id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_1_267620 | Record de sant Ireneu, bisbe de Lió i màrtir (+202): des d'Anatòlia va anar a França a predicar l'Evangeli.
2n Reis 4,8-11.14-16
Un dia que Eliseu passava per Xunem, una dona benestant el va convidar amb insistència a menjar. Des d'aquell dia, cada vegada que passava per allí s'hi quedava a menjar. Ella va dir al seu marit:
-Jo sé del cert que aquest home que sempre ve a casa és un sant home de Déu. Construïm-li al terrat una petita cambra i posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, perquè s'hi pugui retirar sempre que vingui.
Un dia que Eliseu hi va anar, es retirà en aquella cambra i va estirar-se damunt el llit. Però Eliseu insistia:
-Què podríem fer per ella?
-Malauradament no té fills, i el seu marit ja es fa vell.
Eliseu va dir:
-Crida-la.
Guehazí la va cridar, i ella es va quedar dreta a la porta. Eliseu li digué:
-L'any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços.
-Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa!
Salm 88 (89)
Cantaré per sempre els favors del Senyor.
= Cantaré per sempre els teus favors, Senyor, †
anunciaré la teva fidelitat.
- N’estic cert, el teu favor és indestructible,
mantens la fidelitat en el cel.
- «He fet aliança amb el meu elegit,
- Establiré per sempre la teva dinastia,
- El cel celebra els teus prodigis, Senyor,
l’assemblea dels àngels canta la teva fidelitat.
- Qui és comparable al Senyor dalt dels núvols?
Qui és com el Senyor entre els fills de Déu?
- Déu és temible en el consell dels àngels,
més gran i terrible que tots els qui l’envolten.
- Qui és com tu, Senyor, Déu de l’univers?
Senyor poderós, al teu voltant tot és fidelitat.
- Domines l’arrogància de la mar,
amanseixes les onades quan s’encrespen.
- Esbocinares el cadàver de Rahab,
el teu braç potent va dispersar els enemics.
- Teus són els cels, teva és la terra;
has format el món i tot el que s’hi mou.
- Has creat el nord i el migdia;
el Tabor i l’Hermon aclamen el teu nom.
= El teu braç és poderós, †
és forta la teva mà,
sublim, la teva dreta.
- El dret i la justícia sostenen el teu tron,
la fidelitat i l’amor et precedeixen.
- Feliç el poble que t’aclama, Senyor,
caminarà a la llum de la teva mirada,
- celebrarà el teu nom tot el dia,
es gloriarà de la teva bondat.
- Tu ets l’esplendor de la nostra força:
perquè ens estimes, podem aixecar el front.
- És del Senyor l’escut que ens protegeix,
el nostre rei és del Sant d’Israel.
= Un dia, en una visió, vas parlar als teus fidels: †
«He posat un noi per damunt d’un guerrer,
he enaltit un jove del poble.
- M’he fixat en David, el meu servent,
i l’he ungit amb l’oli sant:
- la meva mà el sostindrà per sempre,
el meu braç el farà invencible.
- »No l’agafarà de sorpresa l’enemic
ni el venceran els injustos;
- davant d’ell desfaré els adversaris,
derrotaré els qui l’odien.
- »La meva fidelitat i el meu amor seran amb ell,
- estendré als mars el seu poder,
a les aigües abismals el seu domini.
- »Ell em dirà: “Ets el meu pare,
el meu Déu i la roca que em salva.”
- I jo el faré el meu primogènit,
l’altíssim entre els reis de la terra.
- »Mantindré per sempre el meu amor,
- Establiré per sempre la seva dinastia,
el seu tron durarà com el cel.»
- «Si els seus fills s’apartaven de la meva llei
i no seguien els meus decrets,
- si violaven els meus preceptes
i no guardaven els meus manaments,
- els demanaré comptes de les seves culpes amb la vara,
dels seus pecats amb flagells.
- »Però a ell no li prendré el meu amor,
- no trencaré la meva aliança,
- »D’una vegada per sempre
juro per la meva santedat de no enganyar David:
- ”La seva dinastia es perpetuarà,
el seu tron subsistirà davant meu com el sol,
- es mantindrà per sempre com la lluna,
testimoni fidel dalt dels núvols.”»
- Però ara, disgustat amb el teu Ungit,
l’abandones i el rebutges;
- trenques l’aliança amb el teu servent,
li tires per terra la corona.
- Li derroques totes les muralles
i arrases les seves fortaleses;
- tots els vianants el saquegen
i l’escarneixen els veïns.
- Alces el braç dels seus adversaris,
omples de goig tots els seus enemics;
- i a ell li esmusses l’espasa,
ja no el sostens en el combat.
- Has esfondrat la seva glòria,
has fet caure per terra el seu tron;
- escurces els seus anys de joventut,
i la vergonya li fa de mantell.
- Senyor, fins quan estaràs amagat
- Recorda com n’és, de breu, la meva vida.
- Quin home podrà viure sense conèixer la mort?
Qui s’escaparà del poder del seu reialme?
- On són, Senyor, els favors d’altre temps,
que havies jurat a David per la teva fidelitat?
- Recorda, Senyor, l’oprobi dels teus servents.
Són molts els pobles que suporto dintre meu.
- Els teus enemics insulten, Senyor,
insulten les petjades del teu Ungit.
- Beneït sigui el Senyor per sempre.
¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort? En efecte, pel baptisme hem estat sepultats amb ell i hem participat de la seva mort, perquè, així com Crist, per l'acció de la glòria del Pare, va ressuscitar d'entre els morts, també nosaltres emprenguem una vida nova. I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. Sabem que Crist, un cop ressuscitat d'entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap domini sobre ell. Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. Igualment vosaltres, tingueu-vos per morts al pecat, però vius per a Déu en Jesucrist.
"Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi. Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà.
"Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. I tothom qui doni un got d'aigua fresca a un d'aquests petits només perquè és deixeble meu, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa.
"Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi". Jesús demana als seus deixebles un amor radical molt més gran i més profund que el que s'acostuma a tenir als propis parents. Només qui té aquest amor és "digne" del Senyor. Fins a tres vegades en poques línies es repeteix: "ser digne de mi"; una insistència que contrasta amb les paraules del centurió que repetim en cada celebració eucarística: "Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva". En efecte, qui pot dir-se digne d'acollir el Senyor? Només cal fer una mirada realista a la vida de cadascú de nosaltres per adonar-nos de la nostra poca cosa i del nostre pecat. Ser deixebles de Jesús no és fàcil ni es pot donar per descomptat, i no és fruit del naixement o la tradició. Es tracta d'una opció personal que se'ns demana. L'Evangeli ens diu quina és l'autèntica dimensió d'aquesta opció. Els deixebles de Jesús són els qui comparteixen la seva persona i el seu destí, fins a identificar-se totalment amb ell. En aquest sentit el deixeble es troba a si mateix quan troba Jesús.
És el significat de les paraules que segueixen: "Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà". És una de les frases de Jesús més repetida (fins a sis vegades en els Evangelis). Òbviament la primera comunitat cristiana n'havia comprés la seva importància i la veia realitzada en el mateix Jesús. Ell ha "trobat" la seva vida (en la resurrecció) "perdent-la" (gastant-la fins a la mort a la creu). És exactament el contrari del pensament habitual de tantes persones que es pensen ser feliços quan guarden per a si mateixos la seva vida, el seu temps, les seves riqueses, els seus interessos.
Les indicacions als deixebles en missió acaba amb algunes consideracions sobre l'acollida a ells reservada. És natural que l'enviat esperi ser acollit per aquells a qui és enviat. El mateix Jesús ho anuncia i en subratlla les raons de fons: "Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat". En aquests versets es condensa el perquè de la dignitat del deixeble: la seva total dependència del Senyor, fins al punt que la seva presencia significa la del mateix Jesús. És obvi que es tracta de d'acollir el deixeble com a "profeta", és a dir com aquell que porta l'Evangeli, que no anuncia les seves paraules sinó la Paraula de Déu. La recepció de la Paraula és la recompensa que el Senyor promet a aquells que acullen els seus deixebles. Jesús, als deixebles, els anomena "petits": el deixeble no posseeix ni or ni plata, no porta cap bossa ni té dues túniques, i ha de caminar sense sandàlies ni bastó (Mt 10,9-10). La seva única riquesa és l'Evangeli, davant del qual és petit i totalment dependent. Aquesta riquesa l'hem d'acollir; aquesta riquesa l'hem de comunicar. | 0.757643 | curate | {"ca": 0.9271727928546891, "it": 0.01614565441429062, "pt": 0.02576434215046376, "es": 0.010420245047520899, "ro": 0.0029772128707202567, "sk": 0.003549753807397229, "fr": 0.013969998854918127} | https://www2.santegidio.org/pageID/30040/langID/ca/nPag/6/preghiera/cat_2020_0628/LA-PREG%C3%80RIA-CADA-DIA.html |
oscar-2301_ca_20230418_2_157685 | Competiran la nit electoral, segurament algun quedarà descartat, i la resta hauran de cooperar al ple municipal per tirar endavant els reptes de Berga, uns des del govern i els altres, des de l’oposició. Per això, l’AquíBerguedà ha convidat els candidats a l’alcaldia a assumir un repte junts: trobar la corona perduda de l’àliga a La Patum Room Escape. És un lloc on es demostren les habilitats individuals i el caràcter de cadascú. El que ha passat dins (i fora) de les sales del joc… et sorprendrà!
Berga, vuit aspirants a l’alcaldia
Montse Venturós, de la CUP, vol renovar el mandat, però els set contrincants que té dividiran el vot i no li posaran fàcil.
Les candidatures, poble a poble
Escrutem tots els municipis, un per un, per conèixer les incògnites i les certeses de les pròximes eleccions.
Eleccions de canvi o continuïtat?
Fem un passeig per tots els pobles de l’Alt Berguedà per conèixer les novetats de les llistes electorals.
L’Handbol Berga assoleix l’ascens
El club berguedà ja és nou equip de Tercera Catalana, després de la victòria contra el Barberà B per 22 gols a 30.
El nou Imaginari del grup Rúpits
Els gironellencs publiquen un nou disc que va més enllà del pop festiu: s’hi incorporen els sintetitzadors i l’electrònica.
Les seccions de sempre
En aquest número no hi falten les seccions del Sortim, immobiliària, els classificats, passatemps, els articles de Xavier Gual i Anna E. Puig, la notícia de Berguedà Online, la Fígulspèdia, l’acudit del KAP i el Rum-rum.
Buscador
Últims productes
Bífidus Produccions S.L
Carrer Bruc, 3
08600 Berga
T.600 479 299 / 93 821 05 62
[email protected]
Avís Legal
Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Configuració de Cookies | 0.78766 | curate | {"ca": 0.9149232914923291, "fr": 0.04416550441655044, "pt": 0.010227801022780102, "es": 0.01906090190609019, "en": 0.006508600650860065, "pl": 0.005113900511390051} | https://www.bifidusproduccions.com/?portfolio=aqui-bergueda-maig-del-2019 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_196040 | Iniciativa fa front comú amb PSC i PP per rebutjar la cessió d'espais per fer consultes ciutadanes a BCNEl PSC i el PP han tombat, amb la complicitat d'Iniciativa per Catalunya, la proposició d'Esquerra en la qual es demanava la cessió d'equipaments públics a les entitats si un 10% d'aquestes ho demanaven per fer consultes ciutadanes. CiU i ERC hi han votat a favor. PP, PSC i ICV temen la consulta per la independència.CorregirEnviarImprimir 05.02.2010 - 19:02 - Països CatalansEl president del grup municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, ha defensat avui en el ple una nova proposta d’aprofundiment democràtic per assegurar de facto la participació ciutadana en les decisions locals. Portabella ho ha fet interpel.lant directament a l’alcalde perquè afecta directament a un aspecte fonamental de la democràcia que és la partiicpació ciutadana i l’aprofundiment democràtic.La proposta, que no ha obtingut el suport del PSC, ICV i el PP, no ha propserat , a causa de la negativa del govern en cedir quotes més altes de poder a la ciutadania. Textualment, la proposta tan sols demanava “facilitar la realització d’activitats que fomentin la participació i les consultes ciutadanes organitzades des del teixit associatiu de la ciutat que ho sol·licitin, si s’escau cedint espais i/o equipaments públics, i que comptin amb el suport d’un nombre representatiu d’entitats registrades en el Fitxer General d’Entitats Ciutadanes (com a mínim un 10% d’aquestes entitats)”. En canvi, el debat –pujat de to per la intervenció del PP especialment – s’ha centrat en un punt que no esmentava la proposició: les consultes ciutadanes per la Independència. “No pateixin –ha afirmat Portabella- ja els hi presentarem de manera inconfusible la proposta per a la consulta ciutadana independentista i ja tindrem el debat qua arribi el moment”. “Aquesta és una proposició d’interès general que arriba amb la voluntat de facilitar la normalització de les consultes ciutadanes i que pretén combatre la desafecció ciutadana cap a les institucions i la política”. Però, segons Portabella “vostès no parlen del què diu aquesta proposició perquè no tenen cap argument per votar en contra” ha sentenciat.Portabella critíca que Iniciativa donés suport a la consulta pel deute extern i ara no ho faci a la seva propostaDavant la negativa dels grups del PSC i PP, amb la complicitat d'ICV, Portabella interpreta que “vostès volen guardar-se el dret a a l’arbritrarietat i creuen en una democràcia unidireccional” després de recordar la consulta pel deute extern i de la onada d’accions amb motiu de la guerra de l’Iraq. Portabella s’ha adreçat especialment a ICV per advertir-los que “no es pot estar a missa i repicant” fent-lo notar la seva contradicció i manca de coherència entre “allò que diuen i allò que fan segons els hi va bé”.
Bé, que la gent es vagi situant a la seva barricada, ja es veu en quina estan els d'ICV i no és la nostre. | 0.863221 | curate | {"ca": 0.9894306171155813, "ar": 0.010569382884418685} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_128249 | Tag Archive: Art, Can Castells Centre d'Art, Dia Mundial de les Persones Refugiades, Escola Municipal de Música Blai Net, Escoles, Exposicions, Jove Companyia de Dansa de Sant Boi, Pla municipal d'acollida a persones refugiades, Refugiats
Les escoles amb el Dia Mundial de les Persones Refugiades
jun 20, 2017 Sonia Ciutat, Cooperació Comentarios desactivados en Les escoles amb el Dia Mundial de les Persones Refugiades
Avui dimarts 20 de juny té lloc a Sant Boi l’acte central commemoratiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades. La proposta Ciutats que acullen estarà protagonitzada per 800 alumnes de 19...
Leer más
Ludi Rubricati 2017: la mort a Roma
jun 08, 2017 Sonia Festes populars, Oci i cultura Comentarios desactivados en Ludi Rubricati 2017: la mort a Roma
Els dies 9, 10 i 11 de juny, el festival Ludi Rubricati torna com una festa ja consolidada amb una llarga trajectòria (14 edicions) per fer difusió del patrimoni romà a Sant Boi. L’objectiu...
Leer más
Activitats de juny a les biblioteques de Sant Boi
jun 01, 2017 Vero Activitats, Art i exposicions, Llibres, Oci i cultura Comentarios desactivados en Activitats de juny a les biblioteques de Sant Boi
Recitals poètics, de jazz, exposicions de treballs artístics, sobre vegetals o el corrent Steampunk, Laboratoris de lectura portàtils, els habituals Clubs de lectura, Hores del conte i els...
Leer más
Dues exposicions obren la commemoració del Dia Mundial de les Persones Refugiades
may 26, 2017 Vero Art i exposicions, Oci i cultura, Societat Comentarios desactivados en Dues exposicions obren la commemoració del Dia Mundial de les Persones Refugiades
Món-tanca i L’Odissea o el dret huma a l’asil denuncien el drama de les persones que es veuen obligades a fugir a causa dels conflictes i demanen el dret a l’acollida....
Leer más
Exposicio: Vilaboi se’n va anar a la guerra
may 23, 2017 Vero Art i exposicions, Oci i cultura Comentarios desactivados en Exposicio: Vilaboi se’n va anar a la guerra
Aquesta mostra sobre els santboians morts i desapareguts en combat a la Guerra Civil es pot visitar al Museu de Sant Boi fins el 25 de juny. Inaugurada el 18 de maig al Museu Can Barraquer,...
Leer más
Activitats de maig a les biblioteques de Sant Boi
may 03, 2017 Vero Llibres, Oci i cultura Comentarios desactivados en Activitats de maig a les biblioteques de Sant Boi
Tallers d’investigació criminal, de cuina amb maduixes o de ioga es barrejen amb els habituals clubs de lectura, hores de conte i diverses tertúlies i exposicions proposades per gaudir del...
Leer más
Exposició sobre l’humor gràfic i el futbol català
abr 05, 2017 Vero Art i exposicions, Oci i cultura Comentarios desactivados en Exposició sobre l’humor gràfic i el futbol català
Can Barraquer acull fins el 14 de maig una mostra sobre els 120 d’anys d’aquest esport a Catalunya a través de la mirada de dibuixants i il·lustradors. Gols de tinta, futbol i vinyetes...
Leer más
Commemoració anual en memòria de les víctimes de l’Holocaust
ene 23, 2017 Sonia Ciutat, Societat Comentarios desactivados en Commemoració anual en memòria de les víctimes de l’Holocaust
El Ple dóna suport a la celebració del “Dia Internacional de Commemoració anual en memòria de les víctimes de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la humanitat”,...
Leer más
Activitats de gener a les biblioteques de Sant Boi
ene 02, 2017 Sonia Llibres, Oci i cultura Comentarios desactivados en Activitats de gener a les biblioteques de Sant Boi
Qui tingui com a propòsit per al nou any llegir més, ho tindrà fàcil amb les propostes de les biblioteques santboianes per a aquest mes de gener. Clubs de lectura per a adults i infants,...
Leer más
Exposició: Fugint de l’Holocaust
dic 21, 2016 Vero Art i exposicions, Oci i cultura Comentarios desactivados en Exposició: Fugint de l’Holocaust
Del dijous 22 de desembre al 20 de març de 2017, el Museu de Sant Boi acull una nova producció del Museu d’Història de Catalunya que està dedicada als refugiats jueus de la Segona Guerra...
Leer más
PREV23456NEXTLAST
Actualidad
L’Ajuntament i Aigües de Barcelona impulsen un...
abr 20, 2022 Comentarios desactivados en L’Ajuntament i Aigües de Barcelona impulsen un projecte pioner per atendre les necessitats d’adolescents i joves en la postpandèmia
Sant Boi organitza La Tecnològa, el primer campus per...
abr 07, 2022 Comentarios desactivados en Sant Boi organitza La Tecnològa, el primer campus per trencar les desigualtats entre dones i homes en la ciència i la tecnologia
El Ple municipal aprova per unanimitat un protocol...
abr 01, 2022 Comentarios desactivados en El Ple municipal aprova per unanimitat un protocol d’intencions amb el Ministeri de Defensa per traslladar la caserna
Sant Boi mostra el seu compromís amb Ucraïna en una taula...
mar 31, 2022 Comentarios desactivados en Sant Boi mostra el seu compromís amb Ucraïna en una taula rodona sobre l’atenció a l’emergència humanitària
Es presenta a Sant Boi el primer vehicle fet a Catalunya que...
mar 30, 2022 Comentarios desactivados en Es presenta a Sant Boi el primer vehicle fet a Catalunya que funciona amb hidrogen verd | 0.617013 | curate | {"ca": 0.916716240333135, "es": 0.0644457664088836, "de": 0.00694031330557208, "en": 0.008526670632559984, "zh": 0.0033710093198492963} | http://www.sbn.cat/tag/exposicions/page/4/ |
mc4_ca_20230418_7_674510 | ERC-Gavà insta el govern local a aprofitar la nova línia de crèdits tous de la Generalitat per adquirir habitatge social de lloguer - Gavà
ERC-Gavà insta el govern local a aprofitar la nova línia de crèdits tous de la Generalitat per adquirir habitatge social de lloguer
Dilluns, 25.6.2018 21:30h
Zona comuna interior de la promoció de l'IMPSOL al barri de Can Ribes.
El grup municipal d'ERC-Gavà presentarà al Ple d'aquest dijous, 28 de juny, una proposta on insta el govern local (PSC i Demòcrates) a aprofitar un nou plau d'ajuts obert per la Generalitat per oferir habitatge social als ajuntaments i que aquests el lloguin a les famílies amb menys recursos.
Esquerra explica al prec que el Govern de Catalunya ha posat en marxa dues noves línies de crèdit a través de l'Institut Català de Finances (ICF) per augmentar en quasi 3.000 unitats el parc d'habitatge social destinat al lloguer. Una de les línies, de 110 milions, atorgarà crèdits tous a ajuntaments i entitats perquè puguin comprar pisos als bancs -a través de l'exercici del dret de tempteig i retracte en el moment de la venda- procedents de la darrera crisi de la bombolla immobiliària i destinar-los a lloguer social.
ERC demana al govern local que aprofiti aquesta iniciativa pública per començar a constituir un patrimoni municipal d’habitatge de lloguer social a la ciutat que, hores d'ara, és gairebé inexistent. Segons dades dels instituts d’estadística català i estatal, a Gavà hi ha un miler d’habitatges buits (més d’un centenar són propietat de grans tenidors). I, tot i comptar amb una Oficina Municipal d’Habitatge, al 2016 aquesta només va fer 26 contractes nous.
L'Ajuntament tampoc ofereix mesures fiscals als propietaris per facilitar el lloguer a preus assequibles i posar pisos buits al mercat (tot i que Esquerra ho ha reclamat durant aquest mandat) i gairebé cap de les promocions que ha impulsat els darrers anys comptava amb habitatges en aquest règim. Tant les que va fer l'empresa municipal Gavanenca de Terrenys Immobles (GTI), com la construïda recentment per l’Institut Metropolita del Sòl (IMPSÒL) al barri de Can Ribes, un projecte exclusiu de compra-venda, malgrat que ERC va demanar que en aquests edificis hi haguessin pisos de lloguer. | 0.899223 | curate | {"ca": 0.9887640449438202, "en": 0.011235955056179775} | http://locals.esquerra.cat/gava/article/94683/erc-gava-insta-el-govern-local-a-aprofitar-la-nova-linia-de-credits-tous-de-la-generalitat |
mc4_ca_20230418_17_784752 | març | 2008 | Escacs Tordera
Publicat el 30 març 2008 per Jacob
Bon matx del segon equip avui, a casa, contra els ganxons. Per “necessitats del guió” dos dels puntals del grup. em Jordi i en Lluís, jugaven a Lleida, amb l’equip A, i això ha permès l’estrena d’en Raul, que tot … Continua llegint →
Publicat el 2 març 2008 per Jacob
El parèntesi de setmana santa no ens ha provat gaire. Avui tocava intentar la proesa, i ens hem quedat curts. El Balaguer s’ha presentat amb tota l’artilleria i, tot i que hem lluitat amb ganes, el punt – i qui … Continua llegint →
Desfeta inapel·lable del segon equip en la seva visita a la Garrotxa. Com aquell qui diu, com el Barça, només que amb dos atenuants d’importància: els nostres han viatjat a Olot amb sis jugadors, la qual cosa posava ja el … Continua llegint → | 0.783336 | curate | {"ca": 1.0} | http://escacstordera.com/?m=200803 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_8761 | Enganxo una notícia del mitjà llardós aquest, que explica què han dit els propietaris d'una marca de cava aragonès en una entrevista a El Español. També recull informació publicada a La Voz de Galicia. El que es relata, com sempre, us sorprendrà.A Galícia, les empreses demanen que els lots de Nadal no portin productes catalanshttps://t.co/ERm0izvLsx— La República Muhammad) December 16, 2019
Com menys venguem a Espanya molt millor. Bon vent i que els aprofiti els pixats aquests que fan els manyos! | 0.739473 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_485697 | Open Talent "Scrum per Desenvolupar Productes Hardware i Software Innovadors" > UPC School
Open Talent "Scrum per Desenvolupar Productes Hardware i Software Innovadors"
El proper dijous 28 de febrer, a les 19:00h, tindrà lloc al Tech Talent Center (c/Badajoz 73, Barcelona) l’Open Talent: “Scrum per Desenvolupar Productes Hardware Innovadors”, a càrrec de Pol Martínez, expert en desenvolupament ágil de producte hardware a Itnove (Barcelona).
En aquesta sessió, en Pol Martínez explicarà la seva experiència treballant a Miitors, una startup danesa que tenia com a missió fer els millors caudalímetres del món i que gràcies a Scrum i Agile ho va aconseguir. A través d'aquest exemple, parlarem de la necessitat de canvis metodològics i culturals per accelerar la innovació i el valor afegit que aporten les metodologies àgils per a aquelles empreses que desenvolupen producte físic i de software.
Pol Martínez Caldwell va estudiar enginyeria mecànica a la UPC i es va graduar a la Universitat d'Aarhus (Dinamarca). Va començar la seva carrera professional a l'startup danesa Miitors, desenvolupant activitats de prototipatge, impressió 3D, tècniques de producció, FEA i CFD. Actualment és expert en desenvolupament àgil de producte hardware a Itnove (Barcelona).
Aquest acte és obert i gratuït. Per assistir a aquest Open Talent cal confirmar assistència a través del formulari "HI VULL ASSISTIR" que trobaràs a continuació. Places limitades. | 0.83611 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.talent.upc.edu/cat/agenda/mostrar/id/2785/open-talent-scrum-desenvolupar-productes-hardware-software-innovadors/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_118323 | 'Vostè primer' s'emetrà entre l'una i les dues i durant el programa «s'esquarterà la realitat que els envolta»
per Laia Molné 25/06/2019 18:39h
Comenta
L'editor de moda de 'Marie Claire' i col·laborador habitual de programes televisius i radiofònics Marc Giró serà el conductor del nou espai de RAC1 que s'emetrà en la franja que fins ara ho feia 'La segona hora' de Quim Morales.
El programa està produït en col·laboració amb El Terrat i inclourà col·laboradors amb qui Giró «esquarterà la realitat que els envolta», ha informat aquest dimarts l'emissora. Tractaran des de temes universals «fins a la més rabiosa actualitat», passant per «converses marcianes i trepidants» en què els oients també participaran trucant a la ràdio i a través de les xarxes socials. L'espai s'emetrà de dilluns a divendres d'una a dues del migdia a partir de la temporada 2019-2020. Giró ha admès en una entrevista a Rac1 que va firmar el contracte el passat dilluns 24 de juny i que encara no ha pensat quins seran els col·laboradors que l'acompanyaran.
Marc Giró i Costa, Barcelona 1974, ha estat durant disset anys l'editor de moda de la revista 'Marie Claire', feina que ha combinat amb col·laboracions a programes de televisió com 'Està passant' de TV3, presentat per Toni Soler; 'Zapeando' de La Sexta, presentat per Frank Blanco; 'En el aire', de La Sexta, amb Andreu Buenafuente; 'Divendres' de TV3, presentat per Xavi Coral i Helena García Melero; 'Espejo público' d'Antena 3, amb Susana Griso, entre d’altres. A la ràdio, actualment col·labora a RAC1 amb Toni Clapés al 'Versió RAC1' i també va participar en les primeres temporades de 'El món a RAC1' amb Jordi Basté. | 1 | perfect | {"ca": 0.9763636363636363, "it": 0.019393939393939394, "es": 0.004242424242424243} | |
mc4_ca_20230418_13_723737 | La màgia de Harry Potter encantarà el carrer Finlàndia per Festa Major | EL3 - Portal de notícies de Sants-Montjuïc
El tren que porta els futurs alumnes de l'escola de màgia i encanteris de Hogwarts serà el protagonista d'una de les portalades, i a l'altre cantó del carrer, trobarem l'acadèmia per als joves mags i bruixes. [[Vegeu fotos]]
La saga de les aventures del jove mag Harry Potter arriben aquesta Festa Major de Sants al carrer Finlàndia. L’Escola de Màgia i Encanteris de Hogwarts omplirà de misteris i enigmes tot el carrer “El jovent deia que seria fàcil, però nosaltres estem amb l’aigua fins al coll de feina”, expressa la Maria Pilar, vocal de la comissió. El tren que porta els futurs alumnes a Hogwarts, el trobarem a la portalada del carrer Finlàndia, cantonada amb el carrer Burgos. A l’altre cantó del carrer trobarem l’acadèmia per als joves mags i les bruixes. Per elaborar tot aquest decorat que donarà vida a aquest carrer tan màgic, els membres de la comissió estan utilitzant paper, cartó, llaunes, tetrabrics, garrafes i ampolles de plàstic.
També trobarem espelmes fetes amb tubs de paper de vàter, escuts amb l’emblema de cada casa de Hogwarts – Ravenclaw, Slytherin, Gryffindor, etc. –, banderes i quadres amb imatges de les cares dels membres de la comissió que es penjaran del sostre. A més, l’entrada del local de la comissió es transformarà en Gringotts, el banc dels mags i que tot seguidor de la pel·lícula coneix.
Els membres de la comissió treballen aquests dies previs a la festa major, “amb moltes ganes i sense descansar”. Tots ells també gaudiran de les activitats que s’organitzaran al carrer, com música DJ, sopars de salsixes i pinxos, fideuada, havaneres o vermuts. Pels més petits hi haurà una guerra d’aigua i un taller de circ molt divertit. “Els nens passejaran per una passarel·la al damunt d’una pilota”, avança la Maria Pilar. | 0.865288 | curate | {"ca": 0.9919657204070702, "es": 0.008034279592929834} | http://el3.cat/la-magia-de-harry-potter-encantara-el-carrer-finlandia-per-la-festa-major/ |
macocu_ca_20230731_7_230548 | El 17 d'abril se celebra a Sant Feliu de Guíxols, per quarta vegada consecutiva, el Dia Internacional de l'Art, seguint la crida del Bòlit. Aquest Dia Internacional de l'Art és una jornada establerta el 2011 per la UNESCO en record del naixement de Leonardo da Vinci, el 15 d'abril de 1452, amb l'objectiu de celebrar les diverses formes de l'art i apropar-les als ciutadans. Amb la finalitat comuna d'emplenar els carrers del territori d'art i de cultura en aquesta gran festa mundial, s'ha organitzat un ampli i divers programa d'activitats, gratuïtes i aptes per a tots els públics com itineraris d'art, propostes gastronòmiques, performances, projeccions, xerrades, exposicions, jocs, etcètera. L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols coordina les activitats que es realitzen a la població. Jornada de tallers oberts a la ciutat: Ana Gutiérrez, Marzo-Mart, Josep Miralles, Joan Raset, Trevor Skinner i Udaeta, i també una exposició de fotografia a càrrec de l'Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Sant Feliu de Guíxols. Es farà, també, una exposició de treballs dels alumnes del Batxillerat artístic de l'Institut Sant Elm. Les novetats d'enguany: artistes en camí i l'exposició col·lectiva de l'agrupació fotogràfica i cinematogràfica. Artistes en camí: Del 17 al 23 d'abril del 2016 es fa l'exposició d'alumnes de Batxillerat artístic (Institut Sant Elm) a l'Espai K (carrer Hospital, 35). A l'Espai K de l'antic Hospital si veuran exposades algunes de les propostes treballades aquest curs. Dibuixos en petit i gran format, prototips de disseny gràfic, fotografies, així com petites i no tan petites propostes de volum en format de maqueta i peces acabades. La inauguració tindrà lloc el dia 17 a les 13 h, i l'horari de l'exposició el 17 d'abril és d'11 a 14 i de 17 a 20 h, i del 18 al 23 d'abril és de 17 a 20 h. Exposició col·lectiva de l'agrupació fotogràfica i cinematogràfica: Del 17 d'abril al 13 de maig a l'Ajuntament (vestíbul). Quan una entitat arriba a superar els seus 50 anys d'existència vol dir que darrere seu té una llarga trajectòria, amb la qual s'ha definit plenament el seu tarannà. I també vol dir que hi ha un conjunt important de persones que amb molta voluntat ha fet possible aquesta fita. Taller audiovisual: "com fotografiar la lluna", a càrrec de Jordi Gallego, a l'Auditori del Casino Guixolenc. Dues sessions: de 12 a 13 h i de 18 a 19 h. Places limitades: cal fer inscripció prèvia a [email protected] | 0.880762 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_283860 | EN VÍSPERAS DEL GUDARI EGUNA Aparición de ETA en el homenaje multitudinario de Aritxulegi 24/09/2006 1.500 personas se reunieron para rendir homenaje a los "218 gudaris muertos en la lucha por llevar a Euskal Herria a la independencia y al socialismo". Tres encapuchados, armas en mano, leyeron un comunicado de ETA. Más de 1.500 personas se reunieron el sábado por la tarde en Oiartzun, en el bosque de Aritxulegi, bajo el lema "Izan direlako gara, garelako izango dira" (Porque han sido somos, porque somos serán) para homenajear a los "218 gudaris que han dado la vida por la libertad de Euskal Herria". Con bertsolaris, la actuación de un aizkolari etc. comenzó un acto político en el que el orador explicó que "Euskal Herria ha respondido a siglos de opresión mediante siglos de lucha". Afirmó que "los gudaris quieren paz, quieren libertad" y añadió que "los hombres y mujeres que han dado su vida son reflejo de la dignidad y la firmeza de Euskal Herria". Al final del acto, 218 personas salieron del bosque, cada uno con una ikurriña que depositaron a las faldas del monte. Después, los familiares de los muertos depositaron un clavel rojo al lado cada ikurriña, 218 claveles en total. En un momento determinado, tres personas, encapuchadas y armadas, subieron al escenario y uno de ellos leyó el comunicado que con motivo del Enric Eguna (Día del Luchador vasco) del 27 de septiembre había preparado ETA. Al finalizar, tras el grito de "Gora eusko gudariak" dispararon siete tiros al aire, para desaparecer. Mensaje de ETA, por el Enric Eguna "Euskadi Ta Askatasuna quiere hacer llegar su saludo más estrecho a todos los luchadores que os habéis reunido en este acto. El Enric Eguna no es para nosotros una fecha para mirar atrás. Al contrario, con el ejemplo de los compañeros de lucha en la memoria y aprendiendo sobre el camino recorrido, este día tiene que servir para afianzar la lucha de hoy y mañana, tiene que servir para fortalecer el compromiso personal por la libertad de Euskal Herria. La lucha no es el pasado, sino el presente y el futuro. Continuar, sin desistir, en la lucha por el camino ejemplar de los gudaris, nos llevará a ser un Pueblo libre. Hacer frente firmemente a la opresión que vive Euskal Herria es un trabajo imprescindible para garantizar la supervivencia de nuestro pueblo. En este camino abrupto nadie nos va a regalar nada, la oportunidad de conseguir la libertad de Euskal Herria está en el corazón y en las manos de cada uno. Construiremos la independencia de Euskal Herria con nuestros actos diarios. Ese es precisamente el mensaje que ETA quiere haceros llegar hoy: Confirmamos el compromiso de seguir luchando firmemente, con las armas en la mano, hasta conseguir la independencia y el socialismo de Euskal Herria. ¡Tenemos la sangre preparada para darla por ella! ¡Lo conseguiremos! ¡Viva los luchadores vascos! ¡Viva Euskal Herria libre! ¡Viva Euskal Herria socialista! ¡Sin descanso hasta conseguir la independencia y el socialismo!" ----------------------------------- Aparició d'ETA en l'homenatge multitudinari de Aritxulegi 1.500 persones es van reunir per a retre homenatge als "218 gudaris morts en la lluita per dur A Euskal Herria a la independència i al socialisme". Tres encaputxats, armes en mà, van llegir un comunicat d'ETA. Más de 1.500 persones es van reunir el dissabte a la tarda en Oiartzun, en el bosc de Aritxulegi, sota el lema "Hissen direlako gara, garelako izango dira" (Perquè han estat som, perquè som seran) per a homenatjar als "218 gudaris que han donat la vida per la llibertat d'Euskal Herria". Amb bertsolaris, l'actuació d'un aizkolari etc. va començar un acte polític en el qual l'orador va explicar que "Euskal Herria ha respost a segles d'opressió mitjançant segles de lluita". Va afirmar que "els gudaris volen pau, volen llibertat" i va afegir que "els homes i dones que han donat la seva vida són reflex de la dignitat i la fermesa d'Euskal Herria". AL final de l'acte, 218 persones van sortir del bosc, cadascun amb una ikurriña que van dipositar a les faldilles de la forest. Després, els familiars dels morts van dipositar un clavell vermell al costat cada ikurriña, 218 clavells en total. En un moment determinat, tres persones, encaputxades i armades, van pujar a l'escenari i un d'ells va llegir el comunicat que amb motiu del Enric Eguna (Dia del Lluitador basc) del 27 de setembre havia preparat ETA. AL finalitzar, després del crit de "Gora eusko gudariak" van disparar set tirs a l'aire, per a desaparèixer. Missatge d'ETA, pel Enric Eguna "Euskadi Ta Askatasuna vulgues fer arribar la seva salutació més estreta a tots els lluitadors que us heu reunit en aquest acte. El Enric Eguna no és per a nosaltres una data per a mirar enrere. AL contrari, amb l'exemple dels companys de lluita en la memòria i aprenent sobre el camí recorregut, aquest dia ha de servir per a afermar la lluita d'avui i demà, ha de servir per a enfortir el compromís personal per la llibertat d'Euskal Herria. La lluita no és el passat, sinó el present i el futur. Continuar, sense desistir, en la lluita pel camí exemplar dels gudaris, ens durà a ser un Poble lliure. Plantar cara fermament a l'opressió que viu Euskal Herria és un treball imprescindible per a garantir la supervivència del nostre poble. En aquest camí abrupte ningú ens va a regalar gens, l'oportunitat d'aconseguir la llibertat d'Euskal Herria està en el cor i en les mans de cadascun. Construirem la independència d'Euskal Herria amb els nostres actes diaris. Aquest és precisament el missatge que ETA vol fer-vos arribar avui: Confirmem el compromís de seguir lluitant fermament, amb les armes en la mà, fins a aconseguir la independència i el socialisme d'Euskal Herria. Tenim la sang preparada per a donar-la per ella! Ho aconseguirem! Visqui els lluitadors bascos! Visqui Euskal Herria lliure! Visqui Euskal Herria socialista! Sense descans fins a aconseguir la independència i el socialisme!" www.eitb24.com
estic força sorprès la veritat. Tenia la sensació que el procès de pau seria llarg i ple d'obstacles com l'afany il.limitat de protagonisme dels jutges de la audiència nacional, i com també de l'aparició d'algun grupuscle de l'entorn d'ETA que parlant en nom seu i diguent algun missatge més o menys clar de la necessitat de la lluita armada en un futur. el dubte que em queda és si realment és un grupuscle de fora de l'àmbit de la direcció etarra, o és una manera de fer pressió al ZP per part d'aquesta mateixa direcció, en un moment que semblen les coses parades. Almenys a simple vista. | 0.602674 | curate | {"es": 0.4593596059113301, "ca": 0.5237068965517241, "it": 0.014778325123152709, "en": 0.002155172413793104} | |
macocu_ca_20230731_10_284516 | La descoberta catalana d'Amèrica arriba de nou a la gran pantalla. Després de les pel·lícules "L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'estat?" i "42o: La història prohibida", l'Institut Nova Història presenta el documental "Colom i la Casa Reial Catalana", sobre la vinculació d'En Colom amb la casa Reial Catalana.
L'estrena del documental, elaborat per Pilar Montoliu, tindrà lloc el divendres 8 d'abril als cinemes Girona de Barcelona. L'Institut Nova Història i Pilar Montoliu Produccions han fet públic el tràiler del documental Colom i la casa Reial Catalana. | 0.789621 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_213985 | Daldinia concentrica (Bolton) Ces. & De Not.
Descripció : Bolet en forma globulosa o irregular de fins a 10-12 cm de diàmetre de color rogenc de jove i negrós al tornar vell. Si el xapem observem una sèrie de bandes concèntriques blanques i negres que fan referència al seu nom científic. Les espores són negres en massa, llargarudes i de 12-14 x 6-7 micres.
Observacions : No és una espècie molt freqüent. | 0.679026 | curate | {"en": 0.08395061728395062, "es": 0.03209876543209877, "ca": 0.8839506172839506} | |
oscar-2201_ca_20230904_12_23937 | La PTP va participar a la taula rodona Passat, present i futur del tren. Participants: Ricard Riol (President de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic), Pilar García (directora Museu del Ferrocarril de Catalunya), Artur Zanón (redactor diari Expansión) i Jordi Valero (membre del Cercle Històric Miquel Biada). Moderador: Joan Salicrú (periodista). La presentació de la PTP explica com el ferrocarril s’ha mantingut com… | 0.720138 | curate | {"ca": 1.0} | https://transportpublic.org/2019/10/26/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_232164 | Va ser tinenta d’alcaldia i responsable de diferents àrees sota l’alcaldia de qui ara agafarà el testimoni
David Bricollé
Sallent | 07·03·23 | 12:27 | Actualitzat a les 16:58
0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades
David Saldoni i Anna Maria Fernández, simbolitzant el relleu de candidats JUNTS PER SALLENT
Anna Maria Fernández, qui va ser regidora dels govern de David Saldoni, serà la cap de llista de Junts per Sallent a les properes municipals. Una proclamació que es fa efectiva després de l’anunci de Saldoni de no repetir com a candidat, repte que va entomar en les últimes tres cites electorals, dues de les qual (2011 i 2015) el van dur a l’alcaldia.
Anna Maria Fernández té 53 anys i ha estat tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Sallent, on va ser responsable de les àrees de Règim Intern, Cultura, Festes, Seguretat Ciutadana i Educació i Igualtat, entre altres. Actualment està treballant en el sector sanitari, i assumeix el repte d’encapçalar la candidatura «amb la voluntat de sumar un equip que lideri el poble, que generi sinergies amb tota la població, i que sigui capaç d’acabar els projectes que porten quatre anys parats, i preparar Sallent pel futur».
A l’assemblea de Junts per Sallent on va ser escollida, Fernández va incidir, entre altres intervencions que considera importants tirar endavant, en l’obertura de Sallent al riu, «un projecte que havia de lligar tot el municipi transformant el riu en una zona d’esbarjo i passeig per tots els sallentins», i la construcció «de la nova residència que s’ha allargat pels dubtes de l’equip de govern, fet que ha portat a un increment de cost d’1,5 milions». La candidata, que va a la llista com a independent, va expressar a l’assemblea «la il·lusió i responsabilitat que representa aquest repte», però va afirmar que l’afronta amb l’experiència acumulada «i l’equip de persones que l’acompanyarà, que inclourà perfils diversos per tirar endavant tots els àmbits sectorials de l’Ajuntament».
En aquest sentit, Junts per Sallent ha exposat que està treballant per oferir una candidatura que englobi l’experiència i persones noves «amb la voluntat de bastir un projecte que tingui l’empenta i la força per tirar endavant projectes que l’actual equip de govern no ha gosat tirar endavant, com és el creixement industrial i de sòl residencial del municipi».
