id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_3_600842 | Demarcació de Costes només inverteix a les Illes Balears una tercera part del que recauda
Des de Costes no tenen intenció de fer cap actuació per cercar-hi una solució.
Associació Hotelera de Pollença
Però més enllà d’això, la problemàtica no acaba aquí, ja que com explicavem fa unes setmanes, a la Badia de Pollença són moltes les embarcacions que estan fondejant de forma il·legal en els diferents morts que hi ha per la zona.
Davant aquesta situació, Demarcació de Costes sembla no fer la passa per a tractar de posar punt i final als diversos problemes que afecten a la Badia ja que, com algunes fonts ens han fet arribar a Som Pollença, “Costes ja ha dit que no farien res amb els fondejos. Tenen constància que són il·legals però no val la pena posar multes ja que són minses i no compensa la feina que això comporta”. És a dir, hi ha un desistiment total i absolut per part de l’organisme de les seves funcions respecte a la Badia de Pollença.
Demarcació de Costes no inverteix tot el que recauda de les concessions i autoritzacions
Per altra part, aquests dies s’ha sabut que, a més de la situació ja explicada, Costes, l’organisme encarregat de gestionar el litoral no portuari de les Illes Balears, no inverteix tot el que recauda a través de les concessions i les autoritzacions de domini públic marítim terrestre. És a dir, només inverteix a les Illes una tercera part del que reb; la resta se’n va fora de Balears.
Així, segons les xifres aportades pel Ministeri per a la Transició Ecològica, Costes va recaudar al 2019 un total de 4.5 milions d’euros procedents de les autoritzacions i 4.4, gràcies a les concessions. No obstant, la inversió d’aquest organisme s’ha anat reduint amb el pas dels anys, fins al punt que la que es té prevista de cara a aquest 2021, es situa al voltant dels 2.8 milions dels quals, segons consta en els Pressuposts Generals de l’Estat, 800.000€ seran destinats a noves infraestructures; 560.000€ a actuacions per al control de la regressió de la costa, la protecció i la recuperació de sistemes litorals i dotacions per l’accés al mar; 1.32 milions per reposar infraestructures i uns 300.000€ per a altres projectes.
Davant això, molts han descrit la situació com a “molt greu”, ja que qui té les competències per actuar i fer front a problemes com els que tenim a la Badia de Pollença, no actua, i això no fa més que preocupar als pollencins. | 0.875857 | curate | {"ca": 1.0} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_155134 | Una exparella meva, doctora en psicologia, que impartia classes a l’Escola de Policia de Catalunya, m’explicava entristida la profunda degradació que havien experimentat en pocs anys els filtres i els requisits en la selecció de personal per accedir al cos de Mossos d’Esquadra, cosa que es percebia dramàticament en l’intel·lecte, en el nivell cultural i en la mentalitat dels alumnes. Aquells filtres i requisits, lleials inicialment a l’esperit d’una policia que fos l’antítesi dels cossos policials espanyols, que són cossos fonamentats no pas en el servei a la ciutadania, sinó en la repressió de les llibertats, barraven el pas a individus que cerquen en l’uniforme una coartada legal per alliberar els seus instints més primaris i encobrir una ideologia feixista. I va ser així que durant uns anys, per evitar-ho, es filava molt prim en la admissió i formació de nous Mossos. Hi ha estratègies i paranys psicològics que permeten veure perfectament l’autèntica personalitat i la ideologia totalitària d’un individu, per més que aquest les vulgui amagar. Tot això, tanmateix, ja fa anys que és història. Ara la policia catalana s’ha convertit en un calaix de sastre en el qual, com denuncien diversos sectors del cos, hi entra gent que, en el millor dels casos, l’únic uniforme que hauria de poder dur no és el de Mosso d’Esquadra, sinó el de mosso d’estació.
Els canvis provocats pel desplegament dels Mossos d’Esquadra a una velocitat que topava frontalment amb els requisits que exigia una acurada selecció de personal, així com el transvasament demencial de policies i guàrdies civils espanyols al cos per tal d’incrementar-ne el nombre d’efectius, van destruir el model inicial i els fruits són avui a la vista de tothom. D’aquella pols, vénen aquests fangs.
El 6 de desembre passat, en les manifestacions antifeixistes de Girona i Terrassa, molts catalans van poder veure en els ulls, en les pallisses i en els crits dels antiavalots dels Mossos, l’anomenada Brimo, especialment la Unitat Sisena, el mateix odi i el mateix acarnissament que van mostrar la policia espanyola i la Guàrdia Civil l’1 d’octubre de 2017. Cal tenir en compte que, d’aquest dia ençà, l’Estat espanyol està obsedit a destruir de dalt a baix els vincles afectius que puguin existir entre la societat catalana i la seva policia a fi que arreli la idea que no hi ha cap diferència entre els uniformes policials espanyols i els uniformes policials catalans quan està en joc “la unidad de España, ¡que es lo más sagrado de este mundo!”
No sóc pas jo, són col·lectius interns dels Mossos, demòcrates de pedra picada, els qui han posat el nom de BriVOX a la Brigada Mòbil del cos. Una brigada que està degradant cada cop més la imatge corporativa de la policia catalana i provocant la indignació i la vergonya aliena entre milers d’agents que se senten totalment allunyats dels principis feixistes d’aquests individus. I encara bo, dintre de la barbaritat, si el feixisme espanyol només s’hagués infiltrat a la BriVOX. El problema, arran de la màniga ampla en l’admissió de personal, és que el feixisme espanyol ocupa altres àrees i sindicats dels Mossos. Són a tot arreu, i com que se saben emparats per les estructures d’un Estat totalitari i per la por catalana a agafar el bou per les banyes, n’hi ha molts que ni tan sols amaguen la seva filiació d’ultradreta i exhibeixen samarretes dels cossos espanyols. Així és com hem arribat a l’extrem de veure el nostre cos de bombers protegint-nos de l’odi i de la brutalitat de la nostra pròpia policia.
I què cal fer, doncs? D’entrada, decidir si volem que el cos de Mossos d’Esquadra estigui format per persones, en el sentit més noble de la paraula, o per energúmens covards d’instints primaris que es disfressen de policia per encobrir la maldat que porten a dins i imposar la seva ideologia feixista. Si decidim que aquesta mena d’individus no tenen cabuda en el model policial català, un model que ha d’estar fonamentat en un respecte escrupolós pels drets humans, és obvi que han de ser apartats del cos immediatament i desacomplexadament. De la mateixa manera que algú que no sap sumar no està capacitat per ocupar una plaça de comptable, també algú que no sap què són els drets humans (ni ho vol saber) no està capacitat per ocupar una plaça de Mosso d’Esquadra. Altrament equival a tenir l’enemic a la cuina de casa i empassar-se les seves menges.
Cal ser molt ingenu per ignorar que un Estat opressor com l’espanyol se n’hauria estat, d’infiltrar agents propis en el cos de Mossos d’Esquadra, a fi de conèixer-ne les directrius i controlar-ne els moviments. La maniobra és gairebé de manual, i mirar-se-la amb resignació cristiana, com si no es pogués evitar, equival no sols a una indigna i vergonyant renúncia a l’autodefensa; també equival a renunciar a una policia civilitzada que, en comptes d’imposar-se per mitjà de la intimidació i la violència, es guanyi el respecte de la gent pel seu sentit de l’equitat.
El cos de Mossos d’Esquadra no pot ser de cap de les maneres una destinació d’individus feixistes al servei d’un Estat espanyol que, governat pel PP o governat pel PSOE, viola, trepitja i esquinça sistemàticament els drets humans. En altres paraules: si el referent dels Mossos ha de ser el troglodític model espanyol, si la diferència entre policia catalana i policia espanyola ha de consistir en un simple canvi de gorra, és obvi que no ens cal policia catalana. O fem fora el feixisme infiltrat a les nostres institucions o el feixisme les convertirà en instruments d’opressió contra nosaltres. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/opinio/la-brivox-i-el-feixisme-15532/ |
mc4_ca_20230418_16_58673 | Conveni amb FEDAC per reforçar l’educació fora de l’aula
Inici > Premsa > Sala de Premsa > Notícies > Conveni amb FEDAC per reforçar l’educació fora de l’aula
Menjadors escolars · Colònies i casals · Infància · Infància vulnerable · Humanisme cristià ·
La Fundació Pere Tarrés i FEDAC col·laboraran per reforçar l’acció educativa fora de l’aula
La finalitat educativa amb especial rellevància del lleure i els valors de l’humanisme cristià són alguns dels elements comuns que comparteixen la Fundació Pere Tarrés i la FEDAC, fundació educativa que gestiona les 24 escoles de les Dominiques a Catalunya. La voluntat per desenvolupar una acció educativa fora de l’aula que sigui de qualitat, coherent, alineada amb aquests valors evangèlics i, alhora, innovadora pedagògicament és el que ha impulsat a col·laborar les dues entitats.
Amb aquest conveni, la Fundació Pere Tarrés posa a disposició de la FEDAC la seva xarxa de cases de colònies per a convivències escolars i activitats de vacances així com el seu equip d’educadors per dinamitzar les activitats educatives i de lleure. També ofereix les seves colònies d’estiu, Setmana Santa i Nadal tant als alumnes de les escoles de la FEDAC com als fills i filles del seu personal. La realització de casals d’estiu i els monitors i monitores del menjador escolar per als centres de la FEDAC és una altra de les propostes més destacades que recull aquest acord.
Finalment, les dues entitats, convençudes de la importància de l’educació en el lleure per al desenvolupament dels infants i preocupades per facilitar l’accés dels infants en situació vulnerable a aquestes activitats, posaran en marxa un programa de beques. Gràcies a aquesta iniciativa, els alumnes de famílies en situació vulnerable de les escoles de la FEDAC podran participar en colònies i casals d’estiu becats per la Fundació Pere Tarrés.
Està previst que un cop acabat el curs el programa tingui una continuïtat durant els mesos de juliol i agost amb els infants, joves i adolescents, en funció de com evolucioni el control de la pandèmia i dels protocols i recomanacions que determinin les autoritats sanitàries. | 0.869758 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.peretarres.org/premsa/sala-de-premsa/noticies/conveni-amb-fedac-per-refor%C3%A7ar-educacio-fora-aula |
mc4_ca_20230418_17_384060 | Accions d'economia social - Propostes - Pla d'Actuació Municipal 2016-2019 - decidim.barcelona
Referència: BCN-PROP-2016-02-2367
Valor: 2dc211bdb39dae2be70df1269286bd7cf2dafa31f36d93e481cb090c13a6e8e6
Origen: {"body":"Recolçar i fomentar l'economia social, cooperativa i solidària com a instrument contra la pobressa i la precarietat laboral, nova economia de proximitat, transparència econòmica en tot tipus de contractacions i obres, habilitar zones de co-working per barris a baix preu previa presentació d'un projecte de treball i omplir els requisits legals","title":"Accions d'economia social"}
<script src="https://www.decidim.barcelona/processes/pam/f/1/proposals/2367/embed.js"></script>
<noscript><iframe src="https://www.decidim.barcelona/processes/pam/f/1/proposals/2367/embed.html" frameborder="0" scrolling="vertical"></iframe></noscript>
Acceptades Recolçar i fomentar l'economia social, cooperativa i solidària com a instrument contra la pobressa i la precarietat laboral, nova economia de proximitat, transparència econòmica en tot tipus de contractacions i obres, habilitar zones de co-working per barris a baix preu previa presentació d'un projecte de treball i omplir els requisits legals | 0.568256 | curate | {"ca": 0.7329450915141431, "en": 0.2670549084858569} | https://www.decidim.barcelona/processes/pam/f/1/proposals/2367 |
macocu_ca_20230731_1_383883 | Sessions tècniques Aplicacions del Sincrotró ALBA a la Industria metal·lúrgica i Tractaments de superfícies.
Les avançades tècniques del Sincrotró ALBA poden ajudar a entendre i millorar els materials i tractaments de superfícies utilitzats per aquesta industria. | 0.683951 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_18_64267 | Avui és dilluns, 21 d'agost, 2017; 02:48 (UTC)
<< Efemèrides seleccionades per febrer 2018 >>
Efemèrides seleccionades de FebrerModifica
1881 – Panamà: comencen les obres del Canal.
1979 – Teheran (l'Iran): l'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini hi arriba procedent de París, on vivia exiliat.
1984 – Mequinensa (el Baix Cinca): un grup de batlles signen la Declaració de Mequinensa, un document en què reconeixen que la llengua catalana, parlada a la Franja de Ponent, pertany al patrimoni cultural de l'Aragó.
2003 – Texas (EUA): el transbordador espacial Columbia, amb set tripulants a bord, es desintegra en entrar a l'atmosfera minuts abans d'aterrar.
2 de febrer: la Candelera, festa major de l'Ametlla de Mar, el "dia de la marmota"
1878 – Grècia declara la guerra a Turquia.
1920 – Rússia reconeix la independència d'Estònia.
1933 – Adolf Hitler dissol el parlament alemany.
1970 – Penrhyndeudraeth (Gal·les): mor Bertrand Russell, matemàtic i filòsof gal·lès, premi Nobel de Literatura de 1950.
1971 – Es signa el Conveni de Ramsar sobre zones humides d'importància internacional especialment com a hàbitat d'aus aquàtiques.
1468 – Mor Johannes Gutenberg, inventor de la impremta.
1485 – El capitost remença Pere Joan Sala s'apodera de la ciutat de Granollers.
1809 – Neix Felix Mendelssohn, compositor alemany.
1889 – Neix Juan Negrín, fisiòleg i polític espanyol.
1901 – Neix Ramón J. Sender, escriptor espanyol.
2004 – Darwin (Territori del Nord, Austràlia): arriba, procedent d'Adelaide, The Ghan, el primer tren de passatgers que recorre la nova línia, de 2.979 quilòmetres, entre aquestes dues ciutats.
211 – Eboracum (Britània): mor Septimi Sever, emperador romà.
1859 – Es descobreix el Codex Sinaiticus a Egipte.
1882 – El Vendrell (el Baix Penedès): neix Andreu Nin, polític i escriptor català.
1939 – Girona (el Gironès): les tropes franquistes ocupen la ciutat.
1998 – Un terratrèmol de 6,1 en l'escala de Richter al nord-est de l'Afganistan mata més de 5.000 persones.
1714 – Prats de Lluçanès (Osona): les tropes filipistes devasten la població.
1819 – Xile i l'Argentina: aquests dos països signen un tractat de col·laboració per contribuir a la independència del Perú.
1852 – Sant Petersburg (Rússia): s'inaugura el Museu de l'Ermitage.
1917 – Mèxic: es proclama la Constitució de 1917.
1919 – Barcelona: comença la vaga de La Canadenca.
1412 – Orleans (França): neix Joana d'Arc.
1521 – Mallorca: empresonen Joanot Colom i altres dirigents agermanats, cosa que l'endemà hi provoca la revolta de les Germanies.
1833 – Estats Units: Samuel Morse, l'inventor del telègraf, el presenta al públic.
1945 – Jamaica: neix Bob Marley, músic de reggae.
2005 – Todolella (els Ports): moren 18 persones en un alberg per mala combustió d'estufes de butà.
1502 – Bolonya (Itàlia): neix a Bolonya Ugo Boncompagni, futur Papa Gregori XIII.
1812 – Landport (Anglaterra): neix Charles Dickens, escriptor anglès.
1946 – Barcelona: el règim franquista, amb el pretext de l'explosió d'un petard a la Universitat de Barcelona, emprèn una dura repressió contra els estudiants catalanistes.
1992 – Maastricht, Països Baixos: es firma el Tractat de Maastricht que marca l'inici de la Unió Europea.
1692 – Un metge de Salem (Massachusetts) diagnostica que tres noies estan sota la dominació de Satan i es desencadena així la Caça de Bruixes de Salem.
1828 – Neix Jules Verne, novel·lista francès de ciència-ficció.
1971 – Primer dia de contractació de l'índex borsari NASDAQ.
1976 – Gran manifestació a Barcelona amb el lema de "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia".
1881 – Mor Fiódor Dostoievski, novel·lista rus.
1884 – Barcelona: neix Josep Carner, escriptor català.
1908 – Barcelona: s'inaugura el Palau de la Música Catalana.
1962 – Espanya formalitza la seua primera sol·licitud d'ingrés en el Mercat Comú europeu.
2003 – Sant Cugat del Vallès: mor Miquel Batllori, historiador i jesuïta català.
1763 – Se signa el Tractat de París, que posa fi a la Guerra dels Set Anys.
1805 – Carles IV prohibeix per decret les corregudes de bous al Regne d'Espanya.
1873 – Amadeu de Savoia abdica de la Corona Espanyola.
1880 – Neix Manuel Azaña Díaz, president de la II República Espanyola.
1939 – L'exèrcit franquista arriba a la frontera francesa i s'acaba la Campanya de Catalunya (Guerra Civil espanyola).
1419 – Andorra: el bisbe d'Urgell autoritza la creació del Consell General d'Andorra, conegut amb el nom de Consell de la Terra.
1869 – Madrid (Espanya): es constitueixen les Corts Constituents després del derrocament d'Isabel II.
1929 – Roma (Itàlia): la Santa Seu i l'estat italià signen els Pactes del Laterà, que, entre altres acords, ratifiquen la creació l'estat del Vaticà.
1972 – Vandellòs (el Baix Camp): entra en funcionament la central nuclear Vandellòs I.
1990 – Ciutat del Cap (Sud-àfrica): alliberen Nelson Mandela després de 27 anys de captiveri a Robben Island.
1462 – Calaf (l'Anoia): els remences es revolten contra les autoritats.
1789 – Barcelona: s'esdevenen els aldarulls coneguts com els "rebomboris del pa".
1809 – Shrewsbury (Anglaterra): neix Charles Darwin, naturalista anglès, que va descobrir l'evolució de les espècies.
1952 – Proclamació d'Elisabet II com a reina d'Anglaterra.
2004 – Parc Natural del Cadí-Moixeró: detecten el primer llop salvatge al Principat des de fa més de 70 anys: és un exemplar divagant que procedeix dels Apenins italians.
1352 – El Bòsfor: la flota catalana derrota els genovesos en la batalla del Bòsfor.
1883 – Venècia: mor Richard Wagner, músic alemany, autor d'òperes.
1917 – París: el servei d'espionatge francès deté Mata Hari en un hotel de la ciutat.
1934 – Madrid: Falange Española i les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista es fusionen en la Falange Española de las JONS.
1999 – Vilafranca del Penedès: mor Carles Sabater, cantant de Sau i actor.
14 de febrer: Dia de Sant Valentí, dedicat als enamorats, a molts països
1352 – Mallorca: Pere III derrota els moros de l'illa, que s'havien revoltat.
1502 – Regne de Castella i Corona d'Aragó, els Reis Catòlics promulguen una pragmàtica sanció en virtut de la qual tots els musulmans han de ser batejats en la fe cristiana.
1779 – Hawaii: mor l'explorador britànic James Cook a mans dels nadius de l'illa.
2003 – Edimburg (Escòcia): biòlegs del Roslin Institute practiquen l'eutanàsia a l'ovella Dolly a causa de l'envelliment prematur que presentava.
2016 – Barcelona: mor Muriel Casals, economista, política i presidenta d'Òmnium Cultural.
1564 – Pisa (Itàlia): neix l'astrònom Galileo Galilei, pare del mètode científic (mor el 1642).
1898 – Guerra Hispano-estatunidenca: l'USS Maine explota i s'enfonsa al port de l'Havana (Cuba) per raons llavors desconegudes. Aquest fet porta els Estats Units a declarar la guerra a Espanya.
1946 – Presentació de l'ENIAC, primer ordinador completament digital.
1965 – Mor Nat King Cole, cantant i músic de jazz estatunidenc (nascut el 1919).
2003 – Es produeixen, a centenars de ciutats del món, les manifestacions més multitudinàries contra la guerra de l'Iraq.
1279 – Mor el rei Alfons III de Portugal.
1641 – Pau Claris proposa la creació de la República Catalana.
1918 – Lituània declara la seva independència.
1936 – El Front d'Esquerres guanya amb claredat les eleccions generals espanyoles.
1959 – Fidel Castro esdevé president de Cuba.
1564 – Mor Miquel Àngel, pintor, escultor i arquitecte italià.
1861 – Victor Emmanuel de Savoia esdevé Rei d'Itàlia.
1965 – Gàmbia s'independitza de l'imperi Britànic.
1980 – Es presenta a Barcelona el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.
2003 – Prop de 200 persones moren en un incendi al metro de Daegu, a Corea del Sud.
1473 – Neix Nicolau Copèrnic, astrònom polonès.
1878 – Thomas Edison patenta el fonògraf.
1910 – L'estadi d'Old Trafford viu el seu primer partit oficial, entre el Manchester United i el Liverpool.
1959 – El Regne Unit concedeix la independència a Xipre.
1986 – La Unió Soviètica llança l'estació espacial Mir.
1835 – Xile: un terratrèmol destrueix la ciutat de Concepción.
1860 – Barcelona: neix Pompeu Fabra i Poch († 1948), filòleg català.
1912 – Avinyó, França: neix Pierre Boulle († 1994), autor d'El pont sobre el riu Kwai i El planeta dels simis.
1952 – Nova York: s'estrena la pel·lícula La reina d'Àfrica.
2010 – Greus inundacions causen la mort de 42 persones a Madeira
1632 – Es publica el Diàleg sobre els dos grans sistemes del món de Galileu.
1819 – Espanya cedeix Florida als Estats Units.
1979 – Independència de Saint Lucia del Regne Unit.
1931 – Barcelona: Francesc Macià torna de Bèlgica, on s'havia exiliat a causa dels fets de Prats de Molló.
1985 – Barcelona: mor Salvador Espriu, escriptor català.
1455 – Johannes Gutenberg imprimeix el primer llibre (la Bíblia) en una impremta.
1685 – Halle an der Saale (Turíngia, Alemanya): neix Georg Friedrich Händel, compositor alemany.
1981 – Espanya: esclata l'intent de cop d'estat conegut com el 23-F: a Madrid un grup de guàrdies civils segresten els parlamentaris al Congrés dels Diputats i a València els carros de combat de l'exèrcit surten pels carrers de la ciutat.
1983 – Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat): un incendi destrueix el Gran Teatre de la Passió.
1997 – Edimburg (Escòcia): un grup de genetistes de l'Institut Roslin, dirigits per Ian Wilmut, anuncien que el 5 de juliol de 1996 van aconseguir de fer néixer el primer mamífer clònic, una ovella anomenada Dolly.
1500 – Neix a Gant el rei Carles I d'Espanya
1815 – Neix a Cameles (el Rosselló) Andreu Toront, inventor de la tenora moderna.
1837 – Neix Rosalía de Castro, poetessa gallega.
1874 – Mor a Barcelona Anselm Clavé, compositor i polític català, fundador dels Cors de Clavé.
1918 – Independència d'Estònia.
138 – L'emperador Adrià adopta Antoní Pius, que esdevindrà el seu successor.
1570 – El Papa Pius V excomunica la reina Elisabet I d'Anglaterra.
1948 – Txecoslovàquia: triomfa la revolució comunista.
1983 – Madrid: el Parlament espanyol aprova l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.
1993 – S'estableix per llei que l'himne nacional de Catalunya és la cançó popular Els segadors.
1143 – Alfons IV el Magnànim conquereix el Regne de Nàpols.
1802 – Neix l'escriptor francès Victor Hugo.
1815 – Fuga de Napoleó de l'illa d'Elba, origen, al cap de pocs dies, del Govern dels cent dies.
1848 – Karl Marx publica el "Manifest comunista".
2001 – Els talibans destrueixen dos budes gegants bimil·lenaris a Bamian, Afganistan.
1641 – Barcelona: mor Pau Claris, polític i eclesiàstic, President de la Generalitat de Catalunya.
1670 – Arles (el Vallespir): els Angelets de la Terra s'apoderen de la vila.
1793 – València: s'esdevé una revolta contra els francesos de la ciutat.
1933 – Incendi del parlament alemany (Reichstag).
1974 – Viena (Àustria): Josep Carreras debuta a l'Òpera de Viena.
364 – Valentinià I és nomenat emperador romà.
1901 – Neix Linus Pauling, l'única persona que va guanyar el Premi Nobel de Química (1954) i el de la Pau (1962).
1953 – Els científics James Watson i Francis Crick determinen l'estructura química de l'ADN.
1980 – Andalusia - Se celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat que l'Estatut d'Autonomia s'ha de tramitar segons el procediment ràpid.
1986 – El primer ministre suec Olof Palme és assassinat.
1504 – Cristòfor Colom fa servir els seus coneixements sobre els eclipsis lunars per embaladir els nadius.
1792 – Neix Gioacchino Rossini, compositor italià.
1940 – La pel·lícula Allò que el vent s'endugué obté vuit Oscars.
1952 – Es restaura l'autoritat alemanya sobre l'illa de Heligoland.
1960 – Agadir (Marroc): un terratrèmol destrueix pràcticament la ciutat i deixa entre 12.000 i 15.000 morts
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquipèdia:Efemèrides_seleccionades/Febrer&oldid=11704812»
Darrera modificació: 11 abr 2013 a les 05:34 | 0.847043 | curate | {"ca": 0.9614727490175978, "es": 0.03434136340338288, "it": 0.004185887579019307} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Efem%C3%A8rides_seleccionades/Febrer |
mc4_ca_20230418_13_438366 | Nou servei de voluntariat per a persones amb problemes de salut mental - Komunica.press
Inici Baix Llobregat Gavà Nou servei de voluntariat per a persones amb problemes de salut mental
L’Ajuntament de Gavà organitza conjuntament amb el Parc Sanitari Sant Joan de Déu un servei de voluntariat per a persones amb problemes de salut mental. El Consistori vol impulsar aquest projecte per a donar suport relacional i ajuda a les persones en situació de necessitat i /o vulnerabilitat. El Parc sanitari té una llarga trajectòria i compta amb un equip de persones voluntàries des de l’any 1974.
Aquesta iniciativa va sorgir de la Taula de Salut Mental impulsada per l’Ajuntament, i es considera que és el moment adient per a posar-la en marxa perquè complementa el nou servei de “Gavà t’ajuda”, iniciat al mes de març amb motiu de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, i adreçat a les persones amb problemes de salut mental que necessiten suport per les activitats de la vida diària.
El voluntariat al Parc Sanitari Sant Joan de Déu s’integra en un projecte assistencial per ajudar a la integració, convivència, acceptació, de persones amb qualsevol tipus de patologia mental, física i/o discapacitat. Al mateix temps, vol contribuir a reduir l’alt grau de soledat de les persones afectades.
Amb el seu exemple, el voluntariat ofereix a la persona atesa una nova forma de relació amb l’entorn i un nou model vital. Les persones voluntàries es formen psicològicament i se’ls proporcionen les habilitats socials i les eines necessàries per acompanyar la persona que atenen. La seva tasca és escoltar a través de l’empatia i connectar amb les seves emocions, i és que al final, de vegades, el que necessiten és simplement algú amb qui parlar.
Aquest nou servei es presentarà en una sessió informativa presencial que tindrà lloc el dia 8 de juliol a les 18 h a la Biblioteca Josep Soler Vidal.
Les persones interessades poden fer la reserva de plaça trucant al telèfon de Gavà T’ajuda, 93 263 91 33; enviar un whatsapp al 671658480 o un correu a [email protected]
Article anteriorNace SPRO, una nueva app para estacionar en las plazas de carga y descarga
Article següentJa estan en marxa els casals i activitats de lleure municipals d’estiu | 0.867059 | curate | {"ca": 0.9601946041574525, "es": 0.039805395842547546} | https://www.komunica.press/nou-servei-de-voluntariat-per-a-persones-amb-problemes-de-salut-mental/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_348459 | Ja porto molts dies veient independentistes amb molt bona voluntat que estan iniciant una mena de campanya per tal d'arribar a la gent d'esquerres que ha votat Ciutadans les darreres eleccions, que és molta. Be, jo no sé si és que alguns no tenen amics unionistes o és que no parlen de política amb ells, però jo en tinc molts, de fet la majoria.Hi ha una mena d'argumetari que s'està construint, especialment per gent d'ERC o la CUP que es basa en anar a explicar a la gent com de dretes és Cs, que ni és liberal ni es pot dir que sigui molt diferent del PP. Bàsicament es basa en la idea de que a Cs els voten els garrulos, cunyats i gent que no té ni puta idea, és un efecte de la superioritat moral dels processistes. Lamentant-ho molt haig de dir que aquesta campanya va en la línea equivocada i que pot ser contraproduent. Cs té votants d'aquest perfil com els té també el PDCAT, el PSC o el PP i, en menor messura, els altres partits. Ara be, la majoria de gent d'esquerres que votava el PSC o que votava ICV fa 5 o 10 anys sap perfectament el que està votant. Saben que Cs és la dreta, saben que voten contra els seus interessos de classe. Anar-los a explicar tot això no servirà per res, potser perque pensin que els estás tractant d'idiotes només. Voten Cs simplement perque consideren que, en aquests moments, hi ha una prioritat que està per sobre de la diferènciació esquerra-dreta i és aturar la posibilitat de la independència que és un escenari que no volen i que molts temen. A mi em resulta curiós que la mateixa gent que ha defensat que calia votar coses com JxSí o que cal mantenir la unitat independentista encara que això suposi cedir el lideratge a la dreta catalana no entengui que al revés pot passar exactament el mateix. Crec que s'ha de buscar un altre argumentari per arribar a aquests sectors i que no es posin tan en contra de la independència (més que intentar que es posin a favor que em resulta molt més difícil de veure).
hi ha molta gent a Catalunya que odia al poble català, aquests són els votants de Ciudadanos
Els votants de C's el 21d formen un agregat molt més complex del que et penses
Els percentatges d'aquest gràfic no s'entenen, de quin mitjà són?
No són de cap 'mitjà', són un equip de professors. MEDW | 0.885629 | curate | {"ca": 0.9982102908277405, "es": 0.0017897091722595079} | |
mc4_ca_20230418_16_35222 | Consell de delegats i delegades (Institut Badalona VII): de febrer 2015
Acta de la reunió del Consell de Delegats del 18-2-2015
Delegats de tots els cursos de l'ESO excepte 2nB, 3rA, (3rB excusen per tenir una sortida) i 3rD.
Delegats de tots els de Batx. excepte 2n Batx.A
De cicles ha assistit 1r AiF.
El coordinador del Consell, el Guillem Carbonell de 4t i el delegat de Cicles: Sergio Montesinos, ens expliquen els arguments que plantegen la proposta de vaga, que finalment és pel dia 26 de febrer, dijous de la setmana que ve, com proposen els dos sindicats d'estudiants majoritaris a Catalunya. Si els delegats volen més informació per explicar a les classes la poden trobar a les webs dels dos sindicats (AJEC i SEPC).
Es recorda que per poder exercir el dret de vaga i que la falta sigui justificada, cal que els delegats entreguin a Direcció, el full amb els arguments de la vaga i la llista d'alumnes de la classe com a límit a darrera hora del dilluns 23 (dos dies abans) per poder elaborar l'avís als pares. (pels alumnes menors de 18 anys). Els alumnes de 1r i 2n d'ESO no poden fer vaga.
Hem repartit els fulls a la reunió, però els cursos que no en tinguin, si el volen cal demanar-lo al coordinador: Xavi Iglesias.
Valorem positivament el desenvolupament de la Festa, i en general l'autonomia i autocontrol dels alumnes durant la jornada. Alguns alumnes expressen la queixa de que els van obligar a estar en la Sala d'Actes enlloc del pati com s'havia dit a l'explicar l'organització de la Festa.
Es recorda que per cobrar les despeses de les classes (Recordeu que teníeu un màxim de 15 € aprox.) heu de portar els delegats els tickets justificants a l'oficina de l'AMPA abans d'acabar el trimestre.
Diners del Premi Conviure
Es fa una nova proposta per part d'alguns curs (4tB) i el coordinador, en el sentit de que els diners enlloc d'anar a parar a alguna ONG que ho necessiti, destinar-los als alumnes que tenim a l'institut que també tenen necessitats econòmiques, s'argumenta que tenim companys que no poden pagar els llibres o el portàtil, o algunes sortides. Veiem la dificultat de discriminar a qui se li fa l'ajut i a qui no, però es diu que l'AMPA i a petició dels tutors que són els que poden detectar aquestes necessitats podrien canalitzar-ho.
Proposem que els delegats ho expliquin a classe i decidim en la propera reunió abans de Setmana Santa.
Badalona a 18 de febrer de 2015
Publicat per delegatsb7 a 19:07 Cap comentari:
Acta de la reunió del Consell de Delegats del 18-2... | 0.847254 | curate | {"ca": 1.0} | http://delegatsb7.blogspot.com/2015/02/ |
oscar-2201_ca_20230904_2_102587 | Sant Cugat va tancar el 2015 amb 111 iniciatives de caràcter social i solidari, dades que suposen el 7,25% del total del Vallès Occidental. A la comarca, hi ha 1.531 agents actius en aquest sector, una xifra que suposa el 5% del teixit econòmic i més de 9.000 llocs de treball, segons un informe del Consell Comarcal. Les societats laborals (54,1%) i les cooperatives (30,8%) són la base del sector, del qual també formen part les fundacions, associacions, empreses d'inserció i centres especials de treball.
Del total d'activitats, un 54% són societats laborals (828) i un 30% cooperatives (472), mentre que les associacions del tercer sector representen un 11,3% (173). Pel que fa als llocs de treball, l'informe apunta que no hi ha dades concretes per a la comarca però s'estima que a partir de les ràtios d'assalariats per activitats catalanes i espanyoles serien uns 9.408. Sabadell i Terrassa concentren la meitat dels agents -25,2% i 24,2%-, seguides de Rubí (7,9%) i Sant Cugat (7,25%). Les xifres s'han presentat en la primera Trobada d'Economia Social del Vallès, celebrada aquest dijous a Sabadell.
El conseller comarcal Joan Carles Paredes ha explicat que des del consell es vol donar visibilitat al sector i mostrar la importància que té en el teixit econòmic. Ha afegit que durant el 2016 es treballarà per fer una diagnosi més acurada de les diferents activitats, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu. També ha dit que posaran en marxa iniciatives per posar en contacte els agents amb idees perquè creixin més projectes i el sector s'enforteixi.
L'informe apunta també que les cooperatives són més resistents als períodes de crisi que no pas les empreses tradicionals pel seu model de gestió i organització. En canvi, les empreses tradicionals augmenten lleugerament més ràpid en època de creixement.
Comparteix:
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
Sant Cugat encadena 10 mesos de caiguda de l'atur
Els treballadors municipals, de nou al carrer per reclamar la fixesa dels interins
La vaga s'allarga als centres educatius públics fins al 2 de desembre
Establerts els serveis mínims per a la vaga d'aquest dimarts al sector públic
Black Friday amb estocs bloquejats
Neix la Politja, una associació d'empreses socials i solidàries de Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Email
Password
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.
Etiquetes
economia social
comarca
valles occidental
economia
sant cugat
Publicitat
NOSALTRES
Entitat Pública Empresarial Local Cugat.cat (Ajuntament de Sant Cugat)
Adreça: Plana de l'Hospital, 12-14.
08172. Sant Cugat del Vallès
Telèfon: (+34) 93 590 34 34
WhatsApp: 673 172 075
Email: [email protected]
Entitat adherida
ÀREA COORPORATIVA
WEB CORPORATIU | EPEL
COMUNICATS
Segueix-nos a Facebook
Cugat Mèdia
Comentaris
El més llegit avui
Carolina Amado: "L'últim que t'esperes a la vida és que et diguin que el teu fill té càncer"
Ferrocarrils restableix el servei de la línia S1 de FGC amb els horaris habituals de cap de setmana
'Un nen, una joguina' torna un any més a Sant Cugat perquè cap infant es quedi sense joguina per Nadal | 0.77522 | curate | {"ca": 0.9135838150289017, "en": 0.0338150289017341, "es": 0.009248554913294798, "pt": 0.019942196531791908, "fr": 0.004913294797687861, "eu": 0.002890173410404624, "ru": 0.0017341040462427746, "sv": 0.007803468208092485, "oc": 0.0060693641618497106} | https://www.cugat.cat/noticies/economia/116815/sant_cugat-va-tancar-el-2015-amb-111-iniciatives-de-caracter-social-i-solidari |
macocu_ca_20230731_2_266785 | Història d'amor
Història d'amor[1] (títol original en anglès One from the Heart) és una pel·lícula estatunidenca de Francis Ford Coppola estrenada el 1982.
Contingut
Argument
Dos veïns de Las Vegas, Hank i Franny, una mica espatllats per la seva vida de parella, discuteixen i marxen cadascun pel seu costat. Es trobaran al cap de la nit, després d'haver fet cadascun una trobada. [3]
Projecte desmesurat de Coppola, produït per la seva nova productora American Zoetrope, Història d'amor es defineix com una gran pel·lícula sobre Amèrica, que parla de les classes populars, amb una història molt coneguda, llums cromo, sobre fons de comèdia musical. Però per fer-ho, Coppola posa començar per restituir un carrer de Las Vegas en l'estudi. Imposa una unitat d'acció i de temps i de fet al segon grau: de lloc, ja que tot està integralment compost en estudi. Coppola innova igualment en l'escenificació, ja que dirigeix pràcticament totes les preses des d'un control per monitors de vídeo interposats. Aquest desequilibri que se sent a la pantalla va desconcertar la crítica i el públic, i la pel·lícula va ser un fracàs comercial sonat.
Esdevinguda confidencial en la filmografia de Coppola, posseeix tanmateix trumfos destacables, per començar una excel·lent interpretació i una Banda original particularment bona amb les composicions de Tom Waits cantades per Tom Waits i Crystal Gayle. Però el que la fa interessant és precisament el pas de Coppola pel treball d'estudi i en relació amb els colors, la llum i els enllumenats, i la manera d'utilitzar la decoració, la seva profunditat de camp i de posar els artificis cap a direccions noves (per exemple el vol de l'avió al final, i sobretot el joc de llums per situar Hank i Franny en dos llocs diferents però no obstant això sempre en el mateix pla).
Amb les seves pel·lícules següents, Coppola va donar la impressió de continuar exercicis d'estil tècnics: després de la llum a Història d'amor , es va exercitar amb la composició gràfica de la imatge a Rusty James (imatges en blanc i negre treballat, amb alguns afegits en colors), després va fer Cotton Club , un exercici de construcció i de muntatge que resta en els annals. | 0.890738 | curate | {"ca": 0.9949215143120961, "de": 0.003693444136657433, "en": 0.0013850415512465374} | |
oscar-2201_ca_20230904_1_79349 | Espais Llibres Menjar i beure Arts Escèniques Museus i galeries Regal Club Activitats i Rutes Cinema Concerts Per fer en família Exclusiu TRESC Teatres de Proximitat! Aprèn amb el TRESC Espectacles afectats per la COVID-19 Sant Jordi de Nadal 2021
Entra
Suma-t'hi REGALA
Entra
Suma-t'hi
ARTS ESCÈNIQUES CINEMA CONCERTS MUSEUS MENJAR I BEURE ACTIVITATS I RUTES ESPAIS LLIBRES MAGAZINE
Enllaços ràpids
Espais Llibres Menjar i beure Arts Escèniques Museus i galeries Regal Club Activitats i Rutes Cinema Concerts
ACCEDEIX AMB EL TEU COMPTE
Per poder accedir al web, introdueix el teu correu electrònic o NIF, amb lletra, i el teu PIN del TRESC. Si no el recordes, clica damunt d'Has oblidat el teu pin? i t'enviarem les dades al teu correu electrònic
Recorda'm en aquest dispositiu
ACCEDEIX Correcte, redirigint
Has oblidat el teu pin?
Per recuperar un compte que estigui de baixa,
introdueix el correu electrònic del compte i
un pin qualsevol per iniciar la recuperació.
ENCARA NO ETS SOCI? REGISTRA'T
RECORDAR CONTRASENYA
T'hem enviat un correu electrònic amb les dades per accedir al web del TRESC.
Gràcies!
No t’hem pogut enviar un correu electrònic amb les teves dades d’accés. Sisplau, comproba que la informació que has introduït sigui correcte i torna-ho a intentar, escriu-nos a [email protected] o truca al 933 209 461 si tens algun dubte.
Introdueix el teu email, i t'enviarem un correu electrònic amb el teu PIN
ENVIA Correcte, redirigint
3/5
Sense recomanacions Interessa a
Concerts
Alexei Volodin & Franz Schubert Filharmonia
Clàssica
Dimarts 15 de març de 2022 | 20:00h
Palau de la Música Catalana - Barcelona
20-68€
-20%
Per a socis
BÀSIC
PREMIUM
M'interessa Inicia la compra
DESCRIPCIÓ
Quan Brahms va estrenar aquest concert, l'èxit va ser incontestable i des d'alehores ha estat un dels grans reptes per als pianistes de primer nivell. Es tracta d'una obra extensa, de gran dificultat i estructurada en quatre moviments, amb referències a la música zíngara i moments de gran bellesa. El dia de l'estrena, l'orquestra va suar de valent: Brahms no va escriure una partitura compromesa només per a ell, que en va ser el solista, sinó que va anar repartint passatges de lluïment a diferents instruments -trompa, oboè...- fins arribar al tercer moviment on el violoncel dialoga de tu a tu amb el piano. El concepte simfònic que tenia Brahms de la maquinària orquestral es mostra aquí en tota la seva grandiositat. Txaikovsky, després d'haver-se passat mitja vida fent música bonica, vistosa i alegre, va fer una aposta pel compromís amb si mateix: volia escriure música des de dintre, música que parlés de les seves lluites internes i dels seus neguits. Va plantejar un programa centrat en el destí i es va disposar a escriure la Cinquena. El resultat va ser una obra intensa i brillant, plena de contrastos, amb llums i ombres que ens fan aflorar tota mena d'emocions. Amb la Cinquena, Txaikovsky ens parla directament al cor d'una forma sincera i absolutamemt vigent.
COMPARTEIX
INFORMACIÓ DE L'ESDEVENIMENT
DATA
Dimarts 15 de març de 2022, 20:00h
CATEGORIES
Concerts Clàssica
ADREÇA
C/ Sant Pere Més Alt, s/n
08003 - Barcelona
Palau de la Música Catalana
C/ Sant Pere Més Alt, s/n, 08003 Barcelona
Veure Mapa
INFORMACIÓ ADDICIONAL IMPORTANT
La compra o reserva d'aquesta proposta està subjecta a les condicions d'ús del carnet i de venda d'entrades del TRESC.
Sessions disponibles
Sessions disponibles
Llista
Calendari
dt.
15
març
Alexei Volodin & Franz Schubert Filharmonia
20:00 h Palau de la Música Catalana
Barcelona Afegeix a calendari Afegeix a calendari de Google
Alexei Volodin & Franz Schubert Filharmonia
20:00 h Palau de la Música Catalana - Barcelona Afegeix a calendari Afegeix a calendari de Google
Inicia la compra
Inicia la compra
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
Concerts
About Sicily
L'oportunitat que ofereix el llenguatge del jazz per combinar diferents elements va fer que el baixista, compositor i arranjador..
1 i 1 de desembre
Jamboree
Barcelona
10€ -20%
Concerts
Les Millors BSO de Disney
Walt Disney tenia un do especial per convertir la música en protagonista principal de les seves pel·lícules. Tots tenim al cap per
15 i 16 de gener de 2022
Palau de la Música Catalana
Barcelona
39€ -40%
Concerts
Alexis Cárdenas Quartet amb Andrés Beeuwsaer
Per cloure l'aniversari de Casa Amèrica Catalunya s'ha programat un concert que reuneix la formació l'Alexis Cárdenas Quartet...
Dijous 2 de desembre a les 20:00h
C.A.T. Centre Artesà Tradicionàrius
Barcelona
15€ 10€
Concerts
Grande Chapelle i Escolania de Montserrat
La Grande Chapelle i l'Escolania de Montserrat, sota la direcció d'Albert Recasens, ens presenten un programa que aposta decididam
Dimarts 21 de desembre a les 20:00h
Palau de la Música Catalana
Barcelona
18-56€ -15%
Concerts
Evgeny Kissin, Piano
Evgeny Kissin és, sense cap dubte, un dels pianistes més respectats de la seva generació. Quatre dècades sobre els escenaris i mul
Dijous 13 de gener de 2022 a les 20:00h
L'Auditori
Barcelona
30€-91€ -15%
Concerts
Orquestra de la Suisse Romande
L'evocador Concert per a flauta i orquestra de Jacques Ibert obrirà aquest concert amb el protagonisme d'Emmanuel Palhud, solista
Dijous 24 de febrer de 2022 a les 20:00h
Palau de la Música Catalana
Barcelona
30€-99€ -15%
Concerts
Denis Matsuev
Denis Matsuev, el pianista rus més destacat de la seva generació arriba en primícia a Barcelona amb un recital que inclou la Balad
Dissabte 5 de març de 2022 a les 20:00h
Palau de la Música Catalana
Barcelona
18-58€ -15%
Concerts
Orquestra Simfònica Ràdio Viena
La Orquestra Simfònica de Radio Viena sota la batuta de la directora Marin Alsop interpretarà Concert per a violoncel en La menor
Divendres 18 de març de 2022 a les 20:00h
Palau de la Música Catalana
Barcelona
30€-122€ -15%
VEURE MÉS
FESTIVALS
10 llibres que trobaràs al Sant Jordi de Nadal
Vols saber quins llibres trobaràs al Sant Jordi de Nadal 2021? Aquí tens una llista amb 10 títols!
24 DE NOVEMBRE per TRESC
NOTÍCIES
Apassionades i apassionats per la cultura
Pepe Zapata, director del TRESC, presenta en una carta adreçada a tota la comunitat de cultura la nova campanya 'Apassionats per la cultura'.
2 DE NOVEMBRE per TRESC
NOTÍCIES
“Anem junts al Teatre” de la mà del Gremi d’Hotels de Barcelona
El passat 20 d'octubre, el Gremi d'Hotels de Barcelona, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona i el suport de l'Associació d'Empreses de Teatre Privat de Catalunya, ADETCA, va posar en marxa la nova campanya "Anem junts al Teatre", una iniciativa pensada per fomentar i complementar l'assistència a les produccions teatrals que tenen lloc a Barcelona, com no podia ser d'una altra manera, amb la possibilitat de dormir en un hotel de la ciutat amb condicions econòmiques especials pels seus espectadors, la mateixa nit de l'espectacle.
25 D'OCTUBRE per TRESC
GALERIES
InSitu al taller de Ramón Ivars: l'experiència dels socis
El programa INSITU ens ha portat en aquesta ocasió a conèixer l'estudi de disseny de l'escenògraf Ramon Ivars, acompanyat de part del seu equip habitual de col·laboradors. Alguns dels socis assistents a la sessió comparteixin les seves impressions.
22 D'OCTUBRE per TRESC
PLAYLIST
Les 4 estacions i els discs de tot l'any [Vol. Tardor]
L'olor de castanyes pel carrer, el romanticisme de les fulles de tons càlids vestint les llambordes i els llambordins... La tardor no només són els tòpics que repetim any rere any, la tardor arriba carregada de novetats discogràfiques que ens escalfaran l'ànima i ens prepararan per al fred que està a punt de caure
20 D'OCTUBRE per TRESC
NOTÍCIES
Dues sòcies pugen a l'escenari en la presentació de l'Àfora de Focus
Dimarts 5 d'octubre el Teatre Romea va acollir la presentació el projecte Àfora. En el marc d'aquesta presentació, Pepe Zapata va presentar el I Congrés Internacional d'Espectadors de Teatre. Dues sòcies del TRESC van pujar a l'escenari per a representar la figura de "l'espectador" en un simpàtic diàleg
19 D'OCTUBRE per TRESC
NOTÍCIES
Domini Públic, el podcast del TRESC que trenca la quarta paret
7 D'OCTUBRE per TRESC
NOTÍCIES
Festival Protesta: la crítica social torna a Vic a través de la gran pantalla
Del 15 al 23 d’octubre Vic acollirà el Protesta, el festival internacional de cinema de crítica social que, en la seva novena edició, continua mantenint viu l’esperit que el va fer néixer: la transformació de la societat a través del cinema. | 0.601175 | curate | {"ca": 0.8338813786384119, "es": 0.051759834368530024, "en": 0.05894531725733772, "br": 0.0010960906101571063, "fr": 0.015832419924491536, "de": 0.0037754232127633664, "ja": 0.006454755815369626, "el": 0.00048715138229204726, "sv": 0.00133966630130313, "zh": 0.001826817683595177, "ta": 0.001217878455730118, "ru": 0.00133966630130313, "it": 0.02021678236511996, "fi": 0.0009743027645840945, "ro": 0.0008525149190110827} | https://www.tresc.cat/f/75818/alexei-volodin-franz-schubert-filharmonia/ |
macocu_ca_20230731_8_72497 | Toni Bou celebra el títol mundial a Andorra, però no la victòria a casa
Al pilot, que ja estava consolidat com a campió del món de l’X-Trial per setzena vegada, se li ha escapat la tercera ronda amb l’única errada que ha comès durant la jornada
El fet que la darrera prova de l’X-Trial es cancel·lés i, per tant, la final tingués lloc a Andorra la Vella li donava a Toni Bou que, per ben poc, se li ha escapat. El resident al Principat no ha aconseguit l’última victòria del mundial, tancant una temporada quasi perfecta amb una actuació que ha estat a l’alçada, però ha estat Jaume Busto qui finalment s’ha endut la victòria d’aquest dissabte. Bou venia amb tot gairebé fet, però això no ha impedit que donés tot de si mateix.
Els vuit millors pilots de trial del món s’han donat cita aquest dissabte a Andorra la Vella, on han donat un espectacle per als assistents. Sobretot Bou, que ha demostrat per quin motiu ha guanyat tots els títols mundials, d’interior i d’exterior, dels darrers anys. De fet, en aquest campionat d’X-Trial fa setmanes que és el campió matemàtic. Malgrat això, a Bou li ha quedat cert regust agredolç quan Busto l’ha superat per un únic punt a la darrera ronda.
La primera ronda ha acabat amb zero penalitzacions, fet que li ha donat el passi directe a la segona. Tampoc ha defraudat en aquesta màniga, que també ha estat perfecta. Ha passat dotze zones sense cap errada i això li donava l’entrada a la fase final al capdavant. Durant l’exhibició Bou ha agraït el suport del públic i ha assenyalat que “avui no ens juguem res, així que estem aquí per gaudir”. I això ha fet, gaudir i fer gaudir.
