id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_1_793771 | L’esport calellenc atrapat: plegar o continuar? - Carles Pascual - #infocalella
L’esport calellenc atrapat: plegar o continuar?
El potent teixit esportiu que té Calella no ha patit encara les inspeccions de Treball que pretenen regularitzar la situació laboral de la figura coneguda com a col.laborador o voluntari. Alguns més que d’altres, els clubs esportius calellencs han començat a moure’s per preveure quin escenari es genera davant la imposició de donar-los d’alta a la Seguretat Social. L’activitat dels clubs es manté aquests mesos, gràcies als casals d’estiu, però el temps es tira al damunt amb dates límit, que requereixen una decisió.
Unes, les marquen les federacions, que reclamen les inscripcions dels equips de cara a la pròxima temporada. I l’altra, ve de Madrid i fixa el 30 de setembre com el final de la moratòria perque els clubs es posin al dia amb Hisenda. Els clubs esperen una decisió política que aturi les inspeccions, mentre s’intenta una modificació legislativa que impedeixi el final de l’esport base a Catalunya. En aquest sentit, estan programades els pròxims dies tot un seguit de trobades informatives. La primera, aquest dimecres, i convocada per la Federació de Municipis. També l’UFEC, la Unió de Federacions Esportives Catalanes i la secretaria general de l’Esport de la Generalitat detallaran, entre aquesta setmana i la que ve, quina és la situació. De moment, com diu a infocalella, el president del Club Bàsquet Calella, Joan Ferrer els clubs no saben cap a on anar Joan Ferrer “estem preocupats”
Club Bàsquet Calella. President, Joan Ferrer. Temporada 2012-2013: 186 esportistes, dels quals, 131 nens/es; 14 equips i 32 entrenadors, ajudants i delegats. Són els que més s’han mogut per preveure el nou escenari, inclosa una previsible sanció amb caràcter retroactiu Joan Ferrer “repercutiria en les quotes”
Unió Esportiva Handbol Calella. President, David Pagès. Temporada 2012-2013: 90 socis, repartits entre 7 equips que van des de pre-benjamí, passant pel sènior i els màsters femení i masculí. Fa uns mesos han anunciat el fitxatge de Salva Puig com a director tècnic de l’esport de base del club David Pagès “no assumiré riscos”
Club Atletisme Calella. Presidenta, Marta Campeny. Temporada 2012-2013: 60 nens apuntats que omplen fins a 6 categories, en funció de les edats. Preveu una sortida difícil, tenint en compte que entre els monitors, compten amb gent que ja no està en edat de treballar Marta Campeny “comptem amb gent jubilada”
Continuar o plegar?
Al damunt de la taula dels clubs, una de les cartes que es juga és la de la dissolució. Tots coincideixen que, les ganes de continuar presidint l’entitat, queden en un segon pla tenint en compte els riscos que passa a tenir la figura del president, si s’adapten al que els demanen des de Madrid. És plantegen la desaparició dels clubs?
Joan FERRER (Club Bàsquet Calella)… Joan Ferrer “no ho descartem”
Marta CAMPENY (Club Atletisme Calella)… Marta Campeny “no em tanco portes”
David PAGÈS (Unió Esportiva Handbol Calella)… David Pagès “es contempla la possibilitat”
Des dels clubs es té clar que no volen agafar la bandera de la reivindicació. Que aquesta és una decisió que s’ha de prendre a nivell polític. Tot i així, per evitar situacions dràstiques, s’apunten a la possibilitat d’un nou escenari: que l’Ajuntament de Calella gestioni tots els clubs esportius. Una solució de difícil aplicació, tenint en compte la situació de crisi que es viu, i que implicaria augmentar la partida de capítol 1 del consistori. També, la mateixa implicació per part de tots els clubs. Un fet que es qüestiona Joan Ferrer, David Pagès i Marta Campeny
Posted by Carles Pascual Atletisme Calella, calella, Club Bàsquet Calella, col.laborador, David Pagès, inspeccions treball, Joan Ferrer, Marta Campeny, UEH Calella, voluntari Permalink
Sisenes i de memòria, al Campionat del Món de dansa a Brighton 42 anys després, Josep Martí Gay torna a posar en marxa el FERM
One Response to L’esport calellenc atrapat: plegar o continuar?
Pepe Sillero 1 Setembre, 2013 Respon
Los inspectores que dejen el Basquet tranquilo. | 0.769423 | curate | {"ca": 0.9293625399950776, "es": 0.036426285995569775, "en": 0.011321683485109525, "de": 0.004676347526458282, "pt": 0.018213142997784888} | https://www.carlespascual.cat/lesport-calellenc-atrapat-plegar-o-continuar/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_577227 | L'exalcaldessa del PSC de Badalona dóna per acabat el federalismeMaite Arqué, presidenta del Pacte Local pel Dret a DecidirQ., ACN | Actualitzat el 15/10/2013 a les 01:20hArxivat a: Política, procés català, Maite Arqué, PSC, Dret a DecidirL'exalcaldessa de Badalona pel PSC entre 1999 i 2008, Maite Arqué, veu "molt difícil" una configuració federal d'Espanya, tal com defensa l'actual direcció dels socialistes catalans. Segons Arqué, la relació entre Catalunya i Espanya ha fet passes enrere perquè des del govern espanyol "no ens ha entès i no ens ha volgut creure".Arqué, que aquest dilluns s'ha presentat com a presidenta del Pacte Local pel Dret a Decidir de Badalona, entén que altres exdirigents socialistes es plantegin interrogants i defensa que es permeti a la gent votar sobre el futur polític de Catalunya: "El més important d'una societat és que se senti partícip d'allò important que esdevé. La gent té la necessitat de decidir".http://www.naciodigital.cat/noticia/60530/exalcaldessa/psc/badalona/dona/acabat/federalisme
No un, sinó tres partits socialistes!!!!!! NCat i Agrupament http://www.vilaweb.cat/noticia/4132808/20130710/vol-lagrupament-socialista-catalunya.html Psc http://www.socialistes.cat/ I Partit Socialista Obrer Català http://noticias.lainformacion.com/espana/fernandez-vara-pide-refundar-el-psoe-en-cataluna-tras-el-fiasco-del-psc_CLU0Q3bm7A5S8ZkUURs4i7/
Però escolta, en són quatre, no? NCat i Agrupament que no en són dos de diferents?
Home, si ASC es separa el més lògic es que s'ajuntin, no? Com SI i Rca... eh .. espera!
NCat + Agrupament = RCat? | 0.757104 | curate | {"ca": 0.8845177664974619, "es": 0.08121827411167512, "pt": 0.018401015228426396, "en": 0.015862944162436547} | |
cawac_ca_20200528_10_6839 | Tag Archives: comptabilitat
Si diem que la comptabilitat té com a funció el registre de les operacions econòmiques i financeres d’una empresa, institució o entitat durant un període determinat, trobaríem segurament poca discrepància. Leer más »
Existeix la convicció generalitzada que la comptabilitat és una disciplina que no hauria de comportar, en la seva aplicació, complicacions importants. Reflectir i registrar els fets econòmics seria, doncs, una qüestió merament tècnica (el sistema per partida doble o pressupostari per exemple), tota partir d’uns criteris marc convencionalment acceptats. Leer más » | 0.607971 | curate | {"ca": 0.9669421487603306, "fr": 0.03305785123966942} | http://www.joanbcasas.cat/tag/comptabilitat/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_752977 | https://www.youtube.com/watch?v=-YKJC3c600AI presenten el manifest http://www.casanostracasavostra.com/signaelmanifest sota l'organització Casa nostra és casa vostra.
Ja era d'esperar, tota la fel que regalima al fil.
Per sort sempre ens quedarà el Vaporwave per calmar-nos.A E S T H E T I C S
No ho puc veure i no sé de què em parles. Cinc cèntims?
Un estil de música amb una estètica associada molt surrealista i relaxant que va aparèixer fa cosa de 5 anys.V A P O R W A V EF E E L T H E V A P O RA E S T H E T I C S
Ah, molt bé. Me l'has recomanada per a que em relaxi?
No pas per calmar-te a tu, sinó per calmar l'ambient en general.V A P O RA E S T H E T I C S | 0.692112 | curate | {"ca": 0.8249619482496194, "it": 0.1141552511415525, "pt": 0.060882800608828} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_318326 | LEVEL, l'aerolínia de baix cost del grup IAG ja comercialitza els vols en codi compartit amb American Airlines ab Barcelona. Això vol dir que des d'aquest dilluns 30 d'agost, l'aerolínia americana ofereix els vols de LEVEL al seus canals de venda. Aquest servei de codi compartit ofereix la possibilitat al turista nordamericà de reservar destins com Barcelona, oferts per LEVEL, a través d'American Airlines, i això suposa la facilitat d'accés del turisme nordamericà a la ciutat comtal, gràcies a vols sense escales des de San Francisco i Boston.
Aquesta aliança arriba en un moment en que l'estat espanyol permet l'entrada sense restriccions ni proves a les persones que procedeixin dels Estats Units, i potencia el HUB de Barcelona com una escala cap a altres destinacions europees que ofereix IAG, a través de Vueling.
"Poder oferir els nostres vols als canals d'American Airlines ens permet potenciar la seva distribució en Nordamèrica. A més, en comercialitzar els vols de LEVEL en connexió amb els d'American Airinles, Barcelona és una ciutat encara més accessible per persones de Los Ángeles, Dallas o Austin", segons ha explicat a TouristNews, Lucí Adrover, directora comercial de LEVEL-
Temes turismehubaerolíniaEstats UnitsLevelAmerican Airlines
Contingut relacionat
Neix el Clúster TIC-Turisme de Catalunya, format per 24 empreses i agents que facturen 253 milions d'euros | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_253583 | Wentworth (Missouri)
Wentworth és una població dels Estats Units a l'estat de Missouri. Segons el cens del 2000 tenia una població de 141 habitants.
Demografia.
Segons el cens del 2000, Wentworth tenia 141 habitants, 58 habitatges, i 41 famílies. La densitat de població era de 272,2 habitants per km².
Dels 58 habitatges en un 31% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 51,7% hi vivien parelles casades, en un 17,2% dones solteres, i en un 27,6% no eren unitats familiars. En el 20,7% dels habitatges hi vivien persones soles el 13,8% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,43 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 2,81.
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 24,1% tenia menys de 18 anys, un 8,5% entre 18 i 24, un 22,7% entre 25 i 44, un 24,8% de 45 a 60 i un 19,9% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 40 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 84,5 homes.
La renda mediana per habitatge era de 19.063 $ i la renda mediana per família de 16.667 $. Els homes tenien una renda mediana de 17.083 $ mentre que les dones 19.063 $. La renda per capita de la població era de 12.051 $. Entorn del 40,9% de les famílies i el 32,8% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"de": 0.014275517487508922, "ca": 0.9778729478943612, "pt": 0.007851534618129907} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=253584 |
macocu_ca_20230731_9_567766 | Montane crea equips exteriors perfectes i la fiabilitat i la durabilitat dels seus productes són un tret distintiu. La companyia s’esforça per produir roba lleugera i transpirable per a aventures i expedicions a l’aire lliure per a que el qui el pugui gaudir al màxim. La marca ha esdevingut famosa entre tot tipus d entusiastes per la seva excel·lent qualitat i dissenys exclusius. Les jaquetes i dessuadores per a homes de Montane són un dels productes més populars amb una demanda creixent fins ara. La roba de Montane i els engranatges de senderisme de muntanya estan fets de material d’alta qualitat que serveix veritablement al propòsit. Els nostres productes són molt atractius i útils per convertir qualsevol experiència difícil d’alpinisme en un record agradable. | 0.793109 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_17_24370 | INFORME FEDEA
22/01/2020 - 16:58 CET 0 Comentaris
RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL
13/12/2019 - 16:10 CET 0 Comentaris
A MOLLET DEL VALLÈS
10/07/2019 - 12:36 CEST 0 Comentaris
Direcció nord
12/02/2018 - 08:47 CET 0 Comentaris
Està controlada
14/09/2017 - 13:30 CEST 0 Comentaris
04/01/2017 - 12:38 CET 0 Comentaris
Un jutge ha dictat l'ingrés després de la segona denúncia en poques setmanes
13/11/2016 - 21:47 CET 0 Comentaris
El festival Al Ras reuneix des de fa 15 anys músics i aficionats a aquest gènere tradicional nord-americà
18/10/2016 - 17:51 CEST 0 Comentaris
10/10/2016 - 19:26 CEST 0 Comentaris
07/10/2016 - 21:05 CEST 0 Comentaris
COMPARTIR FOTOS
21/04/2016 - 12:10 CEST 0 Comentaris
20/04/2016 - 17:46 CEST 0 Comentaris
LABORAL
11/02/2016 - 10:03 CET 0 Comentaris
La fàbrica elabora el rom Bacardí i el Martini i dóna feina a 90 treballadors
INCIDENT A LA LÍNIA R3
29/08/2015 - 12:11 CEST 0 Comentaris
L'interventor va patir una amputació parcial de l'orella a conseqüència de la mossegada del passatger
PASSATGERS VIOLENTS
25/08/2015 - 20:41 CEST 0 Comentaris
INDÚSTRIA
27/07/2015 - 18:23 CEST 0 Comentaris
La Generalitat convoca la multinacional i el comitè abans de la vaga indefinida contra el trasllat de la producció a Saragossa
COMPLEXA INVESTIGACIÓ
17/07/2015 - 10:26 CEST 0 Comentaris
En aquell assalt, en el qual van participar tres persones, va resultar mort un vigilant de seguretat
HI HA CINC FERITS LLEUS
11/12/2014 - 07:56 CET 0 Comentaris
L'ajuntament ha reallotjat 17 persones de sis famílies
15/06/2014 - 13:16 CEST 0 Comentaris
La víctima mortal és un dels dos ocupants del ciclomotor
INFORMACIÓ COMPARTIDA
28/06/2013 - 22:29 CEST 0 Comentaris
El cap de la policia de Mollet i un agent de les Franqueses creen una xarxa de fils de Twitter que ja coordina policies de 50 municipis catalans
Qui som Contacte RSS Mapa web Publicitat Avís legal Política de privacitat Política de cookies | 0.550289 | curate | {"en": 0.05353319057815846, "ca": 0.5653104925053534, "it": 0.20985010706638116, "ja": 0.010171306209850108, "es": 0.15310492505353318, "pt": 0.008029978586723769} | : /ca/llocs/mollet-15273 |
mc4_ca_20230418_2_37356 | Blog COFB Cap a una millor gestió del dolor crònic no oncològic - Blog COFB
Posted By admin On febrer 3, 2016 @ 1:54 pm In Món col·legial | No Comments
URL to article: https://blog.cofb.cat/cap-a-una-millor-gestio-del-dolor-cronic-oncologic/ | 0.426149 | curate | {"ca": 0.6276150627615062, "en": 0.3723849372384937} | https://blog.cofb.cat/cap-a-una-millor-gestio-del-dolor-cronic-oncologic/print/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_18287 | Tarda del diumenge 19 de juny. Hem finalitzat la Ribalera i ara estem aplegats al dinar-berenar dels voluntaris. Alguns cansats, altres rebentats, altres eufòrics, però amb el sentiment comú de la feina ben feta.
Llegeix més...
Massís dels Ports
Publicat el 11 Agost 2022
Aprofitant els tres dies de festa, vam decidir anar cap als Ports de Tortosa per fer excursions i, de passada, donar una ullada a les dues plaques de sostres comarcals que hi vam posar pel Centenari: La Tosseta Rasa (1.217 m, sostre comarcal de la Terra Alta) i el Mont Caro (1.442 m, punt culminant del massís i sostre comarcal del Baix Ebre).
Llegeix més...
Tossal de la Baltasana
Publicat el 07 Agost 2022
Aquest cop la sortida de Senderisme l’hem fet en cotxes particulars, ja que no s’hi ha apuntat prou gent per omplir un autocar. Potser ha estat la por de la calorada que s’anunciava pel cap de setmana?
Llegeix més...
Serra d’Ensija
Publicat el 28 Juliol 2022
El dissabte 14 de maig anem d’excursió. Un mes més, som un grup nombrós, amb ganes de fer muntanya, aquesta vegada a la Serra d’Ensija.
Al voltant de les 9:00 l’autocar ens deixa a la Pleta de la Vila on ens reunim amb els que han vingut amb cotxe i esmorzem amb un sol que ja sembla que ens acompanyarà tot el dia.
Llegeix més...
Sortida Familiar al Montcau
Publicat el 18 Juliol 2022
Ens hem trobat un grup de 4 famílies per fer la sortida al Montcau, tal com marcava el calendari de Famílies. La sortida ha començat al pàrquing del Coll d’Estenalles, on el dia ha començat amb un temps estiuenc.
Llegeix més...
Punta Suelza amb esquís
Publicat el 01 Juliol 2022
El darrer cap de setmana d’abril teníem programada la sortida d’esquí als Culfredes, un seguit de tres cims de 3000 metres situats al Pirineu aragonès, prop de la Vall de Biadós, a l’esquerra de Tabernés… Però cada any neva menys i pitjor, així que no les teníem totes de que hi quedés prou neu com per a poder realitzar part de l'ascensió i sobretot, el descens, a sobre dels nostres dispositius de lliscament.
Llegeix més...
Agenda
Properes Activitats
Mes anteriorPròxim mes
Decembre 2022
Dil
Dim
Dic
Dij
Div
Dis
Diu
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
50 anys de la 1ª Travessa Imtegral amb esquís a Pics d'Europa
20:00
L'any 1972, ara fa cinquanta anys, socis de l'Agrupació Excursionista "Catalunya" van realitzar la primera travessa integral amb esquís als Picos de Europa. Amb aquest motiu, el proper dilluns 12 de | 0.657326 | curate | {"ca": 0.917054591620821, "es": 0.05374523910283538, "fi": 0.005924672027084215, "it": 0.003808717731696995, "fr": 0.009310198899703767, "en": 0.0033855268726195515, "de": 0.0033855268726195515, "vi": 0.0012695725772323319, "id": 0.0012695725772323319, "sv": 0.0008463817181548879} | https://aec.cat/?start=10 |
macocu_ca_20230731_1_592594 | LLoc: Tarda Plaça de la Sardana, nit Sala Polivalent Data: 6/2/2018 Hora: 18:00 i 23:00 Població: Almacelles Observacions: Jovenívola d'Agramunt i Lo Castell
Bona llavor
Girona aimada | 0.601861 | curate | {"ca": 0.8674033149171271, "es": 0.13259668508287292} | |
mc4_ca_20230418_3_128806 | Presentació | Club Nàutic Coma-ruga
Club Nàutic Coma-ruga » Presentació
El Club Nàutic de Coma-ruga és una entitat privada constituïda el març de 1970. Te com objectiu el foment i la pràctica d’esports nàutics, principalment la vela i por això està afiliat a la Federació Catalana de Vela (F.C.V.). El domicili social es troba en el Port Esportiu a Coma-ruga, terme municipal de El Vendrell (Tarragona).
El Club Nàutic de Coma-ruga te diversos tipus de socis: socis d’honor, socis fundadors, socis de número, socis juvenils, socis esportius i socis transeünts. Els requisits per ser admesos com soci de qualsevol modalitat, son: omplir una sol·licitud i ser admès per la Junta Directiva.
El Club Nàutic de Coma-ruga es regeix pels estatuts axis com pel reglament general de règim interior. Des de 1975 el Club ostenta l’explotació del Port Esportiu de Coma-ruga, el qual també posseeix el seu propi reglament. El Nou Port, tindrà un nombre total de 220 amarradors, alguns d’ells en règim de lloguer per transeünts.
Port actual
A la Secció Esportiva tenim l’Escola de Vela, el Club de Vela, Pesca esportiva, la Secció de Creuers, el Centre d’Immersió i l’Acadèmia Nàutica.
Dins de l’Escola de Vela estan reconegudes les classes: optimist, làser, làser radial, làser 4.7 i RS Tera, a més a més d’embarcacions tipus Raquero i Ludic utilitzades en els cursets amb tripulació col·lectiva a nivell bateig de mar per alumnes infantils o minusvàlids.
El Club Nàutic de Coma-ruga està sent designat des de fa ja alguns anys com centre d’entrenament hivernal per les diferents classes d’embarcacions dins del programa desenvolupat per la Federació Catalana de Vela (F.C.V. ), per poder inscriure’s, el regatista ha de disposar de llicència i del carnet de la classe corresponent.
Per altre banda, el Club Nàutic de Coma-ruga es organitzador de regates d’àmbit local i regional.
Una altra secció del Club dins de l’àrea esportiva és el “Club de Vela” que ofereix un servei de lloguer d’embarcacions amb o sense monitor depenent de les necessitats.
S’organitzen periòdicament sortides de pesca en les modalitats de fondo, curricà, tinta i d’altura, a més a més de múltiples actes socials com regates, dinars, sopars, etc. aprofitant les instal·lacions del local social i la terrassa, des d’on es gaudeix del mar, del sol i la lluna. | 0.844202 | curate | {"ca": 0.9952215464813206, "es": 0.0047784535186794095} | http://www.clubnautic.com/presentacio/?ajaxCalendar=1&mo=3&yr=2018 |
mc4_ca_20230418_9_193059 | Cosas que pasan por mi cabeza: I nosaltres, què?
Sólo escribiré de lo que sé, lo que me preocupa o lo que me interesa. Lo "políticamete correcto" queda fuera, y sinceramente, si soy yo, perdonad, pero habrá alguna que otra palabrota dissabte, 17 de maig de 2008
Crec que dos o tres dies després d'iniciar-se la campanya d'enguany de la renda, vaig veure a la televisió (sóc una teleadicta) un anunci sobre quina casella hem de marcar perquè amb la nostra contribució ajudem a l'esglèsia i no pas als "pringadillos" que ens aprofitem dels serveis socials.Sembla ser que ells ho necessiten més, igual és per poder pagar l'anunci, és clar que segur que algú els ho ha pagat i a sobre els hi ha fet.I nosaltres? qui ens pagarà l'anunci? hi hauran subvencions per pagar anuncis? o s'han gastat els diners en la llei de dependència? Un altre misteri.Per cert, a quina esglèsia? l'anglicana, la protestant, la musulmana, l'ortodoxa, els budistes, els seguidors de San Cucufato mártir......? o a l'esglèsia catòlica, que representa una de les fortunes més grans del món?Jo, la veritat és que suposo que he posat la creueta a "altres fins d'interés social", i dic suposo perquè la declaració me l'ha fet el meu amic (el del café), però com el conec sé que no ho ha posat a l'esglèsia ni per equivocació.Així no ens guanyarem mai el cel. No tenim remei. | 0.759383 | curate | {"es": 0.1942985746436609, "ca": 0.7434358589647413, "it": 0.05101275318829707, "pt": 0.011252813203300824} | http://annaguillen.blogspot.com/2008/05/i-nosaltres-qu.html |
naciodigital_ca_20220331_0_58364 | L'executiu comunitari transferirà aquesta vacant a la delegació de Madrid i ja ha convocat el concurs intern: la plaça la cobrirà un traductor que tingui "el castellà com a llengua materna i un molt bon coneixement de la cultura espanyola" i que domini l'anglès i el francès, però no necessàriament el català, tot i que "es valorarà el coneixement de llengües regionals i altres idiomes", que en cap cas no són obligatòries.
Els eurodiputats ho consideren "absurd, pèsim i preocupant" | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/13905/comissio-europea-es-carrega-unic-traductor-catala |
mc4_ca_20230418_6_753976 | Justa venjança | Kiwi's Land
Publicat el 24/07/2012 per Marc Fonoll La venjança està mal vista. Però deixeu-vos d’hòsties, la venjança és ben humana i no em crec que mai l’hàgiu executada d’una manera o una altra. I jo no sóc l’excepció, ho sento. Avui, dos mesos i mig després, he servit un d’aquells plats freds coneguts com a tal. De fet, tot i consecució de l’acte, el que he fet no ha estat res més que la meva feina. Consciència tranquil·la.
M’explico. La classe més adulta que tinc a l’escola té una mitjana d’edat de 16 anys. Adolescents explosius incontrolables hormonalment hiperactius amb una verbositat pròpia més pròpia d’un Fidel Castro en plenes condicions mentals i físiques que no pas d’uns estudiants que s’estan preparant per entrar a la Universitat.
Resumint, que no callen ni a cops de canya de bambú. Però avui, ves per on, com que feien els exàmens de meitat de semestre, estaven ben callats i concentrats fent el que jo fa 15 anys anomenava “controls”. I després de dinar a tocat el d’anglès.
A la classe tinc un noi que parla anglès. Va estudiar tres anys a una escola internacional i el seu nivell és millor que el de qualsevol alumne o professor de l’institut, de lluny. La meva feina, fàcil, controlar que ningú copiés. I en aquest àmbit, me les sé totes.
M’he assegut a una cantonada de la classe, observant el meu alumne privilegiat i esperant que cometés l’error de començar a regalar respostes als seus amics. Ha tardat 15 minuts. M’he aixecat i, tranquil·lament m’he dirigit cap al noi en qüestió. No he dit res, senzillament m’he quedat dempeus al seu costat i mirant-lo durant els 45 minuts d’examen que restaven. Ell rai, que aprova sense problemes, però la munió de xavals que esperaven la còpia fàcil del seu company, puntuaran menys que l’Espanyol a la Champions.
A veure si això els serveix per estar més atents a classe.
Sensació estranya la de marxar de l’escola amb un somriure d’orella a orella.
L'entrada va ser publicada el General per Marc Fonoll. Guarda l'enllaç permanent. Un pensament sobre “Justa venjança” Amanda el 24/07/2012 a les 16:33 va dir: | 0.810755 | curate | {"pt": 0.013513513513513514, "ca": 0.946911196911197, "es": 0.029922779922779922, "en": 0.009652509652509652} | https://fonoll.wordpress.com/2012/07/24/justa-venjanca/ |
macocu_ca_20230731_4_39771 | En el ple de l’IEC del passat 19 de gener de 2022 va tenir lloc l’acte de commemoració del 50è aniversari del decés de Ferran Soldevila. Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica, va iniciar la commemoració exposant que el 2021 s’esqueien els cinquanta anys de la mort de Ferran Soldevila, historiador, escriptor, traductor, periodista i membre insigne de l’IEC. «Es van fer actes arreu i l’IEC no podia deixar de reivindicar la figura de Soldevila.» | 0.779116 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_10_75700 | La barrera de Torredembarra i Altafulla es desmuntarà dimecres, dijous, divendres i dilluns, en cas que el temps ho permeti
per Albert Fuertes 24/11/2021 15:00h
Els peatges de les autopistes al seu pas per les comarques de Tarragona van desapareixent a poc a poc. A principis d'aquest novembre, el Ministeri de Transports va començar a desmantellar els peatges de les autopistes AP-7 i AP-2.
Unes maniobres que es van iniciar després que el passat 31 d'agost s'aixequessin les barreres en acabar les concessions. Es va començar amb l'enderrocament del peatge troncal del Vendrell, al Baix Penedès, i el troncal de Vila-seca.
En aquell moment, Joan Maria Sabaté, subdelegat del govern espanyol a Tarragona, explicava que eren els més problemàtics per al trànsit i estarien desmuntats en un termini d'un mes.
Després d'aquests, la Demarcació de Carreteres de la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha informat que s'iniciarà el desmantellament del peatge de Torredembarra i Altafulla.
El desmuntatge dels antics peatges de la demarcació de Tarragona, que s'allargarà fins al primer semestre de 2022, suposaran un cost de set milions d'euros. Tots aquests inclouen la supressió de totes les barreres, tant les troncals com les dels accessos.
Abans, ja s'havien desmantellat totes les barreres que hi havia en el tram de l'AP-7 entre Tarragona i Alacant.
Arriba el desmantellament del peatge a Torredembarra i Altafulla
El paisatge a les autopistes continua el seu canvi a la demarcació de Tarragona. Carreteres de l'Estat ja ha assenyalat la data per acabar amb la barrera que hi ha a Torredembarra i Altafulla.
En concret, aquest dimecres s'han iniciat les tasques de desmantellament. Unes obres que es faran també dijous i divendres i el pròxim 29 de novembre està previst finalitzar-les. En aquest sentit, al quilòmetre 232,247 de l'AP-7 ja no hi haurà peatge.