A l’assemblea també hi havia l’exalcalde Jordi Moltó, que va destacar el «fil conductor del projecte de poble», i es va posar a disposició de la nova candidata «perquè Sallent tingui una alcaldessa que pensi en tothom i en tot el poble».
Anna Maria Fernández agafa, doncs, el testimoni de David Saldoni, que tanca una etapa de 24 anys al consistori, on va començar l’any 1999 com a regidor del municipi, sota el mandat de Jordi Moltó, i posteriorment va ser alcalde entre els anys 2011 i 2019. Saldoni actualment també és Diputat al Parlament de Catalunya i diu que «la meva voluntat és poder seguir servint Sallent i el municipi des del Parlament de Catalunya, fent equip amb les persones que encapçalaran la nova candidatura al municipi, i que farem un gran equip des de les diverses institucions per afrontar els reptes que té Sallent». | 1 | perfect | {"ca": 0.9782128197031892, "fr": 0.004420587306599305, "en": 0.00031575623618566466, "pt": 0.017050836754025894} | |
macocu_ca_20230731_9_417347 | Qui som
Agrotaula, SL és una empresa que pertany al Grup Intercoop. La nostra missió és difondre i comercialitzar els productes típics i de qualitat de la gastronomia mediterrània, així com la cultura que els embolica. Per a nosaltres és de vital importància oferir una imatge de qualitat tradicional fusionada amb un concepte modern i innovador. Són productes que parlen d'una cultura i una manera de viure la gastronomia. | 0.718458 | curate | {"no": 0.016706443914081145, "ca": 0.9832935560859188} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_319028 | Quina opinió tindríeu d'ERC si fessin tripartit 2 un altre cop? Perdonaríeu el fet de fer que el Montilla sigui president? Va, va usuaris, que aquesta pregunta feta així directament encara no s'havia formulat per aquí! Jo ho tinc clar, desencís totalíssim amb ERC, i em quedaria descol·locat totalment políticament.
Tot depen de com sigui. Hi han dos factors: Un de politic: No han de fer Montilla president. Si de cas encargao del que sigui. I negar-se a pactar altrament. Un de gestio: Continuar amb la gestio (que considero correcte, dins el desastre de la socialdemocracia) pero amb mooolta mes gent col.locada. No que el PSC els hi torni a fotre la cartera. Ah, i a ningu se li escapa que hi ha un punt clau: TVC
És graciós, tots dos considerem que la socialdemocràcia és un desastre espantós, i per motius diferents | 0.708835 | curate | {"ca": 0.8271604938271605, "es": 0.13580246913580246, "pt": 0.037037037037037035} | |
mc4_ca_20230418_7_582561 | La Universitat Pompeu Fabra fa una declaració d’emergència climàtica
Aprofitant el marc del segon plenari de la iniciativa Benestar Planetari, el rector Jaume Casals ha fet pública la declaració institucional d’emergència climàtica, seguint els exemples d’altres institucions com els parlaments del Regne Unit i d’Irlanda o dels governs d’Escòcia, de Gal·les i de la Generalitat de Catalunya.
La declaració destaca el continu deteriorament del nostre planeta i reconeix la necessitat de tractar la situació amb l’emergència que requereix, a partir de la planificació d’estratègies dràstiques per reduir en un 50% les emissions de gasos d’efecte hivernacle abans del 2030. Així mateix, la Universitat se sent compromesa amb aquestes estratègies i està treballant en l’elaboració d’un diagnòstic d’impacte ambiental per establir objectius i estratègies de canvi real, que quedaran recollits en el primer Pla de Sostenibilitat de la UPF. Durant les properes setmanes es crearà un grup de treball d’alt nivell per permetre accelerar les iniciatives en curs, estudiar-ne de noves i establir un calendari per disminuir l’impacte ambiental de la nostra activitat.
La notícia no ens hauria de sorprendre. En l’àmbit de la recerca, la Universitat acaba de llançar una convocatòria, dotada amb 146.000 euros, per impulsar projectes relacionats amb aquests àmbits, i el proper 5 de juny es farà la primera Jornada sobre Benestar Planetari.
Per altra banda, amb l’objectiu de convertir l’àrea de la Ciutadella en un node de coneixement científic capdavanter a Europa, la Universitat preveu la construcció d’un nou edifici que formarà part del projecte “Ciutadella del Coneixement”, que es durà a terme en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Primera Jornada sobre Benestar Planetari
Pàgina web: Planetary Wellbeing | 0.875235 | curate | {"ca": 0.9781540141998908, "es": 0.02184598580010923} | https://www.upf.edu/web/upfsostenible/inici/-/asset_publisher/Xuup1tor8C19/content/id/224760051/maximized |
racoforumsanon_ca_20220809_1_252418 | Vau hanar al concert d'Obrint Pas? Jo vaig anar a les afores del concert per que a la merda de carpa no més hi cavien 1.700 persones i als organitzadors o a no se qui els hi va donar per registrar a la gent de 2 en 2. Al final vaig acabar al casal Miquel Marti i Pol, amb el Josep de la Trinxeria, el Ona , l'amic del Josep 1714 al que li diuen Jordi (al amic), el Viufinslamort i la Kaya. PD: No quedava kalimotxo al casal i la cervesa no m'agrada :( Dedicat a la Kaya xD
jo per tornar vaig tornar amb bici que es va millor. i no has de dependre de la deficient xarxa de metro i bus que hi ha a barna ( encara sort que la tenim, que hi ha llocs que no en tenen) | 0.806882 | curate | {"pt": 0.0517503805175038, "ca": 0.9482496194824962} | |
crawling-populars_ca_20200525_11_9515 | La nova programació de RAC1
Aneu al web de RAC1
Cartell de la presentació
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari | 0.6161 | curate | {"ca": 1.0} | : /osona/noticia/33252/tot/equip/rac1/presenta/nova/temporada/des/atlantida/vic |
mc4_ca_20230418_6_353084 | Fonda Neus - Fent País
1r plat a escollir entre quatre opcions
2n plat a escollir entre tres opcions
Pa, aigua i una copa de vi DO Penedès
Gastronomia · Alt Penedès
Els fogons de la Fonda Neus, comencen a fer bullir l’olla l’any 1929 amb la besàvia Neus i la seva filla l’àvia Teresa, mare dels actuals propietaris en Pere i la Montserrat, que innoven la cuina de la fonda introduint el cava com a clar reclam per la zona on estan.
Quan engegaren la Fonda, eren temps d’hostalatge de carreters, quadres pels cavalls, etc. A taula, els canelons Neus, la vedella amb bolets i el porró; feien furor a tots els traginers que hi feien parada i fonda.
Amb els nous temps, la cuina de la Fonda s’ha anat modernitzant, i actualment donen el servei de sempre posat al dia de les noves tendència gastronòmiques, però mai sense deixar l’essència que impregna aquest establiment des dels seus inicis.
C. Marc Mir 14-16 · Sant Sadurní d'Anoia · 08770 · Alt Penedès
Nom: Fonda Neus
Telèfon: 938 910 365
E-Mail: [email protected]
Menú del bolet a Hostal Pedraforca | 0.762016 | curate | {"fr": 0.1360153256704981, "ca": 0.8170498084291188, "de": 0.014367816091954023, "it": 0.032567049808429116} | https://www.fentpais.cat/capsa-regal/viu-sent-comparteix/fonda-neus/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_686833 | Per ara, no ha pogut ser! La veritat és que ahir va ser un dia trist i emocionant a l'hora. Amb la tonteria uns quants usuaris ens n'hem anat a dormir a les 7 de la matinada. Quin patir i quina tristesa al descobrir que no s'havia pogut vèncer l'ofensiva mundial contra el poble veneçolà. El "melodijerismo" va guanyar una batalla ahir. Els resultats varen ser aquests: Bloc A NO 4.504.354 - 50.70% Si 4.379.392 - 49.29%. Bloc B NO 4.522.332 - 51.05% SÍ 4.335.136 - 48.94%. És fa difícil saber amb certesa el perquè d'aquesta derrota. L'oposició ha aconseguit pujar poc més de 300.000 vots, arribant al sostre històric de 4..522.332 vots, el problema ha estat que gairebé 3.000.000 de chavistes s'han quedat a casa. La pujada de l'oposició es fàcil d'atribuir, la traïció dels socialdemòcrates de PODEMOS i el Sr. Baudel, que es van alinear amb els democratacristians i l'extremadreta per oposar-se a la reforma, ha regalat aquest 300.000 vots al NO. Cal valorar tambe que part del vot de PODEMOS s'ha negat a fer aquest regal a l'oposició i s'ha quedat a casa també. En les darreres presidencials van treure més de 600.000 vots. Veig molt difícil que hi haguí una reconciliació amb aquest sector i poc futur tenen en la nova aliança que han fet. Per altra banda, el bloc del SÍ no ha aconseguit difondre i explicar correctament la reforma. No han estat capaços de aturar la campanya de terror difosa per l'oposició a traves de les dues armes més perilloses que tenen: les difamacions i les mentides escampades per Globoterror i RCTV.as, i encobertes pel mass-media internacional. Amb aquesta campanya no han aconseguit sumar molts més vots, però han aconseguit atemorir a molts electors. Caldrà estudiar amb profunditat quines han estat totes les errades que s'han fet, per encara els 5 anys de presidència que queden per endavant. N'estic convençut que el govern bolivaria de Veneçuela serà capaç d'encarrilar definitivament la revolució. Per cert, tot plegat també ha servit que per desemmascarar les difamacions dels neocons amb el rotllo patatero aquest de que en Chávez és un dictador i que ha Veneçuela no hi ha llibertat. Tot i que no tardaran gaire a començar a fotre el mateix. VISCA LA REPÚBLICA BOLIVARIANA DE VENEÇUELA!PÀTRIA SOCIALISME O MORT!
De vegades hi ha gent (vegi's en wu ming) que li interessa més la política estrangera que la nacional, del propi país. No ho acabo d'entendre això...
això és una afirmació del tot gratuïta, és nota que no em coneixes de res
Fa poc que estic al racó i pel poc que he vist ja m'he fet una idea. Ets com la berta (no t'ofenguis eh, que tu com a mínim tens un mínim de sentit comú), un fanàtic total d'una causa aliena a la catalana, molt respectable això si. si diguéssis, goita estic a favor del Txàves -anem a catalanitzar-li el nom- perque és antiespanyol (si jo estic amb és simplement per això), doncs ho entendria, però aquest fanatisme comunista diria que al racó sobra. És bo que estiguem informats internacionalment, però no d'aquesta manera i tan objectivament (només dius les coses bones de la reforma, però les dolentes no -vagi per endavant que no en sóc ni partidari ni detractor-). Per exemple les eleccions a rússia, aqui quasi ni se n'ha parlat (deu se un mal dia per tu avui, que allà només "heu" obtingut un 12% dels vots). Una salutació i VISCA CATALUNYA ;)
fa 14 anys que milito a l'esquerra independentista, no nomes m'interessa el meu país, sinó que lluito organitzadament pel meu país. i no nomes vull la plena sobirania del meu país, sinó que a més tic un projecte polític pel meu país i pel món. | 0.832772 | curate | {"ca": 0.9528913963328632, "es": 0.013258110014104372, "en": 0.014386459802538786, "pt": 0.019464033850493653} | |
mc4_ca_20230418_11_78502 | El futbol amateur de casa nostra es mou - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
El futbol amateur de casa nostra es mou
Les banquetes ja estan pràcticament totes ocupades des de la Tercera Divisió fins a la Segona Catalana
francesc dalmau 14.05.2020 | 20:34
Lluís Clop, que arriba del Tàrrega, és el primer fitxatge del Joanenc ARXIU PARTICULAR
Lluís Clop, que arriba del Tàrrega, és el primer fitxatge del Joanenc
Eladi Gallego (dreta) amb el director esportiu Edu Ferrer, de la Pirinaica
Xavier Villareal serà el coordinador de la base de la Pirinaica
Tot i que la Federació Catalana de Futbol (FCF) encara no s'ha definit respecte dels ascensos i descensos d'aquesta temporada, que fa unes setmanes es va donar per acabada per la crisi del coronavirus, els equips no professionals de categoria estatal (dependents de la Federació Espanyola) i amateurs del futbol català es comencen a moure per configurar les seves plantilles per al curs vinent. En la majoria dels casos, el primer pas ha estat renovar o canviar l'entrenador, una peça sempre vital.
A Tercera Divisió, tant el Manresa com l'Igualada ja saben qui dirigirà els seus conjunts. En el cas dels manresans, hi ha hagut canvi a la banqueta. Després de dues molt bones temporades, amb ascens inclòs a la categoria actual, Andreu Peralta ha estat rellevat per Ferran Costa (extècnic del juvenil del club i del Gimnàstic de Manresa); a més a més d'entrenar el primer equip, Costa també serà el director esportiu de l'entitat, que inclou la coordinació del futbol base. Pel que fa a renovacions, el primer de confirmar la seva continuïtat ha estat el capità Sergi Solernou. Anit també es va anunciar el primer fitxatge: es tracta del defensor bagenc Nil Pradas, jugador la temporada passada a l'Igualada.
Precisament a Igualada, han mantingut la figura de Marc Cabestany, un tècnic que va entrar amb la temporada avançada en el lloc de Moha El Yaagoubi. Els resultats no acompanyaven i el vallesà va intentar reconduir la situació i, en el moment de l'aturada pel virus, la formació igualadina, malgrat ocupar posició de descens, matemàticament tenia possibilitats de permanència. En tot cas, la Federació Espanyola de Futbol ha determinat que en les categories estatals no professionals no hi hagi descensos. Per tant, el club que presideix Francesc Jorba es manté a Tercera Divisió. Els blaus, com així s'anomenen, ja han mogut alguna fitxa a nivell d'incorporacions i renovacions. L'Igualada ha fitxat l'anoienc Bernat Benito, que prové del Manresa, i el jove Arnau Cuadras, els darrers anys a la Damm; continuen a l'equip, de moment, el porter Pau Bosch, Èric González i Pedro Calvo.
A Primera Catalana, el Martorell confia, una temporada més, en Albert Nualart, que a la vegada portarà el futbol base de l'entitat. El tècnic de Vacarisses ha comentat que «volem seguir creixent. Hem posat el primer equip en el mapa del futbol català i tenim ganes de fer-ho amb la base». Pel que fa a la plantilla, han renovat el capità Adrià Aguilera, Jordi Pérez i Xavi Marco.
Moviments a Segona Catalana
Quant a Segona Catalana, la majoria d'equips de la Catalunya Central tenen confirmat el seu entrenador. El Berga ha estat un dels que han canviat. Joan Prat ha estat rellevat per un tècnic de la casa, Pep Torres, entrenador que portava l'equip juvenil del club de la capital del Berguedà. Un altre canvi a la banqueta s'ha donat al Calaf: Víctor Vera substitueix la plaça deixada per Oriol Hontangas. A Gironella continua Xavi Díaz com a entrenador, encara que no tindrà Francesc Ribalta i Albert Pascual al seu costat. Reforçarà l'equip tècnic Germán Rodríguez. Els gironellencs ja tenen lligats com a jugadors Èric Sanmartí, Pol Ginestà, Pau Ragués, Rafa Zafra i David Safont. El Solsona, com un dels millors segons classificats d'aquesta temporada a Segona Catalana, espera la determinació de la FCF i un possible ascens a Primera Catalana. Sigui on sigui la propera temporada el Solsona, sembla probable que el tàndem Joan Corominas i David Andreu continuï; aquests dies s'està negociant el nou acord.
El Joanenc manté Abel Arisa com a tècnic del primer equip i ha fet el primer fitxatge. Es tracta del santjoanenc Lluís Clop, que arriba del Tàrrega, de Primera Catalana. Han renovat els capitans Charly Fernández i Riki Sánchez i Marc Sala, encara que aquest ha estat intervingut aquesta setmana dels lligaments encreuats del genoll.
Per la seva banda, el Sallent, que aspira a la permanència, té un principi d'acord amb Juanma Fernández, un tècnic que havia de dirigir l'equip al final d'aquesta temporada en el lloc de Josep Antoni Moreno, però que no va ser a temps de debutar a causa del coronavirus.
I la Pirinaica, que té pràcticament confirmada la seva presència a Segona Catalana el proper curs, ha renovat Eladi Gallego com a entrenador, i el capità David Duque i Sergi Vilalta. Xavier Villareal serà el nou coordinador del futbol base de la Pirinaica i portarà el segon equip. | 0.846714 | curate | {"ca": 0.9723014256619145, "es": 0.020773930753564155, "en": 0.006924643584521385} | https://www.regio7.cat/esports/2020/05/15/futbol-amateur-casa-mou/612112.html |
mc4_ca_20230418_10_687936 | El diari "El País" publica un esborrany de la llei de transitorietat jurídica en què es preveu la declaració d'independència si no hi ha referèndum
Redacció 22/05/2017 - 09.59 Actualitzat 22/05/2017 - 16.49
El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha anunciat que avui mateix reunirà la cúpula fiscal per començar a analitzar l'esborrany de la llei per a la independència de Catalunya que avui publica el diari "El País". Maza l'ha qualificat de "sorprenent i estrany a l'estat de dret", en una entrevista a TVE.
Maza ha advertit que presentarà una querella si els fiscals consideren que va contra la Constitució.
Segons afirma el diari, "Catalunya declararà la independència de manera immediata si no hi ha referèndum". L'article revela alguns aspectes de la llei de transitorietat jurídica, que articula legalment com s'ha de fer la transició a la independència.
Junts pel Sí no ha volgut precisar si la llei de desconnexió preveu declarar unilateralment la independència. En un comunicat, la formació assegura, però, que el document filtrat no té res a veure amb les versions amb què està treballant el govern. Recorden que la prioritat és fer el referèndum i fer-lo de manera acordada. El president Puigdemont presentarà avui a Madrid l'últim intent del govern per poder celebrar-lo d'acord amb l'Estat.
En el cas que el govern de Madrid impedeixi la votació, el govern assegura que no els quedarà més alternativa que "dotar-nos dels mecanismes legals que permetin celebrar-lo". Segons diuen, "molts juristes fa molt de temps que estan estudiant totes les possibilitats legals per fer el referèndum amb les màximes garanties".
Jordi Turull, portaveu del grup parlamentari de Junts pel Sí, ha qualificat de "desfasada" la informació a través del Twitter.
Qui us hagi passat aquest suposat esborrany va molt desfasat, i el desmentim. Quan es faci pública la llei ho comprovareu ràpid. https://t.co/M7hh8YRkwH
— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) 22 de maig de 2017
El document filtrat també revela quina seria la pregunta del referèndum: "Vol que Catalunya sigui un estat independent d'Espanya? ".
El PPC ha registrat avui una petició de compareixença de Puigdemont, davant el ple del Parlament per les informacions publicades. Segons Xavier García Albiol, la llei de desconnexió és pròpia de "fanàtics i il·luminats".
La conferència de Madrid, últim intent del govern per fer un referèndum acordat
El fiscal general de l'Estat estudia si querellar-se per la llei de transitorietat jurídica | 0.807776 | curate | {"ca": 0.9899071457408155, "de": 0.009285425918449738, "eo": 0.0008074283407347598} | http://www.ccma.cat/324/la-fiscalia-investiga-lesborrany-que-sha-filtrat-de-la-llei-de-desconnexio/noticia/2790002/ |
mc4_ca_20230418_12_86710 | Richland (Iowa) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Richland (Iowa)
41° 11′ 06″ N, 91° 59′ 38″ O / 41.185°N,91.993888888889°O / 41.185; -91.993888888889
Comtat Keokuk County
293,65 hab/km²
1,988785 km²
Richland és una població dels Estats Units a l'estat d'Iowa. Segons el cens del 2000 tenia una població de 587 habitants. [1]
Segons el cens del 2000, Richland tenia 587 habitants, 251 habitatges, i 164 famílies. [2] La densitat de població era de 294,3 habitants per km². [3]
Dels 251 habitatges en un 32,3% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 53% hi vivien parelles casades, en un 10% dones solteres, i en un 34,3% no eren unitats familiars. En el 32,3% dels habitatges hi vivien persones soles el 16,3% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,34 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 2,92. [2]
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 26,1% tenia menys de 18 anys, un 6,3% entre 18 i 24, un 26,6% entre 25 i 44, un 22,3% de 45 a 60 i un 18,7% 65 anys o més.
La renda mediana per habitatge era de 32.813 $ i la renda mediana per família de 46.806 $. Els homes tenien una renda mediana de 31.442 $ mentre que les dones 20.521 $. La renda per capita de la població era de 14.726 $. Entorn de l'11,9% de les famílies i el 16,8% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Harper (20 km)
Ollie (9 km)
Packwood (9 km)
Pleasant Plain (12 km)
↑ 2,0 2,1 2,2 «Fact Sheet- Richland». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Richland_(Iowa)&oldid=19030077»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 22 oct 2017 a les 01:47. | 0.653834 | curate | {"ca": 0.8018380241240666, "de": 0.05858701895462378, "en": 0.09879379666858128, "wl": 0.0080413555427915, "uu": 0.0017231476163124641, "mk": 0.0017231476163124641, "cs": 0.0080413555427915, "ru": 0.02125215393452039} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Richland_(Iowa) |
mc4_ca_20230418_5_87431 | blog.cat d'en Pep - 2017 Juny 28
Archive for Juny 28th, 2017
Filed under córrer,General,mossenaires,mossenhoms.be,senderisme
Fidels als 10 quilòmetres ens encanta trobar llocs que sabem que us poden fer gaudir, si pot ésser, encara més. Fa uns dies amb en Jordi Viñeta i perquè tan inquiet quan entrenem i amb ganes de descobrir llocs, ens va posar per aquest racó i ens va sorprendre un lloc tan fresc i bonic […]
Tags: Amistat, atletisme, córrer, correrxerrar, Entrenaments en grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, Juan Carlos Alvarez, mossenaires, pep moliner, running, Terrassa
Comentaris tancats a Font dels plàtans amb Mossenaires | 0.711026 | curate | {"ca": 0.8571428571428571, "en": 0.14285714285714285} | http://pepmoliner.blog.cat/2017/06/28/ |
dogc_ca_20230901_0_22793 | ORDRE de 10 de juliol de 1987, per la qual s'autoritza a la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya (CTNE) l'ocupació temporal de 0,3996 ha de terrenys a les forests L-1102 i L-1103 de l'elenc de la província de Lleida anomenada Aidí, Mosquera i Solana, i Estaron, propietat de l'Estat, als termes municipals de Llavorsí i la Guingueta i Jou.
Examinat l'expedient instruït amb motiu de la petició formulada per la CTNE en el qual se sol·licita l'ocupació temporal de 0,3996 ha de terrenys a les forests L-1102 i L-1103 de l'elenc de la província de Lleida anomenada Aidí, Mosquera i Solana, i Estaron, propietat de l'Estat, als termes municipals de Llavorsí i la Guingueta i Jou amb l'objecte d'estendre una línia telefònica;
Vist que l'ocupació és perfectament compatible amb el caràcter d'utilitat pública de la forest;
Atès el que disposen els contractes entre la CTNE i l'Estat espanyol aprovats pels Decrets de 25 d'agost de 1929 i 31 d'octubre de 1946;
Atès que l'expedient s'ha tramitat d'acord amb el que disposa la Llei Forestal de 8 de juny de 1987, el seu Reglament de 22 de febrer de 1962, la Llei de Procediment Administratiu de 17 de juliol de 1958 i altres disposicions concordants;
Vistos els informes favorables de la Secció Territorial de Medi Natural de Lleida i del Servei de Boscos i Pastures de la Direcció General de Política Forestal,
Ordeno:
Article 1
Autoritzar a la CTNE l'ocupació per un termini de 47 anys d'una parcel·la rectangular de terrenys de 1.998 m de llargada per 2 m d'amplada, igual a 0,3996 ha, a les forests L-1102 i L-1103 de l'elenc de la província de Lleida, anomenada Aidí, Mosquera i Solana, i Estaron, amb l'objectiu d'estendre una línia telefònica d'acord amb l'informe, els plànols i altres documents que figuren a l'expedient, mitjançant abonament de 10.340 pessetes en concepte d'indemnització per danys i perjudicis.
Article 2
La present autorització es regirà pel plec de condicions que figura incorporat a l'expedient.
Barcelona, 10 de juliol de 1987
Josep Miró i Ardèvol Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca | 1 | perfect | {"ca": 0.9878463782207098, "it": 0.003403014098201264, "en": 0.008750607681088965} | |
macocu_ca_20230731_3_390463 | Suficiència 2 (7a i 8a sessió)
Espero que aquesta setmana no hàgiu tingut la sensació de “confusió” que té el personatge de la foto! Em sap greu, és cosa dels pronoms relatius!
Espero que els entengueu amb una mica de paciència. Potser aquests materials us poden ser útils. | 0.696535 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_373587 | Benvolguts usuaris, Degut a les afectacions produïdes per les obres de millora del pont d’Esponellà i la impossibilitat de realitzar la línia habitual, a partir del dimarts 6 d’abril, TEISA donarà servei a les poblacions afectades mitjançant una línia entre Banyoles, Fontcoberta – Melianta, Esponellà i Crespià. Pot veure els horaris a l'enllaç: Atentament, Grup TEISA | 0.765053 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_12_90283 | Els taxistes de Manlleu demanen a l'Ajuntament que s'apliqui la normativa de la Llei del Taxi, que prohibeix als taxistes sense llicència de l'Ajuntament de Manlleu recollir viatgers a la ciutat El col·lectiu de taxistes es va reunir amb Carme Trillas,...
El dimarts dia 13 de desembre a la tarda va tenir lloc, al Casal Cívic Frederica Montseny, la jornada "Codesenvolupament: un nou repte de l'àmbit local", amb l'assistència d'una quarantena de persones.
El Centre Obert Tripijoc és un lloc on els nens i nenes entre 6 i 12 anys de Manlleu, poden gaudir d'activitats lúdiques i educatives en horari extraescolar. El Centre està ubicat al Carrer Enric Delaris, 52.
La jornada serà el dimarts dia 13 de desembre al Casal Cívic Frederica Montseny i està organitzada conjuntament entre l'ajuntament de Manlleu i les entitats de Mares Món i Jameiat Essalam. El pròxim dimarts 13 de desembre, de les 16.
Exposició, teatre, lectures i concert a Can Puget aquest divendres dia 25 de novembre a partir de les 20.30h. A les 20.30 l'alcalde Pere Prat inaugurarà l'exposició "cap cop més! Manlleu contra la desigualtat i la violència de gènere".
L'entitat tindrà una paradeta solidària el dia 25 de novembre a la sala d'exposicions de Can Puget, coincidint amb la inauguració de l'exposició: "Cap cop més! Manlleu contra la desigualtat i la violència de gènere L'entitat humanitària Mans...
El proper dijous dia 24 l'ajuntament i l'ASVAT organitzen, amb el suport de la Diputació de Barcelona,aquesta xerrada amb l'objectiu d'orientar al consumidor cap a una millor distribució dels seus ingressos. | 0.846549 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.manlleu.cat/pg3/les-persones/civisme/mod/noticies.htm |
naciodigital_ca_20220331_0_85866 | El president de l’Associació Catalana de Municipis i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, ha declarat aquest dimarts que la seva citació per declarar respon a una estratègia: “No deixo de formar part de l’estratègia de pretendre fer por, d’intimidar per part de l’estat espanyol i tot els estaments que té, per exemple, el Ministeri Fiscal. Perquè la majora dels ajuntaments vam signar el decret abans que la llei estigués suspesa i això és un fet”, ha destacat.
Buch ha fet aquestes reunions des de les Franqueses del Vallès, on s’ha celebrat la reunió del Comitè Executiu de l’Associació Catalana de Municipis. “Tota l’estona que un funcionari ha estat fent això, l’estona que la Policia Local triga a anar a buscar la citació i portar-me-la, l’estona que dedicaran a trametre la citació al fiscal de Mataró s’ho podrien estalviar. Algú haurà de donar explicacions per tota la malversació de fons públic perquè vam signar el document abans de la suspensió i perquè convocar un referèndum no és il·legal. El 2005 es va despenalitzar del Codi Penal”, ha afegit.
Segons Buch, la reunió a les Franqueses ha de servir per marcar unes estratègies de futur que passen per “fer costat els ajuntaments que han cedit els espais pel referèndum, respectar els que no ho han volgut fer i donar suport a les iniciatives cíviques, pacífiques i democràtiques que hi hagi fins a l’1 d’octubre”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/26280/miquel-buch-diu-seva-citacio-declarar-forma-part-estrategia-pretendre-fer |
mc4_ca_20230418_0_409927 | La 3a edició del festival dedicat a l'àlbum il·lustrat se celebra del 2 al 17 de novembre
La Setmana de l'Àlbum arriba a la seva tercera edició, que se celebrarà entre el 2 i el 17 de novembre en diverses ciutats. Del 2 al 10 de novembre programarà activitats a Barcelona i Sevilla i del 9 al 17 a Madrid, Almeria i Màlaga. A més, en aquesta 3a edició la Setmana de l'Àlbum també se celebrarà en diferents ciutats de Catalunya, com ara Artés, Banyoles, Cornellà de Llobregat, Martorelles, Montcada i Reixac, Pallejà, Piera, Sabadell, Torredembarra, Sitges i Vic.
El festival literari Setmana de l'Àlbum es consolida com la cita imprescindible per a tots els interessats en el món de l'àlbum il·lustrat, amb un programa d'activitats que en aquesta edició gira entorn del tema "Llibres que obren mons".
Entre les activitats de la Setmana de l'Àlbum cal destacar el 2n fòrum L'Àlbum a l'Aula, adreçat a professionals del sector educatiu i de la literatura infantil i juvenil. Aquest any s'organitza en tres ciutats: Barcelona, Madrid i Saragossa. A Barcelona se celebrarà els dies 8 i 9 de novembre. Us podeu descarregar les activitats del 2n fòrum L'Àlbum a l'Aula a Barcelona aquí.
Es tracta del festival literari de més abast territorial. Aquesta edició se celebrarà a Almeria, Barcelona, Madrid, Màlaga i Sevilla
De les activitats adreçades al públic en general destaca la visita d'il·lustradors internacionals de renom, com Arianne Faber, Georg Barber (Atak), Issa Watanabe i Eva Muggenthaler. També l'acte inaugural, que se celebrarà a l'exterior de la Biblioteca de Nou Barris; l'exposició La maleta viatgera, al Centre Cívic Patí Llimona; la xerrada sobre la il·lustració a Alemanya a l'Institut Goethe; la xerrada sobre migrants a la llibreria Casa Anita o l'acte de clausura l'Àlbum Gegant, en què sis il·lustradors faran un àlbum gegant en directe inspirant-se en el text treballat prèviament per alumnes de 4t i 5è de les escoles Pràctiques i Cavall Bernat del barri de Sants de Barcelona. Podeu consultar la llista de totes les activitats de la Setmana de l'Àlbum aquí.
La Setmana de l'Àlbum és un punt de trobada entre professionals i amants de l'àmbit literari entorn d'activitats multidisciplinàries com contacontes, taules rodones o activitats a l'aire lliure amb il·lustradors; activitats dirigides a públic de totes les edats. A l’edició del 2018 hi van participar 46 biblioteques, 83 llibreries, 150 il·lustradors, autors, talleristes i ponents. Es van organitzar més de 350 activitats que van congregar més de 3.000 persones.
El cartell d'aquest any ha estat fet per l'il·lustrador sevillà Guridi, que ha volgut "ressaltar la importància de la figura de la dona i el fet de llegir com a vehicle de superació". L'artista també ha volgut destacar la importància de l'àlbum com a "nexe entre la literatura que fa imaginar i la imatge que es llegeix".
Cartell Setmana de l'Àlbum
Darrere de la iniciativa de la Setmana de l'Àlbum hi ha l'associació ¡Álbum!, formada per un total de 23 editorials independents amb l'objectiu comú de posar en valor l'àlbum il·lustrat i la seva rellevància social i fomentar el seu ús en diferents espais educatius, conjuntament amb llibreters, biblioteques i escoles. L'associació ¡Álbum! considera l'àlbum com a eina imprescindible per construir una societat amb esperit lliure i literari.
page1image3594745392
El Club del Petit Activista | 0.847855 | curate | {"ca": 0.9860119047619048, "uk": 0.005952380952380952, "es": 0.008035714285714285} | https://criatures.ara.cat/lectura/Torna-Setmana-Album_0_2330167093.html |
mc4_ca_20230418_7_181884 | Comunicació Palafrugell - Ple absolut als concerts del 25è Festival de Jazz Costa Brava
El Festival de Jazz Costa Brava, celebrat del 10 al 13 d’octubre a Palafrugell, ha tancat la seva 25è edició amb èxit absolut de públic. El festival està organitzat per l’àrea de Cultura de l'Ajuntament de Palafrugell, amb el suport de la Diputació de Girona.
“El Festival de Jazz Costa Brava és ja una referència musical i cultural del nostre país. Les 25 edicions celebrades i el gran èxit de públic, tant local com forà, confirmen la gran feina feta al llarg d’aquests anys i, un any més, l’atractiu d’un cartell de primer nivell” assegura Josep Piferrer, alcalde de Palafrugell i regidor de Cultura. “Sens dubte, el jazz seguirà sonoritzant la tardor a Palafrugell molts anys més”, conclou Piferrer.
Els dos concerts de pagament (el divendres, Jazz & Rouge, amb l’actuació de Violetta Curry & Jaume Vilaseca trio, i dissabte La Locomotora Negra, juntament amb la Coral Sant Jordi) van exhaurir les entrades. Però aquestes no van ser les úniques actuacions amb èxit de públic, tots els concerts gratuïts programats a plaça Nova, van omplir el centre de la vila de gom a gom: començant per divendres a la tarda amb l’actuació de Phat Fred, seguit de les actuacions de Susana Sheiman & L’Energia Big Band amb els Combos de L’Escola de Música de Palafrugell i Anna Sàez Quintet, el dissabte; i per acabar el diumenge amb la Xaranga de L’Escola de Música de Palafrugell, i l’actuació de Clarence Bekker Band. | 0.884965 | curate | {"ca": 1.0} | http://tvpalafrugell.cat/premsapalafrugell/cultura/5020-ple-absolut-als-concerts-del-25e-festival-de-jazz-costa-brava |
cawac_ca_20200528_6_96065 | Mercat de la Boqueria
El Mercat de la Boqueria és un festival de colors, de sabors, d'aromes i de vida incomparable al món; la Boqueria és tot un espectacle. Aquest mercat és de visita imprescindible a la ciutat, l'aparador més pintoresc i atractiu de la gastronomia de Barcelona i de Catalunya, amb matèries primeres locals, i també exòtiques, arribades de tot arreu.
La Boqueria va ser escollit el millor mercat del món l'any 2005 en el biennal Congrés Mundial de Mercats Públics que es va celebrar a Washington el 2006. El mercat està situat a un costat del bell mig de la Rambla, el passeig més popular i turístic de la ciutat. Podeu incloure la Boqueria en qualsevol de les vostres visites a l'àrea central de Barcelona. Diuen que el que no es pot comprar a la Boqueria no es compra enlloc, la Boqueria és el millor mercat del món, us el perdreu?
Una mica d'història del mercat
Ja des del llunyà 1217 hi havia notícies de l'existència de venda de productes de pagès al pla de la Boqueria de la Rambla, sortida d'una de les portes emmurallades de l'antiga Barcelona, que en aquest sector feia el curs de la Rambla, un bon lloc de pas per a vendes; de fet, els pagesos encara venen a una petita plaça descoberta al costat del Mercat de la Boqueria.
Aquest mercat també s'anomena Mercat de Sant Josep perquè es va construir al solar expropiat que ocupava el convent dels carmelites descalços, l'església de Sant Josep i, més tard, va incorporar també el solar del convent de Jerusalem. Com els veïns Gran Teatre del Liceu o la plaça Reial, va ser resultat de la desamortització dels béns de l'Església catòlica, que es va establir per llei del govern liberal espanyol l'any 1835. Es va pensar fer-hi una gran plaça porxada neoclàssica a l'estil de la plaça Reial, però finalment l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila va decidir fer un mercat permanent i cobert, partint d'una estructura arquitectònica de ferro. | 0.873251 | curate | {"ca": 1.0} | http://w110.bcn.cat/portal/site/Turisme/menuitem.7e257cdd389697aa58cb0d3020348a0c/?vgnextoid=0000000739633222VgnV6CONT00000000000RCRD&lang=ca_ES |
acn_ca_20201011_0_10169 | AMPLIACIÓ:Rufián considera que una llista unitària de l'independentisme a Barcelona seria "regalar" la victòria a Ada Colau
El diputat d'Esquerra al Congrés també ha advertit Pedro Sánchez que no torni a aplicar el 155 perquè "perdrà a Catalunya"
ACN Celrà.-El diputat d'Esquerra al Congrés Gabriel Rufián considera que fer una llista unitària a les municipals del 2019 a l'Ajuntament de Barcelona, només serviria per "regalar" l'alcaldia a Ada Colau. Rufián considera que una aliança entre PDeCAT i ERC suposaria "donar moltes excuses" a l'òrbita de Podem per "acusar" l'independentisme i "desgastar-lo" per tal que no guanyi. El diputat també ha advertit Pedro Sánchez que si torna a aplicar l'article 155 "l'única cosa que aconseguirà serà perdre a Catalunya". "Li demano que no participi en aquesta deriva hooligan i lepenista de Rivera i Casado", ha reblat Rufián. Tot plegat en el primer Congrés de Tuitaires per la República que s'ha fet a Celrà (Gironès), on hi han participat altres personalitats com Mireia Boya, Albano Dante Fachin, o l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a través d'un missatge gravat.
Esquerra es desmarca de fer una llista unitària de cara a les eleccions municipals del 2019. Així ho ha expressat el seu diputat al Congrés Gabriel Rufián que tot i reconèixer que està a favor de la unitat, considera que concórrer conjuntes les llistes d'ERC i el PDeCAT facilitaria una victòria de Colau i els Comuns. "Serviria d'excusa per acusar-nos de coses com el 3%", assenyala Rufián que es mostra "convençut" d'un bon resultat electoral malgrat anar en llistes separades.
"Per arribar a segons qui que ens veu amb simpatia però que li grinyolen algunes coses, hem de permetre que pugui escollir", ha assenyalat. El diputat concreta que "el més important" és que "siguem molts" que defensem el mateix entre opcions diferents. "A vegades pensem que hi ha una fórmula màgica per guanyar i no és així", ha apuntat.
Rufián també ha aprofitat per advertir Pedro Sánchez perquè no torni a aplicar l'article 155 a Catalunya. Per al diputat republicà si el cap de l'executiu espanyol tornés a posar-lo en marxa hauria "caigut en la deriva lepenista i hooligan" de Casado i Rivera.
En aquest sentit, Rufián ha recordat que els vots favorables d'Esquerra a la moció de censura no eren "un aval" a Sánchez, sinó un "no rotund a Mariano Rajoy, a lladres i carcellers. Tan de bo recordessin articles com el 47 o el 125, però no el 155", ha etzibat.
Les xarxes en el relat
El primer congrés de tuitaires per la República ha servit per analitzar la influència que tenen les xarxes socials en el relat del dia a dia. En una pantalla gegant s'han emès missatges en favor de la llibertat d'expressió del raper Valtonyc, l'activista Tamara Carrasco, l'expresident de la Generalitat Carles
Puigdemont i el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró.
Puigdemont ha carregat contra els mitjans de comunicació unionistes que traslladen "fal·làcies" per tal d'atacar l'independentisme. L'expresident ha explicat que la tecnologia ha de servir per "protegir-nos" d'aquests atacs.
Agraïment per la reacció des de l'Estat
Tant la cupaire Mireia Boya com el politòleg Ramon Cotarelo i l'exdiputat al Parlament Albano Dante-Fachín han coincidit en celebrar la "reacció exemplar" de molts tuitaires de la resta de l'Estat que van criticar la reacció de Ciutadans en relació als llaços grocs.
"Hi havia molta gent a l'estat espanyol que volia reaccionar i és important per a nosaltres per poder legitimar la República", ha assenyalat Boya. Cotarelo per la seva banda considera que posar-se en contra del 80% de la població és "de gènere imbècil". | 1 | perfect | {"ca": 0.9710664094791954, "es": 0.02893359052080463} | https://www.acn.cat/text/item/rufian-considera-que-una-llista-unitaria-de-l-independentisme-a-barcelona-seria-regalar-la-victoria-a-ada-colau-2 |
macocu_ca_20230731_3_492991 | Logo de La Col·lectivA
El passat dimarts, 6 d’octubre, l’Ajuntament de Benissa es va reunir en plenari i entre els punts a tractar, hi havia la moció redactada per la Plataforma Feminista amb motiu de la mobilització estatal del 7N, data per a la qual hi ha convocada una marxa a Madrid contra les violències de gènere. Algunes de les dones que formem La Col·lectiva (col·lectiu feminista de la Vall de Pop) vam assistir al plenari, que incloïa un torn obert de paraula. Les següents línies són algunes reflexions que prenen com a punt de partida el que vam veure i viure.
Un dia després de l’assassinat masclista de tres dones a l’estat espanyol -82 en el que va d’any- i a cinc dies de la celebració (per a qui ho siga) de la Constitució Espanyola, la lectura de la moció per la lluita contra la violència masclista presentada per La Co·lectivA va ser una radiografia perfecta que mostra clarament com s’aplica a nivell social, polític, individual i intern l’article 14:
Totes les persones que vulguen observar, amb un mínim de deteniment, la forma en què es genera i manifesta la vida, saben que allò a què no se li dóna un temps i un espai per a ser, no existeix. I aquest temps, no pot ser un temps i un espai qualsevol, aplicat de forma arbitrària, sinó un temps de qualitat i fèrtil.
La lectura de la moció, notificada una setmana abans del plenari a tots els membres de la corporació municipal -i de la que esperàvem que tingueren còpia pertinent- va ser llegida per l’alcalde de Benissa, Juan Bautista Roselló, amb una precipitació i resolució pròpies d’un tema insignificant, que no mereix la major transcendència dins de l’ordre del dia. Això, sumat a la falta de debat posterior i a l’absència de posicionament per part dels/les membres del plenari -més enllà de la votació a favor i realitzada amb la mateixa precipitació- ens fa veure clarament que no estem en un punt idoni. Ja no per parlar de la reversió d’aquesta malaltia social, sinó tan sols per aplicar el tractament suficient i necessari perquè aquesta reversió es done.
L’estat de certs marges de pedra d’algunes zones del poble o les crítiques em premsa cap a determinades persones del govern local, van gaudir de molt més temps i reflexions per part de tothom que la moció.
No diem açó en forma de crítica, perquè no hi havia pretensió o expectatives de com havia de desenvolupar-se el plenari. Pero si que ens va resultar una sorpresa que el diagnòstic d’allò que ens constitueix internament com a persones (més enllà de formalismes, discursos o protocols externs), fos tan desfavorable. Que se’ns entenga la perplexitat: som persones feministes que sí que dediquem un temps i espai fèrtil en les nostres vides per tal d’eradicar aquestra xacra que ens afecta a tots i totes. I l’altre dia vam veure que per a ser tants i tantes les afectades, som molt poques les que fem alguna cosa al respecte.
