id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_3_589141 | Jo: Pots deixar el paquet a terra.Repartidor: Què?Jo: Que pots deixar el paquet a terra, davant de la porta.Repartidor: Què?Jo: Que pots deixar el paquet a terra, davant de la porta.Repartidor: Perdona?Jo: Que pots deixar el paquet a terra, davant de la porta.Repartidor: ¿Te lo dejo aquí?Jo: SíI això cada setmana amb un repartidor diferent o al supermercat o a la cua d'una botiga. Segur que el 97% entèn el català? Perquè jo em dec trobar amb tots els que no l'entenen.... prffffVisc a Barcelona.
Tot gràcies a les troupes pro-immigracionistes.
Anomenades patronal
Exacte, cal anorrear partits com la CUP al servei de la patronal.
Cal anorrear partits com el FNC (usurpadors i maules amb les tendes de campanya) que no es plantegen les causes econòmiques de la immigració... Per cert, la patronal està molt contenta amb la CUP, Comuns i fins i tot ERC. Prova: manifest del Circulo de Economia de fa una setmana. | 0.753688 | curate | {"ca": 0.9150110375275938, "en": 0.02097130242825607, "es": 0.0640176600441501} | |
mc4_ca_20230418_12_757750 | Notícies actualitat musical. Pàgina 11 de 24
Darrerament Manresa ha estat escenari presencial d'algunes de les actuacions més trencadores del moment, dins del panorama català, però picant l'ullet d'aprop a Espanya i Europa. En el transcurs ...
L'Absolut Faraday 2009 ha anunciat el que seran els últims grups que s'incorporen al cartell de l'edició d'enguany, que tindrà lloc a Vilanova i la Geltrú el 3 i 4 de juliol. Nota de premsa: Us...
L'organització del Sona 9 ha convocat una nova edició del concurs per a grups musicals novells. La data limit per a enviar les maquetes és el 15 de juny. El concurs tindrà 4 premis diferents: -...
Els madrilenys Zodiacs comencen aquest dijous una gira que recorrerà Espanya per presentar el seu nou àlbum "3, 2, 1". El disc es publicarà un any i mig després de Zodiacs (2006), amb el qual van fer...
Del 14 al 17 de Maig tindrà lloc la 6ª edició del Festival IN-SOMNI, aquesta vegada a Girona als Jardins Fora Muralla i com a novetat hi haurà un nou espai a Sant Gregori. Per a donar a conèixer ...
Tarragona acollirà un nou festival de música independent, el Festival Gea, que es celebrarà els dies 11 i 12 de juny al Teatre Metropol i el 13 de juny al Parc Francolí. Hi actuaran una vintena de...
Oblique guanya el premi al millor videoclip a la setmana del cine de Medina del Campo
El grup d'electro-pop Oblique (Barcelona) han estat els guanyadors del certamen de videoclips que s'ha celebrat durant la setmana del cine de Medina del Campo (Valladolid). "My Medicine", ha estat...
Sonisphere va sumant bandes al seu cartell
Nota de premsa: La cita serà l'11 de juliol en el Parc del Forum de Barcelona. Machine Head, Down i Soziedad Alkoholika passen a formar part d'un cartell que ja comptava amb Metallica, ...
Za presenta el seu nou disc a El Vermell de Manresa
Els Za estan de gira per Espanya presentant el seu nou disc "Macumba o muerte". El grup, format per tres persones i nou instruments estarà actuant a Catalunya en dues ocasions. La primera i la ...
El Sónar i el seu cartell definitiu
A continuació us pengem el cartell complet del festival Sónar que un cop més tindrà lloc a Barcelona el proper mes de juny. Orbital i Grace Jones, artistes que ja s'havien confirmat encapçalaran...
Rivers Cuomo: Live at Fingerprints
Rivers Cumo, cantant de Weezer, ha anunciat la publicació d'un nou CD i un DVD. Ambdós es publicaran el próxim 28 d'abril. El CD tindrà per títol "Live at Fingerprints". Tal com el seu nom indica...
Segona edició dels Premis a la Creativitat
Nota de premsa: Coincidint amb el tercer aniversari, el Club TR3SC presenta la segona edició dels Premis a la Creativitat. Després de l'èxit de la passada edició, els premis incorporen les noves ...
Finalistes del IV Concurs de Maquetes Jack Daniel's Backstage
Ja es coneixen els 4 finalistes del IV Concurs de Maquetes Jack Daniel's Backstage. Aquesta quarta edició del concurs ha estat apadrinada per La Fuga i Jack Daniel's, que amb aquesta...
Black Music Festival - Living Colour Strikes Back
Living Colour van tornar el passat 2008 i ara tenim l'ocasió definitiva per tornar-los a veure en directe. Porten des de 1983 tocant i és ben sabut que són unes feres en directe, lloc on és mouen... | 0.78804 | curate | {"ca": 0.9470365699873896, "es": 0.018600252206809584, "lo": 0.00819672131147541, "en": 0.026166456494325346} | http://www.trilogyrock.com/noticies/pagina11 |
mc4_ca_20230418_5_570790 | El problema de la primera dama alemanya (Anna Sauerbrey)
5 min. 08/04/2017 18:09
651x366 El problema de la primera dama alemanya / CHRISTIAN MARQUARDT / GETTY El problema de la primera dama alemanya / CHRISTIAN MARQUARDT / GETTY
En certa manera, Elke Büdenbender fa exactament el contrari que Melania Trump. Com que està casada amb Frank-Walter Steinmeier, el nou cap d’estat alemany, ha renunciat al càrrec de magistrada del Tribunal Administratiu de Berlín per exercir el paper de primera dama. Melania Trump, en canvi, es nega a fer de primera dama per... no fer pràcticament res, com fins ara.
De tota manera, tot i les diferències que hi pugui haver entre elles, a Alemanya es debat el mateix que als Estats Units: ¿cal tenir, al segle XXI, una primera dama? ¿Una mestressa de casa és encara la millor representant del país que som? ¿I representa el país que ens agradaria ser?
Pel que fa al país que ens agradaria ser, en el cas d’Alemanya la resposta és ben senzilla: no. A la majoria d’alemanys els agrada pensar que la igualtat de les dones és un objectiu ja aconseguit i probablement estarien d’acord que el model que sobreviu al palau de Bellevue, la residència del president, és propi d’una altra època.
Alemanya no ha tingut mai una cap d’estat i potser per això mai s’han modernitzat les funcions de la parella. Els anys 50 sobreviuen al palau de Bellevue, convertit ara en un museu de la història social, una caricatura d’un passat domèstic i patriarcal a l’estil de Mad men -més luxós i menys cool -, que traspua l’olor rància del rostit dominical que s’ha refredat esperant que el papa torni a casa.
La primera dama alemanya, com la seva homòloga nord-americana, és la dona que està al costat del president, com els agrada dir a molts mitjans de comunicació. Es manté activa, però d’una manera que també li hauria semblat bé a l’Alemanya de la postguerra. Tradicionalment, és patrona de l’entitat benèfica Müttergenesungswerk, dedicada a la salut de les mares i fundada per Elly Heuss-Knapp, la primera primera dama alemanya. La primera dama és l’encarregada d’organitzar la recepció presidencial d’Any Nou i altres tasques que s’ajusten al rol femení tradicional.
Tot això es fa, però, per pura convenció. La Constitució no assigna cap paper a la primera dama. El fet que actuï com un càrrec oficial, amb oficina, assistent i personal propis, podria suscitar alguns dubtes jurídics, com assenyalava fa poc al Süddeutsche Zeitung Sophie Schönberger, professora de dret constitucional, parlant dels dubtes sorgits als Estats Units sobre una possible remuneració de Melania Trump. O com li va dir Norbert Lammert, president del Parlament alemany, a Elke Büdenbender durant la presa de possessió de Steinmeier: “El seu càrrec, segons la Constitució, no existeix”. És com si volgués resumir la història de les dones en una sola frase: sempre han gestionat sense càrrec oficial, han fet coses sense cap reconeixement, han treballat sense cobrar i han existit fora dels llibres d’història.
A Alemanya hi ha un ampli consens que això s’ha d’acabar. Aquesta última dècada els governs alemanys i la societat civil han invertit una quantitat considerable d’energia i diners a promoure la presència de les dones al món laboral i la seva visibilitat en l’esfera pública. El problema és que, en el fons, la situació no ha canviat gaire.
I això em porta a tornar-me a preguntar si aquest càrrec no oficial de primera dama representa l’Alemanya real. Sens dubte, la resposta és que sí.
Les dones alemanyes tenen molt bon nivell cultural. Però quan neix el primer fill tendeixen a renunciar a la vida professional i, en realitat, mai s’hi acaben de reincorporar del tot. Ara ens governa una cancellera, i de 15 ministres n’hi ha 6 que són dones. Però la ubiqüitat de dones poderoses que veiem per la televisió és enganyosa. Les dones només ocupen el 6,7% dels llocs als consells d’administració de les empreses alemanyes que cotitzen a borsa.
En àmbits més quotidians, el panorama és el mateix. Som un país de mestresses de casa i mares que treballen a temps parcial, sobretot en comparació amb els països del nord i els veïns de l’Europa de l’Est, i fins i tot amb els Estats Units, on la distribució de la feina és molt més equitativa. Segons l’OCDE, més d’una cinquena part de les dones d’entre 25 i 40 anys amb un fill o més es queden a casa; una tercera part treballen menys de 30 hores per setmana. En aquesta franja d’edat, les parelles en què tots dos treballen a jornada completa representen només el 10%.
La trajectòria professional típica de la dona alemanya no ha canviat: estudia per fer una feina poc remunerada en el sector social, mèdic o educatiu, agafa una excedència per cuidar els fills, torna a treballar a temps parcial, agafa una excedència per cuidar els pares quan són grans, torna a treballar a temps parcial i després, quan es jubila, ha de cuidar un marit malalt i els fills dels seus fills, que van massa estressats, i tot això amb una pensió mediocre.
No cal dir que Elke Büdenbender no representa això: ha criat un fill i té una trajectòria professional impressionant malgrat la freqüent absència del marit (i els que la coneixen diuen que deixa la feina a contracor). Però això és el que representa el seu nou paper com a primera dama: estar al costat d’ell en comptes de ser ella mateixa. Gestionar sense càrrec oficial, fer coses sense cap reconeixement, treballar sense cobrar i no aparèixer al llibre de la història.
La decisió d’Elke Büdenbender de fer de primera dama ens recorda dolorosament les limitacions i contradiccions de l’emancipació a Alemanya, la gran distància entre el discurs públic i la realitat social. Una distància d’un quart de segle com a mínim. Serà molt interessant veure si Elke Büdenbeder reinterpreta aquest paper, fruit de la desigualtat, per escurçar una mica aquesta distància; si més no, la distància entre una dona com ella i una primera dama. | 0.843886 | curate | {"es": 0.04481172261032544, "eo": 0.0010223206679161698, "ca": 0.9541659567217584} | https://www.ara.cat/opinio/problema-primera-dama-alemanya_0_1774622554.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_37334 | MADRID, 21 oct. (EUROPA PRESS) -
La secretària d'Estat de Pressupostos, Marta Fernández Currás, considera que la decisió de l'exvicepresident econòmic Rodrigo Rato de demanar la seva suspensió temporal de militància del PP és "una posició coherent d'un gran líder que ha estat Rodrigo Rato".
En declaracions a RNE recollides per Europa Press, Fernández Currás ha deixat clar que sent "pena profunda", perquè Rato ha estat el seu cap "durant molts anys", i s'ha preguntat com ha arribat a aquesta situació.
Rato va demanar dilluns la seva suspensió temporal de militància del PP, que ha obert una investigació sobre els militants que han estat titulars de targetes suposadament opaques de Caja Madrid i Bankia.
En la seva condició d'expresident de l'entitat, Rato ha estat imputat pel jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, qui ha obert una peça separada en la seva investigació sobre Bankia. També estan imputats l'antecessor de Rato al capdavant de Caja Madrid Miguel Blesa i l'exdirector general Ildefonso Sánchez Barcoj.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.607545 | curate | {"en": 0.03375527426160337, "ca": 0.7332395686826066, "es": 0.23300515705578997} | : /espanya/noticia-fernandez-curras-creu-rato-adoptat-posicio-coherent-recorda-va-ser-gran-lider-20141021101027.html |
crawling-populars_ca_20200525_20_76894 | La barana de Casa d'Areny-Plandolit és la mateixa, però la pedra vista i sobretot, la torre, son afegits de la reforma dels anys 80.
Més informació sobre els formats de text
Baixada del Molí, 5AD500 Andorra la VellaPrincipat d'Andorra
Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88
Envian'ns un correu electrònic
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats
Presentació · Avís legal | 0.702913 | curate | {"ca": 1.0} | : /vist-i-no-vist/ordino-anys-50-4 |
oscar-2301_ca_20230418_8_267581 | Torres Quevedo com a exemple per al futur de la ciència a Espanya - Reial Acadèmia Europea de Doctors
TRIBUNA PLURAL
REVISTA
DIARI
PUBLICACIONS
NEWSLETTER
ENLLAÇOS
ACADÈMIES
UNIVERSITATS
ORGANISMES
EDITORIAL I PREMSA
TEXTOS LEGALS
CONTACTE
SIGNA EL MANIFEST DE GALÀPAGOS
PRESENTACIÓ
HISTÒRIA
ÉSSER ACADÈMIC
TÍTOL DE DOCTOR
GALERIA DE PRESIDENTS
RÈGIM JURÍDIC
AUDITORIA
ORGANITZACIÓ
ORGANIGRAMA
JUNTA GENERAL
Junta de Govern
Senat
Seccions
Comissions
Notícies i activitats
Notícies
ACTIVITATS
SUBSCRIPCIÓ NEWSLETTER
ACADÈMICS
NUMERARIS
EMÈRITS
D’HONOR
CORRESPONENTS
Acadèmics Supernumeraris
Història centenària
Select Page
Torres Quevedo com a exemple per al futur de la ciència a Espanya
Feb 10, 2022 | Destacat, Enginyeria industrial, Matemàtiques
Francisco González de Posada
Catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina i de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya, president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Leonardo Torres Quevedo
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha estat el gran promotor de les activitats que la Reial Societat Matemàtica Espanyola ha organitzat al voltant de la figura de l’enginyer i matemàtic Leonardo Torres Quevedo coincidint amb el seu Congrés Biennal, organitzat el mes de gener passat. Entre elles destacava l’exposició “Leonardo Torres Quevedo: ingeniero y matemático”, que es va poder visitar a la Biblioteca Central de la Universitat de Castella-la Manxa (UCM), i un cicle de conferències divulgatives sobre aquest científic clau a les albors del segle XX.
Entre aquestes xerrades van figurar les que es van desenvolupar en diversos col·legis i instituts de Ciudad Real per apropar la denominada cultura STEM als joves de la ciutat sota el títol “Torres Quevedo”, “Inventos e inventores españoles en el nuevo pasaporte” i “Da Vinci y Torres Quevedo: dos genios universales”. A més, a la Biblioteca de la Facultat d’Educació de la UCM es va instal·lar la mostra “Leonardo Torres Quevedo: filatelia y bibliografía”, els continguts de la qual també es poden recórrer virtualment en línia.
Dr. Francisco González de Posada
Així mateix, la figura d’aquest personatge destacat va arribar aquests dies, també en forma d’exposició, al municipi guipuscoà de Lazkao en col·laboració amb Lemniskata Zientzia i l’Ajuntament de Lazkao. Allà, a la Casa de Cultura, es va poder contemplar la mostra “Leonardo Torres Quevedo: el origen de los drones”. Una activitat que es va completar amb una conferència sobre la figura cabdal del científic en el desenvolupament de la robòtica i la computació.
De fet, Torres Quevedo va ser un excepcional inventor i les seves màquines algèbriques ocupen un lloc preeminent a la història de la computació en aquesta fase mecànica que va concloure definitivament amb l’aparició dels ordinadors electrònics ja entrat el segle XX. A més, va ser un investigador i teoritzador fonamental per al desenvolupament de la computació, com demostra el seu estudi “Ensayos sobre automática. Su definición. Extensión teórica de sus aplicaciones”, una obra pionera i rellevant en la història del pensament automàtic i, per extensió, informàtic.
Més enllà de les màquines de càlcul, inclosa una màquina pionera que jugava als escacs, Torres Quevedo va destacar també per la creació de transbordadors electromecànics per salvar desnivells o cursos d’aigua com a mitjans de transport i dirigibles que van marcar una època a l’Espanya dels inicis del segle XX, com va recordar l’acadèmic en el discurs d’ingrés a la RAED.
Share:
PreviousLa paleonutrició i l’origen de la dieta mediterrània (1)
NextLa situació de Catalunya i el seu reflex a Espanya
Related Posts
Periódico Tribuna Plural
31 Juliol, 2019
Jorge Juan, principi i final de la Il·lustració espanyola
20 Octubre, 2022
En memòria de Jordi Cervós, acadèmic i primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya
18 Novembre, 2021
Globalització i sostenibilitat, conceptes complementaris o antagònics?
30 Juliol, 2021
Suscripción a la Newsletter de RAED
* campos obligatorios
Dirección e-mail *
Nombre *
Apellidos
Profesión
Entidad o empresa
Privacidad *
He leído y acepto la política de privacidad
Idioma
Español
Català
English
Organización
Academia RAED
Fundación RAED
RAEDSocial
Facebook
Youtube
Twitter
Search
Search for:
La Reial Acadèmia Europea de Doctors, tot respectant com a criteri d'autor les opinions exposades en les seves publicacions, no se'n fa ni responsable ni solidària.
Copyright © 2017 Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) Barcelona-1914
Via Laietana, 32, 3ª planta
Edifici Foment del Treball
08003 Barcelona (España)
tlf: +34 93 667 40 54
[email protected]
Contacte y subscripció a la Newsletter
Política de privacitat
Designed by Elegant Themes | Powered by WordPress
Uso de cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies | 0.674559 | curate | {"ca": 0.744977998852114, "es": 0.17180026784006122, "en": 0.048593839678591925, "sq": 0.0009565716472163765, "pt": 0.005356801224411708, "ja": 0.0017218289649894778, "de": 0.009948345131050315, "uk": 0.002487086282762579, "fr": 0.007461258848287737, "id": 0.002487086282762579, "nl": 0.0017218289649894778, "gl": 0.001339200306102927, "ru": 0.0011478859766596518} | https://raed.academy/ca/torres-quevedo-com-a-exemple-per-al-futur-de-la-ciencia-a-espanya/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_206583 | BARCELONA, 11 jul. (EUROPA PRESS) -
La líder de C's a l'Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, ha presentat aquest dilluns una denúncia per un presumpte delicte d'amenaces contra Oriol Pujol Ferrusola en haver-li enviat un missatge de mòbil per voler impulsar una comissió d'investigació sobre presumptes irregularitats en l'agència de desenvolupament urbà Barcelona Regional (BR), en què deia: "Sabia que eres una persona recargolada. Això et donarà un mal viure. Cuida't."
En unes declaracions als periodistes a la Ciutat de la Justícia després de presentar la denúncia, ha detallat que va rebre el missatge la tarda del dissabte 2 de juliol, després que el dia anterior proposés en el ple municipal crear aquesta comissió d'investigació, una cosa que no es va aprovar, però sí que va sortir endavant una comissió de seguiment --amb menys control dels grups-- impulsada amb una "pirueta" pel Govern municipal.
Ha recordat que en aquestes presumptes irregularitats figuren "contractes vinculats als fills i a la família" de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i, segons concreta en la denúncia, consultada per Europa Press, entre el 2009 i el 2015 l'empresa mercantil Entorn --vinculada al seu germà Pere Pujol-- va rebre quatre adjudicacions per un total de 140.000 euros, i Èxit de Disseny, també relacionada amb la família, va obtenir contractes per 286.000 euros.
Preguntada pels periodistes, ha explicat que coneix Oriol Pujol de quan van coincidir al Parlament en anteriors legislatures i que després no van tornar a tenir relació, tampoc telefònica, fet que contribueix a demostrar que va enviar el missatge amb una "clara intenció amenaçadora".
Acompanyada per la regidora Marilén Barceló, Mejías --que també ha expressat els seus condols per la mort de dos menors en un incendi al districte de Sant Martí-- ha dit que ha presentat la denúncia per evitar que aquesta conducta torni a ocórrer i per enviar un missatge: "Als que tracten d'intimidar-nos, no ho aconseguiran."
"No tinc por, no m'intimidaran" tot i que rebi coaccions, ha avisat Mejías, que ha garantit que C's seguirà demanant responsabilitats davant dels que creuen que Catalunya és casa seva i que poden utilitzar els diners públics per als seus capritxos, en paraules de la dirigent de C's, que ha assegurat que no va respondre el missatge d'Oriol Pujol.
Ha reiterat que "cap amenaça impedirà" que C's segueixi demanant responsabilitats davant de possibles malversacions de diners públics, i ha assegurat que continuaran insistint perquè es creu la comissió d'investigació sobre les presumptes irregularitats de BR durant l'anterior mandat, liderat per CiU, que s'han traslladat a Fiscalia.
Mejías ha assegurat que l'alcaldessa, Ada Colau, i el tinent d'alcalde Jaume Collboni --que es va incorporar al Govern municipal després de l'entrada del PSC-- es van equivocar en no impulsar l'esmentada comissió, i ha dit que la primera edil "primer va pactar amb els quals acusava de corrupció estructural i després tapa les vergonyes".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.759097 | curate | {"pt": 0.004405286343612335, "ca": 0.8619676945668135, "es": 0.12383749388154675, "en": 0.00978952520802741} | : /catalunya/noticia-mejias-cs-denuncia-oriol-pujol-per-missatge-amenacador-despres-demanar-investigar-br-20160711130437.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_368743 | Per motius de prestació de servei i per finalitats estadístiques, utilitzem galetes pròpies i de tercers. Per a més informació, consulteu la nostra política de galetes.
No em tornis a mostrar
aquest missatge.
×
Política de galetes
Política de galetes
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, informem sobre l’ús de galetes en aquesta web.
Què és una galeta?
Una galeta, o cookie, en anglès, és un fitxer que es descarrega al vostre dispositiu en accedir a determinades pàgines web. Les galetes permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l’usuari
Quin tipus de galetes s'utilitza?
En funció de l'entitat que gestioni les galetes, aquestes es poden classificar en els següents grups:
• Galetes pròpies: les que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
• Galetes de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.
Segons el termini de temps que romandrà encesa en l'equip terminal es divideixen en:
• Galetes de sessió: Estan dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix en aquell moment, a una pàgina web.
• Galetes persistents: Tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la galeta, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys i per tant, pot tenir una durada més llarga que la visita de la pàgina web en aquell moment.
Segons la seva finalitat es classifiquen de la manera:
• Galetes tècniques: Les galetes tècniques són essencials i necessàries perquè el web funcioni correctament i per usar les diverses opcions i serveis que ofereix.
• Galetes d'anàlisi: El nostre lloc web utilitza galetes de Google Analytics. La informació que recullen aquestes galetes es transferida i arxivada per Google en els seus servidors dels Estats Units, d'acord amb les seves pràctiques de privacitat. Per a més informació de les pràctiques de privadesa de Google i com s'apliquen a Google Analytics visiteu: Política de Privadesa de Google Analytics (link is external)
A continuació es descriuen les galetes utilitzades per l'aplicació web:
has_js : Galeta propia / Galeta de sessió / Galeta tècnica
accepta_cookies: Galeta propia / Galeta persistent / Galeta tècnica
googtrans: Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta tècnica
__utma : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmb : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmc : Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta d'anàlisi
__utmz : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
Com es pot eliminar i desactivar l’ús de les galetes?
Per permetre, bloquejar o eliminar les galetes instal·lades al vostre equip, heu d’accedir a les opcions de configuració del navegador amb el qual accediu al web. A través dels següents enllaços podeu trobar més informació per a cadascun dels principals navegadors:
Google Chrome: https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl= (link is external)
Mozilla Firefox: https://support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies (link is external)
Internet Explorer: https://windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies#ie=%27ie-10%27 (link is external)
Safari: https://www.apple.com/es/privacy/use-of-cookies/ (link is external)
Opera: https://help.opera.com/Windows/11.50/es-ES/cookies.html (link is external)
Si voleu retirar en qualsevol moment el vostre consentiment relacionat amb aquesta política de galetes, haureu d’eliminar les que estiguin emmagatzemades a través dels ajustaments i les configuracions del vostre navegador d’Internet.
Qui fa servir les galetes?
La informació obtinguda per les galetes és tractada únicament per l'Ajuntament de Reus. Tot i això, cal tenir present que s'utilitza galetes de tercers, i que la informació que es recull a través d’aquestes queda allotjada en servidors externs. Aquest és el cas de les dades recollides per Google Analytics.
Consentiment
Una vegada estigueu informats sobre la nostra política de galetes, si continueu navegant entendrem que accepteu l’ús de galetes, tant pròpies com de tercers. Si rebutgeu la instal·lació de galetes, podreu continuar fent servir el nostre lloc web, tot i que l’ús d’alguns dels serveis podrà ser limitat.
Català Español English
Identificació
REUSOPENDATA
Conjunts de dades
Desenvolupadors
Informació
API
Contacta
Peticions de dades
Queixes i suggeriments
Què és ReusOpenData?
Aplicacions
Cerca conjunts de dades
BENVINGUTS, BENVINGUDES
REUSOPENDATA ÉS EL PORTAL DE DADES OBERTES DE L'AJUNTAMENT DE REUS
DESCOBREIX LES DADES QUE T’ENVOLTEN
Inici
Conjunt de dades
Cerca conjunts de dades
Submit
Ordena per Rellevància Nom ascendent Nom descendent Últim modificat
Ves
1 conjunt de dades trobat
Referència City Anatomy: Public Space Formats: HTML TSV XML Etiquetes: punts Terra Avellana interès
Filtrar resultats
Ruta la Terra de l'Avellana
Recorregut planer de 32km entre camps i més camps de conreu on predomina l’avellaner. Durada a peu aproximada de 9 hores i 10 minuts. | 0.735151 | curate | {"ca": 0.8683483704658442, "pt": 0.026330325906831153, "de": 0.007180997974590314, "es": 0.006996869821395691, "en": 0.08690848830786227, "bs": 0.0022095378383354815, "eb": 0.0014730252255569876, "fr": 0.0005523844595838704} | https://opendata.reus.cat/cps_dataset?city_anatomy_ref=Public+Space&res_format=HTML&res_format=TSV&tags=punts&tags=Terra+Avellana&res_format=XML&tags=inter%C3%A8s |
oscar-2201_ca_20230904_12_78277 | L’alvocat es consumeix principalment com a fruita fresca, en amanides, salses, cremes, sopes, amb cullera després de partir-los i salar-los, o com a mantega en torrades amb sucre. També es poden fer postres excel·lents si es barreja la polpa de l’alvocat amb igual quantitat de polpa de plàtan i una mica de mel fins a formar una pasta homogènia. Aquesta fruita s’ha d’obrir just abans de consumir-la, ja que la polpa es torna negra ràpidament, però això es pot evitar tirant suc de llimona immediatament després de tallar-lo. És mundialment coneguda la salsa que es fa amb alvocat, anomenada guacamol o guacamole.
Propietats/beneficis: L’alvocat té un alt contingut calòric (a causa de la gran quantitat de greixos i olis que hi ha a la polpa) i aporta a l’organisme vitamines A, B, D i E. Es tracta d’un fruit pobre en sucre, però cap fruita el supera en el nivell de proteïnes. També és ric en sals minerals com potassi, sodi, fòsfor i clor, a més de tenir un bon nivell de ferro i coure. L’elevat valor nutritiu sumat a que els àcids grassos insaturats prevalen en la seva composició fan que l’alvocat sigui molt apte per a l’alimentació, sobretot la dels nens. També és indicat en el creixement, convalescències, embaràs, nerviosisme i en diverses afeccions gàstriques, intestinals i hepatobiliars. Aquesta fruita té la propietat d’equilibrar el sistema nerviós i augmentar l’acidesa urinària. Com que l’índex de iode en l’oli de l’alvocat és molt alt, menor és la presència d’àcids saturats, amb el que s’aconsegueix reduir al mínim l’aportació de colesterol.
Ressenyes (0)
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.
Només els clients que han comprat el producte i s'han identificat poden deixar una ressenya.
SKU: 100448 Categories: Fruita, Fruita
Productes relacionats
Poma Golden ECO
3,28€ kg Afegeix Pes
Kiwi ECO
6,54€ kg Afegeix Pes
Raïm
5,50€ kg Afegeix Pes
Plàtan
3,73€ kg Afegeix Pes
Mandarina
2,98€ kg Afegeix Pes
Productes de proximitat produïts en un radi de distància proper, amb un punt de maduració òptim, més frescos i sabrosos. Fomentem l’economia local. | 0.803997 | curate | {"ca": 0.9637787567302986, "en": 0.034263338228095935, "nl": 0.0019579050416054823} | https://delagranjaataula.com/producte/alvocat-ut/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_22948 | Subirats confirma un increment de 20 treballadors i l'obertura de dos nous equipaments durant aquest mandat
ACN
06/03/2020 13:45
La xarxa de Bilbioteques de Barcelona, formada per 40 equipaments, supera ja el milió d’usuaris des que al desembre passat un enginyer industrial de 40 anys va decidir fer-se el carnet a la Biblioteca de la Sagrada Família. El tinent d’alcaldia de Cultura, Joan Subirats, ha reconegut aquest ciutadà juntament amb la usuària més gran, de 102 anys, i la més petita, de tan sols uns mesos. La xifra d’un milió suposa que més del 60% dels empadronats tenen carnet de biblioteca, un “èxit” d’un dels sistemes millor valorats de la ciutat, després dels bombers, segons ha assegurat Subirats. El tinent d’alcaldia ha confirmat un increment de cinc treballadors per aquest any i de 20 per a finals de mandat i l’obertura de dues noves biblioteques.
“Constatem que hi ha un dèficit de treballadors en el servei de biblioteques i ens comprometem a no obrir més biblioteques sense augmentar el nombre de professionals”. Durant aquest mandat hi ha prevista la inauguració de dues biblioteques, fins a arribar a les 42. Segons les dades donades a conèixer aquest divendres, el 55% dels usuaris de biblioteques són dones, i el 45% homes. Quan es va crear el Consorci de Biblioteques de Barcelona el 2001, el nombre d’estrangers era un 2%, mentre que al 2019 la xifra ha arribat al 22%. Gairebé 25.000 persones passen diàriament per les biblioteques de la ciutat.
Biblioteques
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.729424 | curate | {"ca": 0.8879860708067324, "en": 0.013929193267556587, "es": 0.0922809053975624, "fr": 0.0017411491584445734, "de": 0.0011607661056297156, "cs": 0.002901915264074289} | https://www.totbarcelona.cat/cultura-i-oci/biblioteques-barcelona-arriben-milio-usuaris-60-empadronats-ciutat-56752/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_26923 | Pots concertar la teva visita per correu electrònic, per telèfon o completant el formulari que trobaràs a continuació. | 0.638149 | curate | {"ca": 1.0} | https://sonvicvell.es/contacte/ |
mc4_ca_20230418_9_456817 | El blog del Miquel, de roca en roca. : Tuc del Rosari 2594 metres. El blog del Miquel, de roca en roca.
Tuc del Rosari 2594 metres. Comencem les vacances a la Vall de Boí malament, dos dies de pluja ens fan canviar de plans, hem d'eliminar l'activitat principal de les vacances, la Cresta dels Besiberris tindrà d'esperar. L'havíem de fer amb un amic però només tenia dos dies per estar amb nosaltres, els dos dies que ens va ploure.
Al tercer dia donen una millora relativa del temps, quant més al nord millor, però amb possibilitats de tempesta, tant al matí com a la tarda. Com tenim ganes de sortir decidim apropar-nos a la Vall d'Aran a intentar fer els Tucs del Rosari i el de Marimanya, per la cresta que els uneix.
Aquests dos cims són situats a la part més massificada de la Vall d'Aran, a prop de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret, de fet l'inici de la ruta es troba a un dels pàrquings de Beret, el de l'Orri, per tant són molt visitats, tant a l'estiu com a l'hivern.
També són separació de dues comarques, el Pallars Sobir'a i la Vall d'Aran, a més del fet que a las seves faldes neixen dos rius que van a parar a diferents mars, el Noguera-Pallaresa a la Mar Mediterrània i el Garona a l'oceà Atlàntic.
La ruta és molt fàcil de seguir, només hem de remuntar per un camí molt marcat i fressat fins a l'estany de Baix de Baciver i, després, un xic més amunt, trobem el Circ de Baciver i els seus estanys. Aquí el corriol de pujada és perd, però només hem de seguir pujant cap a la Collada dels estanys del Rosari, just a l'esquerra del Tuc del Rosari, a mesura que ens apropem a la collada comencem a trobar rastres de camí i a mitja pujada ja anem per un corriol ben marcat. De la collada al cim tenim un passeig, allà albirem les dues valls que envolten al Tuc del Rosari i, si no fos pels núvols que vam trobar, és veuria gran part del Pirineu Central, amb Les Maladetas omnipresents per aquestes contrades.
Fitada al cim, al darrere el sector del Tuc dera Llança i més al fons les muntanyes del Parc Nacional de Sant Maurici i Aigüestortes.
Punt de sortida: Pàrquing de l'Orri al Pla de Beret, Com arribar
Material necessari: és una ruta fàcil i curta, no necessitarem res d'especial. Mapa, brúixola i GPS, si en tenim, son bàsics.
Altura mínima: 1850 metres al punt de sortida.
Altura màxima: 2594 metres al cim del Tuc del Rosari, tot i que al GPS marcava 2603 metres.
Desnivell positiu: 840 metres.
Distancia total: 11,2 quilometres.
Ruta circular: No, es lineal, anar i tornar, amb petites variants, pel mateix camí.
Si voleu veure les fotos amb els comentaris amb Castella ho podeu fer a Picasa
Sortim del pàrquing de l'Orri, al Pla de Beret. Els primers metres són seguint una pista d'esquí, però molt aviat la deixem per seguir un camí, molt fressat, a la nostra esquerra.
Anem pujant suaument.
Com es veu a la foto no tenim problemes per seguir la ruta, el camí és clar, a més tenim sempre a la dreta el torrent del Riu Malo.
Arribem a l'Estanyet de Bacivers, quasi col-matat, aquí comencem a ensumar la tempesta que s'acosta.
I quan arribem a l'estant de Baix de Bacivers ja ens a enxampat, només podem buscar aixopluc i deixar que passi ràpit, això si, ens deixa aquesta bonica imatge.
Per sort, només són 15 minuts de pluja moderada, aviat surt el sol.
Com sembla que el temps millora ràpidament seguim pujant.
I arribem als petits estanys de Baciver, d'aquí endavant el camí es perd una mica, són tot prats i corriols del bestiar, però no te pèrdua, tenim el Tuc del Rosari just al davant i, a la seva esquerra, el coll on hem d'anar.
Al fons el Marimanya, l'objectiu principal, però comença a bufar un ventet....
Al fons el Marimanya, a la dreta el Tuc del Rosari, amb el coll que hem d'anar a buscar, a la seva esquerra, per altra banda, aquesta petita vall de Bacivers és un indret ideal per.......
......que el bestiar, principalment cavalls, pasturi de valent.
Tuc dera Llança. molt estètic.
Fent amistats.
Deixem als cavalls i seguim pujant.
Ja veiem els dos estanys de Dalt de Baciver.
I encarem la pujada cap a la collada dels estanys del Rosari.
Estanys de Dalt de Baciver, Tucs de Baciver i de Marimanya.
Ja tenim el Tuc del Rosari quasi a tocar.
I la cresta que haurem de seguir fins al Marimanya, però amb el vent que fa comencem a dubtar.
De la collada albirem els Plans d'Isavarre amb els estanys del Rosari Superior, a l'altre vessant.
Deixem les motxilles a la collada i pugem al Tuc del Rosari, hem decidit que només farem aquest cim, el vent que fa i la possibilitat de tempestes de tarda ens fan decidir a retallar la ruta, el Marimanya ens quedara pendent per una propera vegada.
La pujada és rapida i estem al cim quasi al moment.
La vall del Riu Malo, per on hem pujat, cap al fons hauríem de veure el massís de Les Maladetas (Aneto) , Pico Coronas però amb tants núvols avui no el veurem..
Mirant cap el sud-est, també és ben tapat, per algun indret a la dreta de la foto s'hauria de veure el Tuc de Ratera, pujat fa poc.
La cresta que uneix el Tuc del Rosari i el Tuc de Marimanya.
Els estanys de Gabarrea i del Rosari d'Arreu, al fons la vall que baixa del Port de la Bonaigua cap a Esterri d'Aneu.
La parelleta que m'acompanya, feliços de fer el seu primer cim de les vacances,al darrera els cims del Parc Nacional, Gran Tuc de Colomers , Amitges, Montardo per Cavallers , Subenuix
Ara mirant cap al tuc de Marimanya, a la dreta els Plans d'Isavarre amb els estanys de Rosari, al fons, al mig dels núvols, el Tuc de Bonabé.
Plans d'Isavarre, estany del Rosari Superior i estany dels Plans, el Serrat dels Plans els separa de l'estany d'Airoto, al fons els Tucs de Bonabé i Tuc de Qüenca, envoltats de núvols.
La vall penjada del circ de Baciver, amb els Tucs de Baciver i de Marimanya de vigilants.
Anem a recollir les motxilles i anar a buscar un indret on menjar, a resguard del vent.
Un cop amb les forces recuperades comencem a baixar, seguint el mateix camí de pujada.
Baixem cap als estanys de Dalt de Baciver.
Això és el que tenim al davant, i per nosaltres sols tot el dia, d'aquest matí, quan ha començat la tempesta no hem vist a ningú, hem sigut els únics a seguir amb la ruta. Ara ens creuem amb les úniques persones que han pujat aquesta tarda.
Que van ràpid, ja son al coll, no volem que els enxampin les tempestes de tarda.
Variem un xic la baixada, anem per un corriol al costat dels estanys de Baciver de Dalt, quan portem una mica de baixada s'ajunten els dos camins.
La Neila gaudint d'allò més, banyar-se als estanys és una bogeria meravellosa per ella, és feliç.
Aquí soc jo amb el Tuc de Marimanya darrere.
Baixem per aquest corriol, seguin el torrent, i al cap de poc temps ens ajuntem amb el de pujada.
Ja només ens queda passar per l'estant de Baix de Baciver.
I ho fem ràpid, els núvols ja tornen a tapar el cel.
Una mica de flora de la vall.
I quan arribem a l'estanyet de Baciver he de guardar la càmera, una mica de pluja fineta ens acompanya fins al cotxe. Publicat per
Estanys de Baciver,
Estanys del Rosari de Baciver,
Tuc de Baciver,
Tuc de Marimanya, | 0.764717 | curate | {"es": 0.02368307736471939, "ca": 0.949476101621932, "pt": 0.008899095737046074, "jv": 0.0030142098464188316, "en": 0.011052102770202382, "it": 0.0017224056265250467, "ro": 0.002153007033156308} | http://capita-tro.blogspot.com/2015/09/tuc-del-rosari-2594-metres.html |
wikipedia_ca_20230401_0_533735 | Pont de Borito
El Pont de Borito és una obra de Lladorre (Pallars Sobirà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció.
El pont de Borito està situat dins el terme del poble de Lladorre, partida de la coma de Borito, que pertany al municipi de Lladorre. Des de Lladorre s'accedeix al pont de Borito seguint el camí vell de Lladorre a Tavascan que surt del poble de Lladorre pel nord seguint la riba esquerra del riu Cardós una vegada creuat el pont el camí continuava per la Riba dreta del riu fins al poble de Tavascan, actualment aquesta part del camí està substituïda per la carretera que porta a Tavascan. El pont de Borito formava part de l'antic camí que recorria la vall.
Pont d'un sol arc de mig punt lleugerament rebaixat sobre la Noguera de Lladorre, assentat directament a la roca a ambdues. L'arcada és formada per primes i llargues dovelles sense enquadrar de pedra pissarrosa lligada amb calç. L'aparell és irregular. El terra és a doble vessant fet de còdols de riu. Té una longitud total de 7,40 metres i l'amplada és de 2,40 metres. La sola del pont té un gruix de 50 centímetres i fins al nivell usual de l'aigua hi ha uns 5 metres.
Història.
El pont de Borito construït per travessar el riu Cardós té el seu origen en època romànica, cronològicament segurament correspon a un moment tardà dins l'època romànica, entre els segles xiii i xiv . Des d'aquesta època segurament ha estat reparat però sense desvirtuar el seu aspecte original. | 1 | perfect | {"fr": 0.009641873278236915, "ca": 0.990358126721763} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=533736 |
macocu_ca_20230731_8_190988 | ?L’Ajuntament podria retirar provisionalment l’escultura de l’espigó
Antoni Subirà, regidor d’urbanisme de Premià de Mar, ha dit avui que el més probable és que l’Ajuntament retiri l’escultura de l’espigó de l’estació per decidir després si s’hi queda o no. Aquests dies algú ha plantat en aquest indret, dins del domini costaner, una escultura de forja que ret homenatge als immigrants morts al Mediterrani. Segons ha informat a aquesta redacció el departament de Territori, l’Ajuntament té la competència de retirar l’element o, si vol conservar-lo, ha de tramitar la concessió de l’espai amb la Generalitat. Avui Subirà ha dit que s’han de respectar els protocols previstos:
Segons la Subdirecció de Costes alguns municipis han tramitat concessions d’espais costaners per a casos semblants, com va passar a Castelldefels amb una escultura de Lorenzo Quinn. | 0.807315 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_3_159972 | 3.1.- Concepte • El document de voluntats anticipades (DVA) és un escrit dirigit al metge responsable, on el pacient (major d'edat i amb capacitat suficient per entendre el què està fent), dóna una sèrie d'instruccions o orientacions sobre el tractament mèdic que li pot ser aplicat, o que no accepta, quan ell ja no estigui en condicions d'expressar la seva voluntat. S'ha de veure doncs com una expressió autònoma a tenir en compte en les decisions clíniques.
El DVA ha de formar part de la història clínica del pacient que el formula, i de la seva existència se n'ha de deixar constància de forma visible en el full de dades personals de la història clínica.
Els centres assistencials de l'ICS han de veure el DVA com una expressió de l'autonomia dels seus usuaris que convé respectar i impulsar.
3.2.- Lloc de presentació • Si el pacient aporta un DVA ja validat ha de presentar-lo, ell o un dels seus representants, al metge responsable del seu tractament o al centre en què es tractat a la instància que hi hagi a l'efecte. Els centres i els seus professionals hauran:
• D'acceptar-lo
• D'incorporar-lo a la història clínica del pacient, de la qual en formarà part des d'aquell moment
• De fer que a la història clínica del pacient consti en lloc visible que conté un DVA
• D'informar que mentre un registre general de documents de voluntats anticipades no permeti una generalització més fàcil dels documents que voluntàriament s'hi vulguin inscriure, el DVA únicament produirà efectes en el centre o centres en els què hagi estat presentat i als metges als quals s'hagi lliurat
• De consultar al comitè d'ètica assistencial, o la instància que correspongui en cada centre, en cas de dubtes sobre la seva validació o en cas de conflicte
• D'informar al pacient de la possibilitat de renovar-lo o de revocar-lo, en qualsevol moment, amb la presentació d'un escrit en el que manifesti la seva nova decisió
• De retornar-lo al pacient, conservant una còpia a la història clínica
3.3.- Possibilitat de revocar el document de voluntats anticipades • El DVA es pot revocar i deixar sense efecte en qualsevol moment per la sola voluntat de l'atorgant. Aquesta revocació s'ha de fer de forma expressa i per escrit. El document de revocació s'adjuntarà a la història clínica i la seva existència es farà constar en el full on constin les dades del pacient.
La renovació d'un DVA amb algun canvi, davant de notari o dels testimonis en la forma que assenyala la Llei per confeccionar-lo, pressuposa una revocació de l'anterior.
3.4.- Possibilitat de redactar o renovar el document de voluntats anticipades • Els centres de l'ICS han d'afavorir que els seus pacients i usuaris puguin beneficiar-se d'un DVA, encara que no l'hagin fet i/o aportat en el moment de l'ingrés o de l'obertura de la història clínica. O bé que, tot i haver-lo aportat, vulguin renovar-lo per tal d'incorporar-hi un supòsit abans no previst.
A aquest efecte:
a) Haurà d'informar-se de la possibilitat de confecció i de renovació d'un DVA en la documentació de recepció d'un pacient. b) Haurà d'habilitar-se alguna instància d'informació i d'ajuda sobre les formes d'atorgar el DVA seguint, en principi, la guia editada pel Departament de Sanitat i Seguretat Social.
3.5.- Procediment de formalització del document de voluntats anticipades • Hi ha dues modalitats bàsiques per atorgar-lo:
a) Davant de notari.
b) Davant de tres testimonis majors d'edat, i amb plena capacitat d'obrar, dels quals dos com a mínim, no han de tenir relació de parentiu fins al segon grau ni estar vinculades per relació patrimonial amb l'atorgant .
Pot actuar com a testimoni el personal del centre, que ho vulgui fer voluntàriament o alguna persona aportada pel pacient: amic, facultatiu que el tracta o qualsevol persona en qui el malalt hagi posat la seva confiança.
La seva funció serà acreditar que l'atorgant del document és major d'edat i que es troba en condicions d'entendre el que signa, i a tal efecte haurà de signar una declaració.
El testimoni no pot ser a la vegada aquella persona que hagi estat nomenada representant en el document, ni pot ser ningú (sanitari o no) que després intervingui en la decisió a prendre.
Els centres hauran d'habilitar formes d'assessorament per tal que, tant els professionals com els usuaris i malalts, puguin informar-se en aquesta nova modalitat.
3.6.- Contingut del document de voluntats anticipades • Tots els centres sanitaris disposaran de models que, a tall d'exemple, assenyalin el contingut del que poden ser uns formularis de document de voluntats anticipades, per tal que siguin facilitats a tot aquell que ho demani. Document de voluntats anticipades (PDF)
Malgrat que el DVA és únic, es poden distingir quatre parts o modalitats:
• Una primera, d'orientacions generals, que faria referència a valors personals a defensar en situacions clíniques, desigs i limitacions que, en principi, volen ser tinguts en compte en les decisions, però que no cal que es refereixin a situacions exactament previstes. Aquesta part es trobaria en la majoria de documents que es fan quan encara s'està lluny d'una malaltia coneguda.
• Una segona, d'orientacions i limitacions concretes que poden ser específiques per a situacions ja més clarament previstes. Faria referència a l'actuació que convé realitzar en el curs de malalties amb evolució coneguda, abans d'intervencions quirúrgiques, etc. Per tal que aquestes especificacions siguin el més realistes possible, convé sol·licitar l'opinió del professional. A vegades un DVA fet en la primera modalitat, es pot actualitzar posteriorment, afegint-hi aquests nous coneixements.
• Una tercera, que és el nomenament d'un representant, és a dir, aquella persona que a partir d'aleshores serà, per a les decisions clíniques, l'interlocutor dels professionals per davant dels familiars o persones vinculades, el qual donarà o no el consentiment informat i ajudarà a interpretar l'adequació del DVA al cas concret en què s'ha de prendre la decisió.
