id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_12_24370 | Pròximes parades de ‘Les Arts Volant’ a Potries, Benifairó de la Valldigna, Chiva i Polinyà del Xúquer | Valencia Extra | 0.661321 | curate | {"ca": 1.0} | https://valenciaextra.com/les-arts-volant-llegan-a-potries-chiva/ |
mc4_ca_20230418_5_783639 | Un record d’Electra | Aracne fila i fila
Un record d’Electra
Bé, després de molt de temps de la nostra estada en el “Teatre Nacional de Catalunya” assistint a la representació de l’obra de Sòfocles Electra i de tenir tot l’honor de parlar amb la Clara Segura, amb el petit recull del material que tenia d’aquell dia junt amb la cançó que canten Electra i Orestes a l’obra, he fet un muntatge explicant, des del meu punt de vista, el que Sòfocles ens intenta dir. El resultat ha estat aquest. Espero que ho gaudiu i que sigueu bons amb les crítiques!
This entry was posted in General, Grec 1r, Grec 2n and tagged Grècia, Sortida, Teatre on 5 maig 2010 by Margalida Capellà Soler.
← Comparació de menjars: romans i actuals Tot invocant la Musa →
8 thoughts on “Un record d’Electra”
Margalida Capellà Soler Post author 5 maig 2010 at 16:03
Quina alegria acabo de tenir, Rebeca, amb aquest muntatge que ens regales sobre la nostra visita al TNC per assistir a la representació d’Electra de Sòfocles. Quines belles i entranyables imatges de la trobada amb la Clara Segura! Les vull tenir de record, Rebeca (fes-me-les arribar!). Cada dia no porto alumnes a veure representar una tragèdia grega per una exalumna i, a més, la protagonista. Això, si s’esdevé, passa una vegada a la vida i no tinc paraules per explicar-ho; les teves imatges parlen per si soles. També va ser molt emotiu el muntatge de l’Alis, i segurament també ho serà el del Joël.
M’ha agradat també que hagis posat, tot i la poca qualitat, l’emotiva cançó de l’obra: Hush, Hush de Harry Belafonte.
Em sap molt de greu que la realització d’aquest muntatge per culpa d’uns vídeos que tampoc has pogut incloure t’hagi portat tantes hores de feina i tants neguits. Quan resolguis el problema dels vídeos em sembla molt encertat el que m’has comentat via Moodle: de fer un muntatge audiovisual de totes les nostres sortides d’enguany. L’espero amb molta il·lusió, i si tens problemes d’edició, comenta-m’ho, sisplau, entre tots intentarem ajudar-te.
Un bell record d’un dia inoblidable, moltíssimes gràcies!
nuria 5 maig 2010 at 18:36
Salve Rebeca!
Ha valgut la pena l’espera, m’ha semblat un muntatge impressionant! Moltes felicitats! =) Amb aquestes imatges i frases ens has recordat uns valors molt importants que són presents al drama d'”Electra”.
Les imatges m’han portat molt bons records i la cançó que has triat és ideal, ja que si no recordo malament la van cantar a la representació.
Hem sembla molt bé la idea de fer una recopilació de totes les sortides per a final de curs, segur que entre tots farem una bona feina. =)
Enhorabona de nou Becky, un treball genial!
Oriol García 6 maig 2010 at 10:23
Rebeca! Felicitats per aquest muntatge! La música es la mateixa que van cantar a l’obra! Está molt be fer muntatges amb fotografíes i musica relacionada amb el contingut. Les fotografíes i la musica, com diu la Nuria, també m’han fet recordar a la sortida i a la obra en directe.
La proposta que feu de fer un montatge de totes les fotografíes i videos de totes les sortirdes de tot el curs estaría molt be! Nomes el muntatge d’una sortida está super bé… Imagina un recopilatòri de totes! Pot estar genial, i servirá també per recordar aquest maginfic curs que estem pasant tots junts, que de fet… Ja s’está acabant!
Laura G 6 maig 2010 at 10:26
Rebeca m’agradat molt el teu vídeo! és un record molt emotiu=) les frases, la música…tot plegat és perfecte!! Et felicito!=D
Bet Rosell 6 maig 2010 at 11:25
fa gràcia veure aquest muntatge quan l’excurciò al TNC sembla ja bastant llunyana, m’ha recordat com vem disfrutar tots amb al sortida, està super ben fet! :) La música està molt ben triada, i les frases que has posat m’han recordat a l’obra i a els valors que volia transmetre.
És un resum perfecte de la sortida, m’agrada molt:)
Irena 7 maig 2010 at 11:14
Rebe:)
Que macuu el video, em recordo que et vas emocionar molt quan vam conèixer a la Clara Segura, la veritat es que és una persona molt maca.
L’obra de teatre em va agradar molt, com ja vaig mencionar en altres articles anteriors, espero que la pugem anara a veure a la Biblioteca!
Chaima Anza 6 juny 2011 at 12:45
!Felicictatas Rebca es un bon treball de recòrd per tú , per els teus companys, per la mestre i per el fil!! !
És un article què sincerament serà un recòrd inolvidable per els alumnes de 2n.
A mi m’agradaria anar amb els meus companys també a conèixer la Clara Segura en el Teatre!
Espero poder anar i gaudir un dia esplèndid en el Teatre amb els meus companys!! ! | 0.787779 | curate | {"en": 0.016835016835016835, "fr": 0.017059483726150394, "ca": 0.9566778900112234, "pt": 0.004489337822671156, "es": 0.0004489337822671156, "it": 0.0031425364758698093, "pl": 0.0013468013468013469} | https://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2010/05/05/un-record-delectra/ |
cawac_ca_20200528_2_1502 | Nota ràpida. Tres mesos més i tenim un part, i difícil. Feina tècnica/sectorial, feina política/parlamentària, obstinació entre bambalines. Finalment, bona feina per fixar un model efectiu per assegurar les habilitats lingüístiques de l'alumnat i el model d'escola catalana. Ara cal assegurar una bona aplicació de la immersió i avenços a secundària d'acord amb la Llei de política lingüística.
Ja ho heu anunciat, s'acaba la treva. Mala notícia per als bascos i basques, mala notícia per a tothom. Les cartes de la negociació no s'han jugat com caldria, i a més ara el PSOE està debilitat i ETA ho aprofita. Zapatero no té cap dels dos trumfos que volia tenir a la mà i les eleccions autonòmiques i municipals no han anat com el PSOE pensava: no hi haurà avançament de les eleccions a les Corts espanyoles, sembla. O sí, per tallar la sagnia com més aviat millor? Us transcric un article de la companya diputada al Congrés espanyol Rosa Maria Bonàs: Fi de la treva d’ETA ¿i la responsabilitat del PP? Un cop dur Fi de la treva d’ ETA.
Un lector d'aquest bloc demana dignitat i lliga la dignitat a sortir del Govern de la Generalitat després dels resultats de les eleccions municipals. Gran proclama: ser al Govern és indigne i estar a l'oposició és digne. En tot cas, la manera com s'estigui al Govern i a l'oposició pot ser digna (un concepte elàstic, el de la dignitat) o no, no pas ser-hi o no ser-hi. I, a més, ser-ho fa sis mesos i no ser-ho ara és més que opinable i digne d'una anàlisi serena, desapassionada i en perspectiva.
Aquest matí Jordi Portabella a les portades dels principals diaris generalistes. Què ha passat perquè passés el que no ha passat durant 4 anys de mandat (en què s'han gestionat amb actuacions destacades àrees centrals com Joventut, Drets Civils, Dona, Comerç o Turisme) ni durant una campanya en què s'han fet una trentena de propostes concretes per Barcelona? - "ERC abre otra crisis al negarse a reeditar el tripartito en Barcelona", La Vanguardia - "Portabella fa trontollar el tripartit de Barcelona", El Periódico - "La militància exigeix a Portabella que trenqui amb Hereu", El Punt Barcelona - "Portabella trenca", Avui - "Els resultats electorals fan que ERC repensi la política d'aliances", Vilaweb Cada mitjà, fidel a la línia pròpia.
Endemà de les eleccions municipals. A l'Hospitalet el cens ha disminuït de 18.402 persones des de les municipals del 2003, i els partits hem perdut en xifres absolutes uns 26.700 votants: 13.000 el PSC, 4.800 el PP, 2.000 CiU, 5.000 ICV-EUiA i 1.900 Esquerra. La participació ha disminuït un 8%, no ha arribat al 50%: hem votat el 46,7%. No és una xifra que haguem de passar per alt, i menys en unes municipals; i no ens serveix que es digui únicament que és un fenomen generalitzat al món mundial.
L'independentisme escocès ha aconseguit 49 escons dels 129 de l'edifici de Holyrood Road, ideat per Enric Miralles. Als 47 de l'Scottish National Party hi sumo els 2 en què s'ha quedat l'Scottish Green Party, que es declara partidari del dret de decidir i de la independència com a via per assolir una societat més democràtica, sostenible i descentralitzada. La legislatura anterior l'independentisme sumava 40 escons: 27 de l'SNP, 7 de l'Scottish Green Party i 6 de l'Scottish Socialist Party, que ha quedat fora del Parlament després de patir una escissió.
Avui a 2/4 d'11 com cada Primer de Maig des de fa uns quants anys, Esquerra farem l'homenatge al defensor dels drets dels treballadors i treballadores Francesc Layret. Ara que toquen temps de memòria històrica, mutilada o no, convé recordar que quan es va complir el 75è aniversari del seu assassinat, el 1995, cap institució va retre-li homenatge, cap que em consti; això és fer el joc als que van voler silenciar-lo, van voler silenciar la potència del seu discurs social i nacional.
Em faig ressò del darrer article d'Eduard Suárez, el cap de llista d'Esquerra a l'Hospitalet de Llobregat, al seu bloc. En resposta a Celestino Corbacho 26.04.2007 | 13.28 h El passat dimecres, varem poder llegir a la premsa com l’alcaldable del PSC a la ciutat de l’Hospitalet, posava a Esquerra en la dicotomia de triar entre les politiques socials o les identitaries. Nosaltres, que ens definim com l’Esquerra nacional, no acceptem lliçons d’algú que desprès de 28 anys de governa amb majoria absoluta, només ha fet una sola escola bressol municipal, o ha construït en els últims tres anys només un 15% de pisos de promoció publica, no acceptem lliçons d’un govern que esta a la cua en atenció domiciliaria i en teleassistència per la gent gran en l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tampoc acceptem que ningú digui que nosaltres només treballem en politiques identitaries, quan aquest mateix govern s’ha gastat un munt de diners en identitat, en campanyes per augmentar la identitat local, però també la identitat espanyola; com la visita del rei, la del príncep o la vulneració flagrant de la llei de política lingüística en el diari municipal.
Encenc un llum virtual i m'afegeixo a la campanya ciutadana per commemorar els 300 anys de la desfeta d'Almansa. Prop de 90 entitats i ajuntaments (entre elles Acció Cultural del País Valencià, l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida o Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua) han organitzat per a aquesta mitjanit una iniciativa de memòria i record per commemorar el tres-cents anys de la Batalla d'Almansa. La proposta, inicialment plantejada a la comarca de la Vall d'Albaida però que s'ha escampat arreu del País Valencià, "convida" els valencians i valencianes a pujar a qualsevol lloc elevat i encendre un llum durant cinc minuts. | 0.888007 | curate | {"ca": 0.9941050375133976, "fr": 0.005894962486602358} | http://blocs.esquerra.cat/simo?pagina=29 |
macocu_ca_20230731_4_112962 | Notícies
Lloc: Escola Acadèmia Igualada
Adreça: Carrer Sant Josep 110-112 (Igualada)
data: dia 13 de març del 2017 (tot el dia)
VINE A DONAR SANG A L’ACADÈMIA IGUALADA, NO HI POTS FALTAR, T’ESPEREM!! ! | 0.390391 | curate | {"pt": 0.04081632653061224, "ca": 0.5918367346938775, "en": 0.3622448979591837, "fr": 0.00510204081632653} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_130273 | Agafa aire, interioritza l’oxigen i confia que aquesta alenada et permetrà subsistir uns segons més. Expulsa’l i adona’t que ja l’has consumit, ja no hi és, ara és tòxic. Creu-te que ets important, creu que ets imprescindible, perquè quan no ho facis, deixaràs de ser, deixaràs de respirar. Endut per la marea dels ningú que creuen ser algú. Al cap i a la fi, seràs algú per uns, però seràs ningú per la resta. No som res més que l’estela de les nostres accions, premeditades o esporàdiques. Tot allò que ens passi pel cap, per molt grandiloqüent que sigui, al següent instant de pensar-hi, s’esvaeix si no es converteix en una acció. Els pensaments són volàtils com les memòries. O els plasmem, o els perdem. Existir és deixar petjada i, si no, podràs ser recordat uns dies, uns mesos, però al final, convertit en no-res, seràs el record dels oblidats que ja no recorden com recordar. I per això...
Read More
El final agredolç
De petits, estàvem acostumats als contes amb final feliç. Crèiem que la caputxeta vermella tenia un final feliç, quan realment era una venjança sanguinolenta. Els tres porquets, la Blancaneu, el Llibre de la selva… Tant li fa. No hi ha hagut mai blanc o negre, sempre hi ha un contrapunt que anivella els grisos matisats. Així, doncs, en moltes de les històries que ens trobem avui dia predomina també el final agredolç. L’heroi sol complir el que s’havia proposat, però l’enemic o el rival, sempre hi té alguna cosa a dir. És el final realista, el que fa que el lector senti tristesa o ràbia, perquè no tot ha sortit com voldria i, a la vegada, pensa que ha estat meravellosament creïble o empàtic. Grans autors usen aquesta tècnica de guió narratiu, ja que no és estrany que les seves històries venguin tant, a pesar que aquest, òbviament, no és el principal factor de l’èxit. Quan tot està...
Read More
La senda del guerrer
Entreveia, amb els ulls cansats, com el sol es ponia a l’horitzó i en notava l’escalfor com si fos al seu costat. La brisa de la vesprada el va estremir, provocant-li un esternut ensangonat. Conforme amb el seu destí, l’arbre que li feia de reposador, l’acompanyaria, a través de les seves enrevessades arrels, fins assolir la calma als braços de la perenne nit. No havia deixat anar l’espasa, era la seva fidel companya i se l’enduria allà dalt, junt amb l’armadura coberta de la sang dels seus enemics, ja resseca. Pretenia reflexionar sobre el significat de la vida abans d’abandonar-la, dissortadament, la seva ment només respirava calma, conjugant l’ataronjat sol amb un blanc pur del qual en desconeixia la provinença. El cor li bategava amb força, però afluixant el ritme amb sotracs, evitant una bona respiració, que acompanyada d’estossecs, li feia escopir més líquid roig. Es va aferrar a...
Read More
Escriure per escriure
Quan simplement el que vull és palpar les tecles i notar com baixen, lleugeres sota els meus dits.Només aquesta sensació de plasmar allò que em passa pel cap, encara que sembli forçat, ja que fins fa un instant no pensava en res, res per escriure o per bolcar. I va fluint, creant, elaborant una trama inesperada, teixint records en lletres alineades, formant paraules, frases o paràgrafs que sorgeixen del no-res, per esdevenir.Deixa’m guiar-te pel laberint de la meva ment que es va desglossant a mesura que toco aquest teclat. Sent amb mi el poder de la inspiració sobtada, el poder de la improvisació divina.No deixis que acabi tan ràpid, és quelcom màgic i val la pena d’abordar, flueix i llisca de la meva inspiració fins a les puntes dels dits, es tramet del teclat mecànic cap al processador i aquest ho mostra en pantalla, és el naixement d’allò inesperat, el que fa que l’escriptura sigui...
Read More
Segueix-me!
Etiquetes
2017 2019 2020 capitol catalunya català certamen crisol el cargol entrevista escriptor et fare ballar la ment et faré dansar l'ànima et recordare et recordaré etrecordaré fragment gratis kickstarter Lisa literari literatura llibre metall miquel florido miquel florido díaz MUSA novetats ona bitlles penedès premi premiat premsa 2021 presentació promo rac1 radio relat sant jordi sant quinti sant quintí sommelier stjordi venda vilafranca | 0.743486 | curate | {"ca": 0.9652996845425867, "hu": 0.016743508857073527, "en": 0.008735743751516622, "es": 0.004367871875758311, "pt": 0.0048531909730647905} | http://etrecordare.cat/category/mostra-efblm/ |
naciodigital_ca_20220331_0_587112 | El Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil va detenir el 10 de febrer a Zuara (Saragossa) una parella acusada d'elaborar a casa seva i distribuir pizzes clandestines en establiments de tot l'Estat, entre ells a Lleida, Barcelona, i Girona. Es tracta d'un home de 46 anys, G.P.S., i una dona de 45, C. E. C., de nacionalitat argentina i veïns de Zuara. Se'ls acusa d'un delicte contra la salut pública i un altre contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social.
Els detinguts comercialitzaven les pizzes per Internet i es calcula que en un any van distribuir més de 12.000 quilos de producte il·legal en una cinquantena d'establiments de 22 províncies. La investigació continua oberta per tal d'esclarir els fets.
La investigació de la Guàrdia Civil va detectar que els detinguts comercialitzaven les pizzes per Internet i a través del telèfon mòbil i que no tenien cap documentació que acredités l'origen autoritzat del producte. També es va comprovar que en l'elaboració de les pizzes tampoc no complien les condicions higièniques requerides i que, per tant, aquesta activitat podia suposar un risc per a la salut pública. Finalment, després de les gestions fetes amb la subdirecció provincial de Salut Pública de Saragossa i l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), es va esbrinar que no existia cap empresa inscrita al Registre Sanitari a Zuara.
Els agents del Seprona van aconseguir identificar la dona titular de l'habitatge des d'on s'elaboraven i venien les pizzes i van comprovar que el seu marit constava com a director comercial del negoci il·legal. També es va poder determinar que en un any –de gener de 2019 a febrer de 2020- s'havien distribuït més de 12.000 quilos de pizzes clandestines a una cinquantena d'establiments de 22 províncies espanyoles en transports que no reunien les condicions necessàries ja que no eren vehicles frigorífics. Els afectats són restaurants, càterings, hotels, pizzeries, càmpings, piscines, empreses d'organització d'esdeveniments i particulars.
Durant el registre domiciliari, el 6 de febrer, els agents van trobar un forn de grans dimensions, una màquina per amassar, dos taules de treball, dues envasadores al buit, dos congeladors, quatre frigorífics, nombrosos rotllos d'etiquetatge, safates, material per a l'elaboració de pizzes, bosses d'envasat de pizzes, bosses isotèrmiques per al transport, matèria prima i equips electrònics i informàtics. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/37085/detenen-parella-saragossa-elaborar-vendre-pizzes-clandestines-establiments-lleida |
cawac_ca_20200528_8_166836 | Cristian Chivu
Cristian Chivu, concertino associat
“Brahms és un dels compositors que més m’enriqueix com a músic”
La forta tradició musical del seu país d’origen, Rumania, i el talent que demostrava cantant, van fer que als 6 anys els seus pares decidissin que havia d’aprendre a tocar el violí. “A Bucarest l’educació musical és molt bona, segueix el model rus i això fa que sigui molt exigent.” Va començar tocant el violí i com molts nens somiava amb arribar ben lluny. “Quan era petit volia ser com Ion Voicu, el solista més conegut a Rumania”.
Va començar a l’Orquestra de Cambra de la Radio Televisió de Bucarest, però ben aviat el destí el va portar cap a Barcelona. “Vaig conèixer Barcelona per casualitat, en un viatge amb l’Orquestra de Joves del meu país i des d’aquell moment vaig pensar que m’agradaria viure aquí”. Després de 15 anys a l’OBC i a Barcelona, és un gran fan de la ciutat i del Barça.
Compagina l’activitat de l’orquestra amb els concerts amb l’Arts Quartet i el trio Goldberg. “Encara que els violins són la veu més important d’una orquestra i tenen gairebé sempre el protagonisme, és necessari complementar la feina a l’orquestra amb concerts de cambra i recitals per no oblidar el que significa tocar sol”.
Un dels seus compositors preferits és Brahms: “és un dels compositors que més enriqueix un músic” | 0.842029 | curate | {"fr": 0.010574018126888218, "en": 0.026435045317220542, "ca": 0.9629909365558912} | http://www.obc.cat/ct/landing/christian-chivu |
mc4_ca_20230418_8_34758 | Aquest Centre Municipal de Serveis està situat a l'antiga estació intermodal d'autobusos de Palmanova a la ctra. Calvià-Palmanova, núm. 40 (07181), de Palmanova (Calvià, Mallorca). Es troba a 300 m de la parada d'autobús de l'Av. de la Platja (11027), per on circulen les línies 104, 105, 106, 107 i 811 del Consorci de Transports de les Illes Balears (TIB). Disposa d‘aparcament propi gratuït a disposició dels ciutadans, a més de trobar-se a 200 m de l'aparcament públic de Palmanova.
L'Oficina Municipal de Tributs L'Oficina Municipal de Tributs s'encarrega de gestionar l'impost sobre béns immobles (IBI), l'impost sobre activitats econòmiques (IAE), l'impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM), l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys (IIVTNU), l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO), les taxes i altres ingressos de dret públic propis del municipi (taxa de recollida de fems, clavegueram, guals, etc. ), així com el cobrament de les sancions de trànsit i altres sancions administratives. No s’hi poden fer pagaments en efectiu. Únicament amb targeta bancària.
Horari: L'horari d'atenció al públic és de 9 a 14 hores. Podeu demanar cita previa.
Telèfons: 971 699 905 i 971 699 906 Correu electrònic: [email protected] / [email protected]
Qualsevol tràmit telemàtic es podrà fer a través del lloc web www.calvia.com, al qual s'aniran afegint gradualment els serveis necessaris, per tal d'evitar desplaçaments als ciutadans.
El Servei d'Atenció a la Ciutadania (SAC) El Servei d'Atenció a la Ciutadania s'encarrega de proporcionar informació i facilitar la gestió de tràmits municipals i també d’altres administracions concertades: Informació general de serveis municipals i de tràmits administratius, Registre de documentació d'entrada, Tràmits d'empadronament, Recepció i canalització de queixes i suggeriments, Orientació a la ciutadania de tràmits amb altres administracions, Finestreta única amb altres administracions, Oficina auxiliar de consum, Abonaments dels serveis municipals d'esports, Tramitació de la targeta ciutadana, Tramitació de la targeta TIB, Tramitació de la signatura digital «Fábrica Nacional de Moneda y Timbre», Tramitació de l'ORA.
Telèfon: 971 139 100 Correu electrònic: [email protected]
El Servei d'Atenció a la Comunitat Internacional El Servei d'Atenció a la Comunitat Internacional és un servei per apropar l'Ajuntament a la comunitat internacional donant Atenció i informació a la comunitat internacional sobre els diferents serveis administratius municipals, així com suport per fer les gestions i els tràmits amb l'Administració local i amb altres administracions.
Horari: L'horari d‘atenció al públic és de 9 a 14 hores.
Telèfon: 971 139 184/185 Correu electrònic: [email protected]
El despatx d'atenció ciutadana de la regidora de Palmanova i Son Caliu Horari: dimecres de 18 a 20h i dijous de 9 a 12h, concertar entrevista al 673 657 031 o a [email protected]
Cartell de les festes del rei En Jaume 2018
Tres turistes multats per fer balconing
Trobada amb l'ambaixador britànic
Visita de la Ministra de Turisme a Calvià | 0.846949 | curate | {"ca": 0.9916020671834626, "pt": 0.008397932816537468} | http://www.calvia.com/responsive/general.plt?KPAGINA=2998&KIDIOMA=1&KNODE=759 |
oscar-2201_ca_20230904_6_60391 | Customize your search Cronologia dels Països Catalans i del Món ➤ Cerca predeterminada Cerca a tot el portal ➤ Gran Diccionari de la llengua catalana Conjugador català Diccionari de sinònims Franquesa ➤ Diccionari català-castellà Diccionari castellà-català Diccionari català-anglès Diccionari anglès-català Diccionari català-francès Diccionari francès-català Diccionari català-italià Diccionari català-alemany Diccionari der aranés ➤ Tots els diccionaris enciclopèdics Gran enciclopèdia catalana Gran enciclopèdia de la música Enciclopèdia de l’esport català Diccionari de la literatura catalana Diccionari del cinema a Catalunya Diccionari d’historiografia catalana Diccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XX ➤ El món en xifres ➤ Enciclopèdia temàtica Proa Atles de la diversitat Tradicionari Art de Catalunya Del romà al romànic Catalunya romànica L’art gòtic a Catalunya El Modernisme Caixes i bancs de Catalunya Fàbriques i empresaris Història econòmica de la Catalunya contemporània Tècnics i tecnologia Comarques de Catalunya Atles electoral de la Segona República a Catalunya Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents Lluís Companys, president de Catalunya Llibre d’estil d’Enciclopèdia Catalana Biosfera. Els humans en els àmbits ecològics del món Història natural dels Països Catalans Anuaris de l’Enciclopèdia ➤ DIVULCAT Tots els diccionaris de la llengua i bilingües Totes les obres temàtiques
Cerca
Dóna't d'alta
Inicia sessió
Zona Prèmium
Surt
Cronologia dels Països Catalans i del món
Taula Línia del temps Calendari: Any | Mes
dijous, novembre 23, 1967
« Anterior
Següent »
Estrena de la pel·lícula La piel quemada, de Josep Maria Forn i Costa, sobre la immigració a Catalunya | 0.826299 | curate | {"ca": 0.9706546275395034, "it": 0.016930022573363433, "oc": 0.006772009029345372, "fr": 0.0056433408577878106} | https://test.enciclopedia.cat/cronologia/calendari/dia/1967-11-23 |
oscar-2301_ca_20230418_2_50786 | Presó per als dos detinguts per la mort a punyalades d’un home en una baralla en un bar de Mollerussa
Performance d’art urbà contra l’oblit de les víctimes de violència de gènere
CONNECTA LLEIDA PIRINEUS 24/11/2022
Insisteixen en la poda dels arbres per evitar la problemàtica dels estornells
Notícies populars
El Grup Alimentari Argal, guardonat amb el Premi de Reconeixement a la Trajectòria Empresarial
El conductor d’un turisme mor en un xoc per encalç amb un camió a l’A-2 a Tàrrega
Mollerussa registra un centenar de positius per Covid en una setmana
Desmantellen en un domicili de Mollerussa una plantació d’interior amb 272 plantes de marihuana
La majoria de comentaris
Xàrxes socials
Inici
Noticies
Societat
Cultura
Política
Esports
Joventut
Pla d’Urgell
Barbens
Bell-lloc d’Urgell
Bellvís
Castellnou de Seana
El Poal
Fondarella
Golmés
Ivars d’Urgell
Linyola
Miralcamp
Mollerussa
Palau d’Anglesola
Sidamon
Torregrossa
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
PAÍS
Programes
CONNECTA LLEIDA PIRINEUS
AL DIA PONENT
Entrevistes
ELECCIONS MUNICIPALS 2019
En directe
En directe a la xarxa
En directe connecta Lleida Pirineus
Noticies
L’atur registrat creix en 246 persones al Pla d’Urgell a l’octubre
Per Mollerussa Televisió
5, novembre, 2020
L’atur registrat a la comarca del Pla d’Urgell ha crescut en 246 persones el passat mes d’octubre, situant la xifra total de desocupats en 1.923 i la taxa en el 9,43%. La capital, Mollerussa, va liderar l’augment de la desocupació amb 108 nous aturats respecte al mes de setembre. Seguidament, Barbens i Ivars d’Urgell van registrar-ne 34 i 20 més respectivament i la resta de pobles 12 o menys. I és que la desocupació va baixar només en un municipi, Vila-sana, i en una sola persona.
Pel que fa al nombre total de desocupats, Mollerussa va passar dels 824 del mes de setembre als 932. Bell-lloc d’Urgell i Linyola van registrar el segon i tercer nombre més elevat amb 123 i 121 respectivament, Bellvís el quart amb 106, Torregrossa el cinquè amb 95 i Golmés el sisè amb 93. Per contra, els números més baixos van ser els de Fondarella, amb 17, i Sidamon, amb 20.
D’altra banda, cal afegir les persones afectades per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), que segons les darreres dades actualitzades pel Departament de Treball corresponents al 2 de juliol, eren 1.838.
Informa: Ignasi Gómez Cabrera
Share on Facebook
Share on Twitter
Comenta
Cancel·la la resposta
La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *
Comentari
Nom *
E-mail *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Δ
Cercar
EN DIRECTE: LA XARXA
TWITTER
Tweets por @mollerussatv
Facebook
Twitter
Calendari
novembre 2022
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30
« oct.
Entrades Recents
01
Presó per als dos detinguts per la mort a punyalades d’un home en una baralla en un bar de Mollerussa
26, novembre, 2022
02
Performance d’art urbà contra l’oblit de les víctimes de violència de gènere
25, novembre, 2022
03
CONNECTA LLEIDA PIRINEUS 24/11/2022
25, novembre, 2022
04
Insisteixen en la poda dels arbres per evitar la problemàtica dels estornells
25, novembre, 2022
ENTRADES MENSUALS
ENTRADES MENSUALS Selecciona el mes novembre 2022 (66) octubre 2022 (76) setembre 2022 (66) agost 2022 (27) juliol 2022 (36) juny 2022 (66) maig 2022 (84) abril 2022 (65) març 2022 (80) febrer 2022 (80) gener 2022 (39) desembre 2021 (41) novembre 2021 (70) octubre 2021 (46) setembre 2021 (45) agost 2021 (27) juliol 2021 (36) juny 2021 (61) maig 2021 (59) abril 2021 (32) març 2021 (46) febrer 2021 (27) gener 2021 (29) desembre 2020 (47) novembre 2020 (54) octubre 2020 (1) setembre 2020 (68) agost 2020 (33) juliol 2020 (50) juny 2020 (44) maig 2020 (45) abril 2020 (39) març 2020 (90) febrer 2020 (68) gener 2020 (58) desembre 2019 (63) novembre 2019 (63) octubre 2019 (84) setembre 2019 (64) agost 2019 (65) juliol 2019 (78) juny 2019 (85) maig 2019 (118) abril 2019 (96) març 2019 (113) febrer 2019 (92) gener 2019 (79) desembre 2018 (61) novembre 2018 (81) octubre 2018 (89) setembre 2018 (68) agost 2018 (49) juliol 2018 (66) juny 2018 (77) maig 2018 (71) abril 2018 (48) març 2018 (63) febrer 2018 (71) gener 2018 (48) desembre 2017 (42) novembre 2017 (34) octubre 2017 (44) setembre 2017 (54) agost 2017 (39) juliol 2017 (59) juny 2017 (76) maig 2017 (83) abril 2017 (79) març 2017 (82) febrer 2017 (81) gener 2017 (50) desembre 2016 (48) novembre 2016 (67) octubre 2016 (54) setembre 2016 (53) agost 2016 (30) juliol 2016 (40) juny 2016 (72) maig 2016 (88) abril 2016 (77) març 2016 (59) febrer 2016 (58) gener 2016 (38) desembre 2015 (53) novembre 2015 (59) octubre 2015 (71) setembre 2015 (77) agost 2015 (8) juliol 2015 (11) maig 2015 (1) gener 1970 (17) | 0.607157 | curate | {"ca": 0.8785125713078386, "en": 0.04711599408409043, "pt": 0.012254384111557153, "es": 0.013099514050285232, "fr": 0.01626875132051553, "is": 0.001478977392774139, "sv": 0.006972321994506655, "de": 0.009718994295372914, "it": 0.004859497147686457, "id": 0.006127192055778576, "uk": 0.001690259877456159, "ru": 0.00021128248468201986, "nl": 0.0008451299387280794, "km": 0.0004225649693640397, "sk": 0.0004225649693640397} | https://www.mollerussa.tv/latur-registrat-creix-en-246-persones-al-pla-durgell-a-loctubre/ |
mc4_ca_20230418_1_502903 | Flaixos de terminologia i alfabetització | Diari per a Tècnics Lingüístics
Termes nous en el DOGC núm. 5.715 »
« Crida d’articles per a Llengua, Societat i Comunicació
La sessió serà a càrrec de Joan Rebagliato, redactor de l’obra i terminòleg. Serà de 10:00 a 12:00 i es lliurarà un exemplar de l’obra als assistents. Cal confirmar l’assistència abans del 22 d’octubre a l’adreça [email protected].
«Lletres per a tothom», un nou programa d’alfabetització en català adreçat a persones d’origen estranger
«Lletres per a tothom» és un nou programa que té per màxim objectiu promoure l’alfabetització en català de persones adultes d’origen estranger. Es tracta d’una iniciativa del Departament d’Acció Social i Ciutadania, la Fundació La Caixa i la Federació d’Associacions Culturals i Educatives de Persones Adultes (facepa), en coŀlaboració amb el Departament d’Educació, el Consorci per a la Normalització Lingüística, ens locals i entitats.
15.10.2010 | Etiquetes: flaixos d'actualitat | Categories: Comunicació, Formació, General, Terminologia | 0.801558 | curate | {"ca": 0.9932756964457252, "en": 0.0067243035542747355} | https://www.cdlpv.org/dtl/2010/10/15/flaixos-de-terminologia-i-alfabetitzacio/ |
oscar-2201_ca_20230904_9_160125 | -Estic fart!! Fart de que tot ho paguin amb mi només per burlar-se d’ algú! Sóc en Joan Carquinyoli, fa poc que he arribat a Òrrius un petit poble de Catalunya. Sóc baixet com un nanet de jardí, prim i amb els ulls marrons. El meu cabell castany l’adorno amb una cresta i gomina que dissimula la meva cara plena de pigues. Tinc només dotze anys.
Tots els nens de la classe em fan la guitza, intento dir-ho als pares però l’únic que fan és estar per la meva germana petita. A vegades em sento tant malament que voldria desaparèixer però he aprés a posar-me la màscara de Troll Man. Llavors em passo les hores tancat a casa creant vídeos on menteixo per descobrir un altre nen que no sóc jo.
No tinc amics i els meus companys em fan bromes pesades, a mesura que creixo cada dia sento més ràbia dins meu. Sento que un dia explotaré i la venjança serà amb conseqüències greus per a tots aquells que no paren de fer-me això que ells anomenen “bromes”. Em juro a mi mateix que idearé un pla malèfic! enfurismat. El que jo desitjaria és ser un noi feliç, tranquil i amb molts amics. i em sento enfurismat.
He arribat a l’ institut, és un lloc dur i difícil i només arribar ja pregunten per les vacances i jo ja he començat a mentir. Els professors no se’n adonen tampoc del que em passa i són coses terribles: em peguen, m’insulten, em roben, no em conviden a les festes… A l’hora de l’esbarjo em sento sol i els companys em miren de forma estranya i comencen a parlar fluixet com si es burlessin de mi. Estic tant fart! Jo voldria ser un SUPERHEROI …
NUCLI
Al dia següent a primera hora, la professora presenta una companya nova que és diu Marta. Arriba de Tarragona i és una noia baixeta, rossa amb el cabell llarg, els ulls blaus i vestida amb roba de marca.
Només en veure-la tothom és queda impressionat.
A la classe només hi ha un lloc lliure on ningú no vol seure, és al meu costat. És la primera cosa bona que m’ha passat desde que estic aquí.
La Marta se m’apropa, s’asseu al meu costat, em poso vermell i la saludo amb timidesa.
La Marta és molt guapa, oberta i decidida, fet que la fa popular ràpidament. No ho puc negar, n’estic ENAMORAT!!! !
És dijous i la professora ens mana un treball de Medi Social. S’ha de fer per parelles. Tothom vol anar amb la Marta. Jo, com sempre, l’hauré de fer sol, perquè ningú ho vol fer amb mi. Aleshores, la Marta s’apropa i em diu la cosa més bonica que m’han dit mai:
– Vols fer el treball amb mi?
Jo sense creure-m’ho massa li contesto que sí.
A la tarda quedem a casa de la Marta per fer el treball. Mentre fem el treball ens anem coneixent i cada vegada ens fem més amics.
Cada tarda quedem a casa seva i jo li explico el que em passa amb els companys. Ella m’entén i m’intenta ajudar donant-me consells.
Cada dia que passa som més amics. Un dia la Marta em porta al centre comercial perquè ella es vol tallar els cabells i em pregunta si jo també me’ls vull tallar.
Ella em recomana fer-me un “tupé” i el resultat m’agrada molt.Al dia següent quan arribo a l’institut tots és queden mirant-me bocabadats.
Tot i el meu canvi físic continuen molestant-me i burlant-se de mi. Encara no m’atreveixo a plantar-los cara, però sort en tinc de la Marta que m’ajuda i em defensa davant dels altres. I en aquell moment els dos pensem que seria bona idea formar una banda de rock. A la tarda quan tothom surt de l’institut ens posem a la porta i anem preguntant a la gent si vol tocar amb nosaltres a una banda de rock.
Tothom diu que no, fins que en l’últim moment els nens menys populars de l’escola surten i la idea de fer una banda els hi agrada molt.
Avui a la tarda hem quedat a casa meva per assajar la cançó. Aleshores la Marta entra al meu ordinador per buscar una cançó per a inspirar-nos i just en aquell moment, m’arriba una notificació d’un “like”dels meus vídeos Trol. La Marta veu el vídeo i …
DESENLLAÇ
I… es queda …sorpresa, molt sorpresa.
– Apa, si es el meu canal preferit, com és que el coneixes! ?-diu la Marta – Jo en sóc molt fan!! !, Tu també el segueixes?
Ostres, ostres! Li agrada! Li agradaaa!
-T’he de dir una cosa…
-Què m’has de dir?- em pregunta intrigada.
-Troll man…. .Sóc jo!..- li dic tot seriós.
La Marta em mira amb uns ulls ben grossos.
– Com??? És veritat ? O et burles?
– No, és cert! Em pensava que no t’agradaria i no m’atrevia a dir-t’ho.
– Clar que m’agrada, tros d’ase. És més… se m’està acudint una idea. A veure que et sembla, podríem aprofitar els teus seguidors per donar a conèixer la nostra banda en un nou vídeo- la Marta ens diu entusiasmada.
– Apa, quina gran idea- responen el Miquel, l’Albert i la Laia gairebé alhora.
De seguida ens posem mans a l’obra i comencem a composar la nostra primera cançó.
La lletra, el ritme, la melodia.. tot ens ha d’encaixar. I…ens encaixa!
Ja tenim la tornada:
“Troll, troll, rock
guitarres de foc.
Mostra’t com ets.
No tinguis cap por!
Ooooh yeah”
Després de molt assajar, enregistrem.
– Marta, vols fer-nos els honors de penjar el primer vídeo del grup?
– Sí, encantada!
– Però ens falta un petit detall, com es dirà la banda?- ens diu la Laia.
– Tens raó! – li dic.
De sobte l’Albert que estava molt callat ens diu:
– Ja ho tinc! Es podria dir… “Troll Rock Band”
– Guai ! Albert, ho has clavat! – diu en Miquel
A tots ens encanta el nom que ha proposat l’Albert .
Fa tres dies que hem penjat el nostre videoclip . Hem aconseguit 1258 visites, 255 likes i 4 dislikes ( potser són dels quatres ganàpies que ens fan bullying).
La Marta és la nostra vocalista perquè canta de meravella, l’Albert el nostre bateria, el Miquel al baix, la Laia al sintetitzador i jo a l’elèctrica.
Tots els nois i noies de l’insti embogeixen amb la nostra música. Cada dia guanyem més i més confiança en nosaltres mateixos. A la Troll Rock Band, músics i seguidors, ens fem costat els uns als altres. Ja no ens fan cap por els quatre assetjadors que ens molestaven. S’han cansat de fer bromes pesades? Comencen a tenir-nos una mica de respecte? O potser ja han vist que anar de mal rotllo no porta res de bo?
Aquest article ha estat publicat en 6è, Informàtica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
← TALLER PINTURES RUPESTRES (5è i 6è – 3r trimestre)
A qui toca seguir el conte N.15 – 6è A →
6 respostes a A qui toca seguir el conte N.13 – 6èB
sergio torres diu:
9 maig 2016 a les 17:10
jo penso que despres que la marta veies el videos encara es fa mes amiga d’ell i poc a poc va convençent als altres nens que joan carquinyoli es un bon nen i que s’ho pasaran molt be tots junts veient els videos dels troll-man que el joan posa a internet perque la marta també s’ha enamorat.
Respon
Alex Pierola diu:
9 maig 2016 a les 17:22
Hola! Jo acabaría el conte de la següent manera: La Marta veu el vídeo i …
-Ets tú en Trollman?-va dir la Marta.
Jo no savia el que respondre però una cosa dins meu em va empuixar i li vaig respondre que sí. Ella es va posar a riure i va dir:
-No em crec que una persona tan divertida com tú et fagis pasar per una altre persona, tu ets molt guay, i sent tu mateix faries uns videos brutals. Què et sembla que fem videos els dos plegats?
Jo estava conmugut i vaig acceptar. Al següent video em vaig mostrar, tal i com sóc. Em vaig presentar com Joan, el que era Trollman. També vaig presentar a la Marta i va passar el següent al video:
-Hola a tots!- em vaig presentar i em vaig treure la màscara- Jo sóc en Joan, el que pensàveu que era Trollman sóc jo.
I estic amb una nena que es diu Marta, que és la meva … I llavors em va donar un petó.
-Jo sóc la seva novia-va dir.
Ella sent el mateix per mi que jo sento per ella!
Vam acabar el video dient de que aniria el canal i quan estàvem a punt d’acabar… em va donar un altre petó.
Això de treure’s la màscara em va fer molt bé i ara tots em respeten ja que sóc el novio de la nena més important de l'”insti”.
Ara visc feliç amb una nena que m’estima i sense la màscara de Trollman.
Respon
Mar Toledano Moreno diu:
9 maig 2016 a les 17:47
Jo acabaria que la Marta veu el vídeo, i s’enfada amb ell perque te de ser ell mateix no una altre persona q no es ell només perque es burlin d’ell.
Després d’aixó acabaria que es reconcilien i al final es tornen a fer amics.
Respon
Maria Gil diu:
9 maig 2016 a les 18:14
Hol Àngels, sóc la Maria.
Jo seguiria el conte amb que la noia li diu que ja es prou interesant sense haver de mentir, pero perque desaprofitar els seguidors, podem crear un grup de de musica i inicien una venjança cruel.
Respon
Edgar Petit Bel grup B diu:
9 maig 2016 a les 20:14
Jo dic que s’enamoren, però amagen amb els seus companys que s’estimen.
Els pares del Joan s’enteren que te problemes amb els companys de classe i desideixen canviar-lo de escola. El Joan i la Marta es separen i no es tornen a veure més.
Respon
Nahia diu:
9 maig 2016 a les 22:15
Jo acabaria que quan veu els videos es posa a riure i li diu que ella es una fan de Trollman. En Joan es posa molt content, es fa guay perque es el millor amic de la Marta, pero 1 setmana mes tard, la Marta a de anar-se a la ciutat d’on venia perque resulta que sa’ mare ha trobat un treball genial i molt ben pagat.
En Joan, que ya habia apres a defendres sol es queda a una posisio de mitja de guay i ajuda a els demes amb el mateix cas a superar-ho tot. 30 anys mes tard treballa de psicoleg i troba a la Marta amb la qual es casa. | 0.732288 | curate | {"es": 0.04592171441067133, "ca": 0.8784167942269845, "pt": 0.03903345724907063, "tr": 0.0012027115678985348, "en": 0.00896566805160726, "ru": 0.0039361469494861145, "fr": 0.005248195932648152, "it": 0.0068882571616007, "eo": 0.0018587360594795538, "la": 0.001312048983162038, "hu": 0.0027334353815875794, "ie": 0.0009840367373715286, "de": 0.0008746993221080254, "id": 0.002624097966324076} | https://blocs.xtec.cat/splaics/2016/05/07/a-qui-toca-seguir-el-conte-n-13-6eb/ |
mc4_ca_20230418_1_604848 | adamantium comics: Nadie
Quan em vaig comprar aquest còmic vaig cometre un error i va ser llegir la sinopsi. Parlava d'una història amb tocs misteriosos, assassinats i un nou tractament d'un personatge clàssic: l'home invisible. En aquest últim punt és on veig el meu error, no hauria d'haver llegit lo de l'home invisible. Obviament m'haguès donat compte a mesura que llegeixes les pàgines del volum, però potser haguès estat una grata sorpresa el veure que es tractava de l'home invisible pel meu compte i no "de antemano".
Dit això (lo qual demostra lo curtet que puc ser), vull destacar la senzillesa de la història. No és un gran tractament sobre el personatge, veig que tracta més de la vida d'homes i dones que viuen en petits pobles i de com la vida en un petit nucli humà és tan diferent de les grans ciutats. Fa un retrat de com els habitants d'un poble petit reben a un estrany viatjer cobert com una mòmia. A partir d'aquí un toc de misteri (trencat per haver llegit la sinopsi) que sembla ben bé un acompanyament a la verdadera història.. la convivència en petits pobles perduts a la mà de Déu.
Les il.lustracions són excel.lents, impressionant el traball estètic de Jeff Lemire (responsable també del guió). M'encanta la senzillesa i irregularitat dels seus dibuixos. El to blau amb que acompanya les vinyetes li dóna un to entrendidor... o almenys això em sembla a mi. | 0.855254 | curate | {"en": 0.01749271137026239, "ca": 0.9825072886297376} | http://adamantiumcomics.blogspot.com/2010/04/nadie.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_550171 | Hola! Us volia presentar una nova proposta per a la xarxa catalana. Després de la creació de DDTotal.com, vam veure que fer una pàgina catalana d'enllaços de descàrrega directa tenia molta tirada ja que feia falta, el problema és que requeria molta dedicació per part dels creadors, i no permetia prou participació de l'altre gent per penjar els seus continguts com en altres fòrums dedicats a aquest món, així que vam decidir crear un nou format, estil fòrum per a crear una comunitat de descàrrega directa perquè hi pugui accedir i participar tothom. El projecte encara està molt verd però la base i les ganes ja hi són. Ara només falta la gent per crear una bona comunitat i donar-li vida. Què us sembla la idea? Li veieu futur? Gràcies per avançat, i totes les crítiques constructives seran ben rebudes!
Si voleu èxit, ja esteu pujant: L'Escurço negre, Els joves, El nan roig i L'Alqueria blanca
L'escurçó negre el tinc quasi tot pujat, quan pugui faré un post al fòrum. Dels joves tinc els episodis, però tant del nan roig com de l'Alqueria no tinc res. Precisament la gràcia de fer-la com a fòrum és que ho pugui penjar tothom, igual que les pàgines espanyoles com vagos.es. Nosaltres volem oferir el mitjà de difusió
Magnum PI,Allo Allo, El Capità Harlock... | 0.784685 | curate | {"eo": 0.003993610223642172, "ca": 0.8785942492012779, "la": 0.011980830670926517, "pt": 0.07268370607028754, "it": 0.03274760383386582} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_202371 | Dins el projecte relacionat amb les màquines i les forces anomenat "Mecanitzats", aquesta setmana l'alumnat de 6è ha baixat a realitzar uns petits tallers relacionats amb el tema. En aquests han pogut experimentar els efectes de la palanca i el pla inclinat fent els seus propis mesuraments o adonar-se de propietats senzilles de l'electromagnetisme. En acabar han realitzat unes fitxes (on prèviament havien formulat hipòtesis) amb les dades recollides, imatges de la tasca realitzada i conclusions dels experiments.
Publicat per A. a 3:22 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
divendres, 24 de maig de 2019
¿Expresiones orales?, ¿diptongos?, ¿hiatos?, ¿acentos?
¡Qué entretenidos han estado los alumnos de sexto! A lo largo del trimestre hemos podido aprender, disfrutar y escuchar las expresiones orales de todos nuestros compañeros. Han tratado temas muy variados como por ejemplo: La historia de Lego, La seguridad, La Nasa, El Machu Picchu, El abismo, Queen, Los Beatles, El Síndrome de Down o Frida Kahlo, entre otros.
¡Qué gran diferencia de cuando estábamos en primero! La duración, la entonación, el vocabulario utilizado… ¡Cuánto hemos mejorado! Pero eso no ha sido todo, entre exposición y exposición nos hemos divertido mucho repasando las normas de acentuación con juegos. Ya dominamos la clasificación de palabras, los hiatos y los diptongos. Nos ha ido genial para repasar esta norma tan complicada.
Publicat per Sonia a 11:08 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dijous, 16 de maig de 2019
Els Mashups dels 70's fins avui
Aquest tercer trimestre els alumnes de 6è s’han convertit en editors de so, cantants, directors de videoclips i encarregats de postproducció.
Seguint amb l’evolució musical, però aquesta vegada nacional, van iniciar fa ja setmanes el projecte de Mashups. Han estat treballant la diferència entre un Mashup i un Remix, escoltant exemples i diferenciant l’estructura de les cançons.
Els alumnes de 6è han acceptat el repte d’elaborar un Mashup amb un videoclip que representés les cançons més importants de les últimes dècades. Han seleccionat cinc títols des dels anys 70 fins avui, les han escoltat i han escollit els fragments més significatius.
Ara toca editar i per això aquesta setmana han estat fent les mescles de so amb les iPads i les gravacions del que en poques setmanes serà un divertit videoclip. | 0.57226 | curate | {"ca": 0.6779661016949152, "es": 0.3220338983050847} | https://6epmanyanetlescorts.blogspot.com/2019/05/ |
naciodigital_ca_20220331_0_554937 | Dies abans de la primera edició de "l'stage" elspera, al mas Puig Francó de Camprodon, l'actor Joan Pera farà una xerrada sobre el món del teatre al Monestir de Camprodon. Serà aquest diumenge a partir de les 12 del migdia. Cal recordar que el campus teatral se celebrarà entre els dies 12 i 19 d'aquest mateix mes. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/8572/mon-teatre-segons-joan-pera |
macocu_ca_20230731_3_122422 | El Prismàtic engega un cicle de seminaris virtuals dirigit a la gestió del medi natural
desembre 22, 2020
L’objectiu d’aquests seminaris és presentar quines eines ofereix l’evidència científica per mitigar diverses problemàtiques del dia a dia de la gestió del territori. Així, de la mà de les diverses entitats que col·laboren al Prismàtic, es parlarà sobre la reintroducció de flora protegida al Mediterrani, la contaminació per microplàstics, la pèrdua de la nacra a les costes catalanes, l’aprofitament forestal i les plagues urbanes, entre molts altres temes d’actual importància.
Els #cafèPrismàtic tindran lloc del gener al juny de 12 a 13h, incloent una ronda de preguntes, per poder aclarir dubtes i compartir experiències. La plataforma per participar-hi serà Zoom i caldrà inscripció prèvia.
Veronica Couto Antelo
Nora Soler Pastor 28 de gener de 2022 | 0.779036 | curate | {"ca": 0.9754385964912281, "pt": 0.02456140350877193} | |
mc4_ca_20230418_16_298067 | hermeneia - E-poetry 2015
Alguns estudiants que cursen o han cursat el Màster en Literatura en l'era digital UB/Grup 62 opinen sobre l'experiència. E-poetry 2015
28 October 2014 La Dra. Giovanna di Rosario, directora adjunta d'Hermeneia, és un dels membres del comitè científic de la conferència i festival de "E-poetry 2015". La conferència i el festival tindran lloc del 9 al 12 de Juny de 2015 a Buenos Aires. La pàgina web del congrés està a: http://epc.buffalo.edu/e-poetry/2015/
We have 435 guests online Amb el suport de: | 0.661257 | curate | {"en": 0.19961612284069097, "ca": 0.800383877159309} | http://hermeneia.net/index.php?option=com_content&view=article&id=3270:e-poetry-2015&catid=37:post&Itemid=269 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_565917 | nan
Una merda pràctica que m'està tornant boooooojaaaaaa. No me'n surto. Bonica manera de començar l'aniversari.
Felicitats!
Gràcies! | 0 | curate | {"ht": 0.0234375, "ca": 0.8671875, "es": 0.109375} | |
macocu_ca_20230731_8_248619 | fARTes El Musical
Cerca:
Podeu veure el vídeo del "Making Of" de l'obra en el següent enllaç. | 0.466209 | curate | {"es": 0.18681318681318682, "it": 0.06593406593406594, "ca": 0.7472527472527473} | |
macocu_ca_20230731_7_96482 | El tossal on hi ha el vilatge és un esperó destacat que domina la vall d'Adar pel nord, la de Bigues i Maials, pel sud i la unió de totes tres per l'oest. La seva superfície es gairebé plana i fa uns 80 m de llarpcumatgada per 40 m d'amplada. Al bell mig destaca una capella dedicada a Sant Marc, que podria datar del segle XVIII.
Darrere seu hi ha l'element més singular del lloc: es tracta d'un arc de diafragma apuntat que resta dret sense cap estructura a la vora. Té 34 dovelles, fa 3.60 m d'alçada i 6.30 de llum, i les dimensions dels seus carreus són 54 cm per 38 cm. Hi ha indicis a l'est i a l'oest de l'existència de murs que podrien correspondre a l'edifici del qual forma part aquesta arcada. L'historiador J. Lladonosa defensà l'origen àrab del lloc i considerà encertadament l'arc esmentat com d'un edifici posterior.