Els treballs afectaran els moviments de sortida i entrada de l'autopista, concretament, entre les vuit del matí i les sis de la tarda. Les obres es portaran a terme si ho permet la situació meteorològica i amb la senyalització corresponent. | 0.820058 | curate | {"ca": 1.0} | https://catalunyadiari.com/tarragonadigital/baix-gaia/carreteres-desmantella-peatge-ap7-torredembarra-altafulla |
mc4_ca_20230418_2_645387 | El sud de França concentra mig centenar d'islamistes que estan radicalitzats - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
El sud de França concentra mig centenar d'islamistes que estan radicalitzats
acn | ribesaltes 21.11.2015 | 00:00
Les forces de seguretat franceses controlen al sud de França 50 persones en procés de radicalització, entre els quals hi ha potencials gihadistes. A alguns, la policia els ha detingut o bé ja es troben a la presó. Les forces de l'ordre estrenyen el cercle al voltant dels individus, inclosos al llistat, que cada cop s'apropen més a l'islamisme radical. Els atemptats de París i l'estat d'urgència que viu França, al territori s'ha traduït en 17 entrades i escorcolls -la majoria, a Perpinyà- i un arrest domiciliari. A la frontera han extremat els controls, que s'han multiplicat per sis i una setmana han aturat 3.275 conductors i han empresonat 23 delinqüents.
França està en estat d'emergència arran dels atemptats de París i la prefectura dels Pirineus Orientals ha demanat reforços policials d'altres departaments i també que es mobilitzin reservistes de l'exèrcit per fer front a l'amenaça gihadista.
La prefecta, Josiane Chevalier, ja ha fet ús dels poders que li ha atorgat l'estat per ordenar 17 entrades i escorcolls a domicilis, fonamentalment a la ciutat de Perpinyà. Una d'aquestes ha acabat en un arrest domiciliari. | 0.821218 | curate | {"ca": 0.974188790560472, "pl": 0.025811209439528023} | http://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2015/11/21/sud-franca-concentra-mig-centenar/338053.html |
crawling-ib3_ca_20230205_0_97845 | El fenòmen ha aparegut a mar i terra al municipi de Ciutadella i a zones com Cala Galdana. Les xarxes socials tot d’una s’han fet ressò de la tempesta. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/les-imatges-dels-caps-de-fiblo-de-menorca-a-les-xarxes-socials |
racoforumsanon_ca_20220809_4_252042 | Hola...!! M'agradaria diros una cosa de que uns amics i jo estem intentant fer i posar en marxa un GRUP D'ANIMACIÓ per animar a la CANTERA del F.C.BARCELONA...... M'agradaria dir-vos que si hi ha algu aqui que estigues interessat es posses en contacte per ki amb mi i nosaltres ja parlariam de quedar per animar als partits que venen ara....!! nosaltres anem a passar-nos-ho be i animar al nostre equip aixi que tot el que estigui interessat no ho dubteu digeu-lo.....!!! ESPERO LES VOSTRES RESPOSTES......!!! ! !! VISCA EL BARÇA ! !! I ! !! VISCA CATALUNYA ! ! !
Vinga animeu-vos a venir a aniamr a la PEDRERA del F.C.BARCELONA ESPERO LES VOSTRES RESPOSTES....
ostia a vegads ja fot mandra na al camp nou, imagint al mini.... | 0.473662 | curate | {"pt": 0.0351123595505618, "ca": 0.7359550561797753, "en": 0.08848314606741572, "fr": 0.004213483146067416, "es": 0.13623595505617977} | |
macocu_ca_20230731_2_24272 | Benaguasil prepara un cap de setmana faller i solidari
Amb parada per a dinar, a les 14:00 hores, aquest esdeveniment esportiu tindrà lloc de 10:00 a 19:00 hores.
Qui desitge inscriure’s deurà fer-ho fins el proper dimecres,1 4 de febrer. Els xiquets, fins els 15 anys, podran aportar un joguet a canvi. Mentre, el majors d’a partir 16 anys podran deixar menjar no perible.
Durant la jornada, a les 15:30 hores i a les 16:00 hores, hi hauran unes xerrades sobre el treball que Càritat porta a terme a la localitat. A més a més, hi haurà tallers de xapes i jocs tradicionals per als allí presents.
D’latra banda, el mateix diumenge, a les 19:00 hores, les dèu comissions falleres del municipi es congregaran a la Plaça Major de la localitat per a acollir la tradicional cridà fallera.
En definitiva, un diumenge os la solidaritat i les Falles seran les principals protagonistes de la jornada. | 0.797703 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_216075 | El racò d'en JaSaiHe: Noticies Paperli
Noticies Paperli
Wikileaks, 16.02.2011
Hillary Clinton campions de la llibertat a Internet, però adverteix sobre Wikileaks
csmonitor.com - En un discurs de la política, la secretària d'Estat Hillary Clinton demana la llibertat d'expressió a Internet un agent fonamental del canvi.Però la seguretat continua sent important, afegeix, trucant WikiLeaks documents 'robats ....
Fila Wikileaks intensifica moure's com EUA "intimidad" contra Twiter / Mijants de comunicació
guardian.co.uk - Les revelacions WikiLeaks han enfurismat al govern dels EUA, i en un discurs a Washington, Hillary Clinton, la secretària d'Estat, va dir que els països no haurien d'haver de triar entre "la llibertat i la seguretat ...
La hipocresia extraordinària de Hillary Clinton - El Tocon
blogs.crikey.com.au - El discurs sobre la llibertat a Internet de la Secretaria d'Estat Clinton temps durant la nit d'Austràlia conté algunes observacions reflexiu sobre la connexió entre la comunicació en línia, la política i la llibertat ....
WikiLiaks en els mitjans d'avui: la cobertura Cablegate
wlcentral.org - The Guardian: Els cables de Wikileaks no mostren evidència de la mà de l'Iran en els disturbis Bahrain "fonts EUA desdenyós de la legació de Bahrain, i ja el 2008 va prendre nota de les tensions entre la majoria xiïta i el Sol ...
Papers del Pentàgono Wikileaks: Daniel Ellsberg, que va publicar els Papers del Pentàgono fa 40 anys, parlarà en la FAU sobre Wikileaks i Vietnam
sol sentinel.com - Quatre dècades abans de la controvèrsia WikiLeaks, Daniel Ellsberg fuites li va valer l'etiqueta de "perilloses en l'home d'Amèrica. La majoria de" A la dècada de 1970, Ellsberg, un analista militar d'alt secret amb la s. ..
Font: Catalunya Noticies | 0.821922 | curate | {"ca": 0.9788571428571429, "en": 0.009142857142857144, "ru": 0.012} | http://jsatorra.blogspot.com/2011/02/noticies-paperli_16.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_609856 | Enganxada entre la CUP i Ciutadans al ParlamentArrufat els acusa de "catalanòfobs" i Carlos Carrizosa replica que no "doni lliçons de catalanitat" El portaveu de la CUP, Quim Arrufat, i el diputat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, s'han enganxat durant el debat de la moció sobre "la utilització de l'escola com a eina de construcció nacional" presentada pel partit d'Albert Rivera. El primer ha aprofitat la seva intervenció per retreure-li "la catalanofòbia" i Carrizosa li ha replicat que no "doni lliçons de catalanitat". Arrufat ha manifestat que "estem davant d’una moció més de l’obsessió identitària del bloc identitari d’aquest Parlament, insistint permanentment a treure temes vinculats a la identitat nacional i a alterar la identitat i, per tant, denunciar-la, parlar-ne, etcètera, oi?" "Aquí -ha dit- el que hi ha bàsicament és una catalanofòbia creixent i una catalanofòbia bàsicament militant". "El que els fa ràbia és, exactament, vull dir que els catalans bàsicament existim, que bàsicament existim com a catalanoparlants, que existim com a nació, que existim com a marc nacional, que, a més a més, tinguem projectes col·lectius propis, això és el que els fa ràbia a vostès", ha afegit. El de la CUP ha retret a Ciutadans que "tenen catalanofòbia oberta contra el projecte nacional, contra la nació catalana, el conjunt dels Països Catalans i, en concret, al Principat de Catalunya". "L’obsessió identitària del bloc espanyolista no té en absolut cap mena de límit", ha reblat. El diputat de Ciutadans, un cop ha acabat el debat, ha demanat el torn de paraula per al·lusions i ha instat Arrufat a que "retiri les paraules que ha pronunciat respecte que som 'catalanòfobs', i que odiem el català i que pretenem acabar amb el català". Finalment, Carrizosa ha assenyalat que "no ens donarà vostè, senyor Arrufat, lliçons de catalanitat, ni serà vostè més català que el que és aquest diputat". "Per tant, li demano que les retiri perquè és un llenguatge bèl·lic i de confrontació el que vostè ha utilitzat", ha conclòs. http://politica.e-noticies.cat/enganxada-entre-la-cup-i-ciutadans-al-parlament-82432.html
La gent del racó que tant crítica a la CUP, sobretot aquells que diuem que no són independentistes, no teniu res a dir en aquests fils?
Van a contracorrent com sempre. Com més simpaties es guanya la CUP al carrer (que és on realment val la pena), més mordaces i gratuïtes són les crítiques que rep aquí al xat.
al parlament es va a treballar no ha fer pallassades tant per part de Cs. com de la Cup.Aquestes estan de mes i son per consum intern.
Que el portaveu de C's surti begut a la tribuna ho entenc com una pallassada. Ara em pot dir quines pallassades ha fet la CUP al Parlament? Gràcies.
la sabata d´en Fernandez, el Si critic a la declaració de sobirania, l´abstenció del altra dia i moltes altres, els escarafalls del Arrufat
Cuidado!!! No confondre pallassada amb posicions polítiques que tu no tens la capacitat d'entendre o no comparteixes. Votar "si", "no", o "abstenció" no és una pallassada. Ara entenc el teu missatge, no anava amb criteris de comportament, sinó polítics. Fas trampa, amic! !
per mi son pallassades dons no aporten res de positiu i son nomes son per consum intern i acontentar a la claca.podré haver perdut agilitat de comprensió instantanea, però tinc experiència i aixo em permet no comentar a la babalà i meditar abans de deixar anar un comentari. Jo recolzo la feina de Las Cup a nivell municipal. tenen la seva raó de esser, a nivell Nacional m´han decebut i punt. incoherència i pallassades
Treure la sabata no ha portat res de positiu? | 0.83811 | curate | {"ca": 0.9834548513740886, "pt": 0.011497476163768929, "it": 0.0047672462142456535, "fr": 0.00028042624789680314} | |
crawling-populars_ca_20200525_50_46226 | Un contenidor d'escombraries, una barca, àncores amb cadenes, cons i blocs de formigó són alguns dels 26 objectes que l'entitat especialitzada en la conservació, estudi i divulgació del medi marí SUBMON ha retirat de la posidònia de la badia de Cadaqués, a ple Cap de Creus.
El projecte LIBERA, impulsat per SEO/BirdLife -l'ONG ambiental degana a Espanya- en aliança amb Ecoembes (organització mediambiental sense ànim de lucre que promou l'economia circular a través del reciclatge dels envasos), té com a objectiu alliberar els espais naturals de deixalles.
Dins la línia de treball del coneixement de l'abandonament de residus en entorns marins, s'ha creat una nova aliança amb SUBMON per contribuir a la conservació de les praderies de posidònia a través de la retirada de residus de gran mida.
Aquesta aliança consisteix a estudiar i retirar, sempre que sigui possible, residus de gran mida dels fons amb presència de posidònia, una planta endèmica essencial per mantenir la biodiversitat del mar Mediterrani.
Les zones on es durà a terme l'estudi són els fons marins del Cap de Gata (Almeria), l'illa de Tabarca (Alacant), la Azohía-Cap Tiñoso (Múrcia) i el Cap de Creus (Alt Empordà).
El primer punt on s'han dut a terme les actuacions ha estat a la badia de Cadaqués, on s'han extret 500 quilos de residus concretats en 26 objectes, principalment elements utilitzats per al registre d'embarcacions en desús i restes d'embarcacions enfonsades.
Per a la retirada dels residus als fons marins es realitzen els treballs en dues fases, una primera de localització, valoració i geoposicionament i una altra d'extracció.
Abans de realitzar l'extracció i retirada dels residus es valora el tipus d'objecte del qual es tracta i la seva possible integració a la praderia de posidònia, integració que es produeix quan l'objecte, a causa del seu pes i del tipus de sediment, s'hi incrusta, per la qual cosa l'acció d'extracció pot comportar un major impacte sobre la posidònia que el mateix residu.
Aquestes actuacions se centren en les praderies de posidònia per ser una planta marina endèmica del Mediterrani, amb un paper ecològic fonamental per al correcte funcionament del medi marí, per exemple, per ser l'hàbitat i refugi de quantitat d'espècies marines o per la seva elevada taxa de producció d'oxigen, que la converteixen en el pulmó del Mediterrani.
Per tot això, aquesta planta marina està protegida tant en l'àmbit nacional com internacional, conformant un hàbitat catalogat com d'interès prioritari per la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43 / CEE).
Aquesta primera acció de retirada de grans residus ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cadaqués i s'emmarca en la campanya "1m2 per les platges i els mars" del projecte LIBERA, que consisteix en la presa de dades, amb la participació ciutadania, dels residus que s'acumulen a platges i mars.
Aquestes dades d'aquesta extracció s'integren a la base de dades del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO).
Els mesos vinents Submon seguirà fent la resta d'actuacions previstes a les províncies d'Alacant, Almeria i Múrcia. | 0.866229 | curate | {"ca": 1.0} | : /alt-emporda/2019/10/02/retiren-primers-residus-praderies-posidonia/1005793.html |
macocu_ca_20230731_10_282260 | L’olor a pólvora inundarà Burjassot el diumenge en la seua II Burjadespertà
Des de 11/03/2018 fins a 11/03/2018
Burjassot començarà la setmana fallera omplint els seus carrers de l’olor a pólvora i del so dels trons de bac. Ho farà el diumenge que ve 11 de març a partir de les 8 del matí, moment en el qual començarà, de la mà de la Penya El Coet, comptant amb la col·laboració de l’Agrupació de Falles, presidida per Iván Heredia i de l’Ajuntament de Burjassot, des de la regidoria de Falles, dirigida per Estefanía Ballesteros, la II Burjadespertà. Les inscripcions per a la participació es tancaren el passat mes de febrer.
La concentració serà a les 7:30 del matí en la Plaça de la Concòrdia per a la recollida dels trons de bac i, després de la mateixa, a les 8h, començarà, el recorregut de la Burjadespertà pel carrer Colón fins a arribar a la Plaça de l’Ajuntament. Des de la Penya han recordat que totes les persones que participen, tant majors com menuts, hauran de ser posseïdors del certificat emès per la Conselleria, el Curs Reconegut com a Expert (CRE) en la modalitat despertà. | 0.847217 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_547905 | [Opinió] Contra la policia del llenguatge | contrainfo.cat | Projecte contrainformatiu autogestionat de Mallorca
[Opinió] Contra la policia del llenguatge
Publicat per Publicació Oberta dia 19 agost 2016 – 15:132 Comentaris | 578 views
El llenguatge és una eina comunicativa [1] – així que al nivell més fonamental, sempre que se t’entengui de forma satisfactòria per a tu, ha fet la seva feina. A més, és una eina que, com les persones, és infinitament adaptable. No és estàtic, està canviant constantment, i aquests canvis ocorren a través d’una combinació d’experimentació i ús solt. Allò correcte en un llenguatge en un context socio-històric pot ser incomprensible en un altre.
Aquesta mutabilitat està directament juxtaposada front la institucionalització lingüística, és a dir, la regulació que ocorre a les escoles, universitats, llocs de treball, diccionaris – que existeix per al propòsit explícit de prendre el llenguatge com a hostatge per part d’una elit socio-econòmica. La llengua estàndard no és ’estàndard’ – és la llengua d’un grup social particular que s’imposa sobre la resta de la població.
Com a norma general, la gent aprèn a comunicar-se en les llengües en les quals és criada en la mesura de les seves capacitats i necessitats. Seria ridícul esperar que la gent gasti energia en crear comunicació «fàcil» més enllà del que és necessari per a elles, encara que siguin tècnicament capaces d’aprendre-ho. A qui li estan facilitant les coses, realment, si «l’estàndard» que es pretén que emprin no és ni natural ni accessible? Per què una treballadora de fàbrica sense cap expectativa de trobar millor feina (culpa de la desigualtat sistèmica) hauria de dedicar-se a adequar la seva gramàtica i ortografia quan en realitat no enriqueix la seva vida? Què passa si les regles naturalitzades a la seva comunitat són contràries a les regles naturalitzades a «l’estàndard», com és el cas de molts dialectes culturals i regionals? Què passa si la llengua oral i escrita que es desvia de «l’estàndard» és una part arrelada de la seva cultura? Què passa si decideix no emprar l’estàndard per què la manera en la qual està polititzada funciona en contra seva? Què passa si saben que escrivint les frases taquigràficament és igual d’efectiu i que fer-ho d’altra manera és una pèrdua de temps?
Així, si acceptam que el llenguatge és una eina de comunicació, i que no calen regles rígides per a que ocorri – i també que la rigidesa és una fal·làcia igualment perquè tot llenguatge és amorf – hem de demanar-nos que està passant realment en el moment d’una «correcció».
Què està dient el corrector quan es posa a corregir?
És quasi sempre microagressiu – estàs fent una afirmació sobre el seu ús del llenguatge que t’allunya de l’altre, i aplica una jerarquia en la qual tu estàs per damunt de l’altra persona, per que estàs delimitant quina és la forma vàlida de parlar o escriure.
Aquest tipus de microagressió està sovint inclinada desproporcionadament vers migrades, indígenes i gent de color en general (heus ací el racisme). Està inclinat cap a persones que tenen problemes amb l’escriptura, l’ortografia o la sintaxi – com gent amb dislèxia, però també amb freqüència gent amb TDAH, o gent amb mobilitat reduïda, o gent amb altres tipus de trastorns de desenvolupament. Està inclinada cap a persones pobres l’educació de les quals les ha defallit, o com a mínim no ha remarcat la importància de la gramàtica i l’ortografia com ho trobares tu a l’escola privada o a les zones més riques. Sovint aquestes tres coses es solapen i multipliquen. Com més lluny estigui un individu de la imatge d’home ric, blanc, heterosexual, sa, neurotípic i cis, més probable és que esdevingui vigilat, i més probable que es trobi en una posició on el seu llenguatge quotidià és considerat no-normatiu, per començar. I tot això sense entrar en la correcció en el context de l’imperialisme, el colonialisme i la naturalesa obligatòria d’algunes llengües a molts països occidentals [2].
En realitat, aquest patró pot ésser perpetuat per literalment qualsevol des de dins de les jerarquies socials i la ideologia subjacent romandria igual: defensar la institucionalització del llenguatge i emprar l’estatus d’elit proporcionat pel fet d’esdevenir àrbitre del llenguatge per a menysprear qualcuna altra persona.
Evidentment hi ha excepcions, especialment on la correcció i l’aclariment queden molt prop l’un de l’altra, o quan qualcú demana el teu punt de vista, però en gran part trob que la vigilància i la correcció són completament innecessàries [3].
No és qüestió d’abandonar les regles tant com de reconèixer que aquestes poden i haurien de ser flexibles, i que hi ha múltiples consideracions tant per com es conceptualitza l’ús “adequat” del llenguatge com per el que passa quan la gent intenta fer complir aquestes regles. La vigilància interpersonal del llenguatge opera fora dels límits del raonable aclariment o l’educació. Si pots entendre el que qualcuna està intentant dir (malgrat calgui un petit esforç), no hi ha raó per a corregir-la. Si no pots entendre-la, llavors demanar un aclariment és una resposta genuïna i empàtica que permet la comunicació. En una gran majoria de les situacions, la persona a la qual se li demana que aclareixi aprendrà de l’experiència, o tu n’aprendràs.
Crec que és fàcil, quan estàs en una posició privilegiada o has tengut una educació privilegiada (com jo), mirar les desviacions de la NOSTRA norma i pensar que són desviacions i punt. És fàcil pensar que estam fent bé estirant les orelles a la gent (al cap i a la fi, estam ajudant a qualcuna a aprendre a comunicar-se més efectivament amb noltros, la gent estàndard, normalitzada, predeterminada!). Però estam fent això en realitat? Estam creant una millor comunicació o n’estam creant una més homogènia que pareix i sona com mos agrada que soni? Qui té les males habilitats lingüístiques, si no som capaces de reconèixer i llegir més enllà de la diferència? Cada llengua existeix en una sèrie de constel·lacions interrelacionades, cadascuna igual de vàlida que la resta – el fet que un tipus particular d’una llengua hagi esdevingut estàndard i és forçada com a estàndard és increïblement polític. L’elecció de treballar contra això també és política, però és el tipus de política que demana que la gent privilegiada cedeixi terreny.
Per acabar, respetesc que no estic defensant l’abandonament de “les regles”. Estic demanant que la gent deixi d’actuar com si les regles fossin iguals per tot i per a tothom, o que ho haurien de ser, o que s’han de seguir fil per randa per a que el contingut del missatge sigui legítim. Som gent creativa, intel·ligent i adaptativa – podem desxifrar-nos l’una a l’altra. I sovint ja ho hem fet, però ens interessa més lluir el múscul lingüístic que prestar atenció al que s’està dient.
[1] Val a dir que la comunicació no és la seva funció principal, ni tan sols va ser “dissenyat” per a comunicar-se. Segons Chomsky, el llenguatge va ser dissenyat per crear i interpretar pensaments. Ho explica breument aquí.
[2] Val la pena deixar per escrit que aquests tipus de dinàmica no són universals, i podrien ser totalment diferents en contexts no occidentals amb altres llengües – o podrien ser similars, francament no en tenc ni idea. Sent que és perillós assumir la homogeneïtat quan parlam des d’un punt de vista occidental.
[3] Corregir és, per a que quedi clar, completament diferent a demanar un aclariment, i exactament lo mateix que exercir de patrulla policial, en aquest cas del llenguatge. No en va ha sorgit a internet la figura del “Grammar nazi”.
2 Comentaris » methimazole money order shopping otc escrigué: 19 febrer 2017 a les 16:21 If you are going for most excellent contents like me, only pay a quick visit this web site daily because it presents feature
Respon a aquest comentari » order zyban pills online visa escrigué: 24 febrer 2017 a les 22:58 Great post. | 0.866371 | curate | {"ca": 0.9696969696969697, "es": 0.003183091418385536, "en": 0.027119938884644767} | http://contrainfo.cat/temes/opinio/contra-la-policia-del-llenguatge/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_314715 | Sant Julià de LòriaSant Julià de Lòria va ser l'escenari aquest dissabte al vespre de la Nit de la Gallina, la segona prova de la Multisegur Assegurances Copa d’Andorra 2022. La tercera edició d’aquesta prova nocturna ha ofert als 80 participants la possibilitat d’escollir entre dues distàncies.
En la primera cursa, els corredors havien de completar 9,8 kilòmetres i 450 metres de desnivell positiu, amb sortida i arribada a la plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria. La segona prova era d’una exigència més elevada amb 19,8 kilòmetres de distància i 1.800 metres de desnivell positiu, passant per diferents colls i punts emblemàtics de la parròquia com Coll de Jou, el Coll de la Gallina (punt més alt) així com el camí de Rocafort.
En la distància llarga de quasi 20 kilòmetres, el guanyador ha estat el jove corredor de l’Equip Nacional Arnau Soldevila amb un crono final de 2h10’23’. Òscar Casal ha estat el segon atleta en travessar la línia de meta en un temps final de 2h10’23” (ha deixat la primera posició al seu company de la FAM). Els ha acompanyat al podi Marc Gasa amb un crono de 2h’11’44”.
Les guanyadores en la categoria femenina. FAM
En categoria femenina, Irati Azkargorta ha estat la primera classificada amb un temps final de 2h36’14”. La segona corredora en arribar a la plaça de la Germandat ha estat Cristina Ribera en un crono de 3h10’56”. Ha tancat el podi femení Anna Feliubadaló amb un temps de 3h11’02”.
En la distància curta de quasi 10 kilòmetres, Max Palmitjavila s’ha imposat en un temps total 45’25”. Marc Casanovas i Drice Masson completat el podi travessant la línia de meta en un temps final de 46’36” i 49’48” respectivament.
En categoria femenina, Anna Artal ha arribat al centre de Sant Julià de Lòria en primera posició amb un temps de 55’11”. La jove corredora Lea Ancion ha assolit la segona plaça amb un temps de 55’36”. Erika Queiros ha completat el podi amb un temps final de 1h07’14”. | 1 | perfect | {"ca": 0.9984391259105099, "en": 0.0015608740894901144} | |
macocu_ca_20230731_3_353662 | -Només podran estudiar els rics! Com que Bolonya exigeix una dedicació a temps complet, els que hem de treballar per pagar-nos els estudis, ja no ho podrem fer.
-Cert. Un crèdit ECTS, que són els crèdits de Bolonya, són entre 25 i 30 hores de feina. Això suposa que qui es matriculi de les assignatures que corresponen a un curs haurà de dedicar 40 hores setmanals als seus estudis. Això és l’equivalent a una jornada laboral completa. No és ja que no es pugui estudiar i treballar alhora, que ja era difícil, és que es fa complicat fer qualsevol activitat paral·lela. És cert que existeix la possibilitat de demanar estudis a temps parcial però per poder acollir-se a aquesta opció s’ha de complir una sèrie de requisits determinats que a més a més no estan unificats, no és una cosa que es pugui triar lliurament.
-Sí, però Bolonya elititza el coneixement. Perquè la reforma devalua els estudis de grau i ara la diferència específica l’aportaran els màsters que s’oferiran a un preu de mercat. De nou, només aquells amb més recursos podran accedir a estudis de qualitat!
-Cert. No és que els estudiants diguem que els graus es devaluen, és que ho diu la mateixa Associació Catalana d’Universitats Públiques, l’organisme que agrupa tots els rectors, en el fulletó que va editar sota el títol “Respostes sobre l’Espai Europeu d’Educació Superior”. En la pàgina dos d’aquest fulletó, hi ha un quadre que compara l’estructura antiga i l’estructura nova (Bolonya), i allà s’hi veu de manera molt clara que un graduat, per obtenir el mateix reconeixement que un titulat, ha de fer un màster. Un exemple clar és el de tots aquells graduats que vulguin fer de mestres: fins ara, en tenien prou amb fer la llicenciatura i el Certificat d’Aptitut Pedagògica (costa al voltant dels 500 euros, agafant la UAB com a exemple, a títol orientatiu) i ara hauran de fer un màster (de 60 crèdits i a preu de màster) segons estableix l’Ordre Ministerial ECI/3858/2007, de 27 de desembre.
-(...) aquests màsters seran molt cars i a preus de mercat!
-Cert. Com diu el document elaborat per la UPF, “per a les Universitats
catalanes és la Generalitat la que, anualment, fixa els preus dels crèdits (mitjançant un decret publicat al DOGC) i que, pel curs 2008-09, oscil·la entre els 16.01 i els 29.88€/crèdit, segons els estudis”. També és cert que “Bolonya ofereix, per primer cop, la possibilitat de cursar màsters a preus públics”. Però això és tot el que diu de cert el document de la UPF. El problema és que, com ha quedat argumentat anteriorment, caldrà a més del grau fer un màster per obtenir el mateix reconeixement que fins ara es tenia amb una llicenciatura i prou. Per tant, caldrà pagar, per obtenir aquest reconeixement, a més de les taxes del grau, les taxes del màster que, fins i tot a preu públic, són molt més cares. L’altre problema és que la situació real és que, per exemple, a la Universitat Autònoma de Barcelona, el 80% de l’oferta de màsters són privats.
-Sí però, i si tot i tenir preus públics no puc pagar-me un postgrau? I [hi] he de renunciar! Perquè amb Bolonya les beques desapareixen i seran substituïdes per préstecs renta (préstecs bancaris que hauré de retornar amb interessos)!