• Una quarta, on poden especificar-se altres consideracions com poden ser la voluntat de fer donacions d'òrgans, limitacions a l'accés a la història clínica, etc.
3.7.- Recomanacions per als professionals • Davant d'un pacient que aporta un DVA, el professional de l'ICS ha de recordar que:
a) Està obligat a:
- Acceptar-lo
- Incorporar-lo a la història clínica
- Tenir-lo en compte en les decisions a prendre
- Raonar per escrit en la mateixa història clínica les decisions a prendre, sobretot quan discrepen del contingut del document o d'altres interpretacions.
b) És aconsellable:
- Llegir el document aportat, demanar al malalt aclariments sobre la seva voluntat i donar-li totes les explicacions sobre possibilitats i conseqüències.
- Proposar al malalt, si ho creu convenient per a ell, fer alguna renovació assessorada, sobretot si sorgeixen noves dades abans no contemplades.
- Posar-se en contacte amb el representant nomenat abans de realitzar actuacions concretes i informar la família que aquest representant és o serà l'interlocutor vàlid en l'àmbit del DVA.
- Sol·licitar l'opinió del comitè d'ètica assistencial o la instància que correspongui en cada centre, en cas que es presentin o es prevegin conflictes d'interpretació.
• Davant d'un pacient que vol fer un DVA, que demostra interès per fer-lo o per renovar-lo, els professionals de l'ICS haurien de:
a) Donar informació al malalt sobre els avantatges que té, per a ell en aquell moment, fer un DVA; sobre quin serà el contingut i sobre com s'hauria de redactar per tal que sigui comprensible per poder complir millor la seva voluntat.
b) Evitar qualsevol tipus de coacció o influència indeguda.
3.8.- Vinculació del DVA en les decisions clíniques • No es tindran en compte aquelles voluntats que siguin:
a) Contràries a l'ordenament jurídic vigent en el moment que s'hagin d'aplicar
b) Que demanin actuacions contràries a les bones pràctiques clíniques. Amb el ben entès que no poden obligar als professionals a actuacions que contradiguin aquestes pràctiques clíniques generals, però sí que poden limitar-les o impedir-les. Igualment, el representant pot negar el consentiment necessari per a una actuació que cregui que es contrària a l'esperit del document i, per tant, a la voluntat i dignitat de la persona que l'ha atorgat.
c) Que no es corresponguin amb l'expectativa que tenia el pacient quan va atorgar el document. En aquests casos, el representant nomenat és qui millor coneix i pot ajudar a interpretar quina era la voluntat del malalt.
En casos de conflicte en la interpretació del DVA o de límits difícils és aconsellable sol·licitar l'assessorament del comitè d'ètica assistencial o de la instància que correspongui en cada centre.
En el supòsit que no es segueixin les instruccions pels motius anteriorment al·legats o per qualsevol altra causa, s'haurà de fer constar aquesta circumstància a la història clínica i, a més, s'haurà de motivar la raó per la qual no es segueix. | 0.843398 | curate | {"ca": 0.9924583520936515, "es": 0.0022512381809995496, "fr": 0.005290409725348942} | http://www.gencat.cat/ics/professionals/dva.htm |
mc4_ca_20230418_11_709650 | Veure mapa del Baix Llobregat
Des de42.5 €
Alta competició sobre quatre rodes al Kàrting de Viladecans i després continueu gaudint d’una partida a la bolera, qui és el millor? Arrodoniu la jornada d’oci i aneu de compres als millors centres comercials i comerços de Viladecans!
Gaudireu d'una experiència al karting indoor equipat amb les més avançades prestacions de karts i protecció pels pilots.
Zona de boxes. Vestuari equipat amb taquilles. Xicanes, corbes ràpides i tècniques. Pantalla gegant amb timing a temps real. Sistema de control de temps individualitzat. Pista asfaltada de fins a 7 m d'ample que facilita els avançaments. Karts amb cinturó de seguretat i barra antibolcada.
- Conducció de kart en circuit indoor
- Curset teòric sobre kàrting
- Full de temps pels pilots
A continuació, anireu al bowling i gaudireu d'una divertida partida.
En acabar, un bon dinar
- Conducció de kart en pista indoor (10')
- Full de temps
- Partida al bowling
- Dinar.
Recomanable: portar roba còmoda
[email protected] | 0.721086 | curate | {"ca": 0.8995024875621891, "fr": 0.026865671641791045, "es": 0.04477611940298507, "sv": 0.028855721393034824} | https://shop.turismebaixllobregat.com/cataleg/alta-competicio-a-viladecans/ |
crawling-populars_ca_20200525_13_22778 | Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Pimec i el Consorci per la Normalització Lingüística s'han compromès a estendre conjuntament el coneixement i l'ús del català entre empresaris i comerciants, segons ha informat la Conselleria de Cultura de la Generalitat en un comunicat. El secretari general de la patronal catalana, Antoni Cañete, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, han signat aquest dimecres l'acord de col·laboració dins el projecte Comunica't d'acompanyament i assessorament lingüístic a empreses i ciutats catalanes. .
Més concretament, aquest conveni permetrà que el Consorci posi l'oferta formativa dels seus 22 centres i 146 punts d’atenció d’arreu de Catalunya a disposició de Pimec, a més d’oferir a l’organització empresarial "materials informatius i de sensibilització" per promoure l’ús del català i la cohesió social.
Més info: "Per comunicar, clar i català", termes d'empresa en català
De la mateixa manera, la patronal col·laborarà en l’organització d’activitats sobre l'ús de la llengua entre els seus comerços i empreses, difondrà l’oferta formativa entre els seus associats, el català en les comunicacions empresarials i comercials, la retolació o l’atenció al públic, entre d'altres.
En aquest sentit, Franquesa ha assenyalat el valor del català com a "instrument de màrqueting", que ajuda a acostar l’empresa als seus consumidors, oferir-los més qualitat i fidelitzar-los, a més de visibilitzar-ne la responsabilitat social i el compromís amb la comunitat.
Cañete: “L’ús de la llengua dona competitivitat, potencialitats i oportunitats a les empreses"
Per la seva banda, Cañete ha afegit que les empreses entenen que “l’ús de la llengua els dona competitivitat, potencialitats i oportunitats; aquesta competitivitat genera més riquesa i més llocs de treball”. I no ha dubtat a destacar també “la capil·laritat de les dues institucions per treballar en xarxa al territori”.
En els pròxims mesos, hi haurà sessions del projecte Comunica't arreu del territori: Granollers, Lleida, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Girona, Sabadell, Manresa i Vic. L’acord també donarà continuïtat al conveni que l’any 2017 que Pimec va signar amb el CNL Tarragona per impulsar accions conjuntes en el marc d’un Pla Intensiu de Foment de l’Ús del català al comerç d’aquesta localitat.
El català a l'empresa La bona noticia del dia
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Qui som Avís legal Privacitat
Totmedia
Web auditat per OJD interactiva
Qui som Avís legal Privacitat
Totmedia
Web auditat per OJD interactiva | 0.621083 | curate | {"ca": 0.9533206831119545, "oc": 0.018216318785578747, "fr": 0.0003795066413662239, "no": 0.022011385199240986, "en": 0.0060721062618595825} | : /empresa/empresaris-pimec-comunicar-catala_200524_102.html |
mc4_ca_20230418_10_223069 | Categoria: Societat Publicat el Dilluns, 15 Mai 2017 10:15 El proper dimecres 17 de maig és el dia internacional contra la fòbia a lesbianes, gais, transgèneres, bisexuals i/o intersexuals –a aquests termes respon l’acrònim LGTBI– i arreu del territori hi tenen lloc activitats de tot tipus per a conscienciar, educar i posar de manifest aquest problema, encara avui tant arrelat en una societat que s’etiqueta a si mateixa de madura però que dista massa sovint del que fóra realment òptim.
A la Garriga, aquest dimecres s’hi faran una sèrie d’actes amb motiu d’aquest dia, si bé també en jornades posteriors s’oferirà un curs de formació sobre el fet LGTBI (dijous 25 de maig) i es llegirà un manifest institucional per part del Consistori (al Ple Municipal del dimecres 31 de maig).
Aquest dimecres, doncs, Can Raspall acollirà una taula rodona al voltant de la LGTBIfòbia (a les 19:30 h), s’impartirà un taller titulat Diversitat sexual i de gènere: de la discriminació a la llibertat adreçat als alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Vil·la Romana i es regalarà una reedició del llibret coeducatiu Un món de famílies des de l’Àrea d’Igualtat (carrer Sant Francesc 1).
LGTB Associaciós LGTBi+ la Garriga Dia Internacional de l'Orgull LGTBI Associació LGTBI la Garriga LGTBI Anterior Següent Agenda | 0.837335 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.lagarrigadigital.cat/noticies/societat/4229-activitats-contra-l-aversio-cap-al-col-lectiu-lgtbi |
oscar-2301_ca_20230418_4_159696 | El PSC veu com el seu feu a les dues cocapitals del Vallès pengen d'un fil. A Sabadell tots els partits viuen pendents de l'impacte en els resultats que tindrà el cas Mercuri, la macroinvestigació sobre corrupció urbanística i tràfic d'influències que ha posat fi a la carrera política del seu alcalde, Manuel Bustos (1999-2013), condemnat a un any i quatre mesos per la primera de la trentena de peces que han arribat a judici. La mateixa pena va rebre el seu germà, Francisco Bustos, exregidor del Consistori. El cas ha comportat també la imputació de prop d'una desena d'exregidors socialistes, ex-alts càrrecs i fins i tot de l'actual cap de la policia local. La llista podria allargar-se ja que la investigació segueix oberta.
A les files socialistes s'intenta obviar l'escàndol del cas Mercuri, tot i que són conscients que els passarà factura. El candidat del PSC, Josep Ayuso, busca desfer-se d'aquesta herència maleïda i assegura en campanya que Bustos és cosa del passat. Però es tracta d'un candidat i d'una llista elaborada per la direcció local sota la batuta dels germans Bustos. Fins i tot la direcció del PSC va expressar el seu recel envers la manera en què es van fer les ajustades primàries que van coronar Ayuso, en un acte en què Bustos li va manifestar el seu suport, en detriment de l'actual Joan Carles Sánchez. Aquest, amb altres membres del sector crític, s'ha retirat a favor del bustista.
Però el PSC, que va obtenir 13 dels 27 regidors, espera mantenir-se victoriós a causa de la gran distància amb la segona força (CiU amb cinc) i que la fragmentació de les candidatures d'esquerra el beneficiï. A Sabadell, una ciutat tradicionalment d'esquerra (el comunista Antoni Farrés va governar des del 1979 al 1999), es presenten quatre formacions progressistes. L'única amb sigles conegudes és ERC, la resta abanderen nomenclatures que en alguns casos poden ser confuses.
La que espera entrar amb força és La Crida per Sabadell, nascuda de la unió de l'Entesa per Sabadell (hereus de Farrés), la CUP, el potent Moviment Popular de Sabadell i la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, a més de membres de la PAH. Sota el nom Unitat pel Canvi s'amaga la coalició entre Podem i ICV-EUIA, aquests en un moment baix després de la sortida, una mica polèmica, dels seus dos líders fins ara. El cap fins ara dels ecosocialistes dóna suport a ERC i la dels comunistes es presenta a les eleccions sota l'epígraf Guanyem Sabadell-Sí que es Pot, que no té res a veure ni amb Podem ni amb la PAH. La presència de Podem a Unitat pel Canvi també ha generat polèmica, ja que la direcció del partit no veu de bon ull que l'agrupació de Sabadell s'hagi unit a aquesta coalició amb els ecosocialistes.
ERC (alimentada pel procés sobiranista) i Ciutadans (que podria recollir el vot descontent del PSC) aspiren a entrar amb força, mentre que de CiU i el PP (ara tres regidors) no s'esperen molts canvis. D'altra banda, ICV-EUIA (quatre regidors) espera no quedar desdibuixada en unes sigles i un candidat desconegut, i l'Entesa (dos), a recuperar l'embranzida perduda en els últims anys gràcies als seus nous socis.
Regístrate gratis para seguir leyendo
INICIA SESIÓN
REGÍSTRATE
O suscríbete para leer sin límites
Arxivat A
Sabadell
Manuel Bustos
PSC
Província Barcelona
PSOE
Catalunya
Espanya
Partits polítics
Política
Se adhiere a los criterios de
Más información
newsletter
Recibe la mejor información en tu bandeja de entrada
Lo más visto
Juana Dolores, la nova ‘enfant terrible’ de la cultura catalana: “Hi ha molt silenci i autocensura a la literatura”
Els cinc restaurants més antics de la plaça Reial de Barcelona
Amador Vega: “La nostra societat és cosmètica, s’ha oblidat de l’autèntica intensitat de la vida”
No sempre “no és no”
‘Mater’, de Martí Domínguez: La força tranquil·la de la tirania
Recomendaciones EL PAÍS
Ofertas destacadas
Descuentos
Cursos
Cursos online
Inglés online
Escaparate
Crucigramas & Juegos
Colecciones
cursosonline
Descubre los másteres ‘online’ y presenciales más demandados del mercado
cursosingles
21 días gratis para mejorar tu inglés
cursos
Descubre las formaciones de marketing ‘online’ más buscadas de 2023
escaparate
Los mejores móviles de gama media de este 2022
juegos
Ponte a prueba con los crucigramas de EL PAÍS: Mini, Experto, Mambrino y Tarkus
Descuentos
descuentos
Utiliza nuestro cupón AliExpress y ahórrate hasta un 50%
descuentos
Aprovecha el código promocional El Corte Inglés y paga hasta un 50% menos
descuentos
Disfruta del código promocional Amazon y consigue hasta 20% de descuento
descuentos
Canjea el código descuento Groupon y paga un 20% menos
Cursos
cursos
Encuentra la formación que te ayude en tu carrera profesional. Cursos y formación profesional. Aquí empieza tu futuro.
cursos
Curso FP de Técnico en Cuidados Auxiliares de Enfermería. Metodología 'online'
cursos
¿Quieres dedicarte a la Psicología Infantil y Juvenil? ¡Tenemos el máster ideal para ti!
cursos
Especialízate en Educación Especial con este máster oficial 'online'
Cursos online
cursosonline
Encuentra los mejores MBA 'online' y a distancia. Aquí empieza tu futuro.
cursosonline
Especialízate en una profesión demandada con este máster oficial de Marketing Digital
cursosonline
MBA + Máster en Supply Chain Management con cuatro titulaciones. Por solo 38,25€ al mes en 12 cuotas con SeQura | 0.496069 | curate | {"ca": 0.6423524918846668, "es": 0.2992171090318885, "de": 0.0024823372159633377, "fi": 0.00171854114951308, "en": 0.007256062631277449, "pt": 0.024632423143020814, "eu": 0.0007637960664502578, "sk": 0.02157723887721978} | https://elpais.com/cat/2015/05/15/catalunya/1431715395_586631.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_9776 | és el títol de l’exposició commemorativa dels 30 anys de campanyes de promoció de l’ús del català que es podrà visitar a les Cotxeres del Palau Robert entre el 29 de novembre de 2012 i el 8 de gener de 2013, i que més endavant itinerarà per diverses ciutats del país.
La mostra, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i comissariada per Farners Llinàs, vol narrar el procés de normalització del català dels darrers 30 anys com un exemple reeixit de superació de les dificultats fet amb treball, rigor, professionalitat i entusiasme. El fil conductor és el material gràfic i multimèdia de les grans campanyes de foment de l’ús, situades en el seu context social i històric. La inauguració tindrà lloc el dia 28 de novembre, a les 19 h.
La campanya “El català, cosa de tots” –també coneguda com a campanya de “la Norma”– va ser la primera campanya institucional de sensibilització sobre l’ús de la llengua de la Generalitat, llançada l’any 1982. L’objectiu era presentar el procés de normalització de la llengua catalana com un element troncal de la democràcia que tot just començava i implicar-hi la societat civil catalana i les seves institucions. La Norma era una nena de dotze anys que dialogava amb tota mena de persones invitant-les a fer servir el català. Dibuixada per Juste de Nin (que signava com a Esquerrà), va ser la protagonista de nombroses historietes gràfiques publicades als diaris de l’època, amb guió d’Avel·lí Artís Gener, Tísner.
L’exposició mostrarà les icones d’aquesta campanya i de moltes altres que s’han portat a terme al llarg d’aquests anys per promocionar l’ús del català, com ara “El català depèn de vostè”, “Tu ets mestre”, “Dóna corda al català” i “Encomana el català”, entre d’altres. Hi haurà objectes físics i també materials audiovisuals i multimèdia. Els visitants podran descarregar els espots històrics i altres elements digitals mitjançant codis QR i fer-se fotografies amb la Norma o fer propostes per al futur del català i compartir-les a les xarxes socials.
L’horari d’obertura del Palau Robert és de dilluns a dissabte: 10-20 h; diumenges i festius: 10-14.30 h.
Activitats paral·leles
Al voltant de l’exposició s’han organitzat diverses activitats paral·leles, al Palau Robert, amb el títol genèric “La llengua, cap a un nou escenari”, com ara la Jornada “Llengua i empresa, reptes de futur”, amb presència del conseller d’Empresa i Ocupació i la directora general de Política Lingüística i presidenta del CPNL, Yvonne Griley, que tindrà lloc el dia 3 de desembre a les 10 h; la taula rodona “Llengua, cultura i mitjans de comunicació: reptes de futur”, amb participació de Vicent Sanchís, Enric Pujadas, Oriol Camps i Empar Moliner i moderació de Gorka Knörr, programada per al dia 10 de desembre a les 18.30 h; un acte amb entitats de llengua denominat “La llengua, cap a un nou escenari”, moderat per la comissària de l’exposició, Farners Llinàs, previst per al dia 11 de desembre a les 18.30 h; una taula rodona dedicada als “reptes de futur” de la llengua, amb presència de Marta Alòs, Pius Alibek, Joan Ramon Gomà i Quim Torra, que es farà el dia 17 de desembre a les 18.30 h moderada per Jordi Sellas, i un Esmorzar terminològic organitzat pel TERMCAT i presentat per la directora general de Política Lingüística i presidenta del CPNL, Yvonne Griley i la directora del TERMCAT, Rosa Colomer, el dia 18 de desembre a
les 9 h.
Article complet
29 NOVEMBRE
2012
ecarreras
No hi ha comentaris
Notícies
Presentació de les parelles lingüístiques a Torelló
Share
Tweet
Un any més es torna a començar una nova edició del programa del Voluntariat per la Llengua a Torelló. Aquest programa facilita que persones que habitualment parlen català es trobin amb persones que volen practicar-lo i conversin en un ambient real i distès. D’aquesta manera, les persones que es volen llançar a parlar català agafen seguretat i les que el parlen habitualment s’acostumen a no canviar de llengua innecessàriament.
Descobreix com pot ser d’agradable compartir la teva llengua!
L’acte de presentació del programa del Voluntariat per la Llengua tindrà lloc divendres, 30 de novembre a les 19.00 h, a la sala de l’edifici de la Cooperativa (1r pis) de l’Ajuntament de Torelló.
Després de l’acte de presentació de les parelles lingüístiques, hi haurà un petit refrigeri epr a tots els assistents.
Us hi esperem!
Article complet
29 NOVEMBRE
2012
ecarreras
No hi ha comentaris
Activitats recomanades, Notícies, Recull de premsa
10 anys de parelles lingüístiques
Share
Tweet
El Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Alt Penedès i el Garraf organitza aquest dissabte un acte per celebrar que fa 10 anys que hi ha parelles lingüístiques a les dues comarques.
10 anys de parelles lingüístiques
Article complet
22 NOVEMBRE
2012
ecarreras
No hi ha comentaris
Experiències, Fotos d' actes, Notícies
Assistim de públic a TV3
Share
Tweet
El dia 20 de novembre alguns participants del programa de Voluntariat per la llengua i alumnes del Centre vam assistir al programa Divendres com a públic.
Si ens voleu o us voleu veure sortim al minut 10 i al minut 32 Part 1
Podeu veure la resta del programa a TV3 a la carta dia 20/11/2012. Part 2 i Part 3
Article complet
22 NOVEMBRE
2012
ecarreras
No hi ha comentaris
Entitats col·laboradores, Promocions i descomptes
Patronat municipal del teatre Cirvianum
Share
Tweet
Nova entitat col·laboradora a Torelló.
El patronat municipal del Teatre Cirvianum de Torelló aplicarà un 20% de descompte als participants del programa Voluntariat per la llengua que presentin el carnet.
En aquesta entitat us atendran en català!
Article complet
20 NOVEMBRE
2012
ecarreras
No hi ha comentaris
Establiments col·laboradors, Promocions i descomptes
Nous avantatges amb el carnet a Torelló
Share
Tweet
La perruqueria Mallarach D de Torelló s’ha adherit al programa com a establiment col·laborador del voluntariat per la llengua.
Podreu gaudir d’un 10% de descompte ensenyant el carnet del Voluntariat!
Article complet
20 NOVEMBRE
2012
ecarreras
No hi ha comentaris
Establiments col·laboradors, Promocions i descomptes
Nous avantatges amb el carnet a Torelló
Share
Tweet
L’establiment Vídeo estudis, CB s’ha adherit al programa de Voluntariat per la llengua com a establiment col·laborador.
Amb el carnet del Voluntariat podreu gaudir d’un 2×1 en el lloguer de pel·lícules entre setmana.
Article complet
20 NOVEMBRE
2012
ecarreras
No hi ha comentaris
Establiments col·laboradors
Nous establiments col·laboradors a Torelló
Share
Tweet
Josep Basco fotografia, el Bar L’Atmosfera, el Bistrot del Firal, la Rellotgeria i joieria Codina, la Carnisseria Fussimanya i La Trepa (roba per a nens) s’han adherit al programa Voluntariat per la llengua com a establiments col·laboradors.
En tots aquests establiments us atendran en català!
Article complet
15 NOVEMBRE
2012
ecarreras
No hi ha comentaris
Entitats col·laboradores, Punts de trobada, Recursos
Biblioteca municipal de Torelló
Share
Tweet
Nova entitat col·laboradora del programa Voluntariat per la llengua a Torelló.
La Biblioteca municipal de Torelló facilitarà un espai de trobada per a les parellles lingüístiques i oferirà recursos bibliogràfics adients a cada necessitat.
Article complet
14 NOVEMBRE
2012
ecarreras
No hi ha comentaris
Activitats recomanades, Entitats col·laboradores, Promocions i descomptes
Estrena de cinema català
Share
Tweet
Fènix 11*23 al Cinema Vigatà.
Sinopsi: A la tardor de l’any 2004, Èric Bertran, un nen de 14 anys, crea un web inspirat en Harry Potter i l’Orde del Fènix per defensar la llengua catalana. Una nit, trenta guàrdies civils de la brigada antiterrorista irrompen a casa seva i l’acusen de terrorista informàtic. | 0 | curate | {"ca": 0.9060970771062029, "fr": 0.00581933606665785, "en": 0.02579023938632456, "es": 0.048274037825684436, "pt": 0.004232244412114799, "nl": 0.005951593704536437, "it": 0.003835471498479037} | https://blogs.cpnl.cat/vxlosona/2012/11/ |
oscar-2201_ca_20230904_8_118264 | Placa d’una caixa de núvia, la Font del Vilar (Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà), època romana, segle IV dC. Museu d'Arqueologia de Catalunya, Girona.
Es tracta de cinc fragments d’una fina làmina de bronze amb decoració repujada. La decoració està formada per elements geomètrics i florals i per escenes figurades. Una escena, repetida dues vegades, representa els bustos d’un home i una dona, de perfil i encarats, dins d’una corona circular. A sota hi ha la inscripció «VIVATIS» («Que visqueu»). L’altra escena representa un home nu, assegut en una cadira, amb el braç dret endavant, com si parlés. Per la decoració i per la inscripció, semblen pertànyer al revestiment d’una caixa de núvia, un obsequi de noces on es representava el retrat dels promesos. Altres peces similars conegudes són de plata.
שתף
שתף
CA OC ES EN FR
אודות Visitmuseum
הצהרת נגישות
קרדיטים
מדיניות הפרטיות לנייד
מדיניות פרטיות
הודעה חוקית: ממשלת קטלוניה (©Generalitat de Catalunya) מאשרת את השימוש החוזר של תכנים ומידע בתנאי שהמקור ועדכון הנתונים מצוטטים, המידע אינו מסולף ואין סתירה עם שום רישיון ספציפי. | 0.63451 | curate | {"ca": 0.7483629560336763, "he": 0.23854069223573432, "es": 0.013096351730589336} | https://visitmuseum.gencat.cat/he/museu-d-arqueologia-de-catalunya-girona/%D7%A4%D7%A8%D7%99%D7%98/placa |
macocu_ca_20230731_6_60254 | Deltebre xifra en 3,3 milions els desperfectes pels temporals | 0.569679 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_685064 | Coogest Assessors - Grup Tramit Pericot, S.L.
Confeccionem contractes de compravenda, lloguer, permuta, arres, notificacions, desnonaments, etc. Administradors de finques, ofertes puntuals d'immobles dels nostres clients. Lloguer de pisos, locals comercials i traspàs de negocis.
Defensa civil, processos d'investigació previs al judici i obtenció de proves, negociem amb les parts contràries, assessorament dels seus problemes i conflictes.
També oferim, a través de l'empresa col·laboradora e2Consultors, serveis de Marketing, publicitat, creativitat, producció, events, internet, comercial, coaching, formació, xarxes socials.
Creació de tot tipus d'empreses, obertura de tota classe de negocis i activitats, obtenció de les llicències necessàries en tots els organismes públics per iniciar el negoci amb totes les garanties.
Aplicació intel·ligent de les normes tributàries per estalviar en el pagament dels seus impostos, planificació fiscal, defensa legal davant l'Agència Tributària, representació davant l' Inspecció d'Hisenda i confecció de tots els impostos.
Constitució de tota classe de societats mercantils en molt poc temps i operacions societàries davant de notari, l'assessorem de les millors opcions per a les seves necessitats. Confecció de contractes mercantils.
C/ Aumet, 46, bx - 17460 CELRÀ (Girona) - Tel. 972 49 26 06 - Fax. 972 49 43 12 - mail: [email protected] | 0.752138 | curate | {"en": 0.032846715328467155, "ca": 0.8956204379562044, "es": 0.04744525547445255, "fr": 0.02408759124087591} | http://gtp.cat/serveis.html |
mc4_ca_20230418_14_284816 | Club Arquers CACV tir amb arc 1a TIRADA LLIGA CATALANA BOSC 3D – 17 de novembre 2019 - Club Arquers Cerdanyola del Vallès Tir amb arc CACV
1a TIRADA LLIGA CATALANA BOSC 3D – 17 de novembre 2019
Author: Administrator 04/11/2019 0 Comments
Organitzada pel CLUB DE TIR AMB ARC CALDES DE MONTBUI, a les instal·lacions del Mas de les Comes a L’Esquirol, Barcelona.
Mas Les Comes Crta. C-153, Km 18,70
08511 L’Esquirol (Barcelona)
Coordenades: 2.378678 / 42.046525
GOOGLE MAPS: https://goo.gl/maps/FkrVxHuJV362
Amb l’objectiu de descongestionar el calendari actual i realizar el campionat de Catalunya en una data on les temperatures són més agradables, la 5ª tirada de lliga de bosc que estava prevista pel 31 de maig no es durà a terme, i en conseqüència, la lliga catalana de bosc 2019-2020 constarà de 4 tirades.
En el seu lloc, dia 31 de maig, es celebrarà el Campionat de Catalunya de Bosc 3D.
PRIMER TORN: ARCS LONGBOW I INSTINTIU
SEGON TORN: ARC NU I COMPOST
10:30 Entrega de documentació, escalfaments i revisió de material.
11:30 Inici competició
Per tal de facilitar la conciliació a les families, els pares podrán elegir el torn dels arquers júnior, cadet i menors de 14 anys per tal que puguin tirar en el seu mateix torn.
– Per defecte, els menors de 18 anys s’assignaran al torn que li correspon per modalitat.
– Si no coincidexi amb el torn del pare/mare es podrá indicar si es desitja el canvi del menor en el formulari d’inscripció, per tal que el menor no quedi sol abans/després de la seva participació.
– Si no és el cas, s’haurà d’asignar un tutor (designat pels pares) que es faci responsable del menor mentres els pares participen.
– En qualsevol cas, els menors de 18 anys tindràn, com sempre, un acompanyant durant el seu torn designat per l’organització.
És obligatori estar en possessió de la llicència federativa d’esportista en vigor.
1. Omplir les dades del formulari: https://forms.gle/bvxqpFN7mJmyuSKQ8
2. Un cop veieu la finestra de confirmació del formulari, efectueu l’ingrés al Club organitzador, indicant, al fer l ’ingrés: el NOM I COGNOMS DE LA PERSONA INSCRITA al número de compte: IBAN ES76 2100 1138 1901 0010 6100 abans del dia 15 de novembre de 2019 a les 14 hores.
3. Envieu el comprovant bancari al Club organitzador [email protected]
Email: [email protected]
Tlf. contacte: 600058806
Pasamos a fase 1 !
Cancelada la 3ª Social
Video 1ª Tirada Liga Aire Libre 2020
Fotos 1ª Tirada de la Liga Catalana Aire Libre | 0.762337 | curate | {"ca": 0.8206611570247934, "fr": 0.02231404958677686, "en": 0.06694214876033058, "es": 0.05165289256198347, "de": 0.011570247933884297, "cs": 0.0024793388429752068, "ro": 0.007851239669421488, "pt": 0.01652892561983471} | https://www.cacv.cat/1-tirada-lliga-3d-2020/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_317592 | La reina d’Anglaterra, Elisabet II, ha aprovat la petició del primer ministre britànic, Boris Johnson, de prorrogar el tancament per vacances del parlament de Westminster, des de principis de setembre fins al 14 d’octubre. El fet que s’allargui el tancament evitarà probablement que es pugui discutir res sobre el Brexit. El 31 d’octubre és la data límit de la pròrroga que la UE va concedir a Londres per portar a terme una separació acordada.Més: https://www.vilaweb.cat/noticies/la-reina-danglaterra-suspen-el-parlament-perque-no-aturi-el-brexit/
Canya a la UE!
Així m'agrada! Defensant la democràcia!
No facis de ciutadanero i respecta el resultat del referèndum.
Em sembla que precisament C's no són gaire de respectar el Parlament precisament | 0.722553 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_184610 | DetroitLa ciutat de Detroit es declara en fallida després que el govern Obama s'hagi negat a rescatar-laRedacció - 19/07/2013 - 08.12h.La de Detroit és la fallida municipal més gran de la història dels Estats Units. (Foto: EFE)La ciutat nord-americana de Detroit, a l'estat de Michigan, s'ha declarat en fallida. Va ser símbol del poder industrial, gràcies al sector de l'automòbil, però en els últims deu anys hi ha hagut una fugida d'empreses i ciutadans, de manera que no té prou ingressos per cobrir les despeses dels serveis públics, i ha acumulat un deute d'uns 15.000 milions d'euros, que no pot tornar. El govern de Barack Obama s'ha negat a rescatar-la i així s'ha convertit en la fallida municipal més gran de la història dels Estats Units.La situació financera de Detroit és un exemple de la crisi de molts centres urbans nord-americans. Avui, el municipi té 700.000 habitants, el que suposa un 35% dels ciutadans que hi vivien als anys 50. La població de classe mitja i mitja-alta s'ha traslladat als afores i hi ha més de 40.000 solars i habitatges buits.A tot això, s'ha de sumar la corrupció, fins a l'extrem que l'exalcalde de la ciutat Kwame Kilpatrick estigui a la presó per una llarga llista de delictes.Ara, un jutge haurà d'establir el procés per superar aquesta situació, que pot trigar anys.Font: http://www.324.cat/noticia/2152093/mon/La-ciutat-de-Detroit-es-declara-en-fallida-despres-que-el-govern-Obama-shagi-negat-a-rescatar-la
Xantatge sindical, immigració massiva i alts impostos. Un còctel explosiu que explica el declivi de la ciutat al llarg del segle XX.
Un motiu mes senzill : la fi de la fabricacio del automovil pels metodes "de sempre" als USA. La decadencia de la ciutat esprodui a mesura que els japos van anar fent-se carrec del negoci. Algunes ciutats califormianes, fins fa por conegudes per la electronica i la informatica, cauran aviat perque a Orient ja fan el mateix o millor i a millor preu, nomes la publicitat i es esnobisme (Apple) els aguanta.
I no creus que en això hi té res a veure el xantatge sindical?
tu estàs fatal nano. | 0.886054 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_452484 | Koiné - Italian Language Centre Roma Escola d'Idiomes | 3 Opinions
Koiné - Italian Language Centre, Roma, Itàlia
Qualificació general de 3 estudiants per a l'escola Koiné - Italian Language Centre, Roma
L'escola millor valorada a Roma
Koiné - Italian Language Centre es va fundar a Roma (Itàlia) l'any 2011.
L'escola esta situada a: Piazza San Giovanni in Laterano 48, 00184 - Roma (Itàlia).
2018 (incloent dies festius nacionals i/o regionals): 01.gen.2018 - 05.gen.2018, 02.abr.2018, 25.abr.2018, 01.maig.2018, 02.juny.2018, 29.juny.2018, 13.ag.2018 - 31.ag.2018
Matí: 9:20 - 12:30
Casa del professor, Habitació doble (només per a 2 persones que viatgin juntes), Sense menjars
417 € per setmana (basat en el preu de 4 setmanes)
NOTA: tots els cursos oferts per Koiné - Italian Language Centre, Roma poden reservar-se en línia a LanguageCourse.Net. En cas que un curs no aparegui llistat més amunt, indica la descripció del curs al camp de comentaris del formulari de registre en línia.
TV, Telèfon, Neteja setmanal, Cuina, Accés a Wifi (wireless LAN) a l'edifici (cost addicional), Calefacció, Aire condicionat, Sense menjars, Bany compartit.
TV, Telèfon, Tovalloles, Llençols/roba de llit, Neteja setmanal, Accés al servei de bugaderia, Cuina, Accés a Wifi (wireless LAN) a l'edifici (cost addicional), Calefacció, Aire condicionat, Esmorzar, Bany privat.
Dates no disponibles 01.nov.2018 - 31.des..2018
L'escola Koiné - Italian Language Centre està al districte Historical Center, Roma
Estació més propera: San Giovanni
Escola Italià a Roma: Scuola Leonardo da Vinci 4.2/5.0
Algú té algun consell sobre Roma o vol unir-se a mi per fer un curs d'Italià a l'escola Koiné - Italian Language Centre de Roma? Aquí us deixo un enllaç amb comentaris i informació sobre l'escola.
https://www.languagecourse.net/ca/escola-koine---italian-language-centre-roma
Demanar a l'escola Koiné - Italian Language Centre que confirmi la disponibilitat
La teva petició ha estat enviada a Koiné - Italian Language Centre per confirmar la disponibilitat del curs triat en la data seleccionada.
Roma Ciampino Airport - (només anada) (40€)
Roma Ciampino Airport - (només tornada) (40€)
Roma Ciampino Airport - (anada i tornada) (80€)
Leonardo da Vinci–Fiumicino Airport - (només anada) (50€)
Leonardo da Vinci–Fiumicino Airport - (només tornada) (50€) | 0.702969 | curate | {"en": 0.08246527777777778, "ca": 0.8146701388888888, "ru": 0.07465277777777778, "sk": 0.0078125, "fr": 0.020399305555555556} | https://www.languagecourse.net/ca/escola-koine---italian-language-centre-roma |
mc4_ca_20230418_8_442496 | Accessoris d'oficina - Papereria - Botiga Online - Abacus Cooperativa
Articles 1 a 12 de 472 en total Ordenar Per
CASIO IMPRESSORA OFICINA HR-8 RCE Calculadores, piles i carregadors En estoc (lliurament en 48h, feiners)
BL.CLAUER ETIQUETER BISMARK. 8un. Clips, xinxetes i imants En estoc (lliurament en 48h, feiners)
ENQUADERNADOR 50mm 100U Enquadernació i plastificació En estoc (lliurament en 48h, feiners)
Cost Soci: 3,25€ PVP: 3,45€ Afegeix a la cistella
GRAPES COURE PETRUS 22/8-24/8 c/1000un. Grapadores, tisores i talladors En estoc (lliurament en 48h, feiners)
Cost Soci: 1,15€ PVP: 1,45€ Afegeix a la cistella | 0.635881 | curate | {"ca": 0.8832236842105263, "es": 0.046052631578947366, "mr": 0.006578947368421052, "en": 0.06414473684210527} | http://online.abacus.coop/ca/papereria/accessoris-d-oficina.html?___SID=U |
oscar-2201_ca_20230904_1_1014 | La setmana passada ens va entrevistar en Lluís Bofill, del programa Parada i Fonda de Fem Girona, vam fer un recorregut per la història de la Sala Gran, una aposta ferma per la qualitat que amb els anys, com tot a la vida, ha anat evolucionant fins a l’espai gastronòmic que és actualment, per un […]
Vacances a la Sala Gran fins el 6 de Març
07/01/2015 at 13:36 a Esdeveniments, Sala Gran
Com cada any tanquem a la Sala Gran després de reis i fins al 6 de Març, durant aquest temps és quan aprofito per pensar els nous plats i altres projectes gastronòmics, tot i estar tancat continuem treballant per millorar els nostres serveis, si voleu demanar informació per un grup, event o casament podeu fer-ho […]
El menú temporada d’aquest estiu a la Sala Gran
26/06/2014 at 15:45 a Recomanacions, Sala Gran
Ja ha arribat l’estiu i amb ell el nou menú temporada a la Sala Gran, amb vegetals ecològics, sepionetes i escamarlans de Palamós, formatges artesans del nostre país entre d’altres com a protagonistes. Sempre tinc molt present que en els meus plats conflueixin els meus http://www.isaacsabria.com/premsa/ com a cuiner, tradició i innovació, dit d’una altra […]
El Menú Temporada d’aquesta Primavera a la Sala Gran
02/04/2014 at 12:09 a Recomanacions, Sala Gran
Ja tenim la primavera aquí i amb ella el nostre nou menú temporada, amb els pèsols, favetes, gambes i escamarlans entre d’altres com a protagonistes. El nou menú de temporada de la Sala Gran per aquesta primavera vé farcit de bon producte i elaboració cuidada i de qualitat!
El menú tradició d’aquest Març a la Sala Gran
05/03/2014 at 15:16 a Isaac Sabrià, Recomanacions, Sala Gran
Aquest any a la Sala Gran cada mes canviarem el Menú Tradició per tal que disposeu de més varietat per triar i d’aquesta manera podreu provar noves creacions més sovint! Per començar tenim una amanida de formatge Puigpedrós fos i Altejó ratllat amb confitura de pebrot vermell (trobareu la recepta aquí mateix!). Seguidament hi ha […]
Benvinguts al meu Blog
Soc l'Isaac Sabrià, xef de la Sala Gran i en aquest espai comparteixo la meva experiència, opinions i reflexions sobre la cuina tradicional catalana, juntament amb temes com la innovació i la sostenibilitat en la gastronomia. Més sobre mi?
Recents
L’Escudella i carn d’olla a casa teva!
La cuina de l’Isaac, l’essència de la tradició a casa teva.
Descobreix La Cuina de l’Isaac
Gastronomia saludable a Fem Girona
Eth blanquet amb caviar Nacarii
Populars
Ruta Josep Pla a Llofriu: Cultura i Gastronomia a l'Empordà, el proper 9 de setembre 14 comments
On trobar bona carn a la Cerdanya? Cal Cofa (Llívia) 10 comments
Cuixa d'ànec rostida a l'estil de la Dolors 10 comments
Pop de Palamós, panxeta, botifarra negra i pinatells a la brasa 9 comments
La Cuina Catalana com a patrimoni de la Humanitat UNESCO 2013 7 comments
Sou adictes a la Xocolata? La recepta d'avui: Brownie amb gelat de xocolata, cruixent de cacau i sopa de maduixes del Maresme 7 comments
Turbó a la Brasa 6 comments
Vols conèixer un dels millors olis d'oliva del nostre país? Ermedàs, oli d'oliva verge extra, de l'Empordà 6 comments | 0.774835 | curate | {"ca": 0.8514173998044966, "en": 0.06581948517432389, "it": 0.006842619745845552, "pt": 0.019876181166503748, "fr": 0.020853698273053112, "es": 0.03519061583577713} | http://www.isaacsabria.com/sala-gran/ |
mc4_ca_20230418_3_139807 | Els museus de la ciutat s'omplen d'activitat al febrer
Espai Far, Museu Víctor Balaguer i Museu Romàntic Can Papiol ofereixen diverses activitats, sobretot el cap de setmana
L'Espai Far s'apunta a les visites gratuïtes del primer diumenge de mes
Els Museus de Vilanova i la Geltrú enceten el mes de febrer amb la novetat de la visita comentada gratuïta del primer diumenge de mes a l'Espai Far.
A partir d'aquest mes, s'oferirà una visita comentada per a tots els públics cada primer diumenge de mes a les 12 del migdia, coincidint amb que aquest és el dia que l'entrada al museu és gratuïta. Amb aquesta acció es vol donar a conèixer de manera més personalitzada les col·leccions del museu, possibilitant als visitants conèixer diferents aspectes curiosos dels objectes exposats.
D'altra banda, el proper dissabte 18 de febrer a les 12 h des de l'Espai Far s'ha programat un itinerari per les escultures del Barri de Mar. El recorregut se centrarà en les escultures de la Pasífae i Ariadna en el cercle, d'Òscar Estruga; el monument a Francesc Macià, de Josep Maria Subirachs; el sitial Gaudí de Salvador Aulèstia; i l'escultura Homenatge als homes del mar. Una activitat per posar en valor les escultures públiques de la façana marítima i donar a conèixer la seva història. Per a participar-hi cal reserva prèvia al telèfon de l'Espai Far: 600 509 223
Pel que fa al Museu Víctor Balaguer, aquest diumenge 5 també celebra el primer diumenge de mes amb entrada gratuïta i visita comentada a les col·leccions a les 12 h. Les places són limitades.
Per diumenge 12 a les 12 h ha programat "La Pinacoteca: origen d'una col·lecció". Una visita comentada per aprofundir en la història de la Pinacoteca del museu, des dels seus inicis fins als nostres dies.
El preu és de 3,05 euros per persona i cal fer reserva prèvia.
Dijous 16 de febrer a les 19.30 h es farà la xerrada "Lletres i Arts. Visions de Ramon Casas". Antoni Clapés llegeix "La Vídua". Des de la Institució de les Lletres Catalanes i el comissariat de l'Any Ramon Casas s'ha programat un cicle de xerrades a diferents museus. L'escriptor Antoni Clapés farà una lectura de l'obra "La Vídua" a la Pinacoteca del Museu.
El preu és gratuït, però les places són limitades. Per això cal fer reserva prèvia.
Dissabte 18 a les 12 h es farà la presentació del llibre de poesia "Alprazolam" de Gener Barjola Bizarro. Un poemari intimista, valent, que despulla completament l'autor i el submergeix en les seves fòbies i fílies, on emergeixen els monstres i els records, les vivències i les pèrdues.
Preu gratuït i places limitades.
Per als més petits, diumenge 19 a les 11.30 h, taller familiar de Màscares de Carnaval. L'objectiu és descobrir el museu i crear màscares a partir d'algunes de les obres d'art de la col·lecció. Per a nens i nenes de 3 a 7 anys, gratuït, però amb reserva prèvia.
Per concertar les diverses activitats del Museu Balaguer, cal fer reserva prèvia al telèfon del Museu: 93 815 42 02 o bé al correu [email protected]
En el cas del Museu Romàntic Can Papiol, aquest diumenge dia 5 també se celebra el primer diumenge de mes, amb una visita comentada gratuïta a les 12 h. Cal fer reserva prèvia perquè les places són limitades.
Diumenge següent, dia 12, a les 11 h, visita familiar a Can Papiol. Una visita dinamitzada dirigida a un públic familiar, per conèixer la història de la casa i la vida quotidiana al segle XIX. Preu: 4,10 euros adult, i gratuït per als infants. Amb reserva prèvia.
I per diumenge 19 a les 12 h han programat "Oci i formes de diversió en temps dels Papiol", una visita al voltant de les formes lúdiques i de divertiment de la societat del 1800, tant les característiques de les classes privilegiades com les pròpies de les famílies més humils. El preu és de 5,10 euros per persona i cal fer reserva prèvia.
Per concertar les diverses activitats del Museu Romàntic Can Papiol cal fer reserva prèvia al telèfon del Museu: 93 893 03 82 o bé al correu [email protected] | 0.798736 | curate | {"ca": 0.993916349809886, "es": 0.006083650190114067} | https://www.vilanova.cat/jsp/hemeroteca/detail.jsp?id=69153689&text=visita |
macocu_ca_20230731_2_306884 | La FCF fixa la represa de les competicions per al cap de setmana del 5 i el 6 de desembre
Des del CE Altafulla creuen que cal refer el calendari perquè hi ha molts partits que s’han de recuperar, i això afectarà la planificació dels entrenaments
La Junta Directiva de la Federació Catalana de Futbol ha fixat la data per al retorn de les competicions d’àmbit territorial a Catalunya per al cap de setmana del 5 i 6 de desembre. Serà llavors quan es reprendran les competicions de lliga de futbol i futbol sala, tant amateurs com de base, sempre que ho permeti la normativa, i les restriccions aplicades a la pràctica esportiva no vagin més enllà del 23 de novembre. Per tant, el primer equip masculí del CE Altafulla reprendria la competició encetant la segona volta de la primera fase contra l’únic equip que ha pogut jugar, el Cambrils Unió. Per la seva part, el primer equip femení debutaria al camp del Bellvei, mentre que tots els equips de l’Escola de Futbol també s’estrenarien aquell cap de setmana. El president del club, Francesc Julià, ha explicat als micròfons d’Altafulla Ràdio que malgrat les ganes que tenen de tornar a la normalitat, primer necessiten saber com funcionarà la competició perquè hi ha set jornades que la FCF pretén recuperar entre setmana o dies festius. En aquest sentit, ha assegurat que cal “refer el calendari” perquè els clubs puguin organitzar-se d’una forma coherent. La decisió de la federació permetria els federats i federades gaudir d’un marge superior als 10 dies per dur a terme les sessions d’entrenament i constituir-se en un grup estable i permanent abans del retorn de la lliga. El president de l’Altafulla, però, creu que “és molt just” sobretot després d’una aturada total pel confinament. Com en els últims mesos, la situació sanitària marcarà si la represa de les competicions de l’esport català no professional es poden fer efectives a principis de desembre, o si pel contrari caldrà esperar unes setmanes mes. | 0.892654 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_651376 | Carl Schmitt ja ens va advertir de la pervivència de l'element teològic en la política
Barcelona 18 JUL 2015 - 00:56 CEST
Va ser Carl Schmitt el que ens va advertir de la pervivència de l'element teològic en la política, per molt secularitzada que estigui. La nova raó transcendental que guia els governants i exerceix poder normatiu sobre el comportament dels ciutadans respon a l'eufèmic nom dels "mercats". Sota aquesta tutela, tan inefable com qualsevol dels déus passats, el camp del que és possible es restringeix considerablement en les nostres democràcies. En aquesta evolució cap a l'autoritarisme postdemocràtic, les categories tradicionals es transformen amb summa facilitat. La llei s'entenia com a garantia del funcionament democràtic, ara és la barrera que s'aixeca davant de qualsevol pretensió democràtica d'ampliar o fer evolucionar el camp de joc. Fins al punt que torna una expressió que té una sonoritat que, en aquest país, encara posa els pèls de punta: l'imperi de la llei. Cada vegada que algú apel·la a la sobirania popular per promoure reformes que afectin el repartiment del poder, se'ns recorda que tota sobirania ha de ser limitada i sotmesa al control extern d'autoritats encarregades de fer complir la llei. Llàstima que aquest recordatori no s'activi quan els que pretenen actuar com a sobirans són el déu mercat o organitzacions sense cap legitimitat democràtica, com l'FMI, que reparteixen instruccions i imposen deures amb tota impunitat.
