id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_18_216427 | Creixell rep als Reis Mags d'Orient
Creixell enceta l'any amb l'arribada dels Reis d'Orient
L'arribada dels Reis Mags d'Orient sempre genera expectatives arreu de Catalunya. A Creixell són rebuts pels més petits, però els més grans també tenen l'oportunitat de saludar-los
dimarts, 7 de gener 2020 - 11:56h
Els Reis Mags són també molt aclamats a la llar d'avis a Creixell | Cedida
Els Reis d'Orient van visitar un any més la llar d'avis Mar i Sol i la residència l'Ermita, en la ja tradicional trobada que es fa abans de la Cavalcada. Els tres Reis van iniciar el seu recorregut pels carrers més emblemàtics de la vila a les 18.00 hores. Ho van fer dalt de tres cavalls i els acompanyaven, també com cada any, el Patge Reial i els patges ajudants, que faciliten la tasca a l'hora d'omplir de màgia i regals les llars de tots els creixellencs.
En acabar la Cavalcada, els Reis es van dirigir a l'església de Sant Jaume de Creixell on el Mossèn Joan Brulles, rector del municipi, els va rebre. Allà van fer l’Adoració al Nen Jesús, un acte «senzill però emotiu» on ses majestats van oferir a la imatge de l'Infant Jesús els tres obsequis de l'or, l'encens i la mirra. L'acte va acabar entre aplaudiments i crits d'eufòria per part del públic que va omplir l'església de Sant Jaume.
Entrega de les claus de Creixell
Després de l'Adoració al Nen Jesús, la festa va culminar a la placa del Mirador. Allà l'alcalde de Creixell, Jordi Llopart, va fer entrega als Reis Mags de les claus de la ciutat, amb què podrien obrir totes les portes de les cases de la vila, per poder deixar els regals als nens que s'haguessin portat bé. Un cop acabat l'acte i abans d'anar a dormir però, els nens i nenes assistents es van poder fer fotos amb els Reis personalment i també amb altres personatges de la Cavalcada com Woody, o Mister Potato.
En acabar l'entrega de claus, els Reis Mags d'Orient amb l'ajuda dels patges van començar a desplaçar-se a les cases dels nens i nenes de Creixell a repartir els regals.
Una cavalcada d'èxit
La regidora delegada de l'àrea de Festes de l'Ajuntament de Creixell, Pili Romero, va mostrar el seu agraïment cap a totes les persones que van fer possible la Cavalcada i la Nit de Reis, especialment a la Brigada Municipal, Protecció Civil i Policia Local per garantit la seguretat i bon funcionament en tot el recorregut, i també al Ball de Diables de Creixell, que van muntar una carrossa.
"🤑 FELICITATS: Cau un 4t premi de La Grossa a Roda de Berà!" "🔴Revolta a l'Ajuntament de Roda de Berà contra «la crítica injustificada» d'un regidor"
Creixell festes de Nadal tercera edat | 0.847019 | curate | {"nl": 0.013592233009708738, "ca": 0.9864077669902913} | https://tarragonadigital.com/baix-gaia/reis-mags-creixell-avis-2019 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_60184 | La Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) aprovà ahir un informe tècnic favorable al Pla General de Ports de les Illes Balears que preveu, entre d’altres, la creació d’un camp de boies a la badia de Sóller. Des de Medi Ambient consideren positiva la reordenació de les zones on actualment hi ha fondejos incontrolats, com és el cas del Port on cada estiu s’hi arriben a concentrar de manera alegal més d’un centenar d’embarcacions.
No obstant això, l’informe puntualitza que aquesta reordenació no pot significar en cap cas un augment del número d’amarraments que actualment hi ha de manera no regulada. De fet, Medi Ambient no s’ha oposat a la creació del camp de boies de Sóller perquè el mateix Pla General de Ports IB ja preveu que aquest tengui una capacitat màxima de 45 embarcacions i una extensió de 98.208 metres quadrats, el que suposaria una capacitat de menys de la meitat dels vaixells que actualment fondegen sense vigilància al Port de Sóller. Amb tot, això significa que els ancoratges al Port seran regulats i vigilats per l’administració autonòmica Ports de les Illes Balears i, per tant, no es podrà fondejar cap vaixell fora del futur camp de boies.
El mateix informe també puntualitza que en el cas de Sóller, aquest camp de boies haurà de ser ecològic pel fet que hi ha praderies de Posidonia oceanica i primer s’hauran d’extreure del fons marí tots els morts alegals en què actualment s’hi anclen els vaixells. Allò que encara no s’ha definit per part de Ports IB és si aquesta darrera actuació l’haurà de fer la mateixa administració o si per contra haurà d’anar a càrrec dels particulars.
Des de Medi Ambient també exigeixen a Ports que a l’hora de concedir permisos per amarrar-se al futur camp de boies es prioritzin les embarcacions d’una eslora inferior als 8 metres, ja que són «els que menys contaminació produeixen» així com s’insta a l’administració que s’implementin sistemes de vigilància que facin acomplir la nova normativa. Precisament el Pla preveu que la majoria (19) de les boies vagin destinades a aquestes embarcacions, seguidament de les d’entre 8 i 12 metres d’eslora.
El futur camp de boies serà idò l’únic espai del Port on es podrà fondejar de manera legal deixant fora tota la superfície que hi ha davant la platja artificial, un espai on habitualment s’hi anclen algunes embarcacions de luxe durant els mesos d’estiu. De fet, els estudis inclosos dins el mateix Pla General corroboren que en aquest espai hi ha praderies de Posidonia oceanica.
Aparcament remolcs
El Pla General de Ports preveia també la creació d’un aparcament de remolcs al Port, concretament situat a la Platja de Can Generós devora la rampa de varada. Després de les al·legacions fetes pels veïnats, els hotelers i també l’Ajuntament, Ports IB ha eliminat aquesta actuació del seu pla deixant en l’aire on s’estacionaran aquests elements de transport.
Tweet Facebook Whatsapp
PrintMás grandeMás grande
Comenta
Normes d'ús
Avís legal
» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de elsoller.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» elsoller.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes). | 1 | perfect | {"ca": 0.9761425697039379, "fr": 0.005173900546133947, "en": 0.006611095142282265, "es": 0.012072434607645875} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_139610 | Demà divendres 5 d'abril obre les portes el 37 Comic Barcelona, abans Saló Internacional del Còmic de Barcelona. I juntament amb el canvi de nom també reduint de dies. Dels quatre dies passaran a ser-ne tres, igualment intensos plens vinyetes, xerrades, exposicions, presentacions de novetats i firmes.
Tot seguit uns posem un llistat de les recents novetats en català, per a totes les edats, algunes sent de finals de l'any passat, però que hem volgut destacar.
Amaníaco Ediciones
El passat octubre ens va arribar El segon volum de Capablanca: Dues morts
Andana Editorial
Des de l'editorial valenciana d'Algemesí, en arriba Dues monedes, de la Núria Tamarit amb que va guanyar el Premi València de Novel·la Gràfica 2018 de la Institució Alfons el Magnànim.
Barcanova
De Barcanova, la seva darrera novetat ha estat el còmic infantil: Males Bèsties. Episodis 5 i 6
Baula Editorial
Les seves últimes novetats són Crea el teu còmic i El gran viatge a la prehistòria de l'Oleguer i l'Albert.
Bridge Books
De Bridge, destacar Jo molava fins que vaig ser pare 2, Sarah's Scribbles 3, Lady Stuff
Còmics Roman
De l'autor empordanès Carles roman, tenim el segon volum de Fabi i Fedó. Ciutadans d'Empúries, com a novetat per aquest Saló.
Coco Books
El passat setembre ens va arribar Els Mumin a la Riviera
Combel Editorial
La seva darrera novetat ha estat L'Agus i els monstres 14: Olimpíada cultural
Dolmen Editorial
De l'editorial de les Balears, en volem destacar la col·lecció Balears Abans i Ara d'en Quim Bou, el qual el seu darrer volum és el vuitè: La Corona de Mallorca
Editorial Base
De Base recordem totes les col·leccions que està publicant i algunes finalitzades: Jan i Trencapins, Noves aventures dels Barrufets (novetat 36è àlbum), L'univers dels Barrufets (novetat 8è àlbum), Els Barrufet i el poble de les noies (novetat 2n àlbum) Benet Tallaferro (novetat 14è àlbum), Marsupilami, El Petit Pelut i Bibi i Tobi, Pussy, com també Els infants de la Resistència havent sortit recentment el quart volum, i les adaptacions al còmic de les obres de Paul Preston: La Guerra Civil Espanyola i La mort de Guernica
Editorial Comanegra
De Comanegra, ens ha arribat Mandela i el general, d'en John Carlin i l'Oriol Malet
Editorial Fonoll
Des de Juneda (Les Garrigues) ens ha arribat A cop d'humor (o no), d'Ermengol
Editorial La Galera
La seves darrereres novetats són Sanity i Tallulah i tres còmics de la col·lecció Els Historionautes: Una aventura egípcia, Una aventura romana i Una aventura vikinga.
Editorial Joventut
Des de Joventut, mencionar els darrers còmics de col·lecció Joventut Còmic: Que comenci l'espectacle!, Escampar la boira i El segon de Narval: Supernarval i Medushock.
Estrella Polar
Les seves darreres novetats han estat: Clara i SuperÀlex núm. 05: Superherois sota hipnosi i
Clara i SuperÀlex núm. 06: Un jardí molt (molt) salvatge.
Mamut Còmics
Des de Mamut, mencionar els seus darrers còmics infantils La Lea i els ocells, Superpatata vol. 8, Arquimedes, Cecilia Van Helsing vol. 2 i En Frederic vol. 2
Norma Editorial
Des de Norma, com a darreres novetats tenim Sola i la nova edició integral de Blacksad.
Ooso Comics
De l'editorial de Prades (Baix Camp), primer de tot tenim Mazinger Otome, novetat per aquest Saló, després com a novetat recentment publicada Cutie Honey i finalment el tercer volum (de quatre) de Mazinger Angels. També mencionar els quatre volums de Supercatalà.
Panini Comics
De Panini, sota el segell Evolution Comics té com novetat pel Saló, La culpa va ser del gat, de Patricia Herreruela, la última obra de la Beca Carnet Jove de Còmic.
Penguin Randome House
D'Alfaguara, tenim el cinquè volum de Els diaris de la Cirera: La pluja d'estels i Magalina i el bosc dels animals màgics
De Beascoa, tenim el segon volum de El detectiu Culet: A la recerca del diamant de colors
De Bruguera tenim Mortadel·lo i Filemó. Da Vinci, el pintamona... Lisa i la novel·la gràfica de Tirant lo Blanc.
De Reservoir Books, tenim el primer volum de L'Anna i el Pep
De Random Comics, tenim les adaptacions gràfiques de Matar un rossinyol i L'església del mar
De Rosa dels vents, tenim l'adaptació gràfica d'Homenatge a Catalunya
Planeta Cómic
Per part de Planeta, varies mencions. La primera és la recent publicació del número 17 la sèrie vermella de Bola de drac Super, sortint la setmana que ve el següent número. El segon volum recopilatori va sortir l'octubre de l'any passat, sortint la setmana que ve el 3r volum. Per altra banda estem a punt de finalitzar la Saga Satanàs Cor Petit de Bola de drac Color, sent l'últim publicat el 3è volum de 4, sortint aquest darrer el maig. Com altres darrers novetats tenim el quart i darrer volum dels Compendis de Bola de drac i en quan als anime comics, l'últim publicat Dragon Ball Z. El més fort del món.
Salvat-Bruixola (Grup Editorial Bruño)
Aquest març s'han estrenat les Edicions de luxe d'Astèrix amb Astèrix el gal i Astèrix a Hispània. Havent sortit el febrer, tenim el 19è àlbum d'Astèrix la Gran Col·lecció: L'endeví. La tardor passada va sortir el 18è àlbum d'Astèrix la Gran Col·lecció: Els llorers del Cèsar
Sudando Tinta Ediciones
Des de STE ens arriba el seu cinquè fanzine, aquest cop dedicat l'Espai.
Tigre de Paper Edicions
D'aquesta editorial situada a Manresa, mencionar el seu segon còmic: El tresor d'en Lucio.
Trilita Ediciones
De Trilita, destacar l'última obra de Lluís Juste de Nin, El Noi. Vida i mort d'un home lliure. I amb col·laboració amb Zephyrum Ediciones, tenim l'edició en valència de l'aventura de Tintín, Les Joies de Castafiore. També mencionar que entre d'altres llengües o modalitats lingüístiques també ha sortit per primer cop en aragonès i aranès. | 0.772808 | curate | {"ca": 0.9230218403150734, "es": 0.04278553526673828, "pt": 0.001611170784103115, "en": 0.024883637665592553, "de": 0.0053705692803437165, "oc": 0.0021482277121374865, "sv": 0.00017901897601145723} | https://www.comicat.cat/2019/04/recomanacions-de-comic-en-catala-pel-37.html |
mc4_ca_20230418_3_753153 | Taradell participa en la lluita contra l’esclerosi múltiple « Ràdio Taradell
juliol 10th, 2017
Taradell participa en la lluita contra l’esclerosi múltiple
Comentaris tancats a Taradell participa en la lluita contra l’esclerosi múltiple
Taradell dedicarà tot un dia a la campanya del Sí
Lluís Verdaguer replica a la Fiscalia
El Grup de Recerca Local i l’Arxiu Fotogràfic recuperen una filmació inèdita de la Festa de l’Arbre del 1976
Taradell es va sumar a la lluita contra l’esclerosi múltiple amb la tradicional banyada a les piscines d’arreu de Catalunya que s’organitza cada juliol. Així enguany va ser l’EAS Taradell qui es va sumar a la iniciativa.
Arreu de Catalunya, més de 100.000 persones s’han capbussat aquest diumenge a 625 piscines per contribuir a la investigació de la malaltia en una nova edició de la festa solidària Mulla’t. La jornada ha aconseguit recaptar prop de 300.000 euros que aquest any es destinaran fonamentalment a la millora de les condicions laborals dels malalts.
Diumenge, acte central de la festa, a l’EAS Taradell, 17 persones van participar al Mulla’t-Gim; 20 participants van fer el salt simultani i 37 nedadors van fer metres solidaris. Durant tota la setmana però es van realitzar altres activitats amb els resultats següents: 116 persones han participat en una o altra activitat; 35.620 metres són els metres solidaris nedats, i s’han recaptat 310 euros per venda de material, 31,29 euros en donatius i 143 euros en entrades puntuals.
Foto: EAS Taradell
ESPOT ANC 1-O | 0.791654 | curate | {"ca": 0.9544846050870147, "en": 0.03346720214190094, "de": 0.012048192771084338} | http://radiotaradell.com/taradell-participa-en-la-lluita-contra-lesclerosis-multiple/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_66443 | Esquerra i la CUP han exhibit bona sintonia en les últimes hores. Els republicans es plantegen cedir un dels seus 32 diputats als cupaires perquè aquests puguin tenir grup parlamentari propi. Ho avançava a 8tv el diputat d’Esquerra al Congrés Gabriel Rufián. "Jo crec que seria un gest molt adient i que reforçaria un grup parlamentari que ha estat imprescindible i que serà imprescindible en aquest procés com les CUP" La CUP va aconseguir quatre escons a les eleccions i li caldria un diputat més per poder constituir un grup propi al Parlament.Moviments entre l’independentismeDe fet, l’independentisme comença a moure’s de cara als pactes per formar govern. Però ho fa amb una gran incògnita damunt la taula que de moment ho frena tot: si Carles Puigdemont serà el candidat a revalidar la presidència o no. Aquest dimecres el Parlament tornava a obrir les portes després de les eleccions i ja hi va haver les primeres trobades entre Junts per Catalunya i la CUP.Composició de la nova Mesa del ParlamentLa consigna és anar per feina i assegurar l’estratègia a seguir abans de la constitució del ple. Els independentistes tenen ara sobre la taula la composició de la nova Mesa del Parlament i volen assegurar que no els falli l’aritmètica amb els diputats que són a Brussel·les i a la presó. Per això, comença a haver-hi trobades més o menys informals entre els diferents grups.Aquest dimecres Jordi Turull, de Junts per Catalunya, i alguns diputats cupaires, entre ells Carles Riera, es deixaven veure pel Parlament. També van aparèixer pels passadissos els nous diputats d’Esquerra, que es van reunir amb la direcció del partit per començar a repartir-se la feina. Mentrestant, els partits constitucionalistes esperen que els sobiranistes moguin fitxa. Tots plegats, pendents que Mariano Rajoy posi data a la nova legislatura, com a màxim el 23 de gener.http://www.rac1.cat/programes/el-mon/20171228/433917356372/erc-es-planteja-cedir-un-dels-seus-diputats-a-la-cup-perque-tingui-grup-propi.html
voràs quina gràcia quan no vuiguen votar-vos el govern | 0.888657 | curate | {"es": 0.03181595692608909, "ca": 0.9681840430739109} | |
mc4_ca_20230418_6_326057 | Presentació del llibre Discursos plebeyos de Marcelo Expósito - Es Baluard
Es Baluard > Activitats > Cultural > Presentació del llibre Discursos plebeyos de Marcelo Expósito
Presentació del llibre Discursos plebeyos de Marcelo Expósito
• Dia: 24 de gener de 2020
• Horari: 19:00h
• Espai: Hall
Es Baluard continuarà el 2020 el cicle Punt de llibre, iniciat el passat mes de desembre. Cada mes s’organitzarà una presentació de publicacions relacionades amb l’art contemporani, el pensament i la reflexió crítica al voltant de temes transversals.
Al gener comptarem amb la presència de Marcelo Expósito que presentarà el seu llibre «Discursos plebeyos. La toma de la palabra y de las instituciones por la gente común» publicat per Icaria Editorial. El text recull intervencions polítiques del propi Expósito entre principis de 2016, quan van irrompre les candidatures electorals ciutadanes al Parlament espanyol, i mitjan 2018, quan el Congrés dels Diputats va expulsar el Govern de Mariano Rajoy. Es tracta, per tant, d’un llibre sobre el salt de la nova política a les institucions democràtiques. Com destaca Chantal Mouffe al pròleg, no hi ha encara registres ni reflexions consistents, tot i la importància que aquesta experiència revesteix, per a la tasca de reinventar les institucions en la crisi global de la democràcia.
En aquest recull escrit d’una vintena d’intervencions de l’autor s’aborden qüestions com la justícia social, la inclusió; la gestió de crisis humanitàries; la instrumentalització del conflicte polític català; el dret a vot dels migrants; la funció de la cultura a la crisi d’Europa; el bé comú de la memòria o la por cap al ressorgir del feixisme.
Presenten: Berta Sureda, gestora cultural i Tomeu Sales, professor de Filosofia Moral i Política de la UIB.
crisis crítica Debat ètica filosofia llibres pensament política presentacions
24 de gener de 2020 → 24 de gener de 2020 | 0.826429 | curate | {"ca": 0.9342523860021209, "es": 0.05885471898197243, "gl": 0.006892895015906681} | https://www.esbaluard.org/ca/actividad/presentacio-del-llibre-discursos-plebeyos-marcelo-exposito/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_18426 | Els contagis en les residències de majors de la Comunitat Valenciana han baixat un 64,68% en la setmana del 31 de gener al 6 de febrer, mentre que les morts han pujat un 43,75%, ja que són conseqüència del pic d'ingressos que es va registrar en la setmana del 17 al 23 de gener, segons han informat fonts de la patronal Aerte a partir de les dades de l'Imserso.
En concret, del 31 de gener al 6 de febrer s'han detectat 708 casos en els centres residencials de persones majors en la Comunitat Valenciana, enfront dels 1.166 de la setmana anterior, la qual cosa suposa una reducció de contagis del 64,68%.
Així mateix, en aquest període s'han detectat 172 treballadors positius respecte dels 331 de la setmana anterior, un 48,03% menys. Per part seua, els contagis generals en la Comunitat Valenciana en eixa setmana han passat de 96.516 casos a 56.875, és a dir, un descens del 41,07%.
No obstant això, en aquesta setmana s'han produït 32 defuncions en residències de persones majors enfront dels 18 de la setmana passada, un 43,75% més. Sobre aquest tema, Aerte explica que les xifres de morts evolucionen amb dues setmanes de diferència respecte dels contagis, per la qual cosa aquesta xifra respon al pic de persones contagiades que es va produir en la setmana del 17 al 23 de gener.
Igual succeeix a nivell general en la Comunitat Valenciana on aquesta setmana s'ha aconseguit el nombre més alt de morts d'aquesta ona dues setmanes després del pic de contagis a nivell general que va coincidir amb el de residències. Així, les defuncions en el conjunt de la Comunitat Valenciana han passat de 135 casos a 144.
Amb tot, s'ha produït un 78% menys de defuncions que la mateixa setmana de l'any passat, amb una incidència dues vegades i mitja major: 3.015,26 casos per 100.000 habitants a 14 dies enfront de la incidència de 1.190,48 casos de fa un any, la qual cosa suposa 153,28% més. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_322100 | Sala-i-Martín apunta a una “misteriosa desaparició” de títols de Rivera al llarg dels anys
El líder de Ciudadanos, Albert Rivera / ACN
L’economista Xavier Sala-i-Martín ha fet notar a les xarxes socials que el líder de ‘Ciudadanos’ Albert Rivera ha anat perdent títols acadèmics al llarg dels anys. S’ha referit a la “misteriosa desaparició” dels seus títols enllaçant un tuit des d’on es pot accedir a un currículum que el Cercle d’Economia va penjar de Rivera el 2015 en que s’assegurava que tenia dos màsters (un en Màrqueting Polític per la Universitat George Washington i un en Dret a ESADE), un doctorat en Dret Constitucional per la Universitat de Barcelona i una llicenciatura en Dret també a ESADE.
El 2016, en canvi, el diari ‘La Razón’ feia una biografia d’Albert Rivera en què el doctorat ja no hi apareixia i el màster a la universitat dels Estats Units s’havia convertit en un curs. Actualment, segons la web del Congreso, només compta amb la llicenciatura en Dret a ESADE.
La “misteriosa desaparición” de los títulos de @Albert_Rivera. Hace unos años era doctor y tenía dos masters (uno de ellos en Estados Unidos). Ahora sólo es licenciado. A este ritmo, en unos meses su título más importante va a ser el carnet de conducir!!! https://t.co/T3Wiem7PwB | 0.749577 | curate | {"ca": 0.747016706443914, "es": 0.2346857597454256, "pl": 0.018297533810660304} | |
mc4_ca_20230418_7_526567 | Holiday home Kløvborgstien Thisted Dinamarca - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Més informació sobre Holiday home Kløvborgstien
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Thisted, Holiday home Kløvborgstien és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Holiday home Kløvborgstien asseguren una estada plaentera als seus clients. Mentres estan allotjats en aquestes meravelloses instal.lacions, els clients poden gaudir de Wi-Fi gratuït en totes les habitacions.
L'ambient de Holiday home Kløvborgstien es reflexa en cada habitació. calefacció, balcó/terrassa, aparell de televisió, TV satèl•lit/cable, nevera són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. L'hotel ofereix moltes oportunitats d'oci úniques, com bany, sauna. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Holiday home Kløvborgstien. | 0.774413 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/holiday-home-klovborgstien/hotel/thisted-dk.html |
mc4_ca_20230418_0_527324 | Piscines Argentona és una empresa dedicada a la construcció de piscines i serveis.
Piscines Argentona, S.L. és una empresa familiar i innovadora en el sector. Una experiència de mes de 20 anys portant a terme instal•lacions i assessorament d'un alt nivell tècnic ens representen.
Des de les nostres instal•lacions a Argentona i amb el lema "Cuidem l'aigua" oferim serveis de disseny i realització de piscines i tractaments d'aigua domèstics i industrials; manteniment i assistència tècnica de piscines, instal•lacions i equips; anàlisis químiques, entre d'altres.
Busquem sempre la proximitat amb els nostres clients i poder posar cara a cada una de les nostres instal•lacions donant un servei acurat i on el client tingui molt clar que li podem solucionar qualsevol dubta o necessitat de la seva piscina. Des de poder adquirir un recanvi, fer un nou projecta de piscina per la seva casa, reparar aquella fuita d´aigua que no hi ha manera que trobi ningú, recuperar l´aigua de la piscina que durant l´hivern s´ha deixat en mans de la natura i ara s´hi vol banyar, optimitzar l’instal•lació hidràulica i modernitzar-la amb controladors automàtics …. I en resum pot contar amb nosaltres per poder gaudir de la seva piscina.
Si ens fessin resumir en poques paraules la nostra empresa diríem que és familiar, de qualitat i innovadora. Estarem encantats de poder gaudir de vostè com a client nostra.
En la nostra botiga virtual trobarà tot el que necessita per la seva piscina! Hi trobarà tot tipus de productes relacionats amb el sector de la piscina amb els millors preus on-line, entri i visita la nostra web.
A les nostres oficines també disposem de botiga física on pot trobar tot allò que busqui per la seva piscina i l´assessorarem en tot moment de qualsevol dubta. Pot gaudir també del nostre servei d´anàlisis personalitzat per la seva piscina. Vingui a visitar-nos i l´atendrem amb molt de gust!
A Piscines Argentona disposem de magatzem, taller i del nostre propi servei tècnic amb personal qualificat tant en manteniments, reparació, instal•lació o construcció de piscines. El nostre objectiu la qualitat i el servei per damunt de tot. | 0.864548 | curate | {"ca": 0.9887111947318908, "es": 0.011288805268109126} | http://piscinesargentona.com/ca/piscines-argentona.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_812205 | Les que vulgueu. Sense por. M'avorreixo i tal.
Aniré per la banda sentimental. T'afecta trobar gent maleducada, malagradosa, que desfoguen frustracions amb tu? Com t'ho agafes?
Això és com preguntar-li a un botxí si la mort l'impressiona.
Un pèl exagerat, coi. Vull saber com l'afecten aquestes mostres de mala llet.
L'única damnificada pel telemàrqueting és la societat. No conec ningú a qui gratifiqui una trucada intempestiva provant d'endosar-li un servei que no ha requerit ni necessita.
I qui en té la culpa l'empresa o el treballador? Evidentment que afecte a la persona que insultes.
Tant fot qui tingui la culpa.Primer engego a la merda a la tele-operadora, que després de dir que "no m'interessa", insisteix en tornar a trucar.Segon, denuncio a l'empresa.Tercer, m'hi cago amb aquesta merda de govern de can pixa que no està foten res contra aquestes activitats il·legals. | 0.759997 | curate | {"ca": 0.9459148446490219, "es": 0.011507479861910242, "pt": 0.018411967779056387, "fr": 0.024165707710011513} | |
mc4_ca_20230418_16_52383 | Pregunta relacionada amb el canvi de carrera - Preguntes i Respostes | Preparats, Llestos, Universitat
Bona tarda, el meu nom és Carlos. Us vull fer una pregunta una mica complicada, que no sé si me la podreu respondre. El que vull saber és el següent: Estic cursant una carrera que no m'agrada i vull canviar a una altra carrera d'una altra universitat, però NO VULL FER TRASLLAT D'EXPEDIENT, perquè són carreres de diferents branques. Per tant, les notes de selectivitat que vaig obtenir l'any passat em serveixen per desvincular-me de la universitat actual i anar a la carrera que desitjo d'una altra universitat o tinc que tornar a realitzar les PAU? Sé que el procés sería per l'any 2018-2019, però necessito saber què he de fer. Espero que s'entengui. Gràcies.
Abans de res, un aclariment: ara mateix comencem el curs 2018-2019, així que si vols fer el canvi pel curs que ve, el procés es farà pel curs 2019-2020.
La resposta és que sí que pots utilitzar la teva nota per accedir a una altra carrera fent la Preinscripció Universitària del juny del 2019! És així perquè ja fa uns anys que no és necessari haver fet assignatures de Selectivitat relacionades amb el Grau al qual vols accedir, i tampoc t’hauran caducat les assignatures de la Fase General. Però ull, a la convocatòria de setembre del 2019 sí que t’hauran caducat i hauries de fer altre cop els exàmens d’aquesta fase.
Com veus, no estàs obligat a fer la Selectivitat, a no ser que vegis clar que la nota d’accés que tens no et permetrà accedir al grau.
Esperem haver sigut d’ajuda 🙂
Gràcies per escriure’ns i molta sort | 0.808787 | curate | {"ca": 0.933968253968254, "es": 0.05206349206349206, "oc": 0.013968253968253968} | https://preparats.cat/preguntes/pregunta-relacionada-amb-el-canvi-de-carrera |
mc4_ca_20230418_8_234399 | Cedrasco 2017: Els 20 millors lloguers de vacances, cases de vacances i apartaments de lloguer a Cedrasco - Airbnb Cedrasco, Lombardia, Itàlia
Cedrasco · Allotjaments
Berbenno di Valtellina, Llombardia, Itàlia
Postalesio, Lombardia, Itàlia
Monastero, Lombardia, Itàlia | 0.621954 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.airbnb.cat/s/Cedrasco--It%C3%A0lia |
macocu_ca_20230731_9_53062 | Protecció Civil de la Generalitat (DGPC) ha tancat la prealerta del Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya INUNCAT en base a la millora de les previsions meteorològiques, ja que per avui el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) no ha emès cap avís de tempestes.
El pla INUNCAT queda ara en fase d’avís d’acord amb les informacions facilitades perEndesa Generación, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederación Hidrogràfica del Ebro (CHE) de què continuen les maniobres ordinàries en algunes preses, i com a conseqüència els cabals dels rius són superiors als habituals:
Sant Llorenç de Montgai, 23 m3/s
Sopeira, 11 m3/s
La Baells amb 50 m3/s, s'anirà reduint de forma progressiva en la mesura que les entrades a l'embassament es vagin reduint
Publicació | 0.791598 | curate | {"ca": 0.9793548387096774, "pt": 0.02064516129032258} | |
cawac_ca_20200528_10_203731 | Xarxes socials
Utilitats
Activitats per a infants i, també, per a les seves famílies
Aquest cap de setmana se celebra a Barcelona el saló BioCultura , sobre aliments i productes ecològics, és a dir, aquells que han estat elaborats sense substàncies químiques ni additius ni pesticides, ni res que sigui aigua o adob natural. Dins d’aquesta fira hi ha un espai dedicat, exclusivament, als infants i les seves famílies. És el Festival Ecològic de la Infància Mamaterra ( descarregar programa en format PDF). Aquí, els més petits s’acostaran, a través dels jocs i tallers variats, a l’ecologia, l’alimentació sana i el medi ambient, mentre les seves famílies tenen oportunitat d’informar-se i conèixer com poden alimentar els seus fills amb productes sense químics o com no generar tantes escombraries amb uns bolquers diferents als convencionals.
Dins del festival Mamaterra hi haurà un espai dedicat, exclusivament, als infants. Serà en una carpa instal·lada dins del Palau Sant Jordi de Barcelona on es realitzaran activitats lúdiques, però amb la finalitat d’acostar als més petits a l’ecologia.
Així, per exemple, es faran sessions de narració de contes amb missatges morals, berenars amb productes biològics, tallers relacionats amb l’alimentació i l’agricultura, tallers de construcció de barques de joguina que es mouen en energia solar i de joguines amb materials reciclats, i tallers d’elaboració sucs naturals, entre d’altres. També s’instal·larà un parc de jocs, es farà un rifa de nines i ninos, i el pallasso Tortell Poltrona farà una actuació especial.
Pels pares i educadors, el festival Mamaterra ha organitzat una sèrie de xerrades i conferències, on podran debatre o informar-se sobre temes com la lactància materna, l’alternativa ecològica als bolquers convencionals, alimentació infantil, etc. També hi haurà estands on trobar informació sobre on comprar productes naturals d’alimentació infantil, etc.
El festival Mamaterra té lloc, des de divendres fins diumenge, al Palau Sant Jordi de Barcelona. Es tracta d’una iniciativa de l’associació Vida Sana , una entitat que porta 25 anys treballant per a la promoció de l’agricultura biològica, l’alimentació sana i el respecte al medi ambient. És tracta d’una novetat dins del saló Biocultura i el primer festival sobre consum ecològic pensat i dirigit als infants i les seves famílies. L’objectiu del festival és educar els infants en matèria de consum ecològic, responsable i respectuós amb el medi ambient, ja que ells són els consumidors del futur i els hereus del planeta. | 0.868654 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.petitaxarxa.cat/saps_que/interior.php?id=117905 |
macocu_ca_20230731_1_585927 | Edu Navarro: «Les comunistes seguim apostant per crear espais unitaris»
El passat dissabte 10 d’abril, es va celebrar l’Assemblea Constituent d’Esquerra Unida de Catalunya. Després de més d’un any de l’assemblea fundacional, la pandèmia de la COVID-19 va imposar un format virtual; tot i així, l’emoció de recuperar el referent d’Izquierda Unida a Catalunya era palpable. S’hi van aprovar els documents polítics i els estatuts, i es va escollir nova co-coordinació: l’Edu Navarro, que és el secretari general del PSUC Viu, compartirà la responsabilitat amb la companya Núria Lozano.
En primer lloc, hi ha la qüestió de la nostra tradició: l’aportació del PSUC viu és la seva vocació de crear espais unitaris entre diferents visions i formes d’entendre l’esquerra. Això no és nou, sinó que ve de lluny i s’entrellaça amb la nostra pròpia fundació com a partit. També cal relacionar-ho amb la voluntat del PCE, el nostre partit germà a la resta de l’Estat, de crear espais unitaris; recordem que a partir de les lluites contra l’OTAN i el referèndum de l’any 1986, es fundava Izquierda Unida. Després de molts anys, les comunistes seguim mantenint la mateixa política d’aliances i apostem per crear espais unitaris on aportem la nostra experiència, la nostra visió organitzativa i la nostra ideologia, sempre des del respecte a la pluralitat.
En segon lloc, cal destacar que després de la greu situació que va patir EUiA, el PSUC Viu va aportar tota la seva militància amb l’objectiu de mantenir un espai unitari que seguís vinculat a nivell federal amb Izquierda Unida. Així ha estat possible arribar a l’Assemblea Constituent del passat 10 d’abril per refundar aquest espai i recuperar el referent català d’Izquierda Unida.
Així, posem en valor el paper de la militància com a activista: la nostra gent participa en diferents activitats del món associatiu, sindical, ecologista, feminista... Aportem la nostra experiència cap al món associatiu i, alhora, ens enriquim gràcies a la relació amb d’altres homes i dones d’aquests espais. Aquesta col·laboració ha de culminar en un programa netament d’esquerres i vinculat a tots aquests moviments socials; un programa al servei de la base però que també traslladem a les institucions, el segon pilar d’aquesta organització política i social.
Quina relació ha de tenir Esquerra Unida amb Izquierda Unida, Catalunya en Comú, Unidas Podemos, els sindicats de classe i en general amb els diferents moviments socials a Catalunya?
Com deia abans, la relació que mantenim des d’Esquerra Unida amb d’altres espais sempre es fonamenta en aquesta vocació unitària. Entenem que, pel bagatge històric i per les diferents perspectives d’anàlisi de la realitat, les esquerres són plurals. Això no ens ha d’impedir treballar conjuntament per buscar punts en comú.
Precisament, Catalunya és un paradigma de pluralitat en les esquerres, perquè hi ha molta diversitat arran de totes les branques que sorgeixen del PSUC històric. A més, ara mateix confluïm en l’espai polític de Catalunya en Comú aquestes diferents visions que es reclamen hereves del PSUC: no només Esquerra Unida, sinó també Esquerra Verda, així com les companyes de Podem i d’altres persones independents. Per a nosaltres, Catalunya en Comú ha de ser aquell espai ample de les esquerres on tothom pugui treballar amb comoditat, amb el mínim comú denominador que defensi un programa d’esquerres, un major autogovern per a Catalunya i una República federal plurinacional. Les assemblees de base, els comuns locals, també tenen un paper primordial en aquest dia a dia. Entenem que és fonamental aprofundir en la democràcia interna per anar millorant les eines que ens dona Catalunya en Comú.