-Parcialment cert. El govern espanyol ha posat en marxa un sistema de préstecs per a universitaris, que no substituiran les beques però, tot i així, són una perversitat. El document elaborat per la UPF explica: “Aquests préstecs són una possibilitat més que s’ofereix als estudiants per cursar els seus estudis de postgrau, un plus a la resta de beques i ajuts que es continuaran oferint. El període de devolució del préstec comença un cop acabat el postgrau i, únicament en el cas que el graduat hagi assolit (i mantingui) un nivell de renta superior a 22.000 €/anuals. Si després de 15 anys aquests requisits no es compleixen, el préstec (o la part que resta per retornar) prescriurà.” Això és cert. Però qui pagarà els préstecs condonats i els interessos que es perdonen als estudiants? L’estat. A qui li pagarà l’estat, amb diners públics, aquests diners? A una sèrie de bancs adherits a aquest sistema. I no seria millor que aquests diners s’utilitzessin per a donar beques de debò enlloc de per enriquir aquests bancs, que ja guanyen prou diners? Aquesta és una de les altres grans problemàtiques de Bolonya.
-Bolonya no vol millorar l’educació sinó formar professionals que treballin a les empreses. Amb Bolonya es mercantilitza el coneixement.
-Cert. El millor que es pot fer per corroborar aquesta sospita és escoltar les paraules dels qui saben què és la docència en la educació superior. Carlos Fernández Liria, professor titular de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid, considera que Bolonya, “en realitat, es tracta de l’equivalent a una reconversió industrial en el món acadèmic. El seu objectiu és posar la Universitat pública al servei de les empreses” i afegeix que “les universitats públiques haurien de poder ser finançades amb criteris acadèmics autònoms, que es conformin als interessos de la raó i no als del mercat” (són citacions textuals de l’article “Golpe de Estado en la Academia”, publicat al diari “Público” el 27 de maig de 2008).
–Seran les empreses les que condicionaran els plans d’estudis. Amb Bolonya, les Universitats perdran autonomia.
-Cert. Bolonya implica molts canvis que segur que tindran una incidència a nivell de gestió molt marcada i l’efectivitat dels quals està per demostrar. El que no està per demostrar és que caldran molts diners per aplicar aquests canvis. D’on sortiran? La Ministra Garmendia, encarregada d’universitats, va deixar ben clar en una entrevista a “La Vanguardia” (18/11/2008) on se li preguntava sobre el procés de Bolonya que la seva aposta és el mecenatge: “Que l’empresa trobi institucions importants en les quals bolcar el seu mecenatge no està relacionat de cap manera amb la privatització de les universitats.” El mecenatge, en poques paraules, consisteix en què les empreses donin diners a la Universitat, pretesament a canvi de res. Costa de creure que no demanaran contraprestacions i és ben clar que trobaran la manera de pressionar per aconseguir que la docència i la investigació els siguin favorables, en qualsevol dels sentits. Qui paga, mana.
-Les agències només aprovaran els plans d’estudis d’aquelles carreres que interessen a les empreses.
-L’ANECA no és transparent. Per agències, s’està fent referència als organismes certificadors, com l’ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación). L’ANECA és l’encarregada de donar el vist i plau als projectes de grau que les universitats envien. Però té tan poc respecte per les normes mínimes de transparència que ha aconseguit enfadar tant al professorat com als estudiants, la qual cosa queda reflectida de manera molt gràfica a dos titulars, en aquest cas del diari “ABC”: “Acusan de «opacidad» a la Aneca en la puesta en marcha del proceso de acreditación” (15/01/08) i “La Aneca crispa a los rectores” (13/05/08). Fins que l’ANECA no sigui transparent, seguirà havent sospites que les agències afavoreixen els plans d’estudi que volen les empreses.
–Sí, però obtenir el títol de grau serà necessari un any de pràctiques en empreses, el que es tradueix en un any de treball no remunerat.
-Parcialment cert. El Reial Decret 1393/2007, de 29 de octubre, obra la possibilitat que es facin fins a 60 crèdits de pràctiques. Això es tradueix en què els estudiants d’algunes facultats es poden trobar treballant per a una empresa un any sencer sense cobrar i a sobre pagant-ho com a crèdits. Ho pots comprovar tu mateix/a consultant el text del Reial Decret 1393/2007, de 29 de octubre, que es pot trobar al Boletín Oficial del Estado número 260.
–Què passa amb la investigació científica? Amb Bolonya, la investigació passarà a estar guiada per criteris estrictament empresarials i de rendibilitat econòmica.
-No se sap si és cert o fals, encara. Ja ho veurem. Però és bastant probable. Cal remetre’s pel que fa aquest punt a les opinions de docents anteriorment citades i a la proposta ministerial de cobrir amb mecenatges les noves despeses per entendre com és que és possible que la rendibilitat econòmica sigui el que acabi decidint sobre què s’investiga.
–En qualsevol cas, les lleis reguladores d’aquest país es continuen aprovant sense un debat públic indispensable. Un procés com aquest, que suposa un canvi tan substancial en el nostre sistema educatiu, no pot realitzar-se via la decisió impositiva dels dirigents de la Unió Europea.
-Totalment cert. Europa no té competències en Educació Superior, per la qual cosa pot fer declaracions com la de Bolonya, altres posterios o organitzar cimeres, però mai es pot parlar de via impositiva, i els responsables de les lleis bolonyeses aquí són els governs estatals, autonòmics i de les universitats. És una veritat a mitges dir que Bolonya ve referendada pel parlament espanyol que es basa en democràcia representativa perquè el partit de govern actualment, el PSOE, quan estava a l’oposició, va dir que derogaria la LOU (Llei Orgànica d’Universitats, és Bolonya a l’espanyola). I no només no l’ha derogada, sinó que l’ha apuntalat amb una reforma. Amb mentides no hi ha democràcia.
La Llei d’Universitats de Catalunya, que és el que s’ha fet en l’àmbit autonòmic, diu directament en el seu preàmbul que “les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que es presta amb caràcter no empresarial, en previsió de la liberalització d’aquest sector en el marc de les negociacions en el si de l’Organització Mundial del Comerç”, molt en consonància amb la LOU estatal que s’havia de derogar. A nivell universitari, als òrgans de govern, els estudiants manifesten reiteradament la seva oposició, amb el suport de bona part del personal docent i del professorat. El problema és que la LOU estableix unes quotes de representació dels diferents col·lectius que impossibiliten, de facto, o com a mínim dificulten molt, el trasllat d’aquestes reivindicacions als poders decisoris finals.
La Universitat té regulada legalment una autonomia i democràcia interna (un petit parlament, un petit president, etcètera) que la ciutadania va atorgar per tal que fos una institució totalment lliure en investigació i en docència, sense haver de passar comptes amb ningú, el mínim exigible seria un referèndum que possibilités tenir dades reals sobre la opinió de la comunitat universitària en el seu conjunt. Els rectors s’hi neguen: tenen por dels resultats. No és cert que els rectors s’hagin mostrat dialogants amb els estudiants, ni tant sols amb els professors. En la seva majoria han seguit una política de “diàleg, sí; però de partida: no arribarem a cap acord”.
Desconegut | 0.777879 | curate | {"ca": 0.9828722002635046, "es": 0.004234895539243365, "en": 0.0021645021645021645, "pt": 0.004893657067570111, "fr": 0.0007528703180877094, "hu": 0.0038584603801995105, "ml": 0.0012234142668925278} | |
cawac_ca_20200528_11_200201 | 31/01 Divendres
Un dia en la vida d’un home amb múltiples personalitats: assassí, captaire, executiu, monstre i pare de família. El protagonista encarna personatges diversos com si es tractés d’una pel·lícula dins d’una pel·lícula.
A partir de les dècades de 1940 i 1950, els estudis nord-americans van començar a desenvolupar un gènere nou, el cinema negre (del francès "film noir"). És un gènere que es caracteritza sobretot per les seves trames sobre fets delictius o criminals, però també per una marca estilització i un ús expressionista de les llums i les ombres. | 0.77481 | curate | {"fr": 0.02654867256637168, "ca": 0.9734513274336283} | http://www.filmoteca.cat/web/programacio?page=305&data[value][year]=2012&data[value][month]=8&data[value][day]=14 |
wikipedia_ca_20230401_0_574221 | Moonbird
Moonbird és un avió de rescat de l'ONG Sea-Watch que va rescatar gairebé 20.000 persones. El juliol de 2018 l'avió va ser retingut per Malta. El novembre de 2018 va iniciar una campanya conjuntament amb els vaixells de Proactiva Open Arms, Mediterranea i Sea-Watch, que són l'Open Arms, el Marejonio i el Sea-Watch 3, per tal de prosseguir amb el rescat de refugiats al Mediterrani després d'unes setmanes en què els estats els havien impedit actuar de diverses maneres. | 1 | perfect | {"en": 0.01680672268907563, "ca": 0.9831932773109243} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=574222 |
macocu_ca_20230731_9_460189 | Moda
El lloguer de locals comercials, en relació a les persones que passen per davant dels aparadors, resulta més car que al barceloní carrer de Pelai
L'acceleradora d'empreses de Juan Roig ofereix formació a nous emprenedors que aposten pel disseny i la innovació | 0.688234 | curate | {"it": 0.015267175572519083, "ca": 0.9847328244274809} | |
mc4_ca_20230418_2_778257 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Pedra en sec » Festa del Most i la Verema » Pessebre Vivent » Formes de sociabilitat col·lectiva i d'oganització social » Manifestacions musicals i sonores » Cerca Recursos Documentals | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A450&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1710&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1761&f%5B6%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A7&f%5B7%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A5 |
cawac_ca_20200528_1_137307 | Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Metzelder, amb Raúl, en una imatge d'arxiu
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
El central del Real Madrid, Christoph Metzelder, assegura que "el que distingeix al Real Madrid és aquesta barreja, aquesta grandiosa tradició aparellada amb l'ambició de seguir conquistant títols i èxits. Fixi's que a Espanya primer està el Rei i després el Real Madrid".
En una entrevista que el jugador ha concedit a FIFA.com , Metzelder diu que "al vestuari estem entre col·legues i que a Kaká i Crisiano Ronaldo els veu "com companys d'equip perfectament normals. Són jugadors extraordinaris, i fora del camp són personalitats molt diferents: l'un és més ben tranquil, l'altre no tant".
A ecspanya primer es la Esteban com diuen per aqui i despres los oye nengs que ronden pels carrers i me'n oblido que ecspanya sobretot es el pais de la pandereta i de fotre lo gandul a base de bé.Per desgracia els catalans hem de mantindre akets vagos!
-
.
.
#8 Ramon, barcelona. 27/08/2009 - 19:29
Valorar
I el tercer Belén Esteban. La tiparraca, més ordinària que abaixar-se les calces a pets, centra la major part del share televisiu consumit pels catalans però això és per culpa que Convergència no es pronuncia explícitament independentista.
-
.
.
#7 Spain is pain, Lleida. 27/08/2009 - 15:04
Valorar
Ja o se Lluís,el miscosotas el 1er dia fa gràcia, el 2on dia ja veus que el pobre és molt inferior, el 3er dia entres al seu blog i sents vergonya aliena..Peró ara ja no fa gràcia que un delinqüent com aquest no estigui amb camisa de força a can brians
-
.
.
#6 Lluís, Manresa. 27/08/2009 - 14:53
Valorar
Jajajajajaja...Spain is pain (Lleida) ets el puto amo!! !Hem d reconèixer però,ke el miscosotas té el seu valor didàctic ja ke ens mostra la púrria tal com és...
-
.
.
#5 Spain is pain, Lleida. 27/08/2009 - 14:15
Valorar
A ejpaña primer està la cabra de la legión i després el xarnego analfabet del miscosotas i la ionkie ninfòmana de la seva mare, per això tants traumes infantils, la seva mare ionkie i gitana i el seu "pare" treballa pels voltants del camp nou..
A ecspanya primer es la Esteban com diuen per aqui i despres los oye nengs que ronden pels carrers i me'n oblido que ecspanya sobretot es el pais de la pandereta i de fotre lo gandul a base de bé.Per desgracia els catalans hem de mantindre akets vagos!
-
.
.
#8 Ramon, barcelona. 27/08/2009 - 19:29
Valorar
I el tercer Belén Esteban. La tiparraca, més ordinària que abaixar-se les calces a pets, centra la major part del share televisiu consumit pels catalans però això és per culpa que Convergència no es pronuncia explícitament independentista.
-
.
.
#7 Spain is pain, Lleida. 27/08/2009 - 15:04
Valorar
Ja o se Lluís,el miscosotas el 1er dia fa gràcia, el 2on dia ja veus que el pobre és molt inferior, el 3er dia entres al seu blog i sents vergonya aliena..Peró ara ja no fa gràcia que un delinqüent com aquest no estigui amb camisa de força a can brians
-
.
.
#6 Lluís, Manresa. 27/08/2009 - 14:53
Valorar
Jajajajajaja...Spain is pain (Lleida) ets el puto amo!! !Hem d reconèixer però,ke el miscosotas té el seu valor didàctic ja ke ens mostra la púrria tal com és...
-
.
.
#5 Spain is pain, Lleida. 27/08/2009 - 14:15
Valorar
A ejpaña primer està la cabra de la legión i després el xarnego analfabet del miscosotas i la ionkie ninfòmana de la seva mare, per això tants traumes infantils, la seva mare ionkie i gitana i el seu "pare" treballa pels voltants del camp nou..
-
.
.
#4 guillem, barcelona. 27/08/2009 - 14:02
Valorar
Qui barreja politica i esport?
-
.
.
#3 Jaume, Tarragona. 27/08/2009 - 13:15
Valorar
que rancis i provincians aquesta gentota. ; però aquí la canalla del planter -Messsi
-
.
.
#2 http://miscosotas.blogspot.com, Barcelo-NA. 27/08/2009 - 10:12
Valorar
A Catalunya, el primer és la botifarra i el segon els travelos del Camp Nou.
XD
http://miscosotas.blogspot.com
-
.
.
#1 Jaume, Taradell. 27/08/2009 - 09:52
Valorar
T'equivoques xato; a España el primer és la Belen esteban i després el rei | 0 | curate | {"ca": 0.800434362934363, "en": 0.0916988416988417, "es": 0.056225868725868725, "it": 0.0028957528957528956, "fr": 0.0111003861003861, "pt": 0.037644787644787646} | http://esports.e-noticies.cat/a-espanya-el-primer-es-el-rei-i-despres-el-madrid-32112.html |
cawac_ca_20200528_11_63838 | L’OCIC treballa el consum responsable a l’Escola Enxaneta
Del 29 de novembre al 2 de desembre, es van realitzar un seguit de tallers i activitats relacionades amb el consum responsable. Durant els dies previs i posteriors als tallers, els alumnes han treballat el consum responsable amb altres activitats.
Una de les tasques de l’OCIC de l’Alt Camp és la formació en temes de consum: és un servei que vol afavorir i potenciar la presència de l’educació del consum dins l’àmbit educatiu. Educar en consum és una oportunitat per formar infants i joves crítics, actius i responsables. Una eina per ajudar les persones a construir la seva manera de situar-se davant del món.
Tot l’alumnat de l’Enxaneta ha participat en diferents tallers i activitats sobre temàtiques variades del consum, com el joc i les joguines, el consum conscient, el consum local, el consum just, el consum ecològic, el consum crític, etc.
A P3 s’ha acostat als nens i nenes el món dels jocs i les joguines, dels mitjans de comunicació i la publicitat. Amb les activitats s’ha destacat la diferència de les joguines dels anuncis i les que venen a les botigues, la diferència de les joguines que afavoreixen el joc individual i que són avorrides, i les que ens poden donar imaginació i podem crear amb les nostres pròpies mans o materials que tinguem a casa (reutilització de joguines o fetes amb la reutilització de materials).
A P4 s’ha treballat el món de la compra, la influència de la publicitat i la presència de decisions encertades a l’hora d’anar a comprar. S’ha fomentat la compra en família, i la utilitat d’elaborar una llista de la compra, s’ha analitzat la informació i la publicitat d’envasos i etiquetes i s’han destacat els aliments saludables, d’aquells que no ho són tant.
A P5 el diner i l’estalvi han estat els temes protagonistes, s’ha incidit especialment en l’esforç personal per aconseguir alguna cosa, en aquest cas joguines, i a aprendre a valorar el preu de les coses.
A 1r s’ha parlat dels mercats i de la importància de les botigues de barri, en contraposició a les grans superfícies comercials. També s’ha parlat dels productes artesanals, en contraposició dels productes elaborats industrialment.
A 2n el tema treballat han estat les sensacions que tenim en veure i entrar a les botigues, i com els colors, el disseny, les olors, influeixen en la nostra compra. A la vegada també s’ha destacat la importància de les botigues de barri.
A 3r s’ha partit de l’organització d’una festa d’aniversari, per treballar el consum responsable en les festes. Des de la forma com convidem les persones, el lloc, la decoració, el menjar, les activitats i jocs que s’hi faran, als regals que farem per a la persona que fa anys.
A 4t s’ha aprofundit en la diferenciació de joguines “brutes”, aquelles que són sexistes, bèl·liques, tòxiques, que han estat fabricades en condicions laborals precàries, etc. D’aquelles que són joguines “netes”, jocs de taula, que fomenten la imaginació, que fomenten el joc col·lectiu, jocs d’ordinador educatius, llibres, fetes amb materials que no perjudiquen el medi ambient, en condicions laborals dignes, instruments musicals, etc.
A 5è s’ha analitzat la compra compulsiva, i s’ha reflexionat sobre la necessitat de pensar abans de comprar. Hem identificat l’acte de compra com un fet associat a emocions per tal d’adquirir criteris que permetin consumir de manera més conscient, reflexiva i crítica. A la vegada també hem comparat el que semblen els centres comercials (un lloc meravellós i on s’és feliç) amb el que realment són (un lloc per a crear frustració i malestar).
A 6è hem descobert què s’amaga darrere de cada peça de roba que vestim, gràcies a tota la informació de la campanya “Roba Neta” hem pogut saber si la roba que portàvem havia estat creada en condicions laborals i socials dignes o no. A partir d’aquí, hem conegut quins criteris podem seguir per fer una compra responsable de roba.
El projecte és el primer any que es realitza a l’Escola Enxaneta, però l’objectiu és que cada any es dediqui una setmana a treballar el consum responsable, amb la col·laboració de l’OCIC de l’Alt Camp. | 0.88421 | curate | {"ru": 0.013895660653339834, "ca": 0.9861043393466602} | http://www.elvallenc.cat/ocic-treballa-el-consum-responsable-a-l%e2%80%99escola-enxaneta |
macocu_ca_20230731_4_5680 | ERC valora la pujada de l’IBI aprovada en Ple Municipal
Esquerra Republicana de Catalunya valora la pujada de l’IBI que es va aprovar en el Ple Municipal de Sant Feliu de Guíxols celebrat el passat 30 d’octubre. La formació encapçalada per Sílvia Romero afirma que “vàrem manifestar que no consideràvem adient una pujada d’impostos el 2020 donat que havíem pogut fer una bona gestió econòmica durant el darrer mandat, amb nombroses inversions, amb suficient capacitat financera”.
Pel grup municipal d’Esquerra, “ens vàrem abstenir perquè el govern va acceptar la nostra proposta de bonificar el 90% les llicències d’obres o instal·lacions vinculades a habitatges de persones amb especials capacitats o dependents”. Continuen destacant que “el passat 5 de desembre es va aprovar el pressupost municipal 2020, constatant que no es preveia grans inversions però si un increment d’actuacions en l’àmbit social, per això també va comptar amb la nostra abstenció”.
En el seu escrit complet, que podeu llegir íntegre aquí i del qual en podeu consultar una infografia aquí, creuen que no hi ha hagut una “gestió responsable i molt menys transparent per part del govern i vist que tot això implica una pujada de l’IBI més que considerable” en el proper Ple Municipal “presentarem una proposta per modificar l’ordenança fiscal no 2 que regula l’impost sobre béns immobles i es mantingui el tipus en el 0.9911 dels darrers anys durant l’any 2020”. | 0.847876 | curate | {"es": 0.03843466107617051, "ca": 0.9615653389238294} | |
mc4_ca_20230418_13_619182 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » ramat » Contes » Salut, alimentació i gastronomía » RELIGIOSITAT POPULAR » Cargolada » festa major » agricultura » Cerca Recursos Documentals | 0.688686 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A277&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A502&f%5B5%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A6&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A326&f%5B7%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A2422&f%5B8%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A212&f%5B9%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A132 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_563218 | Si us heu fixat , mai fallen , els barris rics i matematicament PPers de Madrid es rebelen contra el PSOE mes xovinista que el pitjor PP , subvencionant mitjans de comunicació per emetre un concepte xovinista i nacionalista que ni la mateixa França jacobina i fent us de l'exèrcit A veure si algu d'ERC no cau amb les tres potes amb aquestes guerres civils de clans gitans per arribar al poder .Estar al marge d'aquestes disputes es el que convè si son inteligents.
Al meu poble, el cap del quartelillo dels guardes serrils, ha demanat que li portaren ametralladores per a fer-se unes fotografies a l'ajuntament, simplement per a intimidar a la gent amb açó de que estem en estat d'alarma. Aquesta és la mentalitat, aquest és el nivell.
A Catalunya estàn els espanyolistes pobres , que voten al PP o C'S i a Madrid els pobres o no voten o voten PSOE i Podemos .A l'unic indret d'Espanya on el pobres voten massivament , ara mateix al PP i a C'S es a Catalunya , ja pots imaginar el curt-circuit que tenen al veure aquestes coses | 0.856736 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_233426 | A més em ve de no fa gaires anys, la gent quan li dic que m'agraden les japoneses s'ho pren com un rampell otaku i no és així. M'agraden de veritat, em semblen atractives només físicament (algunes esclar) sense fixar-me en el fet que també m'atregui la seva procedència. A ningú més li passa? Sóc l'únic que visita l'apartat "chinitas" a petardas? Parlant de chinitas una cosa que em fa molta ràbia és que molts amics em diuen: "no sé com et poden agradar les xineses". ¬¬ No m'agraden les xineses m'agraden les japoneses!!! Tot i que de xineses n'hi ha de ben bones eh, que no sigui dit. Aquest fil està dedicat a totes aquelles persones que els hi agradin els asiàtics/ques, i sobretot, els japonesos/es!!! PS: Algú sap d'algun lloc per Barcelona o rodalies per sortir de nit i hi hagi molta japonesa? xD Fa anys que busco un lloc i crec que em moriré abans de trobar-ne'n.
A mi em fan força fàstic amb tot el respecte del món. Ja us les podeu ben quedar. | 0.78889 | curate | {"ca": 0.9429175475687104, "oc": 0.05708245243128964} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_71516 | Ribera reclama als països del nord “respecte” a les propostes d’Espanya i França contra l’augment del preu de l’energia
Ribera reclama als països del nord “respecte” a les propostes d’Espanya i França contra l’augment del preu de l’energia
2 desembre
1
Ribera reclama als països del nord “respecte” a les propostes d’Espanya i França contra l’augment del preu de l’energia | 0 | curate | {"ca": 0.9972826086956522, "en": 0.002717391304347826} | https://admin.elpuntavui.cat/europa.html |
macocu_ca_20230731_3_85111 | web UNED Girona
Categoria: Activitats
Amb aquesta publicació intentem resoldre els principals dubtes del procés d’avaluació extraordinària 2020 de la UNED Dirigit a tots els alumnes: – En aquest document UNED i aquest formulari hi... | 0.669385 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_862086 | Sabeu jugar a: "adivina, adivinanza (pels amants del futbol) ? ? Doncs aquest és igual però amb grups i músics. Exemples:
Aixì és aquest país, un forum "friki" sobre fútbol té més de 629 respostes i aquest sobre música amb prou feines arribarà als 30. Reconec que jo mateix també sóc un "incult" sobre el tema , encara que m'agrada la bona música de tots els estils. El meu somni és veure personalment com a espectador el "Concert d'Any Nou a Viena" , però ja sé que això és prou difícil .
Home jo crec que dels 30 passarà ara arribar als més de 600 del de futbol ho veig molt complicat. Home jo penso que algun dia si t'ho proposes hi pots anar, només és qüestió de planejar les coses amb temps | 0.739637 | curate | {"es": 0.09024745269286755, "fr": 0.001455604075691412, "ca": 0.9082969432314411} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_601189 | El conflicte de les Falkland ( o Malvines ) sembla que viu un ''revival'' L´inici de l´exploracio petroliera per part dels britanics , combinat amb el govern demagog i populisra dles Kirchner , ha fet pujar la tensio Argentina ha iniciat un modest bloqueig naval i esta buscant el soport ''retoric'' dels amics sudamericans , mentre els britanics ni s´inmuten i continuen amb l´explotacio petroliera L´unic positiu es que l´exercit argenti es actualment una pura ruina , per tant el conflicte no pot anar gaire mes enlla de la retorica
http://www.youtube.com/watch?v=KLRiBGdp5m4 | 0.765667 | curate | {"ca": 0.9272097053726169, "en": 0.07279029462738301} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_337728 | Alemanya adverteix: "El conflicte polític a Catalunya segueix sense resoldre's". Per Carolina a Carolina https://t.co/u268moDnQV— José Antich Carolina) 6 de setembre de 2018
Espanya és experta en tancar conflictes en fals, l’independentisme continua augmentant i la il.legitimitat de la presència espanyola tambè.Som en ple armistici, vull pensar que no només és Espanya la que s’està rearmant, sinó que el govern a l’exili comença a adonar-se que amb bones paraules i procediments democràtics Espanya no fotrà el camp, més aviat continuarà la repressió contra els catalans fins a límits insospitats, és la naturalesa violenta d’Espanya , no dóna per més, continua vivint al segle XVIII.El conseller Comín ha parlat del futur Estat Major de la República de Catalunya....
Abans de registrar-me al xat llegia les teves previsions (aquelles que estaves plenes d'emoticones) i no s'han complert ni una.
En català el participi de complir s'escriu "complert", tros d'espanyol. | 0.873487 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_88526 | AL'aplicació de l'estudi local i global d'una funció a situacions geomètriques, científiques i tecnològiques [0]
BEl càlcul d'àrees planes, una de les situacions que requereixen el càlcul integral [0] | 0.704148 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_184092 | Compromís demana al govern espanyol diligència en els pagaments, desmantellament i responsabilitats pel Castor
La coalició reclama informes de l'operativitat de les infraestructures executades i noves accions judicials
El senador per Castelló de Compromís Jordi Navarrete ha demanat al govern espanyol que ‘defensi els diners públics’ i abordi ‘amb responsabilitat’ els pagaments vinculats a la construcció i manteniment del ‘fiasco’ de Castor i el futur d’aquest projecte energètic ‘fallit ‘. Ahir els bancs Santander, CaixaBank i Bankia van presentar un recurs al Tribunal Suprem contra l’executiu espanyol on demanen la devolució de la quantitat finançada que encara no s’ha recuperat, més els danys causats, per la inversió de 1.350 milions d’euros de quan es van fer càrrec del deute pel tancament del Castor.
En un comunicat, el senador ha assegurat que la coalició mantindrà en 2019 la seva postura de ‘rebuig total a aquest projecte per perillós, innecessari, per la seva opaca tramitació i irresponsable desenllaç del govern espanyol, que va pagar per un projecte inservible, mal executat i en el que va fallar tot ‘.
Davant d’aquesta situació, ha reclamat ‘un canvi autocrític de postura del govern espanyol i que es posi del costat del contribuent, que no té per què pagar milers de milions per un fracàs de tal magnitud, i defensi els diners de tots i la decència del servei públic ‘.
Navarrete ha recordat que Compromís va intentar crear al senat espanyol una comissió d’investigació sobre el projecte, una iniciativa que ‘el PP va frenar en solitari per evitar identificar responsables, accedir amb transparència als informes i auditories realitzades sobre la planta o conèixer la seva operativitat abans d’indemnitzar als promotors ‘.
‘Demanem al PSOE, ara al govern espanyol, que abordi els pagaments perquè tant les retribucions, manteniment d’Enagás o el pagament a Escal UGS s’ajusti al que els correspongui legalment, ja que no és presentable que els consumidors siguin qui pagui per unes instal·lacions inservibles i que generen sismicitat, ni que es castigui a qui va finançar els projectes o es pagui als que no ho mereixen’, ha asseverat el parlamentari.