El més interessant en aquest indret és l'existència, al planell que hi ha el cim del turó, de nombroses restes de murs dels habitatges del poble que hi hagué a l'època medieval. Al sector sud-oest és on es veu més bé. S'endevina l'existència de set o vuit parets paral·leles, separades entre elles uns 3 o 4 m i que cloïen, a banda i banda, uns espais rectangulars que corresponen a uns habitatges. El gruix dels murs, fets amb carreus, és d'uns 70 cm. El tossal on hi ha el vilatge és un esperó destacat que domina la vall d'Adar pel nord, la de Bigues i Maials, pel sud i la unió de totes tres per l'oest. La seva superfície es gairebé plana i fa uns 80 m de llarpcumatgada per 40 m d'amplada. Al bell mig destaca una capella dedicada a Sant Marc, que podria datar del segle XVIII.
Notícies històriques
Gairebé no hi ha notícies sobre aquest lloc. Algun autor ha considerat que podia haver estat el campament pompeià de la darrera fase de la batalla d'Ilerda l'any 49 aC, però no hi ha cap prova que ho demostri. La documentació esmenta Pere Arnau de Cervera com a senyor d'Adar al començament del segle XIV, el qual concedí una carta de poblament l'any 1314 a una sèrie de famílies perquè poblessin i fortifiquessin el lloc, cosa que vol dir que la primera repoblació de l'indret devia d'haver fracassat. Ja en època moderna consta que Adar era dels hospitalers de Torres de segre.
El 31 de març del 2019, l'arc es va enderrocar accidentalment per un camió. Les obres de reconstrucció es van finalitzar el 16 de novembre d'aquell mateix any. Aquests treballs van permetre situar la cronologia de l'arcada a les acaballes del segle XV, així com confirmar la seva pertinença a un gran casal de dues plantes de parets de tàpia i basament de pedres, les quals actualment són visibles. Es conserva el llindar de la porta oberta al nord i, dins, s'han localitzat els basaments de dues arcades més, de mida més petita, que expliquen el vell topònim del tossal de les Arcades, en plural.
A més, s'ha confirmat l'existència d'una muralla perimetral que tancava el poblat d'origen medieval, el qual tindria un moment original d'època andalusina i una segona fase de recuperació en el segle XIV. El gran edifici al qual pertanyia l'arcada possiblement es va construir quan l'indret passà a mans de la comanda hospitalera de Torres de Segre. A partir del segle XVIII, s'haurien aprofitat elements de les ruïnes en que estaria definitivament el lloc per bastir l'ermita de Sant Marc. Gairebé no hi ha notícies sobre aquest lloc. Algun autor ha considerat que podia haver estat el campament pompeià de la darrera fase de la batalla d'Ilerda l'any 49 aC, però no hi ha cap prova que ho demostri. La documentació esmenta Pere Arnau de Cervera com a senyor d'Adar al començament del segle XIV, el qual concedí una carta de poblament l'any 1314 a una sèrie de famílies perquè poblessin i fortifiquessin el lloc, cosa que vol dir que la primera repoblació de l'indret devia d'haver fracassat. Ja en època moderna consta que Adar era dels hospitalers de Torres de segre. | 0.691516 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_173327 | James Remar
William James Remar (31 de desembre del 1953, Boston, Massachusetts, Estats Units) és un actor estatunidenc.
Al llarg de la seva carrera ha participat en gairebé una centena de projectes: principalment cinema i televisió. També ha realitzat diversos doblatges. Potser els seus papers més coneguts siguin els de Richard, el xicot de Samantha, a la sèrie de HBO, "Sex and the City"; Harry Morgan, el pare adoptiu de Dexter a la sèrie de Showtime del mateix nom; i Albert Ganz, personatge de la pel·lícula "".
Generalment i a causa del seu intimidatori aspecte físic, Remar ha interpretat sobretot villans. Destaquen les seves actuacions a "The Warriors" (1979), "Límit: 48 hores" (1982), "The Cotton Club" (1984) i "The Phantom" (1996).
Altres pel·lícules en què ha participat són: "Drugstore Cowboy", "Fear X", "Boys on the Side", "", "The Quest", "Wedlock", "", "", "2 Fast 2 Furious", "The Girl Next Door", "Psycho", "Blowback", "Quiet Cool" i "".
Remar també compta amb una gran quantitat d'aparicions estel·lars en sèries com: "Miami Vice", "Hill Street Blues", "Jericho", "Third Watch", "Justice League Unlimited", "Battlestar Galactica" i "X-Files", entre d'altres.
Remar està casat i té dos fills. Actualment Remar treballa a la sèrie "Dexter" com a Harry Morgan, el pare d'en Dexter.
Biografia.
James Remar va néixer el 31 de desembre de 1953 a Boston, Massachusetts. És fill de S. Roy Remar, advocat, i d'Elizabeth Mary, oficial de salut. Els seus avis paterns eren immigrats Jueus Ashkénazes de Rússia (el nom de família era originàriament "Remarman"). La seva mare era anglesa, procedent de West Kirby. Creix a Newton, Massachusetts, va a la John Ward Elementary School, a continuació la Newton North High School.
El 1969, amb 15 anys, abandona l'escola per començar una gira amb un grup de rock. Torna tanmateix a la Newton North High School per obtenir el seva diploma de final d'estudi.
S'instal·la a continuació a Nova York, on estudia comèdia a la Neighborhood Playhouse de Sanford Meisner i al taller de Stella Adler.
Debuta el 1978 en "On the Yard" de Raphael Silver, i aconsegueix el 1979 el paper d'Ajax a "Els amos de la nit" de Walter Hill que li suposa el seu primer gran èxit.
Actor regular al cinema com a la televisió, comença una carrera molt prometedora al començament dels anys 1980 interpretant personatges poc recomanable: el bandit fatxenda i obsessionat Ajax del film de culte "Els amos de la nit" de Walter Hill, l'assassí fugitiu Albert Ganz a "" (igualment de Walter Hill) i el pistoler paranoic Dutch Schultz a "The Cotton Club" de Francis Ford Coppola. D'aquesta època una actuació curta però destacable d'un homosexual dubtós al film "A la cacera" de William Friedkin.
Aquest començament de carrera prometedor li permet ser escullit per James Cameron i de figurar al blockbuster "Aliens, el retorn" on encarna el caporal Dwayne Hicks. Però poc després del començament del rodatge, Cameron decideix posar fi al contracte de l'actor a causa del seu consum de drogues durant el rodatge. És llavors reemplaçat per l'altre actor presseleccionat pel paper: Michael Biehn, habitual dels films de Cameron. Tanmateix, queden algunes imatges de l'actor al film: com quan Hicks, vist d'esquena, s'apropa a la dona capturada pels Aliens.
A continuació, la seva carrera s'ha orientat cap a nombroses sèries B i directe per vídeo: "Judge Dredd", "Mortal Kombat: Destrucció final", "Girl Next Door", "2 Fast 2 Furious", "Blade: Trinity"… Entretallades de vegades per alguns escassos films de millor factura: "Drugstore Cowboy" de Gus Van Sant, "Croc-Blanc", "Blink" o "Aparences" de Robert Zemeckis.
Figura també al càsting del western de Quentin Tarantino, "Django desencadenat", on té el luxe d'encarnar dos papers: Ace Speck, un dels dos germans esclavistes de l'escena d'introducció del film, i M. Butch, el guardaespatlles amb bigotí i taciturn del personatge interpretat per Leonardo DiCaprio.
En paral·lel, la seva carrera televisiva li és més favorable oferint-li alguns papers destacables en moltes sèries, com "Sex and the City", "North Shore: Hotel del Pacific", "Private Practice"… Però sobretot la seva actuació del pare fantasma, Harry Morgan en la sèrie de televisió "Dexter", que acompanya contínuament el personnage principal Dexter Morgan que marca la seva carrera els anys 2000.
Filmografia.
- 1978: "On the Yard": Larson
- 1979: "Blond Poison"
- 1979: "Els amos de la nit" ("The Warriors"): Ajax
- 1980: "Windwalker": Windwalker de jove
- 1980: "A la cacera" ("Cruising"): Gregory
- 1980: "The Long Riders": Sam Starr
- 1982: "Partners": Edward K. Petersen
- 1982: "" ("48 Hrs. "): Albert Ganz
- 1984: "The Mystic Warrior" (TV): Pesla
- 1984: "The Cotton Club": Dutch Schultz
- 1986: "Quiet Cool": Joe Dylanne
- 1986: "The Clan of the Cave Bear": Creb
- 1986: "Band of the Hand": Nestor
- 1987: "Rent-a-Cop": Dancer
- 1989: "Desperado: The Outlaw Wars" (TV): John Sikes
- 1989: "The Dream Team": Gianelli
- 1989: "Zwei Frauen": Charly
- 1989: "Drugstore Cowboy": Gentry
- 1990: "Kojak: None So Blind" (TV): Wolfgang Reiger
- 1990: "": Preston (segment "Lover's Vow")
- 1990: "Fatal Charm" (TV): Louis
- 1990: "Night Visions" (TV): Sergent Thomas Mackey
- 1991: "Strangers": Bernard
- 1991: "Session Man" (TV): McQueen
- 1991: "White Fang": Beauty-Smith
- 1991: "Perillosament units (Wedlock)" de Lewis Teague: Sam
- 1991: "Brotherhood of the Gun" (TV): Frank Weir
- 1992: "Die Tigerin" de Karin Howard: Andrei
- 1992: "Indecency" (TV): Mick Clarkson
- 1993: "Distracció Fatal (Fatal Instinct)" de Carl Reiner: Max Shady
- 1994: "Confessions of a Hitman": Bruno Serrano
- 1994: "Blink": Thomas Ridgely
- 1994: "Un poeta entre reclutes (Renaissance Man)" de Penny Marshall: capità Tom Murdoch
- 1994: "Miracle on 34th Street": Jack Duff
- 1995: "Terror Clinic": Benjamin Hendricks
- 1995: "Boys on the Side": Alex
- 1995: "Across the Moon": Rattlesnake Jim
- 1995: "Jutge Dredd (Judge Dredd)" de Danny Cannon: Block Warlord
- 1995: "La llegenda de Wild Bill (Wild Bill)": Donnie Lonigan
- 1996: "Robo Warriors": Ray Gibson
- 1996: "One Good Turn": Simon Jury
- 1996: "A la recerca de la ciutat perduda (The Quest)": Maxie Devine
- 1996: "The Phantom": Quill
- 1996: "Cutty Whitman" (TV): Cutty Whitman
- 1997: "Total Security" (sèrie TV): Frank Cisco
- 1997: "Mortal Kombat: Annihilation": Raiden
- 1998: "Inferno" (TV): Doctor Coleman West
- 1998: "Psycho": agent de policia
- 1999: "D.R.E.A.M. Team" (TV): Shawn Murphy
- 1999: "Born Bad": xèrif Larabee
- 1999: "Rites of Passage": Frank Dabbo
- 2000: "Double Frame"
- 2000: "Blowback": John Matthew Whitman / Schmidt
- 2000: "What Lies Beneath": Warren Feur
- 2000: "Guilty as Charged" (TV): tinent coronel Strauss
- 2001: "Guardian": inspector Carpenter
- 2001: "Dying on the Edge": Jackie James
- 2001: "Sex and the City" (TV): Richard Wright
- 2001: "X-Files" (TV): Josef Kobold
- 2002: The Twilight Zone (TV): Alois Hitler
- 2003: "Down with the Joneses": Vic
- 2003: "Inside Job" ("Fear X"): Peter
- 2003: "Trahisons" ("Betrayal"): Alex Tyler
- 2003: "2 Fast 2 Furious": Agent Markham
- 2003: "Duplex": Chick
- 2004: "The Girl Next Door": Hugo Posh
- 2004: "": L'agent de l'FBI Ray Cumberland
- 2004: "The Survivors Club" (TV): Roan Griffin
- 2004: "Ike: Countdown to D-Day" (TV): general Omar Bradley
- 2004: "Meltdown" (TV): Coronel Boggs
- 2004: "The Grid" (fulletó TV): Hudson « Hud » Benoit
- 2004: "North Shore" (TV): Vincent Colville
- 2005: "Battlestar Galactica" (TV): Meier
- 2006-2013: "Dexter" (TV): Harry Morgan
- 2006: "Jericho" (TV): Jonah Prowse
- 2007: "Sharpshooter": Dillon
- 2009: "The Unborn": Gordon Beldon
- 2009: "The Christmas Hope" (TV): Mark Addison
- 2009: "Criminal Minds" (TV): Tom Benton
- 2010: "The Vampire Diaries" (TV): Giuseppe Salvatore
- 2010: "Flashforward" (TV): James Erskine
- 2010: "Red": Gabriel Singer
- 2010: "Private Practice" (TV): Docto Gibson
- 2010: "Gun": Inspector Rogers
- 2011: "" de Matthew Vaughn: general U.S.
- 2011: "Vs" de Jason Trost: Rickshaw
- 2011: "Setup": William Long
- 2011: "Hawaii 5-O" (TV): Elliott Connor
- 2011: "Arena": Agent McCarthy
- 2012: "Django desencadenat (Django Unchained)" de Quentin Tarantino: Ace Speck / Butch Pooch
- 2013: "Horns" d'Alexandre Aja: Derrick Perrish
- 2013: "The Saint" de Simon West (TV): Arnie Valecross
- 2014: "Grey's Anatomy": James Evans
- 2014: "State of Affairs": Syd Vaslo
- 2014: "From Dusk till Dawn: The Series" - temporada 1, episodi 9: el pare dels germans Gecko
- 2015: "February" d'Oz Perkins | 1 | perfect | {"en": 0.3749106504646176, "ca": 0.523707410054801, "ms": 0.025375268048606146, "pt": 0.01143674052894925, "es": 0.026209197045508698, "de": 0.01763164164879676, "it": 0.0106028115320467, "fr": 0.005122706695258518, "id": 0.005003573981415297} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=173328 |
macocu_ca_20230731_1_352298 | 1(1). Indica si són certes (C) o falses (F) les afirmacions següents referents a l’efecte fotoelèctric marcant amb una creu la casella escaient:
o
C o F : Si es manté fixa la freqüència d’irradiació, la velocitat de sortida dels electrons depèn del metall sobre el qual es fa l’experiment.
o
C o F : Si es treballa amb un mateix material, l’energia cinètica dels electrons depèn de la intensitat de la llum que es fa incidir sobre el metall.
o
C o F : La velocitat de sortida dels electrons no és proporcional a la freqüència d’irradiació del metall.
2(0.5). Comprova que la funció f(x)=3cos(ax) és funció pròpia de l’operador . Quin és el seu valor propi ?
Dóna la notació química corresponent als orbitals que s’especifiquen a través dels nombres quàntics de la taula.
Assigna a cadascun d’ells els seus nombres quàntics magnètics.
4(1). Ordena els següents elements en ordre decreixent de radi atòmic: Li, C, F, Mg, P. Justifica la teva resposta.
5(1.5). Considera les molècules NF3, SiCl4, SF4 i PCl5. Per a cadascuna d’elles digues, tot raonant la teva resposta:
6(1). En la Teoria dels Orbitals Moleculars s’han de complir dos requisits perquè es puguin formar òptimament els Orbitals Moleculars.
Explica la resposta de l’apartat anterior tot posant exemples de casos on es compleixin o es deixin de complir les dues condicions.
7(2). Considera la molècula de O2 i el seu diagrama d’orbitals moleculars. Contesta:
Es tracta d’una molècula paramagnètica ? Perquè ?
A partir del diagrama, infereix quin és l’ordre d’enllaç molecular.
Digues si serà fàcil o difícil oxidar o reduir la molècula.
8(1). Compara la força de l’enllaç iònic dels compostos ScN i CaF2. En relació al teu resultat, digues quin dels dos presentarà un punt de fusió més gran. Disposes de la relació que també s’escriu com . Quin nom rep aquesta equació ?
9(0.5). Digues en quin tipus de semiconductor es converteix el silici en substituir una petita fracció dels seus àtoms per àtoms d’alumini. Com ha variat la seva conductivitat en fer aquesta substitució ?
10(0.5). Relaciona mitjançant una línia els següents tipus de compostos amb les seves propietats físiques i químiques:
Iònic Aïllant del corrent elèctric
Conductor de la calor
1(1). Per l’àtom d’hidrogen, calcula quina és l’energia associada a la tercera ratlla de la sèrie de Paschen (nf=3). Dóna el resultat emprant unitats del sistema internacional de freqüència, nombres d’ona i energia. El valor de la constant de Rydberg és RH=109678 cm-1. Es disposa de la relació .
i es coneix el valor de la integral següent: quan b>0 i n3 0.
Comprova que aquesta funció orbital està normalitzada.
Quants nodes té ?
Determina el valor o valors de r (donats en funció de a0) on la funció de distribució radial es fa màxima o mínima.
Per una determinada distància R respecte el nucli, es satisfan els dos resultats següents: i
. Quina és la probabilitat de trobar l’electró a una distància igual o inferior a R respecte el nucli ? Justifica la teva resposta.
3(2). Utilitzant les regles d’Slater, proposa la configuració electrònica del ió Ti2+.
4(4). A partir de les dades que es faciliten, calcula l’energia reticular del Al2O3:
Entalpia de vaporització de l’alumini: D Hvap.Al = 290.8 kJ/mol
Primer potencial d’ionització de l’alumini: PI1(Al) = 577.4 kJ/mol
Segon potencial d’ionització de l’alumini: PI2(Al) = 1816.1 kJ/mol
Tercer potencial d’ionització de l’alumini: PI3(Al) = 2744.1 kJ/mol
Entalpia de formació del Al2O3: D Hf = -1689.1 kJ/mol | 0.724849 | curate | {"es": 0.020473822755191575, "ca": 0.9619771863117871, "pt": 0.008774495466510676, "en": 0.006434630008774495, "ja": 0.0020473822755191578, "fr": 0.0002924831822170225} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_81101 | Marques i noms comercials de fabricants d'impressores esmentats en aquest lloc web són marques registrades de les respectives empreses. Aquestes empreses no tenen cap associació amb TINTAJET o aprovar l'ús dels productes que oferim. L'ús d'aquests noms és purament descriptiu. TINTAJET i tintajet.com són marques registrades. | 0.673371 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.imprimax.es/ca/6790-original |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_37509 | Els establiments treballen per un model de consum més sostenible, i conscients del repte, tenen ganes de fer canvis
El comerç de proximitat, els bars, els restaurants, i els hotels tenen un paper fonamental en la transició cap a un nou model de consum que valora els recursos i no genera residus, facilitant i fomentant entre la ciutadania alternatives de consum. A Esporles en són conscients i están treballant per demostrar-ho.
Però les activitats econòmiques no estan soles. L’Ajuntament d’Esporles reconeix la importància del sector com a motor de canvi, i la seva responsabilitat com administració per donar-los suport. És per això que juntament amb Rezero, s’ha impulsat un projecte que ha permès posar en valor els diferents criteris de sostenibilitat que els establiments tenen incorporats en la seva oferta, tot fomentant la responsabilitat ambiental dels negocis com a inici d’una transformació del consum al municipi.
En una primera fase es va fer un anàlisi en base a uns criteris de consum conscient i una categorització, i a partir d’aquí es van detectar possibles millores a implementar. Per tal de facilitar aquesta transició, a través del projecte «Feim Esporles + Sostenible» s’ha ofert una formació i una guia a tots els responsables d’activitats econòmiques del poble. Ara, tenen a les seves mans informació sobre alternatives que es poden aplicar a comerços, bars, restaurants i hotels que els permetran fer més sostenible la seva oferta i també la gestió interna de l’activitat.
Aquest mes, s’ha donat per finalitzat un segon anàlisi que ha mostrat que els comerços, restaurants i hotels d’Esporles s’han pres el repte de fer més sostenible la seva oferta amb ganes i ja es poden observar millores des de l’inici de la campanya que va començar l’Ajuntament, juntament amb Rezero, el passat mes d’octubre.
Entre aquestes millores es troben comerços que han incorporat més productes locals, alguns que començaran a crear els seus propis productes, estalviant gran quantitat de residus i impactes pels enviaments evitats, i altres que han demanat directament als proveïdors que redueixin els plàstics dels productes que compren. Pel que fa als hotels, alguns han començat a canviar els sabons d’un sol ús per bidons recarregables, i fins i tot algun es planteja posar sancions per la gent que faci males pràctiques ambientals.
«Estem mirant de posar sancions per la gent que es deixa l’aire condicionat encès quan marxen.» - S’Hostal d’Esporles.
A més, cada vegada són més les persones que adopten models de consum responsables amb el medi ambient, que compren sense envasos i d’una forma conscient. Així que entre els esforços del sector comercial i de la restauració i els canvis d’hàbits de veïns i veïnes, están fent Esporles + Sostenible.
«La clientela cada vegada està més conscienciada, demana més productes responsables» - Farmàcia Mir Reus.
Amb l’objectiu de facilitar aquests canvis d’hàbits i seguir fent Esporles + Sostenible, s’ha creat una fitxa informativa per cada establiment que per donar visibilitat a les bones practiques que es duen a terme. D’aquesta manera, i juntament amb els distintius que van rebre tots els establiments a finals del 2021, la població d’Esporles té clar com i què consumir, i la importància de seguir-ho fent al costat de casa.
Tots aquests esforços per part del sector reforcen i milloren la posició d’Esporles com a referent al territori en reducció i gestió de residus. I és que el municipi és capdavanter, amb índexs de recollida selectiva pròxims al 80%, i amb volums de generació de residus per càpita per sota de la mitjana de les Illes Balears. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_198256 | Ares I
L'Ares I fou el vehicle de llançament tripulat desenvolupat per la NASA en el marc del Projecte Constellation, cancel·lat el 2011. Aquest coet havia de llançar el mòdul Orion que portaria la tripulació per a missions després que el Transbordador espacial fos retirat el 2010. Ares I. Altres coets de la sèrie Ares com l'Ares IV i l'Ares V, estaven projectats com altres coets de llançament complementàries del Projecte Constellation, però llançarien tot l'equip més pesant.
Aquesta sèrie Ares rep el nom del déu grec de la guerra Ares, que també personifica la força bruta i la violència.
El setembre de 2011, la NASA va presentar el Space Launch System com a nou vehicle d'exploració tripulada més enllà de l'òrbita terrestre.
Paper en el Projecte Constellation.
L'Ares I va ser l'element encarregat del llançament de la tripulació del programa Constellation, de manera separada del de càrrega amb l'Ares V. El coet Ares I va ser dissenyat per llançar la nau espacial Orion que és una càpsula per a la tripulació. El primer tram utilitzaria un combustible sòlid, i el segon tram de combustible líquid. Originàriament batejat com a Crew Launch Vehicle (CLV), el nom d'Ares ve del déu grec homònim. A diferència del Transbordador Espacial, on la tripulació i la càrrega es van llançar simultàniament al mateix coet, els plans pel Projecte Constellation descrivien tenir dos vehicles de llançament separats, l'Ares I i l'Ares V, per a tripulació i càrrega, respectivament. Tenir dos vehicles de llançament separats permet dissenys més especialitzats per a la tripulació i coets de llançament de càrrega pesant.
El coet Ares I estava dissenyat específicament per llançar el Orion Multi-Purpose Crew Vehicle. Orion estava pensat com una càpsula de tripulació, similar al disseny de la càpsula del programa Apollo, per transportar astronautes a l'Estació Espacial Internacional, la Lluna, i eventualment Mart. Ares podria haver lliurat alguns recursos (limitats) a l'òrbita, inclosos els subministraments per a l'Estació Espacial Internacional o el lliurament posterior a una possible base lunar.
El 16 de juliol de 2007, la NASA va adjudicar el contracte de muntatge a la companyia Rocketdyne per a les proves en terra i en vol. | 1 | perfect | {"en": 0.002707581227436823, "ca": 0.9972924187725631} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=198257 |
cawac_ca_20200528_3_56045 | Per què no paren de dir que l'ave " no arribarà a Catalunya ", que si " quan arribarà l'ave a Catalunya " i coses per l'estil?? És que vaig molt equivocat i Lleida no forma part de Catalunya?? d'on sóc jo, doncs?? on rediantre estic vivint si aquí l'ave fa dos anys que funciona? i Tarragona? Tarragona tampoc és Catalunya?? Aclarin-se senyors!
[@more@]
Com poden els de Vodafone tenir els sants ous de tallar la línia amb avís previ del dia abans i a través d'un sms ronyós, tallar-la, fer-te anar a TU a un banc a fer un ingrés i després enviar-los un fax per a que te la tornin a "enxufar", no fer-ho, no tornar-te a donar línia, però per altra banda cobrar-te el mínim igual cada mes?? ?
I relacionat amb el primer dubte d'aquest post, què significa la resposta de la dona de 40 anys hispanoamericana y treballadora d'un prestigiós casino, a la pregunta de " per què votarà a la Hillary ? " , i que diu així: " Porqué es mujer y cuando una mujer entra en una casa ( blanca ) se limpia todo "??? A veure, en què quedem? tansgressió–dones al poder o rancietat sexista–dones a fregar ?
I parlant de sexisme? Per què se'm fan tan estanyes les mesures de la noia en roba interior del nou anunci de Dove ? Si es una noia simpatíquissima amb molta gràcia ballant, amb unes mides "normals", maques. Què passa, que si no té anorexia no m'excito? (amb tot el respecte). Tan pronstituïda tinc la ment i la concepció visual per culpa de la publicitat? Està condemnada per la autodestructivitat humana aquesta campanya que han anomenat de la bellesa real ?
Primer: la foto de l’ou! Eeeecs… menys mal que la del Robert de Niro, m’ha fet riure!
A mi al principi també se’m feia estrany la campanya de DOVE! Ho trobo excel·lent que per fi es vegin noies normals (maleït adjectiu!) a la televisió i, sí el fet que ens sorprenguin és que la televisió i la publicitat ens han “pervertit” molt la ment. | 0.804337 | curate | {"ca": 0.9118753358409457, "it": 0.006448146157979581, "pt": 0.010209564750134336, "en": 0.004298764105319721, "fr": 0.011821601289629231, "es": 0.05534658785599139} | http://bluehotel.blog.cat/2008/01/20/estranyes-q-estions-vestides-de-comparsa-fan-repicar-in-pis-picarols-rera-els-molsosos-l-buls-de-les-meves-diminutes-orelles-de-cartr/ |
mc4_ca_20230418_17_502881 | Associació de Veïns del Barri la Pau
Número d'inscripció al registre: 1227 - J / 1
Data d'inscripció al registre: 15/08/1968
Adreça: Carrer Concili de Trento , 320, bxs. | 0.499654 | curate | {"ca": 0.7349397590361446, "pt": 0.26506024096385544} | http://justicia.gencat.cat/ca/serveis/guia_d_entitats/index.html?accion=detalle&pag=2&identitat=3230&idtipus=2&v_tipent=2&v_classif=&v_final=&v_prov=8&v_comarca=&v_poblacio=&v_nom=la+pau&v_partit=cap&v_nombrecensal=&v_dataaltacens= |
acn_ca_20201011_0_44114 | AMPLIACIÓ:Catalunya compta amb 192.751 dones autònomes i és la comunitat amb més afiliades a aquest règim
El nombre d'autònomes s'ha mantingut pràcticament estable des de 2008 (-0,8%), mentre que el d'homes autònoms ha caigut un 12%
ACN Madrid.-L'economia catalana compta amb 192.751 dones autònomes a tancament de 2017 i és la comunitat amb més afiliades al règim especial de treballadors autònoms (RETA), segons un estudi publicat aquest dilluns per l'ATA. El nombre d'autònomes a Catalunya s'ha reduït en un 0,8% en relació al 2008, mentre els homes afiliats al RETA han caigut un 12% en el mateix període. Amb tot, la xifra absoluta d'homes autònoms catalans és de 353.199. Al conjunt de l'estat espanyol, el nombre de dones autònomes és de 1.130.771, segons dades de desembre de 2017, el que representa un creixement del 2,2% en relació al 2008. Per contra, els homes autònoms sumen 2.069.543, l'equivalent a una reducció del 10,1% en comparació amb 2008, segons l'ATA.
"No hi ha dubte que les dones autònomes estan sent les protagonistes de la recuperació econòmica i la generació d'ocupació. Si el RETA ha crescut i incrementat el nombre d'autònoms és pel seu impuls. El creixement d'autònoms a Espanya és en femení. Els negocis liderats per dones es mantenen més en el temps i han aconseguit superar els nivells previs a la crisi. No obstant això els homes encara són 232.000 autònoms menys que el maig de 2008 ", ha apuntat la secretària general d'ATA, Soraya Mayo, en un comunicat.
Entre desembre de 2016 i el darrer mes de 2017, el nombre de treballadores autònomes a Catalunya va passar de 193.063 a 192.751, el que representa una caiguda del 0,2% interanual. D'altra banda, en el mateix període el nombre d'homes autònoms va créixer en un 0,1%, passant de 352.709 a 353.199, segons l'informe de la federació d'Associacions de Treballadors Autònoms.
En total, hi ha 545.950 persones afiliades al règim d'autònoms a Catalunya. El percentatge d'homes arriba al 64,7%, l'equivalent a 353.199 autònoms. D'altra banda, hi ha 192.751 dones autònomes afiliades a Catalunya, l'equivalent al 35,3% del total. Les proporcions són exactament iguals al conjunt de l'Estat. Les persones afiliades al RETA sumen 3.200.314 i hi ha 2.069.543 d'homes autònoms (el 64,7% del total), per 1.130.771 dones autònomes (el 35,3%). | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/catalunya-compta-amb-192-751-dones-autonomes-i-es-la-comunitat-amb-mes-afiliades-a-aquest-regim-2 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_793924 | IDEA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Posem infinits comentaris en aquest fil i anem donant-nos likes!!!!!!!!! aixi pujarem molt el numbro de likes i lo petamoh! !I podrem sobrar-nos amb la gent with the lieks!!!!!!!!!! !Todo ventajas payooooo
Lamentable soncerament, Jo pensava qye el xat era per gent seriosa que llegeix, pensa i opina
JAJAJAJAJJA WELCOME TO THE FIUTER | 0.463506 | curate | {"en": 0.17366946778711484, "ca": 0.7619047619047619, "fi": 0.06442577030812324} | |
cawac_ca_20200528_8_163918 | Alcora
LA CERÀMICA DE L'ALCORA L'1 de maig de 1727 entra en funcionament la Real Fàbrica de Pisa i Porcellana fundada a l'Alcora per D.Buenaventura Abarca de Bolea i Ximénez de Urrea, IX comte d'Aranda. Aquesta singular instal•lació fabril, original i pionera en molts aspectes, va basar el seu èxit i pervivència en multitud d'aspectes nous que irrompen panorama pre-industrial espanyol: la contractació de prestigiosos tècnics i artistes estrangers, la redacció d'unes detallades ordenances que regulaven tots els aspectes del funcionament de la Fàbrica, la creació d'una Escola d'Aprenentes, l'establiment de fluids canals de comercialització del producte, etc… No és casualitat que el comte d'Aranda fixés la seu de la seva empresa a l'Alcora, capital del senyoriu de l’Alcalatén, la titularitat del qual ostentava. Tenia la nostra vila una arrelada tradició terrissera i en aquest moment existien una vintena de forns dedicats a la producció de càntirs, olles i altres atuells d'ús corrent, a més de jaciments d'argila de bona qualitat. La producció de la Real Fàbrica va ser àmplia i molt variada; tradicionalment s'ha vingut dividint en nombrosos estils en funció dels motius ornamentals aplicats. Entre ells podem destacar els següents. La decoració Berain Els mestres francesos encarregats d'engegar la fàbrica portaran, dels seus centres d'origen, els primers models decoratius aplicats a l'Alcora. Entre ells està el gènere Berain, caracteritzat per les puntes i brodats combinats amb busts, cariàtides, mascarons, estendards, cistelles, esfinxs, putti o personatges grotescs. Majoritàriament es decora en clarobscur blau, encara que no falten els exemples en altres colors o en suau policromia. El gènere Olerys Joseph Olerys, primer director de la fàbrica, va crear a l'Alcora un motiu decoratiu policrom de gran bellesa compost per garlandes i ramillets de petites flors (de gessamí o de patata, segons diferents interpretacions) i, en ocasions, escenes centrals procedents dels gravats de l'època. A la seva volta a França, Joseph Olerys incorporarà aquest nou estil a la producció de Moustiers, on es popularitzarà fins a finals del segle XVIII. Xineries i decoració grotesca Decoració d'origen oriental, arribada a Europa a través de les importacions de porcellana de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals. En el nostre continent es reinterpretarà, dotant-la d'un caràcter propi, allunyat dels originals xinesos. Probablement la decoració oriental i grotesca sigui el gènere de major èxit entre les manufactures de pisa del segle XVIII. L'Alcora no va quedar al marge d'aquesta moda, i va elaborar multitud de variants en les quals es representen figures d'allò més divers, com a aus camallargues, animals fantàstics, micos, estruços, personatges reals o extravagants, éssers deformis…etc. La rocalla A principis del segle XVIII la profusió ornamental del Barroc arriba al seu cim amb l'aparició del Rococó, en el qual triomfen les formes corbes i retallades i el amuntegament decoratiu. La ceràmica també s'impregnarà d'aquest canvi de gustos, que en l'ornamentació es defineix per l'aparició de la rocalla. El terme prové del francès rocaille, que s'usava per designar les acumulacions de pedres i petxines amb que s'adornaven els jardins i les fonts. En la decoració de la pisa, la rocalla s'expressa mitjançant corbes, contracorbes, formes flamígeres i motius derivats de les petxines marines. El Rococó no solament afectarà a la decoració pintada, sinó també a les formes. Es retallen els perfils, les plaques ornamentals s'envolten del complexos marcs en relleu, les soperes presenten complexes formes i peus en forma de voluta i poms amb fruites i fulles… El “fanfarre” Estil, com altres de mitjan el segle XVIII, d'origen francès. S'ha vingut apuntant que va sorgir per commemorar la victòria gal•la en la batalla de Fontenoy (1745), passant ràpidament a l'Alcora, on es dataria cap a la dècada de 1760. El tema principal d'aquesta sèrie són els estendards, armes, trofeus militars i instruments musicals, primorosament combinats amb motius de rocalla. El gènere Álvaro Sens dubte és un dels estils més representatius de l'Alcora, dels més reproduïts i dels quals més variants ofereix. Pren el seu nom de Vicente Álvaro Ferrando, artista local enviat pel comte d'Aranda a París per instruir-se en l'art de la fabricació de la porcellana. L'Álvaro va haver de sorgir cap a 1760 i es manté de moda almenys fins a principis del segle següent, si ben donada la seva popularitat ha estat reproduït fins als nostres dies. Encara que té nombroses variants, el motiu bàsic sol ser un edifici més o menys complex sobre rocallas i flanquejat per arbres i grups florals. La diversitat dels conjunts arquitectònics és enorme i inclou ponts, portals, rius, cascades, fonts, torres, sortidors, estendards i, com a element molt característic, un sol radiant que culmina aquests idealitzats paisatges. Les sèries populars: Ramet i “Cacharrero” La esquematització dels conjunts florals donarà com resultat el naixement de la sèrie més abundant en la producció alcoreña: el Ramet. L'element que ho defineix és una senzilla flor en general amb pètals blaus, corol•la groga i nucli ocre. Sol completar-se la decoració amb fulles bicromes, dues petites fruites rodones i sanefes vegetals reduïdes a la mínima expressió. Al costat del Ramet, i participant de moltes de les seves característiques formals, apareix la sèrie del “Cacharrero”, que als elements abans descrits incorpora fruites en forma de pera o carabassa que, freqüentment, destaquen per la seva major grandària. Aquesta ornamentació pren el seu nom d'un llenç de Goya en el qual es mostra una escena en què uns venedors ambulants ofereixen la seva mercaderia (pisa de l'Alcora pertanyent a aquesta sèrie) als ocupants d'una carrossa. Els plats d'engany Responen a una moda refinada i d'ascendència francesa, com a tants estils de l'Alcora. El trompe l’oeil (o il•lusió òptica) té com a objectiu produir en l'espectador la sorpresa, la broma, molt en la línia del gust de la societat aristocràtica del segle XVIII. Figues, pomes, fruites, olives, hortalisses, formatges o animals modelats en embalum rodó adornen plats en l'ala dels quals s'estampen, generalment, motius de la sèrie del Ramet o del “Cacharrero”. Fauna de l'Alcora El gust per crear objectes zoomorfes amb diferents usos (salseras, soperes, mancerinas, petjapapers, vinagreres, especiers, capsetes o, simplement, objectes ornamentals) no és invenció de l'Alcora, sinó francesa. En la manufactura comtal s'atribueix a Clemente Aicart i Cristóbal Mas (cap a la dècada de 1770 o 1780) la introducció d'aquest gènere, tan emparentat amb el trompe l’oeil. Gossos, llangardaixos, carners, colomes, galls, ànecs, cignes, lleons, perdius… presten la seva forma a les més diverses utilitats. Entre els animals reproduïts, la perdiu adquirirà una notorietat inusual, i encara avui són una dels principals senyals d'identitat de la ceràmica de l'Alcora. Escultura Tant en pisa com en porcellana tendra i terra de pipa es van elaborar infinitat de petites figuretes d'ús ornamental, grans grups escultòrics de temàtica mitològica (el Bou Farnesi és un dels més famosos), parelles de busts (ancians, joves o negres), canelobres sostinguts per negres i micos… També es van modelar busts d'emperadors de l'antiguitat, de monarques contemporanis i, sobretot, dels propietaris de la fàbrica (D.Pedro Pablo i el duc de Híjar). Els retrats del X comte d'Aranda es realitzen durant la dècada de 1790 per festejar la seva visita a l'Alcora; es van elaborar en dues grandàries (40 i 90 cm. d'altura aproximadament). Els motlles amb que es van confeccionar aquestes figures van ser objecte d'un ús continuat fins al final de la Real Fàbrica i posteriorment van ser heretats pels obradors apareguts en la dècada de 1940. Les flors alemanyes Decoració delicada i exquisida, les flors alemanyes són introduïdes a l'Alcora per Vicente Álvaro Ferrando i Cristóbal Pastor a la seva volta de París (1789), on van ser enviats pel comte a instruir-se en l'art de la porcellana. Aquesta sèrie, elaborada a la Real Fàbrica fonamentalment sobre porcellana tendra, té com a element més característic un ram de flors naturalistes de les quals sobresurt una rosa. El conjunt està decorat en suau policroma, amb tons morats, verds, grocs i, sobretot, un peculiar vermell encarnat amb el qual es perfilen les vores i peus de les peces. La denominació d'aquest gènere indica la seva procedència: es va aplicar per primera vegada en Meissen, cap a 1740 i d'allí va passar a Estrasburg, on es va popularitzar de tal manera que també es coneix com a “rosa d'Estrasburg”. Les formes sobre les quals apareixen les flors alemanyes anuncien el canvi de gust al que es vas agafar durant les últimes dècades del segle XVIII: a les formes rebuscades i l'ornamentació excessiva de mitjan segle els succeeixen ara decoracions discretes però elegants i formes senzilles i llises. La producció de la segona meitat del segle XIX Amb el pas de la fàbrica a la família Girona, que primer l'arrenden (1851) i després la compren (1858), es vas agafar a un nou intent per invertir la línia de declivi que la manufactura venia observant des de les dècades anteriors, materialitzat en la contractació d'operaris de Staffordshire que donen un nou gir a la producció, segons es desprèn de les paraules del cronista Mundina (1874), per qui la fàbrica ha millorat “amb la introducció de la pisa estampada, com es fa a Sevilla”. D'altra banda, la producció segueix sent abundant. Madoz, en 1845, indica que s'elaboraven 15.000 peces de porcellana, 500.000 de pedernal i 1.000.000 de pisa comuna, però és una època poc estudiada, allunyada de l'esplendor de la centúria anterior. Se sap que es produïen vaixelles blanques o amb fins filetejats en les vores, ales i peus, i acabat poc detallista. Perviu també la decoració en reflex daurat, sòbria i senzilla. Aprofitant motlles antics es fabriquen figuretesde la “fauna de l'Alcora” i plaques ornamentals amb pesats marcs i tosc dibuix. El segle XX. Del final de la Real Fàbrica a la Molt Noble i Artística Ceràmica de l'Alcora En 1895 la fàbrica que fundés l'IX comte d'Aranda passa a les mans de Cristóbal Aicart, advocat d'ascendència alcorina que va arribar a ocupar el càrrec de president de la Diputació Provincial de Castelló. El canvi de propietari no significarà ruptura quant a la producció, doncs se segueixen utilitzant els motlles del segle XVIII. Aquesta situació es mantindrà fins a poc abans de la Guerra de 1936-39, quan la Fàbrica Gran, tanca les seves portes. El testimoni de la ceràmica artística alcorina va quedar en mans d'altres fàbriques menors (les de José Cotanda, Severino Ramos, Letancio Moliner i Federico Michavila, entre altres), que es mantindran productives fins a finals de la dècada dels 40. Finalment el ressorgiment actual de la ceràmica artística alcorina es deu a José Cotanda Aguilella, doncs va ser sota la seva direcció artística quan va començar a funcionar, en 1976, "La Noble y Artística Cerámica de l'Alcora".
Artesania ceràmica a l'Alcora Parlar de l'Alcora és parlar de ceràmica. Amb més de 500 anys de tradició terrissera, la nostra localitat és coneguda internacionalment per la ceràmica que al segle XVIII va sorgir dels forns de la Real Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte d'Aranda. Avui aquesta ceràmica forma part de destacades col•leccions privades i museus de tot el món, i en les subhastes d'art sol aconseguir les més elevades cotitzacions, com a mostra evident del seu gran valor artístic. Els artesans ceramistes de la localitat han sabut conservar la seva essència, en ocasions en la forma d'un atuell de terrisser i en les més com la ceràmica artística de l'Alcora o les ceràmiques més avantguardistes. Com a fidel i destacada hereva de la qual anés considerada la millor pisa d'Europa del segle XVIII, l'Alcora és sens dubte el lloc idoni per adquirir la millor artesania ceràmica de la Comunitat Valenciana. Quatre tallers artesanals ens permeten a més contemplar en directe els processos tradicionals de l'elaboració dels seus productes, amb una extensa varietat de peces a la venda. Tots els tallers son visitables i donen l’oportunitat de veure el treball d’elaboracions de peces en directe.
Rutes a peu per l'Alcora- tot un ventall de modalitats El municipi de l'Alcora està enclavat en el centre de la província de Castelló, a escassos 20 km de la costa. Limita amb Costur, Figueroles, Llucena, Fanzara, Onda, Ribesalbes, Castelló, Borriol i Sant Joan de Moró. El seu extens terme municipal i variada orografia han convertit a l'Alcora en un enclavament idoni per a la pràctica del senderisme, sent una dels més bells accessos cap al massís del Penyagolosa, sostre provincial amb els seus 1.813 metres d'altitud. Per tot això, l'Alcora ofereix excel•lents condicions per a la pràctica del senderisme, oferint una variada oferta de modalitats; rutes senyalitzades, rutes guiades, itineraris específics per a grups organitzats i, també, la Mitja Marató de Muntanya. Rutes senyalitzades Ruta de les ermites (PR-CV 120): Distància total: 29.8 km. El dissabte posterior al Diumenge de Pasqua es realitza una peregrinació que recorre aquesta ruta. Ruta del Patrimoni (PR-CV-357): Distància total: 14,18 km. Sender local (SL-CV 90): Distància total: 6, 967 km Mitja Marató de Muntanya de l'Alcora: Desnivell acumulat: 1.700 metres. Data de la carrera: 29 de setembre de 2012 Itineraris guiats: Ruta de les Mines: Itinerari per muntanya amb guia a través d'antigues explotacions mineres i forns de transformació de minerals. Recorregut total: 5 km. Ruta del Patrimoni: variant més curta del PR-CV-357; visita comentada amb guia a diferents llocs d'interès històric. Recorregut total: 8.1 km. Ruta de la Ceràmica. Ruta urbana. Itinerari guiat Ruta dels Murals. Ruta urbana. Itinerari guiat Rutes programades pel Centre Excursionista de l'Alcora. Agenda per 2012 L'Alcora-Llucena: 10 de març (marxa nocturna) Sant Joan de Penyalosa- l'Alcora: 6 d'abril L'Alcora-Xodos: juny (coincidint amb la Mostra Cultural de l'Alcalatén que se celebrarà a Xodos) L'Alcora-Penyagolosa: 14 de juliol Volta al terme municipal de l'Alcora: 17 de novembre
CREA, APRÉN, DIVERTEIX-TE Oferta lúdica i educativa del Taller de Ceràmica del Museu Teresa Artero Gonell Responsable del Taller del Museu de Ceràmica de l’Alcora Amb la garantia d’una dilatada experiència (des del curs 2003-2004) i amb vora 10.000 usuaris atesos, les activitats didàctiques del Museu de Ceràmica de l’Acora adopten a partir d’ara un nou format. Desprès d’un any de parèntesi (2010-2011), en què tot l’equip humà del Museu ha centrat el seu treball en el trasllat i muntatge de les noves sales, el Taller Ceràmic presenta a partir de setembre de 2011 una variada oferta al voltant de la conformació i decoració de la ceràmica, per tal d’apropar a tot el públic, escolars i adults, alguns dels secrets del treball amb fang, torn, esmalts, motlles i les més diverses eines de modelat. Amb la renovació de les nostres instal•lacions, El nou Taller Ceràmic està totalment equipat i obert de forma continuada durant tot l'any, oferint als grups escolars, d'adults i també a la resta de visitants, la possibilitat participar en totes aquestes activitats. El Taller Ceràmic vol convertir-se en l’ànima del Museu, el lloc on descobrir (i practicar) els processos i materials amb què es van elaborar les peces exposades a les seues sales. Per això comptarà amb una ampla gamma de propostes, que poden ser adaptades en temps, format i continguts al gust de cada grup. No ho dubteu, vingueu al Taller Ceràmic del Museu a descobrir el fascinant món de la ceràmica! Llistat de tallers que s’oferten 1.- INTRODUCCIÓ A LA CERÀMICA Activitat dirigida especialment als més petits de la casa. Descobrirem qué és la ceràmica i les seues propietats, quins ingredients composen la pasta i com aconseguim endurir-la amb l'assecat i transformar-la amb el foc. El pas d'un estat a un altre i els diferents comportaments i característiques del material ceràmic, insistint en els nous adjectius que apliquem al material Introducció al taller On és la ceràmica? Recorregut pel museu a la recerca d’objectes ceràmics, més enllà de les peces exposades: mobiliari expositiu, llums, ordinadors, la façana, sòls, parets, banys, etc. Taller Els components de la pasta ceràmica: manipulació de l’argila, de l'aigua i preparació de fang. Característiques de la pasta ceràmica humida: comprovar individualment les propietats de la pasta, aprendre el concepte de plasticitat. Característiques de la ceràmica: Comprovar les noves propietats físiques de la ceràmica després de la cocció: duresa i fragilitat. Modelat d'una peça ceràmica amb tècnica lliure 2.- AVUI SEREM ELS PRIMERS CERAMISTES DE LA HISTÒRIA Introducció: audiovisual “Avui serem els primers ceramistes de la història” La ceràmica és un dels primers productes elaborats de la Història de la humanitat i les seues característiques la convertiran al llarg de la història en material imprescindible per a l'ésser humà. Fa uns 7000 anys els éssers humans van passar en la Península d'una societat nòmada de caçadors-recol•lectors a una societat sedentària d'agricultors i ramaders. La ceràmica contribuí a aquest canvi i avui dia segueix formant part important de les nostres vides, essent protagonista fins i tot de la més recent revolució tecnològica. Taller Breu explicació-demostració del procés de modelatge amb xurros Treball individual: • Elaboració d'una peça amb la tècnica de modelatge a xurros • Decoració de la peça: decoració cardial, incisa i col•locació d'aplics • Introducció a la tècnica del brunyit de superfícies ceràmiques amb una peça prèviament assecada. 3.- DE L’ARGILA A LA CERÀMICA Visita guiada: col•lecció de Terrissa L'ofici de terrisser. El taller de terrisseria. Les mines, les argiles, la preparació de l'argila, el torn de peu i el seu ús, l'assecat, l'esmaltat, el forn morú i la cocció. Els sistemes de comercialització. Les peces de terrisseria i els seus usos tradicionals. L'ús del plàstic i el final de la terrisseria. Inclou demostració al torn de peu Introducció al taller Veurem com és l'argila acabada d’extreure de la mina, com es transforma, com es barreja i perquè, com es pasta i finalment com es modela al torn. Taller Demostració del procés de modelatge a torn Treball individual: • Elaboració d'una peça amb la tècnica a torn • Decoració de la peça: col•locació de nanses, aplics, perforacions, decoració incisa... 4.- EL MURAL CERÀMIC Visita guiada: Ruta dels Murals Ceràmics Visita al conjunt de murals ceràmics col•locats en diversos indrets del casc urbà de l’Alcora: 5 murals de grans dimensions obra de prestigiosos ceramistes contemporanis, un mural de 20 m2 realitzat pels nens del CEIP Grangel Mascarós l'any 2010, i 4 murals de petit format del CEIP Comte d’Aranda. Observarem la diversitat de propostes i tècniques utilitzades en cadascuna de les obres amb la finalitat d'estimular la creativitat en el taller que realitzarem a continuació. Introducció al taller Tècniques d'elaboració d'un mural de grans dimensions. Divisió del treball per grups. Repartiment de plantilles. Taller Demostració sobre la utilització de les plantilles. Aplicació de relleus, textures i engalbes. Aquest taller està especialment pensat perquè els grups elaboren el seu propi disseny de mural. Es treballa amb porcelànic extrussionat de diverses tonalitats, per això el mural resultant és per a ser col•locat en interiors o exteriors. L'esmaltat és opcional i el realitza una empresa aliena al Museu. 5.- TERRA SIGILLATA. LA VAIXELLA ROMANA Visita guiada: Termes romanes de Santa Visita al jaciment romà de les Termes de Santa, recentment posat en valor, on coneixerem l’organització d’un edifici termal i altres qüestions sobre la presència romana en les nostres terres. Introducció al taller Procés d'elaboració de la terra sigillata: la preparació del fang, els encunys per a la decoració, els motlles de fang, el sigillum, l'ompliment dels motlles, l'extracció, la col•locació del peu de la base, la preparació de l’engalba i la seua aplicació. Taller Treball individual: Elecció del motlle. Omplir el motlle amb una làmina plàstica. Modelat a l'interior del motlle. Extracció de la peça. Marcat amb el sigillium personal (nom, inicials, curs, etc). Acabat final amb l’aplicació de la pàtina de l’engalba. 6.- ART EN CERÀMICA Visita guiada: Col•lecció de Ceràmica Contemporània Visita guiada a les sales de Ceràmica Contemporània, per observar i analitzar les diferents tècniques decoratives, de modelat i de cocció de la ceràmica actual. Les propietats de l’argila i les seues múltiples combinacions permeten als artistes contemporanis desenvolupar tota la seua expressivitat i creativitat sobre suport ceràmic. Introducció al taller: audiovisual “Art en Ceràmica” A partir d'una peça tornejada en forma de cilindre i en el seu punt just de duresa, una ceramista ens descobreix la infinitat de formes i creacions que podem elaborar. Davant de nosaltres aniran apareixent paisatges, pallassos, animals, edificis, textures, calats, etc. També aprendrem l’ús de diverses eines que ens ajudaran a crear les formes desitjades. Taller Treball individual. Creativitat: aplics, reserves, pigments, engalbes. Hi ha nombroses eines a disposició dels participants per ajudar-los en la seua tasca, però també poden aportar teles, papers o altres objectes que ajuden a personalitzar les decoracions. 7.- DECORAR CERÀMICA A LA MANERA DE L’ALCORA Visita guiada Visita a la col•lecció de Pisa i Porcellana de la Real Fàbrica de l'Alcora. L’Alcora elaborà al segle XVIII una de les més prestigioses produccions ceràmiques d’Europa, l’èxit de la qual es fonamenta en la qualitat de les matèries primeres i en els coneixements tècnics i artístics dels mestres i operaris. Al Museu es conserva i exhibeix una completa col•lecció de peces que ofereixen una ampla visió dels distints models decoratius que triomfaren al llarg de l’esmentada centúria. Introducció al taller Audiovisual: “Decorar ceràmica a la manera de l'Alcora” Des de l'esbós o dibuix original, seguirem tots els passos necessaris per decorar una ceràmica amb òxids metàl•lics a l’aigua sobre coberta sense coure. La tècniques utilitzades són les mateixes que al segle XVIII; per això s’insisteix en el coneixement del vocabulari específic dels utensilis: estrergit, estergidor, punxó, perfilador, pinzell, etc Es realitza una primera aproximació als pigments ceràmics i la seva composició Taller Demostració pràctica i assaig individual amb els pinzells. Treball individual: Elecció de motiu a estergir. Creació de l’estergit sobre un taulell de 20x 20 cm amb la coberta sense coure. Pintat i ombrejat del motiu. 8.- ELS MOTLLES I LA FABRICACIÓ CERÀMICA Visita guiada Visita a les col•leccions de Pisa i Porcellana de la Real Fàbrica de l'Alcora i Ceràmica Contemporània. En l’actualitat, bona part dels objectes que ens envolten estan fabricats amb motlles, facilitant la producció en sèrie. L’ús de qualsevol tipus de motlle en la fabricació d'una peça sol deixar pistes inequívoques. Observant les col•leccions de ceràmica del Museu descobrirem entre tots quines peces han estat elaborades mitjançant aquesta tècnica. Introducció al taller Audiovisual: “L’escultura a la Reial Fàbrica de l'Alcora” Procés de fabricació amb motlles d'escaiola per el mètode de conformat per apretó. Des de l'escultura original, passant per l'estudi, la creació de la primera “cascarilla”, la conformació de l'original d’escaiola, motlles, matrius i finalment la reproducció seriada de l'objecte. Taller Exemple d'utilització d'un motlle. Treball individual: fabricació d'una peça amb motlles Personalització de la peça: aplics, reserves, pigments, engalbes 9.- DE LA RAJOLA AL TAULELL Visita guiada Visita a una indústria ceràmica de la localitat. Tècnics especialitzats explicaran la planta de producció les diferents fases del procés de fabricació d'un taulell: recepció de matèries primeres, conformació de la peça per premsat, assecat, esmaltat i decoració, cocció i embalatge. Introducció al taller Visita a les sales del Museu: zones de taulelleria del segle XVIII, làpides sepulcrals del segle XIX, fabricació de rajoles manuals (sala de Terrissa). Debat en grup sobre les diferències de producció actuals amb les tècniques ancestrals; graus d'humitat, tècniques de conformació, grau de tecnificació, manufactura/indústria. Taller Fabricació d’una rajola amb motlle. Extracció i personalització de la peça: aplics, reserves, pigments, engalbes, etc.