Els tres finalistes han estat espanyols, amb Bou al capdavant, Jaime Busto al segon lloc, i Adam Raga en tercera posició, tot i que ha empatat en puntuació amb el noruec Sondre Haga. Malgrat la bona exhibició, Bou ha tingut una errada al segon circuit que li ha regalat aquesta tercera ronda a Busto, que li ha llevat el bon sabor de boca de fer ple a casa. El pilot ha assegurat que “estic molt content perquè he pogut celebrar el títol amb els meus, però no he pogut guanyar aquesta jornada”. | 0.856344 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_620519 | El Vila-real perd a casa contra el Mònaco i es complica el pas a la fase de grups (1-2) - Esport3 - TV3 i Catalunya Ràdio
El Vila-real perd a casa contra el Mònaco i es complica el pas a la fase de grups (1-2)
Fabinho, de penal, i Bernardo Silva han fet estèril el gol de l'empat del brasiler Pato i compliquen la classificació dels groguets per a la fase de grups de la Champions
David Carballo 17/08/2016 - 23.35
El Vila-real s'ha complicat molt les seves opcions de classificar-se per a la fase de grups de la Lliga de Campions. Els "groguets" han encaixat una derrota contra el Mònaco al Madrigal per 1 a 2 que els obligarà a buscar una remuntada al Principat en el partit de tornada, un duel que TV3 oferirà en directe dimarts de la setmana que ve.
El Mònaco ha encarrilat el triomf ben aviat gràcies a un penal transformat per Fabinho en el minut 4. Els locals han reaccionat i abans del descans, el brasiler Pato ha fet l'empat a un amb el seu primer gol amb el seu nou equip.
Els homes de Fran Escribá, que ha debutat a la banqueta del Vila-real després de la destitució de Marcelino García Toral, han buscat un altre gol però s'han trobat que en el minut 72, Bernardo Silva ha tornat a avançar el Mònaco en el marcador. Aquesta diana ha fet molt de mal al "Submarí groc", que haurà de remuntar el resultat advers a l'Estadi Lluis II del Principat si vol estar al sorteig de la fase de grups de la màxima competició europea.
La resta de resultats del partit d'anada disputats aquest dimecres són els següents:
Porto, 1 – Roma, 1
Celtic, 5 – Hapoel Beer Sheva, 2
Dundalk, 0 – Legia Varsòvia, 2
Ludogorets, 2 – Viktoria Plzen, 0
Els gols del Vila-real-Mònaco (1-2) | 0.808962 | curate | {"ca": 0.9117824773413897, "en": 0.059214501510574016, "it": 0.029003021148036254} | http://www.ccma.cat/esport3/el-vila-real-perd-a-casa-contra-el-monaco-i-es-complica-el-pas-a-la-fase-de-grups-1-2/noticia/2745489/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_798279 | http://politica.e-noticies.cat/la-tieta-direne-rigau-demana-que-la-cup-no-faci-com-els-anarquistes-el-1936-97732.html
Com al '36? Desgraciadament no tenim tanta força al carrer, ni un president digne com en Companys. Tenim en Mas que fa dos dies pactava amb el PP i PSOE, un conglomerat de tietes fora de control, i una CUP amb massa poca força (diputats i carrer). Si ara entren els tancs el primer que diran els convers serà que cal acatar la legalitat que ens imposa els tancs i que no ens movem gaire o pendrem mal.Que no pateixi la tieta que amb la República Catalana un '36, el de la revolució social, estarà més a prop que ara. Que amagui el carro o li requisarem per a ús col·lectiu! | 0.746555 | curate | {"ca": 0.9839650145772595, "pt": 0.016034985422740525} | |
cawac_ca_20200528_8_88428 | Notícies
Notícies
Vigilant la intimitat
El projecte internacional de recerca Living in Surveillance Societies (LiSS) va elegir Barcelona per fer-hi, la setmana passada, la conferència anual. Sota el títol ' L'estat de la vigilància ' mig centenar d'experts d'una vintena de països hi van elucubrar sobre l'ús de la tecnologia i sobre el control social. Alguns ponents hi van exposar casos concrets de videovigilància --potser el sistema de control urbà més estès o observable--, però també n'hi hagué que hi van parlar d’algunes eines tecnològiques molt quotidianes que permeten el seguiment dels ciutadans: xarxes socials, targetes de fidelització (supermercats, Bicing, teletac...), el model de Smart Cities... Entre els ponents hi havia Gus Hosein, director de Privacy International i investigador de la interacció entre tecnologia i drets humans; William Webster, expert en governança electrònica; i Pete Fussey, especialista en seguretat en grans esdeveniments, com els Jocs Olímpics de Londres de l'estiu. També va haver-hi ponències dedicades als moviments de resistència a aquest fenomen creixent, com és el cas d'Anonymous, i unes conclusions finals: pels especialistes participants, cal una reforma del marc legal europeu que garanteixi els drets d'intimitat dels ciutadans en l'ús diari de les noves tecnologies i que blindi els usuaris contra possibles interessos de governs i empreses.
En parlem amb l'organitzadora de les jornades, Gemma Galdon , i Joan Jofra. | 0.742286 | curate | {"pt": 0.010906612133605999, "ca": 0.989093387866394} | http://www.vilaweb.cat/noticia/4017443/20120605/vigilant-intimitat.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_1698 | Creat en 1922, el sindicat Unió de Rabassaires es va convertir en la principal organització sindical agrària de Catalunya i una de les més importants d'Espanya. Encara que no va ser creada com una associació cooperativa, la seva preocupació per incloure l'acció cooperativa en les seves funcions va ser relativament primerenca. No obstant això, la seva aposta per la via cooperativista només va avançar decididament en els anys 1930. Aquest article pretén explicar el perquè, analitzant la relació entre el sindicat Unió de Rabassaires i el cooperativisme agrari català al llarg de la seva trajectòria fins a l'inici de la Guerra Civil.
Matèries: Associacions pageses ; Sindicats camperols ; Cooperativisme ; Cooperatives agràries ; República espanyola II
Matèries: Unió de Rabassaires
Àmbit: Catalunya
Cronologia: 1922 - 1936
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=8347361
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida
Enllaç permanent a aquest registre
2 / 46
seleccionar
imprimir
Text complet
El Cooperativisme rabassaire al Penedès durant el primer terç del segle XX / Raimon Soler-Becerro
Soler i Becerro, Raimon
En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 29 (2017) , p. 187-220 (Dossier. Dones i món rural)
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.
Aquest article es proposa demostrar com el cooperativisme agrari d'esquerres, que aquí anomenarem rabassaire, es va difondre durant el primer terç del segle XX amb intensitat per bona part del territori. Les cooperatives havien estat la principal forma d'organització del moviment rabassaire abans que es creés la Unió de Rabassaires el 1922. La majoria es van consolidar pel seu caràcter multifuncional -cooperativa de consum i agrària, mutualitat, sociabilitat i reivindicació-, però també per una gestió econòmica que en garantia la continuïtat i que va ser truncada de soca-rel pel resultat de la Guerra Civil.
Matèries: Cooperatives agràries ; Cooperatives de consum ; Cooperativisme ; Esquerra política ; Conflicte rabassaire ; Rabassa morta ; Sindicats agrícoles ; Moviments socials
Matèries: Unió de Rabassaires
Àmbit: Alt Penedès ; Baix Penedès ; Garraf ; Anoia
Cronologia: [1900 - 1936]
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/372051
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)
Enllaç permanent a aquest registre
3 / 46
seleccionar
imprimir
Text complet
La Unión de Rabassaires y las respuestas de los viticultores catalanes frente a la crisis vinícola de comienzos del siglo XX / Jordi Planas
Planas i Maresma, Jordi
En: Hispania. Madrid. Vol. 80, núm. 264 (2020) , p. 201-229
Resums en castellà i anglès.
Durant el primer terç del segle XX, el sector vitícola es va veure inmerst en una greu crisi, com a resultat d'una sobreproducció estructural a escala internacional. Aquest article centra la seva atenció en les vies d'acció col·lectiva dels viticultors catalans com a resposta a la crisi i, especialment, en la Unió de Rabassaires que, des de la seva creació en 1922, va ser la principal organització sindical agrària de Catalunya i una de les més importants d'Espanya. S'analitzen les relacions entre la Unió de Rabassaires i la Unió de Viticultors de Catalunya, una organització que pretenia agrupar el conjunt dels viticultors, destacant les seves coincidències i divergències en la seva lluita contra la crisi vinícola. També s'analitzen les relacions de la Unió de Rabassaires amb el cooperativisme vitivinícola, que a Catalunya es trobava en expansió al començament dels anys vint, i s'expliquen les raons del seu desenvolupament molt independent del sindicalisme rabassaire.
Matèries: Conreus ; Vinya ; Associacions pageses ; Sindicats camperols ; Crisi agrària ; Conflicte rabassaire ; Indústria vinícola ; Cooperativisme
Matèries: Unió de Rabassaires
Àmbit: Catalunya
Cronologia: [1900 - 1930]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7399826
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida
Enllaç permanent a aquest registre
4 / 46
seleccionar
imprimir
El Plet dels rabassaires. Desenvolupament i dimensió del conflicte rabassaire al districte del Vendrell, 1931-1936. Una primera aproximació / Raimon Soler Becerro
Soler i Becerro, Raimon
En: 154195 El Món de la viticultura, els vins, caves i aiguardents al Penedès històric i al Camp de Tarragona : actes de V Seminari d'Història del Penedès. [Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, 2013. p. 275-292
(Comunicacions. Sociabilitat en el món de la vinya i el vi)
Annexos.
Matèries: Conflicte rabassaire ; República espanyola II ; Contractes de conreu ; Demanda judicial ; Procés judicial ; Associacions pageses ; Anarcosindicalisme ; Republicanisme ; Moviment camperol
Matèries: Unió de Rabassaires
Àmbit: Vendrell, el ; Baix Penedès ; Aiguamúrcia ; Calafell ; Masllorenç ; Sant Jaume dels Domenys
Cronologia: 1931 - 1936
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Centre de Lectura de Reus; B. Ferrer i Guàrdia (Alella); B. d'Artès; B. Josep Roig i Raventós (Sitges); B. Manuel de Pedrolo (Sant Pere de Ribes); Biblioteca Ramon Bosch de Noya (Sant Sadurní d'Anoia); B. Torras i Bages (Vilafranca del Penedès); Biblioteca Municipal de l'Arboç; B. Municipal Ernest Lluch (Banyeres del Penedès); B. Ventura Gassol (Calafell); B. Municipal (Cambrils); B. Municipal Marta Mata (Cunit); B. Municipal Bibliocreixell (Creixell); B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); B. Fages de Climent (Figueres); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Carles Rahola (Girona); B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa); B. Comarcal Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Mossèn Tomàs Capdevila (Sarral); B. Pública de Tarragona; B. Mestra Maria Antònia (Torredembarra); B. Pública Maria Barbal (Tremp); Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell); B. Pública de Vila-seca
Enllaç permanent a aquest registre
5 / 46
seleccionar
imprimir
República pagesa : vindicació del catalanisme rabassaire / Montserrat Tura
Tura i Camafreita, Montserrat
Barcelona : Pòrtic, 2017
324 p. ; 22 cm (Portic, 116)
Premi Carles Rahola d'assaig 2017.
ISBN 9788498094046
Montserrat Tura parteix de la història del seu avi, Feliu Tura Valldeoriola, que fou un dirigent del moviment rabassaire del tombant de segle XX, el moviment dels pagesos que no tenien terres, que les tenien arrendades pel contracte de rabassa morta. Amb l'arribada de la fil·loxera, els propietaris van aprofitar l'avinentesa per abolir els contractes que mantenien el pagès lligat a la vinya mentre la vinya fos viva. Arran d'aquesta situació, els pagesos es van organitzar entorn del sindicat Unió de Rabassaires, del qual l'avi Tura fou un dels fundadors més actius. Crearen cooperatives autogestionades i aplicaren unes polítiques avançades, cosa que sovint el discurs oficial del país ha oblidat o silenciat. Montserrat Tura sosté que, sense el compromís del món pagès, el catalanisme progressista no hauria dut Catalunya fins on ha arribat. (Editorial).
Matèries: Obrers agrícoles ; Biografia ; Conflicte rabassaire ; Moviment camperol ; Rabassa morta ; Catalanisme ; Associacions pageses ; Cooperativisme ; Pagesia
Matèries: Tura Valldeoriola, Feliu
Matèries: Unió de Rabassaires
Àmbit: Mollet del Vallès ; Catalunya
Cronologia: [1870 - 1936]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; B. Pare Ignasi Casanovas (Santpedor)
Enllaç permanent a aquest registre
6 / 46
seleccionar
imprimir
Text complet
Les Visites de Lluís Companys a Sant Cugat del Vallès. De la Unió de Rabassaires a la guerra civil / Josep M. Figueres
Figueres i Artigues, Josep Maria
En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 30-31 (2007) , p. 133-142 : il. (Notes d'estudi)
Notes.
Matèries: Polítics ; Generalitat republicana ; Presidents de la Generalitat ; Visites oficials ; Crònica
Matèries: Companys i Jover, Lluís (1882-1940)
Matèries: Unió de Rabassaires
Àmbit: Sant Cugat del Vallès
Cronologia: [1919 - 1336]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/GAUSAC/article/view/376042
Localització: Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili
Enllaç permanent a aquest registre
7 / 46
seleccionar
imprimir
Text complet
L'Estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Pina. Hivern de 1936 : la tràgica experiència col·lectivitzadora de les terres de la finca de les Quatre Torres d'Alella i l'assassinat del rabassaire Antoni Vidal Ventura / Ramon Anglada
Anglada i Lara, Ramon
En: 145411 V Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme : el Maresme i la conflictivitat bèl·lica. [Vilassar de Mar] : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, DL 2013. p. 99-102
Notes.
Matèries: Guerra civil espanyola ; Col·lectivització ; Explotacions agràries ; Pagesos ; Anarcosindicalisme ; Assassinats ; Repressió política ; Primer franquisme ; Franquisme
Matèries: Vidal Ventura, Antoni ; Pina, Jacinto
Matèries: Unió de Rabassaires
Àmbit: Alella
Cronologia: 1936 - 1939
Accés: http://www.raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314728/404886
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Ferrer i Guàrdia (Alella); B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Biblioteca Antònia Torrent i Martori (Arenys de Munt); B. de Cabrils; B. Can Milans (Caldes d'Estrac); B. Can Salvador de la Plaça (Callella); B. La Cooperativa (Malgrat de Mar); B. Pompeu Fabra (Mataró); B. Tirant Lo Blanc (Montgat); B. Enric Miralles (Palafolls); B. Serra i Moret (Pineda de Mar); Biblioteca Jaume Perich i Escala (Premià de Dalt); Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras (Premià de Mar); B. de Sant Andreu de Llavaneres; B. La Muntala (Sant Vicenç de Montalt); B. Can Llaurador (Teià); B. Can Baratau (Tiana); B. Popular (Tordera); B. Can Manyer (Vilassar de Dalt)
Enllaç permanent a aquest registre
8 / 46
seleccionar
imprimir
Un Sindicalisme de guerra : sindicats i col·lectivitzacions industrials i agràries a Catalunya, 1936-1939 / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere
En: 121375 La Guerra civil : institucions, partits, sindicats, ajut internacional i vida quotidiana. Actes II Seminari sobre la guerra civil i el franquisme a Catalunya, Barberà del Vallès, 14 i 15 de març de 1997 ; Bonamusa i Gaspà, Francesc (Ed.). Barberà del Vallès : Ajuntament de Barberà del Vallès, DL 1998. p. 55-77
Matèries: Guerra civil espanyola ; Sindicalisme ; Col·lectivització ; Anarcosindicalisme ; Socialisme ; Comunisme ; Sindicats ; Sindicats agrícoles ; Conflicte rabassaire
Matèries: Confederació Nacional del Treball : CNT ; Unió General de Treballadors : UGT ; Unió de Rabassaires
Àmbit: Catalunya
Cronologia: 1936 - 1939
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B.P. Esteve Paluzie (Barberà del Vallès); B. Pompeu Fabra (Sant Quirze de Besora); B. Central (Cerdanyola del Vallès)
Enllaç permanent a aquest registre
9 / 46
seleccionar
imprimir
Text complet
Les Col·lectivitzacions forestals a Santa Coloma de Farners (1936-1939) / Josep M. T. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs
En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 5 (1992) , p. 143-148 : il.
Notes.
Matèries: Col·lectivització ; Boscos ; Sindicats ; Guerra civil espanyola ; Moviment obrer ; Anarcosindicalisme ; Fonts documentals ; Sindicats camperols
Matèries: Confederació Nacional del Treball : CNT ; Unió General de Treballadors : UGT ; Unió de Rabassaires
Àmbit: Santa Coloma de Farners
Cronologia: 1936 - 1939
Accés: http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/25931/39619
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner
Enllaç permanent a aquest registre
10 / 46
seleccionar
imprimir
Text complet
La Fatarella: una insurrecció pagesa a la rereguarda catalana durant la guerra civil / Pelai Pagès i Blanch
Pagès i Blanch, Pelai
En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 17 (2004) , p. 659-673
Número d'homenatge a Emili Giralt i Raventós. Notes a peu de pàgina.
Matèries: Guerra civil espanyola ; Rereguarda ; Col·lectivització ; Repressió política ; Conflictivitat social ; Insurrecció ; Pagesia ; Partits polítics ; Sindicats ; Associacions pageses
Matèries: Confederació Nacional del Treball : CNT ; Federación Anarquista Ibérica : FAI ; Partit Obrer d'Unificació Marxista : POUM ; Unió General de Treballadors : UGT ; Partit Socialista Unificat de Catalunya : PSUC ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC ; Unió de Rabassaires
Àmbit: Fatarella, la
Cronologia: 1937
Accés: http://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/103003/145714
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)
Enllaç permanent a aquest registre
11 / 46
seleccionar
imprimir
Text complet
De les eleccions del 16 de febrer de 1936 a l'entrada dels "nacionals". Notícies de les actes municipals de Vila-rodona / Josep Santesmases i Ollé
Santesmases i Ollé, Josep
En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 7 (2003) , p. 101-140 : il. , gràf.
Notes a peu de pàgina.
Matèries: Guerra civil espanyola ; Eleccions generals 1936 ; Entrada de les tropes franquistes ; Actes administratives ; Ajuntament ; Biografia ; Regidors ; Vida política ; Política municipal ; Partits polítics ; Sindicats
Matèries: Esquerra Republicana de Catalunya : ERC ; Unió General de Treballadors : UGT ; Unió de Rabassaires ; Confederació Nacional del Treball : CNT ; Partit Socialista Unificat de Catalunya : PSUC
Àmbit: Vila-rodona
Cronologia: 1936 - 1939
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/27256/27090
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili
Enllaç permanent a aquest registre
12 / 46
seleccionar
imprimir
Text complet
Sindicalisme pagès i republicanisme popular a Catalunya, 1918 - 1930: la Unió de Rabassaires: entre el radicalisme obrerista i la via cooperativista [Fitxer informàtic] / Jordi Pomés i Vives ; director: Pere Gabriel i Sirvent
Pomés i Vives, Jordi
Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2008
Dirigida per: Gabriel i Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna iContemporània, 1998
Un fitxer electrònic
ISBN 9788469132975
La Unió de Rabassaires va ser un sindicat camperol català que va néixer el 1922, en un context de desorganització cenetista -una vegada superat el trienni bolxevic- i, no casualment, de reorganització político-sindical del republicanisme. Es va organitzar i va desenvolupar durant els seus primers vuit anys de vida a les comarques vitícoles de la província de Barcelona. Unes comarques on el republicanisme mantenia una certa vitalitat -malgrat els baixos resultats electorals- i on la terra era treballada majoritàriament per parcers i rabassaires, els quals formaven un component essencial de la base social del republicanisme comarcal català. Al mateix temps eren unes comarques on la conflictivitat social i sindical rabassaire va perdurar de forma ben roent fins el primer terç del segle XX, després de desenvolupar-se amb força al llarg del segle anterior. Des d'un posicionament político-sindical republicà, la Unió de Rabassaires va assumir les reivindicacions sindicals d'aquesta pagesia sense terra pròpia, intentant d'aconseguir per a ell -sempre mitjançant canals legals- la més gran estabilitat possible sobre la terra que treballava. Encara que no va aconseguir cap llei que assumís ni que fos parcialment el seu programa sobre contractes de conreu, en bona mesura a causa de les oposades circumstàncies polítiques dels anys vint, com a mínim el sindicat rabassaire es va distingir en aquesta dècada per la defensa que a nivell individual va fer dels camperols que van haver d'enfrontar-se amb problemes judicials a causa dels contractes. Malgrat tot, els seus millors èxits sindicals els va recollir als camps del cooperativisme i de la valoració de la producció agrícola, especialment del sector dels tubercles. Aquests èxits van consolidar al sindicat i van col·laborar decisivament a trastornar prop de 1930 el color de l'hegemonia sindical al camp català que, gràcies a institucions com l'IACSI, la Mancomunitat de Catalunya i les federacions catòliques, s'havia mantingut en bona mesura de signe conservador al llarg de les tres primeres dècades del segle. La Unió de Rabassaires va arribar a ésser la principal força sindical rural catalana durant la segona meitat dels anys trenta, especialment durant la guerra civilLa Unió de Rabassaires va ser un sindicat camperol català que va néixer el 1922, en un context de desorganització cenetista -una vegada superat el trienni bolxevic- i, no casualment, de reorganització político-sindical del republicanisme. Es va organitzar i va desenvolupar durant els seus primers vuit anys de vida a les comarques vitícoles de la província de Barcelona. Unes comarques on el republicanisme mantenia una certa vitalitat -malgrat els baixos resultats electorals- i on la terra era treballada majoritàriament per parcers i rabassaires, els quals formaven un component essencial de la base social del republicanisme comarcal català. Al mateix temps eren unes comarques on la conflictivitat social i sindical rabassaire va perdurar de forma ben roent fins el primer terç del segle XX, després de desenvolupar-se amb força al llarg del segle anterior. Des d'un posicionament político-sindical republicà, la Unió de Rabassaires va assumir les reivindicacions sindicals d'aquesta pagesia sense terra pròpia, intentant d'aconseguir per a ell -sempre mitjançant canals legals- la més gran estabilitat possible sobre la terra que treballava. Encara que no va aconseguir cap llei que assumís ni que fos parcialment el seu programa sobre contractes de conreu, en bona mesura a causa de les oposades circumstàncies polítiques dels anys vint, com a mínim el sindicat rabassaire es va distingir en aquesta dècada per la defensa que a nivell individual va fer dels camperols que van haver d'enfrontar-se amb problemes judicials a causa dels contractes. Malgrat tot, els seus millors èxits sindicals els va recollir als camps del cooperativisme i de la valoració de la producció agrícola, especialment del sector dels tubercles. Aquests èxits van consolidar al sindicat i van col·laborar decisivament a trastornar prop de 1930 el color de l'hegemonia sindical al camp català que, gràcies a institucions com l'IACSI, la Mancomunitat de Catalunya i les federacions catòliques, s'havia mantingut en bona mesura de signe conservador al llarg de les tres primeres dècades del segle. La Unió de Rabassaires va arribar a ésser la principal força sindical rural catalana durant la segona meitat dels anys trenta, especialment durant la guerra civil.
Matèries: Sindicats camperols ; Pagesos ; Conflicte rabassaire ; Republicanisme ; Vinya ; Contractes de conreu ; Procés judicial ; Conflictivitat social ; Pagesia ; Cooperativisme ; Sindicalisme ; Dictadura de Primo de Rivera ; Tesis doctorals ; Sindicats agrícoles
Matèries: Unió de Rabassaires
Àmbit: Catalunya ; Barcelona, província
Cronologia: 1918 - 1930
Accés: http://www.tdx.cat/TDX-0428108-165218
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa
Enllaç permanent a aquest registre
13 / 46
seleccionar
imprimir
La Catalunya pagesa: entre l'argolla d'una conflictivitat heretada i de solucions confuses (1931 - 1939) / Antoni Gavaldà
Gavaldà i Torrents, Antoni
En: 121487 Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana. [Barcelona ; Valls] : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : [et al. ], 2008. p. 715-738
(Republicanisme, gènere i conflictivitat social. Ponència)
Bibliografia.
Matèries: Pagesia ; Conflictivitat social ; República espanyola II ; Sindicats agrícoles ; Generalitat republicana ; Propietat de la terra ; Propietat rural ; Reforma agrària ; Guerra civil espanyola ; Col·lectivització ; Conflicte rabassaire ; Sindicats camperols
Matèries: Generalitat de Catalunya. Conselleria d'Agricultura ; Unió de Rabassaires ; Confederació Nacional del Treball-FAI : CNT-FAI ; Unió General de Treballadors : UGT
Àmbit: Catalunya
Cronologia: 1931 - 1939
Localització: UAB: Sibhil·la; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra
Enllaç permanent a aquest registre
14 / 46
seleccionar
imprimir
Text complet
Sindicalisme pagès i republicanisme popular a Catalunya, 1918 - 1930: la Unió de Rabassaires: entre el radicalisme obrerista i la via cooperativista / Jordi Pomés Vives; dirigida per Pere Gabriel i Sirvent
Pomés i Vives, Jordi
Dirigida per: Gabriel Sirvent,Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 1988
506 p. : il. ; 31 cm
Document llistat. Bibliografia.
La Unió de Rabassaires va ser un sindicat camperol català que va néixer el 1922, en un context de desorganització cenetista -una vegada superat el trienni bolxevic- i, no casualment, de reorganització político-sindical del republicanisme. Es va organitzar i va desenvolupar durant els seus primers vuit anys de vida a les comarques vitícoles de la província de Barcelona. Unes comarques on el republicanisme mantenia una certa vitalitat -malgrat els baixos resultats electorals- i on la terra era treballada majoritàriament per parcers i rabassaires, els quals formaven un component essencial de la base social del republicanisme comarcal català. Al mateix temps eren unes comarques on la conflictivitat social i sindical rabassaire va perdurar de forma ben roent fins el primer terç del segle XX, després de desenvolupar-se amb força al llarg del segle anterior. Des d'un posicionament político-sindical republicà, la Unió de Rabassaires va assumir les reivindicacions sindicals d'aquesta pagesia sense terra pròpia, intentant d'aconseguir per a ell -sempre mitjançant canals legals- la més gran estabilitat possible sobre la terra que treballava. Encara que no va aconseguir cap llei que assumís ni que fos parcialment el seu programa sobre contractes de conreu, en bona mesura a causa de les oposades circumstàncies polítiques dels anys vint, com a mínim el sindicat rabassaire es va distingir en aquesta dècada per la defensa que a nivell individual va fer dels camperols que van haver d'enfrontar-se amb problemes judicials a causa dels contractes. Malgrat tot, els seus millors èxits sindicals els va recollir als camps del cooperativisme i de la valoració de la producció agrícola, especialment del sector dels tubercles. Aquests èxits van consolidar al sindicat i van col·laborar decisivament a trastornar prop de 1930 el color de l'hegemonia sindical al camp català que, gràcies a institucions com l'IACSI, la Mancomunitat de Catalunya i les federacions catòliques, s'havia mantingut en bona mesura de signe conservador al llarg de les tres primeres dècades del segle. La Unió de Rabassaires va arribar a ésser la principal força sindical rural catalana durant la segona meitat dels anys trenta, especialment durant la guerra civil. La Unió de Rabassaires va ser un sindicat camperol català que va néixer el 1922, en un context de desorganització cenetista -una vegada superat el trienni bolxevic- i, no casualment, de reorganització político-sindical del republicanisme. Es va organitzar i va desenvolupar durant els seus primers vuit anys de vida a les comarques vitícoles de la província de Barcelona. Unes comarques on el republicanisme mantenia una certa vitalitat -malgrat els baixos resultats electorals- i on la terra era treballada majoritàriament per parcers i rabassaires, els quals formaven un component essencial de la base social del republicanisme comarcal català. Al mateix temps eren unes comarques on la conflictivitat social i sindical rabassaire va perdurar de forma ben roent fins el primer terç del segle XX, després de desenvolupar-se amb força al llarg del segle anterior. Des d'un posicionament político-sindical republicà, la Unió de Rabassaires va assumir les reivindicacions sindicals d'aquesta pagesia sense terra pròpia, intentant d'aconseguir per a ell -sempre mitjançant canals legals- la més gran estabilitat possible sobre la terra que treballava. Encara que no va aconseguir cap llei que assumís ni que fos parcialment el seu programa sobre contractes de conreu, en bona mesura a causa de les oposades circumstàncies polítiques dels anys vint, com a mínim el sindicat rabassaire es va distingir en aquesta dècada per la defensa que a nivell individual va fer dels camperols que van haver d'enfrontar-se amb problemes judicials a causa dels contractes. Malgrat tot, els seus millors èxits sindicals els va recollir als camps del cooperativisme i de la valoració de la producció agrícola, especialment del sector dels tubercles. Aquests èxits van consolidar al sindicat i van col·laborar decisivament a trastornar prop de 1930 el color de l'hegemonia sindical al camp català que, gràcies a institucions com l'IACSI, la Mancomunitat de Catalunya i les federacions catòliques, s'havia mantingut en bona mesura de signe conservador al llarg de les tres primeres dècades del segle. La Unió de Rabassaires va arribar a ésser la principal força sindical rural catalana durant la segona meitat dels anys trenta, especialment durant la guerra civil.
Matèries: Conflicte rabassaire ; Cooperativisme ; Sindicalisme ; Pagesia ; Dictadura de Primo de Rivera ; Sindicats agrícoles ; Republicanisme ; Tesis doctorals ; Sindicats camperols
Matèries: Unió de Rabassaires
Àmbit: Catalunya
Cronologia: 1918 - 1930
Accés: http://www.tdx.cat/TDX-0428108-165218/
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats
Enllaç permanent a aquest registre
15 / 46
seleccionar
imprimir
Sindicalisme pagès i republicanisme popular a Catalunya (1918 - 1930): la Unió de Rabassaires [Microforma] / Jordi Pomés Vives
Pomés i Vives, Jordi
Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 1998
Dirigida per: Gabriel Sirvent,Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 1988
2 microfitxes ; 11 * 15 cm + 1 fullet (7 p. ; 18 cm) (Tesis doctorals de la Universitat Autònoma de Barcelona)
Bibliografia. Text en català, resum en català i anglès.
ISBN 84-490-1256-2
La Unió de Rabassaires va ser un sindicat camperol català que va néixer el 1922, en un context de desorganització cenetista -una vegada superat el trienni bolxevic- i, no casualment, de reorganització político-sindical del republicanisme. Es va organitzar i va desenvolupar durant els seus primers vuit anys de vida a les comarques vitícoles de la província de Barcelona. Unes comarques on el republicanisme mantenia una certa vitalitat -malgrat els baixos resultats electorals- i on la terra era treballada majoritàriament per parcers i rabassaires, els quals formaven un component essencial de la base social del republicanisme comarcal català. Al mateix temps eren unes comarques on la conflictivitat social i sindical rabassaire va perdurar de forma ben roent fins el primer terç del segle XX, després de desenvolupar-se amb força al llarg del segle anterior. Des d'un posicionament político-sindical republicà, la Unió de Rabassaires va assumir les reivindicacions sindicals d'aquesta pagesia sense terra pròpia, intentant d'aconseguir per a ell -sempre mitjançant canals legals- la més gran estabilitat possible sobre la terra que treballava. Encara que no va aconseguir cap llei que assumís ni que fos parcialment el seu programa sobre contractes de conreu, en bona mesura a causa de les oposades circumstàncies polítiques dels anys vint, com a mínim el sindicat rabassaire es va distingir en aquesta dècada per la defensa que a nivell individual va fer dels camperols que van haver d'enfrontar-se amb problemes judicials a causa dels contractes. Malgrat tot, els seus millors èxits sindicals els va recollir als camps del cooperativisme i de la valoració de la producció agrícola, especialment del sector dels tubercles. Aquests èxits van consolidar al sindicat i van col·laborar decisivament a trastornar prop de 1930 el color de l'hegemonia sindical al camp català que, gràcies a institucions com l'IACSI, la Mancomunitat de Catalunya i les federacions catòliques, s'havia mantingut en bona mesura de signe conservador al llarg de les tres primeres dècades del segle. La Unió de Rabassaires va arribar a ésser la principal força sindical rural catalana durant la segona meitat dels anys trenta, especialment durant la guerra civil. La Unió de Rabassaires va ser un sindicat camperol català que va néixer el 1922, en un context de desorganització cenetista -una vegada superat el trienni bolxevic- i, no casualment, de reorganització político-sindical del republicanisme. Es va organitzar i va desenvolupar durant els seus primers vuit anys de vida a les comarques vitícoles de la província de Barcelona. Unes comarques on el republicanisme mantenia una certa vitalitat -malgrat els baixos resultats electorals- i on la terra era treballada majoritàriament per parcers i rabassaires, els quals formaven un component essencial de la base social del republicanisme comarcal català. Al mateix temps eren unes comarques on la conflictivitat social i sindical rabassaire va perdurar de forma ben roent fins el primer terç del segle XX, després de desenvolupar-se amb força al llarg del segle anterior. Des d'un posicionament político-sindical republicà, la Unió de Rabassaires va assumir les reivindicacions sindicals d'aquesta pagesia sense terra pròpia, intentant d'aconseguir per a ell -sempre mitjançant canals legals- la més gran estabilitat possible sobre la terra que treballava. Encara que no va aconseguir cap llei que assumís ni que fos parcialment el seu programa sobre contractes de conreu, en bona mesura a causa de les oposades circumstàncies polítiques dels anys vint, com a mínim el sindicat rabassaire es va distingir en aquesta dècada per la defensa que a nivell individual va fer dels camperols que van haver d'enfrontar-se amb problemes judicials a causa dels contractes. Malgrat tot, els seus millors èxits sindicals els va recollir als camps del cooperativisme i de la valoració de la producció agrícola, especialment del sector dels tubercles. Aquests èxits van consolidar al sindicat i van col·laborar decisivament a trastornar prop de 1930 el color de l'hegemonia sindical al camp català que, gràcies a institucions com l'IACSI, la Mancomunitat de Catalunya i les federacions catòliques, s'havia mantingut en bona mesura de signe conservador al llarg de les tres primeres dècades del segle. La Unió de Rabassaires va arribar a ésser la principal força sindical rural catalana durant la segona meitat dels anys trenta, especialment durant la guerra civil.
Matèries: Conflicte rabassaire ; Cooperativisme ; Sindicalisme ; Pagesia ; Dictadura de Primo de Rivera ; Republicanisme ; Tesis doctorals ; Sindicats agrícoles ; Associacions pageses ; Sindicats camperols
Matèries: Unió de Rabassaires
Àmbit: Catalunya
Cronologia: 1918 - 1930
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona
Enllaç permanent a aquest registre
16 / 46
seleccionar
imprimir
L'Associacionisme pagès a l'Alt Penedès, 1890 - 1940: L'exemple de Santa Margarida i els Monjos / Ramon Arnabat Mata
Arnabat i Mata, Ramon
En: 104795 Solidaritats pageses, sindicalisme i cooperativisme. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 1998. p. 353-376
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix estadístic.
Matèries: Associacions pageses ; Sindicats agrícoles ; Associacionisme ; Pagesia ; Obrers agrícoles ; Associacions recreatives ; Cooperativisme ; Sindicalisme ; Partits polítics ; Republicanisme ; Conflictivitat social ; Restauració ; República espanyola II ; Conflicte rabassaire ; Sindicats camperols
Matèries: Margaridoia, La ; Federació Comarcal de Sindicats Agrícoles de l'Alt i el Baix Penedès ; Unió de Rabassaires
Àmbit: Santa Margarida i els Monjos
Cronologia: 1890 - 1940
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Pública de Lleida; B. Institut d'Estudis Ilerdencs
Enllaç permanent a aquest registre
17 / 46
seleccionar
imprimir
Text complet
Aproximació al món del vi i del cava a Mollet del Vallès / Consol Garcia-Moreno i Marchan
Garcia-Moreno i Marchán, Consol
En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 22 (gener 2007), p. 143-160 : il. (Monogràfic. El món del vi i el cava al Baix Vallès)
Referències bilbiogràfiques. Notes.
Matèries: Vinya ; Vi ; Cava ; Indústria vinícola ; Pagesia ; Plaga de la fil·loxera ; Propietat de la terra ; Empreses ; Conflicte rabassaire ; Sindicats camperols
Matèries: Plantada i Fonolleda, Vicenç (1839-1913) ; Ferran i Coll, Fèlix (1814-1895) ; Fonolleda, família ; Ros i Sallent, Frederic (1875-1956) ; Tura i Valldeoriola, Feliu (1888-1956)
Matèries: Sindicat Agrícola de Mollet del Vallès ; Unió de Rabassaires ; Xampany Gomà
Àmbit: Mollet del Vallès
Cronologia: 1865 - 1970
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/110452/183201
Localització: UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner
Enllaç permanent a aquest registre
18 / 46
seleccionar
imprimir
Conflictivitat social i associacionisme agrari a la Terra Alta (1875 - 1936) / Josep Sánchez Cervelló
Sánchez i Cervelló, Josep
En: 116499 Segones Jornades d'Estudi a la Terra Alta. [Batea] : Patronat Pro-Batea, 1998. p. 225-241
Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina.
Matèries: Conflictivitat social ; Generalitat republicana ; Propietat de la terra ; Associacions pageses ; Sindicats agrícoles ; Eleccions ; Fets del 6 d'octubre 1934 ; Anarquisme ; Conflicte rabassaire ; Sindicats camperols
Matèries: Confederació Nacional del Treball-FAI : CNT-FAI ; Unió de Rabassaires
Àmbit: Terra Alta
Cronologia: 1875 - 1936
Localització: UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; B. Dr. Frias (l'Ametlla de Mar); B. Pública de Tarragona; B. José Escudé Albesa (Santa Bàrbara); B. Cabra-Feixet (El Perelló); B. Trinitari Fabregat (Alcanar); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Popular (Ulldecona); B. Delta de l'Ebre (Deltebre); B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Centre de Lectura (La Fatarella)
Enllaç permanent a aquest registre
19 / 46
seleccionar
imprimir
L'Agricultura i els sindicats pagesos de Malgrat: Una panoràmica del món agrari local des de finals del s. XIX fins a l'actualitat / Jordi Pomés ; presentació de Conxita Campoy i Martí ; pròleg de Simón Riera Torrent i Ramon Hernández Turró
Pomés i Vives, Jordi
Malgrat de Mar : Ajuntament de Malgrat de Mar, 2007
295 p. : il., gràf. ; 24 cm + 1 DVD
Amb el suport de l'Ajuntament de Malgrat de Mar i Caixa Laietana. Bibliografia i fonts. Índex onomàstic. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix gràfic dels presidents dels principals sindicats pagesos malgratencs i llista de membres d'aquests. Amb un DVD amb els reportatges audiovisuals "El pla de Grau" i "El fesol del ganxet" produït amb la col·laboració de la Cooperativa Agrícola El Progrés-Garbí.
ISBN 978-84-934633-2-8
Matèries: Agricultura ; Conreus ; Productes agraris ; Sistemes de conreu ; Conreu de secà ; Conreu de regadiu ; Pagesia ; Ramaders ; Categories laborals ; Obrers agrícoles ; Sindicalisme ; Cooperativisme ; Cambres agràries ; Sindicats agrícoles ; Agricultura periurbana ; Sindicat vertical ; Conflicte rabassaire
Matèries: Fontrodona Rabasa, Sebastià ; Hernández Turró, Ramon ; Matamala Fontrodona, Francesc ; Prats Albert, Francesc ; Viadé Rabassa, Salvador
Matèries: Sindicat Agrícola de Malgrat de Mar ; Sindicat Agrícola El Progrés de Malgrat ; Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral ; Unió de Rabassaires ; Confederació Nacional del Treball : CNT ; Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Malgrat de Mar ; Cambra Agrària de Malgrat de Mar ; Unió de Pagesos ; Cooperativa Agrícola Garbí de Malgrat de Mar ; Progrés Societat Cooperativa, El ; Cooperativa El Progrés-Garbí de Malgrat de Mar
Àmbit: Malgrat de Mar
Cronologia: 1862 - 2006
Autors add. : Campoy i Martí, Conxita (Pr.) ; Riera Torrent, Simón (Pr.) ; Hernández Turró, Ramon (Pr.)
Localització: UAB: Sibhil·la
Enllaç permanent a aquest registre
20 / 46
seleccionar
imprimir
Les Cròniques d'en Sila / Joan Soley i Sala ; Introducció de Joan Mestres i Miquel i del Centre de Recerques i Estudis Mogoda
Soley i Sala, Joan (Sila)
Santa Perpètua de Mogoda : Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Regidoria de Cultura i Promoció Local : Centre de Recerques i Estudis Mogoda, 2006
158 p. : il. ; 23 cm
Amb el suport de la Diputació de Barcelona, xarxa de municipis. Bibliografia i fonts.
ISBN 84-611-3372-2
Matèries: Cronistes ; Agrupacions corals ; Activitats agrícoles ; Estructura agrària ; Ateneus obrers ; Associacions pageses ; Sindicats agrícoles ; Conflicte rabassaire
Matèries: Soley i Sala, Joan (1900-1990) ; Sila ; Clavé i Camps, Josep Anselm (1824-1874)
Matèries: Coral Aurora Perpetuense ; Centre Democràtic Regionalista Perpetuense ; Sindicat Agrícola de Santa Perpètua de Mogoda ; Sindicat la Unió Agrícola de Santa Perpètua de Mogoda ; Unió de Rabassaires ; Confederació Nacional del Treball : CNT
Àmbit: Santa Perpètua de Mogoda
Cronologia: 1900 - 1990
Autors add. : Vilás Galindo, Ernesto (Ed.) ; Ricart, Joan (Ed.)
Autors add. : Centre de Recerques i Estudis Mogoda ; Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda ; Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Regidoria de Cultura i Promoció Local
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner
Enllaç permanent a aquest registre
pàgina 1 de 3
anar a la pàgina
Refinar la cerca
Base de dades FONS : Formulari avançat
Formulari lliure
Cercar:
en el camp:
1
Qualsevol campMatèriesAutorGeogràficComarquesPeríode cronològicRevistes buidadesParaules del títolData de publicacióCol·leccióTipus de documentTipus de suport
2 and or and not
Qualsevol campMatèriesAutorGeogràficComarquesPeríode cronològicRevistes buidadesParaules del títolData de publicacióCol·leccióTipus de documentTipus de suport
3 and or and not
Qualsevol campMatèriesAutorGeogràficComarquesPeríode cronològicRevistes buidadesParaules del títolData de publicacióCol·leccióTipus de documentTipus de suport | 0.541651 | curate | {"ca": 0.915059384834027, "it": 0.009161506446046087, "es": 0.023703177342401786, "fr": 0.008933103238249925, "pt": 0.009491422190640544, "de": 0.004339660948127094, "fi": 0.0011673941731803878, "en": 0.013475789259973607, "ru": 0.008679321896254187, "id": 0.0005836970865901939, "oc": 0.0006090752207897675, "sv": 0.0005836970865901939, "ar": 0.00045680641559232567, "ja": 0.00017764693939701552, "st": 0.000431428281392752, "nl": 0.0008374784285859303, "cs": 0.0008374784285859303, "pl": 0.0014719317835752714} | http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=ca&base=FONS&nextAction=lnk&exprSearch=UNIO%20DE%20RABASSAIRES&indexSearch=MA |
mc4_ca_20230418_2_161820 | El GOB exigeix que es descarti el Segon Cinturó perquè considera que serà "un element més generador de congestió"
Actualizado 18/9/2008 19:56:27 CET
El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) va reclamar avui que es descarti el Segon Cinturó de Palma en estimar que és "una infraestructura innecessària" que, a la llarga, serà un element més generador de congestió que repercutirà en què la ciutat estigui cada vegada més habitada per cotxes i no per persones.
En un comunicat, l'associació ecologista va destacar que aquesta infraestructura és un "exemple més" de la divergència entre el "discurs de la mobilitat i les accions reals que després es plasmen sobre el territori.
Segons el GOB, el Segon Cinturó representa "més consum de territori", així com l'especulació urbanística dels terrenys pròxims a la nova via i, sobretot, una aposta per la promoció del transport privat.
Per tot això, i aprofitant la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible, el GOB va exigir que es descarti aquesta infraestructura si "volem que hagi coherència" entre el discurs polític sobre sostenibilitat i les accions que es materialitzen sobre el territori. | 0.839486 | curate | {"ca": 0.9705882352941176, "es": 0.029411764705882353} | http://www.europapress.es/catala/illes-balears-00231/noticia-gob-exigeix-descarti-segon-cinturo-perque-considera-sera-element-mes-generador-congestio-20080918175627.html |
mc4_ca_20230418_16_558158 | Club Atletisme Ondara: d’abril 2016
Vos informem que aquest DIJOUS 28 D'ABRIL tindrem reunió amb caràcter Urgent del Club Atletisme Ondara, per tractar tots els temes relacionats amb la cursa del proper 28 de maig ací al nostre poble:
- Recorreguts.
- Organització cursa.
- Voluntaris.
La reunió serà a les 22.15 al Bar Llobell.
Demanem la màxima assistència.
Publicat per ondaracorre el 26.4.16 Cap comentari:
Publicat per ondaracorre el 25.4.16 Cap comentari:
Cursa Solidària "Raquel Payà" per al proper 24-04-2016
No podeu oblidar que aquest diumenge 24 d'abril tenim una cita amb la solidaritat!
Tots podem posar el nostre gra de sorra per a benefici de l'Escola d'Educació Especial "Raquel Payà" de Dénia, col·laborant amb la Cursa Solidària que organitzen per tercer any consecutiu!
Tota la informació i les inscripcions les podreu trobar ACÍ!! !
Són sols 7 kms per a corredors, quina millor forma per començar un diumenge! ?
Si no vols córrer, tampoc tens excusa, per què també hi ha per a Caminants i sols 3,5 kms.
I si no voleu participar, també es poden fer donacions a l'escola en l'enllaç d'informació que hi ha just dalt!
Vine a Dénia i col·labora!! !
Publicat per ondaracorre el 20.4.16 Cap comentari:
Solidària Almussafes, Trail Solidari Alcoi i XIV Cursa Popular Teulada 16 i 17-04-2016
Aquest cap de setmana hem tingut el Club repartit per tot arreu!
Roc i Joanba van anar el diumenge fins Almussafes per participar en una cursa solidària "In Real Time", que es corre a diversos llocs del món al mateix temps, com en Addis Abeba o Ondarríbia.
Roc quedà 2on en la prova de 800m d'edats entre 8-11, tenint-ne ell 9!!! Increïble com corre este xiquet!! !
Joanba participà en la prova de 5 kms.
Roc en un moment de la cursa.
Roc al podi.
El mateix diumenge 17 d'abril, el nostre muntanyer per excel·lència, Javi Valera, s'enfrontava a la VI edició de la MAMOVA, la Marató de Muntanya de València, ell i 42 més, són els privilegiats que han participat en totes les edicions! Aquesta edició comptà amb prop de 700 participants, entre la Marató i la Mitja Marató.
Javi realitzà un temps de 6 hores, preparant així la MIM (Marató i Mitja) que té aquest dissabte al Penyagolosa, junt a Paco Giner o els companys del Cap i Cua Pablo i Alejandro.
Article sobre la MAMOVA
Abans d'aquestes curses, Roc i Joanba ja participaren a la cursa de Teulada, per què el dissabte celebràvem en Teulada la XIV edició de la seva Cursa, junt a un total de 26 dels nostres corredors i els més menuts que corregueren abans:
Isabel Ivars - 15ena en Benjamí Femení
Roc Miftah Martí - 2on en Benjamí Masc.
Aitana Valera - 5ena en Infantil Femení
Tots ells realitzaren un molt bon paper d'entre els quasi 300 xiquets participants.
Desprès es donà l'eixida de la prova reina, amb els ja esmenats 26 companys del C.A. Ondara que participaren d'aquesta, sempre, dura prova, amb les seves fortes pujades i baixades. I al cap i a la fi, d'entre els 1.230 finishers de la prova, els nostres realitzaren temps molt destacables, com Almudena, que no falla mai, i aconseguí el 2on lloc en Veteranes "B", o Rubén, qui eixint des de darrere realitzà molt bona cursa, a 4,50 de mitja. O les nostres xiques, Àngeles, Mª Jose, Marga M., Marisol, Marga E., Tere M. i Tere C., que aconseguiren finalitzar aquesta dura cursa amb molt bona cara i moltes ganes de fer-ho bé!
Vale i Àngeles entrant a meta.
També en dissabte es realitzà el IV Trail Solidari d'Alcoi de 55 kms, tots ells per la Serra Mariola, on prengué part un equip ondarenc, format per Carol, Nerea, Eva i la nostra companya del C.A. La Xara, Pilar.
Aconseguiren realitzar una prova fantàstica, amb un temps final de 10hores i 51 minuts, aplegant a meta les Segones per equips!! !
Eva, Nerea, Carol i Pilar entrant a meta.
Pilar, Carol, Eva i Nerea dalt del podi.
Aquest proper dissabte 23 d'abril tindrem l'estrena del Poble Nou de Benitatxell en el Circuit a Peu Marina Alta, no us la podeu perdre! Ja en horari de 17.00h per als menuts i 19.00h per als "fadrinets"!
Més info i inscripcions ACÍ!! !
X Volta a Peu a El Verger 09-04-2016 i III Cursa per Muntanya Palma-Ador 10-04-2016
Respresentació del C.A. Ondara a El Verger
Aquest dissabte continuàvem la festa del Circuit a La Marina, amb la 5ena prova d'aquesta edició, la X Volta a Peu a El Verger, fins on s'acostaren quasi 1.300 participants en la prova reina i amb més de 300 xiquets, entre els qui destaquem els nostres:
Míriam Pérez, 16ena en Aleví Femení.
Isabel Ivars, 16ena Benjamí Femení.
Roc Miftah Martí, 4rt Benjamí Masc.
Aitana Valera, 4ª Infantil Femení.
Paula Giner, 11ena Pre-Benjamí Fem.
L'afició ondarenca animant durant la cursa. Tot no és córrer!
Un poc més tard començà la prova reina de 10 quilòmetres de llargada, amb el recorregut pla i ràpid de sempre i amb un fort vent que bufava en contra quan anaves direcció cap a Ondara, cosa que no impedí que tots realitzaren molt bona cursa.
Dels nostres s'acostaren 34 a gaudir d'aquesta festa, la més representativa per part del C.A. Ondara en el que portem de Circuit.
Toni i Kelo entrant junts a meta.
Destacar els podis en Veteranes "B" d'Almudena i Veteranes "D" d'Ana, 3ª i 1ª respectivament, així com el 5è lloc en Sènior Femení d'Antonia i el 9è de Carol. I és que les nostres xiques estan molt fortes!! !
També el 13è lloc d'entre els Juvenils, de Pablo Nicolàs, qui corregué a 5.00 clavats!! !
Almu, 3ª Veterana "B"
Ana, guanyadora en Veteranes "D"
Almu i Ana
Classificació General El Verger
En quant a la General de Clubs Femenina, ens apuntem al carro del Top5!!! Superant en aquesta bona cursa de Verger al Llebeig de Xàbia i posant-nos 4rts!
Classificació Global Femenina
Carol i Eva entrant a meta.
El diumenge 10 va tindre lloc en Palma de Gandia i Ador, la III Cursa per Muntanya de les localitats. Fills allí tinguérem també representació femenina! Com van tant sobrades, el dissabte corren a Verger fent molt bons temps i el diumenge pugen al podi en una prova de muntanya!