Tampoc no podem oblidar una de les nostres bases essencials: la relació amb el moviment obrer, les lluites obreres i les reivindicacions de la classe treballadora. Per això, els sindicats de classe són un dels nostres majors aliats. Gran part de la nostra afiliació pertany a CCOO, però també tenim companyes que participen a la CGT o la UGT, així com d’altres sindicats d’àmbit sectorial amb els que coincidim en les seves reivindicacions concretes. Els moviments socials, com ja he dit a l’anterior pregunta, són una part fonamental del nostre dia a dia i la gent d’Esquerra Unida hi participem com a activistes.
Per últim, creiem que no es pot entendre l’existència d’Esquerra Unida sense el suport que Izquierda Unida ens ha brindat en tot aquest procés. Per això, és essencial fer més forts els vincles i entendre la relació federal de forma solidària i corresponsable.
Estem en un moment de canvis convulsos i accelerats en el món de l’esquerra, però també en el món polític i social en general. El 15M i la crisi del 2008 marquen un abans i un després; des dels anys 2014-2015, s’està produint una gran reconfiguració a l’esquerra. A la resta de l’Estat, per exemple, s’ha creat Unidas Podemos, un espai electoral que té la vocació d’avançar i cristal·litzar en un espai polític. A Catalunya, de manera paral·lela, tenim Catalunya en Comú, un espai que va sorgir el 2017 però que encara té molt de recorregut per a millorar.
No podem obviar que part d’aquest espai polític segueix reclamant el que representa Izquierda Unida, ja sigui per una qüestió històrica, emotiva o per simpatia amb programa. És aquí on trobem la necessitat que aquest espai s’hagi tornat a constituir com a Esquerra Unida de Catalunya. No sabem què passarà d’aquí cinc anys, però sí que sabem que a dia d’avui és important que aquest espai es reorganitzi. Des del PSUC Viu hem tingut un paper important, i tenim clar que és on hem de treballar ara mateix.
Catalunya té molts de reptes com a país i societat, però són reptes que fa gairebé una dècada que esperen una solució. La COVID-19 ha agreujat algunes situacions i ha accelerat l’arribada de problemes de caràcter social i laboral que feia temps que veiem a l’horitzó.
D’una banda, tenim la qüestió política i institucional: ja fa una dècada que vivim una situació d’estancament marcat pel procés. És indispensable que es doni una solució política al conflicte territorial, perquè tot plegat està provocant que el problemes reals de la societat catalana es deixin de banda i s’enquistin. La solució del conflicte català és una qüestió de primer ordre; en moltes resolucions i comunicats, nosaltres hem situat que la solució únicament passa perquè es trenquin aquests dos blocs identitaris. Cal crear una aliança de les esquerres que ajudi a iniciar un nou camí, per deixar enrere aquesta situació i posar al centre les qüestions socials.
Perquè, d’una altra banda, tenim la situació de gravetat de la societat catalana i, en concret, de la classe treballadora i la majoria social. Hi ha un atur elevat, així com situacions de pobresa que estan invisibilitzades però que existeixen i que necessiten una intervenció per part de l’administració pública. A més, assistim a l’acceleració de la desindustrialització, com veiem en els casos de Nissan, Bosch i altres empreses que han expressat la voluntat de tancar o de tirar endavant EROs. Això ens pot plantejar un escenari molt complicat des del punt de vista laboral, però també des del punt de vista econòmic, perquè perdem un teixit industrial i productiu que necessitem per sortir de la millor forma possible de la crisi.
Per últim, tenim la qüestió ecològica. Hi ha la voluntat de fomentar un canvi productiu i econòmic, però també cal fer grans inversions perquè l’economia avanci des d’un punt de vista més sostenible i verd. També cal fer una reflexió sobre l’equilibri d’aquesta transició ecològica i la necessitat de fer-ho de manera democràtica, de la mà dels municipis i del territori.
En definitiva, són molts els reptes que tenim per endavant. La situació política no ens beneficia per abordar-los, però nosaltres sempre intentarem avançar de la mà de la mobilització. Aquí rau la força de l’esquerra, i d’aquí la importància de tenir eines com Esquerra Unida per afrontar millor aquesta situació. | 0.861322 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_398795 | El Club Hoquei Patins femení Bigues i Riells a quarts de final de la Copa de la Reina
Inici / Actualitat / Notícies / El Club Hoquei Patins femení Bigues i Riells a quarts de final de la Copa de la Reina
Les de Xiqui Carmona es disputaran avui el pas a les semifinals contra el Telecalbe Gijón.
L'equip d'hoquei femení de Bigues i Riells ha tornat a arribar a la Copa de la Reina. Després de dies d'esforços i molt d'entrenament avui es disputaran el pas a les semifinals amb l'actual campió femení d'Europa, el Telecable Gijón a Reus.
Les de Xiqui Carmona jugaran avui els quarts de final de la Copa de la Reina, a les 17.15 hores. En cas de passar a les semifinals jugarien demà dissabte a les 13.00 hores a Reus mateix. En cas de guanyar, biguetanes i riellenques s'haurien d'enfrontar al CHP Palau o bé al CHP Vila-sana.
La final està prevista aquest diumenge 24 de febrer a els 15.00 hores. Llavors serà quan s'enfrontaran els dos millors equips. Els participants de la Copa de la Reina són els vuit millors equips d'hoquei femení de Catalunya. Per aquest motiu és una competició d'alt nivell i des del Consistori s'ha volgut felicitar a l'equip, a l'entitat, als patrocinadors i a l'afició per la feina feta.
Joan Galiano, alcalde de Bigues i Riells i regidor d'Esports, ha volgut expressar la seva satisfacció: "Estem molt orgullosos que el nostre equip de referència sigui un any més a la fase final de la Copa de la Reina. Comença a ser recurrent aquest mèrit però no per això s'ha de deixar de reconèixer".
Galiano també ha volgut aprofitar la fita de l'equip per destacar el CHP Bigues i Riells com la punta de llança per l'esport femení: "El món de l'esport ha de remar molt per aconseguir una igualtat efectiva. Per nosaltres és un orgull que el nostre equip de referència sigui femení.
Bigues i Riells està en el bon camí per aconseguir una visibilització de les esportistes gràcies a la tasca de totes entitats amb categoria femenina".Xiqui Carmona, entrenador del CHP Bigues i Riells, viu el pròxim partit com: "una oportunitat immillorable per acostar-se a la classe alta de l’hoquei estatal. Ens fa molta il•lusió i no tenim res a perdre. Volem fer un pas endavant i demostrar quepodem guanyar grans equips com el Gijón".
Carmona també s'ha mostrat satisfet amb el compromís de l'afició: "Vindran unes 70 persones de Bigues i Riells a donar-nos suport". El tècnic del Bigues i Riells ha preparat el partit al detall, tant en l’aspecte tàctic com mental. | 0.848148 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.biguesiriells.cat/ca/actualitat-2/noticies-2/club-hoquei-patins-femeni-bigues-riells-quarts-final-copa-reina-345.htm |
mc4_ca_20230418_7_290079 | 1000 Investigadors. Cinc continents. Un dia. - Institute for Bioengineering of Catalonia (IBEC) 1000 Investigadors. Cinc continents. Un dia. - Institute for Bioengineering of Catalonia (IBEC)
1000 Investigadors. Cinc continents. Un dia.
novembre 14, 2013 gener 7, 2015 Notícies IBEC
L’Ángel Raya, Investigador principal del grup de recerca de Control de la Potència de les Cèl•lules mare, ha estat convidat, juntament amb altres experts de tot el món, per formar part d’una reunió virtual sobre cèl•lules mare que tindrà lloc al llarg del dia d’avui.
Life Technologies ha organitzat l’esdeveniment “24 Hores de Cèl•lules Mare” que acollirà el coneixement de cinc continents en un esdeveniment global i gratuït d’un dia de duració on els investigadors del camp compartiran les seves opinions i els seus resultats mitjançant presentacions i sessions de conversa.
L’acte ha començat a les 9:00h i a més de contribuir amb una presentació pre-gravada sota el títol “Utilitzant la tecnologia de cèl•lules iPS en un model humà de malalties neurodegeneratives”, l’Ángel estarà disponible per contestar preguntes a temps real a partir de 10.00h.
Per a més informació o per assistir virtualment a l’esdeveniment visiti: http://vshow.on24.com/vshow/life/registration/5359?icid=PJ5336-WE112534-24hrpod-Pod-0813-eu#
Diners de La Marató per a un projecte de l’IBEC
“Una investigadora cerca finançament per desenvolupar un apòsit que regenera la pell” | 0.61703 | curate | {"en": 0.14507042253521127, "it": 0.014788732394366197, "ca": 0.8401408450704225} | https://www.ibecbarcelona.eu/ca/1000-investigadors-cinc-continents-un-dia/ |
mc4_ca_20230418_1_245575 | Clínica Veterinària Paral·lel | Guia BCN: agenda d'activitats, directoris i cursos de Barcelona Clínica Veterinària Paral·lel
Clínica Veterinària Paral·lel
Ricart, 3*5
934251439
Zoo-NatorCarders 11 (Ciutat Vella)
Centre Veterinari Santa AnaC Santa Anna 14 (Ciutat Vella) | 0.554695 | curate | {"ca": 0.9245283018867925, "fr": 0.04150943396226415, "ru": 0.033962264150943396} | https://guia.barcelona.cat/detall/clinica-veterinaria-paral-lel_75990470660.html |
cawac_ca_20200528_9_140512 | Un repàs a l'economia internacional
Entrades amb l'etiqueta ‘Generalitat de Catalunya’
L’ emprenedoria [1] espanyola es troba en hores baixes, i així ho demostra l’informe GEM (Global Entrepreneurship Monitor) de l’IE Business School , que situa a Espanya com un dels sis països menys emprenedors dels 59 analitzats amb la taxa més baixa registrada pel país en els 11 anys que té de l’estudi. En concret, el 2010 l’activitat emprenedora va caure un 15,7%, segons l’informe. Els principals factors són per a tots coneguts: una delicada situació de l’economia i dificultat per accedir al crèdit per part de molts d’aquests emprenedors.
On van a parar la major part dels pocs crèdits que atorguen els bancs? La majoria d’analistes assenyalen el sector públic com el causant de que bona part del sector privat tingui difícil accés a préstecs. Hem de tenir en compte que gran part del flux dels préstecs s’ha destinat al sector públic, on el crèdit ha crescut entorn un 20% , a causa del esforç per reduir el dèficit públic. Al problema d’accés al finançament s’afegeixen les crítiques a les càrregues burocràtiques i impositives que, segons l’informe Doing Business del Banc Mundial, no deixen ben parada a Espanya en l’entorn internacional ..
Segons els emprenedors consultats, un 53,3% d’aquests qualifica la situació actual com “molt més difícil” a l’hora d’emprendre un negoci enfront del 47,7% l’any anterior. D’aquesta manera, un 66% dels emprenedors que van tancar un negoci el 2010 atribueixen aquest fet als efectes de la crisi econòmica , quan l’any anterior aquest percentatge representava el 56%.
A Espanya, la figura de l’emprenedor és la d’un home de 36 anys , amb estudis professionals superiors o universitaris, que ha rebut formació específica per emprendre i amb un nivell de renda mitjanament alt. Només un 4,3% de la població activa s’havia embarcat l’any passat en l’impuls d’un nou negoci. A més, sis de cada deu emprenedors no havien creat cap ocupació (l’any anterior van ser quatre de cada deu), de manera que el seu projecte és més aviat una solució d’autoocupació. En les dades de 2010 també es reflecteix un lleuger augment de l’activitat emprenedora entre els més joves , com a “conseqüència de la manca d’alternatives d’ocupació.
Els autors
Roger Guiu i Guifré Ballesté
Vam assistir a l'esclat de la crisi financera, però això ens va atorgar una oportunitat. Ens apassiona per igual observar com tot el món està completament interrelacionat mitjançant l’economia... i parlar-ne. | 0.872221 | curate | {"ca": 1.0} | http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/blog/etiqueta/generalitat-de-catalunya/ |
wikipedia_ca_20230401_0_577314 | Leptosophista
Leptosophista és un gènere d'arnes de la família Crambidae. Conté només una espècie, "Leptosophista aleatrix", que es troba a Java. | 1 | perfect | {"it": 0.09090909090909091, "ca": 0.9090909090909091} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=577315 |
oscar-2301_ca_20230418_4_18052 | Nova sessió de EL ENSAMBLE Teatro Playback Barcelona a l’Ateneu Roig de Gràcia. El dissabte 28 de setembre a les 20:30. | 0.620052 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.roigcultura.cat/2019/09/21/el-ensamble-teatro-playback-cambios/?date=2022-6-27&t=week |
oscar-2301_ca_20230418_5_215771 | Col·laboració entre el Consorci per a la Normalització Lingüística i Priorat Enoturisme - Priorat Enoturisme en Priorat Enoturisme rep el premi Alimara CAT per la campanya Priorat Terroir
Buil & Giné | Priorat Enoturisme rep el Premi Pime a la Qualitat Lingüística en el món empresarial en Viu el priorat
Qui som?
Contacte
Transparència
Suports
Premsa
Facebook
prioratenoturisme
Al web de #PrioratEnoturisme hi trobareu tota la i
Primer cap de setmana de desembre, encara no teniu
S'apropa un dels ponts més esperats: el pont de l
Trobareu el @cellercapcanes al poble que li dona n
Load More... Segueix-nos a instagram
© 2016 Priorat Enoturisme · Priorat Enoturisme
Gestiona el consentiment de cookies
Per oferir una millor experiència, utilitzem les cookies per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. Donar el consentiment a aquestes cookies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament determinades característiques i funcions.
Funcional Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències Preferències
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències que no siguin sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadístiques Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques. The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars. | 0.759486 | curate | {"ca": 0.7967625899280576, "oc": 0.0035971223021582736, "fr": 0.024280575539568347, "en": 0.14883093525179855, "de": 0.002697841726618705, "id": 0.007643884892086331, "pt": 0.01618705035971223} | https://www.prioratenoturisme.com/serveis/celler-bartolome/vinya-dels-molins/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_169960 | El president, Carles Puidgemont, ha comunicat aquest matí als diputats de JxSí que dóna trencat el pacte amb la CUP i que aquesta tarda es dirigà al ple per explicar la situació.El president, el vicepresident, Oriol Junqueras, i el president del grup parlamentari, Jordi Turull, han intervingut en la reunió amb els diputats de JxSí. Ha estat una reunió breu però amb un missatge clar de crida a la unitat.Puigdemont ha deixat clar que el revés pressupostari no farà que el Govern renuniciï al full de ruta. "No anirem a buscar el suport als pressupostos a qualsevol preu perquè hem de mantenir el mandat democràtic", ha subratllat.Després d’informar els diputats de la situació creada per la negativa de la CUP a fer costat als pressupostos, les intervencions han servit per llançar crides a la unitat i expressar el suport a la feina feta pel departament d’Economia.Com va fent el Govern les darreres hores, s’ha insistit que no és ara el moment per adoptar decisions concretes. En qualsevol cas, el president ha deixat clar que tornarà a reunir el grup parlamentari per debatre qualsevol mesura abans d’adoptar-la.La reunió ha estat breu, poc més de vint minuts. En acabar ha començat el ple i en aquests moments el vicepresident està presentant els comptes del Govern tot i admetre de bon començament que l’esmena a la totalitat dels pressupostos farà impossible la seva aprovació.http://www.elnacional.cat/ca/politica/el-govern-crida-a-la-unitat-jxsi_104397_102.htmlP.D. El 3 d'agost convocatòria d'eleccions?
JxS ha de buscar el suport d'alguna altra formació política i intentar governar un parell d'anys ni que sigui. Catalunya no necessita més eleccions ara, i amb la CUP no s'hi pot comptar per a res.
Amb quin objectiu vols que JxS governi un parell d'anys més?
Amb el de sempre. | 0.88761 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_352407 | No són les declaracions de cap famòs, sinó de molta gent que entre ERC i CUP, al final es va decantar cap a ERC. CUP la història us recordarà com els traidors a la pàtria. Collons, que portem 300 anys esperant, i ara ens veniu amb un si crític i dos abstencions, au va , quin rídicul heu fet. VISCA CATALUNYA LLIURE ! !!! !
Avui Quico Homs ja ha dit que es respectarà la legalitat i que la consulta / referèndum serà no vinculat... Genial! Estem a tocar de la independència!
Pots passar l'enllaç sisplau?
http://www.ara.cat/politica/Homs-planteja-consulta-vinculant-votar_0_853114797.html He obert un fil sobre el tema i ho he penjat al fb | 0.697328 | curate | {"ca": 0.9555555555555556, "en": 0.0380952380952381, "de": 0.004761904761904762, "fr": 0.0015873015873015873} | |
cawac_ca_20200528_12_70643 | SOCIETAT 18.09.09
ESPORTS 14.01.14
CULTURA 13.01.14
Nèix l'Aula d'Estudi a Argentona
Àngel Puig: " parteix d'una demanda per part de les diferents regidories en les que veiem que hi han mancances en les formacions educatives que es donen "
Aquest matí ha passat per Ràdio Argentona el regidor d'Educació, Àngel Puig, la regidora de Benestar Social, Susana López i la tècnica d'Educació, Anna Sánchez. Tots tres han explicat que l'Ajuntament d'Argentona ha posat en marxa l'Aula d'Estudi, " uns cursos de preparació en competències bàsiques per assolir el graduat d'ESO " (Educació Secundària Obligatòria). La tècnica d'educació de l'Ajuntament d'Argentona, Anna Sánchez, ha explica que el primer requisit és tenir més de 17 anys, estar a l'atur i explicitar verbalment que es vol aconseguir aquesta titulació bàsica.
Les classes es faran al Casal de la Gent Gran del Cros per diferents motius, entre els quals, perquè és un equipament que està lliure per les tardes, perquè és un indret on s'han rebut moltes demandes i perquè a través de la Llei de barris es pot rebre una subvenció que suposaria que el curs fos gratis el proper any. A l'espera d'aquesta subvenció, el curs tindrà un cost de 20 euros mensuals. L'Aula d'Estudi comptarà amb una vintena d'alumnes, dels quals un 60% anirà destinat a persones d'entre 17 i 25 anys i el 40% restant a persones més grans de 25 anys.
La creació d'aquest curs ha estat una tasca transversal de les regidories d'Educació, Benestar Social, Promoció Econòmica i Joventut. El regidor d'Educació, Àngel Puig, ha volgut incidir en aquest aspecte dient que " parteix d'una demanda per part de les diferents regidories en les que veiem que hi han mancances en les formacions educatives que es donen ". Els alumnes que superin aquest curs podran realitzar la prova de lliure d'accés del Departament d'Educació per obtenir el GES, el Graduat en ESO.
Malgrat que ja tenen força gent inscrita, les inscripcions es poden fer fins al 14 d'octubre i el curs començarà el 2 de novembre.
Per un moment em pensava que s'havia creat una aula d'estudi real, és a dir, per estudiar... que innocent que sóc, amb la biblioteca que tenim qui necessita més, no? I posats a comentar, dir que per variar, afavorint als que no ténen ni la ESO, als que ens esforcem en el seu moment i fins i tot ens dediquem a estudiar una carrera, que ens donguin.
jaume - 13.10.2011
els que wns esforcem a estudiar una carrera tenim unes biblioteques universitàries fantàstiques. trobo molt be que s'ajudi als que no han tingut tanta sort perquè no quedin despenjats
Maria - 13.10.2011
Si, seran fantàstiques però estan a Barcelona i ens costa temps i diners arribar-hi ;)
afegir comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el text de la imatge:
Avís a l'usuari: No es publicaran aquells comentaris que atemptim contra la dignitat de les persones segons acord del Consell de Mitjans d'Argentona | 0.814605 | curate | {"de": 0.019237495627841904, "ja": 0.005596362364463099, "oc": 0.011192724728926198, "ca": 0.9576775096187479, "nl": 0.0062959076600209865} | http://www.argentonacomunicacio.cat/news/2068 |
oscar-2301_ca_20230418_2_17099 | Descriptors: AICLE/CLIL/EMILEAnimacions i simulacionsComunicació escritaComunicació oralEines TICExercitació lingüísticaExperimentacióFonts primàriesGestió d'informacióImatge, so i vídeoIndagació i recercaJocsLiteraturaMapes i plànolsMaquetes i construccionsMaterial manipulableODSProjectes de centreRaonament i argumentacióRepresentacions i modelsResolució de problemesSortides i treball de campTaules i gràficsTreball en context
x Resolució de problemes
Afegeix descriptor
elements i itineraris Tweet
elements [1]
No hi ha elements que corresponguin als criteris de selecció.
Radicals lliures, no!!! Antioxidants, siii!! !
BIO [1]
BTX.2 [1]
Comunicació escrita Comunicació oral Eines TIC Imatge, so i vídeo Indagació i recerca Resolució de problemes Sortides i treball de camp | 0.679965 | curate | {"ca": 0.9009126466753585, "nl": 0.035202086049543675, "en": 0.027379400260756193, "hu": 0.02607561929595828, "fr": 0.001303780964797914, "ko": 0.009126466753585397} | https://apliense.xtec.cat/arc/cercador2/t-11-13-4990/d-8334-8343-8331-8346-8333/dr-8343 |
mc4_ca_20230418_1_247268 | La insuportable desigualtat - Blog de CJ
Navega: Home » 2015 » December » 30 » La insuportable desigualtat
La insuportable desigualtat
30 December 2015 · per Cristianisme i Justícia · a Papers CJ, Pobresa
Cristianisme i Justícia. Tanquem el 2015 amb unes cotes de desigualtat mai assolides: l’1% de la població ja té tanta riquesa com el 99% restant. El nombre de rics (aquells que tenen més d’1 milió de dollars) creix un 40% a Espanya des de l’inici de la crisi. El sou dels primers directius de l’IBEX35 és 158 vegades el sou mitjà de les seves empreses. En aquests moments es mouen sis bilions de dòlars de manera opaca en paradisos fiscals. Alhora, la pobresa a les nostres ciutats es cronifica: més d’un terç de les llars espanyoles tenen ingressos mitjans inferiors als 800 euros mensuals; l’atur disminueix només a còpia de crear llocs de treball precaris i mal pagats; hi ha hagut un augment del 17% en els aturats de llarga durada en els darrers 4 anys, i tanquem els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni amb un balanç molt negatiu.
La utopia dels més rics, té la forma de la pitjor distòpia per als pobres, inconscients els primers, que el benestar dels últims és l’única clau per al benestar de tots. [1] Sabem la dificultat que comporta canviar un sistema econòmic hegemònic a escala mundial i arrelat culturalment. El capitalisme tan sols és legítim si és capaç de millorar la vida dels que estan pitjor. Quan no ho fa, mereix ser clarament qüestionat. Compartim la crítica al capitalisme salvatge que ha fet el mateix Francesc a la seva darrera encíclica[2]
Alhora tenim la certesa que el model de vida europeu no és universalitzable. Ara sabem que no podem seguir vivint així, si volem que altres puguin viure millor. Però tampoc podem seguir vivint així perquè aquest model de vida no ens fa més feliços, més solidaris i més humans. No es tracta de rebaixar el nivell de vida en clau de desigualtat sinó en clau d’una societat de la sobrietat compartida.
En l’entretant, enmig d’aquesta història de dolor i patiment, l’afecte i la tendresa que mouen a la compassió ens obliguen a examinar-nos. A què puc renunciar perquè m’encadena i em deshumanitza? Com puc viure de manera més solidària i comunitària? Estic donant suport suficient a les iniciatives que busquen teixir relacions econòmiques més sostenibles i respectuoses amb la persona i l’entorn? Estableixo línies vermelles en el meu dia a dia a l’entorn laboral, veïnal i familiar?
[1] Tot i que fins i tot, organisme gens sospitosos de ‘radicals’, elaboren informes amb títols com (sic). «Hacer a los pobres más ricos es bueno para el crecimiento».
[2] “La política no debe someterse a la economía y ésta no debe someterse a los dictámenes y al paradigma eficientista de la tecnocracia. Hoy, pensando en el bien común, necesitamos imperiosamente que la política y la economía, en diálogo, se coloquen decididamente al servicio de la vida, especialmente de la vida humana. La salvación de los bancos a toda costa, haciendo pagar el precio a la población, sin la firme decisión de revisar y reformar el entero sistema, reafirma un dominio absoluto de las finanzas que no tiene futuro y que sólo podrá generar nuevas crisis después de una larga, costosa y aparente curación”. Laudato Si 189.
Al llarg d’aquesta setmana anirem publicant al blog la resta d’apartats de la reflexió de final d’any de Cristianisme i Justícia, però si no podeu esperar, aquí teniu el document complet.
Etiquetes: capitalismo, desempleo, desigualtat, Ibex 35, modelo económico, Objetivos de desarrollo del milenio, Paro, precariado, riqueza, Trabajo
← Capgirem el món des de l’afecte i la tendresa: la qüestió ecològica
De l’hostilitat i el rebuig a l’hospitalitat i l’acollida → | 0.730214 | curate | {"ca": 0.7389189189189189, "fr": 0.01756756756756757, "es": 0.2235135135135135, "it": 0.004054054054054054, "ru": 0.015945945945945946} | https://blog.cristianismeijusticia.net/ca/2015/12/30/la-insoportable-desigualdad |
macocu_ca_20230731_2_490541 | La capital del Maresme acull la seva 2a fira Animalista a la ciutat el proper diumenge 6 de maig. Les entitats Associació contra el maltractament animal de Mataró i SOS Animals Maresme han volgut organitzar un dia dedicat als animals sigui quina sigui la seva espècie. Per això comptaran amb prop de 40 associacions i entitats de tot Catalunya. Una fira amb l’objectiu de conscienciar de les necessitats dels animals que són maltractats o abandonats i per donar a conèixer el veganisme.
La fira tindrà lloc al recinte firal Parc Central Nou amb un horari de 10 a 20h i amb entrada gratuïta. | 0.779048 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_8044 | Empram galetes pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de navegació i per a oferir continguts d'interès. Si continua amb la navegació, entendrem que accepta la nostra Política de galetes
Consell de Mallorca Seu electrònica Infomallorca
Consell de Mallorca
CA
CA
ES
EN
DE
FR
Webs Oficials
Tria un refugi: Refugis Tossals Verds Son Amer Muleta Pont Romà Can Boi
Data d'entrada:
Data sortida:
Adults: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48
Nins: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 Fins a 16 anys
Espera, per favor.
Estam comprovant la disponibilitat a les dates escollides.
Ruta de refugis
Si està pensant a fer la ruta de refugis, pot cercar disponibilitat aquí
Cercar disponibilitat per ruta
Ompli els camps del formulari per a comprovar la disponibilitat
Sou un grup gran?
Podeu complimentar les dades dels usuaris de la reserva amb més comoditat amb l'arxiu del següent enllaç
Descarregar fitxer
(34) 971 173 700
[email protected]
Consell de Mallorca
Política de privacitat © 2022 Consell de Mallorca. Tots els drets reservats.
Política de galetes
×
Des de conselldemallorca.net desitjam informar-li que la nostra pàgina web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per gestionar sessions i mesurar i analitzar la navegació dels nostres visitants.
Definició i funció de les galetes
Una galeta (o galeta informàtica) és una petita informació enviada per un lloc web i emmagatzemada en el navegador de l'usuari, de manera que el lloc web pot consultar l'activitat prèvia de l'usuari.
Les seves principals funcions són la de portar el control d'usuaris i la d'aconseguir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari.
Quins tipus de galetes utilitza aquesta pàgina web?
GALETES DE SESSIÓ: Són un tipus de galetes dissenyades per recaptar i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.
GALETES D'ANALÍTIQUES: Cada vegada que un usuari visita un servei, una eina d'un proveïdor extern (Google Analytics i similars que podran afegir-se a aquest llistat en cas que variïn en relació amb els actuals) genera una galeta analítica en l'ordinador de l'usuari. Aquesta galeta que només es genera en la visita, serveix per obtenir dades de navegació de l'usuari de forma anònima.
Revocació i eliminació de galetes
Pot permetre, bloquejar o eliminar les galetes instal·lades en el seu equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador instal·lat en el seu ordinador. En cas que no permeti la instal·lació de galetes en el seu navegador, és possible que no pugui accedir a alguna de les seccions de la nostra web.
Instruccions específiques per a cada navegador:
Microsoft Internet Explorer
Google Chrome
Mozilla Firefox
Apple Safari
Què ocorre si es deshabiliten les galetes
Algunes funcionalitats dels serveis quedaran deshabilitats com, per exemple, romandre identificat a la zona de subscriptors
Actualitzacions i canvis en la política de galetes
El Consell de Mallorca pot modificar aquesta política de galetes en funció d'exigències legislatives, reglamentàries, o amb la finalitat d'adaptar aquesta política a les instruccions dictades per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.
Tancar
Política de privacitat
×
De conformitat amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades (RGPD), i la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, us informem que:
1. Les vostres dades s'incorporaran en un fitxer de dades personals, inscrit en l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, del qual és responsable el Consell de Mallorca. Aquest fitxer serveix per:
- Gestionar, controlar i fer el seguiment de les reserves per a allotjament i servei de cuina en els refugis del Consell de Mallorca.
- Finalitats estadístiques.
2. Cessions previstes de les dades: a la Guàrdia Civil (ref. normativa).
3. L'òrgan administratiu davant del qual podeu exercitar, si escau, els drets d'accés, rectificació, cancel·lació, oposició i els altres que reconegui la Llei orgànica 15/1999, es la Secretaria Tècnica del Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient. General Riera 111, 07010 Palma.
4. En cas que hi afegiu dades relatives a la salut, en relació amb els serveis oferts pel refugi, heu de manifestar expressament que les faciliteu de forma voluntària i que n’autoritzeu el tractament per a les finalitats expressades en el punt 1. | 0.704517 | curate | {"ca": 0.8745157124408093, "en": 0.012053379250968575, "fr": 0.03551442100731812, "de": 0.0008609556607834697, "es": 0.02238484718037021, "ar": 0.00043047783039173483, "sv": 0.04498493327593629, "it": 0.0038743004735256135, "ro": 0.003659061558329746, "cs": 0.0017219113215669393} | https://seu.conselldemallorca.net/refugis/ca/dispo/llistat/ |
mc4_ca_20230418_0_526461 | Més de mig miler de persones marxaren per “La Mola” de Paterna | C.Moreno | Paterna | Medi ambient | El Punt Avui
Més de mig miler de persones marxaren per “La Mola” de Paterna Més de mig miler de persones marxaren per “La Mola” de Paterna Més de mig miler de persones marxaren per “La Mola” de Paterna Més de mig miler de persones marxaren per “La Mola” de Paterna + Més de mig miler de persones marxaren per “La Mola” de Paterna E-mail
Paterna - 19 octubre 2015 9.05 h
Més de mig miler de persones marxaren per “La Mola” de Paterna
La marxa que va eixir des de la porta de l'ajuntament va estar amenitzada per un grup de dolçainers i tabaleters
Alguns dels participants en la marxa en favor de “La Mola”. EL PUNT AVUI.
Més de mig miler de persones marxaren per “La Mola” de Paterna Més de mig miler de persones marxaren per “La Mola” de Paterna Més de mig miler de persones marxaren per “La Mola” de Paterna Més de mig miler de persones marxaren per “La Mola” de Paterna Més de mig miler de persones marxaren per “La Mola” de Paterna E-mail
A les 10.20 del passat dissabte 17 d'octubre, eixia la marxa que va travessar Paterna per endinsar-se pel paratge natural de la Mola. Es va fer una parada en el denominat “paredón d'España”, on moriren afusellats centenars de valencians a mans dels franquistes on es va fer un parlament en la memòria d'aquells homes i dones que donaren la vida per una societat més justa, lliure i igualitària.
La marxa va continuar paral·lela al barranc de l'endolçà i molt prop de la cova de la mel, paratges amb molta història a Paterna.
Al voltant de la urbanització de la Pinaeta, el regidor de Compromís per Paterna, Carles Martí va fer un parlament per explicar de quina manera afectaria el projecte especulatiu de Puerto Mediterráneo a barris com Lloma Llarga, que acabaria assetjada de vials i una bassa de laminació. O la Pinaeta que quedaria pràcticament dins del pàrquing del macro centre comercial.
La marxa que va comptar amb la participació de tots els partits d'esquerra de Paterna i moviments socials locals,va comptar també amb la presència de comerciants de Paterna, Burjassot i Benimàmet.
Prop del centre esportiu del K-7 la marxa s'ajuntà amb les columnes que venien de Sant Antoni de Benaixeve, Burjassot, Godella i Rocafort. A la pinada de la zona dels “pixadors” es va fer un esmorzar i una aturadaen el camí i van intervenir el representant de Paterna Respira, Jose Ordoñez qui va posar en dubte l'autenticitat dels informes que aporta el promotor britànic del projecte amb dades manipulades i conclusions errònies. El diputat autonòmic de Compromís Juan Ponce va valorar com a molt positiu l'èxit de participació i va remarcar la necessitat de mobilització social per tal de pressionar a les institucions.
La marxa va acabar al cim de la Mola, on els manifestants van poder gaudir de les vistes, ja que des d'aquest indret es pot vore la mar, la Calderona, Calicanto i la serra de Corbella. Allí la comitiva es va dissoldre i va començar la tornada per diferents camins cap a cada barri, posant de manifest que la Mola pot ser un pulmó verd vertebrador dels diferents barris de Paterna. | 0.855646 | curate | {"ca": 0.9958346683755207, "en": 0.004165331624479333} | http://blog.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/906657-mes-de-mig-miler-de-persones-marxaren-per-lla-molar-de-paterna.html |
macocu_ca_20230731_6_333090 | TREPIDAR v. intr. || 1. Vacil·lar; tenir por d'errar-se o de fracassar; cast. vacilar, titubear. En censura tan docta no pot quedar motiu de trepidar, doc. a. 1699 (BSAL, ii, 279). Y sense trepidar gens ni mica, s'hi tira demunt com un falcó, Roq. 46. || 2. Esser sacudits per un sacsejament ràpid i repetit, com de tremolor; cast. trepidar. Una remor de boscúria regirada... omplia la casa, que semblava trepidar amb el remolí de tantes voluntats, Puig Servitud 189. Un motor mal governat trepidava furiosament, Oller Hist. 237. Fon. : tɾəpiðá (Barc., Palma); tɾepiðáɾ (Val.). Etim. : pres del llatí trepĭdare, mat. sign. | 0.382001 | curate | {"en": 0.15920398009950248, "pt": 0.03150912106135987, "ca": 0.6749585406301825, "sv": 0.009950248756218905, "es": 0.03482587064676617, "fr": 0.004975124378109453, "eo": 0.006633499170812604, "is": 0.06965174129353234, "tr": 0.008291873963515755} | |
macocu_ca_20230731_1_364880 | SINOPSI Esmeralda és una adolescent amb una estranya obsessió: col·leccionar objectes perduts, oblidats o llençats per gent que no coneix i guardar-los en una capsa sota el llit. Aquesta és la història de tres dels objectes de la capsa i de la gent que hi ha darrere d'ells, tots d'alguna manera incapaços de connectar-se amb qui més estimen. És també la història de la capsa mateixa i de com Esmeralda aprèn a obrir-la, a sentir i a atresorar el més valuós de tot: les relacions humanes.
