id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_115513 | Molucel·la llisa, o campanes irlandeses (Molucella laevis) - una planta anual força rara, però molt decorativa i sense pretensions de la família de Yaroslavl (Lamiaceae). Aquesta flor inusual ens va arribar de Síria.
La molucella és una planta ramificada de fins a 65–70 cm d'alçada, els seus brots estan gairebé totalment coberts de verticils de bràctees sèssils de color verd clar força grans, molt semblants a campanes, a l'interior dels quals hi ha petites flors blanques gairebé invisibles. En alguns llocs, entre les bràctees, es veuen petites fulles sobre pecíols força llargs.
Aquestes campanes es recullen en denses inflorescències en forma d'espiga. Si mireu bé la flor de la molucel·la, aquí hi ha una campana verda, però campanes blanques. La planta comença a cultivar-se, amb prou feines arriba als 20 cm d'alçada.La floració és molt llarga, dura des de principis de juliol fins a la tardor. Tota la planta té una olor peculiar, forta, força agradable.
La bellesa aliena de la molucel·la està custodiada per espines, completament invisibles als ulls, però qualsevol contacte físic és sensible. Així que admira la flor, però no la toquis.
Creixent
Per al cultiu de molucel·la, s'assignen zones assolellades o lleugerament ombrejades. Qualsevol sòl ben drenat, on l'aigua no s'estagni, és adequat per a això. Millor encara, la planta creixerà en sòls solts i fèrtils. La molucel·la no tolera els fems frescos, i amb un excés de matèria orgànica al sòl, es pot veure fortament afectat per malalties fúngiques.
La cura de les plantes és habitual: regar en temps sec, alimentar-se amb fertilitzants complexos una vegada cada dues setmanes. Només en aquest cas, les plantes creixen ràpidament i floreixen de manera luxosa. La tija del cultiu és dura i ferma, però a causa dels vents, la planta necessita una lliga.
El tall de les flors es realitza durant el període de plena floració, però abans del groc de les copes inferiors. Les plantes esvaïdes a l'agost s'eliminen del llit de flors i es posen en compost.
Reproducció
La reproducció de la molucel·la és llavor, principalment per plàntula. Les llavors es sembren a principis d'abril, cobrint-les amb sorra amb una capa de 0,5 cm.Les plàntules apareixeran en 10-25 dies. Tant els cultius com les plàntules s'han de mantenir a una temperatura de 16-18 graus. La il·luminació de les plàntules ha de ser bona, però a l'ombra de la llum solar directa. Les plantes joves es planten a terra a una distància de 30-35 cm i, si hi ha amenaça de gelades, es cobreixen.
A causa del fet que les llavors de molucel·la germinen de manera molt, molt desigual, fins i tot en les condicions més favorables, és molt més fàcil comprar plàntules ja fetes a la botiga.
Ús
La molucella s'utilitza tant per a la decoració de parcel·les com per al tall. Al lloc, es planta en petits grups en mixborders o prop de la gespa, on serveix com a excel·lent fons verd per a altres cultius. En el fons de la densa vegetació d'altres flors, la molucel·la sembla al principi invisible. Però el temps passa i les plantes indescriptives s'estenen en espigues d'espelmes gegants. També creix bé al calaix del balcó.
Però la seva aplicació principal és per als rams d'estiu com a complement original a les flors habituals del jardí. La molucella sembla una espelma maragda, per tant, pel seu aspecte inusual, també és una de les millors plantes per compondre composicions d'hivern, perquè en estat sec, les copes de flor conserven el seu color verd.
La recol·lecció de molucel·la com a flor seca té les seves pròpies característiques: cal esperar fins que totes les tasses s'obrin a la inflorescència i treure la planta amb les seves arrels. En una habitació fresca, ventilada i ombrejada, penja-la amb les arrels cap amunt. El lloc deu ser fosc perquè a la llum, les plantes comencen a tornar-se grogues. Després d'assecar-se, cal eliminar les fulles arrugades i tallar les arrels. | 1 | perfect | {"ca": 0.9555210757693302, "fr": 0.04447892423066977} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_304114 | Enric Stern i Jaume Roura seran jutjats a l'Audiència espanyola el 20 de novembre Ja hi ha una data per la celebració del primer judici per la crema de fotos dels Borbons. Jaume Roura i Enric Stern seran jutjats el 20 de novembre a l'Audiència espanyola acusats d'haver cremat fotografies dels reis espanyols en una concentració el 13 de setembre a Girona, segons que especifica l'informe d'obertura del judici oral. La fiscalia demana un any i tres mesos de presó per cadascun per presumptes injúries greus contra la corona espanyola amb l'agreujant de disfressa. El jutjat d'instrucció no ha admès pas la petició de la defensa d'incloure al sumari una còpia del Decret de Nova Planta ni les autoinculpacions de desenes de persones que havien mostrat així el suport amb tots els imputats per la crema de fotos dels Borbons. Extret de vilaweb ----------------------------------------------------------------------------------- Ara més que mai, tota la solidaritat a l'Enric i en Met! PD: Ja te nassos posar el judici el dia de la mort del porc...
Ostres, no podran anar a la conferència sobre la casa gran del catalanisme d'en Mas... Ànims nois! | 0.737516 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_253911 | Estupenda promoció d'obra nova amb excel·lent confort
Obra nova, Comprar | Espanya, Barcelona, Hospitalet, Gran Via / Santa Eulalia
des de 350,000 EUR
Aprox. 391,055 USD
des de 688,89 sqft
E&V ID D-000ALD
D-000ALD
Què ha de saber sobre aquesta obra nova
Habitacions: a partir de 2
Dormitoris: a partir de 2
Banys: a partir de 1
Superfície habitable: a partir de 688,89 m²
Superfície total: a partir de 688,89 m²
Equipament i característiques específiques d'aquesta obra nova
Aquesta promoció d'obra nova és un projecte del prestigiós despatx d'arquitectura Blanch + Conca (BCA), el gratacel consisteix en un edifici de planta quadrada de 20 plantes destinat a habitatges, el qual gaudeix de magnífiques àrees verdes voltant, la qual cosa fa que tingui vistes clares amb pocs edificis.
El projecte compta amb materials d'estupenda qualitat, cuidant al detall tots els acabats, una estupenda distribució aprofitant al màxim l'espai, i una orientació sense igual el que garanteix el màxim confort de l'habitatge. A més compta amb energies renovables amb generació d'energia elèctrica mitjançant captadors solars fotovoltaics i sistema d'aerotèrmia per a la climatització.
La planta baixa alberga els espais d'accés i circulació per als veïns, amb un ampli vestíbul i els nuclis de comunicació mitjançant 3 ascensors i 2 escales d'emergència. També disposa d'un local comercial i dos espais d'usos exclusiu per als veïns de l'edifici: una sala destinada a gimnàs i una sala polivalent amb un office i un lavabo.
Les 19 plantes pis estan destinades a habitatges i es distribueixen amb 5 pisos per replà, de 2 i 3 dormitoris, amb diferents distribucions i superfícies. Totes amb l'avantatge de tenir balcons i estupenda ventilació i molta llum gràcies a l'estupenda orientació.
La planta coberta es destina a ubicar les diferents instal·lacions comunitàries i privatives. Sota rasant l'edifici té dues plantes destinades a aparcament de vehicles i trasters. La comunicació es fa a través de doble nucli d'escala d'emergència, una d'elles amb sortida directa a l'exterior, i amb els ascensors que comuniquen amb la resta de plantes.
Si està interessat en conèixer més a fons aquest fantàstic projecte, no dubti en contactar-nos per concertar una visita amb nosaltres.
Descobreixi tots els immobles d'aquesta obra nova
Lluminós pis a Hospitalet
Espanya, Barcelona, Hospitalet, Gran Via / Santa Eulalia
Lluminós pis amb balcó a Hospitalet
Bonis pis a l'Hospitalet
Pis amb terrassa i molt lluminós a Hospitalet
Bonic pis a l'Hospitalet
Fantàstic pis d'obra nova a l'Hospitalet
Pis d'obra nova amb balcó i fantàstica orientació
Excel·lent pis de obra nova a l'Hospitalet
Excel·lent pis de obra nova amb balcó
Encantador pis amb excel·lents acabats, 19º5º
1.044,1 sqft
Mostrar totes les unitats
Visita virtual de lobra nova
Gran Via / Santa Eulalia: Ubicació i entorn d'aquesta obra nova
Aquesta promoció d'habitatges d'obra nova, es troba situada a la zona més privilegiada de Hospitalelt, específicament en el barri de Santa Eulàlia, el qual confina amb el districte de Sants-Montjuïc de Barcelona. Aquesta nova àrea és un espai de recent reordenació urbanística que el converteix en un dels emplaçaments més moderns i selectes de la població, amb un creixent desenvolupament empresarial on podem aconseguir a pocs metres el recinte firal de Gran Via, el qual és un dels més grans i moderns recintes firals d'Europa, dissenyat per l'arquitecte japonès Toyo Ito, premi Pritzker d'Arquitectura.
La seva situació privilegiada, a pocs metres de l'Av. Gran Via, li connecta molt ràpid amb l'Aeroport de Barcelona-el Prat, a més d'estar molt ben comunicat per transport públics i privat, entre ells l'estació de Ferrocarrils de Fira Barcelona, que en pocs minuts et connecta amb Plaça Espanya.
Aquesta zona de Hospitalelt brinda als seus veïns tots els serveis necessaris, estupendes àrees verdes per al gaudi a l'aire lliure, fàcil comunicació amb la ciutat, ia 5 minuts es troba el magnífic centre d'oci Gran Via II, que disposa de nombroses botigues, gran varietat de restaurants i un magnífic cinema que brinden el màxim de comoditat per al gaudi de tots. | 0.804648 | curate | {"ca": 0.9531364412985112, "fr": 0.008786917256529168, "en": 0.00976324139614352, "es": 0.028313400048816207} | https://www.engelvoelkers.com/ca-es/propietat/estupenda-promocio-dobra-nova-amb-excellent-confort-2176796064.42_exp/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_83933 | El govern espanyol reobre aquest dissabte les fronteres exteriors amb dotze dels quinze països recomanats per la UE, a excepció del Marroc, Algèria i la Xina. Amb aquests tres països, l’ordre publicada al BOE fixa que l’obertura queda supeditada a que actuïn de manera recíproca i també obrin les seves als residents espanyols. En canvi, a partir de les 00.00 del 4 de juliol s’obriran les fronteres amb Austràlia, Canadà, Geòrgia, Japó, Montenegro, Nova Zelanda, Ruanda, Sèrbia, Corea del Sud, Tailàndia, Tunísia i l’Uruguay.
De d’Interior, recorden que l’aplicació del criteri de reciprocitat amb Algèria i el Marroc “s’emmarca en la necessària coordinació en les fronteres dels dos països” amb els quals habitualment comparteixen “un important flux d’entrada i sortida”. L’ordre d’Interior deroga la del dimarts, que allargava una setmana les restriccions amb tercers països a l’espera de l’acord europeu. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/espanya-reobre-dissabte-fronteres-dotze-paisos-excepte-algeria-marroc-xina-166128/ |
macocu_ca_20230731_10_429713 | Després de casar-se amb Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg, es van traslladar a Alemanya a fer-se càrrec de les seves possessions, però pocs anys després, el 1622, tornaren a Suècia fugint de la devastació de la Guerra dels Trenta Anys, on reberen del seu pare la possessió del castell de Stegeborg.
Durant les campanyes militars del seu germà Gustau II Adolf en la Guerra dels Trenta Anys, Caterina es va fer càrrec de la seva neboda la princesa Cristina, sobretot quan la reina Maria Elionor va decidir el 1631 acompanyar el seu marit. Després de la mort de Gustau II Adolf el 1633 i de la depressió que va patir la reina vídua, el regent Axel Oxenstierna va decidir apartar Cristina de la seva mare i la princesa va ser confiada novament a Caterina, que es va traslladar a Estocolm. Això li va donar un paper important en la consolidació de la monarquia sueca, propiciant la fi de la dinastia Vasa per a introduir-hi la dinastia de Wittelsbach. | 0.822847 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_472836 | La vida amb Lluís Prenafeta
Aquest article ha estat elaborat a partir de materials internàutics Deien que els catalans érem gent treballadora i discreta. Sabíem què costava guanyar diners i trobàvem de molt mal gust fer-ne ostentació davant dels menys afortunats. Era una inèrcia que venia de lluny. Per sort, amb coratge i talent, gent com Salvador Sostres va modernitzar-nos […]
Porcel va deixar començada una novel·la que havia de dir-se Els gegants. D’aquesta novel·la només en va escriure un capítol. Bé, a la cinquena pàgina diu el següent: “L’home s’incrusta en el misteri interrelacionat i intercanviant de la Natura, l’anterior a les quadriculamentes.” Està dient allò de la metàfora del tractor. L’home, abans de la […]
Encara més sobre Porcel (1)
Ara abans d’entrar comentàvem amb l’Emili Rosales que sembla que faci mil anys de la mort de Porcel, i tot just va morir-se l’u de juliol passat. Vol dir que el buit que ha deixat és notable. Fa tres anys, el maig del 2007, vaig participar en una jornada que va fer-se a la Pedrera […]
Fa mesos, van convidar-me a un col·legi públic a parlar d’un meu llibre, Goril·la blanc, les falses memòries d’en Floquet de Neu. A través d’elles i d’unes diapositives vaig mirar que els nens es fessin una idea de la nostra proximitat amb els grans simis, què signifiquen els zoos i els problemes que comporta la […]
Dijous, l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols va retirar les funcions al regidor Pere Luque. Luque és un d’aquests constructors que van fer fortuna amb la bombolla immobiliària. Va crear un grup polític local i va treure una regidoria. He seguit pels diaris les seves aventures, propiciades pels partits polítics tradicionals. Luque sap anar per […]
Vies i més vies
Cada dia agafo el mateix tren a plaça Catalunya. Ella se m’asseu a davant i tinc la mitja hora més intensa del dia. Cada detall és perfecte, com si ella l’hagués triat per mi o jo l’hagués triat per ella. Baixa a Sitges. La segueixo d’amagat, i agafem el primer tren en direcció a […] | 0.820535 | curate | {"ca": 0.9773185483870968, "fr": 0.011592741935483871, "it": 0.011088709677419355} | https://www.tonisala.net/2010/05/ |
mc4_ca_20230418_2_5353 | Palau i Fabre. Centenari - EXPOSICIÓ | Agenda cultural de Cassà de la Selva
Palau i Fabre. Centenari
Del 23.10.18 al 22.11.18
L’exposició és un recorregut per la trajectòria vital de Josep Palau i Fabre (1917-2008) en l’any del seu centenari. Es tracta de presentar al públic d’avui, i sobretot als joves, un poeta romàntic, un escriptor rebel, que trenca amb la família i la societat per fer realitat les seves aspiracions i els seus ideals. Un escriptor que parla dels grans temes universals: passió i instint, raó i creació, amor i llibertat.
' // }); $(".lupaHeader").click(function () { if ($('.cercaHeader').val() != "") { $('.barra_superior .formCercaHeader').submit();//si no es telefon, fem submit del form superior } }); $('#avis_cookies').slideDown('medium', 'swing'); $('#avis_cookies .tancar_cookie').click(function () { $('#avis_cookies').slideUp('slow', 'swing'); var today = new Date(); var expire = new Date(); expire.setTime(today.getTime() + 3600000 * 24 * 300);//cookie per un any document.cookie = 'cookies_acceptades=true;expires=' + expire.toGMTString() + '; path=/'; }); $('.slide_revolution').hide(); // $('.tooltip_txt').each(function () { // $(this).qtip({ // position: { // corner: { // target: 'topMiddle', // tooltip: 'bottomMiddle' // }, // adjust: { // y: 1 // } // }, // style: { // name: 'dark', // background: '#303030', // padding: '10px 10px', // width: 210 // } // }); // }); $('#language').change(function () { location.href = $('#language option:selected').attr('title'); }); $('.send_form').click(function () { $('#' + $(this).parents("form").attr("id")).submit(); }); $('.check_form').click(function (evento) { if (check_form()) { $('#' + $(this).parents("form").attr("id")).submit(); } else { evento.preventDefault(); } }); $('.delete_form').click(function (evento) { delete_form(); evento.preventDefault(); }); // TO TOP $(window).scroll(function () { if ($(this).scrollTop() >= 50) { $('#toTop').fadeIn(200); } else { $('#toTop').fadeOut(200); } }); $('#toTop').click(function () { $('body,html').animate({scrollTop: 0}, 500); }); //menu categories $('#menu_categories a').click(function () { if ($(this).filter('.collapsed').length) { $(this).addClass('expanded').removeClass('collapsed').find('+ ul').slideToggle('medium'); } else if ($(this).filter('.expanded').length) { $(this).addClass('collapsed').removeClass('expanded').find('+ ul').slideToggle('medium'); } }); /*transicions al passar pagines*/ /*cal posar la classe fade per fer la transicio*/ //$('a').not('.foto').not('.no-fade').not('.tabs a').click(function(event) { $('.fadeLink').click(function () { //event.preventDefault(); //newLocation = this.href; //$('body').fadeOut('slow',newpage); $('body').fadeOut('slow'); }); /*afegim codi efectes hover imatges*/ //$('a img').after('') /*function newpage() { window.location = newLocation; }*/ $(window).bind("load", function () { var footer = $("#footer"); var pos = footer.position(); var height = $(window).height(); height = height - pos.top; height = height - footer.height(); //el -48 es el padding top+ padding botom del footer if (height > 0) { footer.css({ 'margin-top': height + 'px' }); } }); jQuery(function ($) { $('a[data-target="flare"]').peFlareLightbox(); }); $(document).on('closed.zf.reveal', '#modalBannersPopUPINICI', function () { var today = new Date(); var expire = new Date(); expire.setTime(today.getTime() + (1 * 24 * 60 * 60 * 1000));//cookie per un dia document.cookie = 'popupInici=;expires=' + expire.toGMTString() + '; path=/'; }); $('#calendar_llarg').on("click", "span.link", function (evento) { $("#calendar_llarg .link > .funcions_dia").css('visibility', 'hidden'); $("#calendar_llarg .link > .funcions_dia").css('opacity', '0'); $("#calendar_llarg .link").removeClass('fons'); $(".funcions_dia", this).css('visibility', 'visible'); $(".funcions_dia", this).css('opacity', '1'); $(this).addClass('fons'); evento.stopPropagation(); }); $('html').click(function () { $("#calendar_llarg .link > .funcions_dia").css('visibility', 'hidden'); $("#calendar_llarg .link > .funcions_dia").css('opacity', '0'); $("#calendar_llarg .link").removeClass('fons'); }); ImagesLoaded(".llistat_productes"); /*CISTELLA DE LA COMPRA KOOBIN*/ $('.cistella_koobin,.cistella_koobin a').on('click',function(){ setSrcIframe('https://pre.koobin.com/eventis/index.php?action=PU_tu_compra&embed=1&vid=2lfkimenaukv8gg0ilaq3qtht5'); }); /*ZONA PERSONAL KOOBIN*/ $('.zona_personal_koobin,.zona_personal_koobin a').on('click',function(){ setSrcIframe('https://pre.koobin.com/eventis/index.php?action=PU_zona_personal&embed=1&vid=2lfkimenaukv8gg0ilaq3qtht5'); }); /*BANNERS (analytics)*/ //Impressions // $(".baner-item").each(function(){ // //indiquem event que s'ha imprès banner // var baner_grup = $(this).closest(".baner-grup"); // var name_baner = $(this).attr("data-baner-name")+" ["+$(this).attr("data-baner-id")+"]"; // var name_group = baner_grup.attr("data-grup-name")+" ["+baner_grup.attr("data-grup-id")+"]"; // trackEventAnalytics('Baners impressions',name_baner,name_group); // // }); //Clicks $("body").on("click",".baner-item",function(){ //indiquem event que s'ha clicat banner var baner_grup = $(this).closest(".baner-grup"); var name_baner = $(this).attr("data-baner-name")+" ["+$(this).attr("data-baner-id")+"]"; var name_group = baner_grup.attr("data-grup-name")+" ["+baner_grup.attr("data-grup-id")+"]"; trackEventAnalytics('Baners clics',name_baner,name_group); }); //PATROCINADORS (analytics) $(".resumPatrocinadors img, .shortcode-categoria-patrocinadors img").each(function(){ //indiquem event que s'ha imprès banner var name_baner = $(this).attr("title")+" ["+$(this).attr("data-img-id")+"]"; trackEventAnalytics('Patrocinadors impressions',name_baner,"Patrocinadors"); }); $("body").on("click",".resumPatrocinadors img, .shortcode-categoria-patrocinadors img",function(){ //indiquem event que s'ha imprès banner var name_baner = $(this).attr("title")+" ["+$(this).attr("data-img-id")+"]"; trackEventAnalytics('Patrocinadors clics',name_baner,"Patrocinadors"); }); }); var imatgesCarregades = []; var imatgesTotals = []; function ImagesLoaded(contenidorSelector) { imatgesTotals[contenidorSelector] = $(contenidorSelector + " img").length; imatgesCarregades[contenidorSelector] = 0; $(contenidorSelector + " img").each(function () { $(this).on('load', function () { imatgesCarregades[contenidorSelector]++; if (imatgesTotals[contenidorSelector] === imatgesCarregades[contenidorSelector]) { if (contenidorSelector === ".llistat_productes") { Foundation.reInit($("[data-equalizer]"));//forcem que equalizer agafi pesos amb tot carregat } } }); }); } /** * Enviar formulari */ function send_form(name) { document.getElementById(name).submit(); } /*Crida asincrona GOOGLE MAPS*/ function loadMap() { var script = document.createElement('script'); script.type = 'text/javascript'; script.src = 'https://maps.googleapis.com/maps/api/js?v=3.exp' + '&signed_in=true&callback=loadGoogleMaps&key=AIzaSyCNAmFP4LQ6gLmRKRLYYvsi5Yr0nJz9qJ0'; document.body.appendChild(script); } function setSrcIframe(url) { var private_nav = "false"; if (private_nav == "false") { if (url != '') { //$(selector).append( ' ' ); window.location.href = "http://www.cassacultura.cat/ca/compra-dentrades.html?src=" + btoa(url); } } else { $(selector.replace("aguanta", "")).remove(); $(selector).append(' | 0 | curate | {"es": 0.0038095238095238095, "ca": 0.9917006802721089, "nl": 0.0012244897959183673, "de": 0.0032653061224489797} | http://www.cassacultura.cat/ca/programacio/c/1177-palau-i-fabre-centenari.html |
mc4_ca_20230418_17_296361 | Méteo especial: calor molt intensa a l'espera d'alguns xàfecs
Aquest divendres la temperatura tornarà a fregar els 40 graus a Ponent
3 min. Barcelona 11/07/2019 13:30
Aquesta matinada encara ha estat força fresca en algunes comarques, sobretot en zones més enclotades, però la tendència de la temperatura és a l'alça. A Vic i a Olot, per exemple, la mínima ha baixat fins als 15 graus, i a Girona fins als 16, però en canvi al Raval de Barcelona ja s'ha quedat en 23 graus.
Aquest migdia farà més calor i més xafogor que ahir. Les temperatures màximes s'enfilaran per sobre dels 35 graus a Ponent, i en moltes comarques de la meitat oest pujaran dos o tres graus més que ahir. A la costa la temperatura pujarà ben poc, però al migdia la sensació de xafogor se situarà ja altra vegada per sobre fins i tot dels 35 graus.
Entre demà i dissabte hi haurà un altre pic de calor, especialment en comarques del pla de Lleida i del Prepirineu. A Ponent les màximes més altes fregaran o superaran per poc els 40 graus, però en canvi a prop de mar i en molts punts del prelitoral no s'arribarà als 35. La humitat, això sí, provocarà valors de sensació de 37 o 38 graus en molts indrets de l'est. El Meteocat ha reactivat alguns avisos per calor de cara a demà i dissabte en comarques de Ponent, punts de la Catalunya Central i a les Terres de l'Ebre.
651x366 Temperatura màxima prevista per demà divendres Temperatura màxima prevista per demà divendres
Aquesta calorada no podrà instal·lar-se. Diumenge entrarà una bossa d'aire fred en altura que provocarà un canvi de temps i obrirà la porta a una massa d'aire més fresc. La setmana que ve començarà amb un ambient similar al d'ahir, és a dir, calor d'estiu força suportable. És probable que bona part de la setmana que ve aquest sigui l'ambient que predomini, ja que entre dimecres i dijous una altra entrada d'aire més fresc evitarà que la temperatura pugi gaire.
Aquests canvis de temps provocaran certa inestabilitat en el temps. Dissabte a última hora hi pot haver algunes primeres tempestes al Pirineu, i de cara a diumenge el temps serà insegur, tant al matí com a la tarda. Difícilment hi haurà pluges gaire abundants en general, però al Prepirineu, a Ponent i a la Catalunya Central és probable que algunes tempestes puguin ser-hi puntualment fortes, i apareixeran xàfecs més puntuals en molts altres indrets.
651x366 Acumulacions de precipitació previstes per aquest diumenge Acumulacions de precipitació previstes per aquest diumenge
La setmana que ve començarà amb temps més estable, però segurament entre dimecres i dijous rebrotaran les tempestes irregulars, especialment al Pirineu i en punts de la Catalunya Central. Encara és aviat per saber si al centre de la setmana que ve els ruixats podrien afectar més comarques. | 0.833464 | curate | {"ca": 0.9883763167453687, "eo": 0.002179440610243371, "en": 0.00944424264438794} | https://www.ara.cat/societat/meteo/previsions/Temperatures-graus-calorada-estroncara-diumenge_0_2268373237.html |
mc4_ca_20230418_7_110568 | Es Baluard presenta 'Estat previ', un projecte que explora l'arxiu no intervingut
La proposta forma part del programa 'Col·lectius a l'Observatori', emmarcat en el 15è aniversari del museu
2 min. Palma 06/11/2019 17:15
651x366 La sala on hi ha el projecte 'Estat previ' / ES BALUARD La sala on hi ha el projecte 'Estat previ' / ES BALUARD
Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma presenta 'Estat previ. Espai de reflexió sobre el valor de l’arxiu sense intervenir', el projecte desenvolupat per Platform HARAKAT dins el programa 'Col·lectius a l’Observatori'. Es tracta del tercer i darrer muntatge d'aquest programa amb motiu del 15è aniversari d’Es Baluard, que es podrà visitar fins al 5 de gener a l’Observatori d’Es Baluard.
Segons explica el col·lectiu Platform HARAKAT, l’estat previ és “aquell en què un arxiu no ha estat encara subjecte a la intervenció per part d’institucions especialitzades o, en el qual, per diferents motius, resta a les perifèries del seu possible interès en un temps i un espai allunyat de la seva funcionalitat predeterminada". Així, l’estat previ "posa l’atenció en l’arxiu anterior a la seva gestió, classificació i quantificació”, apunten.
651x366 La directora del museu, Imma Prieto, i els organitzadors de Platform HARAKAT, Pau Cata i Balbina Sardà / ES BALUARD La directora del museu, Imma Prieto, i els organitzadors de Platform HARAKAT, Pau Cata i Balbina Sardà / ES BALUARD
D’aquesta manera, el projecte mostra un diàleg des d’on continuar articulant l’arxiu del museu a partir d'un conjunt de materials proposats per Pedro G. Romero, Edu Comelles, Ricardo Pérez-Hita, Francesca Masoero, Nabil Djedouani, Marina Planas i Marta Sesé. Les metodologies emprades són tant de l’arxivística convencional com des d'aproximacions alternatives tcom les proposades des de l’anarxivisme.
Aquest programa és una iniciativa col·laborativa, emmarcada dins de la programació del 15è aniversari d’Es Baluard i composta per les propostes de tres projectes seleccionats en una convocatòria de col·lectius a final de l’any 2018, en què es va tenir en compte la dimensió social i ciutadana dels plantejaments.
Abans de la proposta de Platform HARAKAT, el museu va incloure el projecte 'NuSongs. Cicle de concerts en acústic' de Pecan Pie i 'Aforismes, notes i notes en vers d’Andreu Vidal. Il·lustrats per Max, Margalida Vinyes, Enriqueta Llorca, Pere Joan i Linhart' del Clúster del Còmic i Nous Mèdia de Mallorca d’agost a setembre. | 0.877739 | curate | {"ca": 0.9885900570497147, "eo": 0.0024449877750611247, "en": 0.008964955175224124} | https://www.arabalears.cat/cultura/Baluard-presenta-projecte-explora-intervingut_0_2339166245.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_883460 | Quins resultats d'Esquerra, en les eleccions del 2010, farien que en Puigcercós dimitís?No he inclòs l'opció "Puigcercós no dimitirà en cap cas" perquè és massa fàcil.Feu l'esforç d'imaginar quin número de diputats seria el llindar perquè en Puigcercós dimitís per dignitat.
Jo dubto que arribin als 10 escons. I a cada dia que passa em sembla que en treuran menys. Em recorden una persona baixant esglaons de quatre en quatre.
Una curiositat: a qui penses votar?
No queda ni res... Si algú ja té pensat a qui votar, malament anem...
Malament, per què?
Perquè d'entrada no sabem ni quines opcions tindrem. No sabem encara qui es presentarà. | 0.717423 | curate | {"ca": 0.8370253164556962, "es": 0.10917721518987342, "it": 0.05379746835443038} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_158241 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | SANTVICENTI CLUB FUTBOL SALA ,B - RIPOLLET F.S.,C
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17708333333333334, "ca": 0.6025641025641025, "en": 0.08653846153846154, "pl": 0.01282051282051282, "nl": 0.022435897435897436, "pt": 0.026442307692307692, "fr": 0.022435897435897436, "id": 0.004807692307692308, "ja": 0.04487179487179487} | : /acta/1920/futbol-sala/lliga-tercera-divisio-juvenil-futbol-sala/bcn-gr-1/3js/santvicenti-club-futbol-sala-b/3js/ripollet-fs-c |
cawac_ca_20200528_4_102653 | Les organitzacions catalanes de discapacitat intel·lectual s’integren en un Grup
Dincat (Discapacitat intel·lectual Catalunya) agrupa 310 entitats i representa els drets de 30.400 persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies
L’aprovació en assemblea, el passat 28 d’abril, dels estatuts del nou Grup Dincat (Discapacitat intel·lectual Catalunya) ha suposat la unió de 310 entitats que atenen a 30.400 catalans amb discapacitat intel·lectual. Aquesta integració –que a efectes jurídics serà efectiva el proper 1 de juliol –arriba després de més d’un any de treball de les tres organitzacions que ara s’integren: APPS-Federació catalana pro persones amb discapacitat intel·lectual, Coordinadora de Tallers per a persones amb discapacitat psíquica de Catalunya i Associació empresarial d’Economia Social APPS , totes tres amb una llarga experiència en la defensa i atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual.
Paral·lelament a la integració de les tres entitats, s’ha constituït una Federació d’associacions de mares i pares d’alumnes amb discapacitat intel·lectual , que també formarà part de Dincat. Aquesta nova Federació té com a objectiu representar els interessos d’aquest col·lectiu d’alumnes i de les seves famílies, tant d’aquells que estudien en escoles d’educació especial, com d’aquells que ho fan a l’escola ordinària.
Parlar amb una única veu
Els presidents de les tres associacions que s’han unit per crear Dincat ( Josep Gomis , de Federació APPS, Efrèn Carbonell , de Coordinadora de Tallers, i Lola de la Fuente , de l’Associació empresarial APPS) van destacar la importància d’aquest acord en un sector tradicionalment atomitzat, ja que la majoria d’entitats les van crear, arreu de Catalunya, grups de pares que s’organitzaven per cobrir les necessitats dels seus fills amb discapacitat. En paraules d’Efrèn Carbonell, “ les persones a les quals representem es mereixen aquesta entesa, aquesta major força que tindrà el sector en esdevenir una única veu ”.
Els documents aprovats per les assemblees recollien la voluntat que ha guiat aquest procés d’integració: dotar de major visibilitat i capacitat d’influència (per a una millor defensa dels drets de les persones) el sector de la discapacitat intel·lectual i, alhora, millorar el servei que Dincat donarà a les 310 entitats associades al Grup, mitjançant el treball en xarxa i un millor aprofitament dels recursos. Les 310 associacions són entitats socials sense ànim de lucre, que representen i ofereixen serveis a les persones amb discapacitat intel·lectual en àmbits com l’habitatge, l’atenció diürna, el treball, l’educació, l’atenció precoç, la tutela, el lleure i l’associacionisme.
El 20 de maig, la presentació pública de Dincat
Dincat vol fer conèixer la societat catalana la nova etapa que s’obre després de la integració de les tres entitats i la creació del Grup. Per fer-ho, celebrarà un acte públic de presentació el proper 20 de maig a l’auditori de CaixaForum, que serà presidit pel president de la Generalitat, José Montilla . Amb motiu de la constitució de Dincat, s’ha creat el web www.dincat.cat , on trobareu més informació sobre la història de les entitats que han acordat la seva creació, sobre les característiques del nou Grup i sobre l’acte del 20 de maig. | 0.875654 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.dincat.cat/ca/les-organitzacions-catalanes-de-discapacitat-intel-lectual-s-integren-en-un-grup_1771 |
macocu_ca_20230731_8_550623 | Tornar als detalls de l'article Pagesos i revolució al 1936: tipologies d'organització col·lectiva a l'Empordà Baixa Descarrega el PDF Si teniu problemes per visualitzar el fitxer de l'article des del navegador (algunes versions dels visors dels navegadors no són compatibles amb les versions més antigues de fitxers PDF), useu l'opció "Descarrega el PDF" per desar-lo i llegir-lo directament des del vostre ordinador. | 0.740539 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_739694 | L’Ajuntament d’Olivella aprova nous descomptes de les taxes per al 2020 Destacado
L’Ajuntament d’Olivella congela les ordenances fiscals per a l’any 2020, però a més, el ple d’octubre ha aprovat, amb l’abstenció d’IxO i Ciutadans, noves bonificacions de les taxes. | 0.759658 | curate | {"ca": 1.0} | https://olivella.cat/index.php/actualitat/noticies/item/770-ajuntament-olivella-aprova-descomptes-taxes-2020 |
mc4_ca_20230418_6_256064 | Taller 'Modern jazz' | Recinte Fabra i Coats
Professora: Olga Motos.
En aquest curs ens ocuparem del modern jazz, que té l'origen en les danses negres del segle XIX. Actualment es constitueix a partir de la fusió d'elements de la dansa clàssica, contemporània, l'estil jazz i la dansa moderna, i permet treballar la coordinació, la interpretació i la musicalitat dels moviments.
Dimarts de 20:30h a 22:00h Entrada general de: 77.5 €. Cal inscripció prèvia
Del 18/05/2020 al 22/06/2020
Del 03/06/2020 al 29/06/2020
Del 01/05/2020 al 30/06/2020
Del 15/05/2020 al 12/06/2020
Del 01/05/2020 al 15/06/2020 | 0.486781 | curate | {"en": 0.12203389830508475, "pt": 0.03898305084745763, "ca": 0.5576271186440678, "es": 0.23389830508474577, "it": 0.04745762711864407} | https://ajuntament.barcelona.cat/recintefabraicoats/ca/detail/taller-modern-jazz-_99400623182 |
crawling-populars_ca_20200525_23_154044 | Per acord del Consell de Govern del dia d'avui i en virtut del que preveu l'Acord normatiu 7229/2005, de 5 de maig, pel qual es crea la Comissió d'Estudis de Postgrau de la Universitat de les Illes Balears i s'aprova la seva normativa de funcionament (FOU núm. 252, de 20 de maig), s'han elegit els integrants de la comissió indicada. Són els següents:
a) El vicerector responsable dels estudis de postgrau, o persona que delegui, que la presidirà: Dra. Mercè Gambús Saiz.
b) Deu vocals elegits pel Consell de Govern de la UIB entre professors doctors permanents a temps complet, per un període de quatre anys, tot això sens perjudici de les exigències mínimes a què fa referència la legislació vigent en cada moment. Aquests vocals han de representar els àmbits de coneixement següents:
Ciències Experimentals: Dra. Josefa Donoso Pardo i Dr. Maurici Mus Amézquita. Ensenyaments Tècnics: Dr. Ramon Mas Sansó. Infermeria i Fisioteràpia: Dr. Antoni Aguiló Pons. Psicologia: Dra. Victòria Ferrer Pérez. Humanitats: Dr. Camilo J. Cela Conde i Dr. Joan Mas Vives. Ciències Jurídiques: Dr. José Á. Torres Lana. Ciències Econòmiques: Dra. C. Nativitat Juaneda Sampol. Ciències de l'Educació: Dra. M. Dolors Forteza Forteza.
c) Dos membres del personal d'administració i serveis de la UIB i de la FUEIB, un per cada entitat, designats pel vicerector responsable dels estudis de postgrau. Els dos vocals tindran veu però no vot: senyora Consuelo Hernández Guerra i senyora Margalida Furió Caldentey.
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
Acords que fan referència a aquest. | 0.798648 | curate | {"ca": 0.9055313859540087, "es": 0.04599129894344313, "it": 0.011187072715972654, "en": 0.03729024238657551} | : /fou/acord/72/7283.html |
mc4_ca_20230418_5_338193 | OBERTA LA CONVOCATÒRIA DE SUBVENCIONS PER AL PAGAMENT DE L’IBI
OBERTA LA CONVOCATÒRIA DE SUBVENCIONS PER AL PAGAMENT DE L’IBI Les famílies monoparentals i les persones aturades de llarga durada de més de 40 anys poden presentar sol.licitud fins al 31 d’octubre
Podran ser beneficiaris d’aquesta subvenció els ciutadans titulars del títol de família monoparental o que visquin amb algun membre aturat de llarga durada major de 40 anys que satisfacin l’impost de béns immobles del seu habitatge, bé sigui en règim de propietat o arrendament. A més, hauran de complir els requisits següents: estar empadronat a l’habitatge pel qual sol·licita el pagament de l’IBI, que la vivenda no superi els 120 m2 de superfície construïda i que els ingressos de la unitat de convivència no superin 2’33 vegades l’IRSC (Indicador de renda de suficiència), entre altres.
La convocatòria permet obtenir una subvenció de fins a un màxim del 90% de l’Impost de Béns Immobles. La finalitat dels ajuts és que el pagament de l’IBI no suposi un agreujament de les condicions de vida d’aquelles persones que pateixen una situació econòmica més desfavorida.
El termini de presentació de sol·licituds s’ha obert aquest divendres 30 de setembre i finalitzarà el 31 d’octubre. Les persones interessades cal que es dirigeixin a l’Oficina Local d’Habitatge, situada al primer pis de l’Ajuntament d’Olot. | 0.869367 | curate | {"pt": 0.045454545454545456, "ca": 0.9545454545454546} | http://www.olot.cat/skin/default.aspx?ACCIO=PORTALENC&NIVELL=6579D32CB08575F99AE681EE12821D85AF8662ACCC5DCF6484B8797DA3AD55F6D9377501909665C679A60AA52AF6FA3E029F00382403F1CB6E6C6D7A025402C8 |
oscar-2201_ca_20230904_4_170766 | La segona edició de mónFILMAT, Festival de Cinema i Paisatge, se celebrarà del 30 de juny al 8 de juliol a Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Ulldecona i altres poblacions i localitzacions de Terres de l’Ebre, on se projectaran de 15 a 20 llargmetratges i de 15 a 30 curtmetratges (secció L’Aluet) en diferents espais.
L'any passat l'organització va rebre més de 150 curtmetratges, dels quals se'n van seleccionar 18 agrupats en tres sessions temàtiques (una d'elles, mónANIMAT, se va projectar a l'aire lliure a la plaça del Centre d'Art). Seleccionades per Xavier Miró, les pel·lícules que concursen en la secció L’Aluet opten al premi del públic, que el 2016 va triar com a millors curtmetratges la pel·lícula d’animació Portrait of a Wind-up Maker de Darío Pérez (Espanya 2015), i Puente de Javier A. Vigil (Espanya/Argentina 2016).
L'eix temàtic del festival s'inscriu en la relació entre la creació cinematogràfica i el paisatge, ja sigue com a protagonista o com a punt de partida de la trama, en treballs en los quals la narració es veu sovint afectada per allò físic o geogràfic que l'envolta, on pot ser un element determinant en lo desenvolupament de la història o un factor decisiu que no només servix per emmarcar l'acció. L'eix temàtic permet apropar-se des de diferents gèneres, tant ficció com documental, i la duració no pot excedir de 20 minuts; la data de realització de les pel.lícules ha de ser posterior a l’1 de gener de 2016.
La convocatòria per a la inscripció de curtmetratges estarà oberta fins al dia 26 de març de 2017 i es realitza únicament a través de Festhome. Més informació a [email protected] | 0.889002 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.lopati.cat/ca/arxiu/2017/monfilmat-obri-la-convocatoria-de-curtmetratges/357/ |
macocu_ca_20230731_8_82657 | Interrupcions de serveis web i telefònic
La Seu Electrònica, el Portal de Transparència, el web municipal i el servei telefònic de l'Ajuntament de Sant Boi deixaran de funcionar el divendres 3 de maig de 15 h a 22 hores aproximadament. El motiu és larevisió i manteniment de la instal·lació elèctrica de l'edifici de Casa de la Vila. Disculpeu les molèsties. | 0.6929 | curate | {"ca": 0.9323943661971831, "fr": 0.06760563380281691} | |
mc4_ca_20230418_7_448012 | arquitectures234: Cristina Rosa: biblioteca a Molins de Rei [projectes estudiants VI]
Cristina Rosa: biblioteca a Molins de Rei [projectes estudiants VI]
Tercera i penúltima entrega dels projectes (exemplars) presentats a classe per ex-alumnes del curs passat, i únic del qual no en vaig ser el tutor, ja que la Cristina Rosa va ser alumna meva durant el primer quadrimestre -el del meu debut com a professor!- i aquest exercici és va desenvolupar al final del segon. Degut a això, tenia un coneixement vague d'aquest projecte de la Cristina, però en recordava una aparent precisió i, sobretot, una proposta de biblioteca 'clàssica', amb la sala de lectura representativa típica de les grans biblioteques pretèrites (Aalto, Asplund, Siza). Cap de les altres 3 biblioteques (G. Fibla, A. Julià i H. Lleida) que es van explicar a la sessió es correspon amb aquest patró més clàssic. Realment, totes quatre són molt bones però absolutament diferents a tots els nivells -que gran que és l'arquitectura!-.
Hi ha un tipus d'arquitectes(/estudiants) que són molt solvents en tot allò que fan: fiables, perfeccionistes, complets, etc. fins al punt de ser, fins i tot, excessivament responsables. Un excés (de responsabilitat) que pot frenar l'aparició en els projectes d'altres ordres o valors més difícilment avaluables -per poc objectius-, i no parlo només de imperfeccions (caràcter), parlo també d'estratègies transversals (lloc-estructura-programa-matèria-), i d'atmosfera (espai-matèria-aire-història-), i també d'allò imprevist, i de tantes altres coses -la llista potser no té final-.
Moltes arquitectures subscriuen els valors del primer grup i moltes altres els del segon. Per sort, algunes (poques) naveguen exitosament per les dues aigües i són per mi, aquestes darreres, exemples de la millor arquitectura (1, 2, 3, 4, 5...).
Tornant a la biblioteca de la Cristina, de precisió germano-suïssa, veureu que tot s'hi resol amb una naturalitat aclaparadora: ocupa tota la parcel·la i situa tot el programa en planta baixa, generant un volum sempre més baix que els veïns. Només la gran sala de lectura té una doble alçada (i un altell annex), que serveix per absorbir el desnivell del solar. A l'interior, la disposició dels espais és la translació implacable de l'organigrama requerit, organitzant les peces a partir d'un eix central que transporta l'usuari des del porxo d'entrada, al carrer Major, fins a la sala principal, deixant enrere, entremig, una sort de pati d'encertades proporcions que caracteritza els primers espais de la seqüència. Per últim, l'estructura i les façanes són (només) música de fons sense estridències -potser, a parer meu, amb alguna dissonància-.
(Finalment apuntar que malauradament la pantalla no fa justícia al dibuix dels plànols 'en paper' de la Cristina)
[tots tenim coses a aprendre de les persones que treballen (i molt) amb professionalitat, seriositat, rigor, constància i estima per la feina; si algú pot fer créixer i treure partit de les seves pròpies capacitats i perfeccionar-les, inclús quan són exigües en origen, són ells; ells són, o haurien de ser, una de les vostres referències... i potser algun dia la (vostra) arquitectura aconseguirà navegar per les dues aigües desitjades] [aprofito aquest post per enviar una abraçada a tots aquells que varen formar part del meu primer grup de projectes: molts records i molta sort!]
[Cristina Rosa, biblioteca a Molins de Rei, volum estructural, Projectes 2on tarda, ETSAB, curs 2010-11]
[Cristina Rosa, biblioteca a Molins de Rei, entorn, Projectes 2on tarda, ETSAB, curs 2010-11]
[Cristina Rosa, biblioteca a Molins de Rei, secció, Projectes 2on tarda, ETSAB, curs 2010-11]
[Cristina Rosa, biblioteca a Molins de Rei, planta baixa, Projectes 2on tarda, ETSAB, curs 2010-11]
[Cristina Rosa, biblioteca a Molins de Rei, planta primera, Projectes 2on tarda, ETSAB, curs 2010-11] [Cristina Rosa, biblioteca a Molins de Rei, seccions longitudinals, Projectes 2on tarda, ETSAB, curs 2010-11]
[Cristina Rosa, biblioteca a Molins de Rei, secció per la sala principal, Projectes 2on tarda, ETSAB, curs 2010-11]
[Cristina Rosa, biblioteca a Molins de Rei, façana Plaça de l'Església, Projectes 2on tarda, ETSAB, curs 2010-11] [Cristina Rosa, biblioteca a Molins de Rei, façana c/ Major (accés), Projectes 2on tarda, ETSAB, curs 2010-11] [Cristina Rosa, biblioteca a Molins de Rei, plantes estructura, Projectes 2on tarda, ETSAB, curs 2010-11] [Cristina Rosa, biblioteca a Molins de Rei, accés amb el pati a l'esquerra i la sala principal al fons, Projectes 2on tarda, ETSAB, curs 2010-11] [Cristina Rosa, biblioteca a Molins de Rei, sala principal, Projectes 2on tarda, ETSAB, curs 2010-11] [Cristina Rosa, biblioteca a Molins de Rei, altell entre la sala principal i el pati, Projectes 2on tarda, ETSAB, curs 2010-11] Publicat per | 0.811893 | curate | {"pt": 0.09343065693430656, "ca": 0.8625651720542231, "es": 0.044004171011470285} | http://arquitectures234.blogspot.com/2012/01/cristina-rosa-biblioteca-molins-de-rei.html |
macocu_ca_20230731_3_188590 | Dimecres, 21 de novembre de 2007 00:18 h
A la Casa Gran del Catalanisme, les ambigüitats són calculadíssimes. Segurament menys càlcul i més valentia haurien satisfet bona part dels més de 2.000 assistents a l'acte d'aquest dimarts, en què Artur Mas [vídeo bloc] ha fet equilibris difícils, no prou satisfactoris per a tothom però amb el mèrit d'intentar treure CiU de l'actual aïllament parlamentari i d'una oposició que no engresca prou ni esdevé, encara, alternativa fiable de govern.
Mas té la virtut de recuperar un protagonisme perdut en temps de desànim, desafecció col·lectiva i abstencionisme galopant. Mals temps per al catalanisme, almenys en els esquemes tradicionals de les últimes dècades. En el seu intent de bastir una versió 2.0 del catalanisme, en aquesta Catalunya de la globalització, complicada per la pluralitat i la diversitat, el líder de CiU s'ha proposat recuperar la centralitat catalanista, allò que s'anomena pal de paller. El llarg discurs de Mas, massa reflexiu, de conferència esperada i pensada, pretén passar pàgina al nacionalisme moderat d'una CiU que històricament s'havia proposat regenerar i modernitzar Espanya, més amb una pedagogia simpàtica que no pas d'una reivindicació frontal.
Mas vol passar pàgina, perquè Espanya ja va sola, i no necessita d'una Catalunya que prou feina té amb el seu dia a dia i el seu futur com per voler millorar el conjunt de l'Estat. La generació que Artur Mas representa ara per a CiU no és la de Jordi Pujol i pretén allunyar-se del peix al cove. Però tampoc no és la generació que farà el Montblanc, vaja. Mas, en el càlcul de la refundació del catalanisme, té l'encert de tendir ponts amb Esquerra, per exemple. Sense dir-ho, Mas assumeix una via sobiranista que regenera la CiU heretada de Pujol i fa complicada la convivència amb el soci Josep Antoni Duran Lleida. No s'ha atrevit a parlar de sobiranisme ni d'independentisme, Déu nos en guard. "Sobiranies compartides", ha dit. "Superar la situació de dependència d'Espanya", ha afegit. La versió 2.0 de l'autogovern a què aspira Mas és la de l'exercici del "dret a decidir" en allò que sigui possible i aplegui consensos interns: dret a decidir les pròpies infraestructures públiques, dret a decidir un concert econòmic.
El sobiranisme de Mas, doncs, és profilàctic. Lluny dels Ciurana [La conferència d'en Mas], Campuzano, Vives, Puigdemont [La voluntat dels catalans en el centre de l'escenari], Batalla... i un llarg etcètera. La generació de Mas no és la d'aquests sobiranistes desacomplexats de CiU, que en té i de ben preparats. Així les coses, amb el "dret a decidir" ens quedem. I no deu ser poca cosa quan entre els assistents al Palau de Congressos hi ha alts representants dels sectors gens afectes amb la causa independentista. Mireu, si no, determinats titulars de la premsa espanyola d'avui i entendreu com allò que sembla poc aquí esdevé escàndol a les Espanyes. No és fàcil, sobretot quan has de gestionar, des de l'oposició i havent guanyat les eleccions, una casa plena de matisos i ambigüitats després que el pare de família s'hagi enretirat i amb ell una generació de polítics marcats pel carisma.
Artur Mas comença a tenir èpica, malgrat tot. Es proposa tornar-hi, per tercera (i última) vegada. Repetirà com a cap de llista de CiU i candidat a la Presidència. Ho farà sota la premissa que l'interessa més la nació que no pas l'Estat. Ho farà assumint que és un polític actiu en època de crisi de la política institucional actual i amb un panorama de "dura i severa anàlisi". Ho farà amb escassa autocrítica –"ho tornaria a fer", ha sentenciat en referència a l'error monumental de la retallada estatutària pactada a La Moncloa amb Zapatero– però lluny del llenguatge bel·licista d'altres com David Madí, que semblen haver escrit més aviat un testament que no pas un llibre que miri al futur, i amb generositat que defuig el sectarisme i intenta aixamplar espais. Podria haver aixamplat més, encara. Per l'esquerra –per què no admet les noves formes de família quan parla de família– i pel sobiranisme. Ha citat Irlanda i Finlàndia, però no ha pas parlat d'Escòcia ni d'Alex Salmond, per exemple. Parla de "nació plena" i insisteix molt amb el concepte de nacionalisme, cita els bascos pel concert econòmic però no arriba a acceptar el llistó d'Ibarretxe ara que el lehendakari és a la corda fluixa per la seva consulta, que això sí que és dret a decidir de veritat.