La Cursa era de 15.8 kms i participaren entre corredors i caminants 211 persones.
A banda de les nostres ondarenques Carol, Eva i Nerea (1ª, 2ª i 4ª en categoria Sènior Femení, respectivament), també participaren els nostres veïns de La Xara: Jaime, Elisa, Ernest, Marcelo i Pilar.
Carol, Eva i Nerea.
Classificacions Cursa Muntanya Palma-Ador
Recordeu que aquest proper dissabte 16 d'abril és la XIV Cursa Popular a Teulada.
L'horari serà el mateix que les curses d'abril, a les 16,30 les proves dels xiquets i a les 18,30 la Cursa dels majors.
Publicat per ondaracorre el 11.4.16 Cap comentari:
Publicat per ondaracorre el 7.4.16 Cap comentari: | 0.698277 | curate | {"ca": 0.9343682754380572, "es": 0.022901936673839534, "fr": 0.0012296341838303104, "pt": 0.012450046111281894, "it": 0.0018444512757454657, "ro": 0.012450046111281894, "nl": 0.01029818628957885, "id": 0.001537042729787888, "en": 0.0029203811865969875} | http://ondaracorre.blogspot.com/2016/04/ |
macocu_ca_20230731_0_211722 | L'objectiu d'aquest taller és capacitar els emprenedors per utilitzar correctament Facebook i Twitter com a eines digitals que formen part de la gestió del seu projecte empresarial. EL TALLER ESTÀ DIVIDIT EN DUES SESSIONS, OBLIGATORI ASSISTIR A AMBDUES (18 i 20 de juny) ...
L'objectiu d'aquest taller és despertar la creativitat interior dels participants i dotar-los d'eines per aplicar la creativitat en els seus projectes d'emprenedoría. EL TALLER ESTÀ DIVIDIT EN DUES SESSIONS, OBLIGATORI ASSISTIR A AMBDUES (7 i 9 de maig) Contingut: ...
Rambla Poblenou,156 08018 Barcelona, Seu de Barcelona de la UOC
Veiem que ets de mentalitat curiosa i entens que això de construir la UOC del futur és un repte majúscul en què cal ajuntar forces. Per això des de l'eLearn Center de la UOC ens agradaria comptar amb tu per a participar* en un taller de cocreació en què puguis fer sentir la ... | 0.739317 | curate | {"ca": 0.7806818181818181, "en": 0.21931818181818183} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_77211 | En aquest blog trobaràs les últimes notícies, activitats, comunicats i enllaços d'interès relacionats amb la nostra escola infantil situada a Nou Barris (Barcelona)
4 de juny de 2021
Ens convertim en pintors!
Ens convertim en pintors!
Els Cargols som uns artistes! Ens encanta pintar i per això, la Paula ha pensat que seria bona idea poder pintar amb pintura utilitzant diferents tècniques.
Pintar té molts beneficis; ja que ens ajuda a reforçar l'habilitat manual, a potenciar la motricitat fina, afavoreix la imaginació i la creativitat, ens ajuda a expressar els nostres sentiments i les nostres emocions, augmenta la concentració, etc. Entre d'altres.
Aquest cop, hem utilitzat tres tècniques, però n'hi ha moltes més. Voleu veure quines són?
1. Pintar a sobre de film transparent
En aquesta activitat, la Paula ens ha preparat les taules posant film transparent al voltant de les potes de cadascuna i ens ha donat una safata plena de pintura. D'aquesta manera, amb l'ajuda d'un pinzell hem pogut pintar i deixar volar la nostra imaginació. Mireu-ho que divertit!
2. Pintar amb bastonets de les orelles
A la segona activitat, hem utilitzat la tècnica del puntillisme. Per això, hem agafat diferents bastonets i els hem ajuntat amb una goma. Hem agafat pintura i mireu-ho quines obres d'art!
3. Estampació amb diferents figures geomètriques
Per últim, hem aprofitat les peces amb diferents formes que tenim a la classe i les hem estampat a un paper amb pintura. En aquesta activitat, hem repassat també les diferents formes geomètriques i els colors.
Ens ho hem passat molt bé convertint-nos en pintors! I per això, els Cargols us animem a dur a terme aquestes tècniques de pintura a casa; ja que gaudireu molt! | 1 | perfect | {"ca": 0.9668639053254438, "es": 0.029585798816568046, "cs": 0.0035502958579881655} | |
cawac_ca_20200528_0_673 | (NEGRO) - Pub: PERIODICO EN CATALAN Doc: 02200B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 14/01/2000 - Hora: 04:08 José Luis Muñoz Escriptor. Pedro Altares Periodista. ?Silicon baby? La confessió Déu n?hi do la quantitat d?utilitats que té la silicona. Fa 30 anys la utilitzaven els lampistes per segellar escletxes en banyeres i en finestres desajustades. No es podíem imaginar que aquesta substància mal.leable acabaria, al cap dels anys, proporcionant corbes d?infart a milers de dones que no estaven satisfetes amb la mida dels seus pits. La silicona es posava i es treia, amb molta alegria per part dels cirurgians plàstics. No és estrany, amb aquests antecedents, que algú hagi tingut la idea de clonar un nadó de silicona, un robot que es mou, parpelleja, obre i tanca els ulls, mou mans i peus, exactament igual que un nadó de debò. De moment, la criatura ja s?està convertint en una estrella de la publicitat, tot i que als seus ulls hi ha un pòsit de maldat, a l?estil de Chucky, el ninot diabòlic. El robot farà d?or el seu inventor i es pot convertir en un substitut dels nadons convencionals. No es desperta a la nit, no se li han de canviar els bolquers i no necessita biberons. Una alternativa en aquests temps de baixa natalitat en què les mares del Primer Món estan en atur i els nens els porten sota el braç les del Tercer Món. El trist fenomen de les conversions, es titulava un article de mossèn Dalmau, publicat els primers anys de la transició, en què feia referència a la necessitat que sentien els conversos de provar la seva fidelitat al nou credo no només abjurant públicament l?antic, sinó, anant més lluny encara, culpabilitzant-lo de tota mena de perversions. El ministre portaveu, Josep Piqué, ha decidit continuar una tradició que, en política, resulta especialment obscena. Els canvis de jaqueta no són precisament una singularitat en la vida pública. Seria desitjable, no obstant, que un cert sentit del pudor deslliurés el sofert espectador d?espectacles d?abjuració que ens retrotreuen a temps inquisitorials. O de l?estalinisme. Piqué renega del seu passat al PSUC, partit fonamental en la conscienciació democràtica de Catalunya, i el contraposa amb el seu present de ministre d?un PP ¡revolucionari! ¿Calia arribar tan lluny? Tothom té el dret d?evolucionar. Ara bé, quan algú puja al carro del poder, és millor no justificar-se renegant d?allò en què, temps enrere i de bona fe, es va creure. Per fidelitat a un mateix. I per evitar la vergonya aliena que produeixen algunes confessions. Marcador simultani P El Govern espanyol ha anunciat que no transmetrà a la fiscalia britànica cap al.legació en relació amb la decisió del ministre de l?Interior britànic d?impedir l?extradició a Espanya de Pinochet. Defuig així la tramitació de les al.legacions que ja està preparant el jutge Baltasar Garzón per presentar davant l?Administració britànica i mantenir oberta la possibilitat de jutjar el dictador a Espanya. No és estranya l?actitud del Govern del PP que, al darrere de l?asèptic i distant respecte a la justícia, ha amagat sempre el seu poc entusiasme perquè el cas tirés endavant. Ara Straw facilita una còmoda solució final. I el Govern sospira alleugerit. P Els veïns de les Corts denuncien les tarifes abusives previstes per a un poliesportiu contruït en uns terrenys públics. Sospiten que es dóna prioritat al negoci sobre els interessos del veïnat. Cal un aclariment. P Un brot víric respiratori ha estat detectat a la unitat de neonatologia de l?hospital infantil de la Vall d?Hebron. La infecció afecta nens amb l?organisme especialment delicat per què són prematurs o perquè han nascut amb alguna malaltia. A l?alarma inicial, els responsables del centre sanitari hi han respost amb celeritat, ja que han aconseguit permisos per utilitzar un medicament que encara no està comercialitzat a Europa però d?eficàcia provada contra aquesta infecció. Una reacció digna d?elogi. P Un jutge de Barcelona ha ordenat la retirada de cançons que s?oferien per Internet a molt baix preu i que podien ser gravades per l?usuari. El jutge argumenta que pot ser un delicte de competència deslleial. Es tracta de la primera sentència d?aquesta mena a Espanya i marca un important precedent en un àmbit en què les pràctiques de pirateria ja són escandaloses. Divendres, 14 de gener del 2000 7 OPINIÓ el Periódico OPUS MEI Sant, gràcies a l?ADN Ja no hi ha res que s?oposi a creure que les restes mortals del bisbe Irurita estan enterrades a la catedral barcelonina. Ho diu l?ADN. Negar la validesa de la prova genètica seria tant com adoptar una postura bel.ligerant contra la ciència. La vida és una permanent paradoxa. Ara és l?Església la defensora d?un dictamen científic. Amb la fe no n?hi ha prou. Té el suport dels homes i dones de laboratori, que poden ser uns descreguts. Els ossos de la catedral van ser traslladats des d?una fossa comuna de Montcada, on havien anat a parar els cossos d?un grup d?afusellats els primers dies de la bogeria col.lectiva del 1936. Si els que hi ha sota una llosa catedralícia corresponen al bisbe Irurita, significa que el prelat va ser un màrtir de la fe, fet que permet avançar en el procés de beatificació, que alguns pretenien frenar amb la mentida que el bisbe havia estat vist ple de salut després del final de la guerra. El papa Joan Pau II no té gens de ganes d?acollir-se al retir que li demanen els caps de l?episcopat alemany, cosa que fa preveure la continuïtat de la campanya massiva de beatificacions i canonitzacions de la guerra civil espanyola, totes del mateix bàndol. Com que sembla que disposa de bons valedors, el bisbe Irurita serà beat i segurament arribarà a sant. Serà el primer que haurà arribat a l?altar gràcies a la prova de l?ADN, que és el DNI genètic, capaç d?identificar-nos a tots, els vius i els morts. Si hi ha gent decidida a fer que perduri la llegenda fosca dels últims anys de vida del bisbe, acabada la guerra civil, l?Església cada vegada que convingui exhibirà el certificat dels científics. Als crítics, gent segurament molt racionalista, no els quedarà cap més remei que callar. En la defensa de les seves posicions, l?Església s?ha valgut fins ara de la fe, de la doctrina i del dogma. En aquest cas es veurà avalada per la ciència. Pobres dels que segueixin obstinats a discutir la falta de transparència en la mort del bisbe. Josep Pernau Pinochet i el secret de la seva salut Londres no extradirà el presumpte genocida, però el president xilè Eduardo Frei està obligat a complir la seva promesa de portar el dictador davant la justícia del seu país. És una exigència de la humanitat U na vella norma periodística, que no sé si ha estat abolida dels manuals, diu que els criminals han de ser tractats sense cap mena de consideració social o de rang. Així, per exemple, un assassí convicte i confés mai serà tractat de senyor; un violador mai serà mister, mestre o professor, ni un segrestador, torturador o lladre rebrà el tracte de cortesia que suposa anteposar al seu nom la paraula don, tret que sigui una ironia o es vulgui donar la idea que parlem d?un mafiós. ¿És Pinochet un criminal? ¡Sí!, no hi ha cap dubte. I també organitzador de complots, colpista, traïdor, perjur... ¿Com es pot, doncs, continuar tractant-lo de general, quan en rigor protocol.lari el grau reemplaça l?adjectiu senyor i, a més a més, està jubilat i subjecte a un procés d?extradició? Pot semblar superflu que després dels tristíssims esdeveniments de dimarts a la nit, quan el ministre de l?Interior del Regne Unit va anunciar la seva intenció de deixar lliure el criminal ?per raons humanitàries?, jo m?estigui perdent en consideracions de tipus semàntic. Però és que, a banda de denunciar aquesta perversió del llenguatge que consisteix a brindar-li cortesia a qui no la mereix, convé reflexionar sobre aquesta exquisida disposició ministerial de mantenir en secret els informes mèdics d?un extradible presumpte genocida. Si es persevera en aquesta confidencialitat, estaríem, en les primeres alenades del segle que comença, davant el naixement d?un d?aquells misteris que s?engrandeixen amb el temps i que després fan història. Les generacions futures podrien conèixer llibres i més llibres, biopics i reportatges amb les tesis més atrabiliàries imaginables. Algú, per aventurar una hipòtesi, podria arribar a dir que Jack Straw es va jugar el càrrec per mantenir la confidencialitat de les dades sobre la salut de l?exdictador, perquè aquest patia sida. Un altre podria escriure un best-seller en què s?expliqués que un comando de marines xilens, assessorats pels serveis secrets de Putin, es van emportar Pinochet davant els nassos de Scotland Yard, i que el ministre de l?Interior, per salvar l?honra d?aquesta glòria de l?imperi, es va treure de la màniga això de l? ?informe mèdic confidencial?. S?ha dit ?i es continuarà repetint una vegada i una altra? que el presumpte genocida no va tenir pietat amb les seves víctimes. Que va ordenar matar i torturar milers dels seus compatriotes i que no va tenir consideracions ni amb els seus amics íntims: el seu col.lega (el general Lutz), el seu company d?armes (el general Bonilla), el seu excap i valedor (el general Prats) o l?home que li va confiar el comandament de totes les tropes de terra del país ?i a qui havia jurat lleialtat i obediència?, l?assassinat president socialista Salvador Allende. Augusto Pinochet és avui, segons el parer de l?opinió pública mundial, un criminal que ha de ser i pot ser jutjat. Sense anar més lluny, una enquesta del programa de TV-3 Bon dia, que condueix Joan Olivé, va oferir ahir un 95% d?opinions favorables a l?extradició i el judici a Espanya de l?exdictador. I si se?m permet l?expressió, Pinochet és avui un empestat, en la primera accepció del terme: ?Que causa o pot contagiar la pesta?. De fet, els seus partidaris i deixebles ?el mateix candidat dretà Joaquín Lavín? se n?allunyen, marquen distàncies o el repudien. És possible que l?alliberament o l?anunci que serà alliberat li costi a la dreta xilena la pèrdua de la butaca presidencial que va estar a punt d?aconseguir en la primera ronda electoral del 12 de desembre passat. I al Vaticà, on ja han començat d?una manera immisericordiosa les santes hostilitats per preparar la successió de Joan Pau II, es comenta que de tots els papables que alguna vegada han tingut possibilitats d?accedir al soli pontifici, el cardenal secretari d?Estat, Angelo Sodano, és un dels que més n?ha tingut. Però, segons revela aquesta setmana la revista Planeta Humano, en un extraordinari reportatge escrit per especialistes des de les entranyes mateixes del Vaticà, Sodano ?va cometre gravíssims errors que en ocasions han posat en entredit el mateix Papa?, i quan la premsa va donar a conèixer la carta que va enviar al Govern britànic per demanar la posada en llibertat de Pinochet, ?amb el consegüent enrenou mundial (...), es va tancar definitivament les portes? que li haurien permès postular-se com a candidat al tron de sant Pere. Si no hi ha el risc que monsenyor Sodano es converteixi en papa, i si les possibilitats de Lavín d?arribar a la presidència de Xile es veuen ara disminuïdes a favor de Lagos, crec que haurà valgut una mica la pena aquesta enorme tristesa de veure com l?evidència de tanta vesània es quedarà sense càstig. Pinochet i els seus sequaços no es poden continuar movent lliurement i sobiranament pel món, com els autors d?una gesta alliberadora. I s?haurà de veure en qualitat de què el reben quan torni els seus partidaris, perquè si apareix a l?aeroport internacional de Santiago de Xile amb els braços enlaire, enarborant la ve de la victòria, el ministre britànic Straw no hauria de trigar ni una hora a presentar la dimissió del seu càrrec. Londres no extradirà el presumpte genocida i l?Audiència Nacional, a Madrid, no tindrà l?ocasió de decidir si el vell militar va cometre efectivament tots els crims que se li imputen, però Eduardo Frei, el president xilè, està obligat avui, més que mai, a complir la seva promesa, i l?ha de portar davant la justícia del seu país perquè sigui allà on el jutgin. La humanitat i la causa dels drets humans, amb totes les víctimes de les seves violacions, no es mereixen cap altra resposta. L?empresa editora d?el Periódico GRUPO ZETA: President: Antonio Asensio. Conseller-secretari general: Francisco Matosas. Conseller-director general: Dalmau Codina. Consellers: José Sanclemente i F. Javier López. Director de Publicacions: José Oneto. DIVISIÓ DE PREMSA DIÀRIA: Conseller delegat: José Sanclemente. Director general: Juan Fernández-Aguilar. Gerent adjunt: Antonio Viedma. Director gerent d?impressió i compres: Jaime Sáez. Directors: José Luis Gómez (editorial). Mario Santinoli (tècnica i noves tecnologies). Juan F. Pérez Pretel (comercial). Julio Martínez (finances). Jordi Mercader (comunicació). EDICIONES PRIMERA PLANA S.A.: Conseller delegat: José Sanclemente. Director general: Joan Montraveta. Gerents: José García Miquel (relacions laborals i serveis generals). Rafael Nadal (màrketing, circulació i projectes). Directors: Carles Mateu (tècnic). Joan Buj (recursos humans). Emili Ripollés (administració i finances). Pere Vidal (compres). Fernando López (producció). Delegat a Madrid: Pablo San José. Delegació a Madrid: O?Donnell, 12, 28009 MADRID. Tel: 91 586 97 00. Fax: 91 586 97 29/30. Impressió: Ramon de Trinxeria, 35-37, 08980 SANT FELIU DE LLOBREGAT Tel: 93 685 07 12. Distribució: Logística de Medios Catalunya SL. Consell de Cent, 425. 3 planta. 08009 BARCELONA. Tel: 93 484 37 00. Fax: 93 484 65 89. Petits Anuncis. Consell de Cent, 400. Tel: 93 265 57 27. Fax: 93 265 13 42. Internet. : http://www.elperiodico.es EXEMPLAR EN CATALÀ L?ARTICLE DEL DIA Rubén Adrián Valenzuela Periodista i escriptor. | 0.821974 | curate | {"en": 0.025815914924825815, "es": 0.05097176384305097, "ca": 0.915951595159516, "pt": 0.0030803080308030805, "fr": 0.0015401540154015402, "de": 0.0026402640264026403} | http://arxiu.elperiodico.cat/ed/20000114/pag_007.html |
mc4_ca_20230418_9_753478 | Senderisme per diumenge 31-8-2014 VIDRÀ – PUIGSACALM -VIDRÀ | SMS, senderisme, medi ambient i sostenibilitat
← Enlaces de temas de senderismo y montaña. ¿Cómo engancharse al senderismo?
Es posible y necesario preveer el éxito de los proyectos desde una edad temprana →
Senderisme per diumenge 31-8-2014 VIDRÀ – PUIGSACALM -VIDRÀ Publicado el agosto 28, 2014 por albertpetit.com Crònica diumenge últim dia d’agost 2014. Hem estat nou ànimes que hem fem camí plegats des de Vidrà i hem coronat el cim de l’emblemàtic PUIGSACALM de 1.513 m: Bego, Dolors, Maria Clara, Maria Teresa, Ferràn, Josep, Lluís, Sergi i Albert.
L’excursió ha estat un èxit i ningú s’ha fet mal. Totes les previsions metereològiques apuntaven a que ens remullariem com a ànecs però ha estat tot el contrari, ha fet bon dia i no ens ha caigut ni una gota. Hem desenvolupat una ruta pseudo-circular de 20 Km i amb un desnivell acumulat de 1.066 m. La natura, amb les plujes d’aquest mes d’agost estava genial, amb molt de verd. Tot i que hem fet alguna cabriola i camp a través no ens hem perdut, ademés en Pep ja portava un bon mapa i molta experiència. Hem tingut l’oportunitat d’aprendre coses noves de la història de l’aviació espanyola de les paraules del Dr. Lluís i pilot d’aeronaus. Potser al final una mica masa de pista però en ocasions no sempre podem fer un 100 % de corriols. Ja ens anirem intercanviant en el transcurs de les properes hores la documentació fotogràfica que hem fet en equip. – Moltes gràcies a tots per la vostra assistència i puntualitat –
Fotografia oficial de record i testimoni
Fotografies de la CLARA, enllaç que ha compartit amb tots
Fotografies d’en LLUÍS, enllaç compartit
La crónica de CLARA
Aquest diumenge 31-8-2014 despedirem l’agost-2014 pujant al PUIGSACALM des de Vidrà.
Distància: 21 Km desenvolupat
Cota màxima: 1513 m
Desnivell acumulat pujada: 1066 m
Temps aprox. : 8 hores ( incloent aturades )
He fet aquesta ruta en diferents oportunitats i m’agrada.
Quedem en el BAR de SERRASOLSAS a les 9:00 hores per esmorçar, al final de la petita població de Vidrà i sense pèrdua. Començarem a caminar a les 9.30 hores. Cal dur dinar i aigua a la motxilla.
Imatges d’arxiu propi: fotografia i edició SMS, senderisme (Vídeo recomenat)
1-ALBERT de Manlleu *
2-Mª TERESA de Granollers *
3-MARIA CLARA de Sant Antoni de Calonge *
4-LLUÍS C. de BCN (–> anirà amb el cotxe d’en JOSEP B. Fabra i Puig a les 7.20 hores) *
5-BEGOÑA de BCN (–> anirà amb el cotxe d’en JOSEP B. Fabra i Puig a les 7.20 hores) *
6- DOLORS de Mollet *
7- FERRAN M. de BCN (anirà en tren fins a Manlleu) *
8- SERGI B. de Masies de Voltegrà *
9- Acompanyant SERGI *
10- JOSEP B. de Vilanova i La Geltrú (Vindrà amb el seu cotxe Fabra i Puig a les 7.20 hores) *
11- JAUME V. de Matarò, vindrà directament (pujarà en moto) *
12- IMMACULADA J. de BCN (–> anirà amb el cotxe d’en JOSEP B. Fabra i Puig a les 7.20 hores) *
* amb asterisc –> tema de transport aclarat i resolt
Previsió meteorologia revisada 28-8-2014 00.00 hores Vidrà. Vent de Tramuntana a 3 Km/h. Sortida sol 07.14 hores i posta a les 20.26 hores. Temperatura seca mínima: 16º Celsius i una màxima de 25 º Celsius a es 14.00 hores. 67 % de probabilitat de meteor en forma d’aigua, Nuvolositat del 65 %. Radiació de grau 7 UV. 74 % probabilitat d’aparell elèctric. LLuna Quart creixent. Seguirem actualitzant i informant. Propera revisió dissabte matí.
Demà diumenge, a Vidrà ens poden caure gotes, o no. En qualsevol cas farem l’excursió. Anuncios
Temes de senderisme, muntanya, medi ambient, ecologia, ecosistema i sostenibilitat pràctica. http://www.albertpetit.com Ver todas las entradas por albertpetit.com → Esta entrada fue publicada en Uncategorized y etiquetada Manlleu, Puigsacalm, senderisme, Vidrà. Guarda el enlace permanente. ← Enlaces de temas de senderismo y montaña. ¿Cómo engancharse al senderismo? | 0.713438 | curate | {"ca": 0.8119568080063208, "es": 0.15749275744008429, "pt": 0.013695022386094284, "oc": 0.005530682117461154, "fr": 0.005530682117461154, "en": 0.0057940479325783514} | https://ecosistema2000.wordpress.com/2014/08/28/senderisme-per-diumenge-31-8-2014-vidra-puigsacalm-vidra/ |
mc4_ca_20230418_1_741967 | Si dubto és que sóc, si penso és que sóc: de gener 2012
Ara que passem temps molt poc poètics més que mai hem de reivindicar la poesia, avui farà ja un quart de segle que que J.V Foix ens va deixar i avui li retem homenatge.
Copio uns fragments d'un dels seus poemes que va dedicar a Gabriel Ferrater,
"Totes les reixes tenen llur parany
i temem que llur ombra ens faci presoners.
Cada graó ens acosta al Llibre de l’Exili
i amb ull llanós veiem ço que és ofert.
No hi ha pas caça per al qui no fita;
ni el nou ardent, o advers!, per als folls del passat.
No és llibert ni franc qui no s’oblida
o es mira a l’aigua, amb clac i faldons llargs."
"La ment capta l’etern en l’ampla pau
i un no res grana i creix en un somriure.
Ésser i traspàs fan un: tot muda i tot roman;
tots hi serem al Port amb la desconeguda."
Tot muda i tot roman ....i el que és ben cert és que com ell, com tants altres, com tothom hi serem al Port!
Mentrestant maldem per viure intensament i salvaguardem els mots de la nostra llengua! Que cada batec del cor sigui una nova rima, tant se val si consonant o assonant...
Publicat per Elfreelang a 12:02 11 comentaris:
Etiquetes de comentaris: Un dels meus poetes preferits
Prou sac de gemecs i més gaita escocesa!
Dies durs, diversos, densos i draconians, els del PP se'n surten vergonyosament dels seus afers pendents amb la justícia, els polítics segueixen amb els peus els dictats musicals restrictius dels mercats financers ...i jo reivindico tocar la gaita , la gaita escocesa ! i encara que no em sentiran no m'oblido que una altra solució és possible i vull ser islandesa a més d'escocesa....
Passant al panem et circences diria que pa cada dia menys però al menys la satisfacció petita i gran de veure eliminat de la competició de la copa un equip que vesteix de blanc però que té l'ànima destralera i negra com el carbó de les trepitjades....el país que ens esclavitza és ben bé diferent, estafes i te'n surts, agredeixes i t'aplaudeixen...
Mals temps per la lírica però per això mateix s'apropen commemoracions i records i homenatges ; diumenge els 25 anys sense el poeta JV Foix , Víctor Pàmies des del seu bloc ens convida a participar-hi, i també ens fa saber de la proposta de Gazophylacium per instar a l'ajuntament de Barcelona que col·loqui una placa en el lloc on va néixer Pompeu Fabra, aneu-hi i afegiu-vos!
Més: no oblideu que encara hi sou a temps de passar per c@ts i proposar la millor iniciativa blocaire del 2011!! !
I seguint amb les propostes , mireu d'enllestir les lectures encetades d'alguna novel.la del gran Dickens perquè el dia 7 de febrer tenim una cita , proposada per l'Assumpta per participar en l'homenatge al bicentenari del gran escriptor...amb una ressenya sobre un llibre seu ah i a més tindrem ressò a la web oficial anglesa!!!! No hi falteu!
Em conforta comprovar que la poesia i la literatura en general està ben viva a la catosfera i sense retallades!
Us deixo he d'anar a un curset accelerat de gaita i després a un de com pescar bacallans islandesos!
Psss! i participeu en les ultimesItineràncies poètiques! !
Publicat per Elfreelang a 12:47 20 comentaris:
Mosaic de 11 versos 230è Joc literari
En Jesús M. Tibau ens torna a proposar un joc literari, aquest cop es tracta de tallar o retallar i enganxar versos...almenys per una vegada retallar és un plaer ...
Heus aquí:
Delegàvem la mort per fosques travesseres
No podem cridar junts contra el crim i la sang
amb guix ho han escrit a la pissarra:
La nit recula en el temps, opressiva.
els ocells de la llum se'n van a jóc.
No hi ha llum per tota la buidor del cel.
Fem l’escamot dels qui mai no reculen
Fem el mateix camí sota els mateixos cels
Cridem qui som i que tothom ho escolti !
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
Poetes per ordre d'aparició:
Publicat per Elfreelang a 22:38 15 comentaris:
Chop Suey, Edward Hopper, 1929
Feia estona i més estona que parlaven...l'una davant de l'altra, gairebé immòbils, amb un posat de quietud i calma: Assegudes i amb el capell posat, gairebé dues ànimes bessones, transmetien un mar de confiança on hi confluïen rius i riades de complicitats, intimitat, records i vivències , teixits després d'anys d'estones compartides, teixides amb els fils de teranyina invisible de lligams ocults, latents , indestructibles....aquells secrets fidels mai traïts....Una bretxa de llum inundava part dels seus rostres i emblanquia encara més el marbre límpid de la taula , la taula que ,més que frontera , era una frontissa més entre elles dues, batent de porta imaginaria que pintava els somnis de color taronja....s'ho dirien tot, s'ho explicarien tot, van prometre en un pretèrit imperfet adolescent que ara s'havia tornat plusquamperfet ...
A l'altra taula fingint converses paraven l'orella....volien captar el que deien , però el xiuxiueig era imperceptible i s'havien d'esforçar a interpretar fragments de fonemes inaudibles perduts dins el cafè ....
- Doppel, no puc ....deixa'm anar....deixa que me'n vagi...en vull entregar ....allibera'm del secret...
-Entregar-te? no no t'ho deixaré fer....després de tant temps...no té cap sentit estimada Gänger...no té cap ni peus....
- Precisament ni cap ni peus....el cos trossejat i mesclat amb l'arrós.....aquell chop suey tant especial....encara tinc malsons...psss em sembla que ens poden sentir...
Publicat per Elfreelang a 1:23 30 comentaris:
Avui, ahir, demà..., estany,sang i independència
Avui és el dia de l'estany del mes de Nivós , L'estany , Sn, pels amics i coneguts de la taula periódica i de nombre atòmic 50 serveix preferentment per a realitzar soldadures ....en temps de tirar enrere en drets laborals, socials i humans, val més que aprenguem a fer d'ús de l'estany per a soldar fissures i trencaments de la cohesió social abans que sigui massa tard...a veure quan estany necessitaríem per a soldar els forats de diners deixats arreu per tant lladregot ?
Ahir i abans d'ahir eren els dos dies de la Marató de donacions de sang , jo des de l'any passat no n'havia donat així que coincidint amb l'efemèride hi vaig anar ahir .....i de regal una samarreta....em vaig trobar més gent que mai, és clar, però almenys deixar-se uns quants centímetres cúbics de sang per fer possible ajudar qui en necessita és un plaer...ara es veu que ens donaran un carnet nou de donant ( el que tinc és un trist cartonet) que quedi clar que jo hi vaig per els regalets, tinc bolis, clauers, un davantal, ara una samarreta....i per Messi i altres que en van fer ressò....ah i jo vaig anar al banc de sang del Clínic, és on vaig quan hi vaig...sembla que he pogut salvar tres vides....paga la pena oi?
Demà , vés per on, és el aniversari de la proclamació de la república catalana feta per Pau Claris 16 de gener del 1641 , la dèria de decidir el nostre propi destí ens ve de lluny , només va durar una setmana i després la Guerra dels segadors i altra volta la submissió....però som un poble resistent, resistent, insistent i tossut ( encara que tinguem uns governants porucs, mesells i covards)
Ah aquesta és l'entrada número 888
Publicat per Elfreelang a 13:42 24 comentaris:
La calipàndria i Pip
Increïble però cert, cinc dies sense obrir l'ordinador, sense navegar, sense llegir ni escriure posts.....vaig tornar a la feina dilluns amb una calipàndria d'aquelles que fan època! o sigui que amb el cap embotat com si el tingués dins d'una campana, el nas taponat i irritat, esternuts, freds, mal de cap i tots els altres símptomes habituals, galdosa manera d'iniciar la setmana....i encara estic refredada però molt millor, he sostingut l'ànim totes les jornades laborals sense prendre'm res més que homeopatia, i cada nit ben tapadeta després de beure'm una infusió de farigola, amb llimona i mel...i és clar arribava a casa i ben d'hora al llit a covar el constipat ...res d'estar-me per aquí dins....quin plaer avui tornar a escriure un post! avui divendres 13 , dia de mal averany pels anglosaxons....en fi pels antics francesos del temps de la revolució i la guillotina avui és el dia 24 del mes Nivós dia del coure ( encara que per les notícies que corren més aviat seria el dia del llautó ).....el president de l'Estat que ens estossina, ens estreny, ens oprimeix i ens escanya el tal Jorai...està amagat sota rajoles mentre la feina la fan els altres seus acòlits; record mundial de fer allò que va dir que no faria....em faria riure si no fos que la cosa cada dia està més negra....dèficits inconeguts de les autonomies? suposo que ho deuen dir per Madrid, País Valencià, Balears, i totes les altres on hi havia i hi ha un govern de la corda del Jorai?
Passem a un altre tema....a punt d'acabar de llegir les peripècies de Pip .....estic en la part final de Grans esperances que fa pàgines que està desvelant mica en mica tot un seguit de misteris ......i coincidències, encreuaments de personatges....hauré de preparar la ressenya o el que em surti per tenir-ho apunt pel dia 7 de febrer...aquesta nit l'acabo! m'han agafat ganes de llegir-ne un altre però me'l vull llegir en català ....he vist una edició de Història de dues ciutats de l'editorial Vicens Vives però em temo que deu ser una adaptació per quitxalla o jovenalla ja que només té a vora dues-centes pàgines mentre que l'edició en castellà supera les quatre-centes...ja veurem....me la vull llegir sencera però no em ve de gust fer-ho en castellà....
Publicat per Elfreelang a 23:09 17 comentaris:
GRANS ESPERANCES!! !
Primer de tot demanar-vos us heu portat bé? heu anat a dormir d'hora? us heu llevat ben d'hora ben d'hora per a ser imparables? jo de moment els reis mags m'han dut una bufanda ( saben que sóc fredolica de mena) i ja l'ha duc envoltant-me el coll....
Aclareixo el títol .....que m'he tornat molt optimista en veure els anuncis del govern del regne respecte al nostre anorreament definitiu com a país? Noooo encara conservo restes de seny malgrat el tarannà de disbauxa i rauxa .....Grans esperances és, promesa obliga, el llibre del Dickens que ja he encetat, a hores d'ara vaig per la pàgina 61; i ai ai ai si vull tenir-lo llegit abans del (tal com ens proposa l'Assumpta) 7 de febrer, per a fer-ne la ressenya hauré de llegir fins i tot dormint ja que és una edició de butxaca amb una lletra endimoniadament menuda , té 493 pàgines en total o sia que encara me'n resten unes 432! està editada per Proa i forma part de la Biblioteca bàsica del Periodico , deu ser de fa uns cinc o sis anys, està traduït al català ni més ni menys que pel gran poeta Josep Carner ....dir-vos que m'estic fent gran amiga d'en Pip , un orfe criat i tingut per mà per sa germana i l'inestimable Joe , el seu oncle , un oncle que li fa d'amic, de company i de germà gran més que no pas d'oncle, i que rep, igual , que en Pip les bastonades de la senyora Joe , el deix entre innocent i irònic que destil·la en Pip quan ens narra la seva vida és deliciosa....
Us en poso un tast de la pàgina 19: " El matí era gebrat i molt humit. ja havia vist la humitat estesa defora de la meva finestreta, com si algun follet hi hagués estat plorant tota la nit i emprant la finestreta com un mocador de butxaca"
Bé ara estic en la lectura de quan Pip és reclamat per la senyora Havisham... i just ara mateix està en la seva presència " L'abillaven rics materials,setins i randes, i sedes, tot blanc. Les seves sabates eren blanques . i duia un vel blanc que li penjava del cap, fins ben avall, i flors de núvia als cabells,(...) vaig reparar que el vestit havia cossat la figura arrodonida d'una dona jove, i que la figura al volt de la qual penjava ara balderament s'havia migrat fins a no tenir sinó la pell i l'os."
us deixo, encara puc llegir una estona mentre no surto a fer de reina màgica .....
Publicat per Elfreelang a 12:45 24 comentaris:
229è Joc Literari: Rufo, el gegant i la veïna desmenjada
229è-joc-literari.
En Rufo era molt alt, tant alt com un gegant, era tortosí , ebrenc, català i la seva carn era de cartró, de cartró de qualitat això sí i tenia ànima , una ànima fugissera però ànima al capdavall que el feia giravoltar i giravoltar de tant content que estava quan veia la veïna mirant-lo des del balcó, la veïna es feia la desmenjada i simulava no recordar res de res, la veïna es deia Maria però en Rufo sabia que no era el seu nom de veritat, ella era la Rubí, la seva Rubí de sempre , ell prou ho sabia ...encara que haguessin passat molts anys i ella es fes anomenar per una altre nom, i dissimulés i fes veure que no en sabia res ella d'ell ni de cuques feres.....La Rubí abaltia el cap i de reüll , de cua d'ull , encara que fos d'esquenes....que mirés cap un costat, que aboques els ulls cap abaix ...no tenia cap importància Rufo notava com una fitora clavada , el llambreig del seu esguard, ni que fos de gairell l'enervava i el feia ballar i ballar .....tot desitjant, en secret, que la carn fos de carn i l'anima permanent i aleshores, d'amagat la rescataria del seu encanteri i se l'enduria amb ell ...lluny...molt lluny... cap al país de Rufolandia on ningú és rúfol i les tisores estan prohibides per decret....
Pd: En Rufo us recorda que aneu a dormir aviat; si veieu algú entrar pel balcó, no patiu no és cap lladre és un rei màgic vingut potser de Rufolandia que us ve a portar regals.....
Publicat per Elfreelang a 21:31 7 comentaris:
Demà torno al col.legi!
Sí demà torno al col.legi! no no és que la crisi i les retallades m'obliguin a re-emprendre el curs abans d'hora no no...tampoc és que de resultes de les retallades m'hagi encongit de mida i d'edat i em calgui ingressar en una escola bressol ( ai que també apugen les tarifes!) res de tot això, el que passa és que després de tres mesos d'haver acabat el màster de psicoteràpia ....he decidit recolegiar-me de nou , és a dir tornar al col·legi, però és el COPC el col.legi oficial de psicòlegs de Catalunya , i sí hi vaig demà.....i em fa il-lusió tornar a tenir un carnet ( on estaré horripilant com en totes les fotos carnet que tinc) i afegir, semestralment , una despesa més en el meu cada cop més minvat haver ...però és condició sine qua non estar col·legiat per exercir la professió....seré ximple ...em fa il-lusió a sobre que m'han dit que recuperaré el número que tenia, vaig estar ja anteriorment col·legiada, des que vaig acabar la carrera ( la podrien anomenar cursa) i durant uns anys ...fins que ja se'm va fer costa amunt pagar unes quotes que no feia servir perquè tampoc treballava d'això, després van venir anys durs, anys en que em vaig haver d'espavilar com vaig poder i vaig fer des de classes particulars fins a cuidadora de gossos ...i vaig saber llavors apreciar el valor de la veritable amistat i el caliu i l'ajut de molta gent....fins que entre oposició i oposició vaig ficar-me en el món de l'educació ( m'agrada més dir educació que dir ensenyament) i per sort encara treballo ...en un món on he anant fent de tot....ara a cicles formatius professionals de grau superior....m'he enrotllat com una persiana ...no se si aconseguiré exercir , si que sigui una mica, la professió però almenys demà faig el primer pas...o el segon perquè per això m'ha calgut formar-me o reformar-me de nou ....alea jacta est! De fet estaria contenta de seguir aprenent, aprenent, i compaginant amb la feina que faig és clar ( no estic per deixar córrer el que tant m'ha costat aconseguir) i tal com van les coses millor tenir dues opcions que no tenir-ne cap....de fet només incorporaré despeses, el col.legi, pòlissa de responsabilitat civil, pagar-me supervisions, etc etc etc
Això si , si finalment aconsegueixo fer dues feines i cobrar , em miraran amb lupa .....ai només demano que fos la mateixa lupa que fan servir per mirar els comptes dels gendres re(i)als o els del Mi-llonet-llet.....perquè la justícia i les tisores són iguals per a tothom oi que si?
Foto : Rafael Zaragoza http://ciencia.ara.cat/jardineria/2011/02/15/el-ginjoler-mes-gran-de-catalunya-abandonat-al-mig-de-la-ciutat-de-barcelona/
De moment més contenta que un gínjol ! ! !
És de bon català estar content per haver de pagar.....(refrany inventat)
Publicat per Elfreelang a 13:18 22 comentaris:
Brindem! primer dia ! Libiamo ne`lieti calici!
Em ve de gust treure el nas per aquesta finestra al món virtual avui que el calendari marca que és el primer dia d'un nou any, abans , però, he anat a passejar pel carrer, solitari i desert com si anit haguéssim patit un tsunami que s'ho ha emportat tot al seu pas deixant ampolles buides per les voreres i més d'un i de tres i de quatre caps emboirats per la ressaca.....m'he pres un cafè amb llet calentet a un dels escassos bars oberts....el cambrer és un noi jove, de Bangladesh crec, és simpàtic i molt treballador, i s'ho passa força malament en dies com avui en que el bar pateix una mena d'onades successives d'embriacs que encara segueixen la festa de comiat de l'any que ja ha finit...malgrat tot considera que és afortunat de tenir una feina....
Us he de dir que he inaugurat l'any, com alguns dels vostres comentaris de l'any passat vaticinaven ,amb els budells remoguts...no pas pels cacaolats....hehehe sinó pels dotze trossos de pinya fresca i extremadament àcida que vaig tractar de cruspir-me durant el ritual de les dotze campanades.....mai que jo recordi m'he pogut acabar ni la pinya, ni els cacaolats ni els gotims de raïm, o sigui que com és habitual començo amb no gaire bona sort el 2012.....això si consultat els oracles dels horòscops em pronostiquen un any de canvis i que Jùpiter....el planeta, no pas el déu Zeus de l'Òlimp em durà no sé quina mirada a l'interior ( dintre meu) espero que no m'hagin de fer cap ressonància magnètica ni ecografia .....
Bé encetem doncs aquest any del calendari gregorià, any de traspàs, ( afortunats i afortunades els nascuts i nascudes un 29 de febrer perquè enguany podran celebrar l'aniversari) .....els maies sabien que el 2012 estaríem sota la fèrula del partit de la gavina voladora? és que ara entenc allò de la fi del món....
Un consell gratuït: agafeu-vos fort i no patiu, el món ha passat coses pitjors....confiança, coratge, alegria i al mal temps fem bona cara! és un motiu de pregona satisfacció republicana del trenta-sis proclamar que aquesta és l'entrada número vuit-cents vuitanta-tres!
Us deixo un brindis d'òpera que es també un vals :
Publicat per Elfreelang a 11:36 25 comentaris:
229è Joc Literari: Rufo, el gegant i la veïna desm...
Comentaris sobre l'editorial de Vicent Partal
Paraules d'amfibi (194) paraules de sol (160) Paraules (158) Relats conjunts (95) sense paraules (83) Paraules de vent (71) Paraules. Crustàcies (70) Paraules de pluja (69) Paraules alienes (66) paraules blocaires (61) Escriptors preferits (48) llibres preferits (36) Pintor preferit (33) vídeo (32) Hopper (27) Conte (24) relat (22) Magritte (17) Un dels meus poetes preferits (17) blocaire invisible 09 (9) Crustàcies (8) Itineràncies poètiques (8) Rotko (7) paraules enrabiades (7) Salvador Puig Antich (6) FGL (5) Paraules i rellotges (5) Andreas Salomé Lou (4) Escultor preferit (4) Filòsofs (4) G.Ferrater (4) Pessoa (4) Salvat-Papasseit (4) Schwarzenbach Annemarie (4) VanGogh (4) proclamació de la república (4) Bauçà (3) Blog enllaçat per la independència (3) Caspar David Friedrich (3) Collage de pintura i un escriptor (3) El petit princep (3) Nietzsche (3) Paraules de vent. Hopper (3) Rilke (3) convit estiuenc (3) Baudelaire (2) Beethoven (2) Chopin (2) EriK Satie (2) Golem (2) Kafka i Praga (2) Oració a la vida. Lou Andreas.Nietszche (2) Paraules alienes.Hopper (2) | 0.851418 | curate | {"ca": 0.9712334437086093, "pt": 0.005329056291390729, "ru": 0.0019143211920529802, "lb": 0.0023282284768211922, "fr": 0.0028456125827814567, "es": 0.00869205298013245, "hu": 0.00025869205298013247, "en": 0.0015521523178807946, "ja": 0.0009312913907284768, "eu": 0.0009312913907284768, "it": 0.0012417218543046358, "nl": 0.002742135761589404} | http://sidubtosoc.blogspot.co.uk/2012/01/ |
cawac_ca_20200528_7_145492 | El minifundisme del delta del Llobregat dificulta la compra de les 800 hectàrees on es construiria Eurovegas
Article publicat a l'edició 279 del Setmanari de Comunicació Directa, el 27 de juny de 2012
Cassolada convocada a la seu de CDC de Barcelona contra Eurovegas el 25 de juny JORDI BORRÀS
La ubicació del gran complex de casinos Eurovegas als terrenys del Parc Agrari del Delta del Llobregat pot semblar bufar i fer ampolles des d’un despatx, però, si posem els peus a terra, les coses es compliquen. Durant l’estiu, Michael Leven, mà dreta del magnat Sheldon Adelson, analitzarà els pros i els contres de les opcions plantejades pels governs d’Artur Mas i Esperanza Aguirre. Barcelona té al seu favor la distància mínima dels terrenys amb l’Aeroport del Prat i la terminal de creuers, molt concorreguda per l’adinerada comunitat de turistes dels Estats Units que fan escala a la mediterrània. Però la capital catalana té un handicap que no s’hauria de passar per alt. Els promotors voldrien començar les obres deu mesos després de la selecció de la ubicació definitiva i això serà difícil a Barcelona. A diferència dels terrenys de Valdecarros, Paracuellos i Alcorcón, que es troben en mans de menys propietàries, algunes de les quals són promotores immobiliàries i constructores, a Barcelona, les parcel·les en litigi són més de 3.000. El govern de la Generalitat sap que això és un element que resta possibilitats a la seva oferta i, per això, el 25 de juny, va garantir a Leven que, en cas necessari, s’executaria una expropiació forçosa dels terrenys amb un decret d’interès social. Aquest procediment abarateix els costos per metre quadrat i accelera els tràmits, ja que evita les al·legacions administratives i els recursos judicials. Tot i això, ningú no pot assegurar que cadascuna de les famílies propietàries de les finques acceptarà les condicions, recollirà els diners i marxarà.
Les intermediàries ja fan negoci
La complexitat administrativa i contractual de qualsevol procés d’urbanització als terrenys del delta del Llobregat va fer sorgir la figura de les empreses intermediàries en la compra-venda de les parcel·les privades. Segons ens explica un veí de Viladecans, en aquest municipi, fa anys que l’empresa E.P. Reformas y Servicios S.L. negocia porta a porta la signatura de documents entre particulars, on les propietàries es comprometen a vendre les seves finques a un preu acordat entre els 60 i 100 euros el metre quadrat en cas que un gran promotor vulgui urbanitzar la zona. Amb aquest treball previ, l’empresa intermediària es podria presentar davant la direcció d’Eurovegas o de qualsevol altra empresa i, a canvi d’unes comissions quantioses, entregar grans parcel·les del pastís en litigi sense necessitat que el promotor negociés amb les particulars.
1.500 famílies viuen dels cultius
Lluís Parés, agricultor de la zona i afiliat al sindicat Unió de Pagesos, explica que prop de 1.500 famílies viuen directament de la pagesia al parc agrari, unes tasques agrícoles que serien literalment escombrades per l’arribada dels gratacels i els casinos. Aquest sindicat –majoritari a la comarca– s’ha posicionat obertament en contra d’Eurovegas. En el mateix sentit, el Col·legi d’Enginyers Agrònoms i el Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles han estat dues de les últimes institucions catalanes que han alertat del caràcter transcendent i irreversible de la decisió de fer desaparèixer un dels 3 grans espais agraris catalans.
Publicitat
Agenda
Divendres 3 de gener, noves concentracions contra la pujada de les tarifes del transport públic
Adreça
Diverses parades de metro del Barcelonès
Descripció
’anunci de l’augment de preus del transport públic per aquest 2014 ha provocat un gran descontent entre els seus usuaris. Des dels moviments socials volen fer visible aquest descontent. Així doncs, obren aquesta convocatòria a tota aquella gent que vulgui manifestar el seu REBUIG A L’AUGMENT DE TARIFES i vulgui expressar la necessitat de tenir un TRANSPORT PÚBLIC GRATUÏT.
A St. Andreu de Palomar convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Orfila, davant de l’estació de metro de St. Andreu de la (L1) .
A Nou Barris convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Llucmajor, davant de l’estació de metro de Llucmajor (L4).
A Gramenet de Besòs convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça de la vila, davant l’estació de metro de Sta. Coloma (L1).
La targeta T-10 s’encareix un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener
El preu de la targeta T-10 s’incrementarà un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener. L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat aquest dilluns els nous preus, que inclouen una pujada del 7,5% del bitllet senzill de metro, autobús i tramvia, que passarà a valdre 2,15 euros.
L’ATM ha informat que els títols de transport T-Mes, T-Trimestre i T-Jove mantindran els preus actuals, mentre que la T-50/30 és la que més s’encarirà, un 8,4%, i passarà a costar 42,50 euros.
Un augment del 29,5% des del 2010
Aquestes noves tarifes suposen que la T-10, el títol de transport més utilitzat a Barcelona, ha augmentat de preu un 29,5% des de l’any 2010, quan costava 7,95 euros. A partir de gener, la T-10 de dues zones costarà 20,30 euros; la de tres zones, 27,70; la de quatre zones, 36,65; la de cinc, 40,95, i la de sis 43,55.
El bitllet senzill també segueix aquesta línia d’augment, que només es va congelar l’any passat. Respecte a l’any 2010, quan el tiquet per a una zona costava 1,40 euros, el preu s’ha incrementat 0,75 cèntims.
L’ATM ha indicat que les noves tarifes potencien “la fidelització de l’usuari habitual” i també “la migració cap a l’ús dels abonaments amb més viatges”, com són la T-Mes, la T-Trimestre i la T-Jove.
Dijous 9 de gener, concentració a la plaça St. Jaume convocada per la FAVB
Adreça
Diverses parades de metro i renfe del Barcelonès
Descripció
El proper dijous 9 de gener, a les 20h, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) convoque una concentració a la plaça St. Jaume per protestar per la pujada de les tarifes del transport públic i per demanar una tarificació social d’aquestes, sota el lema “Prou abusos! El transport públic és un dret, no un privilegi!” Podeu llegir el comunicat al web de la FAVB.
Paral.lelament, als barris i pobles de l’àrea metropolitana es convoquen concentracions a les 19h i colades per assistir a la concentarció convocada per la FAVB.
A St. Andreu de Palomar, a la plaça Orfila, davant la parada de metro de St. Andreu (L1).
A Sagrera, a la sortida d’Hondures del metro de Sagrera (L1, L2, L9, L10 iRenfe).
A Nou Barris, a la plaça Llucmajor, davant de la parada de metro de Llucmajor (L4).
A Nou Barris, davant la parada de renfe de Torre Baró (L11).
A la Trinitat Nova, davant la parada de metro de La Pau (L2)
A Gramenet de Besòs, a la plaça de la Vila, davant de la parada de metro de Sta. Coloma (L1).
A l’Eixample, al passeig de St. Jjoan, davant de la parada de metro d’Arc de Triomf (L1).
