id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_7_38517 | Qui sóc – Entre lletres
Em va cridar especialment l’atenció a qui va dedicar Jonas Jonasson el seu debut “L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra”. Explica a la primera pàgina d’aquesta novel·la que ningú era capaç d’encandilar al públic com el seu avi, “assegut al banc de les mentides, inclinat lleugerament sobre el seu bastó i mastegant rapè.
—Però això és cert, avi? —preguntaven esbalaïts els seus néts, entre ells el mateix Jonas Jonasson.
—Els qui només saben explicar la veritat no mereixen ser escoltats —contestava l’avi.”
I és que en tot bon relat hi ha una mica de veritat i una mica de mentida. Tot i que tots agraïm que les mentides estiguin en els detalls i no en l’essencial del relat.
El disset de juny de mil nou-cents noranta-tres, a primera hora de la tarda, vaig arribar al món donant guerra. No obstant això, en créixer em vaig convertir en un nen tranquil al que li apassionava imaginar un món diferent del que veia. Un nen al que li encantava dibuixar, pintar, la música i tot tipus d’històries. Un nen que en matemàtiques es dormia però a Història, en arribar a casa, seguia llegint el llibre de text per saber com acabava aquella guerra. Al 2001, amb vuit anys d’edat, vaig anar a veure al cinema Harry Potter i la Pedra Filosofal. Em va agradar tant que de seguida vaig voler llegir el llibre que, al seu torn, em maravellar encara més.
Un dia d’estiu, passejant per una platja de la Costa Brava, vaig veure una caravana amb molta gent al seu voltant. Curiós i aventurer per naturalesa em vaig apropar a veure quina festa era aquella. Vaig llegir a l’entrada “Biblioplatja” i de seguida una amable dona va sortir i va preguntar pel meu nom amb un somriure d’orella a orella.
– Em dic Jan.
– Hola Jan, t’agrada llegir?
– M’agrada Harry Potter.
– Has llegit alguna cosa més?
– Voluntàriament?
Suposo que es va ensumar la mentida ja que em va convidar a entrar assegurant-me que a dins trobaríem el llibre perfecte per mi. Allà hi havia molts llibres, l’espai estava molt ben aprofitat. Em va ensenyar llibres plens d’il·lustracions d’aventures, llibres fantàstics amb prínceps i dracs, llibres de riure i fins i tot me’n va oferir un per superar la pèrdua d’un gat. Jo negava amb el cap sense dir una paraula, lleial a la meva timidesa nata.
– Ah! Ja sé! Crec que a la reserva hi tinc un llibre perfecte per a mags com tu. Ara torno.
I sense més preàmbuls va sortir disparada. En la seva absència vaig aprofitar per buscar més llibres. De seguida em vaig fixar en un que portava una lluna a la portada. Em vaig apropar i vaig poder llegir “Les llàgrimes de Shiva. César Mallorquí”.
Quan la dona va tornar amb un llibre entre les mans va saber a l’instant que jo havia trobat el meu llibre de la mateixa manera que en Garrick Ollivander de seguida va saber quan Harry Potter havia trobat la seva vareta. M’el vaig emportar a casa. No va haver-hi cap tipus de paperassa, aquell era un poble costaner petit; senzillament li vaig assenyalar amb el dit ón era la meva casa i em va dir el dia que havia de tornar-lo.
Les llàgrimes de Shiva explicava la història d’en Javier, la seva estada a casa dels seus oncles a Santander i el misteri al qual s’enfronta allà. Suposo que no serà una gran lectura i potser ni tan sols m’agradaria si el llegís avui -potser per això no m’atreveixo a fer-ho-, el cas és que la lectura d’aquest llibre em va meravellar i amb ell vaig descobrir que llegir m’agradava, vaig entendre que cada llibre era un passaport d’anada i tornada a una aventura sense precedents. I és que no és cert que només sigui necessari trobar un llibre que t’agradi per enganxar-te a la lectura. Al meu entendre en fan falta dos.
Quan el vaig acabar vaig anar a tornar Les llàgrimes de Shiva el dia que l’amable dona m’havia assenyalat però la caravana havia desaparegut. Mentiria si us digués que no me’n vaig alegrar.
El següent estiu, quan vaig arribar al petit poble, vaig tornar a veure la Biblioplatja, però quan vaig anar-hi amb el llibre entre les mans i amb la intenció de tornar-lo em vaig trobar a una funcionària avorrida i obesa que esperava asseguda en un escriptori amb cara de pocs amics. On estaria aquesta amable dona? Em vaig figurar tres opcions:
Una, s’havia jubilat, la qual cosa era improbable perquè no era de tan avançada edat.
Dos, l’havien acomiadat, la qual cosa també era improbable, doncs semblava més eficient que aquesta dona que em mirava amb cara de Què-se-t’ha-perdut-per-aquí?.
Tres, un tímid nen -diguem-li Martí- va entrar i ella es va proposar trobar, com ho va fer amb mi, el llibre perfecte per ell. Però ni a la Biblioplatja, ni a la reserva, ni a la Biblioteca Nacional en va trobar cap que provoqués una reacció diferent en el Martí que no fos una negació amb el cap o un indiferent encongiment d’espatlles. Per aquesta raó va decidir embarcar una gran aventura per trobar el llibre perfecte per en Martí. En aquell precís moment estava recorrent el món buscant en mil destinacions perdudes aquest llibre per complir la seva missió.
El cas és que vaig decidir no tornar el llibre.
Encara que l’adolescència (quinze i setze anys) va suposar un fre al meu ritme de lectura -vaig escriure molt, això sí- mai vaig deixar de llegir i avui encara conservo Les llàgrimes de Shiva a la meva prestatgeria. Vaig tenir durant aquest temps un blog en el qual publicava escrits meus. En una ocasió, un escriptor -no en recordo el nom- va visitar l’institut i ens va explicar que per escriure bé un ha de llegir molt. Aquell mateix dia vaig visitar el meu blog d’escrits i em vaig posar a llegir els més antics. Morint-me de vergonya pel mal escrits i ridículs que em sonaven vaig decidir seguir el consell d’aquell escriptor. Vaig tancar el blog, vaig deixar d’escriure i vaig tornar a llegir molt.
Aviat vaig accedir a la Universitat i vaig començar els meus estudis de Dret. El primer dia de classe, a Secretaria Acadèmica, vaig conèixer a una noia de la que no vaig trigar a enamorar-me perdudament i a la fi del primer curs vam començar a sortir junts. Ella de seguida em va recolzar en el projecte que tenia pensat: un blog on compartir la meva opinió dels llibres que anava llegint. La idea se’m va ocórrer després de llegir “La lladre de llibres” de Markus Zusak. Em va impressionar tant aquesta lectura que tenia la necessitat de compartir el meu entusiasme d’alguna manera. Així, em vaig prendre un mes sencer per idear el nom, el disseny i la idea del blog. Se’m va ocórrer el nom de Trotalibros quan vaig llegir per pura casualitat la definició de “trotamundos” al diccionari de la Real Acadèmia Espanyola: “Persona aficionada a viatjar i recórrer països”. Així, vaig adaptar aquesta definició al que seria el nom del meu blog:
Trotalibros: “Persona aficionada a viatjar i a recórrer mons i països a través dels llibres”.
Al llarg dels estudis de Dret vaig dedicar gairebé tot el meu temps lliure entregat a la passió per llegir, descobrint especialment els clàssics de la literatura. El blog ha anat canviant des del dia del seu naixement (el 3 de juliol de 2012) de la mateixa manera que jo mateix he anat canviant, creixent, madurant, aprenent. El 2013 l’il·lustrador català Jordi Vila Delclòs va dissenyar la que avui és la capçalera del blog ideant-lo com un homenatge a les col·leccions editorials clàssiques: Anagrama, Penguin Books, Austral, etc.
El temps va anar passant i, sense adornar-me’n, el blog anava creixent i jo anava coneixent a més i més persones amb les que compartia una passió: la literatura. Però a poc a poc va anar creixent dins meu una inquietut: cada vegada llegia menys en el meu idioma, el català. Degut a que tenia el blog en castellà havia deixat de llegir escriptors tant fora de sèrie com Jaume Cabré, Albert Sánchez Piñol o Mercè Rodoreda. Al igual que “La lladre de llibres” em va inspirar per obrir Trotalibros, l’obra maestra de Joan Sales, Incerta glòria, em va inspirar per obrir Entre lletres, un espai estrenat el primer dia de l’any 2015, completament paral·lel a Trotalibros i on hi publico la meva opinió sobre els llibres que llegeixo en català. D’aquesta manera, he aconseguir cert equilibri entre els dos idiomes.
Després de dos anys treballant com advocat a mitjans del 2018 vaig decidir fer el pas, deixar la feina i començar un camí de resultat incert, el camí de l’edició literària.
A dia d’avui encara m’imagino la dona que treballava en la Biblioplatja aquell estiu. Segurament ignora les implicacions del que va fer aquella tarda quan va haver d’armar-se de paciència per aconseguir el llibre perfecte per a aquell nen de pèl morè tan tímid.
Aquest blog va dedicat a ella i a la noia de Secretaria Acadèmica, que sense ella tot això mai hauria existit. T’estimo. | 0.812275 | curate | {"ca": 0.9660053370460611, "pt": 0.009513864717484628, "it": 0.0026685230305139806, "es": 0.016707274625826662, "en": 0.0033646594732567583, "sk": 0.0006961364427427776, "eo": 0.0010442046641141664} | https://entrelletres.cat/qui-soc/ |
oscar-2201_ca_20230904_12_19108 | Amb un total de 219 efectius, el dispositiu especial de seguretat ha incrementat en 33 el nombre d'agents respecte a l'any passat
La Regidoria de Protecció Ciutadana ha establit un dispositiu especial de seguretat per a la celebració de la cavalcada dels Reis Mags del pròxim dia 5. Un total de 219 policies, entre comandaments i agents, 33 més que l'any passat, vetlaran perquè la celebració es desenvolupe amb tota normalitat. A més, l'operatiu preveu distribuir un total de 51 vehicles policials en accessos i punts estratègics del recorregut.
Tal com ha explicat la regidora de Protecció Ciutadana, Anaïs Menguzzato, s'ha decidit incrementar el nombre d'efectius perquè “es tracta d'un esdeveniment que concentra cada any més públic i hem de respondre a eixe desafiament amb el dispositiu més complet que puguem preparar”. Menguzzato ha qualificat de “fonamental” la distribució de mig centenar de vehicles policials en el recorregut com a elements de seguretat.
El dispositiu especial de la Policia Local és de 115 agents, que se sumen als 104 del servici ordinari, la qual cosa suposa un operatiu total de 219 policies. La majoria dels efectius d’este dispositiu especial, 83 agents, s'encarregaran de la vigilància d'itineraris i façana de l’ajuntament; altres 20 vetlaran per la seguretat en l'entrega de joguets en el consistori. Els dotze agents restants de reforç corresponen al torn de la nit. A més, s'ha previst que tretze comandaments de la Policia Local treballen en l'itinerari previst, en el port i en el CECOR.
El dispositiu es completa amb catorze agents del servici ordinari que atendran la recepció dels Reis Mags en el port i altres 26 en funció del dispositiu de trànsit en l'itinerari de la cavalcada, els quals comptaran amb el suport d'altres 48 efectius més procedents de les diferents unitats de districte. A tot això se suma, com és habitual, la labor de suport i coordinació amb la Policia Nacional.
Cercador
Enllaços
Síguenos en Twitter
Socialistes Valencians
PSOE
Notícies
Actualitat
Àudio
Documents
Opinió
Mocions
Areas
Alcaldia
Cultura
Desenvolupament econòmic sostenible
Desenvolupament humà
Desenvolupament urbà i vivenda
Educació, joventud i esports
Govern interior
Medi ambient i canvi climàtic
Mobilitat
Participació, drets i innovació
Protecció ciutadana
Districtes
Ciutat de València
Abastos
Benimaclet i Mestalla
Benimamet
Ciutat Vella
Jesús i Patraix
Joves
Marítim
València Nord
Russafa i València Sud
Contacte
Fer una consultaFer una denúncia de caràcter generalRebre informació de Polítiques dels socialistesAfilia't
Consulta
En cumplimiento de las disposiciones de la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre de 1999 de Protección de Datos de Carácter Personal, al cumplimentar este formulario usted da su consentimiento expreso para que sus datos se incorporen a un fichero automatizado de datos propiedad de, PSPV-PSOE Valencia Ciudad con la finalidad de difundir e informar sobre nuestras actividades. El interesado podrá ejercer su derecho de acceso, cancelación, rectificación, u oposición, dirigiéndose a PSPV-PSOE Valencia ciudad con domicilio en la Avinguda de l'Oest, 48 Planta 5
He comprendido lo anteriormente expuesto y deseo que mis datos sean incorporados a dicho fichero automatizado para que un futuro pueda recibir información sobre las actividades de www.pspv-psoevalencia.org | 0.662881 | curate | {"ca": 0.7197568389057751, "es": 0.24559270516717324, "eu": 0.0012158054711246201, "pt": 0.00851063829787234, "en": 0.01094224924012158, "gl": 0.0024316109422492403, "sv": 0.006382978723404255, "tr": 0.002735562310030395, "fr": 0.0024316109422492403} | http://benimamet.pspv-psoevalencia.org/actualidad/la_policia_local_situara_51_vehicles_en_punts_estrategics_de_la_cavalc_13941/ |
aquibergueda_ca_20231009_0_15569 | L’Ajuntament de Cercs i Bífidus Produccions han elaborat un calendari per al municipi que es distribueix ja gratuïtament entre els veïns de la població.
És un calendari específic per a Cercs, perquè inclou els festius locals i una llista de telèfons i adreces d’interès, i s’ha finançat amb l’aportació de l’Ajuntament i la de diversos comerços i empreses, que hi han contractat espais publicitaris.
El calendari de paret s’il·lustra amb una selecció de fotografies antigues de les mines de Sant Corneli. Són estampes històriques que inclouen des de les primeres imatges captades a les mines fins a les mobilitzacions sindicals dels últims anys per garantir el futur de la mineria i els llocs de treball, passant pel paper de les dones.
El calendari de Cercs és un producte més de Bífidus Produccions, l’empresa que gestiona Ràdio Berga i que edita un cop al mes la revista Aquí. A més, Bífidus edita durant l’any tota mena de productes, com ara guies, pòsters i calendaris. Ho podeu consultar a la nova pàgina web de Bífidus www.bifidusproduccions.com, un web renovat més visual, més clar, interactiu i optimitzat pels nous dispositius com ara mòbils i tauletes.
L’Ajuntament de Cercs i Bífidus Produccions han elaborat un calendari per al municipi que es distribueix ja gratuïtament entre els veïns de la població. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.aquibergueda.cat/2013/12/24/lajuntament-de-cercs-i-bifidus-editen-un-calendari-amb-fotos-de-les-mines/ |
mc4_ca_20230418_14_509252 | Bob Dylan - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Concert realitzat el 26 de novembre de 1963 a la Universitat de Saint Lawrence (Nova York)
Elston Gunnn, Blind Boy Grunt, Elmer Johnson, Sergei Petrov, Jack Fate, Willow Scarlet, Robert Milkwood Thomas.
24 de maig de 1941 (1941-05-24) (73 anys)
Cantautor, poeta, artista, actor, guionista, disc jockey
Veu, guitarra, harmònica, teclat, acordió, percussió.
1959 – Actualitat
Robert Allen Zimmerman, conegut amb el nom artístic de Bob Dylan, (Duluth, Minnesota 1941) és un compositor i cantant estatunidenc, considerat un dels músics més influents i prolífics del segle XX i proposat diverses vegades pel Premi Nobel de Literatura.
1.2 Inicis professionals
1.3 Accident de moto
1.4 Crisi religiosa
2.1 Àlbums en solitari
2.3 Amb Traveling Wilburys
3 Premis musicals
Va néixer el 24 de maig del 1941 a la ciutat de Duluth, població situada a l'estat nord-americà de Minnesota. Fill d'una família d'origen jueu, als sis anys aquesta es traslladà a la ciutat de Hibbing, on el seu pare tenia un negoci de material elèctric. La vida de comerciant no era la preferida per en Bob, i l'ambient de la població, l'economia de la qual depenia fortament de la mineria, no prou atractiva per a un adolescent. El descobriment de la música comportà un canvi en la seva mentalitat, i ja als vuit anys aprengué per ell mateix a tocar el piano i per deu dòlars adquirí una guitarra per correu. El descobriment, així mateix, de la música de Hank Williams i dels grups corals afroamericans el permetrà somiar en convertir-se en un heroi del rock and roll, un estil musical creixent gràcies a l'èxit d'Elvis Presley, Carl Perkins o Jerry Lee Lewis.
L'any 1959 finalitzà els estudis secundaris i ingressà a la Universitat de Minnesota, situada a la ciutat de Minneapolis, la capital estatal. Dues de les seves assignatures favorites eren l'aprenentatge del castellà i la història nord-americana. Fou en aquell moment quan començà a escoltar temes de country gràcies a les composicions de Robert Johnson i folk, deixant de banda la seva passió pel rock and roll de Little Richard. Interessat en la poesia, la dècada del 1960 suposarà una inflexió en la seva vida artística i personal: canviant-se el nom pel pseudònim Bob Dylan, inspirat en el poeta Dylan Thomas, i interessant-se pels moviments dels drets dels treballadors i del discurs sobre la pau.
Bob Dylan amb Joan Baez a la Marxa pels Drets Civils de Washington DC l'any 1963
Començà la seva carrera com a solista tocant en locals nocturns, amb l'únic acompanyament de la seva guitarra i la seva harmònica, així com la seva expressiva veu, que arribarà a convertir-se en la seva marca personal. Aquests inicis, però, no sempre són amb fortuna; així fou acomiadat del Ten O'Clock Scolar perquè la seva veu foragitava als clients. A mitjans de la dècada dels 60 obté el seu primer contracte com a professional en un local de striptease de Central City, població situada a l'estat de Colorado. És en aquest moment quan descobreix la biografia Bound for Glory del cantant Woody Guthrie, que es converteix en el seu mestre i de qui en divulgarà l'obra arreu del país.
Quan Dylan sabé que Guthrie es trobava ingressat en un hospital de Nova York, decidí anar fins a la ciutat per conèixer-lo. L'arribada a aquesta ciutat permeté a en Bob Dylan relacionar-se amb els ambients folk que omplien Greenwich Village, i aconseguir actuar davant de John Lee Hooker. A finals de l'estiu de 1961 arriba a ser bastant conegut en l'ambient musical de Nova York, per la qual cosa sol·liciten la seva col·laboració per a tocar l'harmònica en algunes cançons d'un disc de Harry Belafonte. Podria ser la seva gran ocasió, però abandona els estudis d'enregistrament després de només una hora de treball, perquè no suporta la insistència de Belafonte a repetir les proves constantment.
Fou John Hammond, un dels grans descobridors de talents de la Columbia Broadcasting System (CBS), qui li oferí immediatament un contracte. El primer disc el publicà el febrer de 1962 amb el simple títol de Bob Dylan. L'àlbum presenta material poc homogeni però posa en evidència les potencialitats del cantautor. Només dues cançons estan escrites pel propi Dylan, Song to Woody i Talkin' New York, però van bastar per a donar-li confiança com a autor i obrir-li la porta d'una de les seves més prolífiques etapes creatives. En aquell primer període l'acompanyà Suzie Rotolo, a la qual havia conegut en arribar a la ciutat i que, com a activista política, lluità contra la segregació racial i l'ús de la bomba atòmica.
Dylan començà a treballar en noves cançons l'abril de 1962 i en el transcurs d'alguns mesos compon temes com Blowin' in the Wind (Escolta-ho en el vent), Masters of War (Senyors de la guerra), Talkin' World War III Blues i Oxford Town, que esdevenen himnes del moviment pacifista. El maig de 1963 es publica The Freewheelin' Bob Dylan, el seu segon i molt esperat àlbum. Dos mesos després de la publicació, Dylan apareix al Festival Folk de Newport, on és saludat com el profeta de la revolució juvenil, i canta Blowin' in the Wind davant de 46.000 persones, acompanyat a l'escenari per Joan Baez i Pete Seeger.
Alhora que l'èxit arriben els problemes. En primer lloc, amb Suzie Rotolo: la seva relació segueix endavant entre dramàtiques ruptures i breus reconciliacions, en un clima molt tibant en el qual Dylan no amaga la seva gelosia. Les noves cançons neixen en un clima d'inseguretat, de vegades cavalcant en l'ona de la batalla política (Only a Pawn in Their Game), altres vegades recollint-se en l'intimisme (Girl from the North Country, La noia del país del nord). Però l'àlbum The Times They Are A-Changin' (1964) arribarà a ser famós sobretot per la cançó que li dóna títol (Els temps estan canviant). L'èxit de Dylan ja és gran en tot els Estats Units i la seva popularitat s'estén també per Europa.
Durant la primavera de 1965 es trasllada a Anglaterra per a realitzar alguns concerts, moment en el qual coneix els Beatles i Eric Burdon, membre de The Animals, intèrpret d'una versió molt personal de House of the Risin' Sun (La casa del sol naixent). | 0.854835 | curate | {"ca": 0.9633163349235071, "en": 0.021056094752426386, "es": 0.009212041454186543, "fr": 0.0032900148050666227, "it": 0.0031255140648132917} | http://ca.wikipedia.org/wiki/Bob_Dylan |
mc4_ca_20230418_10_698877 | Jornada de PORTES OBERTES 2017 – Col·legi Sant Vicenç de Paül – La Soledat
22 març, 2017 Infantil, Primària, Secundària
Us convidem a tots el proper dia 29 de març, de 17 a 19:30h a la jornada de portes obertes del nostre col·legi.
Esteu tots convidats a venir per conèixer el nostre centre per dedins: els edificis d’educació infantil, la pista esportiva, els edificis de primària i ESO i, sobretot, les nostres aules i la gent que hi treballem.
Estarem encantats de rebrer-vos i explicar-vos la filosofia de la nostra escola i la feina que hi fem. | 0.773072 | curate | {"ca": 1.0} | http://svpaul-lasoledat.com/2017/03/22/jornada-de-portes-obertes-2017/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_237449 | Nous Premis Joan Roget que reconeixen els casos de recerques d’èxit amb impacte en la societat – Lo Campus diari
Skip to content
Inici
Centres
Universitats
Centres Escolars
Internacional
Docència
Notícies Docència
Univers Màsters
Recerca
Cultura
Espai Solidari
Associacions
ONGs
Opinió
Articles d’opinió
Editorials
Contacte
Lo Campus diari
Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer
Nous Premis Joan Roget que reconeixen els casos de recerques d’èxit amb impacte en la societat
Data publicació 6 octubre 2022 6 octubre 2022 per redacció
◀Notícia anterior
Notícia posterior▶
La Generalitat de Catalunya en col·laboració amb la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, els Premis Joan Roget posen en valor la transferència de coneixement en el sistema de recerca català
Es premiaran tres categories: al treball de recerca transferible; al cas d’èxit de transferència de coneixement, i al cas d’èxit d’aplicació d’una tecnologia transferida
El termini de presentació de candidatures finalitza el pròxim dilluns 21 de novembre
El Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya impulsa els primers guardons que reconeixen els casos de recerques d’èxit amb impacte en la societat, els Premis Joan Roget. En col·laboració amb la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), s’ha obert la convocatòria d’aquests guardons que volen reconèixer les accions vinculades a la transferència de coneixement considerades com a casos d’èxit del sistema de recerca de Catalunya, per la seva aportació al desenvolupament econòmic i social, tant per part dels d’investigadors o tècnics individuals com de les entitats a les quals pertanyen. El termini de presentació de candidatures finalitza el pròxim dilluns 21 de novembre.
L’objectiu dels premis és posar en valor les contribucions de persones, projectes i entitats en l’àmbit de la transferència de coneixement, tot valorant la seva capacitat de traslladar la recerca a l’aplicació pràctica, així com el grau de connexió amb els usuaris potencials de la recerca generada. En aquest sentit, els premis s’estructuren en tres categories:
Treball de recerca col·laborativa en transferència
Cas d’èxit de transferència de coneixement
Cas d’èxit d’aplicació d’una tecnologia transferida
La primera categoria distingirà el millor treball de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) realitzat en col·laboració (amb el sector privat o entre sector públic) presentat en forma de publicació científica, tesi doctoral, informe, patent, o qualsevol altra forma de presentació de resultats que amb la finalitat d’incentivar i recompensar l’esperit innovador i emprenedor del personal científic i tècnic que treballa a les institucions de recerca del sistema català d’R+D+I.
La categoria que premia un cas d’èxit de transferència de coneixement reconeixerà aquells casos que, mitjançant un acord de llicència, la creació d’una empresa o qualsevol altra forma de transferència, hagi suposat un pas significatiu d’aplicació real del coneixement generat a favor del potencial socioeconòmic i del benestar de la ciutadania.
La tercera categoria premiarà un cas d’èxit empresarial o institucional amb un coneixement transferit i que hagi arribat a la seva aplicació real entre els usuaris potencials, en forma de producte o servei.
Fins el dilluns 21 de novembre a les 14 hores estarà oberta la presentació de candidatures que s’ha de formalitzar a través del web dels Premis Joan Roget, on es troba tota la informació necessària i les bases. Segons les bases dels premis, podran presentar candidatures els/les autors/autores del treball; els agents del sistema català de recerca i innovació (universitats, centres de recerca, centres tecnològics, instituts universitaris de recerca i parcs científics, entre d’altres) així com administracions públiques i entitats sense ànim de lucre. Els projectes o casos presentats han de tenir una antiguitat com a màxim de cinc anys.
Aquests nous premis honoren la figura de Joan Roget (c.1550 – c.1617-24), membre d’una cèlebre nissaga d’òptics, a qui se li atribueix, segons diferents fonts, un paper cabdal en la invenció del telescopi.
◀Notícia anterior
Notícia posterior▶
Notícies relacionades:
4a Trobada de #100tífiques: s’han convocat 450 investigadores i tecnòlogues
La UdL i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya: “El fred intens podria reduir le...
Científics europeus reclamen una revisió de la legislació comunitària sobre l’edició genòmica en cul...
PUBLICITAT
ENLLAÇ A LA PORTADA
Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer
Galeria de Creacions
ESPAI FARGA DE CULTURA MARGARIDA COMPANYS
Catalunya: El Consorci per a la Normalització Lingüística presenta un web per aprendre gramàtica segons el nivell de coneixements de català
15 novembre 2022
El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) posa a disposició de tothom un nou apartat al web dedicat a la gramàtica del català. […]
EMPÍRIC, Festival de Literatura i Ciència de Cerdanyola del Vallès
8 novembre 2022
Del 12/novembre/2022 al 20/novembre/2022 Empíric Festival de Literatura i Ciència neix amb l’objectiu de seguir prestigiant la lectura i la ciutat prenent […]
L’Institut Valencià d’Art Modern IVAM Alcoi convida a rellegir l’art contemporani des del punt de vista de l’arqueologia
8 novembre 2022
‘Descentrar l’objecte’ proposa visites comentades a l’exposició ‘Un contínuum comú indefinidament llis’ L’Institut Valencià d’Art Modern IVAM Alcoi […]
La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport del Govern Valencià i la Fundació Bromera llancen la revista ‘Llegim?’ per als alumnes del primer cicle de Primària
3 novembre 2022
100.000 exemplars es repartiran pels centres educatius i biblioteques públiques La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport del Govern Valencià i la […]
Catalunya: Creix el nombre de persones que aconsegueixen el certificat oficial C2 de català
2 novembre 2022
Es publiquen els resultats de la prova, que han aprovat el 78,79 % dels presentats S’ha fet un esforç extraordinari per atendre l’increment de demanda […]
L’Institut Valencià d’Art Modern revela la lluita de Julio González entre un destí d’artesà i una voluntat de ser artista
27 octubre 2022
L’exposició Ser artista. Julio González reuneix 250 peces que mostren l’extraordinari treball d’un escultor que “va véncer l’ofici amb l’ofici i […]
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la Generalitat de Catalunya fan públics els projectes preseleccionats de la crida per a grans formats audiovisuals i llargmetratges 2022
18 octubre 2022
S’ha fet pública la preselecció dels projectes escollits dels que van participar en la convocatòria per a cinema i grans formats audiovisuals 2022 que el […]
LaTroca: la trobada de joves creadors digitals impulsada pels governs balear, català i valencià aplega més d’un centenar de persones a Palma
17 octubre 2022
LaTroca, la trobada de joves creadors de continguts digitals en català, ha tingut lloc aquest dissabte (15/10/2022) al Teatre Xesc Forteza de Palma. Més […]
Política Lingüística du a la trobada LaTroca youtubers, tiktokers i podcasters valencians
30 setembre 2022
La trobada de joves creadors digitals es farà a Palma el 15 d’octubre L’organització ha fet públic el programa d’actes i les inscripcions es poden fer […]
UVic-UCC: L’alimentació serà l’eix central de la nova temporada de l’Ateneu de Vic
28 setembre 2022
El dietista i nutricionista Julio Basulto, els cuiners Maria Nicolau i Pep Salsetes, i el director del documental dels germans Roca, Alberto Utrera, […]
Cultura activa un cicle de converses entre escriptors, escriptores i intel·lectuals sobre literatura a València, Alacant i Castelló
28 setembre 2022
‘XATS’ és el nom del programa, que reunirà a José Antonio Marina, Paula Bonet, Javier Olivares, Teresa Arnandis, Espido Freire o Lorenzo Silva, entre […]
4 artistes contemporànies presentaran les seves intervencions artístiques en 4 espais patrimonials i simbòlics de Catalunya
22 setembre 2022
Laia Estruch, Dora García, Irene Solà i Mònica Planes presenten quatre intervencions artístiques en espais patrimonials de Catalunya El conjunt rupestre […]
Vídeo : Un nou estel brilla a la ciutat de Barcelona
https://www.youtube.com/watch?v=_PuNneLVJY8&t=3s
PLATAFORMA “UNIVERSITAT CREATIVA” : Produccions Artístiques Pròpies de les Universitats
© 2012 -
CADA DIA INFORMACIÓ SOBRE LES 22 UNIVERSITATS DE PARLA CATALANA I SOBRE ELS CENTRES ESCOLARS
Cerca:
EDITORIAL
EDITORIAL: Quants plats de nata li haurem de tirar al nou Conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya?
10 octubre 2022
El President Pere Aragonès ha fet els canvis de Consellers i Conselleres del govern, després que Junts per Catalunya han deixat l’executiu. Ens volem […]
ÀUDIO EDITORIAL 10-10-22/ Durada 4.17′
http://locampusdiari.com/wp-content/uploads/2022/10/Record-10-octubre-2022-online-voice-recorder.com-38.mp3
NOVA SECCIÓ PARTICIPATIVA “E-mails a LO CAMPUS DIARI”:
OPINIONS
ARTICLE Aprendre a aprendre: el futur de l’educació en una societat canviant / Experiències Noruegues
Per Marianne Sivertsen Næss / Diputada del Parlament noruec, en representació del Partit Laborista.
El canvi climàtic és el repte més gran del nostre temps. Requereix una transformació massiva de les nostres societats i de la nostra manera de viure les […]
OPINIÓ: Els nens petits poden desenvolupar el PENSAMENT COMPUTACIONAL PRECOÇ ?
Per Carlos González-Sancho. Analista i OECD Directorate for Education and Skills.
Punts clau: – Els nens petits poden dominar una sèrie de conceptes i habilitats de pensament computacional a un nivell emergent, que poden ajudar a […]
ESPAI SOLIDARI
IV Jornada del maquis PEDAGOGIA i MEMÒRIA: Les resistències guerrilleres al Currículum Escolar i altres àmbits educatius
7 octubre 2022
15 i 16 octubre de 2022 Presentació dels organitzadors: “Arribem ja a la quarta edició de les jornades del maquis que hem impulsat des de l’Amical Antics […]
Nou Curs d’Iniciació al Voluntariat en línia
9 setembre 2022
La Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya impulsa quatre edicions del Curs d’Iniciació al Voluntariat (CIV) en línia […]
entrades recents
La UE i el Banc Europeu d’Inversions – Global col·laboren per millorar la connectivitat digital dels països del veïnatge meridional: unes 500 universitats, instituts d’educació i centres de recerca es beneficiaran de la millora
25 novembre 2022
Recerca internacional co-liderada per la Universitat de Lleida: El 2022 pot marcar la “nova normalitat” pel canvi climàtic
24 novembre 2022
S’obre a Catalunya una nova convocatòria del programa “Primera experiència professional a les administracions públiques” que s’amplia a les corporacions locals i les universitats
23 novembre 2022
Una tesi doctoral sobre joves tutelades entorn la violència de gènere guanya el primer premi de l’Observatori Català de Justícia en Violència Masclista
22 novembre 2022
La Universitat de les Illes Balears i la Societat d’Història Natural de les Balears estenen les Jornades de Medi Ambient arreu de les Illes Balears
21 novembre 2022
PUBLICITAT
Teatre Foment de Juneda
Debat estatal canalitzat a LO CAMPUS DIARI
Afina la cerca
Pots afinar el resultats d’aquesta cerca introduint altres mots a continuació dels que ja havies introduït i tornant a fer clic damunt el botó cercar.
Els nous mots introduïts es cercaran dins el resultat de la cerca anterior.
Pots anar-ho fent successivament fins a tenir un nombre de resultats que et sigui útil.
Qualsevol aportació que vulgueu fer-nos sobre les cerques, serà benvinguda.
Veure TOTS ELS MÀSTERS
SELECCIONA UNIVERSITAT
ACUP Adolescents Article recomanat pels lectors Article recomanat per l'editor Barcelona cançó CEUCAT Col·legi professional CSIC Curs on-line Drogues educació crítica ESADE escoles Generalitat de Catalunya IESE instituts IRBBarcelona MOOC música rock Universita Politècnica de Catalunya Universitat Abat Oliba Universitat Autònoma de Barcelona Universitat d'Alacant Universitat d'Andorra Universitat de Barcelona Universitat de Girona Universitat de les Illes Balears Universitat de Lleida Universitat de València Universitat de Vic-UCC Universitat Internacional de Catalunya Universitat Jaume I Universitat Miguel Hernández Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Politècnica de València Universitat Pompeu Fabra Universitat Ramon Llull Universitat Rovira i Virgili Unió Europea UOC
ÀREA DE CONEIXEMENT
ACUP Adolescents Article recomanat pels lectors Article recomanat per l'editor Barcelona cançó CEUCAT Col·legi professional CSIC Curs on-line Drogues educació crítica ESADE escoles Generalitat de Catalunya IESE instituts IRBBarcelona MOOC música rock Universita Politècnica de Catalunya Universitat Abat Oliba Universitat Autònoma de Barcelona Universitat d'Alacant Universitat d'Andorra Universitat de Barcelona Universitat de Girona Universitat de les Illes Balears Universitat de Lleida Universitat de València Universitat de Vic-UCC Universitat Internacional de Catalunya Universitat Jaume I Universitat Miguel Hernández Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Politècnica de València Universitat Pompeu Fabra Universitat Ramon Llull Universitat Rovira i Virgili Unió Europea UOC
TIPUS D’ESTUDI
ACUP Adolescents Article recomanat pels lectors Article recomanat per l'editor Barcelona cançó CEUCAT Col·legi professional CSIC Curs on-line Drogues educació crítica ESADE escoles Generalitat de Catalunya IESE instituts IRBBarcelona MOOC música rock Universita Politècnica de Catalunya Universitat Abat Oliba Universitat Autònoma de Barcelona Universitat d'Alacant Universitat d'Andorra Universitat de Barcelona Universitat de Girona Universitat de les Illes Balears Universitat de Lleida Universitat de València Universitat de Vic-UCC Universitat Internacional de Catalunya Universitat Jaume I Universitat Miguel Hernández Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Politècnica de València Universitat Pompeu Fabra Universitat Ramon Llull Universitat Rovira i Virgili Unió Europea UOC
DURADA/HORARI
ACUP Adolescents Article recomanat pels lectors Article recomanat per l'editor Barcelona cançó CEUCAT Col·legi professional CSIC Curs on-line Drogues educació crítica ESADE escoles Generalitat de Catalunya IESE instituts IRBBarcelona MOOC música rock Universita Politècnica de Catalunya Universitat Abat Oliba Universitat Autònoma de Barcelona Universitat d'Alacant Universitat d'Andorra Universitat de Barcelona Universitat de Girona Universitat de les Illes Balears Universitat de Lleida Universitat de València Universitat de Vic-UCC Universitat Internacional de Catalunya Universitat Jaume I Universitat Miguel Hernández Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Politècnica de València Universitat Pompeu Fabra Universitat Ramon Llull Universitat Rovira i Virgili Unió Europea UOC
MODALITAT
ACUP Adolescents Article recomanat pels lectors Article recomanat per l'editor Barcelona cançó CEUCAT Col·legi professional CSIC Curs on-line Drogues educació crítica ESADE escoles Generalitat de Catalunya IESE instituts IRBBarcelona MOOC música rock Universita Politècnica de Catalunya Universitat Abat Oliba Universitat Autònoma de Barcelona Universitat d'Alacant Universitat d'Andorra Universitat de Barcelona Universitat de Girona Universitat de les Illes Balears Universitat de Lleida Universitat de València Universitat de Vic-UCC Universitat Internacional de Catalunya Universitat Jaume I Universitat Miguel Hernández Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Politècnica de València Universitat Pompeu Fabra Universitat Ramon Llull Universitat Rovira i Virgili Unió Europea UOC
DATA INICI MÀSTER
ACUP Adolescents Article recomanat pels lectors Article recomanat per l'editor Barcelona cançó CEUCAT Col·legi professional CSIC Curs on-line Drogues educació crítica ESADE escoles Generalitat de Catalunya IESE instituts IRBBarcelona MOOC música rock Universita Politècnica de Catalunya Universitat Abat Oliba Universitat Autònoma de Barcelona Universitat d'Alacant Universitat d'Andorra Universitat de Barcelona Universitat de Girona Universitat de les Illes Balears Universitat de Lleida Universitat de València Universitat de Vic-UCC Universitat Internacional de Catalunya Universitat Jaume I Universitat Miguel Hernández Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Politècnica de València Universitat Pompeu Fabra Universitat Ramon Llull Universitat Rovira i Virgili Unió Europea UOC
LLOC D’IMPARTICIÓ
ACUP Adolescents Article recomanat pels lectors Article recomanat per l'editor Barcelona cançó CEUCAT Col·legi professional CSIC Curs on-line Drogues educació crítica ESADE escoles Generalitat de Catalunya IESE instituts IRBBarcelona MOOC música rock Universita Politècnica de Catalunya Universitat Abat Oliba Universitat Autònoma de Barcelona Universitat d'Alacant Universitat d'Andorra Universitat de Barcelona Universitat de Girona Universitat de les Illes Balears Universitat de Lleida Universitat de València Universitat de Vic-UCC Universitat Internacional de Catalunya Universitat Jaume I Universitat Miguel Hernández Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Politècnica de València Universitat Pompeu Fabra Universitat Ramon Llull Universitat Rovira i Virgili Unió Europea UOC
El debat docent per atraure talent femení als estudis de tecnologia i enginyeria entre noies d’entre 9 i 14 anys
NÚMEROS PUBLICATS
novembre 2022
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30
« oct.
SERVEIS I CONTACTE
Feines
Audiència
Publicitat
Mecenatge i Patrocini
Editors
Contacte
Arxiu Newsletters
RSS
Back to Top
@locampusdiari
© 2012 Associació Vivència Aranesa i Associació universitària Amics de Lo Campus. Tots els drets reservats. | 0.703175 | curate | {"ca": 0.9338040101666196, "en": 0.026320248517367976, "fr": 0.012538830838746117, "es": 0.015532335498446766, "ms": 0.00022592487997740753, "pt": 0.0031064670996893535, "mk": 0.00016944365998305564, "it": 0.0003388873199661113, "sh": 0.0007342558599265745, "id": 0.0021462863597853715, "ru": 0.00045184975995481505, "de": 0.0022592487997740753, "ja": 0.0009601807399039819, "sv": 0.0010731431798926857, "nl": 0.00011296243998870376, "km": 0.00011296243998870376, "sk": 0.00011296243998870376} | http://locampusdiari.com/arxius/55430 |
macocu_ca_20230731_4_149748 | Miquel Berga Bagué
“Tots els animals són iguals!”. Aquest era l’eslògan revolucionari que es va imposar a la masia del brutal Mister Jones a la famosa novel·la curta de George Orwell Animal Farm. Ara –setanta-tres...
Keep calm
No sé si queden éssers humans que no hagin experimentat el sentiment de desengany. Potser n’hi ha algun. El desengany es manifesta en l’esfera pública i la privada. Sovint amb efecte de vasos comunicants....
Keep calm
De quins records ens podem fiar? Dels records bons o dels dolents? Quins són els que s’ajusten amb més precisió a allò que realment hem viscut (o que recordem haver viscut)? A la seva darrere novel·la,...
Keep calm
Keep calm
Fa un temps, algú del seu entorn i no pas sense un punt d’ironia, em va descriure el president Mas com un “xicot molt aplicat”. La figura política de Mas mereix molt més que això. Fins i tot...
Keep calm
Les festes d’aquests dies representen l’apoteosi de les celebracions en honor de l’edat de la innocència. Hi ha adults que són capaços de mantenir l’escalf interior de la innocència. Sovint...
Keep calm
El pensador holandès Rob Riemen adverteix reiteradament de la línia fina que separa el populisme del feixisme. Dit d’una altra manera, de com els populismes dels nostres dies són les portes d’entrada...
Keep calm
Hi ha una certa tendència a associar la poesia amb la cosa de l’amor romàntic. Sovint s’oblida que els poetes han festejat des dels inicis no pas amb l’amor sinó amb la guerra. El fenomen bèl·lic...
Keep calm
No sé fins a quin punt es pot dir que la societat catalana està fracturada; el que és segur és que, avui, som una societat estressada. Vivim a cops de proclames i a cops de Maza, i així costa força... | 0.631987 | curate | {"ca": 0.8770245950809838, "pt": 0.03119376124775045, "en": 0.04319136172765447, "es": 0.03539292141571686, "fr": 0.007798440311937612, "cs": 0.005398920215956809} | |
mc4_ca_20230418_9_213342 | Desitgem molta sort en el nou camí professional a la Minerva, la coordinadora de Can Besora - Ecomenja
La setmana passada va ser l’últim dia de la Minerva com a coordinadora del servei de menjador de Can Besora.
La Minerva ha decidit deixar la coordinació del servei per motius personals i acomiadar-se d’Ecomenja després de donar-ho tot durant el temps que ha estat treballant amb nosaltres. La seva voluntat i tendresa amb els més petits (i amb els no tan petits) faran que sigui molt difícil no trobar-la a faltar.
Amb ella, al menjador de Can Besora hem fet passos importantíssims i preciosos, com el canvi cap a que els infants se serveixin sols, la nova decoració i posada a punt del menjador, o les múltiples activitats que s’han anat fent a les estones de migdia.
De part de tot l’equip d’Ecomenja et desitgem molta sort en els nous projectes que emprenguis i t’agraïm molt tota la feina feta i la implicació que has demostrat sempre en el nostre projecte.
Que tinguis molta sort! 😊 | 0.812909 | curate | {"ca": 0.9755849440488301, "vi": 0.023397761953204477, "ja": 0.001017293997965412} | http://ecomenja.com/desitgem-molta-sort-en-el-nou-cami-professional-a-la-minerva-la-coordinadora-de-can-besora/ |
mc4_ca_20230418_16_175207 | Aquesta tarda, mirant el diari per internet, m'ha xocat una notícia: l'actriu Concha Velasco, Ferran Adria i un tal Bosque que deu ser entrenador d'algun esport sortien en un vídeo de promoció del dia de las Fuersas Armades que, enguany, es farà a Madrid.
Evidentment lloant les excel·lències de l'"altruista misió" que realitzen aquestes fuersas armadas (a aquest ritme hauran de buscar algun mot per substituir lo d'armades. Desarmadas, altruistas, caritativas...?). No puc evitar-ho, em cargola una mica les entranyes veure publicitat de quelcom que, des del meu punt de vista, existeix per l'opressió i la mort (per molt que ho vulguin disfressar).
Per contrastar el vídeo promocional en penjo un parell que tenen més a veure. El primer treu unes imatges del que realment estan fent els soldats espanyols a l'Afganistan, malgrat que des del govern assegurin que les tropes espanyoles no estan en guerra.
El segón va, també, sobre l'Afganistan i el que hi fan els Estats Units als quals donen suport i vasallatge,
Concha Velasco, Ferran Adrià... defensant les fuersas armades altruïstes, pacifistes, carinyoses... són tan bones i el militarisme es dissimula tant, que acaben passant coses com les de la notícia que va aparèixer al diari La Provincia de las Palmas sobre una jornada de portes obertes en un quarter militar a Fuerteventura, Aprendices de soldado la titulen. Si voleu anar directament a les fotos premeu ací.
una de les fotos que publica el diari la provincia.es (diario de Las Palmas)
M'acusareu de demagogia però a aquestes alçades no puc menys que relacionar les notícies que apareixen als diaris, així quan llegeixo sobre exèrcits, armaments i la destrucció i malbaratament de recursos que generen, segur que, algunes pàgines abans o després, em trobo amb notícies com la que apareix en el diari El Telégrafo: "El hambre afectarà a 25 millones de niños"
Vull acabar el post amb un post del blog de Rafael Reig publicat en el diari Público del 21 de setembre, que em va agradar força pel que comporta de deconstrucció del llenguatge i d'idees que tenim assumides i que fem nostres sense ni adonar-nos-en:
Asunto: Obituarios bélicos
¿Será posible no morir a puñetazo limpio, sino en paz, y como dice Jorge Manrique que murió su padre: reconciliado? Quienes disfrutamos con la lectura de obituarios (en especial en verano) estamos ya un poco cansados de esta muerte bélica que se ha puesto de moda, de que sea obligatorio morir “tras una larga lucha contra la enfermedad”, o morir porque uno “ha perdido su batalla contra el cáncer”. ¿Nadie se muere sin “un largo combate”? ¿Nadie se rinde? No contentos con que la vida sea un combate, ahora morirse también exige luchar. No queremos ser soldados.
Publicat per Josep Maria Yago Suau at 20:29 2 comentaris: Vínculos a esta entrada
Etiquetas: exèrcit, militarisme
Publicat per Josep Maria Yago Suau at 16:53 2 comentaris: Vínculos a esta entrada
Publicat per Josep Maria Yago Suau at 18:56 2 comentaris: Vínculos a esta entrada
“Nosotros nos tendremos que arrepentir en esta generación, no sólo de las palabras odiosas y las acciones de la gente malvada, sino también del aterrador silencio de la gente buena"
fragment de la Carta des de la presó de Birmingham, Alabama –16/04/1963– de Martin Luther King
No coneixia la frase de Martin Luther King, la vaig llegir ahir en un article de Carlos Slepoy, advocat especialista en drets humans, i em va impresionar.
El diari El Público d'ahir publicava una noticia que titula "El hambre afectarà a más de 1.000 millones de personas en 2009", si premeu sobre la imatge de la notícia o sobre l'enllaç la podreu llegir més gran.
Publicat per Josep Maria Yago Suau at 17:47 4 comentaris: Vínculos a esta entrada
Etiquetas: fam, immigració
Fa dies, em vaig assabentar, pel facebook, de la creació d'un grup anomenat "jo també he menjat un entrepà de can Boada". Tan bon punt el vaig veure m'hi vaig afegir perquè n'hi he menjat força d'entrepans i, a més de menjar, hi he conegut força gent i m'ho he passat força bé. La Mònica no el coneixia i, aprofitant que, a més, feia temps que no hi posava els peus, aquest matí hi hem anat. l'Eduard ens ha fet un parell d'entrepans de conya: baldana amb patates, xampinyons, pinyons... i llom amb patates, rovellons, etc. tot adobat amb la conversa per recordar parroquians, conèixer perspectives, shows, etc.
En un altre ordre de coses, força més xungues, ahir va començar el judici contra Josué E. de la H. (fa uns dies algú es preguntava en quin codi penal s'estipula que qualsevol xaval que es detingut cremant un caixer a Euzkadi, per exemple, ha de surtir amb noms i cognoms als diaris mentre que d'altres detinguts només es treuen inicials), acusat d'assassinar Carlos Javier Palomino, el jove antifeixista assassinat d'una punyalada al cor al metro de Madrid quan acudia a una manifestació antifeixista. La crònica del judici és inverosímil llegint les explicacions d'aquest militar nazi, però tothom sap, o ho hauria de saber, que la realitat SEMPRE supera la ficció. Jo tendeixo a creure que tothom, en determinades condicions, empès pel pànic i per factors com, per exemple, la formació en tècniques militars, es capaç de fer salvatjades, però la visió del vídeo dels fets o la lectura de les explicacions que l'acusat va fer en el judici, fa que em costi empassar-me les meves pròpies teories.
De totes maneres, el que volia comentar és que dijous passat, 10 de setembre, un grapat de joves havien convocat una concentració per recordar l'assassinat i l'inici del judici. Concentracions similars s'havien convocat en altres punts de l'estat. Probablement, els joves no havien fet una òptima difusió de la convocatòria, ni entre associacions o grups ni entre els mitjans de comunicació, perquè el cert és que es van trobar ben sols: ni mitjans de comunicació, ni representants de cap partit polític ni sindicat, ni del Mou-te x Tarragona, etc. evidentment, tampoc hi havia cap representant de l'antifeixisme que, se suposa, haurien de representar els defensors de l'estat d'Israel que clamàven contra els convocants de l'acció de protesta per l'actuació de Noa a l'acte institucional de la diada de l'11 de setembre, que, per cert, tampoc hi eren.