CRÍTICA
Carmelo Gómez encapçala un puzle de vides creuades Carmelo Gómez ha participat en més de 40 pel·lícules. No en totes ha tingut la sensació d’estar rodant una cinta especial. Això només ho va sentir a Días contados (Imanol Uribe, 1994) i El perro del hortelano (Pilar Miró, 1996). Fins ara, perquè l’actor acaba d’afegir un altre film al seu llistat d’honor: Cosas insignificantes, l’opera prima de la mexicana Andrea Martínez Crowther, que ve avalada per Guillermo del Toro. Cosas insignificantes –rodada a Mèxic– és un puzle de vides creuades, subgènere que va institucionalitzar el nord-americà Robert Altman. Amb un to extremadament pausat, el film explica com una adolescent guarda en una capsa absurds objectes que troba pel carrer. La seva vida es creua amb la d’un metge (Carmelo Gómez) que guarda un secret personal del qual intenta protegir la seva nòvia (Lucía Jiménez). També apareix una dona (Bárbara Mori) que haurà d’aprendre a estimar el seu fill per convertir-se en persona. «Cada dia ens creuem amb gent al carrer, gent que viu els seus propis drames encara que nosaltres no ho sapiguem», va afirmar la directora a Madrid. I va afegir que, a més de tots els actors, la ciutat de Mèxic és un altre protagonista de la pel·lícula: «Representa el significat del film. Hi ha molta violència i és angoixant, però també té a prop volcans preciosos i impressionants. La vida és gris, però hi ha moments de llum.» Objectes en una capsa Gómez sol queixar-se (en to de broma) que tots els papers que fa són personatges amb un conflicte intern. A Cosas insignificantes no aconsegueix alliberar-se d’aquesta particular llosa, però amb un afegit positiu. «En altres pel·lícules el meu conflicte no genera acció. En aquesta, sí. El meu personatge mira de resoldre el seu problema», va destacar amb eufòria. L’actor va confessar que és dels que guarden objectes suposadament insignificants en una capsa. Ha patit dos robatoris a casa seva i no li han pres mai aquesta capsa, amb un valor «incalculable». La seva companya de repartiment, la uruguaiana Bárbara Mori, va afegir que ella també té coses en un recipient de cartró. En el seu cas, cartes de vells amors. Olga Pereda, el Periódico.cat | 0.830795 | curate | {"ca": 0.9865016872890888, "uk": 0.0026246719160104987, "es": 0.010873640794900637} | |
crawling-populars_ca_20200525_26_98640 | Subscriviu-vos al butlletí gratuït
(CR) En les eucaristies diàries que presideix a la capella de la Casa Santa Marta, el papa Francesc està tenint present als damnificats per aquesta epidèmia, malalts, treballadors sanitaris, capellans o presos han estat recordats en les seves oracions.
El dilluns 9 de març el papa deixava clares les seves intencions per la setmana a l'afirmar que "aquests dies oferiré la missa pels malalts d'aquesta epidèmia de coronavirus, pels metges, infermeres, voluntaris que ajuden molt, familiars, persones grans". Una oració que es va ampliar el dia següent interpel·lant a als sacerdots, animant-los a "tenir el coratge de sortir i atendre als malalts, portant la Paraula de Déu i l'Eucaristia". Francesc ha dedicat la seva pregària aquest dimecres als presos. A Itàlia s'han vist restringides les visites de familairs a causa del virus, fet que ha provocat motins a diverses presons que s'han saldat amb sis morts a dia d'avui. "Estan patint i hem de ser a prop seu amb l'oració, perquè el Senyor els ajudi, els consoli en aquest moment difícil", ha dit.
© CATALUNYA RELIGIÓ
AVÍS LEGAL | PUBLICITAT | COOKIES | QUI SOM | 0.839366 | curate | {"ca": 0.9457092819614711, "en": 0.016637478108581436, "pt": 0.03765323992994746} | : /ca/francesc-ofereix-eucaristies-als-afectats-pel |
racoforumsanon_ca_20220809_0_461209 | Aquests individus estan esperan a que:- T'abstinguis - Votis nul- No votis- Que llencis el teu vot (PRC , partit pro cannabis, antitaurins, humanistes, PCPC)
Al Caja cada cop li veig mes cara de Bin Laden. I cadascu pot fer el que li roti en respecte a votar o no. Que vivim en la dictadura franquista? | 0.687275 | curate | {"ca": 0.8762541806020067, "es": 0.12374581939799331} | |
mc4_ca_20230418_14_540000 | L’Ajuntament de la Seu aprova el Pla local d’equipaments culturals | BonDia Diari digital d'Andorra.
Dt., 08/03/2011 - 19:40
L’Ajuntament de la Seu aprova el Pla local d’equipaments culturals
Redacció/Foto: Ajuntament de la Seu
El ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell va aprovar dilluns per unanimitat de tots els grups municipals el Pla local d’equipaments culturals de la ciutat. Amb aquest pas ja s’ha fet tots els tràmits perquè la Seu estigui inclosa en el Pla d’equipaments culturals 2013-2020 de la Generalitat.
El regidor de Cultura de l’Ajuntament, Miquel Colom, ha subratllat la importància de poder comptar amb un pla local d’equipaments culturals per poder optar a les noves subvencions que properament convocarà la subdirecció general d’Equipaments Culturals per construir el futur teatre auditori municipal. “Amb l’aprovació d’aquest pla, podem dir que posem la primera pedra de manera simbòlica per fer realitat el nou teatre auditori de la Seu”, ha manifestat Colom.
El pla fa, per una banda, una diagnosi de la realitat i l’oferta dels equipaments culturals de la ciutat, i per l’altra, proposa un pla d’actuació. Respecte a les actuacions més remarcables, el pla destaca la necessitat que té la Seu d’Urgell d’un nou equipament escenicomusical per a representacions d’espectacles i audicions musicals i altres activitats socials i culturals, així com per fer congressos i com a espai creatiu.
Pel que fa a la diagnosi dels equipaments culturals de què disposa actualment la Seu d’Urgell, en ressalta l’acabada d’inaugurar sala de la Immaculada, que dóna cabuda a conferències i concerts de petit format, així com la sala d’exposicions La Cuina, espai que permet fer-hi exposicions d’arts visuals.
Així mateix, el pla també posa èmfasi en la funció cultural d’espais com la sala de Sant Domènec, la biblioteca de Sant Agustí, el centre cívic El Passeig i l’Arxiu Comarcal. Respecte a l’oferta museística, el Pla local d’equipaments culturals té en compte la propera obertura de l’Espai Ermengol. Aquest document també destaca el Museu Diocesà com a equipament cultural de la Seu d’Urgell. | 0.859474 | curate | {"ca": 0.9890162368672397, "it": 0.010983763132760267} | https://www.bondia.ad/politica/lajuntament-de-la-seu-aprova-el-pla-local-dequipaments-culturals |
oscar-2301_ca_20230418_0_406849 | En la gamificació, l’aprenentatge es fa de manera natural, els alumnes es concentren en el joc, desenvolupen estratègies, s’autocorregeixen, s’involucren i treballen en equip.
Per exemple, amb el Pasapalabra hem vist com els alumnes han incorporat i assimilat termes de llenguatge matemàtic i d’origami. Les competències que hem treballat d’aquesta manera són la comunicació i també les connexions tant dins les matemàtiques com interdisciplinàries. Amb les proves prèvies hem vist d’altres aspectes concrets de la geometria i hem treballat la resolució de problemes amb Kahoots i el Tangram, i el raonament i prova amb una seqüència de polígons que havien d’ordenar seguint unes pistes.
En quant a l’últim dia, després de plegar un barret Samurai, cada alumne ha triat un model d’avió d’entre els 46 que hi ha al web https://www.foldnfly.com/#/1-1-1-1-1-1-1-1-2. Estan classificats segons el grau de dificultat de plegatge, el temps que es mantenen a l’aire, la distància que recorren, etc. Tot sols han hagut d’aprendre a interpretar-ne les instruccions de plegatge i han triat o bé una seqüència d’imatges (fotodiagrama) o bé un vídeo, segons s’han sentit més còmodes.
Tant l’avió com el barret de Samurai són exemples dels beneficis de l’origami per les matemàtiques.
Per una banda, l’origami estimula el pensament computacional. Tenim una seqüència de plecs, amb un ordre lògic, que ens acaba portant a un model final. Mai es fan plecs innecessaris. A més cada plec té una o diverses interpretacions geomètriques, és a dir, o bé és una bisectriu, o bé és una mediatriu, etc. Les explicacions i discussions orals durant el procés de plegatge ajuden a entendre i integrar millor aquest vocabulari matemàtic. D’altra banda, les matemàtiques esdevenen palpables i menys abstractes, clarament per la part de geometria, però també per l’aritmètica, l’àlgebra i el càlcul.
Utilitzant l’origami hem estimulat la visió espacial, la lateralitat, la coordinació de les mans amb els ulls, i hem après a tenir més paciència i a tolerar la frustració quan un model d’origami no ens sortia de seguida, en el primer intent.
Enviar
Contacte
[email protected]
934 177 658
Passeig de la Bonanova, 7 08022 Barcelona
Política de privacitat
Mapa web
Utilitzem cookies per oferir-te la millor experiència a la nostra web.
Pots aprendre més sobre quines cookies utilitzem o desactivar-les als
ajustes.
Acceptar
Rebutjar
Ajustaments
Cerrar los ajustes de cookies RGPD
Resum de privadesa
Cookies estrictamente necesarias
Powered by GDPR Cookie Compliance
Resum de privadesa
Aquest web utilitza cookies perquè puguem oferir-vos la millor experiència d'usuari possible. La informació de les cookies s'emmagatzema al teu navegador i realitza funcions tals com reconèixer-te quan tornes a la nostra web o ajudar el nostre equip a comprendre quines seccions de la web trobes més interessants i útils.
Cookies estrictamente necesarias
Este sitio web utiliza Cookies propias para recopilar información con la finalidad de mejorar nuestros servicios. Puede aceptar todas las cookies pulsando el botón "Aceptar" o configurarlas o rechazar su uso haciendo clic en "Configuración de Cookies". El usuario tiene la posibilidad de configurar su navegador pudiendo, si así lo desea, impedir que sean instaladas en su equipo, aunque deberá tener en cuenta que dicha acción podrá ocasionar dificultades de navegación en la página web.
Activar o desactivar las cookies
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les vostres preferències. Això significa que cada cop que visitis aquesta web hauràs d'activar o desactivar les cookies de nou. | 0.706169 | curate | {"ca": 0.7905803195962994, "lb": 0.008410428931875526, "it": 0.001682085786375105, "fr": 0.005326604990187833, "es": 0.17717970283151108, "pt": 0.00224278104850014, "sv": 0.00224278104850014, "en": 0.01233529576675077} | https://www.escola-horitzo.cat/2020/07/17/cloenda-del-summer-2020-de-matematiques/ |
mc4_ca_20230418_9_390173 | La Diputació arranja senders i pistes del Paratge de Poblet a través d'un pla d'ocupació | EL PORTAL NOU
Alcover: A les 9 del vespre, al restaurant K L'Ermità, 'Sopar groc' a benefici de l'associació de familiars dels presos i exiliats.
Aiguamúrcia: Dins el Cicle de Conferències de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, a les 5 de la tarda, al dormitori del Monestir de Santes Creus, xerrada 'El monestir de Santa Maria de Vallbona durant el primer segle borbònic espanyol (1701-1802)', a càrrec de Marta Cusó Serra.
· A dos quarts de 6 de la tarda, al Teatre Casal Montblanquí, cloenda de la trobada de vent i amics amb alumnes de les escoles de Música de Torredembarra, Altafulla, Vilanova i la Geltrú i Montblanc.
· A les 6 de la tarda, al Molins de la vila, taller 'Elabora el teu propi pa en uns molins fariners medievals'.
· A les 9 del vespre i a dos quarts d'11 de la nit, visita Teatralitzada al Casal dels Josa.
Montferri: A les 6 de la tarda, al casal Cultural, representació de l'obra 'No hay ladrón que por bien no venga', a càrrec de la companyia Torralba Teatre.
Rodonyà: Dins els actes del Fira't, durant tota la fira, tallers de maquillatge i decoració d'espardenyes. A les 10 del matí, obertura del Fira't 2018. De les 10 del matí a les 2 del migdia, intercanvi de xapes de cava. A les 11 del matí, demostració de com ferrar un cavall a càrrec de Joan Forné. A les 12 del migdia, actuació de la Colla Gegantera de Bràfim la Cleca. A la 1 del migdia, repic de campanes. A dos quarts de 2 del migdia, vermut popular amb degustació de Vermut Myrrha de Padró i família i Patates i aperitius Palau. A les 6 de la tarda, xerrada a càrrec d'Oriol Pérez de Tudela, membre de l'entitat Terres del Gaià i lliurament de premis del Concurs fotogràfic IX Marxa Terres del Gaià. A les 7 de la tarda, música en viu amb Combo Mercalcutres.
· A les 10 del matí, des del Centre Cívic, caminada, visita i tast al Celler Dasca Vives.
· A partir de les 10 del matí, a la plaça dels Escacs, tercera edició de la Jornada Veïnal organitzada per la Federació d'Associació de Veïns de Valls i Pedanies.
· A dos quarts de 12 del migdia, a la llibreria Tram, Simposi 'El viatge de l'escriptor'.
· Dins el Valls per la Llibertat, a les 12 del migdia, a la placeta de Sant Roc, actuació del Cor Koré.
· A les 5 de la tarda, al Centre Cultural, representació i festa de l'Escola Enxaneta.
· A les 6 de la tarda, al Teatre Principal espectacle musical familiar 'Ai, Rateta, Rateta! ', a càrrec del Replà Produccions.
Home Economia Medi Ambient La Diputació arranja senders i pistes del Paratge de Poblet a través d'un pla d'ocupació
La Diputació arranja senders i pistes del Paratge de Poblet a través d'un pla d'ocupació
PortalNou Valls dijous, de febrer 09, 2017 Economia , Medi Ambient
La Diputació de Tarragona treballa en la millora i manteniment de l'entorn de la Serra del Montsant, el Delta de l'Ebre i el Paratge de Poblet contractant a persones en situació d'atur, mitjançant els Plans d'Ocupació dels Parcs Naturals. Amb aquests i d'altres projectes d'ocupació temporal, a més de millorar aquests espais, es pretén potenciar l'ocupabilitat al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre i oferir als participants feina, formació i noves capacitacions professionals.
Les persones contractades pels Plans d'Ocupació dels Parcs Naturals fan tasques de millora i manteniment en aquests espais. A través dels projectes vigents, en l'actualitat es treballa a la Serra del Montsant en una nova canalització exterior a les basses de Mas Roger de Cabacés per millorar l'hàbitat d'amfibis i rèptils i en la reconstrucció de la Font Vella de la Vilella Alta. D'altra banda, al Delta de l'Ebre es fan tasques de reparació i manteniment de les infraestructures del Parc, es netegen les gàbies, basses i aquaris, i es senyalitzen les zones de nidificació, mentre que al Paratge de Poblet, es treballa en l'arranjament de senders; en el condicionament de pistes forestals, i en l'adequació de murs de pedra seca, entre d'altres.
Actualment, hi ha 9 persones contractades a través dels Plans d'Ocupació dels Parcs Naturals que treballen en aquests tres projectes, als que s'hi han de sumar altres 3 que van participar en les tasques de millora de la Cova de les Avellanes, Parc Natural dels Ports, que van finalitzar al desembre.
Aquests projectes formen part del Pla de Foment de l'Ocupació que impulsa la Diputació anualment. Dins d'aquest Pla també s'inclouen els 10 Plans d'Ocupació Comarcals que proporcionen feina a 50 persones a l'any i que donen resposta, mitjançant un conveni amb els Consells Comarcals, a les necessitats dels municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. A més, també engloba altres projectes que es realitzen de forma puntual durant l'any, com el Pla d'Ocupació de Suport als Centres d'Educació Especial i el Pla d'Ocupació Agents Dinamitzadors dels Jocs 2018, que s'estan duent a terme en l'actualitat.
Joan Dausà se hace gigante en el Tibidabo
El Parlament envoltat de llaços grocs
"Sánchez es lliura al separatisme per intentar fer fora Rajoy", portada de l''Abc'
ERC oficialitza la candidatura d'Aurora Carbonell a l'alcaldia de Sitges
Valtonyc contracta Gonzalo Boye per portar la seva defensa internacional
Les imatges inèdites de la brutalitat policíaca l’1-O al Pau Claris i una entrevista a Eva Bertrana, a la portada de VilaWeb Paper
Refugiats a la teva habitació
Una moció de censura necessària
La dispar posición de los partidos independentistas ante la moción de censura contra Mariano Rajoy
Rajoy acusa Sánchez de voler arribar al Govern central a qualsevol preu fins i tot pactant amb Puigdemont, Torra i Bildu
Espectacular exposició immersiva en les obres de Gustav Klimt
El Sónar també és l’art fascinant de Sergio Caballero
Harvey Weinstein, en llibertat després de pagar una fiança d'un milió de dòlars
Divendres, dia 18 de maig, l'Ajuntament de Valls ha donat llum verda a dos convenis amb entitats culturals de Valls. En concret, el...
Un arquitecte de Montblanc reclama tornar la façana del Celler al projecte de Cèsar Martinell
L'arquitecte montblanquí Alex Rebollo Sánchez ha demanat a l'Ajuntament de Montblanc i als Serveis territorials de Cultura de Ta...
Els centres educatius de la Conca de Barberà celebren per primer cop l'English Day
Els dies 11, 14 i 15 de maig s'ha celebrat, per primera vegada a la Conca de Barberà l'English Day a l'Espluga de Francolí, ... | 0.85009 | curate | {"ca": 0.9556464296948726, "es": 0.04167977351368355, "fr": 0.00267379679144385} | http://elportalnou.blogspot.com/2017/02/la-diputacio-arranja-senders-i-pistes.html |
mc4_ca_20230418_17_617998 | El Tio Fredo | Valenciclopèdia | Fandom powered by Wikia
Share El Tio Fredo és un cansautor genial, gran virtuós del guitarró i un xouman fora de sèrie, jo diria (per l'aĉent)que de la Riberai que s'autopromociona en el Jo-Ho-Tube, però poc. De fet, només postejà un dia que se sentia inspirat i ens deixá en ganes de més, encâ que pareix que ja té cluþs de fans i tota la pesca, crec que es deuría prodigar més. Té certa retirada al Miliki per el seu aspecte bondadós, encâ que les lletres de les seues cançons no són tan infantils, ja que estes se centren, en alguna qu'âtra excepció, en temes gastronòmics valencians.
-També a sigut proclamat PADRí de la tercera edició del festival itinerant de música en Valencià i imatge per a " LA GIRA 2008" amb cocenrts en 15 poblacions del País Valencià. Va ser escollit per l'Escola Valenciana organitzador dels event i de les trobades d'escoles en Valencià a tot el llarg del territori Valencià.
Obtingut de «http://valenciclopedia.wikia.com/wiki/El_Tio_Fredo?oldid=5472» | 0.820158 | curate | {"ca": 0.9257425742574258, "es": 0.07425742574257425} | http://valenciclopedia.wikia.com/wiki/El_Tio_Fredo |
macocu_ca_20230731_3_307158 | La dimissió de Miquel Cassellas es produí després de distintes reunions de persones influents en la vida del poble, entre les quals hi haviaToni Alcover, Tomeu Massanet "Coix", Pedro Flaquer "de sa Costa", Biel Flaquer "de Son Poca Palla", Biel Soler (de COEXA), Tomeu Fuster, Pere Brunet, etc.
Jaume Llaneras (del Juva) va ser l'encarregat del material esportiu, amb l'ajuda de Jato, i tots dos també es van responsabilitzar de la publicitat. La comissió esportiva va estar formada per Miquel Bestard i Pedro Brunet, entre d'altres, amb el secretari Vicenç Nadal "de cas Mestre" i el tresorer Mateu Garau. Tots van treballar al costat de Joan Vaquer "Corem" (president). Aquest anteriorment havia estat batle del municipi i després primer president de l'associació de veïns "Es Faralló". Aquesta directiva no només es va moure en l'apartat esportiu, tenia una finalitat política, que al final no va ser possible per les desavinences entre alguns d'ells.
Com totes les directives en els seus inicis, moltes ganes de treball. En el terreny esportiu l'objectiu prioritari va ser l'ascens, que es va aconseguir, i per a això es van fitxar jugadors de qualitat contrastada, procedents d'equips capdavanters de l'illa. Es van pagar fitxes molt altes, però amb les taquilles, els socis i els sponsors (n'hi va haver molts, ja que es van comprar i col·locar tanques noves al voltant del terreny de joc per a la publicitat), els ingressos de la primera temporada van ser suficients per a cobrir el pressupost. Però no va ser així a la segona temporada de Joan Vaquer de president, competint en Tercera Divisió. Per cobrir el pressupost es va haver de demanar ajuda a un banc, amb una pòlissa signada amb la garantia dels directius com a avaladors. Els fiadors, al final, van haver de tornar el préstec al banc.
Els jugadors locals van ser discriminats a l'hora de cobrar per la fitxa. Aquests, abans de la signatura, es van reunir i, capitanejats per Pep Roig i Juan Serra, davant l'adversitat, van decidir fer pinya i defensar els colors verds del seu poble i del seu club, l'Escolar, que els va veure créixer.
El tercer lloc de la classificació va permetre a l'Escolar jugar la lligueta d'ascens, en la qual no es va perdre cap partit. A la lligueta van ser molts els seguidors de l'Escolar que es van desplaçar a Eivissa per presenciar el partit Sant Rafael-Escolar, que també va ser retransmès per Jaime Massanet a través de Ràdio Balear.
Els dos clubs que van ascendir a Tercera Divisió van ser els campions de cada grup, l'Isleño (Menorca) i l'Escolar (Mallorca). | 0.884303 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_160835 | [DESCARREGA LA GUIA EN PDF]
La presentació anirà a càrrec de Maite Salord, consellera de Medi Ambient i Reserva de Biosfera del Consell Insular, d'Isabel Le Gallo, directora de la Fundació Daniel & Nina Carasso i de Noemí García, nutricionista i autora de la guia.
El gener de 2017 el Consell Insular de Menorca es va adherir al conjunt de ciutats signatàries del pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, més conegut com el Pacte de Milà. Aquest pacte compromet les ciutats (unes 160 actualment) a desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats, per assegurar una alimentació saludable i accessible per a tota la societat.
Des de 2018, Menorca compta amb una Estratègia Alimentària, treballada des de l'òptica de la Reserva de Biosfera, que esdevé un full de ruta clau per avançar cap a una alimentació saludable i sostenible per a la nostra illa. L'estratègia ha comptat des de l'inici amb el suport tècnic i econòmic de la Fundación Daniel & Nina Carasso, que des del començament va creure en la capacitat de la nostra societat d'avançar cap a un model alimentari sostenible.
Una de les actuacions de l'Estratègia Alimentària de Menorca és treballar amb la reducció del malbaratament d'aliments. Per aquest motiu, s'ha elaborat la Guia de mesures per prevenir i reduir el malbaratament alimentari, un document que planteja de manera sintètica i senzilla les actuacions que podem portar a terme en els diferents sectors que intervenen en el circuit alimentari. Aquests són: el de la producció, els comerços, el canal HORECA (hotels, restaurants i cafeteries), les col·lectivitats i les llars. La Guia ha estat elaborada per la nutricionista Noemí García, i ha comptat en tot moment amb el suport de l'ONG Justícia Alimentària.
Des del Departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera del Consell Insular existeix el convenciment que aquest document es convertirà en una referència per avançar en la reducció del malbaratament a Menorca. Per això, ens plau convidar-vos a tots a l'acte de presentació de la Guia de Malbaratament Alimentari que tindrà lloc el pròxim 4 de juny a les 11.00 h via ZOOM.
La presentació anirà a càrrec de Maite Salord, consellera de Medi Ambient i Reserva de Biosfera; d'Isabel Le Gallo, directora de la Fundació Daniel & Nina Carasso i de Noemí García, nutricionista i autora de la guia.
Per poder-hi participar cal omplir aquest formulari d'inscripció. | 0.85767 | curate | {"en": 0.011152416356877323, "ca": 0.9888475836431226} | https://www.mespermenorca.cat/ca/noticias/1387/ |
macocu_ca_20230731_4_405540 | Noticia publicada a la web el 09/23/2021 10:11:42 AM ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !
Èxit de la Campanya de Donació de Sang del mes de setembre a Blanes, amb 223 participants
S’ha superat la xifra de l’any passat, quan en la mateixa campanya ordinària del setembre van participar 171 persones al llarg de dos dies
La Campanya de Donació de Sang que s’ha fet aquest mes de setembre ha tornat a registrar xifres molt positives. Més concretament, sumant la participació que hi ha hagut durant els dos dies en què s’ha estat fent efectiva, hi ha hagut un total de 223 participants: 207 persones que van poder efectuar la donació, i 16 que s’hi van adreçar però finalment no van poder fer-ho, majoritàriament perquè tenien l’hemoglobina baixa.
Furgoneta Banc de Sang de Girona, donacions d'aquest mes de setembre
De les 207 donacions, 200 va ser de sang i 23 de plasma, i d’aquest total 14 persones van participar com a donants per primera vegada. D’altra banda, cal apuntar també les 7 persones que han passat a formar part del REDMO, Registre de Donants de Medul·la Òssia. Poden ser donants de medul·la totes les persones sanes dels 18 als 60 anys d’edat, sempre i quan no pateixin cap malaltia susceptible de ser transmesa al receptor o que pugui posar en perill la vida del propi donant. Resultats molt positius en relació a l’any passat En relació al volum de donacions que es van fer en la mateixa campanya ordinària del mes de setembre de l’any passat, val a dir que la xifra assolida enguany ha tornat a suposar un nou èxit. Això és perquè al 2020 durant les dues jornades ordinàries de Donació de Sang van participar 171 persones, de les quals 149 van poder fer donacions i la resta, 22 persones, van ser oferiments que no es van poder acabar fent.
Data de realització: 09/23/2021 | Data de la darrera actualització: 09/23/2021 | 0.881267 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_113993 | Ja som en plena temporada de calçots i en aquesta època molts restaurants destaquen les calçotades a les seves cartes. També es fan fires i calçotades populars a dojo. De fet, l’Empordà gaudeix d'un clima que ens dona una bona terra pel cultiu de calçots. Aprofitem l’avinentesa per descobrir-vos alguns restaurants i esdeveniments on fer-hi una calçotada com cal. Se’ns fa la boca aigua només de pensar-hi!
1. Can Bach, a Sant Feliu de Boada
En un entorn d’insomni, a mig camí de Pals i Sant Feliu de Boada, a l’altura de Fontanilles (Carretera de Peratallada, 6), Can Bach és un d’aquells indrets que sorprèn només d’arribar-hi. El restaurant, envoltat dels bellíssims arrossars de Pals, està ubicat en una acollidora masia del segle XVIII, restaurada magníficament i respectant l’època amb pintures originals a la façana exterior. A Can Bach no fan menú tancat només de calçots, ja que la gent prefereix escollir el segon plat a la carta. I no és d’estranyar: tots els seus plats estan meticulosament elaborats amb productes de km 0. A més a més i sense anar més lluny, també són reconeguts productors de vi a l’Empordà. A part dels calçots, sempre ofereixen plats de temporada, com ara els bolets, les carxofes, els espàrrecs de marge o, el seu plat estrella: l’arròs a la cassola (òbviament amb D.O. de Pals!). Per si no n’hi hagués prou, a Can Bach també produeixen tots els seus postres, fets amb llet fresca de Fonteta i ous ecològics de l’Empordà. Una vivència deliciosa i per recordar!
> Més informació
2. El Trull d’en Francesc, Boadella i Les Escaules
És probable que no hi hagi cap altempordanès al món que no hagi menjat alguna vegada a El Trull d’en Francesc, un antic molí d'oli del segle XVII reformat el 1990 per reeixir en un referent de la cuina empordanesa, de camí al municipi de Boadella i Les Escaules. Un restaurant que reprodueix l’abecé dels clàssics sense renunciar a l’essència pròpia: cuina elaborada amb productes de la terra i tradició casolana, en un entorn realment inimitable. El restaurant disposa d’una terrassa oberta davant del riu la Muga, un lloc privilegiat per endur-se un calçot banyat de romesco a la boca. Perquè a l’hora de fer calçotada, l’on també importa.
> Més informació
3. El Mesón del Conde, a l'Escala
Vora les Ruïnes d’Empúries, a Sant Martí d’Empúries, a tocar de l’Escala, hi trobem El Mesón del Conde. Un enclavament privilegiat i històric, ideal per fer-hi una calçotada tradicional i per la posteritat. Menjar calçots és tot un ritual i al Mesón del Conde saben quin és el secret per dur-lo a terme: la llarga cria del calçot –un any i mig- comença amb la plantada de la ceba tendra en lluna minvant i s’acaba amb l’anomenat calçat de terra (origen del nom calçot). Saben que una hora abans de servir-los, els calçots han d’haver estat rostits a foc viu sobre una graella a l’aire lliure, per després ser embolicats amb paper de diari i conservar-los tendres i calents, servits en teules d’argila al costat de la seva pròpia salvitxada (salsa romesco). I tot a punt per gaudir-ne en grup. Només falta el pitet per protegir-se de les taques. El passaport per consagrar una vivència de calçotada en el format més tradicional és el seu Menú Calçotada La de Sempre: calçots sense límit amb salsa salvitxada, graellada de xai, pollastre, botifarra negra i blanca, mongetes i allioli, crema catalana, vi Bach, aigua i cafè. Un passatge a l’eternitat per 36€. Nyam!
> Més informació
4. El Racó de Castelló, a Castelló d’Empúries
Una calçotada és molt més que menjar calçots. És reunir-se amb la família i els amics al voltant d’una taula, passar-ho bé i sentir-s’hi com a casa. Situat al bell mig del nucli medieval de Castelló d’Empúries, a El Racó de Castelló saben com aconseguir-ho i d’una manera ben econòmica: 14€ el menú en cap de setmana! El seu secret? El seu deliciós romesco casolà. Si de primer t’atipes de calçots generosament banyats en la seva salsa, pots acabar-ho d’adobar amb una gran varietat de segons plats: Graellada de carns, Entrecot de Girona, Llobarro al forn o Broqueta estil Racó. Els plats de El Racó de Castelló tenen un toc deliciosament mediterrani, sempre adaptant-se a la cuina de mercat marcada per la temporada. Una opció exquisida i ben apta per a totes les butxaques!
> Més informació
5. Can Casadellà, a Serra de Daró
Germanor i autenticitat. Aquesta masia rural típica catalana situada al Pla de Cunyà, al municipi de Serra de Daró prové d'un antic convent de l'edat mitjana, adaptat a restaurant i turisme rural, sense renunciar a l'agricultura i a la ramaderia tradicional. Cuina de collita pròpia ja que treballem els camps que tenim al voltant, amb horts i farratges pels ramats de cabres, oques, gallines, porcs. Tot, amenitzat pel carismàtic Eduard Casadellà, mestre de cerimònies que no deixarà indiferent a ningú. Un espai ideal i exquisit per fer una bona calçotada col·lectiva amb bon ambient i molta germanor. Endrapeu-! | 0.747593 | curate | {"ca": 0.9531923629644837, "pt": 0.02504619174707452, "cs": 0.0020529665366454527, "es": 0.0020529665366454527, "fr": 0.01170190925887908, "tr": 0.0010264832683227264, "la": 0.004927119687949086} | https://surtdecasa.cat/emporda/menjar-i-beure/calcotades-lemporda |
mc4_ca_20230418_5_175277 | Date: Sun, 4 Oct 2009 22:36:01 +0200
Message-id: <[🔎] [email protected]>
In-reply-to: <20090908165135.GA3769@darwin>
References: <[email protected]> <[email protected]> <20090908165135.GA3769@darwin>
El Tue, 8 Sep 2009 18:51:36 +0200
Matthias Kaehlcke <[email protected]> va dir:
> El Tue, Sep 08, 2009 at 06:24:48PM +0200 hubble ha dit:
> > El Mon, 7 Sep 2009 17:12:36 +0200
> > hubble <[email protected]> va dir:
> > > Vui posar-li un gps al eeepc per veure de jugar amb mapes i coses així.
> > > Com que he vist en vídeos del tangogps que el seu autor porta un gps per usb conectat al portatil, doncs us voldria preguntar, si algú fa servir cap d'aquests gadgets, de com està el tema de compatibilitats i coses d'aquestes. I si em recomaneu un doncs millor que millor.
> > > En resum, un petit feedback de la cosa per a un *novatu* del tema. També s'accepten links que expliquin coses interesant sobre el tema.
> > > salutacions
> > Moltes gracies.
> > Be, veig que aneu ben *calçats* amb els gps's aquests. Jo tristment em referia a algo més *baratu*, sense pantalleta, doncs amb la poca vista que em queda els planells aquests no crec que arrivi a veurel's.
> > Penso comprar-me aquest que sembla que funciona:
> > http://tienda.zonagps.com/comprar/152-gps-usb-serie/6750-gps-usb-dongle-globalsat-nd-100#top
> > i jugar amb ell amb els programets que trobi a la debian. Hi he trovat de mes baratos per la web, però no m'asseguren la compatibilitat amb linux.
> > La meva intenció es trobar cartes nàutiques (no se si això serà possible) i monitoritzar el rumb d'una embarcació desde la cabina de comandament. Si algú ja fa coses d'aquestes s'accepten consells i experiències.
> > Suposo que al igual amb el temps acabo comprant-me algo més de l'estil que porteu (amb pantalla i medidor de pressions baromètriques) però per començar a veure que em dona debian crec que amb aquest baratet ja puc.
> el que vaig comentar jo no porta pantalla, ni es molt mes car que el
> que et plantejes comprar. pero te un gran avantatge: es un data
> logger, es a dir que pot funcionar independentment del portatil/eeepc,
> grabant la ruta que fas. trobo xulo la possibilitat de descarregar
> aquestes dades a posteriori al pc, visualitzar-los, posar geo-tags a
> les fotos, ... jo pels 20 euros de diferencia entre els dos
> dispositius ho veuria clar
Una pregunta (encara no m'he comprat cap, m'has creat un dubte existencial :P )
com conectes el trastu amb el pc per fer navegació? (no data loger ni traspas de dades)
per usb o per bluethooh?
> Matthias Kaehlcke
> Embedded Linux Engineer
> They that can give up essential liberty to obtain a little
> temporary safety deserve neither liberty nor safety
> (Benjamin Franklin)
> . ''`.
> using free software / Debian GNU/Linux | http://debian.org : :' :
> `. `'`
> gpg --keyserver pgp.mit.edu --recv-keys 47D8E5D4 `-
From: Pau Tallada Crespí <[email protected]>
Prev by Date: rsyslog
Previous by thread: rsyslog | 0.545695 | curate | {"en": 0.2652449183605465, "de": 0.036654448517160945, "ca": 0.5401532822392536, "es": 0.10663112295901367, "pt": 0.020993002332555816, "it": 0.007997334221926024, "fr": 0.000999666777740753, "ja": 0.0013328890369876708, "uk": 0.0013328890369876708, "hy": 0.000999666777740753, "zh": 0.01766077974008664} | https://lists.debian.org/debian-user-catalan/2009/10/msg00007.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_121362 | Països Nòrdics, algú? Dons això, coneixent-los o no pas, quin dels països nòrdics us atrauen/interessen/enamoren més? Teniu intenció de fer via per aquestes contrades aquest estiu? Algun pla en marxa? Quelcom amb lo que us pugui ajudar? Ja arriba l’hora de començar a decidir que fareu per vacances. Bé, dons que quedi obert aquest fòrum per esvair dubtes que pugueu tenir. Per cert, diferencia entre Països Nòrdics i Escandinavia, algú s'atreveix... ?
Bones company!!! A mi la veritat és que no m'atreuen gaire els paisos del nord d'Europa, ja que no m'agrada gens el fred, jejeje, però el que sí que em crida l'atenció és un hotel que és totalment de GEL!!! Ara no m'en recordo del nom, potser tú el conèixes, crec que està a la Lapònia de Suècia (no em facis massa cas, jejeje), seria un lloc molt original i bonic de visitar, però també és cert que fa un temps vaig visitar la web d'aquest hotel i fan falta bastants calers per pagar-ho, jejeje. Però bé, la veritat és que m'agradaria anar-hi per curiositat En quant a la diferència entre Paisos nordics i Escandinavia, crec que Escandinavia és el conjunt de paisos que formen la peninsula escandinava, que serien Suècia, Finlandia i Noruega, no??? m'equivoco?? Salut!! ! | 0.807439 | curate | {"oc": 0.017341040462427744, "ca": 0.9529314616019818, "en": 0.013212221304706853, "it": 0.009909165978530138, "es": 0.005780346820809248, "fr": 0.0008257638315441783} | |
mc4_ca_20230418_0_92359 | El Rosa de abril i el Crysalis, els vins gourmet de la Teca Sàbat
La Teca Sàbat ofereix a tots els seus clients un dels productes gourmet per antonomàsia en les seves dues botigues de Sant Cugat del Vallés: el vi. El vi és una beguda estrella en qualsevol trobada i que s'obté de la fermentació alcohòlica total o parcial, del suc dels raïms madurs. Aquesta setmana la Teca Sàbat disposa de dos vins molt exclusius com són el Torelló Rosa d'abril i el Crysalis D.O. Penedés de les Caves Torelló dels quals un d'ells, concretament, el Torelló Rosa d'abril és una ampolla ideal per celebrar el dia d'avui, el dia de la Mare de Déu de Montserrat.