A Gràcia, al carrer Gran de Gràcia, davant la parada de metro de Fontana (L3).
A Horta, al carrer Tajo amb el carrer Baixada de la Plana, davant de la parada de metro d’Horta (L5).
A la Pompeu Fabra,
A Castelldefels, a la plaça de l’Estació davant de la parada de renfe de Castelldefels (R2).
El CSO La Gordíssima és un espai alliberat i autogestionat ubicat al carrer Pons i Gallarza del poble de Sant Andreu de Palomar. La finca, que portava més de dotze anys abandonada pel seu propietari i ja havia estat okupada durant quatre anys per un grup de noies, es va tornar a alliberar la nit del 15 de novembre de 2008. Des de llavors i fins ara, la voluntat ha estat obrir l’espai al poble, crear un projecte cultural nascut de les necessitats del veïnat que el districte no satisfà -com veiem, per exemple, amb la reivindicació del casal de l’Harmonia- i reclamar el dret a l’habitatge i un espai autogestionat allunyat de polítiques institucionalistes i d’interessos econòmics.
Des de fa més de cinc anys, La Gordíssima acull tota mena d’iniciatives: taller de cervesa artesana, assajos artístics, xerrades i debats, projeccions de pel·lícules i documentals, presentacions de llibres, col·lectius i campanyes, autoassessorament laboral i d’habitatge… També és l’espai de reunió de diversos grups andreuencs i de prop, molts dels quals poden autogestionar-se a través de les cafetes. S’hi fan menjadors vegans econòmics, concerts de música en viu, berenars, cabarets, festes… En definitiva, és un centre social viu i obert al poble, un espai de trobada del veïnat des d’on es vehiculen diverses lluites i on prenem consciència i ens enriquim personalment i col·lectivament per contribuir, en la mesura de les nostres possibilitats, a la creació d’un moviment subversiu contra el capitalisme i el patriarcat.
Però, una vegada més, tot això es troba en perill perquè la propietat, emparada per les mateixes lleis que avalen els desnonaments sense tenir en compte les persones ni la justícia social, ha reactivat el procés de desallotjament.
Tot això passa en un context creixent de repressió econòmica, policial, judicial i mediàtica contra la població civil que s’organitza i crea xarxes de relació col·lectiva per fer front a les polítiques que volen silenciar i apaivagar l’emancipació i l’autoorganització del poble. Unes polítiques impulsades, a Sant Andreu, per un Ajuntament que encausa veïns per defensar els drets laborals i de vaga; multa i precinta espais associatius i culturals com Diables, el Rock’nTrini i La Biblio; promou projectes especulatius que pretenen carregar-se el Casc Antic, i dificulta l’accés del veïnat a uns espais que són de totes, com la Fabra i Coats.
Malgrat tot, nosaltres continuarem obrint el CSO, fent-hi les activitats programades amb normalitat i amb il·lusió, perquè el poble necessita un centre social on poder dur a terme tota una sèrie d’actes polítics i socials de manera autogestionada i sense el control ni la tutela del poder polític, econòmic, policial i judicial.
Comentari: Concentració de suport a la manifestació del mateix dia a Bilbao, en suport a la històrica demanda del retorn de les preses basques a presons basques (euskal presoak euskal herrira). El govern espanyol boicoteja el procés de pau i ni tan sols fa aquest gest. Més info: http://www.tantaztanta.info
Les Guilleries seran un cop més bressol de nouvinguts, però aquesta vegada, no de torres metàl•liques causants del seu detriment sinó d’un replegament de gent de totes de les contrades amb ganes de gaudir-ne per un dia, i encara més, de seguir-ho fent dia rere dia. El proper diumenge dia 12 de Gener, habitants de Santa Coloma, Riudarenes, Sils, voltants i llunyanies sota la mateixa inquietud compartiran un matí reivindicatiu participant a la caminada popular organitzada com un dels actes centrals dins de la campanya cap a la consulta Popular sobre la MAT del proper 26 de Gener. La caminada, organitzada conjuntament per No a la MAT Selva i l’Agrupament Escolta i Guia Roca Guillera, culminarà amb activitats informatives i dinàmiques sobre què és i què suposa la MAT encarades a totes les edats i inclourà el bon regust d’una botifarrada. Per aquest motiu, els organitzadors insisteixen en que és una activitat pensada per a tota la família i animen a qualsevol que es preocupi pel territori a participar-hi.
Cicle de Cinefòrum sobre Cinema Gitano, durant tot el mes de gener a les 19.00 hores. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos!
Diumenge 12/01: “Lola vende cá” Dir. Llorenç Soler: 2000, 92′
Lola va ser adoptada, acabada de néixer, per una família on ha crescut en els costums i les tradicions gitanes. A punt d’acabar el batxillerat Lola es planteja, en contra de la seva família i el seu entorn social, continuar els estudis i fer la carrera de magisteri. Però just en aquest moment apareix l’amor en la figura de Joan, un gitano de la seva edat. La noia es debat entre seguir els dictats del seu cor i formar una família, amb les obligacions que això comportaria, o bé seguir el seu impuls de continuar estudiant, malgrat els costums gitanes.
Del sud al nord: experiències de Sobirania Alimentària, Educació Ambiental i Feminismes
Adreça
Ateneu Flor de Maig. C/ Doctor Trueta, 195
Descripció
El proper dimarts 14 de gener comencem l'any amb la visita de dues experiències d'Andalusia i d'Euskal Herria que volem compartir. Totes dues tenen en comú que realitzen la seva tasca al voltant de la Sobirania Alimentària des de l'educació ambiental o la difusió i la comunicació, i que han reflexionat sobre les relacions de gènere i la necessitat d'incorporar el feminisme en les seves pràctiques:
El David Herrera ve d'una associació d'educació socioambiental, "El Enjambre sin Reina" de Sevilla, que desenvolupa diferents projectes com tallers formatius d'horts urbans, l'impuls d'una Aula Cultural i Ambiental - l'Ecolocal o la organització d'unes jornades de Sobirania Alimentària i Gènere. La Leticia Urretabizkaia és coautora del llibre "Las mujeres baserritarras: análisis y perspectivas de futuro desde la Soberanía Alimentaria", que analitza la situació de les dones baserritarras i la incidència i les polítiques públiques en el marc de l'activitat agrària i el desenvolupament rural.
Ens trobem amb elles i amb totes vosaltres dimarts 14 de gener a les 19.30 a l'Ateneu Flor de Maig, al carrer Doctor Trueta, 195. (Metro Llacuna).
La FIRALLIURE és un lloc i un moment en el que pots donar el que vulguis (o res), i emportar-te el que vulguis (o res); no es tracta d'una activitat d'intercanvi, sinó de gratuïtat. Participa-hi tant donant objectes concrets (roba, discos, llibres, joguines, pelis…) com aportant “habilitats personals” (teatre, dibuix música, poesia, xerrades, malabars, menjar, somriures…), i agafant el que necessitis. És una idea que pretén fomentar i afavorir una actitud de donar i rebre, en l’àmbit material, social, psicològic i espiritual, totalment desinteressada i altruïsta.
Durant tot el mes de gener el cicle serà sobre Cinema Gitano. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos! Cada diumenge a les 19.00 hores!
Diumenge 19/01: “Gadjo Dilo” Dir. Tony Gatlif: 1998, 100′
Gadjo Dilo significa el paio boig en romaní. El paio, en aquest cas, és Stéphane, un jove francès que viatja a Romania buscant una cantant misteriosa. Només la música li permet superar les diferències culturals, facilitar la seva integració al grup, i trobar l’amor …
Després de la 'primavera àrab', on la població es van revoltar contra els règims dictatorials i corruptes que els governaven per a exigir llibertat, democràcia i major desenvolupament econòmic, la situació s'ha enquistat a Egipte i Síria. Els mitjans de comunicació van plens de notícies, però no sempre aclareixen què està passant en aquests països.
La xerrada estarà a càrrec de:
Marc Almodóvar és periodista i coordinador del bloc 'Egipte rere la barricada' (egiptebarricada.blogspot.com), així com col·laborador habitual del setmanari 'La Directa'. Des de fa anys segueix els moviments polítics i socials de protesta a Egipte, especialment vinculats a les mobilitzacions obreres i antirepressives. Autor dels documentals 'Erhal –Vés-te’n- Diari de la Plaça Tahrir', i 'Dones que valen per 100 homes', sobre les mobilitzacions obreres a Egipte i de 'BCN Thematic Park', sobre els efectes del turisme massiu a la ciutat comtal. Recentment ha publicat el llibre 'Egipte rere la barricada: Revolució i contrarevolució més enllà de Tahrir', a l’editorial Virus.
Txell Bragulat és activista i membre de SODEPAU, organització de solidaritat internacional amb gairebé 20 anys d’experiència i compromís teixint complicitats i construint ponts entre les societats d’una riba i l’altra del Mediterrani amb una clara vocació de transformació social. Directora de la 'Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya' que pretén mitjançant la cultura i l’expressió artística contribuir a canviar la imatge i els estereotips sobre el món àrab i mediterrani. | 0.80105 | curate | {"ca": 0.9685890187209448, "lb": 0.00201030280185953, "es": 0.012501570549063952, "it": 0.0003769317753486619, "pt": 0.009172006533484106, "en": 0.002952632240231185, "fr": 0.0020731247644176403, "eu": 0.002324412614650082} | http://www.directa.cat/noticia/minifundisme-del-delta-dificulta-compra-les-800-hectarees-d%E2%80%99eurovegas |
mc4_ca_20230418_4_556334 | Eslovènia ha participat al Festival de la Cançó d'Eurovisió des del seu debut en 1993. Des de llavors, el país només ha faltat en dues ocasions: en 1994 i en l'edició del 2000.
Abans de 1993, Eslovènia va participar al Festival d'Eurovisió com a part de Iugoslàvia els anys 1966, 1967, 1970 i 1975.
1995 Dublín Darja Švajger «Prisluhni mi» 7 84 No va haver-hi semifinals
1997 Dublín Tanja Ribič «Zbudi se» 10 60 No va haver-hi semifinals
1999 Jerusalem Darja Švajger «For a thousand years» 11 50
2001 Copenhaguen Nuša Derenda «Energy» 7 70 No va haver-hi semifinals
2002 Tallinn Sestre «Samo ljubezen» 14 33
2004 Istanbul Platin «Stay forever» No es va classificar 21 5
2005 Kíev Omar Naber «Stop» 12 69
2006 Atenes Anžej Dežan «Mr nobody» 16 49
2007 Hèlsinki Alenka Gotar «Cvet z juga» 15 66 7 140
2008 Belgrad Rebeka Dremelj «Vrag naj vzame» No es va classificar 11 36
2009 Moscou Quartissimo & Martina Majerle «Love symphony» 16 14
2010 Oslo Roka Žlindre i Kalamari «Narodnozabavni rock» 16 6
2014 Copenhaguen Tinkara Kovač «Round and round»
2016 Estocolm ManuElla «Blue and Red»
2017 Kíev Omar Naber «On My Way»
Votació d'Eslovènia[modifica]
Fins 2018, la votació d'Eslovènia ha estat:
1 Croàcia 125
2 Suècia 110
3 Bòsnia i Hercegovina 100
4 Sèrbia 89
5 Rússia 71
1 Croàcia 184
2 Suècia 158
3 Bòsnia i Hercegovina 151
4 Macedònia del Nord 105
1 Croàcia 71
2 Bòsnia i Hercegovina 61
3 Macedònia del Nord 31
4 Rússia 29
2 Bòsnia i Hercegovina 110
4 Macedònia del Nord 71
5 Sèrbia 70
1993 Irlanda 1996 Irlanda 1999 Croàcia 2002 Croàcia
No hi va participar al 1994 1997 Rússia No hi va participar al 2000 2003 Rússia
1995 Croàcia 1998 Croàcia 2001 Estònia
2004 Sèrbia i Montenegro 2010 Croàcia
2006 Bòsnia i Hercegovina 2012 Sèrbia
2007 Sèrbia 2013 Ucraïna
2008 Bòsnia i Hercegovina 2014 A.R.I. Macedònia
2009 Sèrbia 2015 Suècia
2016 Bèlgica Sèrbia
2018 Suècia Sèrbia
2017 Portugal Croàcia
2019 República Txeca Macedònia del Nord
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eslovènia_al_Festival_de_la_Cançó_d%27Eurovisió&oldid=21195615»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 22 maig 2019 a les 23:05. | 0.709288 | curate | {"ca": 0.8183132530120482, "no": 0.060722891566265064, "ru": 0.04626506024096386, "vi": 0.019759036144578312, "sl": 0.02891566265060241, "sv": 0.015421686746987951, "pt": 0.010602409638554217} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Eslov%C3%A8nia_al_Festival_de_la_Can%C3%A7%C3%B3_d%27Eurovisi%C3%B3 |
mc4_ca_20230418_14_521427 | 04.01 : Ciència
04.02 Ciències ambientals. Ecologia
04.03 Tecnologia
Obres de la biblioteca amb la classificació 04.01
Autoridad científica. Autoridad femenina / Hipatia
Títol : Autoridad científica. Autoridad femenina
Autores : Hipatia, Autora ; Laura Trabal Svaluto-Ferro, Traductora ; María-Milagros Rivera Garretas (1947-), Autora de comentari
Col·lecció : Cuadernos inacabados núm. 30
ISBN/ISSN/DL : 978-84-87715-74-7
Nota general : Títol original: Autorità scientifica autorità femminile
Matèries : Científiques ; Visibilització de la dona
Autoridad científica. Autoridad femenina [text imprès] / Hipatia, Autora ; Laura Trabal Svaluto-Ferro, Traductora ; María-Milagros Rivera Garretas (1947-), Autora de comentari . - Madrid (28012) : horas y HORAS la editorial, DL 1998 . - 145 p. ; 21 cm. - (Cuadernos inacabados; 30) .
ISBN : 978-84-87715-74-7
Títol original: Autorità scientifica autorità femminile
10034 04.01 HIP Llibre Biblioteca Biblioteca Disponible
26347 04.01 HIP Llibre Biblioteca Biblioteca Disponible Maria Encarna Sanahuja Yll
Autorità scientifica autorità femminile
Títol : Autorità scientifica autorità femminile
Col·lecció : Gli studi. Filosofia e scienze umane
ISBN/ISSN/DL : 978-88-359-3578-0
Nota general : A la coberta: Ipazia
Matèries : Científiques ; Estudis de gènere
Autorità scientifica autorità femminile [text imprès] . - Roma (Itàlia) : Editori Riuniti, 1992 . - 148 p. ; 21 cm. - (Gli studi. Filosofia e scienze umane) .
ISBN : 978-88-359-3578-0
A la coberta: Ipazia
19076 04.01 AUT Llibre Biblioteca Biblioteca Disponible Mercè Otero Vidal
Document sobre dones i ciència / Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret. Parc Científic de Barcelona
Títol : Document sobre dones i ciència
Altre títol : Documento sobre mujeres y ciencia = Document on women and science
Autores : Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret. Parc Científic de Barcelona, Autora
Editorial : Barcelona : Observatori de Bioètica i Dret
ll. : gràf. ; taules.
ISBN/ISSN/DL : B-42395-2004
Matèries : Científiques
Document sobre dones i ciència = Documento sobre mujeres y ciencia = Document on women and science [text imprès] / Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret. Parc Científic de Barcelona, Autora . - Barcelona : Observatori de Bioètica i Dret, 2004 . - 75 p. : gràf. ; taules. ; 24 cm.
ISSN : B-42395-2004
07229 04.01 GRU Llibre Biblioteca Biblioteca Disponible
07230 04.01 GRU Llibre Biblioteca Biblioteca Disponible
23805 04.01 GRU Llibre Biblioteca Biblioteca Disponible
Dona i Ciència = Mujer y Ciencia
Títol : Dona i Ciència = Mujer y Ciencia : IV Trobada de Centres de Documentació i Biblioteques de Dones = IV Encuentro Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres
Congrés : Trobada de Centres de Documentació i Biblioteques de Dones (4; 1998; Barcelona), Autora
Editorial : Barcelona : Barcelona. Ajuntament. Districte Ciutat Vella
Data de publicació : [1998]
Nombre de pàgines : [25] p.
Nota general : Recull bibliogràfic sobre el tema "dona i ciència" elaborat amb motiu de la IV Trobada de Centres de Documentació i Biblioteques de Dones i complementà l'exposició "La otra mitad de la ciencia"
Matèries : Bibliografies ; Científiques ; Recursos documentals
Dona i Ciència = Mujer y Ciencia : IV Trobada de Centres de Documentació i Biblioteques de Dones = IV Encuentro Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres [text imprès] / Trobada de Centres de Documentació i Biblioteques de Dones (4; 1998; Barcelona), Autora . - Barcelona : Barcelona. Ajuntament. Districte Ciutat Vella, [1998] . - [25] p. ; 30 cm.
Recull bibliogràfic sobre el tema "dona i ciència" elaborat amb motiu de la IV Trobada de Centres de Documentació i Biblioteques de Dones i complementà l'exposició "La otra mitad de la ciencia"
09585 04.01 DON Llibre Biblioteca Biblioteca Disponible
Un Estrany binomi: dones i científiques / Núria Solsona
La Excelencia científica / María Antonia García de León
La formación científica de las mujeres / Clair, Renée
Género y ciencia en América Latina: mujeres en la academia y en la clínica (siglos XIX-XXI) / Lizette Jacinto
Gorilas en la niebla / Dian Fossey
Història contemporània de Catalunya / Àngel Font
Mujeres científicas de todos los tiempos / Nuria Solsona i Pairó
Reflexiones sobre género y ciencia / Evelyn Fox Keller | 0.464752 | curate | {"ca": 0.5354517429452217, "pt": 0.005691249703580745, "es": 0.32748399336020867, "fr": 0.013279582641688404, "it": 0.10362817168603272, "de": 0.005691249703580745, "st": 0.0007114062129475931, "eo": 0.008062603746739389} | http://centredocumentacio.caladona.org/biblioteca/index.php?lvl=indexint_see&id=5025 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_125609 | Mapa de la localización en la Comunitat Valenciana de las fosas de la Represión en retaguardia republicana, Represión franquista durante la Dictadura, Combatientes en la Guerra Civil y Víctimas de bombardeos
Localización de las fosas de la Comunitat Valenciana (Represión en retaguardia republicana, Represión franquista durante la Dictadura, Combatientes en la Guerra Civil y Víctimas...
Buscador de fosas de la Comunitat Valenciana
El visor permite la localización de las fosas de la Comunitat Valenciana (Represión en retaguardia republicana, Represión franquista durante la Dictadura, Combatientes en la...
WFS
Mapa de la localización en la Comunitat Valenciana de las fosas de la Represión en retaguardia republicana, Represión franquista durante la Dictadura, Combatientes en la Guerra Civil y Víctimas de bombardeos
Localización de las fosas de la Comunitat Valenciana (Represión en retaguardia republicana, Represión franquista durante la Dictadura, Combatientes en la Guerra Civil y Víctimas...
CSV
Llistat de contractes inscrits en el Registre Oficial de Contractes de la Generalitat Valenciana 2019
En este conjunt de dades es recopilen tots els contractes públics adjudicats per la Generalitat Valenciana inscrits en el Registre Oficial de Contractes de la Generalitat (REGCON).
CSV
Locals segons condició jurídica i grandària. Comunitat Valenciana i províncies. Explotació del directori estadístic d'empreses de la Comunitat Valenciana
Dades estructurals del nombre de locals actius en la Comunitat Valenciana classificats segons condició jurídica, intervals d'assalariats i implantació geogràfica.
CSV
Locals segons condició jurídica i sector d'activitat. Comunitat Valenciana i províncies. Explotació del directori estadístic d'empreses de la Comunitat Valenciana
Dades estructurals del nombre de locals actius en la Comunitat Valenciana classificats segons la seua condició jurídica, activitat econòmica principal i implantació geogràfica.
CSV
Locals segons condició jurídica i secció d'activitat. Comunitat Valenciana i províncies. Explotació del directori estadístic d'empreses de la Comunitat Valenciana
Dades estructurals del nombre de locals actius en la Comunitat Valenciana classificats segons la seua condició jurídica, activitat econòmica principal i implantació geogràfica.
CSV
Locals segons grandària i sector d'activitat. Comunitat Valenciana i províncies. Explotació del directori estadístic d'empreses de la Comunitat Valenciana
Dades estructurals del nombre de locals actius en la Comunitat Valenciana classificats segons intervals d'assalariats, activitat econòmica principal i implantació geogràfica.
CSV
Locals segons grandària i secció d'activitat . Comunitat Valenciana i províncies. Explotació del directori estadístic d'empreses de la Comunitat Valenciana
Dades estructurals del nombre de locals actius en la Comunitat Valenciana classificats segons intervals d'assalariats, activitat econòmica principal i implantació geogràfica.
CSV
Locals segons tipus d'empresa. Municipis. Explotació del directori estadístic d'empreses de la Comunitat Valenciana
Dades estructurals del nombre de locals actius en la Comunitat Valenciana classificats segons tipus d'empresa i implantació geogràfica.
CSV
Locals segons assalariats. Municipis. Explotació del directori estadístic d'empreses de la Comunitat Valenciana
Dades estructurals del nombre de locals actius en la Comunitat Valenciana classificats segons assalariats implantació geogràfica.
CSV
Locals segons sector d'activitat. Municipis. Explotació del directori estadístic d'empreses de la Comunitat Valenciana
Dades estructurals del nombre de locals actius en la Comunitat Valenciana classificats segons activitat econòmica principal i implantació geogràfica.
CSV
Locals segons tipus d'empresa i assalariats. Comarques. Explotació del directori estadístic d'empreses de la Comunitat Valenciana
Dades estructurals del nombre de locals en la Comunitat Valenciana classificats segons tipus d'empresa, assalariats i implantació geogràfica.
CSV
Locals segons tipus d'empresa i sector d'activitat. Comarques. Explotació del directori estadístic d'empreses de la Comunitat Valenciana
Dades estructurals del nombre de locals en la Comunitat Valenciana classificats segons tipus d'empresa, activitat econòmica principal i implantació geogràfica.
CSV
Locals segons assalariats i sector d'activitat. Comarques. Explotació del directori estadístic d'empreses de la Comunitat Valenciana
Dades estructurals del nombre de locals en la Comunitat Valenciana classificats segons assalariats, activitat econòmica principal i implantació geogràfica.
CSV
Empreses actives amb locals en altres CCAA segons grandària. Explotació del directori estadístic d'empreses de la Comunitat Valenciana
Dades estructurals del nombre d'empreses amb locals en altres CCAA existents en la Comunitat Valenciana classificades segons intervals d'assalariats i implantació geogràfica.
CSV
Empreses actives amb locals en altres CCAA segons condició jurídica. Explotació del directori estadístic d'empreses de la Comunitat Valenciana
Dades estructurals del nombre d'empreses amb locals en altres CCAA existents en la Comunitat Valenciana classificades segons condició jurídica i implantació geogràfica.
CSV
Empreses actives amb locals en altres CCAA segons sector d'activitat. Explotació del directori estadístic d'empreses de la Comunitat Valenciana
Dades estructurals del nombre d'empreses amb locals en altres CCAA existents en la Comunitat Valenciana classificades segons la seua activitat econòmica principal i implantació...
CSV
Empreses actives amb locals en altres CCAA segons secció d'activitat. Explotació del directori estadístic d'empreses de la Comunitat Valenciana
Dades estructurals del nombre d'empreses amb locals en altres CCAA existents en la Comunitat Valenciana classificades segons la seua activitat econòmica principal i implantació...
CSV
Ajudes i subvencions concedides per la Generalitat Valenciana 2019
Informació sobre les ajudes i subvencions concedides per la Generalitat a les persones jurídiques (empreses, asociacions, fundacions, administracions públiques i autónoms) i, a... | 1 | perfect | {"es": 0.1638371518048459, "en": 0.008900609856601285, "ca": 0.7942970166474369, "pt": 0.028020438437448492, "fr": 0.004944783253667381} | |
acn_ca_20201011_0_60061 | Ferit greu un ciclista de 50 anys en encastar-se contra un arbre a Ribera d'Urgellet
L'home ha estat evacuat en helicòpter a l'Hospital Vall d'Hebron
ACN Ribera d'Urgell.-Un ciclista ha resultat ferit greu aquest dissabte a la tarda en encastar-se aquesta contra un arbre a la vila d'Arfa, que pertany al municipi de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell). Segons els Bombers de la Generalitat, els fets han passat cap a dos quarts de quatre de la tarda al camí de les Mines, que és una via verda del municipi. A causa de la topada, l'home, de 50 anys i veí de Tortosa, s'ha fet una ferida profunda al coll. Fins al lloc s'hi ha desplaçat un helicòpter dels Bombers amb els efectius del Grup d'Actuacions Especials (GRAE), que han estabilitzat el pacient, i un helicòpter del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que l'ha evacuat a l'Hospital Vall d'Hebron. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/ferit-greu-un-ciclista-de-50-anys-en-encastar-se-contra-un-arbre-a-ribera-d-urgellet |
macocu_ca_20230731_9_425389 | Ãxit de participaciÃ3 en onzena ediciÃ3 de la Mostra de Dansa de Palma
Tot i la retallada en el pressupost, la regidoria de Cultura ofereix qualitat en els espectacles
Des del departament encapçalat per Nanda Ramon, la mostra Palma amb la Dansa ha ofert una setmana cultural intensa per commemorar el Dia Internacional de la Dansa. Una cita que aquest any, tot i la reducció important del pressupost, està resultant tot un èxit. Per tant, la regidoria de Cultura ha aconseguit una fita important a l’hora d’ajustar els costos sense perdre l’estàndard de qualitat que caracteritza aquesta mostra de dansa.
Com a referent ja de l’agenda cultural de Ciutat, fins a deu companyies professionals participen en la onzena edició de la mostra que finalitza el proper dia 2 de maig i que proposa més de 40 actuacions i activitats educatives. Tot amb l’objectiu de convertir Palma en un punt de trobada per a les companyies illenques de dansa, però també per fomentar la gran quantitat d’espais de la ciutat on es poden mostrar produccions recents d’algunes companyies de prestigi de fora de Mallorca.
Cal destacar, a més, el pressupost s’ha limitat per mor de la crisi econòmica fins els 60.000 euros, el que suposa una reducció de 20.000 euros respecte l’any passat. Tot i això, s’ha pogut augmentar el nombre d’activitats programades i fins i tot baixar els preus dels espectacles per a les actuacions professionals.
A més, s’ha aconseguit fer un esforç per oferir exhibicions didàctiques creant un bloc d’activitats pedagògiques, com són tallers i una taula rodona sobre l’ensenyament de la dansa a partir d’experiències dels professionals convidats. Les principals actuacions s’han programat al teatre Xesc Forteza tot i que també es faran diversos espectacles al carrer. De fet, encara hi ha dos espectacles previstos per el primer dissabte i diumenge de maig a la plaça de la Porta de Santa Catalina. | 0.868671 | curate | {"es": 0.03711558854718982, "ca": 0.9628844114528102} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_83151 | influenciar(tr.). Influenciar l'opinió pública. obrar sobre contribuir a ajudar a repercutir, fer sentir la seva influència en una cosa ulterior. suggestionar(tr. ), influir sobre el pensament d'una persona. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
2. actuar
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
obrar. Aquest remei no ha obrat com el metge esperava. procedir(v. intr.). Procedir amb mètode, amb mesura. influir(v. intr.). jugar, intervenir en l'execució d'una cosa. En aquest assumpte, hi juguen molts elements insospitats. repercutiro transcendir, fer sentir el seu efecte en una cosa [...]
3. efecte
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 conseqüència(->) retroacció, efecte retroactiu. repercussió contracop fill(fig.). És una decisió filla de la necessitat. corol·lari(->), efecte natural d'una cosa. 2 impressió. 3 Per efecte de: De resultes de. 4 Fer efecte: Influir. Repercutir. Operar. Aquest remei ha operat [...]
efecte
1 conseqüència (→)
retroacció, efecte retroactiu.
repercussió
contracop
fill (fig.). És una decisió filla de la necessitat.
corol·lari (→), efecte natural d'una cosa.
2 → impressió.
3 Per efecte de: De resultes de.
4 Fer efecte: Influir. Repercutir. Operar. Aquest remei ha operat admirablement. Fer la bullida, fer el seu efecte. → obrar.
5 Tenir efecte: Efectuar-se. → realitzar -se.
6 Ésser efecte d'una cosa: → provenir.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Abreviacions
Abreviacions
4. difícil
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. problemàtic conflictiu tenir un geni (o caràcter) endimoniat dur, difícil d'impressionar, d'influir. llepafils(->) 2 (Parlant de coses a fer) delicat. Una operació molt delicada. revés, difícil de treballar, de resoldre, d'aprendre. L'alemany és una llengua molt revessa. Aquesta fusta és molt revessa [...]
efecte
1 conseqüència (→)
retroacció, efecte retroactiu.
repercussió
contracop
fill (fig.). És una decisió filla de la necessitat.
corol·lari (→), efecte natural d'una cosa.
2 → impressió.
3 Per efecte de: De resultes de.
4 Fer efecte: Influir. Repercutir. Operar. Aquest remei ha operat admirablement. Fer la bullida, fer el seu efecte. → obrar.
5 Tenir efecte: Efectuar-se. → realitzar -se.
6 Ésser efecte d'una cosa: → provenir.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Abreviacions
Abreviacions
Avís legal: D'acord amb l'article 17.1 de la Llei 19/2014, la ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se'n citi la font i la data d'actualització i que no es desnaturalitzi la informació (article 8 de la Llei 37/2007) i també que no es contradigui amb una llicència específica. Accessibilitat
Avís legal: D'acord amb l'article 17.1 de la Llei 19/2014, la ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se'n citi la font i la data d'actualització i que no es desnaturalitzi la informació (article 8 de la Llei 37/2007) i també que no es contradigui amb una llicència específica. | 0.380534 | curate | {"es": 0.02274247491638796, "ca": 0.888628762541806, "en": 0.04548494983277592, "de": 0.0030100334448160534, "st": 0.0036789297658862876, "cy": 0.0033444816053511705, "tr": 0.011036789297658863, "pt": 0.005351170568561873, "fr": 0.016722408026755852} | ERROR: type should be string, got "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html;jsessionid=77E4A425A32619E6CE01E759528FB7CB?action=Principal&method=detall&input_cercar=%22influir%22&numPagina=1&database=CATSIN&idFont=6127&idHit=6127&tipusFont=%3CI%3EDiccionari+catal%E0-castell%E0%3C%2FI%3E+d%27Enciclop%E8dia+Catalana+%283a+edici%F3%29&numeroResultat=3&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=efecte+&tematica=%28Totes%29&databaseFilterName=%3Cspan%20style=%22font-style:italic%22%3EDiccionari%20de%20sin%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD?%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD?%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD?%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD??%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD?%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD?%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD?%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD??nims%20Franquesa%3C/span%3E&databaseFilter=CATSIN¶meterField=CATSIN&tipusCerca=cerca.queSignifica" |
acn_ca_20201011_0_44481 | Madrenas confia que diversos membres del PDeCAT "entendran i comprendran que cal unir-se sota el mateix paraigües"
L'alcaldessa de Girona retreu que la direcció del partit s'hagi "allunyat bastant" d'algunes "decisions democràtiques"
ACN Girona.-L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, s'ha mostrat confiada en què diversos "excompanys" del PDeCAT "entendran i comprendran que cal unir-se sota el mateix paraigües" que proposa JxCat. Madrenas va donar-se de baixa del partit aquest dimarts a la nit per anunciar que optava per formar part del projecte polític liderat per Carles Puigdemont. Madrenas ha recordat que l'objectiu del partit ja era "transitar" cap a JxCat però ha lamentat que la direcció del partit s'hagi "apartat bastant" d'algunes de les "decisions democràtiques que va prendre la militància". A més, Madrenas ha recordat que aquest transvasament havia de ser "sense quotes" de cap formació. Madrenas ha reiterat que el projecte de JxCat manté "l'esperit de l'1-O". | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/madrenas-confia-que-diversos-membres-del-pdecat-entendran-i-comprendran-que-cal-unir-se-sota-el-mateix-paraiguees |
mc4_ca_20230418_7_546512 | RefLexioNs veïnaLs: GaRa; eN PoRtAdA...
GaRa; eN PoRtAdA...
Casualitat que ahir escribis que estava desconectada d'aquest mon i que al vespre arribes la germana de l'Eneritz a pasar uns dies a Anglaterra amb el diari Gara per nosaltres.
- ETA finalitza l'alto al foc (de nou)
- Una dona de Baiona morta a mans d'un home (una altra)
- Gaza i Jordania segueixen el conflicte (continua...)
Ha estat com llegir el mateix diari de nou, les mateixes noticies des de fa mesos, des de fa uns anys... Per que avancem tan rapid tecnologicament i no hi ha manera de creixer social i humanament?
Publicado por EstheR en miércoles, junio 06, 2007
El diario Gara, tejiendo capuchas.
Sobre el creixement social de la humanitat, que jo anomenaria "creixement ètic", crec que lamentablement l'espècie humana té un seguit d'instints dels quals és esclava i que dificulten enormement el seu progrés moral. Personalment sempre he cregut que la cultura, entesa com a material intangible compartit i sense propietari, pot ser una escletxa que ens condueixi cap a postures menys egoístes. Perquè, des del meu punt de vista, la maldat no és més que una manifestació violenta de l'egoisme humà. Un egoisme que, al seu torn, prové gairebé sempre de la pròpia feblesa - o ignorància de la pròpia fortalesa.
Em sap greu veure com hem avançat més aviat poc en aquest terreny. Però tampoc no crec que ara hi hagi més crisi de valors que fa dècades (hiroshima, holocaust), segles (inquisició, bruixes cremades) o mil.lenis (gladiadors i lleons). Si de cas, trobo que ara la amoralitat està més sofisticada, més encoberta... És més subtil. Tot i així, m'espanta molt més la fredor que la malícia. I aquesta ja és més novedosa.
Bona pregunta, jo vull aportar una simple cosa, perquè no afegim les tecnologies per créixer socialment.....? ? | 0.797557 | curate | {"ru": 0.021836506159014557, "en": 0.010638297872340425, "ca": 0.9204927211646137, "es": 0.04647256438969765, "fr": 0.0005599104143337066} | http://reflexionsdeporteria.blogspot.com/2007/06/gara-en-portada.html |
crawling-populars_ca_20200525_46_17815 | INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
Està passant - 19/03/2020
Està passant - 18/03/2020
Està passant - 17/03/2020
Està passant - 13/03/2020
Està passant - 12/03/2020
Està passant - 11/03/2020
Està passant - 10/03/2020
Està passant - 09/03/2020
Està passant - 06/03/2020
Està passant - 05/03/2020
Telenotícies vespre
Telenotícies vespre - 20/03/2020
Polònia
Polònia - 19/03/2020
Crims
Crims - Machala
Telenotícies vespre
Els Mossos multen tots aquells vehicles que circulen sense motiu justificat
Telenotícies vespre
Telenotícies vespre - Llengua de signes - 20/03/2020
Està passant
Està passant - 20/03/2020
Crims
Crims - Mataiaies
Adossats
Adossats, de Ramon Madaula
Crims
Crims - Josep Talleda, l'"Espereu-me" (capítol 2)
Telenotícies vespre
Un dinar amb 80 persones, origen del brot d'Igualada, segons Salut
InfoK
Especial "Pregunta al president" - 20/03/2020
Està passant
Està passant - 20/03/2020
Polònia
Polònia - 19/03/2020
Quatre gats
Dones polítiques
Dies de coronavirus
Dies de coronavirus: 19-20 de març
El llenguado
Els dialectes i la parla del Rosselló
Crims
Crims - Machala
Sense ficció
Els supervivents del vol 9525 de Germanwings
Quan arribin els marcians
La música com a salvació, la realitat virtual i Gerard Quintana
Adossats
Adossats, de Ramon Madaula
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA | 0 | curate | {"ca": 0.7809597523219814, "pt": 0.11842105263157894, "en": 0.03869969040247678, "fr": 0.02786377708978328, "sv": 0.02089783281733746, "es": 0.013157894736842105} | : /tv3/alacarta/programa/esta-passant-20032020/video/6036146/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_200041 | Demà a les 22h i en directe per TV3 i La Sexta el Barça visita el Sevilla en un partit que no pot perdre si vol seguir mantenint les opcions per guanyar el títol de lliga, ja que amb una victòria els blaugrana posarien pressió al Madrid que diumenge a les 19h rep el Valladolid. Són baixes en la convocatòria del Barça Zambrotta, Bojan, Deco i Sylvinho per tant demà el Rijkaard haurà d'improvisar una mica l'alineació. Doncs com sempre feu els vostres pronòstics i comenteu el partit
Coi! Quins anims tothom! Que si patirem, que si no ho faran be, que si tal fiesteru per aqui, que si qual... La veritat, avui hi ha partits mes interessants per veure: 6 nacions de rugby (Gal.es-Escocia i Franca-Irlanda), els Catalans Dragons de Perpinya contra Castleford Tigers... | 0.819834 | curate | {"ca": 0.9698162729658792, "it": 0.005249343832020997, "en": 0.024934383202099737} | |
mc4_ca_20230418_4_694326 | Itinerari “Experiència Centelles – Especial Aniversari” – Barcelona Photobloggers
Itinerari “Experiència Centelles – Especial Aniversari”
Publicado el 7 de julio de 2017 por Barcelona Photobloggers
El 19 de juliol de 1936 un cop d’estat interrompia la vida dels ciutadans, que van veure com, a causa d’això, la seva ciutat es convertia en camp de batalla i la seva carn, en objectiu militar legítim.
El proper diumenge 16 de juliol se celebrarà una nova edició de l’itinerari “Experiència Centelles”, organitzat per Arqueologia del Punt de Vista. “Experiència Centelles” és un itinerari pels escenaris de les fotografies d’Agustí Centelles fetes durant les primeres hores de la Guerra Civil Espanyola. Per a aquesta ocasió, l'”Experiència Centelles” tindrà un recorregut de quatre hores, en què la fotografia serà la protagonista, i qui guiarà als assistents pels carrers de Barcelona. A més, l’activitat comptarà amb la participació de Sergi Centelles, fill del fotògraf.
L’itinerari començarà a les 10h del matí, a la cantonada del carrer Diputació, amb Llúria. Els interessats en assistir-hi han d’inscriure’s prèviament enviant un correu electrònic a [email protected].
Data: Diumenge 16 de juliol de 2017
Preu: 25€ (Cal inscripció prèvia)
← “La meva gent, els meus paisatges” de Joan Guerrero
Presentación del libro “GARVM” → | 0.795373 | curate | {"ca": 0.931784107946027, "es": 0.068215892053973} | https://barcelonaphotobloggers.org/2017/07/07/itinerari-experiencia-centelles-especial-aniversari/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_112062 | Som una associació sense ànim de lucre que ens dediquem a la programació teatral de Vila-seca des de l'any 1999 | 0.661321 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.amicsdelteatrevila-seca.org/qui-som/ |
mc4_ca_20230418_16_618422 | FC Barcelona | Ousmane Dembélé | Davanter
Nascut el 15 maig de 1997 a Vernon (França), Ousmane Dembélé és un dels millors jugadors joves del món. Amb només 20 anys, l'extrem arriba al FC Barcelona el 25 d'agost de 2017, després d'haver demostrat a la lliga francesa i a la lliga alemanya que és un dels futbolistes amb més capacitat de desequilibri i regat en el futbol mundial.
El jove davanter francès, que s’inicia en el futbol sala amb set anys i que ja destaca compartint pista amb jugadors d'edat superior, fitxa per l'Stade Rennais Football Club amb 13 anys, i s’integra al seu centre de formació durant cinc anys.
És a finals de 2014 quan obté el seu primer contracte professional amb el Rennes. Debuta amb només 17 anys a la Ligue 1 i s’estrena com a golejador professional contra el Girondins. La seva progressió capta l'atenció del Borussia Dortmund a l'estiu de 2016. La seva adaptació al conjunt del Signal Iduna Park és molt bona, marcant 12 gols i repartint 20 assistències en només una temporada.
Dembélé fitxa pel Barça l’estiu del 2017 i debuta amb el primer equip el 9 de setembre de 2017, en partit corresponent a la Lliga contra l’Espanyol que acaba amb una contundent victòria blaugrana (5-0).
Després de destacar amb les categories inferiors de la selecció francesa, els equips sub-17 i el sub-18, Dembélé debuta per primer cop amb l’absoluta l’1 de setembre del 2016, en un partit amistós contra Bielorússia. És convocat també per a disputar el Mundial de Rússia de 2018 i assoleix el campionat.
label.honours.França
Estadístiques generals Ousmane Dembélé
Dembélé: Descobreix el meu cotxe | 0.832422 | curate | {"en": 0.02564102564102564, "ca": 0.9618511569731082, "pt": 0.012507817385866166} | https://www.fcbarcelona.cat/ca/futbol/primer-equip/jugadors/19780/ousmane-dembele |
racoforumsanon_ca_20220809_1_186786 | Barcelona. (EFE). - El primer català de l' any es diu Gerard i ha nascut passats només 30 segons de la mitjanit, molt poc després de les campanades de Cap d'Any . Segons ha informat el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el nadó es diu Gerard i ha nascut a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Està previst que cap a les 12:00 hores la família rebi la visita del conseller de Salut, Boi Ruiz, quan es donaran més detalls del que ha estat el primer català de l'any. Així mateix, el segon català de l'any és una nena nascuda a l'Hospital Clínic de Barcelona, al quart d'hora de l'inici del nou any 2013. Una altra nena ha vist la llum a les a les 00:55 hores a l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. És la quarta criatura d'una família d'origen magribí i resident a Banyoles (Girona), i la nena ha pesat 3,020 quilograms, segons ha informat el centre sanitari. http://www.lavanguardia.com/vida/20130101/54358754755/primer-catalan-ano-gerard-tortosa.html
El primer nadó de Terrassa no és català. Ho diuen els seus propis pares. Que surtin ara tots els qui diuen que els nadons no tenen nacionalitat i els qui li entregaven amb paternalisme i gratuïtament la catalanitat, perquè els seus pares ho diuen clarament: el nen és cubà. Ah, per cert, i aquests immigrants també fugen de la pobresa del capitalisme? També els hi voldríeu oferir tots els recursos i les portes obertes i papeles para todos los gusanos? Yandi Lenagne Hernández, primer terrassenc de l'any 2013El nadó, en bon estat de salut, va néixer a les 00.33 a l'Hospital Mútua Terrassa i és el primer fill del matrimoni Yujany Lenagne i Yunisleiky Hernández Passaven 33 minuts de la mitjanit del dia 1 de gener de 2013 quan ha nascut el primer terrassenc de l'any. Es tracta de Yandi Lenagne Hernández, el primogènit del matrimoni format pels cubans Yunisleiky Hernández i Yujany Lenagne. Aquesta parella d'origen cubà resideixen al barri de La Cogullada, de Terrassa.El petit ha nascut a Mútua Terrassa i ho ha fet per cessària. El seu naixement estava previst pel dia 17 de desembre, però Yandi s'ha fet esperar. Es troba en bon estat de salut i ha pesat 3,490 kg. La mare, malgrat l'esgotament i els nervis per ser el primer fill, ha manifestat a La Torre que "el part ha anat bé". Hernández i Lenagne són els únics membres de la família que resideixen a Catalunya, la resta de la família viu a Cuba i per aquest motiu encara no han vist Yandi. Els companys de feina però, sí que s'han acostat a donar l'enhorabona al pares i a saludar el petit infant. El matrimoni ha confessat que "ens fa il·lusió que sigui un cubà el primer terrassenc de l'any".
No pot ser cubà i català?
No. | 0.81235 | curate | {"ca": 0.9619585687382297, "es": 0.0022598870056497176, "ru": 0.03465160075329567, "en": 0.0011299435028248588} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_21061 | No hi ha extensions per instal·lar o activar. <a href="%1$s" title="Return to the Dashboard">Return to the Dashboard</a>
Fundació Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa
Av. dels Països Catalans, 86
17800 Olot · Girona
Com arribar
Col·laboradors
Política de Cookies i privacitat · Avís legal · Perfil del contractant · Protecció de dades · Contacte
Ⓒ2020 Fundació Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa| Tots els drets Reservats - Av. dels Països Catalans, 86 · 17800 Olot | Espai web creat per 360fotoweb.com | 0.632446 | curate | {"ca": 0.8095238095238095, "en": 0.14682539682539683, "es": 0.005952380952380952, "fr": 0.037698412698412696} | https://hospiolot.com/tag/setmana-sense-fum/ |
mc4_ca_20230418_5_456726 | Dunhuang Ruyi Villa Dunhuang Xina - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Group 2, Yueyaquan Village, Yueyaquan Town, Dunhuang, Dunhuang, Xina, 736200
Més informació sobre Dunhuang Ruyi Villa
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Dunhuang, Dunhuang Ruyi Villa és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Dunhuang Ruyi Villa també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Dunhuang. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix recepció 24 hores, magatzem d'equipatge, visites turístiques, servei de bugaderia, botigues a l'hotel.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com jardí. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Dunhuang, el Dunhuang Ruyi Villa és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada. | 0.769601 | curate | {"ca": 0.9358649789029536, "en": 0.06413502109704641} | https://www.agoda.com/ca-es/dunhuang-ruyi-villa/hotel/dunhuang-cn.html |
mc4_ca_20230418_16_427624 | Cardona programa la desena edició del Cicle Espais del 18 de juliol al 5 de setembre - Ajuntament de Cardona
Cardona programa la desena edició del Cicle Espai...
Cardona programa la desena edició del Cicle Espais del 18 de juliol al 5 de setembre
Durant el mes d’agost, l'actor Dafnis Balduz i l'actriu Carla Barroso oferiran, diumenge 2 d’agost a partir de les 20:30h, un espectacle de música, text i humor al Parc de la Raval. El seguirà diumenge 16 d’agost, a les 21 hores a la Fira de Baix, on el grup de versions Filferro hi farà un concert i el 29 d’agost, també a les 21 hores, el grup de teatre local El Traspunt interpretarà l'obra Les noies de Mossbank Road interpretarà una obra de teatre a la Plaça del Vall. La desena edició del Cicle Espais clourà amb un concert inèdit a la col·legiata del Castell de Cardona, el dissabte 5 de setembre a les 21h, amb la cantautora Lídia Pujol. Un concert, aquest últim, que està coorganitzat amb l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | 0.828708 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cardona.cat/ca/destacats/noticies/juliol-2020/2484 |
cawac_ca_20200528_2_114107 | Xef i propietària del Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar que compta amb 3 estrelles Michelín i del Restaurant Sant Pau a Tòquio (Japó) amb dues estrelles més. Autodidacta i avantguardista, la Carme ha sabut combinar la innovació amb la cuina tradicional catalana. La seva dedicació, talent i amor per les coses ben fetes l’han convertit en una de les millors cuineres del món. En aquest espai, la Carme proposarà ens oferirà receptes molt saludables.
La recepta
La bala vegetal
Per a 4 persones
Un plat ple de salut i amb molta personalitat, que estimula els cinc sentits
Les diferents verdures aporten una gran varietat de textures i un toc de frescor
Els diferents colors ens indiquen tota la gama de vitamines que incorpora aquesta recepta
Un plat que demana un toc de delicadesa i paciència però de resultats assegurats si teniu convidats preocupats per la salut i per l’alta gastronomia
Foto: Pau Esculies
Ingredients
La barreta fundent
El puré de pastanaga
6 pastanagues
Oli d’oliva
sal i pebre
Bulliu les pastanagues netes i amb la pell, tallades a trossosd’ 1 cm en aigua mineral al punt de sal, durant 5 minuts aproximadament. Coleu reservant l’aigua de cocció.
Salteu els daus de pastanaga amb una mica d’oli sal i pebre i tritureu molt fi.
Barregeu 110 g d’aigua de cocció amb 100 g de purè de pastanaga, rectifiqueu el punt de sal i reserveu per procedir a la realització de las barretes.
El puré de bolets
200 gr de ceps frescos en juliana ( o barrrejats amb rossinyols. No hi poseu trompetes)
75 gr de porro tallat en brunoise (daus petits)
300 gr caldo vegetal
25 gr de nata líquida (nota de la redacció: o crema d’arròs, civada o soja)
20 gr d’oli d’ oliva
sal i pebre
(A banda, 100 gr de ceps frescos en brunoise)
En un cassó confiteu el porro amb una mica d’oli i salpebreu.
Incorporeu els bolets tallats en juliana molt fina i sofregiu sense cremar.
Afegiu el caldo vegetal calent, arrenqueu a bullir i coueu durant 2 minuts.
Afegiu la nata i coeu 1 minut més afineu de sal i pebre.
Tritureu a la Thermomix, molt fi.
A banda, salteu el ceps fins a deixar-los molt daurats (poc a poc, per evitar que s’aigualeixin). Salpebreu i afegiu al purè anterior. Reserveu per fer les barretes.
Per la barreta:
Feu un rotllet amb PVC de 8 cm de llarg per 1 cm de diàmetre. Tanqueu un dels extrems amb film.
Ompliu-los amb els dos purès anteriors, amb més presència de bolets que de pastanaga. Manteniu-los incorportas amb una reixeta adequada i congeleu per evita que es barregin els dos purès. Reserveu les barretes congelades.
Per la pell de les barretes
Arranqueu el bull a una mescla d’aigua (1L) i gelatina vegetal (60g), sal i pebre.
Banyeu les barretes congelades en la mescla a 75º. Punxeu les barretes amb un escuradents per facilitar el bany. Reserveu perquè es descongelin. | 0.745908 | curate | {"ca": 0.9191551347414421, "es": 0.04260742898761835, "en": 0.020757465404224327, "de": 0.011289147851420248, "fr": 0.006190823015294974} | http://www.etselquemenges.cat/receptes/amb-estrella/carme-ruscalleda-la-bala-vegetal |
mc4_ca_20230418_11_754989 | Divendres, 14 setembre de 2018
Espai que analitza l'actualitat informativa amb contertulians i convidats.
Calabaza asada. Cocochas de merluza
Els xefs Javier i Sergio Torres obren cada dia la seva cuina per explicar com preparar receptes originals, saboroses i assequibles.
Dinovena etapa.
La Sofía vol el Sergio al seu costat per dirigir l'imperi del Somoza. El Julio, per la seva banda, està destrossat i inestable per la ruptura amb l'Olga. El Karim, mentrestant, descobreix que l'Espe i el Fede es van ficar al llit.
La María decideix explicar-li tota la veritat a la Leonor respecte a la seva relació amb el Maximiliano. Mentrestant, la Lucía rebutja molt subtilment la proximitat del Telmo i busca suport en el Samuel, l'únic que ara li sembla sincer i desinteressat. Paral·lelament, la Susana detecta aquesta proximitat i li fa veure a la Celia que la relació entre el Samuel i la Lucía no és moral i podria complicar les coses encara més. El Telmo, per la seva banda, se sent cada vegada pitjor i molt turmentat perquè creu que s'ha enamorat bojament de la Lucía.