Pocs aplaudiments quan ha dit que tornaria a pactar amb Zapatero. Un símptoma. També una contradicció, perquè... ¿si el Constitucional retalla l'Estatut per què cal un govern de concentració, convocar un nou referèndum o, inclús, avançar eleccions per tornar al text del 30-S si ell no se'n penedeix de la retallada monclovita d'aquell maleït dissabte de gener? En què quedem? L'autocrítica, en aquest punt, hauria estat un gran pas endavant. Però, posats a ser optimistes i generosos, que el país ho requereix, la conferència de Mas té l'encert de buscar una rectificació implícita per la via del sobiranisme profilàctic.
És a dir, afortunadament per a Mas i per al nacionalisme català, CiU és avui més aprop de l'1-D i més lluny d'aquella notable absència del 18-F. La Casa Gran no està enllestida, ni molt menys. Hi ha molta feina a fer, i la CiU de la generació d'Artur Mas ha fet un cert trajecte que va de l'aïllament del 18-F, quan la supeditació a l'Espanya de Zapatero era subjacent, i s'apropa a una estació que és la de la transversalitat de l'1-D, on almenys ja no hi ha obsessió amb l'Estat sinó una visió més ambiciosa i... globalitzadora. Volta el món i torna al born del sobiranisme!
(He assistit a l'acte, amb un cert caos a l'entrada per l'allau de públic. Molta gent dreta, entre ells un senyor que m'havia pispat la butaca. Però, després d'insistir-hi, m'han fet seure on ho tenia reservat: a la fila 7, una per darrere de Manuel Cuyàs i una per davant de Jordi Busquets. M'ha tocat seure a la fila de Salvador Sostres, però no pas al seu costat. Afortunadament, ho he fet al costat de Vicent Partal. Encara hi ha classes.) | 0.85366 | curate | {"fr": 0.00665335994677312, "ca": 0.9841982701264138, "tl": 0.0054890219560878245, "es": 0.003659347970725216} | |
macocu_ca_20230731_9_309262 | Arriba a Ontinyent l’obra “Pinoxxio”, guanyadora de 7 premis Max | 0.575713 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_51_35635 | Fou redireccionat a https://www.upf.edu/web/focus/categories/-/asset_publisher/hlsDZSvuyDY5/content/id/7864738/maximized .
Feu clic al següent enllaça si voleu descartar aquesta redirecció i accedir a l'URL original: Enllaça .
Un grup de quinze estudiants internacionals de la Universitat han elaborat una campanya digital per combatre els prejudicis sobre la diversitat i, concretament, per frenar l’augment de la islamofòbia a la ciutat.
A través del Prejudice Test, els estudiants volen fer reflexionar la gent sobre les pròpies idees preconcebudes al voltant d’aquest tema. Asseguren que la islamofòbia extrema encara no és present a Barcelona però que cal treballar preventivament perquè no augmenti aquest sentiment en la societat.
La iniciativa neix del Màster en Gestió Estratègica de la Comunicació i les Relacions Públiques que organitza la UPF, conjuntament amb la Universitat d’Stirling (Escòcia). Compta amb el suport d’EdVenture Partners, una fundació dels Estats Units, i estarà present en la propera Conferència Internacional BCN vs. ODI.
Els propers 2 i 3 de marc el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acollirà les jornades BCN vs. ODI: estratègies per combatre la intolerancia a les xarxes socials. La trobada s’emmarca en el programa “Barcelona, ciutat de drets” que promou l’Ajuntament per prevenir i lluitar contra totes les manifestacions del discurs de l’odi.
Els estudiants de la UPF participaran en la conferència amb l’objectiu de dibuixar la situació actual a la ciutat, a través de l’opinió dels diferents experts que hi intervindran.
© Universitat Pompeu Fabra Barcelona T.(+34) 93 542 20 00 | 0.822029 | curate | {"en": 0.07498463429625077, "ca": 0.9250153657037492} | : /web/focus/categories/-/asset_publisher/hlsDZSvuyDY5/content/id/7864738/maximized |
crawling-populars_ca_20200525_41_252381 | Menú
Defensa el 155 com a única mesura perquè abans "es van esgotar totes les vies"
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha demanat aquest diumenge que "la majoria silenciosa converteixi la seva veu en vot" de manera massiva en les eleccions del 21 de desembre per deixar enrere l'etapa independentista i obrir una nova era de tranquil·litat i respecte a la llei.
Ho ha dit en l'acte de proclamació a Barcelona de Xavier García Albiol com a candidat del PP català pel 21 de desembre, en el qual també ha participat la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal.
En la seva primera intervenció a Catalunya des de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, Rajoy ha defensat aquesta mesura i ha dit que ha servit per poder convocar unes eleccions "netes, transparents i amb garanties", en les quals els catalans podran expressar-se i exigir un canvi d'etapa.
Rajoy ha dit que durant molts anys els independentistes han volgut imposar les seves idees, però que "la majoria silenciosa o silenciada ha sortit al carrer en les ultimes setmanes i ha demostrat el seu afany de concòrdia, l'afany d'una Catalunya que desperta i es mostra plural i diversa".
La societat catalana, ha prosseguit, no té res a veure la societat "homogènia, uniforme i excloent" que proven d'imposar els independentistes, i el 21 de desembre és la millor oportunitat per demostrar-ho.
"És necessari que aquesta veu acudeixi a la cita amb les urnes per omplir-les de vots per la convivència i la tranquil·litat, de vots per una Catalunya a Espanya i a Europa", ha afegit.
Rajoy ha reivindicat que els comicis seran autonòmics perquè els ha convocat ell com a president d'Espanya en virtut de l'article 155 --expressió que ha estat llargament ovacionada--, i ha dit que ho ha fet perquè volia "unes eleccions netes i legals que restaurin la democràcia amb urnes de debò".
"El Govern va decidir que la desraó trenqués la llei per derrocar la democràcia i nosaltres hem restablit l'ordre legal i democràtic" per posar fi a l'estrambot separatista final que va arribar a finals d'octubre amb la proclamació de la independència en el Parlament, ha defensat.
El 155 ha significat "acudir a la llei per fer complir la llei, l'obligació de tot govern", doncs ningú s'imagina a Alemanya o França quedant impassible davant una declaració il·legal d'independència, ha reivindicat.
Rajoy ha defensat l'article tenint en compte el punt fins on van arribar els independentistes, però ha insistit que abans d'adoptar aquesta mesura "es van esgotar totes les vies perquè posessin fi al seu deliri".
El 155, ha afegit, ha servit per complir quatre objectius: restaurar la legalitat, recuperar la confiança, protegir la recuperació econòmica i celebrar eleccions en situació de normalitat democràtica i neutralitat institucional.
"Allò bàsic, allò més important, era retornar la tranquil·litat a la vida quotidiana dels catalans, no cansar més la gent i conviure sense discussions entre veïns i persones", ha defensat.
Rajoy s'ha compromès a implicar-se molt en la campanya electoral del PP català, i ha dit que estarà "el dia 8, abans i després".
També ha posat en valor que la campanya electoral comenci la nit del 5 de desembre, vespre del 39 aniversari de la Constitució: "Als del lema excloent d'independència o independència, els respondrem amb Estatut, Constitució, convivència i 'seny'. Amb Catalunya, Espanya i Europa".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.77046 | curate | {"es": 0.095045953822013, "ca": 0.895987446760816, "en": 0.008966599417171038} | : /espanya/noticia-rajoy-demana-majoria-silenciosa-converteixi-seva-veu-vot-massivament-20171112125942.html |
mc4_ca_20230418_7_152611 | Brace yourselves...Santa Tecla is coming! ? - mariqkdes
Brace yourselves…Santa Tecla is coming! ?
2014, balls, bestiari, castellers, ciutat, enc?rrec, feltre, fermalls, festa, festa major, fofuchas, gegants, productes, santa tecla, seguici, setembre, tarragona, tarragonins, titelles, visca
Com a bona tarragonina, s?c una fan incondicional de Santa Tecla, la festa gran de la meva ciutat, Tarragona!!! Aquesta festa gaudeix de diversos reconeixements, ja que l’any 1996 va ser declarada Festa d’inter?s tur?stic nacional, i a m?s, Festa patrimonial d’inter?s nacional, sent una de les festes m?s emblem?tiques dels Pa?sos Catalans.
?s per aquest motiu que durant els propers dies podreu adquirir tot tipus de productes relacionats amb aquesta festa: fofuchas i fofuchos teclers i tecleres, els gegants, castellers o qualsevol dels elements del seguici, fermalls personalitzats al vostre gust, penjolls i polseres, titelles de feltre del bestiari…tot all? que us pugueu imaginar relacionat amb Santa Tecla per poder lluir-ho durant els 10 dies m?s especials de l’any! Fes el teu enc?rrec i que no se t’escapi cap dels productes que tenim preparats!
Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins, qu? tenim avui per dinar? Espineta amb cargolins!
By Marina Targa 11 enero, 2017
FOFUCHA “BALL DE DIABLES”
By Marina Targa 15 mayo, 2016
By Marina Targa 14 diciembre, 2015
By Mabel (aventuresidesventuresdels30) 13 septiembre, 2014
By Marina Targa 13 septiembre, 2014 | 0.649692 | curate | {"en": 0.1040943789035392, "fr": 0.0013879250520471894, "ca": 0.7890353920888272, "es": 0.1054823039555864} | http://mariqkdes.com/brace-yourselves-santa-tecla-is-coming/ |
cawac_ca_20200528_11_161730 | Auditories energètiques voluntàries a les llars de la ciutat
L'Ajuntament realitza una campanya per promoure la reducció del consum domèstic d'energia
09/13/2010
L'Ajuntament tornarà a fer auditories energètiques a les llars de Sant Boi per promoure la reducció del consum d'energia i aigua i per prevenir la generació de residus. Les auditories seran voluntàries i finalitzaran amb el lliurament a les famílies d'un informe amb consells d'estalvi personalitzats.
L'any 2008, Sant Boi ja va dur a terme una campanya similar. El Banc de Bones Pràctiques del Govern Local (BBP), impulsat per la Diputació de Barcelona entre altres organismes, acaba de qualificar aquella campanya com una "bona pràctica". En aquella ocasió hi van participar més de 200 llars del municipi.
Informe personalitzat
Ara, les auditories ambientals se centraran sobretot a analitzar el consum d'energia. Les llars que demanin participar rebran la visita de personal tècnic especialitzat que farà una diagnosi ambiental de l'habitatge i un estudi dels hàbits de consum familiars. Posteriorment, es lliurarà a les famílies un informe personalitzat amb propostes de millora (mecanismes i hàbits facilitadors de l'estalvi).
En el marc de la campanya, l'Ajuntament contactarà amb les persones que van participar l'any 2008, per mesurar les conseqüències pràctiques que la realització de les auditories ha tingut en el consum de les seves llars.
La campanya d'auditories energètiques a les llars forma part del Pla d'Acció per l'Energia Sostenible de Sant Boi. L'eficiència energètica és un dels àmbits on es detecta l'existència de nous filons d'ocupació. | 0.7968 | curate | {"ca": 0.9937888198757764, "en": 0.006211180124223602} | http://santboi.cat/NPremsaW.nsf/ca-WebNPremsa-BASE/C12570A40043BB01C12577930021AEF9?OpenDocument&Clau=tnoticies&Idioma=ca&Seu=N |
crawling-populars_ca_20200525_16_4742 | Primer Cicle d'Educació InfantilNombre de places: 50 places distribuïdes en grups reduïts de 7 infants
De 7.30 a 18.00 h
De l'1 de setembre al 31 de juliol
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud. El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes. A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui. Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals.
© Ajuntament de Reus
Plaça del Mercadal · 43201 REUS | 0.832445 | curate | {"ca": 0.9847670250896058, "sv": 0.015232974910394265} | : /llar-dinfants-mafalda-ii?v=centre-educatiu |
macocu_ca_20230731_7_117682 | Contes del Marroc
Aquest conte recollit per René Basset fa més de 100 anys reflecteix una situació econòmica del món que podríem considerar plena d'actualitat?
Quan Déu va crear el corb, era blanc. I voleu saber per què ara és negre? Doncs perquè Déu el va castigar. La cosa va anar així. Déu va donar al corb dos sacs diferents:
- Aquí tens un sac ple de diners que has de portar als musulmans, i aquí en tens un ple de polls que portaràs als cristians.
El corb va carregar-se els dos sacs i va començar a caminar. Però el sac ple de diners pesava molt i , cansat, va decidir donar-lo als primers homes que trobés: eren cristians. Així que quan va arribar al lloc on vivien els musulmans, només li quedava el sac dels polls. D’ençà d’això, els cristians són rics, i els musulmans només tenen polls. Per tant Déu va dir al corb:
- Com que no has seguit les meves ordres, a partir d’ara seràs negre.
En Joha i el rei
El rei va dir a en Joha: - No et vull tornar a veure mai més! Si et torno a trobar al meu reialme, et faré matar. Llavors en Joha, que no sabia ben bé perquè havia provocat la ira del monarca, se’n va anar cap al cementiri, va veure que hi havia una tomba buida, i va passar allà la nit. Al matí següent, ja tornava a ser passejant per la ciutat. Un dels súbdits el va veure i va anar a avisar el rei: - En Joha es passeja pel ssuq com si tal cosa. Llavors el rei va ordenar que l’hi portessin: - Vaig jurar en públic que mai més no dormiries al meu reialme! - Majestat, i no hi he pas dormit... - Com pot ser això? –preguntà el monarca. - Vaja, jo he passat la nit al regne dels morts... Si vols també regneu sobre els morts, considereu a punt per ser ajusticiat. El rei, que tenia por que en Joha el tornés a enredar, va enviar un servent al cementiri. - Senyor, ha dit la veritat. Té parat un llit a una de les tombes. El monarca no va poder evitar que si li escapés un somriure i va acabar perdonant en Joha, que altre cop s’havia sortit amb la seva.
Tal com m'havia encarregat la mare!
Aquest conte el podeu trobar al recull de Tomás García Figueras, Cuentos de Yeha', i continua ben viu en la tradició oral, perquè me'l van explicar un grup de dones de Nador que viuen a Reus.
Un dia la mare d’en Joha va haver d’anar a un casament i va demanar-li que vigilés bé la porta de casa. En Joha es va asseure al terra, davant de la porta i s’hi va estar una bona estona. Com que s’avorria, va treure la porta de les frontisses, se la va carregar a l’esquena i se’n va anar a jugar amb els seus amics. Mentrestant uns lladres van aprofitar-ho per entrar a la casa i endur-se tot el que hi van trobar de valor.
En tornar, la mare es va adonar del robatori i quan en Joha va tornar el va renyar perquè no li havia fet cas. - Però mare, si tu em vas dir que no perdés de vista la porta i és el que he fet...- tot afegint- si el que volies és que vigilés els objectes de valor, m’ho podies haver dit!
Un dels tipus de contes més habituals al Marroc és el que molta gent coneix com a Hansel i Gretel ( en català, La caseta de sucre i de xocolata). Aquí teniu una versió recollida als anys 90 al sud del Marroc, en el dialecte de l'amazic que es parla allà, el taixelhit, que també ens parla de la generositat. Vet aquí un home, que tenia dona i dos fills, que cada dia portava a casa un parell de perdius per menjar. La dona sempre protestava perquè deia que no hi havia prou menjar per a tots. - Hauràs d’agafar els nens i abandonar-los al bosc, si vols que almenys nosaltres sobrevisquem. L’home se sentia incapaç de viure sense els seus fills i va intentar resistir-se al propòsit de la seva esposa tant com va poder. Però no se’n va sortir, ella insistia i insistia fins que un dia se’ls va endur amb ell cap al bosc. Per entretenir-los va posar una sargantana dins d’una carbassa i els va dir: - Quan la sargantana es mogui, sabreu que estic a punt d’arribar. Els nens no paraven de mirar-se la carbassa i cada cop que es movia la sargantana es pensaven que el pare era a punt de recollir-los per tornar a casa. Però així va arribar la nit i el nen va preguntar: - I ara què farem ? Tinc gana. - Ens posarem damunt d’aquesta roca i cridarem :”Som els orfes abandonats”- contestà la noia. - Vinga, no facis broma amb aquestes coses. Però de sobte es van adonar que damunt la roca havia aparegut un plat de cuscús, i al costat un os i una mosca. Una veu misteriosa els digué:, - En acabar el cuscús, sobretot no trenqueu l’os ni espanteu la mosca. I així ho van fer, però van passar els dies i l’avorriment o la curiositat els va vèncer: - I si partim l’os i espantem la mosca , a veure què passa? – proposà el nen. I de seguida van saber què passava: que es van acabar per sempre els plats de cuscús. - Aniré a veure si trobo alguna cosa per menjar- digué el nen , que se sentia culpable. I tot que en principi no ho volia, al final la noia el va acompanyar. Caminant, caminant, van veure uns llums i van anar a parar a la cova d’una ogressa. Quan aquesta els va descobrir els va empresonar i els digué: - Ara us engreixaré fins que estigueu al punt i després us menjaré. Van passar els dies i els nens es fixaven en tot per veure si es podrien escapar. Havien observat que cada dia venia el marit de l’ogressa i li demanava menjar des de la finestra estant, i ella li llançava pa. Com que cada dia estaven més grassonets, tenien por de ser devorats per l’ogressa ben aviat. - Germaneta, si l’ogressa et demana que encenguis el foc, digues-li que no n’has après, que només saps escombrar i treure aigua del pou. - I això per què? - Confia en mi. Ja t’ho explicaré. I al cap de pocs dies l’ogressa demanà a la noia que encengués el foc. Ella va contestar el que el seu germà li havia aconsellat. Llavors ho ordenà al noi: - No en sé pas, només ser traginar llenyar i portar a pasturar els xais. - Mira que en sou de babaus, ja ho faré jo. Llavors els dos nens es van abalançar contra l’ogressa i la van llençar al foc. La mala sort va voler que just en aquell moment arribés el marit, però els nens van reaccionar aviat: li van llençar oli bullent a la boca i es va morir. Abans de sortir de la casa de l’ogressa van regirar les coses i es van endur una olla d’or, una galleda d’or i un bastó , també d’or. En el camí de retorn es van trobar un grup de dones que portaven aigua de la font. Els nens, com que tenien set, els van demanar aigua, però totes , menys una es van burlar d’ells. Ells , agraïts, li van donar la galleda d’or. Després es van trobar un grup de nens que estaven jugant amb bastons a l’allayg ( un joc en què els bastons s’han de creuar a l’aire). - Deixeu-nos jugar amb vosaltres- els van demanar. - No, que no en sabeu i segur que trencareu els bastons- respongué el que semblava el cap de colla. Tots els altres, menys un, van assentir. Així que els nens se’n van anar, no sense abans regalar el bastó d’or al que s’havia mostrat generós amb ells. I van continuar el seu camí fins que es van trobar una altra colleta que estaven jugant a les baldufes. - Deixeu-nos jugar amb nosaltres...- demanaren els nens. Però la resposta generalitzada va tornar a ser el rebuig. - Jo, si voleu, us deixo la meva baldufa una estona. - Moltes gràcies, però no fa falta, nosaltres ja en tenim de baldufa. I li van regalar la de l’or al noi que els havia fet costat. I així van arribar sans i estalvis a casa seva i van ser feliços per sempre més.
Aïxa, la Ventafocs berber
Aquest conte prové del llibre Contes berbères n’Tifa du Maroc ; en prodeu trobar un altre de molt similar amb el títol de « El tamiz » a Cuentos populares del Rif contados por mujeres cuentacuentos. També podeu trobar una versió similar enregistrada en àrab de Ceuta per Francisco Moscoso tot clicant aquí. Aïxa havia perdut la seva mare de ben petita i el seu pare s’havia tornat a casar. La seva madrastra no se l’estimava gaire i sempre protegia una filla que tenia. Quan ja eren grans la dona va donar un sedàs a Aïxa i una mena de tambor a la seva filla , i les va enviar a buscar aigua al riu. Allà la fillastra va haver de viure una gran humiliació perquè era evident que tanta aigua com entrava al sedàs, en sortia, per contra, la filla sempre tornava amb el tambor ple d’aigua. Aquesta situació es va anar repetint dies i dies fins que Aïxa es va cansar de les burles i insults de la seva mare , i va llençar el sedàs al riu.
-On són el teu sedàs i l’aigua? –li va preguntar la madrastra quan la va veure arribar amb les mans buides.
- Això que faig no serveix de res – va respondre la noia- Quan jo enfonso el sedàs dins de l’aigua, certament, s’omple, però tan bon punt el trec, aquesta aigua s’escola. Per això l’he llençat al riu. La madrastra, enfurismada, la va fer tornar al lloc per recuperar el sedàs। Aïxa va marxar plorant ,després d’haver recorregut un bon tros de camí va veure que una mica apartat de la ruta hi havia un home treballant amb un carro tirat per dos ases. Es va aturar per preguntar-li:
- Senyor que treballeu amb dos cavalls, bon dia! No deveu pas haver vist un sedàs que el riu s’emportava? - Sí- va respondre- ha passat per aquí. Continua avall.
Amb llàgrimes als ulls, ella va continuar . Una mica més endavant, va veure un altre pagès que estava treballant amb dos gossos.
- Bon dia senyor que esteu treballant amb dues mules! No haureu pas vist un sedàs que anés riu avall? - Sí i tant que l’he vist. Continua avall.
I així ho va fer , fins que va trobar una dona cardant llana.
- Bon dia senyora que esteu cardant seda! No deveu pas haver vist un sedàs que anés riu avall? - Sí, acosta’t a buscar-lo, l’he atrapat quan passava.
Quan l’Aïxa es va acostar, es va adonar que aquella dona era una ogressa.
- No pateixis- la va tranquil.litzar- no et vull pas cap mal: et convido a sopar. Què prefereixes xai o ase? - Oh, jo em conformo amb poca cosa, l’ase ja m’està bé- respongué Aïxa amb prudència. L’ogressa va matar un xai i convidà la noia. Com que es feia de nit, li va oferir que es quedés a dormir a casa seva i ella ho va acceptar. - On vols dormir, petita? Damunt la cendra o sobre un matalàs de llana? - No patiu, tia, prefereixo la cendra perquè hi estic acostumada . Però l’ogressa la va conduir fins al matalàs de llana.
L’endemà, quan s’acomiadaven, l’ogressa li va omplir el sedàs de monedes d’or i fins i tot li va regalar un pollastre.
- Quiquiriqui! Mare et porto un regal. El pare de la noia va estar molt content que la seva filla hagués tornat bé i tan carregada d’obsequis, però la madrastra i la germanastra es van engelosir encara més. Per això van decidir que la fillastra aniria a cercar la mateixa sort.
- Llença el teu tambor al riu i segueix-lo com ha fet la teva germana.
- Senyor que treballeu amb dos rucs , bon dia! No deveu pas haver vist un sedàs que el riu s’emportava? - Tens sort perquè has començant donant el bon dia- va respondre- perquè si no ho haguessis fet, t’hauria castigat per la teva insolència . Continua avall.
- No pateixis- la va tranquil.litzar- no et vull pas cap mal: et convido a sopar. Què prefereixes xai o ase? - Oh, jo no em conformo amb poca cosa, no en vull pas d’ase - respongué. L’ogressa va matar un ase i convidà la noia. Com que es feia de nit, li va oferir que es quedés a dormir a casa seva i ella ho va acceptar. - On vols dormir , petita? Damunt la cendra o sobre un matalàs de llana? - I ara què us penseu? Jo no dormiré pas sobre la cendra. Vull un matalàs de llana! Però l’ogressa la va conduir fins a la cendra i la va deixar allà. A l’endemà, l’ogressa la va acomiadar de males maneres, però abans li va omplir el tambor d’escorpins. La noia, rabiosa, cada cop estava més plena d’odi cap a la seva germanastra : l’Aïxa-cendrosa.
Quan va tornar cap a casa, mare i filla van acarnissar-se encara més amb l’Aïxa i la tenien tot el dia treballant sense descans.
Va arribar un dia que se celebrava una gran festa al palau reial i tant la mare com la filla es van vestir ben ricament per assistir-hi। L’Aïxa es moria de ganes d’anar-hi però no li ho van permetre. Quan van marxar les dues dones, la van deixar a la vora del foc triant el gra, ella anava plorant mentre feinejava, de sobre se li va aparèixer l’ogressa : - Per què plores petita? Aixeca’t que has d’anar a la festa! - Com ho puc fer? No tinc la roba adequada, a més a més, si no faig la feina que m’han encarregat, la meva madrastra em matarà. - No pateixis, tot s’arreglarà. L’ogressa li va donar un vestit molt maco i unes babutxes encara més boniques. - Vés a la festa tranquil.la, això sí, abans de tornar cap a casa, hauràs de deixar a palau una de les teves babutxes. No tinguis por, jo acabaré la teva feina.
Vestida com una princesa , l’Aïxa-la-cendrosa va entrar a palau i tothom es va girar per mirar-la. El príncep va ballar amb ella tota la vetllada fins que ella va marxar i tal com li havia encarregat l’ogressa va deixar-hi les babutxes.
I a partir d’aquí, doncs ja podeu imaginar el final perquè és exactament el mateix que el de la Ventafocs.
Ous de ruc
Aquest conte va ser recollit per Strommer , un dels experts en rondallística amaziga, el podeu trobar al seu llibre An Anthology of Tashelhyt Berber Folktales.
Vet aquí que una vegada un home anava cap al mercat amb el seu ruc i va trobar uns melons que va carregar a les alforges. Quan eren a un paratge solitari, un dels melons va caure i rodolar, cosa que va provocar que una llebre sortís del seu cau. L’home va exclamar:
-Caram, el ruc acaba de criar, ha nascut una cria de l’ou del meló!
(Qui era el ruc en aquest cas?)
Va endur-se els melons cap a casa i va dir: -Mireu d’aquests ous en surten cries de ruc.
Va posar els ous en un forat i volia que el ruc els covés. Com que l’animal s’ hi negava li va tallar les cames. L’endemà, només llevar-se va anar a veure el ruc i es va donar que tenia la boca oberta, i va cridar:
-Mireu, el ruc somriu perquè sap que està a punt de tenir fillets! Però la veritat era que el ruc acabava de morir.
Un cavall ultraràpid
Un dia en Joha va anar de cacera amb el Soldà. Li va tocar un cavall vell i cansat. Al cap d’una estona va començar a caure una pluja fina, però persistent, d’aquelles que van calant. El Soldà i el seu cortesans van decidir que havia arribat l’hora del retorn i es van encaminar cap a palau. El cavall d’en Joha no podia seguir el ritme i ben aviat es va quedar endarrerit i sol.
Quan es va adonar que tots havien marxat, en Joha va descavalcar i es va despullar. Tot seguit va posar la roba damunt la sella i ell es va asseure al damunt. D’aquesta forma va continuar el camí fins que la pluja va parar. Aleshores va tornar a descavalcar, es va vestir i va prosseguir el viatge fins a palau.
El Soldà, que havia vist que arribava amb la roba eixuta, va quedar ben parat.
- Senyor, què voleu que us respongui- digué en Joha- Doncs gràcies al cavall que m’heu donat.
El Soldà es va pensar que el cavall havia galopat a tanta velocitat que no havia tingut temps de mullar-se la roba. Per això va ordenar que col·loquessin aquell cavall a la quadra on tenia els seus preferits.
Al dia següent el Soldà va tornar a sortir de cacera com feia habitualment, però aquest cop va muntar el cavall d’en Joha. La sort va voler que tornés a ploure i el Soldà va tornar a palau amb la roba xopa. Enfadat, va cridar en Joha a la seva presència.
- Joha, m’has enganyat!- l’apostrofà el monarca.
- I ara, Senyor, per què em renyeu? Si us haguéssiu despullat, tal com vaig fer jo mateix, de ben segur que no us hauríeu mullat.
En Joha i les broquetes
Un dia en Joha passa per davant d’un venedor de broquetes. Fa molt bona olor i ell té gana, per això compra un tros de pa i s’hi acosta.
-Vols comprar una broqueta ? Quantes en vols? -No, no vull comprar res- respon ell. -Doncs si és així, ves-te’n – li ordena el venedor. -Espera’t un moment.
Llavors agafa el pa i el posa damunt de les broquetes. El fum puja cap al pa. -Què fas? – es queixa el marxant. -Espera, home! Ja ho veuràs. Al cap d’un minut el pa està impregnat de l’aroma que el greix desprèn. En Joha agafa el pa i se’l menja. -Està boníssim!- celebra tot adreçant-se al venedor- Gràcies i adéu! -Ep, no marxi, m’has de pagar! – es queixa el marxant. -Jo?- respon en Joha- Jo no et dec res , només he aprofitat l’aroma de les teus broquetes. -No hi estic d’acord! Anem a casa del cadi! -Com vulguis - respon en Joha. El cadi, després d’escoltar-los, pregunta al venedor: -Així doncs, tu quant creus que et deu aquest home? -Un dinar. -Dóna’m un dinar – ordena el jutge a en Joha. Aquest obeeix i el cadi l’agafa i el passa per sota del nas del venedor, després el torna al seu propietari. -Senyor, per què li torneu ? Aquest dinar és per a mi. -Vejam –respon el jutge- En Joha només s’ha quedat amb l’aroma de les teves broquetes, no? I tu, en correspondència, has olorat el dinar. Aleshores esteu en paus...
Contes del Marroc | 0.732081 | curate | {"it": 0.007549220920401015, "ca": 0.9415388331924145, "es": 0.03484720376857108, "sk": 0.001026694045174538, "eo": 0.0009059065104481216, "pt": 0.006824495712042517, "fr": 0.0019929943229858678, "oc": 0.0012078753472641623, "en": 0.0008455127430849137, "id": 0.0019929943229858678, "ru": 0.0012682691146273703} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_869652 | Fil per exposar opinions REALISTES, no desitjos sobre qui tindrà el control del territori, que inclou aspectes clau, com la recaptació d'impostos, control d'infraestructures bàsiques, fronteres....
Dificil de dir. Et posso l’exemple de l’empresa on treballo perquè ja he tingut aquesta conversa amb el departament de finances: - En cas d’independència unilateral, continuaran pagant els impostos a Espanya fins que no tinguin garanties que no fer-ho no implicarà sancions. Si la Generalitat vol que paguin aquí, diuen que els hi hauran d’obligar a fer-ho. I aquí està el problema d’arrel, com obligues a fer-ho? Si envies una carta anirà a la paperera, hauries d’enviar un agent tributari català i que les sancions arribin, si no pots sancionar per molt que multis tens un problema. I de la mateixa manera, si no pagues a Espanya, els bancs es negaran a aplicar els embargaments? Actualment treballen amb bancs espanyols i no els volen canviar. Si es pot solucionar això, ja tenim el control.
Facis el que facis, es rebran sancions, sigui d'un bàndol o de l'altre per tant a la empresa li tocarà posicionar-se, en el teu cas ja s'ha posicionat.
Només et dic que el propietari era amic de Duran i Lleida | 0.816251 | curate | {"ca": 0.9874161073825504, "pt": 0.012583892617449664} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_778472 | Junqueras en estat de gràcia en una xerrada a l'Hospitalet. En clava una darrere d'una altra. http://www.youtube.com/watch?v=RdLCelBA3UQ&feature=youtube_gdata_player
Aquest home em cau molt bé. El veig sincer i honest, qualitats ben poc freqüents en els politics en general. I no he estat mai votant d'ERC. | 0.448228 | curate | {"ca": 0.6611295681063123, "en": 0.23588039867109634, "fr": 0.10299003322259136} | |
mc4_ca_20230418_2_60124 | Roben aliments i roba d'abrigar de dins la furgoneta del projecte 'Ni uno Menos' a Salou
L'associació recull sacs de dormir, mantes i aliments per repartir-ho a la gent necessitada que viu al carrer
01/02/2019 16:04 | Actualitzat a 01/02/2019 17:04
Roben sacs de dormir al projecte 'Ni uno Menos' a Salou | Ni uno Menos
El projecte 'Ni uno Menos', ubicat a Salou, ha denunciat el robatori de tots els objectes i aliments que tenien a la seva furgoneta, aquest passat dimecres, 30 de gener. Aquest projecte establert al municipi de la Costa Daurada, a poc a poc comença a treballar arreu del territori, repartint aliments i diverses peces de roba per poder abrigar-se del fred a la gent sense sostre.
Roben sacs de dormir i aliments al projecte 'Ni uno Menos'
Els objectes que van robar de la furgoneta del projecte 'Ni uno Menos', segons ha explicat l'associació al TarragonaDigital, era roba d'abrigar que hi havia al seu interior, en aquest cas, quatre sacs de dormir, i els aliments que havien recollit de la gent que havia fet donacions. En aquest sentit, havien recollit pa, llet, sucs, llaunes de tonyina, entre d'altres.
A través de la seva pàgina de Facebook, 'Ni uno Menos', va explicar els fets, motiu pel qual, va demanar aliments i roba d'abrigar per poder repartir-los durant aquella nit pels carrers. D'altra banda, tot i sofrir aquest robatori, van escriure a les xarxes socials, que «de veritat esperen que li serveixi», tot allò que els havien pres, ja que, tant els sacs de dormir, com els aliments, anaven destinats a gent que viu al carrer.
Roben aliments al projecte 'Ni uno Menos' a Salou | Ni uno Menos
'Ni uno Menos' recull roba d'abrigar i aliments sense caducitat per als sense sostre
'Ni uno Menos' és un projecte que ha nascut en la intenció d'erradicar les morts per fred. Per aquest motiu, Alicia Allué s'ha posat mans a l'obra per fer front a aquestes víctimes. Així doncs, en un primer moment des de Salou, però amb l'objectiu d'anar creixent a poc a poc, ha començat a recollir aliments sense caducitat i, sobretot, roba d'abrigar, és a dir, sacs de dormir, mantes, edredons o botes, perquè els sense sostre, no morin de fred i tinguin una peça de roba que els protegeixi de les baixes temperatures.
A més, el projecte 'Ni uno Menos' ha obert una pàgina a la web 'Teaming', per recaptar diners per comprar roba d'abrigar, principalment, sacs de dormir i botes. A més, reparteixen tots els objectes que han comprat o han recollit personalment a la «gent de les estrelles», els que passen les nits al carrer.
#Salou #robatori #solidaritat | 0.842776 | curate | {"ca": 0.9474715797726382, "es": 0.052528420227361816} | https://tarragonadigital.com/costa-daurada/roben-aliments-roba-abrigar-furgoneta-projecte-ni-uno-menos-salou |
macocu_ca_20230731_9_586823 | Preu: 40 € per persona. PROMOCIÓ MARÇ!! Per fer efectiva la reserva de plaça s’haurà de formalitzar el pagament màxim 3 dies abans de l’inici del curs. | 0.615512 | curate | {"it": 0.15436241610738255, "ca": 0.8456375838926175} | |
mc4_ca_20230418_4_283997 | Francesc Rodrigo Segura – Autors a les aules
Va nàixer el 18/6/1964 a Mislata. Resideix a València
Francesc Rodrigo Segura és Mestre, Llicenciat en Filologia Hispànica i Doctor en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la Universitat de Valencia.
Docent en els Graus de Mestre/a d’Educació Infantil i Primària de Florida Universitària, en matèries de l’àrea de les llengües i la seua didàctica. Professor de secundària durant 23 anys.
Organitzador dels premis literaris la Rosa de Paper de Florida Grup Cooperatiu Valencià i membre del jurat del Premi de LIJ “Benvingut Oliver” de Catarroja. Ha coordinat un Club de Lectura per a estudiants de la Unviersitat de València. I ha impartit dues edicions (2016 i 2017) el Taller d’escriptura poètica en valencià de l’aula oberta d’escriptura creativa de la Universitat de València.
La seua obra poètica s’inicia en 1989 amb la publicació del seu primer llibre “L’hoste perfecte”, en la col·lecció de poesia de La Forest d’Arana. En 1990 publica el llibre “Navegacions”, en 1992 publica “Foc pàl·lid” i en 1996 publica, en la col·lecció Alfama, el llibre “Tigre d’esguard tèrbol” que recull el llibre de versos “El violí rònec” i el llibre de prosa poètica “Les veus de l’illa”. L’any 2001, publica el llibre “Àmfores de foc”. En el 2014 publica “Alfabet del desig”. Burjassot 2014.
Formà part del grup d’ocellots de la tertúlia literària la Forest d’Arana del barri del Carme de València i ha col·laborat com a crític literari en diverses revistes: DISE, Papers i Lletres Valencianes.
L’hoste perfecte. 1990. La forest d’Arana.
Navegacions. 1990. Alfama. Amós Belinchón editor.1990
Foc pàl.lid. 1993. Ajuntament de Catarroja.
Tigre d’esguard tèrbol. Alfama. Amós Belinchón.
Àmfores de foc. Editorial 3 i4. 2001
Alfabet del desig. Editorial Bromera. 2014.
Navegacions. Amós Belinchón Editor. 1990. Premi Manuel Rodríguez Martínez d’Alcoi.
Foc Pàl.lid. Ajuntament de Catarroja. 1993. Premi Benvingut Oliver de Poesía. Catarroja.
Àmfores de foc. Editorial 3 i 4. 2001. Premi Festa d’Elx, Editorial Tres i Quatre.
Alfabet del desig. Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot. 2014. Editorial Bromera.
Francesc Rodrigo Segura2018-03-132018-04-07http://autorsalesaules.com/wp-content/uploads/2018/03/logoautors.pngAutors a les auleshttp://autorsalesaules.com/wp-content/uploads/2018/03/francesc-josep-rodrigo-segura.jpg200px200px
Gemma Miralles EsteveAutors a les aules | 0.558953 | curate | {"ca": 0.7674714104193139, "es": 0.05506141465480729, "fr": 0.03600169419737399, "hr": 0.00847098686997035, "ru": 0.007623888182973317, "oc": 0.009741634900465904, "an": 0.0063532401524777635, "hu": 0.004235493434985175, "pt": 0.009318085556967387, "en": 0.09572215163066497} | http://autorsalesaules.com/2018/03/13/francesc-rodrigo-segura/ |
cawac_ca_20200528_10_201099 | En arribar a casa, en Pere va tancar la porta amb un cop sec. Va respirar profundament i va aclucar el ulls. Avançà un pas cap al cendrer que hi havia al costat del telèfon i apagà la cigarreta que gairebé li cremava els dits. Va encendre el llum del rebedor i va obrir la porta del cuarto de bany. Poruc, atansà el rostre al mirall que hi havia sobre la pica de mans. Per un moment, es va sentir confós: què era allò que hi veia reflectit? Quin fantasma era aquell que el mirava fixament als ulls?
L'esglai que va sentir el va paralitzar. Els trets angoixats que va observar en aquell rostre descompost per una barreja de tristesa, de desesperació i de derrota, van arrencar-li la primera llàgrima per la decisió que s'adonava que acabava de prendre. Així no podia continuar, havia de donar-li un tomb a la seva vida i només hi havia un camí per fer-ho. Va caminar cap a la sala d'estar i, abatut, va desplomar-se en el sofà. Va plegar els braços, prement-los amb força contra el seu cos, en un intent d'arreplegar un sol bri de tota aquella estima i de tot aquell afecte que mai no havia gosat pidolar, de tant que li havien estat negats.
De manera vertiginosa, va fer un repàs a la seva vida: la Irene l'havia deixat feia un any, incapaç d'entendre que ell preferia escriure poesia en el seu temps de lleure que acompanyar-la a tafanejar botigues; el seu cap no deixava de dir-li que el seu grau de rendiment al despatx era zero, que es veuria obligat a prendre mesures ben aviat...
En Pere no va poder seguir recordant. El dolor era insuportable. Es va alçar, feixuc, del sofà, conscient que els seus desigs més grans, mai aconseguits, eren a punt de fer-se realitat. Va obrir el balcó que donava al pati interior. L'alçada li va semblar suficient per una caiguda que no podia fallar. Era un cinquè pis. Sabia que allà a baix, inert, deixaria de ser el seu propi obstacle per poder seguir vivint.
UN RELAT DE QUALITAT. Has aconseguit un ambient i una tensió perfectes per a la situació que expliques. Quasi, i això es la veritat i ho dic com a cosa bona i no amb segones, semblava més un telefilm que un escrit. Gràcies per fer-me passar una bona estoneta!! !
Quan un està de pas, trobar Persones com tu fa venir ganes de quedar-se. "El seu únic desig" és un relat molt visual, desenvolupat amb destresa. Fas que el lector entri a casa amb el Pere i vegi, nítidament, tot el que fa i sent fins que obre el balcó. Té molt de mèrit perquè aconsegueixes aquesta visualitat sense haver descrit l'home. Una abraçada.
Quan rebo comentaris com el teu, lamento no participar a RC amb més assiduïtat. Són èpoques. Moltes gràcies.
Aquest relat que acabo de llegir dona fe de la teva fusta d'escriptora. Estructura i ritme perfectes, un personatge que, sense descripcions innecessàries, l'estàs veient tota l'estona. I tot això, dins de la disciplina d'un "repte". Et felicito.
Però atractiu alhora. És un relat molt ben fet (al meu entendre clar) que manté el lector amb els ulls sobre el text de manera irremisible, doncs, pel que sigui, en Pere interessa. Vas desabotonant la seva situació de manera paulatina, suau, molt ben descrita. Malauradament, el final, tan dràstic... potser és que com és un relat de repte i estava subjecte a unes restriccions... M'ha encantat llegir-lo.
Sempre llegeixo les teves reflexions matineres, però encara no m'havia parat en cap relat, que jo recordi. Aquest està molt ben escrit, parlant des d'un punt de vista lingüístic. Només la paraula "cuarto" em sona una mica estranya.
Pobre home... realment, suicidar-se mai està justificat... però això de ser obligat a anar de botigues i de no tenir temps de fer poesia em sembla una de les pitjors formes de tortura. Molt ben escrit, de debò. Ara aniré a mirar què més hi trobo pels teus relats.
la suavitat, la mesura, la bondat, la bellesa poètica... Avui he pujat al terrat de casa i des de dalt he mirat al carrer: hi havia cotxes, persones i un nen jugant i... he pensat en el teu relat: qui sóc jo per llençar la vida que em van prestar? Segur que mirant-me des de baix del carrer sóc més alt i important del que em sembla. No llencis al buit la teva poesia... ella ens pertany a nosaltres, els teus lectors. Un petó i una abraçada, el MEU ÚNIC DESIG! je je
I això encara que es vegi estrany dos comentaris seguits d'un mateix lector!! !
Pel que fa al "tema" que et volia dir amb aquest comentari... segons tots els càlculs, estira-i-arronsa, he arribat a aprovar el test! He revisat les plantilles 10 vegades (no exagero, 10 vegades!) i em surt aprovadet justet, però aprovadet! El 27 de juliol sabré (a tall informatiu) la nota del segon exercici, i la segona quinzena d'agost la nota del tercer. Per si de cas, ja val més que em prepari des d'ara la segona prova, que constarà de dos exercicis: el psicotècnic (això no es prepara, però a veure si caic en gràcia i em donen algun puntet) i el cas pràctic. El que queda de juliol i tot l'agost fent casos pràctics!
I aquí és on volia anar a parar. Resulta que estic totalment desaparegut del món, àdhuc d'RC, només estic pendent del BOE, del DOGC i del canal Tres24 per si de cas... Buf, quin estrés! I a dos dies per l'examen, només veig que errades al temari, no gaire actualitzat, i als apunts que ens han passat a classe. Un desastre...
Diumenge, amb plena ressaca després de l'examen, t'enviaré algun comentari per dir-te què tal ha anat, tot i que molt, molt, molt esperançat no estic, la veritat...
Estic veient que és impressionant, tens més de 1000 comentaris! Enhorabona, t'ho mereixes.
Recordo haver llegit aquest relat teu quan el vas presentar al repte, i m'agrada molt. Es tracta d'un desig com un altre, malauradament. Ja sé que això que faré ara és "propaganda", però he de dir-te que suposo que ja saps que tinc costum de participar en els reptes, i, en aquesta ocasió, vaig penjar i modificar el relat que vaig elaborar en aquest cas.
Hola noia, que tal? El teu relat m'ha semblat molt bo per ser un repte! És curiós i, fins i tot, original que ens mostris el suïcidi com a "únic desig" del teu protagonista. A més, la descripció de tot el que fa i sent quan arriba a casa em sembla molt bona, encertada. Així que... em pregunto perquè no hi participes més sovint... jeje! Ja saps, t'esperem! !
PD: Espero arribar a temps... felicitats per aquests 1000 comentaris, que diuen molt sobre tu i els teus relats!!! Un petó ben gran.
per a una persona en estat emocional normal, fer un discurs a favor de la vida i contra el suïcidi. Si ja ens sentim impotents davant la mort, més encara quan aquesta mort és planejada, no involuntària. És molt difícil, impossible, jutjar una tal decisió... Hauríem d'estar en l'estat emocional seu per comprendre el fet. Entenem raonable l'elecció d'un camí veritable, rebutjant l'altre camí que porta a l'abisme... però quan no es veu més que un camí... Entendríem millor aquest tema si hi hagués un llibre escrit per un que s'hagi suïcidat... Una abraçada.
Gràcies per comentar el meu..... relat? no. poesia? tampoc...bé, per comentar-me allò. Ja t'havia llegit alguna vegada, però no t'havia comentat mai, és que em costa dir alguna cosa als altres, saps? Bona la descricpió que fas del que deu sentir algú abans de prendre una decisió com la que apuntes. Una abraçada
Hola Brides, Fa dies que no sé res de tu, va tot bé? Espero que si i em suposo que deus està enfeinada. Només voldira dir-te que anyoro un amica els teu escrits, ja que també em prives de comentar-te i et noto molt més lluny. Si us plau : no triguis massa.
M'ha agradat la ambientació prèvia del suïcidi que es veu venir, com plasmes l'estat d'ànim del personatge. Finalment sembla que el mirall el fa esclatar, el fa adonar-se de que no hi ha altra escapatòria que escapar-se d'ell mateix. Que la causa de totes les seves desgràcies la porta a dins des de sempre, com un estigma que li van posar en néixer. Quina visió més angoixant de la vida ha de tenir un suïcida per desitjar tallar la coda que el lliga d'aquesta fantàstica passió que és viure.
Un relat que demostra que hi ha per aquí una relataire-poeta-desaprofitada-en-prosa. Que ets tu. Així que no ens deixis amb la mel a la boca i ves variant de vida, ves-nos deixant algun relat d'aquests, que tu pots i la vida és varietat o la varietat és vida o potser les dues coses, miraquetdic.
Com estic malalt esgarrapo temps al temps per llegir-te coses que encara no t'havia llegit... És que darrerament estic molt enfeinat perquè ara faig de professor (a tallers d'ocupació) i és la primera vegada que ho faig, per tant necessito molta dedicació... (sí, tallo el rotllo)... només vull agrair-te els teus comentaris que ben segur faran que un dia o altre em digni a tornar a escriure, que ja me'n moro de ganes...
I comentar-te que "el seu únic desig" només era escriure poesia, i que m'he sentit identificat en tot els estats per què passa el teu protagonista, menys en el de l'extrem de fugir amb tan poca elegància dels problemes; doncs menys la mort, tot té solució... M'ha agradat molt. La sensibilitat i el suïcidi estan estretament lligats, com la sensibilitat i les malalties mentals... Un bon exemple d'això és una poetessa fulminant que es va suicidar, l'argentina Alejandra Pizarnik, val la pena llegir-la, però té poemes molts tristos...
Fins ara t'havia llegit poemes, i m'ha sorprès la teva prosa. És aquest un relat fort, sec, dur, ben escrit, aparentment senzill i amb un recorregut lineal, però quan es mira detenidament, amb recursos encisadors: El relat et desperta amb un cop de porta per a què no et posis còmoda en arribar a casa: alerta! Després et fa aclucar els ulls i mirar atentament per impedir que divaguis i així et deixa dins d'una història absorbent: d'interiors, això queda ben clar des del començament: no descriu paisatges ni aconteixements, comparteix sentiments i records a partir de petits actes quotidians... Quan sembla que per massa coneguts els objectes o l'acció es pot relaxar la lectura, arriba l'esglai... Més tard, en una pinzellada, la descripció d'una vida: primer en companyia, després en soledat, inicialment professional eficaç, ara subjectivament inoperant, ... Els últims moviments, lents, però inevitables: la mínima acció física motivada pel dolor i per l'atracció de posar el punt i final a una vida i a un relat que et deixa una mica penjada ... mmm...
Et serè sincera, Rosa: M'agrada per moltes raons, però m'ha costat comentar-ho... he començat un parell de vegades i després he esborrat allò escrit potser per culpa de la meva situació personal, segurament pel mèrit de les teves paraules, per què... ho dones per acabat? En Pere obeeix aquell crit del desig més bàsic ( fugir del dolor ) lliurant-se de sí mateix aprofitant-se de les lleis elementals ( la gravetat ) i els dobles sentits ( necessitem entrades de llum en una casa, però també són sortides... ). Brides, tu escrius poesia; en Pere ho fa o ho feia... tanmateix havia estimat i encara que per circumstàncies li va ser negat l'afecte, n'havia gaudit d'ell abans... Una persona que coneix les paraules i el valor que en tenen, que pot servir-se'n d'elles per expressar sentiments, encara els més rabents, i compartir-los, no té un vehicle a l'esperança, no pot construir un pont cap al futur salvant l'abisme? En Pere no el podria fer servir? És més conseqüent no salvar-ho? Jo m'he enfrontat al forat de l'home retratat i he explorat possibilitats diferents...
M'agradaria parlar-ne més, però potser aquest no és el lloc ni el moment; sempre tinc aquesta sensació quan m'adreço a tu: que queden pendents converses tot just iniciades... De la Diada, tinc molt presents la teva calidesa personal, les teves paraules i consells; confio en continuar gaudint-ne, en properes trobades, en futurs comentaris o en el fòrum! Ara acabo ( m'he pasat!?) però abans t'envio una abraçada ben sincera!
impressionant! No és el primer -i segurament no serà l'últim- relat que llegeixo a RC sobre el procés del suïcidi. Que recordi, tots els que he llegit fins ara, àdhuc aquest, narren el "procés material" cap al suïcidi. Cap dels que jo ara recordo s'endinsa als laberíntics corriols de la motivació, és a dir, de les raons que empenyen al personatge a prendre aquesta dràstica solució.
En el cas d'aquest relat, cal puntualitzar que si cites un parell de causes: el fet que la seva parella l'hagués deixat i els problemes laborals. I una altra, encara, a l'última estrofa: allà a baix, inert, deixaria de ser el seu propi obstacle per poder seguir vivint. Aquest és un final ideal per a fer reflexionar el lector!
Com a única observació (petita i única, puntualitzo), et comento el "cuarto" que he vist al primer paràgraf. Així aprofito per fer una mica el perepunyetes.