Teca Sàbat repeteix com a càtering dels Diàlegs de comerç
La Teca Sàbat ha repetit per segon any consecutiu com l’empresa encarregada de proporcionar el càtering per la celebració dels Diàlegs de Comerç, un dels principals esdeveniments que organitza l’associació Sant Cugat Comerç. Aquesta setena edició celebrada el passat dimarts 21 de març a la sala “El Siglo” del Mercantic va comptar amb la presència d’un total de 170 convidats els quals van gaudir del càtering innovador i creatiu preparat exclusivament pel networking lunch de la jornada.
El Skrei, el millor bacallà del món present en la cuina de la Teca Sàbat
Aquesta setmana la Teca Sàbat disposa del bacallà noruec més sibarita del món: el bacallà Skrei. Considerat el pata negra del bacallà, posseeix una carn més tersa, blanca i forta; és la matèria primera perfecta per aconseguir un èxit assegurat i satisfer a qualsevol comensal que li agradi aquest tipus de peix.
La quinoa, un superaliment en la cuina actual
La quinoa era un aliment desconegut fa alguns anys, però s'ha convertit en un producte molt representatiu en el món de la cuina actual. Coneguda com el gra d'or dels Andes, té un alt valor d’alimentació i la seva aportació de fibra és molt beneficiós per a la salut. Aquest aliment pertany a la família de les quenopodiàcies (com els espinacs) i, en comparació amb altres grans integrals, és relativament rica en proteïnes, ferro i magnesi, gaudeix d'un sabor agradable, una textura suau, i és excepcionalment versàtil i senzill d’utilitzar.
Teca Sàbat prepara els nous reptes del 2017
El bolet i l’art de saber-lo triar
L’escudella i carn d’olla, el plat predilecte dels catalans | 0.846448 | curate | {"ca": 0.9803149606299213, "es": 0.01968503937007874} | http://tecasabat.com/index.php/ca/noticies-i-premsa?start=18 |
cawac_ca_20200528_4_122308 | El diputat de Solidaritat Toni Strubell ha presentat a Londres el llibre "What catalans want" (El que volen els catalans), en un acte amb la politòloga Montserrat Guibernau i l'exdelegat de la Generalitat a la capital britànica, Xavier Solano. La presentació del llibre, que defensa la independència de Catalunya, ha reunit 80 persones a la Universitat Queen Mary, en el marc de la reunió anual de l'Anglo-Catalan Society.
Per a tots els que volen treballar plegats per aconseguir i divulgar aquests compromisos, tenim l'Assemeblea Nacional CatalanaN actualment en fase de constitució. Ja te n'has fet? http://www.assemblea.cat
"no sols els catalans han de desitjar la llibertat del seu país, sinó que han de decidir quins compromisos estan disposats a prendre de cara a aconseguir-la." Aixo es la veritable questiu, del perque!!! de que la independencia no tira endevant. | 0.729985 | curate | {"ca": 0.8566473988439306, "su": 0.018497109826589597, "fr": 0.027745664739884393, "es": 0.09710982658959537} | http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/11/pedagogia_independentista_a_londres_77400.php |
racoforumsanon_ca_20220809_1_327069 | En primera persona La posada en marxa d'aquest lloc web té dos reptes principals que confio que començarem a assolir des d'avui mateix. En primer lloc, disposar d'un espai des d'on fer-vos partícips dels meus pensaments com a ciutadà de Catalunya i, en segon lloc, copsar també les vostres opinions i reflexions sobre el nostre país. Gràcies a les noves eines que ens proporcionen les tecnologies de la comunicació i la informació, tenim l'oportunitat de compartir plegats els neguits que planen sobre el futur de tots nosaltres. En cap cas aquest espai virtual substituirà el contacte personal amb tots i cadascun dels que coincidim que Catalunya necessita assolir la seva plenitud nacional el més aviat possible. Aquest, per tant, és un esgraó més per avançar en la construcció d'una Catalunya plena. En la construcció d'un Estat propi que només amb la decisió i fermesa de tots els que ens estimem aquest país podrem fer possible. Ha arribat el moment de prendre decisions valentes. De mirar cap al futur amb optimisme. De deixar-nos estar de brindis al sol i de caminar d'una vegada per totes i amb pas ferm cap a la nostra llibertat. Estic convençut que des d'Internet podem començar a teixir el projecte que ens ha de dur als nostres objectius. Confio que per mitjà d'aquest lloc web, totes i cadascuna de les vostres aportacions tindran el ressò que es mereixen. Aquest no és un projecte personal, tot i que molts així ho volen vendre. Aquest web, per tant, és un pas més per avançar i fer possible el model que necessitem per al nostre país. Aquest lloc web és, en definitiva, el punt de trobada de tots aquells que compartim el somni d'una nació catalana amb Estat propi. Des d'avui amb aquesta nova eina podrem comunicar-nos de forma directa, dient les coses pel seu nom. Amb el respecte que es mereixen totes les persones i totes les nostres institucions, naturalment, però sense renunciar a aixecar la veu quan agredeixin els nostres drets i llibertats. Des del lloc web i des de diverses xarxes socials com Facebook, Twitter o YouTube, ens mantindrem permanentment comunicats. Diuen que parlant la gent s'entén. Doncs som-hi!. Els censors i la caverna mediàtica aquest cop no podran ni tergiversar ni diluir les nostres opinions i els nostres objectius compartits. Espero que a partir d'avui tots els que ens estimem Catalunya i creiem que ha arribat l'hora de fer un gest valent ens trobem en aquest web. Tots hi sou benvinguts. Visca Catalunya lliure!http://www.laporta2010.cat/en-primera-persona/benvinguda-web-joan-laporta-2010
Anirà per sol o anirà amb Reagrupament?
Quin interès! T'estàs plantejant votar-lo potser?
No home no , ell deu votar a en Miralles , a ell el que li importa es que sigui algu pro Castro , pro Hezbollah , pro corea del Nord i pro IRan
i això a que ve, fa una pregunta que es fa tothom i tu surts amb Castro i no se que més....i després dieu que alguns tenim ....quitis diverses...
Només he fet una simple pregunta i ja salta així. | 0.785051 | curate | {"ca": 0.9215885947046843, "es": 0.0658520027155465, "hu": 0.0047522063815342835, "pt": 0.007807196198234894} | |
mc4_ca_20230418_2_709279 | londra optima - GLOBElife ☎ - pietranera accessoris de perruqueria
LONDRA OPTIMA - PIETRANERA - accessoris de perruqueria
Butaca LONDRA OPTIMA
Naturalment inspirat en el clàssic "però amb Vintage' aquesta butaca disseny ve amb un equilibri fort entre les superfícies i volums gràcies al farciment amb acabat encoixinades.
La immediata expressió de confort i una atenció meticulosa acabar donar Londres Optima aquesta olor de disseny investigat Pietranera típic. | 0.533226 | curate | {"pt": 0.26258205689277897, "it": 0.0437636761487965, "ca": 0.6936542669584245} | https://beautybazar.cn/ca/accessoris-de-perruqueria-c-17/pietranera-a-573/londra-optima-p-4920.html |
wikipedia_ca_20230401_0_612112 | La comunidad
La comunidad és una pel·lícula espanyola dirigida per Álex de la Iglesia i protagonitzada per Carmen Maura. La comèdia, de humor negre, es va estrenar el 2000 i va rebre nombrosos guardons. Va inaugurar la secció oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 2000.
Sinopsi.
Julia (Carmen Maura) treballa per a una immobiliària, no té molt èxit en la vida i està casada amb Ricardo (Jesús Bonilla), un home negatiu i mediocre. La seva vida canvia quan descobreix 300 milions de pessetes en el pis d'un ancià solitari que acaba de morir, en el mateix edifici del pròxim apartament que acudeix a vendre. Si bé en un primer moment s'alegra, aviat haurà d'anar amb compte amb la resta de veïns: ells també sabien que l'ancià tenia milions guardats a casa.
Repartiment.
- Carmen Maura: Julia
- Eduardo Antuña: Charly
- María Asquerino: Encarna
- Jesús Bonilla: Ricardo
- Marta Fernández Muro: Paquita
- Paca Gabaldón: Hortensia
- Ane Gabarain: Karina
- Sancho Gracia: Castro
- Emilio Gutiérrez Caba: Emilio
- Kiti Mánver: Dolores
- Terele Pávez: Ramona
- Roberto Perdomo: Oswaldo
- Manuel Tejada: Chueca
Palmarès cinematogràfic.
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
XV Premis Goya
Fotogramas de Plata
Unión de Actores y Actrices
Cercle d'Escriptors Cinematogràfics
DVD.
El DVD de la pel·lícula va sortir a la venda el 9 de maig de 2001, es tracta d'una bona edició per a l'any en què va sortir a la venda, però l'apartat audiovisual és pobre. Els extres inclouen: un audiocomentari del director, descripció dels habitants de la comunitat, el making off de la pel·lícula i el DVD, les escenes eliminades, els premis Goya que va obtenir i als que va ser nominada, el "teaser", la galeria de fotos, el curtmetratge "Mirindas asesinas". | 1 | perfect | {"es": 0.1518987341772152, "ca": 0.7813578826237054, "mt": 0.004602991944764097, "en": 0.03222094361334868, "ro": 0.012658227848101266, "it": 0.014959723820483314, "zh": 0.0023014959723820483} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=612113 |
mc4_ca_20230418_14_138434 | (S'ha redirigit des de: Maximilià I d'Habsburg)
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria. Era fill de Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic (Frederic V d'Àustria).
Maria de Borgonya (1477–)
Anna de Bretanya (1490 (Gregorià)–1491 (Gregorià))
Blanca Maria Sforza (1493 (Gregorià)–1510 (Gregorià))
Corneli d'Àustria
Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Elionor de Portugal
Galeàs Maria Sforza (sogre)
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (net)
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (net)
Maria d'Habsburg (neta)
Joan Galeàs Sforza (cunyat)
Lluís II d'Hongria (nét polític)
Margarida d'Austria (1416-1486) (tia)
Anna of Saxony, Electress of Brandenburg (cosina prima)
Albert III, Duke of Saxony (cosí germà)
Ernest de Saxònia (cosí germà)
Susanna of Bavaria (neboda)
Sabine de Bavière (neboda)
Albert IV de Wittelsbach (cunyat)
Borgonya i Països BaixosModifica
Rei dels Romans i emperadorModifica
Fou elegit rei dels Romans el 16 de febrer de 1486 a Frankfurt del Main, a iniciativa del seu pare, i coronat el 9 d'abril de 1486 a Aquisgrà. A la mort del seu pare el 1493 va assolir la posició d'emperador del Sacre Imperi. El 1490 l'oposició de la població del Tirol a Segimon d'Habsburg, dit Segimon el Ric, sembla que va incitar a aquest a lliurar el poder a Maximilià I,[2] quan encara no era emperador del Sacre Imperi. No se sap amb certesa si Segimon va lliurar el poder voluntàriament o per obligació. El 1496, a la mort de Segimon el Ric, va heretar l'Àustria Anterior.
Guerres a Itàlia i SuïssaModifica
Al segle XV els dos estats de Tirol i Baviera van entrar en guerra. Baviera va exigir diners de Tirol, diners que s'havien prestat amb la garantia de les terres tiroleses. El 1490 els dos estats van exigir que Maximilià I intervingués en la disputa. En resposta, el mateix Maximilià va assumir el control del Tirol i el seu deute com ja s'ha dit abans. Com que Tirol no tenia codis de lleis en aquest moment, la noblesa lliurement expropiava els diners de la població, el que va provocar que el palau reial d'Innsbruck (residència de Segimon d'Habsburg) quedés associar a la corrupció. Després de prendre el control, Maximilià va instituir la reforma financera immediata. Per tal de simbolitzar la seva nova riquesa i poder, va fer construir el "Sostre d'Or" (està fet totalment de teules daurades), un dosser amb vistes al centre de la ciutat d'Innsbruck, des del qual veure les festes que celebren la seva assumpció del domini sobre Tirol. Guanyar el control del Tirol per als Habsburg era d'importància estratègica, ja que limitava amb la Confederació Suïssa i amb les terres dels Habsburg a Àustria, i facilitava certa continuïtat geogràfica imperial.
A causa de la difícil situació externa i interna que va enfrontar, Maximilià també va sentir la necessitat d'introduir reformes en els territoris històrics de la casa d'Habsburg per tal de finançar el seu exèrcit. Usant les institucions borgonyones com a model, va intentar crear un estat unificat. Això no va ser un gran èxit, però un dels resultats a llarg termini fou la creació de tres subdivisions tan diferents de les terres austríaques: Baixa Àustria, Alta Àustria i Àustria Anterior (Vorderösterreich).
Medalla oferta a Maximilià després del seu coronament.
L'emperador a cavall. [3]
L'altre costat. [3]
Política matrimonialModifica
En el marc del tractat d'Arras, Maximilià va prometre la seva filla de tres anys, Margarida d'Habsburg, amb el delfí de França (més tard Carles VIII de França), fill del seu adversari Lluís XI de França. Sota els termes del compromís, Margarida va ser enviada a Lluís per ser educada sota la seva tutela. Malgrat la mort de Lluís el 1483, poc després que Margarida va arribar a França, va romandre a la cort francesa. El delfí, ara Carles VIII, era menor d'edat, i la seva regent fins a 1491 va ser la seva germana Anna de França. Malgrat la presència i continu compromís de Margarida a la cort francesa, Anna va arreglar un matrimoni entre Carles i Anna de Bretanya. Aquesta última Anna, al seu torn, havia estat promesa el 1483, i en realitat es va casar per poders amb el mateix Maximilià el 1491, però Carles i la seva germana volien la seva herència (Bretanya) per a França. El resultat final de totes aquestes maquinacions era que Carles va repudiar el seu compromís amb Margarida quan va aconseguir la majoria d'edat el 1491, va envair Bretanya, va obligar a Anna de Bretanya a repudiar el seu matrimoni no consumat amb Maximilià, i es va casar amb ella. Margarida va romandre a França fins a 1493, quan va ser finalment retornada al seu pare.
Quan es va fer evident que les polítiques de Maximilià a Itàlia no havien tingut èxit, i després que el 1517 Venècia reconquerís les últimes peces del seu territori a Maximilià, l'emperador va començar a centrar-se exclusivament en la qüestió de la seva successió. El seu objectiu era assegurar el tron a un membre de la casa i evitar que Francesc I de França pogués guanyar el tron, i la resultant "campanya electoral" va ser sense precedents a causa de l'ús massiu del suborn. La família Fugger va proporcionar a Maximilià un crèdit d'un milió de florins, que es va utilitzar per subornar als prínceps electors. Al principi, aquesta política sembla encertada, i Maximilià va aconseguir obtenir els vots de Magúncia, Colònia, Brandenburg i Bohèmia pel seu nét Carles V. La mort de Maximilià el 1519 semblava posar en perill la successió, però en pocs mesos l'elecció de Carles V va quedar assegurada.
Maximilià a BarcelonaModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
↑ (anglès) Wilhelm Oechsli, History of Switzerland, 1499-1914, p.14
↑ Fichtner, Paula Sutter. The Habsburgs: Dynasty, Culture and Politics (en anglès). Reaktion Books, 2014. ISBN 1780233140.
↑ 3,0 3,1 «Descripció al web del Met». metmuseum.org. [Consulta: 27 maig de2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maximilià_I_del_Sacre_Imperi_Romanogermànic&oldid=21639032»
Last edited on 7 ago 2019, at 00:32 | 0.778336 | curate | {"ca": 0.9301985030914416, "hu": 0.004067686300032541, "de": 0.01464367068011715, "fr": 0.024080702896192647, "en": 0.020013016596160105, "it": 0.0024406117800195247, "pt": 0.004555808656036446} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Maximili%C3%A0_I_d%27Habsburg |
racoforumsanon_ca_20220809_0_564896 | La Guàrdia Civil ha arrestat a dues persones, d'entre 18 i 21 anys, acusades de cremar la bandera espanyola situada en el balcó de l'Ajuntament de Quintanar de la Sierra (Burgos).Dos joves d'entre 18 i 21 anys han estat detinguts per la Guàrdia Civil per cremar presumptament una bandera espanyola situada al balcó de l'Ajuntament de Quintanar de la Sierra, a Burgos.El jove de 18 anys ha estat arrestat com a presumpte autor d'un delicte contra el Patrimoni i contra l'ordre socioeconòmic. A l'altre jove, de 21 anys, se li atribueix la funció de complicitat.Segons ha informat la Subdelegació del Govern, els joves van escalar per la façana del consistori fins el corredor principal, on van cremar la bandera que cobria el front de la balconada. A més, van originar desperfectes tant a la façana com en l'enreixat del balcó de l'edifici.Les diligències instruïdes han estat remeses al Jutjat ia la Fiscalia de Menors, ja que l'autor material era menor en el moment de consumar el delicte. http://www.kaosenlared.net/noticia/detenidos-dos-jovenes-burgos-quemar-bandera-espana
i contra l'ordre socioeconòmic | 0.838719 | curate | {"ca": 0.9229374433363554, "es": 0.0770625566636446} | |
mc4_ca_20230418_11_578648 | La màniga ampla de la justícia espanyola: una jutge frena les investigacions del cas 'pequeño Nicolás' ! directe!cat
Política Última actualització Dimarts, 9 de gener de 2018 21:00 h
La màniga ampla de la justícia espanyola: una jutge frena les investigacions del cas 'pequeño Nicolás'
Un altre magistrat l'ha d'obligar a seguir amb les indagacions
Redacció| Noves notícies de les clavegueres de l'Estat. Segons ha publicat avui en exclusiva el diari 'Público', la jutge María Pilar Fernández ha impedit que avancin les investigacions del cas del 'pequeño Nicolás' fins al punt que li hagi arribat un ultimàtum: o ho fa ella o ho farà un altre magistrat. De fet, podria ser inclús acusada de prevaricació.
Inda està implicat en el cas
cas pequeño Nicolás, justicia espanyola
Ho ha decidit el titular del Jutjat d'Instrucció Nº4 de Madrid, Marcelino Sexmero Iglesias (que va admetre a tràmit la querella de la Plataforma per la Honestedat contra els comissaris José Manuel Villarejo -ja empresonat- i Eugenio Pino -exdirector adjunt operatiu de la Policia-, Eduardo Inda i altres presumptes implicats en una trama per obstaculitzar l'acció de la Justícia en el cas esmentat); que veu "la comissió de diversos fets aparentment delictius" en el procés que Fernández Gamo manté paralitzat.
Segons ha anat avançant 'Público', la jutgessa ha intentat arxivar la causa en més d'una ocasió i ha tancat una subpeça primordial del sumari sense haver conclòs les diligències que havia ordenat l'Audiència Provincial. En aquest sentit, destaca el que podria ser un delicte de destrucció de proves per la desaparició del correu electrònic de l'inspector José Ángel Fuentes Gago del Centre de Protecció de Dades de 'El Escorial'.
Amb la decisió de Sexmero Iglesias (tot i que no se l'aparti del cas), la jutge no podrà continuar amb les seves maniobres per protegir Villarejo, Pino o Inda -entre altres- perquè les investigacions seguiran endavant vulgui ella o no.
10 de gener de 2018, 11.41 h
Algun diari unionista, ha sigut caldo de cultiu de GRANS FATXES........
10 de gener de 2018, 10.38 h
Encara que a alguns i algunes les galtes ja els i pengen , tenen la cara MES DURA QUE EL CIMENT ARMAT.
10 de gener de 2018, 10.10 h
Tinc ganes de veure després del CAS CATALUNYA quan començarà el CAS DEL GOBIERNO ESPAÑOL. Ja va sent hora que es dediquin a gobernar españa i deixin de mirar només vers CAT per tapar les seves misèries i desqualificacions a nivell mundial( per altra banda sense conseguir tapar-les). Quan més insisteixen a fer-ho més se'ls veu el LLAUTON i més brilla per la seva presència
VERS LA RESPLANDENT REPÚBLICA! LA QUE BRILLA I NO DEIXA VEURE RES MÉS...
10 de gener de 2018, 09.31 h
Inda, el permanent qüestionat.......i semble que l'agrade.......
10 de gener de 2018, 07.36 h
Directament se els pot dir "ELS TRAMPAS".....
10 de gener de 2018, 07.35 h
Arrimadas bonica, ho sento, ....QUEDES FORA....! !
ePPanya , està a la vista, no enganya: ÉS FEIXISTA.
10 de gener de 2018, 07.29 h
La "justicia" ePPanyola
no és justícia,
no cola,
és IMPUDÍCIA
i una gran TROLA. | 0.796191 | curate | {"ca": 0.9317507418397626, "es": 0.0260468183316848, "en": 0.0260468183316848, "pt": 0.01582591493570722, "fr": 0.00032970656116056705} | http://www.directe.cat/noticia/704822/la-maniga-ampla-de-la-justicia-espanyola-una-jutge-frena-les-investigacions-del-cas-pequen |
cawac_ca_20200528_10_252952 | Ubicació edifici GEPA
Edifici situat al turó de Gardeny de Lleida, just a l'entrada a la ciutat per la N-II (pont nou). Aquest edifici, antiga caserna militar, és el tercer en forma d'H des de l'entrada al recinte de l'antic complexe militar. | 0.67214 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cbuc.cat/cbuc/programes_i_serveis/gepa/localitzaci |
crawling-populars_ca_20200525_50_13762 | El regidor de promoció local Ramon Soler, va explicar que «aquesta nova programació està pensada per a gent desocupada i també per a persones amb feina que volen millorar el seu treball i capacitats».
En aquest sentit, s'han programat diversos cursos i tallers destinats a millorar les competències i habilitats de les persones amb perspectives de crear el seu propi negoci, treballadors i càrrecs directius d'empreses i comerç.
21 cursos de diversos àmbits
L'oferta formativa consta de 21 cursos estructurats en sis grans àmbits, que van des de les noves tecnologies a l'emprenedoria i millora d'habilitats personals passant per Sanitat, Jardineria i Medi Ambient, Hostaleria i Turisme, Comerç i PIMES.
Tots els cursos i sessions es duran a terme a l'Oficina l'Estació i han de tenir un mínim de 8 alumnes inscrits per tal de poder-se impartir.
Segons informa l'Ajuntament de Llagostera en un comunicat, per promocionar els cursos s'ha editat un fulletó amb tota la informació que podeu consultar des de la web de l'ajuntament Llagostera.cat.
Les inscripcions es podran realitzar a partir del proper 1 de febrer a l'Oficina de l'Estació de Llagostera. | 0.844616 | curate | {"ca": 1.0} | : /comarques/2017/01/22/llagostera-programa-mes-20-cursos/825021.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_804496 | Resulta que em vaig treure la teòrica pel meu compte fa uns mesos, i hauria d'anar fent la pràctica.Tot el meu entorn es va treure el carnet fa entre 10 i 20 anys, així que les seves experiències no m'ajuden, i per això vinc a preguntar-ho aquí.Bàsicament m'agradaria saber una mica quan em pot costar tot plegat per zona Catalunya central, i durant quant de temps acostumen a durar les pràctiques. Una mica per fer-me'n una idea dels preus, del número de pràctiques, etc. Necessito informar-me per evitar que em prenguin el pèl, que és el que em faran quan vegin que hi vaig sol i no sé res de res. Només sé que van a uns 40€ l'hora a la meva localitat, però no sé quantes pràctiques et fan fer ni quan et pot arribar a costar tot plegat.El tema de la durada m'interessa especialment, doncs segurament hauré de començar tractament farmacològic que m'afectarà la percepció en breu, i crec que seria millor esperar a fer-ho a treure'm el carnet, però massa tampoc em podria esperar.Gràcies per adelantat a qualsevol persona amable que tingui alguna cosa que aportar-me.
Jo me l'estic treint. Vaig tindre la sort de treure'm la teòria a la primera. D'aquí poc hi haurà exàmen (a veure com va :P).
Quant de temps has estat fent pràctiques?
Tres mesos.
Caram... I això és perquè no tenies més temps o com va, s'ha d'estar un temps determinat fent-ne?Jo és que si em dius fer-ho tot en un mes m'hi veig en cor, però si em dius tres mesos, és que no puc.
Estàs massa ocupat al racó i no tens temps?
xDDDD | 0.865784 | curate | {"ca": 0.9838492597577388, "es": 0.007402422611036339, "pt": 0.005383580080753701, "en": 0.0033647375504710633} | |
cawac_ca_20200528_11_182728 | Assassinats a trets dos neonazis a Atenes
Les indagacions apunten a una venjança pel crim del raper
Internacional > 01-11-2013 > 23:36
ANDRÉS MOURENZA<BR/>ATENES
Ahir, cap a les set del vespre, quan ja havia caigut la nit sobre Atenes, dos desconeguts en motocicleta van obrir foc contra diverses persones que hi havia a l'exterior de la seu del partit neonazi Alba Daurada al barri de Neo Iraklio, al nord de la capital grega. En van matar dues, militants de la formació d'extrema dreta segons els primers indicis, i en van deixar ferida una tercera. Aquesta última va ser ingressada en un hospital atenès en estat d'extrema gravetat.
La formació feixista, amb 18 diputats al Parlament, va denunciar el crim com «una execució a sang freda», explicant que un dels assaltants va baixar de la seva motocicleta i va disparar «a una distància de mig metre». Els atacants van apuntar directament al cap de les seves víctimes, encara que una d'elles també va rebre trets al tòrax. «Literalment han buidat els carregadors», va afegir un portaveu del partit. La brigada antiterrorista de la Policia, que s'ha fet càrrec de la investigació, va trobar al lloc del crim 15 casquets de bala d'una pistola de 9 mil·límetres.
Encara que aquest punt no ha estat confirmat oficialment i alguns membres del Govern van demanar paciència fins que s'aclareixi l'assumpte, el portaveu d'Alba Daurada, Ilias Kasidiaris, va assegurar que els dos morts -de 22 i 26 anys- eren membres del partit i, segons assenyalen els mitjans grecs, una de les víctimes portava un clauer de la formació feixista. Això podria indicar que l'atac mortal d'ahir és una resposta a l'assassinat del raper Pavlos Fyssas a mans d'un militant
neonazi.
La formació feixista va acusar del crim l'Executiu que dirigeix el conservador Andonis Samaràs, perquè hauria rebutjat atorgar protecció a l'edifici malgrat haver rebut suposades amenaces. El mes passat, el Govern va decidir retirar la protecció a diversos diputats d'Alba Daurada després de descobrir que els guardaespatlles, membres de la Policia, s'havien involucrat en activitats il·legals de l'organització.
CRÍTICA AL GOVERN / «El culpable del crim és aquest Govern antigrec i els mitjans de comunicació corruptes per assenyalar com a objectiu un partit polític legítim i no controlar els terroristes», va afirmar el partit.
Al tancament d'aquesta edició, la Policia no havia aconseguit capturar els presumptes assassins, que es tapaven la cara amb cascos, encara que segons expliquen els mitjans grecs sí que va trobar la moto utilitzada, que va ser abandonada a prop de l'escena del crim. El portaveu del Govern, Simos Kedikoglu, va prometre que «els assassins, sigui qui sigui, seran perseguits sense pietat». «No permetrem que el nostre país es converteixi en un camp de batalla per a les venjances», va assegurar per la seva part el ministre d'Ordre Públic, Nikos Dendias.
Tots els partits polítics de l'arc parlamentari es van afanyar a condemnar l'assassinat, entre ells l'esquerrà Syriza. Un dels seus portaveus, Dimitris Papadimulis, va escriure al seu compte de Twitter: «L'assassinat comès aquesta nit per professionals, sigui qui sigui qui estigui darrere, és un cop per a la democràcia, la societat i el país. No fa mal al feixisme sinó que l'alimenta».
De fet, el crim arriba en un moment en què Alba Daurada semblava arraconat pel procés judicial obert en contra seu arran de l'assassinat de Fyssas.
El líder de la formació neonazi
-l'exmilitar Nikolaos Mijalolia-
kos-, el seu lloctinent i un tercer diputat són a la presó esperant judici i tres parlamentaris més també estan imputats per diversos delictes, així com diversos dirigents locals i agents de les forces de seguretat. | 0.860762 | curate | {"ca": 0.9728187007338951, "es": 0.009241641750475673, "en": 0.007067137809187279, "pt": 0.0021745039412883935, "it": 0.008698015765153574} | http://m.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/assassinats-trets-dos-neonazis-atenes-2801216 |
mc4_ca_20230418_7_483759 | Artadi defensa el recurs de Puigdemont i confia que no hi hagi "conflicte" JxCat-ERC
Publicat 22/1/2019 15:48:23 +01:00CET
Avala que l'expresident apelli al TC: "És evident que seguim en el marc de l'Estat"
BARCELONA, 22 gen. (EUROPRA PRESS) -
La portaveu del Govern catal, Elsa Artadi, ha defensat aquest dimarts que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont (JxCat) hagi presentat un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional (TC) en contra d'una decisió de la Mesa del Parlament que lidera Roger Torrent (ERC).
En la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, ha argumentat que el recurs és un aspecte tcnic que no vol qüestionar la Cambra catalana i el seu rgan director, sinó que és un pas previ per anar després "a buscar la justícia internacional".
El moviment de Puigdemont ha generat aquest dimarts al Parlament noves discrepncies entre ERC i JxCat i, quan se li ha preguntat, Artadi ha afirmat "que no hauria de ser en cap cas un conflicte entre socis del Govern catal".
Encara que ha evitat entrar en les discrepncies entre ERC i JxCat, la posició d'Artadi entra en contradicció amb la d'ERC: els republicans asseguren que no és necessari el recurs de Puigdemont per accedir després als tribunals internacionals.
Un dels punts de conflicte entre ERC i JxCat és si els primers estaven o no avisats de les intencions de Puigdemont de presentar un recurs davant del TC que afectava Torrent, i Artadi ha assegurat que no és la seva feina "entrar" en aquestes qüestions.
La portaveu també ha explicat que la qüestió no s'ha abordat en la reunió d'aquest dimarts del Govern de la Generalitat, que est format per membres d'ERC i de JxCat, perqu ha argumentat que es tracta d'un assumpte que afecta el Parlament i no pas el poder executiu.
Quan se li ha preguntat per la decisió de Puigdemont d'apellar al TC que és un tribunal que el mateix expresident ha criticat diverses vegades, ha defensat que és necessari continuar-ho fent perqu Catalunya no és independent i perqu és preceptiu esgotar totes les vies jurisdiccionals de l'Estat.
"És evident que seguim dins del marc de l'Estat espanyol. Seguirem anant al TC i ho farem sempre que sigui necessari", ha resolt.
ESTRATGIES DIFERENTS
De tots els diputats independentistes afectats per la decisió de la Mesa del Parlament de retirar-los la delegació de vot, Puigdemont ha estat l'únic que ha presentat un recurs d'empara en contra de la decisió de l'rgan director de la Cambra.
Artadi ha explicat que aix es deu al fet que "la situació legal de presos i exiliats és diferent", per la qual cosa Puigdemont sí que ha optat per presentar aquest recurs davant del TC i, en canvi, no han seguit la mateixa estratgia Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Snchez --també de JxCat--.
La portaveu del Govern de la Generalitat ha avanat que hi haur la presncia dels membres de l'Executiu catal a Madrid mentre es desenvolupi el judici de l'1-O al Tribunal Suprem, per no ha precisat res més perqu encara continua havent-hi "incerteses" sobre la data en la qual comenar el judici.
Ha previst que la setmana vinent la Generalitat pugui explicar com adaptar les agendes al judici, i ho far en funció que es vagi coneixent la data d'inici i si es confirma que les sessions seran els dimarts, dimecres i dijous de cada setmana. | 0.856166 | curate | {"ca": 0.9609637084476975, "en": 0.01738334858188472, "pt": 0.02165294297041781} | https://www.aldia.cat/espanya/noticia-artadi-defensa-recurs-puigdemont-confia-no-hi-hagi-conflicte-jxcat-erc-20190122154823.html |
wikipedia_ca_20230401_0_480655 | Jacqueline Logan
Jacqueline Logan (Corsicana (Texas) 30 novembre de 1904 – Melbourne (Florida) 4 abril de 1983) va ser una estrella del cinema mut que va actuar entre els anys 1921 i 1931.
Carrera teatral.
El seu pare era un notable arquitecte de Texas i la seva mare va ser professora de música i cantant d'òpera amb el Conservatori de Boston. Amb la seva mare va viatjar per diversos països per raons professionals. A l'edat de 8 anys va acompanyar la seva mare una temporada a Anglaterra i un any després en una gira per Mèxic. Jacqueline va viatjar a Colorado Springs per motius de salut. Mentre era allà va seguir un curs de periodisme impartit per Ford Frick i també va actuar en teatre fent petits papers en obres com "Little Lord Fauntleroy" i "The Poor Little Rich Girl". Es va traslladar a Chicago, on va trobar treball com a ballarina en una producció teatral. Per aconseguir la feina va haver de falsejar la seva edat i quan això es va descobrir, va haver d'abandonar la representació.
Decidida a ser actriu cinematograàfica a través del teatre musical, en unes vacances a Nova York es va presentar a les oficines dels Shubert i va aconseguir un petit paper al musical de Broadway "Flora Dora" (1920). En aquella època Flo Ziegfeld es va fixar en ella i la contractar per ballar en el seu Ziegfeld Roof. Va substituir Billie Donovan, que deixava aquella feina per actuar a Hollywood. A més del treball amb Ziegfeld, Jacqueline va posar com a model per a Alfred Cheney Johnston. També actuar en una comèdia de Johnny Hines.
Cinema mut.
Jacqueline va aconseguir una prova cinematogràfica amb l'actor Ben Lyon, que encara era un desconegut. Treballant per a Associated Producers, Logan va ser escollida, conjuntament amb Jane Peters, la futura Carole Lombard, per actuar en la pel·lícula de 1921 "The Perfect Crime". Aquell mateix any va treballar amb Mabel Normand a la pel·lícula "Molly O'". Aviat va començar a tenir rols de protagonista en pel·lícules ben diferents com westerns, drames o comèdies.
Entre els papers importants que va interpretar en aquests primers anys destaquen "Burning Sands" (1922), "Sixty Cents an Hour" (1923), "Java Head" (1923), i "A Man Must Live" (1924). El 1925 es va casar amb Ralph James "Bob" Gillespie. El 1926 Jacqueline va rodar "Footloose Widow", amb Louise Fazenda, i el 1927 "Blood Ship" amb Richard Arlen. Aquell mateix any va ser seleccionada per Cecil B. De Mille per al paper de Maria Magdalena en la pel·lícula "The King of Kings" (1927), que va ser un gran èxit de taquilla. Amb l'aparició del cinema sonor, la veu de Jacqueline va ser gravada per acompanyar el seu paper en alguna pel·lícula originalment muda.
Guionista i directora de cinema.