RUTA DE LES MINES DE L’ALCORA A LA FOIA ITINERARI: Creu de Sant Vicent (forn de calç) - Molí de Matraca – Assut - Molí de Palomet (mina d’algeps i forns) – Montmirà - Mina de Cabres (mina i forns de ciment) - la Foia - Mina del Coixo (mines de d’algeps i forns) - la Ferrissa (Mina de ferro, mina d’algeps i forn d’algeps) – Pantà - l’Alcora. DESCRIPCIÓ: FORN DEL LLIMERO Forn: Construït cap a la dècada de 1950, estarà en funcionament fins a 1956 en mans de Cristobal Tomàs i Pasqual Safont. Aquest forn es un dels pocs de calç que es conserven al nostre terme municipal. Ús: S’utilitzà per a la fabricació de “calç viva” (CaO) (òxid de calci), que s’obté per la calcinació de roques calcàries (CaCo³, carbonat de calci, + calor). El que restarà de la calcinació es un gas (anhídrid carbònic) La “calç viva” es transforma en “calç apagada” (hidròxid de carboni) amb l’absorció d’aigua i es utilitzada per a l’elaboració d’argamassa per a la construcció (de vegades mesclada amb ciment, per als tradicionals “emblaquinats” de les cases, molt habituals en les poblacions de les nostres comarques i per a blanquejar el paper en les papereres. MOLÍ DE PALOMET Mina: Mina on podem observar entre altres: pirites de ferro, quars, guix, anhidrita, talc i argiles. Molí de Palomet: Antic molí hidràulic, actualment enderrocat i que se’l suposa anterior al molí de Matraca (1782), serà en principi un molí fariner i durant l’época d’explotació de la mina s’utilitzarà per a moldre el guix. Ús: Junt a la mina estan les restes del Molí de Palomet, on encara són visibles 2 forns d’algeps (observar la diferenciació entre la planta superior i la cambra de combustió). Aquestos es degueren utilitzar per a la calcinació de (CaSO 2H² O) (sulfat de calci hidratat) per a aconseguir CaSO +H²O (sulfat de calci) a través del procediment de deshidratació. L’algeps o guix s’utilitzarà per a “lluir” (revestir les parets) i per a fabricar motles, buidats. L’algeps més pur s’utilitzà a l’Alcora per a la fabricació de motles per a la fabricació de pisa fina a la Reial Fàbrica i altres tallers. MINA DE CABRES Mina: Vàries mines en la muntanya on hi ha abundància de margues. (composades per carbonat de calci , sílice i productes argilosos). Aquestes mines foren explotades des d’antic per la familia Nomdedéu i després per Vicente Ferrer que a principis de segle va construir els forns. La marca amb la que es comercialitzava el ciment va ser “Moltfort” Forns: De grans dimensions estan situats a l’entrada del camí de les mines, allí a temperatures de mes de 1000 graus es transforma la matèria primera (calcària i argila) en ciment. El ciment s’utilitza per a la preparació d’argamassa mesclada amb aigua i sorra, per a la construcció. MINA DEL COIXO Mina: Mina a l’aire lliure de grans dimensions, va pertànyer a la família Vives (Es va dir algepsar de Marrau) i s’utilitzà per a l’extracció d’algeps. Forns: Situats a l’entrada de la Mina es conserven almenys dos forns de grans dimensions per a la fosa dels minerals i la preparació de l’algeps (observar la diferenciació entre la planta superior i la cambra de combustió). Aquestos es degueren utilitzar per a la calcinació de (CaSO 2H²O) (sulfat de calci hidratat) per a aconseguir CaSO +H²O (sulfat de calci) a través del procediment de deshidratació. MINA DE LA FERRISSA Mina: Antiga mina de ferro, utilitzada des del temps dels fenicis, segle VII abans de Crist, que hi instal•laren un forn per a la fosa del mineral. Posteriorment, cap als anys 40, Antonio Andrés (calito) extragué algeps. Forns: a l’entrada de la mina trobem un antic forn d’algeps. ALTRES EXPLOTACIONS MINERES DEL TERME DE L’ALCORA Mines d’argila: Camí de la Serra: Muntanyes de darrere de l’ermita de Sant Vicent Sant Vicent: Encara es visible a l’arribada al passeig que dona accés a l’ermita de Sant Vicent Terrer del Poll: Eixint de l’Alcora per la partida dels Vinyals, direcció Ribesalbes. Foies Ferrades: Actualment es un terreny ocupat per la indústria taulellera Mas Vell: Actualment encara en explotació, a prop del pantà del Sitjar. Mina de les Foies: Cap a Ribesalbes Mines d’Araia. Mas del Retor i Campiello: A prop de la Rambla i recentment posades en explotació Altres: La Cantera del Xufero: Ubicada en un tossal ocupat antigament per un poblat del Bronze, està destinada a l’extracció d’una calcària molt especifica anomenada al món de la mineria com “Alcora”. Amb aquesta pedra està realitzat l’altar major de l’Església parroquial de l’Alcora. Mina del Corral de Ramos: Situada a la Partida de la Font d’Aixart, s’extreia terra rica en sílice i quars, utilitzada per a la elaboració de esmalts. Mina de plom: “A dos leguas de la población.”. La documentació del segle XVIII de la Reial Fàbrica situa una mina de plom, actualment no localitzada.
Ruta del patrimoni: Un itinerari educatiu ITINERARI: Recorregut total: 8,1 km L’Alcora- Termes romanes de Santa- Carapito- Illeta de la Moratella- Corrals- Molí d’en Garcés- Camí dels Bandejats- Sitja medieval Punts d’interès del recorregut: Termes romanes Descobertes en el curs d’unes excavacions arqueològiques com a conseqüència de la construcció de la nova carretera entre l’Alcora i Sant Joan de Moró, es tracta de l’únic edifici termal de la província de Castelló que conserva la seua planta íntegra: praefurnium, caldarium, tepidarium, apodyterium, frigidarium, vestíbul i altres dependències annexes. Carapito Forns de cocció ceràmica musulmans i testar d’època annexos a una mina d’argila. Illeta de la Moratella Poblat datat en època Ibero-romana Corrals de la Partida del Campillo Corral de Villalonga Corral de la Cova Es tracta de corrals situats en l’antiga ruta de transhumància que arribava des de Costur. Aquestos corrals eren utilitzats durant l’hivern per ramats d’ovelles i cabres procedents dels pobles d’interior com ara Vistabella o Xodos. Molí d’en Garcés Un dels antics molins fariners hidràulics que hi havia al riu de l’Alcora, a la vora del camí dels Bandejats i al costat del llit del riu, en un lloc de gran bellesa paisatgística. Durant l’excursió s’explicaran les diverses parts del molí, així com el sistema de sèquies i bassa que desviava l’aigua del riu per al seu aprofitament com a força motriu del molí. Camí dels Bandejats Antiga ruta pre-romana que comunicava la Via Augusta i les terres de la Plana amb l’interior muntanyenc, a travès de la vall del riu de Llucena. En alguns trams la seua conservació és prou bona (fins i tot, amb lloses clavades a un dels laterals) però altres trams han estat eliminats per les transformacions paisatgístiques dels polígons industrials i la millora de les infrastructures viàries. El tram que farem serà el que va del jaciment romà de Santa fins els peus del castell de l’Alcalatén. Sitja medieval Molt aprop del molí d’en Garcés i als peus del Camí dels Bandejats es conserva una espectacular sitja d’emmagatzematge de gra de grans dimensions que testimonia el passat agrícola de l’Alcora i la importància dels conreus de cereals i dels sistemes d’emmagatzematge com a principal font alimentícia a l’Edad Mitja.
MUSEU DE CERÀMICA DE L’ALCORA L’edifici El Museu de Ceràmica de l’Alcora consta de 2 cossos intercomunicats, amb 2 altures destinades de manera exclusiva a l’exposició permanent de les seues col•leccions. El mòdul fundacional fou bastit en 1907; pertanyia a una família de terratinents i posseeix pati central al voltant del qual s’articulen els distints espais. Posseeix un interessant conjunt de taulelleria del primer terç del segle XX disposada en distintes dependències (entrada, escala, pati, galeria...), amb una rica policromia i motius historicistes i neoàrabs. Aquest edifici albergà el Museu entre 1994 i 2007. En juliol d’aquest últim any s’iniciaren les obres d’ampliació i remodelació, afegint un nou cos, ampli i funcional, seguint el projecte dels arquitectes Rafael Culla i Ignacio Carbó. Amb aquesta ampliació, es destinen un total de 650 m2 a l’exposició permanent de les col•leccions de terrissa popular, ceràmica artística contemporània i l’excepcional pisa elaborada des de 1727 a la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda. A banda, el Museu disposa de sales d’exposició temporal, taller ceràmic, sala d’actes, biblioteca-sala de consulta, i alberga també la Tourist Info local. Unes instal•lacions modernes des d’on donar el millor servei per a divulgació del nostre patrimoni ceràmic. Col•lecció de Cerámica de la Reial Fàbrica de l’Alcora Ceràmica l’Alcora. Xineries i Berain En els primers anys de funcionament, la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda elaborà peces seguint els models del Sud de França (Moustiers i Marsella fonamentalment), d’on provenen els primers directors artístics. Formes i decoracions s’ajusten així als gustos de l’aristocràcia i la burgesia europees, principal mercat al què anava adreçada la producció de l’Alcora. Estils com Berain (amb randes, arabescs, busts, esfinxs..., generalment en clarobscur blau, però també amb suaus tocs de policromia) o les Xineries (amb prolífica vegetació i figures orientals o grotesques) mostren l’exquisida delicadesa i perfecció que els pintors de la Reial Fàbrica assoliren ja des del principi. Mostrem en aquesta mateixa pàgina dues excepcionals obres de la col•lecció del nostre Museu: la tapadora d’un aiguamans amb decoració Berain, signada per Francisco Grangel, i una plata circular amb decoració xinesca de reflex metàl•lic, tècnica decorativa poc emprada a l’Alcora, que dóna una lluentor de color coure de gran bellesa. Ceràmica l’Alcora. Plaques ornamentals Si hi ha un apartat de la producció que defineix l’excel•lent qualitat artística de la Reial Fàbrica, aquest és sense dubte el de les plaques ornamentals. De diferents formes i formats (ovalades, rectangulars, aixamfranades, lobulades...; envoltades de rocalles, mascarons o peinetes, o sense cap tipus d’ornamentació externa), les làmines (com s’anomenen també en la documentació de l’època) són veritables joies pictòriques sobre ceràmica, a l’alçada dels llenços o les taules de temàtica religiosa coetanis. Al Museu, a banda d’algunes petites plaques ornamentals, tenim la sort d’exposar les úniques 4 estacions del Via Crucis original del Calvari de l’Alcora que es conserven en l’actualitat, datat cap a 1775 i propietat de la Parròquia de l’Assumpció. Dibuixos basats en els gravats de F. Dubercelle realitzats en París durant la primera meitat del segle XVIII, als què els pintors de la Reial Fàbrica afegeixen una apropiada policromia i el toc personal de la pinzellada mestra. Ceràmica l’Alcora. Fauna-engany Els anomenats plats d’engany o de “chasco” són peces decoratives destinades a produir la sorpresa i la il•lusió òptica, estratègicament col•locats als aparadors o les taules i resseguint la moda francesa del trompe d’oeil. Sobre el plat es reprodueixen amb gran precisió fruits, hortalisses, altres aliments i animals en tres dimensions, donant una sensació de realisme prodigiós. Hom atribueix a Julián López (un dels millors escultors de la història de la Reial Fàbrica) la creació de bona part dels models dels plats d’engany. Emparentada en certa manera amb els plats d’engany està la sèrie de l’anomenada “fauna de l’Alcora”: tot un seguit de petites figures d’animals amb els més diversos usos. Així, trobem soperes, salseres, petjapapers, mancerines, joiers, setrilleres... que adquireixen forma de gos, granota, llargandaix, pollastre i gallina, cigne, colom, moltó, perdiu, etc. És especialment significatiu el cas de les salseres en forma de perdiu, que gaudiren d’una gran popularitat elaborant-se fins a principis del segle XX i convertint-se en una de les peces més significatives de la producció de la Reial Fàbrica. Ceràmica l’Alcora. La rocalla i els estils coetanis Desprès de les primeres dècades de funcionament de la Reial Fàbrica, molt centrades en els estils decoratius d’influència francesa, a partir de 1750-1755 es va produint una major diversificació ornamental i la creació d’estils propis, en part degut a l’accés als càrrecs de responsabilitat artística del personal format en l’Acadèmia d’Aprenents. Els llistats de producció d’aquests anys així ho demostren. Apareixen nombrosos dissenys de decoracions florals (unes més naturalistes, altres estilitzades), composicions amb motius disposats per la superfície de les peces de manera harmònica com ara busts femenins (madamita), vaixells (navíos), arbres fruiters amb una font brollant al seu costat (chaparro), gossos, gàbies, trofeus militars i instruments musicals (fanfarre), etc. També és aquesta l’època de la proliferació de les rocalles, símbol per excel•lència del Rococó: motius asimètrics generalment pintats en clarobscur groc, que de vegades acompanyen als elements citats abans, però que sobre tot van associats a arquitectures més o menys complexes amb torres, ponts, banderes, motius aquàtics i, de vegades, un sol radiant amb trets facials humans. És l’estil anomenat popularment “Álvaro” (per un dels seus principals impulsors, Vicente Álvaro Ferrando) i citat a la documentació de la Reial Fàbrica com Andrómica fina, con adornos de talla [rocalla] con sus casalicios y surtimientos de fuentes con algunas flores y árboles. Ceràmica l’Alcora. Sèries populars L’esquematització de la decoració floral donarà lloc a una de les sèries més prolífiques de l’Alcora, també molt imitada a altres centres com Onda, Ribesalbes, Manises, etc, anomenada “Ramet” i caracteritzada per una petita flor policroma que generalment combina els colors blau, groc i ocre. En les peces més senzilles, aquesta floreta apareix aïllada, però també és habitual que es complemente amb fulles d’un sol traç, amb rams més complexos formats per fulles bicromes o amb petits fruits molt senzills que s’assemblen a pomes o peres. El Ramet també donà magnífics exemplars com l’aiguamans de gran format de la nostra col•lecció, decorat en clarobscur blau, amb un gran motiu central al cos del recipient, reproduït de manera rítmica al seu voltant i també a la tapadora i al peu. Les peces pertanyents a aquest estil eren comercialitzades pels traginers en mercats ambulants, i han estat immortalitzades en un llenç de Goya titulat “El Cacharrero”, on es veu un grup de venedors oferint als ocupants d’una carrossa plats i altres objectes de l’Alcora decorats amb aquest popular motiu. Se sòl denominar així (“Cacharrero”) la decoració que combina el ramejat estilitzat i els petits fruits abans descrits. Ceràmica l’Alcora. Porcellana Una de les obsessions dels comtes d’Aranda (el IXè, D.Buenaventura, fundador de la manufactura, i el Xè, D.Pedro Pablo, propietari entre 1742 i 1798) fou aconseguir elaborar porcellana en la seua fàbrica. És per això que contractaren diversos mestres estrangers, com ara François Haly (1751), Johann Knipffer (1761), François Martin (1774) o Pierre Cloostermans (1787). Poc abans (1786) també foren enviats a París 2 operaris alcorins, Cristóbal Pastor i Vicente Álvaro, per tal d’instruir-se en la fabricació de la porcellana. Tots aquests esforços donaren resultat, i des de darreries del segle XVIII l’Alcora fabricà porcellana de gran qualitat, que es decorà amb nous estils representatius del neoclassicisme imperant en aquest temps. D’entre ells cal destacar el reflex daurat (amb un color groc molt viu), l’estil Sèvres (que combina decoració pintada, òxids metàl•lics i petites escenes estampades), i les flors alemanyes, petit ramet policrom del què destaca una gran rosa púrpura. Amb aquestes ornamentacions es decoraren plats i altres peces de petit format, com ara jocs de cafè o té, begudes que a finals de la centúria desplaçaren a la xocolata com a beguda de moda entre l’aristocràcia i la burgesia. Ceràmica l’Alcora. Escultura La Reial Fàbrica elaborà al llarg de la seua història un ampli repertori de petites figures i grups escultòrics de temàtica molt variada: religiosos, mitològics, històrics, al•legòrics, costrumbristes... S’elaboraren també busts d’alguns propietaris de la manufactura (el Xè Comte d’Aranda i el Duc d’Híjar), animals i altres objectes de per a decoració de jardins i interiors, com ara centres de taula en forma de piràmide, gerros ornamentals, canelobres sostinguts per lacais negres, etc. Tot i ser menys coneguda que la producció de vaixella o les plaques pintades, l’escultura sempre tingué una gran importància a la Reial Fàbrica, i per això la responsabilitat d’aquest departament estigué en mans d’artistes tan destacats com Josep Ochando (des de 1727), Julián López (des de 1745), Joaquín Ferrer Miñana (finals del segle XVIII) i el seu fill José Ferrer Pardo (principis del segle XIX). D’entre tota aquesta producció escultòrica destaquen les sèries constituïdes per 4 peces, com els quatre elements, les quatre parts del món o les quatre estacions. També són molt representatius de l’Alcora els grups escultòrics del Toro Farnesio o Neptú. Un conjunt realment excepcional el constitueixen les figuretes d’actors i ballarins de la Commedia dell’Arte, policromades i de petites dimensions (20 cm d’alt), de les què es conserven alguns exemplars en una col•lecció privada de l’Alcora, al Museu Nacional de Ceràmica de València i al Museu de Porcellana de Limoges. Ceràmica de l’Alcora: segles XIX i XX El segle XIX s’inicia a l’Alcora amb el pas de la Reial Fàbrica a mans dels ducs d’Híjar, familiars i hereus del darrer comte d’Aranda, D.Pedro Pablo. Desprès d’unes dècades de certa continuïtat en la producció i nombroses convulsions socials (Revolta dels Caragols en 1801, Guerra de la Independència en 1808-1814, Trienni Liberal en 1820-1823), la fàbrica entra en certa decadència fins que és arrendada (1851) i desprès comprada (1858) pels germans Maties i Ramón Girona, que generalitzaran l’estampació calcogràfica, una tècnica de decoració ceràmica de caràcter industrial, que permet l’abaratiment dels costos. L’estampació ocupà la segona meitat del segle XIX a l’Alcora, compartint espai amb la producció de vaixelles blanques o discretament perfilades i amb sèries ornamentals heretades de l’esplendorós passat. En 1895 la Fàbrica Gran (com era coneguda aleshores) passa a mans de Cristóbal Aicart, el seu darrer propietari. Peces com les canterelles en forma de petxina o les botelles globulars amb coll de tulipa són les aportacions d’aquesta etapa a la història d’una manufactura que es mantingué en actiu més de 2 segles. Cerámica de l'Alcora: siglos XIX y XX El siglo XIX se inicia en l'Alcora con el paso de la Real Fábrica a manos de los duques de Híjar, familiares y herederos del último conde de Aranda, D.Pedro Pablo. Después de unas décadas de cierta continuidad en la producción y numerosas convulsiones sociales (Revolta dels Caragols en 1801, Guerra de la Independencia en 1808-1814, Trienio Liberal en 1820-1823), la fábrica entra en cierta decadencia hasta que es arrendada (1851) y posteriormente comprada (1858) por los hermanos Matías y Ramón Girona, que generalizarán la estampación calcográfica, una técnica de decoración cerámica de carácter industrial, que permite el abaratamiento de los costes. La estampación ocupó la segunda mitad del siglo XIX en l'Alcora, compartiendo espacio con la producción de vajillas blancas o discretamente perfiladas y con series ornamentales heredadas del esplendoroso pasado. En 1895 la Fàbrica Gran (como era conocida entonces) pasa a manos de Cristóbal Aicart, su último propietario. Piezas como los botijos en forma de concha o las botellas globulares con cuello de tulipán son las aportaciones de esta etapa a la historia de una manufactura que se mantuvo en activo más de 2 siglos. Ceràmica Contemporània. La col•lecció La col•lecció de ceràmica contemporània s’ha format a partir de la convocatòria d’un concurs de ceràmica organitzat per l’Ajuntament de l’Alcora des de 1981. Aquest certamen, inicialment de caràcter nacional, es convoca des de 2000 com a Concurs Internacional de Ceràmica de l’Alcora (CICA). Des d’aleshores, ha crescut en prestigi i en participació, essent en l’actualitat un dels més importants del continent europeu. Superades ja les tres primeres dècades d’història, cada estiu l’exposició de les obres finalistes ofereix al visitant una ampla visió d’algunes de les tendències creatives més actuals en el camp de la ceràmica d’autor. El Museu acull el fruit del Concurs, en forma de premis i donacions. Ceramistes de la talla dels espanyols Claudi Casanovas, Rafael Pérez, Alberto Hernández, Barbaformosa, Rafaela Pareja, Juan Ortí, i també Ken Eastman (Regne Unit), Pekka Paikkari (Finlàndia), Graciela Olio (Argentina), Roland Summer (Àustria), Luigi Gismondo (Itàlia) o Lu Bin (Xina) formen part de la nostra col•lecció, oferint un contrapunt i alhora un complement a la resta de les exposicions permanents del Museu. La terrisseria a l’Alcora Quan el comte d’Aranda instal•là la Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana a l’Alcora, es fixà en diversos avantatges que li oferia aquesta població dels seus dominis senyorials, com ara la proximitat a la mar (per afavorir l’exportació dels productes), però sobre tot l’existència d’un important sector terrisser, la qual cosa significava abundància de matèries primeres (argila, llenya, aigua) i també mà d’obra especialitzada capaç de fer-se càrrec d’alguns departaments de la seua manufactura (torns, forns, preparació de l’argila...). Efectivament, el segle XVIII és potser el període àlgid de la terrisseria a l’Alcora. És possible que al llarg d’aquesta centúria hi hagueren sempre més de 20 cantereries, teuleries i rajolars treballant al mateix temps i convivint amb la Reial Fàbrica. Però l’origen d’aquest sector és molt anterior: a finals del segle XVI hi ha documentats 8 terrissers, essent la cita més antiga fins ara la que es refereix a Baltasar Llidó (1546). D’entre aquestes nissagues de terrissers, 2 criden especialment l’atenció: els Redolat, amb 12 generacions de canterers i rajolers (des de 1578 fins la dècada de 1950), i els Nomdedéu, últims terrissers de l’Alcora, que tancaren la seua cantereria en 2002 desprès de 7 generacions i més de 200 anys de professió. La col•lecció de Terrissa La dilatada tradició terrissera de l’Alcora està representada al Museu amb una col•lecció completa de la producció del taller de la família Nomdedéu, més d’un centenar de peces il•lustratives dels diversos usos de la terrissa popular: càntirs i marraixes per l’aigua, gerres d’oli i per conservar aliments, gibrells per la matança del porc, menjadores i bevedores per als animals de corral, cossis per la bugada, etc. A més d’aquestes peces de producció recent (dècada de 1990), hi ha també extraordinàries peces antigues, com ara dues grans gerres d’oli del segle XVIII, amb prop de 1.000 litres de capacitat, dues enormes gerres de vi també del segle XVIII, recuperades de la volta de l’església de la Sang, una gerra d’oli signada per Pere Joan Nomdedéu i datada en 1925, i algunes teules del taller de Josep Montañés, de la segona meitat del segle XVIII i recuperades també de l’església de la Sang. La col•lecció es completa amb l’utillatge del taller dels germans Nomdedéu Medina, tancat en 2002, amb totes les eines emprades en el procés de treball a la cantereria (forques i pales per al forn, canyes, bastonets i agulles per treballar el fang, els cossis d’esmaltar, carrilets i falquetes per a carregar el forn, rodells per a tornejar les peces...). Destaca, per sobre de tot, un torn de peu procedent de la Reial Fàbrica, adquirit per Pere Joan Nomdedéu en 1944 i datat cap a mitjans del segle XIX, atenent al desgast produït per la pressió del peu en ambdues cares de la roda inferior o falda.
L'ALCORA I ELS MURALS CERÀMICS L'Alcora és una població amb una reconeguda tradició ceràmica. La Reial Fàbrica del Comte d'Aranda, fundada en 1727, constituïx un dels màxims exponents de la història de la ceràmica espanyola. Les seves obres formen part de les col•leccions dels més destacats museus d'arts decoratives del món (París, Nova Iork, Madrid, Barcelona, València...), inclòs el Museu de Ceràmica de l'Alcora, que alberga un important repertori d'objectes ornamentals i exquisides peces de pisa i porcellana sorgides de la manufactura comtal. Però la ceràmica, a l'Alcora, és molt més. És indústria, és artesania, és història, és ensenyament, és present i futur. I en els últims anys s'ha anat generant un nou vincle entre l'Alcora i la ceràmica: la Ruta dels Murals Ceràmics, que embelleixen diversos espais del nucli urbà de la localitat i s'han convertit en una extensió a l'aire lliure del Museu de Ceràmica. Un conjunt de 5 murals de grans dimensions, obra de prestigiosos ceramistes contemporanis, que conviden a passejar pels carrers de l'Alcora i a aprofitar aquest recorregut per a conèixer altres punts d'interès ceràmic que converteixen la nostra localitat en un espai ideal per al desenvolupament d'iniciatives artístiques en ceràmica. (1995) En 1995 es va convocar un concurs d'idees per a decorar mitjançant un mural ceràmic el cos ixent de la façana posterior de l'antic ajuntament, restaurat com Casa de la Música. El projecte guanyador fou “Bloc de Notes”, Joan Antoni Rebés, que ve proposar un treball que resol amb originalitat el volum prominent d'aquest espai i que avui es pot admirar, majestuós, des del Passeig Baix la Vila, perfectament integrat en la façana urbana sobre el penya-segat natural de la vall del riu de l'Alcora. La simulació tridimensional d'una gran llibreta d'apunts musicals no solament harmonitza l'entorn, sinó que projecta cap a l'exterior l'activitat quotidiana que es desenvolupa en l'edifici, en el qual imparteix les seves classes l'Escola de Música de l'Agrupació Musical l’Alcalatén de l'Alcora. (2005) En 2005 es va convocar el 1r Premi Undefasa de Ceràmica Mural, gràcies a un acord entre l'Ajuntament de l'Alcora i aquesta empresa ceràmica local, amb l'objectiu de ornamentar alguns llocs del nucli urbà amb treballs artístics en ceràmica. La continuïtat fins al present d'aquest Premi ha estat el revulsiu definitiu per a la creació d'aquesta Ruta dels Murals Ceràmics. Sofia Beça (Porto, 1972), va guanyar aquesta convocatòria amb l'obra “Muro dentro do muro”, ubicat en un petit espai pròxim a la portada renaixentista de l'església parroquial i d'un dels portals de les muralles medievals del segle XIV. Una obra d'aire arquitectònic que, a través d'una finestra interior, vol ampliar les dimensions de la placeta, mostrant què hi ha més enllà del mur. Una espècie d'exercici d'arqueologia murària. (2006) “Cruce de caminos”, de Carlos Martínez Esteban (Madrid, 1955) va ser el vencedor del 2n Premi Undefasa per un treball pictòric, en el qual el suport ceràmic és la base sobre la qual es representen lliurement traços i línies que semblen moure's amb el vent, al mateix temps que les branques dels arbres que l’envolten. Les tonalitats suaus s'integren perfectament en un entorn arquitectònic amb diversos elements d'interès patrimonial, a les portes del nucli antic de l'Alcora. (2007) En 2007 el tercer Premi Undefasa es va dedicar a la tradició alfarera de l'Alcora, documentada des del segle XVI. En aquesta ocasió, el ceramista guardonat fou Diego Écija (Màlaga, 1979), amb el seu projecte “Árbol y tierra”: un arbre enfonsa les seves arrels en la terra; de les seves primeres branques sorgeixen mans estilitzades que van donant forma al mural. Són mans de terrisser que treballen el fang al torn i decoren les obres amb el pinzell. Diego Écija ha utilitzat l’estilització, l'abstracció i cert cubisme per a homenatjar aquesta tradició. El joc de colors i formes del mural, així com l'execució en relleu dels elements principals, donen dinamisme i energia al conjunt. (2009) El 4t Premi Undefasa ha estat per a José A. Miralles (Crevillent, Alacant, 1974). El seu monumental mural és un homenatge a la indústria ceràmica, o per a ser més exactes, als seus anònims protagonistes: figures humanes de perfil, homes, dones i nens, a peu o sobre dues rodes, sols o en grup, anant i venint, metàfora i síntesi dels milers de passejos realitzats, de petits trajectes anònims i quotidians de casa al treball i del treball a casa; de tot el que ha estat testimoni permanent i silenciós aquest mur que ara adquireix una nova dimensió, per a convertir-se en un referent històric d'un temps i un espai perduts o, si més no, inevitablement transformats.
1 de maig de 1727. Eixa és la data en què, segons els documents, va començar a funcionar la Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana que manà construir a l’Alcora el IXè Comte d’Aranda, D.Buenaventura Pedro de Alcántara Abarca de Bolea y Ximénez de Urrea. Aquesta data és una de les més transcendents en la història del nostre poble (a l’alçada, segurament, de la data d’atorgament de la Carta Pobla el 31 de desembre de 1305) perquè sense dubte aquell fet canvià el rumb de l’Alcora per sempre, fins els nostres dies. Pensem que, en un poble de base agrícola (com quasi tots en eixe temps), amb una notable presència de canterers (més de 20 tallers aleshores) que venien els seus productes als pobles de les rodalies, de cop i volta s’inicien les obres d’un gran edifici on prompte comencen a arribar forasters ben vestits i fins i tot estrangers que parlen estranyes llengües! L’impacte degué ser extraordinari i es mantingué durant molt de temps, perquè a les Ordenances de 1749 encara es diu que “se prohiben los sobrenombres impuestos, y aun quando hubiesse Estrangeros, deberán llamarse por sus nombres y apellidos, y no Francés, Holandés, Genovés, Alemán, &ª” (article 19). Aquesta seria pràctica habitual perquè a una de les teules recuperades a l’església de la Sang en la reforma de la coberta (any 2004), es va trobar una inscripció que deia “Estas texas las ha echo Joseph Montañés en el texar del gavacho”, en referència a Juan Deusoles (llegiu el cognom amb pronúncia i accent francès), i els seus fills Agustín i Antonio, tots teulers, sogre i cunyats de Josep Montañés respectivament. La teuleria dels Deusoles (d’on prové l’actual cognom Usoles) estigué en actiu la segona meitat del segle XVIII. Però tornem a la Reial Fàbrica, de la què es coneix molt i s’ha escrit molt. O per ser exactes, caldria dir que s’ha escrit molt de la ceràmica que es va fabricar en ella. No tant de la gent que hi va treballar ni del lloc on es va treballar, dels espais. Precisament aquest darrer aspecte és l’objectiu del present escrit: l’evolució arquitectònica de la Reial Fàbrica i, sobre tot, la valoració de les restes constructives que encara hi queden en l’actualitat. Evolució de l’edifici En 2006 Ximo Todolí va publicar un estudi sobre les successives fases d’ampliació de la fàbrica dins la seua obra “Análisis crítico de la Historia sucinta de la Fábrica de Loza fina en Alcora desde su fundación, año 1727, hasta últimos del año 1805. Por Dn Josef Delgado, Intendente de la misma” (editada pel Museu Nacional de Ceràmica de València). En aquesta publicació ordena les informacions incloses en la documentació de l’època i les contrasta amb el plànol de principis del segle XIX, signat pel propi Delgado, conservat en l’Arxiu Històric Provincial de Saragossa. És un treball de referència per conèixer la història de l’edifici, el seu creixement fins assolir les seues dimensions majors, cap a 1805, quan ocupava l’espai on actualment es troben la Tilesa, la BIC i els popularment coneguts com pisos de les Tovalles. Les recreacions virtuals que Ximo Todolí aporta al seu estudi són una guia magnífica per poder-nos fer una idea del creixement de la Reial Fàbrica al llarg dels seus primers 80 anys d’història (figures 1 i 2). En relació amb el que figura al plànol de Josef Delgado, durant el segle XIX els canvis degueren ser mínims. La Reial Fàbrica ja no creix i no sembla tenir massa reformes internes. No era temps d’ampliacions (de fet, les instal•lacions ja ocupaven més de 10.000 m2) sinó d’adaptacions en la producció, com la introducció de procediments decoratius industrials (la decoració estampada, en la què l’Alcora, també, fou pionera a Espanya) o la generalització de la vaixella blanca, d’escàs cost productiu i amplis mercats potencials. Podem dir que de 1805 a 1940 la fàbrica es va mantenir més o menys igual. Per fer-nos una idea aproximada de l’aspecte de la Reial Fàbrica en aquest temps, disposem d’alguns documents gràfics, fotografies datades aproximadament entre 1920 i 1942 que ens il•lustren sobre les últimes dècades de la Reial Fàbrica en actiu. Per tant, les dimensions que la Reial Fàbrica assolí a principis del segle XIX foren les que mantingué fins poc desprès de la Guerra de 1936-39, quan fou parcialment enderrocada, sobre tot per vendre la fusta dels cabirons de les naus. Al solar, ara trossejat, s’instal•laren terrissers i fabricants de pisa i taulell que aprofitaren la magnífica infrastructura existent (naus, forns, séquies, basses, patis per l’assecat, magatzems...). I poc desprès, les empreses que encara tenen els rètols a la façana de l’Avinguda de Castelló, Tilesa i BIC. Queda al marge d’aquest article la fàbrica de les Tovalles, fundada per Severino Ramos Nebot, en actiu entre les dècades de 1940 i 1960, i instal•lada dins el solar de la Reial Fàbrica, a l’espai que avui ocupa el bloc d’habitatges conegut amb el nom d’aquella fàbrica tèxtil (figura 3). En resum, entre 1944 i 1980, grosso modo, les instal•lacions de la Fàbrica Gran (com ja era coneguda aleshores l’antiga manufactura del Comte d’Aranda) foren utilitzades per a diverses iniciatives productives relacionades amb la ceràmica (terrissa, pisa, taulell), totes elles guiades per una màxima: aprofitar tot allò que es puga (com els forns) i no eliminar més que el que fos estrictament necessari. Les activitats humanes sempre s’han mogut per les premisses d’economia, rendibilitat i estalvi: escollir l’opció menys onerosa, treure el màxim profit a les inversions i no gastar més del que siga raonablement necessari. L’ús de la Reial Fàbrica a partir de la dècada de 1940 també seguí aquests paràmetres, com és fàcil deduir, en una època de penúries i dificultats. La Reial Fàbrica en l’actualitat Així, la pregunta està servida: què queda avui de la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda? Doncs, més del que sembla i, probablement, més del que els més optimistes puguem imaginar. Per a respondre a la pregunta, analitzarem el plànol de principis del segle XIX, les imatges de principis del segle XX, i l’estat actual dels immobles que ara ocupen la parcel•la. La façana principal. El plànol de Josef Delgado aporta, a més de la distribució interna de l’edifici en la seua planta baixa, l’alçat de la façana principal (figures 1 i 4). A la meitat esquerra podem veure naus baixes, amb finestres a dues alçades, a més del que al plànol es descriu com a “Puerta principal”. Destaca, a prop d’ella, una espadanya per a la campana que cridava a treballar als operaris i marcava el ritme de les jornades laborals. A la meitat dreta, dos cossos més elevats (amb teulada a quatre aigües) i un altre cos intermedi una mica més baix que aquestes dues “torres”. I dues portes més, una quasi al mig (“Puerta de carros”) i l’altra a l’extrem dret de la façana (“Puerta de la Habitación antigua”, en referència a les dependències per a l’allotjament dels propietaris). També en aquesta zona, a mitja alçada, una successió de 9 balcons, a més de moltes finestres. Comparant aquest plànol i alçat amb les imatges de principis del segle XX (figures 5 i 7) veiem que les coincidències són moltes, però s’aprecien algunes diferències significatives. Començant per l’espadanya, que al plànol apareix a la part interna de les naus (es veu per darrere de la teulada) i a la fotografia es veu a la mateixa línia de façana. Potser per un error del dibuixant o per una modificació posterior de la ubicació de la campana, circumstància que sembla poc creïble. Per altra banda, a la imatge de la figura 5 veiem que des de l’espadanya cap a la dreta (cap al fons) hi ha un tram més alt que el que hi ha en primer terme, però més baix que les “torres” de darrere. Aquest tram no està indicat a l’alçat del plànol de c.1805 on si hi és, en canvi, el fumeral contigu a l’espadanya. Un altre error del dibuixant o una reforma posterior?. Un altre element a tenir en compte: tant al plànol com a la fotografia que estem analitzant, es poden veure els 9 balcons, però a la imatge estan més espaiats que al plànol: en aquest darrer estan baix de les dues “torres” i l’espai intermedi entre elles, mentre que a la fotografia arriben fins gairebé l’espadanya. En definitiva, una sèrie d’imprecisions (hi ha més) que entenem que es poden deure a una certa “idealització” de l’alçat de la façana, on es retoca puntualment la realitat buscant donar sensació de monumentalitat i racionalisme a la façana principal de la Reial Fàbrica. Confirma aquesta hipòtesi el fet de representar tota la façana a la mateixa cota, quan és ben evident que el carrer està i estava en costera (vegeu figura 5). Ara confrontem aquests elements en les imatges actuals (figures 6 i 8). La façana va des del límit entre Vives i Tilesa (la sèquia que les separa, més antiga que la Reial Fàbrica, és una referència extraordinària) fins el cantó del carrer la Fàbrica, passats els pisos de les Tovalles. El que queda avui es concentra a la meitat Est de la façana, des de la sèquia fins la “Puerta de carros”: • veient la fotografia aèria que adjuntem (figura 3) es pot veure en primer terme (3A) unes naus amb teulada a dues aigües fent angle recte (la façana de Tilesa i el primer tram paral•lel a la sèquia); a continuació, cap a la dreta de la imatge, un tram on es perd la continuïtat de la façana i només hi ha una tàpia (on ara està la parada de l’autobús i una porta gran): ací estarien originalment la “Puerta principal” i la Porteria, sobre la qual estava l’espadanya segons el plànol de 1805 (3B). En algun moment recent es degué enderrocar aquest tram de façana per facilitar l’entrada de vehicles voluminosos a la fàbrica de taulells. • Desprès veiem un edifici més alt (3C) del qual sobresurt, en segon terme un volum encara més elevat (3D); a la imatge de principis del segle XX el primer edifici es correspondria amb el tram de façana d’alçada mitja, entre les naus baixes del principi i la “torre” més elevada del fons. Encara avui es conserven dos balcons, que nosaltres identifiquem com els dos més propers a l’espadanya i la porta principal en la fotografia antiga (3E i figura 9). • Tres últims detalls ens confirmen la pertinença d’aquesta part de l’immoble a l’antiga Reial Fàbrica: per una banda el remat de cornisa (figura 10) que es pot veure tot just per baix del ràfec de la teulada al cantó entre la sèquia i la façana principal; en segon lloc la tipologia de la reixa de la 4ª finestra de la façana que dóna a la sèquia, pròpia del segles XVIII ó XIX; i per últim, la grossària dels murs exteriors, que es pot apreciar a simple vista, a les portes i finestres de Tilesa. A tot açò, caldria afegir que a l’interior d’aquestes naus es conserven arcades i pilars de grans dimensions, i sostres de bigues de cabirons amb voltes entre ells, tot propi de construccions antigues i no de fàbriques taulelleres del segle XX. És a dir, re-aprofitar de les estructures existents i minimitzar de les inversions per posar en marxa la producció. Les estructures del darrere, vora la sèquia. La sèquia que separa Vives i Tilesa descriu, a la part de darrere, una ampla revolta que segons el plànol de c.1805 estava ocupat per dependències de les “quadres” o departaments de pipa i porcellana, la “Noria” i les “Balsas nuebas” (veure figura 1). D’aquest lloc no hi ha fotografies antigues, per la qual cosa només podem comparar les restes actuals amb el plànol antic. Vist des de l’exterior (figura 12) ací s’aprecia una façana antiga, amb evidents reformes modernes i amb una sèrie d’interessants elements que ara per ara no podem identificar, però que de ben segur estan relacionats amb els usos descrits a l’esmentat plànol de Josef Delgado. Veiem: • A la dreta de la imatge (en detall a la figura 13), un cos baix amb 3 finestres rematades en arc fet amb rajola plana massissa (en realitat, 4, perquè encara es conserva l’inici d’un quart arc) i altres elements moderns, com un mur de rajola industrial i una torreta per a un transformador elèctric. El que ens interessa és el cos inferior, amb les finestres descrites, perquè coincideix amb la sènia i les basses de decantació. És per això que aquest tram és més baix que el de l’esquerra: eren dependències descobertes (així s’indica al plànol de Delgado). La pedra cantonera que es conserva a un extrem, tot just coincidint amb la canonada del gas, ho confirma. Amb la sènia, l’aigua es pujava des de la sèquia fins les basses de decantació, molt grans (més de 350 m2), situades en sentit longitudinal entre dues naus de dues altures amb coberta de teula. Desconeixem com i on estaria instal•lada realment la sènia, però és evident que, atés al gran desnivell d’aquesta part de la fàbrica, les basses estarien situades al subsòl, per baix del nivell actual de les naus abandonades de la Tilesa. • En l’extrem d’aquesta façana (figura 14), un altre tram molt interessant, de dues altures, amb grans finestres a la part superior i uns elements molt curiosos a baix: 3 finestrals molt alts i estrets, amb 4 forats a la part inferior, situats als extrems i entre els finestrals, i 4 cabirons reeixits en la vertical dels 4 forats inferiors. Aquests finestrals estan a la mateixa alçada que les finestres de la zona de la sènia, és a dir, pertanyen a la planta baixa de la Reial Fàbrica. No sabem la seua funcionalitat, però sembla lògic pensar que estan relacionats amb la sèquia i amb l’ús de l’aigua dins la fàbrica. Des dels forats inferiors fins la base de la sèquia hi ha més d’1’5 metres de desnivell, per la qual cosa cal suposar que en aquestes naus (i en els descoberts de la sènia i les basses) es va aportar molt de material per anivellar el sòl de l’interior de la Fàbrica. • Rematant la façana, una cantonera de carreus de pedra calcària donen estabilitat a l’edifici i indiquen el començament de la façana posterior. Resseguint-la, arribem a un altre dels edificis d’interès que encara es conserven, probablement el de major interès, que analitzarem a continuació. La joia de la Reial Fàbrica: els forns. Seguint amunt pel camí que separa la antiga fàbrica i la Sanchis, quan arribem al carrer privat dels pisos de les Tovalles ens trobem un altre edifici amb coberta a dues aigües (figura 15) i altres construccions amb parets de maçoneria i coberta de teula, on segons el plànol de Delgado hi estaven les “taonas y Rublones de Barnices” (molins i moles per als vernissos) i els “Ornos de loza y pipa”. En efecte, Ximo Todolí, que ha estudiat i publicat bona part de la documentació de la Reial Fàbrica, diu que entre 1764 i 1775 es construeixen “4 hornos de gran tamaño para cocer vajillas” (pàg.47 de l’obra abans esmentada), i més tard, “un Molino con 18 muelas para triturar los Barnices, Cubiertas, Arena y Pedernal, y tres tahonas con 4 Muelas y dos Rublones para el mismo fin” (id., pàg.49). En aquesta zona les reformes també han estat importants (s’aprecien a la figura 15), i dels molins i taones pot quedar més bé poc, però en canvi el que es conserva és espectacular: l’estructura completa de dos dels quatre forns moruns i probablement la part inferior d’un tercer forn. Del quart, citat en la documentació i reflectit al plànol, no en sabem res, però no podem descartar que es conserve parcialment per baix de la superfície de l’antiga fàbrica BIC, prou elevada respecte al vial (ara tancat amb porta metàl•lica) que hi ha entre aquesta fàbrica i la Tilesa i que es correspon amb el carrer dels forns, on s’obrien a banda i banda molts dels forns que es van anar construint al llarg del segle XVIII (figura 16). La cambra d’un dels forns va ser utilitzada els darrers anys de funcionament de la BIC com a vestidor dels treballadors. La paret rodona està xapada amb taulell blanc, però el capel•lo, la cúpula de maons de refractari, es manté a vistes, majestuós, amb la lluna circular d’eixida de fums rematant-lo. Les dimensions d’aquesta cambra (més de 4 m de diàmetre y més de 3 m de alçada màxima) són extraordinàries, sobre tot tenint en compte que fou construïda fa uns 250 anys. Però, per fer-nos una idea de l’excepcionalitat no sols d’aquests forns, sinó del conjunt de la Reial Fàbrica, transcrivim a continuació un fragment d’una taxació de la fàbrica, encarregada en 1942 a l’arquitecte Ricardo Macarrón pel Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (Zona de Levante) del Ministerio de Educación Nacional, i conservat a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid: “Al costado opuesto del conjunto están los hornos formados en dos series: la primera la constituyen tres de grandes dimensiones, dos de ellos en ruina y a su inmediación se observa el hundimiento de las naves en una regular extensión y el tercero muy necesitado de arreglo; la segunda serie la forman cuatro hornos de dimensiones más reducidas, unos 35 m3 cada uno, y se encuentran en buen estado de conservación”. Els primers forns als què es refereix el document són els què al plànol de Josef Delgado estan al centre de la fàbrica, destacats sobre fons negre, en terreny actual de la Tilesa. Els altres quatre (“de dimensiones más reducidas” ) són els que hi ha en front d’aquests (figura 3-F), al fons del carrer dels forns (“todos los hornos se hallan dispuestos a ambos lados de una calle que en el fondo tiene una leñera”, diu en la seua tassació l’arquitecte Macarrón), en terrenys que ara pertanyen a BIC, en una zona que conserva els elements patrimonials més destacats de la Reial Fàbrica. Restes de la “Habitación bieja”? Continuem ara pel carrer privat dels pisos de les Tovalles i tornem a la façana principal, a l’avinguda de Castelló. En el cantó trobem un mur alt (figura 17) que queda com a únic testimoni del passat, entre el carrer privat i les oficines de la BIC, completament noves. Si ubiquem aquest mur en el plànol de Josef Delgado ens coincideix amb les dependències de la “Habitación bieja”, antic allotjament dels propietaris segons Ximo Todolí. Fins i tot l’empremta de les escales que hi ha a l’alçada del segon pis, i una porta tapiada a peu de carrer, coincideixen amb elements similars inclosos en aquell plànol. Aquest tros de la Fàbrica Gran, però, es desvinculà prompte de la resta del solar (cap a 1942-1944) amb la construcció de la Fábrica de les tovalles de la família Ramos perdent-se, a més dels espais descoberts del “Tejar y Ladrillar” i “Eras de tierra” del plànol del segle XIX, part de la “Habitación bieja” que ocupava el cos en forma de torre que apareix a l’alçat de la façana de Josef Delgado i a la fotografia de principis del segle XX. Les altres restes És d’imaginar que, a més del que es pot veure, es conserven més restes de la Reial Fàbrica al subsòl del solar. Pensem que moltes de les eines i construccions necessàries en una fàbrica com aquesta estaven soterrades o per baix del nivell del sòl: la sènia, molins, séquies, basses de decantació, cambres de combustió (dau) dels forns, el famós pou (el brocal del qual es troba actualment al pati de la Beneficència de Castelló)... Tots aquests elements romanen encara al subsòl, perquè les fàbriques que s’hi han instal•lat desprès han necessitat de grans espais horitzontals (eliminant per tant murs i divisions internes) però sense a penes intervenir del terra cap avall. Ans al contrari, la runa procedent de l’enderroc de sostres i murs ha servit per reomplir les naus i pujar el nivell del pis, protegint indirectament totes les estructures infrajacents abans mencionades. Fins i tot, el material amb què es va reomplir el terreny per anivellar-lo en les successives ampliacions que la Reial Fàbrica va experimentar al llarg del segle XVIII pot ser interessant perquè, entre altres coses, ens falta conéixer encara la ubicació dels testars (abocadors de material de rebuig) de les primeres dècades de funcionament de la Fàbrica. Amb l’avantatge de comptar amb un document excepcional, el plànol de Josef Delgado, referència impagable a l’hora de plantejar qualsevol investigació arqueològica en el solar de la manufactura del Comte d’Aranda. Conclusió A la vista del que hem comentat en aquest article, el primer que hem de tenir clar és que la Reial Fàbrica no és un patrimoni desaparegut de l’Alcora. La Reial Fàbrica existeix, està on sempre ha estat; només cal proposar-se el seu redescobriment. Hi ha restes visibles i identificats als 4 cantons del solar: part de la façana principal i naus adjacents; sèquia i estructures relacionades amb la sènia i les basses de decantació; forns en bon estat de conservació, i restes d’un mur de la “Habitación bieja”. Hi ha també sospites raonables de l’existència de més restes en el subsòl del solar. Cal, per tant, una planificació d’actuacions a llarg termini, ambiciosa, intel•ligent i consensuada, que definisca el full de ruta de la recuperació d’aquest magnífic espai per posar-lo al servei dels alcorins. El seu potencial cultural, educatiu, turístic, lúdic, social, econòmic, etc, és molt gran i no ens podem permetre el luxe de desaprofitar-lo. 2027, el tercer centenari de la fundació de la Reial Fàbrica, podria ser un bon horitzó..
Especialitats gastronòmiques Per la seva especial ubicació a mig camí entre la costa i l'interior muntanyenc, la gastronomia de l'Alcora gaudeix d'una gran varietat i singularitat, i s'enriqueix d'elements procedents d'aquests dos grans dominis geogràfics. Així, s'elaboren les típiques paelles i arrossos, carns i peixos, plats de cullera típics de l'interior com les patates a la alcorina, ajoarriero, conill o llebre amb caragols, o tombet, elaborat a força de carn. Sense oblidar-nos de la deliciosa “carn a la brasa” especialment de be criats a les nostres muntanyes i acompanyada del popular all i oli. Des de sempre i a tot arreu, la gastronomia està vinculada al calendari festiu, ja que des de temps remots és costum trobar-se entorn d'una taula amb amics, familiars o veïns, per a qualsevol celebració. L'Alcora també posseeix alguns plats i postres específiques de determinades dates, com l'arròs amb pilotes de Nadal, o la olleta de dejuni i la olleta de cardets de Quaresma, que respecten l'abstinència pròpia d'aquest període del calendari. També les festes més assenyalades tenen el seu propi producte gastronòmic, com el prim de Sant Antonio (característica coca a força de farina, sucre, oli i aiguardent), el rotllo del Dilluns de Pasqua (del que es reparteixen 7.000 unitats i que dóna nom a aquesta festa local: el Dia del Rotllo), la mico de Pasqua (a l'Alcora és típic menjar-la el Dia de la Doblega) o els panaes de Sant Vicent (amb carn magra, llonganissa, ou dur i pinyons). Altres productes relacionats amb determinades temporades són els figues albardaes (hivern, i molt especialment a les festes nadalenques) el mostillo, que s'elabora i consumeix a la tardor, en record dels temps en què l'Alcora produïa vi. I què dir de la coca fullà, una de les principals especialitats de la rebosteria alcorina, de senzilla recepta (aigua, farina, oli, sucre i llimona) que s'elabora doblegant múltiples vegades la massa sobre si mateixa, de manera que en partir la coca s'aprecien tantes capes com a vegades s'ha realitzat aquest procediment. El caragol, l'estel de les Festes del Crist Si una especialitat destaca per sobre de totes a l'Alcora, aquesta és sens dubte el caragol, tapa per antonomàsia de les Festes del Crist, dates en les quals gairebé tots els bars i restaurants de la localitat ho inclouen en la seva carta. En les seves dues variants (de muntanya i d'horta), el caragol és tot un símbol de l'aperitiu, el tapeo i el berenar de les Festes, i és molt practicada el sa costum de realitzar “rutes” per degustar les diferents variants que cada establiment ofereix a la clientela. A partir d'una base molt similar (salsa amb all, julivert i pebrera coenta), cada xef aporta el seu punt personal, afegint llonganissa, pernil, cansalada, tomàquet, ametlla, romaní o altres herbes aromàtiques…. Convidem a tots els lectors a descobrir les particularitats d'aquest ric receptari. | 0.878286 | curate | {"es": 0.040299328999790315, "ca": 0.9590453973579367, "en": 0.0006552736422730133} | http://www.elcami.cat/pais-valencia/alcalaten/alcora |
wikipedia_ca_20230401_0_669399 | Àngela Bivern i Puig
Àngela Bivern i Puig (Palol d'Onyar, 1787 - 1845) fou comandanta de la Companyia de Santa Bàrbara i heroïna del setge de Girona per part de les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès.