L'acte es va cel·lebrar, malgrat tot, gràcies a l'idealisme i esperit solidari d'aquests joves però, això si, força deslluït i dissimulat perquè TV3 i el nostre Ajuntament havien decidit "fer saltar els tarragonins per fer trontollar Catalunya" se suposa que per defensar la capitalitat cultural de Tarragona el 2016. Quina capitalitat cultural més trista si suposa oblidar fenòmens com l'assassinat d'un jove a mans del nazisme.
Cercant les declaracions de l'acusat he anat a parar a una altra exemple de barbàrie: la mort de l'anomenat "toro de la vega" a Tordesillas, una de les "festes" bàrbares en què es tortura i mata animals a la geografia espanyola. Amb "tradicions culturals" com aquesta no és d'estranyar que passin animalades i salvatjades com la que he comentat abans.
Un activista d'"Igualdad animal", jugant-se el físic, va poder captar imatges de l'agonia de l'animal. Adverteixo que les imatges són dures.
Publicat per Josep Maria Yago Suau at 19:13 1 comentari: Vínculos a esta entrada
Etiquetas: animals, antifeixisme, Boada, Carlos
El dia 11 de setembre es va celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Segons la web de la Generalitat, al voltant de 15.000 persones van assistir a l'acte institucional del Parc de la Ciutadella. La cerimònia, concebuda pel dramaturg Joan Ollé i conduïda per l'actriu Montserrat Carulla, va comptar amb la participació, entre d'altres, de l’actriu Rosa Novell, que va recitar la versió catalana de Carles Riba de “Viatge d’Ítaca”; l’orquestra Àrab de Barcelona i la cantant israeliana Noa, que van interpretar el “Cant dels Ocells”, de Pau Casals, el cantant Peret, el poeta Joan Margarit... L'acte es va tancar amb el Cant dels Segadors, interpretat pel Cor de la Cambra del Palau de la Música i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.
La Plataforma Aturem la Guerra va convocar una acció de protesta davant la participació de la cantant Noa atès el seu suport als bombardejos de l'exèrcit israelí a Gaza i la manca de resposta al diàleg demanat per la Plataforma, tant per part de la presidència de la Generalitat, del Parlament i de la cantant.
Fa temps vaig publicar un post amb informació sobre les declaracions de Noa i la carta oberta que li va dirigir la Plataforma Aturem la Guerra.
L'acció consistia en:
- A l’entrada i al parc, repartir 2000 còpies d’octavetes que expliquen per què protestem.
- Només quan la Noa canti:
- No xiular ni fer soroll durant la cançó, per no mostrar una falta de respecte cap a l’acte de la Diada.
L'acció, així com el suport d'ICV, han generat força controversia i han ocasionat que sectors que, habitualment, defensen les actuacions del govern israelià, s'estripéssin les vestidures, critiquéssin amb duresa les protestes i tanquéssin files al voltant de la cantant i, com no, del seu govern.
En alguna de les crítiques es comparava la protesta amb les actuacions de la Inquisició i s'acusava els organitzadors, entre d'altres coses, d'"Inquisidors" del "Tribunal de la Correcció Política", de suport al terrorisme i de voler coaccionar, sancionar, prohibir... oblidant, interessadament, el suport institucional que es presta des de les Institucions al govern d'Israel. Tan sols un cop d'ull al blog de l'ARCCI (Associació de relacions culturals Catalunya-Israel), en el qual es fa propaganda de l'exèrcit d'Israel, permet veure el nombre de Convenis signats per aquesta associació amb diferents institucions, per exemple, l'Ajuntament de Tarragona. Recordem que, fa algun temps, amb motiu de la signatura de no se quina història cultural, l'alcalde va rebre l'ambaixador d'Israel que, com no, va parlar de política.
Casualment, el diari El Público, porta avui la notícia de que "La ONU acusa a Israel de abusar de su fuerza durante la invasión de Gaza", "El informe verifica que las tropas israelíes "violaron la ley internacional" y cometieron "crímenes de guerra""
a la foto de dalt i en aquesta es veu nens israelians pintant missatges a les bombes que cauran en territori palestí
Em sembla perfecte la recuperació de la memòria jueva a Tarragona però no com a excusa per justificar les actuacions de l'exèrcit d'Israel.
Publicat per Josep Maria Yago Suau at 17:32 5 comentaris: Vínculos a esta entrada
Etiquetas: Ambaixador Israel, Noa, Palestina
Publicat per Josep Maria Yago Suau at 13:11 2 comentaris: Vínculos a esta entrada
Etiquetas: antifeixisme, Carlos
algunes persones solidàries han convocat una concentració amb motiu de la celebració del judici que s'ha de fer (14 de setembre) contra l'autor de l'assassinat de Carlos Javier Palomino.
Aquest blog es va fer ressò del cas en un post anomenat No al feixisme!
Publicat per Josep Maria Yago Suau at 22:45 1 comentari: Vínculos a esta entrada
Etiquetas: antifeixisme, Carlos, Feixisme
Publicat per Josep Maria Yago Suau at 20:32 1 comentari: Vínculos a esta entrada
Publicat per Josep Maria Yago Suau at 17:55 2 comentaris: Vínculos a esta entrada
Publicat per Josep Maria Yago Suau at 12:33 Cap comentari: Vínculos a esta entrada | 0.836035 | curate | {"ca": 0.8567188343227199, "es": 0.13932361935599927, "pt": 0.003957546321280806} | http://aixihopenso.blogspot.com/2009/09/ |
mc4_ca_20230418_16_606835 | No tot va sempre sobre rodes: Resum del ple municipal del 25 de juny de 2008
Desde que hi ha el Casals, l'àrea de Desenvolupament i Promoció Estratègica(DIPEL)està creixent desmesuradament. Com que quan va "aterrar" a l'Ajuntament es va trobar que li donaven una àrea petitona, l'està fent creixer perquè estigui a l'alçada de les seves aspiracions.
S'ha creat llocs de treball innecessaris, hi ha una oficina de la Fira sobrevalorada. En general tot està creixent molt ràpid. MASSA ràpid pels recursos que tenim.
27 de juny de 2008 a les 11:27 | 0.733817 | curate | {"ca": 1.0} | http://alexmaymolopez.blogspot.com/2008/06/resum-del-ple-municipal-del-25-de-juny.html |
mc4_ca_20230418_5_281422 | Entrevista a la nova Presidenta del CEUCAT | Lo Campus diari
Sou aquí: Home » Universitats » Entrevista a la nova Presidenta del CEUCAT
Publicat: 7:16 pm, 27 desembre 2012 per redacció
Entrevista a Gemma Espigares de la UdL nova Presidenta del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes
1.Ens pots presentar que és el CEUCAT?
El Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) és el màxim òrgan de representació estudiantil de Catalunya. El CEUCAT és un òrgan creat al 2010 per govern, rectors i estudiants en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya, que té per objectiu coordinar als màxims representants de cada universitat del sistema universitari català i representar la veu de l’estudiantat de les universitats catalanes.
Està format, fonamentalment, pel seu plenari, que és el màxim òrgan del Consell on s’hi prenen les decisions i en el que hi ha els màxims representants d’estudiants de cada universitat (12 titulars i 12 suplents), un president o presidenta i un secretari nomenat per la Generalitat de Catalunya (en algunes ocasions).
Les seves funcions són: debatre temes d’interès interuniversitari, coordinar els Consells de l’Estudiantat, representar els estudiants de les universitats catalanes, preparar les reunions on hi ha estudiants, elevar propostes concretes als organismes competents i augmentar i millorar la participació estudiantil.
2.Que et representa personalment presidir el CEUCAT?
Per a mi presidir el CEUCAT em representa tot un repte i una experiència que segur que recordaré durant molt temps. La veritat és que ja fa més de 4 anys que formo part del Consell de l’Estudiantat de la Universitat de Lleida (CEUdL) i crec que la representació estudiantil m’ha ajudat a convertir-me en la persona que sóc ara.
El CEUCAT és un projecte molt engrescador que ha tingut una activitat frenètica el seu primer any de vida, tanmateix, això implica una responsabilitat molt gran i una dedicació sovint superior a la que un mateix es pot imaginar. Presidir el CEUCAT implica estar disponible en qualsevol moment i buscar temps d’on es pot, també significa renunciar a altres projectes i a fer coses que els meus companys poden fer, però sobretot suposa seguir incrementant aquesta experiència gratificant que és la representació estudiantil.
La presidència és una forma més de seguir participant i contribuint a la millora del sistema universitari català, liderant un projecte en un moment clau per la defensa de la Universitat de Qualitat, i tenint al costat un equip que treballa dia a dia per fer que tot això sigui possible.
Per a mi, un dels valors més importants del CEUCAT és la pàgina web, a través d’aquesta expliquem, als estudiants i a tota la gent que s’interessa per nosaltres, tot el què fem. És un salt de qualitat pel que fa a la representació estudiantil perquè és dels pocs col·lectius que de forma permanent actualitza i té a disposició de tots els grups d’interès la documentació amb la que treballa, i això permet retre comptes i ser transparents, augmentant alhora la credibilitat i confiança.
3.Presidenta del CEUCAT i Coordinadora del Consell de l’Estudiantat de la UdL: Com t’ho faràs?
Com deia amb molta dedicació, però sobretot amb molta il·lusió i buscant el temps allí on sembla que no hi és. Quan una cosa t’apassiona com em passa a mi amb la representació estudiantil, no hi ha excuses.
Aquest mes de novembre tenim eleccions d’estudiants als òrgans de govern de la UdL i estem treballant perquè tots els centres tinguin representació. A més, s’ha fet un esforç important per buscar relleus del CEUdL, alguns ja hi són i estan treballant molt bé, i altres els anirem descobrint durant aquests mesos.
La veritat és que en aquest món he conegut gent molt capaç, amb la què he compatir temps i esforç per un mateix objectiu i estic segura que encara tindré l’oportunitat de coneixer-ne de nous.
4.Qui és la Gemma Espigares?.
Gemma Espigares Tribó (Lleida, 1988) és estudiant de quart curs del Grau en Infermeria de la UdL. Va començar les seves tasques de representació estudiantil universitària el curs 2009/2010 com a delegada de la seva promoció, posteriorment va ser escollida coordinadora del CdE de la Facultat d’Infermeria de la UdL. Al 2010 entra a formar part de la Junta de Facultat, Claustre i Consell de Govern, i al 2011 comença a formar part del CEUdL, on esdevé sost-coordinadora uns mesos més tard. Aleshores també s’incorpora al CEUCAT i al Consell Social. A finals d’any es converteix en una de les coordinadores del Consell, i gestiona els temes econòmics, la formació i la qualitat.
Des de 2011 presideix l’Associació Estatal d’Estudiants d’Infermeria (AEEE) amb la què ha coordinat l’Organització de les IV Jornades Estatals d’Estudiants celebrades a Lleida i ha iniciat la implementació del projecte d’institucionalització de l’associació.
Al 2011 s’interessa per la Qualitat a la Universitat i realitza el curs d’Estudiants Experts en Qualitat organitzat per la UdL i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), a partir del que es seleccionada per formar part de la Comissió específica de salut en els programes de Verificació i Seguiment, i de la Comissió d’Estudiants de l’AQU.
Actualment, forma part del CdE i la Junta de Centre, i presideix l’Associació Estatal d’infermeria. A la UdL forma part del Claustre, el Consell de Govern, el Consell Social i la Comissió d’Avaluació de la Universitat (CAU), exercint alhora, les funcions de coordinadora econòmica i de qualitat del CEUdL. És presidenta del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), membre de la Comissió de Governança del Sistema Universitari de Catalunya i col·labora amb l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) en els processos d’assegurament de la qualitat de la universitat. ♦ | 0.843633 | curate | {"es": 0.019290389252497417, "ca": 0.9805373751291767, "en": 0.0001722356183258698} | http://locampusdiari.com/arxius/10093 |
wikipedia_ca_20230401_0_620296 | Matilde Landa Vaz
Matilde María Carolina Landa Vaz (Badajoz, 24 de juny de 1904 - Palma, 26 de setembre de 1942) va ser una activista política espanyola, militant del Partit Comunista d'Espanya (PCE). La recuperació de la seva biografia, fins aleshores oblidada, es va iniciar a la dècada dels anys 1970, i està àmpliament documentada en el llibre de l'historiador David Ginard i Féron, "Matilde Landa. De la Institución Libre de Enseñanza a las prisiones franquistas". Actualment és considerada un dels símbols més significatius del moviment de les dones contra la dictadura franquista.
Biografia.
Primers anys.
Matilde Landa va néixer a Badajoz el 24 de juny de 1904, al domicili familiar de la plaça de Sant Andreu (actual plaça de Cervantes), de família benestant i lliurepensadora, en la qual es fomentava l'educació i la cultura. No va rebre el baptisme, cosa infreqüent a l'època, i la seva inscripció en el registre civil va ser testificada per dos amics de la família: Narcís Vázquez Lemus, prestigiós metge i destacat dirigent socialista extremeny, i Manuel Barriga Soto, poeta i periodista.
Landa és filla de l'advocat krausista Rubén Landa Coronado, nebot al seu torn de l'escriptora Carolina Coronado, i de Jacinta Vaz Toscano, els quals havien contret matrimoni civil l'any 1886 -un altre fet molt infreqüent aleshores- a Porcel (Portugal), lloc de naixement de Jacinta.
Va tenir dues germanes i un germà: Aida i Jacinta (aquesta segona va ser fundadora, amb José Castillejo, de l'Escola Internacional i, posteriorment, de l'Escola Plurilingüe, totes dues a Madrid), i Rubén, qui va arribar a ser catedràtic de filosofia, pedagog i amic d'Antonio Machado. Els tres varen morir exiliats a Mèxic.
El seu pare va tenir una intensa vinculació amb la Institució Lliure d'Ensenyament (ILE), forjant amistat amb el seu cofundador Francisco Giner dels Rius i el pedagog Manuel Bartolomé Cossío, alumne i posteriorment professor i director de l'ILE, arribant a formar part del primer grup d'accionistes del Butlletí de la ILE, publicació i institució que serien un referent en l'educació de tots els seus fills, incloent-hi Matilde. Rubén, el seu germà, va ser així mateix professor de la Institució.
La relació de la família Landa amb els Cossío originaria l'amistat de Matilde amb la filla d'aquest, Julia Cossío, amb la qual passaria molts estius en un pazo que la família Cossío tenia a San Fiz de Vixoi, a Bergondo (La Corunya).
Matilde Landa va passar la seva infància i adolescència a Badajoz, on va estudiar el batxillerat com a alumna lliure en l'Institut General i Tècnic. Abans de començar el batxillerat, Matilde va passar alguna temporada a La Corunya estudiant a l'Escola Professional de Comerç. El 1923, amb 19 anys, es va traslladar a Madrid per iniciar estudis universitaris de Ciències Naturals, un fet poc casual entre les joves de l'època, i es va llicenciar el 1929. Es va allotjar a la Residència de Senyoretes, llavors sota la direcció de la pedagoga krausista Maria de Maeztu.
L'any 1930 va contreure matrimoni amb Francisco López Ganivet (1907-1961), militant comunista i nebot de l'escriptor i diplomàtic Ángel Ganivet García, considerat precursor de la Generació del ‘98, qui durant la Guerra Civil seria capità del Vè Cos de l'Exèrcit Republicà. Fruit del matrimoni van néixer Carmen, el 1931, i Jacinta, el 1933, encara que aquesta darrera moriria amb pocs mesos de vida. El matrimoni es va dissoldre amistosament durant la Guerra Civil espenyola.
L'educació de la seva filla Carmen va estar sempre adscrita a la ILE i d'ella es conserva una col·lecció de cartes escrites a la presó per la seva mare que han estat fonamentals per a la reconstrucció biogràfica de Matilde Landa.
Durant aquests anys hi ha poques dades sobre la seva professió, encara que sembla que a finals de la Segona República es va treballar a un laboratori de l'Institut Cajal, com a empleada del neuròleg i psiquiatre Gonzalo Rodríguez Lafora.
Militància política.
Va iniciar la seva militància política durant la Segona República (1931-1939). El 1934 va participar en el congrés fundacional del Comitè Nacional de Dones contra la Guerra i el Feixisme, organització feminista i popular d'inspiració comunista que presidia Dolores Ibárruri. Aquest mateix any es va afiliar a Socors Roig Internacional (SRI), organització vinculada a la Internacional Comunista, que es dedicava a realitzar actes de suport als presoners comunistes i que organitzava assistència material i humanitària en situacions de necessitat.
Va ingressar al PCE en els primers mesos del 1936, poc abans de la Guerra Civil, gràcies als seus contactes, com ara l'activista italià Vittorio Vidali (Comandant Carlos), delegat de la Komintern i cofundador i comissari polític del Cinquè Regiment de Milícies Populars, i la seva companya, la fotògrafa i actriu Tina Modotti.
El 21 de juliol de 1936, uns dies després del fracassat cop d'Estat, Matilde va ser destinada a l'Hospital Obrer ocupat pel Cinquè Regiment a Madrid, i aquest mateix estiu es va endinsar en el batalló femení del mateix, realitzant-hi la instrucció militar. Al costat de moltes altres dones, entre les quals es trobava Tina Modotti, es va embarcar en l'ingent esforç de convertir aquell hospital -que havia estat un asil per a tuberculosos regentat per religioses- en un hospital de sang per a les milícies populars, les quals ja estaven frenant l'avanç feixista a la serra nord de Madrid. El batalló femení del Cinquè Regiment, tot seguint la idea de Dolores Ibárruri, pretenia que les dones combatessin al front en situació d'igualtat amb els homes. La presència de dones en un cos militaritzat com aquell va suscitar certa polèmica en les files del PCE, i les dues úniques companyies de dones que van arribar a formar-se varen acabar dissolent-se.
Després d'això es va incorporar a les tasques sanitàries d'un altre hospital de sang de Madrid, l'Hospital Obrer de Maudes. El 1936 l'hospital va ser evacuat a causa de l'avanç de les tropes franquistes i Matilde es va trasllada, al novembre, a València per a reorganitzar el SRI.
És rellevant la seva presència i activitat al quarter general de les Brigades Internacionals, i en diversos llocs (Albacete, Madrid, Extremadura, Aragó i Còrdova), particularment en l'avanç de les tropes rebels sobre Màlaga, i organitzant tasques d'evacuació de la població pel febrer del 1937. Aquest mateix any va ser també la responsable al SRI d'auxili als refugiats, concretament en tasques d'evacuació de nens i d'inspecció de menjadors i colònies infantils, i al juliol va representar l'SRI en una conferència internacional sanitària d'ajuda a Espanya celebrada els dies 3 i 4 a París (Centrale Sanitaire Internationale d'aide à l'Espagne Républicaine).
A l'abril del 1938 va realitzar tasques de suport als refugiats republicans de la zona de Mèrida. Aquest mateix mes es va incorporar, a Barcelona, a la secció d'informació popular de la Subsecretaria de Propaganda del Govern Republicà. A l'estiu d'aquest any, va ser membre de la Junta Directiva de la Casa d'Extremadura a Barcelona. Durant aquests mesos va col·laborar amb les organitzacions antifeixistes extremenyes organitzades a la zona republicana. La seva frenètica activitat per diferent ciutats, dificultada per una afecció pulmonar que l'afligia, va motivar probablement la decisió d'enviar a la seva filla Carmen, que llavors residia a les colònies de València, a la Unió Soviètica durant l'estiu de 1938. Carmen López Landa va morir a Madrid el 20 de gener del 2006, als 75 anys.
Va recórrer en aquells dies nombroses ciutats de la península, en les quals va organitzar conferències per aixecar la moral als combatents republicans. En aquesta època va haver de conèixer a Miguel Hernández, qui li va dedicar el poema A Matilde, inèdit fins a l'any 2002.
El novembre de 1938, Matilde Landa va participar en el Congrés Nacional de la Solidaritat, celebrat a Madrid. Allà seria escollida membre del Comitè Executiu Nacional del SRI.
Després de la caiguda de la ciutat de Barcelona el gener del 1939, mentre Matilde residia a Barcelona, un viatge clandestí per carretera la va traslladar a Madrid, on seria seria la dirigent designada pel Buró Polític del PCE, en un conclave secret, responsable de reorganitzar i encapçalar el partit davant la imminent entrada de les tropes franquistes a la capital. El seu àmbit d'actuació incloïa també, a més de Madrid, les províncies de Conca, Guadalajara i Toledo. Això la convertia pràcticament en l'únic referent de l'organització clandestina a Espanya.
La tasca del partit en aquest moment, amb gran escassetat de mitjans i extrema improvisació, es va organitzar al voltant de petites cèl·lules que aviat caurien en mans de la policia franquista. Encarregada d'organitzar -actuant amb el nom d'Elvira- la fugida dels dirigents del partit Domingo Girón, Eugenio Fonda i Guillermo Ascanio, va fracassar per la indiscreció d'una antiga dirigent i els tres serien lliurats a les autoritats franquistes i afusellats el 1941. Com a conseqüència d'això, va caure el militant Joaquín Rodríguez, el que provocaria la localització de Matilde, la qual va ser detinguda al costat de la seva secretària Maria Guerra Micó el 4 d'abril del 1939.
El 12 d'abril Matilde va ser conduïda a la seu del Ministeri de Governació -actual Ministeri d'Interior espanyol-, situat a la Casa de Correos de la Puerta del Sol, on va ser interrogada pel comissari Jesús Cabezas. Hi ha versions oposades sobre si va ser torturada o no, però sí se sap que va estar aïllada i incomunicada durant gairebé sis mesos.
La presó.
Ventas
El 26 de setembre de 1939 va ingressar a la presó de Ventas. Entre les recluses allà empresonades havien estat Les Tretze Roses, afusellades el mes anterior sense haver-se arribat a tramitar la seva sol·licitud de commutació de pena.
La directora del penal era llavors la teresiana Carme de Castro, la qual havia estat alumna de la Institución Libre de Enseñanza. Matilde, potser per això, va aconseguir la seva autorització per organitzar en la seva pròpia cel·la de la galeria de penades -que reunia les condemnades a mort amb la finalitat de separar-les de la resta de recluses, i que en aquelles dates va arribar a albergar fins a 190 penadas- una oficina on realitzaria una impressionant tasca d'ajuda a les preses condemnades a mort: es tractava de la coneguda oficina de penades, un gabinet d'assistència jurídica a les preses -fonamentalment de tramitació de recursos per aconseguir la seva exculpació-, que va aconseguir evitar l'afusellament d'algunes d'elles. Encara que els seus èxits al respecte no serien quantitativament elevats, es va consolidar com un important suport psicològic que va possibilitar establir una xarxa d'ajuda entre les dones i entre elles i les seves famílies davant de situacions desesperades i incertes, generalment enfrontades a una situació d'absoluta indefensió legal.
Va ser processada en consell de guerra pel capità Álvaro Soto Burgos el 7 de desembre de 1939, pel delicte d'adhesió a la rebel·lió i condemnada a pena de mort. Però, gràcies a les gestions realitzades per la seva germana Aida amb el filòsof i llavors sacerdot Manuel García Morente, convers molt ben relacionat amb el règim, alumne i professor de la ILE i amic de Rubén Landa Vaz, germà de Matilde, la seva pena va ser commutada per la immediatament inferior de trenta anys de reclusió el 18 de juny de 1940.
Al seu expedient penal figura, amb data de 14 de març de 1941, i essent reclosa ja a Palma (Illes Balears): Se recibe y une testimonio de sentencia y liquidación de condena de esta penada a treinta años en causa nº 50.683/39, que con el abono de prisión preventiva sufrida extinguirá el 22 de septiembre de 1969.
La seva commutació va ser un cas absolutament excepcional, i condicionat al seu trasllat a un penal situat fora de la península. Després de la commutació, Matilde va sol·licitar continuar en la galeria de penades amb la seva tasca d'assistència jurídica, però ho va poder fer. Després de la seva sortida de la galeria, la direcció de la presó va prohibir l'oficina i al seu lloc es va habilitar un taller de costura.
Palma
El 14 d'agost de 1940, Matilde ingressa a la presó de dones de Palma -presó de Can Sales-, una de les més terribles presons de dones de la postguerra espanyola, caracteritzada per la massificació, la pèssima alimentació i les condicions de les recluses.
Igual que en Ventas, Matilde, l'única reclusa amb formació universitària, es va convertir immediatament en un referent moral bàsic per a les preses, encapçalant les modestes accions de resistència que es desenvolupaven al penal. Des del seu ingrés va ser objecte d'un permanent assetjament, no només a causa del seu gran activitat organitzativa, sinó per la seva singularitat: Matilde Landa era una dona culta, intel·ligent, que les preses respectaven, i sense batejar.
El 14 de setembre de 1942, dotze dies abans de morir, es rep un ofici de la direcció general de presons ordenant el trasllat de Matilde a la presó de dones de Santa Cruz de Tenerife, sancionada per la seva conducta. Un trasllat que va ser suspès dies després.
Des de la presó, va escriure diverses cartes dirigides a la seva filla Carmen, qui havia aconseguit sortir d'Espanya i vivia amb els seus oncles a Mèxic.
Les seves fortes conviccions, coherència i actituds conseqüents van provocar que les autoritats religioses de la presó, les Germanes de la Santa Creu, s'interessen de manera molt especial per la seva conversió al catolicisme, la qual cosa hauria constituït un acte propagandístic de primer ordre per a la dictadura. Així, des de 1941 va patir fortes pressions perquè accedís a rebre el baptisme. La pressió de les militants d'Acció Catòlica sobre Landa va ser extremadament cruel, personificada en la catequista que li havien assignat, Bàrbara Pons. La millora de les condicions de vida de les recluses van ser convertides en moneda de canvi per aconseguir la cristianització de Matilde, afavorida pel bisbe de Palma, José Miralles Sbert.
El baptisme públic estava previst pel 26 de setembre de 1942, justament en complir el tercer aniversari des del seu ingrés a la presó, on hi assistirien el bisbe de Palma i el governador civil.
Mort.
Passades les divuit hores del dissabte 26 de setembre de 1942, dia en el qual estava prevista la cerimònia de baptisme, amb 38 anys, es va llançar des d'una galeria de la presó i va quedar sense vida. La seva agonia va durar gairebé una hora, temps suficient perquè se li administrés finalment el baptisme in articulo mortis. S'apunta com a causa més probable el suïcidi, induït per la terrible situació de pressió a què estava sent sotmesa per part de les autoritats penitenciàries i eclesiàstiques de l'illa per a ser batejada.
L'acta de defunció expedit pel jutjat municipal i certificada en l'extracte de la causa judicial, amb data 29 d'octubre de 1945, informava que "va morir el 26 de setembre de 1942, a les 19 hores 25 minuts, a conseqüència d'una hemorràgia interna". No obstant això, en el seu expedient penal figura: “A les 19 hores i 10 minuts del dia d'ahir -26 de setembre- ha mort aquesta penada en aquesta presó a causa de la malaltia que indica el certificat mèdic que s'adjunta.”
En la seva cel·la es varen trobar 3 obres: les poesies de Bécquer, els escrits de Santa Teresa, i una edició completa de les obres de Quevedo.
Va ser enterrada al cementiri de Palma, en una sepultura propietat d'Aina Oleza Bestard, pertanyent a una família aristocràtica mallorquina. La documentació de la causa judicial de Matilde Landa, amb el número 50.683, es troba actualment en un arxiu militar, el de la Capitania General de Madrid.
El 26 de setembre de 2012, el Partit Comunista de les Balears i Esquerra Unida van rendir un homenatge a Matilde Landa en la seva tomba al cementiri de Palma, en complir-se 70 anys de la seva mort. | 1 | perfect | {"en": 0.0013956734124214933, "ca": 0.9645372073843812, "es": 0.03273488549134048, "pt": 0.0006343970056461334, "eo": 0.00038063820338768, "hr": 0.0003171985028230667} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=620297 |
oscar-2301_ca_20230418_0_29925 | Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'. | 0.712872 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.impimet.com/ca/avantatges-especials |
mc4_ca_20230418_16_563294 | Cerca totes les ofertes d'hotels a Districte de Qi Xia Entrada:
44 ComentarisNovotel Nanjing East Suning Galaxy...Habitacions per nit per només67 EUR Hanting Express Nanjing Xuzhuang Software Park...Habitacions per nit per només31 EUR GreenTree Inn Nanjing XianLin Road JinMaRoad Subway Station Shell Hotel...Habitacions per nit per només Hanting Express Nanjing Xingang Development Zone...Habitacions per nit per només Hanting Express Nanjing Xianhemen...Habitacions per nit per només Pod Inn Nanjing Xianlin University Town...Habitacions per nit per només 1 ComentarisPod Inn Nanjing Xianlin University Town Qixia Temple...Habitacions per nit per només Home Inn Nanjing Xuzhuang Jiangsu Software Park...Habitacions per nit per només Hanting Hotel Nanjing New Port Development Zone...Habitacions per nit per només Més zones a Nanjing
Més de 1.175.000 propietats en tot el móns - cada dia n'afegim més Amb la confiança de més de 31.000.000 clients satisfets Garantia de preus més baixos 12 milions i més resenyes de clients d'Agoda Amb disponibilitat a més de 58.000 ciutats en tot el món Llocs històrics de Districte de Qi Xia Atraccions
Pagoda de Nanjing SheliTaula de Pedra de Nanjing Yangshan
Tomba de Xiao Xiu
Districte de Qi Xia és en dels molts llocs de Nanjing que els viatgers gaudeixen de visitar. Una gama d'atraccions, com ara Pagoda de Nanjing Sheli, Tomba de Xiao Xiu, Taula de Pedra de Nanjing Yangshan, és d'obligada visita quan sigui al barri. Una destinació d'innegable popularitat , Districte de Qi Xia ofereix una escapada memorable amb els seus famosos llocs i bon menjar. Estalvii temps i diners fent la reserva amb Agoda.com, que us promet les millors opcions d'hotels a Districte de Qi Xia i molts més àrees a Nanjing. Amb una ampla gama com l'amigable Hanting Express Nanjing Xuzhuang Software Park al comfortable Novotel Nanjing East Suning Galaxy, Agoda.com ofereix una gran varietat d'allotjaments que s'ajustaran a les seves necessitats. Simplement entri les seves dates d'estada a la nostra pestanya de recerca per a trobar les millors ofertes d'hotels a Districte de Qi Xia.
Hotels destacats a Districte de Qi Xia, Nanjing
Àrea Districte de Qi Xia
Ben posicionat a Districte de Qi Xia, Novotel Nanjing East Suning Galaxy és un lloc ideal d'inici...
Ideal tant per a la diversió com per al relax, GreenTree Inn Nanjing XianLin Road JinMaRoad Subwa...
Dissenyat tant per oci com per negoci, Hanting Express Nanjing Xingang Development Zone està situat...
Ideal tant per a la diversió com per al relax, Hanting Express Nanjing Xianhemen es troba a la zona...
Situat a Districte de Qi Xia, Pod Inn Nanjing Xianlin University Town és el lloc perfecte per...
Dissenyat tant per oci com per negoci, Pod Inn Nanjing Xianlin University Town Qixia Temp està...
Al visitar Nanjing, vosté es sentirà com a casa a Home Inn Nanjing Xuzhuang Jiangsu Software Park,...
Hotels a Districte de Qi Xia: GreenTree Inn Nanjing XianLin Road JinMaRoad Subway Station Shell HotelHanting Express Nanjing XianhemenHanting Express Nanjing Xingang Development Zone
Llocs d'interès a Districte de Qi Xia: Tomba de Xiao XiuPagoda de Nanjing Sheli
Taula de Pedra de Nanjing Yangshan | 0.778195 | curate | {"ca": 0.8816081038303261, "fr": 0.02880658436213992, "it": 0.0319721430832542, "en": 0.05761316872427984} | https://www.agoda.com/ca-es/qi-xia-district/maps/nanjing-cn.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_10454 | Sàvies paraules del mestre Virgili, que és una vergonya que cap partit polític (a excepció del FNC) no faci seves:Alguns que us anomeneu a vosaltres mateixos "catalans no independentistes", en realitat no sou catalans. Sou una altra cosa tan respectable com vulgueu (no cal dir), però catalans no ho sou. Jo diria que el que sou és espanyols residents a Catalunya.— JM Virgili i Ortiga Mar) 20 de desembre de 2019La reacció del processisme squinçant-se les vestidures (i procurant mantenir la pagueta).Tothom té dret a dir “jo no sóc català”, però ningú té dret a dir “tu no ets català”. Si tu li dius a un català de Vox “tu no ets català”, algú es veurà amb dret de dir-ho també a un català del PP. I algú pensarà que té dret a dir-ho un català de C’s. I és clar, com que la veda— Eduard Voltas Mar) 22 de desembre de 2019Ei, Virgilis: Aconseguirem la independència, malgrat vosaltres. I amb molta gent que ni vol ni espera el vostre certificat de catalanitat. Bona nit!— TONI SOLER Mar) 22 de desembre de 2019Ets un català ben imbècil, Mar, que mereix tot el menyspreu dels altres catalans per escriure això. De tota manera, per favor corregeix-me filològicament si creus que ho puc escrire de manera que ho entenguis millor.— Ignasi Guardans Mar) 22 de desembre de 2019I els patriotes que es revolten contra aquells dels "nostres" que insistenixen en què ens posem de genolls:La campanya contra Mar atiada per Mar ha destapat un etnicisme de codi postal que considera que tothom empadronat a Catalunya té l'obligació de sentir-se català. Jo hi veig supeditació mental al supremacisme espanyol, por a la diversitat i negació de la nació cat.— Ciutadà De Yzaguirre #dissolucióBRIMO #naziHater Mar) 23 de desembre de 2019Polèmica absurda contra Mar. Oi que sem ciutadans administrativament espanyols o francesos i nacionalment nos sentim catalans? Doncs també hi ha ciutadans administrativament catalans que nacionalment se senten espanyols. Bones festes a uns i altres, se sentin com vulguin.— Aleix Renyé Mar) 23 de desembre de 2019Espanya fa segles q es permet esclafar-nos perquè sap q els catalans covards es desviuran x frenar els decidits, en comptes d'aixecar-se contra ella.Potser és hora q els decidits, rellevin els "encantats" a les institucions, i retornin la dignitat a CATALUNYA Mar— Ripollesa Mar) 23 de desembre de 2019Hem de fer que l’intent de difamació contra el professor Virgili es torni contra els autors. Cal fer FRONT. No es pot tolerar tanta difamació sectària per part d’aquesta colla de totalitaris vividors del sistema. Hem arribat a un punt d’inflexió, on cal dir“prou”definitivament.— Joaquim Torrent Mar) 23 de desembre de 2019Els que ataquen virgili són els que es moren per pactar amb el PSOE. Realment no tenim la indy ler gent com el Virgili o per gent com el Pedro Sanchez?— Bernat Mar) 22 de desembre de 2019Vols dir que aquesta senyora pot fer aquests comentaris així a la lleugera? Potser li hem de recordar que representa el Mar a la Catalunya Nord i no vagi titllant d'ultra, feixista, racista, etc al mestre Virgili i els que vam interpretar correctament el seu tuit? pic.twitter.com/gZhzlyHH5P— ||*||(Baphomed75)CDR Mar) 22 de desembre de 2019Si l'esquerra catalana dediqués una dècima part del que ha dedicat a linxar al Mar a presionar l'Estat ja seríem lliures, però clar, és molt millor aixamplar la base fent-se selfies amb apoderats de VX, silenciant el president Mar o insultant directament als indepes.— Un tal Toni Mar) 23 de desembre de 2019Molt fan de l' esquerra catalana que ara es dedica a fer servir el : Eres catalan porque lo pone tu DNI , cracks que sou uns cracks — ((( David Romà ))) Mar) 23 de desembre de 2019Na Cayetana es catalana ? es que un amic m' ho pregunta i em fa por dir que no ho es i que l' esquerra catalana apàtrida em digui fatxa i racista— ((( David Romà ))) Mar) 23 de desembre de 2019I el professor Cagiao explicant l'estupidesa de l'independentisme que segueix els dictats del processisme en aquest tema:Les resumo la secuencia teórica que se encuentra detrás del follón Virgili-Voltas. Es algo así como un jaque-mate del nacionalismo esp al cat en tres jugadas. Atent@s.— jorge cagiao y conde Mar) 23 de desembre de 20191) El nacionalismo dominante ya tiene Estado y declara oficialmente como antidemocrático (y más cosas feas) la reivindicación de lo nacional sobre una base que no sea EXCLUSIVAMENTE cívica.— jorge cagiao y conde Mar) 23 de desembre de 20192) El nacionalismo dominado, que no quiere salir feo en la foto de familia, hace operación de limpieza en casa, echando a la basura la dimensión etno-cultural (o identitaria, si prefieren) de TODO proyecto nacional habido y por haber.— jorge cagiao y conde Mar) 23 de desembre de 2019Esto lleva, por dar un par de ejemplos, a adoptar un discurso guay sobre el castellano (tan cat como el propio cat) o sobre lo cat (el que trabaja y vive en Cat, aunque sea extremeño, del Madrid y vote PP), siempre en plan cívico-inclusivo.— jorge cagiao y conde Mar) 23 de desembre de 20193) Llegado de rebote el gran día (independencia! ), el nacionalismo dominado se encuentra con un proyecto cojo: la gente, x lo general, no quiere la independencia por razones cívicas sino x sentirse pueblo diferente, digno de autogobernarse plenamente (aunque quede peor q antes).— jorge cagiao y conde Mar) 23 de desembre de 2019Jaque mate.— jorge cagiao y conde Mar) 23 de desembre de 2019
Em provoca urticària la nació castellana (per mi l'espanyola no existeix) però hem de ser realistes (malgrat em costi un munt de clatellots per part vostra):La nació catalana (Països Catalans) és força diversa, i també inclou catalans que se senten espanyols; espanyols i catalans; paquistanesos; anglesos o només "ciutadans del món". Òbviament, tot això en diferents idiomes, no necessàriament només el castellà o el català. Hem d'entendre-ho, assumir-ho i lluitar per ensortir-nos-en el millor possible. Crec haver-me explicat bé, si tot i així algú vol insultar-me, cap problema.
Els fills dels britànics que van emigrar a la Índia i que mostraven repugngància pel fet indi, eren indis per tu? PD: els Països Catalans no existeixen.
Dir que no existeixen els Països Catalans és com dir que no existeix el català.
O com dir que la Commonwealth no és nació anglesa.Gat Negre, Parles de la nació (insisteixo PPCC) com a organització política, no pas com el que és una nació. | 0.811897 | curate | {"ca": 0.77639653815893, "pt": 0.013375295043273014, "es": 0.21022816679779702} | |
mc4_ca_20230418_11_386103 | Book 9788414211731
340 pages; 23x17 cm
Publicació creada per a l'adequada preparació del temari general de les convocatòries d'accés a places de l'escala d'administració general i de l'escala d'administració especial de les Corporacions Locals de Catalunya que es convoquin d'acord amb l'oferta pública d'ocupació. Els temes que s'inclouen en aquest tercer volum s'organitzen en dos blocs temàtics que es corresponen amb els següents continguts:
Els temes del primer bloc desenvolupen continguts relacionats amb el personal al servei de l'Administració, el Dret del Treball i el sistema de Seguretat Social.
Per la seva banda, els temes del segon bloc desenvolupen continguts relacionats amb la gestió pública, els pressupostos i hisendes locals, i els tributs i impostos.
La totalitat d'aquests temes s'han desenvolupat amb profunditat i rigor per a què la seva preparació sigui el més completa possible. Els continguts dels mateixos estan actualitzats fins a la data d'edició de la publicació, de forma que inclouen les últimes modificacions jurídiques que els afecten.
Other Clients who bought Corporacions Locals de Catalunya. Temari General Volum 3 , also bought:
Publicació creada per a l"adequada preparació del temari general de les convocatòries d"accés a places de l"escala d"administració general i de l"escala d"administració especial de les Corporacions Locals de Catal | 0.768133 | curate | {"en": 0.09620991253644315, "ca": 0.9037900874635568} | http://uk.agapea.com/books/Corporacions-Locals-de-Catalunya-Temari-General-Volum-3-isbn-8414211739-i.htm |
mc4_ca_20230418_17_396603 | Inici Societat a Ponent El Solsonès estudia multar els propietaris de les escombraries si no reciclen...
Imatge d'arxiu de contenidors al carrer
La comarca del Solsonès té més de 800 masies dispersades en un territori de 100.000 hectàrees i pocs nuclis urbans. La idiosincràsia d’aquesta comarca, única a tot el país, fa necessari un sistema de recollida selectiva especial per reduir, al màxim, la generació de residus. Per aquest motiu, el Solsonès participa en un estudi de l’Agència Catalana de Residus que té com a objectiu assolir el 90% de recollida selectiva l’any 2030. Entre les propostes, hi ha la possibilitat de reduir els punts de recollida a les masies per estalviar econòmicament, i identificar l’usuari per conèixer la identitat del propietari de la bossa d’escombraries i poder avisar-lo o multar-lo en cas que no ho faci bé. Tot i això, els resultats d’aquest treball s’obtindran a mitjans de l’any que ve i es començaran a posar en marxa “tan aviat com els recursos econòmics ho permetin”. Per altra banda, el Consell Comarcal té previst gestionar de manera directa el dipòsit del centre de tractaments de residus, situat a Clariana de Cardener, per garantir la seva vida útil durant els pròxims 29 anys.
Com fer que el Solsonès assoleixi el 90% de recollida selectiva l’any 2030? Aquesta qüestió és la que es planteja l’estudi que està fent l’Agència Catalana de Residus. Entre les mesures que es plantegen, hi ha la possibilitat de reduir els punts de recollida selectiva a les masies del territori per tal de fer més viable el trajecte de recollida, i identificar els propietaris de les escombraries per avisar-los si no reciclen bé o multar-los en cas que, malgrat els avisos, continuïn sense fer-ho.
Segons ha explicat el conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal del Solsonès, Albert Bajona, l’estudi està valorant totes les possibilitats tenint en compte que, en un futur proper, Solsona, Olius i Cardona faran el porta a porta, tal com ja el fan ara a Sant Llorenç de Morunys. Tots quatre són els punts on es generen més residus a tota la comarca.
En tot cas, un cop es tinguin els resultats, a mitjan de l’any que ve, s’esperarà a tenir els recursos econòmics necessaris per dur-los a terme, ja que, entre d’altres coses, reduir els punts de recollida voldria dir, per exemple, expropiar alguns terrenys per tal d’ubicar-los.
El que sí es té previst a curt termini, concretament a partir del mes de març, és que el Consell Comarcal comenci a gestionar directament el dipòsit del centre de tractaments de residus, situat a Clariana de Cardener. L’objectiu és garantir la seva vida útil durant els pròxims 29 anys, ja que d’una banda, es preveu prohibir l’entrada de material de fora de la comarca –especialment terres assimilables- i, de l’altra, assolir el 90% de recollida selectiva.
Segons ha explicat, al ritme d’abocaments actual, la vida útil de l’abocador s’escurça dels 35 als 10 anys i, en canvi, amb les mesures que el Consell Comarcal preveu adoptar, es permet garantir la vida útil durant els pròxims 29 anys, que ja és el que s’havia calculat d’un inici. En aquest sentit, ha recordat que construir un nou abocador tindria un cost mitjà de 1.600 euros per família de quatre membres.
Article anteriorLa Capital de la Cultura Catalana Reus 2017 acomiada l’any amb el musical familiar d’entrada lliure “Ningú és un zombi”
Article següentDetinguda la propietària d’un bar de Tortosa per un delicte contra la salut pública
Quatre anys de presó per intentar matar un home a Tàrrega,...
La plaça Major deTàrrega esdevindrà de plataforma única | 0.876458 | curate | {"ca": 1.0} | https://laciutat.cat/laciutatdelleida/ponent/societat-ponent/solsones-estudia-multar-propietaris-escombraries-no-reciclen-be |
mc4_ca_20230418_0_363353 | Fonollosa: "Hi ha infraestructures viàries pendents molt urgents"
L'alcalde de Martorell recorda a Foment que "cal acabar la connexió entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental pel viaducte de la B-30 o el túnel Abrera-Viladecavalls al Quart Cinturó, i no convertir l’autovia A-2 en una carretera de fins a 10 carrils"
Després de l'anunci que el Ministeri de Foment està estudiant convertir l'autovia A-2 en una carretera de fins a 10 carrils entre Igualada i Martorell, l'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, ha recordat al Ministeri que "hi ha infraestructures viàries pendents molt més urgents" i ha remarcat que "actuacions d'aquest calat cal consensuar-les, prèviament, amb el territori i els ajuntaments afectats."
Fonollosa considera que "és molt més urgent acabar la connexió entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental pel viaducte de la B-30, que fa 11 anys que està en obres, o el túnel Abrera-Viladecavalls al Quart Cinturó", entre d'altres. En aquest sentit, ha subratllat que "calen millores en els trams més insegurs de l'autovia", però ha recordat que "els majors problemes de trànsit en aquesta via acostumen a iniciar-se a Sant Andreu de la Barca, en direcció Barcelona, i en hores punta" i no en el tram en el qual s'ha previst actuar.
L'alcalde de Martorell també ha criticat que aquesta actuació no hagi tingut en compte l'opinió dels municipis afectats. "No entenem com el Ministeri de Foment pot fer una infraestructura d'aquest calat sense parlar amb el Departament de Territori de la Generalitat i amb els ajuntaments afectats. Quan es consensuen amb el territori s'intenta modificar el traçat perquè afecti el mínim possible, tant a elements existents com al medi natural. És una infraestructura que té un import econòmic molt gran i els recursos els hem d'optimitzar i aplicar el més satisfactòriament possible. Per fer això s'ha de dialogar amb els municipis implicats", ha assegurat l'alcalde.
El projecte del Ministeri de Foment preveu convertir l'autovia A-2 en una carretera de, com a mínim, sis carrils d'amplada (tres per cada sentit). Tot i això, està previst també construir un o dos carrils laterals per sentit per facilitar les sortides i les incorporacions a l'autovia. Actualment, molts dels trams entre Igualada i Martorell són de només dos carrils per sentit amb alguns punts on la velocitat està limitada a 80 quilòmetres per hora, com per exemple al Bruc, Castellolí i Collbató. | 0.89147 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.lapremsadelbaix.es/noticies/societat/19981-fonollosa-hi-ha-infraestructures-viaries-pendents-molt-urgents.html |
oscar-2201_ca_20230904_12_139223 | La Real Sociedad Española de Historia Natural, l'associació científica privada més antiga d'Espanya, celebra en 2021 el seu 150 aniversari.
30 maig 2021
0 Comments
0
SHARE
Dossier
Naturalistes en societat
Josep M. Camarasa i Santos Casado
Un recorregut per les societats i associacions sorgides entorn de la naturalesa a través de més de cinc segles d'història.
30 maig 2021
0 Comments
0
SHARE
Dossier
150 Aniversari de la Real Sociedad Española de Historia Natural
Redacció Mètode
Enguany es compleixen 150 anys de la fundació de la Real Sociedad Española de Historia Natural, una fita en què destaca el treball continuat d'aquesta societat científica.
30 maig 2021
0 Comments
0
SHARE
Dossier
La clau és el lloc
Jesús I. Català Gorgues
El cas de la secció de València de la Real Sociedad Española de Historia Natural exemplifica que, a través d’un enfocament des dels llocs, podem entendre aspectes fonamentals de la història de les societats naturalistes. | 0 | curate | {"ca": 0.8231511254019293, "en": 0.03536977491961415, "si": 0.01607717041800643, "nl": 0.022508038585209004, "es": 0.10289389067524116} | https://metode.cat/tag/aniversari-rsehn |
macocu_ca_20230731_0_315837 | spaniel (Diccionari)
spaniel
[ angl. ] m. ZOOL. Raça de gossos d'origen anglés, d'orelles caigudes i pèl llarg, que se solen utilitzar per a caçar. | 0 | curate | {"ca": 0.8321678321678322, "en": 0.04895104895104895, "de": 0.06293706293706294, "lt": 0.055944055944055944} | |
mc4_ca_20230418_0_690572 | Concert "Conte de Nadal, de Charles Dickens" | Guia BCN: agenda d'activitats, directoris i cursos de Barcelona Concert "Conte de Nadal, de Charles Dickens"
Concert "Conte de Nadal, de Charles Dickens"
Albert Guinovart torna a apropar-se a l'esperit nadalenc, aquesta vegada amb el cèlebre Conte de Nadal de Charles Dickens. Els fantasmes del Nadal del passat, del present i del futur aconseguiran estovar el cor endurit de l'usurer Scrooge. El Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers, juntament amb l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, ofereixen un concert molt especial il·lustrat amb la poesia de la sorra.