El diagnòstic és el que és i és perfecte perque ens mostra la realitat. I aquesta realitat és la base des de la qual nosaltres treballem per la igualtat i la dignitat de totes les persones. Així que res ens pot venir millor que ser-ne conscients. La reflexió, però, és absolutament necessària.
La consciència i sensibilització en un tema tan greu com el terrorisme masclista, exercit quotidianament sobre el 50% de la població mundial, no té encara una base, ni tan sols espai-temporal suficientment sòlida, com per a què es considere com el que és: una realitat. Una realitat patent i imperant a nivell social, i com a tal, reclama un tractament urgent.
Per això no volem que ningú modifique el seu discurs. Volem que cadascú/na el revise, l’observe i es plantege seriosament si parla amb propietat de l’aplicació del referit article 14.
Durant el plenari, en el temps de rèpliques, vam haver d’escoltar frases com “estic molt sensibilitzat amb aquesta xacra social tot i ser home”, pronunciades per l’alcalde de Benissa, Juan José Roselló. Ergo aquí ho tenim radiografiat: el feminisme és de les dones.
És genèrica la lluita per la igualtat? Aquesta distinció individual (que ens travessa a tots i a totes, en diferent mesura) és la base que alimenta tot l’engranatge posterior, que es desenvolupa en la malaltia social que patim, ara sí, majoritàriament les dones.
Totes les mesures i protocols de violència de gènere existents a Benissa, i a la major part dels nostres pobles, busquen ser efectives de portes cap a fora, un vegada que la ferida ja ha sagnat i la malaltia s ha fet evident.
Les mateixes, o majors mesures i protocols, s’han d’aplicar, també i sobretot, de portes cap a dins. Eines i treball a l’abast de tothom. Públic des de 0 fins als 99 anys. Són tractaments d’aplicació urgent. Per això diem: polítics i polítiques dels nostres pobles, no modifiqueu el vostre discurs. No vingueu al pròxim plenari amb una verbalització més conciliadora de l’assumpte. El que ens interessa és el que va entre línies, el que no es diu, el que està per veure i revisar. El lloc des d’on treballem el feminisme és des de l’arrel. En la superfície ja sabem que tot està anèmic en matèria d’igualtat i gènere, però, per baix dels protocols i arguments estem les persones.
Ens podem detindre un segon i preguntar-nos: A les dones ens estan matant i moltes estan morint en vida. Realment, què significa això per a tu? Si això no significa res per a tu, em serveix. Però, si ho volem treballar, cal tenir un punt de partida. I el que tenim és perfecte per a poder fer tasca de debò.
Pero, aturem-nos un segon i posem sobre la taula el que hi ha. Mira: aquest és l’estat de salut en matèria de gènere i igualtat del teu món, del teu país, de la teua administració pública, de tu mateixa...Què et sembla?
Inma Rodríguez, membre de La Col·lectivA | 0.85459 | curate | {"ca": 0.9936530324400564, "ru": 0.006346967559943582} | |
crawling-populars_ca_20200525_37_43100 | AnoiaDiari. Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. 2020 | 0 | curate | {"ca": 0.7307692307692307, "pt": 0.21794871794871795, "de": 0.05128205128205128} | : /fotogaleria/european-ballon-festival-2010/28878/ |
mc4_ca_20230418_8_140403 | El club on Cristiano Ronaldo va començar a jugar al futbol quan era un nen retira la samarreta amb el seu número 7 - Esport3 - TV3 i Catalunya Ràdio
El club on Cristiano Ronaldo va començar a jugar al futbol quan era un nen retira la samarreta amb el seu número 7
Cristiano Ronaldo va començar a jugar al futbol al modest Andorinha. Ara, el seu club, com a homenatge, retira la samarreta amb el seu dorsal
13/11/2015 - 18.12
La primera llicència de Cristiano Ronaldo (Foto: Pinterest)
L'Andorinha (en català, "oreneta"), el primer equip de Cristiano Ronaldo a l'illa de Madeira quan era un nen, ha decidit retirar la samarreta amb el número 7 com a homenatge al millor jugador que ha passat per alguna de les seves categories.
Els socis van aprovar aquest homenatge en assemblea. El president del club, José Bacelar, ha afirmat a la premsa que a partir d'ara els únics que podran lluir el 7 amb la samarreta de l'Andorinha seran Ronaldo o algun descendent directe seu.
Aquest és el segon homenatge que aquest modest equip de la categoria regional portuguesa ret a un jugador que només va estar dues temporades al club, entre els 8 i els 10 anys d'edat. A l'estiu el van nomenar soci d'honor. Bacelar ha explicat que l'escola de futbol de l'Andorinha no pot admetre més nens. El secret del seu èxit, haver estat el primer equip de Cristiano Ronaldo.
Novak Djokovic s'emporta el Masters 1000 de Xangai
CR7: "Messi guanyarà la Pilota d'Or"
El Comitè no castigarà l'agressió de Cristiano Ronaldo a Krychowiak | 0.794547 | curate | {"ca": 0.9543317662860981, "it": 0.01208865010073875, "fr": 0.0335795836131632} | http://www.ccma.cat/esport3/el-club-on-cristiano-ronaldo-va-comencar-a-jugar-al-futbol-quan-era-un-nen-retira-la-samarreta-amb-el-seu-numero-7/noticia/2696676/ |
cawac_ca_20200528_9_69760 | La ciència i els per quès del que ens envolta
Entrades amb l'etiqueta ‘camins mínims’
Tinc un amic que, quan és de viatge, enyora el seu poble. Als vespres, quan cau la llum, ho intenta mitigar mentre mira el cel, cap a l’horitzó, en direcció a Cadaqués.
L’any passat va anar a Florència, i ho tenia fàcil. Només havia de mirar cap a l’oest. Però aquest any ha viatjat a Kyoto, al Japó. En quina direcció ha de mirar, als capvespres?
Sabem que la distància més curta entre dos punts és la línia recta. Però això, a la terra no és massa pràctic i no li serveix, al nostre amic. No vol mirar cap avall, cap als peus. Sabem que la terra és una quasi-esfera. I el camí més curt entre dos punts situats sobre una superfície, no és una recta. És una corba que s’anomena geodèsica.
Amb el grau d’aproximació que hem de treballar, podem perfectament suposar que la terra és una esfera. Doncs bé, si tenim dos punts situats sobre una esfera (en el nostre cas, Cadaqués i Kyoto) i aquests dos punts no són antípodes, la geometria ens diu que existeix un únic camí mínim entre ells. El nostre amic només ha d’esbrinar quin és aquest camí geodèsic, i ja ha resolt el problema d’on dirigir la seva mirada als vespres. Val a dir que si viatja a les antípodes, a Nova Zelanda, es trobarà en un punt singular. En aquest cas no hi ha una direcció de distància mínima, sinó que la distància és idèntica sigui quina sigui la direcció en què miri. A les antípodes pot mirar en qualsevol direcció, sempre estarà dirigint la mirada a Cadaqués…
Deixant a banda les antípodes, sabem que qualsevol parell de punts sobre la terra defineix una única corba geodèsica i una única direcció de camí mínim. Però, com podem determinar-la?
Dibuixar una línia recta al mapa no serveix, perquè la terra, com tota esfera, no té punts privilegiats. Per això no hi ha mapes perfectes, com bé ens va explicar Gerard Kremer (Mercator ). Tot mapa és una projecció de la terra (o de part d’ella) sobre una superfície, habitualment un pla, cilindre o con. Però, a la terra, tots els punts són iguals i en canvi els mapes han de tenir un punt central. Els mapamundis aconsegueixen no deformar determinats punts de la terra, però deformen els altres. El resultat és que les geodèsiques, als mapes, no són línies rectes. I això ens complica els problema.
Una solució senzilla és treballar sobre un mapa que no deformi: un mapa en un globus terraqüi. Ho podem fer amb una bola del món o, més fàcilment, amb un geo-navegador com Google-Earth . Simplement anem girant el globus terraqüi fins aconseguir que la línia recta que uneix els nostres dos punts divideixi la terra en dues parts iguals. Llavors haurem trobat la única direcció des de la qual veiem els dos punts i l’arc de la seva geodèsica com un segment de recta que els uneix (veure nota al final).
Si ho fem amb Cadaqués i Kyoto, aconseguirem la imatge de la figura de sota. La geodèsica és un arc de cercle màxim, contingut en el pla que passa per Cadaqués, Kyoto i el centre de la terra. De fet, és com un nou equador, un equador que ens agermana amb els habitants de Kyoto. Podríem agafar un ganivet virtual i tallar la terra, com una síndria, en dues meitats idèntiques i amb els nostres dos punts en el pla de tall. Marqueu dos punts qualsevols a la superfície d’una síndria. Hi ha una única manera de tallar la síndria en dues parts iguals i fent que el tall passi pels dos punts marcats: és el tall que ens marca el camí geodèsic entre els dos punts.
El nostre amic, als capvespres, ha de mirar no pas cap a l’oest, sino cap al nord-oest, bastant més en direcció nord. La geodèsica en aquest cas passa prop de les regions polars.
Nota: La direcció des de la que veiem els dos punts i la seva geodèsica com un segment de recta, és la direcció de la suma dels dos vectors (A menys C) i (B menys C) on A i B són els nostres dos punts i C és el centre de la terra.
L’autor
Pere Brunet
Pere Brunet (Barcelona, 1948). És doctor enginyer industrial, i ha estat professor de la UPC durant quaranta anys. Li agraden els algorismes, la geometria, la ciència, l'enginyeria i les seves implicacions socials. | 0.779044 | curate | {"ca": 0.9818092428711898, "nl": 0.009095378564405112, "pt": 0.007374631268436578, "de": 0.001720747295968535} | http://ciencia.ara.cat/fractal/blog/etiqueta/camins-minims/ |
macocu_ca_20230731_1_593741 | El bando cristiano desfiló al son de «A trenc d'alba», del compositor Josep Vicent Egea, dedicada al Publicador Almogàver 2016 | 0.661321 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_364873 | Menú
BARCELONA, 2 febr. (EUROPA PRESS) -
El líder d'ERC i vicepresident del Govern revocat, Oriol Junqueras, compleix aquest divendres tres mesos empresonat a la presó d'Estremera acusat dels delictes de sedició, rebel·lió i malversació, i ho fa mentre els seus advocats miren d'internacionalitzar el seu cas.
Va ser el 2 de novembre del 2017 quan la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va dictar presó incondicional per als vuit membres del Govern de Carles Puigdemont que no se n'havien anat a Bèlgica, una causa que al cap de poques setmanes va passar a instruir el Tribunal Suprem.
Junqueras ha provat diverses vegades de revisiar aquesta decisió però, fins avui, sempre l'hi ha estat denegat: el 4 de desembre el jutge del Suprem Pablo Llarena va posar en llibertat sis dels vuit consellers, i va deixar a la presó el republicà i l'extitular d'Interior Joaquim Forn.
El líder d'ERC va provar un altre cop d'aconseguir una sortida en acudir a la Sala d'Apel·lacions del mateix tribunal, però el 5 de gener d'aquest any els tres magistrats que la formen van tornar a denegar-li la llibertat, en al·legar el risc que reiterés en els delictes dels quals se l'acusa.
En aquests tres mesos s'ha presentat, encara empresonat, com a número 1 d'ERC a les eleccions catalanes del 21 de desembre sense poder participar en cap acte de campanya, uns comicis en els quals el seu partit va obtenir els millors resultats de la seva història, però amb un gust agredolç perquè aspirava a guanyar.
En paral·lel als intents per aconseguir la llibertat condicional, aquest dijous l'advocat britànic especialista en dret internacional i drets humans Ben Emmerson va anunciar que assumia la representació de Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per portar el cas a les Nacions Unides.
En concret, volen que el Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària d'ONU faci un informe, que seria no vinculant, que defensi que es tracta de detencions arbitràries" i per motius polítics i pressioni així l'Estat perquè permeti el seu alliberament.
En absència de Junqueras, el número dos d'ERC, Marta Rovira, va assumir el lideratge durant la campanya electoral però, després de les eleccions, ha mantingut una escassa presència pública, i ha cedit tot el protagonisme a companys de partit.
En els mitjans, el paper principal l'ha assumit el doble portaveu del partit i al Parlament, Sergi Sabrià, mentre que el nou president del Parlament, el republicà Roger Torrent, ha assumit el lideratge des de les institucions.
Sense poder ser entrevistat en persona pels mitjans de comunicació, Junqueras ha mirat d'influir en l'activitat política a través de cartes i d'entrevistes que ha respost a través dels seus col·laboradors habituals i també dels seus advocats.
En l'última, publicada aquest dijous pel 'diario16.com' entrava de ple en la polèmica per la investidura: proposava combinar una presidència de la Generalitat "simbòlica" amb una altra efectiva, i assumir la impossibilitat que Puigdemont pugui exercir de president amb normalitat des de Bèlgica.
Junqueras assumeix en la mateixa entrevista que les dificultats per a ell són la mateixes, i encara que no renuncia a formar part del proper Govern, davant la seva situació admet que no podria exercir amb normalitat un càrrec en el nou Executiu català: "La presó té moltes limitacions. Vindria a ser el mateix".
El líder republicà ha recollit l'acta de diputat malgrat ser a la presó i ha demanat la delegació de vot per a la sessió constitutiva del Parlament i per a la d'investidura: en el primer cas va ser autoritzada, en la segona va quedar a l'aire per l'ajornament del ple.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.77156 | curate | {"es": 0.09122203098106713, "ca": 0.9001721170395869, "en": 0.008605851979345954} | : /espanya/noticia-junqueras-compleix-tres-mesos-preso-mirant-dinternacionalitzar-seu-cas-lonu-20180202091659.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_108044 | Més de quaranta anys després del naixement oficial dels morts vivents de la mà del mestre George A. Romero, amb el seu clàssic modern Night of the living dead, el gènere zombi continua aguantant el pas del temps, i lluny de morir en l’oblit es va alimentant amb millor i pitjor encert (The walking dead, Les revenants, In the flesh, Zombieland: the series, World war Z, i un etcètera que té pinta de no aturar-se). Heus aquí un decàleg de les millors aportacions fetes durant aquestes més de quatre dècades d’existència, i que, si més no, ajudaran a comprendre la formació i vigència d’un gènere que per bé o per mal està condemnat a viure eternament.
1. La creació de l’univers zombi amb la trilogia Romero, Night of the living dead (1968), Dawn of the dead (1978), Day of the dead (1985). Romero tenia 114.000 dòlars de pressupost per fer la primera, i va escriure el guió amb el seu soci Jonn Russo basant-se en l’«I am legend» del gran Robert Matheson. La sobrietat del blanc i negre i l’hàbil narració quasi documental, van convertir el film en un dels més impactants de la història del cinema de terror pel seu realisme. Del zombi de Romero s’ha dit (com també de l’extraterrestre de The invasion of the body snatchers de Don Siegel vist l’any 1956) que era una metàfora de la deshumanització creixent i del fals igualitarisme que propagava el comunisme en aquella època. La guerra del Vietnam i el racisme tampoc es van salvar de ser-hi reflectits críticament. El consumisme i el poder dels estats militaritzats van ser els objectes de reflexió en les seves dues posteriors seqüeles, respectivament. Obra cabdal i absoluta del gènere zombi. Els remake Night oh the living dead (Tom Savini, 1990) i El amanacer de los muertos (Zack Snyder, 2004) de primera i segona part, respectivament, no aporten més que un bon entreteniment.
2. El virus zombi s’internacionalitza. No profanar el sueño de los muertos (1974), del català Jorge Grau (producció italoespanyola rodadada a la Gran Bretanya), va ser una de les primeres grans imitacions decents del clàssic de Romero. Grau, que en més d’una ocasió ha reconegut que l’objectiu era fer únicament «una bona pel·li comercial sobre morts vivents», va recolzar-se en el popular prototipus zombi de Romero i en el color, per acabar oferint més i millor, tot i les mancances pressupostàries: un film ben fet tècnicament, amb un gore excel·lent, un toc The twilight zone, i uns zombis psicòpates que assenyalaven –amb discurs ecologista inclòs– l’home com a causa directa de la seva existència. Un any més tard, des del Canadà, un jove David Cronenberg sorprenia tothom amb la seva enginyosa i crítica Vinieron de dentro de… (1975), on els zombis estenien l’epidèmia a través del sexe. Un pal a la promiscuïtat dels setanta?
3. Lucio Fulci i la zombiexplotation. Fulci, un dels mestres del terror i del gore per excel·lència del cinema italià, per molts encara un desconegut, va ser un altre dels grans receptors de l’imaginari Romero, i un dels impulsors de la zombiexplotation o del spaghetti zombi (un corrent amb una filmografia interminable i casposa per redescobrir, i que es va estendre per Itàlia, Espanya, França i Alemanya, principalment). Zombie 2 (1979) –traduïda aquí com a Nueva York bajo el terror de los zombies–, The city of the living dead (1980) i The beyond (1981), les seves principals aportacions, van acostar-nos al vudú i als orígens més esotèrics del zombi, fruit en part de la seva devoció per la literatura d’Edgar Allan Poe i H.P. Lovecraft. El lent caminar del seus zombis sempre al ritme de melodies electròniques esgarrifoses, i el detall, l’excel·lència visual, i la visceralitat de les escenes més gore (com la mítica rebentada d’ull de Zombi 2), tot i que han estat mimetitzades sense gaire gràcia per infinitat de directors europeus coetanis, ens han deixat meravelloses i impagables imatges zombi en el record, entre elles la inenarrable lluita entre un zombi i un tauró. Lucio Fulci’s rules!
4. Thriller (John Landis, 1983): el zombi inagura el videoclip. Diu la llegenda, que quan Michael Jackson va acabar de veure Un hombre lobo americano en Londres (1981), va trucar de seguida al seu director, John Landis, impactat per la transformació licantropa que hi havia en el film, i li va dir que volia fer un vídeo musical on s’expliqués una història i on ell s’havia de transformar en un monstre com aquell. Landis va recollir el testimoni i va delectar-nos a tots amb aquesta obra d’art, en què els zombis van ser –a més– partícips directes del naixement del primer videoclip de la història, un format que sorgia del curtmetratge i que per tant es basava a explicar una història jugant amb la imatge i la música (ho dic pel 95% dels videoclips que es fan actualment, autèntica merda immunda que no fan altra cosa que vilipendiar el format). Landis va obrir la porta a la paròdia zombi explorant i explotant alhora les seves capacitats més plàstiques, dels que deia que «quan caminen sembla ben bé que dansin macabrament».
5. The return of the living dead (Dan O’Bannon, 1985), la gran paròdia. O’Bannon, un dels grans guionistes del fantàstic (Dark star, Alien, Dead and buried, Lifeforce i Total recall, entre d’altres), es va posar inusualment darrere de la càmera per donar-nos la millor paròdia del gènere zombi fins a la data. A diferència de Zombies party (Edgar Wright, 2004), per molts la gran paròdia, però que en realitat no deixa de ser una successió de gags estúpids més o menys encertats, O’Bannon es basa en els fets succeïts a La nit dels morts vivents per escriure i construir amb molt d’amor i cinefília un film impecablement ben narrat, rodó, divertidíssim, i fins i tot crític, amb situacions, personatges i diàlegs delirants, que són una autèntica meravella, i convida el zombi a anar més enllà fent-lo córrer i parlar per primera vegada (impagable el discurs d’un d’ells justificant per què mengen persones humanes vives), i dotant-lo –de retruc– d’un crit de guerra que a dia d’avui s’ha convertit en el lema identificador de tot el gènere: «Braaains!» Sense ser estrictament una pel·li de morts vivents, Peter Jackson va signar el 1993 Braindead, tot un referent de la comèdia zombi.
6. Demons (Lamberto Bava, 1985) i The night of the demons (Kevin tenney, 1988), els zombis com a dimonis. A mitjan anys vuitanta el zombi comença a defallir entre tanta caspa europea. D’entre la mediocritat apareix Lamberto Bava (fill del Mario Bava, un dels impulsors del Giallo) per fer una relectura més messiànica dels zombis amb la seva inclassificable Demons, produïda per l’inefable Dario Argento. Bava es recolza en l’estructura típica de les pel·lis del gènere, però substitueix els zombis per dimonis que corren, escupen babes fastigoses, i t’infecten amb només una petita esgarrapada. Un divertimento ple d’excessos bizarres (un motorista amb katana decapitant dimonis) i amb molt d’humor (ambientat en un cinema on els dimonis surten per primer cop de dins de la pantalla). En la mateixa línia, Kevin Tenney ens regala anys més tard The night of the demons, una high school movie ambientada en una casa abandonada on temps enrere van succeir-se un seguit de morts estranyes, amb invocació espiritista i orgia amb sang, tetes, culs, dimonis, drogues i rock’n’roll a dojo incloses. Ambdues, entranyablement imprescindibles.
7. Resident Evil i The house of the dead, els zombis infecten els videojocs. Els grisos noranta allarguen la gran crisi creativa del gènere que s’arrossega des de finals dels vuitanta, i el margina a la caspa de videoclub. A finals de la dècada, però, el gènere comença a revifar amb força mercès a dos sagues de videojocs que es converteixen ràpidament en fenòmens: Resident evil (Shinji Mikami per Capcom, 1996) i The house of the dead (Sega, 1998). Ambdós aporten al gènere interactivitat i adrenalina; per primera vegada l’espectador pot ser partícip d’una pel·li de zombis, de l’angoixa de ser perseguit i acorralat per una horda de morts vivents i, en conseqüència, ha d’aprendre a actuar i defensar-se per sobreviure. Van suposar el naixement del popular gènere survival horror en el món recreatiu. Ambdós videojocs han patit també infumables, lamentables, insultants i prescindibles adaptacions fílmiques.
8. No són zombis, són infectats. A principis de segle XXI, Alex Garland fusiona l’argument de tota la trilogia de Romero en el guió del film 28 días después (Danny Boyle, 2002). Tot i que més aviat és un film postapocalíptic que del gènere, i en què només surten vuit zombis o infectats mal comptats en tot el metratge (un film en què no surt com a mínim una vintena de zombis, no és un film ‘de’ zombis, sinó un film ‘amb’ zombis), el film va donar peu a una seqüela superior 28 semanas después (Juan Carlos Fresnadillo, 2007), que té els 10 minuts inicials més espantosos de la història del gènere. La veritat és que Boyle, un paio que sol anar sempre molt de guais en les seves declaracions, va afirmar que ell anava més enllà del gènere zombi fent córrer els infectats, perquè els zombis no corrien, i plantejant reflexions normalment allunyades del gènere. Feia quasi vint anys que els zombis ja corrien, i els seus plantejaments reflexius sobre l’autoritarisme militar (sorgits d’un plagi descarat de la trilogia de Romero), més encara. L’única cosa que el seu film va aportar realment va ser el plantejament inicial, la idea, que va donar peu al naixement de The walking dead, el còmic.
9. The walking dead, el virus zombi arriba al còmic. L’any 2003 apareix en el món editorial el còmic The walking dead, signat per Robert Kirkman, i amb dibuixos de Tony Moore. La dura i freda lògica amb què Kirkman analitza la condició humana d’un grup de supervivents de l’holocaust zombi, perfectament descrits, molt dispars entre ells, que quasi releguen la pandèmia zombi al menor dels seus mals, el converteixen ràpidament en un dels grans referents del gènere, i sobretot en un dels seus grans revitalitzadors. Molts l’han definit com «la gran història zombi». Tot i que Frank Darabont –el responsable de l’adaptació televisiva– era un enamorat de l’obra original, no fa falta dir que la sèrie no ha aconseguit ni molt menys acostar-se al seu mateix nivell. Una autèntica llàstima.
10. El zombi a la televisió. Amb REC (Jaume Balagueró i Paco Plaza, 2007) el zombi passa a l’estatus de notícia. Recollint el testimoni de films com ara Holocausto caníbal (Ruggero Deodato, 1980) i The blair witch project (Daniel Myrick i Eduardo Sánchez, 1999), Balagueró i Plaza van servir-se del documental i del reporterisme televisiu com a format narratiu, per criticar el món de la informació i confeccionar alhora una vibrant ficció en què l’espectador aconsegueix viure in situ l’eclosió d’una epidèmia zombi (aquí tornen a córrer). El verisme i la proximitat de la producció i la realització, van donar al film una força visual i un ritme trepidant poques vegades vistos en el gènere. Per contra, Charlie Brooker, creador de la sobrevalorada Black mirror, es va servir anys abans del gènere zombi i del Big Brother per donar forma -amb el seu humor i acidesa característics, això sí- a la minisèrie Dead set (2008), una punyent crítica a la societat actual, estúpidament hipnotitzada pel televisor i pels seus programes de merda. El fet que els únics supervivents fossin els concursants del reality, i que tots els espectadors, la resta del món mundial, acabessin convertits en zombis àvids de sang i fetge ens ho deixava tot bastant mastegat.
Autor: David U. Ruiz / @callahan_ruiz
Realitzador, guionista, crític de cinema a @ElsBastards i @AraGirona, i pare d'@Scalletti, @elsputusamos, @FactoriaCorman i @Acocollonat | 0.877349 | curate | {"ca": 0.9659611231101511, "cs": 0.0016414686825053995, "fr": 0.0029373650107991363, "en": 0.005788336933045356, "es": 0.02349892008639309, "da": 0.00017278617710583154} | https://blogs.elpunt.cat/els-bastards/2013/08/02/zombis-zombies-els-bastards-world-war-z-brad-pitt/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_181234 | Els preparatius del viatge. El passaport estarà demà. L’ordinari em porta el paquet de jerseis i els diners per a l’abric i la maleta. A la tarda, anem, amb Alexandre Plana, a comprar-ho. La maleta és realment important.
El viatge a París es produirà demà passat.
—————————-
Llegiu aquesta entrada en el bloQG del 2008, amb els comentaris corresponents al final del text.
Llegiu els comentaris d'aquesta entrada
Escrit dins de jo, Josep Pla | 7 comentaris »
Cercar:
novembre 2019
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
« oct
1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30
Categories
Selecciona la categoria amor arquitectura art i arts plàstiques Ateneu, biblioteques Ateneu, biblioteques bèsties, bestioles i animals bèsties, bestioles i animals botànica caràcters, persones i personatges caràcters, persones i personatges Catalunya clima i meteorologia clima i meteorologia diners dones família festes i celebracions General geografia i paisatges geografia i paisatges jo, Josep Pla lectures, literatura lectures, literatura llengua música menjar i beure moral periodisme política (europea, catalana, espanyola) relats religió societat universitat | 0.693466 | curate | {"ca": 0.8368237347294939, "zh": 0.008726003490401396, "oc": 0.03926701570680628, "de": 0.02617801047120419, "it": 0.013961605584642234, "pl": 0.002617801047120419, "wa": 0.002617801047120419, "cs": 0.002617801047120419, "en": 0.002617801047120419, "hi": 0.002617801047120419, "fr": 0.053228621291448515, "pt": 0.008726003490401396} | http://www.lletres.net/pla/QG100/?m=20191115 |
mc4_ca_20230418_8_603395 | Premi Joves Creadores - La Bonne
Estàs aquí:Inici / Projectes de creació / Premi Joves Creadores
La Bonne convoca el Premi Joves Creadores, destinat a les joves creadores de la ciutat de Barcelona.
Amb la col·laboració de la Regidoria de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de BCN, continuem incentivant la producció i la creació audiovisual de les dones, una de les línies imprescindibles del nostre treball com centre de cultura.
Al 2018 hem proposat endinsar-nos als plaers com temàtica pel concurs i situar l’alegria i el plaer en el centre del relat.
Nova convocatòria del Premi Joves Creadores 2019
Joves artistes audiovisuals! !
La Bonne convoca el Premi Joves Creadores 2019, destinat a les joves creadores de la ciutat de Barcelona.
El 18 de Juliol fem la preestrena als Cinemes Texas de ‘Plaer Adult’, de Laura Aixalà i Helena Muñoz . Curt resultant del Premi Joves Creadores 2018.
Totes les notícies Premi Joves Creadores | 0.751415 | curate | {"ca": 0.9989130434782608, "fr": 0.0010869565217391304} | https://labonne.org/projectes/premijovescreadores/ |
macocu_ca_20230731_9_289161 | La Mediateca del Raval La Mediateca del Raval és un projecte de Ravalnet, la Xarxa Ciutadana del Raval, que posa a l’abast de veïns i veïnes, grups i entitats del barri les eines, les tecnologies i l’acompanyament en l’aprenentatge per a construir entre tots i totes les memòries del barri. L’objectiu és alimentar l’arxiu de les memòries ciutadanes publicant-les a Internet i fer-les accessibles a tothom. El conjunt de publicacions es visualitzen a prova.mediateca.ravalnet.org, l’espai que centralitza les publicacions de tota la xarxa.
Experiències participants Aula d’Acollida CEIP Milà i Fontanals (2009, fora de línia) Comparsa Disbauxa (des del 2009). http://mediateca.ravalnet.org/disbauxa/ Digitalització del material gràfic per arxivar-lo i fer-lo públic a Internet. Construcció de les memòries a partir dels seus 20 anys de trajectòria. Centre Gimnàstic Barcelonès (des del 2009) http://mediateca.ravalnet.org/cgbesports/ Digitalització del material gràfic i audiovisual per arxivar-lo i fer-lo públic a Internet. Construcció de les memòries de més de 75 anys d’història. Associació per a Joves Teb (des del 2009) http://mediateca.ravalnet.org/jovesteb/ Publicació, documentació i arxiu del material gràfic, audiovisual i sonor dels seus 20 anys de trajectòria. Càpsules de memòria (des del 2011) http://mediateca.ravalnet.org/capsules/ Un projecte encarat a la participació de la gent gran, protagonistes i narradors de les memòries a partir de les pròpies experiències i bagatges vitals. Grups participants: • Món Raval/Llar de l’Avi. 2011, 2012 • Casal de Gent Gran Tarradellas. 2012, 2013 • Casal de Gent Gran Trueta. 2013 • Centre de Dia el Mil·lenari. 2012, 2013. Col·laboració amb el projecte de reminiscència
Cada persona, cada grup, pren un paper diferent: des de persones narradores, a grups d’enregistrament en so i vídeo, grups d’edició audiovisual i grups de publicació de les càpsules a Internet.
Senyalem la memòria. Treball invisible (des del 2013)
Des de PMU, amb el seu projecte Territoris Oblidats, s’inicia aquesta col·laboració amb la Mediateca que pretén senyalar a l’espai públic els llocs de la memòria recollida i publicada com a càpsules a la xarxa de la Mediateca. El projecte s’inicia amb un grup de persones vinculades al Casal de Gent Gran Trueta i resta obert a la participació d’associacions i de persones interessades, oferint un enfoc intergeneracional. La temàtica triada en aquesta primera fase és la del treball invisible de les dones a les seves llars.
Formes de participar-hi • Obre el teu espai a prova.mediateca.ravalnet.org i publica-hi el recull de les teves activitats. • Dinamitzes o formes part d’un grup interessat en treballar el sentiment de pertinença al barri, o en recuperar el bagatge de veïns, veïnes i entitats i vols compartir les experiències. • Fes sentir les vostres veus i ofereix les vostres visions del barri del Raval. • Acosta’t a l’ús de programari lliure i a les possibilitats que ens ofereix en l’edició fotogràfica, audiovisual i de publicació a Internet. Pots aprendre’n col·laborant en l’edició dels materials que anem recollint. • Digitalitza els materials que expliquen les vostres vivències i publica’ls a la xarxa.
Correu electrònic * | 0.793146 | curate | {"ca": 0.9705513784461153, "es": 0.02600250626566416, "hu": 0.003446115288220551} | |
mc4_ca_20230418_5_768892 | Rutes de Biodiversitat | El web oficial de l'Ajuntament de Pollença
Inici >> Arees >> Rutes de Biodiversitat
L’Ajuntament de Pollença ha instal•lat de la cartelleria de camp de les rutes de la biodiversitat, un conjunt de 10 excursions pels racons de major valor ambiental i paisatgístic del municipi.
Aquest projecte desenvolupa 10 rutes ben documentades pel municipi, que mostren en el seu conjunt els hàbitats més significatius del municipi (zones humides, zones muntanyoses, garrigues, alzinars), així com alguns dels paisatges més emblemàtics del mateix (Formentor, la vall de Colonya, l’Albufereta, Bóquer.
El projecte es compon de 15 panels estratègicament situats al municipi, on els passejants poden veure in situ el contingut de cada ruta, així com descarregar-se al mòbil la informació de totes les rutes, així com els punts GPS per poder-les seguir, sempre a través de camins públics. A més, s’ha editat un tríptic en diferents idiomes per divulgar el projecte entre els visitants, presentat a la ITB de Berlín, divulgant el projecte com a rutes de senderisme i biodiversitat.
Aquest projecte posa en valor el patrimoni natural privilegiat d’aquest municipi, que no deixa indiferent a ningú. Els visitants cerquen, a més de serveis i qualitat de vida, experiències locals i contacte amb l’entorn, fet que ens ha duit a executar aquest projecte, que ha estat molt ben rebut pel sector turístic local, així com pels turoperadors turístics, que ens donaren l’enhorabona a la mateixa ITB.
Actualment s’està en procés de senyalitzar les rutes in situ amb indicadors de direcció i informació de detall. Ha estat duit a terme amb la col•laboració de l’Associació Hotelera de Pollença i la Federació Hotelera de Mallorca.
R10 Puig de Maria
R9 Albufereta
R8 La Gola
R7 Formentor
R6 Cala Bóquer
R5 Coves Blanques
R4 Molins de Llinars
R3 Camí vell de Lluc
R2 Vall de Colonya
R1 Santuïri
Rutes Biodiversitat en-de
Rutes Biodiversitat cat-cas | 0.797021 | curate | {"ca": 0.8994791666666667, "pt": 0.05520833333333333, "fr": 0.022916666666666665, "ja": 0.0067708333333333336, "en": 0.015625} | http://www.ajpollenca.net/ca/arees/rutes-de-biodiversitat |
macocu_ca_20230731_1_48973 | Formació Teixidó: Connexió ull-ment en el processament visual
Quan: 04-10-2017
A Òptica Teixidó sempre ens agrada estar al dia en tots els nivell i sobretot, formar-nos per poder oferir-te les tècniques més avançades. Aquest cap de setmana dues de les nostres terapeutes M.Pia Teixidó i Helena Vidal, han assistit al curs "Neurología del empleo de lentes y prismas. Conexión mente-ojo en el procesamiento visual", a Barcelona a càrrec de la Dra. Deborah Zelinsky.
L'ús de lents, prismes i altres ajudes òptiques que fan servir el optometristes poden alterar el processament visual. La retina és una extensió del teixit cerebral i forma part del sistema nerviós central. L'ull actua com un modulador entre la informació externa i els sistemes interns de l'organisme.
La Dra. Deborah Zelinsky és especialista en Processament Visual i ha realitzat investigació sobre la connexió neurològica entre l'ull i el cervell i les eines optomètriques per avaluar i millorar aquesta connexió. Els optometristes poden avaluar el Processament visual i millorar el seu funcionament mitjançant diferents eines optomètriques com lents, prismes, prismes bessons, filtres, lents tintades...Canviar la llum que entra a l'ull mitjançant aquestes eines afecta les persones de forma molt diferent, per tant, el seu ús és molt individualitzat. Persones diferents necessiten prescripcions diferents pels mateixos simptomes. | 0.763003 | curate | {"ca": 0.8079422382671481, "en": 0.023826714801444042, "es": 0.16823104693140795} | |
macocu_ca_20230731_4_250115 | 50 anys i 3 dies de la independència d'Algèria
El 1962 es proclama la independència d'Algèria i és el punt final del llibre Els valencians d'Algèria (1830-1962), d'Àngela-Rosa Menages i Joan-Lluís Monjo. Així que hem pensat que anava bé fer un petit recordatori. Els valencians d’Algèria (1830-1962). Memòria i patrimoni d’una comunitat emigrada és un estudi sobre la presència valenciana dins de l’excolònia francesa d’Algèria. Així mateix reivindica el patrimoni cultural que la comunitat que emigrà a aquell país ha aportat al poble valencià. Està basat principalment en entrevistes realitzades a persones que d’una manera o d’altra han conegut aquella realitat.
Des d'un altre punt de vista també tracta el tems el llibre Anar a Orà, de Gabriel Gilabert i Antoni Pasqual.
Premi Puig Llorença d'investigació Per aconseguir el llibre clica aquí. També volem esmentar el documental que Infotv ha fet sobre el tema Algèria, el meu país. I que va presentar a Dénia ara fa uns dies amb la presència en la taula, entre altres d'Àngela-Rosa Menages i Joan-Lluís Monjo. | 0.77928 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_713503 | Notícies – Pàgina 2 – Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica
Publicat 28 maig 2018 | Per sarafajula
red esCTS Science, politics, activism and citizenship
Valencia, 30th May – 1 st June 2018
Areas of exchange between social and historical studies on science, medicine and technology.Join meeting of REDES CTS and the Catalan Society for the History os Science and Technics (SCHCT)
Data: 30 de maig fins l’1 de juny de 2018
Lloc de realització: Institut d’Història de la Medicina i la Ciència “López Piñero”. Palau de Cerveró.Plaça Cisneros, 4. 46003 València, i al Col·legi Major Rector Peset, Plaça del Forn de Sant Nicolau, 4, València.
Per a descarregar el programa ací: Programa en pdf
Programa en PDF: Indústria química i contaminació ambiental Flix | 0.555861 | curate | {"ca": 0.5910878112712975, "en": 0.36304062909567497, "es": 0.045871559633027525} | http://blogs.iec.cat/schct/noticies/page/2/ |
oscar-2201_ca_20230904_0_536 | Talleu la pell dura dels espàrrecs i bulliu-los amb aigua i sal. Quan estiguin tendres, retireu del foc, escorreu l'aigua i reserveu.
En una paella, amb unes gotes d'oli, fregiu les escalunyes i els xampinyons, tot tallat a trossos petits; abans de retirar del foc, afegiu el pernil cuit a trossets petits.
Obriu els espàrrecs de dalt a baix i farciu amb el sofregit...
Poseu-ne tres o quatre a cada plat, amb l'endívia i trossets de formatge fresc...
Serviu a taula amanit amb la vinagreta de maduixes...
Bon profit! !
CASTELLANO
Ingredientes
para 4 personas
16 espárragos blancos frescos
2 endibias
queso fresco
150gr. de champiñones frescos
100gr. de jamón cocido
2 chalotas
vinagreta de fresa
para hacer la vinagreta de fresa
100cc. de aceite de oliva
40cc. de vinagre de jerez
1 cucharada de vinagre caramelizado
4 o 5 fresas cortadas a trocitos muy pequeños
sal
Preparación
Unas 2 horas antes, haremos la vinagreta , mezclando todos los ingredientes. Reservar en la nevera ...
Cortar la piel dura de los espárragos y hervir con agua y sal. Cuando estén tiernos, retirar del fuego, escurrir el agua y reservar.
En una sartén, con unas gotas de aceite, freír las chalotas y los champiñones, todo cortado a trozos pequeños; antes de retirar del fuego, añadir el jamón cocido y troceado.
Abrir los espárragos de arriba abajo y rellenar con el sofrito ...
Poner tres o cuatro en cada plato, con la endibia y trocitos de queso fresco ...
Servir aliñado con la vinagreta de fresas ...
Buen provecho ! !
amanida celíacs entrant espàrrecs formatge hortalisses maduixes vinagreta
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Entrades populars
Sípia estofada amb patates
Ingredients per a 4 persones 1'200kg. aproximadament de sípia 1 ceba gran 4 grans d'all 150cc. de vi blanc sec sal oli d'oliva verge extra 600gr. de patates Preparació Netegeu les sèpies i talleu-les a daus no massa petits. Poseu-los en una cassola al foc, amb un raig d'oli i a foc mitjà; tapeu la cassola i deixeu que la sèpia tregui l'aigua, remenant-la de tant en tant. Coeu 15 minuts. Retireu-la de la cassola junt amb el suc que ha fet. En la mateixa cassola, poseu 3 cullerades d'oli i sofregiu la ceba i els alls, tot tallat a trossos petits... Quant el sofregit estigui llest, reincorporeu la sípia i el suc... afegiu el vi blanc. Coeu amb la cassola tapada i a foc baix, durant 20 minuts. Normalment, amb el sofregit i el vi, ja queda prou salsa, però si cal, afegiu brou de peix o aigua, (sempre calenta). Passats els 20 minuts, poseu les patates estripades... i continueu coent, fins que les patates estiguin cuites. Serviu
Arròs amb verdures (vegetarià)
Al veure'l, ja fa agafar gana, En aquest arròs, hi caben molta varietat de verdures, ja veieu la quantitat que he utilitzat, per això, tampoc passa res si no es disposa de tots, segur que també queda bo. Ingredients (Per a 4 persones) 4 tasses d'arròs bomba 15 tasses de caldo de verdures 1 ceba mitjana 2 grans d'all 2 carxofes 4 xampinyons 1/2 pebrot vermell 1 pebrot verd 100gr. de mongeta tendra 150gr. de pèsols 1/2 albergínia 1/2 carbassó 1 pastanaga petita 1 cullerada de sofregit de tomata (fet a casa) 1 cullerada petita de polpa de nyora Sal i oli d'oliva Preparació Talleu la albergínia a daus, saleu-la i deixeu que tregui el suc. Peleu i talleu les carxofes a octaus i les deixeu en aigua freda amb julivert picat, això evitarà que es tornin negres. Talleu totes les verdures, menys els xampinyons, a talls ben petits i reserveu-les per separat. En la mateixa cassola on fareu l'arròs, hi poseu un bon raig d'oli, i quan sigui
Costelles de porc al forn
Aquest plat, a més de ser econòmic, és fàcil de fer, i ja sabeu que la carn de la costella de porc és gustosíssima i ràpida de coure. Ingredients ( per a 4 persones ) Un costellam de porc, us feu tallar les costelles de 3 en 3, en total 12 4 patates a rodanxes d'un cm. 2 cebes a rodanxes Oli d'oliva Sal Unes carxofes cuites a la planxa o brasa, per acompanyar (opcional) Per l'adob 50ml. de vi blanc 50ml. de conyac Una cullerada de pebre vermell dolç 1 cullerada petita de canyella en pols 2 grans d'all aixafats 1 cullerada petita de salsa de soja 8o 10 grans de pebre negre El suc de 1/2 llimona 4 cullerades d'oli d'oliva Sal Preparació Barregeu tots els ingredients de l'adob, hi submergim els trossos de costella i els deixem macerant 24 hores, girant les peces 3 o 4 vegades perquè s'impregnin per tots els costats. Reserveu a la nevera tapat amb paper film, fa molta olor. L'endemà, en una safata amb un rajolí | 0.681696 | curate | {"ca": 0.7506637168141593, "en": 0.017699115044247787, "fr": 0.017035398230088497, "es": 0.20575221238938052, "it": 0.002654867256637168, "pl": 0.001327433628318584, "de": 0.001327433628318584, "lt": 0.0022123893805309734, "ro": 0.001327433628318584} | https://www.cuinadelamare.com/2015/04/amanida-desparrecs-de-gava-farcits.html |
acn_ca_20201011_0_6337 | Donald Trump guanya les eleccions als Estats Units
El candidat republicà s’imposa a la demòcrata Hillary Clinton, que l’ha trucat per reconèixer la derrota
ACN Barcelona.-El candidat del partit republicà a la presidència dels Estats Units, Donald Trump, ha guanyat les eleccions. Trump s’ha imposat a la candida demòcrata i exsecretària d’Estat, Hillary Clinton, que segons informa la CNN ja l’ha trucat per concedir la derrota. El republicà s’ha imposat en estats clau com Florida, Carolina del Nord, Utah, Pennsilvània o Arizona. El partit republicà també ha mantingut el control del Senat i del Congrés dels Estats Units. Amb la seva victòria, Trump esdevindrà el 45è president dels Estats Units d’Amèrica i el primer que arriba a la Casa Blanca sense experiència política prèvia. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/donald-trump-guanya-les-eleccions-als-estats-units |
macocu_ca_20230731_1_107866 | La roda de teatre incorpora un grup nou federat i dos municipis respecte l’any passat
Els responsables de la GATAP estan contents perquè, a més, hi haurà més actuacions: 12 grups representaran 12 obres, algunes de les quals es representen més d’un cop.