El 1928 es va divorciar del seu marit acusant-lo de crueltat. El mateix 1928, pocs mesos després, es va casar a Tijuana amb el broker de Los Angeles Larry Winston. Jacqueline va ser acusada de bigàmia, ja que els tràmits del seu divorci no havien acabat. El fiscal del districte va declarar que si el matrimoni tornava a Los Angeles, es prendrien mesures contra ells. En la mateixa situació s'havia trobat Rodolfo Valentino en casar-se amb Natacha Rambova el 1922, que no es va lliurar del càrrec de bigàmia fins que es va separar. Logan, no va tenir gran èxit en el cinema sonor. Va rodar un dels primers musicals, "Show of Shows" (1929), dins un repartiment amb diferents estrelles. A aquest van seguir alguns dels primers títols de cinema sonor realitzats per la Columbia Pictures però tot i que va acudir a classes de veu, cada cop va tenir papers menys importants. El matrimoni va decidir traslladar-se a Anglaterra i ella va treballar sobretot al teatre. Va actuar en obres com "Smoky Cell" aconseguint bones crítiques. Va ser premiada amb el English film "Middle Watch." El 1931 va escriure dues pel·lícules d'èxit: "Knock-Out" (1931) i "Strictly Business" (1931) que també va dirigir. De totes maneres, al retornar a Hollywood, no va tenir oportunitats per continuar la seva nova carrera. Va actuar en diferents obres de teatre a Broadway com "Merrily We Roll Along" and "Two Strange Women." Es va retirar del cinema el 1934. Va viure la resta de la seva vida entre Nova York i Florida. Va esdevenir una activista anticomunista i un membre prominent de la John Birch Society. Va morir a Melbourne, Florida, als 78 anys, el 4 d'abril de 1983.
Filmografia.
- "A Perfect Crime" (1921)
- "White and Unmarried" (1921)
- "The Fighting Lover" (1921)
- "Molly O'" (1921)
- "Fool's Paradise" (1921)
- "Gay and Devilish" (1922)
- "A Tailor-Made Man" (1922)
- "Saved by Radio" (1922)
- "Burning Sands" (1922)
- "Ebb Tide" (1922)
- "A Blind Bargain" (1922)
- "Java Head" (1923)
- "Mr. Billings Spends His Dime" (1923)
- "Sixty Cents an Hour" (1923)
- "Salomy Jane" (1923)
- "The Light That Failed" (1923)
- "Flaming Barriers" (1924)
- "The Dawn of a Tomorrow" (1924)
- "Code of the Sea" (1924)
- "Dynamite Smith" (1924)
- "The House of Youth" (1924)
- "Manhattan" (1924)
- "A Man Must Live" (1925)
- "The Sky Raider" (1925)
- "Playing with Souls" (1925)
- "If Marriage Fails" (1925)
- "Thank You" (1925)
- "Peacock Feathers" (1925)
- "When the Door Opened" (1925)
- "Wages for Wives" (1925)
- "The Outsider" (1926)
- "White Mice" (1926)
- "Out of the Storm" (1926)
- "Tony Runs Wild" (1926)
- "Footloose Widows" (1926)
- "One Hour of Love" (1927)
- "The King of Kings" (1927)
- "The Blood Ship" (1927)
- "For Ladies Only" (1927)
- "The Wise Wife" (1927)
- "The Leopard Lady" (1928)
- "Midnight Madness" (1928)
- "Broadway Daddies" (1928)
- "The Beautiful Spy" (1928)
- "The Cop" (1928)
- "Stocks and Blondes" (1928)
- "Power" (1928)
- "The Charge of the Gauchos" (1928)
- "The Look Out Girl" (1928)
- "Nothing to Wear" (1928)
- "Ships of the Night" (1928)
- "The River Woman" (1928)
- "The Faker" (1929)
- "Stark Mad" (1929)
- "The Bachelor Girl" (1929)
- "The King of the Kongo" (1929)
- "The Show of Shows" (1929)
- "Sombras habaneras" (1929)
- "General Crack" (1930)
- "Symphony in Two Flats" (1930)
- "The Middle Watch" (1930)
- "Shadows" (1931) | 1 | perfect | {"en": 0.25256777235224787, "ca": 0.7016332715945446, "es": 0.0235729920862098, "pt": 0.01885839366896784, "it": 0.003367570298029971} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=480656 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_103033 | Antoni Espanya Forcadell, (1965, Amposta). Biòleg. Parc Natural del Delta de l'Ebre (1988 - 2003). Portaveu del PSC a l'ajuntament d'Amposta (2003 - 2015). Director de Serveis del Departament d'Agricultura a l'Ebre (2004 - 2011). Tècnic Medi Natural (2011, fins l'actualitat)
dilluns, d’abril 30, 2007
Les infrastructures que Amposta necessita
Una estació de tren
Aquesta és una demanda històrica que ja es va plantejar a mitjans dels anys 80. Era el moment en que es dibuixava el nou traçat ferroviari, fent passar el tren per la costa directament des de Camarles a Ulldecona, creuant el riu per Amposta. D’aquesta manera s’evitava el recorregut forçat per l’interior que feia creuar l’Ebre a l’alçada de Tortosa i s’escurçava el temps entre Tarragona i Castelló de forma considerable. En aquell moment, fruit dels equilibris polítics i territorials l’estació central de l’Ebre s’ubicà a l’Aldea.
Ara, 20 anys més tard, és el moment de superar aquell pacte i fer un pas decidit per reclamar a la Generalitat una estació de tren pròpia per a Amposta. Cal que la ciutat més important per la que passa el tren al seu pas per les comarques de l’Ebre, disposi d’una estació de passatgers que doni servei als seus habitants, més als dels municipis veïns (La Ràpita, Sant Jaume, Santa Bàrbara, ...). La ubicació estaria al voltant de l’encreuament de la línia fèrria amb la carretera de Masdenverge, prop de Tosses. Cinquanta mil potencials usuaris mereixen aquest servei de proximitat.
Ens comprometem a fer les gestions necessàries a partir de l’endemà del dia de les eleccions amb el govern de la Generalitat, perquè aquest somni històric d’Amposta sigue una realitat el més aviat possible.
L’autovia Amposta – Tortosa
L’altra gran assignatura pendent quan infrastructures d’Amposta. L’autovia Amposta – Tortosa, que connecti la N 340 amb l’interior de forma ràpida és clau per enfortir la posició estratègica quan a comunicacions d’Amposta. Tots sortirem guanyant: les nostres empreses i especialment ls ciutadans de les dos ciutats.
Aquesta millora històrica de comunicacions, ha de ser l’inici d’un nou model de relació entre ciutats veïnes. Cal actuar en complicitat per liderar el conjunt del territori i oferir un nucli de serveis que faci de pol d’atracció dels 170.000 habitants de les 4 comarques de l’Ebre.
Ens comprometem a que, d’acord amb el govern de la Generalitat, s’inicien les obres durant aquesta nova legislatura municipal.
Acabar el Parc dels Xiribecs i enllaçar-lo amb el Canal de la Ràpita .
Aquesta ha de ser la gran zona verda de la ciutat. Cal donar al conjunt un tractament urbanístic que unifique el tram urbà del canal des del pont de pedra fins Natzaret, enllaçant amb el tram del canalet de la Ràpita i el Parc dels Xiribechs. Ha de ser un espai obert que pugui ser aprofitat indistintament com a complement de les activitats firals, recreatives i esportives.
Cal recuperar els voltants del canal per la ciutadania, com ja ho va ser en altres temps, sense perdre la vocació de gran zona verda i lúdica de la ciutat.
Cal acabar definitivament el Parc dels Xiribechs, obra que fa tres legislatures que s’arrossega. Ens proposem que dispose d’un auditori a l’aire lliure que pugue seu utilitzat durant l’estiu per representacions musicals o teatrals.
Recuperació definitva de la façana fluvial
Queda molt per fer encara, per normalitzar definitivament la façana fluvial i fer d’aquest espai la zona més emblemàtica d’Amposta.
Prioritzarem, el tram fluvial de les antigues piscines, plaça de l’Aube i el Poadó. Volem fer d’aquest espai el punt de trobada dels visitants de la ciutat. Un espai acollidor que es relacione amb el principal atractiu natural d’Amposta: el Riu. Cal fer una gran espai públic.
Cal continuar el passeig nou riu avall, més enllà del pont de la N 340 i també intentar enllaçar el Poadó amb el Castell
Normalització de la façana costanera
Amposta disposa de gaire bé 10 kmts de costa de platges verges que pràcticament no disposen dels mínim serveis, des el començament del Trabucador fins la gola de la Bassa de la Platjola.
En col•laboració amb el DG de Costes, ens proposem dotar d’uns serveis mínims: aparcaments, dutxes, papereres, en 3 o 4 punts de la façana litoral. També es fa necessari un servei de vigilància davant la platja dels Eucaliptus durant la temporada d’estiu. Amposta és un dels pocs municipis de la costa catalana que no disposa d’aquest servei.
Aprofitant la proximitat al Parc Natural, es podria plantejar la possibilitat de realitzar algun punt d’atracció per als visitants: itineraris, miradors, carril bici.
Finalment, cal resoldre la comunicació entre el frontal de la urbanització dels Eucapliptus i la platja. El model de la urbanització de Riumar, amb un passeig marítim i diversos accessos de fusta a la platja, és molt adient en una zona tant sensible com aquesta.
Potenciació del Poble Nou, Eucaliptus i Balada.
Una aposta ferma pel turisme passa per la recuperació i dignificació dels nuclis del Poble Nou, Eucaliptus i Balada. S’ha d’impulsar la construcció de nous establiments destinats a donar de tot tipus de serveis dintre de les normes dictades des de l’Ajuntament. L’harmonia amb l’entorn ha de ser bàsica a l’hora de realitzar qualsevol actuació urbanística.
Escrit per Toni Espanya en data dilluns, d’abril 30, 2007 4 comentaris
diumenge, d’abril 29, 2007
Dinar de presentació
El PSC d'Amposta organitza un dinar de presentació de la candidatura per a les eleccions municipals. Serà al Pavelló Firal d'Amposta, diumenge 6 de maig. Comptarem amb la presència de la Ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona. La inscripció es pot fer al 977.70.55.69 de 17h a 20h, o per correu electrònic a [email protected]. El preu serà de 5 euros per persona.
Escrit per Toni Espanya en data diumenge, d’abril 29, 2007 0 comentaris
Etiquetes: Amposta, llista
divendres, d’abril 27, 2007
A Amposta li cal un canvi
Aquest és el primer video del canal que el PSC d'Amposta ha obert a la xarxa. Podeu trobar més videos a http://www.jumpcut.com/pscamposta.
Escrit per Toni Espanya en data divendres, d’abril 27, 2007 0 comentaris
Etiquetes: Amposta, canvi
dilluns, d’abril 23, 2007
El nostre projecte sanitari
Assistència Primària
Ens proposem, amb col.laboració del Departament de Salut, tenir un nou CAP que substitueixi l’actual, i que estigui en ple funcionament el primer semestre del 2009. Aprofitarem la seva reubicació i nova construcció per incrementar els seus recursos humans i materials.
Cal potenciar els programes de prevenció i coordinació sanitària com Salut i Escola, adreçat als centres de secundària que dona un important suport als nostres adolescents i joves.
Volem impulsar i consolidar el programa PRODEP de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. En coordinació amb els serveis socials, per tal d’anar extenent progressivament els drets que genera la Llei de Dependència.
A Amposta ens calen 30 llits d’assitència sociosanitària de mitjana estada. Per atendre les necessitats del nostres malaltats més necessitats.
Hem de liderar des d’Amposta el desplegament Govern Territorial de Salut del Montsià que ha d’impulsar la millora de les poliítiques de Salut a la nostra comarca, mitjançant una millor cooperació entre els Governs locals i la Generalitat i una major participació ciutadana.
Proposem la instal.lació d’una oficina de Salut Pública a Amposta per tal que el personal tècnic (veterinaris, farmaceutics, ...) que fan la supervisió d’aquesta àrea a la nostra comarca, disposen d’un centre de suport.
Hospital Comarcal
Volem un hospital comarcal amb els serveis necessaris per atendre les patologies mes freqüents de la nostra població. Hem de potenciar i completar els programes específics de cirurgia ambulatòria i anar sense por cap a l’atenció de malalts aguts en aquelles especialitats que el Verge de la Cinta estigue més saturat. Cal treballar amb complicitat amb la intenció de disminuir les llistes d’espera de les patologies mes freqüents, que omplen la llista d’espera del nostre hospital de referència
Cal completar els serveis mèdics bàsics que es presten en l’actualitat, ampliant amb les especialitats de Neurologia i Urologia, i dotar d’un TAC l’Hospital per evitar desplaçaments innecessaris.
En aspectes assistencials o d’hoteleria, com ara el laboratori, la bugaderia, la cuina, la neteja, etc.., caldria valorar acuradament la seua gestió per empreses externes contractades per a aquesta tasca.
Atenció als disminuïts psíquics i físics i als malalts mentals
Pel que fa al centre de salut mental del Pere Mata (IPM), volem que sigue el centre assistencial per malalts mentals de referència de les Terres de l’Ebre, amb tot el que això comporta. Cal resoldre l’habilitació d’aparcaments al voltant d’aquesta zona, que a més concentra la residència de gent gran i l’Hospital Comarcal.
Amposta disposa d’un centre exemplar pel que fa a l’atenció dels disminuïts físics i psíquics gestionat per l'Associació de Famílies amb Disminuïts Psíquics de la comarca del Montsià (Apasa). Actualment, Apasa, que es va fundar el 1976, dóna servei a prop d’un centenar de persones amb alguna discapacitat física i psíquica i gestiona una residència assistida, un centre de dia, una escola d’educació especial, un centre ocupacional i una residencia annexa per a discapacitats que volen viure en un ambient no tan controlat. Apoiem l’establiment de convenis amb altres entitats del municipi o de la comarca per millorar les prestacions que donen als seus associats.
Potenciar els Serveis Socials i els programes d’atenció a col.lectius específics
Coordinats i complementats amb els serveis d’atenció a la gent gran, els Serveis Socials d’Amposta tenen una tasca de futur d’importància cabdal en prevenir, eliminar i tractar les causes que porten cap la marginació, la inadaptació, la discriminació, o les situacions de risc derivades de certes malaties psíquiques i físiques. Les Unitats Bàsiques d’Assistència i Serveis Socials són un servei públic gratuït, que constitueix el primer nivell d’assistència que s’ha de potenciar en consonància als valors i necessitats actuals de la nostra societat. Des d’aquesta perspectiva cal atendre les necessitats de col.lectius especifics d’Amposta en coordinació amb l’assitència primària.
Pel que fa a les associacions que agrupen malalties específiques: Alzheimer, Fibromialgia, Lliga contra el Cancer, Diabetes, ... proposem crear convenis específics amb les entitats que representen les persones afectades, per tal de coordinar l’assistència mèdica i donar el suport material que aquestes necessiten.
Pel que fa al grup els immigrants, especialment els de llengua i cultura diferent a la nostra, proposem potenciar la figura de mediador inter-cultural integrat en una oficina d’atenció a l’immigrant per que oriente els nouvinguts sobre les seves necessitats bàsiques individuals i familiars: accès a la vivenda, tramitació de documentació, escolarització dels nens, fòrmules de participació en la vida local, …
Pel que fa a les persones en situació o risc de marginació per manca de recursos econòmics, proposem la signatura d’un conveni amb Càritas, entitat que en l’actualitat intenta cobrir de forma voluntària les necessitats d’aquest col.lectiu: roba, menjar, articles domèstics de primera necessitat, atenció de transeunts, …
Pel que fa a l’atenció del col.lectiu de persones drogodependents i alcohòliques, proposem una millora del circuit que els aten, incrementant l’atenció que se’ls dona en l’actualitat tant des dels Serveis Socials com des dels Serveis Sanitaris, millorant la coordinació i potenciant les programes de prevenció.
Escrit per Toni Espanya en data dilluns, d’abril 23, 2007 0 comentaris
Etiquetes: Amposta, APASA, CAP, Hospital, Pere Mata, Salut
dijous, d’abril 19, 2007
Lo Safareig
Lo Safareig (http://www.losafareig.org) és un espai de participació ciutadana a la xarxa. Es planteja com un lloc web on tots els usuaris poden aportar propostes i votar les de la resta d'usuaris. La portada del web mostra aquelles propostes que més vots han tingut -a partir de 5-, són les propostes publicades. Les propostes que no tenen encara suficients vots estan a la cua de propostes no publicades. A més de votar les propostes s'hi poden inserir comentaris, els quals també poden rebre valoració dels usuaris.
És potser la segona experiència d'aquest tipus que es posa en marxa en l'àmbit polític, la primera a Catalunya. Recentment Juan Alberto Belloch (http://juanalbertobelloch.es/ ) publicava a Saragossa un espai equivalent perquè la ciutadania valorés les propostes dels socialistes en aquella ciutat. Però, no és la primera experiència de participació d'aquest tipus a la xarxa. Els agregadors socials -nom amb què es coneixen aquests llocs web-, van nèixer amb el web Digg ( http://digg.com), en castellà ja hi ha llocs equivalents com Menéame (http://www.meneame.net) i Fresqui (http://ww.fresqui.com ), i en català La Tafanera (http://www.latafanera.net) és el primer agregador social conegut. L'empresa Dell ha utilitzat també un entorn com aquest per recollir les propostes i opinions dels seus clients, de cara a tenir-los més en compte en els productes que ofereix.
Des del PSC aquest lloc web ha de servir per recollir l'opinió de la ciutadania al voltant de les nostres propostes, recollir noves propostes i veure com són valorades per la resta d'internautes que visitin Lo Safareig. Aquesta experiència ens permetrà comprovar el funcionament de la participació ciutadana a Internet, i ens oferirà propostes de primera mà de la ciutadania, l'aplicació i viabilitat de les quals estudiarem.
Val a dir que aquest lloc web es possible gràcies al programari lliure. El programari emprat per crear el lloc web es diu Pligg (http://www.pligg.com), sorgit a partir del programari Menéame, fet pel mallorquí Ricardo Galli. A més de posar en marxa el web, hem contribuït a la traducció al català de Pligg, la qual posarem properament a disposició dels internautes perquè puguin utilitzar-la.
Ah ! I tot això gràcies a la iniciativa de Manel Zaera.
Escrit per Toni Espanya en data dijous, d’abril 19, 2007 0 comentaris
Etiquetes: Amposta, eleccions, Lo Safareig, participació ciutadana, PSC
dimecres, d’abril 18, 2007
La llista del PSC per les Municipals 07
1. ANTONI ESPANYA FORCADELL, 42 anys. BIOLEG. Portaveu del PSC a l'Ajuntament, Director de Serveis del Departament d'Agricultura.
2. LLUÏSA LIZARRAGA GISBERT, 47 anys, MESTRA, Regidora Aj. Amposta. Diputada al Congrés dels Diputats.
3. JOSEP MARIA MONFORT SERRA, 49 anys, ECONOMISTA, Regidor Aj. Amposta, Associació Amics del poble saharahui. Ciutadans pel Canvi.
4. JOAN FERRE VERGE, 49 anys, FUNCIONARI HISENDA, Regidor Aj. Amposta, Afiliat a UGT, Soci La Lira, Club Handbol i Amnistia Internacional.
5. PEPA CANO GUARDIOLA, 59 anys, DIPLOMADA INFERMERIA, Secretària Club Natació Amposta.
6. MANEL ZAERA IDIARTE, 33 anys, ENGINYER INFORMÀTIC, Delegat del Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya a les Terres de l'Ebre.
7. MONTSE TOMÀS TALARN, 26 anys, DIPLOMADA EMPRESARIALS, Professora de Comptabilitat.
8. MANOLO MENDEZ GARCIA, 37 anys, DELINEANT, Comitè empresa DAPSA, Afiliat a CCOO.
9. RAMON SOGUES. 48 anys, LLICENCIAT INEF, Professor IES Montsià, Entrenador de Handbol i Futbol.
10. JÚLIA IDIARTE PANISELLO, 39 anys, LLICENCIADA EN HISTORIA, Professora de l'Escola d'Art, Representant al Comitè d'empresa de l'Ajuntament, Afiliada a CCOO.
11. DIONISIO CANO MAGRIÑA, 42 anys, PALISTA, Soci Associació de Veïns Poble Nou.
12. JORDI GIMENEZ CABRILLANA, 47 anys, FUNCIONARI JUSTICIA, Delegat del Comitè d'Empresa, Afiliat a UGT, Secretari de Formació de la Federació de Serveis Públics.
13. LAIA GAVALDA ESPELTA, 27 anys, DIETISTA, Responsable del Centre de Restauració Col·lectiva (Empresa: SODEXHO).
14. BÀRBARA GARCIA BO, 18 anys, ESTUDIANT, Estudia 2n de Batxillerat, Club Handbol Amposta.
15. PERE MONTAÑANA ARZO, 47 anys, MESTRE, Secretari Club Handbol Amposta, Coordinador del Grup Territorial d'Educació sense fronteres, Afiliat a USTEC.
16. JÚLIA GIL FALCÓ, 70 anys, JUBILADA, Membre de l'Associació de Jubiltats.
17, JOSEP MA SIMO HUGUET, 58 anys, ARQUITECTE, Exalcalde d'Amposta, Exdiputat al Parlament de Catalunya.
SUPLENTS:
MATIAS MUÑOZ SANCHEZ, 33 anys, GERENT "A" MERCADONA AMPOSTA.
MANOLITA ZARAGOZA ARNAU, 56 anys, MESTRESSA DE CASA, Associació La Lira Ampostina, Membre Associació de veïns del Barri.
GUILLERMO VILLAMORA SUAREZ, 52 anys, FUNCIONARI HISENDA.
ROSA MARIA MELICH LLUSIÀ, 60 anys, MESTRESSA DE CASA, Sòcia d'ARCA (Associació pel refugi i cura dels animals). Canta a la Coral de la Lira Ampostina.
Escrit per Toni Espanya en data dimecres, d’abril 18, 2007 0 comentaris
dissabte, d’abril 14, 2007
Volem millorar el Poble Nou de Delta
El Poble Nou del Delta per la seva configuració urbana i arquitectònica té un encant turístic especial. Junt amb l’agricultura, el turisme (restaurants, albergs i cases de pagès) és el motor econòmic principal del Poble Nou avui en dia. Per això cal tenir molta cura en conservar, millorar i harmonitzar l’aspecte dels seus carrers, façanes i jardins. Proposem un projecte de conservació, manteniment i neteja regular dels espais exteriors comunitaris a càrrec de l’ajuntament i d’harmonització arquitectònica, per tal de garantir la bellesa actual del conjunt del Poble Nou i evitar que en un futur hagi dispersió de criteris en la construcció de nous habitatges. Proposem la peatonalització puntual del centre del Poble Nou, mitjançant un sistema de pilones reversibles que permetin el seu tancament en funció de les necessitats.
Ens comprometem a no incrementar el sol urbà del Poble Nou, més enllà de les necessitats d’habitatge dels propis habitants i a fomentar l’habitatge protegit en els nous Plans Parcials, per fomentar l’accés a la gent jove.
Cal millorar les comunicacions del Poble Nou. És urgent ampliar la carretera que el comunica amb la Ràpita i millorar la de Pescadors que connecta amb Amposta. Calen unes amplades i ferms dignes durant tot l’any, amb les mesures de seguretat oportunes i amb una correcta senyalització ja que és una de les de més ús turístic del Delta. Estudiarem també la creació d’una línia regular d’autocars durant els períodes de màxima afluència turística que comuniqui Amposta – Platja Eucaliptus – Poble Nou – Amposta i la possibilitat de fer connexions puntuals amb Amposta en funció de les necessitats dels veïns (mercat, serveis sanitaris, ...)
Durant tota aquesta darrera legisatura, el projecte de construcció de nova depuradora ha estat encallat per manca d’acord entre l’ajuntament i l’ACA pel que fa als terrenys on s’ha d’ubicar. Ens comprometem a arribar a un acord amb el Departament de Medi Ambient per reubicar la depuradora en uns terrenys que no causen molèsties als veïns.
Potenciarem la representativitat de l’associació de Veïns del Poble Nou, donant-li la mateixa importància que a l’Alcalde pedani. Ens comprometem a estudiar, la viabilitat de constituir una Entitat Menor Descentralitzada (EMD com els Muntells) la qual cosa li suposaria una major autonomia respecte la ciutat d’Amposta. Tot i això, ens comprometem a, si la normativa ho permet, que els veïns de la pedania puguen votar al Poble Nou sense necessitat de traslladar-se a Amposta.
Facilitarem la creació de serveis bàsics - un Caixer Automàtic i una botiga amb articles de primera necessitat - aprofitant la infrastructura d’algun dels establiments turístics existents en l’actualitat al Poble Nou i evitar d’aquesta manera desplaçaments innecessaris a la Ràpita o a Amposta. També l’habilitació d’algun punt informació turística durant la temporada de màxima afluència de visitants.
És necessari la millora de la seguretat del nucli del Poble Nou. Implantarem una patrulla mòbil que atengui les necessitats de seguretat del barris disseminats, entre ells Poble Nou, que fase les funcions d’una oficina mòbil per atendre les denuncies dels ciutadans.
Potenciarem els actius turístics del Poble Nou. La Torre de Sant Joan, a 3 km del nucli, és la Torre Medieval (1580) més ben conservada de l’interior del Delta. Proposem la seva restauració i habilitació com a zona recreativa – mirador sobre la badia dels Alfacs. Per altra banda, el Poble Nou disposa del mirador panoràmic més elevat de la plana del Delta, el campanar de l’església des d’on hi ha una espectacular vista de l’Encanyissada i la badia. Proposem habilitar el campanar com a mirador amb un horari regular d’obertura coincidint amb els d’afluència turística, mitjançant un conveni amb el Bisbat.
Escrit per Toni Espanya en data dissabte, d’abril 14, 2007 0 comentaris
dijous, d’abril 05, 2007
Que proposem per impulsar l'economia
Dinamització del Comerç
Hi ha una mancança evident pel que fa al suport de l’ajuntament al establiments comercials de la ciutat. Cal crear la figura del Dinamitzador de Comerç, adscrit a l’àrea de promoció econòmica. Aquest professional seria l’encarregat de coordinar i fer el seguiment d’un nou Pla de Comerç Local. Aquest Pla hauria de contemplar:
El disseny i acabament d’una zona peatonal que actue d’autèntic centre comercial, amb espais públics i mobiliari urbà que el fase atractiu als compradors. La senyalització de les principals zones comercials de la ciutat en les entrades principals d’Amposta. La realització d’un programa anual d’activitats de suport al Comerç: itinerància del comerç al carrer en diferents espais públics d’Amposta, jornades regulars gastronòmiques, ... Vigilància efectiva dels horaris de tots els establiments comercials. Redefinir les zones blaves, promovent els bonos per compradors i botiguers i l’autentica reversió dels guanys de la zona blava amb el propi comerç local. Impulsar una campanya coordinada de tiquets gratis per compres efectuades per al BUS urbà. Trobar un sistema de recollida d’embalatges del Comerç que sigue efectiu i funcione de veritat.
Impuls de Fira Amposta
Hi ha moltes possibilitats de millora que caldria impulsar per fer el salt qualitatiu que sens dubte Fira Amposta podria assolir. Concebre l’eix del canal de la Ràpita i el Parc dels Xiribechs com a espais complementaris de les instal·lacions firals suposarien triplicar la superfície d’exposició exterior, donant-li una singularitat al conjunt difícil d’equipar al territori.
Per altra banda, a Fira Amposta li cal l’especificitat pròpia, aquell aspecte que la diferencie de la resta de certàmens i que li permeti oferir una mostra que no es pogui trobar enlloc més del territori. Les possibilitats són multiples i molt lligades als punts forts de la ciutat: Música, Noves Tecnologies (TIC) o Birdwachting especialment ... i no tenen perquè anar vinculades inevitablement a la Fira de desembre. Podrien constituir un complement primaveral per rendabilitzar les actual instal·lacions que en l’actualitat només ofereixen una gran fira anual i petits certàmens de cavalls i vehicles d’ocasió.
Modernització dels Polígons industrials de Tosses i l’Oriola
El Polígon de Tosses i l’Oriola es troben en un procés de plena consolidació industrial i d’activitats d’oci i de serveis. Tot i això, encara queden per resoldre aspectes importants de serveis i accessos que dificulten l’activitat amb normalitat de moltes empreses ubicades en l’actualitat al Polígons i a la vegada l’accés dels usuaris a aquests serveis.
Per diverses empreses, hem pogut constatar un mal servei de connexió a Internet a causa de la precarietat de la línea que dona servei al conjunt dels polígons i les deficiències de la connexió elèctrica, que obliga a tenir mecanismes de manteniment dels equips informàtics (tipus SAIH) a gaire bé totes les empreses, especialment en dies de fort vent o de pluges moderades i/o intenses.
Igualment, calen connexions viàries alternatives als dos polígons. A Tosess a través de l’eix de l’Ebre del mateix rang que l’actual accés des de la carretera Amposta - Masdenverge per tal de dotar la zona de dues entrades i sortides. Aquesta connexió hauria d’incorporar un lateral peatonal com a alternativa al transport rodat, especialment necessari en algunes franges horàries a la sortida de la discoteca en la que ja no funciona el transport públic. Igualment, cal dotar una nova entrada a l’Oriola des de la N 340 a l’alçada de l’Hotel Bajo Ebro atès que l’actual aprofita un camí de servei agrícola que el fa inadequat i perillós.
Dinamització del Mercat Municipal
Entenen el mercat municipal com l’hereu de la important tradició comercial agrícola, ramadera i pesquera, en definitiva agroalimentària d’Amposta. Pretenem donar-li el tractament que es mereix dotant-lo dels recursos humans i materials necessaris per donar-li aquest aspecte tradicional però modern que augmentaria el seu atractiu.
Això passaria per una unificació estètica les parades i la climatització del conjunt del local. A més caldria impulsar un Pla de Promoció del Mercat Municipal, que done a conèixer entre els ciutadans i visitants tota l’oferta de productes i serveis.
Aposta decidida pel Turisme de Natura
Tot i tenir un dels millors reclams turístics de la Península Ibèrica quan a oferta d’activitats vinculades al turisme de natura, i tot i reconèixer que aquesta ha augment en els darrers anys, continuem estant molt lluny de les seues potencialitats.
Cal fer des de l’ajuntament una aposta forta i definitiva pel turisme ornitològic, per les activitats lligades al riu, pel foment dels carrils bici i l’ús de la bicicleta al Delta. Fires, infraestructures, col·laboració amb les comunitats de regants, ...hi ha moltes actuacions que es poden fer en aquesta direcció.
I ens cal sobre tot, un bon Pla de senyalització dels nostres actius turístics municipals i que assegurar-nos que aquells que estiguen senyalitzats, siguen visitables (Torre de la Carrova, de Sant Joan, ...)
Foment de la creació de nous llocs de treball
A més del recolzament al comerç i la indústria local, cal donar oportunitat als joves emprenedors i la gent, que tot i estar dintre el mercat laboral, vol millorar les seves condicions de treball.
La formació no reglada i retribuïda que es promou des de les Escoles Taller, les Cases d’oficis i els Tallers ocupacionals, són una bona via que cal potenciar.
Escrit per Toni Espanya en data dijous, d’abril 05, 2007 2 comentaris
dilluns, d’abril 02, 2007
Les TIC, eines imprescindibles de gestió
Les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) són ja en aquests moments instruments imprescindibles en tots els àmbits socials. Les administracions locals poden usar el seu potencial per apropar-se al ciutadans, per fer més eficients els recursos municipals, per fomentar la participació ciutadana, per afavorir la implantació industrial, per crear noves oportunitat educatives i per millorar la informació dels usuaris.
Amb aquests objectius volem convertir la regidoria de Noves Tecnologies en una regidoria de Societat de la Informació i del Coneixement, que desenvolupe un pla o sistema director de la Societat de la Informació. Aquest pla ha de determinar el camí que cal seguir en els propers anys a la ciutat quant a les TIC i la Societat de la Informació i del Coneixement. Les TIC tenen molts àmbits d'actuació a nivell municipal:
Àmbit mediàtic
Els mitjans de comunicació han d'adaptar-se a la societat actual, permanentment connectada a la xarxa, de forma que no poden oblidar-la com un àmbit més de difusió dels seus continguts. Per això proposem:
● Ràdio per Internet: La ràdio ja no s’emet només per l'aire sinó que l’emissió en directe i a la carta (podcast) per Internet està convertint-se en un tret distintiu de les ràdios actuals. A les nostres terres Antena Caro (http://www.antenacaro.com/) és un exemple de la possibilitat d'emetre a la vegada per la via tradicional i per Internet.
● Televisió per Internet: Emissió de televisió per Internet d'actes i esdeveniments de la ciutat.
● Emissió dels plens per Internet.
● Aprofitament de la xarxa wi-fi per oferir ràdio i televisió dins de la xarxa interna municipal.
Ciutat digital
El projecte Ciutat Digital ha de fer d'Amposta una ciutat referent en l'àmbit de les TIC. Els projectes iniciats són la llavor per a nous projectes que han d'implicar societat, empreses i centres educatius a la ciutat. Per això, quant a la Ciutat Digital:
● Donarem continuïtat al projecte.
● Proposarem millores i nous projectes que aprofitin la llavor sembrada.
Àmbit empresarial
● Col·laborarem amb el teixit empresarial per estudiar la situació de les TIC i millorar-ne la implantació.
● Col·laborarem amb els col·legis professionals de l'àmbit TIC.
● Impulsarem la implantació d'empreses tecnològiques.
Àmbit social
Es vol combatre la fractura digital mitjançant dos enfocs, un relacionat amb la formació, sense la qual l’accés a les TIC fracassa, i un altre relacionat amb els recursos necessaris per facilitar l’accés universal a les TIC. En aquest sentit es proposen els següents punts:
● Impulsarem una oferta formativa en l’àmbit TIC, amb cursos especialment dirigits a col·lectius amb més dificultat d’accés a les TIC (gent gran, dones, immigrants...)
● Farem del telecentre un punt de promoció de les TIC.
● Editarem materials (manuals, cursos,..) relacionats amb les TIC (i altres àmbits), posant-los a disposició pública en paper i en format electrònic, i amb llicències obertes.
● Establirem col·laboracions amb els centres educatius per poder utilitzar els seus recursos TIC i proporcionar una oferta formativa àmplia i de qualitat.
Cal posar eines TIC per afavorir la participació ciutadana. En aquest sentit cal estudiar la situació del projecte Ciutat Digital i donar-li continuïtat o, si s'escau, impulsar nous projectes. Algunes propostes sobre això:
● Implantarem un sistema d'informació geogràfica (SIG) per tal de facilitar la comunicació d'incidències a les persones des d'Internet.
● Potenciarem, millorarem i dinamitzarem els espais de participació ciutadana creats arran del projecte Ciutat Digital.
● Promourem la implicació de les associacions de veïns i altres entitats en l'ús de les eines TIC de participació ciutadana.
● Introduïrem les llengües estrangeres als llocs web, tenint en compte els col·lectius immigrants de la ciutat.
La tramitació electrònica de documents implica la implantació de la signatura electrònica. Treballarem en la implantació de la tramitació de documents en línia.
Àmbit educatiu
● Treballarem per la implicació dels centres educatius en la difusió de les TIC.
● Impulsarem la col·laboració amb la universitat en projectes de l'àmbit de l'aprenentatge virtual (e-learning).
Sobre el programari lliure i estàndards oberts.
El programari lliure no és un corrent ideològic propi de col·lectius aïllats i utòpics. És una realitat demostrada en diferents indrets, entre ells a Catalunya (Manresa, Universitat de Lleida, etc. ), Espanya (Extremadura), Europa i la resta del món. Les seves característiques el fan l’opció més justa d’invertir els diners dels i de les contribuents. Sempre que sigui possible cal valorar l’ús de programari lliure en els sistemes informàtics de l’administració pública. L'ús de programari lliure ha d'anar acompanyat de la implantació dels estàndards oberts, els quals garanteixen que la comunicació entre administració i administrats/des, no està lligada a un determinat proveïdor de | 1 | perfect | {"ca": 0.9828504989826568, "de": 0.002519135742660595, "ru": 0.000807415302134806, "en": 0.003197364596453832, "es": 0.00474760197655266, "fr": 0.0029712883118560864, "cs": 0.001194974647159513, "pt": 0.0002260762845977457, "it": 0.0014210509317572587, "da": 6.459322417078448e-05} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_94144 | ProvinciaA CoruñaÁlavaAlicanteAsturiasBalearsBarcelonaBurgosCantabriaCastellónCórdobaGironaGranadaGuipúzcoaHuescaLa RiojaLleidaMadridMálagaMurciaNavarraOurensePontevedraSevillaTarragonaTeruelValenciaVizcaya
Mediterránea. Detres.
