id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_0_243753 | Ple a l’acte final de campanya d’II-SP a Barcelona Més de 850 de persones van omplir a vessar la plaça del Diamant de Gràcia. No sorprèn si es té en compte la il·lusió que ha generat la candidatura entre l’esquerra independentista catalana i bona part dels moviments socials, polítics i sindicals d’esquerres. La mostra són els nombrosos i concorreguts actes que s’han organitzat en només dues setmanes arreu del país, així com la intensa campanya de difusió als carrers que han fet els grups de suport. (+ galeria d’imatges) En la seva intervenció, Rafa Díez va agrair l’oportunitat oferta de «trencar la mordassa imposada a una part important de la societat basca», també es va mostrar segur que «a Euskal Herria i els Països Catalans anem a tenir motius suficients per a felicitar-nos perquè anem a posar una pedra important per una Europa dels pobles». El candidat català de la candidatura, Josep Garganté, que ocupa el número tres de la llista, conductor d’autobusos de Barcelona que va participaren la reeixida vaga de fa un any per a aconseguir dos dies de descans setmanal, va ser rebut amb una gran ovació. La seva victòria s’ha convertit en un símbol. I va connectar molt bé amb el públic: «Són les victòries les que duen l’esperança, per això és tan important sortir a guanyar. Aconseguir representació aquest diumenge seria una petita però important victòria». Per això va cridar a omplir de vots les urnes el diumenge 7 de juny. El cant de la internacional i els segadors van cloure un acte emotiu que ha estat un dels mé concorreguts d’aqueta campanya, i que motra la il·lusió i ganes que ha generat aqueta candidatura al nostre país.
Acabe d'anar a votar..... I PREMI!!! en la majoria de meses electorals no hi havien paperetes d'II, m'ha tocat anar queixant-me i era graciós vore als apoderats del PP mirant-me com si tinguera algo contagiós
Pots dir que poblo, barri, ciutat, zona ha passat això?. Quant més concret millor, així podem prendre mesurades i controlar-ho. [Traductor] En alguns llocs de madrid i en altres llocs no hi ha paperetes d'II-SP, s'està treballant per arreglar la situació. Quan aneu a votar, encara que no sigui II-SP mirar a veure si hi ha paperetes a la sala. Si no n'hi ha, podeu parar la votació parlant amb el president de la taula fins que n'hi hagi i si no fa cas denunciar-lo a la junta electoral del districte, a presidents d'altres taules fins i tot a la policia.
Al col·legi Vil·lamar de Sagunt (el Port per als xarnegos )
Els que es volien separar de Sagunt?
Es "VOLIEN" no, VOLEN, que els cabrons estan governant en coal·lició amb el PP. La gent de fora ho veu tant friki que s'ho pren de conya però ací la gent s'ho ha cregut. De fet, si dius que no et vols separar t'ho accepten, però com digues que som el mateix poble et miren com si vingueres de la lluna (per sort no tothom, però si la majoria).
Collons | 0.865504 | curate | {"ca": 0.9940140845070422, "en": 0.0035211267605633804, "fr": 0.0024647887323943664} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_196940 | L’Ajuntament d’Eivissa disposarà l’any que ve d’un pressupost de 75 milions d’euros, és un 10 per cent més que enguany. Són els comptes que més augmenten de tota l’illa i el batle, Rafa Ruiz, ha destacat que ho fan “sense apujar impostos”. Les inversions arriben als 13,5 milions i s’incrementen un 58 per cent. Entre les inversions més importants, hi destaquen la reforma de l’avinguda Isidor Macabich i la construcció d’una xarxa de carrils bici.
L’Ajuntament d’Eivissa destinarà 1,8 milions a mobilitat sostenible: implantaran un sistema de préstec de bicicleta pública i construiran carrils que connectaran la ciutat amb Puig d’en Valls i Jesús i recorreran el primer cinturó de ronda. També destinaran un milió d’euros a la compra d’habitatges, però calculen que, tal i com estan els preus, en podran comprar dos o tres per convertir-los en pisos tutelats.
Els recursos de capitalitat permetran reformar la Peixateria i el Mercat Vell i fer el nou camp de futbol des Putxet. La reforma d’Isidor Macabich és l’obra més elevada, de sis milions, i també hi ha inversions que venen d’altres anys, com els 3 milions de la Casa de la Música. Segons el batle, és un pressupost molt superior als que tenen ciutats similars. Part de l’increment del pressupost s’explica per l’ingrés de quatre milions d’euros gràcies a 12 noves llicències de taxi.
IB3 notícies
comparteix
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
*
*
Δ
Cercador |
| Emissió en Directe |
darrers titulars
La baguet francesa, declarada patrimoni cultural immaterial de la UNESCO
Els treballadors del SFM adverteixen que el servei està saturat arran de la gratuïtat en el transport
Irene Montero acusa el PP de promoure la cultura de la violació
Un estudi evidencia que la pornografia alimenta la cultura de la violació
El Consell presenta la Llei de la serra de Tramuntana per ampliar-ne la protecció i millorar-ne la gestió
El Mallorca torna dijous a la feina amb 3 amistosos a la vista
Una carta bomba a l’ambaixada d’Ucraïna a Madrid deixa un ferit
Grande-Marlaska reitera que cap migrant no va morir en territori espanyol a la tragèdia de Melilla
Cookies
“COOKIES: Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a configurar la web, així com per a analitzar l’activitat de la web i mesurar l’audiència amb la finalitat de millorar el seu contingut i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació. Clica “Informació sobre cookies” per a saber més. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “ACCEPTAR COOKIES”. Per a configurar o rebutjar l’ús de cookies premi el botó “CONFIGURAR”.
Llistat de les cookies en funció de la finalitat
Cookies necessàries
Cookies de tercers [Google Anayltics] Análisi Google, Inc., amb domicili al 1600 Amphitheatre Parkway. Mountain View, CA 94043. EE.UU.
Pot obtenir més informació sobre el funcionament de de GOOGLE ANALYTICS i les cookies utilitzades per aquest servei als següents enllaços:https://support.google.com/analytics/answer/6004245; http://www.google.com/intl/es/policies/privacy/
Pot desactivar les cookies de GOOGLE ANALYTICS mitjançant la instal.lació en el seu navegador del complement d’inhabilitació creat per Google i disponible al següent enllaç: https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=es
Cookies publicitàries [DoubleClick] Publicitat GOOGLE, INC., amb domicili al 1600 Amphitheatre Parkway. Mountain View, CA 94043. EE.UU.
Més informació sobre aquestes cookies a: http://www.google.com/policies/technologies/ads/ y https://support.google.com/adsense/answer/2839090?hl=en.
Pot desactivar les cookies DoubleClick, visitant la pàgina d’inhabilitació de DoubleClick (en anglès:). | 0.715651 | curate | {"ca": 0.9107683833654641, "pt": 0.005783530707793996, "fr": 0.005783530707793996, "el": 0.000550812448361333, "ru": 0.0002754062241806665, "es": 0.06169099421646929, "en": 0.015147342329936657} | https://ib3.org/lajuntament-deivissa-augmenta-la-inversio-un-58-per-cent |
mc4_ca_20230418_4_536652 | Detenen l'exalcalde de la Seu Jordi Ausàs acusat de formar part d'un grup de contraban - FÒRUM.ad
Detenen l’exalcalde de la Seu Jordi Ausàs acusat de formar part d’un grup de contraban
On: 12/07/12 17:16
Els Mossos d’Esquadra han informat que s’ha desarticulat un grup que es dedicava al contraban de tabac des d’Andorra entre els quals, segons han informat diferents mitjans, es trobaria l’exconseller de Governació de la Generalitat i exalcalde de la Seu d’Urgell Jordi Ausàs
Agents de la Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra de l’Àrea d’Investigació Criminal (AIC) de la Regió Policial Pirineu Occidental han detingut 7 persones que formarien part d’un grup organitzat especialitzat en el contraban i distribució de tabac procedent d’Andorra. Les detencions s’han realitzat entre ahir i avui al matí en un dispositiu especial que s’ha desenvolupat a la Seu d’Urgell.
La investigació policial es va iniciar el passat mes de maig i ha estat dirigida pel titular del jutjat d’instrucció número 1 de la Seu d’Urgell i pel fiscal degà de la Seu Urgell.
– Marta DG, de 47 anys i amb domicili a la Seu d’Urgell
– Jordi AC, de 52 anys i amb domicili a la Seu d’Urgell
– Julián GM, de 55 anys i amb domicili a la Seu D’Urgell
– José Félix TA, de 31 anys i amb domicili a la Seu d’Urgell
– Maria Teresa FG, de 28 anys i amb domicili a Àlaba
– Antoni RE, de 52 anys i amb domicili a la Seu d’Urgell
– Maria Dolores PM, de 55 anys i amb domicili a la Seu d’Urgell
A banda de les detencions, els Mossos d’Esquadra han realitzat al llarg d’aquest matí diversos registres i escorcolls en 2 domicilis, un bar i un garatge de la capital de l’Alt Urgell.
Des que es va iniciar aquesta investigació, la quantitat acreditada de tabac introduït de manera il·legal al país té un valor d’uns 300.000 euros. En el procés de les detencions, els Mossos d’Esquadra han comptat amb la col·laboració de la Guàrdia Civil.
La investigació policial continua oberta i no es descarten noves detencions.
Els detinguts passaran a disposició judicial durant les properes hores
Previous Post: El tobotronc registra 43 incidents des de la seva posada en funcionament
Next Post: Cinca lamenta la detenció d’Ausàs i referma el compromís d’Andorra per eradicar el contraban
Sorprenent la noticia del Senyor AUSAS
David Ramon De Heras des de Facebook
12/07/12 20:08
Aquest noi ja l´han sentenciat i executat abans de judici.
Detingut un conductor, begut i amb el carnet suspès, després de patir un accident | 0.80359 | curate | {"ca": 0.972233564720294, "ja": 0.007349938750510413, "fr": 0.014699877501020826, "en": 0.0057166190281747655} | https://forum.ad/detenen-lexalcalde-de-la-seu-jordi-ausas-acusat-de-formar-part-dun-grup-de-contraban/ |
macocu_ca_20230731_4_22559 | Redona, illa TOPON 1. Illa situada al N del pujol des Palo , endret de la platja de ses Xalanes, al vessant de ponent de la punta de ses Illetes , de Formentera. 2. La illeta Redona d'en Garrigó és un petit escull a la costa de llevant de s'Espalmador, a la zona coneguda com el pujol d'en Garrigó. [VFM] 3. Illa del grup d'illes de Santa Eulària, situades al S de la punta Arabí: És la situada al SO i assoleix una altura de 20 m sobre el mar. [FCC] | 0.534156 | curate | {"en": 0.05855855855855856, "es": 0.3130630630630631, "cs": 0.0045045045045045045, "ca": 0.6058558558558559, "sr": 0.018018018018018018} | |
mc4_ca_20230418_4_425334 | http://hdl.handle.net/10803/120173
García del Pino, Fernando;
B-22595-2013
9788449038143
Nematodes entomopatògens;
Curculio nucum;
El diabló de l’avellana, Curculio nucum (L.) (Coleoptera: Curculionidae) és una plaga clau de l’avellaner, responsable de pèrdues important en la collita. Aquest treball pretén estudiar l’efectivitat dels nematodes entomopatògens per controlar C. nucum.
Els nematodes entomopatògens pertanyen a les famílies Steinernematidae i Heterorhabditidae. Són paràsits d’insectes que porten associat un bacteri simbiòtic. D’un total de 295 mostres agafades en sòl d’avellaners al NE de la Península Ibérica, en 11 (3,73%) es van aïllar nematodes. Deu steinernemàtids i un heterorhabdítid van ser molecularment identificats com dos S. affine, cinc S. feltiae, dos S. intermedium, un Steinernema sp. i un H. bacteriophora. També es van aïllar fongs entomopatògens en 133 (45,08%) de les mostres, apareixent Metarhizium anisopliae (36,09%) i Beauveria bassiana (42,8%) com les espècies més freqüents.
La virulència de vuit d’aquestes espècies de nematodes juntament amb una S. carpocapsae, aïllada en un jardí urbà de Barcelona, contra larves de C. nucum va ser avaluada. La mortalitat de larves deguda als nematodes varià del 10% causat per S. affine i el 78,75% per Steinernema sp. amb diferències significatives. La virulència del bacteri simbiont fou del 100% de mortalitat de larves a excepció de X. bovienii bacteri simbiont de S. affine (93,3%) i X. bovienii de S. feltiae (46,7%). La susceptibilitat de l’adult a quatre espècies de nematodes: S. feltiae, Steinernema sp., S. carpocapsae i H. bacteriophora també va ser avaluada. Els percentatges de mortalitat observats per Steinernema sp., S. feltiae i H. bacteriophora foren 1,7%, 16,7% i 8,3% respectivament, mentre que S. carpocapsae va demostrar ser el nematode més virulent, causant el 100% de mortalitat en l’adult. L’exposició d’adults a S. carpocapsae durant diferents períodes de temps va revelar que 15 minuts són suficients per matar 6,6-17% dels diablons i que el 100% de mortalitat es dóna a partir dels 120-240 minuts d’exposició.
Per tal d’estudiar les diferències de susceptibilitat observades entre la larva i l’adult de C. nucum i les diferents espècies de nematodes entomopatògens utilitzats, s’avaluaren la penetració, les vies d’entrada i la resposta immunològica en la larva i l’adult de C. nucum. Els resultats indicaren que la larva és més susceptible a S. feltiae que a S. carpocapsae mentre que els adults foren molt susceptibles a S. carpocapsae. Es va determinar l’anus com a via preferent d’entrada en la larva i l’adult, tant per S. feltiae com per S. carpocapsae. La capacitat de penetració s’observà estar en relació amb la virulència del nematode. Basat en les nostres observacions la resposta immunològica queda descartada com a causa principal per explicar les diferències observades en la susceptibilitat als nematodes entomopatògens de larva i adult.
La virulència de sis fongs entomopatògens contra la larva de C. nucum també fou testada. La major mortalitat de larves (80%) fou causada per M. anisopliae. Quan es van aplicar fongs i nematodes entomopatògens de manera combinada no s’observaren efectes antagònics o sinèrgics.
Finalment, la persistència i la distribució vertical van ser avaluades en assajos de camp, mostrant que els nematodes foren capaços de persistir un mínim de 9 setmanes després de l’aplicació i que assoliren profunditats de fins a 40 cm. Els nematodes entomopatògens pogueren reduir de forma efectiva la població de C. nucum al camp. Un control eficaç requereix la combinació de diverses estratègies. Una aplicació d’estiu, utilitzant S. feltiae, Steinernema sp. o H. bacteriophora per controlar les larves quan s’enterrin al sòl, i una aplicació de primavera amb les mateixes espècies de nematodes per reduir la població d’insectes hivernants. Una aplicació addicional de primavera amb S. carpocapsae actuarà controlant de manera efectiva tant els adults hivernants com els que emergeixin del terra.
The Hazelnut weevil, Curculio nucum (L.) (Coleoptera: Curculionidae), is a key pest of hazelnuts causing an important economical impact on crop yield. This report summarizes the studies developed to prove the efficacy of entomopathogenic nematodes to control C. nucum.
Entomopathogenic nematodes in the Steinernematidae and Heterorhabditidae families are insect lethal parasites with an endosymbiotic bacteria associated. From a total of 295 soil samples taken from hazelnut areas in the NE of the Iberian Peninsula, 11 (3.73%) were positive to entomopathogenic nematodes. Ten steinernematids and one heterorhabditid were molecular identified as two S. affine, five S. feltiae, two S. intermedium, one Steinernema sp. and one H. bacteriophora. Also, entomopathogenic fungi were recovered in 133 (45.08%) of the total samples, being Metarhizium anisopliae (36.09%) and Beauveria bassiana (42.8%) the most frequently isolated.
The virulence of eight of these nematode species and strains, together with a S. carpocapsae isolated from an urban garden in Barcelona, was tested against larvae of C. nucum. Larval exposure to entomopathogenic nematodes resulted in mortality between 10% caused by S. affine and 78.75% by Steinernema sp. with significant differences. The virulence of the endosymbiotic bacteria was 100% mortality of larvae except for the X. bovienii belonging to S. affine (93.3%) and X. bovienii belonging to S. feltiae (46.7%). The susceptibility of the adult weevils to four nematodes species: S. feltiae, Steinernema sp., S. carpocapsae and one H. bacteriophora was tested. The mean mortality percentages caused by Steinernema sp., S. feltiae and H. bacteriophora were 1.7%, 16.7% and 8.3% respectively, while S. carpocapsae proved to be the most virulent nematode, causing 100% insect mortality. The adult exposure to S. carpocapsae over different periods of time revealed that 15 minutes were long enough to infect 6.6-17% of the weevils, and adult mortality reached 100% in 120 to 240 minutes of exposure. To assess the observed differences in susceptibility in relation to the insect stage of development and the nematode species used, penetration into the larva and adult of C. nucum, routes of entrance to the insect and insect immune response were evaluated. Results revealed larvae to be more susceptible to S. feltiae than to S. carpocapsae and adults were highly susceptible to S. carpocapsae. The anus was determined as the main entry route of S. carpocapsae and S. feltiae in adult insects and larvae. The penetration rate was found to be related to the nematode virulence. Our findings suggest rejecting the immune system as being responsible for the different susceptibility between larvae and adults.
The virulence of six entomopathogenic fungi against larvae of C. nucum was also tested. The highest larvae mortality (reaching 80%) was due to M. anisopliae. When entomopathogenic fungi were applied in combination with entomopathogenic nematodes no antagonistic or synergistic effects were observed.
Finally, short-term field persistence and the vertical distribution were assessed showing that nematodes can persist nine weeks after application and that nematodes can reach depths of 40 cm. The entomopathogenic nematodes can effectively reduce C. nucum populations in field. Efficient biocontrol requires a combined strategy. A summer application using S. feltiae, Steinernema sp. or H. bacteriophora to control the larvae when they are burying into the ground and a spring application with same nematodes species to reduce the overwintering larvae population. An additional spring application with S. carpocapsae would effectively control the overwintering and the emerging adults.
lbc1de1.pdf
(3.178Mb) | 0.564809 | curate | {"en": 0.4867141931302657, "it": 0.00492546986390149, "ca": 0.5035644847699287, "eb": 0.0019442644199611147, "ia": 0.002851587815942968} | http://www.tdx.cat/handle/10803/120173 |
crawling-populars_ca_20200525_37_80693 | JUDICIAL
Aquest dimecres ha declarat i s’ha aferrat a negar qualsevol implicació en l’assassinat
L’acusada pel crim de la Guàrdia Urbana, Rosa Peral, s’aferra amb dents i ungles a la seva línia de defensa per negar l’assassinat de la seva parella. Una versió que passa per negar en primer lloc que tingués una relació amb l’altre acusat, Albert López, i així desmarcar-se de tenir un mòbil del crim. I això que el fiscal li ha anat recordant tots els missatges que ella mateixa enviava a l’altre acusat.
– Vostè li diu ‘Solo tú me has tenido y quiero que sigas teniéndome’.
– Però no quedo amb ell.
– Per què envia al senyor Albert aquest correu electrònic si vostè no té res amb ell?
– Tenia por de dir-li que havia començat amb en Pedro. Amb el temps ja es calmarien les aigües, amb el temps li passarà aquesta obsessió que té amb mi.
– Donar-se temps és dir-li ‘Solo tú me has tenido y quiero que sigas teniéndome’?
L’acusada assegura que tenia una por insuperable a l’altre acusat i per això va ajudar-lo a encobrir el crim. Diu que la nit del crim va veure entrar Albert López amb la cara tapada i guants a casa seva, que es va espantar molt i que va sortir corrents cap al pis de dalt. I per això no va veure res, al cap d’una estona va veure l’altre acusat amb sang i una destral. També explica que va anar amb ell a cremar el cotxe i que l’obligava a contestar missatges amb el telèfon de la víctima. I tot i això, diu que no va pensar que estava mort fins que els Mossos l’hi van dir quatre dies més tard.
Em porta a casa meva i em diu que no digui absolutament res. I li dic que no denunciaré per allò del cotxe, però que em deixi en pau. ‘L’únic que vull és que em deixis en pau!’. No sé si entén els nervis que vaig tenir durant aquells dies. L’únic que pensava és que hi tornaria
I així, durant hores en un llarg i tens interrogatori a l’Audiència de Barcelona. Rosa Peral reconeix que es va poder equivocar en el to d’alguns missatges però que en realitat el que volia era allunyar-se d’Albert López, amb qui diu que no tenia una relació de parella, tot i que...
– El que jo he tingut amb l’Albert no ho considero relació, perquè no ha acceptat les meves filles en cap moment.
– Tenien relacions sexuals?
– Teníem relacions sentimentals. Com si fos una parella però sense ser-ho.
Una versió, però, que xoca amb la multitud de missatges, tant amb Albert com amb terceres persones, tots en la mateixa línia.
– Senyora Rosa, vostè diu ‘Si ell canviés la seva forma de pensar i ho donés tot, i jo no estigués amb aquest noi, les coses impossibles són més difícils”. L’hi pregunto directament: el que havia de donar el senyor Albert era estar disposat a matar el senyor Pedro?
– No, ni de bon tros. És que encara que no estigués amb el Pedro jo no estaré amb ell ni estaria en cap moment amb ell. Impossible, no: el que ve després.
I quan el fiscal ha exposat la seva versió, ha contestat amb fúria.
No hi ha cap pla. Almenys en què jo participi. No hi ha cap pla. Lògicament, estant les meves filles a casa, estant amb en Pedro tal com estic, que estic molt bé, no tinc cap pla. No tinc cap senyal ni tinc res a veure amb aquest senyor respecte de cap pla que hagués generat
Tot plegat, enmig d’una gran expectació. Una sala plena de testimonis i mitjans de comunicació, que ha desbordat les previsions. Tots pendents de la declaració d’una acusada fins a cert punt desafiadora.
Peral parla amb convicció i replica totes i cadascuna de les acusacions del fiscal amb respostes llargues i sovint amb explicacions que no venen al cas. Aquest dimecres, per cert, no porta el mocador al coll que sí que ha portat totes les altres sessions del judici. Deixa veure unes taques vermelles al coll que ahir els psicòlegs van atribuir a nervis o ansietat, i ha semblat que arrencava a plorar quan ha parlat de la víctima, però ha frenat les llàgrimes.
L’altre acusat, Albert López, fins i tot ha somrigut davant algunes acusacions i no para d’escriure notes al seu advocat. Tot plegat en una sessió multitudinària que en algun moment ha tret de polleguera el jutge.
Porten ja cinc vegades, i n’estic fart: sisplau, el públic, que es mantingui en silenci!
Part del públic ha hagut de seguir el judici des de fora i a la sala també s’ho miren amb atenció els agents dels Mossos que van liderar la investigació. | 0.787706 | curate | {"ja": 0.0018783752054472881, "ca": 0.9629020896924161, "es": 0.021131721061281993, "pt": 0.01408781404085466} | : /societat/20200311/474088419351/crim-guardia-urbana-rosa-peral-declaracio-albert-lopez-pedro-rodriguez-judici.html |
macocu_ca_20230731_6_166867 | Espanya, 1992. La Celia ha crescut sense qüestionar mai res d'allò que l envolta. L'arribada de la Brisa a l'escola de monges on estudia, i la seva nova amistat amb un grup de noies més grans que ella, l'empeny a descobrir una realitat que ja no té res a veure amb la desfassada educació que rep, tant a casa com a l'escola. Té 13 anys i la pubertat farà que s encari a tot allò que fins ara ha significat comoditat i seguretat, inclosa la relació amb la seva mare.
Tràiler: | 0.76659 | curate | {"eb": 0.029787234042553193, "ca": 0.9531914893617022, "gd": 0.01702127659574468} | |
cawac_ca_20200528_11_90439 | Información adicional
Agenda
Visitas Online
Contador de visitas
Mostrar contenido por clics : 2018777
Flashes
El Col·legi de Periodistes demana l'alliberament dels professionals retinguts a Síria
No hay traducción disponible
Després del suport expressat des del Col·legi de Periodistes de Catalunya per l'alliberament del periodista d'El Periódico, Marc Marginedas , ara també fa extensiva aquesta petició al reporter d'El Mundo, J avier Espinosa , i el fotògraf català Ricard García . | 0.575392 | curate | {"es": 0.24947589098532494, "it": 0.012578616352201259, "en": 0.014675052410901468, "ca": 0.7232704402515723} | http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_jevents&task=day.listevents&year=2012&month=12&day=29&catids=105&Itemid=145&lang=es |
mc4_ca_20230418_0_253903 | Fotografia :: El pare bomber, 1955
El pare bomber,…
I aquest és el meu pare quan feia de bomber. El meu pare va fer de bomber quinze o vint anys. Cadascú treballava en el seu ofici i només es feia la feina de bomber quan hi havia una emergència. Quan tocava la sirena havien d’anar tots al parc de bombers, allà on ara hi ha el local de la Colla Jove, al Cos del Bou. El meu pare treballava de paleta. Cap al vespre anava cada dia al cine, ja que estava destinat allí. S'asseia al darrere i es quedava fins que acabava la pel.lícula. Quasi sempre es quedava adormit a la butaca, comprensible després de un dia dur de treball. Quan estaven de guàrdia, el primer que feien era obrir l'entrada l’aigua i ... preparats. I quan acabava la sessió, cap a casa, normalment era cap a la una de la nit. A totes les sessions de cinema hi havia d’haver un bomber de guàrdia, perquè si passava alguna cosa, estiguessin ells preparats.
al 2011-Feb-23 01:16:01 Maite Montane Sole va dir
Deu meu ! !! quans anys......has tingut una bona idea que possar aquestas fotos.... Un petonet Valenti . Que guapot que era el tiet
Títol: El pare bomber, 1955
Descripció: I aquest és el meu pare quan feia de bomber. El meu pare va fer de bomber quinze o vint anys. Cadascú treballava en el seu ofici i només es feia la feina de bomber quan hi havia una emergència. Quan tocava la sirena havien d’anar tots al parc de bombers, allà on ara hi ha el local de la Colla Jove, al Cos del Bou. El meu pare treballava de paleta. Cap al vespre anava cada dia al cine, ja que estava destinat allí. S'asseia al darrere i es quedava fins que acabava la pel.lícula. Quasi sempre es quedava adormit a la butaca, comprensible després de un dia dur de treball. Quan estaven de guàrdia, el primer que feien era obrir l'entrada l’aigua i ... preparats. I quan acabava la sessió, cap a casa, normalment era cap a la una de la nit. A totes les sessions de cinema hi havia d’haver un bomber de guàrdia, perquè si passava alguna cosa, estiguessin ells preparats.
Nom del fitxer: el pare bomber.jpg
Etiquetes: pare, maduresa, mon laboral assalariat, bombers
Comentaris de El pare bomber, 1955 | 0.584068 | curate | {"pt": 0.02037914691943128, "sv": 0.007582938388625593, "ca": 0.9355450236966825, "en": 0.024170616113744076, "es": 0.012322274881516588} | http://capsadesabates.tarragona.cat/index.php/Valent-Montane/el-pare-bomber |
cawac_ca_20200528_2_65872 | La campanya “Obra Social la PAH” presenta el manual de desobediència civil per recuperar habitatges buits de les entitats financeres
La plataforma d’Afectats per l’Hipoteca ha publicat un manual de desobediència civil com a guia per recuperar habitatges que es troben en mans de les entitats financeres, a més del següent escrit on exposen les raons que ho han fet necessari (podeu trobar l’entrada original en el seu bloc ):
Després del desnonament de la ILP per part del Partit Popular, la PAH no s’ha quedat amb els braços creuats. No ens ho podem permetre. Les mesures de la ILP són més necessàries que mai, per això, la PAH fa públic un protocol de la campanya l’Obra Social de la PAH, un manual de desobediència civil de 25 pàgines amb informació pràctica sobre com re-allotjar famílies mitjançant alguna de les dues vies previstes en aquesta campanya: les ocupacions individuals en els habitatges de les que hem estat desnonades i les recuperacions de blocs sencers propietat de la banca.
A més de la dació en pagament i la moratòria en els desnonaments, el lloguer social és una mesura fonamental d’una ILP que ha estat menyspreada pel Partit Popular. Sense ella, augmenten els casos de famílies que, tot i haver solucionat el problema del deute-aconseguint la dació gràcies a la lluita de la PAH, veuen denegades les seves peticions de lloguer social als bancs. A tot això es sumen les persones que han estat desnonades.
Les administracions locals i autonòmiques diuen no poder fer front a la creixent emergència habitacional, pel que és fàcil entendre la urgència social per recuperar els habitatges buits en mans de les entitats financeres i per a que aquests exerceixin una funció social.
La campanya “Obra Social la PAH”, que compta ja amb 12 edificis recuperats de la banca, consisteix a estendre la pràctica de reallotjar famílies en habitatges de les entitats financeres, de manera organitzada, protocol·litzada i encaminada a aconseguir petites grans victòries. D’igual manera com es va fer amb la campanya de: “Stop Desnonaments”.
Cada vegada són més els nuclis de la PAH que no tenen més remei que sumar-se a aquesta campanya i l’interès creixent de molts altres ens empeny a editar aquest dossier. Un manual de desobediència civil per posar en pràctica l’exigència que els habitatges buits en mans de la banca i el SAREB passin a formar part d’un parc públic de lloguer social.
Podeu consultar el manual a continuació o descarregar-lo en el següent link | 0.868851 | curate | {"ca": 0.9898373983739838, "pt": 0.01016260162601626} | http://contrainfo.cat/intern/general/la-campanya-obra-social-la-pah-presenta-el-manual-de-desobediencia-civil-per-recuperar-habitatges-buits-de-les-entitats-financeres/ |
naciodigital_ca_20220331_0_24209 | Si l'any 2008 aquestes representaven el 29,10% (126) del total, enguany representen el 38% (285). D'aquesta manera, Redessa ha registrat aquest 2009 un total de 750 visites, la qual cosa representa un increment del 73,21% respecte a l'any passat (433). El número de consultes fetes per les persones que s'adrecen a Redessa també creix. Arriba a les 2.892, un 55,15% més respecte a l'any 2008 -quan se'n van fer 1.864. La majoria de consultes fan referència a l'avaluació del projecte empresarial (16,56%). El segon motiu de consulta són les subvencions que atorga la Generalitat en aquesta matèria (14,56%), seguit dels ajuts financers (10,27%) i de les subvencions municipals (8,92%). Pel que fa al tipus d'activitat, hi ha tres sectors que acaparen la majoria de les consultes: el comerç i la reparació de vehicles (27,16%), les activitats immobiliàries i de lloguer (23,92%) i l'hostaleria (20,91%). Respecte al perfil de les persones que s'adrecen a Redessa destaca que el percentatge de dones creix en comparació a l'any passat -un 47,31% front el 45,93% del 2008- i s'equilibra la balança respecte als homes. Majoritàriament, les persones interessades tenen entre 25 i 35 anys -en concret, un 37,2%-, seguits del grup d'entre 35 i 45 anys. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.reusdigital.cat/noticia/8998/augmenta-51-volum-emprenedors-busquen-assesorament-redessa |
naciodigital_ca_20220331_0_418936 | L'Hospital Universitari de Vic està vivint una situació complicada en plena segona onada de la Covid-19. Aquest dijous, en la roda de premsa conjunta d'Ajuntament i sector sanitari de Vic, la directora assistencial del Consorci Hospitalari de Vic, Rosa M. Morral, ha alertat que no hi ha més llits de crítics disponibles, un estat que ja es donava fa dues setmanes, i que, a més, tenen dificultats per traslladar pacients crítics a altres hospitals terciaris.
L'Hospital de Vic habitualment té 10 llits d'UCI, que s'han duplicat per la segona onada (actualment hi ha 19 pacients crítics). Si incrementen els crítics o empitjoren els altres pacients, s'han de drenar a altres centres més grans, propers a l'àrea de metropolitana. Actualment, però, no hi ha disponibilitat. Al centre hi ha ingressades 66 persones per Covid repartides en quatre unitats.
A tot això, s'hi suma una setantena de professionals confinats per Covid, la majoria dels quals són infermeres de crítics, és a dir, les que s'encarreguen de vetllar els pacients d'UCI. Morral ha remarcat que el percentatge és baix en relació al total de treballadors (1.200), però actualment, aquest personal especialitzat, és el que més requereixen.
El major nombre de casos que es detecten a Vic són entre adolescents i adults de fins a 55 anys. La gran majoria de brots a Osona són en l'àmbit familiar i, concretament, en el cas de Vic en aquest moment hi ha 71 brots detectats en aquest àmbit, mentre que al laboral se n'han detectat 24, 8 dels quals al sector de la indústria càrnica.
coronavirus
Covid a Osona: 10 morts i 69 ingressats en l'última setmana
Actualment hi ha 19 pacients que requereixen cures intensives a l'Hospital de Vic
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà, «glaçat» per l'eliminació de les quarantenes
"Aquesta decisió només la pot haver pres algú sense les nocions bàsiques d'epidemiologia", ha indicat el científic
coronavirus
La Covid redueix la matèria grisa i la mida del cervell
Investigadors d'Oxford descarten que la malaltia afecti la memòria, però sí en la realització d'algunes tasques intel·lectuals
Coronavirus
Detecten a Catalunya un factor que augmenta el risc de mort per Covid
La prestigiosa revista mèdica "Trombosis Research", d'àmbit internacional, ha publicat els resultats de la investigació liderada per Mireia Constans, de la fundació manresana Althaia
Coronavirus: mapes i gràfics
La pandèmia a Catalunya, en dades
Els mapes i gràfics sobre l'evolució de la pandèmia de coronavirus a Catalunya, l'estat espanyol i la Unió Europea
Coronavirus: mapes i gràfics
La vacunació a Catalunya, en dades
Els mapes i gràfics sobre l'evolució de la campanya de vacunació de la Covid-19 a Catalunya, l'estat espanyol i la Unió Europea
| 1 | perfect | {"ca": 0.9655803734895643, "it": 0.015378982057854266, "en": 0.016111314536799707, "km": 0.0029293299157817647} | https://www.naciodigital.cat/noticia/211574/situacio-critica-hospital-vic-70-professionals-confinats-uci-plenes |
cawac_ca_20200528_5_23893 | Meritxell Lluís i Vall
"Vicepresidenta del Consell Nacional de CDC i Coordinadora del Grup Municipal de CiU a l'Ajuntament de Terrassa. També és la responsable de Militància i Formació del Comitè Executiu Comarcal de CDC i Presidenta de l’Assemblea de militants de CDC-Terrassa."
FOTODENÚNCIA
FOTODENÚNCIA
La Teresa de Les Fonts m’envia aquest parell de fotos exemple clar de la desídia de l’Equip de Govern en el manteniment de la ciutat …
Ella diu: “és vergonyós com està sempre la voravia; si no he fet ja 20 trucades a Ecoequip no n’he fet cap. L’última vegada van dir-me que avisarien als inspectors però la setmana passada seguien igual d’indecents com sempre.”
El diumenge passat el semàfor del carrer Pare Llaurador amb Arquímedes no funcionava; fins aquí, res a dir (això ja passa). Ara bé si els senyals lluminosos no funcionen, cal que hi hagi uns senyals verticals adequats per resoldre aquesta incidència.
Quin és el problema? Doncs el problema està en què en aquesta cruïlla (com també passa en altres carrers de la nostra ciutat) el senyal que ha de regular el trànsit en casos d’incidència amb els semàfors, no és visible. Un arbre la tapa.
Així doncs, cal que manteniment de la ciutat conjuntament amb via pública de l’Ajuntament es coordinin (en sabran?) i vetllin per la seguretat viària del nostre municipi.
I per cert, a la cantonada hi ha la caixa dels semàfors enderrocada i un paraxocs d’un cotxe …
La foto me l’ha enviat la Glòria que el diumenge passat va tenir un bon ensurt per culpa d’això. | 0.738119 | curate | {"ca": 0.9727212242182302, "es": 0.015968063872255488, "fr": 0.011310711909514305} | http://www.mlluis.cat/?cat=6 |
macocu_ca_20230731_2_349144 | 28 d'abril 2011
Conferència a càrrec de Xavier Casals. Xavier Casals (Barcelona, 1963) és doctor en Història per la Universitat de Barcelona. Al llarg de la seva activitat professional ha compaginat la investigació històrica amb la politològica i la docència acadèmica amb la divulgació de la història.
La seva tesi va analitzar l'evolució del neonazisme espanyol i fou publicada el 1995 amb el mateix títol que duu aquesta conferència. Va obtenir una menció especial del premi Ciutat de Barcelona d'Història (1993) i va merèixer el premi de politologia i sociologia Ferran Cuito i Canal de l'Institut d'Estudis Catalans (1994). Des de llavors, la majoria dels seus assajos i treballs d'investigació s'han centrat en l'evolució de l'extrema dreta des de la postguerra fins a l'actualitat a l'Europa Occidental, i en les relacions entre la dictadura i la monarquia en l'Espanya del segle XX. | 0.7974 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_75141 | Canya d'Or ha tret nou disc, VIRATGES, el podeu trobar a les botigues i dintre hi ha aquesta peça que té números de ser una de les cançons de l'estiu. Arriba la Festa Major!! Aquí en teniu el videoclip! Amunt la cultura popular i tradicional! !
La cançó de l'estiu hauria de ser aquesta: http://www.youtube.com/watch?v=cL__SoeOGOI
M'encanta Gràcies per penjar-la! | 0.572941 | curate | {"ca": 0.7478991596638656, "es": 0.24929971988795518, "fr": 0.0028011204481792717} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_573101 | La dreta recupera el poder a IslàndiaEl Partit per la Independència obté el 29% dels vots i el Partit Progressista, el seu aliat tradicional, un 24%. S'enfonsa l'actual coalició de govern que fa 4 anys va agafar les regnes d'un país en bancarrota EN FALLIDA ANNA SOLÉ SANS Barcelona | Actualitzada el 28/04/2013 03:21La dreta ha recuperat el poder a Islàndia. El conservador Partit per la Independència ha obtingut un 29% dels vots en les eleccions d'aquest dissabte, seguit del Partit Progressista, el seu aliat tradicional, que obté un 24% dels suports, amb el 30% escrutat.L'actual coalició de govern, que va arribar al poder després de la revolta popular que va defenestrar la dreta, s'enfonsa. Tant l'Aliança Socialdemòcrata com el Moviment Esquerra Verda han perdut més de la meitat dels vots. El primer obté un 13% dels suports i el segon un 10%. Els Progressistes guanyen aproximadament un 8% de vots mentre que els socialdemòcrates en perden un 17%, més del que havia perdut mai cap partit en la història d'Islàndia. El que fins ara era el ministre d'Afers Exteriors socialdemòcrata, Össur Skarphéðinsson ja ha dit que els resultats són una "catàstrofe". La participació de les eleccions al parlament islandès ha estat del 83,3%, inferior als comicis del 2009 que va ser del 85,1%. "La desafecció política que vivim és important, però els col·legis electorals també han tancat més tard i hi ha hagut moltes sol·licituds de vot anticipat", explicava Jakobína Davídsdóttir, agent de turisme.L'esquerra va agafar les regnes d'un país en bancarrota fa quatre anys i pot presumir d'haver tret Islàndia de la recessió i d'haver rebaixat l'atur a la meitat. Amb tot, l'editor del diari islandès 'The Reykjavík Grapevine', Haukur S. Magnusson, apunta que "molta gent ha pensat durant aquests anys que l'esquerra que ha governat no era prou d'esquerres perquè ha col·laborat amb l'FMI i no ha complert promeses que va vendre com a prioritàries, com la renovació de la constitució o l'adhesió a la UE". "La gent vol una altra cosa, una millora, canvis positius", assegura. L'esquerra ha governat uns anys "força durs després de la fallida del país i ara els islandesos volen una altra oportunitat".Magnusson argumenta que els partits d'esquerra "han seguit una estratègia dolentíssima durant tota la campanya" mentre que els de dretes s'han basat "en un populisme barat que ha resultat ser força eficaç –no només aquí, s'ha demostrat en tot el món des que hi ha democràcia–". Amb una població de 320.000 habitants, Islàndia va esdevenir un centre financer europeu fa 10 anys, quan els seus bancs van demanar prestat diner barat i van atreure els estalviadors britànics i holandesos amb un alt rendiment. Després que la dreta eliminés tota regulació al sistema financer, els tres principals bancs van acumular actius equivalents a entre 8 i 10 vegades el PIB d'Islàndia el 2008, i després es va estavellar en qüestió de dies, quan els mercats de crèdit es van congelar arran de la fallida de Lehman Brothers. Els preus de les propietats van caure més d'un 50 per cent en alguns casos, mentre que els salaris reals van caure prop d'un 30 per cent i les hipoteques, sovint indexades a la inflació, es va disparar.No tothom creu, però, que els partits de la dreta causessin el col·lapse econòmic. Tal com explica l'editor del diari islandès, "alguns pensen que potser sí que van dur el país a la fallida, però que precisament per això tenen més claus per resoldre els problemes actuals del país". http://www.ara.cat/especials/europa/islandia_eleccions_0_909509193.html I la lesbianota que volia prohibir el porno... se’n va al carrer Felicitats, Islàndia
Independència: 19 (+3)Progressista: 19 (+11)Social-demòcrata: 9 (-11)Esquerra-Verds: 7 (-7)Futur-radiant (liberals) 6 (+6)Pirates: 3 (+3)Altres: 0 (-4) "Revolució" Islandesa: 16 (-18)Statu quo anterior: 38 (+14) Apa, a buscar un nou mite, Veneçuela ja quasi la pringa.
Els que som realment revolucionaris mai hem dit que allò fos una revolució.Simplement allò era l'exemple de que es podia fer diferent i que et podies plantar, mentre a tot arrei diuen "fem el q s'ha de fer". El resultat demostra que les eleccioms liberals sempre donaran el poder als seus, i que per guanyar caldra carregar-se tot el sistema de mitjans que té la dreta i el sistema (tv, radio, premsa). I el tema no té res a veure amb Veneçuela, queno serà cap mite, sinó un exemple.
el sistema electerolar que qualifiques de liberal, va donar el poder a l'esquerra si o no? si vertitat altra cosa és que després l'esquerra no sapiga fer polítiques que fidelitzin als seus electors primera cagada, prestec al FMI i més cagada encara aceptar les retallades socials ( això ja ho fan les dretes) segona cagada per què s'han encaparrat amb l'ingrés a la UE? ( per cert de dretes ) quan la seva població no ho vol evidenment que no va ser cap revolució, sinó simplement una revolta que l'únic que busca és retornar als parametres anteriorsigual que el 15M tampoc va ser cap revolució, el 15M no arriba ni a revolta, car no han aconseguit res, i l'únic que buscaben era tornar a la situacio anterior, és dir treball (a costa de les empreses, però no pas crear-lo que això si seria revolucionari) i sou pre poder viure sense cap preocupació i que papà i mamà estat ens facin la resta dius que les esquerres s'han de carregar els mitjans i el sistema, hi com penseu fer-ho com Cuba, com la URSS, com la Xina, com Veneçuela, només pregunto i un altre, aquests sistemes d'esquerres un cop al poder, van donar mai l'oportunitat als qui no pensaben com ells de presentarse a unes eleccion com si que ha fet el sistema de dretes d'Islandia?és una pregunta
Fora del tema de discussió: Per què escrius així de malament?
primer per les presessegon per no haver estudiat mai en català, escric de memòria sense saber-ne la normativa, alguns cops faig servir correctors i d'altres no | 0.88467 | curate | {"ca": 0.9882212359166951, "it": 0.011778764083304883} | |
macocu_ca_20230731_8_405150 | llei de Raoult Relació descoberta per F. M. Raoult l'any 1887 en estudiar la pressió de vapor de solucions salines
líquid -a [fís] Dit de la substància en estat líquid
fracció molar [quím] Fracció de mols d'un determinat component d'una mescla o dissolució sòlida, líquida o gasosa que és continguda en 1 mol de la mescla o dissolució
concentració [quím] Quantitat d'una substància en una unitat de mescla, solució o mineral que la conté | 0.74014 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_390387 | De la Cala al món_ Marbella
A De la Cala al món, aquest divendres, anem cap al sud d'Espanya, concretament a Marbella. La nostra cicerone és la Pepita Garcia. La Pepita tenia 9 anys quan va deixar el poble.