També ha defensat la necessitat de posar en marxa ‘noves accions a diverses bandes, des de dilucidar responsabilitats, exercir accions per recuperar els diners malgastats, auditar els treballs, tornar l’ingressat il·legítimament als consumidors i abordar d’una vegada el desmantellament de la planta’.
La coalició ha reclamat nous documents al govern espanyol sobre el desmantellament de Castor d’acord amb ‘els informes que maneja la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera’. | 0.866143 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/compromis-demana-al-govern-diligencia-en-els-pagaments-desmantellament-i-responsabilitats-davant-el-fiasco-del-castor/?f=amat |
crawling-populars_ca_20200525_38_2918 | Aquest divendres, a les 21.30 h, a la pista annexa del Poliesportiu Municipal Sant Josep
Malavida realitzarà un concert solidari pel Banc d’Aliments de Sant Vicenç dels Horts amb les col•laboracions de Love of Lesbian, Juan Valverde i Sota de Palos. La cita serà divendres, a les 21.30 h, a la pista annexa del Poliesportiu Municipal Sant Josep. El preu de l’entrada és de 5 € i es podran adquirir al mateix Poliesportiu.
l'actualitat a un clic
Accedeix al directori
T.Màx: 17° T.Min: 9°
T.Màx: 19° T.Min: 7°
Vols rebre els titulars, l'agenda d'activitats i els anuncis oficials a la teva bústia de correu? Apuntat-hi
Subscriu-te | 0.714521 | curate | {"ca": 0.9337641357027464, "it": 0.048465266558966075, "pt": 0.017770597738287562} | : /actualitat/noticies/malavida-love-of-lesbian-juan-valverde-i-sota-de-palos-en-concert-divendres-pel-banc-daliments.html |
oscar-2301_ca_20230418_2_229496 | Resum: Un fragment: "Si les llengües s'aprenen amb les àvies, els pares i els amics, és a dir, amb l'ús de la llengua viva, per què a l'escola no es continua treballant sobre la llengua viva -més hores, encara!-, cosa que es podria fer perfectament amb la lectura de textos adequats, puntualitzant, quan calgués, els errors que s'hi pugui trobar, els sinònims que es puguin destriar, les simplificacions o les complicacions d'una frase?". L'autor fa referència a l'examen de català de la selectivitat d'enguany. | 0.783666 | curate | {"ca": 1.0} | https://traces.uab.cat/record/126540 |
mc4_ca_20230418_11_43975 | Serra Experiència immobiliària | Ref:3357 - LLOGUER - Casa Xalet - VILAFRANCA DEL PENEDES - BARCELONA
Casa Xalet - LLOGUER
Casa de poble en venda a 25 km de Sitges i a 40 km de l'aeroport a 2 km de Vilafranca del Penedès. L'habitatge ofereix una distribució molt funcional per aprofitar al màxim cada espai; al primer pis, trobem un gran saló que dóna a la terrassa amb barbacoa i vistes a la piscina. A la mateixa planta hi ha també una cuina totalment equipada, dos banys i quatre dormitoris, un d'ells tipus suite amb armaris encastats, vestidor i bany, tot un luxe. Podem accedir al segon pis amb ascensor o escales, on hi trobem un àtic com un apartament completament independent de la resta de l'habitatge de 109 metres quadrats. Una sala d'estar lluminosa, un concepte de cuina oberta, un espectacular bany amb dutxa i un fantàstic spa. Una gran sala amb sostre inclinat i dues terrasses amb vistes a les vinyes i les muntanyes de Montserrat, una d'elles amb una pràctica barbacoa. A la planta baixa hi ha l'entrada principal, i un gran garatge. La casa, que gaudeix de tecnologia domòtica a tot l'habitatge, calefacció i aire condicionat, disposa de molta llum natural: és càlida a l'hivern i fresca a l'estiu, molt assolellada, completament exterior. Una llar amb garatge, diferents sistemes de seguretat, ascensor amb accés a totes les plantes i oficines independents a l?habitatge per a gaudir en una ubicació immillorable. Comarca, oberta i acollidora, on la cultura del vi i el cava està present en totes les manifestacions geogràfiques, socials i culturals. Un entorn natural de qualitat, bones comunicacions, inversions agrícoles i industrials. Una zona amb un elevat índex de qualitat de vida i un potencial de futur immens. Aquest és el moment d'aprofitar per a començar una nova vida, emprendre un nou viatge, un nou negoci, en un entorn privilegiat.
Superfície: 695 m2
Exclusiva i acollidora casa a la millor zona resid... | 0.843545 | curate | {"ca": 0.9896211728074727, "es": 0.010378827192527244} | http://www.immoserra.cat/immoble/3357/ |
cawac_ca_20200528_2_182904 | Proposta n’hi ha una i ben clara, 100 habitatges de nova creació que s’han de començar a treballar sense perdre temps. Quins són els grans reptes pel que fa a l'urbanisme i medi ambient? Aquests últims quatre anys l’únic que hem fet són papers, projectes i més projectes, bé, també tenim un pla general, ara el que cal és posar fil a l’agulla i passar a l’acció, buscar recursos i tirar endavant tots els projectes que tenim, sabem que no hi ha prou amb una legislatura per fer-ho però si per donar la volta a tot el que hi ha sobre la taula. Arenys de Munt porta un retard d’infraestructures de 25 anys, ja hem esperat prou.
2.Quines són les solucions de cara a l'ampliació de l'Escola de Sobirans, l'Escola Bressol, etc?
A l’escola Sobirans aviat tindrem la segona línia en funcionament, respecte a l’escola Bressol, ha estat una llàstima el que ha passat, al començament d’aquesta legislatura el grup municipal dels socialistes en un dels primers plens vàrem proposar a l’equip de govern que es plantejés tirar-la endavant, ens vàren contestar que hi havia prou places privades i que per a ells no era una prioritat. Nosaltres sabíem la quantitat de nens entre 0 i tres anys que hi havia al poble, per nosaltres sí era una prioritat. Han hagut de mobilitzar-se els pares per que l’equip de govern reaccionés, poca visió de futur. Em comprometo a posar tot el meu esforç i treball per tenir una escola bressol de qualitat en el menor temps possible.
3.Com heu previst l'impacte que tindran les obres d'Arenys de Munt com la riera, la biblioteca, etc.. en l'entorn natural?
L’impacte serà en l’entorn urbà, és evident que les obres de soterrament de la riera creen controversia i és veritat i hem de ser conscients de que també crearan incomoditats, però quan acabin, tots haurem sortit guanyant i el paisatge urbà millorarà notablement. | 0.934728 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.arenys.cat/send/send/363 |
naciodigital_ca_20220331_0_265241 | CiU torna a ser la formació amb més representació en el Ple de la Diputació de Barcelona però perd 6 representants, passant de 20 diputats en l'anterior legislatura a 14, en un plenari que queda molt fragmentat i que necessitarà de nous pactes de govern. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/87918/ciu-torna-guanyar-diputacio-barcelona |
macocu_ca_20230731_8_285677 | Comunicació digital i Xarxes Socials
08/09/2017 a 16:00 - 20:00
El proper 5 de juliol a la tarda de 16.00 a 20.00 al Campus Motor de Castellolí, organitzem una sessió formativa per empreses sobre Comunicació digital i Xarxes Socials amb Lucas Aisa Villanueva CBO de la consultora Ceconbe Marketing Services especialitzada en Màrqueting, Comunicació Digital i Experiència. | 0.708286 | curate | {"ca": 0.9295392953929539, "es": 0.07046070460704607} | |
mc4_ca_20230418_5_684267 | FULL D’INSCRIPCIÓ CANDIDAT/A PUBILLA O HEREU VILANOVA DEL CAMÍ 2020 - Ajuntament de Vilanova del Camí
Data i hora oficial 02.07.2020 | 10:36
Des de la regidoria de Cultura s’ha obert una convocatòria per trobar la pubilla i hereu, pubilleta i hereuet, de Vilanova del Camí. La pubilla i l’hereu han de ser joves de 13 a 18 anys, empadronats al municipi i disposats a representar-lo en diferents actes institucionals i festius. I els petits ambaixadors vilanovins hauran de tenir entre 5 i 12 anys, i també es requereix estar empadronats al municipi.
Si esteu interessats en la proposta podeu omplir el següent formulari:
DADES DEL CANDIDAT/A
* Data de naixament
PERSONA SOL·LICITANT / INTERESSADA (PARE/ MARE / TUTOR, en el cas de menors)
El pare / mare o representant legal del candidat o candidata en cas de ser menor d’edat presta de forma expressa i inequívoca el seu consentiment, a efectes del previst a l’art. 3 la llei 1/1982, de protecció de l’honor, intimitat i pròpia imatge i art. 4 de la llei 1/1996, de protecció del menor, perquè l’Ajuntament de Vilanova del Camí pugui difondre informació relacionada amb dita persona menor d'edat, el que inclou també les imatges i altres dades identificatives a la pàgina web, xarxes socials i publicacions periòdiques del nostre municipi, com ara el Butlletí. En cas de que el candidat o candidata sigui major d’edat, ell o ella mateixa presta de forma expressa i inequívoca aquest consentiment.
Dono consentiment candidat/a No Sí
Dono consentiment pare, mare o tutor (cas de menors d'edat) No Sí
Darrera actualització: 19.06.2020 | 13:51 | 0.787624 | curate | {"ca": 0.9028571428571428, "es": 0.08507936507936507, "an": 0.012063492063492064} | https://www.vilanovadelcami.cat/actualitat/full-dinscripcio-candidata-pubilla-o-hereu-vilanova-del-cami-2020/ |
macocu_ca_20230731_1_265882 | Existeixen 4 productes
Les columnes de destil·lació són útils per separar barreges, ja que s'aprofita la diferència dels punts d'ebullició entre els components de la barreja. De totes maneres, quan les diferències entre els punts d'ebullició són molt grans, cal fer servir la columna de destil·lació simple.
Quins tipus de columna de destil·lació hi ha?
Hi ha dos tipus de columnes de destil·lació; les columnes empacades, o també trucades de contacte continu, i les columnes de plats. A les primeres, no hi ha etapes diferències i la separació es produeix als extrems de l'equip. | 0.738371 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_552090 | Estat de Turíngia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No confondre amb l'actual Estat Lliure de Turíngia
L'Estat de Turíngia (Land Thüringen) és una antic estat alemany entre 1920 i 1952, que va existir durant la República de Weimar (1920-1933), sota el Règim nazi (1933-1945), a la zona d'ocupació soviètica (1945-1949) i, finalment, durant la República Democràtica Alemanya (1949-1952).
1920 – 1952 →
l'Estat de Turíngia al 1925
Territori de l'estat al 1920
L'estat de Turíngia va ser creada per una llei federal del 30 de març de 1920 i va entrar en vigor l'1 de maig següent.
Al moment de la seva creació, l'estat de Turíngia va cobrir els territoris dels antics "estats de Turíngia" (Thüringische Staaten):
Els estats creats a partir dels antics ducats ernestins:
L'Estat Lliure de Saxònia-Weimar-Eisenach successor del Gran Ducat de Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia-Altenburg successor del Ducat de Saxònia-Altenburg
L'Estat Lliure de Saxònia-Gotha successor del Ducat de Saxònia-Gotha (part del Ducat de Saxònia-Coburg i Gotha)
L'Estat Lliure de Saxònia-Meiningen successor del Ducat de Saxònia-Meiningen
L'estat creat a partir dels antics principats de Reuss
L'Estat Popular de Reuss successor del Principat de Reuss-Greiz i del Principat de Reuss-Gera
Els estats creats a partir dels antics principats de Schwarzburg
L'Estat Lliure de Schwarzburg-Rudolstadt successor del Principat de Schwarzburg-Rudolstadt
L'Estat Lliure de Schwarzburg-Sondershausen successor del Principat de Schwarzburg-Sondershausen
Estat Lliure de Coburg, successor del Ducat de Saxònia-Coburg (part del Ducat de Saxònia-Coburg i Gotha) enlloc d'incorporar-se a Turíngia, es va unir a Baviera.
La integració d'àrees de l'Estat Lliure de Prússia a Turíngia no va poder realitzar-se malgrat els diversos esforços. A les regions de Turíngia i nord de Francònia, es va acabar l'era de gran fragmentació territorial que havia durant un segle. La capital de l'estat va ser Weimar, la ciutat més gran de Gera.
El nou estat tenia una àrea inicial de 11.763 km² El primer escut d'armes tenia set estrelles sobre fons vermell, que simbolitzava als antics Estats lliures. La constitució de l'estat de Turíngia va ser adoptada l'11 de març de 1921.
A Turíngia, el període de la República de Weimar, es va caracteritzar per una agitació política. A l'octubre de 1923, els socialdemòcrates van formar un govern amb August Frölich juntament amb el KPD. No obstant això, el "govern obrer" es va trencar una mica més tard, després de la invasió del Reichswehr a causa de les principals diferències polítiques.
De gener de 1930 a abril de 1931, va haver-hi el primer govern nacionalsocialista a Alemanya, a l'estat de Turíngia,. dirigit perWilhelm Frick. Al 1932, el Gauleiter Fritz Sauckel va esdevenir primer ministre d'Estat del govern de l'estat.
Després de la presa del poder a Adolf Hitler a principis de 1933, es va produir el Gleichschaltung dels estats. Els primers camps de custòdia de protecció a Nohra i Bad Sulza van ser creats per perseguir als opositors polítics. Malgrat la persecució de l'aparell nazi, la resistència a la regla nazi es va desenvolupar en diversos graus. L'exprimer ministre Fritz Sauckel va ser Reichsstatthalter i el seu successor va ser Willy Marschler (NSDAP). Per la Llei de la reorganització de l'imperi de 30 de gener de 1934, l'estat de Turíngia va perdre la seva condició d'Estat. La capital de l'estat de Weimar es va expandir per convertir-se en la capital d'un Gau. El Gau de Turíngia també va incloure la Regió d'Erfurt i l'antic senyoriu de Schmalkalden, que també es van unir administrativament en 1944 a Turíngia. El 1937 es va crear el camp de concentració de Buchenwald a prop de Weimar. El 1943, el camp de concentració Dora-Mittelbau va ser incorporat a la regió prussiana d'Erfurt (inicialment com a subcamp de Buchenwald i des de 1944 com a camp independent).
Durant la Segona Guerra Mundial, Turíngia va ser menys afectada que altres àrees d'Alemanya pels bombardejos aliats. Gairebé van ser destruïdes completament les ciutats de Nordhausen, que pertanyia llavors a Prússia com Erfurt (a causa del camp de concentració local i l'operació d'armament Mittelbau-Dora) i Creuzburg (d'estratègia important per travessar el Werra); Es van produir danys importants, entre d'altres, a Jena i Gera. Erfurt va ser destruït en un 10% aproximadament.
L'1 d'abril de 1944, Adolf Hitler va fer una primera ordenança que va suprimir la província de Hessen-Nassau, va erigir la Regió de Kassel a província de Kurhessen, va erigir la Regió de Wiesbaden a província de Nassau i va incorporar el districte de Schmalkalden a la Regió d'Erfurt de la Província de Saxònia. [1]
Territori al 1952 dins de la RDA
Però el mateix dia va prendre un segon ordre en que va suprimir la província de Saxònia. Va erigir la Regió de Magdeburg a la província de Magdeburg, va erigir la Regió de Merseburg a província de Halle-Merseburg i va incorporar el la Regió d'Erfurt a l'Estat de Turíngia. [2]
A finals de març de 1945, els Aliats occidentals es van apropar a Turíngia. Malgrat el final proper de la guerra, els oficials nazis van ordenar que el territori fos defensat a l'últim home. Com a conseqüència, l'1 d'abril, entre Treffurt i Gerstungen, hi va haver combats entre el Volkssturm, les Joventuts Hitlerianes i tropes frontereres contra les tropes nord-americanes que es s'aproximaven. Es van produir unes 350 víctimes i van destruir al voltant del 85% de la petita ciutat de Creuzburg. Així va començar la captura de Turíngia. Al cap de dues setmanes, tot l'estat estava ocupat pels nord-americans.
A causa dels acords aliats de Ialta, l'estat de Turíngia va ser, a excepció de l'enclavament Ostheim vor der Rhön ocupat per tropes soviètiques. El país, ara part de la Zona d'ocupació soviètica (SBZ), va ser ampliat a 15.585 km² pel regió prussiana d'Erfurt, i va rebre una nova constitució. La comunitat Ostheim vor der Rhön va ser unida a Baviera.
El parlament de Turíngia va ser elegit el 1946 en unes eleccions estatals semi-lliures. Amb la reorganització de la RDA en districtes, el país va perdre la seva funció el 1952. El 1958 va ser finalment dissolt. El territori de l'estat va passar els districtes d'Erfurt, Gera i Suhl.
↑ Erlaß des Führers über die Bildung der Provinzen Kurhessen und Nassau vom 1. April 1944, § 5, (2) : « Der Landkreis Schmalkalden wird aus dem Regierungsbezirk Kassel und der Provinz Kurhessen in den Regierungsbezirk Erfurt und die Provinz Sachsen umgegliedert ».
↑ Erlaß des Führers über die Aufgliederung der Provinz Sachsen vom 1. April 1944, § 1, (2) : « Für den Regierungsbezirk Erfurt wird der Reichsstatthalter in Thüringen mit der Wahrnehmung der Aufgaben und Befugnisse des Oberpräsidenten in der staatlichen Verwaltung beauftragt ».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estat_de_Turíngia&oldid=23486023» | 0.759237 | curate | {"ca": 0.8963387737097486, "en": 0.001911483605352154, "es": 0.003675930010292604, "uu": 0.0004411116012351125, "oc": 0.004705190413174533, "mk": 0.0004411116012351125, "de": 0.09248639905896192} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Estat_de_Tur%C3%ADngia |
wikipedia_ca_20230401_0_691348 | Dolinka (Krasnoperekopsk)
Dolinka (en (ucraïnès) : Долинка) és un poble de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna, que el 2014 tenia 582 habitants. Pertany al districte rural de Krasnoperekopsk. | 1 | perfect | {"hr": 0.1282051282051282, "ca": 0.8717948717948718} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=691349 |
oscar-2301_ca_20230418_2_255227 | Amb tanta pandèmia i al mig del curs més difícil de tots, gairebé ens oblidam de les coses més senzilles, d’allò que sols passa una vegada i que si no ens hi fixam passa de llarg i no ens n’haurem adonat.
Corria l’any 1978 quan el… Llegeix més»
General, Portada aniversari, IESGUILLEMCOLOMCASASNOVES, IESSOLLER 0
SOL·LICITUD DE PLAÇA – FP
Oscar Eugenio Dons26/08/20
Tots els alumnes que desitgen iniciar estudis d’FP en el nostre centre (tant si són alumnes actuals del centre com si no) han de fer el procés d’admissió. Els alumnes que han acabat FPB i desitgen matricular-se d’una FP també han de fer el procés d’admissió.
PROCÉS D’ADMISSIÓ: del 17 d’agost al 7 de setembre
El procés d’admissió per a FP comença el 17 d’agost fins el 7 de setembre. Per fer-lo, cal anar a la pàgina web de la Conselleria i fer el procés en línia.
https://www.caib.es/sites/fp/ca/tramit_2020_admissio/
Presentació de les sol·licituds d’admissió (tràmit telemàtic). Del 17 d’agost al 7 de
setembre
Publicació de la llista provisional de persones admeses i en espera (primeres opcions). 15 de setembre
Reclamacions, rectificacions i revisions. 15, 16 i 17 de setembre
Publicació de la llista definitiva de persones admeses i en espera (totes les opcions). 23 de setembre
Matrícula als cicles formatius. 23, 24 i 25 de setembre
Inici de curs 29 de setembre
Formació Professional, General, Matrícula, Portada admissió, FP, IESGUILLEMCOLOMCASASNOVES, IESSOLLER 0 | 0.742266 | curate | {"ca": 0.8794076163610719, "es": 0.06488011283497884, "en": 0.05571227080394922} | https://iessoller.com/tag/iessoller/ |
macocu_ca_20230731_7_22288 | Catàleg bibliogràfic
Accés als documents disponibles al fons bibliogràfic de la biblioteca (llibres, revistes especialitzades, memòries i anuaris, recursos electrònics, etc.) | 0.59079 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_486745 | Peter Sichrovsky. Nascuts culpables (a partir d'unes entrevistes realitzades per l'autor) . Companyia: Moma Teatre. Direcció: Joaquim Candeias i Carles Alfaro. Escenografia: Carles Alfaro. Adaptació i dramatúrgia: Joaquim Candeias i Carles Alfaro. Barcelona, Teatre Lliure. 2000, 23 de novembre | 0 | curate | {"en": 0.059233449477351915, "ca": 0.6933797909407665, "id": 0.08013937282229965, "es": 0.0975609756097561, "fr": 0.06968641114982578} | |
crawling-populars_ca_20200525_50_34814 | El Doctor en Història de l'Art i especialista en l'art català de postguerra Àlex Mitrani ha participat en la confecció de l'exposició dedicada a l'artista.
Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona | 0.693325 | curate | {"ca": 1.0} | : /cultura/2017/03/22/familia-joan-claret-vol-espai/835972.html |
mc4_ca_20230418_5_89263 | Sortides amb flors Certascan Pont Sant Joan 2003: dues cameres i sense fotos Era d'hora, molt d'hora, quan ens vam llevar, jo, la Berta i la meva família, quan ens vam posar en marxa i quan vam arribar a la Panadella on havíem quedat amb el Juanjo i l'Adela i les nenes. També havien de venir l'Alícia, en David, la Paula i l'Alex, però una pneumònia d'aquest últim aquesta mateixa setmana els va deixar a casa. Just quan havien comprat botes als nens i una camera digital que ens hauria anat de meravella.
El viatge va ser plàcid, sense ensurts i amb molts pocs cotxes a la carretera. A Tremp parem a esmorzar. Són les 8 del matí. Ens costa trobar un bar que estigui obert. Gairebé tots tenim molta gana. Mentre mengem, mirem fotos d'altres excursions, les còpies que intercanviem. Aquesta vegada jo he portat la camera petita, que prou pes i volum porto amb la motxilla plena pels 4 dies.
Estan arreglant la carretera de la Vall de Cardós i el trajecte fins a Tavascan es fa molt lent. Abans de començar a caminar, cosa que fem a les dos quarts de dotze, encara hem de fer els 6 quilòmetres de pista que hi ha per arribar a la presa de Montalto, on haurem de deixar els cotxes.
Dinem amb el Certascan al fons. Aquesta és l'última foto de la càmara petita. Aquesta sortida estava pensada com un fort escalfament de cara a la de l'estiu, al mini Carros de Foc. El primer dia toquen 840 metres de desnivell fins arribar al refugi de Certascan, que des de fa quasi 20 anys guarda l'Alejandro Gamarra (té la web del refugi molt actualitzada i et contesta els mails que li envies). Un altre dia farem el pic de Certascan, el que queda alguna cosa més suau i, l'últim, baixarem i cap a Barcelona. I també tindrem una mica de temps per celebrar la revetlla de Sant Joan: hem portat coca i cava. La coca, repartida, però l'ampolla de cava és patrimoni del Juanjo, portar-la, no prendre-se-la tot sol. Aparquem, ens posem les botes, repartim el menjar, preparem ulleres i pals, i ens posem la crema del sol. Els homes sincronitzen els rellotges. Decidim anar pel camí de Llurri en comptes d'anar per la pista. Per tots dos camins es triguen unes tres hores, però creiem que pel de Llurri no tindrem tanta calor i serà més entretingut. Tot i que l'Alex ens havia dit que amb una nena de 5 anys no arribaríem.
Primer hem de fer un tros de pista al costat del riu. Aigües netes, fortes, valentes les de La Noguera de Lladorre. Aquí, el Juanjo i l'Adela se n'adonen que la seva camera no té pila, que s'ha acabat. No importa, farem amb la meva, i, per començar una d'ells quatre sobre un camp verd ple de flors.
Arribats al pla on comença la pujada, bastant a prop de Boavi, busquem les primeres fites, les primeres marques a les roques o als arbres. Efectivament està marcada, ho ha fet l'Alejandro amb uns amics, però de tant en tant, perdem les fites. El camí, bastant dret, passa per dins del bosc. Fa molta calor i tenim molta set, la fruita es gasta de seguida, potser hem fet curt. Les cireres estan calentes però passen de meravella i s'acaben ràpidament. Un conjunt de tres cascades se'ns presenta al davant. L'espectacle és meravellós. Es el riu Certascan. Hi ha molta aigua. En aquesta zona va nevar molt a l'hivern i ara, al mes de juny, es nota.
Una mica més amunt, el camí planeja. Uns cavalls descansen i juguen per allà on passem nosaltres. Algunes nenes tenen por. Continuem. A mida que anem amunt els arbres van desapareixent. Ens sembla que veiem la pista i la pujada des de la Comalada. Ànims, un petit esforç i dinarem. Efectivament és la pista. Arribem. La travessem i busquem un lloc per dinar. L'últim tros també s'ha fet una mica pesat però podem estar contents, ens falten uns 200 metres de desnivell i es prou d'hora. Portem 3 hores i 15 minuts caminant. El dinar d'aquest dia el portem a sobre, de casa. Al Canigó vam dir que ens el repartiríem perquè no ens sobri tant i així ho hem fet. Les nenes devoren el pollastre arrebossat i les pastanagues, mentre que els adults no podem amb el tall sinó que anem per la fruita, l'embotit i també les pastanagues. Una foto de grup amb el Certascan al fons i cap a munt. El camí ara va guanyant alçada poc a poc. Anem a mitja alçada de la paret per anar a buscar els passos de es moltes cascades que passen. Hem canviat el carrat però al fer una nova foto, passa el carrat sense control. Per més proves que fem, res, sembla no reconèixer el carrat. Sense va, amb no. Així, ens hem quedat sense cap camera. I a dalt, ni es pot arreglar una, ni tenen piles per l'altre. Deu fer anys que gairebé no tenim fotos de cap excursió.
Impressionants les cascades del Certascan
Fins al refugi arribem relativament ràpid. Abans però, fem una parada per beure aquella aigua tant fantàstica, mullar-nos la cara, els braços, el cabell i tot. També cauen els fruits secs. Passem el llac petit i ja hi som. Total, 6 hores., el doble del temps que marca però amb motxilles per a 4 dies, incloses les nenes. Els grans no podem fer menys que recordar que fa molts anys, crec que el 86, ja vam estar aquí. Però era Setmana Santa, feia molt fred, i la neu només permetia accedir al pis de dalt. Ara veiem l'edifici, també més arreglat, tal com és. L'Alejandro tampoc s'enrecorda gaire de nosaltres per més que li expliquem coses que havien passat aquells dies. Alguna cosa diu que li sona.... Ens instal·lem, anem al llac, pugem a la pedra i fem hora per sopar, que, per cert, està molt bo.
Mentre fem la infusió de després de sopar pensem que podem fer demà i ho comentem amb l'Alex. Anirem a donar mitja volta al llac. Tindrem tot el dia. Ens adverteix que encara hi ha molta neu, ho posava a la web però no ens ho acabàvem de creure. Segon dia, el llac de Certascan
I efectivament així va ser. La neu començava només sortir del refugi a finals del mes de juny. Però això no és cap problema excepte per a la Marta i la Gemma que no tenen botes impermeables. Després de la neu hem de passar alguns passos de roca no gaire difícils però si una mica aeris. Ens organitzem i tot va bé. I així fins arribar a la meitat del llac. Allà la neu i el gel es van desfent en icebergs. Tranquil·lament trobem un lloc per dinar i les nenes van a explorar i a trencar el gel per fer icebergs. Al final problemes, algú no ha pogut fer l'iceberg i no s'hi conforme. Mirem si podem acabar la volta però hi ha massa aigua i decidim tornar pel mateix lloc. I tot això sense fotos, sense ni una foto. I tantes que vam veure en la nostra imaginació.
Ja a prop del refugi fem una altra parada per remullar-nos els peus i les cames. Jo sóc l'única que em banyo dels adults. Les 4 nenes si. L'aigua està glaçada, molt glaçada, talla la circulació. Passem a una roca que hi ha a prop mentre des de la riba ens tiren pedres perquè ens mullem.