Cor Amics de la Unió de Granollers
Josep Vila direcció
Dissabte a les 12:00h Entrada general de: 10 a 29 €. Per abonaments, | 0.727865 | curate | {"ca": 0.9202702702702703, "en": 0.07972972972972973} | http://guia.barcelona.cat/ca/detall/concert-conte-de-nadal-de-charles-dickens_99400497394.html |
mc4_ca_20230418_4_632512 | Pfizer Archives - Blog COFBBlog COFB
Estàs aquí: Inici > Temes Publicacions: Pfizer
Temes Publicacions: Pfizer | 0.341523 | curate | {"en": 0.3333333333333333, "ca": 0.6666666666666666} | https://blog.cofb.cat/tag/pfizer/ |
mc4_ca_20230418_5_260943 | Sandra Gómez no acudirà a la cita de Ribó per veure una "falta de respecte" al PSPV que es reunisca amb altres candidats | Valencia Extra
La candidata del PSPV a l’Alcaldia de València, Sandra Gómez, ha decidit que no acudirà aquest dijous a la cita amb l’alcalde en funcions, Joan Ribó, i que representa amb deu regidors la llista més votada a l’Ajuntament en les eleccions del 26M, en considerar que és una “falta de respecte” als socialistes, partit amb el qual ha de formar un nou govern de la Nau, que es reunisca abans amb altres candidats d’altres formacions, en concret, amb el PP.
Així ho han assegurat a Europa Press fonts de la candidatura de Gómez després que s’haja conegut que Ribó, nou primer edil de la ciutat per Compromís a partir de les eleccions municipals del passat diumenge, haja convocat des d’aquest dijous a la resta de candidats de les altres formacions que integraran l’Ajuntament en el pròxim mandat al costat de la seua coalició.
Les cites –amb l’objectiu de per a donar-los la benvinguda al consistori i parlar de la constitució de la nova corporació municipal, que tindrà lloc el pròxim 15 de juny– començaran amb la representant del PP, María José Catalá, a les 10.30 hores, i estava prevista la reunió amb Gómez a les 11.30. El PSPV ha obtingut set edils en els comicis.
Gómez, que aquest mateix dimecres havia defensat que per al PSPV és “innegociable” la seua proposta d’un lideratge compartit amb Joan Ribó i demanava “una mica de serenitat” durant la negociació i deixar “en segon pla” els debats entorn del repartiment de regidories i a l’organigrama del nou govern, cree que aquesta decisió suposa una “falta de respecte” al PSPV, un “menyspreu” i un “menystinc”, segons assenyalen des de la seua candidatura.
“Veiem una falta de respecte que en la ronda de contactes la primera foto que siga amb Catalá, menyspreant al partit amb el qual ha de formar govern”, insisteixen i sostenen que s’havia tancat el dia i l’hora i es buscava un “lloc neutral” per a la primera reunió després dels comicis i la que ha d’establir les bases per a començar els treballs dels nous governs i “que no fóra el despatx de l’alcalde”.
Per tant, han posat l’accent que no acudiran a la cita perquè no s’ha fet “en els termes que es plantejaven posat que no som un partit més, sinó amb el qual ha de formar govern”, al mateix temps que sostenen que aquesta situació no s’ha produït “mai”. Com a exemple, citen el cas d’altres institucions, com les negociacions en la Generalitat per al Botànic II.
Eduard maig 31, 01:00
la estupida obrera ha obtingut, menys del 70 per cent de vots del Ribó, tot i el suport mediátic i institucional | 0.858577 | curate | {"ca": 1.0} | https://valenciaextra.com/gomez-no-acudira-cita-ribo/ |
cawac_ca_20200528_10_267599 | Estrenem nou web del Departament
Venim d’un temps, el novembre de 2005. Va ser llavors quan vam posar en “antena” per primera vegada la pàgina web del Departament de Didàctiques Específiques. Avui, el 14 d’abril de 2011 ens presentem amb una nova imatge, la d’un altre temps, potser més uniformat.
L’objectiu segueix sent el de sempre, comunicar i mostrar el nostre compromís amb la societat a través de l’ensenyament, la recerca i la transferència de coneixements.
Felicitats i gràcies a tothom.
Aquesta entrada es va publicar en Notícies . Bookmark el permalink .Tant els comentaris com els trackbacks estàn tancats. | 0.739344 | curate | {"ca": 0.9378068739770867, "fr": 0.062193126022913256} | http://www.didesp.udl.cat/?p=101 |
mc4_ca_20230418_9_76007 | IniciEscolaEstudisSecretariaServeisOrganitzacióQualitat
Jornades de Portes Obertes 14/05/2013
Orientadors europeus visiten l’Escola del Treball
Ja podeu adquirir la samarreta esportiva de l’Escola del Treball
Visita a l'Escola del Lycée Polyvalent Maximilien Perret 28/04/2013
Aplicacions reservades a professorat i treballadors de l’Escola
Correu electrònic (documentació)
ISO 9001:2008 Excel·lència e2cat Altres seus web de l’Escola del Treball
Institut Escola del Treball – Carrer Comte d’Urgell, 187 – 08036 Barcelona | 0.624897 | curate | {"ca": 0.797270955165692, "fr": 0.20272904483430798} | http://www.escoladeltreball.org/ca/accessibility-info |
racoforumsanon_ca_20220809_2_142411 | Un comissari espanyol admet al jutjat l’existència d’una ‘operació Catalunya’Una unitat especial de la policia espanyola investigava polítics independentistes sense autorització judicialJorge Fernández DíazEl comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo Pérez, encausat per haver enregistrat suposadament uns altres policies i agents del CNI, ha admès avui al jutjat que havia participat en una anomenada ‘operació Catalunya’. Segons que informen alguns diaris espanyols, entre els quals ElDiario.es, Villarejo ha parlat de l’existència d’aquesta operació quan ha al·ludit a la relació que tenia amb el comissari Marcelino Martín Blas-Aranda, ex-cap d’afers interns de la policia: ha dit que la relació venia ‘de l’època de l’operació Catalunya’.Fa un any i mig, aproximadament, va sortir publicada informació sobre una unitat secreta de la policia espanyola, dins la direcció adjunta operativa, que investigava polítics favorables al procés independentista sense cap autorització judicial. Una part d’aquests agents eren de la unitat d’afers interns, la que dirigia Martín Blas-Aranda, els encarregats de treballar sobre el terreny, al Principat. Tenien el propòsit de recollir informació que, un cop elaborada i tractada, apareixia en la portada de determinats mitjans de comunicació espanyols.Aleshores el Ministeri d’Interior espanyol, dirigit per Jorge Fernández Díaz, va negar l’existència d’aquesta unitat secreta i després, a més, va acabar condecorant amb una medalla i una pensió el comissari, Villarejo el març del 2014.Aquella informació del novembre del 2014, i la confirmació ara de l’existència de l’anomenada ‘operació Catalunya’, encaixen amb el contingut de les converses entre Fernández Díaz i l’ex-director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, que conspiraven per mirar de treure draps bruts de polítics d’ERC i CiU. Aquelles converses, fetes públiques pocs dies abans del 26-J, van ser l’octubre del 2014, poc abans del 9-N.Just després de la filtració de les converses per part del diari Público, es va saber l’encausament del comissari Villarejo pels enregistraments a agents de la policia i del CNI; un encausament fruit de la investigació de Martín Blas-Aranda, aleshores company de Villarejo i avui enemic seu dins el cos de la policia. Arran de l’enfrontament entre tots dos, el comissari Martín Blas-Aranda va ser destituït d’Afers Interns el març del 2015, i això va desencadenar els rumors sobre la presumpta responsabilitat de l’un i de l’altre en la filtració de les converses entre Fernández Díaz i Daniel de Alfonso a Público.L’enemistat entre Villarejo i Martín Blas-Aranada ve de l’operació Emperador, en què uns quants policies van ser encausats per vincles amb la màfia xinesa. Villarejo diu que Martín Blas-Aranda investigava policies d’esquena al jutge.Abans d’aquesta topada, tots dos viatjaven junts per feina, i aquesta feina era l’operació Catalunya.http://www.vilaweb.cat/noticies/un-comissari-espanyol-admet-al-jutjat-lexistencia-duna-operacio-catalunya/Bé, ja ho veieu, cada cop que parleu de la corrupció a CIU el més segur és que estigueu donant corda a un invent de la feixista, anticatalana i corrupta policia espanyola.Jutges, policia, periodistes de la Razón, polítics corruptes del PP, el PSOE, Ciudadanos i Podemos prevaricant i tapant-se amb la bandera espanyola. Vols formar part d'això? Vols ser el seu ximplet útil? O bé vols la independència per tal que puguem jutjar les irregularitats de manera segura i justa?
Quins pocs casos creieu que no són inventats? Creieu que hi ha algun jutge o policia espanyol que no estigui a sou? Com van aconseguir implicar a en Maragall perquè digués aquella animalada falsa del 3%? Quin policia va inventar el cas de les ITV's?
Com van aconseguir implicar a en Maragall perquè digués aquella animalada del 3%?Si et plau, al bo d'en Pasqui no calia que ningú el carregués...disparava tot sol. Les cares de pànic d'aquell dia van ser tan o més fortes que a les files de CiU a les pròpies files socialistes...
Les cares de pànic entre els sociates, perquè tot allò s'ho va inventar, com jo ara em puc inventar que el PSC es fotia a la butxaca el 5%.
Qui va treure tot allò va ser un empresari que estava fart de pagar. Tampoc crec que tingués un especial interès en fer caure convergència.
Allò no ho va treure ningú, allò no existeix. Mai ningú ha demostrat una merda. I a més, si mai hagués existit, qui ho feia era un tal Pujol, espanyol fins la medul·la que practicava l'autonomisme, el mateix que defensa l'Albert Rivera.
Et dic lo de l'empresari perquè en aquella època coneixia a la seva filla. No li vaig preguntar els detalls perquè llavors no m'interessaven gaire aquestes coses però sí que se que ho va fer públic ell. I no sé si va ser com a conseqüència d'això, però van acabar marxant del país. Van marxar a Mèxic crec.
Mira, ja pots comptar que era un testimoni comprat pel PP. Ho han dit ells mateixos! Un fiscal de confiança! La fiscalia ja ho afinarà! Què més necessites? Com us podeu creure a uns nacionalistes espanyols que tenen el 99% de casos de corrupció abans que el veí independentista?
Estem parlant de fa més de 10 anys, CiU eren amiguets del PP en aquella època. Convergència no s'havia plantejat ni el pacte fiscal.
És que sincerament, no ho sabem del cert. Ves a saber, potser sí...o no. | 0.875131 | curate | {"ca": 0.9900075414781297, "pt": 0.004336349924585219, "es": 0.005656108597285068} | |
mc4_ca_20230418_3_115039 | Activitats en família per reforçar les competències bàsiques dels fills | Consumer
Activitats en família per reforçar les competències bàsiques dels fills
Un calendari de tasques editat per CEAPA ajuda als pares a reforçar les competències bàsiques dels seus fills en la llar
Data de publicació: Dimecres, 17 de Abril de 2013
Les competències bàsiques són les habilitats que ha d’adquirir un estudiant durant l’escolarització obligatòria. Suposen el pas de la teoria a la pràctica, ja que els joves han de demostrar que no solament han après uns coneixements considerats obligatoris, sinó que saben com aplicar-los. La Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (CEAPA) ha dissenyat un calendari perquè els progenitors realitzin cada dia amb els seus fills una tasca que els ajudi a desenvolupar aquestes competències bàsiques de manera complementària al treball del professorat en el col·legi. En aquest article es destaca el contingut d’aquest calendari i de quina manera es poden implicar els pares en cadascuna de les competències bàsiques.
Imatge: DIAC
La competència en comunicació lingüística abasta tant la llengua castellana com, almenys, una llengua estrangera. Els joves haurien d’utilitzar el llenguatge “com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i transmissió del coneixement i d’organització i autorregulació del pensament, les emocions i la conducta”, recorda CEAPA. Per a aquesta fi es proposen, entre unes altres, les següents activitats:
Comentar alguna notícia llegida en dos periòdics diferents.
Explicar en família el moment més feliç dels últims dies.
Escriure dues paraules noves sentides o llegides per primera vegada.
Utilitzar alguna expressió en un altre idioma escoltades en la televisió.
Veure junts alguna pel·lícula clàssica en versió original subtitulada.
Respondre a una pregunta en una llengua estrangera.
2. Competència en raonament lògic-matemàtic
Els nombres i les operacions amb ells són la fi d’aquesta competència. Per això resulta útil reforçar el raonament matemàtic des de nens mitjançant diferents tasques que es poden desenvolupar a casa. Es proposen accions senzilles com animar als fills a comprar el periòdic o el pa o jugar al monopoly, una activitat divertida en família, en la qual el nen pot aprendre a manejar els bitllets i fer càlculs. Les factures de la llar són una altra eina molt útil.
Revisar algunes factures i calcular la despesa setmanal.
Comprar el periòdic i comprovar el canvi.
Explicar els diners que té en els seus estalvis en diferents unitats (cèntims, euros).
Calcular una quantitat de diners en euros i en dòlars.
Analitzar el consum familiar d’energia i d’aigua en una setmana.
Calcular què despesa es necessita fer per preparar un aniversari.
3. Competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic
“Comprendre successos, predir conseqüències i millorar les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta dels éssers vius“. Així descriu CEAPA l’objectiu d’aquesta competència. Per aquest motiu, s’entén que són interessants les activitats relacionades amb el patrimoni natural, els recursos, el medi ambient o la salut. Com a tasques per realitzar en família es proposen les següents:
Realitzar una excursió al camp o la platja.
Visitar una fabrica i aprendre el vocabulari dels objectes que es vegin.
Fer una tasca en el camp, com a apicultura o recollir raïm.
Veure un lloc nou de la ciutat.
Aquesta és una competència completa, ja que suposa obtenir informació, transformar-la en coneixement i transmetre-la de manera adequada. En incloure’s la competència digital, es persegueix que els joves aprenguin a manejar les tecnologies de la informació i la comunicació i que recorrin a aquestes per resoldre problemes reals. Contribueixen a aquesta fi:
Demanar als fills que busquin en Internet els horaris d’un transport públic.
Organitzar el trajecte d’una excursió i les activitats que es realitzaran durant la mateixa.
Buscar a la Xarxa la pàgina d’un museu famós i fer una visita virtual.
Fer la compra per Internet.
Buscar a la Xarxa una cançó.
Recopilar informació d’una pàgina web concreta.
5. Competència social i ciutadana: civisme
Analitzar el passat i el present per “contribuir a la millora” de la societat. A aquest efecte, s’aposta des de nens per la formació en el diàleg, el respecte i la participació social. S’ensenya als joves que són responsables de les seves decisions i han d’aconseguir que aquestes siguin bones tant per a ells com para tots.
Utilitzar solament un got d’aigua per rentar-se les dents.
Portar les escombraries als diferents contenidors.
Deixar apagades les llums quan se surt de l’habitació.
Comentar en família algunes formes d’ajudar a altres persones.
Dutxar-se amb la quantitat justa d’aigua, sense abusar.
La competència cultural i artística no sempre es té en compte. No obstant això, resulta molt interessant perquè els alumnes apreciïn l’art i es comprometin amb la seva conservació. A més, en potenciar aquestes habilitats, es millora la” expressió d’idees, experiències o sentiments de manera creativa“. En aquest cas, entre unes altres, se suggereixen les següents activitats:
Veure algun museu o exposició científica.
Visitar junts un museu de la ciutat.
Ensenyar als nens una cançó de la infància dels pares.
Escoltar amb els fills diverses peces conegudes de música i comentar-les.
Llegir un poema junts.
Aquesta competència pretén que els nens aprenguin de manera autònoma, que adquireixin les claus perquè això sigui així. La CEAPA recalca tres claus per a això: les pròpies capacitats intel·lectuals, les estratègies adequades per desenvolupar-les i el propi procés d’aprenentatge. La motivació i el desenvolupament de l’autoconfiança són dos factors crucials perquè els joves desenvolupin aquesta competència. Això s’aconsegueix amb diferents tasques:
Ensenyar als fills a organitzar els temes d’estudi.
Seguir les instruccions d’una recepta de cuina per preparar un menjar.
Comentar en família la manera que té cadascun d’aprendre algunes coses.
Utilitzar un electrodomèstic.
Comprovar la data de caducitat dels aliments.
Veure en família un documental i parlar sobre l’après.
Com el seu nom indica, la finalitat d’aquesta competència és que els estudiants prenguin les seves pròpies decisions. Autonomia, creativitat, autoestima, autocrítica, iniciativa i control emocional són les habilitats personals en les quals s’instrueix als joves, a més d’ajudar-los a aprendre dels seus errors. L’objectiu és que els fills prenguin les seves pròpies decisions amb criteri, però que alhora siguin responsables de les conseqüències d’aquestes decisions. Es proposen per a ells tasques com aquestes:
Escoltar la previsió del temps i triar la roba adequada.
Despenjar el telèfon i anotar els missatges durant una setmana.
Atendre a la mascota familiar.
Deixar la roba bruta en la galleda de la roba i separar la blanca de les peces de color.
Distribuir el temps per realitzar diferents activitats.
competències bàsiques família hijos-ca reforç escolar | 0.795915 | curate | {"ca": 0.9628099173553719, "es": 0.032487888287261325, "cs": 0.0008549444286121402, "it": 0.003847249928754631} | https://www.consumer.es/ca/educacion-ca/extraescolar-ca/activitats-en-famlia-per-reforar-les-competncies-bsiques-dels-fills.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_266817 | Què en penseu de la religió en uns possibles Països Catalans?
Quote:Des del moment en què tens catalans practicant altres religions, el cristianisme no és l'única religió pròpia de Catalunya. Moltes de les coses de què parlo no només ens afecten als jueus, sinó també a confessions cristianes no-catòliques, que se senten arraconades. No podem vivir en el record del passat. Per aquesta conclusió, ¿el castellà, l'àrab, etc. també són llengues pròpies de Catalunya? Quote:Des de sempre les esglésies protestants i sinagogues a casa nostra s'autofinancien i no reben diners del govern. No veig per què els catòlics heu de ser més. Els poliesportius són d'utilitat pública per tothom, els espais religiosos són de cadascú. Les sinagoges a Israel s'autofinancïen? I els protestants al Regne Unit? I per què els espais religiosos no són públics? Es que se'l prohibeix a algú entrar a una església? Quote:No vull entrar a comentar la teva opinió sobre els gais i lesbianes. Com a català, i per tant membre d'una minoria nacional, no entenc que ningú pugui discriminar membres d'altres minories. Ah, i informa-te'n millor, perquè aquí als EEUU els gais adopten nins des de fa més de 15 anys. (Aquest país té moltes coses dolentes, però qualcuna en té de bona!). Tots els estudis científics estan resultant positius. És molt curiós que en el teu exemple només parlis de "nois" adoptats per homosexuals masculins. Sí el que tens por és que al nin se li encomani l'homosexualitat dels pares, és perquè potser no has pensat que tots els gais han nascut en famílies heterosexuals i no per això s'han encomenat! Es a dir, que per ser català no pots dir que no es pot permetre tot? T'equivoques, potser a l'estat on estàs tu sí, però els EUA tenen una estructura federal, i hi ha estats on està prohibit inclús la manifestació de la homosexualitat. No sé quina mania es això, ¿què passa que he dir dir, nois, noies, raconers, raconeres, navegants, navegantes, professors, professores; així tota l'estona? Nen engloba Nen i Nena. Quote:Abans ja he reconegut, que sí, que hi ha hagut capellans progressistes (silenciats per la institució que representen, però bé), alguns que agafaven les armes i sortien al carrer a lluitar al costat del poble... Però avui en dia, les coses han canviat, i aquest progressisme ha anat mimvant fins al punt de que jo no el veig per enlloc. No em podeu vendre que l'Esglesia catòlica és progressista quan és totalment masclista, retrògada (amb el tema sexe, per exemple), imposada (bateig, declaració de la Renda...), intolerant (compareu-la amb l'Islam) i manipuladora... És a dir ser catòlic, no voler el sexe abans del casament, etc. es ser retrògad i poc més que fatxa. Em sembla que vols que els capellans CATÒLICS no siguin CATÒLICS. Imposada? Als teus pares l'han obligat a batejar-te? I a la declaració de la RENDA t'obliguen? Et ve marcada la creu? Això de l'Islam no l'entenc, explica'm que vols dir. Quote: A les ciutats l'Esglesia té els dies comptats, només hi ha 4 vells i un parell de joves de CDC. S'acaba, s'esgota, ja no té cap paper que no sigui el de semi-ONG... I ràpidament es va estenent per les poblacions properes a les ciutats i ja més poc a poc va passant el mateix als pobles més allunyats. Doncs a Madrid, quan va anar el Papa no semblava que fossin 4 vells...més semblava que eren 500.000 joves...però si no vols veure la realitat. Et recordo que el partit demòcrata cristià es UDC no CDC. Si dius ximpleries al menys informa-te'n! Quote:A algú li ha sorprés que em declari ateu militant, i és cert, igual que totes les religions em peguen la xapa amb el seu Déu (a vegades misericordios, altres venjatiu , però sempre d'un paternalisme que fot mania) jo he decidit pregonar la no existència de Déu. En tot cas el meu convenciment no partiex de cap dogma, és simple mètode científic. I la conclusió és evident, Déu no existeix, i en cas que existís algú m'hauria d'explicar perquè s'ha pres tantes molesties en evitar que tinguem proves de la seva existència. Serà científic, però 8 de cada 10 científics americans creuen en Déu. Quote:Només afegir unes últimes consideracions en aquest fórum, ja que veig que hi ha gent molt anticristiana sense conèixer de debó què és i què s'hi cou, simplement es deixen influcenciar pels mitjans de comunicació i per experiències personals negatives (suposo, sino no ho entenc). Totalment d'acord, estem inundats de mitjans de comunicació que s'han declarat anticatòlics (no anti-islàmics, ni anti-la resta de religions, sembla que tenen una mania especial pels catòlics), com el grup Prisa que té més de 30 empreses, com CNN+, Canal+, Santillana, Cadena SER, El Pais... Quote:2. En aquests cultes (ho anomeno aixi per poder hi incloure els cristians catòlics, protestants... jueus, musulmans...) hi han també una gran participació de joves. Que els vostres ambients siguin anticristians no vol dir qeu no hi hagi gent. També totalment d'acord, sembla que perquè al teu barri no hi hagi joves catòlics es que no els hi ha enlloc. Per cert, Crom, segueixo esperant la resposta teva al teu raonament de que segons tu, l'església va fer malament anant-se amb Franco, que hauria fet millor anar-se'n amb qui els matava als capellans... | 0.830909 | curate | {"ca": 0.9744532610799304, "es": 0.007547900135475131, "oc": 0.007547900135475131, "de": 0.004451325720921231, "pt": 0.005999612928198181} | |
mc4_ca_20230418_2_528327 | LES TIC I LA DISCAPACITAT: La Universitat de València implanta un programari d'ajudes tècniques a la discapacitat
La Universitat de València implanta un programari d'ajudes tècniques a la discapacitat
A les aules informàtiques, les biblioteques i les classes convencionalsLa Universitat de València ha implantat un sistema centralitzat d'aules informàtiques que actua com a control remot per a la propagació d'un programa a centenars d'equips en qualsevol entorn del centre, amb el que es converteix en pionera del programari d'ajudes tècniques a la discapacitat.Segons informa la universitat, es tracta dels resultats de les actuacions referides al Programa de Infoaccesibilidad, finançat pel II Pla Nacional d'Accessibilitat a través d'un conveni amb la Fundació ONCE i l'Imserso.Així mateix, la Universitat va fer un estudi particular de «infoaccessibilidad", fruit del qual s'ha elaborat aquest pla.El sistema contempla intervencions a les aules informàtiques d'accés lliure, a les biblioteques i en algunes aules convencionals de la Universitat de València, així com accions específiques per millorar l'accessibilitat dels serveis i aplicacions web. Aquestes mesures tenen com a objectiu fer que els estudiants disposen de serveis d'alt nivell tecnològic i, al seu torn, que els estudiants amb discapacitat tinguin les mateixes oportunitats que els altres estudiants.Font: Solidaridad Digital_______________________________Portal web DIVERSITAT FUNCIONALhttp://www.diversitatfuncional.org/ Bloc LES TIC I LA DISCAPACITAThttp://discapacitat.diversitatfuncional.org/ Publicat per | 0.857125 | curate | {"ca": 1.0} | http://discapacitat.blogspot.com/2010/01/la-universitat-de-valencia-implanta-un.html |
cawac_ca_20200528_3_136543 | Itinerari: Aquest diumenge sortirem a peu i per la plaça del Rotary i el Pi d’en Xandri anirem a buscar al Turó de la Torrefera i la pista de la Flor de Maig. Passarem per la Font de Sant Pau i ens arribarem al Centre d’educació ambiental de Can Coll. Farem una visita guiada per l’emblemàtica masia magníficament restaurada i pel seu entorn . Tornarem passant per Can Codonyers i el Pi d’Entretermes abans d’arribar a Sant Cugat.
Guia: Joan Casajuana Mitjà de transport : A peu Duració: 3 hores i mitja + 25 minuts per l’esmorzar Dificultat: Cap Sortida: A les 09.00 hores a la Plaça de la Vila, s/n davant la seu del Club Muntanyenc. Informació: 936759952 (Oficina de Turisme de l’Ajuntament) i 936745396 (CMSC).
Passejada gratuïta, oberta a tothom i sense inscripció prèvia
Organitzat pel Club Muntanyenc Sant Cugat amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Lloc: Club Muntanyenc Sant Cugat - Plaça de la Vila, 2 - Sant Cugat del Vallès
Si necessiteu més informació, o ens voleu adreçar alguna consulta en relació a aquest acte, no dubteu a utilitzar el formulari Contactar, i us respondrem el més aviat possible
Ús de galetes Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització. | 0.839767 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cmsc.cat/agenda_detall_1/_CAFjuKR7gbVUeUxcall__TpTAZ7f2AvAQTydfK_o0cZ-BC6WoBVs1a5D8edgyz7WUALmMpYq6wrI1Asvv098m2dCSmKz5VpsUv0W7323FF7lV47UtuJ2beE3U5ClUlltCIJ7hDxsyyY |
macocu_ca_20230731_4_438714 | Les claus d’un campus sanitari | Llàtzer Moix
En els seus 62 anys de vida, l’hospital Vall d’Hebron ha anat creixent de manera caòtica sobre la falda de Collserola. De la seva inicial torre de tretze plantes –batejada l’any inaugural, el 1955, com a Residencia Sanitaria Francisco Franco– ha passat a un variat conjunt d’edificis aixecats entre Montbau i Sant Genís. L’hospital ha crescut molt. Tant físicament –és el complex més gran a Catalunya, cada dia hi passen 50.000 persones, i cada any fa 800.000 consultes externes i 58.000 ingressos– com en prestigi. La majoria de notícies que es publiquen ara sobre el Vall d’Hebron estan relacionades amb la investigació i l’excel·lència: aquest centre considera que la seva missió és oferir al client el coneixement més avançat i, amb aquest objectiu, reuneix professionals avesats en la investigació.
La idea de l’hospital com a centre de coneixement integrat, on conviuen unitats assistencials, educatives o d’investigació, propicia que es converteixi en una petita ciutat o campus. Però no que creixi ordenadament. Solen posar-hi obstacles l’antiguitat de les instal·lacions inicials, la velocitat a què evoluciona la medicina, la urgència amb què s’han d’implantar certs serveis, la necessitat d’emprendre les reformes sense parar la rutina de funcionament i la limitació dels recursos econòmics. El resultat sol ser una instal·lació caòtica. Per això mateix és tan pertinent la proposta guanyadora d’aquest concurs arquitectònic, firmada per BAAS i Espinet/Ubach, que, a més de l’edificació d’un nou centre d’investigació, proposa un pla de creixement ordenat per a les pròximes dècades. I ho fa basant-se en els criteris que exposem tot seguit.
Estratègia. El projecte guanyador no aposta per la formalització d’un edifici icònic, d’acusada personalitat, sinó per una estratègia d’ordenació i creixement per fases del recinte hospitalari. Les seves dues noves grans edificacions són de llenguatge discret, no gens sorollós, i estan encaixades al solar, cedint protagonisme a la vegetació. El pavelló d’accés, enfrontat a una làmina d’aigua, es defineix mitjançant un senzill pòrtic d’aire clàssic i es proposa, abans que res, de millorar l’accessibilitat al recinte. El centre d’investigació és també discret, sense sorpreses formals, amb façanes tranquil·les i lluminoses que propicien una bona relació entre interior i exterior, així com un gran aprofitament tant dels seus nivells subterranis (fins a 800 places d’aparcament) com del superior, on es converteix la coberta en una enorme terrassa per a la facultat de Medicina. Aquest gran edifici que, simultàniament, és la peça vertebradora del recinte i la divisòria de l’àrea d’investigació universitària i l’hospitalària.
Eixos de circulació. El futur Vall d’Hebron tindrà un eix principal de circulació per als vianants, equipat amb escales metàl·liques, que anirà des de la ronda de Dalt fins a la cota superior del recinte. Aquest element ha estat molt apreciat pels professionals del centre, que solen simultanejar tasques mèdiques i docents. La racionalització d’aquests recorreguts, ara tortuosos, ha estat, doncs, determinant. Aquest eix longitudinal és travessat per d’altres de longitudinals, de cota fixa, que enllacen instal·lacions sanitàries i faciliten, a més, la relació entre els veïns de Montbau i Sant Genís. Aquesta atenció doble, als usuaris de l’hospital i als seus veïns, ha estat una clau de l’èxit de BAAS i Espinet/Ubach.
Espai verd de connexió. El projecte guanyador proposa de mantenir els principals edificis existents –hospital general, maternitat, traumatologia...– alhora que s’esponja el recinte demolint edificis menors, concentrant les seves funcions en el nou centre d’investigació, eliminant aparcaments en superfície i disposant zones boscoses, la principal a la seva parcel·la central. També fa caure l’actual anell perimetral. Així es restitueix la configuració natural de Collserola i se subratlla el caràcter mediterrani de l’operació. Així s’obre, a més, el recinte hospitalari als veïns dels barris limítrofs, als quals s’ofereix un nou espai públic i noves vies per als vianants. Aquesta consciència urbana, a més de la sanitària, també ha estat determinant per a la victòria d’aquest projecte.
Cotxes fora. Al futur recinte del Vall d’Hebron no hi haurà espai per al cotxe privat. Els automòbils s’hauran d’aproximar a les instal·lacions hospitalàries circulant per l’anell perimetral i estacionar després als aparcaments, ja sigui el del centre d’investigació o un altre de situat sota la ronda. Ambulàncies i altres vehicles autoritzats podran circular per un bulevard d’accés a la part dreta del recinte. Però la idea que es prioritza no és la de trama de carrers, sinó la d’un campus. “Hem intentat –conclou Jordi Badia, director de BAAS– aprofitar el disseny del nou centre d’investigació per proposar un projecte sanitari de futur integrat en un entorn natural i amable”.
More Posts | 0.847206 | curate | {"ca": 0.9979620949663746, "en": 0.002037905033625433} | |
mc4_ca_20230418_0_2809 | Tens una urgència' Vine a primària! : Serveis de Salut Integrats Baix Empordà | Hospital de Palamós.
inici » notícies » Tens una urgència' Vine a primària!
Tens una urgència' Vine a primària!
Publicat 27/06/2018
Aquest augment sovint comporta situacions de concentració de pacients a urgències de l’Hospital de Palamós, que és l’únic de la comarca. Això és degut a que sovint s’acudeix a les urgències amb problemes de salut lleus i que poden ser atesos a d’altres centres d’atenció continuada com els CAP o els consultoris locals.
Consulta abans el temps d’espera
El web de SSIBE (Serveis de Salut Integrats Baix Empordà) també disposa d’informació en temps real per consultar el temps d’espera als nostres centres i així planificar a quin centre és més convenient assistir. A nivell català, també existeix l’APP InfoUrgències, que proporciona el temps d’espera a tots els hospitals catalans.
Planell explicatiu de tots els centres assistencials del Baix Empordà i els seus horaris d?atenció d?urgències: Descarregar | 0.678002 | curate | {"ca": 0.9811320754716981, "pt": 0.018867924528301886} | http://ssibe.cat/index.php?noticia=3108 |
mc4_ca_20230418_12_788247 | Marlaska desvincula el cessament de De los Cobos de l'informe sobre el 8-M
Intenta apaivagar el malestar de la Guàrdia Civil anunciant el pagament del tercer tram de l'equiparació salarial || Poc després de dimitir el seu número 2
© El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ahir en roda de premsa.
El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va desvincular ahir el cessament del cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid, Diego Pérez de los Cobos, de l’informe de la Guàrdia Civil molt crític amb la gestió del Govern davant de la manifestació del 8-M. Grande-Marlaska va circumscriure els canvis al “nou impuls” que s’ha volgut donar a l’organigrama d’Interior, en el marc d’una “política raonable i normal de reconstrucció de nous equips i dins de l’àmbit de màxima confiança que tot dirigent polític planteja”.
El ministre va fer aquestes declaracions a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, compareixença en la qual inicialment no estava prevista la seua presència i en què també va informar del desbloqueig de l’últim tram de l’equiparació salarial de policies i guàrdies civils amb les policies autonòmiques, per valor de 247 milions d’euros.
Va assegurar que, amb més de trenta anys de jutge, sap quina és la competència d’un ministre i d’un magistrat i els coneixements que han de tenir un i un altre. I va emfatitzar: “La paraula ingerència no la conjugaré mai.”
Amb aquesta frase va sortir al pas de les crítiques de les associacions professionals de l’institut armat i dels partits polítics, que han vist precisament en el cessament del coronel en cap de Madrid una “ingerència”. El cessament de Pérez de los Cobos ha desfermat una tempesta al cos. Aquest malestar es va plasmar ahir en la dimissió del tinent general de la Guàrdia Civil, Laurentino Ceña, com a director adjunt operatiu (DAO) de la Guàrdia Civil. El substituirà el general de divisió i màxim responsable del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil, Pablo Salas, que va ser ascendit a tinent general.
A més, diverses associacions de guàrdies civils van mantenir el seu recel per les explicacions que va oferir el ministre sobre el cessament de Pérez de los Cobos i la posterior dimissió del director adjunt operatiu. Així mateix, li van retreure que, enmig d’aquesta polèmica, ahir anunciés que es realitzarà el pagament del tercer i últim tram de l’acord d’equiparació salarial firmat el 2018 i llargament reivindicat.
En aquest document, que compta amb vuitanta-tres pàgines, també s’afirma que a partir d’aquesta data tampoc no se n’haurien d’haver celebrat unes i cancel·lar-se altres, “com al final va acabar passant”, amb referència a la convocatòria de la marxa pel Dia de la Dona a Madrid mentre que se suspenia un congrés evangèlic a la ciutat.
Segons afirma la Guàrdia Civil, en aquestes dates ja hi havia un “profund coneixement dels riscos de la malaltia per part dels responsables sanitaris, així com del control exhaustiu de la seua evolució, com a mínim amb data 5 de març, i de com aquests van evidenciar que l’esdeveniment no es podia celebrar, precisament pels riscos que comportava la concentració de persones”.
Així doncs, assenyala les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que el dia 29 de gener ja aconsellava “evitar aglomeracions i no estar-se amb freqüència en espais tancats i abarrotats”, així com mantenir, “almenys, un metre de distància” amb altres persones.
A més a més, també assegura que el Govern estava al corrent dels riscos de les manifestacions arran del document de Prevenció de Riscos Laborals de la Policia Nacional que ja el 24 de gener demanava evitar aglomeracions, encara que el responsable, José Antonio Nieto, va ser destituït posteriorment.
Així doncs, segons assenyala la Guàrdia Civil, es constata que la delegació del Govern “tenia consciència del perill que suposava la celebració de reunions i manifestacions en dates prèvies a la declaració de l’estat d’alarma”. | 0.872134 | curate | {"ca": 0.9802281368821293, "fr": 0.01977186311787072} | https://www.segre.com/noticies/panorama/2020/05/27/marlaska_desvincula_cessament_de_los_cobos_l_informe_sobre_8_m_107059_1106.html |
crawling-populars_ca_20200525_23_166301 | En poc més d’un any ens han deixat 30 persones sense llar conegudes per Arrels. Aquests dies ens hem trobat per recordar-les a totes. Tenien una mitjana d’edat de 62 anys, molt per sota de la mitjana catalana, i vàries van morir al carrer.
“Aquest era el meu amic! Vam passar molts anys al carrer…” “Em consola veure que molts no van morir sols però hi ha persones que avui recordem que van morir al carrer.” “Els hi dono tot el meu amor, a tots els qui avui recordem, tota la vida…”
Les frases anteriors són de tres persones que han viscut al carrer i que recorden altres companys sense llar que ens han deixat durant l’últim any. Aquests dies, com cada any, persones ateses, voluntàries i treballadores d’Arrels ens hem trobat per recordar les persones vinculades a l’entitat que han mort en els darrers dotze mesos.
Durant l’últim any ens han deixat 30 persones que vivien o havien viscut al carrer i tres persones més que havien estat voluntàries a l’entitat. Es deien Pedro, Eduardo, Carles, Juan, José Manuel, Antonio, Mohamed, Johannes, Lorenzo, Jordi, Rafael, Tayeb… de mitjana tenien 62 anys, quan a Catalunya i la resta de l’Estat l’esperança de vida és de 83 anys. Nou d’aquestes persones, a més, van morir al carrer.
Viure el carrer escurça l’esperança de vida en uns vint anys. “El fred, la duresa de carrer, els consums de tòxics, etc, debiliten molt el cos i la salut de la persona. A més, la majoria de les persones que viuen al ras no van al metge, inclús hi ha qui no té targeta sanitària”, explica Josep Maria Anguera, treballador social a Arrels i membre de la Barca de Caront.
Des de la seva creació al 1987, Arrels ha recordat i acompanyat en la mort més de 430 persones sense llar. A finals de l’any 2009 va crear la Barca de Caront, un equip que vetlla perquè les persones sense llar que es moren i que són conegudes per l’entitat tinguin un comiat en condicions. Tot i així, no sempre s’aconsegueix. No fa gaire, per exemple, vam saber que s’havia mort una persona després que l’enterressin. Va ser un enterrament de beneficència i la persona va estar sola.
Quan una persona sense llar mor, Arrels es coordina amb els Serveis Funeraris i avisa de la defunció i la data de l’enterrament a tots els membres de l’entitat –treballadors, voluntaris i persones ateses. També es busca la família de la persona que es mor i es contacta amb ella per explicar-li la situació. I en els casos en què es necessita fer autòpsia perquè les circumstàncies de la mort ho requereixen, l’entitat s’assegura de que la persona no sigui enterrada sola i sense que ningú ho sàpiga.
El més important, però, és que la persona senti que l’acompanyem en vida i que després algú la recordarà.
Visita la nostra informació sobre vellesa i mort per saber més.
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Riereta 24, baixos 08001 BCN
934 412 990
[email protected]
De dilluns a divendres De 9:30h a 13.30h i de 16h a 19:30h
© 2018 Arrels Fundació | Avís legal | Política de privacitat i cookies | Contacte | 0.811095 | curate | {"ca": 0.9521435692921236, "pt": 0.036556995679627786, "fr": 0.0036556995679627785, "sv": 0.007643735460285809} | : /moltes-de-les-persones-que-avui-recordem-han-mort-al-carrer/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_647292 | Hi ha hagut cues? Què heu vist que votava l'altra gent? Què en penseu? I tot el que us passi pel cap.
A Esplugues hi havia cues (11-12 del matí). No he pogut evitar pensar que la majoria eren votants del PSC (dieu-me paranoic)
Jo sóc d'Esplugues també. En el meu col.legi també hi havia molta gent, m'ha sorprès perquè mai havia vist tant de moviment. | 0.682652 | curate | {"es": 0.04941860465116279, "ca": 0.9505813953488372} | |
naciodigital_ca_20220331_0_36000 | El primer ministre escocès, Alex Salmond, a la roda de premsa d'aquest dijous a Edimburg Foto: ACN
El primer ministre escocès, Alex Salmond, ha tornat a evitar aquest dijous les comparacions amb Catalunya, i ha destacat que Escòcia té "l'acord" de Londres per celebrar el referèndum. En una roda de premsa a Edimburg amb mitjans internacionals, Salmond ha admès que el procés escocès genera "fascinació" a "molta gent d'arreu del continent" però que ha dit que ell no pot dona "consells" sobre com solucionar el cas de Catalunya. Per Salmond, la "millor lliçó" és l'acord entre Londres i Edimburg per celebrar el referèndum. "És un referèndum amb permís per l'acord democràtic", ha recordat. Salmond ha desitjat als catalans una Diada "fantàstica".
"El que està passant a Escòcia genera una fascinació fantàstica per molta gent arreu del continent però la millor lliçó i inspiració per països arreu del món és que aquesta celebració de la democràcia a Escòcia es fa de manera consentida, pacífica i totalment democràtica", ha destacat Salmond en una roda de premsa amb mitjans internacionals.
Com ja havia indicat en ocasions anteriors, el líder de l'SNP ha destacat l'Acord d'Edimburg entre el govern escocès i el britànic, del 15 d'octubre del 2012, que va permetre la celebració del referèndum, com a principal diferència. "El contrast és entre un referèndum acordat en un procés constitucional entre el govern a Londres i Escòcia, aquesta és la diferència clau", ha dit Salmond, assegurant que l'executiu espanyol comparteix aquesta visió.
El primer ministre escocès ha negat que el procés a Catalunya pugui complicar l'adhesió d'una Escòcia independent a la UE per un possible veto d'Espanya. "Ningú a Europa voldrà veure una contracció de la Unió Europea pel que fa a la seva mida", ha dit. Salmond ha remarcat que Escòcia representa l'1% de la població europea, el 20% de les quotes de pesca, el 25% de l'energia renovable i el 60% del gas i el petroli. "És difícilment que amb aquestes xifres que algú en el continent europeu ens vulgui excloure", ha avisat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/74274/salmond-desitja-catalans-diada-fantastica-pero-evita-comparacions |
macocu_ca_20230731_9_12776 | La Roca
Des del 2012, Cambridge School està present a La Roca, situada a la carretera principal del poble. Compta amb 7 aules totes equipades amb l’última tecnologia per a l’ensenyament d’idiomes: ordinador, projector, pissarra, equip de so, aire condicionat, etc.
C/ Pirineu, 11 08430 La Roca
Telèfon i adreça electrònica
Responsables
- Directora de centre: Kirsty Mansfield - Secretària: Anna Urgell | 0.686856 | curate | {"es": 0.017721518987341773, "ca": 0.9518987341772152, "fr": 0.030379746835443037} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_849086 | Quin usuari t'agradaria conèixer? Ens coneixem molts... però d'altres no. A mi m'agradaria conèixer a l'Antisexista sempre Ben pensat, també al Txema20 (anima't a les trobades hòstia!) i també al CAT.N.AZ, amb el que crec compartir bastant de visió de la vida i tal pel que sé d'ell i he llegit d'ell ací. I víctor_v també em crida l'atenció i això sí, el que coneixeré en breu i ansie fer-ho: Josep de la Trinxeria!
Defensor, tengui Noicat, tengui Gatboig, tengui Rachid , tengui Zep, tengui Manuel , tengui el noi maravelles del Batmòbil, tengui En AK47, tengui l'Ewok, tengui (saludada) Crom, tengui Manel , tengui, tengui Carlota , tengui Emuaj, tengui Madafaka, tengui Valencianeta, tengui (eixida, granera, espill, vaig millorant) Serrallonga, tengui Indi (òstia!! ), trengui Kagundena, tengui em sembla Elvira , tengui ... Repes em sembla que n'hi ha varios. Faltin: Carolina, Aloja, CAT N AZ, Francisco Javier , Giuglielmo de Lucca, Sants, Balmes, Lliures, Josep Maria , la mona lisa Arnau (m'encisa el seu avatar saltador), Dixeta (pels lacasitos) I molts més que no em veniu al cap. En especial tots els que m'heu ajudat en les meves iniciatives i mogudes diverses. Però a la llum de les espelmes, amb música suau de fons sisplau. Suposo que no podriem quedar un dia sino que hauria de ser una quedada d'una setmana. Jo, a diferència de gent que prefereix l'anonimat absolut necessito saber que hi ha persones darrera de cada avatar, que no sempre és així.
et konek en persona ? ? ?
ops, Potser us confonc vaig saludar un ewok a la paradeta del xat, si erets Kaya doncs trec Morganeta (falti doncs) i tengui Kaya (qui kaya otorga) No hi ha el ninotet de demanar perdó (i mira que n'hi han)
jo vaig estar en la paradeta del raco repartint propaganda amb nostro senyor deu NECH
Aleshores tengui, jo també repartia propaganda, del xat i d'altres de la competència -ben entesa. Disculpeu la badada
jo encara no et rekordo | 0.751379 | curate | {"ca": 0.9266247379454927, "pt": 0.049266247379454925, "fr": 0.02410901467505241} | |
mc4_ca_20230418_14_425036 | Han passat moltes coses des de la darrera entrada, i una de les quals n'estic més content és que m'he tret el títol d'entrenador de Triatló del nivell 1. Evidentment no pel fet de tenir un títol ja et converteixes en "entrenador", però si que afegit a la meva experiència personal de mes de vuit anys fent triatlons de totes les distàncies, inclosos 5 IM, travessies de natació de tota mena, curses a peu de carretera, muntanya, populars, no tant, marxes i curses ciclistes, crec que em dona una mica de marge per saber una mica més del que significa entrenar per aconseguir un objectiu.
Si una cosa té l'entrenament es que està evolucionant contínuament, i la feina d'un entrenador es fer d'esponja i intentar aplicar les novetats en funció de les persones a qui entrena.
Amb aquesta reactivació del bloc intentaré compartir la meva experiència personal en aquest sentit, i si a algú li pot servir, genial! !
Ho torno a dir, tot són experiències bàsicament personals i testades, la teòrica la deixo pels teòrics....
Aviat la primera nova entrada!
Publicat per Jordi Gonzalez a 20:36
Crònica d’un estiu de travessies
Un cop aparcada la primera part de la temporada de triatlons, tocava un mini-descans per poder afrontar amb les piles carregades la que preveia dura i intensa preparació de cara al plat fort de la temporada, el Full ICAN de Mallorca a mitjans setembre.
Com sempre a l’estiu, les travessies formen part del meu calendari, i com fa ja uns quants anys, la que se celebra a Aiguafreda, una de les cales de Begur, és la que enceta aquest calendari. És una travessia curta, no arriba a mil metres, la qual cosa implica anar a tope des del primer metre. Abans m’agafava aquestes proves amb molta més calma, però era pitjor, ja que quan surts enmig del gruix de nedadors, els cops són molt més habituals que no si ho fas des de davant, i com que el meu nivell aquàtic és acceptable, em permeto el luxe de sortir a peus dels primers, i llavors qui vingui darrera, si pot, ja em passarà.
A diferència de l’any passat, arribava amb una mica més de metres als braços, tot i no ser res especial, i igual que fa un parell d’anys decidia anar i tornar amb bici, així sortia un bon entreno de qualitat a l’aigua més una mica més de noranta quilometres sobre la bici, tot suma!
El resultat final em va deixar gust agredolç, ja que vaig aconseguir acabar quart de la meva categoria, però tenint en compte que davant tinc dues màquines que són inabastables i que acaben sempre entre els deu primers, doncs em puc donar per satisfet.
La següent travessia era Sitges, en plena festa major de St. Feliu. Amb la inscripció feta, una petita crisis estiuenca em va fer decidir no anar-hi al final...i amb això ja em plantava a mitjans Agost.
I arribava un dels plats forts de l’estiu, i que a tots els que hi varem prendre part segurament ens marcarà esportiva i emocionalment. Es tractava de sortir de la platja de la Mar Menuda de Tossa de Mar, per nedar els 12000 metres que la separen de la platja de Sant Feliu. El repte era important, convençut de poder realitzar-lo, però amb la incògnita de quant de temps passariem a l’aigua i de com reaccionaria a aquest esforç el meu cos no massa entrenat...
La sortida es va realitzar en quatre grups, depenent més o menys del ritme al que es volia anar. He de reconèixer que vaig patir més del que m’hauria agradat i no vaig acabar de gaudir de l’experiència, primer pel dolor a l’espatlla esquerra accentuat pel fet de portar el neopré; segon per la ruta escollida, ja que el meu grup varem decidir anar costejant, i per tant realitzar més metres, quan la opció lògica hauria estat tirar pel dret, ja que portàvem caiacs de suport de sobra; i en tercer lloc, pel ritme, no vaig anar còmode i els meus compis de grup em varen treure de punt un parell de vegades, cosa que em va agobiar una mica, ja que jo volia limitar-me a gaudir, sense pressa, en fi, per a la pròxima ja sé el que he de fer (o entrenar més, o canviar de grup, jeje). Al final, 3:10 de travessia i un cop valorat en fred, molt i molt content i satisfet del que per a mí fa uns anys era una utopia, nedar des de Tossa a Sant Feliu!! !
Després de la “maxada” de Tossa-St. Feliu, arribava a mitjans d’agost la travessia de Sant Feliu. Em fa especial il•lusió participar en aquesta travessia. Primer de tot perquè és la del meu poble i organitzem des de fa uns anys la gent del Club, i segon, perquè va ser la meva primera experiència aquàtica, per agafar confiança i debutar pocs dies després en el meu primer triatló, l’any 2002.
Des de fa tres anys, es va decidir modificar el recorregut d’aquesta travessia, que abans es feia tota per l’interior del Port de Sant Feliu, i per tant sense nedar en aigües obertes. Amb bon criteri es va traslladar la sortida a una cala situada darrera del moll, amb la qual cosa resseguim tota l’escullera d’aquest per la part de fora, per un cop passat el far, encarar una recta fins a l’arribada a la platja, davant de l’Ajuntament. La sortida es fa des de l’aigua cosa que comporta sempre algun problema amb els típics nedadors que tenen molta pressa...