Complertes les formalitats del comentari... Què tal, com va tot? Jo estic estudiant força (no ara mateix, que faig una petita petita pausa) perquè ja et vaig comentar que l'examen és d'aquí a dos mesos (aix! Això és un no parar! Però sobreviurè [ho intentaré, vaja!]). Aquesta setmana la dedicaré en bona part a història, perquè és l'única matèria que no m'he ni mirat fins ara. La setmana que ve Administratiu, l'altra Funció Pública... i així fins que ho enllesteixi! Clar que només hauré fet una repassada visual al contingut, però bé, almenys espero haver donat una ullada general!
Per desconnectar, alguna vegada de tant en tant em deixaré caure per RC...
Contestant la teva darrera pregunta: Sí que hi passaré. Em toca treballar per allà aprop però quan hi surti, hi treuré el cap. Passaré pels volts de les 20h o així. Seria genial que coincidissim, però potser és una mica "fotut"... Ara, portaré una rosa de més que vull donar a algú... Fins demà(?) Un petó.
Primerament disculpes per haver-te anomenat "Mònica" en el teu relat anterior. Sé que et dius Rosa i allò va ser una despistada d'aquelles meves que de tant en tant apareixen. Perdona doncs, brideshead.
En segon terme, felicitar-te per la teva incursió en el relat en prosa i desitjar-te la teva continuació (ara bé no ens abandonis la poesia, si us plau). No vull ser reiteratiu però de veres m'ha agradat la forma com has donat el "tempo"de la narració. Descriptiva i precisa, sense ser feixuga i pessada. En poques línies has esbosat magníficament un personatge i la seva història al darrera. Mira per on, la poesia també cobra vida aquí, com una afecció incompresa que encara accentua més la tristesa de'n Pere.
El final prou impactant. Em recorda aquella frase de "tothom té els seus obstacles i a vegades un ha d'aprendre a saltar-se a sí mateix".
Mira per on, aquesta visió de Vida - Mort, m'ha fet recordar l'espiritualitat i la sensibilitat d'un autor que et recomano especialment. Es tracta de Khalil Gibran, escriptor libanès de començaments del XX -potser el deus conèixer i tot- a qui he fet una breu menció en el meu darrer "poema", per dir-lo d'alguna manera. El seu pensament filosòfic és tan i tan poètic... És d'allò més suggerent. El teu final del relat m'ha recordat això. No sé, darrerament qualsevol relació a conceptes com: Vida, Amor, Mort, condueixen els mesus pensaments en la seva direcció. Es veu que m'ha impactat...
Bé, això és tot. Que passis un feliç Sant Jordi. Des d'aquí una rosa per una Rosa molt poètica!
Hola Brides, Saps que no responc al teu comentari ni el puntuu per compensar-te els teus, sé que ho saps sobradament. La veritat és que m'he quedat encisat al veure un relat teu en narrativa, i a més, m'ha agradat moltíssim. Jo, per exemple, ho intento alguna vegada, ja que un bon amic em va dir que m'atrevís a fer narrativa a més de la poesia. No obstant això, em segueixo sentitn més còmode escrivint poesia, però no em preguntis si són decasílebs o si riman o no ... Intenot només escriure el que els meus sentiments em permeten i aixi ho narro. És tot el que après del mestre : senzillesa, sinceritat, desigs, encerts, errors, paraules, versos... Però al que anàvem Brides, et felicito pel teu coratge i pel teu encert d'escriure narrativa, jo encara no el tinc. Només et diré que no sé si hi entenc molt o no, em deixo portar pels sentiments i si els poemes i els relats els acabo i se'm fan curts, doncs és el senyal de què en gaudeixo. Felicitats de tot cor, Brindo per tu, per la poesia, per la prosa i sobretot per l'amistat, Roda03
Em va sorprendre molt veure que participaves al repte i amb prosa... Un mirall on es reflecteix la complexitat de l'ésser, uns viaranys de flaixos, una no explicació de molts fets... El protagonista decideix suicidar-se com un acte reflex, com si el mirall l'hagués induit...
Brideshead! estic molt contenta de poder llegir, de nou el teu relat. Em va fer molt contenta també tenir l'honor d'haver proposat el primer repte al qual et presentaves. No sé si t'ho vaig dir en el seu moment. Què m'agrada: - la sensació que es crea de vegades quan et mires al mirall i no saps qui ets. - com has descrit l'autocompasió que té el personatge. - com descrius que es tracta d'un home que mai ha rebut afecte (o això és el que ell creu). - com les coses que repasa no són més que coses que, en certa manera, a tots ens han passat, però que malgrat tot sembla que a ell li afecten de manera desmesurada. M'ha agradat com, amb tots aquests ingredients, ens has sabut mostrar que els suicidis no tenen ni un per què, ni una raó, ni res de res. Que les coses que passen per la ment de les persones no es poden avaluar, i com algunes vegades en sentim obstacles de la nostra pròpia vida.
Ara només dir-te que espero poder seguir llegint prosa teva. M'agrada i penso que hi tens molt a dir! !
Quin relat més intens....feia mooolts temps qu eno llegia per aqui, però veig que el nivell segueix sent igual dalt o superior. Quina llàstima de home, no?? pobret, i al final..puf!! espero que el próxim sigui més alegre.
Primer de tot, dir-te que m'agrada poder-te llegir en un altre format, marxar per uns instants dels versos per sentir-te manipulant frases més llargues i mostrant altres tipus d'imatges.
En segon lloc comentar-te que aquest repte teu ja el vaig llegir quan el vas presentar al fòrum. I que també vaig llegir la valoració que en feia Leela. Potser podria afegir alguna que altra coseta, però tampoc no cal buscar tres peus al gat. El que sí subscric, sobretot, és aquest precipitació del final. Trobo que ve massa ràpid i que sobta, al lector. Però és la meva manera de veure-ho o entendre-ho, tot just.
Fa temps que no et llegia. Prou ben presentat aquest moment de deseperació, que es veu que ve de tota una trajectoria. Es curios que quan hi ha un suicidi sents allò de que "se li ha girat el cervell", "no estava bé...", etc. com si fos una cosa que ningú poguessim entendre. En canvi si parles sincerament amb la gent molts en tingut moments en que han acaronat aquesta possibilitat. El millor consell en aquest casos es clarament el de Averrois, demà sempre és una altre dia, o com diuen els avis, "qui dia passa any empeny", si s'espera prou es pot trobar la força per pendre la decisió adequada, que no pot ser mai fugir.
...que la vida ens prova per veure si realment ens la mereixem. Moments durs, ens els que estem en el fons del pou més negre. La meva mare sempre em deia, "Per molt grossos que siguin els problemes consultel's amb el coixí, segur que l'endemà els veuràs d'una altre manera". Una abraçada.
Valoració mitja: 9.95
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: | 0.785444 | curate | {"ca": 0.9625078108727348, "es": 0.014372005832118308, "fr": 0.001770464486565299, "pt": 0.007706727765048948, "it": 0.0054155384294938555, "sr": 0.0002603624244948969, "gl": 0.0007290147885857113, "hu": 0.0009893772130806081, "en": 0.004061653822120392, "io": 0.0005727973338887732, "tr": 0.0016142470318683607} | http://relatsencatala.cat/relat/el-seu-unic-desig/283893 |
cawac_ca_20200528_1_38092 | [quote author=7A6B7E786369610A0 link=1294089173/0#0 date=1294089173]Bona nit, Despres de gairebé 3 mesos des de tenir la idea, trobar en el mercat, pagar i muntar-la, finalment, ahir 2.10.2010, vaig poder fer funcionar el sensor de tensio, SOC (State of Charge), temp i altres parametres PAKTRAKR per les 22 bateries de ni-cd que porta la meva Kangoo Electrica. El PAKTRAKR es un producte america (USA) que permet fer lectures instantànies de totes les cel·les de un coffre de bateries. D'aquesta manera pots tenir informació real (en conducció) de les bateries. Gràcies al PAKTRAKR he detectat que la bateria num 5 del coffre petit de les bateries de la Kangoo, no funciona correctament. Això em servirà per fer una planificació de la reposició de les bateries en el futur. Us adjunto fotografies. ;)[/quote]
Hola Roger, el Pak Trakr l'he comprat a la empresa Kjhall motor company inc a Denver (Colorado, USA). Ara estic fent el muntatge definitiu en la Renault Kangoo Electrique. Ja he detectat que la bateria num 5 del cofre petit es la culpable. Es la primera en caure la tensió de 5V (descarregada) a 1,9 V ! !!! (completament descarregada). El material de Pak Trakr es de bona qualitat. Es recomenable.
Amb el Pak Trakr puc planificar la meva futura reposició (una per una) de les 22 bateries de ni-cd SAFT de la Renault Kangoo a mesura que es van espatllant.
Ah ! per cert ja he fet mes de 10700 km amb la Kangoo Electrica per rodalies Barcelona. He pogut estalviar aproximadament uns 450 euros. Amb aixo podria comprar una bateria i mitja SAFT nova. Precisament aquesta que ja m'esta fallant. Patrick
Bona nit, Despres de gairebé 3 mesos des de tenir la idea, trobar en el mercat, pagar i muntar-la, finalment, ahir 2.10.2010, vaig poder fer funcionar el sensor de tensio, SOC (State of Charge), temp i altres parametres PAKTRAKR per les 22 bateries de ni-cd que porta la meva Kangoo Electrica.
El PAKTRAKR es un producte america (USA) que permet fer lectures instantànies de totes les cel·les de un coffre de bateries. D'aquesta manera pots tenir informació real (en conducció) de les bateries.
Gràcies al PAKTRAKR he detectat que la bateria num 5 del coffre petit de les bateries de la Kangoo, no funciona correctament. Això em servirà per fer una planificació de la reposició de les bateries en el futur. Us adjunto fotografies. | 0.612774 | curate | {"ca": 0.8576989619377162, "es": 0.11980968858131488, "en": 0.004325259515570935, "de": 0.0012975778546712802, "pt": 0.012110726643598616, "fr": 0.004757785467128028} | http://www.voltforum.cat/voltforum/YaBB.pl?action=post;num=1294089173;quote=0;title=PostReply |
naciodigital_ca_20220331_0_451829 | La policia espanyola ha desmantellat a Lleida una trama que llogava fraudulentament a través d'Internet allotjaments vacacionals que en realitat no es trobaven disponibles o no existien. Els apartaments s'oferien en pàgines webs especialitzades, per la qual cosa es van presentar més de 40 denúncies en diferents localitats de l'estat espanyola. Els interessats havien d'ingressar anticipadament en uns comptes bancaris el total de l'arrendament. Hi ha cinc persones detingudes, que amb aquest mètode haurien aconseguit estafar 46.722 euros a les seves víctimes, amb una mitjana de 900 euros per lloguer fraudulent ingressat.
L'operació policial es va iniciar quan els agents van tenir coneixement d'una sèrie de denúncies tramitades en diferents localitats de l'estat espanyol en les quals s'informava de l'engany que patien les víctimes al moment de llogar habitatges vacacionals en ubicacions privilegiades de la costa espanyola com Alacant, València, Las Palmas, Eivissa, Cadis o Girona, entre altres.
El contacte es realitzava a través d'anuncis inserits en pàgines especialitzades d'Internet, on els apartaments eren oferts, i en els quals constava un telèfon o una adreça de correu electrònic. Els interessats havien d'ingressar en uns comptes bancaris que se'ls facilitaven el total de la quantitat econòmica en concepte de lloguer per les dates i durada acordades.
Quan l'arrendador es presentava el dia establert en l'habitatge es trobava amb un domicili particular habitat i que no tenia cap relació amb l'habitatge ofert o que l'apartament no existia en realitat.
Cinc persones han estat detingudes a Lleida, entre aquestes quatre de nacionalitat espanyola i un de nacionalitat colombiana per presumptes delictes d'estafa i que haurien ocasionat un perjudici econòmic de 46.722 euros. La investigació segueix oberta per poder esclarir totalment els fets i poder localitzar més persones perjudicades. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/15592/policia-desmantella-lleida-trama-estafava-traves-lloguers-apartaments-inexistents |
oscar-2301_ca_20230418_2_10113 | El projecte per convertir l’antic escorxador de Figueres en un centre de promoció de productes locals i en la nova oficina municipal de turisme ja té empresa adjudicatària. La Junta de Govern Local va adjudicar, dilluns passat, l’execució de les obres a Arcadi Pla SA amb un pressupost de 720.613,76 euros. Unes obres que està previst que comencin en el decurs de l’últim trimestre de l’any.
Recordar que aquests treballs són una primera fase per a la conversió de tot el complexe de l’escorxador. D’aquesta manera ara es faran les feines d’adequació de la planta baixa i de consolidació de tot l’edifici. Treballs suficients per posar en funcionament el centre de promoció de productes locals i la nova oficina de turisme de la ciutat. Més endavant, i en una segona fase, es farà la primera planta, s’incorporarà l’espai que actualment ocupa l’Arxiu Comarcal i es reformarà la plaça.
L’alcalde de Figueres, Santi Vila, recorda “la importància de CasaEmpordà, un centre que s’afegirà a la propera rehabilitació de la casa natal de Salvador Dalí al carrer Monturiol. Dos projectes que ens permetran ampliar el circuit turístic de Figueres cap a la plaça de la Palmera i la plaça Tarradellas”.
El centre
A CasaEmpordà els visitants hi trobaran un espai dedicat a la promoció i venda de productes de l’Empordà, amb prop de 400 referències. A més, l’Ajuntament hi traslladarà l’Oficina municipal de turisme, la qual amb aquest nou espai passarà a ser de primer categoria i a oferir una millor atenció als visitants.
Etiquetes:
Casa Empordà | turisme
Retorna
© 2022 Reservats tots els drets
Queda prohibida la reproducció dels continguts sense autorització expressa. Article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual | 0.823178 | curate | {"ca": 0.9900990099009901, "pt": 0.009900990099009901} | https://www.tramuntanatv.com/news/adjudicades%20les%20obres%20del%20centre%20de%20promocio%20casaempord%C3%A0%20a%20l%E2%80%99empresa%20arcadi%20pla%20sa/ |
oscar-2201_ca_20230904_8_8515 | La vida és moviment continu, cada vivència, cada experiència ens posa a prova i ens demana fer el pas següent.
No sempre és fàcil, a vegades ens trobem amb dificultats, amb obstacles, o no trobem els recursos necessaris per continuar endavant.
Estem aquí per ajudar-te a Ampliar la Mirada, sobre qualsevol situació, qualsevol dificultat, ja sigui a la teva vida, a la teva família, l’escola, el treball, l’empresa... | 0.766767 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.esh.cat |
mc4_ca_20230418_16_653889 | SOLGAR Calci Magnesi Zinc 100 comprimits
SOLGAR Calci Magnesi Zinc 100 comprimits
referència 0033984005204
Complement Alimentari PLUS CALCI MAGNESI CINC Laboratoris SOLGAR proporciona els minerals necessaris per als ossos i les dents, especialment els majors de 50 anys, nens, dones embarassades o persones que no consumeixen productes lactis en quantitat suficient.
SOLGAR Calci Magnesi Zinc Tabletes Caixa de 100
Descripció Solgar Calci Magnesi Zinc
SINERGIA PERFECTA DE L'ZINC MAGNESI CALCI I FORMA SIMILAR
El calci és el mineral més abundant en el cos. El oragnisme s'utilitza per mantenir la salut i la densitat dels ossos, dents, vinculats a fòsfor. Es contribueix al procés de coagulació i el pas de fluids a través de la cèl · lula. El calci també està relacionat amb el bon funcionament del cor i el sistema cardiovascular.
En el cos, el magnesi està present en totes les cèl · lules del cos, i en particular en l'os amb calci. El magnesi juga, entre altres coses, un paper essencial en la contracció muscular i la funció nerviosa. La deficiència de magnesi causa problemes particulars espasmofilia.
El zinc és un element traça en la composició de molts enzims, i és essencial per a moltes funcions fisiològiques, com el sistema immunològic masculina, hormonal .... En el cas d'un abundant consum de calci, el menjar rica en productes lactis o àcid fític, un àcid desmineralització trobat en alguns cereals, s'incrementa la necessitat de zinc.
Consells i opinions sobre Solgar Calci Magnesi Zinc Aplicació
Empassi per 1 dinar, 1 comprimit al dia.
Composició de Calci Magnesi Zinc Solgar
Fórmula de dissolució ràpida
Una font de calci, magnesi i zinc. Especialment formulat per a una ràpida dissolució i assimilació.
Tres (3) tabletes proporcionen:
El calci (carbonat, citrat, gluconat). . . . . . . . . . . . . 1,000 mg
El magnesi (òxid, citrat, gluconat). . . . . . . . . . . . . 400 mg
Zinc (gluconat). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0.15 Mg
Desenvolupat amb aquests ingredients: estearat de magnesi vegetal, àcid esteàric vegetal, cel · lulosa vegetal, àcid cítric, glicerina vegetal.
Precaucions per a l'ús amb Solgar Calci Magnesi Zinc
3 tabletes amb els àpats (spread apoderat del dia).
Presentació de Calci Magnesi Zinc Tabletes | 0 | curate | {"en": 0.0410958904109589, "ca": 0.8442922374429224, "pt": 0.026027397260273973, "it": 0.033789954337899546, "fr": 0.041552511415525115, "de": 0.01004566210045662, "eu": 0.0031963470319634705} | https://www.soin-et-nature.com/ca/solgar/5811-solgar-calci-magnesi-zinc-100-comprimits.html |
mc4_ca_20230418_12_268716 | Aquest viatge, amb els meus pares i uns amics dels meus pares.
Per què a Croàcia? perquè tornava a ser aquí o enlloc.Com? en furgoneta i de càmping.Quan? del 26 de juliol al 9 d’agost de l’any 2010.
AQUÍ O ENLLOC
Dia 1: Taradell - Verona (Itàlia)
CAP PROBLEMA AMB L'ANGLÈS
Dia 2: (Verona)- Skocjan - Rovinj
ESCALES CORCADES I FUMAIOLI
Dia 3: Canal de Limski - Pula - Rovinj
Dia 4 (Rovinj) - P.N. Paklenica - (Vodice)
SOTA EL SALT D'AIGUA
Dia 5: P.N. Krka
Dia 6: Trogir - Split
ILLES I PORC A L'AST
Dia 7: P.N. Kornati - Sibenik
MÉS CANVIS DE PLANS
Dia 8: Vodice - Dubrovnik
LA PERLA DE L'ADRIÀTIC
Dia 10: P.N. Mjlet
ENTRANT A UN ALTRE MÓN
Dia 11: Dubrovnik - P.N. Plitvice
LLACS I CASCADES
Dia 12: P.N. Plitvice
CÀMPING SOLITARI
Dia 13: ((Plitvice) - Postojna - (Bled)
EM QUEDO AMB LES GANES
Dies 14 i 15: Bled - Llac di Garda - Taradell
Un any després continuo a l’atur. En principi sense vacances i, encara menys, allà on vulgui. Per sort em puc apuntar amb els meus pares, que encara m’hi volen. El tracte és que em paguen el viatge i els hi tornaré quan pugui (espero aviat). El destí potser no és un dels llocs que triaria primer, tot i que després de planificar la ruta (abans de saber que hi acabaria anant), m’atreu molt més del que m’imaginava... i fet i fet, és aquí o enlloc.
Marxem a quarts de cinc del matí per ser a les cinc a Torelló, on ens hem de trobar amb en Joan, l’Elena, la Montse, l’Andreu i la Maria, que faran el viatge amb nosaltres. Em fa una mica de mandra fer un viatge amb gent que conec de res, però tampoc serà la primera vegada i de moment ha anat força bé.
D’entrada la furgoneta la porta el pare, jo gairebé no he dormit i ho provaré només marxar, tot i que només ho aconseguiré a estones. Llevar-me d’hora no m’ha agradat mai, prefereixo allargar la nit. La primera parada és a la Jonquera, per posar gasolina, la diferència de preu amb França és notable. A partir d’aquí el vent comença a bufar fort i ja no ens deixarà gairebé en tot el dia. Conduint a mitges, fem dues hores llargues més i parada per esmorzar, dues més i parada per estirar les cames, i encara dues hores llargues més per dinar, ja a Itàlia, en un pàrquing de l’autopista. Arròs, albergínia i llom que portem en carmanyoles. En tot el camí, passant per l’autopista, gaire res d’interessant. Paisatge mediterrani típic i una Costa Blava igual o més destrossada que la nostra Costa Brava (almenys la part que es veu).
La destinació final d’avui la tenim més o menys prevista. El Tom Tom, però, ens marca una sortida a l’autopista que no existeix i hem de recular una mica. Això, però, no serà res en comparació amb els problemes que tindrem per trobar càmping. Volem acampar a les Ribes del llac de Garda. Fem varis intents a Lazize i voltants, però sense èxit (tots estan plens). Al final decidim allunyar-nos de la zona més turística i intentar-ho més a prop de Verona. La pensada va bé i trobem un Agro-campegio, enmig d’enlloc, on hi ha lloc. Muntem les dues tendes (la meva, com l’any passat, amb bombeta inclosa) i les dues furgonetes. Sense gaire temps per res més, sopem (el mateix que per dinar, més botifarra i truita que ja tenim preparat de casa) i, cansats, anem a dormir d’hora, sentint com plou a la tenda. Fa un ruixadet, una de les coses que més m’agraden de fer càmping.
- De Vic a Croàcia hi ha uns 1.400 km i unes 20 hores de viatge (fent parades cada 2 hores i respectant els límits de velocitat).
Dia 2: (Verona) - Skocjan - Rovinj
Ens llevem, esmorzem i marxem d’hora, encara ens queda un bon tros de camí. A mesura que anem cap a l’oest el paisatge, encara ben pla i dominat per les vinyes, es va tornant més verd. Just abans d’entrar a Eslovènia aprofitem per estirar les cames i comprar la vigneta necessària per circular per les seves autopistes, tot i que gairebé no la farem servir. Pràcticament només entrar-hi, el paisatge és torna encara més verd i ondulat.
Aprofitant que ve de passada, farem la primera visita del viatge, a les coves de Skocjan. Aparquem i comprem l’entrada (catorze euros). L’Andreu, que va en cadira de rodes, no podrà venir. Estem de sort, les visites guiades surten cada hora i només ens haurem d’esperar uns vint minuts. La seva durada és d’una hora i mitja i es recorren uns tres quilometres a peu.
Després d’una bona caminada arribem a l’entrada de la cova. Hi ha una bona baixada i el lligament extern del meu genoll decideix tornar a petar per última vegada, i em farà mal durant tota la visita... i fins al vespre (per sort, conduint no en fa res). No en tornarà a passar en tot el viatge, ni un cop a casa.
Abans d’entrar el grup es parteix en dos, nosaltres anirem amb la guia en anglès, que comença les seves explicacions just abans d’entrar a la cova. Un anglès que entendré perfectament, content dels meus avenços, i que farà que pugui fer de traductor als pares. Les Coves de Skocjan, creuades pel riu Reka, són un fenomen natural únic. El riu neix a les muntanyes de Snežnik i recorre, en superfície, una distància de cinquanta-cinckilòmetres. Quan entra en el terreny calcari del Karst, les seves aigües dissolen i erosionen la roca, formant un congost de quatre quilòmetres, per perdre’s sota una paret de roca majestuosa. Dos-cents metres més enllà, fa centenars de milions d’anys, el sostre de la cova que formava el mateix riu es va ensorrar, formant la Velika (oGran) Dolina (de 165 m de fondària) i la Mala o Petita Dolina, separades per un pont natural. El riu reapareix, doncs, per tornar-se a amagar de seguida formant l’impressionant congost d’Škocjan, i no tornar a reaparèixer fins trenta-quatre quilòmetres més enllà, a les fonts del riu Timava, no gaire lluny de la costa de l’Adriàtic.
Després de travessar un túnel artificial (de cent setze metres i construït el 1933), la visita comença al que s’anomena Cova Silenciosa, més rica en formacions càrstiques (estalagmites, estalactites...). Recorrem primer la galeria Paradís, amb les concrecions més belles, per arribar al Laberint, just abans d’entrar a la impressionant Sala Gran, amb les estalactites anomenades Gegants (de fins a quinze metres), a més d’altres curioses formacions que recorden la cara d’un home, un ós o una reina (sense haver-hi de posar pràcticament gens d’imaginació). Tot seguit és passa pels bonics Orgues, on comencem a sentir, per primera vegada, el soroll del riu. Poc després s’entra a la espectacular Cova Sorollosa, amb una vista fantàstica del canyó subterrani excavat pel Reka. Després d’una baixada curta, el camí continua, penjat al curiós cingle interior, fins travessar a l’altre riba pel pont de Cerkvenik, a quaranta-cinc metres sobre el riu, just on comença el canal de Henke (la part no visitable). Continuem després, sempre vorejant el cingle, per les sales de Müller, de Svetina i la bonica sala dels Gours, per acabar sortint de la cova per la Sala de Schmidl, a la Gran Dolina. Meravellats.
A la sortida la mare, en Joan i l’Elena pugen per l’ascensor. La Maria, el pare i jo, amb una parella de catalans que ens han acompanyat des del principi, tornem tot caminant pel camí que s’enfila per la Dolina Gran, tot passant pel pont natural entre les Dolines Gran i Petita, amb uns bonics salts d’aigua... i uns 300 esgraons (per sort, a les pujades el genoll no em fa gaire mal).
Dinem en una de les taules del mateix pàrking de la cova, l’arròs i la carn que encara portem de casa. Ens ho prenem amb calma, potser massa vist el que ens va costar trobar càmping ahir. Ho aprofito per comprar alguna postal de la cova, ja que no es podien fer fotos al seu interior.
Fem uns pocs quilòmetres i de seguida travessem, sense problemes, la frontera amb Croàcia. Poc més endavant un cotxe de policia, mig entravessat a la carretera, fa fotos de record a turistes despistats (el que no em preocupa gens, fa temps que respecto gairebé tots els límits de velocitat). De camí ens sorprèn un ruixat... però encara en sorprèn més haver de pagar peatge per passar per una autopista en construcció (sempre hem anat per una via amb dos sentits), i que només ho serà, força quilòmetres més enllà, just quan hi entren per sortir-ne tot seguit.
Un cop a Rovinj, destí d’avui, ens instal·lem al primer càmping que trobem, el Porton Biondi. Parem tenda i furgonetes i, entre una cosa i l’altre, ja gairebé és hora de sopar (amanida, botifarra i fruita). Havent sopat, ja fosc, fem una caminada fins a la platja que es va allargant fins arribar al poble, a l’entrada del casc antic. Fa fresqueta i ens hem d’abrigar una mica, amb un jersei prim. Vaig fent fotos, aquest any porto el trípode i, ni que sigui només avui, el faré servir.
Tornem al càmping i, cansats, ens anem a dormir, després, això si, d’escriure el diari i llegir una estona, com faré cada nit. Si ahir va ser amb la pluja, avui ens adormirem amb els cants del xots, se’n senten força i algun de molt a prop (tant, que fins i tot alguna vegada trec el cap de la tenda a veure si en puc veure algun, sense sort).
La cova de Skojan, una meravella natural. El riu Reka ha excavat un canyó subterrani espectacular
- Per circular per les autopistes eslovenes cal comprar una "vigneta" (es pot fer a qualsevol benzinera just abans d'entrar-hi, fins i tot a Itàlia)
- Les visites a la cova d'Skocjan són cada hora en punt. És una bona passejada i ens pot anar bé un calçat adequat i un jersei prim (tot i que això depèn de les condicions del dia). A la sortida també val la pena tornar caminant en lloc de l'ascensor (el camí és bonic, veure les fotos).
Com fèiem l’any passat i farem el que queda de viatge, dutxa, esmorzar... i començar a voltar més o menys d’hora (els dies que no hem de desparar-ho tot, com avui, una miqueta més). La primera visita és a prop, al fiord de Limski, diuen, unes de les imatges més espectaculars d’Ístria. Fa uns deu kilòmetres de llarg i una amplada d’uns sis-cents metres. Es va formar quan la costa d’aquesta zona es va enfonsar a l’última era glacial, fent que el mar inundés la vall de Draga. Tot i que rep el nom de fiord, pel seu aspecte, veritablement no ho és, ja que la vall no la va originar una glacera.
Hi arribem massa d’hora, però. La barca que volem agafar per fer-hi una excursió no surt fins a les onze. Comprem els tiquets, setanta-cinc kunes per persona, uns deu euros. L’hora d’espera l’aprofitem per recórrer la carretera que en voreja una part. Ens aturem en algun mirador més o menys muntat i algun altre més o menys improvisat, tot i això, en cap es veu gaire bé.
Reculem i, tal i com hem quedat amb el simpàtic patró del vaixell, i arribem vint minuts abans, el que ens permet, també, seure allà on volem. La barca recorre pràcticament la meitat del fiord, en una hora i deu minuts, i va fins a la Cova dels Pirates, una bauma fonda on hi ha instal·lat un bar restaurant i on fem una parada d’uns vint minuts (res de l’altre món). L'excursió està bé, és relaxant i podem tornar amb els peus penjant per fora de la barca, tot gaudint una altra vegada del bonic paisatge.
Tot seguit agafem el cotxe i marxem cap a Pula. La intenció és dinar pel camí, però l’autopista és molt nova i a les àrees de servei no hi ha taules amb ombra. Acabem arribant a la ciutat, prop de la visita prevista, i decidim dinar en algun bar. Ho fem al primer que trobem, una pizzeria que, pel seu aspecte, al vespre es deu reconvertir en bar musical. Tot i això, les pizzes estan molt bones (la 4 stagione i la de carxofa que ens mengem els pares i jo)... només que cometem l’error de no demanar de quina mida són, i són molt grans, massa, tant que quasi se’ns posen malament i tot.
Havent dinat anem a l’amfiteatre de la ciutat, tot passejant. Construït sota el regnats de Claudi i Titus (entre el 27 aC i el 68 dC), quan la ciutat era un important centre regional romà, tenia una capacitat per a 23.000 espectadors. És un dels més ben conservats i el sisè més gran dels que han arribat fins als nostres dies (també el monument de l’antiguitat més ben preservat de Croàcia). Ocupa un turó que s'alça per sobre del port. El mur que l'envolta presenta tres nivells de voltes i un quart amb finestres quadrades, arribant als trenta-dos metres d'alçada. El camp per als jocs feia seixanta-vuit per quaranta-dos metres i tenia un total de quinze portes. En la construcció original hi havia subterranis des d’on els animals i els gladiadors s'alçaven amunt a través d'aparells elevadors. Sota la graderia hi havia les provisions i les botigues. Com a originalitat, comptava amb quatre torres exteriors d'accés. Es va utilitzar fins al segle V, quan l'emperador Honori va prohibir els jocs sagnants i els combats de gladiadors. Les baralles contra animals salvatges, però, no van ser prohibides fins el 681(mentre al país veí, i també al nostre, encara es continuen torturant i matant braus en curses de braus i correbous). A l'edat mitjana l'interior era utilitzat per a fires i torneigs dels cavallers. El 1583 el Senat Venecià va proposar desmuntar-lo peça a peça per reconstruir-lo exactament a Venècia, però finalment es va desestimar. L'última operació de desmantellament va ser a l'any 1709, en què els seus carreus es van fer servir per als fonaments del campanar de la catedral de la ciutat. El 1816 va ser restaurat per encàrrec de l'emperador Francesc I d'Àustria. Actualment s'utilitza com a teatre de concerts i és la seu del festival de cinema de Pula. Tot marxant descobrim on podíem haver llogat les audioguies, que no hem vist ja que hem entrat per la rampa per a cadira de rodes. És impressionant i la seva visita val molt la pena.
Llàstima que no anem bé de temps. Un cop acabada la visita decidim tornar cap a Rovinj, a trenta quilòmetres, saltant-nos la visita a la resta de Pula per fer una mica millor la següent, en principi més bonica. Tornem, això si, per carreteres secundàries, el que ens permet apreciar millor el típic paisatge mediterrani de la zona, amb oliveres, vinyes i garrofers, a més de passar en mig d’algun poble no turístic, ben bonic.
Hi arribem cap a les cinc. Aparquem molt a prop del centre de la ciutat, pagant, i comencem a caminar. Per carrerons estrets, amb places, balcons, finestres i portals d’estils variats: gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics (principalment). Ens criden l’atenció les fumaioli o xemeneies exteriors, construïdes durant el boomdemogràfic, quan famílies senceres compartien una única habitació amb llar de foc (i que també veurem, tot i que menys abundantment, a d’altres ciutats que visitarem).
Anem de dret a l’església de Santa Eufèmia, que domina la ciutat des de dalt del turó que s’aixeca al mig de la península on està situada. Construïda al 1736, és l’edifici barroc més gran d’Ístria, quan era la seva ciutat amb més habitants. El seu campanar, a imatge del de Sant Marc, fa seixanta metres d’alçada i és un dels principals vestigis de la dominació veneciana. Hi pugem. L’escala, de fusta, està força corcada i fa mitja por. Tot i això, si les vistes des del pla de baix ja són boniques, des de dalt són espectaculars.
Un cop vista la catedral, ens separem, jo baixaré una mica al meu aire i la resta per una altra banda. Tinc ganes de passejar-me una mica pels carrerons i de veure l’Arc de Balbi, construït el 1679 on hi havia hagut una antiga porta de la ciutat. A la seva part més alta està decorat per un cap turc a l’exterior i un de venecià a l’interior. De seguida, però, em retrobo amb els pares, que van una mica més despresa per renovar el tiquet del parquímetre.
Després d’un dia ben complert, tornem al càmping per descansar una mica, sopar, mirar el vídeo, escriure el diari i dormir amb el cant dels xots... com ahir.
Passejar pels carrers del bonic poble de Rovinj (amb l'amfiteatre de Pula i el canal de Lim, un dia molt ben aprofitat)
- El canal de Lim es pot visitar en barca. Hi ha excursions de mig dia des de Rovinj i altres poblacions. També és pot fer, com vam fer nosaltres una excursió més curta, d'una hora, des del mateix canal (només cal seguir les indicacions). Les excursions des del canal comencen a partir de les 11, almenys a l'estiu.
- Rovinj i Pula són dues poblacions boniques i amb moltes coses interessants. Val la pena passar un matí o una tarda a cadascuna (per la seva proximitat, uns 30 km, ens poden fer en un dia, fins i tot combinant-ho amb el canal de Lim si es planifiquen les visites acuradament).
- Des de dalt del campanar de Rovinj hi ha unes boniques vistes. Val la pena pujar-hi.
Em llevo, em dutxo i torno a la tenda... on m’adono que m’he mirat malament l’hora i són les sis del matí (em costa despertar-me i ni m'he adonat que no volta ningú enlloc). Me’n torno a dormir fins a l’hora que toca (a quarts de nou), per desparar la tenda, esmorzar i marxar... amb la feina mig feta.
Travessarem la península d’Ístria per l’interior fins a Rijeka. De seguida el paisatge es torna molt més verd, un mosaic ondulat de boscos, prats i camps. Està ennuvolat i no veurem el sol fins molt més endavant, quan pararem per dinar. De camí ens adonem que el Tom Tom necessita una actualització, afortunadament no li fem cas i passem per un túnel força nou que ens evita fer una bona volta. Croàcia està a punt d’entrar a la UE, rep i ha rebut ajudes i inversions que ha aprofitat, entre altres, suposem, per construir i modernitzar les seves principals infraestructures.
A partir de Rijeka ens retrobem amb el paisatge mediterrani i, poc més endavant, a partir de Senj, amb un paisatge espectacular. Deixem les vies principals per seguir la carretera de la costa, encaixada entre el mar i el massís de Velebit, que em recorda al nostre Garraf. Fem més d’una parada per fer fotos. La carretera és molt bonica i val molt la pena, però arribem a Plakenika cansats de revolts i més revolts, circulant més a poc a poc del que ens agradaria. Dinem al pàrquing, em menjo un entrepà ràpid i me’n vaig a caminar sol, mentre la resta s’entaulen una estona més.
Caminar és l’única manera de conèixer realment el Parc Nacional de Paklenica. Hi ha de cent cinquanta a dos-cents quilòmetres de camins i senders, des dels més pensats per als turistes, fins als pensats per als més caminadors (com la pujada al cim de Velebit). També és un paradís dels escaladors, amb més de tres-centes seixanta vies equipades, en veiem molts. Uns menys, els altres més, farem la fàcil caminada de Velika Paklenica. El primer tram és el més bonic, passa per un estret congost de cinquanta metres d’amplada envoltat per cingles que fan fins a set-cents metres d’alçada. Llàstima, però, que el riu està sec, tot i que veient la vegetació de ribera que l’envolta, només deu ser ara a l’estiu i poc més. En aquest tram també es salva un desnivell d’uns quatre-cents metres, sovint per pedres una mica relliscoses. Afortunadament, al cap de munt hi ha una font on raja abundant aigua fresca, fa una estoneta que ha sortit el sol i pica fort. Bec, en refresco i continuo caminant, a bon ritme, ara per un camí ample i cobert d’arbres (fagedes, carpes...), amb una ombra refrescant que s’agraeix. Arribo al trencant de Manita peć i, per no fer tard i arribar a l’hora que hem quedat, giro cua. Em retrobo amb el pare, la Montse i la Maria gairebé a la font, i la resta ja a baix.
Marxem del Parc i, farts de cotxe, de seguida ens trobem amb l’autopista... tot i que el paisatge no és el mateix. Encara hem de fer uns cent quilòmetres més. Com què anem una mica tard ens saltem la visita a Zadar. Hem canviat de plans, i si bé seguirem la ruta planificada, ho farem establint diferents “camps base” en lloc d’acampar més o menys cada dia a un lloc diferent. La idea, ara doncs, és acampar a Šibenik per fer les excursions dels tres dies següents.
Al càmping de la ciutat, si bé en teoria hi ha lloc (això ens diuen a la recepció), és caòtic, sense parcel·les marcades i ple de gent. No hi trobem cap plaça que ens agradi i decidim marxar, per provar una mica més al nord (al primer que trobem). Afortunadament serà a Vodice, el poble següent... i quina diferència! També al costat del mar, però ben equipat i organitzat. Triem lloc, acampem i, per estirar una mica les cames, abans de sopar, fem una volta fins a la platja. També sembla molt més tranquil, si bé més d’una nit sentirem perfectament el ball que organitzen a l’hotel del costat, sempre acabarà d’hora i podrem dormir bé. Al càmping Imperial ens hi haurem de passar quatre nits, i hi estarem molt bé.
Caminar pel parc Nacional de Plakenika, entre penya-segats i roques.
- Si busquem pau i tranquil·litat a la platja, fugir de les multituds (o un fi de viatge relaxat, per exemple), la costa entre Senj i Jasenice sembla ideal. lluny de la massificació, l'oferta d'allotjaments és variada.
- La carretera de la costa entre Rijeka i Jasenice és molt més recargolada i lenta que l'autopista... però també molt més bonica.
- Els amants del senderisme trobaran al P.N. de Paklenika més de 200 km de camins, que feien cara d'estar fresats i ben senyalitzats. És, també, un paradís pels escaladors, que hi trobaran moltes vies, la majoria també ben indicades (almenys això semblava).
- Paklenika no és un Parc espectacular. En tot cas, al meu parer no val la pena fer molts quilometres per fer-hi una visita expressament (a no ser que hi vulguem fer caminades o escalada), tot i això, val la pena fer-hi una visita si ve de passada o s'hi està a prop).
Al matí ens ho agafem amb més calma, les visites previstes per avui són a prop. Agafem els cotxes i anem cap al Parc Nacional de Krka. No tenim cap problema per arribar-hi i no necessitem el Tom Tom, en general està tot ben indicat. Aparquem i comprem les entrades, tot i que no sabem ben bé que hem de fer. Ho aclarim, un autobús ens portarà fins als salts d’aigua.
Només baixar-ne, comencem el recorregut. Gràcies a passarel·les i senders (allà on s’estan reformant o construint les passarel·les), fem una caminadeta d’uns dos kilòmetres. Aquí, el riu Krka salta disset graons de travertí en vuit-cents metres, salvant un desnivell de quaranta-sis. L’últim forma el salt d’aigua més gran i bonic. La caminada és espectacular, però aquí viurem, també, una de les millors experiències del viatge, almenys per a mi. El Pare i jo ens banyem sota la impressionant cascada. Gràcies a unes boies no s’arriba fins als seus peus, però es poden contemplar des de prou a prop i des d’una perspectiva ben diferent. De fet, el corrent es nota, i força, al pare li costa arribar a les boies i fins i tot es pensa que les hi aparto, quan només m’estiro per allargar-li la mà i ajudar-lo (són un punt de descans i contemplació). A més, tot i que l’aigua semblava que hagués d’estar molt freda, l’aparença és la d’un dels nostres rius de muntanya, la seva temperatura és ideal i el bany se’ns posa molt bé.
Un cop canviats una altra vegada, acabem el recorregut i descobrim que, per l’altre banda, s’arriba a les boies gairebé sense nedar. La visita s’acaba en un petit museu, on hi ha uns molins fariners restaurats en funcionament.
Tot i que hi ha un caminet per anar a peu, tornem en bus fins al cotxe, per dirigir-nos a una altre zona del Parc. La intenció és dinar pel camí, però com què no trobem cap ombra que ens agradi, tot estar gairebé una hora per fer uns trenta quilòmetres, ho acabem fent al pàrquing de Roški slap.
Havent dinat fem una altra curta caminada d’uns dos kilòmetres més. Encara que de forma menys espectacular, aquí el riu en cent metres salva un desnivell de vint-i-dos metres, saltant petits graons de travertí, excepte l’últim que, amb quinze metres d’alçada, és el més gran, tot i que no és visible des de la riba. La visita s’acaba en un altre petit i interessant museu etnogràfic, amb molins de gra, de rentat i fabricació artesanal de roba i teixit de bosses i mantes. Al matí, però, hem posat el nivell molt alt i la zona no ens agrada tant, segurament, però, ens hem “equivocat” i ho hauríem d’haver fet al revés... deixant, sempre, el millor per al final (tal i com intento fer sempre que puc).
Tornem per l’altre banda de la vall, per no repetir camí. Més curt, la carretera també és més bonica, puja d’una forma recargolada per un bonic congost, per passar després prop de l’illa de Visovac, i arribar finalment al poble de Skadin, a l’estuari de Pròkliansko jezero.
La intenció és visitar Šibenik però el cel s’acaba tapant del tot... i les quatre gotes primeres s’acaben convertint en un bon ruixat amb llamps i trons. Decidim, llavors i en ple aiguat, aprofitar per anar a comprar el sopar (i iogurts de cirera!!! Perquè no en faran a casa nostra!). Com que no acaba de ploure aprofitarem, també, per anar fins a Murter (passat Vodice), per llogar l’excursió de demà passat. Aparquem i recorrem el passeig marítim trobant, de seguida, els llocs on contractar-la. Tot i això, no ens hi matem gaire, el preu coincideix amb els que havia trobat per internet a casa i ho fem a la primera que trobem, i que és, a més, la que recomana la Lonely.
Tornem cap al càmping tot passant, sense voler, pel centre de Vodice. Com que continuen caient quatre gotes, ara més, ara menys, fem pa amb tomàquet per sopar i ens retirem relativament d’hora. Després d’escriure el diari i llegir una mica, quan esperava poder adormir-me amb el so de la pluja i els trons, el cel s’aclareix del tot.
Banyar-se sota les boniques cascades de Stradiski al Parc Nacional Krka.
- Si volem visitar les dues zones del Parc, Stradiski i Roski, millor començar per la segona, per deixar el millor per al final.
- No oblidar-se de portar el banyador per banyar-se sota les cascades de Stadinski buk.
- Val la pena dedicar a aquest parc un dia sencer, fent alguna de les excursions en barca pel riu (tot i que nosaltres no ha vam fer). Si es té poc temps, llavors cal centrar-se a la zona de Stradinski (un matí o una tarda).
- La visita al P.N. Krka és una de les visites que haurien d'estar en qualsevol ruta pel país,
Potser perquè fa un dia lleig, està núvol i plou de forma intermitent, marxem tard, massa i tot. Passem per la carretera de la costa, molt bonica, però molt transitada. Passa, sovint, ran de mar, travessant pobles i cales.
Fem uns seixanta quilòmetres fins arribar a Trogir. Aparquem i comencem la visita a la ciutat. Hi entrem per la Porta Nord i anem de dret cap a la catedral de Sant Lovro (Sant Llorenç), construïda entre els segles XIII i XIV. En destaca la portalada romànica, amb dos lleons, un a cada costat, símbol de Venècia. Pugem al seu campanar, fent cua a la seva escala per arribar a dalt. Des dels seus quaranta-set metres d’alçada hi ha unes vistes magnifiques de la ciutat i els seus voltants.
Tot seguit, ens perdem pels seus carrers i carrerons laberíntics. Patrimoni Humanitat des de l’any 1997, conserva molts edificis, esglésies i palaus de la seva època daurada, durant el regnat venecià, d’estil romànic i gòtic (també, renaixentista i barroc).
Entre una cosa i l’altre s’ha fet hora de dinar. Ho fem a un restaurant del carrer Kažotića. Els pares i jo demanen una amanida, unes patates rosses i una graellada de carn per a dos, per compartir-ho els tres. Encertem, la graellada és molt complerta, hi ha dues llonzes, dues broquetes, dues croquetes, dos talls de pollastre i dues ćevapčići (que és pronuncia més o menys xevàptxitxi i que són una mena de salsitxes sense pell, fetes amb carn picada de vaca i porc i una barreja d’espècies que li donen el seu gust particular). El que ens agrada més, però, és la salsa que l’acompanya, tant que fins i tot en demanem el nom a la cambrera: ajvar. Dies més tard en comprarem, també, un parell de pots en un supermercat per endur-nos-els cap a casa.
Havent dinat ens separarem una estoneta, en Joan, el pare i jo ens arribem fins al castell, per tornar al cotxe passant pel passeig marítim i algun carreró més (mentre, la resta aniran a fer una volta pel mercat). Tot seguit marxem cap a la següent visita, amb una parada perquè en Joan i l’Elena, i també els pares, saludin una parella de Manresa amb qui ens hem creuat amb el cotxe per casualitat.
Mig sense voler, aparquem, pagant, davant el nostre destí. Split és la segona ciutat més gran de Croàcia, després de la seva capital, Zagreb. La seva singularitat és haver estat construïda dins i, posteriorment, a l'entorn del palau de Dioclecià. Aquest emperador romà es va fer construir un immens palau a la seva costa natal, del 294 al 305, per passar-hi la seva vellesa. Al segle VII el palau és va transformar en ciutat quan s'hi van refugiar els habitants de la veïna Salona (capital de la província romana de Dalmàcia). S’hi van construir cases altes aprofitant muralles i monuments antics. Tot i això, el Palau és un dels edificis de l'Antiguitat tardana més ben conservats i els seus vestigis es preserven al cor històric de la ciutat. Pràcticament només baixar del cotxe entrem al subterrani del Palau. El seu principal interès és que reflecteix com era el palau a la superfície. Tot seguit, sortim a l’exterior i l’envolten tot passant per la bonica plaça de l’antic ajuntament, per tornar a entrar al Palau per la Porta de Ferro. Anem a parar, gairebé sense voler, al mausoleu de Dioclecià, que és va transformar en catedral, dedicada a Sant Duje, patró protector de la ciutat (i en què destaca, actualment, el seu campanar romànic). És, també, la catedral més antiga del món. Després de fer una ullada al seu interior, la Maria, la Montse, el pare i jo pugem al seu bonic i esvelt campanar, no apte per gent en vertigen. Dels tres on ho hem fet és el que ho passo pitjor, cada cop en fa més por les alçades i aquest és molt més ample i obert (augmentat la sensació de “buit”). Pujo les escales arrambat a la paret. Des dalt, però, hi ha unes vistes magnifiques de la ciutat i els seus voltants (la meva dosi d’alçades, però, la tindré coberta durant una bona temporada). Mentrestant, la resta ens esperen a la petita plaça de baix, on hi ha una curiosa terrassa. Aprofitant els graons de l’escala, dos coixins units per una fusta fan de taula i cadires, una molt bona pensada que minimitza el lleig impacte visual que tindrien les típiques taules de bar. Un cop a baix, tots plegats, fem una volteta curta pels carrers que l’envolten, tot passant per la Porta de Plata, per tornar als cotxes, més o menys per on hem vingut.
Tot marxant fem una ullada al port on surten els ferris cap a l’illa d’Hvar, tot i que al final no els acabarem utilitzant. Marxem tot buscant algun lloc on comprar pa... un dels principals maldecaps de cada dia. Mai n’havia menjat tant a la vida i a la tornada, crec que tardaré uns dies a menjar-ne. Tornem per l’autopista, molt més ràpid que per la carretera de la costa. El pa el trobarem en un gran supermercat de Šibenik, ja arribant.
Cap al càmping, sopar i a dormir.
El bonic poble de Trogir.
- Val la pena dedicar, com a mínim, un matí o una tarda a cadascuna de les ciutats, a Trogir per perdre'ns als seus carrers i carrerons i a la segona per visitar el Palau de Dioclecià. Per la seva proximitat és ideal fer-ho en un dia.
- Tant a Trogir com a Split val la pena pujar als campanars de les respectives catedrals. A la primera hi ha unes vistes de la població impressionants, i en la segona de la ciutat i els seus voltants.
Ens llevem ben d’hora (jo una mica menys) i contemplem com, ja a primera hora, la gent baixa a estendre les tovalloles al passeig que fa de platja, reservant el seu trosset per més tard (i que està ple de pedres per aquest motiu... serveixen perquè no se les emporti el vent). Arribem molt d’hora a Murter, on tenim contractada l’excursió d’avui, de tot un dia, dinar inclòs, per una mica menys de trenta-sis euros (ens han fet descompte de grup). Acabem de pagar-la (l’altre dia només vam fer la paga i senyal), esmorzem i anem cap la barca de la companyia Tureta. Com què som dels primers d’arribar-hi, podrem triar lloc... a dalt.
Sortim del port i, mentre ens allunyem del poble, passem al costat d’algunes primeres illes boniques. Tot seguit, tres quarts d’hora per mar obert (no mitja hora, com ens havien dit), una mica avorrits, tot i que ens conviden a un glopet de grappa i una persona de la tripulació entreté una mica a la gent, fent algun truc de màgia, explicant la ruta que farem i algunes curiositats, com el nom d’algunes illes que veiem (entre altres, l’illa de la Gran Prostitució o el Cul de l’Avia... encara que de la primera no ens saps explicar el perquè del nom... i la segona ja es dedueix, només de mirar-la).
Un cartell en una illa ens indica que entrem al Parc Nacional de les illes Kornati. A partir d’aquí dues hores i mitja entre illes, més o menys pelades, amb racons molt bonics i aigües que, a vegades, prenen colors que semblen impossibles. L’arxipèlag de les illes Kornati (o les Coronades) és el més gran de tota la costa adriàtica, format per cent quaranta-set illes i illots... tot i que els seus pocs habitants encara afirmen que això és un misteri per desvetllar, i que el número real d’illes és de tres-centes seixanta-cinc, com els dies de l’any. Gràcies a la seva excepcional bellesa, la seva interessant geomorfologia, la diversitat de la costa i, especialment, la riquesa dels seus ecosistemes marins, la major part de l’arxipèlag va ser declarat Parc Nacional l’any 1980.
