar-la fotent´te'ls fora "a gorrazos" com deia l'ex ministre Corcuera anys ha... Avui hi he trobat:
ICV, contrària a prolongar la C-32 perquè ´destruirà l´entorn natural´ a Lloret http://www.diaridegirona.cat/selva/2015/03/06/icv-contraria-prolongar-c-32/713245.html
Lloret tirarà endavant la reclamació de 974.000 euros pels retards de la piscina
El ple del passat desembre va obrir un nou procediment a les constructores i ara desestimaran les seves al·legacions http://www.diaridegirona.cat/selva/2015/03/06/lloret-tirara-endavant-reclamacio-974000/713241.html
Els sou dels edils de CiU a Lloret d´un segon càrrec anirà a les entitats socials
La candidatura encapçalada per Jaume Dulsat presenta un codi ètic amb 9 mesures de bones pràctiques i bon govern per a l'Ajuntament
http://www.diaridegirona.cat/selva/2015/03/06/sou-dels-edils-ciu-lloret/713246.html
http://fotos02.diaridegirona.cat/vinyetas/2015/03/06/bergeweb63.jpg
Lloret exigirà als hotelers que informin els clients de les ordenances cíviques
El jutjat resol el contenciós dels hotelers, i considera que el consistori no els pot fer responsables d'actes incívics dels clients si no els diu què han de fer per evitar-los
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/829413-lloret-exigira-als-hotelers-que-informin-els-clients-de-les-ordenances-civiques.html
A Barcelona s'accepta i a Lloret, no
El jutjat també dóna la raó als hotelers en la impugnació de l'article 11.4, però l'Ajuntament ho impugnarà perquè és igual que un article de l'ordenança de Barcelona que, en canvi, es considera ajustat a dret.
"L'article estableix que els organitzadors de qualsevol acte públic cultural, festiu o lúdic vetllaran perquè no es produeixin conductes incíviques."
Lloret encarrega la redacció d'un projecte de rotonda a Canyelles
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/829430-lloret-encarrega-la-redaccio-dun-projecte-de-rotonda-a-canyelles.html
"L'Ajuntament de Lloret de Mar ha encarregat a l'empresa EP Enginyeria Grup 7 SLP la redacció del projecte de rotonda d'accés a cala Canyelles des de la carretera GI-682, per un import de 8.000 euros més IVA."
"Els veïns de la zona es van queixar ja fa uns mesos del perill que representa sortir de Canyelles" La veritat és que a la petició en forma de signatures, el que els veïns i usuaris de l'encreuament proposàvem eren uns senzills carrils d'incorporació doncs érem conscients de l'escassetat pressupostària però "Segons va explicar l'alcalde, Romà Codina, l'Ajuntament va demanar a la Generalitat si es podia fer un carril d'acceleració (…) fer alguna cosa semblant al que hi ha a Lloret Residencial però van dir que no, que seria millor fer una rotonda, i per això s'ha encarregat el projecte, i quan hi hagi diners pressupostats es podrà tirar endavant”,", tot i que si el pressupost previst és de 8.000€ esperem que es pugui fer aviat...
Un altra punt conflictiu que té Lloret i que pateixen com pocs els qui viuen a Els Pinares és l'encreuament que tenen per sortir de la urbanització per incorporar-se a la carretera per baixar a Lloret. El de Canyelles és molt necessari però aquell és imprescindible… és una sortida criminal. Suposo que si no s'hi ha donat solució és perquè aquesta és molt més difícil i costosa que no pas la de Canyelles que sembla ser que amb 8.000€ es pot fer...
Estaria be que a l'agost, coincidint amb l'aniversari del terrible foc de l'agost del 79 on hi van deixar la vida 22 persones, s'hi pogués inaugurar una solució, encara que només en fos l'anunci... CiU de Lloret presenta el codi ètic a seguir pels membres de la llista
En total són nou els compromisos que assumeix la formació per les municipals
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/829429-ciu-de-lloret-presenta-el-codi-etic-a-seguir-pels-membres-de-la-llista.html
Jaume Dulsat presentant el codi ètic ICV-EUiA de Lloret vol una regidoria laboral
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/829496-icv-euia-de-lloret-vol-una-regidoria-laboral.html
"ICV-EUiA de Lloret de Mar va presentar ahir el seu programa"
". La formació també fa èmfasi en tot el que signifiqui incentivar la participació ciutadana. “Volem fer audiències públiques, per exemple en temes d'infraestructures, i que en els canvis del planejament la gent pugui opinar”, va exposar"
ERC i la CUP volen ser al consistori de Blanes
Jaume Pujadas encapçala la llista de la CUP i Àngel Canosa aspira a recuperar el regidor d'ERC perdut
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/829256-erc-i-la-cup-volen-ser-al-consistori-de-blanes.html
Oci nocturn ( per Miquel Fañanas Serrallonga)
Darrerament s'han tornat a reproduir les polèmiques entorn de les terrasses de la ciutat, el descans dels veïns, el dret a viure i deixar viure
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/829257.html
En Miquel parla de Girona ciutat, però la conclusió que en treu és extrapola-ble arreu: "El descans nocturn de la gent és molt més important que la diversió d'uns quants "
EL SOROLL MATA ! ! !
http://www.ixac.tv/nova_radio_lloret/mp3/programes/2344.mp3
Entrevista a Sergi Font, vogador del Club Rem Santa Cristina, per comentar el premi que ha rebut com a jove promesa de l’esport gironí.
Entrevista a Javier Rodríguez Pacios, alcaldable per ICV-EUiA, per comentar el programa amb què la coalició es presenta a les eleccions municipals.
Entrevista a Jaume Dulsat, alcaldable per CiU, per parlar del codi ètic que presentaran i que ha de regir la candidatura.
Entrevista a Felip Carbonell, Cap de Protecció Civil, per explicar els nous efectius amb què compten.
Entrevista a Carles Carbonell, tècnic de Joventut, per comentar el nou horari dels Puntets.
Entrevista a Ignasi Sellés, regidor de festes de Tossa de Mar, per explicar el premi que van donar a la carrossa del AME.
Activitats a Blanes els dies 6, 7 i 8 de març
http://www.blanesaldia.com/blanes/21149-activitats-a-blanes-els-dies-6-7-i-8-de-marc/
Militantes de Podemos, Procés Constituent e independientes impulsan en Blanes una candidatura para las elecciones municipales
http://www.blanesaldia.com/blanes/21177-militantes-podemos-proces-independientes-candidatura-blanes-elecciones-municipales/
La 'cimera britànica' de Salou (RAFAEL MORALES)
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/cimera-britanica-salou-3993006
"els escàndols que van provocar els milers d'estudiants britànics que cada any van a aquesta festa a Salou (Tarragonès) van arribar fins i tot al Parlament, ja que posaven en dubte l'etiqueta de turisme familiar de què es nodreix la zona. Els organitzadors disposen un ampli calendari esportiu, però la realitat és que els universitaris fan més esport a la nit que de dia"
L'article, de pagament a l'edició digital, parla dels anglesos a Salou però avui coincidint amb l'acabament del congrés del mòbil arriben a Barcelona 10.000 joves nord-americans provinents de diferents universitats europees per celebrar el que anomenen "SpringFest"
Miles de universitarios llegan a Barcelona de fiesta
Dos festivales de música son los grandes reclamos durante tres días
http://m.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/miles-universitarios-llegan-bcn-fiesta-3992990
Descoberta una hormona amb què es podria dir adéu al gimnàs
La molècula MOTS-c ajuda a perdre pes i regula el nivell de sucre a la sang
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia/descoberta-hormona-equivalent-fer-exercici-gimnas-3991286
Si descobreixo quina botiga les ven us aviso...
15.000 universitarios norteamericanos celebran en Barcelona su 'spring breakers'
La capital catalana es la tercera ciudad del mundo más buscada en Google por los estudiantes de EE.UU. http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150306/54428776072/universitarios-barcelona-spring-breakers.html
La cara y la cruz de ITB Berlín
Los destinos competidores se mueven ante la caída del mercado ruso
http://www.hosteltur.com/110078_cara-cruz-itb-berlin.html
Turisme Lloret i industrials lloretencs hi han anat...
PortAventura introduce una nueva segmentación para sus hoteles
http://www.hosteltur.com/110081_portaventura-introduce-nueva-segmentacion-sus-hoteles.html
Las nuevas categorías son:
· Standard: A la categoría Standard, que ya existía, se le ha sumado la variante Standard Pool View, con 10 habitaciones en el Hotel Gold River.
· Superior: Esta segunda categoría se segmenta en tres modalidades: Superior (188 habitaciones entre los cuatro hoteles de 4*), Superior Park view (22) y Superior Cabañas (48).
· Deluxe: Esta categoría corresponderá a la oferta de habitaciones premium del Hotel PortAventura (habitaciones Woody & Friends), del hotel Caribe (habitaciones Club San Juan) y del nuevo edificio de hotel Gold River (habitaciones Callaghan)
· Deluxe Superior: Se aplicará exclusivamente a las habitaciones del nuevo hotel 5* Mansión de Lucy (28 habitaciones)
· Suite: La categoría top del alojamiento de PortAventura Resort: 2 suites Lucy en Hotel Mansión de Lucy + 1 suite Mediterrània y 1 suite Woody & Friends en Hotel PortAventura.
02B revista de turismo
¿Barcelona tiene espacio para más hoteles? Hoteleros y vecinos dudan de que la capital catalana tenga suficiente demanda para los hoteles que abrirán en los próximos años
http://www.02b.com/es/notices/2015/02/-barcelona-tiene-espacio-para-mas-hoteles-11595.php
El BOP d'avui : https://ssl4.ddgi.cat/bopV1/pdf/2015/45/2015450.pdf
2317 - AJUNTAMENT DE BLANES Edicte sobre la publicació de diversos acords de la Junta de Govern Local
acords relatius a l’execució de Plans d’actuació de prevenció d’incendis en les franges de protecció perimetral de diverses urbanitzacions del municipi:
Expedient número 000245/2015 -urbanització Cala sant Francesc
Expedient número 000243/2015 - urbanització de la zona Hospital Comarcal de la Selva Expedient 000244/2015 - urbanitzacions Residencial Santa Cristina-Serrallarga
redactats per l’empresa SINERGIS
2522 - AJUNTAMENT DE TOSSA DE MAR Edicte d'aprovació de les bases i la convocatòria que regiran el concurs oposició per cobrir una plaça de sots-inspector/a de la Policia Local, promoció interna
2295 - AJUNTAMENT DE VIDRERES Edicte d'aprovació definitiva d'un projecte d'obres
Projecte d’obres de reforma i senyalització de la cruïlla entre
el carrer Maçanet, l’Avda.Mediterrània i el carrer Lloret de Vidreres
2349 - DIPUTACIÓ DE GIRONA Comunicació Cultural Edicte d'aprovació de les bases específiques reguladores de subvencions per a activitats dels centres i instituts d'estudis locals i comarcals i de la convocatòria per a l'any 2015
2350 - DIPUTACIÓ DE GIRONA Comunicació Cultural Edicte d'aprovació de les bases específiques reguladores de subvencions per a edicions dels centres i instituts d'estudis locals i comarcals i de la convocatòria per a l'any 2015
El DOGC d'avui : http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_sumari_del_dogc/?anexos=1&language=ca_ES&numDOGC=6825&seccion=0#
RESOLUCIÓ EMO/363/2015, de 26 de febrer, per la qual es dóna publicitat a la concessió de subvencions públiques per a la realització del Programa de treball i formació de persones aturades per a l'any 2014.
http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=686813&language=ca_ES
Finalitat: desenvolupar un Programa mixt de Treball i Formació adreçat a persones aturades, prioritàriament de
30 anys o més, que hagin exhaurit la prestació per desocupació i/o el subsidi:
Ajuntament de Lloret de Mar 9contractes 77.502,96€ de subvenció
Ajuntament de Blanes 13 110.402,70
Finalitat: promoure la realització d’accions ocupacionals que integren la formació ocupacional transversal i la
pràctica laboral mitjançant la contractació de persones en situació d’atur perceptores de la renda mínima
d’inserció (RMI) d’entre 25 i 60 anys:
Ajuntament de Lloret de Mar 8 65.733,00
Ajuntament de Blanes 9 73.584,72
RESOLUCIÓ BSF/362/2015, de 3 de març, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions a entitats privades sense ànim de lucre per a la realització de projectes per promoure la igualtat efectiva de dones i homes. http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=686837&language=ca_ES
RESOLUCIÓ EMO/364/2015, de 26 de febrer, per la qual es dóna publicitat a la concessió de subvencions públiques per a la realització del Programa pilot de formació professional Aprenent i treballant per a l'any 2014.
http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=686879&language=ca_ES
EDICTE de 25 de febrer de 2015, pel qual se sotmeten a informació pública tres projectes de decret en tràmit al Departament d'Ensenyament.
http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=686854&language=ca_ES Projecte de decret pel qual s'estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà de construcció, del Projecte de decret pel qual s'estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà d'instal·lacions frigorífiques i de climatització, i del Projecte de decret de modificació del Decret 266/2000, de 31 de juliol, pel qual es regula la Inspecció d'Ensenyament
posted by seeet @ 9:08:00 a. m. 0 comments
Nom:seeet Lloc:Canyelles, Lloret de Mar, Catalunya Notícies de Lloret: Divendres, 6 de març del 2015 a Lloret i a la resta de Selva Marítima | 0.71024 | curate | {"ca": 0.784699689956017, "fr": 0.012978585334198572, "en": 0.03792631047660249, "eo": 0.00014420650371331747, "es": 0.16309755569976206, "ja": 0.0011536520297065398} | http://lloretonline.blogspot.com/2015/03/divendres-6-de-marc-del-2015-lloret-i.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_218459 | Antònia Cantallops, Joan Figuerola i la Comissió Científica de les Jornades d’Estudis Locals d’Inca rebran el Premi Dijous Bo 2022 – Ajuntament d'Inca
RSS
Contacte
Twitter
Facebook
Instagram
YouTube
AJUNTAMENT D'INCA
Ajuntament
Codi de conducta
Consells municipals
El Ple
Organització política
Organització administrativa
Pacte de govern
Àrees
Batlia
Cultura
Educació
Esports
Festes
Fires i Dijous Bo
Formació i Ocupació
Gestió tributària
Igualtat
Joventut
Medi Ambient
Mercats i consum
Museu del Calçat
Salut
Secretaria
Seguretat ciutadana
Serveis i espai públic
Serveis Socials
Transparència i participació ciutadana
Turisme i Economia Local
Urbanisme
Normativa
Incaturistica
Seu Electrònica
Antònia Cantallops, Joan Figuerola i la Comissió Científica de les Jornades d’Estudis Locals d’Inca rebran el Premi Dijous Bo 2022
octubre 28, 2022
El Ple de l’Ajuntament d’Inca ha aprovat la proposta del Consell Municipal de Cultura per concedir el Premi Dijous Bo 2022 a Antònia Cantallops Ferragut, Joan Figuerola Figuerola i a la Comissió Científica de les Jornades d’Estudis Locals d’Inca. Aquests guardons, que s’entreguen cada any en el marc de la gran fira de Mallorca, reconeixen aquelles persones, entitats o institucions que han duit a terme una activitat en benefici de la societat inquera o que hagin destacat de forma rellevant per la seva aportació al progrés de la ciutat.
D’aquesta manera, el Consell Municipal de Cultura ha decidit premiar Antònia Cantallops Ferragut amb el Premi Dijous Bo 2022 per la seva tasca investigadora de la cuina tradicional mallorquina, com a cuinera del celler Ca n’Amer d’Inca, i per la seva col·laboració a convertir Inca en un referent gastronòmic tant a Mallorca com a fora de l’illa. Així doncs, se li concedeix aquest reconeixement pel seu esforç en la recuperació i innovació d’una gran varietat de plats, per l’aposta en la utilització dels productes locals i de temporada, i per l’organització de jornades de cuina tradicional i internacional.
D’altra banda, Joan Figuerola Figuerola serà reconegut amb aquest premi per ser una icona del futbol de la ciutat, ja que és un exemple per a moltes generacions de jugadors, així com per a directives i aficionats. Al llarg de la seva vida, s’ha dedicat a formar presents i futurs futbolistes del CE Constància; alguns d’ells han arribat a competir a 1ª i 2ª Divisió A i a diverses categories de futbol nacional. Amb ell, el Club inquer va aconseguir el Campionat de Balears Juvenil i Amateur. Amb aquest Premi Dijous Bo 2022 a la seva personalitat, es vol visibilitzar la importància que té l’esport en la construcció d’una ciutadania sana i, també, en el desenvolupament social de la ciutat.
Finalment, s’ha decidit que la Comissió Científica de les Jornades d’Estudis Locals d’Inca també sigui reconeguda amb el Premi Dijous Bo 2022 per la seva llarga trajectòria duent a terme la tasca de divulgació d’un gran ventall d’aspectes de la idiosincràsia inquera, i sobretot de divulgació científica.
La gala d’entrega del Premi Dijous Bo 2022 es durà a terme el pròxim 15 de novembre, coincidint amb la setmana gran del Dijous Bo, en el Teatre Principal d’Inca.
Compartir
3 de novembre de 2022
ACTUALITAT
desembre 1, 2022
Formació del cens electoral d’estrangers residents a Espanya per a les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 1. Els ciutadans de la UE residents a Espanya que reuneixin els requisits per a ser electors poden e ..
desembre 1, 2022
Inca omplirà les festes de Nadal amb un ampli ventall d’activitats i animació per fomentar la participació i el comerç local L’Ajuntament d’Inca ha presentat una nova edició del programa “Inca fa Nadal”, que inclou totes les ..
novembre 30, 2022
El Mercat Cobert d’Inca presenta la primera Nit de Tapes El Mercat Cobert d’Inca, en col·laboració amb l’Ajuntament d’Inca, ha presentat av ..
novembre 28, 2022
La Policia Local d’Inca incorpora cinc nous agents que ja han entrat en servei L’Ajuntament d’Inca ha incorporat definitivament cinc nous agents a la plantilla de la Policia Local ..
novembre 26, 2022
Les XXIII Jornades d’Estudis Locals d’Inca se celebren els dies 25 i 26 de novembre L’Ajuntament d’Inca celebra, un any més, les Jornades d’Estudis Locals, que arribe ..
novembre 22, 2022
Inca organitza un ampli ventall d’activitats reivindicatives amb motiu del 25N L’Ajuntament d’Inca organitza, un any més, un complet programa d’activitats amb motiu del 25 de nove ..
novembre 21, 2022
Inca obre un punt de recollida i tractament de biomassa vegetal en col·laboració amb Garden Hotels L’Ajuntament d’Inca ha posat en marxa una àrea d’aportació habilitada per a la recollida de poda i t ..
novembre 16, 2022
Barbara Viel guanya el XIII Certamen d’Arts Plàstiques convocat per l’Ajuntament d’Inca El Centre d’Art sa Quartera ha estat l’escenari on s’ha desvetllat, un any més, l ..
novembre 15, 2022
Inca entrega el Premi Dijous Bo 2022 a Antònia Cantallops, Joan Figuerola i la Comissió Científica de les Jornades d’Estudis Locals El Teatre Principal d’Inca ha acollit avui horabaixa l’acte de lliurament del Premi Dijous Bo 2022, ..
novembre 7, 2022
Cloenda dels projectes de formació impulsats per l’Ajuntament d’Inca, en el marc dels programes mixtos SOIB 30 i SOIB Jove Formació i Ocupació L’Ajuntament d’Inca i el Centre de Formació han celebrat un acte de cloenda per posar punt final als ..
novembre 3, 2022
Inca impulsa l’esport base amb la convocatòria de subvencions per a esportistes locals no professionals L’Ajuntament d’Inca ha aprovat, un any més, la subvenció per a esportistes locals federats no profes ..
novembre 2, 2022
Joana Maria Coll Beltran serà la pregonera del Dijous Bo 2022 La mestra i extinenta de batle d’Inca Joana Maria Col Beltran serà l’encarregada de pronunciar el pr ..
octubre 28, 2022
Antònia Cantallops, Joan Figuerola i la Comissió Científica de les Jornades d’Estudis Locals d’Inca rebran el Premi Dijous Bo 2022 El Ple de l’Ajuntament d’Inca ha aprovat la proposta del Consell Municipal de Cultura per concedir e ..
octubre 27, 2022
L’Arxiu Municipal d’Inca rep una subvenció per a equipaments culturals del Consell de Mallorca L’Arxiu Municipal d’Inca ha rebut un ajut de 1714,12 euros en el marc de la convocatòria de subvenci ..
octubre 18, 2022
Màxima coordinació en matèria de seguretat per Fires i Dijous Bo La sala de plens de l’Ajuntament d’Inca ha acollit una nova sessió de la Junta Local de ..
octubre 13, 2022
Inca llança el projecte formatiu «Severa Madariaga» per impulsar i fomentar la igualtat L’Ajuntament d’Inca aposta una vegada més per impulsar polítiques d’igualtat i pos ..
octubre 7, 2022
Nou conveni de col·laboració amb la Direcció General del Cadastre per millorar l’atenció a la ciutadania inquera L’Ajuntament d’Inca i la Direcció General del Cadastre han signat un nou conveni de col·laboració pe ..
octubre 6, 2022
Remodelació del mur de la ronda de Jaume I i millora de l’accessibilitat del carrer de la Mare de Déu de Gràcia L’Ajuntament d’Inca està executant un projecte de remodelació i embelliment del tram final del carre ..
octubre 5, 2022
L’Ajuntament d’Inca referma el seu compromís amb el Patronat Joan XXIII El batle d’Inca Virgilio Moreno i el president del Patronat de l’Agrupació Pro Minusvàlids Psíquics ..
octubre 3, 2022
Bonificacions per valor de més de 800.000 euros durant l’any 2022 L’Ajuntament d’Inca manté la seva política de bonificacions i, any rere any, referma els beneficis f ..
Agenda
Altres
desembre 1, 2022
Inca fa Nadal 2022-2023 Del 5 de desembre al 8 de gener ..
desembre 1, 2022
Inca Reactiva 2022/23 SOIB Reactiva 2022/2023 ..
novembre 24, 2022
Expo: XIII Certamen d’Arts Plàstiques 2022 Fins al 14 de gener ..
novembre 22, 2022
25N2022 – Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona + ..
octubre 6, 2022
Programa de llengües 2022-2023 ..
setembre 22, 2022
Descobreix Inca 2022-2023 D'octubre de 2022 a juny de 2023 ..
setembre 22, 2022
Expo. : “El camí” Inauguració divendres 23 de setembre, 19.00 h ..
setembre 20, 2022
Expo. : “Allà on les coses es fan com sempre” A partir del 30 de setembre ..
setembre 19, 2022
Vens d’excursió? Senderisme 2022-2023 Novembre 2022 - maig 2023 ..
setembre 14, 2022
Mercat dels encants So na Monda Diumenges, de 8 a 13 h ..
setembre 12, 2022
Cada mes un contacontes 2022-2023 Del 30 de setembre al 31 de març ..
agost 30, 2022
Activitats esportives 2022-2023 Del 3 d'octubre al 31 de maig ..
agost 29, 2022
Piscines Municipals d’Inca Catalina Corró Lorente 2022-2023 Del 5 de setembre al 30 de juny ..
juny 6, 2022
XXIII Jornades d’Estudis Locals 2022 25 i 26 de novembre - Inscripcions fins a l'11 de novembre ..
març 18, 2022
Amb tu, en català Més informació: ambtu.paraula.cat ..
abril 17, 2020
La deixalleria municipal Tots els dies, de 8 a 20 h ..
Ajuntament d'Inca
CIF P0702700F
Plaça d'Espanya, 1
07300 Inca
Illes Balears
Tel. 871 914 000
Fax 971 880 819
Contacte
Departament de premsa
Mapa de la ciutat
Imatge corporativa
Policia Local
C/ Primer de Maig s/n
07300 Inca
Illes Balears
Tel. 871 914 600
Adreces d'interès
Mapa web
Avís legal
Habitants: 33.679
Política de privacitat
Política de cookies
Registre d'activitats del tractament
Exercici dels drets en protecció de dades
2017 © Ayuntamiento de Inca
RSS
Contacte
Twitter
Facebook
Instagram
YouTube
{{ data.start | moment( options.label_modal_dateformat ? options.label_modal_dateformat : 'MMMM DD @ HH:mm' ) }} - {{ data.end |moment( options.label_modal_dateformat ? options.label_modal_dateformat : 'MMMM DD @ HH:mm' ) }}
{{ data.start | moment( options.show_time_format ? 'h' : 'HH' ) }}:{{ data.start | moment('mm') }} {{ data.start | moment( options.show_time_format ? 'a' : ' ' ) }} - {{ data.end | moment( options.show_time_format ? 'h' : 'HH' ) }}:{{ data.end | moment('mm') }} {{ data.end | moment( options.show_time_format ? 'a' : ' ' ) }} {{data.duration}}
{{button.label}}
{{button.label}} {{button.label}} {{button.label}} {{button.label}} {{button.label}} {{button.label}} {{button.label}}
{{ data.start | moment( options.label_modal_dateformat ? options.label_modal_dateformat : 'MMMM DD @ HH:mm' ) }} - {{ data.end |moment( options.label_modal_dateformat ? options.label_modal_dateformat : 'MMMM DD @ HH:mm' ) }}
{{ data.start | moment( options.show_time_format ? 'h' : 'HH' ) }}:{{ data.start | moment('mm') }} {{ data.start | moment( options.show_time_format ? 'a' : ' ' ) }} - {{ data.end | moment( options.show_time_format ? 'h' : 'HH' ) }}:{{ data.end | moment('mm') }} {{ data.end | moment( options.show_time_format ? 'a' : ' ' ) }} {{data.duration}}
{{filter.title}}
{{options.title}}
{{options.label_wcs_room}} {{options.label_wcs_instructor}}
{{event.start | moment( options.label_dateformat ? options.label_dateformat : 'MM/DD' ) }} - {{ event.end | moment( options.label_dateformat ? options.label_dateformat : 'MM/DD' ) }} | 0.554834 | curate | {"ca": 0.77138296873533, "fr": 0.012205426720495727, "en": 0.0643132100272275, "es": 0.02948079992488968, "it": 0.019153131161393295, "tr": 0.0005633273870998028, "pt": 0.0059149375645479296, "ia": 0.002441085344099146, "sv": 0.0010327668763496385, "ms": 0.001408318467749507, "sk": 0.0010327668763496385, "hi": 0.020185898037742935, "sr": 0.009388789784996713, "zh": 0.04825837949488311, "ta": 0.004694394892498357, "el": 0.00854379870434701} | https://incaciutat.com/premis-dijous-bo-2022 |
wikipedia_ca_20230401_0_307004 | Cuise-la-Motte
Cuise-la-Motte és un municipi francès, situat al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França. L'any 2007 tenia 2.210 habitants.
Demografia.
Població.
El 2007 la població de fet de Cuise-la-Motte era de 2.210 persones. Hi havia 804 famílies de les quals 180 eren unipersonals (80 homes vivint sols i 100 dones vivint soles), 236 parelles sense fills, 296 parelles amb fills i 92 famílies monoparentals amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
"Habitants censats"
Habitatges.
El 2007 hi havia 913 habitatges, 806 eren l'habitatge principal de la família, 42 eren segones residències i 65 estaven desocupats. 738 eren cases i 174 eren apartaments. Dels 806 habitatges principals, 555 estaven ocupats pels seus propietaris, 239 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 12 estaven cedits a títol gratuït; 26 tenien una cambra, 32 en tenien dues, 140 en tenien tres, 250 en tenien quatre i 358 en tenien cinc o més. 556 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 366 habitatges hi havia un automòbil i a 344 n'hi havia dos o més.
Piràmide de població.
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Piràmide de població de Cuise-la-Motte el 2009.HomesEdatsDones 95 o + 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4
Economia.
El 2007 la població en edat de treballar era de 1.512 persones, 1.084 eren actives i 428 eren inactives. De les 1.084 persones actives 969 estaven ocupades (539 homes i 430 dones) i 115 estaven aturades (48 homes i 67 dones). De les 428 persones inactives 117 estaven jubilades, 122 estaven estudiant i 189 estaven classificades com a «altres inactius».
Ingressos.
El 2009 a Cuise-la-Motte hi havia 812 unitats fiscals que integraven 2.192 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 17.655,5 €.
Activitats econòmiques.
Dels 106 establiments que hi havia el 2007, 3 eren d'empreses extractives, 3 d'empreses alimentàries, 4 d'empreses de fabricació d'altres productes industrials, 11 d'empreses de construcció, 17 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 8 d'empreses de transport, 5 d'empreses d'hostatgeria i restauració, 1 d'una empresa d'informació i comunicació, 6 d'empreses financeres, 6 d'empreses immobiliàries, 11 d'empreses de serveis, 24 d'entitats de l'administració pública i 7 d'empreses classificades com a «altres activitats de serveis».
Dels 24 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era una oficina de correu, 4 oficines bancàries, 1 funerària, 2 tallers de reparació d'automòbils i de material agrícola, 1 taller d'inspecció tècnica de vehicles, 1 autoescola, 1 paleta, 4 guixaires pintors, 2 lampisteries, 2 perruqueries, 2 restaurants, 2 agències immobiliàries i 1 saló de bellesa.
Dels 11 establiments comercials que hi havia el 2009, 1 era un hipermercat, 1 una botiga de més de 120 m², 3 fleques, 2 botigues de roba, 1 una botiga de roba, 1 una botiga de material de revestiment de parets i terra i 2 floristeries.
Equipaments sanitaris i escolars.
El 2009 hi havia 1 farmàcia i 1 ambulància.
El 2009 hi havia una escola elemental. A Cuise-la-Motte hi havia 1 col·legi d'educació secundària i 1 liceu d'ensenyament general. Als col·legis d'educació secundària hi havia 89 alumnes i als liceus d'ensenyament general 59.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"fr": 0.004070950857807502, "ca": 0.9720849084036057, "pt": 0.015702239022971794, "it": 0.008141901715615005} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=307005 |
mc4_ca_20230418_12_478664 | «Roxy es una droga muy dura.»