La recuperació d’actuacions de teatre amateur i la suma de grups nous que nodreixen la coordinadora fan que hi hagi una major varietat d’obres que es representen dins la roda. Tot i així, els ajuntaments segueixen demanant comèdies i costa portar altres gèneres als municipis.
La roda de teatre arrenca aquest diumenge a dos quarts de set a Sant Pere Molanta amb el musical ‘El racó de la lluna’, de L’escorça Teatre. Acabarà el 26 de març a Torrelles de Foix amb ‘El bon doctor’, de la companyia El Fanal. | 0.804777 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_191002 | Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella i Xiquets de Cambrils el 10 d'octubre del 2015 a la Fira País del Vi de Cambrils.
Poboleda 12/09/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella a Poboleda el 12 de setembre del 2015.
Barcelona 29/08/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella i Castellers de Barcelona a Barcelona el 29 d'agost del 2015.
Cornudella 23/08/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella, Xiquets de Reus, Xiquets d'Alcover i Castellers de Sant Pere i Sant Pau a Cornudella de Montsant el 23 d'agost del 2015.
Siurana 15/08/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella i Torraires de Montblanc a Siurana el 15 d'agost del 2015.
« ‹ 1 de 2 › »
« ‹ 1 de 2 › »
Alcover 27/06/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella, Castellers de la Il·lusió i Xiquets d'Alcover el 27 de juny del 2015 a Alcover.
La Pineda 24/06/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella i Xiquets de Vila-Seca el 24 de juny del 2015 a La Pineda.
« ‹ 2 de 2 › »
« ‹ 2 de 2 › »
« ‹ 2 de 2 › »
« ‹ 2 de 2 › »
Montblanc 10/05/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella, Torraires de Montblanc i Xiquets de Vila-Seca 10 de maig del 2015 a Montblanc.
« ‹ 1 de 2 › »
« ‹ 1 de 2 › »
Cornudella 18/04/2015
Actuació castellera dels Brivalls de Cornudella i la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona el 18 d'abril del 2015 a la plaça de la vila de Cornudella del Montsant
Valls 27/03/2015
Assistència a l'acte d'aixecament del primer pilar del futur museu casteller el 27 de març del 2015 a Valls. | 0.491888 | curate | {"ca": 0.8117569352708058, "pt": 0.025759577278731835, "it": 0.07793923381770146, "fr": 0.07397622192866579, "en": 0.010568031704095112} | http://brivalls.cat/galeria/?type_2=gallery&album_gallery_id_2=34&type_1=gallery&album_gallery_id_1=35&type_12=gallery&album_gallery_id_12=24&type_20=gallery&album_gallery_id_20=15&type_21=gallery&album_gallery_id_21=17&type_4=gallery&album_gallery_id_4=32&type_16=gallery&album_gallery_id_16=20&type_7=gallery&album_gallery_id_7=29&type_13=gallery&album_gallery_id_13=23&type_11=gallery&album_gallery_id_11=25&page_number_16=2&type_17=gallery&album_gallery_id_17=14&type_18=gallery&album_gallery_id_18=19&page_number_17=2&type_0=gallery&album_gallery_id_0=36&type_5=gallery&album_gallery_id_5=31 |
cawac_ca_20200528_4_10411 | Rubalcaba demana a Posada que obri la reforma territorial al Congrés
En una carta enviada a Posada, el líder del PSOE li demana encetar el diàleg en una ponència parlamentària. La iniciativa arriba després de la reunió amb el PSC per intentar esquivar el "no" del PP a una Constitució en clau federal.
El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba , ha demanat al president del Congrés, Jesús Posada, que obri el debat sobre la reforma territorial a la cambra baixa. Després de la reunió amb el líder del PSC, Pere Navarro , Rubalcaba, en una carta enviada divendres passat, li ha traslladat la "proposta de creació d'un òrgan parlamentari pel diàleg sobre la renovació del model territorial". Aquesta és la manera com els socialistes volen esquivar la negativa de la majoria absoluta del PP a reformar la Constitució en clau federal.
Rubalcaba, com a president del grup parlamentari dels socialistes, ha indicat a Posada que el Congrés "és el lloc idoni per propiciar un gran consens que actualitzaria el que es va assolir fa 35 anys" amb la Carta Magna, i que el mateix president d'aquesta cambra hauria de ser qui impulsés " el diàleg imprescindible", "d'acord amb els grups" . | 0.839634 | curate | {"es": 0.057480980557903634, "ca": 0.9425190194420964} | http://www.324.cat/pnoticies/1024ItemImprimir.jsp?item=noticia&idint=2276073 |
wikipedia_ca_20230401_0_41125 | Josepa de Bèlgica
Josepa de Bèlgica (Brussel·les, 18 d'octubre de 1872 - Namur, 6 de gener de 1958) fou princesa de Bèlgica, princesa de Saxònia-Coburg Gotha i duquessa de Saxònia amb el tractament d'altesa reial que esdevingué princesa de Hohenzollern-Sigmaringen per matrimoni.
Biografia.
Era filla del príncep Felip de Bèlgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen. Josepa era neta per via paterna del rei Leopold I de Bèlgica i de la princesa Lluïsa d'Orleans; per via materna era neta del príncep Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i de la princesa Josepa de Baden; i germana del rei Albert I de Bèlgica.
Josepa contragué matrimoni el 28 de maig de l'any 1894 a la ciutat de Brussel·les amb el príncep Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmarigen. La parella tingué quatre fills que portaren el títol de prínceps de Hohenzollern-Sigmaringen i el tractament d'altesa reial:
- SAR la princesa Estefania de Hohenzollern-Sigmaringen, nada a Potsdam el 1895 i morta a Diessen am Ammersee el 1975. Contragué matrimoni a Namedy el 1920 amb el príncep Josep Ernet Fugger von Glött.
- SAR la princesa Maria Antonieta de Hohenzollern-Sigmaringen, nada a Potsdam el 1896 i morta a Bolzano el 1965. Es casà amb el príncep Egon Eyrl von und zu Waldgries und Liebenaich.
- SAR el príncep Albert de Hohenzollern-Sigmaringen, nat a Potsdam el 1898 i mort a Bühlerhöhe el 1977 Es casà a Potsdam el 1921 amb l'aristòcrata prussiana Ilse Margot von Friedeburg.
- SAR la princesa Enriqueta de Hohenzollern-Sigmaringen, nada a Berlín el 1907 i morta tres dies després a la capital alemanya.
Fou l'última filla sobrevivent del príncep Felip de Bèlgica.
Distincions.
- Dama de l'Orde de Lluïsa | 1 | perfect | {"ca": 0.8496420047732697, "pt": 0.0059665871121718375, "es": 0.13723150357995226, "en": 0.007159904534606206} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=41126 |
crawling-populars_ca_20200525_41_178536 | MADRID, 23 Nov. (EDIZIONES/Portaltic) -
Facebook ha desenvolupat una eina per controlar el contingut que apareix al News Feed de la xarxa social com a part de la seva estratègia per tornar al mercat xinès.
La nova eina permetria seleccionar el contingut que apareix al News Feed dels usuaris de la xarxa social, abans que aparegués i poguessin veure'l, com explica The New York Times segons les declaracions de fonts pròximes al projecte.
Aquest nou programari podria suposar el retorn de Facebook a la Xina, on es va impedir l'accés a la xarxa social fa uns anys. Tot i això, aquest nou programa estaria en mans d'una tercera companyia, previsiblement xinesa.
La Facebook ja utilitza altres programes similars en països com Turquia, Rússia o Pakistan, on bloqueja el contingut, i ho fa desaparèixer una vegada ha estat publicat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.518099 | curate | {"de": 0.02019678922837908, "ca": 0.7017089590885551, "es": 0.25737959606421545, "en": 0.020714655618850338} | : /tic/noticia-facebook-treballa-programari-controla-contingut-veu-news-feed-20161123175911.html |
mc4_ca_20230418_6_203430 | Les FARC alliberen els últims ostatges polítics de Colòmbia
PROCÉS DE PACIFICACIÓ
Arrenca l'operació Llibertat per fer tornar a casa 10 militars i policies
Colòmbia viu l'últim intercanvi amb les FARC. Les famílies de 10 militars i policies esperen amb ànsia el retorn a casa de dels seus familiars retinguts per la guerrilla durant almenys 12 anys.
M.B. / M.F. BARCELONA. Actualitzada el 03/04/2012 00:00
Les FARC alliberen els últims ostatges polítics de Colòmbia / LUIS ACOSTA / AFP
Les FARC alliberen els últims ostatges polítics de Colòmbia / LUIS ACOSTA / AFP Ja no coneixen els seus fills, ni la Colòmbia que han deixat quatre presidents diferents, ni l'evolució d'internet o la telefonia mòbil. Són els deu últims ostatges polítics de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), que després d'estar entre 12 i 14 anys segrestats podran trepitjar per fi -si tot acaba bé- casa seva. Amb dues hores de retard per una intensa tromba d'aigua va arrencar ahir a les 10.30 del matí (17.30 hora catalana) l'operació Llibertat. Un helicòpter brasiler amb un delegat del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), un metge i dues membres del moviment Colombià per la Pau es va enlairar des de la ciutat colombiana de Villavicencio per recollir enmig de la selva els policies i militars retinguts fins ara per la guerrilla. Amb l'exèrcit perseguint-los i rebutjats a socialment, les FARC van confirmar el 26 de febrer l'alliberament dels últims segrestats intercanviables per guerrillers presos. En un anunci històric, van comunicar que "condemnaven" els segrestos i que "era l'hora de dialogar". Llavors també van anunciar que acabarien amb les detencions de civils, però encara hi ha almenys 407 persones retingudes, segons l'ONG País Libre, que lluita contra els segrestos.
Els últims alliberats són els segrestats que fa més temps que estaven en mans de les FARC. Després que el 2002 es trenqués el diàleg entre la guerrilla i el govern, les famílies no van saber res més dels ostatges. El setembre del 2009 les autoritats van interceptar un guerriller amb diferents fotografies de segrestats, entre les quals i n'apareixen alguns del grup. Amb l'anunci històric de les FARC del febrer, les famílies van començar a mirar endavant. Però la logística no ha estat fàcil. Les dates han canviat fins a tres vegades i ahir la guerrilla va tornar variar-les. Inicialment els alliberaments havien de ser el 2 i el 4 d'abril, perquè els ostatges estaven en camps diferents, però ahir va confirmar que l'intercanvi es faria conjunt.
Incerteses fins a l'últim moment
Encara amb la incògnita de si els ostatges tornarien a casa, l'exsenadora Piedad Córdoba, dels cossos de rescat, va subratllar que el més important era que "ja havia començat el primer alliberament" i va insistir que "no hi ha res a témer".
Acampada davant del Parlament de Macedònia després de l'ocupació violenta d'ahir
El govern espanyol admet que el 2020 no haurà eixugat el dèficit de la Seguretat Social
Agenda Cultural: una gran selecció d’activitats culturals arreu de Catalunya
Domènech avisa que el candidat alternatiu en la moció de censura a Rajoy pot no ser diputat | 0.815984 | curate | {"ca": 0.9935897435897436, "en": 0.001282051282051282, "eu": 0.0019230769230769232, "it": 0.003205128205128205} | http://www.ara.cat/cronica/FARC-alliberen-ostatges-politics-Colombia_0_675532522.html |
macocu_ca_20230731_4_483026 | ESPECIAL
Esteu aquí
La Diputació reclama a la Generalitat que torni a donar ajuts per guarderies
R. RAMÍREZ
26-01-2018
Peu de foto:
Imatge d'un ple de la Diputació de Lleida.
La Diputació va instar ahir la Generalitat a restablir les subvencions a les guarderies municipals i a liquidar els ajuts impagats entre el 2012 i el 2015. Així mateix, demana tornar a la corporació provincial els 875 euros per alumne que ha aportat des del 2014 per sostenir aquest servei. Aquestes reclamacions formen part de la moció de PSC i UA que es va aprovar en el ple amb el suport de Cs, PP i del govern de PDeCAT i Unió. ERC es va abstenir i la CUP hi va votar en contra al considerar que encara no s’ha constituït un nou Govern. La moció arriba després de les primeres sentències que exigeixen a la Generalitat liquidar ajuts impagats des del 2012 a ajuntaments, arran de recursos de 26 consistoris socialistes. L’equip de govern, per la seua part, va condicionar el seu suport que les sentències “siguin fermes” i va puntualitzar que l’Executiu català va retallar aquests ajuts i després els va suprimir davant de retallades de l’Estat en matèria educativa. Els socialistes, per la seua part, van qüestionar que el departament d’Ensenyament hagi anunciat recursos contra les primeres sentències que l’obliguen a pagar.
D’altra banda, el ple va aprovar una altra moció d’ERC contra la reclamació de l’IVA a mitjans de comunicació públics i entitats culturals per subvencions rebudes de la Generalitat. El text, que exigeix al ministeri d’Hisenda “parar l’asfíxia de les institucions culturals i mitjans públics” de Catalunya, va rebre el suport de l’equip de govern i de la CUP, mentre que PSC i UA es van abstenir i PP i Cs hi van votar en contra.
Canvis en matèria de personal arran d’un informe de Sindicatura
El president de la Diputació, Joan Reñé, va donar a conèixer un informe de la Sindicatura de Comptes que fiscalitza les quatre corporacions provincials catalanes el 2013. Va apuntar que recomanacions com establir una relació de llocs de treball ja s’han adoptat i que assumiran la resta, que al·ludeixen a qüestions com el pagament d’avançaments salarials, compensacions per quilometratge i temps de formació i conciliació. “Estudiarem com donar-los compliment íntegre”, va dir. | 0.820786 | curate | {"ja": 0.00796812749003984, "es": 0.004426737494466578, "ca": 0.9592740150509075, "en": 0.004426737494466578, "pt": 0.02390438247011952} | |
cawac_ca_20200528_1_70350 | Descripció
Encara no disposem de cap descripció per a MICHAEL MONROE + WHITE COWBELL OKLAHOMA. Recorda que per a poder editar la descripció i afegir material relacionat només has d' iniciar sessió amb el teu compte.
QuiToca?
No disposem de cap descripció per a White Cowbell Oklahoma. Pots col·laborar amb nosaltres editant la informació.
Enllaç extern Descripció
Dóna suport a les bandes i a les escenes musicals
Des d'aquí volem donar a tots els grups, plataformes socials, entitats de barri, casals, distribuïdores, discogràfiques, sales de petit i mitjà format, etc. que es trobin dins l'escena independent i alternativa de Catalunya una eina de projecció i publicitat dels seus concerts i activitats amb música en directe. | 0.744746 | curate | {"ca": 0.9888579387186629, "it": 0.011142061281337047} | http://quitoca.cat/agenda/1141+MICHAELMONROE+WhiteCowbellOklahoma+Razzmatazz2 |
crawling-populars_ca_20200525_31_4598 | Segueix
Reitera que el sector públic ha de fer habitatge protegit
4 min. Andorra la Vella 16/06/2019 10:46
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
651x366 El raonador del ciutadà, Marc Vila, al seu despatx. / M. F. (ANA) El raonador del ciutadà, Marc Vila, al seu despatx. / M. F. (ANA)
El raonador del ciutadà, Marc Vila, creu que la decisió “de prorrogar els contractes un any més ha estat una excel·lent mesura que ha tingut un impacte directíssim sobre el benestar de les famílies” i creu que ja des d’ara seria “important pensar” que “potser valdrà la pena prorrogar-ho” més enllà d’aquest 2019, fins que totes les altres polítiques que es puguin endegar, o les que deriven directament de la llei de mesures urgents, tinguin realment un impacte “i el mercat de l’oferta de pisos canviï una mica”.
El raonador torna a incidir que el problema de l’habitatge ha estat el que ha centrat una molt bona part de l’activitat que duu a terme des que ocupa el càrrec, fa un any i mig, i tot i que en els darrers mesos ha notat una lleugera davallada en les reclamacions, el cert és que el ritme havia arribat a ser d’una mitjana de dues queixes diàries, tal com remarca. D’aquesta manera, fa èmfasi en què si bé aquesta problemàtica de l’habitatge “segueix present”, la pròrroga dels lloguers aquest any “ha rebaixat bastant la tensió en el mercat immobiliari i ha evitat bona part del patiment de les famílies”. Afegeix que malgrat és una acció “provisional”, aquesta “provisionalitat hauria de durar el necessari fins que les altres mesures facin el seu efecte, és a dir, fins que hi hagi més pisos al mercat, que s'hagin renovat alguns de vells o que s'hagin tret al mercat alguns de buits”, entre d’altres propostes.
Vila destaca que tot i que l’aplicació d’aquesta pròrroga ha tingut un impacte, encara hi ha “alguns” propietaris que no compleixen l’obligació d’aquesta pròrroga i envien cartes als inquilins dient-los que se’ls acaba el contracte. Davant aquesta situació, des de la institució es proporciona als afectats assessorament i orientació sobre com han de respondre a aquestes missives i demanar que es compleixi la llei.
El raonador continua advocant perquè des del sector públic es doni impuls a l’habitatge protegit. “Una part del mercat de lloguer des d'ara per sempre més hauria d'estar en mans del sector públic perquè pugui tenir les eines per evitar” situacions com l’actual, en què hi ha una “descompensació tan gran entre oferta i demanda” i això fa que els preus es “desboquin”. Per això, defensa que tant des del Govern com des d’altres institucions públiques “es posin a fer inversió en habitatges de lloguer moderat o protegit” perquè es vagi lluitant contra la “bretxa” que hi ha actualment entre el que la gent cobra i el que destina a pagar el seu pis. En aquest sentit, reivindica habitatge protegit per a la “gent treballadora”. També fa una crida als comuns perquè impulsin accions que puguin afavorir el mercat de lloguer, com exempcions fiscals. Institut de l’Habitatge
Vila valora de manera favorable la creació de l’Institut de l’Habitatge, que el Govern ha anunciat aquesta setmana passada, i ara desitja que es posi en marxa de manera “ràpida, eficaç i que s’hi destinin els recursos tant humans com materials” necessaris perquè aquest organisme pugui començar a treballar i el problema de l’habitatge “s’encari des d’una perspectiva més unificada, més rigorosa” i amb dades fidedignes que puguin donar lloc a mesures “suficientment treballades” que haurien d’impulsar tant el sector privat com el públic de tal manera que es contribuís a “estabilitzar el mercat”.
Vila ja ha mantingut una primera trobada amb el titular d'Afers Socials, Habitatge i Joventut i espera que pugui impulsar mesures que realment serveixin per solventar la problemàtica actual. Incideix en el fet que de cara al proper pressupost hi pogués haver alguna partida que anés destinada a la qüestió de l’habitatge protegit i en aquest sentit defensa que cal tenir en compte que el sector públic, en qualsevol país avançat, té una intervenció en la regulació de l’habitatge i que Andorra, per tant, ha d’anar en aquesta línia i que precisament la qüestió de l’habitatge ja és un dels temes prioritaris en els estats del benestar. Destaca, en aquest sentit, que en els darrers mesos ha vist una evolució en la consciència política del problema existent i també dels actors implicats. “Hi ha d'haver habitatge per a tothom a Andorra i crec que a poc a poc es va instal·lant que no només n’hi pot haver d'alt standing o de luxe, hi ha d'haver oferta suficient de lloguer per a la gent treballadora i sense això no tenim la convivència ben arreglada”, conclou Vila.
Contingut relacionat
Més continguts de
15 Comentaris
8 Comentaris
4 Comentaris
4 Comentaris
4 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.79292 | curate | {"ca": 0.9673135852911133, "eo": 0.002655771195097038, "es": 0.01920326864147089, "en": 0.007354443309499489, "de": 0.0008171603677221655, "br": 0.002655771195097038} | : /politica/Vila-prorroga-lloguers-mantindra-aquest_0_2252174969.html |
cawac_ca_20200528_6_28802 | UNA MICA D’HISTÒRIA, AMB PERMÍS D’ICV
Alfonso XIII va néixer el 17 de maig de 1886 al Palau Reial de Madrid. Com a fill pòstum d’ Alfonso XII i María Cristina de Habsburgo-Lorena , el seu regnat va començar des del seu naixement; per això, la seva mare va exercir com a regent fins a 1902. El 1906 es va casar amb Victòria Eugenia Julia Ena de Battenberg , amb la qual va tenir sis fills: Alfonso , Jaime , Beatriz , Cristina , Juan , al qual va anomenar|nomenar successor dels drets dinàstics, i Gonzalo .
Des de jove, Alfonso va ser educat en la doctrina catòlica i liberal per ser rei i va soldat. En el context de l’allunyament entre l’Espanya oficial i l’Espanya real, els intents de regenerar Espanya després del desastre de 1898 i la constitució de 1876, el Rei intervenia en assumptes polítics. A més, va haver d’afrontar diversos problemes com les guerres del Marroc, el moviment obrer i el nacionalisme basc i català.
L’inici del regnat va coincidir amb un canvi generacional en els els partits dinàstics: el conservador Cánovas va ser substituït per Antonio Maura i el liberal Sagasta per José Canalejas .
La neutralitat d’Espanya durant la I Guerra Mundial va obrir mercats i va afavorir el creixement econòmic i l’agitació social. La crisi de 1917 al costat del nacionalisme català, el sindicalisme militar i les vagues revolucionàries va augmentar la descomposició del règim polític que va influir en el fracàs en 1918 d’un govern nacional format per membres dels dos principals partits. El reajustament econòmic posterior a la Guerra Mundial, els fracassos militars al Marroc, les revoltes socials i els problemes regionals van augmentar les dificultats internes i la debilitat dels governs, que van ser incapaços d’afrontar la situació.
El cop militar de Miguel Primo de Rivera de 1923 va ser la solució de força que intentava solucionar la crisi, amb l’aprovació del Rei. Al principi, la dictadura va ser bé rebuda: el 1925 la desembarcada d’ Alhucemas va acabar amb la guerra del Marroc; es va restablir l’ordre social i es va produir un desenvolupament de les obres públiques. En canvi després del fracàs de l’experiència primorriverista , el Rei va intentar el 1930 restaurar l’ordre constitucional, però els partits republicans, socialistes i el nacionalisme es van unir contra la monarquia. La victòria electoral dels socialistes i republicans en les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 va fer que el monarca abandonés el país, en un intent d’evitar una lluita civil, momentàniament evitada amb la proclamació de la II República, el 14 d’abril de 1931.
Alfonso XIII va viure en l’exili deu anys, fins i tot la seva mort el 1941, a Roma, on va viure els seus últims anys de vida. El 1980 les seves restes mortals es van traslladar al Panteó dels Reis del Monestir d’ El Escorial (Madrid).
Franco, Francisco. Dictador que va arribar al poder per les armes després del cop d’estat militar (matinada del 17 al 18 de juliol de 1936) i que va exercir per "obra y gracia de Dios" fins que la mort, per fi i sortossament, va venir a buscar-lo (perquè ell encara es resistia) el 20 de novembre de 1975.
És lloable que les forces democràtiques siguin les primeres en rescatar i mantenir viva la memòria històrica, però s’ha de fer sabent la història, amb cert rigor. Existeix Internet si no es té a mà un llibre d’història…
El nou home fort d’ICV, Joan Herrera havia demanat que, en compliment de la Llei de Memòria Històrica, es canviés el nom de la base militar Alfonso XIII de Melilla, argumentant que es tracta d’"una exaltació franquista".
El Govern, que encara deu estar rient -encara que no té cap motiu per fer-ho, ha contestat ICV que el Rei Alfonso XIII no entra en els supòsits que recull la coneguda com a Llei de memòria Històrica de 2007, ja que aquesta figura històrica, que va regnar Espanya fins a la proclamació de la II República és anterior a la Guerra Civil i la dictadura.
ICV ha volgut aclarir que la pregunta al Govern sobre la base Alfonso XIII tenia "un error de redacció". Els ecosocialistes han especificat que el que en realitat sol·licitaven l’Executiu era la retirada d’un element de la base militar de Melilla que sí que fa referència a la dictadura franquista. | 0.870239 | curate | {"es": 0.013126491646778043, "ca": 0.986873508353222} | http://josepmolero.blog.cat/2010/04/03/una-mica-d-hist-ria-amb-perm-s-d-icv/ |
cawac_ca_20200528_5_115066 | El món des de la llengua
Compàs
El Barça ha guanyat quatre de cinc lligues (cada dos per tres) i ha continuat marcant el compàs mentre Mourinho insistia en la música de sempre, la del si per tres són llargues, per quatre són curtes . La música de la insatisfacció sostinguda. | 0.700973 | curate | {"ca": 0.9779411764705882, "mr": 0.022058823529411766} | http://mestres.ara.cat/araaprendrellengues/2013/05/12/compas/ |
vilaweb_ca_20220728_0_48883 | Cap membre del govern no anirà diumenge a la manifestació a Barcelona contra l’ampliació de l’aeroport convocada per les plataformes Xarxa per la Justícia Climàtica i Zero Port, segons que han explicat fonts de l’executiu català a Europa Press.
La possible participació de membres del govern en aquesta protesta va ser un dels arguments que va esgrimir el govern de Pedro Sánchez per a suspendre la inversió acordada entre l’executiu central i la Generalitat per a ampliar l’aeroport.
De fet, el 7 de setembre la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en una conferència de premsa, va afirmar que no descartava que algun conseller participés en aquesta manifestació: “No em sorprendria”, va dir.
La manifestació contra la possible ampliació aeroport de Barcelona: tot allò que cal saber
A més a més, la secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va apuntar que els republicans participarien d’alguna manera en aquesta protesta i va obrir la porta perquè algun dels seus consellers hi assistís.
Finalment, cap dels membres del govern no hi participarà, tot i que sí que hi aniran representants d’ERC, com ara l’exconseller Raül Romeva, la portaveu adjunta al parlament, Meritxell Serret, l’eurodiputada Diana Riba i més diputats i càrrecs dels republicans. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/cap-membre-govern-assistira-manifestacio-contra-ampliacio-aeroport/ |
mc4_ca_20230418_13_154412 | NUESA LITERÀRIA: March 2011
Al vaivé del mar i a la llum hi ha escrit el nostre misteri.
¿Observeu l'aigua, i el sol, i el vent, i la terra, i els arbres? Doncs aquí, en tot això, hi ha la resposta al misteri de l'ésser humà. En el vaivé del mar, en el seu alenar, en la pujada i la baixada de les aigües, com una respiració, com un pulmó lluminós, hi ha, d'alguna manera, l'empremta digital de l'ésser humà, el seu segell, l'eco del seu nom, de la seva essència; perquè hem brollat d'aquí. Tots venim de tot això. El mar ens descriu, ens defineix, ens explica, proclama amb el seu moviment el nostre ésser. El mar, el sol, el vent i la terra, esdevenen els daus i l'escalfor que ens ha fet; en ells, d'alguna manera, hi som nosaltres.Venim del mar, d'una primera bactèria que pels cops de l'atzar, i de tots aquests elements que ara observeu, va tenir milions de descendents fins arribar a nosaltres. Per això, som part d'aquest paisatge; el seu fruit; una gota de mel que es desprèn d'un rusc.Si alguna vegada, una nau intergalàctica, amb els nostres descendents a dins, volgués comprendre d'on ve la seva espècie, hauria de tornar aquí; a cap altre lloc de l'univers no es comprendria. Per això, entre aquest paisatge i nosaltres hi ha un nexe, un cordó umbilical, una similitud, un parentiu... Formem part d'aquest paisatge; pertanyem a aquest paisatge, i, quan ho comprenem, quan ho acceptem, experimentem la plenitud de qui se sent a la llar, a la pàtria, enmig dels seus i de la seva família. .P.D. I mira si és bella la Terra, que la van deixar al seu aire fa 3500 milions d'anys, sense ni un bri de vida, i si fa no fa tal com és ara, i 3500 milions d'anys després, d'ella soleta, has sortit, tu!! !
Per això la teva bellesa està continguda en ella. La Terra és una llavor.
Besar la pedra.
Destil·la, el munt, licor de cel i pedra roja, i queda al llit d'un camí dolç prop del captard. A sobre el rostre enterc i pur de la muntanya: la pell dels segles, els ulls del temps; arrugues enrogides pel rovell del ferro ocult al cor del mineral, adust i viu. Et vull besar, Montcau etern, al pas dels núvols, sota d'un blau que muta a sang, a son, a plor suau de nit d'estiu.I caminem vers aquest astre que se'n va després d'haver-nos seduit amb una llum que ens descobreix un bri de tot allò que som, que és tot allò que podem ser.Destil·la, el munt, licor de cel i pedra roja, i queda al llit d'un camí dolç prop del captard...
I ara toca apagar els llums. Dissabte, 26 de març, de 20:30 a 21:30; apagueu els llums.
Dissabte, 26 de març de 2011, de les 20:30 a les 21:30, apagueu els llums, desconnecteu l'interruptor principal del vostre habitatge; enceneu, si cal, alguna espelma; feu-ho pel planeta.
A casa, encendrem espelmes. Hi ha moltes maneres de passar l'estona a les fosques, a la llum de les espelmes. Es pot fer música sense electricitat. Es poden llegir poemes. Es pot tocar el piano. Es poden explicar històries; de por o d'amor.
Aconseguim que els que especulen amb l'energia deixin de guanyar un milió d'euros al llarg d'aquesta hora de foscor. Apaguem, ni que sigui per una hora, les xemeneies de les tèrmiques. Recordem com han viscut al llarg dels segles (de la majoria de segles en què hi ha hagut Homo sapiens) els nostres avanpassats. Us hi apunteu?
Apagueu la calefacció.
Apaguem els llums. Desconnectem la calefacció; sobretot si és elèctrica. Prohibim els calefactors elèctrics. Si a l'hivern tenim fred, abriguem-nos. Aquest blog, tot i portar el nom identitari de Nuesa Literària, considera el fet de vestir-se i d'abrigar-se com l'opció més natural quan fa fred. Posar la calefacció quan no cal és un acte que va contra la naturalesa. Si ens abriguem amb desfici quan el temps és gèlid, a banda de sentir-nos més protegits, gaudirem amb més delir de la nuesa quan arribi el bon temps. Reduïm el consum. El consum empudega l'atmosfera. Un llum en funcionament quan no cal afegeix grams de fum negre a la xemeneia d'una termoelèctrica. Cal que comprem menys. Cal que acceptem de guanyar menys. Conformem-nos amb viatjar més a prop; fet i fet, i en part a causa del turisme, a tot arreu tot s'assembla cada vegada més. I quan fem turisme, no coneixem realment un lloc; per conèixer-lo, cal viure-hi una temporada. Si aconseguim que els espais naturals que tenim a prop conservin (o recuperin) la seva faç inicial no caldrà anar a buscar-los a l'altra banda del planeta. La natura, quan és verge, és idèntica arreu. La que ja no és verge pot tornar-ho a ser; la regeneració és una constant natural. Si l'Homo sapiens desaparegués, en pocs milions d'anys s'esborraria gairebé del tot el seu rastre; i només en poques dècades la bellesa del planeta recuperaria part de la seva lluminositat espontània; la que tenia quan l'aigua de tots els rius era del color que el vent i la terra decidien que havia de ser.
Comprem el CD del silenci de la nit, la pel·lícula de la celístia quan cap làmpada l'esborra, el gust d'una poma agafada del mateix arbre, el vestit de sol i d'esquitx d'escuma que no es ven a cap botiga de modes. Adquirim, al to de les galtes, la rojor de la vida a les muntanyes, als boscos, a les valls, a la mar; el bru dels dies sota el sol que abilli la blancor malaltissa dels adoradors del protocol, de les corbates, dels diners i de l'ambició narcisista. El poder té la pell blanca, transparent i lletosa, ben amagada dessota pantalons amb ratlla, terns incòmodes i ficticis, màscares que oculten un egoisme disfressat de bonhomia. Apaguem els llums. Desconnectem la calefacció. Acceptem de guanyar menys diners i de comprar menys per a tenir-ho tot. Tinguem-ho tot. Cedim-ho tot als nostres descendents. Acceptem allò, que som. Acceptem la nostra mare i honorem-la. . .
L'integrisme de la uniformitat estètica. La imposició dels cànons estètics. La dictadura de les formes elitistes. L'urpa del puritanisme als diferents programes polítics.
En el fons en el fons (parlant d'una manera general i fent referència a tota la humanitat) el món és profundament conservador. Les velles tiranies, que un dia van ser combatudes, retornen vestides de democràcia; motiu pel qual resulten molt més difícils de combatre. ¡Ai si un ajuntament franquista hagués prohibit anar en bermudes pels carrers de Barcelona! Qualsevol ciutadà, o ciutadana progressista, hauria defensat la llibertat d'indumentària i s'hauria manifestat amb raó contra la dictadura, contra el moralisme social i contra la uniformització. Quan, en canvi, ho prohibeix un ajuntament suposadament d'esquerres, la majoria assenteixen indiferents, o fins i tot molestos amb els que no se sotmeten a la uniformitat social. Hi ha molta gent que mai no ha necessitat apartar-se de la uniformitat establerta, que mai no s'ha diferenciat excessivament del grup en cap àmbit, i que, en conseqüència, davant la imposició d'una estètica determinada, no s'adonen que la seva identitat personal està en perill, perquè qui avui prohibeix una manera de vestir, demà prohibirà una manera de parlar, una manera de crear, una manera de viure, una manera de ser, un hàbit, un costum, qualsevol realitat aparentment secundària, però que representa un granet de sorra més en el conjunt d'activitats que esdevenen la substància de les identitats, de les cultures, dels estils... al capdavall, de la llibertat. La llibertat està feta de petites realitats; cap de les quals per si sola és absolutament necessària. Totes en un conjunt, però, esdevenen el teixit de la vida. La possibilitat d'existir de totes, com a conjunt, significa el tot de la llibertat. Em vénen al cap les pèrfides declaracions d'Aznar en un tema tan aparentment secundari com les matrícules dels cotxes. L'ex-president es va carregar el símbol provincial de les matrícules i es va negar a permetre que hi hagués cap mena de codi que mostrés que un cotxe era d'Andalusia, de Catalunya, d'Euskadi, de Múrcia... Quan li van preguntar que per què s'hi havia oposat, va ridiculitzar els qui l'interrogaven, venint a dir que, amb els problemes que tenia el país i el món, ¡a qui se li acudia de protestar pel fet que les xapes no tinguessin distintius autonòmics! ¡Per unes xapes! El senyor de les xapes va destruir un petit granet de sorra en el conjunt de símbols que assenyalen la diferenciació de les cultures de l'Estat (per poc important i secundari que sigui el símbol de les matrícules). I la seva sorna, la seva burla, el seu menyspreu als qui li demanaven explicacions, fou un insult de primer ordre a la llibertat i a la identitat dels pobles.
A poc a poc, les forces de la uniformització, de l'ofegament de tota creativitat que no passi per la garba del moralisme social imperant, de la tendència socioeconòmica, de la moda, del protocol nacional o social, recuperen les posicions que van perdre a l'últim alliberament; i les recuperen des de la democràcia, essent per tant més difícils de vèncer. Tot allò que als qui tenen diners els sembla lleig, esdevé lleig. La lletjor de certes realitats es converteix en un dogma. El protocol, les formes, les normes, el gust... tot allò que els qui manen decideixen que no és elegant, no ho és, perquè ho diuen ells, perquè ho han estudiat a Berkeley, a Harvard, a Standford o a Navarra... Els masters que alguns dirigents polítics (responsables d'imposar les formes estètiques urbanes i humanes) han cursat a les universitats americanes o integristes han aconseguit alguna cosa més que eficiència professional; han assumit un colonialisme estètic, dels Estats Units cap a nosaltres, que té les arrels clavades a la terra fèrtil del puritanisme ianqui. Els Phells, els Baptistes, els Metodistes, o fins i tot els agnòstics i ateus educats a les societats puritanes d'influència metodista, evangelista i baptista. Els que vesteixen les estàtues de les places dels pobles. Els que persegueixen i denuncien les turistes que fan top-less a les platges americanes i les engarjolen. Els qui fins fa ben poc posaven a la presó els qui practicaven sexe anal i al mateix temps consumien pornografia al secret de les seves llars. Els qui des del més profund d'Alabama anomenen, als europeus, “comunistes” (com si fos un insult) només perquè la seva estètica, la seva moral, la seva visió de la vida... són radicalment diferents a la seva (encara que cada vegada menys)... Tots aquests representen la creuada invisible i silenciosa (de vegades no tan silenciosa) al servei de les formes tribals conservadores que en silenci destrueixen les petites llibertats que permeten l'existència d'una diversitat d'identitats humanes enriquidora. Són aquí, i s'escolen dins dels idearis de qualsevol, per molt progressista que es consideri.
Cal ensenyar a mirar! Cal ensenyar a estimar!
Albirem l'amor com el valor suprem d'una societat feliç i lluitadora; l'amor, la capacitat d'esforç, l'empatia, la llibertat... Però a l'hora de la veritat construïm sistemes i models que donen exclusivitat a la utilitat, a la demanda del mercat, a la conquesta material. Pocs docents són capaços d'aturar el seu programa, la seva activitat estratègica, per a dir “ara toca pensa en l'amor; toca preguntar-nos què va bé i què falla en l'aprenentatge de les relacions humanes i de la convivència. Toca comprendre per què us foteu hòsties al pati, per què esclafeu el feble, per què menyspreeu el diferent, per què canvieu les vostres il·lusions més elevades per mocadors de paper bruts de pintallavis i d'adrenalina. Ara toca reposar d'allò que es recolza damunt l'estructura, per a preguntar-nos per què l'estructura trontolla, per què la vostra mirada és sovint tan buida, o irada, o maliciosament burleta... per què veieu un objecte digne de ser estossinat per divertir-vos allà on en realitat hi ha una persona que, com tothom, necessita ser estimada”.En enderiem amb gràfiques i estadístiques que parlen d'objectius mediàtics que influeixen en valoracions i en avaluacions decisives. ¿Decisives per què, si per guanyar el triomf en els resultats hem d'oblidar l'educació? ¿Decisives per què? Podríem fracassar en la consecució de recursos econòmics, de personal, de prestigi, de renom... i no passaria res gaire greu; però si fracassem en les prioritats educatives integrals humanes, ni que aquestes prioritats no quedin reflectides en cap estadística, la nostra tasca no tindrà ni valor ni sentit. Una tecnologia eficient i de qualitat va ser capaç de construir la bomba atòmica. Quanta eficiència! Quanta matèria gris! Quanta qualitat! Munts d'homes i dones en equip va assolir un èxit absolut que demostrava la qualitat del sistema. Si es donés el cas que els ulls dels nostres infants fossin ulls intel·ligents, eficients, eficaços... però no miressin amb amor els qui els envolten, seria, sens dubte, perquè no estaríem fent les coses bé. Quan morim, mor tot el que hem après; per això és tan urgent que ho transmetem. Els nostres fills són genèticament idèntics a nosaltres; per això ho han d'aprendre, de nou, tot; tot allò d'essencial que tenia l'educació que vam rebre, i una mica més. Aquesta mica més l'obtenim gràcies, entre d'altres coses, als errors; dels quals hem après molt. N'hem après? Il·lustro aquestes reflexions amb aquesta fotografia presa pel meu fill a l'estàtua del Papa Pius IX, a la Basílica de Santa Maria Maggiore de Roma, seguint aquesta serie d'imatges captades la setmana passada; i m'adono que, sense pretendre-ho, n'he triat una de força adient. Pius IX fou un dels papes més “inquiets” de la història de l'església. Quanta importància va donar al poder polític! Fins al punt de no reconèixer el regne d'Itàlia i de prohibir els catòlics de participar en la vida política de l'estat Italià. Va arribar a excomunicar el rei Vittorio Manuel II de Saboia. I el pobre Edgardo Montara, nen jueu, batejat com a catòlic, va ser arrabassat als seus pares perquè eren jueus! Aquest home va prioritzar les dèries doctrinals i utilitaristes per damunt de l'amor als éssers humans, per damunt de l'empatia, per damunt de la bondat. I fou ell el qui va dir que el Papa era infal·lible en els seus pronunciaments ex cathedra. I per si fos poc va considerar “anatemes” el panteisme, el naturalisme, el racionalisme, el socialisme, el comunisme, el liberalisme, les societats secretes, i la autonomia de la societat civil. Tinc fresques a la ment, encara, la ràbia que produïa el Monument romà, a Víctor Manuel i a la república Italiana, a determinada agrupació religiosa integrista (per dir-ho d'alguna manera); ja que el consideraven ofensiu per a la religió. Com som els Homo sapiens! . Posted by
La llum de Roma
La llum de Roma mereix una reflexió a part; especialment la llum del captard, la llum de la tarda quan cau, la llum d'abans de la posta. Potser perquè té un aire tan familiar, tan del Vallès, tan mediterrani. Els raigs que travessen l'atmosfera, cada vegada més horitzontals, adquireixen una tonalitat saura, encesa, viva, que embelleix els edificis, els caps dels arbres, els rostres de la gent. La llum dels últims instants del dia, com la de la vida, és la més suau, la més bella, la més asserenada.
Penso en tota aquesta gent tan atrafegada per les ambicions; ja siguin ambicions materials, religioses o polítiques. Al capdavall, les ambicions que ens allunyen de l'instant, si ens atrafeguen, ens lleven la vida. I parlo d'ambicions, que no pas d'ideals o de somnis; les ambicions tenen un caire més egocèntric, més de poder, més de domini o de privilegi. Robert Conway va dir una vegada que si les persones contempléssim més sovint les postes, sense pressa, sense pensar en res més que en allò que veiem, la nostra manera de mirar la vida canviaria.