Poc abans d’arribar a la parada prevista, a l’illa de Levrnaka, ens comencen a parar la taula. Un cop atracats comencen a portar el dinar, mentre la gent s’entreté tirant una mica de pa a la multitud de peixos que hi ha a les aigües cristal·lines al costat del vaixell. Barat fregit i una amanida de col molt bona, amb vi blanc de garrafa... la mare més tard veurà com omplen les ampolles.
Havent dinat tenim dues hores lliures que aprofitem per anar a la platja que hi ha a l’altre banda de l’illa, a uns cent cinquanta metres (l’altre opció és enfilar-se a un petit turonet). Per anar-hi passem per un petit càmping que, imaginem, ha de ser fabulós si es busca pau i tranquil·litat (excepte quan arriben les barques de turistes... però això ha de ser només unes poques hores al dia). La platja és de pedres, com gairebé totes les que hem vist i veurem (la gent es banya, sovint, a les roques o als molls que hi ha construïts per això), tot i que només entrar a l’aigua és de sorra fina. Ho aprofito, com sempre, per fer snorkeling. Tot i que no serà espectacular, si prou bonic i veuré un bon grapat d’espècies diferents: posidònia, llenguado, esponges or (grans i abundants arreu), cogombres de mar, ermitans, peixos agulla, donzelles, serrans, vaques serranes, sards, bogues, salpes... i un parell més que no puc identificar. La veritat és que a la Costa Brava sovint veig molt més peixos, i més grans, però poques vegades tanta varietat.
Prenem una mica el sol, em banyo una altre vegada (sense les ulleres i el tub) i cap a la barca, tot fent un cafè i una coca-cola al bar de l’illa. Ens ha sorprès, i sorprendrà, veure com algunes de les cases de les illes són, també, bars i restaurants... tot i que només s’hi pot arribar en barca.
Dues hores i mitja més entre precioses illes i illots pelats. El foc, per sort o per desgràcia, ha modulat l’inhòspit paisatge d’aquestes illes, recobertes antigament per boscos. Els incendis reiterats en busca de pastures ha deixat un paisatge que, en molts casos, ja no podrà recuperar el seu aspecte primitiu. Tres quarts més per mar oberts, llargs i avorrits com a l’anada, fins i tot faig algun cop de cap, i el pare i la Maria una bona migdiadeta. Al principi, passant una mica de fred, em poso fins i tot el jersei prim, després, un altre cop calor... que aprofito per prendre una mica més el sol.
L’excursió s’acaba a les cinc de la tarda, amb puntualitat britànica. Com què és d’hora aprofitarem una mica més el dia. A la carretera ens sorprèn, també, el poc trànsit que hi ha en comparació a d’altres dies. Això si, amb l’habitual absència d’amabilitat dels conductors: és a dir, jo hem quedo parat al mig encara que no et deixi passar per anar en una altra direcció (en rotondes i similars, per exemple, i tot i que al país es condueix més o menys bé).
A Šibenik ens sorprèn, encara més, la poca gent que hi ha, tot i ser una localitat de costa ben bonica. Fundada fa més de 1000 anys és una ciutat antiga i tranquil·la, de carrers i carrerons estrets, parets de pedra, fortificacions i monuments. Ens hi passegem una mica i visitem, també, la seva bella catedral, que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 2000. La Catedral de Sant Jacob (o Sant Jaume) és d’estil gòtic i renaixentista, i va ser construïda entre els segles XV i XVI. Ens xoca, com ja ens ho ha fet i farà en tots els cascs antics que visitarem, la gran quantitat de cables de llum, telèfon i altres que travessen carrers i carrerons, enlletgint-los una mica (no és que a casa nostra no passi, però aquests detalls es cuiden una miqueta més i/o sovint no són tan visibles i evidents).
De tornada al càmping fem una última parada per comprar una mica del porc rostit que ja fa dies que ens fa mal d’ulls. És típic del país, pel que hem anat veient i veurem, fer els porcs (i xais) a l’ast. Porcs de la mida d’un xai o poc més, donen voltes durant hores a barbacoes exteriors. En comprem cinc racions per emportar, més patates rosses, que ens menjarem per sopar, gairebé tot seguit, ja al càmping i una mica més d’hora de l’habitual. Potser per això la sobretaula avui s’allarga una mica més, tampoc fa tanta fresqueta com ahir i s’està més bé.
Descansar de cotxe tot fent un relaxant creuer per les illes del Parc Nacional Kornati.
- Val la pena fer l'excursió d'un dia sencer al P.N, de les iles Kornati. Es poden diferents poblacions des de Zadar fins a Sibenik. Tot i això la millor opció és fer-ho des de Murter o Jezera ja que per una simple qüestió de proximitat els vaixells es passen més temps voltant per les illes i menys per "mar obert". El seu preu és molt econòmic, inclou l'entrada al Parc i el dinar (simple, però bo). La majoria d'excursions inclouen també alguna parada a les illes per banyar-s'hi. Almenys a Murter és poden contractar fins poc abans de la sortida (que sol ser a les 9 per tornar a les 5 de la tarda).
- Sibenik és una població menys turística que Trogir o Split, tot i això, val la pena passar, com a mínim, un matí o una tarda visitant el seu casc antic i la seva catedral.
Més o menys d’hora, esmorzem, paguem el càmping i marxem, sense pressa. A la sortida, gràcies a un tiquet diferent, sense els habituals problemes a l’hora de passar la barrera, tot i haver intentat posar la targeta necessària de totes les maneres possibles. Hem canviat de plans i, en vista de com estan les carreteres (amb molts revolts i molt transitades), ens saltem l’illa d’Hvar per anar directament a Dubrovnik (passar per l’illa, tal i com teníem previst, ens hauria suposat o bé llevar-nos excessivament d’hora per ser a Split per agafar el ferri, o agafar-lo a mig matí, amb el que quasi no hauríem tingut temps de veure l’illa).
Autopista, doncs, cap al sud. Més per l’interior, travessarem un territori més o menys ondulat, molt rocós, cobert de rouredes baixes i, almenys aparentment, força deshabitat (es veuen ben poques poblacions). Cap al final de l’autopista, un massís de muntanya trenca el paisatge, fent-lo més bonic.
Ens hem saltat l’última area de servei pensant-nos que en trobaríem fàcilment més endavant. L’autopista, però, és molt nova i les dues últimes, si bé hi ha l’espai, encara no s’hi ha construït ni botigues ni benzineres. Un cop s’acaba l’autopista, a Ploce, empalmem amb una carretera de muntanya, on només travessem una població i no en veiem cap. Patint una miqueta, tot i que com a últim recurs sempre en podríem anar a buscar amb l’altre furgoneta, no en podrem posar fins que arribem al delta del riu Neretva... on finalment podrem respirar tranquils i gaudir més del paisatge. El delta és una plana fèrtil, quadriculada i coberta de fruiters, de fet, al costat de la carretera hi ha moltes parades de fruita, que sovint refresquen síndries, melons i begudes amb la mateixa aigua del riu. Curiós. Comprarem préssecs i prunes, una mica més endavant.
A partir d’aquí, ens retrobem amb la carretera de la costa, sempre bonica. Travessem la frontera amb Bòsnia i Herzegovina, per tornar a entrar a Croàcia uns sis quilòmetres més enllà. És l’única franja de mar d’aquest país i està més que “aprofitada”, plena de tota mena de serveis turístics.
Al migdia acampem al càmping Solitudo, a les afores de Duvrobnik. Dinem i faig una mica de migdiada. Afortunadament l’Andreu finalment pot pronunciar les paraules “habemus papa” i no és perdrà la visita a la ciutat, tal i com estava amenaçat. En té moltes ganes. Per aprofitar una mica el dia prenem el bus, a uns dos-cents metres del càmping, que ens ha de portar fins al casc antic. Com que para davant l’oficina d’informació, ho aprofitem per comprat la targeta de la ciutat, que demà ens permetrà usar tots els transports públics i entrar en alguns museus. També per preguntar sobre els horaris del Ferri de Mjlet, que no tenim gaire clars i en tenim versions contradictòries (fem un petit canvi de plans, un dia per l’altre, i triem la seva visita per demà passat, que és on coincideix gairebé tothom). Tot seguit, només ens queda temps per fer una pinzellada ràpida a la ciutat, pràcticament mentre s’està ponent el sol. Entrem per la porta de Pile i ens passegem per l’Stradum, el carrer principal, fins al port vell. Hi ha molta gent, massa, però és molt bonic. Demà hi passarem el dia sencer.
Bus, cap el càmping, sopar i dormir.
Després d'un llarg dia de cotxe, fer la primera passejada pels carrers de Dubrovnik.
- Dubrovnik és una de les visites imprescindibles de Croàcia.
- A qualsevol lloc del país, val la pena tastar el porc rostit que és veu a molts restaurants (sovint es pot demanar per emportar). La fruita de les parades de la carretera també sol ser força bona.
A dos quarts de deu agafem l’autobús, tot estrenant la targeta que vam comprar ahir, vàlida per vint-i-quatre hores. Com ahir, només baixar comencem la visita a la ciutat. Coneguda com la “Perla de l’Adriàtic” per la seva riquesa artística i arquitectònica, la ciutat ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat. El millor lloc per accedir-hi és la Porta de Pile, amb el seu pont llevadís, gòtica i renaixentista, era la seva antiga porta principal. Baixant per les seves rampes un cartell recorda, amb certa rancúnia, el bombardeig a què va estar sotmesa en la guerra entre croates i serbis (i de la que no hem vist rastres enlloc del país). Tot just travessar-la s’arriba a la Gran Font d’Onofre, en el passat punt d’abastament principal de la ciutat (l’aigua hi arribava gràcies a un aqüeducte subterrani)... i que aprofitarem més d’una vegada per beure i refrescar-nos (així com d’altres fonts que hi ha repartides arreu de la ciutat). Segueix el bonic carrer principal, la Placa o Stradum, fins a la Torre del Rellotge, per on s’accedeix al Port Vell, per una banda, i el Palau del Rector, un dels més bells de la ciutat, per l’altre. Estrenem la targeta i entrem a aquest palau gòtic i renaixentista, construït al segle XV, i que és actualment com a museu d’història de la ciutat. Entrem, també aprofitant la targeta, a la galeria Dulčić Masle Pulitika, al costat del Palau, on s’exposen fotos (que no ens acaba d'agradar). Just al davant, la catedral de l’Assumpció, d’estil barroc, que si bé és bonica, no té una magnificència d’acord amb la ciutat. Una mica més enllà, i per continuar aprofitant la targeta, visitem el museu marítim, que està a l’interior de la fortalesa de Sant Joan, bonic. L’Andreu, però, no pot accedir a la majoria de llocs (amb el què, més tard, la Montse es queixarà i li retornaran els diners).
A partir d’aquí ens separem, mentre la resta van a fer una volta pels carrers, els pares i jo farem la volta a la muralla que envolta la ciutat vella... sense dir-li a la mare que són dos kilòmetres. Construïdes entre els segles XIII i XIV, diuen que són unes de les més boniques del món, a més del major reclam turístic de la ciutat. Ens ho prenem amb calma, fa molta calor, és migdia i el sol pica de ple, fins i tot haurem de fer un refresc en el bar que hi ha en una de les setze torres, i un altre més endavant, a l’altre banda. La volta, però, és espectacular, les vistes a la ciutat, especialment des de la part més alta, són magnifiques. Des de la muralla veig, també, amb certa enveja, els caiacs que recorren les muralles i la gent que es banya als seus peus, alguns saltant des de roques des d’una alçada considerable. Em sorprèn veure, també, que els ballesters són més abundants que els falciots (quan a casa nostre sol passar el contrari).
De camí cap a la parada d’autobús ens trobem amb la resta del grup, entaulats en ple passeig (llavors ens explicaran que han menjat peix, bé, per només quinze euros... impensable a les rambles!!!). Nosaltres, dinem al càmping i fem migdiada, en el meu cas, d’aquelles curtes però miraculoses.
Entre les quatre i quarts de cinc torno cap a la ciutat, sol. Acabo la visita anant als llocs que em faltaven, com la porta Ploče o la petita font d’Onofre. Com que vaig bé de temps, també intento visitar algun dels museus inclosos a la targeta, però no estic de sort i en alguns casos és el seu dia festiu i en altres faig massa tard. La targeta doncs, finalment, no ens haurà sortit del tot a compte (ens hi hauria sortit, però, la del bus, si l’haguéssim comprat sola). Decideixo, llavors, fer l’únic que em falta... perdre’m per carrers i carrerons sense un rumb fix. És sorprenent veure com a la que surto dels tres carrers principals i començo a pujar i baixar escales, no hi ha pràcticament ningú... sembla una ciutat totalment diferent!!! M’agrada molt.
A les set, prèvies trucades al mòbil, em trobo amb els pares. Com que és una mica més tard del que havíem quedat, anem directament al telefèric, que s’enfila fins al cim de Srd, a 405 metres d’alçada, des d’on hi ha unes vistes impressionants de la ciutat i els seus voltants. Ens hi acabem quedant fins que es fa de nit, contemplant la posta de sol i com, de mica en mica, es va il·luminant la ciutat. Fantàstic.
Baixem amb l’última cabina, a les nou, més tard del que voldríem (però a partir de dos quarts han deixat de pujar cada deu minuts i no ens ha quedat més remei que esperar). Tot i això i com que ens ve de passada, aprofitem per fer una última i breu volta per la ciutat de nit... ara si, l’únic que ens faltava.
Esgotats, tornem cap al càmping. Sopem pa amb tomàquet ràpid i a dormir, que demà, també, ens hem de llevar molt d’hora... i no sabem ben bé com anirà.
Passejar pels carrers de Dubrovnik, una de les ciutats més boniques on he estat.
- Val la pena dedicar, com a mínim, un dia sencer a la ciutat de Dubrovnik. Si volem, a més volem banyar-nos sota les seves muralles, fer caiac al seu voltant l'estada és pot allargar una mica més.
- la targeta de la ciutat, segons quines visites es tingui previst fer, pot no sortir a compte. La targeta de transport públic, en canvi, per pocs viatges que es facin, si.
A les set del matí som al port. De seguida trobem les oficines de la companyia de ferris, aparquem just al costat i hi entrem a comprar els bitllets per anar a l’illa de Mjlet... havent de fer més d’una correguda cap a les “furgos”, ara a buscar els documents d’identitat, ara a mirar els números de les matricules, ara a... Deu n’hi do la paperassa que hem de fer. Per sort, anem bé de temps, l’horari és el que ens havien dit a l’oficina d’informació. Tot seguit ens posem a la cua, hem d’embarcar mitja hora abans, encara que entre una cosa i l’altre tampoc ens haurem d’esperar massa. Ens fan ser els últims d’entrar, i els únics que ho haurem de fer de cul (cosa que encara no havia vist mai). El ferri salpa puntual a dos quarts de nou.
El trajecte fins a Sobra, l’únic port de l’illa de Mjlet és de dues hores, una miqueta més del que ens imaginàvem. Torna a fer calor, tot i això ens passarem la major part del camí a coberta, tot contemplant el bonic paisatge al voltant del canal de Mjletski. Més lluny o més a prop, en una banda ens queda la costa continental, a l’altre illes de diverses mides. Les dues hores passen ràpid.
Desembarquem, anem primer a comprar l’inevitable pa i marxem directament cap al Parc Nacional de Mjlet, situat a l’extrem nord d’aquesta petita illa, que fa uns trenta-set quilòmetres de llarg per tres d’ample. Paradís natural, és, també, una illa de llegenda, es diu que és aquí on Ulisses va passar set anys dominat pels encants de la Nimfa Cal·lipso.
El paisatge per arribar al Parc és bonic, tot i que no ens hi encantem gaire. Passem, d’entrada, pel costat del llac de Blatina, ensotat poc després de sortir de Sobra. A continuació pujades i baixades per una carretera recargolada, sovint amb forts pendents, i gairebé sempre envoltada de pinedes de pi blanc. Després, gairebé arribant, l’espectacular badia de Polače, amb aigües d’uns blaus intensos i bellament tacada d’illes.
A Pomena ens despistem una mica, però al final aclarim com podem visitar els llacs amb l’Andreu. Ens dirigim a l’entrada indicada, aparquem, paguem l’entrada i fem un esmorzar-dinar de pa amb tomàquet. Tot seguit baixem fins a l’embarcador i un cop allà, ens separem. Tinc ganes de caminar una mica i el pare m’acompanyarà.
Tot i que va ser declarat Parc Nacional pel seu patrimoni històric i artístic, les seves veritables joies són els seus dos llacs i la seva rica flora. El fenomen dels llacs salats en terreny càrstic és un fenomen geològic i oceanogràfic únic d’importància mundial. Des de mar obert, per un estret gairebé imperceptible, la mar s’endinsa creant el llac Veliko o llac Gran (de cent quaranta-cinc hectàrees i quaranta-nou metres de fondària), després, gracies a un canal encara més estret, el llac Malo o llac Petit (de vint-i-quatre hectàrees i vint-i-nou metres de fondària). Envoltats de velles i belles pinedes de pi blanc, d’un verd intens que desconeixia, un sender permet fer un recorregut per les seves ribes (tot i que per desgràcia, no tota la volta sencera). Sempre al costat d’aigües amb tons verds meravellosos, anem a l’embarcador al llac Petit, per fer-hi, en aquest si, pràcticament la volta sencera. Per una drecera tornem cap al llac gran, per continuar caminant per l’altre riba fins pràcticament arribar al monestir de Santa Marija, on ens banyem per refrescar-nos una mica de la calor intensa (tot i que no en fa tanta com ahir). Llavors, per no fer tard, reculem per on hem vingut acompanyats, sempre, pel cant de les cigales, que aquí semblen molt més abundants del que ho han estat fins ara.
Ens retrobem a l’embarcador on, després d’uns vint minuts, una barqueta ens portarà a illeta on hi ha el monestir benedictí (inclòs en el preu de l’entrada). Res de l’altre món.
La visita dura una hora. Encara ens queda una més per banyar-nos una estona. Una hora de relax que, com sempre, aprofito per posar-me les ulleres i el tub (com ja he fet abans amb el pare). Tot i que no veig massa cosa (cogombres, burriquets, sards, salpes i poca cosa més), sempre n’hi ha alguna d’interessant, com els diferents tipus d’esponja o la bavosa morruda (tot i el seu nom, un bonic peixet de colors vermell i negre). Tornem a l'aparcament i fem un berenar-sopar.
Tornem al ferri per on hem vingut... pràcticament l’única carretera de l’illa. Embarquem i salpem amb puntualitat britànica, a les vuit i cinc. Com a l’anada em passo gairebé tota l’estona coberta, contemplant la bonica posta de sol. Notem, des de ja fa dies, que al estar molt més cap a l’est, el sol surt i es pon abans que a casa nostra. Després, com que la temperatura és agradable, gaudim de la costa de nit i, ja arribant, l’espectacular pont Tudjman de Dubrovnik.
A les deu desembarquem i, si abans hem entrat de recules, ara n’haurem de sortir. Directament al càmping. Esgotat, em menjo només un kèfir, molt bo, i me’n vaig a dormir.
- A l'hora de planificar el viatge cal tenir en compte els horaris dels ferris, especialment si es vol embarcar el cotxe (els ferris només de viatgers solen ser més freqüents). No a totes les illes són diaris i a diferents hores. Els ferris que transporten cotxes i gent solen ser més lents, però també més barats.
- l'illa de Mjlet pot ser un bon final de viatge relaxant, si més no, val la pena passar-hi com a mínim un dia (visitant, especialment el seu Parc Nacional).
Esmorzem, ho desmuntem tot, paguem el càmping i marxem, ni d’hora ni tard. Avui toca etapa d’enllaç. Desfem el camí fins a l’alçada de Paklenica, primer per la bonica carretera de la costa, fent parades per comprar fruita i en un supermercat, al delta del Neretva, després per l’autopista, més a l’interior.
L’autopista, però, és molt nova, a les àrees de serveis i pàrquings els arbres són petits i fa molta calor... per dinar-hi mínimament bé haurem d’improvisar un tendal amb les dues portes del darrera de les furgonetes.
Un cop passada la sortida de Paklenika entrem en territori desconegut. L’autopista ha de travessar el massís de Velebit i ho fa enfilant-se fent unes grans esses, per acabar foradant-lo pel túnel de Sveti Rok, de gairebé sis kilòmetres de llargada. Quan sortim a l’altre banda sembla que entrem en un altre món, deixem enrere els paisatges mediterranis de brolles més o menys pelades, pinedes i rouredes baixes, per endinsar-nos en prats cada cop més verds i boscos molt més ufanosos. A partir d’aquí, deixarem de sentir, també, les fins ara omnipresents cigales.
A mitja tarda arribem a Plitvice (Plitvička en croat, però pronunciat plit’vise). Passem pel Parc i acampem al primer càmping que trobem, a Korana. És un càmping molt gran i bonic, sense parcel·les, amb boscos i gespa on tothom acampa allà on vol. No és, però, gens caòtic, gràcies a la seva grandària i a que és fonamentalment de pas.
Sense temps per gaire res més, anem a fer una volta “d’exploració” just quan comencen a caure quatre gotes. El dia s’ha anat tapant. Descansem una mica i sopem ben abrigats... fa fresca!!! Havent sopat, faig una altra passejada pel càmping, ara amb els pares. Fa estona que no plou... i creuem els dits per demà.
Ens llevem amb pluja i marxem una mica més tard... i una mica més abrigats (amb pantalons llargs i jersei prim). A l’entrada del Parc hi ha molta cua, els pares s’hi queden mentre jo vaig a aparcar. En Joan, però, té problemes, no n’hi ha pàrquings per a discapacitats i han de baixar a la zona d’autocaravanes per anar a deixar la furgoneta a un altre lloc. La Montse es va a queixar i, gràcies a això, ens estalviem una bona estona de cua.
Agafem el “tren”, una mena de camions amb vagons enganxats, i anem fins a la part més alta del Parc Nacional dels llacs de Plitvička. Fem la primera part plegats i a partir d’aquí ens separem, els pares i jo anirem pel nostre compte, mentre que la resta faran la seva (d’aquesta manera, l’Andreu, combinant trens i vaixells podrà veure una bona part del Parc). Sense haver-ho planificat prèviament farem la millor opció per veure-ho gairebé tot... i no haver de caminar els vint-i-cinc quilòmetres que suposa fer tot el recorregut sencer. Són setze llacs connectats per incomptables cascades, de tot tipus i mides, sempre boniques. Un altre fenomen càrstic. Les barreres de travertí formen aquí graons en forma de llacs que l’aigua va saltant de mica en mica. El Parc destaca, també, per les seves fagedes, avetoses i pinedes, hàbitat d’óssos i llops, entre altres.
Sortim doncs, del llac Prošćansko i anirem recorrent llacs d’aigües amb colors verds de somni i casades i més cascades. Impressionant. A mig camí, a l’alçada del llac Galovac, segurament la zona més maca, però, comença a ploure i, tot i que sempre anem ben preparats amb paraigües i impermeables (bé ha de servir d’alguna cosa), hi passem més ràpid del que ens agradaria. Aprofitem la pluja, també, per menjar-nos els entrepans que portem per dinar. Ho fem sota els frondosos boscos que recobreixen el Parc i les ribes dels llacs. Sovint són fagedes que, imaginem, a la tardor han de ser espectaculars.
Tot seguit, la idea és agafar el vaixell que travessa el llac de Kozjak, el més gran. Amb la pluja, però, tothom ha fet el mateix pensament i hi ha una llarga cua. Després d’esperar una estona, al principi sense saber ben bé perquè, decidim voltar el llac a peu. Fem una mica de volta i com que no trobem un camí molt clar, o si més no ben marcat i fresat, ens resignem a fer cua i tornem cap a l’embarcador... ara però, ja no hi ha ningú, a més, estem de sort i només d’arribar podem pujar a la barca. Continua plovent.
Estones amb pluja, estones sense, després de baixar de la barca, recorrem la segona part del Parc. De fet, el vaixell ens ha portat d’una entrada del Parc a la de l’altre banda. Continuem entre llacs i salts d’aigua, gaudint, també, de la fauna: truites, carpes i alguns collverds es deixen veure bé.
A mig camí l’entrada a la cova Blava, sota l’aigua, i la cova de Supljara (el Forat), un forat al terra que fa vuitanta metres d’alçada, amb unes escales per pujar a dalt... i que pugem, sense saber que hi haurem de tornarem a passar. Des de dalt hi ha unes espectaculars vistes d’aquesta zona del parc. Unes vistes que permeten apreciar, també, llacs i graons.
L’última parada és a la Gran Cascada, que amb setanta-vuit metres, és la més alta del Parc (i de Croàcia). La més alta, però tampoc la més maca, de fet ens han agradat molt més la anteriors. Té un origen diferent (no salta un graó de travertí, sinó que és un riu que desemboca al llacs per un cingle del costat).
De pujada, cap a la parada del tren (per anar cap al cotxe), tornem a gaudir de la inesperada “vista aèria” del Parc. Ja a l'aparcament, aprofitem per refer forces amb una pasta de formatge i melmelada de fruites del bosc, molt bona (i que sembla típica de la zona). Mentrestant el sol ha acabat de sortir gairebé del tot... una mica tard (que hi farem).
De tornada al càmping ens aturem a la seva botiga per comprar algun record (vi i licors) i, de passada, gastar-nos les kunes que encara ens queden. Esgotats, pràcticament hem caminat de les onze del matí fins a les sis de la tarda, no tenim gaires ganes, i poques forces, per anar a algun poble del voltant a fer-hi una visita (tal i com teníem més o menys planejat al matí).
Recorrer els preciosos llacs i salts d'aigua del Parc Nacional de Plitvicka.
- El recorregut sencer pels llacs i cascades és d'uns vint-i-cinc Km. Si es vol escurçar i veure-ho tot igualment la millor opció és pujar fins a la part més alta i anar baixant (la dificultat és baixa, tot i això, si es vol, el recorregut es pot escurçar encara més usant "trens" i barques, però segurament ens perdérem alguna cosa).
- Val la pena dedicar un dia sencer al Parc.
Tot i que avui tampoc tenim pressa, tornem a anar d’hora. Hem agafat el ritme. Abans de marxar acabem, ara si, les últimes kunes que ens queden (en Coca-coles i tabac). De camí, fem una parada per comprar formatges, tot i que la venedora no és una iaia amb bigoti, tal i com volia la Montse. Veiem, també, moltes paradetes pel camí, ara però, de bolets (ceps, rossinyols i una altra espècie que no reconeixem). Després d’una bona estona a la carretera, a Karlobac prenen l’autopista fins a Rijeka, per tornar a agafar una carretera fins a Postojna, fent, això sí, una hora de cua al peatge... i, curiosament, no a la frontera, tot just després.
Entre una cosa i l’altre arribem a Postojna cap a les quatre de la tarda, just per comprar entrades per a la penúltima visita. Abans, però, tenim temps de visitar el Vivarium, al costat mateix. Una part de la cova ha estat condicionada com a un petit zoo, on s’hi exposen en molt bones condicions i en un entorn únic, la majoria d’espècies que es poden trobar al seu interior. La majoria són invertebrats, però també hi ha l’estrany olm (una mena de salamandra). Molt bonic, val la pena.
Lloguem un abric per l’Andreu, la temperatura a la cova és de vuit graus. A les cinc, puntual, comença la visita. Un bon grapat de gent pugem al tren elèctric en què recorrerem dos quilòmetres. Tot i que no va a la velocitat d’una atracció de fira, deu n’hi do... ens imaginàvem que seria un passeig ben a poc a poc, i ens emportem una bona sorpresa, tot i que anem travessant sales i galeries plenes de tota mena de formacions càrstiques.
Només baixar del tren, gràcies a uns cartells, la gent es reparteix en grups en funció de l’idioma (croata, anglès, francès, alemany i italià). Triem l’anglès i, entre la Maria i jo, anem traduint les úniques dues explicacions que ens farà el guia. La caminada és d’uns dos quilòmetres i anem recorrent diferents sales: la Sala Espagueti, per les seves nombroses i fines estalactites, les sales Vermella i Blanca, pel color de les concrecions, i, finalment, la sala Gran, una de les més grans de la cova, amb cent quinze metres d’alçada.
A la sala Gran hi ha, fins i tot, una botiga de records. Ho aprofito per comprar-me el meu. Aquest any una petita reproducció d’un olm... havent vist tota mena de fenòmens càrstics, i encara que no n’hem vist cap de salvatge, aquesta n’és l’espècie més emblemàtica.
A la sortida de la cova, després d’una visita que ha durat una hora i mitja, fem una volta per les botiguetes, aprofitant per comprar, jo una altre targeta per a la càmera, que se m’estan acabant, i la resta els últims records.
Prenem l’autopista per anar com més a prop de Bled millor. Com què és una mica tard, però, no hi acabarem d’arribar. Cap a quarts de vuit les vuit sortim a la primera sortida que el mapa marca que hi ha càmping. Fem uns set quilòmetres fins a Trzic on, preguntant, ens diuen que n’hi ha un a Podijubelj, més amunt. Tot enfilant-nos per una carretera de muntanya arribem al Tomičev slap, un petit càmping solitari... tant que no hi ha ningú. De fet, ens atendrà un familiar del propietari que hi està fent una barbacoa. Vindrà més tard, i ho farà per convidar-nos a aigua de gustos i glopets d’un licor típic de la zona, que no he pogut desxifrar que era, fort però bo... i que anirà prou bé pel fred, que aquí en fa força (dormiré amb manta).
La impressionant cova de Postonja (malgrat l'explotació turística intensa).
- Les visites a la cova de Postonja són cada hora. Són una mica cares, però valen la pena.
- Personalment recomanaria visitar tant la cova de Skocjan com la de Postonja. Però si per temps o pressupost se n'ha d'escollir una de les dues, la de Skocjan, segurament és més diferent a la resta de coves (i, de passada, més barata).
Deixem el càmping d’hora, com sempre. Anem a Bled, a uns trenta quilòmetres. Primer intentem anar al llac, però com què no trobem pàrquing, canviem d’idea per anar primer al seu castell medieval (Blejski grad). Bonic, la seva visita valdria la pena només per les seves impressionants vistes al llac, amb una petita i pintoresca illa on hi ha l’església de l’Assumpció (una de les postals del País). Tot seguit baixem a peus del llac, aparcant en un dels pàrquings que hem vist tot anant al castell, en un hotel i amb algun dubte.
Marxem cap a Granska Gora i dinem al curt tram d’autopista que hem de recórrer i continuem el camí. Ens equivoquem i anem a petar a Àustria... i una mica més i ens posen dues multes, la primera per no portar enganxada al vidre la vigneta per circular per les autopistes eslovenes. El poli de la frontera té ganes de tocar els collons i ens el fa enganxar, només per sortir (tot i que només hem fet trenta quilòmetres d’autopista). Després, després de girar cua a Àustria, quan la policia austríaca ens atura per no portar la vignette austríaca, tot i que no hem trobat lloc per comprar-la en el nostre curt recorregut. Afortunadament li podem explicar el que ens ha passat i ens deixa passar.
Un cop cap al camí correcte, sembla que hi pressa per marxar. Al meu parer és una llàstima, tot i que està ennuvolat, la zona de Kranjska Gora i el Parc Nacional de Triglav sembla molt bonica i hagués estat bé passar-hi, ni que fos una tarda. Continuem, doncs, fins arribar al llac di Garda. Provem de trobar càmping al costat del llac i ho aconseguim al quart intent, quan ja pensàvem que hauríem de seguir la mateixa estratègia que a l’anada i anar més cap a l’interior (tot i que no aconseguim trobar ni el camí, ni l’adreça, de l’agrocampegio de l’anada). Al llac tampoc tenim temps per gaire res, només sopar i fer una volteta, ja de nit, a la seva riba.
L’endemà ens llevem a les set per marxar a dos quarts de nou. Com a l’anada, parem cada dues hores, sempre per autopista, per acabar arribant a casa a dos quarts de deu de la nit, després d’acomiadar-nos a la Jonquera... i d’haver fet uns cinc mil quilòmetres en total i unes mil sis-centes fotos... i sense resposta a la pregunta recurrent de l’Andreu, sobre la reacció dels croats al canvi de moneda de dinars a kunes.
El bonic llac Bled.
- Val la pena passar almenys un matí o una tarda al llac Bled.
- Tot i que nosaltres no hi vam anar, el Parc Nacional Triglav sembla especialment bonic.
Clima i millor època per anar-hi: Tot l'any. Com a casa nostra cal tenir en compte que és un territori molt variat, que va de la costa a l'alta muntanya, amb les diferències que això comporta.
Moneda i Preus: A Eslovènia, l'euro. Els preus són similars als nostres. A Croàcia, la Kuna, els preus són similars als nostres, amb algunes coses una miqueta més barates.
Pressupost: Aquesta informació és únicament orientativa, els preus corresponen a l’any 2011 i, des de llavors, poden haver variat.
Aquest viatge ens va costar al voltant d’uns 700 € per persona (érem 3). | 0.822703 | curate | {"ca": 0.9715384971955685, "en": 0.004171881518564873, "es": 0.010105224122746025, "pl": 0.0010352446731253574, "pt": 0.004743583800738578, "hr": 0.000556250869141983, "ja": 0.000309028260634435, "tr": 0.0002626740215392698, "de": 0.00029357684760271326, "fr": 0.0007880220646178094, "nl": 7.725706515860876e-05, "it": 0.004990806409246125, "hu": 0.00035538249972960026, "ro": 0.0006644107603640353, "st": 0.00010815989122205226} | http://www.xavierblancafort.net/croacia.html |
macocu_ca_20230731_9_526859 | L’excusa surrealista del Gobierno de España per justificar l’exclusió del valencià a RENFE
RENFE
Comparteix la notícia
Plataforma per la Llengua denuncia que el govern espanyol ha mentit per a tractar de justificar que els trens de mitja distància entre Tortosa i València excloguen el valencià de la megafonia. Segons el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, els trens que circulen en aquesta línia no permeten “pregravar els missatges” i per això “és possible que en alguns casos no es puga atendre la previsió” d’emetre els missatges tant en castellà com en valencià. L’enregistrament publicat per l’ONG del valencià a mitjan març demostra que tots els missatges emesos en castellà ja són pregravats.
El Ministeri de Transports havia negat en diverses ocasions l’exclusió del valencià en aquesta línia, però Plataforma per la Llengua va publicar una gravació que ho demostrava i el govern espanyol s’ha vist forçat a reconèixer-ho, en una resposta al senador Carles Mulet, de Compromís. En aquesta contestació, el govern espanyol assegura, d’una banda, que “juntament amb el castellà, el valencià es fa servir amb caràcter general als missatges dels trens” i que, d’altra banda, l’antiguitat d’alguns vagons impossibilita la renovació de les locucions que anuncien les parades i fan indicacions als passatgers.
Segons explica el ministeri, existeix un pla pendent des de 2019 que ha de permetre “renovar el 50% dels vehicles dedicats al servei públic” i que, d’aquesta manera, es garantirà “la qualitat i la millora dels serveis”. Entre eixes millores, es trobaria, segons indiquen, l’acompliment de la legalitat: que la megafonia estiga també en valencià.
“Pròxima parada” en versió monolingüe
L’ONG del valencià ha pogut comprovar que la megafonia sona en la majoria de viatges en versió monolingüe, en castellà, i en comptades ocasions comunica també en valencià. Per a Plataforma per la Llengua, la incorporació del valencià a la megafonia dels trajectes que discorren per Catalunya i el País Valencià hauria de ser una prioritat i posa l’exemple dels trens de la rodalia de València, en què la llengua pròpia del territori ja és present, si més no parcialment, a la megafonia.
No és la primera vegada que l’ONG del valencià denuncia males pràctiques lingüístiques a Renfe. De fet, en més de deu ocasions l’entitat ha assenyalat l’absència de la llengua en la megafonia dels trens d’ALVIA i AVE que fan el recorregut entre Madrid i Castelló de la Plana. A més, l’empresa pública fragmenta la nostra llengua al web i permet als usuaris triar entre català i valencià. El web es va actualitzar el 2020, amb el valencià José Luis Ábalos de ministre, i va continuar fent la distinció com si foren dues llengües diferents. | 0.867076 | curate | {"ca": 0.9981624402793091, "cs": 0.0018375597206909224} | |
mc4_ca_20230418_12_711285 | Per a mi mateix ha sigut un ‘’TLN local’’: he hagut d'adquirir competències que no disposava - Fundació Catalunya VoluntàriaFundació Catalunya Voluntària
Fundació Catalunya Voluntària > Noticies i Experiències! > Per a mi mateix ha sigut un ‘’TLN local’’: he hagut d’adquirir competències que no disposava
Per a mi mateix ha sigut un ‘’TLN local’’: he hagut d’adquirir competències que no disposava
Posted on 10/12/2019 Categories: Noticies i Experiències!, Pràctiques Professionals No comments yet
Tenir l’oportunitat de ser mentor a un projecte com el TLN és una experiència que, no només és enriquidora pels participants, sinó també pel mateix equip que assegura el bon funcionament de les diferents etapes del projecte.
Hem tingut l’oportunitat d’observar tots els canvis que els i les participants han desenvolupat al llarg dels 7 mesos, des de la primera fase de preparació fins a la inserció laboral i altres itineraris de totes.
Durant aquests 7 mesos ens hem trobat amb moltes adversitats, amb molta feina i moltes hores de xerrar només del projecte, i és que, quan realment t’agrada el que fas i vols que tot vagi perfecte, es necessita una bona preparació i una bona predisposició de feina.
Des del moment en que el o la participant és seleccionat fins l’últim dia és sempre un constant canvi per a tots i totes; aprens dels joves com també aprens de l’equip i per descomptat, els i les joves aprenen de tu.
Quan ets mentor, els i les participants t’expliquen totes les seves pors, les seves inquietuds i tu ets l’encarregat/da d’estar atenent a totes les seves pors i convertir-les en un reforç positiu, animant-los a seguir i fer-los comprendre que aquesta oportunitat és única per totes elles i que ben de segur que trauran un profit de l’experiència.
Per a mi mateix ha sigut un ‘’TLN local’’: he hagut de millorar competències que no tenia, com la de parlar en públic, o perdre la timidesa en certes ocasions. Jo mateix he hagut de canviar en molts aspectes, així, que en part he sabut posar-me a les sabates dels i les joves.
Però si m’he de quedar amb un aspecte positiu, és amb la il·lusió que tenen en el moment de ser seleccionats com també la de sortir de la seva zona de confort, la il·lusió per fer el que els agrada i la superació personal de cadascú d’ells.
Cadascú té la seva història i els mentors i les mentores tenim l’oportunitat d’endinsar-nos en les seves històries i aprendre’n.
Gràcies, Fundació Catalunya Voluntària, per l’oportunitat de deixar-me pertànyer a un equip en constant canvi, que permet els i les joves viure una gran oportunitat que segur que serà un abans i un després en les seves vides, i sobretot per haver-me fet canviar i haver pogut realitzar d’alguna manera un ‘’TLN local’’.
Però tot continua, i ara tornaré a ser mentor del grup de Portugal del TLN 2019-2020 amb nous joves, noves emocions, noves il·lusions, però sobretot amb nous aprenentatges.
erasmus+experiènciesjovesmentortln mobilicat
TLN Mobilicat 2020
Plans que cobren vida 16/01/2020
TLN Mobilicat 2020 16/01/2020
Estimats futurs voluntaris/es! 03/01/2020
El voluntariat Europeu s’ha de fer! 03/01/2020
Poemes de voluntariat 03/01/2020 | 0.784585 | curate | {"ca": 0.9581736909323116, "en": 0.021392081736909322, "pt": 0.010217113665389528, "es": 0.010217113665389528} | https://www.catalunyavoluntaria.cat/tln-mentor-portugal/ |
macocu_ca_20230731_7_205379 | L'Abans de Rubí
Recull gràfic 1872-1965
Memòria i història gràfica de Rubí amb fotografies inèdites compreses entre els anys 1872-1965, en què es tracta del Centre Demogràfic Republicà, l'Orpheus Femina, els grups d'esperanto, el Centre Excursionista, Sant Roc, la riera, l'Ajuntament... Entitats: Centre Demogràfic Republicà, Cambra Agrícola Oficial, Coral Sant Pere, Lira Rubinense, Obrers Rubinencs, Orpheus Femina, Casal Popular, Coopertaiva, Celler Cooperatiu, Museu, grups d'esperanto, orquestres... Esbarjo i esports: Esbart Dansaire, sardanes, Centre Excursionista, teatre, escacs, sarsuela, futbol, bàsquet, ciclisme... Esdeveniments: inauguració del ferrocarril, arribada Mare de Déu de Fàtima, nevada del 1962, rierada, accident fàbrica Viloca i Batlle... Festes: Reis, Tres Tombs, Carnestoltes, Rams, Setmana Santa, caramelles, Sant Isidre, Festa Major, Sant Cristòfol, Sant Roc, Domund, Santa Llúcia, Nadal, Festa de l'Arbre... Indrets: carrers, ponts, mercat, masies, castell, escoles, riera, ermites, església, Ajuntament... Indústries: Azamón, cal Miquel Villar, can Rosés, can Sedó, Cremalleres, Elèctrica Rubí, Gaspà, Pelleria, Tymesa, Vapor Vell, Vapor Nou... Oficis: pagès, sereno, modista, traginer, ferrer, baster, cisteller... | 0.737273 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_298620 | IVC > Audiovisuals > Indústria i promoció > FestiMapp > Camp d'Elx Rural FilmFest, el festival de cinema sostenible | 0.639949 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_617269 | U Place Bangkok Allotjaments : Reservar ara
U Place Bangkok Bangkok : Confirmació immediata i preus baixos per a U Place Bangkok Bangkok amb Agoda. Ben situat a la compres, l'oci nocturn, els paisatges area de Bangkok ciutat, U Place Bangkok us proporcionarà el millor lloc per a un merescut descans. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàci
105 Wisutkasat Road, Soi Wat Mai, Bang Kun Phrom, Pranakorn, Khaosan, Bangkok, Tailàndia
Swana Bangkok Més informació
Wayla Hostel Més informació
The Chang House Més informació
Trang Hotel Bangkok Més informació
3Howw Hostel at Khaosan Més informació | 0.719089 | curate | {"ca": 0.8508474576271187, "id": 0.14915254237288136} | https://www.khaosanroad.com/ca-es/ta-62884-u-place-bangkok-hotel-khaosan-bangkok-bangkok-thailand.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_374391 | L’Eulàlia ens torna a sorprendre amb aquesta exposició Mirades a través, el nom de l’exposició, “Tot es mou, tot canvia, res no és segur, tot penja d’un fil”, defineix d’una manera clara i concisa, la incertesa que ens envolta. Juga amb l’espai, a través del recurs de la instal·lació per transportar-nos amb una mirada, més enllà de la tècnica, a l’art.
El seu treball impecable transmet força i fragilitat, però sobretot sensibilitat. La porcellana és el seu llenguatge, en aquesta ocasió ha cercat el blanc pur i la seva translucidesa. Ja que, un dels trets característics de l’Eulàlia és la seva constant experimentació que li permet moure’s dins de la ceràmica artística.
Glòria Ferrer
Curadora de l’Exposició
“Quan et poses a pensar des de zero el que acabarà sent un conjunt d’obres que seran mostrades en una exposició, van fent-se presents, conscient o inconscientment, les experiències que has anat acumulant i ho fan potser amb més força les del passat pròxim.
L’estada a la Xina, nova gent, nova cultura, nous costums i nous paisatges; els camps d’arròs amb les seves formes repetitives i ondulants, sensació de moviment. La navegació de llarg recorregut, sempre el mateix però sempre diferent; les ones, altre cop formes
repetitives sempre en moviment. L’espai, l’univers, aquest lloc sense fi evident, misteri no desvelat fins ara, del qual som un puntet més dels que veiem sobre els nostres caps.
Des de fa ja molt temps, la porcellana és la meva matèria de treball. Ara he cercat una mirada diferent de l’habitual, aprofitant dues de les seves característiques que sempre m’han fascinat: el seu color blanc pur i la seva translucidesa. La llum travessant la porcellana fa que el seu blanc pur i fred, esdevingui menys blanc i es torni càlid. Formes abans poc visibles prenen ara protagonisme. La repetició d’elements que tenen una base comuna, “sempre el mateix, sempre diferent”, componen les obres que es presenten en aquesta exposició. | 1 | perfect | {"ca": 0.9840041279669762, "pt": 0.015995872033023734} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_250444 | "Josep M. Jaumà m'escrivia tot dient-me que pensava emprendre una tesi doctoral sobre Larkin: jo li havia dirigit, o fingit dirigir, una tesina sobre John Donne, a l’època heroica en què la Universitat de Barcelona havia improvisat un programa de filologia anglogermànica comptant amb què els seus primers llicenciats podrien ser els seus primers professors. La tesi, en el seu moment, arribaria a bon port. S'hi manifestaven uns coneixements fins llavors inèdits en el nostre país, sobre la poesia anglesa moderna."
(José M. Valverde: «Pròleg», dins Aquí: Trenta poemes. Barcelona: Edicions del Mall, 1986, p. 9)
* * *
"L'encàrrec d'escriure el text [de Pedra i sang], una mena de guió previ a l'obra, recau en Josep Maria Jaumà, professor de Filologia Anglesa de la UAB, on va dictar durant molts anys l'assignatura de Shakespeare, i mestre en vers, a través de les seves traduccions de poesia anglesa. Novell com a autor teatral, Jaumà pensa primer en el model de T.S. Eliot i la seva obra Assassinat a la catedral, però després d'alguns intents la seva creació deriva cap a l'escriptura en vers, que, segons el mateix Eliot, «és preferible perquè, primer és el mitjà ideal per expressar emocions i, segon, perquè el ritme del vers exerceix una especial influència sobre l'ànim de l'espectador sense que, aquesta és la seva importància, ell se n'adoni». Posteriorment, Jaumà entén que és Shakespeare, precisament, el millor dels exemples per construir el text i, amb aquest immens bagatge, reinicia l'escriptura del text que, a poc a poc, deriva fins Pedra i sang, amb el subtítol L'assassinat de l'abat Arnau de Biure al monestir de Sant Cugat del Vallès durant la Missa del Gall del 1350, i que després tindrà l'enunciat de tragicomèdia musical."
(Eduard Jener: «Tradició i modernitat», dins Pedra i sang. Sant Cugat: Associació Amics de Pedra i Sang, 2005, p. 21) | 1 | perfect | {"ca": 0.9752421959095802, "es": 0.022066738428417654, "el": 0.002691065662002153} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_97598 | Han perdut en un triple en l'última jugada del jugador madridista Marco Tomas. Iturriaga com un boig al final del partit reclamant una falta. Els jugadors amb una cara de tontos que no se l'aguantàven... i jo partint-me la caixa
ratatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatata!
hola? | 0.561687 | curate | {"ca": 0.7793103448275862, "it": 0.20344827586206896, "jv": 0.017241379310344827} | |
macocu_ca_20230731_9_379520 | Navigation
Servei i calendari
El bus turístic de Barcelona funciona cada dia? La nostra empresa ofereix un servei ininterromput durant tot l’any, excepte l’1 de gener i el 25 de desembre.
Quina és la durada de cada ruta? La durada aproximada de les rutes és: • Estiu: 2h la Ruta Taronja / Oest i 2h25min la Ruta Verda / Est • Hivern: 2h aproximadament cadascuna.
Quin és l'horari de l'autobús? A l'estiu: • La primera volta comença a les 9: 00h • L'última volta comença a les 20: 00h des de la parada No1 · Plaça Catalunya A l'hivern: • La primera volta comença a les 9: 00h • L'última volta comença a les 19: 00h des de la parada No1 · Plaça Catalunya
Cada quant de temps passa el bus per cada parada? La freqüència varia entre 7 a 25 minuts depenent de l'època de l'any. Descarrega l'aplicació mòbil de City Tour Worldwide i localitza el bus en temps real. (Fes clic aquí per descarregar)
Servei 2021 - 2022
Podeu comprar les vostres entrades amb antelació o el mateix dia. Al nostre lloc web oficial us oferim un 10% de descompte i rebreu una confirmació immediata al vostre mòbil.
Gaudeix de la audioguia en el teu idioma
Gaudeix d'una ruta guiada mentre fas el recorregut panoràmic a bord de Barcelona City Tour. Cada autobús compta amb un sistema automàtic d'audioguia disponible en 15 idiomes diferents amb informació dels diferents punts d'interès que aniràs descobrint durant la ruta.
Només necessites connectar els auriculars que et lliurarem de forma gratuïta i gaudir de l'contingut mentre recorres la ciutat d'una manera diferent.
Actualment els idiomes disponibles són espanyol, català, anglès, francès, alemany, italià, portuguès, rus, hindi, xinès, holandès, japonès, àrab, suec i hebreu.
T'agradaria que trobar algun altre idioma? Contacta amb nosaltres i fes-nos arribar els teus suggeriments!
Primer autobús turístic 100% elèctric
A Barcelona City Tour vam estrenar el 2019 el primer bus turístic de dues plantes 100% elèctric d'Espanya.
Un vehicle nou de dues plantes amb sostre corredís que ens permet estalviar fins a 45 tones de CO2 a l'any.
Compta amb una autonomia de 170 quilòmetres i una motorització totalment elèctrica. A Barcelona City Tour apostem per un turisme cada vegada més sostenible.
Personalitza el teu recorregut amb el servei Hop-On Hop-Off
Personalitza el recorregut a la teva mida amb el servei Hop-on Hop-off del nostre bus turístic. Visita tota la ciutat al teu ritme i descobreix Barcelona com sempre havies somiat.
El servei Hop On Hop Off et permet pujar i baixar del nostre autobús turístic vermell tantes vegades com vulguis mentre duri la validesa del teu tiquet. Tens accés il·limitat al bus, des de qualsevol parada i qualsevol ruta, perquè visitis fins a l'últim racó de Barcelona.
Recorda que tens dos recorreguts i més de 30 parades esperant-te. Comprova al nostre mapa de rutes, les diferents parades del bus turístic i els punts d'interès i planifica la teva visita.
Què més serveis t'ofereix el nostre tour amb autobús?
• Barcelona City Tour disposa d’una flota de 40 autobusos de doble pis amb la part superior panoràmica i descapotada que ofereix una visió única de la ciutat.
• El pis inferior està climatitzat i tots els vehicles estan equipats amb seients anatòmics que faran més confortable el vostre viatge.
• Per facilitar l’accés al servei a les persones amb mobilitat reduïda, tots els vehicles estan equipats amb rampa d’accés per la porta posterior, amb un espai reservat per a cadira de rodes, plataforma contínua de terra baix i sistema d’escora ràpida cap al costat dret del vehicle.
• Així mateix, els nostres autobusos disposen de dues escales que comuniquen tots dos pisos, i s’ha de fer servir l’escala del davant per pujar i la posterior per baixar, cosa que ens permet estalviar temps i gaudir encara més dels nostres recorreguts.
Wi-fi gratis a bord
Els nostres autobusos disposen de connexió Wi-Fi gratuïta perquè pugueu navegar i mantenir-vos informat mentre viatgeu amb nosaltres.