La Susana Hernández és d'aquelles escriptores que et sedueixen a cada paraula que escriuen, fent que quan comences una de les seves novel·les no puguis deixar de llegir fins a arribar al punt final. Llibre a llibre es va fent un lloc a la teva biblioteca, sent una de les imprescindibles: aquelles autores de les quals tens la necessitat vital de llegir tot el que han publicat i de les que esperes delerosa les seves pròximes obres.
Jo vaig caure rendida a la seva prosa amb «Contra las cuerdas», segon volum de la trilogia protagonitzada per Santana, i en vaig enamorar de la seva manera d'escriure amb «Males decisions». Ara m'ha tornat a meravellar amb una de les seves primeres novel·les «La puta que leía a Jack Kerouac».
Escrita en primera persona en la veu narradora d'una de les protagonistes, una escriptora de qui no coneixerem el nom, i tampoc ens farà falta per arribar a conèixer-la perfectament, «La puta que leíaa Jack Kerouac» és una novel·la que ens parla principalment d'emocions,:tristesa, felicitat, por, sorpresa, ira, cabreig, amor..., crec que no hi ha ni una de les que he enumerat que no quedi ben reflectida i segur que me'n deixo mes d’una.
La història entre una escriptora i Roxy, una jove prostituta, serà el fil argumental de la novel·la. Roxyés un personatge complex, que no coneixes els límits quan d'emocions es tracta, pot arribar a estimar i a odiar a una persona amb la mateixa intensitat. O l'estimes com ella vol o et mostrarà el seu menyspreu sense escatimar esforços. És una supervivent. Un personatge que et roba el cor des de la seva primera aparició, amb la seva ingenuïtat, la seva dolçor (encara que poques vegades la treu a passejar), amb la innocència de la seva joventut, encara que ella vol amagar-la mostrant-se forta i decidida.
L'escriptora no pot correspondre el que Roxysent per ella, prou té amb lluitar amb els seus propis fantasmes, atrapada en el seu propi mon, prou fosc i sòrdid.
«La puta que leíaa Jack Kerouac» és una novel·la continguda, on l'autora suggereix més del que ens explica; plegada de melangia. Una narració on la poesia envaeix cada una de les pàgines; plegada de diàlegs molt més profunds del que ha simple vista ens poden semblar. Res és fruit de l'atzar a «La puta que leíaa Jack Kerouac», ans al contrari, tot està pensat per donar forma a una trama magistral, —escrita amb les paraules justes, no en sobra ni en falta cap— que ens mostra el costat fosc que tot ésser humà té dins seu.
Estructurada amb salts temporals, del passat al present; del present al passat, completant un cicle. Ajudant-nos a conèixer la història de les dues protagonistes: Roxy i l'escriptora, la història en comú i la de cada una i les seves circumstàncies.
«La puta que leíaa Jack Kerouac»és d'aquelles novel·les que llegeixes d'una tirada en quedar atrapada per la suau teranyina que l'autora va teixint per endinsar-nos en la trama, però és també una d'aquelles novel·les que es mereix una relectura més pausada que ens permeti assaborir-la delectant-nos amb la delicada prosa de l'autora.
«Me ahogaba en mis fantasmas y me dolían como certezas.» | 0.889577 | curate | {"es": 0.027261064785118666, "ca": 0.9727389352148813} | https://blogosfera.el9nou.cat/la-puta-que-leia-a-jack-kerouac/ |
crawling-populars_ca_20200525_2_41151 | MPE del Parc Agrari
MPGO a l'entorn de l'església
MPOUM en l'àmbit del PAU-2 Balcó de l'Ermita
Model d'espais lliures urbans de Castelldefels
MPGM del Molí i el Terraplè
Estudi per a la revisió del model urbà de Badia del Vallès
MPGM pel Parc del Pi Gros
Estudi urbanístic de Molins de Rei
Propostes d'implantació del BRT i Bicipista a l'autopista C31 entre Montgat, Badalona i Sant Adrià de Besòs
Estudi per a la transformació i la millora de la carretera Reial
MPGM al sector les Bateries – Turó del Sastre
MPGO i PE Catàleg patrimoni Cervelló
MPGO equipaments Corbera
Atles de l'estructura urbana comercial
PE del Catàleg de Masies, cases rurals i altres edificacions
Model d'espais lliures urbans dels barris de muntanya de Sant Boi de Llobregat
MPOUM i Pre-catàleg de masies de la Palma de Cervelló
MPGM per a la millora de la connectivitat entre el Parc agrari i la Serra de Collserola
MPGM al front del riu Sec
Proposta d'un nou model urbanístic per a Montcada i Reixac
MPGO al Parc de l'Avançada
Estudi per a la transformació urbanística de la C-31
MPGM del Camí de la Creu i la Camagriga
MPGM via de cornisa
MPGO a l'àmbit del carrer Canigó
Revisió del PE i MPGM del Parc agrari del Baix Llobregat
Estudi de les urbanitzacions en sòl urbà i urbanitzable a l'àrea metropolitana
Pla Pinta Verda
Estudi de viabilitat socioeconòmica i gestió del Parc agrari del Baix Llobregat
Estudi d'oportunitats de millora dels SAE del Delta del Llobregat
MPGM dipòsits regulació d'aigua potable
MPGM al Molí i Ca l'Esquerrà
MPOUM a l'àmbit del Parc Fluvial de la riera de Rafamans
Modificacions de planejament en polígons d'activitat
Anàlisi de l'estructura de mobilitat de nuclis i urbanitzacions de l'Ordal
Alternatives Passera Baricentro
MPGM a l'àmbit del Parc del Tramvia i el seu entorn
Pla parcial de l'àmbit discontinu Redosa-Vallençana
Pla especial de protecció forestal
Pla estratègic dels nuclis urbans
MPGM a l'àmbit del carrer dels Quarters
MPGM a l'àmbit de la porta sud
Estratègies d'intervenció a l'entorn de la riera de Corbera
Directrius i criteris a l'entorn de la riera d'en Font
MPGM pel soterrament ferroviari a Sant Feliu de Llobregat
MPGM per a la connexió del pg. de la Vilesa i el c. d'Isaac Albéniz
MPGM a la plaça de la Mare
Estratègies d'intervenció a l'entorn de la riera de Torrelles | 0.674143 | curate | {"ca": 0.9216467463479415, "es": 0.023461708720672863, "en": 0.02434705621956618, "pt": 0.011509517485613104, "id": 0.006640106241699867, "it": 0.01239486498450642} | : /s/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic.html |
macocu_ca_20230731_6_537744 | Demanen limitar l'ús del glifosat pels seus efectes pernicosos sobre el medi i la salut
Les males herbes es poden arrancar amb mètodes manuals, tècnics no químics o llançant glifosat. Aquest darrer producte, però, té associats un seguit d'efectes mediambientals i de salut que fan que potser el remei sigui pitjor que la malaltia. Per això, l'associació Gent del Ter, ha iniciat una campanya per demanar a l'Ajuntament de Torroella i l'Estartit que no l'utilitzi. El glifosat és un herbicida no selectiu utilitzat per la jardineria urbana i també agrícola. Els seus detractors el defineixen com un antibiòtic que ho mata tot, i com passa amb el cos humà, hi ha dolències que no es convenient tractar-les així. Gent del Ter recorda que el glifosat té efectes demostrats sobre el risc de patir càncer o parkinson, infertilitat masculina o problemes hormonals. També que desequilibra el sól i es filtra a les aigües subterrànies, amb la conseqüent efecte que això té sobre la flora i la fauna. Adverteixen que té conseqüències negatives sobre el fitoplàcton, petits amfibis i els insectes com les abelles, elements molt importants per l'ecosistema i algunes espècies en perill d'extinció. Aquest escampeig que fa el vent del glifosat també té efectes perniciosos sobre l'agricultura ecològica ja que els productors que aposten per aquest tipus de cultiu es veuen contaminats pels que no hi aposten, perdent el seu segell ecològic. Per tot plegat demanen que es limiti el seu ús tot assenyalant que hi ha alternatives. L'entitat recorda que hi ha uns 200 ajuntaments que ja s'han declarat lliures de glifosat i que la seva limitació beneficiaria un entorn que té el "privilegi" de tenir un Parc Natural com el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. | 0.882802 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_701549 | Lady Gaga exhaureix totes les entrades del concert de Barcelona | Per no dir res
Lady Gaga exhaureix totes les entrades del concert de Barcelona
http://www.pernodirres.cat/2017/02/lady-gaga-exhaureix-totes-les-entrades.html
Com ja es preveia, les entrades per l'únic concert de Lady Gaga a Barcelona s'han exhaurit en molt poc temps, provocant una vegada més molts problemes pels que han intentat comprar-les a través de la xarxa Ticketmaster.
La promotora Live Nation ja ha avisat que no es farà un segon concert i per tant, aquesta serà l'única oportunitat per veure en directe la nova gira Joanne World Tour, almenys al nostre país.
La cantant està tenint una setmana d'allò més intensa, que rematarà aquest cap de setmana amb una actuació als premis Grammy, al costat dels Metallica.
Lady Gaga 4084372955572397685 | 0.76044 | curate | {"ca": 0.9642416769420469, "en": 0.035758323057953144} | http://www.pernodirres.cat/2017/02/lady-gaga-exhaureix-totes-les-entrades.html |
mc4_ca_20230418_4_336575 | Descripció dels certificats voluntaris d'edificis. Institut Català d'Energia
Descripció dels certificats ...
Descripció dels certificats voluntaris d'edificis
L'Institut Català d'Energia presenta aquest document en el qual es comparen les certificacions de sostenibilitat voluntàries d'edificis més conegudes: LEED, BREEAM, VERDE, DGNB, PASSIVHAUS i MINERGIE-ECO.
Data d'edició: octubre 2018.
AnyOctubre 2018 | 0.678644 | curate | {"ca": 0.9626865671641791, "es": 0.03731343283582089} | http://icaen.gencat.cat/ca/detalls/publicacio/Descripcio-dels-certificats-voluntaris-dedificis-00001 |
mc4_ca_20230418_3_317093 | Celta-FCB: Empat agre abans de París (2-2) - FC Barcelona
HomeFutbolPrimer EquipNotíciesCelta-FCB: Empat agre abans de París (2-2)
Celta-FCB: Empat agre abans de París (2-2)
Un gol del Celta al minut 88 ha impedit la victòria del Barça a Balaídos, on Leo Messi ha aconseguit el rècord de marcar durant una volta sencera
El retorn del Barça a Balaídos sis temporades després li ha deixat un regust més aviat amarg. Amb una alineació condicionada per les baixes per lesió, el descans per als internacionals i l’imminent duel amb el PSG, ha pogut capgirar el gol inicial del Celta per mitjà dels seus homes més fins: Tello i Messi. L’argentí ha batut un rècord descomunal i Abidal reapareixia en una convocatòria. L’empat final d’Oubiña ha reduït l’alegria del líder.
Valent Celta, dominador Barça
Malgrat la valentia del Celta (li anava la vida), inicialment tenia el partit sota control el Barça. Això sí, li costava superar la primera línia de pressió del rival. Es decantava a l’esquerra, on hi havia el veloç Cristian Tello, per buscar profunditat. La defensa ‘celeste’ formava avançada i els blaugranes també ho intentaven entrant des de la segona línia. Els d’Abel Resino, per la seva banda, aconseguien enllaçar amb certa facilitat amb els puntes, aprofitant l’espai entre les tres línies dels catalans.
El matx s’animaria a partir del minut 28. En aquest moment, un Pinto immens davant el seu exequip ha salvat per partida doble el Barça en un rebuig imprecís de Piqué i en la posterior rematada d’Oubiña. La reacció visitant ha estat un més que possible penal reclamat per Messi i un tret massa alt de Tello. Seria el Celta el que obtindria primer el premi del gol per mitjà d’Insa, després que Orellana descol·loqués la rereguarda blaugrana (min 38).
Connexió Messi-Tello
El capità Leo Messi es posaria l’equip a l’esquena i estaria a prop d’empatar amb una falta desviada pel porter Varas. Tot seguit, des de la medul·lar, s’ha inventat una passada letal culminada amb exquisidesa per Tello. Els dos davanters més actius del Barça ho havien arreglat. La defensa avançada del Celta anava com anell al dit a Tello.
Rècord extraordinari i decepció final
Afamat, Messi ha liderat l’escomesa culer de la segona part. Els de Roura guanyaven terreny, sense arribar a fer intervenir gaire Varas. Al minut 65, Alexis no ha pogut controlar una bona passada en profunditat de Tello. Poc més tard, Iniesta i Villa entraven en acció a la recerca de més recursos ofensius. La societat que donaria l’1-2 al Barça tornaria a ser la formada per Tello i Messi. L’extrem ha centrat des de l’esquerra i el millor del món ha sentenciat. Definició impecable, digna d’un rècord descomunal: una volta sencera marcant.
També sacsejat per les baixes, el Celta ha hagut de recórrer a l’èpica per rescatar un empat del matx. El seu heroi ha estat Oubiña, en rematar de cap des del segon pal a l’escaire. Era el minut 88. No hi hauria temps per a gaire més. Només per a una mica d’emoció i per al repartiment dels punts.
PSG i Mallorca centren la setmana blaugrana | 0.794851 | curate | {"ca": 0.9438164893617021, "es": 0.05618351063829787} | https://www.fcbarcelona.cat/futbol/primer-equip/noticies/2012-2013/celta-fcb-empat-agre-abans-de-paris-2-2 |
grup-elmon_ca_20230726_0_99250 | La tesi del parany als Mossos ha rebut red-bull. Aquest matí, Montserrat del Toro, la lletrada de l’Administració de Justicia del Jutjat número 13 de Barcelona, ha admès que els 45 escorcolls del 20 de setembre de 2017 es van preparar “en vàries reunions” i molt abans de la data. Així ho ha dit, en la seva declaració davant l’Audiència Nacional en la 13ena sessió del judici contra la cúpula d’Interior. Unes trobades on hi assistia la lletrada, el ministeri fiscal i el tinent coronel cap de la Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena.
Per videoconferència, però sens emetre la seva imatge, Del Toro, ha caigut a l’entremat de preguntes que li ha formulat Olga Tubau, la lletrada del Major del Mossos, Josep Lluís Trapero, i de la intendent Teresa Laplana. La pista l’havia deixat la mateixa secretària quan a preguntes del fiscal Pedro Rubira ha qualificat l’operació del 20S, on s’origina aquest cas, de “macrooperació”. És més ha arribat a assegurar que “sabien que hi hauria problemes” . Tot i això no van advertir als Mossos.
La secretària, a preguntes de Tubau, ha concretat que un “operatiu d’aquestes característiques no es prepara amb només una reunió”. En aquest sentit, ha admès que se celebraven “vàries reunions” molt abans del 19 de setembre, data del primer escorcoll arran de la causa oberta pel procés, a Unipost de Terrassa. Un dipositiu que va obligar a la intervenció de les unitats ARRO d’ordre públic dels Mossos.
Aquestes reunions se celebraven perquè eren “molts escorcolls en un mateix dia”. A les trobades hi assistien el mateix Jutge Instructor, José Antonio Ramírez Súñer; la secretària judicial, el fiscal i els responsables de la Guàrdia Civil, entre ells, Daniel Baena. La secretària ha admès que “no recordava” si s’havia plantejat demanar ajuda als Mossos. Tubau li ha repreguntat si en auestes reunions a la vista de la magnitud dels escorcolls, es va plantejar el suport de Mossos. “No li ho puc dir, no ho recordo, ni tan sols haver-ho sentit”, ha replicat
En aquesta línia ha insistit que la decisió de mantenir al marge als Mossos de la investigació judicial no era per “desconfiança al cos” sinó perquè el magistrat havia comissionat la Guàrdia Civil. La prova del cotó és que tot i els aldarulls del 19, l’endemà Baena no va informar als Mossos fins a les 7:50 del matí i sense concretar on es portarien a terme els escorcolls.
Tot apunta que mantenir els Mossos al marge, sense ni tant sols, advertir-los hores abans que tinguessin a punt unitats de reserva d’antiavalots responia a una estratègia. Algun membre de la defensa creu fins i tot, que era l’estratègia per tal d’arribar on els Mossos es troben avui: al banc dels acusats de l’Audiència Nacional. | 1 | perfect | {"ca": 0.9584253127299485, "nl": 0.013980868285504048, "es": 0.02759381898454746} | https://elmon.cat/politica/20s-planificar-dies-varies-reunions-baena-marge-mossos-51404/ |
oscar-2201_ca_20230904_12_173114 | L’exposició presenta per primera vegada a Espanya els dibuixos de còpia d’obres mestres de la Història de l’Art, activitat que Giacometti —de qui, pròximament, es commemora el centenari del seu naixement— va practicar durant tota la seua vida. En aquests dibuixos, en gran part inèdits, procedents de col·leccions i museus europeus, Giacometti interpreta tant obres de l’antiguitat —de l’art sumeri, egipci, grec, bizantí, africà— com de Rembrandt, Van Eyck i fins i tot d’artistes contemporanis seus com Lipchitz, Matisse o Mondrian. Aquestes obres aporten una nova perspectiva que permet reconstruir els diferents períodes de la seua creativitat artística i mostra la seua activitat com a “copista” d’obres mestres de la Història de l’Art —activitat que Giacometti va exercir al llarg de tota la seua vida— i possibilita la confrontació del seu treball de còpia amb la seua pròpia activitat creativa, representada per quaranta pintures i escultures, entre elles algunes de les seues obres mestres absolutes. Amb motiu de l’exposició s’edita un catàleg amb assaigs de Casimiro di Crescenzo i Simone Soldini, que analitzen per primera vegada l’obra de Giacometti en relació a les seues còpies, una àmplia selecció bibliogràfica i il·lustracions que reprodueixen les escultures, pintures i dibuixos exposats. Alberto Giacometti (Borgonovo 1901 – Coira, Suïssa 1966) és una de les figures més rellevants i també més complexes de l’escena artística del segle xx. Nascut al si d’una família d’artistes, la seua vocació per l’art va aparéixer molt prompte; als tretze anys va realitzar la seua primera escultura (un bust del seu germà menut Diego) i les seues primeres pintures encara són anteriors. El 1919 va ingressar a l’Escola d’Arts i Oficis de Ginebra, i els anys 1920 i 1921 va visitar els museus italians i va realitzar les seues primeres còpies d’obres dels mestres Cimabue, Giotto i Tintoretto. Al llarg de la seua vida, Giacometti estudiaria obres de nombrosos autors interpretant-les a través de les còpies, artistes de la seua preferència com Dürer, Rembrandt, passant de Van Eyck a Fragonard, de Van Gogh a Cézanne, una de les seues referències constants; sense oblidar els seus contemporanis: Matisse, Picasso, Lipchitz, Braque, Derain, Mondrian, etc. Instal·lat a París el 1922, va treballar amb Arxipenko i va seguir de prop l’obra de Lipchitz i sobretot la d’Henri Laurens. Va començar a produir objectes no figuratius, reduïts a formes simples i essencials, imaginàries i simbòliques, amb connotacions eròtiques en alguns casos, com en Le couple (Parella) del 1926, La femme cuillière (Dona- cullera) del 1928 i La boule souspendue (Bola suspesa) del 1930. En aquests objectes dels primers anys trenta s’estableixen les relacions d’oposició entre formes o conceptes antinòmics: ple-buit, corbes-arestes. Els surrealistes veren en aquestes obres la materialització escultòrica de les visions del somni i de l’imaginari. André Breton esmenta L’Object invisible del 1934-35 a L’Amour fou. Això no obstant, Giacometti s’allunyaria dels surrealistes la disciplina dels quals, fortament jerarquitzada, rebutjava. A partir de la seua ruptura amb els surrealistes va experimentar en el camp de l’escultura i de la pintura i no va exposar els seus treballs durant un període de dotze anys. L’obra que va realitzar a partir d’aquesta segona etapa és possiblement la més coneguda del públic. A partir del 1945 va reprendre la seua interrogació al món del seu entorn i a la natura. Aleshores va realitzar la major part de la seua obra escultòrica i la quasi totalitat de les seues pintures. Va centrar la seua investigació en els retrats amb dos o tres personatges, com el seu germà, la seua dona i algun altre model ocasional, com el seu amic Eli Lotar. Va allargar les seues descarnades figures en una estilització extrema que accentua la fragilitat davant l’espai que les envolta, com podem apreciar en les obres exposades: Femme qui marche (Dona que camina) del 1932-36 (Col·l. Peggy Guggenheim, Venècia), Tête (Autoportrait) (Cap [Autoretrat]) del 1927 i Vide-poche (El vuit que allotja) del 1930 (Galerie Jeanne Bucher, París), Femme debout (haut chignon) (Dona dempeus [trossa alta]) de c. 1948, La Cage (première version) (La gàbia [primera versió]) del 1950, Tête de cheval (Cap de cavall) del 1950 —pintura que va regalar al seu amic Miró—, Diego au chandail (Diego amb jersei) del 1953 i Caroline del 1961. Al final de la seua vida, Giacometti, que es va veure reconegut com un dels grans escultors del segle xx, va reivindicar amb èmfasi la seua obra pictòrica. Aquestes pintures procedeixen del mateix sentiment tràgic de l’existència, de la mateixa recerca anguniosa de la realitat que Giacometti considerava infructuosa en la seua pròpia certesa que mai no aconseguiria aprehendre la veritable essència de l’ésser, a pesar de la seua incansable activitat, de l’incessant escrutini dels seus models i de la realitat circumdant.
Compartir
Adjunts
Giacometti_es1
IVAM
IVAM OBERT. Portal de transparència
Història i missió
Amics i amigues de l'IVAM
Consell Rector
Premsa
Equip del museu
Beques i convocatòries
Serveis
Edifici
Lloguer d'espais
Seu Electrònica
Contacte
[email protected]
963 176 600
Guillem de Castro, 118
46003 Valencia
Horari
Dimarts a diumenge de 10:00 a 19:00 hores
Divendres de 10:00 a 21:00 hores
Dilluns tancat
Consultar excepcions
Patrocinadors
Col·laboradors
© IVAM, Institut Valencià d'Art Modern, 2021
Registre d'entrada| Perfil del contractant| Política de galetes| Política de privacitat| Aviso Legal| | 0.802204 | curate | {"ca": 0.9323733138899015, "en": 0.026066350710900472, "pt": 0.002916514764855997, "de": 0.0036456434560699965, "fr": 0.0074735690849434926, "ja": 0.002187386073641998, "it": 0.001093693036820999, "es": 0.024243528982865477} | https://www.ivam.es/exposiciones/aberto-giacometti-2/ |
mc4_ca_20230418_3_381203 | Biografia | olga-olivera-arte
Partint de processos d’investigació, i des d’un art volgudament social i polític -a cops històric, filosòfic, o en l’encreuament de procediments científics- m’endinso en projectes de caràcter visual, intentant conservar aquesta vessant d'investigació, documental. Parlo del poder, dels sistemes i dels mecanismes de discriminació que exerceix el mateix, o sobre el silenci, i les eines utilitzades per al silenciat de les veus, femenines, de classe o estament social. O les amnèsies socials degudament volgudes. L’oblidem molt fàcilment, o se’ns imposa l’oblit.
M'interessa el discurs en procés, i evitar-ne els reduccionismes comercials i estereotipats que malauradament inunden la nostra societat contemporània.
També des de la natura i la necessitat de comprendre els significats que li atribuïm o imposem, anant sempre als límits, a les franges, d’allò que no volem mirar i veure, per obrir-ne preguntes, interrogants o pensar possibilitats d’un nou món, d’una alternativa, davant la crisi o col.lapse del nostre món, i la de la societat del capital, ara més evident que mai. Potser es tracta sols d’un acte de resistència, desobediència, revolta o insubmissió, el darrer reducte -en paraules de Frédéric Gros- de la nostra possibilitat de ser lliures.
Llicenciada en Belles Arts, per la Universitat de Barcelona, i màster per la Universitat de Lleida.
Professora, temporalment vaig estar associada a la Universitat de Lleida. Col·laboradora temporal al MACBA. Associada al MAV, Mujeres en las Artes Visuales. A Mascançà, Centre d'Estudis de al Pla d'Urgell. Associada i vaig ser membre temporal de la junta de la PAAC, Plataforma assembleària d'artistes de Catalunya. Associada a Canal Viu. I pertanyo a l'Arxiu Javelina, arxiu d'artistes visuals i altres agents culturals de Lleida, promogut pel Centre d'Art La Panera. Formo part d'el projecte Second Round, promogut per la Universitat de València.
Darrerament he realitzat exposicions individuals com l'Espai Zero de el Centre de documentació i museu tèxtil de Terrassa. A La Gotika de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de Lleida. Les ruïnes de Santa Maria de Gualter de la Baronia de Rialb. A l'espai contenidor de La Trastera de Segur de Calafell. La Casa Museu Duran i Sanpere, al Museu de Cervera o la Zona Baixa de la Universitat de Lleida. O en col·lectives a Lleida com les Beques d'Art i Natura a la Creació 2017-18, al Centre d'Art La Panera de Lleida; Larva. Biennal d'Arts Plàstiques i Visuals de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de Lleida. O l'Edifici Transfronterer de les Cultures de la Universitat de Lleida. A Madrid a la VIII Biennal Internacional d'Art Tèxtil Contemporani WTA. Ciutat sostenible. Madrid Espanya 2019. Exposició artistes convidats. The Essence Fiber Art (USA, Canadà, Finlàndia, Polònia, Letònia, Lituània, Portugal, Itàlia, França, Bèlgica, Anglaterra, Escòcia, Xina, Japó, Corea, Índia i Espanya com a seu de la Biennal). VI Muestra efímera de creación contemporania a espacios en desuso, Se Alquila Tiempo, al Centre d'interpretació de Madrid Riu. La VI Muestra efímera de creación contemporánea en espacios en desuso, Se Alquila Margen, a l'Auditori de la Casa de Camp de Madrid.
A València, en Poètiques Museari: Art i provocació des de la Diversitat Sexual, a la Fundació La Posta. I, Women in Work. Dona, art i treball en la globalització a la Sala d'exposicions de l'Rectorat de la UPV, Universitat Politècnica de València. Organitzat per ACVG (art contra la violència de gènere) i el departament d'escultura de la facultat de Belles Arts de València.
A Cuenca a Poètiques del múltiple. Col·leccions i Arxius d'Art Contemporani (CAAC), al Paranimf de la UCLM, Universitat de Castella i la Manxa. A la Casa Massot-Dalmases de Cervera. A Barcelona al Media Quiosc, de el Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona. I a Lisboa al Culturgest. O en la col·lectiva Memòria i reivindicació a l'antiga sala de Can Marçal de Llorenç de Penedès, comissariada pel curador, galerista i artista Ramon Sicart. La Biennal de Riudebitlles i el Museu Paperer de Capellades. O al Embarrat Festival. La gran màquina V. Silenci, al Museu de la mecanització agrària Cal Trepat de Tàrrega. I, darrerament en la col·lectiva En el nom de la mare, en el nom de la terra, a ACVIC i Mulier mulieris al MUA d'Alacant.
He estat en residències com la Beca Art i Natura a la Creació, del Centre d'Art la Panera de Lleida, el CAN de Farrera, i el Centre d'Art i Natura, CDAN d'Osca, o a l'ACUR, arxiu comarcal de l'Urgell, de Tàrrega.
Des del social, és important la tasca que he dut a terme en seminaris, tallers, conferències, al centre d'art la Panera de Lleida, a la Universitat de Lleida, a la Universitat Autònoma de Barcelona, al Museu marítim de Barcelona, a la Universitat de València, en les Jornades museus i perspectiva de gènere, celebrades a Barcelona i Cervera. A INSEA (International Society for Education Through Art), o Deleuze Studies Conference, The territory in-between, ambdós celebrats a Lisboa. O en Culturas del diálogo. Congreso Internacional Musapalabra-Oficio de Palabreirxs: Migración, de la Xarxa Museística provincial de Lugo.
He col·laborat en revistes, publicacions, amb projectes d'artista, com DUODA (Centre d'investigació de dones de la Universitat de Barcelona). He realitzat tallers com per a la Cumprativa de Llorenç de Penedès, organitzat per Ramon Sicart, per al Centre d'Art la Panera de Lleida o per al Grand Tour de Nau Côclea de Camallera a Girona.
Té la peça a l'arxiu virtual de Polititzacions del malestar, i un projecte a Museari, museu virtual de Ricard Huerta i German Navarro. | 0.782702 | curate | {"pt": 0.0052064631956912025, "ca": 0.8676840215439856, "es": 0.08348294434470377, "en": 0.03698384201077199, "fr": 0.006642728904847397} | https://www.olgaoliveratabeni.net/curriculum |
racoforumsanon_ca_20220809_0_616671 | Recull 400 avals, enllesteix la llista "renovadora" i organitza un equip per articular l'equip electoral de cara el congrés d'UnióVila d’Abadal, en una roda de premsa a la seu d'Unió de Vic. Foto: Adrià Costa"Ja toquem els 400 avals", explicava cofoi un dels membres de l'entorn de la candidatura de Josep Maria Vila d'Abadal per presidir Unió Democràtica de Catalunya en el congrés que els social-cristians celebraran el proper mes de maig. L'equip de més de quaranta persones que han treballat en el recapte d'avals van celebrar un sopar aquest dimarts per fer balanç. Un recompte que ha superat amb escreix les expectatives ja que han recollit més del doble dels avals necessaris (180) tot i que encara resten 48 hores per tancar el termini de presentació dels avals.Durant el sopar també es va acabar de consensuar la llista que completarà Vila d'Abadal com a candidat a president del comitè de govern. Una llista "renovadora" que serà presentada, en versió prèvia aquest dijous, i dissabte amb més pompa en un acte al carrer Ribadeneira de Barcelona, carrer on UDC va obrir la primera seu, amb tots els integrants.Així mateix, durant el sopar d'aquest dimarts es va organitzar el grup format per més de quaranta persones que s'encarregarà de la logística de la candidatura fins que acabi el conclave dels social-cristians, on aquesta candidatura s'enfrontarà a l'oficialista de l'actual líder de la formació, Josep Antoni Duran i Lleida.a Nació Digital
M'hi jugo el que sigui que en Duran ja ho té tot lligat. Ara, si perd em fotré un bon fart de riure. | 0.873136 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_164456 | Apunyala i talla el cabell a la seva exparella menor a plena llum del dia
La Policia Nacional cerca a un home de 35 anys per un presumpte delicte de violència de gènere després d’acoltellar, agredir i tallar el pèl a la seva ex-xicota, una menor de 17 anys, en ple carrer, en la localitat de Petrer (Alacant).