La vida serà segons com la mirem. La por depèn de la nostra manera de mirar i de cap a on mirem. La llum de Roma esvaeix les grisors i els enteranyinaments dels ulls angoixats. Hi continuarà havent sectaris, hi continuarà havent violents, hi continuarà havent esclaus de l'ambició (els Homo sapiens som així); però hi continuarà havent persones que donaran la vida per la llibertat, hi continuarà havent persones que treballaran per la pau i per la tolerància, hi continuarà havent insubmisos de les possessions siguin de la mena que siguin. La genètica no canvia en un segle, ni en dos, ni en tres; per això, tot allò que una generació ensenya als seus fills, haurà de tornar a ser ensenyat al llarg de les generacions que vindran. Quan morim, mor tot el que ens han ensenyat i cal que els qui queden ho tornin a ensenyar als seus fills.
La llum de Roma, com la del Montcau, continuarà encenent les façanes dels mateixos edificis. El Mausoleu d'August, envoltat de xiprers, arran del Tiber, es tenyeix avui de carabassa igual com passava fa dos mil anys. I la llibertat continuarà sent la conquesta de l'Homo sapiens, per damunt de les cadenes, de les foscors i de la por. . .
Trastevere. La identitat humana.
.Hi ha tovalloles que pel color, la forma i la posició, sembla ben bé que han estat col·locades per aconseguir un quadre perfecte: els colors adients (de tonalitat suau i càlida) al costat de les imperfeccions harmòniques de les façanes; la pintura que es desenganxa, el graffiti maldestre, la humitat que enfosqueix l'edifici en la seva justa mesura. El Trastevere és un escenari perfecte per a una pel·lícula realista, per a una novel·la de costums, per a un obra de teatre profunda i austera, que amb economia de mots, tan sols amb el joc de les llums, amb els gests i amb l'escenificació, ja explica el component emocional de la història. Fa pocs dies escrivia, aquí mateix, l'escena real de la cua a la trattoria; la dona que sortia amb el dinar del diumenge del petit restaurant i que parlava amb una nena que treia el cap per una finestra d'un edifici de quatre plantes un xic rònec; fou només un dels episodis que cada dia succeeixen al Tratevere sense que cap espectador els assaboreixi: el gat que creua el carrer just quan la llum del sol s'escola entre les boires i fa que el seu pelatge es faci iridescent; l'olor de pomodoro, de mantega, de pasta bullida, d'humitat als carrers, de terra de test, de riu, de bosc, de llenya; un tros d'edificació romana antiga de l'època de l'imperi o de la república, que apareix entre dos habitatges de la primera meitat del segle passat; les arrels abraçant-se a les façanes; les taules al carrer a ple hivern; la deixadesa perfecta; les imperfeccions perfectes; la brutor justa per a construir una imatge que traspua la justa sensació de llibertat formal i de calidesa humana. La humanitat és el contrari de l'esperit asèptic. No som humans si no tenim arrugues, si les nostres llars no fumen, si el ciment de les nostres parets no cau a clapes, si no fem olor d'humans, si no tossim, si no suem, si no plorem, si no tenim les mans brutes, si no mirem de cua d'ull més de dues vegades al dia, si no ens sentim culpables, si no plorem, si no riem, si no tenim por, si no dubtem, si no ens equivoquem sovint i de valent. No som humans si el nostre món és perfecte; ni si exigeix perfeccions reglades per manuals certificats amb timbres i segells de grans poders econòmics, de símbols d'un temps d'hipocresies disfressades de qualitat. No som humans si no tenim les mans balbes, si les galtes no les tenim sovint roges pel fred, pel vent i el vi, si no tenim barbs a la cara i a uns quants racons més del cos, si no esdevenim, amb els anys i els disgustos, més vells i menys bells. El Trastevere és la fotografia d'una humanitat orgullosa de la seva identitat de fang i de vinagre; el reflex d'una bellesa amarada a la manera de viure i de sentir. El barri de tots en algun moment de la nostra vida.
Trobada amb Lívia, dins de casa seva. El Colisseu. El turó del Palatino. The house of Livia. Colosseum. Palatine Hill. Meeting with Livia.
..Entrar a casa de Lívia fou un detall inesperat del destí, una picada d'ullet de la meva sinistra amiga del més enllà; l'habitatge no era visitable, no es mostrava al públic, però el simple exercici d'ullar-lo des de fora a través de les finestres i d'entreveure la penombra dels frescos de les estances per on es passejava la dona que va enverinar el seu marit, el seu fill, els seus parents i ves a saber a qui més... la vella malèfica que governava Roma manipulant el seu marit August i el seu fill Tiberi... l'àvia perversa que feia “cosetes” amb el seu nét Cal·lígula... la dama de pell blanca i solcs de sota els ulls enfonsats que en la seva jovenesa va competir amb Cleopatra en bellesa... el simple exercici de guipar el seu habitatge, ho haig de reconèixer, em feia venir un calfred. I va ser enmig d'aquest exercici, la setmana passada mateixa, que una dona em tocà l'espatlla i amb un anglès macarrònic em va dir, com si endevinés el meu interès mòrbid, que en deu minuts vindria una guia a ensenyar-me l'habitatge. “A mi?” li vaig preguntar, i va fer que sí amb el cap, afegint que l'ensenyaria també a qualsevol turista que volgués visitar-lo i escoltar la seva explicació. Em vaig posar el primer de la fila perquè no em podia creure el privilegi que se m'estava oferint. Vull deixar clar que no aprovo els crims de Lívia (faltaria més) però el temps ha passat i la mort ho purifica tot. Deia Erri de Lucca que no hi ha enemics, i que és quan són morts que ho comprenem. I, efectivament, deu minuts més tard, tota la família, baixàvem les escales de la Casa de Lívia (vers la foscor de l'avern) amb la intenció d'afusellar les parets a fotografies. A l'hora de la veritat, però, no vaig poder. Ningú no ens va prohibir de fer fotos; però, des de dins mateix, no em vaig veure amb cor de fer-ne. I és que Lívia era allà, dempeus, invisible, i em mirava. De fora estant, abans d'entrar i topar-me amb ella, sí que en vaig fer, i són algunes de les que podeu trobar damunt d'aquest escrit (concretament, la dissetena imatge mostra la casa de Lívia des de l'exterior), però des de dins de l'habitatge no ho vaig aconseguir. La guia, una dona estranya que semblava que era allà contra la seva voluntat, ens va explicar que per un desig especial del ministre de cultura de Berlusconi, la casa de Lívia s'obriria al públic durant el més de març de 2011, i que érem uns afortunats. Després va parlar de la fredor de l'habitatge, de la seva temperatura fresca a totes les estacions de l'any, de les pintures de les parets, que reflectien la mitologia romana, del fet que no tenia finestres com la majoria de cases nobles (Domus) de l'època. I Livia dreta, al costat nostre, estranyament satisfeta, mirant-me, invisible, contenta que jo m'adonés de la seva presència. A fora, el turó del Palatino, la gran urbanització dels Cèsars, amb mareselves regades amb la sang dels assassinats per l'ambició del poder, flors d'una primavera incipient arreu, estadis en runes, palaus, termes, el circ en estat de desnonament (invisible per a tants i real com la història i el temps), l'Arc de Titus, la casa d'August, els pins, l'aire càlid de la Mediterrània, la flaire de la ginesta i del romaní, els esperits dels antics, atrapats a les pedres i al paisatge. El turó del Palatino és un indret per a passar-hi un dia sencer amb el “Jo Claudi” de Robert Graves a les mans i gens de pressa. I al costat, el Colisseu. Tot plegat, Roma: la bèstia bella i cruel, mare de la nostra ment i de la nostra manera d'entendre la vida. Origen de les nostres societats contradictòries i intensament humanes. ..
Al vaivé del mar i a la llum hi ha escrit el nostr...
I ara toca apagar els llums. Dissabte, 26 de març,...
L'integrisme de la uniformitat estètica. La imposi...
Trobada amb Lívia, dins de casa seva. El Colisseu....
Bellesa, misèria i humanitat del Vaticà.
Carrers de Roma. Rome Streets.
Necessitem morir.
Quan enyorem la terra que hem deixat enrere perquè...
Cal fer més del que toca.
Rodem al voltant d'una estrella.
"El gran disseny" Stephen Hawking | 0.811344 | curate | {"en": 0.004721796835119959, "ca": 0.9696273608984176, "ru": 0.0002126935511315297, "fr": 0.0007656967840735069, "es": 0.014420622766717713, "eu": 0.0005955419431682832, "pt": 0.004594180704441042, "nl": 0.0015739322783733197, "it": 0.00272247745448358, "gl": 0.0006806193636208949, "az": 8.507742045261188e-05} | http://nuesaliteraria.blogspot.com.es/2011_03_01_archive.html |
mc4_ca_20230418_6_337453 | Capella de la Mare de Déu de Bruguers - Gavà - Pobles de Catalunya
Capella de la Mare de Déu de Bruguers (Gavà - Baix Llobregat)
Gavà - Ermita de Bruguers (Foto: Albert Esteves, 2006)
Gavà - Ermita de Bruguers, campanar trencat (Foto: Pere Castaño, 2013)
Gavà - Ermita de Bruguers, absis (Foto: Pere Castaño, 2013)
Gavà - Ermita de Bruguers, portalada renaixentista (Foto: Pere Castaño, 2013)
Gavà - Ermita de Bruguers, detall de la llinda (Foto: Pere Castaño, 2013)
Gavà - Ermita de Bruguers, poesia a la Mare de Déu de Bruguers (Foto: Pere Castaño, 2013)
Gavà - Ermita de Bruguers, inicials a les escales de Bruguers (Foto: Pere Castaño, 2013)
Gavà - Ermita de Bruguers (Foto: Josep Torrent -Arxiu fotogràfic C.E.C.-, inici segle XX)
Gavà - Ermita de Bruguers (Foto: Manuel Genovart -Arxiu fotogràfic C.E.C.-, 1926)
Gavà - Ermita de Bruguers -Arxiu fotogràfic C.E.C.- (Foto: Francesc Blasi, 1924)
Gavà - Ermita de Bruguers -Arxiu fotogràfic C.E.C.- (Foto: Ferran Damians, c1919)
Edifici tardoromànic d'inicis del segle XIII, modificat i ampliat l'any 1500 -pel mestre d'obres Joan Enric- quan era propietat de la família Marc, l'escut de la qual (format per tres rodes dentades) pot veure's al portal i a la clau de volta del cor. L'església consta d'una nau, amb absis semicircular, coberta amb volta de canó apuntada, i capelles laterals. L'absis és la part més clarament romànica. Està fet amb carreus irregulars de pedra rogenca. Té un alt sòcol del qual arrenquen les lesenes verticals, entre les quals s'obre una finestreta de mig punt. La cornisa, sota el teulat, està sostinguda en petits permòdols.
L'escultura de la façana, d'entre 1500 i 1503, resta inacabada, no se sap per quina raó, però Joan Yeguas i Montserrat Jardí la relacionen amb uns fragments trobats a un terreny particular de molt a prop que es conserven al MNAC. Aquests representen la Mare de Déu amb l'Infant i uns donants, per una banda, i dos àngels amb un dosseret al mig, per una altra. Per la semblança estilística entre aquests trossos i les figures de la façana de la capella, els autors esmentats aventuren que aquests relleus pertanyen a la mateixa i que els donants esculpits a un d'ells, podrien ser Francesc Jeroni Marc -senyor d'Eramprunyà- i la seva esposa.
Una altra hipòtesi dels mateixos estudiosos parla d'un estil -el d'aquestes escultures, per exemple- gòtic amb detalls clàssics, diferent del practicat pels mestres centreeuropeus actius a Barcelona aleshores, i diferent de la que s'elabora a partir de 1530-40. Seria un estil que segueix la tradició dels picapedrers medievals catalans i que s'encara al Renaixement. | 0.812637 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=55 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_171591 | A aquells indecisos o simpatitzants d'altres formacions que vulguin contrastar poso només alguns dels actes que RCat realitzarà aquests dies i que crec son força importants. Com sempre hi ha torn obert de preguntes així que qualsevol que no és dediqui a fer el troll és benvingut i les pot aclarir (espero)! Aquests 3 per ser debats amb altres forces polítiques, cosa que a mi m'agrada especialment. 5NOV20:00CALELLADEBAT SOBRE LA INDEPENDÈNCIAAmb la participació deRUT CARANDELLOrfeó Calellenc 5NOV20:00LLEIDATAULA-DEBAT AMB LES FORCES POLÍTIQUESAmb la participació de:JAUME FERNÀNDEZRectorat de la UdL 8NOV20:00MANRESADEBAT AMB ELS DIFERENTS PARTITS POLÍTICSAmb la participació de:DAVID VINYALSSala Plana de l'Om Per ser al CIDOB (centre d'estudis i documentació internacional de Barcelona). Un dels centre de relacions internacionals més potents del Sud d'Europa, i el think tank més gran de l'estat juntament amb Elcano. Per cert, presidit per Narcís Serra, em sorprèn que ens hagin deixat...8NOV18:30BARCELONA ENRIC CANELACIDOB Elisabets 12 Per al poble on viu Montilla, te el seu morbo... 8NOV20:30SANT JUST DESVERN RUT CARANDELLJOAN CARRETEROAteneu c/ Ateneu núm.2 Perquè es la presentació a Ciutat Vella, un dels barris més complexos i més habitats del país.10NOV20:00BARCELONA-CIUTAT VELLA SANDRA LOMASMONTSERRAT TUDELAJOAN CANADELLCentre Cívic Sant Pere Apòstolc/ St. Pere més Alt, 25 I perquè sentir a Teresa Casals, una experta en matèria lingüistica (i no molt habitual a actes) és una delícia. 15NOV17:00GIRONAL'ENSENYAMENT EN UNA CATALUNYA INDEPENDENTTERESA CASALSJOAN CARRETEROEscola Annexa Joan Puigbert c/ d'Isabel la Catòlica núm.24 A més hi ha un macro-acte dilluns que ve a BCN, però... s'està esperant un permís de l'ajuntament, i l'anterior cop que és va intentar el van rebutjar el darrer dia els amics sociates. Si surt, ho avisarè el mateix dilluns per aquí! Aquí un exemple com els amics posen pegues sempre!
Jo encara no se a qui votar i les dues principals opcions que em plantejo són Reagrupament i Solidaritat. Quan es va crear Solidaritat em vaig apuntar com a simpatitzant i per a rebre per mail els actes que fan i newsletter i tot això. No hi vaig mai als actes però m'assebento del que fan i del que proposen i això és cabdal per a acabr decidint el vot.Trobo a faltar que Reagrupament no ofereixi també aquesta posibilitat.Si més no, no ho he trobat al web.
A mi hem passa el mateix, m'agradaria votar Reagrupament però sembla que segons les enquestes no entra al parlament. Llavors hem plantejo si ajudar a Solidaritat a entrar i treure el màxim resultat. Es una llàstima que no s'hagin unit, sempre el mateix mal, la divisió.
Si tothom fa com tu, segur que no entra. Observa programes, trajectòries de les formacions i dels seus líders, i tria. Aquest és el vot útil.
Jo havia votat al PRC i va quedar en res. Els partidismes a mi no funcionen, jo voto per la independència i si el que es més a prop d'aconseguir-ho es en Laporta (tot i no agradar-me) potser l'hauré de votar. Si Reagrupament fa bona feina i hi ha una petita possibilitat d'entrar al parlament els votaré, per que com tu soc de Girona i en Carretero es el cap de llista, però si Reagrupament veu que es impossible treure representació m'agradaria que ells mateixos demanessin el vot per l'altre opció clarament sobiranista.
A Girona les enquestes donen major intenció de vot a Reagrupament que no pas a SI, i tenim en compte que el candidat és el Carretero jo no m'ho pensaria dues vegades. Personalment sóc més proper a RCat, però votaré SI perquè sóc de Barcelona i aqui sí que Reagrupament i la Rut Carandell tenen ben poc a fer.
Això volia sentir!!! (llegir). Les enquestes que havia llegit jo, Reagrupament no el posaven ni com a opció d'entrar amb cap escó. En canvi a SCI li donaven entre 0 i 3. Imagina't que per fragmentar el vot no entres cap dels dos.
D'enquestes n'hi ha moltes, i diuen coses molt diferents entre sí. Normalment, "s'equivoquen". A les eleccions de 2006 cap enquesta donava possibilitats d'entrar al Parlament a Ciutadans. Finalment van entrat. A Reagrupament, fins i tot amb les dificultats, ja hi ha enquestes que li donen representació. Això vol dir que està a punt d'entrar i que les enquestes (el figurin o no a dins del Parlament) estan obligades a tenir-lo en compte. A més, les enquestes no es fan mai per explicar "la realitat, sinó per crear-la o modificar-la en funció de l'interès del mitjà que la publica.
les enquestes no són exactes (i menys quan parlem de 3 o 4 escons) però marquen tendències. això és innegable.
I tant que "marquen tendències"... A l'àmbit comercial "marcar tendència" justament vol dir CREAR-LA. És a dir, oferir una línia que després molta gent seguirà o imitarà. | 0.858672 | curate | {"ca": 0.9731686541737649, "pt": 0.008517887563884156, "es": 0.013841567291311755, "nl": 0.004471890971039182} | |
mc4_ca_20230418_1_329331 | Èxit en el concurs de vídeos per reivindicar la igualtat entre homes i dones a Tàrrega - La Ciutat
Inici Societat a Ponent Èxit en el concurs de vídeos per reivindicar la igualtat entre homes...
Èxit en el concurs de vídeos per reivindicar la igualtat entre homes i dones a Tàrrega
Els vídeos enregistrats per diferents entitats i centres educatius sumen ja més de 12.000 visualitzacions
Entitats i centres educatius de Tàrrega reivindiquen la igualtat entre homes i dones mitjançant enregistraments de vídeo difosos a les xarxes. La iniciativa respon a la convocatòria de la Regidoria de Polítiques d’Igualtat per participar a la tercera edició del concurs de “lip dub”, o sigui, vídeos musicals en què un grup de persones sincronitzen gestos i moviments amb una cançó. La proposta forma part de la campanya d’activitats que l’Ajuntament de Tàrrega desenvolupa aquest mes de març per a commemorar el Dia Internacional de les Dones. Cinc entitats i centres educatius han respost a la crida: Amics de l’Agrupament Escolta de Tàrrega; Associació Guixanet – Les Verretes; PTT Tàrrega – Mollerussa; Escola Alba i Institut Manuel de Pedrolo. En total hi han participat 180 persones de totes les edats.
Els enregistraments, penjats a les xarxes socials, sumen ja més de 12.000 visualitzacions, fet que certifica la difusió dels lemes a favor de la igualtat entre sexes. En l’edició d’enguany la Regidoria de Polítiques d’Igualtat ha proposat com a cançó leit-motiv el reggaeton titulat El respegueton de Carles Sánchez i Arkano Mc. La lletra de la peça advoca per eliminar els greuges laborals i socials que pateixen encara les dones en relació als homes. Carles Sánchez i Arkano Mc han autoritzat l’ús de la cançó per a l’esmentada campanya sense percebre drets d’autor. Els premis del concurs es lliuraran en un acte públic aquest divendres 10 de març, a les 8 del vespre, a la Casa Consistorial de Tàrrega.
A més del concurs de lip dub, Tàrrega ofereix un ampli calendari d’activitats de sensibilització fomentant la igualtat dona – home i la prevenció contra la violència masclista. El cicle integra conferències, tallers i exposicions. De forma específica, i pensant en la gent jove, també s’impartirà a alumnes dels centres de secundària una sessió pedagògica de conscienciació contra la violència masclista. D’altra banda, el públic pot visitar fins al 12 de març a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega l’exposició titulada La violència de gènere en el món del còmic. Es tracta d’una mostra itinerant que reflexiona sobre com alguns còmics han retratat l’univers femení al llarg dels anys. Amb to pedagògic i alhora crític, s’alerta de la visió sovint estereotipada que es projecta de les dones com a personatges febles o com a objectes sexuals.
Article anteriorDeltebre haurà d’invertir 671.000 euros més per reobrir el complex esportiu municipal
Article següentEls Bombers donen per extingit l’incendi de Roquetes que ha cremat 11,3 hectàrees
L’IMET obre un procés per seleccionar més de vuitanta perfils professionals...
Mollerussa posa en funcionament un sistema per dissuadir els estornells
Xpande i Xpande Digital, programes per internacionalitzar de l’empresa lleidatana
La URV, present a la trobada sobre bones pràctiques de les...
La CUP insisteix que només investirà un president que materialitzi la... | 0.846708 | curate | {"ca": 1.0} | http://laciutat.cat/exit-en-el-concurs-de-videos-per-reivindicar-la-igualtat-entre-homes-i-dones-a-tarrega |
cawac_ca_20200528_6_93559 | Paella al teu correu!
Tot i que el navegador predeterminat a Windows 8 és el de Microsoft, Internet Explorer en la seva versió 10, també hi haurà com és habitual altres propostes. Una d’elles és la de Google que a més d’arribar en la versió d’escriptori, també tindrem una versió amb la interfície Metro.
Nosaltres hem pogut provar la versió 21 (en fase dev, per desenvolupadors-developers) i la veritat és que no hi ha massa diferència entre les dues versions. Això sí, tots els botons i icones s’han fet una mica més grans per ser accessibles a les pantalles tàctils de les tauletes.
A continuació podeu veure el vídeo que us hem preparat en què repassem les poques novetats que ens destina aquest nou producte. Si voleu fer el mateix que nosaltres heu de descarregar-vos aquest fitxer de la pàgina web oficial , instal·lar-lo a Windows 8 i posar-lo com a navegador predeterminat. | 0.806719 | curate | {"pt": 0.023972602739726026, "ca": 0.976027397260274} | http://www.paelladebits.cat/2012/06/provem-chrome-21-metro-per-windows-8/ |
mc4_ca_20230418_0_141792 | Banc dels Aliments de Catalunya: La Catalunya pobra.
La Catalunya pobra.
El Banc dels Aliments de Barcelona va ser constituït fa 25 anys, per tal de fer front a la pobresa, mitjançant un mètode original que consisteix en generar aliments partir d’allò que d’una altra forma es malbarataria. . El 1987 hi havia pocs estudis sobre la pobresa. Un treball pioner a Catalunya que em va sorprendre per la seva originalitat és el que “Nova Terra” va publicar el 1974: “La Catalunya pobra”, una obra col·lectiva de Josep Miró, Ernest Sena i Frederic Miralles que van analitzar allò que no tenia interès pe rels nous economistes . Va ser un treball primerenc en el que es demostrava clarament el creixement desigual de Catalunya. La pobresa es resistia en determinades comarques rurals i creixia vertiginosament en els barris marginals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Per definir ”la Catalunya pobra” s’utilitzaven tres indicadors bàsics el despoblament, la manca d’industrialització i la renda. La pobresa la definia ....” com una situació global, derivada del fet que hi ha uns mecanismes en l’estructura i en el funcionament de la societat que fan que certs grups humans, i en conseqüència certs territoris , rebin només una petita part del beneficis qualitatius i quantitatius del progrés”. Precisament un dels autors en Josep Miró va ser fundador i el primer President de la Fundació Banc dels Aliments que es va constituir 13 anys més tard, l’ Ernest Sena, fou ex-síndic de la Sindicatura de Comptes, director general de l’Institut Català de Finances i el podeu trobar regularment a les planes econòmiques de Wilaweb i en Frederic Miralles fou director de Fundemuca que promou la descentralització, associacionisme i desenvolupament local pels governs locals de Centre-Amèrica. Avui, la seva filla l’Elisa, coses de la vida, o de la sang, és voluntària del Banc dels Aliments.
En temps de penúries nacionals, hi van haver-hi diverses institucions que varen suplir la mancança d’estadístiques oficials. Es publicaven periòdicament estudis analitzant i generant propostes, que en el moment de la reinstauració de la Generalitat van permetre actuar amb una certesa rapidesa. Per tal de conèixer l’evolució d’un país es precisen dades des de un llarg període de temps, per així seguir de l’evolució de la seva economia i particularment de les seves comarques. Les Cambres de Comerç Catalanes van elaborar primer el 1967 i desprès el 1987 les primeres Taules de Balanç d’Entrades i Sortides (input-output) del país, que l’Idescat les va actualitzar pel 2001. Més tard Banca Catalana va iniciar una sèrie d’estudis sectorials, i territorials. És així que ara podem navegar entre present i futur, analitzant èxits. La Catalunya pobra dona llum a un aspecte que normalment no es tenia en compte en aquestes publicacions. La tesi central del llibre era la d’analitzar la real expansió, amb un creixement econòmic en el que la pobresa no tendeix a desaparèixer, sinó ben al contrari es manté i s’estén, ja que s’ha fet amb beneficis i costos desigualment distribuïts.
Al cap de 35 anys, segons les darreres dades del Institut d’Estadística de Catalunya, la situació es semblant pel que fa al despoblament, a la manca d’industrialització i en la generació del PIB de dites comarques. La pobresa la definia ....” com una situació global, derivada del fet que hi ha uns mecanismes en l’estructura i en el funcionament de la societat que fan que certs grups humans, i en conseqüència certs territoris , rebin només una petita part del beneficis qualitatius i quantitatius del progrés”.
Un altres dels problemes que plantegen els autors és la de “la pobresa diferencial”, definida per la escassesa de recursos naturals, però sobretot també per la escassesa d’equipaments i prestacions destinades a satisfer necessitats bàsiques de la persona ( escoles, transports, sanitat..). El 1974 les diferencies entre camp i ciutat eren abismals. Però també es cert i especialment a partir del retorn de la Generalitat, que s’ha fet un esforç molt important per ajudar les comarques i els barris més pobres. Però la renda familiar disponible, degut especialment a la millora del turisme de muntanya i a la industrialització de l’agricultura ha millorat. En canvi, en les comarques obreres de les rodalies de l’Àrea Metropolitana de Barcelona la renda familiar disponible segueix mantenint-se per sota de la mitjana de Catalunya. En aquest aspecte el llibre esdevé un document històric amb arxiu gràfic inclòs perquè analitza els diversos “ghettos” que varen sorgir a dins de Barcelona a partir de la immigració massiva a partir de finals del cinquanta i la seva rodalia en barraques d’autoconstrucció o cases barates en barris perifèrics, en barris en que no hi havia cap servei: portades d’aigua, clavegueres, electricitat, mercats, escoles o assistència sanitària. Jo mateix vaig aprendre la dura pobresa en aquest barris, on anàvem de joves a col·laborar migradament a ajudar a portar aquests serveis imprescindibles per viure. Això si, avui el paisatge ha canviat radicalment, encara que tot segueix igual d’una altra forma.
Publicat per Banc dels Aliments a 20:38
Jordi 11 de març de 2012 a les 19:49
L'Observatori Català de la Pobresa, aquest estiu passat, conclou coses semblants: la crisi ha afectat diferent el territori (area BCN). Quina actualitat té aquest llibre!
Si voleu l'enllaç amb la noticia de TV3: http://youtu.be/C037mPpmLh4
El logotip del Banc dels aliments : “els ocellets ...
La beneficència necessita del capitalisme per reso... | 0.833484 | curate | {"ca": 0.9998179832544594, "fr": 0.00018201674554058973} | http://bancdelsalimentsdecatalunya.blogspot.com/2012/02/la-catalunya-pobra.html |
cawac_ca_20200528_2_52912 | 2 octubre | dc | 19h Llibres / "Librerías" de Jordi Carrión Jordi Carrión, escriptor mataroní, presentarà el dia 2 d'octubre a l'espai cultural El Públic el seu nou volum, 'Librerías' (Anagrama). Carrión és una de les veus més dinàmiques de la literatura actual espanyola, amb forta presència en l'àmbit llatinoamericà. Després de centrar la teva activitat en els darrers temps a la ficció televisiva, ara parles de llibreries, un llocs molt estimats per tu. Per què ara 'Librerías'? Perquè, malgrat que Los muertos i Teleshakespeare parlin de teleficció, la major part de la meva obra és sobre literatura i viatge. És a les llibreries on conflueixen aquestes dues passions. Són espais importants de la formació de qualsevol lector-viatger. Volia estudiar-les, pensar-les, reivindicar-les. Segur que hi surten les llibreries on et vas formar, però quines més t'agrada destacar? Per suposat hi ha hagut moltes altres llibreries a la meva vida mataronina. De fet, es pot parlar d'una lenta aproximació a Robafaves, que és la de la perifèria al centre. De petit els llibres i les revistes i els còmics eren els dels quioscs de Rocafonda. Anar a l'Ortega era anar a mirar l'aparador ple de lletres i fotografies impreses. Rogés Llibres era molt important per mi, les tardes de dissabte, per exemple, quan tornava del parc. Era com un misteri. Justament, parlant de Mataró, el panorama de llibreries ha canviat en els darrers temps. Cap a quin escenari creus que ens dirigim? Tant de bo es trobi com reobrir Robafaves, però El Tramvia i Dòria Llibres donen el que la ciutat necessita. És important que ara que hi ha tres biblioteques, els llibres no faltin.
Organitza: El Públic
ACTIVITATS MAIG:
Encara no hi ha activitats programades per aquest mes. Recorda que pots subscriure't al butlletí des de la secció contacte per rebre al teu correu les activitats mensuals. | 0.806297 | curate | {"ca": 0.9809782608695652, "it": 0.010326086956521738, "en": 0.008695652173913044} | http://www.elpublic.cat/m/espai.php?id=142&mes=5&any=2014 |
macocu_ca_20230731_10_115112 | Prova de la il·luminació de dol que es col·locarà als campanars d OntinyentAutor foto Colla de Campaners d OntinyentData foto 25-03-2007 | 0.668858 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_592478 | •○Recursos Educativos○•: Activitats per Sant Jordi
Hola! No és el que estava buscant, però he arribat aquí i m'ha semblat tot molt interessant.
4/23/2014 3:58 p. m.
La veritat és que tinc el bloc una miqueta abandonat.
A veure si em poso una miqueta les piles i començo a publicar més cosetes! !
11/22/2014 11:59 a. m. | 0.614934 | curate | {"ca": 0.8456591639871383, "eo": 0.01607717041800643, "lt": 0.06430868167202572, "fr": 0.003215434083601286, "ar": 0.0707395498392283} | http://anita-recursoseducativos.blogspot.com.es/2007/04/activitats-per-sant-jordi.html |
macocu_ca_20230731_10_270710 | Indicacions a SPAR de Igualada amb transport públic
Com arribar a SPAR amb Tren?
Quant costa la tarifa de Metro a SPAR?
Mira SPAR, Igualada, al mapa
Transport Públic fins a SPAR a Igualada
Et preguntes com arribar a SPAR dins de Igualada, Espanya? Moovit t'ajuda a trobar la millor manera d'arribar a SPAR amb indicacions pas a pas des de l'estació de trànsit més propera.
Busques la parada o l'estació més propera a SPAR? Consulta aquesta llista de parades més properes al teu destí: Passeig Verdaguer - Estació Vella; Pg. De Verdaguer (Antic Correus); Rambla Sant Isidre; Rambla Sant Ferran; Plaça De La Creu; Rambla General Vives; Igualada.
Pots obtenir SPAR per a Bus, Tren o Metro. Aquestes són les línies i rutes que tenen parades properes - Tren: R6 Bus: 131, E5, L0371, L0372 | 0.728358 | curate | {"ca": 0.9145077720207254, "en": 0.04922279792746114, "es": 0.03626943005181347} | |
mc4_ca_20230418_5_626269 | Inici - bufetserra.com
BUFET SERRA ADVOCATS
Bufet Serra Advocats és una societat professional d’advocats, creada amb el propòsit de donar als seus clients, empreses i particulars, assessorament i defensa jurídica integrals d’alta qualitat, basada en criteris d’especialització, eficàcia i atenció personalitzada. A BUFET SERRA l’exercici de l’advocacia s’entén i s’aplica d’acord amb els principis bàsics que defineixen la nostra filosofia: Vocació, Honestedat i compromís de defensa, Tracte personalitzat, Rigor i anàlisi global i Ètica professional. Veure més
Drets fonamentals de la persona. Matrimonial i de Família. Dret de la propietat. Obligacions i contractes. Dret successori. Més info
Dret societari. Contractació comercial. Dret de consum. Dret bancari i financer. Dret de la propietat industrial i intel·lectual i defensa de la competència. Dret concursal.
Assessorament especialitzat a empreses i professionals del sector immobiliari. Dret de la propietat immobiliària, registral i hipotecari. Compravenda, permutes i donació d’immobles. Propietat horitzontal. Arrendaments urbans i rústics. Dret de la construcció. Dret urbanístic. Intermediació immobiliària.
Assessorament integral en matèria de contractació i regulació bancària (hipoteques, préstecs, penyores, avals, compte corrent, línies de descompte, fons d’inversió, contractes de gestió de cartera…). Assessorament en l’adquisició de crèdits i carteres de crèdits. Execucions hipotecàries. Nul·litat de clàusules abusives (interessos, clàusules terra sostre, venciment anticipat, comisions, índex IRPH, …). Productes complexos (preferents, obligacions subordinades, derivats financers, permutes financeres o swaps, …. ).
Dret de danys. Accidents de circulació.
Dret processal penal. Delictes contra les persones i contra la llibertat. Delictes en l’àmbit de la família. Delictes contra la salut pública. Delictes econòmics i contra el patrimoni. Delictes contra l’ordre públic. Delictes administratius i polítics. Delictes contra la seguretat vial. Delictes contra l’honor i la intimitat. Delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social. Delictes contra els drets dels treballadors i ciutadans estrangers. Delictes contra la llibertat sexual. Delictes contra la seguretat col·lectiva. Delictes contra la propietat intel·lectual i industria. Delictes contra l’Administració de justícia. Delictes contra la Constitució i la comunitat internacional.
Contractació laboral. Alts càrrecs i directius. Social i sistemes de previsió. Prevenció de riscos laborals. Negociació col·lectiva. Outsourcing. Accidents laborals i incapacitats.
Procediments laborals.
El nostre despatx gaudeix d’una àmplia i dilatada experiència en aquesta àrea, que inclou tota mena de procediments judicials i arbitrals, en totes les branques del Dret i davant qualsevol jutjat o tribunal.
Entenem l’exercici de l’advocacia com un projecte de vida, la qual cosa implica passió per allò que fem, pel Dret i la seva aplicació pràctica, i un compromís absolut amb els nostres clients i defensats.
Som conscients que les persones constitueixen l’únic avantatge competitiu a llarg termini de les empreses i més encara en una empresa de serveis legals com la nostra.
Per al desenvolupament de la seva activitat, Bufet Serra Advocats compta amb un equip d’advocats, formats i especialitzats en les diverses disciplines del Dret.
No dubtis a contactar amb nosaltres si desitges més información o tens qualsevol dubte. Et respondrem el més ràpid possible.
Rigor i anàlisi global
Defensa jurídica integrals
Compromís absolut amb els nostres clients i defensats.
Honestedat i compromís de defensa
Especialitzats en les diverses disciplines del Dret | 0.754649 | curate | {"ca": 0.9259872963269815, "en": 0.051643192488262914, "it": 0.004418668876001105, "id": 0.004142502071251036, "la": 0.004142502071251036, "es": 0.009665838166252416} | http://www.bufetserra.com/ |
racoarticles_ca_20221005_1_10490 | S u ~e y and description of a cave open to the sea in the well-known Can Frasquet -Cala Varques area are presented; in a previous paper dealing on the caves of this area, the description of this cave was not complete. It has a length of 180 m, interesting speleothems and sorne lakes with possible undenvater extensions.
Résumé
Topographie et description d'une cavité d'acces marin située dans la zone de Can Frasquet -Cala Varques, qui dans une étude antérieure de cette zone, n'avait été décrite que partiellement. Elle est constituée par une galerie de 180 m de long qui présente de notables concrétions et des lacs avec possibilité de continuation sous I'eau.
lntroducció
El número quatre d'aquesta mateixa publicació, incloia un treball sobre les coves de la zona de Can Frasquet -Cala Varques (TRIAS & MIR, 1977); entre aquestes catorze cavitats, una de les considerades menys importants era la Cova des Coloms 1, consideració empero ben errada de comptes, com podrem veure a continuació.
Una visita apressada i I'estat no gaire bo de la mar, feren que no véssim el pas baix que dóna accés a la part principal de la caverna, deixant-la reduida en la nostra topografia al gran porxo d'entrada. Bastant després saberem per boca d'en Tomeu Mestre, un dels propietaris de la zona, de I'existcincia d'una cova de udues quarteradesn a Cala Falcó. No va esser massa difícil comprendre que es tractava de la mateixa cavitat, que pel que després hem anat sabent és molt coneguda per gent no gens relacionada amb el món de I'espeleologia; en qualque moment fins i tot s'hi han arribat a fer visites turístiques més o menys organitzades. De fet hi ha abundants espelmes deixades pels visitants, que com hem dit són molt nombro-. sos, cosa gens estranya ja que es tracta d'una caver- na de gran bellesa per les seves forrnacions i llacs i d'accés molt comode.
Aixo és una bona mostra del desconeixement per part de I'espeleologia organitzada de les coves d'accés marí, inclús de les rnolt conegudes en medis mariners i escafandristes, i del nul interés per part d'aquests en divulgar I'existencia de les cavitats que troben.
Per paleliar enc que sigui sirnbolicarnent aquesta situació creim que és important que surti publicada a les planes dlENDINS la correcció de Iesmentat treball, amb la topografia posada al dia; per altre part esperam que la present nota pugui servir d'estímul per a una revisió topografica de les cavitats de la zona, després de les novetats que s'hi han produit en el camp exploratori, i que s'apuntaven en el noticiari del darrer número d'aquesta publicació.
Descripció
Per a les característiques generals del carst de la zona i la localització precisa de la cavitat vos remetem al citat treball (TRIAS & MIR, 1977), aquí només direm Foto 1: Galeria amb el pis cobert d'arena; correspon aproximadament a la secció CC' de la topografia.
que s'obri al costat sud de Cala Falcó, i que penerra pregonament dins el cap limitat per aquesta cala i el Caló Blanc.
La cova que aquí descrivim esta constituida per una sola galeria de 180 m de Ilargaria i d'amplaria molt variable, entre els 3 i els 30 m, ara que per conveniencia descriptiva la podem considerar dividida en tres parts. La primera és el porxo d'entrada, voluminós ambit totalment envait per la mar, amb el paladar a 20 m d'altaria que va davallant a mesura que les parets s'atraquen. Té forma vagament triangular i 50 m tant d'ample com de Ilarg. Esta estructurat damunt d'una diaclasi E-O ben vistable en alguns Ilocs. A diferents Ilocs de les parets s'observen llims vermells consolidats, restes d t n a antiga fase de reblit.
Un pas molt baix marca el Iímit d'aquesta primera part; no arriba a sifonar, entre la superfície de la mar i el paladar queda un espai d'aproximadament 20 cm, sar en la possible existencia de continuacions importants per davall I'aigua, tal com passa a les principals coves d'aquesta zona.
En. conjunt la Ilargaria total de I'eix de la cova és de 180 m, mentre que la poligonal projectada assoleix els 400 m. Per mala sort la sala de les dues quarterades ha quedat reduida a només 3000 m2, ni una quarta part! pero unes dimensions tan reduides fan que no sigui gens aconsellable d'intentar penetrar-lo amb la mar moguda. Més enlla del pas hi ha una ampla galeria horitzontal amb el pis cobert d'arena arrossegada per la mar. Seguint una direcció NE-SO, aquesta galeria té una Ilargaria de 60 m i una amplaria de 20. El seu limit ve marcat per un important acúmul d'enderrocs i un estrenyement de rnés d'una tercera part. Per accedir a la zona més interior, podem passar pel centre de la galeria, entre els enderrocs, per voltar després a la dreta, o per I'esquerra travessant un petit Ilac; per I'eix de la galeria no s'hi pot passar ja que hi ha una doble barrera estalagmítica disposada transversalment.
La tercera part és una continuació de la galeria descrita en segon Iloc, empero és molt diferent des del punt de vista morfologic: aquí el predomini del concrecionament és absolut, tot el que no esta cobert per I'aigua dels llacs és calcita en totes les formes; les més destacables són les columnes, que s'arrengleren seguint diaclasis de direcció NO-SE i E-O. A rnés d'esser la més decorada, aquesta part és també la que té més volum; la seva Ilargaria és de 70 m, I'amplaria de 30 i I'altaria arriba als 14. Per altra part la fondaria dels Ilacs a la vora de les parets ens fa pea-
CC'
Morfologia i genesi
La Cova des Coloms 1 presenta la característica associació clastico-litoquímica de la majoria de les formes hipogees d'aquest carst. Els blocs resultants del primer dels dos processos estan distribuits molt irregularment, en alguns Ilocs manquen completament, a d'altres són ben visibles i finalment en trobam de recoberts per colades estalagmitiques. També és molt irregular la distribució de les formes litoquímiques: manquen quasi completament en el porxo d'entrada, cosa no gens estranya degut a I'acció directa de la mar damunt les que hi hagués pogut haver antigament, estan reduides a fines estalactites i a unes poques columnes de bona gruixa a la zona central i són abundantíssimes a la part més interior.
Com passa molt sovint en aquest carst, aquí ens rrobam davant d'una cova d'entrada marina no d'una cova marina; és a dir que aquesta és una cova excavada per les aigües continentals, la qual ha estat després envaida per la mar que n'ha modificat I'aspecte de diferents maneres: destruint les parts directament obertes a ella, arrossegant-hi gran quantitat d'arena i negant les zones més enclotades, formant els Ilacs.
Molt abans d'aquesta invasió marina, la cova formava part d'un sistema de conductes excavats en regim freatic, tal vegada prop d'una corgencia situada en el torrent que donaria origen a Cala Falcó. La posterior evolució en regim vadós va donar volum a la cavitat per mitja dels esfondraments clastics; a aquesta fase va seguir el deposit de calcita, formant les concrecions que I'adornen. Finalment la pujada de nivell de la Mediterrania li va acabar donant I'aspecte actual, com hem dit més amunt. Tanmateix, aquests processos s'han pogut intercalar en diferents fases, concretament les oscil~lacions del nivell marí han d'haver negat i deixat en sec la cova diverses vegades; com a prova d'aixo basta la presencia a la paret sud del llac més interior d'uria faixa de concrecions epifreatiques (PO-MAR et alia, 1976) depositades quan el llac tenia un nivell 2 m per damunt de I'actual.
Bibliograf ¡a | 1 | perfect | {"en": 0.043055743015251724, "fr": 0.04589013362127143, "ca": 0.9063301390201107, "ms": 0.00040491294371710083, "it": 0.0025644486435416384, "es": 0.0017546227561074368} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_270448 | La marca adopta processadors propis per primera vegada en els seus ordinadors personals, que des d’ara porten un cor de telèfon mòbil
Albert Cuesta
4 min
Els nous Mac Mini, MacBook Air i MacBook Pro porten de sèrie la nova versió 11.0 del sistema operatiu macOS, anomenada Big Sur. APPLE
Fer tres presentacions de producte en menys de dos mesos és força impropi d’Apple, que amb els anys ens havia acostumat a un calendari de convocatòries molt més espaiades. Convocar els fidels a una mena de prèvia el 15 de setembre per presentar tauletes i rellotges renovats i un nou empaquetament de serveis es podia entendre com una manera de no fer ombra el 13 d’octubre al protagonisme dels primers iPhone compatibles amb 5G. Però dimarts passat la firma va tornar a reclamar l’atenció del públic fent servir precisament el mític lema “Una cosa més” amb què Steve Jobs solia revelar al final dels seus actes, com qui no vol la cosa, el producte més important de la sessió. Això ja permetia contemplar les tres presentacions en conjunt com una de sola en tres episodis, en què l’últim és el que perdurarà en la memòria.