Sostre corredís
En cas de pluja el nostre personal cobrirà el pis superior per que pugui gaudir de les nostres rutes encara que la meteorologia sigui adversa.
Àudio en 15 idiomes
Tots els bitllets inclouen un joc d’auriculars estàndard i l’audioguia pregravada controlada per informadors a dalt de l’autobús.
Vehicle accessible
Els nostres vehicles disposen de rampes per l'access de cadires de rodes per la porta del darrere. Sol·liciti-la al nostre personal. Cada vehicle disposa d'espai habilitat per una cadira de rodes.
Fulletó
En pujar a l'autobús Hop-on Hop-off del Barcelona City Tour se li donarà un fulletó informatiu.
Fulletons informatius i guies
Quan pugeu a l’autobús se us lliurarà un fulletó amb un plànol de la ciutat i el detall de les rutes amb la descripció de les parades. Aquests fulletons estan disponibles en sis idiomes, segons la disponibilitat: català, castellà, anglès, francès, alemany i italià. | 0.792997 | curate | {"en": 0.009718775847808106, "no": 0.0037220843672456576, "ca": 0.9301075268817204, "es": 0.033085194375516956, "pt": 0.003101736972704715, "it": 0.020264681555004136} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_298201 | Dimarts 14 de febrer, la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital acollirà la sessió informativa sobre el programa "Profesionales Digitales Empleo Joven", que està dotat de 20 milions d'euros en ajuts a entitats que desenvolupin projectes integrals d’ocupació en l'àmbit de les TIC i de l'Economia Digital.
09/02/2017 - Oficina Tècnica
Programa "Profesionales Digitales Empleo Joven". Autor: Programa "Profesionales Digitales Empleo Joven". Llicència: Tots els drets reservats.
Aquesta iniciativa oferirà als i a les joves en situació d'atur del Sistema Nacional de Garantia Juvenil una formació orientada a la indústria digital i els nous models de negoci, i facilitarà el seu accés a llocs de treball que impulsin la transformació digital de les empreses.
La convocatòria d'ajuts, oberta fins al 9 de març, està finançada pel Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital a través del Fons Social Europeu, dins del període de programació 2014-2020 i amb càrrec al Programa Operatiu d'Ocupació Juvenil.
L'objectiu de la convocatòria és donar resposta a la demanda creixent de perfils professionals que impulsen la transformació digital de les empreses i afavoreix la formació de joves en habilitats i competències més demandades i la inserció al mercat de treball.
Jornada informativa a Catalunya, el 14 de febrer
El Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital, a través de l'entitat pública Red.es, ha organitzat amb la Generalitat de Catalunya, una jornada per informar dels ajuts del Programa "Profesionales Digitales Empleo Joven". Es durà a terme el dia 14 de febrer a les Instal·lacions de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital: Carrer de Salvador Espriu 45-51 (Polígon Pedrosa), L'Hospitalet de Llobregat. Serà de 10.00 a 12.00 hores.
La jornada anirà a càrrec de Ricard Faura, cap del Servei d'Inclusió i Capacitació Digital de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, i Laura Bujanda, de la Direcció d'Economia Digital de Red.es. L'objectiu és explicar a empreses, associacions i fundacions com poden beneficiar-se dels 13.500.000 € d'ajudes (corresponents al grup de regions en què es troba Catalunya), per desenvolupar projectes integrals d'ocupació en l'àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i l'Economia Digital.
Les persones interessades en assistir-hi poden obtenir més informació i inscriure-s'hi de manera gratuïta al portal www.profesionalesdigitales.es.
A la trobada es presentarà la convocatòria i es resoldran dubtes, i, si en acabar la reunió teniu més preguntes, comentaris o altres qüestions tindreu la possibilitat de fer una consulta individual als tècnics/tècniques del Programa.
Des de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital creuen que "és una bona oportunitat per conèixer un programa que posa en valor les accions que ja s'estan duent a terme des de Catalunya".
Per a més informació sobre els requeriments de les entitats beneficiaries, les modalitats d’ajuts, processos de selecció o terminis de sol·licitud podeu consultar: | 1 | perfect | {"ca": 0.9483933787731256, "es": 0.04251866277182733, "pt": 0.009087958455047063} | |
cawac_ca_20200528_7_202268 | Plats trencats (Culpa)
Olga Semionova Vasilieskaia havia arribat a la considerable edat de quaranta set anys sense trencar cap plat. Era conscient de l'aldarull que això provocava en el seu poble, així que un bon dia (el mateix en que va complir els quaranta set anys) va reunir tots els plats sense trencar, va portar-los al cim d'una muntanya propera al lloc on vivia i els va llençar barranc avall amb una esgarrifosa trencadissa.
Quan va tornar al poble tothom l'esperava. Havien guarnit els carrers de festa i una orquestra animava l'ambient. Tot el millor per celebrar que Olga Semionova Vasilieskaia ja era normal.
Comentaris
És curiós. Els models als qual, teòricament, ens diuen que hauriem d'spirar són els dels lluitadors, somiadors, triomfadors i visonaris. Tanmateix, quan un és diferent acaba sovint sol. I la mediocritat esdevé per molts una manera còmoda de gaudir de l'acceptació social.
Un relat molt més profund del que pot semblar amb una primera lectura superficial.
a trencar amb l'escrupulosa rutina en que convertim les nostres vides. Vénen ganes de ser com la protagonista. Deixar-se anar, trencar els plats o estripar els papers o tallar els lligams o oblidar el passat però no pas per a ser normals sinó per a ser més feliços. Bon relat, David. Felicitats! Fredia | 0.781668 | curate | {"ca": 0.94344069128044, "es": 0.038491751767478405, "en": 0.018067556952081697} | http://relatsencatala.cat/relat/plats-trencats-culpa/403989 |
mc4_ca_20230418_11_124255 | Descens merescut - El Travesser
Descens merescut
Davant l'Extremadura l'equip perd matemàticament la categoria
Dilluns, 6 de maig de 2019 a les 20:41h
El duel contra els extremenys va acabar com gairebé sempre al Nou Estadi els últims mesos. Un Nàstic condemnat a la manca de gol...però això sí amb el deute econòmic eixugat... Descens confirmat del Gimnàstic de Tarragona que, temporades més tard torna a Segona Divisió B.
Els deixebles d´Enrique Martín van tornar a oferir una bona imatge davant un equip que venia amb inèrcia positiva ( quatre victòries dels últims cinc partits ).
Els granes van portar el pes del partit. La sala de màquines funcionava força bé. Thiouné, Viti e Imanol se van complementar a la perfecció però quan l´equip s´estirava cap dalt s´esvaïen les idees.
L´oportunitat més clara va ser l´escaire que va refusar la creueta esquerra del marc defensat per Casto. Becerra només va haver d´intervenir en un mà a mà amb Perea que el porter català va refusar.
Al segon acte les coses no van variar gaire i es que el públic del Nou Estadi tenia molt clar que ni que es jugués tota la nit els granes no serien capaços d´obrir la llauna.
A les acaballes del matx quan ja tothom donava per fet l´empat, va aparèixer un d´aquells davanters de renom a la categoria...Ortuño. Aquest va ser el culpable de silenciar la parròquia grana aprofitant l´única ocasió de què va disposar amb claredat.
El llibre d´Enrique Martín ja ha arribat al seu final. El Nàstic torna al pou de Segona Divisió B amb molts dubtes a l´entorn i sobre tot, a la gestió esportiva portada a terme pel Consell d´Administració.
NASTIC: Becerra- Pipa ( Pol 40´), Fali, Djetei ( Salva 61´), Mikel, Abraham- Imanol ( Kanté 75´), Thiouné, Viti- Luis Suárez, Uche ( Sadik 85´)
EXTREMADURA: Casto- Alex Díez, Pardo, B. Granero, Bastos- Olabe ( Pomares 85´), Lolo, Zarfino, Perea ( Nando 73´)- Kike Márquez ( Fausto 90´), Ortuño
Gols: 0-1 Ortuño 83´
Assistència: 3.522 espectadors al Nou Estadi | 0.792182 | curate | {"ca": 0.8504864311315924, "en": 0.14951356886840758} | https://www.eltravesser.cat/noticia/102592/descens-merescut |
oscar-2301_ca_20230418_4_271343 | Resum L'objectiu de l'article es verificar els coneixements de les infermeres sobre el traumatisme craneoencefalico i l'ecala de Glasgow. Es conclou que es important que els infermers es mantiguin al dia en l'atencio a les victimes de traumatisme cranioencefalic, a mes de la necessitat d'educacio permanent i millora de l'equip, per millorar l'atencio i la seguretat del malalt.
Aquest document està disponible a la Biblioteca d’Infermeria de la URV.
Si ets de la comunitat universitària URV adreça-t’hi.
Si ets de fora de la URV adreça’t al servei d’obtenció de documents de la teva biblioteca o universitat. | 0.79122 | curate | {"ca": 1.0} | http://teledoc.urv.es/cgi-bin/wxis?IsisScript=%2Fcuidatge%2Fconsultes.xis&base=%2Fbases%2Fcuidatge%2Fcuidat&from=053778&styp=index&expression=Conhecimento%20de%20enfermeiros%20na%20abordagem%20a%20vitima%20de%20traumatismo%20cranioencefalico |
crawling-populars_ca_20200525_37_65421 | El TERMCAT engega un nou projecte: la Terminologia del màrqueting digital
Un grup d’especialistes en màrqueting digital es reuniran al TERMCAT el proper divendres, 21 de març, per debatre quines són les millors propostes catalanes per a termes com transmedia, gamification, showrooming, engagement, content curator, social media marketing, entre d’altres.
Aquesta constitueix la fase inicial d’un nou projecte terminològic impulsat pel Centre, el corpus de partida del qual són uns 100 termes. La idea és que sigui un producte compartit entre el TERMCAT i els seus usuaris que es vagi ampliant amb les aportacions a les xarxes socials.
Us convidem, doncs, a suggerir-nos nous termes per tractar; podeu fer les aportacions mitjançant els canals de Twitter i Facebook i l’etiqueta #màrquetingdigital.
Compartiu aquest projecte amb nosaltres!
Podeu consultar el ressò que ha tingut aquesta iniciativa a: | 0.781637 | curate | {"ca": 1.0} | : /ca/actualitat/noticies/termcat-engega-nou-projecte-la-terminologia-del-marqueting-digital |
mc4_ca_20230418_16_107250 | Apologia de la curiositat: de desembre 2012
Dels pisos patera als "bed and breakfast"
Els pisos de rellogats, un fenomen característic de la mísera postgerra, ha tornat de la mà de l’actual crisi econòmica. Adopten altres noms, encara que la base és la mateixa. En els casos extrems dels immigrants més desemparats se’n diuen pisos-patera. Però també cada vegada més la classe mitjana, d’ingressos econòmics amputats, lloga per dies a turistes, a través d’Internet, habitacions del propi habitatge. Aleshores se’n diu bead and breakfast. Barcelona va superar l’any passat tots els rècords, amb 7’4 milions de visitants reconeguts pels organismes del ram. Els hotels de la ciutat han passat de 118 establiments l’any 1990 a 350 avui, i de
Etiquetes de comentaris: Patera
El truc i la destresa de la literatura de viatges
La millor literatura de viatges no sempre l’escriuen els exploradors més esforçats o els aventurers més arriscats. De vegades s’escriu sense sortir de casa, amb la imaginació, el record o la destresa literària del cop d’ull. Les descripcions més vibrants de les ruïnes d’Atenes es troben a l’Itinerari de París a Jerusalem, de Chateaubriand, que només va sojornar dos dies a la capital grega, l’agost del 1806. Retornat a França, va cisellar-ne el record com una elegia encara inigualada. Josep Pla va escriure una esmolada descripció de Rio de Janeiro sense baixar del vaixell durant el sol dia de la seva estada, el 3 de gener del 1957, arran del primer
Llum sobre Joan Estelrich, però sense enlluernar-nos
La tardana aparició d’una part dels Dietaris de Joan Estelrich (1896-1958), que acaben de ser publicats per l’editorial Quaderns Crema, venen a projectar una mica més de llum directa sobre un dels intel.lectuals més vitals, enciclopèdics, brillants i cosmopolites de l’època republicana, amic i contertulià de Valéry, Huxley, Maurras, Mauriac, Claudel, Keyserling o Pirandello, exactament encaixonat entre Eugeni d’Ors i Carles Riba. El mallorquí Joan Estelrich va ser el nostre Stefan Zweig, salvant les distàncies. Nascut a Felanitx de família humil, primer es va guanyar la vida d’empleat del diputat terratinent menorquí Gabriel Squella, després de Joan March i, finalment, de Francesc Cambó. Des del 1995 l’aleshores director de la Biblioteca de Catalanya, Manuel Jorba, va tenir accés als documents inèdits d’Estelrich, llegats a la institució pels descendents, i va preparar aquests Dietaris. No es van poder publicar al moment de les commemoracions del centenari d’Estelrich i s’han vist editats vuit anys després. Ara bé, aquella mica més de llum directa sobre el personatge que permeten els Dietaris tampoc no hauria
Etiquetes de comentaris: Estelrich
L’escarni de la conselleria de Benestar Social
La conselleria de Benestar Social hauria de desaparèixer del pròxim govern de la Generalitat, per coherència amb les retallades que s’han concentrat precisament en les seves polítiques. Valdria més crear una conselleria de Promoció del Negoci Bancari o bé, si Esquerra Republicana s’hi posa forta, de Control del Negoci Bancari. El govern de la Generalitat deu en aquests moments 453 milions d’euros a les entitats de serveis socials, dels quals el 65 % corresponen a contractes i subsidis signats pel departament de Benestar Social, tal com ha
La imatge del pescador Hermós reencarnada en l’empresari Esteve
L’altre dia remirava pausadament l’empresari químic Antoni Esteve Cruella durant un acte públic i barrinava a qui em recordava tant aquella cara i aquell posat. No aconseguia desxifrar dintre de la meva memòria de fesomies la semblança que em ballava pel cap amb insistència, fins que de cop se’m va encendre la llumeta. Aquest representant de la indústria catalana familiar s’assembla molt al cèlebre pescador palafrugellenc Sebastià Puig Barceló, l’Hermós, amic de Josep Pla i protagonista d’algunes de les seves memorables narracions. Es dóna el cas que l’empresari Antoni Esteve Cruella és criat –durant els estius, s’entén—a Calella de Palafrugell, com l’Hermós. També és dóna el cas que la seva potent empresa familiar Esteve Química
Etiquetes de comentaris: Hermós
El “pintre brut” de Ceret que triomfa a París
La petita joia per ella sola del museu de l’Orangerie (un antic hivernacle de tarongers als cèntrics jardins de les Tulleries de París, a tocar del Louvre) presenta actualment una exposició del cèlebre pintor d’origen lituà Chaïm Soutine, ben conegut a Ceret amb el sobrenom catalano-rossellonès del “pintre brut” arran de l’estada que va fer del 1919 al 1922 a la localitat vallespirenca, consagrada com a “meca del cubisme” pels sojorns immediatament anteriors de Picasso. L’actual exposició a l’Orangerie aplega només una selecció de vint quadres de Soutine, però ha gaudit de ressonant projecció internacional pel renom del lloc on s’exhibeix i la quantitat de públic que hi desfila habitualment. Això m’ha fet pensar a la magna exposició
La presumpta libido dels nostres polítics
Etiquetes de comentaris: LIbido
Sempre ens quedarà París, també als amants de l’orgue
Abans que no es construís el Beaubourg o Centre Pompidou al costat mateix, de jove sortia a gambades del metro Hotel de Ville per arribar a l’hora als fabulosos concerts gratuïts d’orgue a l’església gòtica de Saint-Merri i poder escoltar Johann Sebastian Bach, mentre repassava mentalment tot el que havia vist i après aquell dia a París. Els concerts gratuïts a Saint-Merri es continuen celebrant encara avui, a tocar de les estridències del Beaubourg. Per variar una mica, altres dies anava a l’església de Saint-Eustache, al mateix barri dels Halles, una altra joia gòtica que per les seves grans dimensions anomenen “Notre-Dame la petite”, però aquí sense cues ni
Etiquetes de comentaris: Orgue
Elemental, estimada banca
Esquerra Republicana ha tornat a posar damunt la taula de negociació amb CiU la seva proposta d’una taxa sobre la banca similar a l’existent a alguns països europeus i que ja s’aplicava a les comunitats autònomes d’Andalusia, Canàries i Extremadura, abans que el govern central no l’anul.lés tot presentant la setmana passada al Senat una esmena a la Llei Tributària que crea un impost estatal damunt els dipòsits bancaris amb un tipus de gravamen zero, i per tant anul.la l’impost autonòmic amb una argúcia legal que
Els curvilinis 104 anys de l’arquitecte Oscar Niemeyer
L'arquitecte carioca Oscar Niemeyer, reconegut mundialment com el mestre i el poeta de la corba, ho relacionava amb les corbes corporals de les dones del seu país. Les seves memòries es titulen As curvas do tempo. Als cent anys d’edat encara mantenia l'estudi d'arquitectura obert a Rio de Janeiro, al costat dels fills, néts i associats, amb els finestrals abocats a la platja de Copacabana. Als 96 anys va enviudar i es va tornar a casar amb la secretària. I repetia: "Cada vegada que somnio una corba, penso immediatament en una dona. La dona és sens dubte la més gran de les arquitectures. No m'atrau la línia recta, dura, inflexible, creada artificialment per l'home. Allò que em fascina és
Etiquetes de comentaris: Niemeyer
“El quadern gris” de Josep Pla guanya un altre color
Després d’uns quants anys de dormir el son dels justos al calaix de l’editorial, finalment acaba de publicar-se l’esperada edició d’El quadern gris, de Josep Pla, revisada pel professor Narcís Garolera per deslliurar-la de les més de 500 errates tipogràfiques i correccions abusives, conegudes des del moment mateix d’aparèixer la primera edició l’any 1966, gràcies a les observacions fetes en privat per l’autor amb l’ajuda del seu col.laborador palafrugellenc Jordi Pujol i Cofan. L'ímproba tasca duta a terme ara per Narcís Garolera encara n’ha descobertes més, de manera que restituteix al lector
Etiquetes de comentaris: Garolera
Les diferents corrupcions de Montcada i Reixac
Montcada i Reixac és un petit municipi de 34.000 habitants limítrof amb Barcelona i encaixonat entre dues autopistes, dues vies de tren de llarg recorregut, deu polígons industrials i la fàbrica de ciment Asland. El pas de 300.000 vehicles diaris l’han convertit en un tradicional campió dels índex de contaminació. “Aquí molts veïns anem amb el Ventolín a la butxaca”, declarava recentment un resident. Per acabar-ho d’adobar, l’alcaldessa Maria Elena Pérez ha sortit aquests dies fotografiada pels diaris a la seva entrada als jutjats, imputada per un pressumpte delicte de tràfic d’influències. Fins i tot si finalment resulta exculpada, ja haurà pagat la "pena del telediari", la condemna de veure's | 0.844764 | curate | {"ca": 0.936344238975818, "nl": 0.0048601232811759125, "en": 0.0045045045045045045, "es": 0.04623044096728307, "fr": 0.005452821242294926, "pt": 0.0026078710289236607} | http://www.xavierfebres.com/2012_12_01_archive.html |
acn_ca_20201011_0_64766 | AMPLIACIÓ:El curs escolar arrencarà a Lleida amb menys alumnes en educació infantil i més a secundària
La demarcació comptarà amb 350 professors més, 216 destinats a centres de màxima complexitat
ACN Lleida.-El curs escolar arrencarà la setmana que ve a Lleida gradualment (entre el 12 i el 14 de setembre) amb més professors. S'augmenta la plantilla a la demarcació amb 350 docents més i s'arriba doncs fins als 5.118. La majoria dels nous mestres (216) es destinaran a centres de màxima complexitat. Pel que fa al nombre d'alumnes, aquest curs escolar comptarà amb un total de 76.696 alumnes, uns 500 més que el curs passat. Per cicles educatius, on més disminueixen els alumnes és a l'educació infantil, amb una previsió de 364 alumnes menys que l'any passat (-2,95%), i on més augmenten és a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) amb 726 alumnes més (+4,56%). Són dades que ha presentat aquest dilluns el director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés, que ha aprofitat per destacar que, després d'uns d'anys, aquest nou curs s'ha aconseguit no superar la ràtio de 25 alumnes per classe a P3 ni dels 22 en centres d'alta complexitat, tal com aconsellen el estàndards de qualitat.
Tot i que Cullerés ha reconegut que enguany perillaven les escoles d'Alàs (Alt Urgell) i la de Les (Val d'Aran), s'ha felicitat de la feina feta per evitar el seu tancament i ha assegurat que el curs 2017-2018 no perilla cap escola, després que l'any passat tanqués la del Cogul (Garrigues) i es fusionessin dues a Lleida. El director dels SS. TT. d'Ensenyament a Lleida ha afegit que està previst que el curs comenci amb "total normalitat".
Pel que fa als equipaments, Cullerés ha informat que s'han dut a terme obres de manteniment i millora. La més important, l'ampliació de l'Escola Mestre Ramon Estadella de Guissona (Segarra), a la qual s'han destinat 367.200,10 euros. En total, aquest curs escolar s'han fet o estan previstes de fer inversions per un total d'1.869.386 euros. Entre d'altres, es destinaran 200.000 euros a 39 actuacions de substitució del fibrociment, un material perjudicial per la salut.
També està prevista una inversió total de 12,6 milions d'euros en obres, algunes de les quals encara no han començat però que es troben en procés de redacció o licitació, com l'ampliació de l'Escola Ramon Faus de Guissona o la previsió de nova construcció de l'Institut Joan Solà de Torrefarrera (Segrià), l'Escola d'Almenar (Segrià) i l'escola Pinyana de Lleida.
Pel que fa a centres amb mòduls prefabricats, Cullerés ha explicat que s'han instal·lat de nous a l'Institut Terres de Ponent de Mollerussa, l'Institut d'Alpicat (Segrià) i el Guissona. Per contra, s'ha retirat el mòdul que hi havia a l'Institut Joan Brudieu de la Seu d'Urgell.
Cullerés també ha fet referència a les ajudes de menjador, que enguany han registrat un 3% més de sol·licituds i han arribat als 6.508, i ha destacat que aquest curs la dotació ha estat la més elevada. El curs passat es van invertir 2,97 milions d'euros que es van traduir en 4.813 ajuts aprovats.
Finalment, pel que fa a la implantació de nous cicles formatius, s'ofereix com a novetat a tot l'Estat el Cicle Formatiu en Grau Mitjà (CFGM) Pedra Natural a l'Institut Mollerussa i dos Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS), d'Anatomia patològica i citodiagnosi a l'Institut Torrevicens de Lleida i de Guia, informació i assistència turística a l'Institut Hug Roger III de Sort. El model de Formació Professional (FP) Dual segueix creixent i enguany s'ofereixen 30 titulacions en 18 centres per a 1.747 alumnes, amb la col·laboració de 323 empreses i institucions. | 1 | perfect | {"ca": 0.9991712707182321, "it": 0.0008287292817679558} | https://www.acn.cat/text/item/el-curs-escolar-arrencara-a-lleida-amb-menys-alumnes-en-educacio-infantil-i-mes-a-secundaria-2 |
mc4_ca_20230418_14_152224 | Carta del : Amor de Crist- Carmel- Trinitat
La Sagrada Família de Natzaret, escrivia el Papa Joan Pau II, “és el prototipus i l’exemple de totes les famílies cristianes. Mirem aquesta Família, única al món, que ha viscut de manera anònima i silenciosa en una petita vila de Palestina, que va estar afectada per la pobresa, per la persecució, per l’exili, va glorificar Déu d’una manera incomparablement elevada i pura: no deixarà mai d’ajudar les famílies cristianes, i fins i tot a totes les famílies del món” (Exhortació Familiaris consortio, 22 de novembre de 1981, núm. 86). Alguns anys més tard, el 16 de maig de 2004, sant Joan Pau II canonitzava Josep Manyanet, “veritable apòstol de la família”, que va consagrar la seva vida perquè cada família fos una “Sagrada Família”. El missatge que ens transmet el nou sant segueix essent, avui en dia, de plena actualitat.
Josep Manyanet i Vives arriba al món el 7 de gener de 1833 a Tremp, petita ciutat catalana de la diòcesi d’Urgell. Fou batejat el mateix dia a la col·legiata de la Mare de Déu de Valldeflors, erigida majestuosament molt a prop de casa seva. En Josep és el novè fill dels esposos Antoni Manyanet i Bonaventura Vives, petits propietaris rurals del país. El nadó just te vint mesos quan mor el seu pare a l’edat de quaranta-quatre anys. Durant l’any 1841 també mor el seu germà gran. Vídua i sense recursos, la senyora Manyanet ha de fer front a la gestió de la modesta herència, venent o llogant les terres de la família, dedicant-se plenament a l’educació dels seus fills... Dona molt piadosa, es confia a la protecció de Déu i de la Santíssima Verge. Quan en Josep compleix els cinc anys, la seva mare el porta davant l’estàtua policromada de Maria, del segle XV, per consagrar-lo a la Mare de Déu. Després d’una fervorosa pregària, la criatura veu a Nostra Senyora que li obre els braços i l’abraça ben fort contra el seu cor.
La Verge de Valldeflors
Un dia, el nen cau a l’aigua glaçada i el porten cap a casa sense coneixement. Tothom creu que no reaccionarà, però la seva mare s’adreça a la Verge Maria, i la criatura recobra el coneixement. Poc després, acullen uns soldats a casa seva. Enlluernat pels seus uniformes, en Josep trasbalsa de felicitat al mig d’ells. Distret, un soldat vessa oli bullent sobre el nen. El cos de la criatura no és més que una llaga, desespera veure el seu estat. La Verge de Valldeflors, novament sol·licitada, concedeix l’absoluta curació al nen, sense cap seqüela, amb gran sorpresa dels metges.
El capellà de la parròquia, mossèn Valentí Lledós, no triga pas a adonar-se’n d’en Josep; el pren sota la seva protecció de manera que, seguint l’exemple d’en Samuel (1 S 2,11), el noi no s’allunya més del temple de la seva estimada Verge de Valldeflors. Aprèn a ajudar a la Missa. La seva formació religiosa està assegurada per un excel·lent professor, però sobretot per la seva mare que li arregla una petita habitació com oratori. Quan hom no troba el noi ni a l’escola ni a l’església amb mossèn Valentí, cal buscar-lo en el seu oratori, on devora amb gran passió la vida dels sants. Als set anys i mig fa la seva Primera Comunió. Una gran delicadesa de consciència emana de tot el seu ésser.
Veient en el noi els signes d’una crida al sacerdoci, el capellà fa tot el que pot per ajudar-lo a estudiar. L’orienta cap al col·legi de les Escoles Pies, dirigit per l’Institut fundat al segle XVI per sant Josep de Calassanç. Per poder fer front a les despeses de la seva escolarització, en Josep és posat al servei de la comunitat i dels altres alumnes. L’any 1849, rep el sagrament de la Confirmació. En una nota redactada poc després, escriu: “Aquí estàs confirmat i armat com un soldat de Crist. Això t’obliga a combatre virilment contra totes les argúcies de l’enemic i a esdevenir cada cop més digne de l’amor de Déu i de la Santíssima Verge Maria.”
L’efecte del sagrament de la Confirmació és l’efusió plena de l’Esperit Sant a l’ànima. D’aquesta manera, la Confirmació aporta creixement i aprofundiment de la gràcia baptismal: ens arrela més profundament en la filiació divina que ens fa dir Abba, Pare (Rm 8, 15); ens uneix més fermament a Crist; augmenta en nosaltres els dons de l’Esperit Sant; converteix el nostre lligam amb l’Església més perfecte; ens dóna una força especial per escampar i defensar la fe per la paraula i per l’acció com a veritables testimonis de Crist, per confessar amb coratge el nom de Crist i per no experimentar mai la vergonya respecte a la Creu. “Recorda, doncs, diu sant Ambròs, que has rebut el signe espiritual, l’Esperit de saviesa i d’intel·ligència, l’Esperit de consell i de força, l’Esperit de coneixença i de pietat, l’Esperit de la santa temença i guarda tot allò que has rebut. Déu Pare t’ha marcat amb el seu signe, El Senyor Jesucrist t’ha confirmat i ha posat en el teu cor la prova de l’Esperit” (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, 1302-1303).
Lluitar amb energia
Al contactar amb els religiosos de les Escoles Pies, en Josep nota un primer desig de vida religiosa, però comprèn immediatament que el Senyor no el vol pas amb ells. Després d’aquest primer cicle escolar, el seu capellà l’envia a estudiar filosofia al seminari de Lleida. Per pagar els seus estudis, el jove es contracta com a preceptor en una família de la ciutat. Conscient dels perills que corre quedant-se a la ciutat, desitja poder ser admès un dia com intern al seminari. De fet, durant la seva estada a Lleida li cal mortificar-se i lluitar de valent per vèncer les propostes d’una dona enamorada d’ell.
Després de tres anys de filosofia, en Josep es dirigeix a la Seu d’Urgell, seu episcopal de la seva diòcesi, per estudiar-hi la teologia. Te l’edat de servir a l’exèrcit, però un germà de mossèn Valentí paga el preu que l’allibera d’aquesta obligació. Quan arriba, en Josep ofereix com sempre els seus serveis per fer front a les despeses dels estudis. El bisbe, monsenyor Josep Caixal i Estradé, el col·loca al seu servei personal i esdevé el seu confessor i el seu director de consciència. En Josep Manyanet serveix de tot cor al prelat que testimoniarà: “Ningú millor que ell no sabia interpretar els meus desitjos”. A finals de l’any 1854, esgotat pel treball dut a terme, el seu bisbe l’envia a un balneari per fer una estada de repòs. El 14 de maig de 1855, el seu estimat capellà, mossèn Valentí mor, i, el 10 de novembre de 1857, la seva mare deixa aquest món per anar a l’eternitat.
En Josep és ordenat sacerdot el 9 d’abril de 1859. Monsenyor Caixal demana que la primera Missa solemne del seu fill espiritual sigui celebrada a la seva capella privada. El nomena majordom del palau episcopal, bibliotecari i, de fet, el seu secretari per a les visites pastorals. Des de la seva infantesa, en Josep destaca per la seva dolcesa, la seva docilitat i la seva flexibilitat. S’esforça en viure en presència de la Sagrada Família, com Jesús entre Maria i Josep: “Pensem que ens trobem a la casa de Natzaret en companyia dels nostres estimats parents Jesús, Maria i Josep, escoltant les seves paraules, mirant els seus actes i sentint dir a cadascun de nosaltres: si ens vols agradar, aprèn de memòria a reproduir en tu tot allò que nosaltres diem i fem”. Desitja que totes les famílies descobreixin la dolcesa de l’amor i de l’obediència de JESÚS als seus pares. “Famílies, aquí teniu el vostre model”, escriu en una estampa de la Sagrada Família.
El 14 de febrer de 2014, el Papa Francesc donava alguns consells als nuvis per fundar les seves famílies: “Estimats nuvis, us esteu preparant per créixer junts, per construir aquesta casa que és la família, per viure junts per sempre. No la voleu pas construir sobre la sorra dels sentiments que van i venen, sinó sobre la roca de l’amor veritable, l’amor que ve de Déu. La família neix d’aquest projecte d’amor que vol créixer, com es construeix una casa perquè sigui un lloc d’afecte, d’ajuda, d’esperança, de recolzament. De la mateixa manera que l’amor de Déu és estable i per sempre, així nosaltres també volem que l’amor que fonamenta la família sigui estable i per sempre. Si us plau, no ens deixem vèncer per la “cultura de la provisionalitat”. Avui en dia, aquesta cultura ens envaeix a tots. Això no pot ser!
El repte dels esposos cristians és el d’estar junts i de saber estimar-se per sempre. En aquest camí, la pregària és molt important, més que això, sempre és necessària. Ell per ella, ella per ell i tots dos junts. Demaneu a Jesús que faci créixer el vostre amor. En la pregària del Parenostre diem: el nostre pa de cada dia, doneu-nos Senyor en el dia d’avui. Els esposos poden aprendre a resar així: “Senyor, dóna’ns avui el nostre amor d’aquest dia”, perquè l’amor quotidià dels esposos és el pa, el veritable pa de l’ànima, aquell que els recolza perquè puguin avançar. “Senyor, dóna’ns avui el nostre amor d’aquest dia”... La Bíblia diu que la persona més justa peca set vegades per dia... D’on ve la necessitat de fer servir aquest senzill mot : “perdó”. En general, cadascun de nosaltres sempre està a punt d’acusar l’altre i de justificar-se. Això va començar amb el nostre pare Adam, quan Déu li va preguntar: “Adam, has menjat d’aquest fruit? – Jo, no. És ella que me l’ha donat!”. Acusar l’altre per no dir “perdó, ho sento”, és un instint que és la font de tants desastres! Aprenguem a reconèixer els nostres errors i a demanar perdó. “Perdó si avui he alçat la veu”, “perdó si he passat sense saludar-te”, “perdó si he tornat tard”, “si aquesta setmana he estat callat”, “si he parlat massa sense escoltar”, “perdó, estava enfadat i t’ho he fet pagar a tu”... Aquests “perdons” podem demanar-los cada dia. També és d’aquesta manera que creix una família cristiana. Jesús, que ens coneix bé, ens diu un secret: no acabar mai el dia sense demanar-se perdó, sense fer les paus!”.
Un dia, mossèn Manyanet, suggereix a monsenyor Caixal que seria bo d’edificar una església en honor de la Sagrada Família per demanar la seva protecció a totes les llars de la terra. De fet, aquest projecte veurà la llum a Barcelona, sota l’impuls de l’arquitecte Gaudí.
Durant les visites pastorals, en les que acompanya el seu bisbe, en Josep queda afectat al veure famílies pobres, amb els nens abandonats sense instrucció. El seu cor, inflamat pel desig d’ajudar-los, torna a sentir-se atret fortament per la vida religiosa. El bisbe mateix, amb aquesta finalitat ja va fundar una congregació diocesana femenina, les Germanes de Maria Immaculada i de l’Ensenyament, però calen més iniciatives. Animat per ell, el jove sacerdot renúncia a seguir una carrera encaminada als càrrecs i als honors; es llença amb generositat en la fundació d’un nou institut religiós consagrat a l’educació. Malgrat tot, el seu bisbe li demana que no abandoni els seus càrrecs al bisbat.
Un instrument essencial
oneixeu bé, deia el Papa Joan Pau II als docents italians, les estretes relacions que sempre hi ha hagut entre l’Església i el món escolar... Però, per què aquest interès de l’Església per l’escola? Per què l’Església sempre ha vinculat la seva pròpia existència a la realitat de l’escola? El motiu és clar: Per ser fidel a l’exemple de Crist i dur a terme el mandat d’ensenyar a totes les nacions... L’escola és un instrument essencial per difondre el cristianisme i el Regne de Déu. És perquè l’escola te una raó de viure per a l’Església” (28 de gener de 1984). I el 2 de febrer de 1989, el Papa afirmava: “L’escola catòlica també te, en els nostres dies, una tasca per dur a terme... La multiplicitat i el caràcter contradictori dels missatges culturals i els models de vida que omplen el medi en el que viuen els joves d’avui en dia, corren el risc d’allunyar-los dels valors de la fe, i també quan creixen en el si d’una família cristiana. L’escola catòlica, que no es limita pas a donar una formació purament doctrinal, però que també es proposa com un mitjà educatiu on és possible viure experiències comunitàries de fe, de pregària i de servei, pot tenir un paper important i decisiu per assegurar als joves una orientació de vida inspirada en la saviesa de l’Evangeli” (Missatge per a la jornada de les vocacions).
El 8 de maig de 1864, mossèn Manyanet funda a Tremp, amb alguns sacerdots, l’Institut dels Fills de la Sagrada Família, dedicat a l’ensenyament gratuït dels nens pobres. Les vocacions creixen d’una manera sorprenent. El 2 de febrer de 1870, amb els seus primers companys, emet la seva professió religiosa. L’any 1874, instituirà les Filles Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret. La seva fita és la de propagar el culte a la Sagrada Família de Natzaret, i de vetllar per la formació cristiana de les famílies, bàsicament mitjançant l’educació i l’ensenyament dels infants a la llum de la fe. Malgrat tot, d’altres obligacions venen a carregar les seves espatlles: és nomenat administrador de la important parròquia de la seva ciutat natal, director de les religioses, l’orde de les quals va ser fundada pel bisbe, així com d’un convent de les Germanes Claretianes, Orde fundada per sant Antoni Maria Claret. Però, arriben les diferències en les cases de religioses de les quals en te cura. La Mare París (el procés de beatificació de la qual és en tràmit), la superiora claretiana desitja posar la seva congregació sota l’autoritat d’una Mare general claretiana, mentre que d’altres religioses estan molt lligades a Monsenyor Caixal i al Pare Manyanet. Dificultats semblants arriben a les religioses fundades pel bisbe i dirigides per la Mare Janer (beatificada el 8 d’octubre de 2011).
Dolorosa incomprensió
L’any 1868, una revolució instaura en el país un règim anticlerical. L’11 de febrer de 1873, va ser proclamada la primera república: Monsenyor Caixal, que sempre ha recolzat la causa legitimista, ha d’exiliar-se. El benaurat Pius IX l’acull a Roma. D’aquest fet, el Pare Manyanet se sent arrancat de la direcció del seu pare espiritual. Al marxar, el bisbe li confia la total responsabilitat dels convents femenins. Sense desviar-se en res de les seves directrius, el Pare prossegueix amb la difícil tasca de pacificació dels esperits. Però, per la seva banda, un sacerdot de l’Institut de la Sagrada Família escriu a Monsenyor Caixal per fer-li saber les seves queixes contra el fundador. El prelat afeblit per la prova del seu exili forçat, accepta aquestes queixes sense fer-ne cap discerniment; adreça cartes molt amargues al Pare Manyanet, que el fan sofrir profundament, sense comprendre els canvis d’aquest pare tan estimat. Més tard, el sacerdot, que s’havia posat en contra del fundador, deixarà la congregació i trobarà el seu camí com a capellà de parròquia.
El 28 d’abril de 1879, un nou bisbe, Monsenyor Cassaña, és entronitzat a la Seu d’Urgell. Aquest nou prelat arriba ben previngut contra el Pare Manyanet: el destitueix del càrrec de director de les religioses. Alliberat d’aquesta responsabilitat, el fundador s’instal·la definitivament a Barcelona des d’on, encoratjat per molts bisbes catalans, fa brillar el seu Institut, al qual hi arriben nombroses vocacions. Per agrair al Cel de la millora de la seva pròpia salut i per la primera aprovació per part de l’Església del seu Institut, se’n va a Lourdes i ofereix a la Santíssima Verge un cor de plata massissa.
L’any 1886, s’ocupa, a la ciutat de Vilafranca del Penedès, del col·legi instal·lat en l’antic palau del Marqués d’Alfarràs; el nostre sant amb els seus religiosos salva la situació catastròfica d’aquest establiment i ben aviat més de 300 alumnes hi rebran una preuada formació. Infatigable, tira endavant i fins i tot proveeix de tallers, per a la formació tècnica dels alumnes, a d’altres escoles. Sant Josep serà el guia i protector de tots aquests establiments. La devoció del Pare Manyanet vers aquest gran sant, en el que hi veu “l’ombra del Pare”, és molt profunda. En una resolució manuscrita, es compromet a “ donar, cada dia, les claus de la casa i de tota la Congregació a sant Josep, ja que és el seu pare i el seu mestre després de Jesús i Maria”. L’any 1892, a Barcelona, degut a una revolta popular, els revolucionaris ataquen sacerdots i propietaris, calant foc als convents i a les esglésies. El Pare Manyanet i els seus religiosos es tanquen al seu col·legi i col·loquen una gran imatge de sant Josep darrera la porta. La gentada s’apropa cridant, però el Pare diu als seus religiosos: “No tingueu por de res, sant Josep ens deslliurarà d’aquesta gent”. Se senten grans cops a les portes. El Pare Manyanet obre sense cap por, tot dient als assaltants: “Aquest col·legi està ben ple d’infants pobres, protegits per sant Josep”. El líder mira el Pare directament als ulls i diu: “Si son pobres, respectem aquest col·legi”. I, tot seguit, els avalotadors se’n van del lloc en silenci.
Atret especialment pel misteri de la Sagrada Família de Natzaret, el Pare edita moltes obres i opuscles per propagar-ne la devoció. Escriu, a més, moltes cartes, llibres i fullets per explicar la seva acció educativa basada en la confiança dipositada en els joves, i també per contribuir a la formació de religiosos i religioses, de les famílies i dels infants. També exposa els seus parers sobre la direcció de les escoles. Respectuós amb la llibertat de les vocacions, mira de donar a cadascú una formació equilibrada, cristiana i humana a la vegada. L’any 1899, publica particularment “La preciosa joia de la família”, guia per als esposos i per a les famílies, a qui recorda la dignitat del matrimoni, assenyalant el deure tan important de l’educació cristiana dels fills.
L’any 1888, el fundador peregrina a Roma, i aprofita l’ocasió per visitar la sagrada Casa de Loreto. Des del segle XIII, la tradició és unànime a identificar aquesta casa amb la casa de la Sagrada Família de Natzaret. Unes excavacions arqueològiques dutes a terme entre l’any 1962 i 1965, varen descobrir uns grafitis d’origen palestí. El Pare Santelli, aleshores rector del santuari , extreu la següent conclusió: “No és pas fàcil d’explicar la presència a Loreto dels dibuixos que, un cop examinats, resulten ser d’origen judeo-cristià, si no s’admet que les pedres de la Santa Casa provenen de Natzaret, com ho vol la tradició”. Aquest propòsit és molt més pertinent ja que a la regió no hi ha pedreres. Totes les construccions de Recanati i de Loreto son, efectivament, de totxo. Quan el Pare Manyanet entra a la sala on el Verb es va fer carn i on la Sagrada Família va viure durant trenta anys, el seu cor va quedar inundat d’un arravatament místic i les seves llàgrimes li baixaven abundants fins mullar l’enllosat. Immediatament, demana una escombra, i agenollat, neteja el santuari.
De retorn a Catalunya, el Pare Josep segueix amb la seva infatigable tasca. Creixen les sol·licituds per als col·legis de la Sagrada Família. El 22 de juny de 1901, el Papa Lleó XIII aprova definitivament l’Institut masculí; l’Institut femení ja havia estat aprovat anys abans a nivell diocesà. Atacat per diverses malalties de les quals, des de feia setze anys, cinc llagues profundes al pit, nomenades per ell ”les misericòrdies del Senyor”, el fundador entrega la seva ànima a Déu el 17 de desembre de 1901. Les seves darreres paraules son: “Jesús, Maria, Josep, en el moment de la meva mort, rebeu la meva anima”, oració jaculatòria que havia repetit moltíssimes vegades durant la seva vida.
Avui en dia, els Fills de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, i les Filles Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret segueixen la seva tasca educativa a Europa, a les dues Amèriques i a l’Àfrica.
Des de la canonització de Josep Manyanet, el Papa Joan Pau II designava la Sagrada Família com la font d’on prové la força d’anunciar “l’Evangeli de la família”. Demanem al sant fundador la seva intercessió especial en favor de les famílies: que a cada llar, a l’instar de la Sagrada Família, imatge de la Trinitat a la terra, resplendeixi l’amor de Déu ! | 0.856564 | curate | {"ca": 0.9823314378554021, "es": 0.00898659626320065, "pt": 0.006448009748172218, "en": 0.0004569455727051178, "sk": 0.0017770105605199025} | https://www.clairval.com/lettres/ca/2017/06/13/3070617.htm |
mc4_ca_20230418_12_570129 | l'Estret de Roques: Històries del camí ral 11. La diada de Sant Antoni
Xiruquero-kumbaià 20 de gener de 2013 a les 20:49
Un plaer llegir aquest article, a més tant ben il·lustrat. El portal de Santa Madrona, fins i tot en el seu actual estat, s'assembla molt -si és que no eren iguals- a la imatge del portal de Sant Antoni.
Històries del camí ral 11. La diada de Sant Antoni... | 0.73005 | curate | {"ca": 1.0} | http://lanaria-jmcervello.blogspot.com.es/2013/01/histories-del-cami-ral-11-la-diada-de.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_54592 | Informació addicional: Dimecres no festius dia de l'espectador Venda d'entrades: 93 318 23 96 i 902 15 84 54 | 0.650233 | curate | {"ca": 1.0} | http://admin2014.elpuntavui.cat/cinema/locals/sala-cine/469-comedia.html |
macocu_ca_20230731_8_46329 | Secció 3: Propietats
Per a cada element HTML els style sheets ens permeten especificar un color pel text, així com un fons que pot ser o bé un color o una imatge. En aquest darrer cas podem utilitzar a més un seguit de propietats que n'especifiquen les característiques, com ara la posició o la repetició.
2.1. color
La propietat color estableix el color del text d'un element. Fixa't que no és 'font-color', 'text-color' o 'foreground-color', sinó simplement color. El valor d'aquesta propietat ha de ser un color vàlid. Recorda que els valors generals com ara colors, longituds o percentatges ja s'han explicat a l'apartat anterior, i que si vols recordar-ho només cal que cliquis sobre el link per accedir directament a l'explicació corresponent.
Tots els elements tindran color:rgb(20%,30%,60%), ja que l'hereten de BODY, llevat dels H1 que tindran color navy.
El valor per defecte depèn del navegador, però generalment és #000000 (negre).
De totes les propietats que veurem en aquest apartat, és l'única que s'hereta. És habitual utilitzar-la amb el selector BODY per establir el color del text en general, i després especificar individualment aquells elements que siguin d'un color diferent, com ara a l'exemple anterior. | 0.791822 | curate | {"ca": 0.9917763157894737, "fr": 0.008223684210526315} | |
mc4_ca_20230418_8_753500 | "L'Ajuntament sí dona subvencions i cedeix locals a altres associacions"
«L’Ajuntament sí dona subvencions i cedeix locals a altres associacions»
Detall de la participació de Giraboix Batukada en les festes de Moros i Cristians de Xixona, en agost./FOTO GIRABOIX BTKD
Giraboix Batukada agraeix el recolzament majoritari del poble de Xixona i deixa clar que no vol que l’alcaldesa li regale cap local, «però sí que ens facilite un poc les coses com fa amb altres entitats»
«En primer lloc, vullguera agraïr tot el recolzament que Giraboix està rebent desde que el diumenge es fera pública la nostra situació.
És penós que una Associació Cultural porte any i mig de pelegrinació pel poble, buscant un lloc on assatjar. Hem canviat tres vegades de lloc, al aire lliure, per descomptat, aguantant vent, fred, pluja i algus veïns poc solidaris que es queixen del soroll que fem un diumenge a les 12 del mig dia en un parc públic.
Portem mesos esperant una resposta de l’Ajuntament que mai arriba…. No volem que ens regalen un local, però si que ens faciliten un poc les coses, tal com fan amb altres associacions, que si disposen de subvencions i de locals cedits per l’Ajuntament. Hem proposat compartir local, llogar-ne un, utilitzar les ermites encara que l’acústica no es gens bona per nosaltres, naus abandonades…..el que siga menys estar al carrer, peró la sol.lució no ens arriba.
Portem uns mesos amb moltes actuacions i sincerament, no ixen com ens agradaria perquè no tenim un lloc decent on fer les classes. Darrere de qualsevol espectacle hi ha moltes hores de treball, hem tingut que aprendre-ho tot, a tocar un instrument, a fer oído, a coordinar, a ballar amb el tambor penjat, que no és fàcil i el que ens queda per aprendre.
Mil gracias a la escuadra Caballers del Cid por contar con nosotros. Esperamos que hayais disfrutado . José Juan , Eugenio .. Enhorabuena por vuestra capitanía . Y que la música nunca deje de sonar en nuestras vidas ? ?? ?❤️❤️
Opslået af Giraboix BtkD på 19. august 2017
A més, anem a tallers de formació fora de Xixona, festivals de percussió…….i ens suposa una despesa econòmica prou gran…..vamos que no som quatre hippies tocant un tambor! !, que darrere hi ha molt esforç i sacrifici. Formar part d’una batucada no ès només penjar-se el tambor i au, es tota una filosofía de vida, una comunió perfecta i primitiva entre l’home, la terra i la percussió.
Tot això hem d’agrair-li a Carlos , el nostre mestre, que encara que es molt jove, porta un savi dins. Gràcies Carlos, Alison, Rasta, Cuco, Marakata, Combonovo i tots els que aneu passant per Giraboix, gràcies per confiar amb nosaltres i dir-nos que si que podem i que este projecte tirarà endavant, gràcies! !
Gràcies als que heu contat amb nosaltres per qualsevol event i sobretot gràcies a tú que et desfàs les mans aplaudint quant ens veus pel carrer, que ens somrius i balles al nostre sò……ens omplis de goig i alegría! !
Giraboix es per tots i totes!! T’esperem! !