Els fets van ocórrer el passat 1 de febrer, quan aquest home, veí d’Elda, també va arrossegar pel sòl i va agredir a la jove i, després, va emprendre la fugida, tal com ha avançat ‘Informació’ i han confirmat a Europa Press fonts policials. | 0.812025 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_12093 | Som-hiAqui l'enllaç oficial per seguir l'escrutini: https://resultados.eleccioneslocaleseuropeas19.es/
4.5% CUP I BCap; com sigui veritat....
Aguantar 4 anys més els sipais del PSUC, i amb el toc 155 del millor alcalde d'Islamabad a sobre... Això em toca personalment. Esperem que no | 0.581559 | curate | {"ca": 0.8142857142857143, "en": 0.1357142857142857, "es": 0.05} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_321292 | El proper diumenge dia 13 de març a Cerdanyola del Vallès se celebrarà la primera edició de l’Ecomarxa. El seu objectiu és fomentar una jornada de vida saludable de dos recorreguts (4 i 12 km) on s’uneixi el millor de l’esport amb el millor de l’alimentació.
La marxa nòrdica és una activitat física saludable, apta per a tothom, que es basa en caminar amb uns bastons especialment dissenyats per a aquesta activitat.
Actualment s´ha demostrat que la pràctica de la marxa nòrdica és un dels esports mes complerts fins i tot per sobre de la natació. Amb la tècnica correcta de Marxa Nòrdica es treballa el 90% de la musculatura del cos i es potencia el treball cardiovascular i l’oxigenació de la sang. A diferencia de la caminada normal, que mobilitza el 30% de la musculatura o el córrer on intervé el 60% dels músculs. La marxa nòrdica és saludable, segura i fàcilment incorporable a la vida diària.
Consulta les bases de l’Ecomarxa AQUÍ
Inscriu-te a www.ecomarxa.cat
Facebook
Twitter
LinkedIn
WhatsApp
Email
Print
Bio Eco Actual
Articles relacionatsMORE FROM AUTHOR
Bio Notícies
Fairtrade treballa per a la sostenibilitat de les persones i el planeta
Actualitat
Naturitas, nou distribuïdor de Bio Eco Actual
Actualitat
El boom de les proteïnes vegetals
Activisme
Producció agroalimentària després de la COVID-19, un nou model alimentari?
Activisme
David Quammen: “Necessitem un desastre per convèncer-nos de canviar. Ara en tenim un. Potser funcioni”
Bio Notícies
El CCPAE llança Ecològicament, una nova campanya per difondre l’alimentació bio
Actualitat
Entrevista a Josep Casas, CEO i Co-Fundador de Naturitas “Hem duplicat les vendes de productes ecològics”
Actualitat
Unió Europea: el 25% de l’agricultura haurà de ser ecològica el 2030
Actualitat
COVID-19: La deficiència de vitamina D augmenta el risc d’ingressar a l’UCI
Deixa un comentari Cancel reply
Please enter your comment!
Please enter your name here
You have entered an incorrect email address!
Please enter your email address here
Save my name, email, and website in this browser for the next time I comment.
- Anuncis -
Llegir Bio Eco Actual Novembre 2022
Distribuïdors Oficials Bio Eco Actual
Bio Eco Actual & MSF
Dóna suport al Moviment Bio
Fundada el 1972, IFOAM – Organics International treballa per portar la veritable sostenibilitat a l'agricultura a tot el món. Treballa en estreta col·laboració amb els organismes regionals i de l'ONU per promoure la producció ecològica a tot el món.
Des de 2003, IFOAM Organics Europe representa el moviment ‘bio’ en la formulació de polítiques europees. Les institucions de la UE reconeixen a IFOAM Organics Europe com el principal defensor de la política de la UE per a l'alimentació i l'agricultura ecològiques.
IFOAM - Organics International i Organics Europe són organitzacions basades en membres que representen a tota la cadena alimentària bio. Ets actiu en la cadena alimentària bio?
Considera fer-te membre de IFOAM i donar suport a IFOAM Organics Europe.
- Bio Eco Actual Media Partner Oficial -
Bio Eco Actual és el mitjà de comunicació imprès i digital d’informació de difusió gratuïta al servei dels consumidors, productors, distribuïdors i detallistes de producció ecològica. | 0.640231 | curate | {"ca": 0.854100445009536, "en": 0.07978385251112524, "es": 0.032104259376986646, "pt": 0.028925619834710745, "eo": 0.0050858232676414495} | https://www.bioecoactual.com/ca/2016/02/22/i-ecomarxa-de-cerdanyola-del-valles-diumenge-13-de-marc/ |
mc4_ca_20230418_7_207003 | Uns comuns sense empenta ni Jaume Asens - Crònica Andreu Barnils
Pablo Iglesias centra un míting central fluix a Barcelona que només Pisarello i Colau salven en part
Un acte central de campanya fluix dels comuns a Barcelona, el que es va viure ahir al barri de Sant Andreu. Fluix va ser l’escenari triat, la modesta plaça de Can Fabra. Fluixa va ser la intervenció d’un Pablo Iglesias molt baix de to, de discurs curt, per sortir del pas, i que fins i tot va abandonar l’acte quan només feia vint minuts que havia començat. Fluixos, en general, van ser els aplaudiments rebuts pels oradors. Fluixa, fins i tot, la presència de banderes, majoritàriament republicanes espanyoles, i amb senyeres en franca minoria. Fluix, també, va ser el senyal de wifi que donava cobertura als periodistes que van presenciar un míting d’una hora i mitja on el cap de cartell dels comuns, i estrella anunciada de l’acte, va caure a darrera hora: Jaume Asens no hi va assistir perquè es preparava el debat televisiu d’hores després, i fou el gran absent en un acte a l’aire lliure que un vent fred va acabar de rematar i que en cap cas no va apel·lar als catalans independentistes pràctics, com ell, sinó bàsicament als federalistes dels comuns.
Encara sort que la traça i el ‘saber estar’ d’Ada Colau (criticant durament ERC), Gerardo Pisarello (apel·lant a l’esperança) i Joan Mena (defensant la immersió lingüística), en aquest ordre, van poder salvar una mica un míting que començava amb breu retard i una cançó amb estrofa qui sap si premonitòria (‘brindar para el aguante’). Per acabar-ho d’adobar, una trentena de treballadors mobilitzats del servei 010 barceloní es van presentar amb els seus cartells contra les promeses incomplertes de l’ajuntament (‘Colau, no mires para otro lao’ –’Colau, no miris cap a un altre costat’–). Fluixa, per acabar, va ser la primera fila present al míting, que es va limitar a dues figures de pes, de molt pes: Òscar Camps, d’Open Arms, i Maria Salvo, lluitadora republicana de noranta anys. Ahir Vistalegre era molt lluny.
Iglesias, arribar i marxar
Pablo Iglesias va arribar sota les notes de ‘People have the power’ i se’n va anar discretament al cap de vint minuts. Entremig va fer el discurs d’obertura. Un discurs curt, discret i amb molt poca empenta. No semblava ell. Va centrar-se a ressaltar polítiques fetes per Ada Colau a Barcelona, que ell vol aplicar a la resta de l’estat espanyol: empresa pública d’energia, dentista municipal, serveis socials i habitatge. El discurs va deixar anar, això sí, aquest titular: ‘El conflicte polític no se solucionarà ni amb presos ni amb jutges, sinó negociant i fent política.’
Vist el panorama espanyol, això sona a música celestial. La veritat és que la idea de referèndum ni ell, ni ningú, no la va defensar amb empenta durant l’hora i mitja d’acte. Iglesias, això sí, va apel·lar al votant de la CUP i d’ERC que podrien votar Asens, va recordar que Sánchez no havia tancat la porta a pactar amb Ciutadans i se’n va anar.
Pisarello: ‘No ens deixarem intimidar pel partit de les pistoles!’
Després d’unes intervencions més aviat fluixes de Maria Eugènia Palop i Noelia Bail, va arribar el torn de Gerardo Pisarello per a apujar una mica el to, el nivell i l’empenta de l’acte. El candidat al congrés va tenir moments vibrants que van fer aplaudir el públic amb ganes, gràcies a la retòrica republicana: ‘Podem dir que som els de la república federal de Pi i Margall. Podem dir que som com Companys pujant al balcó la bandera tricolor. Podem dir que som la gent del Poblenou que amb la vaga de la Canadenca va aconseguir la jornada de vuit hores per a tots els treballadors de l’estat. Podem dir que som com la gent de Sant Martí, que permeté que Federica Montseny fos la primera ministra anarquista i encarregada de la sanitat publica. Podem dir que som la gent de tot Catalunya que va patir tortura a la comissaria de la Via Laietana per haver defensat idees. Idees catalanistes, socialistes, comunistes. Podem dir que som els hereus dels rabassaires de la Unió de Pagesos. Podem dir que som de Santa Coloma, Cerdanyola, i que vam triar el català com a llengua pròpia, i que la protegirem com un tresor, agradi o no a la marquesa Álvarez de Toledo. Podem dir que som les lesbianes, els gais i les feministes que no es deixaran intimidar pel partit de les pistoles! Podem dir, i vaig acabant, que no ens aturarem fins que tots els Billy els Niños no hagin estat jutjats!’
Joan Mena no vol triar
Joan Mena va tenir també moments viscuts, i creïbles, explicant els seus orígens: un fill d’andalusos que han optat per la llengua catalana com a tresor, i que no estan disposats a triar. Seves són les paraules: ‘Som la Catalunya que no vol triar entre Estopa i Txarango, Lorca i Martí i Pol, Cesk Freixas i Rosalía. És la Catalunya que ens representa a tots, i totes. Som la Catalunya de la gent que va aprendre català gràcies a l’escola publica. Els castellanoparlants som els més interessats a tenir un model d’immersió publica que ens ha fet bilingües. Vull que les generacions futures tinguin els mateixos drets o més que no pas jo, en aquesta Catalunya terra d’acollida. I plural. I ara se n’ha anat el Pablo però jo li volia dir: gràcies, Pablo, perquè en el debat vas demostrar que amb educació es poden defensar els arguments.’
Ada Colau: ‘ERC pacta amb la dreta corrupta catalana!’
Després de la intervenció de la diputada Aina Vidal, que tenia una frase distintiva (‘Spolier, el PSOE ens va fallar!’) va arribar el torn d’Ada Colau, que va tancar l’acte pensant en les eleccions municipals. Si Pisarello va saber aixecar els ànims amb discurs positiu, Colau va saber insuflar ànims amb atacs al personal. Bàsicament va atacar, i de quina manera, Esquerra Republicana de Catalunya. Tenia, Colau, les municipals al cap. I presentarà batalla: ‘He tingut una decepció molt gran amb Esquerra Republicana. Donàvem per fet que serien els aliats per a fer polítiques progressistes. I a l’hora de la veritat han pactat amb la dreta corrupta d’aquest país. Els coneixem i no oblidem. I farem fora tots els corruptes d’aquí. Doncs ERC no ha tingut problemes de pactar amb la dreta corrupta catalana! Aprovar retallades i aprovar concerts per donar diners a l’escola privada i religiosa. No han perseguit el frau fiscal, no han volgut pactar amb el govern més republicà i progressista que hi ha hagut en quaranta anys. De veritat aquest partit es diu Esquerra Republicana? Hi serem sempre per defensar les llibertats i drets de tots, fins i tot dels nostres rivals. Aquí ens trobarem amb Esquerra. Però demanem la mateixa responsabilitat i que deixin de governar amb la dreta corrupta catalana i pensin en els drets socials. O hi ha drets de primera i drets de segona? I si no que deixin el nom d’Esquerra!’
Dit això, va centrar-se a combatre rumors sobre ella (‘No he anat a viure a Pedralbes, no cobro set mil euros i no tinc dos sous’). I va acabar recordant que diumenge hi havia eleccions espanyoles, per si algú s’havia quedat en el marc municipal que ella havia imposat. Per això va criticar els socialistes inclinats cap a la dreta, ‘tot i respectar-los la seva tradició’, i va animar el públic a anar a votar. Colau va tancar un acte central de campanya dels comuns que va viure l’absència de Jaume Asens, l’abandó d’Iglesias de seguida i un vent fred vent, que es ficava als ossos, per a acabar-ho de rematar. | 0.834399 | curate | {"ca": 0.9987706597459364, "en": 0.0012293402540636525} | https://www.vilaweb.cat/noticies/uns-comuns-sense-empenta-ni-jaume-asens/ |
mc4_ca_20230418_0_472163 | tacos – Coq au vin
Si voleu menjar uns tacos ben mexicans, barats i a bon preu baixeu a la parada de metro Urgell i feu cap direcció El Tianguis. La carta del Tianguis inclou tacos, molts de tacos, dels més tradicionals com un de cochinita pibil fins a les seves especialitats com el Suadero o el Pescadilla. Però també inclou altres…
A Tacos Tacos trobareu tacos que no arriben ni als dos euros. Aquest restaurant amb una idea fast food a la mexicana no té el menjar mexicà de més qualitat però si que està molt bé la seva relació qualitat-preu. No us recomano el taco de pollo con mole ja que la salsa mole no està gens encertada, no… | 0.717093 | curate | {"eo": 0.02857142857142857, "ca": 0.8301587301587302, "es": 0.14126984126984127} | https://coqauvinblog.wordpress.com/category/tacos/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_93070 | L’objectiu d’aquest estudi “Revisió d’estudis econòmics i socioeconòmics sobre temes de reciclatge – RESYCLE” és dur a terme una revisió sistemàtica d’investigacions i estudis sobre els impactes econòmics i socioeconòmics de les diferents vies i polítiques de reciclatge. En particular, es tractaran tres qüestions:
Quins són arguments teòrics a favor del reciclatge
Quins enfocaments i metodologies formals s’utilitzen per avaluar els impactes econòmics i socioeconòmics de les diferents vies i polítiques de reciclatge
Principals conclusions dels estudis econòmics i socioeconòmics disponibles actualment relacionats amb aliments/bio-residus i reciclables secs municipals.
autoria
ENT environment & management
data
2021
client
Joint Research Center – European Commission
c/ Josep Llanza, 1-7, 2n 3a
08800 Vilanova i la Geltrú
938 935 104
[email protected]
Subscriu-te a l’EnviamENT
És el nostre butlletí electrònic mensual. Disponible en català, castellà i anglès (trimestral), hi trobaràs les principals notícies i activitats d’ENT.
ISO
La nostra gestió està orientada a la satisfacció del client i a una gestió ambiental eficient, per això nostra consultoria disposem dels certificats ISO 9001 i 14001. | 0.73603 | curate | {"ca": 0.8790186125211505, "es": 0.005922165820642978, "en": 0.06852791878172589, "de": 0.00338409475465313, "it": 0.009306260575296108, "fr": 0.01015228426395939, "ro": 0.021150592216582064, "ru": 0.0025380710659898475} | https://ent.cat/review-of-economic-and-socio-economic-studies-on-recycling-topics-resycle/?lang=es |
wikipedia_ca_20230401_0_702042 | Jérôme Diamant-Berger
Jérôme Diamant-Berger (París, 25 de setembre de 1950) és un guionista, director i productor de cinema francès. És nét del cineasta Henri Diamant-Berger (1895-1972) i nebot del poeta Jean-Claude Diamant-Berger (1920-1944).
Biografia.
A partir de la dècada de 1970, va escriure, produir i dirigir diversos curtmetratges i llargmetratges, ficció i documentals, per a televisió i cinema.
En col·laboració amb Dimitri Davidenko el desembre de 1973, va implementar el "Super 8 Film Festival" al theatre Ranelagh de París, un esdeveniment que va renovar també a l’Espace Cardin a París, després a Nova York.
El 1985, va crear el càrrec de director d'efectes especials per a Christian Guillon al seu primer llargmetratge, "L'Unique", amb Julia Migenes, Charles Denner i Sami Frey. Per primera vegada a França, aquesta pel·lícula inclou imatges en 3D generades per ordinador produïdes amb l'ajuda de Sogitec, filial de Dassault Aviation. Va reiterar l'any 1993 amb el llargmetratge "La Légende" que és una adaptació contemporània lliure de la novel·la "Le Golem" de Gustav Meyrink, que produeix, dirigeix i distribueix.
Entre 1995 i 2010, mentre escrivia guions per a llargmetratges, es va dedicar a dirigir una desena de documentals, en particular sobre Alexandre Dumas, la restauració del cinema mut, entre els quals: "Els tres mosqueters" realitzat el 1921 pel seu avi Henri Diamant-Berger, sobre el naturalista Jean-Henri Fabre o sobre la història de l'estudi Pathé Albatros de Montreuil. El 2011, va tornar a la ficció amb un curtmetratge en relleu en 3D "Shooting", amb Julie Depardieu evocant el pas de Douglas Fairbanks a París als anys 20.
El 2022, Jérôme Diamant-Berger produeix i dirigeix "Béatrice Thiriet, L'Odyssée musicale" (85 minuts), un documental sobre la carrera de la compositora Béatrice Thiriet, sovint associat amb les seves pròpies pel·lícules.
Pel que fa a la producció cinematogràfica, Jérôme Diamant-Berger també ha creat dues empreses, respectivament: Happy House Films, activa des de fa onze anys, entre el 14 d'abril de 2010 i el 9 de setembre de 2021, i Le Film d'Art, fundada el 15 d’octubre de 2009; aquest el mateix nom que Film d'Art ffundada el 1908 per Paul Laffitte i represa per Henri Diamant-Berger el 1936.
Filmografia.
Guionista.
- 1986 : "L'Unique".
- 1993 : "La Légende"
- 2011 : "Shooting"
Productor.
- 1970 : "Massaï"
- 1980 : "Voir naître"
- 1981 : "L’Amour entre les tours"
- 1986 : "L'Unique"
- 1993 : "La Légende"
- 1995 : "Le Cinéma de grand-père" de Liliane de Kermadec.
- 2002 : "Les Trois Mousquetaires : l’histoire d’une résurrection 1920-2002"
- 2003 : "Le Dernier Voyage d’Alexandre Dumas"
- 2004 : "Everlor"
- 2005 : "Albatros Debout malgré la tempête"
- 2005 : "La Musique au cœur de l’image"
- 2006 : "Le Cinéma des cinéastes",
- 2006 : "Sur les pas de Jean-Henri Fabre"
- 2010 : "Albatros debout malgré la tempête",
- 2011 : "Shooting"
- 2022 : "Béatrice Thiriet, L’Odyssée musicale".
Director.
- 1970 : "Massaï"
- 1980 : "Voir naître"
- 1981 : "L’Amour entre les tours" .
- 1986 : "L'Unique"
- 1993 : "La Légende"
- 2002 : "Les Trois Mousquetaires : On Tour"
- 2002 : "Les Trois Mousquetaires : l’histoire d’une résurrection 1920-2002"
- 2003 : "Le Dernier Voyage d’Alexandre Dumas"
- 2004 : "Everlor"
- 2005 : "Albatros debout malgré la tempête"
- 2005 : "La Musique au cœur de l’image"
- 2006 : "Le Cinéma des cinéastes"
- 2006 : "Sur les pas de Jean-Henri Fabre"
- 2010 : "Albatros debout malgré la tempête".
- 2011 : "Shooting"
- 2014 : "Clemenceau" docuficció amb Michel Bouquet, Béatrice Thiriet, Jean-Noël Jeanneney iMichel Winock.
- 2017 : "Rêve au Tuschinski"
- 2022 : "Béatrice Thiriet, L’Odyssée musicale"
Publicacions.
- Jérôme Diamant-Berger i Dimitri Davidenko, "Des images plein la tête", éditions J.C. Simoen, 1977, 157 pp.
- Yves Bié i Jérôme Diamant-Berger, "Voir naître", éditions Encre, 1979.
Restauració i edició.
- "Les Trois Mousquetaires" : versió restaurada amb so dels 14 episodis de 26 minuts de la pel·lícula de Henri Diamant-Berger de 1921, segons un internegatiu conservat a la Filmoteca. Dissenyat i produït digitalment per Guillaume Diamant-Berger i Jérôme Diamant-Berger. Nova banda sonora, música simfònica, composta per Greco Casadesus. Veu en off, narració, de Patrick Préjean. Estrena en DVD, setembre de 2002. Edicions de vídeo TF1. Bonus: descoberta de negatius, restauració, creació de música i veu en off.
- "Les Trois Mousquetaires" : versió sonora i cantada en dues pel·lícules realitzades el 1932 per Henri Diamant-Berger: "Les Ferrets de la Reine" i " Milady". Estrena en DVD, 2016. Com a extra: "Le cinéma de grand-père" (llarg documental, 1995, 1h10). Dirigida per: Liliane de Kermandec, produïda i coescrita per Jérôme Diamant-Berger. Entrevista a Blanche Montel, 4 minuts. Fragment de les memòries d'Henri Diamant-Berger. LCJ Edicions i Produccions, 2016.
- "Le cinéma d'Henri Diamant-Berger". Llibre de col·leccionista-edició en DVD, presentació de Jérôme Diamant-Berger.. Éditions Blaq Out, 2018 :
- Llibre "Le Cinéma, quelle aventure !" - Memòries d'Henri Diamant-Berger, 288 pàgines.
- DVD 1 : - 1) "Rue de la Paix" (llargmetratge inèdit - 1927, 1 hora 27 minuts). Direcció : Henri Diamant-Berger. Música i interpretació : Béatrice Thiriet. 2) "Le cinéma de grand-père" (documentl, 1995, 1 hora 15 minuts), dirigit per Liliane de Kermandec i coescrit per Jérôme Diamant-Berger.
- DVD 2 : - "Une soirée mondaine" - "Gonzague" - "Le Mauvais garçon" - "Jim Bougne Boxeur" - "Par habitude" - "L'affaire de la rue de Lourcine". Sis curts i migmetratges. Direcció : Henri Diamant-Berger. Muúsica i interpretació : Béatrice Thiriet. | 1 | perfect | {"fr": 0.33405133728235503, "ca": 0.6260994435469395, "pt": 0.003949021719619458, "es": 0.01723209477652127, "en": 0.01866810267456471} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=702043 |
mc4_ca_20230418_4_530564 | B&B Milano Inganni Milà Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
B&B Milano InganniPiazza San Giovanni Battista alla Creta 2, San Siro, Milà, Itàlia, 20147 - Veure al mapaExcel·lent9,0Basada en113comentarisB&B Milano InganniVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotosBanyVeure més fotosBanyVeure més fotosMolt bona ubicació 8,6Veure el mapaVeure totes les 27 fotos8,6UbicacióParticularitats que li encantaranTransport públic a 250 maire condicionat
Veure les fotosHabitació Doble petita (Small Double Room)14 m2plat de dutxa1 llit dobleFixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Doble amb Bany Spa (Double Room wit...18 m2banyera1 llit extragranFixa les dates per veure preus
Distàncies i informació bàsicaaeroports a prop12 kmAeroport de Linate (LIN)37 kmAeroport de Malpensa, Milà (MXP)estacions de tren i autobús250 mEstació de Metro Inganni650 mEstació de Metro Biscegliehospitals i clíniques2,6 kmHospital Istituto Auxologico Italianofarmàcies150 mFarmacia Comunalebotiga de conveniència2,1 kmPunto Simply MarketRetirada d'efectiu250 mATM
Sobre l'allotjamentDescripcióPer als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Milà, B&B Milano Inganni és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. A B&B Milano Inganni, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Ascensor, caixa forta són només algunes de les comoditats que fan que B&B Milano Inganni sigui diferent dels altres hotels de la ciutat. Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb banyera hidromassatge, aire condicionat, calefacció, escriptori, aparell de televisió a cada habitació. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. B&B Milano Inganni és la vostra destinació si buscau allotjament de qualitat a Milà.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaire condicionatCaixa forta a l'habitaciótelevisió de pantalla planaaparell de televisiócalefaccióempolles d'aigua de cortesiaarticles de tocadorescriptori assecador de cabellmosquiter Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més | 0.900944 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/b-b-milano-inganni/hotel/milan-it.html |
macocu_ca_20230731_10_300458 | Els cinemes reclamen fixar 100 dies de marge entre l’estrena en sales i plataformes
L’organització assenyala que, després del tancament per la pandèmia, la finestra va patir una “dràstica reducció” que podia anar des d’estrenes simultànies fins a 45 dies després de la seva arribada a les sales. Això “ha llastat l’explotació de les pel·lícules en cartellera, creant un gran perjudici a les sales de cinema, desordenant la comunicació dels seus llançaments i endarrerint la recuperació del sector”, lamenta.
Un altre “efecte negatiu” per la reducció de la finestra és la “desinformació” que es transmet al públic, ja que “se’l confon amb missatges contradictoris sobre quan i on ha de veure les pel·lícules”. Aquest fet, diu la FECE, és un dels “principals obstacles” que s’està trobant el sector a l’hora d’aconseguir que els espectadors tornin a les sales.
Des de la reobertura dels cinemes per la pandèmia de la covid-19, la recaptació ha caigut un 42% respecte a la mitjana del període 2017-2019, afirma la Federació.
La FECE defensa que abans de la pandèmia la finestra s’havia mostrat com “un model d’èxit, beneficiós per a la indústria cinematogràfica en el seu conjunt”. En aquest sentit, apunta que l’explotació dels films ordenada en finestres “genera un impacte inicial i una onada expansiva que creix gràcies a aquest sistema”. “Les pel·lícules més taquilleres són les que es converteixen en èxits de vendes i audiència en els canals posteriors”, rebla.
La Federació de Cinemes d’Espanya recorda que la Llei del cinema incloïa una finestra de tres mesos per a les pel·lícules que havien rebut ajuts públics, fins que es va derogar el 2015.
També remarca que a França hi ha una finestra de 15 mesos entre l’estrena d’un film als cinemes i el seu llançament a les plataformes. | 0.889737 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_1_57600 | La localitat de Nules acollirà els dies del 3 al 31 de març el Campionat Regional de Coloms Esportius, una cita que reunirà centenars d’aficionats de diferents punts de la Comunitat Valenciana.
El campionat començarà amb la presentació dels coloms participants i amb la revisió veterinària, per a seguir amb les proves que es desenvoluparan dimarts i dissabte en horari de cinc a set de la vesprada.
Des de la Regidoria d’Esports es destaca la importància d’aquest campionat per als aficionats de la localitat, “aquest esport té molt d’arrelament a la nostra població i a la resta de municipis de la comarca de la Plana Baixa, per la qual cosa els aficionats podran gaudir d’aquest campionat que a més ens servirà per a promocionar la gastronomia i els llocs turístics locals”, comenta la regidora d’Esports, M. Jesús Gabaldón.
El dia amb més afluència de gent serà el divendres 30 de març amb la prova final, a la qual seguirà l’acte de classificació amb el qual es donarà el resultat amb el nom dels guanyadors. El dissabte 31 de març tindrà lloc la cloenda del campionat amb el lliurament de trofeus.
Aquest campionat és un dels més destacats que es celebren al territori valencià i precisament l’edició passada el va guanyar un veí de Nules, “esperem que enguany la població amfitriona obtinga resultats semblants als anteriors campionats, a més volem demanar als veïns disculpes per qualsevol molèstia que puguem ocasionar ja que els coloms porten una trajectòria de vol imprevisible”, matisa el president del Club de Columbicultura Sant Josep de Nules, Vicente Romero.
Cal destacar que la columbicultura és un esport autòcton i que a Nules es va crear el Club de Columbicultura Sant Josep de Nules gràcies a la col·laboració de la Caixa Rural Sant Josep, sobre això la presidenta de la Caixa Rural de Nules, Marisol Ballester, destaca que “la nostra entitat sempre ha estat molt unida a aquest club per la qual cosa aquest campionat té el nostre suport”.