Deixa'ns un comentari | 0.669269 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_115284 | Església d'una sola nau, coberta originàriament de volta d'aresta seccionada en tres trams coincidents amb dos arcs torals. La coberta, avui totalment esfondrada, era de teula àrab. L'aparell constructiu és a base de pedra sense treballar.
La porta s'obre al nord, amb l'altar situat al sud, adossat al mur pla de la zona presbiteral.
Al costat dret de la porta d'entrada surten unes escales que porten al campanar, de planta quadrada bastant irregular.
No presenta capelles laterals ni cap tipus d'ornamentació destacable a excepció de la rosassa que s'obre la façana, amb un motiu floral. Església d'una sola nau, coberta originàriament de volta d'aresta seccionada en tres trams coincidents amb dos arcs torals. La coberta, avui totalment esfondrada, era de teula àrab. L'aparell constructiu és a base de pedra sense treballar.
No presenta capelles laterals ni cap tipus d'ornamentació dest... | 0.596897 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_694846 | Odalric: Lideratge
Sobre la Llibertat:
«Tot individu és únic, però tots volem llibertat, pau, amor i seguretat, una bona llar, i una oportunitat de poder lloar Déu a la nostra pròpia manera; tots volem la possibilitat d'avançar-nos i aconseguir que els nostres fills tinguin una millor vida que la nostra»
Sobre el Socialisme:
«Si es mou, posa-li un impost. Si se segueix movent, regula'l. I si deixa de moure's, dóna-li un subsidi perquè es torni a moure, i així li pots posar un altre impost»
Foto via Un Vasco en Nashville
Publicat per Odalric a divendres, de juny 15, 2007
Que gran Reagan! !
Un parell de frases més:
“El Govern és com un nadó: un canal alimentari amb molta gana en un extrem i cap sentit de la responsabilitat a l'altre".
“El govern no soluciona problemes; els subsidia”.
“L'altre dia algú va explicar-me la diferència entre una democràcia i una democràcia popular: és la mateixa que hi ha entre una camisa i una camisa de força".
divendres, 15 de juny de 2007 a les 18:34:00 CEST
Primer de tot un aplaudiment pel Odalric. Com a provocador es únic. Posar una foto de Ronald Reagan sembla fet expresament per incitar a tota la colla de progres que voltem per aquí ;)
Dit això, les paraules que surten per aquí, sobre la llibertat em sobra la referència a Déu. Però ja se sap amb els conservadors americans, tenen que mentar al ser suprem fins i tot quan caguen.
Ara bé que un senyor parli de llibertat intervenint militarment a paisos rollo Nicaragua perque no li agrada el resultat democràtic d' una votació...doncs credibilitat 0.
Sobre el socialisme: suposo que ell es referia als règims comunistes. En aquest cas crec que el menor dels problemes eren els impostos. Si es refereix a les socialdemocràcies europees doncs....un moment...ah si!
DE-MA-GO-GIA.
divendres, 15 de juny de 2007 a les 18:39:00 CEST
En el nostre país tan Reagan com Thatcher tenien i continuen tenint molt mala premsa. Però si fóssim prou agraïts, els hauríem de dedicar carrers i erigir-los monuments per haver reforçat la democràcia i retornar un mínim de dignitat al individu.
divendres, 15 de juny de 2007 a les 18:41:00 CEST
Es força denigrant sentir parlant de llibertat a un senyor que, com actor, els seus diálegs més memorables son els que van servir per ensorrar a companys de feina de per vida... durant els judicis MacCartystes (a més del seu únic mérit per ascendir en la carrera política)
divendres, 15 de juny de 2007 a les 19:46:00 CEST
Espiadimonis, explica-li el conte de la dignitat de l' individuu als miners anglesos, que segur que amb la Thatcher van xalar moltissim, mentre es quedaven sense feina.
També explica-ho a les classes menys afovarides dels EEUU que veien com el senyor Reagan retallava fons socials per invertir-los en armament en el seu projecte de " La guerra de les galaxies".....
Grans demòcrates, sí senyor!
divendres, 15 de juny de 2007 a les 23:04:00 CEST
Ah! i perdó pel doble post, m' encanta com Reagan va a afovorir la democràcia a Nicaragua, passant-se per l' arc del triomf els resultats electorals i financiant la guerrilla anti-sandinista....
divendres, 15 de juny de 2007 a les 23:06:00 CEST
Em sembla que la segona frase, Odalric, no és sobre el socialisme sinó sobre el govern. The big government, l'enemic de l'admirat Reagan.
dissabte, 16 de juny de 2007 a les 0:41:00 CEST
Eleva, tot això de les classes baixes i Reagan... informa't.
dissabte, 16 de juny de 2007 a les 0:43:00 CEST
Sabíeu que la dona d'en reagan era actriu de cinema?
És només una curiositat!
dissabte, 16 de juny de 2007 a les 0:50:00 CEST
Ok, m' informaré si em passes algun link amb informació amb molt de gust el llegiré, i si cal rectificar doncs es rectifica.
dissabte, 16 de juny de 2007 a les 7:35:00 CEST
"L'obsessió antiamericana" del Revel en parla i alguns articles del The Economist que hi cita també.
dissabte, 16 de juny de 2007 a les 12:53:00 CEST
dissabte, 16 de juny de 2007 a les 13:08:00 CEST
dissabte, 16 de juny de 2007 a les 21:20:00 CEST
D'entrada, gràcies per fer-nos descobrir el bloc de n'Antxon.
Després, reconèixer que he participat activament de la frivolitat amb què des d'aquest país nostre hem analitzat i valorat tant els EEUU com els seus polítics.
Crec que els anys de govern de CiU i la seva sensatesa ens havien provocat una mena d'inocència estúpida davant els grans debats polítics, ideològics i socials, que s'estaven produïnt. Fins al punt que només aquests progres nostres, tan pedants com irresponsables, havien gestionat el debat de les idees.
Ara, que ens trobem davant un govern tripartit que molts veiem que porta el nostre país a la ruïna (moral, econòmica, etc. ), estem despertant.
Jo he despertat, ho reconec. I frases com les que has posat en aquest post assoleixen tot el seu significat, les sentim com a pròpies, davant aquest govern tripartit intervencionista i irresponsable.
Crec que la desgràcia que estem vivint ens ha obert els ulls a molts. I pel que fa a mi, abomino d'aquests progres nostres, tan moralment superiors, que es pensen que tenen receptes per a tot i no són res més que uns engreïts, uns consentits, una plaga que escampa arreu la seva irreponsabilitat.
És terrible i alhora desalentador veure com ja hi havia qui havia retrat tota aquesta bassura ideològica amb tanta precisió, i que anticipava el seu comportament, ho clavava, en arribar al poder.
Si volem que el nostre país tingui una esperança de futur cal destruir el tripartit, per tots els mitjans.
diumenge, 17 de juny de 2007 a les 7:52:00 CEST
Prefereixo una de les frases de Sarkozy: "el meu govern valorarà l'esforç de cadascú i el recompensarà i castigarà a aquell que no s'esforci"
diumenge, 17 de juny de 2007 a les 16:05:00 CEST
Reagan. Un hombre infrabalorado en su momento. Algunos pensaban que no era más que la botella de la Coca-Cola hecho persona. Después de que desapareció de la escena se empezó a valorar realmente su figura y su legado.
Toda su fortaleza estaba en su caracter. Todo el secreto de su éxito. Era el hijo de un zapatero arruinado y alcohólico, muy unido a su amdre, una mujer muy religiosa. Nació encima de una panadería en Tampico. Sacaba malas notas en la escuela. No era particularmente bueno en nada. Pero tenía un caracter inigualable. Único.
Para analizar a Reagan y su presidencia, hay algo fundamental que hay que entender y sin lo cual es imposible analizar el éxito de este presidente: toda su presidencia se fundamento sobre una base de mitología ideológica. Buscó la identificación con el americano medio, estimulando toda aquella mitología que le permitía mostrar la seguridad y la confianza en el futuro de felices familias americanas.
Lo hizo estimulando la sensación de felicidad más primaria en la vida de todo ser humano, la infancia. Ronald Reagan consiguió que sus votantes de edades medias (30-50 años) identificaran la felicidad ideal de sus infancias con el contexto político de sus infancias.
Ronald Reagan publicitó en los años 80 la mitología de los años 50, sabiendo que la mayoría de su electorado había vivido su infancia en esa anodina década de los 50. Reagan habló con lenguaje de los años 50, utilizando los símbolos de esa etapa y haciendo que los ciudadanos de 30 o 40 años creyeran que Reagan les iba a devolver el mundo ideal de sus infancias. Identificaron gestos y valores a los que Reagan daba mucha importancia como motivos y causas de su felicidad infantil.
Como dijo Sidney Blumenthal, Reagan, con su extraordinaria capacidad comunicativa, enseñó a los americanos a sentir nostalgia de una América ideal que nunca existió realmente, sólo en sus cabezas, en sus sueños infantiles.
Era el abuelo que arropaba cada noche a los niños y les contaba un cuento extraordianrio antes de dormir que estimulaba sus imaginaciones y potenciaba su felicidad.
dilluns, 18 de juny de 2007 a les 3:11:00 CEST
molt bones les frases :)
estava segur que t'encantaria veure una foto del Reagan :)
La referència a Déu fixa't que és una referència de llibertat, de no imposició de cap creença si no de la llibertat religiosa.
La teva referència sobre l'intervencionisme, l'has d'ajustar a l'època de la guerra freda.
A les hores, tothom influïa.
El cas de Nicaragua és un bon exemple. Allà es volia imposar un govern "sandinista" i per tant, anti-democràtic.
No crec que s'hagi d'aplaudir les dictadures totalitàries i aquella era una època d'enfrontament amb la URSS.
Sobre la frase de l'article del socialisme, sí es referia a l'esquerra en general i la socialdemocràcia en particular. Jo crec que ho va clavar :)
tens tota la raó. Als anys 80 tothom era (fins i tot jo) anti-EEUU, anti-Reagan, anti- Thatcher, anti-OTAN, es a dir, anti-Llibertat.
Per sort, avui podem (alguns) veure les coses amb perspectiva i informació, i sense dogmatismes ni sectarismes valorar els fets històrics amb objectivitat.
recorda que en Reagan era bàsicament anti-comunista. De fet, ell era un demòcrata que va evolucionar cap al republicanisme per aquesta qüestió concreta.
Tenia una visió de llibertat individual que va mirar de protegir de la millor manera possible.
I va ser conseqüent amb el que pensava.
els miners van fe vaga. Hi tenien tot el dret... com tenia el govern britànic tot el dret de pensar i actuar d'una altra manera.
O només tenen dret els miners?
Qui governa un país? Els que pertanyen a uns sindicats determinats o els que són elegits democràticament en unes urnes?
Sobre la despesa social retallada per Reagan, cal saber que això es fa en qualsevol democràcia i si a la majoria no li agrada, te el dret a expresar-ho lliurement cada 4 anys.
Ell creia que el progrés es consolidava amb llocs de treball i no amb subsidis.
Jo crec que tenia raó.
Aquests retalls no van servir per finançar la "Guerra de les Galàxies" si no que van servir per tornar als ciutadans els seus diners via rebaixa d'impostos.
La política de contenció a la URSS no crec que pugui ser discutida quan va servir per ensorrar un sistema totalitària i criminal.
Amb el teu comentari sembla que li retreus al Reagan que combatés i guanyes a l'URSS...
la segona frase és cóm ell definia les polítiques intervencionistes de l'esquerra, partidàries del "Big Government"
tots dos eren uns actors més aviat discrets :)
Raül i Guillem,
el bloc de l'Antxon és genial :)
El que a tu et va passar és el que ens va passar a molts.
Però la vida et dona experiència i per tant, informació i això sempre serveix per créixer i millorar (o així hauria de ser).
I sí, és curiós com als anys 80 alguns ja sabien el que a nosaltres ens ha costat tant d'aprendre...
Kim-i,
a mi no m'agrada que un govern em premii o em castigui. Em sobta que en Sarkozy hagi dit una frase tan intervencionista.
Suposo que ell es refereix a que vol tractar a les persones de forma individual. Si és així em sembla perfecte.
creo que es uno de los presidentes mas queridos y supongo que es por lo que dices.
Supo conectar con la gente e injertar esa imagen de padre protector...
Reagan sacó a los EEUU de una situación de debilidad moral y desconfianza para lanzar el país hacia delante.
Significaba optimismo y progreso y contagió el país de confianza.
Supo liderar y la gente le creyó.
Todo lo contrario de lo que tenemos nosotros aquí...
dilluns, 18 de juny de 2007 a les 14:50:00 CEST
Et contradius amic Odalric, et contradius.
Per un cantó dius:
"Qui governa un país? Els que pertanyen a uns sindicats determinats o els que són elegits democràticament en unes urnes?"
resposta: Qui es escollit, però això no implica xec en blanc, i per tant es pot dir exercint la LLIBERTAT que la política de Thatcher vers mels miners va ser un autèntic desastre deixant families senceres a la més absoluta de les miseries.
Però desprès dius:
"El cas de Nicaragua és un bon exemple. Allà es volia imposar un govern "sandinista" i per tant, anti-democràtic."
Perdò, allà les urnes van donar la vctòria als sandinistes, per tant govern DEMOCRÀTIC. Qui va voler imposar el contrari va ser Reagan financiant la guerrilla. Nem a veuire, no era el govern escollit qui manava? O es que només és així quan interessa als lliberals?
I per cert dir que Reagan va derrotar la Unió Soviètica
( cosa que per cert no em molesta, o et recordo una conversa on tu et confessaves haver estat pro-soviètic, i jo eurocumnista) és d' un simplisme trístissim. Només et falta afegir-hi a aquest colòs del progressisme i la llibertat com Joan Pau II. esperro amb ansia el pròxim post amb la seva foto.
dilluns, 18 de juny de 2007 a les 15:02:00 CEST
Por cierto, el gran éxito de Reagan, aparte de su carácter, estuvo en su voz. Tenía la voz perfecta. Y la edad se lo perfeccionó aún más.
El propio Mike Deaver, su jefe de comunicaciones, admitió esto hace un par de años. La voz. Envolvente. Confiable. Reconfortante.
A ver si un día escribo sobre la Troika de Reagan. Los tres cerebros que hicieron posible el gran éxito de su priemr mandato. Meese, Baker y Deaver. http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9e/The_Troika_1981.jpg
dilluns, 18 de juny de 2007 a les 16:05:00 CEST
no em contradic. Repassa't cóm va accedir el FSLN al poder.
I les famílies mineres no van anar a la misèria.
Però no es podia subvencionar indefinidament un sector econòmic amb els diners dels contribuents.
Sobre les nostres converses, ja he dit en uns comentaris abans que jo també als 80 era "anti".
Això no treu que pugui opinar lliurement sobre els fets (tot i que si vols opinar de mi, també ho pots fer, faltaria més) :)
nadie comunicaba como el, es cierto. Quizá el problema aquí fue no haberle podido oír en versión original. Quizás si le hubiéramos podido oír (y entender) no hubiéramos tenido la visión maniquea de los 80...
Estas OBLIGADO a escribir sobre la Troika! !
dilluns, 18 de juny de 2007 a les 17:01:00 CEST
Els 'charlatans de mercadillo' tambè tenen unes qualitats especifiques, i perfectament estudiades, per manipular als potencials compradors, embolicant-los dins del seu discurs interesat.
Segurament per no haber sentit a Ronald Reagan en la versió original, ens vem estalviar precissament la seva gran capacitat de manipulació. (hipócrites era com anomenaven als actors, a la Grecia clàsica)
dilluns, 18 de juny de 2007 a les 18:33:00 CEST
Sí a ver si un día. Siemrpe me interesó esa Troika.
Está claro que Reagan no era un Presidente que estuviera encima de los asuntos del día a día. No era un ejecutivo. Lo suyo era más la visión general. Meese, Baker y Deaver fueron los que llevaron en realidad el mando de los asuntos el día a día en la Casa Blanca en aquel primer mandato que resultó ser un perfecto éxito.
Lo cual en mi opinión no desmerece las virtudes del liderazgo de Reagan. Su fuerza era otra. No era un burócrata o un animal político a lo Nixon. Como dijo no recuerdo quién, Reagan jugaba el papel equivalente al del espíritu santo como transmisor de la gracia.
dilluns, 18 de juny de 2007 a les 19:50:00 CEST
No, amb el meu comentari volia dir que és impossible que em sapiga greu que s' enfonses la Unió soviètica perque MAI havia estat pro-soviètic. I per cert ´a mi no m' agrada la gent que és anti (excepte antimadrista). Crec que es molt trist i d' efectivitat nul.la reafirmar la teva pròpia identitat negant la dels altres.
Sobre la misèria, d' això....que va, en realitat els hi va fer un favor als miners, un cop despatxats i tota la mineria desballestada es van conseguir comprar un ferrari cadascun i viure en mansions d' uns 500 metres quadrats. Sense comptar es clar amb que van poder contractar servei i així crear llocs de treball...au va! no fotem home!
Mira't alguna peli de Ken Loach ( per cert director demagògic i que no em sembla bastant dolentot) o fins i tot Billy Elliot i veuràs que bé vivien els treballadors...
dilluns, 18 de juny de 2007 a les 20:17:00 CEST
En aquesta canço, 'el rojazo' de Gill-Scott Heron parla una mica de Reagan (amb referencia inclosa al general Franco, si presteu atenció) el títol es B movie... película de serie b.
dilluns, 18 de juny de 2007 a les 20:19:00 CEST
Aquí podem veure (i escoltar) el Ronald Reagan.
Particularment m'agrada quan diu "Esteu millor ara o fa 4 anys?" o "No penso fer electoralisme de l'edat del meu contrincant. No faré servir la seva joventut i inexperiència..."
dimarts, 19 de juny de 2007 a les 19:03:00 CEST
La primera frase es digne dels entranyables pallassos de la tele. Quins records! recordeu el ja mític "como estan ustedes? BIEEEEEN". doncs més o menys el mateix.
La segona frase és un exercici demagògic de primer ordre, no m' extranya que li agradi tant a l' Odalric ;)
En definitiva pel que veig un discurs ple de matitsos, propostes programàtiques i seriositat.
Això si que és banalitzar la política. El més greu és que encara es digui que es genial.
dimarts, 19 de juny de 2007 a les 19:15:00 CEST
... i va parlar un seguidor del Tripartit, exemple d'idees i compromís...
dimarts, 19 de juny de 2007 a les 19:18:00 CEST
Aquí dos videos interesantes de Reagan:
- El debate Reagan-Carter en 1980
- Última aparición pública de Reagan. Ya con Alzheimer. En 1994 en un homenaje celebrado por el GOP.
rtsp://video.c-span.org/project/rr/rr020394_lastspeech.rm
dimarts, 19 de juny de 2007 a les 20:16:00 CEST
Sí, idees i compromís. Llàstima que els dirigents d' aquest tripartit (com ja he dit fins a la nausea) siguin uns ineptes.
Per cert comparar Reagan amb el Tripartit no només és demagògic.És sencillament una demostració palpable de falta d' arguments, a part d' un cop baixíssim i d' una tendenciositat esfereidora.
dimarts, 19 de juny de 2007 a les 21:16:00 CEST
Antxon, gracias por los vídeos!
Eleva, jejejejejejejeje...
dimarts, 19 de juny de 2007 a les 22:06:00 CEST | 0.672885 | curate | {"ca": 0.727932285368803, "es": 0.23838314043876316, "gl": 0.0009212874992802441, "fr": 0.006218690620141648, "zh": 0.0007485460931651983, "pt": 0.008406748430932228, "en": 0.010652386710427822, "uz": 0.0004030632809351068, "io": 0.0012091898428053204, "hu": 0.002245638279495595, "it": 0.0008061265618702137, "ja": 0.0005758046870501526, "cy": 0.0014970921863303966} | http://odalric.blogspot.com/2007/06/lideratge.html |
mc4_ca_20230418_3_394329 | Escola Abel Ferrater | L'escola pública de la Selva del Camp | Pàgina 3
L'escola pública de la Selva
Lluïsa Garriga08/10/19
ELS NENS I NENES DE P5 TREBALLEM EL PROJECTE DEL NOM DE LA CLASSE: “ELS COETS” I “LES ESTRELLES”.
A L’AULA DE PSICO HEM EXPERIMENTAT COM ÉS EL SISTEMA SOLAR, COM ES PRODUEIX EL DIA I LA NIT I ELS CANVIS D’ESTACIÓ.
ENS HO HEM PASSAT… Llegeix més»
Portada, Xiquets i xiquetes del 2014 experimentació, juguem, projectes 0
TALLERS A P5
ELS NENS I NENES DE P5 HEM COMENÇAT “ELS TALLERS”, NOVA PROPOSTA PEDAGÒGICA QUE REALITZAREM ELS DIJOUS PER LA TARDA.
TREBALLAREM TRES TALLERS DIFERENTS DURANT TOT EL CURS: “EXPERIMENTACIÓ”, “JOCS DE TAULA” I “ROBÒTICA”. EN AQUEST PRIMER TORN DE TALLERS LES ACTIVITATS PROPOSADES HAN ESTAT: FER… Llegeix més»
General, Portada, Xiquets i xiquetes del 2014 educació infantil, experimentació, experiments, juguem, robòtica, taller 1
Lluïsa Garriga03/10/19
ELS NENS I NENES DE P4 I P5 AQUESTA SETMANA HEM COMENÇAT ELS AMBIENTS. HEM XALAT MOLT AMB LES NOVES PROPOSTES!! !
CLIQUEU DAMUNT DE LA IMATGE PER VEURE’N LES FOTOS.
General, Portada, Xiquets i xiquetes del 2014, Xiquets i xiquetes del 2015 ambients, educació infantil 1
50 anys de l’arribada a la Lluna
Violeta Cristià01/10/19
Aquestes setmanes els alumnes de 4t estem treballant La Terra i l’Univers.
Aquest any fa 50 anys que l’home va arribar a la Lluna. És una data ben especial.
Compartim també el capítol de “Tintin a la Lluna”. Mireu-lo i gaudiu!
Portada, Xiquets i xiquetes del 2010 Medi, Recursos 0
Lluïsa Garriga27/09/19
ELS NENS I NENES DE P5 HEM TREBALLAT EL CANVI CLIMÀTIC COMENTANT IMATGES I VÍDEOS, I BUSCANT SOLUCIONS PER A UN MÓN MILLOR!
CLIQUEU DAMUNT DE LA FOTO DEL MURAL QUE HEM FET PER VEURE’N EL SEU CONTINGUT.
General, Portada, Xiquets i xiquetes del 2014 canvi climàtic, educació infantil, entorn, escola verda, treball d'equip, valors 0
Albert Quer23/09/19
El passat dilluns va començar la Setmana de la Mobilitat Sostenible durant la qual vam reflexionar sobre els problemes medioambientals amb els que ens trobem actualment. Som molt conscients dels perills del planeta i quines bones pràctiques ajudarien a la seva protecció i cura.
Des de… Llegeix més»
General, Portada, Xiquets i xiquetes del 2010 0
Benvinguts a 4t!
Albert Quer22/09/19
Els nens i nenes de 4t us donem la benvinguda al nou curs escolar 2019/2020. Un curs que comença carregat de novetats, il·lusions renovades, reptes per assolir i, com sempre, amb ganes…moltes ganes!
Portada, Xiquets i xiquetes del 2010 0
Lluïsa Garriga20/09/19
HEM COMENÇAT EL CURS AMB MOLTES GANES D’APRENDRE I PASSAR-HO BÉ!!! US DEIXEM UNES FOTOS D’ALGUNES DE LES ACTIVITATS QUE HEM FET AQUESTS PRIMERS DIES DE COLE.
Portada, Xiquets i xiquetes del 2014 benvinguda, educació infantil, juguem 0
ENS PRESENTEM…
Salvador Ruiz20/09/19
Benvinguts i benvingudes al nou curs de 3r!
Aquest curs formem part de la comunitat de mitjans. Ja estem preparats per iniciar una nova etapa ple d’emocions i aprenentatges nous.
Classe: 3r A
Classe: 3r B
Durant el curs us deixarem un tast dels moments viscuts a… Llegeix més»
General, Portada, Xiquets i xiquetes del 2011 curs nou, inici de curs 0
Com vens a l’escola?
Violeta Cristià20/09/19
Aquesta setmana hem celebrat la Setmana de la Mobilitat Sostenible. Com bé sabeu cada matí heu anat posant com heu arribat a l’escola.
Aquí teniu alguna fotografia dels nens i nenes indicant com han vingut al matí.
General, Portada, Xiquets i xiquetes del 2016 cooperació, educació infantil, entorn, escola verda, fem poble, valors 0
Els més petits i petites de l’escola
Som els nens i nenes de P3. Fa pocs dies que anem a l’escola i volem que sapigueu que estem sentint moltes emocions diferents perquè estem descobrint nous llocs, fent nous amics i amigues i coneixent a diferents mestres. Són moltes coses noves i a… Llegeix més»
General, Portada, Xiquets i xiquetes del 2016 benvinguda, emocions, juguem 1
Gent de la Selva
Violeta Cristià16/09/19
Gent de la Selva, gent del Camp, gent de la Selva de la Selva del Camp!
Així hem començat la sessió de Medi Social a 3r.
Una cançó de Clam que descriu molt bé com som a la Selva.
A 3r, estudiem la Selva, el nostre poble a… Llegeix més»
Portada, Xiquets i xiquetes del 2011 Abel Ferrater, benvinguda, fem poble, música 0
Els xiquets i xiquetes de P3 s’estrenen a l’escola dels “grans”
Donem la benvinguda a la nova promoción de nens i nenes que comencen el curs a l’escola Abel Ferrater.
Portada, Xiquets i xiquetes del 2016 benvinguda, comunitat dels petits 0
Activitat de cloenda del Projecte UNA
Sandra Cuesta28/06/19
Festa de cloenda del Projecte UNA
Aquest curs els tres grups de cinquè vam participar fent uns tallers a la residència amb els avis.
El dia 19 de juny les dues escoles del poble vam anar a la festa de cloenda d’aquest projecte. Primer hi va haver… Llegeix més»
General, Portada, Xiquets i xiquetes del 2008 Projecte UNA, projectes 0
Adéu primària
Laura Trupita22/06/19
Ahir, l’últim dia de curs, vam acomiadar els nois i noies de sisè, que l’any que ve ja començaran l’institut.
Vam començar el dia fent uns partidets de bàsquet i futbol d’alumnes contra mestres i ens ho vam passar d’allò més bé! Després, vam sortir al… Llegeix més»
Portada comiat, emocions, partidets, últimdia 1
Projecte 4t C – Els Pirates
Aquest curs hem estat treballant els pirates com a eix principal del nostre projecte interdisciplinari. Hem pogut aprendre coses relacionades en com eren els pirates, o com vestien; així com la seva forma de sobreviure al mar, amb poc menjar i molta energia gastada en… Llegeix més»
General, Portada, Xiquets i xiquetes del 2009 0
Laura Trupita20/06/19
Els nois i noies de 6è B hem fet un projecte sobre la robòtica.
Si cliqueu damunt la fotografia, podreu veure el vídeo del projecte.
Portada investiguem, projectes, robòtica, treballenequip 0
PROJECTES DE LA CLASSE, 4t A
Laia Roca18/06/19
Aquest any els alumnes de 4t A han realitzat el seu projecte segons els seus interessos i les seves inquietuds, amb agrupacions diverses. Aquí trobareu les diferents presentacions que van anar realitzant els alumnes aquests últims dies. Hi han projectes de temàtiques ben diverses, però… Llegeix més»
General, Portada, Xiquets i xiquetes del 2009 cicle mitjà, escola verda, projectes 0
EL FLAUTISTA D’HAMELÍN
Rosario Linares12/06/19
El projecte de segon d’aquest curs ha estat “Fem teatre”.
Com a culminació vam representar una adaptació del Flautista d’Hamelín obert a les famílies dels artistes al Castell del Paborde.
Vam treballar molt, ens vam divertir més i el resultat va ser molt gratificant!
Aquí us deixem la… Llegeix més»
Portada, Xiquets i xiquetes del 2011 comunitat dels mitjans, teatre, Teatre Musical 1
Premis Literaris Defensa Agrària
Laura Trupita11/06/19
El passat diumenge dia 9 de juny es van atorgar els Premis Literaris de la Defensa Agrària, la seva 48a edició, en els quals cada any els alumnes de sisè de l’escola hi participem.
Estem molt contents i contentes perquè aquest any, l’Aran Fortuny i l’Alex… Llegeix més»
Portada creativitat, escrivim, imaginació, premisliteraris 2
Tweets by EscolaAbel
Xiquets i xiquetes del 2015
Xiquets i xiquetes del 2016 | 0.698389 | curate | {"ca": 0.7803180914512923, "en": 0.08023288838398182, "es": 0.11658619710309572, "ja": 0.0017040613462084636, "fr": 0.0031241124680488497, "ru": 0.004828173814257313, "de": 0.006532235160465777, "pt": 0.006674240272649816} | https://agora.xtec.cat/escola-abelferrater/page/3/ |
cawac_ca_20200528_3_42634 | Publiquem el text del 'Manifest dels nous catalans en defensa de la immersió lingüística', aprovat anit a Barcelona. Els primers 75 signants encapçalen la recollida de signatures que es farà en les properes setmanes arreu del país, entre nous catalans que volen deixar clar davant tot Catalunya la defensa del català, com a llengua pròpia del país i reclamar el manteniment del sistema d'immersió lingüística a totes les escoles de Catalunya.
La plataforma Veu Pròpia defensa l'actual model educatiu i rebutja la sentència mutiladora del Suprem / D'altra banda, dimarts vinent, dia 28, es reuneixen desenes d'entitats, a impuls del Secretariat d'Immigració de CDC, per acordar un Pla d'Acció / 'Veu Pròpia' denuncia el “cinisme i la hipocresia” dels que només defensen el bilingüisme “allà on el català és hegemònic”
Diferents Directors i responsables del Secretariat d'Immigració de Convergència, catalans de diversos origens, han trucat al llarg d'aquesta tarda al president de l'esmentat Secretariat, Àngel Colom, preocupats per la Sentència del Tribunal Suprem que vol acabar amb el model d'immersió lingüística en català a les escoles de Catalunya. | 0.830226 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.nouscatalans.cat/index.php/llengua.html?start=76 |
cawac_ca_20200528_4_139 | Estic més o menys a la meitat de les meves pràctiques, i és totalment un moment d’aprofundiment en molts aspectes, ja no només el que succeix dia rere dia, sinó també personal, tot el que he anat aprenent observant s’està portant a la pràctica. Una quinzena força diferent a les altres.
28.10.2013
Avui només creuar la porta vermella tenia un encàrrec per mi mateixa, aquest encàrrec era treballar una mica l’apego que s’està produint entre el noi que porto en la tutoria i jo. Noto que moltes vegades si no li faig cas fa coses per cridar la meva atenció, o encara pitjor quan no estic per ell no fa res, aquest fet no m’agrada i és més el trobo perillós ja que trobo que això en uns mesos pot arribar a ser preocupant i no m’agradaria arribar a cap extrem. Quan ha arribat l’he revisat l’agenda, i hem fet una mica de tutoria (com estàs, com ha anat el cap de setmana, com ha anat el dia, etc. ), en acabar s’ha posat a fer feina i jo m’he posat a ajudar a estudiar a uns quants que tenien uns exàmens per demà. Realment en aquesta estona he notat molt com amb la mirada i amb altres aspectes em reclama, fins que ha arribat el punt en que m’ha dit que no li estava fent cas, llavors ha estat quan li he explicat de que jo estic a l’aula per ajudar a tots i totes, i que sé que ell necessita un seguiment més d’aprop però que els altres també necessiten de la meva ajuda i ha de comprendre de que no només puc estar per ell. Sembla ser que ho ha comprés. En el desdelamina.net avui he seguit modificant el cronograma, sembla una feina un tant lenta, però en veritat a la mesura que van sortint les millores a la llum és satisfactori, ja que després de molta estona estant buscant informació veus que queda maco com i el què has posat.
29.10.2013
Avui ha estat un dia molt tranquil, ja que sembla ser que tenen molt assumit el tema del túnel del terror que no el volen fer, i tampoc busquen com poder solucionar tot allò que no els agrada, o que els impedeix fer-lo. Trobo que treballar la discriminació que tenen amb els del centre obert, és important, ja que aquest problema trobem que ve de més enllà, és a dir no només ve de que hi hagut baralles o disputes entre els mateixos nens i nenes, sinó que és també a nivell de barri. Pel que m’han pogut explicar els del centre obert els tenen catalogats com els “gitanos”, “liantes”, que no fan res amb les seves vides, i els de l’aula, són els “estudiosos”, “no liantes”. Aquesta discriminació però no la trobem fora del centre, ja que molts d’ells juguen en el temps lliure entre ells, per tant va molt més enllà aquests prejudicis. Ho volem parlar amb ells, però és un tema molt delicat, i quan els hi preguntes pel tema es tanquen per banda, i sempre diuen les mateixes raons. És una pena realment perquè podrien aprendre molt dels uns als altres, i s’enadonarien de que només són prejudicis ja que a la realitat no són com diuen ells.
30.10.2013
Era el dia de preparació del túnel del terror, ha sigut un dia bastant diferent, he conegut els grans del centre obert, aquells que ahir els de l’aula em deien tots els aspectes negatius, els “ gitano s”. Ha estat molt bona estona, he de dir que són molt moguts, però en veritat es pot arribar a treballar amb ells, m’he posat amb una de les noies a crear la taula de la ouija, i l’he fet el cursos que indica les lletres que la ouija va marcant amb cartrons, aquesta noia quan he acabat ha estat molt agraïda amb mi. Al sortir he pensat que sí que és veritat que eren tots gitanos, però i què? Realment el que han fet aquesta tarda els “paios” també ho fem amb 15, 16 i 17 anys… està clar que estan revolucionats, però es que, és el que els hi toca a aquestes edats. Pot ser tenen manques d’algunes habilitats, però com els de l’aula que tenen les mateixes edats.
31.10.2013
Avui la tarda es presentava ben diferent, avui celebràvem la castanyada. Fèiem una espècie de joc com el cluedo (més aviat com una gimcana), però que es deia: l ’Assassinat de Doña Castanya . Ens hem repartit per grups per fer les activitats. Realment ha estat molt divertida la tarda, jo estava a l’activitat on per esbrinar amb què l’havien matat havien de crear un panellet amb plastelina, per esbrinar qui havien de desxifrar el jeroglífic que els hi havíem posat en un paper, i finalment per esbrinar on l’havien matat havien de disfressar-se de castanyera i els havíem de fer fotos. Ha sigut molt graciós, m’ha tocat fer les proves amb la Lola, que és una educadora del Materno, molt amable, i simpàtica. Hem compartit una bona tarda.
En acabar i esbrinar qui, on i què havien matat a la Doña Castanya, hem fet un berenar, en acabar tots els educadors hem format una mega conga, on els nens i nenes (i pares) que encara quedaven s’han quedat fascinats, ja que fèiem molta gresca. Realment entre tots hem fet que la tarda sortís força bé.
4.10.2013
Avui era una altre tarda diferent, avui no teníem nens i nenes a l’aula!!!! L’hem aprofitat per fer feina interna, posar llistes en ordre, repassar algunes coses que havíem de parlar, buscar algunes altres, etc. Entre la Rosa, l’Esther i jo hem fet que una tarda que podia ser un pèl feixuga, sigui tot lo contrari, l’hem fet amena i fins i tot divertida, vaya equipazo!
En acabar amb la feina de l’aula, m’he posat amb el cronograma . Ara en comptes de només omplir o modificar el que falta, creo d’altres entrades, és més interessant ja que he de revisar i mirar moltes pàgines per saber moltes dades. Aquesta feina m’agrada, com ja vaig dir en el seu dia, em permet saber el perquè de moltes coses.
Avui l’Esther mentre estava fent feina de desdelamina.net, m’ha explicat un conte, no sabia que era cuentacuentos , el conte era el de la família pichón, molt maco però sobretot amb un rerefons i unes reflexions molt potents.
5.10.2013
Tornant a la realitat en 3…2…1… avui després de quatre dies de descans, tornem a la normalitat. Realment ha estat una normalitat precipitada, ja que només arribar a l’aula el noi amb el qual estic fent la mena de seguiment, l’he vist estrany, fins i tot puc dir que l’he notat trist, i només apropar-me i preguntar-li si estava bé m’ha explicat el que li passava. Realment el que li està passant a la seva vida li deu provocar un gran desajust emocional. Em repetia que es sentia malament però que ja no vol demanar perdó a ningú de la seva família perquè sap que li tornarà a passar. Es troba col·lapsat, i fins i tot estancat. Arriba a un moment en que no sap que més pot fer, i opta per la via fàcil que és la fugida. Realment hem estat tota l’estona parlant, ja que no em parava d’explicar coses, he trobat convenient estar bona part fora parlant amb ell, estava prou disgustat i fins i tot es sentia totalment rebutjat.
Necessita una atenció molt personal quan està en situacions com aquesta, però a la vegada se l’ha de fer autònom de la seva vida. Hem acabat la tutoria de que s’hauria de replantejar moltes coses, i fins i tot arribar a acceptar el que li està passant, és una cosa que no ho pot canviar, però sí millorar. En el moment en que ho accepti podrà arribar a millorar moltissimes coses, ja que trobo que és un noi amb un alt potencial, però aspectes com són la no acceptació d’un mateix, i algunes conductes el porten a realitzar tot el que està fent.
6.10.2013
Avui era tota la tarda el túnel del terror, a les 16.00h hem anat els educadors del centre obert i de l’aula a preparar-lo, ja que fins les 17.00h no arribaven els grans del centre obert. Hem desmuntat les dues sales del centre obert, realment no ha quedat res en el seu lloc. A les 18.00h començava tot l’espectacle. Realment ha estat una mica desastre, ja que els actors, la majoria no estaven pel que havien d’estar i moltes vegades en comptes de fer por, feia més gràcia que una altre cosa. Però en general s’ha de dir que han participat tots els grans, i que han assistit a tots els dies que estaven estipulats per fer el túnel. També haig de dir com ha positiu, que alhora de recollir tot han ajudat força, cosa que pensava que seria un “cachondeo” i que ningú recolliria.
7.10.2013
El tema del túnel del terror, sabíem les educadores que seria un tema a parlar amb els de l’aula. Avui la gran majoria no han preguntat ni com va anar, ni qui va anar ni res. Suposem de que entre els pocs que sí que van participar ja han anat passat la informació. El que sí que m’ha sorprès ha estat de que alguns m’han dit que realment els hagués agradat participar, però trobàvem de que l’espai era molt limitat, i per fer-lo just que no el feien. M’ha sonat realment a excusa, perquè si realment vols fer una cosa, les condicions queden bastant a part. | 0.819054 | curate | {"ca": 0.9842944210032818, "de": 0.008907641819034223, "es": 0.0033989685888420064, "it": 0.003398968588842006} | http://grupounion.cat/blog/2013/11/diari-de-practiques-sara-educacio-social-quarta-quinzena-28-doctubre-7de-novembre/ |
macocu_ca_20230731_1_564039 | Montero TortajadaE. Benito Goerlich, Daniel Y Besó Ros, Adrià (eds.). La Taula De La Mare De Déu De La Sapiència De La Universitat De València / La Tabla De La Virgen De La Sapiencia De La Universitad De Valencia. Valencia: Universitat De València, 2019, 230 pp., Ils. ISBN: . caug 2021, 52, 339-340. | 0.484229 | curate | {"et": 0.06440677966101695, "es": 0.16610169491525423, "ca": 0.6677966101694915, "gl": 0.023728813559322035, "en": 0.07796610169491526} | |
macocu_ca_20230731_10_393341 | deixa f
Definició
El testament incloïa una deixa per al seu antic majordom.
2 (fig.) Allò que una generació transmet a una altra, llegat.
Usos
Ara bé, mon pare no es refiava massa dels capellans, precisament per haver-ne vist a través del despatx molts d’ells dedicats a extorquir dones grans per aconseguir herències, llegats i deixes piadoses, i en conseqüència em contava històries negres de l’Església i em feia argumentacions contràries a l’ortodòxia o al que sabia que m’ensenyaven al col·legi. Després em deia com a colofó: tu fes-te el teu criteri, tu tria.
Josep Vicent Marqués, Tots els colors del roig. Quasi unes memòries ideològiques (València: Tres i Quatre, 1997), pàg. 12-13 | 0.75228 | curate | {"pt": 0.010294117647058823, "ca": 0.9647058823529412, "it": 0.011764705882352941, "es": 0.0058823529411764705, "en": 0.007352941176470588} | |
mc4_ca_20230418_8_454362 | Hotel Park Villa Ciutat de Mèxic Mèxic - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Veure tots els 821 allotjaments a Ciutat de Mèxic.