Carrer Giralt i Subirós, 3, Palafrugell. (Girona) Tel: 972 30 37 03
Detres, tradició peixatera a Palafrugell
Laia Antúnez 03/08/2016
Treballen al mercat de Palafrugell (Girona) venent peix i des de fa uns mesos han obert el restaurant Detres, en ple centre de la localitat. Es tracta d'un projecte familiar, dirigit per dos germans i el seu pare, amb una proposta culinària molt clara: oferir peix de qualitat durant tot l'any i una cuina mimada que ens farà sentir com si mengéssim a casa.
Al'estiu ve de gust fer una escapada a l'Empordà, recórrer les cales de la Costa Brava i menjar peix de qualitat. Si ens apropem a Palafrugell, localitat natal de l'escriptor Josep Pla, hi trobarem el restaurant Detres, un negoci familiar que va obrir fa poc més de mig any i que, comandat per la Laura i el Marc Saló, juntament amb el seu pare, el Joan Miquel, porta l'essència del peix arrelada al seu ADN.
Els tres provenen d'una família de peixaters que, a dia d'avui, conserva una parada de venta de peix al Mercat de Palafrugell. "La parada del mercat la va fundar el nostre besavi, la nostra àvia era cuinera, el nostre avi era pescador, els nostres pares han venut sempre al mercat i nosaltres dos també. Tota la vida hem tingut aquest vincle amb el peix fresc i el mercat", diu Marc Saló.
De fet, durant el dia segueixen treballant a la parada i al vespre posen en marxa el restaurant, ubicat en un antic edifici amb parets de pedra i arcs de volta que al llarg dels segles ha funcionat com a presó del sometent, rectoria i magatzem municipal, entre d'altres usos.
Senzillesa marinera
Amb aquesta tradició familiar, és lògic que la seva proposta gastronòmica aposti pel peix, portat des de les aigües de Palamós i Llança directament a la taula. Però això no és tot i a la seva carta, que no és massa extensa però està ben cuidada, hi proposen també alguns plats per compartir i carns que, igual com fan amb el peix, preparen a la planxa o en una brasa de carbó d'alzina. "Si el producte és de qualitat, no calen gaires artificis", diuen.
Si ens fixem en els entrants veiem una clara influència marinera i petites picades d'ullet a la cuina asiàtica. "És el que mengem nosaltres a casa, els que ens agrada i el menjar en què creiem, per això ens és més fàcil cuinar-lo amb amor", diu la Laura que és qui té el control dels fogons al Detres. Hi trobem, entre d'altres, musclos tigre, anxoveta sense espina arrebossada, bunyols de bacallà i "tortillitas de camarones", un plat molt efectiu que van incorporar a la carta després de viatjar per terres gaditanes.
No ens oblidem de les croquetes, casolanes i cremoses. En podem tastar un assortiment: de gamba i lluç, de calamar, de bacallà, d'escudella, de pernil,... El toc asiàtic el donen les gyozas de carn, llagostí i porro i els wontón de carn amb salsa de soja picant.
Peix, però també carn
Tenint la localitat de Palamós tan a prop, a la carta no hi podia faltar la preuada gamba llagostinera de Palamós que serveixen en tempura, saltejada o arrebossada amb panko i acompanyada de parmentier i saltejat de verduretes. També hi trobem escamarlans de Palamós a la brasa, anèmones en tempura i popets saltejats. I, com dèiem, ens ofereixen la possibilitat de triar entre deu propostes diferents, segons mercat, de peix fresc fet a la planxa o a la brasa.
"Si vens a Palafrugell, has de menjar un arròs", ens diuen, i al Detres el preparen a la cassola amb salsitxa, costelló i escamarlà. Si ens ve de gust, també hi podem afegir anèmones i llongos. Per als qui disfrutin amb aquest punt carnívor, la seva fideuada mar i muntanya és una bona alternativa. També ho és el pollastre de pagès amb escamarlans, un plat tradicional català. I si només volem carn, cap problema, ja que també ens ofereixen diverses opcions a triar, segons mercat, a més de secret ibèric, magret d'ànec i peus de porc.
Per tancar l'àpat, ens proposen unes postres que són el somni de qualsevol amant del dolç més addictiu: les textures de xocolata. Un plat que inclou gelat de xocolata, brownie, mousse de xocolata i cardamom, sopa de xocolata, crumble de galeta, mousse gelada de xocolata i ganache de menta. Tot casolà, igual que el pastís de formatge amb coulis de papaia, que es presenta com una opció més lleugera.
En aquest projecte, que tal i com el seu nom indica, és una cosa "de tres", en Marc, la Laura i en Joan Miquel ho tenen clar i centren tots els seus esforços en oferir producte de qualitat, sigui carn o peix. Són gent de mercat, professionals amb criteri que coneixen el producte de ben a prop i que han traslladat aquesta experiència a la cuina, amb uns resultats que, sens dubte, faran que la nostra visita a Palafrugell hagi valgut la pena.
Galeria
Detres
Restaurante
restaurantes Costa Brava
Palafrugell
restaurantes Palafrugell
Laia Antúnez
Restaurantes en la Costa Brava
Girona
Altres suggeriments
Palo Cortado
Palo Cortado Calle Molina Lario, 13, Málaga
Vintash
Avenida Andalucía, 68, Torre del Mar
Can Massana
Bonastruc de Porta, 10 , Girona
Afegeix un nou comentari
El teu nom
Asunto
Comentario
About text formats
Text pla
No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
Web page addresses and email addresses turn into links automatically.
Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Newsletter
Subscriu-te i estigues informat
Subscriu-te
© 2014 Gastronosfera.com - Avis legal - Política de privacitat- Política de Cookies - Política de privacitat en les xarxes socials | 0.772969 | curate | {"es": 0.08351254480286738, "en": 0.035663082437275985, "id": 0.004659498207885305, "ca": 0.8528673835125448, "pt": 0.011469534050179211, "pl": 0.0012544802867383513, "it": 0.004480286738351254, "fr": 0.0017921146953405018, "la": 0.001075268817204301, "de": 0.0032258064516129032} | https://m.gastronosfera.com/index.php/ca/restaurants/detres |
mc4_ca_20230418_5_325548 | Més passejades i itineraris a l'oferta enoturística d'Alella
L’Ajuntament ha programat per aquest any més d’una trentena d’activitats enoturístiques per promocionar el vi i el territori DO Alella. Es mantenen les sessions mensuals d’Enotast i Mostast i els tastos en anglès que es van introduir l’any passat, i que estan dinamitzats pels sommelier Arnau Marco i Eli Vidal. Es faran tres Wine Tasting, al març, maig i juny, en els quals a més de practicar anglès i conèixer els vins de la DO Alella es podran tastar productes gastronòmics dels Països Catalans, com els calçots, el fuet i la paella.
L’Oficina de Turisme es manté com a punt de trobada de les activitats enoturístiques a Alella, però també es faran activitats en altres escenaris com els tallers de vins i gastronomia que es faran al celler de Can Magarola.
Als tastos cal afegir tota l’oferta de visites guiades, enguany amb més propostes per gaudir en família del patrimoni del poble i del territori del Parc de la Serralada Litoral. S’han programat onze sortides, cinc itineraris pel poble que finalitzaran amb una copa de vi, i sis passejades pel Parc de la Serralada Litoral.
A la programació de l’Oficina de Turisme se sumen les activitats que s’organitzen al Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora, la major part de les quals s’adrecen a un públic familiar.
Més informació a www.alella.cat/turisme.
L’Oficina de Turisme disposarà properament d’un sistema per conèixer el grau de satisfacció dels usuaris i usuàries de l’equipament. Es tracta d’una pantalla tàctil que permet valorar de forma anònima diferents aspectes del servei i fer aportacions per tal de millorar-lo. El sistema ja funciona des del mes d’octubre a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania (OAC).
Llibres i nou marxandatge
D’altra banda, a partir d’aquest mes de gener es poden adquirir a l’Oficina de Turisme diferents publicacions relacionades amb el vi com l'agenda Un dia un vi, la guia Barcelona Wine de Lluís Tolosa o el conte El raïm inquiet, d'Elisenda Guiu i també nous productes de marxandatge.
Informació publicada l'11 de enero de 2018 | 0.889955 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.alella.cat/document.php?id=9147&idioma=es |
racoforumsanon_ca_20220809_2_410455 | trencament democràtic i repúbliquesAdéu Espanya… [benvingut el trencament i les repúbliques] Madrid: PP 65; MÁS M 24; PSOE 24; VOX 13; UP 10.5 de maig de 2021 ANNA Deixa un comentariAdéu Madrid, adéu Sánchez, adéu diàleg, adéu EspanyaLa Moncloa l’ocuparà el nacionalisme ultra espanyol en molt poc temps i això portarà inevitablement a la confrontació oberta i total amb Catalunya Per: Vicent Partal en vilawebAdéu Madrid. Des del famós i premonitori article de Pasqual Maragall, “Madrid se va“, fins al que hem viscut aquesta nit passada van vint anys. Són vint anys de construcció d’aquest “Madrid a part” que canvia el sentit del projecte nacionalista espanyol i de l’Espanya-estat. Madrid ha esdevingut finalment aquella Sèrbia intolerant que va fer l’ultimàtum a Iugoslàvia: o us convertiu en el jo us dic o no dubtaré a sotmetre-vos. Com a resultat Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Montenegro, Macedònia i Kossove es van fer independents. Amb les eleccions madrilenyes d’ahir hem entrat tots en una nova fase històrica en què la recuperació autoritària del nacionalisme espanyol ja no té frens. Perquè el resultat el torna a la seua matriu històrica feixista i autoritària. I amb això ix reforçat. No és endebades que Espanya siga l’únic estat europeu on el feixisme mai no va ser derrotat ni per la guerra ni per la revolució. Les coses són com són i els invents al final no funcionen si no tenen una base sòlida. Espanya és el que és perquè el nacionalisme espanyol és el que és. Punt final al debat.Adéu Sánchez. El resultat a Madrid és un cop definitiu per a Pedro Sánchez i per al Partit Socialista espanyol. No és només que la dreta extrema i l’extrema dreta, que no són el mateix, però són igual, guanyen amb comoditat a Madrid. És també que el PSOE treu el pitjor resultat de la història i que el supera Més Madrid, amb la qual cosa el PSOE ja és tercera força i no lidera l’esquerra ni a Galícia, ni a Euskadi, ni a Catalunya de facto, ni ara tampoc a Madrid -amb la qual cosa el seu paper històric de pal de paller espanyol passa a ser més que qüestionable. Per si tot això no era prou, Pablo Iglesias fracassa, plega de la política i se’n va a casa. El govern espanyol, aquell famós govern espanyol més progressista de la història, està acabat. I està acabat amb una acusació directa sobre el seu cap: com en tantes altres ocasions històriques anteriors, el PSOE ha tingut a les mans la possibilitat de canviar l’estat -i Sánchez la tenia claríssima després de la corrupció del PP, dels escàndols de la monarquia i de la crisi catalana- i no ho ha fet. No ho ha volgut fer. En aquesta ocasió fins i tot tenia els vots necessaris al parlament espanyol per a fer gestos forts que representaren un canvi de rumb real i acorralaren així el nacionalisme espanyol, però no els ha fet. I la imatge de la celebració al balcó de la seu del PP, aquella seu que es volien vendre avergonyits per fer oblidar la corrupció, el perseguirà sempre. Quina ocasió més gran perduda! Ara per a Sánchez comença el seu calvari personal perquè la dreta extrema, l’ayusisme, ja sap que arribar a La Moncloa només és qüestió de temps i prou. Pedro Sánchez és ja un cadàver polític.Adéu diàleg. El famós diàleg per a solucionar el problema català no ha existit mai, però després de les eleccions d’ahir a Madrid aquells que encara el creien possible ja se’n poden oblidar del tot. Els catalans hem perdut bona part dels darrers tres anys perseguint el que en realitat només era una fantasia intencionada d’uns pocs. Quan els polítics i els intel·lectuals orgànics fan les anàlisis i proposen camins no d’acord amb la realitat objectiva sinó amb la voluntat d’esquivar-la, per comoditat, per por, per interés, per incompetència, pel que vostés vulguen- passen aquestes coses. Per sort, però, en aquests tres anys les bases de la confrontació també s’han fet més sòlides del que ho eren el 2017 perquè Catalunya ha resistit la violència espanyola i la confusió interior, les dues coses, i sobretot perquè aquesta Espanya és més descarada, més lletja, i molt menys presentable encara que la ja poc presentable Espanya del 2017.Adéu Espanya. Així que situem-nos al lloc que toca i no perdem més temps. La felicitació ahir de Pedro Sánchez al PP ja apunta a nou gir de La Moncloa, ara cap a la dreta, com el que va fer al principi de la pandèmia envoltant-se de guàrdies civils i militarots. Però fins i tot això és igual ja. La Moncloa l’ocuparà el nacionalisme ultra espanyol en molt poc temps i això portarà inevitablement a la confrontació oberta i total amb Catalunya, ho vulga o no la nostra classe política. Ep!, amb Catalunya i amb el País Valencià i amb les Illes. I amb Euskadi i Galícia, segurament amb parts d’Espanya i tot. Això és el primer que va dir anit Pablo Iglesias en abandonar la política i no s’equivocava: l’estat espanyol camina des d’avui cap a una tensió territorial extrema. Tensió, això ja ho dic jo, que només es podrà resoldre definitivament si es derrota del tot l’espanyolisme i no se’l vol reformar. Nació contra nació, doncs. Nacions contra nació. Val més que tots ens fem a la idea, i que ens posem a la feina. PS1. Un record molt especial, aquesta nit, per a Jordi Cañas, Albert Rivera, Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa. PS2. I dijous Escòcia. Quina setmana!Comparteix això:
A Madrid no hi ha platja, no mola.
A Valencia i a moltes altres provincies son benvinguts. Estan a sa casa de la mateixa manera que jo ho estic quan vaig a Madrid. No hi ha problema. Salutacions. | 0.830969 | curate | {"ca": 0.9792279411764706, "es": 0.009375, "it": 0.003676470588235294, "hu": 0.0007352941176470588, "ru": 0.0007352941176470588, "pt": 0.00625} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_92863 | Aquests són uns dies molt tristos per l’escola i l’AFA Torrent de Can Carabassa, ja que hem rebut la terrible notícia de la sobtada mort de la Contxi.
Com sabeu, ha estat durant moltíssims anys al costat de les nostres criatures com a monitora de menjador i acollida, ja des dels temps de l’inici de la nostra escola (amb la fusió d’Arrel i Graciel·la) i era veïna del barri. Durant aquest curs estava a l’acollida del matí i al menjador amb els de tercer de primària i era estimadíssima per tots els nostres infants!
L’equip directiu, mestres, monitors, la Junta de l’AFA i les famílies de l’escola la portarem sempre al cor. Acompanyem a la seva família en el sentiment i els enviem molta força i ànims en aquests moments.
Una representació de l’AFA anirà a donar a la família el condol, si us voleu afegir per anar junts, comenteu-lo a les mares/pares d’enllaç del grup classe.
Informació:
Maria Concepción Rodrigo Cervera
Tanatori 26 de desembre a partir de les 18 h
Enterrament 27 de desembre a les 11 h
Sala 3, Sancho de Ávila
L’AFA ha encarregat una corona de part de totes les famílies de l’escola.
Share this:
Click to share on Twitter (Opens in new window)
Click to share on WhatsApp (Opens in new window)
Click to share on Telegram (Opens in new window)
← Festes Lliures de Tòpics (si ús plau!)
Escola de Mares i Pares: coeducant per a la igualtat i la llibertat →
Traducció automàtica:
Español
العربية Català 简体中文 Nederlands English Français Deutsch Italiano Português Русский Español
Notícies per categòries
Casal d'estiu (55)
Convocatòries reunions AFA (7)
Esdeveniments carabassers (46)
Espai Migdia i Acollida (44)
Extraescolars (18)
Informacions d'interès (131)
Menús del menjador (41)
Notícies per etiquetes
acollida activitats AFA alimentació assemblea barri carnaval carnestoltes casal casal d'estiu comissions dia internacional dia mundial educació escola esport estiu extraescolars famílies festa festes fi de curs Fira fotos Horta informació infància llibres menjador menú. Menús migdia monitors/es nadal noticia nutrició pam i pipa Pepo i Curcurbita roba rua salut San Jordi sostenibilitat taller Taller de tabals
Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies. Cookie Policy
Cerca
Hit enter to search or ESC to close
Search »
Segueix-nos
Comptador
111.993 Visites
Notícies per paraula clau
acollida activitats AFA alimentació assemblea barri carnaval carnestoltes casal casal d'estiu comissions dia internacional dia mundial educació escola esport estiu extraescolars famílies festa festes fi de curs Fira fotos Horta informació infància llibres menjador menú. Menús migdia monitors/es nadal noticia nutrició pam i pipa Pepo i Curcurbita roba rua salut San Jordi sostenibilitat taller Taller de tabals
Notícies per categories
Casal d'estiu (55)
Convocatòries reunions AFA (7)
Esdeveniments carabassers (46)
Espai Migdia i Acollida (44)
Extraescolars (18)
Informacions d'interès (131)
Menús del menjador (41)
INICI
CONTACTEU
JUNTA I COMISSIONS
QUI SOM?
Entrades per temes
acollida activitats AFA alimentació assemblea barri carnaval carnestoltes casal casal d'estiu comissions dia internacional dia mundial educació escola esport estiu extraescolars famílies festa festes fi de curs Fira fotos Horta informació infància llibres menjador menú. Menús migdia monitors/es nadal noticia nutrició pam i pipa Pepo i Curcurbita roba rua salut San Jordi sostenibilitat taller Taller de tabals | 0.630387 | curate | {"ca": 0.866456059735784, "en": 0.07610568638713383, "es": 0.01263641585295807, "it": 0.01694428489373923, "pt": 0.023262492820218264, "fr": 0.0022975301550832855, "ja": 0.0022975301550832855} | https://afacancarabassa.cat/2019/12/26/contxi-et-recordarem-sempre/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_47634 | Inici » Col·leccions » Catàleg » Capitell visigot de tradició coríntia. Pla de Nadal (Riba-Roja de Túria, València). | 0.581753 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.museuprehistoriavalencia.es/web_mupreva/catalogo/5568/va |
oscar-2301_ca_20230418_7_1842 | En plena carrera espacial en el context de la Guerra Freda i en plena lluita pels drets civils de la comunitat estatunidenca, tres científiques afroamericanes entren a treballar a la NASA, en l’ambiciós projecte per a posar en òrbita a l’astronauta John Glenn. La pel·lícula es centra en la importància de les aportacions de les dones negres al sector aeroespacial i en les discriminacions de raça i de gènere que van viure aquestes pioneres.
Política de privacitat - Política de Cookies - Avís legal
© Observatori de les dones als mitjans de comunicació | Contacte: Mail - 932160004
Fet per Pensódromo
FacebookInstagramTwitterYouTube
Utilitzem galetes per a oferir-te la millor experiència en la nostra web.
Podeu esbrinar més sobre quines galetes estem utilitzant o desactivar-les en paràmetres.
Accepta
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de privacitat
Galetes estrictament necessàries
Política de galetes
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes. | 0.659124 | curate | {"ca": 0.9469214437367304, "pt": 0.012738853503184714, "ja": 0.021939136588818117, "sv": 0.004953998584571833, "es": 0.013446567586694975} | https://www.observatoridelesdones.org/cataleg-de-recursos/cineforums/figuras-ocultas/ |
mc4_ca_20230418_4_334860 | Amb els Special Olympics World Games - Fundació FCB
HomeActualitatNotíciesAmb els Special Olympics World Games
Amb els Special Olympics World Games
El primer equip s'ha trobat amb un grup d'atletes que participen en aquesta cita esportiva que aquest 2015 té lloc a Los Angeles
Els membres del primer equip amb els atletes d'Special Olympics. MIGUEL RUIZ
Aquest dilluns, just abans de l'entrenament de la tarda a l'Stub Hub Center de Los Angeles, els jugadors del primer equip s'han fotografiat amb un conjunt d'atletes colombians i membres de l'equip LA Galaxy Special Olympics Southern Califòrnia (SOSC) Unified Team, que estan aquests dies a la ciutat per participar en els Special Olympics World Games que se celebren del 25 de juliol al 2 d'agost.
El Palau acull la festa d'Special Olympics
Amb els infants aïllats portadors de diftèria
Barça i Manchester United, junts per Unicef | 0.768369 | curate | {"ca": 0.9394285714285714, "ja": 0.012571428571428572, "en": 0.048} | https://fundacio.fcbarcelona.cat/noticies/2015-2016/amb-els-special-olympics-world-games |
oscar-2301_ca_20230418_5_9400 | Diuen que els contes són una invenció humana pensada per fer dormir els menuts i despertar els adults que els escolten. I és cert que moltes històries de les que s'expliquen pensant a entretenir la canalla amaguen missatges importants sobre el món en el qual hauran de viure. Són missatges que, convertits en clàssics, salten de generació en generació oferint lliçons de vida sota la forma d'un divertiment. Alguns d'aquests contes van ser escrits fa molt de temps però encara conserven la capacitat de parlar-nos sobre temes que ens afecten. És el cas de Polzet, la història eterna del nen menut, maltractat i ignorat, que salva els seus germans d'una mort segura i, de passada, assegura l'economia domèstica per sempre més. La relació entre el bé i el mal, la generositat, la bondat i l'abandonament són temes que apareixen en aquesta història.
La companyia basca Teatro Paraíso la va dur a escena fa uns anys amb el títol de Pulgarcito, posant l'accent en l'abandonament del protagonista i establint clars paral·lelismes entre aquesta història i el món d'avui. Zum-Zum Teatre produeix la versió catalana d'aquest espectacle concebut a partir de la relació entre un pare i el seu fill i que, per tant, està especialment adreçada a pares i fills, mares i filles o les combinacions que vulgueu fer!
Premi en la categoria d'espectacle familiar. Premis de la Crítica 2019
Visitar enllaç extern de l'obra
Crítica: Polzet
Categories
Inspirador Actualitat Clàssic
Valoració
9
Valoració per edats
De 7 a 11
8
De 12 a 15
8
De 16 a 25
8
De 26 a 35
9
De 36 a 50
9
De 51 a 66
9
Més de 66
9
24/07/2019
Quan la història es capgira
per Iolanda G. Madariaga
La veterana companyia lleidatana Zum-Zum Teatre estrena al Grec una extraordinària versió de Polzet -el conte clàssic de Perrault-, en la que capgiren la història per parlar de l’abandonament i la solitud de les persones grans. La versió la signa Iñaki Rikarte, l’autor i director -també actor- basc que ens va enlluernar amb Andrés y Dorina de Kulunka Teatroa. Rikarte actualitza el clàssic emmarcant-lo en una situació contemporània: la piràmide poblacional s’ha invertit de forma que ens trobem en una societat envellida on la cura dels ancians esdevé un problema per a moltes famílies. En el clàssic, en Polzet és abandonat amb els seus germans perquè els seus pares no els poden mantenir. El conte hi és complert en aquesta versió que incideix de forma especial en la relació fill-pare i en el tema de l’abandonament. Com ja feren amb La gallina dels ous d’or (2017), els de Zum-Zum Teatre ens expliquen una història amb moltes capes capaç d’interpel·lar a tota mena de públics. De fet ells diuen fer teatre per a públic adult a partir de quatre o sis anys (depenent l’espectacle, clar). En un espai escènic força convencional, la companyia posa en joc tota mena de recursos de producció artesana. Saben molt bé que una porta -encara que sigui la d’un armari- pot ser l’entrada a un palau o a una cabana, que un drap de cuina és una disfressa meravellosa si l’actor la sap jugar, que els mitjons són uns magnífics titelles i que, en definitiva, fer teatre és jugar a fer veure que... En el seu joc hi posen molt d’ofici i d’entusiasme: seguin les seves passes ens endinsem en boscos i arribem a casa de l’ogre, mentre ens entendreix la mirada entre perduda i entremaliada d’un ancià que explicava el conte d’en Polzet als seus fills. El conte contat s’ha acabat, però el final de l’espectacle resta un xic obert... La història d’aquest Polzet tot just va començar ahir al Grec i sembla ser que serà llarga i plena d’èxits.
FESTIVALS
Mostra d'Igualada 2021
Festival el 27/05/2021 a les 00:00 hores.
Barcelona Districte Cultural tardor 2020
Festival el 01/10/2020 a les 00:00 hores.
22a Fira Mediterrània de Manresa
Festival el 10/10/2019 a les 00:00 hores.
HISTÒRIC DE REPRESENTACIONS
Teatre de l'Ateneu
Carrer Indústria, 38 -40
Cerdanyola del Vallès
Funció el 30/05/2021 a les 11:00 hores.
CC Drassanes
Carrer Nou de la Rambla, 43
Barcelona
Funció el 19/12/2020 a les 18:00 hores.
Mercat de les Flors- Sala Pina Bausch
Lleida, 59
Barcelona
Funció el 19/12/2020 a les 18:00 hores.
Centre Sant Pere Apòstol
Carrer de Sant Pere Més Alt, 25
Barcelona
Funció el 29/11/2020 a les 12:00 hores.
Lluïsos d'Horta
c/ Feliu i Codina, 7-9
Barcelona
Funció el 29/11/2020 a les 12:00 hores.
Lluïsos d'Horta
c/ Feliu i Codina, 7-9
Barcelona
Funció el 25/10/2020 a les 12:00 hores.
CC Zona Nord
Barcelona
Funció el 24/10/2020 a les 18:30 hores.
Mercat de les Flors- Sala Pina Bausch
Lleida, 59
Barcelona
Funció el 03/10/2020 a les 18:00 hores.
CC Parc Sandaru
Barcelona
Funció el 03/10/2020 a les 18:00 hores.
Teatre Conservatori
Mestre Blanch, 4
Manresa
Funció el 10/10/2019 a les 15:30 hores.
Teatre Conservatori
Mestre Blanch, 4
Manresa
Funció el 10/10/2019 a les 11:00 hores.
Teatre Conservatori
Mestre Blanch, 4
Manresa
Funció el 10/10/2019 a les 08:30 hores.
Mercat de les Flors- Sala Pina Bausch
Lleida, 59
Barcelona
Funció el 24/07/2019 a les 18:00 hores.
Mercat de les Flors- Sala Pina Bausch
Lleida, 59
Barcelona
Funció el 23/07/2019 a les 18:00 hores.
© 2012-2022 recomana.cat
PORTADA
QUÈ ÉS?
CONTACTE
AVÍS LEGAL
POLÍTICA DE COOKIES
POLÍTICA DE PRIVACITAT
Amb el suport de
Inicia la sessió
×
Carregant
Correu electrònic:
Contrasenya:
Cancel·lar
Iniciar sessió
Has oblidat la contrasenya? Fes clic aquí
Registra't a recomana.cat
×
Carregant
Correu electrònic:
Contrasenya:
Repeteix la contrasenya:
Sobrenom / pseudònim / nickname: Aquest sobrenom t'identificarà al trivial
Donc el meu consentiment a que les dades personals que proporciono s'emmagatzemin a recomana.cat d'acord amb la Política de privacitat, així com accepto també les condicions d'ús i avís legal.
Donc el meu consentiment a que es pugui enviar-me, a través d'un newsletter, informació sense finalitat comercial, relacionada amb accions en les que Recomana sigui organitzadora. | 0.589049 | curate | {"ca": 0.859277275886032, "es": 0.04968728283530229, "pt": 0.01059763724808895, "sv": 0.0008686587908269632, "nl": 0.010250173731758166, "fr": 0.03266157053509382, "it": 0.022932592077831826, "ja": 0.0015635858234885338, "en": 0.0118137595552467, "de": 0.00034746351633078526} | https://recomana.cat/obres/polzet/critica/quan-la-historia-es-capgira |
mc4_ca_20230418_2_24870 | Temps o rellotge | nel martí
by Nel Martí | dissabte, 26 gener, 2008
Fa uns mesos que Carles Sanjosé (Santjosex) va treure el seu segon disc titulat Temps o rellotge, una reflexió ben interessant sobre com vivim el temps i sobre el temps que vivim.
Una obra que val la pena escoltar (227919065.mp3) i llegir amb temps. També vos enllaç amb el seu web i el seu bloc. http://www.sanjosex.com/video/temps/02.html; http://sanjosex.com/bloc/
Açò és el que diu la cançò que dóna nom al disc.
Perduts entre abraçades. | 0.558087 | curate | {"it": 0.055666003976143144, "en": 0.21669980119284293, "ca": 0.7276341948310139} | http://www.nelmarti.cat/2008/01/26/temps-o-rellotge/ |
cawac_ca_20200528_1_124151 | Actualitat
Canovelles renovarà l’enllumenat públic per estalviar energia
Imatge dels nous fanals, ja col·locats al carrer Lleida
Comunicació 29/01/2013
El projecte suposarà el canvi de més de 3.000 fanals del municipi i una reducció a la meitat de l’energia consumida
L’objectiu d’aquesta iniciativa, finançada íntegrament per la Diputació de Barcelona amb un cost total de 536.913,66 €, és reduir el consum d’energia, la contaminació lumínica i les emissions de CO2 a l’atmosfera. A més, la modernització del sistema d’enllumenat suposarà també la reducció d’avaries i la minimització de les molèsties als ciutadans.
Aquesta nova iniciativa és la darrera acció del Pla d’estalvi i eficiència energètica, impulsat a Canovelles durant tot el 2012 amb la finalitat de reduir les despeses en l’enllumenat, tot garantint la seguretat del trànsit i dels vianants.
El projecte, que es durà a terme aquest 2013, substituirà els més de 3.000 fanals que hi ha a tot poble per uns fanals de menys consum energètic i menys contaminació lumínica. Canovelles aconseguirà un estalvi real del consum elèctric d’aproximadament 950.000 kWh, amb la consegüent reducció del 50% de l’energia consumida. Una disminució que suposarà,a més, una reducció de 250 tones d’emissions de CO2 a l’atmosfera.
El període d’execució del projecte serà de 6 mesos i suposarà per Canovelles un estalvi anual d’uns 180.000 €. | 0.79999 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.canovelles.cat/actualitat/noticies/2013/01/29/canovelles-renovara-l-enllumenat-public-per-estalviar-energia |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_288981 | L’educació és un dels pilars fonamentals i eixos vertebradors per al desenvolupament de qualsevol societat i, per tant, ha de ser una de les màximes prioritats en la política municipal. Volem que tots els infants tinguin l’oportunitat d’accedir a una educació pública i de qualitat.
Potenciarem una escola pública de qualitat, laica, en català i coeducadora. Amb una bona base educativa trencaríem la perpetuació dels rols de gènere i classe; lluitaríem en contra de les desigualtats i procuraríem una educació el màxim d’equitativa, no sexista i socialment justa.
Hem de fer de Sant Just un referent en la pluralitat educativa en tots els àmbits.
Què li cal a la teva comunitat educativa? Com la fem més forta, potent i necessària?
Promourem una comunitat educativa que tingui una mirada cap a la innovació pedagògica i facilitant l’aplicació de tècniques innovadores a l’aula, amb l’objectiu de potenciar l’aprenentatge actiu de l’alumne.
Treballarem amb el Departament d’Educació de la Generalitat l’impuls i la creació d’un Institut – Escola a Mas Lluí, que presenti una oferta educativa des de l’educació infantil (p3) fins a 4t d’ESO, és a dir, abraçant tot l’ensenyament obligatori. D’aquesta manera evitem la mobilitat i el desplaçament de les famílies, el gran trencament existent entre primària i secundària i facilitem les relacions entre grans i petits.
construirem una segona Escola Bressol.
Donarem suports específics a les escoles de mares i pares. És necessari atribuir a les famílies un paper destacat en la millora del sistema educatiu.
Volem seguir mantenint i millorant una xarxa educativa excel·lent en l’àmbit de 0 a 3 anys; continuar habilitant sales d’estudi en època d’examens; reforçar la xarxa 6-12 i fomentar la cooperació entre l’administració pública, els centres educatius, les famílies i els especialistes per tal d’atendre les necessitats educatives especials. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_209380 | Els sabers descolonials, amb la Red de Migración, Género y Desarrollo - Fil a l'agulla
El dia 27 de juny a la tarda, la Sara Cuentas, la Bombo N’dir, l’Arlene Cruz i la Khadija Fath, companyes de la Red de Migración, Género y Desarrollo, col·lectiu de feministes descolonials d’Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina i El Carib van compartir amb nosaltres la seva història i els seus sabers descolonials.
Malgrat la calor, una quinzena de participants ens vam aplegar a escoltar el que les companyes anomenen “Diàlegs perifèrics” creats amb el propòsit de teixir xarxes, sumar espais, teixir vincles en l’intercanvi de sabers descolonials. Vam tenir l’oportunitat de conèixer més sobre les ancestres que les han precedit i que inicien un llinatge de lluita feminista contra el colonialisme.
Van començar parlant de com Anakaona va defensar l’Abya Yala davant Colón i els seus homes, ja que malgrat que ella els va donar la benvinguda a les seves terres, ells van saquejar-les, van cometre violacions i morts. Ens van presentar també a la Gaitana, a Micaela Bastida i a Bartolina Sisa, totes elles eren lideresses de les seves comunitats i van fer front als colonitzadors. Aquesta és la resistència de la qual provenen, de la lluita per l’emancipació del sistema colonial, de la la lluita col·lectiva per defensar el territori cos-terra. També ens van parlar de les dones de N’der a Senegal i de com l’estratègia de colonització a l’Àfrica ha estat que els pobles es barallin entre ells i vam poder saber que la primera universitat la va fundar una dona a Fez, al Marroc. Tots exemples de resistències ancestrals que han fet que elles siguin com són.
Així mateix, vam poder revisar com la pràctica colonialista segueix en l’actualitat encara que avui en dia l’anomenem capitalisme neoliberal. El feminisme descolonial posa en qüestió el sistema civilitzatori actual que és androcèntric, que veu la natura com a béns que es poden explotar i que prioritza el desenvolupament economicista. Tot això danya la xarxa de la vida de la qual formem part com a humanitat.
Finalment, ens van compartir les propostes que plantegen des de la descolonialitat feminista, és a dir, el reconeixement i valoració d’altres sabers, tenir en compte el coneixement situat des de la resistència i de l’experiència viscuda de resistència a l’opressió. Valorar que som interdependents i que cal que ens acostem per conèixer-nos i veure què ens uneix, per tal de poder crear una agenda de lluites compartides. Fer vincle des de la diferència sense negar els privilegis.
La darrera estona que vam compartir, vam donar espai a les reaccions diverses que va generar la xerrada i les diferents sensibilitats al voltant del tema. Tal com deia una participant, es genera una fricció en la participació i poder posar-nos en diàleg des de la diferència ens permet avançar. Gràcies a tothom per participar! | 0.878552 | curate | {"ca": 1.0} | https://filalagulla.org/2019/07/els-sabers-descolonials-amb-la-red-de-migracion-genero-y-desarrollo/ |
macocu_ca_20230731_10_83878 | La Vall Blanca
La Vall Blanche és un itineràri d'esquí que va des de l'agulla del Midi fins a Chamonix amb un desnivell total de 2.800 metres si està en condicions. (dia 19) Neu dura al principi i més pasteta a partir de la meitat. La neu s'acava una mica més avall de Montenvers a una alçada de 1500 metres a on haurem de carregar els esquís fins al poble de Chamonix. L'itineràri estava bastant traçat i és difícil perdres. Molt guapo i recomenable encara que la broma ens costa 29 euros de telefèric a no ser que decidim pujar escalant fins a l'agulla del midi per la cara nord (bona obció i en bones condicions) | 0.7543 | curate | {"es": 0.022950819672131147, "ca": 0.9770491803278688} | |
crawling-populars_ca_20200525_25_25650 | Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Enrere | 0 | curate | {"ca": 0.8928571428571429, "da": 0.10714285714285714} | : /infancia/ca/detall/bar-la-taberna-del-tropezon_99400603755.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_300860 | Vaig tardar quatre anys a quedar-me embarassada i tenir el meu fill, quatre llargs anys d’incertesa, silenci, espera, estimulació ovàrica, dolor, punxades, angoixa, tractaments de reproducció assistida i inquietud. Tinc problemes d’infertilitat, moltes dones en pateixen, i no hem d’amagar-nos.