1
Nules destinarà els diners del Pla de Cooperació Municipal a convertir en zona de vianants el recinte de Mascarell20/02/2018
Nules vol guanyar sòl industrial en modificar el PGOU22/02/2018
Noticias relacionadas
Històric
Nules amplia les instal·lacions esportives amb una pista d’hoquei
Ayuntamiento de Nules 04/12/2017
Històric
Sant Vicent, una festa d’interés turístic local que enguany té com a protagonista la quinta de l’any 93
Ayuntamiento de Nules 11/04/2018
Últimes notícies
COMENCEN LES OBRES DE MILLORA DEL CARRER DE SANTA NATÀLIA
NULES COMENÇA EL SEU TERCER PROGRAMA SUPERA’T DIRIGIT A PERSONES EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL
UN GRUP D’ALUMNAT DE NULES APRÉN EL PROCÈS DEL RECICLATGE DE RESIDUS
MÉS DE 100 XIQUETS I XIQUETES REBREN UN RECONEIXEMENT EN EL DIA DE “BENVINGUDA AL NULERET I NULERETA”
NULES TANCA ELS DESDEJUNIS FORMATIUS DEL MES DE NOVEMBRE PER AL COMERÇ I ESTABLIMENTS LOCALS
Arxius
desembre 2021
novembre 2021
octubre 2021
setembre 2021
agost 2021
juliol 2021
juny 2021
maig 2021
abril 2021
març 2021
febrer 2021
gener 2021
desembre 2020
novembre 2020
octubre 2020
setembre 2020
juny 2020
maig 2020
abril 2020
març 2020
febrer 2020
gener 2020
desembre 2019
novembre 2019
octubre 2019
setembre 2019
agost 2019
juliol 2019
juny 2019
maig 2019
abril 2019
març 2019
febrer 2019
gener 2019
desembre 2018
novembre 2018
octubre 2018
setembre 2018
agost 2018
juliol 2018
juny 2018
maig 2018
abril 2018
març 2018
febrer 2018
gener 2018
desembre 2017
novembre 2017
octubre 2017
setembre 2017
abril 2017
març 2017
Ajuntament
Portal de transparència
Corporació municipal
Patrimoni
Turisme
Serveis municipals
Esports
Medi ambient
Cultura
Policia Local Nules
Sanitat
Gestions
Seu electrònica
Incidències
Actualitat
Notícies
Xarxes socials
© 2021 Ayuntamiento de Nules - Política de privacidad - Aviso legal - Accesibilidad Sitio web desarrollado por ESPA
© 2021 Ajuntament de Nules - Política de privacitat - Avís legal - Accesibilitat - Lloc web desenvolupat per ESPA | 0.683164 | curate | {"ca": 0.7717928701535259, "en": 0.03538901899557637, "es": 0.1493624772313297, "pt": 0.019255789747593028, "fr": 0.0117096018735363, "it": 0.01249024199843872} | https://nules.org/nules-acull-el-campionat-regional-de-coloms-esportius/ |
racoarticles_ca_20221005_2_5204 | Deia el cronista Ramon Muntaner que Barcelona és cap de Catalunya en la marina e en terra ferma Lleida. Amb 132.000 habitants, Lleida roman com a primera ciutat de Catalunya terra endins. Però és tot just ara quan s'inicia un capgirament en les relacions entre Lleida amb Barcelona. L'arribada de l'alta velocitat ha situat la capital de Ponent a una distància/temps de Barcelona inferior al que hi ha entre la capital catalana i les ciutats de Manresa, Vic o -ara per ara-fins i tot Girona (altra cosa, és clar, és el cost del viatge).
Lleida creix també en qualitat urbana, en noves infraestructures de tota mena (l'aeroport d'Alguaire s'inaugurarà enguany) i en atractius culturals. Aquest va ser el leitmotiv de la sortida de la Societat Catalana de Geografia, realitzada el dissabte 28 de març de 2009: conèixer alguns dels nous atractius culturals que han de permetre Lleida assolir una imatge més atractiva i deixar de ser la gran desconeguda del nostre país. D'acord amb la filosofia de la sortida, el desplaçament des de Barcelona es va realitzar amb trens Avant. Un autocar ens va atansar al segon turó de la ciutat: Gardeny. El castell emplaçat a l'extrem nord és un bon mirador de la ciutat. Fou bastit després de la conquesta de Lleida (1149), si bé ha tingut múltiples transformacions, principalment quan fou fortificat amb baluards moderns en el segle XVIII. En l'actualitat s'hi ha ubicat un modest centre d'interpretació de l'orde del Temple i l'Ajuntament el promociona com un dels principals atractius turístics de la ciutat. Tanmateix caldria netejar els grafits i fer una forta inversió per tal de condicionar el castell, habilitar el passeig pels baluards, restaurar l'església i fins i tot excavar i recuperar les fortificacions colgades de runa del flanc que dóna a les malmeses casernes d'infanteria. La poca resistència a l'erosió dels blocs de gres o pedra arenosa és un problema estructural dels monuments lleidatans que demana actuacions urgents de consolidació. Igualment caldria
una petita exposició permanent que expliqués la morfologia d'aquesta fortificació i la significació del turó de Gardeny en la història de la ciutat. Cal pensar que fins i tot la narració de Juli Cèsar testimonia la utilització de Gardeny com a campament militar d'interès estratègic. Llàstima que en la compra d'uns terrenys que l'Exèrcit hauria d'haver cedit de forma gratuïta a la ciutat -atès que no s'hi pot fer cap operació immobiliària especulativa-l'Ajuntament de Lleida hi esmercés, l'any 1998, la picossada de 2.713 milions de pessetes que podrien haver estat emprats de manera molt més productiva! Gardeny està destinat a acollir algunes de les noves infraestructures tecnològiques i culturals de la ciutat. La realització més avançada és el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, ubicat als edificis meridionals que havien estat d'artilleria. En el sector més proper al barri de la Mariola, la Caixa ha d'instal•lar en breu un equipament cultural subsidiari del CosmoCaixa barceloní, anomenat Aquí, planeta Terra, en el marc de les actuacions del Pla de Barris. Un cop desplaçats a la part alta de la ciutat, al sector de Sant Martí, i tot seguint les explicacions de Daniel Paül, vam treure el cap per la Panera, ara Centre d'Art contemporani i fins fa pocs anys caserna de policia; el seu nom al•ludeix a l'antiga funció de dipòsit de gra del capítol de canonges. L'espai foto 3 Dipòsit de l'Aigua, de planta quadrada amb costat de 31 m i alçada de 10 m, cobert per 6 voltes de canó aguantades per 25 pilars. Foto Jesús Burgueño. compta amb unes robustes columnes que fan pensar en la Porxada de Granollers; de fet en època medieval fou almodí o llotja. En un espai immediat està previst ubicar el fons de l'antic Museu Morera. Tot seguint el recorregut pel barri vell vam poder visitar el dipòsit de l'Aigua, una de les peces del desconcentrat Museu de l'Aigua de Lleida. Aquest dipòsit subterrani, ara buit, fou construït a finals del s. XVIII per tal d'abastar les fonts de la ciutat amb aigua procedent del canal de Pinyana. La construcció, solemne i harmònica, resulta d'una sòbria bellesa. Cal encoratjar iniciatives com aquesta que, alhora que posen a l'abast del ciutadà un patrimoni cultural de primer ordre, ajuden a entendre l'epopeia històrica de la lluita per l'aigua. Una fugaç visita a l'església de Sant llorenç -infrautilitzada com a recurs turístic malgrat el seu magnífic llegat artístic-i un recorregut fins a l'antic convent del Roser, polèmic nou parador de turisme, completaren el nostre recorregut matinal.
Havent dinat -amb els preceptius cargols a la llauna, evidentment també patrimoni cultural de les terres de Ponent-ens adreçàrem al museu de lleida diocesà i comarcal, per tal de fer-hi una visita guiada. L'edifici, que integra un antic convent carmelita, és obra de l'arquitecte Joan Rodon. La col•lecció consta de dos fons ben diferenciats: l'art sacre del bisbat (amb la polèmica pertinença d'obres procedents de parròquies aragoneses) i la col•lecció arqueològica procedent de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Entre les peces més rellevants foto 3
Explicacions de Jesús Burgueño sobre els mapes exposats a l'IEI. Foto Enric Bertran. del miler que s'hi exposa podem destacar el mosaic d'Albesa (vil•la del Romeral), el baptisteri visigòtic de Bovalar (Seròs), el joc d'escacs de cristall de roca d'Àger (s. XI) o les pintures murals de la Pia Almoina. La museïtzació està força aconseguida, amb elements tan atractius com la reproducció de les pintures del Cogul o els enterraments ibèrics. Per tal de relligar millor l'abassegadora amplitud cronològica del Museu (de debò calia remuntar-se a l'Australopithecus?) pensem que seria interessant una representació paral•lela del creixement i transformacions urbanes de la ciutat de Lleida al llarg del temps.
Com a cloenda ens vam adreçar a l'antic hospital gòtic de Santa Maria, seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, per tal de visitar l'exposició [Carto]grafia, testimoni visual de les terres de Lleida a través del temps (ss. XIII-XIX). L'expedició geogràfica va poder admirar la col•lecció de gravats de l'Arxiu de l'IEI juntament amb peces manuscrites excepcionals com ara el gran pergamí del riu Corb (1580), el projecte de canal de reg i navegació de l'Urgell a Tarragona, obra de Sinibald de Mas (1786), el mapa de Lleida realitzat per militars francesos el 1825, primer fet a casa nostra mitjançant corbes de nivell, el plànol parcel•lari d'Albesa (1857), la minuta inèdita del mapa provincial de Lleida a escala 1:200.000, de F. Coello (ca 1860) o el detallat plànol del Castell signat pel comandant d'enginyers Francesc Macià.
Durant el trajecte per la ciutat també hi hagué ocasió de fer esment del teatre de l'Escorxador, l'Auditori, l'Arxiu Històric, la Universitat, la Biblioteca Pública o el nou palau de convencions (la Llotja) que es construeix a tocar del riu i l'estació, que es preveu inaugurar a finals d'any. La pluja ens impedí cloure l'atapeïda jornada amb una pujada a la Seu Vella, l'indret més emblemàtic de Lleida, però la comoditat del tren convida a tornar a la ciutat del Segre i de les cigonyes. En tot cas, el nostre recorregut va palesar que la Seu de Lleida no és una joia històrica aïllada, sinó que resta acomboiada per molts altres atractius culturals. | 1 | perfect | {"ca": 0.9935306262904335, "pt": 0.0023399862353750862, "es": 0.0041293874741913286} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_122332 | Els Whiskyn's estan immersos en la gravació del que serà el seu setè treball discogràfic. Com en l'anterior treball, l'estan enregistrant als estudis Tívoli d'El Vendrell sota el control tècnic de Jesús Rovira i la producció de Pemi Rovirosa durant aquests mesos d'estiu. Per seguir amb la dinàmica que tant bon resultat els va donar al disc "On", també portaran aquest als estudis Grabaciones Silvestres, de Marc Parrot, per tal de fer-ne les mescles. Després de la bona acollida que va tenir l’anterior disc "On", tant per part del públic com de la premsa especialitzada, Whiskyn's han treballat de valent durant aquest hivern en noves cançons i han decidit no esperar més temps per a començar a enregistrar un nou disc. El nou àlbum, editat per Música Global i encara sense títol, està previst que es posi a la venda durant el proper mes d'octubre.
Realment un tros de grup els Whisky'ns! Whisky'ns o Whiskyn's
Avere si aquest disc superarà a "On" (espero q si) pq realment em va decepcionar una miqueta l'"On"... espero que toquin més per comarques de Girona!!! Força Whiskyn's i visca el Joan Masdeu!! xD | 0.804047 | curate | {"ca": 0.9790909090909091, "en": 0.019090909090909092, "sv": 0.0018181818181818182} | |
macocu_ca_20230731_7_9231 | Cinema hui per a dones en període de lactància a Sant Joan
L’auditori Antonio Gil de la Casa de Cultura de Sant Joan d’Alacant contínua la programació de “Sessió Teta” dirigida a dones en període de lactància, encara que està oberta a tothom. La idea, que va sorgir fa anys a Madrid, tracta d’oferir a les mares i pares una programació de cinema gratuïta a la qual puguen acudir amb els seus bebés sense el risc de molestar la resta d’espectadors.
La sala es condicionarà a les necessitats dels bebés, mantenint una temperatura i llum adequades, restringint els decibels a 60 per a evitar molèsties i adequant una sala per a poder col·locar els carrets. A més, el públic pot alçar-se sempre que ho desitge.
Les Sessions Teta es programaran tots els dimecres a les 17:30h amb la col·laboració de la Universitat d’Alacant que organitza, al costat de la regidoria de Cultura aquesta iniciativa. Es tracta de pel·lícules per a adults que busquen que els progenitors acudisquen al cinema a veure pel·lícules que no siguen per a xiquets sense deixar als seus fills a cura d’altres persones.
La regidora de Cultura, Clara Rodríguez, consolida aquesta iniciativa que fomenta la igualtat i tracta que les mares puguen tindre oci acompanyades dels seus bebés alhora que normalitzen una etapa en la qual es troben més aïllades socialment i passen molt temps soles.
Sinopsi
Al Londres de la postguerra, el modista Reynolds Woodcock i la seua germana Cyril estan al capdavant de la moda britànica, vestint fins i tot a la reialesa. Quan Reynolds coneix a Ànima, prompte es converteix en la seua musa i amant.
23 GENER – Sessió Teta – “El hilo invisible” de Paul Thomas Anderson 17:30h – Auditori Antonio Gil de la Casa de Cultura de Sant Joan d’Alacant | 0.867424 | curate | {"ca": 0.9959490740740741, "hu": 0.004050925925925926} | |
mc4_ca_20230418_10_735854 | Estrenes durant l’adolescència: «West Side Story» - CINEQUANON.cat
Inici Articles Articles Estrenes durant l’adolescència: «West Side Story»
Estrenes durant l’adolescència: «West Side Story»
Els records cinematogràfics d’un servidor, un nen de poble, sobre les estrenes que vaig començar a veure als cines de Figueres graviten especialment sobre tres pel·lícules: West Side Story (1961), Lawrence of Arabia (1962) i Doctor Zhivago (1965). També recordo impactant, oceànica, Gone With the Wind (1939), però, fins allà on m’arriba la memòria, ja feia temps que s’havia estrenat. A causa de la censura, no va arribar a Espanya fins al 1950 (dos anys abans que jo nasqués), però la vaig veure, és clar –no en recordo la primera vegada–, sense l’expectació d’una novetat.
Evoquem la primera de les tres esmentades.
Els Montagut i els Capulet (“Montague and Capulet”, o “i Montecchi e i Capuleti”, com més ens agradi) eren el coixí parental dels cèlebres Romeu i Julieta, constituït per aquestes famílies potents, nobles de Verona fabulats per Shakespeare. En canvi, els Jets i els Sharks, imaginats a Nova York 350 anys després per posar base humana a West Side Story, són pobres, desastrats i carn de barriada; el film, dirigit per Jerome Robbins i Robert Wise, ve a ser un remake shakespearià. Els Jets, blancs, fills de la immigració europea de la fam, i els Sharks, mulats i mestissos vinguts de Puerto Rico. Com les dues famílies veroneses riques, aquestes tribus urbanes s’odien i, com passa a Itàlia, al West Side de Manhattan un noi i una noia, membres de cada un dels clans, s’enamoren apassionadament, irremeiablement, amb un amor sense possibilitat de redempció. La possibilitat de tragèdia, doncs, com diu en Cuní, està servida, tot i que –ja ho veurem– no serà completa com a Romeu i Julieta.
Quatre anys abans de la pel·lícula, que es va fer cèlebre, s’havia estrenat l’espectacle original: un musical amb el mateix nom. En l’un i en l’altra va brillar-hi –i segueix centellejant després de més de mig segle– la música composta per Leonard Bernstein, que al cap de poc ja s’havia instal·lat en la memòria rítmica i melòdica del món que té finestres a Occident: ¿qui no reconeix “Maria” o “America”? En aquest aspecte del film, la nació que es veu des del Montseny pot presumir que en la banda sonora de la revisió de 1984, promoguda pel compositor, la veu de Tony (el Romeu) és la d’un jove Josep Carreras. A YouTube hi ha penjat el “making of” de la gravació del tenor nostrat, dirigida pel mateix Bernstein, amb qui manté una discussió. Una meravella recomanable.
A Espanya la pel·lícula va estrenar-se el febrer de 1963, i a Figueres va arribar-hi a principis de 1965, al cine Las Vegas (al carrer de Sant Pau, avui una ruïna), acabat d’estrenar. El primer record que en tinc són els comentaris que en van fer els pares i el mestre del poble, que vivia a casa a dispesa; atrets per la fama, els tres van decidir pujar al 600 del pare i anar a veure-la. Tornats al poble, naturalment en van parlar, i el comentari que més em va xocar va ser l’estranyesa que els havia produït uns “palillos” verticals a la pantalla que feien de fons mentre anaven apareixent els crèdits; no ho vaig entendre fins que, vista la pel·lícula unes setmanes més tard, em vaig adonar que aquelles ratlles verticals representaven la silueta geomètrica dels gratacels novaiorquesos.
De West Side Story em van impressionar les escenes de ballet: l’arravatament, la precisió i la novetat –la modernitat– a la pista poliesportiva, al terrat i a la sala. En les noies sorprenia l’envergadura: mai no havíem vist ballarines amb un gest tan resolutiu i unes cames tan potents com les de Rita Moreno, Suzie Kaye i les altres; en ells era d’admirar la fibra àgil i atlètica de Russ Tamblyn, George Chakiris i la resta. Res a veure amb el que coneixíem, que era el que vèiem també a la pantalla: el papalloneig volàtil de Ginger Rogers i Fred Astaire, o la gravetat racial i sanguínia dels “nacionals” Antonio i Rosario. Ens va enamorar Maria, personificació de la innocència, la bondat, la sinceritat, i l’alegria i el dolor talment intensos; era la bella Natalie Wood, amb un cos més reduït que el de les altres. I els que érem de poble encara ens sentíem més admirats quan vèiem aquells nois beure Coca-Cola –excepcional en nosaltres– indolentment, sense més, asseguts a la barana dels semisoterrians de la ciutat, o trobar-se sota immensos ponts d’autopistes que aquí no existien perquè Abertis i ”la Caixa” encara no havien fet la primera de l’Estat (i l’única amb què segueixen espoliant l’usuari).
De passada Hollywood també s’estalviava el suïcidi que pertocava a la vaileta enamorada, que qui sap com s’ho hauria pres la mesocràcia ianqui i consumidora de mantega de cacauet.
La pel·lícula va servir als profes de literatura per parlar de la tragèdia tot evocant el suposat original anglès Romeo and Juliet; diem suposat perquè Shakespeare també s’havia basat en dues traduccions de l’italià: The Tragical History of Romeus and Juliet (1562) de Mateo Bandello i Palace of Pleasure (1582), col·lecció de relats italians i francesos. Dit això, a més West Side Story quant a tragèdia dibuixa una versió rebaixada de l’anglès; la deixa a mitges: en lloc de morir els dos protagonistes –que és el que ocorre en les tragèdies amoroses de veritat, com ara a Mar i cel–, mor el Romeu-Tony, mentre que la Julieta-Maria el sobreviu. Sobreviu, això sí, amb el coneixement del ser humà que li han facilitat la miserabilitat, la mediocritat i l’estupidesa dels seus amics i els del seu difunt company: Maria “es fa gran”, que se’n diu correntment. De passada Hollywood també s’estalviava el suïcidi que pertocava a la vaileta enamorada, que qui sap com s’ho hauria pres la mesocràcia ianqui i consumidora de mantega de cacauet. Per tot plegat, de West Side Story potser n’hauríem de dir un drama.
I no s’acaba aquí la correcció política: quan Bernstein i Arthur Laurents, el primer de família jueva i el segon fill de jueus practicants, a mitjans dels 50 planejaven l’obra, els dos bàndols en disputa havien de ser l’un catòlic i l’altre jueu en un context de postguerra mundial i Maria era una noia supervivent d’un camp d’extermini. Naturalment, els devien advertir que era millor deixar córrer aquest escenari i optar per pelacanyes de barriada que maten l’aranya en poliesportius abandonats. Que a més tots eren immigrants o els fills llurs.
En el proper parlarem de les altres dues. | 0.863387 | curate | {"ca": 0.9894163424124514, "es": 0.006536964980544747, "en": 0.004046692607003891} | https://www.cinequanon.cat/estrenes-durant-ladolescencia-west-side-story/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_776597 | Fa temps que sento una depressió profunda en relació a la situació social del nostre país. Ai, que lluny queden aquells pobles de 500 hab. de Lleida que només sents català tot el dia i que preguntes a qualsevol, tothom se sent català. Ara, a Barcelona tinc la impressió que el país no va bé. Aquí al Raval el català és ínfim, només el salva la comisaria dels mossos i l'edifici de Vilaweb i de sentiment nacional no sé si en queda ja. Lo que em sap més greu no és que molts immigrants no sapiguin la nostra llengua. El que més por em fa són els catalans de segona generació. Sí, els fills dels que van venir a Catalunya mirant de fugir de la mala vida al camp. En aquest país sempre s'ha volgut ser molt tolerant amb aquesta gent que no pala/va gens de català i que te/nia un sentiment nacional nul. Una de les grans excuses que se'ns donaven era que els seus fills ja serien completament catalans. Però resulta que ara ens trobem que la majoria d'aquesta segona generació encara no parla català (tot i les immercions ling.) i sent Espanya com el seu país i de manera més fanàtica que els seus progenitors... Diríem (o jo almenys penso) que aquest país ha tingut un gran fracàs. El dilema és si encara es pot arranjar la situació o la reculada del catalanisme ja és imparable. Què en penseu? SALUT!
Els xarnegos no són part de la nostra nació. Em pregunto fins quin punt tenen dret a ser partícips d'aquesta.
Ah, però tenen dret a viure? Em fa vergonya que diguis aquestes bestieses amb aquest avatar.
El discurs d'en "Boig palauenc" és antagonic amb la manera de pensar de Maulets. | 0.815569 | curate | {"ca": 0.9961612284069098, "zh": 0.0038387715930902106} | |
naciodigital_ca_20220331_0_379393 | El govern escocès pressiona l'executiu britànic de David Cameron perquè encarregui a la Comissió Europea un informe sobre "la continuació com a membre de la Unió Europea d'una Escòcia independent". Després que el Parlament Europeu vetés un estudi sobre el mateix tema, un portaveu de l'executiu d'Alex Salmond ha assegurat a l'ACN que seria "possible" resoldre tots els interrogants si els estats membres implicats, com el Regne Unit o Espanya, demanessin formalment una opinió a Brussel·les. Edimburg, que defensa que Escòcia negociaria l'adhesió "des de dins de la UE", recorda que els estats tenen la paella pel mànec a l'hora d'esvair els dubtes sobre la qüestió europea abans del referèndum del 2014.
El govern d'Alex Salmond està augmentant la seva pressió a Londres perquè presenti a la Comissió Europea tota la informació necessària per tenir un pronunciament formal sobre les conseqüències de la independència.
Arran de la polèmica pel vet de l'Eurocambra a un informe sobre la independència que va revelar l'ACN, i quan queda gairebé un any per a la celebració de la consulta a Escòcia del 18 de setembre del 2014, els de Salmond han redoblat els esforços per aconseguir que Londres presenti la petició a Brussel·les.
"Creiem que és possible preparar i publicar un escenari precís que permeti a la CE tenir tota la informació necessària per considerar la continuació com a membre de la UE d'una Escòcia independent", ha assegurat un portaveu de l'executiu escocès a l'ACN.
Des d'Edimburg eviten polemitzar sobre l'informe vetat del Parlament Europeu, proposta del laborista escocès David Martin, perquè defensen que és una decisió que correspon a la cambra i prioritzen un posicionament de la Comissió Europea. "Continuem demanant al govern britànic, com a actual estat membre, que s'uneixi a nosaltres per fer la presentació" de l'escenari, ha indicat el portaveu.
La Comissió Europea ha defensat en diverses ocasions que només valorarà les conseqüències de la independència "a petició" d'un estat membre com Espanya o el Regne Unit i si li presenten "un escenari detallat i precís". A Brussel·les, arran de la gran manifestació de la Diada de l'any passat, eviten valorar escenaris "hipotètics" sobre la secessió d'un territori d'un estat membre.
L'executiu escocès, que ha pactat amb Londres la celebració de la consulta, lamenta que el tema europeu es podria "aclarir" amb una major iniciativa dels estats involucrats, en aquest cas, el britànic. De fet, Brussel·les s'ha negat aquest any a donar una resposta explícita al govern escocès sobre la seva permanència a la UE, assegurant que les preguntes les hauria de fer, en tot cas, Londres.
"La Comissió Europea només podrà expressar la seva opinió sobre les conseqüències legals sota la llei europea d'una situació específica arran d'una petició d'un estat membre que detalli un escenari precís", va assegurar en una carta al govern escocès el comissari d'Afers interinstitucionals, Maros Sefcovic.
La resposta és exactament la mateixa que els portaveus de la Comissió Europea donen als periodistes quan se'ls pregunta per la situació a Catalunya. En el cas català, la petició i l'escenari concret per resoldre els dubtes de la permanència d'una Catalunya independent a la UE l'hauria de fer el govern espanyol de Mariano Rajoy. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/58391/escocia-pressiona-londres-perque-ue-estudii-secessio |
oscar-2301_ca_20230418_4_266481 | Aquest estany es podria haver format per una esllavissada de roques de la muntanya, que va tallar el curs del riu i va actuar com una presa natural tot retenint l’aigua. L’estany, per les seves característiques geològiques, és poc profund i depèn dels fluxos d’aigua. | 0.728325 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.camidelsbonshomes.com/pl1/serveis/directori-de-serveis/id81/estany-gros.htm |
oscar-2201_ca_20230904_12_55026 | La Unió Esportiva Olot ha aconseguit salvar un punt aquesta tarda a l’Estadi Municipal amb un gol de Moha en l’últim minut davant el Granollers. L’Olot ha tingut moltes ocasions, però avui no ha sigut el dia de la definició per als vermells. Killian ha començat el matx molt endollat i amb dues oportunitats clares. El Granollers, però, també ha volgut imposar la seva llei i ho provat nombrosos xuts de llarga distància. Eloi Amagat ha llançat una falta fregant el travesser just abans d’acabar la primera part.
A la represa, l’Olot i el Granollers han intentat estrenar el marcador amb un joc ofensiu. Èric Vilanova gairebé ho aconsegueix, amb un llançament llunyà que ha marxat fora per ben poc. Carbó ha donat entrada a Ferrón, Moha i Carles Mas. Debutava el central aquesta temporada. Però en una jugada de mala sort, Gerard Batalla s’ha fet gol en pròpia porteria al minut 67. La diana ha tocat l’ànima dels olotins, que han intentat refer la situació. Bigas, per banda esquerra, ho intentava, però ha sigut Moha qui, amb un precís llançament des de fora l’àrea, ha sorprès el porter visitant en el minut 90. L’Olot salva un punt in extremis i continua sent líder amb 21 punts, això sí, amb un partit més jugat. Els vermells visitaran la pròxima jornada el camp del Peralada, el conjunt que entrenava Albert Carbó la darrera temporada, en un derbi especial pel tècnic olotí.
Post navigation
Publicació anterior
Més de 60 productors seran presents a una Fira Orígens amb novetats i tradició
Publicació següent
Protesta a Girona per la mort de la ciclista olotina a la carretera dels Àngels
Publicat a:
Esports
Notícia destacada
Notícies
Etiquetes
estadi municipal
Granollers
lideratge
ue olot
Notícies relacionades
per categoria
El garrotxí Pau Torrent guanya la Copa d’Espanya cadet de ciclisme en pista de velocitat
El garrotxí Pau Torrent va guanyar diumenge la Copa d'Espanya cadet de ciclisme en pista. Torrent ha cimentat el seu triomf per la regularitat mostrada a cada una de les proves del trofeu. Amb la victòria, el Club Ciclista Olot infantil aprofita per insistir…
La pluja provoca un despreniment en una casa de la carretera de Riudaura d’Olot
El canvi de temps s'ha notat a la Garrotxa des de primera hora de la tarda. A Olot han caigut 36 litres per m2 i al voltant de dos quarts de set la tempesta ha causat desperfectes en una casa de la zona de Sant Pere Màrtir, al barri de Montolivet, concretament…
El Consell d’Administració de la indústria garrotxina Torraspapel decideix traslladar la seu social a Madrid, per la situació política de Catalunya
El Consell d'Administració de la indústria garrotxina Torraspapel ha acordat traslladar el seu domicili social a Madrid, per la incertesa de la situació política a Catalunya. La paperera segueix el camí d'altres empreses i bancs, que han anunciat el moviment…
Càritas Garrotxa ha iniciat dos programes nous aquest darrer trimestre i ha batut rècord de participació en el ‘Apadinar un avi’
Càritas Garrotxa ha fet balanç del darrer trimestre de l’any. Amb l’inici del curs, al setembre, es van tornar a posar en marxa els programes habituals i alguns de nous. En el nou espai de trobada hi participen 9 dones i al gener s’hi incorporaran 6 més.…
Un camió avariat obliga a tancar els Túnels de Bracons durant prop d’una hora
Aquest matí durant prop d’una hora s’ha tancat l’accés als Túnels de Bracons. El motiu de la restricció ha estat l’avaria, a dins d’un dels túnels, d’un camió de transport de bestiar viu. El fum provocat per l’avaria és el que ha fet que,… | 0.778307 | curate | {"ca": 0.9334862385321101, "es": 0.041857798165137614, "en": 0.009174311926605505, "pt": 0.00974770642201835, "nl": 0.0020068807339449542, "it": 0.0037270642201834864} | https://www.garrotxadigital.cat/2021/11/15/lolot-salva-un-punt-amb-un-gol-en-lultim-minut-contra-el-granollers-1-1/ |
naciodigital_ca_20220331_0_586939 | Els Bombers de la Generalitat han demanat que no es desplacin més voluntaris per col·laborar en la recerca del nen de 3 anys perdut des d'aquest dijous a la tarda a prop de Camós (el Pla de l'Estany) però que restin amatents en les pròximes hores per si cal fer relleus. Ara mateix, a la zona hi ha dos helicòpters i un centenar de Mossos d'Esquadra, Bombers de la Generalitat i voluntaris, que s'han anat afegint en el dispositiu de recerca.