Hotel Park VillaGomez Pedraza 68. Colonia San Miguel Chapultepec, Condesa-Roma, Ciutat de Mèxic, Mèxic, 11850 - Veure al mapaNotable7,9Basada en147comentarisHotel Park VillaVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotos7,9 Molt bona valoració dels hostesVeure tots els comentaris"The funnest members of my family stayed here with me for fiv..."RebeccaUnited StatesBanyVeure més fotosMolt bona ubicació 8,5Veure el mapaVeure totes les 27 fotos8,5Ubicació
Veure les fotosHabitació seleccionada al registre d'entrada ...35 m21 llit dobleFixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Estàndard Doble (Standard Double Ro...20 m21 llit individualFixa les dates per veure preusVeure les fotosSuite Júnior (Junior Suite)20 m21 llit extragranFixa les dates per veure preusVeure les fotosSuite Junior (2 Adults + 2 Infants) (Junior S...35 m22 llits doblesFixa les dates per veure preusVeure les fotosSuite Júnior (Junior Suite)Fixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Individual Delux (Deluxe Single Roo...Fixa les dates per veure preusVeure les fotosSuite Júnior (Junior Suite)Fixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Clàssica Individual (Classic Single...Fixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Clàssica Individual (Classic Single...Fixa les dates per veure preusVeure les fotosSuite Júnior (Junior Suite)Fixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Clàssica Individual (Classic Single...Fixa les dates per veure preusVeure les fotosSuite Júnior (Junior Suite)Fixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Clàssica Doble (Classic Double Room...Fixa les dates per veure preus
Comparar amb allotjaments semblantsSelecció actualHotel Park VillaCasa San IldefonsoHotel Casa BlancaHotel MarloweValoració dels clientsNotable 7,9 (147 comentaris)Excel·lent 8,4 (847 comentaris)Notable 8,0 (635 comentaris)Excel·lent 8,2 (1217 comentaris)BarriCondesa-RomaCentre Ciutat HistòricCentre Ciutat HistòricCentre Ciutat HistòricWi-Fi Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTADesdejuni Desdejuni inclòs Desdejuni inclòs Desdejuni inclòs Desdejuni inclòsSeleccionar datesVeure aquest allotjamentVeure aquest allotjamentVeure aquest allotjament
Distàncies i informació bàsicaaeroports a prop11 kmAeroport internacional de Ciutat de Mèxic (MEX)41 kmAeroport Internac. Licenciado Adolfo López Mateos (TLC)hospitals i clíniques450 mAngeles Mocel Hospitalfarmàcies350 mSan Juan Pharmacybotiga de conveniència350 m7 ElevenRetirada d'efectiu150 mATM
Sobre l'allotjamentDescripcióConvenientment situat a Ciutat de Mèxic, Hotel Park Villa és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Un refugi de descans i relax, l'hotel us oferirà una renovació total a només pases de les nombroses atraccions de la ciutat com ara Galería de Arte Mexicano, Museo del Caracol, Castillo de Chapultepec. El Hotel Park Villa, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb servei de despertador, telèfon, aparell de televisió, TV satèl•lit/cable, assecador de cabell a cada habitació. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com massatge, jardí. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Hotel Park Villa és una selecció idònia per a la vostra estada a Ciutat de Mèxic.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Idiomes ParlatsAnglèsItalià EspanyolRomanès Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantPlease note that a security deposit will be required upon arrival and refunded at the end of your stay after a damage check.The deposit can be made in cash or with a credit card.
Suite Junior (2 Adults + 2 Infants)
nice hotel with own lions in the park”
location, clean hotel, close to subway
It was my first stay in Mexico City, arriving late at night, so I decided to reserve a hotel in advance. It's a good hotel, nice rooms, clean, good restaurant. What was somehow strange or a kind of "disturbing" are the 2 lions in the small cage in the park in the middle of the hotel complex. The cage was cleaned every morning, food and treatment seemed to be good - but the cave is at least from my opinion quit small for 2 lions. But in general it was a good stay in the hotel. The price is relative high. | 0.855762 | curate | {"ca": 0.875951293759513, "en": 0.12404870624048706} | https://www.agoda.com/ca-es/hotel-park-villa/hotel/mexico-city-mx.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_577720 | Així a grans trets: un estudiant amb un nivell pèssim d'anglès i una beca de pràcticament 1000 euros al mes el rebutja la universitat de destí un cop arriba allà i el fan tornar a Sevilla. Podeu llegir-ho aquí. Està en castellà escrit (o sigui que allò que va dir el Mas que hi havia andalusos que no se'ls entenia en aquest cas no passa.) EDITO: Després de veure que hi ha gent que no sap com funcionen els tràmits d'erasmus ho explico així de forma genèrica. Has d'obtenir dos permisos abans de marxar, això ho has de fer tu pel teu compte, un permís que és el de la universitat d'origen que et diu que pots marxar i un altre que és de la universitat d'acollida que diu que sí que hi pots anar, no per tenir-ne un això ja t'assegura que hi pots anar tranquil·lament. Tot això ho ha de fer normalment l'alumne interessat en marxar. En aquest cas el xaval no diu en cap cas que ell tingués l'autorització de la universitat de destí. En Josep Maria ha trobat aquesta fotografia (quart per l'esquerra):
Referent al cas de la noticia res de nou. Els espanyols, quan surten a fora l'hort queden en evidència. | 0.828111 | curate | {"ca": 0.94337899543379, "es": 0.05662100456621005} | |
mc4_ca_20230418_16_32819 | l'home cactus: de gener 2011
Punk & Rock: collita del 2010
Després de preparar i de penjar en aquest bloc els Cactus Hits 2010, em vaig adonar que m'havia quedat una recopilació molt pop. I que calia fer-ne una de complementària amb el més interessant del punk i del rock del passat 2010. Així, he recollit unes quantes cançons de Nick Curran, The Jim Jones Revue, Eddy Current Suppression Ring i altres energúmens amb guitarres elèctriques. I aquí teniu el resultat. Al final hi ha més rock de garatge que punk, però ja tenia feta la portada i he decidit no canviar el títol. Al cap i a la fi, als pioners del rock de garatge se'ls cataloga amb l'etiqueta de garage-punk. Espero que us agradi!
Publicat per Toni Hernàndez a 15:53 Cap comentari:
Aias, "A la piscina"
Disc del mes, desembre 2010-gener 2011
D'una broma en una festa d'aniversari a girar pel Japó i publicar als Estats Units. En qüestió de mesos les barcelonines s'han fet un nom en l'escena lo-fi internacional. I tot plegat, cantant en català. Que té el seu mèrit!
Aias va néixer quan Laia Aubia (bateria i veus) i Gaia Bihr (guitarra i veus) van voler fer un regal d'aniversari als seus companys, components del grup Nisei: van estar assajant un mes i mig en secret i els van fer un concert sorpresa. Sembla que va anar prou bé: es van decidir a continuar i se'ls va afegir la seva amiga Miriam García (baix i veus). Tot seguit van gravar unes quantes cançons, que a través de l'amic de l'amiga d'un amic van arribar al cap de Captured Tracks, amb seu al barri novaiorquès de Brooklyn, casa de grups com Minks, Wild Nothing, Blank Dogs o Beach Fossils. Així va ser com van publicar primer el single Canvis i ara aquest àlbum, A la piscina, amb aquest segell de Nova York. Després va venir l'interès dels japonesos: un single (Tu manes) amb el segell Violet And Claire i una gira de set concerts pel Japó.
Aias es declaren admiradores de Best Coast, Dum Dum Girls, Beat Happening, Vivian Girls o Phil Spector. El seu àlbum de debut, A la piscina, està format per dotze cançons vibrants, amb boniques harmonies vocals, guitarres distorsionades i molta reverb, que expliquen petites (però grans) històries quotidianes. Cançons com “Tu manes”, “Quan tornis demà”, “La truita”, “A la piscina”, “Bali” o “Amunt i avall” es deixen escoltar una vegada i una altra i una altra... De fet, des de fa un parell de mesos he escoltat el disc sencer un munt de vegades i no me'n canso!
Publicat per Toni Hernàndez a 12:43 Cap comentari:
Barbara Kingsolver, "Arbres de mongetes"
Missy acompleix el seu desig de fugir del seu Kentucky natal després d'haver-se comprat un vell Volkswagen atrotinat. L'altre desig de Missy és no quedar embarassada, però a mig camí algú abandona una nena índia en el seient del seu cotxe. Finalment, Missy, que a partir d'ara es farà dir Taylor, arriba a Tucson amb les rodes rebentades i coneix Mattie, la propietària d'un garatge amb un hort al darrere i unes golfes on acull refugiats centreamericans.
Arbres de mongetes és un clàssic de la literatura moderna americana i ha venut milions d'exemplars a tot el món. Escrit el 1988, va ser publicat en català per primera vegada per Edicions de l'Eixample, en la col·lecció “Espai de dones”, l'any 1991. Ara, quan feia força anys que la novel·la no estava disponible en la nostra llengua, l'editorial La Galera n'ha fet una nova edició que ens permet descobrir (o redescobrir) aquesta petita joia que, pels temes i pel punt de vista narratiu, alguns crítics han relacionat amb El vigilant del camp de sègol, l'obra mestra de J. D. Salinger.
Arbres de mongetes és una lectura deliciosa. Parla de l'amor i de l'amistat sense ser ensucrada, del desarrelament i la solidaritat sense caure en el pamflet. L'humor i la tendresa es barregen en un relat en primera persona que compta amb una colla de personatges entranyables. Una lectura molt recomanable.
Cactus Hits 2010
Us presento una selecció d'algunes de les cançons que més m'han agradat d'aquest 2010 (no estan per ordre de preferència). Us podeu baixar la recopilació anant a l'enllaç que he posat en els comentaris. Espero que us agradi!
Publicat per Toni Hernàndez a 17:06 2 comentaris:
Amb aquesta cançó de Mishima vaig començar l'any nou, en companyia de la família i els amics. Feliç 2011!
Quan d'un cel blau del nord somriguin
i els teus pulmons s'inflin com veles,
i el sol t'escupi raigs al front.
els gaigs, les garses i els mussols
refilin a l'uníson una melodia
(I tothom sap que la sospita és la primera forma de la fe)
d'aquest naufragi que és la memòria,
d'aquesta espelma ja no en direm llum.
l'udol dels llops, convocant la lluna,
O potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.
Publicat per Toni Hernàndez a 17:24 2 comentaris: | 0.790069 | curate | {"ca": 0.9389149935924819, "it": 0.01046561298590346, "es": 0.017727466894489535, "en": 0.030542503203759078, "sv": 0.002349423323366083} | http://homecactus.blogspot.com/2011/01/ |
macocu_ca_20230731_9_133780 | Alumne: Maria Grèbol Coll Treball: SENSE LLAR. Que la ignorància no sigui l'excusa Centre: INS Pere Ribot Tutor: Carme Piferrer El meu treball de recerca ha consistit...read more → | 0.559179 | curate | {"en": 0.2569832402234637, "ca": 0.7430167597765364} | |
macocu_ca_20230731_0_232490 | Catalunya eleva a 41 els morts per coronavirus i a 1.866 els infectats
Pel que fa al nombre total d’afectats pel coronavirus a Catalunya, un total de 65 persones estan greus. A més, del nombre total d’afectats arreu del país, 98 són professionals sanitaris. | 0.699594 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_746827 | Joves sense llar dormen al ras en el Parc de Lurdes
dimarts, 11 de agost de 2020, 15:24
L'alcaldessa reconeix que dels quatre nois que hi malviuen un era menor i va ser posat a disposició de la DGAIA
Arxivat a: Societat · Joventut · Serveis Socials · Parc de Lurdes · DGAIA
Fede Cedó | diumenge, 26 de juliol de 2020, 20:35
Des de fa setmanes que un grup d'entre quatre i cinc nois d'origen magrebí pernocten al ras a la zona superior de la plaça de la Sardana al Parc de Lurdes, darrere la font, on hi ha una mena de gran banc circular de pedres. Els veïns estan atemorits per la presència dels adolescents a qui atribueixen diversos aldarulls a la zona. L'alcaldessa, per la seva part, va reconèixer al programa El Dominical de Ràdio Arenys, que entre ells hi havia un menor.
Annabel Moreno va reconèixer que hi havia diversos nois que s'havien establert a la plaça de la Sardana, però que estan controlats pels serveis socials. "Els tenim monitorats i ja haurien d'haver marxat". A més, ha afegit que un dels que hi fan estada era un menor d'edat, pel que es va haver d'activar el protocol d'atenció a la infància i posar el jove a disposició de la DGAIA.
D'altra banda, els veïns també estan queixosos pel comportament dels joves acollits al Casal Sant Vicenç, darrere la residencia Maricel. En aquesta zona es produeixen nombroses baralles i aldarulls que obliguen a sovintejar la presència policial. Els residents estan atemorits, perquè els joves tenen una actitud amenaçadora cap a qui gossa cridar-los l'atenció. | 0.859715 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.lagenda.cat/texto-diario/mostrar/2040310/joves-sense-llar-dormen-ras-parc-lurdes |
mc4_ca_20230418_17_546645 | Curso Online de Reciclaje en baja tensión eléctrica | micursonline
Baixa tensió – Curs de reciclatge
Curs de Reciclatge de Baixa Tensió.
Estàs desactualitzat i no estàs al dia de les últimes normatives? O, trobes que, malgrat la teva professió és una altra, requereixes de coneixements elèctrics per exercir el teu treball?
Malauradament, sense les nocions necessàries pots perdre clients o haver de dedicar molt temps del que disposes en solucionar problemes que et resultarien senzills de tenir els coneixements necessaris.
Però, t’oferim el curs de Reciclatge a Baixa Tensió perquè puguis disposar de les nocions necessàries en conceptes elèctrics així com coneixements actualitzats sobre el sector.
Informa’t de tots els detalls del curs:
Curs orientat a futurs professionals del sector elèctric o bé a professionals del mateix que desitgin actualitzar o completar coneixements. Dirigit també a professionals d’altres especialitats, que ocasionalment puguin trobar-se en el seu treball amb la necessitat de posseir nocions de conceptes elèctrics.
test avaluació online per facilitar i fer més dinàmic el seguiment del mateix.
A més, cada alumne tindrà accés mitjançant les xarxes socials coordinades per professors, a altres alumnes que estan realitzant el mateix curs.
Tanmateix, per potenciar el dinamisme del curs i les oportunitats professionals dels alumnes es realitzaran actualitzacions mensuals dels diferents esdeveniments (fires, congressos, etc …) que esdevinguin en el sector elèctric.
Finalment, al acabar el curs s’atorgarà un certificat conformes’ ha superat el nivell exigit pel curs i indicant la nota d’aquest.
El curs equival a una càrrega lectiva de 30 hores presencials, que es realitza en un període màxim de 3 mesos prorrogable amb un cost addicional de manteniment.
El curs està repartit en
12 temes,
més de 300 preguntes tipus test referents als mateixos,
i exemples, exercicis i casos pràctics en els temes pertinents.
Tanmateix, el curs detalla de manera clara i pràctica conceptes que s’esmenten en el REBT (Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió). Com són: intensitat de curtcircuit, selectivitat amperimètrica, etc.)
També aclareix conceptes que el professional elèctric ha de conèixer i que pot trobar-se en el seu treball diari. Com serien: elecció de bateries de condensadors, elecció de SAIs, etc.
A més, també s’han inclòs alguns temes referents a aspectes actuals del sector elèctric (energia solar fotovoltaica, recàrrega de vehicles elèctrics …).
I s’inclouen addicionalment diversos test referents al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, com ajuda de repàs als conceptes més importants d’aquest.
També pots interessar-te: Carnet Instal·lador en Baixa Tensió | 0.813161 | curate | {"es": 0.024626865671641792, "ca": 0.9720149253731343, "pt": 0.0033582089552238806} | https://micursonline.org/ca/cursos/baja-tension-curso-de-reciclaje/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_175659 | L’Eugene es va passar la tarda assegut a la seva cadira de rodes d’esquena a la porta del supermercat amb un cartró de vi a la falda. A la vorera intensament transitada de poc més de quatre metres d’un conegut carrer comercial de la ciutat de Barcelona, la imatge resultava incòmoda per als vianants que entraven i sortien de l’establiment carregats amb bosses de plàstic o tirant dels seus carros de la compra. A l’aspecte deixat i brut que ja lluïa a la seva arribada, sobre les dues, es va afegir la mala olor provocada pels orins a partir de mitja tarda. Més enllà de l’impacte visual i l’olor, l’home grandot i barbut, allà assegut, no interactuava en absolut amb els transeünts.
Davant la presència nova i estranya de l’Eugene, els veïns i veïnes que tornaven de la feina o sortien a realitzar les seves compres exterioritzaven amb comentaris en veu alta dos tipus de reaccions: hi havia els que es mostraven clarament preocupats per l’estat d’aquell senyor en cadira de rodes i els que expressaven la seva molèstia pel que consideraven un acte d’incivisme i un ús inapropiat de l’espai públic. Sens dubte, entre uns i altres, una majoria seguia caminant tractant d’assimilar en silenci una combinació de tots dos sentiments.
Durant la tarda, una patrulla de la Guàrdia Urbana es va acostar a parlar amb ell en tres ocasions. Davant la incredulitat dels presents, els agents es van limitar a conversar uns minuts amb l’home i van marxar les tres vegades. A l’hora del tancament de la majoria de comerços del carrer, els agents havien notificat el cas als equips especialitzats de serveis socials i seguien l’evolució de la situació des de la distància passant amb el cotxe patrulla de tant en tant. Passades les deu de la nit, l’home se’n va anar a terra des de la seva cadira inconscient per l’alcohol ingerit. Alguns veïns van trucar al Servei d’Emergències Mèdiques però quan l’ambulància va arribar, l’Eugene havia recuperat el coneixement i, amb una mica d’ajuda, tornava a estar assegut a la seva cadira cantussejant en el seu idioma natal. Els tècnics del SEM, després de preguntar si necessitava ajuda i constatar que rebutjava qualsevol oferta de reconeixement mèdic van marxar.
A partir d’aquell moment es va manifestar l’enuig d’alguns veïns i comerciants que havien estat seguint l’evolució de la situació durant la tarda. Alguns van expressar la seva indignació perquè la guàrdia urbana “no havia fet res”. “Han estat tres vegades aquí i no l’hi han portat”, comentava una senyora buscant la complicitat de dues persones que miraven l’home. Altres focalitzaven el seu malestar en el propi “vagabund” al qual consideraven un exemple d’incivisme i un agent de degradació del barri. “Si se li permet a la gent quedar-se així plantada, pixant-se a sobre, sense fer res … ¿Què passarà? (…) Cada vegada hi ha més gent així al carrer “. Tot i que després de la mirada de desaprovació d’alguns dels presents va matisar: “És clar, amb la qual està caient, és normal que hi ha gent que acabi malament. Però no es pot estar així al mig del carrer “.
Passades les onze de la nit, sense la pressió del veïnat i després d’una llarga conversa, dos educadors dels serveis socials municipals van convèncer a Eugene perquè acceptés ser traslladat a passar la nit al Centre d’Acollida Nocturn d’Emergència i així minimitzar els riscos de passar la nit a la intempèrie després d’una important ingesta d’alcohol i davant l’evident incapacitat de procurar-se una mínima protecció contra el fred. L’objectiu de la intervenció no va ser retirar l’home de la via pública sinó una reducció de riscos puntual certament difícil d’explicar a veïns i veïnes impactats per l’evident situació de deteriorament personal d’una persona adulta que s’instal·la a la vorera d’un concorregut carrer comercial. A Barcelona cada nit dormen entre 700 i 900 persones al carrer. A uns 150 metres d’Eugene, en un carrer estret poc transitat, dorm des de fa mesos un altre home en un matalàs instal·lat en un racó però a la intempèrie. No falten els veïns i veïnes que s’acosten a solidaritzar-se amb ell i li proporcionen mantes o menjar i segur que tampoc falten les queixes a l’ajuntament per la seva presència, però mai ha despertat la mateixa activitat veïnal, ni el mateix nombre de trucades a guàrdia urbana , al serveis d’emergències mèdiques o als serveis socials.
La molesta presència de l’Eugene en una via pública pensada i imaginada al servei del mercat es converteix en un acte de “incivisme”. Romandre al carrer sense consumir, sense concretar un desplaçament, sense realitzar una activitat productiva, constitueix una font de conflicte més intensa com més gran sigui el valor comercial de l’espai en disputa. La ideologia del civisme traça les línies de normalitat en la base de la utilitat econòmica de l’ús de l’espai urbà, aplicant a emplaçaments d’èxit comercial la lògica dels centres comercials privats. Als veïns que inscriuen la seva activitat quotidiana dins d’aquests límits de normalitat els sorprèn que els cossos de seguretat no actuïn davant d’una evident anormalitat sense qüestionar-se les implicacions d’habilitar a la policia per expulsar una persona d’un espai públic contra la seva voluntat ja seguint criteris discriminatoris.
Quan no és la molèstia o la censura sinó la compassió el que genera les reaccions de veïnes i veïns, la responsabilitat es desplaça als serveis mèdics i als serveis socials. Un cop més, s’identifica al “sense sostre” o al “vagabund” com un “altre” mancat de drets. Se l’infantilitza fins al punt que es considera desitjable que aquests serveis assumeixin la seva tutela i el traslladin fora de la vista de la ciutadania que suposadament sí que té dret a la ciutat. Pel seu propi bé, es considera que l’administració és responsable d’actuar tot i que la seva presència al carrer no està perjudicant directament a ningú.
Probablement l’Eugene segueix al carrer. L’acollida d’emergència pot ser un moment per establir un vincle més durador amb els serveis socials i trobar suport, però quan s’acumulen els fracassos i les frustracions, la probabilitat que es faci efectiu aquest vincle i d’iniciar processos de recuperació es fa fa més i més petita. Si es queda en un racó fora de les artèries comercials de la ciutat, en un recinte d’espai públic poc cotitzada, és probable que deixi de ser interpel·lat pel veïnat, les visites de la guàrdia urbana passin a ser una anècdota. Si es manté en un espai marginal, a Eugene només el visitaran els educadors i educadores del Servei d’Inserció Social muncipal o d’alguna de les entitats amb equips de carrer de la ciutat de tant en tant i, sense pressionar-lo, intentessin establir un vincle amb ell per intentar oferir-li un allotjament temporal i un suport social.
S’assumeix que és responsabilitat de l’administració o, si no, d’organitzacions socials, “treure a les persones” del carrer, en lloc de debatre sobre l’accés a l’habitatge o a un renda garantida de ciutadania. En conseqüència, davant la presència visible de l’Eugene, els veïns i veïnes sol·liciten a l’ajuntament més places en albergs i més dispositius de carrer (ja siguin educadors o policies) que garanteixin que algú traurà a habitants inapropiats de les zones més cotitzades i visibles de l’entramat urbà. En coherència amb les dinàmiques mediàtiques imperants, el qual el sensellarisme preocupa quan s’evidencia de la forma més descarnada sense caure en el compte que la persona que està en un alberg potser té sostre però no una llar.
S’intenta convertir “els sense sostre” en persones que requereixen un tractament social però la realitat és tossuda. La temporalitat dels allotjaments d’emergència i la manca de sortida provoca recaigudes i desesperació. Sense garantir l’accés a l’habitatge i a una renda mínima, ¿quines són les propostes per a “treure a la gent del carrer” més enllà de l’higienisme urbà?
Comparteix això:
Facebook
Twitter
Correu electrònic
Imprimeix
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
ciutathigienismepobresasense llarsense sostre
Publicat per Albert Sales
Mostra totes les entrades de Albert Sales
Navegació d'entrades
Anterior Entrada anterior: [Ràdio] Desigualtats i pobresa al “No ho sé” de Rac1
Següent Entrada següent: Per què parlar del “sensellarisme” enlloc de parlar dels “sense llar”?
Pàgines
Sobre mi
Publicacions
Contacte
Segueix-me a Twitter
Els meus tuits
© 2021 + arguments?
Bloc a WordPress.com. de Anders Norén.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.850742 | curate | {"ca": 0.977793527049374, "en": 0.006496574533427829, "pt": 0.003425466572171037, "oc": 0.0010630758327427356, "es": 0.010276399716513111, "fr": 0.0009449562957713206} | https://albertsales.wordpress.com/2016/01/19/solidaritat-sensellarisme-i-higienisme-urba/ |
mc4_ca_20230418_7_303218 | Cafès Saula | Cultura - Monuments i llocs d'interès cultural | Catalunya.com
Cafès Saula
Inici Cafès Saula
Sant Feliu de Llobregat, Palau Falguera (Consorci de Turisme Baix Llobregat )
Carrer Laureà Miró 422-424
936 662 698 , 936 662 551
[email protected]
Quin procés segueix el cafè des que neix a la planta fins que arriba a la tassa? A Cafès Saula ens expliquen la història d'aquesta beguda mentre es visita la fàbrica de Sant Feliu de Llobregat.
Totes les visites a la factoria de Cafès Saula comencen amb un audiovisual sobre la història del cafè i la seva naturalesa. Després es fa un recorregut per les instal·lacions i s'explica com es duen a terme els processos de selecció, torrefacció, emmagatzematge i envasat del cafè. En el cas de Cafès Saula, tots estan automatitzats i controlats per un ordinador central.
També s'hi poden veure en funcionament les màquines que netegen els grans de cafè de pols i d'impureses, i es pot assistir a la selecció dels grans en diferents crivells segons la mida i la densitat.
Cafès Saula va ser fundada l'any 1950 per Lluís Saula Pons. Avui dia, després de més de mig segle d'història, també comparteixen els coneixements adquirits al llarg dels anys amb cursos de formació sobre la cultura cafetera, tertúlies sobre el món d'aquesta beguda i l'edició de llibres específics.
Any de construcció 1950
Coordenades GPS X: 2.0364, Y: 41.39311
Adreça Carrer Laureà Miró 422-424
Codi postal 08980
Localitat Sant Feliu de Llobregat
Telèfon 936 662 698 , 936 662 551
E-mail [email protected]
Web http://www.cafesaula.com/ | 0.761209 | curate | {"ca": 0.8831168831168831, "es": 0.01818181818181818, "eu": 0.016233766233766232, "pt": 0.011688311688311689, "en": 0.05974025974025974, "it": 0.01103896103896104} | http://www.catalunya.com/cafes-saula-17-16003-487?language=ca |
mc4_ca_20230418_12_691156 | Quality Inn Summerville Summerville (SC) Estats Units - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Quality Inn Summerville1005 Jockey Court, Summerville, Summerville (SC), Estats Units, 29483 - Veure al mapaNotable7,1Basada en91comentarisQuality Inn SummervilleVeure més fotos"Staff was very friendly. Quick and easy check-in. "JoseUnited StatesVestíbulVeure més fotosVeure totes les 11 fotosMolt bona ubicació 7,3Veure al mapa7,3Ubicació
Sobre l'allotjamentDescripcióAl visitar Summerville (SC), vosté es sentirà com a casa a Quality Inn Summerville, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Summerville (SC). A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com recepció 24 hores, instal·lacions per a reunions i banquets , centre de negocis, premsa, servei de bugaderia. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara habitacions per a no fumadors, aire condicionat, calefacció, llits extrallargs (> 2 metres), aparell de televisió per satisfer els clients més exigents. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com piscina exterior. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Quality Inn Summerville la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Summerville (SC).Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsempolles d'aigua de cortesia Idiomes ParlatsAnglèsEspanyol Mostra MenysPolítiquesNens i llits supletorisNens de 0 a 18 any [inclosos]Ha d'usar un llit extraEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantEls clients han de presentar un document d’identitat amb fotografia i una targeta de crèdit durant el registre d’entrada. Les peticions especials són segons disponibilitat i poden comportar suplements. | 0.867176 | curate | {"ca": 0.908130081300813, "en": 0.09186991869918698} | https://www.agoda.com/ca-es/quality-inn-summerville/hotel/summerville-sc-us.html |
macocu_ca_20230731_8_333363 | Tots els cursos d'especialització
Els cursos d'especialització de la UAB estan pensats per oferir una formació específica i especialitzada sobre una matèria. No requereixen titulació universitària i habitualment són de curta durada.
La Universitat Autònoma de Barcelona t'ofereix prop de 400 cursos d'especialització, organitzats en 17 àrees d'interès. | 0.678901 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_547709 | L’illa de basalt – Azures
Històries L’illa de basalt
Publicat el Setembre 7, 2015Desembre 10, 2015Categories Balenes, Faial, São Miguel Si miraves a la vora de la Zodiac, podies veure xicotets arcs de Sant-Martí formats amb el salt de l’aigua que tallava l’embarcació. Rumb cap a l’illa central, havia vingut per recuperar les paraules del llibre sobre l’arxipèlag que havia llegit l’any anterior. L’únic interés que havia tingut el viatger era ser testimoni d’una cosa que es moria. Nosaltres, en canvi, com a turistes, ja després de la mort i el renaixement dels vaixells per veure balenes i dofins i els preus barats dels vols, només volíem sentir l’eco d’aquell món colgat. L’illa cap on ens dirigíem tenia el perfil dominat pel pic més alt del país, un volcà que estava en actiu des de feia anys però que ara descansava, normalment amagat per la boira i les cortines plujoses fins a l’estiu, quan el cel blau s’obria i deixava veure la forma de la muntanya. Entre les dues extensions de terra, a més de les embarcacions de les empreses d’albirament de mamífers marins era comú trobar catxalots, atrets per la proximitat a la costa a eixa profunditat. De sobte, a prop de la terra, era estrany que el fons marí estiguera a milers de metres. Això no passava en altres racons de l’arxipèlag i per això ens trobàvem allí. Esperàvem veure balenes blaves i balenes dentades i amb el vi vell i els records, cantar cançons esperançades i revelar algunes confessions. L’illa era famosa per les vinyes i el vi calent, de terra negra. Jo apuntava tot el que veia en una llibreta menuda que tenia imprès, a la primera pàgina, el títol de la dona de Porto Pim.
André, un portugués que havia conegut a l’aeroport de la capital, m’acompanyava al vaixell. Solia esperar que acabara amb les meues notes, mirant l’horitzó per no marejar-se i fumant-se un cigarret d’embolicar. De tant en tant, abans de tancar la llibreta i tornar a parlar amb ell, feia que escrivia i el mirava pel rabet de l’ull. Tenia un nas corbat ample i recte, i uns ulls marrons sota unes celles espesses. Havia vist molts hòmens així, però sempre de lluny, i ara, sabia el seu nom i ell sabia el meu. Quan vaig pensar això per primera vegada, vaig sentir l’escalfor d’un vi vell que no havia tastat mai i que sempre havia cregut que me l’havien promès. El vaivé em féu descordar el fils dels pensaments, i vaig veure que André parlava amb un home vell, amb el barret típic d’esta terra, molt animats tots dos. El port de l’illa, en construcció des de feia anys, donava una benvinguda trista, de formigó, lluny de qualsevol record de mariners, caçadors de balenes i vaixells de fusta. André i jo ens enfilàrem cap al centre del poble, un dels menys acollidors, per buscar allotjament, i abans d’adonar-nos-en, ja estàvem davant de dos gots de vi tinto, amb les mans calentes i els ulls vidriosos. Al cap d’una hora, un home d’aspecte rude, i malgrat que tenia la meua edat, amb solcs a les galtes, comptava les marraixes d’aiguardent que ens anava a portar, si el convidàvem a una altra copa. Manàrem al cambrer que ens omplira els gots i quan l’illenc va engolir-se, d’un glop, la beguda, va riure, ens xocà les mans i marxà cap a casa. El vi vell començava a cremar-nos la gola i vam adoptar la mateixa postura que els parroquians. Teníem la peresa contemplativa, que encara que m’havien dit que naixia amb la contemplació del pic des de l’illa del davant, vaig comprovar que ens abraçava en tots els indrets illencs. No hi havia res a fer, evitar-ho seria de covards. L’home amb els solcs fondos a la cara va tornar amb el bagaço i ens abocà el líquid transparent als gots, amb un somriure que emmarcava quatre dents negres i podrides. Amb la peresa acumulada pels gots de vi tinto, ens oblidàrem de fer reserva per a passar la nit. El nostre amic ens recomanà que anàrem a l’hostal de la joventut i que entràrem sense dir-los res, que pujàrem les escales, com si tinguérem clau, i que entràrem en qualsevol habitació. En esta època, hi havia poc de turisme i la majoria de quartos de l’alberg estaven buits. Li vam dir adéu amb molta tristesa, perquè una altra vegada la vida ens feia acomiadar-nos, i ens allargà la marraixa d’aiguardent perquè recordàrem eixa nit, ens va dir. Ens acabàrem l’alcohol a l’habitació, André i jo. La nit passà ràpidament, com si el vent atlàntic bufarà les busques per arribar al mateix punt de l’inici.
L’endemà la boira es va escampar per les vinyes i les cases, i encara que ens havíem acomboiat per pujar la muntanya, l’oratge ens ho impedia. Així, llogàrem un cotxe i anàrem a l’altra ciutat de l’illa, una mica més bonica, amb una església de temps colonials. Els pescadors de l’illa, amb les barques amarrades pel temporal, havien acudit als bars del poble i esperaven, amb una Sagres a la mà, que amainara. Vam passar amb l’absurda idea de tornar-nos a trobar al nostre amic, amb les mans ocupades servint bagaço als gots de turistes, però estàvem a un altre poble, uns deu quilòmetres cap al sud. Demanàrem un got de cervesa i un plat de tramussos i esperàrem. La notícia no va tardar a arribar-nos gràcies a un pescador que es va asseure al nostre costat.
Feia un mes, un empresari de l’illa va denunciar que alguns pescadors continuaven matant dofins, pràctica prohibida des de feia més de vint anys. La cosa se sabia però no es deia. Era comú trobar pescadors, que una vegada confiats després d’haver parlat durant hores buidant ampolles, confessaren que la carn del dofí menut era tendra, i que allà dins, allunyats de la costa, ningú veu ni vigila què capturen. Tots ho sabien, era el secret de l’illa, tradició que es mantenia fora de la burocràcia i dels turistes, que s’haurien escandalitzat amb la revelació. L’empresari, però, decidí fer alguna cosa i denuncià a les autoritats que hi havia morts de dofins a prop. Ahir, va xiuxiuejar el vell, l’home de les balenes (de l’albirament de les balenes) va trobar les Zodiacs de l’empresa punxades. No se sabia, continuà, si havia sigut un antic treballador descontent o la venjança d’un món que no podia entendre. Maleïts turistes, deia el vell, maleïda ciència. Ningú deia res si la mort d’un dofí capturat era per la investigació científica. «Caralho!», conclogué i va fer rodar l’ampolla de vi fins fer-la caure de la taula. El so del vidre contra el terra posà fi a la conversa. Encara que jo haguera volgut conèixer un d’eixos pescadors que encara mataven cries de dofins en la calma fonda de la mar, l’home va marxar temptejant el camí fins a la porta. André va quedar-se pensatiu, com si mirara el fons de la mar. Jo tenia al cap el que el vell mariner ens havia dit, que el món es moria però que hi havia dofins que cuejaven encara damunt dels bots. — Te’l creus?
— Al vell.
— No ho sé, no m’importa.
— Com? No vols saber si encara maten dofins?
— No, si volen matar-ne, com els pares, o els pares dels pares… Vam tornar silenciosos a l’alberg, aquesta vegada amb la clau pagada. El vent dissimulava que no tinguérem res per dir-nos. Al meu cap, surant a la cervesa, hi havia les històries illenques. Mariners vigilant grups de dofins sota un núvol de baldrigues cendroses i un vent fidel com ells a la mar, on sempre s’hi abocaven, com a la beguda. Havien viscut els temps en què la caça del catxalot, malgrat no ser ja massa rendible, no estava prohibida. La fàbrica de la balena, a la vessant del Monte do Guia, de cara a la badia de Porto Pim, funcionà fins als anys setanta i a poc a poc el paisatge esdevingué un mapa turístic. A les nits, en les converses després de sopar, imaginava la incomprensió d’uns hòmens que observaven com s’instal·laven empreses d’albirament de balenes al port i els animals esquarterats i l’olor passaven a ser turistes enfundats en uns cridaners salvavides de color taronja. No havien fet res, es deien, per haver de veure com canviava el món i es quedaven plantats davant d’una mar que se’ls feia estranya, ara. Van guardar aquells secrets per lligar el passat que cuetejava.
Les balenes blaves, després de dues hores a la Zodiac, aparegueren amb una corrua d’escuma lleu. Només sentíem el soroll del bufit. Primer una, després una altra, una més enllà, un poc a la dreta, blau sobre el blau, làmines foradades per dos espiracles com si foren un nas. Les balenes s’ajuntaven, baixaven, bufaven i ensenyaven la minúscula aleta dorsal. Més enllà, estava la ciutat i alçant-se sobre ella, impassible als canvis de l’illa, el volcà coronat per núvols que l’encerclaven. Uns núvols blancs i brillants com la pell del ventre d’un dofí. Quan tornàrem a terra, André va enfilar-se cap a la muntanya carregat amb la tenda de campanya per fer nit al cim, o millor dit, al terreny entre el pic i el piquinho, una menuda protuberància espigada. Volíem bufar-se i passar la nit amb somnis atlàntics, però jo vaig canviar d’opinió. Estava decidida a conéixer els pescadors. Volia asseure’m amb ells les hores que calgueren perquè em contaren els secrets que mantenien guardats a les dents gravades dels catxalots. André desaparegué dins dels núvols blancs cap al cim fosc després de dir-me que anara amb compte.
Vaig tornar al primer bar, on havíem trobat feia uns dies a l’home de les marraixes d’aiguardent. Em vaig demanar un got de vi de color basalt i esperí. No sabia aleshores, que com els altres que m’acompanyaven, quedaria atrapada a l’illa amb les últimes alenades d’un món que es moria.
PampalluguesCinc mil | 0.83439 | curate | {"fr": 0.0026795284030010718, "ca": 0.9648445873526259, "es": 0.023687031082529474, "it": 0.003536977491961415, "en": 0.004608788853161843, "ru": 0.0006430868167202572} | https://azuresecalheta.wordpress.com/2015/09/07/lilla-de-basalt/ |
mc4_ca_20230418_9_278427 | Acollida matinal – Col·legi Sant Gabriel Viladecans
Col·legi Sant Gabriel Viladecans > Activitats i Serveis > Acollida matinal
Acollida Matinal (SAM)
El Centre ofereix un servei d’acollida matinal pels alumnes més petits i així facilitar que els pares i les mares puguin complir amb el seu horari laboral.
Aquest servei comença cada dia a les 8h tot i que també es pot utilitzar a partir de les 8h30. Els alumnes hi poden estar abonats per a tot el mes o bé s’hi poden quedar dies aïllats, segons les necessitats familiars. Podeu consultar els preus a la secretaria del Col·legi. | 0.738708 | curate | {"ca": 0.9616055846422339, "en": 0.038394415357766144} | http://viladecans.gabrielistas.org/activitats-i-serveis/acollida-matinal/ |
mc4_ca_20230418_5_191241 | El lobby de municipis turístics demana inversions més grans | Redacció | Societat | El Punt Avui
El lobby de municipis turístics demana inversions més grans El lobby de municipis turístics demana inversions més grans El lobby de municipis turístics demana inversions més grans El lobby de municipis turístics demana inversions més grans + El lobby de municipis turístics demana inversions més grans E-mail
Trobada de representants de l’AMT, lobby de municipis turístics, ahir a Salou ACN.
El lobby de municipis turístics demana inversions més grans El lobby de municipis turístics demana inversions més grans El lobby de municipis turístics demana inversions més grans El lobby de municipis turístics demana inversions més grans El lobby de municipis turístics demana inversions més grans E-mail
L’Associació de Municipis Turístics (AMT) va denunciar ahir a Salou un greuge comparatiu respecte al volum d’inversions que reben de les administracions i el que aporten al PIB. L’AMT és un grup de pressió que es va crear fa uns mesos per exigir un finançament millor tant a l’Estat com a les institucions europees, i l’integren vuit municipis, entre els quals se’n troben dos de catalans: Salou i Lloret de Mar.
El batlle de Salou, Pere Granados, va lamentar la falta de finançament, al·legant: “Paguem molts tributs i no ens sentim representats.” D’altra banda, l’alcalde de Benidorm, Antonio Pérez, va denunciar una recompensa injusta als municipis de l’AMT: “Som un 0,9% de la població, aportem un 10% dels llits d’Espanya i representem un 20% de les pernoctacions del turisme internacional a l’Estat.”
El Punt Avui. Girona 12-04-2019, Pàgina 23
El Punt Avui. Nacional 12-04-2019, Pàgina 23 | 0.739629 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1587470-el-lobby-de-municipis-turistics-demana-inversions-mes-grans.html |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_201749 | Continuem amb les Converses d’artistes destinades a relacionar treballs i projectes que guarden similitud entre si –o que plantegen diferències- amb la intenció de posar sobre la taula conceptes clau que ajuden a entendre la pràctica artística contemporània. La intenció és poder dialogar, repensar, imaginar o contraposar idees. Perquè aquestes, i la seua concreció en formes artístiques diverses, tornen a ser element consubstancial del debat sobre la cultura i l’art contemporanis. I perquè siguen els artistes qui les exposen, en aquesta ocasió al costat d’una crítica d’art.
Ángela García, Catedràtica de l’àrea d’Expressió Gràfica Arquitectònica en la Universitat Politècnica de València.
Isabel Oliver, Doctora en Belles arts i Catedràtica de la Facultat de Belles arts de la Universitat Politècnica de València.
Ambdues participen en l’exposició The EY Exhibition:The world goes Pop que s’exhibeix actualment en la Tate Modern de Londres, com a representants del Pop Art espanyol de la dècada dels 70.
Isabel Tejeda, Doctora per l’UPV. Va ser directora del Centre Eusebio Sempere (Alacant) i responsable de l’Espai AV i de la Sala de Verónicas (Múrcia). És professora de la Facultat de BB.AA. de la UMU. Va ser co-Directora del Màster de Gestió del Patrimoni Històric i Cultural de la UCM fins a 2012. Comissària d’exposicions. | 1 | perfect | {"ca": 0.9674981103552532, "it": 0.024943310657596373, "es": 0.007558578987150416} | |
mc4_ca_20230418_5_607791 | 5 min. 24/12/2010 00:00
El model lingüístic escolar de Catalunya és el resultat d'un pacte nacional assolit als anys 80. Gràcies a aquest pacte, el país va apostar per una escola inclusiva en què tot l'alumnat anés dominant el català i el castellà, i que alhora afavorís la cohesió social en un moment en què molts patien per un possible esquinçament comunitari. Com en altres camps, el pacte va limitar la capacitat d'escollir dels pares a canvi de garantir la igualtat de coneixements i per tant d'oportunitats. El pacte també establia que el català esdevingués la llengua prioritària almenys en una institució social significativa, condició necessària per permetre'n la recuperació després de segles de polítiques oficials lingüicides.
El model de conjunció és un model raonablement reeixit. Els seus resultats educatius són, fins i tot, una mica superiors a la mitjana de l'Estat, és el model lingüístic escolar que més i millor garanteix la bilingüització generalitzada de l'alumnat de tot Europa, i constitueix un dic fonamental contra la tendència a la segregació que afecta bona part de les societats occidentals. Òbviament, el model té dèficits. Sense anar més lluny, encara permet que alguns alumnes surtin de l'escola sabent poc català, no dota de prou coneixement d'anglès, i no aprofita bé el bagatge idiomàtic de les noves immigracions. Però insistim-hi, el model resisteix bé la comparació amb altres propostes.