‘Fem música. Fem cultura. Fem poble‘
Verónica Jerez. Tesorera de Giraboix BTKD
«Els músics de Xixona tenen una base molt sòlida i un profund amor per tot allò que fan» | 0.734338 | curate | {"ca": 0.8898934452696158, "es": 0.08201485308362932, "fr": 0.006457862447529867, "da": 0.013884404262189216, "pt": 0.007749434937035841} | https://www.pregoner.es/2018/03/lajuntament-si-dona-subvencions-i-cedeix-locals-a-altres-associacions/ |
cawac_ca_20200528_6_101800 | RSS http://rellinars.socialistes.cat/ RSS ca-ES El PSC de Rellinars presentarà una moció de suport al sector de les ambulàncies en el proper ple municipal http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/el-psc-de-rellinars-presentara-una-mocio-de-suport-al-sector-de-les-ambulancies-en-el-proper-ple-municipal http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/el-psc-de-rellinars-presentara-una-mocio-de-suport-al-sector-de-les-ambulancies-en-el-proper-ple-municipal <img src="http://rellinars.socialistes.cat/files/thumbs/altfeatured/foto_002_0_87_1024_684.jpg" alt="" /><p style="text-align: justify;"> El proper dimecres, 23 d’octubre, el PSC de Rellinars presentarà una proposta de resolució per demanar a l’Ajuntament que recolzi de forma explícita les demandes laborals del sector de les ambulàncies sanitàries. S<strong>egons ha explicat el portaveu dels socialistes al Consistori, Jordi Adrià: “entrarem aquesta moció perquè entenem que els conductors de transport sanitari no poden admetre les retallades de serveis i de qualitat assistencial, ni tampoc les retallades de sou i retards en el pagament, que els han fet perdre el 20% del seu poder adquisitiu en un període de 3 anys”.</strong> En aquest mateix sentit, Adrià ha manifestat que la proposta inclou la defensa “davant les administracions públiques competents en la matèria, el transport sanitari universal i gratuït per a tota la població”.</p> <p style="text-align: justify;"> <br /> El PSC de Rellinars també sol•licita en aquesta moció que l'Ajuntament defensi que no es retallin més hores d'ambulàncies, ni recursos assistencials, davant el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, òrgan responsable de l'elaboració de les bases del proper concurs de repartiment del servei de transport sanitari a Catalunya. <strong>Segons ha explicat Jordi Adrià: “actualment, quan des de Rellinars es sol•licita un servei d’emergència, l’ambulància acostuma a tardar més de 15 minuts, un temps que pot ser excessiu segons el cas i que amb les retallades del govern de la Generalitat es pot veure incrementat”.</strong><br /> <br /> En el proper ple del mes d’octubre, el PSC de Rellinars portarà una altra proposta de resolució, on <strong>els socialistes demanen que es col•loquin la bandera republicana i la bandera de Rellinars a la façana de l’Ajuntament. </strong><br /> </p> Wed, 16 Oct 2013 11:06:38 +0200 Jordi Adrià: "els resultats del PSC a Rellinars han estat satisfactoris, ja que hem doblat el nombre de vots" http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/jordi-adria-els-resultats-del-psc-a-rellinars-han-estat-satisfactoris-ja-que-hem-doblat-el-nombre-de-vots http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/jordi-adria-els-resultats-del-psc-a-rellinars-han-estat-satisfactoris-ja-que-hem-doblat-el-nombre-de-vots <img src="http://rellinars.socialistes.cat/files/thumbs/altfeatured/p1110101-106-239-2429-1591.jpg" alt="" /><p style="text-align: justify;"> En general no podem dir que els resultats electorals siguin bons per al PSC, hem perdut les eleccions quan nosaltres tenim com a objectiu sempre governar.</p> <p style="text-align: justify;"> Però si que cal destacar que el PSC ha estat la segona força política en nombre de vots, en u<strong>na campanya portada als extrems i embolicada amb dues banderes, l'espanyola i l'estelada; independentisme o centralisme, on el PSC i el nostre candidat, Pere Navarro es va posicionar en el que ha estat sempre el PSC un partit federal i per nosaltres l'alternativa sensata.</strong><br /> Al final podem dir que el PSC ha salvat els mobles en unes eleccions on s’han amagar sota la bandera les retallades en sanitat, educació i serveis socials.</p> <p style="text-align: justify;"> En clau local, <strong>els resultats del PSC a Rellinars han estat satisfactoris, ja que hem doblat el nombre de vots que vem aconseguir en les passades eleccions del 2010. De 22, hem passat a 48 votants</strong> i des d’aquí vull agrair a totes aquestes persones el seu suport i confiança en un moment tan difícil. Des del PSC de Rellinars us garanteixo que no us fallarem.</p> <p style="text-align: justify;"> De la lectura de resultats feta a Rellinars, cal destacar una clara tendència: un 40% dels votants han escollit partits d'esquerra, mostrant així el seu rebuig vers les retallades que CIU i PP han estat aplicant de forma indiscriminada en educació, sanitat i serveis socials. <strong>El panorama ha canviat i la ciutadania ha posat de manifest la necessitat de canviar les polítiques i promoure uns pressupostos justos, on tinguin més ajudes les persones dèbils que no poden fer front a les seves despeses en aquest moment tan complex. </strong></p> <p style="text-align: justify;"> En aquest sentit, un pas inicial per on podríem començar és la creació d’una petita oficina de intermediació hipotecària a l’Ajuntament de Rellinars o bé parlar amb propietaris forestals per veure la viabilitat d'una cooperativa agrícola en el nostre poble. També seria necessari fer un estudi de cases buides, que són propietat de bancs i caixes que han rebut diners públics i que han estat part del problema de la bombolla hipotecària. I pel que fa a la sanitat, <strong>cal que seguim protestant per reclamar que no pot ser que per demanar hora al metge haguem de trucar a un 902, pagar i parlar amb un màquina.</strong></p> <p style="text-align: justify;"> Des del PSC som conscients que ens cal fer una reflexió profunda, reorientar el nostre missatge i sobretot, millorar la nostra comunicació amb tots els catalans i catalanes.</p> <p style="text-align: justify;"> <em><strong>Jordi Adrià<br /> President PSC Rellinars<br /> </strong></em></p> Mon, 26 Nov 2012 14:00:10 +0100 Rellinars ja compta amb la primera agrupació socialista de la seva història http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/rellinars-ja-compta-amb-la-primera-agrupacio-socialista-de-la-seva-historia http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/rellinars-ja-compta-amb-la-primera-agrupacio-socialista-de-la-seva-historia <img src="http://rellinars.socialistes.cat/files/thumbs/altfeatured/nova_executiva_rellinars-38-28-1944-1139.jpg" alt="" /><p style="text-align: justify; "> Rellinars ja compta amb una agrupació local del PSC. En un acte celebrat al restaurant Ca la Pepa, els socialistes han constituït de forma oficial la seva agrupació.</p> <p style="text-align: justify; "> <br /> Segons ha explicat <strong>Jordi Adrià, portaveu del PSC a l’Ajuntament de Rellinars i President de la nova agrupació: “es tracta d’una molt bona noticia, només fa un parell d’anys enrere semblava impossible celebrar un acte com el d’avui”.</strong> Adrià ha aprofitat el moment per agrair a la militància “el suport incondicional que m’heu brindat des de les passades eleccions municipals” i ha afegit: “sense vosaltres, res d’això hagués estat possible”.</p> <p style="text-align: justify; "> <br /> Durant la trobada, a la que han assistit diversos afiliats, s’ha presentat la nova executiva de l’agrupació de Rellinars, que està encapçalada per <strong>Miguel Morante com a Primer Secretari i Carolina Garcia com a Secretària d’Organització</strong>.</p> <p style="text-align: justify; "> <br /> A l’acte de constitució de l’agrupació també hi han assistit el Primer Secretari de la Federació del PSC Vallès Oest, Amadeu Aguado i el Primer Secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, P<strong>ere Navarro, que ha assegurat que constituir l’agrupació de Rellinars “era una fita personal, un dels objectius que ens havíem fixat quan ocupava la primera secretaria de la Federació”.</strong> Navarro ha compartit unes hores de tertúlia amb els assistents a l’acte, que li han plantejat diverses qüestions sobre les properes eleccions, l’actual crisi econòmica o les conseqüències de les retallades.</p> <p style="text-align: justify; "> <br /> De cara a les properes eleccions autonòmiques,<strong> Jordi Adrià ha demanat als seus afiliats “la mateixa implicació que heu demostrat sempre, cal que sortim al carrer per explicar el nostre projecte i per conèixer les inquietuds de la ciutadania”.</strong> En aquest sentit, ha afegit: “ens espera una campanya dura, però els socialistes l’afrontem de forma positiva, amb optimisme i amb ganes de treballar”.<br /> </p> Mon, 08 Oct 2012 17:43:00 +0200 Jordi Adrià deixa l'equip de govern http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/jordi-adria-deixa-lequip-de-govern http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/jordi-adria-deixa-lequip-de-govern <img src="http://rellinars.socialistes.cat/files/thumbs/altfeatured/marca_vermella-23-3-56-117-122.jpg" alt="" /><p style="text-align: justify; "> Benvolguts/des,<br /> Mitjançant aquesta carta vull transmetre formalment la meva decisió d’abandonar el govern local de Rellinars i la tinència d’alcaldia que fins ara encapçalava.</p> <p style="text-align: justify; "> Lamentablement, els últims dies hem viscut episodis políticament molt tristos en el nostre Ajuntament. Personalment, crec que hem traspassat una línia vermella i que hem fallat a la ciutadania i a nosaltres mateixos.</p> <p style="text-align: justify; "> Vull deixar clar en primer lloc que els motius que m’han portat a prendre aquesta decisió són estrictament polítics. Com a portaveu del PSC a l’Ajuntament de Rellinars, i amb el suport del meu partit, he pres la decisió ferma d’abandonar l’executiu amb el qual no comparteixo moltes decisions que s’han pres darrerament de manera unilateral.</p> <p style="text-align: justify; "> Companys i companyes, hem estat socis de govern més de 15 mesos i, arribats a aquest punt, caldria que tots féssim un exercici d’autoavaluació per adonar-nos del temps que hem perdut justificant coses del passat i debatent temes personals entre els regidors de CiU i ERC, mentre deixàvem de banda els problemes reals del nostre municipi.<br /> Després d’aquests mesos, en que sempre he donant suport i he defensant la unió de l’equip de govern, crec que és evident que hem malgastat massa temps i esforços en picabaralles que no tenen cap importància per al poble. L’actitud del govern ens ha distanciat cada cop més del que és més important: Rellinars i la seva gent.</p> <p style="text-align: justify; "> Per la seva banda, l’oposició tampoc ha tingut un paper gaire constructiu . La coalició ERC + GIR s’ha mostrat sempre agressiva i bel•ligerant, capficant-se amb personalismes, problemes del passat i descuidant Rellinars.</p> <p style="text-align: justify; "> Amb la meva renuncia a la tinència d’alcaldia, passaré a forma part de l’oposició al Consistori. Una tasca que assumeixo amb la màxima responsabilitat i amb les mateixes ganes que he tingut sempre de treballar per al nostre municipi. Per això, en aquells temes importants per a Rellinars nosaltres donarem suport a l'equip de govern i d’altra banda, farem una oposició constructiva i responsable defensant sempre els drets dels veïns i veïnes del municipi.</p> <p style="text-align: justify; "> <em><strong>Jordi Adrià<br /> Portaveu del PSC a l’Ajuntament de Rellinars<br /> </strong></em></p> Thu, 04 Oct 2012 10:06:23 +0200 Jordi Adrià: “volem un ajuntament que aposti pel diàleg, la transparència i que treballi per a Rellinars” http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/jordi-adria-volem-un-ajuntament-que-aposti-pel-dialeg-la-transparencia-i-que-treballi-per-a-rellinars http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/jordi-adria-volem-un-ajuntament-que-aposti-pel-dialeg-la-transparencia-i-que-treballi-per-a-rellinars <img src="http://rellinars.socialistes.cat/files/thumbs/altfeatured/p1090581-648-852-2816-2112.jpg" alt="" /><p> El tinent d’alcalde del PSC a l’Ajuntament de Rellinars, Jordi Adrià, ha emès un <strong>comunicat públic on demana “disculpes a tots veïns i veïnes del municipi pel lamentable espectacle que es va viure al ple municipal celebrar aquest dijous, els vilatans del poble no es mereixen això”.</strong></p> <p> D’aquesta forma, Adrià lamenta els darrers fets ocorreguts al Consistori que han desencadenat “una situació trista que ha portat als Mossos d’Esquadra a entrar a l’Ajuntament” ha explicat el regidor del PSC.<br /> <strong>Segons ha manifestat Jordi Adrià: “El nostre grup està totalment en contra de la forma d’actuar tant de l’oposició, que s’ha mostrat agressiva i bel•ligerant, com de CIU, que no ha estat a l’alçada i ha convertit el tema de la barbacoa en un gran conflicte”. </strong></p> <p> El tinent d’alcalde socialista ha mostrat la seva incomoditat per tot el que està succeint darrerament a l’Ajuntament, així ho ha manifesta en el mateix ple i lamenta per sobre de tot que un cop més <strong>“els ciutadans de Rellinars es vegin afectats per disputes partidistes i sense sentit”</strong>. Per aquest motiu, Jordi Adrià ha fet una crida a la conciliació i a la serietat: “el PSC només participarà d’un ajuntament que aposti per una nova etapa on el diàleg, la transparència i les ganes de treballar per Rellinars siguin el més important i no els problemes personals i partidistes”.</p> <p> <strong>Jordi Adrià ha renunciat a percebre el sou d’aquest ple i ha demanat que aquesta quantitat s’utilitzi per organitzar un acte al municipi de Rellinars.</strong><br /> </p> Fri, 07 Sep 2012 13:15:31 +0200 Els alcaldes, alcaldesses i portaveus socialistes del Vallès Occidental reivindiquen el paper de les entitats locals http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/els-alcaldes-alcaldesses-i-portaveus-socialistes-del-valles-occidental-reivindiquen-el-paper-de-les-entitats-locals-3 http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/els-alcaldes-alcaldesses-i-portaveus-socialistes-del-valles-occidental-reivindiquen-el-paper-de-les-entitats-locals-3 <img src="http://rellinars.socialistes.cat/files/thumbs/altfeatured/jordi_adria-1-50-115-1066-705.jpg" alt="" /><p style="text-align: justify; "> La UAB, a Cerdanyola del Vallès, ha estat l’escenari d’aquesta trobada que han organitzat de forma conjunta la Federació Vallès Oest i la Federació Vallès Sud del PSC.</p> <p style="text-align: justify; "> <br /> L’Alcaldessa de Rubí i Presidenta de la Federació Vallès Oest del PSC, Carme Garcia, ha presentat l’acte afirmant: “qui més treballa avui per a les persones són els ajuntaments, per la cohesió social i per ajudar a qui més ho necessita”. Garcia Lores ha afegit: “en els moments que vivim, el més important són les persones, i els municipis som els qui més fem per a elles. I necessitem que la Generalitat reconeixi i doni suport a tota aquesta feina municipal”.</p> <p style="text-align: justify; "> <br /> Per part de la Federació del PSC Vallès Oest a l’acte també hi han estat presents Jordi Ballart, portaveu del Grup Municipal a Terrassa; Ferran Villaseñor, portaveu socialista a Sant Cugat del Vallès; Dolors Conde portaveu a Castellbisbal; Antonio Navarro, portaveu a Viladecavalls; Laura Sanchez, portaveu a Vacarisses; Mercè Rodó, portaveu a ullastrell; Jaume Valls, portaveu a Sant Llorenç Savall i Jordi Adrià, portaveu a Rellinars. </p> <p style="text-align: justify; "> Per la seva banda el Secretari Nacional de Política Municipal del PSC i Alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha presentat el contingut d’aquesta carta oberta al President de la Generalitat. Bustos ha recordat que Catalunya “també som els ajuntaments, que treballem cada dia des de fa més de 30 anys per la ciutadania i al servei del país”. Per aquesta raó, Manuel Bustos ha demanat: “volem una Diada reivindicativa i en la que la fermesa institucional i política catalana quedi clara, però sense que ningú se’n senti exclòs”. “Totes i tots estimem Catalunya” –ha afegit Bustos.<br /> L’Alcalde de Sabadell també ha explicat que la carta oberta esmenta que els ajuntaments socialistes “compartim la voluntat d’integrar, i traslladem al govern de la Generalitat que nosaltres també tenim un compromís ferm amb el país i amb les persones”. Bustos ha afegit: “els ajuntaments governem temps difícils, amb tantes famílies que necessiten esperança en moments de desesperació. Per aquesta raó demanem al President Artur Mas que tingui en compte els ajuntaments en aquesta Diada, i que doni suport institucional vers els ajuntaments catalans”. Finalment, Manuel Bustos ha afirmat que “estem al costat del Govern de la Generalitat però necessitem que la Generalitat estigui al costat dels ajuntaments. La Diada Nacional de Catalunya no pot ser només la defensa d’un únic camí, perquè la història de Catalunya cal que la construïm entre totes i tots, sense exclusions”.<br /> </p> Fri, 07 Sep 2012 18:42:26 +0200 Les dretes http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/les-dretes http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/les-dretes <img src="http://rellinars.socialistes.cat/files/thumbs/altfeatured/jordi-12-0-382-683-778.jpg" alt="" /><p style="text-align: justify; "> Cada dia està més clar que totes les dretes fan servir la por i l’amenaça, amb l’excusa de la crisi econòmica, per imposar la seva ideologia i canviar el nostre model de societat. Està quedant molt clar tant a Catalunya com a Espanya.<br /> <strong>La seva estratègia passa per desprestigiar tot allò públic i, així, fer desaparèixer l’Estat del Benestar, lluitat i aconseguit amb els esforços de molts anys.</strong></p> <p style="text-align: justify; "> Hem de tenir clar que als representants de la dreta no els afecten totes aquestes retallades a l’Estat del Benestar . Ans al contrari, així tenen més poder. <strong>A les dretes no els afecta que a l’educació pública hi hagi noves i caríssimes taxes universitàries, que augmentin les ràtios d’alumnes per aula, o que sigui més complicat accedir a les beques. No els afecta perquè ells ja van servits amb la seva educació privada i d’elit</strong>.<br /> Tampoc els afecta que es vagi desmantellant la sanitat pública a poc a poc, malgrat el que ens ha costat aconseguir-la. No els afecta perquè ja tenen la seva bona assegurança mèdica privada.</p> <p style="text-align: justify; "> Ja els hi està bé que les diputacions absorbeixin competències dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants. I també els hi va bé que els partits d’esquerres i els sindicats rebin menys diners per a poder-se finançar. Així l’esquerra i els sindicats tindran menys poder i ningú podrà dedicar-se a la política municipal. <strong>Només podran fer-ho els poderosos, com anys abans, quan els rics del poble eren els únics que podien dedicar-se a la política, sigui nacional com municipal.</strong></p> <p style="text-align: justify; "> I els beneficia moltíssim, com a rics i poderosos que són, que hi hagi una nova reforma laboral que permeti l’acomiadament gratuït i les baixades arbitràries de sous.<br /> <strong>No tenen cap mania en premiar als qui han estafat a Hisenda amb una amnistia fiscal. Però tampoc tenen cap mania en castigar als treballadors, autònoms i petits empresaris amb pujades de IRPF, IVA i d’altres impostos. </strong></p> <p style="text-align: justify; "> Ara més que mai els partits d’ esquerres hem de ser els partits de la gent i, sobretot, els socialistes hem de perdre la por a explicar com vàrem governar, i cal que fem pedagogia per fer arribar a la gent els nostres valors, el nostre programa. Hi ha alternatives a les mesures i retallades de les dretes catalana i espanyola. <strong>Són les nostres propostes, alternatives que demostren que és possible governar d’una altra manera, amb més justícia social i igualtat d’oportunitats, on paguin més els qui més tenen, on ningú quedi exclòs de la nostra societat. </strong></p> <p style="text-align: justify; "> Ens hem d’alliberar dels complexes. Reconeixem que quan els socialistes vam estar al govern, vam cometre errors i en algun cas ens vam allunyar una mica de la nostra gent. Però, com sempre passa a la vida, hem après d’aquestes errades i estem convençuts que avui som la millor alternativa al model discriminador de les dretes catalana i espanyola. Uns governs que han conduit Catalunya i Espanya a tenir menys credibilitat que mai.</p> <p style="text-align: justify; "> A Catalunya la dreta es passa el dia afirmant que el tripartit va deixar el país a la “ruïna”. <strong>Ja no s’hi val explicar seguir utilitzant aquest argument per justificar tot el que està passants. CIU porta dos anys que governant i encara no han aportat res al país. Avui tenim més atur, paguem més impostos i rebem menys serveis i de menys qualitat. </strong></p> <p style="text-align: justify; "> A Espanya la dreta està dirigint un govern que amaga informació, que menteix a la ciutadania i que ja no té cap credibilitat enlloc. <strong>Ni a Brussel•les es creuen al govern de Mariano Rajoy. </strong>Ni els seus correligionaris de la dreta Europa es creu el govern popular espanyol incapaç, que falseja de forma constant la realitat.<br /> </p> Wed, 25 Jul 2012 12:48:03 +0200 Les regidories de Cultura de Rellinars i Castellbell i el Vilar treballaran juntes http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/les-regidories-de-cultura-de-rellinars-i-castellbell-i-el-vilar-treballaran-juntes http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/les-regidories-de-cultura-de-rellinars-i-castellbell-i-el-vilar-treballaran-juntes <p style="text-align: justify"> Els Ajuntaments de Rellinars i de Castellbell i el Vilar han arribat a un acord per treballar de forma conjunta i coordinada en l’àmbit de les regidories de Cultura.<br /> Els dos consistoris, que compten amb regidors socialistes al capdavant de l’àrea cultural, han signat un pacte on s’estipula que d’ara en endavant, <strong>els dos municipis treballaran de forma coordinada en l’organització d’actes culturals.</strong></p> <p style="text-align: justify"> <br /> <strong>Segons ha explicat el Tinent d’alcalde de Cultura i Esports a Rellinars, Jordi Adrià: “aquest acord ens permetrà, per exemple, contractar un mateix representant perquè s' encarregui de portar les seves orquestres i espectacles als dos municipis. D' aquesta manera tindrem més força a l' hora de negociar els pressupostos i podrem aconseguir un estalvi per als nostres ciutadans”. </strong></p> <p style="text-align: justify"> Amb aquest acord, els municipis de Rellinars i Castellbell i el Vilar també pretenen millorar l’oferta i potenciar la varietat d’activitats que s’organitzen des dels ajuntaments. Segons ha manifestat Adrià: <strong>“som conscients que, degut a la crisi, aquest any hi hauran més famílies que no podran marxar de vacances i es per això que des dels ajuntaments cal que fem tots els esforços possibles per intentar dinamitzar el municipi amb activitats gratuïtes i que les puguin desfruitar tothom”.</strong></p> <p style="text-align: justify"> D’altra banda, Adrià ha aprofitat l’ocasió per reivindicar el model que considera que és millor per als municipis petits, segons el regidor socialista: <strong>“el futur no passa per suprimir ajuntaments sinó per treballar conjuntament mancomunant els nostres serveis”.</strong><br /> </p> Wed, 13 Jun 2012 12:53:51 +0200 Jordi Adrià es reuneix amb dos diputats socialistes per tractar el tema de l’Escola bressol de Rellinars http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/jordi-adria-es-reuneix-amb-dos-diputats-socialistes-per-tractar-el-tema-de-lescola-bressol-de-rellinars http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/jordi-adria-es-reuneix-amb-dos-diputats-socialistes-per-tractar-el-tema-de-lescola-bressol-de-rellinars <img src="http://rellinars.socialistes.cat/files/thumbs/altfeatured/foto_adria_parlament_15_02_12-138-266-1920-1300.jpg" alt="" /><p style="text-align: justify"> Aquest dimecres el portaveu del PSC a Rellinars, Jordi Adrià, s’ha reunit amb els diputats socialistes, Montserrat Capdevila i Daniel Font. El Tinent d’alcalde del municipi vallesà s’ha desplaçat fins al Parlament per plantejar-los el conflicte que via actualment l’Escola Bressol de Rellinars. <strong>Segons ha explicat Adrià: “aquest equipament podria ser insostenible, ja que el govern de la Generalitat de Catalunya no ens diu quines subvencions ens donarà ni quan les farà efectives”.</strong></p> <p style="text-align: justify"> <br /> A més, ha explicat el regidor socialista: <strong>“actualment la Generalitat ja ens deu de l’any 2010 un total de 9600 euros de l’Escola bressol, una xifra que de moment ha eixugat l’Ajuntament de Rellinars, però que és vital per a nosaltres”. </strong></p> <p style="text-align: justify"> <br /> Actualment, l’Escola bressol de Rellinars dóna servei a un total de 10 infants <strong>“poden semblar pocs, però són 10 famílies que hauran de canviar la seva rutina i reestructurar el seu dia a dia si al final la falta de recursos ens obliga a tancar l’escola, tot i que aquesta és la última via que es planteja l’Ajuntament” ha remarcat Adrià. </strong></p> <p style="text-align: justify"> <br /> El portaveu del PSC a Rellinars també ha aprofitat la visita per presentar als diputats una altra qüestió. Segons ha explicat Adrià, el govern de la Generalitat “no ens ha pagat les certificacions de la pista poliesportiva, quan el període límit per fer-ho era el passat dia 31 de gener, ja que aquest projecte pertany a l’àrea de Governació”. <strong>En aquest sentit, els diputats del PSC s’han compromès a preguntar al govern quan es farà efectiu aquest pagament. </strong></p> <p style="text-align: justify"> <br /> Durant la seva visita al Parlament, Jordi Adrià ha estat acompanyat de les membres del PSC Rellinars, Carolina Garcia i Eva Morante.<br /> </p> Thu, 16 Feb 2012 19:00:20 +0100 Jordi Adrià: “Rellinars ampliarà la seva oferta cultural amb un nou servei de biblioteca setmanal” http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/jordi-adria-rellinars-ampliara-la-seva-oferta-cultural-amb-un-nou-servei-de-biblioteca-setmanal http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/jordi-adria-rellinars-ampliara-la-seva-oferta-cultural-amb-un-nou-servei-de-biblioteca-setmanal <p style="text-align: justify"> El tinent d’alcalde de Cultura, Jordi Adrià, ha arribat a un acord amb la Diputació de Barcelona per tal de doblar el servei de Bibliobús a Rellinars. <strong>El regidor socialista ha aconseguit que, a partir del dia 1 de gener, aquest servei vagi al poble un cop cada setmana, quan abans el servei era cada 15 dies.</strong></p> <p style="text-align: justify"> <br /> Segons ha explicat Adrià: “la millora d’aquest servei permetrà que els veïns i les veïnes de Rellinars puguin gaudir d' un millor servei de Biblioteca”. Avui, el municipi no compta amb una biblioteca fixa i la sala de lectura municipal “està molt limitada degut al pressupost limitat que té el nostre Ajuntament” ha afirmat Adrià. <strong>En aquest sentit, el regidor de Cultura ha remarcar la importància “de continuar treballant per millorar els serveis públics i de qualitat al nostre poble</strong>. El servei de biblioteca ampliarà l’oferta cultural del nostre municipi i donarà resposta a la necessitat de la ciutadania, dels grans i sobretot dels més petits”.</p> <p style="text-align: justify"> <br /> El servei de Bibliobús La Mola compta amb el suport de la Biblioteca Central de Terrassa. <strong>L' horari del servei serà tots els dijous d’ 11h-13.30h i la ubicació serà alternada: una setmana al costat de la plaça Ajuntament i l’altra a la urbanització del Planet .</strong><br /> </p> Fri, 10 Feb 2012 12:59:01 +0100 Treballem per tornar a ser un poble http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/treballe-per-tornar-a-ser-un-poble http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/treballe-per-tornar-a-ser-un-poble <p style="text-align: justify"> El PSC de Rellinars està totalment a favor de la pista poliesportiva coberta que tindrem al poble. De fet per a la nostra formació, així com també per a la nostra ciutadania, tot el que suposi sumar, tindre més instal•lacions i millors serveis al municipi sempre és bo.</p> <p style="text-align: justify"> No voldria entrar a valorar si la pista que s’ha projectat és massa gran, si hagués estat millor haver fet una altre tipus d’equipament o si la iniciativa és mèrit d’un grup polític o un altre. <strong>Ara, el que realment importa és que Rellinars té avui una pista coberta d’excel•lència i cal aprofitar-la al màxim.<br /> Des del PSC i des de l’Ajuntament estem convençuts que la nova pista poliesportiva ha de convertir-se en una peça clau en la cohesió de tot el nostre poble.</strong> Els socialistes tenim un projecte clar, en el que les associacions, l'escola, els veïns i les veïnes han de participar de forma activa.</p> <p style="text-align: justify"> Com regidor d’Esports i Cultura, vull manifestar un cop més la meva disposició per escoltar i dialogar amb totes aquelles associacions, amb l’AMPA o amb les persones que a títol individual puguin tenir una proposta d’activitat per realitzar a la pista poliesportiva, un equipament que és de tots i que hem de gaudir tots plegats.</p> <p style="text-align: justify"> Voldria aprofitar aquesta ocasió també per parlar d’una altra qüestió clau en la vida cultural de Rellinars, la Festa Major. <strong>Com a regidor que té la competència municipal en aquesta qüestió, vull deixar clar que la intenció de l’Ajuntament és que es realitzi una sola festa, que inclogui activitats al casc urbà i també a la urbanització del Planet</strong>. No obstant, perquè aquest projecte pugui convertir-se e una realitat, cal que existeixi un consens ciutadà fort i decidit. Des de l’Ajuntament ens comprometem a treballar en aquest sentit, organitzant una sèrie de reunions i implicant tants ciutadans i ciutadanes de Rellinars com sigui possible.</p> <p style="text-align: justify"> Des del Partit Socialista seguim defensant la idea que, amb el suport de la ciutadania, ens va permetre entrar al govern local: volem treballar pel nostre municipi amb un clar objectiu, que Rellinars torni a ser un poble. <strong>Un municipi amb identitat pròpia, on tothom es senti orgullós de formar part d’un projecte comú i il•lusionant. </strong></p> Fri, 03 Feb 2012 13:04:55 +0100 L’alcalde accidental, Jordi Adrià, visita l’Escola de Rellinars en motiu del premi atorgat per l’ONG Humana al municipi http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/lalcalde-accidental-jordi-adria-visita-lescola-de-rellinars-en-motiu-del-premi-atorgat-per-long-humana-al-municipi http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/lalcalde-accidental-jordi-adria-visita-lescola-de-rellinars-en-motiu-del-premi-atorgat-per-long-humana-al-municipi <img src="http://rellinars.socialistes.cat/files/thumbs/altfeatured/foto_escola_rellinars-72-187-983-717.jpg" alt="" /><p style="text-align: justify"> Aquest dimarts l’alcalde accidental de Rellinars, Jordi Adrià i la regidora d’educació, Mercè Fraga, han visitat l’Escola del municipi per tal de participar en un acte organitzat per l’entitat Humana. <strong>Aquesta ONG, que treballa a 34 països, ha reconegut el poble de Rellinars com el segon municipi català que més roba ha reciclat i avui han visitat el centre per explicar als infants en què consisteix la seva tasca social.</strong></p> <p style="text-align: justify"> <br /> Dos responsables de l’ONG han estat els encarregats de mostrar als més petits com recullen la roba i com la treballen. Segons han explicat, hi ha roba que es pot reaprofitar perquè està en bones condicions i que es ven en botigues de l’entitat. En altres casos, quan la roba ja no serveix, es recicla i se’n fan nous productes com mantes, punts de llibre o titelles. <strong>Amb els recursos que es generen d’aquesta activitat, Humana duu a terme diversos projectes a Moçambic, on financen escoles, formen professors o ensenyen tècniques agricultores a la població. </strong></p> <p style="text-align: justify"> <br /> Segons ha manifestat <strong>l’alcalde accidental de Rellinars, Jordi Adrià: “fer aquest tipus d’activitats al nostre poble és molt important, ja que serveixen per conscienciar els més petits i també a les seves famílies”.</strong> Adrià s’ha mostrat orgullós del guardó que ha atorgat Humana a Rellinars i segons ha declarat: “aquest és un llogre col•lectiu, de tots els ciutadans i les ciutadanes de Rellinars, també dels infants que han acollit aquesta activitat amb moltes ganes i il•lusió”. <strong>Jordi Adrià ha aprofitat l’acte per anunciar que des de l’Ajuntament “estem treballant per aconseguir que Humana instal•li un nou contenidor de roba a l’entrada de l’Escola, ja que segur que molts nens i també molts pares seguirien col•laborant amb aquesta iniciativa solidaria”. </strong><br /> </p> Tue, 08 Nov 2011 18:10:30 +0100 Rellinars celebra el seu segon ple municipal d’aquest mandat http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/rellinars-celebra-el-seu-segon-ple-municipal-daquest-mandat http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/rellinars-celebra-el-seu-segon-ple-municipal-daquest-mandat <img src="http://rellinars.socialistes.cat/files/thumbs/altfeatured/p1090589-324-570-2119-1612.jpg" alt="" /><p style="text-align: justify"> Aquest dimecres, l’ajuntament de Rellinars ha celebrat el segon ple ordinari de la nova legislatura, on ha tingut un paper important el regidor socialista, Jordi Adrià.</p> <p style="text-align: justify"> <br /> L’equip de govern, format per un regidor del PSC i tres representants de CIU ha aprovat algunes iniciatives importants com <strong>la proposta de presentar de forma conjunta una moció de suport a la plataforma SOM ESCOLA i en defensa del model d’immersió lingüística a l’escola catalana</strong>. El grup d’ERC, a l’oposició, també s’ha sumat a aquesta iniciativa.</p> <p style="text-align: justify"> <br /> Jordi Adrià, que sustenta la cartera d’Esports i Cultura, també ha comunicat al ple una de les propostes que està treballant darrerament.<strong> Segons ha manifest el socialista: “juntament amb l’AMPA, l’Ajuntament estem treballant per organitzar una gimcana esportiva que compti amb la implicació dels pares, els infants i els joves del poble”.</strong></p> <p style="text-align: justify"> <br /> En referència a la construcció de la nova pista poliesportiva, Adrià ha explicat que no s’han ampliat els terminis d’execució, de manera que, <strong>ha afirmat el socialista: “l’empresa haurà de pagar la penalització que pertoqui”. </strong><br /> </p> <p style="text-align: justify"> D’altra banda, donant resposta a una pregunta d’Esquerra, Jordi Adrià ha presentat el pressupost de la darrera Festa Major celebrada a Rellinars, i que va comptar amb una dotació de 14.800 euros. <strong>D’aquesta forma, el socialista ha afirmat: “hem dut a terme un gest de transparència envers la ciutadania”. </strong><br /> </p> <p style="text-align: justify"> Altres temes que s’han tractat en aquest ple han estat l’aprovació del POUM, que està pendent de la realització d’un darrer estudi sobre carreteres; la instal•lació d’una nova antena de telecomunicacions al poble o el projecte de canvi d’enllumenat, que està en procés d’adjudicació i que haurà de substituir les llums actuals per unes més sostenible.<br /> </p> Thu, 29 Sep 2011 17:31:09 +0200 Jordi Adrià, primer regidor socialista a Rellinars http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/jordi-adria-primer-regidor-socialista-a-rellinars http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/jordi-adria-primer-regidor-socialista-a-rellinars <img src="http://rellinars.socialistes.cat/files/thumbs/altfeatured/ple_rellinars-28-0-2309-1327.jpg" alt="" /><p> En un acte oficial celebrat a la sala de plens de l’Ajuntament, s’ha dut a terme la constitució del consistori de Rellinars. Amb la majoria de vots el convergent, Jordi Peiró, ha estat investit alcalde d’aquesta població. L’únic regidor socialista, Jordi Adrià, ha votat en favor de Peiró i d’aquesta manera, han fet palès el pacte que van dignar CIU i PSC la setmana passada.</p> <p> <br /> <strong>Per primera vegada a la història, el Partit dels Socialistes tindrà representació a l’Ajuntament de Rellinars</strong>. Durant els propers quatre anys, Jordi Adrià estarà al govern i, segons ha manifestat en el seu discurs durant l’acte “treballarem de forma incansable pel progrés i la millora constant del nostre poble”. <strong>Adrià ha afirmat que defensarà “la qualitat dels nostres serveis públics estiguin a l’alçada del que exigeix la nostra ciutadania, i cercant sempre la seva màxima participació, treballarem per millorar Rellinars”.</strong> Segons ha manifestat Jordi Adrià: “Des del Partit dels Socialistes, governarem amb mà estesa i cercarem, sempre que sigui possible, el consens per a construir junts el present i el futur. Perquè per a nosaltres, el primer, és el bé del poble i de la seva gent”.</p> Tue, 14 Jun 2011 17:37:55 +0200 CIU i PSC firmen un pacte a Rellinars http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/ciu-i-psc-firmen-un-pacte-a-rellinars http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/ciu-i-psc-firmen-un-pacte-a-rellinars <img src="http://rellinars.socialistes.cat/files/thumbs/altfeatured/foto-65-0-220-3264-2122.jpg" alt="" /><p style="text-align: justify; "> El proper govern de Rellinars estarà format per tres regidors de Convergència i Unió i un regidor socialista. <strong>Després d’alguns dies de negociacions i d’haver mantingut diverses converses, les agrupacions locals de CIU i PSC han decidit establir les bases per a un pacte de govern.</strong> Segons han explicat els portaveus de les dues formacions polítiques, Jordi Peiró i Jordi Adrià , existeixen nombroses coincidències en els seus programes electorals i des d’inicis de la campanya va haver-hi una certa afinitat entre els membres de les dues candidatures.</p> <p style="text-align: justify; "> <br /> CIU i PSC han posat en comú les seves prioritats pels propers quatre anys i han signat un document conjunt on es plasmen les principals línies de govern. <strong>Entre els objectius marcats, les dues formacions han destacat la importància de treballar per reforçar la identitat de Rellinars com a poble i, en aquest sentit, han parlat d’incrementar la participació ciutadana, creant un nou reglament que reforci aquest àmbit.</strong></p> <p style="text-align: justify; "> <br /> Aquest proper dissabte, 11 de maig, es durà a terme la constitució de l’Ajuntament de Rellinars. Segons està previst, el grup socialista donarà el seu suport a Jordi Peiró perquè sigui investit alcalde de Rellinars. A més de Peiró, que s’estrena com a regidor, CIU tindrà dos regidors més al Consistori: Mercè Fraga i Josep Ribera. <strong>Mentre que per part del PSC, Jordi Adrià també s’iniciarà com a regidor a l’ajuntament.</strong><br /> </p> Wed, 08 Jun 2011 13:01:09 +0200 Jordi Adrià té la clau de govern a Rellinars http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/jordi-adria-te-la-clau-de-govern-a-rellinars http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/jordi-adria-te-la-clau-de-govern-a-rellinars <img src="http://rellinars.socialistes.cat/files/thumbs/altfeatured/jordi_adria-0-25-1570-938.jpg" alt="" /><p> Un cop celebrades les Eleccions Municipals, a Rellinars l’Esquerra i GIR, que en aquests comicis anaven junts, ha estat la força més votada i ha tret 3 regidors, els mateixos però que Convergència i Unió.</p> <p> <br /> En aquest context, el Partit dels Socialistes, que fins ara no havia entrat mai a l’ajuntament, n’ha sumat un i d’aquesta forma Jordi Adrià té la clau de la governabilitat en aquest consistori del Vallès Occidental.</p> <p> De moment Adrià s'ha reunit amb els representants de la formació d'Esquerra i també amb els de CIU, tot i que encara no s'ha concretat cap pacte. <br /> </p> Fri, 27 May 2011 18:10:00 +0200 Jordi Adrià: "aquest proper diumenge decidirem el futur de Rellinars" http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/jordi-adria-aquest-proper-diumenge-decidirem-el-futur-de-rellinars http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/jordi-adria-aquest-proper-diumenge-decidirem-el-futur-de-rellinars <img src="http://rellinars.socialistes.cat/files/thumbs/altfeatured/p1090116-0-56-2816-1697.jpg" alt="" /><p style="text-align: justify; "> El Partit socialista ha organitzat un acte per donar a conèixer algunes de les seves propostes i per valorar la campanya feta. Una cinquantena de persones han acompanyat al candidat del PSC, <strong>Jordi Adrià, que s'ha mostrat "orgullós d'haver posat en marxa un nou projecte que representa aire fresc per a Rellinars". </strong></p> <p style="text-align: justify; "> <strong>Segons ha declarat Adrià: "tan jo com el meu equip volem treballar per aquest poble perquè pensem que Rellinars es mereix un govern millor".</strong> En aquest sentit, l'alcaldable ha afgit: "passi el que passi el proper diumenge, nosaltres tirarem endavant aquest projecte" i ha recordat que l<strong>es eleccions "poden marcar el futur del poble i per això us demano el vostre suport". </strong></p> <p style="text-align: justify; "> Entre les propostes socialistes, A<strong>drià ha destacat que cal "foemntar el civisme i potenciar Rellinars com un destí per al turisme rural".</strong></p> <p style="text-align: justify; "> En l'acte celebrat, <strong>hi han assistit el Secretari d'Organització del , Josep Ballart i els regidors socialistes a Terrassa, Amadeu Aguado i Alfredo Vega.</strong></p> <p style="text-align: justify; "> Tots els assistents han pogut gaudir d'un petit refrigeri. </p> Thu, 19 May 2011 19:53:30 +0200 NI UN PAS ENRERE http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/ni-un-pas-enrere-29 http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/ni-un-pas-enrere-29 <?xml version="1.0" encoding="utf-8"?> <section xmlns:image="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/image/" xmlns:xhtml="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/xhtml/" xmlns:custom="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/custom/"><p><strong>Commemorem un any més el Dia Internacional de les Dones en un context difícil, però ple d’esperança. Perquè el 2011 serà, segons tots els pronòstics de persones expertes, l’any en què s’iniciï la recuperació econòmica.</strong> I perquè això succeeixi, serà fonamental comptar amb la força, la determinació, la saviesa i el poder de les dones.</p><p> En aquests moments de crisi de l’Estat de Benestar és més necessari que mai que re- flexionem sobre la manera d’aconseguir un model social més igualitari, més productiu i eficient, que comporti la dissolució de les desigualtats entre homes i dones. <strong>Hem de teixir una nova xarxa de polítiques socials més concordants amb la realitat social de les dones en la nostra actual societat, i dissenyar un nou catàleg de polítiques públi- ques que generin més benestar social i més ocupació, sense renunciar a la cohesió social i que redueixi els desequilibris entre dones i homes.</strong></p><p> Commemorem el 8 de març amb l’orgull i la confiança d’haver arribat, com a societat, a les més grans quotes d’Igualtat –política, legislativa, social– en la història del nostre país. Les lleis i els plans aprovats en aquests darrers anys de Governs socialistes són, en si mateixos, instruments extraordinàriament valuosos i positius que ens permeten encarar el moment actual en millors condicions que mai. <strong>Però també ho fem amb alerta perquè l’arribada de la dreta al govern de la Generalitat pot suposar un pas enrere de grans dimensions. No ha estat necessari arribar als cent dies de govern per comprovar que el veritable programa de Convergència i Unió es basa en el desmantellament de les polítiques socials que l’anterior govern, encapçalat pel PSC, havia afermat.</strong></p><p><strong> Hem passat d’un govern que va duplicar els recursos destinats a la lluita contra la violència de gènere, que va apostar per crear resposta a les situacions concretes de les víctimes a través del desplegament de la Llei dels Drets de les Dones contra la Violència Masclista</strong>, que va dotar de recursos als Ajuntaments per crear i consolidar els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones, que va creure en la necessitat d’establir mecanismes correctors en el mercat de treball creant una Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats, que va impulsar l’elaboració de Plans d’Igualtat a les empreses, que va facilitar oportunitats a través de projectes com <em>Jo, Directiva </em>o la <em>Xarxa de mentoria Ariadna</em>, treballant per la incorporació de dones en sectors on es trobaven subrepre- sentades i tantes altres accions d’aquests darrers anys, a un govern que ha desmuntat ja l’estructura que fonamentava tot aquest treball.</p><p> Històricament el protagonisme en la política per la igualtat ha estat dels Ajuntaments, principalment els governats pels i les socialistes. La tasca municipal ha estat durant molts anys la sustentadora de les millores en la condició de vida de les dones i només durant els darrers anys ha rebut suport de la Generalitat de Catalunya, a través del programa de subvencions a ens locals i el Contracte Programa signat amb l’Institut Català de les Dones per recolzar els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones, acci- ons sobre les quals l’actual govern encara no s’ha pronunciat i que resulten cabdals per a molts ens locals en aquests moments de crisi. <strong>Cal reivindicar el paper de motor de l’administració de Catalunya per continuar treballant en aquesta línia a tot el país.</strong></p><p> Hem assolit el reconeixement “formal” de la participació de les dones en igualtat i en tots els àmbits, però la realitat és tossuda i seguim arrossegant un gran desequilibri en la participació i en la presa de decisions. <strong>La responsabilitat en l’àmbit privat segueix sent nostra i si no assolim que els homes es conscienciïn i comparteixin les responsa- bilitats familiars, les dones seguirem estant en clar desavantatge. Perquè la igualtat “real i efectiva” passa per la incorporació de les dones a una ocupació de qualitat en les mateixes condicions que els homes, i això exigeix un repartiment igualitari de l’es- fera privada, dels assumptes domèstics i de la cura de les persones dependents.</strong> No- més amb una veritable coresponsabilitat entre homes i dones s’equilibraran realment les oportunitats per a aquestes. La coresponsabilitat en l’àmbit privat i l’apoderament de les dones en el públic són els instruments que ens permetran remoure positiva- ment les estructures socials condicionades per la mentalitat masclista.</p><p> Oblidar el potencial i la força de la incorporació laboral de les dones a un mercat de treball estable i de qualitat, és conduir les reformes iniciades al fracàs més absolut i a la ruptura de la cohesió social. Evitar aquest fet ha d’esdevenir una lluita col·lectiva. És el conjunt de la societat, dones i homes, el qual ha de prendre les regnes de la transfor- mació d’aquest país, no només per sortir de la crisi actual sinó també per protegir-se i evitar que torni a repetir-se en un futur. Per a això és necessari que la coresponsa- bilitat de la vida personal, laboral i familiar es converteixi en la pedra angular del nou model social, laboral i econòmic del nostre país. <strong>En aquest 8 de març de 2011, des del PSC volem reconèixer el valor de la lluita de les dones per la Igualtat –tal vegada, la transformació de més gran importància duta a terme en el nostre país en les últimes dècades– , i fer una crida per treballar tots i totes solidàriament per una Catalunya millor, més justa i més igualitària.</strong></p></section> Fri, 04 Mar 2011 00:00:00 +0100 Pere Navarro a CANAL CATALÀ http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/pere-navarro-a-canal-catala-24 http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/pere-navarro-a-canal-catala-24 <?xml version="1.0" encoding="utf-8"?> <section xmlns:image="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/image/" xmlns:xhtml="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/xhtml/" xmlns:custom="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/custom/"><p>Aquesta nit, a partir de les 9h, l'alcalde de Terrassa i Primer Secretari de la Federació socialista del Vallès Oest, Pere Navarro, participarà al debat televisiu “Per a llogar-hi cadires” de Canal Català. El programa, presentat per Marta Polo, tractarà l'actualitat política.</p></section> Tue, 01 Mar 2011 00:00:00 +0100 La Federació del PSC Vallès Oest aprova els seus candidats i candidates per les properes eleccions municipals http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/la-federacio-del-psc-valles-oest-aprova-els-seus-candidats-i-candidates-per-les-properes-eleccions-municipals-12 http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/la-federacio-del-psc-valles-oest-aprova-els-seus-candidats-i-candidates-per-les-properes-eleccions-municipals-12 <?xml version="1.0" encoding="utf-8"?> <section xmlns:image="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/image/" xmlns:xhtml="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/xhtml/" xmlns:custom="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/custom/"><p><strong>El Consell de la Federació del PSC Vallès Oest s’ha reunit en sessió extraordinària, una reunió que ha constat de dues parts</strong>. D’una banda, el Primer Secretari de la Federació, Pere Navarro, ha realitzar un breu informe sobre l’actualitat política de Catalunya. </p><p>Posteriorment, els assistents han dut a terme la votació de la proposta de candidats i candidates socialistes pels onze municipis que formen part de la Federació del PSC Vallès Oest i s’han aprovat totes les candidatures per unanimitat.</p><p><embed size="medium" align="center" view="embed" object_id="301691" custom:offset="0" custom:limit="5"/></p><p>D’aquesta manera, el Partit Socialista tornarà a presentar a <strong>Pere Navarro</strong> com a cap de llista per Terrassa; <strong>Carme Garcia Lores</strong> per Rubí; <strong>Dolors Conde</strong> per Castellbisbal i <strong>Carles Canongia</strong> per Vacarisses, <strong>Mercè Rodó</strong> per Ullastrell i <strong>Antoni Granell</strong> per Gallifa. D’altra banda, com a novetat, <strong>Antonio Navarro</strong> serà per primer cop candidat a Viladecavalls i el mateix passa amb <strong>Jaume Valls</strong> per l’alcaldia de Sant Llorenç Savall. La diputada socialista al Congrés,<strong> Dolors Puig</strong> es presentarà per aconseguir l’alcaldia de Matadepera i a Rellinars,<strong> Jordi Adrià</strong> encapçalarà un projecte com a independent. A Sant Cugat del Vallès, després de celebrar les eleccions primàries, serà <strong>Ferran Villaseñor</strong> qui es presentarà com a candidat del PSC.</p><p>La proposta aprovada pel Consell de Federació del PSC Vallès Oest s’elevarà el pròxim cap de setmana al Consell Nacional del Partit, on s’haurà d’aprovar de forma definitiva. </p></section> Mon, 28 Feb 2011 00:00:00 +0100 Pere Navarro participa com a ponent a la Convenció Municipal del PSOE http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/pere-navarro-participa-com-a-ponent-a-la-convencio-municipal-del-psoe-11 http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/pere-navarro-participa-com-a-ponent-a-la-convencio-municipal-del-psoe-11 <?xml version="1.0" encoding="utf-8"?> <section xmlns:image="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/image/" xmlns:xhtml="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/xhtml/" xmlns:custom="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/custom/"><p>Aquest passat cap de setmana, el PSOE ha celebrat la seva Convenció Municipal, que ha anat a càrrec de candidats i candidates socialistes. L’objectiu d’aquestes jornades ha estat elaborar un paquet de mesures i iniciatives en 26 àmbits diferents.<strong> Són diferents accions que els socialistes s’han compromès a impulsar des dels diversos Governs Locals. </strong></p><p>En l’acte de clausura d’aquesta Convenció, han participat més d’una vintena d’edils, entre ells Pere Navarro. L’alcalde de Terrassa ha estat l’encarregat de presentar les mesures que s’han d’aplicar en matèria de Mediambient i qualitat de l’aire, un àmbit en el qual la nostra ciutat és pionera.</p><p><embed size="medium" align="center" view="embed" object_id="299462" custom:offset="0" custom:limit="5"/></p><p>Entre les iniciatives que ha plantejat Navarro, destaca el fet de potenciar aquelles tècniques de màxim estalvi energètic, de producció i de l’ús d’energies netes. <strong>Segons ha explicat Navarro: “els socialistes hem estat dels primers en donar exemple en l’optimització de recursos energètics amb l’enllumenat públic o en equipaments municipals”.</strong> Terrassa és un bon exemple d’aquestes polítiques, ja que en els darrers anys ha treballat per canviar l’enllumenat i col·locar llums led, molt més eficients, o bé per instal·lar calderes de biomassa a escoles i centres cívics. </p><p>D’altra banda, Pere Navarro també ha donat molta importància a les polítiques que s’apliquen amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aire a les ciutats. En aquest sentit, l’alcalde de Terrassa ha insistit en el fet de potenciar els models de mobilitat no contaminant com “la potenciació del transport públic o les zones 30, dues mesures que s’han aplicat a Terrassa”.</p><p><strong>Optimitzar el sistema de vigilància de la contaminació atmosfèrica, desenvolupar noves zones verdes i reduir l’ús del vehicle privat a les ciutats són altres iniciatives que ha destacat Navarro. </strong></p></section> Mon, 14 Feb 2011 00:00:00 +0100 Todo parecía imposible, pero al final es una realidad. http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/todo-parecia-imposible-pero-al-final-es-una-realidad-11 http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/todo-parecia-imposible-pero-al-final-es-una-realidad-11 <?xml version="1.0" encoding="utf-8"?> <section xmlns:image="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/image/" xmlns:xhtml="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/xhtml/" xmlns:custom="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/custom/"><p>El momento, puede ser menos o más afortunado, pero al gobierno es el único al cual se le atribuyen todos los males, carga con todas las presiones de los mercados, es embestido por mil y una protestas, presionado por los diferentes lobbys empresariales y en ocasiones desamparado y acorralado por el arco parlamentario de la oposición. <strong>Pero al final es una realidad que termina de concretarse en estos días, solamente te puedo decir a ti Gobierno, “el esfuerzo ha valido la pena” solo por haber alcanzado el <em>acuerdo del Pacto Social</em>.</strong></p><p><strong>El pasado día 2 febrero, acabó de concretarse el interrogante que desde hace más de un año se venía discutiendo a nivel estatal, este día podría pasar a la historia como aquel 27 de octubre de 1977 en el que se firmaron los Pactos de la Moncloa.</strong> Las circunstancias, al igual que las personas, eran diferentes. La crisis, el momento que se atravesaba en aquel otoño del 1977, era igual o superior, tanto desde el punto de vista económico como desde el punto de vista político; los actores del momento estuvieron a la altura que se les exigía y consiguieron un acuerdo histórico para que España saliera hacia delante, acuerdo que nos permitiría labrar un futuro mejor, posiblemente pensando a largo plazo y no en el presente que nos tocaba vivir, con la gran visión de pensar en los hijos e hijas y no en los padres y madres, todos asumimos y aceptamos que sería beneficioso para todos. <strong>En líneas generales se consolidó la democracia y se tomaron medidas económicas que permitieron salir de aquella grave crisis.</strong></p><p>El tiempo pasa y cuando todo parecía imposible, hoy se repite aquel gran acuerdo. 34 años después nos encontramos con que el gobierno asume la responsabilidad que le transferimos mediante los votos y conjuntamente con los actores sociales pactan los principios de este nuevo <em>Pacto Social</em>. Es verdad que el momento no es el mismo, pero las circunstancias que lo ocasionan son semejantes: presión de los mercados, protestas legitimas, presión de los lobbys empresariales y un estancamiento en el arco parlamentario, orquestado por el partido mayoritario y un sinfín de medios de comunicación, que unidos en su tintineo permanente, consiguen que su música llegue hasta el rincón más olvidado de nuestra España. <strong>Es verdad que son muchos los directores de esas variopintas bandas, pero se han puesto especialmente de acuerdo en utilizar la misma partitura. Bajo esos mimbres se ha urdido un gran cesto en el que en contra de todos los pronósticos, se han alcanzado un gran acuerdo, un Pacto Social con mayúsculas, firmado por los sindicatos y empresarios y con un actor principal un “gobierno socialista“.</strong> Ha llegado la nueva etapa, es hora de cambiar la partitura, es el momento de asumir responsabilidades, aquellos que estaban rotundamente en contra deberán dar respuesta a sus contradicciones, se verán obligados a unirse para conseguir que la música que surge de esta nueva partitura, sea la mejor para todos y llegue con el mejor sonido posible. Un sonido que nos debe facilitar aquellos objetivos del 1977, en pensar a largo plazo, en sumar esfuerzos para conseguir un futuro mejor para las siguientes generaciones.</p><p><strong>El <em>Paco Social</em>, consigue encaminar su contenido por la senda del dialogo social, senda adecuada y no vereda con impedimentos, la cual nos llevará a rebajar el pánico que intencionadamente han insuflado en el sistema.</strong> Este acuerdo nos debe permitir desterrar a todos aquellos fantasmas que el mercado de inversiones nos hace creer, nos debe permitir ahuyentar los fantasmas del intervencionismo que han planeado sobre nuestro sistema, nos debe permitir que España se presente a Europa y al mundo como el país que sabe hacer los deberes cuando toca y que sumando esfuerzos, tenemos capacidad de salir hacia adelante, pues esa sin duda debe ser nuestra mejor carta de presentación.</p><p>Demos el apoyo, si es necesario con críticas constructivas, a los contenidos del <em>Pacto Social</em>, pues sus firmantes han estado a la altura de las circunstancias. Han sabido comprender los graves hechos que ocasionaban esta situación y han sabido buscar las mejores soluciones posibles para caminar juntos por esa senda sin zancadillas, la cual nos permitirá de nuevo alcanzar un futuro mejor. <strong>Como en todos los pactos la perfección no existe, unos deben ceder y los otros también, no hay perdedores ni vencidos, solamente hay seriedad, obligaciones y compromisos.</strong> Para buscar las mejores soluciones a los problemas, por lo consiguiente han limpiado el camino, de aquellos que nos ponen zancadillas permanentes y solo piensan en sus beneficios particulares y especulativos, hemos conseguido que nos pongan en la senda adecuada, aquella que nos permitirá ir superando las dificultades. <strong>Con este <em>Pacto Social </em>se retoma ese gran camino del cual no deberíamos haber salido, en épocas de dificultades, lo mejor es remar todos juntos aunque sea a contracorriente. </strong></p><p><strong>El esfuerzo ha valido la pena, sindicatos, patronal y gobierno habéis estado a la altura de las circunstancias, habéis conseguido aquello que parecía imposible y al final ha sido una realidad.</strong></p></section> Wed, 09 Feb 2011 00:00:00 +0100 El próximo día 22 de mayo http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/el-proximo-dia-22-de-mayo-12 http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/el-proximo-dia-22-de-mayo-12 <?xml version="1.0" encoding="utf-8"?> <section xmlns:image="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/image/" xmlns:xhtml="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/xhtml/" xmlns:custom="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/custom/"><p>El próximo día 22 de mayo serán las elecciones municipales y será la primera vez que personas extranjeras que conviven con nosotros podrán votar y hacerse oír. <strong>Este acto de libertad e igualdad, les sitúa al mismo nivel que los demás ciudadanos que viven en nuestras ciudades</strong>.</p><p> El derecho a votar es uno de los instrumentos más importantes para conseguir la plena integración. Como instrumento de vital importancia, de participación de nuestro sistema político, <strong>desde el PSC invitamos a participar de forma activa a todas aquellas personas originarias de los países que han firmado convenio de reciprocidad con España</strong>, es decir: Ecuador, Colombia, Perú, Cabo Verde, Bolivia, Paraguay, Chile, Noruega, Nueva Zelanda e Islandia. </p><p>Elegir y tener la posibilidad de ser elegidos es un acto tan simple, y a su vez tan complicado, <strong>que en pleno siglo XXI se ha hecho realidad por primera vez para nuestros nuevos ciudadanos.</strong></p><p>Para contribuir a desterrar algunos tópicos, <strong>para ayudarnos a mejorar el futuro de nuestras ciudades y territorios</strong>, desde el PSC les animamos a ejercer el derecho a votar en las próximas elecciones municipales del día 22 de mayo.</p><p><strong>Compromiso y derecho a votar, por el cual han luchado en el pasado muchas personas</strong>. Con esta invitación, el PSC quiere animar a todos los ciudadanos implicados en nuestra ciudad a ejercer el derecho a votar. </p><p>El fenómeno de la inmigración tiene carácter general y perdurable en nuestras ciudades, la aportación de las personas que han sufrido el hecho de marchar de sus lugares de nacimiento es positiva en líneas generales para nuestra economía, dicha aportación ha sido uno de los fenómenos de crecimiento de nuestras ciudades. <strong>Éste y muchos otros motivos demuestran la validez por la cual deben hacer valer su influencia los ciudadanos de otros países con derecho a voto en las próximas elecciones municipales.</strong></p><p>Para ayudarnos y conseguir avanzar hacia una sociedad en la que todos los ciudadanos que la formamos, tengamos los mismos derechos, deberes y oportunidades.<strong> Una vez más, desde el PSC te invitamos a participar activamente en las elecciones municipales</strong>.</p><p><strong>Para poder ejercer el derecho a votar, es necesario estar inscrito en el censo electoral, puedes solicitar dicha inscripción las oficinas municipales, antes del 25 de enero.</strong></p></section> Fri, 21 Jan 2011 00:00:00 +0100 Elecció de candidats http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/eleccio-de-candidats-15 http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/eleccio-de-candidats-15 <?xml version="1.0" encoding="utf-8"?> <section xmlns:image="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/image/" xmlns:xhtml="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/xhtml/" xmlns:custom="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/custom/"><p>El Partit dels Socialistes de Catalunya garanteix a tots els seus afiliats i a totes les seves afiliades la possibilitat d’optar a qualsevol càrrec públic que disputi el nostre Partit, inclòs, per descomptat, el d’encapçalar una candidatura local socialista. </p><p>Per aquesta raó el PSC, a través del seu “Reglament d’elecció de candidats/candidates a càrrecs públics del Partit”, contempla els requisits que cal que un aspirant a càrrec públic compleixi per tal d’esdevenir candidat i ser votat pels afiliats i afiliades del Partit. </p><p>Segons l’article 3 d’aquest Reglament, tots els i les militants inscrits/inscrites en el cens del Partit, són electors/electores i són elegibles en els processos d’elecció de candidats/candidates a càrrecs públics. Igualment ho són els i les simpatitzants en els casos previstos en el Reglament. La votació dels i les militants i dels simpatitzants seran en la mateixa jornada electoral per mitjà d’urnes diferenciades. </p><p>Segons l’article 22 correspon a la Comissió Executiva fixar amb l’antelació suficient el calendari d’elecció de candidats/candidates a alcaldes/alcaldesses. El calendari aprovat avui fixa que el dia 14 de gener es tanca el cens que servirà pel procés d’elecció a càrrecs públics corresponent a les Eleccions Municipals 2011, i fixa també que les candidatures es podran presentar fins el diumenge 30 de gener, a la Comissió Executiva corresponent. </p><p>Així mateix, l’article 25 diu que si finalitzat el període de presentació de candidatures n’hi ha més d’una, la Comissió Electoral fixarà la data d’elecció. La Comissió de Garanties supervisarà el desenvolupament del procés i les Comissions Executives de Federació i/o Agrupació posaran els mateixos mitjans per cadascun dels candidats/tes que hagin complert els requisits de signatures o proposició dels òrgans executius esmentats. </p><p>La recollida de signatures de tots/es aquells/aquelles militants o simpatitzants que vulguin presentar candidatura començarà el dilluns 17 de gener, i durarà com a màxim fins al dia 30 de gener, data final per a la presentació formal de candidatures. Per facilitar el procés adjuntem un full model de recollida de signatures, que s’hauran de presentar a la Comissió Executiva d’Agrupació, o de Federació en els casos de Barcelona i L’Hospitalet. </p><p><link url_id="56810">Full de presentació de candidatures</link> </p></section> Fri, 21 Jan 2011 00:00:00 +0100 Els ciutadans immigrants tenen 10 dies més per inscriure’s i poder votar a les municipals http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/els-ciutadans-immigrants-tenen-10-dies-mes-per-inscriures-i-poder-votar-a-les-municipals-12 http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticia/els-ciutadans-immigrants-tenen-10-dies-mes-per-inscriures-i-poder-votar-a-les-municipals-12 <?xml version="1.0" encoding="utf-8"?> <section xmlns:image="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/image/" xmlns:xhtml="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/xhtml/" xmlns:custom="http://ez.no/namespaces/ezpublish3/custom/"><p>Els ciutadans immigrants de països que tinguin convenis de reciprocitat amb el Govern espanyol i que faci més de cinc anys que viuen legalment al nostre país <strong>podran demanar votar a les municipals fins el proper 25 de gener</strong>. En un principi estava previst que el termini per inscriure’s finalitzés el dia 15, però l’INE ha decidit ampliar-ho 10 dies més.</p><p>La possibilitat de votar a les municipals representa un pas endavant pel col·lectiu immigrant, que aquestes properes eleccions <strong>podrà expressar la seva opinió a les urnes.</strong></p><p>Recordem que poden inscriure’s al cens electoral <strong>els ciutadans d’Equador, Colòmbia, Perú, Bolívia, Xile, Noruega, Paraguai, Nova Zelanda i Islàndi</strong>a. Mentre que les persones procedents de la UE poden inscriure’s en qualsevol moment previ al tancament del Cens Electoral que, previsiblement, serà a principis del mes d’abril. </p><p><strong>La inscripció al cens electoral es pot formalitzar fins el 25 de gener a les oficines d’atenció ciutadana dels vostres respectius ajuntaments</strong>. Les persones que hagin rebut una comunicació del Instituto Nacional de Estadística podran fer la inscripció per correu o per Internet. Les sol·licituds les resoldrà l’Oficina Provincial del Cens Electoral.</p></section> Mon, 17 Jan 2011 00:00:00 +0100 | 0.750185 | curate | {"ca": 0.8566971115251208, "es": 0.1433028884748792} | http://rellinars.socialistes.cat/ca/noticies.rss |
mc4_ca_20230418_17_224052 | Gran èxit de participació a l'activitat: La revolució industrial a les comarques de Tarragona — Ajuntament de Tarragona
Esteu aquí: Inici › Centres Cívics › Notícies › Gran èxit de participació a l'activitat: La revolució industrial a les comarques de Tarragona
Gran èxit de participació a l'activitat: La revolució industrial a les comarques de Tarragona
Grup de participants visitant el Museu de les Mines del Bellmunt del Priorat
El transport i les colònies mineres
Divendres 20 d’octubre, el Centre Sociocultural de la Part Alta va acollir la taula rodona a càrrec de d’Agustí Agramunt i Alba Alonso, investigadors predoctorals del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV, on es va tractar com va afectar la revolució industrial a les comarques de Tarragona.