Nota biogràfica.
Dins la situació crítica del tercer setge napoleònic a Girona fou creat, el 1809, un cos militar femení per ajudar en la defensa de la ciutat. Amb vint-i-dos anys, Àngela Bivern i Puig fou nomenada comandanta d'una de les quatre esquadres, de trenta dones cadascuna, que formaven la Companyia de Santa Bàrbara. Aquesta unitat militar femenina cuidava de la intendència i de la provisió de munició als defensors dels baluards i muralles de la ciutat. També socorria i traslladava els nombrosos ferits. Quan calgué, participaren activament en la lluita. Un braçal vermell els servia de distintiu.
Les altes tres esquadres de la companyia eren comandades per Llúcia Jonama, Ramona Nouvilas i Carme Custy. Cinc dones de la companyia hi deixaren la vida en el setge.
En acabar la guerra i en l'avinentesa del pas per Girona de Ferran VII en el seu retorn de l'exili francès, Àngela Bivern tingué l'oportunitat d'explicar-li el paper destacat de les dones en la guerra. Per la seva valentia i serveis en la defensa de Girona, per reial decret de 24 de setembre de 1814, li fou atorgada una pensió vitalícia de docents-cinquanta ducats. Anteriorment havia estat condecorada.
En el centenari dels setges s'erigí un monument funerari en honor dels herois de la Guerra de Francès. Una de les cares fa memòria del rol de les dones en aquella contesa amb aquesta octava: “Las cenizas de un sexo delicado,/Que al rigor de la guerra ofreció el pecho/ Con zelo y patriotismo acrisolado/A eternizarse tienen gran derecho./ Sea por todo el orbe publicado/ Su brio, intrepidez y su despecho;/ Pues si por su patria muertas fueron,/ Toda gloria y honor se merecieron".
També l'Ajuntament de Girona acordà posar el nom d' Àngela Bivern i Puig a un carrer de la ciutat. | 1 | perfect | {"ca": 0.8076335877862595, "es": 0.19236641221374046} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=669400 |
oscar-2301_ca_20230418_0_194173 | La nostra pàgina web especialitzada en venda de vins i licors online té a la teva disposició un ampli ventall de productes perquè puguis escollir entre els millors vins que hem seleccionat i triat especialment per a tu.
[email protected]
Inici
Botiga online
El Rebost
El Blog
Contacte
0
No hi han productes a la cistella.
Inici
Botiga online
El Rebost
El Blog
Contacte
0
No hi han productes a la cistella.
0
No hi han productes a la cistella.
Inici
Botiga online
El Rebost
El Blog
Contacte
Botiga
Blog
Ramón Bilbao Reserva 2015
13,95€
Elaboració
Elaboració tradicional pensada per obtenir vins amb un bon potencial de guarda i amb una evolució en ampolla lenta i plena. Maceracions prefermentatives d’entre 3 i 4 dies, posfermentativas de 5 a 7 dies, amb remuntats i enfonsaments del barret diaris. Criança de 20 mesos en bótes de roure americà.
Nota de tast
Color vermell granat, d’intensitat mitjana alta. Net, brillant i amb presència de llàgrimes.
En nas és d’intensitat alta, notes de fruita negra i fruita vermella fresca. Aromes d’espècies dolces, vainilla, brioixeria, comí, tocs mentolats i de muntanya baixa.
En boca és fresc, intens, bona acidesa, taní madur i alcohol integrat. En retronasal recorda de nou a la fruita vermella i espècies dolces. És un vi equilibrat, harmoniós, en evolució, a punt per consumir i amb gran potencial de guarda
Afegir a la cistella
Categorías: Negre, Vi Etiquetes: caça, carns blanques, carns vermelles, Eco, ecologic, formatges, Fruits vermells, Garnacha Tinta, luis cañas, merlot, negre, ploma, Ramón Bilbao, reserva, rioja, syrah, Vega, Vegi, vi | 0.526831 | curate | {"ca": 0.8637830858618464, "en": 0.010974822466107165, "es": 0.09812782440284054, "fr": 0.02711426726920594} | https://7devi.com/botiga/ramon-bilbao-reserva-2015/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_574168 | S'han criticat molt les paraules de'n Duran I Lleida, però...sabem com funciona el PER? A les zones rurals d’Andalusia i Extremadura molta gent no treballa. Una part de la població viu de l’anomenat PER (Pla d’Ocupació Rural). Solidaritat entre “regions”?. No, espoliació d’una nació per a que una altra visqui sense treballar.El sistema funciona a la perfecció. Cada “jornalero” ha de fer veure que ha treballat només 35 jorns al camp. Aquestes “peonadas” amb el segell agrari són suficients per cobrar cada mes 420 €. Durant mig any si ets menor de 45. Si ets major l’ajuda és per tot l’any. Com 35 jorns eren molts el govern del PSOE les ha reduït a 20 l’any 2010. Treballant 20 dies cobren 6 mesos!. Es dona la circumstància que a Huelva o Almeria hi ha un excés de feina al camp. A ningú, però, se li acut que els beneficiaris del PER vagin a fer-la. Cobren per no treballar i es contracta treballadors immigrants per fer la feina que els andalusos no volen fer.Com va denunciar un reportatge de TVE, poc sospitosa de independentisme, el 80 % d’alguns pobles cobra el PER, no trepitja mai el camp i, a més, treballa en negre. No aporten res a la seguretat social ni a la hisenda estatal, però sí tenen serveis mèdics i pensions. Cobren i no paguen. El frau és totalment organitzat: l’empresari agrari cobra 11 € per cada dia que certifica falsament que un individu ha treballat al camp. Segons CCOO hi ha 200.000 persones implicades en aquest immens frau anomenat PER.El govern espanyol enlloc de combatre el frau l’ha ampliat. Ha creat el PROFEA un pla que substitueix els 35 jorns de treball al camp per 35 dies fent, o simulant fer, obres públiques pels ajuntaments. Això sí, els seus vots decideixen els membres del tribunal constitucional i del suprem. I és aquesta gent que decideix que Catalunya no és una nació, que el català no pot tenir cap preferència, que les seleccions nacionals catalanes són inviables o que la immersió no és legal. I que el concert econòmic és impossible.http://utopiapossible.blogspot.com/2011/10/519-andalusia-i-extremadura-molta-gent.html
Mare meva... | 0.808079 | curate | {"ca": 0.9681159420289855, "fr": 0.016908212560386472, "eu": 0.009178743961352657, "sq": 0.005797101449275362} | |
macocu_ca_20230731_7_250023 | A partir del dia 4 de febrero els Museus de l'Empordà, el Palau Solterra i Can Mario, obriran de nou les seves portes a dos quarts de vuit del vespre. Amb la nova reobertura, els dos centres presenten la reestructuració d'ambdues col·leccions que permet configurar un mapa creatiu més fidel a la multiplicitat de tendències i estils que convergeixen al nostre país. Pel que fa la incorporació de nous treballs destaquem, les propostes, entre d'altres, de Carlos Pazos, que amb l'escultura-instal·lació Dans la musique comme dans l'amour, de l'any 2008, qüestiona la idea d'originalitat i autenticitat; Patena de trànsit número 10 de Susana Solano -tercera obra de l'artista en el fons de la col·lecció-; el binomi indissoluble entre presència i absència de l'obra de Miguel Rasero, Sense títol; la proposta de Jaume Barrera Estrats de passió, 2006 que projecta un treball poètic amb receptacles de vidre capaços de retenir els fragments d'un passat pretèrit, o, finalment, el treball subtil de Moisès Villèlia i Laurent Lo, que més enllà de diluir-se, aconsegueix integrar-se en l'espai en un procés de desmaterialització. Per la seva banda, el Palau Solterra ha adquirit una vintena d'obres que han estat incorporades en l'itinerari expositiu. Sota el títol Processos visuals i documentals s'agrupen les obres que ocupen la primera planta de l'espai expositiu. Una proposta conceptual que juga amb la naturalesa de la representació i amb la presentació de la natura. Així doncs, en aquest primer àmbit expositiu les obres d'artistes ja representats anteriorment com ara Mayte Vieta, Santos Montes, Pere Formiguera, Humberto Rivas, Toni Catany, Rafael Navarro o Manel Esclusa, entre d'altres, comparteixen protagonisme amb els treballs d'autors de nova incorporació com la proposta Shit Happens -a tribut to Frida khalo-, 2001 de Lita Cabellut; Puertas de luz, 2008 de Llorenç Ugas o l'obra de Pedro Madueño Ággelos. Seguint el recorregut s'inicia a la segona planta del museu, el següent àmbit expositiu que, sota el títol de Palimpsests, referencia aquells paratges, a través dels quals, l'experiència atorga un nou significat; rellegir des d'un vessant estètic possibilita espais de resignificació històrica. Els escenaris inhòspits de fràgil quietud del tàndem Bleda&Rosa i Xavier Ribas dialoguen amb les silencioses propostes d'Alicia Rius Corbs crucificats o Patricio Reig, Cuadernos 4, ambdues de nova incorporació. Tot seguit, accedim a la instal·lació de Mayte Vieta La bise noire; un treball seriat on la imatge resta atrapada en la liquiditat amniòtica. En l'espai contigu, les noves propostes expositives de l'artista de projecció internacional Isabel Rocamora Retreat from the self i Passage to the self, ambdues de l'any 2007 i extretes del seu curtmetratge Horizon of exhile reflexionen entorn la identitat, la presència del cos humà i els límits del territori; temàtiques utilitzades pels personatges invidents de Juan Urrios i la proposta d'ombres d'Eulàlia Valldosera. Seguint el recorregut, ens endinsem en les arquitectures transitables de Raul Melinchón; espais impersonals dotats d'un intens cromatisme que projecten l'espectador vers un punt de fuga infinit. Diàlegs és el títol que aplega el treball d'autors com ara Chema Madoz, Mabel Palacín, Manel Esclusa o el treball de nova adquisició de Jordi Guillumet; propostes on la disjuntiva i la fragmentació aconsegueixen dissoldre i retornar la imatge. Finalment, el recorregut conclou amb una àmplia i exhaustiva representació d'autors tan rellevants com Francesc Català Roca, Xavier Miserachs, Colita, Oriol Maspons, Leopoldo Pomés, Robert Descharnes o Manel Armengol. | 0.897506 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_282992 | M'agrada moltíssim, cada cop veig que sí que hi ha bastant consens entre els solidaris. Ha votat poqueta gent de moment, de fet la consulta s'ha obert avui, però espero que es mantingui en la línia. Aniré actualitzant el fil a mesura que la gent vagi votant.
On queda allò de "la militància a SI no importa...blablabla"? Visca SI!
Qui ha decidit que l'Urielet estigui xuclant mamella?
No sé a quina mamella et refereixes, l'Uriel ja és gran!
Exacte. Ja és gran, té 35 anys. I en fa 10 que cobra sou per estar en política. I el més important: vol seguir cobrant.
Deixa'l que faci el que vulgui, no? Quin mal hi ha en ser polític si treballes per la independència?
Que puguis avantposar els interessos individuals o d'un petit grup a les grans metes col·lectives. Goita, una altra definició de SI!
La diferència entre els "revolucionaris" i els independentistes "exprés" (com va definir Toni Strubell fa temps la gent de SI) és que vosaltres us perdeu en definicions, conclusions i tesis que no porten enlloc perquè són únicament maneres de perdre el temps donant voltes al cervell d'un mateix. I així, t'asseguro que ens estarem cinquanta anys reflexionant i treient-ne conclusions diferents, i segurament creixerem i serem grans pensadors, però no serem independents.
Això que ho diguéssiu abans de les autonòmiques em sembla collonut. Però que ho digueu ara amb 3 diputats i sense perspectives de créixer massa, ho trobo simplement hilarant.
No hi té res a veure, el projecte de SI és crèixer constantment, hem abaixat dues persianes, ara ens toca aixecar-ne una altra que ben aviat se sabrà quina és. A SI no parem, i ho demostren els 50 regidors arreu de Catalunya i els 3 diputats al Parlament. Ara toca elaborar el projecte per la independència, que és una feina de 3 anys.
Simplement delirant. Amb bona voluntat no s'allibera un país.
Això aplica-ho als teus companys revolucionaris, nosaltres ja portem 16 proposicions de llei, mocions i denúncies constants de mala praxis, autonomisme hilarant i espanyolisme mestís al Parlament. Mira't aquest vídeo: http://youtu.be/4o5dz9eiRZM
De les 16, quantes han estat acceptades? Quantes eren demagògia? Quantes constituïen un avenç clar cap a la independència? És que feu riure. Us voleu atorgar el paper d'avantguarda quan només sou l'excrement de la mala política d'ERC conjuminada amb els interessos individuals de quatre autoanomenats líders indepes. Més treball de base, més constància, més humilitat. Menys personalisme, menys treure pit mediàtic, menys superioritat moral. | 0.813072 | curate | {"ca": 0.9503205128205128, "en": 0.011618589743589744, "fr": 0.02403846153846154, "st": 0.014022435897435898} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_406536 | Les assemblees de Maulets del Maresme reivindiquem l'alliberament d'un espai abandonat des de fa més de 20 anys al centre de Mataró. Aquest nou espai vol esdevenir un casal autogestionat pel jovent. Després de fer la primera assemblea de l'espai, s'ha acordat anomenar-lo Casal Popular Les Vinyes. El motiu del nom és per recordar que els terrenys pròxims a l'edifici eren destinats al conreu de la vinya.Per últim, fem una crida a tothom a mostrar el suport a la iniciativa venint a visitar i participant de l'espai.Mataró, Països Catalans, 28 de juliol de 2009.
repetit, però ja que hi ets pots penjar les fotos a l'altre fil | 0.799021 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_306627 | Victus (edició en català) - Binario Libros
Inicio / Victus (edició en català)
Victus (edició en català) cantidad
«Ho explicaré tot! Com van fotre el general Villarroel, com van derrotar les nostres victòries. Perquè, fins ara, d’aquella guerra només he sentit les versions que vénen de dalt o de l’enemic.» Victus és una novel·la històrica que ens narra […]
SKU: 9788418132469
Joan B. Culla, professor d’Història Contemporània
«No s’assembla a cap escriptor. Extraordinària.»
ISBN: 9788418132469
Estás viendo: Victus (edició en català) 9,95€ | 0.643937 | curate | {"ca": 0.930188679245283, "en": 0.033962264150943396, "pt": 0.035849056603773584} | https://www.binariolibros.com/producto/victus-edicio-en-catala/?v=8cfbb29591ac |
oscar-2301_ca_20230418_0_362838 | El president del govern espanyol, Pedro Sánchez i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen / Europa Press
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen / Europa Press
4′
Economia
El centralisme de la gestió dels fons europeus deixa Catalunya sense marge
Disposa de la gestió de 9.757 milions d’euros, el que equival només al 6% de la totalitat dels fons destinats a l'estat espanyol
Júlia Catarineu
19/01/2022 18:06
Catalunya no té cap marge per intervenir en la gestió dels fons europeus Next Generation, per a la recuperació econòmica de la crisi de la Covid, i com més detalls se’n saben més es confirma el que s’ha sospitat des del principi. Ho ha explicat aquest dimecres, en una compareixença a la comissió d’Economia del Parlament de Catalunya, Maltilde Villarroya, secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat.
Matilde Villarroya nova secretària d’Economia del Departament d’Economia i Hisenda.
Ha exposat la situació d’uns fons europeus atorgats a l’Estat espanyol per valor de més de 150.000 milions d’euros repartits en dos plans: els fons REACT-EU, dotats amb 12.436 milions d’euros, i els fons del Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència (MRR), dotats amb 140.000 milions d’euros. Villarroya ha lamentat la gestió “centralista” del govern espanyol i ha continuat insistint en la necessitat que tenen les autonomies a formar part de manera activa de les decisions del govern estatal: “Catalunya vol ser un agent decisiu en aquest procés, malauradament el govern espanyol ens té de mers gestors”, ha descrit la secretària de Fons Europeus.
I és que des que es van aprovar les injeccions de diners per part d’Europa, l’Estat espanyol ha posat en marxa el Pla de recuperació, transformació i resiliència, un conjunt de convocatòries i ajudes gestionades de manera centralitzada per tal d’aconseguir millorat la situació econòmica després de la pandèmia. En aquest aspecte, Catalunya ha quedat molt per “sota els marges esperats” en la distribució dels fons, tal com ha remarcat Villarroya.
Actualment, Catalunya disposa de la gestió de 9.757 milions d’euros, el que equival al 6% de la totalitat dels fons que pertoquen a l’Estat espanyol. Segons la secretària d’Afers Econòmics i Fons europeus, “hauria d’arribar com a mínim al 19%, que és la xifra del PIB català”. Paral·lelament, Villarroya ha recordat que Catalunya va presentar 27 projectes per obtenir fons, però que el pla presentat pel govern espanyol “no dona marge per a aportacions directes del Govern sinó que s’han d’encaixar a les diferents convocatòries centrals”. D’aquesta manera, la secretària de Fons Europeus ha afegit que “és perillosa” aquesta gestió, perquè “no té en compte les necessitats del teixit empresarial català”.
Els PERTE que no arriben
Pel que fa a les convocatòries de l’Estat, és a dir, els Projectes per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) tot i estar aprovats encara no tenen una data de convocatòria clara. Així doncs, el Govern ha declarat que sense una data específica és molt complicat que les empreses puguin presentar-s’hi. “Seria més senzill poder actuar com a autonomia i no dependre de l’Estat”, ha insistit Villarroya.
Tal com ha recordat la secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus, actualment hi ha tres PERTE aprovats: el vehicle elèctric, la salut d’avantguarda i les energies renovables. Dins d’aquests tres àmbits s’han aprovat tres convocatòries –sense data de llançament– perquè les empreses amb els requisits necessaris puguin presentar les seves candidatures. Tanmateix, Villarroya ha remarcat que “no tenen potestat de participar en aquests projectes” i per tant, “la situació està en mans de l’Estat”. El Govern ha demanat cooperació parlamentària per aconseguir més autonomia en la gestió dels fons. Segons ha conclòs la secretària, “a Catalunya tenim els actius necessaris, però cal poder gestionar bé els recursos econòmics per impulsar el creixement”.
Fons Europeus Govern Govern espanyol
Comentaris
Ricard gener 19, 2022 | 18:20
Cal agrair-ho als annexionistes, inclosos els que viuen a Catalunya.
Respon
MHP gener 20, 2022 | 12:51
De rès, a manar. Per cert, Catalunya ja ha rebut 12.000M de € Qui s'ha embuxacat ja els 3000M que no es fa esment?
Respon
Ricard gener 20, 2022 | 15:57
El PP i el PSOE.
Respon
Pere Llimonera i Citronell gener 20, 2022 | 14:16
Es justamente Catalunya quien necesita, y hoy mas que nunca, del resto de España y del Estado de la Nación Española... Gracias a las horribles políticas de los IndePendencieros y su corrupción, que es incluso peor que la de los grandes Partidos del bipartidismo nacional, Catalunya está en la Ruina Total... Los dispendios de los partidos supremacistas del Nacional-Catalanismo han sido terribles. Catalunya tiene una deuda Autonómica enorme de mas de 100.000 millones de Euros y ademas la parte alícuota de la deuda española, que es cerca de 235.000 € o 250.000 € millones (el total es de cerca de 350.000 € millones; casi del doble del PIB catalán de 1 año; mientras que la deuda de España es es del orden de 1 año de PIB ... Catalunya está calificada en todos sitios y por todos los organismos como región con "Deuda Basura", que se considera casi impagable por los Catalanes solamente; por eso Cataluña vive y recurre a los prestamos del Estado de la Nación Española; que a su vez recibe prestamos de la UE y otros, porque también tiene una deuda enorme; aunque mejor proporcionalmente y mejor situada que Catalunya específicamente. O sea Cataluña puede aun seguir financiándose, vivir y funcionar económicamente gracias al resto de España, que es quien la mantiene y paga sus deudas y las demencias y derroches de los nacionatas... Y eso, que España también está, aunque mejor, en una situación económica de enorme estrés y necesitada de estabilidad y crecimiento económico.
Respon
Hipocresia republicana gener 19, 2022 | 19:17
Tant que criticaven el peix al cova! Gràcies als infal.libles ERC i Rufian que de negociar ja veiem tots que no serveixen ni pel peix ni el cova.
Respon
Gavanenc gener 19, 2022 | 19:36
Sens cap mena de dubte ens cal la independència. Som-hi.
Respon
JordiP gener 19, 2022 | 20:02
Distribution as usual. El embut "nasionà" funciona de conya. 9.000 (6%) milions per a la regió que genera el 19% del PIB espanyol (30% del PIB industrial) i el 30% de les exportacions de l'Estat. Tot això, amb el 17% de la població espanyola. Sí, nosaltres aplicarem aquest import a projectes industrials o de reindustrialització, que són els que creen llocs de treball massius. A veure si el 94% restante va a ampliar línees de AVE, a fer voreres o a engrossar deerminades butxaques, com sempre. Canalles i peseteros.
Respon
germán gener 19, 2022 | 20:13
pobres indepes, qué ilusos. Pensaban que tocarían mucho dinero fresco y si les llegan 4 duros ya pueden estar contentos.. Y eso que "el món ens mira"... El "món" pasa olimpicamente de vuestra supuesta represión, indepes. en fin, poneros en las puertas de las iglesias con una mesa amarilla y poner cara d pena, a ver si los feligreses indepes se apiadan de vosotros.. " i mica s.omple la pica.." eh?
Respon
JordiP gener 20, 2022 | 10:22
Estàs lloant el robatori institucional des de l'Imperi que ja no té més sol que el de l'estiu? Mira que arribeu a ser tontets, els dependents, co.ny. Als que viviu a Catalunya (no és el teu cas, oi?) us correspon la mateixa ració de misèria que els vostres amos "generosament" atribueixen als catalans de cor. I, tot i això, no sou capaços de reclamar el mateix tracte que els vostres parents d'Extremadura, Múrcia, Andalucia, etc.?? Des de luegu, sou tontets.
Respon
JordiP gener 20, 2022 | 10:26
Quant més calers quedin a disposició dels imperialistes colonialistes que governen a Madrit, més fàcil els resultarà que s'els hi quedi enganxat a les mans algun bitlletet de tant en tant. Sense voler, eh! Peró l'Imperi és l'Imperi, i manar en l'Imperi ha de tenir alguna mena de canongia.
Respon
Ferran gener 19, 2022 | 20:14
Yo continuaría con la p mesa de diálogo, y votandoles los presupuestos y otras minucias... Es para mear y no echar gota. El mossèn va a tener que dar muchas explicaciones....
Respon
GOita gener 19, 2022 | 20:55
I que? Tot s'ho quedaran als madriles dels collons?
Respon
Pilar gener 19, 2022 | 22:48
No havien pactat alguna cosa els de Ñerk amb el Pedro Sánchez? Un altre incompliment? Els de Ñerk s'estàn esforçant, i molt, a empobrir-nos. Qualsevol diria que formen part del propi R78 i que perjudicar CAT està dins de la seva agenda. Felicitats als votants de Ñerk...
Respon
Veterà antifranquista. gener 20, 2022 | 08:12
No, Ricard. A qui cal agraïr-ho és als catalans del 1979 que, en aprovar l'Estatut d' Pseudoautonomia, van lliurar la clau de la caixa al govern de Madrid.
Respon
Pere Llimonera i Citronell gener 20, 2022 | 14:07
Efectivament : tot és culpa de Madrit sempre : El centralisme de la gestió dels fons europeus deixa Catalunya sense marge i sense 'Estació Espacial'... ... Ja ho diu la Generalitat : ... ¿Sabies que... Catalunya podia haver liderat la 'Carrera Espacial' juntament amb USA, Xina i Rússia; els aLunitzatges al nostre satèl·lit; els aMartizatges i aJupiteratges; i els viatges interestel·lars pels segles a venir... Però, per culpa de Madrit, Catalunya no té encara 'Estació Espacial' pròpia.... Doncs ja ho saps... "La GENERALITAT al TEU COSTAT, NO": "A LA TEVA ESQUENA, se't puja a la Xepa".
Respon
Respon a germán Cancel·la les respostes
Comentari *
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.603575 | curate | {"ca": 0.7528592222915367, "de": 0.0004158868787689748, "pt": 0.0008317737575379496, "en": 0.010293200249532126, "es": 0.22104387606571013, "br": 0.0007278020378457059, "fr": 0.0030151798710750678, "it": 0.006862133499688085, "nl": 0.0034310667498440423, "cs": 0.0005198585984612185} | https://elmon.cat/economia/gestio-fons-europeus-catalunya-sense-marge-centralisme-354942/?replytocom=162468 |
grup-elmon_ca_20230726_0_239268 | Una dona va patir un robatori amb violència a la plaça del Progrés de Terrassa. El lladre la va llençar a terra amb una empenta, li va robar un mòbil i va fugir cames ajudeu-me. Els fets van passar cap a les set del matí. La Policia Local va contactar amb l’afectada una estona després, a l’avinguda d’Àngel Sallent. La jove va fer una descripció tan acurada com va poder del lladre. El marit va fer un seguiment del mòbil i va anar veient per on es movia el lladre, que va ser finalment enxampat en un bar. Els agents dels Mossos li van trobar dos mòbils, el de la denunciant, i un altre. I diversos objectes que van resultar ser dels cotxes que de matinada havien aparegut a Can Boada del Pi amb els vidres trencats. L’individu va ser detingut i avui ha estat posat en llibertat amb càrrecs. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monterrassa.cat/general/marit-rastrejar-mobil-robat-pel-lladre-enxampar-134400/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_62451 | m´han dit q es molt bo
Doncs molt en compte amb aquest noi... és un dels jugadors més increibles que ha donat el futbol argentí als últims anys, i mira que n'ha donat molts. Sense dubte, és el millor jugador que quedava jugant a la lliga argentina, és un fora de sèrie, ho te tot, rapidessa, dibling, molt bon xut, golejador... Si es confirma la noticia l'Atlètico de Madrid pot estar d'enhorabona! Nomès queda Ramon Dario Ocampo, de Velez Sarsfield, respecte a aquestes joves promeses argentines per sortir del pais.
Han dit que és millor que el Messi...
Be, jo ni dic que sigui millor que Messi, però és un jugador que, almenys a mi, m'ha impressionat en els partits que li he vist jugar, i pocs jugadors són capaços de fer-ho. Al Pekerman li estan fotent una pressió de collons per que s'endugui els dos al mundial...
Quan ho demostri a Europa ja en parlarem. I l'atletico és un equip patètic on tot el que hi arriba s'espatlla.
En això tens tota la raó, però potser és millor que arribi a Europa mitjançant un equip no massa gran per adaptar-se, i dintre d'un parell d'anys ja en parlarem...
Crec que els grans booms que van a equips mitjans d'Europa per desprès donar el salt, merda: - D'alessandro - Denilson - Aquell davanter centre argentí que va marxar a Rússia. i uns quants més...
Si, però si vas a un equip gran... Geovanni, Rochemback, Robinho. En canvi fixa't en Ronaldinho (PSG), Rivaldo (Depor) i d'altres. És un risc, a vegades surt be i d'altres malament... De totes formes Fernando Cavenaghi a mi no m'ha semblat mai un jugador espectacular, ni quan estava a River Plate ni molt menys ara al Spartak de Moscou. | 0.85002 | curate | {"ca": 0.9746130030959752, "it": 0.025386996904024767} | |
macocu_ca_20230731_1_571939 | En aquesta Associació hi seran bàsicament els municipis participants i impulsors del projecte; Palafolls, Malgrat, Tordera, Santa Susanna i Blanes però també hi poden entrar altres administracions i localitats properes al riu.
El ple de demà també preveu suspendre les llicències d’obres a l’entorn de l’església i també als sectors del camí del Roig. La intenció és que no s’hi puguin fer obres mentre no s’acaba d’adequar el planejament.
El ple torna a preveure, per tercer mes seguit, el tractament de la moció que presenta el grup de Palafolls en Comú i que reclama que es negociï amb les treballadores que no van superar el procés d’estabilització al setembre del 2020 i que van perdre la plaça. Algunes d’elles van denunciar el consistori i els comuns demanen que es readmetin. La moció s’ha retirat en dues ocasions de l’ordre del dia per diferents motius.
El ple de demà, a més, estrena nova manera de poder seguir-se. Fins ara es podia seguir a través de la ràdio, a través del web d’aquesta emissora i en vídeo a través del Facebook live de Ràdio Palafolls. A partir de demà, també es podrà seguir en vídeo a través de la càmera fixa que enregistra els plens. Aquest senyal serà transmès a través del canal del YouTube de l’Ajuntament de Palafolls. | 0.834952 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_18163 | ADVOCATS CORÇÀ - MÉS GIRONA
LLEAL TULSÀ ASSOCIATS - ADVOCATS Corçà
SALELLAS I ASSOCIATS - ADVOCATS Corçà
TROBI TOTS ELS ADVOCATS DE Corçà
Trobi un llistat de tots els Advocats de la Província de Girona... Advocats Corçà, advocat Corçà, despatxos d'advocats, despatx d'advocats, bufet d'advocats, bufets d'advocats, etc...
TOTS ELS ADVOCATS A Corçà i
TAGS ADVOCATS Corçà
Advocat Corçà
advocat acomiadaments Corçà, actuacions advocat Corçà, administratiu advocat Corçà, administratius advocat Corçà, administratives advocat Corçà, altes advocat Corçà, altres advocat Corçà, amb advocat Corçà, anònimes advocat Corçà, arbitratges advocat Corçà, arrendaments advocat Corçà, assessorament advocat Corçà, associacions advocat Corçà, baixes advocat Corçà, béns advocat Corçà, certificats advocat Corçà, civil advocat, civils advocat, clients advocat, comerç advocat, compravenda advocat, comptable advocat, comunitats advocat, conductors advocat, confecció advocat, constitució advocat, consultoria advocat
Advocats Corçà
Despatx Corçà
Despatxos Corçà
Tags: acomiadaments, actuacions, administratiu, administratius, administratives, altes, altres, amb, anònimes, arbitratges, arrendaments, assessorament, associacions, baixes, béns, certificats, civil, civils, clients, comerç, compravenda, comptable, comunitats, conductors, confecció, constitució, consultoria, contenciosos, contra, contractació, contractes, cooperatives, corte, cotització, d'immobles, dades, davant, declaracions, digital, divorcis, dret, empreses, escriptures, expedients, famÍlia, fet, fiscal, fundacions, gestió, Corçà, horitzontal, impost, informes, inglés, irpf, judicials, laboral, les, limitades, liquidacions, marques, mercantil, mercantils, mobles, model, notícies, object, obtenció, oge, parelles, patents, privades, professional, propietat, recerca, reclamacions, recursos, registrals, registres, reic, representació, responsabilitat, règim, rústics, seguretat, separacions, serveis, social, societats, tacògraf, targeta, targetes, tramitació, transport, treball, tributàries, turisme, urbanisme, urbans, visats | 0.709859 | curate | {"en": 0.08678881388621022, "ca": 0.892960462873674, "id": 0.006750241080038573, "fr": 0.013500482160077145} | http://www.advocatsgirona.com.es/corca/index.html |
oscar-2301_ca_20230418_1_150420 | administració pública (21) economia (5) ajuntaments (5) pressupost (4) tributs i impostos (3) contractació pública (3) contractació (3) ajuts i subvencions (3) 2019 (3) 2018 (3) 2017 (3) taxa (2) medi ambient (2) impostos (2) hisenda (2) gestió (2) execució pressupost (2) estadística (2) eleccions (2) 2016 (2) 2015 (2) subvencions (1) registre (1) personal (1) padró (1) ocupació (1) municipis (1) mapes (1) habitants (1) factura (1) entitats (1) comarques (1) ciutadania (1) cartografia i mapes (1) calendari fiscal (1) atenció ciutadana (1) associacions (1) any (1) alts càrrecs (1) ajuts (1) adreces i telèfons (1) Mostra més
Vista
Descàrrega (43) Taula (42) API (42)
Àmbits transparència
Gestió econòmica (15) Informació institucional i organitzativa (14) Contractes, convenis i subvencions (13) Acció de govern i normativa (8) Catàleg de serveis i tràmits (6) Participació (1) Mostra més
44 conjunts de dades trobats
Ordena per Data modificació Rellevància Nom Ascendent Nom Descendent Popular
fechaModLink sortRelevanceLink conjuntsDadesURLNomAsc conjuntsDadesURLNomDesc conjuntsDadesURLPop
Convocatòries de personal
29/11/2022
Publicació de les dades de convocatòries de proves d’accés a la funció pública local i de concursos per a proveir llocs de treball (l’anunci de convocatòria del procés de selecció /provisió, les bases de la convocatòria, els anuncis oficials al Butlletí oficial de la província i/o al Di... Mostra més
Publicació de les dades de convocatòries de proves d’accés a la funció pública local i de concursos per a proveir llocs de treball (l’anunci de convocatòria del procés de selecció /provisió, les bases de la convocatòria, els anuncis oficials al Butlletí oficial de la província i/o al Diari Oficial de la Generalitat, Llistat d’admesos i exclosos)
CSVConvocatòries de personal
Registre de funcionaris habilitats de l’ens
29/11/2022
D'acord a la normativa vigent, la ciutadania té dret a comprovar o conèixer si la persona que l'atén en una administració pública és un funcionari habilitat. Les dades mostrades permeten veure el personal habilitat a tal efecte per part de l’ens, i que s’ha inscrit al Registre de funcio... Mostra més
D'acord a la normativa vigent, la ciutadania té dret a comprovar o conèixer si la persona que l'atén en una administració pública és un funcionari habilitat. Les dades mostrades permeten veure el personal habilitat a tal efecte per part de l’ens, i que s’ha inscrit al Registre de funcionaris Habilitats.
CSVRegistre de funcionaris habilitats de l’ens
×
API de dades de CKAN
L'API de la plataforma de Dades Obertes està pensada per reutilitzar les dades disponibles i facilitar l'accés al catàleg de dades, l'obtenció d'informació d'un conjut de dades, així com les distribucion associades i les seves dades.
Exemples de consultes a l'API :
Obtenció de les dades de la distribució:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/action/datastore_search?resource_id=c633d5e6-b3b4-4ca1-8fc6-9e7c049c1e29&filters={"CODI_ENS":"806360009"}
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/aoc/action/odata/c633d5e6-b3b4-4ca1-8fc6-9e7c049c1e29?$format=json&$q={"CODI_ENS":"806360009"}
Obtenció de les metadades del conjunt de dades:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/aoc/action/package_show?id=registre-de-funcionaris-habilitats
Llistat del conjunt de dades de l'ens:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/3/action/package_search?fq=organization%3A%28global+OR+castelloli%29&rows=10&start=0&sort=metadata_modified desc
Podeu obtenir més informació a la documentació de la API de dades i la DataStore.
Registre de convenis de col·laboració i cooperació
29/11/2022
Es publica la informació detallada del registre de convenis de col·laboració i cooperació, que té com a funció:
• Publicitar els convenis i acords subscrits per la Generalitat de Catalunya amb l'Estat, altres comunitats autònomes, òrgans constitucionals o estatutaris, ens públics... Mostra més
Es publica la informació detallada del registre de convenis de col·laboració i cooperació, que té com a funció:
• Publicitar els convenis i acords subscrits per la Generalitat de Catalunya amb l'Estat, altres comunitats autònomes, òrgans constitucionals o estatutaris, ens públics d'altres estats o organismes internacionals, administracions locals, universitats públiques, col·legis professionals o corporacions de dret públic, i persones físiques o jurídiques privades i els encàrrecs de gestió subscrits per la Generalitat de Catalunya.
• Emetre informes en relació amb els protocols, convenis i acords que signa el Govern, l’Administració i el sector públic de la Generalitat de Catalunya prèviament a la signatura
• Publicitar els convenis i encàrrecs de gestió subscrits per l’Administració local a Catalunya.
Concretament al conjunt de dades es pot consultar la informació relativa als convenis i encàrrecs de gestió subscrits pels subjectes obligats a partir de l’1 de juliol de 2015 en aplicació de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
CSVRegistre de convenis de col·laboració i cooperació
×
API de dades de CKAN
L'API de la plataforma de Dades Obertes està pensada per reutilitzar les dades disponibles i facilitar l'accés al catàleg de dades, l'obtenció d'informació d'un conjut de dades, així com les distribucion associades i les seves dades.
Exemples de consultes a l'API :
Obtenció de les dades de la distribució:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/action/datastore_search?resource_id=8747a24f-aa98-4a7e-938a-df81cc16769a&filters={"CODI_ENS":"806360009"}
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/aoc/action/odata/8747a24f-aa98-4a7e-938a-df81cc16769a?$format=json&$q={"CODI_ENS":"806360009"}
Obtenció de les metadades del conjunt de dades:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/aoc/action/package_show?id=registre-de-convenis-de-col-laboracio-i-cooperacio
Llistat del conjunt de dades de l'ens:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/3/action/package_search?fq=organization%3A%28global+OR+castelloli%29&rows=10&start=0&sort=metadata_modified desc
Podeu obtenir més informació a la documentació de la API de dades i la DataStore.
Dades generals de l'ens
29/11/2022
Aquest conjunt de dades disposa de la informació general sobre ens els locals disponible a la font MUNICAT del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya.
CSVDades generals de l'ens
×
API de dades de CKAN
L'API de la plataforma de Dades Obertes està pensada per reutilitzar les dades disponibles i facilitar l'accés al catàleg de dades, l'obtenció d'informació d'un conjut de dades, així com les distribucion associades i les seves dades.
Exemples de consultes a l'API :
Obtenció de les dades de la distribució:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/action/datastore_search?resource_id=ab53cbf3-a439-4f59-a2f5-658bee1994e5&filters={"CODI_ENS":"806360009"}
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/aoc/action/odata/ab53cbf3-a439-4f59-a2f5-658bee1994e5?$format=json&$q={"CODI_ENS":"806360009"}
Obtenció de les metadades del conjunt de dades:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/aoc/action/package_show?id=iio-ii-dades-generals-ens
Llistat del conjunt de dades de l'ens:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/3/action/package_search?fq=organization%3A%28global+OR+castelloli%29&rows=10&start=0&sort=metadata_modified desc
Podeu obtenir més informació a la documentació de la API de dades i la DataStore.
Dades d'e-Administració de l'ens
29/11/2022
Conjunt de dades que recullen l'estat de l'administració electrònica (a nivell d'ús de mitjans electrònics), la transparència, l'accés a la informació pública i el bon govern. Les dades són recollides anualment mitjançant treball de camp que realitza el Consorci AOC.
CSVDades d'e-Administració de l'ens
×
API de dades de CKAN
L'API de la plataforma de Dades Obertes està pensada per reutilitzar les dades disponibles i facilitar l'accés al catàleg de dades, l'obtenció d'informació d'un conjut de dades, així com les distribucion associades i les seves dades.
Exemples de consultes a l'API :
Obtenció de les dades de la distribució:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/action/datastore_search?resource_id=2dd896a1-3d81-4c31-92d8-ab17a1fc5199&filters={"CODI_ENS":"806360009"}
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/aoc/action/odata/2dd896a1-3d81-4c31-92d8-ab17a1fc5199?$format=json&$q={"CODI_ENS":"806360009"}
Obtenció de les metadades del conjunt de dades:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/aoc/action/package_show?id=iio-ii-dades-eadministracio-ens
Llistat del conjunt de dades de l'ens:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/3/action/package_search?fq=organization%3A%28global+OR+castelloli%29&rows=10&start=0&sort=metadata_modified desc
Podeu obtenir més informació a la documentació de la API de dades i la DataStore.
Tramitació de pressupostos plantilles, i relació de llocs de treball
29/11/2022
Conjunt de dades que facilita informació sobre pressupostos, plantilles de personal i relació dels llocs de treballs que l'ens ha publicat als diaris oficials corresponents. La sèrie temporal s'inicia amb dades de l'any 2017 (fins a l'actualitat).
CSVTramitació de pressupostos plantilles, i relació de llocs de treball
×
API de dades de CKAN
L'API de la plataforma de Dades Obertes està pensada per reutilitzar les dades disponibles i facilitar l'accés al catàleg de dades, l'obtenció d'informació d'un conjut de dades, així com les distribucion associades i les seves dades.
Exemples de consultes a l'API :
Obtenció de les dades de la distribució:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/action/datastore_search?resource_id=572b66e6-a353-4973-b307-558ce10b59a4&filters={"CODI_ENS":"806360009"}
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/aoc/action/odata/572b66e6-a353-4973-b307-558ce10b59a4?$format=json&$q={"CODI_ENS":"806360009"}
Obtenció de les metadades del conjunt de dades:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/aoc/action/package_show?id=ge-p-pressupostos-i-plantilles
Llistat del conjunt de dades de l'ens:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/3/action/package_search?fq=organization%3A%28global+OR+castelloli%29&rows=10&start=0&sort=metadata_modified desc
Podeu obtenir més informació a la documentació de la API de dades i la DataStore.
Contractes publicats en el Perfil de Contractant (servei AOC - històric)
29/11/2022
Conjunt de dades que mostra tota la activitat històrica (fins a 5 anys) de la contractació pública associada al perfil del contractant, Servei desenvolupat pel Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, prestat al món local mitjançant el Consorci AOC.
CSVContractes publicats en el Perfil de Contractant (servei AOC - històric)
×
API de dades de CKAN
L'API de la plataforma de Dades Obertes està pensada per reutilitzar les dades disponibles i facilitar l'accés al catàleg de dades, l'obtenció d'informació d'un conjut de dades, així com les distribucion associades i les seves dades.
Exemples de consultes a l'API :
Obtenció de les dades de la distribució:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/action/datastore_search?resource_id=7448c675-8880-464e-9980-1b92119e59c8&filters={"CODI_INE10":"806360009"}
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/aoc/action/odata/7448c675-8880-464e-9980-1b92119e59c8?$format=json&$q={"CODI_INE10":"806360009"}
Obtenció de les metadades del conjunt de dades:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/aoc/action/package_show?id=css-rc-contractes-pscp
Llistat del conjunt de dades de l'ens:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/3/action/package_search?fq=organization%3A%28global+OR+castelloli%29&rows=10&start=0&sort=metadata_modified desc
Podeu obtenir més informació a la documentació de la API de dades i la DataStore.
Convocatòries de subvencions i ajuts
29/11/2022
Relació de les convocatòries de les subvencions i els ajuts públics del món local (amb origen CIDO de Diputació de Barcelona), que estiguin previstes durant l’exercici pressupostari, amb indicació de l’objecte o la finalitat i les condicions per ser-ne beneficiari. Inclou informació del... Mostra més
Relació de les convocatòries de les subvencions i els ajuts públics del món local (amb origen CIDO de Diputació de Barcelona), que estiguin previstes durant l’exercici pressupostari, amb indicació de l’objecte o la finalitat i les condicions per ser-ne beneficiari. Inclou informació dels darrers 5 anys.
CSVConvocatòries de subvencions i ajuts
×
API de dades de CKAN
L'API de la plataforma de Dades Obertes està pensada per reutilitzar les dades disponibles i facilitar l'accés al catàleg de dades, l'obtenció d'informació d'un conjut de dades, així com les distribucion associades i les seves dades.
Exemples de consultes a l'API :
Obtenció de les dades de la distribució:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/action/datastore_search?resource_id=b39a563c-3b96-4e64-a856-e313458f3dad&filters={"CODI_ENS":"806360009"}
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/aoc/action/odata/b39a563c-3b96-4e64-a856-e313458f3dad?$format=json&$q={"CODI_ENS":"806360009"}
Obtenció de les metadades del conjunt de dades:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/aoc/action/package_show?id=cc-c-convocatories-subvencions-i-ajuts
Llistat del conjunt de dades de l'ens:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/3/action/package_search?fq=organization%3A%28global+OR+castelloli%29&rows=10&start=0&sort=metadata_modified desc
Podeu obtenir més informació a la documentació de la API de dades i la DataStore.
Ordenances reguladores i reglaments
29/11/2022
Les ordenances reguladores i els reglaments són normes de caràcter general, que regulen tant els serveis com el funcionament i l’estructura organitzativa del propi ens. En aquest conjunt de dades es recullen les normes aprovades pels ens locals i, -en el cas de les normes que hagin esta... Mostra més
Les ordenances reguladores i els reglaments són normes de caràcter general, que regulen tant els serveis com el funcionament i l’estructura organitzativa del propi ens. En aquest conjunt de dades es recullen les normes aprovades pels ens locals i, -en el cas de les normes que hagin estat modificades-, els textos consolidats de les mateixes.
CSVOrdenances reguladores i reglaments
×
API de dades de CKAN
L'API de la plataforma de Dades Obertes està pensada per reutilitzar les dades disponibles i facilitar l'accés al catàleg de dades, l'obtenció d'informació d'un conjut de dades, així com les distribucion associades i les seves dades.
Exemples de consultes a l'API :
Obtenció de les dades de la distribució:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/action/datastore_search?resource_id=4597729c-7325-4525-bada-65c74dfd8877&filters={"CODI_ENS":"806360009"}
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/aoc/action/odata/4597729c-7325-4525-bada-65c74dfd8877?$format=json&$q={"CODI_ENS":"806360009"}
Obtenció de les metadades del conjunt de dades:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/aoc/action/package_show?id=agn-n-ordenances-reguladores-i-reglaments
Llistat del conjunt de dades de l'ens:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/3/action/package_search?fq=organization%3A%28global+OR+castelloli%29&rows=10&start=0&sort=metadata_modified desc
Podeu obtenir més informació a la documentació de la API de dades i la DataStore.
Actes del Ple
28/11/2022
La majoria de les decisions més rellevants que es porten a terme en un ens es prenen a les sessions plenàries, ja que el Ple és l'òrgan de màxima representació política de la ciutadania. Aquest conjunt de dades recull tots els acords presos en les sessions del Ple de l’ens local, amb l’... Mostra més
La majoria de les decisions més rellevants que es porten a terme en un ens es prenen a les sessions plenàries, ja que el Ple és l'òrgan de màxima representació política de la ciutadania. Aquest conjunt de dades recull tots els acords presos en les sessions del Ple de l’ens local, amb l’adopció prèvia de les mesures que correspongui per garantir el compliment de les normes sobre protecció de dades personals.
Així mateix, en virtut del que disposa la normativa de protecció de dades personals, en la redacció de l’acta, el/la secretari/ària de la corporació haurà d’evitar recollir dades o informacions personals incloses incidentalment en les intervencions dels regidors però que no siguin substancials o necessàries per donar sentit a la seva intervenció, ja que en la redacció de l’acta també s’han de respectar els principis de la normativa de protecció de dades, entre els quals, hi figura el de minimització, pel qual només es poden tractar les dades personals quan siguin adequades, pertinents i no excessives.
CSVActes de Ple
×
API de dades de CKAN
L'API de la plataforma de Dades Obertes està pensada per reutilitzar les dades disponibles i facilitar l'accés al catàleg de dades, l'obtenció d'informació d'un conjut de dades, així com les distribucion associades i les seves dades.
Exemples de consultes a l'API :
Obtenció de les dades de la distribució:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/action/datastore_search?resource_id=b5d370d0-7916-48b6-8a69-3c7fa62a1467&filters={"CODI_ENS":"806360009"}
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/aoc/action/odata/b5d370d0-7916-48b6-8a69-3c7fa62a1467?$format=json&$q={"CODI_ENS":"806360009"}
Obtenció de les metadades del conjunt de dades:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/aoc/action/package_show?id=agn-ag-actes-de-ple
Llistat del conjunt de dades de l'ens:
http://dadesobertes.seu-e.cat/api/3/action/package_search?fq=organization%3A%28global+OR+castelloli%29&rows=10&start=0&sort=metadata_modified desc | 0 | curate | {"ca": 0.7150319891999766, "es": 0.004578270822327875, "fr": 0.022539179432998768, "de": 0.0005282620179609086, "en": 0.24628749192933028, "pt": 0.005047837060515349, "gl": 0.005986969536890298} | https://seu-e.cat/ca/web/castelloli/dades-obertes/-/dadesobertes/showConjuntsDadesByTag?p_auth=QDuoAn1e |
naciodigital_ca_20220331_0_454018 | La conferència, que es va fer ahir dijous, dia 26 de març a les 20.00h la Sala de la Columna, va ser presidida per l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, i va comptar amb la participació de la presidenta CCAPAC (Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya), Mercè Rey, i el coordinador CCAPAC del Bisbat de Vic, Jordi Ordeig.
Mercè Rey va explicar que la confederació que presideix està al servei de les AMPES i defensa els drets dels pares i mares de les escoles cristianes de Catalunya. Rey també va explicar que l’entitat organitza actes com el d’aquesta conferència, en el qual va agrair la col•laboració de l’Ajuntament de Vic.
Per la seva banda, Jordi Ordeig va destacar que l’educació “és un element que s’ha de compartir entre les escoles, la societat i les institucions”, i va explicar que les escoles de Vic i les AMPES de Vic són un exemple de suma d’esforços per a l’educació i la transmissió de valors.
La conferència de Francesc Torralba, va definir l’esforç com “el millor llegat que podem donar als nostres fills i alumnes” i va expressar que “es tracta d’un valor que des del món educatiu es veu molt migrat en la mainada”. Tot seguit, Torralba va analitzar les barreres existents a la nostra societat i que impedeixen que l’esforç es vegi com un valor positiu: el desenvolupament tecnològic, que “atrofia el sentit de l’esforç per la facilitat amb què podem obtenir tota mena de coses”; la societat de la hiperabundància i el paternalisme; la no existència de límits, que minva l’educació en l’esforç; el sistema educatiu vigent, que ha de tendir a “la màxima inclusió amb l’aspiració a la màxima excel•lència”; i els arquetips existents als mitjans de comunicació.
Un cop exposades les dificultats, Torralba va oferir idees que poden servir per educar en el sentit de l’esforç com a valor: introduint contrarietats als fills i als alumnes, que puguin assumir en funció de les seves capacitats; generar-los confiança; fer visibles les figures o arquetips de l’esforç; un sistema educatiu exigent i “l’estimulació de l’esforç en ocasió de la crisi, ja que es poden treballar valors com l’austeritat i la sobrietat”. Així doncs, Torralba va definir l’element conjuntural de la crisi actual com una altra eina per fomentar l’esforç en el seu sentit més clar de virtut.
Per cloure, l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, va esmentar el model Vic de les escoles de la ciutat com una eina “que treballa per una ciutat més justa” i va fer una crida a tots els agents socials “per tenir una ciutat educadora”. Vila d’Abadal, finalment, va posar la vida de la pagesia, de tradició a la comarca d’Osona, com un exemple d’esforç “que s’ha de conservar i fomentar”.
Francesc Torralba (Barcelona, 1967) va néixer a Barcelona el 15 de maig de 1967. Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona i teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya. Posteriorment va ampliar estudis a la Universitat de Copenhaguen. També va realitzar la llicenciatura en Teologia (1993).
Ha rebut diferents premis d’assaig en llengua catalana i ha publicat més de 40 llibres de filosofia sobre temes molt variats. En l’actualitat és professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i imparteix cursos i seminaris en moltes altres universitat d’Espanya i de Sud Amèrica. Actualment és director de la Càtedra Ethos d’ètica aplicada a la Universitat Ramon Llull. És vicepresident de la Societat Hispànica d’Amics de Soeren Kierkegaard (SHAK). | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/12993/francesc-torralba-proposa-reflexio-fomentar-esforc-entre-joves-infants |
mc4_ca_20230418_11_551254 | La meva classe: Enllaços que no funcionen...
Enllaços que no funcionen...
No sé si darrerament heu accedit a algun enllaç de la web del CNICE (Centro de Información y Comunicación Educativa) del MEC (Ministerio de Educación y Ciencia) de tota la vida però ja no funcionen...
El fantàstic "ministerio" ara ha passat a ser el Ministerio de Educación, Política Social y Deporte, o sigui, el MEPSYD. El CNICE ara ha passat a dependre d'un tal Instituto Superior de Formación y Recursos en Red para el Profesorado, és a dir ISFTIC (encara que no s'hi assembli).
La nova URL d'accès ha canviat a una cosa com: http://www.isftic.mepsyd.es/formacion/enred/ de manera que els enllaços a activitats i materials han quedat penjats per tots aquests canvis, els vells enllaços han deixat de funcionar i el que és pitjor, no han estat redireccionats enlloc...
Per tant tota la feina feta s'haurà de tornar a fer!!! I de moment haureu de disculpar les molèsties!! !
Espero que no tornin a canviar els noms dels Ministeris tan alegrement o ens farem un embolic tots plegats.
serni ha dit...
Maria soc el Serni de 1rC
jo i l'Isma ja hem fet les fotos,
aviat l'acabarem.
gràcies per pugar-me un punt.
no he fet faltes per que tinc la
meva mare al costat i no em deixa
fer faltes.