Ara aquest pacte nacional es troba en perill. Empesos per una opinió publica(da) cada cop més xovinista, les altes instàncies judicials espanyoles van bastint un model lingüístic més i més encotillador. En aquest model, explicitat en la interpretació lliure de la carta magna publicada pel Tribunal Constitucional el juny passat, les societats amb llengües pròpies diferents del castellà són pràcticament terra conquerida on els hispanòfons -i només ells- tenen dret a viure en monolingüe. Les sentències del Tribunal Suprem fetes públiques aquesta setmana són un esglaó més en aquest procés. D'entrada, perquè exigeixen que el castellà sigui reintroduït com a llengua vehicular "de forma proporcional i equitativa en relació amb el català en tots els cursos del cicle d'educació obligatòria", la qual cosa, a banda de trinxar l'autonomia del govern català, obre la porta tant a fórmules bilingües com a línies en castellà. Però és que, a més a més, d'acord amb aquestes sentències, els pares recurrents tenen el dret a exigir a una escola concertada -una empresa privada!- que els atengui en aquest idioma oralment i per escrit. Ras i curt, els magistrats reconeixen el dret a ignorar el català en l'única institució que fins ara demana que tothom faci l'esforç d'entendre'l. Certament, les sentències no afecten tot el sistema educatiu, i de manera immediata només complicaran la gestió d'uns quants centres. Però creen jurisprudència i tot fa pensar que només serviran per crispar l'ambient als centres escolars.
Molta, molta feina se li gira al nou Govern. Artur Mas arriba al poder cavalcant sobre l'eslògan del dret a decidir, i abans de prendre possessió ja l'han bufetejat per recordar-li que, de moment, qui mana és Madrid. Aspira a construir un gran consens entorn de les reivindicacions econòmiques i Espanya li llança un torpede en la línia de flotació de la unitat civil que és la llengua. Proposa avançar cap al trilingüisme i el volen obligar a respectar el monolingüisme castellà més ranci. Pretén perseguir l'excel·lència i li imposen el dret a la ignorància. Caldrà doncs que desplegui totes les capacitats de lideratge per fer front a l'envestida. I li caldrà no sols un pla, sinó un relat per posar el país darrere seu.
Podrà aconseguir-ho si explica que el repte de les sentències no és ben bé -o principalment- el de la llengua, sinó el del dret dels catalans a decidir democràticament sobre les seves vides sense interferències alienes. En qualsevol cas, però, les noves autoritats hauran de liderar alhora la batalla legal i política, la batalla de la persuasió de propis i aliens, i la batalla de la millora i la consolidació del model lingüístic escolar. En tots tres terrenys coixejaran més que no voldrien, perquè en tots tres hi ha més feina per fer que no pas feta. Després de 30 anys d'autogovern, a Catalunya encara no hi ha un institut que investigui i proposi solucions per als problemes del país en el camp de la sociolingüística, del dret lingüístic, de la integració lingüística dels nouvinguts o de l'ensenyament de llengües. I els reptes d'envergadura no se solucionen a base d'improvisacions miraculoses d'últim moment.
Ho deia fa poc Jordi Pujol: el moment és delicat, i cal entomar els reptes amb intel·ligència i visió de país. A Mas li han avançat dos anys la concreció del seu dret a decidir, però ara ja és inevitable. De la seva resposta a l'envit del Constitucional i del Suprem en dependrà, molt probablement, la seva credibilitat a l'hora de plantar cara a Madrid en temes econòmics i la seva supervivència política. | 0.858004 | curate | {"eo": 0.0012099213551119178, "pt": 0.003226456946965114, "ca": 0.9866908650937689, "it": 0.008872756604154063} | https://www.ara.cat/opinio/Dret-decidir-round_0_395960401.html |
oscar-2201_ca_20230904_9_146073 | Més de 200 penyes s’han reunit a Sant Sebastià, on es troba aquest cap de setmana la gran família penyistica del Barça. Aquest dissabte és el dia central de la XXXIII Trobada Mundial de Penyes i ho és amb la presència de la màxima representació del Club, el president Sandro Rosell, que ha arribat a les 12 del migdia al Kursaal, espai on s’ha fet la inauguració i el pregó de la Trobada.
Lliurament de txapeles
El primer que han dut a terme, a l'auditori del Kursaal, els màxims representants blaugrana -Jordi Cardoner i el directiu Dídac Lee, a banda del president- ha estat el lliurament de txapeles commemoratives de l’esdeveniment a cadascuna de les penyes assistents.
Manel Vich, pregoner
Tot seguit, una noia ha dansat un aurresku, i després Manel Vich ha fet el pregó, en el qual ha dit: “M’agradaria demanar-vos dues ovacions. La primera, per al poble de Tolosa, que ens va rebre molt generosament i ens va fer viure una nit inoblidable. I la segona, per felicitar l’equip de la Reial Societat, que ha pujat a Primera”, ha començat.
I així s’ha guanyat els aplaudiments de tot el Kursaal. “És un honor i una enorme responsabilitat fer el pregó. Sento molt de respecte per les penyes, perquè són el motor sentimental del Barça”. Vich ha explicat quins punts tenen en comú Barcelona i la capital de Guipúscoa, i ha dit que són “dues ciutats obertes al mar”.
Benvinguda de Rosell
En el torn de la seva intervenció, Rosell ha donat la benvinguda a tots els assistents. “Vull agrair a tothom aquesta Trobada. A Xanti Pablo, el president de la Penya organitzadora; als delegats de la zona, a les institucions locals i basca, a tot el món penyístic, als membres de les Comissions i el Consell de Penyes. Gràcies a tothom”, ha afirmat.
Rosell ha celebrat poder veure l'auditori del Kursaal ple de penyistes. “Quina imatge tan maca. Avui hi ha aquí molts estendards i banderes, però n’hi ha una que ens uneix, que és la del Barça”. Rosell també ha recordat que coneix el món de les penyes des de ben petit, perquè ell va començar a jugar a futbol a la Penya de Collblanc. “Sempre he dit que ser soci i penyista té doble mèrit; és un plus”, ha subratllat el president, que ha donat una important xifra, la que ara té el club de penyistes arreu del món: 250.000!
Pablo: “Ens ha costat dos anys preparar la Trobada”
Per la seva banda, el president de la PB de Donosti, Xanti Pablo, ha explicat que ha costat organitzar aquesta Trobada, però que ho han fet amb molt de gust. “Ens ha costat dos anys llargs preparar la Trobada, però volem fer-vos passar un cap de setmana inoblidable. Ho hem fet tot amb molt de cor”, i ha aprofitat per agrair un cop més a totes les institucions i al Departament de Penyes del Club el seu suport. “Gora Donosti i Visca el Barça!”.
A partir de dos quarts de vuit, començarà la convenció de penyes al mateix Kursaal i, després, hi haurà el sopar de gala.
Imatge del Kursaal basc, on s'ha inaugurat aquesta XXXIII Trobada Mundial de Penyes. Fotos: Àlex Caparrós-FCB
Més informació
Per visualitzar aquest contingut és necessari que descarregueu l'última versió del Flash Player
És necessari habilitar el Javascript
Un gran record
A la tarda, abans de la convenció, es projectarà el documental ‘El Chorreo’, sobre el 2-6 al Bernabéu. Això serà al mateix Kursaal.
Comparteix a
Torna a l´inici de la plana
Torna a l´inici del contingut d´aquesta plana
Contingut associat
Noticies del Club
Temporada 11-12
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Temporada 10-11
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Temporada 09-10
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Temporada 08-09
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Temporada 07-08
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Temporada 06-07
Juny
Maig
Abril
Març
Febrer
Gener
Desembre
Novembre
Octubre
Setembre
Agost
Juliol
Revista Barça
Patrocinadors oficials
Nike
Qatar Foundation
Audi
La Caixa
Turkish Airlines
TV3
Damm
Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona | 0 | curate | {"ca": 0.8985294117647059, "en": 0.03137254901960784, "es": 0.03995098039215686, "pt": 0.016666666666666666, "it": 0.012745098039215686, "sv": 0.0007352941176470588} | http://arxiu.fcbarcelona.cat/web/catala/noticies/club/temporada10-11/10/09/~n101009107868.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_171695 | MADRID, 2 gen. (EUROPA PRESS) -
L'ambaixador palestí a l'ONU, Riad Mansour, ha lliurat aquest divendres a la seu de les Nacions Unides la documentació signada pel president palestí, Mahmud Abbas, per a l'entrada a l'Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional (TPI) i altres 17 tractats internacionals, segons ha informat el mateix representant i recull Reuters.
"Aquest és un pas molt significatiu", ha assenyalat Mansour, defensant que era necessari per buscar justícia pels crims contra el poble palestí. Segons l'Estatut de Roma, els palestins es convertiran en part del TPI el primer dia del mes que segueix un període d'espera de 60 dies després de dipositar els documents signats i ratificats d'adhesió a la seu de l'ONU a Nova York.
Mansour ha explicat que es reunirà aquest divendres a Nova York amb un responsable del TPI per demanar jurisdicció retroactiva "respecte als crims comesos durant l'última guerra a Gaza", referint-se al conflicte entre Israel i milicians de Hamas del passat estiu.
Pel que fa a la possibilitat de sancions per part dels Estats Units o reducció de l'ajuda per entrar al TPI, Mansour ha dit: "és realment desconcertant quan un busca justícia mitjançant un enfocament legal sigui castigat per fer-ho".
Segons Reuters, els altres tractats signats pels palestins i lliurats a l'ONU inclouen la Convenció contra el Crim Transnacional Organitzat, la Convenció sobre el Dret del Mar, dos protocols addicionals a les Convencions de Ginebra i la Convenció sobre les Bombes de Dispersió.
Per la seva banda, el negociador en cap palestí, Saeb Erakat, ha indicat aquest divendres que l'Autoritat Palestina espera haver completat el procés d'adhesió al TPI el març. En declaracions a la cadena de televisió libanesa Al Mayadeen recollides per l'agència Maan, Erekat ha reconegut que sabien que la resolució proposta per ells al Consell de Seguretat de l'ONU no sortiria endavant però van insistir-hi per enviar un missatge a Washington.
"Washington sabia que si treballava per garantir el rebuig de la resolució, signaríem (les cartes) per unir-nos a organitzacions internacionals i això és el que ha passat", ha explicat, referint-se al rebuig aquest dimecres de la resolució que demanava un acord de pau en un any i el final de la retirada israeliana abans que acabi el 2017.
El text ha rebut vuit vots a favor, mentre que els Estats Units i Austràlia van votar en contra i cinc països se'n van abstenir. "Teníem nou vots però Nigèria va canviar la seva posició a l'últim minut", ha lamentat Erekat. El país africà ha estat un dels que es va abstenir.
D'altra banda, ha assenyalat que els dirigents palestins estan "reconsiderant la totalitat de la nostra relació amb Israel, inclosa la cooperació en matèria de seguretat". La coordinació en seguretat només s'aplica a la Zona A, és a dir, al 20% de Cisjordània, on els palestins tenen el control de la seguretat.
Segons Erekat, Palestina entrarà a tots els tractats signats aquest dimecres per Abbas en un termini d'entre 30 i 90 dies i es convertiria en membre del TPI el març. Alhora, ha defensat que ningú pot impedir-ho, ja que s'han elegit "organitzacions internacionals que no requereixen una votació per entrar amb la finalitat d'evitar que Israel bloquegés el procés".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.762017 | curate | {"ca": 0.8765800965295334, "es": 0.1142266145713629, "en": 0.009193288899103653} | : /internacional/noticia-oproxim-els-palestins-donen-primer-pas-per-seva-entrada-tpi-esperen-completar-marc-20150102190358.html |
mc4_ca_20230418_11_631348 | Xarrups d'història: La festa dels Elois a Ripoll | NacióRipollès
Xarrups d'història: La festa dels Elois a Ripoll
per Agustí Dalmau, 29 de maig de 2008 a les 10:58 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de maig de 2008 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Festa l'any 1944 a la plaça Gran. A baix, els Elois a a la plaça de l'Ajuntament entre 1905 i 1915.
El gremi va adquirir tanta transcendència, que el 1663 comptava amb bandera, i l’any següent va néixer en el seu si una germandat per ajudar els malalts. Els gremis i les germandats foren dissolts a principis del segle XIX. No obstant això, encara va perdurar la festa que anualment s’organitzava, essent possiblement, la celebració lúdica més popular després de la Festa Major. La festa estava integrada per missa solemne; cercavila amb cavalls, matxos o mulos guarnits; curses de cavalls; audició de sardanes i tornaboda a la font del Ros. Aquesta, avui desapareguda, es trobava a tocar a la riera de les Llosses, i s’hi accedia per la carretera que connecta Ripoll i Berga. L’esclat de la Guerra Civil, el 1936, va suposar la fi temporal de la festivitat.
La festa no tardà a recuperar-se. El 28 de maig de 1944, una seixantena de ripollesos assistiren a una reunió, de la qual va sortir la primera junta del gremi de Sant Eloi. Aquesta es va encarregar de celebrar la primera festa, que es va dur a terme els dies 24 i 25 de juny. Del actes que van conformar la festa cal destacar la cercavila; en arribar al punt conegut com el Portalet, situat a la carretera d’Olot, s’obsequià els ripollesos amb coca i un trago de vi.
Aquest any també hi va haver curses eqüestres en el passeig de Ragull; el primer classificat en la categoria de cavalls i eugues s’endugué un cabrit, el primer conductor de mules guanyà un pollastre, i el millor joquei d’ases tenia assegurada una botifarra de sang. La festa acabà a la font del Ros, paratge en què es celebrava un dinar campestre; no es tractava d’àpat col·lectiu, i més aviat s’ha de pensar amb una munió de tovalles, al voltant de les quals s’aplegaven familiars i amics. Després, per pair el dinar res millor que ballar sardanes o els balls de moda en aquell moment.
La festa va viure el seu millor moment, aproximadament entre el 1944 i el 1955. A partir d’aquesta època, i en coincidència amb els aires de modernitat que arribaven a la societat ripollesa, la festa va anar decaient, fins que va deixar de celebrar-se a mitjan dels anys seixanta. | 0.843657 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/6365/xarrups/historia/festa/dels/elois/ripoll |
mc4_ca_20230418_15_117474 | Pere Gratacós Boix | Campus de Salt - Girona
Campus de Salt > Professors > Pere Gratacós Boix
Professor d’EUSES – centre adscrit a la UdG. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, diplomat en magisteri per la Universitat de Barcelona, CAP , mestre de català i Entrenador Nacional de futbol amb llicència UEFA PRO.
Actualment compagina la docència a EUSES amb el treball com a director de Relacions Institucionals de futbol en el FC Barcelona i ambaixador UEFA de la Youth Champions League.
Ha estat seleccionador nacional català absolut de futbol, president del comitè tècnic català de futbol, professor en diverses etapes en l’Escola Catalana d’Entrenadors (Federació Catalana de Futbol), jugador del FC Barcelona, RCD Valladolid, CA Osasuna, UE Figueres i entrenador d’equips d’àmbit nacional com el FC Barcelona “B”, el Girona i la UE Figueres.
Projecta Football- Dreams–Aspire Academy (Doha-Qatar) per a la detecció de talents (2006-2009).
[email protected] Estudis: Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (CAFE)
Assignatures: Esports d’equip I – Futbol (2n) | 0.788137 | curate | {"es": 0.040109389243391066, "ca": 0.9197812215132178, "de": 0.040109389243391066} | https://girona.euses.cat/professors/pere-gratacos-boix/ |
mc4_ca_20230418_18_119778 | Postal del dia 10. Llibreria Ibor a Barbastro | Món Paral·lel
← Postal del dia 9. Surt el sol en aterrar a Montreal
Postals del dia 11. Ceràmica de Sargadelos (el procés i el resultat) →
Postal del dia 10. Llibreria Ibor a Barbastro
Posted on 10 d'Agost de 2016 by monparallel
Ha estat veure això i pensar en el Món Paral.lel
Posted in Decoració | Tagged abecadari | 0.512297 | curate | {"ca": 0.7853107344632768, "es": 0.09322033898305085, "en": 0.12146892655367232} | https://monparallel.wordpress.com/2016/08/10/postal-del-dia-10-llibreria-ibor-a-barbastro/ |
mc4_ca_20230418_9_479142 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Gastronomia » Elaboració del vi » Llibre » Colla o grup de dolçainers, grallers i gaiters » Tradició oral i particularitats lingüístiques » Receptaris » Poesia popular » Cerca Recursos Documentals | 0.67714 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A451&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A455&f%5B5%5D=field_tipologia_rec_doc%3A6&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A493&f%5B7%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A3&f%5B8%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A452&f%5B9%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A506 |
macocu_ca_20230731_4_401047 | Mitjançant aquest diagrama podeu informar-vos de les accions pastorals que realitzem al centre basades en el lema pastoral diocesà.
Feu click en cadascuna de les accions.
Política de Privacitat | 0.653372 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_8_30132 | Participació
Castellar participa a la II trobada d’intercanvi d’experiències de projectes educatius de ciutat, celebrada a Barcelona
La secretaria tècnica del PEC de Castellar del Vallès formava part de l’organització de la jornada, impulsada per la Diputació de Barcelona
Castellar del Vallès ha estat un dels municipis que han participat aquest dissabte, 7 de novembre, a la II trobada d’intercanvi d’experiències de projectes educatius de ciutat, que es va celebrar a l’Institut del Teatre de Barcelona.
Unes 250 persones dels més de 40 municipis d’arreu de Catalunya que compten amb un Projecte Educatiu de Ciutat van assistir a aquesta jornada, que sota el títol “Compromís cívic amb l’educació” tenia entre els seus objectius promoure la relació i l'intercanvi entre els diferents projectes educatius de ciutat.
Durant la jornada, entre d’altres activitats, es va presentar un vídeo amb l’explicació de diverses accions que duen a terme els PECs de Catalunya, i es van dur a terme tres fòrums per parlar d’aspectes relacionats amb l’educació i la participació.
Representant el municipi de Castellar del Vallès, van assistir a la jornada els membres del PEC de la vila, la secretaria tècnica de PEC i la regidora d’Educació i Participació, Antònia Pérez, que ha destacat que “dur a terme aquestes trobades és molt positiu, ja que ens permet posar en comú les diferents iniciatives que es realitzen, i així podem agafar idees per millorar i adaptar les nostres activitats” . | 0.854995 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.castellarvalles.cat/Continguts/noticia_detall/_WJSnMCmKj4E0E4KTZ8d649g-_wAtET1GM26oxCBt4gAiJ-DDX_CCXw |
macocu_ca_20230731_3_324225 | El director de l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell (OJC), Alfons Reverté, va presentar ahir, dilluns, els concerts que l'Orquestra oferirà aquest últim trimestre del 2015. Ho va fer durant un assaig de l'OJC a la Caparrella i va aprofitar per demanar a les institucions el seu suport econòmic i que aquest es tanqui amb antelació per tal de poder programar amb temps i qualitat les actuacions. Reverté va destacar que amb la Diputació de Lleida ja tenen tancada una aportació de 250.000 euros per la temporada 2015/2016 i que estan acabant de negociar la mateixa ajuda amb la Paeria. Amb la Generalitat, però, les negociacions, reconeixen, estan encara a les beceroles.
Un dels objectius de l'OJC de cara al 2016 i també al 2017 es celebrar l'Any Granados. Per això necessiten l'ajuda econòmica tant d'institucions com d'empreses privades que vulguin apostar per un projecte “consolidat” i “de qualitat demostrada”, ha recordat Reverté.
De moment, entre aquest octubre i desembre, la Julià Carbonell portarà el seu Menú degustació l'11 d'octubre a l'església de Torres de Segre, el 18 d'octubre a l'església de les Borges Blanques, el 25 d'octubre a l'auditori Enric Granados de Lleida, el 8 de novembre a la sala polivalent d'Almacelles i el 15 de novembre a l'auditori Pau Casals de Sant Salvador (el Vendrell). | 0.871577 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_4_172347 | Les forces polítiques catalanes, encapçalades pel President de la Generalitat Artur Mas, estan posant les bases per reivindicar, unides, el Pacte Fiscal. El motiu que ens porta a exigir un replantejament del finançament són prou coneguts: 2.200 euros que cada català “regala” cada any, derivat de successives polítiques dels governs del PSOE i del PP,…
La legítima pretensió de la Generalitat de Catalunya d’aconseguir un Pacte Fiscal pel nostre país ha iniciat el seu camí. El que reivindiquem és corregir la injustícia que suposa que 16.500 milions d’euros dels impostos que paguem cada any vagin a parar a les arques de l’Estat, però no tornin a Catalunya en forma de…
Han passat tres mesos de la victòria electoral del Partit Popular; tot just comencem a veure ara les primeres decisions del nou govern. Rajoy no va necessitar explicar en detall el que pensava fer quan arribés a la Moncloa. La derrota socialista era segura, davant la crítica situació econòmica i la constant alça de l’atur….
El 12 de març es comencen a aplicar els descomptes en diferents abonaments integrats L’objectiu del govern és facilitar la mobilitat a les persones que busquen feina El Departament de Territori i Sostenibilitat conjuntament amb el Servei d’Ocupació de Catalunya posarà en marxa a partir del 12 de març bonificacions de prop del 80% en… | 0.878336 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ciu-viladecans.cat/2012/03/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_352114 | Aques text no és meu, però val la pena llegir-lo. És el somni de tots els Catalans. "... A les nou del matí la Ràdio Nacional d’ Espana va anunciar la proclamació de la República Nacional de Catalunya que s'havia efectuat la nit del 25 de gener de l'any 2014 a Barcelona, Girona, Lleida, Fraga, Castelló, Palma, Gandia i Guardamar. Feia més de tres setmanes que Catalunya es trobava en vaga general, la majoria de les comarques ja escapaven al poder espanyol, les forces de policia i de l'exèrcit havien estat concentrades especialment a Barcelona, Lleida, València i Alacant. La insurrecció guanyava una a una les poblacions de Catalunya. Des del primer de gener, la població havia anat destituint totes les autoritats col.laboradores i a tot arreu eren substituides per membres del Front Patriòtic. Ciutadans anònims feien front en moltes ciutats a les tropes de policia i funcionaris espanyols que refusaven de complir els acords signats amb Espanya. El dia 24 de gener, el Rei Felip VI d'Espanya havia donat l'ordre d'evacuar Barcelona. Milions de catalans varen reunir-se als carrers, les ciutats eren plenes de gom a gom per escoltar la proclama que a les vuit del vespre del 25 de gener de l'any 2014, el Govern Provisional de la República va efectuar des del Fossar de les Moreres : “Catalans, Catalanes…hem sofert, hem lluitat i hem vençut!” La República Nacional de Catalunya naixia. Catalunya era per fi lliure després de segles de repressió i d´espoli econòmic. El primer decret era immediatament signat: Terra Lliure i els escamots armats d´Estat Català esdevenien l'Exèrcit Nacional del Poble de Catalunya. El dia 27, l'exèrcit espanyol va evacuar Lleida i Alacant. Només a València les tropes espanyoles refusaven d'acomplir les ordres rebudes des de Madrid. El seu capità general, basant-se en la gran concentració de funcionaris i col.laboradors que s'havien aplegat a València fugint de les comarques, volia resistir. El 29 de gener les tropes catalanes després de dos dies de combat vencien els espanyols, l'estelada onejava a la Torre dels Serrans i al Miquelet. La unitat nacional al sud de l'Albera quedava restablerta. Catalunya quedava així unida després de segles de resistència heroica El 30 de gener, el Govern andorrà es dissolia i Andorra s'incorporava a la seva nació…" El 31 de gener l´Estat Català feia saber a la comunitat internacional que Catalunya mai no renunciaria als territoris ancestrals de la Catalunya Nord. Milers de catalans marxaven camí del Vallespir, el Roselló i el LLenguadoc partint de Prats de Molló i el Pertús per reunir-se amb els seus germans Nord-catalans. El govern francès desestimà l´ús de la força en veure la dignitat, la valentia i la raó de la multitud. Al cap dels anys sense l´ofeg de l´estat espanyol, Catalunya esdevenia una potència mundial de primer ordre i un dels motors de la unió europea. Els segadors sonaven a les competicions esportives internacionals…i Catalunya fotia golejades en títols als seus veïns espanyols. S´instaurà el Banc Central Català i l´exèrcit nacional català, la bandera del qual era completament negra…..símbol de la Catalunya que mai es rendirà. Nota : aquest somni no és de ningú en concret; qui vulgui el pot millorar i tornar a reescriure, tal com jo he fet. " Amén
MENTRE que llegeixo s´em cau una llàgrima i el cor s´omple de joia. arribarà , arribarà aquest dia arribarà i jo el penso veure i viure en primera fila i tots serem els protagonistes. Editat al dia 20 de novembre del 2004, a les 00:19 | 0.856609 | curate | {"ca": 0.9988489208633093, "nn": 0.0011510791366906472} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_381592 | Posem a la seva disposició un equip d'especialistes amb coneixements i experiència en diferents activitats. Som diferents! Us oferim un tracte personalitzat i proper, que li permeti afrontar el seu projecte amb garanties.
Som un equip format per tècnics especialitzats en diferents sectors: electricitat, construcció, fontaneria, pintura i fusteria. D'aquesta manera podem cobrir la majoria de necessitats en una obra menor de la seva vivenda.
Creiem en la feina ben feta, i en el tracte proper i personal. Ens agrada conèixer els vostres projectes i assessorar-vos per assolir-los amb èxit. Volem oferir-vos qualitat en la feina a un preu just.
Els nostres clients ens avalen, estem orgullosos de la satisfacció que ens mostren i així volem continuar. Si està pensant en fer una reforma, no ho dubti, truqui'ns per explicar-nos la idea!
Què oferim?
Electricitat
Tot tipus de serveis elèctrics i d'electricista per la vivenda, ens agrada assessorar sobre l'estalvi energètic i el disseny. Avaries elèctriques en general.
Construcció i reformes
Oferim serveis per a la reforma, reparació i manteniment de la vivenda. Equip multidisciplinar amb experiència.
Aigua
Reparació d'avaries i altres manteniments: Embussos, humitats, trencaments, fugues, etc. Canvis de griferia i sanitaris, canvis de banyera per dutxa.
Fusteria
Fusteria per a reformes integrals: cuines, portes, parquets, tarimes, revestiments, armaris, sostres.
Pintura
Tot tipus de serveis de pintura, relacionats amb obres menors, o per manteniment. Pintura interior i exterior, alta decoració i rehabilitació de façanes.
Darrers projectes
Electricitat a Vistabella
Apartament
Creperia Blat Negre
El nostre blog
Pintura València on 27 Dec 2014
En aquesta ocasió, hem pintat la següent vivenda a València. Vam aprofitar per instal·lar uns LEDs per disminuir el consum de la vivenda.
Read more...
Inaugurem el nostre web!! on 26 Dec 2014
Tenim confiança en les noves tecnologies i estem convençuts que és una bona manera d'apropar-nos a vosaltres. En aquesta web volem explicar-vos qui som i què oferim, així com on ens podeu trobar.
D'altra banda, ens agradaria ensenyar-vos altres feines què hem fet, i tenim la intenció d'escriure articles que considerem interessants en el nostre blog.
Confiem que us agradi!
Restauració marquesines on 26 Dec 2014
Sovint la fusteria exterior es veu malmesa, degut a l'erosió. L'efecte del sol i la sal marina té un efecte molt agressiu sobre la fusta: portes, porticons, i tot tipus de fusta en general. | 0.762096 | curate | {"ca": 0.9020325203252032, "id": 0.005691056910569106, "it": 0.0020325203252032522, "es": 0.032926829268292684, "en": 0.051626016260162604, "vi": 0.005691056910569106} | http://mantenimentsbenimaclet.es/index.php/en/ |
mc4_ca_20230418_4_202420 | Que ve la City! – El Periscopi
Celestí Alomar 17/05/2016 17/05/2016
Que ve la City!
Després de dècades d’arribar turistes, ara arriba la City. La cadena Alua, propietat del fons d’inversió de capital risc Alchemy Partners, espera comprar fins 20 hotels a Mallorca, ja n’ha comprat cinc. L’Alchemy està especialitzat en invertir en empreses en dificultats i subestimades o de baix rendiment i altres situacions especials a través de deute i capital a tot Europa. Alchemy es dirigeix a oportunitats que sorgeixen de mercats turbulents, en canvi estructural, estructures de capital insostenibles i gestió o baix rendiment cíclic. No he fet més que copiar i enganxar el que diu a la seva web. Està estructurat com un negoci d’assessoria amb seu a Londres que tutela a un administrador de fons amb seu a Guernsey, una de les Illes del Canal, un paradís fiscal.
Starwood Capital Group, una de les més grans firmes d’inversió, amb seu a Greenwich, Connecticut, una petita ciutat seu de nombroses companyies de serveis financers, està lligada als projectes que es duen a terme a Magaluf. Podríem seguir, la llista és més llarga. Això és el que ve. Des d’instàncies oficials s’ha dit que era el futur i que durà estabilitat i allargarà la temporada. No ho crec. Ismael Yrigoy, de la Universitat de les Illes Balears, assegura que “la governança neoliberal presenta en termes de “reconversió” aquesta transformació i creixement urbanístic, d’arrel financera-especulativa”. El meu amic Tomeu fa de picapedrer a una empresa que és la tercera o quarta en una cadena de subcontractes per dur a terme la reforma d’un hotel; el desplaçament diari (a l’altra part de l’illa) corre pel seu compte, cobra una part de les hores de feina en negre. La seva dona és cambrera de pisos; neteja 25 habitacions diàries i paga religiosament el seu dinar al menjador de personal de l’hotel.
Fa unes setmanes, el Diari de Mallorca publicava un informe en el qual es deia que la despesa total generada per l’activitat turística a les Illes Balears ha caigut en 600 milions d’euros en els dos darrers anys. La facturació que es controla des de l’exterior creix. La despesa per turista i dia ha baixat un 14% en el mateix període de temps. Els sectors de transport, comerç, lleure i restauració, han perdut ingressos per valor de 630 milions d’euros. Els beneficis dels establiments d’allotjament i dels turoperadors han crescut. Estam en l’època del tot inclòs. Des de la Federació Hotelera es diu que “cal treballar per aconseguir una Administració més eficient, gestionar-la amb criteris d’empresa”. Ara ens han dut els fons de inversió capital risc. La divisió “panzer” del capitalisme agressiu. Que ens agafi confessats!
Noam Chomsky diu que hi ha dues maneres d’entendre la democràcia. Una és que la gent té al seu abast els recursos per participar de manera significativa en la gestió dels seus assumptes i l’altra és que no s’ha de permetre que la gent es faci càrrec dels seus propis assumptes. Vostès mateixos triïn. Com sempre les recomanaré un llibre.
De Noam Chomsky i Ignasi Ramonet, molt apropiat per el moment, “Cómo nos venden la moto”. I una cita, de Pepe Isbert, a “Bienvenido Mister Marshall”: “Como alcalde vuestro que soy, os debo una explicación, y esa explicación que os debo, os la voy a pagar”. Sí, aquesta explicació s’ha de pagar. Fa dècades que assistim passivament a la internacionalització de la nostra economia, per tornar a dir benvingut míster City?
El mallorquinisme, exclòs
Difícil más bajo | 0.774826 | curate | {"en": 0.019097222222222224, "es": 0.056712962962962965, "ca": 0.9169560185185185, "sv": 0.007233796296296296} | http://elperiscopi.com/que-ve-la-city/ |
mc4_ca_20230418_15_519278 | Llicència municipal d'establiments oberts al públic de règim especial - Ajuntament de Vacarisses
Pau Casals, 17
08233 Barcelona
93-8359002
Llicència municipal d'establiments oberts al públic de règim especial
Projecte bàsic, signat pel tècnic competent amb el contingut mínim previst per la normativa sobre prevenció i seguretat en matèria d'incendis
Memòria de seguretat, si cal.
Pla d'autoprotecció, si cal.
Un estudi d'impacte acústic de l'establiment amb el contingut requerit per les ordenances sobre contaminació acústica, la normativa específica de protecció contra la contaminació acústica o aquella que la substitueixi. També haurà d'acreditar el compliment de les determinacions i condicionants que estableixin els mapes de capacitat acústica, els plans d'accions i els plans específics municipals de mesures per minimitzar l'impacte acústic i, en general, la resta de normes i programes vigents per evitar o reduir la contaminació acústica.
Documentació requerida per la normativa sobre sorolls, escalfament, contaminació acústica, residus i vibracions, i en tot cas la que determini la normativa sobre prevenció i control ambiental segons correspongui en funció de les característiques de l'establiment i de les activitats a desenvolupar-hi. Aquesta documentació es presentarà en forma d'estudi o memòria ambiental incorporada de manera diferenciada al projecte tècnic, amb el contingut que resulti de les Ordres que dicti el Departament competent en matèria de medi ambient.
Memòria del dispositiu d'assistència sanitària d'acord amb el que estableix la normativa aplicable.
Memòria descriptiva de les condicions d'higiene i salubritat d'acord amb el que estableix la normativa aplicable.
Acreditar el compliment de les condicions i requisits específics per a l'establiment de règim especial, aquestes dades específiques per la tipologia d'establiment, es poden acreditar incorporar al projecte tècnic o poden ser elaborats i presentats de forma independent del projecte.
Declaració responsable de la persona titular o organitzadora, si escau, on faci constar el compromís de contractació d'una d'assegurança de responsabilitat civil que cobreix el risc.
La sol.licitud de llicència urbanística, si escau, acompanyada per la documentació requerida per la normativa urbanística. Aquesta sol.licitud es pot presentar simultàniament a la presentació d'altres sol.licituds d'autorització o llicència.
Informe urbanístic favorable, si s'ha obtingut prèviament.
Referència a la seva sol.licitud:
- Que les dades consignades en aquesta sol.licitud són certes, així com tota la documentació que s'adjunta, i que estic obligat a comunicar qualsevol variació que pugui produir-se d'ara en endavant.
- Que em comprometo a contractar una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi els riscos de l'activitat.
- Que gaudeixo de disponibilitat de la finca o local.
Efectes de la presentació de la llicència recreativa o d'espectacles
- La llicència d'establiments de règim especial no atorga a la persona o empresa titular de l'activitat, facultats sobre el domini públic, el servei públic o els béns col.lectius, ni dóna cobertura ni efectes contraris a l'ordenament vigent.
- El termini per resoldre aquesta sol.licitud és de sis mesos, a comptar des de la data de recepció per part de l'Ajuntament. Aquest termini restarà interromput si s'ha de requerir a l'interessat que esmeni la sol.licitud presentada o que porti documentació addicional, d'acord amb el disposat a l'article 42.5 de la Llei 30/1992,de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
- Transcorregut el termini de sis mesos, sense que s'hagi rebut notificació de la resolució d'atorgament de llicència, l'interessat haurà d'entendre que la seva sol.licitud ha estat denegada per silenci administratiu.
Vacarisses 08233
Tel. 93-8359002 Fax.93-8359407
Llicència d'ús per a l'Ajuntament de Vacarisses. |
Ajuntament de Vacarisses. Tots els drets reservats. | 0.815314 | curate | {"ca": 0.9687261632341724, "en": 0.017543859649122806, "pt": 0.013475718281210271, "eb": 0.0002542588354945334} | https://tramits.seu.cat/ABSIS/EAD/webspublicacion/eMiservicio/catala/Tramites/7E4BF6B07DFB45E0B217E051D39A4BC6.asp?codent=492&sTramitarPresencial=S |
oscar-2301_ca_20230418_1_234743 | Si sou socis del CEQ i voleu escriure o penjar informació al blog, si-us-plau, no us talleu. Envieu la vostra adressa al correu [email protected] i us inscric com a redactors. Aquí tots som iguals.
dimecres, 4 de març de 2020
Matinal a Oliana, 29 de febrer del 2020
Som un bon grup els que sortim avui per fer la matinal. Ens desplacem fins a Oliana i, passat el poble, travessem el Segre. Ja a l'altra banda de riu, baixem direcció Peramola i poc abans d'arribar-hi ens desviem cap a l'hotel Can Boix, on deixem els cotxes. Motxilles al coll comencem a caminar travessant les instal·lacions de l'hotel i agafant un senderó que puja dret per dins el bosc de Fontviva. Al coll de Quatre Camins, enllacem amb la pista que puja cap a la Roca del Corb. Quan som al peu de la roca, la voregem fins a la casa i el corral del Corb (edificacions fetes aprofitant una balma). Aquí parem per esmorzar. Continuem donant la volta a la roca fins que trobem una canal que hi puja. Hi ha un tram amb cadenes per ajudar a pujar i no tots hi pugem. A 2/4 de 12 fem el cim: la Roca del Corb (995 m). Desfem camí fins a tornar a la pista. Quan quasi hem fet tota la volta, trobem el camí que puja a Sant Salvador del Corb, on només queden les runes de l'ermita. Des d'aquí tenim una bona panoràmica de Sant Honorat. Tornem a desfer camí fins al coll de Mu, on entrem als peus de la muntanya de Sant Honorat que també anem vorejant. El senderó, que va entrant i sortint, tot creuant les diferents canals, és molt planer, però el que agafem quan trobem l'indicador cap a la collada de Sant Honorat puja molt dret. A la collada trobem una pista, però de seguida se'ns acaba i seguim per un caminet fins al pla de Sant Honorat, on també hi ha les runes d'una antiga església. Ens arribem fins al punt més alt: les Roques de Sant Honorat (1.066 m). Als nostres peus, unes magnífiques vistes del pantà d'Oliana. El cel s'està tapant i fa fresqueta, per això busquem recer a les runes de l'església per dinar. A les 3 reprenem el camí cap a la collada, seguim la pista que baixa molt i molt dreta cap a Castell-llebre (una ermita fortificada que està per sobre el pont que hem travessat al matí). Seguim i per la mateixa pista arribem a l'hotel. A les 5 ja estem fent la cerveseta a la terrassa. Durant tota l'excursió ens ha acompanyat un gos blanc molt maco, però uns quants metres abans d'arribar a l'hotel ha desaparegut: deu haver anat a dinar. Era de l'hotel. | 0.796646 | curate | {"ca": 0.9245752175714878, "en": 0.03481143804392872, "es": 0.02030667219229175, "hu": 0.02030667219229175} | https://cequeralt.blogspot.com/2020/03/ |
mc4_ca_20230418_16_558592 | Casa a Sant Feliu de Guíxols | Assessoria Puig-reig -Alfa Puig-reig Immobiliària
Ubicació Tots Avià (1)Artés (1)Avinyó (1)Balsareny (4)Berga (7)Casserres (5)Castellbell i el Vilar (1)Castellgalí (3)Gironella (3)La Nou del Berguedà (1)Llagostera (1)Manresa (11)Moià (1)Navàs (2)Olvan (2)Palau de Plegamans (1)Platja d´Aro Costa Brava (3)Pont de Vilomara i Rocafort (2)Puig-reig (32)Sallent (4)S´Agaró (1)Sant Esteve Sesrovires (1)Sant Feliu de Guíxols (4)Sant Fruitós de Bages (1)Sant Joan de Vilatorrada (1)Santa Cristina d`Aro (1)Sant Salvador de Guardiola (1)Sant Vicenç de Castellet (1)Santpedor (1)Suria (4)
245/880 Casa a Sant Feliu de Guíxols
Casa adossada de quatre plantes, planta baixa amb garatge de 90m2. Planta primera consta de cuina oberta, saló-menjador, bany complet amb dutxa, i dues habitacions dobles (1 amb ampli vestidor). A la segona planta hi ha una habitació individual, dues terrasses grans i un traster. Planta subterrani de 90 m² i està per acabar. Es pot fer un estudi, celler, …
A prop del centreAssolellatBany amb dutxaBany completBen situatCalefaccióCasa unifamiliarCellerCèntricCuina americanaCuina independentCuina-officeGaratgeHab. principal amb vestidorParquingReformatTerra de parquetTerrassaTraster
<< 245/877 Casa a Almeria
245/882sv Casa per a reformar a Santpedor. >>
245/1157 Casa rural amb terreny a reformar a Casserres
Habitacions: 2•Banys: 1 255.481 €
245/1145 Casa unifamiliar a Súria
Habitacions: 4•Banys: 2 240.000 €
245/1137v Casa en venda a Súria
Habitacions: 3•Banys: 1 108.000 € | 0.728385 | curate | {"ca": 0.9821428571428571, "en": 0.017857142857142856} | http://assessoriapuig-reig.com/listing/245880-casa-a-sant-feliu-de-guixols/ |
macocu_ca_20230731_8_289020 | La desaparició de Wendy
Descripció
Direcció Oriol Broggi
Intèrprets Joan Anguera Diana Gómez Mar del Hoyo Antònia Jaume Xavier Ripoll Josep Sobrevals Armand Villén
Carles Pedragosa, músic
Amb el suport de l’ICEC Amb la col·laboració de Els Teatres Amics i Xarxa Transversal | 0.604526 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_148225 | Amenábar creu que el boicot a 'Mientras dure la guerra' està fent que més espectadors vagen a veure-la - Diari La Veu
Escriba el número 291662
8 octubre 2019 20:11h
Amenábar ha participat en un col·loqui sobre la seua última pel·lícula als cines Lys. / EUROPA PRESS
VALÈNCIA (EP/EFE). El director de cinema Alejandro Amenábar ha presentat aquest dimarts a València la seua nova pel·lícula Mientras dure la guerra en els mateixos cinemes on fa uns dies un reduït grup d'individus d'España 2000 irrompia a la sala i desplegava davant de la pantalla una gran bandera d'Espanya. Amenábar ha assenyalat que la ultradreta "porta amb el boicot des de fa temps, però està provocant l'efecte contrari, encurioseix i hi ha més gent que vol veure la pel·lícula".
Sobre eixe incident, Amenábar ha comentat que "el que va passar l'altre dia va ser absolutament puntual", per la qual cosa no li dona major importància. Fins i tot, ha contat com a anècdota que, segons li han explicat els responsables del cinema valencià, els radicals que van penjar la pancarta es van quedar després a veure la pel·lícula. "Vull pensar que els va entretindre", ha postil·lat.
Alejandro Amenábar ha asseverat que Mientras dure la guerra té "una connexió molt forta amb l'actualitat". "És una cosa que no he hagut de forçar molt; quan veies el mateix discurs d'Unamuno, del que estava tractant i l'època que retrata la pel·lícula és una època d'inestabilitat, d'una Europa amb unes forces estranyes i Espanya enmig d'això. Crec que la pel·lícula tracta fonamentalment d'Espanya, de l'Espanya d'aleshores i de l'Espanya de hui i això crea una connexió molt especial amb els espectadors", ha raonat.
Així mateix, ha remarcat que ell no ha fet aquesta cinta per a crear polèmica però creu "important mirar arrere i rascar i investigar en el passat, sobretot per a no repetir el pitjor de nosaltres mateixos".