No obstant, la societat ens estigmatitza. Una ràpida recerca al diccionari de la paraula ‘infèrtil’ ho deixa clar, primer la redirigeix al concepte ‘estèril’, per després definir-la com una cosa «que no dona fruit, no produeix res» o «dit d’un ésser viu incapaç de reproduir-se». Se’ns titlla d’incapaces, incapaces de germinar, de donar vida, de produir res, com si fóssim dones incompletes, perquè xoquem amb el que socialment s’espera de nosaltres, que tinguem criatures. També molts homes tenen problemes d’infertilitat, però sembla que no existeixen, i molt menys se’ls jutja per això.
Quan expliques que estàs intentant quedar-te embarassada i no ho aconsegueixes, sovint se’t culpabilitza, se t’acusa d’estar estressada o d’estar obsessionada amb el tema. Si durant els meus quatre anys de recerca no ho vaig explicar va ser precisament per això, per estalviar-me tots aquests comentaris. Però no hem de callar. La infertilitat és una realitat cada dia més present en la nostra societat. Callar ens invisibilitza, parlar ens permet estar juntes, viure-ho acompanyades. Per això, quan vaig escriure el llibre ‘Mamá desobediente. Una mirada feminista a la maternidad’ vaig voler trencar el meu silenci.
La infertilitat no és culpa nostra. La infertilitat és resultat d’un món malalt. Un món que dona l’esquena a la fertilitat, tant de persones com de nombroses espècies vegetals i animals. L’exposició a tòxics ambientals mina la fertilitat humana. La crisi ecològica i climàtica té un impacte directe en les dificultats que cada vegada més dones i homes enfrontem per tenir criatures.
La infertilitat també és resultat d’un sistema que supedita la vida a la lògica productivista i mercantil. Quantes dones posposen el seu desig de ser mares fins a aconseguir una estabilitat econòmica i laboral que mai arriba. Una dinàmica que pot tenir conseqüències quan intentem quedar-nos embarassades després, passats els 35 o els 40 anys, quan la nostra fertilitat disminueix, i això pot dificultar aconseguir l’embaràs.
La solució als problemes d’infertilitat no està en les tècniques de reproducció assistida; aquestes poden ajudar en determinats moments però no són la resposta definitiva. El que necessitem són mesures polítiques que abordin el problema de fons, és a dir, que acabin amb la contaminació mediambiental, que permetin accedir a una vivenda digna, que posin fi a la precarietat laboral i de vida, que augmentin els ajuts a la maternitat i la criança, començant per ampliar un permís maternal insuficient. Vet aquí les polítiques que necessitem per acabar amb els problemes de fertilitat que ens incumbeixen.
Les institucions públiques, els mitjans de comunicació, la societat en general es lamenten periòdicament del descens constant de la natalitat, però ¿què es fa per evitar-ho? Res. El discurs és un altre: «La culpa és teva, dona, per haver esperat massa».
Llavors, ¿ens imposen tenir criatures o no tenir-les? Vet aquí la hipocresia d’un sistema patriarcal que construeix un imaginari que associa dona a maternitat i, per l’altre, un sistema capitalista que ens posa totes les traves del món per aconseguir-ho, i que acaba convertint la infertilitat en un negoci.
No poder tenir criatures malgrat desitjar-ho implica assumir un dol. «Se t’ha mort el somni de la maternitat», afirma Gloria Labay, fundadora de l’imprescindible projecte La vida sin hijos, on acompanya dones que tot i desitjar-ho no han pogut tenir descendència. Voler tenir criatures i no poder genera tristesa, desesperació, ansietat, por, angoixa. Una cosa que a més es viu, la majoria de les vegades, en silenci.
Així mateix, sotmetre’s a un tractament de reproducció assistida no és fàcil: com gestiones el procés, de quina manera l’enfrontes. Hi ha dolor, malestar emocional, sentiment de fracàs, incertesa. Per no esmentar la pèrdua de control sobre el teu cos que signifiquen les tècniques de reproducció assistida, així com les contradiccions que tenim algunes de ser partícips del negoci de la infertilitat. Parlar-ne ens ajudaria a destapar-les, trencar l’estigma i no sentir-nos tan soles.
La infertilitat és un problema polític, sense persones fèrtils, sense un planeta fèrtil, no hi ha vida possible.
Altres notícies relacionades
"Ser mare s’està convertint en un privilegi"
"Si les dones no tenim criatures no es perquè no volem sinó perquè no podem"
"Cal veure la infertilitat com un problema polític"
"Vivim en una societat hostil a la maternitat"
infertilitat
Search
Etiquetes
agricultura alimentació antiglobalització antiguerra artic | betevé comerç just consum criança crisi econòmica democràcia deute extern dones pageses emergència climàtica fam feminisme indignats infantofòbia infertilitat lactància malbaratament alimentari maternitats part producció i aliments ecològics pèrdua gestacional ramaderia, consum de carn i pesca sans i estalvis | catalunya ràdio sobirania alimentària supermercats transgènics violència obstètrica | 0.808255 | curate | {"ca": 0.9591128254580521, "it": 0.004243008678881389, "es": 0.033751205400192864, "ru": 0.0011571841851494697, "pt": 0.0017357762777242044} | https://esthervivas.com/ca/2020/08/02/la-infertilitat-no-es-culpa-nostra/ |
cawac_ca_20200528_3_60732 | NOTÍCIES
Esteve Soler és un dels nostres autors més internacionals. Els lectors habituals de la nostra revista ja ho sabeu perquè en parlem regularment. Però no és una notícia que transcendeixi gaire i pensem que no és just perquè és molt important per al nostre teatre: ara mateix, en un mes i pocs dies, entre el 28 de Setembre i el 6 de Novembre, la trilogia dels Contra (Contra el progrés,Contra l'amor i Contra la democràcia) s'exportarà a 9 muntatges diferents arreu del món. La coincidència, ben extraordinària, se suma a la sorprenent trajectòria d'aquests textos, que estan disponibles en 10 idiomes i han passat per les mans de més d'una cinquantena de directors, amb diverses agències literàries representant-ne els drets.
Contra el progrés (2007) es va descobrir en el festival Theatertreffen de Berlín, i més tard la companyia Teatre al Detall va representar-la a la Sala Beckett. Aquest mateix espai va acollir Contra la democràcia (2011), de la companyia La conquesta del pol sud, que va guanyar el premi Serra d'Or al millor text de l' any i va ser seleccionada per al festival de literatura de Berlín.
Contra l'amor (2009) es presentarà per primer cop a Barcelona el proper mes d'Abril dins la programació de La Seca - Espai Brossa .
Si voleu seguir el viatge d'Esteve Soler i els seus Contres , aquest és el recorregut més immediat:
- Els 3 Contra s'estrenen junts a Suïssa. 15 intèrprets i 5 directors s'encarreguen de posar en escena les tres obres simultàniament en les sales del selecte Théâtre de Grütli de Ginebra . Estrena 28 de Setembre.
- Contra la democràcia a Romania. El Teatre Nacional de Sibiu acull l'obra en un moment polític especialment intens a Romania. El prestigiós Alexandru Dabija assumeix la direcció d' una obra que, segons alguns mitjans, converteix el país en "Absurdistan". Estrena 28 de Setembre.
- Contra l'amor a Grècia. En tres anys les tres obres ja han passat per la cartellera atenenca i han estat publicades, amb un considerable ressò a la premsa . El Θeatpo Apti acull un muntatge dirigit per l'estrella televisiva Γιώργος Καραμίχος. Estrena 13 d'Octubre.
- Contra el progrés a Veneçuela. Després de passar pel Teatro Nacional de Venezuela , la companyia Escena de Caracas afronta la seva tercera temporada del muntatge en la popular sala Trasnocho Cultural. Un dels seus actors i productor, Delbis Cardona, va rebre per l' obra el reconeixement dels Premis Nacionals. Fins el 30 de Setembre.
- Un nou Contra el progrés a Alemanya. Després del primer muntatge de l'obra a Munich l'any 2009, que va tenir lloc a l'estatal Bayerischen Staatsschauspiel , un segon d'independent neix a la ciutat bavaresa. La directora mexicana Cecilia Bolaño omple de bogeria la seva visió de l'obra al Theater Heppel & Ettlich. Estrena 25 d'Octubre.
- Contra la democràcia a Grècia. El muntatge que va revolucionar l'escena atenenca el maig passat, obrint un ampli debat sobre el seu tema, torna de nou a la cartellera amb energies renovades, concretament en el nou teatre Avaton . Reestrena 5 de Novembre.
- Recuperant un altre premiat muntatge de Contra el progrés a Alemanya. Per altra banda, torna en repertori la producció de Contra el progrés en el Consol Theatre, de Gelsenkirchen, després que l'any passat van guanyar el premi al millor espectacle i el premi del públic en el festival Westwind, dedicat al públic adolescent. Reestrena 6 de Novembre. | 0.776764 | curate | {"ca": 0.9875, "es": 0.0125} | http://www.teatral.cat/ca/noticies/fitxa_noticies/13304 |
mc4_ca_20230418_7_209190 | Criatures obstinades: «El cas Wagner», vist per Carme Miró per a la revista Sonograma
«El cas Wagner», vist per Carme Miró per a la revista Sonograma
Reproduïm aquí aquesta ressenya sobre El cas Wagner, de Friedrich Nietzsche i traducció de Jaume Creus, que ha aparegut a la revista Sonograma. La signa Carme Miró, i serveix com una mena d'Almax preventiu per a l'any Wagner que just encetem aquest 2013.
El filòsof alemany Friedrich Nietzsche (1844-1900), fill d’un pastor protestant, fou cridat per ocupar la càtedra de llengua i literatura grega de la Universitat de Basilea. La quarta Consideració intempestiva sobre Richard Wagner a Bayreuth, i les obres filosòfiques com El naixement de la tragedia i Humà, massa humà (que acabà causant el trencament definitiu amb els Wagner), pertanyen a aquest període (1869-1879) que destacà per la producció d’una obra creativa radical i innovadora.
El cas Wagner i Nietzsche contra Wagner, dos bel·licosos i desconcertants opuscles escrits el 1888, van néixer a Torí, la ciutat italiana on va residir gaudint d’una mòdica subvenció que li havia atorgat la universitat. Un any més tard, el filòsof va patir el seu primer episodi de pertorbació mental.
Desconcertants perquè Nietzsche no solament va exaltar les postures estètiques del compositor alemany –en la Consideració IV, en un llenguatge llagoter, creia fermament que Wagner era un renovador de l’art- sinó també perquè, malgrat la diferència dels afectes, va mantenir una desmesurada correspondència amb Còsima Wagner.
Després d’un estira-i-arronsa, Nietzsche es va distanciar de Wagner a causa l’antisemitisme del compositor i de l’enorme decepció que li provocava la megalomania del mestre. Val a dir que la ruptura definitiva produí un resultat devastador sobre els dos creadors.
Afligit i submergit en una angoixosa soledat, el filòsof va treballar a Torí amb una intensitat sorprenent. El crepuscle dels déus, un text de tradició platònica; L’Anticrist, una crítica ferotge al culte a la pobresa i a la misericòrdia cristiana, i Ecce Homo, el seu testament filosòfic, van se escrits en aquests darrers mesos de la seva vida. «Vull treure’m un pes de sobre» diu Nietzsche al prefaci de El cas Wagner. I exposa sense embuts que girar l’esquena a Wagner va ser el seu destí. Encara més, al prefaci de Nietzsche contra Wagner (escrit uns mesos més tard), el filòsof rebla el clau i diu que ell i Wagner són les antípodes (datat el Nadal del 1888).
El debilitament de la seva salut va venir acompanyat per uns episodis tristíssims que es van precipitar a les acaballes de la vida del pensador més ingent i profund de la nostra era.
Etiquetas: Friedrich Nietzsche, Wagner | 0.864207 | curate | {"ca": 0.9856927710843374, "es": 0.01430722891566265} | http://editor1984.blogspot.com/2013/01/el-cas-wagner-vist-per-carme-miro-per.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_234179 | Doncs això, ja que últimament no anem gaire sobrats d'idees i seguint amb la poca originalitat torno a fer aquesta pregunta, que segur que s'ha fet un munt de cops. Però bé, com segur que n'hi han moltíssims nous usuaris no està malament actualitzar una miqueta les dades. A veure qui és de l'any 2001 o 2002, si en queda algun. Començo jo: Dimarts, 1 de febrer del 2005 a les 23:00 h. Dos anys i mig, no està malament.
Dilluns, 26 d'abril de 2004 a les 22:37 | 0.742539 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_13898 | Idescat. Estadística de residus industrials declarats. Metodologia
Estadística de residus industrials declarats
Notes explicatives de les taules
Totes les activitats industrials i altres activitats que generin anualment més de 10 tones de residus especials estan obligades a inscriure's en el Registre de productors de residus industrials que gestiona l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) i a presentar-li anualment la seva declaració de residus industrials (DARI).
L'Agència de Residus Catalana (ARC) publica anualment les dades de generació de residus industrials diferenciant els que procedeixen de les activitats industrials productives dels que procedeixen de les activitats de serveis ambientals (depuració d'aigües residuals i gestió de residus).
Les activitats industrials incloses en el Registre de productors segons la classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009) corresponen a la secció B: Indústries extractives, secció C: Indústries manufactureres, secció D: Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat, i secció E: Subministrament d'aigua, activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació.
Les empreses presenten anualment la seva declaració de residus telemàticament o en paper, i seguidament aquesta és revisada per un equip de tècnics a fi d'assegurar la fiabilitat de les dades introduïdes. Un cop introduïdes i revisades totes les declaracions s'apliquen els càlculs estadístics.
Pel que fa a l'àmbit poblacional, s'estudien les empreses productores de residus industrials diferenciant les empreses amb una activitat econòmica pròpiament industrial i les empreses amb una altra activitat, però que generen anualment més de 10 tones de residus especials, de les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) urbanes. S'investiguen tots els municipis de Catalunya.
1. Notes explicatives de les taules
A la taula "Nombre d'establiments i total registrat" es comptabilitzen els residus de les EDAR urbanes que no són llots de depuradora i, en canvi, no es comptabilitzen les EDAR urbanes com a establiments. Per aquest motiu, en alguns municipis el nombre d'establiments és zero però presenten quantitat de residus.
A la taula "Nombre d'estacions depuradores d'aigües residuals urbanes i total registrat" es comptabilitzen els llots d'alguna depuradora industrial o d'alguna potabilitzadora.
També en les anteriors taules es comptabilitzen els establiments i les EDAR urbanes que han presentat la DARI amb la quantitat de residus a zero. Per aquesta raó, en alguns municipis el nombre d'establiments és 1 i tenen la quantitat de residus a zero.
A la taula "Total registrat. Per tipus de tractament" les quantitats emmagatzemades corresponen a la diferència de tones entre el 31 de desembre i l'1 de gener del mateix any, de manera que les quantitats negatives indiquen que la quantitat de residus emmagatzemats ha disminuït en aquest període.
L'ARC fa una actualització continua del tipus d'empresa (indústria, depuradora, gestors), per aquest motiu les dades publicades al web de l'Idescat poden no coincidir completament amb les de l'ARC. Les taules publicades per l'Idescat corresponen a la data de referència de l'enviament de la informació de l'ARC a l'Idescat.
2. Definicions
Lloc on es deposen residus sobre o sota terra, inclosos els abocadors interns (situats al mateix lloc on es produeixen els residus) i excloses les instal·lacions on es descarreguen els residus per permetre'n la preparació amb vista a transportar-los posteriorment per a la recuperació, el tractament o l'eliminació en un altre lloc, i el dipòsit temporal de residus (menys de dos anys per als residus no perillosos i sis mesos per als perillosos) abans d'eliminar-los.
Altres residus a deixalleries
Inclou diferents residus recollits a les deixalleries com: fluorescents, pneumàtics, bateries, dissolvents, electrodomèstics, ferralla electrònica, olis vegetals, olis minerals, altres residus especials en petites quantitats, ferralla, fusta i runes.
És l'aprofitament a la pròpia llar de les restes de la cuina i del jardí que generem per fer un adob natural que podem aplicar a les nostres plantes, al jardí o a l'hort.
Consisteix en la degradació de la matèria orgànica mitjançant microorganismes aerobis. El resultat d'aquest procés és la producció de compost o material bioestabilitzat i diòxid de carboni. Els invertebrats (insectes i cucs) i els microorganismes (bacteris i fongs) ajuden a transformar el material en adob vegetal. El compostatge és una forma natural de reciclatge, tal com passa contínuament a la natura.
Import total de les compres de tots els béns i serveis, diferents dels béns d'inversió, adquirits durant el període de referència per vendre'ls o consumir-los en el procés de la producció. Aquestes compres es valoren en preus d'adquisició, incloent-hi les despeses de transport, embalatges, etc. que hagin ocasionat, així com els impostos que recaiguin sobre les adquisicions, excepte l'impost sobre el valor afegit (IVA) suportat que pugui ser deduït. Aquestes compres es comptabilitzen en termes nets, és a dir, descomptant els ràpels sobre les compres, els descomptes per defectes de qualitat o les remeses retornades als proveïdors.
Inclou les compres de mercaderies per a la revenda, les compres de primeres matèries, les compres d'altres aprovisionaments (material d'oficina, combustible, embalatges, etc.) i el valor dels treballs realitzats per altres empreses o professionals del sector en el procés de producció propi de l'empresa (subcontractes).
Deposició controlada
Es tracta d'un sistema d'emmagatzematge del rebuig dels residus ambientalment correcte. La instal·lació on es fa la deposició controlada és un "dipòsit controlat".
Despeses que inclouen l'import que ha fet l'empresa durant l'any de referència en: sous i salaris (import brut), indemnitzacions, cotitzacions a la Seguretat Social a càrrec de l'empresa, aportacions a sistemes complementaris de pensions i altres despeses socials.
Despeses que inclouen l'import total del conjunt de despeses d'explotació de naturalesa diversa que ha fet l'empresa durant l'any de referència com ara: despeses en R+D, arrendaments i cànons, reparacions i conservacions, serveis de professionals independents, transports, primes d'assegurances, serveis bancaris i similars, publicitat, propaganda, relacions públiques, subministres i altres serveis.
Instal·lacions o equipaments que permeten obtenir energia, compost (adob) i matèries primeres, a partir dels residus municipals (urbans) procedents de les línies de recollida selectiva de matèria orgànica (contenidor marró) i la fracció resta (gris).
Conjunt de procediments dirigits a l'abocament o destrucció dels residus, d'una manera total o parcial, que es realitzen sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar mètodes que puguin perjudicar el medi.
Els diferents procediments es recullen en l'annex I.A de l'Ordre MAM/304/2002.
Ubicació temporal de residus pendents de tractament o eliminació. Els mètodes d'emmagatzematge inclouen contenidors, tancs, munts i dipòsits.
Inclou tota mena d'envasos fabricats amb materials plàstics i metàl·lics, en les seves diferents composicions: polietilè de baixa densitat (PEBD), polietilè d'alta densitat (PEAD), polipropilè (PP), poliestirè (PS), policlorur de vinil (PVC), polietilè tereftalat (PET), poliuretà (PU), llaunes o embalatges de ferro, alumini o de qualsevol altre metall o aliatge de metalls, així com envasos compostos (Tetra Briks).
Instal·lació on l'aigua bruta és sotmesa a un procés en què, per mitjà de la combinació de diversos tractaments físics, químics i/o biològics, se n'eliminen la matèria en suspensió i les substàncies dissoltes. L'aigua obtinguda no és suficientment pura per beure, però si per retornar al riu sense malmetre'l.
Generació per càpita
Quantitat de residus municipals produïts per habitant i dia.
Conjunt d'operacions relacionades amb la recollida, emmagatzematge, transport, valorització i eliminació de residus, inclosa la supervisió de les dites operacions i la rehabilitació dels abocadors.
Hores treballades
Nombre d'hores efectivament treballades pel personal ocupat durant l'any de referència de l'enquesta. No s'hi inclouen els períodes de vacances, dies festius, baixes per malaltia, vagues, etc.
Procés tècnic controlat que utilitza la descomposició tèrmica, normalment per mitjà de l'oxidació, per convertir els residus en materials menys voluminosos, no tòxics ni perjudicials. La destrucció tèrmica de residus suposa exposar-los a elevades temperatures, quasi sempre en un medi oxidant. Perquè un residu sigui destruït per incineració ha d'estar constituït totalment o parcialment per components que siguin combustibles o que puguin adequar-se a aquesta condició.
Dins d'aquest concepte s'hi inclouen els imports facturats per la unitat d'activitat econòmica per a la prestació dels serveis i les vendes netes de productes i mercaderies que són objecte de tràfic de la unitat econòmica. En aquest volum de negoci s'hi inclouen totes les despeses de transport, envasos i embalatges pagats pel client encara que surtin de forma separada en la factura. Les vendes es comptabilitzaran sense incloure l'IVA transferit al client.
També s'hi inclouen els ingressos obtinguts per l'empresa durant l'any de referència procedents de:
Subvencions a l'explotació (assignacions monetàries sense contrapartida). No s'hi inclouen les realitzades pels mateixos socis, empreses del grup o associades a fi de compensar el dèficit d'explotació.
Ingressos de gestió que no tinguin caràcter extraordinari (arrendaments, propietat industrial cedida en explotació, comissions, serveis al personal, etc. ).
Ingressos financers i d'altres que tinguin caràcter extraordinari.
Altres ingressos com a contrapartida de les despeses realitzades per l'empresa en la construcció, ampliació o millora del seu material immobilitzat (construcció o ampliació de maquinària, instal·lacions tècniques, equips per a processos d'informació, etc.) i immaterial (investigació i desenvolupament, aplicacions informàtiques, etc. ).
Llot de depuradora
Fang amb un elevat contingut d'aigua obtingut a partir del tractament de les aigües residuals. La seva composició és variable i depèn de la càrrega de contaminació de l'aigua residual inicial i de les característiques tècniques dels tractaments que se li apliquen. El seu destí final principal és l'ús en la fertilització dels sòls agrícoles.
Comprèn els residus orgànics propis de la llar que es produeixen principalment a les cuines en la manipulació d'aliments, preparació i consum de menjar, per a la cura de plantes i petits jardins, i també els residus provinents de generadors singulars, com ara mercats, restaurants, hotels, comerços d'aliments, grans superfícies comercials i altres.
Inclou els envasos de medicaments i restes de medicaments recollits als centres d'atenció primària i a les farmàcies a través del sistema integrat autoritzat SIGRE.
Metanització
Digestió anaeròbica. Es tracta de fer fermentar de forma controlada la matèria orgànica. Els organismes biològics que degraden la matèria necessiten un ambient sense oxigen (anaerobi). En aquest procés s'allibera biogàs.
Comprèn diaris, revistes, fullets, cartrons, paper escrit, paper d'ordinador, paper de cuina i tota mena d'envasos i embolcalls d'aquests materials.
Conjunt de persones fixes i eventuals que en l'any de referència de les dades treballaven, remuneradament o no, a l'empresa. S'hi inclouen les persones amb llicència per malaltia, vacances remunerades, llicències ocasionals sense sou, etc., així com els treballadors a temps parcial (sempre que treballin més d'1/3 de la jornada laboral completa).
No s'hi inclouen les persones posades a disposició de l'empresa per altres empreses o agències que són retribuïdes per aquestes últimes.
Inclou les piles recollides tant a través d'establiments col·laboradors com a les deixalleries.
Poda i jardineria
S'inclouen en aquesta categoria els residus de la jardineria i poda de grans dimensions, tant si provenen d'espais públics com privats.
Reciclatge i recuperació
Transformació dels residus mitjançant un procés de producció per allargar la vida útil d'un producte o per donar-li un altre fi. Inclou el compostatge i la biometanització però no la incineració amb recuperació d'energia.
Operació que consisteix a recollir, classificar, agrupar o preparar residus per transportar-los.
Recollida diferenciada de materials orgànics fermentables i de materials reciclables, així com qualsevol altre sistema de recollida diferenciada que permeti la separació dels materials valoritzables continguts en els residus.
Material que figura a la Llista europea de residus (LER), el generador o posseïdor del qual se'n desprèn o té la intenció o l'obligació de desprendre-se'n.
La LER, que va ser aprovada per les institucions europees, surt publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) del dia 19 de febrer del 2002 dins l'Ordre MAM/304/2002.
Residu industrial
Residu generat en activitats o processos fabrils o industrials.
Residu no perillós o no especial
Residu no inclòs en l'apartat següent.
Residu perillós o especial
Material que figura en la Llista europea de residus (LER) amb un asterisc (*), el posseïdor del qual se'n desprèn o té la intenció o l'obligació de desprendre-se'n.
Els residus perillosos tenen una o més de les propietats que s'enumeren en la llista de l'annex III de la Directiva 91/689/CEE (explosiu, comburent, inflamable, irritant, etc. ).
Residu urbà o municipal
Residu generat en domicilis particulars, comerços, oficines i serveis, o residu que no té la qualificació de perillós i que per la seva naturalesa o composició pot assimilar-se al que es produeix en els llocs o activitats anteriors (neteja de la via pública, zones verdes, animals domèstics morts, residus i runes procedents d'obres menors de la construcció).
Utilització d'un producte usat per al mateix fi per al qual va ser dissenyat originàriament.
Inclou roba, draps, restes de tapisseria, però també calçat i altres peces de vestir de pell recollits a les deixalleries i/o a través d'organismes específics.
Tractament fisicoquímic i biològic en depuradora
Tractaments que s'apliquen a les aigües residuals i als residus líquids que inclouen diferents tipus de processos:
Processos fisicoquímics que concentren els contaminants presents en fase aquosa i els transformen a fase llot o fase sòlida per poder-los gestionar correctament.
Processos biològics que eliminen els residus orgànics i que s'utilitzen principalment en el tractament d'aigües residuals en les depuradores i també en les industries com la paperera, farmacèutica o alimentària.
Tractament mecànic biològic
Tractament que s'aplica a la matèria orgànica recollida selectivament i a la resta abans de la deposició final. Consisteix a separar i classificar mecànicament els materials reciclables que poden haver quedat en aquests residus i a tractar la matèria orgànica restant mitjançant processos biològics (compostatge o metanització).
Unitat Gestora de Residus (UGER)
Unitat tècnica i administrativa que realitza activitats de gestió de residus en una determinada comunitat autònoma, on l'empresa té concedida la llicència administrativa de gestor de residus, segons la legislació vigent.
Una UGER pot ser una empresa o bé una part d'una empresa. Una empresa té un NIF únic.
Les activitats que realitza una UGER tenen a veure amb la recollida o tractament de residus urbans o no urbans.
Procediments que permeten l'aprofitament dels recursos que contenen els residus sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar mètodes que puguin causar perjudici al medi ambient. Inclou la reutilització, el reciclatge i la recuperació energètica.
Els diferents procediments es recullen en l'annex I.B de l'Ordre MAM/304/2002.
Valorització com a subproducte
Residus que s'utilitzen com a substituts de productes comercials i/o de primeres matèries i que es poden recuperar sense necessitat de sotmetre'ls a operacions de tractament. En queden exclosos els residus que s'apliquen al sòl en l'ús agrícola o en profit de l'ecologia.
Valorització en origen
Aquest tractament fa referència a les operacions de regeneració o recuperació de residus fetes en el mateix centre de producció on també es reaprofiten.
Instal·lació on es produeix una combustió controlada en condicions òptimes, és a dir, temperatura mínima de 850 °C, temps de permanència d'un mínim de 2 segons i turbulència d'oxigen superior al 6%. D'aquesta manera, s'aconsegueix transformar els residus en escòries, cendres i gasos amb la mínima producció de contaminants possible, alhora que es produeix una reducció important del volum dels residus. Amb la calor produïda en el procés es genera vapor, que conduït a una turbina genera electricitat.
Valorització externa
Aquest tractament fa referència a les operacions de regeneració o recuperació de residus fetes fora del centre de producció. Els residus generats es porten a un gestor autoritzat que fa el procés de recuperació i transformació.
Inclou els residus d'envasos d'un sol ús, utilitzats per a les ampolles d'aigües minerals, vins, licors, cerveses, refrescos, conserves, menjars preparats i altres envasos, així com els vidres de finestres i miralls lliurats a les deixalleries.
Comprèn els mobles i trastos vells (matalassos, residus electrònics i tota mena d'andròmines recollides tant al carrer com a la deixalleria). | 0.801358 | curate | {"en": 0.0014441684478077523, "ca": 0.9814568771301485, "pt": 0.0023106695164924035, "fr": 0.003697071226387846, "cs": 0.00023106695164924038, "it": 0.0025995032060539543, "es": 0.006932008549477211, "an": 0.0013286349719831322} | https://www.idescat.cat/pub/?id=resic&n=7746&m=m |
mc4_ca_20230418_17_5301 | Arxius de Navegadors - Pàgina 4 de 4 - Farré.cat
Etiqueta: Navegadors
Sóc una persona a qui li agrada molt provar programes nous, encara que sà piga que no els faré servir, jo me’ls instal·lo i els remeno una miqueta, mai se saps, potser acabo troban alguna funcionalitat que no m’esperava.
Per aquest motiu, m’he instal·lat la nova versió de l’Internet Explorer: IE7 pels amics. Ara per ara està en una versió de desenvolupament (Beta 2) però ja està prou abançat com per poder-ho provar sense molts problemes.
Un cop t’has baixat l’instal·lador i l’executes, el primer que veus és que intenta validar el windows per comprovar que sigui legal i, si no ho és, no podrà s gaudir de les novetats de l’IE7. En aquest cas, el meu windows és legal per tant no he tingut problemes per poder-lo instal·lar :)
La primera cosa que veus un cop has executat el programa és que han canviat absolutament tot el seu disseny intentant-lo fer més modern i bonic però des del meu punt de vista no ho han aconseguit ni de lluny. És realment lleig i poc intuitiu. S’han carregat el menú superior substituint-lo per tot de botons que es converteixen en menús desplegables la qual cosa fa que sigui molt més difícil trobar el que busques.
A part de l’aspecte, han millorat algunes cosetes: Han posat pestanyes, han afegit un lector de RSS‘s i han millorat la interpretació de les fulles d’estil (CSS). Ara el meu bloc és visualitza correctament amb aquest navegador (però continuo recordant que no estàs utilitzant el firefox ;-).
Us deixo una captura de l’aspecte del nou navegador.
Després d’haver provat la nova versió, em continua quedant amb el firefox i limitant l’ús d’aquest programa per quan hagi d’anar al Windows Update o per quan la pà gina estigiu tant mal feta que el firefox no sigui capaç d’entendre-la i així i tot, en aquest cas, utilitzaria l’extensió IETab que ja vaig comentar l’altre dia ;-)
Publicat el 15 Març 2006 1 Juliol 2009 Autor Oriol FarréCategories Aplicacions, InternetEtiquetes Explorer, Microsoft, Navegadors7 comentaris a MS Internet Explorer 7 | 0.892109 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.farre.cat/blog/sobre/navegadors/page/4/ |
macocu_ca_20230731_10_313784 | No hi ha entrades amb l'etiqueta Elizabeth Barrett Browning. Mostra totes les entrades | 0.551439 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_47444 | Local comercial situat pocs metres de l'Edifici de la Campana i de la Gran Via de les Corts catalans. Barcelona.
Descripció
Ubicació | 0.535953 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_611072 | El Juvenil A perd la categoria – UE Sant Andreu
Facebook Twitter Google+ RSS El Juvenil A perd la categoria 10 d'abril de 2014 10 d'abril de 2014 Articles relacionats La victòria del San Francisco contra el Menorca i la derrota andreuenca per 0 a 1 contra el Jàbac van propiciar el descens de l’equip a Lliga Nacional. L’aventura andreuenca a Divisió d’Honor ha durat dues temporades.
El resultat de l’última jornada de lliga contra el Badalona ja serà intrascendent, doncs el descens s’ha produït de manera matemàtica la penúltima jornada. Tot i estar en una situació difícil, els andreuencs han lluitat davant les adversitats per aconseguir un objectiu que finalment no s’ha pogut assolir. | 0.782429 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.uesantandreu.cat/2014/04/el-juvenil-a-perd-la-categoria/ |
macocu_ca_20230731_10_68802 | El document recull línies i actuacions que l’Ajuntament engegarà a Nou Barris en el mandat 2004-2007
Seguint la política d’informació i participació ciutadana, el Districte de Nou Barris posa a disposició de tothom el document del Pla d’Actuació Municipal per a Nou Barris (P.A.D.). Per primer cop, el document es pot consultar a internet a la web de l’Ajuntament www.bcn.es/noubarris.
El P.A.D. recull les actuacions (a nivell d’urbanisme, habitatge, medi ambient, benestar social, ...) que l’Ajuntament vol dur a terme en aquesta legislatura a Nou Barris.
El document de Nou Barris recull set línies estratègiques:
1.- Completar la xarxa bàsica d’equipaments per a les persones (escoles bressol, equipaments culturals, esportius, per a la gent gran, els joves, etc.) i impulsar el treball comunitari i la gestió cívica dels projectes compartits.
2.- Habitatge digne i accessible: continuar amb la política de remodelació i rehabilitació d’habitatges, facilitar l’accés als col·lectius amb més dificultats, com ara gent gran i els joves, i aplicar mesures que fomentin l’increment de pisos disponibles per llogar.
3.- Continuar refent i ordenant els nostres barris, recuperar l’espai urbà i la superfície per a vianants, dotar-los de la qualitat urbanística assolida als bulevards amb l’objectiu de connectar els barris entre si i el districte amb la ciutat.
4.- Medi ambient més verd i més sostenible: desenvolupar campanyes de sensibilització ambiental, incrementar el verd urbà, continuar amb el desenvolupament dels plans de mobilitat i dels programes d’estalvi d’aigua i dur a terme les accions principals de l’Agenda 21 de Nou Barris.
5.- Impulsar una política activa de suport al comerç per contribuir a consolidar-lo com a element fonamental de dinamització de l’estructura productiva al districte.
6.- Potenciar els òrgans de participació (consells sectorials, comissions consultives i Consell Ciutadà) com a instruments reals de participació i acord entre el Govern i els ciutadans.
7.- Impuls a la construcció de nous equipaments a la zona de les Cotxeres de Borbó: recollir les propostes de la taula de treball de la comissió impulsora i fer participatiu el procés d’elaboració del Pla especial que donarà lloc a aquest complex d’equipaments. | 0.870367 | curate | {"ca": 0.995985727029438, "es": 0.004014272970561998} | |
macocu_ca_20230731_7_47649 | ELS DETALLS MÉS FUNCIONALS PER UNA BONA DISTRIBUCIÓ A LES CUINES DE DISSENY. Primera part.
Posted Març 30th, 2015 at 4:26 pmComments Closed
Com tenir éxit amb les cuines de disseny en saber fer la distribució correcta dels espais.
Aconseguir què les cuines de disseny s adaptin a les millors espais i ditribucions
Conèixer els secrets d’una bona distribució ens permet oferir solucions per a cada necessitat i tipus de client abans d’emprendre les decoracions interiors.
Pots llegir la segona part d’aquest article i saber més sobre temes relacionats amb el sector de les reformes Barcelona, cuines de disseny. | 0.720391 | curate | {"ca": 0.8990066225165563, "es": 0.02152317880794702, "en": 0.07947019867549669} | |
mc4_ca_20230418_0_154543 | 19 Jun La coca de Sant Joan, unes postres màgiques
La festa de Sant Joan és una nit màgica a Catalunya i per què no, a tota Espanya! Originalment la celebració de la Festa de Sant Joan és el 23 de juny, vespres del naixement de Joan Baptista, el profeta que va batejar a Jesucrist. Però els pagans també celebren el solstici d'estiu al voltant del 21 de juny, així que durant molt temps les dues festivitats s'han desenvolupat en conjunt. Us expliquem una mica de què...