— Bombers. Generalitat (@bomberscat) 1 gener, 2016
L'avís d'alerta el va donar el pare de l'infant aquest dijous a dos quarts de sis de la tarda. Segons sembla, els pares feia poca estona que acabaven d'arribar a la masia rural Can Serrallonga situada a Camós per passar el Cap d'Any quan l'infant va desaparèixer. Des del primer moment es va arrencar un gran dispositiu de recerca. "Ràpidament es va fer de nit i es tracta d'una zona molt boscosa. La recerca no pararà fins que se'l trobi", ha explicat l'alcalde. D'altra banda, el batlle també ha destacat el gran nombre de persones que continuen acostant-se al municipi per ajudar en la recerca del petit. | 1 | perfect | {"ca": 0.9294871794871795, "en": 0.009157509157509158, "es": 0.06135531135531135} | https://www.naciodigital.cat/noticia/100785/bombers-demanen-no-es-desplacin-mes-voluntaris-recerca-nen-camos |
mc4_ca_20230418_4_99308 | AVETID LLIURA ELS SEUS PREMIS ESPERANT, DESITJANT I NECESSITANT UNA ACTUACIÓ IMMEDIATA EN LA POLÍTICA CULTURAL | AVETID
AVETID LLIURA ELS SEUS PREMIS ESPERANT, DESITJANT I NECESSITANT UNA ACTUACIÓ IMMEDIATA EN LA POLÍTICA CULTURAL
Els premiats d'aquesta edició van ser: Payasospital, AISGE , Mostra de Pallasos i Pallasses de Xirivella, Artez, Grup de Teatre Assaig de la Universitat de València, Falla Na Jordana, Ananda Dansa, La Dependent, Francesc Sanguino, Manuel Cuadrado i Antonio Valero. Tots ells són la mostra del gran potencial de professionals i entitats que posseeix la nostra comunitat, que amb la seva actitud, esforç i perseverança posen en valor a les arts escèniques valencianes. D'altra banda, AVETID no va voler deixar d'evidenciar el gran treball que queda per fer, segons van manifestar els presentadors de l'acte "Esperem, desitgem i necessitem ja una actuació immediata en el sector, amb una clara i definida política teatral i cultural, per fer possible la reanimació urgent de la cultura que necessita la nostra societat. I ho necessitem per fer possible que companyies professionals valencianes puguin seguir complint anys". L'escena valenciana desgraciadament segueix immersa en la seva precarietat laboral. Actors, ballarins, tècnics, escenògrafs.... empreses i companyies de teatre, dansa i circ, continuen patint una situació molt inestable i és deure tots, administracions públiques i sector privat, conjuminar esforços i ampliar el diàleg iniciat entre tots els agents implicats per revertir aquesta situació. Ja va quedar enrere el període de bones intencions, és moment d'accions reals, eficaces i urgents.
L'acte va ser dirigit per Julio Martí, presentat per Alfred Picó, Juanfran Sáez i Carme Juan, va comptar amb la col·laboració de petites accions teatralizadas de les companyies PTV- Clowns, Carles Castillo i EMTA (Escola Municipal de Teatre d'Aldaia), a més de l'actuació musical de Pepa Blasco.
Aquests guardons han comptat amb la col·laboració del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i Àudio-Net. tornar Associació membre de Amb el patrocini de Associació d'Empreses d'Arts Escèniques del País Valencià | 0.875699 | curate | {"en": 0.10675990675990676, "ca": 0.8932400932400932} | http://avetid.com/noticia/498/avetid-lliura-els-seus-premis-esperant-desitjant-i-necessitant-una-actuacio-immediata-en-la-politica-cultural/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_174085 | Aquest mes d’octubre es duran a terme les votacions per escollir una nova AFA (Associació de Famílies d’Alumnes). El procés començarà el pròxim divendres 14 d’octubre, dia en què es repartiran les butlletes a les famílies. El dimarts 18 d’octubre serà el moment per retornar-les al centre. L’horari de votació serà el següent:
Edifici d’Educació Infantil i Primària: de les 8.15 h a les 9.15 h i de les 16.45 h a les 17.15 h. Lloc: Porxo de l’escola.
Edifici d’Educació Secundària: de les 7.45 h a les 8.10 h i de les 16.45 h a les 17.15 h. Lloc: Entrada del centre. | 0.733704 | curate | {"ca": 1.0} | https://radiocastelltersol.com/eleccions-a-lafa-de-lie-castelltercol/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_174653 | El Mas Pons és un edifici de planta rectangular amb el cos central elevat, de tres plantes i coberta a dos vessants, i un cos a banda i banda de dues plantes i coberta a un vessant. Les cobertes són de teula àrab ceràmica amb remat d'una cornisa pintada.
L'entrada del recinte de la finca es troba emmarcada per dos murets amb un pendent còncau acabats en pilastres ceràmiques arrebossades i cobertes amb teula ceràmica esmaltada. Al frontal dels murets s'hi inscriu el nom del mas.
L'edifici destaca per la simetria de la façana principal. Als extrems de la planta baixa hi ha una porta amb brancals i llinda d'arc de mig punt executats amb carreus de pedra. A la part central del pany es disposen dues finestres de dimensions reduïdes i protegides per un reixat metàl·lic amb ornamentacions.
En planta primera s'observa un balcó central i una finestra en format vertical a banda i banda d'aquest. Les tres obertures tenen brancals i llindes de pedra.
A la planta superior se situen tres obertures a la part central, amb forma d'arc de mig punt, recolzades sobre senzilles impostes. Sobre aquesta obertura hi ha un esgrafiat amb el nom del mas: "Mas Pons".
Les façanes laterals són iguals a banda i banda. A la planta baixa disposen de dues finestres amb reixat metàl·lic de protecció i la planta primera disposa d'un porxo amb dues grans obertures de llinda recta a la part més allunyada de la façana principal. L'acabat general de les façanes és l'arrebossat i pintat. El Mas Pons és un edifici de planta rectangular amb el cos central elevat, de tres plantes i coberta a dos vessants, i un cos a banda i banda de dues plantes i coberta a un vessant. Les cobertes són de teula àrab ceràmica amb remat d'una cornisa pintada.
L'entrada del recinte de la finca es troba emmarcada per dos murets amb un pendent còncau acabats en pilastres ceràmiques arrebossades i cobertes amb teula ceràmica esmaltada. Al frontal dels murets s'hi inscriu el nom del mas.
L'edifici destaca per la simetria de la façana principal. Als extrems de la planta baixa hi ha una porta amb br... | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_681147 | Ep nanos. Anem molt bé! (Sóc al mòbil, que algú incrusti el tuit si us plau).https://twitter.com/delgovusa/status/908052612238516224
Henke, et trobes bé?Què t'has pres avui?T'ha segrestat en Torraina?
Que en sou d innocents alguns
Massa innocents. Ja s'ho faran. | 0.446098 | curate | {"gl": 0.03515625, "ca": 0.7890625, "pt": 0.11328125, "en": 0.0625} | |
cawac_ca_20200528_10_264332 | 1 Comment
Jordi, aquest video del Ken Robinson ja l’havia vist, i és realment fabulós. Ell és un fantàstic orador i les seves teories sobre l’aprenentatge són molt interessants, i les comparteixo totalment. Gràcies… de nou, un encert! | 0.64981 | curate | {"fr": 0.03896103896103896, "ca": 0.961038961038961} | http://designtraining.cat/es/2013/05/30/avui-no-parlo-nomes-escolto/ |
mc4_ca_20230418_12_272054 | Pot per utensilis arrugat Revol | Gadgets & Cuina
Pot per estris arrugat Revol, un got de porcellana ideal per guardar els estris de cuina de la forma més original. Aquest pot és una reproducció del típic got de plàstic arrugat, que simulant una tassa de plàstic rebregada.
Apte per a rentaplats i microones.
Capacitat de 1L
Mesures: 15 cm de diàmetre x 14,2 cm d'alt
Gran qualitat d'acabats i vivesa de colors.
Referència 641915
Pot per utensilis arrugat Revol? | 0.668086 | curate | {"it": 0.17841409691629956, "ca": 0.8215859030837004} | https://www.gadgetscuina.com/ca/pot-per-utensilis-arrugat-revol-3043.1004 |
mc4_ca_20230418_7_256928 | MORITZ FEED DOG PORTA A BARCELONA ELS MILLORS DOCUMENTALS DE MODA | 080 Barcelona Fashion
En el seu suport amb la cultura, i la moda, Moritz organitza la 4ª edició del festival de cinema documental Moritz Feed Dog del 22 al 25 de març. Una cita obligada per a tots els amants de la moda que porta a Barcelona, i en concret als Cinemes Aribau, una selecció de pel·lícules documentals internacionals que ens ofereixen una visió polièdrica d’aquest fascinant univers.
Aquest Moritz Feed Dog 2018 obrirà dijous 22 amb la pel·lícula inaugural “Westwood: Punk, icon, activist”, dedicada a la transgressora dissenyadora britànica Vivienne Westwood. Hi ha altres títols que se centren en creadors de moda, com Zac Posen, Yves Saint Laurent i Margiela. Precisament aquest últim és el protagonista de la pel·lícula “We Margiela”, un dels documentals més esperats ja que s’endinsa en aquesta enigmàtica casa de costura el fundador de la qual, Martin Margiela, és un complet desconegut per al gran públic, ja que mai va concedir entrevistes ni va mostrar el seu rostre.
Però aquest festival no només es queda en el disseny. També explora la indústria de la moda i les seves duríssimes pràctiques actuals en el documental “Machines” que mostra les condicions de treball de la indústria tèxtil de l’Índia. En canvi, “Quoi sert la haute couture” explora l’actualitat de l’alta costura de París. La il·lustració de moda també està present amb “Antonio López 1970” mentre que la bellesa serà protagonista divendres tarda amb el documental “Kevin Acoin”. Finalment, el mateix divendres, per la nit, s’emetrà el documental “The Gospel according to André”, una pel·lícula centrada en el mític editor de moda André Leon Talley, figura clau de la moda y mà dreta d’icones com Diana Vreeland i Anna Wintour. | 0.871984 | curate | {"es": 0.050169109357384445, "ca": 0.9498308906426156} | http://080barcelonafashion.cat/blog/cooltura/moritz-feed-dog-porta-barcelona-els-millors-documentals-de-moda |
mc4_ca_20230418_9_69485 | DOCÈNCIA.COM. Breus reflexions sobre la docència | Víctor Hernánde
Palabras clave: aprendizaje, docencia
de Víctor Hernández Bonilla
Autor: Víctor Hernàndez Bonilla
El present llibre parla sobre la docència, en un sentit ampli, a partir de les experiències professionals que l'autor ha tingut recentment, en un Institut d'Educació Secundària, mentre exercia de professor de Formació Professional.
El llibre mostra que la docència es relaciona amb moltes altres qüestions: amor, silencis, aprenentatges, somnis, records... | 0.675548 | curate | {"es": 0.14951456310679612, "ca": 0.8504854368932039} | https://www.bubok.es/libros/239568/DOCENCIACOM-Breus-reflexions-sobre-la-docencia |
racoforumsanon_ca_20220809_2_90884 | Imagineu-vos que Rússia i l'OTAN han entrat en guerra per haver-se atac mutuament a Síria o algo per l'estil, i per culpa d'això acaba de comneçar un conflicte que encara no se sap si serà nuclear, amb l'exèrcit rus dirigint-se cap aquest territori.Com actuarieu en un escenari així?EDITO: Veient les peticions dels usuaris, millor substituim Rússia per la Xina com a líder del bàndol enemic de l'OTAN.
Per cert, què us ha agafat a tots amb l'opció Crom? No entenc res.
L'opció Crom és necessària per tal de que una enquesta usuari sigui legal.
Però aquest home ja no hi és, vull dir, cal? És evident que segurament deu tenir un trastorn, no crec que sigui bona manera d'ajudar-lo enfotre's d'ell
Si no té res a veure amb aquesta persona! És una llei usuari xDQuan es va registrar com a Vicente no hem canviat la tradició. | 0.818556 | curate | {"ca": 0.9828220858895705, "es": 0.01717791411042945} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_79248 | Es va disputar la 10a jornada en la qual el líder, l'Elda, va deixar-se un punt a Sant Joan Despí i veu com tres equips, entre ells el Sant Vicenç, se li acosten a un sol punt.
Classificació del grup C de Plata Femenina
El partit de la jornada a Sant Vicenç:
Sant Vicenç 28-22 OAR Gràcia
En el partit de la jornada l'equip vicentí va aconseguir la seva cinquena victòria seguida i aprofitant l'empat de l'Elda a Sant Joan Despí se situa a només a un punt del líder.
L'equip de Pepo Mestre va fer valer la seva bona defensa a la segona part i sobretot al tram final per frenar un equip que arribava en bona ratxa. Però la veritat és que els va costar molt assolir el triomf i no va ser tan fàcil com l'aconseguit la temporada passada (28-15).
L'equip visitant va arribar al descans amb un 11-15 favorable i es mantenia per davant amb un 20-21 a l'equador de la segona part. Però en els últims quinze minuts les de Carol Carmona només van poder marcar un gol... i cap en els últims dotze minuts en els quals les vicentines van fer un parcial de 6 a 0.
Les màximes golejadores van ser Marta Siñol i Raquel Moré (7, cada una) per part local i Marina Tomàs (7) per part visitant.
Granollers Atlètic 25–22 Amposta
Imatge del partit / Foto: youtube
El partit jugat a Can Bassa, era un partit dramàtic entre els dos equips que tancaven la classificació i se'l va acabar emportant l'equip granollerí, amb la seva segona victòria del campionat, que enfonsa les de Mateu Castellà a la cua en solitari.
L'equip local va dominar en tot moment i només al final de la primera part va reaccionar l'equip ampostí per tancar-se la primera part amb empat a 11 gols. Però a la represa les granollerines de seguida van tornar a agafar un bon marge que els va permetre tenir un final força plàcid, amb un 24-18 quan faltaven 6 minuts.
Les màximes golejadores van ser Clàudia Corbera (7) per part local i Gemma Gàlvez (6) per a les ampostines.
Gavà 24–26 La Roca
Imatge del partit / Foto: youtube
El tercer derbi català se'l va emportar l'equip visitant, que es continua mostrant infal·lible en els derbis que juga com a visitant, i en aquest cas ho va fer trencant la imbatibilitat que tenien les gavanenques a casa seva.
L'equip local va sortir marcant territori amb un 7 a 2, però l'equip visitant no va perdre els papers i al descans el marcador ja estava en 14-13. A la represa amb un empat a 18, les roqueroles van fer un parcial de 0 a 3 per assolir un avantatge que van gestionar bé fins al final i sentenciant amb un gol a falta de mig minut.
Les màximes golejadores van ser Ainhoa Riera, per part local, i Marina Jiménez, per part visitant, amb 6 gols cada una.
Sant Joan Despí 27–27 Elda
Les santjoanenques van estar a punt de tombar el líder / Foto: arxiu
Partit vibrant el que es va viure al Salvador Gimeno on l'equip santjoanenc va tenir contra les cordes al líder, que finalment va poder salvar un punt.
Les eldenques van sortir molt fortes i a l'equador de la primera part dominaven per 6 a 10. Va reaccionar l'equip local des de la defensa i al descans havia capgirat el marcador (15-13). A la segona part les d'Àlex Expósito van arribar a gaudir d'un avantatge de sis gols (21-15), però l'equip visitant va demostrar el seu caràcter de líder per anar apropant-se i igualar el matx amb dos gols em els últims quatre minuts en els quals no en van encaixar cap.
Les màximes golejadores van ser Clàudia Ureña, per part local, i Elena Amores, per part visitant, totes dues amb 7 gols.
Joventut Mataró 29–33 Almassora
L'equip almassorí revelació de la temporada/ Foto:fb Club Balonmano Almassora
Després de treure un punt de Benidorm semblava que les mataronines podien iniciar el camí de la reacció, però no ha estat possible. Es van trobar amb un equip almassorí molt fort i van rebre una altra derrota, amb la qual encadenen 6 partits sense guanyar. En canvi l'equip visitant, la revelació del campionat, se situa a un sol punt del líder.
Després d'una primera part igualada, l'equip visitant va fer un bon final per marxar al vestidor amb 14-16. Després altra vegada igualtat fins a l'empat a 25 quan s'havia travessat l'equador de la segona part. Al final l'equip almassorí va tancar la seva defensa i va anar obrint forat mantenint el seu gran nivell en atac.
Les màximes golejadores van ser Clara Poo (11) per part local i Iuliana Bivolaru (13), per part visitant.
Mislata 38–24 Benidorm
Imatge del partit / Foto: @HandbolMislata
En un dels dos partits on no hi havia representació catalana l'equip mislater va mostrar a la primera part una gran defensa (13-7 al descans) i a la represa el seu potencial golejador, marcant 25 gols en 30 minuts.
Les màximes golejadores van ser Suhana Bayonas i Aitana Yugueros (7, cada una) per part local i Andrea Pomares (7) per part visitant.
Castellón- Levante
Imatge del partit / Foto: youtube
El Castelló continua ferm a la seva pista, on no ha cedit cap punt, i va sumar la quarta victòria seguida davant un equip que cau a la penúltima plaça... que aquesta temporada no és de descens, però és preocupant, clar.
L'equip local va estar fort en defensa i al descans ja dominava per 15-10.
Les màximes golejadores van ser Noelia López i Laia Chiva (6, cada una) per part local i Daniela Garcia (6) per part visitant. | 0.763029 | curate | {"ca": 0.9888547271329746, "vi": 0.0034588777863182167, "es": 0.007686395080707148} | https://www.cathandbol.cat/femeni/plata-femenina/item/8886-resum-platafemenina.html |
mc4_ca_20230418_9_561537 | Refranyer català-castellà: No hi ha cabell que no faci la seva ombra
Variants i sinònims: No hi ha cabell que no faci la seva ombra (SAURA 1884).
Equivalents: Cada cabello ( o un cabello), hace su sombra en el suelo [ES] (SAURA 1884).
Parèmia segons la font original: No hi ha cabell que no fassa la seva sombra (SAURA 1884).
Publicat per Víctor Pàmies i Riudor a les 23:32:00
Paraules clau cabell, fer, haver-hi, ombra | 0.5009 | curate | {"ca": 0.6859903381642513, "es": 0.21256038647342995, "en": 0.10144927536231885} | http://refranyer.dites.cat/2007/11/no-hi-ha-cabell-que-no-faci-la-seva.html |
mc4_ca_20230418_2_168286 | Clàssics a la romana. : ORÍGEN MÍTIC DE LA CIUTAT DE ROMA
La història, com tots els mites, és molt interessant i et fa estar atent en tot moment. Vull dir-te que aquest article m'és i em serà molt útil perquè precisament ara estem estudiant l'origen de Roma, i com que ho has explicat molt bé, et dic que em serà de molta utilitat.
12 de gener de 2017 a les 10:53
Penso el mateix que en Ferran, has explicat super bé l'origen de Roma i ens serà molt útil pel que estem estudiant. Una entrada molt interessant. | 0.721981 | curate | {"ca": 0.9304174950298211, "es": 0.06958250497017893} | http://classicsalaromana.blogspot.com/2017/01/origen-mitic-de-la-ciutat-de-roma.html |
mc4_ca_20230418_7_658311 | En l’Octavari de la Unitat dels Cristians - Montalegre
Carta del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, 13 de gener de 2013
Immigració i ecumenisme
El proper dia 18 de gener comença la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que es perllonga cada any fins al 25 de gener, festa de la Conversió de sant Pau, que aquest any té com a lema “Què espera el Senyor de nosaltres?”, una pregunta que es troba als escrits del profeta Miquees (cf. Mi 6,6-8). D’altra banda, el proper diumenge, 20 de gener, s’escau la Jornada Mundial de les Migracions, una iniciativa de la Santa Seu. Això ens invita a parlar del fenomen de les migracions i dels reptes ecumènics que aquesta realitat planteja.
El Sant Pare relaciona aquests dos fenòmens –les migracions i l’ecumenisme- en el missatge amb motiu de la jornada que ens ocupa, que aquest any té com a tema “Migracions: pelegrinatge de fe i esperança”. Apunta el Sant Pare que fe i esperança formen “un binomi indestriable en el cor de moltíssims emigrants”, atès que hi “habita l’anhel d’una vida millor, a la qual cosa s’uneix moltes vegades el desig de voler deixar enrere la desesperació d’un futur impossible de construir”.
D’altra banda, Benet XVI ressalta que “l’Església no deixa de posar de manifest els aspectes positius, les bones possibilitats i els recursos que comporten les migracions” i realitza accions d’acollida que afavoreixen i acompanyen “una inserció integral” dels emigrants, sol·licitants d’asil i refugiats en el nou context sociocultural en què viuen, sense oblidar la dimensió religiosa..
En aquesta línia, recorda el Sant Pare que l’Església “és cridada a prestar atenció especial i tenir cura d’aquesta dimensió” i destaca que, en el cas dels immigrants cristians, “la cura de la dimensió religiosa inclou també el diàleg ecumènic i l’atenció de les noves comunitats”. Tractant-se dels catòlics, comporta “la creació de noves estructures pastorals i la valoració dels diversos ritus”.
La nostra arxidiòcesi de Barcelona ha facilitat esglésies i equipaments a les Esglésies catòliques orientals i ortodoxes que tenen fidels a l’arxidiòcesi perquè puguin celebrar la fe i atendre pastoralment els seus membres.
Immigració i ecumenisme són dues realitats profundament relacionades. El fenomen de la immigració ens fa propers els seguidors de les grans tradicions religioses, fins ara molt poc presents entre nosaltres. També ens apropa els cristians d’altres confessions o denominacions, i especialment els catòlics dels ritus orientals.
Davant d’aquest fet, és oportú recordar que el Concili Vaticà II va significar un gran esforç ecumènic per part de l’Església catòlica. Dues grans figures de 50 anys enrere ens poden inspirar davant dels nous reptes de l’ecumenisme: Joan XXIII i el patriarca ecumènic de Constantinoble Atenàgoras I.
De Joan XXIII, tant en el diàleg ecumènic amb els cristians com en el diàleg amb els fidels de les altres religions, sempre hem de recordar aquell pensament tan seu que ens invita a “potenciar més allò que ens uneix que no pas allò que ens separa”. I el patriarca Atenàgoras ho deia amb una breu sentència: “Esglésies germanes, pobles germans”. El camí cap a la unitat dels cristians ha de ser una força unitiva i pacificadora en aquest món massa dividit i ferit. Podem dir que realment això és “el que espera el Senyor de nosaltres”.
20 Gener, 2013 - Actualitat 0 comentaris | 0.882948 | curate | {"ca": 0.9970229234891337, "es": 0.002977076510866329} | https://www.montalegre.org/2013/01/en-l%E2%80%99octavari-de-la-unitat-dels-cristians/ |
mc4_ca_20230418_16_404685 | Quatre esportistes de la FCECS participaran al Campionat del Món d’Atletisme Paralímpic de Dubai - Diari de la Discapacitat
PortadaEsportsQuatre esportistes de la FCECS participaran al Campionat del Món d’Atletisme Paralímpic de Dubai
Buscaran plaça pels Jocs Paralímpics de Tokio 2020
27 d'Octubre de 2019 Redacció/Fonts Esports 0
Presentació del Campionat del Món que es disputarà a Dubai // Foto: FCECS
Quatre esportistes de la Federació Catalana d’Esports per Cecs (FCECS) participaran al Campionat del Món d’Atletisme Paralímpic que es disputarà a Dubai del 7 al 15 de novembre, i en el que participaran 1.400 atletes de 122 països.
Els quatre membres de la delegació de la FCECS són Meritxell Playa en longitud (4ª rk m T11), Xavier Porras en longitud (5º rk m T11), Martin Parejo en 100 m i longitud (13 i 8º rk m T11), Yessine Ouhdadi en 1500 i 5000 m (7º rk m T12-13 i 3º rk m T13). Aniran acompanyats pels guies Robert Díez, Enric Martin i Albert Selva.
Tots els esportistes que quedin entre els tres primers en la seva prova aconseguiran una plaça per participar als Jocs Paralímpics de Tokio 2020. | 0.811 | curate | {"ca": 1.0} | https://diarideladiscapacitat.cat/quatre-esportistes-de-la-fcecs-participaran-al-campionat-del-mon-datletisme-paralimpic-de-dubai/ |
mc4_ca_20230418_8_212635 | L’Ajuntament commemora el Dia Internacional per a l’Alliberament LGTBIQ+ amb una programació de curtmetratges en línia | elsot.cat
L’Ajuntament de Sant Quirze commemora el 28 de juny, Dia Internacional per a l’Alliberament LGTBIQ+, amb una programació de curtmetratges sota el nom: Lluites LGTBI.
Les sessions tindran lloc els dies 26, 27 i 28 de juny.
També es projectarà en línia “Nobody is perfect”, de Beatriz Pérez (fotografia adjunta en aquesta notícia). La directora explica de manera sincera els pensaments, vivències, pors i inseguretats de l’Àlex en el moment de prendre una decisió de vital importància, demostrantque trencar tabús comença pel coratge i l’acceptació d’un mateix. | 0.809989 | curate | {"ca": 1.0} | https://elsot.cat/lajuntament-commemora-el-dia-internacional-per-a-lalliberament-lgtbiq-amb-una-programacio-de-curtmetratges-en-linia/ |
macocu_ca_20230731_3_554625 | Esbroncada de Puigdemont a un usuari que l’acusa de “prendre el pèl” als catalans
Gerard Sesé 07/07/2020
Carles Puigdemont es reunia aquest dissabte a Perpinyà amb el Consell per la República per traçar un full de ruta de l’independentisme. El fet de trepitjar de nou terres catalanes ha fet que el president a l’exili hagi escrit al seu Instagram, una xarxa social que usa amb un to més distès i personal, contrastat amb el Twitter que és molt més polític, “olor de casa”.
Un usuari ha volgut respondre la publicació de l’eurodiputat català amb un desafiament: “preparat per tornar a prendre’ns el pèl, senyor Puigdemont?”. L’usuari, de nom Jaume Cardona, estiregassava així l’argumentari usat per alguns independentistes que no van digerir bé que JxCat fos la primera força sobiranista el 21-D del 2017. Aquests, asseguren que la victòria del president exiliat es va basar en una mentida: que tornaria a Catalunya si guanyava les eleccions.
Puigdemont ha esbroncat, com mai s’havia vist, a aquest tal Jaume Cardona: “Ja n’hi ha prou d’aquesta cantarella: et penses que som a l’exili i la presó per un engany? Per plaer? Per voler prendre el pèl a la gent? No et fa ni una mínima vergonya fer un comentari així? Et penses que no seria més fer més fàcil deixar-ho tot i refer la nostra vida? Però seguim i seguirem fins a assolir la República per compromís i fidelitat a Catalunya”. | 0.82217 | curate | {"ca": 0.9766423357664233, "en": 0.016058394160583942, "no": 0.0072992700729927005} | |
macocu_ca_20230731_6_243481 | [Tech] DVINO, la segona generació dels processadors Lagarto, enviat a fabricar via Europractice
18/05/2021
Aquest nou disseny s'anomena DVINO (DRAC Vector IN-Order) i integra un nucli escalar Lagarto amb el processador vectorial (VPU per les seves sigles en anglès) Hydra.
Principals novetats a DVINO respecte a la primera generació de processadors Lagarto:
Actualització de la ISA entera a la versió 2.1 i de la ISA privilegiada a la versió 1.11.
Nova VPU amb 2 lanes seguint les extensions vectorials de RISC-V versió 0.7.1.
Integració d'un PLL al xip. Permet un increment de 3x en la freqüència del rellotge.
Nous controladors: SDRAM, HyperRAM, VGA.
Increment d’àrea de 3.5x en el mateix node tecnològic.
Detalls del processador DRAC Vector IN-Order (DVINO): | 0.700858 | curate | {"ca": 0.8628495339547271, "it": 0.013315579227696404, "en": 0.12383488681757657} | |
mc4_ca_20230418_7_456747 | Aquest dissabte 6 de juliol comença amb Miguel Poveda una nova edició del Festival Internacional Nits al Castell, el festival de promoció turística que organitza cada any l'Ajuntament de Xátiva en un escenari patrimonial com el castell. El reconegut músic, amb més de 30 anys de carrera artística, obrirà el cicle de concerts presentant el seu últim treball “El tiempo pasa volando”.
Poveda interpretarà algunes de les formes més representatives del flamenc, des dels més festers fins als més profunds, en una exhibició de cant que es combinarà en el magnífic entorn de la fortalesa xativina. La majoria del repertori que Poveda oferirà al públic és un reflex del cant més tradicional, encara que amb l'estil que aporta l'artista, amb un aire renovador i personal. En aquest recorregut musical, Poveda passa per les distintes geografies flamenques i les diferents creacions de cantadors de generacions anteriors, deixant també espai a la màgia i la improvisació.
Les entrades per al XXII Festival Internacional Nits al Castell de Xàtiva estan a la disposició del públic en l'Oficina de Xàtiva Turisme, situada en Avinguda de Selgas, 2 (junt a la Font del Lleó), i en horari d'atenció de dimarts a dijous de 10:00h a 17:00h, divendres de 10:00h a 18:00h, i dissabtes i diumenges de 10:00h a 14:00h, o via online a través de la plataforma de venda d'entrades InstanTicket, disponible 24h (https://www.instanticket.es/). Així mateix, tal i com marca la normativa, es reservaran un 5% de les entrades per a la venda en taquilla, estant a la venda en el castell a partir de les 10 hores del mateix dissabte de l'espectacle i fins que s'esgoten. | 0.884365 | curate | {"ca": 1.0} | http://radioontinyent.com/ampliada.php?id=20604 |
crawling-populars_ca_20200525_22_369176 | Escaldes-Engordany
Per Miquel López-Egea, Anna Ribas
El sumari de l’Operació Cautxú inclou l’existència de targetes de crèdit de la federació amb les quals presumtament alguns empleats haurien pagat possibles despeses personals. Així mateix, tal com ha pogut saber EL PERIÒDIC a través de fonts properes a la federació i als clubs, s’està investigant una possible diferència de tractes entre clubs perquè suposadament es finançaven les equipacions esportives d’alguns conjunts mentre que d’altres clubs no alineats amb la FAF no tenien aquests privilegis.
Així mateix, alguns clubs han admès el fet que la federació hauria estat actuant com a «banc». És per això que aquestes fonts van indicar que s’haurien avançat diners de les ajudes de futures temporades i aquests préstecs, a banda de fer-se de manera rudimentària i sense documentació, no s'haurien retornat. Per tant, avui dia, hi hauria clubs que deurien diners a la FAF.
D'altra banda, aquestes fonts es van mostrar preocupades davant de la creença que alguns presidents i dirigents de clubs haurien percebut diners de la FAF a través de Gea de manera paral·lela als processos que marquen els Estatuts i els reglaments de la FAF. A més, les fonts van indicar que alguns d’aquests xecs no s’haurien arribat a ingressar mai als comptes dels clubs que presidien aquestes persones.