Inclou Artenara i Motilleja: Pablo Chiapella torna a la seva terra, Albacete, per visitar Motilleja. En aquest poble de la Manxa se sent com a casa i es queda sorprès amb el potencial dels seus veïns.
Cuck Levine i Larry Valentine són bons amics i l'orgull del parc de bombers. Temps enrere, el Larry va salvar la vida al Chuck en un incendi i ara li toca a ell demanar-li un gran favor. Per un tràmit burocràtic, el primer necessita que el segon es faci passar per la seva parella, però tots dos han de fer veure que realment estan junts quan un funcionari sospita de la situació.
Un niño muerto, un cuaderno y muchos quizas
Intel·ligència intenta trobar un adolescent perdut que creuen que podria ser una amenaça per als estudiants de la seva escola després de descobrir uns dibuixos inquietants que havia fet al seu quadern. | 0.805605 | curate | {"ca": 0.951063829787234, "es": 0.040957446808510635, "id": 0.007978723404255319} | http://www.elpuntavui.cat/serveis/televisio/programacio/3-tve1/2018-09-14.html |
mc4_ca_20230418_8_202567 | Moissac setembre de 2017: Els 20 millors lloguers de cases de vacances a Moissac - Airbnb, Occitanie, França
Moissac · Allotjaments
Dissabte i diumenge a la plaça al davant de la Casa Des del 21 de juny a llarg estiu, concerts gratuïts a la plaça davant de l'abadia. Plaça envoltada de restaurants i terrasses, o és millor reservar ... Festival de veu finals de juny de Moissac a principis de juliol - veure la programació en 2016 Festival de Pentecosta Mostra en el Saló de París (davant de la casa) la programació cf 2016 Per veure: L'abadia i el seu timpà - El Claustre - El pont del canal
El cor de la ciutat rica en arquitectura i la història
En un poble rural amb vistes al bonic vall de la Garona, la casa és d'estil tradicional amb bigues de fusta i pedra. S'asseu a la plaça del poble pintoresc, compta amb 10 habitacions, un jardí del darrere gran i una piscina. Quatre habitacions estan disponibles.
bigues i pedra, en una casa medieval restaurada, llar de foc a l'hivern ia l'estiu la piscina exposat. La casa té 6 dormitoris, només 4 estan llogats.
Ubicació Boudou és un poble preciós amb una vista de la vall de la Garona, a 7 km de Moissac i el seu famós claustre. El Canal du Midi passa al peu del turó i el pas a Santiago de Compostel·la es troba al davant de la casa.
Zeer goede weekend ondanks de regen! We zijn erg blij met de hartelijke ontvangst en het huis. Short weekend voor een reünie met vrienden zo weinig tijd om te wisselen met Beatrice, die in staat zijn om de juiste afstand te vinden was. Een echte smaak van "te weinig"! Dankjewel!
Casa/pis sencers a Castelsarrasin | 0.743882 | curate | {"ca": 0.781921618204804, "es": 0.04424778761061947, "nl": 0.1738305941845765} | https://www.airbnb.cat/s/Moissac--Fran%C3%A7a?type=house |
crawling-populars_ca_20200525_21_266110 | Recorda'm
A partir de les 2 de la matinada us podreu descarregar el diari ja acabat.
Biblioteca Marià Vayreda. Tots podem ser poetes: estampa els teus MOTs. Fins al 14 d'abril.
Can Trincheria. Una imatge i mil paraules. Fins al 15 d'abril.
Biblioteca Marià Vayreda. Tos podem ser poetes: estampa els teus MOTs. Fins al 14 d'abril.
Can Trona. Soror, germana, de la il·lustradora Pepa Jade. Fins al 17 d'abril.
Castell. Estructures del temps, de Monika Grygier. Fins al 12 d'abril.
Espai cultural Cal Marquès. Los otros Guernicas, de Diana Dowek. Fins al 13 d'abril.
Centre Cultural La Fàbrica. Adaptació al canvi climàtic. Fins al 31 de març.
Museu del Joguet. Tengui, falti! Aprendre amb els cromos. Fins al 29 de març.
Delegació de l'Alt Empordà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Clara Gromaches. Entropia i paisatge urbà a l'Índia. Fins al 22 de març.
Cercle Sport. Aquí va néixer Narcís Monturiol. Fins al 10 de maig.
Casa Empordà. Art Viu és Anglada. Fins al 22 de març.
Museu de l'Empordà. Art i exili. Artistes de l'exili català del 1939. Fins al 5 d'abril.
Centre cívic Creu de la Mà. Pinzellades, del grup de pintura de l'Associació de Gent Gran del Casal Cívic de Figueres. Fins al 3 d'abril.
Galeria d'Art El Claustre. Red Studio, pintures de Jordi Alamà. Fins a l'11 d'abril.
Temple de Sant Pere - Sagristia. Imatges i objectes litúrgics. Fins al 6 de juny.
Auditori Monturiol. Aquí va néixer Narcís Monturiol a càrrec del Cercle Sport Figuerenc. Fins al 10 de maig.
MUME. Art i memòria: Fugir, d'Àlex Nogué. Fins al 31 de maig.
MUME. Art i exili. Artistes de l'exili català del 1939. Llegat Fàbrega i Fons Navarro. Fins al 14 de juny.
Mas les Goges. Jugant amb els colors. Fins al 27 de març.
Museu d'Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV. L'Arcàdia empordanesa. Carles Fages de Climent. Fins al 31 de desembre.
© 2020 El Punt Avui | 0 | curate | {"ca": 0.8545961002785515, "en": 0.027298050139275765, "pt": 0.015041782729805013, "fr": 0.05125348189415042, "es": 0.038440111420612814, "hr": 0.013370473537604457} | : /agenda/portada/salesdellierca.html?start=20 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_225588 | Us informem a tots/es que el grup conegut com "nn33" deixa d'existir des del dia d'avui. Són diferents motius els quals ens han conduït a prendre aquesta decisió. D'una banda, i creiem important, les milers de confusions i comentaris que es generen arran del nostre nom. L'haver de defensar-nos davant els molts comentaris i especulacions que ens relacionen amb els grups "33" i "unitat", i que creiem que ens és del tot innecessari defensar aquesta postura, ja que la banda sempre ha mantingut clara i pública la seva política, des dels seus antecessors "answer" fins als dies "d’nn33", els membres de la banda sempre han estat en la primera línia del independentisme català, defensant uns P.P.C.C., lliures i socialistes. D’altre banda, no estem per fer publicitat gratuïta d’aquesta penya. És per això, i després de moltes hores de discussions entre la gent de la banda, s'ha pres com bona l'opció d'abandonar el projecte "d’nn33". Esperem informar-vos en breu de qualsevol novetat sobre aquesta banda. Josep – 5 d’octubre 2005 . Salut!!! Independència i socialisme! !
En pareix molt dolent que persones con tú (som-hi) tinguen els mateixos ideals que, pq no si així penses que estas ajudant, estas molt ekivocat/a, espere q no siguen molt les persones com tú, pq amb eixa forma de pensar no arrivarem molt lluny. Que ets dels grups coneguts, no? sense donar una oportunitat a ningú? i lluitaras per la llibertat, no? ho tens clar així. no se si saps, ke els nn33, estan a Bullanga, però clar pot ser no saps q és Bullanga Records, be espere que la gent com tú, recapacite i comence a pensar en ajudar-nos un poc més entre nosaltres, q si hi ha akestes tonteries entre nosaltres, estem totalment perduts.
Han estat ells que han fet un comunicat ridícul | 0.849816 | curate | {"ca": 0.9994246260069045, "fr": 0.0005753739930955121} | |
mc4_ca_20230418_1_368865 | Arxius de Sanjosex - Festivalot
Posts Tagged /Sanjosex/
Sanjosex: “sense cap dubte s’ha de posar música als nens”
El van fer escoltant Bob Dylan o Leonard Cohen i el seu pare el va apropar a la música des de petit. En Carles Sanjosé, des de la Bisbal | 0.49937 | curate | {"es": 0.2682926829268293, "en": 0.09349593495934959, "ca": 0.6382113821138211} | https://festivalot.cat/tag/sanjosex/ |
oscar-2201_ca_20230904_5_65707 | Gelateria realitzada a l'entrada del Pont de Sant Agustí, lloc emblemàtic de Girona. Vitrina Aurora de GeloStandard de 30 gustos. A la tardor i l'hivern es reduiex la quantitat de gelats i s'ofereix una àmplia oferta de bombons a la mateixa vitrina; aquesta es completa amb una varietat a escollir de gofres i crêpes.
més informació
LES GLACES CORSES Bonifacio Porto
Gelateria situada al carrer del Port de Bonifacio, a l'ila de Còrsega. A la seva terrassa podrà gaudir de 30 gustos de gelat artesà, d'una gran varietat de sucs de fruites i de 6 gustos de granitzat.
més informació
LES GLACES CORSES Bonifacio
Gelateria situada en un dels carrers principals de la ciutat turística de Bonifacio a l'illa de Còrsega. Aquí trobaran 24 gustos de gelat artesà per escollir així com begudes fresques i granitzats.
més informació
LES GLACES CORSES Porto Vecchio
Gelateria situada en un dels carrers més transitats de la turística localitat de Porto Vecchio, a l'illa de Còrsega. En aquest local podrà trobar una variada oferta de gelat artesà (42 gustos) fabricat a l'obrador darrera la botiga, 6 gustos diferents de granitzat i crêpes realitzats a l'instant.
més informació
FRUITES DEL CENTRE Molins
Gelateria montada al costat mateix de la fruiteria amb el mateix nom. La inquietud per evolucionar en l'ampli món de la fruita ha portat al propietari a provar el gelat artesà. Realitzat amb la millor fruita, del mateix local, també ens permet degustar altres productes com sucs o unes delicioses maduixes amb nata. | 0.639329 | curate | {"ca": 0.8926174496644296, "es": 0.02953020134228188, "en": 0.05704697986577181, "fr": 0.02080536912751678} | http://heladeria.lamarca.es/index.php?module=heladeria&action=proyectos&lang=ca&nroPag=3 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_174938 | D'aquesta pasta, com en dieu? A casa meva sempre n'hem dit "ulleres"; però aquest matí vaig a un forn d'un barri aliè al meu, m'atén una agradable senyora que té per "Déu" la seva màxima expressió de vocabulari català. Li dic: "Bon dia, em posa unes ulleres de xocolata?" Ella respòn: "El qué?" Jo insisteixo i li assenyalo el producte en qüestió: "doncs si em posa unes ulleres de xocolata..." Ella diu: "Ah! esto! mira esto es una palmera..." El to em sona paternalista, com si jo fos un provincià poc instruit, i li responc: "si això és una palmera els meus collons són dàtils..." Ella em dona el producte, no diu res, em cobra, no diu res, marxo, diu "deu",...la meva resposta l'ha convençuda... Editat per faltes.
Jo smepre n'he dit palmera, però si m'haguéssis demanat unes ulleres hagués sabut al que et referies. | 0.737277 | curate | {"ca": 0.9298892988929889, "pt": 0.07011070110701106} | |
mc4_ca_20230418_14_644337 | Compromís sol·licita que la il·luminació de Nadal arribe a tots els barris de Benidorm - Mes Benidorm
Compromís sol·licita que la il·luminació de Nadal arribe a tots els barris de Benidorm
7 de novembre de 2016 + Benidorm 0 Comments Barris. Benidorm, Compromís Per Benidorm, Il·luminació, Josep Bigorra, Llums, Llums Nadal, Nadal
El regidor de Compromís i portaveu de Compromís Los Verdes, Josep Bigorra, ha demanat en comissió informativa que l’Ajuntament faça arribar els llums de Nadal a tots els barris de la ciutat. Esta petició s’ha realitzat després que el regidor de Festes, a pregunta del propi portaveu, constestara que la il·luminació de les pròximes festes nadalenques s’ubicarà als carrers del centre de la ciutat, l’Avinguda de Beniardà i l’Avinguda d’Andalusia. Bigorra considera que es podria fer un mínim esforç perquè Ponent, la Cala i el Racó també tingueren il·luminació i decoració en estes dates.
“Els veïns i veïnes del Racó o de la Cala ens han expressat en diferents moments que ells també volen tindre ambientació de Nadal en els seus barris, com la tindran en el centre de la ciutat i en altres avingudes de Benidorm, per això hem fet esta queixa en comissió informativa”, ha indicat Bigorra.
El portaveu ha informat que l’Ajuntament només preveu col·locar llums i decoració de Nadal a diferents carrers dels centre, a l’avinguda Jaume I, l’avinguda Mediterrani, l’avinguda de Beniardà i l’Avinguda d’Andalusia. En eixe sentit, Bigorra considera que, seguint la lògica que sembla tenir l’Ajuntament d’instal·lar la il·luminació de Nadal a les grans avingudes, almenys caldria considerar posar a l’Avinguda de la Vila Joiosa (la Cala) o a l’Avinguda de l’Atmella de Mar i del Doctor Severo Ochoa (el Racó).
“Quan falta aproximadament un mes per encetar la campanya nadalenca, creiem que encara està l’Ajuntament a temps de contractar una empresa perquè pose il·luminació i decoració en estos barris de la ciutat”, ha considerat. A més, ha explicat que, tot i que el pressupost de la regidoria de Festes és limitat, es pot fer una il·luminació amb un bon preu.
“Accions com esta, la d’ampliar la il·luminació i la decoració de Nadal a racons principals de la ciutat, permeten refermar amb un gest mínim molt simbòlic el sentiment de pertinença de Benidorm en tots els barris”, ha finalitzat.
← Bigorra: “Alguns recursos al contracte de platges de Benidorm es podien haver evitat”
Compromís demana camins escolars segurs per als col·legis de Benidorm → | 0.876137 | curate | {"ca": 0.9792851340373679, "fr": 0.020714865962632008} | https://www.mesbenidorm.org/compromis-sollicita-que-illuminacio-nadal-arribe-tots-barris-benidorm/ |
crawling-populars_ca_20200525_5_87702 | Després de fer les seves primeres passes al món Jedi, la Rey s'uneix a Luke Skywalker en una nova aventura amb la Leia, el Finn i el Poe que desvelarà els misteris de la Força i secrets del passat.
Gènere:
Fantàstica
Durada:
-
Edat:
-
Data:
15-12-2017
Companyia:
THE WALT DISNEY COMPANY IBERIA, S.L. (BUENAVISTA INTERNACIONAL SPAIN SA)
Director:
Rian Johnson
Carrie Fisher, Laura Dern, Tom Hardy, Andy Serkis, Oscar Isaac, Mark Hamill, John Boyega, Adam Driver, Daisy Ridley, Kelly Marie Tran
Quan descobreix que el sinistre en el qual va morir la seva família en [..] | 0.424784 | curate | {"ca": 0.5406871609403255, "es": 0.0759493670886076, "it": 0.012658227848101266, "id": 0.009041591320072333, "fr": 0.018083182640144666, "en": 0.3435804701627486} | : /cine/pelicula/star-wars-els-ultims-jedi-flm1000017429.html |
mc4_ca_20230418_10_458154 | Artur Mas mira cap a unes noves eleccions | Diari Català
Portada Noticies Política Artur Mas mira cap a unes noves eleccions
Artur Mas mira cap a unes noves eleccions
L’expresident de la Generalitat culpa a la CUP de trencar l’estabilitat del Govern i proposa a Puigdemont com a candidat en cas de noves eleccions
L’expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha declarat que entreveu eleccions anticipades a Catalunya i ha manifestat el seu desig per tal que l’actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, sigui el candidat. D’aquesta forma, es descarta a si mateix com a possible cap de llista.
En una entrevista a Rac 1, Mas ha donat suport a la decisió de Puigdemont de sotmetre’s a una qüestió de confiança en setembre; una proposta que l’expresident ja coneixia. A més, Mas ha culpat a la CUP “d’haver tocat greument el Govern, però al setembre el poden enfonsar” si donen suport a la qüestió de confiança a la qual se sotmetrà Puigdemont en setembre. Per Mas és probable que succeeixi, ja que els anticapitalistes “actuen com actuen”. No obstant això, l’expresident senyala que “ja no val dir que el culpable és Mas ni que tots som iguals de responsables”.
Per a ell, “la paraula de la CUP no val res”, ja que han trencat el pacte de govern i d’estabilitat amb Junts Pel Sí. Mas ha senyalat que “està convençut que si David Fernández estigués liderant la CUP, la cosa seria diferent”. Per Mas, aquesta CUP que ha impedit la tramitació dels Pressupostos és la que ell temia que poguessin complicar el procés sobiranista”.
Malgrat el mal panorama, Artur Mas confia en la ciutadania, ja que, en la seva opinió “la marea popular catalana favorable a la independència està més a prop de com ho estem fent nosaltres que com ho està fent la CUP”. Finalment, ha mencionat que el procés “és difícil, però no impossible”.
TwitterFacebookGoogle+Pin It TAGSArtur Mascarles puigdemontCUPEleccions Compartir
tweet Article anteriorEl ‘Dia Internacional dels Arxius’ se celebra a BarcelonaArticle següentLa gent pot menjar al ‘Tast a la Rambla’ Andrea Sánchez-Montañés NOTICIES RELACIONADESMés de l'autor
La CUP demana un òrgan de coordinació del referèndum amb PDeCAT, ERC, CUP i “comuns” El Diari Oficial de la Generalitat publica la licitació per comprar 8.000 urnes Mas espera que la Fiscalia actuï contra la compra d’urnes i tatxa al Govern espanyol de “poc democràtic” El Govern comprarà 8000 urnes per fer el referèndum JxSí i la CUP rebutgen publicitar l’agenda de tots els alts càrrecs del Govern Mas demana al Suprem que no l’inhabiliti per ser diputat al Parlament o al Congrés Publicitat al Diari Català | 0.868199 | curate | {"ca": 0.9688101655756642, "es": 0.03118983442433577} | http://www.diaricatala.cat/58426-2/ |
mc4_ca_20230418_15_168874 | Denominació Social: CLUB GOLF I P&P PALAMOS
Nom Comercial: CLUB GOLF I P&P PALAMOS
Domicili Social: PAVELLO MUNICIPAL C/ GASPAR MATAS - 17230 PALAMOS (GIRONA)
Pàgina Web: clubgolfpalamos.cat
Toda la informació que facilita l'Usuari ha de ser veraç. A aquests efectes, l'Usuari garanteix l'autenticitat de les dades comunicades a través dels formularis per a la subscripció dels Serveis. Serà responsabilitat de l'Usuari mantenir tota la informació facilitada a CLUB GOLF I P&P PALAMOS permanentment actualitzada de manera que respongui, en cada moment, a la seva situació real. En tot cas, l'Usuari serà l'únic responsable de les manifestacions falses o inexactes que realitzi i dels perjudicis que causi al prestador o terceros.
Per la resolució de totes les controvèrsies o qüestions relacionades amb el present lloc web o de les activitats en ell desenvolupades, serà d'aplicació la legislació espanyola, a la qual se sotmeten expressament les parts, sent competents per a la resolució de tots els conflictes derivats o relacionats amb el seu ús els Jutjats i Tribunals de PALAMÓS. | 0.794468 | curate | {"ca": 0.9302973977695167, "es": 0.06970260223048327} | https://clubgolfpalamos.cat/?option=com_content&view=article&id=48 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_702754 | Quina és la vostra cançó trista preferida? La meva és Hospital del Mar dels Pets. La música no és gaire trista però la lletra sí. HOSPITAL DEL MAR El teu cor batega fort malgrat la resta del cos, ets tan lluny ara del port, en el teu cap s´ha fet fosc. Al mig d´un gran hospital com una illa en l´oceà, vols saber què t´ha passat i sobretot què passarà. Tu no pots deixar-me sense el teu alè, ni jo vull deixar-te sola en cap moment. Tu respira a poc a poc, tranquil.lament, que jo et duré l´àire d´on bufi el vent. Tu adormida en algun lloc, serenament, que jo et vetllo el somni entre la gent Entre màquines i tubs lluites contra el temporal, en qüestió de dos minuts t´ha passat tot pel davant. A la platja dels records t´imagino tot cantant, la mar xiula aquells acords d´un cantautor italià. I aviat a casa, començar de nou, t´espera una barca en el nostre moll. Tu respira a poc a poc, tranquil.lament, que jo et duré l´àire d´on bufi el vent. Tu adormida en algun lloc, serenament, que jo et vetllo el somni entre la gent Salut a tots (i mai millor dit)!
Perdoneu si desprenc trsitesa...ara mateix em seria molt fàcil pensar en una canço trsita q d'alguna manera m'agradés, pero per altra banda em dol un munt, perk faria com una representacio de la ralitat q estic vivint. pd: una cançó: feliç, dels pets Títol: Feliç Grup: Els Pets Disc: Agost Any: 2004 Que des que comença el dia fins a l'hora de dormir una veu tendra i senzilla endolceixi el teu camí. Que malgrat les ganes boges de trucar-te que ara tinc cap paraula, cap penyora, entorpeixi el teu destí. Que la sort que ara et gira l'esquena et retorni l'amor que fins ara només has donat. Que les hores compartides et provoquin un somrís; ara que ja no m'estimes tan de bo siguis feliç. Ara que ja no m'estimes per favor, sigues feliç. Salut ! | 0.744147 | curate | {"ca": 0.8665549972082636, "fr": 0.0943606923506421, "es": 0.03908431044109436} | |
macocu_ca_20230731_9_28437 | El Manresa, L’Albi i el Reddis, únics equips invictes
Només són set jornades encara que mantenir-se 630 minuts invictes és, com a mínim, digne de ser destacat. El Manresa, L’Albi i Reddis són els líders intractables de la segona Catalana en els seus grups 4, 5 i 6 mentre que el Pichichi de la categoria és, una setmana més, Francesc Salat, encara que a Borges no va golejar
La segona Catalana és una categoria molt difícil per la seva tremenda igualtat. De fet, només el Reddis i el Manresa treuen vuit i 6 punts, respectivament, al segon classificat. A la resta de grups el marge és mínim. Però, per sobre de qualsevol dada, els majors elogis se’ls porten el trio d’equips invictes (Manresa, L’Albi i Reddis) que han sabut mantenir fins avui la seva condició d’equips guanyadors al cent per cent. Ple total. Cinc de cinc els permet a cadascun liderar les corresponents classificacions i, en el cas del conjunt del Tarragonès, poder fer història aquest cap de setmana.
Les millors xifres les presenta el Manresa de Dani Andreu. Els del Congost figuren en el grup IV amb 30 gols a favor per només 3 en contra; aquí mereixen especial esment els seus golejadors Noah Bafoe (8) i Miguel López (5) i, per descomptat, el seu porter Moreno. Sis punts li treuen els manresans al Gironella i set al Tona i el Taradell. La setmana vinent els espera El Catllar.
Si a nivell equip el Manresa marca el camí de tots els altres, qui es manté, una jornada més, encara que sense marcar en aquesta 7a jornada, és el crack de l‘Albi, Francesc Salat. A Borges Blanques va guanyar el seu equip encara que amb gol de Raül Camí (també val) el que fa que els de Raúl Fernández segueixin ferms en el liderat i el seu Pichichi pugui seguir lluint les 15 dianes. Aquest cap de setmana vinent descansaran per la retirada del Cervera.
I, qui va camí de superar la seva pròpia història, és el Reddis. Tal com informa el portal digital ‘campdesports.cat’, si guanyen al Calafell a casa a la jornada vuitena, igualaran el millor inici de Lliga de la història del conjunt (temporada 1974/75 a Tercera Regional). Els de Jordi Bofarull li deuen la meitat de les seves 22 gols a favor a Andreu Guiu (5), Victor Garrido (4) i Marcel Meseguer (3) encara que porten el pas més ferm de tots els equips de la categoria.
Una curiositat més. En els tres primers grups hi ha menys distanciament entre els participants: Can Gibert li treu 3 punts als gironins del Cornellà Terri (el seu golejador Joel Ferrer ha aconseguit la meitat (9) del total del seu equip (18); en el segon, el Molletense té 2 més que el seu immediat seguidor l’EF Mataró, encara que són dos futbolistes d’altres equips els màxims realitzadors (Baena-Sant Joan At Montcada iUfot Hanson-Sants, amb 6); en el grup III, el Junior comparteix liderat amb el Sant Ildefons encara que el màxim realitzador d’aquest grup és Carlos Esteban (6), del Joventut 25 de Septiembre.
Set jornades, set, en les quals només es pot intuir per on pot anar una campanya on sempre es pot esperar molt més. Només Can Gibert iL’Escala (Grup I) i, evidentment, el trio d’imbatuts, segueixen amb la casella de derrotes sense estrenar. | 0.868659 | curate | {"ca": 0.9967876646321876, "en": 0.0032123353678123997} | |
mc4_ca_20230418_6_272855 | Glòria Tello formalitza la compra d'un plànol de València de mitjan del segle XIX
23/09/2016 - València Extra -
La responsable de Cultura, Glòria Tello, ha fet públic este dijous el compromís del seu departament per a l’adquisició d’un valuós plànol geomètric de la ciutat de València tal com era a mitjan segle XIX. El document, identificat pel llibrer Rafael Solaz, representa l’estat de la ciutat abans que s’emprengueren les grans reformes urbanístiques que marcarien la transformació de la ciutat medieval en la València moderna.
Segons ha explicat la regidora Glòria Tello, l’anomenat “Plànol Geomètric de València”, “forma part del nostre patrimoni i la nostra història. És un document molt interessant, donat que recull el canvi de la ciutat històrica cap a la València moderna. Des de la regidoria ens hem proposat recuperar el nostre patrimoni, dignificar-ho i mostrar-ho a tota la ciutadania”.
El director del Museu Històric de la ciutat, Javier Martí, i la cap del servici de Patrimoni Històric de l’Ajuntament, Marta García, han certificat el valor històric del document. Com ha explicat Marta García, “el plànol representa l’estat de la ciutat abans de l’execució de les reformes urbanes. Sobre els carrers antics apareixen dibuixats tres dels projectes més emblemàtics de l’època: la prolongació del carrer de la Pau, la reforma del barri de Pescadors i el redreçament del carrer de Sant Vicent. Encara que es coneixien plànols de cadascuna d’estes reformes, fins ara no havia aparegut cap que mostrara, com una estratègia de planejament global, els tres projectes de forma conjunta”.
Plans per a una exposició
Analitzada la història del plànol, trobat per Rafael Solaz en la biblioteca dels descendents d’un dels alcaldes de l’època, es va determinar que hagué de formar part de l’expedient “Aixecament d’un plànol general d’edificacions en el casc d’esta Capital” (1879-1888). En este expedient consta que, una vegada elaborat el plànol geomètric de la ciutat, que reflectia la realitat existent en 1891, es va encarregar als tècnics municipals que procediren “al més transcendental dels estudis i que motiva l’àrdua tasca mampresa: la reforma de les línies vigents i la formació del plànol general d’alineacions de la nostra ciutat”.
Des del servici de Patrimoni Històric de la regidoria de Cultura s’ha determinat que el plànol ha de conservar-se en l’Arxiu Històric Municipal com a part del patrimoni documental de la ciutat. El departament de Cultura planeja exposar-ho públicament dins d’un programa de divulgació dels fons de l’Arxiu, incloent l’organització d’una exposició que mostraria el seu context i importància històrica i que podria tindre lloc en 2017.
exposicionsGlòria Tello | 0.859613 | curate | {"ca": 1.0} | http://valenciaextra.com/gloria-tello-formalitza-la-compra-dun-planol-de-valencia-de-mitjan-del-segle-xix/ |
mc4_ca_20230418_14_224685 | Ix! - Viasona
IX! és un grup de música pop independent cantat en català, amb influència sonora pròpia de la música anglosaxona. Fou format l'any 2007 pels músics David Mullor, Eduard González, Albert Freixas, Raúl Márquez, Aitor Chartos i Marc Ferrando, residents a Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Cadaqués.
Van debutar l'any 2008 amb un disc anomenat Autòmat Infinit i que fou publicat per Hexatylic Records. El primer senzill -la cançó Ràdio- els va apropar als mitjans de comunicació i fou sintonia de dos programes de Catalunya Ràdio: Els Matins de Catalunya Ràdio el 2008 i Som Així el 2009.
Durant l'any 2009 van compondre i enregistrar la banda sonora original de la pel·lícula Estació de l'Oblit, una coproducció de Canónigo Films i Televisió de Catalunya dirigida per Christian Molina i Sandra Serna, que fou estrenada als cinemes el mes de juny de 2010.
Al mateix temps, una secció de músics del grup van crear el segell discogràfic Gat Records que fou l'encarregat d'editar el segon disc L'Ingenu és Lliure -amb col·laboracions a la veu com la de Josep Puntí que va arribar al mercat durant el mes de febrer de 2010, i que fou presentat a la sala Luz de Gas en el marc del 21 Festival de la Guitarra de Barcelona.
Actualment el grup està format pels músics David Mullor, Eduard González, Albert Freixas, Aitor Chartos i el teclista d'origen sabadellenc Eduard Farrés Farré.
El nom del grup prové d'una interjecció típica i popular usada en el dialecte cadaquesenc.
www.ixmusica.com
Avui síL'ingenu és lliure (2010)
No estiguis tristaL'ingenu és lliure (2010)
RàdioAutòmat Infinit (2008)
CaminemL'ingenu és lliure (2010)
El gatL'ingenu és lliure (2010)
Contra sentitL'ingenu és lliure (2010)
CorbL'ingenu és lliure (2010)
A la fi del mónL'ingenu és lliure (2010)
Drecera indomableAutòmat Infinit (2008)
Anar tornarAutòmat Infinit (2008) | 0.780527 | curate | {"en": 0.010382513661202186, "no": 0.004918032786885246, "tr": 0.001639344262295082, "ca": 0.8748633879781421, "oc": 0.054098360655737705, "hu": 0.054098360655737705} | https://www.viasona.cat/grup/ix-1 |
macocu_ca_20230731_10_401092 | fúngic -a adj
Definició
Relatiu o pertanyent als fongs.
Etimologia
De fong, del castellà hongo, llatí fungus, ‘bolet’.
Usos
Gènere: Amanita Pers. Dins aquest gènere, hi ha les espècies més vistoses i esveltes de tota la gran família dels bolets, veritable representació genuïna de l’aristocràcia fúngica. Agrupa bolets que són comestibles excel·lents al costat d’altres de terriblement malèvols; valgui el terme emprat, ja que n’hi ha unes quantes espècies que no solament són tòxiques, sinó mortals de necessitat. Santiago Llensa, Bolets de les rodalies d’Igualada (Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, 1970) | 0.682451 | curate | {"es": 0.02823920265780731, "ca": 0.7956810631229236, "pt": 0.016611295681063124, "fr": 0.15946843853820597} | |
mc4_ca_20230418_16_150997 | Eleccions2003 - Propostes de CiU sobre Immigració
[info] Casino http://blackjackartists.com finder - did you know that everything is decided in our own lives? · Craig Robins
Propostes de CiU sobre Immigració:
Tu i una política pròpia d'immigració
Catalunya ha de poder decidir i actuar en el camp de la immigració.
Reclamarem les plenes competències en matèria d'immigració per a poder desenvolupar una política integral i pròpia que afavoreixi l'arribada d'una immigració controlada i regular i la seva posterior integració a Catalunya.
Contractarem i formarem en origen els treballadors i treballadores que Catalunya necessiti, tot adequant el creixement de la població immigrada amb les possibilitats reals d'absorció del mercat de treball del nostre país.
Farem participar activament les entitats catalanes en les polítiques d'orientació i regulació.
Donarem ajuts per a la construcció, habilitació, reformes, ampliació o condicionament d'allotjaments per a treballadors temporers.
Impulsarem la creació a Catalunya d'una oficina de l'Organització Mundial de les Migracions (OIM).
Potenciarem aquelles accions que permetin el retorn de les persones immigrades, que així ho desitgin.
Tu i la cohesió social
Defensarem el control de l'entrada d'immigrants i la seva integració.
Impulsarem el Pla Nacional d'Immigració, que preveurà, en col·laboració amb totes les administracions, institucions i organitzacions més representatives, les línies bàsiques de la gestió de la immigració al nostre país, tant pel que fa a les polítiques d'acollida, com a les que s'adrecen a la integració dels nouvinguts.
Impulsarem el Pla d'acollida, que culminarà amb un "Contracte amb Catalunya", a través del qual es fa palès el compromís d'acollir a la persona nouvinguda, facilitant-li el coneixement de la llengua i la cultura catalanes, i el seu propi compromís d'integrar-se i respectar Catalunya.
Incrementarem els recursos i els serveis que són necessaris per proveir una assistència de qualitat en els camps de la sanitat, l'ensenyament i l'habitatge i els serveis socials, sense desatendre els requeriments de la població ja establerta a Catalunya.
Establirem les normes necessàries per garantir la convivència i la interrelació, en especial en els espais públics, entre els diferents col.lectius que integren la nostra societat.
Establirem un major control en les condicions de l'habitatge per evitar la massificació en les zones desfavorides i/o de més concentració de població immigrada.
Combatrem l'economia submergida, com a factor d'atracció de la immigració irregular i element d'explotació laboral de persones immigrades.
Realitzarem les accions necessàries per lluitar contra el racisme i la xenofòbia i afavorirem el coneixement mutu i el respecte de totes les cultures.
Potenciarem la incorporació de les persones immigrades en la vida associativa del nostre país.
Tu i el català com a eina d'integració
Farem de la llengua catalana el millor instrument d'integració per a les persones que volen viure i treballar a Catalunya.
Impartirem classes de català entre les persones que vulguin venir a treballar i viure a Catalunya a les oficines de la Generalitat obertes en els països d'origen.
Ja a casa nostra, oferirem cursos gratuïts de català de nivell bàsic i classes d'acolliment a la població immigrada, i defensarem la llengua catalana com a eina d'integració i cohesió social.
Incrementarem les accions d'ensenyament del català als responsables de les diferents confessions religioses.
Promourem campanyes de sensibilització que incentivin l'ús del català entre i amb els immigrants.
Propostes del PSC-CPC sobre Immigració:
Contribuir a la ordenació del processos migratoris i a una política que desplegui els instruments i mecanismes per aconseguir la legalitat i regularitat dels fluxos migratoris.
Reforçar les polítiques socials i les polítiques públiques orientades a assegurar la cohesió social i la integració dels immigrants.
Vetllar per la regularitat i transparència del mercat laboral i de les condicions de treball.
Contribuir, amb els mitjans a l'abast de la Generalitat, a la repressió del tràfic de persones i molt especialment de les organitzacions que el practiquen.
Establir mecanismes de coordinació permanent entre els tres nivells d'administració (estatal, autonòmica i local).
Crear una política exterior de cooperació econòmica, comercial, cultural i de promoció dels drets humans per millorar la situació dels països d'origen de la immigració.
Combatre les expressions de racisme i xenofòbia entre la població i, especialment, entre adolescents i joves.
Mesures per garantir la convivència i la cohesió social
Reforçar les polítiques socials de la Generalitat, amb la finalitat de millorar el benestar, assegurar la cohesió social i garantir la convivència, evitant qualsevol tipus de discriminació derivada de la insuficiència de recursos.
Redefinir i millorar la col·laboració entre Generalitat i municipis, amb redistribució de competències i recursos. Treballar de forma transversal en totes les àrees d'actuació de la Generalitat i dels ajuntaments, de forma que el pes del fet migratori no recaigui exclusivament en els Serveis socials. Les ONG's i asssociacions socials seran copartíceps d'aquest projecte i ajudaran a canviar la imatge que els immigrants són els únics beneficiaris dels serveis socials.
Desenvolupar, des de la Generalitat de Catalunya, un pla d'acollida d'immigrants que apliqui l'Administració local, amb mesures específiques d'atenció en el moment de la seva arribada a Catalunya.
Definir les àrees urbanes d'atenció especial, crear un fons de foment d'aquestes àrees per llei del Parlament i constituir els instruments d'actuació per acord entre la Generalitat i els ajuntaments afectats.
Desenvolupar polítiques orientades a evitar l'exclusió social i el deteriorament dels espais i serveis públics.
Promoure l'aprenentatge de la llengua i la cultura catalana com a via d'integració i promoció en la societat catalana.
Desenvolupar polítiques específiques en relació a la dona immigrada tant per abordar la seva problemàtica com per reforçar el seu paper cohesionador.
Ordenar i planificar, cercant el màxim consens amb totes les parts interessades, la ubicació dels centres de culte.
Fomentar des de les institucions els valors de convivència, tolerància i respecte a la diversitat.
Mesures d' introducció de canvis legislatius
Instar la reforma de la normativa i de la pràctica estatal per tal d'augmentar la capacitat d'actuació i d'intervenció de la Generalitat en les polítiques estatals d'immigració i en el servei exterior (especialment pel que fa a contingents anuals i contractació en origen).
Instrumentalitzar una acció coordinada de la Generalitat en aquesta matèria, confiant-la a un organisme adequadament dotat de recursos i competències.
Instar canvis, dins de la normativa i la pràctica estatals, en el tractament de la condició legal dels immigrats per tal de facilitar la seva integració. En concret, cal reformar la denominada Llei d'estrangeria, actualment en vigor, en aquells apartats on es dificulta l'exercici de drets fonamentals de la persona (reunió, manifestació, associació, sindicació, etc.). Promoure la simplificació i agilització de tràmits administratius i el funcionament efectiu d'una oficina única per tramitar-ho com a elements d'una política orientada a garantir la legalitat, i la concessió (a les persones amb una ordre d'expulsió que no es pot executar) d'una documentació provisional de tolerància que els permeti treballar en tant que no s'executa l'expulsió.
Promoure canvis legislatius que facin possible una major participació i implicació política dels estrangers.
Establir una regulació adequada dels comerços i locals de concurrència pública modificant la legislació vigent en matèria d'horaris comercials i garantint en tots els casos el ple compliment de les ordenances fiscals i generals i la resta de normatives vigents.
Mesures específiques en matèria judicial, laboral i educativa
Instar a una millora de la coordinació de les administracions en matèria judicial i de seguretat.
Reclamar a l'Estat que ampliï el nombre, la capacitat i les condicions dels centres d'internament, distribuint-los pel territori per permetre un millor control i seguiment judicial.
Impulsar l'actuació de la Inspecció de Treball en la lluita contra l'explotació laboral i la degradació del mercat laboral, i enfortir els seus recursos humans i materials.
Garantir escoles dignes amb recursos adequats i la implicació de la escola pública i l'escola concertada en l'educació dels fills de famílies immigrades o nouvingudes, i dotar de recursos extraordinaris a les escoles amb alta concentració d'alumnes immigrats.
Destinar els recursos per a la formació i dotació d'habilitats professionals a fi i efecte de facilitar la inserció laboral dels immigrants, en col·laboració amb els empresaris i sindicats.
Mesures en matèria de cooperació internacional
Incrementar les accions destinades a reforçar la cooperació internacional en matèria de desenvolupament i, en particular, fomentar el codesenvolupament; establir, per part del Govern de la Generalitat, programes especials de formació de personal dirigent dels països emissors d'emigració; donar suport a l'harmonització de les polítiques d'immigració, per part de la UE; i fer una acció decidida de la Generalitat en favor del respecte pels drets humans, econòmics, socials i laborals dels ciutadans i ciutadanes del Tercer Món.
Propostes del PPC sobre Immigració:
Política Europea Comuna. La política migratòria espanyola ha d'emmarcar-se en la política migratòria comuna europea i en els principis en que aquesta s'inspira, derivats dels compromisos fixats en les Cimeres de Tampere, Laeken i, molt especialment, Sevilla.
Ordenació de fluixos migratoris. S'ha de basar en els següents tres eixos:
a) Immigració legal. Ens manifestem a favor d'una immigració legal, que accedeixi al nostre país a través de vies legals i amb els seus permisos en regla. Volem facilitar que les persones que compleixin amb els requisits que estableixen els ordenaments europeus arribin al nostre país amb els permisos en regla, i evitar que puguin fer-lo més fàcilment sense ells i de manera il·legal. Aquesta és la millor manera d'actuar contra les màfies que trafiquen amb persones. Ja hem pogut comprovar quines han estat les conseqüències de les polítiques basades en "papers per tothom", que han estat defensades per partits d'esquerres.
b) Capacitat d'acollida. L'adequada ordenació dels fluxos migratoris al nostre país ha d'estar basada en el ple respecte a la legislació vigent, adoptant el sistema de valors que recull la Constitució, i adaptar-se a la capacitat d'acollida de què disposem per poder atendre'ls adequadament .
La nostra capacitat d'acollida no és il·limitada, raó per la qual caldrà ajustar-la a la possibilitat que tinguem d'oferir ocupació als immigrants, de manera que puguin desenvolupar-se personalment, professionalment i socialment i, per tant, integrar-se a la nostra societat.
c) Repatriacions. Per poder donar compliment als principis esmentats anteriorment cal ser molt rigorós amb la nostra política de repatriacions, de manera que les persones que intentin arribar a Espanya de forma il·legal sàpiguen que es procedirà a llur repatriació amb absoluta seguretat.
Lluita contra la immigració il·legal. La lluita contra la immigració il·legal, el tràfic d'éssers humans i l'explotació personal i professional dels immigrants són objectius prioritaris de la nostra política d'immigració, complementària de l'aposta per una immigració legal.
El flux creixent de persones de països subdesenvolupats cap a països desenvolupats està sent utilitzat per individus i xarxes organitzades per explotar econòmicament, personalment i sexualment els immigrants; n'agredeixen la dignitat, n'arrisquen les vides i la integritat física, a canvi d'obtenir avantatges il·lícits.
És necessari que, a nivell nacional i internacional, s'impulsin iniciatives i esforços que ho impedeixin i posar límit a aquells que s'aprofiten de les garanties i drets que els nostres sistemes públics reconeixen a qualsevol persona.
Integració. La integració dels immigrants legals constitueix un objectiu central de la política d'immigració en el nostre país. Per això, les Administracions Públiques, en l'àmbit de les seves respectives responsabilitats, hauran d'impulsar, promoure i coordinar les actuacions relatives a facilitar la seva inserció social i professional, la seva educació i formació, així com de garantir la prestació dels serveis socials i assistencials necessaris per a aconseguir aquest objectiu.
En tot cas, aquestes polítiques i iniciatives tindran com a objectiu que els estrangers, residents de forma legal, coneguin i acceptin les nostres normes de convivència, el nostre sistema legal i constitucional i el nostre règim de drets i obligacions. D'altra banda, el respecte obligat a llurs diverses identitats culturals no els donarà dret a posar en qüestió les normes de convivència que regeixen en el nostre país, ni els facultarà per assumir drets i obligacions diferents dels que vertebren la societat que els acull, especialment pel que fa al reconeixement dels drets i la igualtat de les dones.
En definitiva, al Partit Popular de Catalunya basem la nostra política d'immigració en el principi que tots els ciutadans i ciutadanes que viuen a casa nostra han de gaudir dels mateixos drets, però també han de tenir les mateixes obligacions.
Propostes per fomentar una immigració legal i integrada
Incrementar les actuacions dins l'àmbit de l'ocupació, de l'habitatge social, de l'educació i dels serveis de benestar, col·laborant amb els ens locals i adoptant mesures per a la integració social dels immigrants, amb l'objectiu de promoure'n la plena inserció.
Fer pedagogia del civisme, la convivència i el respecte a la diversitat, a partir dels valors del pluralisme, la democràcia, el laïcisme i la igualtat de totes les persones.
Potenciar, entre d'altres mesures, l'Observatori de la integració social dels immigrants, com a instrument de diagnòstic i de predicció, a partir de recerques i investigacions, amb els objectius específics de:
- Determinar la situació actual i l'evolució dels fluxos migratoris.
- Establir els patrons de comportament sociològic de la població immigrant.
- Determinar les necessitats socials de la immigració.
- Establir l'adequació dels recursos socials a les necessitats del territori i a les derivades de l'augment de demandants de prestacions socials.
Impulsar la signatura de convenis de col·laboració amb associacions i altre tipus d'entitats jurídiques, destinades a atendre les persones immigrants que estan en situacions conflictives, tant personals i laborals com culturals, perquè puguin integrar-se amb plena normalitat a la nostra societat.
Fer complir el contingut del document elaborat per la Comissió d'Estudi sobre la Política d'Immigració a Catalunya, aprovat per unanimitat el 8 de juny de 2001 al Parlament de Catalunya, perquè la immigració no pugui ser utilitzada com a instrument de confrontació social, i rebutjar les manifestacions de racisme i xenofòbia.
Impulsar programes específics de formació elemental per a persones immigrades, amb l'objectiu de facilitar llur adaptació a la manera de viure de Catalunya, i a l'activitat professional o laboral que vinguin a fer a Catalunya.
Propostes d'ERC sobre Immigració:
Acollir i integrar des de la pròpia identitat i la cohesió social
LA REGULACIÓ DEL FLUX MIGRATORI
Establir des de Catalunya la regulació general del flux migratori que pot arribar al nostre país tot avançant en una política comuna europea de regulació de fluxos.
Permetre una política eficaç de captació de capital humà qualificat.
Garantir a les persones nouvingudes unes condicions dignes tant de partida del seu país d'origen com d'arribada a Catalunya.
Negociar amb el Govern espanyol el traspàs de competències en:
a) el control de fluxos externs i interns d'immigrants extracomunitaris que els afectin i la fixació dels contingents d'immigrants per part de la Generalitat.
b) la gestió, per part de la Generalitat, dels permisos de treball a Catalunya.
c) la inspecció de treball, amb la dotació econòmica corresponent.
Avançar en la línia d'experiències europees de concessió de permisos temporals de recerca de treball.
Reforçar una política de captació de capital humà qualificat, amb tres àmbits prioritaris:
a) Els descendents de catalans emigrats a qui cal facilitar el retorn.
b) El retorn de l'emigració d'universitaris i la captació d'universitaris i professionals d'altres països, que passa per una major inversió en R+D per situar-se a nivells europeus i per incorporar l'anglès com a llengua en els cicles superiors universitaris.
c) El programa XILA -Xarxa d'Intermediació i selecció laboral en origen- previst al Pla Interdepartamental d'Immigració prioritzant la creació d'oficines de contractació el Marroc, els països de l'Europa de l'Est i l'Amèrica Llatina.
Establir en els països d'origen convenis que defineixin els mecanismes adients per a la contractació de treballadors/es temporers, vetllant pel procediment de contractació i les condicions de treball, allotjament, atenció social i sanitària, i així com les activitats culturals i de lleure.
Establir acords amb el màxim nombre de països d'origen de la immigració que arriba a Catalunya, per facilitar el retorn en condicions humanitàries d'aquelles persones irregulars que no compleixin cap dels requisits possibles per restar a casa nostra amb els drets socials i la supervivència garantida.
Combatre les màfies que especulen amb les expectatives dels immigrants. La determinació i el control dels fluxos han de ser en qualsevol cas el màxim de transparents.
Presentar anualment davant del Parlament de Catalunya, per al seu debat i eventual aprovació, la proposta de contingent d'immigrants i del balanç de l'any anterior dels plans i programes interdepartamentals d'immigració, així com de les propostes per a l'any següent, prèvia compareixença davant la comissió pertinent de sindicats, organitzacions empresarials, confessions religioses i ONG representatives vinculades a la immigració.
Articular una política integral d'immigració, no només perresoldre situacions d'emergència o per exercir la solidaritat o la tolerància: un país democràtic té l'obligació d'exercir la justícia, tant per a la població autòctona, com per a la població de persones nouvingudes.
Garantir una atenció adequada de les necessitats bàsiques de les persones nouvingudes en matèria laboral, habitatge, serveis socials, sanitat o ensenyament.
Garantir la igualtat d'oportunitats de les persones nouvingudes en diversos àmbits: laboral, social, educatiu...
Promoure la participació cívica i política de les persones nouvingudes.
Assegurar que la llibertat de creences i de culte sigui en tots els casos compatible amb el respecte als valors democràtics i a la laïcitat de la nostra societat.
Facilitar el coneixement per part de la persona nouvinguda dels factors que conformen la identitat pròpia del nostre país com a element clau per facilitar la seva integració social.
Negociar amb el Govern de l'Estat el traspàs i l'augment dels recursos destinats a programes d'acollida i integració proporcional al nombre d'emigrants que acull.
Reclamar al Govern de l'Estat la gestió directa del 0'53% de la quota íntegra d'IRPF dedicat a entitats sense afany de lucre i que quantifiqui l'aportació de la ciutadania de Catalunya a través d'aquest 0'53% destinat a finalitats socials i a avaluar l'aportació que han rebut les diferents entitats catalanes d'aquests fons en els darrers cinc anys.
Facilitar als ajuntaments els recursos necessaris per tal que en l'àmbit de les polítiques d'acollida, participació i integració disposin dels mitjans materials que calguin per desenvolupar aquesta tasca adequadament.
Elaboració d'un estudi per realitzar una estimació de:
a) El volum de recursos pressupostaris necessaris per tal d'incrementar l'oferta de serveis públics i prestacions no universals (habitatge social, beques, places de 0-3 anys, ajuts de menjador i llibres de text…) de manera que l'accés majoritari de les persones d'origen immigrant en situació de necessitat no vagi en detriment de la població autòctona més desafavorida, que també hi té dret i que hi tenia accés prèviament.
b) El cost addicional d'aquests serveis particularitzat pels ajuntaments de Catalunya en base a la seva població immigrada de dret i de fet.
c) El cost econòmic per a les diverses administracions que suposa el frau a Hisenda i a la Seguretat Social del treball submergit a Catalunya.
Millorar la cooperació administrativa de la Generalitat amb els ajuntaments especialment en temes com l'habitatge, formació continuada del personal mediador i educador social i programes de formació ocupacional, sociosanitària i escolarització, per tal de garantir l'eficàcia i l'eficiència dels recursos i el disseny d'estratègies amb garanties de reeixir.
Orientar la política d'integració a desenvolupar un model equilibrat entre el respecte de les diferents identitats culturals d'origen i l'acceptació del sistema comú de valors socials, culturals i democràtics de Catalunya. En aquest sentit, la integració té una concepció integral: social, cultural-religiosa, cívica i política i es basa en un seguit de drets i deures, que és de fet com un contracte entre immigrant i país d'acollida.
Implantar la Carta d'Acollida com a instrument per superar les deficiències de la legislació vigent, per tal d'incorporar activament a la nostra societat la població forana. Es tracta de facilitar-los una documentació provisional d'estada i arribar a un pacte a través del qual els siguin reconeguts els seus drets socials (drets d'àmbit laboral, d'assistència jurídica, sanitària, als serveis socials, habitatge, a la participació en els afers municipals, a la instrucció i educació, entre altres) als quals han de respondre amb l'exercici d'uns deures civils, amb l'assistència a uns cursos de formació sobre les normes, lleis, costums i llengua del país d'acollida.
Garantir l'obligatorietat de la formació continuada i l'ocupacional que inclogui el coneixement dels drets i deures, de l'entorn sociolaboral i de la llengua catalana a:
a) Els treballadors i treballadores immigrants que signen el seu primer contracte mitjançant l'establiment d'un conveni entre Generalitat, sindicats i patronal.
b) Els treballadors i treballadores temporers a través d'un conveni entre Generalitat i sindicats agraris.