Es va tractar la Revolució Industrial tot relacionant aspectes històrics a nivell mundial i la seva afectació al nostre territori, enllaçant les explicacions amb dos exemples concrets: el sector metal·lúrgic en el cas de les Mines de Bellmunt del Prioritat i la revolució industrial al sector del transport, exemples que trobem al museu del ferrocarril de Móra la Nova. La taula rodona també va servir per tractar els grans canvis que van tenir lloc quan es va realitzar aquest pas del sector primari al sector secundari donat per un seguit de factors, culturals, econòmics i demogràfics, etc.
Aquesta xerrada va ajudar a introduir-nos a la sortida amb aquests dos exemples de la Revolució Industrial, que es van visitar el dissabte 21 d’octubre.
Al matí es va visitar el Museu de les Mines del Bellmunt del Priorat, situades a l’antic complex industrial de la Mina Eugènia. És un centre d’interpretació de la mineria del plom a la comarca del Priorat. A través de la seva exposició permanent, audiovisuals i la visita guiada a la mina vam poder conèixer els materials relacionats amb l’activitat minera, però també amb la vida quotidiana i la vida social entorn a la mineria. Principalment vam poder veure eines, maquinària, plànols, fotografies i altres documents.
A la tarda, mitjançant una visita guiada, es va visitar el Museu del Ferrocarril de Móra la Nova, on es va poder comprovar l’evolució de l’estació de Móra la Nova, del naixement de la Renfe, tot visitant l’exposició permanent, fotografies, audiovisuals, elements antics de les estacions.
El final de la visita va servir per comprovar el treball de restauració que realitzen, i fins i tot ens van convidar a realitzar un petit trajecte en un antiga locomotora; tot plegat ens van ajudar a conèixer l’evolució en l’industria del transport, en especial a la Ribera d’Ebre i la resta de comarques de la província.
L’activitat s’emmarca dintre del conveni amb les Antenes del Coneixement- URV, on és pretén atansar la Universitat a la ciutadania en general. | 0.887368 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.tarragona.cat/centrescivics/noticies/gran-exit-de-participacio-a-l2019activitat-la-revolucio-industrial-a-les-comarques-de-tarragona |
oscar-2301_ca_20230418_6_193163 | Des del 22 i fins el 30 de juliol, s’ha celebrat la 42ena edició de l’Obert Internacional d’Escacs ‘Vila de Sitges’, el torneig més antic de Catalunya (juntament amb Badalona) en la modalitat de 9 rondes diàries, toca fer balanç.
Enguany, amb 181 inscrits, ha tornat a superar la xifra de participants de edicions anteriors. També he comptat amb una àmplia representació de jugadors titulats (7 GM’s, 18 IM’s i 27 mestres més amb titulació internacional, FM, CM ...). La representació femenina ha estat de 13 jugadores (9 d’elles titulades) i 26 jugadors sub-18. Els jugadors amb mes elo: Jorge Cori (2602) i el rus Sergei Volkov amb 2591). Àmplia representació ‘la armada’ indú amb 18 jugadors i del Perú amb 8 jugadors, la majoria titulats.
Leer más...
Ajudes als torneigs del Circuit Català 2016
Detalles
Última actualización: 19 Febrero 2016
Imprimir
Publicació de la llista d'ajudes concedides als organitzadors de torneigs del XIII Circuit Català d'Obserts Internacionals. : | 0.737652 | curate | {"ca": 0.9411157024793388, "es": 0.049586776859504134, "en": 0.008264462809917356, "fr": 0.0010330578512396695} | https://escacs.cat/index.php/es/publicacions/noticies/211-noticies-circuit/noticies-circuit-2015 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_220647 | Sortint d’un restaurant veig unes prostitutes que s’acaben de retocar abans d’entrar-hi. Una diu que té fred, l’altra és furga amb una ungla les dents. No hi ha res més depriment que el backstage de pallassos i putes.
De molt petit m’agradaven els pallassos. No recordo per què.
Van deixar d’agradar-me el dia que la meva àvia en va contractar uns per a la festa del meu setè aniversari. Estava jugant a futbol amb els amiguets al jardí de casa i la pilota va anar a parar rere els matolls que limitaven amb el carrer. Quan la vaig anar a buscar vaig veure els pallassos maquillant-se en la seva furgoneta tronada, maquillant-se i fumant, vestits mig de carrer i mig de pallassos, i a mi que a l’escenari em semblaven herois se’m va fer molt dur descobrir-los la sordidesa. Una sordidesa sobtada, probablement exagerada per la meva innocència i perquè jo era un nen que no estava acostumat a veure pobres. Va ser la meva primera evidència que la vida tenia la seva part de misèria. La primera vegada que vaig pensar que no ho tenia tot assegurat, que podia ser un desgraciat, i és una impressió que sempre m’ha acompanyat, i que sempre connecta amb aquella escena.
Van deixar d’agradar-me els pallassos, van començar a fer-me por. No ells sinó acabar com ells. Des de llavors, veure pallassos m’ha semblat sempre molt desagradable, perquè em recorden que puc caure molt baix. Les putes passant fred, furgant-se les dents. Bons escriptors que he vist que quedaven sense força o sense talent. Un cambrer del restaurant va dir-me l’endemà quan vaig tornar-hi que aquelles meuques eren les noies més boniques que havia vist mai. Potser n’eren, de boniques. A mi em van semblar com els pallassos, i em va tornar el calfred de l’escena infantil.
Just en l’instant previ de sortir a escena, he vist moltes persones tal com són. De nen era molt innocent. Ara encara ho sóc i no estic segur d’entendre sempre la seqüència completa. Saber que els pallassos fumen i que les putes passen fred m’ha fet tenir més por però també més consciència. De nen em va ofendre la distància, ara veig que no és tanta, i he après que la sordidesa no és una taca. Estimo els que remunten situacions adverses, encara que sovint marxo quan ells arriben al restaurant. L’altra nit va venir una noia molt jove i la vaig posar al meu costat davant del mirall, perquè s’adonés de la irreparable decadència de la que creu que està enamorada. Ella em deia “jo t’estimo tal com ets encara que tu només em vulguis les nits que has begut massa”.
Algun dia escriurà com ara jo la por que en un mirall li van començar a fer els pallassos que fumaven. | 1 | perfect | {"ca": 0.9608981804103756, "es": 0.011227255129694155, "en": 0.017421602787456445, "fr": 0.010452961672473868} | |
crawling-populars_ca_20200525_11_154416 | SOM el sindicat independentista i de classe
Notícia publicada al Punt Avui
El nombre d’hipoteques va créixer un 18,2% a Catalunya el passat 2016. Així es desprèn de les dades publicades ahir per l’INE (l’institut d’estadística espanyol), que mostra també que l’augment a Catalunya va ser lleugerament superior al del conjunt de l’Estat (14%). En total es van signar a Catalunya un total de 45.873 hipoteques durant l’any, amb un import mitjà de 125.851 euros, cosa que suposa un increment del 4,3% respecte del 2015.
La dada és, a més, la més alta des del 2011, quan Catalunya va registrar la signatura de 63.547 hipoteques. Pel que fa a les condicions pactades, les dades per al conjunt de l’Estat per al mes de desembre mostren que les hipoteques a tipus fix guanyen terreny però encara se situen al voltant del 30%. A pesar de la bona marxa de les hipoteques, les dades de l’INE mostren que en els últims mesos l’augment s’ha anat refredant respecte dels forts increments registrats en els mesos de maig (45,7%) o juny (51%). Així al desembre la comparació va ser negativa, amb una caiguda del 5,2%. Per al professor d’economia de la Universitat Pompeu Fabra, José García Montalvo, aquest fre no està tan relacionat amb les darreres decisions judicials respecte de les clàusules sòl, sinó més aviat “amb una certa incertesa sobre els canvis en la llei hipotecària que es preparen i com afectaran els contractes”, destaca.
El fet que el mercat esperi canvis, hi afegeix García Montalvo, “està tenint dos efectes previsibles; el primer, una marcada tendència a l’augment d’hipoteques a tipus fix i, en segon lloc, els tipus d’aquestes hipoteques estan pujant”.
Una pujada que es podria disparar si, explica el professor de la UPF, la reforma optés per introduir d’una manera general la possibilitat de dació en pagament, cosa que, d’altra banda, “no és previsible”. En tot cas, la previsió del sector per a aquest 2017 és mantenir la tendència positiva en la concessió d’hipoteques, si bé probablement no es repeteixi el fort salt registrat l’any passat ni es relaxin gaire les condicions.
A pesar del creixement, però, el volum d’hipoteques encara dista molt de les xifres del 2007, quan se’n van signar més de 251.000.
Intersindical-CSC🎗🚩Follow
Som el sindicat republicà, independentista i de classe | The Trade Union that supports a truly independent and fair Catalonia
Última hora 16.53 h: Ikea comunica que farà fora temporalment a tots els seus treballadors de Catalunya i d’altres zones de l’estat on no puguin obrir les botigues pel coronavirus.
IMPORTANT Web de @LaIntersindical amb tota la informació laboral sobre el #coronavirus. Informa't i vacuna't contra la retallada de drets!
I si us fan signar fulls per suspendre el contracte, signeu "no conforme" i envieu la documentació a: [email protected] 👇 https://twitter.com/LaIntersindical/status/1238790927294046208
Informació actualitzada constantment amb totes les novetatss adreçada a treballadores i treballadors sobre el #Coronavirus
Us oferim respostes a preguntes freqüents per defensar els vostres drets laborals
https://www.intersindical-csc.cat/coronavirus/
Feu-ne difusió!
Perque entre totes, tot! Us recordem que podeu informar-vos de les ultimes noticies que ens afectin com a treballadores. http://t.me/parcsijardinscovid19
Si ets professional de @vallhebron però tens familiars que treballen a la privada afectats pel tancament temporal d'empreses i serveis diversos, adreça'ls al nostre sindicat @LaIntersindical que ha obert un servei especial per atendre'ls telemàticament: https://www.intersindical-csc.cat/coronavirus/
Enviamos un cariñoso saludo a nuestras queridas Kellys de Hospital 💚, que desarrollan una labor valiosísima con discreción y humildad. Exigimos Reconocimiento, Respeto y Derechos para ellas.
Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.
Adreça electrònica | 0.811776 | curate | {"ca": 0.8862884762147036, "pt": 0.007631645891630628, "en": 0.04986008649198677, "fr": 0.008140422284406004, "es": 0.04807936911727296} | : /2017/03/02/un-18-mes-dhipoteques-en-espera-de-la-nova-llei/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_370284 | "No pots empresonar a la gent dins un país i decidir que la Constitució no permet a la gent ser lliure", assegura a 'El Món' aquest professor de Dret Internacional quebequès En els últims anys, Daniel Turp ha visitat Catalunya una dotzena de vegades. I no serà pas l'última. "La pròxima quan serà, al juny o al setembre? ", pregunta. Ha estat observador en les darreres dues ocasions que els catalans van anar a votar, el 9-N i el 27-S. En aquesta ocasió, però, ha passat un dies a Barcelona per participar a les Jornades FOCIR, a l'Institut d'Estudis Catalans, que han tractat sobre el paper de la diplomàcia en una Catalunya Estat.Turp és professor de Dret Internacional Públic, Dret Constitucional, Drets Humans i Dret Internacional de la Universitat de Montréal. És president de l'Institut d'Investigació sobre la Lliure Determinació dels Pobles i la Independència Nacional (IRAI). Va ser membre de la Cambra dels Comuns de Canadà, on va representar el Bloc quebequès entre el 1997 i el 2000. També va ser escollit membre de l'Assemblea Nacional del Quebec pel Partit Quebequès entre el 2003 i el 2008.Daniel Turp ha assistit aquesta setmana a les Jornades FOCIR sobre el paper de la diplomàcia en una Catalunya Estat | Jordi BorràsVostè ha vingut a Barcelona a parlar de diplomàcia. Quin tipus de diplomàcia considera que hauria de tenir Catalunya en el cas que esdevingui un estat independent?El que crec que és interessant aquí és que quan et converteixes en un estat independent pots escollir, i en aquest cas pots escollir quin model de diplomàcia vols tenir. Perquè quan no ets un estat, no pots decidir tot el que fa referència a la teva política exterior. Crec que això ve amb la independència. La llibertat d'escollir quin tipus de diplomàcia tindràs, quina serà la importància dels drets humans, per exemple, o quins acords comercials vols que tingui el teu país, quines organitzacions internacionals hi formaran part si et converteixes en estat i en estat membre de la UE. Al final de tot, està a les mans de la gent. De la gent que decideix quin govern serà responsable de la política exterior. La gent ha de poder dir la seva sobre com hauria de ser la seva política exterior del seu govern. I quin paper tindrà també el Parlament pel que fa a la política exterior.Com d'important és el paper de la diplomàcia en un procés d'independència a l'hora d'obtenir suports internacionals?Penso que la diplomàcia no només és important després del referèndum per obtenir reconeixement sinó que ho és també ara, per preparar la independència. Has de preparar aquests reconeixements. Tinc constància que algunes autoritats com el ministre d'Afers Exteriors, Raül Romeva, el Diplocat, i altres entitats, estan intentant enfortir les relacions amb altres parlaments, amb altres governs, amb la societat civil. I això és molt important. El reconeixement no és una condició per convertir-te en estat, com els explico als meus estudiants, però el reconeixement d'altres països permetrà a Catalunya, si esdevé un estat independent, establir una relació d'igual a igual amb altres estats que ja són estats.Fins avui però, tant la UE com la majoria d'estats no es pronuncien, com a mínim en públic.És comprensible, perquè els estats amb els quals Catalunya vol parlar i dels quals vol obtenir reconeixement, són estats que tenen contínues relacions amb Espanya. En aquest sentit, aquests altres estats probablement evitaran prendre posició i consideraran que és una qüestió interna que han de resoldre catalans i espanyols. Però aquesta no és raó per no intentar parlar amb els altres estats, amb els seus líders, amb els seus parlaments, com crec que el govern de Catalunya ha fet i vol continuar fent. I al final és una qüestió de democràcia, i en algun moment aquest problema de democràcia haurà de tenir un paper protagonista en el punt de vista dels altres països. Perquè encara que ara estan molt callats, aquests altres països han d'adonar-se que hi ha un problema real quan no deixen que els catalans puguin celebrar un referèndum sobre el seu estatus polític. Països com Canadà o el Regne Unit, on sí que s'han celebrat referèndums, han d'estar preocupats pel fet que un país com Espanya no permeti a Catalunya fer el seu propi referèndum.Si Catalunya s'independitza amb una declaració unilateral d'independència, després, és clar, d'un referèndum; creu que costarà que sigui reconeguda internacionalment, davant la previsible negativa de l'estat espanyol a reconèixer Catalunya com a estat?Bé, no hi ha regles en aquest aspecte, com a mínim en la llei internacional. La pràctica de reconèixer un país està en el criteri de cada país. Tu pots reconèixer un país si vols i quan vols. A vegades fins i tot es posen certes condicions. Però al final és criteri de cada estat, és una decisió política. Però podem agafar l'exemple d'una declaració unilateral d'independència que ha tingut lloc molt recentment, com és la de Kosovo. El dia de la declaració d'independència, els Estats Units van reconèixer Kosovo. Ara crec que són més de 100 països que el reconeixen.Però no Espanya!No Espanya, però per exemple Canadà sí que ho va fer, encara que també té el seu problema amb la independència del Quebec. Per tant, penso que el que Catalunya ha de fer és afirmar i dir a la resta de països que serà un país que respecta la llei, que respectarà les normes de les Nacions Unides, dels tractats de Drets Humans, que serà un país nou responsable. Tot això ajudarà al seu reconeixement. Però el reconeixement, al final de tot, és un acte discrecional de cada país.Una declaració unilateral d'independència seria legal?És el que va dir el Tribunal Internacional de Justícia l'any 2010. Aquest dictamen diu que no hi ha res a la llei internacional que impedeixi a un govern o un parlament a declarar de forma unilateral la seva independència, que no és il·legal d'acord amb la llei internacional. Per tant, si algú insinua que Catalunya no pot declarar la independència per la via unilateral, o que és il·legal d'acord amb la llei internacional, s'equivoca. Perquè precisament el Tribunal Internacional, amb 10 jutges contra 4, va determinar molt clarament que no és il·legal, encara que sigui de forma unilateral.Per tant, entenc que Catalunya no ha de demanar permís, en cap circumstància, per ser un país independent.La llei internacional no diu que has de demanar permís al país al qual pertanys. Ho diu la llei. Si algú diu el contrari, és incorrecte. Dit això, penso que tothom estarà d'acord amb què no és una cosa desitjable. Crec que les parts haurien de ser capaces de negociar una transició pacífica cap a la independència, i que el govern espanyol, el Congrés i la ciutadania de la resta d'Espanya haurien d'acceptar les decisions dels catalans i haurien de poder negociar les qüestions que afectarien els dos estats en el cas que Catalunya s'independitzi. Però en cap cas Catalunya necessita permís per declarar de forma unilateral la independència. No crec que ningú vulgui una declaració unilateral, però en qualsevol cas és una qüestió que només depèn del govern de Catalunya, del seu Parlament i de la seva gent. Perquè si Espanya no vol negociar, i no vol permetre que els catalans siguin un país, encara que aquest sigui el desig d'una majoria, si aquest és el cas, és clar, l'únic que queda és una declaració unilateral d'independència.Considera que arribarà el moment en què l'estat espanyol negociï alguna cosa?Ho hauria de fer. Es tracta de democràcia. El govern espanyol té el deure de negociar després que els catalans s'hagin expressat de forma democràtica en un referèndum, organitzat, amb totes les garanties de llibertat d'expressió, llibertat de premsa, i sense que hi hagi corrupció. El nostre Tribunal Suprem a Canadà, l'any 1998, va considerar, i per tant ho diu la llei, que si hi ha una pregunta clara i una resposta clara, és fins i tot una obligació que hi hagi una negociació. Una obligació constitucional. I jo penso que també ho és la llei vigent internacional. El dret a l'autodeterminació està vinculat amb el deure de negociar.Tot això està molt bé. Però Espanya insisteix amb la Constitució Espanyola, que nega tot això que hem parlat. De fet, ni tan sols considera que Catalunya sigui una nació.La Constitució espanyola és il·legal. La Constitució espanyola és incoherent amb una de les regles d'or de la llei internacional. I la llei internacional és més important que la llei domèstica, que la llei espanyola, per exemple. Tothom té dret a l'autodeterminació. I els països tenen, de fet, el deure de respectar aquest dret. Per tant, quan escolto a gent d'Espanya que diu que segons la Constitució espanyola la integritat d'Espanya és indissoluble, la meva resposta és que això és incoherent amb la llei internacional, perquè l'autodeterminació és una norma imperativa de la llei internacional. Cap derogació estaria permesa en un principi tan important i fonamental. Per tant, el meu suggeriment a tots els catalans, particularment a aquells que volen la independència, és que diguin al govern espanyol, al Congrés, i a la ciutadania espanyola que la Constitució no hauria de ser mai una camisa de força. No pots empresonar a la gent dins un país i decidir que la Constitució no permet a la gent ser lliure.Què opina sobre el fet que Espanya persegueixi i jutgi polítics pel fet d'haver organitzat el 9-N l'any 2014?Vaig ser aquí, com a observador. La meva visió sobre això és que totalment incoherent amb el principi democràtic. No és una cosa que em sorprèn, per la gran quantitat de coses que ha fet el Tribunal Constitucional utilitzat pel govern d'Espanya. És el súmmum, jutjar el president, jutjar la presidenta del Parlament de Catalunya, jutjar alcaldes i consellers, càrrecs electes escollits democràticament només pel fet que tenen la seva pròpia opinió, la seva pròpia manera de pensar el futur de Catalunya. És completament incoherent. El que jo trobo, com a persona que ho veu des de fora, és que quan comparo la cultura democràtica d'Espanya i Catalunya, són dos mons molt diferents. A Catalunya hi ha una autèntica cultura democràtica. A mi m'impressiona. La qual s'expressa també per la força de la societat civil, que considero que és gairebé única en el món. Aquesta cultura democràtica contrasta amb la d'Espanya, amb un govern i un Congrés, amb una cultura democràtica molt poc rigorosa. Quan la gent vol expressar-se ho ha de poder fer. I tornant al Canadà. El govern canadenc mai es va oposar a la celebració dels dos referèndums al Quebec. I com a mínim fins ara no ha tingut com a resultat la independència. Per tant, quan tu permets a la gent expressar-se no porta necessàriament a la independència. Què passaria aquí? No ho sabem. Però deixem que ho decideixi la gent. Parlar, votar i posar urnes.Ja veig que al Quebec, quan es va organitzar el darrer referèndum, les coses van ser molt diferents.L'any 1995 va ser increïble. Perquè hi va haver un veritable debat, un debat de molt nivell, un debat ric, sobre què és un país, com hauria de ser Quebec com a país, o per què hauria de romandre a Canadà. I el 95% dels ciutadans del Quebec van votar. A mi m'agrada sempre explicar una història sobre aquest referèndum. Jo vaig ser assessor jurídic l'any 1995 i quan vaig anar a un dels col·legis electorals a les 6 de la tarda, no hi havia ningú. Ningú. Només la gent amb les urnes, que estaven esperant, perquè la votació finalitzava a les 8 de la tarda. I vaig preguntar-me: què està passant? No hi ha ningú aquí, ningú està esperant, ningú està fent fila per votar. Bé, el que passava és que tothom ja havia votat. El 100% de les persones van votar en aquell col·legi electoral. Per a mi això és un exemple increïble de pràctica de la democràcia. La gent se sentia preocupada, volia votar i va votar. El 100%. Per què això no hauria de succeir a Catalunya? Per què això no pot passar a Espanya? Per a mi, al final, és un principi democràtic. A Canadà el Tribunal Suprem va determinar que la base del dret a decidir és un principi democràtic. I per mi, el principi democràtic de Canadà no és diferent del d'Espanya.
Havia llegit Donald Trump | 0.807171 | curate | {"ca": 0.986511240632806, "gn": 0.0009991673605328892, "fr": 0.001582014987510408, "pt": 0.008159866777685262, "es": 0.0027477102414654453} | |
naciodigital_ca_20220331_0_208013 | El Pessebre Vivent de Fals encara es podrà veure els propers dies. Foto: Jordi Preñanosa | 1 | perfect | {"ca": 0.7586206896551724, "es": 0.2413793103448276} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/23896/nadal-no-acaba-tot-al-bages |
macocu_ca_20230731_3_394134 | Adrià Figueres serà el candidat del PP
Adrián Figueres Bargalló serà el candidat del Partit Popular a l'alcaldia de l'Ametlla de Mar, un cop ha estat ratificat per la junta electoral provincial del partit. Figueres compta amb una dilatada experiència política, de fet ja estat regidor a l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar. "És un repte difícil, inesperat. Però a la vegada, torno amb ganes a la política activa amb el partit que vaig començar, i al partit que sempre he estat. L'objectiu és poder aportar, mitjançant el nostre programa electoral, un canvi radical en quant a la manera d'entendre la política municipal", explica el candidat popular. Figueres, de 54 anys i dedicat a l'assessoria immobiliària, es marca com a principals objectius fer del municipi "un referent turístic a tot el territori". "El turisme estem convençuts que és una de les eines que més hem d'utilitzar pel desenvolupament de la Cala. Tenim tot el potencial. Hem de tenir la capacitat i les ganes de treballar per convertir l'Ametlla de Mar en un referent turístic amb lletres majúscules", subratlla Figueres. Entre les altres línies de treball també proposa la creació de llocs de treball "de manera immediata mitjançant el desenvolupament del polígon industrial i la incentivació de la inversió", i el "desbloqueig de tota la problemàtica urbanística actual". | 0.817429 | curate | {"ca": 0.9826807228915663, "es": 0.017319277108433735} | |
mc4_ca_20230418_16_350679 | Les ombres de l'Avinguda de la Llum Roda el món i torna el BON
Localització: Portal de la Pau - Rambla (Font: gentilesa de Francisco Arauz) Publicat per
Aquesta història i altres relats sobre Barcelona els trobareu en el meu llibre Barcelona, ciutat de vestigis, que serà presentat el proper dijous 16 de març a la Sala Ciutat. Hi esteu tots convidats! | 0.730511 | curate | {"ca": 1.0} | http://enarchenhologos.blogspot.com/2013_10_01_archive.html |
crawling-populars_ca_20200525_21_423133 | Hi ha funcions a La Planeta, avui (22 h) i demà (12 h i 21 h), i com a coproducció de Temporada Alta amb la Sala Flyhard, l'obra farà temporada del 24 de novembre al 3 de gener.
La ciutat del circ
També dins la programació de Temporada Alta, arriba l'últim espectacle de Cirque Éloize que, per primera vegada, introdueix la dansa contemporània al seu codi circense per a tots els públics. Combinant circ, música, teatre i ball, la prestigiosa companyia canadenca ha aixecat una ciutat que –com a Temps moderns de Chaplin– es rebel·la contra la rutina i la grisa uniformitat. Amb una successió de números de circ, projeccions audiovisuals i coreografies, l'acolorida fantasia vencerà la trista realitat. Les funcions són al Teatre Municipal , avui a les 22 h i demà a les 16.30 i 21 h.
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 El Punt Avui | 0.784125 | curate | {"ca": 0.9912126537785588, "it": 0.008787346221441126} | : /cultura/article/1016809-claudia-cedo-escenifica-la-incomunicacio.html?vermobil=1 |
mc4_ca_20230418_16_695183 | La ploma rovellada, el llapis i el pinzell...: «Argelers» Menció d'Honor - Viola d'Or Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta - 2012 La ploma rovellada, el llapis i el pinzell...: «Argelers» Menció d'Honor - Viola d'Or Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta - 2012
Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta - 2012
(A la memòria dels nens, homes i dones, internats al Camp)
«Mentre fèiem la guerra, ho sabíem prou:
la nostra vida, la vida d’un soldat,
valia exactament trenta cèntims:
vull dir que era el preu d’una bala.
Allà, al Camp, la vida no valia res».
Els vençuts - Xavier Benguerel
Enrere queden, en la quietud abstreta i serena,
les filigranes de xarxa d’espinós filferro, i les llàgrimes
de les dones-mares-filles-esposes, i els tallacames...
...i l’arena
d'una platja reconvertida en purgatori, i el clam i els laments
dels homes, la por, els plors, i la mirada extraviada
dels infants. Enrere queden la fam i la humiliació encordada,
i el foc exprimit [ extret de les pàgines dels poemaris eterns
que consolaven del fred, del dolor i de l'exili ]. Enrere
queden els barracons, el valor perdut i retrobat, la dignitat
del que vàrem ser i no vam ser, el desesper i la veritat
vençuda i relligada. Enrere queden el glaç i el còlic miserere,
les violacions i les malalties, els polls i els plats de llauna,
i la manca de pietat i l’absència immensa de la pàtria.
i l'abric fet de la tèbia pell de l'últim amic que s’atreví
a creuar
[ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + ]
per sota del filat.
Enrere queden els xiulets de canyes, lligats als colls,
la platja sense nom i la sal que embogeix
l'assedegat. Enrere queda el vent, i el vent, el vent...
les ràfegues tallants de vent...
...el vent que bressola, ingènuament encara,
la mateixa sorra
d’Argelers.
Avui, 13 de setembre de 2012, a la Sala de Plens del Districte Sants-Montjuïc, s'ha celebrat l'acte de lliurament dels Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.
Per segon any consecutiu he tingut l'honor de rebre la Menció d'Honor de la Viola d'Or del certamen, en una edició amb sorpreses, en la qual el premi de l'Englantina d'Or ha estat declarat desert i on l'amiga i companya de Relats en Català, Maria Porta, ha rebut la Flor Natural i la Viola d'Or (Moltes felicitats, Maria!!! Enhorabona per partida doble!!!)
De nou, moltes gràcies als membres del jurat. Enhorabona als organitzadors del certamen i felicitats a la companya premiada, i a totes aquelles persones que amb la seva participació han fet possible aquest event.
Etiquetes de comentaris: Argelers, Poesia, Premi Literari, Premis, Toni Arencón i Arias | 0.755438 | curate | {"ca": 0.9019073569482289, "ru": 0.018684312962242117, "es": 0.026080186843129623, "fr": 0.03892565200467108, "da": 0.0023355391202802647, "de": 0.007395873880887505, "it": 0.004671078240560529} | http://toniarencon.blogspot.com.es/2012/09/argelers-mencio-dhonor-viola-dor-jocs.html |
cawac_ca_20200528_3_135167 | Avui he anat a recollir les còpies de la tesi impresa. Com que n’eren moltes (15) i pesaven força, per tornar a la feina he agafat un taxi (havia de travessar tot Barcelona). El taxista era un d’aquells d’escoltar la COPE però, per sort, duia la ràdio parada.
El primer que m’ha preguntat era per on volia anar. Li he dit que per on cregués que era millor i ha decidit anar per l’Avinguda Diagonal. Una vegada decidit això m’ha dit que, per un recorregut tant senzill (de zona universitària al passeig marítim) no calia fer ús del GPS que duia instal·lat al cotxe. L’home tenia ganes de conversa i quan vaig sol no em molesta gens parlar amb els taxistes, ans el contrari. Ell en castellà i jo en català, i cap problema.
Seguim amb el GPS, com que semblava que el tema li feia gràcia, li he preguntat quan era que el feia servir i m’ha dit que quan va a llocs que no coneix (“dish!”). La seva frase immediata ha estat que a Catalunya, l’única pega que tenen aquests aparells és que, sinó els poses els noms dels carrers, viles i ciutats en català, no els troben. Es queixava però amb resignació, sense indignar-se.
El seu raonament era que “ ¡si yo siempre he escrito Vich, por qué ahora tengo que escribir Vic, si pongo Vich al GPS, no me lo encuentra! “. Em feia certa gràcia com ho deia ja que simplement s’hi resignava. Aleshores però, li he comentat que, si va a un lloc que no coneix, normalment li donaran una adreça escrita, ha assentit. Ell mateix, al moment, ha dit que allò dels noms en català era una minúcia, és més, m’ha fet gràcia perquè just després ha dit que així s’aprenia els noms en català. | 0.818253 | curate | {"ca": 0.9122807017543859, "es": 0.08646616541353383, "eb": 0.0012531328320802004} | http://alfons.elmeuportal.cat/20080925/el-taxista-i-els-noms-dels-carrers/?wpmp_switcher=desktop |
cawac_ca_20200528_3_98242 | "Oriol Junqueras, eurodiputat" (Esquerra Nacional, núm. 143)
Us adjunto el múmero 143 de l'Esquerra Nacional, "Oriol Junqueras, eurodiputat", que inclou una entrevista a Josep Vall, director de la Fundació Josep Irla ("Cal fer un elogi del compromís polític"), i articles sobre el pavelló català a la Biennal de Venècia, l'aprovació per part del Govern del projecte de llei d'acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya, impulsat per la conseller Carme Capdevila, i, evidentment, una valoració dels resultats de les eleccions europees, que han revalidat el diputat d'ERC a l'Europarlament, entre altres interessants informacions.
Josep Huguet i Biosca va néixer a Manresa –Bages– el 8 de març de 1951. És enginyer industrial per l’Escola d’Enginyers Superiors de Terrassa i llicenciat en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot el perfil | 0.834374 | curate | {"ca": 0.9806378132118451, "es": 0.0193621867881549} | http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/envia/oriol-junqueras-eurodiputat-esquerra-nacional-num-143 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_57416 | Aquest va ser un petit taller d’Art de 6 hores, on és va treballar a la natura per crear obres plàstiques i que, tot i la calor de l’estiu i la presència d’innumerables insectes, va resultar una sorprenent “experiència artística”. Es va aprofitar l’entorn del Parc de la Ciutadella per simular el que seria un espai natural. No era un espai lliure, sinó ordenat i dissenyat com un jardí, però sí que hi havia vegetació i això ja podia servir per viure la natura d’una manera artística.
Des del principi vaig imbuir als mestres d’un esperit experimental, i he de dir, que la consigna que els hi vaig donar era entre ambigua i misteriosa: “caminar de forma conscient per l’entorn, escollint les pròpies passes com si féssim un dibuix a terra, per tal de crear un mapa de camins artístic”. Sorprenentment, aquesta consigna va ser entesa per tothom, i acollida amb entusiasme, i encara que jo ja sabia per experiència, que els professors que venen a aquests tallers, valoren les coses noves, no vaig deixar de sentir-me sorpresa. A partir de l’experiència que varen viure aquell matí, cadascú tenia que realitzar dues obres plàstiques, que per la seva complexitat i temps de factura, vaig fer encabir amb calçador.
Font d’inspiració
La idea del taller està inspirada en l’artista anglès Richard Long que pertany al moviment artístic Land Art. Aquesta tendència utilitza el marc i els materials de la natura (fusta, terra, pedres, sorra, roques, etc.) per fer instal·lacions i obres de caràcter, generalment, efímer. Durant les seves llargues caminades per tot el món, Long fa línies i cercles de pedres o de passes, que desprès fotografia i abandona. Per a ell, l’experiència de caminar no és limita al fet físic, sinó que explora les possibilitats plàstiques i poètiques de l’acte de caminar. Com ell diu “Un camí és una línia errant. Caminar en línia recta, d’un costat a un altre, fer una línia de pols: crear una escultura”.
Aquesta faceta artística del caminar em va semblar l’excusa perfecte per fer sortir l’Art de l’aula i per obrir la sensibilitat dels mestres a noves i diferents experiències i maneres d’expressió.
Sobre l’entorn físic
La zona escollida era un petit jardí descuidat que envoltava una àrea de jocs infantils, situat a prop de l’aula. El lloc era una mica feréstec i això ens beneficiava perquè s’assemblava a la estructura lliure de la natura, encara que mantenia una certa ordenació enjardinada. Tot i ser un àrea no transitable, estava en mig d’una zona de pas, i ens trobàvem que, les persones que circulaven habitualment per la zona, havien fet petits corriols o dreceres alternatives al carrer exterior, creant una petita àrea de camins per descobrir.
Les nostres obres artístiques
Havia programat fer dues obres plàstiques, inspirades a la natura. Una “in situ” a l’exterior, i una segona a l’aula, ambdues relacionades amb el fet de caminar.
Les obres les vaig plantejar com llibres d’artista sobre paper, en forma de ziga-zaga, de la llargada del camí escollit (uns 5 metres).
L’obra 1 “Línia de Passes” era un llibre que representava el camí real com una línia sobre paper, que es situava a l’entorn, per crear una instal·lació. El fet de realitzar aquesta acció plàstica, ens va fer mirar la natura d’una manera nova i sorprenent. Veure els fulls del llibre a terra formant el nostre camí, va ser molt revelador, divertit i sorprenent.
L’obra 2 és el “Camí Poètic”, igual de llargada que l’anterior i formant la línia de recorregut amb les coses recollides del terra (branquetes, fulles, sorra, etc..), en forma de collage i afegint-hi pintura, dibuixos i escrits de les experiències viscudes al recórrer el camí.
Tot plegat, va ser força feina, però els mestres van treballar ràpid i amb entusiasme, ja que els llibres anaven sortint molt bé i el fet d’aprendre noves tècniques va entusiasmar a bona part dels participants!
Cóm és va organitzar el treball
El taller tenia assignada una durada de 6 hores repartides en 3 dies. Vàrem aprofitar al màxim les dues hores de feina diàries per a complir tots els objectius!
El primer dia vàrem observar la natura com si les formes aèries (arbres o estructures) i les terrestres (matolls, terra…) fossin escultures o pintures plenes de detalls estètics, línies, formes, i colors. Es van recollir coses que ens cridessin l’atenció com ara fulles, pedres, escorça, sorra o altres objectes i vàrem caminar per tal d’escollir el nostre petit camí, que és va traçar en un mapa que tothom tenia.
Desprès, a l’aula, es van ordenar i seleccionar els materials recollits, posar a premsar les fulles dels arbres, i començar a preparar el llibre “Camí Poètic” amb tots aquests materials.
L’endemà, vàrem tornar a lloc per acabar de definir la llargada i forma del camí amb seccions del fulls de paper, per mesurar quants en requeria cada llibre. Més tard, cadascú va muntar el seu llibre “Línia de Passes” a mida real, en taules llargues, i es van pintar les línies amb pintura acrílica. Aquestes és van treballar de manera molt personal, afegint-hi detalls i formes inspirades per la natura i pel propi plaer de pintar. Aquests moments, són els que desprès un recorda amb més detall, ja que el fet de pintar lliurement, sense la por de fer una gran obra, fa que les persones es posin en contacte amb els materials més intensament i també que gaudeixin del moment.
L’últim dia vàrem muntar el nostre “llibre de passes” a terra, damunt del camí que havíem escollit. Com que feia vent, no va ser fàcil que els fulls quedessin quiets a terra, per això vàrem fer servir petites estaques per fixar-los. També ens van picar els mosquits cosa que va impedir que gaudíssim plenament de les nostres obres, però sí el suficient com per observar les possibilitats que tenia el treball. Abans de desmuntar l’obra efímera, vàrem afegir dibuixos i comentaris damunt del llibre i vàrem fer fotos per tenir-ne constància documental. Tot plegat va ser molt estimulant.
Desprès es van acabar els llibres a l’aula, amb pintura i collage; aprenent noves tècniques com ara fer estampacions i monotips. Per acabar, es van enquadernar els llibres, unint els fulls i afegint-hi les tapes. Va ser com un premi emportar-se a casa dos llibres com a record de l’experiència.
Les meves conclusions
M’agrada que la gent experimenti amb l’Art i que faci art. Amb aquest taller vaig confirmar que, a través de la pràctica del l’Art modern i contemporani, com el Land Art, podem aprendre noves formes d’entendre el món des d’una perspectiva creativa, perquè ens obre la sensibilitat i potencia les nostres capacitats intuïtives, manuals, espacials i cognitives. Per altra banda, ens fa crítics, al observar l’estat de decadència dels espais naturals i socials. El ventall de temes i gèneres és enorme, des de la crítica a societat de consum (Pop Art) fins a la capacitat plàstica del llenguatge (Art Conceptual).