La meva tàctica era fàcil, nedar el més enganxat possible als blocs de l’escullera per fer el mínim de metres, i sortint “a fondo” des del començament. Tot va anar perfecte, si no fos per una rèmora que em va anar tocant els peus durant més de tres quarts de travessia, i que em va deixar just als darrers tres-cents metres per esprintar-me i treure’m uns segons a l’arribada. La meva sorpresa va ser que va resultar ser un company d’equip...no tornarà a passar (ho prometo). Al final, un altre cop medalla de xocolata de la meva categoria, però amb el premi de consolació de ser el primer local en aquesta mateixa categoria, copeta i cap a casa, que sempre fa gràcia i menys quan no hi estas acostumat!
El següent cap de setmana es plantejava intens a nivell esportiu: dissabte cap a l’Escala, una bonica travessia de 2200 metres, ben organitzada i amb un bon nivell. Mentre ens desplaçàvem amb el vaixell de l’organització cap a la platja de sortida, començàvem a veure meduses, d’una mida com no havia vist mai, tot i esperant que no s’acostessin a la costa es donava la sortida. Aquí si que m’ho vaig agafar amb una mica més de calma, ja que l’endemà prenia part juntament amb en Gerard, a la Volta del Serrà, una prova de natació per relleus, en la qual un va en caiac mentre l’altre neda, anar i tornar des de la platja de Sant Feliu recorrent dintre l’aigua una part de la impressionant Costa Brava, per fer un total de 6800 metres.
De l’Escala, poc més a dir, bones sensacions, entrepà i cap a casa.
I sense gaire temps per a res més, ja em plantava a diumenge al matí, ajudant a muntar la infraestructura de la Volta del Serrà. El reglament aquest any es va modificar, i nomes permetia a un dels components de l’equip nedar amb neopré. Com que jo vaig més còmode sense, i la temperatura de l’aigua era prou agradable, aquesta opció la va aprofitar el meu company, en Gerard. La nostra intenció era clara: sortir a tope i fins que el cos aguantés, amb relleus cada 15 minuts per intentar mantenir al màxim el ritme. La veritat es que va anar força bé, em vaig trobar molt còmode i varem aconseguir avançar uns quants equips, fins a estabilitzar la classificació en el camí de tornada, just després de fer la volta a la Punta d’en Bosch.
La veritat es que la sensació de nedar a mar obert i sense neopré és increïble...la immensitat del mar, amb aquell color blau marí tan intens et fa sentir petit i lliure, i si quan mires cap a terra veus el meravellós paisatge de la Costa Brava, sincerament, l’experiència no té preu...
A l’arribada, una altra mini-decepció, tornàvem a quedar quarts de la categoria!! En fi, paciència i satisfacció, sabent que els tercers nomes ens havien tret poc més d’un minut i mig, l’any que ve a tornar-hi amb més ganes encara! !
I una setmana després em quedava el doble repte que ja fa tres anys que aconsegueixo fer: al matí Marnaton, i a la tarda tri-Olímpic de Banyoles, però per ara no m’enrotllo més, aquesta crònica és mereix una entrada per a ella sola! !
El nedadors d'Aiguafreda
Publicat per Jordi Gonzalez a 18:28
De Calella a Manresa, passant per Mataró...
Diuen que a la tercera va a la vençuda...a veure si és veritat i aconsegueixo una mica de regularitat en les actualitzacions del blog...
Per començar una mica de resum del que ha estat la temporada fins a finals d’agost, deixaré per al pròxim la primera quinzena de setembre i el final de festa que serà al tri de Calafell.
Després de la mala experiència de Banyoles, tocava posar-se les piles, ja que el Half de Calella estava a quatre setmanes justes...
Així doncs, una mica més rodat em presentava a la sortida del Half de Calella, que a més era Campionat de món de Policies i Bombers. Amb aquest al·licient començava la cursa, amb una natació molt còmode i sense anar a tope en cap moment, i sortia de l’aigua amb un temps acceptable per sota de 30’ en els 1900, i segons en van dir, en la 16ena posició del grup, començàvem bé!
Una transició més o menys ràpida i sobre la bici, on la meva intenció era realitzar un bon parcial, ja que el circuït s’adapta perfectament a les meves característiques i, a més, m’agrada molt, de rodar acoblat la majoria de l’estona!
Les sensacions, però, no acabaven de ser tot lo bones que haurien d’haver estat. No em trobava còmode sobre la bici. Em costava agafar ritme i mantenir una cadència alta, i veia com m’anaven passant participants del meu campionat. Cap al final de la primera de les voltes, les cames van començar a anar millor i vaig començar a recuperar alguna posició i a atrapar a noies PRO que havien sortit una estoneta abans que nosaltres, i així, en començar el darrer gir cap a la T2, es va formar un pilot legal, entre dues noies PRO i tres triatletes masculins. Entre tots vàrem anar fent camí, rellevant-nos a l’hora de marcar el ritme, sempre legalment, és genial quan trobes gent que sap practicar aquest esport i que respecta les normes, que són molt clares en el sentit que ningú es pot aprofitar de l’esforç de l’altre sobre la bici, es a dir, anar a roda, però si compartir ritmes similars respectant les distàncies, de fet els jutges ens varen sotmetre a un control exhaustiu al llarg de força estona i no varen trobar cap motiu d’amonestació.
Amb tot aixó em plantava a la segona transició amb la sensació de no haver fet el parcial ciclista real que tenia a les cames...i em llençava a la meva “tortura” particular dels 21,7 kms...
De sortida, “subidón” important gràcies als crits d’ànim de la família i amics, i arribava al km 5 de la mitja a ritme per sota de 5’! però fins allà vaig arribar...desconec el motiu, potser vaig anar massa ràpid de sortida, potser no em vaig adaptar a la calor, potser...la realitat es que en arribar al primer avituallament el meu cos va dir “prou” i era incapaç de mantenir un ritme mínimament normal. Els crits d’ànim dels meus cosins em varen ajudar a recomposar-me una mica, però va ser un miratge, i com em passava massa sovint, començava una tortura veient com anava perdent posicions massa depressa, sense aconseguir, a més, trobar un ritme mínimament còmode per acabar dignament.
En el pas per la meitat del recorregut, els ànims de la gent i família tampoc aconseguien fer miracles, i seguia amb la meva penitència particular. Un mal de cames desconegut per a mí volia dir que potser havia sobre-estimat el meu nivell d’entrenament per aquesta cursa, i veia allunar-se l’objectiu inicial de baixar de les 5 hores. Un altre cop punxava en la cursa a peu més del que havía previst inicialment, i hauria de fer una gran reflexió i replantejament de cara a les següents curses...
Al final aconseguia creuar l’arribada en 4:59, per tant, per poc, però aconseguia l’objectiu previst, no sense patiment excessiu i amb unes sensacions dolentes que no comptava tenir...
Sense temps de lamentacions el cap de setmana següent tocava Triatló Sprint de Mataró, on m’hi havia inscrit per error, i on hi anava sense massa ganes i amb un bon refredat. Ves per on, a aquestes alçades ja tinc absolutament comprovat que les proves on hi vaig sense cap mena de pressió, són on el meu rendiment físic està per sobre del mental, un aprenentatge més!
A Mataró hi arribàvem després d’haver-hi caigut una monumental tempesta que va deixar els boxes empapats, i el circuït ciclista en unes condicions molt delicades per a posar-hi 1000 triatletes. Així, mitja hora abans de la cursa es convocava a una reunió a tots els clubs presents per decidir si es realitzava el triatló, o a canvi es convertia en un “aquatló” descafeïnat on només comptarien el tram d’aigua+cursa a peu, això si, allargant el circuït de natació fins a 1000 metres. En aquest punt, vull puntualitzar, valgui la redundància. Com a triatleta vaig votar per celebrar el triatló, sabent que la majoria optarien pel sentit comú i votarien l’aquatló, que és el que s’havia de fer des d’un punt de vista objectiu i raonable, donada la suma de circuït ràpid i perillòs moll+1000 participants, molts d’ells debutants i sense tenir interioritzats encara tots els mecanismes de competir en grups molt grans, així crec que la decisió, tot i no agradar-me, va ser la correcta.
Amb una rasca considerable ens posàvem els neoprens i ens glaçàvem a la platja tot esperant la sortida. Un cop aquí, i sense res a guanyar o perdre, vaig optar per sortir a mort i a veure fins on arribava...i arribava a boxes molt endavant, gran sorpresa donat el refredat que portava i que després a la cursa a peu em va fer afluixar el ritme, tot i acabar decentment una prova amb uns escassos quaranta i pocs minuts de durada, una altra experiència, desconeguda i positiva al final, tot serveix per sumar!
I el dissabte del segon cap de setmana de juny agafava els trastets i cap a Manresa, un triatló que crec que serà un fix en els pròxims anys per fer-lo en companyia dels meus dos col·legues de quinta, en Pep i l’Alfred, que reeditaven el seu duel de l’any anterior.
La veritat es que Manresa està condicionat per la natació en una espècie d’estany artificial que per molta voluntat que hi posi l’organització mai acomplirà amb la distància oficial d’un triatló esprint, i menys quan hi poses més de 500 persones disposades a passar per on sigui, hi hagi boies o no...
Com l’any passat, el neopré era opcional, però a diferència de la temporada anterior aquesta si que me’l vaig posar, ja que hi havia una aposta pel mig amb un dels compis d’equip, el jovent apreta i a vegades fan apostes “una mica” agosarades, jejeje.
Tot a boxes i cap a probar l’aigua, amb una temperatura més que correcta, però tèrbola, tèrbola...tots a punt i...osti, sortida nul·la? No? Que més dòna, si poden que ens parin, som-hi!!!! Primera lliçó als rookies de l’equip: Quan tothom surt, encara que sigui en fals, tú també...
Que dir de la natació? Doncs que va ser el més semblant que recordo a una baralla de pati de col·legi. Cops de puny, cops de peu, esgarrapades, agafades de les cames, del xip, una batalla campal de sis-cents metres de durada... La veritat es que no m’agrada aquest tipus de natació, però reconec que m’hi adapto prou bé, i he après a defensar la meva posició i a reconèixer si els cops són voluntaris o no, i per tant a tornar-m’hi si fa falta. Jo intento nedar sempre respectant el meu voltant i l’espai dels altres, quan no es possible llavors impera la llei del més fort, i llavors pot passar qualsevol cosa...
Al final, vaig aconseguir fer-me un forat i relaxar-me els darrers dos-cents metres, per sortir de l’aigua entre els 100 primers amb 11:09, transició ràpida i sobre la bici.
El circuit ciclista d’aquest tri m’encanta. No té cap secret, grans rectes amb tobogans que s’adapten de meravella a les meves preferències ciclistes. Aixó explica que realitzés el 40è parcial en aquest sector i que em situés en el segon gran grup de la cursa, a més amb una sensació genial de domini de la situació!
Arribada a la T2 amb aquest grup d’uns 30 triatletes, en la batalla per arribar abans a boxes, avançaments, cops i el conta kms de la meva bici que saltava per anar a parar als peus d’un grup de persones del públic, em vaig parar un moment però llavors vaig pensar “ja el portaran a l’organització”, ja, quan de fill de puta lladre que hi ha pel món! Que li aprofiti el meu conta kms i així rebenti les dues rodes quan estigui a 50kms de casa seva sota una intensa pedregada cada cop que surti amb bici!
A aquestes alçades no era conscient de la meva posició en cursa, i només em limitava a controlar si els meus compis d’equip m’aconseguirien atrapar i, en conseqüència guanyar la juguesca...Per tant, els primers dos kms de cursa a peu si que vaig anar a morir, però un cop controlada la situació, em vaig començar a relaxar, a deixar passar gent (no massa, tampoc) i gaudir del darrer quilòmetre!
La mala llet per haver-me sostret el conta kms, quedava en part esmorteïda per la “pallissa” als babies, jeje... però la tarda encara em reservava una altra sorpresa “agre dolça”, venia quan mirava la classificació i vaig flipar: 68è de la general i 5é de la meva categoria! I encara flipava més quan analitzant els resultats amb calma vaig veure que del 2on al 5è V1 anàvem junts al mateix grup de bici, i per tant vàrem començar la cursa a peu en el mateix moment. Això em va provocar una injecció de moral de cara a les següents competicions, i tot i no penedir-me de la meva actuació, si fer la reflexió que si hagués mantingut el ritme de cursa a peu fins al final (patiment extrem, evidentment) potser hauria esta més a prop del meu primer podi, llàstima que ja no tenia cap altre tri a la vista fins al mes de setembre, començava la temporada de travessies!! !
Però això ja és tema per un altre post.
Publicat per Jordi Gonzalez a 4:03 | 0.83475 | curate | {"ca": 0.997851043374993, "fr": 0.00028275745065882484, "es": 0.0016965447039529492, "it": 0.00016965447039529494} | http://ironjordigonzalez.blogspot.com/ |
mc4_ca_20230418_4_521951 | Èxit en la 1a Caminada Solidària organitzada pel Club Ciclista de Corró d’Amunt - Granollers Informa!
Inici » Notícies » Notícies Generals » Societat » Èxit en la 1a Caminada Solidària organitzada pel Club Ciclista de Corró d’Amunt
Èxit en la 1a Caminada Solidària organitzada pel Club Ciclista de Corró d’Amunt
L’objectiu era recollir aliments de primera necessitat
1a Caminada Solidaria a Corró d’Amunt // Imatge cedida per l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès
El diumenge 28 de desembre al matí va tenir lloc la 1a Caminada Solidària, organitzada pel Club Ciclista de Corro d’Amunt, amb l’objectiu de recollir aliments de primera necessitat per destinar-los a Càritas, l’ONG que s’encarregarà de donar-los a les persones més desfavorides. El club franquesí va comptar amb la col·laboració del Consell del Poble de Corró d’Amunt, del Patronat Municipal d’Esports, de 100% Rètols i de Rutes Seguretat Viària.
La caminada va comptar amb un total de 251 persones, que van realitzar prop d’11 km de distància, amb sortida i arribada a la Zona Esportiva Municipal de Corró d’Amunt. La inscripció costava 2 euros, i donava dret a l’avituallament i a la xocolata desfeta amb melindros a l’arribada. Els assistents van respondre a la crida, i van omplir les caixes, instal·lades per l’organització, amb productes alimentaris.
El president del Club Ciclista Corró d’Amunt, Josep Mauri, va comentar que el dilluns encara hi havia gent que portava aliments a la zona esportiva. El dimarts ja van venir a buscar els aliments amb una furgoneta. El bon funcionament de l’activitat, va fer que Josep Mauri es mostres convençut a l’hora de tornar a preparar-la l’any vinent.
Paral·lelament a aquesta activitat, el Consell del Poble de Corró d’Amunt també va fer una recollida d’aliments a les Antigues Escoles.
#aliments #caminada #Càritas #Club Ciclista #Corró d’Amunt #necessitats #ONG #solidaritat
Nou punt de Creu Roja a Canovelles | 0.831463 | curate | {"ca": 1.0} | https://granollersinforma.com/2014/12/exit-en-la-1a-caminada-solidaria-organitzada-pel-club-ciclista-de-corro-damunt/ |
macocu_ca_20230731_0_237760 | S'estan mostrant 1 resultats
Pesta 1820: Artà, Capdepera, Sant Llorenç i Son Servera Lliteras, Juan Artà Opcions avançades de cerca | 0.617034 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_641088 | MASIA LA MUNTADA, Escola de Natura. : de novembre 2015
Diumenge 29 a les 11h: L'ANTIGA VALL D'HORTA
En aquesta passejada, recorrerem tota la Vall, seguint el riu i les seves masies, molins i rescloses. Ens acompanyarem d'un seguit de fotografies antigues, que ens ajudaran a entendre com era l'antiga vall i veure quins canvis ha sofert.
Ens farà de guia d'aquesta passejada per la història, l'Adrià Garriga.
Cal inscripció prèvia, indicant el nombre de persones, i un telèfon de contacte per incidències. Us podeu insciure contestant aquest mail, o al facebook Masia Muntada. Aquesta activitat, s'emmarca dins les passejades guiades 2015, de Diputació de Barcelona, i els seus preus vénen marcats: 3 euros: adults, 2 euros: menors de 6 a 12 anys, o majors de 65.
ITINERARI GUIAT: Els ocells de tardor.
DIUMENGE 15 DE NOVEMBRE a les 09:30h | 0.736596 | curate | {"es": 0.04221954161640531, "fr": 0.07478890229191798, "ca": 0.8829915560916767} | http://masialamuntada.blogspot.com.es/2015/11/ |
mc4_ca_20230418_6_614826 | MotoGP Gran Premi dels Països Baixos: Rossi regna a la bogeria d’Assen | Esports | EL PAÍS Catalunya
MOTOCICLISME | GRAN PREMI DELS PAÏSOS BAIXOS
Rossi regna a la bogeria d’Assen
L'italià venç a Assen després de sobreviure a un toc amb Márquez abans de la meta
Assen 27 JUN 2015 - 15:33 CEST
Rossi, al circuit d'Assen (Holanda). BAS CZERWINSKI AFP
El gran premi dels Països Baixos s'ha convertit en un duel magnífic que s'ha decantat a favor de Valentino Rossi, aclamat per una graderia que l'ha vist guanyar tantes i tantes vegades, nou amb aquesta última victòria. I que ha embogit amb un desenllaç de vertigen. Rossi, excepcional, capaç per primera vegada en molt temps de fer fins i tot una volta prou ràpida com per endur-se la pole (la segona en cinc anys), ha imposat el ritme des que s'ha apagat el semàfor. El de Yamaha ha carregat amb el pes de trencar la cursa, ha deixat despenjat el seu company d'equip, Lorenzo, però de qui no ha pogut desfer-se ha estat de Márquez. El d'Honda se li ha enganxat a la roda per dibuixar la mateixa traçada que l'iltalià, per calcar els seus girs, per brodar cada corba amb una delicadesa a la qual intenta acostumar-se, ja que a això l'obliga la seva agressiva Honda.
Feia temps que no es veia dominar tant la situació al campió del món, amb tants problemes aquest curs amb una moto massa imprevisible que pràcticament ha donat ja per perdut el campionat. Però a Assen ha començat a escriure's una altra història. I ho ha fet l'espanyol imposant la seva tècnica contra la màquina i aplicant l'estratègia perfecta, la d'esperar el moment ideal, la de no sucumbir davant la precipitació.
Lorenzo: “Havia perdut la fluïdesa i l’instint”
El seu pilotatge magnífic ha elevat el nivell d'un duel meravellós, que només s'ha decidit en l'últim sospir. I amb un toc de regal. Després que Rossi li hagués retornat un avançament previ (set voltes abans del final) amb un canvi de direcció deliciós (quan faltaven tres voltes), ha estat Márquez qui ho ha intentat: a l'entrada de la xicana més famosa, la que dóna pas a la meta del circuit d'Assen. Però Rossi no es rendeix mai, així que, encara que el d'Honda s'havia ficat per l'interior, ell ha resistit: no ha tingut por de xocar i encara que ha acabat trepitjant la grava ha sortit il·lès i afortunat d'aquesta topada. Ha creuat primer la meta després de saltar-se aquesta xicana. I aspira a la glòria. | 0.839812 | curate | {"ca": 0.9476793248945148, "en": 0.018565400843881856, "de": 0.01350210970464135, "it": 0.012658227848101266, "pl": 0.007594936708860759} | https://cat.elpais.com/cat/2015/06/27/deportes/1435395528_736134.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_78741 | A la imatge 1ª i vist des de fora, pou de glaç de l’Obac Vell (Vacarisses, Vallès Occidental), a la serra de l’Obac, restaurat l’any 1990 per la Diputació de Barcelona. A la imatge 2ª, el pou de glaç de la vall de la riera de Rajadell (Manresa) vist des de l’interior gràcies a la llum que hi entra pel forat de la volta ensorrada. A la imatge 3ª, l’interior de la poua de glaç del grup de la Ginebreda (Castellterçol, Moianès) netejada i condicionada per entrar-hi, de 8 metres de diàmetre i 10 m d’alçada amb la volta reforçada mitjançant arcs en creu. Els pous de glaç més grans, com aquest de la Ginebreda, s’anomenen poues, en femení. El Moianès té una gran concentració de pous de glaç.
Els pous de glaç són construccions subterrànies grans i fondes, generalment de pedra seca, destinades a emmagatzemar gel i proveir-ne la població per al consum de tot l’any.
L’activitat dels pous de glaç o de neu es va desenvolupar durant el segles XVII, XVIII i XIX, coincidint amb un període relativament fred que s’ha anomenat la petita edat de gel.
Els pous de glaç es construïen a les obagues i fondalades que són indrets de microclima més fred. L’origen del glaç podia ser la neu, com és el cas dels dos pous de la serra de l’Obac, o el gel format a basses de rieres properes i posteriorment serrat en blocs de mides preestablertes, com és el cas dels dos pous de glaç de Manresa, el de la riera de Rajadell i el de la riera de Guardiola, o el del pou de Calders.
Els blocs de glaç o de neu compactada s’introduïen dins el pou, on l’ambient és manté fresc fins i tot a l’estiu, separats entre ells per capes de branques o de palla. El pou s’omplia completament i es mantenia ben tapat.
Quan hi havia comandes, el pou s’obria de nit i se’n treia el gel, la fugaç mercaderia que els traginers, amb les seves cavalleries, s’enduien ben embolcallada.
El glaç s’utilitzava per conservar els aliments, en especial el peix, per refrescar begudes, per fer gelats i, molt especialment, amb finalitats mèdiques. El glaç d’origen natural va ser una matèria preuada i estratègica, essencial per a la vida a la ciutat. Els pous de glaç van iniciar el seu declivi a finals del segle XIX, quan es va començar a difondre la fabricació de gel per mètodes artificials. Amb tot i això, no va ser fins l’any 1932 que els darrers pous de glaç en actiu de Catalunya, els de l’Avencó a Tagamanent (Vallès Oriental), van deixar de treballar regularment.
L’existència de pous de glaç a altitud tan baixa concorda amb la documentació que atribueix als segles XVII i XVIII un clima sensiblement més fred que el dels segles anteriors i posteriors. Certament, aquest pou de glaç de la serra de l’Obac i els altres pous de glaç del Bages no haguessin pogut funcionar gaires anys a partir de la dècada del 1980. Ja sigui per la manca de nevades o de glaçades intenses, el negoci de gel natural hagués estat ruïnós. Els nombrosos pous de Catalunya en indrets on actualment molts hiverns el glaç natural escasseja testimonien l’escalfament global.
[fotos Jordi Badia (1ª i 3ª) i Florenci Vallès (2ª)]
Vegeu les gràfiques de l’evolució del nombre de dies amb temperatures inferiors a 0ºC i del nombre de dies de nevada a Manresa, de l’any 1930 al 2007. | 0.867784 | curate | {"ca": 0.9671464330413017, "es": 0.01658322903629537, "pt": 0.016270337922403004} | https://elmedinaturaldelbages.cat/factors-ambientals/clima/pou-de-glac-a-la-serra-de-lobac/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_497740 | Doncs aquí podem comentar tota la temporada ciclista. -----------------Ciclistes dels Països Catalans amb equip l'any 2018:David Belda (1983) de Cocentaina, Alacant. Actualment a l'equip Team Roth-Skoda. David de la Cruz (1989), de Sabadell, Barcelona. SkyLluis Mas (1989), de Ses Salines, Mallorca. Caja Rural - Seguros RGA.Enric Mas (1995), d'Artà, Mallorca. Quick Step. Antonio Pedrero (1991), de Terrasa, Barcelona. Movistar Team. Benjamin Prades (1983), d'Alcanar, Tarragona. Team Ukyo. Eduard Prades (1987), d'Alcanar, Tarragona. Murias TaldeaOscar Pujol (1983), de Terrasa, Barcelona. Team Ukyo.Jordi Simon (1990), de Navàs, Barcelona. Burgos BH.Arnau Solé (1992), de Montclar d'Urgell, Lleiga. Burgos-BH. Marc Soler (1993), de Vilanova i la Geltrú, Barcelona. Movistar Team.Rafa Valls (1987), de Cocentaina, Alacant. Movistar.------------------
Avui comença la Volta a la Comunitat Valenciana en directe per Esport3 a partir de les 15h.
Som-hi. Comença la temporada d'enviar tuits a l'Arcadi.
L'Angel Edo destrossa la llengua cada tres paraules...
Molt cert, per sort aquest cop no hi és. Pompeu Fabra respira alleujat.
Tornarà per la Volta a Catalunya i la Volta al Pais Vasc
Sí, pel que sembla aquest any només faran aquestes...
Ok, les proves que organitza la RCS(Giro de Italia, Milá-San Remo, etc...), els drets televisius hem sembla que es te teledeporte
Això no ho sé, només he vist que l'Aracadi havia dit per twitter que no havien pogut aconseguir justament aquest pack de curses. A mi de TVE m'agrada quan ho fan el Perico i el De Andrés, els altres són comentaristes molt dolents.
Ok, a mi m´ha agrada quant Perico Delgado puja els ports durs de la Vuelta a Espanya | 0.667555 | curate | {"es": 0.12877871825876663, "ca": 0.81136638452237, "en": 0.037484885126964934, "br": 0.004232164449818622, "fr": 0.018137847642079808} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_328932 | Astúries pateix una onada d'incendis que va començar el passat cap de setmana i que registra, aquest dimarts, fins a 37 focs en una vintena de municipis, dels quals, 14 segueixen actius i 9 en seguiment i revisió. Els incendis actius es localitzen als municipis de Lena, Llanes, Parres, Piloña, Ribadesella, Salas, Sobrescobio i Valdés. A pesar de les ratxes de vent que han dificultat els treballs d'extinció, s'ha reduït el nombre de focus, que dilluns a la matinada van arribar a sumar-ne fins a 139 a l'hora.
Pel que fa a les investigacions sobre l'origen dels incendis, han sigut provocats tal com apunten les primeres informacions obtingudes pel govern d'Astúries i el govern espanyol. A excepció d'uns pocs incendis que podrien haver sigut provocats per la caiguda de línies elèctriques.
Per la seua part, l'operatiu d'extinció d'incendis ha fixat com a prioritari l'extinció dels focs localitzats a Llanes i Salas. Tal com ha informat el Servei d'Emergència del Principat d'Astúries (SEPA), a Llanes es concentraran la quantitat més gran de recursos i intervindran dos hidroavions Foca i la Unitat Militar d'Emergències (UME). Quant a Salas, treballaran dos helicòpters bombarders, el de les Brigades de Reforços en Incendis Forestals (BRIF) i dos de l’UME.
També et pot interessar
L'ús del cànnabis terapèutic podria canviar la vida de moltes persones que viuen amb dolor València es converteix en capital europea de l’astronomia Una forta tamborinada d’aigua deixa més de 50 litres en quaranta minuts a Vila-real La cantant Amaia Romero protagonitza l’última campanya de la DGT Elx aprova demanar que l'arròs amb crosta siga bé d'interés cultural La resposta d’un restaurant de Castelló de la Plana a un influencer que s’ha fet viral Ucraïna denuncia l'atac rus a un centre comercial amb "més de mil" civils a l'interior El barri alacantí de Sant Blai registra la pujada més gran del lloguer d’Espanya Un home detingut a València quan tractava d'agredir sexualment una dona | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_195007 | Inici | Docència impartida pel Departament de Psicologia | Curs: 2014-15 | Màster: Psicologia General Sanitària (2014) | Mètodes d'avaluació en psicologia sanitària | 0.639414 | curate | {"ca": 1.0} | http://psico.fcep.urv.cat/Programes/Assignatures201415/assignatura.php?Id=11685103 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_678921 | BOADELLA DIU QUE ELS TANCS HAURIEN D´AMENAÇAR ELS NACIONALISTES CATALANS I BASCS El director teatral Albert Boadella, firmant del manifest dels "pijos" la setmana passada,ha dit en una entrevista al diari "ABC" que cal "posar els tancs en el territori que cometi un acte de desobediència constitucional". Segons Boadella "a Espanya hi ha un desig fort de secessió entre els dirigents polítics del País Basc i de Catalunya" i "la situació es pot tornar complicada quan un Estat no té força ni disposició moral per posar els tancs al carrer, si es produeix un acte de desobediència constitucional". Boadella no concreta si en alguna ocaisó els tancs ja haurien d´haver sortit,però diu "que seria important que els qui plantegen aquests desafiaments fossin conscients que els altres poden treure els tancs". Segons ell, la resposta al pla Ibarretxe hauria d´haver estat més contundent,"perquè estaria bé que alguns sapiguessin que hi ha formes de respondre a les provocacions". Boadella també dóna suport a la proposta del president extremeny Rodríguez Ibarra per tal de reformar la llei electoral per impedir que els nacionalistes puguin inclinar la balança. (13/6/2005) Aques home és boig!!!!!!!!!! !
A mi no m'estranya gens una afirmació tal... Porte dient fa temps que aquest tio mereix un càstic exemplar. Quan torne al xat del meu exili provisional lo primer que faré serà organitzar campanyes contra ell.
Però si estàs a l'exili, com el visites(no va amb ironies) | 0.865439 | curate | {"ca": 0.9993141289437586, "fr": 0.0006858710562414266} | |
oscar-2201_ca_20230904_5_128181 | Un resident de Ciutat Vella mostra la situació dels carrers del centre a conseqüència de les obres impedint-li l'ús del seu vehicle per a tornar a casa
By
A. Marco
-
07/05/2020
Facebook
Twitter
WhatsApp
Operarios trabajan en las obras de peatonalización de la Plaza del Ayuntamiento.
Unes obres de “curta duració” i de “poca envergadura”. Així és com va definir l’alcalde de València, Joan Ribó, la peatonalització de la Plaça de l’Ajuntament. No obstant això, aquestes actuacions express ja han deixat a la primera de les seues víctimes: els veïns del centre de València.
Prop de un miler de valencians que resideixen a Ciutat Vella han perdut l’accés als seus garatges. El portaveu de Ciutadans a l’Ajuntament de València, Fernando Giner, s’ha fet eco d’un d’ells a través de les xarxes socials.
“Un veí del Carrer Puríssima (València) em mana aquest vídeo on denúncia que per culpa de les obres i el canvi de sentit dels carrers, li és impossible arribar a casa. Error o falta de planificació? De qualsevol manera, demane a l’Ajuntament de València que el solucione JA”.
Giner ha denunciat amb aquestes paraules la situació que viuen nombrosos residents de la zona centre. En el cas del vídeo escoltem a un veí que tracta d’arribar al carrer de la Puríssima amb cotxe, la via que connecta la Plaça del Dr. Collado amb la Plaça del Negret. És ací quan arriba el problema: el carrer de la Pau tancada, Sant Vicent tancada i el carrer Llanterna convertida en direcció contrària.
https://7televalencia.com/wp-content/uploads/2020/05/VID-20200507-WA0001.mp4
LES ACTUACIONS DEL CENTRE DE VALÈNCIA
Actualment hi ha cinc carrers del centre tancades o parcialment tancades com és el carrer de la Pau, Sant Agustín, Marquès de Sotelo, Correus i Barceloneta. A més, hi ha tres vies que han invertit el sentit de circulació. Són el carrer Pérez Pujol (entre Correus i Roger de Lauria), la ja esmentat carrer Llanterna i el carrer Carabasses (entre l’Avinguda de l’Oest i carrer Mallorquins).
Tal com arreplega ‘València News’, amb l’objectiu de traure els seus cotxes dels pàrquings són molts els veïns que han acudit a la recerca d’ajuda a la Unitat de Districte de la Policia Local de la Ciutat Vella. No obstant això, no hi ha una resposta clara i vàlida. El diari digital arreplega que fonts policials han assegurat que oficialment no saben res. Per contra, extraoficialment han suggerit als veïns accedir als aparcaments per vies en contra direcció i fins i tot voreres.
EL PP I CS DIUEN “NO” A LA PEATONALITZACIÓ
Des de l’oposició del Govern del Rialto no han dubtat a mostrar la seua negativa a aquestes actuacions. La portaveu del Partit Popular de València, María José Catalá, va insistir a paralitzar les obras de la carrer Colón. La popular va assegurar que no era “el moment” ni tampoc “les formes” o “la manera” d’actuar. “En aquest moment és preferible invertir aqueixos 300.000 euros en test i màscares que en bolardos i jardineres“, va defensar Catalá.
Són precisament aqueixos bolardos i jardineres els que hui ha tornat a criticar la portaveu del PP a València a través de Twitter.
👇🏼Remodelación chapucera de la Plaza del Ayuntamiento a base de bolardos y maceteros. Valencia merece mucho más. pic.twitter.com/5dNbewywDn
— María José Catalá (@mjosecatala) May 7, 2020
Per part seua, el portaveu de Ciutadans va criticar que Ribó seguira “el seu propi full de ruta malgrat l’estat d’alarma. A més, Giner va titllar les obres de Colón i els canvis de l’EMT de ser “un contrasentit”.
Per això, tant PP com Cs han demandat cessar la peatonalització. En el seu lloc advoquen per invertir en ajudes per als valencians més afectats per la crisi del coronavirus.
A. Marco
RELATED ARTICLESMORE FROM AUTHOR
València anuncia la data de l’encès de llums amb un espectacle pioner
El Mercat Central de València demana un heliport propi a l’Ajuntament
L’Ajuntament regalarà bons de 50 euros per a comprar en comerços valencians
Más noticias
Sucesos
Cerquen a una persona desapareguda a la platja de Borriana
Redacción
Actualitat
El nou calendari laboral agafa forma: aquests seran els dies festius...
A. Marco
Actualitat
Terror a la Palma: Quants volcans hi ha en la Comunitat...
A. Marco
Es noticia
Falles
Aquests són els jurats de les Falleres Majors i Corts d’Honor...
Redacción
Falles
L’EMT reforça el seu servei per Falles: línies suprimides i canvis...
Redacción
Actualitat
Ximo Puig respon: Es cancel·laran les Falles al setembre?
A. Marco
Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. Generalitat Valenciana | 0.625534 | curate | {"ca": 0.8358642251004913, "en": 0.031933899062081286, "es": 0.1237159446181331, "it": 0.00022331397945511388, "fr": 0.008262617239839214} | https://7televalencia.com/peatonalizacion-vecinos-centro-hogares/ |
cawac_ca_20200528_9_50854 | Consolidació i manteniment: la intervenció mínima
Què: El dijous 18 de març, Marta Buira, Melitó Camprubí, Núria Laplaza i Mercè Manonelles pronunciaran la conferència Consolidació i manteniment: la intervenció mínim a, que fa part del II Cicle de Conferències de Patrimoni Cultural: Arqueologia, Arquitectura i Béns Mobles a les Terres de Lleida. | 0.752527 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.historica.cat/?p=1474 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_452631 | Cayo Lara descarta incloure ERC en el seu grupAposta per la mobilització al carrer davant el “mur” del PPDescarta una ‘convergència' amb el PSOE 22/11/11 02:00 - madrid - RedaccióCayo Lara , candidat d'IU a la presidència del govern espanyol, durant la roda de premsa que va oferir ahir Foto: EFE.El candidat d'IU a la presidència del govern espanyol i número u de la llista al Congrés per Madrid, Cayo Lara, va descartar ahir incloure ERC en el seu grup parlamentari. En relació amb aquest tema, Lara va indicar que el caràcter “independentista” i “sobiranista” d'ERC suposa “una línia vermella important” per poder arribar a aliances. Segons la seva opinió, “no es donen les condicions” d'interès mutu ni la “necessitat de forjar cap mena d'aliança per canviar la correlació de forces al Congrés” que en la legislatura anterior van propiciar un acord entre IU i republicans, segons el qual van unir els seus diputats amb vista a poder tenir grup propi. I és que la coalició que lidera Cayo Lara diumenge va recuperar el grup parlamentari que va perdre en les eleccions del 2008.Després de quinze anys de pèrdua constant de vots, la tercera força política espanyola va fer el tomb i va obtenir 11 escons, enfront dels 2 que tenia fins ara, un dels quals d'ICV. En una compareixença ahir a la seu d'IU de Madrid per valorar els resultats, Lara va admetre que una “part important” dels vots obtinguts per la seva formació procedien d'electors que anteriorment havien votat el PSOE i una altra part, del “vot de rebel·lia del carrer”. Lara, que no va aclarir si farà de portaveu del grup parlamentari o continuarà fent-ho Gaspar Llamazares, va expressar la disposició del seu grup a dialogar amb el PP, tot i que va considerar que “és molt difícil arribar a algun acord”. Pel diputat electe d'IU, “aquest país no pot sortir de la crisi si no és incorporant més recursos a les arques de la hisenda pública”. “Tota la resta és música celestial”, va afegir-hi. Va advocar per la mobilització al carrer davant el “mur” del PP i per “plantar cara” a les polítiques neoliberals que pugui dur a terme el nou govern. Va descartar una “convergència” amb el PSOE i es va comprometre a ser, al Congrés, “la veu dels desocupats, dels més febles i dels sindicats”.-El grup propi d'UPyD penja d'un filTot i obtenir cinc escons, Unió Progrés i Democràcia (UPyD) no té el percentatge mínim per formar grup propi al Congrés, i caldrà esperar la formació de la mesa, amb majoria del PP, per saber si es queda al grup mixt. El reglament de la cambra permet formar grup als partits amb almenys cinc diputats i el 5% dels sufragis del conjunt de l'Estat. UPyD s'ha quedat en el 4,69. L'altra sortida que tindria el partit de Rosa Díez és recórrer al “préstec” d'un diputat per part d'un altre grup. La llei de Hondt és l'objectiu de les crítiques de la formació, que ahir van fer eunir la direcció a Madrid. La consideren “una traïció a l'electorat”, segons el portaveu a l'assemblea de Madrid, Luis de Velasco. Per exemple, a UPyD li ha costat gairebé cinc cops més que a Amaiur aconseguir un escó (amb una diferència de 228.000 vots a 47.600). El partit es va convertir en la quarta força en nombre de vots, passant d'1 a 5 diputats respecte a l'any 2008; un dels quals, al País Valencià, encarnat en l'actor Toni Cantó.- AVUI
La llei de Hondt és l'objectiu de les crítiques de la formació, que ahir van fer eunir la direcció a Madrid. En realitat el problema que han tingut aquests no és la llei d'Hondt sinó el 3% mínim per treure representació en cada circumscripció De fet a Madrid han tret exactament el que tocaria pel seu percentatge de vot en un sistema directament proporcional. Com de costum la gent parlant sense tenir ni idea (suposo que en aquest cas es culpa del periodista).
El seu problema és la distribució de les circunscripcions, amb circunscripció única o autonómica els seus resultats pujarien molt. I això té després impacte en la seva força al parlament i al moment de poder pactar.
Exactament el que jo deia, que el problema que han tingut no ha estat la llei d'Hondt com diu el periodista sinó les circumscripcions
Però és que això del mínim t'ho estas inventant
Estàs dient que m'estic inventant que a les generals hi ha mínim del 3%? http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/lo5-1985.t2.html#a163
Això és per fer el comput però superar el 3% no t'assegura diputat, no funciona com a les de Catalunya per exemple.
Això que superar el límit no t'assegura el diputat ja ho sabem, ningú ha dit el contrari. El que diem és que si no superes el límit et quedes fora del repartiment d'escons encara que te'n toqués algun, i això no és culpa de la llei d'hondt. Si suprimissim totes les circumscripcions electorals i en fessim una de sola estatal, mantenint el 3%, ni Compromís ni PNB ni Amaiur ni ERC ni CC ni BNG ni FAC ni GBai no obtindrien CAP ESCÓ perquè no arriben al 3% de la demarcació (que seria única estatal). I no seria culpa de la Llei d'Hondt sinó del 3%. Vaja, que el que diem en Aroa i jo és que cal que la gent que es caga en la Llei d'Hondt sàpiga que s'està queixant d'una regla que no té la culpa d'aquest repartiment d'escons, perquè canviant d'Hondt per un repartiment proporcional els resultats, amb aquestes circumscripcions i el 3% requerit per cadascuna, serien si fa no fa els mateixos amb mínimes variacions.
Ok, entés | 0.846737 | curate | {"ca": 0.9764949229033472, "en": 0.012786761940579166, "es": 0.009025949605114705, "hu": 0.001692365550959007} | |
mc4_ca_20230418_7_213361 | ESG gestió del risc | Sostenibilitat ambiental | CaixaBank
CaixaBank, en el marc d’un procés de presa de decisions rigorós, responsable i transparent, té en compte les implicacions socials i mediambientals derivades de la seva política de finançament. De forma coherent, treballa amb el propòsit d’optimitzar la relació entre rendibilitat i risc, i d’evitar, minimitzar, mitigar i remeiar en la mesura del possible els factors que puguin suposar un risc per a l’entorn o la comunitat.
En general, l’activitat de CaixaBank ha de ser coherent amb els seus valors corporatius, codis de conducta i els principis generals del risc. Més concretament, el finançament de projectes requereix d’una anàlisi prèvia dels seus riscos i impactes potencials per a l’entorn i la comunitat.
Principis d’Equador
El finançament de projectes es realitza en el marc dels Principis d’Equador, dels quals CaixaBank és signant des de 2007. En conseqüència, es requereix una anàlisi dels possibles riscos ambientals i socials dels projectes, efectuada segons els estàndards establerts per la Corporació Financera Internacional (CFI), per a:
Projectes de finançament amb una inversió global superior a 10 milions de dòlars.
Préstecs corporatius lligats a projectes d’inversió i que tinguin un import global superior a 100 milions de dòlars.
Préstecs pont i activitats d’assessorament per al finançament de projectes.
Voluntàriament, CaixaBank s’aplica aquest procediment als bons de projecte, quan el seu import sigui superior a set milions d’euros.
Des de 2011, s’aplica un procediment intern per a les operacions sindicades lligades a projectes amb un import superior a set milions d’euros i, des de 2015, per als préstecs corporatius lligats a projectes d’inversió d’empreses mitjanes-grans, grans o molt grans amb un import superior als 5 milions d’euros.
En línia amb aquests Principis, l’aprovació d’aquestes operacions requereix d’una avaluació positiva que integri factors socials i ambientals a l’anàlisi:
Els projectes amb riscos i impactes potencials elevats i irreversibles per als quals no es preveu que es pugui establir un pla d’acció viable, o els que contravenen els valors corporatius, són rebutjats.
En la resta de casos, un expert extern independent avalua el sistema i el pla de gestió ambiental i social del client. A continuació, els projectes es qualifiquen en tres categories, A, B i C, en funció dels riscos i impactes potencials detectats en el procés de diligència deguda, en què participen els equips de l’àrea comercial i de riscos i experts
externs i independents.
Els projectes categoritzats com a A i alguns dels B poden tenir riscos potencials adversos elevats. En aquests casos, s’estableix un pla d’acció que ajudi a prevenir, minimitzar, mitigar i compensar els impactes socials i ambientals adversos.
Què són els Principis d’Equador?
Els Principis d’Equador són un conjunt de deu directrius, en virtut dels quals les entitats financeres adoptants es comprometen, de manera voluntària, a avaluar i prendre en consideració els riscos socials i mediambientals associats a les inversions que financen en el camp del desenvolupament, per tal de garantir la sostenibilitat de les activitats finançades.
Qui els ha signat?
Aquests Principis van ser establerts el 2003 amb el suport de la Corporació Financera Internacional (CFI) del Banc Mundial. Fins a l'agost de 2016, els han adoptat 84 institucions. Totes elles col·laboren per difondre les millores pràctiques i així assegurar la millora dels estàndards i també elaboren un informe anual sobre la seva aplicació.
Quin és el compromís?
Per CaixaBank, l’avaluació dels projectes passa a tenir, segons els Principis d’Equador, diferents fases:
En primer lloc, s’avaluen els riscos i els impactes socials i mediambientals potencials dels projectes, que
posteriorment són classificats en tres categories, A, B o C, segons els estàndards de la Corporació Financera Internacional, CFI, membre del Grup Banc Mundial.
A: projectes amb possibles impactes socials o mediambientals adversos i significatius que es consideren
irreversibles o sense precedents.
B: projectes amb possibles impactes socials o mediambientals adversos limitats, que siguin escassos en
nombre i, en general, localitzats a llocs específics, reversibles i fàcilment abordables mitjançant
mesures de mitigació.
C: projectes amb impactes socials o mediambientals mínims o sense impacte advers, incloent certs projectes d’intermediaris financers amb riscos mínims o sense riscos.
Un cop classificats, un expert independent ha de confirmar que els projectes compleixen amb els requeriments dels Principis. Pels projectes amb un major impacte previsible, de categoria A o B, aquests requeriments inclouen una avaluació social i mediambiental i un pla d’acció específic, relacionat amb els riscos i impactes potencials, que haurà de seguir-se.
Si el projecte és viable econòmicament i aquests riscos i impactes es consideren acceptables i assumibles, es formalitza
el préstec. En el cas dels projectes de categoria A, o de categoria B per a països no designats, les condicions del
préstec requereixen del prestatari que contracti un consultor independent que faci el seguiment del projecte fins a la seva posada en marxa i revisi els informes de supervisió, control i seguiment ambiental i social del projecte, per tal de garantir el compliment de tots els Principis.
En adoptar aquestes directrius, s’ha compromès a aplicar-les a tots els project finance en què participi, i que requereixin un finançament global superior als deu milions de dòlars, amb independència del sector i del lloc del món en què es situïn. D’acord amb aquests principis, l’aprovació dels projectes requereix que tinguin una avaluació positiva que incorpori factors socials i mediambientals en l’anàlisi, segons uns estàndards establerts per la Corporació Financera Internacional (CFI). Així mateix, s’apliquen, des de l’1 de gener de 2014, a tots els préstecs corporatius lligats a projectes amb un import global superior als cent milions de dòlars, en què CaixaBank tingui una participació de, com a mínim, cinquanta milions de dòlars.
Més informació sobre la CFI
Què són els project finance?
Són sistemes de finançament per a projectes que requereixen una inversió molt elevada, i que compten amb unes expectatives de generació d’ingressos futurs predicibles i sostenibles que han de permetre el retorn del préstec. A més, els propis actius que s’han finançat amb el préstec serveixen com a garantia de pagament. Aquestes característiques permeten que els projectes rebin un finançament específic que, en general, és proporcionat per diferents entitats. Alguns exemples d’aquest tipus de projectes podrien ser autopistes, xarxes de telefonia, etc.
Gestió del risc social i ambiental en finançar projectes
CaixaBank té com a objectiu que aquests projectes es desenvolupin de forma socialment responsable i apliquin les millors pràctiques mediambientals disponibles.
Els projectes que, segons una primera anàlisi, comportin riscos i impactes potencials elevats i irreversibles, i no es prevegi que es pugui establir un pla d’acció viable, així com els que contravinguin els valors corporatius de CaixaBank, no es tindran en consideració i, per tant, no se’n farà una avaluació més profunda. L’entitat rebutja per endavant la seva participació en el finançament d’aquests projectes.
Al llarg de 2017 s’han avaluat 6 projectes en base als Principis d’Equador, la inversió total dels quals va ser de 1.750 milions d’euros i en què CaixaBank ha participat amb més de 288 milions d’euros. D'aquests projectes, cinc van ser categoritzats com a B i un com a C. Cap no va ser categoritzat com a A.
Projectes avaluats segons Principis d’Equador classificats com B:
HENVEY - GROUP PATTERN ENERGY
Número de projectes finançats al 2017
Eòlica 3
Fotovoltàica 1
Europa, Pròxim Orient i Àfrica 3 1
Europa 3 1
Amèriques 2
Amèrica del Nord 2
Països designats 5 1
Països no designats
Sí 5 1
Volum global per sector i categoria (en euros)
Nota: dades actualitzades a maig de 2018
Veure 2016
Al llarg de 2016 s’han avaluat 12 projectes en base als Principis d’Equador, la inversió total dels quals va ser de 4.800 milions d’euros i en què CaixaBank ha participat amb més de 721 milions d’euros. Deu van ser categoritzats com a B i els dos restants, com a C. Cap no va ser categoritzat com a A.
Nombre de projectes finançats el 2016
Infraestructures 4 1
Eòlica 4
Transmissió i distrib.electricitat 1
Amèriques 8 2
Amèrica del Sud 2 1
Amèrica del Nord 6 1
Europa, Pròxim Orient i Àfrica 2
Països designats 7 1
Països no designats 3 1
Si 10 2
Nota: dades actualitzades l'abril de 2017
Veure 2015
Al llarg de 2015 s’han avaluat 14 projectes en base als Principis d’Equador, la inversió total dels quals va ser de 17.808 milions d’euros i en què CaixaBank ha participat amb més de 636 milions d’euros. Dotze van ser categoritzats com a B i els dos restants, com a C. Cap no va ser categoritzat com a A.
Nombre de projectes finançats el 2015
Infraestructures 3 1
Eòlica 5
Europa 5 2
País designat 12 2
País no designat
Si 12 2
Nota: dades actualitzades el març de 2016
Veure 2014
Al llarg de 2014 s’han avaluat 9 projectes en base als Principis d’Equador, la inversió total dels quals va ser de 2.506 milions d’euros i en què CaixaBank ha participat amb més de 270 milions d’euros. Un va ser categoritzat com a A, quatre com a B i els quatre restants, com a C.