Crear Oficines d'Acollida per a les persones immigrants en les quals es doni accés a informació i se centralitzi la gestió de les seves primeres necessitats i obligacions.
Endegar campanyes per tal que la societat catalana conegui la realitat dels països d'origen dels nous immigrats -cultura, geografia, llengua, religió, sistema polític, gastronomia, tradicions, etc.- i faciliti la integració i acollida dels nouvinguts.
Facilitar l'accés de les persones immigrades a la sanitat pública, complint les normes de funcionament intern, respectant els hàbits culturals i el marc legal, encara que això suposi abandonar pràctiques i costums que són vexatoris i/o constituents de delicte. En especial, es proposa:
a) Evitar aquelles pràctiques que atemptin contra la salut de les persones immigrades, especialment aquelles que afecten a les dones.
b) Endegar campanyes d'informació i formació sobre diversos temes relacionats amb la salut, considerant de forma especial els problemes específics que plantegin les persones immigrants (salut maternoinfantil, higiene domèstica i alimentària, salut sexual…) abordats des d'una estratègia sanitària integral.
Garantir a les persones nouvingudes les mateixes condicions laborals que la resta de ciutadania, emparats per les lleis i els convenis laborals. S'ha de d'assegurar la inserció legal en el mercat de treball, i la igualtat d'oportunitats i els drets humans que corresponen a cada persona, lluny d'abusos i de manca de respecte i, per tant, caldrà:
a) Fer possible i agilitzar el procés d'obtenció de papers per als immigrants que ja disposen d'ofertes laborals.
b) Articular mecanismes per garantir la igualtat d'oportunitats a l'hora de promocionar-se laboralment, amb independència de l'origen del treballador/a.
c) Impulsar les actuacions inspectores de l'Administració per controlar l'ocupació clandestina que és font de sobreexplotació econòmica i abusos de tota mena, i sancionar els empresaris que infringeixin la llei.
d) Facilitar un model de contractació lleugera per al sector de serveis personals per facilitar l'aflorament d'aquest treball ocult.
Garantir el dret a l'habitatge social amb igualtat de condicions que la població autòctona per a les persones empadronades i considerades ciutadanes de Catalunya segons el Codi Civil català.
Evitar al màxim la concentració no temporal de la població no comunitària en guetos urbanístics, de baixa qualitat d'edificació i amb pocs serveis. Així mateix, caldrà potenciar els serveis públics fiscalitzadors d'irregularitats en les condicions del lloguer i d'incompliment de les condicions contractuals i desenvolupadors de plans de rehabilitació de zones urbanes més deteriorades.
Augmentar els recursos pressupostaris necessaris per tal d'ampliar l'oferta de serveis públics i prestacions no universals (habitatge, beques...) de manera que l'accés de les persones d'origen immigrant en situació de necessitat, no vagi en detriment de la població autòctona més desfavorida, que també hi té dret i que hi tenia accés prèviament.
Dedicar una atenció especial als i les immigrants menors d'edat, amb els criteris següents:
a) Engegar programes de suport al país d'origen per tal d'evitar la migració de menors.
b) Garantir que el retorn al país d'origen dels menors amb referents familiars es faci amb totes les garanties.
c) Establir un marc normatiu diferenciat en funció de l'edat dels menors immigrants.
d) Donar suport a l'acolliment familiar temporal en famílies de la mateixa nacionalitat.
e) Afavorir la participació en manifestacions col·lectives de tota mena (esportives, cíviques, lúdiques, festives...).
Millorar les condicions d'acollida i d'integració de les dones immigrants, amb els següents criteris:
a) Proposar que els permisos de treball i de residència siguin independents de l'estat civil, i en permetin la conservació en cas de divorci o separació.
b) Incrementar el control i facilitar la regularització del treball de temporada i del servei domèstic.
c) Impulsar l'equiparació de les condicions laborals i de cobertura social de les relacions laborals del servei domèstic.
d) Promoure l'associacionisme entre les dones immigrants.
e) Impulsar la participació social i política de les dones i associacions de dones, en el si del Consell Nacional de Dones de Catalunya.
f) Demanar la inclusió de la variable sexe en totes les estadístiques referents a la immigració.
Garantir els drets i deures culturals de la població immigrada:
a) Evitant la concentració d'alumnes nouvinguts en un mateix centre escolar, generalment públic, generada per la concentració de persones immigrades en un mateix barri, incidint en la política d'habitatge i en la informació i orientació a les famílies immigrades abans de la preinscripció escolar, sense que això pressuposi una escolarització fora de zona.
b) Combatent amb sancions, i alhora amb formació i diàleg, l'absentisme escolar, especialment de les noies adolescents que són obligades per la seva família a abandonar els estudis abans de l'edat de l'escolarització obligatòria.
c) Impulsant l'acolliment lingüístic dels adults en català i fomentant l'aprenentatge de la llengua d'acollida entès com un element clau per a la lluita contra el fracàs escolar dels alumnes immigrants i per a una bona integració social.
d) Establint partides pressupostàries suplementàries destinades a proporcionar recursos necessaris per garantir l'aprenentatge de la llengua catalana i poder fer una política de normalització lingüística efectiva entre el col·lectiu immigrant.
e) Elaborant un pla de sensibilització, destinat a explicar la realitat lingüística entre les persones immigrades i la realitat intercultural a les persones autòctones.
f) Promovent en l'àmbit educatiu l'ensenyament de les llengües d'origen de la nova immigració, tot respectant la diversitat i evitant que s'empri com a instrument de polítiques negativament globalitzadores, panestatalistes o panreligioses.
g) Potenciant la participació activa de la població immigrada, en aquelles manifestacions col·lectives que contribueixin a la identitat i l'autoreconeixement del conjunt de la ciutadania: parlem d'interculturalitat, i descartem el multiculturalisme, que en realitat permet legitimar les situacions de segregació i desigualtat social.
h) Incentivant en col·laboració amb els ajuntaments la participació de les persones immigrades, especialment dels joves, en entitats associatives, incloent-hi les esportives.
Promoure que la quota de visibilitat de les persones immigrades en els mitjans de comunicació no vagi associada a problemes, sinó que incideixi en persones protagonistes del procés d'integració.
Preservar la laïcitat de l'àmbit públic, en especial amb les següents mesures:
a) Garantir que l'educació pública sigui laica. La religió és una opció privada, la democràcia és pública, és el sistema de valors compartits per tota la ciutadania.
b) Promoure un acord social per la laïcitat i el pluralisme religiós en la societat catalana mitjançant l'establiment de convenis marc de la Generalitat amb les comunitats religioses que estalviïn les polèmiques entorn de l'emplaçament de mesquites, cementiris, etc. i delimitin els drets i els deures en les pràctiques religioses.
c) Reconèixer els líders de les diferents confessions religioses com a interlocutors en temàtiques estrictament religioses: cementiris, mesquites...
d) Promoure la catalanitat de les jerarquies religioses.
Fomentar la participació en entitats i associacions de barri i, en particular:
a) Explorar mecanismes de participació de les associacions de persones immigrades en la presa de decisions que els afectin a escala municipal, mentre no es concreti el dret a vot de les persones immigrades, que, en tot cas, s'hauria de consultar amb la ciutadania.
b) Potenciar les associacions mixtes i no comunitaristes. Les laiques per sobre les religioses.
c) Impulsar les associacions com a referent de connexió entre la societat d'acollida i la nouvinguda.
Garantir l'assistència jurídica a les persones immigrades, en especial, el dret a la tutela jurídica efectiva, i lluitar contra el discurs que fomenta l'equivalència d'immigració igual a delinqüència.
Propostes d'ICV-EA sobre Immigració:
LES PROPOSTES D'ICV-EA
La immigració és un dels assumptes de més importància social del nostre temps i de la nostra societat. És ja, i ho serà més en el futur, un factor determinant per al nostre desenvolupament demogràfic, econòmic, social i cultural. D'aquí que fer una política d'immigració encertada sigui de gran importància per combatre l'exclusió social, ampliar la democràcia i desenvolupar una societat igualitària i solidària.
Defensem una política d'immigració en què el concepte de ciutadania vinculi també a les persones immigrades. Aquestes han de gaudir d'igualtat de drets i deures, d'igualtat d'oportunitats i de tracte, respecte a la resta de la població.
La normativa d'immigració ha d'afavorir l'entrada legal dels fluxos, perquè des del primer moment l'acollida, la inserció laboral i la integració social dels i les immigrants siguin positives. Els drets que la normativa estableix no han de generar situacions d'inferioritat per a la població immigrada. Ambdós aspectes són la base de les nostres propostes en el terreny legislatiu i de política migratòria.
Junt amb això, defensem el desenvolupament de polítiques socials àmplies per corregir les actuals situacions de discriminació i segregació que pateix la població immigrada. Aquestes polítiques socials són responsabilitat de totes les Administracions Públiques, però en aquest terreny entenem que a Catalunya té especial importància l'actuació de la Generalitat de Catalunya.. Integrar a les persones; fer-les un dels nostres, és bàsicament fer que tinguin els mateixos drets i possibilitats que qualsevol de nosaltres. Integrar-les en aquells espais vertebradors de la nostra societat i que són més enllà de la religió; el treball, l'educació, el veïnatge, l'oci... Gran part del que se'ns presenta com a conflictes culturals, responen més aviat a desigualtats socials produïdes per un sistema i una legislació que posa traves a la integració de les persones immigrades.
És en aquest sentit que van les propostes d'Ic-v per a la Convivència i la Ciutadania.
UN PLA GENERAL DE PRIMERA ACOLLIDA PER A CATALUNYA
La recepció continuada d'immigració requereix d'uns serveis de recepció que a Catalunya no estan desenvolupats. Aquesta acollida determina en bona part el seu procés d'integració social el que el situa com a un dels aspectes més importants. Per tal que aquesta recepció es realitzi amb el màxim èxit possible cal temps i unes condicions determinades. En aquest sentit són interessants experiències que s'han donat en algunes societats del nord d'Europa on es realitza un acompanyament durant la immersió social i cultural amb una garantia temporal de les necessitats bàsiques.
La gestió del Pla d'acollida correspon als ajuntaments i la Generalitat, però haurà d'acordar-se amb el Govern central per al seu finançament. Això suposa crear-ne els serveis necessaris per a la seva implantació així com l'adequació dels serveis d'atenció i informació per tal de que puguin atendre a la població acabada d'arribar.
El Pla ha de considerar aspectes com ara:
L'allotjament temporal per a aquelles persones que així ho requereixin. Catalunya ha de disposar d'una xarxa de places d'allotjament adient a la realitat immigratòria que tenim. Això suposa preveure el nombre de places que hagin d'existir i la seva distribució territorial, els protocols i normatives que hagin de regir aquest servei, etc
La promoció de l'empadronament immediat dels acabats d'arribar com a mida d'integració i alhora via d'accés als diferents serveis bàsics que aquest comporta.
La Informació i assessorament legal. Desenvolupament d'una xarxa de centres d'atenció a estrangers sobre els aspectes legals que els afecten.
L'accés immediat garantit al dret a la salut per tal d'eliminar l'existència de persones mancades de Targeta Sanitària sigui quina sigui la seva situació administrativa.
Incorporació immediata dels menors acabats d'arribar.
L'ensenyament del català i del castellà amb l'oferta suficient de cursos.
Assessorament per a l'ocupació; serveis d'informació i actuacions dirigides a facilitar la recerca d'ocupació.
DESENVOLUPAMENT DELS ASPECTES PRIORITARIS PER A LA INTEGRACIÓ SOCIAL DELS IMMIGRANTS I LES IMMIGRADES
Integrar a les persones; fer-les un dels nostres, és bàsicament fer que tinguin els mateixos drets i possibilitats que qualsevol de nosaltres. Integrar-les en aquells espais vertebradors de la nostra societat i que són més enllà de la religió; el treball, l'educació, el veïnatge, l'oci..
Pla d'integració en l'accés a l'habitatge.
L'accés a l'habitatge és un dels aspectes clau per a la integració. Si bé les condicions d'accés a l'habitatge per part de les persones immigrades no són en molts aspectes diferents a les que pateixen altres sectors amb rendes baixes. Aquest està mediatitzat pels condicionants econòmics i legals. Aquests actuen sobre les formes d'accés, tipus de contracte i les condicions de les mateixes. En aquest sentit cal indicar que les mesures iniciades per la Generalitat dins del Pla Interdepartamental d'immigració han tingut una incidència escassa degut a la minsa inversió en l'execució dels programes d'accés a l'habitatge.
Les dificultats que sovint tenen els immigrants per a accedir a pisos de lloguer, degut als preus abusius que se'ls demanen o simplement a la negativa per part dels propietaris a llogar-los-els, està comportant l'assentament de barraques a les afores de determinats municipis o l'anomenat "barraquisme vertical" que assenyala la situació d'amuntegament en alguns pisos, el lloguer d'una mateixa habitació per torns o l'ocupació d'habitatges en mal estat, petits "no-dignes" atenent als paràmetres de la societat catalana.
La precarietat laboral i legal suposa un afegit de desconfiança per part dels llogaters de la solvència de les persones estrangeres. L'amuntegament, especialment en el cas dels irregulars que tot just acaben d'arribar, és aprofitat com a excusa per part dels propietaris i llogaters per posar preus de lloguer més alts pels immigrants que per a la població autòctona que no les acceptaria en les mateixes condicions degut a les mancances que ofereix.
En conseqüència, l'actuació de les institucions públiques en relació amb l'accés dels immigrants a l'habitatge ha d'anar en dos direccions essencials:
Polítiques actives per fer accessible l'habitatge al conjunt de la població.
Combatre la discriminació que pateixen les persones immigrades a l'accés a l'habitatge. Aplicació i enduriment de les penes per discriminació.
Control de les situacions de discriminacions, tant pel que fa als propietaris com als agents i administradors que les accepten.
Creació de mecanismes de mediació entre el mercat i els immigrants respecte a preus, condicions d'habitabilitat i de contractació.
La situació de la que partim fa que haguem de prestar una atenció especial als barris prèviament ja més degradats i que s'estan convertint en els principals nuclis de concentració de la immigració amb més dificultats.
Creació de noves infraestructures relacionades amb les noves necessitats.
Creació de serveis d'oci i cultura en els que es puguin relacionar les poblacions immigrades i autòctona.
Transport públic de qualitat per evitar l'aïllament.
Implicació de tots els agents i actors presents als barris, amb la participació dels ciutadans per la construcció del "seu" espai de residència i de vida
Altres actuacions relacionades amb el tema de l'habitatge són les referides a les necessitats d'habitatge temporal, tant pel que fa a una primera acollida com pels treballadors de temporada, majoritàriament immigrants. Pel que fa a aquests últims cal establir la responsabilitat de l'empresari contractador de proporcionar una residència digna a les persones que contracta per a les campanyes agrícoles. Han d'establir-se les possibles opcions d'habitatges temporals com ara albergs (amb un màxim de places), xarxes de pisos, habitacions... Les administracions públiques, i especialment la Generalitat des de les inspeccions de treball i sobre les condicions d'habitabilitat hauran de vetllar pel compliment dels requisits bàsics d'un habitatge digne.
Aquesta acció ha de ser coordinada amb els agents socials i sindicats pel que fa al control, disponibilitat d'ocupació i de residència.
L'escola és un dels principals espais d'integració social i com a tal bàsic en un procés de convivència. És, a més, el lloc on es construeix el futur i la mentalitat dels nous ciutadans. El repte al que s'enfronta a partir d'aquesta nova situació és el d'aconseguir que els infants i joves en els seus centres escolars rebin una educació que valori la diversitat com a un factor d'enriquiment per tothom i alhora afavorir un procés d'escolarització dels fills i filles d'immigrants estrangers de forma normalitzada amb els recursos necessaris per a una correcta adaptació.
Per assolir aquests objectius és necessari:
Evitar, sense mesures traumàtiques i respectant en l'últim cas la decisió de la família, la concentració de fills d'immigrants en determinades escoles per tal d'evitar fenòmens de guettització, estigmatització per part de la població autòctona i possibilitar una integració real en la societat d'acollida. El nombre d'alumnes d'aquestes característiques a les escoles hauria de ser en principi similar a la seva presència a l'entorn de la mateixa.
Cal defensar el dret a l'escolarització de tot nen i nena, amb els dictats i procediments necessaris per garantir que tots els fills i filles d'immigrants sigui quina sigui la seva situació jurídica i dels seus pares accedeixin a l'ensenyament obligatori als centres públics i concertats per igual. Cal preveure i cobrir les necessitats dels alumnes d'incorporació tardana.
Dotació suficient dels Centres de Recursos pedagògics i centres d'ensenyament de materials adaptats per a l'educació intercultural, tant per l'ús del professorat com de l'alummnat. Així mateix cal una formació continuada dels professionals de l'educació per tal de que puguin respondre professionalment a la realitat canviant de l'alummnat.
Difusió adequada i en les llengües necessàries de la informació referida al funcionament del sistema educatiu, centres escolars de la zona i les seves característiques, serveis, procés, requisits i períodes de matriculació i vies de participació.
Revisió dels continguts de llibres de text i de consulta i de materials didàctics que s'utilitzen en els centres d'ensenyament per tal d'evitar informacions i interpretacions amb connotacions etnocèntriques i discriminatòries.
Valorar en els calendaris escolars, tant a les activitats lectives com a les complementàries, tenint en compte els costums i els hàbits de les diverses comunitats. Respectar els costums alimentaris dels fills i filles dels immigrants en els menjadors escolars.
Elaboració d'una normativa sobre convalidacions de títols i adaptacions excepcionals.
La inserció laboral és la base per a la integració social de tota persona que hagi immigrat a la recerca de feina. Les persones immigrades pateixen condicionaments específics en la recerca d'ocupació; la creació d'un mercat específic de treball fa que en alguns segments aquests hi accedeixin amb certa facilitat (es tracta de les feines generalment pitjor pagades i més dures), altrament el seu accés a la majoria de sectors es troba dificultat pels condicionaments legals i les actituds discriminatòries.
La necessitat de comptar amb el permís de treball en vigència, les dificultats que planteja un deficient coneixement de l'idioma, el poc coneixement de l'entorn social i laboral, les dificultats en la convalidació o reconeixement dels seus títols professionals... són dificultats afegides per a la població immigrada.
La provisió de cursos de català i castellà per a adults, en quantitat suficient per atendre a tota la població immigrada que els necessita.
La formació ocupacional ha d'adaptar-se a les noves necessitats creades per la població immigrada. Això implica disposar de mediadors, desenvolupar noves especialitats d'acord amb la nova demanda, realitzar cursos de formació al voltant de l'entorn socio-laboral, etc..
Programes de reciclatge laboral amb la funció d'adaptar la formació professional de la persona immigrada al nostre entorn productiu.
Altres actuacions importants relacionades amb la inserció laboral són les que s'adrecen a la lluita contra l'explotació. En aquest cas proposem dos tipus de mesures:
Les actuacions per combatre l'explotació il·legal d'immigrants en situació irregular. Desenvolupament d'un pla adreçat a perseguir la il·legalitat i l'explotació amb un ampli programa d'actuacions del mercat de treball, malgrat que formalment depengui del Govern Central.
Les actuacions per combatre les situacions de discriminació pel que fa a l'accés a l'ocupació o a les condicions laborals. Actuació coordinada de la Generalitat amb els sindicats i organitzacions empresarials amb compromisos per eliminar-les, campanyes de sensibilització i inspeccions pel compliment dels drets laborals.
Integració de la Dona Immigrada
Entre les persones immigrades hi ha tant homes com dones, en proporcions equivalents. Malgrat això, els homes tenen major visibilitat social. I és que les dones estan sotmeses a una major irregularitat laboral i, a més, el temps que han de dedicar a la tasca domèstica (realitzada en el domini privat) provoca una invisibilitat de les dones, cosa que reforça el tòpic de les dones immigrades, especialment d'alguns dels col.lectius, com a dones "tancades a casa". Aquesta invisibilitat no sols fomenta determinats prejudicis, sinó que dificulta l'adopció de mesures eficients orientades cap a aquesta meitat de la població immigrada que són les dones.
Pel que fa a la inserció social, les dones tenen majors dificultats que els homes, ja que en elles s'acumulen les discriminacions que les afecten com a persones immigrades i com a dones. Això s'expressa molt clarament en el context laboral, on pateixen les conseqüències de la segregació existent, de manera que desenvolupen feines poc qualificades i, a més, les dones predominen en el servei domèstic, sotmès sovint a relacions laborals irregulars.
Seria un error considerar les dones immigrades estrangeres com un col·lectiu homogeni. Hi ha una gran diversitat de procedències, de nivells socioeconòmics, i els motius i formes d'arribar al nostre país són també diversos. Hi ha dones que arriben a través del reagrupament familiar, però n'hi ha moltes d'altres que han emigrat pel seu compte: se n'és conscient en el cas de filipines i dominicanes, per exemple, però també n'hi ha de magribines i de molts altres llocs que han arribat soles. D'altra banda, hi ha dones molt condicionades per la subjecció patriarcal, mentre que n'hi ha que procedeixen de tradicions més igualitàries.
En tots els casos, les dones acostumen a tenir un paper bàsic en la família i la cura dels seus membres. Això fa que tinguin un paper de mediadores en la relació amb les institucions educatives i sanitàries, així com amb els serveis socials. I aquest és un element importantíssim que cal tenir en compte a l'hora de propiciar mecanismes d'integració social.
Els processos d'integració són lents. Cal propiciar els mitjans per facilitar la inserció econòmica i social de les persones immigrades estrangeres i vetllar perquè es treballi des d'una perspectiva que incorpori el gènere. Cal, a més, respectar les diferències, però no des del relativisme acrític, sinó des del diàleg, l'intercanvi d'experiències, la comprensió mútua i la negociació. Els límits, en tot cas, vénen marcats per les lleis existents (que poden negociar-se i canviar-se) i pel respecte als drets humans.
A partir d'aquestes consideracions, des d'IC-V plantegem:
Les polítiques d'integració de la immigració estrangera han d'incorporar la perspectiva del gènere i atendre les situacions específiques de les dones.
Promoure programes específics per a la formació i inserció laboral de les dones que tenen especials dificultats i que contemplin la situació de les dones immigrades estrangeres amb més recursos i facilitin la promoció social i econòmica.
Garantir i estimular l'accés als serveis educatius de les dones immigrades com un element essencial en la seva promoció personal i social. Prendre mesures per agilitzar la convalidació de les titulacions del país d'origen i per facilitar la continuïtat en els estudis.
Potenciar la participació a associacions i estimular els grups o associacions promoguts per les dones immigrades estrangeres. Així mateix cal establir espais de coneixement i suport entre dones immigrades i autòctones.
Garantir i estimular l'accés de les dones immigrades als serveis de salut reproductiva i sexual i, en general, als serveis sanitaris.
Donar una atenció específica a les dones immigrades víctimes de la violència, ja que l'actual Llei d'estrangeria limita l'accés de les que no han aconseguit regularitzar la seva situació als serveis existents.
Crear mesures per fer possible que les persones arribades a través del reagrupament familiar puguin tenir accés a la contractació laboral, ja que les restriccions actualment existents discriminen, en la pràctica, les dones;
S'ha de donar suport públic en els processos de separació de les dones immigrades, especialment de les que no són econòmicament depenents dels seus marits;
S'han de combatre les xarxes mafioses que intervenen en l'arribada de persones immigrades estrangeres, en comptes de convertir aquestes persones en culpables de la seva situació irregular, i cal combatre especialment el tràfic de dones i de criatures.
IMMIGRACIÓ I PARTICIPACIÓ CIUTADANA
La integració social de la població immigrada ha d'entendre's com a integració ciutadana, i conseqüentment, l'accés de les persones immigrades als espais de participació ciutadana existents a la nostra societat ha de ser un important objectiu de les polítiques públiques. D'altra banda la implicació de les persones immigrades en el disseny del futur i el present del país i el barri on viu conjuntament amb la resta de la ciutadania ha de ser el senyal més clar de l'assoliment d'una societat diversa però cohesionada alhora.
La legislació actual nega el dret de vot als residents no-comunitaris (excepte en situacions de reciprocitat difícilment aplicables), fet que constitueix una dificultat important per a la seva integració ciutadana. Cal reclamar el sufragi universal com a element fonamental com així ho hem fet durant l'actual legislatura al Congrés demanant el dret de vot per a les persones immigrades en totes les eleccions, a partir d'un mínim d'1 any de permanència per a les municipals, i de 3 anys per a la resta.
Tanmateix a més del vot existeixen altres mecanismes de participació ciutadana als que s'ha de promoure la incorporació de la població nouvinguda. Aquesta participació ha de ser tant dins de les estructures més comunes (AAVV, AMPAs, Casals de joves, associacions...) , en associacions pròpies així com en els organismes locals específics de participació de la immigració.
Per tal de fer possible aquesta participació cal:
Equips de mediació per l'acompanyament i informació necessària al voltant dels centres, associacions o espais de participació existents i per promoure la seva participació.
Dotació recursos als moviments associatius per a la promoció de la participació.
Campanyes informatives en diverses llengües sobre els mecanismes de participació.
Desenvolupament d'activitats culturals, festives, esportives... dissenyades per que puguin respondre també a l'interès de la població immigrada. | 0.848935 | curate | {"ca": 0.9927933699003083, "en": 0.004624254313968851, "fr": 0.0002802578372102334, "pt": 0.0004804420066461144, "es": 0.001821675941866517} | http://eleccions2003.org/programes/programespsocial_07.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_362444 | Els enviaments de les comandes realitzades a la botiga online els realitzem a través d’empreses de missatgeria. La comanda que realitzis serà lliurada en un termini de 2 a 5 dies laborables des de la confirmació de la comanda.
Els costos d’enviament són de 4 euros en totes les comandes de la Península i les Illes Balears per a enviaments de menys de 1Kg de pes. Però per a comandes de pes superior, ens posarem en contacte amb tu per especificar el sobrecost que suposi.
Per enviaments a Canàries, Ceuta i Melilla, i Comunitat Europea els costos d’enviament seran de 5€. Les possibles despeses derivades d’aranzels i duanes aniran a càrrec del client final.
Amb comandes superiors a 50 € tindràs despeses d’enviament gratuït, només aplicable a Espanya i Portugal (península)
Un cop la comanda surti dels nostres magatzems, t’enviarem un e-mail notificant-te que la teva comanda ha estat enviada.
Les comandes seran enviades a l’adreça de lliurament que ens hagis facilitat en el procés de compra.
Hem de dir, que no ens farem responsables en cap cas de possibles retards o impossibilitat del lliurament a conseqüència de l’error o omissió de les dades que ens hagis facilitat.
Si en més de 10 dies hàbils no reps la teva comanda, agrairíem que ens ho comentessis a través del compte de correu: [email protected]
Quan rebis la teva comanda haur`ss de comprovar que tot està conforme amb el sol·licitat.
Si hi ha alguna discrepància o incidència amb la comanda, t’hauràs de posar en contacte amb Madeamà® a través de l’email de contacte, deixant-nos les teves dades personals, i el número de comanda. De seguida, ens posarem en contacte amb tu per solucionar la incidència.
Devolucions
Si no estàs satisfeta amb la teva compra, pots tornar-la o canviar-la en un termini de 15 dies naturals des del dia en què rebis la teva comanda. Per això, et demanem que ens enviïs un email a [email protected] indicant les dades necessàries per localitzar la teva comanda i el perquè de la teva devolució o canvi. En el moment que rebem el teu email, et contestarem per correu electrònic. Per complir amb el termini de devolucions hauràs d’enviar aquest correu abans dels 15 dies indicats.
En el cas que la devolució sigui per causes imputables a Madeamà® (producte defectuós o que no coincideixi amb la referència comprada) ens encarregarem nosaltres de recollir el producte i canviar-lo pel correcte. També ens farem càrrec dels costos associats a aquesta devolució o canvi.
En el cas que la devolució sigui per causes no imputables a Madeamà® (canvi de color, canvi d’opinió o error a l’hora de realitzar la compra) haurà de ser el client qui s’encarregui de retornar-nos el producte en perfecte estat (amb el mateix embolcall que el vas rebre; mateixes etiquetes, mateix paper, mateixa caixa …). Tindràs 15 dies hàbils per tornar-lo, quan rebem els productes i comprovem que estan en perfecte estat et farem el reemborsament corresponent. Això ho farem amb el mateix mètode de pagament que vas realitzar per a la transacció inicial. Recorda, es retornarà tot l’import excepte les despeses d’enviament. També ha de ser el client el que assumeixi el cost directe de la devolució dels productes.
Tens algun dubte? Si és així, tranquil, pots escriure a [email protected], estarem encantats d’ajudar-te. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_9_120197 | El proper dia 22 d’octubre serem al Teatre Principal presentant el disc Soldemà amb la col·laboració d’un dels grans flautistes del panorama musical de la música d’arrel al nostre país: Xavi Lozano. Aquest gran artista interpreta diferents instruments de vent en el darrer disc en mitja dotzena de cançons, aportant la seva saviesa i manera de fer a les cançons del grup. Tot un luxe poder-hi comptar en un espai com el coliseu maonès.
En aquest concert tan especial, també comptarem amb la presència d’altres grans músics de prestigi. És el cas del percussionista cubà Mel Seme, especialitzat en percussió afroamericana, i que, actualment actua en diferents espectacles a Catalunya relacionats amb la percussió africana d’arrel. També Joan Mesquida, amb el clarinet; Eva Febrer, al violí; Àngel Orfila, al llaüt; Pere Moll, a la percussió; i la coral Moments a Cor.
Trobareu entrades a la venda a la taquilla del Teatre Principal o també a través del Servicaixa.
El concert és a les 21.00 hores. Prometem un concert carregat de sentit. Perquè Soldemà és un viatge cap endins i cap a defora. Cap endins per la maduresa i la contenció. Cap a defora perquè beu, encara més, de tot el món, i el color que s’hi troba és un color variat i que convida al viatge, al tast de les coses de prop i de lluny.
Nico
http://
Entrada anterior
Entrada següent
Cerca
Subscriu-te a Xalandria!
Rebràs notificacions quan es publiquin noves entrades
Name
Email
Accés
Entra
Sindicació de les entrades
Sindicació dels comentaris
WordPress.org (en anglès)
Xalandrots
Homenatge dantesc
Centrifugant idees
Açò és el que hi ha
El pedregar lingüístic
O segon de batxillerat o la vida
Xalandrums
margarita ballester en Homenatge dantesc
margarita en Açò és el que hi ha
margarita en El pedregar lingüístic
David lleonard Fiol Junyent en El pedregar lingüístic
margarita ballester en Melismàticament
Josepa en La collita del noranta-u
Etiquetes
Alcalfar balanç Biblia Censurats Cinema comerç de proximitat Comerç just concert concerts Consumisme conte crítica literària Cultura economia energia Espanya estàndard festes focs General grups de tribut literatura literatura catalana llengua llibres masclisme Menorca migracions música Nadal normalització Països Catalans poesia propòsits revisionisme històric Sant Joan Sibil·la tecnologia The Cure toponímia Turisme Valtònyc Variació lingüística Xalandriisme ésMaó | 0.792372 | curate | {"ca": 0.9154568744662681, "es": 0.05251921434671221, "it": 0.002134927412467976, "pt": 0.014090520922288642, "de": 0.0017079419299743809, "en": 0.0064047822374039285, "nl": 0.007685738684884714} | http://www.xalandria.cat/?p=1239 |
mc4_ca_20230418_16_719492 | Jordi 16-03-2003
senzillament m´encanta... però estic esperant el DVD recopilatori del tots els programes, per quan?
Albert Salvadó 15-03-2003
felicitats per aquest programa!! és l´únic que val la pena en aquelles hores de la nit. l´unic inconvenient k li veig es la seva brevetat, felicitats a la presentadora per presentar com presenta. Felicitats! !
Gerard 15-03-2003
i és clar, enhorabona pel programa!senzill i inteligent.akesta hora si que dona gust veure tanta sabiesa a la pantalla! !i que seria pero sense la suavitat de la presentadora?mencanta! !i que per molts seguiu fent!! :)
miquel 14-03-2003
El millor programa de la televisió en molt i molt de temps
Oscar Lucas Gutiérrez 14-03-2003
Sin duda uno de los mejores programas que he visto en años, junto con Redes una gran joya que nos acerca a la Ciencia. Y que decir de Anna, encantadora... Miles de gracias por abrirnos esa ventana al universo y espero que el programa vuelva con nuevos e interesantes capitulos.
Enrique 11-03-2003
Un programa que a imagen de su web, es excelente. Mas duracion, y un poco mas temprano (despues de los diarios de fin de tarde por ejemplo), harian de el un excelente programa cientifico al alcance de los mas jovenes. Una sugerencia: Un buscador de articulos por temas en la web... Seguid asi. Gracias
Alex 10-03-2003
Aquest programa tendria que durar mig hora i el tindrien de fer a les hores de mes audiència. Petons
Albert Gutierrez 06-03-2003
Simplement felicitats per aquest meravellós programa...
Fernando Lara 06-03-2003
es un programa muy didactico y la presentadora es lo mas hermoso que he visto en estos ultimos años ! ! Felicidades! !
RAQUEL RAMIREZ GIL 04-03-2003
Bon dia. Sóc una gran admiradora de la vostra sèrie ademés de ser especialista en la caça submarina de perdius. No utilitzo peus de granota ja que tinc uns espolons bastant desenvolupats. Dintre de poc faré una perillossísima expedició vers les aigues del llac situat al costat de Dakar, on hi han uns periquins molt viciosos. Quan trobi l´eslabó perdut de l´escarabat, us avisaré. Un petonet.
Javi Alba de Alba 24-02-2003
Hola a todo navegante que lea en el libro de visitas y hola a los que dieron vida a este programa. Lo descubrí (como no) haciendo zapping y la voz melosa y suave de Anna acarició mis oidos. Segundos después volví al mundo consciente y descubrí que aquella bella idalia hablaba de nuestro indiferente universo. Disfruté de las explicaciones y admiré a guionistas, diseñadores 3D, tecnicos de sonido y toda persona que podría estar en las bambalinas de este programa. Felicidades por amar a la eterna oscuridad del universo. Felicidades por hacer poesía con las estrellas. PD: ¿Alguien me podría dar información (a través de mi email) de como conseguir la serie que hizo Carl Sagan llamada Cosmos ?
joan serra ferrandiz 22-02-2003
es el millor programa divulgatiu i cientific amb diferencia,llastima la durade i la hora actual d´emisio.es fa urgent una recopilacio en DVD o VHS,o nous capitols.ah!¡visca l´Anna Villena!la millor presentadora d´aquest tipus de programa.
Angus 22-02-2003
Hola!!! me encanta vuestro programa...es simplemente fascinante. Solo hay una cosa que no me gusta: que dure tan poco! Y me apunto a la idea del dvd porque es muy interesante. Gracias por ofrecer lo que dais.Un abrazo.
Nolasc Sacrest 20-02-2003
El programa nostranau es molt interessant i les fotos excel·lents. Llàstima que les hores d´emissió a TV3 son massa tard!
marga duran 20-02-2003
Buenos días soy una gran admiradora de su programa y desearía contactar con vdes. ya que este verano organizo una peligrosísima expedición submarina a Castelldefels en busca del salmonete asesino que ya ha devorado a varios periquines. Llevaré un puñal rovellado y unas tiritas por si las moscas. Un besito.
eugeni martinez morell 20-02-2003
Enhorabona pel programa a veure si feu el DVD, que ja tenim ganes de gaudir-lo. Fa molts anys que estic a la recerca del calamar gegant però encara no l´he trobat. Ara estic a Sant Boi planejant la propera sortida vers les aigües de Tasmania, on hi ha el dimoni. Si descobreixo quelcom vosaltres sereu avisats els primers doncs us admiro molt.Continueu sempre així i endavant. Gràcies per els vostres programes. Una abraçada.
lupe 19-02-2003
quina gran idea exposar la filosofia científica amb aquest toc tan artístic i modern..és gairebé Zen eh? :) Per cert, gent del fòrum: us recomano un gran llibre: genoma de Matt Ritley (assaig) Suggència: penjeu els capítuls en aquesta web, please...
Thierry 17-02-2003
Soc un principiant en aixo de la astronomia, pero sempre m`ha interresat. Felicitats per el vostre programa i per a la vostra presentadora, que trobo tant misteriosa com a les planetes , galaxies i altres estrelles que ens presenteu.
Carlos Brun 16-02-2003
Desde que Carl Sagan nos obsequió con su Cosmos pocas cosas han sido tan brillantes, gracias por éste nuevo obsequio. Por cierto, difícil de perseguir.
Alexandre Calvo i Cristina 16-02-2003
Felicitats pel vostre excelent programa. Tant de bo l´editeu en DVD!
Carles 14-02-2003
Senzillament graçias en nom dels meus fills, y si mai feu el DVD tambe ens apuntarem.
Pere Torregrossa Pascual 14-02-2003
Senzillament FELICITATS i gràcies. Sou l´altre camí per aconseguir la PAU! !
maria 13-02-2003
M´agrada molt aquest programa perque ho explica tot molt bé, i fins i tot ha fet que pogués acabar d´entendre conceptes de física que m´han explicat a classe. Moltes gràcies per apropar-nos als estels.
Neo 13-02-2003
No em fa falta trepitjar la lluna, x veure-la en tot el seu esplendor. No em fa falta viatjar anys llum, x adonar-me de la grandesa d l´univers. No em fa falta recórrer tots els estels, x adonar-me que l´Anna és, sens dubte, el més lluent i candorós. El que fa falta és més programes com el vostre ;) Fel·licitats, un programa excel·lent!
Ignasi 11-02-2003
L´Anna s´enrotlla més bé que la Galàxia M-51. Apa!
Jordi 08-02-2003
És un gran programa, espero que duri molt i molt de temps, llàstima que es faci tant curt! sería fantàstic allargarlo uns minutets més, però soposo que es el punt fort, que sigui curt i amè :) Estic esperant una edició en DVD amb candeletes, sort i moltes felicitats!! !
Xavier 05-02-2003
Tot i que abans no podia seguir el programa diàriament, cada dissabte esperava ansiós l´emisió de tots els episodis. Em sumo a les peticions d´un DVD amb tots els capítols per poder gaudir de Nostra Nau en qualsevol moment. Felicitats a tot l´equip i gràcies pel programa...
carme 03-02-2003
es molt divertit i emocionat!! !
xavier àngel 23-01-2003
La veritat és que ja trobo a faltar el programa (barcelona). era una novetat televisiva molt ben trobada que permetia recrear-nos amb la nostra imaginació i deixar-la volar tota sola. a veure si es pot tornar a veure la lluna plena.... ;)
eljoan 23-01-2003
Felicitats, encara que arribin tard. Per l´horari no veia gairebe cap episodi diari, pero si que vaig poder gravar en video alguns resums setmanals. Si mai decidiu treurel´s en DVD jo m´hi apunto! !
Pàgina - 1 .....- 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 - 9 - 10 - 11 - 12 | 0.540663 | curate | {"nl": 0.03929188255613126, "ca": 0.5813183649971215, "hu": 0.0035981577432354635, "fr": 0.016263672999424293, "es": 0.3219631548647093, "pt": 0.00791594703511802, "uz": 0.0002878526194588371, "en": 0.028785261945883708, "id": 0.0005757052389176741} | http://www.nostranau.net/llibredevisites/index.php?p=7 |
oscar-2201_ca_20230904_11_182804 | "Els magistrats belgues han hagut de respondre amb una obvietat: Naturalment, la llibertat d'expressió està per sobre de les sensibilitats monàrquiques"
Salvador Cot
28/10/2021 21:41
Un jutge de Gant pregunta al Tribunal Constitucional de Brussel·les si la llei que preveu fins a tres anys de presó per a qualsevol que insulti el rei dels belgues és anticonstitucional o no. La qüestió no s’havia plantejat fins ara perquè a ningú no se li havia acudit, a Bèlgica, que aquella antigalla legal, promulgada fa dos segles, servís per ficar algú a la presó en ple segle XXI. Però com que a Espanya sí que es dóna el cas -a costa del raper Josep Valtonyc, de qui demanen l’extradició- els magistrats belgues han hagut de respondre amb una obvietat: Naturalment, la llibertat d’expressió està per sobre de les sensibilitats monàrquiques. La notícia ha merescut quatre ratlles a la premsa belga, ningú no s’ha escandalitzat.
Més enllà del fet de votar periòdicament, una democràcia és això. També és això. Un sistema judicial independent que jerarquitza correctament els drets i els valors de la societat i els fa compatibles amb la protesta, al marge de sacralitzacions mediàtiques i hàbits autoritaris. Per això el primer ministre belga, Alexander de Croo, ha inaugurat el curs del prestigiós College of Europe, afirmant que “la democràcia liberal no és la recepta més fàcil per als reptes actuals. Però n’és la correcta”.
Es pot argumentar que Espanya és una democràcia amb poca tradició. I és cert. Però també ho és que no evoluciona ni un mil·límetre cap a un sistema liberal de separació de poders i garanties democràtiques. No avança perquè les elits de Madrid no ho volen. I hi ha molt poca Espanya contra això. Tan poca que el projecte independentista no té alternativa.
Comentaris
Erc franquisme repugnant Octubre 28, 2021 | 21:53
EL MALLORQUIN EL NOU IDIOMA DEL FRANQUISTA JUNQUERAS EL GENOCIDA DEL CATALA. PORQUERIA ERC,PSOE.PODEMOS, FRANQUISME GENOCIDA. STOP A LA MORT DEL CATALÀ, SANCHEZ FORA, FILL DE FRANCO
Respon
Dani_Andreuenc Octubre 28, 2021 | 21:59
Doncs no. El projecte independentista no en te cap d' alternativa. Estic d' acord. Pero aleshores que fan Esquerra? La Cup? Junts? Uns pactant i parlant wmb l' estat. Els altres amagats. Els altres sols en la inmensitat. Algun dia aquesta partits hauran de pagar la traïció que van cometete.
Respon
Tap Octubre 28, 2021 | 22:05
Qui control.la l'Estat Espanyol ? Els Espanyols. Qui control.la de facto l'Estat Federal Belga ? Els Flamencs. Control.len fins i tot l'Exèrcit. Si tu compares un Flamenc (una de les àrees més industrialitzades d'Europa) amb un Espanyol és com comparar Einstein amb "l'idiot du village". No podem pas comparar el TC Belga amb el TC dels Espanyols. Ni la Gendarmerie Belge amb els SS de la Guarida Civil dels Espanyols. Comparar-los fa fins i tot mal de tant que grinyola. Un Espanyol només pot ésser Espanyol i això és ja un defecte de fàbrica. És Cultural, és genètic. Només cal veure tota la purriassa que infecta la web i el Sud-PPCC.
Respon
JordiP Octubre 29, 2021 | 13:32
"Qui control.la l'Estat Espanyol ? Els Espanyols." No, estimat. La resposta és "Els castellans." Respecte al tema del nivell d'industrialització de Flandes no estic d'acord. La majoria de la mineria i la indústria belga era valona i Flandes era agrícola. La indústria, el ferro l'acer, la maquinària tèxtil i l'armament van decaure mentre la UE subvencionava l'agricultura: "una muntanye de mantega flotant en un llac de llet". Ara dominen els flamencs, cert, i els valons van a remolc. I el Congo, important font de riquesa pels valons, es va independenditzar (traumàticament, això sí).
Respon
Doctor Strangelove Octubre 29, 2021 | 10:40
Recordo que quan estudiava a França sempre em deien que els belgues eren els rucs d'Europa! Em sembla que no fa falta dir res més! Doc.
Respon
Narcís Octubre 29, 2021 | 11:45
Quan jo estudiava als PPCC , recordo que sempre em deien que els espanyols eren els rucs d' Europa ( i, per si no fos prou, els pidolaires eterns ! ) ! PD : em sembla no cal dir res més .. dia rere dia hom ho veu, no debades hi ha nacions dessota aquest estat que el pateixen fora mida de fa ja massa temps !
Respon
Els PPCC no existeixen @Narcís Octubre 29, 2021 | 13:21
O no vas estudiar enlloc o no recordes on, però als PPCC segur que no.
Respon
Narcís Octubre 29, 2021 | 18:47
Tens raó , no pas als PPCC , atès que fou a Villabotijo del Cántaro, més tard a Villasierra del Monte, i, per últim, a Villabajo de Arriba ! PD: de debò només serveixes per xerrar mamarratxades/ baboiades/ estupiditats ?
Respon
cibollet Octubre 29, 2021 | 11:08
Per què ara no es poden avaluar els comentaris?, ens podeu dir el per què?
Respon
Narcís Octubre 29, 2021 | 11:38
La llibertat d' expressió és fonamental .. és manifestar un pensament .. i com més de fonamental quan tracta de representants d' índole polític o cossos subjectes a aquests ( només caldria ciutadà que paga amb llurs impostos no pogués dir la seva ! ) ! PD : la qüestió és : 1. hi ha denigració a la dignitat o honor o crèdit a la persona per si mateixa o al càrrec/ funció que ocupa o simbol que representa ? i 2. si n' és a la persona .. hi ha motius d'allò més sobrers per no haver de tenir cap deferència i menys encara reverència per actes comportats i/ o accions i mateixes actituds preses ? PD : allò que no pot ser és tenir ningú ' dret de cuixa ' via el poder, via la prepotència . . i menys qui han de preservar o ser punta d' espasa de les llibertats !
Respon
La llei belga del XIX estava en vigor quan es va emetre l'euroordre Octubre 29, 2021 | 13:48
Serà digne de veure com justifica la mediocre justícia belga que no prevarica sense modificar la llei vuitcentista actual i que aplica la modificació amb efecte retroactiu.
Respon
Narcís Octubre 29, 2021 | 16:27
La llei és per a fer justícia que no pas per a ' ajusticiar '.. i de franc o covardament ! PD : com pot haver tant malvat .. infrahumà .. i curt de gambals .. a ca nostra? Pobra Catalunya .. sens dubte se'ns omplí de pirates morts de fàstic a ca seva fins encara avui !
Respon
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.649181 | curate | {"ca": 0.8820134658544405, "en": 0.01362616223148445, "fr": 0.003526771401090093, "hu": 0.0016030779095864058, "es": 0.08223789676178263, "wa": 0.0024046168643796087, "pt": 0.012824623276691247, "it": 0.0006412311638345624, "de": 0.0003206155819172812, "cs": 0.0008015389547932029} | https://elmon.cat/opinio-singular/ja-podem-insultar-al-rei-al-rei-belga-322858/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_36096 | I què és això del Dret Col·laboratiu? Article de la Dra. Lauroba i la Montserrat Tur a la revista “Món Jurídic”
Destacades, Divorcis Col·laboratius, Dret Col·laboratiuBy Montserrrat Tur 11 junio, 2018
I què és això del Dret Col·laboratiu? Article de la Dra. Lauroba i la Montserrat Tur a la revista “Món Jurídic” Si voleu saber-ho, podeu llegir el més important sobre el Dret Col·laboratiu en aquest ENLLAÇ
Nou Registre de parelles de fet a Catalunya
Advocats de família, Destacades, Parelles de fetBy Montserrrat Tur 3 abril, 2017
REGISTRE DE PARELLES DE FET A CATALUNYA Comencem el mes d’abril, amb aquesta novetat. Una novetat que venia anunciada de fa uns mesos: l’aprovació del Reglament del Registre de parelles estables de Catalunya. La inscripció en el Registre de parelles estables de Catalunya és voluntària, no té caràcter constitutiu i requereix el consentiment dels dos…
La meva opinió sobre els acolliments i les adopcions recollida al diari “El Punt Avui”
Destacades, Noticies, PremsaBy Montserrrat Tur 13 enero, 2017
Els advocats ens podem negar a fer coses que ens demanen els clients?
DestacadesBy Montserrrat Tur 19 diciembre, 2016
M’he retrobat amb aquest article d “El Punt Avui” on la periodista recull una intervenció meva en unes jornades sobre el Bon Divorci, on pregunto: “Els advocats ens podem negar a fer coses que ens demanen els clients?” La resposta per a mi és clara: NO. Acompanyo al client, des de la professionalitat, el que…
La Montserrat Tur a las notícies. Divorcis i lactància
Destacades, NoticiesBy Montserrrat Tur 28 noviembre, 2016
Com s’ha d’establir el repartiment del temps de guarda entre els progenitors si el fill encara és lactant? Com veureu en el video, jo proposo que es faci de forma evolutiva i es que es vagi adequant la lactància a la relació amb l’altre progenitor.
Sentència d’Estrasbourg sobre els menors als judicis de divorci
Custòdia Compartida, Destacades, NoticiesBy Montserrrat Tur 17 octubre, 2016
El Tribunal Europueu dels Drets Humans, ha condemant a l’Estat espanyol a indemnitzar a una mare a la que en la sentència de divorci el Jutjat va acordar una custòdia compartida sense escoltar l’opinió de les filles menors d’edat, que van demanar al Jutjat expressar la seva opinió. Atenent que les sentències d’aquest Tribunal són…
Participació de la Montserrat Tur al Encuentro de Jueces y Abogados de Familia, al Consejo General del Poder Judicial
DestacadesBy Montserrrat Tur 8 octubre, 2016
Aquests “Encuentros” anuals, Jutges i advocats de família, compartim les experiències, dificultats i dubtes sobre el dret de família. De cada “Encuentro” surten unes conclusions que després es publiquen. La Montserrat Tur va estar present tots els dies de les jornades, i va fer una ponència a la Taula sobre Execució i menors.
LLIBRES INFANTILS PER EXPLICAR EL DIVORCI ALS NOSTRES FILLS I FILLES
Destacades, Noticies, PortadaBy Montserrrat Tur 14 agosto, 2016
CONTES QUE T’AJUDARAN A PARLAR AMB ELS TEUS FILLS I FILLES SOBRE EL DIVORCI. Foto de Freepick Una de les preocupacions dels nostres clients, és com explicar als seus fills i filles el divorci. En el nostre web trobareu articles publicats sobre els infants i el divorci. Ara us proposem un llistat de contes infantils que…
12
Copyright 2014 | Montur.cat
[email protected] | Tel. 93 284 49 51 | Whatsapp
Política de Privacidad
Go to Top
Esta web utiliza cookies para mejorar tu experiencia de navegación. Si sigues navegando entenderemos que aceptas nuestra política de cookies Estoy de acuerdo No quiero seguir Leer más | 0.698303 | curate | {"ca": 0.7849985685657028, "es": 0.11565989121099342, "nl": 0.016318350987689665, "en": 0.07014028056112225, "no": 0.006298310907529345, "de": 0.006584597766962496} | https://www.montur.cat/category/destacades/ |
mc4_ca_20230418_12_174938 | Custom Trusess Bird Spikes Suppliers & Manufacturers - Factory Direct Wholesale - BOLAN
Els pics dels ocells són una solució permanent, 100% eficaç, sense manteniment, per a la infestació d'ocells de plagues. Instal·leu pics de control d'ocells a les vores del sostre, retaules, taulers de les finestres, xemeneies i altres superfícies on el plàtan d'ocells de plàtans i l'anidament és un problema. Els pics dels ocells són una manera garantida de dissuadir les aus de plagues d'aterrar a la vostra propietat, eliminant el dany i la responsabilitat.