I així va ser. La marca va presentar models nous de tres ordinadors ja coneguts: el petit Mac Mini de sobretaula, que necessita un monitor extern, i els portàtils MacBook Air i MacBook Pro de 13 polzades. Per fora, els dos últims són pràcticament idèntics als anteriors, amb el conegut disseny d’alumini nascut l’any 2008 i que des d’aleshores ha marcat la pauta en el segment dels portàtils ultralleugers. Però ni rastre dels formats convertibles, de les pantalles tàctils amb marcs més prims ni del desbloqueig facial que sí que trobem en altres marques. Com a molt, en el nou MacBook Air les tecles que ajustaven la il·luminació del teclat han deixat pas a les que invoquen el cercador, activen la modalitat de no molestar i la funció de dictat. Fins i tot els preus són més o menys els mateixos que els dels models que substitueixen. Per a la resta, Apple té clar que no necessita fer grans canvis: el trimestre passat les vendes de Mac van assolir el seu rècord històric gràcies a la pandèmia, malgrat que molts compradors ja sabien que sortirien models nous. En tot cas, si els nous aparells semblen diferents és perquè inclouen de sèrie la nova versió 11.0 del sistema operatiu macOS, anomenada Big Sur, que millora les prestacions del navegador web Safari, amplia les funcions de missatgeria i adopta un aspecte molt semblant al de les tauletes iPad. Però els Mac existents que siguin posteriors a 2014 també es poden actualitzar a Big Sur.
L’autèntica novetat dels nous Mac és a dins: el processador M1, el primer xip que Apple dissenya i es fa fabricar a mida per a ordinadors, com ja fa amb els telèfons, les tauletes, els rellotges, els auriculars i els descodificadors de televisió. A partir d’ara tots els aparells de la marca compartiran l’arquitectura ARM creada per la firma britànica Advanced Risc Machines, i que actualment fan servir tots els smartphones del mercat, siguin Android o iPhone, perquè prioritza sobretot l’eficiència energètica, un aspecte fonamental en un terminal mòbil. Per això, i també perquè l’M1 agrupa les funcions de diversos xips fins ara separats, Apple assegura que els nous ordinadors tenen més autonomia de bateria: el nou MacBook Air en guanya un 50% i el MacBook Pro la duplica i arriba a les 20 hores de reproducció de vídeos. La firma ni tan sols ha detallat a quina velocitat treballen els M1, però les comparacions de rendiment per unitat d’energia consumida amb els models anteriors mostren una millora espectacular. I si el xip s’escalfa menys, serà possible forçar-lo més o bé prescindir del ventilador de refrigeració, cosa que ja fa el nou MacBook Air. Per altra banda, l’arquitectura comuna amb els iPhone i els iPad també permetrà a Apple atreure al Mac els creadors d’aplicacions per a iOS, que tindran molt més fàcil adaptar els seus productes perquè funcionin en ordinadors.
Amb l’ús de processadors propis en els Mac, que Apple anirà generalitzant en els dos pròxims anys, la firma comença a acomiadar-se dels xips Intel que feia servir des de 2006, quan va adoptar-los en substitució dels PowerPC de Motorola. Això representa tot un cop a l’arquitectura x86 d’Intel, que també fa servir AMD i que porta dècades dominant el mercat dels PC. No és només que Apple, el quart venedor mundial d’ordinadors personals, abandoni els xips d’Intel, sinó que altres fabricants de processadors per a mòbils ja han començat a penetrar en els productes d’altres marques de portàtils: Qualcomm ja produeix per a Microsoft el xip del portàtil Surface i MediaTek acaba de treure una gamma de processadors per als Chromebooks connectats al núvol de Google. El divorci entre Apple i Intel ja es veia venir des que la segona li va fallar a la primera quan no va poder subministrar-li a temps els xips de mòdem per als iPhone amb 5G, però Apple el va confirmar a la convenció de desenvolupadors del maig d’aquest any, quan va avançar que abans de final d’any presentaria nous Mac equipats amb processador propi. Són els que acaba de treure al mercat.
Com que es tracta de la segona vegada que Apple fa un pas tan radical com canviar completament d’arquitectura de processador en els seus ordinadors, és poc probable que ara es repeteixi l’error de fa 15 anys, quan les principals aplicacions per a Mac -especialment Microsoft Office i Adobe Photoshop- van trigar gairebé dos anys a treure versions específiques per als equips amb xip d’Intel. Però en aquell moment el Mac era només un 5% del mercat d’ordinadors. Ara que la seva quota voreja el 10%, les dues empreses de software citades ja tenen a punt les versions adaptades al rendiment de l’M1. I les que encara no hagin adaptat els seus programes disposen durant la transició de l’emulador Rosetta 2 per fer-les funcionar als nous Mac amb un rendiment més que acceptable.
Els tres nous ordinadors d’Apple són el penúltim pas de la marca cap a l’autosuficiència completa. És probable que els clients més exigents trobin a faltar més capacitat de memòria RAM, que només arriba a 16 gigabytes, la possibilitat de fer servir processadors gràfics externs que tant aprecien els creadors de multimèdia i una dotació de ports més àmplia. Per a ells, Apple manté en catàleg els Mac de gamma alta amb processador Intel, fins que arribi un futur xip M2. Però el fet d’haver posat el nou M1 precisament en el MacBook Air, l’ordinador més venut d’Apple, indica que l’aposta de la firma és irreversible.
Contingut elaborat per
Albert Cuesta
Més de la secció
Misc
Carlos Cuevas i Miki Esparbé: "A les xarxes socials s'ha fet una pressuposició de la nostra condició sexual que ens ha sorprès"
Misc | 06/12/2022
La maonesa, la salsa menorquina que els francesos no van inventar
Misc | 07/12/2022
Maonesa, com preparar la recepta original menorquina
Misc | 05/12/2022
Peyu: "Ens estem tornant més carques que els nostres avis"
Misc | 26/11/2022
Apple
Dona suport a la informació de qualitat i rigor. Entre tots fem l'ARA Andorra. Subscriu-t'hi
El més popular
El més vist El més comentat
Accident a l'entrada de la Massana
1.
Furts a temporers en pisos de Canillo
2.
Augment de la pressió hospitalària, set ingressats a planta
3.
Formació a la policia per prevenir el crim organitzat al casino
4.
Aprovada una nova quota de 100 permisos de treball sense residència
5.
Els sindicats amenacen amb una vaga general si no es convoquen eleccions
1.
El veterinari andorrà Jesús Muro participarà a Kenya i Uganda en una investigació contra la leishmaniosi
2.
Disponible una plaça d'Assessor Jurídic al comú de Canillo
3.
Govern estudia una nova connexió entre la Solana del Pas de la Casa i França i un tercer carril a l'N-145
4.
L'ambaixador peruà a Andorra renuncia al seu càrrec en protesta pel cop d'estat al Perú
5.
Descobreix
Veure'n més
Com es fa la coca de polenta amb calçots, bolets, tomàquets i salsa romesco? Recepta de la cuinera Teresa Carles | 0.729495 | curate | {"ca": 0.9701093869244467, "en": 0.013736962604935132, "fr": 0.0053421521241414395, "es": 0.006614093106079878, "br": 0.0016535232765199693, "cs": 0.0025438819638768763} | https://www.ara.ad/misc/nous-mac-apple-ja-autosuficient_1_3130774.html |
mc4_ca_20230418_9_183282 | Bitllets de ferri Santander a Cork, compara horaris i preus
Els preus per al viatge Santander - Cork poden pujar en acostar-se a la data de sortida
La ruta de ferri Santander Cork connecta Espanya amb Irlanda. Actualment només hi ha 1 companyia que opera aquest servei de ferri, Brittany Ferries. La travessia opera fins a 2 vegades cada setmana i triga des de 26 hores 30 minuts.
La durada i freqüència de les travessies Santander Cork pot variar segons l'estació de l'any, així que recomanem que comprovis la informació més actualitzada.
Navilieres Santander - Cork
Preus mitjans per Santander Cork
Els preus que es mostren representen el preu d'anada mitjà pagat pels nostres clients. La reserva més comuna en la ruta Santander Cork és un cotxe i 2 passatgers.
La ciutat portuària de Cork està situada al sud-oest d’Irlanda i és la segona ciutat més gran del país i la tercera més poblada. Es troba a les vores del riu Lee, que es divideix en dos canals mentres s'acosta a la banda occidental de la ciutat. Els molls de Cork estan a l'est de la ciutat, en el punt on els dos canals es tornen a unir i flueixen fins al Lough Mahon i el port de Cork. De fet, la ciutat està situada a l'illa creada per aquesta separació del riu Lee.
Des d’un punt de vista arquitectònic, Cork té una sèrie d'edificis notables que daten des de l'època medieval fins a l'actualitat, tot i que l’únic edifici medieval que es conserva és el Red Abbey (l’abadia vermella). Les dues catedrals de la ciutat també són atraccions populars. La catedral de Santa Maria, de vegades anomenada la catedral del Nord, és la catedral catòlica i es va començar a construir el 1808, amb l’afegiment d’una torre a la dècada dels 1860. La catedral de Sant Fin Barre és la catedral protestant i es va construir sobre l’emplaçament d’una capella més antiga. Es va començar a construir la catedral l’any 1862 i les obres van acabar el 1879 sota la direcció de l’arquitecte William Burges.
Location: Cork, Ferri Santander a Cork | 0.805787 | curate | {"es": 0.029979674796747968, "ca": 0.9369918699186992, "de": 0.013719512195121951, "en": 0.019308943089430895} | https://cat.directferries.com/santander_cork_ferri.htm |
mc4_ca_20230418_17_465164 | Hamilton lidera la qualificació d’Austràlia | Marc Salgas | BARCELONA / MELBOURNE | Fórmula 1 | L'Esportiu de Catalunya
Hamilton lidera la qualificació d’Austràlia Hamilton lidera la qualificació d’Austràlia Hamilton lidera la qualificació d’Austràlia Hamilton lidera la qualificació d’Austràlia + Hamilton lidera la qualificació d’Austràlia E-mail
BARCELONA / MELBOURNE - 16 març 2019 8.58 h
Fórmula 1. El pilot de Mercedes encapçalarà demà la graella de sortida del primer gran premi de la temporada
Hamilton, durant la tercera sessió lliure del Gran Pemi d’Austràlia EFE/EPA/JULIAN SMITH.
Hamilton lidera la qualificació d’Austràlia Hamilton lidera la qualificació d’Austràlia Hamilton lidera la qualificació d’Austràlia Hamilton lidera la qualificació d’Austràlia Hamilton lidera la qualificació d’Austràlia E-mail
Marc Salgas - BARCELONA / MELBOURNE
Lewis Hamilton (Mercedes) ha fet el millor temps en la qualificació del Gran Premi d’Austràlia i demà encapçalarà la graella de sortida de la primera prova de la temporada. El pilot britànic, que ha fet un millor temps d’1:20.486, estarà acompanyat en la primera fila del seu company d’equip Valtteri Bottas (1:20.598). Aquesta és la 84a posició preferent de la seva carrera i la sisena consecutiva que aconsegueix al circuit de Melbourne, on n’acumula vuit en total.
En la segona fila de la graella de sortida s’hi han situat l’alemany Sebastian Vettel (1:21.190) i l’holandès de Red Bull Honda Max Verstappen (1:21.320).
1r Lewis Hamilton (Mercedes) 1:20.486 2n Valtteri Bottas (Mercedes) 1:20.598 3r Sebastian Vettel (Ferrari) 1:21.190 4t Max Verstappen (Red Bull Honda) 1:21.320 5è Charles Leclerc (Ferrari) 1:21.442 6è Romain Grosjean (Haas-Ferrari) 1:21.826 7è Kevin Magnussn (Haas-Ferrari) 1:22.099 8è Lando Norris (McLaren-Renault) 1:22.304 9è Kimi Räikkönen (Alfa Romeo-Ferrari) 1:22.314 10è Sergio Pérez (Racing Point-Mercedes) 1:22.781 11è Nico Hülkenberg (Renault) 1:22.562 12è Daniel Ricciardo (Renault) 1:22.570 13è Alexander Albon (Toro Rosso-Honda) 1:22.636 14è Antonio Giovinazzi (Alfa Romeo-Ferrari) 1:22.714 15è Daniil Kvyat (Toro Rosso-Honda) 1:22.774 16è Lance Stroll (Racing Point-Mercedes) 1:23.017 17è Pierre Gasly (Red Bull Honda) 1:23.020 18è Carlos Sainz (McLaren-Renault) 1:23.084 19è George Rusell (William-Mercedes) 1:24.360 20è Robert Kubica (William-Mercedes) 1:26.067 | 0.584926 | curate | {"ca": 0.6064874093043107, "pt": 0.004268032437046522, "en": 0.3892445582586428} | https://www.lesportiudecatalunya.cat/motor/article/1571669-hamilton-lidera-la-qualificacio-d-australia.html?tmpl=print |
oscar-2301_ca_20230418_2_30705 | D’acord amb la normativa vigent, es va obrir el període de renovació del Consell Escolar. (Resolució EDU/3043/2021, de 6 d’octubre d2 2021)
Les persones del consell Escolar són elegides per un període de quatre anys i es renoven per meitats cada dos anys el primer trimestre del curs escolar.
El Consell Escolar és l’òrgan de control i gestió del centre, amb funcions en l’aprovació i seguiment de la Programació General Anual (PGA).
Aquí trobareu la informació del procés . Cliqueu aquí per saber més informació del Departament per a les families
Camí de l’Àngel, 6
17310 – Lloret de Mar, Girona
Tel. 972 36 92 15
Mòbil: 696378570
[email protected]
Seguir
Seguir
Seguir
Principals seccions de la web
Escola
Calendari escolar
Activitats escolars
Metodologia
Projectes
Equip
Contacta amb nosaltres
Nom
Cognoms
Correu electrònic
Telèfon de contacte
Missatge
8 + 13 =
Enviar
Aquest centre participa al programa de contractació de personal addicional. Aquesta actuació està impulsada i subvencionada pel Departament d’Educació i finançada al 100% pel Fons Social Europeu com a part de la resposta de la Unió Europea a la pandèmia | 0.593016 | curate | {"ca": 0.8738574040219378, "en": 0.037477148080438755, "fr": 0.02010968921389397, "ru": 0.015539305301645339, "sv": 0.016453382084095063, "pt": 0.031078610603290677, "it": 0.005484460694698354} | https://www.pompeufabra.cat/consell-escolar/eleccions-al-consell-escolar-2021-2/ |
mc4_ca_20230418_5_40669 | El Gremi de la Construcció del Baix Camp reclama a l’Ajuntament de Reus unes licitacions adequades als preus real | Gremi de la Construcció del Baix Camp
El Gremi de la Construcció del Baix Camp reclama a l’Ajuntament de Reus unes licitacions adequades als preus real
12 Març 2019 | Reus
• Assegura que el Centre Social El Roser ha quedat desert perquè el preu de la licitació era inferior al valor real de l'obra en quasi un 30% i no pel moment econòmic del sector, tal com van indicar les autoritats.
• Si s'eliminen els marges raonables de benefici, només poden ofertar empreses de dubtosa reputació, que basen el benefici en la precarietat laboral, incompliment de normatives, augment de sinistralitat laboral etc.
El Gremi de la Construcció del Baix Camp alerta en un comunicat de les greus conseqüències per les empreses del sector les condicions d'algunes licitacions públiques que es treuen a concurs i que consideren que estan per sota del preu de cost. Des del Gremi es valora positivament que es treguin obres a concurs i que facin inversions, però el que cal fer és que aquestes obres surtin amb més dotació econòmica.
El darrer cas produït a les nostres comarques i que exemplifica aquesta situació és l'execució del nou Centre Social del Roser de Reus que va treure a concurs l'Ajuntament fa uns mesos amb un pressupost de licitació de 454.000 euros. i que ha quedat desert perquè cap empresa de la ciutat ni d'altres contrades ha decidit participar en la licitació, provocant un endarreriment en el projecte i una nova licitació a l'alça per intentar atreure alguna constructora.
No és la primera vegada que aquesta circumstància succeeix a Reus. L'any passat va quedar desertes també les obres d'ampliació dels vestidors del Complex Esportiu de La Pastoreta, amb un pressupost de licitació de 196.000 euros, perquè cap empresa s'hi va mostra interessada. Finalment es va treure a licitació per un valor de 269.000, un 28% superior al pressupost inicial, i van ser 8 les empreses que hi van participar, adjudicant l'obra per 229.000 euros, 35.000 euros més que l'import de la primera licitació. Fa només unes setmanes va quedar deserta també la licitació de les obres de remodelació del Carrer Miami de Reus, pressupostades inicialment en 55.000 euros, sense que cap empresa decidís de participar-hi.
‘Cal una rectificació'
El Gremi de la Construcció del Baix Camp considera que des del consistori reusenc sembla que de vegades es menysvalora la problemàtica o es busquen excuses inversemblants per no afrontar el problema real, que és que s'intenta comprar per sota del preu de cost, desconeixent la realitat del sector. Les empreses reusenques i de la comarca tenen capacitat de sobres per tal d'assumir els projectes urbanístics que es plantegen, tant públics com privats, "però no ho podem fer a qualsevol preu". El Gremi considera que no hem arribat a recuperar-nos dels estralls de la crisi i que el fet de licitar per sota de preus de cost suposa un menysteniment per les empreses i una disminució directa de la qualitat del producte final. Les empreses agremiades tenen el màxim interès en treballar a la ciutat però amb preus dignes.
Des del Gremi de la Construcció del Baix Camp s'assegura que en el Centre Social del Roser hi van haver diverses empreses agremiades que van pressupostar l'obra i que van decidir no presentar-se perquè no els sortia a compte, ja que el preu de licitació pot situar-se fins a un 30% del valor real de l'obra, i per això "cal una rectificació", es reclama des del Gremi.
El principal perjudicat per aquesta situació no són només les empreses i els seus treballadors, sinó la ciutadania en general, vianants, comerços, residents... que veuen com de vegades els seus impostos s'inverteixen en obres defectuoses i mal executades que s'han de refer al cap de poc temps, endarreriments injustificats (cas plaça Catalunya), o bé inversions que queden a mig fer per abandonament de les empreses.
El Gremi de la Construcció del Baix Camp reclama a les administracions locals que sorgiran de les properes eleccions mesures concretes per evitar que en el futur tornin a produir-se aquestes situacions. El Gremi planteja que es liciti d'acord amb els costos reals de les obres, que per això hi ha les taules salarials de conveni publicades, o bé preus de l'ITEC... Si s'eliminen els marges raonables de benefici, només poden ofertar empreses de dubtosa reputació, que basen el benefici en la precarietat laboral, incompliment de normatives, augment de sinistralitat laboral, etc; i que per descomptat, no estan agremiades. En aquest sentit, el Gremi considera que també s'hauria de tenir en compte les empreses que s'han despenjat del conveni de la construcció procedents d'altres zones del paío que participen en aquest tipus de licitacions temeràries. Per això cal reclamar que les empreses adjudicatàries compleixin tots els requisits i compleixin el conveni vigent de la construcció.
El Gremi de la Construcció del Baix Camp assegura que el sector de la construcció a les nostres comarques és estratègic perquè les empreses estan arrelades al territori, ocupen ciutadans de les nostres comarques i col·laboren amb la millora de l'economia en general al Camp de Tarragona. | 0.848564 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.gremiconstrucciobaixcamp.cat/cat/actualitat/35/noticies/361/el-gremi-de-la-construccio-del-baix-camp-reclama-a-lajuntament-de-reus-unes-licitacions-adequades-als-preus-real |
macocu_ca_20230731_10_232086 | Els bunyols et recorden i transporten a la infància, en el meu cas, reconec que vaig començar a menjar bunyols des que em vaig casar, el meu sogre era forner i la tradició és menjar-ne per Quaresma. Mai em vaig atrevir a fer-los ja que creia que seria més difícil. La veritat és que m’ha sorprès, gratament, que fos tant fàcil...
Per l'acabat: Anís i sucre per al final del procés
Instruccions
1. Barregem els ingredients de la massa, jo ho poso a la panificadora, amb l'accessori de pastar uns 7 - 8 min.
2. Fem una tira amb la massa, tallem peces de 10 gr. aprox. Fem boles amb cadascuna d'elles i les disposem en una safata de forn amb un paper per coure.
3. Deixem que doblin el seu volum, uns 45 - 60 minuts. La temperatura ambient hauria de ser de 22 graus.
4. Escalfem al foc a uns 170 o C un cassó amb oli d'oliva verge extra, fregim 4-5 bunyols alhora. Queden daurats i cruixents.
5. Un cop fregits, els passem a un plat cobert amb paper de cuina que absorbirà l'oli. En aquest punt, tenim dues opcions: una pintar-los amb anís (s'ha de fer en calent) i ensucrar-los ràpidament, o bé els deixem només amb sucre. En tot cas, serà difícil que no en mengeu!
3 Responses to Bunyols de Quaresma
Jo sempre faig els de vent, amb pasta choux. Els que porten llevat, em fa mandra esperar el temprs de fermentació. Però la veritat és que queden boníssimssssssss!! ! | 0.763798 | curate | {"ca": 0.9253174010455564, "cs": 0.0074682598954443615, "pt": 0.004480955937266617, "es": 0.03659447348767737, "en": 0.02539208364451083, "fr": 0.0007468259895444362} | |
oscar-2201_ca_20230904_7_4366 | Catalunya és un país voluntariós i treballador. Un país d’acollida. I quan s’ajunten tots aquests factors, Catalunya esdevé un país que treballa per la seva llengua. La gent nouvinguda té a la seva disposició una eina més per arrelar-se a casa nostra. Estem parlant del programa “Voluntariat per la Llengua”. Esparreguera ja fa uns anys que l’ofereix perquè els que encara no parlen català, els hi sigui més fàcil. El Marc Piera ens en parla.
-El Servei Local de Català d’Esparreguera organitza la sisena edició del programa “Voluntariat per la Llengua”. En què consisteix?
El programa Voluntariat per la llengua té com a objectius ampliar els coneixements de llengua oral de l’alumnat dels cursos de català per a adults, fer que aquests alumnes agafin confiança a l’hora de parlar català i crear una xarxa social que es comuniqui en la nostra llengua. Gràcies al català, a més a més, la gent nouvinguda s’arrelarà millor a Esparreguera i a Catalunya i se sentirà partícip de la nostra comunitat nacional, per tant, és un projecte que treballa la llengua i la integració des d’un punt de vista social.
-Podem dir que és un recurs més per facilitar l’aprenentatge i la pràctica oral de la llengua catalana als alumnes dels cursos de català per a adults o la proposta va més enllà?
El Voluntariat per la llengua no s’ha d’entendre només com un recurs més, ja que s’implica també a persones que són voluntàries, no és com un recurs lingüístic en línia, estem treballant amb persones catalanes que s’ofereixen per fer conversa amb persones que estan aprenent català. Evidentment, el projecte és d’abast social.
-Quina acollida té la proposta entre els esparreguerins? Com ha funcionat el programa fins ara?
L’any passat vam tenir 91 persones inscrites en el programa i va ser un dels pobles de la nostra comarca on, proporcionalment, va haver-hi més persones, per tant, podem dir que la resposta va ser molt positiva. El 80% eren dones i el 50% dels aprenents eren estrangers.
-Quins requisits demaneu al voluntari lingüístic, s’ha de saber parlar i escriure correctament català? El voluntari ha de fer de professor?
El voluntari només cal que sigui catalanoparlant, és a dir, que parli català. Pot tenir-lo com a llengua primera (o materna) o no, això no és important. L’important és que actuï en català pel seu medi social, que sàpiga viure en català, perquè el que pretenem és que ajudi l’aprenent a desenvolupar-se en català. No cal que tinguin cap títol de català, només que intentin ser curosos a l’hora de parlar. De totes maneres, l’important és parlar-lo tal com es parla al carrer, correctament però en el registre col·loquial. Tampoc no els demanem que facin de professors, perquè no han de substituir la feina del tècnic de Normalització Lingüística. En aquest sentit, són col·laboradors, no pas professionals.
-Per tant, qui pot ser voluntari lingüístic? De quant de temps s’ha de disposar per fer de voluntari?
Pot ser-ho tothom que tingui 18 anys i parli català. Diem que cal una estoneta un cop per setmana, aproximadament 1-1,5 hores, al llarg del temps que dura el projecte a Esparreguera (febrer-juny de 2009).
-I qui pot ser aprenent?
Qualsevol persona, alumne o no, que vulgui treballar la fluïdesa, que no tingui seguretat a l’hora de parlar català, que vulgui millorar el seu nivell de llengua oral.
-Com són les parelles lingüístiques que s’han format en els programes anteriors?
Són persones dinàmiques, que han creat un espai de complicitat (molt sovint, una relació d’amistat), que han après de la seva parella lingüística aspectes culturals del seu país o terra d’origen i que tenen ganes de repetir el programa. En el cas dels aprenent, a més, senten un agraïment profund envers la dedicació del voluntari o voluntària.
-Per tant, intuïm que és una experiència enriquidora, ja no només des del punt de vista de l’aprenent sinó que es potencia el coneixement mutu de persones que conviuen en el mateix territori. Una manera de teixir una xarxa social en català?
Com he dit anteriorment, un dels objectius del programa és el d’ampliar el cercle de relacions dels aprenents, de crear un teixit social que faci de coixí de la persona nouvinguda, que vegi que no només ha après català, sinó que li ha servit -el català- per conèixer conciutadans i relacionar-s’hi, com una persona més del poble.
-I després d’haver format parella lingüística, com queda la relació? Sabeu si el contacte continua una vegada ha finalitzat el programa?
Moltes de les parelles lingüístiques ens demanen tornar a repetir en l’edició següent. Sabem que en molts casos es tornen a veure, mantenen un contacte al llarg de l’estiu i fan trobades al marge del programa. Actualment, amb l’Internet, els mòbils, etc. es fa molt difícil perdre el contacte d’algú, si no es vol.
-Curiositats que s’hagin produït durant les anteriors convocatòries del programa.
De l’edició anterior et puc dir que vam tenir 5 persones que han participat ininterrompudament al llarg de les 5 edicions anteriors. També et puc dir que una voluntària va fer de testimoni en el casament d’una noia marroquina que havia estat la seva aprenenta!
-Què han de fer els esparreguerins que vulguin fer-se voluntaris per la llengua?
Acudir al Servei Local de Català fins a l’11 de febrer, omplir una fitxa (fer la inscripció corresponent) i esperar que els citem per a fer una formació dels voluntaris, que és una sessió on expliquem el programa. Així de senzill!
-Quina és la percepció que teniu des del Servei Local de Català de l’ús de la llengua catalana a Esparreguera?
Fer un resum d’un fet complex és difícil, però cada vegada hi ha més gent que el sap parlar i que coneix la llengua. La qüestió és fer que aquest coneixement esdevingui ús, cosa no gens fàcil a Esparreguera ni al Baix Llobregat, comarca a la qual pertanyem.
-Marc Piera, moltes gràcies!
Encara no hi ha comentaris ... i si hi dius la teva?
El teu comentari ...
La IP del teu ordinador és: 54.37.205.123
Nom
Autentifica't amb facebook i el comentari es publicarà automàticament
Comentari
(màxim 500 caràcters!)
Quins caràcters hi veus?
>> Publicar comentari >>
Novembre 2021
Dl
Dm
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 01 02 03 04 05
Un producte de:
Contacte | Política de Privacitat | Normes ètiques de publicació de comentaris | www.aEsparreguera.com - Actualitat i entitats de Esparreguera | 0.784834 | curate | {"ca": 0.9627811213177067, "es": 0.007602153943617358, "pt": 0.0031675641431738993, "fr": 0.014729173265758632, "en": 0.004117833386126069, "nl": 0.003801076971808679, "km": 0.0003167564143173899, "sk": 0.0003167564143173899, "de": 0.0031675641431738993} | http://aesparreguera.com/html/public/portal?showContent=SECCIONS&content=16835 |
crawling-populars_ca_20200525_41_316420 | Menú
MADRID, 19 des. (EUROPA PRESS) -
El president del Govern central, Pedro Sánchez, assistirà aquest dijous al sopar que organitza a Barcelona la patronal catalana Foment del Treball, han confirmat diverses fonts del Palau de La Moncloa.
Sánchez vol enviar un missatge de confiança i estabilitat als empresaris catalans en la seva cita més important de l'any i acudirà a l'acte acompanyat de les seves ministres d'Economia i Empreses, Nadia Calviño, i de Treball, Migracions i Seguretat Social, segons les mateixes fonts.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.512452 | curate | {"es": 0.279439847231063, "ca": 0.6950986632718014, "en": 0.025461489497135583} | : /espanya/noticia-sanchez-assistira-aquest-dijous-sopar-foment-treball-per-traslladar-missatge-confianca-als-empresaris-20181219174419.html |
oscar-2301_ca_20230418_8_228883 | Les aus tenen un esquelet ossi, constituït per dues extremitats posteriors, les potes, per desplaçar-se per terra o subjectar-se, i dues extremitats anteriors, anomenades ales, transformades per al vol.
Aquests vertebrats presenten un esquelet molt lleuger, ja que molts dels seus ossos tenen aire per dins en lloc de moll d’os, els anomenats ossos pneumàtics.
El crani de les aus allotja i protegeix el cervell.
La pell de les aus
Foto de plomes de paó blau
La pell de les aus està formada per una capa còrnia impermeable de queratina. Gràcies a això, aquests animals minimitzen les pèrdues d’aigua.
Aquests animals presenten la pell coberta per plomes. Les plomes són formacions de l’epidermis constituïdes de queratina, que es van originar al llarg de l’evolució a partir de les escames dels rèptils.
On viuen els ocells?
Les aus poden viure en una gran varietat d’ambients.
Trobem aus terrestres com la cadernera, el colom o el voltor; aus d’aigua dolça com la jacana sud-americana, l’ànec collverd o el bernat pescaire; d’aigua salada com els pingüins, els albatros o les gavines o aus d’aigües salobres, com els flamencs.
Adaptacions de les aus
L’esquelet d’una au deixa entreveure la lleugeresa del pes d’aquests vertebrats
Les aus són vertebrats totalment adaptats per al vol. Per a això, aquests animals tenen:
Esquelet resistent però molt lleuger.
Extremitats anteriors transformades en estructures voladores o ales.
Potents músculs pectorals per batre amb força les ales.
Aparell respiratori molt eficient per satisfer les demandes d’oxigen.
Cor molt desenvolupat, per suplir l’esforç que suposa el vol.
La respiració de les aus
Totes les aus respiren mitjançant els pulmons.
La respiració pulmonar és l’únic sistema que disposen aquests animals per captar l’oxigen atmosfèric i eliminar el diòxid de carboni de la sang, el producte de rebuig de la respiració cel·lular.
Reproducció de les aus
Les aus són animals ovípars, perquè les femelles ponen ous dels que, després de passar per un període d’incubació, neixen els pollets. Els ous estan protegits per una dura coberta calcària anomenada closca.
Aquests vertebrats es reprodueixen per fecundació interna.
Alimentació de les aus
Les aus tenen dietes molt variades i podem veure aus herbívores, carnívores o omnívores, segons si en la seva dieta hi ha aliments d’origen animal, vegetal o d’ambdós tipus.
Però les aus tenen altres tipus de dietes, molt més especialitzades, i trobem aus granívores, insectívores, frugívores i fins i tot nectarívores, quan mengen grans o llavors, fruites i nèctar de les flors, respectivament.
Adaptacions de les aus relacionades amb l’alimentació
La boca de les aus no té dents, sinó que està proveïda d’un bec corni. La forma del bec de les aus depèn de la seva alimentació.
L’aparell digestiu de les aus presenta uns compartiments especials, anomenats pap i pedrer, on aquests animals guarden i trituren el menjar.
Més informació sobre altres animals.
Alimentació de les aus
Vol de les aus
Aus que no volen
Aus de les ciutats
Estudi sobre els mamífers
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts
15 Juliol, 2021
aus
vertebrats
Animals
Altres articles d'interès
Característiques dels miriàpodes
Estudi sobre les aus
Estudi sobre els amfibis
Estudis sobre els vertebrats
Característiques de les aranyes
Vol de les aus
Característiques del cranc verd europeu
Respiració dels amfibis
El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.
Especial
Suscriu-te
©1999-2022 Botanical-Online SL - Tots els drets reservats
Contactar
Qui som
Política d'ús
Política de cookies
Como citar els artícles
Aquest lloc web fa servir cookies per accedir, emmagatzemar i processar dades personals durant la seva visita. Pot retirar el seu consentiment o cancel·lar el processament de dades en qualsevol moment fent clic en "Més informació" o a la nostra Política de cookies.
Accepta i tancar
Més informació
Close GDPR Cookie Settings
Resum de privacitat
Cookies estrictament necessàries
Cookies d'anuncis
Galetes d'estadístiques
Política de cookies
Resum de privacitat
Botanical-online fa ús de cookies per emmagatzemar, accedir o processar informació personal de l'usuari per dur a terme tasques d'estadístiques, mostrar anuncis personalitzats o per al simple correcte funcionament de la navegació de l'usuari.
Cookies estrictament necessàries
Serveixen per oferir servei o recordar configuracions per millorar la vostra navegació en el nostre lloc web. Estan gestionades per nosaltres. Podeu llegir més informació a la Política de Privacitat.
Enable or Disable Cookies
Cookies d'anuncis
Recullen informació sobre els anuncis mostrats, ajuden a millorar i gestionar correctament l'exposició d'anuncis al servei web. Estan gestionats per Google DoubleClick. Podeu obtenir més informació al DoubleClick.
Enable or Disable Cookies
Galetes d'estadístiques
Serveixen per recopilar informació d'accés i de navegació i poder generar informes estadístics posteriorment. Les fem servir per analitzar el comportament general dels usuaris i poder adaptar o dirigir el contingut segons les preferències de el públic. Són gestionades per Google Analytics. Podeu obtenir més informació a Google Analytics
Enable or Disable Cookies
Política de cookies
En aquesta secció trobarà informació sobre les cookies que es poden generar utilitzant aquest servei web.
Botanical-online, com la majoria dels altres llocs web a Internet, fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari i que la navegació sigui més accessible i adaptada possible. A continuació trobarà informació detallada sobre les cookies, tipus de cookies que utilitza aquest lloc web, com desactivar-les al seu navegador i com bloquejar-les durant la navegació.
Es posa de manifest, així, el compliment amb la regulació normativa en referència a les cookies (Llei 34/2002, de 11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic (LSSI), que transposa a la legislació espanyola la Directiva 2009/136 / CE, anomenada també "Directiva de les cookies").
Què són les cookies?
Les Cookies són fitxers de text que genera el navegador o dispositiu quan es visiten llocs web d'Internet. Serveixen per emmagatzemar informació de la visita i complir els següents requeriments:
Assegurar que el lloc web pugui funcionar.
Establir nivells de protecció als usuaris contra ciberatacs.
Emmagatzemar preferències de navegació.
Conèixer l'experiència de navegació de l'usuari.
Recopilar informació estadística anònima per millorar la qualitat.
Oferir contingut publicitari personalitzat.
Les Cookies s'associen a un usuari anònim únicament. L'ordinador o dispositiu no proporciona referències que permetin conèixer dades personals. En tot moment és possible accedir a la configuració del navegador per modificar i/o bloquejar la instal·lació de cookies enviades, sense que s'impedeixi l'accés als continguts. S'informa, però, que la qualitat del funcionament dels serveis pot veure's afectada.
Quina informació emmagatzema una cookie?
Les cookies no solen emmagatzemar informació sensible sobre la persona, com targetes de crèdit, dades bancàries, fotografies, informació personal, etc. Les dades que guarden són de caràcter tècnic.
Quins tipus de cookies hi ha?
Existeixen 2 tipus de cookies depenent de la gestió de les mateixes:
Cookies pròpies: són aquelles que són enviades al navegador o dispositiu i són gestionades exclusivament per nosaltres per al millor funcionament del Lloc Web.
Cookies de tercers: són aquelles que són enviades al navegador o dispositiu i són gestionades per terceres persones. Estan establertes per un domini diferent al nostre. No tenim accés a les dades emmagatzemades.
(Per exemple, al prémer botons de xarxes socials o visionar vídeos allotjats en un altre lloc web), que són les establertes per un domini diferent del nostre lloc web. No podem accedir a les dades emmagatzemades a les cookies d'altres llocs web quan navegui als esmentats llocs web.
Quines cookies s'utilitzen en aquest lloc web?
Al navegar per Botanical-online es generaran diverses cookies pròpies i de tercers utilitzades per emmagatzemar i gestionar informació de configuració de la navegació, analítica web i personalització d'anuncis. Les dades emmagatzemades són tècniques i en cap cas tenen informació per identificar personalment el navegant.
A continuació es mostra una taula amb identificació de les cookies més rellevants usades en aquest lloc web i la seva corresponenet finalitat:
Cookies propies
Nom de la cookie Finalitat
aviso_idioma Acceptació de l'avís de secció amb idioma d'acord amb el navegador del visitant. Cookie tècnica.
tocplus_hidetoc Desplegament o recollida de la taula de continguts. Cookie tècnica.
adGzcDpEokBbCn
XztAIvbJNxM
sdLtvFO Genera dades alfanumèriques aleatòries per protegir el lloc web mitjançant la detecció i mitigació d'activitats malicioses. Cookie tècnica.
Cookies de tercers
Nom de la cookie Finalitat
_gid
_ga
_gat_gtag_* Relacionada amb la funció analítica o estadística del trànsit del lloc. S'emmagatzemen identificadors per fer recompte de nombre de visites, dates d'accés, ubicació geogràfica, entre altres funcions d'estadística. Cookie analítica. Cookie analítica.
__gads Relacionada amb la publicitat que es mostra al lloc web. Cookie de publicitat
IDE
DSID
CONSENT
NID Generades per serveis de Google (per exemple reCaptcha, Youtube, cerca. Cookie tècnica
Youtube Cookies per integrar el servei de vídeo de Youtube al lloc web. Cookie social.
Com modificar la configuració de les cookies?
Es poden restringir, bloquejar o esborrar les cookies de Botanical-online, o qualsevol altre lloc web, utizant el seu navegador d'Internet. Cada navegador té una configuració diferent. Pot consultar com procedir a la secció Ajuda d'aquest. A continuació, mostrem un llistat per operar amb els principals navegadors actuals:
Internet Explorer: windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies#ie="ie-10"
Microsoft Edge: support.microsoft.com/es-es/help/4468242/microsoft-edge-browsing-data-and-privacy-microsoft-privacy
FireFox: support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies
Chrome: support.google.com/chrome/answer/95647?hl="es"
Safari: www.apple.com/es/privacy/use-of-cookies/
Com modificar les preferències sobre cookies a aquest lloc?
Es recorda que es pot revisar en tot moment les preferències sobre l'acceptació o no de les cookies en aquest lloc fent clic a "Més informació" del missatge d'acceptació o fent click a "Política de cookies" present en tot moment en totes les pàgines del lloc web. | 0.682255 | curate | {"ca": 0.9161767494784753, "fr": 0.009292622795372654, "en": 0.04693722738479044, "es": 0.02124028067513749, "de": 0.0009482268158543523, "pt": 0.001611985586952399, "no": 0.0006637587710980466, "sv": 0.002844680447563057, "sl": 0.0002844680447563057} | https://www.botanical-online.com/ca/animals/aus-estudi |
mc4_ca_20230418_14_702235 | Localidad -- Seleccione Localidad -- Ador (5) Aielo de Malferit (2) Alaquàs (34) Albaida (6) Albal (27) Albalat de la Ribera (14) Albalat Dels Sorells (1) Alberic (34) Alborache (8) Alboraya (3) Albuixech (15) Alcàntera de Xúquer (27) Alcàsser (15) Aldaia (32) Alfafar (29) Alfara de Algimia (1) Algemesí (73) Alginet (78) Almàssera (3) Almiserà (2) Almoines (16) Almussafes (5) Alzira (96) Anna (3) Antella (2) Atzeneta D`albaida (1) Barx (8) Barxeta (1) Bellreguard (21) Bellús (1) Benaguasil (25) Benavites (1) Benetússer (62) Beniarjó (3) Benicull de Xúquer (43) Benifaió (23) Benifairó de la Valldigna (9) Benifairó de Les Valls (10) Beniflá (2) Benigánim (19) Benimodo (4) Beniparrell (1) Benirredrà (2) Benisanó (1) Bétera (10) Bocairent (3) Bonrepòs I Mirambell (6) Buñol (19) Burjassot (33) Camporrobles (2) Canals (21) Canet D`en Berenguer (9) Carcaixent (54) Càrcer (5) Carlet (67) Casinos (4) Castelló de Rugat (2) Catadau (1) Catarroja (39) Caudete de la Fuentes (1) Cerdà (1) Corbera (3) Cotes (3) Cullera (35) Chelva (1) Chella (1) Cheste (3) Chiva (61) Daimús (9) El Palomar (1) Emperador (2) Enguera (12) Faura (10) Favara (14) Foios (10) Fortaleny (4) Gandia (302) Genovés (6) Gestalgar (1) Gilet (3) Godella (3) Guadassuar (9) Guardamar de la Safor (1) L` Alcúdia (21) L` Alcúdia de Crespins (13) L` Alqueria de la Comtessa (5) L` Eliana (1) L` Ènova (2) L` Olleria (65) La Font D`en Carròs (16) La Llosa de Ranes (2) La Pobla de Farnals (9) La Pobla de Vallbona (34) La Pobla del Duc (1) La Pobla Llarga (14) Llanera de Ranes (3) Llaurí (7) Llíria (15) Llocnou D`en Fenollet (1) Llocnou de Sant Jeroni (6) Macastre (1) Manises (25) Manuel (10) Marines (1) Masalavés (16) Massalfassar (3) Massamagrell (17) Massanassa (34) Meliana (13) Miramar (3) Mislata (27) Mogente/moixent (5) Moncada (23) Montaverner (1) Montesa (1) Montroy (27) Montserrat (33) Museros (17) Náquera (41) Oliva (119) Ontinyent (56) Paiporta (24) Palma de Gandía (4) Palmera (4) Paterna (64) Pedralba (9) Petrés (1) Picanya (3) Picassent (35) Piles (71) Polinyà de Xúquer (11) Potríes (2) Puçol (34) Puig (14) Quart de Les Valls (3) Quart de Poblet (17) Quartell (1) Quatretonda (1) Rafelbuñol/rafelbunyol (30) Rafelcofer (6) Rafelguaraf (1) Real de Gandía (6) Real de Montroi (11) Requena (11) Riba-roja de Túria (13) Riola (9) Rocafort (3) Rotglà I Corberà (1) Rótova (2) Sagunto/sagunt (155) Sedaví (4) Serra (3) Siete Aguas (2) Silla (36) Simat de la Valldigna (2) Sollana (12) Sueca (89) Tavernes Blanques (13) Tavernes de la Valldigna (51) Terrateig (1) Torrent (158) Torres Torres (1) Utiel (1) Valencia (302) Vallada (1) Vilamarxant (58) Villalonga (17) Villanueva de Castellón (4) Villar del Arzobispo (4) Vinalesa (6) Xàtiva (42) Xeraco (32) Xeresa (9) Xirivella (42) Yátova (1)
Zona -- Seleccione Zona -- Benicalap (16) Benimàmet (3) Bonrepòs I Mirambell (1) Camins Al Grau (4) Campanar (4) Castellar (1) Ciutat Fallera (1) Ciutat Jardí (1) Ciutat Vella (2) Eixample (3) Hort de Ridaura (2) Jesús (11) L`olivereta (1) L´olivereta (13) La Costera (1) La Saidia (4) La Saïdia (3) La Torre (2) Patraix (5) Poblats Marítims (14) Pobles de L´oest (2) Pobles del Nord (1) Pobles del Sud (20) Quatre Carreres (3) Quatre Carrerres (2) Rascanya (44) Sant Isidre (1) Terramelar (2)
(31 - 40 de 302 pisos, 193 con foto)
104 m2 (1.183 €/m2)
Calle Dolores Alcayde Inmueble sin posesión. Inmueble sin posesión. El inmueble (PISO) se encuentra situado en el municipio de Valencia (VALENCIA). La vivienda se distribuy ...