Escriba el número 888456 | 0.83732 | curate | {"ca": 0.9463621879978757, "es": 0.046202867764206054, "en": 0.007434944237918215} | https://www.diarilaveu.com/amenabar-boicot-mientras-dure-guerra-fent-mes-espectadors-vagen-veurela |
mc4_ca_20230418_11_507859 | Galatea | Mamuts
Escola bressol pública
Av. Vallcarca, 229
Vallcarca i Penitents, Gràcia, 08023 Barcelona
934 189 436
0-3 anys : Ed. Bressol
L'EBM Galatea, situada en el complex educatiu de Josep Maria de Sagarra, es troba en una intersecció dels barris de Penitents, la Vall d'Hebron, la Teixonera i Sant Genís dels Agudells, adjacent als districtes d'Horta-Guinardó i Sarrià-Sant Gervasi. L'escola Galatea, integrada a la xarxa d'escoles bressol del districte de Gràcia, va obrir les portes el curs escolar 2009-2010.
Totes les aules estan comunicades entre si i tenen accés directe a un dels patis de l'escola. A l'entrada hi trobem l'altre pati, amb un ampli sorral i una estructura per enfilar-se. Tots dos patis estan ben orientats i hi toca el sol tot l'any.
Ed. Bressol
De 4 mesos a 3 anys
De 8 a 17h
Setembre i juliol: de 8 a 15h
En funció de la renda i els membres de la unitat familiar. Consulteu: simulador de preus.
Consulteu la guia de l'Ajuntament.
De 11.30-12h a 14.30-15h
(flexible, no superior a 3h)
Inici de curs, Nadal i Setmana Santa: segons calendari d'Ensenyament.
Fi de curs: 15 de juliol
L'organització de les aules està pensada per satisfer, d'una banda, les necessitats fisiològiques d'alimentació, d'higiene i de descans, i de l'altra, les d'aprenentatge, de joc, de descoberta i d'experimentació. El mobiliari triat facilita l'acció autònoma de l'infant i el fa més participatiu i lliure.
La sala d'usos múltiples està ubicada al bell mig de l'escola. Organitza i distribueix els espais i alhora fa de nucli central. Ofereix un espai de joc alternatiu per a diverses activitats i festes. És un punt de trobada excel·lent per a les famílies, que els permet gaudir i compartir la vida de l'escola.
L'equip de Galatea ens proposem contribuir a la principal funció educativa del primer cicle de l'educació infantil: acompanyar l'infant en el seu procés evolutiu i educatiu.
Tenim la voluntat de ser una escola oberta a les famílies: un espai de trobada d'integració i de participació amb l'objectiu de compartir criteris educatius. Escola i família han de formar un bon tàndem educatiu.
El nom de Galatea dóna identitat al nostre projecte. Galatea, una domadora de foques (personatge d'una obra de teatre de l'escriptor Josep Maria de Sagarra), introdueix l'escola en el fantàstic món del circ. Benvinguts i benvingudes al circ de Galatea!
Cada dia s'elaboren a la cuina pròpia menús equilibrats i basats en la dieta mediterrània. Són ecològics els làctics, cereals, llegums, patates, fruites, verdures, pollastre i ous. El peix que s'ofereix és sempre lluç, bacallà, rap o llenguado. No es consumeix carn de porc ni derivats.
S'ofereixen dietes alimentàries especials (intoleràncies i al·lèrgies, celiaquia, etc. ), i dieta ovolactovegetariana.
L’escola vetlla per la introducció gradual dels aliments en funció de l'edat de l'infant i d’acord amb les indicacions de la família.
Facilitem l’alletament matern, garantint que la mare pugui alletar l'infant a l'aula i guardant al refrigerador les dosis de llet materna que l'infant necessiti.
El servei de menjador és voluntari, i es pot utilitzar de forma fixa o esporàdica.
Aquest centre ofereix cursos dins aquesta categoria que encara no ha publicat.
Si ets el centre, contacta amb Mamuts.org per publicar tota la teva oferta educativa.
Aquest centre ofereix altres cursos dins aquesta categoria que encara no ha publicat.
0 Comentaris del centre | 0.770046 | curate | {"eb": 0.004740740740740741, "pt": 0.009481481481481481, "es": 0.019851851851851853, "en": 0.016592592592592593, "ca": 0.938962962962963, "fr": 0.003259259259259259, "it": 0.0071111111111111115} | https://www.mamuts.org/ca/centre/34/galatea |
crawling-populars_ca_20200525_52_292454 | Sistemes fluvials. 2018Aportació. Per temporades | 0 | curate | {"en": 0.391304347826087, "ca": 0.6086956521739131} | : /pub/?id=aec&n=211&f=xls |
mc4_ca_20230418_0_506119 | Liffey - Inici dels treballs d'enderroc de l'Apollo House
Façana de l'Apollo House a Tara Street, Dublin 2 / Foto: Liffey
Els operaris ja han començat els preparatius per a la demolició de l'Apollo House, un edifici situat a Tara Street (Dublin 2) que ja fa anys que roman buit però que el Nadal 2016 va ser el centre d'atenció dels mitjans quan va ser ocupat per un col·lectiu d'ajuda als sense sostre, que el va convertir en una espècie d'hotel amb totes les modernitats i que va allotjar unes 35 persones. De tota manera, al cap d'unes setmanes l'immoble va ser desallotjat i ara serà definitivament enderrocat.
Durant molts anys la planta baixa de l'edifici, un dels més lletjos de Dublin juntament amb la Hawkins House, que queda just al darrere i que també anirà a terra, havia estat una oficina d'atenció al públic del departament de Benestar Social i entre les diverses gestions burocràtiques que s'hi podien fer hi havia la de sol·licitar el PPS Number (número de la Seguretat Social), sobretot per part d'estrangers que acabaven d'arribar a Irlanda i a qui s'assignava aquesta oficina en estar allotjats en albergs o hostals de la zona sud del centre.
S'espera que els treballs de demolició durin un mes; posteriorment s'hi construirà un edifici nou on hi haurà botigues i oficines i que formarà part del mateix complex que la Hawkins House, que quedarà buit durant les setmanes vinents quan els treballadors del departament de Sanitat es traslladin al que havia estat el quarter general de Bank of Ireland a Baggot Street (Dublin 2). | 0.862586 | curate | {"ca": 0.9590643274853801, "en": 0.04093567251461988} | https://www.liffey.cat/index.php/inici/societat/81-societat/12077-150218-apollo |
mc4_ca_20230418_5_779144 | Ocupa’t Dones, millora les competències professionals de les seves alumnes amb el curs CP “Neteja de superfícies i mobiliari en edificis i locals”
Catorze dones en situació d’atur, participants en aquesta edició del programa “Ocupa’t Dones”, han iniciat aquest dijous el curs CP “Neteja de superfícies i mobiliari en edificis i locals” a les instal·lacions del Centre de Promoció Econòmica Molí Fariner.
L’Ajuntament de Martorell a través de la Regidoria de Promoció Econòmica, promou l’ocupació entre les dones, un dels col•lectius més afectats per la crisi i amb més dificultats, amb la realització per seté any consecutiu del programa específic “Ocupa’t Dones”, projecte de suport a la inserció laboral adreçat a dones amb més dificultats d’accés al món laboral i que té com a objectiu assolir la inserció laboral de les participants.
En aquesta nova edició del programa s’emmarca novament el curs CP “Neteja de superfícies i mobiliari en edificis i locals” adreçat a participants del prorama “Ocupa’t Dones” interessades a formar-se en el sector de la neteja i higienització de tota classe d'edificis, locals, centres o institucions sanitàries i de salut, públics o privats, indústries, elements de transport (terrestre, aeri, marítim), màquines, espais i instal·lacions, suports publicitaris i mobiliari urbà.
De les 45 dones que hi participen enguany al programa, 14 realitzaran aquest certificat de professionalitat que acreditarà a les alumnes per treballar com a personal en el sector de la neteja. Les principals sortides professionals a les quals opten les participants amb aquesta formació són de personal de neteja o netejador, en general, peó especialista de neteja, especialista de neteja, netejador/a de vidres, expert/a en neteja d'immobles, vidrier/a d'edificis i netejador/a de finestres.
Aquest curs certificat de professionalitat (SSCM0108) “Neteja de superfícies i mobiliari en edificis i locals” té una durada de 250 hores dividides en 5 mòduls formatius corresponents al certificat de professionalitat (4 mòduls de formació teòrica de 150 hores i un mòdul de pràctiques professionals no laborals de 80 hores) i finalment una formació complementària de 20 hores.
El principal objectiu del curs és formar a les alumnes en les tasques de neteja i manteniment de superfícies i mobiliari en edificis i locals, facilitant d’aquesta manera la seva reincorporació al mercat laboral. Durant la formació les participants coneixeran les tècniques, els estris, productes i les màquines per garantir la higienització, conservació i manteniment de les instal•lacions a treballar, sota la supervisió del professional competent, i assoliran els coneixements per complir la normativa aplicable en matèria de seguretat i salut.
El curs es durà a terme a les instal•lacions del Centre de Promoció Econòmica Molí Fariner de Martorell, del 19 de setembre al 12 de desembre de 2019 en horari de dilluns a divendres de 9.30 h a 13.30 h. Un cop finalitzada la formació teòrica del curs les participants han de complementar la seva formació amb pràctiques en empreses col·laboradores.
Durant aquest mes de setembre es realitzarà també el taller “Expresso les meves opinions. (L’assertivitat)” emmarcat en els Tallers d’apoderament per a dones a càrrec de Carmen Cordón (SIAD) amb l’objectiu de continuar preparant a les participants a afrontar de la millor manera una entrevista de feina. | 0.853888 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.moliempresa.cat/newsItem/994/Ocupat-Dones-millora-les-competencies-professionals-de-les-seves-alumnes-amb-el-curs-CP-Neteja-de-superficies-i-mobiliari-en-edificis-i-locals.ca.html |
cawac_ca_20200528_12_21916 | El temps de les engrunes
Comunicat oficial I
Al bressol, et gronxaven les mans de l'oblit i ara, per la vida, vas morint. No ets ni l'ombra de l'home que prediques i a les nits surts de ronda amb els llops. Al compte del banc només hi tens cobdícia i inversions amb interessos de venjança. Arribes a casa teva, després dels teus exitosos bars i restaurants i la solitud extrema que impregna la digestió dels teus actes et perfora l'ànima que aquesta nit també et vendràs, per un cos de Visa usat,fins la matinada.
05.11.10
0
605
Comenta
Xavier Pagès Barcelona, 1974. Poeta, músic, cantant i director de cors. Músic professional, ha fet concerts arreu d´Europa. Més enllà de la seva activitat musical, ha mantingut sempre una estreta relació amb la literatura i especialment amb la poesia. "El temps de les engrunes" és el seu primer llibre publicat. @xpagest | 0.724813 | curate | {"fr": 0.11862396204033215, "ro": 0.022538552787663108, "ca": 0.830367734282325, "de": 0.018979833926453145, "en": 0.0011862396204033216, "es": 0.00830367734282325} | http://elmati.cat/article/1247/comunicat-oficial-i |
mc4_ca_20230418_2_658019 | Els proveïdors | Formación y Orientación Laboral | Xuletas, chuletas para exámenes, apuntes y trabajos
Escrito el 5 de Abril de 2018 en catalán con un tamaño de 6,8 KB
1.ELS PROVEÏDORS COM A PART DE L’ENTORN:
L’entorn empresarial és el conjunt de les forces que Se situen a l’exterior de l’empresa i Que hi exerceixen influència. Segons Porter l’empresa està sotmesa a 5 forces competitives externes. Una d’aquestes és el poder de negociació amb els proveïdors. 5 Forces de porter: Rivalitat entre els competidors Existents al mig, a la dreta a dalt:
amenaça Dels competidors nous i a la dreta a Baix:
amenaça de productes nous i substitutius.
A l’esquerra a dalt:
poder de negociació dels proveïdors, a l’esquerra a baix:
poder de Negociació dels clients.
Les relacions amb Els proveïdors:
Les relacions amb els proveïdors sorgeixen quan les empreses Tenen les necessitats d’ aprovisionar-se de materials aquest fet implica una Contractació d’un proveïdor que comporta la recerca, selecció, avaluació dels Proveïdors negociació amb els proveïdors i la signatura del contracte. El Resultat és: una comanda, un lliurament, una facturació i el certificat de Proveïdors
LA RECERCA DELS PROVEÏDORS:
El primer pas de les relacions amb els proveïdors és La recerca per després seleccionar el més adequat per les necessitats de L’empresa.
Es poden trobar amb 2 Processos:
Situació De partida de l’empresa:
que l’empresa tingui un desenvolupament de mercat però no Estigui contenta amb ells o que vulgui ampliar la quantitat de proveïdors El Tipus de compra:Proveïdors a llarg termini de factors productius directes o Materials indirectament de manteniment, reparació i operació com material D’oficina.
Proveïdors puntuals per Serveis que només facis una vegada.
Recerca on-line:
Buscar a través dels cercadors d’Internet en que et Descriuen el producte. és molt important tenir la presència d’Internet ja que Et permet buscar per tot el món sense invertir-hi molts recursos ja que amb Internet et fas conèixer per molta més gent.
Hi ha 2 tipus de motors de cerca:
( Google, Yahoo, Altavista, Bing )rastregen Internet i llegeixen tantes pagines Com poden i un cop llegides et presenten un índex d’adreces de caràcter General.
Són motors De cerques específics sobre temes concrets els més habituals sónper buscar hotels, assegurances, pisos o Viatges. S’actualitza la informació més sovint.
Recerca off-line:
Recerca off-line o tradicional encara és important, Però perd importància comparat amb l’online. Es busca proveïdors per:
1.Premsa, radio i televisió per anuncis que donen a conèixer El producte.
2.Publicacions especialitzades: Hi ha moltes revistes Especialitzades de tot tipus de continguts.
3.Fires i exposicions: és un mitjà per conèixer de prop els Productes i fer relacions amb futurs proveïdors.
LA SELECCIÓ DELS PROVEÏDORS:
Per fer un procés per fer una selecció d’un proveïdor s’ha De tenir en compte un procés de 5 punts:
1. Avaluació de les necessitats:
És la primera fase de l’activitat de l’empresa, és de molta Importància donar resposta a 3 preguntes clau:
¿Què demanem? ¿Quan ho demanem?- Temps - ¿Quant en demanem? – quantitat –
Per determinar la quantitat d’articles que l’empresa preveu Que necessitarà s’utilitzen 2 tècniques estadístiques:
Mitjanes mòbils i anàlisi de la recta de regressió aplicant El mètode de mínims quadrats.
B.Elaboració D’una llista de proveïdors:
La recerca de proveïdors ens porta a elaborar una llista de Proveïdors que en principi poden satisfer les nostres necessitats. Per cadascun Dels proveïdors s’ha d’obrir un registre que inclogui tota la informació Important:
·Dades d’identificació: raó social, domicili legal i Comercial, telèfon, fax, adreça electrónica, lloc web, CIF...
·Tipus de productes que ofereix o serveis que dóna, preus, Polítiques de descompte, condicions de pagament acordades, condicions de Lliurament i contractes signats.
També en aquests registres hi ha anàlisis que se n’hagin fet I mostres i catàlegs d’articles. S’ha de tenir tota la informació actualitzada Constantment.
C.Anàlisi D’ofertes dels proveïdors:
Aquesta fase comporta: sol·licitar propostes a proveïdors Del registre fet. Obtenir el seu catàleg de productes i rebre ofertes detalles Per escrit.
D.Establiment De criteris de selecció:
Per escollir correctament el proveïdor s’ha de definir Clarament els criteris d’avaluació o factors que determinen el resultat del Procés d’avaluació. Hi ha criteris parcials i globals
Criteris parcials:
es fa servir els models de selecció basat en El preu.
Criteris globals:
es fa servir el model de selecció De Lehman i O’shaughnessy que es basa en el càlcul de la mitjana basada en 17 Atributs.
Reputació general del proveïdor. Condicions financeres.Flexibilitat del subministrador per Ajustar-se a les necessitats de l’empresa. Experiència amb el subministrador en Situacions anàlogues . Servei tècnic ofert. Confiança en el venedor. Comoditat En el subministrament de la comanda. Dades sobre l’adequació de la comanda. Preu. Especificacions tècniques. Facilitat d’ús.Preferències de l’usuari principal de Productes. Formació oferta per el subministrador. Temps de formació Requerit.Confiança e la data de Lliurament promesa,. Facilitat de manteniment. Servei post venda.
Empresa seleccio i negociació amb proveidors Aprovisionar el magatzem | 0.771629 | curate | {"es": 0.04270734032411821, "en": 0.016015252621544327, "ca": 0.9239275500476645, "ru": 0.0038131553860819827, "it": 0.003050524308865586, "ro": 0.0032411820781696856, "cs": 0.00038131553860819826, "no": 0.005910390848427073, "pt": 0.0009532888465204957} | https://www.xuletas.es/ficha/proveidors/ |
macocu_ca_20230731_1_281405 | El cicle de xerrades a l’Escola Bressol La Baldufa, un èxit | 0.581226 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_3244 | CLUB DE LECTURA: 'Literària' Presentació de la temporada 2019-2020
Sessió de presentació per als membres del club de lectura “Literària”. Presentarem els títols de la temporada i entregarem la primera lectura: “Permagel”, d’Eva Baltasar, una de les sorpreses literàries dels darrers anys, distingida amb el Premi Llibreter 2018.
A càrrec de Ricardo Reitano (conductor literari)
Quan: 25 de setembre
Frida Kahlo, icona mundial i referent de l'art i la pintura mexicana, és la protagonista d'aquest taller creatiu. A través de l’art, coneixerem la seva història plena de força, llibertat, constància, desitjos i felicitats, a més d’apropar-nos a la tradició del dia de morts.
VA DE CONTES: Quina colla, els ratolins!
Aquest setembre torna l’escola i tornen els contes amb la Rosa Pinyol. A la nova temporada ens instal•larem definitivament a la sala infantil. Us convidem a escoltar els contes directament allà on viuen els llibres. Fem paraula la imaginació, la fantasia i les rondalles. Transformem les cadires en butaques de teatre i fem un petit descans dels deures per deixar entrar la conta-contes a l’escenari. Convertim l’estada a la biblioteca en una experiència viva. | 0.784866 | curate | {"ca": 0.9388984509466437, "es": 0.06110154905335628} | http://agenda.cornella.cat/Fitxa.aspx?idAct=41266&dia=15 |
mc4_ca_20230418_16_70004 | PUV Tradiciones locales para una alimentación saludable/Llaktanchipa mikunankunata sukaman alliyachiwanchi, chayku kawsachiypa
Luisa Ruano Casado, Nelly Reátegui Lozano coords.
ISBN: 978-84-9133-226-8
Edició bilingüe (quítxua/castellà) que parteix de la importància del sector alimentari per a l’eliminació de la fam, la pobresa i la protecció del medi. Conté 38 receptes tradicionals de l’Amazònia, amb il·lustracions, amb l’objectiu de recuperar les pràctiques tradicionals de producció, preparació i consum d’aliments que redunden en benefici de les famílies de comunitats indígenes.
Quan ens referim als objectius de desenvolupament sostenible, indiscutiblement, el sector alimentari és bàsic per a l'eliminació de la fam i la pobresa, i la protecció del medi. Aquesta edició bilingüe (en quítxua i en castellà) incideix en la recuperació de les pràctiques tradicionals de producció, preparació i consum d'aliments que redunden en benefici de les famílies de comunitats indígenes, mitjançant la diversificació d'aliments –com ara hortalisses i animals menors– i la millora de les pràctiques de consum, higiene i cura de la salut. Conté 38 receptes tradicionals de l’Amazònia, amb productes de la regió, fàcils d'aconseguir i d'utilitzar. Cada recepta inclou els ingredients, quantitats, preparació, taula de composició i nutrients per persona. Finalment, cada recepta està il·lustrada, perquè en siga més fàcil la preparació i atractiva la presentació. | 0.780199 | curate | {"es": 0.10297166551485833, "en": 0.033863165169315826, "ca": 0.8631651693158259} | https://puv.uv.es/tradiciones-locales-para-una-alimentacion-saludable-llaktanchipa-mikunankutana-sukaman-alliyachiwanchi-chayku-kawsachiypaa.html |
cawac_ca_20200528_11_71774 | Notícies
Notícia
L'alcalde explica els projectes de promoció econòmica al vicepresident de la Diputació de Barcelona
Dijous, 23 de febrer 2012
El vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha visitat aquesta setmana la nostra ciutat amb l'objectiu de conèixer el model d'atracció d'empreses i talent de Viladecans, els projectes de promoció econòmica i innovació i les polítiques d'ocupació municipals.
L'alcalde Carles Ruiz li ha explicat, entre d'altres, els projectes que està desenvolupant l'Ajuntament centrades en les noves activitats econòmiques a l'entorn de les tecnologies de la información i la comunicació, així com el 'cluster' 6M. A més, han revisat les iniciatives que es desenvolupen amb el suport de la Diputació per posar en marxa dispositius d'ajuda a l'empresa i de formació i ocupació i altres estratègies conjuntes. | 0.809156 | curate | {"pt": 0.01738122827346466, "ca": 0.9826187717265353} | http://www.viladecans.cat/Plantilles/noticia/_JNJtGAWc42bf2agR7QHmmBIGmVpBvQiyI2L26JkpBs8PwsSG-SuycA |
oscar-2201_ca_20230904_13_2769 | Tancat el port de la Bonaigua per risc d'allaus i obligació de cadenes en dotze carreteres del Pirineu | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.viurealspirineus.cat/tags/img_20150409_194243 |
mc4_ca_20230418_15_582581 | Tardes de birres: LES FEMINISTES QUE ENS AGRADEN
Algú que hi entengui de cinema d'acció us explicarà amb tot luxe de detalls com el paper de la dona ha anat evolucionat al llarg de la història del setè art. A la primera versió d'aquest post havia fet un petit esbós d'aquesta evolució, però fins i tot jo l'he trobat decebedor -i això que els pares tendim a veure amb bons ulls els nostres fills- de manera que em limitaré a parlar del que volia parlar d'entrada. De femenisme.
Cadascú s'imagina una cosa diferent quan sent parlar de feminisme. Uns pensaran en les noies de Femen fent un escratxe. D'altres, en la feminista clàssica (cabell vermell, ducados, gintònic de quan ningú bevia gintònics perquè no eren gaire bons, cosa que tenia el seu mèrit). També hi haurà els qui pensaran en dones polítiques, o en intel·lectuals que llegeixen tractats sobre sexualitat, antropologia i cultura, transgènere, homo, bi i no sé quantes coses més. Finalment, i permeteu-me el reduccionisme, hi ha un grup -en el qual el vostre blocaire preferit s'hi inclou- que quan pensa en feminisme no s'imagina una senyora gesticulant i llegint poesies sobre conys, o dones assegudes en sofà o a casals okupes que asseguren que tot home és un violador potencial pel sol fet de tenir cigala. A alguns ens agraden les feministes de debò. Les que no estan de gaires hòsties, i que no necessiten els homes per res.
Per exemple, ens agrada la Michonne i la seva katana, capaç de tallar per la meitat a tot quant zombi o humà se li posi al davant. I ens agrada perquè va ser capaç de sobreviure sola allà fora, i és sense cap mena de dubte un dels personatges més forts i carismàtics del panorama televisiu actual. Fins i tot ha inspirat un llibre sobre feminisme: La mirada de Michonne.
Ens agrada la Carol, també de The Walking Dead, perquè va saber passar de dona submissa que vivia sota el puny de ferro del seu marit garrul·lo a supervivent implacable que ha salvat el grup sencer en moltes ocasions. L'autosuperació en comptes del lament, la força en comptes de la queixa estèril. Aquesta és la lliçó que la Carol ens ha ensenyat.
Ens agrada la Furiosa, coprotagonista de Mad Max, perquè és millor conductora que el protagonista, i fins i tot millor tiradora. Impagable l'escena en que l'expolicia falla dos trets (només té tres bales) i al final la seva companya ha d'abatre el cotxe enemic. La Furiosa no es pinta les tetes, sinó la cara, i no assalta esglésies plenes de feligresos ancians, sinó que ataca convois dels desert plens de salvatges i assassins. Ella no pensa en transfeminisme, ni en teories queer o capitalisme rosa, però és una feminista avant la lettre. Amb dos ovaris.
Ens agrada l'Arya Stark, perquè en comptes de fer pintades de color lila contra el patriarcat, aprèn a lluitar i així, si se li acosta algun fill de puta, pot atravessar-lo de mig a mig com si fos una oliva. Hi ha més d'un i més de dos patriarques que farien bé de tremolar només de pensar què els hi farà aquesta noia un cop hagi enllestit el seu entrenament.
Acabem amb la Wonder Woman, perquè la llista és exhaustiva. Superheroina par excellence i un dels personatges més poderosos de l'univers DC, i del món del còmic en general. La Diana és una princesa de les amazones, les famoses guerreres de la mitologia clàssica, i sembla creada per demostrar que els feminisme no ha d'anar renyit amb la feminitat. | 0.860044 | curate | {"es": 0.014311270125223614, "ca": 0.9686940966010733, "nl": 0.003875968992248062, "pt": 0.01311866428145498} | https://tardesdebirres.blogspot.com/2016/05/les-feministes-que-ens-agraden.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_189780 | Terra i indústria de Joana Escorna, senyora de Pedreguer, també trepitjada pel seu marit, el poeta Ausiàs March
dijous, 27 de setembre de 2012
TOTS A LA XARA!! !
Si algú em demostra que hi ha alguna cosa més important que la salut, si algú pot dir que la urgència en l'atenció sanitària no pot ser vital, si algú gosa afirmar que la proximitat en l'assistència d'urgències és una qüestió secundària, demà no assistiré a la manifestació que anirà, a les 19:00 des de l'església de la Xara a la porta d'urgències de l'hospital Marina Salut. Si ningú no demostra el que he exposat al principi, aniré a la manifestació. Potser plourà, o nevarà, o cauran llamps... però si m'agafara un infart i ploguera, nevara o caigueren llamps voldria assistència sanitària urgent; doncs, demà, ploga, neve o caiguen llamps, TOTS A LA XARA!! !
Publicat per Josep Castelló a 11:32 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dimecres, 26 de setembre de 2012
DUBTE ESTATUTARI
Si Catalunya aconsegueix ser independent, els valencians apliquem la clausula Camps?
Publicat per Josep Castelló a 16:57 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dimarts, 25 de setembre de 2012
Els retalls en salut, maten
Publicat per Josep Castelló a 12:28 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dijous, 20 de setembre de 2012
El rei
Quan en una partida d'escacs algú mou el rei per a defensar-se, evidencia que està en una situació crítica. Però mireu, mireu que diu Vicent Partal:
http://www.vilaweb.cat/editorial/4041203/vol-juan-carlos.html
Publicat per Josep Castelló a 11:17 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dimecres, 19 de setembre de 2012
Santiago Carrillo
Ha faltat Santiago Carrillo. En una entrevista recent havia dit que sols aspirava a ser recordat pels seus néts i algun amic que el sobrevisquera. No obstant això, tots tenim dret a recordar-lo com vullguem; des dels qui el recordaran com un dimoni roig fins als qui el recordaran com un revisionista, passant per aquells que preferiran recordar-lo com un reconciliador. Permeteu-me que jo el recorde en la seua actitud en un moment difícil i que a mí em va resultar reconfortant: dignament assegut a l'escó del Congrés de Diputats, solitari, mentre tots els altres s'amagaven ajupits.
"Amunt els damnats de la terra
amunt els qui pateixen fam.... "
Publicat per Josep Castelló a 10:58 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
divendres, 14 de setembre de 2012
LA JOIA DE LA SETMANA: EL GESMILER
El gesmiler de la caseta del Trepig és com una esfera de tres metres de diàmetre que fa infinitat de floretes blanques, delicades i perfumades. La Lluïsa encara fa, tots els estius, moltes bronxes, que son unes verdaderes joies naturals i tan boniques com efímeres-- potser pel fet de ser efímeres són més boniques-- que llueixen ella i les nétes, La Rosa i la Carme, com han lluït durant segles les dones elegants i de bon gust. Podeu imaginar-se un jardí sense gesmiler? Jo no.
Publicat per Josep Castelló a 18:04 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dimecres, 12 de setembre de 2012
L'HOR A DE LA DIPLOMÀCIA
Ara, el govern català hauria d'encetar una intensa ofensiva diplomàtica per tota Europa, cercant un recolçament internacional que li serà imprescindible.
Publicat per Josep Castelló a 20:02 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dimarts, 11 de setembre de 2012
Catalunya
A tot arreu de l'estat espanyol es critica la mobilització a favor de la independència de Catalunya (irresponsabilitat, aventurisme, dificultats econòmiques, insolidaritat...), i aquestes crítiques tan unànimes (fora de Catalunya) no significa altra cosa que la independència de Catalunya és possible. El pacte fiscal, tan poc viable com ho va ser l'estatut sortit de les Corts amb el 80 % dels parlamentaris, és un tema a negociar entre Espanya i Catalunya. La independència, no. La independència sols depen dels catalans.
Publicat per Josep Castelló a 11:23 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dilluns, 10 de setembre de 2012
ILP Televisió sense fronteres
Demà es debatrà al Congrés dels diputats la ILP Televisió sense fronteres, a la que vaig participar amb la meua signatura, com tu, tu i tu. No cauré en la temptació de fer-me massa il·lusions però tampoc no perdré fàcilment l'esperança. Potser algun dia tornaré a veure televisió... però tampoc massa, no convé abusar (o que abusen de tu)
Publicat per Josep Castelló a 18:24 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dimecres, 5 de setembre de 2012
EL COMPROMÍS DE CASP
El 28 de juny de l'any 1412, nou compromissaris, tres del Regne de València, tres de Catalanya i tres d'Aragó, reunits a Casp, van elegir a Ferran d'Antequera rei de l'anomenada Corona d'Aragó i per tant rei del Regne de València. Aquest fet, tot i ser menys conegut que la batalla d'Almansa, és probablement de pitjors conseqüències per als valencians. Ferran d'Antequera no era --segons Pere Maria Orts-- el candidat més legítim, ni tampoc no era el més adient pels valencians, però Vicent Ferrer va ser decisiu perquè el castellà fóra elegit el nostre rei i començara la castellanització del nostre regne. A València està celebrant-se un congrés sobre el Compromís de Casp que espere aporte llum sobre aquest fet. Sempre he pensat que seria important saber --tot i que ho sospite-- quin motiu va tindre el nostre Vicentet per a apadrinar la candidatura castellana.
Publicat per Josep Castelló a 13:25 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dimarts, 4 de setembre de 2012
43+47=0
Ara, després de més de sis anys, s'ha pogut saber que els interrogatoris en la comissió parlamentària d'investigació de l'accident del metro més tràgicament important de la nostra història, van estar manipulats: els tècnics interrogats coneixien les preguntes i el que havien de respondre, seguint instruccions del grup parlamentari popular. S'imagineu la indignació dels familiars de les víctimes? La justícia és cega? 43 MORTS + 47 FERITS = 0 RESPONSABLES. Mare, quin País! | 0.658376 | curate | {"ca": 0.9501600365797896, "en": 0.020880963267794542, "fr": 0.00030483158055174517, "es": 0.017527815881725348, "ro": 0.006401463191586648, "pt": 0.003657978966620942, "fi": 0.001066910531931108} | https://josepcastello.blogspot.com/2012/09/ |
macocu_ca_20230731_1_501385 | El cap d'informació dels Mossos justifica la inacció dels agents perquè la seva missió era "dialogar"
Manuel Castellví ha dit que es van poder fer "comprovacions de matrícula" però nega un espionatge premeditat de l'actuació de Policia i Guàrdia Civil.
El cap d'Informació dels Mossos durant el referèndum de l'1-O, Manel Castellví, ha reconegut al Tribunal Suprem que les parelles d'agents de la policia catalana tenien l'ordre de "dialogar" i "intervenir" amb els concentrats en els centres de votació i que no es va utilitzar la unitat de 'antiavalots' de la BRIMO. També ha dit que es van poder fer "comprovacions de matrícula", però ha negat un espionatge premeditat de l'actuació de Policia i Guàrdia Civil.
Amb contínues preguntes i repreguntes, el fiscal Javier Zaragoza li ha qüestionat al testimoni per l'actitud de les parelles de Mossos durant l'1-O, al que ha contestat: "La seva missió era dialogar, intervenir amb els concentrats, ja teníem les previsions que els col·legis tindrien activitats".
Segons aquest comandament, els Mossos tenien l'ordre d'"intentar el tancament dels locals", complint amb el mandat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), "el que es va aconseguir en 24 centres en què no es va constituir el centre a primera hora". "Ja teníem previsions que la majoria de col·legis tindrien activitats", ha reconegut.
Tot i això, ha assegurat que la BRIMO es va reservar a Barcelona per manifestacions que els preocupaven "bastant", encara que després "no van tenir més transcendència". També ha al·ludit al partit de futbol entre el FC Barcelona i Las Palmas, que es va jugar a porta tancada en senyal de protesta per l'actuació de la Policia i la Guàrdia Civil.
Castellví ha reconegut que l'ordre de la Fiscalia Superior de Catalunya i després del TSJ era que la Policia i la Guàrdia Civil actuaran en "auxili" dels Mossos. Ha negat un espionatge als cotxes de les Forces de Seguretat de l'Estat, encara que matisant que els mossos "tenen obligació de traslladar les novetats que es van succeint".
"Si apareix un vehicle de Guàrdia Civil o Policia, doncs igual com si apareix una ambulància, el CECOR (Centre de Coordinació dels comandaments dels Mossos) era informat. De seguiments mai es va donar aquesta ordre ni em consta que es fessin", ha comentat.
El fiscal li ha preguntat llavors si el que es va ordenar va ser consultar matrícules de vehicles camuflats". "Ho desconec", ha respost abans d'afegir: "Que es facin comprovacions de matrícula pot ser, però si saps que són de Guàrdia Civil no és necessari".
ELS CDR I EL 20-S
També ha dit que no tenia coneixement en detall de les diligències practicades pels Mossos durant el setge a la Conselleria d'Economia del 20 de setembre registrada per ordre judicial, ja que va estar de viatge entre els dies 16 al 24. "Sense ànim de mentir crec que es van denunciar a dues persones que havien robat unes motxilles ", ha dit. No obstant, ha reconegut que no se'ls va prendre declaració ni es va aturar a ningú.
Castellví ha comentat que uns dels "grans reptes" de la prefectura dels Mossos --de la qual no formava part com a comissari general d'Informació, segons ha dit-- era identificar els grups anomenats CDR, uns 42 en el seu origen constituït per "defensar el referèndum", i on hi havia "des de persones més pròximes a l'ANC fins a gent de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca o gent de la CUP". | 0.868188 | curate | {"ca": 0.9626998223801065, "es": 0.03226761397276495, "en": 0.005032563647128479} | |
mc4_ca_20230418_0_345832 | Palamós: el municipi català amb una més reducció de segregació escolar a primària • Ràdio Capital de l'Empordà
sagregació escolar
Palamós: el municipi català amb una més reducció de segregació escolar a primària
Palamós és el municipi de Catalunya que ha registrat una millor evolució en la lluita contra la segregació escolar a primària.
Així ho dictamina l’informe presentat per la prestigiosa Fundació Jaume Bofill, amb el títol “Estat i Evolució de la Segregació Escolar a Catalunya”, que ha avaluat l’evolució de la segregació escolar a Catalunya, durant els cursos escolars 2006-2007, 2013-2014 i 2018-2019
La segregació escolar és la distribució desigual de l’alumnat entre els centres educatius d’un mateix territori, que provoca desequilibris en la concentració de l’alumnat vulnerable en alguns centres educatius, provocant un impacte negatiu tant per als alumnes com per al conjunt de la societat.
L’objectiu de la lluita contra la segregació escolar és, prioritàriament, vetllar perquè els centres escolars d’una mateixa zona tinguin un alumnat amb una composició similar entre ells, tant a nivell socioeconòmic, com acadèmic o ètnic, garantint així l’equivalència al territori, la igualtat i la cohesió social.
L’informe de la Fundació Jaume Bofill ha permès analitzar la reducció progressiva dels índex de desigualtat, tant a primària com a secundària, dels municipis catalans, revisant la seva evolució i la situació actual, amb l’objectiu de dimensionar la gravetat del problema per prendre les mesures adequades.
En aquest sentit, l’Ajuntament de Palamós ha treballat coordinadament tant amb el Departament d’Educació de la Generalitat com amb la pròpia Fundació Jaume Bofill, adoptant diferents mesures durant aquests darrers anys, per aconseguir una distribució homogènia i equilibrada entre l’alumnat de tots els centres del municipi, posant-se al capdavant a nivell de tot Catalunya en la lluita contra la segregació escolar i les conseqüents desigualtats entre infants i joves.
La Fundació Jaume Bofill ha estat pionera en l’estudi d’aquesta problemàtica i amb aquesta nova recerca vol contribuir, un cop més, a la millora de la qualitat i l’equitat del sistema educatiu.
Aquesta organització cultural privada va ser creada l’any 1969, té com a objectiu promoure el coneixement de la societat catalana, impulsant iniciatives, recerques i debats per transformar l’educació a Catalunya.
Les actuacions que duu a terme aquesta fundació promouen el coneixement de la societat catalana, amb el debat d’aquelles idees i propostes que puguin aportar una major justícia social.
Article anteriorEls estudis de la COVID-19 en els que participen els SSIBE comencen a veure la llum
Article següentTuristes francesos i europeus al Baix Empordà, a partir del 21 de juny | 0.900886 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.radiocapital.cat/palamos-el-municipi-catala-amb-una-mes-reduccio-de-segregacio-escolar-a-primaria/ |
cawac_ca_20200528_10_207494 | Info
Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò.
Jornada de protesta contra la "dinàmica d'autodestrucció" del PP
"Amb la sanitat i l'educació no es juga". Amb aquest lema CCOO i UGT han organitzat, al costat de la Plataforma social en defensa de l'Estat del Benestar, més de 50 concentracions i manifestacions per a aquest diumenge. Les protestes exigiran al govern neofeixista la fi de les polítiques neoliberals imposades pel Reich neonazi alemany de Merkel contra la societat civil, i responsabilitats contra els culpables de l'estafa bancària, en comptes de privatitzar i regalar els serveis socials als seus còmplices amb arguments fal·laços, falsos i hipòcrites. Les manifestacions de diumenge serviran a més d'avantsala per a les gairebé 80 concentracions del Primer de maig, que aquest any se celebraran sota el lema 'Treball, dignitat, drets'. La mobilització central d'aquesta jornada es celebrarà a Madrid a les 12.00 hores, amb un recorregut previst des de la plaça de Neptú fins a la Puerta del Sol, alhora que tindran lloc altres similars en nombroses ciutats del país. En elles es censuraran les mesures urgents aprovades pel PP, a través de dos decrets, per "estalviar" en sanitat i educació uns 10.000 milions d'euros que Rajoy es reparteix amb els seus companys de màfia en grans sous i prebendes.
Les poblacions catalanes que acullen concentracions són: Barcelona (Plaça de Sant Jaume, a les 12h).
Cornellà de Llobregat (Ajuntament, a les 11'30h -convocada pel Fòrum Social del Baix Llobregat-).
Granollers (Plaça de la Porxada, a les 12h).
Mataró (Ajuntament, a les 12h).
La plataforma convocant està integrada per mig centenar d'organitzacions socials, entre elles pels sindicats majoritaris UGT i CCOO, que pretenen que les actuacions per sortir de la crisi econòmica no es basin en retallar la despesa social mitjançant la reducció de les prestacions.
A la sanitat pública les mesures més immorals han estat el repagament de medicaments en funció de la renda, que per primera vegada hauran d'abonar els jubilats, la revisió de la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut, el tancament de serveis que ja han causat desenes de morts per falta d'assistència o la retirada de la targeta sanitària als immigrants en situació irregular.
En el sector educatiu, les reivindicacions es centren en l'atac frontal a un accés garantit que la derechona franquista ha posat a nivells inaccessibles per a les classes treballadores amb tot el desvergonyiment a l'encarir les taxes universitàries més del 60%, en l'augment del nombre de alumnes per aula de col·legis i instituts, en la supressió de cursos de Formació Professional i en el previst enduriment per accedir a beques. Tot mentre es regalen més de 10.000 milions d'euros a la secta criminal catòlica i les seves escoles anacròniques i educastradores.
CCOO i UGT consideren que la posició bel·ligerant del PP és una "agressió brutal" contra els drets dels treballadors que, a més, difícilment podran tenir solució en el futur, segons ha explicat el secretari d'Organització i Comunicació de la UGT, Javier Cubillo, qui considera que els sindicats "no poden quedar-se quiets" i espera que, tot i que el pont de vacances pot influir en la convocatòria, hi hagin sorpreses.
El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ja ha advertit que aquest 1 de Maig no serà com els anteriors perquè creu que ara més que mai està justificada una reacció massiva de la societat contra unes polítiques que considera perjudicials. De fet, CCOO i UGT s'han plantejat aquest dia com una continuació de la vaga general del passat 29 de març en contra d'una reforma laboral a favor de l'esclavització de la classe treballadora que el partit franquista no té intenció de canviar més enllà de qüestions tècniques.
Tant Toxo com el secretari general d'UGT, Cándido Méndez, han criticat durament el que consideren una falta de disposició al diàleg per part del govern de corruptes i neonazis, raó per la que estan buscant la complicitat dels partits polítics per aconseguir un consens social, alhora que mobilitzen a la societat al carrer. Els dos líders sindicals van enviar tres cartes consecutives al president del Govern, Mariano Rajoy, per demanar-li un pacte per l'ocupació, el creixement econòmic i els drets socials.
Després que Rajoy els contestés que la seva interlocutora havia de ser la inepta ministra d'Ocupació -que no ha treballat mai sinó és endollada com la major part de càrrecs a dit del feixisme corrupte-, Fátima Báñez. els dos secretaris generals es van reunir amb ella el passat dia 20 en una trobada que tots dos van considerar infructuós perquè les seves propostes van quedar en via morta. Per això, els sindicats majoritaris criden a la ciutadania a exercir una "rebel·lió democràtica serena i pacífica", però d'autodefensa davant unes polítiques d'ajustament fiscal que entenen que porten al país "a una dinàmica d'autodestrucció".
Seccions
Domini Públic
Tots els continguts d'aquesta pàgina són de Domini Públic, excepte si s'especifica una altra tipus de llicència d'ús. Els fragments d'obres de tercers que puguin aparèixer publicats a Sirius.cat ho fan a l'empara dels drets universals i irrenunciables d'expressió i informació, així com del dret a la cita. Termes | 0.876702 | curate | {"en": 0.0004739898092191018, "ca": 0.99206067069558, "fr": 0.00521388790141012, "es": 0.0015404668799620807, "hu": 0.0007109847138286528} | http://noticies.sirius.cat/2012/04/jornada-de-protesta-contra-la-dinamica.html |
naciodigital_ca_20220331_0_555708 | Unes 140 persones han participat aquest dissabte 13 de juny a la Contracorrent, la cursa d'obstacles dels Castellers de Berga que, segons han explicat, aquest any ha volgut ser més que això. Un dels objectius d'aquesta segona edició era ampliar l'activitat, tant pel que fa als horaris com en la mateixa competició, un fet que s'ha aconseguit i s'ha valorat “en positiu”, tal i com ha explicat el membre de la colla i organitzador de l'esdeveniment, Ignasi Ballús.