Per altra banda, el format de Llibre d’Artista -que a la vegada que es mira, es pot llegir- és molt versàtil, funcional i estètic a l’hora de recollir tota la feina feta. Permet incorporar-hi diferents tècniques i gèneres, i donar-li multitud de formes, tan planes com tridimensionals. | 1 | perfect | {"ca": 0.9831873410567957, "fr": 0.004097202599604408, "es": 0.009748516530093246, "en": 0.00296693981350664} | |
cawac_ca_20200528_4_122192 | Corpus Literari Ciutat de Barcelona
Biografies
Dolors Monserdà
Dolors Monserdà i Vidal ( Barcelona 1845 1919) Escriptora, signava normalment Dolors Monserdà de Macià. Escriví en castellà fins el 1875, i a partir de llavors en català. Participà assíduament als jocs florals, on fou premiada el 1878, el 1882 i el 1891, estrenà amb èxit Teresa o un jorn de prova (1875) i publicà diverses novel·les de caràcter costumista, que aconseguiren una notable difusió: La Montserrat (1893), La família Asparó (1900), La fabricanta (1904), La Quitèria (1906), etc. Les seves poesies foren recollides a Poesies Catalanes (1888) i Poesies (1911). Tingué una actuació destacada com a impulsora d'obres de caràcter pretesament social i feminista: davant el nombre creixent de dones obreres, considerava que el paper de la dona burgesa era el de protegir, mitjançant l'actuació personal i la de centres adequats, la treballadora, tant per motius humanitaris i moralitzadors com, especialment, per evitar la radicalització de les seves postures (en aquest sentit són notables els articles sobre la participació femenina en la Setmana Tràgica). A aquest fi respongueren la creació del Patronat d'Obreres de l'Agulla, els llibres Estudi feminista (1909) i Tasques socials (1916), entre altres, i nombroses conferències i col·laboracions a la premsa, especialment a "La Renaixença". | 0.862431 | curate | {"ca": 0.9926144756277696, "nl": 0.007385524372230428} | http://www.ducros.cat/corpus/index.php?command=show_news&news_id=1630 |
mc4_ca_20230418_0_548663 | Booking.com: Hotels a prop de Universitat FIT de Zuric, Zuric, Suïssa Reserva el teu hotel!
Busques allotjaments a prop de Universitat FIT de Zuric?
Hotels destacats a prop de Universitat FIT de Zuric
(a 0,6 km de Universitat FIT de Zuric)
L'Hotel Arlette Beim Hauptbahnhof, de gestió familiar, està situat a només 200 m de l'estació principal de Zuric i a 3 minuts a peu del centre de la ciutat. Drew Parsons.
"Pleasant small hotel close to the main train station. Friendly helpful staff who speak English"
(a 0,4 km de Universitat FIT de Zuric)
El Sorell Hotel Rütli ha estat totalment renovat. L'establiment està situat al nucli antic de Zuric, al costat dels funiculars i la Universitat ETH Zurich. Timothy.
"This hotel is in a great location! It's very near the main train station and right at the top of the Old Town. The rooms were spotless and the staff friendly and helpful."
(a 0,3 km de Universitat FIT de Zuric)
Aquest hotel de 3 estrelles es troba a només 10 minuts caminant de l'estació principal de trens de Zuric i a poca distància a peu del carrer comercial de Bahnhofstrasse. Nancy.
"We were able to enjoy the outside area for meals . The breakfast was good value"
L'Hotel Marta, renovat l'any 2010, està situat al centre de Zuric, a 5 minuts a peu de l'estació central de Zuric. Graeme.
El Leoneck, dissenyat a l'estil original suís, es troba en ple centre de Zuric, a només 10 minuts a peu de l'estació central de tren. Disposa de Wi-Fi gratuïta i d'una zona de negocis amb impressora. Sasidharan.
(a 0,7 km de Universitat FIT de Zuric)
El Helmhaus Swiss Quality Hotel està situat en un edifici històric del segle XIV i gaudeix d'una ubicació cèntrica, a prop del Grossmünster i del llac de Zuric. mark.
"spotless rooms, friendly, helpful staff, centrally situated, excellent breakfasts, tea and coffee available the whole day, great coffee"
Més allotjaments a prop de Universitat FIT de Zuric Hem negociat amb milers d’hotels per poder-te oferir les millors ofertes. Nosaltres en diem ofertes secretes i només són vàlides durant un temps limitat.
Als voltants de Universitat FIT de Zuric
210718,211007,195650,205232,207884,208782,204701,206882,205443,208823,204321,205697,205512,185503,205368,208943,203902,211444,211291,209640,202643,207217,204536,197382,211361,209029,208471,210648,202398,205682,206793,208579,201964 | 0.27725 | curate | {"ca": 0.6697009102730819, "en": 0.32726484612050283, "it": 0.003034243606415258} | http://www.booking.com/landmark/ch/university-fit-za1-4rich.ca.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_355611 | http://www.youtube.com/watch?v=kx1UmyBrO_k
hahaha Bones respostes, no em sembla mal paio, tot i les diferencies ideològiques insalvables en el camp social que tenim(creu en el Capitalisme, JO NO! ) em sembla una persona honesta en el que creu ... Jo d'ell però tremolaria ja que alguns aquí l'estan fent messies....i ja sabem com han acabat els salvapatries com Carretero, Laporta, ALT, divinitzats en el seu dia i avui menyspreats o oblidats...Devots que busquin sempre Lider suprem de l'independentisme confes al que adorar, si us plau, tracteu-lo com un ser humà, no genereu mals auguris que sinó ja sabeu com acabarà, que porteu la desgracia als vostres idols.
Si no fos per aquests altres, el Junqueres segurament no seria ni cap de llista | 0.811433 | curate | {"en": 0.05668016194331984, "ca": 0.9433198380566802} | |
cawac_ca_20200528_10_66084 | Doncs resulta que és Ruffin!! Bon fitxatge: un pivot amb experiència ACB, que defensa fort, reboteja molt (que és el que ens fa falta) i que intimida. Amb una xic de sort ´ja podria arribar per jugar diumenge
Aquesta tarda he estat parlant amb algú proper al club i m'han xivat que el tiu que vindrà és un jugador nord-americà, amb passat molt recent a l'NBA i que coneixem del Lleida. Hasta aquí puedo leerr! !
Home, la veritat és que Femerling té experiència ACB, però duu dos anys fora de joc (menys l'Eurobasket) i la seva adaptació hauria d'haver estat instantània meteòrica. Alemnys ara ja se sap que no serà ell. Esperem que tanquin el fitxatge d'algú avui i ja pugui jugar el cap de setmana. Contra el Múrcia va quedar demostrat que 3 són poc
a mi em sembla que el Femerling aquest no acabarà venint a Manresa. Un paio així per tant poc temps... a més, segur que cobra una morterada de peles. I si no tenim peles Ginestà, serà impossible ampliar la nòmina de pivots fins a cinc. Vamos, que si costa pagar-ne 4 imagina't un més.
[Ginestà 20-10-2009 10:53:46]:
Bona notícia!!! Enhorabona si s'aconsegueix. Ens el podríem quedar tota la temporada i convertir l'Alzamora en el cinquè pivot?
Moltbé Artés, vejam si imposeu el bàsquet al poble, el nens i nenes en aquest esport teen una altra esperit, són mes forts mes oberts el món. i sobretot la lluita. endavant , vés on et porti el cor. camina, peró recordo que en el món de la cistella mous tot el cós, es un dels esports més competius. Aixó si que el llegir no et fagi perdre l''escriure..
sense paraules del partit. Horrible. Aquest Manresa continua essent el millor i el pitjor a la vegada. No entenc com es pot rendir un dies tant bé i altres tant malament. Hi ha vicis i tics que no cambien mai, començant per l'entrenador | 0.793932 | curate | {"ca": 0.9362912400455062, "es": 0.013083048919226393, "fr": 0.019908987485779295, "hi": 0.017064846416382253, "pt": 0.008532423208191127, "en": 0.005119453924914676} | http://mas.regio7.cat/canalbasquet/index.php/component/ccboard/view-recentlist?start=560 |
crawling-populars_ca_20200525_7_25557 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Ontinyent
VALL D'ALBAIDA > BOCAIRENT
Els fets es van produir diumenge passat per Villena, Biar i Beneixama
Per: Redacció / EP
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Agents de la Guàrdia Civil han detingut a Bocairent un home de 27 anys com a presumpte autor d’un delicte d’atemptat a agent de l’autoritat, danys i contra la seguretat del trànsit després de protagonitzar una persecució ‘arriscada’, en la qual suposadament va posar en risc la vida de vianants, ciclistes i conductors de la via i va arribar a envestir amb el seu vehicle diverses vegades un cotxe patrulla del cos armat, sense causar danys als efectius.
Els fets van ocórrer diumenge passat de vesprada quan la Policia Local de Beneixama alertà la Guàrdia Civil de Villena que un turisme no havia obeït el seu senyal d’alto i circulava a gran velocitat per la via verda entre Biar i Villena. Això no obstant, el conductor va aconseguir fugir i no el van arrestar fins dimarts.
La Guàrdia Civil va mobilitzar sis agents en tres vehicles, un d’ells un cotxe camuflat, per perseguir el conductor. Durant el seguiment del vehicle, els agents van observar que conduïa ‘amb gran temeritat’, posant en perill la vida de ciclistes i vianants, als qui obligava a apartar-se per a evitar ser atropellats.
Segons ha informat la Guàrdia Civil, la imprudència del conductor va ser encara més gran quan es va endinsar en el nucli urbà de Biar. En eixir-ne per a incorporar-se a la carretera comarcal CV-804, un dels vehicles de l’institut armat l’esperava per a interceptar-lo. No obstant açò, en compte de parar, suposadament va envestir ambel seu cotxe el de la Guàrdia Civil, tractant diverses vegades d’expulsar de la via al vehicle oficial.
Els danys causats per la col·lisió van provocar que el cotxe patrulla quedara pràcticament immobilitzat, mentre el conductor va continuar en direcció a Banyeres, circulant per camins de terra i fins i tot es va arribar a llançar per un barranc, camp a través, per a fugir de la resta de patrulles que el seguien. Els agents li van perdre la pista després de circular de nou pel centre de Beneixama.
Dimarts passat, després de diverses indagacions, la Guàrdia Civil de Villena va detenir el conductor a Bocairent, on resideix. El jove va passar ahir dimecres a disposició judicial i va ser decretada la llibertat amb càrrecs.
Les policies locals de Villena, Banyeres, Biar i Beneixama van col·laborar activament en el dispositiu de persecució.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.747661 | curate | {"ca": 0.9916613213598461, "en": 0.008338678640153944} | : /noticies/detenen-a-bocairent-un-jove-per-conduccio-temeraria-i-envestir-reiteradament-un-vehicle-de-la-guardia-civil/ |
mc4_ca_20230418_9_146725 | Articles de la realitat*: 5 lliçons sobre l’educació que ens ha donat el coronavirus
5 lliçons sobre l’educació que ens ha donat el coronavirus
realitat* / Articles de la realitat* / 5 lliçons sobre l’educació que ens ha donat el coronavirus
Les converses per Whatsapp o Telegram treuen fum durant el confinament. Entre memes i reptes a les xarxes socials, destaca un tema de conversa: els nens i els adolescents. Les mares i els pares ens queixem de com és de dur tenir els petits tancats a casa, la complicació de teletreballar i cuidar-los a la vegada o la dificultat d’intentar ensenyar alguna cosa remotament semblant al currículum acadèmic. Tot plegat ens porta a valorar l’educació i la formació d’infants i joves, i ens ensenya que...
1. L’escola no és un aparcament
L'escola no és només un lloc on deixar els nens i les nenes mentre les famílies estan a la feina. Els equips docents treballen una bogeria per formar-los, preparant activitats que els ajudin a aprendre i integrar els coneixements. No es pot carregar aquesta tasca a les famílies a la brava.
2. No es pot passar de la presencialitat a l’educació a distància de 0 a 100
Canviar les metodologies de treball de forma tan sobtada és extremadament difícil, tant per als equips docents com per a les famílies. No vivim en una societat ben digitalitzada i això fa molt complicada la impartició de les classes a mestres i professorat i la recepció i aprofitament a infants i joves.
3. La desigualtat es desemmascara
Les diferències de classe (social) entre famílies s'aguditzen: no pot fer el mateix un infant amb dos adults disponibles i amb recursos formatius i materials (habitació, taula, ordinador, internet, celo, goma espuma, pintures, etc.) que un que té els adults treballant (a casa o fora) i que amb prou feines sobreviuen.
4. Aprendre vol dir moltes més coses
La formació de la canalla no depèn de replicar les classes aquests dies. Es poden fer activitats diferents, per obrir la mirada. És un excel·lent moment perquè les criatures aprenguin a cuinar, netejar, responsabilitzar-se dels altres… LES CURES! Les mates es treballen seguint una recepta, aprendre anglès tot cantant una cançó mentre recollim l'habitació (hola, recordeu a Mary Poppins?). Llegim plegats i fem llengua. Xerrem amb la iaia i fem història.
5. Acompanyar els infants en la distància
Els equips docents poden fer arribar missatges als alumnes, acompanyar-los, cantar cançons als més xics per mantenir vincles i, sobretot, vigilar que les criatures estan bé. Heu pensat mai que una de les principals funcions de l'escola és vetllar perquè la quitxalla estigui bé? Per si les famílies fallen, els equips docents també han d'ajudar-les oferint opcions per entretenir unes criatures durant tot el dia i estar el cas de com està cada infant.
Etiquetes de comentaris: Covid-19, Educació | 0.800578 | curate | {"ca": 0.986423722758128, "cs": 0.0035727045373347625, "hu": 0.010003572704537335} | http://bloc.realitat.cat/2020/04/5-llicons-sobre-leducacio-que-ens-ha.html |
cawac_ca_20200528_8_53766 | Després de la compareixença del senyor alcalde davant les càmeres de TVM el dimarts per la nit. Perdó. No ho he dit bé. Després de la compareixença de les càmeres de TVM davant el senyor alcalde, em trobe sumit en la perplexitat i encara no m’he recuperat del tot. La màxima autoritat local defensava la negativa a l’ús de la Casa de la Cultura per part del partit de l’oposició amb l’argument que s’hi pretenia celebrar un acte polític, quan aquest espai està reservat únicament per a actes culturals. I ara ve la meua perplexitat, perquè aquestes declaracions del batlle monover m’han fet dubtar de la meua concepció d’acte cultural.
Resulta que al final de l’estiu es va celebrar en la susdita Casa un acte que ja no sé si és polític o cultural. Ara crec que ja ho he aclarit: sospite que era una sarsuela cantada a capella . El títol em sembla que no l’havia acabat de llegir i per això em vaig confondre. Era… Com era…? Sí, “ Agua para todos , azucarillos y aguardiente”. Ara ho he entés. Aquell acte sí que era cultural i jo m’havia confós. Les primeres veus van estar sublims, les comparses eficients i el libretto , bé, el libretto cantat amb passió, però una mica repetitiu.
De manera, senyors del PSOE monover, que ja ho saben, munten una sarsueleta i en quatre romances ens conten el PGOU i el que vinga bé. | 0.77073 | curate | {"ca": 0.8604294478527608, "es": 0.10429447852760736, "nl": 0.012269938650306749, "pt": 0.010736196319018405, "oc": 0.012269938650306749} | http://ultralocalia.cat/2006/01/18/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_30927 | Flipeu http://www.elpais.com/articulo/portada/Normalizacion/linguistica/elppor/20091023elptenpor_3/Tes
Ara haure de demanar perdo per fer musica en Catalá? Jo encara no he rebut un centim de cap ens public...O sigui cantar en la teu llengua es polititzar ? O nomes si ho fas en catalá?
Ei, els qui fem música en català hauríem de manifestar-nos davant del Palau de la Generalitat! Se m'acut el lema "Jo també vull que em subvencionin", què et sembla? | 0.512883 | curate | {"es": 0.2292134831460674, "ca": 0.7078651685393258, "pt": 0.06292134831460675} | |
mc4_ca_20230418_11_453298 | Com gestionar els residus a les llars amb persones afectades pel coronavirus - Web de l'Ajuntament de Begues
Data i hora oficial 31.05.2020 | 01:51
Els residus com guants o mascaretes, entre altres, s'han de dipositar en bosses que s'han de tancar adequadament i dipositar al contenidor gris.
El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha emès unes recomanacions per gestionar els residus d'elements de prevenció d'aquelles famílies que tinguin algun membre a casa afectat pel coronavirus o que sospitin que tenen la malaltia i, per tant, estan confinats dins les seves pròpies llars.
Per aquest motiu, es recomana que el material (guants, mocadors, mascaretes...) així com la resta de residus generats per aquesta persona, s'han de col·locar en una bossa dins un cubell d'escombraries situat a l'habitació de la persona afectada. Aquest cubell hauria de tenir tapa i pedal d'obertura.
Aquesta bossa s'haurà de tancar adequadament i introduir-la en una altra bossa d'escombraries on també es posaran els guants i les mascaretes usades per la persona cuidadora i que també es tancarà adequadament.
Aquesta segona bossa s'ha de dipositar amb la resta de residus domèstics, concretament al cubell de la fracció resta. Aquesta tercera bossa, tancada adequadament, es col·locarà exclusivament en el contenidor gris, per la qual cosa queda totalment prohibit posar-la en les de la selectiva (orgànica, envasos, paper, vidre o tèxtil).
Immediatament després, es realitzarà una completa higiene de mans amb aigua i sabó, almenys d'entre quaranta i seixanta segons.
Llars sense persones afectades
En el cas de les llars on no hi ha persones afectades per la covid-19, la separació dels residus es realitzarà com és habitual. Però per tal de reduir al màxim la fracció resta, es recorda la importància d'optimitzar la recollida separada de les diferents fraccions i fer-la correctament.
En aquest sentit, es recorda que els guants de làtex utilitzats per fer la compra o per a altres usos no són considerats com a envasos i, per tant, no han de dipositar-se en el contenidor groc, sinó al gris.
Noves recomanacions i mesures de prevenció locals
Darrera actualització: 26.03.2020 | 19:46
pdf Gestió domiciliària dels residus en llars amb positius | 0.84141 | curate | {"ca": 0.9830734966592427, "pt": 0.016926503340757237} | http://begues.cat/temes/serveis-a-les-persones/com-gestionar-els-residus-a-les-llars-amb-persones-afectades-pel-coronavirus.html |
mc4_ca_20230418_0_691650 | 9500 Wilshire Boulevard, 90212, Los Angeles, Beverly Hills, Estats Units
Instal·lacions de l'habitació : Aire condicionat, Assecador, Banyera, Caixa forta, Carpeted, Complements de bany, Dutxa, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Lavabo, Minibar, Planxa, Reproductor de CD, Reproductor de DVD, TV per cable, Telèfon , Tile/Marble floor, View, Zona d'estar, iPod dock
Tarifa: 446,25 US$ ... 695,00 US$; select dates below to get current rates.
Instal·lacions de l'habitació : Aire condicionat, Assecador, Balcó, Caixa forta, Carpeted, Complements de bany, Dutxa o banyera, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Lavabo, Minibar, Planxa, Reproductor de CD, Reproductor de DVD, TV per cable, Telèfon , Tile/Marble floor, View, Zona d'estar, iPod dock
Tarifa: 521,25 US$ ... 795,00 US$; select dates below to get current rates.
Instal·lacions de l'habitació : Aire condicionat, Assecador, Banyera, Caixa forta, Carpeted, Complements de bany, Dutxa, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Lavabo, Minibar, Planxa, Reproductor de CD, Reproductor de DVD, Sofa, TV per cable, Telèfon , Tile/Marble floor, Zona d'estar, iPod dock
Tarifa: 473,33 US$ ... 915,00 US$; select dates below to get current rates.
Instal·lacions de l'habitació : Aire condicionat, Assecador, Banyera, Caixa forta, Carpeted, City view, Complements de bany, Dutxa, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Lavabo, Minibar, Planxa, Reproductor de CD, Reproductor de DVD, Sofa, TV per cable, Telèfon , Tile/Marble floor, Zona d'estar, iPod dock
Tarifa: 473,33 US$ ... 1135,00 US$; select dates below to get current rates.
Tarifa: 496,67 US$ ... 965,00 US$; select dates below to get current rates.
Tarifa: 496,67 US$ ... 1295,00 US$; select dates below to get current rates.
Instal·lacions de l'habitació : Aire condicionat, Assecador, Caixa forta, Carpeted, Complements de bany, Dutxa o banyera, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Lavabo, Minibar, Planxa, Reproductor de CD, Reproductor de DVD, Sofa, TV per cable, Telèfon , Tile/Marble floor, View, Zona d'estar, iPod dock
Tarifa: 583,33 US$ ... 1425,00 US$; select dates below to get current rates.
Instal·lacions de l'habitació : Additional Toilet, Aire condicionat, Assecador, Balcó, Caixa forta, Carpeted, Complements de bany, Dutxa o banyera, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Lavabo, Minibar, Planxa, Reproductor de CD, Reproductor de DVD, Sofa, TV per cable, Telèfon , Tile/Marble floor, View, Zona d'estar, iPod dock
Tarifa: 896,67 US$ ... 1895,00 US$; select dates below to get current rates.
Tarifa: 696,67 US$ ... 1595,00 US$; select dates below to get current rates.
Instal·lacions de l'habitació : Additional Toilet, Aire condicionat, Assecador, Balcó, Caixa forta, Carpeted, City view, Complements de bany, Dutxa o banyera, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Lavabo, Minibar, Planxa, Reproductor de CD, Reproductor de DVD, Sofa, TV per cable, Telèfon , Tile/Marble floor, Zona d'estar, iPod dock
Tarifa: 1271,25 US$ ... 2245,00 US$; select dates below to get current rates.
Tarifa: 1271,25 US$ ... 1995,00 US$; select dates below to get current rates.
Instal·lacions de l'habitació : Additional bathroom, Aire condicionat, Assecador, Caixa forta, Carpeted, City view, Complements de bany, Dutxa o banyera, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Lavabo, Minibar, Planxa, Reproductor de CD, Reproductor de DVD, Sofa, TV per cable, Telèfon , Tile/Marble floor, Zona d'estar, iPod dock
Mida de l'habitació: 90.58 m²
Tarifa: 1196,25 US$ ... 2145,00 US$; select dates below to get current rates.
Instal·lacions de l'habitació : Aire condicionat, Assecador, Caixa forta, Carpeted, Complements de bany, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Lavabo, Minibar, Planxa, Reproductor de CD, Reproductor de DVD, TV per cable, Telèfon , Tile/Marble floor, Zona d'estar, iPod dock
Tarifa: 3500,00 US$; select dates below to get current rates.
Mida de l'habitació: 132.39 m²
Tarifa: 6000,00 US$; select dates below to get current rates.
Mida de l'habitació: 204.39 m²
From 373,00 US$
permalink : http://www.losangeleshoteldesk.com/hotel/585096-beverly-wilshire,-a-four-seasons-hotel-los-angeles.ca.html | 0 | curate | {"en": 0.2899297423887588, "ca": 0.7100702576112412} | http://www.losangeleshoteldesk.com/hotel/585096-beverly-wilshire,-a-four-seasons-hotel-los-angeles.ca.html |
mc4_ca_20230418_10_950 | Convocatòria: II Assemblea de la federació de cooperatives d'alumnes
El pròxim dijous 18 de maig de a partir de les 10:30 hores fins les 14h es celebrarà al Auditori Universitat Pompeu Fabra – Campus Ciutadella la II Assemblea de la Federació de Cooperatives d’Alumnes de Catalunya, Alumnes.coop. En aquest acte estan convidats els presidents o presidentes dels Consells Rectors de les cooperatives d’alumnes de diferents escoles de tot el territori constituïdes en el marc del projecte desenvolupat per la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya i el programa EconomiaSocial /aracoop.
Benvinguda i presentació de la trobada, a càrrec del Sr. Joan Segarra, director de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya
Salutació a càrrec de la Dra. Mònica Figueras Vicerectora de Responsabilitat Social i Promoció de la Universitat Pompeu Fabra
Presentació per grups de les diferents cooperatives d’alumnes i espai de networking
II Assemblea de la Federació de Cooperatives d’Alumnes de Catalunya
Dia: Dijous 18 de maig de 2016
Hora: a partir 10:30hores
Lloc: Universitat Pompeu Fabra – Campus Ciutadella (Ramon Trias Fargas, 25-27 08005 Barcelona)
← L’escola Rel al Periódico de CatalunyaLa federació de cooperatives d’alumnes creix un 40% en un any → | 0.782025 | curate | {"ca": 0.9801587301587301, "pt": 0.01984126984126984} | https://escolescooperatives.cat/convocatoria-ii-assemblea-de-la-federacio-de-cooperatives-dalumnes/ |
mc4_ca_20230418_4_15827 | Sapa Glory Hotel Sapa Vietnam - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Sapa Glory Hotel08 A Tue Tinh , Centre de Sapa, Sapa, Vietnam - Veure al mapaExcel·lent8,9Basada en3comentarisSapa Glory HotelVeure més fotosComoditatsVeure més fotosVeure totes les 15 fotosExcel·lent ubicació 9,3Veure al mapa9,3UbicacióParticularitats que li encantaranProp de transports públicssenders per fer excursionisme
Goldwin Hotel Sapa Garden Resort
Distàncies i informació bàsicaaeroports a prop135 kmAeroport Dien Bien Phu (DIN)238 kmAeroport Internacional Noi Bai (HAN)estacions de tren i autobús450 mEstació de Bus de Sapahospitals i clíniques70 mSapa Clinicfarmàcies100 mNumber 7 Pharmacy Counterbotiga de conveniència750 mBa Nhat Grocery StoreRetirada d'efectiu700 mATM
Sobre l'allotjamentDescripcióTant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Sapa Glory Hotel és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Sapa. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Les instal.lacions i els serveis que proveeix Sapa Glory Hotel asseguren una estada plaentera als seus clients. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. Entri en una de les 15 habitacions i escapi de l'estrès del dia amb una ampla gama de comoditats com cafè instantani inclòs, te inclòs, beguda de benvinguda gratuïta, llençols, mirall. L'hotel ofereix instal.lacions fantàstiques, incloses senders per fer excursionisme, per ajudar-vos a relaxar després d'un carregat dia a la ciutat. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Sapa Glory Hotel.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Coses a fer, maneres de relaxar-sesenders per fer excursionisme Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaparell de televisióempolles d'aigua de cortesiatovallolesassecador de cabellescriptoriTV satèl•lit/cablecafè instantani inclòsmirallventiladorconnexió sense fils a internet (cortesia)Pel·lícules sota demanda despertadorte inclòs Idiomes ParlatsAnglèsVietnamita Mostra MenysPolítiquesNens i llits supletorisNens de 6 a 10 any [inclosos]Gratuït si s'usen els llits existents.Edat mínima dels ocupants: 6 any(s)Els hostes de 11 anys i més es consideraran adults.Els llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésInformació útilL'allotjamentNombre d'habitacions: 15
Nyree, Austràlia
Fantastic family run hotel”
Fantastic location, very close to Sapa main square, big rooms, 2 large beds in room, electric blankets & fantastic staff. Good price too. Love this hotel! !
새로 지은 곳이다보니 굉장히 깨끗하고 말끔했지만, 에어컨이 없습니다. 저는 7월에 갔으나 사파가 아무리 습하지 않다고 해도 여름인데, 선풍기로 겨우 살았어요. 직원들도 친절하고 가격도 저렴해서 다 좋았는데, 위치, 뷰(앞뒤 모두 건물이라 사파 특유의 뷰가 전혀 없음), 에어컨 없음이 별로였어요. | 0.842153 | curate | {"ca": 0.8817034700315457, "en": 0.0665615141955836, "fr": 0.0003154574132492114, "ko": 0.05141955835962145} | https://www.agoda.com/ca-es/sapa-glory-hotel/hotel/sapa-vn.html |
mc4_ca_20230418_16_493504 | Pedro Madueño. Retrats periodístics. 1977-2012
Exposició dedicada a un dels fotoperiodistes catalans més importants de la seva generació, Pedro Madueño, amb una selecció dels retrats que va fer al llarg de 35 anys d'exercici professional, en publicacions com ara La Vanguardia o Tele/eXpres. A 'Pedro Madueño. Retrats periodístics. 1977-2012', trobareu unes cinquanta fotografies de figures de la cultura o la política, com ara Antoni Tàpies, John Irving, Baltasar Garzón, Artur Mas, Ferran Adrià, Pina Bausch, Cesc Gelabert o Quim Monzó. | 0.60833 | curate | {"es": 0.05827067669172932, "ca": 0.924812030075188, "it": 0.016917293233082706} | https://www.timeout.cat/barcelona/ca/atraccions/pedro-maduenyo-retrats-periodistics-1977-2012 |
mc4_ca_20230418_0_113696 | Apartment Privlaka Put Bilotinjka IV Privalka Croàcia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Situat en el cor de Privlaka, Apartment Privlaka Put Bilotinjka IV és un lloc ideal des d'on descobrir Privalka. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Les instal.lacions i els serveis que proveeix Apartment Privlaka Put Bilotinjka IV asseguren una estada plaentera als seus clients. Mentres estan allotjats en aquestes meravelloses instal.lacions, els clients poden gaudir de Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, aparcament de cotxes, habitació familiar. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Apartment Privlaka Put Bilotinjka IV és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Privalka.
Super położony, przestronny i wygodny...”
Super położony, przestronny i wygodny apartament.
Apartament z 2 sypialniami -...”
Podobało nam się wszystko - apartament, lokalizacja, bliskość do morza. Budynek funkcjonuje od kilku lat, jest zadbany i funkcjonalnie zaprojektowany. Nasz apartament ( nr 4) składał się z dużego ...
2 łazienki ale tylko jeden prysznic - czasem brakowało drugiego prysznica.
Über uns war es sehr laut. | 0.642653 | curate | {"ca": 0.7163168584969533, "pl": 0.2660798916723087, "de": 0.017603249830737983} | https://www.agoda.com/ca-es/apartment-privlaka-put-bilotinjka-iv/hotel/privlaka-hr.html |
macocu_ca_20230731_8_261404 | Anàlisi de l’afectació, en els terminis mercantils, deguts a la situació provocada per l’Estat d’Alarma i Coronavirus i, en especial, als nous terminis per a formular i aprovar les comptes anuals.
Afectació de la llei de prevenció de blanqueig de capitals en associacions i fundacions. Breu repàs a la llei 10/2010.
El Pacte de Socis és un acord subscrit per tots els socis d'una companyia amb l'objectiu de regular les relacions internes dins de la societat i poder evitar conflictes futurs.
Revisar els estatuts socials de la societat evitarà conflictes entre socis. Modificar els estatuts estàndard de la teva companyia i adaptar-ho a la vostra societat, és una necessitat. i un deure si es volen evitar males interpretacions entre soci
La carta d'intencions es l'eina ideal per a regular, abans de que s'iniciïn les negociacions, els drets i obligacions de les parts. Aquest document jurídic es utilitzat en tot tipus d'operacions societàries com compravendes de societats, fusions
Els nostres advocats analitzen la necessitat de realitzar una Due Diligence en les compres i fusions de societats per valorar adecuadament la inversió. | 0.787075 | curate | {"ca": 0.9450354609929078, "es": 0.0549645390070922} | |
acn_ca_20201011_0_90475 | AMPLIACIÓ:Els metges de l'hospital de Palamós faran vaga parcial al març farts d'esperar millores laborals que no arriben
Gairebé el 70% dels facultatius voten a favor d'engegar les mobilitzacions deixant de treballar tot un matí
ACN Palamós.-Els metges de l'hospital de Palamós (Baix Empordà) faran vaga parcial aquest proper mes de març farts d'esperar millores laborals que no arriben. De moment, es farà una aturada de quatre hores durant tot un matí per instar la direcció a desencallar reivindicacions que s'arrosseguen des de fa anys. Entre aquestes, ajustar el preu de les guàrdies o buscar fórmules per compensar la sobrecàrrega assistencial en àrees com pediatria, digestologia i reumatologia. El sindicat Metges de Catalunya ha sotmès a votació aquest divendres la proposta de vaga entre els diferents facultatius de l'hospital. De tots els metges que han votat -en total, 75- una àmplia majoria ha recolzat les protestes. En concret, el 69,3% (52 vots). Disset han votat en contra, hi ha hagut quatre vots blancs i dos de nuls.
Els metges de l'hospital de Palamós aniran a la vaga. Aquest divendres al matí, el sindicat Metges de Catalunya han fet una consulta dirigida als 170 facultatius per decidir si volien fer una jornada de protesta al llarg del mes de març. Dels 75 metges que ha votat, 52 han donat suport a fer un matí de vaga per reclamar a la direcció que mogui fitxa i desencalli millores laborals que els professionals reclamen.
El delegat sindical de Metges de Catalunya a l'hospital, Josep Antoni Duran, ha explicat que sobre la taula hi ha set punts a negociar per alleugerir sobrecarrega de feina als metges i millorar l'atenció als pacients. Entre les necessitats més urgents hi ha, segons Duran, avaluar la situació de cada servei i acordar mesures sobre calendari per reduir l'acumulació de feina.
També reclamen millores relacionades amb posar un límit d'edat a les guàrdies localitzables, la comptabilització de les hores extraordinàries en casos de guàrdia i un reforç de plantilla en alguns serveis com reumatologia o digestologia. "Hi ha serveis carregadíssims on si demanes visita no et donen hora fins al cap d'un any", ha afirmat Duran.
Metges de Catalunya exposa que s'han reunit en diverses ocasions amb la direcció i amb la Fundació Hospital de Palamós però que les paraules i promeses no es converteixen en fets. Per això, ressalta Duran, han convocat quatre hores de vaga, amb data encara per determinar, perquè moguin fitxa i adoptin algun acord concret.
L'hospital de Palamós ha fet públic un comunicat on asseguren que "l'estructura dels serveis mèdics està adequada a les necessitats actuals" tot i que reconeixen que en algunes especialitats tenen places vacants que "s'està treballant per cobrir".
En relació a la reivindicació d'exonerar metges de més de 50 anys de fer guàrdies localitzables, l'hospital diu que el conveni no ho recull i que, en tot cas, és un punt que en aquests moments està pendent d'una resolució judicial.
"La direcció vol remarcar que sempre ha mostrat un tarannà negociador, dins d'un marc de seny i prudència, treballant per garantir els paràmetres de viabilitat i sostenibilitat de la institució que representa i defensant un model assistencial de qualitat en el territori", conclou el comunicat de l'hospital. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/els-metges-de-l-hospital-de-palamos-faran-vaga-parcial-al-marc-farts-d-esperar-millores-laborals-que-no-arriben-2 |
crawling-populars_ca_20200525_51_239 | Darrerament, l'esquerra del nostre país va una mica desguitarrada. El fet és evident: basta llegir els diaris per a adonar-se'n. La qüestió, no caldria parlar-ne, és greu. Molt greu. Si amb una certa benevolència fins i tot es pot admetre que a determinats moments és "necessària" una dreta -civilitzada, tanmateix-, el que és del tot segur és que una esquerra és imprescindible. Perquè en última instància, la dreta -quaranta anys canten- ni fa país ni fa punyetes. Fa la seva i gràcies. A l'hora de la veritat es veu. Quan arriba aquest moment, cal agrair a la dreta els mèrits de pau, desar-la i cohesionar l'esquerra. Això és elemental i ho sap quasi tothom.Com també sap quasi tothom que la responsabilitat dels partits d'esquerra és precisament la d'aconseguir la desitjable cohesió de les forces populars compromeses en la lluita per la unitat i la independència nacionals, dos punts conflictius que no acostumen a interessar gaire a la dreta nacional o multinacional.Les coses comencen a funcionar malament quan els partits d'esquerra abandonen -o ja no es plantegen- els dos punts fonamentals esmentats, els quals proveeixen una arma idònia per a la lluita revolucionària, alhora que situen l'alliberament nacional en el camí de l'autèntic internacionalisme, i es limiten a fer una política de la qual l'únic beneficiari és el mateix partit. En aquests casos, òbviament els partits d'esquerra no són representatius de l'esquerra nacional, sinó dels seus propis interessos.Lenin, al llarg d'una obra àmplia d'una quarantena de volums, va deixar teòricament plantejades moltes qüestions, que ens poden interessar, perquè fan referència a les qüestions que ara ens afecten. I no tan sols Lenin. Abans i després d'ell, les teories sobre la revolució i l'alliberament nacional han estat abundants. Això podria explicar, en part, una part considerable, les divergències ideològiques entre els nostres partits de l'esquerra més o menys marxista, més o menys revolucionària, més o menys leninista; això, més les aportacions de cada partit, de cada Lenin de cada partit. I podria explicar, també, les divergències ideològiques existents al si de cada partició dels desguitarrament de l'esquerra nacional. Perquè aquesta haurà de quedar forçosament malmesa si els partits que se'n creuen representants, o que aspiren a representar-la, vacil·len en els plantejaments teòrics, presenten ales amb programes divergents, fan política partidària en lloc de fer política nacional.Lenin, en previsió de tot això, pensava en un partit únic, representant de les classes treballadores. Alguns partits ortodoxos han seguit aquesta línia; altres l'han reformada -l'han revisionada- o bé han seguit el camí dels diversos revisionismes; i sembla que també hi ha hagut partits afortunats que han tingut 200 Lènins, cadascun dels quals, potser, amb aspiracions equiparables a la de l'autor de la quarantena de volums.La responsabilitat, ja ho he dit de bon començament, és dels partits d'esquerra. I és una responsabilitat gravíssima. No vull pas, ara, beneir la línia de cap partit, cosa que probablement no estic en condicions de fer. L'únic que volia fer era posar de manifest aquesta responsabilitat immensa, de la qual espero que algun dia el poble català pugui demanar comptes a qui correspongui: als partits que han fet la seva política i prou i als 200 Lènins de via estreta que han pensat més en ells mateixos que en el seu país.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball de compilació de la versió catalana de Marxist.org | 0.891033 | curate | {"ca": 0.9914407988587732, "pt": 0.0028530670470756064, "es": 0.005706134094151213} | : /2013/11/tenir-200-lenins-23672 |
dogv_ca_20231006_0_2901 | RESOLUCIÓ de 21 de març de 2019, de la directora general de Funció Pública, per la qual es publica la llista provisional de persones admeses i excloses a les proves selectives d'accés al cos administratiu de l'Administració de la Generalitat C1-01, torn d'accés lliure i diversitat funcional, convocatòria 34/16, corresponent a l'oferta d'ocupació pública de 2016 per al personal de l'Administració de la Generalitat. [2019/2920]
(DOGV núm. 8515 de 27.03.2019) Ref. Base de dades 002801/2019
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
D'acord amb el que estableix l'article 15 del Decret 3/2017, de 13 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de selecció, provisió de llocs de treball i mobilitat del personal de la funció pública valenciana i la base 6 de l'Ordre 20/2018, de 13 de juliol, de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, per la qual es convoquen proves selectives d'accés al cos administratiu de l'Administració de la Generalitat C1-01, torn d'accés lliure i torn de persones amb diversitat funcional, convocatòria 34/16 (DOGV 8357, 08.08.2018), resolc:
Primer
Publicar la llista provisional de persones admeses que s'assenyalen en l'annex I de la present resolució.
Segon
Publicar la llista provisional de persones excloses, amb expressió dels motius de la seua exclusió, que s'assenyalen en l'annex II de la present resolució.
Les persones aspirants disposen d'un termini de 10 dies hàbils, comptats a partir de l'endemà de la seua publicació d'aquesta resolució en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, per a esmenar els errors que hagen motivat la seua exclusió o presentar les al·legacions que consideren convenients, de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 15 del Decret 3/2017, anteriorment citat.
Les al·legacions es dirigiran al Servei de Selecció de la Direcció General de Funció Pública i es presentaran davant el Registre de Documents de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, carrer de la Democràcia, número 77, torre 4, València, en les oficines de la Direcció Territorial de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques a Alacant i Castelló o en les oficines públiques a què es refereix l'article 16 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
La present resolució posa fi a la via administrativa i, contra aquesta, podrà interposar-se, postestativament recurs de reposició en el termini d'un mes comptat des de l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana davant el mateix òrgan que ha dictat l'acte contra el qual es recorre, d'acord amb el que es disposa en els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques o, directament, recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana conforme el que s'estableix en els articles 10, 14.2 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Tot això sense perjudici que les persones interessades puguen exercitar-se'n, si escau, qualsevol altre que estimen procedent.
València, 21 de març de 2019. La directora general de Funció Pública: Eva María Coscollá Grau. | 1 | perfect | {"ca": 0.9875866050808314, "en": 0.0031755196304849883, "es": 0.008660508083140877, "it": 0.0005773672055427252} | dogv37200 |
mc4_ca_20230418_8_583139 | Family - Beth - Global Music Label
Home Shop Family – Beth
Fa 3 anys de la publicació de ” segueix-me el fil” . En aquests 3 anys he fet moltes coses: una gira de més de 50 concerts, una obra de teatre, una marca de cosetes per a nadons… But, sens dubte, la més important de totes ha estat a nivell personal.
quantitat de Family - Beth | 0.69295 | curate | {"en": 0.17220543806646527, "ca": 0.8277945619335347} | https://musicaglobal.com/producto/familia-beth/?lang=en |
mc4_ca_20230418_2_750822 | Club de Vela Sant Antoni: VICTOR DEPOORTER GUANYA EL PRIMER GRAN PRIX GUIDO DEPOORTER
El primer premi es una reproducció del primer barco del Guido Depoorter; el patí número 406 anomenat HOUZEE. Aquesta esplèndida maqueta ha ...
La previsió climatològica avançava vent i pluja a dojo per ahir, últim dia de la Copa d'Europa celebrada a Sant Antoni. Tot i així prop... | 0.698614 | curate | {"ca": 1.0} | http://cvsantantoni.blogspot.com/2007/08/victor-depoorter-guanya-el-primer-gran.html |
macocu_ca_20230731_3_146291 | Asp celebra el Dia Mundial de les Aus
Les activitats, totalment gratuïtes, estan dirigides a petits i majors i es desenvoluparan de deu a dotze del matí.
Asp celebrarà dissabte que ve 24 de setembre avançant-se al Dia Mundial de les Aus (3 i 4 d'octubre ) una jornada de anillamiento i cens d'aus, organitzades per l'associació Amatarafa, el Grup Defensor i Protector de les Aus Cardelius i la Regidoria de Medi ambient de l'Ajuntament d'Asp.
Les activitats seran totalment gratuïtes, començaran a les deu del matí i es perllongaran fins a les 12 del migdia. El anillador expert en aus silvestres del Centre de Migració d'Aus de Madrid Pedro Gómez Clavel donarà a conèixer com s'anellen els ocells, així com realitzar un seguiment al cens d'aus catalogades ja a l'entorn del riu Tarafa, amb un total de 29 espècies, per a la seva evolució i conèixer l'existència de noves espècies en el nostre entorn.
Escobar agraeix a l'associació Amatarafa i, especialment, a Pedro Gómez Clavel gran impulsor d'aquest tipus d'iniciatives per la seva col·laboració en aquesta sèrie d'activitats, i una persona determinant a l'hora de catalogar les espècies que tenim en la nostra població. | 0.851459 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_318048 | Page 31
Section 293
Subsection Dossier
La recepció de la literatura portuguesa en la literatura catalana ha estat sotmesa a unes circumstancies singulars. Es tracta d'una literatura que, malgrat la seva gran qualitat, no té una força modernitazadora comparable a la francesa, anglesa o l'italiana. | 0.649439 | curate | {"en": 0.12286689419795221, "ca": 0.8771331058020477} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_835942 | Hola usuaris, ja sabeu que fa temps que no acostumo a escriure, però bé, ahir em va passar una cosa que em va fer molta ràbia i he decidit desfogar-me una mica pel racó abans de sortir al balcó i cridar "fills de puta" a tot el barri. Perdoneu si em surt un text un xic massa llarg. El cas és que visc en un barri de moltíssima immigració espanyola, d'aquells que van sorgir com un bolet quan varen venir a buscar feina aquí. Jo també sóc fill d'aquesta immigració que va venir i crec que dec ser l'únic que es sent català en uns quants centenars de metres a la rodona. Bé, posats en situació el que em va passar ahir és que vaig anar a dinar amb un amic a un local d'aquests tipus "durum" al que hi anem de tant en tant, a 5 mintus de casa meva. Ja hi estic acostumat a que ningú parli català però bé, tampoc ha passat mai res perquè jo el parlés. Però ahir hi havia una cambrera nova que quan li vaig demanar el menú en català em va dir, amb cara de pomes agres - Cambrera: "perdona, me estás hablando en catalán"??? ?- Jo: Sí.- Cambrera: "es que no ves que soy extranjera"??? ?- Jo, cambiant al castellà: "pues el castellano lo has aprendido de puta madre, el catalán tendrás que aprenderlo también". Acte seguit tot el putu local va passar a mirar-nos, i ella va marxar. Totes les taules van passar a conversar sobre si la noia havia d'aprendre el català o no calia pas, i tothom coincidia en el punt que "el catalán, fuera de cataluña no te sirve para nada". En circumstàncies normals, jo m'hauria aixecat i haguera marxat per no tornar, però el meu amic ara mateix, només rep ingresos fent petites feinetes d'informàtic, i aquest local és un dels llocs on el truquen més, i per tant, no volia pas perjudicar al meu amic muntant un numeret. Em vaig empassar la mala òstia igual que em vaig empassar el durum. No abans que el meu amic digués "no sé por qué haces estas cosas, vas a conseguir que te escupan en al comida" a lo que jo vaig contestar "sí, segurament ho facin, i vaig continuar menjant". Al marxar, vaig dir un "bon dia i bon cap de setmana" amb la idea al cap de no tornar mai més, però encara faltava la burla final de la cambrera dient-me "bye bye" amb un somriure maliciós a la cara, i tot el local rient sota el nas. ----- Doncs des de llavors que no em baixa la mala òstia i ja han passat 24 hores. N'estic fins als collons d'haver d'estar en un entorn ostil només per haver decidit parlar la llengua d'aquesta terra. N'estic fins als collons que els veïns o les iaies que passen pel carrer m'insultin quan trec l'estelada. I n'estic fins als collons que la poca dignitat que Catalunya té encara l'haguem de sostenir lluitant contra la pròpia gent que viu aquí i que vol aniquilar la cultura d'aquesta terra amb un somriure de fill de puta a la cara. I sobre tot n'estic fins als collons de l'excel·lentíssim senyor president Artur Mas, perquè mentres molts hem d'aguantar insults i menyspreus per haver triat defensar el català, ell va signant la mort d'aquesta terra pacte rere pacte amb un somriure a la cara. Si algun dia Espanya es folla del tot a Catalunya i acabem sent una altra regió de mala mort, sortiré a aquests putus carrers a dir "és el que us mereixeu fills de la gran puta, ja som espanyols del tot".
Es tant fàcil com esperar que un dia surti, amb una caputxa i dir-li que si persisteix amb la seva actitud saps on viu, fàcil.
A qui dius que li he de fer, a la cambrera o a l'Artur?
A la cambrera, òbviament.
Les amenaces i la violència no entren dins del meu ventall d'accions. Em limitaré a anar, a partir d'ara, a la terrassa del local del costat.
Llastima, perquè un parell d'osties ho arreglaven ben ràpid. | 0.838342 | curate | {"ca": 0.8775510204081632, "es": 0.10286817429674573, "it": 0.01958080529509101} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_398390 | Vos explique una mica: acabe d'adquirir un portàtil amb el Windows Vista com a sistema operatiu (ja no en queden amb XP a l'FNAC de València) i m'agradaria que les/els que tingau més nocions sobre informàtica m'explicareu una mica sobre aquest SO. Tinc també alguns dubtes puntuals. M'han dit que mitjançant aquest SO et controlen més en qüestió "pirateo", que et poden mirar si tens les llicències i tal i que et poden empaperar...es cert? Vull dir, em puc baixar programes d'internet com he pogut fer fins ara amb l'XP? Amb programes tipus Mozilla o l'Open Office no tindré cap problema veritat? Em recomaneu que m'instal·le el Linux? Aixx, la informàtica em sobrepassa cada dia, espere que em tireu una maneta Salut!
sempre el pots formatejar i instalar un XP
en tot cas preferiria algun altre SO, l'XP el tinc més que avorrit, aquest almenys té una estètica molt xula
llavors sense cap mena de dubte et pots pasar a Linux i fins i tot a Mac | 0.79611 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_411678 | LA SOCIABILITAT DIGITAL DE SALVADOR MACIP – Transformació Digital i Comunicació
Transformació Digital i Comunicació
LA SOCIABILITAT DIGITAL DE SALVADOR MACIP
Pere Joan Mitjans comunicació digital, COVID-19, Xarxes Socials Juny 21, 2020 1 Minute
Salvador Macip (“Les grans epidèmies modernes”) metge, investigador, escriptor polifacètic,… és un dels científics divulgadors que més entrevistes ha concedit i més articles ha publicat en els darrers mesos amb motiu de la pandèmia COVID-19. També és el metge que més comunica a través de twitter. És particularment interessant perquè no es limita a escriure els seus posts a les xarxes (com la gran majoria) sinó que és l’exemple perfecte per interactuar amb la seva comunitat: participa en les converses, respon a les intervencions de tercers (siguin o no seguits per ell), retuiteja, menciona i fa favorits a continguts de tercers, a vegades sense ser continguts relacionats amb la seva temàtica/especialitat. És l’exemple més exuberant per no escatimar esforços en interactuar en tot alló relacionat amb el seu perfil d’interès, i de documentar amb referències per enriquir els continguts. Sens dubte és un gran divulgador que contribueix a esclarir temes complexos de la ciència amb un llenguatge assequible sobre pandèmies, infeccions i virus.
Aquesta hiperactivitat lògicament és recompensada per una comunitat agraïda que retuiteja i fa molts likes dels seus posts, cosa que indica que les seves aportacions són considerades de valor informatiu o de coneixement pels seus seguidors.
Dades (de twitonomy) per analitzar i valorar el compte @macips01 els darrers 10 mesos (agost 19 – juny 20):
Fa una mitjana de 10,2 tuits/dia (uns 3200 en 10 mesos). Un 22% són RT de tercers i un 65% són respostes (molta interacció amb d’altres usuaris)
De mitjana, a cada tuit seu menciona a 1,5 usuaris (molta interacció), i fa 0,13 links (alta aportació d’informació)
Retuitegen un 18% dels seus tuits i d’un 67% en fan like -cada tuit rep una mitjana de10,5 likes- (alta valoració de la informació per part d’altres usuaris)
Aquestes dades es multipliquen i s’intensifiquen si acotem els darrers 4 mesos de la pandèmia. Ho analitzarem en un proper post.
Salvador Macip te un altre perfil més orientat a la comunitat científica: @DrMacip
Publicat per Pere Joan Mitjans
Innovación; trabajo colaborativo; escucha activa y análisis de datos; consultoría Internet; e-learning; Transformación Digital; Estrategia de Comunicación Mostra totes les entrades de Pere Joan Mitjans
Publicada Juny 21, 2020
Previous Post PER QUÈ ELS POLÍTICS NO PARTICIPEN EN CONVERSES A LES XARXES
Next Post LA SOCIABILITAT DIGITAL DE SALVADOR MACIP (II) | 0.788742 | curate | {"ca": 0.8591975775927327, "es": 0.09159727479182438, "en": 0.04920514761544285} | https://perejoanmitjans.wordpress.com/2020/06/21/la-sociabilitat-digital-de-salvador-macip/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.