Perquè l’escenari canviï realment, a partir d’una participació alta, cal que l’independentisme aconsegueixi una majoria absoluta no només en escons sinó també en vots
Hem viscut el desplegament de les polítiques d'austeritat, en una espècie d'estat d'excepció presidit pel principi antidemocràtic que no hi ha alternativa, sobre la base d'una aliança entre governs i organitzacions contramajoritàries. Ara, entrem en una nova fase del procés sobiranista català i torna el discurs de l'imperi de la llei. Una vegada més, Rajoy es nega a reconèixer l'existència d'un problema polític i a afrontar-lo com a tal, i opta per judicialitzar-lo, traslladant als tribunals responsabilitats que són del Govern, amb la deterioració consegüent de les institucions i del principi de separació de poders. És sorprenent que un president de Govern renunciï a presentar una proposta política per guanyar-se el vot dels catalans. La seva única paraula és l'anatema: “No hi haurà independència”. S'ha de pensar que Espanya no té res a oferir a Catalunya?
La llista única és un èxit d'Artur Mas que s'ha fet amo del laberint i hi ha atrapat Esquerra. El president aconsegueix garantir-se la reelecció; neutralitza els republicans, liquidant qualsevol hipòtesi de Govern ampli d'esquerres; evita que es comptabilitzi el presumible descens electoral de Convergència i que se n'avaluï la gestió de Govern; i fins i tot socialitza la frustració si els resultats no fossin els esperats. El 27-S girarà entorn d'una coalició de Convergència-Esquerra, reforçada amb líders de les organitzacions civils independentistes i amb la guinda de Romeva, que prové de l'esquerra social. La suma d'aquest bloc més la CUP, vot de reserva de certs electors d'esquerres la religió dels quals no els permet votar una llista amb Artur Mas, donarà la mesura de la força electoral de l'independentisme. I l'endemà, es vulgui o no, les eleccions s'analitzaran en clau plebiscitària: si l'independentisme ha guanyat o ha perdut.
De manera que la veritable qüestió política és: què s'entén per victòria de l'independentisme? No em sembla arriscat pronosticar que la llista unitària traurà prou vots per governar, en la mesura que no hi ha majoria alternativa possible. Però a ningú se li escapa que amb això no n'hi hauria prou perquè una declaració d'independència tingués alguna mínima conseqüència efectiva. Perquè l'escenari canviï realment, a partir d'una participació alta, que sembla indubtable per la importància de l'envit, és necessari que l'independentisme aconsegueixi una majoria absoluta no només en escons sinó també en vots. Seria l'expressió d'una realitat impossible de no reconèixer per les institucions espanyoles. I hauria d'obrir un temps de veritable negociació política. Si no és així, si l'independentisme no va més enllà de la majoria justa per governar, em temo que seguirem on som, al pantà, enfangats sense avançar en cap direcció, però amb més fang que mai. Amb el Govern espanyol obstinat a negar-se a reconèixer el problema. I a l'espera del que puguin oferir les eleccions espanyoles. | 0.854001 | curate | {"ca": 0.9924678777137793, "es": 0.007532122286220647} | https://cat.elpais.com/cat/2015/07/17/opinion/1437161138_873509.html |
crawling-populars_ca_20200525_30_180327 | » Oblit de clau » Registre per nous usuaris
ACPP CIRCULAR Nº 23/2003
CAMPIONAT DE CATALUNYAÂ
DE PITCH & PUTT 2003 – 2ª CATEGORIA
FULL OFICIAL D’INSCRIPCIÓ
RESUM DEL REGLAMENT
1.- LLOC I DATES
Es jugarà al Golf Centre Solius el dissabte 27 i el diumenge 28 de setembre de 2003.
Â
2.- PARTICIPANTS
Hi podran participar tots els jugadors nacionals o estrangers que estiguin en possessió del handicap oficial de pitch & putt atorgat per l’ACPP sempres que pertanyin a la segona categoria (hcps de joc de 6 a 13 inclosos). Jugaran el campionat els 140 inscrits que tinguin un Handicap Exacte més baix més els empatats.
3.- FÓRMULA DE JOC
- 54 forats Stroke-play Scratch Individual.
El handicap que determini l’ordre de sortida serà el que consti a la seu de l’ACPP el dia de tancament de les inscripcions. El dissabte 27, es jugaran 18 forats. El tall al passaran els millors 54 resultats, més empatats. El diumenge 28, es jugaran 36 forats.
5.- INSCRIPCIONS
La inscripció es realitzarà, via fax, a l’ACPP (Fax: 93 4121679) abans del 22 de setembre de 2003 a les 18 hores.Â
Preguem complimentin aquest apartat i l’enviïn a l’ACPP
NOM I CONGNOMS _________________________________________________
Â
LLICÈNCIA _________________________________________________________
Signatura
Barcelona, 17 de juliol de 2003.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE PITCH & PUTT
Resultats finals a la 3ª prova del Rànquing Dobles al P&P TeiÃ
Gualta guanya la Copa Catalunya Trofeu "Solius" FCPP 2013
Ignacio Aznárez i Martí Luja Campions de Catalunya Juvenils categories competició i iniciació FCPP 2018
Resultats de la 3ª prova del Rànquing FCPP 2013 | 0.527277 | curate | {"fr": 0.02719797596457938, "es": 0.056925996204933584, "pt": 0.036685641998734975, "ca": 0.7514231499051234, "en": 0.12207463630613535, "it": 0.0056925996204933585} | : /noticies/noticia.php?id=759 |
mc4_ca_20230418_12_499195 | esdeveniment | Actualitat Valenciana
1:14 am - Monday, 6 July 2020
El bon temps del diumenge electoral anima, encara més, les visites a “Escala a Castelló”
Rosanna Blasco - April 28, 2019
Redacció - January 30, 2019
Rosa Sánchez - September 19, 2018
Més de 160 persones i vuit associacions d'Almenara s'uniran diumenge que ve a les onze de la nit per a crear un gran espectacle musical denominat “Almenara ressona, Almenara sent. Del Poble per al Poble” per a culminar el dia gran de les Festes Patronals de la localitat.
Maria Soriano Ruiz - January 23, 2016
Moró va mostrar la seua devoció per Sant Antoni amb fogueres en tot el terme municipal
Maria Soriano Ruiz - January 17, 2016
Maria Soriano Ruiz - January 13, 2016
Maria Soriano Ruiz - January 6, 2016 | 0.555591 | curate | {"ca": 0.678714859437751, "en": 0.321285140562249} | https://actualitatvalenciana.com/tag/esdeveniment/ |
mc4_ca_20230418_12_452928 | [Video] ETV entrevista un portaveu de la plataforma Aturem l’enderroc Salvem l’Artesà | El Prat Llibertari
[Video] ETV entrevista un portaveu de la plataforma Aturem l’enderroc Salvem l’Artesà
July 5, 2017 in Actualitat, CULTURA
El passat 19 de juny Etv – Esplugues TV feia una extensa entrevista a un membre de la Plataforma Aturem l’enderroc-Salvem l’Artesà, contraris a l’enderroc del Teatre Artesà per part de l’Ajuntament, en el moment posterior al desallotjament de l’Acampada per un decret d’alcaldia i les darreres protestes al ple d’aquell mes, on van ser durament atacats pel portaveu d’ICV Rafael Duarte.
En aquesta, s’analitzen tots aquests fets i el desenvolupament actual de les obres, denunciant la segons el portaveu de la plataforma intransigent postura del consistori que s’ha negat al diàleg i ha obviat les gairebé 4000 signatures contràries al projecte, a més de fer un repàs de la trajectòria d’un any i mig de reivindicacions i assemblees d’aquest moviment i el debat intern que actualment estan desenvolupant per encarar el futur de la lluita: “Hauríem d’establir una eina que servís per temes patrimonials, urbanístics i de defensa veïnal.”
Aquest diumenge 9 juliol la Plataforma ha convocat un enterrament simbòlic de l’Artesà en un seguici que s’inicia a les 12h a la Plaça Catalunya.
← Noves queixes davant les presumptes irregularitats en les obres en l’Avinguda Montserrat
“Visca la Terra i visca l’Anarquia”: Jordi Martí presenta el seu nou llibre a El Prat → | 0.894794 | curate | {"ca": 0.9763991908293999, "en": 0.023600809170600135} | http://www.elpratllibertari.cat/?p=9788 |
oscar-2301_ca_20230418_1_25751 | En aquest projecte Viquipèdia, els enllaços de llengua són a dalt de la pàgina a l'altre costat del títol. Vés a dalt.
Contingut
move to sidebar
hide
Inici
1Geografia
Commuta la subsecció Geografia
1.1Perímetre del terme municipal
1.1.1Termenal amb Moià
1.1.2Termenal amb Castellcir (Vall de Marfà)
1.1.3Termenal amb Monistrol de Calders
1.1.4Termenal amb Granera
1.1.5Termenal amb Gallifa
1.1.6Termenal amb Sant Feliu de Codines
1.1.7Termenal amb Sant Quirze Safaja
1.1.8Termenal amb Castellcir
1.2Les unitats del territori
1.2.1Vila i parròquia de Castellterçol
1.2.2Sant Llogari de la Sala
1.2.3Sant Julià d'Úixols
2Història
Commuta la subsecció Història
2.1Edat moderna
2.2Fets del 1714
2.3Edat contemporània
3Política
Commuta la subsecció Política
3.1L'Ajuntament
3.1.1Alcaldes
3.1.2Regidors
3.1.3Legislatura 2015- 2019
3.2Eleccions al Parlament de Catalunya del 2017 [5]
4Població
5Festes i celebracions
6Llocs d'interès
7Fills i filles il·lustres
8Vegeu també
9Referències
10Bibliografia
11Enllaços externs
Toggle the table of contents
Castellterçol
34 llengües
Aragonés
العربية
Asturianu
Нохчийн
Cebuano
Zazaki
English
Español
Euskara
فارسی
Français
Galego
Magyar
Հայերեն
Interlingue
Italiano
Қазақша
Latina
Bahasa Melayu
Nederlands
Occitan
Polski
Português
Română
Русский
Scots
Shqip
Svenska
Татарча/tatarça
Українська
Oʻzbekcha/ўзбекча
Vèneto
Winaray
中文
Modifica els enllaços
Pàgina
Discussió
català
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Castellterçol
Bandera Escut d'armes
Localització
41° 45′ 07″ N, 2° 07′ 21″ E / 41.751944444444°N,2.1225°E / 41.751944444444; 2.1225Coord. : 41° 45′ 07″ N, 2° 07′ 21″ E / 41.751944444444°N,2.1225°E / 41.751944444444; 2.1225
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Comarca Moianès
Població
Total
2.632 (2021)
• Densitat
82,51 hab./km²
Llars
65 (1553)
Gentilici
Castellterçolenc, castellterçolenca
Idioma oficial
català
Geografia
Superfície
31,9 km²
Altitud
726 m
Limita amb
Castellcir
Gallifa
Granera
Sant Quirze Safaja
Moià
Monistrol de Calders
Partit judicial
Granollers
Organització política
• Alcalde
Isaac Burgos
Identificador descriptiu
Codi postal
08183
Fus horari
UTC+01:00
Codi INE
08064
Codi territorial IDESCAT
080641
Altres
Lloc web
castelltersol.cat
Castellterçol és una vila i municipi de la comarca del Moianès, fins al 2015 adscrit a la del Vallès Oriental.
Aquest municipi està situat a la part central-oriental del Moianès, a migdia de Moià. Pertany al Bisbat de Vic i al Partit Judicial, registre de la propietat i administració d'hisenda de Granollers.
La vila de Castellterçol està agermanada amb la població de Faedis, al Friül.
Geografia[modifica]
Llista de topònims de Castellterçol (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Termes municipals limítrofs:
Castellcir (Vall de Marfà) Moià
Monistrol de Calders Castellcir
Granera Gallifa Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja
Perímetre del terme municipal[modifica]
Comença la descripció del terme de Castellterçol en el punt del torrent Mal, a ponent de la Rompuda de l'Esteve, a l'extrem nord-oest del Serrat del Verdeguer, on es troben els termes municipals de Castellterçol, Castellcir i Moià.
Termenal amb Moià[modifica]
En aquest lloc la línia de terme surt cap al nord-oest fins a sota, i a migdia, de les Humbertes, des d'on fa tota la volta pel nord al Sot del Llop. Un cop s'ha tornat a situar a l'alçada de les Humbertes, a ponent, travessa el Pla del Boix en diagonal, de sud-est a nord-oest, fins que troba el torrent del Gai a l'extrem nord de la Quintana de la Fàbrega, a llevant de la Font del Roure.
Des d'aquest lloc, segueix aigües avall el torrent del Gai, fins que arriba al Molí de la Fàbrega i la Fàbrega, que deixa a l'esquerra, i el torrent del Gai s'aboca en el torrent de la Fàbrega. Aleshores, el termenal segueix aigües avall el torrent de la Fàbrega, passa per sota del Pont de la Fàbrega i de la carretera C-59. Tot seguit, deixa al sud-est el Pla Rubí i poc després, a migdia, la masia del Gironès i la Quintana del Gironès. Seguint encara el curs del torrent, fa tot el tomb al Serrat del Vent, fins que arriba al lloc on es troben els termes de Castellterçol, Moià i Castellcir, en el seu annex de la Vall de Marfà, al sud-oest del Serrat del Vent.
Es tracta d'una línia de terme de quasi 4,5 quilòmetres, que deixa en terres de Moià terres de les Humbertes, la Casa Nova de la Coma, la Coma de Sant Jaume i la Saleta, i en terres de Castellterçol, terres de les Basses, la Fàbrega i el Gironès.
Termenal amb Castellcir (Vall de Marfà)[modifica]
Des del punt anterior, el termenal va a cercar el torrent que hi ha just a migdia del Pou de glaç del Saiolic, pel qual puja, cap al sud-oest, per la Solella de la Descàrrega, fins al Serrat de la Descàrrega. Segueix la carena d'aquest serrat cap al sud-oest, fins que arriba al Serrat de Pujalt, que emprèn cap a ponent, puja al cim de Pujalt, i continua cap al sud-oest pel Serrat de Puig Orris, fins que, quan arriba a llevant de les Roques de Sant Llogari, va a cercar aquestes roques i, sempre cap a ponent, arriba al Collet de Sant Llogari, on troba la fita del triterme de Castellcir, Castellterçol i Monistrol de Calders.
Es tracta d'una línia de 4,2 quilòmetres de llargària, que discorre per terres del Saiolic, Pujalt, Marfà i la Closella, pel costat de Castellcir, i del Pedrós, Ca la Rosa i la Sala de Sant Llogari, pel de Castellterçol.
Termenal amb Monistrol de Calders[modifica]
La Carena de la Baga de Vall-llosera i, al fons a l'esquerra, el Coll de Sant Llogari
El límit amb Castellterçol, tan breu com els anteriors, forma un angle recte amb la primera línia d'est-nord-est a oest-sud-oest i la segona de nord a sud. Des del Coll de Sant Llogari, el termenal ressegueix tota la Carena de la Baga de Vall-llosera, fins que, a l'extrem sud-oest d'aquesta carena, baixa cap a migdia per travessar la riera de la Sala just a ponent de la masia de Rubió, i s'enfila per la carena cap a la Muntanya de la Sala, del cim de la qual baixa cap a llevant per tal d'arribar al Coll de Muntanya, o Coll de la Baga del Miracle, on es troben els termes municipals de Castellterçol, Granera i Monistrol de Calders. Es tracta d'una línia termenal d'1,8 quilòmetre de longitud.
Pel costat de Castellterçol, es tracta de terres de la Sala de Sant Llogari, i pel monistrolenc, de la ja esmentada masia de Rubió.
Termenal amb Granera[modifica]
Des del Coll de Muntanya, o de la Baga del Miracle, la línia del terme agafa la direcció de llevant per tal de seguir la Serra de l'Olleret, deixant al nord la masia de Vila-rúbia, després de passar per les ruïnes de la masia de l'Olleret, i s'adreça al cim de la Trona, des d'on emprèn cap al nord-est, de cap al Turó de Cisnolla i la Pineda de la Manyosa; tot seguit, per una carena, cap a llevant, baixa cap a la riera del Marcet, poc més al nord del lloc on s'aboca el torrent de la Manyosa.
Segueix aigües amunt la riera del Marcet, deixant a llevant el Turó del Pei, al qual fa la volta de primer per ponent i després per migdia. Deixa al nord la masia del Criac, i al cap de poc la riera del Marcet troba l'afluència, per l'esquerra, del torrent de la Cua de la Guilla, que segueix cap al sud fins que al capdavall del Sot del Calbó s'enfila per una careneta cap a prop de la masia de Pla Gaià, just al sud del mas. Es tracta d'un lloc a la carena del mas, des d'on continua cap al sud-oest per la carena, fins al Coll Roig; continua per la mateixa carena deixant a llevant el mas del Pererol, passa per les Sorreres, sempre pel marge oest del torrent del Solà, i, sempre per la mateixa carena arriba al paratge de les Gavinetes, on el termenal gira sobtadament, ara cap al nord-est, per l'esquerra del torrent del Pererol, fins que arriba a 200 metres del Pererol, en la seva mateixa carena.
En aquest lloc, baixa cap al torrent del Pererol, a prop i al nord-oest del mas del Solà del Sot, i segueix un tros el torrent aigües avall fins que aquest torrent rep per la dreta el de la Font d'Úixols. Abans, però, el termenal talla per la carena per anar a buscar el segon d'aquests torrents i torç cap al sud-est, seguint el seu curs fins a la c apçalera. Passa a prop de Sant Julià d'Úixols, a ponent d'aquest antic poble, on hi ha el Collet de Matafaluga, a ponent del qual passa, i segueix la carena cap a migdia, per tal d'arribar aviat al Serrat de les Pedres, on hi ha la fita tritermenal entre Castellterçol, Granera i Gallifa.
En tot aquest tram, el termenal fa la volta quasi completa a les terres de la masia del Solà del Sot, formant una falca atrapada entre dos sectors del terme municipal de Castellterçol. Són 12 quilòmetres de termenal, que deixa en terres de Granera les propietats del Girbau de Dalt, el Girbau de Baix, la Manyosa, el Marcet, el Calbó, el Carner i el Solà del Sot i pel costat castellterçolenc, Vila-rúbia, la Sala de Sant Llogari, el Criac, Pla Gairà, el Pererol, el Munt i Sant Julià d'Úixols.
Termenal amb Gallifa[modifica]
Des del Serrat de les Pedres, el termenal amb Gallifa s'adreça cap al sud-est per la carena on es troba el mas de les Pujades, fins que arriba al Pla de la Meuca, al capdamunt -sud-est- de la Baga de les Pujades. Des del Pla de la Meuca, el termenal agafa la direcció est-nord-est per tal d'adreçar-se, en línia recta, al Collet dels Termes travessant la capçalera del torrent del Sot de la Roca i els Cingles Vermells. En el Collet dels Termes es troben els termes de Castellterçol, Gallifa, Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja, fet que dona nom al coll.
Són poc més de 2 quilòmetres, que discorren entre terres de les Pujades, per part de Castellterçol, i dels Plans i la Roca, pel costat del terme municipal de Gallifa.
Termenal amb Sant Feliu de Codines[modifica]
El límit amb el terme de Sant Feliu de Codines és un únic punt, al Collet dels Termes. Pel costat codinenc, es tracta de terres de Can Bosc.
Termenal amb Sant Quirze Safaja[modifica]
Des del Collet dels Termes, la línia del terme arrenca cap al nord-oest, seguint el vessant oriental de la Serra del Bosc Gran, deixant el Bosc Gran a llevant i els Plans, la Sesta i els Planots a ponent. Continua en la mateixa direcció fins que arriba just a ponent de la Font de Puigcastellar, a la capçalera de la riera de Puigcastellar. Segueix aigües avall aquesta riera, a ponent i després al nord del Serrat de la Sabatera.
Aquesta riera, poc després, canvia de direcció i emprèn cap a l'est-sud-est, travessa la carretera C-59 i de seguida s'aboca en la riera de Sant Quirze, a prop i al nord-oest de Cal Carabrut. Des de la mateixa intersecció de les dues rieres puja cap al nord una carena, que parteix pel mig les terres del Solà del Boix. Just en aquest lloc, al sud-est de la Solella de la Noguera, es troba la fita comuna dels termes de Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Castellcir.
És un tram de poc més de 3 quilòmetres, que discorre per terres de, en terme de Castellterçol, de les Pujades, l'Era de les Cases i la Teuleria, i del Maset, Pregona, les Saleres i el Solà del Boix, pel costat de Sant Quirze Safaja.
Termenal amb Castellcir[modifica]
Des del darrer punt esmentat, el termenal puja per una carena tallant pel mig les terres del Solà del Boix, deixant a ponent la Solella de la Noguera i a llevant els Camps de Torroella. Sempre per la carena, que va cap al nord, però fent giragonses, passa a ponent de Cal Fantasia, del Fornot de Cal Fantasia i de la Quintana de Cal Fantasia, i a llevant de Brugueroles, masia molt a prop de la qual passa, travessa el torrent de la Vall Jussana i va a agafar una altra carena, sempre cap al nord-nord-est. Deixa a llevant la Pinassa de la Vall Jussana, el Camp de la Bauma i les Guineueres, sempre per la mateixa carena, fins que arriba al costat de ponent de la masia de la Vall.
En aquest lloc canvia de direcció. Fa un arc per tal de girar cap al nord-oest, deixant a ponent la masia de la Vall, després al sud-oest la de Casanova de la Vall, al nord de la qual travessa la carretera BV-1310 (la carretera local de Castellterçol a Castellcir). Continua sempre cap al nord-oest, deixant al sud-oest els Camps de la Baga Fosca, on hi ha unes modernes granges, i al nord-est la Rompuda de la Vall, segueix la carena a l'esquerra del Sot de la Vinyota, i arriba prop i a llevant de la Font de la Vinyota. En aquest lloc travessa la riera de Fontscalents, a llevant de la Vinyota i del Molí Nou.
El termenal puja cap al nord pel mig de la Creueta i el Sot dels Arços, i va a cercar la capçalera de la riera de la Serradora, a ponent del Serrat de la Bassa Blanca. A la capçalera d'aquesta riera, torç cap al nord-oest travessant pel mig aquest serrat, i davalla pel Serrat del Terme, al nord de la masia de la Serradora, travessant l'extrem septentrional de la Baga de les Basses, fins a trobar el curs del torrent Mal. Segueix aigües amunt aquest torrent, deixant a llevant la Font de les Basses i a ponent la masia de les Basses, altre cop a llevant el Purgatori, fins que al capdavall -extrem nord-oest- del Serrat del Verdeguer, a ponent de la Rompuda de l'Esteve, troba el termenal entre Castellterçol, Moià i Castellcir, on ha començat aquesta descripció.
És una línia de terme llarga, de quasi 7 quilòmetres de recorregut, entre terres de la Teuleria, la Noguera, l'Horta, Brugueroles, La Vall Jussana, la Vall, Casanova de la Vall, el Molí Nou, la Serradora i les Basses, pel costat de Castellterçol, i Mas Torroella, Cal Fantasia, Can Sants, el Serrat, el Molí Vell, Esplugues i el Verdeguer, per la banda de Castellcir.
Les unitats del territori[modifica]
Vila i parròquia de Castellterçol[modifica]
El territori de la parròquia de Sant Fruitós de Castellterçol constitueix tota la part central, oriental i nord-oriental del terme. Està centrat en la vila de Castellterçol, que queda al nord de l'antic terme parroquial de Sant Julià d'Úixols i a llevant del de Sant Llogari de Castellet (la Sala de Sant Llogari).
Al centre d'aquest territori es troba la vila de Castellterçol, el nucli antic de la qual es troba aturonat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Fruitós. A partir d'aquest nucli inicial la vila començà a créixer en forma de ravals al llarg dels camins de sortida, principalment cap a Moià i Barcelona, però també a Sant Llogari de Castellet, que va esdevenir el més llarg, al voltant del qual s'estengué el primer eixample de la vila, ja al segle xvii. Ja al segle xviii la vila s'estén des del barri de l'església de Sant Francesc, a occident, fins a Can Fruns, a la sortida de Barcelona, a orient, i des de la carretera de Granera, al sud, fins al carrer de Moià, al nord. Ja al segle xx s'ha completat la trama urbanística, amb l'edificació de les zones del Call Fondo i la Cleda, la plaça de la Cuspinera i el Casuc, el carrer de Cebrià Calvet, els voltants del Salaverd i els del cementiri municipal, on hi ha la capella del Sant Crist,etcètera.
A l'entorn de la vila es troben els masos del Pujolet, a ponent; el Castell de Sant Miquel, el Casuc, Cal Pere Anton, La Balofrena, el Ricard, Can Revitllat, la Noguera, la Teuleria, a migdia; Brugueroles, l'Horta, La Vall Jussana, la Vall i Casanova de la Vall, a llevant, i les Comes, Cal Murri, el Polígon Industrial El Vapor, el Salaverd, l'Oller, la Miranda, la Ginebreda, el Gironès, la Serradora, les Canals, les Basses i la Fàbrega. En aquesta zona, a més hi ha diverses poues, o pous de glaç, i un bon seguit de molins, al llarg de la riera de la Fàbrega i de la riera de Fontscalents: de nord a sud, Molí de la Fàbrega, Molí de l'Oller, el Molí Xic, Molí de Sant Joan i el Molí Nou.
Sant Llogari de la Sala[modifica]
Inclosa sempre dins del terme castellterçolenc, eclesiàsticament depenia de Sant Martí de Granera. És tot el sector nord-occidental del terme de Castellterçol. En constitueix l'eix vertebral la vall de la riera de la Sala, denominada riera de Vilanova en la seva meitat superior.
Comprèn les masies, la major part de les quals estan abandonades i improductives, de la Sala de Sant Llogari, amb l'església de Sant Llogari de Castellet, l'Olleret, Vila-rúbia, Vilanova, el Pedrós, Mas Clamí, Ca la Rosa, Cal Sec, Cal Baldiri l'Argemira, el Vilet, la Codina, el Criac i Pla Gaià.
Els límits meridional i occidental, i la meitat del septentrional són els del terme municipal. En el cas del nord, a partir del Serrat de Pujalt, separa aquest sector de la resta del terme Colltrencat i el Serrat del Moro. El límit oriental està format per la carena de la Miranda, el Pla de les Forques, el Collet de Sant Fruitós i la carena que baixa fins al quilòmetre 2 de la carretera de Granera, que va a enllaçar amb el límit meridional al sud de la masia de Pla Gaià.
Sant Julià d'Úixols[modifica]
Pertanyent originàriament a Granera, la parròquia sufragània de Sant Julià d'Úixols fou traspassada a Castellterçol, tant pel que fa al terme municipal com a l'adscripció parroquial, durant la segona meitat del segle xix. Constitueix el sector sud del terme, que forma un apèndix entre els termes de Granera, Gallifa i Sant Quirze Safaja.
Està delimitat a l'oest, sud i est, respectivament pels tres termes esmentats, i al nord resta unit a la resta del terme de Castellterçol per una línia que passa al nord de la masia del Munt, pel Coll de Rosanes, la serreta de la Socarrada i pel Puigcastellar.
A part de l'església i masia de Sant Julià d'Úixols, hi pertanyien el Pererol, el Munt, Cal Caixeta, l'Era de les Cases, Puigcastellar i les Pujades, a més d'estar-hi adscrites les masies granerines del Solà del Sot i Salvatges, i la gallifenca de les Pujadetes.
Història[modifica]
La primera referència de Castellterçol procedeix de Sant Mateu de Bages i es guarda a l'Arxiu de Montserrat. Es tracta d'una venda de tres porcions de terra que fa una parella de propietaris. D'una declaren que l'obtingueren per aprisió d'una terra règia que es troba en el territori d'Osona, en el terme del castell d'un tal Terçol. Aquest document és de l'any 898, que indica que llavors ja existia el lloc i el terme de castell de Terçol o Castellterçol.
Amb un territori ben constituït, amb la terra repartida entre diversos propietaris, bé que encara poc poblada i amb notables extensions ermes, i un nom ben definit de terme del castell de Terçol, que amb el temps evolucionaria fins a Castellterçol, aquest bocí de terra osonenca o bagenca entrava a la història l'any 898, ara fa (2010), per tant, quasi 1112 anys.
Edat moderna[modifica]
Del 1617 al 1855 els rectors de l'església parroquial de la vila, nomenats per Santa Maria de l'Estany, que en tenia la possessió, ostentaren el títol de paborde.
Per concessió de Felip V, Castellterçol tenia el títol de vila, amb els privilegis que comportava, entre els quals el de celebrar mercat.
Fets del 1714[modifica]
A mitjan febrer del 1714, un contingent borbònic provinent de la plana de Vic i sota les ordres de José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, es va dirigir a Manresa, ja que centenars de sometents en bloquejaven la guarnició. El cos, format per uns tres mil efectius, es va allotjar a Moià, mentre que l'exèrcit català d'Antoni Desvalls, marquès del Poal, es va aquarterar a Castellterçol. Quan el destacament borbònic va abandonar Moià, en va incendiar alguns habitatges. [1]
Antoni Desvalls i el comte de Montemar, amb les tropes respectives, van recórrer els paratges del Moianès i van protagonitzar unes quantes escaramusses. El 16 de febrer, el contingent borbònic es va dirigir a Castellterçol per allotjar-s'hi, i novament s'hi van originar combats entre ambdós bàndols, fins que les forces borbòniques van abandonar la vila. En aquests enfrontaments al Moianès, la casa de pagès el Criac, del terme de Castellterçol i a tocar de la carretera de Granera, va ser incendiada. [1]
Edat contemporània[modifica]
Castellterçol fou un dels ajuntaments formats a partir de les directrius emanats de la Constitució de Cadis, però amb un territori inferior a l'actual. En un inici, el terme parroquial de Sant Julià d'Úixols fou afegit a Granera, i no fou fins ben avançada la segona meitat del segle xix que hi hagué una permuta, en principi entre dos territoris parroquials, que donà pas a l'agregació municipal de Sant Julià d'Úixols a Castellterçol. En canvi, l'altra parròquia objecte de la permuta, Sant Llogari de la Sala, no fou unit al territori de Granera, sinó que es mantingué a Castellterçol.
Pascual Madoz parla de Castelltersol en el seu Diccionario geográfico...[2] del 1845. S'hi refereix dient que està aturonat en un cim on es reparteix irregularment la població, combatut amb força pels vents del nord i del sud; el seu clima és dels més freds de Catalunya, però sa. La malaltia que s'hi pateix més és l'asma. Tenia 350 cases, amb una de municipal, amb presó fosca i dolenta, a més de fonda i carnisseria públiques. Tenia escola, on assisteixen uns 30 alumnes. Castellterçol tenia una bona font i diversos pous que li donaven aigua abundant. El terme era muntanyós, argilós i pedregós, de mala qualitat, amb muntanyes despoblats i poc reg. Mal comunicat, creuava el terme el camí ral de Barcelona, en mal estat. La producció era sobretot de blat, blat de moro i patates, amb una mica de bestiar boví i caça de perdius, poques llebres, conills i aus de pas. Era de destacar que s'hi feien professions científiques i algunes arts mecàniques; hi havia dues tabernes, dues fàbriques de teixits de cotó i dues filatures de la mateixa matèria. 406 veïns de cadastre (caps de casa) i 1.757 ànimes (habitants) en formaven la població.
Creu a Castellterçol (1912)
A la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi i publicada el 1910, Cels Gomis, encarregat del volum dedicat a la província de Barcelona, dedica un apartat[3] a Castellterçol. S'hi pot llegir que, juntament amb el raval del Carrer del Pedregal i 52 cases escampades pel terme, en reuneix 308, amb 1.384 habitants de fet i de 1.387 dret. El 1910 hi havia cinc mossos d'esquadra, comanats per un sotscaporal, dos dels quals eren destinats a Sant Feliu de Codines. Castellterçol era en aquell moment cap de districte electoral. A part de l'església parroquial, depenien d'aquesta parròquia la de Sant Julià d'Úixols i les capelles de l'Hospital i de Sant Francesc, dita capella nova. Granera tenia una escola i una costura municipals, un estudi privat i una costura menada per les Germanes Carmelites, que també s'encarregaven de l'Hospital. La Festa Major d'hivern és el 21 de gener, diada del patró de la parròquia, i la d'estiu, el darrer diumenge d'agost, per sant Víctor. En aquesta darrera festa ja s'hi ballava el Ball del ciri, des de temps immemorial, segons diu Gomis. Castellterçol, a més, tenia fires el 21 de gener i el segon diumenge de setembre.
La vila tenia llum elèctrica des del 1909, que va substituir l'enllumenat de petroli, inaugurat el 1892. També feia pocs anys que Castellterçol tenia instal·lació d'aigua de mina. Hi havia una cooperativa, tres centres d'esbarjo (recrèu, diu Gomis), una fonda bona, un parador, dues cases de dispeses i tres tavernes. Enllaçava amb Moià, Caldes de Montbui i Barcelona mitjançant cotxes diaris. Castellterçol tenia lignit, al Serrat de la Bala i al Rentador. A més, onze fàbriques de teixit de cotó, una de teixits de llana, quatre de llonganisses, i dos molins de Farina. S'hi criava (ho diu així) blat, blat de moro, patates i bestiar.
En Jaume Carrera i Pujal va fundar un periòdic per al districte de Castellterçol intitulat El Castell, que va sortir entre el maig de 1918 i el gener de 1919, en total quinze números. Com que aleshores encara es considerava menor d'edat per dirigir o ser responsable del periòdic, va constar com a director el seu amic i corrector de proves de la La Veu de Catalunya, el literat Ramon Serra i Toneu, de Taradell. [4]
Política[modifica]
L'Ajuntament[modifica]
Alcaldes[modifica]
Restauració:
Antoni Oller i Sarrà (1900-1906)
Prudenci Bros i Reguant (1906-1910)
Miquel Ribé i Picas (1910-1914)
Francesc Sala i Molas (1914-1915)
Josep Cuspinera i Santesmases (1916-1923)
Dictadura del general Primo de Rivera:
Antoni Rovira i Sagués (1923-1924)
Josep Capdevila i Rodés (1924-1929)
Albert Ribó i Prats (1929-1931)
II República i Guerra Civil:
Albert Ribó i Prats (1931-1933)
Josep Riera i Alberch (1934-1936)
Isidre Vallmitjana i Mora (1936-1938)
Dictadura del general Franco:
Albert Ribó i Prats (1939-1940)
Prudenci Ribó i Gros (1940-1958)
Francesc de Paula Fargas i Torras (1958-1968)
Lluís Rius i Parera (1969-1979)
Transició democràtica i actualitat:
Salvador Roca i Vives (1979-1987)
Lluís Montañà i Bosch (1987-1991)
Manuel Vila i Valls (1991 - 2011)
Vicenç Sánchez i Soler (2011 - 2012)
Carme Tantiñá Forcada (2012 - 2015)
Isaac Burgos Lozano (2015 - actual)
Regidors[modifica]
Des del 1979, Castellterçol ha tingut els regidors següents: José María Álvarez de Toledo Elizalde, Francesc Autonell Franch, Víctor Autonell Roger, Lluís Francesc Badó Barberà, Meritxell Benedí Altés, Jaume Bonfill Soler, Ramon Brugarolas de Caso, Isaac Burgos Lozano, Daniel Cabana Domínguez, Pere Carrera Camprubí, Coral Casallarch Monrós, Giselle Casanovas Cardona, Joan Casanovas Torras, Joan Ramon Casas Rius, Montserrat Castanys Jarque, Joan Catot Grifell, Enric Clapers Ferrer, Jordi Clapers Gallés, Ramon Cordero Garcia, Cristina, Cordero Masdeu, Ramon Costa Burés, Alfons Maria del Pozo Carrascosa, Mohammad Eid Chahri Ziar, Manuel Fernández Garcia, Lluís Font Berenguer, Maria Teresa Font Torres, Anna Fornell Carrera, Alfons Fruitós Gil, Alfredo Gimeno Domínguez, Francesc Xavier Graugés Riera, Josep Maria Guiteras Sala, Joan Iglesias Urriza, Núria Llobet Vallmitjana, Sílvia Martín Arenas, Domènec Miró Fruitós, Lluís Montañà Bosch, Josep Montaña Trilla, Joan Morell Castellar, Alberto Obrero Cusidó, Sebastià Padrós Vidal, Joan Pratdesaba Capdevila, Josep Pratdesaba Capdevila, Josep Oriol Prats Griera, Lluís Rius Parera, Salvador Roca Vives, Aleix Roca i Girbau, Mònica Rovira i Clapers, Antonio Francisco Rodríguez Guerrero, Marc Romero Puente, Maria Lluïsa Rosell Foguet, Joan Rovira Bonfill, Joan Sala Sala, Vicenç Sánchez i Soler, Anna Santiago Calvo, Maria Carme Tantiñà Forcada, Francisco Torres Gálvez, Josep Vila Canet, Jordi Vila Prats i Manuel Vila Valls.
Legislatura 2015- 2019[modifica]
Resultats electorals - Castellterçol, 2015
Candidatura
Cap de llista
Vots
Regidors
% vots
CeP Isaac Burgos Lozano 456 4 36,16
PIC-CP Maria Carme Tantiñà Forcada 384 4 30,45
CiU Jordi Vila Prats 220 2 17,45
ERC-AM Vicenç Sànchez i Soler 162 1 12,85
PP Santos Corbalan Terrones 10 0 0,79
Total
1.283
11
Isaac Burgos Lozano (CeP)
Daniel Cabana Domingo (CeP)
Alberto Obrero Cusidó (CeP)
Marc Romero Puente (CeP)
Maria Carme Tantiñà Forcada (PIC-PM)
Ramon Cordero Garcia (PIC-PM)
Sílvia Martín Arenas (PIC-PM)
Cristina Cordero Masdeu (PIC-PM)
Jordi Vila Prats (CiU)
Josep Oriol Prats Griera (CiU)
Vicenç Sànchez i Soler (ERC-AM).
Legislatura 2019 - 2023
Resultats electorals - Castellterçol, 2019
Candidatura
Cap de llista
Vots
Regidors
% vots
CeP Isaac Burgos Lozano 815 8 66.69%
Junts per Catalunya - Castellterçol Oriol Prats i Griera 330 3 27%
Total
1.288
11
Isaac Burgos Lozano (CeP)
Daniel Cabana Dominguez (CeP)
Antonio Massot Mesquida (CeP)
Marc Romero Puente (CeP)
Roser Galí Izard (CeP)
Francisco Javier Comellas Porti (CeP)
Albert Obrero Cusido (CeP)
Josep Oriol Caso Samsso (CeP)
Oriol Prats i Griera (junts)
Aleix Roca i Girbau (junts) [email protected]
Mònica Rovira i Clapers (junts)
Eleccions al Parlament de Catalunya del 2017 [5][modifica]
Resultats electorals - Castellterçol, 2017
Candidatura
Cap de llista
Vots
Regidors
% vots
Junts per Catalunya Puigdemont 676 42,28
ERC Junqueras 445 27,83
C's Arrimadas 154 9,63
PSC Iceta 107 6,69
CUP Riera 100 6,25
En Comú Podem 75 4,69
PPC 27 1,69
Altres 12 0,63
Vots en blanc 3 0,59
Total
1.607
Població[modifica]
La població estava dedicada tradicionalment a la parairia i a l'ofici de teixir, activitats que modernament es van convertir en empreses tèxtils. A finals del segle xviii tenia molta importància la indústria llanera, amb més activitat que Sabadell i Terrassa. Avui és important la indústria tèxtil amb la fabricació de teixits de polièster i cotó, i tints per a la indústria cotonera, que donen ocupació a un bon nombre de treballadors. També és molt important l'agricultura (gra, patates, llegums, farratges) i la ramaderia (boví, oví i porquí). Aquesta última dona lloc a la fabricació d'embotits típics (botifarres, llonganisses), una activitat tradicional de la vila, que té molta artesania.
Del fet que la major part del terme de Castellterçol estigui cobert per boscos, s'obtenen altres produccions molt destacables econòmicament i molt tradicionals de la vila: bolets, tòfones i mel.
Últimament s'està desenvolupant molt la indústria alimentària, amb la producció de conserves de tòfones i bolets, producció de torrons, neules, xocolata, "pa d'ametlles", i la producció de productes naturals (proteïna vegetal) i d'aliments ecològics. També és molt important la producció d'artesania popular com ceràmica, pintura, brodats, etc.
La vila té petits tallers (fusteria, construcció, manyeria, entre altres) d'una alta qualitat, reconeguda arreu de Catalunya, i comerços que donen ocupació als seus habitants alhora que forneixen els estiuejants, per a molts dels quals Castellterçol ha esdevingut un lloc de segona residència per la seva altitud, el seu clima sec, la seva bellesa i la seva facilitat d'accés.
La població, ben conservada, es troba plena de boniques torres i cases residencials. Arreu del seu terme, hi ha també moltes masies antigues.
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
35 40 65 1.154 1.812 2.083 1.423 1.367 1.384 1.498
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
1.461 1.633 1.889 1.616 1.688 1.903 2.055 1.972 1.922 1.922
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
1.970 2.013 2.000 2.106 2.178 2.202 2.325 2387 2.407
2.400
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
2.351
2.418
2.548 - - - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Festes i celebracions[modifica]
Castellers a la Festa Major de Castellterçol.
Festa Major de Castellterçol
Concurs de gossos d'atura de Castellterçol [6]
Llocs d'interès[modifica]
Casa-Museu Prat de la Riba, que depèn del Museu d'Història de Catalunya. [7]
Pou de glaç, més d'un, situats als afores del poble. [8]
Espai Franc, local d'exposicions situat al centre urbà. [9]
Castell de Castellterçol. [10]
Centre Espai Escènic, situat al centre urbà.
Els Oratoris. [11]
Fills i filles il·lustres[modifica]
Pere Bricfeus i Terns (1670 - Viena 1724): militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.
Esteve Prat de la Riba i Magarins (1843 - 1898): batlle i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
Antoni Oller i Sarrà (1867 - 1949): batlle i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
Enric Prat de la Riba i Sarrà (1870 - 1917): primer president de la Mancomunitat de Catalunya.
Wenceslau Ciuró i Sureda (1895 - 1978): Il·lusionista.
Llista d'alcaldes de Castellterçol
Vegeu també[modifica]
Sant Bru de l'Oller.
Escudella de Castellterçol.
Gegants de Castellterçol.
Referències[modifica]
↑ 1,0 1,1 «Viles Cremades. Ruta 1714». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 5 juliol 2014].
↑ Madoz 1845
↑ Gomis 1914
↑ Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. d'Antoni Pladevall i Font
↑ [1]
↑ Article sobre la festa dels gossos d'atura a Castellterçol: http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1922-cat-concurs_de_gossos_dyatura_de_castellteryol.htm
↑ AADD 2010
↑ «Ajuntament de Castellterçol ruta de les Poues de glaç». Arxivat de l'original el 2011-09-04. [Consulta: 9 gener 2013].
↑ «Ajuntament de Castellterçol espai franc». Arxivat de l'original el 2014-03-18. [Consulta: 9 gener 2013].
↑ «Ajuntament de Castellterçol el Castell». Arxivat de l'original el 2014-03-18. [Consulta: 9 gener 2013].
↑ «Oratoris de Castellterçol». Arxivat de l'original el 2010-10-03. [Consulta: 9 gener 2013].
Bibliografia[modifica]
AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 51. ISBN 84-393-5437-1.
Forcada i Salvadó, Ignasi; Rossell i Forcada, Martí. Itineraris pel Moianès. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000 (Guies del Centre Excursionista de Catalunya, 11). ISBN 84-8415-155-7.
Garcia-Pey, Enric. Castellterçol. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005 (Monografies, 29). ISBN 978-84-393-6858-8.
Gomis, Cels. «Provincia de Barcelona». A: Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, 1914, p. 440-441. ISBN No en té.
Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Rodríguez Lara, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009 (Camí Ral, 30). ISBN 978-84-232-0735-0.
Vila i Purtí, Xavier. El Moianès: Estudi d'una comarca social i natural. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2008 (Camí Ral, 28). ISBN 978-84-232-0725-1.
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castellterçol
Castellterçol en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
Pàgina web de l'Ajuntament
Informació de la Generalitat de Catalunya
Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Municipis del Moianès
Calders · Castellcir · Castellterçol · Collsuspina · l'Estany · Granera · Moià · Monistrol de Calders · Santa Maria d'Oló · Sant Quirze Safaja
Registres d'autoritat
VIAF (1)
Bases d'informació
GEC (1)
OSM (1)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Castellterçol&oldid=30728833»
Categoria:
Castellterçol
Categories ocultes:
Pàgines amb arguments formatnum no numèrics
Mapes amb diverses figures
Articles amb coordenades
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Control d'autoritats
Pàgines amb mapes
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 5 oct 2022 a les 17:23.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.708387 | curate | {"ca": 0.8837651324638868, "hu": 0.0004971050938651383, "en": 0.030235686297444296, "it": 0.013304871629919878, "gl": 0.0010526931399497048, "pt": 0.007515059360196503, "de": 0.01280776653605474, "an": 0.00023393180887771215, "ar": 0.00020469033276799813, "st": 0.0002631732849874262, "gd": 0.00020469033276799813, "id": 0.00020469033276799813, "fr": 0.006462366220246798, "es": 0.03456342476168197, "eu": 0.0003508977133165682, "fa": 0.0001462073805485701, "lt": 0.0001754488566582841, "hy": 0.00020469033276799813, "kk": 0.00020469033276799813, "ms": 0.00038013918942628226, "nl": 0.0006140709983039944, "oc": 0.0007895198549622785, "pl": 0.0001754488566582841, "ro": 0.0001754488566582841, "ru": 0.001286624948827417, "sq": 0.0001462073805485701, "sv": 0.0007602783788525645, "sr": 0.0004386221416457103, "uk": 0.0002924147610971402, "uz": 0.0004971050938651383, "zh": 0.0005555880460845664, "bn": 0.0002631732849874262, "uu": 0.0006433124744137085, "cs": 0.00011696590443885607, "az": 0.00011696590443885607, "ue": 0.0001462073805485701, "bg": 0.00020469033276799813} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Castellter%C3%A7ol |
mc4_ca_20230418_2_161601 | Les velines del periodisme esportiu - Ara.cat
25/10/2012 12:50 Molt bo l’article en aquest cas. tens raó, semblka que s’hagi construït un món en base a l’aparença física i no a la vàlua intel·lectual. Serà que molts cops per conèixer un edifici ens fixem en la façana i no mirem què hi ha dins. Ara bé, també ho fas molt bé anomenant l’Olga Viza, gran professional que no té gaires oportunitats per fer la seva feina, perquè resulta que no té bona presència | 0.731936 | curate | {"ca": 1.0} | http://blogspersonals.ara.cat/niputaniramoneta/2012/10/16/les-velines-del-periodisme-esportiu/ |
mc4_ca_20230418_0_524186 | El Museu de Ciències ja mostra nous continguts sobre biodiversitat balear » Local » Sóller » Setmanari Sóller
diumenge, 22 de juliol de 2018 03:02h
El Museu de Ciències ja mostra nous continguts sobre biodiversitat balear
El Museu Balear de Ciències Naturals va inaugurar el passat divendres -en el marc de l’acte final del seu 25è aniversari- la nova ‘Sala Carmen Vergés’ que allotja una part de l’exposició de biodiversitat ‘Illes Vives’. Els visitants ja poden accedir a aquest espai que ha estat tancat uns mesos per a la seva reestructuració i en el que s’hi han afegit nous recursos i materials. També hi ha algunes novetats a la primera sala de la mateixa exposició.