“El format de tarda i de nit es valora molt positivament perquè fas una activitat, a part d'esportiva, més oberta a tothom”, ha declarat. De fet, ha destacat la gran quantitat de gent externa a la colla que dissabte va venir a sopar i al concert de Miquel del Roig i que, d'aquesta manera, es va poder apropar una mica més al món casteller.
Ballús ha explicat que atraure gent externa a la colla era una de les prioritats de la Contracorrent, que buscava que tothom s'interelacionés, siguessin membres dels Castellers de Berga, grups d'amics o familiars. Amb aquesta filosofia, els de la camisa blau marí volien convidar tothom a conèixer la colla, ja sigui venint als assajos, donant suport en diades especials o acostant-se en dies concrets: "Volem que se sàpiga que tothom és benvingut".
Aquest any, la cursa comptava amb una nova ruta circular de cinc quilòmetres i incloïa dotze proves aptes per a tots els públics. A més, qui la realitzava disfressat podia optar a un premi especial en aquest sentit. Segons Ballús, el circuit va estar ben valorat pels participants, tot i que alguns el van trobar difícil, ja que transcorria per zones més inaccessibles que l'any passat.
A més, el fet de fer-ho durant la tarda va permetre arrodonir la jornada, amb l'entrega de premis, el sopar i el concert, així com fer que més gent s'hi pogués apuntar. Pel que fa a properes edicions, el membre de la colla ha suposat que es continuarà realitzant perquè és una bona iniciativa, tot i que la Junta dels Castellers es renovarà l'any que ve. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/2572/contracorrent-dels-castellers-berga-es-fa-gran-amb-140-participants |
cawac_ca_20200528_9_151003 | Catalunya ha derrotat Itàlia per 4-0 en un partit molt disputat que ha demostrat un molt bon nivell per part de les dues seleccions. Catalunya té l’objectiu de revalidar el títol que ja va guanyar fa 5 anys en la primera Llegir complet
Els mitjans de comunicació són un element fonamental de les nostres societats actuals. Si la democràcia és el "poder del poble", li cal la comunicació i els mitjans que la possibiliten per tal de garantir les vinculacions socials, la informació i els fluxos de coneixements bàsics i per tal de Llegir complet
Confiar és una atitud positiva, però val a dir que en l'era que ens ha tocat viure, viure confiant és una temeritat. Els valors preciosos de l'amistat s'han vist tristament pervertits per la por a la confiança. I malgrat això, jo més m'estimo confiar i perdonar les petites i grans Llegir complet
El proper 25 de maig hi ha les properes eleccions al Parlament Europeu, en les quals es tem un altre descens de la participació electoral a nivell europeu : de fet, l’abstenció va creixent i això dóna força als partits antieuropeistes, que si que aconsegueixen mobilitzar el seu electorat de Llegir complet
Després de quedar-se sense feina i sense casa, n'hi ha que s'han començat a mirar la política amb cert interès (alguns potser ni votaven). Ha corregut la brama de que tots els polítics són uns lladres (amb la inadvertida colaboració del màrqueting polític dels mitjans d'alienació en mans de les Llegir complet
Ja sé que el títol de l'última col·laboració amb el butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol és més aviat poc original. Però com que tot el que saben fer els polítics espanyols, i els unionistes d'aquí, a propòsit del procés d'autodeterminació és entonar variacions de l'article dos de la Constitució, Llegir complet
Ahir a les 15,45 inauguràvem el VII Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica . El simposi es realitzarà els dies 8 i 9 de novembre. Els dos primers dies les sessions seran en el Saló d'Actes de l'edifici Germà Bernàcer i, el darrer, en la seu de l'Institut Juan Gil-Albert, a Llegir complet
El tema és un tema molt complexe i jo estic d’acord que s’ha d’abordar des de la fraternitat i des de l’humanisme radicals. Però em temo – i vulgui Alà que estigui equivocat! – que amb fraternitat i humanisme no n’hi ha prou. | 0.855403 | curate | {"ca": 0.9781372977700044, "pt": 0.021862702229995628} | http://catablocs.cat/author/blocs-mesvilaweb-cat/page/287/ |
mc4_ca_20230418_16_159363 | Les festes de maig a Lleida han generat tres milions d'impacte econòmic | NacióLleida
Les festes de maig a Lleida han generat tres milions d'impacte econòmic
La capital del Segrià vol aprofitar celebracions com ara la Fira de Titelles, l'Aplec del Caragol o Moros i Cristians per posicionar-se com a destinació de cap de setmana
per Redacció, 4 de juny de 2018 a les 12:28 |
Imatge de les Festes de Maig | Paeria
Lleida celebra durant el maig el seu mes festiu en el qual la ciutat acull diferents activitats i esdeveniments com són la Fira de Titelles, la Festa Major de Sant Anastasi, la Festa de Moros i Cristians i l'Aplec del Caragol, entre altres, a les quals s'ha sumat enguany la celebració del Campionat d'Espanya de Basquet en la categoria cadet masculí.
En total, unes 500.000 persones, entre lleidatans i gent vinguda de fora de la ciutat, han participat en les diferents propostes festives, lúdiques i esportives que ha acollit la capital del Segrià durant el mes de maig, la celebració de les quals ha generat un impacte econòmic a Lleida d'uns 3 milions d'euros.
D'aquests, 1,8 milions d'euros corresponen a l'ocupació hotelera, que s'ha situat de mitjana en el 80% durant el maig, segons la Paeria. En aquest sentit, l'Ajuntament de Lleida vol aprofitar les diferents festes i celebracions que acull la ciutat al maig per posicionar-la com a destinació de cap de setmana o de turisme d'escapades dins el mercat estatal i internacional.
Mig milió de persones han participat en les diferents festes, celebracions i activitats que ha acollit Lleida durant el maig, tant lleidatans com gent vinguda de fora de la ciutat, una xifra lleugerament per damunt de la registrada el mateix mes del 2017.
Destaquen les 200.000 persones que va atreure l'Aplec del Caragol, les 110.000 dels diferents actes de la Festa Major, les 40.000 de la Fira de Titelles, a més de les 20.000 de la Festa de Moros i Cristians. Així mateix, 650 joves van prendre part en el Campionat d'Espanya de Basquet cadet masculí, competició que a més dels participants també va atreure familiars seus.
Fires i Festes, festes, Moros i Cristians, Fira de Titelles, Aplec Caragol, Lleida | 0.833282 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/29534/festes/maig/lleida/generat/tres/milions/impacte/economic |
racoforumsanon_ca_20220809_1_872043 | És el primer cop que podrà anar a votar i no sap si ho farà. Té 18 anys acabats de fer. Sandra Folgado no estudia, però fa pràctiques en una botiga d'Inditex amb l'esperança de començar a treballar amb contracte aviat. Parla en castellà, la seva llengua d'ús habitual. Fa poc que vas fer 18 anys. Votaràs?Els vaig fer el 20 d'octubre, però no sé si votaré. A mi la política no m'interessa gaire perquè no em crec els polítics. Per mi tot el que diuen són mentides. Prometen molt, però després no fan res. Tots. Tampoc me'ls escolto gaire, però, pel que sento, no hi confio. A casa tampoc parlo gaire de política perquè pensen el mateix que jo, tot i que la meva àvia i la meva tieta sí que voten. Què en saps d'aquestes eleccions? De què que s'està parlant?D'independitzar-se d'Espanya, però a mi això no em sembla gaire bé. A casa tots hem nascut a l'Hospitalet de Llobregat, tots som catalans, però no ho veig clar. Què et preocupa del que està passant, a part de la independència?La crisi, molt. La meva tieta no treballa, el meu cosí tampoc, i vivim de la pensió de la meva àvia. Van dir coses rares de les pensions, que les abaixarien, i això em preocupa. Tu treballes?Bé, estic fent pràctiques, en una botiga de roba. Vaig estudiar fins a tercer d'ESO i aleshores em vaig plantar, perquè vaig repetir, em vaig atabalar, i vaig decidir que ja no volia estudiar més. Però ara me'n penedeixo, i em plantejo tornar-hi d'aquí un temps. ¿Has pensat quins estudis voldries fer i de què t'agradaria treballar?M'agradaria treballar de mestra de llar d'infants, perquè sempre m'han agradat els nens, de tota la vida. El teu objectiu a la vida és treballar? ¿T'has plantejat mai marxar de Catalunya per treballar?Treballar, independitzar-me i, quan sigui més gran, tenir fills. Hi ha amigues de la meva cosina que se n'han anat a Punta Cana a treballar de cambreres, però jo no em plantejo deixar la meva família. Els pares viuen al Pont d'Armentera, a prop de Valls, i jo vaig venir cap a Sant Boi amb la meva tieta per estudiar, tot i que això no va sortir bé. ¿T'involucres en activitats per ajudar la gent del teu entorn, a Sant Boi? No. Després d'anar a treballar, surto amb el meu xicot. I no m'involucro perquè penso que una persona sola no pot canviar les coses. Deies que no et creus res de la política. Tu què creus que és un polític? Com voldries que fos?És una persona que ens ha de fer tirar endavant, que ha de lluitar per nosaltres. Vull que sigui sincer. El que digui, que ho tiri endavant. Si promet una cosa, que la faci, en comptes de parlar per parlar. Quina idea tens de la dreta i l'esquerra, del PP o el PSOE, o quins partits d'aquí creus que estan en disposició de dirigir el país?No tinc cap idea sobre això. Els partits no els conec. I votant en blanc, saps què estàs votant?Nul, que no voto cap partit. Això sí que m'ho he plantejat. Digue'm quatre noms de candidats que es presenten a aquestes eleccions...Uf! Ni idea. No ho sé. Em sona Rajoy, tot i que no es presenta, oi? Alícia...? Sánchez-Camacho, sí. I un altre? Qui és el president de la Generalitat?No en tinc ni idea. Està molt bé que siguis sincera, Sandra. Potser pensem que tothom els coneix. Doncs crec que no sóc l'única, eh? http://www.ara.cat/premium/politica/Sandra-Folgado-president-Generalitat-No_0_815318483.html
Doncs per ser tant ignorant i castellanoparlant té un bon català!
O l'entrevistador ho ha transcrit com toca.
Era una ironia, precisament per la bona feina del transcriptor!!! XDDD
ah | 0.768905 | curate | {"ca": 0.8895687645687645, "en": 0.030885780885780884, "es": 0.029137529137529136, "ia": 0.01282051282051282, "pt": 0.015442890442890442, "it": 0.022144522144522144} | |
mc4_ca_20230418_11_573308 | Antiguo Humorcillet. : Humorcillet a "La Cremallera" por primera vez
Humorcillet a "La Cremallera" por primera vez
Humorcillet s'estrena a "La Cremallera", tot un plaer i una satisfacció de poder estar publicant els meus montatges al costat de consolidats monstruos de l'humor, entre ells gent com l'Andrés Faro (seguieixo les seves vinyetes al Diari de Tarragona) o els companys de "Flapa" lloc on m'han publicat algunes de les meues col.laboracions.
Pos no res a continuar pegant-li canya en lo meu Humorcillet.
Publicat per Eusebi Morcillo a 2/01/2013
Etiquetes de comentaris: Humorcillet, La Cremallera, Revista
Alfonso Chaney i los Pàjaros de Hitchcock
El Ministerio de Interior, sus Vírgenes y el 9-N | 0.561362 | curate | {"es": 0.37392550143266473, "ca": 0.5687679083094556, "it": 0.05730659025787966} | https://humorcillet.blogspot.com/2013/02/humorcillet-la-cremallera.html |
mc4_ca_20230418_17_159417 | alturgell: Narieda: Cafè, copa i puro
Narieda: Cafè, copa i puro
La cara sud de Narieda amb la via nova.
I per acabar un bon dinar o per gaudir d'una bona escalada només quedava: "Cafè, copa i puro", així que dissabte amb en Gatsaule ens vem adreçar a aquesta nova via de la cara sud de Narieda, oberta feia poc (gener de 2008) pel Marcel Millet. Havíem vist la ressenya al llibre de piades de Coll de Nargó feia un parell de setmanes i, com que pintava bastant bé, vem posar dia i hora per retrobar-nos i anar a tastar les assolellades plaques d'aquest vessant de muntanya.
Després del corresponent esmorzar anem cap a l'aparcament, a la carretera de Canelles, on ens trobem amb la Lu i la Clara que van a fer la "Postres de Músic". La Lu ja hi havia fet un intent que va acabar en pluja i avui era el dia per tatxar aquesta via pendent.
La pujada es va fent xino-xano tot xerrant i en 45 minuts som a peu de paret. El Joan i jo tenim avantatge ja que la nostra via comença en una repisa a l'alçada de la segona reunió de la "Postres", és com sortir a la "pole position", però aquesta vegada en comptes de sortir des de més endevant va ser des de més amunt.
Vistes, des de baix i des de dalt, de la primera tirada.
La via no té pèrdua gràcies al generós equipament en forma d'espits, pitons i un nombre elevat de ponts de roca equipats. Vem dur els tascons i friends però gairebé només els vem passejar. No cal posar gran cosa ja que vas trobant poderosos ponts amb la baga posada (d'aquí un temps quan les bagues estiguin gastades potser si que s'hauran de reforçar), així que amb 10 cintes i algun esporàdic friend petit per reforçar algun passet o alguna reunió és suficient. Quin plaer obrir un itinerari així amb tants i tant bons punts de protecció naturals.
També esmentar que a la via s'ha fet bastant neteja de blocs i pedres soltes però encara li caldria unes bones pluges per acabar de treure el polsim que hi ha en molts trams de la paret (i a tots també ens aniria bé una mica més d'aigua, sinó aviat només sortirà aire de les aixetes! ).
Disfrutant a les fissures del segon llarg i a la placa del sisè.
La temperatura va ser molt agradable per escalar. El març és una època ideal, potser en algun moment, fins i tot, una mica de calor. En 3 hores i mitja ja teniem la via "al sac", fent totes les reunions que marcava la ressenya original. Com que no sabiem els metres de les tirades vem muntar totes les reunions encara que molts llargs són curtets (20-25 metres) i pots enllaçar tirades.
Flanquejant per sota els sostres (tirada 7) i a la placa fina del penúltim llarg.
L'escalada, a diferència de les vies veïnes on predomina l'adherència, es desenvolupa sobre plaques amb fissures i forats molt bons per agafar-se. Només de tant en tant trobem alguna placa més tècnica on cal mirar-se una mica les preses per progressar. És en aquests punts on trobem els pocs espits de protecció que té la ruta.
En Gatsaule acabant la via i una vista aèria del recorregut des del magnífic mirador del Cogulló de Turp.
I a sota la ressenya amb una descripció aproximada de graus, metres i punts d'assegurança:
Xavi, molt bo el dibuix del traçat fet des de l'aire, queda molt clar tant el camí d'aproximació com la baixada ! Quina vista la del Turp !
Si continua aquest bo, ben aviat a la Dent !
2/4/08 20:01
Felicitats per l'activitat, aquesta la poso a la llista per fer-la. La via és tipo postres? vui dir-te amb pasos de placa?.
3/4/08 10:07
Hola Mingo! La via és semblant a la Postres, amb alguns passos de placa però no tant seguits ni obligats, més esporàdics. Aquesta té més fissura, diedres i passos amb bon cantu. L'únic problema és que encara està molt bruta de terra de blocs que han tirat i branques tallades, hauria de ploure bastant perquè es netegés una mica. De totes maneres és una bona opció per fer metres i disfrutar grimpant, la via és ràpida i gairebé no cal posar res.
3/4/08 19:11
Moltes gracies per les resenyes i carai amb aquesta foto aeria ja no tinc excusa a la propera per perdrem a la baixada...
Jo diria que tampoc ho varem fer molt malmalament... pero estic quasi segura que no varem trobar la desgrimpadeta.. perque va acabar sent un rappel d'uns 6 o 7 metres, hi ha alguna fita?
3/4/08 22:08
Lux, campiona, la baixada no és obvia a més de fites n'hi poques. En la piada d'en Xavi de la postres surt una foto, no és aèrea, a nosaltres ens va ajudar molt, aprofito per agraïr al Xavi les bones referències que dona.
4/4/08 14:41
Hola Lu, tal com diu en Mingo a la baixada gairebé no hi ha fites i s'ha d'anar intuïnt el camí. Hi ha un moment, al final de la primera canal-tartera, que arribes a la llera de la canal i baixes unes plaques. Quan es queda el camí penjat has d'anar a l'esquerra a buscar una zona fàcil on fas la desgrimpada. Suposo que allà veu tirar recte avall i és el lloc on veu fer el ràpel. Aquest tram no és gaire evident. Ja ho saps per la propera vegada. Adéu.
4/4/08 22:47
Moltes gracies al dos per les recomanacions!! !
suposo que si que varem tirar massa recta..
uiii a la propera ja no tindre excusa per perdre'm..
gracies altre cop!
7/4/08 21:30
Iván Vega ha dit...
Molt maca la vía, felicitats per l'activitat i la ressenya molt currada. Llástima que estigui tan poc asegurada pel meu nivell. Salutacions! !
7/4/08 23:28
jaumeplanellpiqueras ha dit...
Ep Xavi, com deuries disfrutar amb aquesta roca! la via es veu súper atractiva, caldrà tastar-la.
Hola Xavi, vaig fer la via en solitari i entre tantes plujes està molt neta de sorra! !, la primera tirada estava amb aigua i vaig entrar per la dreta fins agafar el segon pont de roca, surt una tirada d'uns 15m amb un pas de V.
Una via per recomanar i molt segura.
Miquel Gómez.
17/6/08 14:46
Ei Miquel, felicitats per la repetició! Com dius tú, una via per gaudir (si t'agrada aquest estil d'escalada, clar). Records!
11/7/08 22:42 | 0.775254 | curate | {"es": 0.019587450164673254, "ca": 0.9448777951118045, "fr": 0.010747096550528688, "pt": 0.0031201248049922, "it": 0.006413589876928411, "ja": 0.006413589876928411, "nl": 0.005200208008320333, "en": 0.003640145605824233} | http://alturgell-xgrane.blogspot.com/2008/04/narieda-caf-copa-i-puro.html |
mc4_ca_20230418_17_612569 | àgora MÈDICA: MIREU A L'OCELLET... #GCsemfyc (5)
Utilizant tweetbinder com eina d'anàlisi del hashtag #GCsemfyc, s'analizten fins a un total de 1981 tuits:
Crida l'atenció que gairebé el 65% d'aquests tuits són retuits (1286), és a dir no són tuits originals. Del 35% restants, els que es considerarien originals, només 284 (el 14% aproximadament del total de tuits llançats) són tuits primaris, la resta o són respostes o tuits amb imatges o enllaços. Per tant tenim uns 695 tuits del total de gairebé 2000 que són conversa real, la resta es podria considerar amplificació del missatge.
Destaquen els 2,148,662 d'IMPACTES generats. Què vol dir aquesta xifra? Seria l'equivalent a dir la quantitat de vegades que s'ha pogut veure el hashtag per tots els seguidors dels emissors de tuits o retuits.
És una xifra real? En absolut, però ens posa en alerta sobre el potencial real que té tuiter per a fer arribar un misatge.
468 tuiters han contribuït a #GCsemfyc, en aquesta xifra estan inclosos els que han realitzat tuits originals i els que han realitzat retuit d'algun d'aquests tuits. Tenint en compte que el congrés ha comptat amb uns 2500 participants, ens podria fer pensar que 1 de cada 5 congressistes ha participat en la conversa en tuiter, encara que no necessàriament... Destaca que més del 50% tan sols ha fet una contribució .
Qui ha participat més activament a tuiter?
Entre els més actius del congrés, destaquen lògicament comptes oficials, com el propi de l'esdeveniment @GCsemfyc, la de @semfyc i la de @JMFcamfic (Joves Metges de la @camfic). Després en el més alto tenim a Iris Alarcón i Jordi Mestres, els dos editors d'aquest blog i joves metges de familia de Barcelona, així que no diré res més... destaquen també Javier Carmona, metge de família a Toledo, Juan V. Quintana, metge de familia a Elche i Raquel Gómez Si voleu veure la llista completa podéu accedir a l'anàlisis complet
És útil tuiter com a estratègia de comunicació en un congrès?
El meu punt de vista és que és altament útil si se sap dinamitzar amb efectivitat i amb uns objectius clars, algunes idees per potenciar-lo com a eina de difusió i sobretot d'amplificació:
-Crec important entendre tuiter com una eina de comunicació horitzontal i no vertical, s'ha de potenciar el debat i l'intercanvi d'informació. -Una opció interessant seria utilitzar, a més del hashtag oficial, etiquetes "temàtiques" sobre temes que estan creant debat interessant. Per exemple el del finançament/patrocini dels congressos. Es podria generar un previ a tuiter, a manera de "escalfant tuit" El que ha funcionat molt bé en altres congressos, és esdeveniments de desvirtualització in situ al congrés. Altres opcions interessants que he vist en altres àmbits, és la de reunir in situ els editors de comptes oficials per consensuar estratègies i generar debat a twitter. Entenent que tots treballen per un mateix fi. I sobretot entendre que tuiter és DEBAT i COMUNICACIÓ
Són només algunes idees ... si tens alguna més que vulguis compartir, no dubtis en deixar un comentari! | 0.8485 | curate | {"ca": 1.0} | http://agoramedica.blogspot.com/2014/06/mireu-locellet-gcsemfyc-5.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_63479 | El Mercat de Sant Antoni és un dels mercats més importants de la ciutat de Barcelona. És l’únic mercat que té oferta comercial durant els 7 dies de la setmana. L’edifici i els seu entorn acull els tres mercats que li són propis: l’alimentació fresca, els encants i el dominical del llibre.
Originalment es tractava d’un mercat a l’aire lliure situat a l’accés sud de la ciutat emmurallada de Barcelona, concretament al portal de Sant Antoni. La ubicació aleshores era favorable al comerç per tractar-se d’una zona de pas per aquells que sortien o arribaven. Amb els projectes d’expansió de la ciutat i l’enderroc de les muralles, Ildefons Cerdà va proposar la construcció d’una estructura per garantir la permanència del mercat i millorar l’abastiment de tota la ciutat de Barcelona, que no en tenia prou amb els mercats de dins de les muralles.
D’aquesta manera es va proposar a l’arquitecte Antoni Rovira i Trias la projecció de les instal·lacions del Mercat de Sant Antoni. Aquest projecte estava emmarcat en el desenvolupament del Pla Cerdà i suposava la creació del primer mercat a les afores de la ciutat. La construcció va començar el 1879 i va acabar el setembre de 1882 inaugurat per qui era alcalde de Barcelona, Rius i Taulet. Tot seguit, a principis del segle XX, els comerciants del tèxtil del Paral·lel i d’altres productes no alimentaris van començar a situar-se al voltant del mercat per aprofitar la concurrència de gent i millorar la seva activitat comercial. Així és com va néixer el Mercat dels Encants de Sant Antoni.
Fins a dia d’avui ambdós mercats coexisteixen, es complementen i contribueixen amb la seva oferta a generar una zona de comerç al detall molt dinàmica i de difícil reproducció a qualsevol altre lloc. D’aquesta manera, el Mercat de Sant Antoni segueix oferint una de les ofertes alimentaries fresques més riques i diverses de la ciutat i el Mercat dels Encants de Sant Antoni ofereix una amplia oferta de moda, tèxtils i productes per la llar.
Més tard també s'hi van incorporar llibreters i col·leccionistes els diumenges, donant origen al Mercat Dominical de Sant Antoni. Avui, és un mercat especialitzat en llibres nous i antics i col·leccionisme tradicional de postals, segells o revistes i on també s'hi troben tot tipus d’ofertes vinculades als cromos, als videojocs i/o a les pel·lícules.
L’any 2007 van començar les obres de reforma del mercat i s’instal·len tres carpes provisionals per acollir cadascun dels mercats a Ronda Sant Antoni i al Carrer del Comte Urgell. Al 2009 es tanquen de forma definitiva les instal·lacions del vell mercat i comença un projecte la finalització del qual es va anar veient endarrarida a causa de les restes arqueològiques que s'hi van trobar: la Via Augusta Romana i la necròpolis així com les restes del baluard de Sant Antoni. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_67171 | L’escriptor Esteban Martín va estar fa uns dies per la Llibreria Serret de Valderrobres, on va donar a conèixer i firmar la seua novel·la ‘Cuando la muerte venía del cielo’, una obra de ficció que segons va detallar l’autor parteix d’una història real. De fet, l’any 1937, l’actor de Hollywood Errol Flynn va vindre a Espanya a ajudar a la República durant la Guerra Civil i va portar un xec d’un milió i mig de dòlars per al Govern republicà.
Martín va desenvolupar ‘ Cuando la muerte venía del cielo’ d’esta efemèride i “vaig crear una obra de ficció. Lo protagonista és una barreja dels actors infantils d’eixe moment i jo vaig muntar una història d’amor, de guerra i d’espionatge situada a la Barcelona de l’any 1937”. La necessitat de fer esta història va partir de “fer un homenatge al cinema americà d’aquell moment i també explicar que quan va esclatar el conflicte va haver una sèrie de gent, actors, productors i directors que es van posicionar a favor de la República”.
Esteban Martín també va afegir que “volia retre homenatge a la ciutat de Barcelona, on al març de 1937 va començar la guerra aèria contra la població civil. Un mes després va arribar el bombardeig de Gernika”. Pel que fa al títol del llibre, Martín va explicar que “quan me vaig documentar, veies les fotos de Robert Capa o Agustí Centelles i te trobaves a la gent corrent i mirant al cel. Va ser una cosa terrible que ningú esperava”. ‘ Cuando la muerte venía del cielo’ és una novel·la que reuneix amor, espionatge i aventures.
Pel que fa al moment que passe el llibre, Esteban Martín va dir que “és un sector que pateix com qualsevol altre. Ha baixat la venda en relació a altres anys”. En este sentit, les iniciatives de firma i promoció literària que va Octavi Serret les valore molt positivament. “Jo sempre dic que el cinema se va inventar perquè es pogués filmar ‘El Padrino’ i les llibreries se van inventar perquè Octavi Serret vengués llibres. Octavi és un crac i és la tercera vegada que vinc aquí, i cada vegada que me convido vindré encantat”. | 0.883408 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_446489 | Com llançar una sorprenent festa universitària | l-groop.com
Com llançar una sorprenent festa universitària
Organitzar una festa quan ets estudiant universitari pot ajudar-te a fer nous amics, entretenir els teus amics actuals o simplement passar-ho bé. Sigui quina sigui la vostra raó per decidir decidir celebrar una festa, és important dedicar molt temps i esforços al procés de planificació perquè la vostra festa sigui impressionant. Podeu augmentar les possibilitats de celebrar una festa fantàstica escollint un tema fantàstic, configurant i mantenint el menjar i les begudes fluïdes.
Considereu l’ocasió. Per què feu una festa? Voleu tenir una base prèvia a les finals? Una festa de Halloween? O celebrar el 21è aniversari d'un amic ? Penseu en l’ocasió per a la vostra festa i utilitzeu-la per ajudar-vos a decidir què voleu fer a la festa, a qui convidar i a què serveixi.
Per exemple, si voleu fer una festa d’aniversari per a un amic proper, haureu de decidir si ha de ser una sorpresa o no, quin tipus de pastisset comprar, què li agrada beure al vostre amic, quin tipus de música és el vostre amic. voldria sentir i a qui convidar.
Penseu en la temporada. També podeu utilitzar la temporada per ajudar-vos a planificar la vostra festa. Podríeu llançar una festa temàtica d’hivern, estiu, primavera o caure.
Si voleu, la temporada també us pot ajudar a triar un codi de vestimenta per a la vostra festa. Per exemple, si és hivern, podreu fer una festa temàtica d’hivern i requerir que tots els vostres convidats es vesteixen de color blanc. Si és primavera, podeu fer una festa temàtica a la primavera i demanar als vostres convidats que portin pastels.
Utilitzeu els vostres interessos per triar un tema. Si teniu alguna cosa que us apassiona, també podeu considerar que es converteixi en el tema de la vostra festa. Tant si sou aficionats a la cuina, al futbol, al cinema o a la política, probablement hi hagi una manera d’afrontar-lo en un tema de festa.
Super Bowl o festa de guaita de jocs. Si hi ha un gran joc durant el cap de setmana, convideu a alguns dels vostres amics a una festa per veure el joc. Digues a tothom que porti els colors de l’equip i aporti alguna cosa per beure i berenar.
Recepta de l'intercanvi de receptes. Si sou aficionats a la cuina, podeu enviar una festa d’intercanvi de receptes. Feu que tots els vostres amics facin alguna cosa i porteu còpies de la recepta. Apareix el menjar amb una mica de vi o cervesa artesana i passeu una nit elegant.
Festa de la marató de pel·lícules. Trieu algunes de les vostres pel·lícules preferides (o algunes que no hagueu vist mai) i convideu alguns amics a veure-les amb vosaltres. Feu unes crispetes i còctels i gaudiu veient les pel·lícules i parlant-ne amb els vostres amics.
Partit de vigilància del debat. Convida uns amics per veure un gran debat polític. Demaneu un parell de pizzes i compreu una caixa de cervesa. Algunes persones fins i tot juguen a beure jocs mentre veuen debats polítics.
Trieu un tema de codi de vestimenta. Hi ha molts temes diferents sobre codis de vestir que podeu utilitzar per crear una fantàstica festa universitària. Alguns temes populars del codi de vestimentes inclouen: [1]
Partit de temàtica de la dècada. Feu que tots els vostres convidats es vesteixin amb roba d’època dels anys 80 o 90 o vestits com una figura coneguda d’una d’aquestes dècades. Una altra opció és fer una festa dels 80 als 90 i permetre als vostres convidats triar la dècada que més els agradi. Podeu fer altres dècades també, però les festes dels 80 i 90 són populars ara mateix.
Toga Party. Digues-li a tots els teus convidats que no facin més que llençols i roba interior. També podeu donar un aspecte grec a altres aspectes de la festa, com ara servir tirs de Sambuca, hummus i xips de pita.
Festa dels Àngels i Diables. Tothom decideix portar roig o blanc i també pot anar amb ell i posar-se un vestit d'àngel o diable. [2] X Font d’investigació
Festa de la llum negra Substitueixi totes les bombetes habituals per llums negres i digues a tots els teus convidats que portin molta roba blanca i de neó.
Festa del suèter lleig. Això funciona bé per a una festa al desembre. Digues-li a tots els teus convidats que comprin o facin els jerseis de Nadal més lletjos que puguin portar-los a la festa.
Pregunteu als vostres amics. Com que convidareu als vostres amics a aquesta festa, és possible que vulgueu que els vostres comentaris puguin veure què podran gaudir. Si us deixen enganyar sobre quin tipus de festa s’ha de llançar, només parleu amb alguns dels vostres amics propers. Potser tinguin algunes idees fantàstiques.
Llançar una gran festa pot ser un treball dur, de manera que també podeu beneficiar-se de la inclusió dels vostres amics com a co-planificadors. [3] X Font d’investigació
Configuració per a la seva festa
Decidiu a qui voleu convidar. Tant si teniu previst una festa petita com una gran, haureu de decidir a qui voleu convidar. Anoteu una llista de totes les persones que voldreu venir i, a continuació, utilitzeu Facebook, Twitter o el boca a boca per fer-ho saber a tothom. [4]
Si teniu previst servir menjar als vostres convidats i voleu conservar-lo de forma petita, proveu de tenir un recompte de capçals com a mínim una setmana abans.
Si espereu que tingueu molta gent a la vostra festa, podríeu plantejar-vos dir-ho a tots els vostres amics perquè hi portin algú.
També podeu convidar els vostres veïns a reduir les probabilitats de queixes de sorolls. [5] X Font d’investigació
Crea una llista de reproducció . La creació d’una llista de reproducció per a la vostra festa és una part essencial del procés de planificació. És important assegurar-vos que disposeu de molta bona música per durar tota la vetllada, així que emmagatzeneu la llista de reproducció amb almenys cinc hores de música.
Proveu de tenir en compte els interessos musicals dels vostres convidats a mesura que completeu la llista de reproducció. No empleneu només la llista de reproducció amb la música que més us agradi.
Tingueu en compte el tema mentre creeu la vostra llista de reproducció per a la festa. Per exemple, si feu una festa dels 80, la vostra llista de reproducció hauria d'incloure molta música dels anys 80.
Trieu jocs per beure. Els jocs de begudes poden ajudar a mantenir la vostra festa interessant i són molt populars entre els universitaris. Decidiu quins jocs de beguda voleu jugar i podreu suggerir un joc més tard al vespre. Alguns jocs de beguda a considerar inclouen: [6]
Cervesa Pong
"Mai no he mai"
Organitza el teu espai. És possible que hàgiu de fer alguns ajustaments al vostre apartament per preparar-lo per als vostres convidats. Proveu de preparar-ho tot, com a mínim, una hora abans que la gent arribi.
Netegeu una àrea gran de la vostra sala d’estar o cuina per utilitzar-la com a pista de ball.
Configureu cadires i taules addicionals per als vostres convidats.
Bloquejar o bloquejar les habitacions que estan fora de límit. [7] X Font d’investigació
Assegureu-vos que disposeu d’elements essencials com ara paper higiènic, tasses de plàstic i tovalloles de paper.
Prepara zones exteriors. Si teniu un jardí al darrere o al capdavant que voleu utilitzar durant la vostra festa, feu també una mica de temps per preparar aquesta àrea.
Configureu algunes cadires i taules de gespa.
Utilitzeu llanternes, llums de corda o llums solars per proporcionar una mica d’ambient.
Proveu de configurar un portaobjectes i tobogans o ruixadors.
Feu jocs de gespa com KanJam, Frisbees o cornhole.
Obtenció d'aliments i begudes
Decidiu quin tipus d'aliment proporcionareu. Com a amfitrió, probablement haureu de proporcionar alguna cosa per menjar als vostres convidats. Tot i això, no cal que prepareu un àpat gourmet. Encarregar una xapa de pizza o posar xips i pretzels també està bé. Probablement els vostres convidats estiguin més interessats a socialitzar que a fer qualsevol altra cosa.
Assegureu-vos que teniu alguna cosa per a tothom. Per exemple, si teniu un amic vegan o vegetarià, proveu d’evitar no tenir res més que tots els aperitius de carn i formatge. [8] X Font d’investigació
Demana a tothom que porti alguna cosa. Potser tingueu amics que els agrada cuinar i altres que no saben bullir aigua. Demaneu als amics que portin alguna cosa, però deixeu-los triar. És possible que només digueu què creieu que potser necessiteu donar-los algunes pautes.
Per exemple, podríeu demanar a algú que porti alguna cosa salada i cruixent o demanar a un altre amic que porti algunes batedores de còctels.
Decidiu si proporcionareu alcohol o no. El fet d’aportar alcohol als vostres convidats pot ser car i els vostres convidats no esperaran que inclogueu la factura per les seves begudes, per la qual cosa sol ser recomanable que tothom porti les seves begudes.
Si només teniu una reunió petita, potser decidiu tractar els vostres amics amb un estoig de cervesa o una ampolla gran de vodka amb batedores.
Si teniu molta gent més, haureu de requerir a tothom que introdueixi un cafè o que sigui un esdeveniment BYOB.
Creeu un pla de còpia de seguretat per afrontar l'escassetat d'aliments o begudes. Sempre hi ha la possibilitat que aparegui més gent del que esperàveu, i és possible que hàgiu de tornar a omplir el menjar i la beguda a la meitat de la festa. Assegureu-vos que teniu un pla en cas que això passi.
Per exemple, podeu posar el número d'un local de pizzes en marcació ràpida, inscriure un amic sobriet a fer cervesa o bé apilar subministraments addicionals al vostre dormitori en cas que el menjar i les begudes vagin més ràpidament del que esperaves. [9] X Font d’investigació
Llança el tipus de festa que us divertireu. Encara que vulgueu tenir en compte els vostres convidats, no té cap intenció posar-vos en esforç per organitzar una festa si no és un esdeveniment que també gaudireu.
Si no convideu els vostres veïns a celebrar una festa a casa, almenys notifiqueu-los els vostres plans. Pregunteu si us arribaran amb qualsevol queixa en lloc de trucar als agents de la llei.
L'edat legal de beure és de 21 anys. Com a amfitrió de la festa, sou els responsables dels bevedors menors d'edat. Tingueu-ho en compte a l'hora de fer la vostra llista de convidats i de permetre que hi entrin persones. | 0.749598 | curate | {"ca": 0.9370857651597586, "pt": 0.02166386388366802, "es": 0.02482935997625878, "en": 0.0061331486793945985, "oc": 0.0022752003165496092, "nl": 0.0027698090810169156, "uu": 0.0002967652586803838, "fr": 0.004946087644673063} | https://ca.l-groop.com/page/how-to-throw-an-amazing-college-party/ |
mc4_ca_20230418_17_680045 | Revista l'Espígol – Baix Penedès » 2012 » octubre
Inici » Arxivats al mesArticles publicats al mes de octubre 2012
Un Barça abrumador li fa set ‘castanyes’ al voluntariòs Patí Calafell
dimecres, 31 oct, 2012 – 23:36 | Sense comentaris
Era un partit molt difícil. Tot i jugar a casa, el Club Patí Calafell Tot l’Any rebia a casa aquesta nit de la Castanyada el FC Barcelona. El millor equip d’hoquei del món arribava a …
El Moritz Vendrell perd l’imbatibilitat a Reus
dimarts, 30 oct, 2012 – 23:05 | Sense comentaris
Foto d'arxiu de la presentació de les noves incorporacions
Avui dimarts els jugadors de Guillem Cabestany no han pogut amb els reusencs (5-3)
La cinquena jornada de l’Ok Liga que acabarà dijous – demà es jugaran cinc …
L’Ajuntament de Cunit aprova de nou les bases per adjudicar la concessió del servei de bar del Casal
dimarts, 30 oct, 2012 – 21:46 | Sense comentaris
L’ajuntament de Cunit ha aprovat per unanimitat de tots els grups municipals, convocar un nou concurs per adjudicar la concessió del servei de bar-cafeteria de Casal Municipal de Cunit. El ple ha aprovat les bases …
L’Ajuntament de Cunit aprova les taxes i ordenances municipals per l’exercici del 2013
dimarts, 30 oct, 2012 – 21:37 | Sense comentaris
S’incorporen les bonificacions al rebut de la brossa per l’ús de la deixalleria a famílies amb rendes més baixes i s’incorpora l’opció per poder pagar amb els “tiquets llar d’infants”
Es rebaixa un 75% els preu …
Una veïna de Calafell rebrà avui dimarts la Medalla Centenària de Benestar Social i Família
dimarts, 30 oct, 2012 – 1:06 | Sense comentaris
La directora dels Serveis Territorials del Departament a Tarragona, Anna Maria Solé, en farà el lliurament
Felisa Martín rebrà avui dimarts, la Medalla Centenària de Benestar Social i Família. La directora dels Serveis Territorials del Departament …
L’Assemblea Nacional Catalana es presenta a Calafell en un acte multitudinari
dimarts, 30 oct, 2012 – 0:57 | Sense comentaris
El celler de Cal Bolavà de Calafell va ser el marc escollit per fer la presentació de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i aquest acte va registrar una massiva assistència de calafellencs interessats en participar activament …
La CUP- Alternativa d’Esquerres al Parlament?
dimarts, 30 oct, 2012 – 0:51 | Sense comentaris
La pregunta es recurrent i mil vegades formulada per persones del nostre entorn.
Quan fa aproximadament tres setmanes vam prendre la decisió de presentar-nos a les eleccions vam assumir un gran repte. De quina manera i …
El Moritz CE Vendrell empata amb el Vic i continua inbatut abans de jugar demà a Reus
dilluns, 29 oct, 2012 – 13:47 | Sense comentaris
Foto: Premsa CE Vendrell
Demà l’equip de Guillem Cabestany intentarà sorprendre el Reus Deportiu a domicili
Primer part de gran intensitat. Al minut 3, el Vic ja s’hagués pogut avançar en el marcador, però Roger Molina va …
El Patí Calafell Tot l’Any aguanta bé al Liceo que al final el supera amb un resultat massa dur
dilluns, 29 oct, 2012 – 13:37 | Sense comentaris
L’emissora municipal Calafell Ràdio va transmetre tot el partit des del Palacio de Deportes de Riazor amb locució de Ferran Rodríguez
El Patí Calafell comença plantant cara al Liceo, però no pot evitar sortit golejat al final (7-3)
L’Associació Catalana en Pro de la Justícia lliura la Medalla d’Honor al Jutge de Pau de Calafell
dilluns, 29 oct, 2012 – 13:32 | Sense comentaris
Garriga i esposa, amb el consistori
L’ajuntament de Calafell va fer divendres un acte de reconeixement a Josep Garriga, que exerceix de Jutge de Pau des de 20 anys
L’Ajuntament de Calafell ha celebrat un acte en …
Representants de la Federació d’Associacions de Veïns de Cunit es tanquen a l’Ajuntament
dilluns, 29 oct, 2012 – 13:23 | Sense comentaris
En aquests moments membres de la Federació d’Associacions de Veïns de Cunit amb el seu president Xavier Salvador al capdavant, s’han tancat a l’Ajuntament. L’acte de protesta és contra l’augment dels impostos.
L’Ajuntament de Calafell repara la tanca de la via del tren pels punts pels quals circulaven vianants
dijous, 25 oct, 2012 – 19:32 | Sense comentaris
L’Ajuntament de Calafell ha reparat els punts on la tanca de la via del ferrocarril estava malmesa i que, pel fet de quedar oberts, alguns veïns utilitzaven per entrar i creuar d’una banda a l’altra, …
Els veterans d’hoquei del Vallès Calafell s’estrenen a la lliga ‘A’ perdent a Palafrugell (8-6)
dimecres, 24 oct, 2012 – 14:41 | Sense comentaris
Foto: CP Vallès Calafell
Javi Luna va fer cinc gols i, el debutant, Frederic Sevé, un altra
El Vallès Calafell CP, l’equip de veterans del Club Patí Calafell, va debutar dimarts passat a …
L’Ajuntament presenta als ciutadans el Pla Director dels carrers del nucli històric de Calafel
dimecres, 24 oct, 2012 – 1:38 | Sense comentaris
La primera fase de remodelació afectarà els carrers Torredembarra, Barceloneta i Clos de Becu
Un centenar de persones van assistir ahir a la presentació del Pla Director de carrers de Calafell Poble, organitzada per l’Ajuntament de …
El calafellenc Joan Carles Fuentes és el candidat de PxC per Tarragona
dimecres, 24 oct, 2012 – 1:33 | Sense comentaris
Aquesta tarda al peu del monument als Castellers, Plataforma per Catalunya (PxC) ha presentat públicament la seva llista electoral completa per la …
El cunitenc José Barquier, va de número 4 a la llista del PP de Tarragona
dimecres, 24 oct, 2012 – 1:25 | Un Comentari
A la candidatura que lidera altra cop Rafael Luna, també en formen part l’alcalde de Santa Oliva, Juan Cobos i la regidora vendrellenca Elisabeth Rodríguez
El Partit Popular de Tarragona ha fet pública la candidatura al …
El Patí Calafell jugarà dissabte a les 6 al Palacio de Deportes de Riazor de A Corunya
dimecres, 24 oct, 2012 – 1:08 | Sense comentaris
Pere Varias prepara el desplaçament a Galícia
Calafell Ràdio emetrà en directe el partit amb narració d’en Ferran Rodríguez
El conjunt gallec ha demanat al Patí Calafell Tot l’Any avançar dues hores el partit per no coincidir …
Resultats de Patinatge del Club Patí Calafell
dimarts, 23 oct, 2012 – 23:58 | Sense comentaris
El passat cap de setmana es va celebrar a les instal·lacions de A.P Mont – Roig la tercera convocatòria de iniciació de les proves A i C en modalitat de LLiure i Escola.