Els pics de control d'ocells creen una barrera física. Eviten que les aus de plaga aterrin, s'arrosseguen o es posin en roure allà on s'utilitzin. Els pics dels ocells no perjudiquen els ocells, sinó que fan que les superfícies siguin incòmodes, poc convincents i intimidants.
Utilitzeu el tipus correcte (espigues d'acer inoxidable o punxes de plàstic) i el pes d'espigues d'au per a la vostra aplicació. Les instal·lacions comercials necessiten solucions fortes. Tracteu "punts problemàtics" amb puntes per evitar el roostatge d'ocells i l'anidament en revestiments i altres superfícies estretes.
· Espigues d'aus completament d'acer inoxidable incloent base. El mètode més eficaç per al control comercial d'aus.
· Spikes d'aus d'acer inoxidable són un dels productes més fàcils d'instal·lar a l'aire i quan estan fets d'acer inoxidable, són un dels mètodes més duradors.
Hot Tags: espigues d'aus trusesses, proveïdors, fabricants, fàbriques, venda a l'engròs, compra, personalitzats | 0.762323 | curate | {"en": 0.05716162943495401, "ca": 0.8423127463863338, "fr": 0.10052562417871222} | http://ca.bdbolan.com/non-electronic-bird-control/bird-spikes/trusess-bird-spikes.html |
crawling-populars_ca_20200525_49_117080 | Els col·lectius feministes del Baix Penedès s’uneixen per fer una perfomance pel Dia de les Dones. EIX
PUBLICITAT
La Malva Acció Feminista de Calafell, Alerta Violeta del Vendrell, l’Ateneu Arbocenc, Veu de Dones de Santa Oliva i L’Atzavara de Llorenç del Penedès impulsen una performance a Calafell en motiu del 8 de març. Sota el lema “El violador ets tu!”, l’acció serà no mixta i hi podran participar totes les dones que ho desitgin, vestides de negre i amb un mocador lila al coll.
Per formar part de l’acte és necessari aprendre’s amb anterioritat la coreografia i la lletra, que es poden trobar a les històries d’Instagram de les diferents entitats feministes del Baix Penedès. La performance, anomenada “Un violador al teu camí”, tindrà lloc el pròxim 6 de març a les 19.30 hores a la Confraria de Pescadors del municipi.
“Un violador al teu camí” va ser creada per Lastesis, un col·lectiu feminista Xilè i arran d'aquí moltes són les dones que s'han sumat a aquesta original protesta de denúncia que de ben segur no deixa indiferent a ningú. | 0.824435 | curate | {"ca": 0.987535953978907, "ru": 0.0028763183125599234, "en": 0.009587727708533078} | : /m/doc.aspx?idDocument=87421 |
mc4_ca_20230418_2_4737 | Jorge Carrasco – Nora Ancarola EN RESiDÈNCiA
Publicat a 19 de juny de 2019 27 de juny de 2019
El 18 de juny, ens vam poder reunir amb les creadores per fer un tancament de tot aquest procediment. Hem estat conscients de tots aquells aspectes que hem treballat i que ens han permès fer una introspecció, analitzar-nos més a nosaltres mateixos i madurar una miqueta més, davant de les situacions que la vida, a vegades, ens planteja.
A més, hem pogut fer un aparador amb les peces per poder-ho exposar al nostre centre i que tothom pugui veure el nostre resultat.
Un gran recorregut que, finalment, ha arribat al seu punt final.
Volem agrair a totes aquelles persones que han estat al nostre costat l’energia, la paciència i les ganes que han posat perquè aquest projecte tiri endavant.
La gran notícia és que… Ja tenim previst la residència per l’any vinent! Desitjam als nous alumnes que ho agafin que ho gaudeixin tant o més com nosaltres ho hem fet.
Publicat a 21 de maig de 2019 27 de juny de 2019
El 21 de maig hem presentat al Santa Mónica la nostra obra. Transformem el plom. Moments plata. Us deixem un petit vídeo resum i, posteriorment, el vídeo del que va ser la nostra exposició. Esperem que us agradi i gaudiu molt!
Avui hem estat treballant a tope!
Dimarts vinent és la presentació de la nostra creació i estem preparant els últims detalls per a que tot estigui perfecte!
Aquí us deixem un vídeo recopilatori i, tot seguit, la invitació a la nostra presentació el 21 de maig al Santa Mònica! Us esperem allà a les 19h! !
Publicat a 30 d'abril de 2019 7 de maig de 2019
Per finalitzar la nostra peça necessitem cosir tot allò que hem anat elaborant fins ara. Però, sabem cosir? No!, hi doncs, com ho farem?
Doncs gràcies a les costureres de l’Associació de Veïns i Veïnes de Roquetes! Hem fet un parell de sessions amb els alumnes on ens han explicat com es cus, com treballen i tota la labor social que fan. A més, s’han ofert a col·laborar en la nostra peça i, des d’aquí, ho volem agrair.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES MARTA I AMPARO! !
Publicat a 9 d'abril de 2019 29 d'abril de 2019
Aquestes setmanes estem molt endinsats i endinsades amb la peça! No parem de treballar perquè tot estigui enllestit pel 21 de maig, dia en el qual inaugurem la peça al Santa Mònica!! Us deixem un petit vídeo!
Publicat a 22 de febrer de 2019
Avui, divendres 22 de febrer els integrants de la optativa de En Residència, hem anat al museu d’art contemporani MACBA.
Una vegada ja estàvem allà, una noia ens va anar explicant totes les obres que ens trobàvem, ens preguntava que creiem que significaven i ens ajudava a comprendre-las.
El primer que vam fer al entrar a l’edifici, la noia ens va fer una breu explicació per introduir-nos al món del art contemporani. Vam entrar a la primera sala, on es trobava al mig una estructura de fusta que podíem trepitjar. ens va contar que aquesta barca estava feta amb fusta dels vaixells que s’havien perdut al mediterrani, ho vam poder veure a un vídeo.
Després vam entrar a una sala fosca on hi havien diferents obres de diferents artistes. La que més ens va cridar l’atenció va ser una mena de laberint fet amb caixes, amb fotos de persones en blanc i negre. Ens va explicar que estava relacionat amb la guerra mundial, nosaltres creiem que les caixes representaven els records d’aquelles persones que van morir.
Finalment, vam entrar a una sala on hi havien quadres de dones. Totes les obres estaven fetes per dones i relacionades amb el moviment feminista.
Creiem que aquesta experiència ens ha servit de molt per poder inspirar-nos a l’hora de crear les nostres peces.
Publicat a 12 de febrer de 2019 15 de febrer de 2019
Construïm les bases….
El dimarts dia 12 a la tarda, ens vam repartir en dos grups, uns vam anar amb la Nora i el altres vam anar amb la Marga.
El grup de la Nora vam fer una sèrie de preguntes per conèixer millor als nostres companys i companyes i, mentre, realitzavem fotografies per documentar aquest procés, l’Izan ens van fer les preguntes a la mercè i a mi, de mentre l’Iker ens feia les fotos.La Nora en va dir que havíem de fer com si no en coneguessim de res i volguessin saber coses de les altres persones.
Als altres grup la marga els va guiar com havien de continuar el projecte i els patrons a seguir i van posar-se mans a la feina per a seguir amb el projecte.
Estela Torrado
Publicat a 5 de febrer de 2019 15 de febrer de 2019
Disseny comunitari amb les creadores
Avui dia 5 de febrer, hem començat la sessió cada un amb el grup que va escollir, posant en marxa el gran projecte, decidint més a fons que és el que farem, i com. Els grups anaven passant per la Nora i a la Marga per explicar-los com ho farem, i que elles ens donessin la seva opinió, el temps que els grups anaven passant tots els altres anàvem avançant amb l’obra d’art.
Mercè Guiset Merino
Publicat a 29 de gener de 2019 5 de febrer de 2019
Comencem la creació!! UÉ!
Dimarts 29, hem acabat de fer el cadàver exquisit, ho hem enganxat a la paret, per ordre de llista.
La Nora i la Marga ens han mostrat unes obres que han fet elles. Una era com un coixí, però que tenía la forma de l’espatlla, com per exemple si la Marga estava cansada, agafa el coixí i es recolza a l’espatlla de la Nora.
Un altre eren dos fotografies plasmades en una mena de plàstic, el que contenien les fotografies, era el cos de la Nora en un fons fosc. I l’altre, era una fibra metàl·lica, adaptada al braç de la Marga, que formava la forma exacte de la seva extremitat.
Vam fer grups per tal de començar a desenvolupar la idea que tindrem com a obra final, i cada grup ens comencem a plantejar les idees del què podem fer.
Izan Arnaiz
Publicat a 22 de gener de 2019 5 de febrer de 2019
Aquest dimarts dia 22 ens havien demanat que busquéssim d’on són els nostres avis i àvies (les materns i paterns), els nostres pares i mares i nosaltres.
Al arribar, ens van repartir dos fulls: en una ens preguntaven nostres nom, d’on som, els noms del nostre pares, avis i d’on són. Alguns a recordar dels seus avis incloent, vam començar a plorar, ens relaxem i continuem amb l’activitat.
En l’altre full si el teu, els teus pares o els teus avis són d’un altre país et donaven un full amb el món. Si la teva, els teus pares o els teus avis són d’un altre lloc diferent dins d’ Espanya ets donaven un mapa de només Espanya.
En acabar tots de fer-ho ens van explicar la Nora i la Marga que hauríem de fer un cadàver exquisit, al principi la majoria no teniem la més remota idea. Ens van dir que començar un cos el doblegues a forma que no es miri el que has fet i segueix el següent. Comencem fer-ho amb els mapes els tallàvem de certa forma i els enganxem en una cartolina gegant però no ens va donar temps a acabar.
I així acaba la classe. | 0.755624 | curate | {"es": 0.039903990399039906, "ca": 0.9386438643864387, "hu": 0.003000300030003, "pt": 0.013351335133513352, "fr": 0.00030003000300030005, "uz": 0.0027002700270027003, "zh": 0.00045004500450045, "eu": 0.0016501650165016502} | http://blocsenresidencia.bcn.cat/antaviana1819/index.php/author/jorgecarrasco/ |
mc4_ca_20230418_11_498863 | BiblioAldric: Orgullosos de formar-ne part!
Orgullosos de formar-ne part!
Des del Programa biblioteca escolar “puntedu” ens han informat que el nostre blog de biblioteca està inclòs en el Directori de blogs i webs de les biblioteques escolars de Catalunya. Aquesta iniciativa té un triple objectiu: difondre la presència de les biblioteques escolars a la xarxa, promoure’n la dimensió virtual i donar a conèixer les bones pràctiques.
El Directori dóna difusió a tots els espais virtuals de biblioteca escolar que compleixin uns determinats criteris de contingut, de respecte en el tractament de la informació i d’actualització. El nostre espai virtual de biblioteca, ara mateix, els compleix.
Per tant, estem molt contents de poder lluir aquest logo!
Publicado por biblioaldric en 4:11 | 0.732719 | curate | {"en": 0.055269922879177376, "es": 0.08097686375321336, "ca": 0.8637532133676092} | http://biblioaldric.blogspot.com/2016/01/orgullosos-de-formar-ne-part.html |
mc4_ca_20230418_8_623326 | Costes fa un mur de protecció a Empúries per protegir el passeig - Diari de Girona
Costes fa un mur de protecció a Empúries per protegir el passeig
Les dunes han anat desapareguent i hi ha risc que els temporals afectin l'entorn
l'escala | c.v 25.11.2015 | 13:54
Els treballs de construcció del mur de protecció a la part nord de la platja de l´Escala. diari de girona
L'Estat ha començat les obres de construcció d'un mur de protecció a la platja del Rec del Molí d'Empúries, la més propera al centre històric, per tal de contenir el retrocés de la duna litoral. Es considera que suposa un risc en cas de temporal fort pel passeig d'Empúries i la zona urbanitzada just darrere, la Palanca. També repararà la tanca de delimitació de la duna a la zona entre Sant Martí d'Empúries i el Riuet.
L'alcalde de l'Escala, Víctor Puga, ha constatat que els treballs eren necssaris perquè la duna està actualment molt malesa i això evitarà que la situació empitjori.
La duna ha anat retrocedint en els darrers anys. Segons l'Ajuntament, el retrocés ha estat important i fins i tot l'extrem nord de la platja gairebé ha acabat per desparèixer per l'erosió provocada pels temporals, sobretot les llevantades. Això suposa que la barrera de protecció desapareix i en cas de temporals molt forts, les envestides el mar podrien afectar el passeig que voreja les platges i les cases a peu d'aquest que hi ha en aquesta zona.
La primera actuació que porta a terme el departament de Costes del Ministeri de Medi Ambient consisteix a fer un dic d'uns cinquanta metres de longitud a l'extrem nord de la platja que ha de servir per protegir tant la regeneració de la duna com el passeig. L'actuació continuarà l'any vinent en altres punts de la platja on la duna també està retrocedint, ha informat l'Ajuntament. Els treballs, que ja han començat, s'espera que tinguin una durada d'una setmana.
Les platges d'Empúries discorren pel litoral, entre l'oberta, l'accés al centre històric de l'Escala, Sant Martí d'Empúries i les platges de Sant Pere. Les dunes havien tingut una gran presència però les diferents actuacions com l'adequació del passeig les han anat fent desparèixer en bona part en molts trams del litoral.
D´aparcament a sistema de dunes . L'Alt Empordà | 0.838406 | curate | {"ca": 0.9851685393258427, "es": 0.014831460674157304} | http://www.diaridegirona.cat/alt-emporda/2015/11/21/costes-mur-proteccio-platja-dempuries/754260.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_312894 | 70 || Albert Jorquera (Kilian Jornet, HardRock 100, Ivan Penalba i UTMB), Pol Puig (Coros Vertix 2 vs Polar Pacer Pro), Clàudia Solé (Sortir amb nens) i Kiko Peris (Rialp Matxicots)
En aquest darrer programa de la temproada comencem comaprant dos dispositius GPS, el Coros Vertix 2 i el Olar Pacer Pro amb en Pol Puig. Seguim xerrant amb l'Albert Jorquera sobre la victoria amb rècord inclós de Kilian Jornet a la HardRock 100 i repassem favorits per a la UTMB, sense oblidar-nos de la segona posició de Ivan Penalba a la Badwater 135. Entrem al punt d'informació del Fem Muntanya amb la Clàudia Solé que ens recomanarà algunes sportides i activitats per fer amb els més petits de la casa i viatjarem fins a Rialp per conèixer les novetats de la Rialp Matxicots de la mà d'en Kiko Peris. Tindrem lectura amb el Marc Cornet i consulta amb el Guillem Marchal.
26/05/2022 Podcasts
66 || Mayalen Noriega (ciclista i CM de Komoot), Albert Jorquera (periodista) i Gerard Freixes (CEO Klassmark) [26/05/2022]
Ens fa molt feliços estrenar el patrocini de Komoot amb la conversa amb la Mayalen Noriega, ex-ciclista professional i CEO de Komoot. Després es passarà pel programa l'Albert Jorquera per parlar del futur de les retransmissions de les curses per muntanya i aprofitem per fer una prèvia a Zegama. Seguirem parlant amb en Gerard Freixes, que parlar del futur de Klassmark. En Marc COrnet ens posa un nou llibre i el acabarem passant per la consulta del nostra coach esportiu Guillem Marchal. | 0.852941 | curate | {"ca": 0.9871708305199189, "en": 0.012829169480081027} | https://femmuntanya.cat/tag/komoot/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_343319 | El mes passat, parlava de la fiscalia del Tribunal Suprem, que entoma la investigació a Joan Carles I per l’AVE de la Meca que li ha passat anticorrupció. Aquesta setmana, els fiscals de la sala segona (la “sala del procés”) del Suprem volen entomar la competència per tenir la darrera paraula sobre els permisos de segon grau dels presos polítics catalans, en lloc de les audiències provincials, i ja han demanat que mentre això i la seva opinió que el segon grau aplicat és un tercer grau encobert no s’aclareixin en ferm, tots els permisos han de quedar suspesos. I qui dia passa, pena empeny. És l’avantsala de la seva decisió futura sobre el tercer grau. La jugada ha estat confusa, però si fa o no fa ha estat una centrada del jutge de vigilància penitenciària de Carme Forcadell al Suprem, i el Suprem ha passat la pilota a la seva fiscalia, que vol fer una forta rematada als presos i, de passada, un gol a les audiències provincials. Sense acritud, només justícia... O “l’esperit de venjança dels fiscals de la sala segona del TS”, com ha dit la Carme en una piulada. O “el dret penitenciari de l’enemic [...] en la seva voluntat de buscar venjança i escarment”, Jordi Turull dixit.
La fiscalia de delictes econòmics del Suprem agafa un guant que no sé si li agrada d’agafar ni si arribarà a bon port, i la fiscalia del procés vol els dos guants i fer marxa enrere de tot el que s’ha fet des dels altres estrats judicials. I hi ha una tercera fiscalia, la provincial, la inquisidora en paraules de Jordi Cuixart, que s’ha oposat de nou a permisos de sortida de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Raül Romeva perquè no han mostrat penediment ni enteniment (malgrat el nivell sociocultural i socioeconòmic de Romeva, segons el fiscal) i, en el cas de Cuixart, a més, perquè té “importants distorsions cognitives” en no assumir el delicte pel qual l’han condemnat i perquè no se li ha fet ni aplicat un programa de tractament, de reeducació, vaja. En un estat amb democràcia plena i ufana, la fiscalia provincial hauria hagut de rebre un segon i sever toc d’atenció de la jeràrquicament superior (segon, perquè ha reiterat arguments de fa uns mesos). Però, per contra, ressona el silenci. Fiscalies.
FISCALIES FISCALIES FISCALIES FISCALIES FISCALIES E-mail
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació. | 1 | perfect | {"ca": 0.9418052256532067, "fr": 0.011480601741884403, "it": 0.014647664291369754, "en": 0.026128266033254157, "pt": 0.0059382422802850355} | |
macocu_ca_20230731_7_506692 | Adéu, Dani Karavan
Mentre una colla de desconeguts es congregava a una de les sales dels Aribau Multicines per gaudir del darrer documental de Barak Heyman, aquest intensificava el seu valor al convertir-se inevitablement en un dels últims registres sobre la vida i obra de Dani Karavan. L’atzar va voler homenatjar a l’autor condensant l’estrena de l’obra homònima al DocsBarcelona 2021 amb el dia de la seva mort, decisió encara més oportuna tenint en compte que l’oblit i el deteriorament són els dos grans pilars temàtics sobre els quals gira el documental. Mirar-lo, i ho podreu fer aquest mes de juny ja que serà el Doc del Mes, és una bona manera d’apropar-se a la figura d’un artista amb cert lligam amb el territori català, però sobretot és una oportunitat per conèixer de primera mà de quina manera vol seguir existint entre nosaltres una personalitat que es mostra plenament conscient d’estar vivint l’ocàs dels seus dies mentre filma la pel·lícula.
L’art de Dani Karavan és, abans que cap altra cosa, públic. I és, per tant, i com ell el defineix, inevitablement polític. Polític tant en el seu vessant més explícit que pren partit discursiu d’algunes de les grans desigualtats del món contemporani -l’holocaust o el conflicte israelià- com des d’un punt de vista més essencial i relatiu a la forma: per la manera en com s’apodera de l’espai i el transforma i com així harmonitza i amaneix el tipus de relació que hi mantenim. L’obra de Dani Karavan és reconeguda per materialitzar-se en grans infraestructures, com el seu Memorial de Walter Benjamin a Portbou, distribuïdes a la intempèrie de països diversos com França i el Japó. Aquesta, que és probablement la seva característica més destacada, és també el seu major viacrucis artístic.
El fil conductor del documental és el viatge que fa l’autor per visitar algunes de les seves obres més il·lustres. En arribar-hi, sempre acaba emprenyat perquè el seu art no ha sigut correctament conservat i respectat: han plantat unes flors d’una tipologia diferent de la que va indicar o els materials estan bruts i acusen els perjudicis del pas del temps. Les obres estan més exposades, en tots els sentits, lluny de l’elitisme dels museus i les vitrines però també més a prop de les mirades i l’acció de qualsevol agent extern. La seva és una lluita obstinada i obsessiva per la conservació del seu treball tal com el va concebre, una lluita romàntica que només s’entén tenint en compte els anys de dedicació que amaguen cada una de les estructures.
Aquests episodis d’indignació i el to irreverent i excèntric amb què es relaciona amb els desconeguts allunyen els seus discursos de la correcció i la moral de memòria, i apropen el seu personatge a l’arquetip del vell rondinaire que prefereix odiar un món que ha d’abandonar. Tot i així, el documental també ens ensenya les seves febleses lligades a la vellesa i els problemes de salut, proporcionant així una mirada més àmplia als clarobscurs de la seva personalitat.
En global, podem concebre la pel·lícula com una espècie de metarelat sobre la conservació-perversió de les obres i les històries: L’obsessió de Dani Karavan per mantenir viva la seva creació amb la intenció que va ser concebuda, la preocupació incipient que manifesta pels problemes de memòria que pateix a l’hora de recordar episodis de la seva pròpia vida i el mateix documental com a un dels més fidels testimonis a partir d’ara i cap endavant per tractar de preservar qui i què va ser Dani Karavan. | 0.876017 | curate | {"en": 0.005196304849884526, "ca": 0.9948036951501155} | |
naciodigital_ca_20220331_0_232995 | Els Mossos d'Esquadra van detenir dissabte, 13 de febrer, un home de 24 anys, veí de Rubí i de nacionalitat peruana, pels delictes de conduir sota els efectes de begudes alcohòliques, per conduir sense haver obtingut mai permís o llicència i per resistència i desobediència a agents de l'autoritat.
Els fets van succeir cap a dos quarts de deu del matí quan el vehicle del detingut va sortir de la calçada a la C-58, a l'altura de Sant Quirze del Vallés, i va provocar danys a la tanca de protecció. En arribar al lloc, els Mossos d'Esquadra van trobar l'automòbil abandonat al mig de la via, la qual cosa provocava un risc greu per a la circulació. Un testimoni va explicar als agents que el conductor havia fugit a peu en veure un cotxe de la policia local de Sant Quirze del Vallés.
A continuació, els mossos van localitzar el conductor, el qual caminava per l'autopista, i van demanar-li que s'aturés, però va fer cas omís de les indicacions dels agents fins que van poder aturar-lo. En un primer moment, l'home va explicar-los que acabava de trucar al 112 per denunciar que tres persones d'origen magrebí li acabaven de sostreure el vehicle.
No obstant això, finalment va reconèixer que ell era el conductor de l'automòbil accidentat, però que no tenia carnet de conduir. Els agents van fer-li les proves d'alcoholèmia i el resultat va ser positiu: 0,73 mg/l en aire expirat.
El detingut, sense antecedents policials, va passar a disposició judicial l’endemà davant el jutjat en funcions de guàrdia de Sabadell, el qual va decretar la seva llibertat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/5165/detingut-conductor-begut-sense-carnet-despres-accidentar-se-c-58 |
mc4_ca_20230418_16_5133 | Carrers patrocinats | www.ladupla.com
← Bicentenari de La Dupla
El Final de les Cabanyes d’Argelaguer →
Carrers patrocinats
Posted on 26 abril 2012 by Menda | Leave a comment
Davant la mala situació econòmica del país i de les Administracions Públiques – a part d’esquarterar l’Estat del Benestar – es busquen certes solucions creatives com són les de patrocinar els noms de les parades de metro.
Share This entry was posted in Argentina, Uruguai and tagged buenos aires, carrers patrocinats, montevideo. Bookmark the permalink. ← Bicentenari de La Dupla
Directori oficial d’allotjaments Catalunya FACEBOOK Twitter @ladupla_El congost de Montrebei. Una joia de La Noguera d'obligatòria visita #Montsec http://t.co/o5sRuLxeQ8 about 4 hours ago from Twitter for AndroidRT @carnecrudaradio: ¡La nueva portada de @revistamongolia! Si esta no la secuestran, es que la caída de la monarquía está cerca. http://t.… about 15 hours ago from Twitter for AndroidRT @gerardotc: ¿A partir de cuántos muertos se considerará a los Mossos grupo terrorista? about 15 hours ago from Twitter for AndroidRT @revistamongolia: Si es que van provocando. http://t.co/7G0lvDRGVO 03:24:15 PM desembre 04, 2013 from Twitter for AndroidRT @marcfontribas: L'autoorganització, la solidaritat i la mobilització constant sempre ha estat el millor camí per aconseguir victòries #A… 01:05:40 AM desembre 04, 2013 from Twitter for Android@ladupla_ Posts recents Montrebei | 0.524342 | curate | {"ca": 0.5021097046413502, "es": 0.37130801687763715, "en": 0.12658227848101267} | http://www.ladupla.com/2012/04/26/carrers-patrocinats/ |
cawac_ca_20200528_4_113116 | Arxiu de la categoria: General
Navegació per les entrades
La literatura, que ha estat poc present durant uns anys en les programacions de llengua catalana per a adults, va recuperant el lloc que li pertoca. Cada vegada es fan més propostes didàctiques que vinculen la literatura amb l’aprenentatge de la llengua, propostes que s’abasteixen de textos literaris per conèixer, comprendre i cohesionar les cultures de l’aula i per generar emocions que afavoreixin l’aprenentatge i l’ús de la llengua.
Poder participar en els contextos literaris de fora de l’aula com les celebracions dels escriptors de l’any, el Dia Mundial de la Poesia, etc. facilita el contacte i el vincle emocional dels alumnes amb les obres literàries i, en aquest cas, la literatura es converteix en un pont entre cultures, un pont que connecta la comprensió de la cultura propera o llunyana i l’aprenentatge de la llengua.
En aquest nou context, que incorpora la literatura per aprendre llengua, els àlbums il·lustrats encara ens resulten poc familiars. Es tracta de llibres escrits sobretot en llenguatge visual, que afavoreixen la connexió dels coneixements previs dels lectors adquirits en diferents llenguatges (visual, audiovisual, textual…) amb la nova llengua i cultura d’aprenentatge. Són llibres que narren històries que emocionen, aixopluguen i cohesionen lectors.
Així doncs, l’àlbum il·lustrat m’ha semblat un gènere literari molt adequat per aprendre llengua en el context de l’acolliment lingüístic . El llenguatge visual, que és compartit per tots els aprenents, fa possible una lectura sense dificultats de comprensió, sense les barreres lingüístiques que hi poden haver en un nivell inicial. Els àlbums il·lustren, descriuen, narren històries que generen emocions, nous coneixements, diversos punts de vista i, per tant, són lectures que faciliten la pràctica comunicativa , l’intercanvi de les interpretacions i de les vivències des de la pròpia cultura. Aquest intercanvi cultural i emocional juntament amb l’experiència d’aprendre entre iguals cohesiona els grups diversos culturalment. A més, també tenen un potencial significatiu per aprendre lèxic, nocions lingüístiques, pronunciació, en definitiva, per aprendre llengua significativament.
Els àlbums il·lustrats, doncs, són un bon recurs per a les aules plurilingües, aquest intercanvi de punts de vista, d’interpretacions i d’emocions facilita l’empatia i la suma dels coneixements i experiències dels aprenents, estableix vincles emocionals i cohesiona la diversitat de l’aula.
El meu descobriment dels àlbums il·lustrats va acompanyat del descobriment d’un llibre que he ressenyat per a la revista Articles i que sortirà properament, La literatura que acoge: inm igración y lectura de álbumes . Un llibre de diversos autors, coordinat per T. Colomer i M. Fittipaldi, en el que s’hi presenten investigacions realitzades a les aules d’acollida, que configuren un marc teòric referencial, i també s’hi mostren propostes temptadores per treballar la lectura dels àlbums a l’aula.
Alguns exemples d’àlbums il·lustrats són els de Shaun Tan , un il·lustrador australià que atrapa els seus lectors amb històries ben dibuixades:
Emigrantes, és un bon exemple d’àlbum per mostrar que les aparents distàncies o diferències deixen d’existir quan ens emocionem de manera similar. Una narració que mostra el fet migratori i que permet entendre’l des de totes les perspectives (emigrar, immigrar, acollir…) .
L’arbre vermell, per mostrar sentiments i emocions compartides. El trailer del curt
La cosa perduda, per reflexionar sobre aquelles petites coses que tenen valor:
Una vegada més he de dir que estar connectada em permet fer aquest camí vital PLE d’aprenentatges. Vull agrair a la Mireia Manresa i a la Carme Duran que m’hagin donat la possibilitat de conèixer aquest gènere. La xarxa et fa aquests regals meravellosos.
L’any 1999 la Conferència General de la UNESCO va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia amb l’objectiu de divulgar, ensenyar, editar, publicar, traduir i cantar poesia per a tothom, de fer arribar la poesia a les aules, a les llars, als cors, és a dir, de fer que la poesia formi part de les nostres vides de manera permanent.
A l’apunt anterior parlava de la importància d’estar ben connectat per aprendre. Amb en Joan Vilarnau compartim, a més d’hores de feina, il·lusions, ideals, emocions, amics, poemes i motxilles PLEnes de projectes, sempre amb molta il·lusió i amb ganes d’aprendre junts. Alguns d’aquests projectes els hem fet el Dia Mundial de la Poesia, l’any passat explicàvem per què llegim poesia en el blog Emociona’t amb la poesia! del Consorci per a la Normalització Lingüística. Aquest any, amb les ganes de tornar a fer alguna acció especial, hem triat un poema de Palau i Fabre i n’hem fet un vídeo que compartim amb vosaltres. Joan, gràcies per fer una part d’aquest camí amb mi i un agraïment, també, a la persona que ens ha ajudat a fer el vídeo.
Sempre s’agraeix que vingui un savi i et sacsegi, que et faci reflexionar sobre el camí que has decidit fer. Zygmunt Bauman, a la conferència del CCCB posa en evidència el nou paper del professor, ara els aprenents no són/som ignorants, tots estem immersos en el món de superabundància informativa, de dades, de documents, d’articles, de pensaments i mostra com, desitjosos de caçar-ho tot, emmagatzemem sense parar per no perdre oportunitats. Una anàlisi de com, sense adonar-nos-en, ens desorientem i perdem una oportunitat única, la de l’aprenentatge. Una vegada més, menys és més .
Agraeixo la generositat de molts bons professionals, entre ells la d’en Jordi Jubany, que m’ofereixen la possibilitat de connectar-me amb la seva expertesa. Un títol inspirat amb la teoria del connectivisme o de l’aprenentatge a partir de la connexió entre persones, la connexió de coneixements, la connexió de nodes, que és el que fa possible la suma de coneixement. Connecta’t per aprendre fa aportacions metodològiques sobre aquest aprenentatge social i fa un recorregut per la tecnologia que permet la socialització.
El llibre està organitzat en set capítols que es poden llegir de manera lineal, a bocins, com diu l’autor, o fent els salts desitjats. Set capítols interconnectats: capítol 1, El món digital i les xarxes socials, capítol 2. Nous entorns d’aprenentatge, capítol 3. La construcció de la identitat, capítol 4. Tendències de l’aprenentatge social, capítol 5 La competència lingüística i audiovisual, capítol 6 El tractament de la informació i la competència digital i capítol 7. Una nova actitud cap al coneixement.
Si cada capítol comença amb una cita, també acaba amb un Per saber-ne més , que proposa lectures interessants que amplien la informació del capítol i, per tant, ens connecta amb altres nodes. A més, tot el llibre està ple de codis QR (o enllaços) que mostren bones pràctiques o que amplien, també, la informació de cada apartat.
Us diria que recomaneu aquest llibre als docents que encara no s’han connectat a la xarxa, perquè de manera planera proposa com fer-ho, què s’ha de tenir en compte, quines oportunitats aporta, proposa com aprendre col·laborant i com les eines i els recursos tecnològics ens ajuden a fer aquest pas.
Destaco la idea del PLE , o entorn personal d’aprenentatge, en Jubany dibuixa peça a peça un puzle i, finalment, el munta. Els quatre puntals potents del puzle són arreu/sempre o aprenentatge al llarg de la vida, l’ empoderament o la llibertat, la creativitat o la innovació i la metacognició o procés reflexiu.
També em sembla fonamental la proposta d’incorporar el portafoli en els processos d’aprenentatge, incorporar la reflexió i el recull d’evidències que il·lustren el procés evolutiu de l’aprenent i em sembla interessant acompanyar-lo, com fa en Jubany, de la consciència de la identitat digital i de com es construeix.
Les narracions multimodals , llegir i escriure a la xarxa, en diferents formats, els nous gèneres textuals que s’han creat, que incorporen elements audiovisuals, la imatge, el vídeo, etc.
La informació sobre drets, propietat intel·lectual, llicències, en el context de la competència digital i en el del tractament o gestió de la informació.
I, sobretot, la importància de l’actitud davant del nou context, l’actitud per compartir, per crear i per col·laborar. En aquest darrer capítol m’agrada la classificació que fa dels paradigmes predominants de l’ensenyament: l’”hortícola”, el “de peregrinatge”, “l’atlètic”, “el bancari”, “l’arquitectònic”, “la substància”…
Vull acabar amb el menys és més que esmentava al començament d’aquest apunt: aprendre és el camí que fem mentre creem, compartim i col·laborem de manera reflexiva. Hem de fer que aquest procés de l’aprenentatge sigui útil, cal aturar-se i dedicar un temps a pensar, a fer-se preguntes que requereixin la perspectiva i la reflexió, només així generarem coneixement. | 0.865149 | curate | {"ca": 0.9978386986690934, "es": 0.002161301330906609} | http://bove.cat/melalaboca/category/general/page/10/ |
mc4_ca_20230418_3_683073 | Un model d'intervenció educativa - Plataforma Educativa
Ets aquí: Inici / Novetats / Xarxa Plataforma Educativa / Un model d’intervenció educativa
“…cap país del món que aspiri a construir una societat basada en la cohesió i les oportunitats pot obviar les polítiques que tinguin com a objectiu la millora de les condicions de vida dels infants”
La complexitat del món actual fa que molts col·lectius amb necessitats socials no rebin els serveis que podrien facilitar la seva inserció en la societat del benestar. Un d’aquests col·lectius, la infància, ha hagut de patir –al llarg de la història de la humanitat– aquest rebuig. I això ha provocat que la seva veu no fos escoltada i els seus drets no fossin garantits fi ns ben entrat el segle XX. Per tot això, un dels grans avenços de les polítiques socials en el marc de l’actual estat del benestar europeu ha estat la consolidació d’un sistema de drets que assegurés a la infància una vida digna i plena.
Avui, cap país del món que aspiri a construir una societat basada en la cohesió i les oportunitats pot obviar les polítiques que tinguin especial interès en la millora de les condicions de vida dels infants. Catalunya no és una excepció en aquest cas, i ja des del temps de la República va construir un model propi d’atenció a la infància i a l’adolescència que es féu gran amb la recuperació de la Generalitat a partir de l’any 1980, i que s’ha anat estenent al llarg del període de democràcia i d’autogovern.
L’atenció a la infància en risc o amb problemes ha anat variant al llarg de tot aquest temps, i ha arribat a un model d’atenció com l’actual que busca un desenvolupament integral del i la menor i la potenciació de la seva autonomia, tot plegat, per a ajudar-los a créixer en societat a partir dels valors de solidaritat i civisme. En aquest sentit, és important recalcar la importància que han tingut en aquest canvi els i les professionals que han treballat en el món de la infància i que, durant aquest temps, han transformat la seva activitat millorant la seva formació i prenent un paper bàsic com a referents dels infants. (…)
Consellera d’Acció Social i Ciutadania
AUTORS Plataforma Educativa
IMPRESSIÓ Gràfiques Alzamora
DIPÒSIT LEGAL DL GI 1427-2008 | 0.857435 | curate | {"ca": 0.9733152419719584, "zh": 0.0013568521031207597, "es": 0.012211668928086838, "ja": 0.013116236996834011} | https://www.plataformaeducativa.org/portal/model-intervencio-educativa/ |
acn_ca_20201011_0_121799 | El Cruïlla XXS s'acomiada després d'aconseguir que 35.000 espectadors escoltin música en directe en plena pandèmia
El festival s'acaba després d'haver fet més de 200 espectacles i de "marcar el camí per mantenir amb vida el sector"
ACN Barcelona.-El Cruïlla XXS ha tancat amb 35.000 espectadors que han escoltat música en directe en plena pandèmia i després d'haver fet més de 200 espectacles que han "marcat el camí per mantenir en vida al sector", ha assegurat el festival barceloní en un comunicat. El certamen va ser el primer a organitzar concerts després del confinament i admeten que han viscut "una muntanya russa" en els darrers mesos i que estan satisfets d'"haver arribat fins al final", el concert de cloenda de Sílvia Pérez Cruz i Marco Mezquida al Camp Nou. Han passat pels escenaris del festival Iseo, Izal, Viva Suecia, Sopa de Cabra, Nil Moliner, Albert Pla, Sidonie, Balkan Paradise Orchestra, Delafé, Marina Rossell o l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu.
Els organitzadors diuen que la seguretat ha estat "sens dubte" un dels protagonistes del Cruïlla XXS amb l'ús obligatori de mascareta, el respecte de la distància de seguretat entre persones, l'ús abundant de dispositius amb hidrogel i la identificació dels assistents per facilitat el seguiment de possibles casos han estat les principals mesures. A més, han destacat el "comportament impecable del públic" en aquests 200 espectacles.
"35.000 persones que, amb la seva presència, han fet alguna cosa més que veure un espectacle: han fet seva la idea que la cultura pot ser segura", han afegit. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/el-cruilla-xxs-s-acomiada-despres-d-aconseguir-que-35-000-espectadors-escoltin-musica-en-directe-en-plena-pandemia |
mc4_ca_20230418_6_672403 | El testament - Search Results - Traces : Catalan language and literature database
Home > Search Results: El testament
Results overview: Found 54 records in 0.01 seconds.
Traces. Catalogue, 54 records found
Traces. Catalogue 54 records found 1 - 10 jump to record:
Records, oblits i revisió del passat viscut a l'obra testimonial de Teresa Pàmies / Picornell Belenguer, Mercè (Universitat de les Illes Balears) ; Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica (2n : 2001 : Alacant)
"Propòs tot seguit una anàlisi de la funció [del gènere testimonial] en la dialèctica entre memòria i oblit, tot prenent com a cas representatiu, en el context català, l'obra memorialística de Teresa Pàmies. [...]
Memòria i literatura. La construcció del subjecte femení, Paiporta : Denes, 2002 (p. 135-146)
The Construction of Exile from a French Deportation Camp in the Narrative of Xavier Benguerel / Cortés i Orts, Carles (Universitat d'Alacant)
L'experiència autobiogràfica de l'exili esdevé l'eix entorn del qual s'estructura tota una varietat de textos de ficció i no ficció escrits per Xavier Benguerel (Barcelona, 1905-1990). Tot i que són recreacions ficcionals, les obres que aquí es comenten representen una inflexió important dins el corpus de textos testimonials, en tant que són especialment rellevants per a l'estudi de la representació de les experiències dels catalans als camps francesos, així com de la construcció literària del retorn desitjat a un país sota el règim de la dictadura franquista. [...]
Catalan Review, Núm. 25 (2011), p. 71-80 (Monogràfic: "Catalan culture and the French camps, 1939: literary and visual representations")
Just abans de la novel·la existencialista / Guixà, Pere
Serra d'Or, Núm. 670 (Octubre 2015), p. 74-75 (Lectures)
La passió de Maria / Oliveras, Jaume
Sobre la novel·la anglesa 'El testament de Maria'. També es parla de l'adaptació teatral al castellà que Agustí Villaronga ha dirigit al Teatre Lliure.
Avui, 10 abril 2015, p. 23 (Punt de vista)
Colm Tóibín: L'escriptor que ve d'un silenci / Muñoz i Lloret, Josep M.
Trajectòria vital i literària de l'escriptor irlandès Colm Tóibín. A la part final de l'entrevista, l'autor parla de la seva vinculació amb Catalunya i de com veu la cultura i la literatura catalanes actuals.
L'Avenç, Núm. 404 (Setembre 2014), p. 6-16 (L'opinió. L'entrevista)
Colm Tóibín: "En una novel·la, els miracles no queden bé" / Nopca, Jordi
Entrevista a Colm Tóibín amb motiu de la seva vinguda a Barcelona per promoure el seu darrer llibre traduït i per fer una conferència sobre George Orwell.
Ara. Ara llegim, 5 juliol 2014, p. 42-43
"S'hi identificaran les mares de Ramal·là" / Bordes, Jordi
Entrevista a Colm Tóibín sobre la seva novel·la 'El testament de Maria', que s'ha traduït al català recentment i de la qual s'ha fet una versió teatral per al Festival Grec.
Avui Cultura, 4 juliol 2014, p. 20-21
La redempció no valia la pena / Garí, Joan
Segons l'autor, 'El testament de Maria' és un llibre "intensament poètic, d'una bellesa delicada, l'obra d'un estilista en el cim de la maduresa del seu ofici".
Ara. Ara llegim, 14 juny 2014, p. 45
Maria i el seu fill / Llovet, Jordi
El País. Quadern, Núm. 1519 (20 març 2014), p. 5
Traces. Catalogue : 54 records found 1 - 10 jump to record:
El testament in Amazon
El testament in Google Books
El testament in Google Scholar
El testament in Google Web El testament in INSPIRE
El testament in NEBIS
El testament in Scirus | 0.626435 | curate | {"en": 0.2224188790560472, "ca": 0.7566371681415929, "pt": 0.014749262536873156, "es": 0.006194690265486726} | https://traces.uab.cat/search?f=obracitada&p=El%20testament&sc=1&ln=en |
mc4_ca_20230418_8_319728 | Penal | El Jurista - Part 2
Home » Archives by category » Pràctica Jurídica » Penal (Page 2)
De manera que si els nostres avatars no volen quedar-se a la pantalla de GAME OVER han de començar a pensar a introduir sistemes de Compliance Penal. Perquè voleu seguir…
Malgrat que el Codi Penal preveu en el seu articulat el delicte de fals testimoni, a la pràctica és molt inusitat que s’apliqui tal figura. Per què?…
Descobrint la jurisdicció militar i el seu Codi Penal
Aquesta mateixa tarda, en el context de les “III Jornades Universitàries de Cultura de Defensa: Aspectes ètics, jurídics i geopolítics”, celebrades a la Universitat Abat Oliva CEU, el ponent Alejandro…
True Detective és, sense cap dubte, un dels millors drames de ficció dels darrers anys, per la intensitat descarnada dels seus personatges, la profunditat filosòfica dels seus diàlegs i la…
Conseqüències dels antecedents penals
Cometre un delicte i ser declarat culpable, no només implica una pena privativa de drets o una pena de multa. Si no que també implica la càrrega d'antecedents penals…
Molts cops a la premsa sentim que tal acusat en tal judici s’ha conformat amb la pena i que conseqüència d’això ha evitat anar a judici. És cert, en part,…
Habitualment el testimoni juga un paper molt important dins del procediment penal, mentre pot ser la persona que aporti la prova de càrrec estavella, com pot ser el reconeixement en…
Diferències entre el dret a la presumpció d’innocència i el principi in dubio pro reo
El dret a la presumpció d'innocència suposa que tota persona a la qual se li imputi un fet en un procediment penal conserva la seva qualitat d'innocent fins que es…
Un proxeneta és aquella persona que indueix a la prostitució i que, a partir de la prostitució d’una tercera persona, aconsegueix beneficis econòmics. L’acció del proxenetisme a nivell europeu està…
L'apologia podria definir-se de manera genèrica com l'enaltiment o l'elogi a un acte delictiu o al seu autor. Hi ha els qui sostenen que, d'una interpretació restrictiva de l'art. 18.3…
Quin és l'ordre en què es realitza un judici en l'àmbit penal? Si no es plantegen qüestions prèvies, el judici s'iniciarà amb l'interrogatori de l'acusat, segurament, n'hauràn sentit a parlar… | 0.820947 | curate | {"es": 0.012222725215029425, "ca": 0.9855138071525578, "pt": 0.0022634676324128564} | http://www.eljurista.cat/articles/practica-juridica/penal/page/2/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_104840 | Les persones de la meva edat —i fins i tot les que tenen algun any més— devem haver llegit M. Joseph Joubert, no solament amb gran profit, sinó amb una autèntica delícia. La insistència que ha posat i posa Eugeni d’Ors a fer-nos-el llegir és un dels més grans favors que li devem.
«Quan isolant la facultat raonadora de totes les altres facultats —escriu Joubert— un hom arriba a fer tornar abstracte, als ulls del propi esperit, allò que hi ha de més real i fins de més sòlid en el món, pels sentits i pel cor, aleshores tot és dubtós, tot esdevé problemàtic i tot té contestació. ¿Que us parlen d’ordre, de bellesa? No hi ha per a la facultat raonadora més que sí o no, absències o existències, unitats o no-res».
Ara bé…
«La veritable metafísica —diu sempre Joubert— no consisteix a tornar abstracte allò que és sensible, sinó a tornar sensible allò que és abstracte, aparent allò que és ocult, imaginable —si es pot— allò que no és sinó intel·ligible; intel·ligible, en fi, allò que és esvanívol per l’atenció».
Per a les persones que, com jo, tenim una mena d’incapacitat biològica per a la metafísica, que sentim davant de la paraula la forma més activa del sentit del ridícul, que considerem que la pretensió de tancar l’ànima humana dins l’estretor de la lògica formal o d’un qualsevol sistema és d’una petulància grotesca, aquests textos són capitals. Jo sento que per anys que passin no els oblidaré. La seva lectura fou com un impacte en el punt precís.
¿Què hem de fer? ¿Què és més adequat i plausible: el vox populi, vox Dei, o el vox populi, vox stultorum?
¿Qui seria capaç de decidir-se al marge de l’empirisme? És un d’aquells problemes davant dels quals sentim que haurem de meditar tota la vida en la seguretat de no poder-ne treure l’aigua clara. Després de meditar tota la vida, us morireu i l’aigua continuarà igualment tèrbola.
La primera virtut que es necessita per dedicar-se a la literatura —a la novel·la, per exemple— és candor, ingenuïtat. Els escriptors s’interessen per les coses dels altres, tracten de comprendre la gent, s’ocupen dels altres. ¿Hi pot haver res més pueril, més infantil?
Conversació de cafè.
—¿Què s’entén per un enterrament important? (a Palafrugell) —sento que pregunta un home amb una lleugera punta de sarcasme a la cara.
—Un enterrament important és un enterrament amb les setanta persones la presència de les quals en el seguiment li donen una importància notòria.
—¿I qui són aquestes setanta persones la presència de les quals dóna importància als enterraments?
—Són les setanta persones que disposen de roba adequada per anar a un enterrament.
———————–
Llegiu aquesta entrada en el bloQG del 2008, amb els comentaris corresponents al final del text.
Llegiu els comentaris d'aquesta entrada
Escrit dins de lectures, literatura, societat | 1 comentari »
Cercar:
octubre 2018
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
« set nov »
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
Categories
Selecciona la categoria amor arquitectura art i arts plàstiques Ateneu, biblioteques Ateneu, biblioteques bèsties, bestioles i animals bèsties, bestioles i animals botànica caràcters, persones i personatges caràcters, persones i personatges Catalunya clima i meteorologia clima i meteorologia diners dones família festes i celebracions General geografia i paisatges geografia i paisatges jo, Josep Pla lectures, literatura lectures, literatura llengua música menjar i beure moral periodisme política (europea, catalana, espanyola) relats religió societat universitat | 0.791372 | curate | {"ca": 0.9223050458715596, "ru": 0.0020068807339449542, "es": 0.019208715596330275, "zh": 0.0022935779816513763, "oc": 0.017488532110091742, "de": 0.008600917431192661, "it": 0.0008600917431192661, "pl": 0.0008600917431192661, "wa": 0.0008600917431192661, "cs": 0.0008600917431192661, "en": 0.0008600917431192661, "hi": 0.0008600917431192661, "fr": 0.014908256880733946, "sv": 0.005160550458715597, "pt": 0.0028669724770642203} | http://www.lletres.net/pla/QG100/?m=20181011 |
oscar-2301_ca_20230418_1_133728 | Vota des de casa!!! https://www.ajuntamentvalldeboi.cat/actualitat/avisos-pregons/vota-des-de-casa https://www.ajuntamentvalldeboi.cat/@@site-logo/logoaj.png
Vota des de casa!! !
Com a usuari d’un certificat digital, us informem que a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer podreu votar per correu sense sortir de casa
El procediment és molt senzill:
Aneu al web de Correus i sol·liciteu el vot per correu amb qualsevol certificat digital reconegut (idCAT certificat, FNMT, DNI-e, altres). Cal que especifiqueu el domicili on voleu rebre la documentació electoral.
En el web de Correus podeu consultar l'estat de la vostra sol·licitud
Un empleat de Correus anirà al domicili que heu indicat a la sol·licitud amb la documentació electoral que inclou una papereta de totes les candidatures dels partits polítics que es presenten a les eleccions.
L’empleat de Correus verificarà la vostra identitat amb un document oficial i original: DNI, passaport o carnet de conduir.
En el mateix moment, podreu lliurar a l'empleat de Correus el sobre electoral segellat (garantint el secret del vot) amb la papereta amb la vostra opció.
Rebreu un justificant que acredita que heu dipositat el vot.
D'aquesta forma fàcil i àgil podeu votar sense sortir de casa !
Es pot demanar fins el 5 de febrer, a les 14h.
Es recomana el vot per correu per reduir la presència de votants als col·legis electorals el dia de les eleccions. | 0.790121 | curate | {"fr": 0.026931254429482635, "ca": 0.9730687455705174} | https://www.ajuntamentvalldeboi.cat/actualitat/avisos-pregons/vota-des-de-casa |
oscar-2201_ca_20230904_4_115087 | Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella i Castellers de Barcelona a Barcelona el 29 d'agost del 2015.
Cornudella 23/08/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella, Xiquets de Reus, Xiquets d'Alcover i Castellers de Sant Pere i Sant Pau a Cornudella de Montsant el 23 d'agost del 2015.
Siurana 15/08/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella i Torraires de Montblanc a Siurana el 15 d'agost del 2015.
La Figuera 08/08/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella i els Xiquets del Serrallo a La Figuera el 8 d'agost del 2015.
« ‹ 1 de 2 › »
« ‹ 1 de 2 › »
Alcover 27/06/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella, Castellers de la Il·lusió i Xiquets d'Alcover el 27 de juny del 2015 a Alcover.
« ‹ 1 de 2 › »
« ‹ 1 de 2 › »
Tarragona 07/06/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella, Colla Jove Xiquets de Valls i Castellers de Sant Pere i Sant Pau el 7 de juny del 2015 a Tarragona.
« ‹ 1 de 2 › »
« ‹ 1 de 2 › »
Vilella Baixa 23/05/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella a la Vilella Baixa el 23 de maig del 2015 en motiu de la Festa Major.