En l’espai remodelat s’han construït tres noves vitrines que acullen, respectivament, mostres d ela fauna d’ocells, insectes i mol·luscs terrestres i d’aigua dolça de Balears. També s’exposen alguns elements singulars com una àguila reial o una àguila peixatera, la primera ja extingida a Balears.
També cal destacar la nova presentació de la vitrina dedicada a foraminífers que mostra models d’aquests microorganismes, una col·lecció de gran interès que sols mostren uns pocs museus .
Com a dada curiosa cal destacar que a la nova sala s’exposen algunes de les peces que van formar part de l’antiga col·lecció d’Història Natural del Convent dels Sagrats Cors i que l’any passat va ser cedida al Museu de Ciències Naturals. | 0.844221 | curate | {"ca": 1.0} | https://setmanarisoller.cat/actualitat/local/2018/303887/museu-ciencies-mostra-nous-continguts-sobre-biodiversitat-balear.html |
cawac_ca_20200528_5_91310 | Son esperits sobrenaturals. Àngel del grec ἄγγελος (angelos), que vol dir "missatger" i Dimoni del grec δαίμων (daemon), que designa un esperit molt savi, però no malèfic. Al bloc trobarem reflexions personals d'allò que, en un moment determinat, ha passat pel caparró de Lo Pere, un missatger gens malèfic i molt natural.
diumenge, 26 juny de 2011
Pos com us deia, los meus avantpassats eren celtes que vivien a Suïssa, com lo güelo de la Heidi. Per no dir que es fotien de gana i fred, suposem millor que van fer calerons, es van comprar un Audi d'aquells temps celtes i van venir de vacances a les Cases d'Alcanar (molt millor que parlar d'immigració).
Aquí van quedar tan fascinats que es van quedar a viure, pel Montsià o per la serra de l'ermita i la Galera (encara no he trobat lo puto panteó familiar).
L' haplogrup indica la meva procedència a la prehistòria. El poble originari assenyala la meva ascendència a l'antiguitat (900 a.C. a 900 d.C.). El país d'origen mostra on van viure els meus avantpassats en el decurs dels segles XI a XIII.
dilluns, 6 juny de 2011
Després de mil anys com a client MOVISTAR, els fills em van demanar canviar les seves línies de mòbil a VODAFONE, per allò de millor oferta, que si tarifa plana, que si "aifon"..., tot seguit de la frase mítica: Pare, acompanya'ns i així signaràs el canvi (en diuen portabilitat). El que no sabia és que també signava el contracte, la domiciliació i el fet de continuar pagant les factures. Quins fills més llestos que tinc!!! (i quin pare més soca que soc).
Al mirar el contracte constato que aquest era amb castellà i que m'havien posat com a llengua pròpia el castellà. Quins ous!!! vaig pensar, i beneit de mi demano, tot seguit, de rectificar-ho. Aquí va començar el meu calvari.
La dependenta de la empresa TOT COMUNICACIÓ I ACCESSORIS S.L. a Calella, una noia d'uns vint anys i pel que sembla, amb poca educació i gens de tracte comercial, se'm posa a filosofar:
- " Això de que el seu idioma no és el castellà n'hi hauria molt a parlar. Jo li podria discutir fàcilment ". (És evident que l'enemic el tenim a casa!!!)
- " En cap moment vostè ens va dir que el volia amb català ". (No portava la barretina ni la quadribarrada, és veritat!!! ).
- " Ja no és pot modificar, apart que, tots els contractes que fa VODAFONE a Catalunya surten amb castellà ". (Llavors perquè em deia que li havia de dir!!!)
- " Per aquesta tonteria ens fa perdre el temps. Ni que fos un fet vital ". (Apaga la llum Maria, que ve l'aviació!!!)
Vaig haver de marxar immediatament de la botiga. Estava trasbalsat i sense saber com reaccionar, ja que no m'esperava que sortís tanta merda d'una boca . Tot i així, a la porta vaig reaccionar: La seva actitud davant del client considero que no ha estat correcta .
Al dia següent vaig tornar a la botiga: Demano que, d'acord a la Llei de Política Lingüista, se'm faciliti immediatament el contracte amb català, doncs així ho estipula la Llei.
- " Miri, és el que hi ha. Totes les empreses que ofereixen serveis de VODAFONE a Catalunya fan servir el mateix programa. El idioma de tots els compradors és el castellà i tots els contractes son en castellà ".
Vaig omplir i entregar el full Oficial de Reclamacions de la Generalitat de Catalunya, però també us he de dir: NO TINC GENS DE FE . Aquestes multinacionals telefòniques, al igual que les famoses Distribuïdores de Cinema, és passen pel forro l'Agència Catalana de Consum i la mateixa Generalitat de Catalunya.
Un bon cuiner sense arròs no pot preparar una paella
Pàgines
Parlem del dimoni
Se escoltar, soc empàtic i rebutjo als prepotents i als que critiquen per criticar. Aprenent de tot i mestre de rés , fill d'un cabàs de figues o d'una figa com un cabàs (fa tants anys que ara mateix no ho recordo).
M'agrada la festa de "Bous al carrer" del meu poble, Ulldecona (Montsià). Sempre m'he considerat un faldut , tot i estar fora, però torno quan puc. Cada cop que, passat Freginals, entro a la vall per l'autopista, se'm fica la pell de gallina.
Lo que els altres diuen de mi
La generositat i un sentit de responsabilitat són algunes de les teves característiques notables. T'afalaga agradar i ajudar al mateix temps. Tu no t’importes, perquè fas el que fas per plaer. La teva espontaneïtat i la teva ment jove et donen un aire juganer capaç de fer que les persones riguin i simpatitzen amb tu. Ets capaç de assumir moltes responsabilitats i, en aquest casos, sempre donar al màxim. D'altra banda, pots sentir-te malament quan les teves actituds no són compreses o si les teves ofertes no són apreciades.
El teu raciocini és intuïtiu i lògic al mateix temps. Et bases en els dos pols de la ment humana. Donar consells intel·ligents no és difícil per a tu. Amb un refinament de vegades sorprenent, aconsegueixes percebre allò que és just i el que no ho és. Això explica per que obres de vegades de forma indignada i inflexible quan presències injustícies. Et desorientes quan algú "s'atreveix" a atacar la teva persona o quan no demostra respecte. La teva reacció pot ser totalment il·lògica en aquestes ocasions.
Prefereixes estar al comandament en comptes d'obeir ordres, però no busques ser el cap. L'important per a tu és mantenir una certa independència fins i tot en un treball de col·laboració. Tens un fort dinamisme interior que t'impulsa a situar les teves idees (bastant originals) en pràctica. Amb tantes aptituds diferents se't fa difícil concentrar-te en una cosa en particular. Contratemps, endarreriments i lentitud són per tu un motiu de gran irritació. | 0.812405 | curate | {"ca": 0.9815052188243911, "en": 0.0021973997436366965, "es": 0.016297381431972166} | http://bloc.brusca.cat/2011_06_01_archive.html |
naciodigital_ca_20220331_0_342605 | En aquesta ocasió el CEO no ha preguntat per la resposta a la pregunta del 9-N, com va fer en el baròmetre publicat el passat mes d'abril. Simplement ha demanat l'opinió sobre la convocatòria de la consulta, com ja havia fet el setembre del 2013. I els resultats, segons Argelaguet, són molt similars als que es van recollir aleshores.
Un 70,8% dels catalans estan d'acord amb què "es convoqui una consulta el 9 de novembre sobre si Catalunya ha d'esdevenir un Estat, i si aquest Estat ha de ser independent". El percentatge de població que no és partidària de la consulta és del 22,9% i els que no saben o no contesten representen un 6,4%.
Quan es creuen les dades amb les de la intenció directa de vot s'observa com els que afirmen que votaran a CiU (97,1%) són els més partidaris de la consulta, seguits a poca distància pels d'ERC (96,8%), ICV-EUiA (96,9%) i CUP (95,7%). També són majoria entre els que afirmen que votarien a Podemos (67,7%).
En canvi, les xifres són oposades quan es té en compte els votants del PPC, PSC i C's. En l'enquesta el 100% de les persones que afirmen que votaran al PPC es van mostrar en contra de la consulta, tot i que només 17 dels 800 enquestats va afirmar que votaria els populars. A C's, un 61,9% dels votants no vol les urnes el proper 9 de novembre, tot i que un 28,6% està d'acord amb la consulta i un 9,5% no sap o no contesta. El partit més dividit sobre aquesta qüestió és el PSC. Un 56,5% dels que el votaran rebutja el 9-N, però el 41,3% està d'acord amb aquesta consulta.
En l'enquesta també s'ha creuat el suport a la consulta amb el sentiment de pertinença dels enquestats. Així, entre els que se senten més catalans que espanyols i entre els que només se senten catalans, més del 96% dels enquestats vol votar el 9-N. A la banda inversa, només el 19% dels que se senten espanyols i el 22,2% dels que se senten més espanyols que catalans volen votar sobre la independència de Catalunya. Cal recordar que només el 7,6% dels ciutadans afirmen sentir-se més espanyols o només espanyols, mentre que el 49% afirma sentir-se més catalans o només catalans.
La franja més àmplia de la població és la que se sent tant espanyola com catalana. Un 41% dels ciutadans se situa en aquest ampli grup de població. I entre ells, és majoria (48,8%) els que defensen el 9-N en vers els que el rebutgen (42,7%).
Per elaborar l'enquesta es van entrevistar 800 persones de manera telèfonica entre el 19 i el 25 de setembre passats, immediatament després del debat de política general. El marge d'error per al conjunt de la mostra és del 3,46%. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/75482/70-dels-catalans-estan-favor-consulta |
naciodigital_ca_20220331_0_763867 | RESOLUCIÓ
Valentí Junyent Torras, alcalde de l'Ajuntament de Manresa, a la vista de l'expedient administratiu instruït d'ofici sobre convocatòria de sessió plenària ordinària, dicto la resolució següent que es fonamenta en les consideracions legals que a continuació s'esmenten:
Consideracions legals
1. Article 21 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, en la redacció donada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre,
2. Article 53 del DL 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya
3. Article 41 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF), aprovat pel RD 2568/1986, de 28 de novembre.
4. Article 10 del Reglament orgànic municipal.
5. Acord del ple de 22 de juny de 2011, que aprova el règim de sessions plenàries.
Resolc:
Convocar sessió del Ple de l'Ajuntament de Manresa, núm. 8, amb caràcter ordinari, per al dia 21 de juny de 2012, a les 19 hores, al Saló de Sessions de la Casa Consistorial, amb l'ordre del dia que aprovo íntegrament i que es transcr iu a continuació, amb l'advertiment que per manca de quòrum d'assistència aquesta convocatòria s'entendrà reiterada amb el mateix ordre del dia, caràcter de la sessió i circumstàncies quaranta-vuit hores més tard.
ORDRE DEL DIA
I. PART DISPOSITIVA
1. APROVACIÓ ACTA ANTERIOR
Aprovació, si escau, de l'esborrany de les actes de les sessions núm. 6 i 7, que corresponen a la sessió extraordinària del Ple de la Corporació del dia 14 de maig de 2012 i a l'ordinària de 17 de maig de 2012.
2. QÜESTIONS DE PRESIDÈNCIA
2.1 Donar compte de la Resolució de l'alcalde, núm. 4469, de 7 de maig de 2012, sobre aprovació de l'expedient de modificació de crèdits n&uacut e;m. 8/2012, dins del Pressupost municipal vigent.
2.2 Donar compte de la Resolució de l'alcalde, núm. 4641, de 21 de maig de 2012, per la qual es confereix delegació expressa i puntual al regidor Pere Culell Oliveras perquè autoritzi un matrimoni civil el dia 7 de juliol de 2012.
2.3 Donar compte de la Resolució de l'alcalde, núm. 4611, de 22 de maig de 2012, sobre creació de la Taula de Mobilitat de Manresa.
2.4 Donar compte de la Resolució de l'alcalde, núm. 4921, de 29 de maig de 2012, sobre substitució de l'alcalde pel segon tinent d'alcalde els dies 2 i 3 de juny de 2012, per absència temporal del titular de l'Alcaldia.
2.5 Donar compte de la Resolució de l'alcalde, núm. 5372, sobre renovació de la composició dels Consells sectorials de participació.
3. ALCALDIA PRESIDÈNCIA
3.1.1 Dictamen sobre aprovació, si escau, de la baixa de l'Ajuntament de Manresa com a membre del Consorci per a la gestió del servei de televisió digital pública de la demarcació del Bages/Berguedà/Solsonès.
3.1.2 Dictamen sobre aprovació, si escau, del conveni de col·laboració a subscriure entre l'Ajuntament de Manresa i l'Ajuntament de Fonollosa, pel qual es determina la societat municipal Aigües de Manresa, S.A., com a mitjà propi i servei tècnic del municipi de Fonollosa.
3.1.3 Dictamen sobre aprovació, si escau, del Pla d'Actuació municipal per risc d'incendis forestals.
3.1.4 Dictamen sobre aprovació, si escau, de la concessió de la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cultural a la persona de Xavier Sitjes i Molins.
4. ÀREA D'ECONOMIA I GOVERNACIÓ
4.1 REGIDORIA DELEGADA D'HISENDA
4.1.1 Dictamen sobre aprovació, si escau, de l'expedient de modificació de crèdits núm. 10/2012, dins del Pressupost municipal vigent.
4.1.2 Dictamen sobre aprovació, si escau, de l'expedient de modificació de crèdits núm. 11/2012 dins del Pressupost municipal vigent.
4.1.3 Aprovació inicial, si escau, de la modificació de l'aplicació pressupostària 231.0.489.20 - Atenció social bàsica, relativa a subvencions nominatives.
4.2 REGIDORIA DELEGADA DE COMERÇ I TURISME
4.2.1 Aprovació del canvi de designació del Fòrum de Turisme, per tal que s'anomeni Consell Municipal de Turisme.
5. ÀREA DE TERRITORI I PAISATGE
5.1 REGIDORIA DELEGADA D'URBANISME I PAISATGE
5.1.1 Dictamen sobre aprovació inicial, si escau, de la Modificació Puntual del Pla General. Alineació Tossalet dels Dolors.
5.1.2 Dictamen sobre aprovació, si escau, de l'inici de l'expedient per a la formulació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Manresa (POUM).
5.2 REGIDORIA DELEGADA DE MOBILITAT
5.2.1 Dictamen sobre aprovació definitiva, si escau, del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Manresa (PMUS) 2011-2016.
6. ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES
6.1 REGIDORIA DELEGADA D'ENSENYAMENT
6.1.1 Dictamen sobre aprovació inicial, si escau, del Reglament regulador del Servei d'Ensenyaments Artístics del municipi de Manresa.
6.2 REGIDORIA DELEGADA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA, JOVENTUT I GENT GRAN
6.2.1 Dictamen sobre aprovació inicial, si escau, de les bases reguladores del Concurs de fotografia antiga digitalitzada amb el nom de “Els meus records”.
7. PROPOSICIONS
7.1 Proposició del Grup Municipal de la CUP a favor del programari lliure.
7.2 Proposició del Grup Municipal de la CUP a favor d'endreçar i enjardinar l'espai situat entre la Capella de Sant Marc i el carrer de la Cova.
7.3 Proposició del Grup Municipal de la CUP per reclamar el pagament de l'IBI en béns immobles propietat de l'església catòlica.
7.4 Proposició del Grup Municipal de la CUP a favor de la reducció de la temporalitat en el treball.
7.5 Proposició del Grup Municipal de la CUP a favor de la creació d'un observatori de la pobresa.
7.6 Proposició del Grup Munic ipal de PxC en defensa de la inserció laboral dels discapacitats.
7.7 Proposició dels Grups Municipals del PSC, ERC i CUP en defensa de l'ensenyament públic, presentat per l'assemblea “El Bages es Mou”.
7.8 Proposició del Grup Municipal d'ERC per a l'educació no universitària i les decisions en política educativa.
7.9 Proposició del Grup Municipal d'ERC en defensa de les polítiques de suport als centres especials de treball i a les polítiques d'inserció laboral de les persones discapacitades.
7.10 Proposició del Grup Municipal d'ERC per exigir responsabilitats vers la gestió de bancs i caixes rescatades.
7.11 Proposició del Grup Municipal del PP referent al canvi i eliminació de les fotomultes.
7.12 Proposició del Grup Municipal de CiU sobre mesures educatives.
8. ASSUMPTES SOBREVINGUTS
II. CONTROL DE L'EQUIP DE GOVERN MUNICIPAL
9. Donar compte de les resolucions dictades per l'alcalde i els regidors/es delegats/des des de l'anterior donació de compte al ple municipal.
10. Donar compte de les actes de la Junta de Govern Local núm. 19, 20, 21, 22 i 23, que corresponen a les sessions dels dies 14, 21 i 28 de maig i 4 i 11 de juny de 2012, respectivament.
11. Donar compte de l'escrit del director general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència que justifica recepció de l'acord adoptat pel Ple en relació a la mutilació genital femenina.
12. PRECS, PREGUNTES i INTERPEL·LACIONS A L'EQUIP DE GOVERN | 1 | perfect | {"ca": 0.913312693498452, "cs": 0.005159958720330237, "en": 0.017691287041132243, "de": 0.0026536930561698365, "es": 0.04216423411469851, "fr": 0.006781660032434026, "oc": 0.006634232640424591, "pt": 0.005307386112339673, "da": 0.0002948547840188707} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/27702/convocatoria-ple-manresa-juny |
oscar-2201_ca_20230904_13_50932 | Tenint en compte l’excel·lent resposta per part dels ajuntaments en la primera edició de l’estratègia REACCIONA, l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València convoca 10 noves línies de subvenció per a actuacions relacionades amb l’energia, el cicle integral de l’aigua, els residus, la mobilitat sostenible i la natura.
Convocatòria (val)
Convocatoria (cas)
Convocatòria específica (val)
Annexos (val)
Convocatoria específica (cas)
Anexos (cas)
Subvenció per a la certificació energètica d’edificis municipals
Objecte i fi
L’objecte de la present convocatòria és regular la concessió d’ajudes econòmiques, en règim de concurrència competitiva fins a esgotar el crèdit disponible, per a la certificació energètica d’edificis municipals en l’exercici 2021.
El seu fi és conéixer l’estat real dels edificis municipals i les seues possibilitats de millora utilitzant la ferramenta de la certificació energètica.
Els edificis que es vullguen certificar energèticament hauran de ser de propietat municipal, tindre una superfície construïda superior als 250 m², no tindre cap tipus de protecció urbanística i ser freqüentats habitualment pel públic.
L’ajuntament haurà de fer la certificació d’eficiència energètica dels edificis d’acord amb el Reial Decret 235/2013, i els inscriurà en el Registre de Certificació Energètica d’Edificis de la Comunitat Valenciana amb el procediment d’inscripció establit, inclòs el pagament de la taxa corresponent. Caldrà haver fet el registre després de l’1 de gener de 2021. També caldrà exhibir l’etiqueta d’eficiència energètica obligatòriament en un lloc destacat i ben visible pel públic.
El certificat d’eficiència energètica d’edificis es farà utilitzant qualsevol ferramenta informàtica reconeguda pel Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic.
Així mateix, caldrà incloure una proposta valorada econòmicament de les inversions recomanades i els estalvis generats en termes econòmics i d’emissions de CO2.
Requisits
Podran optar a aquestes ajudes els municipis, les entitats locals d’àmbit territorial inferior al municipal i les mancomunitats de la província de València que reunisquen els requisits establits en l’OGS de la Diputació de València.
Criteris de baremació
La dotació pressupostària es distribueix segons els criteris objectius que es determinen a continuació.
La puntuació màxima serà de 10 punts:
Criteri Punts
Per haver subscrit el Pacte de les Alcaldies 1
Subministrament elèctric en tots els punts de consum municipal o de titularitat de la mancomunitat amb certificat de garantia d’origen 100% renovable (GdO) de la/es comercialitzadora/es 1
Ordenança municipal reguladora d’instal·lacions solars fotovoltaiques aprovada 1
No haver sigut beneficiari en convocatòries anteriors
Convocatòria de 2020 1
Convocatòria de 2019 ni 2020 2
Per habitants:
Fins a 1.000 5
De 1.001 a 3.000 4
De 3.001 a 5.000 3
De 5.001 a 10.000 2
De 10.001 a 20.000 1
Més de 20.001 0
En les sol·licituds de les mancomunitats, la baremació per habitant serà la suma dels municipis que la formen:
Per habitants:
Fins a 5.000 5
De 5.001 a 10.000 4
De 10.001 a 15.000 3
De 15.001 a 20.000 2
Més de 20.001 1
Així mateix, per a obtindre la màxima puntuació tots els municipis de la mancomunitat hauran d’haver subscrit el Pacte de les Alcaldies i haver aprovat l’ordenança municipal reguladora d’instal·lacions solars fotovoltaiques.
En cas d’empat entre dos o més municipis/mancomunitats, els criteris de desempat són:
Tindran preferència els municipis/les mancomunitats de menor població segons el padró municipal de l’INE a 1 de gener del 2020.
En cas de persistir l’empat, per data d’entrada de la sol·licitud de subvenció en el Registre General de la Diputació de València.
Si una sol·licitud haguera hagut de ser esmenada a requeriment de la Diputació de València, comptaria la data de l’esmena, no la de la presentació inicial.
Despeses subvencionables
La realització de les accions i inversions per a les quals s’haja concedit la subvenció serà de responsabilitat exclusiva de l’adjudicatari.
La subvenció es concedeix amb les limitacions següents:
La despesa subvencionable inclou la qualificació energètica de l’edifici i la redacció dels documents per a la seua certificació i inscripció en el Registre oficial.
Es consideraran despeses subvencionables l’IVA i el cost d’inscripció en el Registre oficial, que hauran d’assumir els ajuntaments.
L’import màxim que es concedirà a cada ajuntament es calcularà d’acord amb la taula següent (la superfície es refereix als metres quadrats construïts de l’edifici o part de l’edifici que es vol certificar):
Superfície (m2) Import (€)
De 250,01 a 500,00 627,00
De 500,01 a 800,00 985,00
De 800,01 a 1.200,00 1.336,00
De 1.200,01 a 3.000,00 1.685,00
3.000,01 o més 2.000,00
Si es vol certificar més d’un edifici, l’import màxim que es concedirà a cada ajuntament serà de 3.000 €.
Si les sol·licituds d’un ajuntament superen els 3.000 €, es descartaran, si escau, les sol·licituds que calga per a no superar aquest límit màxim, començant per les de menor import.
El nombre màxim d’edificis per als quals es podrà sol·licitar la subvenció és de 3.
Per a la concessió de l’ajuda es valoraran, únicament, les superfícies i els usos reflectits en la fitxa cadastral en el moment de la sol·licitud de la subvenció.
Sol·licitud
Amb la sol·licitud telemàtica, a més de les certificacions genèriques establides en l’apartat 7 de l’estratègia REACCIONA, s’haurà d’aportar:
Sol·licitud de la subvenció (Annex 4.2).
Fitxa cadastral obtinguda en la seu electrònica del Cadastre.
Certificat de la titularitat municipal de l’edifici, de l’ús de l’immoble i de la superfície de cadascun dels usos que es vol certificar.
Informe o declaració en què conste que la fitxa cadastral està actualitzada i replega la realitat de l’ús i les condicions de l’edifici.
Opcionalment, per a obtindre la puntuació màxima, caldrà aportar:
Informe, subscrit per tècnic/a competent, indicant que tots els punts de consum elèctric municipal o de titularitat de la mancomunitat tenen subministrament d’energia d’origen 100% renovable detallant els CUPS i la/es comercialitzadora/es, junt amb el certificat de garantia d’origen 100% renovable (GdO) de la/es comercialitzadora/es.
Certificació de l’acord plenari d’aprovació de l’ordenança municipal reguladora d’instal·lacions solars fotovoltaiques.
Termini i forma de justificació
El termini per a la justificació de la subvenció finalitza als quatre mesos de l’endemà de la publicació de l’acord de concessió. L’òrgan que concedeix la subvenció podrà atorgar una ampliació en els termes establits en l’OGS de la Diputació de València.
El termini d’execució finalitzarà un mes abans del termini de justificació establit.
Cada entitat haurà d’aportar la documentació següent:
Relació de despeses i inversions emplenada i certificada (Annex 6.2).
Una memòria d’actuació, subscrita per l’Alcaldia-Presidència de la corporació, justificativa del compliment de les condicions establides en la concessió de la subvenció, en la qual s’indiquen les activitats realitzades i els resultats assolits. S’acompanyarà amb:
Justificant del registre en l’IVACE amb l’etiqueta energètica obtinguda.
Justificant de pagament de la taxa de registre.
Informe del certificat energètic obtingut en format pdf.
Fotografia que mostre l’etiqueta d’eficiència energètica col·locada en un lloc destacat i ben visible pel públic.
Informe de millores en format pdf, les quals, obligatòriament, han d’estar quantificades econòmicament.
Selecció d’una mesura d’eficiència energètica signada pel tècnic/per la tècnica certificador/a, que reflectisca la informació següent (Annex 7):
Consum energètic estalviat corresponent a la implementació de la millora (kWh/any).
Emissions de CO2 evitades (tCO2).
Pressupost detallat per partides per a posar en marxa les millores indicades.
Període de retorn de la inversió calculat a partir de la fórmula següent: taxa de retorn (anys) = inversió estimada (€) / estalvi anual (€/any).
Factura dels treballs fets emesa pel tècnic/per la tècnica certificador/a i documentació acreditativa del pagament.
Certificat d’ajudes concurrents en el qual conste la concessió o no d’altres ajudes que hagen finançat l’activitat subvencionada, amb indicació de l’import i la procedència.
Si algun dels documents, i especialment l’informe del certificat energètic i els informes del/la tècnic/a certificador/a (documents 2c, 2e i 2f), no compleix una qualitat mínima a criteri de la comissió de valoració, amb la qual cosa s’incompliria el fi de la subvenció descrit en l’apartat 1, aquesta comissió podrà donar per no justificada la subvenció i per tant, es perdrà el dret a cobrar-la total o parcialment per falta de justificació o de concurrència d’alguna de les causes previstes en l’article 30 de la Llei General de Subvencions i l’article 27 i següents de l’OGS de la Diputació de València.
Publicitat per part dels beneficiaris
Els beneficiaris de les subvencions queden obligats a fer constar en tota la informació, la documentació i la publicitat pròpia que la Diputació de València ha subvencionat la certificació energètica, amb la incorporació de la imatge corporativa de l’Àrea de Medi Ambient en un lloc ben visible.
En aquest sentit, la Diputació de València facilitarà als ajuntaments beneficiaris un suport per a col·locar l’etiqueta energètica. Aquest suport inclourà la imatge corporativa de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València i servirà per a exhibir-la al públic. | 0.758742 | curate | {"ca": 0.9519557823129252, "it": 0.01594387755102041, "es": 0.006909013605442177, "en": 0.003932823129251701, "nl": 0.016262755102040817, "pt": 0.004995748299319728} | https://reaccionapelclima.dival.es/?page_id=19 |
cawac_ca_20200528_7_104062 | El Barça i el Madrid es juguen la Supercopa al Bernabéu després del 3-2 de l’anada. Tito Vilanova, que podria repetir l’alineació de fa una setmana, no dubta que sense fer un gol a Madrid serà impossible aixecar el trofeu
El Barça visita l’estadi de l’Osasuna, un camp tradicionalment complicat i on els últims anys els blaugranes s’han trobat tot tipus de problemes. Song ha entrat a la convocatòria i Tito Vilanova podria donar descans a Xavi
El Madrid Castilla s’emporta els tres punts contra el Barça B en un partit on les defenses han fallat en els tres primers gols i l’àrbitre ho ha fet en el 3-1. Sergi Roberto, de penal, ha retallat distàncies però el canvi de Deulofeu ha deixat sense idees els blaugranes
Una errada del porter del Barça regala el 3-2 a Di María i permet al Madrid tornar al Bernabeu amb opcions d’aixecar el títlol. El Barça ha reaccionat bé al gol inicial de Cristiano, però no ha sabut confirmar la superioritat
El Barça i el Madrid disputen l’anada de la Supercopa al Camp Nou (22.30h/TV3). En un ambient molt calmat, Alexis serà la principal novetat de l’onze blaugrana, mentre que Mourinho opta per Albiol com a substitut de Pepe | 0.824439 | curate | {"ca": 1.0} | http://lajornada.cat/author/pere/page/18/ |
macocu_ca_20230731_4_313472 | Cirurgia de les parpelles (Blefaroplàstia)
La blefaroplàstia o cirurgia de les parpelles és una de les cirurgies plàstiques més demandades avui dia a partir dels 45 anys, tant per homes com per dones. Es tracta d’una cirurgia facial que elimina l’excés de pell i de bosses adiposes de les parpelles, aconseguint una mirada més rejovenida i un rostre més descansat.
Normalment, aquests problemes tenen un origen genètic, al qual se suma el pas del temps i la força de gravetat, que actuen sobre el rostre. Els pacients amb aquestes bosses presenten un aspecte antiestètic i envellit que els sol incomodar. Gràcies a aquesta mena d’operació de medicina estètica poden millorar la seva presència i autoestima.
Borses o flaccidesa en les parpelles superiors.
Excés de pell en les parpelles superiors que interfereixen amb la visió perifèrica.
Borses sota els ulls.
En què consisteix una blefaroplàstia?
Per a corregir els problemes estètics que ocasionen els excessos de pell en les parpelles, s’apliquen incisions en els plecs naturals de la pell. Així es pot eliminar de manera senzilla l’excés de teixit en aquesta zona. Per als cirurgians plàstics és un procediment molt senzill i el gran avantatge per als pacients és que no queden marques ni cicatrius visibles. Per a tractar les bosses adiposes, el treball del cirurgià plàstic se centra en l’eliminació de l’excés de greix. En aquesta ocasió, s’efectuarà incisions en la superfície de la pell. En aquests casos, els millors resultats s’obtenen per la via transconjuntival. És a dir, el professional mèdic accedirà a la membrana conjuntiva i farà una incisió per a extreure el greix sobrant. Aquest procediment tampoc deixa cap mena de cicatriu visible en el pacient.
Què cal saber d'una blefaroplàstia?
El temps de durada d'aquesta cirurgia facial de tipus ambulatori varia entre els 60 i els 120 minuts, en funció de cada pacient.
Es duu a terme en general amb anestèsia local.
No és necessària l'hospitalització.
En eliminar per complet les bosses de les parpelles, els pacients recuperen la seguretat en si mateixos i milloren la seva aparença (tant la mirada com la globalitat del seu rostre).
Millora la capacitat visual dels pacients.
És una intervenció que passa desapercebuda per l'entorn del pacient, ja que la cicatriu queda oculta pel palpebral superior.
La blefaroplàstia pot realitzar-se al mateix temps que es duen a terme altres intervencions com un estirament facial o un rejoveniment cutani.
El postoperatori
Les molèsties provocades per la blefaroplàstia dependran de cada pacient. És normal que, després de la intervenció, el pacient senti:
Visió borrosa.
Visió doble.
No obstant això, aquests símptomes solen ser atenuats amb analgèsics i antiinflamatoris receptats pel cirurgià a càrrec. A més, el metge aconsellarà:
Usar compreses de gel en els ulls durant 10 minuts cada hora la nit posterior a la cirurgia.
Netejar acuradament les parpelles i usa ungüents o gotes per a ulls receptats.
Evitar fer esforços, aixecar objectes pesats i nedar durant una setmana.
No ferr activitats extenuants durant, mínim, una setmana.
Cirurgia facial | 0.801573 | curate | {"ca": 0.9899121379759193, "es": 0.005206638464041653, "pt": 0.0048812235600390495} | |
mc4_ca_20230418_1_242153 | El nou futbolista grana ha deixat clar, però, que el treball i l'esforç seran les claus de l'èxit, ja que només anant al límit encada partit i en cada entrenament es podrà aconseguir l'objectiu.
Juanjo García ha estat acompanyat en tot moment pel president Josep Maria Andreu i pel directo esportiu Emilio Viqueira. | 0.755738 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.nasticdetarragona.com/noticies/2167 |
mc4_ca_20230418_11_474013 | Culturista David Slade: biografia, formació, fets interessants de la vida | Notícies digerir
A la indústria del fitness i culturisme, hi ha tants atletes destacats. Un d’ells és David Slade. Aquest home ha assolit alçades sense precedents al començar la formació als 14 anys. Actualment té un compte d’Instagram on inspira la gent a fer coses.
L’èxit no va ser fàcil per a Slade. Al llarg de la seva vida, va treballar constantment sobre ell mateix i el seu cos.
L’atleta va néixer el 29 de gener del 1998. El seu país natal és Estònia. Quan el noi tenia dos anys, el seu pare va morir. La mare no va poder viure molt de temps a Estònia, així que es va mudar als EUA amb David. La seva infància va resultar ser molt difícil. A l’escola secundària, els companys van començar a intimidar-lo. L’assetjament va ser causat per la primesa del noi. El futur culturista David Slade pesava només 44 quilograms. Els companys de classe desenvolupaven inseguretat en ell.
Quan el noi tenia 14 anys, els metges van descobrir que tenia deformitat espinal. Les previsions eren decebedores. Els experts van suggerir que Slade quedaria inhabilitada. Aquest va ser l’impuls per a l’esport. El 2009 es va inscriure en un servei de vídeo hosting per compartir les seves experiències i experiències amb la gent.
Exercicis diaris reflectits en el cos del noi. Era aficionat a l’hoquei. Va aconseguir participar en diversos tornejos. Tot i això, el pes estava guanyant molt lentament. El seu cos semblava massa prim. A més, els companys d’assetjament escolar no s’aturaven. A causa de situacions emergents, David va decidir visitar el gimnàs. Com a resultat de l’hoquei, el noi va tirar. Va centrar tota la seva atenció en la formació diària. El noi va aconseguir combinar esport i escola. No tenia altres aficions, per la qual cosa va dedicar molt de temps a la formació.
L’esport no només va salvar el tipus de l’assetjament escolar, sinó que també li va donar popularitat: David es va convertir en un culturista molt buscat. Va signar un contracte amb diverses marques de roba per a esportistes. També, Sportshark es va convertir en la seva parella. A Nova York, Slade treballa com a autònoma per a una agència de modelisme. A les xarxes socials va aparèixer molts altres culturistes.
Per mantenir el cos en bona forma, també treballa com a instructor de fitness. El seu enfocament formatiu és molt eficaç. Gairebé tots els clients estan satisfets amb les classes. La gent que entrena David reforça no només el seu cos, sinó també la seva ment, ja que un atleta pel seu propi exemple demostra que pràcticament tot és possible al món.
El noi creu que el seu objectiu és inspirar altres persones per assolir-les. Supervisa la salut del cos i de l’esperit. L’alçada i el pes de David Slade és de 188 centímetres i 90 quilograms. Amb aquests paràmetres, inspira els seus seguidors a YouTube i Instagram.
Per primera vegada, David es va trobar amb ferro als 14 anys. El noi va estudiar a les lliçons de vídeo a Internet. Va aconseguir els seus paràmetres sense sintòlic ni esteroides. Al gimnàs, David Slade passa 6 hores. Sovint ho fa cada dia, sense incloure diumenge. Entrenaments normals de culturisme:
Esquena: les tècniques inclouen estiraments a la cintura, estiraments morts, premses de bloc.
Tòrax i espatlles: el noi fa una premsa de banc i s’utilitza les manuelles assegudes, fa exercici de “papallona”, aixeca les manuelles per al bíceps.
Tots els seus exercicis se centren en diferents variacions dels mateixos exercicis. Per això, el noi té prou blocs, mancuernes i barretes. Aquest equipament li permet millorar constantment el seu cos. No pensa aturar-se en els èxits assolits.
Atleta Nutrició
La biografia de David Slade es va reflectir en la seva dieta. A causa de l’estrès a l’escola, el noi pràcticament no tenia gana. I necessitava moltes proteïnes, greixos, hidrats de carboni i calories per créixer la massa muscular. El noi li costava menjar menjar saludable. Així que va decidir menjar el que li agrada. La seva dieta consistia en creps, hamburgueses, gossos calents, pastes i altres tipus de menjar ràpid. Aquesta dieta estava limitada a 5.000 calories.
Tanmateix, quan va assolir un nivell més professional, una dieta així ja no podia fer front a les seves tasques. Per assolir grans altures, va començar a utilitzar nutrició esportiva. El noi prefereix proteïnes de sèrum, diverses creatines, vitamines, complexos pre-entrenament. Va aconseguir tots els èxits en l’esport sense l’ús de substàncies prohibides i nocives. | 0.780833 | curate | {"ca": 0.9468013468013468, "hu": 0.005611672278338945, "es": 0.010325476992143659, "pt": 0.027833894500561167, "id": 0.009427609427609427} | https://ca.elrumbo.info/2019/10/30/bodibilder-devid-sleid-biografiia-trenirovki-interesnye-fakty-iz-zhizni/ |
crawling-ib3_ca_20230205_0_56881 | La jornada d’avui al Mundial d’Hongria ha deixat un balanç positiu per a la delegació balear. Els mallorquins Sete Benavides i Toni Segura s’han classificat per a la final del C2 500 metres. Però no ha estat l’única alegria: Marcus Cooper s’ha classificat per a les semifinals del K4 500 metres i continua amb les opcions intactes d’aconseguir la plaça pels Jocs de Tòquio. Per contra, la sort no ha somrigut a Aida Bauçà, que ha quedat fora de la final. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/marcus-cooper-walz-mante-intactes-les-seves-opcions-danar-als-jocs-olimpics |
mc4_ca_20230418_8_121281 | Com es pot concertar una visita?
Es pot per via telefònica al 93 268 21 99 o mitjançant l'apartat de concertar visita del nostre web.
Si ho preferiu us podeu adreçar també directament als despatxos de què disposem a altres localitats (Cerdanyola del Vallès, Granollers, Mataró, Mollet, Rubí i Tarragona). Podeu consultar adreces i telèfons al nostre apartat de Despatxos del web. | 0.690456 | curate | {"ro": 0.0851063829787234, "ca": 0.9148936170212766} | https://www.cronda.coop/Preguntes-frequeents/Com-es-pot-concertar-una-visita |
mc4_ca_20230418_0_165937 | Com estimar millor | CAT.Superenlightme.com
Podem aprendre a estimar millor? Podem fer que les nostres relacions íntimes es senten com un refugi, ser més profunda, més pacífic i més significativa?
En gran mesura, podem fer-ho. I això ho fem per aprendre a parlar l'un a l'altre d'una manera nova, una conversa totalment diferent. Si podem aprendre a comunicar-se amb les persones que estimem, amb la mateixa amabilitat i honestedat que ens agrairia rebre-podem crear relacions que ens agraden la majoria dels terminis dels voldrem envellir.
Per què ens lastimamos?
En general, està en les nostres relacions més íntimes que poden sorgir les nostres inseguretats més profundes. I així, sovint és els que més volem que pateixen els pitjors efectes de les nostres inseguretats. Però quan les diferències pop-up-que estimulen la nostra insecurities- el que si només ens podríem estar en desacord sense ser ofesos o prendre-ho com una cosa personal? Això és molt demanar de nosaltres mateixos, oi?
No obstant això, és possible que deixi de prendre les coses personalment Si..
Aprenem a donar-se mútuament la llibertat de ser nosaltres mateixos, no un calc l'un de l'altre, perquè pugui ser i per mi jo.
S'aprèn a fer servir el llenguatge d'una manera que ens ajuda a prendre la responsabilitat de les nostres percepcions i ens anima a deixar de lluitar a través de diferents perspectives.
Cultivem un sentit de l'humor
Una vegada que realment entenem com fer-ho, ens alliberem de prendre una cosa tan personal i que ens ajuda a ser més curiosos i fins i tot trobar humor en el qual una vegada va poder haver pres l'ofensiva. Podem començar a riure de nosaltres mateixos, i fins i tot aprendre alguna cosa de la perspectiva de l'altre, en lloc de sentir-se amenaçats, ja que el seu punt de vista és diferent de la nostra.
Hem fet servir per lluitar
Al començament de la nostra relació, Jake i jo estàvem més reactiva en la nostra relatius-això vol dir que lluitem! Quan la sensació d'inseguretat, prendríem l'ofensiva quan cap estava destinat. Ja sigui que lluitaríem a estar bé o allunyar els uns dels altres i retirar durant hores, o de vegades com a molt com un dia o dos. Va ser dolorós.
Un paradigma molt diferent de la que va créixer amb
Aquestes coses que hem utilitzat per ofendre per ara comunament són coses que porten el riure en la nostra relatius.. A veure el diferents que som i apreciem la nostra singularitat.
Aquesta habilitat no respecti les diferències-és una cosa que qualsevol de nosaltres naixem amb, ni se'ns ensenya com relacionar-se d'aquesta manera quan estem creixent.
Aquesta forma de relacionar-se és les femelles i perns d'Reologia que ens ensenya com comunicar conscientment. Reologia ens mostra com no fer mal al parlar amb ningú, i ens permet deixar una empremta emocional saludable darrere nostre en tota la nostra comunicació amb els altres.
Si vostè és sol o acoblat i vol aprendre com crear una relació afectiva i se senti més segur, en realitat es canviarà la seva vida i la seva capacitat d'estimar, assistint a un retir Reologia. Reologia ens ensenya com estimar millor.
Quin és el vostre número de seguretat social?
Homes: per què et donen per fet la teva dona | 0.81421 | curate | {"ca": 0.9807388695926744, "pt": 0.010104199557941269, "fr": 0.009156930849384275} | http://cat.superenlightme.com/relacions/com-estimar-millor/ |
mc4_ca_20230418_9_221643 | ETA ha anunciat en un comunicat un alto el foc "permanent, general i verificable internacionalment", segons ha avançat el diari "Gara". El rotatiu basc havia anunciat que l'organització terrorista es pronunciaria en aquest sentit aquest dilluns al migdia i, finalment, a les dotze el mateix diari ha difós que ETA ja havia fet pública la declaració. Feia setmanes que s'especulava sobre un anunci imminent per part de la banda, que ara aposta per un "procés democràtic" per posar el punt final al conflicte, que es basi en l'autodeterminació i el respecte absolut al que decideixi el poble basc. De tota manera, ETA no renuncia directament a les armes, sinó que posa les condicions per mantenir la treva.
10/01/2011 - 11.48 Actualitzat 10/01/2011 - 22.51
ETA ha declarat un alto el foc "permanent, general i verificable internacionalment". En el vídeo de l'alto el foc, publicat al diari "Gara" i que dura uns dos minuts, la banda terrorista explica que fa seva l'aposta de personalitats d'arreu del món "des de Brussel·les fins a Gernika" perquè el conflicte basc tingui una "solució justa i democràtica" que tingui "com a màxima referència la voluntat del poble basc".
Tres persones encaputxades apareixen en el vídeo, en què parla un home. En el comunicat, datat del 8 de gener, defensen que el resultat del procés ha de ser que el poble basc pugui "tenir la paraula i la decisió sobre el seu futur, sense cap ingerència ni limitació". En aquest sentit, demanen que es resolguin "les claus de la territorialitat i el dret a l'autodeterminació". També reclamen que l'estat espanyol i França "abandonin per sempre les mesures repressores i la negació d'Euskal Herria".
L'anunci de treva afegeix que és "hora d'actuar amb responsabilitat històrica" i que, amb aquest alto el foc, ETA expressa el "compromís ferm amb un procés de solució definitiu i amb el final de la confrontació armada". I conclou que ETA no abandonarà l'esforç per "impulsar i dur a terme el procés democràtic, fins a arribar a una veritable situació democràtica a Euskal Herria".
Aquest comunicat era esperat i des de feia mesos s'especulava sobre la possibilitat que cap a finals d'any, quan es complien quatre anys del trencament de l'última treva formal amb l'atemptat a l'aparcament de la T4 de l'aeroport de Barajas, ETA anunciés un alto el foc definitiu i verificable. De tota manera, caldrà mesurar cada paraula i cada gest per veure si aquesta treva acaba conduint o no al final definitiu de la lluita armada. Convé recordar que, en la treva que es va trencar amb l'atemptat a la T4, ETA va anunciar un "alto el foc permanent".
Una història tenyida de sang
Des que es va crear l'any 1958, ETA ha matat més de 800 persones i ha declarat una desena de treves, però no ha estat fins a aquest últim any quan la cronologia dels últims fets ha acostat la possibilitat d'aconseguir un alto el foc real i definitiu, que finalment s'ha anunciat aquest dilluns.
El comunicat d'alto el foc definitiu d'ETA
L'anunci d'alto el foc d'ETA
Comunicat íntegre d'ETA | 0.848646 | curate | {"ca": 0.936127744510978, "es": 0.06387225548902195} | https://www.ccma.cat/324/eta-anuncia-un-alto-el-foc-permanent-general-i-internacionalment-verificable/noticia/1013646/ |
mc4_ca_20230418_0_594672 | el timbal / Formació / Cursos de petit format / Workshops d’estiu / Interpretació de monòlegs
Interpretació de monòlegs
Setmana del 3 al 7 de juliol
de dilluns a divendres de 10h a 13h amb Ricard Boluda
de dilluns a divendres de 10h a 12h amb Marc Brualla | 0.672382 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.escolateatre.com/formacio/monografics-i-workshops/workshops-estiu/interpretacio-de-monolegs-2/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_205617 | És un espai electrònic de relació amb l’Administració, és a dir, un punt d’accés únic a disposició de la ciutadania i de les empreses que representa una nova manera de realitzar les gestions públiques, sense condicionaments horaris ni d’espai, amb la màxima seguretat i contribuint a un ús més eficaç i eficient dels recursos públics. Es configura una oficina virtual oberta a totes hores i tots els dies de l’any.
La normativa vigent reconeix el dret de la ciutadania i les empreses a relacionar-se amb l’Administració per mitjans electrònics i, per tant, sorgeix la necessitat de creació de la Seu electrònica. I així, també, se n’assegura la disponibilitat, l’accés, la integritat, l’autenticitat, la confidencialitat i la conservació de les dades que s’hi gestionen.