30 May Beneficis i propietats de la vainilla
Ja hem parlat de múltiples beneficis, com els de les maduixes i la xocolata. Però sabem que hi ha persones que els encanta la vainilla, i que potser sigui el toc especial que prefereixen que estigui present en totes les postres sense importar de què estiguin fetes. Però us explicarem una mica d'on vénen les vainilles, per així entendre millor les seves propietats i beneficis. Són obtingudes d'una orquídia enfiladissa tropical. Els maies la utilitzaven per...
26 Apr Beneficis de la xocolata per a la salut
La xocolata, un dels plaers més exquisits del món, té grans beneficis per a la vostra salut. Són bones notícies, oi? Històricament hem acompanyat a la xocolata en postres, tes, cafès, dinars, begudes alcohòliques i més, però moltes vegades desconeixem les característiques o bondats que pot aportar a la salut un consum regular de xocolata. Sabem que a molts de vosaltres us encanta la xocolata però, en què pot beneficiar-vos si sou nens, adolescents, adults o simplement...
13 Mar Mona de Pasqua, una tradició especial
La Pasqua és una de les dates que més plena d'emoció als espanyols! Les tradicionals processons, les palmes, les passions representant la vida de Jesucrist i els dolços són part de la Setmana Santa a Espanya. I són els dolços els que atreuen el paladar de molts. I us hem de dir que la Mona de Pasqua porta la davantera en ser el favorit. A més que amb ella posem fi al període de quaresma i...
21 Feb El toc saludable de menjar maduixes
Molt es diu de tots els beneficis de menjar fruites. Algunes d'elles són riques en vitamines i nutrients que són necessaris per a una bona alimentació. Les maduixes especialment tenen un toc especial a qualsevol plat o postres perquè no només complementen la decoració; sinó que tenen un sabor únic que us aporta múltiples beneficis. I si algú està complint amb alguna dieta estricta, poden convertir-se en les favorites del menú. Fa poc un estudi de la...
24 Jan Els múltiples usos de la Pasta fullada
Segurament has provat la pasta de full alguna vegada. En pastissos, dolços o salats, són un plat perfecte per acompanyar o gaudir en les seves varietats de formes i textures. La pasta fullada és una massa formada per fines capes de farina i greix, que cuita al forn dóna com a resultat una peça de bon volum, cruixent i d'aspecte uniforme. Podríem dir que és una de les masses bàsiques en la pastisseria; ja que amb ella...
11 Jan Tortell de Sant Antoni, per a una data especial
El Tortell de Sant Antoni és un típic dolç de la festivitat en honor a Sant Antoni Abat, un les primeres celebracions de l'any a Barcelona que omple d'alegria els carrers de la ciutat i és l'excusa perfecta per gaudir dels balls, les comparses i els menjars tradicionals. Aquestes festes són organitzades per l'Associació de Veïns del barri de Sant Antoni. La localitat deu el seu nom a una antiga porta d'accés a la ciutat emmurallada...
24 Nov Postres nadalenques, el detall perfecte per a aquestes dates especials
El Nadal pròpiament se celebra el 24 de desembre, però l'encant d'aquesta festivitat i el seu significat d'unió familiar fan que tot el mes, i fins i tot des de novembre a gener, les persones es vegin plenes del goig i l'alegria d'aquestes dates. Llums titil·lants, adorns peculiars, representacions de teatre, les clàssiques pel·lícules nadalenques i les nadales es conjunten perquè el Nadal sigui l'època de l'any més anhelada per molts, i especialment els nens. Sí, són...
24 Nov Els secrets de la xocolata
Hi ha pocs aliments en el món que siguin tan captivadores com ho és la xocolata, la història del seu origen es remunta a milers d'anys en el passat quan els nadius de Mesoamérica consumien una beguda fermentada feta a força de la polpa del cacau. Per descomptat que aquest no era la xocolata original que coneixem avui dia, que s'elabora realment amb les llavors del cacau madur, que un cop processades donen lloc a la... | 0.818187 | curate | {"ca": 0.9890210430009149, "pt": 0.0052607502287282705, "es": 0.0057182067703568165} | https://www.pastisseriagrau.com/CA/blog/ |
mc4_ca_20230418_15_319794 | Vladímir Tríbuts - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
28 de juliol de 1900
30 d'agost de 1977(1977-08-30) (als 77 anys)
militar i historiador
Tributs s'uní a la Marina el 1918, servint a bord del cuirassat Marat i del destructor Yakov Sverdlov. Es graduà a dues acadèmies navals, l'Escola Superior Naval i l'Acadèmia Naval. Entre 1926 a 1929 i 1932 a 1936 serví en diversos vaixells de la Flota del Bàltic. Des de febrer de 1938 a abril de 1939 serví com a Cap de l'Estat Major de la Flota del Bàltic, i des d'abril de 1939 i fins a 1947 la comandà.
Es retirà del servei actiu el 1961. Va encapçalar l'Institut Unificat d'Informació Científica i Tècnica (VINITI), i es dedicà a la història militar, publicant diversos llibres sobre la Flota del Bàltic i les seves operacions durant la Gran Guerra Patriòtica. El 1970 va ser nomenat Doctor en Història.
VIAF: 235555620
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vladímir_Tríbuts&oldid=17422142» Categories: Almiralls sovièticsMilitars soviètics de la Segona Guerra MundialDobles Orde de LeninPersones de Sant PetersburgOrde de l'Estrella RojaQuàdruples receptors de l'Orde de la Bandera RojaCategories ocultes: Articles de persones que necessiten una fotoArticles que utilitzen la plantilla obsoleta infotaula biografia militarControl d'autoritats Menú de navegació
ČeštinaEnglishEspañolItaliano日本語PolskiРусскийSvenskaУкраїнська Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 2 set 2016 a les 13:49. | 0.790335 | curate | {"ca": 0.9752747252747253, "es": 0.014423076923076924, "sr": 0.010302197802197802} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Vlad%C3%ADmir_Tr%C3%ADbuts |
mc4_ca_20230418_16_75217 | Posted on 03/10/2013 Leave a Comment
Com cada mes l’agència E-interactive organitza els Coffee Brains i he tingut la oportunitat d’assistir a uns quants. El darrer es va centrar amb l’app Please. Jordi Garreta, media manager de Please va ser l’encarregat d’explicar en què consisteix aquesta explicació. Per fer-nos una idea fàcil, podem pensar en la típica bústia de suggeriments de tota la vida i transformar-la en una aplicació mòbil. Això és Please
Un dels punts forts de les xarxes socials és que podem observar el que diuen els nostres usuaris, allò bo i allò dolent. Please ens facilita aquesta recerca d’informació. Els usuaris s’uneixen a les idees que més els hi agraden i construeixen una comunitat amb un mateix interès sobre la marca.
També permet accions com les enquestes socials, on la marca pot proposar temes, votacions o bé preguntes per a la comunitat; promocions i fins i tot ofertes exclusives.
Tot un portal obert a la conversa entre marca i usuari. El que realment haurem de veure és si les empreses s’atreveixen a ser exposades a crítiques a la xarxa.
Posted in: Blog, Comunicació digital | Tagged: Apps, E-interactive, Please | 0.766402 | curate | {"en": 0.03160667251975417, "ca": 0.9201053555750659, "es": 0.048287971905179985} | http://tolomoya.com/2013/03/149/ |
mc4_ca_20230418_13_216893 | El teu veí, el company de, el fruiter (Irene Jaume)
El teu veí, el company de, el fruiter
5 min. 15/11/2017 18:07
Quan hi pens, en ella, en el moment de després, ho veig tot negre. I un silenci d'aquells que si fóssim al bosc ens faria escoltar com es mouen les arrels davall terra. Un pip etern a les orelles i voler plorar tota la sal del cos. Llençada a la paperera de les dones, aquella paperera on ens ficau una a una. És igual l'edat que tenguem, no va d'edats o de mides, va de violacions, agressions i assassinats. Va de marcar-nos de per vida. Va de no deixar-nos viure.
Tenc 31 anys. He viscut 11.559 dies en aquest món i des que vaig néixer som una dona. M'he socialitzat com a tal i he viscut d'acord, més o manco, amb els cànons i estàndards que se m'imposen pel fet de tenir els òrgans sexuals que tenc. Som heterosexual, complint també la tendència sexual normativa. Som blanca –qui em coneixeu sabeu que, a més, ho som molt. Vull dir que enlluern tothom amb la meva blancor– i gaudesc d'una llista de privilegis que no fa falta enumerar, però dels quals intent ser-ne conscient. Però... sabeu què? Que no serveix de res, quan parlam del patriarcat. És igual que complim les seves exigències més visibles, perquè això no ens salva de patir les seves violències. Com deia Virginie Despentes a la seva ‘Teoria King Kong’, quan hi ha homes que duen a terme una violació, no consideren que ens hagin violat: sobrevivim i no ens deixam matar. No n'hi ha per a tant, doncs, si seguim vives. És més, si seguim vives és perquè tant de disgust no vam tenir, si ens vam deixar fer allò. I des d'aquesta lògica al “sexe consentit”, a “és que a Pamplona amb aquella gentada has d'anar alerta”, al “què feia tota sola una nina de 18 anys a una ciutat que no era la seva?” i un llarg i lamentable etcètera. Ho estam veient amb el judici contra els cinc homes acusats de violar una jove madrilenya de 18 anys a les festes dels Sanfermines.
El diccionari de la RAE diu que 'manada' és el “conjunt de certs animals d'una mateixa espècie que van junts”, però crec que a aquests cinc homes acusats de violació i membres del grup de whatsapp 'La manada', per on van circular missatges, fotos i vídeos de la seva acció, els escau més la definició d’‘escamot de gent’. Per què? Perquè no són animals: són el teu veí, l'al·lot amb qui et creues al gimnàs o a l'escala, el fruiter de la botiga de davall ca teva, el company de la teva amiga. Us pensau que era la primera vegada que ho feien? No es comença violant en grup, es comença molt abans: amb bromes sexistes, menyspreus gairebé imperceptibles, interrupcions a les converses, mirades lascives, acaparaments d'espai, aixecades de veu, coits on el plaer és important si el pot sentir el mascle, sacsejades i estirades 'innocents' de braços, ridiculitzacions en públic, allunyament forçat de certs cercles socials, l'encobriment constant als companys, les besades no consentides enmig d'una festa, les telefonades i els missatges intempestius, els “va ser una mica anada d'olla, però bé, és que anava molt gat i ja saps com es posa”, el voler tenir sexe tant sí com no i acabar forçant-la amb molt bones paraules. Podria continuar i escriure'n pàgines. Les hem vistes i sentides mil vegades, però allò greu és que les hem consentides. Per no saber què fer, per peresa, per no crear polèmica, per no aixecar la veu, per no semblar una exagerada, per no reconèixer que tenim amics i coneguts masclistes i agressors. Aquells que ara tracten malament companyes de tant en tant es fan els fatxendes amb els seus coneixements sobre el trio masculinitats-feminisme-cures i ens incomoden una mica quan sortim de festa, però que qualque dia en faran una de més grossa i per no saber què fer ens n’acabarem sentint (o n'acabarem esdevenint) còmplices.
Mir enrere i visualitz els errors. Crec que no estam fent prou per eliminar aquesta xacra. En concret, els homes, que sou els que acaparau el poder, no estau fent ni dient prou. És el que pens, la veritat, i, com sempre us dic, puc estar equivocada. En general, duim bé els cercles més públics –les xarxes socials virtuals, les consignes, les converses de bar, etc.–, però quan es tracta d'allò més proper i més íntim, familiar i amistós, no som persones capaces, encara, de dir “Fins aquí”. De posar límits. I no és impossible, no podem caure en la negativitat que empastifa avui en dia qualsevol esforç o intent d'emancipació com una meta inassolible –com bé recorda Marina Garcés al seu últim llibre, ‘Nova il·lustració radical’ (Anagrama, 2017). Malgrat que hi hagi dies que estigui temptada a caure dins el pou del pessimisme, crec que no només podem fer-ho, és que hem de fer-ho per enfrontar-nos als nostres errors i corregir-los.
Així que, avui, acabaria dient que, almanco jo, continuaré intentant amb totes les meves forces ser implacable contra la violència i les agressions masclistes en el meu entorn més proper i practicar l'autocrítica, l'assumpció de responsabilitats i la presa de compromisos per lluitar quotidianament contra aquesta xacra. I sé que no estic tota sola, perquè nosaltres, les dones de qui sempre us parl, sí que som 'manada'. Però solidària, feminista i rebel, de la que clama i advoca per les vides que ens mereixem viure. | 0.855554 | curate | {"ca": 0.9617381272832147, "es": 0.03403191693905018, "eo": 0.0011536243030186503, "it": 0.0030763314747164006} | https://www.ara.ad/opinio/vei-company-fruiter_0_1906609497.html |
mc4_ca_20230418_10_44324 | La sacralitzacióModifica
La paraula província, en el sentit de divisió territorial del Regne de França, va començar a usar-se al segle XV tant en documents oficials com a nivell popular o informal. Admetent, però, la dificultat de donar-ne una definició exacta, sobretot perquè les múltiples llistes i mapes de províncies de França sovint no coincideixen, es pot intentar considerar que, a França durant l'Antic Règim, una província era un territori, generalment de gran extensió, els habitants del qual podien ser conscients de compartir unes característiques pròpies, una història comuna, una moral i unes tradicions particulars, originades no pas en cap realitat administrativa sinó en la tradició històrica del territori, la qual podia remuntar-se fins i tot a l'època preromana; així, Fustel de Coulanges situava l'origen d'algunes províncies de França en els territoris d'antigues tribus gal·les. Generalment, la província englobava territoris més petits i també grans ciutats; moltes províncies se subdividien en "alta" i "baixa". En el cas català, després de la seva annexió a França pel Tractat dels Pirineus (1659), les comarques de la Catalunya del Nord quedaren integrades dins de la Província del Rosselló, la qual, després de 1790, passà a ser el departament dels Pirineus Orientals.
Tipus de provínciesModifica
Províncies eclesiàstiquesModifica
Demarcacions judicials: parlaments, batllies i senescaliesModifica
Províncies fiscalsModifica
Les generalitésModifica
Els pays d'étatsModifica
Els pays d'électionModifica
Els pays d'impositionModifica
Províncies militars: dels grans feus als governsModifica
Normandia 1204
Borgonya 1477
Aquitània o Guiena 1484
Gascunya 1484
Bretanya 1532
Lorena 1739
Tolosa 1271
Xampanya 1305
Provença 1484
Flandes 1678
Llista de províncies franceses el 1789Modifica
Alsàcia Estrasburg
Comtat d'Artois Arràs
Bearn Pau
Borbonès Moulins
Bretanya Nantes
Comtat d'Alvèrnia Clarmont d'Alvèrnia
Comtat d'Angulema Angulema
Comtat de Foix Foix
Comtat de la Marche Guéret
Còrsega Ajaccio
Delfinat Grenoble
Ducat d'Aquitània Bordeus
Borgonya Dijon
Ducat de Lorena Nancy
Flandes Lilla
Franc Comtat Besançon
Île-de-France París
Lionès Lió
Llemosí Llemotges
Llenguadoc Tolosa
Orleanès Orléans
Provença Ais de Provença
Rosselló Perpinyà
Turena Tours
Xampanya Troyes
Les finances reialsModifica
Venda de càrrecsModifica
Préstecs i empréstitsModifica
La recaptacióModifica
Baixa JustíciaModifica
Tribunals superiorsModifica
El Consell del ReiModifica
Consells de GovernModifica
Consells financersModifica
Consells judicials i administratiusModifica
La Casa del ReiModifica
Alts càrrecs de l'administracióModifica
El Govern de les provínciesModifica
L'uniformisme lingüísticModifica
La Facultat de Teologia de la Sorbona, és a dir, de la Universitat de París, disposava d'un equip de censors encarregats de controlar l'ortodòxia religiosa de les publicacions que s'haguessin de difondre a França; després de les Guerres de Religió, però, aquesta potestat de censura passà al Parlament de París i, a partir del segle XVII, als censors reials, tot i que l'Església conservava un dret de petició en la matèria. L'Església també duia a terme una missió social fomentant l'existència d'escoles i hospitals com amb institucions de caritat per als desvalguts.
L'ennoblimentModifica
Classes de noblesaModifica
Noblesa d'espasa o noblesa de raça o noblesa antiga: la noblesa tradicional o antiga.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antic règim a França
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antic_règim_a_França&oldid=22216424»
Last edited on 3 nov 2019, at 16:55 | 0.742511 | curate | {"ca": 0.8082230357645733, "pt": 0.04196001126443256, "fr": 0.050408335680090115, "id": 0.007885102787947058, "en": 0.0698394818361025, "oc": 0.00422416220782878, "hu": 0.003942551393973529, "sv": 0.0036609405801182764, "es": 0.0033793297662630243, "it": 0.006477048718670797} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Antic_r%C3%A8gim_a_Fran%C3%A7a |
racoforumsanon_ca_20220809_4_57032 | La meva experiència, afegida a la que m'ha transmès gent dels pobles on Solidaritat presenta candidatura, m'ha dut a pensar que SI presenta força llistes fantasma en aquestes municipals. Amb poques ganes d'intoxicar; m'he informat pel xat i per diferents pàgines d'actualitat política municipal, a més de les pàgines de les candidatures, i aquestes recerques no han fet altra cosa que confirmar les meves sospites: Solidaritat presenta llistes fantasma aquestes municipals. Acostumen a caracteritzar-se per aparèixer com un bolet, sense estar imbricades en l'associacionisme o la vida política i cultural dels pobles i ciutats. Amb freqüència incorporen força gent d'altres municipis a la llista electoral. Els seus programes municipals i propostes brillen degut a la seva abscència, i les seves campanyes són mediocres, amb tot just el penjament de quatre cartells i pancartes i, si s'escau, un acte de presentació del partit. Són candidatures 100% transparents: no se les veu, no hi són. Aquest fet, de confirmar-se, jugaria molt en contra de SI. Més encara als municipis on s'hi presenten altres forces independentistes: és vergonyós que els mateixos que gosen parlar d'"unitat" i que s'embolcallen cada dos per tres amb la senyera, presentin candidatures que únicament cerquin destruir. Què en penseu, usuaris? Confirmeu la meva impressió que Solidaritat es presenta en mode fantasmal a força poblacions? Si és així, en quina mesura creieu que s'ha esdevingut aquest fet en les candidatures de SI?
Què entens per llista fantasma? Per mi una llista fantasma és el que fa el PP a tants pobles de la Catalunya interior portant gent de fora excepte el cap de llista, o la mateixa Identitat Catalana que ha muntat una llista plena de reagrupats de fora de L'Hospitalet.
Allò són candidatures hiperfantasmals. La meva definició de llista fantasma és la que he fet a l'encapçalament: tenir molt poc bagatge al municipi des d'altres àmbits (lúdic, polític, cultural...), omplir la llista amb gent de fora (o amb familiars com apunta en GuillemPJ), poca presència al carrer, etc. De tota manera, no dubto que has votat que No en presenteu tot i que saps perfectament que sí que ho feu. I bastant.
No, encara no he votat a l'enquesta. No m'agrada perdre el temps
Doncs què fas en aquest fil?
xD | 0.828507 | curate | {"ca": 0.9828042328042328, "en": 0.004409171075837742, "fr": 0.011904761904761904, "sv": 0.0008818342151675485} | |
macocu_ca_20230731_1_506421 | Eriksen durà implantat al pit un desfibril·lador per evitar una altra aturada cardíaca
Aquest aparell és un dispositiu per tractar persones amb ritmes cardíacs perillosament anormals i que envia senyals elèctrics per regular els ritmes cardíacs, especialment els que poden ser perillosos i causar una aturada cardíaca.
"Un cop s'ha sotmès a diferents exàmens cardíacs, s'ha decidit que Christian ha de tenir un DCI, un desfibril·lador cardioversor implantable. Aquest aparell és necessari després d'un atac al cor", ha assenyalat la Federació Danesa en un comunicat.
La DFU, que ha demanat "pau i privacitat" per al migcampista i la seva família, ha recalcat que està en contacte permanent amb Christian Eriksen i el seu metge, Morten Boesen, l'especialista de cardiologia del Rigshospitalet on està ingressat. | 0.823779 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_710312 | Ya nos gustaria aportar lo que aporta cataluña y recibir lo que recibe!!!!!!!!!! Nos dariamos conun canto en los dientes
No serà que qui paga tants impostos són alemanys? A vegades sembleu estúpids.
Suposo que es refereix al fet que la diferència entre els impostos que paguen i el que reben en forma d'inversions és equivalent al 17% del seu PIB (dades del 2002). Bàsicament això és un règim COLONIAL. Està clara la solució, marxar d'Espanya. | 0.607304 | curate | {"es": 0.2723112128146453, "ca": 0.7276887871853547} | |
oscar-2201_ca_20230904_6_139641 | El primer divendres del mes de novembre, l’historiador de l’art i crític Isidre Roset Juan, ens va parlar de la figura del Senyor del Peix, en Francisco Roig Toqués, amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement.
En la presentació, de l’Albert Sanabra, ja es va evocar la seva feina com a modelista a la Pirelli i es va recrear el seu “cau” a l’empresa, ple de motlles i eines de fusta per al disseny de les diferents peces.
El conferenciant va agrair a la Junta de l’Aula i a l’assistència que l’haguessin convidat a parlar d’un personatge tan entranyable, en el marc de tots els actes que s’estan celebrant pel seu centenari. Va afirmar que Roig Toqués era un savi que es delia pel saber i el coneixement, sobretot al voltant de la nàutica, la qual cosa li va merèixer rebre la medalla de la ciutat l’any 1997, quan tenia 76 anys.
Va justificar el títol de la conferència com un manlleu del parlament de Rafel Argullol , en el lliurament de la primera edició dels Premis Roig Toqués i va recordar el seu llegat al voltant del Museu de Curiositats Marineres, actualment ubicat a l’espai Far, i a la llegendària Carpa Juanita.
Glossant la figura de l’homenatjat va afirmar que era un exemple, el fruit de la Vilanova i la Geltrú d’abans de la guerra. Dotat d’un humor a l’estil de la Grècia Groga i amb un “porte” caracteritzat per saber afrontar la vida amb elegància, va ser un pedagog a temps complet, perquè moltes generacions de vilanovins es van inspirar en aquell Museu i en els seus potets de grans de sorra comptats o amb les dents de la piranya.
A continuació va repassar algunes dades biogràfiques i ens va remetre al Retrat n.8, escrit pel seu nebot Marius Serra i Roig, que es va publicar amb motiu de l’atorgament de la medalla de la ciutat, el 1997, així com el llibre del filòsof Rafel Argullol Visión desde el fondo del mar, on recrea records de la seva infantesa a Ribes Roges, entre els quals està la figura del Capitán, de la carpa Juanita, de la inesperada visita de Yul Bryner, el 1960, i de com ell de nen hauria volgut quedar-se a viure dins del Museu.
En ambdós llibres, així com en l’exposició fotogràfica, El món d’en Roig, treta de l’Arxiu Comarcal del Garraf , de l’hemeroteca del Diari de Vilanova i de l’arxiu de la Talaia, que es va exhibir a la Sala i que ara recorre diversos Centres Cívics, ha basat els records que el conferenciant volia evocar.
Va descriure els diferents àmbits en què s’articula l’exposició, que corresponen a les diferents facetes d’una personalitat tan polifacètica: com a navegant i constructor de patins de vela; com a treballador dels motlles de fusta a la Pirelli; com a miniaturista; com a creador d’un museu tan peculiar, que va ser un pol d’atracció a Vilanova , a tota Catalunya i a la resta del món i que van visitar infinitat d’escoles; com a “periodista”, ja que amb les seves fotografies i pel·lícules va fer de notari de la vida quotidiana i del creixement de la ciutat, així com de totes les activitats de “Salvamento y Demolición Naval SA”: els desguassos dels vaixells Liberty van ser enregistrats per la seva càmera; i com a cineasta i creador de “El rotllo del Penedès”, que actualment ha donat origen a “El rotllo d’en Roig”. Per últim hi ha un àmbit dedicat a la seva dona, Maria Raspall, que va col·laborar estretament amb ell.
Per finalitzar el conferenciant va projectar una sèrie de diapositives que il·lustraven sobre la vida i activitats del personatge glossat: des de la seva partida de naixement a fotografies de la seva infantesa; o instantànies a l’escola de les germanes Rossell, cabdals en la seva formació en llengua catalana i l’afició al col·leccionisme, a qui va posar en contacte amb D. Felipe Bertrán i Güell, col·leccionista de vaixells que ell reparava. També va projectar instantànies on se’l veia navegant – Roig Toqués no va fer la guerra, però, en acabar va voler fer la mili a la Marina – o la casa que va construir, el Mas Carolina, on hi havia la cèlebre bassa de la Carpa Juanita. I de la campana que es va endur de Cadis i que va servir per avisar d’un bombardeig o de la seva participació a la pel·lícula El tigre de los siete mares, en què va dissenyar el velamen del vaixell protagonista.
El conferenciant va acabar afirmant que els Premis Roig Toqués que ja han complert més d’una desena d’edicions, i que actualment contemplen tres categories, la local, la universal i l’escolar, són el llegat d’ell i de la seva família en aquesta voluntat i empeny per la difusió del coneixement.
6 novembre, 2021 Conferències, Notícies
Back to top
NOSALTRES
Som una associació creada l'any 1991 amb la vocació d'expandir la cultura i alimentar l'esperit crític al nostre entorn. Organitzem activitats lúdiques i formatives amb ànim creatiu per contribuir a fer un món millor.
DARRERES NOTÍCIES
PROPERA CONFERÈNCIA EL DIA 3 DE DESEMBRE 28 novembre, 2021
CONFERÊNCIA DEL DIA 26 DE NOVEMBRE 27 novembre, 2021
PROPERA CONFERÈNCIA EL DIA 26 de NOVEMBRE 20 novembre, 2021
CONFERÈNCIA DEL 19 de NOVEMBRE 20 novembre, 2021
CONTACTE
Avinguda de Víctor Balaguer, s/n
08800 Vilanova i la Geltrú
T. 93 896 77 82
[email protected]
[email protected]
HORARI
Horari de secretaria i despatx
Dilluns de 17 a 19 hores
Divendres de 17 a 18 hores
Si el dilluns és festiu, l'oficina estarà oberta el dimarts a la mateixa hora.
CONSULTA LA POLÍTICA DE PRIVACITAT
© 2016. Desenvolupat i dissenyat per Taempus & Rufus.
Uso de cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies | 0.844729 | curate | {"ca": 0.9097479287854751, "en": 0.011457782478406488, "de": 0.0026441036488630354, "sv": 0.0037017451084082496, "es": 0.07244843997884717} | http://www.aulavilanova.cat/2021/11/06/conferencia-dia-5-novembre/ |
cawac_ca_20200528_6_62225 | Actualitat
La sortida de Solidaritat del Parlament
Víctor Alexandre
La sortida de Solidaritat Catalana del Parlament , malgrat la immensa feina feta sense diners, sense infraestructures i amb només tres diputats, és un punt negre del resultat de les eleccions. I no només perquè afebleix l’independentisme, sinó perquè aquesta sortida era l’anhel inconfés de gairebé tothom. Del trident espanyolista, PSOE-PP-C’s, per descomptat. Però també dels catalanistes. Els primers, per raons òbvies, i els segons, perquè posava en evidència les seves contradiccions. Tanmateix, un regidor de CiU em va dir això abans de les eleccions: “Em sabria greu que Solidaritat tingués un mal resultat. El meu partit la necessita per no desviar-se del camí cap a la independència”. Eren paraules intel·ligents i compartides per molts votants de CiU. Aquest, però, no era el cas d’Esquerra. La gran alegria republicana, a banda dels 21 escons obtinguts, ha estat la sortida de Solidaritat. Això sí que ho han considerat una victòria. De fet, era la part no escrita de la seva estratègia electoral.
Amb tot, allò que ha estat més decisiu en el resultat de Solidaritat ha estat el boicot que li han fet els grans mitjans de comunicació. Aquest boicot consistia a silenciar-la o a desacreditar-la sistemàticament com a força, i a sobredimensionar Esquerra, amb qualsevol pretext, presentant-la com “l’única” opció independentista. I és que, posats a triar, els poders fàctics, conscients que qui té el cul llogat no seu quan vol, s’han estimat més algú endeutat i amb les mans lligades que algú independent i amb les mans lliures. Solidaritat, per tant, haurà de saber esperar, perquè vénen reptes molt importants per a Catalunya i no tothom estarà a l’alçada de l’anhel dels seus votants. | 0.813186 | curate | {"ca": 0.9908414424728106, "fr": 0.009158557527189467} | http://www.solidaritatcatalana.cat/actualitat/opinio/la-sortida-de-solidaritat-del-parlament |
macocu_ca_20230731_9_84085 | Beca de llibres
La finalitat de les prestacions socials de caràcter econòmic a l’escolaritat és concedir un ajut per qualsevol de les despeses generades durant el curs escolar 2022-2023. Serà un import únic calculat a partir del cost per alumne i curs/cicle facilitat per l’escola.
Els/les beneficiaris/àries de la prestació social de caràcter econòmic corresponent al curs anterior que no aportessin a serveis socials el corresponent rebut de compra de l’objecte de la prestació social de caràcter econòmic, se’ls denegarà la prestació social de caràcter econòmic per l’escolarització.
4.- Import i partida pressupostària
El pressupost màxim que es destinarà aquest any 2022 per a la concessió de les beques regulades en la present convocatòria serà de 454,40 € i anirà a càrrec de la partida pressupostària 231047201 BEQUES DE LLIBRES i 1.700,00€ de la partida pressupostària 231048001 AJUTS A LES FAMÍLIES del pressupost municipal de l’exercici 2022.
Que estiguin empadronades, o hagin sol·licitat l’empadronament i que resideixin efectivament a Vilalba Sasserra a partir del dia en què s’hagi acabat el termini ordinari de presentació de sol·licitud.
Que presentin una situació econòmica, social o familiar greu sobrevinguda posteriorment a la finalització del termini ordinari de presentació de les sol·licituds. En aquests casos no s’entendrà com a situació greu sobrevinguda aquelles situacions que, a criteri dels membres de l’equip de valoració, es consideri que es podien preveure.
Desconeixement, per part de les famílies, del centre al qual seran destinats els menors en la data de finalització del termini ordinari.
6.- Mitjans de notificació | 0.845039 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_50_73043 | El sisme va tenir una intensitat IV-V i va ser percebut per la població a tota la comarca de Pamplona, a municipis com Ansoáin, Artica, Burlada, Gorraiz, Huarte i Orcoyen. L'ING va recollir dades de ciutadans que el van percebre sobretot a Navarra, però també a altres localitats més allunyades com Sant Sebastià o Bilbao, i fins i tot a Saragossa. Els ciutadans van notar un tremolor moderat a l'interior de casa, amb moviment de mobles i estris, i fins i tot els vianants es van aturar als carrers. | 0.823313 | curate | {"ca": 1.0} | : /espanya-internacional/2017/03/11/navarra-registra-terratremol-4-graus/833946.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_40283 | L'exèrcit sirià dispara indiscriminadament contra civils desarmats a Damasc, segons activistes pro drets humansBlindats de les forces fidels a Bashar al-Assad ataquen la ciutat siriana de Deraa. Actualitzat a les 13:34 h 25/04/2011 Les forces fidels al president sirià, Bashar al-Assad, han irromput violentament al barri de Duma de Damasc i han començat a disparar indiscriminadament contra civils desarmats. Així ho han denunciat activistes pro drets humans a la capital siriana, on no hi ha mitjans estrangers per contrastar les informacions. Segons aquestes fonts, uns 3.000 agents de les forces sirianes amb el suport de blindats han disparat contra la població i han provocat un nombre indeterminat de morts i ferits i nombroses detencions. També haurien atacat la ciutat de Deraa, on han mort una vintena de persones. Per la seva banda, el govern de Síria ha tancat els dos passos fronterers amb Jordània..Continua la violenta repressió del govern contra les protestes que demanen la dimissió de Bashar al-Assad. Activistes pro drets humans a la capital siriana han denunciat que forces fidels al president han irromput violentament al barri de Duma de Damasc i han disparat indiscriminadament contra civils desarmats. Segons aquestes fonts, hi ha morts i ferits i nombroses detencions. Els testimonis xifren els agents del règim en uns 3.000, amb el suport de blindats. Paral·lelament, al sud del país, a Deraa, han mort una vintena de persones, segons militants d'organitzacions de drets humans. Les mateixes fonts asseguren que els cossos han quedat al carrer i no se'ls pot recuperar perquè hi ha franctiradors. La repressió violenta continua a altres ciutats del país, com Jableh, situada a la costa del Mediterrani, on en les últimes hores han mort 13 persones durant una batuda feta per les forces lleials al president Bashar al-Assad. També a Duma, als afores de Damasc, on s'han tallat les comunicacions.El govern tanca la frontera amb Jordània Coincidint amb el desplegament de l'exèrcit i de la policia a la ciutat de Deraa, el govern de Síria ha tancat els dos passos fronterers amb Jordània. Segons l'oposició siriana, almenys 120 persones han mort des de divendres al país àrab víctimes de la repressió de les forces de seguretat. Tot i així, milers de persones van sortir un dia més aquest diumenge al carrer per reclamar la caiguda del règim. L'organització Human Rights Watch reclama a l'ONU una reunió urgent del Consell de Seguretat per debatre la violència a Síria. També demana una investigació internacional sobre l'estratègia repressiva del president Bashar al-Assad. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- EDITO: Sigles en litigi a la guerra civil de Síria per comprendre els agents implicats. Cortesia de Foguera Catalana.
Hi ha hagut un contraatac fort dels rebels moderats TM, ahir a la nit sembla que ja s'estaven movent vehicles bomba de Tahrir as Sham a la zona. Sembla que a hores s'hauria recuperat el terreny perdut però. | 0.780419 | curate | {"ca": 0.990419557317476, "es": 0.00958044268252395} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_285864 | Tota aquesta parafernalia de cercar jugar a Mèxic , Estats Units ... sona a que la bombolla pot esclatar en qualsevol estona i que necessiten mes fonts d'inversió.
Ara també volen jugar a Mèxic? i al final el Girona-Barça es jugarà als Estats Units?
Volen jugar on Hi hagi mes demanda , he vist ara que diuen Mèxico , abans els Estats Units , potser fins i tot acabaran dient Xina.Es molt sospitós que facin això , jo crec que ja veuen que no Hi ha prous calers per competir contra altres lligues, a mes veig que els jugadors mes importants ja marxen a altres lligues.
, Home, no se, el Reial Madrid ha guanyat les últimes 3 UEFA Champions League, l'Atlètic de Madrid la UEFA Europa League, aixi que a nivell dels clubs Espanyols no ha baixat tant com sembla | 0.863148 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_342170 | Aquesta dona em desconcerta terriblement. Primer perquè està boníssima quan es maquilla les ulleres que té, però sobretot pel paper que està fent al PP. Sortida de la Fundació Cambó, va a parar al PP com a independent i número dos, els falangistes de LD l'odien a mort, igual que al Piqué, al Vendrell i una mica al Sirera, i gemeguen al cel perquè torni Nosferatu de Brusseles. I la dona aquesta va bastant a la seva, té una pàgina amb pensaments que menyspreen totalment la correcció política http://alternativadegovern.cat/, i ha mig creat una crisi de partit. Què és: una figura mediàtica per eliminar en part la satanització del PP a Catalunya? Un submarí convergent per anar assimilant al PP, una estratègia del PP per menjar-se vots convergents?
una espanyolista! | 0.787241 | curate | {"pt": 0.05366492146596859, "ca": 0.9463350785340314} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.