28 de gener de 2009 a les 21:22
ola maria jo si k fai faltes xk no i a la meva mare al costat pero nomes es per demanarte una pregunta:
-jo no tinc power point i no puc fer el treball de tecno, i el power point no mel puc baixar d'en lloc , com ho faig? ?
si ho sas enviamo per correu plis es: [email protected] ! !
s'agraeix molt
18 de febrer de 2009 a les 15:59
Recursos 2n ESO
Recursos 3r ESO
La meva classe I
Atenció domiciliària de diversitat (4t ESO)
La meva classe - Fitxes
Aula Oberta IES Ribera del Sió
Els meus instituts
IES-SEP Guindàvols - Lleida
IES Francesc Ribalta - Solsona
IES Ribera del Sió - Agramunt
Diccionari Anglès-Espanyol-Francès
Traductor GENCAT (Cat-Cast-Eng-Fra)
Proyecto Newton - UD (cnice)
Recursos TIC de l'àrea de Tecnologia
Libros Vivos SM Tecnologia
MUD Tecnologia XTEC
Tecnologia (IES Salvador Espriu)
Tecnologia - Manual Bàsic (cnice)
Recursos Flash CNICE
Technology Discovery School
Atlas Geogràfic
Retallables I
Retallables II
Retallables III
Retallables IV
Làmines de "El Mundo"
Galeria ClipArt
TV, Radio, cine, prensa, publicidad (cnice)
Design & Technology - BBC GCSE
Generador de Caceres del Tresor
Generador d'activitats Hot Potatoes 5
Puzzlemaker (Discovery School)
Generador de diagrames Gliffy
Generador exercicis de matemàtiques (IES La Mallola)
Generador exercicis de matemàtiques (Toomates)
Altres llocs de tecno
TecnoWeb (D. Caparrós)
Suport TIC (F. Solans)
Aula de Tecnologia (X. Rosell)
El racó de la Tecnologia (J. Busquets)
Tecnologia (Moodle Extremadura)
Proyecto EATS (L. González)
Blog de Tecnologia (Raul)
Internet i la tecnologia a secundària
Blocs dels STAC
Bloc de l'XTAC
Recursos SATI
Kampus Aules Obertes
Xarxa Aules Obertes
Consells Fantàstics
No més números 90X
PDF Hammer (editor PDF)
Estudiar a examen
Taller de la SIDA
Recursos per millorar la caligrafia
Ciencias de la tierra y el medio ambiente (Libro Digital)
Curiosikid (web d'experiments)
Noves tecnologies per a les ciències
Visita virtual EDAR Balaguer
CTMA 2n BATX
Visual i Plàstica (English) | 0.537346 | curate | {"ca": 0.5665625, "es": 0.258125, "fr": 0.0146875, "ia": 0.0046875, "ec": 0.0053125, "pt": 0.024375, "it": 0.0440625, "de": 0.0109375, "en": 0.07125} | http://lamevaclasse.blogspot.com/2008/12/enllaos-que-no-funcionen.html |
macocu_ca_20230731_6_312967 | Més públic i creació d’una fan zone, novetats del Benidorm Fest 2023
TVE deixarà entrar més públic per presenciar en directe les gales del Benidorm Fest 2023, i l’Ajuntament de la ciutat habilitarà una fan zone, en què hi haurà pantalles gegants per seguir les eliminatòries. Benidorm, a més, tindrà un passeig de les estrelles, a l’estil del que hi ha a Hollywood. Són les principals novetats de la pròxima edició del certamen, en què s’escollirà la representació espanyola al Festival d’Eurovisió de 2023. Pel que fa a l’aforament del Palau d’Esports l’Illa, TVE es va veure obligada a respectar els protocols de prevenció de la covid-19; però de cara a 2023, segons explica la direcció del Palau, el Benidorm Fest podria triplicar l’aforament de la primera edició. Enguany van presenciar en directe les gales 1.000 persones a la grada i 700 a peu de pista. El Palau, però, pot acollir fins a 8.000 espectadors asseguts, més els que puguin cabre a peu de pista. Finalment, i a iniciativa de RTVE, Benidorm estrenarà una mena de passeig de la Fama, en què quedaran registrats els noms de tots els artistes guanyadors del Benidorm Fest. Tot i que encara no se n’ha decidit la ubicació definitiva, TVE explica que el nou espai segurament s’habilitarà al passeig Marítim de la platja de Llevant.
L’Ajuntament de Benidorm ha fet una valoració molt positiva de la repercussió del certamen. Així, per exemple, l’ocupació hotelera va arribar al 60% en plena temporada baixa. En declaracions a TVE, Jesús Carrobles, regidor de Festes, Festivals i Esdeveniments de Benidorm, també ha fet un bon balanç de la injecció econòmica que ha suposat la Pre per a la ciutat, tot i que no n’ha detallat els números. El compromís inicial de TVE amb l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana era organitzar el Benidorm Fest fins al 2024; tot i que no es descarta que el contracte s’amplïi a causa de l’èxit de la convocatòria. | 0.873352 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_2_37647 | Amb la greu situació econòmica en la que es troba el país, hi ha una dada que potser ha passat desapercebuda a la nostra ciutat i que crec és important que coneguin els olotins. Segons dades oficials fetes públiques pel nostra ajuntament, el número de immigrants a Olot durant l’any 2011 era de 6.938 persones, però el més curiós, malgrat la que esta caient, és que l’Any 2012 aquest número va pujar a 6.984 persones.
Aquesta proporció situa Olot, amb més d’un 20% d’Immigració oficial (no oblidem que lògicament els “sense papers” no estan comptabilitzats aquí), a una de les capitals de comarca catalanes capdavanteres pel que fa al percentatge de nouvinguts.
Aquest fet penso que hauria de fer reflexionar a algú, especialment quan acaba de sortir a la llum la noticia de que a les comarques gironines, per primer cop des de 1.971 es perd població. És a dir, que en una situació de crisi extrema com la que ens hi trobem, sense veure cap llum d’esperança a l’horitzó, resulta que molts olotins comencen a preparar les maletes per marxar a l’estranger a buscar feina i resulta que aquí, a Olot, a casa nostra, la immigració segueix augmentant. Viure per veure !.
No és el lloc adequat per establir responsables que, sens dubte, tenen noms i cognoms, de la invasió que hem sofert a Catalunya durant els darrers anys, però del que estic convençut, és que tot aixo és conseqüència directa de l’anomenada “globalització” i dels plans fonamentats en la “multiculturalitat”, com el que es va aplicar a Olot a l’època socialista i com el que acaba d’aprovar recentment el nostre consistori per unanimitat, amb l’honrosa excepció de Plataforma per Catalunya. Sabem que dir això és 100% políticament incorrecte, però algú ho ha de dir.
El deure de PxC a Olot, com a tercera força política municipal, és demanar un millor control de la immigració. Aixo és ser responsables, tindre sentit comú, defensar la gent de casa, defensar la teva identitat, les teves arrels, la teva terra, les tradicions, la cultura, i moltes altres coses per a les quals ens han escollit molts olotins. I és que les xifres no enganyen…per molt que parlin els vividors de la “casta” que ens han portat on estem ara.
Més notícies
About Author
(3) Comentaris
Raül Massanella
4 de juliol de 2013 at 9:34
És lamentable haver de llegir un article d’opinió del portaveu i regidor de PxC a Olot. Deixant a part les seves opinions sobre l’augment de la població nouvinguda a la nostra ciutat (aquest seria un altre debat, que caldria aprofundir amb més dades com ara l’origen dels nouvinguts, el reagrupament familiar, etc. ), el que vull amb aquest escrit és criticar l’ús que fa de la llengua catalana el senyor Mulleras (sic). Com pot defensar “els de casa” quan maltracta la nostra llengua d’aquesta manera? Ell que es qualifica de català, hauria de fer un esforç per aprendre la nostra llengua i parlar-la i escriure-la amb qualitat. I no s’hi val a dir que ell va rebre el seu ensenyament en castellà; jo també, i això no m’ha impedit, com tantes i tantes persones, aprendre bé la nostra llengua, fins i tot de molt grans. Com a prova, les persones inscrites als cursos de català que ofereix l’Oficina de Català d’Olot, moltes de les quals són persones grans que també van rebre ensenyament en castellà i ara aprenen català.. El seu escrit vulnera les més elementals normes de la gramàtica: ús de la ç davant de e (desaperçebuda); absència de criteri en l’ús del punt en els anys (1.971, però abans 2012); masculins en -a (nostra ajuntament); sense accents (esta caient) o mal utilitzats (lógicament); ús totalment incorrecte dels relatius (en la que es troba); expressions castellanes (la que està caient), i un llarg etcètera. Per altra banda, desconeix les eines ofimàtiques més elementals quan no és capaç ni d’utilitzar el corrector ortogràfic del català del seu ordinador, eina que tots els alumnes coneixen i fan servir per evitar les faltes. En canvi, sí que han après català milers de persones nouvingudes que han decidit venir a Catalunya a viure i treballar i que ha destinat part del seu temps a aprendre la nostra llengua. També la llengua castellana, és clar. Senyor Mulleras 8sic), no hi ha més cera que la que crema!
Demano perdó al Sr. Raül Massanella per si s´ha sentit ofés per les meves faltes d´ortografia al escriure ràpidament aquest article en llengua catalana. Si serveix d´excusa he viscut bastants anys fora de Catalunya i evidentment quan nosaltres varem estudiar no ho feiem en català. De qualsevol forma crec que faig un esforç en apendre a escriure sense faltes. Espero que no hi hagi molts “inquisidors” com vosté que em tregui les ganes. Per cert pensava que vosté era catalanista…dons així no fa un gran favor a la gent que s´esforça per la nostra llengua. Cordialment. Ignasi Mulleras
Ferran
5 de juliol de 2013 at 10:16
Doncs si ens sentim ofesos que algú com vostè doni carnets de catalans de 1a i de 2a, de qui és l’immigrant i qui no ho és, de qui és “aborigen” i qui no, de qui treu feina a qui… Segurament la gent que marxa a fora té uns estudis i un tipus de feina que no troba aquí i la gent que ve aquí treballa en feines que no necessiten cap estudi. Tan de bo no haguem de marxar mai nosaltres a buscar feina a un altre lloc!
Pel que fa a la crítica al catalanisme, a diferència del seu grup, el catalanisme mai a diferenciat (si ho ha fet, és una minoria) entre catalans d’aqui i de fora, per tant, tots som un sol poble: tant si vivim a l’Hospitalet com a Olot. Això es va representar bastant al Concert del Camp nou, amb molta transversalitat de gent i d’artistes d’arreu. | 0.861646 | curate | {"ca": 0.9756625202812331, "en": 0.003244997295835587, "it": 0.002523886785649901, "pt": 0.013701099693528033, "fr": 0.002163331530557058, "id": 0.0027041644131963224} | http://www.elgarrotxi.cat/21083 |
mc4_ca_20230418_10_215539 | Edición del lunes, 09 abril 1984, página 11 - Hemeroteca - Lavanguardia.es
Edición del lunes, 09 abril 1984, página 11
LUNES, 9 ABRIL 1984 LA VANGUARDIA S’han creat 1O1.8()O noves places escolars. R Shan constntt 26 noves escoles, 75 estan efl.COflStI’UCCiÓ i 46 en projecte. EIs centres privats deducació especial re- ben U1 subvenció de.! 70 i)e1 cent. E Per la niodernització de I’escola, s’ha in troduit el vídeo i la infornitica com a element pedagógic auxiliar. S’han destinat més de 8(X) milións de pes setes a cursos de reciclatge per a profcssors. U S’han destinat 514 rnilions de pessetes per a millorar les insta1lacions d’escoles arnb deficincies. Potenciar Yestabliment de Ilars d’infants i oferir progressivament la gratuttat del parvulari a partir deis tres anys. U Crear 100.000 noves places escolars. U Potenciar l’eiisenyament de l’educació fí sica, música. pkistica i idiomes. U Escolarització i tractarnent deis infants amb dificultats físiques, psíquiques i sen- sorials.. Potenciar la formació professional i els ensenyarnents artístics. U Arnpliació de la xarxa de centres cació permanent daduIts.a Renovació. de les estructures universit&ies. U Creació deis serveis comarcais d’ensenya ineiit i constitució deis Conselis Comarcais d’ EducaCió. lÉs D efensem i propugnem un sistemapluralista d ensenyament, que ga ranteixi la llibertat de .creació 1 clirec ció d’escoles, la llibertat deis pares d’elegir el centre —públic o privat— que voten per als seus fills, assegu ¡ rant per a tothom la gratuitat des —deis tres fins als setze anys Qué hem fet. . Qué tarem. 11 1 PARAuLEs, No. FÉTs. CONVERGÉNCIA 1 UNIÓ M 1 FÁREM! | 0.754318 | curate | {"es": 0.08395061728395062, "en": 0.1117283950617284, "ca": 0.7771604938271605, "fr": 0.020987654320987655, "ro": 0.006172839506172839} | http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1984/04/09/pagina-11/32832773/pdf.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_183081 | Ens podem posar a 4 punts del Madrid,hem de guanyar com sigui,tot i que el partit és dificil. Aposote: 1-2 S'avançara el Sevilla peró el Vila-real remuntarà. Per cert,ahir a La Sexta van dir que dónarien el partit del Vila-real de hui a les 19.
Espero que guanyi el Sevilla, i crec que això passarà. | 0.696953 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_1800 | Absolt l’acusat de magrejar una adolescent a prop de la plaça de Braus d’Olot - Ràdio Olot
amb Ràdio Olot 4:41
Absolt l’acusat de magrejar una adolescent a prop de la plaça de Braus d’Olot
L’Audiència de Girona no es creu la menor. Subratlla que va explicar diferents versions dels tocaments i que en algunes el processat “hauria de tenir un mínim de quatre mans” per fer-los.
Imatge de l’acusat durant el judici (ACN)
“La Sala considera que el relat de la menor no supera el test de credibilitat”. Ras i curt. A l’hora de sentenciar el cas, l’Audiència de Girona no es creu la denunciant. I per això, absol l’acusat del delicte d’abús sexual. El jutge, a més, també se sorprèn que, “veient tantes incongruències”, les psicòlogues asseguressin al judici que el relat de la menor era creïble. L’acusat s’enfrontava a 8 anys de presó per abús sexual, a passar-se’n 10 més en llibertat vigilada i a haver de pagar una indemnització de 1.500 euros.
La versió de la noia
Els fets que el van portar a judici es remuntaven a la nit de Sant Joan del 2017. Segons sostenia la fiscalia, cap a quarts d’una de la matinada, el processat passejava el gos per la zona de la plaça de Braus d’Olot quan va trobar-se amb l’adolescent. Una noia que, aleshores, tenia 13 anys.
L’acusació relatava que, després de cridar-li l’atenció, l’home va agafar la menor per darrere, la va immobilitzar, li va tocar el cul i li va magrejar els pits per sota de la roba. Durant el judici, però, el processat va negar tots els càrrecs.
La versió de l’acusat
La versió de l’home, veí de la ciutat d’Olot, diu que aquella nit va ser l’adolescent qui se li va apropar per demanar-li si tenia foc. I que quan ell li va dir que no fumés i li va retreure que tingués un porro de marihuana a les mans, la menor es va encabritar i se’n va anar amenaçant-lo. Poc després, els Mossos d’Esquadra el van detenir.
La sentència no és ferma i en un termini de deu dies s’hi pot presentar recurs d’apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). | 0.808587 | curate | {"ca": 0.955, "es": 0.0395, "en": 0.0055} | http://www.radiolot.cat/noticies/laudiencia-absol-lacusat-de-magrejar-una-adolescent-a-prop-de-la-placa-de-braus-dolot/ |
macocu_ca_20230731_3_420945 | Establiments col·laboradors
Aquests establiments ofereixen descomptes o altres avantatges als socis protectors dels Bordegassos, presentant-hi el carnet.
Av. de Jaume Balmes, 20
10% de descompte
Menú setmanal 7€ (1er, 2on i postres, de Dl. a Dv. no festius) Menú cap de setmana i festius 15€ (pollastre + patates + croquetes + refresc 2L)
Primera visita gratuïta, 5% en tots els procediments.
Automòbil
Talleres La Unión
Rambla de la Torre de l'Onclet, 7
15% descompte en filtres, oli, pastilles de fre i amortidors; 10% descompte en kit de distribució i embragatge; 5% descompte en mà d’obra
Ensenyament
Idiomes Supernova
Rambla Principal 20 / Manuel Tomàs 1
10% descompte en cursos d'idiomes del setembre al juny
Ronda Ibèrica, 60
Quota mensual de 33,59€
Saphira Dive
10% de descompte en els bateigs, curs OWD (open water diver) i Bubblemaker (és el programa per a nenes de 8-10 anys que es fa en piscina) | 0.627808 | curate | {"ca": 0.7328072153325818, "es": 0.14768883878241262, "fr": 0.0552423900789177, "pt": 0.005636978579481398, "en": 0.058624577226606536} | |
mc4_ca_20230418_11_3404 | Alumnes de Polònia, Xipre i d’Itàlia participen aquesta setmana en un intercanvi a l’escola Circell de Moja dins del projecte Erasmus — Ajuntament d'Olèrdola
Alumnes de Polònia, Xipre i d’Itàlia participen aquesta setmana en un intercanvi a l’escola Circell de Moja dins del projecte Erasmus
Alumnes de Polònia, Xipre i d’Itàlia participen aquesta setmana en un intercanvi a l’escola Circell de Moja dins del projecte Erasmus Els divuit alumnes estan acollits fins divendres en cases de famílies de l’escola Circell i comparteixen sortides i activitats a l’escola http://www.olerdola.cat/news/alumnes-de-polonia-xipre-i-d2019italia-participen-aquesta-setmana-en-un-intercanvi-a-l2019escola-circell-de-moja-dins-del-projecte-erasmus http://www.olerdola.cat/news/alumnes-de-polonia-xipre-i-d2019italia-participen-aquesta-setmana-en-un-intercanvi-a-l2019escola-circell-de-moja-dins-del-projecte-erasmus/@@download/image/PreentacióErasmus1.JPG
Els divuit alumnes estan acollits fins divendres en cases de famílies de l’escola Circell i comparteixen sortides i activitats a l’escola
En un àgil , divers i representatiu acte, aquest dilluns al matí el Local Nou de Moja ha acollit la benvinguda als alumnes de Polònia, Xipre i d’Itàlia que fins divendres participen en un intercanvi a l’escola Circell de Moja dins del programa Erasmus Plus. Són 18 nois de cicle superior, 6 per escola, que juntament amb els seus mestres acompanyants han seguit amb atenció les evolucions d’un acte que ha permès conèixer el centre d’interès del projecte, però també característiques del territori, una mostra de balls populars de Moja i la projecció d’un vídeo amb la participació dels alumnes de l’escola Circell.
Nàdia Gadea, coordinadora del projecte Erasmus a l’escola Circell, feia notar que aquesta és una setmana molt important per l’escola i recordava que el projecte que treballaran serà el de treballar en equip. Per això, els alumnes participants en l’intercanvi han hagut d’aplicar aquest treball en equip per a poder muntar a l’escenari un gran trencaclosques que reproduïa la imatge del projecte. I a continuació s’ha pogut veure un vídeo promocional de benvinguda al Penedès, elaborat per Enoturisme Penedès. Com a mostra també de treball en equip i gràcies a l’Associació de Balls Populars Infantils de Moja, han actuat els capgrossos, els cavallets i les panderetes, tres agrupacions formades per alumnes de l’escola.
Una altra projecció mostrava activitats de l’escola per a tenir cura del planeta, amb els infants de tots els cursos fent pràctiques sostenibles. Per acabar, els alumnes de 5è i de 6è han interpretat una coral versió del clàssic de Bob Dylan “ Blowing in the wind”
Nàdia Gadea es mostrava satisfeta pel funcionament de l’acte de benvinguda i apuntava que aquesta serà una setmana molt intensa per l’escola. (àudio)
Monika Soltysiac, coordinadora del projecte a l’escola de Polònia, posava l’accent en què participar en aquesta projecte és molt important per al conjunt de la comunitat educativa. (àudio)
La implicació de les famílies acollidores ha estat excel·lent i l’acollida molt càlida, tal i com destaca Monika Soltysiac. (àudio)
Durant la setmana s’han programat diferents activitats, com la de compartir els preparatius i la celebració del carnaval, una sortida a Barcelona o la visita a la casa museu Pau Casals del Vendrell. | 0.719872 | curate | {"ca": 0.9936936936936936, "fr": 0.006306306306306306} | http://www.olerdola.cat/news/alumnes-de-polonia-xipre-i-d2019italia-participen-aquesta-setmana-en-un-intercanvi-a-l2019escola-circell-de-moja-dins-del-projecte-erasmus |
oscar-2301_ca_20230418_5_306330 | A rel d’un correu de l’emigdi he fet una petita dissertació sobre els rànquings de blocs que coneixo que aprofito per posar al bloc ja que crec que pot interessar a més d’una persona.
Al principi la primera classificació de blocs que coneixeia era la de technorati. En este servei el que fan es posicionar-te a partir dels blocs que t’han enllaçat. Així, si tens 34 punts, són 34 blocs que t’han enllaçat en un post o en la barra lateral… senzill i entenedor, però poc discriminador del contingut o de la qualitat. Amb tot és una molt bona eina per saber què en diuen els altres blocs del teu i per localitzar els posts en què s’hi parla.
El segon sistema que vaig conèixer era el d’allianzo. En aquesta pàgina els blocs es classifiquen mitjançant etiquetes o tags i a partir d’aquí el rànquing es genera amb una fòrmula que conté variables que generen pàgines de serveis de blocs i d’internet i pàgines de recerca: Alexa, Bloglines, Googleblog, Googlelinks, Digg, Technorati i Yahoo. No sé la fòrmula exacta amb què ho fan, però els indicadors són de llocs reconeguts i es de preveure que la mitjana sia «justa» (amb tot el rànquing no m’acaba de fer el pes ja que a voltes hi ha blocs en posicions superiors o inferiors que haurien d’estar al revés pel meu entendre, però bé, jo no sóc un cercador d’internet ni una fòrmula). Per sortir en este rànquing cal que dones d’alta el bloc.
El primer bloc ebrenc que apareix classificat en la categoria de «Català» és el de JM Tibau, en octava posició.
I ara anem a l’últim que he conegut, Bloguzz. D’entrada la pàgina té finalitats comercials: vol posar en contacte empreses amb blocaires. Si hi estàs inscrit pots accedir i apuntar-te a unes promocions, i les empreses (si ho volen) t’envien un producte per a que l’avalues al bloc. Per tal que les empreses puguen decidir a qui envien els productes, els de bloguzz han creat un rànquing que puga calcular la influència dels blocs en els altres i així poder triar més fàcilment «als més influents» a l’hora d’enviar les promocions.
He estat cercant els paràmetres que utilitzen per generar el rànquing però no surten de manera explícita. L’únic que diu al respecte és:
El ranking y la distribución por categorías/países se calcula a partir de una serie de datos públicos de los blogs, como la cantidad de enlaces que recibe, comentarios que generan, menciones en otros blogs relevantes o el análisis semántico del contenido de los posts entre muchos otros factores. Estos datos tienen más o menos relevancia a la hora de calcular la capacidad de influencia del blog, ya que algunos son más fiables que otros.
Tot i que no està clar la manera amb què ho han fet crec que és un rànquing interessant ja que el que calcula no és el número d’enllaços que tens, ni els temes de què parles, sinó la possible influència en altres blocs. Tot i que això no és fàcil de calcular (i possiblement mai pot ser objectiu), la veritat és que és una tasca lloable (i atrevida) que cal reconèixer.
Una altra cosa: el rànquing en català està fet sobre 579 blocs, no sobre tots els blocs escrits en català, però segur que hi són els més destacats. El primer bloc ebrenc que apareix és el de l’Emigdi i es troba en primeríssima posició! Felicitats!! !
Condecoracions de l’Ordre de Malta.
.
Comparteix això:
Click to share on Twitter (Opens in new window)
Click to share on Facebook (Opens in new window)
Relacionats
By Jacme | 27 de gener de 2008 | General | 3 Comments |
← Catosfera i Filiprim
La trobada de blocaires a Granollers →
3 thoughts on “Sobre rànquings de blocs”
Dani 27 de gener de 2008 at 21:55
Hola,
Moltes gràcies per parlar tan bé del nostre rànquing, esperem seguir millorant-lo per que os sigui de gran utilitat 😉
Reply ↓
Anna 28 de gener de 2008 at 10:36
quina afició més estranya tenim les persones als rànquings i a ordenar-nos! Jo només coneixia technorati.
Reply ↓
Jacme 28 de gener de 2008 at 15:07
@dani: a vore com el milloreu… i si ens doneu més pistes per entendre com ho calculeu, millor! 😛
@anna: pos sí, no? jo només coneixia el technorati, però entre unes coses i altres he descobert els altres. si me fas triar-ne un jo me quedaria amb el de technorati, sobretot perquè et permet trobar els enllaços molt fàcilment al teu bloc (però això ja és una utilitat, i no el rànquing en sí…)
Reply ↓
Respon a Dani Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Notify me of follow-up comments by email.
Notify me of new posts by email.
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Search
Categories
Categories Selecciona la categoria bona cuina bso clàssica calaix d’astres espai tipogràfic General la biblioteca de babel la cuina de jesús la marfanta sideral la música de les esferes podcast pirata podcasts d’asteroides podcasts d’esferes porta estel·lar
Something is wrong.
Instagram token error.
Follow
My Tweets
Arxius
Arxius Selecciona el mes juny 2022 abril 2021 juny 2020 maig 2020 abril 2020 gener 2020 novembre 2019 octubre 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 maig 2018 gener 2018 octubre 2017 setembre 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 desembre 2014 novembre 2014 maig 2014 febrer 2014 desembre 2013 octubre 2013 agost 2013 juny 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 març 2011 desembre 2010 octubre 2010 setembre 2010 agost 2010 juny 2010 maig 2010 abril 2010 març 2010 febrer 2010 gener 2010 desembre 2009 novembre 2009 octubre 2009 setembre 2009 agost 2009 juliol 2009 juny 2009 maig 2009 abril 2009 març 2009 febrer 2009 gener 2009 desembre 2008 novembre 2008 octubre 2008 setembre 2008 agost 2008 juliol 2008 juny 2008 maig 2008 abril 2008 març 2008 febrer 2008 gener 2008 desembre 2007 novembre 2007 octubre 2007 setembre 2007 agost 2007 juliol 2007 juny 2007 maig 2007 abril 2007 març 2007 febrer 2007 gener 2007 desembre 2006 novembre 2006 octubre 2006 setembre 2006 agost 2006 juliol 2006 juny 2006 maig 2006 abril 2006 març 2006 febrer 2006 gener 2006 desembre 2005 novembre 2005
Meta
Entra
Canal de les entrades
Canal dels comentaris
WordPress.org (en anglès)
Podcatalà
COVÀSKET! Capítol 7- Fem Tard
EL RACÓ DEL MANGA - 5x13: Tenohira no Akira-kun / La taverna d'en Clavell / "Kick back"
M194 Sebastià Portell
383 - Les migracions del Sant Greal
M193 Història de la Guerra del Peloponès
Mastodont.cat
el basar de les espècies Twitter
Copyright ©2022 el basar de les espècies | Política de privadesa | Theme by: Theme Horse | Powered by: WordPress | 0.751798 | curate | {"ca": 0.873862947240752, "es": 0.08474833232261977, "no": 0.0018192844147968466, "fr": 0.001061249241964827, "en": 0.03395997574287447, "ru": 0.001061249241964827, "pt": 0.0015160703456640388, "it": 0.0006064281382656155, "zh": 0.0013644633110976349} | https://www.basar.cat/2008/01/27/sobre-ranquings-de-blocs/?replytocom=839 |
cawac_ca_20200528_12_130229 | Resums
Resultats
Col·laboradors
Visites
Visites
179689
Pista a l'aire lliure
Resum Aire Lliure
Escrit per Toni Santisteban
dilluns, 11 d'agost de 2008 16:28
Resum de la temporada d'Aire Lliure 2008
A nivell conjunt, la tornada de l’Esportiu Penedès a la Lliga Catalana Absoluta, en la seva 3a Divisió, és el més gran motiu de satisfacció per la nostra entitat. A més, l’equip format per atletes d’un altíssim nivell humà, va estar molt a prop de colar-se a la Fase Final d’ascens. Les dues darreres jornades es va competir a la Final B, resultant contundents guanyadors d’aquesta Final de consolació i per tant 7è millor Club de la categoria. A nivell individual, l’excel·lent 6è lloc de l’Achraf Charkaoui en el Campionat d’Espanya d’aire lliure Juvenil, destaca per sobre d’altres bons resultats. I no podem menysprear, de cap manera, el 7è lloc de Jordi Ballesteros al Rànking Català Absolut en la prova dels 5000mm sobre tartà. La part més negativa son les inoportunes lesions de Sergi Ferret i d’Isaac Gil, els quals van quedar fora de participar amb l’històric equip de lliga, així com Moisès Manso, qui es va lesionar mentre corria els 100mll.
A nivell de Promoció aquesta ha estat la millor temporada de la història de l’Esportiu. Amb una destacada presència en tots els Campionats de Catalunya de conjunts, culminats amb les medalles en Benjamí, tant de Clubs (bronze) com de relleus (plata), així com revalidar l’excel·lent segon lloc al Trofeu Pratenc. Individualment, la Promoció ha assolit un total de 5 medalles en Finals federades (Or d’Omi Saheli en la prova de Pilota i Bronzes de Bernat Ferrando al Disc, Clàudia Palet als 3000mll, Pol Retamal a l’Alçada i Driss Rhimo als 1000mll) i un total de 13 medalles en les finals escolars (7 en Infantil i 6 en Aleví). Aquests bons resultats, han portat a l’Esportiu ha lluitar a prop dels Clubs més grans i ha ser l’entitat penedesenca més guardonada a la Festa de l’esport que cada any commemora l’Ajuntament.
De pista en pista
Exhaurida la temporada indoor al mes de febrer, vam començar el març presentant-nos al Trofeu Nàstic de Tarragona, on vam assolir un grapat de rècords comarcals, destacant al veterà Manel Ruiz, la Juvenil Nadia Kankhan, els Infantils Pol Arnan i Anna Deàs o als Alevins Óscar Esteve i Maria Florentí.
Hem assistit a un munt de controls de Promoció, però en destaca l’organització de diversos controls a nivell social. Aquests han estat organitzats amb la fórmula de Proves Combinades, la qual cosa obliga als joves atletes ha participar en diverses proves i continuar així amb una formació més plural.
La Fase prèvia de relleus de Promoció va suposar una nova jornada històrica. Primer per presentar un total de 11 equips dels 14 possibles, un fet que mai s’havia assolit. I d’altre banda amb 5 equips classificats per la gran Final de Granollers: els Benjamins nois i noies (4x60), els Alevins nois i noies (també 4x60), i els Cadets nois (4x100). I a la gran Final Nacional, l’equip benjamí format per Kevin Retamal – Pol Valls – Kyle Lewy i Pol Retamal, va aconseguir penjar-se la medalla de Plata, només superats per la JAS (Sabadell).
En els Campionats de Catalunya Universitaris, la nostra Maria Helena Rovira, encara vinculada al CA Manresa, va assolir dues xapes a les proves de Pes i Disc, ambdós de color bronze.
El 12 d’abril arribà el gran dia. Havien passat 20 anys des de la darrera participació en lliga d’un equip masculí penedesenc: l’Esportiu Penedès. Molt de temps des de que aquell equip salvà la categoria (3a Divisió) in extremis en un encontre a casa, al mes de maig de 1988. Ara, a l’estadi de El Prat de Llobregat, mentre que per la resta de Clubs era una Jornada més, la primera del 2008, per a nosaltres era un motiu de traca, mocadors, i fins i tot alguna llagrimeta retinguda de pura il·lusió. Ha costat molt confeccionar aquest equip i reunir tots els recursos necessaris, però és la evidència de que fent les coses bé i posant totes les ganes del món, és possible! Una vegada més, i no ens cansem de fer-ho, des d’aquí l’agraïment a tots i totes els que ho heu fet possible amb el vostre petit gra de sorra, però sobretot a l’equip d’atletes que aquell dia va competir, amb molta il·lusió i deixant-se la pell sobre l’estadi pratenc: PERE VIAS, ISMAEL EL KAICH, ERIC ROSSELL, JOAN SOLANA, ACHRAF CHARKAOUI, SIMÓN BARRADO, MOISÈS MANSO, MANEL RUIZ, ALEIX CLAVELL, ABDENABI EL AMRI, TONI SANTISTEBAN, JORDI SEMIS, TOMÁS BOTAS, JORDI BALLESTEROS, JOSÉ ESTEBAN RUIZ i CRISTIAN TRINIDAD . Amb aquest modest, però gran equip, es va assolir la segona posició d’un emocionant encontre, superats només pel superior ISS Hospitalet B, i per davant d’un equip que finalment aconseguí l’ascens a 2a, el Pratenc AA.
De la resta de jornades de Lliga, cal destacar que de ben poc no vam assolir el pas a la Final que disputaren els 6 millors equips (Finals d’Ascens a 2a categoria) i vam competir la resta de Jornades en la Final B, guanyant els dos encontres, a Cambrils i a Valls, i finalitzant doncs com el 7è millor club de la 3a categoria. En aquestes jornades, també hi van posar el seu granet de sorra, els atletes BERNAT FERRANDO, ÀLEX MATA i ARNAU ROVIRA els quals, tot i la seva joventut, son peces claus en els equips de lliga dels propers anys. Un bon resultat per el primer any del anhelat retorn a la Lliga Absoluta.
Penseu que a l’any 1977, de la mà del Club Natació Vilafranca – Esportiu Penedès, hi va haver la única participació penedesenca en Lliga femenina. 31 anys! Potser ha arribat l’hora de treballar fort per canviar-ho!
Pel que fa al Trofeu Pratenc de l’1 de maig, novament vam sortir de la pista amb el sots campionat a la butxaca, la qual cosa ens consolida com una de les millors promocions de Catalunya. Aquesta vegada, el títol de Campió va recaure en l’Universitari. En el Pratenc únicament puntuen els tres millors atletes de cada prova, puntuant per l’Esportiu: Arnau Marín, Aida Santacana, Núria Font, Omi Saheli, Pol Arnan, Adrià Rossell, Bernat Ferrando i Kaoutar el Amri, així com els relleus 4x60 BM (Kevin Retamal, Driss Rhimou, Arnau Masrín, Pol Retamal) BF (Anna Queraltó, Cristina Valderrama, Paula Roig, Maria Conesa) AM (Eric de Antonio, Marc Conesa, Soufianne Hachioui, Óscar Esteve) i AF (Elena Casas, Laia Saumell, Omi Saheli, Radka Anatolieva).
Arribats als Campionats de Catalunya de Proves combinades, una disciplina que cada vegada és té més en compte des del cos tècnic de l’Esportiu, torna a destacar el nom de l’Eric Rossell, i aquesta vegada amb més força que mai al completar el seu primer Decatló. L’Eric va ser 6è de Catalunya Júnior desprès de completar les 10 proves sota una calor impressionant a l’estadi Serrahima. Per darrera ve amb força un altre jove valor sortit de la pedrera de Vilobí, el Bernat Ferrando. De moment el Bernat, sense fer massa soroll, s’ha colat a la Final de Catalunya reservada als 12 millors. Tot i que és de primer any ja s’ha fet un lloc en aquest Campionat finalitzant 7è i establint un nou rècord comarcal de les combis.
E l Campionat de Catalunya de Clubs de Promoció es sens dubte el moment més estressant de la temporada, i alhora un dels més bonics. Es respiren altes dosis de companyerisme i es veu com tothom s’esforça al màxim pel bé d’un club! Enguany van ser a Calella, la qual cosa dificultà força lligar horaris i transports. Pel que fa a l’Esportiu, vam aconseguir presentar un total de 5 equips (per l’1 del 2006 i pels 2 del 2007), dels 8 possibles i, a més, vam aconseguir una plaça de podi més 2 de finalistes i 2 més al top ten. El podi fou per els Benjamins masculins, en ser 3rs, amb un equip format per Kevin Retamal, Driss Rhimou, Lahcen Ouaha, Pol Retamal, Adrià Boada i Kyle Lewy. Les dues places de finalistes, foren per al conjunt Cadet masculí, qui van ser 4ts i només superats pels grans clubs de Promoció catalans com son Agrupació Atlètica, CA Manresa e ISS l’Hospitalet. Aquest resultat és d’un alt valor atlètic! L’altre plaça de finalista fou per al conjunt Aleví femení, que van ser 5es. Els Alevins nois i les Infantils noies van ocupar la 10a posició. Driss Rhimou, Pol Retamal i Arnau Rovira van obtenir les millors puntuacions individualment.
Jordi Ballesteros fa la primera gran actuació a l’aire lliure en imposar-se als 5000mm del Meeting RFEA de Veterans disputat a Reus. En Jordi va aturar el cronòmetre en 24’39”58.
A mitjans de maig arriben les Finals escolars de Catalunya i un munt de medalles per als nostres representants. Bernat Ferrando guanya l’Or a la prova de Disc, Jordi Colomé la Plata en els 100m tanques, mentre que l’Adrià Rossell i la Maria Poch obtenen el Bronze, també en Disc i en tanques respectivament. La jornada s’hagué de suspendre pels forts aiguats caiguts a El Prat. Una vegada represa, a les pistes de Lloret de Mar, l’Adrià Rossell es penjà l’Or en Pes, mentre que el seu company Bernat fou Plata en la mateixa prova. L’Ibrahim Chakir va ser 3r a la Final dels 3000mll. Pel que fa als Alevins, medalles d’Or per Omi Saheli en Pilota i per Pol Arnan en Llargada. I medalles d’argent per Radka Anatolieva en Llargada i 60m tanques, i per Pol Arnan també en tanques, així com un bronze per Omi Saheli als 60mll.
Una altre alegria la va propiciar l’Esther Viñas als Campionats d’Espanya per atletes sords disputats a Calella. L’Esther va aconseguir fins a 4 medalles!!! 1 d’Or al relleu 4x100 i e de Bronze en 100mll, 200mll i Salt de Llargada. L’Enhorabona Esther!
Pel que fa als Campionats de Catalunya de la pròpia Federació Catalana d’Atletisme, de primer s’ha de passar el tràngol de ser convocats a la Fase Prèvia, per la qual cosa, en la majoria de categories s’exigeixen marques mínimes de classificació. Les prèvies van estar passades per aigua i van tenir lloc al renovat estadi del Congost de Manresa. Atletes com la Radka, l’Eric de Antonio o l’Esther Viñas, amb grans possibilitats en un futur, eren eliminats amb el cònsol d’haver arribat fins on molts ja no arriben. Dels molts que passaren a la Final, en destaquem la medalla d’Or de l’Omi Saheli en el Llançament de Pilota Aleví femení (la iniciació a la prova de Javelina). L’Omi va resultar molt superior a la resta de contrincants. La medalla de bronze, contra tot pronòstic, de la Clàudia Palet en els 3000mll ens va regalar una enorme satisfacció a tots els presents, alhora que, una vegada més, és un indicador de la qualitat que la Clàudia amaga a dins seu. Bones son les places de finalista (8 millors de Catalunya) de Pol Arnan en Salt de Llargada , qui va ser 4t desprès de veure esfumar-se el Bronze en el darrer intent del seu adversari i per només uns centímetres, així com també un bon 6è lloc del mateix Pol en els 80m tanques i de l’Elena Casas en el Salt d’Alçada, experimentant una gran millora tant en la Prèvia com a la Final. També finalista, gràcies a la 8a plaça, va ser l’Omi Saheli en una espectacular final de 60mll.
En la Final FCA d’atletes Benjamins, celebrada a l’Hospitalet, medalles per Driss Rhimo en ser 3r als 1000mll i de Pol Retamal en ocupar idèntica posició al Salt d’Alçada. A més d’aquests dos metalls, places de finalista pel propi Pol en ser “xocolata” (4t) als 60mll, per l’Anna Queraltó en ser 7a a l’Alçada i per la Naima Aït Alibou en ser 8a als 1000mll.
I seguint amb les Finals de Promoció de la FCA, la darrera va ser la de Cadets disputada a Amposta, amb un pletòric Bernat Ferrando assolint la medalla de Bronze a la prova de Llançament de Disc. Però la gran sorpresa la va donar en Nil Baró, qui es va colar amb la millor marca a la Final de 300mll de la que va resultar ser 4t. El Nil, a més, es va quedar a només dècimes de la mínima exigida per poder anar al Campionat d’Espanya Cadet. L’altre plaça de finalista la va aconseguir l’Ahmed Chakir, desprès de fer una gran final de 1000mll, on va finalitzar 5è. Tant l’Àlex Mata que doblava prova, com l’Ibrahim Chakir van finalitzar en bons 10ns llocs, i la única representant de les noies, la Kaoutar el Amri va ser 11a en Llançament de Disc.
El 28 de maig, l’Achraf Charkaoui aconseguia a Valls, amb 1’57”7, la mínima d’Espanya Juvenil de la prova de 800mll, la primera mínima estatal aconseguida amb la samarreta vermella esportivista.
L’Esportiu Penedès també va apuntar, per sempre, el seu nom al palmarès de la Marató per relleus de Lleida, celebrada a les pistes del Sícoris Club. Va ser del tot emocionant, ja que malgrat la distància total de 42.194m, la prova es va decidir en la darrera volta, quan Mohssen superava a l’advesari del conjunt de Mollerussa que ens precedia. L’equip de relleus va ser integrat per Ismael Kaich, David Velasco, Toni Santisteban i Mohssen el Haddad.
L’únic representant de l’Esportiu al Campionat de Catalunya Absolut va ser el marxador Jordi Ballesteros, el qual resultà finalista en ser 6è als 5000mm. La Final va tenir lloc a l’estadi Joan Serrahima de la ciutat barcelonina.
Força participació dels atletes més grans a les jornades Josep Campmany a Barcelona. Atletes com l’Aleix Clavell milloraven registre en els 200mll, o l’Eric Rossell al Pes. També el duet Achraf Charkaoui e Ismael el Kaich rebaixaven els seus cronos als 1500mll. Però qui va estar molt a prop del seu somni va ser l’Abdenabi el Amri, quedant-se a sols 4 segons de la mínima exigida per anar a Almería (Final d’Espanya Juvenil) en els 5000mll.
En les Finals de Catalunya de categories superiors també hi va haver recollida de medalles, gràcies al 2n lloc d’Ismael el Kaich en els 3000m obstacles Júnior, la Plata de la Maria Helena Rovira al Pes Promesa o el Bronze de l’Achraf Charkaoui en els 2000m obstacles Juvenils, amb una nova mínima que li permet participar en aquesta prova en els propers estatals d’Almeria. Places de finalista per la Maria Helena (4a en Disc) i per l’Eric Rossell (7è en Disc).
Pel que fa als Veterans, un excel·lent Bronze de Simón Barrado a la Final de 1500mll, i plaça de finalista per Manel Ruiz en ser 5è als 100mll. El mateix Simón Barrado va aventurar-se a participar als Campionats d’Espanya Master a Gandia, on va ser 16è a la prova de 1500mll amb 5’02”74.
En els darrers tirs de la temporada estival, l’Achraf es desplaçava fins a Almeria amb l’autocar de la Catalana, per tal de donar-ho tot en el seu primer Campionat d’Espanya. Finalment va ser 6è en una Final protagonitzada per la seva pròpia ansietat. Es tracta, però, d’un gran resultat per ser la seva primera incursió entre els més grans del país en un estatal. A més de plaça de finalista, es va endur un nou rècord del Penedès Juvenil en aquesta distància, amb 6’15”17.
Amb les piles a tope, l’Achraf tanca la temporada en pista 2007-2008 per l’Esportiu Penedès, guanyant la seva sèrie dels 1500mll de la darrera jornada del Criterium Campmany, a Barcelona. A més ho va fer amb marca personal de 4’06”93. | 0.826827 | curate | {"an": 0.00040958427196395656, "sv": 0.0006143764079459349, "ca": 0.9936514437845587, "en": 0.0009556966345825653, "ru": 0.00040958427196395656, "fr": 0.0014335449518738481, "es": 0.0011604887705645437, "de": 0.0013652809065465218} | http://www.esportiupenedes.cat/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=35&Itemid=93&7c72add6f517eb6a82872fe29a415366=7311a0e716fda66880a02fdaf481d04b |
mc4_ca_20230418_12_339810 | TASQUES DE MÚSICA | Escola Lledoner
RECURSOS EDUCATIUS PER VIURE EL CONFINAMENT AMB ELS INFANTS Mitjans: Recursos educatius per viure el confinament 1r: Tasques educatives confinament
Ja que no hem pogut celebrar la festa de Sant Jordi com qualsevol any, us he penjat tres cançons perquè escolteu, canteu i balleu. Aquestes estan posades per nivell, tot i que podeu accedir sense cap problema a cadascuna d’elles.
També us proposo un qüestionari de ritmes en el que heu d’identificar la ritme que estic interpretant i marcar la resposta correcta. Aquesta activitat s’ajusta als diferents nivells. Per alguns serà més aviat una activitat d’aprenentatge i per altres de repàs. El qüestionari està fet a una pàgina web que es diu Quizziz.
Per últim, teniu una petita audició en la qual heu d’identificar l’instrument que sona. Presteu molta atenció i a veure que tal se us dóna.
En cas de tenir qualsevol dubte, el meu correu és: [email protected], us podeu posar en contacte i el podem solucionar.
aitor ugaldes 23 d'abril de 2020 a les 17:52
mea agradat la historia | 0.779997 | curate | {"ca": 0.9783018867924528, "nl": 0.02169811320754717} | https://agora.xtec.cat/ceiplledoner/general/tasques-de-musica/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_119011 | PREGUNTA 33: Declaració responsable dels informes, dictàmens o obres executades/experiència. Serveix una declaració responsable amb tots els treballs? o s'han de presentar els certificats de bona execució?
PREGUNTA 33: Declaració responsable dels informes, dictàmens o obres executades/experiència. Serveix una declaració responsable amb tots els treballs? o s'han de presentar els certificats de bona execució? | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/answeredQuestion.pscp?reqCode=view&cn=91836387&type=dcan&answerId=77578717 |
oscar-2301_ca_20230418_6_37317 | Pàdel i Caminada solidària per commemorar el el Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones
Publicat el Dilluns, 30 Mai 2022 07:39 | Imprimeix
L'Ajuntament de Canyelles, juntament amb els de Cubelles i Olivella i el Consell Comarcal del Garraf han organitzat conjuntament diverses activitats per a commemorar el Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones, que se celebra el 28 de maig.
L'objectiu d'aquesta commemoració és fer difusió de l’estat de salut de les dones, de les seves necessitats i demandes, i del compromís de les administracions per donar-hi resposta.
Llegeix més...
Canyelles participa a la primera jornada “Garraf, comarca cuidadora”
Publicat el Dimarts, 24 Mai 2022 13:27 | Imprimeix
Canyelles pren part de la primera Jornada Garraf, comarca cuidadora, que té lloc aquest divendres 27 de maig al Consell Comarcal del Garraf.
L'objectiu és aplegar tota la comunitat que treballa i treballarà en el futur pel benestar social al Garraf.
Fotografia: Projecte “Never Alone” de la Fundació Ave María
Llegeix més...
Canyelles, Cubelles i Olivella commemoren el Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones. Oberta la inscripció a les activitats
Publicat el Dilluns, 23 Mai 2022 07:39 | Imprimeix
L'Ajuntament de Canyelles, juntament amb els de Cubelles i Olivella i el Consell Comarcal del Garraf organitzen conjuntament diverses activitats per a commemorar el Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones, que se celebra el 28 de maig.
L'objectiu d'aquesta commemoració és fer difusió de l’estat de salut de les dones, de les seves necessitats i demandes, i del compromís de les administracions per donar-hi resposta. | 0.632303 | curate | {"ca": 0.8681983071342201, "de": 0.09068923821039904, "es": 0.041112454655380895} | https://www.canyelles.cat/actualitat/sanitat-i-consum/page-4 |
mc4_ca_20230418_4_551934 | Responsabilitat Global: Irregularitats del Fòrum 2004. Manca d'autocrítica, manca d'aprenentatge
Irregularitats del Fòrum 2004. Manca d'autocrítica, manca d'aprenentatge
L'actitud de protegir-se, de protecció personal i corporativa, és impròpia del moment actual, del que estem patint en termes socials i econòmics.
Per tal de fer el salt cultural i ètic que el país demana, cal que expliquin clarament, amb valentia i coratge, quines van ser les males pràctiques, i quines haurien de ser les millors pràctiques.
La Sindicatura de Comptes revela múltiples irregularitats en el Fòrum de Barcelona 2004 L'esdeveniment hauria costat més de 240 milions d'euros, enfront els càlculs oficials del 215, i s'hauria incomplert la normativa en àmbits com la contractació de personal, el pagament de sous i la selecció de patrocinadors.
La Sindicatura de Comptes de la Generalitat ha revelat aquest dimecres l'existència de múltiples irregularitats en el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, en àmbits com la contractació de personal, el pagament de sous i gratificacions i la selecció de patrocinadors, a més de subratllar errors de planificació. Aquestes irregularitats apareixen descrites en els dos informes de fiscalització elaborats per la Sindicatura en relació amb aquest esdeveniment, que va tenir lloc a Barcelona del 9 de maig al 26 de setembre del 2004, i que van ser sol·licitats pel Parlament. La Sindicatura conclou que la selecció dels patrocinadors de l'esdeveniment
"no es va ajustar al procediment públic establert per la normativa" i que, en algun cas, "se'ls va atorgar certs privilegis pel que fa a la prestació de serveis". A més, la societat Fòrum Universal va establir procediments de contractació que no garantien els
principis de publicitat i concurrència que s'exigien, ja que el personal es va contractar moltes vegades a través d'ETT (empreses de treball temporal), a més de produir-se "incompliments de la legislació"
sobre increments retributius i gratificacions pagades al personal.
El consell d'administració de la societat del Fòrum va cobrar més de 720.000 euros en dietes irregulars. Els membres del consell d'administració de la societat anònima Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, encarregada d'executar projectes i obres de l'esdeveniment, van percebre dietes d'assistència a
les reunions per un valor de 722.656,33 euros. Unes dietes que, segons la Sindicatura de Comtes, "no s'haurien d'haver retribuït". Un dels dos informes que l'ens fiscalitzador va fer públics aquest dimecres,
i en què es detectaven irregularitats en el Fòrum de les Cultures, apunta que els estatuts de la societat "no recollien la possibilitat que
els membres de cap òrgan col·legiat rebessin retribucions per l'assistència a les diferents reunions". Afegeix, a més, que tampoc hi havia cap acord de la junta general d'accionistes de la societat que "quantifiqués els imports que podien rebre els membres del consell d'administració".
Els patrocinadors van tenir beneficis fiscals superiors a la seva aportació. Les bonificacions vinculades a l'esdeveniment van reportar a les empreses 116,8 milions, 49 més dels que van aportar en contractes de patrocini. La majoria dels principals patrocinadors del Fòrum 2004 van recuperar
amb escreix l'aportació que van fer en concepte de patrocini a l'esdeveniment en concepte de beneficis fiscals vinculats al mateix Fòrum.
El mecanisme el relata la sindicatura de comptes en un dels dos informes que ha dedicat ara al Fòrum. Per tal de fomentar la participació privada
en el Fòrum, es va dissenyar un paquet ad hoc de beneficis fiscals per a les empreses que hi participessin, que incloïa bonificacions en l'impost de societats, l'IRPF, l'impost sobre transmissions patrimonials, l'IAE i altres impostos i taxes locals, aplicables a inversions vinculades als plans urbanístics o al programa d'activitats de l'esdeveniment prèvies a l'1 de juliol del 2004 i que fossin certificats pel consorci del Fòrum.
En aquest sentit, es poden trobar a l'informe fragments que ajuden a entendre què podia passar allà dintre... però també allà fora... Penso amb la restricció que els visitants portessin ampolles d'aigua no comprades a dins. Retallo aquest tros:
2.1.3.2. Dret qualificat de proveïdor preferent El 23 d’octubre del 2002 el Consell d’Administració de la Societat va aprovar la possibilitat d’atorgar als socis i patrocinadors del Fòrum el dret a ser proveïdors exclusius dels productes, equips i/o serveis que la Societat necessités sempre que se subministressin o es prestessin en les millors condicions de mercat. En aquest sentit, la Societat va signar diferents contractes de patrocini publicitari vinculats a contraprestacions de serveis o productes per part de les empreses patrocinadores.