Piso en Quatre Carreres, Valencia
42.600 € 46.000 €
67 m2 (636 €/m2)
Calle Pare Presentat 5º piso sin ascensor en zona tranquila de carretera de san luis. Para reformar, luminoso
92 m2 (957 €/m2)
Calle San Francisco de Paula Amplia vivienda exterior en 5ª altura sin ascensor ubicada frente a la Escuela Popular de Nazaret.Suelos de terrazo. La vivienda necesita reforma. Muc ...
87 m2 (1.280 €/m2)
Calle Olta Vivienda en barrio San Isidro totalmente exterior. Séptima planta con ascensor, para entrar a vivir. Zona consolidada cerca de la nueva fe.
51 m2 (1.445 €/m2)
Calle Conseller Francisco Bosch Vivienda en la Fuensanta, 2 habitaciones, un baño, cocina y comedor.Exterior. Semireformada. Finca sin ascensor.
33 m2 (1.491 €/m2)
Calle Miguel Paredes Piso en VALENCIA, Valencia
80 m2 (1.000 €/m2)
Calle Torrente Inmueble sin posesión. Inmueble sin posesión. El inmueble (PISO) se encuentra situado en el municipio de Valencia (VALENCIA). La vivienda se distribuy ...
81.400 € 87.000 €
92 m2 (885 €/m2)
Calle Camino de Montcada Inmueble ocupado. Piso de tres dormitorios y un baño situado en la planta sexta de un edificio de ocho plantas que dispone de ascensor. Se encuentra s ...
Calle Doctor Peset Aleixandre Inmueble ocupado. El inmueble (PISO) se encuentra situado en el municipio de Valencia (VALENCIA). La vivienda se distribuye en dos dormitorios, un cua ...
73 m2 (553 €/m2)
Plaza Regino Mas Inmueble ocupado. Vivienda de dos dormitorios y un baño. Se encuentra ubicado en la tercera planta, en un edificio de seis alturas que no dispone de a ... | 0.477433 | curate | {"ca": 0.6513341298287535, "es": 0.305057745917961, "en": 0.03185981680605336, "fr": 0.0033851055356431702, "sh": 0.0013938669852648347, "it": 0.006969334926324173} | http://www.pisosembargados.com/comprar-piso-embargado/valencia/valencia/4 |
mc4_ca_20230418_3_718358 | El pacient biscaí ingressat a Basurto no té Ebola sinó malària, segons les proves - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
El pacient biscaí ingressat a Basurto no té Ebola sinó malària, segons les proves
efebilbao 20.08.2014 | 07:53
Les anàlisis han descartat que l'home ingressat a l'hospital de Basurto de Bilbao tingui el virus de l'Ebola, encara que s'ha comprovat que té malària.
El pacient, natural de Biscaia i de mitjana edat, roman aïllat com a "mesura de seguretat" a l'hospital bilbaí, tot i que es troba "en bon estat", va informar el departament basc de Salut en un comunicat.
L'home va ingressar dilluns afectat de febre després d'haver estat treballant fa poc a Sierra Leone, un dels països afectats per l'epidèmia. Segons el govern basc, l'analítica practicada al Laboratori de Referència de Majadahonda (Madrid) de l'Institut de Salut Carlos III ha descartat el contagi pel virus de l'Ebola, "de manera que el diag-nòstic de sospita és paludisme", malaltia de la qual s'ha iniciat tractament.
La conselleria que dirigeix Jon Darpón va remarcar que el procediment d'actuació que hi ha hagut en aquest cas respon al protocol establert.
La simptomatologia que requeria el pacient i el seu recent retorn de Sierra Leone van fer que es posés en marxa el protocol consensuat amb el ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes, amb el trasllat i aïllament en una unitat d'infecciosos, assenyala el comunicat. En presentar un quadre de febre i haver tornat del país africà, un dels afectats juntament amb Libèria, Nigèria i Guinea Conakry, el pacient va ser ingressat dilluns a Basurto com a mesura de precaució després d'haver anat primer a l'hospital de Cruces de la localitat biscaïna de Barakaldo.
Segons l'OMS, el brot d'Ebola a l'Àfrica occidental dóna indicis que pot ser frenat amb mesures adequades a Nigèria i Guinea Conakry, encara que manté una evolució dramàtica a Sierra Leone i, sobretot, a Libèria. | 0.883656 | curate | {"ca": 0.9854318418314256, "de": 0.014568158168574402} | https://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2014/08/20/pacient-biscai-ingressat-basurto-no/279821.html |
cawac_ca_20200528_8_267019 | CRUA raw gourmet cuisine
“Menjar aliments vius et fa estar més viu!”
Avui coneixem la Christine Mayr, autora del blog CRUA raw gourmet cuisine i xef professional de cuina crua. És originària de Munic, però viu a Barcelona des de fa ja força temps. Vital i riallera, ens explica que fa més de trenta anys que és vegana. Quan en tenia vuit va decidir no menjar animals i es va començar a relacionar amb la cuina i els productes de l’hort ecològic que tenia a casa.
- Fes-nos cinc cèntims de la teva trajectòria com a xef professional de cuina crua.
A finals dels anys 90 vaig anar a viure als Estats Units, a San Francisco, on vaig descobrir la cuina crua a través d’un restaurant vegà en el qual oferien plats crudivegans. Vaig pensar que era una cuina impressionant! I poc després vaig fer els estudis de xef crudivegana al Culinary Arts Institute , on vaig obtenir el títol de Profesional Gourmet Raw food Chef & Chef Instructor, Raw Food Nutricionist . Ara mateix sóc xef privada d’esdeveniments , assessora de restaurants a Munic, i imparteixo cursos de cuina i tallers, ja que m’agrada molt el contacte amb la gent.
- Quines són les teves influències culinàries?
Les meves primeres influències van ser la cuina italiana i la grega. Sempre m’ha atret molt l’ús d’ herbes fresques als plats, com l’alfàbrega, la farigola, l’orenga o el romaní. Els llocs on he viscut o viatjat al llarg de la meva vida, la gent que he conegut com a raw food xef als EUA, i els meus amics es reflecteixen a la meva cuina.
- De quina manera?
Per crear un plat nou, m’inspiro en tot el que veig . Allà on sóc prenc com a referència els seus plats tradicionals i en faig la meva versió crudivegana. Per mi és un procés molt creatiu i, a la vegada, un repte!
- Posa’ns alguns exemples.
D’aquí de Catalunya he fet la sobrassada crudivegana o la paella sense arròs . I d’Alemanya, per exemple, l’ apple strudel . Utilitzo els anacards remullats, la vainilla, i el xarop d’atzavara ( agave en castellà) per crear la massa, que unto amb alvocat i la deshidrato. El resultat és una pasta tova en què finalment afegeix-ho la poma amb nous i vainilla. I sʼemplata amb una crema d’anacards. Un altre plat podria ser les mandonguilles amb tàperes . La carn l’he substituït per nous, pipes de carbassa, farina de lli, tomàquets secs, pols de ceps, sàlvia, sal i oli d’oliva. Ho barrejo tot i ho deshidrato. La gent que menja carn i prova la recepta en queda molt sorpresa.
- Com descriuries la cuina crua?
És una cuina molt creativa , pots arribar a crear qualsevol plat que t’imaginis. A més a més és una cuina sana , que preserva totes les vitamines, els minerals, els enzims, la clorofil·la, etc. dels aliments, ja que no queda tot destruït per la cocció.
- Quines són, doncs, les pautes que segueixes?
Incloure moltes fulles verdes de diferents varietats cada dia, uns 300 o 400 grams. La forma més senzilla de fer-ho és en forma de batut o amanida. Un grapat de fruita seca , també, la que ens càpiga en una mà. Germinats frescos com els brots de rave, d’alfals, etc. Fruits salats com el cogombre, l’alvocat, el pebrot, etc. Una cullerada de llavors diària també seria adequada. I també incloc els anomenats superaliments , que ens ajuden molt, sobretot tenint en compte el ritme de vida accelerat que a vegades portem.
Ja veieu que podem gaudir de la vida sense ser egoista i haver de fer mal als animals, amb productes de Km 0, ecològics i que siguin responsables socialment. Tinc la consciència molt tranquil·la , ja que alimentant-me d’aquesta manera no sóc part, ni em sento responsable, dels crims de la indústria alimentària.
Un consell: Viatja, viatja i viatja. Gaudeix de tots els moments de la vida. Sigues conscient dels productes que menges. No acceptis el que trobes injust
Una frase: “No compris res que anunciïn a la televisió”
- I els cereals?
Utilitzem només els brots dels cereals . Molts contenen gluten i midó, i per això no s’utilitzen a la cuina crua. Igual que els llegums, que tampoc s’utilitzen perquè quan són crus són molt difícils de pair, però en canvi en forma de brot, sí que se’t posen bé. Tampoc mengem verdures com la patata o la carbassa, ja que també contenen força midó , que és molt poc digestiu . Sí que és veritat que de tant en tant menjo alguns aliments cuinats, com l’arròs integral o la quinoa, però sempre ho combino amb alguna cosa crua, ja sigui una amanida o un batut verd.
- Per tant, és una cuina molt lleugera?
Sí, és un tipus d’alimentació que fa que el cos pràcticament no gasti energia per fer la digestió , per tant, et queda tota l’energia per a tu ! I et dóna molta vitalitat, ja que si no cuines els aliments, te’ls estàs menjant vius, t’estàs menjant la seva energia vital. I si tu menges aliments vius, estaràs al mateix temps més viu!
- Quins ingredients utilitzes?
A part d’ingredients ecològics, per mi és molt important el fet d’ utilitzar aliments disponibles de la zona on vivim . Per exemple, aquí a Catalunya ha estat un descobriment per mi la carxofa! En faig moltes receptes, quan sóc aquí, però no quan sóc a Munic.
- Explica’ns una recepta d’un batut verd que t’encanti.
Te’n diré una per a aquesta temporada. A l’hivern sempre hi poso gingebre, taronja, plàtan molt madur o congelat, una culleradeta dʼespirulina, una mica de canyella, aigua i tot allò verd que pugui tenir a la nevera, com per exemple uns espinacs, unes fulles d’api, de pastanaga o de remolatxa, julivert, etc.
- Menges les fulles de la pastanaga i de la remolatxa? Ens podries dir una recepta per incloure-les a la dieta?
Sí, són molt interessants nutricionalment! Tenen més vitamines i minerals que les arrels . Si saps com fer una bona recepta amb aquestes fulles és un plat deliciós i ple de nutrients! Per exemple, les fulles de remolatxa tenen molt de ferro, proteïnes, calci, magnesi, fòsfor, etc. Ideals per netejar el fetge.
Un recepta per incloure les fulles de remolatxa seria: tallar-les molt i molt fines, afegir-hi una vinagreta, remoure-ho tot i incloure-les després a les amanides. Estèticament queda molt bé. Les de pastanaga, per exemple, les picaria molt i molt petites i les empolsaria per damunt de l’amanida com si fossin julivert picat.
- Què hi trobem, al teu blog?
Receptes, descripcions de productes de temporada, descripcions del que són els superaliments, informació sobre els tallers que imparteixo i fotografies.
- Què més et ronda pel cap?
A la llarga m’agradaria poder obrir un restaurant crudivegà a Barcelona, però veig que aquí encara no és el moment, haurem d’esperar… (riu) | 0.814615 | curate | {"fr": 0.0037249728387397174, "ca": 0.975011640540121, "it": 0.0027937296290547883, "pt": 0.009002017693620985, "io": 0.004811423250038802, "en": 0.004656216048424647} | http://www.etselquemenges.cat/blogs/crua-raw-gourmet-cuisine-19721 |
macocu_ca_20230731_2_138741 | Drets i autorització
Cessió i reproducció d'imatges
Els drets de propietat intel·lectual de l'obra de Joan Miró corresponen a la Successió Miró, única facultada per concedir o denegar el permís de reproducció, distribució i comunicació de l'obra, tret dels supostos excluits per la Llei.
La Successió Miró també aplica el seu dret al respecte de la integritat de l'obra de cara a possibles deformacions i fragmentacions. Qualsevol ús públic no autoritzat serà perseguit per la Successió.
Els drets de l'artista es gestionen directament des de Successió Miró sempre i quan l'editor o responsable de la publicació estigui establert al territori espanyol. En cas de tractar-se d'un projecte provinent de l'estranger, el promotor haurà de contactar amb ADAGP França o amb les entitats col·laboradores arreu del món.
Per reproduir una imatge sobre qualsevol suport o mitjà de comunicació s'haurà de sol.licitar l'autorització omplint el formulari que adjuntem. Només en el cas d'una resposta afirmativa es podrà procedir al pagament dels drets fixats per la Successió Miró.
Per obtenir més informació, contacteu [email protected]. La Successió Miró s'encarregarà de respondre a les peticions.
Partners
Si l'edició es realitza a l'estranger, per a remetre els royalties ha de contactar amb les següents entitats encarregades de la gestió dels royalties de Joan Miró, operant en el país d'origen:
Format de reproducció
Interior:
Estic d'acord amb i accept els Termes & Condicions
+ Afegir una altra obra
Enviar el formulari
REPRODUCCIÓ
En cas de voler sol·licitar un permís de reproducció, el procediment és el següent: si el sol·licitant es troba dins el territori espanyol, podrà descarregar el formulari que adjuntem i enviar-lo un cop signat a l'adreça que hi trobarà o a [email protected].
Si la sol·licitud fós remitida des de qualsevol altre país, l'autorització serà tramitada per A.D.A.G.P. France, amb qui es pot contactar directament o bé a través de les societats de gestió de cada país. | 0.807565 | curate | {"ca": 0.9914529914529915, "en": 0.004022121669180492, "es": 0.004524886877828055} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_8114 | Fundació Universia és una entitat privada sense ànim de lucre promoguda per Universia, la xarxa de cooperació universitària de parla hispana i portuguesa, constituïda per 1.401 institucions d'... | 0.71382 | curate | {"ca": 1.0} | https://siidon.guttmann.com/ca/tags-siidon/postgrado |
mc4_ca_20230418_10_732101 | Baixa 11443 - Presentació de la declaració responsable per a instal·lacions frigorífiques (posada en servei, modificacions i baixa) Departament d'Empresa i Coneixement
Annex de dades específiques al tràmit de Presentació de la declaració responsable pel desmantellament i baixa d'una instal·lació frigorífica [HTML, 103,81 kB ]
Els titulars d’instal·lacions frigorífiques han de disposar de la documentació següent:
Certificat d’execució del desmantellament signat per empresa frigorista.
Certificat amb la descripció de les actuacions de tractament ambiental dels residus generats i de descontaminació portades a terme, signat per empresa gestora de residus autoritzada.
Presentar la declaració responsable de desmantellament i baixa
Descarregar el formulari des de la pàgina "Presentar la declaració responsable de desmantellament i baixa" (podeu accedir-hi clicant l'enllaç que hi ha en aquest mateix apartat)
Descarregar el formulari des de la pàgina "Presentar la declaració responsable de desmantellament i baixa" (podeu accedir-hi clicant l'enllaç que hi ha a l’apartat “Per internet”) | 0.777857 | curate | {"ca": 1.0} | http://empresa.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Presentacio-de-la-declaracio-responsable-per-a-installacions-frigorifiques-posada-en-servei-modificacions-i-baixa?category=752b34b8-a82c-11e3-a972-000c29052e2c&moda=5 |
oscar-2201_ca_20230904_9_91884 | La Policia Local va lliurar, el dissabte 21 de febrer, els premis corresponents al concurs de dibuix escolar “A Palafrugell posem color a l’educació viària”, en el qual els infants de les escoles de Palafrugell ofereixen, amb els seus treballs, … Continua llegint →
Publicat dins de General | Etiquetat com a Activitats, Concursos | Deixa un comentari
JORNADES DE PORTES OBERTES
Publicat el 22 de febrer de 2015 per Xavier
Un any més s’apropa el període de preinscripció i matriculació pel proper curs. L’escola oferirà una sèrie de jornades de portes obertes, tant per aquells infants que volen començar a P-3, com per tots aquells que voleu conèixer la nostra … Continua llegint →
Publicat dins de General | Deixa un comentari
DIA DE LA INTERNET SEGURA
Publicat el 18 de febrer de 2015 per Xavier
10 de febrer – Dia de la Internet Segura Amb els anys, el Dia de la Internet Segura s’ha convertit en una fita en el calendari de la seguretat a la xarxa ja que se celebra a més de100 països de … Continua llegint →
Publicat dins de General | Etiquetat com a Internet segura | Deixa un comentari
QUÈ FEM A LES CLASSES
Publicat el 15 de febrer de 2015 per Xavier
A classe fem molt més que utilitzar el llibre i fer fitxes, aquí en teniu una mostra A MATES… A LLENGUA
Publicat dins de General | Etiquetat com a Activitats | Deixa un comentari
EDUCACIÓ VIAL
Publicat el 13 de febrer de 2015 per Xavier
Els alumnes de segon han realitzat tres sessions d’educació vial, on una agent de la policia local ens ha parlat de la nostra seguretat (què fer si ens perdem, la importància de conèixer el número de telèfon d’un familiar…), de … Continua llegint →
Publicat dins de General | Etiquetat com a Activitats | Deixa un comentari
SORTIDA A LLOFRIU
Publicat el 13 de febrer de 2015 per Xavier
El dijous 12 de febrer els nens i les nenes de cicle inicial vam fer una sortida a Llofriu. Vam anar caminant fins a les escoles velles de Llofriu, on vam fer un taller molt interessant que es deia “La … Continua llegint →
Publicat dins de General | Etiquetat com a Sortides | Deixa un comentari
APRENEM A FER SERVIR EL PAINT
Publicat el 3 de febrer de 2015 per Xavier
A segon estem treballant diferents programes a l’hora d’informàtica. Vam aprendre a fer servir el Word, i ara li toca al Paint. Hem après a fer moltes coses, algunes tant divertides com aquestes:
Publicat dins de General | Etiquetat com a Activitats | Deixa un comentari
DIADA DE LA PAU
Publicat el 2 de febrer de 2015 per Xavier
El dia 30 de febrer vam celebrar a l’escola el dia de la Pau. Al llarg de la setmana vam fer diferents activitats relacionades amb la pau, vam decorar els passadissos, vam aprendre una cançó… i el divendres vam muntar, … Continua llegint →
Publicat dins de General | Etiquetat com a Festes i diades | Deixa un comentari
CONCURS PILARÍN BAYÉS
Publicat el 1 de febrer de 2015 per Xavier
L’alumnat de cicle inicial ha participat en el concurs de contes Pilarín Bayés. El tema d’aquest any era: Els avis. El premi per als guardonats consisteix en la publicació dels 15 contes premiats en un llibre il·lustrat per la mateixa … Continua llegint → | 0.677147 | curate | {"ca": 0.9098280895231917, "es": 0.03892312682452157, "oc": 0.014596172559195588, "en": 0.02984106389879987, "it": 0.006811547194291274} | https://blocs.xtec.cat/barceloimatascicleinicial1415/2015/02/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_103696 | si fossiu jugadors/esportistes de reconegut nivell i us convoquessin per anar amb la selecció espanyola, en la situació actual que farieu? ?
sí, ho donaria tot amb la "roja" fins els quarts, quan em fotria un parell de gols en pròpia porta, mentre la premsa em criticaria per "coladeru oportunista" i l'afició "morcillera" m'amenaçaria de mort per "abertzale catalanazi"
Doncs és una altra opció, jugar d´"infiltrat" i fer-ho tant malament que no et tornin a convocar
i cobrant! | 0.719087 | curate | {"ca": 0.9767932489451476, "fr": 0.002109704641350211, "en": 0.02109704641350211} | |
crawling-populars_ca_20200525_18_67673 | El llibre Cinc anys de premis Consell Social URV a la Qualitat Docent recull els dotze projectes premiats des de l’any 2000 en les seves diferents modalitats: individual, col·lectiva i de relació amb altres universitats, i la seva evolució. L’anàlisi conceptual i transversal dels projectes facilita al docent un valuós estudi que li assenyala diferents camins per anar cap a la millora en la docència, i posa al seu abast l’experiència de professors que ja han recorregut part d’aquest camí.
S'adjunta un DVD amb material complementari.
Compra el llibre | 0.80133 | curate | {"ca": 1.0} | : /cataleg/universitat-rovira-i-virgili/31-universitat-rovira-i-virgili/88-cinc-anys-de-premis-consell-social-urv-a-la-qualitat-docent?tmpl=component&print=1 |
oscar-2301_ca_20230418_6_288504 | Envia per correu electrònic BlogThis! Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Comparteix a Pinterest
Inici
Subscriure's a: Missatges ( Atom )
Junts Barcelona - India
El projecte "Junts" és un projecte d'intercanvi i cooperació entre escoles de Barcelona i diverses ciutats de la Índia. | 0.642302 | curate | {"ca": 1.0} | https://juntsbcnindia.blogspot.com/p/participants.html |
oscar-2201_ca_20230904_1_39873 | MAGAZINE SOBRE HISTÒRIA (Iniciat com AUCA satírica el 1960.. en edició de M. Capdevila a la classe de F.E.N. )
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
Portada
Principal
Sabies?
Premsa
Leonardo
Vídeo
Sabir
Destacats
Links
Contacte
Webmap
17-09-2014 (3070 lectures) Categoria: Carta
Colom i la carta en Alemany
La versió alemanya de la lletra de Colom segons Haebler
Quina fou la primera lletra que Colom va escriure sobre el seu viatge?. S'ha plantejat la qüestió de si fou la mateixa lletra que va tornar a sortir a la llum anunciant al món el gran descobriment. Però el text de la lletra publicada no parla de tempestes ni de perills de mort, ni conté la sol·licitud expressament esmentada per a la seva posterior transmissió al rei Ferran i, concretament, la 1ª lletra es va escriure el dia 14 de febrer, a alta mar, mentre que la lletra supervivent, signada a bord, sobre el meridià de les Canàries, està datada el 15 de març.
La forma en què la lletra de Colom amb la notícia del seu descobriment va fer la volta al món fou la traducció llatina que Leandre Coscó va completar a Roma el 29 d'abril de 1493. La lletra fou impresa immediatament, primer per Stephan Planck, després també per Eucharius Silber,( ambdós impressors de llibres a Roma), en diverses edicions, i segons els investigadors de Colom, totes les altres impressions llatines deriven d’aquest original, ja que, les tres edicions de Roma, les dues de Basilea, les tres de París i la d'Anvers , així com la traducció alemanya són considerades per Harrisse, derivades de l'edició impresa per Stephan Planck.
La traducció llatina té diverses peculiaritats que es poden emprar per demostrar tal dependència. El destinatari de la lletra és el tresorer reial Sanxís, a qui s'afegeix el primer nom Raphael a la primera edició, mentre que en les edicions posteriors se li diu Gabriel. Aquestes i altres petites desviacions permeten separar diferents branques fins i tot fer diferències entre les edicions llatines. A més a més, la lletra en llatí porta la data. Ulyssipone, pridie idus martii, és a dir, el 14 de Març, mentre que, com ja s'ha esmentat anteriorment, l'original de la lletra escrita a bord, sobre el meridià de les Canàries, està signada el 15 de febrer.
Fins a principis del segle XIX, els que estaven interessats en el tema només podien conèixer la lletra de Colom en forma llatina´, però el 1820, D. Martín Fernández de Navarrete va descobrir a l'arxiu estatal de Simancas la còpia manuscrita d’una lletra en castellà, amb un contingut que coincideix en general amb la traducció llatina, però que externament, mostra una sèrie de desviacions significatives.
Inicialment, la signatura afirma que aquesta lletra, estava dirigida a l'Escrivà de ració juntament amb una dirigida a Sa Alteza, però l'Escrivà de ració no era Gabriel Sanxis, sinó Lluis de Santàngel, i per això des d'aleshores s'ha fet una distinció entre una lletra a Sanxís i una a Santàngel.
Recentment, però, cada cop s’és més del parer que aquesta distinció no està justificada. Amb el pas del temps, s'han trobat tres edicions més de la versió castellana de la lletra de Colom en forma impresa o manuscrita. Inicialment, entre els llibres i manuscrits descoberts pel Baron Pietro Custodi qui el 1852 va deixar a la Biblioteca Ambrosiana una edició impresa (6 fulls “in quarto”) del text castellà, l'origen del text de la qual fou molt debatut, i amb repetits intents de ser copiat pels falsificadors, però que ara es creu de manera concloent haver quedat demostrat que era del taller de la impremta de Pietro Giraldi i Miguel de Planes a Valladolid, publicat al voltant de 1497, és a dir, al mateix temps que la traducció alemanya de la lletra.
Posteriorment, Varnhagen va trobar al 1858, una transcripció en castellà al Col·legi Major de Cuenca, al que cal concedir-li a priori una importància particular, perquè amb ell s’hi va afegir un text castellà adreçat al destinatari de nom Gabriel Sanxís; encara que una investigació més detallada ha demostrat que no es tracta d’una versió original en castellà, sinó d’una traducció al castellà a partir de l’edició llatina de Leander de Coscó.
En contrast, el 1889 es va trobar, també accidentalment com l’edició de l’ambrosiana, una altre edició de la lletra en castellà. L’antiquari parisenc Maison-neuve havia adquirit una gran quantitat de documents (manuscrits i altres impresos), la majoria datats als primers anys del segle XVI, i, entre ells hi havia una impressió en castellà de la lletra de Colom de quatre pàgines in folio. El text coincideix amb el de la Biblioteca Ambrosiana excepte petites desviacions, que sempre hi ha en documents antics; com a impressió, és una peça completament independent, de manera que la sospita d'una falsificació feta a partir de la impressió original milanesa quedà completament exclosa.
Òbviament, a aquesta edició també li manca la informació sobre quan i on es va fer; però es pot donar per fet que la impressió fou a Barcelona, probablement, mentre Colom va aparèixer a aquesta ciutat davant de Ferran i Isabel, a la impremta d'un presbíter català, anomenat Pere Posa, que era un dels tipògrafs més actius de la ciutat.
L'original d'aquesta impressió, de la que Maison-neuve en va comercialitzar una edició facsímil produïda magistralment, va anar a parar inicialment a les mans de Bernard Quaritch a Londres, i després fou venuda per l’exorbitant preu de 35.000 marcs (alt preu per a l’any 1893) a la Biblioteca Lenox de Nova York.
Aquests descobriments havien demostrat que la lletra de Colom no fou tractada de cap manera com un secret d'estat pel govern de Ferran, i que la seva difusió mitjançant edicions impreses no fou prohibida en absolut. Durant un temps, se suposava que s'explicava per què es coneixien les impressions italianes, alemanyes i franceses, mentre que les d'origen castellà demostrable encara no havien aparegut. -els defensors d'aquesta opinió consideraven que l’edició ambrosiana era una impressió napolitana- La prohibició del govern de Ferran es va justificar pel fet que es temia que es difongués i que el client volgués difondre el camí cap els nous descobriments a altres nacions, afavorint així una molesta competència .
Totes aquestes raons també es van introduir en el terreny contra el fet de que també s'havia publicat una edició catalana de la lletra de Colom. Aquesta edició catalana es troba en una relació molt propera a la nostra edició alemanya, perquè a aquesta última diu en el text final: “Getüetschet vss katilonishe sprahe und vss latin”. . Inicialment, aquest “original suposadament català” no es va considerar de gran importància. Per negar-lo, es va inventar una fal·làcia basada en el fet de que Colom fou rebut per primera vegada per Ferran i Isabel a la capital de Catalunya després del seu retorn, i com que els mercaders, que es dedicaven al comerç amb Catalunya, eren probablement els que havien fet arribar la lletra a Alemanya, fou molt fàcil mantenir la següent fal·làcia: “una edició castellana adquirida a Barcelona, podia haver estat etiquetada erròniament com a catalana”.
Tanmateix, la qüestió va arribar a una etapa diferent de la mà del conegut investigador colombí Henri Harrisse quan va publicar a partir del catàleg, que havia creat el fill del descobridor en Ferran Colom de la seva col·lecció de llibres donada a la Biblioteca de la Catedral de Sevilla, explicant que aquest meravellós bibliòfil tenia una “letra enbiada al escriua de ració, a. 1493 en catalan”.
Des de llavors, la credibilitat s'ha reafirmat en la indicació vss. Katilonishe sprahe” feta en l’edició alemanya, i els editors de Raccolta Colombina, l'esplèndid monument científic aixecat a Colom pels erudits de la “recent creada nació italiana” per al quart centenari del seu descobriment, van deixar de tenir en compte i esmentar l’edició catalana en la bibliografia dels escrits de Colom, al citar les dues edicions en castellà, les nou llatines i l’edició en alemany.
El fet de si un examen més complet de la traducció alemanya podia posar de manifest qualsevol suggeriment per tal de jutjar la qüestió de l'original català, fins ara no s'havia considerat seriosament. De fet, hi ha cinc exemplars de l’edició alemanya, dos a les biblioteques de Munic i Londres, i els altres a col·leccions públiques i privades d’Amèrica, però mai no s'havia fet una reimpressió de tot el text complet, amb les xilografies de la primera i última pàgina, incloses a l’edició facsímil que s’acompanya; per tant, faltaven els fonaments essencials per a una comparació de text exacta. Així, podria ser el motiu de perquè Harrisse en la bibliografia de les edicions d'aquesta lletra registra la traducció alemanya només com a dependent del text llatí de l'imprès de Planck, i que els acadèmics italians també han ignorat el text alemany quan, per tal de classificar tots els textos, l'escrit a mà i l'imprès, el llatí, el castellà i l'italià, han compilat una llista de lectures esbiaixades de la nostra lletra, com es pot veure a partir dels treballs dels estudiosos més coneguts.
Per descomptat, la classificació de Harrisse només pot aguantar una consideració molt superficial. Atès que el text alemany no té cap destinatari de la lletra, no queda clar si fou la lletra de Sànxis o la lletra Santàngel la que va servir de model. Només la forma d’expressar la data: «Geben an fünfi- zehensten tag des Hornungs ym. xciij. iare» hauria d'haver sorprès a qualsevol que conegui els antics noms dels mesos en alemany, Harrisse veu en ella només la interpretació equivocada de “pridie idus Martii” de l'original llatí, i se li va escapar, per tant, que la traducció alemanya és la data correcta de l'original en castellà, xv de Febrer, que Coscó arbitràriament va suprimir, i va reemplaçar per la data de “pridie idus Martii” - en l'edició alemanya fet al que no se li va donar importància per per part dels estudiosos cosmogràfics.
Fins i tot aquestes circumstàncies externes demostren primer que no era una invenció del traductor alemany, quan va afirmar haver emprat una altra font, a part del model llatí, en què, sens dubte, hem d'acceptar l'obra de Leandre Coscó. Ja que dóna a la lletra la seva data real, del 15 de Febrer, de manera que aquesta segona impressió fou necessàriament una versió de la lletra de Santàngel, ja que és difícil de creure que hi hagi tingut l'única traducció escrita a mà d'Espanya de 1892, que, com les impressions castellanes, però encara suggereix que Gabriel Sanxís era el destinatari. De fet aquesta traducció a l'italià és extremadament interessant i valuosa perquè ens dóna la clau de com Leandre Coscó es va adonar de la lletra era dirigida a Gabriel Sanxís. Resulta del mateix fet que Giovanni (o Joan) germà del tresorer Gabriel Sanxís llavors a Florència havia rebut una còpia de la lletra de Colom en una lletra del seu germà. Si Leandre Coscó va emprar aquest model per a la seva traducció llatina, la confusió entre l’escrivà de ració, que Colom esmenta, i el tresorer Sanxís, del qual copia la lletra, era comprensiblement fàcil.
No obstant això, és molt improbable que aquesta edició, que probablement només existís en italià, hagués arribat al nostre mestre impressor d’Ulm i, a més a més està molt més a prop de comprobar la veracitat de la informació proporcionada pel traductor alemany, ja que l'edició catalana impresa de la biblioteca de Ferran Colom a Sevilla es defineix expressament com a lletra enviada a l'escrivà de ració.
Ja s’ha esmentat que els redactors de la Raccolta Colombina van fer consultes exhaustives sobre les lectures de les diferents edicions de la Lletra a Colom per determinar la data relativa i la interdependència dels diferents textos entre sí. Per descomptat, una gran part d'aquestes compilacions només es pot emprar per al grup de textos escrits en una mateixa llengua. Van aconseguir, com a mínim, un alt grau de probabilitat per al paral·lelisme del text castellà amb el text llatí, encara que no sempre amb total certesa. D'aquesta manera, només es va demostrar la inutilitat de la transcripció de Varnhagen (còpia trobada a Cuenca); només llavors varen arribar a la certesa que Giuliano Dati havia d'haver tingut un model diferent per fer la seva edició en vers, “Delle isole nuovamente rítrovate”, diferent dels textos impresos en castellà i en llatí.
Aquest últim exemple ja demostra que la comparació de les lectures també es pot emprar per als textos en diferents idiomes. Per descomptat, el material comparable té una limitació important, ja que es pot ampliar només amb als noms propis i alguns números quantitatius donats en diverses parts de la lletra. Tanmateix, també hi ha una sèrie de punts de comparació importants que ara volem emprar per a la investigació de la traducció alemanya.
La narració de la lletra comença, com és ben sabut, immediatament amb una lectura controvertida, en què la publicació en castellà només assigna una durada de 20 dies per recórrer l'oceà. Aquí, el text alemany, com el castellà de l’edició in quarto i la traducció llatina, té el número 33, confirmat pel diari de Colom. Unes quantes línies més enllà però, el text alemany torna a coincidir amb l'edició en castellà impresa in folio a Barcelona contra totes les altres, quan anomena la quarta illa no “Isabella”, com la majoria d’edicions, sinó “hübsche insel” (illa bella).
El text alemany (pàgina 2, línia 17 (18) estableix la longitud del viatge al voltant de la costa de l'illa Hispaniola en 188 milles, mentre que a les edicions castellanes diu “178 millas” i la traducció llatina apunta 564 miglias (que equivalen a 188 milles castellanes). Si es considera un original més correcte que el de les impressions castellanes, cal tenir en compte que el número es repeteix més tard (pàg. 7, línia 6), i de fet apareix a tots els textos de forma consistent i correcta com 188 milles.
S'ha debatut en profunditat el pas de la lletra de Colom en què descriu més detalladament Hispaniola. S'ha suggerit a partir de les traduccions italianes que Colom havia descrit l'illa com a particularment fèrtil (fertilissima o feratis-sima). Les edicions castellanes, però, d'acord amb la traducció llatina, presumeixen de la fortalesa de la illa (fortissima), seguit del text alemany, que el designa com "la més estèril i més insepta".
Encara que les variants esmentades fins ara demostren que el text alemany no es basa exclusivament en el text llatí, però tan sols revelen un certa relació amb l’edició in folio de Barcelona o amb la edició in quarto de l’ambrosiana. No obstant això, realitat cap d'aquestes edicions, podria haver generat les diferències que hi ha en el text de l’edició de la lletra en alemany, que expliquem a continuació.
Al descriure les característiques i els hàbits dels indígenes, a la pàgina 5 del text alemany, Colom també parla dels seves embarcacions i descriu per primera vegada les canoes índies. Sempre ha despertat l'estupor dels estudiosos el fet que Colom al·legués que alguna d'aquestes embarcacions d'un sol arbre, portaven uns 70-80 remers. No obstant això, aquesta declaració poc creïble és confirmada per tots els textos coneguts anteriorment, el castellà, el llatí i l'italià. La nostra traducció alemanya conté una descripció de les canoes, que correspon amb més fidelitat a les condicions reals. Fins i tot on els altres textos afirmen que les llenys més grans dels indis havien superat en nombre de bancs a una fusta europea de 18 bancs (fusta de diez yocho bancos, quae remiget duodeviginti transtris), l'alemany va reduir aquest número a quatre bancs i, d’altra banda, contra la dada de 70-80 homes per una canoa gran, segons ell, la xifra és de 20-28 homes per aquest tipus de canoa. En aquests nombres veig encara més els rastres d'un original desconegut per a nosaltres, ja que no es poden obtenir per reducció dels de les altres edicions, sinó en una proporció diferent a la que contenen els altres texts en ambdós casos.
Una altra desviació del text de l'original llatí i els textos castellans afecta el passatge molt comentat sobre el menjar dels indígenes. La traducció llatina suggereix que els indis eren més propensos a resistir el fred, en part per l'hàbit, i en part pels aliments calents (calidissimas) de diversos tipus, que preparaven els indis. Els textos castellans parlen també de plats de carn, que mengen "de molts tipus (espècies) i molt calents". Ja a partir de les traduccions italianes independents, va resultar probable que en l'original no es mencionen plats calents de diversos tipus, sinó que eren plats preparats amb diverses espècies molt calents (especeries). Això és confirmat pel text alemany, ja que diu: “Aber sie lident die kelte von gewonheit wegen und vuch mit der hülff der spysen, so sie essent von mancherley specery, die dann vss der massen vast hitzig synt” (..Però degut a la seva pròpia naturalesa, i amb l'ajuda d’especieria, de manera que s’obté després, com a resultat, una massa molt calenta al gust..).
Seria i inútil i molt pesat, comparar cada un dels detalls diferents entre la traducció alemanya i els altres textos, fins i tot mirant només els que difereixen de l’original escrit en llatí, en el qual l'autor informa haver-se basat. Per aquest motiu, em conformo en esmentar un altre passatge, en el qual el nostre text torna a tenir una paraula que no es representa en cap altre lloc.
Colom creia haver trobat a les illes tot tipus de criatures mítiques, com sovint són esmentades per les cosmografies medievals. Així, en els seus informes, no es podia perdre l'illa, que està habitada exclusivament per dones, que entretenen els assumptes matrimonials excepcionalment amb els habitants masculins de les illes veïnes. El text llatí porta el nom de Mateunin per aquesta illa en llati, mentre que el nom propi ha desaparegut en les versions castellanes. En el seu lloc parla d’un matrimoni, una mena de matrimoni de les amazones. El desdibuixament del nom en els textos castellans es busca en va en la traducció alemanya; la paraula és degudament reconeguda en la seva capacitat com un nom propi, però no és, com en el model llatí, Mateunin sinó Mattiuia, i aquesta forma és més propera a l'original Mateunin llatí de Leandre Coscó i és confirmat de nou per les traduccions italianes independents, on el nom és Mattanino o Mattinino.
Si s’examina el resultat de la comparació textual en la seva totalitat, es planteja el següent:
La informació proporcionada pel traductor alemany que va emprar un altre text com a model, apart de la versió llatina de Leandre Coscó, es confirma de forma brillant amb les diferents lectures del text. Aquest segon text es tractava d' projecte ni de la còpia en castellà impresa in quarto, ni tampoc cap dels manuscrits en castellà publicats per altri. De fet es podria arribar a un acord sobre la possibilitat de que el text de la traducció alemanya i el de les versions italianes siguin ambdós independents de les versions conegudes i es basin en una font comuna.
Tanmateix, una vegada que la credibilitat del traductor alemany ha estat brillantment demostrada, no tenim cap motiu per dubtar que aquest original estava en català. El traductor alemany no diu explícitament que l’imprimeix únicament a partir del text català; però almenys ho deixa entreveure, ja que el posa com origen juntament amb els text llatí àmpliament difs. Tant mateix, es pot seguir assegurant la certesa de l'existència d'un text català amb l'afirmació de D. Ferran Colom, que afirma tenir una exemplar imprès (no té el “de mano”) de la lletra de Colom en català, així la prova de l'existència d'una edició de la lletra en català com origen de la nostra lletra alemanya de Colom esdevé una opció més que versemblant.
Certament, el text català era millor en comparació amb les versions en castellà i en llatí disseminades per a la seva impressió, i encara que no arribi a aparèixer, la nostra edició alemanya mereix una posició excel·lent per a la restauració del text original de la lletra de Colom en català. És molt lamentable que els editors de la Raccolta Colombina no fessin una investigació més completa de la traducció alemanya, ja que no només haurien obtingut una confirmació completament nova i independent de diverses peces dels seus textos italians, sinó que fins i tot es podien haver eliminat errors comesos en les lletres que es reprodueixen en tots els textos coneguts fins aquell moment.
El text alemany, per tant, té un valor no només en la mesura que expressa el grau d'extensió de l'interès en els descobriment del nou món, fins i tot en aquells cercles d'Alemanya que no formaven part del llenguatge après; i, a més a més, l'únic representant d'un entorn independent i aparentment conscient de l'altra entorn, suposadament superior, per a la transmissió d'aquest document tan important.