La Seu electrònica garanteix que la informació publicada és de qualitat i una navegació i comunicació segures. Tot sota l’aixopluc de la correcta aplicació dels principis d’accessibilitat, seguretat, responsabilitat, disponibilitat, neutralitat i interoperabilitat de la normativa establerta, i de tots els altres, que en siguin d’ús generalitzat per a la ciutadania.
Accedeix a la Seu Electrònica
Seu Electrònica
CERCAR
Search:
Plaça Mercadal, 13
Alforja 43365 (Tarragona)
Tel. 977 816 008
[email protected]
Plaça Mercadal, 13
Alforja 43365 (Tarragona)
Tel. 977 816 008
[email protected]
ACTUALITAT
L’Ajuntament d’Alforja crida a fer un ús responsable i molt acurat de l’aigua.
25 d'octubre de 2022
La Nevera i el Mas del Ginoteta augmenten la seva protecció i ja són Bé Cultural d’Interès Local
28 de setembre de 2022
“La Diputació de Tarragona atorga unes ajudes per import de 104.000€ per a destinar-les a la substitució del paviment del pavelló poliesportiu Parc Amics d’Alforja.”
26 de setembre de 2022
El Departament de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona atorga a l’Ajuntament d’Alforja per a l’exercici 2021 unes ajudes per import de 19.374,00€ per a destinar-les a la instal·lació de plaques fotovoltaiques al pavelló d’esports municipal.
26 de setembre de 2022
e-Bando
Les notícies de l’Ajuntament d’Alforja al teu smartphone
© Ajuntament d'Alforja 2021. All rights reserved.
Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes
+info RGPDUE
pol
© Photo: Alforja Stark - Design by: assumptesdedisseny.com
Go to Top
Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva l'experiència de navegació. Si us plau, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la política de cookies, Fes clic a l'enllaç per a major informació.plugin cookies | 0.658233 | curate | {"ca": 0.9141849529780565, "en": 0.048197492163009406, "es": 0.03487460815047022, "it": 0.00274294670846395} | https://www.alforja.cat/seu-electronica/ |
mc4_ca_20230418_0_295532 | Brotxa trimateria premsada Cubrix amb penjador (S-74) - HiperPintura - Tot el que necessites per decorar casa teva
Mida Triar una opcióNº 2Nº 4Nº 6Nº 8 amb penjadorNº 10 amb penjadorNº 12 amb penjadorNº 14 amb penjador Netejar selecció
Brotxa trimateria premsada Cubrix amb penjador (S-74).
Per a pintar i retallar. Ideal per a pintures plàstiques i làtex.
Fabricada en fibres sintètiques d’última generació fàcils de netejar.
Nº 2, Nº 4, Nº 6, Nº 8 amb penjador, Nº 10 amb penjador, Nº 12 amb penjador, Nº 14 amb penjador
Paletina pro doble S-11
Per a tot tipus de pintures. | 0.709408 | curate | {"ca": 0.9594356261022927, "es": 0.04056437389770723} | https://www.hiperpintura.com/botiga-online/packs-eines-complements/eines/brotxes/brotxa-trimateria-premsada-cubrix-amb-penjador-s-74/ |
mc4_ca_20230418_6_738486 | Gardnerville Ranchos - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gardnerville Ranchos (Nevada))
38° 53′ 45″ N, 119° 44′ 04″ O / 38.895833333333°N,119.73444444444°O / 38.895833333333; -119.73444444444
11.312 (2010)
296,13 hab/km²
38.200.000 m2 (38,2 km2)
Gardnerville Ranchos és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Nevada. Segons el cens del 2000 tenia una població d'11.054 habitants. [1]
Segons el cens del 2000, Gardnerville Ranchos tenia 11.054 habitants, 4.003 habitatges, i 3.147 famílies[2] La densitat de població era de 289,58 habitants per km². [3]
Dels 4.003 habitatges en un 40,8% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 62,8% hi vivien parelles casades, en un 11,0% dones solteres, i en un 21,4% no eren unitats familiars. En el 15,9% dels habitatges hi vivien persones soles el 4,9% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,75 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 3,06. [2]
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 29,6% tenia menys de 18 anys, un 6,1% entre 18 i 24, un 29,0% entre 25 i 44, un 23,4% de 45 a 64 i un 11,9% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 37,2 anys. Per cada 100 dones hi havia 99,82 homes. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 96,77 homes. [2]
La renda mediana per habitatge era de 48.795 $ i la renda mediana per família de 51.546 $. Els homes tenien una renda mediana de 37.292 $ mentre que les dones 26.875 $. La renda per capita de la població era de 20.856 $. Aproximadament el 6,4% de les famílies i el 7,2% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Alpine Village (15 km)
Mesa Vista (13 km)
Gardnerville (5 km)
Johnson Lane (16 km)
Minden (7 km)
↑ 2,0 2,1 2,2 «Fact Sheet- Gardnerville Ranchos». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 15-09-2010.
↑ «Geographic Comparison Table-Gardnerville Ranchos». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 15-09-2010.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gardnerville_Ranchos&oldid=19047802»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 23 oct 2017 a les 07:41. | 0.541042 | curate | {"ca": 0.7481718464351006, "de": 0.024680073126142597, "eb": 0.048446069469835464, "en": 0.09643510054844608, "lv": 0.006398537477148081, "pt": 0.010968921389396709, "uu": 0.0013711151736745886, "mk": 0.002742230347349177, "es": 0.008226691042047532, "hu": 0.005941499085923218, "ru": 0.04661791590493602} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Gardnerville_Ranchos_(Nevada) |
cawac_ca_20200528_1_76031 | PELL DE BRAU
Sembla que l’ofensiva contra el procés sobiranista a Catalunya no té aturador. Com la cèlebre peça de Ravel, és un crescendo i hem arribat a un punt en què tot s’hi val: ja no importa travessar segons quines línies vermelles, un cop perduda definitivament tota l’ètica en el bàndol mesetari. A l’hora d’escriure aquesta columna, acabem de saber que el TC (Tribunal Constitucional) deixa en suspens la declaració sobiranista del Parlament de Catalunya . Per primera vegada en democràcia, se suspèn una declaració parlamentària encara que el TC té cinc mesos per resoldre si aixeca o manté la suspensió. No deixa de ser insòlita, a banda de molt greu, aquesta situació encara que del tot previsible. La “por” que mostren els detractors no ja de la independència de Catalunya, sinó del simple fet de convocar la consulta legal sobre el dret a decidir, és ja irracional. L’encaix de Catalunya en l’Estat espanyol, ja sigui federal, confederal o de sobiranies veïnes, no és una qüestió inventada fa quatre dies per guanyar eleccions. És una qüestió més que centenària que, actualment, preocupa a un amplíssim nombre de catalans que reclamen cada dia més una solució definitiva. El sentiment independentista (res)sorgit en el cor de la societat va a més, ultrapassa la política, i gran part de “culpa” la tenen els que s’hi posen d’esquena. La mentalitat “imperial” que sempre han demostrat els governs centrals, i que ha arrelat al llarg dels segles en l’ànima de moltes persones “de bona voluntat”, fa que es produeixin (i tolerin) declaracions tan aberrants com les de Maria Dolores de Cospedal y Javier Mariscal, els comentaris delirants d’Antonio Lobato o els reportatges tan immorals de Telemadrid en què s’identifica els dirigents catalans amb aquells nazis o estalinistes els crims dels quals van causar tant de mal i horror a la humanitat. Banalitzar el nazisme o l’estalinisme o fer-ne un ús totalment pervers és propi de gent de molt mala estofa, es diguin com es diguin. I molt em temo que això no ha fet més que començar. Pena de pell de brau…! | 0.886179 | curate | {"es": 0.005850804485616773, "ca": 0.9834227206240859, "fr": 0.010726474890297415} | http://lavoz.cat/2013/05/pell-de-brau/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_608239 | El portaveu del govern, Francesc Homs, ha assenyalat aquest matí-migdia que a parer de l'executiu l'Aran té tot el dret a decidir i a l'autodeterminació. Preguntat sobre altres zones nacionalment catalanes, ha respost que no, que només té aquest dret l'Aran perquè és nacionalment occitana, no catalana. Per això té el dret a l'autodeterminació. http://www.ara.cat/politica/Govern-Francesc_Homs-Consell_Executiu-Vall_d-Aran-dret_a_decidir_0_1070293159.html M'ha encantat.
És incoherent negar a Aran el mateix dret que es reclama per a Catalunya.
+1213 | 0.651647 | curate | {"ca": 0.9908424908424909, "zh": 0.009157509157509158} | |
mc4_ca_20230418_8_168253 | Programació · Exposicions en curs · MARIA MONTES. WHAT A SHITSHOW
del 9 de juny al 30 de setembre
Amb la col·laboració de la Fundación Santander. | 0.566572 | curate | {"ca": 0.8943661971830986, "ja": 0.1056338028169014} | http://lapanera.cat/home.php?op=8&module=programacio&cad=0&item=209 |
macocu_ca_20230731_8_353838 | La xct participa en el projecte Grundtvig Land Access
Dimecres 5 Setembre 2012 - 15:33
Del 29 d'agost a l'1 de setembre va participar a la reunió inicial, celebrada a Vougy, a França.
La XCT participa com a sòcia al projecte Grundtvig European Experience-Sharing on Providing Land for Local Sustainable Agriculture - Land Acces, liderat per l’entitat francesa Terre de Liens, amb la qual vam realitzar una sortida-intercanvi el passat més d’abril, i en el qual hi participem 8 entitats en total: Terre de liens, Terre-en-vue ASBL, AIAB Lazio, Regionalwert AG, Viva Sol, Soil Association, i la XCT. L’objectiu principal del projecte Land Acces és el de compartir experiències i eines per facilitar l’accés a terres agràries als petits agricultors, com gestionar aquests projectes, com finançar aquests projectes, etc. Del 29 d’agost a l’1 de setembre passat vam assistir a la reunió inicial del projecte, a la qual van participar a més altres entitats que treballen en aquest àmbit, com l'Associació Rurbans, de Catalunya. Va ser una reunió intensa i profitosa, que va servir per conèixer-nos entre els socis, els nostres projectes, i determinar les activitats que farem. En el projecte hi participarà activament el Grup de Treball de Custòdia Agrària. El Grundtvig és un programa d’educació permanent per adults de la Unió Europea, que tenen per objectiu la millora de la qualitat i la dimensió europea de l’educació d’adults. | 0.869388 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_175420 | CiU reclama un poliesportiu més gran per al barri de Canyelles | Barcelona al Dia
« Un acord provisional manté en mans privades la cavalcada de les Corts i Sants
Sis estudiants s’encadenen a l’entrada dels menjadors universitaris de la UB per evitar el seu tancament »
Octubre 7, 2008 La pressió dels veïns recupera un equipament
This entry was posted on Octubre 7, 2008 a 10:33 pm and is filed under Dist - Nou Barris, Serveis. | 0.66436 | curate | {"ca": 0.7688679245283019, "en": 0.23113207547169812} | https://barcelonaldia.wordpress.com/2008/10/07/ciu-reclama-un-poliesportiu-mes-gran-per-al-barri-de-canyelles/ |
oscar-2201_ca_20230904_3_176379 | Encetem una nova DO i tanquem el nostre viatge de presentació de totes les DO del Principat, amb una petita incursió a les terres del regne de Mallorca. I ho fem amb la zona vinícola catalana per excel·lència, la que ens és pròpia, la que té unes dimensions per producció i vendes més espectaculars i la que elabora uns vins més singulars. Arriben a ser tan singulars que sovint oblidem que són vins i els anomenem xampany, deu ser que les bombolles ens pugen al cap.
A Viníssim de caves hi entenem poc i en parlarem poc, crec que el cava es mereix no un, si no cent blocs que tractin dels seus colors, llevats, aromes, bombolles, licors d’expedició i sabors, amb propietat. Per tant, animeu-vos bevedors de cava o de xampany. Glopegeu i “bloquegeu”.
Mentrestant, us presentem un cava, Elena de Mestres d’un elaborador, Celler Mestres, del que ens agraden tots els caves, tota una delícia que us incitarà i ens portarà a continuar obrint ampolles en el nom d’una dona: l’Elena.
Vi: Elena de Mestres, Celler Mestres.
DO: Cava
Raïm: raïms negres
Preu: 16,90€
Tast: Presenta un color rosat fosc amb bombolla petita. Aromes frescos on els llevats es barregen amb la pastisseria i de mermelada donen notes més dolces al final. En boca és rodó, elegant i amb regust de xarop de fruits vermells.
Glopets: Hem parlat de cava, però ho hem amb color de vi. Sembla ser que els caves rosats s’estant posant de moda. És una aposta per diferenciar un producte d’entre les moltes i excel·lents referències de cava que tenim la sort de trobar amb facilitat per gaudir-les a casa nostra. Amb els caves rosats recuperem i dignifiquem raïms com el Trepat i fem proves amb varietats franceses com la Pinot Noir.
Els caves del Celler Mestres tenen una presentació impecable, etiquetes i caputxons, gravats i relleus, tipografies i llegendes, etiquetes i contraetiquetes, embolcallant un producte de qualitat. La varietat de caves és àmplia i ofereix dues línies: La Gourmet i la Barrica -que inclou els caves amb criança-. Noms com Mestres Visol, Mestres Clos Nostre senyor, Mestres Mas Via, el Brut Nature, L’Elena o el Cupatges (cava d’autor fet a mida) us portaran una xispejant felicitat.
No us despisteu, cerqueu l’Elena serviu-vos una copa, claveu-hi el nas, oloreu fort, feu-ne un xarrup i deliu-vos.
Salut
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tweet
Darreres Notícies VilaWeb
28.11.2021 | 14:21 Armengol, reelegida secretària general del PSIB amb el 83% dels suports
28.11.2021 | 13:49 Els Mossos investiguen una agressió sexual a una dona al carrer Aribau de Barcelona
28.11.2021 | 13:25 Anna Collell, Vicent Gabarda, Jacob Mompó i el CEIP Lluís Vives d’Ontinyent, guardonats amb els Premis Miquelet
28.11.2021 | 12:59 Puig reivindica de nou un finançament que protegeixi la singularitat territorial
28.11.2021 | 12:17 [EN DIRECTE] El 75% de la població catalana ja té la vaccinació completa contra la covid-19
Darreres entrades Blocs VilaWeb
EN LA MORT DE LA MAR FONTCUBERTA
“Els Borja. Família i mite”, de Joan Francesc Mira.
Declaració del filòsof Giorgio Agamben al Senat Italià durant els debats sobre la implantació del ‘passaport covid’
L’ou de la serp, la por enmig del xoc del coronavirus
Contingut de L’altra ràdio de Ràdio 4, del dimecres 1 de desembre i del diumenge 5 de desembre
Ens cal un gran Pacte de País per assegurar el present i el futur del català. Els catalans lliurement censats al CxR ja som 101.834
Hi som, tu i jo…
Tres frases, que avui és diumenge (39).
LA BELLESA DE L’OBLIT
Josep Massot i Muntaner, els escriptors mallorquins i la memòria històrica de la guerra civil – Els crepuscles més pà·lids (Premi de Novel·la Alexandre Ballester 2009) (III) | 0.806257 | curate | {"ca": 0.9475277497477296, "fr": 0.015136226034308779, "pt": 0.0052976791120080725, "nl": 0.0012613521695257316, "es": 0.021442986881937437, "ru": 0.004036326942482341, "en": 0.0052976791120080725} | https://blocs.mesvilaweb.cat/vinissim/vinissimbloc-de-vins-i-finalment-do-cava/ |
mc4_ca_20230418_13_449765 | Els Mossos d'Esquadra van detenir dimecres un home a Tarragona per resistència i desobediència als agents de l'autoritat per negar-se a complir el confinament de forma reiterada. Segons la policia catalana, l'home ja l'havien sancionat cinc vegades –les dues últimes dilluns i dimarts d'aquesta setmana.
D'alta banda, dimecres els Mossos d'Esquadra van aixecar 164 actes per incompliment de les mesures de confinament al conjunt de la demarcació de Tarragona. Dimarts els agents també van aixecar 150 actes entre el Camp i l'Ebre. | 0.786336 | curate | {"ca": 1.0} | https://infocamp.cat/successos/item/37518-detingut-a-tarragona-per-saltar-se-el-confinament-de-forma-reiterada |
mc4_ca_20230418_0_553781 | → 14.707 establiments
→ 3.599 establiments
→ 3.255 establiments
Consulta tots els comentaris autèntics (3298)
Assegura't un bon preu al EPIC SANA Lisboa Hotel - els clients que s'hi han allotjat fa poc li han posat un 9,2.
Puntuació a partir de 3.298 comentaris
Qualitat dels materials, decoració, tracte del personal, serveis...
I like the hotel and room facilities
The breakfast is very good ,the staff very friendly and helpfull
Loved this hotel and really enjoyed our stay. Very well appointed room and staff always extremely pleasant and willing to help in any way. Indoor and outdoor pools are very beautiful but not enough beds for guests.
the best hotel i have visited in all Europe
Immaculate facility with excellent supportive staff
Feeling welcome and being a guess from the first minute we came in.
We loved our stay in Epic Sana. Amazing room with an amazing big bed. All the facilities were also great. The staff was very helpful all the time, even after our check out. They made us feel very comfortable. We will definitely go back.
Soo goood ! Pool deck was amazing and the room had the most beautiful view! Staff were extremely tentative
The modern feel. It was really well maintained and spotless. The staff were all very professional and hard working. The bedrooms and bathrooms were nice and spacious. The pool area is nicer than the photo used.
Un dels nostres preferits a Lisboa L'EPIC SANA està situat a l'exclusiva zona d'Amoreiras de Lisboa, a 700 m de la parada de metro de Marquês de Pombal. Aquest hotel és de nova construcció i ofereix una piscina infinita al terrat.
Les habitacions són modernes i disposen de TV de pantalla plana i minibar. Algunes també gaudeixen de vista sobre Lisboa. L'hotel proporciona accés gratuït a internet Wi-Fi.
Cada matí se serveix un bufet d'esmorzar a l'elegant sala d'esmorzars o a l'habitació. L'establiment inclou un restaurant gurmet i el bar Upscale, on podreu prendre una copa.
L'EPIC SANA Lisboa Hotel també té sales de reunions, una piscina coberta, una piscina exterior i un spa, amb servei de massatges. A més, la recepció obre les 24 hores i proporciona serveis de guarderia, de bugaderia i de planxa.
L'EPIC SANA Lisboa Hotel està ubicat a 6,7 km de l'aeroport internacional de Lisboa, a uns 300 m del centre comercial Amoreiras i a uns 20 minuts amb transport públic de l'animat Bairro Alto.
El EPIC SANA Lisboa Hotel rep clients de Booking.com des del 13 de febr. de 2013
Habitacions de l'hotel: 311, Cadena hotelera:
Aquest allotjament té una puntuació de la ubicació excel·lent (8.4): està situat al cor de Lisboa!
L'han desat a 3707
Quan vols allotjar-te al EPIC SANA Lisboa Hotel?
La reserva més recent en aquest hotel és del 26 de jul. a les 2:42 des d'Angola.
22 hotels com el EPIC SANA Lisboa Hotel s'acaben de reservar al nostre web
7 raons per triar el EPIC SANA Lisboa Hotel
2475 establiments a Lisboa
3304 comentaris independents
Instal·lacions del EPIC SANA Lisboa Hotel
Hi ha aparcament privat a l'establiment. No cal fer reserva Suplement: 15,50 EUR el dia.
La situació del SANA Lisboa Hotel té una puntuació de 9
El número 23 de 300 hotels a Lisboa (segons 307.365 opinions autèntiques)
Des de l’1 de gener del 2016, el preu total no inclou els impostos municipals d’1 EUR per persona i nit, que cal pagar directament a l'establiment. Aquest impost s'aplica a tots els clients a partir dels 13 anys fins a un màxim de 7 EUR per persona.
Per accedir a l'spa cal tenir almenys 16 anys.
A partir de 3298 comentaris
Mostra els comentaris de: Tots els enquestats Famílies (427)
Parelles (2076)
Persones que viatgen soles (505)
Fantàstic: 9+ (2441)
Bé: 7 – 9 (748)
150 s'ho estan mirant ara mateix
Els clients que han consultat el EPIC SANA Lisboa Hotel també han consultat: SANA Lisboa Hotel
El SANA Lisboa Hotel gaudeix d'una ubicació cèntrica, a 350 m de la famosa plaça de Marques de Pombal. Ofereix habitacions modernes amb aire condicionat i TV. 4 s'ho estan mirant ara mateix
El Sheraton Lisboa Hotel & Spa està situat al barri de negocis de Lisboa, a només 10 minuts a peu del barri cèntric de la Baixa. Ofereix habitacions luxoses i un spa amb gimnàs. 3 s'ho estan mirant ara mateix
Puntuació a partir de 2.797 comentaris
El MYRIAD està situat a la riba del riu Tajo i gaudeix de vista panoràmica. Aquest oasi únic i futurista ofereix allotjament modern i luxós. 3 s'ho estan mirant ara mateix
Últims comentaris del EPIC SANA Lisboa Hotel
"Posiblement, el millor hotel que he estat mai"
눉Tot m'ha agradat눇Qualitat dels materials, decoració, tracte del personal, serveis...
144134,132228,143920,143649,140598,140450,141543,143386,143022,141613|3,140130,143959,143986,142683,140518,140738,135780,143745,139855,144219,134567,143209,143700,144123,141547,142245,141714,144451,135644|1,144114,143550,141489,144342,143948,140371,142630,143388,137104,141383,140558,141918,142976,130239,143336,142683|3,144176,143818,136859,141613,143900,143953,143832,143037,141574,133963,144467,139859,143000,141025,141411,143065,142845,117210,143073,140766,138273,143486,142092,144567,144406,137962 | 0.303756 | curate | {"en": 0.32772098616957307, "ca": 0.6257767087592704, "es": 0.01984365604329525, "fr": 0.014231308879534978, "it": 0.0036079374624173183, "pt": 0.008819402685909} | http://www.booking.com/hotel/pt/epic-sana-lisboa.ca.html |
grup-elmon_ca_20230726_0_236760 | El sindicat SPL-CME va anunciar aquest diumenge que havia presentat una denúncia a Inspecció de Treball contra l’Ajuntament de Terrassa per posar en risc la integritat dels agents del cos policial. Segons manifestaven, el govern havia facilitat uns monos i un gel desinfectant que no eren adequats per evitar el contagi de coronavirus.
El govern municipal, davant d’aquestes acusacions, han emès un comunicat en què anuncien que estan estudiant accions judicials “per calúmnia o difamació, entre d’altres” contra el sindicat. L’executiu afirma que “les granotes de protecció lliurades a agents de la Policia Municipal eren tècnicament les millors que estaven disponibles al mercat en aquell moment. Les de categoria superior no les té ni el personal sanitari”. A més, matisen que “només s’ha donat un cas en què el gel hidrològic estava caducat, i es va retirar immediatament” i subratllen que “hem incrementat els controls”.
Des del govern diuen que “actuem sempre amb la màxima responsabilitat i rigor, dintre de les limitacions de les actuals circumstàncies” i sentencien, “no admetrem en cap cas denúncies infundades o malintencionades”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monterrassa.cat/societat/govern-estudia-emprendre-accions-legals-contra-sindicat-policial-122673/ |
mc4_ca_20230418_9_459563 | Amb bici: Els arrossars dels voltants de Pals
Pàgina d'inici Rutes i escapades Amb bici: Els arrossars dels voltants de Pals
Poble medieval, boscos amb dunes, arrossars vora la mar... Us proposem un passeig per l'entorn de Pals que ens descobreis l'essència de l'Empordanet.
Pals – Can Pou de ses Garites – Palsmar – basses d’en Coll – Mas Gelabert – Pals
Distància: 16'20 km.
L’estació de tren més propera és a Flaçà, a 25 km de Pals, on hi ha servei de RENFE (902 24 02 02 | www.renfe.com).
Des de Barcelona per l’AP-7 (sortida 9). Agafeu la C-35 a Llagostera. Continueu per la C-65 a Santa Cristina d’Aro. Agafeu la C-31 fins a Pals.
Des de Barcelona i Girona hi ha un servei regular d’autobús amb l’empresa Sarfa (902 30 20 25 | www.sarfa.com).
Els arrossars dels voltants de Pals - © Marta Montmany
Iniciem la nostra ruta al pavelló esportiu de Pals, on hi ha aparcament i espai per preparar-nos. Agafem el carrer de l’Abeurador fins a la carretera, la creuem i continuem pel carrer de Quermany. Aviat trobem senyals del sender GR-92 i del PR C-108. Els hem de seguir tot travessant la carretera C-31 per sota. Continuem la pedalada per un camí rural asfaltat.
Passarem pel costat de la masia fortificada de Can Pou de ses Garites, un dels més notables exemplars de la comarca de masia fortificada. Passat aquest singular mas, trobem una bifurcació. Som al km 3 i aquí cal deixar el GR-92 per continuar pel camí de l’esquerra, tot seguint les indicacions del PR que ens conduirà fins a les basses d’en Coll. El primer tram transcorre entre un bosc de pins i dunes, on de vegades costa una mica pedalar. El camí es converteix en pista i finalment arribem a la urbanització de Palsmar. Creuem la carretera per una gran rotonda i continuem pel carrer del Pirineu. A 300 m el deixem i girem a l’esquerra.
Tot seguint els senyals del PR, arribem al centre d’informació i a l’aparcament de l’àrea protegida de les basses d’en Coll, un conjunt d’arrossars, dunes i aiguamolls a la desembocadura del Daró. En aquest punt podrem veure com l'aigua de l'arrossar forma un ecosistema ric on creixen molts tipus de plantes i és l'hàbitat de nombroses espècies aquàtiques. També és una zona de gran aliment per a amfibis, aus i mamífers.
De nou a la bici, per conèixer aquest espai natural seguirem la nostra pedalada per la pista de l’esquerra, amb indicacions. Arribem a una bifurcació, nosaltres seguirem a l’esquerra. Seguim per la pista principal, pel costat del rec fins arribar al Mas Gelabert, travessem les rieres de Can Caixa i Nova i seguim per la pista principal.
Al km 12 arribem en una bifurcació, prenem el camí de l’esquerra i tot seguint sempre el camí principal arribem a la carretera C-31. Tombem per la carretera a l’esquerra i seguint els senyals del GR-92 acabarem per arribar un altre cop al poble medieval de Pals.
Castell d'Aro - 17 de desembre | 0.791613 | curate | {"ca": 0.9717014503006721, "fr": 0.02829854969932791} | http://www.descobrir.cat/ca/rutes/els-arrossars-dels-voltants-de-pals-277.php |
mc4_ca_20230418_16_607849 | Els pescadors cobraran l'ajut per la veda del febrer - Diari de Girona
elisabet don | girona 22.12.2016 | 00:41
Després de tres anys de queixes reiterades, els pescadors catalans rebran una ajuda per fer la veda del pròxim més de febrer. El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació pagarà aquesta setmana gairebé 1 milió d'euros en ajuts a la paralització temporal de l'activitat pesquera de l'any 2016, pendents per part del Ministeri. Així ho va fer públic ahir la consellera Meritxell Serret, que va explicar que l'aprovació del pagament beneficiarà 256 vaixells de la modalitat d'encerclament i arrossegament d'arreu de Catalunya i 9 de pescadors.
El president de les Confraries de Pescadors de Catalunya i patró major de la confraria de Blanes, Eusebi Esgleas, va confirmar que ja tenen dates i que la veda es farà del 6 de febrer al 8 de març (amb aquests dos dies inclosos). «Vam dir que només deixaríem de fer-la en el cas que un any més no paguessin el que ens deuen, però després d'aquest anunci hem retirat la intenció», va assegurar.
Esgleas també va remarcar que no només estan satisfets per aquest darrer anunci, sinó també pel compromís del Departament d'Agricultura de pagar una part de l'any 2016, concretament el respectiu a 15 dies. Malgrat aquestes darreres notícies, el patró de la confraria de Blanes considera «que no n'hi ha prou» i que ja han perdut qualsevol esperança de rebre les quantitats dels anys anteriors. La llei que es va aprovar el 2014 deia que, de forma retroactiva, es podia pagar l'ajut del 2013 i que només es podria fer durant un període de 7 anys. De moment, però, els pescadors d'arrossegament catalans és la primera veda que cobraran d'ençà que es va fer aquest anunci.
El retard dels ajuts
El Departament d'Agricultura va assegurar que la tardança ha estat culpa de l'Estat, ja que els ajuts no es podien convocar fins que no arribessin els diners. La Generalitat va avançar la quantitat pertinent i en aquell moment haguessin pogut pagar, però el Ministeri va canviar les condicions per demanar les sol·licituds, i es va haver d'arribar a un acord entre govern central i Generalitat. Actualment, però, es disposa dels diners acordats. «Aquest és un exemple de com la recentralització que practica el Ministeri d'Agricultura perjudica els nostres sectors productius: no finança la totalitat de la veda, no resol el problema social dels mariners i aplica uns criteris restrictius i excloents, que dificulta que hi accedeixi la nostra flota i especialment els mariners», va denunciar la consellera. Serret va subratllar també que «tot i això, es treballa intensament amb l'Institut Social de la Marina per habilitar un sistema que permeti aplicar una gestió més àgil i automàtica de l'ajut de les vedes i es continuarà reclamant a l'Estat central que augmenti els imports per a aquests ajuts».
«Jo crec que cobrar la veda hauria de ser una cosa imprescindible», va remarcar Eusebi Esgleas, que creu que «no es pot tancar una empresa sense cap tipus de compensació per als treballadors». Els fons europeus preveuen que es cobrin 45 ? per dia i mariner; si això es multiplica per 22 jornades de feina, la quantitat arriba a uns 900 ?. Esgleas va afegir que els treballadors del sector es veuen forçats a «gastar els diners del seu atur i arriscar-se a no disposar del reductor suficient per a la seva jubilació», també demanant que es tingui en compte que aquestes persones «necessiten subsistir d'alguna manera» o bé buscar solucions alternatives, com per exemple realitzar una veda parcial, com plantegen a poblacions com Roses o Palamós.
Localitzen xarxes de pesca usades al litoral de Llafranc.
Localitzen diverses xarxes de pesca perdudes davant del litoral del Baix Empordà. | 0.878424 | curate | {"ca": 0.9892415277030662, "en": 0.010758472296933835} | https://www.diaridegirona.cat/comarques/2016/12/22/pescadors-cobraran-lajut-veda-del/820434.html |
oscar-2201_ca_20230904_1_132970 | Un recorregut per la magistral música del Renaixement i Barroc, que conjuga melodies populars de l'època i els recursos més sofisticats de composició, contrapunt i polifonia. En aquesta ocasió, es posa en valor l’obra de la gran compositora Ma. Teresa Agnesi (1720-1795) per celebrar els 300 anys del seu natalici. A càrrec d'Ensamble Amoria: Teresa Rojas (veu), Raúl Sandin (guitarra), Violeta Paulina Sánchez (violí) i Laetitia Barbera (mandolina).
Inscripcions al telf. : 93 474 51 35 de dilluns a divendres de 9.30 h a 14 h o a [email protected]
Les inscripcions s’obren 14 dies abans de la data de l’activitat.
Atenció: per motius de seguretat caldrà que respecteu les noves normes d’accés al castell.
Quan?
12/12/2021
12.00 h
On?
Castell de Cornellà
C/ Jacint Verdaguer, s/n
Cornellà de Llobregat
Més informació
Museu Palau Mercader
Tel. 93 474 51 35
Activitat gratuïta
Web
Al mapa
turisme.propostes
En família
Rutes
Enoturisme
Gastronomia
Natura
Cultura
Esport
Fires
Vols estar informat de tota l'agenda del cap de setmana?
Subscriu-te
Butlletí setmanal
Vols publicar a l'agenda de BCN+?
ACCEDEIX AL FORMULARI
Agenda
La teva privacitat és la nostra prioritat
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.
Més informació
OK
No, gràcies
Informació COVID-19
A conseqüència de la situació actual, comprova sempre la web oficial de l’entitat responsable de cada activitat per assegurar-te que no ha patit canvis o anul·lacions.
Segueix-nos
Qui som
Contacte
Accessibilitat
Avís legal
Gerència de Serveis de Turisme. Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç. Diputació de Barcelona | 0.697696 | curate | {"ca": 0.8271028037383178, "es": 0.05692438402718777, "fr": 0.05395072217502124, "tl": 0.0021240441801189465, "pt": 0.022090059473237042, "eb": 0.002973661852166525, "nl": 0.001274426508071368, "en": 0.015717926932880204, "de": 0.0076465590484282074, "it": 0.007221750212404418, "no": 0.002973661852166525} | https://blog.barcelonaesmoltmes.cat/de/-/concert-el-secret-de-les-muses- |
mc4_ca_20230418_9_149005 | El Ple de l'Ajuntament de Tàrrega aprova per unanimitat una moció de defensa dels drets energètics de les famílies en situació de vulnerabilitat — Ajuntament de Tàrrega
Sou a: Inici / Notícies / El Ple de l'Ajuntament de Tàrrega aprova per unanimitat una moció de defensa dels drets energètics de les famílies en situació de vulnerabilitat
El Ple de l'Ajuntament de Tàrrega aprova per unanimitat una moció de defensa dels drets energètics de les famílies en situació de vulnerabilitat
Publicat el 04-10-2019
La capital de l’Urgell reclama millores a l’autovia A-2 i a la línia fèrria Lleida - Manresa · Declaració institucional contra la criminalització del moviment independentista · Es redueix a 16 dies el període de pagament a proveïdors
Votació per unanimitat a la sessió del Ple de Tàrrega celebrada el dijous 3 d'octubre
El Ple de l’Ajuntament de Tàrrega ha aprovat una moció contra el tall de subministrament elèctric a les famílies en situació de vulnerabilitat que tinguin deutes de consum energètic. El text fou portat a votació per tots els grups de l’arc consistorial en la sessió ordinària celebrada el dijous 3 d’octubre i va rebre així el suport unànime d’ERC-MES i CUP (Equip de Govern), JuntsXTàrrega i PSC. La moció sorgeix com a resposta a la carta que Endesa i altres companyies elèctriques han enviat a ajuntaments catalans amenaçant de tallar el subministrament a persones vulnerables, incomplint la llei contra la pobresa energètica. Així mateix, es proposa instar la Generalitat a defensar els drets energètics de les persones més vulnerables i exigeix a Endesa de condonar el deute.
Reivindicació de millores en dues infraestructures de mobilitat
Tàrrega exigeix al Govern de l'Estat que executi les obres de millora al ferm de l'A-2 i que es consensuï un pla de modernització i millora de la fluïdesa i seguretat del trànsit
Les mocions també foren protagonistes a l’hora de reivindicar millores en les infraestructures viàries i de transport. En aquest sentit, van rebre llum verda per unanimitat sengles propostes presentades per tots els grups reclamant millores a l’autovia A-2 i a la línia fèrria Lleida – Manresa. Pel que fa a l’A-2, Tàrrega exigeix al Govern de l'Estat que executi immediatament les obres de millora al ferm i que es consensuï amb el territori un pla de modernització i millora de la fluïdesa i seguretat del trànsit. Per un altre cantó, la capital de l’Urgell s’afegeix a una plataforma de municipis creada per l’Ajuntament de Bellpuig amb l'objectiu d'emprendre accions per reivindicar i garantir un servei de transport ferroviari d'acord amb les necessitats reals.
Declaració institucional contra la criminalització del moviment independentista
La sessió s’obrí abans amb l’aprovació d’una declaració institucional que denuncia la campanya de criminalització del moviment independentista, text subscrit pels grups municipals ERC-MES, CUP i JuntsXTàrrega (el PSC no s’hi sumà). La declaració es pronuncia en contra d’equiparar independentisme amb terrorisme i en favor de les vies democràtiques no violentes per assolir objectius polítics legítims. També rebutja l’operació de l’Audiència Nacional i la Guàrdia Civil en l’ingrés a presó incondicional de set ciutadans el passat 26 de setembre i s’exigeix la llibertat de les persones perseguides i preses per les seves idees polítiques.
Bonificació a les obres d’ampliació de l’IES Alfons Costafreda
Pel que fa a temes urbanístics, va rebre l’aprovació de tots els grups una bonificació del 90% de l’impost d’obres (ICIO) a l’IES Alfons Costafreda, en relació als treballs d’ampliació del centre que projecta el Departament d’Educació amb un pressupost de dos milions d’euros. També prosperaren per unanimitat les propostes de modificació del POUM i del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic que permeten preservar l'edifici Ca l’Andreu com a Bé Cultural d’Interès Local; i la cessió de sòl municipal a l'IES Manuel de Pedrolo per regularitzar la ubicació d'una estació transformadora que proveeix subministrament elèctric a un edifici d’habitatges al Raval de Sant Agustí. Quant a mobilitat es va ratificar l’acord d’ordenació del trànsit a la renovada plaça Major, que ha fixat circulació restringida de vehicles només per a càrrega i descàrrega i persones amb mobilitat reduïda.
Pagament de factures a proveïdors a 16 dies
Tàrrega compleix amb la Llei de Morositat, que fixa el llindar de pagament de les administracions públiques en un màxim de 30 dies
En l’apartat de finances es donà compte dels informes sobre el compliment de la Llei de Morositat, dels quals es desprèn que l’Ajuntament de Tàrrega ha reduït fins a 16,6 dies la mitjana de pagament de factures als proveïdors. Les dades, corresponents al segon trimestre del 2019, suposen el període més òptim assolit els últims anys. La capital de l’Urgell compleix, per tant, amb la Llei de Morositat, que fixa el llindar de pagament de les administracions públiques en un màxim de 30 dies. També s’aprovaren modificacions pressupostàries per consignar 12.000 euros destinats a activitats culturals i esportives i 1.500 euros per reparar teulades al cementiri municipal així com la contractació d’un tècnic per impulsar projectes estratègics del PECT Motors Segarra Garrigues.
Desestimada una moció sobre els horaris d’ús de la Casa Consistorial
Finalment, es desestimà una moció de JuntsxTàrrega en contra d’un decret d’alcaldia que estableix el tancament de la Casa Consistorial a les 9 del vespre. El grup reclamava una regulació “justa i equilibrada” per fer ús dels despatxos. ERC-MES, CUP i PSC s’hi van pronunciar en contra. L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú adduí que la nova regulació s’ajusta a l’horari laboral de la plantilla, de 7 del matí a 9 del vespre, i posà com a exemple horaris similars que s’apliquen en altres administracions locals de Catalunya. | 0.851012 | curate | {"ca": 0.9915706175812833, "es": 0.00842938241871667} | https://www.tarrega.cat/noticies/sessio-ple-3-octubre-2019 |
crawling-populars_ca_20200525_30_11758 | Sílvia Berbís, cofundadora d'aguaita.cat amb Sofia Cabanes, recull el premi de premsa digital.
Una de les actuacions musicals durant l'acte de lliurament dels guardons, al teatre del Pòsit de Pescadors.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari | 0.693325 | curate | {"ca": 1.0} | : /noticia/9459/aguaita/recull/premi/comunicacio/2017/premsa/digital |
macocu_ca_20230731_4_199596 | Emmentaler AOP Classic
Emmentaler AOP Classic
«L'Emmentaler AOP Classic, amb la seva crosta uniforme, la seva mida foradada de cireres i el seu incomparable aroma suau a nou, forma part de la natura i de la cultura suïsses. Per als amants del formatge, aquest formatge de llet crua és una exquisidesa en tots els plats de formatge i serveix per enriquir l'esmorzar i les postres, a més de completar qualsevol àpat. Crea una base saborosa per a la cuina calenta. »
Tot l'any | 0.587247 | curate | {"en": 0.09421841541755889, "ca": 0.8051391862955032, "it": 0.09850107066381156, "fr": 0.0021413276231263384} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_183088 | Inici | Notícies | Tret de sortida al Sant Jordi mes jove i divers de tota Barcelona, el del Fort Pienc!
Notícies
Tret de sortida al Sant Jordi mes jove i divers de tota Barcelona, el del Fort Pienc!
0000
22 d'abril de 2022
Tret de sortida al Sant Jordi mes jove i divers de tota Barcelona, el del Fort Pienc!
La Biblioteca Pública Arús juntament amb Eix Fort Pienc i Norma Comics organitzen cada any una activitat especial pels alumnes del barri. Enguany, s'ha organitzat la master class “Il·lustració i còmic: Què vols dibuixar? Què vols expressar?” a càrrec de Paula Aránega, il·lustradora i artista gràfica de còmic i manga, i de Enuji Robotto, artista de còmic, il·lustració i animació 2D. Ha publicat Burn the Witch, Born in Harmony Hell i Día sin lluvia. | 0.609816 | curate | {"ca": 0.8962765957446809, "pt": 0.010638297872340425, "de": 0.005319148936170213, "es": 0.08776595744680851} | https://www.eixfortpienc.com/cat/noticia/tret-de-sortida-al-sant-jordi-mes-jove-i-divers-de-tota-barcelona-el-del-fort-pienc |
macocu_ca_20230731_0_234407 | "Cal adequar i dignificar el patrimoni de la Basílica de Santa Maria"
El rector de Santa Maria, Mossèn Josep Rodríguez, reclama la rehabilitació total de la basílica durant l’homilia a l’Ofici de Glòria a Les Santes. Mossèn Rodríguez ha dit que cal recuperar l’esperit d’esforç col·lectiu per mantenir viva la partitura composada per Mossèn Blanch fa 171 anys. Una missa que s’ha de poder transmetre a les generacions futures perquè se la sentin seva i també que formi part de la seva festa major. Una missa que, ha sentenciat, és Mataró i la seva gent qui la canta, en honor i record a les patrones de la ciutat: Juliana i Semproniana. En aquest sentit, el rector de Santa Maria ha cridat a dignificar i adequar el patrimoni arquitectònic i recuperar la basílica en tot el seu esplendor.
Un ofici en el que Mossèn Rodríguez ha reivindicat algunes de les efemèrides més destacades d’aquest 2018. Des de la constitució del primer ajuntament l’any 1519, a la votació que l’any 1852 van fer els mataronins d’aleshores per a la proclamació del patronatge de Les Santes. També ha recordat el centenari del naixement de Jordi Arenas, que va revisar la Missa de Les Santes. D’altra banda, a l’ofici hi ha participat tres representants de les Serventes de Maria, congregació que després de més d’un segle de servei a Mataró, a principis d’any van marxar de la ciutat i van tancar el convent del carrer d’Onofre Arnau.
Entre els oficiants d’aquest 27 de juliol s’hi trobaven Mossèn Josep Mascaró i el mataroní Monsenyor Jaume González Agápito. Tots dos celebren aquest 2019 els seus 50 anys d’ordenació sacerdotal. En una intervenció que ha fet González Agápito al final de l’Ofici, ha cridat a superar els partidismes polítics, mentalitats i preses de posició no només a la societat civil, sino també a l’església per fer un nou punt de partida i fer canvis significatius.
Al finalitzar la missa, voluntaris de Càritas Interparroquial de Mataró i de les germandats del Nazareno, el Captiu i la Coronació d’Espines han fet de portadors de les relíquies de les Santes, Juliana i Semproniana. | 0.86143 | curate | {"es": 0.033365570599613155, "ca": 0.9666344294003868} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_396036 | Esquerra Independentista, el grup crític d'ERC, ha elaborat un breu document on s'exposen d'una manera molt clara i resumida els motius perm rebutjar aquesta nova modalitat d'espoliació que ens ha regalat el Tripartit. Com que són 11 punts concisos, pot anar molt bé com a argumentari: És totalment insuficient1) Els 2000-2500 milions d’euros que es preveuen per a cadascun dels tres primers anys d’aplicació del model només representen una reducció del 10% de l’espoli fiscal de 21.000 milions d’euros previst per a l’any 2009 (amb les dades de la Fundació Josep Irla i la Generalitat). L’any 2005 el dèficit fiscal fou de 18.595 milions segons la Fundació Josep Irla.2) El dèficit de la Generalitat (Ingressos menys despeses) de l’any 2008 va ser de -4800 milions. El finançament pactat condemna la Generalitat a continuar patint importants dèficits públics i perpetua l’espoli fiscal que sofreix Catalunya.És un engany3) Catalunya passarà l’any 2009 del rànquing 93 en finançament per habitant (per sota la mitjana espanyola de 100) a només el 94 amb el nou finançament i com a molt al 97 el 2012. En cap cas al 102% o al 105% com s’està venent. El 102 i el 105 surt de comparar el finançament total de Catalunya (que inclou les partides de Mossos i presons) amb el finançament de la resta de CCAA que no han de fer front a aquestes despeses. Si restem del finançament de Catalunya les partides per fer front a aquestes competències que les altres CCAA s’estalvien, i llavors comparem el finançament de Catalunya –homogeneïtzat- amb el de les altres Comunitats Autònomes ens adonem que tornem a quedar al 94 o 97, molt per sota de la mitjana!.4) Tal i com ha reconegut la ministra Salgado, el model de finançament és el mateix que va proposar Solbes al mes de desembre de l’any passat i que tots els partits polítics catalans van rebutjar per insuficient.5) La xifra anunciada de 3855 milions d’euros per al quart any d’aplicació del model el 2012 és una hipòtesi estadística que no es complirà, ja que pronostica un increment impossible d’ingressos per impostos i l’Estat sempre es reservarà el 50% de la despesa pública (com ha assegurat la ministra). La mateixa ministra Salgado no ha volgut corroborar aquesta xifra que només han donat per bona el PSC, ERC i IC.6) Els 3855 milions d’euros en cap cas representen una reducció d’un terç del dèficit fiscal com s’ha arribat a afirmar. Primer, perquè el 2012 no s’assoliran els 3855 milions com ja hem exposat, segon, perquè l’any 2009 el dèficit fiscal serà de 21.000 milions i un terç d’aquest dèficit representa 7000 milions i no els 5000 calculats per ERC amb les dades del 2005 (dades, a més, del Ministeri d’Economia, obviant les de la pròpia Fundació Irla) i, tercer, perquè no es poden sumar als 3.855 milions 1200 milions més pressupostats per inversions en infraestructures perquè l’Estat sempre executa un nivell d’inversions molt inferior al pressupostat.7) La ministra Salgado ja ha dit que no contradirà les hipòtesis que cada CCAA faci dels suposats increments de recursos que li reportarà el nou model de finançament. Tothom farà els càlculs que li semblin més oportuns per vendre el finançament a la seva Cominitat Autònoma.Incompleix l'Estatut de forma flagrant8) No recull cap de les variables que exigeix l’Estatut i que havien de corregir a l’alça el model de finançament anterior: immigració, esforç fiscal, costos diferencials (major cost de la vida a Catalunya) i població en risc d’exclusió.9) Moltes de les partides pactades han quedat fora del model i dependran d’allò que els Pressupostos Generals de l’Estat vulguin concedir-nos cada any. Es pressuposa, per tant, que ERC aprovarà els PGE del PSOE i en qualsevol moment aquestes partides poden desaparèixer.10)L’Estatut preveu tres anys perquè el model s’apliqui, en cap cas quatre. Esperar el 2012 que es compleixin les promeses que ara ens fan aquells que ens han mentit de forma sistemàtica és com esperar un miracle.11) No hi ha hagut cap tipus de bilateralitat. La ministra ha reconegut més de 100 reunions per pactar el model amb totes les CCAA. LINK: http://www.esquerraindependentista.cat/noti_0287.html
Jo aplaudeixo el document malgrat de no ser d'EI(sector d'erc xd) | 0.858041 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_574269 | previsió temps Sant Joan 2020
El temps s’estabilitza després d’un juny fins ara del tot atípic. I aquesta estabilització del temps arribarà amb l’entrada oficial de l’estiu i a molt pocs dies d’una de les cites de l’any: la malanomenada nit més curta de l’any. La nit de Sant Joan. Repassem què ens espera aquest Sant Joan.