Segons el parer de la Sindicatura, reconèixer i atorgar la condició de proveïdor preferent a qualsevol societat o empresari privat suposa renunciar, d’entrada, al principi de concurrència a què la Societat estava subjecta, i per tant, la inclusió d’aquesta clàusula en el contracte no s’ajustava a la legalitat. En alguns dels convenis es detalla el procediment pel qual es desenvolupa el dret descrit anteriorment, que consistia a informar el patrocinador de les característiques tècniques i econòmiques de l’oferta més competitiva (si esqueia) i donar-li un termini addicional de temps per millorar aquesta oferta o bé per desistir de la prestació del servei. La inclusió d’aquesta clàusula en el contracte no s’ajusta a la legalitat pels motius següents: En primer lloc, perquè suposa que el patrocinador podria presentar dues ofertes per a una única prestació, fet que vulnera de forma flagrant l’article 80 del TRLCAP, que proclama el principi general d’admissió d’una única proposició per licitador. En segon lloc, perquè aquesta preferència en el tracte no més és coneguda pel patrocinador i per la Societat (els convenis subscrits per les parts inclouen una clàusula de confidencialitat del contingut), fet que suposava que el procediment de licitació no seria absolutament transparent, és a dir, que no se li donaria la publicitat que reclama el legislador. En tercer lloc, perquè col·locava els licitadors que havien pres part en el concurs en posicions desiguals. Això és així perquè la possibilitat que tenia el patrocinador de millorar l’oferta inicial col·locava la resta de licitadors, ja d’entrada, en una situació objectiva de desavantatge i determinava l’existència d’un risc de manipulació del procediment d’adjudicació pel licitador que fa més d’una oferta
Fòrum 2004: deu anys d’un fracàs Podríem entrar a valorar el fracàs de l'esdeveniment i el que va suposar per al municipalisme. Ferran Sáez en parlava fa uns mesos en un article que començava així: “Reunió preparatòria Fòrum 2004. 16 h. Torre Mapfre, planta 29. Carrer Marina, 16-18. Parlar primer amb X”. Aquesta és l’anotació que constava a la meva agenda el divendres 24 de maig de l’any 2002. L’he buscada expressament per deixar constància exacta del dia, però l’esdeveniment el recordo amb precisió: va ser una de les reunions més absurdes que he tingut al llarg de la meva vida (i puc certificar que n’he tingut unes quantes). M’hi van convocar en qualitat de professor de la Universitat Ramon Llull i escriptor -així constava a la carta- per dissenyar “continguts” de l’esdeveniment. Val a dir que el 24 de maig de 2002 aquell projecte fantasmal només tenia un nom vague i alhora pretensiós: Fòrum de les Cultures. Omplir-lo de contingut partint de zero era, doncs, una tasca incerta. La reunió esmentada va consistir en un intercanvi de frases de cortesia i comentaris generals, allargats fins a l’extenuació. Al cap de dues hores ens vam aixecar de la taula, desconcertats i incòmodes pel paperot que ens havia tocat fer. Ningú no va prendre cap nota ni va proposar res en ferm. Ningú no tenia cap resposta, perquè tots desconeixíem quina era la pregunta. Ens van regalar un gadget, crec que una llibreteta amb un bolígraf, i tots cap a casa. Després va passar el que va passar: probablement, el fracàs institucional més humiliant de la història recent del país, l’especulació a gran escala en una zona perifèrica de Barcelona, etc. És de justícia recordar que l’inici real del despropòsit fou una errada verbal de Pasqual Maragall que, en negar-se a rectificar, va generar un equívoc de dimensions inaudites sobre un esdeveniment que ni tan sols havia planejat ningú. Increïblement, l’esdeveniment es va dur a terme..."
Manca d'autocrítica, manca d'aprenentatge
Però el problema no és tant el fracàs d'una iniciativa, sinó la manca d'autocrítica. L'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu (PSC) ha negat aquest dissabte l'existència d'actuacions il·lícites en la construcció del Fòrum de les Cultures el 2004 - període en què era regidor. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Hereu ha demanat ser "curós" amb la "traducció" de l'informe perquè "hi pot haver errors administratius i coses que ara, deu anys després, un pot avaluar que no era adequat , però no vol dir que no fos legal". Hereu ha afegit que "si hi ha alguna cosa, això s'ha de portar a les instàncies judicials. Ho dic perquè no ens pertoca fer de jutges. Si hi ha alguna cosa, que la justícia ho apliqui. I si no, en tot cas siguem curosos amb el llenguatge".
De fet, més que la manca d'autocrítica, fins i tot apuntaria que el gran problema és la manca d'aprenentatge. N'hem après dels errors? Fa la sensació que el món dels negocis, les grans empreses, no han tret gaires aprenentatges de les males pràctiques que ens han portat a una tremenda crisi. Però tampoc el sector públic mostra capacitat de reconèixer els errors i aprendre del passat.
L'actitud que mostra Hereu em sembla antiga, molt antiga. Impròpia del que la ciutadania reclama. Tampoc reclamo que tots aquests regidors de tots els partits que fa 10 anys hi van estar implicats retornin les dietes. No es tracta de fer cap caça de bruixes en absolut. Però, de debò que no podrien fer un mínim acte de contrició? No em cal una mostra de penediment a la japonesa, ni una sol·licitud de perdó cristià, no em refereixo a això sinó a una actitud que titllaré de més nordamericana: que davant del fracàs sàpiguen explicar les causes, en treguin uns aprenentatges per a ells i per al sector.
Sols demanaria això. Un canvi cultural, un canvi ètic. Una ètica i una transparència creadora de valor, que ens millori de cara al futur, que eviti que topem de nou contra els mateixos errors, com una mena de càstig de l'antiga Grècia. No em cal que em diguin cap patètic "perdón, no lo volveré a hacer" fet des de la superioritat i la ironia. Sols demano que em diguin en què s'han equivocat, què haurien d'haver fet millor, què caldria evitar de cara al futur. Que expliquin clarament, amb valentia i coratge, quines van ser les males pràctiques, i quines haurien de ser les millors pràctiques.
L'actitud de protegir-se, de protecció personal i corporativa, és impròpia del moment actual, del que estem patint en termes socials i econòmics. Però també és impropi del salt que com a societat i com a nació volem fer. Ens cal el coratge de conèixer la nostra mediocritat. Sols apuntarem vers l'excel·lència si som capaços de reconèixer la nostra mediocritat, mostrar-ne les causes i apuntar-ne les solucions.
He parlat anteriorment de Fòrum 2004, contextualment, sense abordar-lo com a matèria de reflexió:
20.8.07 XX Conferència Mundial del Voluntariat
23.7.04 Barcelona acollirà un Observatori mundial de RSC promogut per l'ONU Ponència "El voluntariat i els professionals. Espais de confluència". Col·legi Educadors Socials. Fòrum 2004. ((•)) Escolta aquest post | 0.812361 | curate | {"ca": 0.9928076256499133, "fr": 0.0006932409012131716, "es": 0.004419410745233969, "oc": 0.0020797227036395143} | http://responsabilitatglobal.blogspot.com/2014/07/irregularitats-del-forum-2004-manca.html |
mc4_ca_20230418_11_169350 | Uncategorized – Classe de cinquè
Classe de cinquè
Promoció 2007 CEIP ROBINES
Taller d’emocions
Valoració curs 2017-18
Juny 13, 2018 by robinespromocio2007
DIA DE PLATJA
FOTOS DE LA PLATJA
Binissalem, una llepolia.
Juny 6, 2018 by robinespromocio2007 | Galeria | Deixa un comentari
Mai 21, 2018 by robinespromocio2007
Aquí vos deix alguns enllaços de fotos d’activitats que hem realitzat durant aquests darrers mesos.
Dia de la Pau. https://photos.app.goo.gl/Tka3Arhgj7fa4aEH3
Xerrada Maria Ramos. https://photos.app.goo.gl/8YwcAs4i9VhKkRYs5
Pancaritat al coll d’en Simonet https://photos.app.goo.gl/AC3BZhXDL8ckrifR2
Sant Jordi. https://photos.app.goo.gl/WeeKNJDR7G3MGTcZ2
Activitats educació plàstica. https://photos.app.goo.gl/aGejEJtbGtb0Lzrw1
Teatre en anglès. https://photos.app.goo.gl/xnDzN6ODNtATp2xi1
Pràctiques d’educació viària https://photos.app.goo.gl/qXjdZaImwzW7PYbt1
gener 17, 2018 by robinespromocio2007
ST ANTONI I EL DIMONI…
Gravats, gloses, danses… torrada i btucada. Així celebram aquesta tradicional festa.
Ens ho hem passat súper!!! Aquí teniu les imatges.
gener 11, 2018 by robinespromocio2007
EL MÓN DE LA CÈL·LULA
Ahir els alumnes de 5è anàrem a CaixaForum i ens convertírem en petits científics. El taller va ser molt interessant i dinàmic. Després d’una breu introducció històrica , els alumnes poguérem manejar els instruments propis d’un laboratori i, amb ells, observar diferents tipus de cèl·lules.
Desembre 23, 2017 by robinespromocio2007
LES MILLORS IDEES SURTEN DEL COR
Aquest any, cada alumne/a de Robines ha dibuixat una idea, un desig per aquest Nadal. Aquí teniu alguns dels dibuixos que han fet els nins i nines de 5è i que formen part de la felicitació de Nadal del CEIP Robines.
fotos concert
FELICITACIÓ NADAL 2017 CEIP ROBINES
CONCERT NADAL 5è
CONCERT NADAL 5è (nadala anglès)
UN TRACTE PEL BON TRACTE
Un any més, la nostra classe ha tengut la sort de participar en uns dels tallers que organitza l’ajuntament de Binissalem, a través dels serveis socials, encaminats a treballar la prevenció de l’asseatjament escolar.
En aquesta sessió, na Marian ens ha ajudat a reconèixer les emocions i els sentiments, així com els fets i les actituds que ens els provoquen.
Aquests tallers han estat reconeguts a nivell nacional i l’ajuntament ha rebut un premi per la seva labor.
OCÉANE PILAR MARTÍNE… a Galetes
Fca. Maria a Galetes
robinespromocio2007 a SANT ANTONI
robinespromocio2007 a Taller de rosaris
Vicky a Taller de rosaris | 0.635487 | curate | {"ca": 0.7292703150912107, "en": 0.11069651741293532, "de": 0.01990049751243781, "es": 0.0675787728026534, "pt": 0.041044776119402986, "jv": 0.004560530679933665, "fr": 0.01782752902155887, "it": 0.00912106135986733} | https://robinespromocio2007.wordpress.com/category/uncategorized/ |
crawling-ib3_ca_20230205_0_91142 | La presidenta balear, Francina Armengol, l’andalusa Susana Díaz, i el lehendakari basc Íñigo Urkullu, entre d’altres, han acudit a la cita amb Puigdemont. També el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, així com l’expresident Artur Mas, i el líder del PP català Xavier García Albiol. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/unitat-politica-terrorisme |
oscar-2301_ca_20230418_7_1260 | El projecte ruta minera -que agrupa els municipis de Saldes, Guardiola de Berguedà, Vallcebre, Cercs i Fígols - aglutina un esforç per restaurar i donar nous usos a una zona molt castigada per la mineria del carbó, sobretot les explotacions a cel obert. Però tot això gairebé no es veu en la ruta que us proposem. En un itinerari que recorre el Cingle de Vallcebre per sota, d'anada, i per sobre, de tornada, predominen les grans vistes i una ampla mostra del passat de la comarca.
La ruta s'inicia davant de l'hotel restaurant el Jou. Agafem la carretera asfaltada cap al nord. Primer, passem per un paisatge trencat, fruit de l'erosió de la terra tova, però cobert per una vegetació variada. Una zona més pelada a la dreta indica una antiga explotació a cel obert. En apropar-nos a la Torre de Foix -una masia construïda a partir d'una torre de vigilància medieval- i la seva església romànica, el paisatge se suavitza i veiem els antics camps de conreu, avui prats. La carretera inicia un descens, alternant camps i bosc, però sempre amb la paret rocallosa de Vallcebre a l'esquerra. Al final, a la dreta, veiem les cases de cal Clotet i cal Janola, avui centre eqüestre. A l'esquerra, veiem un canal que porta aigua des de la Foradada, durant diversos quilòmetres, fins a fer-la caure per un tub enfront del túnel de Guardiola per fer electricitat. En arribar a la carretera de Saldes, girem a la dreta seguint la carretera i, poc després, a l'esquerra per una pista.
La pista passa per davant de cal Griera. La casa de davant és nova; al darrere es veuen les ruïnes de la antiga. La pista continua fins a un pont, i es puja per l'esquerra fins al Molí de Bosoms. Abans era un dels grans molins de la comarca, però ara en queden poques restes. Amb una mica d'esforç, es veu el forat per on sortia l'aigua a la façana sud. A sobre de la casa, encara es veu la forma de la bassa que emmagatzemava l'aigua que portava un canal des del torrent. El camí puja pels antics camps de conreu i després planeja, creua una clariana i agafa un antic camí de carboners. Encara es veuen unes zones planes semicirculars que eren les places carboneres i, a terra, trossets de carbó vegetal. En un moment determinat, el camí passa pel costat d'unes roques. En aquestes roques hi creix una relíquia de l'era glacial: l'orella d'ós. No l'agafeu ! És una planta protegida. Amb les seves característiques fulles i una flor violeta i groga al juny, li agrada créixer sobre les roques humides i fredes en zones ombrívoles.
El camí, ara de facció nova, s'obre pas per sota la carretera. Tornem a veure per sota el mateix canal que havíem vist a la carretera del Jou, ara a prop del seu inici. El camí surt a la carretera. A la roca, es veu una surgència d'aigua on podreu omplir les cantimplores. En època de pluges, el torrent de la Foradada és bastant espectacular, amb salts entre les roques. Un camí puja pel costat dret del torrent fins a arribar al pont que es veu des de la carretera. Des del pont, mirant cap a Vallcebre, es veu una estructura molt curiosa: és un molí construït per aprofitar un petit forat a les roques. El canal que porta l'aigua corre sobre el mur fins a la bassa que hi ha al darrere. L'aigua després entrava a l'interior del molí i sortia per la gran obertura del mur. Per observar-ho, baixeu pel camí que trobareu abans de creuar el pont.
La ruta comença en la pujada, vorejant el precipici. A poc a poc, les vistes es van obrint, sobretot darrere, cap al Pedraforca. Entrem en una zona de camps i després una ampla pista que ens porta al grau de Sant Climent. Prop del grau, surt un camí senyalitzat a l'esquerra que ens permet baixar amb gran facilitat a la casa de Soldevila i després a la carretera del Jou, enfront la Torre de Foix. El nostre camí continua vorejant el precipici. Les vistes de la vall del Llobregat i cap al nord, el Puigllançada, són espectaculars. Entrem en el naixement d'una pista i comencem un suau ascens cap a la casa de cal Menut. En deixar la pista, entrem en una zona d'enfonsaments càrstics, fissures en el sòl causades pels corrents d'aigua subterrànies. Passeu amb precaució. Veiem una creu, és un petit monument construït en memòria d'un pilot mort quan va caure l'avioneta en què viatjava.
Poc abans d'arribar a cal Menut, les marques ens porten cap a l'esquerra, al grau del Jou. Era un dels passos que permetien franquejar la paret rocosa, però només apte per anar a peu. S'han habilitat unes cadenes que podeu agafar per assegurar el pas. A part de l'estretor, no presenta cap dificultat especial. A sota hi ha la pista que ens portarà de retorn al Jou.
Ruta recomanada per:
Distància
10,5 km.
Número de ruta
18
Punt d'inici
Hotel El Jou
Zona
Vallcebre
Temps aproximat
3,5 h.
Senyalització
Marques verdes i blanques (SL) desde l'inici fins el Molí de Bossoms, marques grogues (xarxa de senders) del Molí fins la Foradada, marques grogues i blanques (PR) fins el final.
Aparcament
Aparcament del Hotel El Jou
Punt de final
Hotel El Jou
Altitud màxima
1211 m.
Cartografia
El Berguedà 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya./Rasos de Peguera-Serra d'Ensija 1:25.000. Editorial Alpina./Moixeró - La Tosa 1:25.000. Editorial Alpina.
Recomanacions
Si no voleu baixar el grau del Jou, podeu baixar pel grau de Sant Climent i tornar per la carretera. També podeu fer una ruta més curta però igualment espectacular pujant pel grau del Jou i baixant pel grau de Sant Climent.
Observacions
El Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà no es responsabilitza dels accidents o danys que puguin patir els usuaris durant la realització d' aquesta ruta així com tampoc de les deficiències de senyalització que, ocasionalment, hi puguin haver | 0.7642 | curate | {"ca": 0.9564052170805789, "es": 0.03269608718956584, "fr": 0.007325352867607647, "no": 0.00035733428622476324, "lt": 0.0012506700017866715, "it": 0.001965338574236198} | https://altbergueda.cat/ca/Senderisme/Itineraris_recomanats_id_194_pl_27.html |
macocu_ca_20230731_8_288208 | Avís important
Ara és demà: connectem les lluites
Crida de d'ICV, d'EUiA a la participació l'Assemblea Oberta que es farà a la fàbrica Fabra i Coats, al carrer de Sant Adrià, 20, de Barcelona, el proper 1 de febrer de 2014. En els darrers mesos tant ICV com EUiA, ens hem marcat una fita prioritària: obrir un nou temps per combatre i contrarestar el veritable procés de-constituent que patim. Un moment de creixement de les desigualtats però també de desposseïment de drets i retrocés en les llibertats. I és per això que creiem indispensable propiciar un canvi profund del sistema econòmic que, en clau ecològica i amb un model de democràcia econòmica, superi les limitacions d'un règim segrestat per poders que ningú no ha escollit i en canvi condicionen les nostres vides presents i futures. Aquest aprofundiment democràtic és indissociable de l'exercici del dret a decidir, que ara té un acord transversal i majoritari per iniciar el seu procés. Nosaltres no entenem el dret a decidir el nostre futur polític com a poble si no és de forma indestriable amb el dret a decidir la Catalunya que volem, sigui decidint amb quina fiscalitat volem distribuir la riquesa o amb quin model energètic abastir-nos, si la volem sotmesa al mercat en totes les decisions o garantint la justícia social a través de la defensa d'allò que és comú i patrimoni de tots i totes i d'uns serveis públics de qualitat. Pensem que tu ets de les persones que coincideixes amb tantes d'altres, en aquest diagnòstic, i també ens trobem, coincidim en els espais de resistència i lluita contra aquesta ofensiva, no és ara hora també de coincidir en construir alguna cosa plegades? En sumar, per guanyar, per canviar-ho tot, junts i juntes. Ens preguntem: Si no és ara, quan? Volem trobar-nos el dissabte 1 de febrer en l'Assemblea Oberta. La gent d'ICV, d'EUiA i molta altra gent. Gent que milita, que és activista. Gent d'esquerres catalanista i gent ecologista. Gent que defensa la democràcia. Sobretot gent que no es resigna. Gent que coincidim amb la necessitat d'impulsar una alternativa al model polític, social i econòmic existent i una alternativa a les polítiques i als governs de la dreta. I ho volem fer com un punt de partida, un moment de debat, d'intercanvi d'idees i experiències i també de proposta; com un espai on proposar accions polítiques, socials i institucionals per fer-les conjuntament. Creiem que és possible fer-ho i que, a més, és necessari. Avui hi ha risc de fragmentació a l'hora de construir una alternativa, però són encara més grans les ganes de tanta gent que ho vol fer possible, que vol unitat. Creiem que la teva participació és imprescindible per fer possible un 1 de febrer d'intercanvi, de proposta, però sobretot per donar un primer pas en la construcció de l'alternativa. Esperem que ens puguis acompanyar, participant-hi activament, només des de la suma ho aconseguirem. Més informació a: http://www.araesdema.cat/ | 0.85388 | curate | {"en": 0.004814305364511692, "ca": 0.984181568088033, "es": 0.011004126547455296} | |
macocu_ca_20230731_6_157535 | El propi regidor va animar en l’estrena de la campanya a tots els clubs perquè l’any siga un gran èxit i va desitjar a tots els millors resultats possibles.
Durant la reunió, es va tractar l’estat actual de les subvencions de la passada convocatòria, de les quals tots els clubs del municipi ja han cobrat el 80 per cent de la subvenció.
Les entitats esportives tenen l’oportunitat durant les pròximes setmanes d’enviar suggeriments per a modificar les bases de les subvencions dels clubs esportius.
Finalment, Hidalgo va convidar a les directives dels diferents clubs al fet que es reunisquen amb l’àrea d’Esports per a proposar nous esdeveniments, suggeriments o possibles millores. | 0.816371 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_429264 | Sento l'olor d'un arreveure tendre i melangiós, És com si m'acomiades de mi mateix. Sento la proximitat d'un defalliment vertiginós, És com si una part de mi marxés. La tristor s'apodera de la meva ment, Els ulls desprenen petites perles salades Que no cessen de clapotejar contínuament, I es deixen caure sobre un mar de penes. Tinc la sensació de que el sol també ho nota, Per això es llença contra l'horitzó encès i taronja. La foscor comença a regnar i la noto al meu costat, M'oprimeix el pit, m'ofega i m'ennuega... vull la revenja!!! Però un petit sentiment d'esperança m'ha atrapat, Crec que no ens abandonaràs mai ni ens oblidaràs, Dins el teu cor ens bategaràs, o en el teu cap, I així, sempre i per sempre ens recordaràs. Quan estiguis trista i sola, pensa en nosaltres... ...segur que un somriure d'alegria, t'omplirà el cor i un sospir d'enyorança... ...fugirà fugaç a trobar els nostres records.
Comentaris
Que macu, sobretot l'ultim vers!Oleeee!M'ha encantat! :) Està escrit amb una tendresa, una sinceritat...genial de debó! L'esperança no s'ha de perdre mai! (gràcies per el teu comentari)
l Autor | 0.763935 | curate | {"ca": 0.9364791288566243, "es": 0.009074410163339383, "pt": 0.04809437386569874, "de": 0.006352087114337568} | |
mc4_ca_20230418_2_503673 | Calaf celebrarà novament les Jornades Europees de Patrimoni 2017
A Calaf es podrà visitar el Castell, l'església de Sant Jaume i l'ermita de Sant Sebastià. A més, es farà una visita guiada per descobrir els orígens de la població
Aquest proper cap de setmana, Calaf celebra una nova edició de les Jornades Europees del Patrimoni. Per aquest motiu s'han organitzat diferents visites guiades en espais patrimonials de la població amb l'objectiu de donar-los a conèixer i fer valdre.
Dissabte es farà la visita 'Descobreix els orígens de Calaf' a través de la qual es fa un recorregut històric per conèixer el castell, les muralles i portals, les esglésies, la plaça fortificada. I, a més, podran pujar al campanar. Les sortides seran a la plaça dels Arbres, davant de l'Oficina de Turisme, a les 10.00, 12,30 i 16.30 hores.
El mateix dissabte es faran visites guiades al Castell de Calaf. Serà a les 11.30 i a les 13.30 hores, amb inici des de dins el castell, i a la tarda davant del Centre de Recursos per a l'Ocupació (c/Xuriguera, 42).
Qui vulgui també podrà visitar lliurement l'església de Sant Jaume, entre les 10 i les 14 hores.
Diumenge, 8 d'octubre, es podrà visitar lliurement l'ermita de Sant Sebastià, entre les 10 i les 14 hores.
Patrimoni i natura: un paisatge amb possibilitats | 0.779454 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.calaf.cat/actualitat/noticies/calaf-celebrara-novament-les-jornades-europees-de-patrimoni-2017.html |
acn_ca_20201011_0_100056 | 9 teatres de Barcelona i Igualada posaran a la venda entrades a un 10% del preu, el percentatge de drets d'autor
SGAE i l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya s'uneixen per segona vegada per promoure el Dia de l'Autor SGAE
ACN Barcelona.-La Fundació SGAE a Catalunya i l’ Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) posen en marxa per segon any el Dia de l'Autor SGAE amb l'objectiu d'impulsar el consum del teatre d’autors catalans i fomentar la curiositat per descobrir noves propostes. Entre el 19 de novembre i el 17 de desembre i, generalment, els dijous, 9 obres de teatre de 9 espais escènics de Barcelona i Igualada oferiran 1.458 entrades al públic pel 10% del cost. El 90% restant el pagaran els autors de la SGAE. En concret, hi participaran l'Almeria Teatre, el Jove Teatre Regina, La Seca Espai Brossa, la Sala Beckett, la Sala Muntaner, el SAT! Teatre, el Teatre Goya, el Teatre Romea i el Teatre de l'Aurora d'Igualada. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/9-teatres-de-barcelona-i-igualada-posaran-a-la-venda-entrades-a-un-10-del-preu-el-percentatge-de-drets-d-autor |
oscar-2301_ca_20230418_6_222385 | [08/02/2021] Model de sol·licitud d’inclusió de colònia felina al Registre municipal i autorització a les persones gestores [09/12/2020] Aprovació definitiva del Reglament (BOIB núm. 205 08/12/2020) [24/11/2020] Reglament (BOIB núm. 136 04/08/2020) [28/02/2020] Text del Reglament [28/02/2020] Proposta de consulta prèvia
28gen. 2020
Reglament municipal regulador de les mesures de foment i de protecció dels sectors agrícola i ramader | 0.586968 | curate | {"ca": 0.772093023255814, "es": 0.20465116279069767, "ds": 0.013953488372093023, "de": 0.009302325581395349} | https://incaciutat.com/category/reglaments+medi-ambient |
mc4_ca_20230418_2_745947 | » Taradell fa la festa gran | EL9NOU.CAT
Taradell fa la festa gran
Durant els dies centrals de la festa, del 20 al 25 d’agost, s’han organitzat actes per a tots els públics. El pregó de l’exalcalde Josep Munmany enceta oficialment el programa, aquest dimecres. Com està passant en totes les festes d’agost, però, tocarà estarà pendent de la pluja.
20/08/2014 | 9:45
37828.jpg |
El pregó a càrrec de Josep Munmany, alcalde de Taradell entre els anys 1987 i 2007, obrirà oficialment els actes de la festa major de Taradell. Serà aquest dimecres, dia en què també es coneixerà la nova pubilla en un acte en el qual participaran l’orquestra Lluïsos, l’Esbart Sant Genís i Canya que no és Conya. Tot seguit hi haurà un correfoc.
Durant el dia s’haurà fet el tradicional torneig de tennis taula i la primera cronodipòsit, un activitat en què els participants hauran de pujar al dipòsit de Can Costa.
El retorn de La Principal de la Bisbal amb el concert, les sardanes i les serenates serà dijous, dia en què també es farà una gimcana infantil. Els actes seguiran divendres amb activitats pels més petits com l’espectacle Ballaruga i festa de l’escuma a càrrec dels Farsants. A la tarda, la coral Vilademany oferirà a la residència el concert Ventall de Cançons.
També es farà un reconeixement a Joan Coll, a la plaça del Monument del Caçadors i una de les novetats d’enguany, el gran sopar de festa major, que es farà al Centre Cultural Costa i Font. Tot seguit hi haurà el ball a càrrec de l’orquestra Gerunda i els concerts dels grups locals Pubers i Supergreep.
L’espectacle familiar Cabaret Elegance serà un dels actes de dissabte, mentre que diumenge, a primera hora del matí, es farà la caminada de festa major. A 2/4 d’11 del matí es farà la V Gitana i al migdia les sardanes-vermut a la Font Gran amb la cobla Genisenca.
A la tarda hi haurà el partit de futbol entre el Taradell i el Vic Riuprimer i a la nit, la Troba Kung-Fú oferirà el concert dels Països Catalans. El dia del patró, dilluns, hi haurà el tradicional mercat del s.XVII. Qui vulgui també podrà pujar al Campanar o a la Torre de Don Carles.
A les 10 del matí es farà la xocolatada i a les 11 començarà la cercavila amb els gegants de Taradell, en Guillem de Mont-rodon i la Tiburgeta, acompanyats pels grallers de la colla Jove dels Geganters de Taradell. Les sardanes-berenar amb la cobla Lluïsos, dimarts a la tarda, posaran punt i a part a una festa major que s’allargarà fins al següent cap de setmana amb les darreres representacions teatrals.
· Teatre amb ‘El pobre viudo’
La companyia local Gottic Teatre presenta aquesta festa major l’adaptació lliure de la comèdia de Santiago Rusiñol El pobre viudo (a la foto), dirigida per Manel Gausa, Núria Rovira i Laura Segarra.
Les representacions seran el 23 i el 31 d’agost a les 7 de la tarda i el 30 d’agost a les 10 del vespre al Centre Cultural Costa i Font de Taradell.
L’obra explica la història d’en Joaquim, un viudo adinerat. Aquest fet fa que un seguit de parentes el vulguin visitar per consolar-lo. Una casa on hi havia tranquil·litat es convertirà ràpidament en un entrar i sortir frenètic de gent. L’obra està dividia en tres parts. | 0.821697 | curate | {"en": 0.012751036021676761, "it": 0.007969397513547976, "ca": 0.9703538412496016, "pt": 0.005419190309212623, "ru": 0.0035065349059611095} | http://el9nou.cat/osona-ripolles/cultura-i-gent/taradell-fa-la-festa-gran/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_47709 | Les Nacions Unides estimen que uns 125.000 nens a Gaza necessiten ajut especialitzat psicològic per haver perdut els seus pares o les seves cases 28 juliol 2014Palestins desplaçats busquen refugi a l'hospital al-Shifa a la ciutat de Gaza el 27 de juliol. Un nadó va néixer a l'hospital d'Al-Aqsa a Gaza dijous passat. Això no hauria de ser notícia; nadons neixen tot el temps. L'extraordinari d'aquest naixement és que la mare del nen havia estat assassinada pels militars israelians.El lliurament d'aquest nen és un testimoni de la professionalitat i la dedicació del personal de l'hospital. Tres dies abans, Israel va atacar l'hospital amb projectils de tanc. Almenys cinc palestins van ser reportats morts.Dimecres passat, Israel redueix completament l'hospital de rehabilitació i geriàtric d'Al-Wafa a pols, després de dues setmanes d'atacs amb míssils i les amenaces d'atacs més pesats.Divendres a la tarda, Israel va començar a bombardejar l'hospital de Beit Hanoun i va continuar els bombardejos al matí de dissabte, atrapant dotzenes de pacients i treballadors mèdics i diversos activistes internacionals de solidaritat a l'interior. Tres treballadors de la salut segons els informes van resultar ferits , i la construcció van patir greus danys.Israel afirma que la seva última ofensiva contra Gaza és un acte de "defensa pròpia".Mark Regev , portaveu de l'oficina del primer ministre israelià, ha tractat de "justificar" els atacs contra l'hospital Al-Aqsa per al · - sense produir la més mínima evidència creïble - que Aya utilitza els hospitals per amagar coets.Els relats dels testimonis de metges aquí a la ciutat de Deir al-Balah , on es troba l'hospital d'Al-Aqsa, exposen les demandes com ara mentides descarades. "Són els nens els terroristes? "Quan vaig parlar amb el personal de l'hospital divendres van dir que els vuit cadàvers rebuts fins ara aquest dia eren de dones i nens. "Quina classe de guerra contra el terrorisme ha llançat Israel?" Muhammad Duaidar, un metge a la unitat de cures intensives, va preguntar. "Són aquestes dones i nens als terroristes? "Israel pot estar utilitzant armes com el fòsfor blanc , dards i Explosius de Metall Inert Dens (DIME) en aquest atac, a jutjar pel que els metges en aquest i en altres hospitals de Gaza han observat. Això suggereix que Israel està posant a prova deliberadament armes noves o relativament noves a la població civil.Encara que aquestes armes no estan prohibides, és il·legal segons el dret internacional utilitzar-les contra els no combatents. "Les ferides que rebem són desconegudes per a nosaltres", va dir Duaidar. "Ens hem adonat dels cossos que es veuen fosa. Fem una crida a les investigacions d'aquest tipus de lesions, que no hem [vist] en atacs israelians anteriors ". "La greu escassetat"Darrera l'atac de dilluns a l'hospital que va causar greus danys a la seva unitat de producció d'oxigen, que és essencial per al desenvolupament de les operacions crítiques. Tres membres de la tripulació de l'ambulància van resultar ferits. L'edifici colpejat en l'atac va ser prop de l'estació d'ambulàncies de l'hospital.L'atac ha empitjorat la ja difícil situació a l'hospital. Electricitat de vegades es talla mentre que les operacions vitals estan en marxa. Hi ha "una greu escassetat" de medicaments, d'acord amb Duaidar.Heba Zaqout, una dona del camp de refugiats de Nuseirat , era a la unitat de cures intensives de l'al-Aqsa divendres. Ella tenia metralla en el seu peu esquerre, la part baixa de l'esquena i altres parts del seu cos.Um al-Abed al-Rouqy - La mare de la dona - va dir que Heba la va cridar just abans de projectils van caure a casa seva. "Ella em va dir:" Tinc molta por, mare, hi ha un incendi a casa meva. " Vaig tractar de calmar-la. La vaig trucar de nou al cap de deu minuts, però ella no em va respondre ".Diumenge, el Ministeri de Salut de Gaza informar d'una nova crisi que afecta els hospitals de la Franja. Les puntuacions dels pacients en l'hospital al-Shifa a la ciutat de Gaza estan preparats per a l'alta - però no poden sortir dels seus llits perquè no tenen llars als quals poden tornar, o perquè viuen en àrees on Israel ha ordenat a tots els civils a evacuar.TraumaProblemes similars s'han trobat en els altres hospitals.Dr Sobhi Skaik, cirurgià en cap d'al-Shifa, va dir que si bé aquests pacients estan ocupant llits requerits per a l'entrada ferits, "no podem forçar-los a sortir. "Ha afegit que la situació s'ha complicat pel fet que diversos membres de la mateixa família sovint es poden trobar en diferents unitats de l'hospital, mentre que altres familiars han acampat prop de l'hospital després que les seves cases han estat destruïdes. "Els terrenys de l'hospital han arribat a ser com un camp de refugiats", va dir, en la declaració del ministeri de salut. "Les condicions s'estan deteriorant, amb cúmuls d'escombraries - és força brut i antihigiènic, i no podem complir amb els nostres pacients en aquestes condicions. "Les Nacions Unides Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris ha informat d'un fort augment dels casos de trauma a Gaza, i va assenyalar que els hospitals no tenen els recursos per fer-hi front. La setmana passada, va citar estimacions que 125.000 nens necessiten ajuda psicològica directa i especialitzada, com a resultat d'haver perdut els seus pares o la seva llar.Sens dubte, aquestes estimacions són conservadores ja que la xifra real és molt més gran.La última ofensiva d'Israel contra Gaza està afectant els més vulnerables. Com poden els atacs a hospitals considerar-se com a actes de "defensa pròpia? "Rami Almeghari és professor universitari i periodista amb seu a la Franja de Gaza.http://electronicintifada.net/content/attacks-hospitals-expose-israels-self-defense-claims-lies/13649
L'ONU troba míssils amagats en una escola seva per tercer cop en tres setmanes:http://www.timesofisrael.com/rockets-found-in-unrwa-school-for-third-time/Després encara dieu que Israel ataca escoles i hospitals perquè sí... quins ignorants! Ataca escoles i hospitals perquè Nerea ataca Israel des d'allà. A Nerea ja li va bé que hi hagi molts morts civils perquè així els pobres il·lusos esperen que els àrabs s'alçaran tots contra Israel i guanyaran. Israel no ha perdut mai cap guerra i aquesta tampoc no la perdrà.Filogihadistes i imperialistes àrabs, a fer la mà!
Imperialistes àrabs diu... mentre els israelians van colonitzant terres alienes. Cal ser un vertader incapacitat mental. #Gaza Israel viola la tregua humanitaria y bombardea el principal mercado de la franja de Gaza http://www.rtve.es/n/984180 pic.twitter.com/qQ2aFi3PSA | 0.881752 | curate | {"ca": 0.9664019547953574, "ro": 0.010843005497861942, "es": 0.022755039706780698} | |
wikipedia_ca_20230401_0_52025 | Bernat Jofre Roca
Bernat Jofre i Roca (Andratx 1902- Vaud, Suïssa 1969) va ser un polític republicà mallorquí que arribà a ser batle de Palma.
Llicenciat en dret per la Universitat de Saragossa, a Mallorca havia estat director de "Maricel" i "Andraitx" i entre el 1927-1933 va ser el màxim responsable de l'Hotel Victòria.
La seva carrera política començà el 1931 quan fou elegit regidor de Palma i n'exercí la batllia entre el juny de 1932 i el gener de 1933. El febrer de 1936 va ser un dels candidats del Front Popular i l'abril del mateix any sortí elegit compromissari per triar el president de la República.
Havia participat en la fundació d'Acció Republicana de Mallorca (1932) com posteriorment també ho feu amb Esquerra Republicana Balear (1934).
El començament de la Guerra Civil l'aplegà a la capital d'Espanya mentre exercia la seva tasca de tinent de batle i poc després col·laborà en la fallit desembarcament a Mallorca del capità Bayo.
Sortí de l'estat ja el desembre de 1936 com a agregat al consolat de la República espanyola a Niça essent-ne nomenat cònsol el 1938.
S'exilià a Veneçuela el 1939 on treballa a la publicació "Ahora" i amb la propaganda a favor dels EUA i el Regne Unit. Per aquesta relació conegué a Nelson Rockefeller fins al punt de ser anomenat apoderat dels béns del financer a Veneçuela i vicepresident de la "International Basic Economic Corporation" en aquest país sud-americà. Els anys seixanta treballà com a traductor de les Nacions Unides a Ginebra. A partir de 1964 tornà a Mallorca combinant les estades amb Suïssa on morí. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=52026 |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_160191 | A la cerimònia ha assistit el rei emèrit Joan Carles de Borbó, acompanyat de la seua filla la infanta Cristina
Mario Vargas Llosa, nou membre de l'Academia Francesa / Teresa Suárez (Efe)
À Punt NTC @apuntnoticies
09 de febrer 2023 - 17:34
L'Acadèmia Francesa de la llengua ha rebut aquest dijous com a nou membre el premi Nobel hispanoperuà Mario Vargas Llosa, que ocuparà la butaca número 18. Es tracta de la vacant que va deixar el filòsof Michel Serres el 2019 i serà la primera a donar seient en la institució a un autor que sempre ha escrit en espanyol. Als 86 anys, se l'ha rebut com un més entre els "immortals", els grans custodis de les lletres franceses.
L'escriptor, que va rebre el Nobel de Literatura el 2010, ha agafat l'espasa cerimonial de la mà de la secretària perpètua de la institució, la historiadora i politòloga Hélène Carrère d'Encausse, en el lloc des del 1990. A la cerimònia ha assistit el rei emèrit Joan Carles de Borbó, acompanyat de la seua filla la infanta Cristina.
L'amfiteatre de l'Institut Francés, a París, ha sigut l'espai escollit per a aquesta benvinguda pública, davant d'un reduït nombre de convidats entre els quals està el rei emèrit espanyol Joan Carles I (que arriba en viatge privat) i la seua filla la infanta Cristina.
L'acte és molt cerimoniós i algunes de les seues pautes es remunten a fa 350 anys, dins d'una tradició en la qual figuren noms cèlebres com Montesquieu (nomenat acadèmic el 1727), Victor Hugo (1841), Louis Pasteur (1881), Alexis de Tocqueville (1841), Jean Cocteau (1955) o Claude Lévi-Strauss (1973). Se'ls coneix com "els immortals" pel lema "À l'immortalité" (a la immortalitat), que figura en el segell donat a l'Acadèmia pel mateix fundador, Richelieu, i que fa referència a la seua missió de "portadors de la llengua francesa".
L'autor ha aprofitat l'ocasió per a agrair a França la "paradoxa" que haja sigut aquesta nació la que el va ajudar a sentir-se "un escriptor peruà i llatinoamericà". "Gràcies a França vaig descobrir l'altra cara de l'Amèrica Llatina, els problemes comuns a tots els seus països, l'horrible herència dels colps militars i del subdesenvolupament, la guerrilla i els somnis compartits d'alliberament", ha afirmat en el seu discurs, vestit amb el tradicional vestit brodat amb fulles d'olivera, que porten els acadèmics des del començament del segle XIX.
Una elecció polèmica
L'elecció de Vargas Llosa com a nou membre de l'Acadèmia va tindre lloc el novembre del 2021, i ja va generar llavors crítiques de grups d'intel·lectuals francesos, tant perquè el Nobel del 2010 mai ha escrit en llengua francesa com per les seues posicions polítiques, que alguns van considerar pròximes a l'extrema dreta. La seua edat d'ingrés tampoc segueix els cànons de la institució, que des del 2010 havia establit un límit de 75 anys com a màxim per a presentar-se candidat a una de les quaranta butaques.
"Els immortals" es reuneixen una vegada per setmana, cada dijous, en privat i a les 15:00 hores, i la seua missió és contribuir al perfeccionament de la llengua francesa i actualitzar el diccionari. Entre els confrères (col·legues) actuals de Vargas Llosa figuren, entre altres, l'escriptor d'origen libanés Amin Maalouf; la literata Chantal Thomas, el bisbe d'Angulema, Claude Dagens, i la mateixa Hélène Carrère d'Encausse.
També et pot interessar
L’exposició més gran sobre la història del tatuatge aterra a CaixaForum València Elda ret homenatge a Antonio Gades amb una escultura de bronze a grandària real L’editorial valenciana Media Vaca ven a les Filipines 50.000 exemplars d’un conte sobre la dictadura Els finalistes valencians dels premis Max de les Arts Escèniques es reuneixen a València El Museu Arqueològic d'Alacant inaugura una mostra sobre els guerrers de Xi'an Carrícola instal·la una càpsula del temps que s'obrirà el 2043 Deu propostes per a viure la millor Setmana Santa sense eixir de la Comunitat Valenciana Còrdova es converteix en Alacant per un dia amb fogueres i gastronomia tradicional Òscar Briz celebra 40 anys als escenaris del Principal de València | 1 | perfect | {"ca": 0.9938241106719368, "fr": 0.006175889328063241} | |
mc4_ca_20230418_1_73058 | Albasud - Turisme comunitari, un espai en disputa
Turisme comunitari, un espai en disputa
El turisme comunitari a Amèrica Llatina rep cada cop més atenció. Però quins són els costos d'aquest nou escenari? En aquest nou context s'aposta per la necessitat de no perdre el sentit d'apropiació de les poblacions rurals organitzades sobre els seus recursos i territoris.
Crèdit Fotografia: Bosque de Cinquera, El Salvador. Fotografia de Fundación PRISMA.
El turisme comunitari rep una atenció creixent a Amèrica Llatina. En nombrosos països s'han creat xarxes i plataformes de coordinació i fins i tot càmeres d'aquest tipus d'iniciatives, es formulen polítiques nacionals orientades directa o indirectament cap al sector, la cooperació internacional destina importants fons per al seu desenvolupament, una part de l'empresariat turístic descobreix la potencialitat de la seva oferta i busca com establir aliances comercials, i l'acadèmia centra cada vegada més la seva atenció en l'anàlisi d'aquests processos. Aquest protagonisme no deixa de ser una arma de doble tall: si bé pot significar una forma d'ampliar les seves potencialitats, alhora el situa en terreny de disputa entre interessos divergents. En aquest camp de múltiples influències en contradicció es torna més necessari, si és possible, rediscutir com entendre el turisme comunitari.
Per la nostra part, l'hem definit com a un model d'activitat turística desenvolupada principalment en zones rurals i en el qual la població local –especialment pobles indígenes i famílies camperoles–, per mitjà de les seves diferents estructures organitzatives de caràcter col.lectiu, exerceix un paper preponderant en el control de la seva execució, gestió i distribució de beneficis. El seu desenvolupament es concreta en múltiples formes, segons siguin les característiques particulars que té la comunitat rural en cada context, especialment en relació amb les seves capacitats d'actuació política i estructures d'organització.
En el seu origen el turisme comunitari no neix com a substitució de les activitats agropecuàries tradicionals (agricultura, ramaderia, pesca, producció artesanal, etcètera), sinó com una forma de diversificar i complementar les economies de base familiar camperola i indígena. La principal fortalesa de la seva oferta turística, independentment de quines són les activitats concretes que el turista pot dur a terme en cada lloc, s'ha basat en possibilitar un espai de trobada i acostament vivencial amb la gent que habita al camp i amb el que fa quotidianament. I aquesta és la principal fortalesa del camperolat i pobles indígenes, en el que cap altre tipus d'oferta turística els pot superar.
Les polítiques d'exclusió i empobriment de moltes zones rurals han estat en l'origen d'aquesta necessitat de generar alternatives i noves fonts d'ocupació en àrees rurals. Però a més de cooperatives agropecuàries, famílies camperoles i pobles indígenes que van buscar en el turisme comunitari una manera particular d'ampliar i complementar els seus ingressos, altres col.lectius han seguit aquest mateix camí. És el cas, per exemple, d'organitzacions ambientalistes i de conservació de base comunitària que volien desenvolupar activitats amigables amb la natura allà on ja estaven intervenint, el de comunitats i pobles en situació de post-conflicte que tractaven de reinserir-se a la vida civil amb noves activitats i mantenir viva la memòria col.lectiva, o el de grups de dones que intentaven augmentar la seva autonomia econòmica i possibilitats d'empoderament.
Paradoxalment, a mesura que el turisme comunitari ha anat guanyat protagonisme, des d'algunes instàncies tendeix a ser confós o considerat simplement com un subproducte del turisme rural. Aquesta distinció no és un problema menor. Si tot es converteix i dilueix en el turisme rural, perd protagonisme l'aposta que fan els sectors més desfavorits per intentar apropiar-se d'una determinada activitat, recursos i territoris. El risc està en el fe que els principals beneficiaris de les polítiques públiques i de cooperació acabin sent els sectors amb més recursos amb presència en l'àmbit rural. Això és el que ha passat a molts llocs d'Europa, on els sectors que continuaven vinculats a la producció agropecuària i que complementaven els seus ingressos amb algun tipus d'activitat turística han estat arraconats i marginalitzats. D'aquesta manera, dins del turisme rural hem acabat per trobar cada vegada més a grans inversors deslligats d'aquests territoris i de les preocupacions de la seva població originària. La discussió en realitat no es redueix a un problema tècnic, de l'oportunitat o no de crear subproductes turístics, sinó de classe: del posicionament d'una activitat econòmica en mans de determinats grups socials. El turisme comunitari té a veure, en definitiva, amb una voluntat d'apropiació de les poblacions rurals organitzades sobre els seus recursos i territoris. No representa res més que una recerca i afirmació de control social. Aquesta és l'aspiració que el turisme comunitari no pot perdre entre els focus d'aquesta atenció pública creixent. | 0.870772 | curate | {"ca": 0.9938880126182965, "es": 0.00611198738170347} | http://www.albasud.org/blog/ca/246/turisme-comunitari-un-espai-en-disputa |
oscar-2301_ca_20230418_9_3396 | Black Panther: Wakanda ForeverDissabte 26 de novembre, sessió a les 20.15 Diumenge 27 de novembre, sessió a les 16.45 Dimecres 30 de novembre (dia de l’espectador), sessió a les 17.00 Dijous 1 de desembre, sessió en VOSE a les 19.30 Black Panther: Wakanda...
Black Adam
by cinema | oct. 20, 2022
Black AdamDivendres 4 de novembre, sessió a les 20.15 hDissabte 5 de novembre, sessió a les 17.15 hDiumenge 6 de novembre, sessió a les 17.00 hDimecres 9 de novembre (dia de l’espectador), sessió a les 17.30 h Black AdamDivendres 4 de novembre, sessió a les...
DC Liga de supermascotas
by cinema | ag. 3, 2022
DC Liga de supermascotasDijous 11, sessió a les 17:30h DC Liga de supermascotasDijous 11, sessió a les 17:30h DC Liga de supermascotasDijous 11, sessió a les...
Thor: Love and Thunder
by cinema | jul. 7, 2022
Thor: Love and ThunderDiumenge 24, sessió a les 17.30 hDilluns 25 de juliol, sessió a les 20.15 hDimecres 27 de juliol (dia de l’espectador), sessió a les 17.30 hDijous 28 de juliol, sessió en VOSE a les 20.15 h Thor: Love and ThunderDiumenge 24, sessió a les...
Doctor Strange en el multiverso de la locura
by cinema | maig 5, 2022
Doctor Strange en el multiverso de la locuraDimecres 18 de maig (dia de l’espectador), sessió a les 17.30 h i a les 20.30 h Doctor Strange en el multiverso de la locuraDimecres 18 de maig (dia de l’espectador), sessió a les 17.30 h i a les 20.30...
« Older Entries
Cerca
Cercar
Últimes entrades
Última projecció matinal de cinema familiar de la temporada
Continuen les matinals de cinema familiar de qualitat en català a l’Ateneu Cinema
Les pel·lícules de la programació de l’Ateneu Cinema arrasen als Premis Gaudí 2021
Les grans guanyadores dels Premis Goya 2021, entre la programació de l’Ateneu Cinema
KM.0 de El Dia Més Curt
L’Ateneu Cinema acull la projecció del programa KM.0 de El Día Més Curt, la festa mundial del cinema curt
Com posar a la pantalla d’inici del teu mòbil o tauleta, la icona de l’Ateneucinema.cat
La dama de piques (Pikovaia dama)
La Bayadère
DIE WALKÜRE – LA VALKIRIA de Richard Wagner
Informació important:
Per a qualsevol consulta durant la projecció, ens podeu trobar trucant al: 621 261 676
Programació i horaris subjectes a canvis de darrera hora. Disculpeu les molèsties. No s’aplicaran preus promocionals els dies festius. | 0.719985 | curate | {"ca": 0.8577719066490532, "en": 0.06384852487890796, "es": 0.029942756494936152, "fr": 0.031704095112285335, "it": 0.0048436811977102595, "pt": 0.007045354469396741, "nl": 0.0048436811977102595} | https://ateneucinema.cat/categoria_programa/superherois/ |
mc4_ca_20230418_5_56664 | L'Ametlla de Mar vol evitar noves edificacions a la costa | Diari de Tarragona
L'Ametlla de Mar vol evitar noves edificacions a la costa
Aprova una modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal que ja inclou els sectors de Bon Repòs, Port Olivet i Artilleria
Imatge de l’hotel El Bon Repòs, aquest dimarts. FOTO: Joan Revillas
L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha aprovat una modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que ja inclou els sectors de Bon Repòs, Port Olivet i Artilleria, després que quedessen fora d’ordenació. La modificació deixa com a rústics els sectors de Port Olivet i Artilleria, i amplia la zona verda del Bon Repòs.
Els fets es remunten al 2016, quan dues sentències judicials van tombar el POUM. Per no començar un nou pla urbanístic de zero, cosa que hagués significat no donar llicències en uns anys, l’Ajuntament ha optat per partir amb el pla des de la primera aprovació definitiva i treballar de sector en sector de forma separada.
Així, en aquests tres sectors esmentats, l’Ajuntament proposa com a primer pas (es tracta d’una aprovació inicial) no edificar. «El cert és que és una situació molt complicada per a l’Ajuntament», explica l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni. «Però som optimistes i hem d’anar fent passos a poc a poc per resoldre aquesta complexitat».
El govern espera preservar el màxim d’espais públics. La modificació del Bon Repòs, ja en zona urbana, elimina el solar on s’hi havien de construir apartaments i guanya en zona verda. I en els sectors de Port Olivet i Artilleria, es busca conservar els espais amb una qualificació rústica.
A més a més, en el cas del Bon Repòs, l’alcalde explica que hi ha certa predisposició per part dels propietaris per tornar a obrir l’hotel després de reformar-lo, i millorar l’entorn.
«Veuríem amb bons ulls que pogués obrir perquè percebem que hi ha al municipi una necessitat hotelera de petits o mitjans hotels», expressa Gaseni. | 0.85018 | curate | {"ca": 0.9901401141670991, "es": 0.009859885832900882} | https://www.diaridetarragona.com/ebre/LAmetlla-de-Mar-vol-evitar-noves-edificacions-a-la-costa-20180314-0027.html |
mc4_ca_20230418_16_357922 | Auditori d´Alcudia | mallorcaquality.com
Programación Abril-Mayo-Junio
Información Auditori d´Alcudia
Amb el seu nou Auditori , Alcúdia es converteix en una ciutat idònia per a congressos i activitats formatives per a empreses; aquest equipament pot contribuir a la desestacionalització i així atreure un altre tipus de turisme en temporada mitjana i baixa.
L’edifici parteix de la simplicitat de formes i puresa de materials (vidre, formigó, fusta, acer inoxidable…), i és un exponent de l’arquitectura contemporània. La seva silueta confronta amb la imatge imponent de la ciutat medieval que és projecta en la seva façana principal.
Amb l’Auditori d’Alcúdia es veuen complertes les reivindicacions de molts de sectors de la societat que reclamaven per a Alcúdia un equipament cultural d’aquestes característiques. Alcúdia s’obri al món de l’art, de la cultura, de la música, del teatre, en un nou segle on la comunicació global serà essencial, sense oblidar en cap moment la formació integral de les persones. | 0.770008 | curate | {"es": 0.09860557768924302, "ca": 0.901394422310757} | http://www.mallorcaquality.com/auditori-d%C2%B4alcudia/ |
mc4_ca_20230418_16_229676 | Tres hores sense trens per una nova avaria al Maresme | Lluís Martínez | calella | Infraestructures | El Punt Avui
Tres hores sense trens per una nova avaria al Maresme Tres hores sense trens per una nova avaria al Maresme Tres hores sense trens per una nova avaria al Maresme Tres hores sense trens per una nova avaria al Maresme + Tres hores sense trens per una nova avaria al Maresme E-mail
calella - 27 juliol 2016 2.00 h
Deficiències en la xarxa ferroviària
Tres hores sense trens per una nova avaria al Maresme
El servei ferroviari queda interromput entre les estacions de Pineda i Arenys de Mar, i això afecta centenars d'usuaris
Rull exigeix a l'Estat solucions definitives a la xarxa administrada per Adif
Els passatgers intenten pujar a un dels autobusos que Renfe posar a disposició dels afectats a l'alçada de Calella RCTV
Tres hores sense trens per una nova avaria al Maresme Tres hores sense trens per una nova avaria al Maresme Tres hores sense trens per una nova avaria al Maresme Tres hores sense trens per una nova avaria al Maresme Tres hores sense trens per una nova avaria al Maresme E-mail
Lluís Martínez - calella
Caos i indignació entre els usuaris és el que es va viure ahir al Maresme després que una altra incidència en el transport ferroviari deixés interromput el servei de la línia R1 i l'RG1. Una avaria a la catenària va fer que els trens deixessin de passar entre les estacions d'Arenys de Mar i Pineda des de dos quarts de deu fins a dos quarts d'una, quan Renfe va informar que restablia la circulació al tram però amb retards que superaven la mitja hora.