Avui dia, la investigació de tot el cas continua el seu curs.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Justo Ruiz
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Àurea Bellera
Mercedes Salas
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Especial Constitució
Qui somContacteSubscripcionsTarifes de publicitatAvís legal | 0.811411 | curate | {"es": 0.06136087484811665, "ca": 0.9386391251518833} | : /noticia/72770/el-sumari-de-loperacio-cautxu-inclou-el-possible-us-de-targetes-de-la-faf-per-a-us-persona |
macocu_ca_20230731_2_195684 | La Comunitat estrena fase de desescalada: mesures que es mantenen i novetats introduïdes
El nou decret autonòmic entra en vigor amb les mesures que regiran la vida dels valencians durant la primera quinzena de juliol
La Comunitat Valenciana arranca una nova fase de desescalada amb poca variació davant l’augment de casos. El creixement de nous contagis i el tret de la incidència acumulada ha obligat al Consell a alentir el retorn a la nova normalitat. Per això, són molt poques les mesures que entren en vigor aquest dijous.
Quant a l’oci nocturn, podrà continuar obrint però només fins a les dues del matí. Això sí, sense pistes de balls i amb el 50% d’ocupació en interior. També un aforament complet a les terrasses, com l’hostaleria. Quant a les cerimònies, podràs continuar celebrant-se amb un aforament al 100%. A més, las reunions socials i familiars en cases continuaran sense limite de persones.
Recomanació de continuar usant la màscara en els exteriors
Un altre aspecte que canvia del decret és la qüestió de les màscares. Malgrat no exigir-se el seu ús en espais oberts, el Consell recomana que es continue utilitzant a l’aire lliure, excepte en espais naturals i a les platges.
Al marge del decret, la Conselleria de Sanitat ha elaborat una guia amb indicacions bàsiques per a mantenir ventilats espais interiors. Aquesta pot ser consultada en la pàgina web i serà distribuïda per locals com a comerços, hotels, bars, restaurants, cinemes, teatres o museus. | 0.819423 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_479477 | La Nova Muixeranga d'Algemesí cremarà la tradicional foguera a la placeta de davant del Convent
._000256
El dilluns dia 16 és la vespra de Sant Antoni i, com cada any, la Nova Muixeranga cremarà la tradicional foguera a la placeta de davant del Convent-Museu de la Festa. Enguany la Nova Muixeranga celebra els seus vint anys d’existència i els actes per a commemorar-ho giraran en torn de la cultura popular en tant que el nostre treball es dirigueix a recuperar-la i impulsar-la. És per això que enguany hem incorporat a la festa alguns elements molt antics de la cultura mediterrània com ara la teatralització dels bons desitjos a través de la figura del “Botarga”, un geni bo que s’ha mantingut a molts pobles del món i que perviu en la festa de les Santantonades de les comarques del nord a Castelló. El Botarga de la llum animarà tot el públic a encendre la foguera per a que la natura reviscole en tota la seua plenitut. La Foguera d’enguany porta per lema “Vint anys encenent il•lusions” . El seu muntatge començarà a les sis de la vesprada. A les 18:30 rebrem a totes aquelles persones que vullguen vindre i els convidarem a dolços, beguda i llepolies. A les 19:00 es podrà vore un gran cartell del 20 aniversari i es repartiran calendaris de mà per a remarcar que estem en un any especial. Arrancarem amb la música amb Salva Candel que ens portarà per un camí de torxes fins la foguera on es llegirà un text abans que es cale el foc. No faltarà el ball, les muixerangues i la festa.
Nova Muixeranga | 0.849885 | curate | {"ca": 0.9946524064171123, "ru": 0.0053475935828877} | |
oscar-2201_ca_20230904_6_135339 | Select a page Escola— Calendari escolar— Documents d’organització i gestió del CFGS— Avantatges alumn@— Equip docent— Cartells Matrícules Cursos— Teatre Infantil— Teatre Juvenil— Cursos per a Adults—— Interpretació—— Teatre i Humor—— Teatre i Música—— Teatre i Cos—— Teatre i Paraula—— I més…— Cicle Formatiu— Per a Formadors— CEIPs i IES Activitats Serveis— Borsa de treball— Biblioteca teatral— El carnet d’El Galliner— Vestuari— Coaching per actors Notícies En gira Contacte
Casa de Cultura de Girona. C. Dr. Gaspar Casal, 5. 17001 Girona · Tel. 972 205 884 · [email protected]
Cerca a El Galliner
Segueix-nos a Facebook
Segueix-nos a Instagram
Segueix-nos a Twitter
Contacta amb El Galliner
Segueix el nostre RSS
Registra't al Gallinews
El Galliner
Dia Internacional del Teatre, 27 de març.
Dia Internacional del Teatre, 27 de març.
Manifest del Dia Internacional del Teatre 2021
El Dia Internacional del Teatre, creat per l’Institut Internacional del Teatre (ITI) i la UNESCO, se celebra, cada any, el 27 de març. Aquest dia s’organitzen, arreu del planeta, milers d’actes teatrals que acostumen a incloure la lectura d’un missatge que, tradicionalment, redacta alguna personalitat del món del teatre a proposta de l’ITI. Enguany, amb un manifest a càrrec de Helen Mirren.
“Aquest ha estat un temps ben difícil per a la representació en viu i molts artistes, tècnics i artesans han patit dificultats en una professió ja carregada d’inseguretat. Potser aquesta inseguretat sempre present els ha fet més capaços de sobreviure aquesta pandèmia amb enginy i valor.
La seua imaginació s’ha traduït, en aquestes circumstàncies noves, en maneres creatives, divertides i emotives de comunicar, gràcies en gran mesura a Internet, per suposat.
L’ésser humà ha contat històries als seus congèneres des que habita el planeta. La bella cultura del teatre viurà mentre romanguem ací.
L’anhel creatiu d’escriptors, dissenyadors, ballarins, actors, músics, directors mai s’ofegarà i en el futur immediat florirà de nou amb energia renovada i una comprensió nova del món que tots compartim.
No puc esperar!”
Helen Mirren Comença la seva carrera teatral al Nacional Youth Theatre, amb divuit anys, on destaca per la interpretació d’obres de William Shakespeare. Tot seguit forma part de la Royal Shakespeare Company de la qual serà una de les més eminents representants. També és actriu de cinema des del 1969, treballs pels quals ha rebut diferents premis a Cannes, a la Mostra de Venècia, i un Oscar el 2007. Cal esmentar també altres premis com un Emmy i dos Globus d’Or.
Adjuntem l’enllaç del vídeo de l’ACET: https://www.youtube.com/watch?v=oX3jn6Lx2bw&feature=youtu.be
Comparteix això
Compartir això Facebook Compartir això Twitter Compartir això Linkedin Compartir això Pinterest
Cursos Més de 50 Propostes per a Totes les Edats
Registra't al Gallinews
Inscriu-te al nostre butlletí si vols ser el primer a conèixer les novetats d'El Galliner.
Subscriure's
Cicle Formatiu Grau Superior Tècniques d'Actuació Teatral
Últimes entrades
22/11/2021
Distrets 1a tanda
convocatòria de la 1a tanda de Distrets! Els Distrets son una marató d’espectacles breus de creació pròpia de
20/09/2021
Temporada Alta 2021
ta les entrades de la programació del Temporada Alta 2021! No et quedis sense la teva entrada, les podràs comprar a ta
25/08/2021
INSCRIPCIONS OBERTES
obrir les inscripcions pel curs 2021-22, estaran obertes fins el dia 17 de setembre. Aprofita ara i no et quedis sense
15/07/2021
Nova donació a la biblioteca de l’Escola
a 15 de juliol, l’exprofessor de la casa, Janot Carbonell, ha cedit a l’Escola gran part de la seva col·lec
22/06/2021
Pont St. Joan
al diumenge 27 de juny l’Escola romandrà tancada. Ens tornareu a trobar a partir del dilluns dia 28 de juny. Dis
31/05/2021
INICI INSCRIPCIONS
y i fins al 31 de juliol s’obren les inscripcions pel curs 2021-22. Es tornaran a obrir de l’1 al 17 de sete
Servei de vestuari teatral
Matrícules informació
Avantatges de ser alumn@
Calendari escolar
El Galliner
Casa de Cultura de Girona.
C. Dr. Gaspar Casal, 5. 17001 Girona
Tel. 972 205 884
[email protected]
Contacta!
Per trobar-nos
Horari
De dilluns a divendres, de 9h a 14h i de 16:30h a 19:30h
Dissabtes lectius, de 10h a 13h i de 16h a 19h
Tancat durant el mes d’agost i les vacances escolars de Nadal i Setmana Santa.
Veure situació a Google Maps
Escola
Calendari escolar
Documents d’organització i gestió del CFGS
Avantatges alumn@
Equip docent
Cartells
Matrícules
Cursos
Teatre Infantil
Teatre Juvenil
Cursos per a Adults
Interpretació
Teatre i Humor
Teatre i Música
Teatre i Cos
Teatre i Paraula
I més…
Cicle Formatiu
Per a Formadors
CEIPs i IES
Activitats
Serveis
Borsa de treball
Biblioteca teatral
El carnet d’El Galliner
Vestuari
Coaching per actors
Notícies
En gira
Contacte
© Tots els drets reservats Centre de Formació Teatral El Galliner 2014-21 | Nota legal | Protecció de dades | Cookies| Ajustos cookies | Mapa Web | TUMÀS
Organitza:
Membre fundador de:
Centre reconegut per:
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Aquesta web utilitza cookies pròpies per a millorar l'experiència de l'usuari i cookies de tercers per a serveis d'anàlisis, publicitat o xarxes socials. Pots canviar la configuració o obtenir més informació en la nostra política de cookies. Si tens menys de 14 anys, demana als teus pares o tutors legals que llegeixin aquest missatge.
Acceptar
Rebutjar
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de privacitat
Cookies necessàries
Cookies de tercers
Política de cookies
Resum de privacitat
Aquesta web utilitza cookies per a poder oferir-te la millor experiència d'usuari possible.
La informació de les cookies s'emmagatzema en el teu navegador i realitza funcions com ara reconèixer-te quan tornes a la web o ajudar a comprendre quines seccions de la web trobes més interessants i útils.
Tens tota la informació sobre privacitat, drets legals i cookies en la nostra pàgina de privacitat i cookies.
Cookies necessàries
Les cookies estrictament necessàries ha d'activar-se sempre perquè es puguin desar les teves preferències d'ajustos de cookies.
La web no funcionarà bé si no estan actives.
Aquestes cookies poden ser per a:
· Comprovació d'inici de sessió.
· Cookies de seguretat.
· Acceptació/desestimació previ de cookies.
Si desactives aquestes cookies no es guardaran les teves preferències. Això significa que cada vegada que visitis aquesta web hauràs d'activar o desactivar les cookies de nou.
Activa o desactiva les galetes
Cookies de tercers
Aquesta web utilitza Google Tag Manager/Google Analytics per a recopilar informació anònima tal com el nombre de visitants del lloc, o les pàgines més populars.
Deixar aquesta cookie activa permet millorar aquesta web.
Activa o desactiva les galetes
Si us plau, activa primer les cookies estrictament necessàries perquè puguem guardar les teves preferències! | 0.665336 | curate | {"ca": 0.8649412464673509, "es": 0.03941692696712777, "en": 0.033318459021270265, "fr": 0.013238137736129705, "id": 0.006842183549010858, "pt": 0.013535623977391045, "it": 0.008627100996578908, "de": 0.007585899152164213, "oc": 0.001636174326937379, "no": 0.0022311468094600626, "sv": 0.008627100996578908} | https://elgalliner.cat/noticies/dia-internacional-del-teatre-27-de-marc |
oscar-2301_ca_20230418_3_59371 | El projecte preveu la implantació de 30 aerogeneradors a la zona, que se sumarien als ja implantats en els 7 parcs concentrats en els municipis del nord de la comarca
Redacció
26/04/2017 13:55
!--akiadsense-->
El Consell Regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta ha aprovat un document on es deixa constància de la seva posició contraria al projecte de construcció de 3 nous parcs eòlics als municipis de Vilalba dels Arcs, La Pobla de Massaluca i Batea. El projecte preveu la implantació de 30 aerogeneradors a la zona, que se sumarien als ja implantats en els 7 parcs concentrats en els municipis del nord de la comarca.
El CRDO Terra Alta és conscient de la importància de la gestió energètica i es manifesta a favor de les energies renovables com a recurs per a la salvaguarda del medi ambient. “Ningú pot posar en dubte la solidaritat demostrada fins ara per la comarca de la Terra Alta en el desenvolupament energètic del país”, afirma Joan Arrufí, president de la DO Terra Alta, qui també remarca que fins ara aquesta implantació eòlica s’ha portat a terme sense una gestió sostenible del territori i sense valorar a fons l’efecte dels impactes derivats de l’acumulació massiva d’infraestructures eòliques i energètiques.
Els principals actius econòmics de la Terra Alta són el turisme i l’agricultura, amb el paisatge com a principal protagonista. Segons Arrufí, “tota aquesta activitat es veurà afectada si es porta a terme una massificació eòlica al territori. Afectarà les realitats existents i el potencial desenvolupament dels sectors vitivinícola i turístic”.
Des de la DO Terra Alta i altres associacions i entitats de la comarca es treballa per impulsar el projecte intersectorial de la Ruta del Vi de la Terra Alta, un projecte col·laboratiu de gran importància per a la comarca. “La protecció del territori i del paisatge ha de formar part integrant d’aquest projecte. Paratges com lo Massalucà, Els Barrancs, Valvall, o la Vall dels Prats -tots afectats per aquest nou projecte de parcs eòlics- queden com a últims racons originals de la Terra Alta com a territori agrari, amb un horitzó d’altiplà i barrancs. És prioritari protegir aquests actius de la massificació eòlica”, finalitza Arrufí.
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari *
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.777204 | curate | {"ca": 0.976326530612245, "it": 0.006530612244897959, "hu": 0.006530612244897959, "es": 0.004489795918367347, "fr": 0.0012244897959183673, "de": 0.0008163265306122449, "cs": 0.0020408163265306124, "en": 0.0020408163265306124} | https://vadevi.elmon.cat/do-terra-alta/la-do-terra-alta-es-mostra-contraria-a-la-construccio-de-tres-nous-parcs-eolics-a-la-comarca-20631/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_479398 | Qui collons va decidir que havia d'existir aquesta època de l'any tant nefasta per la vida dels humans? Si no es tenen al·lèrgies, es tenen encostipats, o la refotuda i punyetera astenia (o com reputes s'escrigui) primaveral. N'estic fins als collons. Heu de saber que si normalment sóc mal parlada, ara, en aquesta refotuda 'meravellosa' època de l'any encara ho sóc més. Au.
Ja som primavera????????? ?
no, al 20-21 de març és primavera, com cada any però continue fent fred....
O el fred continua fent però. | 0.640918 | curate | {"ca": 0.8346613545816733, "nl": 0.049800796812749, "mt": 0.00597609561752988, "no": 0.049800796812749, "fr": 0.00199203187250996, "it": 0.05776892430278884} | |
mc4_ca_20230418_13_377168 | paternitat | UGT Catalunya
Infografia: La conciliació, encara una qüestió de gènere
Publicat a Dona i igualtat, Infografies | Etiquetat a conciliació, maternitat, paternitat, permisos
Els càlculs realitzats per la UGT demostren la manca de voluntat política per avançar cap a la igualtat L’ampliació de 2 a 4 setmanes del permís de paternitat arriba tard, ja que es va aprovar amb la Llei d’Igualtat espanyola del 2007, la qual preveia que la mesura hauria d’entrar en vigor, com a tard, l’1 de gener del 2013. Continua llegint →
Publicat a Dona i igualtat | Etiquetat a llei igualtat, maternitat, paternitat | 0.769124 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ugt.cat/tag/paternitat/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_47216 | Parlarem de la influència de les emocions en la salut física i mental. De la importància de l’actitud davant els obstacles de la vida. Oferirem eines tant per gestionar les emocions desagradables i comprendre la seva funció com per fomentar i buscar activament les emocions positives que ens permetran gaudir del moment present.
Curriculum vitae
Llicenciada en Psicologia Clínica per la Universitat de Barcelona i Tècnica en educació emocional
Actualment treballa en l’Atenció precoç amb nens, al Sector de la tercera edat en una residència de gent gran, en el camp de la Salut mental (atenent usuaris i familiars de l’Associació Salut Mental Lleida) i imparteix formació referent a educació i emocions en diferents àmbits de la societat.
Desenvolupa projectes d’educació emocional en escoles i formació tant a famílies com a professorat d’educació infantil, primària i secundària en el mateix sentit. | 0.799949 | curate | {"ca": 0.982122905027933, "la": 0.017877094972067038} | https://alimentacioisalut.com/portfolio-items/salut-i-emocions-una-relacio-intima-carina-gabriel/ |
macocu_ca_20230731_9_338868 | Amb el fi de poder tenir una ciudad i uns barris com a tot tarrasense, es agradaria volen i haurian de fomentar la recollida selectiva i denunciar als infractoprs que no ho fant i tenir els mitjans necessaris per aquesta finalitat, no només en certes parts de la nostra ciutat.
Per aixo sol.licitem es faci un pla de xoc amb la neteja del nostres barris en especial barris disseminats , per tal de poder tenir un barris nets per a tots nosaltres i poder gaudir sense bruticie ni deixalles als contenidors com actualment es troben els nostres carres.
La teva proposta "Millorar la recollida de residus" ha estat acceptada parcialment en el que es refereix a campanyes per fomentar la recollida selectiva i control de l'incivisme.
Empremta digital | 0.822871 | curate | {"ca": 0.9784366576819407, "en": 0.0215633423180593} | |
cawac_ca_20200528_0_79771 | L’escriptora Doris Lessing, Premi “Príncipe de Asturias” a l’any 2001 i Premi Nobel a l’any 2007 va viatjar a Peshawar, Pakistan en setembre de 1986. L’objectiu era visitar els campaments de refugiats afganesos. Doris Lessing va ser testimoni de la tragèdia de més de tres milions de persones que van haver d’abandonar el seu país a causa de l’invasió russa en 1979.
Al seu llibre El viento se llevará nuestras palabras , Ediciones B, Barcelona 2002 denuncia la situació del poble afganès i ens informa que, en aquells moments la seua lluita contra els invasors ja durava cinc anys, que un milió de civils havien estat assassinades i que cinc milions de persones havien hagut d’exiliar-se.
El viento se llevará nuestras palabras serveix per a fer arribar al món mitjançant la literatura la presència dels INVISIBLES, que pateixen l’horror d’una guerra que, a soles, pot explicar-se per les ànsies expansionistes d’una superpotència: Rússia.
Dissortadament, com en altres llocs del planeta, els pobres, els febles, els que no importen a ningú són massacrats pel poder de l’imperialisme.
Afortunadament, el compromís d’autores com Doris Lessing continuen lluitant per a despertar consciències.
“ La dignitat és tenir un somni poderós que et doni una visió, un món en el qual tinguis un lloc..”
Fatima Mernissi va néixer en un harem de la ciutat marroquina de Fes, el 1940.
És escriptora, sociòloga, professora en la Universitat Mohamed V de Rabat i va guanyar el Premi Príncipe de Asturias l’any 2003.
Aquesta dona creu, sobretot, en que és possible un diàleg entre Orient i Occident, mitjançant l’ aprenentatge i el reconeixement de l’altre.
Per això, afirma rotundament que es pot fer la revolució amb les paraules i que bastaria amb deixar de comprar i vendre armament i de demanar visats, a canvi d’ invertir en educació. Aquesta és la fòrmula per conseguir el vell somni que ja la va seduir quan llegia Les mil i una nit: un món sense fronteres i sense pors.
Fatima Mernissi continua la seua lluita infatigable en defensa dels drets de les dones musulmanes.
Al seu llibre Somnis de l’harem , Columna, Barcelona 2000, comparteix amb nosaltres els seus records d’infantesa i, a més a més dedica un homenatge a les dones que l’envoltaren i l’ensenyaren a imaginar una vida diferent.
La seua tia Habiba li deia: – “Per a qui no té poder és essencial tenir un somni . Estàs en un harem quan el planeta gira al teu voltant amb tu enterrada fins el coll en el menyspreu i la negligència. Si et rebel.les , la direcció del planeta podrà canviar. Però el que has d’evitar, a qualsevol preu, és que el menyspreu que t’envolta entri dintre teu…”
La historia diaria que se escribe en los periódicos refleja cómo el poder alienta el odio al otro para gobernar con el miedo y lo plasma en el endurecimiento de las leyes de extranjería. También en las brutales actuaciones contra los emigrantes.
Mientras, la literatura de Galeano se ha convertido en un bálsamo contra la locura de la vida. Y nos da luz con palabras como estas,en Eurotodo, que aparecen en Espejos:
Copérnico publicó, en agonía, el libro que fundó la astronomía moderna. | 0.824916 | curate | {"ca": 0.844294003868472, "es": 0.15570599613152805} | http://www.eets.cat/colij/category/cap-a-la-utopia-des-del-compromis/ |
crawling-populars_ca_20200525_45_44026 | Vistes
He descaregat el programa i em surt en castellà. Algú pot dir-me com es fa per tenir-lo en català? j.inglada a esperanto-ct.org
L'article es troba tant al meu bloc com al propi wiki de Softcatalà --Albert Lombarte 13:23 26 oct, 2005 (CEST)
Softcatalà © 1998-document.write(new Date().getFullYear())
El contingut està disponible sota la llicència Atribució - CompartirIgual 4.0 si no s'indica el contrari.
Seguiu-nos
El lloc web de Softcatalà funciona gràcies a
entre altre programari lliure. | 0.601738 | curate | {"fr": 0.130879345603272, "ca": 0.7914110429447853, "en": 0.05725971370143149, "pt": 0.02044989775051125} | : /w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Adium&diff=prev&oldid=2003 |
mc4_ca_20230418_15_274331 | La PDE es mobilitza perquè el govern ature la construcció del canal Xerta-Sénia
La plataforma insisteix en el fet que l'objectiu de l'obra és un transvasament cap a Castelló i no un regadiu
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) torna a l'acció després del parèntesi de l'estiu. El moviment social contrari als transvasaments està preocupat pel ritme que porta la construcció del canal de regadiu del Xerta-Sénia, una obra que insisteixen que es convertirà en el transvasament de l'Ebre cap al País Valencià. Per evitar-ho, la PDE començarà una campanya d'informació entre la ciutadania sobre la magnitud d'aquesta actuació i la inversió que fa el govern i convocarà mobilitzacions contra el projecte. Actualment, el Departament d'Agricultura està executant quatre obres per posar en marxa el regadiu amb un pressupost d'uns 50 milions d'euros. La PDE reclama al govern que ature aquesta actuació i que es consensue el projecte.
+ La torre de cop d'ariet es veu des de l'eix de l'Ebre. Foto: L.M.
La PDE ja té a punt les pancartes en contra del canal de regadiu Xerta-Sénia, una infraestructura que s'està dissenyant amb similituds amb el minitransvasament a Tarragona, segons el moviment antitransvasament. «Estem d'acord amb els regadius sostenibles, però el Xerta-Sénia està preparat perquè hi hagi excedents i fer-los arribar al País Valencià», va explicar el portaveu de la PDE, Joan Antoni Panisello. La PDE veu amb recel la torre de cop d'ariet, de 50 metres d'altura, que s'està fent al costat de l'eix de l'Ebre; així com les dimensions dels tubs que s'estan col·locant, que fan 3,20 metres d'altura per 2,40 metres d'amplada. A més, la PDE recorda que no hi ha cap compromís per part dels pagesos de l'interior del Baix Ebre i Montsià en aquest projecte. De fet, el Departament d'Agricultura es basa en una enquesta realitzada fa sis anys, quan 4.000 propietaris van manifestar el seu interès en el projecte. Amb tot, no s'ha concretat quina serà l'aportació que haurà de fer cada pagès per rebre l'aigua. «L'aigua no la podran pagar els pagesos, però sí les urbanitzacions», va dir Panisello. Per la seua banda, el director dels serveis territorials d'Agricultura a l'Ebre, Antoni Espanya, va assenyalar que el cost que hauran d'assumir els pagesos està pendent del finançament que rebi l'obra per part de les inversions de l'Estatut.
En primer lloc la PDE farà una campanya informativa i de conscienciació i després convocarà manifestacions. «El govern fa un canal que ningú ha demanat, quan al territori hi ha altres prioritats», va dir Panisello. «Coneixem el projecte del canal, però on és el de reg?», es va preguntar el també portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.
Actualment s'estan executant quatre obres diferents per posar en marxa el regadiu del Xerta-Sénia, que portarà l'aigua a 16.500 hectàrees. Es tracta de l'estació de captació de l'aigua, el canal d'impulsió, els dos quilòmetres de connexió de l'antic canal amb el d'impulsió i els dotze primers quilòmetres del canal. El cost d'aquestes actuacions és de 50 milions d'euros.
>Visita a les obres
>La plataforma de l'Ebre es mobilitza contra el Xerta-Sénia | 0.848366 | curate | {"ca": 0.9967814612166077, "pl": 0.0032185387833923397} | https://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3014703 |
racoforumsanon_ca_20220809_4_326218 | ei estava mirant ara pel google earth, i he pensat que podrem posar cadascú el nostre poble vist des de satèlit! que us semble? bé començo jo amb la seu d'urgell. és evident on està situat el casc antic, doncs jo visc per allà ara vatres
la seu no és un poble, és una merda ciutat
doncs un poble | 0.674541 | curate | {"ca": 0.9517241379310345, "pt": 0.04827586206896552} | |
macocu_ca_20230731_1_530482 | Experts insten a parlar de suïcidi en els mitjans de comunicació
A Espanya, se suïciden 10 persones cada dia, el que suposa més del doble de morts que els accidents de trànsit.
Experts reunits a la jornada 'Suïcidi en els mitjans: el debat pendent' han plantejat la necessitat que els mitjans de comunicació abordin aquest tema dins de les seves informacions, però evitant detalls sensacionalistes com la manera de suïcidi, i incorporant als seus textos històries sobre persones que han aconseguit superar un intent suïcida i han "sortit del túnel".
A més, és ja la primera causa absoluta de mort entre homes de 15 a 29 anys i la segona, després dels tumors, en dones d'aquestes edats. El major nombre de suïcidis en els dos sexes es produeix entre els 40 i els 49 anys, si bé el risc augmenta amb l'edat, sobretot en homes.
En la trobada, organitzada per l'Associació Nacional d'Informadors de la Salut (ANIS), el doctor Víctor Aparicio Basauri, exassessor de Salut Mental de l'Organització Mundial de Salut (OMS), ha advertit que, en qualsevol cas, aquestes xifres estan subestimades. "A Espanya, hi ha set suïcidis per cada 100.000 habitants, segons les estadístiques oficials. No obstant això, alguns estudis avancen que aquesta xifra podria estar propera a 10 per cada 100.000", ha afegit.
Entre altres aspectes, Aparicio explicat que les estadístiques oficials estan viciades per l'envelliment, ja que les xifres són més altes en aquelles regions amb major esperança de vida, com Astúries. "Seria bo que aquestes taxes s'ajustessin per envelliment, ja que ens donaria una versió més propera del que està passant. Ara, només es genera més confusió", ha lamentat. | 0.880963 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_9_8274 | Aquesta entitat justifica la seva existència en la recuperació i manteniment dels costums tradicionals que giren al voltant de dos instrument indispensables per entendre l’arrel de les festes de carrer a les Terres de l’Ebre, la gaita o dolçaina amb l’obligat acompanyament del tabal.
El lligam d’aquests instruments en les pròpies festes de carrer, avui de barris, festes majors i altres esdeveniments que venen marcats pel calendari anual, ens han fet estar presents en els actes mes representatius de la nostra ciutat i arreu des de l’any 1993.
Aquesta tasca ha estat possible gràcies a l’aportació desinteressada que en cada moment tots els components del nostre col·lectiu hem dedicat i seguim dedicant amb sentiment i il·lusió, la mateixa que a la dècada dels noranta va motivar el naixement d’aquesta activitat associativa principalment enfocada de cara a la gent jove.
Actualment la Colla Jove té en marxa diferents activitats totes elles relacionades directament o indirectament amb la dolçaina i el tabal. Cal destacar l’adaptació que en cada moment hem fet de l’instrument i de les diferents activitats d’acord a la varietat de demandes i necessitats sorgides a cada època, tot sense descuidar la recuperació del nostre folklore popular.
El grup d’abanderats, tamborers, i dolçainers de cerimònia n'és una bona mostra d’un espectacle de creació pròpia únic al país, on adaptem la dolçaina i el tabal en gran formació per acompanyar l’actuació dels abanderats que representen els colors dels trast de defensa que Tortosa tenia al segle XVI, el que es coneix històricament com l’època del renaixement.
Amb aquesta breu introducció us convidem a visitar la nostra pagina web, on podreu visualitzar la polivalència de la nostra entitat i fer així un repàs detallat al que hem fet i a la vegada al present de les diferents seccions que tenim engegades, tot esperant que en gaudiu de la mateixa manera que ho fem nosaltres.
Inauguració per part del conseller primer de la Generalitat de Catalunya, l’honorable Sr. Joaquim Nadal, de l’adequació del pavelló número 4 del centre cultural de l’escorxador com a seu social de la Colla Jove.
2005
Reconeixement de l'activitat de la Colla Jove amb la cessió de pavelló número 4 del centre cultural l'escorxador com a seu social de la Colla.
Subvenció de la Generalitat de Catalunya en concepte de bens immobles.
2004
Portadors de la Bandera de la Festa del Renaixement, en reconeixement a la nostra aportació a la Festa i l’esforç humà del nostre col·lectiu.
Primer premi Jove Baix Ebre, pel Consell Comarcal del Baix Ebre i la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
2005
Reconeixement a l’activitat de l’associació per part de l’ajuntament de Tortosa amb la sessió del pavelló 4 del centre cultural de l’escorxador.