Pel que fa …
El calafellenc Sergi Verge guanya la Nòrdic Walking Champions Sèries a Coma-ruga
dijous, 18 oct, 2012 – 19:06 | Sense comentaris
Un any més Sergi Verge va pujar al pòdium, aquest cas, al de Coma-ruga
La prova que es va fer els anys anteriors a Calafell, aquest any ha estat organitzada al Vendrell
Més de cent participants …
ICV de Calafell demana fons als pressupostos generals de l’estat per a la construcció d’un pas soterrat a Segur
dijous, 18 oct, 2012 – 17:13 | Sense comentaris
FOTO: Josep Manuel Baselga (Diari de Tarragona)
El portaveu d’ICV de Calafell, Jordi Álvarez ha informat que la formació ecosocialista presentés una esmena als pressupostos generals de l’estat perquè el Ministeri de Foment inclogui una partida …
Bons resultats del patinatge del CP Calafell a Reus al III Trofeu Iniciació
dimecres, 17 oct, 2012 – 13:48 | Sense comentaris
Foto: Patinatge CP Calafell
El Passat cap de setmana 13 i 14 d’octubre, s’ha celebrat a les instal·lacions de Reus Deportiu el III Trofeu d’Iniciació amb els nivells A,B,C i Cetificat i amb una participació de …
L’actuació dels Nens del Vendrell per la Fira és per a recordar
dimecres, 17 oct, 2012 – 13:40 | Sense comentaris
Els Nens del Vendrell van signar diumenge una altra actuació que quedarà per a la història. Va ser diumenge, en la Plaça Vella, en la seva diada de la Fira de Santa Teresa, on uns …
Acords del Ple de l’Ajuntament del Vendrell celebrat aquest darrer dimarts
dimecres, 17 oct, 2012 – 0:27 | Un Comentari
En el Ple ordinari celebrat avui a la tarda a l’Ajuntament del Vendrell s’ha arribat als següents acords:
Per unanimitat, s’ha acordat l’aprovació de la proposta d’aplicació del Reial Decret Llei 20/2012 als processos d’incapacitat temporal …
El pilot calafellenc Àlex Toledo, sotscampió de la Copa Catalana de Promovelocitat de 70 c.c.
dimecres, 17 oct, 2012 – 0:20 | Sense comentaris
El títol va ser pel seu company d’equip que tot i estar igual de punts, es va adjudicar el campionat pel fet d’haver fet més primers llocs en les diverses mànegues de tot el campionat
L'esportista …
El calafellenc Jordi Sánchez Pérez, és un dels vencedors de l’Spanish Nationals de Hobie Cat a Calafell
dimarts, 16 oct, 2012 – 23:25 | Sense comentaris
L’esportista local va ser el millor de la categoria Hobie Fx-One i el seu company David de Diago, tercer
El passat cap de setmana es va organitzar a Calafell l’Spanish Nationals de Hobie Cat …
Cunit es bolca en la jornada de recapte solidari, recollint una tona de productes de primera necessitat
dilluns, 15 oct, 2012 – 17:02 | Sense comentaris
El dinar solidari convocat per la Penya Barcelonista amb el suport de l’ajuntament de Cunit i entitats, associacions i empreses del municipi ha recollit una tona d’aliments en el decurs de la jornada festiva de …
El pilot calafellenc Àlex Toledo Romero, acaba sent el sotscampió de la Copa Catalana de Promovelocitat de 70 c.c.
dilluns, 15 oct, 2012 – 16:52 | Sense comentaris
A més, ha estat el campió de la demarcació de Tarragona
Ahir diumenge el pilot calafellenc Àlex Toledo es jugava el pujar al pòdium com a campió de la Copa Catalana de Promovelocitat de 70 centímetres …
Tres baixpenedesencs a la candidatura de CiU per la demarcació de Tarragona
dilluns, 15 oct, 2012 – 2:27 | Sense comentaris
Domingo i Suárez, avui al Congrés Nacional. Foto: S.Suárez
Aquest diumenge el Consell Nacional de Convergència i Unió ha aprovat les quatre candidatures amb les quals concurruiran a les eleccions avançades del 25 de novembre. En …
Els republicans penedesencs recorden al Castell de Calafell l’afusellament de Lluís Companys a Montjuich, ara fa 72 anys
dilluns, 15 oct, 2012 – 0:19 | Sense comentaris
Jacob Balaguer, Alfred Bosch i Lluïs Sant
Ha intervingut el Diputat a Corts, Alfredn Bosch que ha animat a tothom dient que Catalunya cada cop és més aprop de ser Independent
L’acte organitzat a nivell de les …
Dos joves baixpenedesencs aniran en els primers llocs de la candidatura del PSC per Tarragona
diumenge, 14 oct, 2012 – 23:12 | Sense comentaris
Arantzazu Longares, de Cunit, anirà de número 7 i Ramon Farré, de Calafell, de número 9
Aquest diumenge s’ha aprovat la candidatura que el Partit dels Socialistes de Catalunya presentarà a la circumscripció de …
Altra cop el derbi de futbol de Vendrell acaba en taules (1-1)
diumenge, 14 oct, 2012 – 17:02 | Sense comentaris
Per segon any consecutiu i coincidint també amb la Fira de Santa Teresa, el Camp Josep Bové, aquest passat dissabte 13 d’octubre de 2012 a les 18:15h, va tornar a vestir-se de gala ple de …
El Moritz Vendrell guanya el Vilanova amb 4 gols del barcelonista Barroso (6-3)
diumenge, 14 oct, 2012 – 0:47 | Sense comentaris
Els àrbitres han mostrat la primera targeta vermella directa d’aquesta temporada al vilanoví Jordi Creus per gestionar des de la taula quan ja havia estat expulsat per haver vist dues targetes blaves
El Club Sports Tennis Cunit es prepara per mantenir la Segona Divisió Estatal
diumenge, 14 oct, 2012 – 0:37 | Sense comentaris
Foto: CST Cunit
Jugarà el pròxim cap de setmana a Sabadell contra els equips del CT Internacional Tenis Monte del Pilar de Madrid. En cas de victòria jugaran a l’endemà contra el vencedor del partit CT …
Diumenge solidàri a Cunit amb dinar i recapta d’aliments
divendres, 12 oct, 2012 – 17:23 | Sense comentaris
Aquest diumenge es podran fer les aportacions de menjar que després serviran per atendre famílies del municipi amb major vulnerabilitat
Diumenge vinent, 14 d’octubre Cunit celebra un dinar solidari per a recaptar queviures que seran posteriorment …
Álex Toledo es prepara per ser campió de 70 cc després de rodar per Montmeló amb una màquina de 80 centímetres cúbics
divendres, 12 oct, 2012 – 17:15 | Sense comentaris
El jove esportista és l’actual líder de la Copa Catalana de Promovelocitat de 70 c.c. que es clourà diumenge a Mora d’Ebre
El jove esportista calafellenc de 10 anys, correrà diumenge vinent al circuït de Mora … | 0.752372 | curate | {"ca": 0.8572968490878938, "en": 0.13880597014925372, "pt": 0.0011608623548922056, "es": 0.0011608623548922056, "de": 0.0015754560530679934} | http://www.revistaespigol.com/?m=201210 |
oscar-2301_ca_20230418_7_69503 | Podria semblar una ficció contemporània, però la peripècia de Kurt Schwartzmann és real, segons hem llegit a la premsa de San Francisco (Califòrnia, EUA), on viu i treballa aquest artista atípic. La notícia és que exposa les seves obres al LightHouse, una entitat d'ajuda a persones cegues i amb dificultats de visió, com ell mateix, que va perdre la visió de l'ull esquerre el 2006 a causa de complicacions de la sida. Però el que crida l'atenció és que els 64 dibuixos exposats formen un homenatge multicolor a l'empresa municipal d'autobusos de San Francisco (popularment, la Muni) i els seus empleats: l'ha titulat Yellow Line. A tribute to SF Muni operators.
"Quan no tenia res, la Muni em va oferir un trajecte i un refugi", recorda Schwartzmann. Era el 2008, quan no tenia sostre ni feina ni família. Seia en una parada amb una maleta, buscant un lloc on fer-se passar el fred, quan un autobús es va aturar i va obrir la porta. Tot i que no tenia ni un dòlar per al bitllet, la conductora el va fer pujar perquè li fes companyia a bord, i s'hi va quedar fins al final del torn de treball.
Per això, Kurt, que ara viu feliçment establert amb el seu marit i un gos, té sempre present el valor social del transport públic i ho transmet en el seu art. Els seus dibuixos, que descriu com a "llesques de vida", estan inspirats en els viatges amb autobús que feia assegut al seient del davant. I no ha parat fins a dedicar tota una exposició a agrair als conductors l'amabilitat i la compassió amb què el van tractar.
Darrera modificació
divendres, febrer 1, 2019 - 08:09
Tema
En xarxa (https://noticies.tmb.cat/xarxa)
Source URL: https://noticies.tmb.cat/xarxa/que-sensellar-convertit-artista-esta-agrait-conductors-de-bus-de-san-francisco | 0.796928 | curate | {"ca": 0.8585507246376811, "en": 0.08811594202898551, "ia": 0.051014492753623186, "es": 0.002318840579710145} | https://noticies.tmb.cat/node/819172/printable/print |
cawac_ca_20200528_4_30361 | Popularment conegut com el ‘Comecocos’ vam poder començar a gaudir d’aquest fantàstic joc cap als 80. De fet a Estats Units es va començar a comercialitzar a principis de 1980 , per tant a nosaltres ens va arribar una mica més tard. El Pac-Man és un videojoc d’arcade creat per l’empresa Namco y distribuït per Midway Games. Al ser un dels primers videojocs s’ha convertit en un autèntic clàssic i fa uns dies va complir anys. Per aquesta raó, a Google vam poder fer unes quantes partides al Pac-Man i rememorar vells temps i tardes tirades al sofà amb aquest divertit amic.
Segurament els més joves no deuen recordar aquest mític joc, per aquesta raó m’he proposat explicar-vos la seva dinàmica. Doncs bé, en PacMan és un cercle de color groc al que li falta una part, que simula ser la boca . L’escenari on trobem a en PacMan és un laberint on ha de menjar punts petits i grans, entre altres premis amb forma de fruita o objectes.
L’objectiu del joc és que en PacMan es mengi tots els punts de la pantalla, moment en el que es passa al següent nivell. Però clar, no tot pot ser tan fàcil. Hi ha 4 fantasmes o monstres (mai ho he sabut a ciència certa) que l’intentaran aturar per tal que no acabi d’empassar-se tots els punts i així avançar cap al següent nivell. Aquests fantasmes tenen habilitats diferents entre ells. N’hi ha uns que són molt ràpids i atrevits, i d’altres són més lents i porucs.
Una altra de les gràcies del joc és que hi ha una mena de punts que són més grossos i que gràcies a ells en PacMan pot menjar-se als fantasmes/monstres , però clar, un cop s’acaba aquesta mena de propietat els fantasmes tornen a sortir d’una casa i tornen a fer-li la vida impossible al nostre protagonista.
Així que els que encara no hagin jugat mai al ‘Comecocos’ tenen encara la oportunitat de jugar-hi ja que hi ha moltes pàgines per internet que permeten fer-ho . D’aquesta manera mai oblidarem al nostre tendre PacMan que ens recorda els millors anys de la nostra vida. Si sou massa joves… ah, ho sento molt… és el que té néixer més tard, ser tan jove també té la seva part negativa! Però encara teniu l’oportunitat de gaudir d’aquest joc que fa poc va complir 30 anys . | 0.870941 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.gameover.cat/pacman-fa-30-anys.html |
cawac_ca_20200528_10_164079 | Sempre amb tu
A l’Emily no li agrada cantar. Desafina. I, a més, amb tanta gent que la mira… Per què ha de ser ella la solista? I després hi ha aquell noi, assegut a l’última fila. Tan guapo. Tan diferent. Amaga alguna cosa. I la mira. Tota l’estona. Només a ella. I ella comença a cantar. Només per a ell. | 0 | curate | {"ca": 0.6462585034013606, "tl": 0.10204081632653061, "pt": 0.030612244897959183, "es": 0.1292517006802721, "en": 0.044217687074829926, "ru": 0.047619047619047616} | http://bibliosort.cat/2013/07/29/sempre-amb-tu/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_789546 | Nova promoció d'El Periodico: EL PERIÓDICO, amb la senyera l'Onze de Setembre. La maquinària propagandista del PSOE-c ha enbogit? Res més lluny de la realitat, fa uns anys l'aleshores batlle de Sabadell ja va començar a regalar senyeres a tothom qui passés per l'Ajuntament.L'objectiu del PSOE-c? Evidentment, de cop i volta no s'han tornat patriotes sinó ben al contrari: té el ferm objectiu de eclipsar l'increment d'estelades que dia darrera dia no para de créixer al paisatge català. A més de intentar recuperar el vot del català desenganyat per les continues mostres de botiflerisme del PSOE-c: el català a Europa (cas de Croàcia), sostre d'endeutament a la constitució però sense límit a la "solidaritat", etc... Us enllaço la noticia a "El Periodico". La tradició no escrita fa penjar una senyera al balcó l'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya. El PERIÓDICO DE CATALUNYA, que cada Onze de Setembre penja a la seva façana una gran bandera catalana, anima tots els catalans a mantenir viu aquest costum i, si pot ser, de manera més entusiasta. Per això, el diari posa a disposició dels seus lectors una ensenya perquè el diumenge 11 de setembre els edificis de totes les ciutats i tots els pobles de Catalunya comencin el dia poblats de senyeres. La senyera que ofereix el diari, que es pot aconseguir-se des del dissabte 3 fins al mateix diumenge de la Diada per només 9,95 euros, porta incorporada, en grans lletres negres, la consigna 'Visca Catalunya'. La senyera fa 1 metre d'ample per 70 centímetres d'alt i porta als extrems de la part superior una cinta per facilitar-ne la subjecció als balcons i finestres. Moltes famílies catalanes ja tenen preparada la seva senyera per a l'Onze de Setembre, i fins i tot és possible que la pengin abans i que, per això, el paisatge urbà ja comenci la vigília a estar esquitxat de senyeres, però per a aquells que encara no la tenen o que en volen penjar més d'una, la proposta d'EL PERIÓDICO és la solució.
A veure els qui cada any pengem l'estelada no deixarem pas de fer-ho. Però potser hi havia gent que no penjava cap bandera i que ara penjarà la senyera perquè la regala el Periódico.
Ignacio escrigué: A veure els qui cada any pengem l'estelada no deixarem pas de fer-ho. Però potser hi havia gent que no penjava cap bandera i que ara penjarà la senyera perquè la regala el Periódico.No, no la regala. Val 9,95 € i renunciar a donar un missatge obertament independentista. I si caus, per la seva part objectiu complert.
A veure si ens entenem. Els independentistes convençuts creus que renunciaran a posar l'estelada? Quin és el lector mitjà d'aquest diari? Doncs probablement catalanista moderat, neutral i espanyolista. Cap d'aquests hagués suposat una estelada més. Però sí poden suposar més senyeres i benvingudes siguin. No li fem fàstics a la senyera cony! A veure si n'aprenem dels bascs que no s'han deixat furtar aquest símbol i l'esgrimeixen amb orgull. Jo porto sempre l'estelada per no deixar dubte però la senyera és un símbol de llibertat nacional com l'estelada.
Maria Mercedes escrigué: Cap d'aquests hagués suposat una estelada més. Però sí poden suposar més senyeres i benvingudes siguin.Això és el que tu creus, davant del dubte la maquinària propagandística del PSOE-c té la resposta: regalar la senyera que a ulls de l'ocupant és tolerable. D'altra banda, no ens desviem del debat: maniobra del PSOE-c.El debat senyera-estelada està resolt de fa moooolts anys, des de la mateixa creació de l'estelada. | 0.845701 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_60335 | L'exfiscal Villarejo denuncia Castellà per dir que Espanya "afusellaria" al Govern si no estigués a la UE
Volem lectors informats. I tu? Apunta't al nostre butlletí gratuït
×
dissabte, 3 de desembre de 2022
PRESSDIGITAL · THE ECONOMY JOURNAL · GALICIAPRESS · CATALUNYA · VILAPRESS
Publicitat Castellano
PRESSDIGITAL · THE ECONOMY JOURNAL · GALICIAPRESS
CATALUNYAPRESS · VILAPRESS
NOTICIAS EN CASTELLANO
Portada
Política i Societat
Economia i RSC
Esports
Cultura
Entrevistes
Opinions
Sala d'Espera
Turisme i viatges
Amb tot el cor
L'exfiscal Villarejo denuncia Castellà per dir que Espanya "afusellaria" al Govern si no estigués a la UE
El diputat del Parlament i portaveu de Demòcrates de Catalunya va fer aquestes declaracions durant l'acte en memòria de Lluís Companys.
Redacció Catalunyapress | dimecres, 17 de octubre de 2018
0
L'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo ha denunciat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al portaveu de Demòcrates de Catalunya i diputat al Parlament Antoni Castellà per dir que si Espanya no formés part de la UE tindria "la temptació d'afusellar" als membres de l'anterior Govern de la Generalitat.
MÉS INFORMACIÓ
Castellà (Demòcrates) compara els "catalans de la tercera via" amb jueus pronazis
Castellà afirma que el procés "no té marxa enrere" hi hagi o no Govern
Villarejo ha explicat que ha presentat la denúncia a títol particular per un presumpte delicte de calúmnies i injúries, en considerar que les acusacions de Castellà a l'Estat són "clarament injurioses".
El TSJC ha informat aquest dimecres que la sala civil i penal ha rebut la querella, l'ha registrat i ha assignat com a ponent per a la seva admissió al magistrat Francisco Valls. Castellà ha fet aquestes declaracions aquest dilluns als mitjans després de fer una ofrena a la tomba de l'expresident català Lluís Companys, al cementiri de Montjuïc.
"La repressió que avui vivim amb els presos polítics i els exiliats és exercida directament pels hereus dels que van assassinar Companys. Tant Casado com Rivera com els poders de l'Estat representen els mateixos poders que van voler acabar amb la vida d'un president democràticament escollit ", ha assegurat.
ARCHIVADO EN:
Villarejo
castellà
Espanya
0
Volem lectors informats. I tu?
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"
Dirección de correo
He llegit i acceptat la Política de Privacitat.
Desitjo subscriure'm a les comunicacions de CatalunyaPress
Subscriu-te
Sense comentarios
Escriu el teu comentari
Nom
E-mail
He llegit i accepto la política de privacitat
No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
EL MÉS LLEGIT
Troben morta la noia de 20 anys que estava desapareguda: la va matar un client que després es va penjar
Partits del Mundial avui 3 de desembre: horaris, resultats i on veure a TV
Així queda el quadre final del Mundial amb les cruïlles definitives de vuitens
Els Mossos investiguen la mort violenta d'un jove a Figueres aquesta matinada
Acord per als Pressupostos: Govern i comuns pacten que l'energètica pública sigui comercialitzadora
Una aranya verinosa es fica a l'orella d'una dona mentre dormia
Una dona gran apaga dues vegades el ventilador d'un pacient en un hospital perquè li molestava el soroll
Un treballador ferroviari demana els seus caps per cobrar un sou estratosfèric sense fer pràcticament res | 0.700323 | curate | {"ca": 0.8828671328671329, "en": 0.022727272727272728, "la": 0.002913752913752914, "de": 0.004079254079254079, "es": 0.0673076923076923, "pt": 0.007284382284382284, "eo": 0.0026223776223776225, "hu": 0.007575757575757576, "fr": 0.0008741258741258741, "uk": 0.0017482517482517483} | https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/1211521/lexfiscal-villarejo-denuncia-castell-per-dir-espanya-afusellaria-govern-no-estigues-ue |
naciodigital_ca_20220331_0_82032 | La Colla Gegantera de Rubí, acompanyada dels gegants i gegantons de la ciutat (el Roc, la Paula, la Laia, el Galderic i l'Orelletes), s'han desplaçat aquest diumenge a Sant Llorenç Savall per participar en el bateig del nou gegantó de la població: el Mestre Gras.
La celebració, en la qual també hi han participat la Colla Gegantera d'Ullastrell i els seus gegants, ha comptat amb la tradicional Plantada de gegants; el bateig, on els gegants locals van fer un ball de benvinguda; la presentació davant del públic de la nova figura, i una cercavila pels carrers del poble.
La història del gegantó Mestre Gras
El gegantó Mestre Gras representa la figura del Senyor Josep Gras i Casasayas que va néixer a Manresa el dia 16 de febrer de 1898. Era fill del fuster Josep Gras i Cornet i de la modista Carme Casasayas i Prunet, que van tenir 8 fills i ell era el segon dels fills.
Amb 17 anys, Gras ja tenia el títol de mestre i la primera escola on va donar classes va ser a la de Sant Llorenç Savall, on va estar 13 anys, del 1920 al 1933. Els alumnes l'apreciaven molt perquè ensenyava mitjançant activitats molt diverses i divertides.
L'any 1922, es va casar a Montserrat amb Carme Vendrell i Clapers. A partir de 1933 va exercir a diferents escoles de Barcelona. El 1941 va ser enviat a Burón, Lleó. Quan va tornar, va ser mestre i director de l’escola de Sant Vicenç de Castellet i de l’escola Collaso Gil de Barcelona.
El 1956 se li va fer un homenatge a Sant Llorenç, on s’hi van presentar una gran quantitat d’exalumnes. Es va jubilar als 70 anys i, deu anys després, va morir, el 16 de juliol del 1978, però el seu record com a gran professor no ha mort mai. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.rubitv.cat/noticia/5081/gegants-rubi-apadrinen-geganto-sant-llorenc-savall |
racoforumsanon_ca_20220809_3_722824 | Tots havien de marxar dels EUA si guanyava Trump,ja s'estan menjant les seves paraules amb chips.Es quedaran al país, primer intentant influenciar burdament, perden i o no accepten el resultat o com si res.Farsants.http://thehill.com/blogs/blog-briefing-room/news/305363-amy-schumer-says-vow-to-leave-country-was-a-joke
Home. La veritat és que Trump ha perdut sembla que per més de 200.000 vots. Altre cosa és que per segon cop, ja va passar amb Bush, hi ha una estranya llei electoral que fa que el perdedor sigui proclamat president. Però tots sabem que si hi ha dos candidats, guanya el que treu més vots, o no?
No. Tothom sabia que guanyant d'1 vot, guanyés tot l'estat.El partit demòcrata viu de guanyar sempre a California (55) + Nova York (29) + Florida (29) + Michigan (16) = 129 dels 270 necessaris i després mira d'arreplegar els altres. I, aquest cop, no li ha sortit bé. Quan Obama va guanyar pels pèls estats a les darreres eleccions, ningú deia res, oi?El sistema americà és així, ens agradi o no. Si es fes a Catalunya, només hi hauria independentistes al Parlament i no ens semblaria tan malament.
No confonguis presidencials amb legislatives. | 0.748579 | curate | {"ca": 0.9930374238468234, "en": 0.006962576153176675} | |
macocu_ca_20230731_10_176637 | Motor 2 temps. Capçal de 2 fils. Manillar doble orientable. Arnès per penjar. Inclou disc de tall acer. | 0 | curate | {"fr": 0.1414141414141414, "ca": 0.5959595959595959, "es": 0.26262626262626265} | |
cawac_ca_20200528_2_23706 | Formulari de cerca
Ja es poden consultar les bases dels premis literaris de la XVIII Nit de Sant Jordi
Estudi de la retolació a Manresa i Estudi sobre la percepció ciutadana de la presència del català en l'àmbit socioeconòmic a ManresaLa presidenta d'Òmnium Cultural del Bages, Delfina Corzan, ha dut a terme aquests dos estudis partint de la hipòtesi que la normalització de la llengua catalana a Catalunya no avançarà en el sector socioeconòmic si no hi ha una clara regulació legislativa de l'ús del català amb preceptes concrets sobre la seva presència en tot l'àmbit socioeconòmic.La situació de la llengua catalana en l'àmbit socioeconòmic a Catalunya es troba en una clara discriminació i en una notable inferioritat respecte de l'altra llengua oficial a Catalunya, el castellà. El català no està situat ni considerat en les mateixes condicions que el castellà, sinó molt allunyat. La seva presència és molt limitada i això provoca una desigualtat en l'exercicidels drets lingüístics dels catalanoparlants, però el que també és greu i ens n'alerta el resultat de l'estudi sobre la percepció ciutadana, és el perill d'extinció de la llengua si els mateixos catalanoparlants deixen d'usar-la i de considerar necessària la seva presència en tots els àmbits.
Un any més, Òmnium Cultural Perpinyà organitza la Nit de Sant Jordi, durant la qual es farà entrega de diversos premis literaris en llengua catalana. Per tal que els participants puguin lliurar els seus treballs, Òmnium fa públiques les bases del concurs.
Ramon Juncosa Premi de narrativa, dotat amb 3000 EUROS Podran postular a aquest premi obres de narrativa per adults, sota forma de novel.la o de contes curts. L'extensió de les obres presentades serà de 120 a 150 pàgines.
Primària: Auca sobre un tema de la història de Catalunya Nord. Dimensió A3 de 12 vinyetes, amb un mínim de 1 rodolí per cada una. Tècnica lliure. Col.legi i Liceu: Narrativa de 5 a 8 pàgines sobre un tema de ciència ficció o fantàstic
Cada premi de 500 EUROS es repartirà de la manera següent: 200 EUROS per a l'alumne i 300 EUROS per a l'establiment escolar.
Francesc Català Poesia, dotat amb 900 EUROS Podran postular a aquest premi exclusivament obres de poesia de tema lliure. L'extensió del conjunt de l'obra no haurà de ser inferior a 5 pàgines ni d'excedir les 8.
Narració per a infants Contes per a infants, dotat amb 800 EUROS Premi destinat a recompensar una narració de tema lliure amb o sense il·lustracions per a servir de lectura a infants i joves de 6 a 12 anys d'edat. L'extensió màxima de les obres presentades no haurà d'excedir 6 pàgines.
La dotació dels premis i l'organització de la Nit de Sant Jordi, compten amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya, El Consell Regional, El Consell General i amb el Departament de la Mediateca de català i de l'Institut Font Nova de l'Ajuntament de Perpinyà. | 0.874381 | curate | {"es": 0.006331340133661625, "ca": 0.9936686598663383} | http://www.11setembre.cat/ca/noticia/ja-es-poden-consultar-les-bases-dels-premis-literaris-de-la-xviii-nit-de-sant-jordi-2618.html%0A |
mc4_ca_20230418_7_646995 | Clàudia Sabata i Martí Làzaro, nous campions de Catalunya d’esquí de muntanya - Diari de la neu
Competició, RipollèsFEEC 05.03.201909.00 h
Clàudia Sabata i Martí Làzaro, nous campions de Catalunya d’esquí de muntanya Autor/a: FEEC
La poca neu que hi ha a bona part del Pirineu català no ha estat un handicap important per l’organització de la que ja era la 19a Pocatraça. L’organització ha treballat fins a última hora per poder tenir en condicions la traça d’un recorregut que la majoria de participants han aplaudit. Les absències dels esquiadors catalans que aniran al mundial han obert un campionat de Catalunya que ha deixat sorpreses i confirmacions.
Crònica de FEEC
09.03.2018. La Pocatraça, aquest cap de setmana a Vall de Núria
01.04.2014. Vall de Núria acull el 6 d'abril la 15a edició de la "Poca Traça" d'esquí de muntanya | 0.740284 | curate | {"ca": 0.9733009708737864, "de": 0.02669902912621359} | https://www.diaridelaneu.cat/noticia/8696/claudia-sabata-i-marti-lazaro-nous-campions-de-catalunya-desqui-de-muntanya |
grup-elmon_ca_20230726_0_109547 | Els creuers s’han convertit en una dels atractius per viatjar per tot el món. Cada dia els vaixells són més grans, més espectaculars i al seu interior s’hi pot trobar de tots. De fet, molts dels creuers són petites ciutats on s’hi pot trobar un teatre, una discoteca, centres comercials, piscines, pistes de tennis i de pàdel o fins i tot de futbol. En aquesta llista repassem els cinc creuers més grans del món.
1. Harmony of the Seas
Encara no està llest per navegar però quan es posi en marxa per primera vegada serà el més gran del món. Quant durarà aquest títol? És molt difícil de saber, sobretot per la febre de les empreses de creuers de construir vaixells més grans. Enrere van quedar les pors de crear grans vaixells com el Titanic (la grandària és infinitament menor). El vaixell comptarà amb fins a set veïnats temàtics, amb un parc aquàtic i fins i tot bars on serviran cambrers robots. Està gairebé acabat.
2. Allure of the Seas
Amb l’Harmony of the Seas al mar la Royal Caribbean comptarà amb tres vaixells bessons que navegaran per les principals destinacions turístiques de la Mediterrània. El tercer és l’Oasis. La seva grandària li permet transportar més passatgers que molts dels pobles catalans, superant als 6.000 creueristes. També compta amb set barris temàtics i amb una pista de patinatge sobre gel. A més compta amb un teatre amb una capacitat per a 1400 espectadors.
3. Oasis of the Seas
Destaca per comptar amb les mateixes característiques que l’Allure of the Seas (encara que aquest últim és 5cm més gran, sent per això el més gran del món). Com els seus bessons, compta amb àmplies zones enjardinades que permeten gaudir de bars que intenten recrear les grans ciutats. Compta amb instal·lacions similars al Allure, incloent els set veïnats o barris, un heliport i un gran teatre, entre d’altres serveis de luxe. D’altra banda, compta amb una de les piscines més grans en un creuer.
Aquest vaixell, que durant un temps va ser el més gran del món, fa un temps que va deixar de ser-ho. Tot i això, segueix sent un dels que té major grandària i un dels transatlàntics més grans (aquells que creuen l’Atlàntic). És un creuer de l’empresa britànica Cunard Line. Encara manté el títol d’un dels més luxosos, cosa que li segueix donant prestigi. Al mercat dels creuers és més important la qualitat d’atenció que la mida o la velocitat del vaixell. A més de restaurants i bars compta amb teatre, casino i cinema, entre d’altres serveis.
5. Norwegian Epic
L’empresa americana Norwegian Cruise Line és també una de les més importants en el mercat de creuers al segle XXI. Navega tant per la ruta del Carib com per Europa. Compta amb totes les instal·lacions modernes que s’exigeixen en un creuer avui dia: un teatre, una auditori per a més de 600 persones, el seu propi Ice Bar, tobogans, una pista de bitlles, un spa, 21 restaurants entre els quals decidir, un espai de joc per a nens i un altre per a adolescents. Prou per mantenir entretinguda a tota la família. | 1 | perfect | {"ca": 0.9576271186440678, "cs": 0.002711864406779661, "en": 0.02305084745762712, "pt": 0.016610169491525422} | https://elmon.cat/vida/els-5-creuers-mes-grans-del-mon-114105/ |
mc4_ca_20230418_12_141996 | - Somiant de peus a terra -: 2011
- Somiant de peus a terra -
Petites pinzellades d'un tomb per la vida
ficar i treure
Viatge al fang
Aquest document audiovisual és la imatge viva del relat Viatge al fang que vam publicar fa una setmana. Aquí teniu la prova de la nostra experiència.
Avís important: les imatges que veureu a continuació no corresponen a cap excursió d'aventura, tour organitzat, ni safari extrany. Aquesta és la línia regular de bus en plena època de pluges que uneix les ciutats bolivianes de Trinidad i Rurrenabaque en la conca amàzonica.
Temps estimat: 12h.
Temps real: 43 h.
Enviat per Anna i Joan a 18:09 8 comentaris:
Amunt, amunt!! !
02:00 am, en algún lloc entre Medellín i Turbo, Colòmbia.
La nit s’està fent molt llarga. Viatjem un grup de sis amics (Mabel, Felipe, Carolin, Jaime, l’Anna i en Joan) en un bon autobús direcció al nord de Colòmbia per retrobar-nos amb el mar Carib a la frontera amb Panamà, per una carretera vibaradorament serpentinada sense pavimentar. L’experiència conté una dosi de desesperació que juntament amb la música caribenya a tot volum (que hem aconseguit silenciar) donen el resultat d’un magnífic insomni preciós.
Després de massa temps sense escriure em trobo entre el deure, la obligació i la necessitat imperiosa d’escriure unes ratlles per tal de guarir la mala consciència. Com que el viatge cada vegada s’està aproximant més a la seva fi i les ganes de viure’l xoquen frontalment amb les d’escriure’l, intentarem resumir la última part del viatge a través d’una miscelània en forma de balanç que us permeti formar part del que hem viscut.
Bolívia va formar part de nosaltres durant un mes. Uyuni va ser la nostra primera parada, després la tranquila Tupiza, la imponent Potosí, la rica i colurosa Santa Cruz, el trajecte mosquiter pel riu Mamoré, la selvàtica Rurrenabaque, la bonica Coroico, per arribar finalment a les alçades vertiginoses de La Paz, on hi vam passar tres dies acomiadant-nos d’aquest país tan extrem, inhòspit i sorprenent. D’allà vam fer una petita parada a Copacabana, per veure la turística Illa del Sol i finalment partírem cap al Perú.
Quatre dies és el que vam estar pel país del Machu Pichu, que no vam visitar perquè ja l’havíem conegut en un viatge anterior. Puno va ser la primera parada, visita curta per la ciutat i carretera i manta cap a Lima. Un cop allà quatre horetes d’espera i partida cap a Máncora, a l’extrem nord del país, gairebé a tocar a la frontera amb l’Equador.
Aquesta parada mereix un punt i a part. Després de l’aventura boliviana teníem la necessitat vita d’una mica de relax en un algún poblet de costa que ens pogués aportar l’elixir exacte de sol i platja per tal de carregar piles. Máncora va cobrir amb escreix les nostres expectatives. Turístic però amb gust, preus raonables i una de les millors platges per aprendre a fer surf van ser els ingredients perfectes per fer una de les millors i més curtes estades de tot el viatge llatinoamericà.
El dissabte 12 de febrer, no sense problemes, arribàrem a un dels mercats artesanals més bonics de tota Amèrica Llatina, a la ciutat equatoriana d’Otavalo. A dues hores de Quito, el mercat d’Otavalo destaca per la seva varietat de joies, roba i artesania de tots colors i gustos que fan les delícies del visitant. La plaça del poble es converteix tots els dies de la semana en un guirigall de paradetes, preus, regateigs i dones vestides amb el vestit típic que fan d’aquest mercat una parada imprescindible pels amants de les bones compres anti-centres comercials.
Quito, la capital d’Equador amb el seu impressionant centre històric d’estil colonial ens va acollir durant tres dies abans d’endinsar-nos finalment en l’anhelada Colòmbia.
Enviat per Anna i Joan a 10:01 Cap comentari:
Bolívia de la A a la Z
- Perdoneu però els diccionaris no porten fotos -
Altiplà. Una de les moltes caracteritzacions que se li atribueixen al país més ric en recursos naturals d’Amèrica del Sud són les altures altiplàniques que superen en molts punts del país els 4000 metres. No en va és l’estat més alt, aïllat i escarpat del continent. Aquí és on es concentra el 70% dels gairebé 10 milions de bolivians.
Banzer, Hugo Suárez. A través d’un cop militar dirigí el país repressivament del 1971 al 1978. L’any 1997 tornà al poder democràticament. Amb la inestimable ajuda del Fons Monetari Internacional (FMI) implementa mesures econòmiques neoliberals, estabilitza la moneda i privatitza la indústria.
Cambas i Collas. Els Cambas són la gent de les terres baixes (selva). Més acollidors, propers i oberts amb els forasters. Una mena d’andalusos bolivians. Els Collas són la població de les terres altes (altiplà), majoritàriament indígenes. Més esquerps i distants amb els nouvinguts. També diuen que són més treballadors. Una mena de catalans?
Diversitat. Les reserves i parcs nacionals conformen el 18% de Bolívia, que contenen infinitat d’espècies de fauna i flora. A l’altiplà hi ha des de flamencs i condors fins a llames i vicunyes. A la zona de El Chaco, a l’est del país, hi ha jaguars. A l’amazones hi ha una gran varietat de serps, lloros, insectes, peixos i monos, tortugues, caimans i dofins rosats. A la regió del Beni hi ha anacondes, ossos mandrosos, armadillos, nyandús etc. Bolivia també compta amb diverses espècies en perill d’extinció com els ossos formiguers gegants.
Evo Morales. Primer president indígena en els més de 180 anys d’història del país. Ex-cocaler, dirigeix Bolívia des del 2005 on hi va arribar amb promeses de canvi per la població indígena plasmades en una nova constitució. El 2009 va renovar mandat amb el 67% dels vots. Actualment passa pel seu moment més baix de popularitat degut al polèmic gasolinazo de finals d’any que amenaça de pujar els preus dels hidrocarburs una mitjana d’un 80%.
Fulla de Coca. La coca sempre ha format part de la cultura boliviana. Degustar les amargues fulles de coca combat la gana, la son, el fred, el dolor i el mal d’altura. Tot i la tradició ancestral que suposa l’acullico (ritual de mastegar la fulla de coca), no deixa de ser un tema controvertit. Des de 1988 la llei boliviana permet el cultiu de 12.000 hectàrees de coca per ús legal local, però els experts afirmen que és molt més el que es cultiva per tal d’avastir la droga preferida del primer món, la cocaïna. Són molts els experts que afirmen que Bolívia s’està colombianitzant pel que fa al negoci del narcotràfic.
Goni. Ex-president bolivià acusat juntament amb 16 membres del seu gabinet, de la mort de 67 persones durant les protestes per la privatització de la indústria del gas el 2003 a La Paz. Actualment resideix a Maryland (EUA). El govern nordamericà es nega a extradita’l.
Higuera, La. Indret que passarà a la història per ser on el 1967 l’exèrcit bolivià va matar el mític Che Guevara, el guerrer llatinoamericà de principis infranquejables i cor noble. Tot i ser de classe acomodada va anar teixint un camí, el seu propi camí, que l’ha portat a ser una de les icones revolucionàries del segle XX.
Indígena. El 60% de la població boliviana reivindica el seu origen indígena que es reparteix entre aimares, quechues i guaranís com a ètnies principals. La llengua materna de molts pagesos és el quechua o aimara i molts d’ells encara utilitzen un calendari llunar tradicional.
Jesuites. Des de finals del segle XVII els jesuites van crear reduccions en les terres baixes orientals de Bolivia, van construir esglèsies, aixecàren granges i van instruir indígenes en la religió, agricultura, música i artesania com a compensació per la seva conversió al cristianisme i la seva mà d’obra.
Kampikipugui. No és cap animal ni nom indígena. És una mica la manera que tenen de funcionar els bolivians. Res és segur encara que t’ho assegurin. Tot és incert encara que et diguin el contrari. Aquí tenen una manera de fer i de parlar molt imprecisa, molt assertiva. Més aviat has d’intuïr i aventurar-te. En definitiva deixar-te portar amb totes les conseqüències.
La Paz. Capital boliviana d’1 milió i mig d’habitants. Caòtica, marejant i plena de moviment situada a 3.700 metres d’alçada. Pujades i baixades, paradetes i mercadets, la gran part de l’activitat diària es desenvolupa en la poblada i serpentinada part alta. Fan falta uns dies per aclimatar-se i gaudir d’aquesta capital sudamericana plena de vida, comerç i contrastos a dojo.
Mercat central. Centre neuràlgic de qualsevol ciutat o poble bolivià. Lloc idoni per menjar els millors i més barats àpats: des d’una bona sopa de gallina als plats més típics com el chairo, una sopa de xai amb chuño (patata deshidratada) i altres verdures. La cuina boliviana és gustosa i atipa molt. Dos dels ingredients omnipresents són la patata i l’arròs. La vedella, el pollastre i el peix (truita, a les zones altes, i el surubí a les zones baixes) són les principals fonts de proteínes. Per norma general els almuerzos es composen d’una sopa i un plat principal (plat molt complet de carn o peix més acompanyament) que no costen més d’1 euro i mig de mitjana.
No sap, no contesta. Peculiar actitud que adopten molts ciutadans de les zones altes de Bolívia a l’hora de contestar qualsevol qüestió, ja sigui en forma de somrís, gest o d’indiferència màxima.
Oruro. A 3.700 metres d’alçada aquesta ciutat situada al sudest del país es caracteritza per esta envoltada de riques muntanyes de minerals i per un esplèndid carnaval.
Pachamama. Al voltant del 95% de la població boliviana és catòlica. En les zones rurals els locals mesclen les creences inques i tradicionals amb el cristianisme, essent la deessa Pachamama, la Mare terra, el principal centre de les ofrenes, a qui agraeixen generalment la fertilitat de les terres i les bones collites.
Quechua. Família de llengües originària dels Andes que es parla a a sis països llatinoamericans: Colòmbia, Xile, Argentina, Perú, Equador i Bolívia, essent els tres últims on es troben la majoria de parlants. Es calcula que té entre 8 i 10 milions de parlants (quantitat molt semblant a la del català).
Rurrenabaque. Destí final del nostre indescriptible viatge en autobús per la pitjor carretera del món i lloc des d’on surten les expedicions a –diuen- l’espectacular Parc Nacional Madidi. A no sé que siguin uns fanàtics de la selva i l’aventura extrema i molt participativa, evitar el destí a tota costa. (Veure video: Viatge al fang. La interminable història d’un camí de Bolívia). Una alternativa és anar-hi amb avió des de La Paz. On vas a parar home, això ja és una altra cosa, de quina carta te’n desfàs!
Samaipata. Encantador indret de les terres baixes bolivianes al bellmig de la imponent naturalesa salvatge de la selva de Bolívia. És el lloc ideal per descansar després del periple altiplànic: clima fresc i agradable, aigua i naturalesa a raudals i gent amable i propera. És el destí vacacional preferit de la gent benestant del ric departament de Santa Cruz.
Titicaca. El llac navegable més alt i més gran del món. Situat a més de 3.800 metres d’alçada conté les illes del sol i de la lluna pertanyents a la cultura inca. La seva superfície de 8400 km2 es reparteix en la part boliviana i la peruana.