Sant Joan plàcid a Barcelona
Així, la nit de Sant Joan d’enguany no ens ha de deixar cap entrebanc meteorològic. Nit serena a Barcelona amb temperatures que seran ben usuals per a les dates. Cap a la mitjanit encara es podran mantenir els 24/25 oC al pla de Barcelona, un registre que baixarà fins als 22 oC entrada la matinada. Nit tropical. Nit càlida. Sant Joan com toca, ni més ni menys.
A la part alta, evidentment, la temperatura serà un parell de graus més baixa que al centre, però tot i això convidarà a fer sopars i celebracions a l’aire lliure.
Sense entrebancs si marxeu fora
També s’espera una nit ben tranquil·la arreu del territori català, sense excepcions.
Pirineu: la tarda prèvia poden caure alguns ruixats dispersos, que es desfaran cap al vespre. Nit serena i, això sí, amb força fresca. Les mínimes podran quedar entre els 12-13 oC a les valls. Una jaqueta i una bona màniga llarga, necessàries si celebreu la revetlla a l’aire lliure al Pirineu o el Prepirineu
Interior: la temperatura anirà caient gradualment amb el pas de les hores. Dels més de 25 oC del vespre es passarà als 16-18 oC de la matinada, una mica més altes al pla de Lleida, on podrien quedar ben a prop dels 20 oC.
Costa i prelitoral: també nit serena i força càlida. Mínimes tropicals o ben properes als 20 oC arran de mar en que serà una revetlla càlida, dins de la mitjana habitual. L’aigua del mar es troba entre 21 i 22 oC.
Així doncs, tot i que el juny ens ha fet pensar fins a dia d’avui que la primavera no havia marxat encara, el cert és que la revetlla ja serà plenament estiuenca. Ha arribat l’estiu. | 0.809142 | curate | {"ca": 0.9768421052631578, "en": 0.006842105263157895, "fr": 0.01631578947368421} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_459078 | Arran intenta ocupar la seu del PP a BarcelonaUna trentena de joves entren a la seu popular com a tret de sortida de la campanya pel referèndum Arran ha donat aquest dilluns al matí el tret de sortida de la seva campanya pel referèndum amb l' ocupació de la seu del PP a Barcelona. Una trentena de joves de l'organització de l'esquerra independentista intentant entrar aquest dimarts al matí a la seu dels populars al carrer Urgell, a la paret de la qual han enganxat cartells amb el lema " L'organització és la clau de volta".Els joves han cridat lemes com " independència, socialisme i feminisme", "qui sembra la misèria recull la ràbia" o "sense desobediència, no hi ha independència", i han desplegat un cartell on s'hi llegeix: "L'autodeterminació no es negocia: referèndum sí o sí". També han col·locat diverses urnes de cartró a l'entrada de l'edifici. La diputada de la CUP Anna Gabriel i l'exdiputat de la formació David Fernàndez també són davant la seu donant suport als joves, però no han intervingut en l'acció reivindicativa.Quinze minuts després que els joves arribessin a la seu, i després que hi hagués moments de tensió amb els responsables de seguretat, han arribat els Mossos i els joves han sortit del recinte. Han col·locat un faristol al carrer la portaveu nacional d'Arran, Mar Ampurdanès, ha presentat oficialment la campanya pel referèndum.Després de cridar a trencar amb el "règim del 78", el seu discurs ha començat titllant el PP de " partit d'herència franquista i representant més ranci dels Països Catalans", i ha assegurat que estan disposats a defensar l'autodeterminació "per tots els mitjans". També han exigit a Junts pel Sí que abandoni la "via pactada" perquè el referèndum "no es demana" sinó que "pertany al poble". Així s'ha compromès, en nom d'Arran, a defensar el referèndum per "obrir les portes a uns Països Catalans on valgui la pena viure".http://www.ara.cat/politica/Arran-intenta-ocupar-PP-Barcelona_0_1766823379.html
Prou bé | 0.867938 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_197549 | tila (Traducció Castellà-Valencià)
tila f. 1. [ infusión ] til·la. Si estás muy nerviosa tómate una tila. ® Si estàs molt nerviosa pren-te una til·la.
3. [ flor del tilo ] flor de tell. La tila es de color amarillo o blanca. ® La flor de tell és de color groc o blanc. | 0.427531 | curate | {"ca": 0.5423076923076923, "lt": 0.038461538461538464, "es": 0.4115384615384615, "cs": 0.007692307692307693} | |
macocu_ca_20230731_9_404420 | Utilització d'idiomes a l'assignatura
Mireia Bolibar Planas
Prerequisits
Cap
Objectius
Competències
Avaluar les polítiques d'igualtat entre homes i dones en el món laboral des d'un enfocament de gènere.
Dissenyar actuacions en matèria de polítiques d'igualtat entre homes i dones a escala local i considerant l'escenari de la vida quotidiana.
Identificar les polítiques de promoció de la salut i els mecanismes mitjançant els quals s'apliquen.
Identificar les principals línies d'estudi actuals sobre la relació entre treball, ocupació i benestar en la vida quotidiana, en les societats avançades.
Interpretar els principis generals que guien les polítiques de salut laboral, així com els models preventius existents.
Proposar línies d'intervenció sobre els factors que incideixen en les desigualtats de salut i les seves relacions amb les desigualtats de gènere, en el camp de l'ocupació.
Proposar noves línies d'estudi en matèria de treball i benestar quotidià.
1- Polítiques d'igualtat entre dones i homes en l'ocupació: treball, salut laboral i vida quotidiana. 2- Polítiques d'ocupació, condicions de treball i desigualtat de gènere. Una anàlisi des de la perspectiva de la salut. 3- Polítiques preventives, factors de risc laboral i gènere. 4- Riscos psicosocials, organització del treball i els seus impactes en la vida quotidiana. 5- Polítiques de regulació de la jornada laboral. Pràctiques empresarials de flexibilització de la jornada i els seus efectes en les condicions de treball i vida quotidiana. 6- Panorama europeu de la regulació de la intersecció entre vida laboral i extralaboral des de la perspectiva de la salut i la desigualtat de gènere.
Metodologia
Les sessions combinaran:
a) Presentacions docents de caràcter teòric.
b) Seminaris de discussió de lectures, casos pràctics i propostes d'intervenció.
c) Preparació d'un treball individual que prèviament es discutirà en grups a l'aula.
Participació activa en tres seminaris de discussió de lectures, casos pràctics i propostes d'intervenció. La dinàmica del seminaris implica un treball grupal que representa el 40% de la nota final. L'avaluació es realitzarà segons la participació activa del grup en les sessions i el lliurament d'una breu reflexió conjunta com resposta a la pregunta de debat.
Redacció d'un assaig individual (10-15 pàgines) sobre l'estat de la qüestió teòrica en relació a alguna de les temàtiques proposades en el conjunt del mòdul (60%).
Espluga, J. & Caballero, J. (2005) Introducción a la prevención de riesgos laborales. Del trabajo a la salud. Barcelona: Ariel. [Capítulo 2 – Salud y trabajo, disponible en el aula Moodle]
Espluga, J. (2014) “La evolución del trabajo y la prevención”. En CNCT, El futuro de la prevención. Nota Técnica de Prevención n. 1000. Barcelona: INSHT. http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/NTP/NTP/Ficheros/996a1007/ntp-1000%20w.pdf
Moncada S, Llorens C. Factores psicosociales. En: Ruíz-Frutos C et al. Salud Laboral. Conceptos y técnicas para la prevención de riesgos laborales. 2014. Elsevier Masson, Barcelona.
VV.AA (2010): 10 porqués para una salud y una seguridad laboral con perspectiva de género. Col 10XQ (Igualdad de las Mujeres en el Trabajo), 3. Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Barcelona 2010. Capítulo 4. Para reducir los riesgos psicosociales. Disponible en: http://www20.gencat.cat/docs/treball/03%20-%20Cent20i%20salut%20laboral/Arxius/10XQ_Genere_cast.pdf | 0.665218 | curate | {"ca": 0.7485224586288416, "pt": 0.009456264775413711, "en": 0.009160756501182032, "fr": 0.0070921985815602835, "es": 0.22429078014184398, "hu": 0.0014775413711583924} | |
mc4_ca_20230418_1_676686 | Article de Saoka Kingolo: Interès nacional també pels Drets Humans | ANC Granollers
← ANC de l’Ametlla del Vallès ens convida a una xerrada-col·loqui amb Joan Tardà el divendres 26 de maig a la Sala Municipal de Teatre
ANC de Parets del Vallès ens convida el divendres 26 de maig del 2017 a una trobada per fer junts el camí →
Article de Saoka Kingolo: Interès nacional també pels Drets Humans
Posted on 22 Mai 2017 by ANC Granollers
De l’èxit de la campanya en defensa dels refugiats podem extreure’n que les necessitats de les persones són universals, com el dret de les nacions a viure en llibertat
Article escrit per Saoka Kingolo, agent intercultural
Sabem que Espanya no té massa voluntat per acollir refugiats, se salta els acords de la Unió Europea, i condemna milers de persones i famílies a situacions vulnerables, exposades al tràfic humà. Catalunya ha manifestat reiteradament voluntat i disposició d’acollir de forma responsable.
Catalunya es troba en una cruïlla de camins per decidir la seva personalitat jurídica, i l’estructura estatal actual en fase d’expiració impedeix garantir les llibertats col·lectives. La clau resideix en el criteri de democràcia participativa, respectant els drets individuals contemplats de forma unitària, pressupòsit per a l’exigència de responsabilitats cíviques, socials o polítiques. | 0.802066 | curate | {"ca": 0.9304084720121029, "en": 0.029500756429652043, "it": 0.040090771558245086} | https://ancgranollers.org/2017/05/22/article-de-saoka-kingolo-interes-nacional-tambe-pels-drets-humans/ |
mc4_ca_20230418_10_201844 | Dansacat.org // Iniciació a la Dansa Contemporània - Matins (online)
Inici / Agenda / Formació i entrenaments / Iniciació a la Dansa Contemporània - Matins (online)
Iniciació a la Dansa Contemporània - Matins (online)
Horari: divendres 9:30 a 11h
Preu: 1 sessió / setmana: 70€ tot el trimestre / 40€ mig trimestre 2 sessions / setmana: 120€ tot el trimestre / 70€ mig trimestre 3 sessions / setmana: 155€ tot el trimestre / 85€ mig trimestre 10€ classe solta– consulteu opcions d'inscripció! €
pots combinar-les amb les tardes: dilluns (Ursa Sekirnik) i dimecres (Olga) de 18:30 a 20h | 0.674885 | curate | {"ca": 0.9498269896193772, "it": 0.04844290657439446, "fr": 0.0017301038062283738} | http://www.dansacat.org/agenda/2/5/3878/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_35455 | x Representacions i models x Taules i gràfics x Treball en context x Experimentació x Maquetes i construccions
cerca textual
ACicle 0-3 [0]
B Cicle 3-6 [1]
Descriptors: AICLE/CLIL/EMILEAnimacions i simulacionsComunicació escritaComunicació oralEines TICExercitació lingüísticaExperimentacióFonts primàriesGestió d'informacióImatge, so i vídeoIndagació i recercaJocsLiteraturaMapes i plànolsMaquetes i construccionsMaterial manipulableODSProjectes de centreRaonament i argumentacióRepresentacions i modelsResolució de problemesSortides i treball de campTaules i gràficsTreball en context | 0.707282 | curate | {"ca": 0.9278350515463918, "pt": 0.022336769759450172, "en": 0.024054982817869417, "ro": 0.02577319587628866} | https://apliense.xtec.cat/arc/cercador/t-10/d-8342-8345-8347-8398-8339 |
mc4_ca_20230418_13_305485 | Biblioteca Lambert Mata - Ripoll - Dossier de premsa - Èxit de la campanya ‘El Ripollès convida!'
Èxit de la campanya ‘El Ripollès convida!'
14 de juny de 2011 | El Punt
La campanya El Ripollès convida!, engegada amb la col·laboració d'establiments ripollesos, ajuntaments i el CEA Alt Ter, ha estat seguida per 200 persones a través de visites guiades gratuïtes: Cinc segles forjant Ripoll, al castell dels Nans a Ribes, al castell de Mataplana a Gombrèn, al monestir i al Molí Petit de Sant Joan, i a les Dues Viles de Camprodon, entre d'altres.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/423077-exit-de-la-campanya-el-ripolles-convida.html?piwik_campaign=rssπwik_kwd=mesSocietat&utm_source=rss&utm_medium=mesSocietat&utm_campaign=rss | 0.594074 | curate | {"ca": 0.7263017356475301, "en": 0.27369826435246997} | http://www.bibgirona.cat/biblioteca/ripoll/documents/61795 |
mc4_ca_20230418_2_700998 | Villa Maré Bed & Breakfast Mijas Espanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Calle las Tórtolas 9. Urbanización El Coto, La Sierrezuela, Mijas, Espanya, 29651 - Molt bona ubicació - Veure al mapa
Més informació sobre Villa Maré Bed & Breakfast
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Mijas, Villa Maré és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Villa Maré asseguren una estada plaentera als seus clients. Mentres estan allotjats en aquestes meravelloses instal.lacions, els clients poden gaudir de Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, instal.lacions de barbacoa, s'admeten animals de companyia, àrea de TV/saló compartit.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com piscina exterior, jardí. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Mijas, el Villa Maré és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada. | 0.803775 | curate | {"ca": 0.9838087895142636, "es": 0.016191210485736313} | https://www.agoda.com/ca-es/villa-mare-bed-breakfast/hotel/mijas-es.html |
cawac_ca_20200528_12_72749 | Golejada i ascens a Tercera de l’Arbeca
24/4/2012 - Redacció
El CF Arbeca serà equip de Tercera catalana la propera temporada després d’aconseguir aquest cap de setmana la victòria que li donava l’accés a la plaça de forma matemàtica. Va ser en un partit vibrant on es van veure fins a 12 gols i en el que l’Arbeca va guanyar per 8 a 4 al Solsona. Ara, l’Arbeca suma 54 punts i a falta de dues jornades per finalitzar la lliga és segon a 10 punts del líder, el Vilanovenca. | 0.72688 | curate | {"es": 0.08315565031982942, "ca": 0.9168443496801706} | http://www.somgarrigues.cat/noticies/1434/golejada-i-ascens-a-tercera-de-larbeca |
racoforumsanon_ca_20220809_4_99278 | Confesseu, pecadors i pecadores del xat!
Confesso que demà tnc exàmen molt fotut i... encara no m'he posat les piles. I confesso ser una fan de Sailor Moon! | 0.575199 | curate | {"ca": 0.7532467532467533, "es": 0.24675324675324675} | |
mc4_ca_20230418_4_292273 | Rustico San Leonardo Cinisi Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Rustico San LeonardoVia Peppino Impastato n°33, Cinisi, Cinisi, Itàlia, 90045 - Veure al mapaExcel·lent9,0Basada en102comentarisRustico San LeonardoVeure més fotos"Very welcoming family, good location near the beach, very ve..."EkaterinaRussiaVeure més fotosVeure totes les 50 fotosMolt bona ubicació 8,5Veure al mapa8,5UbicacióParticularitats que li encantaranProp de transports públicsWi-Fi gratuït en totes les habitacionsaire condicionatbalcó/terrassatransport hotel/aeroportjardí
Veure les fotosCasa de Vacances (Holiday Home)60 m21 habitacióFixa les dates per veure preus
Sobre l'allotjamentDescripcióSi el que està buscant és per un hotel ben situat a Cinisi, no busqui més enllà de Rustico San Leonardo. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Rustico San Leonardo ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix transport hotel/aeroport, instal.lacions de barbacoa, lloguer de cotxes, servei de bugaderia, servei de llançadora. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara aire condicionat, calefacció, balcó/terrassa, ventilador, aparell de televisió per satisfer els clients més exigents. Durant el dia podeu gaudir de l'atmòsfera relaxant de jardí. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Cinisi, faci de Rustico San Leonardo la vostra llar.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacionsZones públiques amb Wi-Fi Desplaçamentaparcament de cotxesservei de llançadora Lloguer de cotxestransport hotel/aeroport Coses a fer, maneres de relaxar-sejardí Àpats, begudes i refrigeriinstal.lacions de barbacoa Serveis i comoditatsservei de bugaderiazona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaire condicionatempolles d'aigua de cortesiasala d'estaraparell de televisióestris de cuinaservei de planxaassecador de cabellmosquitertelevisió de pantalla planabalcó/terrassaneveraventiladorcalefaccióplat de dutxa cuina americanarentadora Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més | 0.91995 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/rustico-san-leonardo/hotel/cinisi-it.html |
dogv_ca_20231006_0_40719 | RESOLUCIÓ de 7 de març de 2023, del gerent de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües, per la qual es dona publicitat a la convocatòria 1/2021, de proves selectives per a la provisió definitiva d'un lloc de treball d'auditor o auditora interns, torn lliure general, corresponents a l'oferta d'ocupació pública de 2019 per al personal laboral. [2023/2724]
(DOGV núm. 9560 de 23.03.2023) Ref. Base de dades 003024/2023
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Per Resolució de 20 de febrer de 2020, del gerent de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana, per la qual es dona publicitat a l'oferta d'ocupació pública de 2019 (DOGV 8757, 09.03.2020). L'article 3 de la mateixa resolució assenyala que l'execució de l'oferta d'ocupació pública haurà de desenvolupar-se en el termini improrrogable de tres anys des de la publicació de la present oferta en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
És aplicable a la present convocatòria la Resolució de 27 d'abril de 2022, del conseller d'Hisenda i Model Econòmic, per la qual es dicten instruccions i es disposa la publicació del VI Acord de la Comissió de Diàleg Social del Sector Públic Instrumental de la Generalitat, relatiu a criteris generals d'aplicació a les ofertes d'ocupació pública i les seues convocatòries, a les borses d'ocupació temporal, així com als processos d'estabilització derivats de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública, en el sector públic instrumental de la Generalitat, establint en el seu apartat II.7 com a procediment de selecció el de concurs oposició.
Ateses les consideracions exposades i de conformitat amb l'article 19 apartat 5 del Decret 170/1992, de 16 d'octubre, pel qual s'aprova l'Estatut de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana, prèvia aprovació pel Consell d'Administració, en la seua sessió celebrada el 28 de gener de 2020, resolc:
Primer
Publicar la convocatòria de proves selectives d'accés pel sistema de concurs oposició torn lliure general i procediment ordinari d'un lloc de treball d'auditor/a intern/a.
Segon
Les proves selectives es regiran pel que s'estableix: en el Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic; en la Llei 4/2021, de 16 d'abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana; en el II Acord de la Comissió de Diàleg Social del Sector Públic Instrumental de la Generalitat en matèria de criteris generals d'aplicació a les ofertes d'ocupació pública i les seues convocatòries en el sector públic instrumental de la Generalitat, en les altres normes de general i pertinent aplicació; i pel que es disposa en les següents:
Bases de la convocatòria
1. Objecte de la convocatòria
La present convocatòria té per objecte la selecció de personal, mitjançant el sistema de concurs oposició, per a cobrir un lloc de treball d'auditor/a intern/a, de naturalesa laboral, que figura en l'annex I a la present resolució d'acord amb l'oferta d'ocupació pública de 2019.
2. Requisits generals de les persones aspirants
2.1. Per a l'admissió a aquestes proves selectives, serà necessari complir els següents requisits:
a) Nacionalitat. Tindre la nacionalitat espanyola o d'un estat membre de la Unió Europea, o d'algun estat al qual siga aplicable la llibertat de circulació de treballadors. Independentment de la seua nacionalitat, el cònjuge de les i els espanyols i de les persones nacionals d'altres estats membres de la Unió Europea, i quan així ho preveja el corresponent tractat, el cònjuge dels nacionals d'algun estat en els quals siga aplicable la llibertat de circulació dels treballadors, sempre que no estiguen separats de dret. Així mateix, i amb les mateixes condicions que els cònjuges, podran participar els seus descendents i els del seu cònjuge, menors de 21 anys o majors d'aquesta edat, que visquen a les seues expenses.
b) Ser major de 16 anys i no haver arribat a l'edat de jubilació.
c) Estar en possessió o en condicions d'obtindre, a la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds, de les titulacions que s'assenyalen en l'annex I.
Les persones aspirants amb titulacions acadèmiques o professionals obtingudes a l'estranger hauran d'acreditar que estan en possessió de la corresponent credencial que, si escau, acredite l'homologació.
d) Posseir les capacitats i aptituds físiques i psíquiques que siguen necessàries per a l'acompliment de les corresponents funcions o tasques.
e) Declaració jurada de no haver sigut objecte de separació del servei, o de revocació del nomenament com a personal empleat públic, amb caràcter ferm mitjançant procediment disciplinari de cap administració pública o òrgan constitucional o estatutari, ni trobar-se inhabilitat per sentència ferma per a l'exercici de qualssevol funcions públiques o d'aquelles pròpies del cos, agrupació professional o escala objecte de la convocatòria.
Les persones aspirants la nacionalitat de les quals no siga l'espanyola han de declarar, igualment, no estar sotmeses a sanció disciplinària o condemna penal que impedisca, en el seu estat, l'accés a l'ocupació pública.
2.2. Les condicions per a l'admissió a les proves, hauran de reunir-se en el moment de finalització del termini de presentació de sol·licituds i mantindre's durant tot el procés selectiu, fins al moment de la presa de possessió.
2.3. L'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües podrà requerir a les persones aspirants que acrediten la veracitat dels requisits exigits per a participar, així com de tots els documents que puguen aportar en aquest procés selectiu. Si els requisits no foren acreditats en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació del requeriment, la persona aspirant podrà quedar exclosa del procés selectiu.
3. Persones aspirants amb diversitat funcional
3.1. L'òrgan tècnic de selecció (OTS) establirà, per a les persones amb diversitat funcional que així ho sol·liciten, les adaptacions necessàries per a la realització de les proves. A aquest efecte, les persones interessades hauran de formular la petició corresponent en la sol·licitud de participació en el present concurs oposició.
3.2. Si en el desenvolupament del procés selectiu se suscitaren dubtes raonables a l'OTS respecte a la compatibilitat funcional d'una persona admesa, podrà recaptar el corresponent dictamen de la Comissió d'Estudi de la Diversitat Funcional, de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública; i en aquest cas, la persona admesa inicialment podrà participar condicionalment en el procés selectiu, i quedarà en suspens la resolució definitiva sobre l'admissió o exclusió del procés selectiu fins a la recepció del dictamen.
3.3. Els qui sol·liciten mesures d'adaptació hauran d'aportar, en el moment del registre electrònic de la sol·licitud, informe acreditatiu de la seua necessitat, així com de les mesures adaptació que precisen per a la realització de la prova selectiva (temps i/o mitjans), expedit pel centre d'avaluació de persones amb diversitat funcional de la direcció territorial de la província corresponent.
4. Forma i termini de presentació de sol·licituds
4.1. El termini per a la presentació de sol·licituds serà de trenta dies naturals, comptats a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
4.2. Les sol·licituds es presentaran per via electrònica, d'acord amb el que s'estableix en l'article 14 del Decret 3/2017 i s'emplenarà a través del formulari habilitat en el portal d'ús de EPSAR (totes les referències al portal es refereixen al següent enllaç: -https://portalempleo.epsar.gva.es/es/ope-)
La presentació electrònica requerirà, el compliment dels següents passos:
a) L'emplenament e inscripció en línia.
b) Fotocòpia compulsada del DNI o NIE que s'aportarà en l'apartat corresponent del formulari d'inscripció.
c) Aportació en el formulari d'inscripció d'original electrònic o còpia compulsada electrònicament dels documents acreditatius del compliment dels requisits (per a títols oficials serà necessari la presentació de certificat oficial signat electrònicament -amb termini màxim d'emissió menor de 6 mesos-, còpia electrònica o fotocòpia compulsada electrònicament del mateix per totes dues cares). En el cas de titulacions obtingudes en l'estranger fotocòpia compulsada de la credencial que acredite l'homologació que corresponga.
d) Aportació en els apartats corresponents dels documents acreditatius (originals electrònics o copia compulsada electrònicament) dels mèrits que posseïsquen en el moment de la inscripció (tant mèrits d'experiència com mèrits de formació).
e) El pagament dels drets d'examen, a través d'ingrés o transferència al compte que s'indica en l'apartat corresponent durant el procés d'inscripció i presentació del justificant d'ingrés o transferència realitzat en aquest apartat.
f) El registre electrònic de la sol·licitud (finalització efectiva del procés d'inscripció).
4.3. No seran admeses i, conseqüentment, quedaran excloses del procés selectiu aquelles persones que, havent abonat els drets d'examen no hagen registrat la sol·licitud electrònicament, sense perjudici del que s'indica en l'apartat següent.
Quan, per motius tècnics no imputables a les persones interessades a participar en el present procediment selectiu i havent abonat els drets d'examen corresponents de manera telemàtica, no fora possible completar el procés de registre de la sol·licitud de manera electrònica i, conseqüentment, no figuren en la relació provisional de persones admeses i excloses a la realització de les proves, aquelles hauran d'esmenar la seua sol·licitud en la forma prevista en la base 6.3 d'aquesta convocatòria.
4.4. Les persones aspirants amb diversitat funcional que, requerisquen mesures d'adaptació per a la realització de l'exercici, en l'emplenament de la seua sol·licitud hauran d'observar les següents prescripcions:
4.4.1. Indicar en la sol·licitud, el tipus de diversitat funcional que posseeixen assenyalant el que procedisca en cada cas, segons fora: (F) Física, (P) Psíquica, (S) Sensorial.
4.4.2. Concretar, el tipus de mesures que necessiten, fent constar en l'apartat corresponent de la sol·licitud les que necessita, d'entre les que figuren en aquella i que són les següents:
a) Eliminació de barreres arquitectòniques i taula adaptada a la cadira de rodes.
b) Ampliació del temps de duració de la prova. Per a l'aplicació d'aquesta mesura, les persones aspirants hauran d'acompanyar obligatòriament, certificat expedit per l'òrgan oficial competent que especifique: el diagnòstic i el temps d'ampliació que precisa, expressat en nombre de minuts.
c) Augment de la grandària dels caràcters del qüestionari, per dificultat de visió.
d) Necessitat d'intèrpret, a causa de diversitat funcional auditiva.
e) Sistema braille d'escriptura, o ajuda d'una persona per invidència.
f) Unes altres, especificant-les en la casella corresponent.
5. Drets d'examen.
5.1. Els drets d'examen seran de 30,00 euros.
5.2. En cap cas, el pagament dels drets d'examen eximirà del tràmit de registre electrònic de la sol·licitud.
La falta de justificació de l'abonament dels drets d'examen o de la presentació dins del termini i en la forma escaient en el registre electrònic corresponent de la sol·licitud, determinarà l'exclusió de la persona aspirant.
5.3. Exempcions. Estan exemptes del pagament dels drets d'examen:
5.3.1. Les persones que acrediten un grau de diversitat funcional igual o superior al 33 %. serà d'aplicació automàtica en realitzar la presentació i registre electrònic de la sol·licitud i assenyalar l'apartat de «Exempcions diversitat» de la sol·licitud telemàtica.
5.3.2. Les persones que acrediten formar part d'una família nombrosa de categoria especial o d'una família monoparental de categoria especial. Serà d'aplicació automàtica en realitzar la presentació i registre electrònic de la sol·licitud i assenyalar l'apartat d'exempcions «Família nombrosa especial» de la sol·licitud telemàtica.
5.3.3 Les dones víctimes d'actes de violència sobre la dona que acrediten aquesta condició mitjançant qualsevol dels mitjans de prova previstos en els articles 9.1 i 9.2 de la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, així com, els qui acrediten trobar-se en situació d'exclusió social mitjançant el corresponent document expedit per l'òrgan competent en matèria de benestar social de l'ajuntament de residència. Serà d'aplicació automàtica en realitzar la presentació i registre electrònic de la sol·licitud i assenyalar l'apartat «Altres» de la sol·licitud telemàtica.
5.4. Bonificacions:
Les persones que acrediten formar part d'una família nombrosa de categoria general o d'una família monoparental de categoria general, gaudiran d'una bonificació del 50 % de la quota íntegra, per al que, hauran d'assenyalar l'apartat de «Bonificacions» de la sol·licitud telemàtica i s'aplicarà en realitzar el pagament, la presentació i registre electrònic de la sol·licitud.
5.5. Juntament amb la presentació de la sol·licitud haurà de presentar-se la documentació acreditativa de les exempcions o bonificacions aplicades.
5.6. Procedirà la devolució dels drets d'examen únicament en els supòsits i procediments contemplats en l'article 1.2-6 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes.
6. Admissió de les persones aspirants
6.1. Les persones aspirants queden vinculades a les dades que hagen fet constar en les seues sol·licituds, podent únicament demandar la seua modificació mitjançant escrit motivat.
6.2. Acabat el termini de presentació de sol·licituds, prèvia verificació que s'ha realitzat el pagament dels drets d'examen, l'òrgan convocant dictarà resolució, que es publicarà en el portal, que contindrà la relació provisional de persones admeses i excloses a la realització de les proves.
6.3. Les persones aspirants podran, en el cas d'error o exclusió, esmenar els defectes en què hagen incorregut en la seua sol·licitud, o realitzar les al·legacions que tinguen per convenient en el termini de 15 dies naturals comptats a partir del següent al de la publicació de la relació provisional de persones admeses i excloses, d'acord amb el que s'estableix en l'article 68 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
6.4. En tot cas, a fi d'evitar errors i, en el supòsit de produir-se, possibilitar la seua esmena dins del termini i en la forma escaient, les persones aspirants comprovaran no sols que no figuren recollides en la relació provisional de persones excloses sinó, a més, que les seues dades personals consten correctament en les pertinents relacions de persones admeses.
6.5. Transcorregut el termini anterior, vistes les al·legacions i esmenats els defectes, si procedira, es dictarà resolució per l'òrgan convocant elevant a definitiva la llista de persones admeses i excloses a la realització de les proves que es publicarà en el portal.
6.6. En la resolució mitjançant la qual es faça pública la llista definitiva de persones admeses a la realització de les proves s'establirà, amb almenys 20 dies naturals d'antelació, la data i l'hora de començament de les proves.
6.7. Les proves es realitzaran a València.
7. Proves selectives
7.1. El procediment de selecció serà el de concurs oposició, i constarà d'una fase d'oposició, de caràcter obligatori i eliminatori, i d'una fase de concurs, de caràcter obligatori.
7.2. Desenvolupament de la fase d'oposició.
L'oposició constarà de dos exercicis obligatoris i eliminatoris, que es realitzaran el mateix dia.
7.2.1. Primer exercici
Consistirà a contestar per escrit a un qüestionari tipus test de 90 preguntes, sobre matèries comunes recollides en l'annex II (part general), amb quatre respostes alternatives de les que només una d'elles serà la correcta.
El temps de realització de l'examen serà determinat prèviament per l'òrgan tècnic de selecció i en cap cas serà inferior a un minut per pregunta.
7.2.2. Segon exercici.
Constarà de dues parts, que es realitzaran en una mateixa sessió, sense que per a la seua resolució les persones aspirants puguen utilitzar textos legislatius o material de consulta de cap mena:
a) Primera part. Consistirà a contestar per escrit a 10 preguntes teoricopràctiques de resposta breu sobre el temari específic de l'annex II (part especial). Es realitzaran preguntes de tots els blocs en els quals s'ha dividit la part especial del temari. El temps de realització serà determinat prèviament per l'OTS i, en cap cas, serà inferior a 1 hora.
b) Segona part. Consistirà a resoldre per escrit un supòsit pràctic referit a les matèries contingudes en la totalitat del temari de l'annex II. El temps de realització serà determinat prèviament per l'OTS i, en cap cas, serà inferior a 1 hora i 30 minuts.
7.3. Qualificació dels exercicis.
La puntuació màxima a obtindre en la fase d'oposició serà de 60 punts, que es distribuirà de la següent manera:
7.3.1. Primer exercici: La qualificació del primer exercici serà de 0 a 20 punts, i serà necessari obtindre per a superar-lo un mínim de 10 punts.
El nivell de coneixements mínims exigits per a aconseguir els 10 punts en l'exercici serà contestar el 50 % de respostes correctes netes.
Les contestacions errònies es valoraran negativament amb una penalització equivalent a un terç del valor de cada contestació correcta i les contestacions en blanc ni puntuen ni penalitzen.
La fórmula de correcció serà: Respostes correctes netes = núm. d'encerts (núm. d'errors/3).
Establides les respostes correctes netes es convertiran en puntuacions finals mitjançant una distribució proporcional.
En cas de no superar aquest exercici no es procedirà a la correcció del segon exercici.
7.3.2. Segon exercici: l'exercici es qualificarà de 0 a 40 punts dels quals 20 punts correspondran a les preguntes teoricopràctiques i 20 punts al cas pràctic, sent necessari obtindre per a superar-lo un mínim de 10 punts en les preguntes teoricopràctiques i un mínim de 10 punts en la resolució del cas pràctic.
7.3.3. En cas de no superar la puntuació mínima de 10 punts en la primera part de l'exercici (preguntes teoricopràctiques) no es procedirà a la correcció de la segona part (supòsit pràctic)
7.4. Qualificació final de la fase d'oposició.
Per a superar la fase d'oposició serà necessari obtindre un mínim de 30 punts, puntuació que vindrà determinada per la suma de les puntuacions parcials obtingudes en els exercicis citats.
7.5. Fase de concurs.
7.5.1. Només podran participar en la fase de concurs les persones admeses que hagen superat la fase d'oposició.
7.5.2. Els mèrits al·legats per les persones participants hauran d'haver sigut obtinguts o computats fins a la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds.
7.5.3. La puntuació màxima en la fase de concurs serà de 40 punts que es distribuiran d'acord amb el barem que figura en l'annex III en compliment de l'apartat nové de la Resolució de 15 de maig de 2018, del conseller d'Hisenda i Model Econòmic, per la qual es dicten instruccions i es disposa la publicació del II Acord de la Comissió de Diàleg Social del Sector Públic Instrumental de la Generalitat en matèria de criteris generals d'aplicació a les ofertes d'ocupació pública i les seues convocatòries en el sector públic instrumental de la Generalitat.
7.6. Puntuació final del concurs oposició.
La puntuació final del concurs oposició s'obtindrà sumant la puntuació obtinguda en totes dues fases.
A continuació, es configuraran una llista, ordenada per puntuació de major a menor que s'interromprà quan el número de persones incloses en ella coincidisca amb el nombre de llocs convocats per cadascun dels processos selectius. Aquesta constituirà la llista definitiva de persones aprovades.
Els casos d'empat que es produïsquen es dirimiran de la següent manera: s'atendrà, en primer lloc, a la major puntuació obtinguda en la fase d'oposició i, si persistira l'empat aquest es dirimirà per la major puntuació obtinguda en els diferents apartats del barem del concurs, pel mateix ordre en el qual figuren relacionats.
En cas de persistir l'empat s'atendrà, en tercer lloc, en favor de la persona amb diversitat funcional acreditada i si l'empat es produeix entre aquestes persones es triarà a qui tinga acreditat un major percentatge de discapacitat; en quart lloc, si l'empat fora entre persones de diferent sexe, es dirimirà a favor del sexe infrarepresentat dins de la plantilla de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües en la data de publicació de la present resolució.
Si encara persistira l'empat, aquest es dirimirà finalment per ordre alfabètic del primer cognom de les persones aspirants empatades, iniciant-se el citat ordre per la lletra Q conforme el resultat del sorteig celebrat el dia 19 d'octubre de 2022 (DOGV 9454, 21.10.2022).
8. Desenvolupament de les proves selectives
8.1. Les proves selectives no es realitzaran fins que hagen transcorregut un mínim de 3 mesos a comptar des de la data de la publicació de la present convocatòria, i es realitzaran a València, en el lloc, data i hora que s'establisca en la resolució per la qual s'aprove i publique, en el portal, la llista definitiva de persones admeses a la realització de les proves, havent de mediar un termini no inferior a 20 dies naturals des de la publicació i la data de realització de la prova.
8.2. Les persones admeses seran convocades per a la realització de les proves selectives en crida única. Perdran el dret quan es personen en els llocs de celebració una vegada iniciades les proves o per la inassistència a aquestes, encara que es dega a causes justificades.
No obstant això, en el supòsit de concórrer causa de força major, l'OTS podrà apreciar les circumstàncies al·legades i admetre la persona aspirant, sempre que es posen de manifest amb la deguda antelació, no haja finalitzat l'exercici corresponent i, aquesta admissió, no menyscabe el principi d'igualtat.
Especialment, si alguna de les persones aspirants no poguera completar el procés selectiu a causa de embaràs de risc o part, degudament acreditat, la seua situació quedarà condicionada a la finalització d'aquest i a la superació de la fase que haja quedat ajornada, i no podrà demorar-se aquesta de manera que es menyscabe el dret de la resta de les persones aspirants a una resolució del procés ajustada a temps raonables, la qual cosa haurà de ser valorat per l'OTS i, en tot cas, la realització d'aquesta tindrà lloc abans de la publicació de la llista d'aspirants que han superat el procés selectiu.
Idèntica previsió resulta d'aplicació a les víctimes de violència de gènere quan acrediten degudament que no poden assistir per motius de seguretat.
8.3. Les persones aspirants hauran d'observar en tot moment les instruccions dels membres de l'OTS o del personal ajudant o assessor durant la celebració de les proves, amb vista a l'adequat desenvolupament d'aquestes. Qualsevol alteració en el normal desenvolupament de les proves per part d'una persona aspirant, quedarà reflectida en l'acta corresponent, podent continuar aquesta persona aspirant el desenvolupament de l'exercici amb caràcter condicional fins que resolga l'OTS sobre l'incident.
Abans de l'inici de cada exercici i sempre que s'estime convenient durant el desenvolupament d'aquest, els membres de l'OTS, el personal ajudant o assessor comprovaran la identitat de les persones admeses mitjançant la presentació del DNI, NIE, del passaport o del permís de conduir emés a Espanya, sense que per a aquest efecte siguen vàlides les fotocòpies compulsades d'aquests documents, així com, en el seu cas, de l'exemplar per a la persona interessada de la sol·licitud d'admissió a les proves.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 8.1. 8.2. 8.3. 8.4. Els dos exercicis de la fase d'oposició, previstos en la base anterior, es realitzaran el mateix dia.
8.5. En totes les proves, l'òrgan tècnic de selecció prendrà les mesures que siguen necessàries per a garantir l'anonimat en la valoració d'aquestes, sent anul·lats tots aquells exercicis en els quals es continguera alguna marca que poguera identificar la seua autoria.
8.6. L'OTS podrà requerir l'acreditació dels requisits exigits en qualsevol moment del procés selectiu. Si els requisits en qüestió no foren acreditats en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació del requeriment, l'OTS realitzarà proposta d'exclusió d'aquest, indicant les inexactituds o falsedats formulades per la persona aspirant a l'òrgan convocant, qui, prèvia les verificacions oportunes, dictarà resolució motivada excloent a la persona admesa del concurs oposició.
9. Llistes de persones aprovades i relació definitiva
9.1. En finalitzar els exercicis de la fase d'oposició l'òrgan tècnic de selecció publicarà en el portal, la relació de persones que han superat la prova amb expressió del seu nom, cognoms, tres últims números del document nacional d'identitat i la puntuació obtinguda. S'entendrà que han superat la prova únicament aquelles persones aspirants que hagen obtingut la puntuació mínima exigida per a superar els exercicis.
Les persones aspirants disposaran d'un termini de 5 dies naturals, a partir de l'endemà de la publicació de les llistes d'aprovats de la prova, per a la presentació d'al·legacions a través del portal.
Transcorregut el termini anterior, i vistes les al·legacions, l'òrgan tècnic de selecció publicarà la llista definitiva de persones que han superat la fase d'oposició, en el portal.
9.2. Per a les persones incloses en les llistes que hagen superat la fase d'oposició, es comprovaran els mèrits aportats durant la inscripció i, en cas de comprovar-se alguna deficiència, es concederá un termini de 7 dies naturals, a partir de la comunicació de la deficiència detectada perquè presenten documentació que esmene aquests mèrits presentats i previstos en l'annex III,.
Només es valoraran els mèrits aportats durant el procés d'inscripció.
9.3. Una vegada baremats els mèrits dels aspirants que van aprovar la fase d'oposició, l'OTS publicarà en el portal les llistes provisionals de persones aspirants amb la puntuació obtinguda en la fase de concurs, desglossada en els diferents apartats del barem, concedint-los un termini de set dies naturals, a partir de l'endemà de la publicació, perquè formulen les reclamacions que estimen pertinents en relació amb la baremació.
9.4. Resoltes les possibles reclamacions, l'OTS, mitjançant anunci, publicarà en el portal, les llistes definitives amb la puntuació obtinguda en la fase de concurs, desglossada en els diferents apartats del barem, servint aquesta publicació de notificació a les persones interessades, així com la relació definitiva de persones aprovades per procés selectiu per la seua ordre de puntuació total.
9.5. En cap cas l'OTS podrà declarar que han aprovat el procés selectiu un número superior al de llocs de treball convocats.
10. Relació definitiva i presentació de documents
10.1. L'OTS elevarà a l'òrgan convocant, per a la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, la relació definitiva de persones aprovades per ordre de puntuació total, perquè en el termini de 20 dies hàbils comptats des del següent al de la publicació, aporten a l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües, els següents documents:
a) Declaració jurada de no haver sigut separat o separada, o haver-se revocat el seu nomenament com a empleat públic, amb caràcter ferm mitjançant procediment disciplinari de cap administració pública o òrgan constitucional o estatutari, ni trobar-se inhabilitat per sentència ferma per a l'exercici de qualssevol funcions públiques o d'aquelles propis del cos, agrupació professional o escala objecte de la convocatòria.
b) Certificat mèdic acreditatiu de posseir la capacitat física i psíquica necessària per a l'acompliment de les funcions dels llocs de treball oferits.
c) Els qui superen les proves selectives, acreditaran els seus coneixements de valencià mitjançant la presentació dels certificats, diplomes o títols que hagen sigut homologats per la Generalitat, o mitjançant la realització d'un exercici específic a aquest efecte. El personal que no puga acreditar aquests coneixements haurà de realitzar els cursos de perfeccionament que l'EPSAR organitze a aquest efecte.
Segons el preceptuat en l'article 20 del Decret 3/2017, de 13 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de selecció, provisió de llocs de treball i mobilitat del personal de la funció pública valenciana, els qui superen les proves selectives, acreditaran els seus coneixements de valencià en el corresponent Grau Mitjà o C1, mitjançant certificat expedit o homologat per Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
Les persones aspirants la nacionalitat de les quals no siga l'espanyola han de declarar, igualment, no estar sotmesos a sanció disciplinària o condemna penal que impedisca, en el seu estat, l'accés a l'ocupació pública.
10.2. Les persones aspirants seleccionades que dins del termini indicat i excepte casos de força major, no presentaren la documentació acreditativa o de la mateixa es deduïra que manquen d'algun dels requisits exigits, no podran ser nomenades personal de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües, sense perjudici de la responsabilitat en què pogueren haver incorregut per falsedat en les seues sol·licituds de participació.
11. Formalització del contracte com a personal laboral fix
11.1. A la vista de l'exposat en l'apartat anterior, l'òrgan convocant resoldrà l'adjudicació per a l'acompliment dels llocs de treball, a les persones que hagueren obtingut la major puntuació el concurs oposició. Aquesta resolució es publicarà en el DOGV.
11.2. Formalitzat el contracte laboral indefinit, una còpia del mateix s'entregarà a la persona treballadora en un termini màxim de 15 dies des que es va iniciar l'activitat.
12. Òrgan tècnic de selecció
12.1. D'acord amb l'apartat II.11 de la Resolució de 27 d'abril de 2022, del conseller d'Hisenda i Model Econòmic, per la qual es dicten instruccions i es disposa la publicació del VI Acord de la Comissió de Diàleg Social del Sector Públic Instrumental de la Generalitat, relatiu a criteris generals d'aplicació a les ofertes d'ocupació pública i les seues convocatòries, a les borses d'ocupació temporal, així com als processos d'estabilització derivats de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública, en el sector públic instrumental de la Generalitat, l'òrgan tècnic de selecció de la present convocatòria, designat per resolució de la persona titular la sotssecretaria de la conselleria o departament d'adscripció de l'EPSAR, estarà integrat per:
Presidència: una persona funcionària de carrera o personal laboral fix de la Generalitat, el seu sector públic instrumental o d'altres administracions públiques que ocupen places els requisits de formació de les quals i funcions assignades siguen equivalents o similars al de l'objecte de la present convocatòria.
Dos vocals: que hauran de ser persones funcionàries de carrera o personal laboral fix de la Generalitat, el seu sector públic instrumental o d'altres administracions públiques que ocupen places els requisits de formació de les quals i funcions assignades siguen equivalents o similars al de l'objecte de la present convocatòria.
Secretaria: una persona funcionària de carrera o personal laboral fix la titulació del qual siga igual o superior a la de la categoria laboral objecte de la present convocatòria.
11. 12. 12.1. 1.1. 12.2. Aquesta resolució serà publicada amb una antelació mínima d'un mes a la data de començament de les proves, en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, una vegada hagen sigut publicades les llistes provisionals de persones admeses i excloses.
12.3. El seu funcionament se subjectarà al que s'estableix en l'apartat dotzé del citat II Acord de la Comissió de Diàleg Social del Sector Públic Instrumental de la Generalitat i al que s'estableix en la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.
12.4. Les persones integrants de cada òrgan tècnic de selecció, així com el personal assessor, hauran d'abstindre's i podran ser recusades per les persones interessades quan concórreguen en ells circumstàncies de les previstes en els articles 23 i 24 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic. Així mateix, hauran d'abstindre's aquells membres que hagueren fet tasques de preparació de persones aspirants en els cinc anys anteriors a la publicació d'aquesta convocatòria.
12.5. A l'efecte de comunicacions i de qualssevol altres incidències l'OTS tindrà la seua seu en la de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües (Avinguda Corts Valencianes, 58 3a, 46015 de València)
12.6. L'OTS, a l'efecte de gratificacions i indemnitzacions, es regirà pel que es disposa en el Decret 95/2014, de 13 de juny, del Consell, pel qual es modifica el Decret 24/1997, d'11 de febrer i el Decret 175/2006, de 24 de novembre (DOGV 7229, 19.06.2014).
13. Publicitat
Totes les resolucions que es dicten per l'òrgan competent, així com els acords i/o notes informatives emesos per l'OTS es publicaran en el portal, així como en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, quan siga preceptiu.