Subvenció per part de la secretaria general de joventut en concepte de bens i immobles.
2004
Portadors de la Bandera de la Festa del Renaixement, en reconeixement a la nostra aportació a la Festa i l’esforç humà del nostre col·lectiu.
Primer premi Jove Baix Ebre, pel Consell Comarcal del Baix Ebre i la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
2003
Portadors de la Bandera de Ciutat a les Festes Majors de la Cinta, en reconeixement a la trajectòria dels primers 10 anys de vida de l’entitat.
2005 Cavalcada de Reis de Lleida. Fira internacional de turisme FITUR a Madrid. Saló internacional del turisme a Barcelona. Fiesta del renacimiento de Úbeda. Actuació a la ciutat Francesa de Le Puy En Velay. Festa voluntaris per la llengua Barcelona (Palau Blaugrana).
2004 Actuació al CAT Centre Artesà Tradicionarius de Barcelona. Actuació a les festes de la Pita de St.Juan (Albacete) Actuació a la ciutat Francesa de Le Puy En Velay.
2003 Actuació a la ciutat Francesa de Le Puy En Velay. Actuació al Tradicionarius de les Terres de l’Ebre a Roquetes. Actuació a Fitur (Barcelona) en representació de les Terres de l’Ebre.
2002 Actuació a la ciutat Francesa de Le Puy En Velay. Actuació a l’inauguració de la mostra commemorativa del 500 aniversari del gremi de Restauradors de Catalunya a Barcelona. Participació al primer concurs d’interpretació “Pobleta” de Tortosa
2001 Actuació a les festes de la Candelera de Valls. Actuació a les Festes de St. Pere de Reus.
2000 Actuació en l’espectacle del grup teatral Comediants, de la representació de l’arribada de Carles V a la ciutat de Tortosa en motiu de la cinquena edició de la Festa del Renaixement.
1999 Actuació a Fitur Barcelona.
1998 Concert de Dolçaina a l’auditori Felip Pedrell. Actuació al Tradicionarius de les Terres de l’Ebre a Roquetes. Actuació a la tradicional proclamació de Pubilles a Tortosa.
1997 Presentació de l’agrupació de bestiari festiu de Catalunya a Valls. | 0.674467 | curate | {"ca": 0.9816435432230523, "fr": 0.003415154749199573, "en": 0.0008537886872998933, "es": 0.014087513340448238} | http://www.collajovetortosa.cat/1993_01_01_archive.html |
mc4_ca_20230418_16_86429 | Turull: «Cadascú s'ha de demanar què farà l'1-O» - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Turull: «Cadascú s'ha de demanar què farà l'1-O»
El conseller avisa que tot es farà «de manera pacífica i democràtica»
efe/acn 11.09.2017 | 20:21
Turull amb Àngel Ros, alcalde de Lleida, en l´acte per la Diada estela busoms/acn
El conseller de Presidència i portaveu del Govern de la Generalitat, Jordi Turull, va fer una crida ahir als catalans a preguntar-se en quin bàndol estan davant del referèndum independentista de l'1 d'octubre suspès pel Tribunal Constitucional espanyol, entre els que «ajuden a votar o els que ajuden a impedir-ho».
Turull va afirmar en un acte institucional a Lleida amb motiu de la Diada de Catalunya que, a més d'«honrar el passat», cal pensar davant la Diada en el present i el futur de Catalunya i, així, «cadascú ha de preguntar-se: Què faràs l'1 d'octubre? Ajudar a votar o ajudar a impedir-ho?».
En l'acte, acompanyat de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros (PSC), que no facilitarà locals per a l'1-O, el conseller va exposar que «la història ens ha convocat i és un gran honor, però també una enorme responsabilitat». Per això, «farem de tot i més i a la manera catalana, que és pacífica i democràtica, perquè el poble de Catalunya decideixi lliurement i de forma democràtica».
Turull va afirmar que l'11 de setembre el que es commemora també és «l'actitud de la gent a partir del dia 12 de voler recuperar la plenitud nacional». El conseller de Presidència va explicar que «moltes generacions sabien que ells no ho veurien, però van ser capaços de mantenir el pòsit i la consciència; van lluitar perquè sabien que un dia arribaria una generació que estaria preparada per recuperar la plenitud com a nació».
«I aquesta generació som nosaltres», va afegir Turull, tot destacant que «a la nostra generació li correspon decidir si volem aquesta plenitud i ho farem a la manera catalana i com es fa el segle XXI: votant».
El conseller va mostrar el seu suport al director del setmanari El Vallenc, objecte d'escorcolls dissabte per l'1-O, i va afirmar que «episodis com el d'ahir pensàvem que només els coneixeríem pels llibres d'història». Turull va assegurar que l'«actitud» dels ciutadans de Valls és la que «cal tenir els pròxims dies, la de defensar amb alegria, convicció i de manera pacífica el dret que tenim els catalans a votar».
Ros va afirmar senir-se «tranquil» en la seva consciència política per les afirmacions de Turull.
L'hotel del Bruc fa fora els 50 guàrdies civils que s'hi allotjaven
EN FOTOS | Així s'ha omplert el centre de Manresa per protestar contra la violència | 0.858303 | curate | {"ca": 0.9749421742482652, "ru": 0.010023130300693909, "pt": 0.015034695451040863} | http://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2017/09/11/turull-cadascu-sha-demanar-que/433163.html |
oscar-2201_ca_20230904_5_117497 | Ús de cookies Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i mostrar-li publicitat relacionada amb les seues preferències. Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.
x
Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
PERMETRE
NO, GRÀCIES
Menu principal
Inici
Nacional
Parròquies
Cultura
Esports
Opinió
Editorial
Entrevistes
La contra
Reportatges
Menu principal
Inici
Nacional
Parròquies
Cultura
Esports
Opinió
Editorial
Entrevistes
La contra
Reportatges
Buscar
Cercador de l’Hemeroteca :
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Cercador de l’Hemeroteca :
Menu principal
Inici
Nacional
Parròquies
Cultura
Esports
Opinió
Editorial
Entrevistes
La contra
Reportatges
Seccions
Inici
Nacional
Parròquies
Cultura
Esports
Opinió
Editorial
Entrevistes
La contra
Reportatges
NACIONAL
treball
Demanda laboral contra l'empresa que 'vigilava' el Punt
Demanda laboral contra l'empresa que 'vigilava' el Punt de Trobada
Un vigilant al Punt de Trobada.
Actualitzada 29/12/2020 a les 06:12
Dolors Moreno
Andorra la Vella
L’1 de desembre l’empresa Bast Seguretat va comunicar als seus treballadors, una quinzena, l’acomiadament com a conseqüència de la pèrdua del seu únic client, el Punt de Trobada. Se’ls va entregar un document amb la suposada quitança que els pertocava advertint-los que era un 50% inferior a la de la quantitat que haurien percebut en un comiat normal perquè l’empresa havia fet fallida. Els treballadors no van signar el document i tampoc se’ls ha entregat cap quantitat en aquest temps. La situació ha derivat en el fet que ahir dotze dels treballadors van entrar a la Batllia una demanda conjunta per acomiadament injustificat i indegut reclamant a l’empresa un import global de 130.000 euros (cada demanda està individualitzada en funció dels anys d’antiguitat o les diferents circumstàncies de cada empleat, com ara festius o vacances que se’ls devien).
El que addueix la demanda és que és acomiadament injustificat perquè tècnicament es basa en una fallida que no existeix. “No és l’empresa que ha de dir si està en fallida, ho ha de declarar un tribunal”, van assenyalar fonts properes als treballadors, que van afegir que ni s’ha publicat al BOPA i, a més, s’ha vist els cotxes de l’empresa circulant, amb la qual cosa té cert funcionament. A més, s’ha fet de forma indeguda perquè tampoc se’ls ha pagat. Les fonts apunten la pèssima manera d’actuar de l’empresari perquè sabent que el tancament dels grans magatzems tenia data en cap moment es va comunicar a la plantilla que no es podria mantenir-los en nòmina i que haurien de buscar una altra ocupació. Es més, aquests últims mesos han acumulat més festius i vacances per assumir una càrrega major de feina. L’empresa fa nou anys que s’ocupava de la vigilància dels grans magatzems lauredians.
Etiquetes
Dolors Moreno
#9 Victor
(30/12/20 10:50)
Home, el Punt hauria d'acabar bé amb tots els proveïdors, no crec que els vingui la ruina de liquidar a tothom i la vida és molt llarga, si han de seguir fent negocis a Andorra, tot compta, sobretot ser un gentleman amb la gent que t'ha servit fidelment, com ha sigut en aquest cas.
Respondre
#8 Josep Maria
(29/12/20 12:24)
Una empresa ha de mirar sempre amb qui fa tractes i com els fa
Respondre
#7 Jordi
(29/12/20 11:08)
Si nomes tens un client... el q tens es un jefe i cap dret!! !
Respondre
#6 Gerard
(29/12/20 10:44)
Com a proveïdor de serveis, has de valorar qui és el teu client, perquè et pots trobar amb problemes algún dia, com li passa ara a aquesta empresa.
Respondre
#5 Manel A.
(29/12/20 10:34)
És el perill de tenir només un gran client que aporta el 90% de facturació i segurament treballar amb marges de benefici ridículs, que fas caixa per anar pagant i sense estalviar
Respondre
#4 Josep Lluís
(29/12/20 10:13)
Andreu va dir..Montse els jefes del punt de trobada van pagar respectivament a tota la seva plantilla . En aquest cas es una empresa “externa” lo que vol dir que el que pagar es el jefe de aquesta empresa i no pas els del punt de trobada .
El problema Andreu ,és que aquesta empresa és de la mateixa família què el Punt de Trobada, creada per fer-se la seva seguretat pròpia, aquesta família en fan una darrere un altre.
Respondre
#3 Andreu
(29/12/20 09:23)
Montse els jefes del punt de trobada van pagar respectivament a tota la seva plantilla . En aquest cas es una empresa “externa” lo que vol dir que el que pagar es el jefe de aquesta empresa i no pas els del punt de trobada . | 0.474892 | curate | {"ca": 0.787562414888788, "en": 0.023377212891511574, "de": 0.0018157058556513845, "es": 0.1495687698592828, "pt": 0.0040853381752156154, "fr": 0.019064911484339538, "it": 0.014525646845211076} | https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2020/12/29/demanda_laboral_contra_empresa_que_vigilava_punt_trobada_172316_1125.html |
mc4_ca_20230418_11_370220 | Lectures del retorn: d’agost 2013
1. Aquesta cosa "de Harvard" es diu Policy Mic? No. Es diu PolicyMic, tot junt, però mantenint la M majúscula de Mic.
3. PolicyMic és l'Institut de Política de Harvard? I ara! Si no és cap institut com pot ser l'Institut de Política de Harvard? 4. L'Institut de Política de Harvard... existeix?
Sí, hi ha l'Institute of Politics at Harvard University (IOP). És possible que s'hi referissin, però, hi insisteixo, l'IOP no és el PolicyMic. 5. PolicyMic pertany a l'Institute of Politics de Harvard?
Sembla que no. Hi ha 610 pàgines al domini harvard.edu que esmenten PolicyMic, però una revisió dels resultats de Google no permet concloure una vinculació. PolicyMic no ho diu a les pàgines "About us" (seria per proclamar-ho als quatre vents). L'únic que diuen és: PolicyMic was founded in New York City by recent Harvard and Stanford grads Chris Altchek and Jake Horowitz. Atenció, redactors de notícies: "Ha dit Harvard" no equival a "És Harvard". 7. L'article situa Catalunya com a nou estat el 2025?
Qui és el geni darrere el text de l'ACN? Difusió pel Twitter | 0.537572 | curate | {"ca": 0.6989748369058714, "cs": 0.007455731593662628, "ro": 0.04100652376514446, "en": 0.2320596458527493, "pt": 0.005591798695246971, "es": 0.0130475302889096, "da": 0.0018639328984156568} | http://lecturesdelretorn.blogspot.com/2013_08_01_archive.html |
mc4_ca_20230418_0_722507 | Can Juncadella al diari El País | SOS Lloret
← La Fiscalia de Medi Ambient troba indicis fundats de delicte a les obres de Can Juncadella Notícia sobre Can Juncadella al Telenotícies de Tv3 → | 0.640146 | curate | {"ca": 1.0} | https://soslloret.cat/2012/12/16/can-juncadella-diari-el-pais/ |
macocu_ca_20230731_7_374987 | Des d'aquest formulari podrà fer reserves per a diferents activitats de cultura, tinga en compte que alguns serveis poden estar limitats per edat. Recorde que les entrades gratuïtes han de ser també sol·licitades per motius de control d'aforament o no podran accedir al recinte.
Data de naiximent:
Telèfon: | 0.665705 | curate | {"ca": 0.9405940594059405, "an": 0.0594059405940594} | |
mc4_ca_20230418_9_389627 | Grundzuge Der Physiologischen Psychologie,-Wilhelm Wundt-cat.-02
Capítol Onze.
Concepte i tipus de rendiment.
En virtut d'un
Comprenem el sentit comú d'acord amb el produït a la nostraconsciència
Imatge d'un objecte
. El món, pel que sabem que consta només de lesnostres idees. Aquestes són de la consciència natural fàcilment amb els objectes querepresenten, el mateix conjunt. Només els científics La reflexió es planteja la qüestióde com la idea de la imatge que ofereix i estarà subjecte a comportar l'un cap a l'altre.El tema de la presentació pot ser un veritable o merament imaginari. Nocions, que enobjecte real pot estar relacionat, amb l'excepció que ara existeixen són o que pertanyen a la nostra pròpia naturalesa, que anomenem
Punts devista
. L'expressió
tenim la concepció del subjecte de la seva veritablenaturalesa en Ulls, a la
crec que ho prefereixen a l'actual L'activitat de la nostraconsciència. Cal posar en l'objectiu, aquí al costat subjectiu de presentar el pes principal. Si el Objecte de la idea, però no un de real sol pensament, D'això en diemuna
Einbildungs-
.Totes les nostres idees es divideixen en
De la intuïció
Idees imaginació
. El punt devista o idees Les percepcions sempre basada en l'emoció dels nostres òrganssensorials per estímuls perifèrics. Entre aquests últims, la majoria de fora de objectesdins nostre. Ells creen el
Sentits, que constitueixen el nostre món sensorial.D'altra banda tenen les sensacions corporals, que en la formació del sentit comúinvolucrats, les nostres nocions de
Es. No obstant això, aquests últimscontinuen sent en general en una fase menys desenvolupada en la qual es diferenciende les sensacions, subjacents en elles, es diferencien poc. Les idees de la imaginacióconstantment surten a partir d'una irritació de la central. Que inclouen al ·lucinacions, els fantasmes dels somnis i les imatges comuns de la memòria. Aquestaidea es basa en el codi de classificació, els únics membres dels països desenvolupatsconfiança en si mateix. Si un Presentació va ser la percepció o la imaginació, sabemque originalment Tampoc, en experimentar la sensació i sense reflexió sobre la sevaCausa principal de nou. Ni el nen i la naturalesa salvatge de l'home Barrejar ambfreqüència veure els seus somnis amb les seves experiències. També si l'objecte de laidea estava fora de nosaltres o ens pertanyen a nosaltres, diu que la percepció originaldel no-res, ja que aquesta distinció és en si mateix ja suposa múltiples idees.L'exercici es compara amb les sensacions compost una. Que inclou sentiments comals seus electors. Per tant, tenim la sensació d'una
. Però queva des del concepte mateix de representació i de la sensació, i ens sembla tant, noconvé de tal manera que el llenguatge dels límits, amb raó a desdibuixar-se. Ara quela idea de la relació amb un objecte només un acte secundari, llavors el sistemaoriginal en la mateixa
Connexió de la majoria de les sensacions
. Hi ha Aquestaconnexió és sempre precedida per una activitat en particular, que acaba d'imaginar elsentit dels diversos processos fa. La sensació és el contingut original de la
consciència, que no es cometin actes psíquics precedeixen altres. La idea, peròs'origina a partir de simples operacions, és a dir, de les sensacions, que es combinend'acord amb certes lleis als conceptes psicològics.1) Per tant, i Wolff (Psychologie Empire. Secc. II cap. I), seguint el concepte introduït pel Leibnitz la naturalesa de representació de l'ànima, i en els últims temps deHerbart L'escola. Vegeu, per exemple, Volkmann, esquemes de la Psicologia. Saló de1856 P. 51Aquesta associació és ara en dos camins a seguir són: en primer lloc, en la forma d'un
Concatenació, i en segon lloc, com una organització espacial. Ambdóscompostos es basen en peculiar aplicació de la llei general de la relació. On es potconnectar a les sensacions en forma temporal es mostra a la la
com l'essencial Les diferències de la representació. Totes les nostresidees tenen una posició al mateix temps, però per un
Mateixa classe que guanyaTemps una importància molt ampli per a la
Idees auditiva
. La disposició per a aixòrau en la naturalesa de les sensacions de so
. L'audiència serà preferentment per tant,la importància d'un
Significat. A causa d'aquesta direcció en laintuïció del temps aquí ve els diners la idea del seu objecte, que és sempre un espaiOrdre de les sensacions requereix de més en el fons, encara que De cap maneralimitada, fins i tot per la impressió del so en general obtenir un lloc del qual emana.Però ja que en aquesta relació no sempre el valor, pel que pot ser més curt o més llargTemps nostra consciència es perd del tot. Això es fa pel seu nom on les ideesmusicals en un vehicle per als efectes estètics són, i on només el transcurs del tempsdels nostres estats interns per descriure sense cap tipus de relació amb un objecte laimatge és la idea seria.2) Comp. Capítol IX.Fins i tot en un
Portem per a un en certa mesura, tots els nostres conceptes.Però pel que fa a audiència, segueix sent el mateix per l'olfacte, el gust i el poc sentitcomú desenvolupats. En aquests sentits, és a dir, l'espai només Relació en unalocalització imperfecta de les sensacions de tot el món passa només en referència a lasortida de sentit més desenvolupat espacial. Hi ha, doncs, la
Les imatges visuals
, Elque representa un extrem Importància per al punt de vista és.Mentrestant, els ulls i orelles en les dues formes acció, el que es veu en la nostraconsciència del món i la seva evolució, puntada nosaltres al
Tacte i el movimentidees
ambdós tipus de Associació que es reunirà a la vista. A causa del seu uniformeBase d'aquestes idees se sent una mica variada. L'un de l'altre però no pot ser. Comque les parts estan dotats d'un sentit del tacte adequat només en la seva mobilitat aconsiderar les impressions i el moviment de les extremitats condueix només ambl'ajuda del tacte la pell de la percepció del moviment. En el sentit de les idees de tactei el moviment Ara el temps i la percepció de l'espai estan vinculats. Cada movimentes concep com una successió temporal, i al mateix temps que crea la imatge decoberts secció de l'espai. Amb el que les idees tacte i el moviment la base de totes lesidees altre sentit. El que encara no dividida mentides, que es forma en els dos sentitsmés elevats per les diferents Direcció. Per tant, també serà portat a creure que l'anàlisi
genètica del regne animal, va confirmar que aquells en el sentit més alt, la virtut de laqual ja desenvolupament unilateral les seves concepcions sobre el nom
Òrgans delssentits
Té un sentit desenvolupat de contacte
. La formatemporal i espacial de la intuïció està en la imaginació el moviment inseparablementunits. Ara que ja hem adonat que les sensacions de moviment d'origen central,directament acompanyar la innervació motora
. En conseqüència, des de la primerafundació de la percepció temporal i espacial en l'efecte directe de la voluntat donadaals òrgans del motor. Com a complement d'aquesta, però, requereix una superfíciesensorial, els estímuls perifèrics és accessible, i ofereix, com a tal, en primer lloc através de la propagació de la superfície del cos Gruixos donar.3) VGL. Ciutat del Cap. IX.4) VGL. Ciutat del Cap. IX. No només els sentiments d'un i el mateix sentit, però també diferents, sentiments delssentits, és a dir diferents associats poden ser Les idees es combinen. A aquests elsanomenem
. No són les sensacions de moviment en el seu especialUna seguretat raonable, però limitar-lo a aquells casos de combinar diverses ideesindependents entre si altres sentits. Així que tenim el sentit de la vista, la idea d'uncos allargat, El sentit del tacte a la idea de la seva resistència o la seva gravetat, per laqual cosa el sentit de la vista, la idea de la corda que vibra, el sentit de l'oïda la ideadel so que emana d'ella, etc Es veu immediatament que els components d'una idea tancomplexa en gran mesura soltes estan units entre si com les peces d'una simple percepció sensorial. La idea complexa pot ser tan fàcilment de nou en la més simpledissoldre, dels quals es compon. A més, als seus electors sovint un valor molt diferentd'un idea prevalent sentit algunes idees dels altres sentits en inconstant Manera de participar. Per tant, amb les operacions en el sentit de la vista Aviat la idea d'un cos dela seva pesadesa, de vegades els de la seva Connectar a gust o l'olfacte: les imatgesque acompanyen però pot arribar a ser temporalment desapareixen i la imatge visual imolt menys espai. D'aquesta manera, sobretot la cara per presentar elementsdominants d'aquests compostos. Creiem que gairebé només en les imatges de la cara iafegir les qualitats últim, sensible altres com les característiques d'accessoris i altres acanvi. Sovint, a causa de aquest últim també estarà a l'escenari de la sensació pura. Només quan el Les sensacions i dur, c. dolça, fragant, en els atributs en qualsevolcamp de visió és, són encara molt idees, és a dir, l'espai i el temps, la formes generalsde la representació es determina. Finalment, pot passar, però, que els componentsnomés alguns d'una idea complexa en directe Els estímuls sensorials tenen la sevacausa, però les idees de fantasia altres es. Per al despertar d'una percepció sensorialde l'altra, s'associa sovint amb què es va produir, és un dels més comuns Els casos dereproducció. Sun li ofereix a la vista que el sucre, la idea el seu sabor dolç, i aquest alseu torn crida a la La imatge visual del cos cristal · lí de color blanc produït. Si la ideaen tots els mitjans la imatge d'un objecte, correspon a la idea complexa d'un objecteamb múltiples dispars, Característiques. La capacitat de formar idees complexes basades Per tant, la capacitat dels diferents tipus de característiques en el mateixRelacionats amb el tema.Cada idea és, sempre que la relació de intuir tema també objecte intuït no canvia,
SearchSearch History: Searching...Result 00 of 0000 results for result for p. Grundzuge Der Physiologischen Psychologie,-Wilhelm Wundt-cat.-02Download or PrintAdd To Collection228Reads3Readcasts0Embed ViewsThis is a private document.
Published bygabriel brias buendiaFollowSearchTIP Press Ctrl-F⌘F to search anywhere in the document.Read without ads and support Scribd by becoming a Scribd Premium Reader.See Premium PlansInfo and RatingCategory:Books - Non-fiction > PsychologyRating:Upload Date:11/04/2011Copyright:Attribution Non-commercialTags:No tagsFlag for inappropriate contenthttp://www.scribd.com/doc/71575152/Grundzuge-Der-Physiologischen-Psychologie-Wilhelm-Wundt-cat-0211/04/2011pdftextoriginal
More From This User446 p.Psychofísica-02.cast.Gustav-Theodor Fechner.gabriel brias buendia109 Reads260 p.Psychofísica-01.castellGustav Theodor Fechner.gabriel brias buendia127 Reads194 p.In Sachen Psychophysik-cast-Gustav.theodor Fechnergabriel brias buendia94 Reads338 p.Zend Avesta 02 Castellano. Gustav Theodor Fechnergabriel brias buendia113 Reads292 p.Zend Avesta 01 Castellano. Gustav Theodor Fechnergabriel brias buendia99 Reads184 p.nanna o sobre la vida de l'ànima de les plantes-cat.-Gustav Theodor...gabriel brias buendia50 Reads444 p.Elements de Psychophisica 02. Cat. Gustav T. Fechnergabriel brias buendia44 Reads254 p.Elements de Psychophisica-01.-Cat.-gustav T. Fechner.gabriel brias buendia87 Reads322 p.Zend Avesta 02 Cat. Gustav Theodor Fechner.gabriel brias buendia46 Reads322 p.Zend Avesta 02 Cat. Gustav Theodor Fechner.gabriel brias buendia41 Reads278 p.Zend Avesta 01 Cat. Gustav Theodor Fechner.gabriel brias buendia90 Reads338 p.Zend-Avesta-02-castellano.-Gustav Theodor Fechnergabriel brias buendia77 Reads292 p.Zend-Avesta-01-castellano.- Gustav Theodor Fechnergabriel brias buendia177 Reads446 p.Psychofísica-02.cast.Gustav-Theodor Fechnergabriel brias buendia121 Reads260 p.Psychofísica-01.castellGustav Theodor Fechnergabriel brias buendia98 Reads322 p. zend-avesta-02-cat.-Gustav Theodor Fechnergabriel brias buendia56 Reads278 p. zend-avesta-01-cat.-Gustav theodor Fechnergabriel brias buendia64 Reads444 p.elements de psychophisica-02.-cat.--gustav T. Fechnergabriel brias buendia47 Reads254 p.elements de psychophisica-01.-cat.-gustav T. fechnergabriel brias buendia346 Reads184 p.nanna o sobre la vida de lànima de les plantes-catgabriel brias buendia71 Reads445 p.Psychofísica-02.cast.Gustav-Theodor Fechner.gabriel brias buendia79 Reads259 p.Psychofísica-01.castellGustav Theodor Fechner.gabriel brias buendia119 Reads192 p.Nanna Castell Gustav Theodor Fechner.gabriel brias buendia123 Reads6 p.Sobre La Dansa-cat.-gustav Th. Fechnergabriel brias buendia99 Reads16 p.Per l'Examen de Leipzig...-Cat.-gustav Th. Fechnergabriel brias buendia78 Reads | 0.650476 | curate | {"de": 0.0062968276741590945, "ca": 0.7755459907540252, "fr": 0.009724214889207716, "it": 0.001912960306073649, "es": 0.12083532600031882, "en": 0.0842499601466603, "sv": 0.0011158935118762952, "la": 0.0003188267176789415} | http://www.scribd.com/doc/71575152/Grundzuge-Der-Physiologischen-Psychologie-Wilhelm-Wundt-cat-02 |
oscar-2301_ca_20230418_8_295321 | Reduccions aranzelàries. A l'actualitat els aranzels entre la Unió Europea i els Estats Units ja són força baixos, un 2% de mitjana, per bé que difereixen molt entre productes. Gairebé la meitat de productes s'intercanvien sense barreres, però productes com la roba o el calçat tenen aranzels propers al 30%. Més de dues terceres parts del comerç internacional entre ambdues zones el protagonitzen multinacionals. Les grans empreses disposen de més recursos específics per garantir la seva presència als mercats internacionals i, més especialment, per influir en la presa de decisions
Joan Torrent-Sellens - professor de la UOC
Memoritzin l'acrònim perquè durant els propers mesos en parlarem molt. L'Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership) és un acord que s'està gestant entre la Unió Europea i els Estats Units amb l'objectiu de consolidar les relacions comercials i d'inversió entre aquests dos gegants. L'objectiu és clar: avançar en la construcció d'una àrea de lliure comerç i d'inversió que aglutina el 60% del PIB mundial, un terç del comerç internacional de béns i serveis i un mercat de més de 800 milions de consumidors.
Hi ha poques coses tan ben contrastades en economia com aquesta. A més comerç internacional més creixement econòmic. Les estimacions fetes també apunten en aquesta direcció: un 0,5% d'augment sostingut del PIB a ambdues àrees econòmiques i la creació de prop de dos milions de llocs de treball. Però una cosa és el creixement, i una altra ben diferent és com es distribueixen les rendes generades pel creixement i qui se'n beneficia. I vet aquí el nucli de la discussió. Som-hi.
Reduccions aranzelàries.
Primer. Reduccions aranzelàries. A l'actualitat els aranzels entre la Unió Europea i els Estats Units ja són força baixos, un 2% de mitjana, per bé que difereixen molt entre productes. Gairebé la meitat de productes s'intercanvien sense barreres, però productes com la roba o el calçat tenen aranzels propers al 30%. Més de dues terceres parts del comerç internacional entre ambdues zones el protagonitzen multinacionals. Les grans empreses disposen de més recursos específics per garantir la seva presència als mercats internacionals i, més especialment, per influir en la presa de decisions. Però, tant a Europa (tres quartes parts) com als Estats Units (dues terceres parts) la majoria de les seves empreses són micro, petites i mitjanes (Mpimes).
I les accions específiques per afavorir les Mpimes no abunden a l'acord. Afavorir realment la internacionalització de les Mpimes europees i nord-americanes donaria legitimitat a l'acord i el faria socialment més just.
Segon. Barreres no aranzelàries. Més important que els mateixos aranzels, són les barreres no aranzelàries. Les legislacions europea i americana són molt dispars en qüestions tan sensibles per al comerç internacional com el medi ambient, la salut, la seguretat alimentària o les subvencions i proteccions a sectors estratègics i a consumidors. Avançar en l'harmonització de les barreres no aranzelàries és clau perquè els beneficis de l'acord arribin a tots els agents implicats.
Tercer. Inversió. El TTIP és molt més que un acord comercial típic. S'aborda també una qüestió fonamental: el foment de la inversió, especialment de la inversió directa estrangera. Per això, es proposa una harmonització de normes legals, productives i laborals que han generat molta polèmica. Un tribunal d'arbitratge específic i integrat per tècnics seria l'encarregat de vetllar pel compliment dels acords subscrits. Els detractors de l'acord veuen aquí una escletxa per esquivar la legislació, sobretot l'europea, de protecció del treball, mediambiental o dels consumidors. Encara que no ho sembli, un acord comercial i d'inversió és també un acord cultural sobre el tipus de societat que es vol construir amb l'acord. Hi ha recorregut a fer i punts intermedis de trobada. Però, el costat europeu de la taula necessita una posició única que, com en molts altres àmbits, avui no té.
La geoestratègia.