A una parella que està menjant alguna cosa i fent-se un té, els trenquem la tranquil·litat que tenien demanant-li si la pila que tenen ens pot anar bé o si els donem un rodet i ens deixen fer fotos amb la seva càmara. Però ni la pila és igual ni la càmara, és APS. Acabem l'excursió, ens canviem les sabates i a sopar.
Tercer dia, pic de Certascan
Ens aixequem bastant d'hora, potser les 7. Esmorzem i preparem les motxilles d'atac amb l'aigua, la roba d'abric i el menjar que hem portat des de casa. Llentilles posades, dents netes i botes als peus, i a caminar. De nou la neu camina amb nosaltres. I les vaques també ens acompanyen fins a gairebé 2.400 metres d'alçada. La Berta i les tres monstruós grans van al davant, després el Lluís i la Marta, i per últim l'Adela i el Juanjo. L'Adela comença a tenir dificultats per seguir el ritme i s'ofega. Tirem un bon tros, fins a un lloc amb poca neu i amb pedres i des d'on es veu una cascada d'aigua que va desfent la neu, i ens esperem tots. Ara, la següent fita és arribar al coll. No és només el desnivell que hi ha, sinó que es tot neu, no gaire tova i a vegades s'ha de travessar per zones molt dretes. Tots portem pal i jo intento fer les passes prou profundes perquè elles no tinguin tants problemes. En menys temps del que pensàvem arribem al coll de Certascan. Les nenes estan molt contentes ja que al pujar per la neu es cansen menys, o almenys així ho viuen. Cim del Certascan. La foto ens la va fer una parella de Centelles. Gràcies
I del coll, a dalt. Es veu molt dret i pensem que millor, que així avançarem més. Però ja no ens enrecordàvem del que era una tartera amb pedres petites i roques descomposades, amb sorra. Clar, l'altra vegada que vam pujar era tot neu. I patim, sí que patim. A la Marta li hem d'empènyer el cul perquè no caigui. La Rut i la Gemma tampoc no pesen gaire més i també se'ls fa difícil avançar. Però ho aconsegueixen i arribem a una zona no tant dreta on és més senzill caminar. Al final una petita grimpadeta i ja som al cim. Ens abriguem, una mica de fuet, fruits secs i pomes i a esperar al Juanjo i a l'Adela. Quan arribem hi ha la parella amb la que vam parlar ahir de les fotos. Li demanem que ens facin una del cim. Ells marxen a fer el Certascan Nord i baixen pel dret enmig de la neu fins al camí que nosaltres havíem fet el dia anterior.
Els nostres amics no pugen. Decidim esperar una mica més fins que veiem que puja una altra parella i li preguntem. Ens diuen que els han vist i que els han dit que baixéssim, que no pujàvem. Els quedava molt poc però l'Adela s'ha trobat pitjor, fins i tot s'ha arribat a marejar i no han pogut acabar. Baixant, els veiem que s'acosten de nou al coll. Si cap a munt costava, cap avall no ho tenen gaire clar. Excepte la Marta, que s'enganxa al Lluís per darrera i baixa patinant. Al coll, ens expliquen què li ha passat i com es troba ara l'Adela. Mengem entre satisfets i tristos, però és el que hi ha quan fas muntanya. La baixada per la neu també s'ha de fer amb molta cura, qualsevol relliscada vol dir baixar molts metres per la neu. Els grans, però sobre tot les nenes estan a l'alçada de les circumstàncies i com si fes molt de temps que van per la neu. I encara millor els surt el "culen bajen" que fan quan ja estem gairebé a l'alçada del llac. Son trossets curts però bastant verticals i sense perill. Els temps que hem fet avui també són bastant bons, i la Marta només té 5 anys, tot un èxit. Aprofitem el que queda de tarda per parlar amb l'Alex del conflicte que hi ha amb els propietaris de la zona que no permeten el pas de vehicles per la pista i que, fins fa poc, tampoc deixaven que l'Alex hi passés. Aleshores ho havia de portar tot, des de la presa de Montalto, a peu i sobre la seva esquena. També els 25 quilos de les bombones de butà per fer el dinar i perquè, qui vulgui, es pugui dutxar.
Arriba el torn al cava i a la coca. No hi ha massa gent al refugi. Convidem al guarda, a la parella que ens ha fet la foto (el Marc i la Clara, moltes gràcies) i a l'altra parella que ens hem trobat pel camí, que resulta que són bascos, és Festa Major al seu poble, a Mondragón, i estan fent una travessa, l'endemà van a la zona de la Pica d'Estats, una passada. Les tres petites demanen provar el cava, i ho fan, però no els agrada gens. Molt bé.
Quart dia, cap a casa
Es fàcil dir, cap a casa. Hem de tornar a fer els 840 metres de desnivell abans d'arribar als cotxes, i voldríem banyar-nos al riu si fora possible. De moment, esmorzem, paguem i ens acomiadem de l'Alex. Hem pensat baixar pels llacs Naorte i Closell, fet que allarga una mica el trajecte. Així que la primera part és un camí i després de l'últim llac una pista que no s'acaba mai. No tant, eh, però gairebé triguem el mateix de pujada que de baixada. I això si, física i psicològicament estem molt més cansats. Ja som a Tavascan. Al cotxe ens canviem de roba, una mica d'aigua per sobre, desodorant i ens pentinem. Ja estem a punt per anar a dinar. El bany sí que l'hem hagut de suspendre. Com que és tard, no triguem a escollir. Al restaurant Feliu diuen que sí, que ens podem quedar, i encara que són una mica, bastant lents, dinem molt bé. Es un establiment que també tenen hostal i sembla bastant maco. S'haurà de provar algun dia.
FITXA TÈCNICA CERTASCAN: al refugi (primer dia)
11:34 2:10'
Pleta de LLurri
1.925 mts
14:44 DESCANS
Pista, la Comalada
Cascada riu Certascan
2.100 mts
A BEURE AIGUA
2.240 mts
6:10'
Barcelona-Tavascan. Fins a Llavorsí hi ha múltiples maneres d'arribar-hi. A Llavorsí es deixa la C-13. S'atravessa el pont del Noguera Pallaresa en direcció a la Vall Ferrera i a la Vall de Cardós. A 4 quilòmetres s'agafa el trencall que porta a la Vall de Cardós. En 15 quilòmetres estarem a Tavascan. Travessem el poble i seguim recte per la pista sense agafar la que porta a l'estació d'esquí de fons i alpí de la Pleta del Prat. Sis quilòmetres més enllà arribarem a la presa de Montalto on la pista que puja a Certascan queda tallada per una cadena posada pels propietaris. Una altra pista, la que va al paratge natural del Pla de Boavi també està tallada al trànsit de vehicles privats. Aquí s'ha de deixar el cotxe.
A PEU: Sortim de la presa de Montalto en direcció al Pla de Boavi. Si es vol anar per la pista són 13 quilòmetres pesats i avorrits. Després de passar diversos torrents i alguna casa, trobem un prat a la dreta, Planell de Boavi, amb indicacions: Refugi de Certascan: 3 hores. En endinsem al bosc. El camí està marcat però es una mica perdedor. Es passa per les cascades del riu Certascan i es continua cap al nord i cap a l'est. Als 2000 metres s'arriba a la zona de la Comalada, fins on abans es podia pujar en cotxe. Travessem la pista i enfilem un camí que voreja la muntanya per no perdre alçada. El refugi ja és a prop. A la web del refugi de Certascan està aquest camí perfectament explicat. CERTASCAN: Pic de Certascan (tercer dia)
9:10 2:11'
2.600 mts
11:21 Pic de Certascan
2.850 mts
12:25 1:04'
ATURADA AL CIM
Fins 13:25
-250 mts DINAR
Fins 14:45
Refugi de Certascan*
-460 mts
-610 mts
* També temps per fer “culen bagen”, si al juny, i per banyar-nos al llac
Se surt del refugi de Certascan en direcció al llac. Quan el camí es bifurca no s'ha d'agafar el que voreja el llac, sino continuar en direcció oest. I quan aquest es torna a dividir (un cap als Guerosos i l'altre cap al coll de Certascan) s'agafa el de la dreta. Al Coll el cim ens quedarà a la dreta. Es una pujada molt dreta, una tartera de sorra i pedres petites. Al final les pedres augmenten de tamany i la pujada es converteix en una fàcil grimpada.
CERTASCAN: Baixada a la presa de Montalto (quart dia)
Estany de Closell
-840 mts
Sortim del refugi en direcció sud travessant el rierol que ve del llac de Certascan. Un camí ben marcat, el GR-11 ens durà als estanys de Naorte i més tard al de Closell. D'aquí surt una pista que enllaça amb la que va de la Comalada a la presa de Montalto, final del nostre recorregut a peu. Els cotxes ens esperen. | 0.748535 | curate | {"ca": 0.9291127032240286, "gl": 0.0017222375310002758, "es": 0.03478919812620557, "hu": 0.004477817580600716, "it": 0.0017911270322402866, "pt": 0.005786718104160926, "fr": 0.006820060622761091, "cs": 0.0022733535409203637, "en": 0.006475613116561036, "no": 0.0012400110223201985, "eu": 0.0024111325434003857, "nl": 0.0006200055111600992, "ja": 0.0015155690272802425, "an": 0.0009644530173601543} | http://nohihaquienspari.com/Sortides_pagines/CERTASCAN.htm |
mc4_ca_20230418_2_127600 | SorroBloc: Curiositats i coincidències d’un final d’estiu...
Publicat per Salvador a les 10:08
Bona Diada "Sorro"
11 de setembre, 2008 12:38
Bona diada. Per arribar aquí he gaudit de la delìcia d'unes fotos que valen mils de poemes i pintures, llàstima de no tenir un ratet i treure pinzells i llàpis. Sou impresionant Sorro. L'avi Anton.
11 de setembre, 2008 15:05
Gràcies Avi Anton per les vostres lloances inmerescudes. Celebro que disfruteu llegint les meves cròniques.
13 de setembre, 2008 19:43 | 0.655076 | curate | {"ca": 0.869120654396728, "es": 0.05930470347648262, "pt": 0.04703476482617587, "fr": 0.024539877300613498} | http://sorrobloc.blogspot.com/2008/09/curiositats-i-coincidncies-dun-final.html |
macocu_ca_20230731_1_258428 | 1 comentari
He llegit l’article de Fàtima López a la revista número 18 de Coup de fouet i m’ha semblat molt interessant, complet, rigorós i escrit amb molta sensibilitat. Gràcies Fàtima.
Deixa un comentari | 0.626133 | curate | {"es": 0.054455445544554455, "ca": 0.8564356435643564, "pt": 0.0891089108910891} | |
mc4_ca_20230418_17_205053 | DUGi: Item | DUGiDocs - Ambientalitació del camp de golf PGA Catalunya
http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@3303
Citation: Serra Barceló, A., Fontanet Bosch, A., Pla i Coll, J. M. (2010). Ambientalitació del camp de golf PGA Catalunya. A ’Ciències Ambientals’. Girona: Universitat. [Consulta: 25 de març de 2011]. Disponible a: http://hdl.handle.net/10256/3303
Document access: http://hdl.handle.net/10256/3303
Anàlisi multivariable -- Congressos Open source software Assaigs de materials Estudiants universitaris Quantum chemistry Turisme Ensenyament assistit per ordinador
Bertrana, Aurora Sáez Zafra, Marc Ciurana, Quim de Universitat de Girona. Departament d’Economia Montesinos Seguí, Emilio Sala, Joan Dalmau, Jordi | 0.434961 | curate | {"ca": 0.6575342465753424, "en": 0.25205479452054796, "ro": 0.0273972602739726, "es": 0.06301369863013699} | http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@3303 |
macocu_ca_20230731_3_193774 | Reservar una plaça al parking Park Luxus - Shuttle
El Park Luxus, situat a menys d'1 km de l'aeroport de Dusseldorf i a 6 de Dusseldorf, està vigilat les 24 hores i és accessible a través de la autopista 44 . A l'anada, el servei de trasllats gratuït del pàrquing, et durà directament al punt de trobada de la terminal. A la tornada, mentre reculls l'equipatge, truca al telèfon que hi ha al correu de confirmació de la reserva; el bus del pàrquing t'esperarà al punt de trobada i et durà al pàrquing perquè puguis recollir-hi el cotxe. | 0.813241 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_1_20279 | Les activitats extraescolars són el dia a dia del Centre Montserrat Xavier. A partir de les 17h i fins a les 22.30h, els infants i joves de l’escola i del barri d’Hostafrancs gaudeixen de les diferents activitats que, curs rere curs, proposem per a passar-ho d’allò més bé.
Activitats per a tots els gustos, però sempre oberts a noves propostes perquè els infants es diverteixin quan surten de l’escola. I, si no sabeu com són aquestes activitats, no dubteu a venir a provar-les un dia. Ben segur que us hi quedareu!
Si voleu més informació sobre alguna activitat, passeu per l’apartat CONTACTAR i escriviu-nos els vostres dubtes, estarem encantats de respondre’ls.
La nostra tasca educativa
Els vostres fills i filles no només vénen a passar-s’ho bé, tot i que això és fonamental, sinó que també vénen a aprendre i a conviure respectant els altres.
El Centre pretén educar en el lleure a infants i joves en el marc de les activitats extraescolars, tot oferint un servei als pares i mares de l’Escola Joan Pelegrí i a tothom qui ho vulgui. La nostra feina és encarregar-nos de l’educació no formal d’aquests nens/es, amb la finalitat de transmetre diferents valors com ara la convivència, el respecte i la igualtat entre d’altres.
Aquesta educació que duem a terme es complementa amb l’educació que els vostres fills/es reben des de l’escola i des de casa. Per això creiem que la vostra col·laboració és molt important i necessària ja que d’aquesta manera, participant tots plegats, podrem aconseguir un Centre millor per a tots i totes!
Troba el que busques
Curs 2019/20
Mapa web
Què és el Centre?
Què fem?
On Som?
Contacta
Casal d’Estiu
Portes Obertes
Setmana Joan Pelegrí
Futbol Sala
Iniciació a l’esport
Racó del Joc
Patinatge
Dansa
Teatre
Concurs de Pessebres
Diada Esportiva
Festa i ball de final de curs
Festivern
Firajoc
Focs de Sant Joan
Nadal per tothom
Patinada Popular
Noticies destacades
INSCRIPCIONS CASAL D’ESTIU!
24 abril, 2021
No hay comentarios
Casal de Setembre 2020
30 julio, 2020
No hay comentarios
Enllaços inscripcions Casal 2020
25 abril, 2020
No hay comentarios
Inscripcions Casal d’Estiu
22 abril, 2020
No hay comentarios
XXXVIè Casal d’Estiu
16 marzo, 2020
No hay comentarios
Comunicat enfront el coronavirus
12 marzo, 2020
No hay comentarios
Casal d’Hivern!
15 noviembre, 2021
No hay comentarios
110 anys en família
23 febrero, 2015
No hay comentarios
Sant Joan
23 febrero, 2015
No hay comentarios
Participem a La Marató de TV3
24 febrero, 2015
No hay comentarios
Festifantasivern
24 febrero, 2015
No hay comentarios
El nostre twitter
Tweets por @cmx1904
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència. Acceptes que les utilitzem?Accepto Llegir més... | 0.521787 | curate | {"ca": 0.7386666666666667, "it": 0.01561904761904762, "es": 0.14857142857142858, "en": 0.014095238095238095, "eb": 0.0030476190476190477, "fr": 0.011047619047619047, "sv": 0.002285714285714286, "ro": 0.0026666666666666666, "pt": 0.006095238095238095, "de": 0.016, "an": 0.0419047619047619} | http://www.cmx.cat/?page_id=21 |
mc4_ca_20230418_2_366230 | Tribuna Ganxona » TURISME S'inaugura el nou Hotel Alàbriga
Portada » Portada » CIUTAT » TURISME » S’inaugura el nou Hotel Alàbriga
S’inaugura el nou Hotel Alàbriga
Les vistes del nou hotel Alàbriga (FACEBOOK ALÀBRIGA)
Més de 500 persones van participar ahir, en una jornada de tarda que es va allargar fins a la matinada, en la festa inaugural del nou Hotel Alàbriga, establiment de cinc estrelles i gran luxe situat a la carretera de Sant Pol, segons el diari El Punt-Avui. Entre els glamourosos convidats, l’actriu Ana de Armas, el futbolista Xavi Hernàndez i la baronessa Carmen Thyssen.
L’hotel ofereix 28 home-suites de luxe –pràcticament una apartaments- amb vistes al mar i, alguna habitació, terrat privat amb jacuzzi, amb uns preus per a la temporada alta que ronden els mil euros per nit. L’estada mínima és de 4 dies, i amb el preu s’hi inclou esmorzar, piscines, entrada a la discoteca i transport a l’aeroport.
Entre els atractius de l’hotel, destaquen el restaurant Terra, amb el xef Paco Pérez, que també s’ocupa del grill exterior i el Beach Club. La cocteleria és pel prestigiós Manel Vehí, i la discoteca, que té un DJ resident, és una sala on també s’hi poden fer concerts. La web de l’establiment obvia el català en favor del castellà, l’anglès i el rus.
A la nit inaugural, la companyia Comediants van fer una performance amb videomapping, pirotècnia, aigua i música.
Secció: SOCIETAT, TURISME, FETS I GENT | Etiquetes: hotel alàbriga, inauguració
El Guíxols Arena s’estrena amb divisió d’opinions
Inaugurada l’exposició de quadres de Josep Amat sobre el passeig
Inaugurada la nova exposició de l’Espai Carmen Thyssen
La CUP va inaugurar el seu local del carrer Almeria
La CUP estrena local
Les llums de Nadal s’encendran el 4 de desembre
Un gran acte inaugura l’exposició dedicada a Rafael Patxot
L’obra “Kbarret” va inaugurar el XI Concurs de Teatre Amateur
Reobertura de la Taverna Cas Romagué amb Michelle Shocked | 0.826502 | curate | {"ca": 0.952529994783516, "fr": 0.037037037037037035, "es": 0.010432968179447054} | http://www.tribunaganxona.cat/2017/07/08/inauguracio-hotel-alabriga/ |
mc4_ca_20230418_17_401272 | Noves formes de selecció en les administracions públiques locals, per Michael Donaldson i Toni Velasco - Instituto de Derecho Público
Inici » Noves formes de selecció en les administracions públiques locals, per Michael Donaldson i Toni Velasco
Autors Blog Michael Donaldson Toni Velasco
Director de planificación estratégica y servicios centrales del Ayuntamiento de Gavá
Jefe de Recursos Humanos y organización del Ayuntamiento de Gavá
Volem sumar-nos (des de la nostra experiència pràctica) a la reflexió encetada pels professors Ramió i Jiménez Asensio, entre d’altres, sobre els canvis que estan patint les institucions públiques. Les administracions públiques locals, tot i que també la resta d’institucions públiques, es troben en un punt de transició davant d’una situació de canvi profund pel que fa la composició de les nostres plantilles. Això és degut principalment a dos factors que ens situen en un moment d’inflexió i davant d’un repte de regeneració que requereix d’una reflexió profunda i d’una actuació determinada si no volem que els ajuntaments perdem vigència i connexió amb la societat. En primer lloc, la crisi econòmica i les mesures normatives estatals que han estat i continuent sent restrictives han canviat la configuració de les nostres plantilles: la baixa taxa de reposició, les amortitzacions i les restriccions pressupostàries entre d’altres mesures de contenció i de (suposada) estabilitat pressupostària ens situen en un escenari de plantilles envellides i d’organitzacions afablides. D’altra banda, l’inexorable pas del temps farà que en els propers anys una part molt important dels treballadors es jubili. És a dir, en els propers 5 ó 10 anys més d’un terç de les persones que han atessorat i acumulat un coneixement ingent sortiran sense que tinguem clar com farem per retenir aquest coneixement i el que és més greu, sense un model clar, modern i adaptat als nous temps de com regenerarem les nostres plantilles. Resta clar que el criteri econòmic-normatiu, sota el fals argument de la sostenibilitat econòmica, ha passat per sobre del criteri organitzatiu a l’hora de gestionar les nostres institucions. I això malgrat la creixent demanda social de noves i més complexes polítiques per fer front a una realitat dinàmica, diversa i incerta. De retruc, aquesta restricció ha provocat la precarització laboral de les institucions públiques. Contractes per programes, augment dels interins, contrastes en pràctiques són algunes de les sortides desesperades que troben els ajuntaments per desbordar la norma i dotar-se de recursos per fer front no només a les competències locals sinó, com bé deia l’històric alcalde Cuerda, a les incumbències. Més enllà de ser un atac a l’autonomia local això provoca que les nostres institucions estiguin cada vegada més allunyades de les societats a la que serveixen.
I és que les institucions públiques i especialment les locals, donades les lògiques de proximitat, han d’adaptar-se i ser flexibles als canvis socials, econòmics i culturals. Canvis cada vegada més dinàmics. Això farà que la tensió entre norma i procediment, necessàris sens dubte, i la flexibilitat i l’adaptació que calen per gestionar sigui major. L’escolta activa, el foment de la participació, el retiment de comptes i l’empoderament ciutadà no són més que els instruments que ens situa en un escenari d’obertura i contacte permanent que ens obliga a llegir i adaptar-nos a les pulsions externes a la institució. I en aquest sentit, l’impacte de la tecnologia és i serà un factor clau en la transformació de les nostres organitzacions. Però no només per l’eficiència i l’eficàcia que aporta sinó perquè té un component d’horitzontalizació i perquè aporta lògiques de col·laboració que xoquen amb la cultura organitzativa de les nostres institucions que encara se senten còmodes amb un model d’administració pública tradicional. Però aquest coneixement i manera de fer l’hem d’incorporar. Un coneixement que ara està fora, que el porten de manera natural unes generacions que encara no han entrat a les nostres organitzacions o que quan ho fan, persones nascudes en el segle XXI ho fan amb processos de selecció dissenyats al segle XIX i no som capaços de seleccionar als que realment han d’aportar valor diferent. En una societat on el coneixement està a l’abast de tothom i la clau és com gestionar-ho i no com memoritzar-lo, quin sentit tenen els mecanismes de selecció actuals basats en qui ha memoritzat millor el temari? Els principis de meritocràcia, igualtat, transparència i publicitat han de d’adaptar-se si les institucions no volen perdre en vigència i credibilitat.
Sense entrar en altres consideracions i valoracions que segurament obririen un profund debat, el cert és que, des del món municipal al llarg dels darrers anys, en un context de profunda crisi, hem vist com el govern de l’Estat, fent ús de les seves competències exclusives en la matèria, ha teledirigit i marcat les polítiques dels recursos humans. I com esmentàvem abans s’ha fet sota una òptica exclusivament de sostenibilitat econòmico-financera deixant al marge qualsevol altra valoració o oportunitat pel que fa a la funció pública municipal. Ja hem repassat abans quin és el preu que s’ha hagut de pagar. És un fet creixent que els processos de selecció estan quedant deserts. Perquè som molts els ajuntaments que estem ofertant llocs de treball però en condicions precàries. I ara que, de manera molt tímida, sembla que tenim més possibilitats per incorporar nova força laboral, davant aquestes circumstàncies no és acceptable que les administracions públiques vegin la situació amb resignació i passivitat, fruit del devenir dels temps. Seria clarament un suicidi col·lectiu. Hem de veure aquests nous temps que tenim davant no com un problema o adversitat sinó com a reptes. Llencem alguns dels que, al nostre entendre, han d’afrontar els nostres ajuntaments.
Apropar l’administració pública als més joves. L’administració ha de ser més atractiva. Potser no som prou conscients però en aquests moments en l’administració pública en general i en els nostres ajuntaments en particular som testimonis de primera mà d’un veritable procés de modernització organitzacional amb una imparable introducció dels nous sistemes de les tecnologies de la informació en el context d’unes generacions joves i formades que hem de ser capaços de motivar i atreure a les nostres administracions.
Programes de pràctiques no laborals i utilització de la figura de la contractació formativa i en pràctiques per a crear una massa de talent propici a les administracions públiques però que per no caure novament en la precarització del mercat laboral, haurà d’anar necessàriament acompanyat de modificacions legals que permetin la incorporació d’aquests joves formats a les administracions públiques tot establint els mecanismes que siguin necessaris per garantir els principis de mèrit, capacitat i igualtat recollits en el nostre ordenament jurídic.
Ser capaços d’anticipar el relleu generacional d’aquells llocs de treball clau en l’organització. Això passa per fer un estudi i anàlisi de la nostra organització tot posant de relleu les nostres fortaleses i febleses.
Cal una modificació en la implementació de les taxes de reposició recollida a la llei de pressupostos generals de l’Estat, de tal forma que puguin ser cobertes amb la màxima celeritat les places vacants que es produeixin al llarg de l’exercici pressupostari.
A la vegada, ser capaços de tecnificar les nostres plantilles i comptar fermament amb el talent intern mitjançant veritables carreres administratives i sobretot uns bons itineraris professionals que permetin reciclar i modelar al capital humà que tenim dins de l’organització de cara a l’assumpció de noves responsabilitats i reptes.
Trencar amb la singularització dels llocs de treball. Ser capaços de crear llocs de treball més versàtils dins d’una estructura més polivalent i flexible.
Millorar la selecció de personal. Cal un anàlisi acurat dels llocs de treball, dels requisits i perfils dels candidats i que d’aquesta manera ens dotem dels perfils professionals més adequats a les necessitats d’una administració en constant canvi.
Incorporar noves metodologies de selecció per poder avaluar competències dels candidats. Tècniques com entrevistes, valoració de mèrits, proves pràctiques, dinàmiques de grup, tests psicològics que ajudin a proporcionar informació valuosa per seleccionar als candidats idonis sense que això sigui incompatible amb els principis de mèrit i capacitat.
Tot això requereix trencar inèrcies i mentalitats. Caldrà del compromís ferm i compartit de polítics, habilitats nacionals i comandaments donat que totes aquestes mesures afecten directament la cultura organitzativa que cal canviar radicalment si volem que les institucions siguin mirall de la seva societat i desenvolupin bon servei públic.
R. Jiménez Asensio, El Empleo público ante la digitalización y la robótica
https://rafaeljimenezasensio.com/2017/12/
R. Jiménez Asensio, Paradojas de la gestión del conocimiento en el sector público
https://rafaeljimenezasensio.com/2017/11/01/paradojas-de-la-gestion-del-conocimiento-en-el-sector-publico/
C. Ramió, La Administración pública del futuro. Horizonte 2050. Barcelona,Tecnos, 2017.
Tags:Dret administratiuReforma administracions
Crònica del Seminari Ítalo-Español de Pr... | 0.856034 | curate | {"ca": 0.9379169356574134, "en": 0.011405207660856467, "es": 0.04906391220142027, "pt": 0.0016139444803098776} | http://idpbarcelona.net/ca/noves-formes-seleccio-les-administracions-publiques-locals/ |
macocu_ca_20230731_2_302486 | Prop de 150 pilots participen al V Enduro de Salomó, una prova puntuable pel Campionat de Catalunya
Ramon Quer, el campió vigent de Catalunya d’Enduro, ha estat el gran vencedor de la competició
El Moto Club Salomó ha celebrat el V Enduro 2017 aquest cap de setmana. La competició ha esdevingut la primera prova puntuable pel Campionat de Catalunya d’Enduro. El terreny mullat a causa de les pluges dels darrers dies han complicat el desenvolupament de la competició. Prop de 150 pilots de les diferents categories han participat a la competició, dividits en deu categories. Xavier Roca, president del Moto Club Salomó, ha valorat positivament la jornada. Ramon Quer ha estat el gran vencedor. El Campió de Catalunya d’Enduro s’ha imposat tant en categoria Elit com en la general i ha aconseguit la victòria en sis de les vuit especials. En categoria E125, Álex Iscla ha estat el guanyador a la classificació. Bernat Cortés s’ha mostrat molt sòlid en categoria Júnior Open assolint la primera posició. En categoria E50 TT, només dos pilots han aconseguit arribar al final de la prova: David Riera, en primera posició, i Sergi Conesa, en la segona. Adrià Sánchez s’ha imposat en categoria Júnior trofeu. En el cas dels Sèniors, en categoria B4T, Sergi Casademont ha aconseguit la victòria, mentre que en B 2T, Oriol Casany s’ha posicionat primer en la classificació. En Sènior C 2T, David Gómez ha sigut el guanyador i en Sènior C 4T David Martínez s’ha posicionat al capdavant dels seus rivals. En categoria Màster, Xavier Castey ha estat el vencedor de la jornada. I en categoria Fèmines, Alba Vilaplana s’ha posicionat primera a la classificació i la seva rival directe, Kate Vall, no ha pogut finalitzar la cursa. L’organització, amb la col·laboració del Motoclub Pobla de Mafumet, el Motoclub de Masllorenç, els voluntaris de la torre de Moro i els Marshalls, han treballat amb força per aconseguir que els pilots gaudissin d’un bon dia d’Enduro. La propera prova del Campionat de Catalunya d’Enduro se celebrarà a l’Espluga de Francolí el proper 14 de maig. | 0.835246 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_262028 | Barcelona apuja les zones verda i blava 2 euros l'hora en episodis de contaminacióLa pujada s'aplicarà per als no residents en la zona verda i a tota la ciutat en la zona blavaRedacció 21 Jul 2017 - 13.37 Queden exempts de la pujada els vehicles ecològics i d'emissions zeroEl ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres apujar dos euros l'hora la zona verda per als no residents i la blava a tota la ciutat en cas d'episodi de contaminació. En queden exempts els vehicles ecològics i de zero emissions.La Generalitat és l'encarregada de decretar aquests episodis, que habitualment no es produeixen més de dues o tres vegades l'any. De fet, aquest any encara no se n'ha produït cap i per trobar l'últim ens hem de remuntar al febrer del 2016, entre els dies 23 i 26. Des de llavors només hi ha hagut avisos preventius.♦ La contaminació de Barcelona arriba perillosament a OsonaLa mesura ha comptat amb el suport de BComú, PSC, ERC, CUP i el regidor no adscrit. Cs i el PPC hi han votat en contra i el Grup Demòcrata s'hi ha abstingut.El ple també ha aprovat que sigui l'Ajuntament qui pagui la taxa de clavegueram a les famílies amb pobresa energètica. Aquesta taxa, d'entre 10 i 15 euros anuals, s'inclou en el rebut de l'aigua.Això em sembla bé.