Nombre de projectes finançats el 2014
Infraestructures 1 2
Cogeneració 1
Eòlica 2
Real Estate i Turisme 2
Europa 1 3 4
País designat 3 4
País no designat 1 1
Si 1 4 4
Volum global per sector i categoria (en milers d'euros)
Nota: dades actualitzades el febrer de 2016
Més informació sobre els Principis d’Equador (en anglès) | 0.74904 | curate | {"ca": 0.9607843137254902, "es": 0.013383131030189854, "en": 0.008818342151675485, "de": 0.0014524328249818446, "nl": 0.003319846457101359, "cs": 0.0006224712107065049, "fr": 0.009337068160597572, "it": 0.0022823944392571845} | https://www.caixabank.com/responsabilidadcorporativa/medioambiente/gestionambiental_ca.html |
mc4_ca_20230418_7_740854 | Entrevista al Prelat sobre Guadalupe Ortiz de Landázuri - Opus Dei
El prelat de l'Opus Dei respon algunes preguntes sobre Guadalupe Ortiz de Landázuri, pocs dies abans de la cerimònia de la seva beatificació a Madrid.
Notícies 13/05/2019
Podria explicar-nos qui i com era Guadalupe Ortiz de Landázuri? Quins trets en destacaria?
Guadalupe era una de les primeríssimes dones que es van incorporar a l'Opus Dei. Era una dona amb un caràcter fort i, alhora, amable; amb esperit una mica aventurer també. Tenia la capacitat d'afrontar qüestions aparentment difícils amb serenitat, amb alegria. Era una persona optimista. Però el que jo destacaria d'ella, principalment, és la seva dimensió espiritual, és a dir, com va respondre amb generositat al que va veure que Déu li demanava: dedicar la seva vida a buscar la santedat en la vida corrent, a la feina, en les relacions amb la gent. Aquí és on es va fer santa.
En què consisteix la fórmula de la santedat en la vida de Guadalupe? Quins són els seus components?
La santedat no és arribar al final de la vida essent perfectes, com àngels, sinó assolir la plenitud de l'amor.
Va saber compaginar coses aparentment difícils: el treball professional —era Química, es va dedicar a l'ensenyament i després a la investigació- amb la dedicació a fer l'Opus Dei, fins i tot en els anys en què se'n va anar a Mèxic. En efecte, va ser una de les primeres dones que va començar la tasca de l'Obra allà, la qual cosa suposava una aventura notable. Va saber compaginar les coses i trobar Déu —segons l'esperit que va aprendre de sant Josepmaria— en el treball, en les relacions amb les persones. Sant Josepmaria va anomenar "unitat de vida": activitats diverses, àmbits aparentment i objectivament independents, que en la persona aconsegueixen una gran unitat en cercar Déu en tot, també, necessàriament, en el servei a la gent i en la preocupació pels altres. Això és el que va fer que se santifiqués. La santedat no és arribar al final de la vida essent perfectes, com àngels, sinó assolir la plenitud de l'amor. Com sant Josepmaria deia, es tractava de la lluita per transformar la feina, la vida ordinària, en una trobada amb Jesucrist i en un servei als altres.
Què suposa la beatificació de Guadalupe per a l'Església i, més en concret, per a l'Opus Dei?
Per a l'Església en general, el fet de reconèixer que una persona és santa —primer com beatificació i en un futur, si Déu vol, també com canonització— implica afirmar que es tracta d'una de tantíssimes gràcies de Déu. És a dir, tantíssimes persones en les quals l'Església reconeix que la crida a la santedat, que el Senyor ha fet per a tothom, no és una utopia, sinó una realitat. Hi ha moltíssima gent que es fa santa per camins molt diferents.
En el cas de l'Opus Dei, es tracta de la beatificació de la primera persona laica, és a dir, que no és sacerdot; doncs estan, d'una banda, el fundador, sant Josepmaria, i el seu successor, el beat Àlvar, tots dos sacerdots. Però en l'Església i, per tant, a l'Opus Dei com a part de l'Església, la majoria són laics. És, doncs, una manera de significar que la santedat és realment per a tots; no només per a persones que tenen una vocació sacerdotal, religiosa, sinó per a tothom.
I què destacaria vostè del fet que sigui precisament Guadalupe, amb la seva història i la seva personalitat, la primera persona laica de l'Opus Dei elevada als altars?
Em sembla bonic ressaltar que és la primera laica i a més la primera dona. I dins d'això, el fet que sigui dona té també una significació. La dona —des del punt de vista de la crida a la santedat, de l'eficàcia en el servei a l'Església, de la transmissió de l'Evangeli, etc.— és igual que els homes, cadascun amb les seves peculiaritats i la seva personalitat, la seva sensibilitat i la seva riquesa pròpies.
Missatge del prelat (1 d'octubre de 2019)
1. "Atreviu-vos a anar contra corrent!"
3. Papa Francesc: "Preguem perquè l'Esperit Sant susciti una nova primavera"
4. «Treballar la confiança»: vídeos sobre l'educació dels fills
5. El mes d’octubre, mes del Rosari
6. Missatge del prelat (1 d'octubre de 2019)
7. Vols caminar per on va caminar sant Josepmaria?
8. Donar més sense ser herois
10. 4 idees per començar amb il·lusió el curs | 0.740171 | curate | {"es": 0.03681568252450394, "ca": 0.9395170929954578, "pt": 0.01960315562993067, "cs": 0.0035859431030360986, "da": 0.00047812574707147975} | https://www.opusdei.org/ca-es/article/entrevista-al-prelat-sobre-guadalupe-ortiz-de-landazuri/ |
mc4_ca_20230418_15_80924 | Gerard Escaich Folch | Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà | Pàgina 3
La residència Clínic Geriàtrica Sant Martí de Calonge i la Bellamar...
[VÍDEO] Veuen el segon animal més gran del món a quatre...
Aprovat per unanimitat un pla de recuperació que supera el milió...
Crítiques entre partits polítics per la runa retirada per costes a...
1234...139Pàgina 3 de 139 | 0.633612 | curate | {"es": 0.10335195530726257, "ca": 0.8966480446927374} | https://www.radiocapital.cat/author/gescaich/page/3/ |
mc4_ca_20230418_12_107796 | Marató per a La Marató de TV3 2011 | Runedia
Sunday, 18-12-2011 9.30 h
Price: from Donatiu€
Place of start: C/ Sta Clara amb C/ Nou (Girona)
Place of arrival: C/ Sta. Clara amb C/ Nou (Girona)
Open enrollment: 18/12/2011
Registration instructions: 2 atletes del club Atletisme Girona correran una Marató (42,195 mts) donant voltes a un circuit urbà. Vine a fer el teu donatiu i acompanya'ls durant una part del recorregut, corrent o caminant. L?única condició és no anar a un ritme superior al que portin tots 2 atletes.
[email protected]; [email protected]
Statistics race tab ( Marató per a La Marató de TV3 )
Creation date : 2007/11/15.11:17
Last modification by organizer : 2011-11-07 08:44:33
Last modification by Runedia : 2010/11/18.14:59 | 0.490036 | curate | {"ca": 0.6943699731903485, "en": 0.30563002680965146} | https://runedia.mundodeportivo.com/en/race/marato-per-a-la-marato-de-tv3-2011/20111129/ |
crawling-ib3_ca_20230205_0_55504 | El B the Travel Brand Mallorca Palma inicia una nova temporada a la LEB Or amb un gran objectiu: ascendir a l’ACB. La temporada passada es varen quedar a les portes de la màxima categoria del bàsquet espanyol. Enguany tendran una nova oportunitat d’aconseguir-ho. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/el-bttb-mallorca-palma-comenca-la-leb-or-amb-ganes-dacb |
mc4_ca_20230418_1_595690 | Els deures dels nens | Alimenta Somriures ツ | Alimenta Somriures ツ Contacta amb nosaltres Registra't Inicia sessió Hola, {{ consumer().attributes.nombre }} Tens {{ consumer().pointsAvailable }} pts El meu perfil Notificacions {{getNumber()}} La meva guardiola Canviar idioma a Castellà Sortir Sumar punts Suma punts i guanya premis amb els teus codis On trobo el codi? Suma punts i guanya premis amb els teus codis Sumar punts On trobo el codi? {{data.exception.message}} Si necessites ajuda, pots contactar amb el nostre Servei d'Atenció al Consumidor Contactar Aquest és el teu codi d'error: {{data.exception.code}} Ups...Sembla que aquest codi ja ha estat utilitzat Si necessites ajuda, pots contactar amb el nostre Servei d'Atenció al Consumidor Contactar Aquest és el teu codi d'error: {{data.exception.code}} Ups... Intenta-ho de nou o contacta amb el nostre Servei d' Atenció al Consumidor perquè puguem ajudar-te Contactar Tornar a intentar Aquest és el teu codi d'error: {{ data.exception.code }} Genial! Acabes de sumar {{ getPoints().pointsTotal}} punts {{ getPoints().messageTXT}} Ja tens {{ getPoints().pointsTotalConsumer}} punts a la cartera Veure promocions Seguir sumant Bé! Aquest codi té {{data.pincode.puntos}} punts Registra't per poder afegir-los al teu compte. I si ja ets usuari, només has d'iniciar la teva sessió. iniciar sessió Registrar-me Ups... {{data.exception.message}} Tornar a intentar Aquest és el teu codi d'error: {{data.exception.code}} Sortejos i Jocs Salut Beneficis del Iogurt L'últim {{articleYogur[0].title}} {{articleYogur[1].title}} {{articleYogur[2].title}} {{articleYogur[3].title}} Veure més Defenses L'últim {{articleDefensas[0].title}} {{articleDefensas[1].title}} {{articleDefensas[2].title}} {{articleDefensas[3].title}} Veure més Salut digestiva L'últim {{articleDigestiva[0].title}} {{articleDigestiva[1].title}} {{articleDigestiva[2].title}} {{articleDigestiva[3].title}} Veure més Cardiosaludable L'últim {{articleColesterol[0].title}} {{articleColesterol[1].title}} {{articleColesterol[2].title}} {{articleColesterol[3].title}} Veure més Dieta equilibrada L'últim {{articleDieta[0].title}} {{articleDieta[1].title}} {{articleDieta[2].title}} {{articleDieta[3].title}} Veure més Exercicis L'últim {{articleEjercicios[0].title}} {{articleEjercicios[1].title}} {{articleEjercicios[2].title}} {{articleEjercicios[3].title}} Veure més Receptes Esmorzars L'últim {{recipeDesayunos[0].title}} {{recipeDesayunos[1].title}} {{recipeDesayunos[2].title}} {{recipeDesayunos[3].title}} Veure més Dinars L'últim {{recipeComidas[0].title}} {{recipeComidas[1].title}} {{recipeComidas[2].title}} {{recipeComidas[3].title}} Veure més Sopars L'últim {{recipeCenas[0].title}} {{recipeCenas[1].title}} {{recipeCenas[2].title}} {{recipeCenas[3].title}} Veure més Postres L'últim {{recipePostres[0].title}} {{recipePostres[1].title}} {{recipePostres[2].title}} {{recipePostres[3].title}} Veure més Begudes L'últim {{recipeBebidas[0].title}} {{recipeBebidas[1].title}} {{recipeBebidas[2].title}} {{recipeBebidas[3].title}} Veure més Berenars L'últim {{recipeMeriendas[0].title}} {{recipeMeriendas[1].title}} {{recipeMeriendas[2].title}} {{recipeMeriendas[3].title}} Veure més Família i llar Embaràs L'últim {{articleEmbarazo[0].title}} {{articleEmbarazo[1].title}} {{articleEmbarazo[2].title}} {{articleEmbarazo[3].title}} Veure més Nadó L'últim {{articleBebe[0].title}} {{articleBebe[1].title}} {{articleBebe[2].title}} {{articleBebe[3].title}} Veure més Nens L'últim {{articleNinos[0].title}} {{articleNinos[1].title}} {{articleNinos[2].title}} {{articleNinos[3].title}} Veure més Trucs L'últim {{articleTrucos[0].title}} {{articleTrucos[1].title}} {{articleTrucos[2].title}} {{articleTrucos[3].title}} Veure més Estalvia Sumar punts Reemborsar cupons Imprimir cupons Catàleg Subhastes Somriures Solidaris Les nostres marques Lactis Actimel Activia Danacol Danet Danonino Densia De Postre Las 2 vacas Mi Primer Danone Oikos Original Savia Vitalinea Danone Aigües Font Vella Font Vella Levité Font Vella Sensación Fonter Lanjarón Productes Danone Menú Tancar Registra't Inicia sessió Hola, {{ consumer().attributes.nombre }} Tens {{ consumer().pointsAvailable }} pts El meu perfil Notificacions {{getNumber()}} La meva guardiola Canviar idioma a Castellà Sortir Entrar Menú Tancar Enrere Registra't Inicia sessió Hola, {{ consumer().attributes.nombre }} Tens {{ consumer().pointsAvailable }} pts El meu perfil Notificacions {{getNumber()}} La meva guardiola Canviar idioma a Castellà Sortir Inicia Sessió {{ consumer().attributes.nombre }} El meu perfil Notificacions {{getNumber()}} Canviar idioma a Castellà Sortir Sortejos Salut Tot Beneficis del Iogurt Defenses Salut digestiva Cardiosaludable Dieta equilibrada Exercicis Receptes Tot Esmorzars Dinars Sopars Postres Begudes Berenars Família i llar Tot embaras nado nens Trucs Estalvia Sumar punts Reemborsar cupons Imprimir cupons Catàleg Subhastes Somriures Solidaris Les nostres marques Contacte Home {{breadcrumb.text}} {{breadcrumb.text}} Gaudir de les teves marques preferides et costa menys Com funciona? {{articleDetail.title}} {{articleDetail.tags[0]}} {{articleDetail.rate}} {{articleDetail.rate}} Temes: {{tag}} dificultat Fácil Media Difícil Ingredients {{ingredient.ingredient}} {{ingredient.quantity}} {{ingredient.unit}} Com es prepara? {{articleDetail.description}} Temes: {{tag}} Estalvia {{coupon.discountValue}}€ {{ coupon.pointsValue }} punts {{coupon.title}} Afegir Queden: {{coupon.diffDays}} dies + Info Tancar Has bescanviat tots els teus cupons. Torna el mes que ve! Unitats esgotades. Torna al mes que ve! Vàlid per a les següents varietats: {{coupon.variety}} Finalitza el:{{ promo.endDate | date:"dd/MM/yyyy"}} {{promo.totalParticipation}} {{promo.title}} {{promo.title}} Nombre de participacions {{promo.totalParticipation}} M'interessa Vols publicar un comentari? Registra't o Inicia sessió Publicar Marta Sánchez El cuerpo humano está compuesto por un 60% de agua, 18% de proteínas, 6% de minerales y aproximadamente 16% de grasa - esto significa que la proteína es el segundo nutriente más importande de nuestro cuerpo (después del agua). Respondre Mónica naranjo Los síntomas aparecen frecuentemente después de la ingesta de productos que contienen lactosa. Respondre 10 més Marta Sánchez El cuerpo humano está compuesto por un 60% de agua, 18% de proteínas, 6% de minerales y aproximadamente 16% de grasa - esto significa que la proteína es el segundo nutriente más importande de nuestro cuerpo (después del agua). Respondre Cupons seleccionats Unitats punts Estalvi {{item.coupon.title}} {{ item.qty }} {{ item.coupon.pointsValue }} {{item.coupon.discountValue}}€ TOTAL {{basket().totalItems }} {{basket().totalPoints | number : 2}} {{basket().totalRefund | number : 2}}€ Cada cupó és únic i està personalitzat. El cupó és nul si està fotocopiat o modificat. Qualsevol altre ús incorrecte constitueix un frau constitutiu de delicte. Per a qualsevol informació sobre aquests cupons descompte, poseu-vos en contacte amb el Servei d'Atenció al Consumidor. Cada cupó és únic i està personalitzat. El cupó és nul si està fotocopiat o modificat. Qualsevol altre ús incorrecte constitueix un frau constitutiu de delicte. Per a qualsevol informació sobre aquests cupons descompte, poseu-vos en contacte amb el Servei d'Atenció al Consumidor. Aquest és el teu codi d'error: Ja tens els teus cupons al teu correu, revisa la teva safata d'entrada. Entrega'ls al teu punt de venda habitual i gaudeix de l'estalvi. Tornar a afegir Cupons Aquest és el teu codi d'error: Ja tens a punt els teus cupons a la impressora! Entrega'ls al teu punt de venda habitual i gaudeix de l'estalvi. Tornar a afegir Cupons Aquest és el teu codi d'error: Ohhh, no tens prou punts Agafa els teus Danone i suma més amb els codis que trobaràs en els envasos. Sumar punts Alimenta Sonrisas utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar la seva experiència de navegació, realitzar tasques d'analítica i mostrar continguts d'acord als teus interessos. Si continues navegant, entenem que acceptes la nostra política de cookies. Inicia sessió registra't inicia sessió Inicia amb Facebook Inicia amb Google+ Ha oblidat la seva contrasenya? mantenir-me Connectat {{ exception.message }} {{ exception.code }} Ha oblidat la seva contrasenya? registra't inicia sessió Inicia amb Facebook Inicia amb Google+ o bé registra't amb les teves dades: Accepto l' Avís Legal , la Política de Privacitat i protecció de dadesAccepto les Condicions de Publicitat i declaro que tinc més de 18 anys {{ exception.message}} {{ exception.code}} Acabem d'enviar-te un email a {{getEmailRegister()}} perquè confirmis el teu compte. i comencis a gaudir d'Alimenta Somriures! OK Comença a gaudir-los divertint-te amb els nostres jocs i promocions. Hi ha premis increïbles esperant-te! COMENÇAR A GAUDIR registra't amb Facebook registra't amb Google+ o bé registra't amb les teves dades: Cognom Sexe Dona Home Codi Postal Data de naixement El temps vola! El teu accés de 48h ha acabat. Completa el teu registre i segueix gaudint. registra't amb Facebook registra't amb Google+ o bé registra't amb les teves dades: Cognom Sexe Dona Home Codi Postal Data de naixement Ja gairebé està! Completa el teu registre i afegeix 20 punts extra al teu compte Contrasenya Cognom Sexe Dona Home Codi Postal Data de naixement Accepto l' Avís Legal , la Política de Privacitat i protecció de dadesAccepto les Condicions de Publicitat i declaro que tinc més de 18 anys Has oblidat la teva contrasenya? Escriu la teva direcció de correu electrònic i t’enviarem un e-mail amb un link per reiniciar la teva contrasenya. Si passats uns minuts no el trobes a la teva safata d’entrada, revisa la safata de correu no desitjat o spam. inicia sessió Inicia amb Facebook Inicia amb Google+ o bé registra't amb les teves dades: Més punts, més avantatges Mira què pots fer amb els teus punts Alimenta Somriures Estalviar fins a 30 € al mes en els teus productes Danone Participar en sortejos amb premis increïbles Rebre ofertes i descomptes especials Comprar plans i escapades des de 0 € {{ exception.message }} {{ exception.code }} Lo sentimos, este usuario no existe Volver a intentarlo ¡Enhorabuena! Te ha llegado un e-mail con toda la información Làctics Aigües Font Vella i Lanjarón Salut Altres marques favorites Les nostres marques Sobre Danone Història Valors I+D Acció Social Sala de premsa Treballar a Danone Altres webs Danone Danone.es Institut Danone Ramaders Danone Contacta amb Nosaltres Servei d'Atenció al Consumidor 902 180 957 Promocions Alimenta Somriures902 110 036 Aigües Font Vella i Lanjarón902 100 272 Contacte Segueix-nos a les xarxes socials Sobre Alimenta Somriures Sumar punts Imprimir cupons Sortejos i promocions Somriures solidàries * Els làctics ajuden a cuidar la teva salut. DANONE recomana una dieta variada dins d'un estil de vida saludable i activitat física. Avís legal Política de cookies Política de privacitat Bases del programa Alimenta Somriures Danone Espanya 2017 Términos y Condiciones EN COMPLIMENT DE LA LSSI: Raó social del titular del web: DANONE, S.A. Domicili social: Carrer Buenos Aires, 21, 08029, Barcelona Dades del registre: Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Foli 105, Volum 22.088, Full B-31, 129, Inscripció 2a. CIF: A-17000852. DEFINICIONES.. | 0.649084 | curate | {"ca": 0.9083827564840223, "en": 0.022572364344516243, "es": 0.0624944675577587, "pt": 0.006550411613702753} | https://www.alimentasonrisas.es/ca/familia-i-llar/nens/deures-nens.html |
mc4_ca_20230418_7_358667 | El blog de Claudi Puchades: Artpirineus okupa el GMAC de París
París ha estat, una vegada més, una festa de l’art gràcies al GMAC, el Gran Mercat d’Art Contemporani, que s’ha celebrat a la Place de la Bastille de la dinámica capital francesa, a tocar del Canal del Sena, del 30 d’octubre al 3 de novembre, amb la presència, entre els més de 500 artistes participants, de 5 dels membres del col.lectiu ARTPIRINEUS, Inès Vila (fotografía), Evelí Adam, Armand Escandell i Claudi Puchades (pintura), i Martí Roig (escultura), que, amb el seu esforç particular i un cert ajut econòmic de diverses institucions, entre les quals els ajuntaments de les poblacions de cadascun d’ells (Campdevànol, Ripoll, Sant Pol de Mar i Olot), han pogut presentar les seves obres en els estands 500-501-502, en una petita mostra representativa de la plàstica catalana contemporània, que ha tingut molt bona acollida entre artistas d’altres nacionalitats i entre el nombrós públic assistent, acconseguint fer molts contactes professionals, algunes propostes expositves de futur, intercanvis amb d’altres artistas, alguna venda, escasses per a tots els participants del mercat per la crisi general, i, en definitiva, vivint una experiencia professional i personal més, en atractiu territori parisenc, les conseqüencies de la qual només el futur podrà dir com seran.
Gent diversa d'Artpirineus, al costat d'altres artistes independents, acabem de participar en una exposició col.lectiva a Reus, ara hem estat presents en aquest intens Gran Mercat d'Art Contemporani de París, i, obviament, d'acord amb les nostres referències històriques, hauriem de passar, en el futur, per Londres, per donar sentit a aquella antiga connexió professional catalana entre Reus, París i Londres.
Més enllà de la projecció internacional d'Artpirineus en aquesta experiència parisenca, la nostra participació en aquest Gran Mercat d'Art Contemporani ha significat una curiosa aventura d'una setmaneta de durada que ha inclós llarg viatge en vehicle llogat i ben carregat amb les nostres obres d'art, estada compartida en petit hotelet de la zona de la Bastille, moltes hores de peu dret a l'estand i en tot el recinte del mercat d'art, àpats lleugers, de la pizza al rollet de primavera, tot passant per l'entrepà de fuet i per la quiche lorraine, alguna passejada turístico-cultural, entre Montmartre, Notre Dame, la Tour Eiffel, les parades de llibres de vell i els candaus de l'amor del Sena, moltes hores de converses, i, sobretot, gran connexió entre els 5 membres d'aquesta petita representació de l'art català en territori parisenc, que fins ara no haviem tingut ocasió de passar tantes hores junts coneixent-nos millor mentre compartiem les noves emocions de viatge tant important per a tots nosaltres.
Publicat per claudi puchades a 15:48
Etiquetes de comentaris: Artpirineus okupa el GMAC de París. | 0.849525 | curate | {"es": 0.042687193841847444, "ca": 0.9573128061581525} | http://claudipuchades.blogspot.com/2014/11/artpirineus-okupa-el-gmac-de-paris.html |
mc4_ca_20230418_3_586674 | Pisos a Lleida | yaencontre.com
467 pisos a Lleida
apartaments (63) àtics (7) àtics-dúplex (7) baixos (1) dúplex (10) estudis (0) lofts (2) pisos (377) Cases i Xalets
FiltrarSense especificarSense especificarAscensor (239)Calefacció (244)Garatge (37)Moblat (70)Piscina (17)Terrassa (108) Segunda mano (404)
Obra nova (63)
FiltrarTotsTotsBalàfia (23)Basses d´Aplicat (0)Butsènit (0)Camp d´Esports (7)Cap Pont (23)Centre Històric (10)Els Magraners (4)Instituts - Templers (11)Joc de la Bola (0)La Bordeta (29)La Mariola (6)Llívia (0)Pardinyes (20)Polígon - Vilanoveta (0)Príncep de Viana - Clot (15)Raïmat (0)Rambla Ferran - Estació (11)Secà de sant Pere (3)Torres de Sanui (0)Universitat (6)Xalets - Humbert Torres (2) Zona
FiltrarSense especificarSense especificar1ª línia de mar (0)Centre (36)Nucli urbà (18)Platja (0)Urbanitzacions (3) A prop de
FiltrarSense especificarSense especificarProp d'escoles (109)Prop de bus (112)Prop de metro (0)Prop de tren (45) Oportunitats
Compartir pis LleidaAlquiler Baratos LleidaPisos Alquiler Particular LleidaAlquiler Obra Nueva LleidaAlquiler de temporada LleidaAlquiler Opcion Compra LleidaAlquiler Pisos Lujo LleidaAlquiler Pisos Lleida ProvinciaPisos Lloguer LleidaPisos Lloguer BarcelonaPisos Lloguer MadridPisos Lloguer ValenciaLloguer PisosAlquiler playaLloguer Cerques més freqüents
Pisos a Lleida amb terrassa Pisos a Lleida amb garatge Pisos a Lleida amb mobles Pisos a Lleida amb piscina Pisos a Lleida amb ascensor Pisos a Lleida amb calefacció Pisos a Lleida amb aire condicionat Compra (467) Et pot interessar: Lloguer (255), Lloguer opció compra (1) Ordenat perrellevància
Professional de prestigi en la zona ERNEST LOPEZ MORATO HABIT-ART Experiència:
10 anys Si ets un professional de prestigi, el teu espai és aquest. Informa't ara! Urgeix vendre Fotos (17) Pis a Lleida, Universitat 99.000 € (916 € /m2)
Guardar favorit Fotos (18) àtic a Lleida, Instituts - Templers 190.000 € (1.357 € /m2)
2 hab. | 2 banys àtics a Lleida: Solo Pisos Lleida Contactar Contactat Alerta de preu
Guardar favorit Fotos (10) Dúplex d'obra nova a Lleida 46.900 € (761 € /m2)
49 m2 | 1 hab. | 2 banys Dúplex a Lleida: Obra nova
Veure promoció BBVA Contactar Contactat Alerta de preu
Guardar favorit Fotos (12) Pis a Lleida 62.000 € (1.050 € /m2)
2 hab. | 1 bany Pisos a Lleida: SIP Lleida Contactar Contactat Alerta de preu
Guardar favorit Fotos (10) Pis a Lleida, Instituts - Templers 65.000 € (706 € /m2)
83 m2 | 3 hab. | 1 bany Pisos a Lleida: HABIT-ART Contactar Contactat Alerta de preu
Guardar favorit Pis a Lleida 150.000 € (3.333 € /m2)
2 hab. | 1 bany Pisos a Lleida: Lleida, pisos al c/ Francesc Molí (Barri de Palacín). Apartament de 45 m2. en venda, dos dormitoris, menjador – cuina, bany,... Jesus Feliu Gestió de Patrimonis Contactar Contactat Alerta de preu
Guardar favorit Pis a Lleida 88.000 € (851 € /m2)
103 m2 | 3 hab. | 1 bany Pisos a Lleida: PROYECTA BROKERS INMO Contactar Contactat Alerta de preu
Guardar favorit Fotos (7) Apartament a Lleida 35.000 € (700 € /m2)
2 hab. | 1 bany Apartaments a Lleida: Gestió de Finques JB Contactar Contactat Alerta de preu
Fotos (8) Apartament d'obra nova a Lleida 141.900 € (1.576 € /m2)
82 m2 | 3 hab. | 1 bany Apartaments a Lleida: Obra nova
IMMOHABIT Contactar Contactat Alerta de preu
Guardar favorit Fotos (20) Pis a Lleida 53.000 € (500 € /m2)
3 hab. | 2 banys Pisos a Lleida: Uon Iberia Contactar Contactat Alerta de preu
Guardar favorit Fotos (12) Pis a Lleida, Balàfia 110.000 € (1.000 € /m2)
Resultats, 1 - 15 de 467 També et poden interessar,
5 promocions d'obra nova a Lleida des de 34.300 €
pisos Abella de la Conca pisos Àger pisos Agramunt pisos Aitona pisos Alamús, els pisos Alàs i Cerc pisos Albagés pisos Albatàrrec pisos Albesa pisos Albí, l´ pisos Alcanó pisos Alcarràs pisos Alcoletge pisos Alfarràs pisos Alfés pisos Algerri pisos Alguaire pisos Alins pisos Almacelles pisos Almatret pisos Almenar pisos Alòs de Balaguer pisos Alpicat pisos Altet pisos Alt Àneu pisos Anglesola pisos Arbeca pisos Arres pisos Arsèguel pisos Artesa de Lleida pisos Artesa de Segre pisos Aspa pisos Avellanes i Santa Linya, les pisos Baix Pallars pisos Balaguer pisos Baqueira Beret pisos Barbens pisos Baronia de Rialb, la pisos Barruera pisos Bassella pisos Bausen pisos Belianes pisos Bellaguarda pisos Bellcaire d´Urgell pisos Bellmunt d´Urgell pisos Bellpuig pisos Bellver de Cerdanya pisos Bellvís pisos Bell-Lloc d´Urgell pisos Benavent de Segrià pisos Biosca pisos Boldu pisos Bòrdes, es pisos Borges Blanques, Les pisos Bossòst pisos Bovera pisos Butsenit (Montgai) pisos Cabanabona pisos Cabó pisos Camarasa pisos Cambrils i Llinars pisos Canejan pisos Carmeniu pisos Castellar de la Ribera pisos Castelldans pisos Castellnou de Bassella pisos Castellnou de Carcolze pisos Castellnou de Montsec pisos Castellnou de Seana pisos Castellnou d´Avellanos pisos Castellnou d´Oluges pisos Castellnou d´Osso pisos Castelló de Farfanya pisos Castellserà pisos Castellvell pisos Castellvell de Bellera pisos Castell de Mur pisos Castell-Estao pisos Castell-Llebre pisos Cava pisos Cervera pisos Cervià de les Garrigues pisos Ciutadilla pisos Claravalls pisos Clariana de Cardener pisos Cogul, el pisos Coll de Nargó pisos Coma i la Pedra, la pisos Concabella pisos Corbins pisos Cornellana pisos Cubells pisos Espluga Calba, l´ pisos Espot pisos Espulga de Serra pisos Espulga Freda pisos Estamariu pisos Estaràs pisos Esterri de Cardós pisos Esterri d´Àneu pisos Farrera pisos Figols de Tremp pisos Figols d´Organya pisos Figols i Alinyà pisos Figuera, La pisos Figuerola de Meia pisos Figuerola d´Orcau pisos Figuerosa, la pisos Floresta, la pisos Fondarella pisos Fontdepou pisos Foradada pisos Fuliola, la pisos Fulleda pisos Gabarra pisos Gavas pisos Gavet de la Conca pisos Gerb pisos Gerri de la Sal pisos Gimenells i el Pla de la Font pisos Ginestarre pisos Golmés pisos Gósol pisos Granadella pisos Granja d´Escarp, la pisos Granollers de Florejacs pisos Granyanella pisos Granyena de les Garrigues pisos Granyena de Segarra pisos Guardia, La (Tornabous) pisos Guardiola de Bassella pisos Guardiola de l´Aguda pisos Guils del Canto pisos Guimerà pisos Guingueta d´Àneu, La pisos Guissona pisos Guixers pisos Horta pisos Hostalets de Cervera, Els pisos Hostalets de Tost, Els pisos Isona i Conca Dellà pisos Ivars de Noguera pisos Ivars d´Urgell pisos Ivorra pisos Josa i Tuixén pisos Juncosa pisos Juneda pisos Les pisos Linyola pisos Lladorre pisos Lladurs pisos Llardecans pisos Llavorsí pisos Lleida pisos Lles pisos Llimiana pisos Llivia pisos Llobera pisos Llor, el pisos Llorenç de Rocafort pisos Lluçars pisos Lluça (LLeida) pisos Mafet pisos Maials pisos Maldà pisos Malgrat pisos Malgrat de Noves pisos Margalef (Lleida) pisos Mar de Cristal pisos Masies de Melio, Les pisos Masies de Nargo, Les pisos Masos de Milla, Els pisos Masos de Sant Marti, Els pisos Masos de Tamurcia, Els pisos Massalcoreig pisos Massoteres pisos Mas del Lleo, El pisos Mas de Bondia, El pisos Mas de l´Ingla pisos Mas de Solduga pisos Menàrguens pisos Miralcamp pisos Mollerussa pisos Molsosa, la pisos Montclar d´Urgell pisos Montellà i Martinet pisos Montesquiu pisos Montferrer i Castellbó pisos Montgai pisos Montoliu de Lleida pisos Montoliu de Segarra pisos Montornès de Segarra pisos Mont-Roig de Segarra pisos Mont-Ros pisos Nalec pisos Naut Aran pisos Navès pisos Odèn pisos Ogern pisos Oliana pisos Oliola pisos Olius pisos Oluges, les pisos Omellons, els pisos Omells de Na Gaia, els pisos Organyà pisos Ossó de Sió pisos Os de Balaguer pisos Palamos (Lleida) pisos Palau de Noguera pisos Palau de Rialb pisos Palau d´Anglesola, el pisos Pallars Jussà pisos Pauls, Les pisos Pavia pisos Penelles pisos Peramola pisos Pinell de Solsones pisos Pinós pisos Plans de Sió, els pisos Pla de Gensana pisos Pla de la Font pisos Pla de Sant Tirs, El pisos Poal, el pisos Pobla de Cérvoles, la pisos Pobla de Segur, la pisos Pobleta de Bellvei, La pisos Ponts pisos Pont de Bar, El pisos Pont de Claverol, El pisos Pont de Rei pisos Pont de Suert, El pisos Pont d´Alentorn, El pisos Pont d´Arros, El pisos Pont d´Orrit, El pisos Portella, la pisos Pradell pisos Prades de Molsosa pisos Prats de Montanissell, Els pisos Prats i Sansor pisos Preixana pisos Preixens pisos Prullans pisos Puiggròs pisos Puigverd de Lleida pisos Puigverd d´Agramunt pisos Pujalt (Lleida) pisos Raimat pisos Rapita, la pisos Rialp pisos Ribera de Cardos pisos Ribera de Montardit pisos Ribera d´Ondara pisos Ribera d´Urgellet pisos Riner pisos Riudovelles pisos Riu de Cerdanya pisos Rocafort de Vallbona pisos Rosselló pisos Rubinat pisos Rubio del Canto pisos Rubio de Baix pisos Rubio de Dalt pisos Salardu pisos Salàs de Pallars pisos Sanaüja pisos Santa Coloma d´Erdo pisos Santa Fe d´Oluges pisos Santa Maria de Meia pisos Santa Maria de Montmagastrell pisos Sant Adria pisos Sant Andreu de Castellbo pisos Sant Antoni pisos Sant Esteve de la Sarga pisos Sant Guim de Freixenet pisos Sant Guim de la Plana pisos Sant Joan de l´Erm pisos Sant Joan de Toran pisos Sant Joan de Vinyafrescal pisos Sant Jordi de Muller pisos Sant Just pisos Sant Just de Fontllonga pisos Sant Just d´Ardevol pisos Sant Llorenç de Montgai pisos Sant Llorenç de Morunys pisos Sant Marti dels Castells pisos Sant Marti de Barcedana pisos Sant Marti de Canals pisos Sant Marti de la Morana pisos Sant Marti de Malda pisos Sant Marti de Rialb pisos Sant Martí de Riucorb pisos Sant Pere pisos Sant Pere dels Arqueéis pisos Sant Pere dels Arquells pisos Sant Pere de la Vansa pisos Sant Pere Xoriguera pisos Sant Ramon pisos Sarroca de Bellera pisos Sarroca de Lleida pisos Sedo pisos Senterada pisos Sentiu de Sió, la pisos Seròs pisos Seu d´Urgell, la pisos Sidamon pisos Snta Susanna pisos Soleràs pisos Solsona pisos Soriguera pisos Sort pisos Soses pisos Sudanell pisos Sunyer pisos Talarn pisos Talavera pisos Talladell, El pisos Tàrrega pisos Tarrés pisos Tarroja de Segarra pisos Tartareu pisos Tavascan pisos Térmens pisos Tírvia pisos Tiurana pisos Torà pisos Torms, els pisos Tornabous pisos Torrebesses pisos Torrefarrera pisos Torrefeta i Florejacs pisos Torreflor pisos Torregrossa pisos Torrelameu pisos Torres de Segre pisos Torre de Cabdella, La pisos Torre de Fluvia, La pisos Torre-Serona pisos Tremp pisos Tudela de Segre pisos Utxesa pisos Vallbona de les Monges pisos Vallfogona de Balaguer pisos Valls de Valira, Les pisos Valls d´Aguilar, Les pisos Vall de Boí, La pisos Vall de Cardós pisos Vansa i Fórnols, la pisos Verdú pisos Vergós pisos Vicfred pisos Vielha e Mijaran pisos Vilagrassa pisos Vilaller pisos Vilamòs pisos Vilanova de Banat pisos Vilanova de BellPuig pisos Vilanova de la Barca pisos Vilanova de la Sal pisos Vilanova de l´Aguda pisos Vilanova de Meià pisos Vilanova de Segrià pisos Vilaplana (Lleida) pisos Vila-Sana pisos Vilella pisos Vilella de Bellver pisos Vilosell, el pisos Vinaixa pisos Viver de Segarra Trobar per barri
pisos Balàfia pisos Camp d´Esports pisos Cap Pont pisos Centre Històric pisos Els Magraners pisos Instituts - Templers pisos La Bordeta pisos La Mariola pisos Pardinyes pisos Príncep de Viana - Clot pisos Rambla Ferran - Estació pisos Secà de sant Pere pisos Universitat pisos Xalets - Humbert Torres Trobar per tipus
apartaments Lleida àtics Lleida àtics-dúplex Lleida baixos Lleida bars Lleida bungalows Lleida cases Lleida cases adossades Lleida dúplex Lleida edificis Lleida garatges Lleida locals Lleida locals comercials Lleida lofts Lleida naus Lleida naus industrials Lleida oficines Lleida parcel·les industrials Lleida pàrquings Lleida pisos Lleida solars Lleida terrenys industrials Lleida xalets Lleida Idiomes | pisos en Lleida, flats in Lleida, petits appartements à Lleida, wohnung in Lleida, appartamenti in Lleida Serveis per a professionals Publica els teus anuncis Localgest Multipublicació Segell Prestigi Tour virtual Web Corporativa Bàner Destacat Publicitat Serveis per a particulars Vendre pis Llogar pis Llogar habitació Productes Alta Visibilitat Tasación Online Simulador d'hipoteca ¿Necesitas ayuda? Posa't en contacte amb nosaltres Preguntes freqüents Síguenos también en © Grupo yaencontre.com | 0.806044 | curate | {"es": 0.03479626415406232, "ca": 0.9572691958013059, "rm": 0.001157120423175469, "en": 0.0067774196214563185} | http://www.yaencontre.com/vivienda/results.php/pisos-compra-lleida-_CAT |
racoforumsanon_ca_20220809_1_52596 | Si el segiui al Twitter flipareu, diu que eliminarà els mapes que tant es va currar, que és ex-independentista i ex-defensor de la llengua catalana, es baralla amb tothom... Un altre López Tena en potència... Per què els passa això a molts independentistes coneguts??? https://twitter.com/marcbelzunces
Ha eliminat el compte? No em deixa accedir-hi!
Sembla que així és.
Per flipar... | 0.604164 | curate | {"ca": 0.8514588859416445, "en": 0.08753315649867374, "pt": 0.0610079575596817} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_760084 | Avui m'he trobat aquesta, on diu... "No monestir"Però, per arreu del país n'està ple. No exposaré totes, més que res per no fotre propaganda gratuïta d'aquest col·lectiu comunista.Quins collonsDiada contra la violència de gènere... però encara no he vist cap pintada dels d'Arran contra cap mesquita, quan la religió musulmana obliga a les dones anar tapades de cap a peus (en el millor dels casos).No intento incentivar cap mena d'odi cap a ningú i evidentment que tothom te tot el dret a protestar, però si són valents per llençar merda cap a uns també ho han de ser cap a altres.
Home jo si que trobo que hi ha més motius per atacar una església, no que només hi hagi per atacar l'església, però sí que n'hi ha més. De moment (de moment, insisteixo) les mesquites no han demanat polítiques que vagin contra la llibertat de les persones, no han demanat canvis legislatius per prohibir el matrimoni homosexual o el dret a l'avortament. L'església catòlica ho ha fet, i demanant el vot pel partit que pensaven que ho faria. És a dir, han tingut incidència política per afectar les vides de tots els ciutadans del país, no només els seus. Les mesquites (de moment!) s'han limitat a les seves Alexandre on només influencien els seus. Això no vol dir que no vulguin el mateix que l'església o sigui encara pitjor, però de moment és el que han fet. Pot ser que un futur vulguin imposar la sharia? Doncs sí, podria ser. També podria ser que els xinesos volguessin legalitzar el consum de gossos com a aliments, però de moment els animalistes no els hi fan manifestacions perquè no han fet res. En resum, més motius sí, però també hi ha motius per atacar les mesquites pels missatges que s'hi donen clar. Potser l'objectiu en un atac a una mesquita seria més aviat convèncer ( la gent jove bàsicament, la gent gran crec que està perduda) i potser tindria més sentit un llançament d'octavetes o algo així que una pintada. A una església no hi aniràs a convèncer gent jove clar
Poses al sac l'esglèsia oficial, amb un rector de poble.
El rector de poble forma part de l'església oficial.
que diu el teu DNI?
El rector del poble forma part, voluntàriament, de l'esglèsia oficial. Millor ara?
No es pot comparar conferencies episcopals espanyoles, peperos, 13tv... amb un rector de poble. Ja ho explicat en venjança catalana més amunt. | 0.831763 | curate | {"ca": 0.9796006944444444, "fr": 0.011284722222222224, "hu": 0.009114583333333334} | |
mc4_ca_20230418_14_156561 | Creen una plataforma per unir els professionals de l'educació a Catalunya - Diari de Girona
El nou espai vol donar resposta a la repressió «mediàtica, judicial i policial» que pateixen els centres
acn | barcelona 08.05.2018 | 20:03
Diverses organitzacions socials i sindicals del sector de l'ensenyament (CGT, Intersindical-CSC, UGT, USTEC-STEs, ADIC Ensenyament, ANC i Docents per la República) han constituït la Taula d'Emergència Docent (TED), un espai que pretén unir els professionals de l'educació enfront dels esdeveniments que estan envoltant el col·lectiu docent i donar resposta a la repressió ''mediàtica, judicial i policial'' que estan patint els docents i els centres educatius. En un comunicat, la nova organització, reivindica que ''s'han creuat alguns límits'' que han obligat a posar ''en estat d'alerta'' tot el sector, ja que es veuen amenaçats ''pilars bàsics de l'educació en una societat democràtica''. | 0.830145 | curate | {"ca": 0.9630836047774158, "de": 0.03691639522258415} | https://www.diaridegirona.cat/catalunya/2018/05/07/creen-plataforma-per-unir-els/912023.html |
racoarticles_ca_20221005_0_29376 | EL PODER I LES SEVES REPRESENTACIONS
GIUSEPPE DI GIACOMO
Università La Sapienza
Les arts en general i les representacions en particular reprodueixen l'estat d'una societat i el seu sistema de valors, però també els seus moments de transformació i de crisi. Tot i això, és indubtable que un canvi de sistema polític pot conduir al desenvolupament d'un nou llenguatge visual que reflecteixi, de manera essencial, l'evolució de la mentalitat al mateix temps que es produeix. Des d'aquest punt de vista, la forma de la imatge és segurament tan interessant com el seu contingut, car l'«estil» és un testimoni històric complex. És a través de les imatges com l'home representa la concepció que s'ha format del món i que vol mostrar als seus contemporanis. Perquè les imatges siguin eficaces, però, es precisen dos elements connectats entre ells: la nostra facultat d'animar les imatges inanimades, per la qual ens apareixen com si fossin vives, i la capacitat de les mateixes imatges d'encarnar-se en aquest mitjà.
L'experiència de la mort ha estat un dels motors més potents per a la producció humana d'imatges: les imatges es presenten com una resposta a la mort. Així doncs, si la presència d'una absència constitueix la propietat més universal de la imatge, aleshores, és pròpiament en referència a la mort que les imatges adquireixen llur vertader significat ontològic. I és en aquest sentit que nosaltres, a través de les imatges, imaginem com a present allò que està absent; en l'enigma de la imatge, presència i absència estan inextricablement units, com demostra el fet que utilitzem les imatges per abastar quelcom que està més enllà del visible: en paraules de Paul Klee, veiem a través de i en les imatges allò que no podem reproduir, però que, malgrat tot, cal que es faci visible.
És cert que, després de Michel Foucault, sempre més s'ha tingut consciència d'una vertadera i pròpia «crisi de la representació», en el sentit que nosaltres no creiem que les imatges tinguin una funció referencial. Les imatges semblen anar a menys perquè ja no veiem en elles una analogia amb allò que seria llur exterior, al qual podrien referir-se. No és d'estranyar, doncs, que Jean Baudrillard consideri les imatges com a «assassines del real»; en aquest sentit, una imatge en la qual no pot trobar-se un testimoni de la realitat ha de considerar-se com un «simulacre». Si tenim en compte la serigrafia realitzada per Andy Warhol, ens adonem que es tracta d'una obra que nega la representació epistèmica, perquè impedeix a la representació de poder presentar a l'esguard un objecte idèntic al seu objecte de referència. Aquesta tasca mostra que la representació no remet a un objecte, puix aquesta ja està aquí però encara no presenta l'objecte al que creiem que es refereix exactament, és a dir, l'objecte representat in absentia.
El fet és que la representació, o sigui, l'objecte representat in praesentia, és l'únic espai ontològic que existeix, car és l'únic espai que el nostre esguard té a la seva disposició. Per aquesta raó, anomenem «simulacre» a allò que simula unes referències que, en realitat, no existeixen. Així doncs, les serigrafies warholianes de la Marilyn semblen fer referència a l'actriu americana, però la repetició obsessiva del seu rostre fa que la referència sigui buida. Diguem-ho breument, hem d'entendre les representacions artístiques com a simulacres que no tenen model o, dit d'altra manera, encara que elles es presentin com a còpies d'un model, el model no existeix més enllà de les còpies. Des d'aquest punt de vista, té raó Walter Benjamin en afirmar a L'obra d'art en l'època de la seva reproductibilitat tècnica, que la nostra percepció, les darreres dècades, ha patit un canvi cultural, tot i que els nostres òrgans sensorials no han estat modificats des d'un temps immemorial.
Avui, ens sentim fascinats per l'anul•lació de l'espai operada per les imatges televisives. La nostra manera de veure una transmissió en directe no és quelcom diferent de la manera que sempre hem tingut de veure les imatges; allò característic de l'emissió televisiva és que implica una absència que no s'inscriu en el temps sinó en l'espai. Això comporta que el ritme accelerat amb el qual les imatges ens assalten és compensat per la rapidesa amb la qual desapareixen de nou. Des d'aquesta perspectiva, el famós crític americà Clement Greenberg sostenia que la pintura hauria d'alliberar-se de les imatges del món per limitar-se a mostrar el seu propi medium, és a dir, la tela i els colors. Així Greenberg fundava un iconoclasme d'una nova mena, abandonant les imatges als mass media i assignant a l'art la missió de produir la seva «pròpia representació»: els pintors havien de convertir el medium de l'art en llur únic objecte i, en coherència amb aquest objectiu, entenien l'abstracció com un alliberament de totes les imatges provinents del món circumdant. La conseqüència de tot això no és només que en l'època moderna els museus s'hagin convertit en un refugi per a les imatges que han perdut el seu lloc al món, sinó també que en lloc d'anar a veure les imatges al lloc determinat on es troben, avui preferim visitar aquest lloc «en imatges». Els media han produït una tal alteració a la noció de «lloc» que, en comptes d'anar a veure'ls físicament, són els llocs els que vénen a nosaltres en imatges. Aquesta situació és allò que anomenem la «crisi contemporània de la imatge».
En el passat, una manera fonamental que les imatges tenien de representar el poder era configurar-lo en un retrat. En aquest sentit, Hans Belting, en el seu llibre Per una antropologia de les imatges, sosté que al mateix moment que neix el retrat modern, apareix la calavera com el motiu pictòric que constitueix el revers del retrat. I si de vegades ocupa el lloc del retrat és per evidenciar la nostra condició mortal; el rostre vivent és l'expressió d'una concepció individual de la vida que s'oposa radicalment al rostre anònim de la mort; la qüestió que es posa sobre la taula en aquest període es la de la identitat personal: el retrat es presenta com una imatge-record que consola de la mort i, en aquest sentit, el retrat individual és la posada en escena del «jo». És indubtable que no existeix cap concepció del cos que no hagi estat produïda en una època i en una societat determinades; a causa d'això, les imatges del cos i la visió de l'home en el seu aspecte social, biològic i psicològic estan subjectes a transformacions.