14. Borsa
14.1. Finalitzat el procés selectiu, es constituirà una borsa d'ocupació temporal, per a cobrir les necessitats de contractació temporal per al personal de la categoria convocada, amb el següent ordre de prelació: en primer lloc, amb els candidats/tes que hagen superat el segon exercici de la fase d'oposició per ordre de puntuació, inclosa l'obtinguda en la fase de concurs; a continuació, amb els candidats/tes que hagen superat el primer exercici de la fase d'oposició per ordre de puntuació.
14.2. Aquesta borsa substituirà qualsevol borsa anterior de la mateixa categoria.
14.3. El règim de constitució i funcionament d'aquesta borsa s'ajustarà al que disposa la Resolució de 27 d'abril de 2022, del conseller d'Hisenda i Model Econòmic, per la qual es dicten instruccions i es disposa la publicació del VI Acord de la Comissió de Diàleg Social del Sector Públic Instrumental de la Generalitat, relatiu a criteris generals d'aplicació a les ofertes d'ocupació pública i les seues convocatòries, a les borses d'ocupació temporal, així com als processos d'estabilització derivats de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública, en el sector públic instrumental de la Generalitat.
15. Recursos
15.1. La present resolució posa fi a la via administrativa. Conforme als articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, els interessats poden interposar recurs de reposició, amb caràcter potestatiu, davant l'òrgan que ha dictat aquesta resolució, en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà de la seua publicació.
15.2. Alternativament, si no es recorre en reposició, i d'acord amb els articles 8, 14.2 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, pot interposar-se recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de la ciutat de València, en el termini de dos mesos a comptar del següent al de la publicació de la present resolució.
València, 7 de març de 2023. El gerent de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües: Juan Ángel Conca Pardo.
ANNEX I
Núm. lloc: 67.
Denominació del lloc: auditor/a intern/a.
Grup professional: A1.
Retribucions complementàries: 26E047.
Adscripció orgànica: Consell d'Administració..
Requisits: Llicenciat o títol universitari oficial de grau més títol oficial de màster universitari. Tindre la condició d'auditor de comptes d'acord amb la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d'auditoria de comptes i normativa de desenvolupament
Funcions: Les establides en l'art. 9 del Decret llei 1/2011, de 30 de setembre, del Consell, de mesures urgents de règim econòmic-financer del sector públic empresarial i fundacional
Tipus de contracte: laboral indefinit
Localitat: València
ANNEX II
Temari part general
Dret constitucional.
Tema 1. La Constitució Espanyola de 1978: Títol Preliminar; Títol Primer, Dels Drets i Deures Fonamentals.
Tema 2. La Constitució Espanyola de 1978: Títol II, La Corona; Títol III, De les Corts Generals: Capítol I: De les cambres i Capítol II: De l'elaboració de les lleis; Títol X, De la reforma constitucional.
Tema 3. La Constitució Espanyola de 1978: Títol IV, Del Govern i l'Administració; Títol V, De les relacions entre el Govern i les Corts Generals
Tema 4. La Constitució Espanyola de 1978: Títol VI, el Poder judicial; Títol IX, Del Tribunal Constitucional.
Tema 5. La Constitució Espanyola de 1978: Títol VIII, De l'organització territorial de l'Estat.
Dret autonòmic.
Tema 1. L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
Tema 2. La 1/1987, de 31 de març, Electoral Valenciana: Títol I, Dret de sufragi; Títol II, Sistema electoral; Títol III, Convocatòria d'eleccions
Tema 3. La Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell: Títol I, El President de la Generalitat ; Títol II, Del Consell: Capítol I: composició; Capítol II: les atribucions; Capítol III: del funcionament; Capítol VI: La iniciativa legislativa, els Decrets Legislatius i la potestat reglamentària del Consell; Títol III, Relacions entre el Consell i Les Corts.
Tema 4. La Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell: Títol II, Del Consell: Capítol IV: De la conselleria i dels Consellers, Capítol V: Estatut Personal dels Consellers; Títol IV, De l'Administració Pública de la Generalitat ; Títol V, De la responsabilitat dels membres del Consell i de l'Administració Pública de la Generalitat.
Tema 5. Institucions de la Generalitat i la seua llei reguladora: el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Consell Jurídic Consultiu, el Consell Valencià de Cultura , l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i el Comité Econòmic i Social.
Tema 6. La Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Hisenda Pública, del Sector Instrumental i de Subvencions: Títol I: De l'àmbit d'aplicació i organització del sector públic de la Generalitat: Capítol I: Àmbit d'aplicació i organització del sector públic; Títol II, Dels pressupostos de la Generalitat: Capítol III: Contingut, elaboració i estructura; Títol IX, Sector públic instrumental de la Generalitat.
La Unió Europea.
Tema 1. Característiques de l'Ordenament Jurídic de la Unió Europea. Fonts del dret de la Unió Europea. Tractats constitutius. Actes jurídics de la Unió. Els reglaments. Les directives.
Tema 2. Les institucions de la Unió Europea: El Parlament Europeu. El Consell Europeu. El Consell. La Comissió Europea. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El Banc Central Europeu. El Tribunal de Comptes.
Dret administratiu.
Tema 1. La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques: Títol preliminar, Disposicions generals; Títol I, Dels interessats en el procediment; Títol II, De l'activitat de les administracions públiques.
Tema 2. La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques: Títol III, Dels actes administratius; Títol IV, De les disposicions sobre el procediment administratiu comú, Títol VI, De la iniciativa legislativa i la potestat per a dictar reglaments i altres disposicions.
Tema 3. La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques: Títol V, De la revisió dels actes en via administrativa.
Tema 4. La Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic: Títol preliminar, Capítol I: Disposicions generals; Capítol II: Els òrgans de les administracions públiques. Títol III, Relacions interadministratives.
Tema 5. La Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic: Títol preliminar, Capítol III: Principis de la potestat sancionadora. La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques: Procediment per a l'exercici de la potestat sancionadora.
Tema 6. La Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic: Títol preliminar, Capítol IV: De la responsabilitat patrimonial de l'Administració Pública. La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques: Procediment de la responsabilitat patrimonial i responsabilitat de les autoritats i del personal al seu servei.
Tema 7. La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic: Títol preliminar, Capítol I: Disposicions generals: objecte i àmbit d'aplicació; Capítol II: Contractes del sector públic, Secció 1a Delimitació de tipus contractuals; Llibre primer, Configuració general de la contractació del sector públic i elements estructurals dels contractes: Títol III, Objecte, pressupost base de licitació, valor estimat, preu del contracte i la seua revisió; Llibre segon, Dels contractes de les Administracions Públiques: Títol I: Capítol I: Secció 1a, De la preparació dels contractes de les Administracions Públiques.
Tema 8. La Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions i el Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el reglament de la Llei general de subvencions.
Funció pública.
Tema 1. El Text Refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.
Tema 2. La Llei d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.
Tema 3. La Llei 4/2021, de 16 d'abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana.
Entitat de Sanejament d'Aigües.
Tema 1. Llei 2/1992, de 26 de març, del Govern Valencià, de sanejament de les aigües residuals de la Comunitat Valenciana.
Tema 2. Decret 170/1992, de 16 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual aprova l'Estatut de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana.
Tema 3. Decret 9/1993, de 25 de gener, del Govern Valencià, pel qual aprova el Reglament sobre Finançament de l'Explotació de les Instal·lacions de Sanejament i Depuració
Tema 4. Decret 266/1994, de 30 de desembre, del Govern valencià, pel qual s'aprova el Reglament sobre el Règim Economicofinancer i Tributari del Cànon de sanejament.
Temes transversals.
Tema 1. La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes: Títol preliminar, Objecte de la Llei; Títol I, El principi d'igualtat i la tutela contra la discriminació; Títol II, Polítiques públiques per a la igualtat. La Llei 9/2003, de 2 d'abril, de la Generalitat, per a la igualtat de dones i homes.
Tema 2. La Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere: Títol preliminar; Títol I, mesures de sensibilització, prevenció i detecció; Títol II, Drets de les dones víctimes de violència de gènere.
Tema 3. Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, accés a la informació pública i bon govern: Títol preliminar; Títol I, Transparència de l'activitat pública. Llei 2/2015, de 2 d'abril, de la Generalitat, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana.
Tema 4. Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals. Principis i drets de les persones. Responsable i encarregat del tractament. Delegat de protecció de dades. Garantia dels drets digitals en matèria de protecció de dades
Temari part especial
Contractació, patrimoni, societat de la informació, factura electrònica.
Tema 1. Contractació del sector públic (I). Òrgans competents en matèria de contractació. El contractista: capacitat, solvència i prohibicions per a contractar. Garanties. Negocis i contractes exclosos. L'expedient de contractació i la seua tramitació. L'adjudicació del contracte: procediments i criteris d'adjudicació. La plataforma de contractació i el perfil de contractant en la Comunitat Valenciana.
Tema 2. Contractació del sector públic (II). Efectes, execució, modificació i extinció dels contractes del sector públic. Especialitats per a contractes d'obres, de concessió d'obres, de concessió de serveis, de subministrament i de serveis. La racionalització tècnica de la contractació. La contractació privada de l'Administració.
Tema 3. Legislació sobre societat de la informació i signatura electrònica. Autoritats de certificació. Certificats de signatura electrònica. El DNI electrònic.
Tema 4. La factura electrònica i els registres comptables de factures en la Llei 25/2013. El Registre de Factures de la Generalitat.
Tema 5. Llei 14/2003, de 10 d'abril, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana. Concepte i classificació dels béns i drets. L'inventari general de béns i drets. Béns de domini públic: caràcters, ús i aprofitament; afectació i desafectació. Béns de domini privat: caràcters, adquisició, disponibilitat i ús.
Subvencions, convenis, bases reguladores.
Tema 1. El títol X, «Subvencions», de la Llei 1/2015, de la Generalitat: àmbit d'aplicació de la norma, competències dels òrgans de la Generalitat, tipus de procediments de concessió.
Tema 2. Regulació dels convenis que subscriga la Generalitat Valenciana i el seu registre. (decret 176/2014, de 10 d'octubre, del Consell).
Tema 3. Normativa de la Generalitat Valenciana sobre reintegrament de transferències corrents i de capital (decret 204/1990, de 26 de desembre, del Consell). Procediment de notificació i comunicació a la Comissió Europea de projectes de la Generalitat dirigits a establir, concedir, o modificar ajudes públiques (decret 128/2017, de 29 de setembre, del Consell).
Òrgans de control.
Tema 1. El control intern de la gestió economicofinancera en la Generalitat: competències. Objectius del control. Principis d'actuació i prerrogatives. Deures i facultats del personal controlador. La funció interventora: definició, àmbit d'aplicació, modalitats, omissió de la fiscalització.
Tema 2. El control extern de l'activitat financera: concepte, classes i competències. Els òrgans institucionals de control extern a nivell autonòmic, estatal i europeu. El Tribunal de Comptes: organització i funcions. La coordinació dels òrgans autonòmics de control extern amb el Tribunal de Comptes. Organitzacions internacionals d'entitats fiscalitzadores: INTOSAI, EUROSAI i EURORAI.
Tema 3. La Sindicatura de Comptes: organització i funcionament. Competències, funcions, composició i atribucions. Membres de la Sindicatura i personal al seu servei. Informes anuals. Informes especials. Relacions entre la Sindicatura de Comptes i Les Corts.
Pressupostos.
Tema 1. Els pressupostos de la Generalitat: principis i regles de programació i de gestió pressupostària, objectiu d'estabilitat, contingut, elaboració i estructura.
Tema 2. Els crèdits pressupostaris. Compromisos de despesa de caràcter pluriennal. Despeses de tramitació anticipada. Modificacions de crèdits.
Tema 3. Gestió pressupostària (I). Tractament comptable de les operacions derivades del pressupost de despeses. Pressupost de despeses corrent: operacions de gestió dels crèdits, operacions d'execució pressupostària i operacions de tancament del pressupost. Operacions de pressupostos tancats i exercicis posteriors. Bestretes de tresoreria.
Tema 4. Gestió pressupostària (II). Tractament comptable de les operacions derivades del pressupost d'ingressos. Pressupost d'ingressos corrent: operacions de gestió de les previsions, operacions d'execució pressupostària i operacions de regularització i tancament. Operacions de pressupostos tancats i exercicis posteriors.
Tema 5. Estat de liquidació del pressupost: liquidació del pressupost de despeses, liquidació del pressupost d'ingressos, resultat pressupostari. Memòria PGCP: contingut. Especial referència a la informació pressupostària: despeses amb finançament afectat i romanent de tresoreria.
Comptabilitat publica.
Tema 1. Comptabilitat del sector públic de la Generalitat. Normes generals, competències en matèria comptable, informació comptable i rendició de comptes.
Tema 2. El Pla General de Comptabilitat Pública aprovat segons Ordre EHA/1037/2010 i normes de desenvolupament (PGCP): característiques, estructura i contingut. El marc conceptual de la comptabilitat pública en el PGCP: imatge fidel dels comptes anuals, requisits de la informació a incloure en els comptes anuals.
Tema 3. Principis comptables en el PGCP, elements dels comptes anuals, criteris de registre o reconeixement comptable dels elements dels comptes anuals i criteris de valoració.
Tema 4. Operacions de fi d'exercici en el PGCP. Normes d'elaboració dels comptes anuals. Balanç. Compte de resultat econòmic patrimonial. Estat de canvis en el patrimoni net. Estat de fluxos d'efectiu.
Tema 5. Tractament comptable de l'immobilitzat material en el PGCP: valoració inicial, desemborsaments posteriors, valoració posterior, amortització, deterioració de valor i baixa. Casos particulars d'immobilitzat material: infraestructures i patrimoni històric. Immobilitzat intangible. Inversions immobiliàries.
Tema 6. Tractament comptable dels actius financers en el PGCP: concepte i classificació, reconeixement i valoració, crèdits i partides a cobrar, inversions mantingudes al venciment, actius financers a valor raonable amb canvis en resultats, inversions en el patrimoni d'entitats del grup, multigrup i associades, reclassificacions entre les diferents categories d'actius financers, dividends i interessos rebuts d'actius financers.
Tema 7. Tractament comptable dels passius financers en el PGCP: concepte, classificació i reconeixement, passius financers al cost amortitzat, passius financers a valor raonable amb canvis en resultats.
Auditoria pública.
Tema 1. Objectius globals de l'auditor públic i realització de la auditoria de conformitat amb les Normes Internacionals d'Auditoria adaptades per a la seua aplicació al sector públic espanyol. La NIA-ES-SP 1200.
Tema 2. Consideracions de les disposicions legals i reglamentàries en l'auditoria d'estats financers. La NIA-ES-SP 1250.
Tema 3. Instruccions per a l'exercici de l'auditoria pública (resolució de 30 de juliol de 2015, de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, IGAE.
Tema 4. Aplicació del marc integrat de control intern (Committee of Sponsoring Organizations of the Treadway, CUS) en el sector públic espanyol (Institut d'Auditors Interns d'Espanya).
Tema 5. Planificació i avaluació del control intern (Oficina Nacional d'Auditoria de la IGAE, ONA, nota tècnica 3/2016,).
Tema 6. Codi d'ètica per a l'auditoria pública (Resolució de 25 d'octubre de 2019, de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, per la qual s'aprova l'adaptació de les Normes d'Auditoria del Sector Públic a les Normes Internacionals d'Auditoria).
Regulació de l'exercici de l'auditoria pública i el control financer.
Tema 1. Instruccions en relació amb l'exercici del control financer permanent i els informes dels controls financers específics acordats pel Consell (Resolució del 16 de gener de 2020, de la Intervenció General de la Generalitat Valenciana): disposicions generals (secció primera) i del pla anual de control financer permanent (secció segona).
Tema 2. Extrems addicionals a comprovar per la Intervenció General de la Generalitat Valenciana en l'exercici de la fiscalització de la despesa (Acord de 24 d'agost de 2012, del Consell).
Tema 3. Instruccions de la Intervenció General de la Generalitat Valenciana en relació amb l'exercici de les actuacions d'auditoria en col·laboració amb signatures d'auditoria (Pla anual d'auditoria vigent): memòria de planificació i models d'informes d'auditoria.
Tema 4. Norma d'actuació dels auditors de comptes en la realització dels treballs de revisió de comptes justificatius de subvencions, en l'àmbit del sector públic estatal. (Ordre EHA/1434/2007, de 17 de maig o norma que, en el seu cas, la substituïsca).
Tema 5. El règim de control i la funció d'auditoria interna en el sector públic de la Generalitat Valenciana (Decret llei 1/2011, de 30 de setembre, del Consell, de mesures urgents de règim econòmic financer del sector públic empresarial i fundacional).
Normes de realització dels treballs. (I)
Tema 1. Principis fonamentals de la fiscalització de compliment. La ISSAI-ES 400. Marc, elements, principis, planificació i avaluació.
Tema 2. Principis fonamentals de la fiscalització operativa. La ISSAI-ÉS 300. Marc, elements, principis, planificació, execució i informes.
Tema 3. Tractament en l'auditoria de comptes dels incompliments de la legalitat (ONA d'IGAE, nota tècnica 3/20).
Tema 4. Criteris d'auditoria en la fiscalització de subvencions. Manual de Fiscalització de la Sindicatura de Comptes (MFSC) Secció 4900.
Tema 5. La documentació d'auditoria (NIA-ES-SP 1230).
Tema 6. L'enfocament d'auditoria basat en l'anàlisi dels riscos. La NIA-ES-SP 1315.
Tema 7. El control intern en un entorn informatitzat. GPF-OCEX 5340.
Tema 8. Importància relativa o materialitat en la planificació i execució de l'auditoria. La NIA-ES-SP 1320.
Tema 9. L'evidència d'auditoria. Nota tècnica 2/2016 de l'Oficina Nacional d'Auditoria, per a obtenció d'evidència suficient i adequada.
Tema 10. Procediments analítics. La NIA-ES-SP 1520.
Normes de realització dels treballs. (II)
Tema 1. Auditoria de contractació (1): normativa de contractació i grau d'aplicació, MFSC Secció 4801.
Tema 2. Auditoria de contractació (2): Comprovacions a realitzar, MFSC Secció 4802.
Tema 3. Auditoria de contractació (3): Anàlisi de la regulació dels contractes menors MFSC Secció 4810, i Fraccionament de contractes Secció 4813
Tema 4. Auditoria de contractació (4): Els encàrrecs a entitats que tenen la consideració de mitjans propis. MFSC Secció 4815.
Tema 5. Mostreig d'auditoria. La NIA-ES-SP 1530.
Tema 6. Auditoria de les despeses de personal segons el MFSC Secció 2861.
Tema 7. Les despeses de compres, despeses i proveïdors. Auditoria segons el MFSC Secció 2862.
Tema 8. Auditoria de fets posteriors. La NIA-ES-SP 1560.
Tema 9. Formació d'opinió i emissió de l'informe d'auditoria sobre els estats financers. La NIA-ES-SP 1700R
Tema 10. L'Opinió modificada en l'informe d'auditoria emès per un auditor públic. La NIA-ES-SP 1705R.
Tema 11. Comunicació de les qüestions clau de l'auditoria en l'informe d'auditoria emès per un auditor públic. La NIA-ES-SP 1701.
Tema 12. Comunicació de les deficiències en el control intern als responsables del govern de l'entitat. La NIA-ES-SP 1265.
Tema 13. Responsabilitat de l'auditor en l'auditoria d'estats financers respecte al frau. La NIA-ES-SP 1240.
Tema 14. Ciberseguretat, seguretat de la informació i auditoria. La GPF-OCEX 5311.
ANNEX III
Barem del concurs
En la fase de concurs a què es refereix en el resolc 7.5 de la present convocatòria, la valoració dels mèrits s'efectuarà d'acord amb el següent barem:
a) Experiència professional: màxim 30 punts.
1. Es valorarà l'experiència professional de les persones participants d'acord amb el següent barem:
6.a.1.1. Per treballs realitzats en Entitat Pública de Sanejament d'Aigües, en llocs classificats en el mateix grup professional amb funcions d'auditoria interna, a raó de 0,40 punts per cada mes complet de servei en actiu.
6.a.1.2. Per treballs realitzats en l'administració de la Generalitat Valenciana o en qualssevol altres administracions públiques, entitats, empreses i fundacions del Sector Públic Instrumental de la Generalitat, en llocs classificats en el mateix grup/subgrup de titulació amb funcions auditoria interna, a raó de 0,20 punts per mes complet de serveis en actiu.
6.a.1.3. Per treballs realitzats en societats públiques mercantils i fundacions públiques o en el sector privat, en treballs per compte d'altri, autònoms i professionals, en llocs amb les funcions d'auditoria interna, a raó de 0,15 punts per mes complet de serveis en actiu.
En cap cas es valorarà l'experiència professional obtinguda en l'acompliment de llocs de treball reservat al personal eventual, regulat en l'article 20 de la Llei 4/2021, de 16 d'abril, de la funció pública valenciana.
6.a.1.4. L'experiència professional s'acreditarà sempre mitjançant certificat de vida laboral i certificació oficial de l'òrgan competent de l'Administració Pública o de l'entitat del Sector Públic Instrumental de la Generalitat de què es tracte.
6.a.1.5. La resta dels treballs per compte d'altri, mitjançant el contracte de treball en el qual s'especifique la categoria i la certificació o vida laboral que acredite haver cotitzat a la Seguretat Social durant tot el temps que s'al·legue en el grup de cotització corresponent a la categoria de les places convocades.
6.a.1.6. Per al supòsit de professionals i autònoms, licencia fiscal o IAE on s'acrediten el/s epígraf/s corresponents a la categoria convocada, així com certificació o vida laboral que acredite haver cotitzat a la Seguretat Social durant tot el temps que s'al·legue. Quan siga procedent, i en substitució d'aquests documents, s'aportarà certificació oficial que acredite haver cotitzat en el Règim Especial o la Mutualitat corresponent.
En tot cas la puntuació màxima a aconseguir, per experiència, no podrà superar els 30 punts.
b) Formació: màxim 10 punts.
1. Valencià: màxim 4 punts.
El coneixement del valencià es valorarà fins a un màxim de 4 punts sempre que no constituïsca requisit d'accés al lloc, prèvia acreditació d'estar en possessió del corresponent certificat que ha de ser expedit per la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià o organisme homologat per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, la Comissió Interuniversitària d'Estandardització de Coneixements de Valencià (CIEACOVA) o l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI), conformement a la següent escala:
Nivell A1: 0,50 punts.
Nivell A2 (oral): 0,75 punts.
Nivell B1 (elemental): 1 punt.
Nivell B2: 2 punts.
Nivell C1 (mitjà): 3 punts.
Nivell C2 (superior): 4 punts.
La valoració del coneixement de valencià s'efectuarà puntuant exclusivament el nivell més alt obtingut.
2. Idiomes comunitaris: màxim de 2 punts.
Es valorarà el coneixement de llengües oficials de la Unió Europea que no constituïsquen requisits d'accés al lloc, acreditant-se documentalment mitjançant títols, diplomes i certificats expedits per les escoles oficials d'idiomes, per les Universitats espanyoles que seguisquen el model d'acreditació d'exàmens de l'Associació de Centres de Llengües d'Educació Superior (ACLES), així com tots aquells indicats en l'annex del Decret 61/ 2013, de 17 de maig, del Consell, pel qual s'estableix un sistema de reconeixement de la competència en llengües estrangeres en la Comunitat Valenciana, tenint en compte les seues modificacions posteriors per ordre de la Conselleria competent en matèria d'educació.
El coneixement de cada idioma comunitari es valorarà fins a un màxim de 2 punts, puntuant per curs o la seua equivalència si es tracta de cicles de l'escola oficial d'idiomes, o de nivells o certificats segons el Marc europeu comú de referència (nivell bàsic, nivell intermedi i nivell avançat), conformement a l'escala que es detalla en la taula adjunta al present punt.
La valoració del coneixement de l'idioma comunitari s'efectuarà puntuant exclusivament el nivell més alt obtingut en cadascun dels idiomes comunitaris.
Les equivalències entre els ensenyaments regulats pel Reial decret 967/1988, de 2 de setembre, i les regulades pels Reials decrets 944/2003 i 1629/2006, de 29 de desembre (Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig) i per la disposició final 1a del Decret 138/2014, de 29 d'agost (Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre), són les que es detallen en la taula adjunta al present punt.
3. Titulació acadèmica: màxim 4 punts.
Per la possessió de títols acadèmics oficials iguals o superiors a l'exigit en la convocatòria excloent el necessari per a l'accés, fins a un màxim de 4 punts a raó de:
Títol de màster oficial d'especialització de postgrau (d'almenys 90 crèdits) o segona llicenciatura o grau, 1,5 punts.
Títol de màster oficial d'especialització de postgrau de menys de 90 crèdits, 1 punt.
Grau de Doctor, 2 punts.
En el cas dels màsters oficials d'especialització de postgrau, s'aportarà certificació de la institució que ho haja expedit, en el qual s'indicaran els crèdits totals cursats en aquest. Si s'ha cursat a l'estranger, s'aportarà certificat d'homologació per l'autoritat educativa espanyola.
En cap cas es puntuaran els cursos pertanyents a la carrera universitària, cursos de doctorat, diplomes d'estudis avançats (doctorat), i els de diferents instituts de les universitats quan formen part del pla d'estudis del centre, ni els cursos derivats de processos selectius, promoció interna, plans d'ocupació i adaptació del règim jurídic a la naturalesa dels llocs que s'ocupen.
4. Formació complementària: màxim 4 punts
Es valoraran els cursos de formació i perfeccionament, el contingut del qual estiga relacionat amb les funcions de les places que es convoquen, de duració igual o superior a 15 hores, que hagen sigut cursats per la persona aspirant i que hagen sigut convocats o homologats per qualsevol centre o organisme públic de formació, conformement a la següent escala:
De 100 o més hores: 0,25 punts.
De 75 o més hores: 0,20 punts.
De 50 o més hores: 0,15 punts.
De 25 o més hores: 0,10 punts.
De 15 o més hores, 0,05 punts.
Així mateix, es valoraran els títols propis de les universitats, relacionats amb les funcions de les places que es convoquen, de 60 crèdits o més: 1 punt.
En cap cas es puntuaran els cursos de valencià i d'idiomes, ni els cursos pertanyents a una carrera universitària, cursos de doctorat i els dels diferents instituts de les universitats quan formen part del pla d'estudis del centre, ni els cursos derivats de processos selectius, promoció interna, plans d'ocupació i adaptació del règim jurídic a la naturalesa dels llocs que s'ocupen. | 1 | perfect | {"ca": 0.967304143326093, "en": 0.003494961702405644, "es": 0.007839166435302379, "it": 0.0009798958044127974, "cs": 0.004082899185053323, "de": 0.002809034639316686, "fr": 0.0017801440446832486, "eo": 6.532638696085316e-05, "pt": 0.0034786301056654307, "fi": 0.0001633159674021329, "da": 6.532638696085316e-05, "eb": 0.00037562672502490567, "ja": 0.00013065277392170632, "pl": 0.005373095327530173, "tr": 0.00011432117718149302, "ru": 0.0014535121098789828, "la": 0.0004899479022063987} | dogv4243 |
mc4_ca_20230418_17_528393 | FundCCC 14 de setembre de 2010
La Fundació Congrés de Cultura Catalana organitza la convocatòria del Premi Miquel Casals Colldecarrera, en memòria de qui va ser President de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i màxim impulsor del Congrés de Cultura Catalana els anys 1975-1977 que va donar lloc a la nostra Fundació. L’objectiu del premi és guardonar una obra escrita, d’investigació, […]
FundCCC 7 de setembre de 2010
Després de la suspensió de l’acte amb motiu del Ple Extraordinari del Parlament de Catalunya en relació amb la sentència del Tribunal Constitucional envers l’Estatut, hem de dir que finalment l’Institut Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana, han acordat dur a terme l’acte de lliurament del Premi Internacional Ramon Llull el proper […] | 0.816959 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.fundccc.cat/page/29/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_188148 | “Entre mandos no hay putadas, macho“. Així resumeix a El Món un dels homes de pes de la policia patriòtica, en una conversa al bar d’un cèntric hotel de Madrid, la protecció i blindatge dels policies que han treballat a les clavegueres de l’Estat. “Potser els grans caps s’han emprenyat, però no putejaran la tropa. D’aquí que els que van fer la feina bruta no hagin de donar cap explicació davant cap jutjat, ni cap autoritat, més que res perquè, si xerren, xerren poc i sense tall, perquè si no pringuen tots”, recorda mentre beu un glop d’aigua amb gas. “De fet, quan han donat explicacions han sortit més guapos que un pinzell”.
És la seva explicació, franca i directa, del per què cap dels dos policies espanyols que van iniciar l’Operació Catalunya a Andorra no han trepitjat encara cap jutjat al país dels Pirineus. I, quan ho han fet en un d’espanyol o en una comissió d’investigació, han sortit indemnes o encara estan pendents de seure al banc dels acusats, quan no derrotant el mateix Estat. És el cas dels inspectors del Cos Nacional de Policia Bonifacio Díaz Sevilla, Boni, i Celestino Barroso. Dues persones que tenen la clau del volta del cas de la Banca Privada d’Andorra (BPA). De moment, no han dit ni mitja paraula, tot i les requisitòries judicials. Tots dos estan protegits eternament per l’escut de la immunitat diplomàtica. En el judici a Andorra de la BPA hi caldrien les seves explicacions. Però Espanya ho impedeix.
Segons una investigació judicial a la secció d’instrucció 2 de la Batllia d’Andorra i les declaracions fetes fins ara al judici de la BPA a Tribunal de Corts andorrà, cal retrotreure’s a finals de maig del 2014. És aleshores quan Celestino Barroso, inspector en cap del Cos Nacional de Policia, està destinat com a agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra. L’inspector telefona amablement a Higini Cierco, aleshores president del consell d’administració de la Banca Privada d’Andorra (BPA). Vol mantenir una reunió immediatament. La trobada se celebra a l’empresa Indústries de Muntanya.
De fet, Barroso no vol ni pujar al despatx perquè el que ha de dir és ràpid. Però finalment hi puja. La conversa és curteta i al peu: “Mira, vull que sàpigues que seria convenient que parlessis amb unes persones a Madrid per l’afer del banc. Si no ho fas, el banc morirà”. Li afegeix que els “americans n’estan al cas”. Una informació fonamental a la vista de les perquisicions del Tresor dels Estats Units per enfosquir el prestigi bancari d’Andorra descrivint-la com una “rentadora”, un paradís pel blanqueig de diners. Segons les seves mateixes explicacions, Cierco no sabia qui era Barroso, ni el poder que podria ostentar.
Cierco va demanar a Barroso que s’entrevistés amb el conseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, a la seu de la BPA. L’escena de l’amenaça es repeteix. I així ho va detallar Miquel, sense tremolar-li la veu, en la seva declaració davant el Tribunal de Corts que presideix Enric Anglada, un magistrat català retirat de la sala Penal i Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. De fet, ho va desgranar davant l’hàbil interrogatori de l’advocat Josep Antoni Silvestre, que porta la defensa de cinc dels acusats. Cal destacar que en aquella època la filial espanyola de la BPA, Banco Madrid, ja era investigada pel Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals del Banc d’Espanya, el poderosíssim Sebplac, que finalment ha arxivat la investigació.
Cierco i Miquel no són els únics que reben la pressió. Un antic agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra, l’inspector en cap Bonifacio Díaz, Boni, conserva les amistats i els contactes al Principat dels coprínceps. Paio intel·ligent i de la màxima confiança de l’aleshores Director Adjunt Operatiu del Cos Nacional de Policia, Eugenio Pino, l’arquitecte principal de la policia patriòtica articulada a l’ombra dels despatxos del llavors ministre espanyol d’Interior, el català Jorge Fernández Díaz. En aquelles mateixes dates, José Crespo, cap de la secció d’Ocupació i Seguretat Social de la legació diplomàtica espanyola a Andorra, manté una amistat amb Boni i la seva dona. Crespo, sempre segons la versió dels Cierco, hauria contactat amb Rosa Castellón, secretària del consell d’administració de la BPA.
Una versió extraordinàriament divertida. El marit de Castellón rep una trucada i una veu li etziba: “Digues-li a la teva dona que baixi al bar, que esperi que vingui un senyor amb un telèfon i que respongui a la trucada”. La Rosa ho fa. Baixa a un conegut bar de l’Illa Carlemany, –un centre comercial força concorregut– i un home, suposadament Crespo, hi entra amb un mòbil i li passa l’aparell. A l’altra banda de la línia hi ha Boni : “Tienen que ver unas personas en Madrid, aconséjales que colaboren, si no, las cosas no irán bien“. El 2016, Crespo va remetre una missiva a l’ambaixador espanyol a Andorra negant que ell participés en una conxorxa d’aquesta mena i que mai va col·laborar en les activitats que portaven els seus companys agregats a l’ambaixada d’Interior. De fet, Crespo va assegurar que coneixia Castelló però que no hi tenia cap amistat. Les pressions van reeixir. El 6 de juny del 2014, Joan Pau Miquel es va reunir amb Fèlix, el sobrenom alies de l’omnipotent comissari Marcelino Martín Blas, cap de Unitat d’Afers Interns, a la famosa trobada de l’Hotel Villamagna de Madrid.
Però ni Celestino Barroso ni Bonificio Díaz encara no han donat cap explicació. No han comparegut, tot i les comissions rogatòries que s’han demanat a Espanya. L’argument és que tots dos estan protegidíssims per la immunitat diplomàtica. Tant és així que la justícia andorrana n’ha fet una mena de croada i no s’ha cansat d’enviar peticions. El cas de Bonifacio Díaz és paradigmàtic. El premi per a aquest inspector és ser agregat d’Interior en una bona ambaixada, la de Mèxic, on se jubilarà, no sense un embolic judicial amb l’actual ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, per l’import de cotització de la seva jubilació.
El 12 d’octubre del 2017, el Govern d’Andorra remet un escrit al batlle (jutge) de la secció 2 d’Andorra amb què informa que ha comunicat la petició de renúncia a la immunitat de jurisdicció de l’inspector, en mèrits de l’article 32 de la Convenció de Viena de relacions diplomàtiques. No serà fins el 24 d’abril del 2018 que la Procuradoria General de la República de Mèxic respon amb l’ofici 1476/18. El director general Yuri Srgio Camarillo demana que s’ampliï el relat per tal de valorar i traslladar a les autoritats espanyoles si hi ha prou indicis criminals per poder interrogar Díaz. S’amplia. I el tres de maig del 2019, la Fiscalia General mexicana remet un amplíssim escrit de sis folis amb què justifica que no pot interrogar-lo perquè té immunitat diplomàtica.
Tot i aquesta immunitat actual, Díaz va haver de comparèixer davant la justícia. L’inspector va rebre una estirada d’orelles judicial en un afer de l’Operació Catalunya. Tot i que no va ser condemnat, la secció 23 de l’Audiència Provincial de Madrid va determinar com a provat que tant Díez, com el seu superior, Eugenio Pino, van obtenir proves sobre els Pujol d’un pen drive sense cap mena de custòdia judicial. Els magistrats els absolien d’unes acusacions sorgides arran que els policies van lliurar el 2015 a la UDEF un pen drive amb dades personals reservades i referències als negocis de Jordi Pujol Ferrusola.
No hi va haver condemna però sí un avís sobre la seva manera de treballar. El jutge del cas Pujol a l’Audiència Nacional va ser prou hàbil per expurgar el pen drive de la causa. Boni va guanyar l’Estat en una reclamació laboral el desembre del 2020. Segons una sentència a la que ha tingut accés El Món, la secció setena del Tribunal Superior de Justícia de Madrid va estimar parcialment el recurs de Díez contra el seu cessament, el 10 d’abril del 2019, com a agregat d’Interior a l’ambaixada de Mèxic, dies abans de la seva jubilació el 15 de maig. Un debat sobre la cotització i la futura pensió van motivar la reclamació. Ara espera el judici de l’Operació Kitchen.
El cas de Barroso segueix el mateix camí. El Govern d’Andorra va demanar la seva declaració el 5 de setembre del 2017 i l’aixecament de la seva immunitat. Barroso estava destinat a la Prefectura Superior del Cos Nacional de Policia a Catalunya. Es va fer a través de la nota verbal 137/17. Cap resposta per part del govern espanyol. El 21 d’agost de 2018, el ministeri d’Afers Exteriors Andorrà hi torna. Cap resposta. El 18 d’abril de 2019, sant tornem-hi: és la nota verbal 49/19. Cap resposta. Finalment, el grup parlamentari de Junts al Congrés, tips del silenci, formula una pregunta parlamentària al ministeri d’Exteriors sobre la situació de Barroso i el seu impediment per declarar. La resposta, sense embuts, és del 7 de juny d’enguany: “Qualsevol procediment obert contra el Sr. Barroso per actes duts a terme durant la seva missió s’enfronta a aquesta disposició protectora, que empara sine die l’agent diplomàtic perquè aquest exerceixi les seves funcions en les millors condicions possibles”. Així que, set anys després, cap explicació de les seves amenaces. Continuarà. | 1 | perfect | {"es": 0.033694211224038886, "ca": 0.9524966858152895, "it": 0.008064516129032258, "nl": 0.0028722934158197082, "pt": 0.0028722934158197082} | https://elmon.cat/politica/audios-villarejo/operacio-catalunya-trama-andorra-policies-protegidissims-323306/ |
cawac_ca_20200528_10_224506 | Enquesta
NOTÍCIA
Martha Argerich, estrella convidada de l'OBC
6/3/2003 |
L'Orquestra presenta la primera temporada elaborada per Ernest Martínez Izquierdo
Ernest Martínez Izquierdo va presentar ahir la temporada 2003-2004 de l'OBC, la primera que dissenya íntegrament com a director titular. Els 29 programes es caracteritzen per integrar grans solistes i pel seu eclecticisme.
L a gran pianista Martha Argerich figura com a cap de cartell d'una temporada que inclou grans solistes de la talla de Shlomo Mintz, Gidon Kremer, Ute Lemper, Hilary Hahn, Ida Haendel i Joaquín Achúcarro. El més innovador de la temporada és, però, la varietat de la programació, un aspecte que el director titular de l'OBC, Ernest Martínez Izquierdo, ha volgut cuidar particularment. "He volgut atendre els diferents gustos dels abonats, reflectir què passa en el món a nivell musical, programar obres simfònico-corals i recolzar la creació dels compositors catalans", deia ahir. Tot plegat ha donat com a resultat una sèrie de concerts, molts dels quals "atípics", segons el mateix Martínez Izquierdo. "Hi ha un concert que combina la música de Berio i la de Mahler; un altre amb tots els Concerts de Brandenburg interpretats del 6 a l'1 i que tindrà dues mitges parts; i un de dedicat a diferents visions d'Amèrica, amb obres de Dvorák, Varèse i Adams". Pel que fa a la música contemporània, destaca una obra de gran envergadura, Des Canyons aux étoiles de Messiaen, i, en l'àmbit català, els encàrrecs fets a Joan Guinjoan i Feliu Gasull, l'homenatge als 70 anys de Lleonard Balada -amb Lluís Claret al violoncel- i la inclusió d'altres compositors catalans com Mario Ros i Ramon Porter. La temporada vinent, que té un cost d'1.365.000 euros -16.000 més que l'any passat-, ofereix un total de 29 programes, tres dels quals dins del Festival Mozart, que torna a dirigir Christian Zacharias. Com a cutiositats, cal dir que el concert d'inauguració anirà a càrrec del violinista Frank Peter Zimmermann, que interpretarà el Concert per a violí núm. 4 de Mozart, i que ve acompanyat del seu fill Sergie Zimmermann, de 14 anys, per fer junts el Concertone per a dos violins també de Mozart. Un altre concert curiós és un dels dos que dirigirà Lawrence Foster, en què el pianista jueu Shai Wosner i el pianista palestí Saleem Abboud Ashkar interpretaran el Concert per a dos pianos núm. 10 de Mozart. I, evidentment, el que Martínez Izquierdo va qualificar de "gran il·lusió" és el concert de l'argentina Martha Argerich, "una llegenda viva del piano que fa escasses aparicions en públic". Argerich estarà dirigida per Franz-Paul Decker, que va ser un dels primer a dirigir-la de jove. També llegenda viva, en aquest cas del violí, és la gairebé octogenària Ida Haendel, també sota la batuta de Decker. I, com a novetat, l'anunci que va fer Joan Oller, director general de l'Auditori, als abonats de l'OBC: "Es podran canviar les entrades comprades en abonament per un altre concert fins a deu dies abans, i un 75% de descompte per als acompanyats d'entre 10 i 17 anys". | 0.857627 | curate | {"it": 0.0026463777704267286, "es": 0.03341051935163745, "pt": 0.014555077737347006, "en": 0.0033079722130334105, "ca": 0.9460800529275554} | http://www.classics.cat/noticies/detall?Id=249 |
crawling-populars_ca_20200525_42_64375 | 4 min. 13/04/2013 00:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
190 Comentaris
27 Comentaris
18 Comentaris
18 Comentaris
17 Comentaris
A la portada de l'Arabalears.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0 | curate | {"eo": 0.04180064308681672, "pt": 0.05144694533762058, "ca": 0.6109324758842444, "en": 0.07395498392282958, "de": 0.012861736334405145, "es": 0.16720257234726688, "br": 0.04180064308681672} | : /firmes/jordi_creus/Jordi-Sebastia-alcalde-valent_0_900510013.html |
mc4_ca_20230418_6_240473 | El cantant ha explicat en un documental que necessitava allunyar-se dels focus per combatre les seves addiccions
3 min. Barcelona 29/07/2020 12:30
651x366 Ed Sheeran entre Taylor Swift i Ariana Grande en una desfilada de moda el juny del 2019 / INSTAGRAM Ed Sheeran entre Taylor Swift i Ariana Grande en una desfilada de moda el juny del 2019 / INSTAGRAM
El desembre de l'any passat Ed Sheeran va decidir aturar el frenesí en què es trobava la seva carrera musical per prendre's un temps per a ell mateix en el qual –com va avançar– estaria apartat també de les xarxes socials. Des de llavors gairebé no se n'havia sabut res, però per fi ha trencat el seu silenci per parlar amb el documentalista James Sebastiano, a qui li ha fet unes compromeses declaracions sobre la seva vida personal.
Entre d'altres, reconeix que en els últims anys ha patit diverses addiccions. "Tinc una personalitat molt addictiva. Molt, molt addictiva", explica l'artista, de 29 anys, que assegura que finalment se n'ha pogut sortir gràcies a l'ajuda de la seva dona, Cherry Seaborn. "Hi ha moltes coses que ell va fer [Elton John, amb qui diu que s'ha sentit molt identificat llegint la seva biografia] que jo també he fet. Ell deia: «M'anava a menjar un gelat i me'n menjava quatre i després els vomitava», i jo pensava: «Jo també ho he fet, això»", explica l'artista, que afegeix que com John, ell també ha provat en algunes ocasions quants Martinis és capaç de prendre's. "Crec que coses com el sucre, les coses dolces, el menjar porqueria, la cocaïna, l'alcohol... es posen bé com més en consumeixes, però acaben sent el pitjor per a tu", reflexiona el músic anglès, crític amb l'impacte de les gires mundials en la vida de l'artista.
"Cada dia és una festa perquè cada dia hi ha una nova persona a la ciutat que estàs visitant que no has vist en molt de temps. Així que cada dia beus i es torna normal", explica Sheeran sobre sortir de gira. "És una experiència tan estranya, viure de gira... Perquè la teva vida està en pausa. Realment no passa res. Tota la resta passa al teu voltant. Llavors tornes a casa i la vida ha avançat tres anys", assenyala.
Una publicación compartida de Ed Sheeran (@teddysphotos) el 10 May, 2019 a las 4:47 PDT
El cantant d'èxits com Perfect, a banda de reconèixer problemes amb l'alcohol i el menjar, també explica a Sebastiano que ha patit atacs de pànic. Diu que un dels més forts va ser a Venècia, en un restaurant on celebraven l'aniversari de casament amb Seaborn, amb qui es va casar en secret a principis del 2019. Explica que en aquell moment la seva dona el va haver de convèncer que ningú l'estava mirant i ningú volia res d'ell. De fet, té paraules d'agraïment per a ella, perquè diu que l'ha ajudat a recentrar-se: "Ella fa molt exercici, així que vaig començar a córrer amb ella. Menja de manera força saludable, així que vaig començar a menjar de manera més saludable. No beu gaire, així que jo tampoc bec. Això ho va canviar tot". | 0.842944 | curate | {"ca": 0.9474940334128878, "eo": 0.002045687009887487, "en": 0.008864643709512444, "it": 0.011933174224343675, "es": 0.029662461643368564} | https://www.ara.cat/gent/Ed-Sheeran-addiccions-alcohol-cocaina-menjar-ansietat-esposa-cherry-seaborn_0_2498750203.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_187490 | En el següent post, ajudat per un vídeo, els vaig a mostrar les principals peculiaritats de Inbox de Google, Una aplicació molt nova dels nois de Mountain View, tant que tan sols anem a poder accedir a la seva prova mitjançant una invitació personalitzada pels de Google o per algun conegut o amic que ja l'estigui gaudint en el seu Android.
A més, entre tots els lectors de Androidsi que comentin en el post oa través de les diferents xarxes socials amb el hastag # InvitaciónAndroidsisInbox vaig a sortejar o regalar l'última invitació personalitzada que em queda disponible sota meu compte de Gmail. Així que ja sabeu, animar-vos a participar-hi per poder gaudir de totes les noves funcionalitats que ens ofereix aquesta nova aplicació Inbox de Google que ha reinventat, la manera de consultar o accedir a la safata de missatges rebuts del teu compte de Gmail sincronitzada.
Si a més de veure el vídeo de la capçalera d'aquest article, on t'explico a grans trets el que ens ofereix aquesta nova aplicació Safata d'entrada, Vols ampliar la informació, tan sols t'has de passar per aquest enllaç on el nostre company Manuel Ramírez us ho explica tot amb pèls i senyals sobre l'aplicació que ha vingut per revolucionar la manera en què interactuem amb les nostres comptes de correu electrònic.
Com aconseguir la teva invitació a Inbox de Google
La manera més ràpida i senzilla de aconseguir una invitació per Inbox de Google, És la de conèixer algun usuari que ja hagi aconseguit la invitació personalitzada, i per conseqüent, compti amb l'oportunitat de poder enviar fins a cinc invitacions per provar l'nova aplicació de Google.
Si no coneixes a ningú que ja l'gaudeixi les, podeu provar sort enviant un missatge de correu electrònic, des del compte de Gmail que vulgueu rebre la invitació personalitzada, a la següent adreça de correu electrònic amb el text “M'agradaria rebre una invitació per a Inbox”. Amb una mica de sort i en un parell de dies ja rebreu la corresponent invitació per provar aquesta sensacional aplicació de Google.
Subscriu-te al nostre canal de Youtube
L'adreça de correu per sol·licitar la informació és la següent: [email protected].
L'última opció que et queda, i lamentablement tan sols disposo d'una sola invitació per Inbox, És la de comentar en aquest post o en la descripció de l'propi vídeo, Així com amb el hastag anteriorment comentat en Twitter, Facebook o G+ per intentar ser l'agraciat guanyador de la invitació que jo personalment et vull regalar per provar Inbox de Google.