Perquè surti més econòmic tenir el cotxe en funcionament que parat. Són uns genis aquests colauistes. | 0.886984 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_573190 | Alta qualitat bambú titular de la ploma i llapis caixa proveïdors i fabricants Xina - fàbrica de productes a mida - SEMPRE PUJADA
Caixa de bambú titular de la ploma i llapis d'alta qualitat
Ronda de la titular de la ploma tamany: 125 mm H x 120mm de diàmetre.
Plaça caixa de llapis tamany: 130 mm H x 115mm d'amplada.
Equipat amb una fàbrica professional, SEMPRE RISE es dedica a la fabricació i comercialització qualitat alta qualitat bambú titular de la ploma i la caixa de llapis fets a la Xina a preu raonable. Som un dels principals fabricants a la Xina. I tots aquests productes són de disseny excel·lent i preu competitiu.
Hot Tags: titular de la ploma bambú d'alta qualitat i llapis caixa, Xina, fabricants, fàbrica, proveïdors, personalitzats, preu, fets la Xina | 0.745311 | curate | {"ca": 1.0} | http://ca.bamboocountertopspanel.com/bamboo-crafts/bamboo-office-small-furniture/high-quality-bamboo-pen-holder-and-pencil-box.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_266358 | El territori de la Regió Metropolitana de Barcelona és reconegut com un espai ampli i divers, amb fortes interrelacions i dependències transversals, per al qual encara manca una resposta clara a una necessitat bàsica. Calen fórmules innovadores per a una governança que millori la gestió dels seus reptes?
Abans, però, de respondre aquesta pregunta, és oportú fer una referència a algunes de les singularitats d’aquest territori i també a algunes de les seves urgències més importants. Aquesta realitat i aquests reptes han de servir per posar de manifest fins a quin punt és convenient i potser necessari pensar i proposar les millors maneres per gestionar la reducció de les necessitats no resoltes.
Es tracta d’una regió constituïda per una forta pluralitat de ciutats, amb unes singularitats molt arrelades i de llarga història, que exerceixen, moltes d’elles, singulars capitalitats locals, amb capacitat d’atracció i de ser referents en aspectes concrets. No es tracta, per tant, d’un territori difús a partir d’una gran ciutat. Aquesta realitat històrica és una potencialitat que fa únic aquest territori.
La realitat metropolitana ve reforçada per la constatació que es tracta d’un espai que comparteix, d’una manera singular i amb un gran valor ambiental, territoris urbans amb espais naturals. Aquesta configuració singularitza tant els orígens com la dinàmica de les relacions que s’hi estableixen entre les diferents ciutats.
Aquest fet, però, també implica que qualsevol proposta s’ha de fonamentar en una actitud de corresponsabilitat igualitària i no en una visió que prioritzi espais i actituds, uns de centralitat i altres de complementarietat. Si fos així, ens podria portar a concebre categories diferents dins d’un mateix territori.
Així doncs, si prenem con a referència el debat sorgit i la participació dels representats de les administracions locals presents a la taula rodona “Quina governança volem per a la regió metropolitana del futur?”, constatem immediatament que avui ens trobem, des de les instàncies locals, amb uns problemes que molt sovint escapen, de molt, de les capacitats locals per abordar-ne la solució.
Són problemes o reptes que adquireixen una dimensió supralocal, tot i que els seus impactes es donen de manera directa sobre la vida local, sobre les ciutats i sobre els seus ciutadans. I, davant de tot això, les administracions locals, especialment els ajuntaments, no disposen de capacitat financera suficient i, a vegades, tampoc del marc competencial per poder superar aquests reptes, encara que moltes vegades assumeixen serveis no competencials, que la ciutadania reclama.
Es tracta de reptes, necessitats i potser urgències que qualsevol anàlisi de la Regió Metropolitana de Barcelona posa de manifest. Són un seguit de qüestions fonamentals que avui encara no tenen una solució clara. Es pot parlar, d’una manera simplificada però prou destacada, de l’habitatge, la mobilitat, les desigualtats socials i territorials, el medi i les polítiques de sostenibilitat, la dimensió econòmica i la seva promoció, entre d’altres. Són necessitats urgents a les quals cal donar resposta amb un visió global metropolitana.
I vull destacar, d’una manera especial –i així va ser també al llarg de les jornades–, la necessitat de planificar una xarxa de transport per a la mobilitat regional que trenqui amb esquemes centralistes i aposti decididament per una xarxa amb connexions transversals i per una estructura quadricular que combini els diferents modes de mobilitat.
En definitiva, el repte que la jornada ens planteja és quina seria la fórmula més adient per resoldre aquestes necessitats. Una governança institucional, o a través d’altres instàncies de gestió concreta, per a cadascun dels temes, però, en qualsevol cas, amb la voluntat d’aglutinar, amb un lideratge compartit, amb una organització que prioritzi una representació de la diversitat institucional d’aquest territori, amb voluntat igualitària, equilibrada i inclusiva.
Una governança que tingui també la voluntat d’aglutinar i de vincular les àmplies i diverses instàncies institucionals i socials que existeixen arreu del territori regional, fent de totes elles un actiu amb moltes oportunitats per al desenvolupament de projectes de tota mena.
En definitiva, es tractaria de retornar a un vell paradigma de l’administració pública: millorar la gestió d’un territori per satisfer millor les necessitats de la seva ciutadania. Als reptes, cal donar-los respostes eficients i adaptades a les realitats del moment.
“Quina governança volem per a la regió metropolitana?, és una jornada organitzada per la Fundació Catalunya Europa, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i el Club de Roma, que forma part del cicle de debats "Metròpolis Multinivell" del procés participatiu Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030, engegat pel PEMB. Trobaràs més informació sobre la sessió aquí.
AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) Barcelona Catalunya Ciutats Metròpolis
RECENTS
Renovem el país? La transició energètica i la qüestió territorial
El paper internacional de les ciutats i de la Barcelona metropolitana
Més carreteres? Debat sobre infraestructures viàries de caràcter metropolità
Pugem al tren? El futur de les infraestructures ferroviàries
Estratègies territorials davant de la nova mirada a la indústria
Mobilitat sostenible i qualitat de l'aire
Cercar per Etiquetes
Europa Ciutats 2018 Unió Europea Democràcia Catalunya Eleccions Europa econòmica Sostenibilitat Pasqual Maragall Habitatge AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) Política Europea Desigualtats Llegat Pasqual Maragall Cultura Barcelona Comissió Europea Europa social Mobilitat Metròpolis Transparència Itàlia Economia Parlament Europeu | 0.853216 | curate | {"ca": 0.9839788732394367, "es": 0.0028169014084507044, "id": 0.0024647887323943664, "fr": 0.0072183098591549295, "it": 0.0035211267605633804} | https://www.catalunyaeuropa.net/ca/blog/111/per-qu%C3%A8-una-governan%C3%A7a-metropolitana-de-barcelona.html |
mc4_ca_20230418_1_193006 | Hampshire Hotel - Lancaster Amsterdam Àmsterdam Països Baixos - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Plantage Middenlaan 48, Amsterdam-Centre, Àmsterdam, Països Baixos, 1018DH - Molt bona ubicació - Veure al mapa
Té alguna pregunta per a Hampshire Hotel - Lancaster Amsterdam?
Més informació sobre Hampshire Hotel - Lancaster Amsterdam
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Hampshire Hotel - Lancaster Amsterdam és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Àmsterdam. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. No és menys excepcional el fàcil accés que té l'hotel a les incontables atraccions i llocs d'interès de la ciutat com De Plantage, Hollandsche Schouwburg, Galeria d'Art Artis Ateliers.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Hampshire Hotel - Lancaster Amsterdam asseguren una estada plaentera als seus clients. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix Zones públiques amb Wi-Fi, servei d'habitacions, habitació familiar, ascensor.
Hampshire Hotel - Lancaster Amsterdam té 91 habitacions, totes amoblades amb gust per tal d'oferir comforts com televisió de pantalla plana, llençols, mirall, tovalloles, armari. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Hampshire Hotel - Lancaster Amsterdam la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Àmsterdam.
Tots els tipus de viatgers (31)Viatger de Negocis (3)Parelles (13)Viatgers en solitari (8)Famílies amb infants grans (2)Grups (5)
Weda, Regne Unit
PIERS, Austràlia | 0.801288 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/hampshire-hotel-lancaster-amsterdam/hotel/amsterdam-nl.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_265146 | Salutacions, sóc de Múrcia i m'interessa l'estudi de la llengua catalana en la meva terra, que es remunta a temps de la reconquesta. Vull manar una salutació a tota la gent dels Països Catalans. I no us oblideu del Carxé, que també és català De nova salutacions per a tots els catalans d'un català murcià del Carxé ¡¡¡Mai morirà el català del Carxé¡¡¡
Ja veig que les heu visitat. En resposta a: ¿Carxé o Carxe? jo dic Carxé. Originàriament aquesta regió es cridava el Carché (castellà). Fa 200 anys, famílies de València i Catalunya (els nostres ancestres) es van traslladar aquí i com la comarca està aïllada, l'ús del català va passar de pares a fills. Com la comarca era el Carché i va ser repoblada per catalanoparlants, va passar a denominar-se el Carxé, però també ho trobaràs com Carxe... segons. Aquest mapa no és del tot precís. Existeixen caserius fora d'aquest àrea en els quals es parla català. Així, en el mapa no inclou una petita part de la Favanella, limítrof amb l'El Pinós. La serra del cantó murcià (a la Favanella) és el començament de la Múrcia catalanoparlant. No és tan estrany, si tenim en compte que Múrcia va ser catalanoparlant fins 1550 i Cartagena fins segle XVII. És més, existeixen articles interessants com "Múrcia, un país català frustrat", creo que era de Pau Riba. | 0.789168 | curate | {"ca": 0.9665629860031104, "gl": 0.02332814930015552, "es": 0.01010886469673406} | |
macocu_ca_20230731_9_382865 | Diari de bord : trajecte en el Mexique cap a l'exili / Josep Espinasa Massaguer ; edició a cura de Sònia Hernández Hernández | 0.682967 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_317729 | Som un campus sanitari de referència que comprèn tots els camps de la salut: l'assistència, la recerca, la docència i la gestió.
Institucions Principis Els nostres professionals Xifres Comitè estratègic
Projectes estratègics Socialment responsables Acreditacions Història Informació corporativa
Assistència
Assistència
La professionalitat, el compromís i la recerca dels professionals del Campus són elements clau per poder oferir una assistència excel·lent.
Assistència a Vall d'Hebron Serveis i unitats Centres assistencials Coordinació de trasplantaments
Recerca
Recerca
Apostem per la recerca com a eina per aportar solucions als reptes que ens trobem dia a dia en el camp de l’assistència mèdica.
La recerca a Vall d'Hebron Grups de recerca Institucions de recerca Recerca contra el coronavirus
Docència
Docència
Generem, transformem i transmetem coneixement en tots els àmbits de les ciències de la salut per formar els futurs professionals.
Residents Unitats docents Centre de Simulació Clínica Avançada Estades formatives Formació continuada
Formació professional Alumni Vall d'Hebron Aula Vall d'Hebron Graus Màsters i postgraus
Actualitat
Actualitat
La vocació de comunicació ens defineix. T’obrim la porta a tot el que passa al Vall d'Hebron Barcelona Hospital Campus i t’animem a compartir-ho.
Notícies Agenda Apps recomanades
Col·labora
Col·labora
Donació per a recerca
Donació per a hospital
Iniciatives solidàries Herències i llegats Empreses que sumen Donació sang, òrgans i teixits Entitats col·laboradores
Content type - Qualsevol -07 - Fitxa Activitats19 - App10 - Fitxa Entitat Col·laboradora00 - Formularis15 - Fitxa Grup de Recerca00 - Landing HTML03 - Fitxa el meu VH06 - Fitxa Notícies01 - Pàgina bàsica18 - Professional12 - Fitxa Projecte01 - Fitxa Especialitats16 - Fitxa Unitat Docent
Buscar
Actualitat
Notícies
Celebrem el primer curs a la nova Àrea de Simulació
Celebrem el primer curs a la nova Àrea de Simulació
Celebrem el primer curs a la nova Àrea de Simulació
Avui celebrem el primer curs de la nova Àrea de Simulació, que permetrà als alumnes començar a aprendre diferents tècniques amb simuladors, una forma molt més segura i eficaç per formar-se. La nova àrea compta amb quatre aules de simulació i una teòrica.
17/10/2018
El curs Wetlab Vascular, dirigit pel Dr. Sergi Bellmunt, cap de Servei de Cirurgia Vascular, és la primera formació que se celebra a la nova Àrea de Simulació de Vall d’Hebron, situada a l’Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. A la tarda, s’ha celebrat el Taller de Via Aèria en Pediatria, en el marc del XII Congrés Nacional d’Anestèsia i Reanimació Pediàtrica de la Societat Espanyola d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor.
El Dr. Vicenç Martínez Ibáñez, gerent de l’Hospital Vall d’Hebron, ha estat present en l’inici del curs Wetlab Vascular i ha assenyalat que “aquesta nova àrea permetrà potenciar la formació, una de les apostes de Vall d’Hebron per millorar l’assistència dels pacients”. A més, el Dr. Tomàs Pumarola, director de Docència, ha afirmat que Vall d’Hebron està compromès en continuar avançant “en la millora de la formació, ja que la simulació és el present i el futur”.
Per la seva banda, la Dra. Mónica Rodríguez, sotsdirectora de Docència i cap d'Estudis, ha explicat que la nova Àrea de Simulació permet “formar-se amb seguretat, ja que els alumnes poden aprendre habilitats complicades sense tocar pacients al principi”. D’aquesta manera, la nova àrea compta amb robots simuladors de pacient, amb els quals es poden practicar activitats complexes com reanimació cardiopulmonar o puncions lumbars i venoses. I també es pot simular una atenció a un part. A més, “hi ha tres monitors amb pantalla tàctil, dues sales amb canyons de projecció, i equips d’streaming i videoconferència”, ha explicat la Dra. Mónica Rodríguez. La simulació clínica permet repetir un procediment tantes vegades com sigui necessari, provocar errades programades sense risc per a cap pacient, recrear casos clínics poc freqüents i realitzar una anàlisi posterior.
Primer curs (Wetlab Vascular)
Pel que fa al primer curs (Wetlab Vascular) que s’ha realitzat en la nova Àrea de Simulació, el Dr. Sergi Bellmunt ha assenyalat que han realitzat xerrades tècniques per explicar com es planifiquen a Vall d’Hebron els casos reals d’aneurisma d’aorta abdominal. “Fem servir un software per reconstruir l’anatomia dels pacients als simuladors gràcies al TAC que hem realitzat. Després fem recreacions de la col·locació de les pròtesis. D’aquesta manera, tractem prèviament al pacient en el simulador”, ha comentat el Dr. Bellmunt.
Comparteix-lo:
Notícies relacionades
Tres professionals de Vall d'Hebron, entre els millors metges de l'Estat, segons la revista Forbes
07/01/2022
Som l'hospital català que més trasplantaments va realitzar el 2018
14/01/2019
Nova tècnica quirúrgica mínimament invasiva amb imants a Vall d'Hebron
09/11/2018
Finalitza la 14ª edició del Màster en Endoscòpia Ginecològica
24/06/2018
Veure més
Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus
Seleccionar idiomaCatalàCastellà
Escriu el teu correu electrònic
Selecciona el butlletí que vols rebre:
Públic general
Professional sanitari
He llegit i accepto la política de privacitat
Subscriure'm
L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a [email protected], indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD".
Responsable: Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca.
Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari
Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat.
Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament.
Procedència: El propi interessat.
Segueix-nos:
En què et podem ajudar?
93 489 30 00
Peu
Qui som Assistència Recerca Docència Actualitat Col·labora
Professionals Serveis i unitats Coordinació de trasplantaments Grups de recerca Unitats docents Alumni
Informació corporativa Acreditacions Notícies Agenda Entitats col·laboradores Mapa
Campus Hospital VHIR VHIO Cemcat UAB
Subfooter
© FIR-HUVH Fundació Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d'Hebron Avís Legal Política de protecció de dades Política de cookies | 0.68347 | curate | {"ca": 0.9422812643151626, "es": 0.031149793861658268, "en": 0.019697663765460376, "pt": 0.004580852038479157, "oc": 0.0018323408153916628, "fr": 0.0004580852038479157} | https://www.vallhebron.com/actualitat/noticies/celebrem-el-primer-curs-la-nova-area-de-simulacio |
cawac_ca_20200528_2_71005 | La pitjor veritat, la millor mentida
Economia > 05-12-2012 > 00:00
PABLO ALLENDESALAZAR
Deia ahir el ministre De Guindos que aquest quart trimestre en què estem immersos està sent per a Espanya el «més difícil» des de la recaiguda de l'economia en la recessió, que es va iniciar en el tercer trimestre de 2011. I el comentari feia venir al cap una frase del gairebé oblidat premi Nobel de literatura Jacinto Benavente: «La pitjor veritat només costa un gran disgust. La millor mentida costa molts disgustos petits i, al final, un disgust gran».
El ministre espera que a partir del primer trimestre del 2013 les xifres «comencin» a ser més positives. No se'l veu gaire convençut. I és difícil tenir esperança, perquè són ja tantes les vegades en què les autoritats ens han anunciat que hem tocat fons... «Comprenc que la mentida és engany i la veritat no. Però a mi m'han enganyat totes dues», com deia el poeta argentí Antonio Porchia.
Una cosa així semblen estar recitant els inversors. L'absència d'avanços als Estats Units per evitar l'abisme fiscal del país i la falta d'acord a l'Eurocofin per crear el supervisor bancari únic a Europa els van deixar ahir en un estat d'ànim boirós, en què semblen no saber si avançar o fer passos cap enrere.
Després d'alguns titubejos baixistes (hi va haver rumors que Moody's podria rebaixar la qualificació a Alemanya, Holanda i Luxemburg), l'Ibex 35 va tancar amb poc negoci i una alça pírrica, del 0,17%, fins als 7.902,4 punts, mentre que la prima de risc es va mantenir estable en els 386 punts bàsics. Sessió d'aquelles en què sembla que fem passos en l'aire, no se sap cap on. | 0.86898 | curate | {"ca": 0.952203600248293, "nl": 0.018001241464928614, "es": 0.012414649286157667, "su": 0.01738050900062073} | http://m.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/pitjor-veritat-millor-mentida-2265984 |
mc4_ca_20230418_13_746421 | avisLegal | exceltictherapeutic
Complint el que estableix l’article 9 de la Llei 34/2002, de 11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i comerç electrònic, es dona la següent informació general sobre aquest lloc web.
Titular: Xènia Olivas Baraldés
Adreça: Carrer Sant Pere, 2
17853-TORTELLÀ (Girona)
CIF: 41579431P
ÚS DEL WEB DE EXCELTIC
(www.exceltictherapeutic.com)
L’accés i ús dels continguts i serveis d’aquest lloc web confereix la condició d’usuari que accepta les presents condicions i es compromet a utilitzar aquests continguts i serveis amb respecte a la Llei i a la bona fe. Es prohibeix la reproducció, distribució o modificació de qualsevol contingut inclòs en aquest lloc web (incloent sense caràcter limitatiu els textos, informacions, documents, dibuixos, dissenys, gràfics, imatges, o arxius de so o de qualsevol altra classe) sense l’autorització expressa de Exceltic Therapeutic Healthcare.
L’ús d’aquesta pàgina es realitza sota l’exclusiva responsabilitat de l’usuari. Exceltic Therapeutic Healthcare no es fa responsable de qualsevol dany o perjudici ocasionat a l’usuari com a conseqüència de la manca d’accés al lloc web o la seva falta d’actualització, ni com a conseqüència de la falta d’adequació per a satisfer necessitats concretes de l’usuari. Exceltic Therapeutic Healthcare, no es fa responsable dels danys o perjudicis de qualsevol naturalesa que puguin causar a l’usuari d’aquest lloc web com a conseqüència de l’existència en el mateix de virus o programes lesius, ni de l’ús que es faci d’aquest lloc en contra les lleis o la bona fe.
Exceltic Therapeutic Healthcare no es fa responsable dels continguts i/o serveis inclosos en altres portals d’Internet als que es faciliti accés des d’aquest lloc web; en particular, Exceltic Therapeutic Healthcare exclou la seva responsabilitat en cas de vulneració de la legislació vigent, la bona fe, els usos i l’ordre públic en pàgines web d’altres portals als quals l’usuari pugui tenir accés a través d’un hipervincle des d’aquest lloc web.
Els productes presentats a la web són conformes a la legislació espanyola. No es podrà reclamar la responsabilitat de Exceltic Therapeutic Healthcare en cas de productes no conformes a la legislació dels països on s’hagi enviat el producte en funció de la comanda del client. Correspon doncs, als client de fora d’Espanya verificar la responsabilitat d’importar o utilitzar els productes sol.licitats.
D’acord a la normativa vigent en matèria de protecció de dades (Llei Orgànica 15/1999) s’informa al usuari/client que les seves dades seran incorporades a un fitxer automatitzat del que n’és responsable Exceltic Therapeutic Healthcare, aquest fitxer té com a finalitat gestionar la relació contractual amb nosaltres.
En qualsevol moment es pot exercir el dret d’accés, rectificació, cancel.lació i oposició al tractament de les dades personals mitjançant comunicació al següent correu electrònic [email protected] o bé per correu postal a la següent direcció Exceltic Therapeutic – C.Sant Pere, 2 – 17853-TORTELLÀ (Girona).
En cas de que les dades proporcionades estiguin associades a una compra, la legislació espanyola obliga a mantenir-les almenys durant sis anys, durant els quals no serà possible borrar-les ni rectificar-les encara que el client així ho sol.liciti.
Exceltic Therapeutic Healthcare es compromet a respectar la confidencialitat i a utilitzar les dades d’acord a la finalitat del fitxer, obligant-se a conservar-lo i a adoptar totes les mesures per evitar la seva alteració, pèrdua, tractament o accés no autoritzat conforme al que estableix la legislació vigent.
La política de cookies d’aquest lloc web està disponible al següent enllac POLÍTICA DE COOKIES
Les compres realitzades en aquesta web estan sotmeses a la legislació espanyola.
En cas de qualsevol conflicte o discrepància seran competents els Jutjats i Tribunals del lloc on decideixi el consumidor final a escollir entre els Jutjats i Tribunals de la població d’Olot(Girona) o els del domicili de la part compradora.
En cas de que la part compradora tingui el domicili fora d’Espanya, les parts es sotmeteran als Jutjats i Tribunals de la població d’Olot(Girona).
©2017 Exceltic Therapeutic Healthcare
Avís Legal - Condicions generals
By mtweb.cat | 0.842832 | curate | {"en": 0.028900375939849624, "ca": 0.9605263157894737, "de": 0.005404135338345864, "es": 0.005169172932330827} | http://exceltictherapeutic.com/avislegal/ |
mc4_ca_20230418_17_394585 | Les Drassanes Reials reobren les portes al públic el 16 de febrer | Bonart
Les Drassanes Reials reobren les portes al públic el 16 de febrer
El proper dia 16 de febrer s’inaugurarán les obres de restauració de les Drassanes Reials, seu del Museu Marítim de Barelona. El Museu Marítim oferirà jornada de portes obertes els dies 16 i 17 de febrer. La remodelació es va iniciar fa més de 25 anys. En els darrers quatre s’ha rehabilitat més de la meitat d’un dels edificis de construcció naval més importants de la mediterrània. En la inauguració es presenta a la ciutat la majestuositat dels més de 9.000 metres quadrats diàfans de les seves naus principals, restaurats durant l’última fase de les obres, que ha comportat el tancament de l’exposició permanent de l’MMB.
L’exposició Viatge mar enllà ha estat prorrogada fins el 31 de desembre del 2013. Aquesta exposició explora el significat de viatjar per mar i proposa un recorregut per la col·lecció del Museu Marítim de Barcelona. L’exposició vol mostrar les diferents dimensions de l’experiència de viatjar amb vaixell, a través dels elements físics i els elements simbòlics que intervenen en qualsevol viatge. La mostra aplega prop de cent peces provinents de la col·lecció de l’MMB, entre models de vaixells, cartografies nàutiques, instruments de navegació, pintures de temàtica marítima, exvots i mascarons de proa. S’hi poden veure alguns dels seus tresors més preuats com la carta de Gabriel Vallseca, un model de la galera Reial de Joan d’Àustria o la col·lecció d’exvots mariners.
El dia 18 de gener i fins al 17 de febrer s’ha programat la mostra Cambrils anys 60. Mostra la seva vessant marítima i marinera dels anys 60 a través de l’objectiu del fotògraf Enric Pàmies. L’exposició, produïda per l’Agrupació Fotogràfica Cambrils amb el suport del Museu d’Història de Cambrils mostra diferents aspectes de la vida d’aquesta vila en aquella època. A la mostra s’hi reconeixen aspectes i maneres de fer molt diferents dels que coneixem avui dia, els primers turistes i els canvis derivats del paisatge, els costums del municipi, l’art de la pesca, etc. Pàmies ofereix una visió molt particular i la qualitat d’imatge d’un dels millors fotògrafs del país especialment vinculat a Cambrils. Una visió retrospectiva d’una població costanera emblemàtica que en aquells anys començava a viure l’auge turístic.
Etiquetes: "Cambrils anys 60" · "Viatge mar enllà" · Drassanes Reials de Barcelona | 0.866352 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.bonart.cat/actual/les-drassanes-reials-reobren-les-portes-al-public-el-16-de-febrer/ |
mc4_ca_20230418_1_284401 | BANCO DE TIEMPO DE AHESAT: Audio de la Presentación del Banco del Tiempo en Calafell.
Audio de la Presentación del Banco del Tiempo en Calafell.
En aquest video es pot escoltar la Presentació Oficial del Banc de Temps de Calafell i Rodalies, que es va celebrar ahir dia 18 i on la taula, l'Antonia, la Carme i la Núria, van fer una aproximació vers als objectius del projecte, el funcionament d'un banc de temps, la seva història i de com formar part d'aquesta eina, en la que l'esperit de servei i cooperació social, ha d'estar viu per donar vida a un poble, a través de motivar als seus habitants, fent-los sentir útils i valorats.