Malauradament, gairebé no es pot determinar res sobre on, com i per qui es va produir aquesta traducció alemanya. El fet que no es va originar a Estrasburg, com s'ha de sospitar primer després del lloc imprès, traeix l'epíleg, perquè diu: Getüetschet, etc., a Ulm. Però, qui és l'Ulm “Mestre”?, a qui ens hem de referir?, no es pot determinar. Dels nombrosos erudits i escriptors d'Ulm, els Weyermann commemoren en els dos volums de la seva bibliografia, erudits artistes d'Ulm i altres persones forànies, però entre elles no n’hi ha una sola amb la mínima probabilitat d’haver fet la traducció de la lletra de Colom. Definitivament era un home d'educació erudita, demostrat, no només pel coneixement dels idiomes estrangers i pel mètode crític amb què fa servir els seus dos models. En primer lloc, no va poder abstenir-se d'afegir a la traducció una nota acadèmica, a la qual el epíleg es refereix de la següent forma: «Und ist etwas wa ein a steet dar zu gesetzet, nach dem und es Ptolomeus und die anderen meister der casmographi lerent und schribent. wann der es funden hat der schribet es ee vor darvon geschriben ist worden, und dem künig vuch darvon geseit ist worden. Ee das er gesandt ist worden, daz zu erfaren». «I hi ha quelcom que cal assenyalar, segons el que Ptolomeu i els altres mestres de la cosmografia van deixar escrit, quan ho va trobar, va tenir por i ho va ocultar en el futur, com havia aprés a fer ». Si aquest epíleg conté una al·lusió als estudis cosmogràfics de Colom, o es refereix a una altra cosa, no està gaire clar. Però si busquem la nota, la trobem a la pàgina 6, on Colom explica la gran extensió de l'illa Juana, i diu que va deixar dues províncies de la mateixa sense explorar, en una de les quals hi hauria homes amb cua. El traductor d’ Ulm afegeix:
«Von den Provinzen und Inseln sagt auch Ptolomeus, wie da Leute sind, die Schwänze haben. Und liegen die Inseln in dem Indischen Meer gen Mittag drei Grad jenseits dem mittlen Zirkel des Himmels, Equinoctialis genannt, und von Occident gen Orient zu rechnen hundert und fünf und siebenzig Grad. Dardurch willst Du so magst auch wohl rechnen wie viel Meilen es sei und wie weit, und wiewohl ich die vorgenannten Inseln besonders als sie die Indischen heissen Gwanahim nicht finde allda geheissen. Doch vernahm ich sie liegen in der Breite gen Mittag wie die jetzt genannte Provinz und in Länge sendet sie sich bass gegen Orient, und vermein auch, wie sie nicht weit liegen von der namhafftigen Insel Taprobana davor gen uns her, wenn von denselben Inseln schreiben die Meister gleich wie er es schreibt, dass er’s erfahren hab».
«..Ptolomeu diu també de les províncies i illes, que hi ha gent que té cúa. I les illes al mar indi al migdia tres graus més enllà del cercle central del cel, anomenat Equinoctialis, i comptant des de l'Occident a Orient cent setanta cinc graus. Amb això, també podeu calcular quantes milles són, i fins on, i encara que no penso en les illes abans esmentades, especialment quan no situa la càlida illa 'india de Gwanahim. “Però he sentit que l'esmentada província s'estén en una àmplia latitud i llargària cap a l'Orient, i també suggereixo que no ha d'estar lluny davant nostre, la cèlebre illa de Taprobana, quan són les mateixes illes que descriu el Mestre que ho va experimentar ».
Aquest interessant comentari sembla demostrar que el traductor era un home d'estatus acadèmic. Però, com podem afirmar amb seguretat, la seva impremta no era només per als cercles erudits. Bartholomäus Kistler no fou un impressor, com els seus companys de feina Johann Reinhart von Grueningen i Martin Flach, que van fer extensos treballs disponibles per a l'ús de teòlegs i juristes dels que aprenia a través de la impressió. Més aviat, amb el seu modest material tipogràfic, essencialment només imprimia fullets i pamflets de mida petita destinats a circular en cercles populars. Per aquest motiu, solia decorar la seva impressions gairebé sempre amb una xilografia relacionada amb el tema, fet que probablement hauria suscitat de l'erudit tant sols un somriure, però que en general era bastant adequat per atreure la mirada dels laics d’una manera més viva, del que hauria fet un solitari títol en majúscules. Avui dia són precisament aquestes xilografies que fan a aquest home interessant per nosaltres i que ha aconseguit el lloc d'honor que no ha estat capaç d'obtenir com a impressor mitjançant representacions pictòriques en la història de la il·lustració del llibre alemany antic.
També va guarnir l’edició alemanya amb una xilografia que no només adorna la pàgina del títol, sinó que també es repeteix a la part posterior de la pàgina final. Muther és del parer que aquesta xilografia està expressament dissenyada per a la Lletra alemanya de Colom, i diu que representa a Crist, que s’apareix al Rei Ferran per demanar la conversió dels gentils. Ara bé, és cert que la lletra de Colom acaba amb idees d'aquest tipus. No obstant això, no puc acceptar la interpretació de Muther. Al contrari, sembla que Kistler té aquí una Xilografia que originalment s’havia fet servir per a un altre lloc. Després d'una investigació, que he d’agraïr a l'amabilitat del senyor Campbell Dodgson del British Museum de Londres, la mateixa xilografia també es va emprar a Barth, i fou publicada l'octubre de 1497 pel taller de Johann Lichtenberger, en un context que no deixa cap dubte que la xilografia es va fer amb aquest propòsit. Hi ha al costat les paraules: Hye sole the saluator of talking to the Roman Kuing. You should shame with your hands cupped, etc. Així que l'emperador Maximilià és realment el que està amb els prínceps imperials, i davant d’ells entra el Salvador. Però ja que la lletra de Colom parla de la gran tasca que Déu imposa al rei d'Espanya en el descobriment de les illes per a la conversió dels seus habitants a la fe cristiana, no es pot discutir que la xilografia, sense una violació massa greu, també es pot emprar en el nou context de la lletra de Colom.
Els experts no volen atorgar-li un gran valor artístic, però, no és un producte de mala qualitat, ja que sovint ens trobem amb els fulletons d'aquell moment, però té molts avantatges d’una bona escola alemanya de xilografia. La rigidesa del període inicial és essencialment superada; Les eclosions, malgrat la seva senzillesa, són sense duresa i ben caracteritzades. L'expressió de les cares - comparant especialment la figura atenta a la dreta en primer pla - és viva i clara. No se li pot negar a la imatge, una certa habilitat artística. Tant si es tracta de Kistler com si no, ja sigui per a la nostra impressió de la lletra alemanya o per a una altra finalitat, és una peça interessant d'art xilogràfic antic.
Voldria plantejar la pregunta sobre si cal considerar la impressió d'Estrasburg com una impressió original o una més entre un nombre incomptable de reimpressions, com ara les produïdes en aquells moments mitjançant la impremta, per a distribuïr a tot arreu. Sembla bastant improbable que un erudit d’Ulm, per imprimir la lletra de Colom, s'allunyi de la seva ciutat natal, que en aquell moment posseïa diversos tallers d'impremta, i sobretot a un lloc tan insignificant, com el que servia per les necessitats de l'home que acabava d’obrir un taller d'impremta, el de "Bartolomé Kistler" a Estrasburg. No és menys improbable que aquest mateix impressor popular hagués donat el suggeriment de la traducció i la confiés la tasca a un “Mestre” estranger. La traducció, al contrari, és evidentment el producte d'un professional acadèmic, i no em sembla impensable que, abans de que Kistler en fes una edició popular per donar-li una circulació relativament forta, se’n publiqués una edició menys nombrosa per als cercles més educats. Probablement, potser l’edició hagués estat impresa a Ulm, i aquesta circumstància va donar lloc a que Kistler, a qui una d’aquestes còpies li podia haver arribat, en la seva edició, donés els honors sobre l'origen de la traducció feta a Ulm. Que no s'hagi conegut cap còpia d'aquesta publicació anterior no és cap raó de pes en contra del meu supòsit; Al cap i a la fi, les dues impressions castellanes de la mateixa lletra només han estat preservades per coincidències miraculoses en forma d’una única còpia, mentre que l’edició catalana ha desaparegut completament.
Aquesta hipòtesi també faria més comprensible la data de la impressió, que es va completar el dia de Sant Jeroni (3 de setembre de 1497). No obstant això, he afirmat en un altre lloc que l’edició de la Biblioteca Ambrosiana de Milà presumiblement té el seu origen a l'any 1497, i això es pot explicar pel fet que el retorn de Colom des del segon viatge i la sortida del tercer viatge transoceànic va reactivar l'interès pels descobriments que es va veure afeblit per esdeveniments desagradables en els primers mesos del segon viatge i fou greument deteriorat pel descrèdit en què caigué tot el descobriment amenaçant amb col·lapsar-se. Per tant, la traducció a l'alemany pot suposar el seu origen en el mateix suggeriment renovat i, ja que no s'ha publicat cap informe sobre el segon viatge, l'interès continuava sent exclusivament dependent de la notícia del primer descobriment.
D'altra banda, s'ha de tenir en compte que les edicions llatines, ja sigui impreses a Roma, Basilea, París o Anvers, van ser escrites abans de 1495, tal com s’ha pogut determinar cronològicament. En conseqüència, una possible impressió feta a Ulm de la nostra traducció feta el 1495 o el 1496 seria un vincle molt desitjable entre aquestes edicions i la impressió de Kistler.
En qualsevol cas, aquesta edició alemanya ja mereix com curiositat tipogràfica que sigui retirada de l'oblit per aquesta edició facsímil. Espero haver demostrat amb les meves paraules introductòries que aquest és també un petit servei en la investigació sobre Colom.
El facsímil està fet a partir de l'original de la Biblioteca Estatal de Munich i no vull abstenir-me de repetir el meu agraïment a la gestió facilitada del preciós incunable amb la finalitat de fotografiar-lo.
Tweet
versió per imprimir
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari:
Nom a mostrar:
E-mail:
Genera una nova imatge
Introduïu el codi de seguretat
Accepto les condicions d'ús següents:
Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:
Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària. | 0.869244 | curate | {"ca": 0.9508217446270544, "es": 0.0016118836915297093, "en": 0.004930467762326169, "de": 0.04026548672566372, "tr": 0.00015802781289506955, "fr": 0.00028445006321112514, "pt": 0.001359039190897598, "nl": 0.000347661188369153, "zh": 0.00022123893805309734} | https://www.histo.cat/sabies/Colom-i-la-carta-en-Alemany |
oscar-2301_ca_20230418_3_312338 | Aquesta pàgina web fa servir cookies pròpies i de tercers per recollir dades estadístiques sobre la navegació. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús.
Què són les cookies?
Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador quan accedeix a determinades pàgines webs. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, en funció de la informació que continguin i de la forma en que faci servir l'equip, pot utilitzar-se per a reconèixer a l'usuari.
Quina mena de cookies utilitza aquesta pàgina web?
Cookies d'anàlisi: són aquelles que correctament tractades per nosaltres mateixos o tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar l'anàlisi estadístic de l'ús que fan els usuaris del servei ofertat. És per aquest motiu que analitzem la seva navegació amb l'objectiu de millorar el nostre servei.
Altres cookies: elements de seguretat que intervenen en el control d'accés a les àrees restringides.
Com desactivo o elimino les cookies del meu navegador?
Mozilla Firefox
Internet Explorer
Google Chrome
Opera
Qui utilitza les cookies?
El Centre de Lectura utilitza Google Analytics per analitzar el tràfic d'aquesta pàgina web, i no cedeix les dades recollides a terceres persones.
Eines de cerca
Ordena per:
Data d'alta
Col·leccions
Fons Gabriel Ferrater i Soler
Llibres de signatures del Centre de Lectura
Fons sonor de Ràdio Reus
Cartells
Fons audiovisual
Fons local
Fons sonor
Goigs
Fons fotogràfic
Fons d'art
Cerca
Paraula clau
Booleà
Exacta
Cerca
Cerca avançada
Formats de sortida
atom, dcmes-xml, json, omeka-xml, rss2
Navega pels ítems (1 en total)
Taula rodona «La creació de l’Escola de Teologia al Centre de Lectura de Reus»
Taula rodona «La creació de l’Escola de Teologia al Centre de Lectura de Reus i l’impuls dels estudis teològics a la segona meitat del segle XX a l’arxidiòcesi de Tarragona». Hi participaran: Joaquim Claver...
Fons audiovisual
×
Avís legal
El CENTRE DE LECTURA DE REUS, proveïda de CIF G43014604, actua com a titular, dinamitzador i gestor de continguts de la present Web. El CENTRE DE LECTURA DE REUS informa als Usuaris que compleix amb la vigent normativa de protecció de dades, i amb caràcter especial, amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d'abril de 2016 relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades) i amb la Llei de la Societat de Serveis de la Informació i Comerç Electrònic, Llei 34/2002, d'11 de juliol.
Raó Social o nom de l’empresa CIF
CENTRE DE LECTURA DE REUS G43014604
Direcció:
MAJOR, 15
Població: Codi Postal:
REUS 43201
CONCEPTE D'USUARI
La utilització de la Web atribueix la condició d'Usuari, i implica l'acceptació plena i sense reserves de totes i cadascuna de les disposicions incloses en aquest Avís Legal i en les Polítiques de Privadesa en la versió publicada pel CENTRE DE LECTURA DE REUS. al mateix moment en què l'Usuari accedeixi a la web. En conseqüència, l'Usuari ha de llegir atentament el present Avís Legal i les Polítiques de Privadesa en cadascuna de les ocasions en què es proposi utilitzar la Web, ja que pot tenir modificacions.
INFORMACIÓ SOBRE ELS LINKS
El CENTRE DE LECTURA DE REUS no es fa responsable de les webs no pròpies a les quals es pot accedir mitjançant vincles "links" o de qualsevol contingut posat a disposició per tercers.
Qualsevol ús d'un vincle o accés a una web no pròpia és realitzat per voluntat i risc exclusiu de l'usuari i el CENTRE DE LECTURA DE REUS no recomana ni garanteix cap informació obtinguda a través d'un vincle aliè a la web del CENTRE DE LECTURA DE REUS ni es responsabilitza de cap pèrdua, reclamació o perjudici derivada de l'ús o mal ús d'un vincle, o de la informació obtinguda a través d'ell, incloent altres vincles o webs, de la interrupció en el servei o en l'accés, o de l'intent d'usar o usar malament un vincle, tant en connectar-se a la Web del CENTRE DE LECTURA DE REUS com en accedir a la informació d'altres webs des de la Web del CENTRE DE LECTURA DE REUS vincles o enllaços des d’altres webs externes.
Es prohibeix expressament establir el vincle bd.centrelectura.cat des de pàgines que continguin manifestacions o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, d'apologia del terrorisme, en contra dels Drets Humans o qualsevol un altre de caràcter il·lícit o contrari a la moral i a l'ordre públic. En cap cas es podrà donar a entendre, ni declarar que, el CENTRE DE LECTURA DE REUS, intervé, avala, promociona, participa o ha supervisat en forma alguna els continguts de la pàgina on figuri l'enllaç, ni tan sols que consenti la seva incursió, excepte autorització expressa.
POLITICA DE PRIVACITAT
El CENTRE DE LECTURA DE REUS, proveïda de CIF G43014604, actua com a titular, dinamitzador i gestor de continguts de la present Web. El CENTRE DE LECTURA DE REUS informa als Usuaris que compleix amb la vigent normativa de protecció de dades, i amb caràcter especial, amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d'abril de 2016 relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades) i amb la Llei de la Societat de Serveis de la Informació i Comerç Electrònic, Llei 34/2002, d'11 de juliol.
En virtut d'aquesta normativa s'informa que les dades facilitades per l'Usuari a través dels formularis de la web, seran incorporats i tractats en un tractament degudament registrat en el RGAEPD del que és responsable el CENTRE DE LECTURA DE REUS, amb la finalitat d'atendre la relació establerta entre les parts i emparada per la normativa especialment en matèria de Protecció de Dades de Caràcter Personal i altra legislació connexa. Les dades són confidencials i el seu ús respon a les finalitats legalment establertes a cada moment determinat. Si ho desitja pot accedir, rectificar, cancel·lar i oposar-se al tractament d'aquestes dades mitjançant escrit dirigit al carrer Major, 15 43201 REUS (Tarragona). Per obtenir més informació sobre la nostra Política de Privadesa, per favor dirigeixi's al “link” Política de Privacitat habilitat a aquest mateixa pàgina web.
INFORMACIÓ SOBRE LA UTILITZACIÓ DE COOKIES
En aquesta Web es poden anar utilitzant cookies en algunes pàgines. La finalitat d'aquestes cookies és millorar el servei que ofereixen als seus clients i als nostres visitants. Si desitja saber més sobre l'ús de les cookies per part del CENTRE DE LECTURA DE REUS.
RENUNCIA I LIMITACIÓ DE LA RESPONSABILITAT
El CENTRE DE LECTURA DE REUS informa que a tot moment implementa les mesures de seguretat oportunes a fi de presentar als usuaris de la web informacions i serveis adequats, certs i actualitzats; no obstant això, es reserva el dret de rectificació sobre aquells aspectes que, eventualment i de forma fortuïta, puguin sofrir incorreccions, desactualizaciones o errors.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS ha obtingut la informació i els materials inclosos a la web de fonts considerades com a fiables, però si bé s'han pres les mesures corresponents per assegurar que la informació continguda sigui correcta, no garanteix que sigui exacta o actualitzada.
També s'adverteix que els continguts d'aquesta Web, tenen dues finalitats, una finalitat informativa quant a la qualitat, situació, serveis i tarifes i una altra de venda de serveis, segons el previst en el present avís legal i la resta de textos legals de la present web.
INDICACIONS SOBRE ASPECTES TÈCNICS
El CENTRE DE LECTURA DE REUS declina qualsevol responsabilitat en cas que existeixin interrupcions o un mal funcionament dels serveis o continguts oferts en Internet, qualsevol que sigui la seva causa. Així mateix, el CENTRE DE LECTURA DE REUS no es fa responsable per caigudes de la xarxa, pèrdues d'informació com a conseqüència d'aquestes caigudes, suspensions temporals del fluid elèctric o qualsevol altre tipus de dany indirecte que li pugui ser causat als Usuaris per causes alienes al CENTRE DE LECTURA DE REUS
El CENTRE DE LECTURA DE REUS no declara ni garanteix que els serveis o continguts siguin ininterromputs o que estiguin lliures d'errors, que els defectes siguin corregits, o que el servei o el servidor que ho posa a disposició estiguin lliures de virus o altres components nocius, sense perjudici que el CENTRE DE LECTURA DE REUS realitza els seus millors esforços a evitar aquest tipus d'incidents. En cas que l'Usuari prengués determinades decisions o realitzés accions amb base a la informació inclosa en qualsevol dels websites, es recomana la comprovació de la informació rebuda amb altres fonts.
PROPIETAT INDUSTRIAL I INTEL·LECTUAL
Els continguts prestats pel CENTRE DE LECTURA DE REUS així com els continguts abocats a la xarxa a través de les seves pàgines web, constitueixen una obra en el sentit de la legislació sobre propietat intel·lectual pel que es troben protegits per les lleis i convenis internacionals aplicables en la matèria.
Queda prohibida qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública, transformació, posada a disposició i, en general, qualsevol altre acte d'explotació pública referit tant a les pàgines Web com als seus continguts i informació, sense l'exprés i previ consentiment i per escrit del CENTRE DE LECTURA DE REUS.
En conseqüència, tots els continguts que es mostren en els diferents websites i especialment, dissenys, textos, gràfics, logotips, icones, botons, programari, noms comercials, marques, dibuixos industrials o qualssevol altres signes susceptibles d'utilització industrial i comercial estan subjectes a drets de propietat intel·lectual i industrial del CENTRE DE LECTURA DE REUS o de tercers titulars dels mateixos que han autoritzat degudament la seva inclusió en els diferents websites.
Els continguts, imatges, formes, opinions, índexs i altres expressions formals que formin part de les pàgines Web, així com el programari necessari per al funcionament i visualització de les mateixes, constitueixen així mateix una obra en el sentit del Dret d'Autor i queden, per tant, protegides per les convencions internacionals i legislacions nacionals en matèria de Propietat intel·lectual que resultin aplicables. L'incompliment de l'assenyalat implica la comissió de greus actes il·lícits i la seva sanció per la legislació civil i penal.
Queda prohibit tot acte per virtut del com els Usuaris dels serveis o continguts puguin explotar o servir-se comercialment, directa o indirectament, íntegrament o parcialment, de qualsevol dels continguts, imatges, formes, índexs i altres expressions formals que formin part de les pàgines Web sense permís previ i per escrit del CENTRE DE LECTURA DE REUS
En concret, i sense caràcter exhaustiu, queden prohibits els actes de reproducció, distribució, exhibició, transmissió, retransmissió, emissió en qualsevol forma, emmagatzematge en suports físics o lògics (per exemple, disquets o disc dur d'ordinadors), digitalització o posada a disposició des de bases de dades diferents de les pertanyents a les autoritzades pel CENTRE DE LECTURA DE REUS així com la seva traducció, adaptació, arranjament o qualsevol altra transformació d'aquestes opinions, imatges, formes, índexs i altres expressions formals que es posin a la disposició dels Usuaris a través dels serveis o continguts, en tant tals actes estiguin sotmesos a la legislació aplicable en matèria de Propietat intel·lectual, industrial o de protecció de la imatge.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS és lliure de limitar l'accés a les pàgines Web, i als productes i/o serveis en ella oferts, així com la consegüent publicació de les opinions, observacions, imatges o comentaris que els Usuaris puguin fer-li arribar a través del correu electrònic.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS en aquest sentit, podrà establir, si ho considera oportú, sense perjudici de l'única i exclusiva responsabilitat dels Usuaris, els filtres necessaris a fi d'evitar que a través de les seves pàgines Web puguin abocar-se a la xarxa continguts o opinions, considerats com a racistes, xenòfobs, discriminatoris, pornogràfics, difamatoris o que, de qualsevol manera, fomentin la violència o la disseminació de continguts clarament il·lícits o nocius.
Aquells Usuaris que enviïn a la pàgina Web del CENTRE DE LECTURA DE REUS al seu departament de suggeriments, observacions, opinions o comentaris per mitjà del servei de correu electrònic, tret que expressin de manera certa i inconfusible el contrari, en els casos en els quals per la naturalesa dels serveis o continguts això sigui possible, s'entén que autoritzen al CENTRE DE LECTURA DE REUS per a la reproducció, distribució, exhibició, transmissió, retransmissió, emissió en qualsevol format, emmagatzematge en suports físics o lògics (per exemple, disquets o disc dur d'ordinadors), digitalització, posada a disposició des de bases de dades pertanyents al CENTRE DE LECTURA DE REUS traducció, adaptació, arranjament o qualsevol altra transformació de tals observacions, opinions o comentaris, per tot el temps de protecció de dret d'autor que estigui previst legalment.
Així mateix, s'entén que aquesta autorització es fa a títol gratuït, i que pel sol fet d'enviar per correu electrònic tals observacions, opinions o comentaris, els Usuaris declinen qualsevol pretensió remuneratoria per part del CENTRE DE LECTURA DE REUS
D'acord amb l'assenyalat en el paràgraf anterior, el CENTRE DE LECTURA DE REUS queda autoritzada igualment per procedir a la modificació o alteració de tals observacions, opinions o comentaris, a fi d'adaptar-los a les necessitats de format editorial de les pàgines Web, sense que per això pugui entendre's que existeix en absolut qualsevol tipus de lesió de qualssevol de les facultats morals de dret d'autor que els Usuaris poguessin ostentar sobre aquelles.
Queden prohibits qualssevol dels recursos tècnics, lògics o tecnològics per virtut dels quals un tercer pugui beneficiar-se, directa o indirectament, amb o sense lucre, de tots i cadascun dels continguts, formes, índexs i altres expressions formals que formin part de les pàgines Web, o de l'esforç dut a terme pel CENTRE DE LECTURA DE REUS per al seu funcionament.
En concret, queda prohibit tot link, hyperlink, framing o vincle similar que pugui establir-se en direcció a les pàgines Web del CENTRE DE LECTURA DE REUS sense el consentiment previ, exprés i per escrit del client. Qualsevol trasgresión del que es disposa en aquest punt serà considerada com a lesió dels legítims drets de Propietat intel·lectual del CENTRE DE LECTURA DE REUS sobre les pàgines Web i tots els continguts de les mateixes.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS no assumirà responsabilitat alguna davant conseqüències derivades de les conductes i actuacions abans citades, de la mateixa manera que no assumirà responsabilitat alguna pels continguts, serveis, productes, etc., de tercers als quals es pugui accedir directament o a través de bàners, enllaços, links, hyperlinks, framing o vincles similars des del website dle CENTRE DE LECTURA DE REUS
Queden prohibits qualssevol dels recursos tècnics, lògics o tecnològics per virtut dels quals un tercer pugui beneficiar-se, directa o indirectament, amb o sense lucre, de tots i cadascun dels continguts, formes, índexs i altres expressions formals que formin part de les pàgines Web, o de l'esforç dut a terme pel CENTRE DE LECTURA DE REUS per al seu funcionament.
En concret, queda prohibit tot link, hyperlink, framing o vincle similar que pugui establir-se en direcció a les pàgines Web del CENTRE DE LECTURA DE REUS sense el consentiment previ, exprés i per escrit del CENTRE DE LECTURA DE REUS. Qualsevol transgresió del que es disposa en aquest punt serà considerada com a lesió dels legítims drets de Propietat intel·lectual del CENTRE DE LECTURA DE REUS sobre la pàgina Web i tots els continguts de la mateixa.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS no assumirà responsabilitat alguna davant conseqüències derivades de les conductes i actuacions abans citades, de la mateixa manera que no assumirà responsabilitat alguna pels continguts, serveis, productes, etc., de tercers als quals es pugui accedir directament o a través de bàners, enllaços, links, hyperlinks, framing o vincles similars des del website del CENTRE DE LECTURA DE REUS.
Tancar
×
Política de privacitat
INFORMACIÓ IDENTIFICATIVA DEL RESPONSABLE DEL TRACTAMENT
Raó Social del Responsable CIF
CENTRE DE LECTURA DE REUS G43014604
Direcció:
MAJOR, 15 43201 REUS (TARRAGONA)
Finalitat :
Gestió de les sol·licituds d’alta de Socis de la nostra Entitat que es puguin tramitar des de la pàgina web.
Enviar-li, en el seu cas, comunicacions que puguin ser del seu interès.
INFORMACIÓ GENERAL DE PRIVACITAT.
ABAST
La present política de privacitat del CENTRE DE LECTURA DE REUS regula la obtenció, utilització i altres formes de procesament de dades personals facilites pels Usuaris a la present Web o qualsevol dels entorns d’Internet del CENTRE DE LECTURA DE REUS.
Mitjançant la implantació dels possibles formularis inclosos en els diferents websites, relatius a servei prestats o els productes comercialitzats pel CENTRE DE LECTURA DE REUS, els Usuaris acceptes la inclusió i tractament de les dades que proporciones en un tractament de dades de caràcter personal del qual és titular el CENTRE DE LECTURA DE REUS, podent exercir els drets pertinents segons el exposat a les següents clàusules.
Tots els textos legals es troben a disposició dels Usuaris i/o interessats a la pàgina web www.centrelectura.cat.
¿Qui és el responsable del tractament de les seves dades
El CENTRE DE LECTURA DE REUS és la persona jurídica responsable de la recollida i procesament de les seves dades personals en relació amb els serveis prestats que es relacionen a la pàgina web.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS es compromet a respectar i salvaguardar la seva privacitat i la seguretat de les seves dades. Les dades identificatives del Responsable del Tractament són:
Raó Social del Responsable CIF
CENTRE DE LECTURA DE REUS G43014604
Direcció:
MAJOR, 15 43201 REUS (TARRAGONA)
Contacti amb nosaltres
MAJOR, 15 43201 REUS (TARRAGONA) – [email protected].
¿Amb quina finalitat/s recopilem les seves dades?
D’acord amb el previst a la normativa vigent, el CENTRE DE LECTURA DE REUS només recull dades estrictament necessàries per oferir els serveis derivats de la seva activitat i altres prestacions, gestions i activitats atribuïdes per la Llei.
En la present web, només es tracten dades de contacte, facilitades pels Usuaris. Les dades que es puguin recollir de l’Usuari seran tractades amb les finalitat de:
Gestió de les sol·licituds d’alta de Socis de la nostra Entitat.
Enviament de comunicacions que pugui ser del seu interès.
S’informa de que no es realitzaran avaluacions automatitzades, ni s’elaboraran perfils d’usuaris.
Així mateix, li informem que la informació de les bases de dades podrà ser utilitzada per a la identificació dels Usuaris i per a la realització d’estudis estadístics.
¿Durant quant de temps conservem les seves dades personals?
Les dades personals seran conservades mentre l’Usuari no manifesti el contrari i pels terminis de conservació legalment establerts, a no ser que per motius lògics i evidents hagin perdut la utilitat o la finalitat legítima per a la que van ser captats.
¿A quins destinataris es comunicarà les seves dades?
A tercers que ens ajudin a proporcionar serveis de tecnologia de la informació, com proveïdors de plataforma, serveis d’allotjament web, etc. En relació a això, el CENTRE DE LECTURA DE REUS colaborarà per a que aquests tercers compleixin amb la legislació vigent, si bé la responsabilitat serà exigible a aquests.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS no ven, lloga o cedeix les dades personals dels Usuaris d’aquesta Web, a excepció del cas que sigui necessari per a la pròpia prestació del servei.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS no ven, lloga o cedeix els e-mails dels Usuaris a altres entitats, a excepció del cas que sigui necessari per a la pròpia prestació del servei.
La Web pot tenir en un futur enllaços, aplicacions o funcionalitats compartides amb tercers, com son xarxes socials o sistemes de comunicació on-line. El CENTRE DE LECTURA DE REUS no es farà responsable de les informacions que es puguin recullir en aquestes aplicacions, funcionalitats, o xarxes socials titularitat de tercers al no tenir cap capacitat de gestió ni control sobre les mateixes, éssent per tant d’aplicació els avisos legals i les polítiques de privacitat que puguin constar en els llocs web o similars dels tercers.
¿Quins son els drets dels Usuaris que ens faciliten les seves dades?
Els Usuaris podran exercir, respecte de les dades recollides en la forma descrita en punt primer, els drets reconeguts al Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques en el que respecte al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel que es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades), i en particular els drets de portabilitat, accés, rectificació, supressió i limitació al tractament.
Els drets esmentats en el paràgraf anteriorm podran exercir-se per a cada Usuari mitjançan sol·licitud escrita i signada, acompanyada de fotocòpia de DNI o passaport, a la següent direcció:
CENTRE DE LECTURA DE REUS
MAJOR, 15 43201 REUS (TARRAGONA)
Així mateix, se informa als Usuaris que poden retirar el consentiment pel tractament de les seves dades en qualsevol moment, així com que poden presentar reclamació enfront l’Autoritat de Control (Agència Espanyola de Protecció de Dades) de considerar-ho oportú.
COMUNICACIÓ D’INCIDÈNCIES IRREGULARITATS.
En el cas d’existir alguna conducta o situació que pogués ser susceptible de generar una incidència o irregularitat de qualsevol classe, es demana contactar amb:
CENTRE DE LECTURA DE REUS
MAJOR, 15 43201 REUS (TARRAGONA)
COMPROMÍS DEL USUARI PER TAL DE QUE LES SEVES DADES ESTIGUIN INSCRITES EN UN TRACTAMENT
La introducció de les seves dades en algun dels fulls de captació de dades implica acceptar les presents condicions d’ús i política de privacitat, donant per entès que ha estat informat de les condicions d’ús, avís legal de les mateixes i que es compromet al seu total compliment durant la navegació i participació en la Web bd.centrelectura.cat.
En tot cas, l’Usuari és el responsable de la autenticitat de les dades aportades, que siguin exactes, actuals i completes per a la finalitat per a la que siguin aportades, assumint la responsabilitat dels danys i perjudicis, tant per lucre cessant com per dany emergent, que es puguin generar per aquestes inexactituds o falsedats. En tot cas, si les dades aportades en els corresponents formularis fossin titularitat d’un tercer, l’Usuari es fa únic responsable de la correcta captació del consentiment i informació al tercer sobre els aspectes reflexats en el present Avís Legal y Política de Privacitat.
RESPONSABILITAT DELS USUARIS PER ÚS I CONTINGUT.
Tant l’accés al Web com l’ús que pugui fer-se de la informació i continguts inclosos en la mateixa, serà d’exclusiva responsabilitat de qui ho realitzi. Per tant, l’ús que pugui fer-se de la informació, imatges, continguts i/o productes ressenyats i accessibles a través del mateix, estarà supeditat a la legalitat, sigui nacional o internacional, aplicable, així com als principis de bona fe i ús lícit per part dels Usuaris, als quals seran totalment responsables d’aquest accés i del correcte ús. Els Usuaris estaran obligats a fer un ús raonable dels serveis o continguts, sota el principi de bona fe i amb respecte a la legalitat vigent, a la moral, a l’ordre públic, a les bones costums, als drets de tercers o de la pròpia empresa, amb tot, segons les possibilitats i finalitats per les quals estan concebudes. El CENTRE DE LECTURA DE REUS no assumeix responsabilitats, ja siguin directes o indirectes, per danys emergents o lucre cessant, derivades del mal ús dels serveis o continguts realitzats pels Usuaris o tercers
INFORMACIÓ LSSI-CE
En compliment del deure d’informació establert a l’article 10 de la vigent Llei 34/2002, de 11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic, li comuniquem que el dinamitzador i gestor de continguts de la Web on es poden descarregar diferents aplicacions i/o informacions és el CENTRE DE LECTURA DE REUS amb domicili al carrer Major, 15 43201 REUS (Tarragona), i amb la gestió del domini d’Internet centrelectura.cat, inscrit en el registre corresponent, atenent a comunicacions dels usuaris i/o interessats a través del e-mail [email protected].
Qualsevol altra activitat comercial, mercantil, administrativa o de contractació de productes i/o serveis és responsabilitat de la entitat esmentada anteriorment, propietària d’aquest domini.
INFORMACIÓ SOBRE L’ÚS D’ALTRES WEBS I XARXES SOCIALS
El CENTRE DE LECTURA DE REUS només es fa responsable dels continguts i de la gestió de la pàgina Web de la qual sigui titular o ostenti un dret d’anàloga naturalesa. Qualsevol altre pàgina web o xarxa social o repositori d’informació a Internet, for de la present Web, és responsabilitat dels seus legítims titulars
El CENTRE DE LECTURA DE REUS, col·labora de forma ordinària amb diferents aplicacions i entorns Web i sempre recomana a tots els usuaris que abans d’accedir a aquests entorns web llegeixin atentament els corresponents avisos legals i polítiques de privacitat i que només accedeixin als mateixos una vegada hagin comprès i acceptat en la seva totalitat aquest text legal.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS es compromet a controlar els continguts que s’exposin en aquestes xarxes socials i expulsarà aquells usuaris que facin un ús incorrecte en elles.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS recomana, seguint les instruccions de l’Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (INTECO) i de la Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), per la utilització de xarxes socials o navegació en entorns web, la execució de les següents accions:
Es recomana a tots els usuaris recórrer al ús de pseudònims o “nicks” personals amb els que operar a través d’Internet, permetent-los disposar d’una autèntica “identitat digital” que no posi en entredit la seguretat de la seva vida personal i professional.
Es recomana als usuaris tenir especial compte a la hora de publicar continguts audiovisuals i gràfics en els seus perfils, donat que en aquest cas poden estar posant en risc la privacitat i intimitat de persones del seu entorn.
Es recomana revisar i llegir, tant en el moment previ al registre de usuari com posteriorment les condicions generals d’ús i la política de privacitat que la plataforma posa a la seva disposició en els entorns web.
Es recomana configurar adequadament el grau de privacitat del perfil del usuari a la xarxa social, de tal forma que aquest no sigui completament públic sinó que únicament tinguin accés a la informació publicada en el perfil aquelles persones que hagin estat catalogades com “amics” o “contactes directes” prèviament per l’Usuari.
Es recomana acceptar com a contacte únicament a aquelles persones conegudes o amb les que es manté alguna relació prèvia, no acceptant de forma compulsiva totes les sol·licituds de contacte que rebi i investigant sempre que fos possible i necessari qui és la persona que sol·licita el seu contacte a través de la xarxa social.
Es recomana no publicar en el perfil d’usuari informació de contacte físic que permeti a qualsevol persona conèixer on viu, on treballa o estudia diàriament o els llocs d’oci que acostuma a freqüentar.
Als usuaris de eines de microblogging es recomana tenir especial cura respecte la publicació d’informació relativa als llocs on es troba en tot moment.
Es recomana utilitzar i publicar únicament continguts respecte als que es compti amb els drets de propietat intel·lectual suficients. Es cas contrari, l’Usuari estarà cometent un il·lícit civil protegit per part dels tribunals nacionals.
Es recomana als usuaris utilitzar diferents noms de usuari i contrasenyes per entrar a les diferents xarxes socials de les que sigui membre.
Es recomana utilitzar contrasenyes amb una extensió mínima de 8 caràcters, alfanumèrics i amb utilització de majúscules i minúscules.
Es recomana a tots els usuaris disposar en els seus equips de software antivirus instal·lat i degudament actualitzat.
S’ha de llegir tota la informació concernent a la pàgina Web. En ella s’explica qui son els titulars de la mateixa i la finalitat per la qual es sol·liciten les dades. | 0.726234 | curate | {"ca": 0.9629008007272981, "pt": 0.005664533724955418, "fr": 0.0029721318927235217, "en": 0.014510996888003077, "es": 0.004860309801041994, "it": 0.000349662575614532, "de": 0.0002447638029301724, "ro": 0.008147138011818595, "sl": 0.000349662575614532} | https://bd.centrelectura.cat/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=57&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=Claver+Casellas%2C+Joaquim |
mc4_ca_20230418_0_655024 | - Avís legal Serralleria, portes, reixes, valles, inoxidable, mecanització, motorització, reparacions, manteniments garatges, comunitats, indústries. Província de TARRAGONA.
Avís legal > Avís legal
El present avís legal regula l'ús del lloc web: www.tmr.cat (d'ara endavant, LA WEB), del que és titular TALLERS METAL.LURGICS REUS S.L. S.L.. (d'ara endavant, EL PROPIETARI DE LAWEB).
L'usuari s'obliga a fer un ús correcte del lloc web de conformitat amb les lleis, la bona fe,l'ordre públic, els usos del tràfic i el present Avís Legal. L'usuari respondrà enfront del PROPIETARI DE LA WEB o enfront de tercers, de qualssevol danys i perjudicis que poguessin causar-se com a conseqüència de l'incompliment d'aquesta obligació.
La seva denominació social és: TALLERS METAL.LURGICS REUS S.L.
El seu CIF és: B-43466630
El seu domicili social està a : C/Ignasi Iglesias 143, 43206, Reus (Tarragona).
Registre Mercantil de Tarragona, T-1195, F-4, S-8, HT-12819.
Tfno: 977 338916
Email: [email protected]
f) Reproduir, copiar, distribuir, posar a disposició o de qualsevol altra forma comunicar públicament, transformar o modificar els continguts, tret que es compti amb l'autorització del titular dels corresponents drets o això resulti legalment permès.
En definitiva, els usuaris que accedeixin a aquest lloc web poden visualitzar els continguts i efectuar, si escau, còpies privades autoritzades sempre que els elements reproduïts no siguin cedits posteriorment a tercers, ni s'instal·lin a servidors connectats a xarxes, ni siguin
objecte de cap tipus d'explotació.
c) L'incompliment de les lleis, la bona fe, l'ordre públic, els usos del tràfic i el present avís legal com a conseqüència de l'ús incorrecte del lloc web. En particular, i a manera ejemplificativo, EL PROPIETARI DE LA WEB no es fa responsable de les actuacions de tercers que vulnerin drets de propietat intel·lectual i industrial, secrets empresarials, drets a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, així com la normativa en matèria de competència deslleial i publicitat il·lícita.
Així mateix, TALLERS METAL.LURGICS REUS S.L. cancel·larà o rectificarà les dades quan resultin inexactes, incompletes o hagin deixat de ser necessàries o pertinents per a la seva finalitat, de conformitat amb el previst en la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal.
L'usuari podrà revocar el consentiment prestat i exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició dirigint-se a aquest efecte al domicili social de TALLERS METAL.LURGICS REUS S.L., situat a:C/Ignasi Iglesias 143, 43206, Reus (Tarragona).
S´exerceis.
Identificant-se degudament i indicant de forma visible el concret dret que
Per a tota qüestió litigiosa que incumbeixi al lloc web del PROPIETARI DE LA WEB, será aplicable la legislació espanyola, sent competents els Jutjats i Tribunals de TARRAGONA (Espanya).
Tallers Metal·lúrgics Reus, SL
Pol. Ind. Mas Batlle - C/Ignasi Iglesias 143
Telèfon: 977 338 916
E-mail: [email protected] | 0.787565 | curate | {"ca": 0.9136090727151435, "pt": 0.01134089392928619, "es": 0.009006004002668445, "en": 0.017011340893929285, "fr": 0.032354903268845894, "it": 0.00533689126084056, "id": 0.01134089392928619} | https://www.tmr.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=19061 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_404118 | Ahí va un space d'un valencíà en le idees clares, encara q no agraden, es un nou aire a la dreta http://darobenimodo.spaces.live.com/
He canviat la signa, la tenia per vore com reaccionaveu.
mmm, no l'he pogut canviar? ?
Ah sí, ja està, el pose en castellà perque no sé escriure en valencià
Parla en la llengua que vullgues, pero això no canvia gens que sigués un autentic feixista espanyolista. No, no soy facha, pero odio a los inmigrantes!
Ah es inmigrantes, mejor sigue con el catalán
Si, és que en català (la meua llengua materna) és immigrant i en anglés (llengua més internacional que el castenallo i segons les vostres tesis millor) també. Jo és que les use més que el castellà, i després m'enganye al escriure algunes vegades com tot el món, però la teua foma d'escriure en català és aberrant. Millora-la!
eske no escric en català, sinó valencià
I jo estudie fil.lologia valenciana que no la catalana. (uy que la valenciana no existeix) | 0.720743 | curate | {"ca": 0.8015021459227468, "ro": 0.028969957081545063, "fr": 0.001072961373390558, "es": 0.15665236051502146, "pt": 0.011802575107296138} | |
cawac_ca_20200528_4_177362 | Pàgines
28.11.08
La vida no és una pel·lícula
Ahir vaig veure per la televisió unes imatges sobre un atracament que hi va haver a Petrer, a Alacant. Era un vídeo fet des de la finestra d'una casa i se sentien les veus de fons de la gent que estava gravant l'escena.
Quan m'hi vaig fixar es veia un dels atracadors que corria pel carrer. De cop va relliscar i va caure a terra. Una de les "veus" que hi havia al darrera de la càmera va exclamar un sonor:
-Toma!! !
Ho va fer com enfotent-se'n, rient del "dolent", del ridícul de la pel·lícula.
A continuació, però, van sonar uns trets i aquell "dolent" va caure a terra, diem que ferit...
Els crits d'aquella dona van canviar de to. Ara la cosa es tornava en uns angoixats:
-Ay madre... ay madre...!! !
La realitat i la mort en directe havíen pres el lloc a la pel·lícula de policies... | 0.682178 | curate | {"ca": 0.9474969474969475, "de": 0.009768009768009768, "ja": 0.008547008547008548, "fr": 0.002442002442002442, "es": 0.031746031746031744} | http://www.vilapou.cat/2008/11/la-vida-no-s-una-pellcula.html |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.