Montblanc 10/05/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella, Torraires de Montblanc i Xiquets de Vila-Seca 10 de maig del 2015 a Montblanc.
« ‹ 1 de 2 › »
« ‹ 1 de 2 › »
« ‹ 1 de 2 › »
« ‹ 1 de 2 › »
Valls 27/03/2015
Assistència a l'acte d'aixecament del primer pilar del futur museu casteller el 27 de març del 2015 a Valls. | 0.443273 | curate | {"ca": 0.7901408450704225, "it": 0.08309859154929577, "fr": 0.09859154929577464, "pt": 0.016901408450704224, "en": 0.011267605633802818} | http://brivalls.cat/galeria/?type_2=gallery&album_gallery_id_2=34&type_1=gallery&album_gallery_id_1=35&type_20=gallery&album_gallery_id_20=15&type_21=gallery&album_gallery_id_21=17&type_4=gallery&album_gallery_id_4=32&type_3=gallery&album_gallery_id_3=33&type_12=gallery&album_gallery_id_12=24&type_13=gallery&album_gallery_id_13=23&type_17=gallery&album_gallery_id_17=14&type_15=gallery&album_gallery_id_15=21&type_0=gallery&album_gallery_id_0=36&type_22=gallery&album_gallery_id_22=12 |
dogv_ca_20231006_0_30260 | ACORD de 13 de maig de 2022, del Consell, d'autorització de l'expedient de rescabalament 17/2022 per obligacions contretes en 2021 i 2022. [2022/4276]
(DOGV núm. 9345 de 23.05.2022) Ref. Base de dades 004333/2022
-
Anàlisi documental
D'acord amb els articles 39.5 i 106.3 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, a proposta de la vicepresidenta del Consell i conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives el Consell, amb la deliberació prèvia, en la reunió de 13 de maig de 2022,
ACORDA
Primer
Autoritzar l'aprovació per la persona titular de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de l'expedient de rescabalament 17/2022 per la prestació del servei d'intèrpret de llengua de signes durant els mesos de novembre de 2021 a febrer de 2022, per un import de 102.005,44 (IVA inclòs).
Segon
Autoritzar la imputació al pressupost corrent del 2022, de les obligacions econòmiques generades en 2021, per un import total de 25.501,36 (IVA inclòs).
València, 13 de maig de 2022
La consellera secretària,
MÓNICA OLTRA JARQUE | 1 | perfect | {"ca": 0.939585211902615, "en": 0.009918845807033363, "es": 0.04959422903516682, "it": 0.0009017132551848512} | dogv14709 |
macocu_ca_20230731_8_293547 | Avisar disponibilitat
avisador_títol
*
AQUEST LLIBRE DE POEMES, concebut com un dietari, va ser una vàlvula d'escapament de la tristor i la monotonia dels dies del primer confifinament, la primavera de l'any 2020, aquell any que ens va tancar el gran món de qual fruíem i ens el van recloure, primer a casa, després al barri, temps més tard a la ciutat, i en acabat a l'Àrea Sanitària, la comarca, la província, etc.
El llibre descriu totes aquestes coses, tota la vivència de tants dies confifinada i de com el món continuava vivint sense nosaltres; parla de dies millors i dies pitjors, de sentiments alegres i de sentiments tristos, de temps d'esperances i de temps de foscor, però sobretot amb ell es veu la lluita que fèiem tots per continuar vius.
Potser us preguntareu el perquè no hi ha poemes dels primers dies del confifinament, la raó és que el meu esperit estava astorat. Jo, la gran viatgera, tancada a casa!!! Em va costar, cosa lògica, uns quants dies reaccionar i posar-me en marxa; sobretot si tenim en compte que tot aquest confifinament el vaig passar sola. En el llibre es traspua la solitud, però també es veu que escriure, la natura, la fotografifia em van ajudar, també la família i els amics, encara que des de lluny, em van fer companyia. Tot això és el que recull aquest llibre que espero que us agradi. | 0.864678 | curate | {"ca": 0.9992424242424243, "el": 0.0007575757575757576} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_206941 | Ho hem aconseguit! Catalunya al mundial de la Xina! Gràcies a l'aportació final de 20.000€ de la Plataforma Proseleccions El que semblava una utopia s'ha convertit en una realitat. Avui mateix la Federació Catalana de Korfbal farà públic que ha aconseguit els diners necessaris per poder viatjar a la Xina per a disputar el mundial de korfbal i portar la imatge de Catalunya al món.Després d'una intensa campanya popular de recaptació de fons la FCK havia aconseguit 10.087,50€. Amb això no n'hi havia prou i gràcies en part a l'aportació final de la Plataforma i la mediació de la Secretaria General de l'Esport, la FCK ha pogut arribar als 27.000€ que tenia previstos que són els costos del viatge i estada a la Xina. La Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes ha col·laborat finalment amb la suma de 20.000€ que permeten tancar el pressupost pel viatge i possibles imprevistos d'última hora. Tot i les dificultats econòmiques actuals, s'ha considerat que és molt important la presència de Catalunya al mundial de la Xina i per això ha fet un gran esforç per ajudar a la FCK en el seu objectiu. La Plataforma Proseleccions és una entitat privada sense ànim de lucre que acompanya les Federacions i entitats esportives que volen aconseguir el reconeixement internacional i que alhora s'encarrega que la flama social al voltant de les Seleccions Catalanes segueixi ben viva. Per això us animem a que si voleu que puguem continuar fent aquesta feina us feu col·laboradors de la Plataforma (ho podeu fer aquí) i així ajudar a que les Seleccions Catalanes puguin competir i portar la imatge de Catalunya al món, tal com farà el proper mes d'octubre la selecció catalana de korfbal al mundial de la Xina. Una Nació, una Selecció!FONT: Seleccions.cat
korfbal...i que es aixo? Celebrem-ho! obriu les ampolles de cava! Que conformistes que arribem a ser...
+1 No entenc el perquè de tant rebombori | 0.842016 | curate | {"pt": 0.035600425079702444, "ca": 0.9516471838469713, "ur": 0.012752391073326248} | |
mc4_ca_20230418_2_496471 | L’orquestra ‘Do d’Acords’ celebra cinc anys amb un concert al CaixaFòrum | Zona Sec
L’orquestra ‘Do d’Acords’ celebra cinc anys amb un concert al CaixaFòrum
A més de les habituals composicions comunitàries, Do d’Acords apostarà per un concert d’alta complexitat artística, amb temes polirítmics i, alhora i per primer cop, amb peces de blues
@zona_sec / L’Orquestra Infantil i Juvenil del Poble-sec, ‘Do d’Acords’, celebra el proper divendres 10 d’abril un concert molt especial i ambiciós a l’escenari del CaixaFòrum (19h.). Aquest projecte socioeducatiu, impulsat per l’associació Integrasons amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, suma cinc anys al barri del Poble-sec, on prop de 850 alumnes han passat pels bucs d’assaig del Centre Cultural Albareda, seu de l’orquestra. Una xifra que consolida l’estreta relació del projecte amb aquest popular barri de Barcelona i la seva missió de superar les fronteres culturals i econòmiques entre els alumnes de l’orquestra i la resta del veïnat a través de l’art.
Do d’Acords, en l’últim concert a CaixaFòrum,l’any passat
En aquesta ocasió, l’orquestra interpretarà les seves pròpies creacions i afrontarà nous reptes: partitures rítmiques d’alta complexitat i s’atrevirà amb un gènere nou per als alumnes fins ara, com el blues. L’orquestra estarà dirigida pel director de Do d’Acords i de l’associació Integrasons, Pablo Persico, i comptarà amb músics professionals convidats, especialistes en música popular: El Pricto (saxo alt), Iván González (trompeta), Jordi Gomez (trombó) i Amaiur González (tuba), a més de la també professora de l’associació, Aitziber Olabarri (multipercussió).
Els integrants de ‘Do d’Acords’ que oferiran el concert sumen dos anys en la l’orquestra i són estudiants dels centres públics del Poble-sec, com ara les escoles CEIP Jacint Verdaguer i CEIP Carles I; els instituts IES Consell de Cent i IES XXV Olimpíada, a més dels adolescents de l’entitat social espai 12@16. Alguns d’ells mostren unes necessitats acadèmiques, psicològiques i emocionals específiques i, a través de la música, milloren diferents aspectes del seu desenvolupament personal i social i, en conseqüència, el seu rendiment escolar.
Pablo Persico, director de l’orquestra, en acció / Foto: Marta Pich
L’associació Integrasons, en ple creixement, actualment té orquestres de barri a Badalona Sud, El Carmel, La Marina i el Poble-sec, sent Do d’Acords un dels més consolidats. Una xarxa que mira d’apropar la metodologia Integrasons a les zones que més ho necessiten, amb una fórmula d’ensenyament i creació artística comunitària idònia per aconseguir els objectius socials del projecte:l’atenció, l’escolta, la concentració, el desenvolupament psicomotriu, l’autoestima, la confiança, el diàleg, el treball en grup i el silenci. A més de propostes artístiques sorprenents per al públic i de qualitat en sentit innovador.
L’entrada per a la funció és gratuïta i amb aforament limitat. Reserva de entrades a info@integrasons. Els mitjans que ho desitgin podran enregistrar fotografies i gravacions i concertar entrevistes amb els protagonistes prèvia petició al correu electrònic [email protected].
TEMES RELACIONATSdo d'acords
Josep Guzmán, reelegit president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec
Do d’Acords torna a El Molino
L’orquestra ‘Do d’Acords’ es reinventa a El Molino
La diversitat cultural treu pit
L’orquestra Do d’Acords posarà música als Castellers del Poble-sec en el marc de la Taula de Convivència
Do d’Acords, l’orquestra es fa gran
Poblesequins que fan història
El ple del Districte de Sants-Montjuïc ha proposat l’atorgament aquest any de la Medalla d’Honor de Barcelona a la mestra i escriptora poblesequina Júlia Costa, qui l’any passat va ser co-pregonera de la Festa Major del barri. Costa és una coneguda cronista de la vida quotidiana al Poble-sec. És autora de relats per a joves, llibres de poemes i novel·les de ficció i col·labora amb el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC), la revista Tot Història i el ZONA SEC, a banda d’alimentar diversos blocs dedicats a la història i la cultura del barri. “Aquest reconeixement m’ha fet molta il·lusió, ja que em sento molt vinculada a la meva ciutat i al barri. Hi he nascut, hi he viscut, hi visc i he participat en moltes activitats i entitats del Poble-sec durant tota la meva vida. Fa vint anys que reivindico i difonc la seva història i Barcelona i el Poble-sec són molt presents en tota la meva obra literària, tant en la poesia com en la narrativa”, explica l’homenatjada.
Encara hi ha més. El jurat de la vintena edició dels Premis Ràdio Associació ha distingit amb el Premi a millor professional a Benet Iñigo, pel seguiment del judici del Procés que va ocupar gran part del 2019. Iñigo forma part de l’equip d’informatius de RAC1 des del 2010. A més, és un dels fundadors dels Castellers del Poble-sec, autor del llibre Pit i Amunt! i durant un temps va ser el cap de colla dels Bandarres i també redactor del ZONA SEC. Enhorabona als dos! | 0.851432 | curate | {"ca": 0.9723901652559452, "en": 0.007859733978234583, "de": 0.0058444175735590485, "es": 0.01007658202337767, "nl": 0.0038291011688835145} | http://zona-sec.cat/2015/04/09/lorquestra-do-dacords-celebra-cinc-anys-amb-un-concert-al-caixaforum/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_621551 | usuaris, volia compartir amb vosaltres la meva dolça experiència aquesta darrera setmana amb aquells que vetlen pels drets dels ciutadans. Dijous 6.M'atura la guàrdia civil amb el cotxe i no m'entén en català. Vaig passar al castellà, tenia pressa i no volia trull. Just m'identificaren, ni tan sols apuntaren el meu nom. Control rutinari per mor dels atemptats que hi hagut darrerament, supòs. Dimecres 12. Comença lo bo. La guàrdia civil torna a aturar-me amb el cotxe a l'entrada de Campos. La meva acompanyant era menor i no duia el seu DNI. Guàrdia Civil 1: No lleva ningún tipo de identificacion? Se'n va, torna, torna i parla amb mi: G1: A nombre de quién está el cotxe?victor_v: A nom de ma mareG1: Perdone? si no me habla en castellano no le voy a entenderVv: A nom de ma mareG1: No sabe hablar castellano? No sabe o no quiere?Vv: No vull?G1: Perdone? No quiere?Vv: No, no vull Se'n va, torna amb el Guàrdia civil 2 G2: Usted no sabe hablar castellano?Vv: Jo no vull parlar castellarG2: No quiere hablar castellano?Vv: NoG2: Muy bien salga del cotxe. (surt) No se irán de aquí hasta que no hablen castellanoAcompanyant: Bé no sé, tampoco es esto tal...G2: (en veure que sa meva companya el parlava) No no, ahora ya no quiero que me hablen castellano, iremos al quartel y buscaremos un intérprete. Va venir el capità, que entenia el català i va dir: Cap: Yo le entiendo, pero creo que usted se equivoca dificultándonos las tareas en momentos tan complicados.Vv: No crec que sigui jo el responsable de solucionar aquest problema, tenc uns drets i els vull exercir.Cap: Bien, bien, yo ya le digo... Res, ens va fer d'intèrpret i em varen fer obrir totes les comportes del cotxe, aixecar els seients tal.. Varen registrar-nos les motxilles, ens varen demanar si consumíem drogues. (sempre venien i seguíem responent en català, que purs que són). Finalment, després d'arreglar tot el tinglado de sa meva amiga sense DNI, em varen venir tots en grupet i el capità em va amollar, més o manco, el següent discurset. Cap: A veure, et diré una coseta i te la diré en català per a que vegis que jo no sóc anticatalanista, perquè no ho sóc, de fet he estudiat català (li vaig fer això amb so dit). Quan tu trobes un estranger que cerca una farrmàcia o un supermercat i t'ho demana, tu què fas? Li dius on és?Vv: SíCap: I com li ho dius?Vv: En catalàCap: I si no ho entén?Vv: Li diria fins i tot en alemany, si en sabés, no tenc cap problemaCap: Pues, no trobes que si nosaltres, en una situació com saps extraordinària, tenim aquest petit problema que no t'entenem, no ens pots facilitar la nostra feina? No trobes que seria just i comprensible? Ja veis, el tio va venir a donar-me la típica lliçó de "nin estàs equivocat i jo t'ho faré veure". Vaig amollar un discurs que era gairebé una ponència, sa meva companya va flipar, més o manco vaig dir: Vv: Són casos molt diferents, vostès fan feina per a l'estat, vostès els paga l'estat: els pagam tots nosaltres, tots. Vostès vetlen per la nostra seguretat, i crec que el mínim que poden fer és entendre'ns, als ciutadans de Mallorca, si operen aquí. No vos diré com, però el mínim que hauríeu de fer és entendre'ns: jo vos entenc a vosaltres.Cap: Ja, però això és molt difícil, no hi ha prou efectius autòctons...Vv: No és el meu problema, les vostres lleis recullen el meu dret a parlar en català. I segurament és cert que no estau obligats a entendre'm, però això crea un conflicte que, ja ho dic: no he de solucionar jo, i no m'heu de demanar a jo que el solucioni, per ventura li hauríeu de demanar a qualcú altre. A jo des des primer moment se m'ha dit "Anirem al quartell i cridarem un intèrpret" i a jo m'ha paregut esplèndit, al cap i a la fi no tenia cap pressa i no he fet res ni tenc res a amagar, com heu pogut comprovar. Bé, crec que me vaig enrotllar una mica més, sa cosa és que me va quedar molt pro. Almanco la reacció del capità així ho va demostrar que no va insistir en el seu discurset. La seva reacció va ser literalment dir «Bueno, que tenga un buen día». Vaig guanyar? Per cert, després de tant de trull merdós hi havia un altre guàrdia civil que ens entenia i a més parlava un perfecte català. Increïble. Dijous 13. Bé, seré molt més breu perquè és tot tan llarg xD. Hem anat a sa concentració antitaurina a Palma, ens han retingut abans d'arribar-hi, ens han pres el document d'identitat i ens han registrat les motxilles. Jo els he recriminat la seva prepotència i he acabat sentint perles com: «Ves esto (assenyalant el seu braçalet amb la bandera d'espanya) pone España». «Me tiene que hablar en español. Yo tengo derecho a que usted me hable en español» Jo en aquest cas sí que he parlat en espanyol perquè les circunstàncies eren diferentes i cercava altres coses. «Ah sí? Donde lo dice?» «En la constitución». I un altre guàrdia civil me diu «El artículo 3 dice que todos los españoles tienen el derecho y la obligación de saber y hablar el españól»... Com podeu imaginar-vos la meva indignació ha estat total i absoluta perquè MENTIEN. Els ho he dit i m'han dit coses com «No me venga usted a MI a hablarme de derecho penal», «Si cree que nos equivocamos vaya al juzgado de guàrdia». En fi, no crec que se sabessin gaire bé la constitució, perquè després d'alliberar-nos he travessat el carrer i he qüestionat un altre policia molt amablement en la seva llengua: «Perdone, la constitución dice que yo estoy obligado a hablarle en castellano?» i el tio «Nooo hombre, no» ha aixecat ses mans com a dient "joder tampoc és això". Qüestió, ha aparegut del no res un dels policies que abans deien que sí i ha dit corrents «Eh eh, que no es eso lo que yo he dicho eh» I jo «No, no, que va hahaha, venga venga...» i he pirat. Divendres 14. Avui faig 21 anys i encara no m'ha retingut cap força policial, a què esperen?
Fa poc es va obrir un tema sobre això. | 0.81536 | curate | {"ca": 0.8550423802110362, "de": 0.0020757654385054488, "cy": 0.0024217263449230237, "es": 0.12714063310845874, "en": 0.00934094447327452, "fr": 0.0017298045320878741, "cs": 0.002248745891714236} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_31501 | BARCELONA, 18 nov. (EUROPA PRESS) -
Barcelona ha aconseguit de mà del World Council on City Data (WCCD) el nivell Platinum de certificació ISO 37120, que reconeix la màxima qualitat dels serveis de les ciutats i que només han obtingut vuit urbs més.
Segons un comunicat d'aquest dimarts, l'arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona, Vicent Guallart, va participar aquest dilluns en la cerimònia de lliurament del premi a Londres, per delegació de l'alcalde, Xavier Trias.
Les fortaleses que el WCCD ha vist a Barcelona són l'esperança de vida --la segona més alta de les ciutats analitzades, només per darrere de l'australiana Melbourne-- i l'ús generalitzat del transport públic.
La principal debilitat de Barcelona és l'alt índex d'atur, especialment el juvenil.
Les altres ciutats que han obtingut la màxima certificació són Toronto (Canadà), Londres (Regne Unit), Dubai (Emirats Àrabs), Guadalajara (Mèxic), Makati (Filipines), Rotterdam (Països Baixos), Boston (Estats Units) i Amman (Jordània).
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.622425 | curate | {"ca": 0.7451352634076887, "es": 0.23588039867109634, "en": 0.018984337921214997} | : /catalunya/noticia-barcelona-obte-certificacio-platinum-qualitat-serveis-les-ciutats-20141118120533.html |
racoforumsanon_ca_20220809_4_50473 | El primer ministre britànic diu que no vol que es trenqui el Regne Unit, però no es pot oposar a allò que vulguin els escocesos La reacció del govern britànic a l'aclaparadora victòria del Partit Nacionalista Escocès (SNP) a les eleccions de dijous al parlament escocès ha estat de respecte i d'oposició als plans anunciats pel candidat independentista, Alex Salmond, de fer un referèndum sobre la independència en la pròxima legislatura. El primer ministre britànic, David Cameron, diu que lluitarà amb totes les seves forces perquè guanyi el 'no', però no blocarà la celebració del referèndum ni la independència si guanya el 'sí'. De fet, el cap dels conservadors britànics ja havia dit anteriorment que respectaria la voluntat de celebrar un referèndum si era la voluntat dels escocesos, però que faria campanya pel 'no' perquè no vol que es trenqui el Regne Unit. A més, Cameron es mostra convençut que els escocesos no volen la independència: 'Si el parlament escocès vota per un referèndum, no ens hi podem oposar i blocar-ne el camí; però si es fa, els conservadors sota el meu lideratge sempre farem campanya pel 'no'. Penso que si avui preguntem als escocesos si es volen separar, la resposta serà 'no'. 'http://www.vilaweb.cat/noticia/3882729/20110507/cameron-soposara-independencia-fara-campanya.html
Els anglesos no han estat sempre així, perquè l'ocupació i colonització d'Irlanda, massacres incloses, ha estat bastant pitjor que la dominació espanyola a Catalunya i el País Basc durant segles. Però en els darrers temps les coses han anat canviant. Els anglesos evolucionen i els espanyols no (més aviat involucionen). Molt bé pel Cameron de la Isla en aquest cas. | 0.874883 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_5_12083 | Set detinguts per assalts violents a Llagostera i Platja d'Aro
La banda va assaltar una parella d'avis en una masia aïllada i el propietari d'un pis
Societat > 01-03-2013 > 11:01
Els Mossos d'Esquadra han detingut set persones com a presumptes autores de dos assalts violents en dos domicilis de Llagostera i Platja d'Aro , segons ha informat aquest divendres la policia catalana.
La investigació es va iniciar després del robatori violent el 21 de desembre en una casa del nucli de Bruguera , a Llagostera, a la qual s'accedeix per un camí de terra i hi viu un matrimoni d'avis i que només té a prop una altra edificació, la del fill, que no es va adonar del que passava.
L'assalt el van realitzar quatre encaputxats que van aprofitar que la dona va sortir a donar menjar al gos per abordar-la per sorpresa i, després de intimidar-la, van entrar a la casa on van colpejar i van emmordassar el matrimoni. Després de colpejar repetidament la dona, l'home va revelar la combinació de la caixa forta, i els lladres es van emportar joies, diners, un ordinador portàtil i altres objectes.
Els investigadors van determinar qui eren els quatre homes que havien perpetrat el robatori i van corroborar que un familiar dels arrestats havia tingut una vinculació laboral puntual amb les víctimes.
Antecedents per robatori
Un dels assaltants de Llagostera també havia protagonitzat un altre robatori violent a Platja d'Aro el 18 d'octubre. En aquella ocasió, va irrompre per error en un pis amb l'objectiu de trobar-se amb un traficant de drogues, però a l'adonar-se de l'equivocació van agredir i van ferir el propietari i va regirar el pis, d'on es va emportar la cartera, claus i un mòbil. A aquesta persona, a més, també se li imputa un robatori amb força comès l'1 de febrer en un domicili de Sant Feliu de Guíxols.
Amb tots els participants en els robatoris identificats, els Mossos van fer el 25 de febrer un dispositiu que va comportar l'arrest dels set implicats i dos registres a Llagostera, on van poder recuperar joies, una pistola, 13 mòbils, 29 monedes antigues, un centenar de peces de joieria i 240 plantes de marihuana.
Els set detinguts van passar a disposició judicial, dels quals quatre van ingressar a la presó i tres van quedar en llibertat amb càrrecs. | 0.878004 | curate | {"ca": 0.9893333333333333, "it": 0.010666666666666666} | http://m.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/set-detinguts-per-assalts-violents-llagostera-platja-daro-2329065 |
oscar-2201_ca_20230904_2_163119 | Dissabte passat em van convidar l’Amaia Llona i l’Imma Àvila a visitar l’Escola Bressol que gestionen elles dues i que porta per nom La Baldufa. Al trapassar la porta del carrer s’entra a un pati, alegre i encatifat de verd, on ja comences a endevinar que estàs en un món d’infants. La recepció et rep amb un esclat de color que dóna alegria a l’entrada. Fa molta gràcia veure aquest moblet amb les sabates tan ben arrenglerades. És el calçat […]
Categories: Cervera, Indrets amb encant
Deixa un comentari
Tricentenari 1714-2014 (4) Universio i Cervera 1700
Abril 4, 2014 per unamicadetotarreu
L’endemà de la presentació de la Ruta 1714 tingué lloc un acte obert a tothom dividit en dues parts. La primera al Paranimf on quedà inaugurada l’exposició permanent “Universio” i l’altra al Museu comarcal on s’inaugurà una altra mostra, també permanent, amb el nom de “Cervera 1700”. A continuació vam poder veure la pel·lícula “Camí ral” filmada a Cervera amb actors locals. També es va poder veure la nova il·luminació de l’entrada al Paranimf. Val a dir que el conjunt […]
Categories: Actes culturals, Arquitectura, Cervera, Història
Deixa un comentari
Tricentenari 1714-2014 (3) Ruta 2014
Abril 3, 2014 per unamicadetotarreu
La proposta de la Ruta 1714, inclosa dintre de les activitats del Tricentenari, combina paisatge, patrimoni, turisme i gastronomia. Aquesta Ruta recorda els principals escenaris de la Guerra de Successió. Aquestes quatre persones vinculades al món de la cultura i les arts van ser les encarregades de presentar tot el que es pot fer en aquesta Ruta 1714. La informació que ens van donar i els recurso turístics per seguir els diferents itineraris es poden consultar a http://www.ruta1714.cat així com […] | 0.734898 | curate | {"ca": 0.8705330990041008, "pt": 0.062097246631517285, "it": 0.029876977152899824, "es": 0.03749267721148213} | https://unamicadetotarreu.com/2014/04/page/3/ |
mc4_ca_20230418_16_26752 | Els empresaris valencians insten Fabra a exigir un nou finançament
SALVADOR ALMENAR VALÈNCIA. Actualitzada el 03/05/2012 00:00
Els empresaris volen que Fabra es planti pel finançament. / ACN
Els empresaris volen que Fabra es planti pel finançament. / ACN Cansats dels titubejos del govern del PP, els empresaris valencians urgeixen la Generalitat a "reivindicar a Madrid" un sistema de finançament més bo que permeti "corregir el greuge" que ha sofert el País Valencià els últims 25 anys. Aquesta és la seva principal reivindicació després de saber les conclusions d'un informe elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, en el qual es responsabilitza del dèficit permanent i de l'elevat endeutament públic valencià l'infrafinançament que rep.
L'estudi El finançament públic de la Comunitat Valenciana i les seves conseqüències econòmiques revela que si, entre el 2001 i el 2009, el País Valencià hagués rebut un finançament més just l'increment del seu deute hauria estat de poc més de 1.000 milions d'euros en comptes dels gairebé 9.000 a què ha arribat. I és que, com va assenyalar el director de l'estudi, Francisco Pérez, amb un finançament similar a la mitjana de les autonomies espanyoles, les arques valencianes haurien ingressat 7.781 milions d'euros addicionals. De fet, el País Valencià és, amb les Illes Balears i Catalunya, una de les comunitats amb més dèficit fiscal estructural.
La raó del dèficit actual
Pel responsable de l'estudi, la falta de recursos transferits per l'Estat "és la principal raó del dèficit i endeutament valencià", independentment de la gestió dels diferents governs. En aquest sentit, Pérez va destacar que, fins i tot considerant "despeses completament improductives", com el que es destina a grans esdeveniments, aquesta quantitat només representaria el 12% de l'endeutament total. L'informe constata que el País Valencià és la segona autonomia més endeutada -només per darrere de Catalunya-, la que menys va gastar per habitant entre el 2002 i el 2009 -22% menys que la mitjana- i de les que menys va rebre del sistema de finançament -9% per sota de la mitjana. | 0.789616 | curate | {"ca": 0.9734345351043643, "es": 0.024193548387096774, "en": 0.0023719165085388993} | http://www.ara.cat/politica/empresaris-valencians-Fabra-exigir-financament_0_693530692.html |
oscar-2201_ca_20230904_2_126918 | Javier Molina és emprenedor, i acaba de rebre un Premi dels 2021 Go Global Awards per a la seva empresa Fira Live Retail. Parlem amb ell de la seva història d'èxits i projectes diversos, i de la seva opinió sobre emprendre i sobre el talent. | 0.728325 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.cataloniatalent.cat/cat/video/entrevista-a-javier-molina |
mc4_ca_20230418_1_92497 | La 35 edició de la Universitat d'Estiu de Gandia oferta 11 cursos i 8 tallers - Diari Serpis
La 35 edició de la Universitat d’Estiu de Gandia (UEG), que es celebrarà del 12 al 20 de juliol, presenta una oferta d’11 cursos i 8 tallers. La matrícula es pot realitzar des d’este 25 de maig fins el 9 de juliol. L’oferta acadèmica es completa, com és habitual, amb una programació d’activitats obertes al públic en general.
La matrícula es pot formalitzar en la web www.uegandia.es. Els cursos, de temàtica variada, tenen una duració d’entre 10 i 8 hores i s’organitzen a partir del lema d’aquesta edició “A cavall entre dos segles”.
L’oferta de cursos es pot dividir en blocs: el primer d’ells dedicats a la medicina i les ciències on podem destacar cursos com el dedicat a la reproducció humana i organitzat per Antonio Pellicer, director del IVI, o el dedicat als neardentals on participaran alguns dels principals investigadors en teoria evolutiva i paleontologia de l’actualitat. Altre bloc seria el dedicat a la comunicació i les ciències socials on s’ha programat un curs que tractarà el periodisme al S.XXI i on participen periodistes destacats com Jesús Maraña, Lola Bañón o Esther Palomera o altre dedicat a l’estat actual de la democràcia i l’estat constitucional i en la que participaran l’exportaveu de Jueces para la democracia, Joaquím Boch i la periodista Elisa Beni. Un tercer bloc de cursos el componen aquells dedicats al patrimoni on destaca el curs sobre “Fotografia, memòria i patrimoni”.
Aquesta edició de la UEG, presenta a més, dues novetats. En primer lloc, la constitució en el marc de la UEG de l’espai “L’estiu de les dones”, impulsat en col·laboració del Vicerectorat d’igualtat, diversitat i sostenibilitat, i on s’inclouen tres propostes: un curs sobre el paper del feminisme en els canvis que estan produint-se en els nostres dies, dirigit per la Catedràtica Isabel Morant, i dos tallers: el primer dedicat a analitzar el paper d’un grup de dones del Cabanyal i un seminari sobre política i feminisme impartit per la històrica feminista Lidia Falcón. La segona novetat implica la tornada a la UEG de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que torna a l’organització d’aquesta cita estiuenca amb un curs dedicat als clàssics valencians i un seminari sobre Franscec Ferrer i Pastor quan s’hagueren complit cent anys del seu naixement.
Pel que respecta als tallers, a banda dels ja anomenats, aquesta edició presenta altres dedicats a temàtiques tan variades com el jazz, el cinema, l’enquadernació o l’educacióo inclòs un taller sobre instroducció al mindfulness des de la tradició budista dirigit per Francisco Fernández Villalba conegut com Dokushô Villalba, mestre budista.
La programació de la Universitat d’Estiu es completa amb una ampla programació d’activitats obertes a la ciutadania. La primera d’elles serà la conferència inaugural que impartirà Anna Noguera, membre del Consell Valencià de Cultura, i que tindrà lloc el dijous 12 al Jardí de la Casa de la Marquesa. El dilluns 16 serà el torn de la periodista Rosa Maria Calaf, qui farà una intervenció titolada “Contant el món en femení”; dimarts 17 serà el torn de la taula rodona “Revolució digital o involució intel.lectual”, on participaran els periodistes Lola Bañón, Jesús Maraña i Esther Palomera; dimecres 18 el sociòleg Ignacio Sánchez Cuenca parlarà sobre “Què hi haurà darrere de la democràcia” mentre que el dijous 19 el magistrat i ex portaveu de Jueces para la democracia Joaquim Bosch parlarà sobre el retrocés de les llibertats. L’última taula rodona d’aquesta edició serà l’organitzada per la Càtedra Cucó i en ella s’analitzarà el conflicte català de la mà de l’escriptor Antoni Puigvert. Com sempre, totes les conferències seran a les 20h a la Casa de la Marquesa.
Per les nits, a les 22.30h, l’activitat es trasllada al jardí de la mà del teatre i la música. L’activitat començarà dijous 12 quan la companyia Escena Erasmus presente l’obra “La gran final” mentre que divendres 13 es programaran monòlegs científics. Mentre, la música serà la protagonista a partir de l’altra setmana. Dilluns 16 la cantant Cristina Blasco presentarà un homentatge a Chavela Vargas mentre que dimarts 17 serà el torn de la Benimaclet Big Band. El dimecres 18, The Red Velvets seran les encarregades de reinterpretar els clàssics del swing i el jazz. També els J ovens, que actuaran dijous 19, són especialistes en reinterpretacions però, en aquest cas, de la música tradicional valenciana. La útlima actuació, que tindrà lloc divendres 20, estarà protagonitzada per That Old feeling un quintet de jazz que presenta una interessant novetat: la de comptar amb una veu masculina sobre l’escenari, la d’Òscar Briz.
Aquesta edició de la Universitat d’Estiu ha estat presentada aquest matí pel Vicerector de Projecció Territorial, Jorge Hermosilla, pel Director del CIG-UV, J.Emili Aura i per l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant . El Vicerector Hermosilla ha destacat la solvència d’aquesta UEG com a la “degana de les universitats d’estiu valencianes fruït de la complicitat entre les dues institucions organitzadores”. A més el Vicerector ha anunciat la tornada de la Diputació de València al patrocini de la UEG i ha volgut recalcar la importància del nou espai dedicat als estudis relacionats amb les dones.
Per la seua banda, l’alcaldessa Morant ha destacat que la UEG és una cita “essencial per a totes aquelles persones que tinguen una ment oberta i que vulguen participar en un intercanvi d’idees. La Universitat d’Estiu és una d’eixes propostes acadèmiques que ens prestigien com a ciutat”. A més, Diana Morant ha elogiat l’encert en els temes elegits tant per als cursos com per a les activitats obertes per ser “aquells que afecten actualment a la societat” així com en l’elecció de la conferenciant inaugural “per la seua impecable trajectòria professional, pel seu compromís amb el feminisme, amb la solidaritat i amb la cultura.”. Mentre, J.Emili Aura, director del CIG-UV, ha justificat el lema elegit en aquesta edició: “Aquesta edició portarà com a lema “A cavall entre dos segles” i serà una edició que se situa com apunt d’inflexió entre el s.XX i el XXI i que ens ofereix l’oportunitat de fer balanç, d’analitzar el present des de la perspectiva que ens donen els temps passats i treballar per a construir el futur”. | 0.898037 | curate | {"ca": 1.0} | https://diariserpis.com/la-35-edicio-de-la-universitat-destiu-de-gandia-oferta-11-cursos-i-8-tallers/ |
mc4_ca_20230418_12_612953 | Creixen els usuaris de l’atenció domiciliària arran de la centralització
Des del juliol el servei ha rebut entre 20-30 persones més, arribant a les 260
ANA Escaldes-Engordany Actualitzada el 10/10/2017 20:19
651x366 Així estava la sala Prat del Roure durant la celebració de la Festa Magna. / M. M. (ANA) Així estava la sala Prat del Roure durant la celebració de la Festa Magna. / M. M. (ANA)
651x366 La taula de les autoritats. / M. M. (ANA) La taula de les autoritats. / M. M. (ANA)
El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha anunciat que arran de la centralització del servei d’atenció domiciliària, ara en mans del Govern, el servei ha crescut entre uns 20 i 30 usuaris nous, arribant a la xifra de 260. Espot atribueix aquest creixement a la centralització del servei, que es va produir el passat juliol, i entén que aquest canvi de tendència “referma l’aposta per poder arribar a més gent i a gent més depenent”. El ministre també ha apuntat que actualment no s’ha augmentat la plantilla de treballadors i que el servei, malgrat l’increment, s’està realitzant amb el personal que tenien els comuns i el SAAS.
Tot i això, Espot ha afegit que en cas que el servei no es pugui garantir, si segueix el creixement d’usuaris, està sobre la taula la possibilitat de contractar més personal o d’esterilitzar els serveis nocturns i de caps de setmana. “Hem assolit els objectius i hem fet accions de potenciació i de publicitat que també expliquen el creixement”, ha remarcat. Tot plegat ho ha indicat durant la celebració de la Festa Magna a la sala del Prat del Roure, on també ha aprofitat per explicar, als prop de 500 assistents, les 21 accions del pla d’atenció integral per a la gent gran, ‘Tu ets important’, presentat dijous passat.
En referència a la celebració de la festa, que enguany celebra la 24a edició, el ministre Espot ha indicat que el seu discurs ha volgut, precisament, explicar els punts més destacats d’aquest nou pla a les persones que els afecta de manera directe. “No es tracta de propostes boniques, sinó que algunes ja les estem implementant”. Per la seva banda, el cap de Govern, Toni Martí, ha volgut agrair a la gent gran la feina feta en el passat perquè “han estat la generació que ha creat el que ha pogut gaudir la meva generació”, ha recalcat. Martí també ha destacat que la diversitat també crea i dona nom a l’Andorra actual.
“No tot es pot solucionar en un sol mandat, sé que hi ha pensions baixes i que encara queda molt per fer, però aquest Govern és el que gasta més amb la gent gran”. En aquest mateix sentit, el cap de Govern ha remarcat que les 21 accions del pla d’atenció integral passen per enfortit la cohesió social i aquesta passa perquè la gent pugui viure dignament.
El president de la Federació d'Associacions de Gent Gran, Simó Duró, ha expressat que posposaran la valoració de les accions del Govern fins el proper 19 d’octubre, moment que se celebrarà l’assemblea general. Tot i això, Duró ha apuntat que “sembla que les coses caminen, però encara no hem arribat a la realitat”. En aquest sentit, des de la federació s’ha recordat que cal calanderitzar les propostes i es reclama que el tercer pagador hauria de ser extensiu per a totes les persones grans.
La 24a Festa Magna a part d'aplegar a 500 padrins també ha congregat a nombroses autoritats, entre les quals, a més de Martí i Espot, hi havia els ministres Sílvia Calvó, Carles Álvarez i Eva Descarrega, el síndic general i la subsíndica general, Vicenç Mateu i Mònica Bonell, i nombrosos cònsols.
El pla per a la gent gran suposarà millores en les pensions
La unitat d'adults de Salut Mental atén quatre menors des del 2014 per manca d'espai
Cinc 'lavabos' públics per als gossos
Detingut per agressió després d'una discussió de trànsit | 0.809107 | curate | {"ca": 0.9621938232161874, "en": 0.006922257720979766, "fr": 0.00931842385516507, "es": 0.02156549520766773} | http://www.ara.ad/societat/Creixen-usuaris-latencio-domicilia-centralitzacio_0_1885011705.html |
mc4_ca_20230418_11_403094 | Per què els europeus tornen a llegir Stefan Zweig? – El Temps
Inici » Altres diaris Món The Economist Per què els europeus tornen a llegir Stefan Zweig?
449 Vistes Stefan Zwieg
L’escriptor, d’una gran popularitat al seu temps, ara sembla més actual que mai. Després d’aquest any tan depriment per a Europa, es parla amb lleugeresa dels anys 30. Les relacions de confiança entre països s’estan esfilagarsant i l’antiga dita que la Unió Europea avança només en temps de crisi s’està posant a prova fins al caire del desmembrament. Els populistes estan en auge. El Regne Unit se n’està anant. I els veïns d’Europa o bé l’amenacen directament (Rússia) o amenacen d’inundar-la de refugiats. Un euròcrata molt alterat va confiar no fa gaire a un servidor que temia una altra guerra franco-alemanya.
No sorprèn gaire que els europeus pessimistes comencin a treure la pols a Stefan Zweig. L’escriptor austríac, prolífic i amb una gran popularitat al seu temps com a autor de novel·les, biografies i obres polítiques, encarnava la idea de l’europeu culte d’entreguerres. Zweig, un jueu que va veure com els nazis cremaven els seus llibres, es va exiliar primer de la seva casa d’Àustria, el 1934, i després d’Europa. L’astre literari de Zweig va quedar eclipsat per contemporanis seus com Thomas Mann o Joseph Roth, però el seu testimoni de la catàstrofe europea, i la seva dedicació a la causa de la unió, han ajudat a retornar l’afecte popular cap a Zweig. (El Gran Hotel Budapest, pel·lícula del 2014 inspirada en els escrits de Zweig, també hi pot haver contribuït).
Zweig sentia el rebuig de l’esteta pel tragí de la política, però les seves apel·lacions a la unitat europea es van fer cada cop més urgents als anys 30, quan el continent s’abocava a la guerra. Quan finalment va arribar, Zweig no va ser capaç de mantenir l’esperança que havia despertat en altra gent. En El món d’ahir, un lament escrit cap al final de la seva vida sobre la Viena cosmopolita de la fi del segle, la de la seva infantesa, Zweig declara que Europa el “va perdre” quan es va esquinçar per segon cop en la història recent. El 1942 Zweig i la seva jove esposa van suïcidar-se a la seva llar adoptiva de Petrópolis, situada als turons que envolten Rio de Janeiro.
Segons la severa anàlisi del crític John Gray, Zweig no va mostrar gaire coratge a la vida perquè la seva mort es pugui considerar tràgica. Però no es pot amagar la ironia del que vindria més tard. Menys d’una dècada després del seu suïcidi, sis països europeus van acordar unificar la producció d’acer i de carbó, amb la creació d’un club que acabaria evolucionant en el projecte europeu que Zweig durant tant de temps havia instat a crear. Una organització construïda sobre uns fonaments tan prosaics no hauria complagut, sens dubte, la noble imaginació de l’escriptor (i, amb tot l’aiguabarreig paneuropeu, Brussel·les mai no estarà a l’altura de la Viena de Zweig). Però allò intentava aconseguir amb mitjans burocràtics el que Zweig esperava atènyer per mitjà de l’educació i la cultura: fer que la guerra entre França i Alemanya no fos només impensable sinó impossible.
El mite fundacional del que es convertiria en la UE encara és un al·licient per als líders actuals. En un discurs recent, Donald Tusk, president del Consell Europeu, va fer seu l’avís de Zweig que els qui queden atrapats en el canvi històric no són mai conscients de l’inici del canvi. Tusk va lamentar el “parany del fatalisme” que, deia, havia paralitzat els polítics moderats d’avui dia davant l’amenaça del populisme. En temps de Zweig, va afegir Tusk, els liberals van abandonar “virtualment sense lluitar, tot i que ho tenien tot de cara”.
Els veterans de Brussel·les lamenten la falta de visió de la fornada de líders actuals, com si amb un nou Kohl, Miterrand o Delors n’hi hagués prou per retornar la salut a Europa. Però no és només als polítics a qui se’ls van desdibuixant els records dels anys 40. Fent que la guerra entre els seus membres sigui inimaginable, la UE ha debilitat el seu propi suport. Sense una missió tan engrescadora, hi ha qui qüestiona els sacrificis de sobirania que exigeix pertànyer a la UE.
Les crisis dels últims anys hi donen una resposta. Si bé algunes de les desgràcies de la UE es poden atribuir a errors en la seva formació −la integració sigil·losa que de vegades ha tractat els votants com un inconvenient o les errades de disseny de la moneda comuna−, d’altres han vingut de l’exterior i han requerit una reacció coordinada. Sense la UE, l’amenaça russa seria molt més gran i si els governs haguessin estat enfrontats encara els hauria costat més respondre a la crisi migratòria. Problemes com el canvi climàtic i el terrorisme exigeixen una gestió compartida. Malgrat tots els passos en fals de la UE, els problemes d’Europa serien més greus si no existís.
Compte amb la compassió
El missatge de Zweig és doblement seductor. La seva insistència en la naturalesa oscil·lant de la història europea, basculant endavant i endarrere durant segles entre un tribalisme perepunyetes i el desig de cooperació, reafirma als temorosos que la desunió actual potser només és temporal. Els seus atacs als polítics mesquins de la seva època reforcen el desdeny amb què els pro-europeus d’avui dia es miren els seus líders. “La idea europea”, va escriure Zweig, és “la fruita de maduració lenta d’una manera de pensar més elevada”. A Brussel·les molts troben admirable aquest pensament de superioritat.
Però, com reconeixia Zweig, un club supranacional mai no pot gestionar l’afecte dels ciutadans igual que una nació. El seu propi remei −una capital europea rotatòria amb actes i festivitats que imitessin els espectacles nacionals− s’ha acabat portant a la pràctica, si bé de manera diluïda. Però la Capital Europea de la Cultura encara no ha elevat els europeus a l’estat de consciència que esperava Zweig. L’estira-i-arronsa constant de lleialtats nacionals encara és el millor mitjà per mobilitzar els europeus a actuar. Encara que els qui somien un super-Estat europeu federal, com Zweig, hagin perdut la batalla, val més treballar a partir de la política nacional que compadir l’estupidesa dels qui l’han guanyada.
Fa deu anys el perill per a Europa era el declivi elegant cap a la irrellevància. Des d’aleshores, el tempo dels esdeveniments s’ha accelerat i s’ha accentuat el risc de desintegració. La UE, la més particular de les institucions, encara no ha trobat la manera de fer fermentar la necessitat d’una autoritat central amb l’energia democràtica dels Estats nació. Les emergències d’avui dia fan que aquesta tasca sigui encara més urgent. Però els reptes de l’Europa d’avui −rica, lliure, democràtica i, en bona mesura, pacífica− no són els dels anys 30. Zweig començava El món d’ahir amb un suggeriment de Shakespeare: “Encarem el temps que ens ha tocat”. En això, almenys, tenia raó.
Vistes: 449
- Publicitat - El gran hotel de BudapestEl món d'ahirEuropaLiteraturaStefan Zweig Escrit per | 0.85543 | curate | {"ca": 0.9936185641769398, "fr": 0.006381435823060188} | http://eltemps.cat/per-que-els-europeus-tornen-a-llegir-stefan-zweig/ |
mc4_ca_20230418_4_115255 | Reus reviurà la Guerra Civil i durant 4 dies es traslladarà al 1937 | La Guia De Reus
Inici Actualitat Reus reviurà la Guerra Civil i durant 4 dies es traslladarà al...
Amb el títol “Reus 1937. Mirant el cel, foradant la terra” el col·lectiu Mandríl·lia ha organitzat una macroperformance que permetrà que la ciutat viatgi a un dels períodes més convulsos que ha viscut: els bombardejos de la Guerra Civil. Amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana, l’associació cultural ha preparat un programa d’activitats que començarà el dimecres 12 de juliol i que s’allargarà fins al diumenge dia 16, amb exposicions, conferències, visites, recreacions i un espectacle central, que es farà divendres i dissabte a les 11 de la nit, a la plaça del Mercadal.
Article anterior30 anys de la Xarxa de centres cívics de Reus
Article següentReus omple les activitats del programa «Conviu l’Estiu» | 0.820905 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.laguiadereus.com/reus-reviura-guerra-civil/ |
mc4_ca_20230418_7_7677 | Túnids - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Thunnus)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Túnids
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Túnids&oldid=22603049»
Darrera modificació: 10 gen 2020 a les 18:33 | 0.385569 | curate | {"ca": 0.5769230769230769, "de": 0.12307692307692308, "fa": 0.3} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Thunnus |
racoforumsanon_ca_20220809_2_290534 | El govern espanyol va oferir a Mas un pacte per no emprendre accions legals pel 9-NLa condició era que Artur Mas no sortís a valorar la consulta El govern espanyol va oferir a Artur Mas un pacte per no emprendre accions legals contra la Generalitat pel 9-N. L'exconseller de Presidència i actual diputat al Congrés dels Diputats espanyol, Francesc Homs, ho ha confirmat a "El matí de Catalunya Ràdio", l'endemà de declarar al Suprem per aquesta causa. La condició del govern espanyol per no emprendre aquestes accions legals era que el president Mas no sortís a analitzar el resultat, cosa que sí que va fer, acompanyat de la vicepresidenta Joana Ortega.Homs no ha volgut dir el nom de la persona que va fer l'oferta en nom de La Moncloa, i tampoc la data del contacte, tot i que va ser en els dies previs al 9-N. L'exconseller, però, ha admès que no en té proves:"Hi ha coses que et fan arribar, que no pots demostrar, però que hi van ser. "L'exconseller i actual diputat al Congrés no ha volgut contestar les preguntes del fiscal perquè, segons ha dit, actua sota dictamen del PP.
Des de que soc al xat porto dient que el 9-N estava pactat amb l'Estat i m'he hagut d'escoltar de tot dels convergents, molts erquis i algún cupaire i tot. Ara ho confirma el propi Mas: El 9-N no va ser cap acte de desobediència ni cap heroisme del Govern perque estava pactat amb l'Estat. Mas va trencar un dels elements del pacte quan tot estava ja fet, va sortir ell personalment en roda de premsa per apropiar-se de l'èxit, no es pot dir que no es va arriscar a veure's davant un Tribunal, però es pot dir que es va arriscar només per un interés personal. No es va jugar ni la presó ni res, va enganyar tothom, incloent ERC. Això demostra que les intencions de CDC al convocar el 9-N no eren unilaterals ni la independència i que tota la legislatura anterior amb el pacte amb ERC eren un frau perque el que hi havia era voluntat de negociar. Així doncs tota la via unilateral que s'ha publicitat abans i després del 9-N, el suposat caràcter plebiscitari del 27-S... És tot una farsa. Només mancava la tornada a la via negociada que s'està produint des de l'agost amb un pacte amb ECP que alguna gent al xat no es creia pero que avui acumula ja més proves que mai.Ara mateix no hi veig cap motiu per a que es mantingui JxSí ni la presidència de Puigdemont, tot i així ERC no trencarà res i possiblement acabi fent seguidisme de CDC per motius que, ara mateix, la majoria de la gent no creuria però que tenen molt a veure amb el conservadurisme d'en Junqueres i les converses que manté amb els poders econòmics a Barcelona i també Madrid.
sobre ERC, jo crec que PDC porta anys esperant que ERC faci un pas en fals (com Junqueras va fer enfadant-se per renunciar al 9N) i aixi llançar tota la premsa convergent en contra d'ERC i dir que per culpa d'ERC s'ha acabat el "procés".ERC ha anat pacientment fent el que podia i pujant en intencio de vot. No pot fer res mes.
Ara que ja coneixem la teva fixació amb Mas, què tal en Puigdemont?? He heÉs per un amic.
Fixació jo en el Masias? perque no ho veus des d'un altre punt de vista? Jo crec que la fixació la tenen els que l'han divinitzat A Mas el tinc collat; els que creuen que es independentista són com els del conte del rei nu. I no és que no s'atreveixen a dir-ho, és que hi veuen un traje No es fixació. Es que si Mas fos independentista, ja seriem independents.A Puigdemont no puc llegir-lo bé. Alguns dies sembla independentista, i altres dies sembla un putaramonetista. No sé si es perque rep instruccions/ordres del president del seu partit
Mira't els polítics eslovens fins el dia abans de declarar la independència. Tots federalistissims, més que no pas els croats. Una cosa és el què es digui, una altra és per lo que es treballa, i es treballa per un objectiu clar, únic, difícil però aconseguible. | 0.887207 | curate | {"ca": 0.9947685064085796, "it": 0.0052314935914203504} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.