Un agraïment a tots els assistents, als voluntaris i a les autoritats del Municipi que van colaborar en que el projecte sigui una realitat tangible. | 0.798625 | curate | {"es": 0.18356867779204109, "ca": 0.8164313222079589} | https://eldamdeahesat.blogspot.com/2014/10/presentacion-del-banco-del-tiempo-en.html |
macocu_ca_20230731_2_452359 | L’any 2019 havia estat molt actiu per ella: ple de coses bones en l’àmbit familiar i de creixement personal. Per això ara enfrontava el 2020 amb il·lusió i ganes de menjar-se un trosset de món. Recordava el benestar que li produïa la classe de ioga setmanal. Ella que havia patit insomni fa cinc anys, ara havia aprés a respirar i això també millorava el seu rendiment en altres activitats. Per exemple, durant dos anys havia estat incapaç de seure davant de l’ordinador durant més de cinc minuts, ara fruïa escrivint un cop per setmana els assajos que havia de presentar al Postgrau. Però anem desgranant la setmana que s’havia organitzat amb voluntat ferma i disciplina germànica. Al cap i a la fi, tot això li ajudava en la seva recuperació: el retorn al món dels “assenyats”... Els dilluns al matí gaudia amb la classe de ioga al centre Karma i a la tarda, com venia fent des del 2013 seguia anant a pintar al taller de la Mariona on sempre trobava bona companyia i idees pels seus quadres a l’oli. Els dimarts al matí eren dies de tasques de gestió domèstica i familiar com anar a comprar i altres afers puntuals, tenint en compte que el segon dimarts de mes assistia a la reunió de la comissió familiar de l’associació i el tercer anava a Barcelona en reunió amb la tutora del Postgrau d’Antropologia, un curs al que s’havia atrevit a matricular-se aquest octubre passat. Tot un repte per ella. Cada dimarts a la tarda tenia reunió del grup d’autoajuda en salut mental en el qual ella moderava o dinamitzava. Portaven tres anys d’experiència i ho tenia tot per mà. Els temes se’ls havia preparats anys enrere i ara era qüestió d’experiència. Les converses eren fluides. Els dimecres al matí els dedicava al grup informal que anys enrere havien constituït també sobre salut mental i que ara ja eren uns amics de fa molts anys: tot fent un cafè conversaven cinc persones de qualsevol tema que els hi vingués de gust. Era una constatació de la seva recuperació i dels vincles generats. A la tarda, aquest anys havia col·locat un Taller de Suport entre Iguals a l’espai de Rehabilitació de la comarca on aquest estiu va fer una formació, i ara dinamitzaria aquest taller com a voluntària. Podria utilitzar la seva experiència en ajudar a d’altres persones que passaven per les etapes inicials que ella ja havia aconseguit superar. Era una forma de trobar un sentit al seu patiment del passat. Els dijous al mati eren dies de treball intern, lectures del Postgrau, endreçar documentació, arxius dels taller, redactar esborranys del treball etnogràfic. Feina que continuava a la tarda tret del primer dijous de mes que assistia com a conductora al Club de Lectura “Literatura femenina” de la biblioteca de la ciutat. Aquella activitat li feia especial il·lusió ja que havia format part del club des dels inicis. Quan la Maria, anterior dinamitzadora, va marxar per motius de trasllat geogràfic, li va passar el testimoni de la responsabilitat de conduir el club, ella ho va agafar com una forma de donar continuïtat al grup, un grup que visibilitzava a la dona dins del món literari. Llegir una obra mensualment i comentar-la era quelcom que li agradava i li aportava satisfacció: una activitat grupal que fomentava la lectura i la sociabilitat. Els divendres al matí eren dies de neteja domèstica, endreça i roba. Ara que els fills s’havien independitzat, la fenia s’havia simplificat. La tarda dels divendres servien per tapar els forats d’activitats anteriors que haguessin quedat inacabades o eren lliures per a xerrades en algun centre cívic, o aprofitava per anar a caminar amb la parella que aquell dia plegava més d’hora. Amb tota aquesta activitat havia aconseguit desfer-se d’aquella buidor melancòlica fruit de la “síndrome del niu buit”. Ara, era una mare de la que ja no és necessària la polivalència d’estat a tot arreu. Tot i que de tant en tant pensava amb un xic d’enyorança en els seus fills, treballant lluny i que ja no la necessitaven com abans. Però se sentia feliç d’aquesta independència del present: també era útil allò que feia. Tenia un component social que li omplia, i la part creativa de la pintura li aportava serenor i amor en ella mateixa. Qui diu que no podem trobar nous camins quan estem en la cinquantena o seixantena? Romy Ros, 30/1/2020
Comentaris
Aquestes rutines molt interessants. M'han fet pensar molt. Les rutines sempre poden fer-se un poquet pesades. M'ha agradat llegir-te aquest, que no t'havia llegit. Fa temps que no publiques gens. Una salutació i abraçada... PERLA DE VELLUT
Amb rutines teixim el dia a dia, y amb rutines podem fer que la vida tingui un sentit. Un assaig un xic llarg pel meu gust ja que la temàtica no dona per més, pot ser, amb menys paraules podries dir el mateix. Salutacions. Nadine.
Relat que ens parla de les rutines setmanal per no caure en la desidia i no deixar-se portar pels baixons emocionals. El relat resulta un xic rutinari: no t'ho prenguis malament. He llegit forces relats teus i aquest es el que he trobat més monòton... pot ser per exemplificar la pròpia rutina. Una salutació Romy Ros. | 0.813597 | curate | {"ca": 0.9272221117518393, "es": 0.05766553986876118, "de": 0.003778087094849871, "pt": 0.00994233446013124, "fr": 0.0013919268244183733} | |
cawac_ca_20200528_12_50982 | Espanya país ric; Xina i Estats Units països pobres
Fa uns dies explicava com el Estats Units i la Xina estan retallant i replantejant els seus nous trens d'alta velocitat, ja que no se'ls poden permetre en un entorn econòmic complicat com l'actual (" Trens d'alta velocitat a enlloc "). Pobres desgraciats.
Spain is different : l'Estat acaba de licitar el nou AVE a Extremadura per valor de 3.829€ milions després de l'anunci del nou AVE a Galícia (6.000€ milions). País ric. És igual que cada vegada hi hagi un major consens que això de l'alta velocitat a enlloc no té sentit. En un entorn extremadament complex i difícil com l'actual s'hauria de ser molt més curós amb els recursos públics.
Comentaris (1)
Josep Ma.
02/05/2011 11:28
Espanya país ric; Xina i Estats Units països pobres
I pensar que amb l'atur més alt de la UE (>20 %), el govern espanyol acaba d'aprovar un pressupost de >3.000 Mil.lions d'€ per fer arribar l'AVE a Extremadura, punt més allunyat del de conexió amb Europa, que era la finalitat principal d'eix projecte i 19 anys després de l'inauguració del primer tram, encara no hi estem conectats, això sol hauría de fer obrir els ulls a TOTS els ciutadans de Catalunya per fugir d'Espanya, país de farsants. | 0.713752 | curate | {"ca": 0.9680327868852459, "pt": 0.031967213114754096} | http://reagrupament.cat/opinio/espanya_pais_ric_xina_i_estats_units_paisos_pobres |
crawling-populars_ca_20200525_7_108759 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
MÓN > AMÈRICA
La policia ha evacuat dues terminals i no ha trobat indicis de cap tiroteig
Per: Redacció
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Dues terminals de l’aeroport John Fitzgerald Kennedy (JFK) de Nova York han estat evacuades per un suposat tiroteig que ha resultat ser mentida. La policia portuària ha informat que havia rebut un avís de tiroteig a la terminal 8 del JFK, tanmateix, després de clausurà l’edifici, no s’han trobat proves de cap mena d’ús d’armes. ‘La investigació preliminar no indica que s’hagin disparat trets al JFK. No hi ha ferits. No s’han trobat casquets o cap altra prova’, ha anunciat la policia en un comunicat.
Statement regarding situation at John F. Kennedy International Airport. #JFK #PAPD @PANYNJ @NY_NJairports pic.twitter.com/eOBR0UnzVY
— Port Authority NY&NJ (@PANYNJ) August 15, 2016
Durant les dues hores que s’ha tardat a desmentir el tiroteig, el caos i el pànic s’han apoderat de l’aeroport. L’Administració Federal d’Aviació ha decretat una paralització total de l’activitat del JFK i alguns vols han estat redirigits cap a altres aeroports.
Delays growing as authorities resolve situation at JFK. Some inbound flights diverting. https://t.co/IDw48RS9RX pic.twitter.com/ysjDTQY85a
— Flightradar24 (@flightradar24) August 15, 2016
Els passatgers evacuats se’ls ha reunit a l’exterior de les instal·lacions, prop dels aparcaments. Alguns, fins i tot, s’han vist obligats a baixar dels seus avions a córrer cuita al bell mig de les pistes.
Travelers dashed across a tarmac at JFK amid word of gunfire; no evidence of shots fired https://t.co/BatP6NRG6I pic.twitter.com/TSWzaUqWmW
— NBC New York (@NBCNewYork) August 15, 2016
Ací podeu veure un altre vídeo sobre l’entrada de la policia a la terminal 8. Els agents criden a la gent que no es mogui i es quedi estirada a terra.
Video shows scene inside NYC's JFK Airport as police order bystanders 'down on the ground.' https://t.co/2KY6SG4aj0https://t.co/EaQgMVEaSM
— ABC News (@ABC) August 15, 2016
El JFK és el principal aeroport d’entrada als Estats Units. Cada any més de 53 milions de persones l’utilitzen.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells .
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.665094 | curate | {"ca": 0.7471231300345225, "es": 0.04459148446490219, "ro": 0.004602991944764097, "en": 0.1838319907940161, "ja": 0.014384349827387802, "it": 0.005466052934407365} | : /noticies/una-falsa-alarma-provoca-panic-i-caos-a-laeroport-jfk-de-nova-york/ |
mc4_ca_20230418_8_717709 | Nova porta frigorífica industrial: BARRIER GLIDER - Vinca
En VINCA hem incorporat una nova porta industrial per a aquelles empreses que necessitin d’una porta frigorífica industrial amb unes prestacions i característiques que han de complir amb els seus requisits més exigents.
Amb la nova porta BARRIER GLIDER els problemes de possibles impactes accidentals amb els sistemes de transport logístic no seran un problema ja que aquesta porta industrial frigorífica està preparada per a aquests impactes gràcies a la seva flexibilitat i reestructuració automàtica com si res hagués passat.
Disposen de sistema d’obertura i tancament automàtic amb un indicador temporal dissenyat per a una senyalització segura per als seus treballadors a la part superior de la porta.
Per més informació no dubti en consultar la fitxa del producte: puerta industrial frigorífica BARRIER GLIDER.
Vinca2019-10-22T06:19:49+01:0022/10/2019|Notícies| | 0.770079 | curate | {"es": 0.06195652173913044, "ca": 0.883695652173913, "en": 0.05434782608695652} | https://www.vinca.es/ca/2019/10/nova-porta-frigorifica-industrial-barrier-glider/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_79390 | Primer. Crear quatre places d’educador social amb funcions d’educador de carrer (dues parelles), de jornada completa, adscrites a l’Àrea de Polítiques Socials, amb la dotació pressupostària corresponent als pressupostos de 2022 i següents.
Segon. Assignar inicialment a aquestes places les funcions següents:
• treballar amb els adolescents i joves que fan del carrer el seu espai prioritari de relació per tal de detectar possibles factors de risc d’exclusió i prevenir possibles conflictes de convivència
• plantejar projectes socioeducatius de caire individual, grupal i comunitari que permetin reduir situacions de risc (consum de substàncies, absentisme escolar, conductes disruptives o predelictives, violència de gènere…) i promoguin conductes i hàbits saludables
• fomentar processos de canvi que potenciïn l’autonomia personal d’aquests joves i els ajudin a integrar-se de forma activa i positiva en el seu entorn natural i de proximitat
• treballar amb horaris flexibles com a eina bàsica del treball de carrer
• elaborar una diagnosi completa de la realitat juvenil al municipi a partir del carrer
• elaborar un pla d’acció anual i un altre a llarg termini a partir dels recursos i serveis disponibles avui en els diferents àmbits: educació, esports, lleure, salut, formació ocupacional, inserció laboral, habitatge, prestacions econòmiques, atenció psicològica, assessorament jurídic…
• proposar la creació de nous recursos i serveis per tal d’assolir els objectius a llarg termini
• estendre la xarxa de detecció preventiva i d’acompanyament als diversos centres educatius i associacions del municipi, com també a la resta d’àrees i serveis municipals, per tal de treballar comunitàriament i donar una resposta conjunta a les necessitats detectades
• sensibilitzar el conjunt de la comunitat sobre les dificultats i problemàtiques del joves, la utilitat de la figura de l’educador de carrer i la importància de col·laborar-hi
Tercer. Fer arribar una còpia d’aquests acords a les direccions dels diferents centres i serveis educatius, formals i no formals, del municipi, als caps de les diferents àrees d’aquest ajuntament i a les diferents entitats del municipi. | 1 | perfect | {"es": 0.006478482184173994, "ca": 0.993521517815826} | |
mc4_ca_20230418_8_186272 | Policies de paisà i acords amb els venedors per aturar el top manta a Roses - Empordà
Negocien evitar enfrontaments amb la policia, que no augmenti el nombre de venedors ambulants, mantenir la zona neta i no ocupar el carril bici
La majoria de manters viu en males condicions. ANDREA BOLCATO
La majoria de manters viu en males condicions.
El top manta és un dels principals maldecaps que sobrevola cada estiu l'Ajuntament de Roses. Tots els partits, menys Ciutadans, han governat en l'última dècada i cap ha aconseguit evitar la presència de venedors ambulants. L'estiu passat, el govern del PDeCat i de Gent de Roses va contractar seguretat privada per augmentar la presència policial al passeig marítim, però tampoc va funcionar. Abans, altres consistoris ja ho havien intentat pintant un carril bici i posant parades on els manters normalment estenen la seva mercaderia.
El mateix executiu que va decidir contractar agents privats, aquest any ha preferit no tornar-ho a fer. L'alcaldessa Montse Mindan (PDeCat) lamenta que la iniciativa «no va donar els resultats esperats» i el nou regidor de Seguretat, Joan Plana (ERC), ho justifica remarcant que l'actuació de la seguretat privada «està molt limitada per falta de competències». «Parlaven amb els manters i se n'anaven. No va servir de res», critica una dependenta d'una botiga que està davant de la platja. Enguany, però, s'ha optat per reforçar el nombre de policies locals de paisà i, de moment, els mateixos manters ratifiquen que és una fórmula eficient: «Aquest estiu ja ens han tret diverses vegades el que venem, ens ho prenen tot i ens deixen sense res», es queixa Serigne Falilou, que és el president de l'Associació Ayuda África i que actua de portaveu dels manters rosincs.
Plana protesta que la solució al top manta s'escapa de les competències de l'Ajuntament i que «és un problema global que s'ha d'abordar sobretot des del vessant social». L'alcaldessa opina el mateix i afegeix «que s'hauria d'endurir el codi penal, almenys pel que fa a reincidents».
Com a mal menor, l'executiu ja s'ha reunit amb Falilou i han arribat a quatre acords: els manters evitaran enfrontaments amb la policia, mantindran el passeig marítim i la platja neta, no ocuparan el carril bici i evitaran que augmenti el nombre de venedors ambulants.
A principis d'estiu, abans que es reunissin Falilou, el regidor de Seguretat, l'alcaldessa i un membre del cos policial rosinc, s'havien produït dos lleus enfrontaments entre agents i manters, segons informa el mateix Plana. Després de l'acord, no s'ha repetit cap situació similar i s'ha aconseguit que els manters no ocupin el carril bici o embrutin la platja, com havia ocorregut en anys anteriors.
Falilou, però, no està gaire satisfet amb el pacte. Titlla l'Ajuntament de «poc humanitari» i l'acusa de no tenir en compte la situació dels seus companys. Explica que va proposar a la reunió un mercat com el de Sant Pere Pescador o Empuriabrava. «Nosaltres volem tenir la nostra parada i pagar impostos com tothom», diu enfadat el líder del top manta de Roses. El regidor de Seguretat, però, assegura que aquesta via no arreglaria res, ja que «les parades entrarien a concurs públic i molts venedors ambulants no tenen papers, i tampoc es té la garantia que amb el mercat deixés d'haver-hi manters».
La situació dels manters
«La majoria tenen papers i venen a fer de manters per treure's uns ingressos extres», protesta una botiguera de la platja, que contradiu la versió d'en Falilou. El que s'ha erigit com a portaveu del top manta rosinc assegura que la majoria dels seus companys «té papers, però que no es poden dedicar a cap altra cosa perquè no hi ha gaires empreses que ens vulguin».
Molts d'ells en prou feines parlen espanyol, no tenen vehicle ni el mínim per viure. I els costa molt trobar habitatge, ja que «pel fet de ser negres i manters» no els volen llogar res. Falilou també explica que s'estan sis mesos a Roses i sis mesos a Andalusia, on fan de jornalers en unes condicions de treball pèssimes.
A més, la majoria ha d'enviar diners a la seva família al país d'origen. Com en Hasan, que va arribar en pastera a Tenerife des de Nigèria amb 46 immigrants més, quatre dels quals, en arribar a l'illa canària, ja estaven morts.
Fa cinc anys que està aquí i té 53 anys. «Si hagués venut aquestes sabates, me n'hauria anat ben de pressa a comprar menjar», diu en francès en Hasan, després que un turista finalment hagi decidit no comprar-les.
de governs de tots colors sense trobar la solució. Comarca | 0.82984 | curate | {"ca": 0.9747598838507929, "es": 0.02054947509492964, "en": 0.003127094036184945, "it": 0.0015635470180924726} | https://www.emporda.info/comarca/2019/07/30/policies-paisa-acords-venedors-aturar/440201.html |
mc4_ca_20230418_17_478404 | Biblioteca Les Voltes: Xerrades Viatgeres: "Estats Units, una aventura per l'oest americà"
31 de maig 2016
Xerrades Viatgeres: "Estats Units, una aventura per l'oest americà"
Cicle de Xerrades Viatgeres: "Estats Units, una aventura per l'oest americà", a càrrec d'Ernest Bosch, Ernest Perals, Meritxell Raventós i Jaume Rigol. Avui dimarts 31 de maig a les 19 h, a la Biblioteca Municipal Les Voltes (Sala d'actes). Organitzadors: Espai jove La Capella i la biblioteca.
▼ de maig (77)
Xerrades Viatgeres: "Estats Units, una aventura pe...
Superherois, els grans personatges del còmic
Les millors frases de Winston Churchill
Plutó, una nova història Wonder
Les millors frases d'Eduardo Galeano
Taller d'escriptura: "Un passeig pel Pi Gros"
Viatge al teu cervell emocional, per Rosa Casafont...
Tallers: Temps de cireres, Temps de ser
Cuinar amb plantes aromàtiques
John Banville y "La guitarra azul"
Així és... Monet
Les millors frases de Woody Allen
Ebooks, com prestar-los?
La Cuina Ecològica, per Josep Lladonosa
Banc de llavors: Tomaliers
Núria Espert, una vida de teatre
Les millors frases de William Shakespeare
Les putes receptes de la iaia...
Cadenes, de Lucia Pietrelli
Un Herbari Natural
El Boss ja és a Barcelona
Andorra, el paradís de les muntanyes
Receptes picants de tot el món
Mort d'un guia de riu, per Richard Flanagan
Club Margarida Xirgu "Llegir el Teatre"
Guia dels arbres dels Països Catalans
Concurs literari Narcís Lunes i Boloix
Mejorando mis relaciones personales, por Fernando ...
¡Atención mamás y papás! Internet, redes sociales,...
Un calendari per al nostre jardí
Exposició "Retorn als orígens: Viatge a la Vall de...
Patrick Modiano, l'observador
De l'hort a la Biblioteca: Tomaliers
Les millors frases de Victor Hugo
Xerrada: Temps de Cireres, Temps de Ser
34 Saló Internacional del Còmic de Barcelona
Exposició fotogràfica: "Retorn als orígens, Viatge...
Viatgeteca: vacances baix cost
Entrevistes Virtuals: Xavier Bosch
Ramon LLull, Contes i Exemples
Va com va! per Joaquim Carbó
Las 8 sendas del mindfulness, de Patrizia Collard
Xerrada: Viatges a baix cost
► de febrer (64)
activitats (424) aules d'estudi (22) autors (681) autors locals (27) Banc de Llavors (25) benestar (98) biblioteca (2198) biblioteca virtual (9) biografia (25) cinema (168) Club Amatent (19) club de francès (25) club de lectura (86) club de lectura en catala (67) club de lectura manga (20) club Margarida Xirgu (44) Club Prometeu (42) col·lecció local (14) còmic (49) cuina (118) cuina ecològica (20) cuina vegetariana (15) cuines del món (14) De l'hort a la biblioteca (118) eBiblio (57) Ebiblio recomanacions (32) escriptors (51) estacions de l'any (13) estiu (25) exposicions (153) fotografia (11) fruites i verdures (60) gastronomia (82) història (29) horari (53) hort (38) idiomes (30) infants (58) informació (63) joves (26) lectures a l'ascensor (91) Llegir el Teatre (34) llibres (15) llibres electrònics (26) magradalacuina (71) manga (22) millors frases (406) Mind The Laps (26) música (68) Nadal (45) narrativa (30) novel.la històrica (18) novel.la juvenil (26) novel.la negra (35) novel·la (228) novel·la gràfica (6) novel·la policíaca (6) novetat (309) novetats (123) nutrició (34) poesia (61) poeta (109) política (33) presentació de llibre (38) productes de temporada (23) recomanació (833) recomanacions (56) revistes viatges (43) salut (58) servei (20) taller d'escriptura (25) teatre (60) viatges (56) Viatgeteca (26) Voltes al Dial (33) xerrada (87) | 0.713684 | curate | {"ca": 0.8283211678832116, "fr": 0.08321167883211679, "es": 0.06627737226277372, "pt": 0.009927007299270074, "hu": 0.0072992700729927005, "it": 0.004963503649635037} | http://bibliotecalesvoltes.blogspot.com/2016/05/xerrades-viatgeres-estats-units-una.html |
crawling-populars_ca_20200525_30_329133 | Les tardes dels diumenges 10 i 17 de juny arriben al canal Super3 noves aventures de l’Scooby-Doo i els seus amics en forma de pel·lícula, ja que s’emetran a partir de les 15.45h i respectivament, els films d’estrena L’Scooby-Doo i la llegenda del vampir i L’Scooby-Doo i la ciberpersecució.
L’Scooby-Doo i la llegenda del vampir (diumenge, 10 de juny)
De vacances a Austràlia, l’Scooby-doo i companyia tenen intenció d’explorar la part interior i més salvatge del país, el que s’anomena l’Outback. La primera parada serà al festival de música Vampire Rock, un concurs ple de misteris on els grups desapareixen per art de màgia i es converteixen en vampirs. Pot ser que sigui certa la llegenda del Yowie Yahoo, el temible vampir australià? Fent-se passar per un grup de heavy-metal, l’Scooby-Doo i la colla de la Màquina del Misteri intentaran resoldre un enigma més esgarrifós i més musical que mai.
L’Scooby-Doo i la ciberpersecució (diumenge, 17 de juny)
Un virus capaç d’esborrar totes les dades dels ordinadors només de passar-hi pel costat i de controlar i manipular tota mena d’aparells elèctrics ha enviat l’Scooby-Doo, en Shaggy i companyia a dins d’un videojoc on ells mateixos són els personatges. Al ciberespai, a més d’enfrontar-se a un munt de rivals virtuals, també s’hi trobaran els seus enemics de sempre. La nostra civilització depèn tant de la tecnologia que el Virus Fantasma és una amenaça per a tot el món. Per aturar-lo hauran de superar 10 nivells cada cop més esgarrifosos.
Més informació a Super3 www.super3.cat
Socpetit.cat som el portal de referència per a Pares i Mares; des de l'any 2005 t'oferim un portal pels nens amb agenda, jocs, dibuixos, fòrum pels pares. Si busques, esperes o en tens, aquí trobaràs el fòrum de pares i mares més participatiu de tota la xarxa.
© 2005-19 Socpetit.CAT Grup de comunicació: Creacions.com Cermeño 7, 3-R 08003 Barcelona T. 93 114 96 32 - 657 688 692
© 2005-19 Socpetit.CAT Grup de comunicació: Creacions.com Cermeño 7, 3-R 08003 Barcelona T. 93 114 96 32 - 657 688 692 | 0.781007 | curate | {"ca": 0.9599208312716477, "es": 0.0400791687283523} | : /dos-diumenges-destrena-amb-scooby-doo/ |
mc4_ca_20230418_6_63253 | Wikileaks Archives - SisèGrau
Internet a Andorra amb les eleccions en agenda
S’acosten les eleccions anticipades i els partits polítics andorrans comencen a ocupar posicions a les xarxes socials, tal l’esperat. En les passades generals ja s’havien presentat gairebé tots ells, acompanyats pels seus respectius trolls, en un escenari que els resultava…
PermalinkPosted: Jan 25 2011Tags: Andorra, Facebook, política, Twitter, Wikileaks, WikipediaComments: 0
2010: l’any de les orelles i el llop
El 2010 es recordarà com aquell final d’època en què ens vam convèncer que totes les sospites eren veritat, i que els governs a tot el món són capaços de ser còmplices i artífexs d’actes criminals només a l’efecte de…
PermalinkPosted: Jan 04 2011Tags: drets, Julian Assange, periodisme, Time, WikileaksComments: 0
Aquests dies som testimonis de l’al·lucinant cacera que el poder polític està executant contra Julian Assange i l’altruista resposta dels internautes a tot el món, anònims i atomitzats. És fonamental en aquest marc que la població no deixi d’informar-se, perquè…
PermalinkPosted: Dec 14 2010Tags: Julian Assange, web 2.0, WikileaksComments: 0
Necessitem més WikiLeaks
Avui voldria fer una curta reflexió sobre com Internet (aquesta Internet, neutral) ha canviat profundament la política, el periodisme i els mitjans. No es troba en la història de l’home un moment com aquest, en que el poder globalitzat s’organitzi…
PermalinkPosted: Dec 07 2010Tags: Amazon, Julian Assange, PayPal, política, seguretat, WikileaksComments: 0 | 0.706757 | curate | {"ca": 0.7468688200395518, "en": 0.25313117996044826} | http://www.sisegrau.com/tag/wikileaks/ |
mc4_ca_20230418_7_439207 | Notícies - La CUP rebutja la instal·lació de càmeres al carrer perquè generarien problemes de convivència
La CUP rebutja la instal·lació de càmeres al carrer perquè generarien problemes de convivència
Xavier Martorell: 'Instal·larem càmeres de seguretat, però sense finalitat recaptatòria' (17/gen/09)
Xavier Martorell: 'Les càmeres de videovigilància no són una prioritat' (18/nov/08)
Imatge d'arxiu d'un acte organitzat per la CUP
el 29/gen/09 Jordi Mas Política PDF
La CUP adverteix que la instal·lació de càmeres de vigilància als carrers de la ciutat alteraria la convivència i no milloraria la seguretat ciutadana. El partit independentista ha reaccionat així a l'anunci fet pel regidor de Seguretat Ciutadana, Xavier Martorell, que va explicar que aquest sistema s'activaria a Sant Cugat en els propers mesos.
Un dels membres de la CUP, Ignasi Bea, ha assegurat que la videovigilància al carrer suposaria un greu atac a la intimitat de les persones. Bea ha expressat dubtes sobre la implantació d'aquest sistema a Sant Cugat.
Si les càmeres enregistren els nostres moviments al carrer, generaran dubtes que no contribueixen a la convivència ciutadana.
Bea matisa que les càmeres de seguretat viària, en canvi, sí que poden ser útils per controlar el trànsit. Recordem que l'equip de govern ha anunciat que desplegarà el sistema en dues fases, una primera per per regular el trànsit als districtes i una segona per augmentar la seguretat ciutadana al casc antic de la ciutat.