Centenars de persones van quedar afectades i, malgrat que la companyia havia establert un transport alternatiu per carretera, el cert és que no es va donar a l'abast per atendre tots els usuaris, que es queixaven de la confusa informació que s'havia donat i que els autobusos feien curt. Una circumstància que va encendre encara més els ànims entre la gent que s'esperava, per exemple a Calella, que només veien passar busos plens que venien de Pineda sense cap plaça disponible per pujar-hi.
Rull vol explicacions
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va enviar ahir una carta al ministre de Foment en funcions, Rafael Catalá, en què expressa la indignació de la Generalitat pels últims problemes que hi ha hagut a la xarxa ferroviària. Segons ell, ni Adif ni el ministeri donen resposta als problemes i reclama contundència i responsabilitats a Adif. A banda d'això, demana que l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària hi intervingui auditant les condicions en què s'administra la xarxa ferroviària catalana, especialment pel que fa al manteniment i la conservació.
El Punt Avui. Maresme 27-07-2016, Pàgina 22 | 0.847847 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elpuntavui.cat/territori/article/-/991273-tres-hores-sense-trens-per-una-nova-avaria-al-maresme.html?cca=1&utm_source=botons&utm_medium=com_epanoticies&utm_campaign=correu |
oscar-2201_ca_20230904_11_131605 | Orpella a Garissa, Kenya: Àfrica serà essencial per a la sostenibilitat del planeta | Mans Unides ONG
Skip to main content
Fes-te'n soci
Síguenos en
Instagram
Facebook
Twitter
Youtube
es
ca
900 811 888
Delegacions
[email protected]
Sóc soci
Delegacions a Espanya
Apply
ONG Mans Unides
Mans Unides
L'organització
Una organització amb història
Què fem?
Delegacions
Base social
Transparència i bon govern
Relacions externes
Organigrama
Sensibilització
Campanya 2021
Històric de campanyes
Als carrers
A les aules
A les parròquies
En xarxa amb altres
Altres campanyes
Documentació i recursos
Cooperació al desenvolupament
Com treballem els projectes
Sectors d'actuació
Mans Unides al món
Projectes
Criteris de selecció de projectes
Protagonistes
Participen als nostres projectes
Assessoria tècnica i enginyeria
Col·labora
Contagia't de solidaritat
Fes-te soci
Fes un donatiu
Testament solidari
Fes-te voluntari
Col·labora com a empresa
Regal solidari
Treballa amb nosaltres
Actualitat
Notícies
Sala de premsa
Especials Mans Unides
Premis i concursos
You are here
Inici » Cooperació al desenvolupament » Protagonistes » Àfrica serà essencial per a la sostenibilitat del planeta
Àfrica serà essencial per a la sostenibilitat del planeta
10/08/2021
José Luis Orpella
Sacerdot i soci local de Mans Unides a la diòcesi de Garissa.
Kenya
El pare José Luis Orpella porta gairebé 30 anys treballant a Kenya i ha posat en marxa nombrosos projectes de desenvolupament per millorar la vida de les persones més necessitades de la diòcesi de Garissa, on porta a terme la seva missió.
Parlem amb José Luis Orpella, el nen que va voler ser artista, però va acabar treballant com a metge a Kenya, on, com ens diu, va saber seguir «les petites llums que li va posar Déu al camí» per convertir-se en sacerdot.
Com ha evolucionat Kenya en aquests anys?
Kenya s'ha desenvolupat en els darrers 20 anys, però a costa d'un gran deute. Aquest creixement no es reflecteix en l'àmbit de la persona del carrer. Els contrastos es veuen clarament: hi ha una gran pobresa i una classe molt alta relacionada amb els polítics.
Pel que fa a Garissa, quan t'endinses en les zones rurals, és com si el temps s'hagués aturat fa 100 anys. La vida és el dia a dia, amb tradicions molt arrelades i difícilment canviables. Les persones viuen en pobresa absoluta, sense res a les butxaques, amb l'estómac buit, sense una educació adequada i, tot i que innocents, també desconfiats. Però amb el treball constant i molta paciència s'ha vist una millora general.
La proximitat a Somàlia afecta la convivència diària en Garissa?
Més del 95% de la població de la diòcesi és de religió musulmana i de l'ètnia somali, el que influeix molt en tots els aspectes de la vida diària. Per la inestabilitat a Somàlia moltes persones es refugien en el camp de Dadaab, un dels més grans del món i això afecta la seguretat i la convivència a la regió.
A més, el grup islamista Al-Shabbaab està molt actiu a Somàlia i la frontera és un colador de terroristes, sobretot al nord de la diòcesi. Però també és cert que la inestabilitat depèn d'altres factors com la pobresa, la lluita de clans somalis i la política de la zona. Molts kenyans s'han allistat a les files dels grups jihadistes a causa de la pobresa i la manca de treball. És una barreja de desesperació i de no tenir res a perdre, al costat del desig de ser reconegut i l'esperança de guanyar un sou.
L'aprenentatge més gran d'aquestes emergències ha estat el fet de comprendre la necessitat d'enfortir a la població perquè prengui iniciatives d'autoajuda i estalvi per estar més preparats davant inundacions i sequeres.
En aquest context, quin és el paper de l'Església catòlica?
L'Església catòlica compleix un important paper en aquesta difícil situació, sempre des de dos grans fronts: l'educació i el desenvolupament. A escala local estem en contacte diari amb la població musulmana en una simbiosi constructiva d'ajuda mútua, sobretot en els centres de salut, escoles, programes d'ajuda assistencial, projectes agropecuaris, menjar, etc. Per aquesta raó, l'Església catòlica està molt reconeguda en aquesta regió essencialment islàmica. El nostre és ser testimoni de l'amor i la misericòrdia de Crist sense, de vegades, poder nomenar-lo, però que es fa realitat en el servei al més necessitat.
No podem deixar de preguntar-li per la pandèmia...
La pandèmia del coronavirus ha empitjorat una situació que de per si ja era difícil. La restricció de moviments ha disminuït el contacte amb la gent, el proveïment de productes essencials, les importacions i la vida social i religiosa. Els nens i joves han perdut molt de temps en estar les escoles tancades. Però aquesta situació ens ha fet buscar altres iniciatives per estar a prop dels que pateixen.
També han après a fer front a les emergències per inundacions i sequeres...
L'aprenentatge més gran d'aquestes emergències ha estat el fet de comprendre la necessitat d'enfortir a la població perquè prengui iniciatives d'autoajuda i estalvi per estar més preparats davant inundacions i sequeres. En aquest sentit, a través de l'oficina de desenvolupament de la diòcesi, estem posant en peu estratègies de formació de les comunitats locals i de resiliència davant desastres naturals.
D'Àfrica se sol parlar poc, malament i generalitzant, a què creu que es deu?
No m'agradaria entrar en disquisicions de política internacional ni en teories demogràfiques i d'un passat colonial amb més defectes que encerts, i encara que en certs sectors es valora més una vida del primer món que la d'un africà, prefereixo quedar-me amb el principi que Déu ens ha creat a tots iguals i el respecte a la dignitat humana i lluitar perquè cada persona tingui les mateixes oportunitats per desenvolupar-se i participar de la construcció del món. De fet, com ja s'ha vist en alguns casos, Àfrica està ajudant al món i en els anys que venen serà una part essencial per a la sostenibilitat de la planeta.
Com animaria a la societat espanyola a contagiar de solidaritat?
El meu missatge va l'uníson amb el de Mans Unides, ja que és la meva experiència de tots aquests anys a Kenya: com més dónes, més reps; com més et sacrifiques, més persones trobes que t'ajuden a aixecar-te; com més solidari s'és amb les misèries humanes, més ens fem constructors de dignitat. Fent-me ressò de l'encíclica de papa Francisco Fratelli Tutti, la nostra solidaritat ens farà més germans i més sensibles a una societat ferida.
Així doncs, animo a contagiar-se de solidaritat i ser efectius portadors de felicitat i de llum allà on més es necessiti.
Entrevista de Marta Carreño. Departament de Comunicació de Mans Unides.
Publicada originalment al nº 215 de la Revista de Mans Unides.
Educació
Alimentació i mitjans de vida
Medi ambient i canvi climàtic
També et pot interessar
Divendres, 26 març, 2021
El Centro de Promoción de Mukuru (Kenia) ha transformado mi vida
Matthew Ochieng tiene 24 años y se dedica a la gestión y adquisición de material para el Centro de Promoción de Mukuru. Cuando era solo un niño, su...
Dilluns, 29 juny, 2020
Coronavirus en los slum de Kenia
Desde Mukuru, uno de los slum de Nairobi, la hermana Mary Killeen relata, a través de esta carta, su preocupación por los habitantes de estos...
Dimecres, 27 octubre, 2021
Les migracions responen a un somni de llibertat
Quan el març del 2020 va rebre la trucada per comunicar-li que el Papa havia decidit nomenar-li nunci apostòlic per al Sudan i Eritrea, el primer...
Dijous, 20 maig, 2021
¡Seguimos fomentando la esperanza al borde del abismo!
Con la pandemia ha aumentado la violencia y la presión a las comunidades por parte de intereses mineros y agroindustriales. ¿Cómo interpreta lo que... | 0.744203 | curate | {"ca": 0.8594680428741565, "en": 0.024480614000264654, "fr": 0.004896122800052931, "es": 0.10321556173084558, "gl": 0.0009262935027127167, "ro": 0.00026465528648934763, "nl": 0.005690088659520974, "pt": 0.0010586211459573905} | https://www.mansunides.org/noticia/africa-kenya-garissa-orpella |
mc4_ca_20230418_1_456933 | Victor Parrado – ‘La noche de Parrado’ al Cruïlla XXS
Per ser un bon monologuista cal tenir actitud i desprendre un bon rotllo i una gràcia naturals. És el cas de Víctor Parrado, una d’aquelles persones capaces d’arrencar-te un somriure un dilluns al matí.
Té 39 anys i segueix gaudint i patint la solteria a parts iguals. Per això, el tema principal dels seus monòlegs són les relacions de parella. Té un bon grapat d’experiències i anècdotes per explicar, i us hi sentireu tan reconeguts que no podreu parar de riure!
Data: Dimarts 21 de de juliol a les 20:30h | 0.724501 | curate | {"es": 0.09532374100719425, "ca": 0.9046762589928058} | https://www.cruillabarcelona.com/ca/artists/victor-parrado/ |
wikipedia_ca_20230401_0_341946 | Urudj ibn Adil
Urudj ibn Adil (اوروج بن عادل القزاز; turc:Oruç) (Edirne, segle XV - principis segle XVI) fou un historiador otomà que va escriure una de les primeres històries de l'Imperi Otomà. La seva història reposa sobre els calendaris reials; es titula "Tewarik-i al-i Othman" i es va escriure durant el regnat de Baiazet I. | 1 | perfect | {"en": 0.04281345565749235, "ca": 0.9571865443425076} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=341947 |
macocu_ca_20230731_7_254187 | El Dr Matti Jauhiainen impartira la propera sessio dels Seminaris 2017
Actualitat
19/10/2017
El Dr. Matti Jauhiainen impartirà la propera sessió dels Seminaris 2017
El dilluns 23 d'octubre a les 15 h, a les sales polivalents de l'Hospital, l’Institut de Recerca de Sant Pau amb la col·laboració del Grup de Bases metabòliques del risc cardiovascular de l’IIB Sant Pau, organitzen el Seminari “Excés d'absorció en dietes altament energètiques i els seus efectes en el metabolisme dels lípids", a càrrec del Dr. Matti Jauhiainen, del National Institute for Health and Welfare (THL), Genomics and Biomarkers Unit, de Finlàndia.
Contacte Comunicació | 0.754181 | curate | {"ca": 0.984375, "it": 0.015625} | |
mc4_ca_20230418_7_279511 | La Favb continua treballant amb els barris per una ciutat més justa i solidària | favb.cat
Inici » La Favb continua treballant amb els barris per una ciutat més justa i solidària
Com és ja sabut, el motiu de la dimissió del nostre president ha estat el de concórrer com a candidat a les eleccions a la Generalitat de Catalunya del proper 27 de setembre. Lluís Rabell ha estat fins darrera hora un president dedicat intensament a la Favb, que amb el seu compromís personal i la seva capacitat de treball, ha col·locat l’entitat en primer pla de l’actualitat de la nostra ciutat. Cap en fora, ha sabut generar importants consensos amb altres entitats i a nivell intern ha generat un molt bon clima de treball. Sentim la seva marxa però entenem les raons que li han fet prendre la decisió de passar de l'activisme veïnal al polític, i li desitgem molt bona sort en la seva aposta.
Ana Menéndez assumeix la presidència de la Favb. La junta en ple ha ratificat la decisió i li ha ofert tot el suport per mantenir la intensa activitat de l'entitat en els mesos propers, fins a la celebració d'una propera assemblea. Ana Menéndez és membre de l'AVV de la Satalia, amb una llarga trajectòria de treball veïnal. Des de 2011 forma part de la junta de la Favb, treballant especialment en la vocalia de Medi Ambient. A la darrera assemblea, celebrada el passat mes de març, va ésser elegida vicepresidenta primera.
Una vegada més, des de la Junta de l’entitat reafirmem la total independència de la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona respecte les diferents forces polítiques i expressem la nostra voluntat de continuar treballant amb els barris per aconseguir una ciutat més justa i solidària. Recordem que les associacions de la Favb treballen pel foment de la participació ciutadana en el projecte de ciutat, amb capacitat de proposta i no només de crítica.
Seguirem endavant amb les reivindicacions en relació als serveis públics bàsics d'educació, salut, transport i habitatge i amb la voluntat d'activar nous fronts que atreguin jovent per regenerar les associacions veïnals, com ara la millora de la qualitat de l'aire i l'aigua, la igualtat de gènere, les noves formes d’organització del treball i del temps, la conciliació laboral o l’economia solidària, esdevenint futures reivindicacions recurrents per assolir una substancial millora de la qualitat de vida urbana de la nostra ciutat. | 0.87447 | curate | {"ca": 0.9577582601421999, "es": 0.04224173985780008} | https://www.favb.cat/comunicats/la-favb-continua-treballant-amb-els-barris-una-ciutat-m%C3%A9s-justa-i-solid%C3%A0ria |
oscar-2301_ca_20230418_4_245187 | Baix Montseny Baix Penedès Berguedà Garrotxa Girona Granollers Lleida Manresa Osona Pallars Reus Ripollès Rubí Sabadell Sant Cugat Solsona Tarragona Terrassa Terres de l'Ebre
Suma-t'hi
Cerca
Últimes notícies
Newsletters
Portada
Opinió
Política
Societat
Economia
Cultura i mitjans
Dades
Barcelona
Locals
Tecnologia
Esports
Fotos
Criar
Impacte
Next
Cupatges
Pensem
Motor
Minut a minut | Gasolina més barata | Cartes bomba | Premis Goya 2023 | Vaga metges | Mercats de Nadal | Fira Santa Llúcia | Eleccions Municipals 2023
4 de desembre de 2022
Minut a minut | Gasolina més barata | Cartes bomba | Premis Goya 2023 | Vaga metges | Mercats de Nadal | Fira Santa Llúcia | Eleccions Municipals 2023
Escull una edició
Catalunya
Baix Montseny Baix Penedès Berguedà Garrotxa Girona Granollers Lleida Manresa Osona Pallars Reus Ripollès Rubí Sabadell Sant Cugat Solsona Tarragona Terrassa Terres de l'Ebre
Suma-t'hi Newsletters
Surt
Els CDR de Vic s’enfilen al balcó de l’Ajuntament i cremen la bandera espanyola
La inspecció a dos locals d’oci de Salou acaba amb 27 denúncies per drogues i armes prohibides
«El Pol ens va ensenyar que mai s'ha de perdre el somriure»
Detinguts per agredir un sensellar a Gijón i difondre-ho a les xarxes socials
Madrid vibra amb Zoo en un concert històric
La campanya del bolet a Catalunya tanca una temporada «molt desigual»
Emotiu comiat d'un bar històric de Barcelona que tanca per la pressió d'un fons voltor
El cantant preferit de Pedri: l’escolta més que el 98% de la gent a Spotify
Rússia amenaça de deixar Europa sense petroli aquest hivern
Xixauxas (Barça eSports): «Un sector professional del LoL en català és possible, però fa falta temps»
1 de 10
Últimes notícies
Escull una edició
Catalunya
Baix Montseny Baix Penedès Berguedà Garrotxa Girona Granollers Lleida Manresa Osona Pallars Reus Ripollès Rubí Sabadell Sant Cugat Solsona Tarragona Terrassa Terres de l'Ebre
Suma-t'hi Newsletters
JUDICI AL 9-N
El Congrés envia Homs a un judici polític pel 9-N
La cambra baixa valida el suplicatori en un debat a porta tancada resolt amb els vots a favor de PP, PSOE i Ciutadans | La presidenta del Congrés, Ana Pastor, té ara vuit dies per remetre la resolució al tribunal, que disposa de llum verda per obrir la investigació | El debat sobre l'abast de les lleis i la relació entre la política i els tribunals marca els moments previs a la votació
per Oriol March / Joan Serra Carné, 22 de novembre de 2016 a les 21:31 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després d'un debat a porta tancada, el Congrés ha retirat l'aforament al cap de files del PDECat, Francesc Homs, fet que permetrà al Tribunal Suprem encetar el procés per jutjar el diputat i exconseller de la Presidència pel seu paper actiu en l'organització del procés participatiu del 9-N. La cambra baixa ha donat llum verda al suplicatori amb els vots a favor del PP, el PSOE -inclosos els diputats del PSC- i Ciutadans, mentre que Units Podem s'hi ha oposat, juntament amb els partits sobiranistes, al·legant que una decisió política no es pot dirimir als tribunals. El resultat ha estat de 248 vots a favor i 91 en contra.
La discussió en el ple del Congrés s'ha fet de forma secreta perquè així ho preveu el reglament de les Corts espanyoles. Resolta la votació, la presidenta de la cambra baixa, Ana Pastor, tindrà vuit dies per remetre al Suprem la decisió dels diputats. El tribunal podrà obrir així la investigació per presumptes delictes de prevaricació i desobediència. En una entrevista a NacióDigital, Homs va recalcar que el sobiranisme ja té "previst" quina estratègia adoptarà "quan arribin les inhabilitacions".
Aquesta era la imatge que es podia veure per la retransmissió en streaming del ple del Congrés en aquell moment, que ha motivat tuits irònics:
Felicidades al equipazo de comunicación del @Congreso_Es, capaz de mantener a 130 personas viendo un plano fijo del techo ;-) #SesiónSecreta pic.twitter.com/LQmV2jux4R
— Podemos Congreso (@PodemosCongreso) 22 de novembre de 2016
Després de la votació, Homs ha atès els mitjans de comunicació per denunciar que la "campanya publicitària a favor del diàleg" està "buida de contingut", en referència a la votació del seu suplicatori. "No hi ha voluntat d'afrontar el que passa a Catalunya", ha assegurat el cap de files del PDECat a Madrid, que ha trobat "retòric" el que vol posar en marxa el govern espanyol per frenar el procés. Homs ha trobat "previsible" el resultat de la votació i ha indicat que la majoria dels diputats catalans -a excepció dels de PP, C's i PP- han votat en contra d'enviar-lo a judici. El dirigent nacionalista també ha observat que la decisió del Congrés és un "gerro d'aigua freda" per a la tercera via.
Les lleis i la democràcia
Ha estat el cap de files del PDECat a Madrid qui ha obert el debat sobre el suplicatori, segons fonts consultades. S'ha referit al caràcter "polític" del judici contra els impulsors del 9-N, mentre que Aitor Esteban, del PNB, ha defensat la "sobirania" del Congrés dels Diputats davant del poder judicial. Joan Capdevila, diputat d'ERC -fa uns anys a les files d'Unió, on formava part del sector crític a Josep A. Duran i Lleida-, ha estat l'encarregat de fixar la posió per part dels republicans. "Ànims, Quico, junts escriurem amb lletres lluminoses la història de la nostra llibertat! ", ha exclamat Capdevila per tancar la seva intervenció. Poc abans, Homs ha indicat que tornaria a actuar igual que el 9-N.
Aplaudiments pic.twitter.com/JhoysCGUud
— Teresa Jordà (@TeresaJorda) 22 de novembre de 2016
Xavier Domènech, cap de files d'En Comú Podem, que ha insistit que "avui és un dia clau per a la democràcia espanyola". "Hi haurà un abans i un després", ha destacat Domènech, que ha insistit que l'Estat s'ha carregat el "binomi" entre la Constitució i l'Estatut. El dirigent dels "comuns" també ha carregat contra els "salvapàtries" que pretenen salvar Espanya.
Juan Carlos Girauta, de Ciutadans, ha apuntat que "sense democràcia no hi ha llibertat", seguint d'aquesta manera l'argumentari habitual de la formació liberal. "No és cert que això sigui un judici polític", ha afegit Girauta, que ha negat que hi hagi procediments d'aquest tipus a l'Estat. "No vull viure en un país on no es jutgi", ha determinat Girauta, que ha insistit que no és "res personal". Les intervecions de PP i PSOE han anat a càrrec de diputats de segona fila i han volgut destacar el caràcter tècnic de la decisió.
Acte unitari
Abans del ple en el qual s'ha votat el suplicatori, s'ha celebrat un acte de suport al cap de files del PDECat al Congrés encapçalat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras. També hi han participat els diputats i senadors dels partits independentistes amb representació a Madrid. L'acte, convocat a l'hotel Villa Real, ha servit per visualitzar la unitat del sobiranisme contra la judicialització del procés. [El suplicatori] Omple de pedres la maleta del diàleg", ha assegurat Puigdemont, mentre que Junqueras ha recordat que Jorge Fernández Díaz segueix sent president de comissió parlamentària mentre es porten a judici càrrecs democràticament escollits.
Carles Puigdemont, Artur Mas i Oriol Junqueras agafen el tren per anar a Madrid per fer costat a Francesc Homs Foto: @govern
L'expresident Artur Mas, que ha encapçalat la delegació del PDECat a Madrid -i que ha anat al mateix tren que Junqueras-, ha fet una crida explícita al PSOE per tal que no s'arrengleri amb el PP i Ciutadans en aquesta qüestió. També ha aprofitat per recordar que els socialistes espanyols van fer president Mariano Rajoy. Lluís Llach, diputat de Junts pel Sí, ha determinat que la qualitat democràtica de l'Estat està "sota mínims".
Crítiques de l'oposició
Inés Arrimadas, de Ciutadans, ha criticat que Puigdemont vagi a Madrid a donar suport a Homs i en canvi s'absteni de la propera conferència de presidents autonòmics convocada pel govern espanyol. La portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados, ha fet servir arguments similar pel desplaçament del president de la Generalitat a la capital espanyola.
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te'n subscriptor
Arxivat a:
Judici al 9-N, Política, judici 9-N, suplicatori, Tribunal Suprem, Francesc Homs, Congrés dels Diputats, 9-N
També hauries de llegir
Fa 314 setmanes
La intervenció «top secret» de Francesc Homs al Congrés dels Diputats
Fa 314 setmanes
El Govern constata l'ofensiva judicial de l'Estat davant del «diàleg» del nou govern Rajoy
Ara a portada
Benvinguts a la «nova normalitat» dels incendis extrems
Ramon Besa: «El lector no sempre té raó»
Fi de mandat municipal: aquests són els ajuntaments millor i pitjor valorats del cinturó de Barcelona
El més llegit
1
Mor un jugador català d'hoquei patins amb 29 anys en un accident de trànsit
2
El pont de la Puríssima s'estrena amb neu a les cotes més baixes de la temporada
3
Fi de mandat municipal: aquests són els ajuntaments millor i pitjor valorats del cinturó de Barcelona
4
L'Iran dissol la «Policia de la moral» i anuncia canvis en l'obligatorietat del vel
5
Ramon Besa: «El lector no sempre té raó»
Participació
Veure comentaris
Espanyistan
Per Anònim el 23 de novembre de 2016 a les 21:35
3 0
Quin país de merda deu meu!
Como bien dices en tu post...
Per @Roure el 23 de novembre de 2016 a les 18:47
0 3
...sólo he entendido bien claro lo de ""piensa el ladrón que todos son de su condición""
Massa lamentacions d´impotència
Per Anònim el 23 de novembre de 2016 a les 16:56
1 9
No s´enten la forma de pensar de molts independentistes.¿Que esperaveu? Pensar que ho teniem guanyat quan la Via Catalana,les velles polítiques dels partits ho han tirat per terra.Si haguessim optat per una democràcia com a Escòcia i no per la espanyola,avui ja seriem independents.Llavors sí teniem la força
@12:55
Per Roure el 23 de novembre de 2016 a les 16:20
8 1
T'ho diré amb el teu idioma perqué ho entenguis ben clar "Piensa el ladrón que todos son de su condición". Per cert, segur que ja saps que el tal Duque de Olivares, fou el principal creador de les primeres clavegueres del govern central, se'ns dubte fas honor al teu nick.
A l'anònim de les 12'13
Per Anònim el 23 de novembre de 2016 a les 15:07
15 1
Espanya, entre els estats que més incompleixen les lleis europees
Al final em creure això del adoctrinament
Per Anònim el 23 de novembre de 2016 a les 14:10
6 15
Veient segons quins comentaris del independentistes, cada vegada ho tinc mes clar. El anònim de les 10:51 que no te clar ni quan vota ni pel que vota. El anònim del les 09:51: que al Homs no se'l jutge per pensar diferent, se'l jutge per saltar-se la llei, com ha de ser. Amb aquest nivell, anem arreglats si algun dia som indepes.
ego
Per Anònim el 23 de novembre de 2016 a les 13:38
5 18
En Madrid viven muchos catalanes. no he visto que fuesen a montar barricadas al Congreso. ¿Serán traidores, botiflers, feixistes caspanyols y toda la sarta de insultos con la que desahogáis vuestra soberbia atrotinada? Aquí lo único que se maltrata es el ego del indepe medio, que necesita 10 veces más espacio que su cuerpo físico.
Ya ha recibido el mensaje de Puigdemont...?
Per Conde Duque de Olivares el 23 de novembre de 2016 a les 12:55
2 20
...."Quico, sé fort"
Mols tertulians, pero pocs pensants.
Per Cartanya el 23 de novembre de 2016 a les 12:42
5 0
Ahir a la tertulia de la Monica Terribas, ella i els tertulians comentaven després de sentir al entrevistat una mica avanç a Enric Millo, si el nou tarannà del PP era per les pressions de Europa, degut al augment de països que podrien pasar a ser governats per Governs de extrema dreta. Jo creia que la Terribas disposant cada dia de les noticies de primera, tindria uns criteris mes reals (perdona Monica), ja que si Europa sempre a dit que Catalunya es un una qüestió interna d`Espanya; ara no es pot creure que Europa intervingui. Lo que s`hauria de dir es : "El PP a perdut la majoria". I es clar ara mira de trepitjar poc els ulls de poll dels Catalans (fa tard), per si pot esgarrapar algun esco mes.
Votar solo es sinónimo de democracia si se cumplen las leyes
Per Anònim el 23 de novembre de 2016 a les 12:13
0 22
"Un referéndum sobre la fusión de los cargos de Canciller y el Presidente se celebró en Alemania el 19 de agosto de 1934, para que Adolf Hitler asumiera el poder supremo." A favor: 88,1% En contra: 9,9%
Tots els votans del 9N donem suport al diputat senyor Homs
Per Anònim el 23 de novembre de 2016 a les 10:51
21 3
El 9N vam votar 2.300.000 persones uns a favor de la independència, el 48% i la resta amb un no. I més haurien votat , si a les ambaixades espanyoles no hagués hagut la consigna de Margallo de dificultar el vot als catalans, haurien passat del 50%! Votar és democràcia. Aquí a Catalunya, a Escòcia, al Quebec o als Estats Units.
Els poders legislatiu, executiu i judicial treballen conxorxats
Per Anònim el 23 de novembre de 2016 a les 10:46
20 1
Europa adverteix que Espanya incompleix les recomanacions en corrupció i independència judicial
Urgeix marxar d'Espanya!! !
Per Anònim el 23 de novembre de 2016 a les 09:41
24 3
En qualsevol estat democràtic com cal , no s'envia a ningú al jutjat per pensar diferent, si després d'això qualsevol persona amb dos dits de seny dubta que estem vivim dins d'un estat feixista es que està molt cec. Hem de marxar i fer la República Catalana ja! !
I el PSC que fa?
Per Kalu Rapitenc el 23 de novembre de 2016 a les 08:53
32 1
Com ha caigut de baix el PSC, votan per procesar un politic que va posar les urnes i que ells mateixos van anar a votar aquell dia! Voten contra Rajoy pero despres voten a favor de posar a la preso a politics catalans que posen urnes, que ells mateixos van aceptar per que defensaben el dret a decidir. Qui els ha vist i qui els veu, amb el vot nomes dels jubilats no anireu enlloc, i ara ja ni aquets vots tindreu.
D.U.I
Per Anònim el 23 de novembre de 2016 a les 08:53
20 4
Caspaña i Catalunya son dues nacions amb diferentes mentalitats ,criteris i formas de fer ,o sigui que fins que no siguem independents Caspaña tindra molts problemas i no solucionara la seva politica..
-
Per Anònim el 23 de novembre de 2016 a les 08:35
7 11
Aguanta, Quico!
Buen Día para Homs
Per Anònim el 23 de novembre de 2016 a les 00:19
10 41
Homs dijo que sería todo un honor ser juzgado por el 9N, no entiendo por qué ahora tratar de eludir la justicia como gato panza arriba... probablemente le preocupe como a la Forcadell tener que buscar otro trabajo que no sea a costa del erario público. Pero no sufráis por ello ya los enchufarán en algún lado
aforaments anacrònics?
Per Anònim el 23 de novembre de 2016 a les 00:10
9 3
I és clar que ho son, però molt més els suplicatoris ! !! Penseu que és demanar la vènia a les Càmeres legislatives per poder encausar a un diputat o senador sigui el delicte que sigui (des de la desobediència com és el cas fins la pederàstia o la violació, el que sigui). I això no és un privilegi (més que els aforaments)?
La cosa promete
Per Anònim el 22 de novembre de 2016 a les 22:48
9 32
La verdad es que leyendo la noticia, parece que se a a liar una bien gorda. Hace tiempo que pensé que era imposible, pero después de lo del Brexit y lo de Trump, me creo cualquier cosa. Los independentistas insurgentes no quieren entender que forman parte de un movimiento global orientado a fortalecer el Estado policial; da igual quien gane, da igual que sea España o una Cataluña Independiente Revolucionaria en una España derruida -en este último caso, con el apoyo, eso sí, de fuerzas que, en última instancia, buscarían debilitar la Europa del euro: al final, el Estado gana.
¿Y qué le va a pasar ahora al pobre?
Per Anònim el 22 de novembre de 2016 a les 22:35
13 49
Pero, home, no os ofendáis tanto. Si lo único que le va a pasar a este payo es que se le acabó el vivir del cuento político a expensas del Estado que tanto ha denostado, insultado, menospreciado y traicionadp. Cualquier empresa despediría a un hombre así, digo yo.
REPUBLICA CATALANA
Per J.M.Pol el 22 de novembre de 2016 a les 22:31
38 10
Que esperem per abandonar aquesta escanya que ja fa pudor.?? Politics, us varem elegir per dur a Catalunya a la llibertat. Menys de lamentar se i mes fets. Anem per feine. Ja sabem que amb escanya no hi ha res a fer. VISCA LA REPUBLICA CATALANA
Això recorda molt
Per Anònim el 22 de novembre de 2016 a les 22:29
47 8
Això recorda molt la dictadura nazi de Franco! Mai canviaran! Per les dictadures, les seves lleis estan per sobre de les persones, a les democràcies es al revés!
"juicio político" o lágrimas de cocodrilo.
Per Anònim el 22 de novembre de 2016 a les 22:05
22 55
Realmente el nivel es muy bajo entre el independentismo y el resto en general. Denominar a esto "juicio político" solo tiene como objetivo la única estratégia que ha dado resultados al independentismo, el victimísmo cansino y recurrente. Y la culpa no es de los medios que mienten descaradamente y a sabiendas que no es así, la culpa es del nivel patético del votante en general. Si fuese un juicio político ya estaríais dando la "brasa" en europa , pero es curioso que ni palabra, ¿porque? Porque ningún país serio ni si quiera tendría a Homs como polítco. ¿porque no lo denunciais a Europa? Porque ya estan cansados de politica bananera de circo. Sr. Homs , los baños de masas por nada más que tocarse las narices y engañar a la gente , no sale gratís.
Podemos: pura "pose"
Per Anònim el 22 de novembre de 2016 a les 21:47
38 13
El vot en contra de Podemos és pura "pose", perquè saben que són vots que no tenen cap efecte. Si algún dia Espanya es juga quedar-se sense Catalunya i aixó depen dels vots de Podemos, ja veurem llavors què voten aquests espanyoleros. | 0.694322 | curate | {"ca": 0.7791226275713149, "br": 0.0005114217524718718, "it": 0.003693601545630185, "pt": 0.008069098761222866, "en": 0.008410046596204115, "es": 0.18325946130242074, "eu": 0.0008523695874531196, "fr": 0.0030117058756676893, "ew": 0.000738720309126037, "su": 0.0011364927832708263, "sv": 0.0004545971133083305, "de": 0.001250142061597909, "zh": 0.00034094783498124785, "oc": 0.006818956699624957, "in": 0.00017047391749062393, "uk": 0.00028412319581770656, "gl": 0.0018752130923968633} | https://www.naciodigital.cat/noticia/120218/congr/envia/homs/judici/politic/9-n |
mc4_ca_20230418_9_12794 | Desconstruint Catalunya
Abans, als pobles, la cuina era cosa de les mares i de les àvies, dels dispesers i els fondistes. La gent menjava a casa i només anava al restaurant quan se celebrava una festa familiar molt important. Amb el temps i amb l’aclaparadora invasió dels costums urbans, la restauració ha anat prenent un protagonisme creixent en el conjunt de la societat i hem arribat fins i tot a un punt on hi ha cuiners que són considerats amb el mateix estatus que els grans artistes del renaixement. De fet, suposo que si Leonardo da Vinci o Miquel Àngel haguessin nascut en la nostra època –i en el nostre país–, segurament s’haurien dedicat a la desconstrucció i esferificació de qualsevol cosa que permetés ser desconstruïda i esferificada, en la cuina d’un restaurant amb moltes estrelles Michelin, on el menjar que t’ofereixen es degusta més a través de percepcions que no són les que tradicionalment es dedicàvem a aquests afers. La gastronomia, elevada al nivell de l’I+D, sembla ser la culminació del conei…
El dia en què vam aprendre a valorar la llibertat
Viure diàriament en aquest planeta és un pou de sorpreses, cada dia ens anem a dormir amb notícies que ens trasbalsen i ens despertem amb d’altres que ens continuen afectant encara més. Anem construint rutinàriament el nostre currículum vital en funció de tot això i al cap dels anys ens adonem que hem anat deixant records d’aquest tipus, com una mena de molletes de pa, al llarg del camí de la vida. Els nostres avis parlaven de “l’any de la pera” i “d’abans de la guerra” com si fossin referències concretes, tan exactes com les dates interestel·lars en el quadern de bitàcola del capità Kirk de Star Trek. Molts dels membres d’aquella generació que va patir la guerra podien recitar fil per randa on eren el 18 de juliol de 1936 i, una generació després, tothom recordava on era el dia en què va morir Kennedy. Jo recordo perfectament aquell matí en què ens vam despertar amb la notícia de la mort d’en Franco i també ha quedat registrat en la meva bitàcola particular la caiguda del mur de Ber…
Argelers és un poble del Rosselló, habitat per Catalans del Nord i francesos del Sud. En el seu escut hi figura una argelaga que evoca llunyanament l’etimologia del seu origen, però hi afegeixen al seu nom allò de “sur-Mer”, perquè sempre va bé per atraure turisme. L’església parroquial de la Mare de Déu del Prat aixeca els seus murs just en l’indret on la serra de l’Albera es desfà en infinits granets de sorra i es barreja amb les aigües d’un mar que una vegada fou nostre. La platja d’Argelers és una llenca ampla, llarga i daurada que, en comparació amb les exhaustes i sobreurbanitzades platges de la Costa Brava, encara sembla un indret natural. Per un passeig flanquejat per tamarius i petites palmeres hi passegen jubilats amb gorra d’estiuejant i senyores amb gossets llanuts. D’un petit parc d’atraccions emanen sons infantils i una parada ofereix creps ensucrades per a berenar. En un intricat laberint de carrers s’hi amaguen xalets d’estiu de tota mena que porten per nom “Villa H…
ENTRE PEDRET I MARZÀ
Els trens passen de llarg, bramant llargs tocs de botzina, però avui els núvols han decidit quedar-se quiets entre les branques dels arbres, com si fossin les barbes d’un Déu antic. Un grup de coloms inquiets fa de guaita permanent sobre els vestigis arruïnats d’un castell medieval i un canyissar ressec alça les seves llances a la vora de l’església de Sant Esteve, que dibuixa, sobre carreus de granit, la seva silueta romànica en un paisatge traçat amb tiralínies. Els camins guarden secrets immemorials a la vora d’una riera d’aigües embardissades i les granges escampen en desordre tota mena d’objectes en desús, vehicles abandonats i plàstics que pengen desvergonyidament entre les vinyes. Contínuament passen petits estols de gavines, blanques entre la boira blanca, que sobrevolen a mitja altura els teulats de les cases i una cigonya despistada apunta el seu bec cap a la plana, on un ametller ha florit entre les alzines. Pedret enfonsa els seus peus en els Aiguamolls de l’Empordà, però Ma…
Quan les notícies no van de vacances
L’actualitat és una bestia que s’alimenta amb les deixalles d’una societat que habitualment només se sap mirar el melic. Els mitjans de comunicació, en general, són fidels servidors de l’Actualisme, una doctrina filosòfica segons la qual no hi ha cap ésser immutable i tot es resol en el esdevenir continuat de les notícies, unes darrere de les altres, com una corrua de peixos que es devoren per la cua eternament. Per aquesta voràgine, en la qual ens mantenen immersos els canals de comunicació més addictes a l’actualisme, hi va passant una mica de tot. Avui és una revolució a Egipte, però demà pot ser la vetllada dels Òscar, o un escàndol de corrupció, o l’enèsim partit del segle entre el Barça i el Madrid. Tot ocupa el mateix espai i durant el mateix temps, tant li fa que morin dues persones en un accident de trànsit a Castelldefels que dos mil en un atemptat a Bombai. Les informacions de “darrera hora”, són com una mena de xàfec que s’ho endú tot claveguera avall. Ja sé que enyorar t…
Cites cultivades >
“La cultura és un llarg interrogant, els mitjans de comunicació tenen una resposta ràpida a tot, la cultura és el guardià de la memòria, els mitjans de comunicació són els caçadors de l’actualitat.” (Milan Kundera)
La cultura de la crisi i la crisi de la cultura
Vivim en temps d’anticicló i el cel pesa sobre nosaltres com una boina de ciment. En un mar en calma absoluta, els vaixells han deixat de navegar, les veles han quedat només per fer bonic, per tot arreu les naus van a la deriva i els capitans criden: «Campi qui pugui!». Els més espavilats pugen a les barques de salvament i els que no tenim més remei que continuar remant, lligats com estem amb cadenes de galiot, ens dediquem a tapar forats amb el que tenim més a mà. Ens hem instal·lat en la cultura de la crisi. Les institucions tanquen les aixetes i alleugereixen pes, es retallen pressupostos i es comença a enderrocar l’estat del benestar. La dictadura dels mercats ha decretat l’estat de crisi i tothom ha d’acatar el toc de queda. Però, arribats a aquest punt, potser ja és el moment de dir prou, de rebel·lar-nos contra qualsevol dictadura i, si el vent no bufa, començar a bogar nosaltres amb força. No paguem als nostres governants perquè creïn problemes sinó per a solucionar-los. Alle…
Quan la crisi entra per la porta, la cultura surt per la finestra.
Girona: el canvi en el canvi
Sempre que pensem en una ciutat se’ns apareix com si fos una làmina inalterable, una fotografia fixada en el temps, en l’espai i en l’imaginari col·lectiu. Però les ciutats no són això, són elements vius que creixen, que es desenvolupen o que es degraden, però que ofereixen contínuament tantes cares per a ser contemplades com persones hi viuen. Fins i tot Girona, més enllà de la seva façana pètria, ens brinda tots aquests perfils. Quan s’acosten temps d’eleccions es fan avinents les maneres diverses d’entendre la ciutat i d’encarar els problemes que afecten a la comunitat en el seu conjunt. Des de fa més de trenta anys, els governs d’esquerres que han governat Girona, amb l’empenta de l’alcalde Nadal i de la seva successora, han anat dibuixant un projecte urbà i social que, amb les seves virtuts i les seves mancances, l’ha portat a consolidar una posició d’inqüestionable lideratge regional i a mostrar una imatge de ciutat envejable en molts aspectes. De cares a aquestes eleccions del…
El paradigma dels Drets Humans
Els cercadors de metàfores durant molts anys hem navegat entre dos paradigmes pessimistes, el de George Orwell, aquell de 1984, en què s’imaginava un món futur –inspirat en el seu present– dominat per una ment totalitària i totalitzadora, i l’altre d’Aldous Huxley, on se’ns exposava un món feliç, en què l’estat havia eliminat qualsevol possibilitat de patiment, deixant un marge molt estret a la llibertat individual. El segle XXI, que no deixa de ser el temps futur on Huxley i Orwell projectaven les seves pors, s’ha anat perfilant lentament, en una barreja fatídica, en la direcció que ells apuntaven. Aquests darrers dies, hem dirigit les nostres mirades cap al nord d’Àfrica i hem pogut veure, pràcticament en directe, com el nostre temps prenia un gir decisiu i com ens instal·làvem definitivament en una nova situació de resultats impredictibles. Stéphane Hessel, autor als 93 anys d’un pamflet titulat Indignez-vous que és actualment líder en vendes a França, deia l’altre dia en un debat…
Traducció del poema de Fernando Sabino "De tudo ficaram três coisas..."
De tot quedaran tres coses... La certesa d’estar sempre començant... La certesa d’haver de continuar... La certesa de ser interromputs abans d’acabar... Però farem... De la interrupció un camí nou... De la caiguda, un pas de dansa... De la por, una escala... Del somni, una passera... De la recerca, una trobada! (Traducció: Quim Curbet)
Febrer és un mes enfonsat en la grisor d’un hivern que amorteix la vida. Et despertes cada dia entre els xerrics rondinaires de les gavines i la fred negra de Girona que s’apodera aviat del teu cos. Els gossos caminen sense ombra i els gats es pensen que són déus, escarxofats damunt l’escalfor d’una vànova. La gent camina sense ànima, el temps s’encongeix i s’estira, la lluna vella campa sobre els teulats i Mart llueix amb tot el seu esplendor. Els ametllers comencen a florir discretament en els marges i la primavera ja s’albira en la llunyania, com una petita llum rosàcia que comença a brillar des dels racons més amagats de l’imaginari col·lectiu. Febrer no és un bon mes per sotjar cap al passat, ni per instal·lar-se despreocupadament en un present ombrívol, el febrer és per mirar en direcció al futur. Totes les grans il·lusions es coven en el cor de la fred. És un mes de dites populars i pronòstics de rima fàcil, de candeleres que ploren i d’óssos que ballen. Fou durant un febrer c…
Quan la crisi entra per la porta, la cultura surt ...
Traducció del poema de Fernando Sabino "De tudo fi... | 0.868121 | curate | {"ca": 0.9808789668635499, "en": 0.0020022024226649315, "es": 0.004705175693262589, "pt": 0.0005005506056662329, "it": 0.011913104414856343} | https://quimcurbet.blogspot.com/2011/02/ |
macocu_ca_20230731_4_614451 | CInc meditacions sobre la bellesa i Cinc meditacions sobre la mort
L'art de la memòria - Presentació dels llibres Cinc meditacions sobre la bellesa i Cinc meditacions sobre la mort de Fraçois Cheng.
L'acte anirà a càrrec de Maite Muns i Carles Duarte.
Rapsode: Gemma Màrquez. | 0.721702 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_2_39082 | Brussel·les
El Centre de Promoció de Negocis de Brussel·les es va obrir l'any 1990 i està situat a la zona on es concentren les institucions europees (Rue de la Loi).
L'equip està format per la directora de l'oficina, la Sra. Ana Coelho, i per l'analista de mercat, la Sra. Natascha van Bijsterveld.
Àmbit d'actuació: el Benelux (Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg).
A Barcelona, el consultor especialitzat en el Benelux és el Sr. Roger Vidal .
Delegació davant la UE
L'oficina de Brussel·les d'ACCIÓ acull també la delegació davant la UE que es va obrir l’any 1995 i està situada a la Rue de la Loi dins la seu de la Delegació del Govern de Catalunya, just al costat de la Presidència de la CE.
Ofereix els seus serveis a les empreses catalanes interessades en les licitacions que financien les institucions comunitàries així com serveis de suport a la participació al 7è Programa de R+D de la UE.
L'equip està format per la seva directora, la Sra. Ana Coelho, la Sra. Minerva Elías i el Sr. Oscar Altimira.
Àmbit d’actuació: Els contractes que les institucions comunitàries financien i liciten tant dinsdels territoris de la UE com fora a través dels seus programes de cooperació internacional, regional i transfrontera.
A Barcelona, el consultor especialitzat en projectes de contractació pública internacional, és el Sr. Jordi Escribà .
Localització
Directores
La Sra. Rosa Maria Montserrat és catalana i resideix a Brussel·les des de l'any 1978. És directora del Centre de Promoció de Negocis des de 1994. Llicenciada en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona, va desenvolupar la seva carrera professional en l'àmbit de la docència. Durant uns quants anys va participar en l'elaboració i implementació de projectes de desenvolupament socioeconòmic a Bèlgica patrocinats per la Comissió Europea. Aquesta activitat professional li va permetre conèixer molt directament el funcionament dels diferents sectors econòmics i establir contactes amb les principals organitzacions empresarials i sectorials del país, amb les quals va treballar abans d‘incorporar-se a ACCIÓ (COPCA).
Delegació davant la UE
La Sra. Ana Coelho és llicenciada en Gestió i Administració d'Empreses per la ENSADE de París. Té experiència de treball en organismes multilaterals i va començar la seva carrera professional a l'Àfrica treballant pel PNUD.
A finals de 1993 va començar a treballar a la Comissió Europea a Brussel·les amb els Països i Territoris d'Ultramar, seguit de la gestió de projectes d'internacionalització d'empreses als països de l'ampliació, MEDA i Balcans fins el 2002. És directora de l'oficina davant la UE des d'abril de 2003. | 0.731951 | curate | {"ca": 0.9593402378212504, "nl": 0.009589566551591868, "es": 0.027234369006520907, "it": 0.0038358266206367474} | http://accio.gencat.cat/cat/internacionalitzacio/xarxa-exterior/centres-promocio-negocis/brusselles/index.jsp |
macocu_ca_20230731_9_458092 | Nendel
Cantautor 33 anys Cançons personalitzades No tinc.grup...vaig sol amb la.guitarra Tinc varies cançons gravades en estudi les quals tenen instrumental
Deixa un comentari | 0.587151 | curate | {"en": 0.03468208092485549, "ca": 0.861271676300578, "pt": 0.10404624277456648} | |
mc4_ca_20230418_17_728598 | Per què Fernández Díaz fa servir el gihadisme contra l’independentisme? - Editorial - VilaWeb
Per què Fernández Díaz fa servir el gihadisme contra l’independentisme?
Fernández Díaz és un ministre d'Interior amb unes característiques destacades, com ara que és un integrista catòlic i un català furibundament contrari a la independència. Tenint en compte això, no ens hauria d'estranyar gens que ahir aprofitàs l'avinentesa de les detencions d'un grup de persones, acusades de formar una cèl·lula gihadista, per atacar simultàniament els seus dos dimonis.
Però això no és tot: Fernández Díaz ahir parlava com parlava, i manipulava les coses quan relacionava gihadisme amb independentisme, pensant sobretot en la visita d'Artur Mas als Estats Units. Mas ahir era a Nova York, en un acte públic important a la Universitat Columbia. Mentrestant, Fernández Díaz mirava de contrarestar el missatge de president posant sobre la taula un dels aspectes més subterranis però alhora més importants del procés d'independència: el factor frontera de Catalunya, enfront del gihadisme.
L'actual estat espanyol és una de les fronteres geopolítiques de la gran batalla que lliura el govern dels Estats Units contra el gihadisme. Per motius geogràfics, però també culturals. I un musulmà de cada quatre que hi ha a l'estat espanyol viu a Catalunya. Barcelona, particularment, fa anys que és al punt de mira dels Estats Units per aquesta qüestió. I hi és perquè reuneix unes característiques particulars: és terra de frontera, té un port i un aeroport importants, amb moltes connexions amb el Magrib, i és una ciutat cosmopolita amb nombroses comunitats musulmanes d'origen divers: magribina, subsahariana, paquistanesa…
Barcelona comparteix el factor de ser terra de frontera amb Màlaga i amb Palerm, per posar-ne dos exemples. El factor port el comparteix clarament amb Marsella. I el factor del cosmopolitisme, amb Londres o París, per esmentar dos llocs evidents. No és gens estrany tot això, però si Barcelona és una ciutat única és perquè acumula tots els factors. Fins ara Catalunya i Barcelona han fet una gran feina de prevenció del possible conflicte. I no parle solament de la policia. Catalunya té una gran capacitat d'integració social i de respecte a la pluralitat que no passa gens ni mica desapercebuda. Però, malgrat tot, els Estats Units continuen aguaitant amb inquietud aquesta cantonada de la Mediterrània.
I la prova més clara d'això la veiem si tenim en compte en qui recau el càrrec de cònsol nord-americà a la ciutat. Al capdavant d'un consolat que és més gran i potent que moltes de les ambaixades dels Estats Units als països europeus, la Casa Blanca hi va situar Tanya C. Anderson, una dona veterana i molt respectada del Departament d'Estat, gran experta en el món islàmic, que abans havia estat destinada a les Filipines, Egipte, Oman, el Marroc, Kuwait i l'Irac i que parla amb fluïdesa l'àrab i l'espanyol.
És en aquest context, i tenint en compte aquestes coordenades, que cal explicar-se l'intent barroer del govern espanyol d'identificar l'independentisme amb el gihadisme. Espanya està molt preocupada per la comprensió que el govern dels EUA ha mostrat envers el procés independentista català i vol incidir-hi i fer-li por. Sabent com saben quina és la preocupació primera dels americans, simplement malden per embolicar-los i preocupar-los, fer-los dubtar sobre Catalunya. Per això el missatge que repeteixen una vegada i una altra és que la Catalunya independent serà un refugi dels gihadistes. Que els americans s'ho creguen o no ja és una altra cosa: no s'enganya tan fàcilment el Departament d'Estat. Però la carta que juga Espanya és ben descarada i cal que en siguem conscients.
PD. Per cert, que aquest mateix argument és un dels que fa impossible que, en el moment de la proclamació de la independència, Catalunya quede jurídicament als llimbs. Ho arreglaran de seguida, precisament perquè els Estats Units i la Unió Europea necessiten, especialment, un estat fort amb interlocució a tots els nivells a Barcelona. I després del 9-N ja saben que aquest estat no pot ser Espanya.
És la mateixa maniobra barroera que van engegar quan els atemptats d'Atocha vinculant aleshores, i encara ara, moviment basc d'alliberament amb terrorisme d'arrel islamista. En tota aquesta situació mai ningú no es dedica a investigar el tema de les infiltracions en aquesta món de la hijad, que es presta a una pila de maniobres: les presons, els oratoris, els grups de veïns són un món on pul·lulen tota mena de personatges autèntics o falsos?.
Tampoc no podem admetre que una ombra de sospita tan malintencionada acabi estigmatitzant tota una comunitat; si tant s'ha parlat de les arrels cristianes de Catalunya, que són certes, també hem de tenir clar que són importants en la nostra configuració com a catalans les arrels de les tres religions monoteistes: tenim una gran empremta jueva i una gran empremta de l'islam històric (moriscos, etc) a més de la preponderant cristiana romana i també una gran tradició de persecucions, expulsions i altres abusos i matances. L'atemptat d'Atocha va tenir una preparació i una execució en una comunitat totalment espanyola i sense ombra de cap mena de sobiranisme no espanyol. Que no ens vinguin ara amb aquestes històries que no tenen altra destinació que enverinar les relacions de Catalunya amb el món occidental i, ara, especialment amb els USA.
Cadascú dorm amb els seus fantasmes. El perill d’atac i/o d’organització d’escamots del gihadisme és a tot arreu. Com deia algun company assistim a una tercera guerra mundial, en aquest cas, universalitzada entre Orient i Occident. Pot passar a Nova-York, a París, a Londres, Madrid, etc. a qualsevol lloc on una cèl·lula fixe el seu objectiu terrorista. Com passa també amb les bandes llatines sud-americanes.
Caldria parar atenció del per què les masses d’immigrants africans, orientals i centre i sud-americans s’assenten majoritàriament als Països Catalans a l’estat espanyol ?