Uyuni. Aquesta ciutat turística, però autèntica, a tocar de la frontera amb Xile conté el salar més gran i espectacular del món. Dotze mil quilòmetres quadrats conformen aquest imponent desert de sal envoltat de llacunes surrealistes de colors vermell i verd, volcans de 5.000 metres i geisers de tots els colors que no deixen indiferent ni al més intrèpid dels viatgers.
Vicunya. Mamífer de la família dels camèlids (camell, llama, alpaca etc) que viu a les zones altiplàniques andines com el nord de Xile, part de Bolívia, el sud de Perú, els Andes d’Equador i el nord-est d’Argentina. Són els camèlids més petits, pesen entre 40 i 50 quilos i tenen una longitud de 80 centímetres. És la única espècie de camèlid que no ha pogut ser domesticada per l’home, encara que els indígenes aconsegueixen atrapar-les i esquilar-les una vegada a l’any ja que el preu de la seva llana és el més preuat de tots.
Wenceslao Moro. Company de viatge argentí que ens va acompanyar durant la magnífica travessía del riu Mamoré i que esperem que es converteixi en el nostre llogater pels pròxims 4 mesos de vida a Buenos Aires. Sociòleg, amant de la lectura, de la música en general (i de l’andina en particular) i de la bona vida. Moro anímate!! !
Xino-xano. El que hem fet durant tot el viatge bolivià. També en podríem dir “A poc a poc i bona lletra”. Un meset dóna per molt. I a part les vies de comunicació bolivianes no donàven per mes, l’internet anava a pas de tortuga, la gent es pren la vida amb molta calma. En definitiva no quedava més alternativa que anar xino-xano.
Yungas. En quechua, “vall càlida”. Formoses valls subtropicals caracteritzades per empinades vessants boscoses que descendeixen fins a zones de rius i quebrades. Formen una barrera natural entre l’altiplà i l’amazones. Acompanyen els Andes des de Colòmbia fins al noroest d’Argentina.
Zancudo. O altrament anomenat mosquit (dels cullons, amb perdó). Fantàstics companys de viatge, més fidels que els gossos però una mica més empipadors. A la selva, no hi ha repelent que valgui. Se’t cruspeixen viu. La mare que els va matricular!
Enviat per Anna i Joan a 21:47 2 comentaris:
Abans de res disculpeu per aquesta pausa excessivament prolongada dels nostres relats… Ja se sap que en aquests “grans viatges” hi ha moments per tot, inclús hi ha moments per a que no hi hagi moments per a res.
Bé, així doncs fem un salt en el temps. Ara mateix ens trobem a la paradísiaca Isla Margarita que pertany a Venezuela, però farem un GRAN esforç per transportar-nos al viatge en autobús entre Trinidad i Rurrenabaque, a Bolivia, un diumenge de gener qualsevol.
Mira que s’ha de ser massoca! Llegeixes que és la pitjor carretera de Bolivia i les que has conegut fins ara no són millors que la carretera de Cadaqués, però i què? Vens de 4 dies en barco, dormint a la tenda que tens instalada a la coberta, on un milió de mosquits t’esperen per fer el seu últim àpat del dia, però i què? Tot i això ens diuen que només són 12h d’autobús, i ens ho creiem. I que tot i que ha plogut una mica arribarem aquella mateixa nit a Rurrenabaque. Cap problema doncs! Som-hi!
Pobres il·lusos...
Sortim de Trinidad una hora més tard del previst, normal, estem a Bolivia. Els seients que ens han venut estan ocupats per desenes de maletes, normal, estem a Bolivia. Bé, començem. Primer de tot vint minutets per carretera, perfecte. Ara toca baixar, s’ha de creuar un riu i una barca ens passa d’un costat a l’altre de la riba. Els mosquits es cruspeixen els passatgers, però nosaltres estem triunfants, després de l’experiència del vaixell sabem que el repelent és tan bàsic com l’aigua.
Després de creuar un parell de rius començen els problemes. Toca baixar i caminar, el fang ens arriba als turmells i l’autobús avança amb dificultat. Amb la suada el repelent ja no és efectiu i els mosquits ens tornen a omplir de petons amb dedicatòria. De lluny veiem com l’autobús intenta desfer-se de totes les adversitats, relliscant en el fang i tombant-se d’un costat a l’altre. Fa por de veure. Malgrat tot ens ho prenem amb humor i es converteix en una bona excusa per anar xerrant amb els companys de viatge. Estem a les terres baixes de Bolivia, a la conca amazònica, i realment sembla un altre país en comparació de la zona altiplànica. No només pel clima i la vegetació que ens envolta sinó sobretot per la gent. Aquí són simpátics, curiosos i per damunt de tot alegres!
Per resumir la primera etapa del viatge només us diré que vam tardar 18 hores per fer 24 km!!! I quines 18 hores… cada dos per tres l’autocar es quedava atrapat al fang i tots els homes havien de baixar a empènyer o a estirar-lo amb una corda perque les rodes de darrera no llisquessin i el vehicle pogués avançar. Aviat el passadís del bus es va convertir en terra fangós on s’hi acomulàven desenes de sabates, nens enjugassats i porqueria vària. Tots els homes portàven fang fins a les orelles fruit de les seves anades i vingudes a la terra del fang! En Joan va acabar ben esgotat. En boca seva: “Això ha sigut el més aprop que ha estat de l’exèrcit” (i no només per l’esforç sinó per l’obligació que implicava el gènere). Des de dalt una agraïa, per una vegada, les desigualtats entre els homes i les dones que es viuen en aquests països. El bus no parava de balencejar-se d’un costat a l’altre, encara que a la resta de les passatgeres no semblava que els preocupés gaire. Els únics estrangers que formàvem part d’aquell periple erem nosaltres i el mateix noi argentí del barco.
Els nens aquí tenen una paciencia infinita. Cap nen es queixava ni de gana, ni de set, ni de son. I això que ens vam quedar sense aigua durant més de 12 hores! I no dirieu mai per què? Doncs perquè el motor es va recalentar de tant esforç al quedar-se atrapat en el fang una i altra vegada. El conductor va començar a demanar aigua com un boig per calmar la set del radiador de l’autobús. Tothom va donar la seva aigua i de cop va començar a sortir fum i més fum! Era difícil veure-hi, però tothom instintivament va començar a córrer cap a la porta. La sortida per allà era impossible ja que el radiador estava molt aprop. Els homes que estàven a baix van començar a cridar les seves dones i els seus fills. Ja us podeu imaginar el panorama. Les dones treient els nens per les finestres, i els homes corrent cap a rescatar les seves dones, fills i altres… en Joan va venir corrents per ajudar-me a saltar, però en dos segons es va veure amb dues criatures als braços!!! Alguns minuts després de la desesparació en mig de la negra nit (ja eren les 22h) el fum es va anar dispersant, el conductor i l’ajudant van aconseguir arreglar el problema i els homes van poder seguir empenyent el bus per treure’l del fang.
Una hora més tard vam arribar el primer tram asfaltat: un pont. Allà van decidir parar el bus i apa fins demà a les sis del matí. El passadís fangós es va convertir en llit per la desena de nens que hi havia i en Joan i jo vam decidir muntar la tenda en el mateix pont (entre el nostre bus i un camió). Estàvem esgotats i morts de set. Ens vam veure el suc d’una llauna de margallons que era l’únic que teniem i cap a dormir que demà serà un altre dia! El problema va ser quan a les 5h es va posar a ploure i vam haver de recollir la tenda de males maneres, a correcuita i enfangada fins a dalt. Sant tornem-hi que no ha estat res!
El trajecte que faltava fins a la nostra destinació final estava bastant millor però els ànims, la son, la gana i sobretot la set no ens deixàven veure-ho. Vam arribar a Rurrenabaque trenta hores més tard del previst, després d’haver viscut una de les experiències més extremes de la nostra vida, però en un punt on les coses ja deixàven de sorprendre’ns. La resignació s’havia apoderat de nosaltres i ja corria per les nostres venes de la forma més natural. Normal, estem a Bolivia.
Enviat per Anna i Joan a 13:10 2 comentaris:
Video-documental: Les entranyes de la mina de Potosí
Els espanyols van fundar Potosí el 1545 arran del descobriment de plata a la mina de Cerro Rico a 5200 metres d'altura. Gràcies a la plata, a finals del segle XVIII, Potosí es convertí en la ciutat més gran, rica i pròspera de tota Amèrica Llatina. Milions d'indígenes i esclaus portats d'Àfrica van ser reclutats per explotar les mines en unes condicions infrahumanes que provocàren milions de morts.
En ple segle XXI les condicions d'aquests treballadors no han millorat gaire. Treballen fins a dotze hores per un sou màxim de 10 € al dia, amb una esperança de vida que no supera els 55 anys. Com ells mateixos ens expliquen, les seves alternatives laborals per guanyar un sou mínimament decent són gairabé nul·les.
Nosaltres hem tingut la oportunitat de conèixer-ho de primera mà i us volem fer arribar part de la nostra experiència.
Enviat per Anna i Joan a 5:31 16 comentaris:
Carta des del Boldito
“Acá en el rio van a ver hartos animales. Van a ver búfalos, delfines blancos, pequeños cocodrilos y un sinfín de especies”. Tot el món va dir.
L’únic que se sent en el Boldito a les 13.12 de la tarda és el soroll del seu motor. La senyora Regina, la cuinera, està rentant la roba a la proa del vaixell. Com bé va dir la mestressa, la dona del capità Freddy, la cuinera és “gorda i petisa”. No deu fer ni un metre i mig, és quadrada de cintura i generosa de carns. Té cara de mala llet, adusta de tracte i de moviments curts i clars. Guarda amb cel la clau del rebost, no fos cas que un mariner llarg de gana s’atrevís a requisar una mica d’arròs sobrer o pa eixut enmig de la nit.
A l’altre punta del vaixell en un dels quatre camarots la noia riallera treu merda de la seva habitació, que comparteix amb l’Oliver. Ella, tant sols amb la mirada li recrimina la quantitat de brutícia que hi ha al dormitori: papers, llaunes i tot tipus de sinònims acompanyen el terra i prestatges de l’habitació. Ell se la mira resignat, sense obrir boca amb cara de no haver trencat mai un plat. Això si, la merda la treu ella.
Mentrestant, en Juan Carlos s’acaba d’aixecar de la seva son timonera. Està dinant al menjador del barco, mig endormiscat i sense dents al centre de la dentadura xarrupa la sopa que la cuinera li ha deixat preparada. A la taula no hi falten l’oli picantíssim fet a base de pebrots cuents (molts pebrots), aigua de riu - la que ells veuen, de color tèrbol i gust desconegut- i una bona dosi de gana abans de tornar a abocar-se a la solitud del timó.
Al meu costat, a la barca contigua que transporta mitja tona de gasolina riu Mamoré avall, tinc el company hamaqué, politòleg i músic aficionadíssim de la música andina, Wenceslao Moro. Metre setanta, barba tupida, somriure imperfecte. Un pibe bonairense amant de la bona vida però estridentment meticulós amb el canut. Potser -i esperem que així sigui- serà el pròxim llogater de la nostra casa al barri de Barracas de Buenos Aires. Continuarem informant.
El Boldito té 3 pisos. Al pis de baix hi ha la sala de màquines, els dos lavabos (un amb dutxa) i dos camarots a banda i banda. En el primer pis és on es fa la bugada i el manteniment del vaixell. A part, també hi ha una petita embarcació motora per arribar a terra en casos d’emergència o per anar a cercar quelcom necessari per menjar en moments puntuals.
Per accedir al segon pis ho pots fer per la proa o per la popa a través d’unes escaletes metàliques. Al segon pis hi han els dos camarots principals, on en una hi dormen el capità, la seva dona i una neta ; i a l’altre hi dormen el fill del capità i timoner, la seva dona -la més amable i afable del grup- i el seu fillet entramaliadet i viu com la gana, el petit Freddy. Les dues habitacions estan equipades amb televisor que funciona a ple rendiment per amenitzar l’avorriment de grans i petits a totes hores. En aquest pis també hi ha el menjador (una taula amb quatre cadires) amb un freezer i la cuina, petita com ella sola però suficient per alimentar un regiment.
Al pis de dalt hi ha lloc pel timó, el timoner i una terrrassa, de fet, la que ha estat la nostra terrassa amb vistes durant quatre dies. L’Anna gaudeix d’una migdiada intensa dins la nostra casa (tenda a joc amb el mobiliari blau del barco), sota la bandera boliviana. En Mario, el carismàtic timoner amb les seves ulleres fosques i la seva armilla way-em-si-ei ens ha portat pel bon camí durant tots aquests dies. Uns dies passats per aigua, sol, calor, arròs, plàtans i hores mortes entre exèrcits de mosquits que ens han omplert d’amor i petons amb dedicatòria.
Finalment no s’ha confirmat el que tothom deia, i a part d’alguna garsa, algún cormorà i tres lloros vermells, l´únic que hem vist -harto- per aquestes contrades han estat els estimadíssims mosquits petoners.
Us envien records l’anna, en joan i els mosquits, directament des de la selva de les terres baixes bolivianes.
Pd: Res és el que sembla...
Després de parlar amb la Gleidy, la jove del capità Freddy, la història del vaixell ha canviat de rumb. Intuïtivament la nostra carta-història començava amb la cuinera Regina. Doncs bé, la cuinera s’ha convertit en Supermestressa del vaixell. És la veterana del grup i mana gairebé més que el capità. Aquest, en Freddy, un home amb una flema i una parsimònia hiperbòliques es gastava tots els emoluments en senyoretes de farolet roig, qui ho hauria de dir. És per això que darrerament en totes les travessies l’acompanya la seva dona, per curar-li la soletat i readreçar-li la cartera.
L’Oliver, un dels mecànics, és el pare de la neta, la que cuiden els avis. Es veu que quan va néixer fa 9 anys, els seus pares es van separar, i cap dels dos se’n va voler fer càrrec, l’àvia apenada, li va guarir la ferida. El curiós del cas és que la nena sap qui és son pare, amb qui conviu, aparentment com si res en el vaixell. Des de llavors els avis tenen la custodia. Però com que l’àvia ara ha de vigilar el marit navegant, la Gleidy la cuida un cop a terra. Ara l’Oliver té una nova dona que l’acompanya en algunes travessies, no totes, ja que es veu que és més dropa que el jaure i l’àvia i la cuinera no la poden ni veure.
Una altra de les noies, la més introvertida i misteriosa, tant que no sabem ni el seu nom, i que presuposàvem nòvia d’en Juan Carlos, es veu que és cuinera d’una altra embarcació que va sortir sense ella, perquè es va quedar adormida al poble per culpa d’una borratxera descomunal, tot i que es pensaven que ella estava dormint la mona al vaixell.
Per últim en Mario, el timoner modern, no es porta gaire bé amb en Freddy, ja que resulta ser l’espia, el delator i el confident de l’amo del Boldito. Li explica totes les aventures i desventures hagudes i per haver en aquest vaixellet blau. Suposo que nosaltres serem part d’aquestes aventures que en Mario li explicarà a l’amo. Si més no serà una de tantes que han passat, passen i passaran pel Boldito, el vaixell blau.
Enviat per Anna i Joan a 6:36 2 comentaris:
Viatjant amb el Che (II). Salar de Uyuni
Finalment trepitjàrem Bolivia després d’un intens viatge de 12 hores amb autobús amanit amb fred, pols i una aturada obligatòria, degut a l’enèssim problema mecànic de l’òmnibus. Uyuni, una població de 20.000 habitants ens esperava a 3.669 metres d’alçada, amb més fred, vent i pluja. Un acollidor hostal ens aixoplugà de les inclemències del temps per 70 bolivians l’habitació (7€).
Bolivia té una població de gairebé 10 milions d’habitants i una extensió de quasi 1.100.000 km quadrats (com Espanya i França juntes). La capital de facto és La Paz, però Sucre l’administra constitucionalment. Com a idiomes oficials hi ha l’espanyol, el quechua, l’aimara i el guaraní, i més del 60% de la seva població és indígena. Bolivia és el país més elevat, aïllat i escarpat de l’Amèrica del Sud i és dels més freds, calurosos i ventosos del planeta, la qual cosa el converteix en un dels més inòspits i dusos, i alhora apassionants del món. Tot i ser el país llatinoamericà més ric en recursos naturals, és el més pobre de tot sudamèrica amb una renta per càpita entorn els 1000 dòlars anuals.
El 1970 Eduardo Galeano en una crònica anomenada Toda Bolívia en un vagón, descrivia així el país altiplànic: ”Las vías están anegadas. Es época de lluvias (de novembre a març) y de las montañas se ha desprendido una mazamorra de barro y piedras que obstruye el paso durante varios kilometros. Las vías están anegadas: no se sabe por cuanto tiempo nos quedaremos aquí, clavados en medio de la cordillera desierta. <<¿Un día?>> <>> <<¿Quince días?>> <>>. No cabe una aguja en el vagón de segunda, repleto de contrabandistas y de contrabando, de mujeres indígenas de rostros minerales con sus niños a la espalda, niños de todos los tamaños, gallinas, ovejas a medio desollar, bultos de mercaderías que forman sólidas fortalezas inexpugnables todo a lo largo del pasillo.”
Som a principis de 2011 i el país no ha canviat gaire. Tot a Bolivia és una aventura, tant per les coses bones com per les dolentes. Els tres dies que vam passar al Salar d’Uyuni en són una bona prova. Els touroperadors et destaquen al detall el que faràs durant els tres dies i dues nits que dura l’expedició al salar més gran del món (12.000 km quadrats). Surts a les 10 del matí (hora amunt, hora avall) amb un jeep tot terreny que als 10 minuts ja se li ha parat el motor. No hi ha problema, el guía, en Sebastian, a més a més de conductor, era mecànic, cuiner, cambrer i un llarg etcétera, tan llarg com els tres dies que vam passar en l’inòspit Salar d’Uyuni.
El primer que vam visitar va ser un cementiri de trens: un enganyaturistes amb tota regla. Tot seguit quan tot just iniciàvem l’excursió cap al Salar, un control policial ens fa retrocedir fins a Uyuni per a cercar una llista amb tots els components de l’excursió (i un pensa: no hagués estat millor portar-la d’un bon principi? El que dèiem... una aventura). Després de parar en algún poblet per comprar quatre artesanies i veure algún museu, finalment vam arribar al Salar. L’espera havia valgut la pena. Quilometres i quilometres de planícies blanques s’escampàven al voltant nostre, sota un sol de justicia, la immensitat estava pintada de blanc.
La següent parada va ser a l’Isla del pescado o Isla Incahuasi. Era com un miratge enmig del desert blanc. La illa estava formada per roques, corall, càctus centenaris i una espectacular vista de tot el Salar. Una agulla en un paller, un alè d’esperança en la desesperança blanca. A partir de llavors el blanc va continuar sent el company protagonista de l’excursió fins arribar allà on haviem de passar la nit, i on va començar una altra aventura boliviana.
L’agència de viatges en la que havíem contractat l’excursió ens havia promès que dormiríem en un hotel de sal. Quina va ser la nostra sorpresa quan de sobte el lloc on suposadament havíem de passar la nit ja estava ocupat. Vet aquí que ningú ens havia dit que el primer que arribava s’hi quedava. Un petit detall que no us havia dit és que tots els viatges al Salar són organitzats i hi han com 40 agències diferents, és a dir que és com una caravana de 4x4 a la recerca del millor lloc. Vam continuar conduïnt durant una hora i mitja fins que vam trobar un hotel amb suficients places pels 18 expedicionaris, però com que qui avisa no és traïdor, i ja havíem avisat que Bolivia era una aventura, l’hotel no era de sal com ens havien promés.
En aquest punt el grup es va dividir entre els de bon aconformar, partidaris de quedar-se amb l’hotel que després de molta recerca haviem trobat, i els que van clamar al cel i van muntar un sarau perquè Bolivia deixés de ser Bolivia, i els bolivians deixessin de ser bolivians. Finalment aquella nit la sal va formar part del nostre entorn i vam tenir l’aclucada d’ull més salada que mai havíem tingut.
L’endemà perquè no ens agafés el toro amb l’hotel de la nit següent ens vam haver de llevar més aviat del previst. A les 5 tocàven matines. De fet els tres dies van transcòrrer a toc de timbal: parada de cinc minuts al lloc turístic de torn, quatre fotografies, tres esbufecs, dues mirades i un crit de: VAMOS, VAMOS!!! Això si parant a les imponents llacunes altiplàniques que s’obrien a més de 4000 metres d’altura, acollint a la més diversa fauna i flora del desert (a destacar: els flamencs de tres espècies que posaven com els més presumits del barri).
Després d’un dia de calor sufocant, vent polsós i paisatges exhuberant arribàrem dels primers al nostre refugi. L’alçada feia de les seves i conjuntament amb el cansament acumulat durant les hores extremes del viatge provocaren un efecte somnífer important. No obstant i després d’un bon sopar de carn de llama i un vinet acceptable, el mal d’altura va guanyar al cansament i la nit –tot i ser curta en hores- va ser llarga en sofriment.
Encara amb llaganyes als ulls i el cap com un bombu –això sí, i no sé per quins set sous, l’Anna fresca com una rosa- arribàvem al punt més alt del nostre trajecte a 4950 metres d’altura: els Gèysers Sol de Mañana. Allí, encara de matinada, uns pous profunds de fang i fumaroles sulforoses feien les delícies dels pocs agusarats que s’atrevien a desafiar el fred i la son pròpies d’aquella hora del matí. Tot seguit un relaxant i reconfortant banyet a les Termes naturals de Polques de la que emanava una aigüa calentoneta a 36º, que amb el contrast dels 5 grauets de temperatura ambient, hi cantàven els àngels.
Laguna verde i Volcán Licancabur van ser les dues últimes estampes d’un viatge llarg, dur i caòtic, però al mateix temps intens, aventurat i fascinant. Fins al punt que el podríem recomanar al més aventurer dels nostres amics, però no al més acomodat. Un cop vam haver-nos desfet de la meitat de la tripulació (dues escoceses i una japonesa de molt bona mena que van enfilar el camí d’Atacama), a les nostres tres ànimes catalanes (l’Andreu d’Olot va ser un excel•lent company de viatge) encara ens quedaven 7 hores de pols, música pop-peruana a lo Wendy, i unes terribles ganes de posar punt i final a aquesta Gran Aventura.
Tupiza es convertiria aquella mateixa nit en la nostra següent aventura. Un poble que de matinada ens va obrir les portes d’un indret tranquil, acollidor i amb un paisatge totalment diferent al que el Salar ens havia mostrat. La nit de Tupiza desprenia un roig intens directament de les seves entranyes. El roig sortia de les muntanyes, com si darrere seu hi hagués amagat en persona el mateix Che Guevara.
El Che, abans de convertir-se en guerrer llatinoamericà i durant el segon viatge per Amèrica llatina (com nosaltres), va escriure aquestes lletres amb les que ens hi sentim molt identificats: “ El nombre del ladero ha cambiado, ahora Alberto se llama Calica; pero el viaje es el mismo: dos voluntades dispersas extendiéndose por América sin saber precisamente qué buscan ni cuál es el norte”. En aquest cas la companya de viatge no ha canviat, l’Anna continua sent la meva voluntat dispersa.
Enviat per Anna i Joan a 16:59 Cap comentari:
Veient les estrelles des de la ciutat més alta del món
Bolívia: tantes olors, gustos i menjars diferents... un no es pot resistir de probar-ho tot i malgrat el meu estòmac està a proba de bombes... aquesta última-- ha esclatat sense control. A mitja nit em desperto a l’habitació que acababem de llogar al centre de Potosí (la ciutat més alta del món) on hi haviem arribat feia poques hores per un camí de cabres procedents de Tupiza. Em desperto amb un sobresalt, suada i pàlida. Què passa? Només fan falta pocs segons per adonar-me què o qui m’ha despertat... els meus budells es regiren, el meu estòmac es queixa, i em provoquen un dolor que em fan veure les estrelles. Tot seguit em trobeu sentada al vàter, semblo una font, rajant per dalt i per baix incontroladament. Tot aquest escenari es prolonga fins les sis del matí quan en Joan desesperat i sense saber què més fer em diu: anem al metge, JA! Un taxi ens espera a fora. Mig tambelajant però amb el recolzament d’en Joan hi arribem, estic molt marejada.
La consulta del metge sembla més aviat la d’un veterinari. El preu: 10 bolivians la consulta, 1 €, això fa por. Em fa quatre preguntes i em pren la pressió: 80/50 què esperaveu? la font ja està seca. Em diu que estic molt pàlida i el cor està accelerat (haver perdut més d’un litre i estar a més de 4000 m. d’altura no ajuda). Em palpa la panxa i troba el punt exacte de l’infecció (quin mal! ), és a una part de l’intestí prim. Ja té diagnòstic: la malaltia del viatjer. Alguna cosa que he menjat i m’ha provocat una infecció per no estar acostumada a aquests gèrmens. La cura? El suero oral que m’havia anat a comprar en Joan unes hores abans no em feia efecte. Al cap de dos minuts de pèndreme’l ja tornava a estar fora. Així doncs el metge decideix que m’han d’injectar suero i altres medicaments amb els quals “enseguidita te vas a curar”. Sap greu, però la desconfiança en certs procediments en aquest país hi són i no vam poder-nos estar de preguntar-li un parell de vegades si la via era nova i estèril. Per sort ho era, nosaltres més tranquils, però ell una mica ofès amb la pregunta.
Passem de la consulta del “veterinari” a la sala de tractament que semblava un hospital de campanya de la Segona Guerra Mundial. Per sort, estava buit. En Joan va haver de tornar anar a comprar a correcuita a la fàrmacia tot el que m’havien d’administar, inclús el suero i l’equip. Allà va aparèixer una infermera molt amable, la Carmen, i em va col·locar la palometa (tipus de via intravenosa més petita i per procediments de poca durada) amb el suero. Amb els medicaments el cel es va obrir, el dolor va començar a cedir i vaig poder dormir una horeta! Vam estar allà entre dos i tres hores i quan es va acabar el suero vam marxar.
En comptes de visitar la ciutat colonial de Potosí tal i com haviem planejat el dia anterior vam passar-nos tot el dia a l’habitació... fent repòs. Sortosament, jo tenia el millor infermer del món!
Enviat per Anna i Joan a 10:32 8 comentaris:
Viatjant amb el Che (I)
“¿Por qué será que que el Che tiene esa peligrosa costumbre de seguir naciendo? Cuanto más lo insultan, lo manipulan, lo traicionan, más nace. Él es el más nacedor de todos. ¿No será porque el Che decía lo que pensaba y hacía lo que decía? ¿No será porqué eso sigue siendo tan extraordinario, en un mundo donde las palabras y los hechos muy rara vez se encuentran, y cuando se encuentran no se saludan porque no se reconocen?”
Amb aquestes sàvies paraules de l’escriptor i assatgista uruguaià, Eduardo Galeano, em sento amb la obligació d’explicar i compartir la meva experiència boliviana, que per sort encara no ha arribat a la seva fi. Una experiència que m’ha fet descobrir una figura que tenia ganes de conèixer, una figura que m’ha inspirat força, ganes de viure al màxim, i un desig immens de comunicar-me, fruit de la fe en l’èsser humà, incitada per aquest gran personatge del segle XX. I aquest no és cap altre que Ernesto Guevara de la Serna, el Che.
Potosí s’ha creuat en el meu camí, en el nostre camí. Portem (amb l’Anna) gairebé una semana a Bolivia, i ja hem viscut un fotimé d’aventures. Vam entrar al país per la frontera xilena, sortint de Calama via Ollagüe. Tant bon punt vam posar els peus a quarts de sis de la matinada en l’autobús que ens ajudaria a passar la frontera xileno-boliviana, ja vam ser conscients del canvi de rumb (amb tots els sentits) que suposaria per nosaltres l’experiència boliviana.
Les ganes de conèixer Bolivia ens envaïen des de feia dies. Els preus de la patagònia xilena i argentina ens havien fet desitjar d’una manera exagerada el viatge cap al nord, cap a la Llationamèrica real, almenys la que nosaltres tan havíem anhelat i imaginat.
Abans d’arribar al desert d’Atacama, vam passar uns dies meravellosos amb la meva nona (àvia materna) a La Calera, un poblet al nord de Santiago de Xile. La seva companyia, recíprocament, ens va produïr un efecte familiar i proper, que potser necessitàvem, a l’estar tant lluny de casa en unes dates tan especials com és el Nadal. Unes vivències que em guardo per mi i pels meus, o per un capítol a part.
El dia 3 de gener partirem de La Calera en direcció a Antofagasta, una localitat costanera a 18 hores en autobús de Santiago. Tant sols vam romandre unes horetes en aquesta atractiva ciutat del nord de Xile, que exporta la major part del coure i altres minerals d’Atacama, i que és un important nucli pel comerç amb Bolivia, que va perdre aquesta regió en la Guerra del Pacífic (1879-1883).
Després de prendre una gustosíssima sopa de marisc i unes riquíssimes empanades camarón queso (gambes i formatge) al port pesquer d’Antofagasta, la nostra brúixola ens dirigí cap a San Pedro de Atacama. San Pedro destaca per ser un poble turistiquíssim però que manté la seva essència d’indret únic. El carrer Caracoles és l’eix vertebrador del poble. Perpendicularment se li van unint carrerons de terra farcits de restaurants, agències de turisme i hostals que et transporten, gairebé a un western nordamericà. Podríem dir que es tracta d’un mini Portaventura, només amb la vessant farwest, però real, res de cartró pedra.
El Càmping Los Perales, en ple centre sanpedrenc, ens va obrir les portes de bat a bat, gràcies als seus 4.000 pesos xilens per persona (6€), que tot i ser car per un càmping a Amèric del Sud, eren glòria deprés dels desorbitats preus de la Patagònia. A Los Perales hi vam passar dues fresques nits, que no ho van ser tant com ens vàren dir. El primer dia vam aprofitar per visitar, en un tour organitzat (tot és organitzat a San Pedro, i millor així perquè les alçades compliquen l’autonomia i la llibertat), la Laguna Céjar, Los Ojos del Salar i el Salar d'Atacama. Tot i que no són les excursions estrella d’Atacama, per un mòdic preu de 11.000 pesos xilens (uns 18€ per persona) et banyes en una llacuna salada, on evidentment flotes (hi ha un 3% menys de sal que al Mar Mort), pots disfrutar d’una mirada salarenca (Ojos del Salar, dos grans orificis on et pots treure les tonelades de sal que transportes de la llacuna Céjar), i sobretot pots gaudir d’una posta de sol passada per sal al Salar d'Atacama.
L’endemà ens llevàrem a les tres del matí per visitar una de les joies del Desert d’Atacama: els Gèisers de El Tatio. San Pedro es troba a 2.440 metres d’alçada i per arribar als gèisers puges fins als 4.300, la qual cosa implica una dosi important d’aigua, paciència i mal de cap. Els Gèisers de El Tatio és el camp geotèrmic més alt del món. Els circuits surten tan aviat perquè entre les 6 i les 7 és quan els géisers (fumeroles d’aigua i aire) estan en plena efervescència. Nosaltres vam tenir un petit gran problema. El nostre autobús va trigar una hora i mitja més del previst degut a uns problemes mecànics, i no vam poder gaudir ni del temps necessari, ni de la intensitat màxima d’aquestes curioses expressions geotèrmiques. No obstant, tot i l’imprevist mecànic, ens vam poder banyar a les termes contigües de El Tatio, un contrast interessant: 5ºC positius de temperatura ambient i 35ºC de temperatura de l’aigua, buff quin benestar!
Després d’haver d’empènyer el bus a 25ºC en ple sol i a 4.000 metres d’alçada visitàrem Machuca, que a part de ser una molt bona pel·lícula sobre la dictadura xilena, és un poblat indígena matxacaturistes en essència: carn de llama, un carrer amb quatre cases típiques i quatre indígenes que et demanen calers per qualsevol foto. Ah, i una curiosa història que presumiblement aportava dosis de fortuna als seus protagonistes. Per cap d’any els pocs habitants del poble, després de la festa i el trago, es dediquen a tirar ous a les campanes de l’església. Naturalment pocs són (després de la turca) els que afinen a tocar-les i l’esgésia es lleva empastifada d’ous.
Acomiadàrem San Pedro d’Atacama amb una pizza bonissima i finissima que ens va deixà un bon regust de boca, tot i la pols del desert més àrid del món. L’endemà marxàvem cap a Calama on volíem emprendre el camí cap a l’ansiada Bolivia. El destí però, va fer que haguéssim de fer escala en aquesta ciutat, famosa per ser el dormitori dels miners de Chuquicamata, una de les mines a cel obert més grans del món (té una profunditat major que el llac més fons dels Estats Units), i que converteix a Xile en el primer exportador mudial de coure. Així doncs durant 3 dies vàrem carregar piles, plasmar les nostres vivències en forma audiovisual i traçar la nostra ruta pel país on el Che va viure els seus últims somnis.
Enviat per Anna i Joan a 18:10 2 comentaris:
Primer video d'El Viatge per Amèrica del Sud
Ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí...però bonament creiem que ha valgut molt la pena!! !
Esperem que us agradi. No és el National Geographic, però us acostarà una mica més a nosaltres... A més a més aporta una dosi d'humor que ja els hi agradaria amb ells...perdoneu però algú ho havia de dir;)
A reveure i Bon Any a tothom!! !
Enviat per Anna i Joan a 8:26 14 comentaris:
Ostres, les Torres!! !
Mare meva! Quin cap que tenim! Ara que ens voliem posar al dia amb el blog ens hem adonat que faltava una part important! Abans de l’Imperdible Perito Moreno vam visitar el magnífic, espectacular i caríssim Parc Nacional de les Torres del Paine (25 € entrada, només descompte per xilens, primera clavada). Per arribar-hi vam parar a l’encantador poble de Puerto Natales, on no dirieu mai on vam fer nit! Al Residencial Ritz! Quina experiència! (Del tot irrecomenable però molt barat).
Puerto Natales és una ciutat costera de 18.000 habitants des d’on es vehiculen totes les expedicions i viatges cap al Parc, la qual cosa implica que està preparadíssima pel turisme. Tot tipus d’hotels, hostals i residencials equipen la ciutat, a banda de tot un ventall de restaurants per a tots els gustos i pressupostos, que fan d’aquest indret el lloc ideal per iniciar l’excursió a les Torres del Paine.
Des de Puerto Natales al Parc hi han 112 km, unes dues hores en autobús (25€ anar i tornar, segona). Val a dir que el parc és xulíssim, molt i molt bonic, però tot és car com el foc. Si el vols visitar més o menys bé, necessites com a mínim quatre dies. Tercera clavada: l’allotjament dins el parc. Els refugis, on comparteixes habitació amb vuit persones i t’has de portar el teu propi sac de dormir, et costen 40 €/persona i nit! Nosaltres vam optar per l’opció acampada, fet que implica carregar amb unes motxiles pesadíssimes i passar un fred que et fan petar les dents a mitja nit! Unes bones esterilles, un bon sac i una bona companyia solventen el problema ;)
Tot i necessitar uns quatre dies per visitar el Parc, nosaltres ho vam fer en dos. Vam escollir fer l’excursió que et porta fins el Mirador Las Torres. Vam fer el primer tram des de la Laguna Amarga fins el Refugio Chileno amb les motxiles (dues hores d’intensa pujada). Al Refugio Chileno vam plantar la nostra “casa” on ens van cobrar 6 € /persona. El fet d’acampar et dóna dret a usar els banys i una dutxa, també et permet fer servir els "termos" d’aigua calenta que ens van salvar de fred i gana, ja que ens havien dit que podríem disposar de cuina, la qual cosa no es va confirmar. D’aquesta manera vam poder menjar sopes precuinades, puré depatates en sobre, etc. Vam sobreviure els dos dies a base de queviures que il·luminadament haviem comprat a Puerto Natales, d’altra banda s’hagués consumat la quarta clavada.
Així doncs després d’una nit freda ens esperàven dues hores més de pujada i 3 i mitja de baixada... però quan diem pujada és PUJADA!!! M’haurieu de veure (a mi, a l’Anna)... amb un pam i mig de llengua fora i sort d’en Joan que m’apretava el cul perquè sinó... Tot i l’esforç i els esbufecs per arribar a dalt de tot, des del mirador, elevant-se gairebé 2.000 metres sobre l’estepa patagònica, es poden veure -si es que el temps ho permet, no com a nosaltres- les espectaculars Torres del Paine. Tres pilars de granit que conjuntament amb un llac de color verd clar al peu de les Torres, embolcallen un paisatge únic del que diuen que és el millor parc nacional d’Amèrica del Sud.
Enviat per Anna i Joan a 10:46 5 comentaris:
Gràcies per la vostra fidelitat!! !
Ja en som 3000!! !
Video-documental: Les entranyes de la mina de Poto...
Veient les estrelles des de la ciutat més alta del...
Estret de Magallanes (1)
Glaciar Martial (1)
Parc Natural Tierra del Fuego (1)
Pingüins de Magallanes (1)
Video primera etapa (1)
Anna i Joan
Dos aventurers amb ganes de descobrir les peculiaritats dels llocs i la gent de diverses parts del món. | 0.79707 | curate | {"fr": 0.004711349876353714, "ca": 0.9269847360791337, "pt": 0.004306301696938688, "oc": 0.0006821864074358318, "it": 0.012279355333844973, "eu": 0.00029845655325317646, "es": 0.04596230920098917, "ku": 0.0002345015775560672, "en": 0.0005969131065063529, "ms": 0.0002771382280208066, "eo": 0.00029845655325317646, "vo": 0.00012790995139421848, "id": 0.00017054660185895795, "ec": 0.0004903214803445041, "uz": 0.00014922827662658823, "la": 0.0004690031551121344, "nl": 0.00029845655325317646, "no": 0.0004690031551121344, "vi": 0.0006395497569710924, "tr": 0.00021318325232369745, "sv": 0.0003410932037179159} | http://somiantdepeusaterra.blogspot.com/2011/ |
crawling-populars_ca_20200525_52_217411 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | MOLLERUSSA C.F.J.,A - SANTBOIA, F.C.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.21503637833468067, "ca": 0.6079223928860146, "en": 0.08730800323362975, "pl": 0.012934518997574777, "nl": 0.02263540824575586, "pt": 0.02667744543249798, "fr": 0.02263540824575586, "id": 0.004850444624090542} | : /acta/1920/futbol-11/primera-catalana/grup-2/1cat/mollerussa-cfj-a/1cat/santboia-fc-a |
macocu_ca_20230731_6_44737 | A Mallorca
El meu agraïment personal a dues valentes dones mallorquines
Ho vaig esmentar al programa "Dues voltes» d'IB3 TV"... Com que trob que no vaig poder-m'hi esplaiar tant com volia, ara i aquí voldria afegir-hi algunes observacions més.
En tot aquest assumpte relacionat amb la fabricació i venda de medicaments per a la cura de la malaltia d'alzhèimer des de la UIB, vull remarcar el paper rellevant que veig que hi tenen dues valentes dones mallorquines, en un assumpte tan lamentable com aquest.
Com a espòs i vidu d'una dona afectada per la malaltia d'alzheimer, mai no els agrairé a bastament l'aportació que hi han fet, a una situació que patim totes aquelles famílies que tenim, hem tengut o tendrem algun membre afectat per aquesta maleïda malaltia.
Gràcies a la senyora Sefa Terrassa, la cap de servei d'Oncologia de l'Hospital Son Espases de Palma, que va elaborar-ne informes detallats, i a la senyora Francesca Mas, presidenta del Consell Social de la UIB, que portà el cas davant la Fiscalia, hem de reconèixer públicament que han estat a l'alçada dels seus càrrecs respectius. Ja m'agradaria que d'altres també s'hi posassin!
M'agradaria moltíssim que aquest comportament exemplar fos imitat i seguit per part de les més altes instàncies que regeixen la institució acadèmica més important d'aquestes illes nostres, com és ara la Universitat de les Illes Balears, al seu més alt nivell i en tot el seu conjunt, concentrades en la persona del rector, el senyor Llorenç Huguet.
Com a ciutadans que ens hi veim afectats, més o manco directament, no podem acceptar passivament que la Policia hagi d'irrompre dins el campus universitari per detenir catedràtics com a possibles delinqüents, sense un pronunciament clar i explícit dels seus màxims responsables. Necessitam més aclariments, públics, clarificadors, sense ambigüitats, amb tots els ets i uts. I com més aviat millor.
M'agradaria moltíssim que les autoritats sanitàries, les autonòmiques i les estatals, s'hi implicassin de bon de veres amb la mateixa intensitat i amb la mateixa dedicació, a fi que se n'arribassin a esbrinar totes i cadascuna de les responsabilitats, sense defugir-ne cap ni una.
La Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears, que presideix la senyora Patrícia Gómez Picard, i el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad del Gobierno de España, la titular del qual és la senyora Dolors Montserrat Montserrat, ens han de dir i han de fer qualque cosa més d'allò que han dit i han fet fins suara mateix.
Si més no, pel fet que hi ha famílies de pacients d'alzhèimer que, davant de tot aquest rebombori, hores d'ara ens veim i sentim totalment desemparats.
M'agradaria moltíssim que els màxims representants del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, presidit pel senyor Antoni Bennasar, no solament les imitàs en aquest comportament tan digne, ni solament miràs pel prestigi de la institució, sinó que, sobretot, paràs esment a la gran quantitat de famílies ateses per professionals de la medecina que se senten desemparades davant d'actuacions professionals que, com a mínim, criden poderosament l'atenció des del punt de vista mèdic. Em sorprèn que, pel que es veu al seu portal web, faci la impressió que se'n renten les mans.
M'agradaria moltíssim que els màxims representants del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears, que presideix el senyor Antoni Real Ramis, hi parassin molt més esment, les atenguessin com es mereixen i es pronunciassin favorablement en benefici d'aquelles persones afectades per aquesta casta de tractaments farmacològics, com es diu, produïts a laboratoris de la UIB.
Ho deman, ho reclam i ho exigesc, com a ciutadà llis i ras d'aquesta societat illenca. Però, sobretot, com a espòs i vidu d'una segona dona afectada per la malaltia d'alzhèimer i d'una primera afectada per un càncer dels més malignes.
Vull fer-ho com a mostra de solidaritat, sincera i profunda, amb el nombre creixent de famílies illenques que s'hi troben també ben afectades. Que se senten com si estiguessin enmig d'un camp de batalla, enmig de focs creuats diversos: d'una banda, la malaltia amb tots els seus efectes més nefasts; de l'altra, les ganes enormes de vèncer-la; de l'altra, les indicacions de professionals en la matèria; de l'altra els nombrosos, diversos i dispersos organismes administratius; de l'altra l'ambient entristidor d'una residència o d'un centre de dia o de la casa pròpia...
I a l'espera, també, que les generacions més joves se'n puguin arribar a beneficiar i aprofitar com es mereixen, davant d'un futur que, amb pràctiques com aquestes, només pot ser valorat com a poc afalagador. | 0.899162 | curate | {"en": 0.002158894645941278, "ca": 0.9978411053540587} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.