El fet és que, si hi ha una relació entre la mort i la imatge, és perquè en la imatge -com ja s'ha dit-s'estableix una relació entre presència i absència. Avui s'ha perdut el convenciment segons el qual les imatges són el lloc de l'encarnació i, també, la idea que elles substitueixen el cos desaparegut del difunt. De la mateixa manera que, paradoxalment, en la imatge d'un mort, allò que se'ns ofereix a la vista és allò que no és allà, podem dir en general de la imatge que aquesta troba el seu vertader sentit a representar alguna cosa que és absent i que, per tant, només pot estar allà «en imatge». La imatge mostra allò que no és en ella però que, al mateix temps, només pot aparèixer en ella: així doncs, la imatge d'un mort expressa el sentit original d'allò que hi ha de comú, de regular, en totes les imatges. Ara bé, la imatge que encarna a un mort s'oposa completament a aquella altra que presenta a un cadàver, puix, com evidencia Maurice Blanchot, «el cadàver és la seva pròpia imatge»; això signi-fica que el cadàver, com a imatge, no remet a un altre: és una imatge «muda».
Era necessari, doncs, que la imatge se separés del culte als morts perquè nasqués el concepte d'«imatge artística», on allò que ha de prevaldre no és l'«encarnació» sinó el «remetre-a». Es podria dir que la força de la imatge artística és la llum i el seu inseparable i transcendental revers, l'ombra: allò invisible de la llum en la llum mateixa. Si, com escriu Plini, la inventora de la pintura fou la joveneta de Corint que traçà sobre un mur el contorn de l'ombra del seu amat, aleshores, el primer document visual de la humanitat consisteix en la representació d'una ombra. El fet que el fonament de la imatge sigui sempre una absència cal entendre-ho en el sentit que no es tracta de buscar una veritat rere les imatges sinó una veritat en les imatges. La modernitat és l'única que considera les imatges com a obres d'art i, com a tals, aquestes han perdut el caràcter de «revelació» propi de les icones greco-russes. Les icones -com ja sabem-són executades pel pintor, però la idea-model pertany als Pares de l'Església: la veritat, en sentit artístic, no és el producte de la imitació de la natura sinó dels arquetips, dels quals les icones són reproduccions. No és casual, per tant, que les imatges cultuals no siguin vistes com a obres d'art, sinó com a manifestacions d'una reialesa superior. D'igual manera, les imatges representen una persona que no es pot veure, ja sigui perquè està absent (l'Emperador), o bé perquè és invisible (Déu) i, així, contribueixen a la creació d'una identitat col•lectiva. La imatge de l'Emperador era un gènere pictòric de l'antiguitat associat a la pràctica cultual; de fet, a l'època imperial, era objecte d'una veneració ritual: qui es prosternava davant d'ella, que representava el cap de l'Imperi assegut al seu tron, no honorava el quadre sinó a l'Emperador mateix. El culte a la imatge imperial considerava la persona i el seu retrat com a equivalents: la imatge havia de rebre el mateix honor que l'Emperador. L'esta-tut legal del sobirà era transferit a la seva imatge, i aquest estatut permetia representar-lo correctament a la província, on el poble era obligat a inclinar-se davant d'aquestes imatges. D'aquesta manera, el retrat individual del sobirà és substituït per un estil hieràtic, les formes estereotipades del qual permeten a la imatge cultual de la majestat imperial manifestar un ordre superior. El primer teòleg de les imatges, Joan Damascè (680-749), escriu el següent: «La imatge és una semblança que reprodueix el prototip de tal manera que resta sempre la diferència entre ells». Una afirmació així deu la seva importància al fet que en ella emergeix la concepció segons la qual, només mantenint aquesta diferència, hom pot oposar-se a l'iconoclasme.
En canvi, quan es tracta d'analitzar les relacions existents entre les imatges i les persones en llur dimensió històrica, aleshores, com sosté David Freedberg a El poder de les imatges, sembla que l'eficàcia de la imatge procedeixi d'una mena d'identificació entre aquell que és representat en la imatge i la imatge mateixa, amb la consegüent negació de tota diferència. Això explica el fet que les imatges es trobin en el«punt de mira» i que en aquests períodes històrics la iconoclàstia hagi estat espontània i legítima: en tot cas, és propi de les imatges suscitar el rebuig de l'iconoclasta. El fet és que, com ja s'ha indicat, quan la representació es veu reduïda a la presència, aleshores, el signe esdevé l'encarnació vivent d'allò que significa, i això pot donar lloc tant a un acte de fe total, com a una posició iconoclasta radical. Per exemple, en el cas de la Mare de Déu, només algú que tingués fe en ella podria creure que Maria està en la seva imatge o, el que és més, que és la seva imatge; el pas de la representació a la presentació, de veure un signe de la Mare de Déu a veure-la allà, present, és crucial. Tan aviat com la imatge és consagrada, aquesta ha d'ésser venerada en qualsevol circumstància; un insult a la imatge és un insult a allò que aquesta encarna, repre-senta o significa, i aquell que el comet es converteix en culpable de «lesa majestat». Si el déu és en la imatge o en l'estàtua, llavors, aquestes esdevenen animades i cal tractar-les com si fossin investides de vida: en això consisteix l'antropomorfisme de la imatge.
Hans-Georg Gadamer ha posat en evidència com «només la imatge religiosa pot evidenciar tota la càrrega ontològica de la imatge. [...] En ella resulta inequívocament clar que la imatge no és còpia d'un ésser representat, sinó que hi ha una comunió ontològica amb allò representat» (Veritat i mètode, p.177). Una mica abans, Gadamer havia observat: «Que només als orígens de la història de la imatge o, per dirho així a la seva prehistòria, es trobi la màgia de la imatge, que es funda sobre la identitat i la indistinció de la imatge amb el subjecte representat, no significa que, a partir de llavors, hagi tingut lloc un procés d'eliminació de la identitat màgica vers una creixent consciència de la diferència de la imatge, ni que aquest procés hagi culminat amb la seva completa extinció. Més aviat el contrari, la indistinció roman com una característica essencial de l'experiència de la imatge» (Ibíd., pp.173-4). Això significa que no és legítim distingir entre les reaccions suscitades per les imatges religioses de les reaccions suscitades per les imatges de caràcter no religiós. De fet, com ha fet evident el mateix Gadamer, la imatge no és una còpia d'un ésser representat, sinó una comunió ontològica amb allò representat.
I si ja Dionís Areopagita (o Pseudo-Dionís) afirmava que, a través de les imatges, s'avança des del visible cap l'invisible de manera successiva, més tard, en aquesta mateixa línia, Gregori Magne afirmarà que les imatges mostren l'invisible per mitjà del visible. A més, com que el diví no és quelcom sensible, només el podem percebre a través de la seva reïficació en les imatges. Tota representació, per la seva pròpia natura, manifesta visualment a l'invisible, i això significa que és una fusió entre la imatge i el prototip. Pel que fa a les imatges artístiques, allò que és important és la relació entre l'art i la vida. En el relat del mite de Pigmalió que fa Ovidi, l'estàtua és tan bella que amenaça d'esdevenir viva, és a dir, amenaça de no ser més art sinó vida. D'aquí ve la paradoxa: és art, però, com diu Ovidi, «l'art ha nascut de l'art». De fet, no pot ser d'altra manera, perquè una vegada esdevinguda viva, aquesta ja no podria ser més art: és art perquè sembla viva. La paradoxa rau en el fet que l'objecte construït per l'artista és bell només pel mèrit de la seva habilitat, perquè és art, però així que prengui vida, ja no serà més quelcom artístic, sinó un mer cos.
Durant la Revolució francesa, les Mares de Déu van ser prohibides, puix eren considerades com a suports de la monarquia; els nous símbols provenien d'una gran varietat de fonts, com mostra el fet que amb la implantació de la Festa de la Deessa Raó, que substituïa les antigues festivitats eclesiàstiques, la destrucció de les imatges portà a una nova iconografia, rica en invencions, en la qual, entre altres aspectes, es recuperaren els temes de la història «clàssica pagana», ja reivindicada anteriorment des del laïcisme dels crítics de la Reforma; això explica com l'adveniment del neoclassicisme no fou casual. Amb la Revolució russa, que va ser d'una altra mena, desaparegueren les estàtues del tsar, que se substituïren per les dels herois de la Revolució. En aquest cas, el neoclassicisme es considerava com el símbol de l'ordre antic, sobretot pel que fa als seus monuments arquitectònics i, per això, de mica en mica, va anar deixant pas a estils més moderns. En els règims feixistes del segle XX, en canvi, aquests estils són el testimoni visible i evident de l'autoritarisme que apel•la a la idea de puresa. Durant l'Alemanya nazi, es fomentava un art figuratiu, fortament realista, que pretenia ésser respectuós amb l'objecte i el personatge del retrat. No obstant això, a l'Alemanya de Weimar dels primers anys del règim nazi, hi havia encara moltes formes artístiques que es resistien al passatge fàcil a la vida o a la realitat: eren les formes que podien veure's a les grans exposicions d'«art degenerat».
En algunes ocasions pot semblar que la iconoclàstia derivi d'una preocupació per la natura i per l'status de les imatges en general, és a dir, per llur ontologia i llur funció; en altres ocasions les motivacions semblen molt més clarament polítiques. En aquests casos, l'objectiu és abatre qualsevol cosa que representi l'antic ordre, habitualment repressiu, que vol substituir-se per un altre de millor i de nou. S'eliminen els vestigis visibles d'un passat dolent: abatre les imatges d'un ordre refutat o d'un d'autoritari i odiat significa fer foc nou del passat i establir els fonaments d'una nova utopia. De la mateixa manera que les estàtues de Napoleó III foren enderrocades pels comunards, la destrucció de monuments durant la Revolució russa i després de la caiguda d'Stalin tenia motivacions clarament polítiques. Aquesta mena d'iconoclàstia és una de les més antigues i, al mateix temps, de les més modernes. Es troba a Egipte, a Bizanci i a aquells països que volen alliberar-se del jou imperialista: com ara les Filipines del 1986 o bé l'Iran des de la caiguda del Shah fins al present.
En aquest sentit, pot sostenir-se que la iconoclàstia no és mai altra cosa que l'eliminació dels símbols d'un ordre odiat: agredint les imatges s'agredeixen els homes i dones que hi són representats. Així és com hem de considerar la qüestió del significat de l'eliminació dels símbols del Rei, de l'Emperador i del Dictador; quan la imatge de l'Emperador circulava per les ciutats i per les províncies bizantines, també ell hi estava present idealment: estava present en la seva imatge. No podia concebre's una acció més eficaç per disminuir el seu poder vital que la destrucció de la imatge. Afirmava Atanasi d'Alexandria: «En la imatge [de l'Emperador] hi ha la idea (eidos) i la forma (morphé) de l'Emperador [...]. La imatge podria dir perfectament: 'L'Emperador i jo som una sola cosa'. 'Jo sóc en ell i ell és en mi'. [...] Per tant, qui adora la imatge adora també l'Emperador que és en ella. Perquè la imatge és la forma de l'altre i la seva idea».
Les implicacions per a la iconoclàstia són clares: si la imatge és percebuda com a idèntica al seu model, aleshores és possible que hom senti una necessitat imperiosa de mutilar-la, destruir-la, arruïnar-la i danyar-la; tal com passa amb gran freqüència amb les imatges de l'Emperador. Es té la sensació que, danyant la imatge, es danya en realitat a la persona que aquesta representa. Això és el que trobem amb la destrucció del retrat del president Marcos després de la seva expulsió de les Filipines el febrer de 1986. L'odi vers ell es converteix en odi vers el seu retrat, com si el President fos present en ell mateix. No hem d'estranyar-nos que l'iconoclasta es mogui per un odi particular: no és contra una imatge que ell actua, sinó contra el President que està present en ella. Clarament, una gran quantitat d'agressions a les imatges es funda d'una manera o altra en l'atribució a la figura representada d'una funció vital, o sobre la hipòtesi relacionada que el signe és efectivament el significat, que la imatge és el prototip, que el deshonor infligit a la imatge no es transfereix simplement al prototip, sinó que, de fet, el danya. Això significa que reaccionem davant les imatges com si fossin vives, reals. Qui agredeix la imatge, ho fa per mostrar que no té por, encara que d'aquesta manera, mostra la pròpia por.
També en referència als resultats més pròpiament «iconoclastes» de la representació del poder a la contemporaneïtat, a part de la destrucció de l'estàtua de Saddam Hussein a la ciutat de Bagdad després de la caiguda del règim, es pot citar en un altre sentit l'eliminació, l'any 2001, pels talibans, de dues enormes estàtues de Buda construïdes entre els segles III i V a la vall de Bamiyan a l'Afganistan (les estàtues ja eren considerades per la UNESCO «patrimoni mundial de la Humanitat» i, no obstant això, van ser condemnades igualment pels talibans com a exemples d'«idolatria»). Dins de l'àmbit de la iconoclàstia també pot parlar-se de l'ocultament, per part de l'administració Obama, del cadàver del terrorista Osama Bin Laden, del qual ha estat negada qualsevol imatge de la seva mort als media.
Aquesta actitud pot explicar-se per reacció, i «en contrast», respecte la línia político-mediàtica adoptada al passat per l'administració Bush; si aquesta última, de fet, pretenia produir un efecte de «xoc» a gran escala, a través de l'exhibició «bàrbara» dels cadàvers desfigurats dels fills de Saddam Hussein, o de l'execució d'aquest últim, transmesa en directe per tot el món via web, això s'explica per la voluntat del mateix govern americà d'assumir una posició simètrica en relació a l'estratègia comunicativa adoptada per l'enemic, és a dir, el terrorisme islàmic -estratègia que culminà, com és ben sabut, amb la destrucció de les Torres Bessones de Nova York: un esdeveniment «absolut», que es configura com un vertader «simulacre», des del moment que les seves imatges, transmeses en directe a tot el món via web, han consumat en si mateixes tota la realitat.
Pensem ara en un altre cas, de notable rellevància històrica, en el qual la imatge del cadàver d'un leader polític assassinat és coneguda internacionalment per l'ús ensems ideològic i mediàtic que se'n fa, encara que els subjectes que van promoure aquesta difusió no havien previst les múltiples versions que es farien de la imatge: es tracta de la fotografia del cos d'Ernesto Che Guevara, assassinat a Bolívia, l'exhibició en l'àmbit mundial de la qual volia testificar-ne la mort (i, per tant, infligir un cop potencialment decisiu al projecte revolucionari encarnat per ell), però, inesperadament, es va conferir a la mateixa imatge una dimensió «mítica», com testimonia la seva assumpció per part de les masses com a símbol de la revolució socialista.
A més d'això, podem dir que és indubtable que pot estudiar-se el passat, adoptant el mètode d'estudiar la imatge que el passat mateix ha deixat d'ell. Durant molts segles, els retrats foren el més important, i sovint únic, testimoni figuratiu del passat, als quals els lectors i autors d'obres històriques podien accedir sense dificultat. Entre els molts historiadors del segle XIX que han mostrat un interès genuí per l'art, tres en particular han afrontat la qüestió de com utilitzar de manera sistemàtica els testimonis provinents de l'arquitectura, de l'escultura i de la pintura en l'estudi del passat: John Ruskin, Jakob Burckhardt i Hippolite Taine. Ha estat l'art italià de diversos períodes on aquests autors han fixat llur atenció a l'hora d'abordar aquest problema. Per Ruskin, la idea d'acudir a les arts amb la finalitat de comprendre el passat sembla néixer súbitament a partir d'una intuïció imprevista davant les Noces de Canà del Veronese al Louvre, l'any 1849. En aquella ocasió, ell afirmà que sentia que la pintura mai no havia estat compresa en la seva vertadera essència d'interpretació de la humanitat.
Cal dir que aquests estudiosos estaven d'acord sobre el fet que l'art figuratiu era capaç d'il•luminar el passat, sota la condició, però, que l'obra fos autèntica i contemporània als personatges i als esdeveniments representats. Però sobretot coincidien a sostenir que a la comprensió real del passat no s'hi arriba mitjançant l'estudi d'allò que és gran i excepcional: és una guia molt fiable a l'hora de conèixer la mentalitat d'una època allò que és ordinari, que és «mitjà», és a dir, l'obra de segon ordre; per aquesta raó, la bellesa d'una obra d'art pot esdevenir una guia enganyosa. Fou Aby Warburg el primer a demostrar que un estudi sobre monstres i dimonis, sobre deformacions astrològiques i sobre allò que és convencional, elements usats per la gran pintura tan estimada per Burckhardt, eren capaços de transformar la nostra comprensió de tal pintura, sense posar en dubte la seva qualitat. L'art renaixentista, que pels historiadors precedents era interpretada sense temps i separat del món, podia ara ésser interpretat com una conquesta essencialment dinàmica, és a dir, com el producte d'una dura lluita. Aquest art, més enda-vant, es revelarà com un testimoni essencial de la història italiana.
L'any 1635, Van Dyck fou comissionat per fer un retrat de Carles I que mostrés la testa del monarca des de tres angles diferents. Carles, aleshores a l'àpex del poder, féu exposar el retrat a Roma perquè servís de model a Bernini, al qual el Papa havia concedit una autorització especial per esculpir un bust del rei en marbre. Observant el quadre, Bernini s'adonà que quelcom trist i funest havia de passar, com deixava traslluir l'expressió de Carles. És cert, el triple retrat transmet una sensació de malenconia, molt llunyana a la que comuniquen els retrats d'altres sobirans de l'època. Ara bé, no tothom està disposat a acceptar que Van Dyck havia demostrat una intuïció profètica en retratar al rei. No obstant això, la idea que l'art és capaç de captar els primers símptomes de transformacions imminents -en la política, en la moral, en la societat o en la religió-, ha exercit i exerceix una fonda influència sobre la imaginació històrica.
A París, des de l'època de David fins a l'Impressionisme, els artistes han afirmat que els nous desenvolupaments del progrés de la humanitat només poden ésser registrats per mitjà de noves formes. El fet és que, com afirma Franz Marc, l'artista posseeix el do de la «segona vista»; en aquest sentit, l'artista és sovint un profeta, la visió del qual no és tant el producte del propi temps, com la predicció de l'esdevenidor. Això significa que hem de veure l'obra d'art com una anticipació o una correspondència, més que no pas com una conseqüència. Com sosté Theodor W. Adorno, és la immanència de la societat en l'obra d'art la relació social essencial de l'art, i no la immanència de l'art en la societat. Avui, però, el principal motiu de la ineficàcia social de l'obra d'art és que no cedeix a la propaganda i que, per poder resistir-se al sistema de comunicació omnidominant, ha hagut de renunciar als mitjans de comunicació que potser la portarien a prop de la població.
És important aclarir la noció de «representació», en alemany Repräsentation, en llatí repraesentatio. És d'una importància particular l'àmbit, ensems teològic i filosòfic, que implica la relació entre l'arquetip i la còpia; en aquesta relació la imatge ocupa un lloc rellevant en relació amb allò que sembla excedir la capacitat del pensament humà. Amb aquesta finalitat pot recordar-se la definició que Carl Schmitt dóna de la «representació» com a «presència de l'absent», que reclama per una banda la concepció teològica de l'excedència del diví per damunt de les possibilitats del pensament, i de l'altra, aquella que posa en relació la idea amb la capacitat de veure. Un segon àmbit rellevant és aquell que té el seu origen en el llenguatge de la litúrgia i que determina la representació en el sentit jurídic d'«estar en lloc de». Cal indagar el nexe entre la representació entesa com a «estar al lloc d'algú», i la representació entesa com a «presència de l'absent», en sentit teològico-filosòfic. Això significa que molts termes utilitzats per indicar en vàries llengües el procés de representació poden agrupar-se al voltant de dos punts focals, o sia, al voltant del procés de representació i del vicariat. En conseqüència, si el «representant» s'ocupa de les exigències derivades d'un cert ésser que es troba en un altre lloc, el vicari, en canvi, s'ocupa de les exigències d'un cert lloc en nom d'un altre ésser; com veiem, però, les dues nocions es pressuposen recíprocament.
El terme «representació» és molt usat en l'àmbit de la teoria de la imatge i, en particular, entre els autors circumscrits dintre la «filosofia post-moderna». A la base de tal perspectiva hi ha segurament la reflexió de Nietzsche, que, anunciant la «mort de Déu», volgué posar de manifest el final de qualsevol metafísica i de tot «rere-món», entès com a dimensió platònicament separada de la immanència. Des d'aquest punt de vista, avui, el terme «representació» és útil sobretot a l'hora de posar en qüestió el principi generalitzador que presideix el funcionament de la racionalitat instrumental i que, en apuntar a una plena conceptualització de l'experiència, és típic del món modern. Encara resta el fet que no pot donar-se cap representació capaç de transcendir la pròpia particularitat i de presentar la societat com un tot, dins de la mateixa societat; així doncs, no és una part subordinada que tingui el privilegi de representar el tot. Com ha expressat Niklas Luhmann, una representació d'aquestes característiques ja no pot existir: la societat no pot proporcionar una representació de la societat en la societat. Això també val per a Wittgenstein a propòsit dels «jocs lingüístics».
Interpretar el terme «representar» com «fer present» o «presentar de nou» no significa conferir al repraesentare el sentit universal d'«estar per» (lloctinència, vicariat). Així, podem distingir entre tres usos lingüístics ben diferents de repraesentare: el primer és el teològic, que és assumit com a propi per la filosofia vinculada a la dialèctica entre imatgeoriginal i imatge-còpia; el segon deriva del llenguatge de la litúrgia, i entén la representació en el sentit típicament jurídic d'«estar per»; i el tercer és aquell que Hasso Hofmann designa com a «representació identitària». Tot això ens indica que és impossible obtenir un significat unitari del terme. A més d'aquests tres sentits, però, la paraula també posseeix el significat de «fer present en imatge», en referència a la representació literària, pictòrica i teatral. De fet, els termes repraesentare i repraesentatio posen de relleu una realitat present i manifesta, en el sentit que allò que manifesten és l'acte de «fer visible». Com afirma Gadamer, «repraesentare» significa «fer estar present»; no es tracta d'un mer «fer present», sinó de l'experiència d'alguna cosa que «es representa», o sigui, que «esdevé present» en imatge.
Podem dir que repraesentare equival a «significar», en el sentit de «presentificar una cosa absent» o, dit d'altra manera, de «fer present una cosa». D'això deduïm que «representació» equival a «presentificar alguna cosa que està absent», a partir de la visualització per imatge-còpia i de la correspondència. És en aquest sentit que Leibniz afirmava que «Les ànimes coneixen les coses perquè Déu ha posat en elles una capacitat de representació d'allò que hi ha fora d'elles». Analitzant l'evolució semàntica de la noció de «representació», es fa evident que aquest concepte no pot entendre's sense una relació de semblança, ni sense una relació causal entre el representant i allò representat. Des del punt de vista de la «representació identitària», representar significa refigurar i posar de manifest la unitat política de la nació en una assemblea pública; en canvi, el nucli conceptual de la presentificació ideal de quelcom, que està estretament unit a la teoria del coneixement moderna, consisteix en la presentificació de la seva absència real. Per això, segons Cassirer, la representació és el punt central de qualsevol activitat humana espiritual.
Cal aclarir en quin context, i a través de quines mediacions, el terme repraesentatio s'ha convertit en equivalent de la «vicarietat» jurídica: entenent per vicari l'individu que ocupa el lloc d'un altre. Gadamer, en aquest sentit, reflectint l'evolució semàntica del terme i posant l'accent a «ocupar el lloc de», indica, com a factor determinant per a la seva comprensió, la idea cristiana de l'Encarnació: la repraesentatio pot assumir el sentit de la «representació legal», car «en la refiguració ja hi ha la presència d'allò refigurat mateix» (VM. p.176 i nota). El terme repraesentatio rep el significat de la vicarietat (o de la representació, en el sentit assumit per la jurisprudència moderna) quan està vinculat al concepte de «persona». D'aquesta manera, durant el sacrifici eucarístic, la persona del sacerdot assumeix un «caràcter essencialment representatiu», de tal manera que en aquest cas, repraesentare significa, literalment, «fer present en imatge». Des d'aquest punt de vista, la noció de «representació identitària» significava originàriament que el representant personificava el poble, i que allò «fet visible» no era altre que el poble mateix.
En relació amb la representació artística, si prenem en consideració l'obra mestra de Diego Velázquez, Las Meninas (1656), ens adonem que aquí la representació artística no apunta tant a l'objecte representat com al funcionament de la representació i, per això, aquesta obra reflecteix de manera exemplar la noció moderna i contemporània d'aquesta última. Si observem les variacions que Picasso pintà d'aquesta obra mestra l'any 1957, veurem com tals variacions ja no conserven l'objecte representat, sinó el mecanisme de la representació. Tot i que representar sembla al•ludir a la utilització d'una imatge, cal tenir present que «imatge» deriva de la paraula llatina imago que, al seu torn, prové de la paraula grega mìmos (imitar): el significat d'«imatge» està determinat per un acte d'imitació que el significat de representació, en canvi, no exigeix; una representació té la capacitat d'articular una relació entre dos objectes encara que l'objecte representant no s'assembli a l'objecte representat. La representació substitueix, certament, l'objecte, però aquesta tant pot ésser un medium capaç de portar un objecte in absentia, com un objecte en si mateixa.
Pel que fa a la relació entre presència i absència en la imatge, Ernst Gombrich, a Art i il•lusió, sosté justament que allò que «sabem», és a dir, allò que està «absent», perfila el contorn d'allò que «veiem», és a dir, d'allò que està «present»: el «saber» i el «veure» no caracteritzen solament la pintura contemporània sinó, com ja hem vist, la totalitat de la història de la representació artística, la representació tout court. Sobretot en l'art abstracte, tal com sosté Gombrich, la representació no remet a res diferent de si mateixa sinó que mostra en primer terme la seva pròpia naturalesa de medium, és a dir, el seu ser abans que res tela, línia i color. Per Ludwig Wittgenstein, en aquesta mateixa direcció, la representació no només és l'«eco d'un pensament» a la vista, sinó que la imatge, tal com afirma a les Investigacions filosòfiques, és representació des del mo-ment que no diu «altra cosa que no sigui ella», sinó que primerament «es diu a si mateixa».
Poques vegades a la història l'art, la representació ha estat al servei del poder polític de manera tan directa com va estar-ho en l'època d'August. És significativa la imatge canònica i idealista d'aquest moment que trobem en l'art a la dècada dels anys trenta del segle XX, quan el règim feixista i llurs partidaris utilitzaren la totalitat de l'art romà i, en particular, el de l'època d'August, per tal d'aconseguir una «estetització» del nou poder (en el sentit benjaminià del terme). D'alguna manera, la nostra visió de l'art augustí encara està condicionada per les imatges establertes durant aquells anys. Com subratlla Paul Zanker a August i el poder de les imatges, el valor de l'obra d'art augustina està vinculat al seu classicisme: el significat atemporal d'aquest art deriva, com encara veiem en Virgili i Horaci, de la seva capacitat de renovar i de transmetre les formes gregues. Per analitzar la particularitat del període augustí, cal examinar les complexes relacions existents entre la instauració de l'Imperi, la reforma de la societat i els canvis sobrevinguts a l'esfera de les imatges. Entenem per imatges no només les obres d'art, els edificis i les visions poètiques, sinó també els rituals religiosos, l'abillament, les cerimònies d'estat i el mostrar la figura del sobirà; cal dir que a l'època augustina, sobretot a través de les imatges, pogué prendre forma un mite imperial capaç d'imposar-se com una realitat autònoma damunt de les circumstàncies històriques efectives, un mite capaç de filtrar la realitat mateixa.
En l'enfrontament entre Marc Antoni i Octavià, hom pot veure com les imatges i les figures del mite van influir sobre la ideologia privada dels diversos protagonistes i van condicionar llur manera d'actuar. Després de la batalla d'Àccium, August havia de demostrar que no només li interessava consolidar el seu poder personal, sinó, sobretot, posar ordre a l'estat i a la societat. Mai abans la conquesta del poder ha-via anat acompanyada d'un vast programa de política cultural tan elaborat; no per casualitat, els dos decennis següents van veure néixer un nou llenguatge visual. És sorprenent la rapidesa amb la qual la totalitat del sistema de comunicació visual va doblegar-se al servei de la nova causa, i la facilitat amb la qual els slogan i els conceptes programàtics es fusionaren en un quadre unitari, sense que, per altra banda, pugui parlar-se d'una vertadera estratègia oculta o d'una campanya propagandística concertada pel renovament de la romanitat. El nou Estat necessitava imatges capaces d'idealitzar la realitat i de celebrar la felicitat present: necessitava un «mite». Allò que prengué forma durant el principat augustí no pot definir-se d'altra manera que com un mite d'Estat, que es configurà sobretot amb el llenguatge de les imatges.
L'època d'August irromp en l'Eneida sota la forma d'una anticipació visionària i és presentada com un futur esdeveniment d'ordre mundial: per mitjà de la suggestió de les seves imatges, Virgili creà una epopeia nacional encaminada a reforçar l'orgull patriòtic dels romans. Fins i tot en el cas de l'Eneida ha tingut un paper molt important el vincle amb els models grecs. No obstant això, la fama que Virgili gaudí en vida demostra com els seus contemporanis estaven enormement predisposats a identificar-se amb aquest mite nacional. Mite i història trobaren el seu compliment en un present etern; no és casual, per tant, que el sistema augustí no tingués en compte la possibilitat del seu desenvolupament històric. Així doncs, després d'un període de canvis ràpids i dramàtics, s'enceta una època d'estancament, una mena d'etern present míticament idealitzat. D'aquesta manera, la mitologia del règim, amb el seu aparell d'imatges, esdevingué un element important d'estabilitat. La nova cultura havia d'ésser una mena de super-cultura, capaç d'unir el millor de la tradició grega amb el millor de l'herència romana, de fondre l'estètica grega amb el sentit romà de la moralitat i de la virtut. En definitiva, es tractava d'una cultura exemplar, digna d'un poble dominador, que havia d'imposar-se a la totalitat de l'Imperi. No hi ha dubte que el sever classicisme i arcaisme de la primera etapa augustina havia d'entendre's sobretot, com una reacció envers l'estil cultural d'Antoni i dels seus seguidors. Durant els anys de gran rivalitat es dibuixaren dues ciutats, la dionisíaca i l'apol•línia, que eren, al mateix temps, dues visions del món: després d'Àccium, el classicisme i l'arcaisme esdevingueren el llenguatge formal de la «cultura apol•línia» i l'expressió simbòlica de la renovació moral.
En aquest cas, el contingut del missatge es converteix en la forma, en l'estil mateix. I si bé la predilecció per allò arcaic nasqué de la pietas del programa cultural augustí, l'art clàssic conservà la seva primacia en la representació de la figura humana: la dimensió estètica i la religiosa havien de fondre's en un nou estil més elevat, capaç d'expressar plenament els valors de la nova època. A més, l'alta consideració que l'art clàssic gaudia a l'època d'August se sostenia sobre un criteri més ètic que estètic. Aquest tema el recull Hermann Broch a la seva novel•la La mort de Virgili: en un moment crucial, poc abans de morir, Virgili vol cremar la seva obra mestra, l'Eneida, no perquè sigui dolenta sinó perquè és «massa bella» i, com a tal, es caracteritza per la primacia de la dimensió estètica per sobre de l'ètica.
Gairebé totes les còpies de les obres mestres hel•lenístiques que van realitzar-se a l'època imperial porten el segell formal de l'art clàssic, és a dir, el refrenament, per dir-ho així, del pathos. Si Marc Antoni hagués vençut a la batalla d'Àccium, és probable que els tallers d'artistes romans haguessin adoptat un rumb diferent, més clarament hel•lenístic. De fet, des de la institució de l'Imperi, es va desenvolupant un llenguatge figuratiu unitari que gira al voltant de les celebracions de la casa imperial: es tracta d'un procés en gran mesura espontani, sense directrius explícites des de dalt. El «segle d'August» es presenta com un mo-ment d'inflexió, no només pel que fa al vocabulari artístic i arquitectònic, sinó també pel que ateny a la totalitat del sistema de comunicació visual, que té el seu centre en l'estat i en l'Emperador. És cert que va assolir-se un llenguatge visual homogeni però, tot i això, si la situació no va donar lloc a un anivellament general de tipus modern, es deu al fet que no existien normatives imposades des de dalt ni hi havia campanyes de propaganda.
Pel que fa a la dimensió celebrativa de les representacions del poder a la contemporaneïtat, entre els molts exemples possibles, Nicolas Mierzoeff en suggereix alguns en el seu interessant volum Guardar la guerra. Imatges del poder global. Aquí, entre altres coses, fa referència a la utilització propagandística que els mass media americans -influïts per la ideologia «neoconservadora» propugnada pel president George W. Bush-han fet de la imatge del mateix Bush, o del Secretari de Defensa Donald Rumsfeld. Si, en el primer cas, la representació del President americà es tradueix en una efectiva assimilació a la imatge èpica i convencional del «cowboy» (de la qual s'ha fet un ús ideològicament «invertit» respecte a aquell altre, més aviat crític i desmitificador, que a la dècada dels anys vuitanta la premsa satírica havia aplicat a la figura de Ronald Reagan), en el cas de Rumsfeld, la premsa ha intentat assignar a la seva persona, des d'una òptica publicitària que parteix de la idea tradicional de «virilitat» d'encuny republicà, un rol improbable de «sex-symbol».
L'«Institut de recerca per la iconografia política» d'Hamburg, ha dut a terme un interessant estudi sobre l'ús polític de les imatges que la CDU utilitzà durant la campanya electoral alemanya del 1994: la campanya, de fet, pel que fa als mitjans de comunicació, consistia en la difusió d'una fotografia del conseller Helmut Kohl en la qual el leader polític es presenta com una figura tan estimada pel poble, que no ha de témer per la pròpia integritat física; en aquesta imatge, en particular, és extremadament interessant el fet que Kohl, posat al centre de la multitud, apareix no només somrient, sinó a més «estranyament» no envoltat per guardaespatlles o per guàrdies de seguretat, com si l'afecte del poble vers ell fos tan intens que convertís en inútil la presència de tota possible estructura defensiva i protectora; es tracta, a més, d'una imatge que no sembla al•ludir de cap manera al partit al qual pertany el leader: cap slogan no acompanya la representació «cap», ni tampoc cap referència als continguts del seu programa polític. Kohl, en definitiva, s'ofereix a l'elector-espectador com una mena de «rei nu», col•locat més enllà de qualsevol «mediació» (entre la seva persona i l'electorat).
Hi ha molt a dir, també, sobre la imatge que, a Itàlia, un personatge com Silvio Berlusconi s'ha construït de si mateix: per mitjà d'una exaltació carismàtica i populista del propi rol, Berlusconi sempre ha intentat presentar la seva persona, i la seva imatge, com un objecte d'autèntica ostentacióveneració, sovint amb trets descaradament grotescos i propis del «clown», cercant sempre la posada en acte d'un espectacle integral de la pròpia acció política (el filòsof i psicoanalista eslovac Slavoj Zizek ha parlat, en referència a aquesta qüestió, d'un procés d'«ubuïtzació» del poder -fent referència així a l'obra d'Alfred Jarry Ubu rei, que es caracteritza per una deformació surrealista i caricaturista del poder-que estaria connectada a una progressiva afirmació d'una nova mena d'«autoritarisme» de tipus paradoxalment «permissiu»). Són de particular importància, sobre aquest assumpte, les observacions que M. Belpoliti fa en el seu volum El cos del capo: des de la manipulació fotogràfica de la pròpia imatge, fins a l'exhibició complaent dels efectes produïts sobre el propi cos per una intervenció de cirurgia estètica (el transplantament de cabells, la liposucció, el lifting), la imatge de Berlusconi -sistemàticament «retocada» i programàticament «rejovenida»-es presenta com un po-< < | 1 | perfect | {"es": 0.0011330160888284614, "it": 0.0009290731928393383, "ca": 0.9979379107183322} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_232151 | Benvingudes i benvinguts a la seu web de l’Escola del Treball de Barcelona, una institució centenària situada en el recinte de l’Escola Industrial i dedicada a l’ensenyament de la formació professional.
L’Escola del Treball és un centre d’ensenyaments postobligatoris i presencials, de caràcter públic, depenent del Consorci d’Educació de Barcelona (Ajuntament de Barcelona – Generalitat de Catalunya). Impartim cicles de formació professional de superior i mitjà, batxillerat, PFI, Curs de preparació per a la incorporació a cicles de grau superior i altres cursos (assessorament i reconeixement, Acredita't, futbol)
TOTA LA INFORMACIÓ PER A LA PREINSCRIPCIÓ I MATRÍCULA
TOTA LA INFORMACIÓ PER A LA PREINSCRIPCIÓ I MATRÍCULA - Llegir Més
Un dels nostres alumnes de Batxillerat a la Mostra de Recerca Jove 2020-2021
El dia 28 d'abril l'alumne Joel Delgado participarà en la Mostra de Recerca Jove de Barcelona 2020-2021 i ens parlarà sobre el seu Treball de Recerca "El IoT frente al Coronavirus: Apertura automática de puertas"
Un dels nostres alumnes de Batxillerat a la Mostra de Recerca Jove 2020-2021 - Llegir Més
Assignacions: Preinscripció i matrícula del curs 2021-2022. Programes de Formació i Inserció, PFI.
Assignacions: Preinscripció i matrícula del curs 2021-2022. Programes de Formació i Inserció, PFI. - Llegir Més
L'Escola del Treball col·labora amb l'equip BCN eMotorsport
El departament de Fabricació Mecànica de l'Escola del Treball col·labora amb l'equip BCN eMotorsport, format per enginyers universitaris de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC Barcelona), en la fabricació de peces per al seu cotxe elèctric i el muntatge d'un Quick Jack.
L'Escola del Treball col·labora amb l'equip BCN eMotorsport - Llegir Més
Lliurament dels Premis ImpulsFP
Aquesta tarda a les 16h a l’Escola del Treball de Barcelona es lliuraran els Premis ImpulsFP als millors projectes emprenedors, innovadors i als millors projectes d'excel·lència professional.
Lliurament dels Premis ImpulsFP - Llegir Més
Entrenament del Skill 10: Soldadura
Entrenament del Skill 10: Soldadura - Llegir Més
L'Escola del Treball ha aconseguit de nou la carta ECHE pel període 2021-2027
L'Escola del Treball ha aconseguit de nou la carta ECHE pel període 2021-2027 - Llegir Més
Entrenament del Skill 25: Fusteria
Entrenament del Skill 25: Fusteria - Llegir Més
Sessió divulgativa en línia: Estructures de diferents tipologies de Fusta - Lali Daví de la cooperativa d’arquitectes Lacol
L'alumnat del Grau Superior de Disseny i Moblament va participar el passat 17 de març a la sessió divulgativa en línia que es va organitzar amb la cooperativa d'arquitectes Lacol per explicar-nos cinc construccions de fusta que han construït a la ciutat de Barcelona
Sessió divulgativa en línia: Estructures de diferents tipologies de Fusta - Lali Daví de la cooperativa d’arquitectes Lacol - Llegir Més
Avaluació i acreditació de competències professionals: Convocatòria tancada 2021
Aquesta convocatòria s'anomena tancada perquè el seu període d'inscripció està limitat en el temps i està comprés entre l'11 i el 26 de març de 2021.
Avaluació i acreditació de competències professionals: Convocatòria tancada 2021 - Llegir Més
« 10 elements anteriors 10 elements següents » 1 2 3 4 [5] 6 7 8 ... 50
Accions del document
Canal RSS
Navegació
Escola del Treball de Barcelona
Saluda
Escola
Estudis
Secretaria
Serveis
Organització
Qualitat
Perfil del contractant
Primera reunió presencial del Projecte d’Innovació del MEYFP (2021) Fabricación Aditiva en Formación Profesional (FAFP) | 0.71759 | curate | {"ca": 0.927309007981756, "es": 0.062428734321550744, "eo": 0.0037058152793614596, "pt": 0.0037058152793614596, "it": 0.0028506271379703536} | http://www.escoladeltreball.org/ca/news/news?b_start:int=40&year:int=2021&orig_query=&set_language=ca&month:int=6 |
naciodigital_ca_20220331_0_289995 | Aquests són la relació de difunts, facilitada per l'empresa de serveis funeraris de Sabadell, Funerària Torra.
Els corresponents aquest dimarts 30 de juny:
JUANA CENTELLA DE LA ROSA
Cerimònia: dia 30 a les 10:00 a Sant Esteve de Castellar
Destí: Cementiri de Castellar del Vallès | 1 | perfect | {"ca": 0.9090909090909091, "es": 0.09090909090909091} | https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/30961/obituari-sabadell-30-juny-2020 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_781959 | Només durant aquest 2007!!!!! I no content els espanyols, o sigui que imagineu! En un gueto ens posaran aviat!dilluns, 31 de desembre de 2007 > Aquest últim any han arribat més de 43.000 estrangers a les comarques gironines Actualment a la demarcació hi ha 115.450 persones originàries d'altres estats, que suposen un 16,6% de la població DANI VILÀ. Girona L'arribada d'estrangers a les comarques gironines continua a un ritme molt alt. Durant l'últim any han arribat a la demarcació gironina més de 43.000 immigrats nous, fet que suposa que actualment hi hagi 115.450 estrangers en terres gironines, segons les últimes dades fetes públiques per l'Observatori Permanent de la Immigració de l'Estat. Això suposa que la població estrangera a les comarques gironines sigui d'un 16,6% del total. El continent africà continua sent la procedència majoritària dels estrangers establerts a la demarcació, però destaca l'augment de persones provinents de l'Amèrica Llatina, que s'ha quadriplicat en només tres anys. També s'ha multiplicat per dos el nombre d'asiàtics des del 2004 i són testimonials les 34 persones d'Oceania. + El col·lectiu marroquí és majoritari entre els estrangers gironins. Foto: D.V. Del total de persones immigrades que hi ha a les comarques gironines, més de 32.000 procedeixen d'algun país de la Unió Europea, mentre que els 83.300 provenen de fora de l'Estat. Un dels fets significatius d'aquest any és que romanesos i búlgars ja es comptabilitzen dins dels països de la UE des de l'1 de gener del 2007, amb xifres importants, ja que es comptabilitzen prop de 10.000 romanesos a la demarcació i uns 1.300 búlgars. El continent africà continua sent la procedència de la majoria d'estrangers i representen un 44,7% del total d'immigrats. Dels 51.664 ciutadans procedents del continent africà, destaquen els més de 37.000 marroquins que viuen a les comarques gironines. Un col·lectiu que ja representa un terç del contingent d'estrangers de la demarcació. LLATINOAMERICANS L'arribada de ciutadans de diversos països de l'Amèrica Llatina s'ha disparat en els últims tres anys, quan s'ha passat dels 6.600 del 2004 als més de 22.100 que hi ha actualment. Procedeixen, sobretot, de Colòmbia (4.203) i l'Equador (3.308). L'arribada de persones de l'Índia i la Xina han duplicat la presència d'asiàtics per terres gironines i superen els 7.300. Les xifres del govern parlen de 115.450 estrangers, a les quals cal sumar-hi unes 16.800 persones més que no disposen del permís de residència pertinent, però que estan inscrites als padrons municipals. Els estrangers que arriben a la demarcació de Girona tenen una mitjana d'edat de 31,7 anys. Això s'explica en bona part perquè molts dels que arriben a la demarcació tenen com a objectiu poder treballar, tal com ho demostra el fet que entre els 16 i els 64 anys s'hi situïn tres de cada quatre immigrats. Destaca que un 17,7% de tots els nouvinguts són menors de 16 anys. Per contra, les persones en edat de jubilació procedents de països tercers és testimonial i les 5.028 de més de 65 anys només suposen un 4,3 per cent de tots els estrangers.
Però el que no entenc es a que es dedica tota aquesta gent, tanta feina hi ha? Qui els lloga? A quins sectors treballen? Per a on visc també hi ha un percentatge molt elevat proxim a un 20% i augmentant. El problema es que la immensa majoria no serveixen per a treballar, i no treballen. | 0.832406 | curate | {"ca": 0.9893016344725112, "de": 0.0029717682020802376, "id": 0.007726597325408618} | |
macocu_ca_20230731_9_564477 | Manteniment i actualització de programació WordPress
Què s’evita, i què es guanya amb l’adequat manteniment i actualització de la programació WordPress? És interessant mantenir una pàgina web actualitzada?
El servei de manteniment i actualització de programació WordPress, consisteix en actualitzar i millorar la programació de pàgines web, pel que fa a seguretat i SEO. Són treballs que eviten molts problemes. I permeten millorar la pàgina o botiga online per aprofitar millor les oportunitats d’Internet.
De què protegeix el manteniment i actualització de programació WordPress ?
Quan es desenvolupa la pàgina web per a una empresa, cal ser conscient que caldrà actualitzar-la amb certa assiduïtat. I no només els continguts. És fins i tot més important tenir cura de la programació, i evitar que quedi obsoleta. El manteniment de la programació de pàgines web i botigues virtuals. És la millor manera d’evitar problemes de seguretat en el moment més inesperat.
És força habitual que fins que s’ha tingut el primer ensurt. I algú hagi aconseguit infectar el projecte web corporatiu, la pirateria es consideri poc menys que un mite, i es cregui estar fora de perill.
Tothom creu que la pirateria informàtica no va amb ell, fins que la pateix.
L’experiència en hosting de dominis, pàgines web, i botigues en línia. Ens permet assegurar que sense un manteniment adequat de la programació, es poden produir incidències molt greus a causa de la pirateria informàtica.
En informar el client de la necessitat de suspendre els serveis fins que la incidència estigui resolta. Habitualment la primera reacció és de l’estil «Mai m’hagués esperat una cosa així». Poc després també és molt freqüent un “i per què m’ho fan a mi?». Però en realitat no es tracta de cap acció hostil, ni venjança personal. És tan simple com que algú de qualsevol lloc de món, necessitava infectar o aprofitar una pàgina per a les seves activitats il·lícites. I la d’aquest client era vulnerable perquè feia massa temps que no s’actualitzava.
Solucionar aquests incidents és laboriós
Les incidències d’aquest tipus no es solucionen fàcil ni immediatament. Perquè primer cal trobar els arxius. Després cal aplicar les actualitzacions que no es van fer en el seu moment. Sovint la situació es complica amb afegits, a causa d’incompatibilitats amb les versions actuals, llicències caducades, etc.
En el transcurs d’aquestes accions es solen cometre infraccions greus que almenys obliguen a deslistar la IP de la pàgina web de diverses llistes negres. L’habitual és que el proveïdor de hosting es desentengui de la incidència fins que el client l’hagi resolt. Se li apliqui una penalització per la feina per deslistar la IP compromesa. I així evitar que qualsevol dels dominis d’aquell servidor tingui problemes amb el servei de correu per estar en llistes negres.
Des de ServeisTic podem agilitzar la recuperació del servei
En altres casos, com és el de ServeisTic, i si el client ho considera oportú, ens podem fer càrrec també de restablir la pàgina. En qualsevol cas, habitualment es considera que la causa és una negligència fàcilment evitable de client. Motiu pel qual habitualment aquests treballs tenen un cost.
Les motivacions per infectar una pàgina, o bé utilitzar-la il·lícitament poden ser molt variades. Des de voler enviar spam, fins disposar d’un repositori d’arxius amb virus. Segurament a tots ens són familiars missatges de correu de l’estil «descarregui aquesta factura», o «Descarregueu el programari gratuït». Punxant a l’enllaç s’accedeix al servidor afectat, i es descarrega el virus.
Cal tenir especial cura amb botigues en línia i programari empresarial al núvol.
Un cas especialment sensible pel que fa al perill que comporta una programació obsoleta, són les botigues virtuals. Que en tenir sistemes de pagament, comandes, i la base de dades dels usuaris que compren, o s’han registrat, són bastant més delicades pel que fa als riscos. Tant pel que fa a seguretat, com a la responsabilitat legal dels seus titulars. Si s’aconsegueix obtenir informació aprofitable de la base de dades.
Malgrat que tothom, i totes les pàgines o botigues es poden veure afectades per aquest tipus d’intrusions, habitualment no és així. Ja que el que habitualment es busca una versió de WordPress que estigui afectada per la vulnerabilitat que permet fer aquella acció. I és així com es troba i comença a utilitzar la pàgina web obsoleta, i comença el que pot ser un malson.
En què ens pot beneficiar el manteniment de WordPress?
A part dels aspectes negatius n’hi ha que són molt positius. Fins i tot són molt interessants, i que per si sols fan que sigui molt recomanable programar el manteniment de les pàgines web. Ja que a més d’evitar riscos de seguretat. L’actualització de la programació, facilita modernitzar els complements. En actualitzar o substituir els plugins antics per altres es solen incorporar noves prestacions a la pàgina web o botiga online, que li permeten arribar a un públic més ampli, o ser més segura.
En el cas que la pàgina web sigui una botiga online, Igualment com és més necessari mantenir el programari actualitzat. També hi ha un nombre més important d’aplicacions que ajuden a millorar-ne el rendiment. Ja sigui fomentant la interacció, millorant la persuabilitat, o simplement mostrant a l’usuari aquells articles en els quals pugui estar interessat gràcies a les consultes de visites anteriors. Per aquests motius, tot i que aquests canvis s’han de fer forçosament, aquestes actualitzacions solen ajudar a millorar el funcionament de qualsevol projecte web.
Els proposem la nostra solució en manteniment i actualització de programació WordPress.
Des ServeisTic, recomanem que es faci el manteniment de la programació de pàgines web. Sent a més partidaris de vetllar pels aspectes de seguretat, que a més són indispensables, i pels relacionats amb el SEO. Que ajuden a que la pàgina web o botiga online «agradi més» als cercadors.