En l’obra “Mar i Cel” d’en Guimerà, observem la peripècia d’uns uns moros valencians expulsats per una llei de races/religiosa espanyola de 1609 i retornats a casa entremig adobat dins d’una història d’amor entre persones de diferent creença. És la nostra tradició de dret d’acollida de qualsevol que vulga assentar-s’hi. Diu la dita valenciana: “Benvingut sia a casa, aquell que vinga amb pau”. Ací també hem perseguit jueus i moros, que eren tan d’aquesta terra com nosaltres mateixos. Sols cal recordar les soflames i matances als calls de València organitzades per st. Vicent Ferrer des de la trona de la Seu, o a les dels calls de Barcelona, Girona, Lleida, Xàtiva, etc. No hem estat tampoc angelets, precisament. Però la tradició inclusivista i assimilacionista en el doble sentit, sí que ens ha fet diferents i diversos. Característica contrària al ser i estar de l’estat espanyol, on la diferència sempre ha estat una amenaça al seu integrisme racisto-religiós. Eixe racisme inquisitorial que des d’antuvi han fet servir per a perseguir la dissidència científica, social, cultural i política que no s’acoblara amb el cànon de l’elit econòmico-catòlica de Madrid. I és ací on el Sr. Díaz s’agafa i desbarra. L’extremisme dels gihadistes no és menys perillós que l’ultracatolicisme dels comandaments espanyols. Com ja vam veure amb l’època aznarista i la guerra del golf. Tots dos moviments integristes es retroalimenten mútuament. Conviuen avui però actuen i pensen com fa deu segles arrere pel capbaix. Cal agrair-li al Sr. Díaz les seues declaracions, perquè espenta la nostra independència cap la creació d’un cinturó de seguretat europeu, que España mai podrà garantir. Perquè nodreix de raons reals els gihadistes. Quan la solució vindrà donada quan acordem amb l’eliminació de tots dos elements totalitaris de caire medievalitzant i retrògrad. Nosaltres sempre amb els del costat de les llibertats.
Malgrat la intenció que esperava el ministre espanyol per part del Departament d'Estat americà, no se n'ha sortit. Els analistes tenen ja coneixement de primera mà a través de la cònsol i d'altres serveis interns que tenen, què està passant aquí en realitat.
Crec que malgrat l'esforç de tota la maquinària del govern espanyol per anul·lar la nostra lluita, el que fan en realitat és quedar en evidència i demostra com és la Marca España, i això els identifica i els desqualifica. En canvi, nosaltres, sustentant el nostre procés en el pacifisme, en la cohesió i la inclusió social i en la democràcia, que són els valors dels americans i dels europeus, tenim molt de guanyat.
Cada jugada bruta d'Espanya, afavoreix el nostre futur reconeixement internacional i penso que aquest front el tindrem guanyat si continuem fent les coses com fins ara i seguim potenciant els afers exteriors. El flanc més feble no és aquest, sinó el d'aconseguir la majoria social per la independència i és aquí on hauríem de destinar els nostres esforços i aconseguir que el full de ruta unitari tiri endavant i els partits que encara no hi són facin el pas sense massa demora i presentin un pacte que pot ser imbatible.
Ara que n'Aznar està a un segon pla, però sembla que amb ganes de tornar, en Jorge Fernández Díaz utilitza les mateixes barroeres mentides que varen fer perdre les eleccions al PP. Desprès de l'11 M i quant tota la premsa europea ja parlava d'atemptat islamista, el govern culpava a ETA, perque sensa ETA el PP no es res. Ara que a Catalunya hi ha en marxa un proces independentista pacífic i ETA ha deixat les armes, necessiten una excusa per poder acabussar les "Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado" als ciutadans pacífics , que únicament volen exercir la seva ciutadania en llibertat, i aquesta llibertat és lo que fa mes mal al PP.
Per cert, això de "Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado" me sona com a molt a l'STASI de l'antiga RDA.
És ben curiós que quan venen períodes electorals es produeixen més detencions policials (es detenen més terroristes de la ETA, anys abans, de Terra Lliure ...), la maquinària de la " justícia " es posa en marxa.
És cert que al llarg dels anys els diferents governs (GAL) el PP... han volgut criminalitzar els grups independentistes bascos, catalans, recordem que al 2008 Zapatero va aconseguir la victòria " gràcies " a un atemptat ; doncs bé, que ara diguen que l'independentisme català és un possible niu de gihadistes no és d'estranyar, només que a diferència d'altres vegades, estem més units i preparats per aconseguir el nostre objectiu:- la llibertat i la consegüent sobirania-.
Fernández Díaz ahir parlava com parlava, i manipulava les coses quan relacionava gihadisme amb independentisme, pensant sobretot en la visita d'Artur Mas als Estats Units. | 0.8516 | curate | {"ca": 0.989269578313253, "es": 0.010448042168674699, "en": 0.00028237951807228914} | https://www.vilaweb.cat/editorial/4239310/fernandez-diaz-servir-gihadisme-lindependentisme.html |
mc4_ca_20230418_9_445511 | El TTIP i el TISA: cap a una privatització irreversible dels serveis públics | contrainfo.cat | Projecte contrainformatiu autogestionat de Mallorca
Pàgina principal » Difusió i pensament crític, Drets bàsics, Ecologia, Economia alternativa, Estat espanyol i el Món, General, Treball i economia
Publicat per Embull dia 20 agost 2015 – 8:48Cap comentari | 129 views
Article publicat a la web de la Directa. Les autores, Albert Sales i Júlia Martí, són membres del Col·lectiu RETS.
El TISA s’afegeix al TTIP com a peça clau en la nova arquitectura jurídica de la globalització neoliberal. Les empreses transnacionals europees i nord-americanes, en la seva recerca de nous àmbits d’actuació dels quals extreure riquesa, veuen en els serveis bàsics sucosos negocis, en els quals mantenen un avantatge comparatiu important respecte a les companyies competidores de les potències emergents. La liberalització gairebé total que s’està negociant donaria un fort impuls a la privatització de tots els serveis públics i a l’aplicació de la clàusula del “tracte nacional”, que implica que els governs no puguin prioritzar empreses nacionals en les seves contractacions ni plantejar un tracte favorable sota cap circumstància. A més, com reconeix la Comissió Europea a la seva pàgina web, el tractat està dissenyat per “animar la resta de membres de l’OMC a afegir-se al TISA”. Es converteix, doncs, en una palanca per desencallar negociacions que han quedat aturades durant un temps llarg.
Si atenem el recorregut històric dels tractats de lliure comerç en vigor arreu del món, hi ha prou raons per afirmar que constitueixen un mecanisme de salvaguarda dels interessos de les grans empreses transnacionals enfront del poder dels estats nacionals, ja que estableixen mecanismes ferris per garantir la rendibilitat de les inversions mentre que les clàusules socials o mediambientals no passen de ser meres declaracions d’intencions. Amb el TISA, es pretén garantir al capital internacional que la privatització dels serveis públics serà irreversible i que les seves inversions en aquest terreny seran sobradament rendibles. Els documents filtrats per Wikileaks apunten que el TISA vol ser el marc normatiu que permeti continuar buidant la capacitat de provisió de serveis de les administracions públiques en terrenys tan estratègics i importants per la vida quotidiana de la població com la salut, l’educació, l’aigua, l’energia, el tractament de residus o la neteja urbana. | 0.898713 | curate | {"ca": 0.9554738562091504, "it": 0.028186274509803922, "es": 0.016339869281045753} | http://contrainfo.cat/intern/general/el-ttip-i-el-tisa-cap-a-una-privatitzacio-irreversible-dels-serveis-publics/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_7169 | Àngels Margarit, directora del Mercat de les Flors de Barcelona, ha presentat en solitari la programació de la temporada 2019-2020, que començarà el 27 de setembre amb Dotze, una peça del ballarí i coreògraf de flamenc i dansa contemporània Juan Carlos Lleida, i acabarà el 7 de juny del 2020 amb una peça de Matilde Monnier i Selva Sanchis. Margarit té les idees clares: no hi ha diners per programar grans companyies internacionals, una conseqüència, considera, de la inestabilitat política, però s'ajusta a una programació interessant que dinamitza els grups locals.
El lema de la propera edició és Dansa i territori. Davant la pregunta de la falta de grups de renom internacional, Margarit respon: "M'hauria agradat programar el Ballet de Lió, entre altres opcions que em plantejava, però al final per dates i pressupost no ha pogut ser". Admet també un lleuger descens d'espectadors aquesta temporada que s'acaba en relació amb l'anterior. "Sí que és veritat, però algunes de les actuacions han batut records, com les de Boris Charmatz al Mercat o al Macba". Amb un pressupost ajustat (4,79 milions d'euros) Margarit afronta una temporada conservadora que, malgrat tot, pot resultar interessant. El públic tindrà l'opció de tornar a veure espectacles com Flamingos, d'Albert Quesada; The Mountain, the Truth & the Paradise, de Mal Pelo; La consagració de la primavera, de Roger Bernat, i Set of Sets, de Guy Nader i María Campos, entre altres reposicions. Com a novetats, la ballarina flamenca i contemporània Olga Pericet oferirà Un cuerpo infinito i la famosa companyia de Daniel Abreu, Premi Max 2018, presentarà La desnudez. Andrés Corchero, absent des de fa temps dels escenaris barcelonins, oferirà Absències, mentre que el grup suec Skanes Dansteater ballarà una nova creació de l'espanyola Marina Mascarell. Roser López Espinosa, un dels valors de la dansa contemporània del nostre país, presentarà Novembre i el famós grup basc Kukai Dantza&Sharon Fridman ballarà Erritu. També cal destacar el muntatge Play, d'Aracaladanza, i Desplaçament variable, de Quim Bigas.
Pel que fa als cicles, seguiran el Festival Salmó, plataforma per als nous creadors; el festival el Més Petit de Tots, i les Constel·lacions, que en aquesta edició estaran dedicades a Societat Doctor Alonso, que presentarà tres obres, i a la creadora brasilera Lia Rodrigues, que ballarà tres peces una d'elles de Maguy Marin. També el circ tindrà el seu apartat amb Amer i Àfrica, Joel Martí & Pablo Molina, Joan Català i Mumusic Circus.
S'adhereix als criteris de Més informació >
Recomanar a Facebook
Twittear
Otros
Cerrar
Recomanar a Linkedin
Recomanar a Pinterest
Arxivat a:
Mercat de les Flors
Sales teatre
Catalunya
Teatre
Arts escèniques
Espanya
Espectacles
Cultura
NEWSLETTER
Subscriu-te als nostres butlletins
Preservar el planeta
Una estación meteorológica en el Everest para comprender cómo nos afecta el cambio climático
Dentro de la iniciativa Perpetual Planet, National Geographic y Rolex comandan una expedición para instalar el centro metereológico a mayor altura del mundo, vital para conocer el efecto del calentamiento global.
Lo más visto en...
» Top 50
EL PAÍS
Cataluña
Artur Mas, un podcast
Ètica i estètica de les lletres
Postil·les a ‘El fill del xofer’
El col·loquial està de moda
Vídeo“Catalunya és un país restrictiu: sempre és aquest o l’altre”
L’obsessió i la necessitat
L’escultor que va convertir els carrers de Barcelona en un museu
Si jo fos
Araujo i el record de Puyol
“La catalanitat està fatigada, en fase maniacodepressiva”
Cómo quedarán las pensiones máxima y mínima en 2022
Juanma Castaño y Miki Nadal, ganadores de ‘MasterChef Celebrity 2021’
“Tenemos que entender por qué hay niños de siete años que ya quieren suicidarse”
VídeoÚltimas noticias del coronavirus hoy en España | La doctora sudafricana que descubrió la nueva variante: “Las restricciones de viaje ya no sirven, porque ómicron circula por el mundo desde hace semanas” | 0.710215 | curate | {"ca": 0.7437804565273147, "en": 0.012823800974608874, "ja": 0.0020518081559374197, "es": 0.2197999487047961, "sv": 0.00307771223390613, "eu": 0.0025647601949217746, "fr": 0.015901513208515003} | https://cat.elpais.com/cat/2019/06/25/cultura/1561453840_210514.html |
mc4_ca_20230418_16_355849 | Recomanacions infantils de 0 a 7 anys – Biblioteca Montserrat Roig – Sant Feliu de Llobregat
Recomanacions infantils de 0 a 7 anys
L’Àlbum de l’Adela de Claude Ponti (I* Pon ÀLBUMS IL·LUSTRATS)
Un gran llibre per als més petits. Per mirar i jugar des de terra, a poc a poc, a doble pàgina. Una vegada i una altra… i anar descobrint tot un món, acompanyant amb la paraula. És molt més que un “diccionari en imatges”, és la descoberta de tot un univers en moviment.
Buenas noches a todos de Bruno Munari (I* Mun HÀBITS)
El llibre narra amb gran sensibilitat i disseny petites històries. Les finestres són el punt culminant que el text anticipa…
En Totó vol la poma de Mathieu Lavoie (I* Lav ANIMALS)
Les peripècies d’en Totó, que és un cuc, per arribar a una poma que està dalt de tot de l’arbre. Al final ho aconsegueix, però…
Una historia d’astúcia i perseverança.
La pequeña oruga glotona d’Eric Carle (I* Car ÀLBUMS IL·LUSTRATS)
Un ou creix a una fulla i es converteix en una eruga que té molta molta gana. Els lectors poden introduir els dits en els forats de les pàgines i segueixen el camí de l’eruga durant una setmana. Les il·lustracions suggerents d’Eric Carle tenen uns colors preciosos i estan elaborades amb collages sobre fons blanc. El text és senzill, repetitiu i rítmic, com si es tractés d’un poema infantil. És un llibre que pot servir com a lectura, llibre d’informació científica i també com a inspiració per a activitats artístiques.
L’Angelina surt a fer un tomb de Pat Hutchins (I* Hut ANIMALS)
Una història ideal per compartir-la amb un nadó, sobretot perquè deixa espai per a la improvització de l’adult. Ensenya a interpretar un àlbum il·lustrat. El text té només 31 paraules, però l’adult pot assenyalar coses, comentar el suspens i preguntar-se si l’Angelina veurà la guineu (durant tot el relat no se n’adona que l’està perseguint). Tot el conte es desplega amb només 3 colors: taronja, groc i verd. El llibre és un model d’economia, senzillesa i bellesa.
La Maisy va a la biblioteca de Lucy Cousins (I* Cou EL MEU ENTORN)
La Maisy és un dels personatges de llibres il·lustrats més populars d’arreu del món. És un simpàtic ratolí blanc que explora el món que l’envolta i gaudeix de les mateixes petites aventures quotidianes de tots els infants. Té orelles i cua de ratolí, però també mans i peus i es comporta com un nen. Agrada perquè introdueix conceptes bàsics com els colors, els números i els contraris, a més de reforçar valors com els de compartir i ajudar-se mútuament.
Petit llibre de paraules de Tove Jansson (I* Jan PETITS LECTORS)
És un diccionari de paraules il·lustrat que té com a protagonista l’adorable família Mumin de trols blancs. Les cares rodones blanques amb nas enorme fa que els personatges semblin una simpàtica família d’hipopòtams. La família Mumin habita en un lloc anomenat Muminlàndia. Altres llibres i històries dels Mumin tracten de l’amor: amor per la família, els amics i la comunitat que els envolta.
Griseta de Willemien Min Anke de Vries (I* Bri SENTIMENTS)
La Griseta està molt trista. Potser perquè té la pell tan grisa… Però ha decidit posar-hi remei. «Em pintaré d’un color ben alegre -pensa–. Així, ja no podré estar trista.» I agafa un pot de pintura vermella…
Griseta és una faula actual sobre la importància de ser un mateix, acceptar-se amb els defectes i les virtuts pròpies de cadascú.
Bona idea, Elmer de David McKee (I* Mac ANIMALS)
Elmer, l’elefant de coloraines pensa que els altres elefants riuen d’ell perquè és diferent. Com a la resta de llibres de McKee, aquest conte tracta temes morals com la diversitat i la tolerància amb un to amable. A l’Elmer li preocupa que, degut a la seva singularitat, els altres elefants el tractin de forma diferent a com es tracten entre ells, però se n’adona que la seva diferència no només és tolerada pels altres, sinó que a més els agrada. És un llibre il·lustrat dibuixat amb línies senzilles, com les dels dibuixos animats (McKee també és animador) i amb colors vius.
Vamos a cazar un oso de Michael Rosen (I* Ros FAMÍLIA)
Es basa en una cançó infantil que reescriu el poeta Michael Rosen. Tracta d’una família que va de passeig i venç tota una sèrie d’obstacles, es troben amb un ós i finalment van cap a casa. El llenguatge atractiu que fa servir i el ritme fan que aquest llibre sigui especial. Als infants els encanta el so de les paraules que es fa servir per indicar obstacle amb els que es troba la família durant el camí (“chipi, chapi”, “chof, chof”) i els agrada imitar les accions que aquestes paraules suggereixen a mida que caminen. Els dibuixos en blanc i negre que mostren a la família quieta, valorant cada perill, s’alternen amb il·lustracions a l’aquarel·la quan superen els obstacles.
El petit Blau i el petit Groc de Leo Lionni I* Lio (ÀLBUMS IL·LUSTRATS)
Aquest és el primer llibre publicat per Leo Lionni. Introdueix el concepte de color per mitjà dels seus personatges, petit Blau i petit Groc. Aquestes dues taques són molt amigues. Un dia s’abracen i es converteixen en una única taca de color verd.
Aquest llibre està il·lustrat mitjançant l’ús innovador del collage de paper tallat, una idea que se li va acudir a Lionni mentre entretenia els seus néts durant un llarg trajecte en tren. A més d’ensenyar els infants a distingir els colors, també ensenya que no és just jutjar els altres pel seu aspecte i que el color no és cap frontera.
Odio la escuela de Jeanne Willis (I*Wil EMOCIONS)
És un relat divertit perfecte per compartir amb un nen que s’enfronta al seu primer dia d’escola. L’escola d’Honor Brown és un lloc sinistre i terrorífic, i la protagonista no hi vol anar de cap manera. Willis desplega el seu habitual ventall d’humor quotidià amb uns versos de rima fàcil. Gran part de l’encant del llibre rau en les il·lustracions de Tony Ross, amb un estil dinàmic, ric i basat en contorns plens d’energia i color. El complement ideal de la desenfrenada i divertida visió de l’escola per part d’Honor.
Tots sou els meus preferits de Sam McBratney (I* Mac FAMÍLIA)
Els petits óssos no lluiten entre ells. S’estimen i també estimen els seus pares, però comencen a plantejar-se per què són capaços d’estimar-los quan entre ells són tan diferents. Cada nit, a l’hora d’anar a dormir, els seus pares els hi diuen bona nit amb la mateixa frase: “Sou els óssos més meravellosos del món!”, però els petits comencen a dubtar de la veracitat de les seves paraules. Les suaus i dolces il·lustracions de Jeram ens traslladen a una amorosa família d’óssos. Una bona manera perquè els infants tinguin la tranquil·litat de saber que se’ls estima per com són, sense establir comparacions.
Jo mataré monstres per tu de Santi Balmes (I* Bal EMOCIONS)
És un llibre on es mostra l’amor i el coratge per defensar incondicionalment als que estimem.
Voces en el parque d’Anthony Browne (I* Bro EL MEU ENTORN)
És el segon llibre il·lustrat publicat per Anthony Browne, on quatre goril·les experimenten, com si fossin humans, una jornada a diferents parcs. També apareixen quatre personatges humans (Carlos i la seva mare i Mancha i el seu pare). L’autor construeix un complex entramat on convergeixen quatre veus, quatre punts de vista diferents d’un mateix fet. El petit lector observarà que en la literatura, com en la vida, tot depèn del color amb el que es mirin les coses. Browne s’apropa als més petits i també als no tan petits amb algun toc d’humor (un Pare Noel demanant almoïna perquè té “millones de niños que mantener”) i mostra com pot ser de negatiu guiar-se per les aparences i com de vegades aquells qui tenen menys poden passar moments més feliços que els que tenen massa però no volen o no saben gaudir-ho.
La història del Ferdinando de Munro Leaf (I* Lea ANIMALS)
És un llibre divertit i provocador. En Ferdinando és un bou a qui li encanta jugar sota un arbre i olorar les flors. Malgrat això, quan uns homes de Madrid arriben buscant bous per actuar a la plaça, al Ferdinando li pica una abella i els seus moviments els convencen de que és el bou més ferotge. Res més lluny de la realitat… Les imatges, l’ús de l’espai i la relació entre les paraules i els dibuixos és intel·ligent. És divertit i alhora planteja de forma implícita qüestions sobre la manera en què els humans utilitzen els animals i com s’espera que es comportin els homes , els infants i els bous.
Allà on viuen els monstres de Maurice Sendak (I* Sen LABORATORIS)
És un dels grans llibres infantils. Explica la història d’en Max, un nen enfadat que amenaça amb menjar-se la seva mare. Per això l’envien a la seva habitació sense sopar. Allà creix un bosc, el Max aconsegueix un vaixell i navega cap a un estrany lloc “on viuen els monstres”. Criatures alhora divertides i terrorífiques. En certa mesura, aquest llibre explica una faula sobre la ràbia i la lluita per controlar els nostres dimonis. La clau de tot és una gran ambivalència respecte la persona que més t’estima. El que resulta sorprenent i bonic és que Sendak no diu que el conte tracti d’això, sinó que ens porta pel viatge del descobriment d’en Max. Sendak crea un relat del que un infant pot extreure la seva pròpia interpretació i fer un descobriment. L’adult també reflexionarà.
Pare Noel de Raymond Briggs (IC Bri)
És una tira còmica. El Pare Noel de Raymond Briggs és un home treballador que ha de sortir faci el temps que faci a fer la seva feina. El lleter amb qui es troba Pare Noel de camí cap a casa de matinada és un homenatge al pare de l’autor. Aquest Pare Noel de vegades s’enfada, viu a l’Àrtic, a una casa acollidora. Té un gat, un gos, gallines i rens. Odia les escales i les xemeneies, li encanten els pastissos i la beguda que li deixen i visita a tothom, sense fer cap distinció. Odia el fred i somia amb la platja. De fet, penja cartells de Mallorca i Capri a la paret.
Sapo y el forastero de Max Velthuijs (I* Vel ANIMALS)
Amb les seves línies netes i senzilles i els seus colors forts i vius, Max Velthuijs explica una història en base a un personatge de color verd que té totes les característiques d’un nen innocent, amb les aspiracions i pensaments que l’acompanyen. Cadascuna de les aventures de la sèrie tracta el tema d’una manera directa, fins i tot quan la granota s’ha d’enfrontar a desconeguts. En un món cada cop més complicat, Sapo és un personatge amb el que els infants es poden identificar fàcilment.
Àrea infantil, Biblioteca, Contes infantils, Fons, Infantil, Recomanacions, Recomanem
àlbums il·lustrats, literatura infantil, Petitsllobs, Recomanacions | 0.799705 | curate | {"ca": 0.9427193828351013, "es": 0.04358727097396336, "fr": 0.005593056894889103, "en": 0.008100289296046287} | https://bibliotecasantfeliu.blog/2019/10/02/recomanacions-infantils-de-0-a-7-anys/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_434914 | El Cara a Cara: http://www.youtube.com/watch?v=wVXo7hGYdfI&feature=player_embeddedAlemany diu «No» al cara a cara amb Bertran El president d'Abertis assegura que no és la manera de substanciar un debatAlemany, en una roda de premsa d'Abertis. Foto: AbertisCop de porta d'Abertis al repte de Solidaritat Catalana per la Independència que el proppassat 15 de juny va reptar al president de la concessionària d'autopistes, Salvador Alemany, a un cara a cara amb el portaveu de la formació, Uriel Betran. [CONTINUA LLEGINT] Solidaritat repta Salvador Alemany a un cara a cara públic sobre peatgesEl portaveu dels solidaris lliurarà una carta aquest divendres al president d'AbertisBertran vestit amb una samarreta del #novullpagar Foto: P.MateosNova clau de volta de Solidaritat Catalana per la Independència de la campanya #novullpagar. Segons han confirmat fonts dels independentistes a Nació Digital, el secretari general de la formació i diputat al Parlament, Uriel Bertran, lliurarà una carta personal a Salvador Alemany, president de l'empresa concessionària d'autopistes, Abertis, per tal de celebrar un cara cara sobre els peatges.La missiva la portarà el mateix Bertran aquest divendres a la seu d'Abertis amb la intenció de proposar-li el repte a Alemany. Segons han apuntat fonts de SI, el format seria públic i emès a través d'una ràdio i una televisió públiques i d'un mitjà digital.Pel que fa el contingut, SI centrifuga l'ordre del dia d'un virtual cara a cara en el contrast de les xifres i dades que s'han publicat fins a dia d'avui, sobre el futur immediat dels peatges i la seva perpetuïtat així com les sancions i multes pels insubmisos de la barrera que Trànsit ha començat a tramitar. [FONT]
Grans. | 0.865041 | curate | {"ca": 0.9929824561403509, "mk": 0.0035087719298245615, "en": 0.0035087719298245615} | |
naciodigital_ca_20220331_0_650036 | Preus ajustats però mantenint un nivell d'exigència en la qualitat de les obres ha estat la consigna que han seguit els organitzadors.
Titelles per adults, màgia, circ i obres per als més menuts es podran trobar en l'Escenaris 2009. Hi participen 32 companyies de les quals 11 són de les comarques gironines. 'El teatre gironí està plenament representat', ha assegurat la responsable de la programació, Marta Fluvià. Petó Públic de La Mentidera o Vides Privades de la companyia La Planeta són algunes de les apostes que Fluvià ha destacat.
També hi haurà una peculiar proposta de titelles per a adults de la companyia Trukitrek amb l'obra Hôtel Crab o el Conte de la Lletera en titelles per als infants de la companyia Xip Xap. 'Propostes de qualitat', ha afirmat Fluvià.
El president del Consell Comarcal del Gironès, Lluís Freixas, ha explicat que temien que la situació econòmica d'alguns ajuntaments estanqués o fins i tot fes retrocedir el projecte. No ha estat així i han pogut incorporar aquests tres nous espais.
'Era impensable fa vuit anys', ha explicat Fluvià que detalla que el fet que cada cop més municipis estiguin arreglant espais on s'hi pot fer teatre professional és un valor afegit a propostes com Escenaris 2009. Enguany incorporen els teatres de Celrà i Sant Gregori i, cara a l'any que ve, seran Fornells de la Selva i Bescanó els que disposaran de nous equipaments on fer-hi obres de teatre.
'Era un dels grans problemes que teníem', ha detallat Fluvià que destaca que en molts pobles no disposaven d'espai per presentar-hi obres de teatre de format professional. 'I els que es faran que encara no se sap', ha afegit Freixas a l'argumentació de Fluvià.
Enguany Escenaris 2009 estrena també pàgina web on els usuaris ho podran trobar tota la informació relacionada amb les obres de teatre i on es faran. Bescanó, Bordils, Campllong, Cassà de la Selva, Celrà, Flaçà, Fornells de la Selva, Girona, Llagostera, Madremanya, Quart, Salt, Sant Martí Vell, Sant Gregori, Sant Jordi Desvalls, Sarrià de Ter, Vilablareix i Viladasens són les poblacions de la comarca que acolliran obres de teatre aquest any.
Escenaris 2009 és una proposta del Consell Comarcal i la Diputació de Girona per 'descentralitzar' el teatre a la comarca i dur-lo al màxim de pobles possible. La Troca ha estat l'encarregat de la direcció artística. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/girona/noticia/8661/escenaris-2009-incorpora-tres-pobles-mes-ruta-teatre-girones |
cawac_ca_20200528_0_37701 | 18/01/2012
Navegant per la xarxa he descobert La Família Beee , un projecte global d'educació per la igualtat que consta de diferents materials didàctics orientats als infants d'educació infantil que podrem utilitzar a l'aula i /o també en família. Així doncs, aquest espai ens proposa el següent: jocs, amb la finalitat d'aprendre a compartir i col·laborar diverses tasques; karaoke, podrem triar sobre quin tipus d'estil musical volem cantar (Techno o Folk); conoce y opina, un espai el qual coneixerem l'objectiu d'aquest espai web i els productes relacionats que se'ns ofereixen (cd's, llibres, altres complements, ...).
Per tal d'orientar als infants a l'utilització d'aquesta activitat online, podríem fer una aproximació als animals, concretament al coneixement de les ovelles. Així doncs, podríem presentar un nou alumne a la classe, un personatge que sempre va abrigat i que sovint acostumem a comptar quan no aconseguim dormir (podem decidir entre tots quin nom li posem).
Aprofitant aquest personatge com a fil conductor de l'aprenentatge dels infants, aquest podria enviar missatges que animessin als nens i nenes a fer activitats diferents. En aquest aspecte, seria interessant proposar als infants una visita per conèixer i veure l'entorn on viuen les ovelles. A més, d'aprendre que de les ovelles n'extraiem la llana que després fem servir per a fer els jerseis, la seva llet per a fer, sobretot, formatges, com també la seva carn.
19/12/2011
Des del bloc Actividades para Educación Infantil , he descobert Ciudad17 , un espai web ple de recursos per a utilitzar amb els infants. En aquest hi podem trobar: recursos i material imprimible per a l'Educació Infantil; jocs i activitats per a fer servir amb infants de Primària; un glossari d'animals (hi ha vídeos i explicacions de moltes espècies d'animals diferents); material imprimible; un fòrum: ens podrem posar en contacte amb educadors, professors i pares, descobrir noves maneres de treballar i d'utilitzar els materials, entre molts altres.
No hi ha dubte que, és un espai interessant per a tots aquells que us dediqueu a l'Educació Infantil, als primers cicles de Primària i/o a tots aquells que esteu interessats en els continguts que ens aporta aquesta pàgina. Us convido que en feu una visita. És totalment gratuït, fàcil i intuïtiu de fer servir. Endavant, això té molt bona "pinta"!
17/12/2011
Des del bloc Actividades para Educación Infantil he descobert Nickjr , un lloc web en anglès magnífic per a totes aquelles persones decidides a trobar jocs, activitats, manualitats, vídeos educatius, entre d'altres. Tal i com podem llegir a d'altres espais, aquest va nèixer juntament amb el programa de televisió Nickjr de la marca Nickelodeon: un programa televisiu per als més petitons (infants de 0 a 6 anys).
Un cop dins els continguts els tenim classificats en les següents seccions:
Family : hi trobarem activitats, jocs, vídeos, receptes, música, ..., per a fer amb la família.
Shows : hi trobarem alguns dels continguts que ens presenta el programa televisiu, també podrem realitzar activitats i jocs relacionats amb la programació.
Kids : hi trobarem jocs, vídeos i activitats per a crear i inventar.
Boost : espai de mostra del programa educatiu online que ens presenten. Val la pena que n'observeu el vídeo.
Tutorial de Nick Jr per Andrea Rojas (una nena de 6 anys)
Entrar en aquest espai és totalment gratuït no obstant si el que volem és fer servir totes les aplicacions que ens ofereixen ens caldrà fer un registre. Us recomano que en feu una ullada, potser en trobeu alguna cosa interessant. Trobo que ens pot ser un recurs molt útil per a començar a introduir els infants a l'anglès.
12/12/2011
Des del bloc Etapa Infantil he conegut Pequeocio , un espai web on hi podem trobar tot tipus d'activitats per a fer amb els infants. Els continguts que se'ns proporcionen estan classificats en les següents categories: cine, oci, viatjes, compres, moda, decoració, manualitats, festes i per nens! Ja veureu que de cada una d'elles hi ha diferents publicacions, de fet aquesta lloc web té una estrucutra semblant a la que ens trobem a la majoria dels blocs, així doncs el seu accés ens serà ben fàcil i intuitiu.
D'entre tot el que ens ofereix Pequeocio m'agradaria destacar la secció Manualitats , aquí hi podreu trobar tot tipus d'idees per crear les vostres produccions, a més, aprofitant que ara vé la celebració del Nadal, no hi ha dubte que és una genial proposta per a descobrir i conèixer manualitats diferents a les que estem acostumats a fer. A banda d'això, Pequeocio també ens ofereix un enllaç directe a Pequerecetas , un espai magnífic per a extreure'n receptes per a fer amb els nostres infants. Si no el coneixeu, feu-ne una visita!
11/12/2011
Agafant d'aquí i d'allà he topat amb el lloc web Posa't un conte , un recurs creatiu i didàctic per a nens i nenes d'entre 3 i 6 anys, a fi de treballar la intel·ligència emocional, l'educació en valors i la resolució de conflictes. Per entendre-ho millor podeu visualitzar aquest vídeo que ens explica aquest projecte:
El projecte Posa't un conte, també s'anomena PUC: una eina pedagògica per treballar l'educació en valors, l'educació dels sentiments. A cada caixa hi trobarem música, contes, disfresses, material pedagògic, etc., amb la finalitat d'assolir uns objectius concrets que trobarem descrits i explicats a la guia didàctica. D'aquesta manera, tal i com ens explica l'autor d'aquest projecte, treballarem la creativitat, la cooperació, les responsabilitats, les habilitats socials, ..., mitjançant el treball del conte. A continuació podeu observar un dels PUC que se'ns ofereixen, aquest s'anomena "El Pacte del Foc":
PUC "El Pacte del Foc"
Si entreu a la seva pàgina web hi trobareu totes les seves produccions. De cada una d'elles en trobareu l'explicació i els objectius didàctics. També en trobareu experiències de professors que han utilitzat aquest recurs amb els infants. Per aquells que tingueu ganes d'innovar i descobrir noves eines pedagògiques, val la pena que en feu una ullada.
03/11/2011
Per tots aquells que vulgueu un recurs TIC per ensneyar a aprendre l'ortografia, us presento Ortografia Bàsica a cicle inicial . Un espai creat per Dina Abizanda, professora de primària i autora de moltes aplicacions TIC. Així doncs, tal i com podem observar aquest lloc web té dues categories ben diferenciades: alumnes i mestres.
Secció mestres:
En aquest apartat primerament hi podrem llegir la descripció de l'espai: Ortografia bàsica a cicle inicial ens presenta de forma visual i amena, algunes normes molt senzilles d'ortografia als alumnes dels primers cursos de primària i ajudar-los així en l'aprenentatge de la lecto-escriptura. També hi trobarem un mapa dels exercicis (organigrama de les activitats plantejades) i els criteris d'avaluació (consisteix en omplir una fitxa corresponent als exercicis que ja hauran realitzat als infants. Aquesta la podrem imprimir).
Secció alumnes:
En aquest espai els infants podran realitzar els exercicis preparats per treballar l'ortografia. així com: les plurals; el el, la i l' ; la r i la rr ; la c i la qu ; la g i la gu ; i l'ús de les majúscules. Cada activitat té una petita presentació de les normes per tal d'orientar l'alumnat als exercicis corresponents. | 0.812578 | curate | {"it": 0.005545542769998614, "ca": 0.9782337446277555, "es": 0.013447941217246639, "pt": 0.002772771384999307} | http://www.educacioilestic.cat/search/label/Cicle%20incial |
mc4_ca_20230418_4_759336 | «Ens cal el teu vot»
2018. França. 97'.
Direcció: Mathieu Sapin.
Intèrprets: Alexandra Lamy, Finnegan Oldfield, Gilles Cohen, Valérie Karsenti, Philippe Katerine.
Argument: L'Arnaud, un jove de 25 anys, entra a l'equip de campanya d'un candidat a les eleccions presidencials com a assistent de la directora de comunicació. Mentre descobreix les tàctiques, secrets i rivalitats de la campanya electoral, sentirà fascinació per aquest món, així com per la directora, l'Agnès. | 0.551389 | curate | {"ru": 0.04291845493562232, "de": 0.01072961373390558, "pt": 0.015021459227467811, "en": 0.008583690987124463, "ca": 0.7145922746781116, "fr": 0.20815450643776823} | http://www.beta.elpuntavui.cat/cinema/catala/barcelona.html |
oscar-2301_ca_20230418_8_127287 | Quarta victòria consecutiva de la Unió Esportiva Olot al camp de la UE Castelldefels, escenari fins aleshores maleït per al conjunt olotí.... | 0.676063 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ueolot.com/2022/01/09/ |
macocu_ca_20230731_0_23567 | Unitat, que no unicitat
Quan els acadèmics pancatalanistes de l’AVL, majoritaris en l’entitat, insistixen cabudament en l’evidència científica de l’unitat de la llengua i s’acoracen en l’independència de la ciencia per a impondre una denominació diferent a la secular de ‘Llengua Valenciana’, no fan més que jugar en les paraules i, com a sofistes consumats, utilisen arguments i raons aparents per a impondre falses conclusions perfectament identificables en uns objectius purament polítics: l’absorció del valencià en el català.
Davant del rebuig frontal a una nova denominació de la llengua, que no té cap fonament històric ni real, proponen com a solució lo mateix, pero en paraules diferents.
Ells i l’universitat ya han fet durant trenta anys el treball de camp d’acostar lo més possible el valencià al català a base de catalanisar-lo en l’ortografia, en el lèxic i en la sintaxis, baix el sofisma de que les paraules, formes i sintaxis catalanes son el llenguage cult, mentres que les valencianes son el vulgar i ‘d’anar per casa’; a base també de no utilisar mai la denominació ‘Llengua Valenciana’, sino ‘la nostra llengua’, la ‘llengua dels valencians’ i, a lo més, ‘el valencià’, pero introduint al mateix temps la denominació ‘català’ i, millor encara, ‘llengua catalana’, la única vigent en el recint de l’universitat, que té la seua secció de Filologia Catalana, havent fet desaparéixer l’antiga de Filologia Valenciana.
Ara, com veuen que no poden dur avant el penúltim pas de ‘valencià-català’, que immediatament es convertiria en ‘català-valencià’ i, finalment en només ‘català’, que és, com dicen, el nom reconegut per la ‘romanística internacional’, pretenen arribar a l’acort dins de l’AVL, posant-li a la mateixa mona un atre vestit: ‘la llengua compartida’.
Un atre circumloqui com l’utilisat en l’informe del CVC: “El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema llingüístic que els corresponents Estatuts d’Autonomia dels territoris hispànics de l’antiga Corona d’Aragó reconeixen com a llengua pròpia”, es dir, el valencià forma part del català, ya que es fan equivalents ‘sistema llingüístic’ i ‘llengua’.
El sofisma que està en l’arrel de tot el seu raonament és la delliberada identificació entre l’amplíssim i analògic concepte d’unitat i el d’unicitat, de la mateixa manera que identifiquen sistema llingüístic i llengua. Ningú ha negat mai que entre valencià i català hi ha una unitat, major que entre valencià i castellà, o valencià i francés, llengües totes derivades del llatí, que poden ser englobades i classificades en una unitat més ampla: cada una pot ser, per això, denominada ‘llengua romànica’, cosa que no es pot dir de l’euskera, o del tailandés, per posar un eixemple.
El valencià i català, ademés de llengües romàniques, pertanyen a un diasistema llingüístic més reduït dins de les llengües romàniques, que moltíssims filòlecs, des de que naixqué la filologia, han denominat i seguixen denominant sistema occità-romànic i, en un temps més antic d’una manera no tan apropiada, llemosí, concedint una unitat a totes les llengües parlades al sur de França i a la part nortoriental d’Espanya, que abarca de la Provença a Guardamar. El considerat pare de la Renaixença catalana, en la seua ‘Oda a la Pàtria’, denomina repetidament, a la llengua que parla i en que escriu, no català, sino llemosí. Els primers i prestigiosos científics de la nova disciplina denominada Filologia, com Díez i Meyer Lubke, catalogaven encara el català entre els dialectes de la llengua d’Oc, es dir, l’occitana.
Son precisament els catalans els primers secessionistes d’esta ‘unitat’ quan s’afirmen, front a l’occità, com usuaris d’una llengua en identitat pròpia, a la que donen, llògicament, el nom de catalana. Més encara. Donada la seua pobrea lliterària fins al moment, inclouen en eixa denominació la llengua valenciana, apropiant-se descaradament dels classics valencians en nom d’una unitat que neguen a l’occità i volen impondre al valencià reduint-lo a dialecto del català. Aixina és com una llengua que els valencians teniem en tranquila possessió des de fea més de set segles com a pròpia i valenciana, es veu desbullada, agredida, manipulada i transformada oficialment en un apèndix o modalitat d’eixa llengua novella, que s’afirma, per dret diví i per la voluntad dels nacionalistes de més allà de l’Ebre, ‘llengua catalana’. I tenen la barra de denominar secessionisme a la llògica resistència dels valencians a acceptar eixe espoli.
Yo diria a eixos secessionistes de l’occità, del que històricament han depés durant molts segles, i anexionistes al mateix temps de la llengua valenciana, que no ha depés mai del català ni l’ha necessitat per a res, que efectivament hi ha una unitat, la mateixa que hi ha entre el català i l’occità, del que ells es separaren en son moment per a afirmar l’identitat pròpia de la llengua catalana. En una diferència: que ells passaren de parlar un dialecte a convertir-lo en llengua, mentres ara pretenen de nosatres, els valencians, que passem de tindre des de segles una llengua pròpia, la valenciana, a parlar-la, si volem, com un dialecte casolà, dins d’un àmbit purament domèstic, i adoptar el seu dialecte barceloní com a l anostra llengua oficial i de cultura.
Tots formem part, efectivament, d’un mateix diasistema llingüístic. Existix, per tant, una unitat. Pero no una unicitat de llengua, sino llengües diferents, perfectament definides i que tenen son nom propi i ses característiques diferencials. Les bessones Vali i Cati són tan paregudes que molts les confonen una per l’atra. No, per supost, els seus pares i les persones que les coneixen de tota la vida. El seu caràcter, la seua personalitat, són molt diferents, i la seua trayectoria de vida les ha anat distinguint encara més. Ara, per uns interessos d’herència, la Cati diu que sempre ha segut una mateixa persona, ha anat per totes les notaries suplantant a la seua germana i contant mil històries fins conseguir que tots els papers i documents a nom de Vali passen al seu. Només li que da que es declare oficialment que Vali no ha existit mai, que era ella Cati, en realitat, l’única persona en dos noms diferents. Absurt, ¿no? Puix això és lo que realment li està passant a la Llengua Valenciana. De seguir com fins ara, haurà dins de poc deixat oficialment d’existir. ¡Quina passada!
Joan Costa s.j.
cites | 0.872479 | curate | {"ca": 0.9657178801698381, "it": 0.004717722912407611, "es": 0.026419248309482623, "id": 0.0023588614562038055, "hr": 0.0007862871520679352} | |
naciodigital_ca_20220331_0_639090 | Des d’aquest dilluns 19 d’octubre i fins al pròxim 7 de novembre, l’Associació de Comerciants d’Olot (ACO) porta a terme una nova edició de l’Acolor; una campanya d’impuls i promoció del comerç local de la ciutat.
Enguany, arran de les afectacions i mesures per la Covid-19, la iniciativa ha previst un seguit de canvis amb l’objectiu d’engrescar encara més els ciutadans d’Olot i els visitants que s’apropin fins a la capital de La Garrotxa durant aquests dies de tardor. D’aquesta manera, des de l’entitat tenen la voluntat de donar suport als comerciants generant més afluència de visitants, possibles compradors, així com promocionar l’àmplia oferta comercial d’Olot.
Com en les anteriors tres edicions, l’ACO ha dividit els comerços associats en 8 categories, cadascuna amb un color diferent. Les persones que vagin a comprar a un dels establiments associats rebran una butlleta de color aleatori (mai del mateix color que l’establiment on fan la compra) que els permetrà obtenir descomptes o regals directes dels establiments o un obsequi de l’ACO que se’ls hi entregarà en el mateix moment de la compra.
En cas d’haver obtingut un descompte o un regal, els participants tindran temps de bescanviar-lo fins al 21 de novembre. Els vals no seran canviables per altres articles i els descomptes no es podran aplicar en articles de promoció, rebaixes o ofertes.
Aquesta iniciativa se suma al conjunt de propostes i accions que ha impulsat l’entitat conjuntament amb l’Ajuntament d’Olot com ‘Triem a prop, donem vida a Olot’ que té per objectiu reactivar el teixit comercial de la ciutat i el consum local mostrant les adquisicions que realitzen els veïns i veïnes de la ciutat així com entrega de vals regal de 50 euros per utilitzar en algun dels comerços associats a l’ACO, l’Olot.Shopping o la campanya de descomptes especials ‘De botiga a botiga’, entre d’altres. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/23641/torna-campanya-acolor-comerc-olot-fins-al-novembre |
mc4_ca_20230418_17_117451 | Reunió dels Delegats de Pastoral Familiar de Catalunya - Actualitat - NotíciesTarraconense
Reunió dels Delegats de Pastoral Familiar de Catalunya
El dissabte dia 17 de novembre va tenir lloc la primera reunió de curs dels Delegats de pastoral familiar dels bisbats de Catalunya. Es trobaren a "la Casa de l’Església" del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, on van ser acollits i acompanyats durant tota la sessió de treball pel bisbe Mons. Agustí Cortés.
En la reunió es va treballar bàsicament la preparació de la Setmana de la família que com es tradició, se celebra de l’1 al 10 de març. Aquest any portarà el lema de : "Família: bressol i referent de nova humanitat", fent referència al passat Sínode de joves i la seva vinculació a la família.
Altres temes tractats a la reunió foren la valoració de la trobada mundial de les famílies i també de la trobada de delegats convocada per la CEE a Madrid el passat mes d’octubre. També es va fer referència a la trobada de formació a Guadarrama del passat juliol, on bastants delegats hi van ser presents. Es va proposar de participar a la “Trobada anual de formació per a Centres d’Orientació Familiar" que tindrà lloc el 19 de gener de 2019. També es va demanar que els Centres d’Orientació Familiar i els grups "Raquel", (que vetllen per ajudar a superar el dol) siguin grups que treballin en comunió amb les Delegacions de Família i els Bisbats. Finalment es va demanar insistir en la necessitat de millorar els cursos de preparació al sagrament del matrimoni. | 0.831631 | curate | {"ca": 0.9906728847435043, "es": 0.009327115256495669} | http://tarraconense.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=27048 |
mc4_ca_20230418_17_720131 | calamares en su tinta: marzo 2016
Fa ben poc s'inaugurava l'expo al Kxfòrum Bcn Impressionistes i Moderns amb obres dels principals pintors des del Romanticisme fins als abstractes que anava col·leccionant Duncan Phillips a la seva mansió de Washington. Només entrar tenim fotos d'època on veus obres que no han vingut, com ara aquell Renoir on surt el nostre estimat Ephrussi, i que aquesta només és una petita mostra de l'enorme, fabulosa col·lecció Phillips. Un aperitiu esplèndid per a que ens vinguin ganes d'agafar l'avió i visitar-la de forma completa.
Molta gent fent cues a cada obra perquè s'ho valen: aquí he posat dos Bonnards íntims (Duncan n'era molt fan), un interior de l'optimista Duffy, el meravellós retrat de la Maar del Picasso o aquella composició tan musical del Stäel. Però és que la selecció és tan bona que no cal dir ni ensenyar més. Aneu. Res com contemplar l'obra en directe. La pasta, les transparències i la veritat del color. He omplert pàgines d'un quadernet amb apunts d'aquesta enorme lliçó d'art de finals del XIX i XX:
Admirant un Mediterrani molt modern del Courbet
Constable com a primer paisatgista impressionista
la fredor pulida del petit Ingres
els verds poma del Cézanne i el seu autorretrat de geni
el Degas melancòlic
el blat ofegant del van Gogh
la fosforescències taronges de les ballarines de portada
el faisà antropomorf del Soutine
les espirals del pre-Pollock
...callo. Publicat per
Celebràvem ahir l'entrada de la primavera i uns aniversaris amb un dia molt nipó. Primer degustant pops i calamars crus a un conegut Koy Shunka que es mereix la fama i més; després al cinema a veure la darrera de l'estudi Ghibli. El recuerdo de Marnie és Anime del més clàssic, tant, que hi vèiem la Heidi, la Clara i el abuelo dime tú. Els personatges de la marca evolucionen poc però la història, drama familiar molt trist/lacrimògen té un cert ganxo entre hitchcockià i romàntic.
No hi ha la fantasia ni l'originalitat del Chihiro, sí un tractament de les emocions adolescents tendre i compassiu. Ho fan amb uns fons de natura humida i sensible que es manisfesta com bé saben fer els japonesos: pluja fina, aigües transparents, onades d'estampa. Amb uns horts on neixen uns tomàquets vius i una parella de tiets que els voldries de padrins.
I el millor encara: escenes de tradicions i kimonos que parlen en diferents accents del japonès barrejats amb l'amor pel dibuix de dues protagonistes. Una delícia tan tendre com aquest curt que acaba de fer Ghibli:
Força expectació ahir al COAC per la intervenció de l'equip d'arquitectes Fabré i Dilmé -els guanyadors del concurs de restauració de la façana del teatre del Liceu- i Frederic Amat, en defensa de la seva proposta que ha provocat tanta polèmica a casa nostra.
Els primers van fer un interessant recorregut per la història de l'edifici i la seva difícil comunicació amb la Rambla. Una façana anodina, de casinet de barri, que no parla de la grandiositat de la seva sala que és, fins i tot, un pam més gran que la de la Scala.
Alguns arquitectes del passat van fer projectes d'àmbit urbanístic i arquitectònic per tal de dignificar la seva presència imitant la resta de teatres europeus. Com a molt es va aconseguir articular amb encoixinats i balustres (1870) a una pell que, després del segon incendi, va ser maquillada amb poc pressupost. La primera fase consistirà en una reforma i restauració a fons de tota la dermis i epidermis, recuperant les vidreres wagnerianes del Cercle del Liceu. La segona és una operació de caràcter urbà i escenogràfic de gran volada que ha ideat l'Amat.
L'artista ens demana que oblidem el render (hauria d'haver dit l'horrender) mediàtic. Una petició comprensible perquè no explica bé el projecte. I comença de zero, parlant de ser agosarat amb un edifici estimat que mereix una presència majestàtica i escenogràfica, igual que ho són la sala de butaques o la caixa escènica. Fa servir la idea de cercle a escala humana (1m de diàmetre) encastat, mostrant l'arc de teatre vitruvià a l'exterior i amb ceràmica esmaltada del vermell sang tan característic de l'interior. Es crea una textura d'anelles que trenca el ritme de forats, 170 en total, ancorades amb una perforació mínima d'un centímetre.
Aquí es quan arriba la polèmica. Alguns arquitectes presents a la conferència van estar molt combatius per dos motius: un era la legalitat de la intervenció ja que consideren que en un monument d'interès nacional s'està sent molt agressiu visualment. El segon, qüestiona la reversibilitat de l'actuació ja que els ancoratges no són pocs ni superficials.
De fet, aquesta part més tècnica no em preocupava massa. El que em semblava més dubtós és que després de passar el projecte pel sedàs de l'Ajuntament, a la façana de Rambla, les anelles sortissin molt tímida i ridículament i que tot el pes el tingués el tram del carrer de Sant Pau. Sense oblidar que la cantonada punxeguda del Liceu tenia una resposta poc elaborada amb un simple arrenglerament de cinc anelles més. Si es tractava de ser valent, aquí l'Amat s'havia traït.
Per descomptat que un projecte només lumínic que havia encarregat el Roger Guasch era del tot insuficient i que Amat, després de les exitoses façanes teatrals* podia ser una bona tria**. Segur que el resultat final és molt més interessant que el dibuixat i que el color i les textures ens enganxaran la mirada. Costa d'imaginar com es veurà de nit amb l'enllumenat de carrer; potser amb les ombres cap amunt també té el seu moment escenogràfic. Una altra cosa seran els regalims que la nostra bruta atmòsfera barcelonina anirà deixant a ambdues cares de l'edifici.
Una anècdota: al final del debat, l'Elies Torres lliura a l'Amat un parell de flotadors de platja. No sé si va riure per la broma o perquè li van les provocacions.
*entrevista revista Diagonal. Amat i les façanes.
**la instal·lació la pagaria un dels mecenes del Liceu, uns 300.000€.
ACTUALITZACIÓ 30/3/16
tenim el video de la conferència:
Agraïm que ens enviïn aquest video via mail a la Ana MIGUEL QUESADA, arquitecta.
Secretària Tècnica + Vocal de Barcelona de l’AADIPA,
Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic.
Renàixer el Western
Sí que he patit. Des del primer pla seqüència. The Revenant està molt ben filmada. La neu, el fred i aigua a discreció estan tractades amb una foscor de mort. Què segurs els indis a les seves muntanyes. Tots, quins actorassos. Té gràcia que el Leo es digui Glass i no es congeli, ben moll que es queda diferents cops.
Ai, l'ós! tan digital i trampós. I els somnis, com acostuma a passar, són difícils de pair. Favorable a l'Òscar pel Leo Di Caprio, que aguanta perfils i primeríssims plans tot entelant la càmara.
Interesantíssima la música de Ryuichi Sakamoto, amb solos de contrabaix.
Lenta com un Wagner, per degustar el detall, els motius i els grisos de la imatge, la ràbia i la venjança, al més estil clàssic de Western amb uns enquadraments inhumans, ple de silencis blancs.
Post al FB de dissabte nit. Abans dels Òscars: tenia dotze nominacions i se n'emporta tres (millor director per Iñárritu, actor per DiCaprio, fotografia Emmanuel Lubezki). | 0.813535 | curate | {"es": 0.019787985865724382, "ca": 0.9691872791519435, "pt": 0.001978798586572438, "it": 0.001696113074204947, "st": 0.0022614840989399294, "fr": 0.005088339222614841} | http://kalamarlee.blogspot.com/2016_03_01_archive.html |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.