Entre tots els comentaris i hastag rebuts, en un parell de dies regalarem l'última invitació que disposo per Inbox, Així que animar-vos a participar-hi.
El contingut d'l'article s'adhereix als nostres principis de ètica editorial. Per notificar un error punxa aquí.
Ruta completa cap a l'article: Androidsi » Notícies » opinions » Com aconseguir la teva invitació a Inbox de Google
Et pot interessar
17 comentaris, deixa el teu
Deixa el teu comentari Cancel lar la resposta
La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Estic d'acord amb els termes de privacitat *
Responsable de les dades: Actualitat Bloc
Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
Legitimació: El teu consentiment
Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.
Vull rebre la newsletter
Pedro va dir
fa 8 anys
Per comentaris en moltes xarxes socials està molt pare el que ha realitzat Google. I sincerament em moro de ganes de provar-ho. gràcies
Respondre a Peter
jose va dir
fa 8 anys
Vull que m'enviïs la invitació Edwin.km a gmail.con
Respondre a jose
Oscar Cedillo Quito va dir
fa 8 anys
Com puc evitar la doble notificacions a l'rebre els mail, per gmail i inbox
Respondre a Oscar Cedillo Quito
erererer va dir
fa 8 anys
com es poden donar invitacions? jo ja estic a inbox i tinc amics que els agradaria i no sé com enviar-
Respondre a erererer
Ricardo va dir
fa 8 anys
Hola, si algú li queda algun invitació aquí hi ha un servidor .. Jeje salutacions.
Respondre a Ricardo
erererer va dir
fa 8 anys
si teniu algú amb compte, amb què es Logue en el seu mòbil amb la vostra ja està activat i us arriba correu
Respondre a erererer
Fleming - Quique (@soyfleming) va dir
fa 8 anys
Doncs si que demanem, que estrany 'Jo també vull ! ! !
Respondre a Fleming - Quique (@soyfleming)
Paquito va dir
fa 8 anys
Hola, felicitats pel blog, està molt pare.
Jo també vull la meva invitació a inbox!
Respondre a Paquito
Paquito2 va dir
fa 8 anys
Hola, felicitats pel blog, està molt pare.
Jo també vull la meva invitació a inbox!
Respondre a Paquito2
ducats va dir
fa 8 anys
Jo vull una INVITACIÓ ! !! : P si em toca, i em donen una altra convido a darsela a un altre de l'bloc per a tots els interessats anar rebent la nostra.
Respondre a ducats
Ariel va dir
fa 8 anys
voldria XNUMX:XNUMX invitació meu email és [email protected]
Respondre a Ariel
Llanxo va dir
fa 8 anys
Em podrien enviar una invitació, porto una setmana esperant la de Google. La meva adreça és [email protected]
Respondre a Lancho
Carlos Mendoza va dir
fa 8 anys
Hola voldria guanyar-me la invitació i gràcies per donar-nos l'oportunitat de guanyar-nos la invitació
Respondre a Carlos Mendoza
el que t'agradi, vaig triar el. va dir
fa 8 anys
Jo no vull cap invitació, mai pertanyeria a ALG un grup que et aa un tipus com jo de membre.
el que vull és comentar a Google play sense tenir Google+, coartant la meva llibertat d'expressió, cosaludos que la caterva de indolents de google no entenen.
Respondre a què t'agradi, vaig triar el.
Jorge va dir
fa 8 anys
A què t'agradi, vaig triar el, jo tampoc t'entenc. i si volgués otrai invitació
Respondre a Jorge
sergiparellada va dir
fa 8 anys
necessito Invitació és [email protected]
Respondre a sergiparellada
Christopher va dir
fa 8 anys
Hola em envien una invitació de inbox al meu correu furbox de Gmail?
Respondre Christopher
Aplicacions increïbles per Android: Avui XMTV Player reproductor multimèdia per Android que ho llegeix tot
Android 5.0 Lollipop torna a donar el poder perdut a les targetes SD
Notícies al teu email
Rep les últimes notícies sobre Android en el teu correu electrònic
Nom
Correu electrònic
Accepto les condicions legals
↑
Facebook
Twitter
pinterest
Youtube
telegram
E-mail RSS
Feed RSS
Android Ajuda
Android Guies
Tot Android
actualitat iPhone
Sóc de Mac
Apple Guies
L'Output
actualitat gadget
mòbil Fòrum
Zona de tauletes
Windows Notícies
Vida Bytes
creatius Online
tot eReaders
Maquinari Lliure
Linux Addictes
Ubunlog
des Linux
guies WoW
trucs Descàrregues
actualitat Motor
Bezzia
Spanish
Afrikaans Albanian Amharic Arabic Armenian Azerbaijani Basque Belarusian Bengali Bosnian Bulgarian Catalan Cebuano Chichewa Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Corsican Croatian Czech Danish Dutch English Esperanto Estonian Filipino Finnish French Frisian Galician Georgian German Greek Gujarati Haitian Creole Hausa Hawaiian Hebrew Hindi Hmong Hungarian Icelandic Igbo Indonesian Irish Italian Japanese Javanese Kannada Kazakh Khmer Korean Kurdish (Kurmanji) Kyrgyz Lao Latin Latvian Lithuanian Luxembourgish Macedonian Malagasy Malay Malayalam Maltese Maori Marathi Mongolian Myanmar (Burmese) Nepali Norwegian Pashto Persian Polish Portuguese Punjabi Romanian Russian Samoan Scottish Gaelic Serbian Sesotho Shona Sindhi Sinhala Slovak Slovenian Somali Spanish Sudanese Swahili Swedish Tajik Tamil Telugu Thai Turkish Ukrainian Urdu Uzbek Vietnamese Welsh Xhosa Yiddish Yoruba Zulu | 0.592365 | curate | {"ca": 0.7643958360785347, "es": 0.03794966398735011, "en": 0.1398076162867308, "pt": 0.04005797865331401, "fr": 0.003557780998814073, "it": 0.005270786664909738, "kk": 0.00013176966662274345, "gl": 0.0009223876663592041, "ru": 0.0013176966662274345, "nl": 0.0030307023323230993, "hu": 0.001449466332850178, "de": 0.0013176966662274345, "eb": 0.0007906179997364607} | https://www.androidsis.com/ca/com-aconseguir-la-teva-invitaci%C3%B3-inbox-de-google/ |
mc4_ca_20230418_0_171304 | El 22 d'abril hem donat la volta al món! | | ampafarigola.cat
Gràcies a la Comissió de Festes de l’AMPA de l’Escola Farigola de Vallcarca, aquest diumenge, 22 d’abril, hem donat la volta al món! !
Així, els nens i nenes que han volgut participar-hi, des de primera hora del matí han gaudit als Jardins de la Maria Baldó d’una Gimcana del Món, que consistia en un circuit de proves infantils per diferents països.
A continuació, i previ vermut organitzat pels alumnes de 6è, per a recaptar diners per al seu viatge de fi de curs, hem anat tots al pati de l’escola per veure les Titelles antirumors: “A babel amb patinet”.
Mentre tant, els cuiners encarregats feien les dues fideuàs a la pista (una vegana i una altra de peix). Boníssima, i amb els postres també oferts per als alumnes de 6è.
Un cop retirades les taules i cadires, tots a ballar dansa Bollywood, a càrrec de professionals, amb un final dedicat a donar la benvinguda a la Primavera, amb els colors de la festa índia Holi.
I una clausura, com no podia ser d’altra manera, amb xocolatada! !
Dona la volta al món from La Farigola de Vallcarca on Vimeo.
By Eva Garcia| 2018-04-22T19:11:43+00:00 abril 22nd, 2018|Sense categoria|Comentaris tancats a El 22 d’abril hem donat la volta al món! | 0.705102 | curate | {"ca": 0.9337105901374293, "es": 0.016168148746968473, "fr": 0.0016168148746968471, "pt": 0.04850444624090541} | http://www.ampafarigola.cat/2018/04/22/el-22-dabril-hem-donat-la-volta-al-mon/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_169767 | TARRAGONA, 20 des. (EUROPA PRESS) -
L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el director general dels Mossos d'Esquadra, Albert Batlle, han presidit aquest dimarts la reunió de la Comissió superior de seguretat dels XVIII Jocs Mediterranis, el màxim òrgan de gestió del pla director de seguretat.
Segons ha informat la Conselleria d'Interior en un comunicat, es tracta de la segona reunió d'aquest òrgan, i ha comptat amb la participació de comandaments dels Mossos d'Esquadra, Policia Nacional, Guàrdia Civil, policies locals, Bombers de la Generalitat, Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i Protecció Civil.
Ballesteros ha destacat el compromís dels cossos de seguretat i ha considerat que amb el seu esforç s'aconseguirà "que en els Jocs Mediterranis del 2018 l'esport sigui el verdader protagonista i estigui garantida la resposta davant de qualsevol imprevist", i Batlle ha indicat que segueixen treballant per poder afrontar tots els nivells de seguretat d'aquests jocs i els reptes en el context actual.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.627684 | curate | {"es": 0.24246704331450095, "ca": 0.7387005649717514, "en": 0.018832391713747645} | : /gent/noticia-ballesteros-batlle-reuneixen-per-seguretat-dels-jocs-mediterranis-tarragona-20161220160702.html |
macocu_ca_20230731_1_460546 | La Bisbal del Penedès amplia la recollida orgànica a diferents nuclis del municipi
S'inicia la campanya informativa a diferents urbanitzacions
Redacció 08/04/2019 10:42h
L'Ajuntament de la Bisbal del Penedès ja ha posat en marxa la campanya informativa prèvia a l'ampliació de la recollida de matèria orgànica als diferents nuclis i urbanitzacions del municipi. Aquesta campanya d'informació i conscienciació va començar el passat dijous 4 d'abril, amb una educadora ambiental que passa pels diferents domicilis per donar a conèixer tot el relatiu a aquest tipus de recollida, i a fer entrega del cubell i el paquet de bosses compostables.
50 nous contenidors de fracció orgànica
En les pròximes setmanes es posaran 50 contenidors de fracció orgànica (FORM-Fracció Orgànica de Residus Municipals) i es repartiran 1.900 cubells i 1.900 paquets de 30 bosses compostables. La campanya informativa es durà a terme a tots els barris on està prevista la implantació del sistema de recollida de matèria orgànica. Cada setmana es treballarà un barri diferent.
A partir d'aquesta mateixa setmana hi haurà un punt d’atenció i informació –cada dissabte– al barri que s’hagi fet la campanya informativa durant aquella setmana (sempre que el barri compti amb un local social). Aquest passat dijous 4 d'abril, la informadora ha començat a informar els veïns del Priorat de la Bisbal. Durant aquest mes, anirà passant pels domicilis dels diferents barris que es beneficiaran d'aquesta mesura. | 0.835727 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_593447 | Ets a: Inici > Àmbits > Participació ciutadana > Consells de participació ciutadana > L’Ajuntament de Berga acull la primera trobada i acte de constitució del Consell d’Infants de la Ciutat | 0.725693 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ajberga.cat/frontal/noticies/detall.php?apartat=229¬icia=1466 |
mc4_ca_20230418_6_554525 | QUINA LA FEM? : Blondel
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Blondel. Mostrar tots els missatges
[1799] Gota de Llet lleidatana
1919. La Gota de Llet, Lleida.
Edifici modernista, obra de l'arquitecte tarragoní Francesc de Paula Morera i Gatell (1869-1951), que l'any 1906 guanyà el càrrec d'arquitecte municipal. El desenvolupà durant trenta-cinc anys, fet que determinà el seu gran arrelament a la ciutat. La majoria dels edificis que aixecà s'han de considerar dins l'estil modernista en què es formà, com ara l'Escorxador, el xalet del Camps Elisis, la Casa Xammar o la Gota de Llet. El gran edifici desaparegut del dispensari municipal s'inaugurà l'1 d'abril d'aquell any.
Detall de l'edifici, davant de l'antic Mercat de Sant Lluís i al costat de l'edifici del Banc d'Espanya (llavors no construït), en la zona d'ampliació de la Banqueta, guanyada al riu, no gaire més avall, potser mitja dotzena de cases, del Liceu Escolar.
1919. Edifici de la Gota de Llet, Lleida.
Perspectiva de l'edifici des de la banda nord.
Una altra perspectiva de l'edifici des de sota de l'estructura de ferro del Mercat, que s'observa en una de les imatges. Al fons, la banqueta i el riu, actualment Av. de Madrid. A l'edifici, a més de l'atenció pediàtrica, que havia estat un dels cavall de batalla de la sanitat de principis de segle per tal de reduir l'elevat mortaldat infantil (d'aprox 1/3 dels infants), també hi hagué consultes mèdiques d'oftalmologia, malalties venèries, cirurgia i alguna altra. Veg. l'article La Sanitat pública a Lleida, la Gota de Llet.
2017. «La Gota de Llet de Lleida. Edifici i institució sanitària municipal (1917-1962)»,
de Zenith Escolà i Gateu.
La història de la Gota de Llet en el centenari de la seua fundació sobre imatges i documentació de l'arxiu municipal. Col·lecció: La Paeria. Guillem Botet, núm. 45, a càrrec de l'estudiosa Zenith Escolà (1932).
Anys 1950. Edifici de la Gota de Llet, Lleida.
L'Avinguda de Madrid encara per urbanitzar, amb els carrers plens de tolls i de fang, a la Lleida trista i grisa de la postguerra. El Mercat de Sant Lluís apareix tapiat allà al darrere, i el nou edifici del Banc d'Espanya (1945) ja hi és construït, amb unes plantes emparradores que s'enfilen pel reixat.
Anys 1960. Edifici de la Gota de Llet, Lleida.
Com que la banda nord de la Gota de Llet s'acabava en tomb rodó, l'arquitecte de l'edifici bancari també n'arrodoní el xamfrà, de manera que tots dos feien un bonic joc arquitectònic, que no pogué durar gaires anys.
Anys 1950-60. Edifici de la Gota de Llet, Lleida.
Una altra imatge, probablement propera al tancament de la institució (1962). Sota el jou de la dictadura (espanyola), un dels primers dels molts 'pelotassos' urbanístics de la ciutat: la construcció d'un immens bloc de pisos amb l'una façana a Blondel i l'altra a l'Av. de Madrid, que deixava l'espai interior, cobert, per a l'estació d'autobusos de la ciutat, inaugurada durant els 70.
Els darrers anys, l'edifici albergà l'Escola Professional 'Angel Montesinos'. A l'entrada hi tenia les oficines, al primer pis les aules i al soterrani les aules taller.
S'enderrocaren el Mercat i la Gota de Llet. Aquest edifici marcava l'alineació del carrer juntament amb l'edifici del Banc d'Espanya. S'aprecien els detalls arquitectònics de l'edifici de la Gota de Llet. I del Mercat: quin gran espai ciutadà no tindríem ara per a tota mena d'esdeveniments culturals!
[1345] «Ai, que ve es marrèco!» o el cosí menorquí del Marraco lleidatà
Etiquetes de comentaris: Anys 1910-20, Blondel, Lleida
[1797] La tercera Banqueta, la de postguerra
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Vista del carrer lleidatà un cop aixecat el primer petit "gratacel" de la ciutat, el «Montepío» de la Caixa d'Estalvis de Lleida, de gairebé 150 m. d'alçària La Banqueta encara no ha estat eixamplada i s'hi veuen els pilars decoratius de la urbanització feta a començament dels anys 20.
La foto me la fa arribar l'Henricus Botel de Saxonia (Dionís Gutiérrez i Rosich), impressor jubilat de la Diputació, i que havia treballant d'aprenent a la Impremta Comercial de Jordi i Antonio Mayor Saura. S'hi pot veure en detall el carrer des de la Paeria fins a la botiga Baiget. Al costat de la Paeria i a sota de «Géneros de Punto Camilo Adell» hi havia la Impremta Comercial, la botiga de bicicletes Mazarico, el Restaurat Rialto, una casa de venda de petroli i carbó (Casa Wenceslao Riu, amb el dependent de tota la vida que era el Sr. Ramon de la pipa), i l'encara avui vigent casa Baiget de làmpades i bombetes.
Detall de la Banqueta davant del restaurant Rialto, que tenia una marquesina per a aparcament de vehicles a tocar de la balustrada, en francès per a turistes: «parcage pour voitures». Tota la retolació era obligatòria en la llengua que els feixistes anomenaven «del imperio», car aquella dècada la repressió i persecució franquista (espanyola) era forta i dura.
Detall de la Casa Melcior modernista en aquells temps. El camió de carbó, aparcat davant la botiga del Baiget. Llavors n'era el combustible principal, a banda la llenya. De gasoil i gas per a calefacció, encara no n'hi havia.
El nou pont de la ciutat s'havia inaugurat al 1947. Seguidament, el «Montepío» passà a dominar l'horitzó urbà de la ciutat. A començament de la dècada dels 50, en plena reconstrucció de part del règim feixista (espanyol) de la ciutat ensorrada per la revolta feixista (espanyola), arribà el torn de reurbanització de la Banqueta.
Es començà a reomplir el terraplè per eixamplar la banqueta, que s'allunyà encara més dels límits medievals de la ciutat, al peu de les cases del carrer Major. Alguns establiments, com el llegendari restaurant de La Rada, aprofitaren per tombar la balustrada dels anys 1920 i ampliar l'espai de terrassa i aparcament de vehicles, llavors encara escassos. Pensem que la N-II, eix viari fonamental per a l'Estat franquista (espanyol) encara hi passava, i hi passarà fins a la construcció del pont dels instituts al començament dels anys 1970.
Detall del pols ciutadà a l'Avinguda Blondel de mitjan segle XX. El trànsit incessant aniria arribant a poc a poc, sobretot a partir de la dècada dels 60 i 70, un cop ja ampliada la Banqueta.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.El terraplè d'ampliació de la Banqueta en plena construcció. S'hi veuen ben bé els tendals dels aparcaments de vehicles de La Rada, en primer terme, i del Rialto més per amunt.
Detalls de l'ampliació de la Banqueta, on encara apreciem un tros de la l'artística balustrada dels anys 20 dempeus. Més enllà del pont, l'edifici del Gobierno Civil (espanyol), de començament dels 60, encara no hi és.
Les escales d'accés al riu de la balustrada dels anys 20. Al fons l'ampliació d'aparcament a la nova banqueta del restaurant La Rada.
Preciosa vista aèria de la Rambla de Francesc Macià i de l'Avinguda de Bl0ndel, tot just començada l'ampliació. S'hi acabaven de plantar els plataners de la Rambla, llavors dita, espanyolíssimament, «de José Antonio». La cantonada de la baixada de Santa Marta, encara per construir.
Detalls de les obres de la Banqueta de postguerra. Les imatges ens permeten de fer-nos una idea cabal del gran espai guanyat al riu respecte de la llera secular.
L'antiga Banqueta a punt per a l'ampliació. A banda del «Montepío», observem com les cases que s'adossaven a l'antic Hospital s'han enderrocat i deixen veure les quatre cantonades, amb la catedral al darrere.
Detalls de la Lleida dels 50, amb la futura Av. de Madrid a tocar del Segre, quan la nova banqueta s'haurà eixamplat, de la Catedral i de l'Hospital de Santa Maria medieval, i del Convent del Roser, amb tot el carrer Cavallers ben marcar a la trama urbana.
Anys 1940. Avinguda de Blondel, Lleida.
La vella Avinguda Francesc Macià, dita de Cabrinety abans de la guerra i de José Antonio després, amb l'antic arbrat del segle XIX, quan amb l'Alcalde Fuster començà la urbanització de les antigues muralles, que ací eren formades pels darreres de les cases del Carrer Major, amb les antigues adoberies i el Noguerola lliscant-hi fins a desguassar al Segre.
La Banqueta encara és estreta i els automòbils gairebé tomben davant de l'Hotel Pal·las, llavors dit, és clar, «Palacio». A l'esquerra, però, s'hi observen els nous arbres plantats al talús guanyat al riu. La urbanització ja s'havia acabat, però el trànsit encara circulava com antigament, pendent de reordenació.
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La famosa peanya de l'urbà amb el característic salacot blanc, i dins la petita garita elevada i protegida del sol i la pluja, des d'on es dirigí el trànsit d'entrada a la ciutat durant dècades. La imatge ja mostra més moviment de vehicles, sobretot de motocicletes i vespes, senyal inequívoc que ens acostàvem a la dècada prodigiosa (socialment) dels 60. Un Renault Gordini
La nova Banqueta ja perfectament alineada, en una imatge presa ja des de l'edifici del Gobierno Civil franquista. Al fons, s'observa la nova "avinguda" guanyada al riu, que se'n dirà «de Madrid», i que passarà a ser la nova calçada de la N-II. Hi observem com encara els cotxes giren a l'esquerra ben a prop de les cases.
L'àmplia i elegant nova Banqueta aviat serà envaïda de cotxes i trànsit.
La nova Banqueta davant la cantonada amb el carrer Cavallers i els «Cines Cataluña».
La nova Banqueta ja ampliada i urbanitzada de manera més austera i sòbria que la seua predecessora dels anys 20. Els aparcaments s'han anat ampliant, el nombre de vehicles s'ha incrementat sensiblement. La N-II encara circula per dins l'Avinguda de Blondel.
La nova balustrada, encara avui existent, de la Banqueta, només amb el canvi d'estil dels fanals d'enllumenat. El Gobierno Civil ja presidia la Lleida oficial, franquista i grisa (malgrat l'arribada del color) d'aquells anys del final de l'estraperlo.
Els aparcaments de vehicles des d'una altra perspectiva.
La Banqueta ampliada, ja acabada.
Detalls de la banqueta recentment ampliada, però encara amb el trànsit de la carretera cap a l'interior de l'Avinguda Blondel.
La imatge de la nova Banqueta des de dalt de l'edifici del «Montepío».
La vista acolorida i elevada de la nova ampliació.
La carretera antiga, encara enllambordada i no quitranada, davant la Plaça Sant Francesc, que encara resta idèntica.
La fauna automobilística de seguia es farà ama i senyora de la nova ampliació. Els nous models conviuen amb els vells, i les velles persianes de corda tirades damunt els balcons viuen ses darreres jornades. Ja no s'hi veuen els llançols blancs estesos al sol de dècades enrere. Comencen a tancar els antics pisos habitats i només restaran amb vida els baixos comercials. I així fins avui, sense remei encara.
L'Avinguda de Madrid és terreny tot guanyat al Segre. Allà hi circularà la N-II, que tombarà en sec al final per pujar per l'Avinguda Catalunya i llavors girar a l'esquerra pel carrer Acadèmia. Els 600 envaeixen, finalment, els carrers. Al solar de l'antic mercat de Sant Lluís, un dels blocs de pisos més alts i desplaents de la ciutat, al pati interior del qual s'instal·larà la futura estació d'autobusos als anys 70.
La nova reordenació del trànsit ja del tot completada a la flamant nova avinguda.
Detall de la nova avinguda, ja gairebé idèntica a l'actual. Només una remodelació de la jardineria, amb unes fonts ornamentals que mai no han funcionat, i quatre retocs més la distingeixen de la del final de segle i començament del XXI.
Nous usos del Segre amb la nova Banqueta al darrere. Les barquets i el riu, al seu pas per Lleida, sempre han estat poc amigues. Assignatura pendent per a la ciutat, que la moderna canalització de final de segle tampoc no resoldrà.
Anys 1970. Avinguda de Blondel, Lleida.
La primera circumval·lació de la N-II, que anà a retombar a un nou pont, el tercer (comptant el del ferrocarril) en la història de la ciutat, cap allà davant de l'institut. Aquesta serà l'esplanada de les firetes de la meua infantesa. A la dreta, marge esquerre del riu, el vell xoperal, allà on l'Aplec del Caragol començà a caminar.
La nova Lleida dels grans blocs de pisos s'imposa. Els barris començaran a créixer, tant que quedaran irreconeixibles, com el Cappont. A la imatge, el vell i centenari camí d'Albatàrrec.
Anys 1970-80. Avinguda de Blondel, Lleida.
Just davant de la cruïlla amb l'Avinguda de Catalunya, s'hi farà als anys 90 el quart pont de la ciutat. Aquesta és la Lleida de quan era petit: l'Avinguda de Blondel, antigament carrer guanyat al riu, ha quedat com un carrer interior, amb poc trànsit, que s'ha desplaçat a l'Avinguda de Madrid. Per aquí, centenars de vegades, amb el cotxe de línia (que ens pagàvem de la butxaca, a vegades amb beca de transport del «Ministerio» espanyol) que ens portava del poble i ens deixava a l'estació d'autobusos, d'on enfilàvem a peu, fes fred o calor, fins al «Instituto de Bachillerato», aviat nomenat en homenatge al poeta Màrius Torres, un cop vençuda la desgràcia de l'època franquista (espanyola).
Anys 1980. Avinguda de Blondel, Lleida.
Per facilitar el pas dels nombrosos estudiants cap als tres instituts del camp escolar, s'hi construí un pas elevat, que els joves no faran mai servir: continuaran travessant a ramats pel semàfor del passatge dit, per això, dels Estudiants, que pel carrer de l'Historiador Josep Lladonosa, dona davant mateix del primer institut. Ara ja no queda cap pati per edificar, ni a l'un costat ni a l'altre del riu.
L'Avinguda de Blondel, de nit. Després de més de dos-cents anys de la seua creació, continua essent una de les artèries ciutadanes principals de la ciutat, tot i els canvis i ampliacions sofertes, o precisament per això mateix.
L'última gran intervenció a l'Avinguda fou la construcció del pàrquing soterrat, amb unes obres que s'allargaren més del que s'havia previst pels problemes de la constructora. Es procedí a abuidar tota l'esplanada guanyada al riu amb l'ampliació de postguerra, des del Pont Vell fins a la cruïlla amb l'Avinguda de Catalunya. Feia tot just trenta anys que s'havia reomplert i ja es tornava a remenar: és el signe de la humanitat, fer i desfer, sovint sense solta ni volta.
Un cop tapat i urbanitzat el clot, canviarà l'aspecte superficial de la Banqueta, però ja no la seua mida ni dimensions fins avui. La decoració nadalenca la farà visible durant aquestes festes, amb la cadena de llums de fanal a fanal d'un pont a l'altre. Llàstima que siguin llums de leds només blancs i freds, segons aquesta darrera moda de carregar-se tot allò més tradicional i abraçar sempre allò més nou: signe evident de nou ric, de butxaca més plena que el cervell, que crec que és la definició que més s'escau a la nostra ciutat aquest començament de segle XXI.
[67] Caixa d'Estalvis de Lleida
Etiquetes de comentaris: Anys 1940-50, Blondel, Cappont, Lleida, Segre | 0.719816 | curate | {"zh": 0.000890838073048722, "fr": 0.0039059823202905503, "ca": 0.9774549441513054, "pt": 0.0006852600561913246, "es": 0.012745837045158638, "gl": 0.00027410402247652986, "en": 0.0003426300280956623, "oc": 0.0037004043034331528} | https://quinalafem.blogspot.com/search/label/Blondel |
mc4_ca_20230418_6_285788 | Es digitalitza el llibre de privilegis de Reus | La Ciutat
Inici Cultura a Reus Es digitalitza el llibre de privilegis de Reus
Seguint la voluntat de fer més accessible la documentació custodiada a l’equipament municipal es digitalitza el llibre de privilegis
Article anteriorVisita institucional a la Paeria del nou president del Consell Social de la UdL
Article següentL’ajuntament de la Bisbal del Penedès subvenciona els autònoms amb 15.000 euros
Tallers de cuina infantils als Mercats de Reus per celebrar la Festa Major
Cs Reus titlla d'”antidemocràtic” que s’hagin col·locat llaços grocs als seus escons | 0.688809 | curate | {"ca": 1.0} | http://laciutat.cat/es-digitalitza-el-llibre-de-privilegis-de-reus |
macocu_ca_20230731_6_559728 | Notícies
En la mostra de folklore també han participat La Unió Filharmònica d’Amposta, el Grup de jotes Paracota i la Colla de dolçainers i tabaleters Sanfaina, juntament amb 600 persones d’arreu de Catalunya dels diferents àmbits de la cultura popular catalana. ...
La inversió realitzada és de 1.700.000 euros i se’n ’invertiran 408.000 en un nou TAC finançat pel pla INVEAT del sistema nacional de salut ... | 0.710616 | curate | {"pt": 0.019656019656019656, "ca": 0.972972972972973, "sh": 0.007371007371007371} | |
mc4_ca_20230418_14_486507 | Poujol Montpezat-de-Quercy França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Veure tots els 6 allotjaments a Montpezat-de-Quercy.
PoujolPoujol, Montfermier, Montpezat-de-Quercy, França, 82270 - Veure al mapaPoujolVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotosVeure el mapaVeure totes les 24 fotosParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionspiscina privadabalcó/terrassaesports d'aigua (no motoritzats)
Opcions d'habitacióMés fotos i detallsApartament d'Una Habitació (One-Bedroom Apartment)...24 m2plat de dutxaFixa les dates per veure preusMés fotos i detallsCasa de Tres Habitacions (Three-Bedroom House)...60 m2plat de dutxaFixa les dates per veure preus
Sobre l'allotjamentDescripcióAl visitar Montfermier, vosté es sentirà com a casa a Poujol, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. A Poujol, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Mentres estan allotjats en aquestes meravelloses instal.lacions, els clients poden gaudir de habitació familiar, instal.lacions de barbacoa, servei de bugaderia. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. L'hotel ofereix una excelent varietat d'instal.lacions d'oci, incloent piscina exterior, pesca, ping pong, equitació, esports d'aigua (no motoritzats). Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Poujol la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Montfermier.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Desplaçamentaparcament de cotxes Coses a fer, maneres de relaxar-seequitaciópescapiscina [exterior]esports d'aigua (no motoritzats)ping pong Àpats, begudes i refrigeriinstal.lacions de barbacoa Serveis i comoditatsservei de bugaderiazona de fumadors Per als nenshabitació familiar Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsbalcó/terrassaestris de cuinaplat de dutxacafetera/teterallits extrallargs (> 2 metres)sala d'estarcalefaccióneveraventiladorempolles d'aigua de cortesiapiscina privada Idiomes ParlatsFrancès Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més
Allotjaments a Montpezat-de-Quercy | 0.849286 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/poujol/hotel/montpezat-de-quercy-fr.html |
mc4_ca_20230418_2_59400 | Rajoy compara la independència amb una «amputació terrible i dolorosa» | NacióDigital
Rajoy compara la independència amb una «amputació terrible i dolorosa»
El líder del PP clou el congrés refermant que "no admetran un referèndum" i que "Espanya seguirà sent Espanya"
per Pep Martí , 12 de febrer de 2017 a les 12:15 |
Mariano Rajoy, durant la seva intervenció aquest diumenge | PP
Catalunya és la gran preocupació del govern espanyol i del Partit Popular. Ha trigat a aparèixer, però quan ho ha fet ha quedat clar que és el neguit principal de l’Estat. El discurs final de Mariano Rajoy en la clausura del XVIII congrés del PP ha dedicat al conflicte polític amb Catalunya una de les parts nuclears de la seva intervenció. “Tot això del procés sobiranista és un disbarat”, ha proclamat el líder del PP. “No tractarem ni comerciarem sobre la sobirania nacional ni serem còmplices d’aquesta arbitrarietat”, ha dit, per afirmar tot seguit que “no admetrem un referèndum que busca la ruptura d’Espanya”. “Un procés de secessió no és una oda agradable feta per un amable jardiner, sinó una amputació terrible i dolorosa que no hi ha cirurgià que pugui salvar”, ha assegurat contundenment.
"Espanya seguirà sent Espanya", ha afirmat. “A Catalunya el que alguns plantegen no és un debat sobre el model d’Estat, és una altra cosa: l’eliminació de la sobirania nacional”, ha assegurat. I per aconseguir aquest objectiu, segons ell, “volen saltar-se la llei a la torera”. Per Rajoy, “el dret a decidir és de tots i cadascun dels espanyols, no d’una part d’ells”. Ha elogiat el diàleg, però ha dit que “no es pot discutir sobre l’incompliment de la llei, això és l’ABC de la democràcia”.
Rajoy ha dit que hi ha molts àmbits sobre els quals es pot dialogar amb la Generalitat, i per això no es pot “deixar la cadira buida”, en al·lusió a la inassistència de Carles Puigdemont a la Conferència de Presidents”. El líder del PP ha dit que molts catalans han estat enganyats en la seva bona fe i han estat enredats perquè se’ls ha dit que la independència seria la solució de tots els mals, quan suposaria “la sortida de la UE i de la zona euro”. “Un procés de secessió és una amputació terrible que no hi ha cirurgià que salvi”.
Autoelogis i patriotisme
El líder reelegit ha fet un autoelogi desacomplexat a la seva persona i al seu govern. “Espanya se’ns anava sense remei cap al precipici del rescat”, ha dit Rajoy per dibuixar l’escenari amb què es va trobar quan es va fer càrrec de la presidència del govern. “No hi va haver rescat –ha dit-, ens vam rescatar a nosaltres mateixos”, recordant el cost que ha suposat per al PP. Espanya ara té futur, ha proclamat. Les seves paraules han explicat molt sobre la seva mentalitat i la seva concepció de la política, descarnada i pragmàtica: “Estem aquí per governar en funció de les circumstàncies. Quines? Les que siguin”.
El discurs ha estat farcit de referències patriòtiques. Rajoy ha començat expressant la lleialtat a la Corona i recordant el bon funcionament de les institucions, que es va comprovar en el relleu en el cim de l’Estat, al produir-se l’abdicació de Joan Carles I. Ha fet també un elogi a José María Aznar, que ha estat aplaudit pels congressistes, sense entusiasmes. Alhora, ha tingut unes paraules d’homenatge a Manuel Fraga. Tot ha semblat calculat fins al mínim detall.
Ahir, el de Mariano Rajoy va ser un discurs adreçat a la militància i en clau molt interna del partit, en tant que candidat a la presidència, amb notes de tipus molt personal. La intervenció d’avui ha tingut un altre to i uns altres destinataris. L’ha feta com a líder del PP i en clau de política espanyola.
María Dolores de Cospedal, en una intervenció prèvia a la de Rajoy, també s’ha referit a la situació a Catalunya, dient que hi havia alguns que “volen arruïnar la vida a vuit milions de catalans” i “posar fi a segles de vida en comú”. El PP ha fet també del seu congrés un exercici d’enduriment per preparar-se per a una estratègia de confrontació amb el sobiranisme.
Rajoy, reelegit amb el 95%, manté intacta la cúpula del PP i confirma Cospedal
Intrigues de congrés: qui guanya i qui perd en el PP espanyol
Fernando Martínez-Maillo, el polític que ha conquerit Génova
Política, congrés PP, PP, Mariano Rajoy, procés català
Per Ilerdeta el 13 de febrer de 2017 a les 19:33
Els catalans no volem compararnos amb les colonies africanes.sino amb els paisos del nort d'Europa..vosaltres,els de Caspaña ja us ho fareu,compareu-vos amb qui vulgueu.
FOTEM EL CAMP?
Per AlbertReus el 13 de febrer de 2017 a les 17:16
Des de quan fotem el camp? Tres anys? Sis anys? 25 anys? 300 anys? Nosaltres, tant si us agrada com si no, som espanyols com els que més. Com els de Segovia, com els de Santander, com els de Granada i com els de València. I així seguirem. Trobe que és hora que se'n adoneu d'un cop. Vostra vida serà més feliç i plena. Visca Catalunya i Visca Espanya!
Per Anònim el 12 de febrer de 2017 a les 20:29
"Por ejemplo que Portugal y España son de los pocos países con historia colonial en los que TANTO la metrópoli COMO las antiguas colonias no se han convertido en ningún país próspero". Y yo te he contestado que las antiguas colonias, en todo el continente africano, no se han convertido en ningún país próspero y además siguen siendo expoliadas.
@18:09 per alusions
Per Berlin el 12 de febrer de 2017 a les 19:32
Y tu es es evident que no entens el que llegeixes. He dit que Espanya i Portugal son dels pocs països que van tenir colònies i que no han prosperat NI ells mateixos NI les colònies, que robar i sotmetre i damunt que no et serveixi ni a tu mateix ja te "mèrit"...
@ 16:18 (II)
Per Anònim el 12 de febrer de 2017 a les 19:01
Un continente sumido en interminables guerras y, aún hoy en día, expoliado por las empresas de los ex-colonizadores.
Per Anònim el 12 de febrer de 2017 a les 18:09
Es evidente que para ti, el "próspero" continente africano no cuenta.
Per Anònim el 12 de febrer de 2017 a les 16:54
Has vuelto. Tu debes de tener un órgasmo cuando hablas mal de mi país. Porque no te metes con el tuyo y con tus paisanos. Quítate la boina porque te aprieta la neurona. Si, da gracias a tu Rajoy porque gracias a el, hay más catalanes que queremos irnos
Per Anònim el 12 de febrer de 2017 a les 16:19
Molt bé noi o noia, dona-li també les gràcies al Rajoy per ser el president del partit més corrupte d'Europa, el que més desobeeix directrius i tractats de la CE o el que més desobeeix el seu propi TC. Agraeix-li també que hagi deixat la guardiola de les pensions a zero o que hagi impulsat una reforma laboral que està creant milers de llocs de treball precaris i miserables. En fi, no acabariem...... Bé si, falta una cosa important. Agraeix-li també tot el que ha fet per la independencia de Catalunya. Sense ell, molts encara no ens hauriem decidit. Quan marxem, posarem una estatua d'ell a un lloc ben visible per agrair-li la seva ajuda.
"Hay que decirlo todo"
Per Berlin el 12 de febrer de 2017 a les 16:18
Por ejemplo que Portugal y España son de los pocos países con historia colonial en los que tanto la metrópoli como las antiguas colonias no se han convertido en ningún país próspero. Es decir a España no le ha servido de nada estar cientos de años robando y asimilando culturas, yo creo que eso dice mucho de este país...pero claro, viendo el partido a quien vota la mayoría del pueblo español en pleno siglo XXI no es de extrañar que pase lo que pase. Així que encantats d' haver estat robats i sotmesos durant mes de tres-cents anys, però nosaltres fotem el camp, no volem molestar mes, que os vaya bonito!
Per Anònim el 12 de febrer de 2017 a les 15:38
¿Acaso ha sido España la única potencia colonizadora que perdió sus colonias? Para algunos parece que si, ya que toman la parte por el todo.
Per Anònim el 12 de febrer de 2017 a les 15:34
Ara som un cáncer.Jo no soc espanyol,tan sols català.Tu ets el que vols ser Pensa que la derrota potser sera la vostra.No estem a la època del paco.Sou la vergonya d,Europa.Antidemocràtics
Per Tintín 2014 el 12 de febrer de 2017 a les 14:58
Nosaltres els Catalans no hem sigut mai "españoles " ni ho serem mai.Fí de la Historia.Fotem el camp d'un cony de vegada.Fins els collons d'aquesta merda!!! !
Per Anònim el 12 de febrer de 2017 a les 14:41
Si vols la llibertat agafa-la, perquè si esperes que te la donin vol dir que ets un esclau o vols continuar se'n ho.
Per Anònim el 12 de febrer de 2017 a les 14:40
A veure rajoy espanya seguira sent espanya, peró en contes de 17 comunitats autonomes n'hi haura 16
Aneu comprant til·la i diazepan.....
Per MIQUELET indepe el 12 de febrer de 2017 a les 14:22
(Dedicat al espavilat de les 13,36) Si només fossis un inadaptat, però malauradament crec que ets altres coses pitjors, en dir: "No queremos pacto alguno con ellos (nosaltres) queremos su derrota total y definitiva, y así lo vamos a hacer" Cosa que habeu repetit manta vegades amb Cuba, Filipines i d´altres colonies. Si després de més de tres-cents anys de fer-nos la vida impossible, de negar-nos la nostra entitat, cultura i robar-nos descaradament no heu pogut ni derrotar-nos ni assimilar-nos definitivament, és que sou uns homínids inútils, que no solament no pacteu ni arribeu a cap acord amb ningú, i així, us heu quedat sense colònies, en les que no es posava el sol, i amb les que avui en dia, no teniu cap tipus de relació ni benefici, per la vostra prepotència, falta d'honor i respecte cap els als altres. Per tant, respon-te a tu mateix, haver que ets a més d'inadaptat.
Per Anònim el 12 de febrer de 2017 a les 14:17
Catalunya será el que els catalans volguin!! Endavant perque ens espera un futur millor per nosaltres i els nostres fills! quedarse a Espanya es UNA MORT LENTA! De fet la submissió de Catalunya a Espanya "por derecho de conquista" ja va ser un acte il.legal, ells son els primers que haurian de callar sobre legitimitat! Qué ens ha donat Espanya? RES, mes aviat al contrari, hem perdut i molt: 1- Vam perdre la Catalunya Nord gracies al conde duque de Olivares, varem perdre la Franja de Ponent, (Sixena inclosa) perque un tal Javier de Burgos que en el 1833 va decidir arbitrariament que pasaria a ser d'Aragó.... 2- Espanya ha fet lo impossible per destruir nostra identitat imposant la seva voluntat per mitjans repressius i opressius implacables! Qué hem fet per Espanya? 1- Donar feina a molt inmigrants que varen venir del sud majoritariament en els anys 50 i 60 perque no havia futur en els seus llocs de naixement, i l'inmigració continua.... 2- Contribuim un 20% del seu PIB i només rebem un 9% 3- Els diners recaudats a Catalunya "mantienen Espanya a flote" mentre nosaltres hem d'aguantar un expoli que ens fa la nació del mon que pateix més deficit del seu gobierno!! es extorsió legalitzada! SI PRESIDENT VOLEM UN PAIS NOU PERO SOBRETOT UN PAIS NOSTRA! ENDAVANT ESTEM A PUNT
Per Amunt les vares el 12 de febrer de 2017 a les 14:15
Com els hàmsters a la roda ||*||
Per J.M.Pol el 12 de febrer de 2017 a les 14:06
Sembla que es comencen a donar compte que nosaltres marxem. Escanya sempre ha arribat tard a totes les secessions que ha tingut, que no son poques. Sense anar mes lluny, com va acabar amb el Sahara, com va acabar amb Guinea, Sidi-Ifni, o Cuba, països sudamericans...... Una llarga lliste de desproposits. No hi veuen mes enllà del melic. VISCA LA REPUBLICA CATALANA
El cinismo de Rajoy
Per Anònim el 12 de febrer de 2017 a les 13:59
Los europeos tuvimos la oportunidad de votar Brexit? Los ingleses votaron el referèndum de Escocia? ... No son cuatro dirigentes catalanes, el problema son 2,3 millones de catalanes. No sea cínico Rajo. Pueden inhabilitar a cuatro dirigentes catalanes pero el proceso esta lanzado, como el 9N con sus voluntarios. Ud afirmo: no se va a hacer y se hizo!
Per AnònimJ.M. Girona. el 12 de febrer de 2017 a les 13:57
Quina vergonya segons quins escrits. Aquest odi visceral sempre contra de Catalunya i els catalans. NO HEUS EN SORTIREU! ESTEU COMDEMNATS A SER UN "PAIS ON ELS VOTRES PROPIS FANTASMES SERAN ELS VOTRES BOTXINS. AQUEST ODI S'HEUS TORNARÀ EN CONTRA VOSTRA. CATALUNYA SERÀ LA VOSTRA ENVEJA I EL VOSTRE MAL SON I LA VOSTRA FOSCOR! # CATALUNYA SEMPRE ! !! !
El aquerrale PPero se ha consumado de nuevo.
Per Anònim el 12 de febrer de 2017 a les 13:53
Despues de beberse la droga anticatalana los fieles al Chaman Rajoy extasiados han entrado en un estado alterado de conciencia colectiva y todos juntos danzando y gritando exclamaban: España seguira siendo España, mientras el Chaman Rajoy sentia un placer orgasmico. España seguira siendo la España de los corruptos.
Quina vergonya de pais i de "paisanaje"
Per Karlus el 12 de febrer de 2017 a les 13:49
Només li ha faltat dir viva franco
La unitat?
Per Vicenç Ramoneda el 12 de febrer de 2017 a les 13:40
Si tothom ha fugit d'espanya. Fa temps "no se ponia ponia el sol" i ara, nomes quedara reduïda a Castella, tal com va començar. Seguim||*||
EGIPTE QUEDA A L´ALTRE COSTAT DEL MEDITERRANI
Per Finni Pel Roig el 12 de febrer de 2017 a les 13:37
Encara queda alguna plaga per enviar-mos? , O ja estan totes?. Podria enviar una plaga de sobres plens de bitllets de 500 euros.
Per Inadaptado el 12 de febrer de 2017 a les 13:36
Gracias, gracias al PP, gracias a todos, gracias por ser españoles sin complejos, por patriotas, y por ser un partido que no se avergüenza de ser español, y que planta batalla sin complejos al cáncer separatista catalán. No queremos pacto alguno con ellos: queremos su derrota total y definitiva, y así lo vamos a hacer.
després del judicis 9N, a españa, cap respecte...
Per fideli el 12 de febrer de 2017 a les 13:35
...ara ja els podem engegar a on ens doni la gana...
Per Anònim el 12 de febrer de 2017 a les 13:32
Desobeir es no fer el que altres manen o imposen -Es pot desobeir Deu (pels que son creients) Com els mítics Adam i Eva. -Es pot desobeir la natura. No tenint fills. O llençant-se des d’una alçada creient que volarem. -Es pot desobeir les lleis-normes o ordres que uns humans fan per a que altres o tots els humans les obeeixin. -Com les lleis judaiques de Moisés, o altres religions. -O les militars que permeten matar amb guerres -O les polítiques (alguns en diuen civils) Per exemple en una autopista sobrepassar la velocitat fixada. O robar béns o diners d’altres. O demanar comissions a qui demana concessions. O obrir els locals del teu domini per tal que es facin activitats no permeses en aquell moment. O convocar a fer votacions-eleccions quan no toca. O algú no vol que es facin
Discurs Rajoy
Per Anònim el 12 de febrer de 2017 a les 13:27
Què us esperàveu, nois?
Per Anònim el 12 de febrer de 2017 a les 13:24
Silenciadas por el Movimiento, claro. http://www.lavanguardia.com/politica/20170210/414221643207/antonio-tajani-catalunya-constitucion-ue.html y no es un cualquiera.
Estant al segle XVIII?
Per Vicenç Ramoneda el 12 de febrer de 2017 a les 13:00
La prosperitat i la democràcia sempre s'han aconseguit desobeint lleis injustes || *||
Espanya serà siguen Espanya...
Per Anònim el 12 de febrer de 2017 a les 12:54
...Sense Catalunya. Visca la República! | 0.724364 | curate | {"ca": 0.7583059265722532, "it": 0.004094234512383382, "nl": 0.0016108463655278879, "en": 0.01919591918920733, "es": 0.20296664205651385, "fr": 0.0010067789784549298, "ar": 0.004027115913819719, "pt": 0.0030874555339284516, "ls": 0.0013423719712732398, "fi": 0.0013423719712732398, "ur": 0.0017450835626552116, "gl": 0.0012752533727095779} | https://www.naciodigital.cat/noticia/125243/rajoy/referma/no/admetran/referendum/espanya/seguira/sent/espanya?rlc=a1 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.