Per aquests motius, tan aviat com el client ens atorga la seva confiança i ens permet començar el manteniment de la seva pàgina web o botiga virtual, li incorporem els elements bàsics que ens serviran per millorar el posicionament. Alhora que preparem i li presentem una proposta per incorporar utilitats més avançades. Perquè els cercadors puguin mostrar la pàgina web en millors posicions dels resultats de les cerques.
Pel que fa a les periodicitats, des ServeisTic, som partidaris de fer com a mínim 2 actualitzacions de la programació de pàgines web a l’any. Així no es requereix un excés de dedicació, i difícilment la programació arribarà ser prou obsoleta com per córrer perill.
Com a complements a l’ manteniment i actualització de programació WordPress:
Registrar dominis:
Disposem de paquets de hosting per a gairebé totes les necessitats. Sempre amb àrea privada per gestionar els serveis contractats. A més, tots els paquets d’allotjament inclouen un valor afegit molt interessant:
Apliquem les adaptacions necessàries al seu hosting per millorar les característiques de seguretat, i les que afecten el SEO. Entre les adaptacions, hi ha certificats SSL, filtres SPF, DKIM i DMARC, compressió d’imatges, CSS, JavaScript, i un llarg etcètera, que estan explicades en els apartats d’allotjament web i servidors.
En alguns casos s’han de allotjar diversos dominis, que poden ser de el mateix usuari, o de clients als quals s’està donant el servei d’allotjament. Per donar una solució a aquests casos, oferim el servei d’administració de servidors VPS i dedicats.
Aquest servei inclou des de la configuració fins el manteniment dels servidors. Així com la monitorització de l’estat dels serveis. D’acord amb la filosofia de ServeisTic, el nostre client es pot fer càrrec de les modificacions del servei. Comptant amb el nostre suport per tot allò que excedeixi els seus coneixements.
Si ho prefereix, el nostre departament tècnic es pot cuidar de tot. Des de donar d’alta nous serveis, per exemple registre de dominis o adreces de correu. I, si ho desitja, li podem explicar com realitzar els diferents processos. D’aquest manera, progressivament anirà assolint els coneixements que li permetran ser autosuficient en totes les tasques quotidianes.
A ServeisTic, també ens podem fer càrrec de mantenir els connectors i la programació web de pàgines i botigues WordPress actualitzada. Així s’eviten problemes de vulnerabilitat, i que s’utilitzi la pàgina web per a qualsevol activitat il·lícita, que posi en risc la privacitat de les comunicacions. O sigui utilitzada per enviar correu brossa o virus a usuaris externs. Alhora que que s’incorporen noves funcionalitats que permeten millorar l’aprofitament de les pàgines i botigues online.
Fa 15 anys que treballem per millorar el SEO i el posicionament. Ja sigui de webs com de botigues online. Si ho desitja l’usuari, podem analitzar la seva pàgina web i proposar-li optimitzacions perquè millori el posicionament als cercadors. Un cop proposades les millores, el client decideix si les vol aplicar, i també si prefereix que ens en fem càrrec. O si per contra prefereix que ajudem a l’empresa o professional que hagi desenvolupat o gestioni la seva pàgina a millorar-la. En aquest cas quedarem a la seva disposició per ajudar-lo, i facilitar-li els aclariments que necessiti. | 0.800205 | curate | {"ca": 0.9980392156862745, "es": 0.00196078431372549} | |
macocu_ca_20230731_10_148404 | Els dies 2 i 3 de gener Top 8 català d’edats a Les Borges
Els dies 2 i 3 de gener Les Borges Blanques acolliran el TOP 8 català d’edats amb els 8 millors jugadors masculins i femenins de les categories benjamí , aleví , infantil i juvenil de Catalunya.
La competició comptarà amb un total de 64 jugadors/es i és celebrarà a les instal·lacions del Centre de Tecnificació de Les Borges Blanques . El dissabte dia 2 es celebraran les categories Benjamí i infantil i diumenge dia 3 les aleví i juvenil. l’horari serà de les 10:00 hores a les 18:30 hores els dos dies.
Recordar que els passat 8 de desembre de 2015 , Les Borges ja van ser seu del TOP 8 català en categoria absoluta i adaptada. | 0.777808 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_617106 | bloGuejat: Les cançons més interessants del 2008 (IV).
Les cançons més interessants del 2008 (IV).
Quan l'any passat comprava discs a l'Amazon m'apareixia sovint com a recomanació el dels Fleet foxes. Encuriosit, al final vaig haver de buscar qui eren. Fan una mena de folk esllanguit amb moltes veus barrejades que em recorda en algun moment algun dels primers discs de Genesis. Aquesta és la millor cançó del disc. Fleet foxes, White winter hymnal.
venturapublicworks ha dit...
Grans! És com si els Beach Boys haguessin canviat les platges assoleiades per una cabana entre els boscos i envoltada de neu...
Jo he escoltat el Fleet Foxes dels Fleet Foxes i coincideixo amb això que diu el Ventura de la cabana en el bosc. Però no m'ha arribat massa. | 0.732947 | curate | {"ca": 0.9092140921409214, "en": 0.052845528455284556, "it": 0.037940379403794036} | http://bloguejat.blogspot.com/2009/01/les-canons-ms-interessants-del-2008-iv.html |
macocu_ca_20230731_10_448800 | Bandera Blava
El Govern lliura a Sitges el distintiu de qualitat a 43 municipis per la seva gestió ambiental i la prestació de serveis
El Jurat Nacional de Bandera Blava es va reunir el 5 i el 6 de febrer de 2020 a la seu de l’ADEAC (Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor), una entitat sense ànim de lucre cofundadora de la FEE
S'ha establert una capacitat màxima per a cadascuna de les platges de Vilanova i la Geltrú, que suma un total de 13.000 persones
El reconeixement és per a tres platges de Vilanova, una de Cubelles, dos de Cunit, tres del Vendrell i tres més de Calafell, a més dels tres ports esportius de Sitges, el de Vilanova i el de Calafell
Els episodis produïts a la platja de Les Gavines (3 d’agost), que no té bandera blava, i a la platja Llarga d’Ibersol (8 d’agost) no tenen res a veure amb la decisió
L'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC) i la Fundació d'Educació Ambiental lliuren aquestes distincions a les platges, clubs nàutics i ports esportius que superen els seus exàmens | 0.827255 | curate | {"es": 0.012670565302144249, "ca": 0.9873294346978557} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_141361 | A CENTRO DE SERVICIOS CATALONIA SPAIN, S.L., estem molt compromesos amb la protecció de les teves dades personals i per això, garantim el compliment del disposat en el (i) Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades (RGPD); (ii) en la Llei Orgànica 3/2018, de 5 desembre, de Protecció de Dades personals i garantia dels drets digitals (LOPD); (iii) i en la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic. La present Política de Privacitat té l'objectiu d'establir les bases sobre les que es tracten les dades personals que recollim sobre tu, o que tu ens facilites, així com t'informem sobre com salvaguardem les teves dades personals i quins són els teus drets. Aquesta Política de Privacitat pot actualitzar-se ocasionalment, pel que sempre t'indicarem la data de l'última actualització. Et recomanem encaridament que la revisis detingudament i la visitis amb regularitat, amb l'objectiu de garantir que coneixes la versió més actualitzada de la mateixa.
Qui és el responsable del tractament de les teves dades personals?
El responsable de tractament de les dades personals és CENTRO DE SERVICIOS CATALONIA SPAIN, S.L., amb NIF número B66621772 i domicili social sito a Plaça Francesc Macià 7, planta 10 de Barcelona (Espanya) amb Codi Postal 08029; i es troba inscrit al Registre Mercantil de Barcelona, Volum 45019, Foli 72, Full 474453, Inscripció 1.
Què és una dada personal?
Una dada personal és tota la informació sobre una persona física identificada o identificable, com el nom, cognom, adreça de correu electrònic, número de telèfon, etc.
Amb quina finalitat recollim les teves dades personals?
Les teves dades de caràcter personal són utilitzades per poder prestar-te el servei i gestionar la relació contractual; millorar els nostres productes i serveis i controlar la qualitat dels mateixos; atendre les consultes i sol·licituds que ens realizis; comunicar-nos amb tu per gestionar la relació comercial; acreditar la contractació; protegir els nostres drets i interessos i els de tercers; complir amb les lleis i normatives aplicables; i amb el teu consentiment, per enviar-te informació comercial que pugui resultar del teu interés.
També, recollim les teves dades personals per a CENTRO DE SERVICIOS CATALONIA SPAIN, S.L.
També posem en el teu coneixement que estem presents en xarxes socials. El tractament de les dades que es realitzi de les persones que es facin seguidores (i/o realitzin qualsebol vincle o acció de connexió a través de les xarxes socials) dels nostres comptes oficials en les xarxes socials, es regirà per aquest apartat, la resta de la present Política de privacitat i les Condicions d'Ús del Web, així com per aquelles Condicions d'ús, polítiques de privacitat i d'altres normatives d'accés, ús i similars que pertanyin a la xarxa social que correspongui. En aquest entorn, tractarem les teves dades amb les finalitats d'administrar correctament la teva presència a la xarxa social que correspongui, informar-te dels nostres serveis, o de tercers que puguin estar relacionats amb la nostra activitat, així com per a qualsevol altra finalitat similar d'acord amb les polítiques de cada xarxa social.
Només utilitzarem les teves dades personals per complir amb la finalitat per la qual van ser obtingudes, i no serà possible tractar les dades recollides per a una finalitat que no sigui compatible amb la mateixa.
Quina és la legitimació per al tractament de les teves dades personals?
La base legal del tractament es:
El consentiment que ens has prestat. No obstant això, pots retirar el consentiment en qualsevol moment, sense que, en cap cas, això afecti a la nostra relació comercial o contractual amb tu.
L'execució d'un contracte i la prestació del servei; que ens permet gestionar la teva relació contractual i comercial amb nosaltres, atendre't a través de qualsevol dels canals disponibles i acreditar la contractació.
L'interés legítim, per a (i) gestionar adequadament el nostre negoci , (ii) administrar la nostra oferta de productes i serveis i la informació pública disponible (iii) millorar el nostre servei d'atenció al client i garantir una correcta experiència d'usuari al web, (iv) posar-nos en contacte amb tu, (v) complir amb finalitats estadístiques i d'investigació de mercat o enquestes de satisfacció, i (vi) avaluar l'efectivitat de la publicitat.
El compliment de les nostres obligacions legals i reglamentàries.
Quines dades personals es recullen sobre mi?
Podem recollir, utilitzar, emmagatzemar i transferir les següents dades personals quan et registres a la nostra pàgina web, utilitzes les nostres aplicacions mòbils, demanes informació a través d'un formulari o simplement, navegues en el nostre entorn web. A títol enunciatiu, però no limitatiu, les dades personals que es recullen són les següents:
Dades de contacte: Nom, cognoms, telèfon, Correu electrònic,etc.
Registrarem la informació que ens proporcionis, l'emmagatzemarem, i podrem utilitzar-la d'acord amb les finalitats anteriorment esmentades. També podem utilitzar la teva informació per a generar dades agregades que no t'identifiquen, per exemple, per a generar estadístiques sobre els nostres usuaris o la distribució geogràfica dels nostres visitants.
L'usuari garanteix que les dades aportades són certes, veraces, exactes, completes i estan actualitzades, sent aquest el responsable de qualsevol perjudici, directe o indirecte, que es pugui derivar d'aquest incompliment.
És possible que durant el procés de compra electrònica, el proveïdor de serveis de pagote exigeixi, abans de completar el pagament, una capa addicional d'autenticació mitjançant la introducció d'una dada personal categoritzada, d'acord amb el protocol 3D-Secure i el disposat al Reial Decret-llei 19/2018, de 23 de novembre, de serveis de pagament i altres mesures urgents en matèria financera. Ni Nosaltres, ni cap tercer tindrem accés sobre aquesta informació, que és encriptada i tractada de forma segura en els servidors del teu banc, per evitar possibles fraus i abussos en les compres online.
De quina manera recollim les teves dades personals?
Utilizem diferents mètodes: ens els proporciones tu directament quan ens dermanes informació o utilitzes productes o serveis (interacció directa); o a través de la navegació en el nostre web mitjançant cookies i tecnologies similars (tecnologies automatitzades). En aquest cas, per a més informació consulta la nostra Política de Cookies.
La informació que ens fas arribar en els formularis de recollida de dades és voluntària, tot i això, en determinats casos si no ens facilites les teves dades personals, no podrem contactar amb tu ni prestar-te el servei o facilitar-te el producte que ens hagis demanat.
Com protegim les teves dades personals?
Hem adoptat les mesures tècniques i organitzatives adequades per proporcionar un elevat nivell de seguretat i confidencialitat de la informació per evitar la pèrdua, mal ús, alteració, accés no autoritzat i robament de dades personals. Per a la seva adopció, tenim en compte la naturalesa de les dades tractades, l'àmbit, el context i els fins del tractament, així com els riscos de diversa índole i gravetat per als drets i llibertats de les persones físiques.
Qui pot tenir accés a les teves dades personals ?
Quan comuniquem les teves dades a tercers, ens comprometem a garantir que el destinatari disposa de les mesures tècniques i organitzatives adequades per garantir la confidencialitat i la seguretat de les dades transferides. Podem comunicar les teves dades a alguns destinataris si així es requereix per a complir amb les nostres obligacions contractuals, per a la prestació de determinats serveis per part de tercers, i pels altres propòsits enunciats en aquesta Política.
Podrem comunicar les teves dades a altres empreses del grup CENTRO DE SERVICIOS CATALONIA SPAIN, S.L. , per raons d'administració i gestió ordinària del nostre negoci.
Quan sigui necessari el tractament de les teves dades personals en el nostre nom per un tercer, com a proveïdor de serveis, aquest tractament estarà regulat per un contracte escrit, establint-se expressament que l'encarregat del tractament únicament tractarà les dades conforme a les instruccions que li hàgim donat nosaltres, com a responsables del tractament, havent de mantenir la confidencialitat i la seguretat de les dades personals que pugui rebre i tractar.
A qui es cedeixen les dades?
CENTRO DE SERVICIOS CATALONIA SPAIN, S.L. t'informa que les teves dades personals no seran cedides a tercers, sense el teu consentiment.
Les teves dades personals es tractaran, emmagatzemaran i transferiran a tercers de la manera i en la quantitat establertes en la present Política de Privacitat, en els contractes que hagis signat amb nosaltres, i en els consentiments que ens hagis prestat. T'informem a més que les teves dades podran ser cedides en aquells supòsits en què ens exigeixi la llei.
Durant quan de temps conservarem les teves dades personals?
Conservarem les teves dades personals durant el temps estrictament necessari per dur a terme els fins per als quals van ser recollits, mentre no demanis la seva supressió, així com el temps necessari per donar compliment a les obligacions legals i possibles responsabilitats que es puguin derivar i que en cada cas corresponguin d'acord amb cada tipologia de dades. Podrem conservar les teves dades personals fins i tot després que hagis deixat de ser client nostre, o hagis demanat la supressió de les mateixes per a l'atenció de les possibles responsabilitats nascudes del tractament durant el termini de prescripció de les mateixes, però les mantindrem bloquejades i únicament a disposició de les Administracions Públiques, Jutjes i Tribunals.
Quins drets existeixen i com els puc exercir?
Qualsevol persona té dret a obtenir informació sobre els tractaments que s'estan portant a terme sobre les seves dades de caràcter personal per CENTRO DE SERVICIOS CATALONIA SPAIN, S.L. T'informem que podràs exercir els següents drets:
Dret d'accés a les teves dades personal, per saber quines d'elles són objecte de tractament i de quina manera portem a terme les operacions de tractament de les mateixes.
Dret de rectificació de qualsevol dada personal que sigui inexacte.
Dret de supressió de les teves dades personals, sempre que sigui possible.
Dret a demanar la limitació del tractament de les teves dades personals.
Dret d'oposició al tractament de les teves dades personals.
Dret a la portabilitat de les dades, de manera que siguin transmeses a un altre responsable del tractament en un format estructurat, d'ús comú i lectura mecànica.
Dret a retirar el consentiment atorgat en qualsevol moment.
Dret a no sotmetre a decisions automatitzades, inclosos perfils, que produeixin efectes jurídics o t'afectin de manera similar.
Podràs exercitar els teus drets en qualsevol moment i de forma gratuïta, mitjançant una petició escrita, adjuntant còpia del teu DNI o document acreditatiu d'identitat, dirigida al nostre domicili, ubicat a Plaça Francesc Macià 7, planta 10 de Barcelona (Espanya) amb Codi Postal 08029, o mitjançant l'enviament d'un correu electrònic a la següent adreça: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..
D'altra banda, t'informe, que tens dret a presentar una reclamació davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (C/ Jorge Juan, 6, 28001 Madrid) en cas de considerar que el tractament de les teves dades personals no es correspon amb la legalitat vigent. Per a més informació, pots accedir a la pàgina web www.aepd.es.
Com pots contactar amb nosaltres?
Si tens preguntes o comentaris sobre la nostra Política de Privacitat o la nostra forma de tractar les dades, no dubtis en contactar amb nosaltres. Estarem encantats d'atendre't per correu electrònic a l'adreça Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..
També pots contactar per correu postal a la següent adreça: Plaça Francesc Macià 7, planta 10 de Barcelona (Espanya) amb Codi Postal 08029. | 0.850045 | curate | {"ca": 0.97824480748707, "pt": 0.012806830309498399, "es": 0.0026270421147689023, "en": 0.006321320088662671} | https://www.cbcspain.com/ca/politica-de-privacitat |
macocu_ca_20230731_7_366086 | Vols barats a La Romana
Troba vols La Romana a Trabber. Cerquem a les millors webs de companyies aèries low cost i tradicionals per a trobar el vol més barat La Romana o a qualsevol altra destinació.
Quants aeroports hi ha a La Romana?
Els aeroports més propers al centre de la ciutat són Romana (7 km), Punta Cana (66 km) i Las Américas (73 km).
Destinacions més buscades properes a La Romana
Cerques relacionades
La Romana | 0.696618 | curate | {"ca": 0.894484412470024, "it": 0.08393285371702638, "es": 0.02158273381294964} | |
mc4_ca_20230418_7_70177 | Arxivat un atropellament mortal a l’entrada a Valls | Diari de Tarragona
El jutge considera que la culpa és del vianant, que va creuar la carretera per un lloc no habilitat, de nit i en una zona sense il·luminació. Els fets van passar el 31 de juliol de 2018
L’atropellament va tenir lloc en aquest punt, l’entrada per la carretera de Barcelona. FOTO: ALBA TUDÓ
La jutgessa de Valls ha arxivat penalment el cas de l’atropellament mortal ocorregut en una de les entrades a la capital de l’Alt Camp el 31 de juliol de l’any passat. Considera que el vianant va creuar la carretera per un lloc no habilitat, que era de nit i en una zona sense il·luminació. La decisió de la instructora ha estat confirmada ara per la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Tarragona en una interlocutòria, a la qual ha tingut accés el Diari.
L’escrit assegura que l’accident es va produir a les 22.22 hores a l’antiga carretera de Barcelona –aproximadament davant de l’edifici Kursaal–. Es tracta d’un tram recte, de poca visibilitat, limitat a 50 km/h. Els agents de la Policia Local que van redactar l’atestat van deduir, segons la posició final del vianant i per les deformacions que presentava el vehicle en el capó i el vidre davanter, que l’home creuava la calçada de dreta a esquerra en la direcció del vehicle per una zona no habilitada de pas. Per això, els policies atribueixen al vianant la responsabilitat del fatal desenllaç. La proba d’alcoholèmia al conductor va donar negativa.
La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 3 de Valls , el 25 de març d’enguany, va acordar el sobreseïment del cas en no haver-se demostrat el delicte, una decisió que va ser avalada pel fiscal. Però els familiars de la víctima–el fill i l’esposa– van presentar un recurs d’apel·lació, que ara ha resolt l’Audiència Provincial de Tarragona.
En el seu escrit, l’acusació particular considerava prematur l’arxiu de la causa ja que, segons ella, no s’havien apurat tots els mitjans d’investigació possibles per aclarir l’accident. En aquest sentit, demanava la realització d’un informe de reconstrucció de l’accident, incloent el càlcul de velocitat a la qual circulava el turisme.
L’advocat insisteix en què, sense negar que el vianant creués la via per una zona no habilitada, això no implicaria necessàriament que se li hagi d’atribuir a ell la culpa exclusiva de l’atropellament, en vistes a les circumstàncies. I això perquè la Policia Local no ha determinat la velocitat del vehicle, tenint com a única referència 40 km/h, que és el que diu l’investigat.
Considera l’advocat que és crucial saber la velocitat ja que, segons l’hora de l’accident i si anava a més de 40 km/h, el conductor hauria d’haver portat les llums llargues, amb la qual cosa podria haver-se adonat de l’existència del vianant creuant la carretera i hauria pogut prendre les mesures de precaució.
Finalment, es planteja la possibilitat que com l’atropellament va ser al mig de la calçada i no hi ha marques de frenada ni de maniobra evasiva, podria reflectir una possible distracció del conductor abans de l’atropellament.
Però els magistrats de l’Audiència recorden que les consideracions de l’acusació particular sobre un possible excés de velocitat, el fet de no portar les llums llargues o la falta d’atenció del conductor és «una mera possibilitat o hipòtesis, sense que existeixi indici objectiu que l’atropellament fos degut a aquestes circumstàncies». | 0.865103 | curate | {"ca": 0.9955739156093243, "sk": 0.004426084390675715} | https://www.diaridetarragona.com/tarragona/Arxivat-un-atropellament-mortal-a-lentrada-a-Valls-20191114-0004.html |
macocu_ca_20230731_1_334769 | La Paeria de Lleida condemna l’agressió homòfoba a una parella i es presentarà com a acusació particular
L'Ajuntament ofereix el suport i acompanyament a les víctimes de diferents serveis municipals
A més, la Paeria ofereix el suport i acompanyament als afectats de tots els serveis municipals, en especial el Servei d’Atenció Integral LGTBI (SAI) i l’Oficina de Drets Humans. La regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminisme, Sandra Castro, considera “intolerables” fets com aquests i ha assegurat que la Paeria no permetrà que l’LGTBIfòbia sigui present a Lleida. | 0.799258 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_10192 | Joan Carles, el rei emèrit d'Espanya, està de dol després de conèixer com una de les seves amigues més íntimes ha mort fa unes quantes hores. Així és, concretament ha mort víctima d'un càncer contra el qual lluitava des de feia temps.
El pare de Felip VI s'ha quedat gelat després de la notícia de la mort de Cristina Macaya, als 77 anys. I és que ha estat una figura molt important per a Joan Carles i una de les dones més notòries de l'illa de Mallorca.
A l'esmentada illa va conèixer fa anys Joan Carles i amb aquest mantenia una relació sòlida des de fa dècades. A més, Cristina Macaya va ser presidenta de la Creu Roja durant 11 llargs anys i era col·laboradora de 'Proyecto Hombre'.
NOVETAT WHATSAPP: Clica aquí per rebre GRATIS i en EXCLUSIVA les notícies més destacades del COR al WhatsApp!
Joan Carles està trencat després de la mort de la seva amiga
Sobre ella, també podem ressenyar que era una grandíssima amiga de Marta Gayá, dona amb qui es va relacionar Joan Carles en alguna ocasió.
Joan Carles ha dit adeu a una bona dona | CatalunyaDiari
Així mateix, ella va ser una de les defensores més grans del rei emèrit quan el van forçar a marxar d'Espanya per passar els seus últims anys a Abu Dhabi.
«A Joan Carles el conec des de petita i no m'importa que diguin que me n'he anat amb ell. El que estan fent és massacrar una persona que va donar obertura a Espanya», deia al seu dia.
«Aquesta rossa que no conec (Corinna Larsen) li ha fet molt de mal. Però Espanya seria ignorant si Joan Carles no hagués fet moltes coses, creu-me», va confessar en un diari de tirada nacional.
Joan Carles sap com ha estat d'important a la seva vida
Cal comentar que es va casar tan sols en una ocasió amb l'empresari Javier Macaya i amb aquest va tenir quatre fills: Sandra, Cristina, Javier i María.
L'amiga íntima de Joan Carles ha mort als 77 anys | Mediaset
Això sí, el seu matrimoni no va ser l'única gran relació que va tenir, i és que amb Plácido Arango va estar ni més ni menys que 17 anys. Plácido era un empresari mexicà i fundador del 'Grup Vips', que va perdre la vida fa tot just tres anys.
«Jo només vaig estar casada una vegada. Plácido i jo ens portàvem molt bé, sabíem donar-nos el nostre espai. Els amors no tenen a veure amb la meva vida, a mi no em canvien ni m'agrada estar casada», va assegurar.
Sobre la seva vida, l'íntima amiga de Joan Carles era de pare gallec i mare sevillana i especialment li agradava la cultura. Però, per si no n'hi hagués prou, l'apassionava moltíssim l'art i per això, posseïa una gran col·lecció d'obres d'art a casa seva. Tots els que la coneixien deien que era «una dona discreta, molt generosa i amiga dels seus amics».
El 2006 va rebre el premi 'Women Together'
Cap al 2006, l'amiga de Joan Carles va ser premiada amb un dels guardons de les Nacions Unides que deixava palès la seva categoria humana.
Cristina, en una imatge d'arxiu | Instagram
En concert, li van atorgar el premi 'Women Together' a col·lació de la feina que va realitzar perquè les condicions de vida de les dones empresonades amb fills fossin notablement millors.
Ella vivia a Madrid, però també ho feia a cavall entre Nova York i París, tot i que la seva estimada Mallorca sempre va ser la feblesa. De fet, Macaya deia fa un temps que de l'illa mallorquina sempre l'atreia «la bellesa, la qualitat de vida i la gent».
I és que, el que han vist els seus ulls a la seva finca d'Es Canyar no ha estat moc de gall dindi. Sí, ja que hi han passat des de presidents americans, com a Bill Clinton i la seva família, fins als ducs de Kent. I també artistes com a Miguel Bosé, 'celebrities' com a Isabel Preysler o dissenyadors com a Valentino. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_141582 | Compromís insta Fabra a retirar el recurs contra l’anul·lació de la requalificació de terrenys de Zarra com a prova de rebuig al magatzem nuclear – Compromís per Xirivella
Compromís insta Fabra a retirar el recurs contra l’anul·lació de la requalificació de terrenys de Zarra com a prova de rebuig al magatzem nuclear
Publicat el 29 desembre 2011 en General
Compromís ha mostrat la seua preocupació davant les informacions que desvetlen un pacte el passat mes de juny entre el govern central i el govern valencià per a la ubicació del cementeri nuclear a Zarra.
Per a la diputada de Compromís, Mireia Mollà, “és vergonyós que des del PP i el PSOE s’haja apostat per portar a la nostra comunitat un negoci tan perillós i ruïnós amb el medi ambient. Una vegada més els partits majoritaris han actuat d’esquena els ciutadans, ja que ha sigut palés el rebuig dels valencians i valencianes al fet que Zarra acollira el cementeri nuclear”.
Ser l’únic govern autonòmic que no es va posicionar en el seu moment en contra d’albergar el magaztem nuclear ha assenyalat directament a Zarra com la localitat que menys conflicte generaria com a seu d’esta instal·lació.
Des de Compromís es considera que les declaracions públiques de Fabra contra el magatzem nuclear es quedaran en un exercici d’hipocresia si el Consell no retira immediatament el recurs que va interposar davant el Tribunal Suprem sobre la sentència del TSJCV que anul·lava la requalificació dels terrenys de Zarra en els quals previsiblement podria situar-se el magatzem temporal centralitzat.
Segons Mollà, si s’eliminara aquesta qualificació, la localitat de Zarra quedaria pràcticament descartada per a albergar el magatzem nuclear.
La majoria absoluta del PP va rebutjar en un Ple dels Corts a l’octubre del 2010 una proposició de Compromís perquè el Consell retirara aquest recurs.
“Molt ens temem que el nou govern de Mariano Rajoy aposte per la solució més senzilla políticament per a ells, carregant al País Valencià amb una instal·lació nuclear altament perillosa, no solament per a la localitat de Zarra i la seua comarca, ja que cal tenir en compte que tot el material nuclear que arribe de les diferents centrals de l’estat espanyol recorrerà les carreteres de la nostra comunitat fins a arribar a Zarra, amb l’increment de la inseguretat que açò suposa”.
“Des de Compromís rebutgem aquesta decisió que serà molt perjudicial per a el País Valencià, ja que augmenta la càrrega nuclear que ja patim per tenir la Central Nuclear de Cofrents, circumstància que ens havia d’haver deixat fora de la terna de territoris que podien acollir el cementeri nuclear”, ha conclòs Mollà.
← Oltra: “L’informe del CJC sobre RTVV és un despropòsit que només tracta de salvaguardar els interessos del PP”
Compromís considera que Fabra no té força en el seu partit per a realitzar un vertader i profund canvi de govern → | 0.88888 | curate | {"ca": 1.0} | http://xirivella.compromis.net/2011/12/29/compromis-insta-fabra-a-retirar-el-recurs-contra-lanul%C2%B7lacio-de-la-requalificacio-de-terrenys-de-zarra-com-a-prova-de-rebuig-al-magatzem-nuclear/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_12467 | El Palmàs és la casa on va néixer Jaume Nunó l’any 1824. El 1991 fou adquirida per l’Ajuntament i ha estat reconstruïda entre els anys 1996 i 2010. Es tracta d’una casa pairal, de la qual cal destacar les arcades que s’obren a migdia i a ponent. Sota el jardí es conserven les restes d’un antic taller paraire, que corresponen a la part destinada al tint del teixit. La seva reconstrucció serveix per estrènyer més els lligams entre Sant Joan de les Abadesses i el poble mexicà i es converteix en un lloc de visita per als mexicans que viuen al nostre país i aquells que ens visiten i, alhora, permet que la vila de Sant Joan de les Abadesses continuï tenint un lloc, petit però entranyable, en la història de Mèxic gràcies a un fill seu, Jaume Nunó.
01-el-palmas.JPG
02-himne-mexica-el-palmas.JPG
03-jaume-nuno.JPG
04-palmas-capvespre.jpg
05-palmas-exterior.JPG
06-palmas-exterior-2.JPG
agermanament-dos-pobles.JPG
auditori-jaume-nuno.JPG
auditori-jaume-nuno2.JPG
aula-informatica-palmas.JPG
aula-informatica-palmas1.JPG
claraboia-palmas.JPG
dolores-palmas.JPG
gimnas-jubilats-palmas.JPG
gimnas-jubilats2.JPG
gimnas-jubilats3.JPG
llibres-palmas.JPG
orfeo-catala-jaume-nuno.JPG
orfeo-catala-jaumen-nuno2.JPG
palmas-exterior3.JPG
palmas-jaume-nuno.JPG
palmas-terrat.JPG
palmas2.JPG
sales-i-espais-el-palmas.JPG
telecentre-palmas.JPG
La reconstrucció del Palmàs ha permès que Sant Joan de les Abadesses disposi d'un nou espai públic que ha d'esdevenir un punt de trobada per a les diferents generacions i col·lectius de la vila i també per als visitants: acull el Casal de Jubilats i Pensionistes, però també disposa d'un centre de formació amb diverses aules (informàtica, tallers...), i un Centre Cívic amb un punt d'informació juvenil. A l'última planta hi ha l'auditori Jaume Nunó i una exposició permanent sobre el compositor i l'agermanament del nostre poble amb San Luís Potosí. En definitiva, un edifici pensat perquè persones de totes les edats puguin gaudir de l'espai que va veure néixer l'autor de la música de l'himne de Mèxic.
Més informació:
Jaume Nunó i Roca. Autor de l'himne de Mèxic, nascut a Sant Joan de les Abadesses
Agermanament entre Sant Joan de les Abadesses i San Luís Potosí
Postal de Dolores a Christine. Filles de Jaume Nunó
Exposició Mestre Jaume Nunó
El Palmàs
Centre Cívic
Centre Cívic
L'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses és una entitat associada del projecte PECT Girona, patrimoni actiu
Aquest projecte ha estat cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses | 0.686657 | curate | {"ca": 0.774031007751938, "fr": 0.07713178294573643, "sv": 0.0631782945736434, "eb": 0.01821705426356589, "it": 0.010852713178294573, "fi": 0.0069767441860465115, "nl": 0.021705426356589147, "es": 0.0069767441860465115, "en": 0.020930232558139535} | https://santjoandelesabadesses.cat/index.php/component/content/article/683-el-palmas?Itemid=530 |
macocu_ca_20230731_1_496362 | VÍDEO: Salven a un grup d'elefants d'enfonsar-se en el fang d'una presa
A la reserva comunitària d'Oldonyiro, a la sabana africana, un grup de vilatans va alertar els serveis d'emergències perque una família d'elefants necessitava ser rescatada: s'havien quedat atrapats en el fang d'una presa.
Els animals portaven massa temps tractant de sortir pel seu propi peu i estaven tan cansats que s'estaven quedant sense forces per seguir intentant-ho. Així, un grup d'experts capacitat per a això van acudir a rescatar-los i els van ajudar a posar-se fora de perill.
Van trigar aproximadament dues hores a treure a la família de tres elefants del fang i ho van fer amb l'ajuda d'un tractor i unes cadenes. | 0.813933 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_10_129972 | Xoriguers, ratpenats, ovelles o gallines ajuden els viticultors empordanesos a mantenir les vinyes en un estat òptim d'una forma natural
Són el personal més "bèstia' de les vinyes de l'Empordà. En els últims anys, els cellers empordanesos han posat en marxa diversos projectes pioners amb la participació activa de tota mena d'animals per aplicar solucions ecològiques o biodinàmiques en la gestió del seu vinyar. Ratpenats, xoriguers, ovelles o gallines, entre altres 'bèsties', formen part d'un exèrcit de treballadors que porten a terme seguit de tasques a les vinyes de l'Empordà que permeten aplicar una viticultura més respectuosa amb el medi ambient.
El xoriguer petit (Falco naumanni) ha estat l’últim animal que s'ha afegit en aquestes tasques. El celler Espelt i Paisatges Vius han posat en marxa un projecte per propiciar la presència d'aquest falcó colonial a la finca Mas Marés, de Roses, que té una extensió de 170 hectàrees i que està situat al Parc Natural del Cap de Creus i la Xarxa Natura 2000. Els promotors de la iniciativa han construït una torre de nidificació en aquest espai natural on el juliol passat van alliberar trenta-dues cries de xoriguer petit criades en captivitat. Durant els primers dies, els responsables de la iniciativa van mantenir tancades les cries i van alimentar-les per, posteriorment, permetre que sortissin del niu per aprendre a caçar per elles mateixes. Aquest ocell migra a l'Àfrica durant els mesos més freds i torna durant els mesos càlids als espais de cria on han après a caçar. "Confiem que alguna de les cries alliberades tornin a la torre de nidificació i l'objectiu final és que s'hi estableixi una nova colònia reproductora", segons explica el director de Paisatges Vius, Guillem Mas, que hi afegeix: "Aquest és un projecte a llarg termini, ja que pocs dels ocells alliberats acaben tornant de la migració i per això els propers 3 o 4 anys farem alliberaments a la mateixa torre". La funció del xoriguer a les vinyes serà ajudar a reduir les poblacions d'insectes que ataquen i malmeten les vinyes, ja que són el seu aliment principal.
Un altre tipus d'animal, el ratpenat, fa temps que ajuda als viticultors empordanesos mentre aquests dormen. A Garriguella, Mollet de Perelada, Capmany o Rabós d'Empordà, entre altres punts, fa anys que hi ha instal·lades caixes nius i s'ha aconseguit crear colònies estables d'aquests animals nocturns en alguns d'aquests espais. Els ratpenats tenen com a missió principal combatre un dels pitjors enemics al vinyar: el corc del raïm (Lobesia botrana), una petita papallona que pon els ous a les vinyes i que, un cop transformada en larva, es menja el raïm provocant una dràstica reducció de la producció. La presència d'aquests mamífers voladors ha permès posar en marxa una nova iniciativa de control biològic de les plagues.
Alguns cellers, com Vinyes d'Olivardots, tenen en nòmina diversos animals que els ajuden en les feines del camp. En el seu cas, ratpenats, ovelles i gallines. Les ovelles són unes grans aliades pels viticultors. Mentre pasturen entre els ceps, mengen una gran varietat de plantes i escampen les seves llavors a través de les femtes propiciant la colonització de la flora de nous terrenys. A més, les mateixes femtes són un adob natural pel vinyar. Una funció similar compleixen les gallines que campen per les finques del celler. Les seves femtes contribueixen també a adobar el terreny. "En el nostre cas, a més, aprofitem la closca dels ous de les gallines per produir el preparat biodinàmic anomenat Maria Thun que ajuda a restaurar i millorar la fertilitat del terreny", explica Carlota Pena, del celler de Capmany.
Amb aquestes i altres iniciatives, els viticultors empordanesos busquen mètodes naturals per aplicar una viticultora més ecològica i més respectuosa amb el medi ambient que permeti reduir o eliminar l’ús de productes fitosanitaris. Una tendència a l’alça i cada vegada més extesa a tota la denominació.
Notícies relacionades
Un de cada cinc vins premiats a la Guia de Vins de Catalunya són DO Empordà
17/11/2021
Vins empordanesos s'enduen el màxim guardó a les categories de monovarietals de varietats autòctones, com ara carinyena blanca, garnatxa...
La DO Empordà celebra una jornada per reflexionar sobre la instal·lació d'energies renovables a la comarca
16/11/2021
El Consell Regulador de la DO Empordà ha celebrat a l'Auditori dels Caputxins de Figueres la jornada 'Tramuntanada' per debatre i...
Xefles a Barcelona per gaudir dels vins DO Empordà
08/11/2021
El Consell Regulador i els cellers de la DO Empordà 'desembarquen' aquest mes de novembre a Barcelona per celebrar xefles a bars de vins de...
'El caràcter d'un vent, l'esperit d'una gent' nou eslògan de la DO Empordà
04/11/2021
El Consell Regulador de la DO Empordà i els cellers de la denominació han posat en marxa una nova estratègia per millorar la notorietat i...
La DO Empordà distingeix Martí Sabrià i el restaurant Llevataps
22/10/2021
El consell regulador empordanès els ha concedit els guardons Bacus Emporità i Lledoner d'Or, respectivament, per la seva decidida aposta pels...
Els Premis Vinari guardonen 24 vins DO Empordà, principalment negres de guarda i de criança, i dolços
09/10/2021
La novena edició dels Premis Vinari ha deixat una bona collita de guardons per a vins de la DO Empordà. Un vi de la denominació s'ha...
Novena edició dels Sopars Maridats, els millors maridatges de cuina i vi de l'Empordà
28/09/2021
Els restaurants del col·lectiu La Cuina de l’Empordanet oferiran sopars maridats amb vins dels cellers de la DO Empordà cada divendres de l’1...
La DO Empordà torna a programar el cicle 'Vi i Monestirs'
22/09/2021
El Consell Regulador de la DO Empordà torna a programar enguany el cicle 'Vi i Monestirs' que permet descobrir els vins i els monestirs...
Els vins DO Empordà són 'cool'
17/09/2021
La reconeguda experta en vins anglesa Jancis Robinson lloa els vins DO Empordà en un article publicat al Financial...
Roses recupera la Ruta de les Tapes i del vi DO Empordà
10/09/2021
La campanya gastronòmica tindrà lloc del 17 al 26 de setembre a 58 establiments del municipi Roses torna a acollir una nova edició de la...
Cercador
Historial
Novembre 2021 (4)
Octubre 2021 (2)
Setembre 2021 (4)
Agost 2021 (3)
Juliol 2021 (1)
Juny 2021 (3)
Març 2021 (3)
Febrer 2021 (1)
Gener 2021 (1)
2020
Desembre 2020 (1)
Novembre 2020 (2)
Octubre 2020 (1)
Setembre 2020 (1)
Agost 2020 (2)
Juliol 2020 (4)
Juny 2020 (4)
Maig 2020 (2)
Abril 2020 (2)
Març 2020 (2)
Febrer 2020 (1)
Gener 2020 (1)
2019
Desembre 2019 (4)
Novembre 2019 (3)
Octubre 2019 (5)
Setembre 2019 (3)
Agost 2019 (4)
Juliol 2019 (1)
Juny 2019 (2)
Maig 2019 (6)
Abril 2019 (4)
Març 2019 (2)
Febrer 2019 (2)
Gener 2019 (1)
2018
Desembre 2018 (1)
Novembre 2018 (3)
Octubre 2018 (2)
Setembre 2018 (1)
Agost 2018 (6)
Juny 2018 (4)
Maig 2018 (3)
Abril 2018 (4)
Març 2018 (3)
Febrer 2018 (6)
Gener 2018 (2)
2017
Novembre 2017 (5)
Octubre 2017 (4)
Setembre 2017 (2)
Agost 2017 (3)
Juliol 2017 (2)
Juny 2017 (4)
Maig 2017 (7)
Abril 2017 (3)
Març 2017 (4)
Febrer 2017 (2)
Gener 2017 (2)
2016
Desembre 2016 (1)
Novembre 2016 (1)
Octubre 2016 (2)
Setembre 2016 (1)
Agost 2016 (4)
Juliol 2016 (4)
Juny 2016 (1)
Maig 2016 (2)
Abril 2016 (6)
Març 2016 (4)
Febrer 2016 (1)
Gener 2016 (1)
2015
Novembre 2015 (3)
Octubre 2015 (2)
Setembre 2015 (4)
Agost 2015 (3)
Juliol 2015 (2)
Juny 2015 (3)
Maig 2015 (3)
Abril 2015 (1)
Març 2015 (5)
Febrer 2015 (2)
2014
Desembre 2014 (1)
Novembre 2014 (4)
Octubre 2014 (6)
Setembre 2014 (4)
Agost 2014 (2)
Juliol 2014 (3)
Juny 2014 (4)
Maig 2014 (7)
Abril 2014 (1)
Març 2014 (4)
Febrer 2014 (3)
Gener 2014 (2)
2013
Desembre 2013 (3)
Novembre 2013 (1)
Octubre 2013 (4)
Setembre 2013 (2)
Agost 2013 (2)
Juliol 2013 (1)
Juny 2013 (3)
Maig 2013 (1)
Abril 2013 (1)
Març 2013 (2)
Febrer 2013 (4)
Gener 2013 (1)
2012
Desembre 2012 (2)
Novembre 2012 (2)
Octubre 2012 (1)
Setembre 2012 (3)
Agost 2012 (2)
Juliol 2012 (2)
Maig 2012 (2)
Abril 2012 (1)
Març 2012 (1)
2011
Desembre 2011 (1)
Octubre 2011 (1)
Setembre 2011 (3)
Agost 2011 (1)
Juliol 2011 (2)
Juny 2011 (2)
Maig 2011 (3)
Febrer 2011 (1)
2010
Setembre 2010 (1)
Agost 2010 (1)
Juliol 2010 (1)
© DO Empordà 2021
Contacta'ns
|
Avís Legal
^
') /*function newpage() { window.location = newLocation; }*/ $(window).bind("load", function() { var footer = $("#footer"); var pos = footer.position(); var height = $(window).height(); height = height - pos.top; height = height - footer.height(); //el -48 es el padding top+ padding botom del footer if (height > 0) { footer.css({ 'margin-top': height + 'px' }); } }); jQuery(function($) { $('a[data-target="flare"]').peFlareLightbox(); }); //$(document).foundation(); $(document).foundation({ orbit: { bullets: false, slide_number: false, navigation_arrows: false, pause_on_hover: true, // Pauses on the current slide while hovering resume_on_mouseout: true, slides_container_class: 'orbit-slides-container', // Class name given to the slide container animation_speed: 500, preloader_class: 'preloader', // Class given to the perloader timer_speed: 3000 } }); }); $("#slideOrbitPage").on("ready.fndtn.orbit", function(event) { $(".orbit-container").css("height","auto"); }); /** * Enviar formulari */ function send_form(name) { document.getElementById(name).submit(); } | 0.583213 | curate | {"ca": 0.7290152015862524, "en": 0.16325181758096496, "pt": 0.03536021150033047, "it": 0.048138356466181975, "es": 0.021370345891165456, "de": 0.0004406256884776382, "fr": 0.002203128442388191, "eb": 0.00011015642211940956, "uk": 0.00011015642211940956} | https://www.doemporda.cat/ca/actualitat/286-el-personal-mes-bestia-de-les-vinyes-de-lempo.html |
mc4_ca_20230418_16_759546 | ALP2500: I desprès d'ensorrar la seva nació, donem lliçons ( aquest es el tarannà espanyol
I desprès d'ensorrar la seva nació, donem lliçons ( aquest es el tarannà espanyol
El sociata aquest ara ens vol donar lliçons d'economia, això es com els neofeixistes del partit popular donant lliçons de democràcia i llibertat. Ells amb la seva constitució Franquista ja en tenen prou. Tot la resta es pura comèdia.
A vegades la vida deixa de ser injusta i es torna esperpèntica, perquè clar que surti ara el expresident del Govern donant lliçons d'economia ja es massa. Perquè clar aquest aspirant a Pinotxo poca cosa ens pot ensenyar d'Economia, potser si ens pot ensenyar com ensorrar un país en quatre dies, però no crec que sigui la directriu a seguir.
Segons el senyor Zapatero diu que reformar la Constitució no es una gran urgència, però si que ho es la taxa d'atur que tenim. Només li ha calgut dir gràcies a ell, però clar això no es noticia.
Desprès ha sortit parlant del Procés sobiranista de la nostra nació, dient que no es just que es responsabiliti a la crisi amb la Corona dels Hereus de Felip V,. el que no es Just es que l'haguem hagut d'aguantar durant tant de temps a ell com a governant, gràcies a un atemptat dels mulsumans i a la mala gestió del mateix dels neofeixistes, Aquest Senyor ell solet amb les seves bajanades ens ha portar a la crisi mes important mai soferta i encara te la barra de parlar de justícia,
Desprès parlar de la posició botifler dels Convenients i desunits. i dient que sempre serà un partit afí a la corona. Res a descobrir, la gent ja fa temps que ha vist que darrera del fum esperançador no hi ha res, com sempre un botifler serà sempre un botifler. [noticia].
Publicat per ALP2500 a 7:51
No era això, companys , no era això
Tossudament Alçats, tancarà el concert per la llib...
I desprès d'ensorrar la seva nació, donem lliçons ...
Sin Watshap, de Oregon Tv
Vidal-Quadras, heroi Català | 0.793066 | curate | {"ca": 0.8925576519916143, "pt": 0.0749475890985325, "en": 0.018343815513626835, "it": 0.014150943396226415} | http://alp2500.blogspot.com/2013/06/i-despres-densorrar-la-seva-nacio-donem.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_253512 | Mantenir una correcta salut bucal és cosa de tots, els especialistes posen l’accent en la importància que la ciutadania compleixi amb uns mínims que garanteixin la salut bucodental, entre els quals inclouen una revisió anual, a més d’una higiene bucal a l’any, tenir bons hàbits i com no, mantenir la higiene diària després de cada apat.
Els esportistes no s’eximeixen d’aquests punts, però si és cert que per la seva situació d’esportistes tenen un factor de risc afegit i és per això a Clínica Roche volem oferir un servei exclusiu per a vosaltres esportistes!
Parlem de l’odontologia esportiva, destinada a l’estudi, control, revisió, prevenció i tractament de lesions, traumatismes, afeccions en la boca dels esportistes.
De fet, tot això no sols millora la salut bucal, sinó que està demostrat que un estat òptim de les nostres dents i boca, afavoreixen a la força, estabilitat, flexibilitat, equilibri i agilitat de l’esportista.
A més de que diversos estudis conclouen que la salut bucal també condiciona a l’hora de patir diferents patologies i malalties.
Per tant, per als esportistes on forma física dels quals és essencial per a dur a terme l’exercici de la seva activitat, l’odontologia juga un paper clau i beneficiós per al seu rendiment.
L’odontologia esportiva abasta des de la prevenció, on els nostres especialistes s’ocuparan de fer revisions rutinàries que garanteixin que l’estat bucodental del pacient sigui correcte, tractant així de localitzar de manera primerenca possibles malalties o patologies.
Fins a arribar als propis tractaments, específics per a cada pacient, de la mà dels millors especialistes.
A Clínica Roche estem a la vostra disposició, per a qualsevol dubte o requeriment sobre aquest tema. Si ets esportista i t’importa la teva salut, contacta’ns! Estarem encantats d’atendre’t i informar-te de tots els beneficis de l’odontologia esportiva. | 0.894873 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.clinicadentalroche.com/ca/odontologia-deportiva-2/ |
mc4_ca_20230418_9_290485 | Haeromys minahassae - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Espècie Haeromys minahassae
Haeromys minahassae és una espècie de rosegador de la família dels múrids. És endèmica de Sulawesi (Indonèsia), on viu a altituds d'entre 75 i 1.000 msnm. Es tracta d'un animal arborícola. El seu hàbitat natural són les selves tropicals de plana. Està amenaçada per la tala d'arbres i l'expansió dels camps de conreu. [1] El seu nom específic, minahassae, significa 'de Minahassa' en llatí. [2]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Haeromys_minahassae&oldid=21477702» | 0.604438 | curate | {"ca": 0.8324420677361853, "mk": 0.0053475935828877, "en": 0.1622103386809269} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Haeromys_minahassae |
oscar-2301_ca_20230418_1_272387 | El pressupost total és de 277,6 milions d'euros, que significa 1.180 euros de despesa mitjana per habitant, mentre que la inversió total del sector públic és de 45,6 milions.