Quart. Geoestratègia. L'acord s'està negociant en plena emergència d'acords comercials, alguns d'explícits i altres més tàcits, arreu del planeta. Especial menció mereix l'acord transpacífic que podria acabar de fer pivotar del tot l'economia mundial cap a l'altre costat del globus. Els Estats Units juguen a dues bandes. I Europa ha de tenir clar quins són els beneficis i els costos de l'acord. I, més especialment, amb qui, què, per què i com negocia.
I, cinquè. Transparència i oposició. Dades recents ens diuen que prop d'una tercera part dels alemanys veuen l'acord com a negatiu, xifres que segurament són superiors a França i a Itàlia, en el context del referèndum pel “Brexit” del Regne Unit. ¿Per què un acord que, en principi, persegueix millorar el benestar de 800 milions de persones té tant rebuig, especialment en països netament exportadors com Alemanya? El secretisme i l'opacitat de les negociacions no ajuden. La gent té por de les cessions entre bastidors. Lideratges amb objectius clars i transparents s'imposen.
El TTIP El TTIP El TTIP El TTIP El TTIP E-mail
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació. | 0.712104 | curate | {"ca": 0.9756736526946108, "en": 0.008982035928143712, "br": 0.001309880239520958, "es": 0.01122754491017964, "pt": 0.00280688622754491} | https://www.leconomic.cat/article/963982-el-ttip.html |
macocu_ca_20230731_2_369249 | 'Gran Hermano' elimina els blocs publicitaris de la gala d'aquesta nit
Era difícil de pensar que després de la setmana que està patint Telecinco i 'Gran Hermano' amb la baixa en bloc dels seus anunciants, després que es coneguessin més detalls sobre l'agressió sexual que es va patir anys enrere a la casa de Guadalix, els efectes no fossin visibles.
Després que la cadena i la productora s'excusessin ahir en un comunicat, avui caldrà que facin un nou moviment i que afectarà directament a l'emissió regular del programa. Aquesta mesura consisteix a suprimir els blocs de publicitat, mantenint només l'emissió de promocions d'altres programes del grup audiovisual. Aquesta decisió ha estat anunciada per un tuitaire, coneixedor de l'univers Mediaset.
Bombazo. Por primera vez en la historia, #ghVipGala13 no tendrá publicidad.
Esta noche la gala se emitirá sin bloques publicitarios. ? – M ? (@casasola_89) 28 de noviembre de 2019
Objectiu, retenir els anunciants
El motiu no seria que no quedessin anunciants, sinó que l'estratègia estaria lligada a preservar els pocs que encara queden i així evitar que les marques segueixin caient en picat de la cartera d'anunciants. Aquesta estratègia no pot prolongar-se en el temps, ja que el programa es nodreix en gran part dels ingressos que generen amb les empreses que s'anuncien durant l'emissió del programa de telerealitat. | 0.775822 | curate | {"ca": 0.8720588235294118, "es": 0.12352941176470589, "fr": 0.0007352941176470588, "en": 0.003676470588235294} | |
mc4_ca_20230418_4_385897 | TÈRBOL ATZUR: Montserrat Abelló: longevitat intel·ligent
Avui he tingut el plaer de conéixer personalment la Montserrat. Irradia vida, optimisme i calidesa.
Ha estat a l'IEC, amb motiu de la inauguració de l'exposició dedicada a la Maria Àngels Anglada, la Poeta densa, sublim i essencial.
2 d’abril de 2009 a les 20:52 | 0.651303 | curate | {"ca": 0.7968253968253968, "es": 0.1111111111111111, "fr": 0.09206349206349207} | http://trbolatzur.blogspot.com/2008/12/montserrat-abell-longevitat-intelligent.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_167616 | Josep Fuster és una persona en qui podeu confiar. Segurament molta gent que hui ens acompanyeu ja ho sabeu. Josep Fuster és un company de confiança, un professor de confiança, un amic de confiança, un locutor de confiança i, ara també, un escriptor de confiança. Confieu en ell, perquè no us defraudarà.
Encara que els dos ens coneguem des de fa una pila d’anys perquè hem anat coincidint esporàdicament a causa de l’ofici de professor que compartim, és ara, des de fa un parell d’anys, que ens reunim d’una manera periòdica i constant, molt més rica. I sempre m’ha donat la seguretat que allò que toca és garantia de compromís, de qualitat i de continuïtat. I en posaré alguns exemples abans d’aterrar en el llibre que ens ocupa.
Els dos ací asseguts a la taula, junt a alguns que hi ha asseguts per a la sala, estem tirant del carro de l’Associació Cultural El barranc, de Paiporta. Ell n’és el secretari i dóna fe escrita (en done fe), de manera rigorosa, de les programacions i dels acords importants d’aquesta associació.
Els dos també ens hem embarcat en la direcció de la revista de l’associació “Sense el rellotge”. Bé, potser el vaig embarcar jo a ell al principi, però ell acceptà. I això és ja una garantia ferma de futur, perquè no sé jo si la meua constància és a prova de bombes, però la d’ell us assegure que sí. A cada número de Sense el rellotge que ha aparegut, Josep ha fet els deures amb una resolució admirable. Per al número 4, per exemple, ja ha enllestit una entrevista i un article d’opinió magnífic, dos treballs que obriran una revista dedicada a la bicicleta. Ell em confessava mentre escrivia que no sap muntar en bici, ni ganes de provar d’ensenyar-se pel mal record d’una baquetada de la infància, «Però si toca escriure sobre la bicicleta i el transport sostenible ho faig…» I de quina manera ho fa…! Jo, en canvi, amb tota la rauxa ciclista de què faig gala, encara estic gargotejant i nadant entre conversacions ací o allà amb el projecte d’un reportatge que no acaba de materialitzar-se. Siga com siga —i òbric un altre parèntesi en esta presentació literària— Sense el rellotge eixirà al març i invitarà i provocarà a molts a utilitzar més la bicicleta. Bé, a un dels principals redactors de la revista no, tanmateix.
Ja veieu que no parle debades quan em referisc a la seua participació de qualitat en els compromisos que assumeix. Fa uns dies em comentà, com si fóra la nimietat més insignificant de la seua rutina, que el programa que porta endavant a Ràdio Klara setmanalment “La descoberta”, el ve realitzant ininterrompudament des d’almenys 1986. 1986! Marededéu: des de fa més de 25 anys! Em recorde a mi mateix en aquella època remota i me’n faig creus, perquè aleshores jo encara em xuplava molts dits i voletejava de flor en flor amb una manca absoluta de compromisos. I Josep, 25 anys després i encara acudeix fidelment als estudis de «Ràdio Klara Lliure i llibertària» —de manera altruista però amb una professionalitat innegable— i regala als noctàmbuls oients radiofònics dos hores setmanals de ritme ben pautat pastat de blues, de poemes, de reflexió tranquil•la, de relats propis i aliens… I si n’eren tres al principi, després en quedaren dos i al remat segueix ell només. Passió pel compromís, diria jo. I gràcies a aquest compromís, passió o afició “La Descoberta” —descobriu-la si la podeu sintonitzar en el 104.4 de l’FM— segueix en l’aire en les nits dels dimarts d’onze de la nit a la una de la matinada.
Tot aquest preàmbul per explicar-vos i explicar-me la dimensió de la persona que tinc al costat. Hui presentem el seu llibre Lògica primordial i, per una lògica primària —potser la mateixa que mouria a l’acció a qualsevol dels seus personatges— aquest conjunt de relats ha de tenir la mateixa pulsió de rigor que el seu quefer quotidià. Si Josep ha escrit, si ha guanyat el premi Vila de Teulada, si ha publicat el llibre… confieu que la pasta amb què està modelat cada relat del volum respon a un compromís novel amb la creació literària, que hem de creure i esperar que ja no abandonarà. I farà bé. Josep Fuster és professor de llengua i literatura, ja ho he dit, i coneix i domina la tècnica narrativa (també la cinematogràfica). Era d’esperar que els seus relats foren el resultat feliç d’un conjunt de destreses literàries ben païdes.
* * *
El llibre el formen 36 relats breus agrupats en dos apartats “Lògica primordial” (que dóna títol al volum) i “La impensable realitat”. Són dos epígrafs altament conceptuals que presenten, no obstant això, històries en marcs ben propers i recognoscibles des de la nostra cultura urbana actual: la ciutat amb els seus pisos de 90 metres quadrats, els desllunats amb roba estesa, els carrers, els bars, les recepcions socials… I així i tot els seus personatges estan tocats per un punt d’atzar —o per una circumstància o per un fenomen paranormal— que desencadena en cada relat una lògica singular d’accions i revisions de la pròpia realitat: la impensable realitat.
S’ha volgut subratllar en la invitació a la presentació una frase que ja és present a la contraportada del llibre: Lògica primordial seria «Un reflex de la perplexitat de l’ésser humà davant d’unes forces que el superen.» Quines són eixes forces superiors? Molt sovint la lògica de les accions, de les causalitats o de les casualitats. Ho llegim sovint:
«La senzillesa de la resposta el va aterrir més que el contingut mateix: estava avorrit, corcat per la rutina i l’obediència submisa, amb la necessitat peremptòria de fer un tomb a la seua vida.» (p.57)
«I sense dubtar-ho gens, de manera totalment conscient, va decidir convertir-se en un traïdor. Lògicament, no li va dir res a ella.» (pàgina 73)
«Acomplida la secreta il•lusió d’aconseguir copsar algun sentit a la seua existència, i coherent i lúcid com era, el pas final era lògic, inevitable, indefugible.» (p.78)
Però ¿és perplex l’ésser humà davant d’aquestes forces? ¿Mostren perplexitat els seus personatges? No. Jo crec, a pesar del que se’ns anuncia, que més aviat els personatges de Lògica primordial s’acomoden. Una i altra volta. Saben que ni són amos dels seus actes ni controlen la seua existència. Així, per una série de circumstàncies, o assassinen, o se suïciden, o acaben prostrats en una cadira de rodes, o s’allunyen de la seua llar, o, o, o… sense arribar a ser grans herois, ni víctimes d’una gran desgràcia, ni botxins absolutament malvats i despietats. Moltes de les històries estan revestides d’un tel de resignació davant dels fets, que imprimeix als relats una pàtina de tristesa, semblant als blues que fan de banda sonora del programa de Josep a Ràdio Klara.
Deixeu-me que vos llija el primer paràgraf del relat «Cadena», que tanca la primera part del volum, potser entendrem un poc millor tots de què parle:
El destí, sempre insensible als seus precs, li ho havia fet saber manta vegades. Les coses eren així i no tenien l’aparença de poder canviar en el futur més pròxim, potser perquè no hi havia una altra solució, tal vegada perquè la probabilitat d’oposar-s’hi era igual a zero i, per més vegades que intentara capgirar la situació el final era, al capdavall, el mateix. Es trobava atrapat en un cercle viciós, en una circumval•lació de possibilitats que desembocaven indefectiblement en el mateix punt on havien començat. Tots els assajos per variar-ne el resultat havien acabat en fracàs, totes les temptatives d’invertir els factors no havien tingut el menor èxit. Albert estava en la mateixa situació que un insecte atrapat en una teranyina, sense possibilitats de reacció, condemnat a l’albir d’un depredador que devia decidir com i quan acabar amb ell. L’únic consol era acostumar-s’hi mentrestant. (pàgina 103)
* * *
El conjunt de relats de la segona part «La impensable realitat» té el denominador comú de l’aparició d’un element paranormal que obliga els personatges a ajustar-se a les lleis d’una física insòlita i a incorporar-les i assumir-les existencialment (sempre el blues, la “cançó trista”): el sol que apareix un matí per l’oest; les busques del rellotge, que giren en sentit contrari; una pandèmia mundial de sordesa molt més vírica i definitiva que aquesta pírrica grip A amb què ens han volgut alarmar l’últim any; ordinadors i les TIC associades (internet, emails…) adquirint competències més enllà de les demanades; aparicions d’ultratomba en un plat de roses de dacsa; la figuració immaterial de la Geperudeta en el wàter de casa… En definitiva, uns jocs argumentals inesgotables amb clares clicades d’ull a molts referents culturals que l’autor deixa explícits o implícits al llarg de tot el volum. En concret, mentre llegia o rellegia aquesta segona part, m’han estat sempre presents reminiscències d’altres jocs literaris de la nostra tradició, sobretot de Pere Calders i de Quim Monzó, mestres també a fer, des del relat curt, que l’extraordinari esdevinga ordinari.
He dit adés «clicades d’ull» i hauria d’haver-m’hi referit més aviat a «clicades de veu» per tal com el conjunt de contes que integren Lògica primordial, abans que nosaltres tinguérem la sort de llegir-los publicats per edicions Bromera, ja van ser “dits” una nit a través de les ones hertzianes de l’àrea de València per als pocs privilegiats que escoltaren Ràdio Klara en el moment just.
Les referències culturals constants del llibre estaven per tant originàriament destinades a aguditzar l’esperit crític de l’oient de La Descoberta; a despertar-lo o a espavilar-lo intel•lectualment no fóra cas que la melodia del blues o la veu profunda de Josep l’hagueren endormiscat una mica al costat de l’aparell de ràdio, a eixes hores de la nit.
El joc d’intertextualitats és constant i deliciós en el llibre. L’autor crea una teranyina de complicitats amb el lector com ja va fer amb els seus oients. I no defuig ni oculta les referències constants, reformulant idees i temes d’altri. De fet Josep Fuster busca el ressò d’aquestes melodies “literàries” i culturals amb completa llibertat, vinguen d’on vinguen: al conill que seguia Alícia, de Lewis Carroll (un altre escriptor que jugava al límit de la lògica o de la “suprarrealitat”); a Quim Monzó, a Brassens… I també s’hi ret tribut al cinema clàssic i actual: als seus gèneres policíac, negre, d’espies, fantàstic, de suspens, al surrealisme de Buñuel… Sovint, llegint els relats em semblaven haver estar redactats a la manera de guions cinematogràfics, en un present destinat a la hipotètica visió d’una càmera cine: (pàg. 41) «Des del balcó de casa seua, Pietro admira la bellesa de la ciutat, les esveltes torres que coronen els edificis principals, ara banyats pel sol ponent…» I ja m’imagine el moviment de la càmera des de Pietro a una panoràmica de la ciutat de Bolonya a poqueta nit…
Potser escric des del prejudici de conéixer algunes de les activitats de l’autor, i tindria una visió parcialment diferent del llibre si Josep em fos completament desconegut, però no puc evitar-ho. Imagine que bona part de l’auditori hui també el coneixeu i voldreu reconéixer-lo en els contes. Que cadascú llija i hi busque el Josep Fuster que conega, o que el descobrisca de nou; però siga com siga, no deixeu de parar esment en la sàvia construcció de tots els relats.
Acabaré on he començat. Confieu en l’autor i deixeu–vos arrossegar per la lògica primordial i la impensable realitat dels seus relats. Mereix la pena. Mereix el gust.
Moltes gràcies.
Tags: escriptors
Per favor, comparteix això Share this content
Opens in a new window
Opens in a new window
Opens in a new window
Read more articles
Next PostAmb motiu dels homenatges al naixement del poeta per tota la geografia valenciana
You Might Also Like
Llegim Carmelina. Versos, música i carícies per als sentits
15 de novembre de 2020
AL SOPAR ESTELLÉS DE PAIPORTA PIMENTONS TORRATS, POESIA, CANÇONS I TAULES D’AMICS
18 de setembre de 2011
Excursió a la vall de la Murta dissabte 12 d’abril 2014
31 de març de 2014
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
Comment
Enter your name or username to comment
Enter your email address to comment
Enter your website URL (optional)
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Δ
Cerca
Search this website
Calendari
desembre 2022
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
« nov.
Comentaris
Chavi en A LA LLUNA DE JULIOL
Dolors Jimeno en Excursió a Chelva 22 d’octubre 2011
Dolors Jimeno en Crowdfunfing….això ho pague jo!! !
Anònim en Fotografies de l’excursió a Castalla
Dolors Jimeno en Fotografies de l’excursió a Castalla
Entrades recents
Cicle de narració a Paiporta. Associació Cultural El barranc “Un barranc de contes 2022”
18 de juliol de 2022/
0 Comments
Inauguració de l’exposició de Paco Farinós
8 de novembre de 2022/
0 Comments
Nit Estellés 2022
25 de setembre de 2022/
0 Comments
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
SEGUEIX-NOS EN LES XARXES SOCIALS!
Opens in a new tab
Opens in a new tab
Copyright - Associació Cultural El Barranc | Disseny ❤ Feets, Gestió de Projectes
Utilitzem galetes (cookies) pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. En fer clic a "Accepta", accepteu l'ús de les cookies.
Cookie settingsACCEPTAR
Privacy & Cookies Policy
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website. | 0.737796 | curate | {"ca": 0.853103400125672, "pt": 0.01487118620400754, "ru": 0.0004189066536340152, "it": 0.0023039865949870835, "el": 0.000698177756056692, "en": 0.11038190323256301, "es": 0.006423235355721567, "fr": 0.008308315297074636, "sv": 0.00013963555121133841, "nl": 0.00013963555121133841, "km": 0.00013963555121133841, "sk": 0.00013963555121133841, "de": 0.001396355512113384, "hu": 0.0011869021852963764, "cs": 0.000349088878028346} | https://elbarranc.net/presentacio-de-logica-primordial-de-josep-fuster/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_59435 | Concessió de subvencions en l’àmbit del comerç i dels serveis per a la compensació de pèrdues econòmiques com a conseqüència de la COVID-19 als municipis de Lleida, Alcarràs, Soses, Seròs, Aitona, la Granja d’Escarp i Torres de Segre
El Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya ha signat un conveni amb el Consell Comarcal del Segrià per aprovar una transferència per import de 3,9 milions d’euros amb la finalitat de reactivar i impulsar el sector comercial i de serveis i compensar les pèrdues econòmiques com a conseqüència de la COVID-19.
Aquesta subvenció es repartirà entre els municipis afectats pel confinament que el Govern de Catalunya va ordenar, amb la Resolució SLT/1698/2020, de 15 de juliol, adoptant mesures especials als municipis esmentats anteriorment.
PERSONES BENEFICIÀRIES:
- Persones jurídiques i autònoms titulars d’un establiment de comerç al detall, de comerç amb degustació, restauració (cafeteries, bars i restaurants), activitats recreatives musicals, establiments d’allotjament turístic o de serveis professionals assimilats al comerç al detall.
- Persones que disposin de la corresponent autorització municipal per a desenvolupar una activitat comercial de venda no sedentària d’articles no alimentaris organitzada en mercats de marxants, que hagin vist suspesa o reduïda la seva activitat amb almenys un establiment en algun d’aquests municipis.
Únicament poden ser beneficiàries les persones i empreses a les que aquesta situació els ha comportat una disminució de la seva facturació durant el mes de juliol del 2020, com a mínim, d’un 50% respecte al mes de juliol de l’any anterior.
QUANTIA:
Import total de la subvenció: 3.900.000 euros a repartir entre els municipis afectats.
Alcarràs: 243.000 euros.
- 2.000 euros per persona beneficiària.
- 400 euros per persona titular activitat comercial de venda no sedentària d’articles no alimentaris.
TERMINIS:
El termini per realitzar la tramitació de la sol·licitud comença el 30 d’octubre i acabarà el 19 de novembre de 2020.
Nota informativa:
Per Decret de Presidència núm. 569/2020 del Consell Comarcal del Segrià, s’amplia el termini per a presentar les sol·licituds fins les 23:59 hores del dia 19 de novembre de 2020.
DOCUMENTACIÓ:
- Sol·licitud de declaració responsable.
- Autorització (en el cas d’actuar en representació).
- Autorització de transferència bancària validat per l’entitat financera.
Nota informativa en relació al document “sol·licitud de declaració responsable”:
-Es tracta d’una declaració jurada on la part interessada manifesta, sota la seva pròpia responsabilitat, que compleix amb els requisits establerts, i que es disposa de la documentació necessària que així ho acrediti.
Nota informativa en relació al document “Autorització de transferència bancària validat per l’entitat financera”:
-Podeu acreditar la titularitat del compte mitjançant la certificació d'aquest imprès per l'entitat bancària o aportant certificat original de la titularitat, que podrà ser expedit de forma telemàtica o similar.
TRAMITACIÓ: (Guia de tramitació )
OPCIÓ A (Preferiblement per agilitzar el procés de tramitació): Presentació en Seu Electrònica (utilitzar el tràmit “Instància General” i adjuntant la documentació en pdf):
https://alcarras.eadministracio.cat/
OPCIÓ B: Presencialment al registre general amb cita prèvia (de dilluns a divendres de 8:00 a 14:00 h.). Sol·licitar cita prèvia a l’AODL a través del telèfon 973790004 i marcar l’extensió 134 o 121. Casa consistorial (Plaça de l’Esglèsia, 1).
-Bases de subvencions en l’àmbit del comerç i dels serveis per a la compensació de pèrdues econòmiques
com a conseqüència de la COVID-19 (BOP 192)
-Edicte de resolució d’al·legacions i d’aprovació definitiva de les bases reguladores per a la concessió de
subvencions en l’àmbit del comerç i dels serveis per a la compensació de pèrdues econòmiques com a
conseqüència de la COVID-19 als municipis de Lleida, Alcarràs, Soses, Seròs, Aitona, la Granja d’Escarp i
Torres de Segre.
- Convocatòria definitiva de subvencions en l’àmbit del comerç i dels serveis per a la compensació
de pèrdues econòmiques com a conseqüència de la COVID-19 (BOP 209)
-Edicte d’atorgament subvencions en l’àmbit del comerç i dels serveis per a la compensació de pèrdues econòmiques com a conseqüència de la COVID-19.
Contra la resolució de concessió o de denegació de les subvencions, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar potestativament recurs de reposició davant la Presidència del Consell en el termini d’un mes des de la publicació de la resolució o, directament, recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptadores des de l’esmentada publicació. | 1 | perfect | {"ca": 0.9739650021340163, "es": 0.0147247119078105, "en": 0.0017072129748186087, "fi": 0.0019206145966709346, "sv": 0.0076824583866837385} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_412806 | Companys, la notícia sobre el català em va sentar com una punyalada en el cor. I crec que és normal, donada la gravetat de què no som més d'un 30-35% de la població. Hi he estat donant voltes, sobre com solucionar aquest assumpte. És evident que amb la Plataforma o la CAL, l'activisme lingüístic, és insuficient. Uns pocs centenars o milers no poden invertir la tendència de milions. Tampoc és suficient la immersió lingüística, ni de llarg. Aquestes coses cal continuar-les fent, però que ningú en tingui cap dubte: NOMÉS amb això, desapareixem del mapa. Podríem augmentar els mitjans de comunicació i que la Generalitat apretés, cosa que ajudaria molt, però no hi podem comptar. El terra s'enfonsarà sota els nostres preus, si no hi posem remei. Deixem de somniar, i deixem-nos de romanticismes: quan abans ho assumim, abans podrem abordar el tema. L'única sortida és la independència. Això és evident, però es podia pensar que, sense ella, es podria haver resistit. De fet, fa deu anys el català tenia futur, sense tenir la independència. Ara ja no; i podem arribar aviat a un punt de no-retorn: O Catalunya és un Estat, o el català morirà, i la nació al darrera. Estem al punt d'inflexió. Com que essent una regió no tenim mitjans per promocionar la cultura catalana i anem cap al fracàs, cal que comencem a fer independentisme en castellà, en àrab, o en mandarí, si és necessari. Cal aconseguir promocionar l'Estat, independentment de la llengua. Vincular el nacionalisme a la llengua, ara mateix és com lligar el nostre futur a una pedra i llençar-lo al mar. Cal seguir l'estratègia de campanya que fan als Estats Units, parlar-los en la seva llengua i atendre'ls com a un lobby més, cal anar a l'Àrea Metropolitana i afusellar els immigrants a base de propaganda independentista. Deixem-nos d'hòsties de Jocs Florals -i no m'ho prengueu al peu de la lletra- que o adquirim competències plenes aviat, o serem història. Ànims.
Això que dius que fa deu anys el català sense la independència hauria tingut futur i que ara ja no... perdona'm que et digui que el català tan bé ja no estava fa deu anys, sino que les dades de fa deu anys estaven maquillades, fent-nos creure que érem més del 50% de catalanoparlants.Us penseu que en deu anys els catalans hem passat del 50% al 35%? No, no perquè aquest nou estudi sigui fals, sino perquè l'antic estava maquillat, i ja no devíem ser el 50%, sino el 40 i poc. I, ara, només hem baixat una miqueta més.
Tan és però el perquè o si es va maquillar o no. La meva experiència (que sols serviria com a botó) em diu que la immigració espanyola "antiga" era força partidària de la catalanitat sobretot en gent d'origen andalús i gent que per motius laborals es relacionava amb catalans. Potser el que ha canviat en aquests deu anysha estat que la seva descendència -que ja s'ho han trobat tot fet- no s'ha implicat i que la pressió mediaticocultural ha augmentat considerablement. Enfortir Espanya ha representat cobar l'ou de la serp I ara la serp té ullals i verí. I a sobre nosaltres anem badant I si ens mossega cal que quedi clar que no hi ha antídot. És com la víbora dos pasos. | 0.840186 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_5_93 | Angar 18 està fet totalment de lona, és segur, sense parts dures, amb un sostre de lona que impedeix que les boles s’escapin a l’exterior evitant accidents que altres estructures inflables no pode evitar.
Angar 18 es una estructura pensada per ser montada en places i espais dins del nucli urbà, poliesportius, camps de futbol… Permetent jugar a pintball i alhora que el públic pugui guadir de l’activitat. | 0.780052 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.paintball-angar18.cat/ |
cawac_ca_20200528_0_63207 | Sant Cugat és la ciutat de Catalunya amb menys atur segons l’Anuari de La Caixa 2011
27 setembre 2011 Desactiva els comentaris
L’Anuari de La Caixa analitza les capitals de província i els municipis de més de 50.000 habitants amb major i menor taxa d’atur registrat respecte la població potencialment activa (de 15 a 64 anys).
L’estudi que anualment elabora aquesta entitat financera és una eina comparativa per municipis ja que actualment l’Enquesta de Població Activa, en ser una mostra, no es realitza a nivell municipal.
Segons aquest rànquing, Sant Cugat és la ciutat de més de 50.000 habitants amb menys atur, amb un índex del 6’5%. Per darrere, la segueixen Castelldefels, amb un 8’9%, i Barcelona i Girona amb un 9’3%, respectivament. Pel que fa al conjunt de l’Estat espanyol, Sant Cugat se situa la tercera ciutat amb menys atur registrat, darrere de Pozuelo de Alarcón i Calvià.
Per l’alcaldessa, aquestes dades “són bones i ens indiquen que anem en la bona direcció malgrat que cal seguir treballant en la promoció econòmica i la captació d’empreses així com en les polítiques actives d’ocupació connectant les empreses que es vulguin instal·lar a Sant Cugat amb el Servei d’Ocupació Municipal”. | 0.863433 | curate | {"ca": 1.0} | http://premsa.santcugat.cat/?p=3356 |
mc4_ca_20230418_14_137998 | (S'ha redirigit des de: Al Jazeera English)
Al Jazeera (en àrab, الجزيرة: "l'illa" o "la península", en al·lusió a la península Aràbiga) és un canal de televisió per satèl·lit de llengua àrab fundada al novembre de 1996 pel govern de Qatar. És el principal canal de notícies del món àrab.
difusor i canal de televisió
La xarxa d'Al JazeeraModifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Al_Jazeera&oldid=21199306» | 0.621391 | curate | {"ca": 0.8070588235294117, "fa": 0.19294117647058823} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Al_Jazeera_English |
racoforumsanon_ca_20220809_3_148342 | Avui bon article de Lopez Bofill , que recorda algunes coses interessants sobre les que mai se´n parla , com que l´ultim alcalde franquista de Barcelona va ser militant del PSOE-c
I l'últim alcalde feixista de Polinyà va ser militant de CIU. Per no parlar de la família gironina dels Nadal, que es passarien al judaisme si fos convenient per governar.
La teva signatura
La cervesa de Vic | 0.694632 | curate | {"ca": 0.9112271540469974, "it": 0.044386422976501305, "es": 0.044386422976501305} | |
mc4_ca_20230418_16_703819 | servei de manteniment ascensors - catalana elevadors- terrassa
Servei de manteniment- moon 2016-12-08T11:48:24+00:00
1.- Engreixar els elements de l’aparell elevador que precisi d’aquesta operació, així com el subministre d’oli, grasses, vàlvules d’engreixament i útils de neteja necessaris per aquests treballs. Aquest servei es realitzarà de forma quadrimestral
2.- Revisió i examen de la instal·lació, en especial atenció als sistemes de seguretat
3.- atendre durant la jornada laboral ( de dilluns a divendres) les avaries que es produeixin en l’aparell, en horaris laborals de 8.00 a 13.00 i de 15.00 a 19.00 hores, dissabtes, diumenges i festius horari intensiu de 10.00 a 18.00. Aquestes avaries es facturaran
1.- inclou tots els treballs i operacions descrites en la modalitat C
2.- Inclou la substitució i/o reparació sense càrrec pel client de tots els elements de l’ascensor, exceptuant els materials (grup motriu, cables, politges, quadre de maniobre, central hidràulica, pistó hidràulic i portes)
1.- inclou tots els treballs i operacions descrites en la modalitat C i B
2.- inclou la substitució i/o reparació sense càrrec pel client de tots els elements de l’ascensor, exceptuant els materials (grup matriu, quadre maniobre, central hidràulica i pistó hidràulic)
Ens comprometem a fer el millor manteniment perquè el seu ascensor funcioni perfectament, no importa de quina marca sigui l’actual ascensor, sabem com treballar per no tindre futurs problemes
Demane’ns pressupost | 0.789718 | curate | {"ca": 0.9661705006765899, "es": 0.02029769959404601, "eu": 0.013531799729364006} | http://www.catalanaelevadors.com/ca/microsoft/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.