Pàgina web de la CUP de Sant Cugat | 0.795555 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.cugat.cat/noticies/politica/39719 |
cawac_ca_20200528_8_101048 | La pretemporada del Mundial de Fórmula 1 del 2007 s'encetarà aquest dimarts al Circuit de Catalunya, on fins divendres que ve rodaran els monoplaces d'un total de deu equips -tots els que participen en el Mundial excepte Spyker-, que provaran els nous pneumàtics reglamentaris del campionat. Heikki Kovalainen (Renault) i Lewis Hamilton (McLaren) seran dues de les atraccions d'aquestes jornades de prova. Fernando Alonso no hi serà, ja que no pot debutar amb McLaren fins al 2007, igual que Raikkonen amb Ferrari.
Montmeló acollirà les primeres jornades de la pretemporada del Mundial, en les quals participaran totes les escuderies integrants de la competició, a excepció de Spyker MF1 (antiga Midland), que començaran a desenvolupar els seus monoplaces i a adaptar-los als nous pneumàtics Bridgestone. El canvi de Michelin a Bridgestone, com a proveïdor de pneumàtics, és una de les novetats que suposa l'edició del Mundial de l'any vinent i que acaba amb l'anomenada "guerra dels pneumàtics" que enfrontava els dos fabricants i dividia els equips.
Entre les escuderies que saltaran demà al traçat català destaquen Renault, que correrà amb Heikki Kovalainen i Nelson Piquet Júnior; McLaren, que no podrà comptar amb Fernando Alonso fins al gener i que provarà amb Lewis Hamilton, i Ferrari, que, després de la marxa de Michael Schumacher, no podrà utilitzar Kimi Raikkonen fins al 2007, per la qual cosa rodarà amb Felipe Massa, Luca Badoer i Marc Gené.
Williams, Honda, Sauber, Red Bull, Toro Rosso i Super Aguri són la resta d'equips que participaran en aquests primers dies de pretemporada a Montmeló, on s'incorporarà dimecres que ve l'equip Toyota, que, al costat de Ferrari, allargarà la seva estada al circuit fins divendres. | 0.864933 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.324.cat/noticia/159568/altres/Deu-equips-de-Formula-1-inicien-la-pretemporada-al-Circuit-de-Catalunya |
mc4_ca_20230418_15_677574 | Aplicació de la ITC-BT 52 en els projectes d'infraestructures de recàrrega de vehicles — Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa. ESEIAAT — UPC. Universitat Politècnica de Catalunya
https://eseiaat.upc.edu/ca/esdeveniments/aplicacio-de-la-itc-bt-52-en-els-projectes-dinfraestructures-de-recarrega-de-vehicles
03/10/2019 de 09:00 a 14:00 (Europe/Madrid / UTC200)
El curs pretén transmetre conceptes bàsics teòrics, tecnològics i d'entorn normatiu per tal de donar tota la informació necessària que envolta el món de les infraestructures de recàrrega de vehicle elèctric i les seves instal·lacions.
Dirigit a professionals que hagin de realitzar projectes amb infraestructures de recàrrega de vehicle elèctric i tinguin dubtes de com aplicar la normativa i les previsions de càrrega, i també a enginyers que es vulguin dedicar de manera especifica amb aquest tipus de solucions per desenvolupar projectes claus en mà.
Associat / col·legiat: 105 euros
Empresa Adherida: 150 euros
General: 175 euros
Delegació del Vallès - Advocat Cirera, 8, 2n, porta 23 08201 Sabadel | 0.705548 | curate | {"ca": 0.8310502283105022, "zh": 0.01278538812785388, "es": 0.15616438356164383} | https://eseiaat.upc.edu/ca/esdeveniments/aplicacio-de-la-itc-bt-52-en-els-projectes-dinfraestructures-de-recarrega-de-vehicles |
crawling-populars_ca_20200525_23_132524 | Per primera vegada, la suma de PSOE i esquerres ha perdut la majoria a Andalusia i, per primera vegada, la dreta pot governar una comunitat amb 36 anys ininterromputs d'executius socialistes. Vox aconsegueix dotze diputats
PUBLICAT:
Fa tot just tres mesos, la delegació de Creu Roja Espanyola a Sevilla va decidir “reformular”, és a dir, suspendre l’obertura d’un centre d’alta rotació per a població migrant a la Ronda de Capuchinos, al barri de la Macarena. Ho va fer, segons va explicar llavors l’ONG, per la “inquietud i incertesa” de veïns i veïnes de la zona. “Està en joc la nostra salut, la dels nostres fills, estan en joc els centres i escoles, està en joc la seguretat, està en joc l’ordre públic perquè això pot ser la fi del nostre barri”, va dir aquells dies, en una assemblea al barri, Francisco Serrano, el candidat de Vox a la presidència de la Junta d’Andalusia en les eleccions que acaben de celebrar-se aquest 2 de desembre. “Sí, hi ha més inseguretat; sí, hi ha més inseguretat! Per què diem que no?”, crida una veïna davant l’explicació d’un home que nega la relació entre inseguretat i immigració. El vídeo, gravat pel periodista Juanma Moreno, es pot veure aquí. No és Almeria, feu del PP, amb un alt percentatge de població migrant, on Vox, amb 42.900 vots, ha aconseguit la tercera posició. O El Ejido, on ha quedat com a primera força. És Sevilla, feu del PSOE.
La llista encapçalada per Francisco Serrano ha obtingut 41.363 vots a Sevilla. A Andalusia, Vox n’ha sumat 395.978, gairebé l’11% dels sufragis, 12 escons al Parlament andalús. Per primera vegada, la ultradreta ha entrat en una institució de l’Estat amb partit propi; per primera vegada, l’esquerra ha perdut la majoria a Andalusia; i, per primer cop, la dreta pot governar una comunitat amb 36 anys ininterromputs d’executius socialistes.
Aquestes són les dades: PSOE, 33 escons (27,95%), 14 menys que el 2015; PP, 26 escons (20,75%), set menys; Ciutadans, 21 escons (18,27%), vuit més; Endavant Andalusia, 17 escons (16,18%), tres menys; i Vox, 12 escons (10,97%). Tots els partits, per tant, baixen, a excepció de Ciutadans i Vox, que ha irromput amb una força aclaparadora, similar als resultats amb què van entrar al Parlament andalús Podem i Ciutadans en les passades autonòmiques (15 i 9, respectivament).
No ha funcionat el missatge del PSOE, liderat per Susana Díaz; ni ha funcionat el missatge de Adelante Andalucía, amb Teresa Rodríguez al capdavant (Podem) i Antonio Maíllo de número dos (Esquerra Unida), la coalició ha baixat, a més, de la tercera a la quarta posició. La suma de les dues forces es queda en 50, a cinc escons de la majoria absoluta. La baixa participació pot ser una explicació, encara que no l’única: 58,64%, quatre punts menys que el 2015.
En immigració, algunes mesures de Vox són: deportació dels immigrants il·legals als seus països d’origen o deportació dels immigrants que estiguin de manera legal però que hagin reincidit en la comissió de delictes lleus o hagin comès algun delicte greu
La suma de les forces de la dreta (PP, Ciutadans i Vox) arriba a 59 escons, quatre per sobre de la majoria. En les seves primeres declaracions, tant el PP, liderat per Juan Manuel Moreno Bonilla, com Ciutadans, liderat per Juan Marín, han deixat clar que intentaran desallotjar el PSOE de San Telmo, seu de la Junta. Moreno Bonilla, que ha aconseguit mantenir la segona posició -malgrat el temor d’un possible sorpasso de ciutadans-, ha anunciat ja que es presentarà a la investidura com a president. Ho farà amb els pitjors resultats de la història del PP -empatats amb els de 1990. I també amb els pitjors resultats del PSOE, Susana Díaz, no obstant, ha insistit que dialogarà per ser el dic contra la ultradreta. Només ho aconseguiria amb una fórmula poc probable: PSOE, Ciutadans i Adelante Andalucía. Perquè Ciutadans, a més, també ha anunciat que optarà a la presidència.
“És la reconquesta. Ara se n’assabentarà la resta d’Espanya. Ara és el moment de dir alt i fort de dir qui som i que hem arribat per quedar-nos”, ha declarat al crit de “Espanya, Espanya!”, Francisco Serrano, un destacat detractor de la Llei de Violència de Gènere. En el seu programa proposen la derogació d’aquesta llei “i de tota norma que discrimini un sexe d’un altre”, la supressió d’”organismes feministes radicals subvencionats”, la “persecució efectiva de denúncies falses” i la “protecció del menor en els processos de divorci”.
En immigració, algunes mesures són literalment: deportació dels immigrants il·legals als seus països d’origen; deportació dels immigrants que estiguin de manera legal en territori espanyol però que hagin reincidit en la comissió de delictes lleus o hagin comès algun delicte greu; revisió dels tipus penals (i enduriment de les seves penes) per combatre les màfies de la immigració il·legal, així com per als que col·laborin amb elles, ja siguin ONG, empreses o particulars; acabar amb l’efecte crida: qualsevol immigrant que hagi entrat il·legalment a Espanya estarà incapacitat, de per vida, a legalitzar la seva situació i per tant a rebre qualsevol mena d’ajuda de l’administració.
I sobre el model territorial, el programa diu el següent: transformar l’Estat autonòmic en un Estat de Dret unitari que promogui la igualtat i la solidaritat en comptes dels privilegis i la divisió. Un sol govern i un sol parlament per a tot Espanya. Com a pas previ: devolució immediata a l’Estat de les competències d’Educació, Sanitat, Seguretat i Justícia, limitant en tot el possible la capacitat legislativa autonòmica.
Marcarà l’escenari nacional aquest nou panorama polític? El líder del PP, Pablo Casado, ja ha demanat al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que convoqui eleccions.
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
Periodisme cooperatiu per la transformació social
La Directa SCCL Riera d’Escuder, 38, Nau 1, Planta 1 08028 Sants (Barcelona) Tel: 935 27 09 82 / 661 493 117 [email protected] | 0.372766 | curate | {"ca": 0.5785779676533415, "en": 0.40494354592615195, "pt": 0.0045773573390296, "es": 0.011901129081476962} | : /la-ultradreta-irromp-a-lestat-espanyol-des-dandalusia/ |
macocu_ca_20230731_4_85173 | f. 1 en blanc, amb proves de ploma i un ex-libris; el f. 176v és en blanc; exemplar amb taques d'humitat però en bon estat de conservació. No presenta errades ni a les signatures de quadern ni a la foliació, els dos darrers folis, però, van sense foliar. Els folis de guardes anteriors i posteriors són contemporanis de la relligadura
Binding
Joan Marques, teixidor (ex-libris f. 1, lletra s. XVI: “Aquest darer del cartoxa es [...] de Johan marques texidor de a[a... qui] men leuera sia curos de tornar [...]”)
al primer foli s'ha transcrit una oració llatina: “deus propicius esto [sic] mihi peccatori domjne susipe espiritum meum perdiem soll non huret te nequem luna per noctem”, per una mà i tinta diferent de l'ex-libris i també del dibuix un Calvari sense personatges fet a ploma. Al llarg del llibre hi ha marques de lectura assenyalant passatges. Al verso del darrer foli es van anotar algunes operacions numèriques
moderna, en pergamí; tall del relligador en groc, amb puntets en blau
Corella M.S. ( en una tira de paper enganxada al llom, en la posició del teixell, que substitueix la primitiva anotació a ploma que hi havia al llom, ara il·legible)
un òval coronat i amb creu inscrita, sostingut per dos dracs alats, damunt de dos cercles, un sobre de l'altre, i en el superior les lletres “C” i “B” (a les guardes)
manca el foli primer que era en blanc; els primers folis estan restaurats amb afegits de paper, exemplar amb taques de brutícia o de fongs. Les guardes són de l'època de la relligadura
Xivert: Franciscans 77 (segell a tinta al f. II; el núm. apareix en una enganxina que es troba al peu del llom)
CORELLA | QUART | DEL | CARTOXA ( al teixell amb ferros daurats) VALENCIA | 1495 ( a la part inferior del llom amb ferros daurats)
caplletres i calderons manuscrits; les caplletres són decorades en unes ocasions en blau i vermell i en altres a una sola tinta; alternen calderons en vermell amb calderons en blau; lletres impreses de guia
Condition
els marges dels ff. [175-177] s'han deteriorat, provocant la pèrdua de la numeració impresa d'aquest dos folis; a la darrera guarda posterior es veu escrit a llapis: “Inc 9506”, “175 of 176 leaves”, “Sig: A-V, AA-BB8 (wanting A1), “Foliated by BK 9 April 2004”
Binding
moderna en pell vermella amb ferros i talls en daurat, i cinc nervis
Caplletres: sense gravar, de sis, quatre i dues unitats de pautat, amb lletres de guia
excel·lent estat, restaurat. Foliació impresa en xifres romanes. Verso del darrer foli amb l'oració en blanc. Manca el f. viii. Sense errades ni a les signatures de quadern ni a la foliació, els dos darrers quaderns, però, van sense foliar
Binding
enquadernat en pell verda, petita ornamentació rectangular daurada i tall daurat; al marge superior del primer full de guardes anteriors, el nom dels relligadors: “CLARKE & BEDFORD”
Altres: al primer foli del text orla a l'intercolumni, en or i colors, caplletra habitada amb una figura masculina amb barba i barret, al peu un escut en vermell, plata i negre; caplletres pintades a pinzell alternen el blau i el vermell, són senzilles i no tenen decoració
Condition
entre el foli amb la portada i el primer del text hi ha un full de roba per protegir la decoració del primer foli del text. En bon estat, als marges es veuen alguns forats causats per bibliòfags, restaurats amb paper injectat
Binding
guardat dins d'una caixa rígida de cartó vermell, té una preciosa relligadura en pell verda amb rica decoració amb ferros daurats, també a l'interior dels plans, cinc nervis al llom i talls daurats i gravats amb motius vegetals
Vicente Castañeda Alcover, erudit (1884 - 1958) (ex-libris gravat dins d'un romb amb lletres d'or a l'interior dels plans de la relligadura)
segell de la biblioteca al verso del foli final i ex-libris imprès enganxat a la primera guarda de la relligadura
en molt bon estat de conservacio, restaurat; manca el f. A1 amb la portada
Binding
Vicent Salvà i Pérez, llibreter 1849 ad quem (super-libris gravat en daurat al centre dels plans)
els dos darrers folis són més petits, es possible que hagin estat afegits a posteriori i poden pertànyer a un altre exemplar, car l'índex i el poema aquí presenten decoració: calderons que alternen blau i vermell, mentre que en cap altre lloc del volum hi ha presència de color. Al f. xxxxi una mà maldestra, a ploma, ha afegit la caplletra en l'espai que hi tenia destinat; al marge del f. l un dibuix
algunes lletres de la rúbrica o majúscules del text i calderons pintats en vermell; espai en blanc per a les caplletres amb lletres de guia
restaurat per la Universitat en 1995 segons informa una enganxina, tractant-se amb injeccions de paper els forats provocats pels bibliòfags i paliant-se les taques d'humitat i el desgast. Sense errades ni a les signatures de quadern ni a la foliació
moderna, pell sobre taula amb tres nervis, de l'època de la restauració
LO QUART | DEL CARTOXA | AROMANÇAT | PER CORELLA | IMPRES en 1495 ( en tinta, en la posició del teixell)
Paper
Format | 0.68519 | curate | {"ca": 0.9811969268095431, "en": 0.015365952284674484, "es": 0.0034371209057824505} | |
macocu_ca_20230731_4_227984 | Empresa de feina temporal
A Staff Global Group tenim una àrea d’especialització en ETT & Consulting orientada al retail y grans superfícies. Som el partner estratègic per als departaments de recursos humans i vendes que necessiten assessorament per localitzar i desenvolupar el talent necessari amb el que assolit els seus objectius de negoci.
Tecnologia i anàlisi de dades.
Comptem amb aplicacions de gestió capaces de millorar els processos i obtenir dades de reporting precises d’una forma eficient. Aquestes dades ens permeten portar a terme un anàlisi de resultats per a aquells clients que ho desitgin, mitjançant el qual es pot avaluar la situació i establir noves estratègies amb l’objectiu de millorar les dades de venda.
Solucions tecnològiques | 0.75667 | curate | {"es": 0.03324468085106383, "ca": 0.9667553191489362} | |
mc4_ca_20230418_9_396728 | orientant-me: de febrer 2009
Portugal "O" Meeting - Mora
Aquest any, el P.O.M. es cel.lebrava aprop de Mora. En una zona a 2h a l'Est de Lisboa. Ja per la carretera es veuen tot d'extensions d'alzines sureres amb un sòl net i lliure de sotabosc.
El 1er dia una Mitja. És un terreny rapidissim que permet correr al maxim durant tota la cursa. Dels quatre dies és el que menys disfruto. A les f5 i f6 faig dos errors que ja em desanimen per la resta de cursa. Fisicament noto haver començat massa rapid i això em passa factura a l'ultim tram.
.El 2on dia és una Llarga (16'4km i 605m de desnivell) Tot i acabar realment cansat, em trec l'espina del dia anterior. Acabo satisfet de la cursa. Més que una llarga sembla una Ultra-llarga. Curiosament a Catalunya a la mateixa hora s'està corrent el Camp. de Catalunya d'aquesta modalitat.
El 3er dia una Mitja en un terreny realment idilic. Rapid, net, bonic i tecnic. Tot i així els errors que es poden fer son petits. Això afavoreix molt el factor fisic sobre el tecnic.
El 4rt dia és el que més disfruto i amb diferencia. En un terreny maco i net però no tant evident com el dia anterior. A més a més son 13km amb 43 fites que fan que en cap moment puguis baixar la guardia. Fins a la f28 és una constant de canvis de direcció en una zona molt tecnica. A partir d'aquí passa a ser més un recorregut fisic. Fallo estrepitosament la f19.
A la f42 estic a punt de cometre m.p. ja que arribo al tallat que hi ha a 100m al nord-est de la fita i trobo una altre control amb codi similar (108 - la meva:106) Per un moment estic a punt de creure'm que es la meva!!! ....despres de 13km fallar així hagués sigut una llastima! !
Lliga espanyola a Sant Joan d'Alacant. Terrenys tècnics amb poca vegetació però amb molt de detall de relleu. El sòl és aspre i pedregós provoca més d'un incident. Mapa amb molt de detall i qualitat.
El dissabte comencem amb la mitja. Nomes cal observar el recorregut per veure que pitjor no podia començar. Calculo uns 6min d'error en la fita1 i uns altres 6min en la fita15. Catastrofic!! !
A la nit no en tenim prou i anem a fer un entrenament nocturn a 1h de St Joan. I ja a esperar que el diumenge vagi millor que al matí! !
El diumenge a la Llarga despres de la primera fita entro en mapa i disfruto fins al final de cursa.
Els pitjors errors en les tirades llargues. Tant per l'elecció com l'execució.
La meva sorpresa ve quan just abans d'arribar a la fita 15 intento mirar-ne la sortida i veig que el traçat acaba alli!! Després de pensar de tot, quan arribo al control, m'adono que hi ha un canvi de mapa! Hauria d'haver-me llegit la informacio previa a la cursa!! !
9 de febrer de 2009
Entrenaments a Villena
. Al igual que a Sisteron tornem a fer un cap de setmana intensiu d'entrenaments però aquest cop a prop de Villena. Aquests son terrenys rellevants per als Campionats d'Espanya d'aquest any.
Comencem amb una nocturna amb un vent i un fred que espanten a més d'un que es queda al cotxe. Comencem molt tard i per tant retallem una mica el traçat per no arribar a l'alberg a les tantes.
Al matí següent coincidim amb corredors del Colivenc i fem un entreno amb sortida en massa i amb dispersio de fites. Ideal per entrenar els relleus.
Per la tarda correm al mapa de Biscoi on la majoria retallem per tal de reservar forces per la nocturna, de la qual no disposo del mapa, i que resulta molt interessant i divertida.
I finalment ja al matí del diumenge fem un entreno de llarga distància amb trams molt fisics, d'altres complicats degut a la vegetació densa i baixa que impedeix la visibilitat i d'altres molt exigents tècnicament. | 0.711689 | curate | {"ca": 0.8843881856540085, "en": 0.021378340365682136, "es": 0.0579465541490858, "pt": 0.026722925457102673, "fr": 0.009563994374120956} | http://orientant-me.blogspot.com/2009/02/ |
aquibergueda_ca_20231009_0_6673 | El quart premi de composició ‘Concerts Verds’ ja té guanyadors. El primer premi, dotat amb 2.000 euros, ha estat atorgat ex-aequo, A ‘Un món feliç’ de Tomás Peire Serrate i ‘Instant of Nature’, de Domènec González de la Rubia, que és a més el president de l’Associació Catalana de Compositors. El jurat del concurs, convocat per l’Orquestr@ Berguedà i Joventuts Musicals del Berguedà, ha destacat l’alta qualitat dels treballs presentats.
Enguany, s’han presentat en aquest concurs sis obres, un xifra que dobla les de l’any passat i que, segons els organitzadors, és un bon nombre de concursants. Ha afavorit la participació el fet que enguany no es requeria que la composició fos una sardana. Un estil que no té gaire tirada, ja que, tot i que hi havia un premi extra en aquest apartat, finalment, no s’ha presentat cap sardana al concurs.
Tot i així, els organitzadors consideren que el certamen compleix amb el seu objectiu que és el de promoure la composició entre els joves músics.
Les obres guanyadores s’estrenaran en una presentació oficial que es prepara per a l’any que ve.
El quart premi de composició ‘Concerts Verds’ ja té guanyadors. El primer premi, dotat amb 2.000 euros, ha estat atorgat ex-aequo, A ‘Un món feliç’ de Tomás Peire Serrate i ‘Instant of Nature’, de Domènec González de la Rubia, que és a més el president de l’Associació Catalana de Compositors. El jurat del concurs, convocat per l’Orquestr@ Berguedà i Joventuts Musicals del Berguedà, ha destacat l’alta qualitat dels treballs presentats. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.aquibergueda.cat/2008/11/12/tomas-peire-i-domenec-gonzalez-guanyen-ex-aequo-el-premi-de-composicio-concerts-verds/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_180453 | Les Classes Particulars Karloff són un nou servei per a joves menors de 13 anys que volen començar a formar-se en la interpretació davant de càmera i que encara no tenen l’edat suficient per poder entrar a un grup Karloff.
Les classes són absolutament personalitzades, el docent s’adaptarà a l’alumne/a i no es requereix experiència prèvia per part de l’alumnat.
Les classes són mínim d’una hora i es poden fer o bé presencial al mateix Estudi Karloff (C/Martínez de la Rosa, 38) o bé online (a través de la plataforma zoom).
L’estudi disposa de docents que poden parlar català, castellà o bé anglès en funció del que vulgui l’alumne/a i es marcarà un calendari amb les sessions acordades pels tutors legals, l’alumne/a i el centre.
Per demanar més informació i/o concertar la teva primera classe, escriu-nos a [email protected]
PREU
El preu de les classes particulars és el següent:
Classes presencials: el preu inclou honoraris de la persona docent + ús de l’espai Karloff + gestió de les classes + formar part de la comunitat Karloff
AVANTATGES D’ESTUDIAR A KARLOFF
Entres a una comunitat de joves apassionats/des pel cine, sèries i sector audiovisual.
Tindràs un 10% de descompte en tots els cursos intensius de Joves Karloff (Intensiu de Setmana Santa, Formació estiu, Intensiu Selftapes, i tots els que es vagin creant! ).
Podràs assabentar-te de càstings a través de la nostra newsletter!
I podràs venir a les masterclass gratuïtes que s’organitzen sobre la indústria i els estudis professionals i participar! (Convoquem una per trimestre).
DOCENTS
Actualment, una de les docents que està tutoritzant i portant diversos alumnes és l’Alba Brunet.
ALBA BRUNET
Actriu formada a l'Institut del Teatre de Barcelona i a Susan Batson studio de Nova York. Amb quasi 10 anys d'experiència professional, principalment en el sector audiovisual, la podem haver vist durant la seva trajectòria de 4 anys a "Acacias 38" per TVE1 o a "Paraíso" per Movistar+. En l'àmbit autonòmic la podem veure a les sèries de televisió "Pep", "Mòpies" o també presentant el programa de "Gent de la Mar" per IB3. L'any 2018 va estar nominada a millor actriu Balear en els "Premis Somriu". Ja fa uns anys que s'ha obert camí en el mercat internacional i ha format part de projectes com: "Crossfire" per la BBC, "Operation Mincemeat" llargmetratge dirigit per John Madden o "The Mallorca Files" també per la BBC.
Més enllà de les seves feines com a actriu, sent molta motivació per la docència o el coaching actoral. Ha treballat amb nens i adolescents a diverses escoles i festivals teatrals. Diu que d'aquí, ella també n'aprèn moltíssim. | 1 | perfect | {"ca": 0.9787972243639167, "sl": 0.0015420200462606013, "de": 0.011950655358519661, "es": 0.0007710100231303007, "en": 0.006939090208172706} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_797301 | Opino que el català es molt més difícil que el castellà. La majoria de gent opina que tenen una dificultat similar, però jo estic segur que no es així.Hi ha 2 coses que fan que la dificultat de la nostra llengua siga molt superior a la llengua de Arrimadas.1) El castellà sols té un so de "s",mentre que al català hi ha dos. Per a dos sons, tenim 5 opciones: s,ss,c,z i ç2) El castellà sols té accents tancats, mentre que el català té dues lletres ("e" i "o") on es pot posar accent obert i accent tancat.També caldria esmentar la "l.l", però tampoc es massa freqüent.No us pregunte si esteu d´acord (ja que això seria ompreguntar-vos si esteu d´acord en que 2+2 són 4 o que la Terra no es plana), sino si us havieu adonat.Gràcies.
Si tens un QI de 70, pot ser que sigui més difícil.
XD innecessari | 0.84368 | curate | {"ca": 0.982367758186398, "en": 0.017632241813602016} | |
macocu_ca_20230731_6_268105 | Acacia Gardens Homestay
Pots reservar la teva habitació a Acacia Gardens Homestay des de 108 €. | 0.513531 | curate | {"en": 0.24468085106382978, "ca": 0.7553191489361702} | |
mc4_ca_20230418_15_161370 | Denunciades dues gosseres il·legals i tres finques amb gossos ~ EbreDigital.cat
Dani Sainz De Aja2018-07-16T19:00:49+02:0029 d'Agost de 2017|Societat| Alfara de Carles, Baix Ebre, Miravet, Ribera d'Ebre|0 Comentaris
Una investigació dels Mossos d’Esquadra ha permès localitzar al Baix Ebre i a la Ribera d’Ebre dues gosseres il·legals que acollien animals en mal estat, i tres finques particulars més on també hi vivien gossos en males condicions higièniques i sanitàries.La Policia ha denunciat fins a cinc persones per infraccions de la Llei de protecció d’animals.
En tots els casos, els agents van comprovar com en diverses finques de la comarca, dues de les quals eren utilitzades com gosseres il·legals, els propietaris tenien gossos sense aigua i menjar. En algun cas, també es va detectar que els animals no tenien cap lloc on resguardar-se, havent d’estar al sol a temperatures extremes.
Els Mossos van trobar fins a 49 gossos a les dues gosseres il·legals, i 22 més a les altres tres finques particulars. Per aquests fets, s’ha denunciat administrativament als propietaris de les finques per infracció de la Llei 2/2008 de protecció d’animals, que preveu sancions econòmiques des de 401 fins a 2.000 euros.
La investigació dels Mossos d’Esquadra va començar fa quatre mesos, a finals d’abril, a una finca del Perelló on es va trobar un gos en mal estat. Un mes després, en una finca de l’EMD de Bítem, a Tortosa, es van trobar fins a vint gossos en males condicions, i el 19 de maig es va trobar un altre gos en una finca de Tortosa. Recentment, el passat 16 d’agost es va tornar a actuar a la finca de Bítem ja que el propietari no havia millorat adequadament les condicions dels seus gossos.
El 28 de juny i el 14 d’agost també es van localitzar dues gosseres il·legals en finques de Miravet (Ribera d’Ebre), on tenien 40 gossos sense aigua i menjar, i a Alfara de Carles (Baix Ebre) on hi havia nou gossos en condicions sanitàries pèssimes. | 0.87322 | curate | {"ca": 1.0} | https://ebredigital.cat/2017/08/29/denunciades-dues-gosseres-il-legals-i-tres-finques-amb-gossos/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.