La Junta de Govern Local ha aprovat hui inicialment el pressupost municipal 2023. Uns comptes les línies generals dels quals han estat explicats hui per l'alcalde d'Elx, Carlos González, per la portaveu Esther Díez i per la regidora de gestió Tributària i Financera, Patricia Macià.
- Publicitat -
El pressupost municipal és de 277,6 milions d'euros i, tal com ha explicat Carlos González, “és conseqüent amb la situació econòmica general de les famílies i les empreses”. L'alcalde ha afegit que "és un pressupost molt realista que està dirigit a avançar en la transformació urbana que experimenta Elx i, sobretot, a impulsar l'activitat econòmica i l'ocupació a la ciutat".
L'alcalde ha aclarit que, després d'esta aprovació inicial, està previst que l'aprovació definitiva del pressupost 2023 al proper ple ordinari, el 28 de novembre.
- Publicitat -
El regidor ha definit el pressupost com a inversor, social, verd, redistributiu i fiscalment moderat. "Orientat a promoure la justícia social, impulsar el creixement econòmic i l'ocupació, continuar millorant els serveis públics i els equipaments col·lectius ia avançar en la descarbonització de la ciutat", ha assenyalat.
Tal com ha indicat l'alcalde, el pressupost total és de 277,6 milions d'euros, que significa 1.180 euros de despesa mitjana per habitant.
La inversió total del sector públic municipal (ajuntament i empreses municipals) és de 45,6 milions d'euros, uns 192 euros d'inversió per habitant.
Per desglossament, el pressupost total del sector públic és de 231,7 milions; Visitelche 2,3 milions; Pimesa 16,3 milions Aigús d'Elx 31,6 milions.
La inversió total és de 45,6 milions: 35,6 milions corresponen a l'ajuntament; 8,8 milions d'euros a Pimesa i 1,1 milions a Aigües d'Elx.
Comptes condicionats per l'impacte de la inflació
Carlos González ha destacat que l'elaboració dels comptes municipals ha estat molt condicionada per l'impacte de la inflació, una alça continuada dels preus generada per la crisi energètica a causa de la Guerra d'Ucraïna.
"El pressupost se sustenta sobre tres pilars fonamentals com són una situació financera absolutament sanejada, la moderació fiscal amb la congelació d'impostos i la inversió pública com a motor econòmic de la ciutat i com a motor de la transformació urbana", ha declarat González.
L'alcalde ha destacat que “la taxa d'endeutament actual de l'Ajuntament és del 21%, cosa que es tradueix en xifres en 27,4 milions d'euros, però que, en realitat, tenim préstecs disposats per 5,4 milions d'euros en este moment”, i ha recordat que el 2015 partim d'un deute de 119 milions d'euros que hem reduït fins a 27,4 milions de deute total.
Moderació fiscal
Pel que fa a la congelació fiscal ha recordat que este és el setè pressupost amb impostos, taxes i preus públics congelats, "i això es tradueix en qüestions que tenen a veure amb la vida quotidiana com que paguem els mateixos per l´IBI que el 2014, el mateix bitllet de bus o el mateix import de la taxa d´escombraries o del preu de l´aigua".
I a això se suma que en estes moments hi ha taxes que estan suspeses com la de taules i cadires i la de mercats ambulants en atenció a una situació econòmica especial.
Pressupost inversor
Un altre dels pilars del pressupost, segons ha explicat l'alcalde, n'és el caràcter inversor.
"Es tracta d´un pressupost molt inversor per continuar avançant en esta gran transformació urbana i per continuar impulsant este dinamisme econòmic i de l´ocupació de la ciutat", ha dit González.
L'alcalde ha destacat les inversions previstes en educació, en equipaments esportius i socials a la ciutat i les pedanies, en mobilitat, en infraestructures hidràuliques i també en regeneració urbana.
Entre els projectes més importants pel que fa a inversions, l'alcalde ha esmentat el nou Conservatori de música, el col·legi públic Els Arrels, el centre d'educació especial Verge de la Llum, les ampliacions dels col·legis de la Baia i l'Altet, reforma del Pont del Bimil·lenari, el pavelló poliesportiu adaptat al barri del Cementiri, l'adquisició de nous autobusos elèctrics, els centres socioculturals de les pedanies, l'enderrocament dels blocs de Sant Antoni i creació del quart bloc, la modernització de la flota de cotxes de la Policia Local o projectes tan importants com el del Mercat Gastronòmic Cultural sobre l'antic mercat central (la redacció del projecte del qual està contemplada en este pressupost).
Prioritzar polítiques socials
En la mateixa línia que l'alcalde, Esther Díez ha assenyalat que “este pressupost, si bé està marcat per la inflació, seguim projectant els eixos que determinem a l'inici de la legislatura, prioritzant les polítiques socials, mantenint els serveis públics de qualitat, avançant i consolidant este model de municipi verd i continuem recolzant el teixit econòmic local”, ha manifestat Esther Díez, que ha explicat que els 9,8 milions d'euros d'inversió social del Pressupost del 2023 permetrà atendre les persones en més situació de vulnerabilitat i seguir compromesos amb una vintena d'entitats socials "clau per a estes polítiques d'inclusió" . De fet, les partides d'Igualtat i LGTBI creixeran un 21% i continuaran apostant per la cooperació al desenvolupament.
Les inversions clau relatives al proper pressupost serveis públics, ha subratllat, la neteja i la mobilitat, que s'incrementen un 9% i 13%, respectivament, amb motiu de la nova contracta de neteja que introdueix millora de manera progressiva i nous vehicles del servei d'autobusos a més de la posada en marxa de nous serveis com la línia M.
Díez ha indicat que es destinaran 11,8 milions d'euros a modernitzar i consolidar la ciutat verda a l'àmbit de la mobilitat amb huit autobusos elèctrics i serveis, en part gràcies als Fons Next Generation amb actuacions com l'electrificació de la flota, la digitalització, zones de baixes emissions o l'accessibilitat de les parades.
Així mateix, ha assenyalat que es crearan noves partides, com en el cas del Pla d´Infraestructures Verdes al qual es destinaran 100.000 euros "amb la meta de renaturalitzar la ciutat", i que actuacions estratègiques com la rehabilitació de Porfirio Pascual, la segona convocatòria de fons de mobilitat ieinversions en làmbit turístic, es podrien captar 20 milions deuros.
Igualment, ha dit que aprovar este pressupost hui reflecteix "la cohesió d´este Govern municipal" i ha al·ludit als convenis amb el comerç local i amb el medi rural, a les partides per generar ocupació de qualitat, a la regeneració de Sant Antoni, a les inversions educatives de la mà del Consell que ascendeixen als 15 milions d'euros, a les relatives a matèria esportiva de més de 10 milions per a infraestructures o el Pavelló de Carrús Oest amb fons EDUSI. També els ajuts de l'IBI, que passaran de 350.000 a 500.000 euros.
“És un bon pressupost perquè garanteix els serveis de qualitat del dia a dia i que entén que el que és públic és garant de la justícia social i que continuarà amb la transformació més pronunciada que ha registrat el municipi en dècada”, ha manifestat Díez, que té com a objectiu prioritari de l'Equip de Govern, sobretot en la conjuntura econòmica actual, és “reduir les desigualtats i que Elx siga una localitat amb els millors estàndards de qualitat per viure”.
Retall de deute sense destruir serveis ni apujar impostos
Per la seua banda, la regidora de Gestió Tributària i Financera, Patricia Macià, ha exposat amb detall cadascun dels capítols del pressupost.
Tot i les circumstàncies que s'han donat com una pandèmia i una situació d'inflació a causa d'una guerra, este Equip de Govern ha elaborat al novembre un pressupost seriós”, ha declarat Macià.
La regidora ha destacat la importància que per a l'elaboració dels pressupostos ha tingut l'increment en un 5% de la participació als tributs de l'Estat i del 18,9%, en concret de l'IRPF.
"Som un ajuntament amb una capacitat de finançament positiu, que compleix amb lʻobjectiu dʻestabilitat pressupostària tot i estar en suspens les regles fiscals, i tant lʻajuntament com les empreses públiques tenim una capacitat de finançament positiu", ha assenyalat Macià.
La regidora ha assenyalat que "al llarg dʻesta legislatura hem amortitzat tot el deute pendent que hi havia en anys anteriors, un total de 119 milions dʻeuros que amortitzem sense deixar de prestar serveis i sense apujar impostos". | 0.853643 | curate | {"ca": 0.9932600212841434, "es": 0.006739978715856687} | https://ca.diariodealicante.net/elche-presupuesto-2023-2/ |
mc4_ca_20230418_6_34316 | Setién: "És tranquil·litzant tenir Messi"
Leo Messi ha tornat a resoldre un partit del Barça, aquesta vegada en l'estrena de Quique Setién a la banqueta blaugrana. Els catalans han guanyat per la mínima el Granada (1-0) i el tècnic càntabre ha assegurat estar molt "content" amb aquest triomf.
"Hi ha moltes coses que el Barça ha fet bé"
"Un es tranquil·litza molt tenint a Messi. Aquesta és un avantatge per a qualsevol equip", ha afirmat Setién en el seu partit número 500 com a entrenador. El crac argentí ha actuat de fals 9, en absència del lesionat Luis Suárez, i l'entrenador del Barça ha comentat que "ja veurem" si el fitxatge d'un '9' és una opció.
L'entrenador blaugrana ha assegurat que "ha vist moltes coses del Barça que vol". "Hi ha moltes coses que aquest equip ha fet bé i que seguirà fent bé", ha afegit. En les seves anteriors etapes, com les del Lugo, Las Palmas i el Betis, mai havia guanyat en la seva estrena i aquest diumenge ha pogut trencar aquesta estadística.
"Riqui ha aprofitat els minuts"
Setién s'ha mostrat orgullós perquè "moltes de les coses que hem plantejat s'han vist al camp" i ha valorat el partit amb un "notable". El càntabre ha explicat que a l'equip li ha faltat "encert", però ha afirmat que està "content" perquè únicament ha concedit un xut a la primera part i un a la segona. "Hem fet moltes coses bé, espero anar millorant i tenir més fluïdesa de cara a la porteria", ha afegit.
Riqui Puig ha estat un altre dels noms propis del matx i Setién ha afirmat que el de Matadepera "ha aprofitat els minuts". "Ens ha aportat moltes coses. Ell, ja de fàbrica, té molts conceptes que no cal explicar. Ha tingut pausa i ha llegit molt bé el partit, ha sentenciat. | 0.805647 | curate | {"ca": 0.9827893175074184, "it": 0.017210682492581602} | https://www.elnacional.cat/ca/esports/quique-setien-barca-granada-leo-messi_461790_102.html |
crawling-populars_ca_20200525_42_37788 | 4 min. Palma 03/11/2017 22:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
183 Comentaris
28 Comentaris
26 Comentaris
12 Comentaris
12 Comentaris
A la portada de l'Arabalears.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0 | curate | {"eo": 0.04100946372239748, "it": 0.0694006309148265, "ca": 0.5993690851735016, "en": 0.07255520504731862, "de": 0.012618296529968454, "es": 0.1640378548895899, "br": 0.04100946372239748} | : /balears/eleccions-sortida-pero-no-solucio_0_1900010088.html |
wikipedia_ca_20230401_0_35402 | I Muvrini
I Muvrini és un grup cors de música tradicional que canta en cors.
Història.
El grup fou fundat el 1979 pels germans Jean-François Bernardini i Alain Bernardini, que havien nascut al poble de Tagliu-Isulacciu, al nord de Còrsega.
Els germans Bernardini foren introduïts a la música tradicional corsa de ben petits per llur pare, Ghjuliu, que era un conegut poeta i cantant. Enregistraren llur primer single amb llur pare en col·laboració amb el grup "Canta u Populu Corsu". Ghjuliu Bernardini morí el desembre de 1977 i el primer disc de "I Muvrini", "I Muvrini … ti ringrazianu", que es publicà el 1979, el dedicaren a la memòria de llur pare.
El 2000, I Muvrini enregistrà amb Sting la seva cançó més coneguda, "Terre d'Oru" ("Terres d'or").
Als Països Catalans, són coneguts per les col·laboracions amb Lluís Llach, amb qui enregistraren la cançó "Vo lu mondu" i també per la portada del seu disc "Umani", obra d'Antoni Tàpies.
A través de la seva carrera, sempre han promogut la llengua i cultura corses, i han funcionat com a catalitzadors del procés nacionalista musical de Còrsega.
Components.
- Jean François Bernardini - veus
- Alain Bernardini - veus
- Stéphane Mangiantini - veus
- Martin Vadella - veus
- Jean Bernard Rongiconi - guitarra
- Alain Bonnin - sintetitzador i piano
- Loic Taillebrest - cornamusa
- Gilles Chabenat - viola de roda
- César Anot - baix i veus
- Roger Biwandu - percussió
Discografia seleccionada.
Discs d'estudi.
- 1986 - "Lacrime"
- 1987 - "A l'encre rouge"
- 1988 - "Pe l'amore di tè"
- 1989 - "Quorum"
- 1991 - "A voce rivolta"
- 1993 - "Noi"
- 1995 - "Curagiu"
- 1998 - "Leia"
- 2000 - "Pulifunie"
- 2000 - "A strada"
- 2002 - "Umani"
- 2005 - "Alma"
- 2007 - "I Muvrini et les 500 choristes"
- 2010 - "Gioia"
- 2012 - "Imaginà"
- 2015 - "Invicta"
Recopilacions.
- 1998 - "Sò"
Discs en directe.
- 1990 - "In core"
- 1994 - "Zenith 93"
- 1996 - "Bercy 96"
- 2006 - "ALMA 2005" | 1 | perfect | {"fr": 0.057886351566648966, "ca": 0.6473712161444504, "en": 0.07169410515135423, "nl": 0.015400955921402018, "es": 0.048327137546468404, "pt": 0.027615507169410514, "oc": 0.007966011683483803, "it": 0.11417950079660116, "ro": 0.009559214020180564} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=35403 |
cawac_ca_20200528_6_142706 | Neix GNULinux.cat, el portal del programari lliure en llengua catalana
Faig ressó de l’article sobre el nostre col·lectiu publicat al periòdic “ La Bicicleta “, número 11 (agost del 2010)
Després de diversos anys informant i ajudant gent, les principals webs catalanes líders en programari lliure han decidit ajuntar-se per formar el portal GNULinux.cat.
La unió s’ha dut a terme per tal d’unir esforços per a la consecució d’un objectiu comú: consolidar la posició de lideratge en aquest camp i poder oferir ajuda, recursos i una assistència tècnica de primera a les persones que vulguin usar el programari lliure.
El portal està pensat per a tot tipus de públics, des de principats fins a gent avançada en la matèria. Així, només entrar a la web, hi trobareu una guia per a tots aquells que vulguin aprendre com desfer-se del problemàtic Windows per instal·lar-se l’Ubuntu, el sistema operatiu lliure per excel·lència. A més a més, podreu estar al dia de tot el que passa al món del programari lliure a través de les notícies que, diàriament, GNULinux.cat va publicant a la web juntament amb un calendari on es mostren els propers esdeveniments que tindran lloc en aquest món i al nostre país.
El programari lliure, com l’Ubuntu, no és només un sistema operatiu gratuït en català, on resulta impossible agafar virus informàtics o ser espiat, és molt més que això, ja que tothom pot veure com està fet, modificar-ne el codi per adaptar-lo a les seves necessitats, compartir-lo amb els seus veïns, estar sempre actualitzat a la última versió i descarregar-lo d’Internet sense restriccions.
A més a més, l’Ubuntu és extremadament senzill d’instal·lar i de fer servir. Fins i tot us el podeu baixar de la web www.ubuntu.com, gravar-lo en un CD i provar-lo sense ni tan sols haver-lo d’instal·lar. I si encara teniu algun dubte, el podeu resoldre preguntant-lo al fòrum de GNULinux.cat, entrant a la web www.gnulinux.cat/forum.
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital gnulinux.cat. | 0.908066 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.gnulinux.cat/2010/08/neix-gnulinux-cat-el-portal-del-programari-lliure-en-llengua-catalana/ |
mc4_ca_20230418_15_703715 | Detenen un veí de Lloret per un robatori en una nau abandonada - Diari de Girona
Detenen un veí de Lloret per un robatori en una nau abandonada
Els lladres van sostreure planxes i bigues de ferro del recinte ubicat a Tordera
tordera | acn 22.01.2014 | 13:37
Els Mossos d'Esquadra van detenir el dia 15 de gener passat dos homes, de 19 i 43 anys, els dos de nacionalitat espanyola i veïns de Sabadell i Lloret de Mar (Selva) respectivament, per un robatori amb força en una nau abandonada de Tordera (Maresme). Al voltant de quarts de sis de la tarda del mateix dia, els Mossos van rebre l'avís del vigilant d'una nau d'una possible intrusió en el local que actualment es troba en desús. En arribar al lloc, la patrulla va fer una recerca per la nau i a dins del recinte van localitzar una porta basculant mig oberta i a l'interior una furgoneta amb les portes obertes. Al costat del vehicle van trobar-hi dos homes que estaven carregant planxes i bigues de ferro.
Per tal d'introduir els objectes a la furgoneta, els homes utilitzaven una radial amb un grup electrogen per tallar el ferros. Els agents van constatar que aquelles persones havien violentat la porta d'entrada al recinte forçant el cadenat. La policia els va detenir com a presumpte autor d'un delicte de robatori amb força.
Els detinguts, amb antecedents, van passar el dia 16 de gener a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Blanes, que va decretar la seva llibertat amb càrrecs. | 0.843914 | curate | {"ca": 0.9780370624571036, "ru": 0.02196293754289636} | https://www.diaridegirona.cat/selva/2014/01/22/detenen-vei-lloret-robatori-nau/653002.html |
macocu_ca_20230731_4_228170 | PILES I PALMERA
PILES: municipi situat a la comarca de la Safor, en el sud-oest de la província de València, al costat del mar Mediterrani. Tot el terme és una perfecta planura, totalment dedicada a l’agricultura, si exceptuem el terreny on es troben les edificacions dels poble. La costa és baixa i amb motes i compta amb una platja amb una sorra que afavoreix el turisme. La proximitat de Piles a Gandia i Oliva permet que aquestes ciutats oferesquen llocs de treball en indústria i serveis, que fa que part de la població continue residint a Piles i treballen en aquestes localitats esmentades. El poble es troba situat en terreny pla. Actualment té uns 2.500 habitants. La parròquia està dedicada a Santa Bàrbara i pertany a l’Arxiprestat de la “Mare de Déu del Rebollet”.
En temps dels àrabs era una alqueria, que va ser conquerida, juntament amb el castell del Rebollet, pel rei Jaume I, a mitjan segle XIII i el seu nom s’esmenta per primera vegada en un document datat el 15 de maig de 1318, en concedir el rei Jaume II alguna de les seues marjals a Arnau Cortit. La seua història ha estat vinculada al comtat d’Oliva i al ducat de Gandia. als quals va pertànyer. Amb l’expulsió dels moriscos fou repoblada per cristians vells que introduïrenm nous conreus, entre aquests la morera, que donà peu a una florent indústria de la seda. Prop d’aquest indret es troba una torre, ja esmentada en documents del segle XVI, i que fou construïda com a defensa contra els corsaris.
Piles s’erigí en rectoria de moriscos el 1535, es desmembrà de Gandia, de la qual depenia. El temple parroquial és de final del segle XVII i en l’altar major es venera una imatge del Nen Jesús, procedent del convent de la Corona de València, l’advocació del qual divulgà el venerable Josep Cots, fill d’aquest poble.
PALMERA: municipi situat en la comarca de la Safor. El seu terme és pla. Actualment té uns 700 habitants. La parròquia té per titular la Immaculada Concepció de la Mare de Déu i pertany a l’Arxiprestat de la “Mare de Déu del Rebollet”. S’annexionà a Piles quan el 1535 fou erigida en parròquia, tenia aleshores 30 cases de cristians nous. Es constituí en parròquia el 29 de desembre de 1953. | 0.820234 | curate | {"en": 0.006925207756232687, "ca": 0.9515235457063712, "es": 0.04155124653739612} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_119799 | Nexus24 dóna els seus primers fruits en forma de tres projectes — Sala de Premsa - Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Ves al contingut. | Salta a la navegació
Español ·
English |
Cerca
Esteu aquí: Inici > Notícies per al PDI i el PAS > Nexus24 dóna els seus primers fruits en forma de tres projectes
Més notícies
Notícies per al PDI i el PAS
Info
•Notícia
[+ notícies]
Compartir
Presentats els resultats de les primeres iniciatives del programa de treball col·laboratiu
Nexus24 dóna els seus primers fruits en forma de tres projectes
El programa de treball col·laboratiu de la UPC Nexus24, que es va iniciar al desembre del 2014, tanca la primera convocatòria amb una sessió en la qual es van presentar els resultats dels tres projectes seleccionats.
28/07/2015
Student Engagement, un enfocament per millorar la qualitat de la Universitat des del punt de vista de l’estudiantat; Viacom UPC, una eina de gestió electrònica de compres i viatges, i el Banc de Coneixements UPC, un espai per compartir coneixements destinat a la millora del lloc de treball i el desenvolupament professional, són els tres projectes presentats en la primera convocatòria del programa Nexus24. Les propostes, seleccionades entre els 14 projectes presentats a l’inici del programa, es van presentar en una jornada organitzada amb l’objectiu de compartir les experiències i l’aprenentatge dels equips adquirits al llarg del desenvolupament dels projectes.
Set mesos després d’haver presentat Nexus24 a la comunitat UPC, el resultat és que, com afirma Didac Ferrer, cap del Gabinet de Sostenibilitat i d’Igualtat d’Oportunitats de la UPC i coordinador del Programa , "l’experiència ha demostrat que a la UPC hi ha ganes de participar, de generar canvis, i d'aprendre a treballar de forma diferent, sempre i quan estigui ben organitzat, recolzat i sigui perdurable en el temps".
El propòsit del programa Nexus24 és fomentar el treball en equips col·laboratius a la UPC i que amb el temps sigui una pràctica habitual a la Universitat. I, en aquest sentit, segons Didac Ferrer, l’activitat ha complert amb els objectius ja que "els tres primers equips han demostrat que volien tirar endavant la seva iniciativa, han superat dificultats i han sabut treure el millor de cadascú".
Segons va dir Olga Lanau, gerent de la UPC: "la intenció és que projectes que es desenvolupin en el marc del programa tinguin aplicació a la Universitat".
La segona convocatòria s’inicia al setembre amb els següents projectes: Més enllà de la teva taula; Banc del Temps UPC; MailToTicket; On són les meves fotos? ; Fem FunQ!. La informació dels projectes es pot consultar aquí.
El programa estrena, a més, una pàgina web i continua amb el blog des d’on es poden seguir les novetats i reflexions sobre el Programa, que ha estat distingit recentment pel Consell Social amb el 5è Premi UPC a la Qualitat de la Gestió Universitària, juntament amb altres dues iniciatives més impulsades pel PAS.
Segueix-nos a Twitter
És notícia
[+ notícies]
Kip S. Thorne, doctor ‘honoris causa’ per la UPC, distingit amb el Premi Nobel de Física L’astrofísic nord-americà Kip S. Thorne, doctor ‘honoris causa’ per la Universitat ... [llegir +]
La UPC i CosmoCaixa organitzen ‘Moonit’ per descobrir la tecnologia aeroespacial del futur El proper dissabte, 7 d’octubre, de 19 a 24 hores, tindrà lloc al CosmoCaixa de Barcelona la Nit ... [llegir +]
Tecnologia avançada de la UPC, a l’IOT Solutions World Congress La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) donarà a conèixer solucions avançades en ... [llegir +]
Amb la col·laboració de:
Aquest web utilitza cookies pròpies per oferir una millor experiència i servei. En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies . | 0.769692 | curate | {"ca": 0.9673149648838466, "es": 0.0024311183144246355, "en": 0.009184224743381956, "it": 0.001350621285791464, "pt": 0.016477579686655863, "fr": 0.0032414910858995136} | https://saladepremsa2.upc.edu/pdi-pas/nexus24-dona-els-seus-primers-fruits-en-forma-de-tres-projectes.html |
racoforumsanon_ca_20220809_4_249311 | Avui he denunciat uns altres fills de mala mare que discriminen el català. I ja en van desenes durant aquest anys. I tu? A què esperes? Menys parlar i més treballar!! !
I... les denúncies funcionaran?? Uffff... | 0 | curate | {"ca": 0.9310344827586207, "la": 0.024630541871921183, "fr": 0.0049261083743842365, "pt": 0.03940886699507389} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_69112 | 36709 - Fonaments de ciència política i de l'administració I - Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública Teòric-Pràctic | 0.708786 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/fitxa-persona-1285950309813.html?p2=pecojor&idA=true |
mc4_ca_20230418_3_556591 | Comunicat de Les Guilleries (101) -
Comunicat de Les Guilleries (101)
Encara no segueixes @CanalRepública a twitter? També a Telegram!
Després de diverses filtracions, inacceptables en un estat democràtic, avui s’ha fet pública la sentència del TS contra representants socials i polítics perseguits criminalment per liderar i donar la veu al Poble de Catalunya.
No hi ha hagut condemna per rebel·lió perquè la violència inherent a aquest delicte només ha existit en la mentalitat malaltissa d’unes estructures d’Estat continuadores del règim rebel franquista.
La sedició afirmada a la sentència mai pot castigar el fet de convocar i d’organitzar un referèndum, despenalitzat l’any 2005. Tampoc la protesta a l’exterior de la conselleria d’Economia s’incardina en aquest tipus delictiu, ja que la CE empara el dret de concentració i el seu exercici no va impedir ni dificultar l’acte judicial realitzat portes endins del departament.
S’ha condemnat també per malversació, sense acreditar cap partida de diner públic destinada a la finalitat pretesa, com tampoc la imprescindible avantatge patrimonial que s’hauria d’haver obtingut.
Igual d’infame és la condemna a la presidenta del Parlament per permetre el debat i les votacions, tal com varen fer altres membres de la Mesa, els quals ni tan sols han estat acusats en aquest procés.
En fi, queda demostrat que no es tracta d’una sentència judicial, sinó d’un acte d’escarni i revenja que pretén subjugar la voluntat majoritària de la ciutadania catalana a decidir el seu futur.
És imprescindible una bona simbiosi entre la mobilització pacífica del poble català i l’acció efectiva i ferma des de les institucions per assolir l’objectiu de la independència. Aquest propòsit no passa per col·laborar amb els artífexs de la repressió, l’arbitrarietat i la negació dels drets a la nació catalana ni per facilitar la seva governabilitat.
Previous postCDR pone en relieve a través de un comunicado su desacuerdo con el diario ARA
Next postArticle del MHP Carles Puigdemont al britànic The Guardian | 0.835545 | curate | {"fr": 0.033547113961519485, "pt": 0.022693635915145536, "ca": 0.8993586581154416, "es": 0.04440059200789344} | http://canalrepublica.cat/2019/10/14/comunicat-de-les-guilleries-101/ |
mc4_ca_20230418_12_519583 | Mercadona obre un nou model de botiga eficient a Reus
Imatge de la secció de xarcuteria del nou model de botiga de Mercadona.
Imatge de la màquina per fer suc de taronja natural amb el que compta el nou model de botiga.
El nou supermercat ha suposat una inversió de 4,5 milions d'euros i té una plantilla de 52 treballadors
Actualitzada 11/12/2017 a les 20:00
Mercadona ha obert un nou model de supermercat eficient a Reus, que està completament connectat tecnològicament, amb un disseny que aconsegueix més d'un 40% d'estalvi energètic respecte al model antic i que ha suposat una inversió de 4,5 milions d'euros, informa la companyia valenciana.
El nou supermercat té una plantilla de 52 treballadors, en la seva construcció hi han participat una mitjana de cinquanta proveïdors, que han donat feina a 280 persones durant la fase de l'obra.
Situat a l'avinguda Onze de Setembre, té una sala de vendes de 1.600 metres quadrats i ha renovat totalment el disseny, amb entrades de doble vidre per evitar corrents d'aire i noves zones de productes.
També disposa d'una nova secció de forn amb talladora de pa i pastisseria refrigerada, una nova xarcuteria amb pernil al tall i envasament, i una màquina per fer suc de taronja natural acabat d'esprémer, entre d'altres novetats.
La botiga integra una sèrie de dispositius electrònics i eines per als treballadors, amb els quals es pot compartir informació des de qualsevol secció de la botiga i s'agiliten així els processos de tota la cadena.
Entre els nous dispositius, la línia de caixes, les balances o l'ús de tauletes electròniques que substitueixen el paper per fer gestions administratives.
Mercadona havia pressupostat per a aquest exercici un total de 180 milions d'euros per reformar amb aquest nou model de botiga 126 supermercats de tot Espanya i 5 milions més en R+D+i en noves millores informàtiques.
A tancament del 2016, Mercadona té 256 botigues a Catalunya i una plantilla d'11.726 persones, totes amb contracte indefinit.
6.Les Scream Nights convertiran el Samà de ...
8.Tallen el corrent de la catenària a l'estació d...
1. L'Excm. Ajuntament de Tarragona expressa el... | 0.841312 | curate | {"ca": 0.9990566037735849, "cs": 0.0009433962264150943} | https://www.diarimes.com/noticies/reus/2017/12/11/mercadona_obre_nou_model_botiga_eficient_reus_29830_1092.html |
crawling-populars_ca_20200525_43_15357 | Diumenge, 15 de març del 2020
getCiudad();
El mosso d’esquadra i tertulià de TV3, Roger Herèdia, ha insinuat aquest dijous que el CNI podria haver evitat els atemptats i ha acusat “els partits del 155” de “frenar una comissió d’investigació al Congrés dels diputats bàsicament per política”. Ho ha afirmat a la tertúlia del programa ‘Tot es mou’, on s’ha preguntat “si això es podria haver evitat”, sense que la presentadora de l'espai, Montse Tió, en absència d'Helena García Melero, hagi interromput el tertulià.
“A mi se’m generen molts dubtes. Se’m generen dubtes si aquest atemptat s’hagués pogut evitar”, ha manifestat el mosso. Herèdia ha afegit que hi ha “moltes incògnites” com ara “si l’intercanvi d’informació existia” o per què “els Mossos no eren al CITCO abans de l’atemptat i just després se’ls va oferir ser-hi”.
De la seva banda, el periodista i excap de premsa de Puigdemont, Pere Martí, ha asseverat que els Mossos no hi eren al CITCO perquè “l’Estat sempre els ha considerat una policia de segona”. “Hi ha una prejudici polític que perjudica la seguretat de tots els ciutadans”, ha considerat.
Martí ha lamentat que la Policia de la Generalitat “és una policia autonòmica que té un servei d’informació, però no té un servei d’intel·ligència”. “Els serveis d’intel·ligència els tenen els Estats i, per tant, mentre Catalunya sigui una comunitat autònoma no tindrà mai un sistema d’informació policial com el que tenen les democràcies europees”, ha explicat.
També ha participat en la tertúlia de TV3 el periodista Jaume Barberà, qui ha considerat que “Espanya es presenta al món com un Estat feble”, perquè no ha fet cap comissió d’investigació sobre el 17-A. “El més assenyat és crear un comissió d’investigació independent i no partidista”, ha opinat.
La periodista Pilar Carracelas, una altra de les tertulianes d’aquest dijous, ha indicat que l’estratègia comunicativa del Govern espanyol “erosiona la fortalesa i la credibilitat de l’Estat”. “Com a govern no pots deixar en mans de la gent que comenci a imaginar coses”, ha defensat.
Finalment, la periodista Neus Sala -que va ser cap de premsa dels Mossos entre 1995 i 1999- ha afirmat que la informació de Público “fa molt mal a la imatge pública internacional que tenen els serveis d’espionatge espanyols”. “M’es igual si era o no confident, el tenien localitzat, parlaven amb ell, tenien el tràfic dels seus telèfons, com pot ser que no sabessin res? Aquesta és la gran pregunta”, ha conclòs Sala.
I te tota la raó. A Espanya li interessava i interèsa també ara el caos a Catalunya. Són així.
No meteeeeerseeeee con mi priiiiiiimooooo....
Utilizar el terrorismo y un gravísimo atentado para vender su mercancía política. Es monstruoso. Es difícil ir más lejos.
Iñigo, con todo el respeto, pero según des del punto de vista que se mire, después del 11-M, después de la tardía respuesta del Estado ante el atentado y después de querer mostrar una imagen de unidad mientras se estaban dando palos a los Mossos, entenderás que otros veamos el uso del terrorismo ligado a gobierno y monarquia españoles
Ja ho deia l'Acebes: hay dos linias de investigaciong..... Monstruòs, si.
A alguien le puede extrañar que después que la policía de media Europa elogiera el papel de los Mossos y en cambio en España desde los medios y las instituciones del Estado se dedicaron a echar mierda durante meses sobre su trabajo, ahora cuando se prueba que el CNI estaba mucho más cerca reaccionen así? ?
No conozco ninguna felicitación internacional a la actuacción de los Mossos. Salvo que solo lea los comentarios de los medios afines al "proces" donde se difunden estas posibles informaciones. El 17 A fue la constatación de un fracaso de la polñitica de evitar atentados, con metodos ya em,pleados, en barcelona y tambien en el resto de Cataluny
Sharp, la competencia antiterrorista es del Estado y recuerda que la comisión antiterrorista, pese a las peticiones desde Catalunya y la alerta 5 no se reunía desde hacía años. En cualquier caso, creo que coincidimos en que deben coordinarse todos sin temas politicos de por medio porque va la seguridad de TODOS
Jordi, puedes pasarnos enlaces a esas felicitaciones, es que yo no miro TV3% y claro, no me entero, agradeceré ilustración sobre este caso en concreto.
Fumando espero...
Era de esperar, no tengo salida, me piro de estos mensajes y no respondo, ahora me quedo con laa ganas de aprender cosas del mundo indepe
Vol explicar tot el que passa dins dels mossos? No tindrem una sorpresa? , pot ser que els mossos també sabessin alguna cosa?. Els fet de Cambrils, van ser una execució? jo diria que si però, per qué?. Hi ha molt a saber que ningú ens explica. Fan sortir pagats a xerrar , pot ser pagats?, son uns mindunguis?. Aquests ens han de defensar, de qui?
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Amb la col·laboració de: | 0.612046 | curate | {"ca": 0.6240694789081885, "es": 0.37076095947063686, "fr": 0.00020678246484698098, "it": 0.004962779156327543} | : /tv3-alimenta-la-idea-que-el-cni-va-permetre-latemptat-125251.html |
mc4_ca_20230418_5_576508 | Jamaica (Iowa) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Localització de Jamaica a Iowa
197,5 hab/km²
41° 50′ 47″ N, 94° 18′ 27″ O / 41.84639°N,94.30750°O / 41.84639; -94.30750Coord. : 41° 50′ 47″ N, 94° 18′ 27″ O / 41.84639°N,94.30750°O / 41.84639; -94.30750
Jamaica és una població dels Estats Units a l'estat d'Iowa. Segons el cens del 2000 tenia una població de 237 habitants. [1]
Segons el cens del 2000, Jamaica tenia 237 habitants, 102 habitatges, i 57 famílies. [2] La densitat de població era de 198,9 habitants per km². [3]
Dels 102 habitatges en un 24,5% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 48% hi vivien parelles casades, en un 4,9% dones solteres, i en un 44,1% no eren unitats familiars. En el 36,3% dels habitatges hi vivien persones soles el 17,6% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,32 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 3,16. [2]
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 24,5% tenia menys de 18 anys, un 7,6% entre 18 i 24, un 30% entre 25 i 44, un 21,1% de 45 a 60 i un 16,9% 65 anys o més.
La renda mediana per habitatge era de 35.417 $ i la renda mediana per família de 41.875 $. Els homes tenien una renda mediana de 27.917 $ mentre que les dones 18.750 $. La renda per capita de la població era de 18.850 $. Entorn del 8,8% de les famílies i el 14,5% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Bagley (10 km)
Berkley (20 km)
Dawson (7 km)
Jefferson (20 km)
Panora (18 km)
Perry (17 km)
Rippey (13 km)
Yale (9 km)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jamaica (Iowa) ↑ «U.S. Gazetteer: 2000 and 1990». Oficina del Cens dels Estats Units, 10-07-2008.
↑ 2,0 2,1 2,2 «Fact Sheet- Jamaica». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
↑ «Geographic Comparison Table- Jamaica». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jamaica_(Iowa)&oldid=17344676» Categoria: Entitats de població d'IowaCategories ocultes: Articles amb coordenadesPàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata Menú de navegació
العربيةEnglishEspañolEuskaraفارسیKreyòl ayisyenIdoItalianoҚазақшаКыргызчаMalagasyNederlandsPolskiPortuguêsScotsSrpskohrvatski / српскохрватскиSimple EnglishСрпски / srpskiاردوOʻzbekcha/ўзбекчаTiếng ViệtVolapükBân-lâm-gú Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 19 ago 2016 a les 20:51. | 0.616022 | curate | {"ca": 0.8219344394981789, "wl": 0.005261027923917442, "en": 0.13314447592067988, "uu": 0.0012140833670578712, "mk": 0.0012140833670578712, "de": 0.006070416835289356, "ru": 0.014569000404694455, "uk": 0.01659247268312424} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Jamaica_(Iowa) |
mc4_ca_20230418_9_13655 | L'UJI acollirà el Fòrum Vives «Les universitats de l'arc mediterrani. El temps de les aliances» - Xarxa Vives d'Universitats
L’UJI acollirà el Fòrum Vives «Les universitats de l’arc mediterrani. El temps de les aliances»
Castelló de la Plana, Barcelona, Palma.- 06/02/2012.- La Universitat Jaume I (UJI) acollirà el proper 28 de febrer el Fòrum Vives «Les universitats de l’arc mediterrani. El temps de les aliances», organitzat per la Xarxa Vives amb el suport de la Càtedra Unesco de Gestió i Política Universitària de la Universitat Politècnica de Madrid i la Càtedra Increa de l’UJI. El fòrum es presenta com una oportunitat de crear sinèrgies entre les universitats de la regió perquè siguen protagonistes actives en les grans estratègies de desenvolupament socioeconòmic per a l’arc mediterrani. La jornada aposta per explorar noves vies de col·laboració i aliances entre les institucions d’educació superior, perquè potencien les seues fortaleces i les posen al servei de la societat. A través de l’establiment de nous ponts de col·laboració entre les universitats i la societat en un espai idoni com la Xarxa Vives, es tracta de fer del corredor mediterrani una ruta per la qual, a més de mercaderies, circulen també les persones, les idees i el coneixement.
En el programa del fòrum (PDF) s’ha previst la presentació d’un document de reflexió a càrrec de Francesc Michavila, rector honorari de l’UJI. Posteriorment, Jaume Pagès, conseller delegat d’Universia farà un repàs de l’estat del panorama acadèmic i Ferran Villalonga, president de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa presentarà el panorama social
A continuació, Francisco Pérez, director d’Investigació de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques i catedràtic d’Anàlisi Econòmic de la Universitat de València, desenvoluparà una exposició sobre recerca i desenvolupament. La mobilitat serà l’objecte de l’exposició de Martí March, catedràtic de Sociologia de l’Educació i de Pedagogia Social de la Universitat de les Illes Balears. Finalment, Roland Morancho, delegat regional de la Recerca i de la Tecnologia de Migdia-Pirineus, parlarà sobre una bona pràctica d’aliances. A continuació es donarà pas al col·loqui i finalment, a les conclusions.
Tags:Euram, Fòrum Vives, intercanvis, internacional | 0.852814 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.vives.org/2012/02/06/luji-acollira-el-forum-vives-les-universitats-de-larc-mediterrani-el-temps-de-les-aliances/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_716663 | Doncs com podeu vore al seu web (www.obrintpas.com) Obrint pas prepara un nou Disc, aquesta vegada en directe, si algu sap mes coses sobre com serà o quin dia eixirà a la venta que o diga.
El dia 30 d'abril, celebrant el 25 d'abril, a València ciutat es gravarà el disc d'Obrint Pas, en el concert d'homenatge a Ovidi, col·laboraran amb Obrint Pas pel nou grup un fum de grups i músics, Âlex d'Inadapats, Al Tall, La Gossa Sorda... i un llarg etcètera... va a ser BRUTAL! 30 d'abril, tots a València! campus de tarongers 21,00
Allí estarem!!!! TOTHOM A VALENCIA! Aquest 30 d'abril anem a rebentar-la per dins. | 0.722622 | curate | {"ca": 0.9021558872305141, "en": 0.041459369817578764, "es": 0.026533996683250415, "ja": 0.029850746268656716} | |
mc4_ca_20230418_4_31536 | El silenci doble - Rakuten.es
SKU base: 0010048910
EAN: 9788499309484
«Sense fer soroll, es va acostar a la porta. Cap rastre que l?haguessin forçat. [...] Tan suaument com va poder, va pujar les escales del porxo de l?entrada, serrava les dents amb força a cada cruixit dels taulons. Es va aturar al capdamunt i va parar l?orella per captar qualsevol remor. Encara no li arribava cap so de l?interior. Va aguantar-se la respiració. A poc a poc, va fer passar els dits tremolosos per l?escletxa de la porta. Lentament la va obrir. Dubitativa, va entrar a la casa». Un home s?ha desplomat des d?un penya-segat, una dona ha desaparegut després d?un passeig en bicicleta. Una colla de bons amics fan vacances cada any en una illa sueca. Aquest any, per., les coses no aniran com sempre: un seguit de tragèdies, aparentment atzaroses, els connectarà d?alguna manera. El comissari Anders Knutas haurà d?investigar el passat d?aquesta colla per trobar la veritat. Una força malèfica els ha seguit fins a l?illa? O ha estatamb ells des de sempre? Fins i tot els millors amics noho comparteixen tot.
Request ID: cc1015080ea5cb6d0f523084274eae9e | 0.692687 | curate | {"es": 0.12175470008952552, "en": 0.07341092211280215, "ca": 0.7752909579230081, "pt": 0.02954341987466428} | http://www.rakuten.es/tienda/imosver/producto/0010048910/ |
oscar-2201_ca_20230904_9_50047 | Societat - El Cargol l El setmanari del Penedès l Societat l Política l Economia l Cultura l Vins i Caves l Món casteller l Entrevistes l Esports
Inici
Societat
Política
Economia
Cultura
Vins i Caves
Castells
Esports
Entrevistes
Salut
Societat
5 Octubre, 2016, 11:44
La verema a Sant Sadurní d’Anoia, a “Espai Terra”
Aquest dijous, coincidint amb la Setmana del Cava, la periodista Tana Collados, directora, presentadora i coordinadora de diversos espais gastronòmics de Televisió de Catalunya, anirà a la verema a Sant Sadurní d'Anoia.
Llegeix més...
share with Whatsapp
powered by social2s
5 Octubre, 2016, 09:24
Els Mossos d’Esquadra detenen un home per tràfic de drogues i temptativa de suborn a agents policials a l’Alt Penedès
Els Mossos d’Esquadra de la comissaria de Vilafranca del Penedès van detenir el passat divendres 30 de setembre un home marroquí, de 42 anys i veí de Sant Quintí de Mediona, com a presumpte autor d’un delicte contra la salut pública i un delicte de suborn a funcionari públic a Sant Pere de Riudebitlles.
Llegeix més...
share with Whatsapp
powered by social2s
4 Octubre, 2016, 13:33
Els Xicots de Vilafranca engeguen una campanya de micromecenatge titulada 'Xicots, Cupula’ns!' per augmentar l’alçada del seu local
Els Xicots de Vilafranca promouen un projecte de micromecenatge, a través de la plataforma Verkami, amb l’objectiu d’assolir un percentatge del pressupost que els manca per culminar el projecte de millora de l’alçada del seu local. La campanya duu per títol “Xicots, Cupula’ns!”, en referència a la necessitat de la nova cúpula.
Llegeix més...
share with Whatsapp
powered by social2s
4 Octubre, 2016, 10:08
El projecte “Miravinya, explora el Penedès” vol seduir els visitants a través de cinc miradors i nou punts d'interès turístic
Ahir a la tarda es va inaugurar, des del Balcó del Penedès, ubicat a Font-rubí, el projecte “Miravinya, explora el Penedès”, impulsat pel Consorci de Promoció Turística del Penedès, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Es tracta d'una ruta organitzada al voltant de cinc miradors, els Miravinya, que recorre la comarca i permet descobrir al visitant altres punts d’interès turístic entre vinyes. Els cinc miradors són el Balcó del Penedès, ubicat a Font-rubí, La Cadira (Torrelavit), La Bardera (Subirats), El Circell (Avinyonet del Penedès) i Sant Pau (Vilafranca del Penedès). Segons explicava Núria Sala, directora d’EnoturismePENEDÈS l’objectiu és “seduir i sorprendre els visitants amb curiositats a l’entorn d’aquestes zones”. Per això, s’ha creat una app amb tota la informació, codis QR i àudios amb històries i llegendes de cada punt.
Llegeix més...
share with Whatsapp
powered by social2s
3 Octubre, 2016, 13:40
Telefónica afirma que completarà el desplegament de la fibra òptica a Santa Margarida i els Monjos aquesta tardor
Telefónica ha informat que, a mitjans d’aquest mes d’octubre, podria estar finalitzat el desplegament de la fibra òptica als nuclis habitats de Santa Margarida i els Monjos. Aquest mes de setembre l’alcaldessa, Imma Ferret, es va reunir amb directius de la companyia per demanar explicacions dels retards en el desplegament total de la fibra òptica al municipi.
Llegeix més...
share with Whatsapp
powered by social2s
3 Octubre, 2016, 11:24
La Policia Local farà una campanya de civisme a les escoles de Vilafranca
La Policia Local de Vilafranca va celebrar dijous passat la seva festa patronal, la festivitat de Sant Miquel. En un acte, festiu i commemoratiu, que es va celebrar a l'Auditori, es va retre homenatge i donar reconeixement a diversos membres del cos de la policia que durant aquest any han destacat, així com a ciutadans que gràcies a la seva col·laboració han permès la detenció de persones que han comès actes delictius.
Llegeix més...
share with Whatsapp
powered by social2s
2 Octubre, 2016, 19:08
Un accident a l'autopista AP-7 causa diversos quilòmetres de retencions al seu pas per l'Alt Penedès
Cap a dos quarts de sis d'aquesta tarda, una motocicleta ha patit una avaria mentre conduïa per l'autopista AP-7, entre la Granada i Vilafranca del Penedès, en direcció Barcelona. Com a conseqüència, la motocicleta s'ha accidentat i ha resultat ferit menys greu el seu conductor, que ha estat traslladat a l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès.
Llegeix més...
share with Whatsapp
powered by social2s
Els Castellers de Vilafranca visiten aquesta tarda la residència Inglada Via en motiu del seu centenari
Ingressa a presó un home per tràfic de drogues a Vilafranca
La Fundació Vallformosa lliura els 21.221€ recaptats al 8è Sopar Solidari a l’Institut Català d’Oncologia i a Ampert
Pàgina 527 de 530
Inici
Anterior
521
522
523
524
525
526
527
528
529
530
Següent
Final
Subscriu-te al nostre butlletí i rebràs totes les notícies del dia en un sol correu !
L'Escorxador de Vilafranca acull avui una xerrada-debat sobre les pensions
Foto: ACN-Jordi Bataller Aquesta tarda a les 19.30h se celebrarà a l'Escorxador de Vilafranca una xerrada-debat sota el títol On van les pensions? . Assistents i ponents podran parlar sobre el [ ... ]
Llegir més
L’Ajuntament de Torrelavit instal·la dos punts de càrrega de vehicles elèctrics a la via pública...
L’Ajuntament de Torrelavit ha instal·lat dos punts de càrrega per a vehicles elèctrics endollables a l’aparcament de la zona esportiva i al carrer Montserrat, al barri de la Pineda. L’objec [ ... ]
Llegir més
El Vinòleum omple Font-rubí de públic
El Vinòleum, la mostra de vins, olis i artesania que es va celebrar el passat cap de setmana a Font-rubí, va tenir un gran afluència de públic.
Llegir més
Penedès Guia
Anuncis breus
Necrològiques
Anteriors edicions
Tempus legendi
Cinema de la setmana
Opinió
Farmàcies de guàrdia
El santoral de l'any
Contactar
El Cargol
El Cargol 1.171
Penedès Econòmic
Penedès Guia
Conte Sant Jordi El Cargol 2020
Cellers de la DO Penedès
El Santoral de la setmana
Dijous dia 2
Silvà, Bibiana, Elisa
Divendres dia 3
Francesc-Xavier, Cassià
Dissabte dia 4
Joan, Bàrara, Bernat, Ada
Diumenge dia 5
Dalmau, Guerau, Crispina
Dilluns dia 6
Nicolau, Pere Pasqual, Fortià, Asel·la
Dimarts dia 7
Ambròs, Eutiquià, Fara
Dimecres dia 8
Immaculada Concepció de la Verge Maria, Esther
Subscriu-te al nostres butlletí i rebràs totes les notícies del dia en un sol correu o si ho prefereix un correu setmanal amb totes les notícies. | 0.619439 | curate | {"ca": 0.907317859445519, "pt": 0.0012894906511927789, "es": 0.006286266924564797, "en": 0.062379110251450674, "fr": 0.0019342359767891683, "oc": 0.0019342359767891683, "ro": 0.012088974854932301, "hr": 0.0024177949709864605, "de": 0.002256608639587363, "mg": 0.0020954223081882657} | https://elcargol.com/societat?start=3682 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.