id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_4_575764 | Urban Economics > References > 2004
References > 2004
Boix, Rafael i Vittorio Galletto (2004):
Identificación de Sistemas Locales de Trabajo y Distritos Industriales en España. Dirección General de Política de la Pequeña y Mediana Empresa, MITYC (mimeo, revisión junio de 2005): Texto principal Anexos
Abstract:El objetivo del presente trabajo es la identificación en España de los sistemas locales de trabajo (SLT) y potenciales distritos industriales (DI) a partir de la utilización de la metodología italiana del ISTAT. Esta aplicación es ahora posible al disponer de datos de movilidad laboral intermunicipal en el Censo de 2001 y utilizarse datos del DIRCE (Directorio Central de Empresas) para aproximar la dimensión de los establecimientos por sector y Sistema Local de Trabajo. La identificación para toda España de los distritos industriales a partir de estas metodologías permite el impulso de una nueva línea de política industrial reforzada por la extensa experiencia italiana en la gestión de distritos industriales.
Trullén, Joan (2004):
"Una nova estrategia de suport a les pimes basada en districtes industrials i xarxes: el cas de Barcelona", Revista Econòmica de Catalunya, nº 49-50. p.112-118. ISSN: 1135-819X.
Abstract: En la nova economia globalitzada, les PIME s’enfronten a un repte d’una enorme complexitat: com operar en un entorn competitiu si no disposen d’una dimensió que els possibiliti generar internament processos innovadors. L’existència de rendiments creixents associats a l’escala de la producció facilita a les grans empreses activar processos d’innovació i operar en mercats globals. Les pimes, que presenten una capacitat d’adaptació molt rellevant i que sovint són molt creatives, poden respondre amb eficiència a aquest entorn competitiu –com a mínim en un ampli conjunt d’activitats manufactureres de molt diferent intensitat tecnològica– si són capaces de generar rendiments creixents per mitjà d’economies externes.
Boix, Rafael (2004):
“Economia urbana”, reseña del libro Economia Urbana de Roberto Camagni. Investigaciones Regionales nº 5, p.235-237. ISSN: 1695-7253.
Boix, Rafael i Vittorio Galletto (2004)
"Anàlisi econòmica comparada del Cens de 2001. Principals resultats per a Catalunya", Nota de Economia, nº 79. ISSN: 0213-3640.
Abstract: Els Censos Demogràfics de 2001 inclouen tres grans apartats: el Cens de Població, el Cens d’Habitatges i el Cens d’Edificis (aquest últim també inclou el Cens de Locals). El Cens de Població inclou a les persones que tenen fixada la seva residència habitual al territori espanyol. La unitat bàsica d’aquest cens és la persona resident, encara que es consideren també com a unitats bàsiques addicionals la família, la llar i el nucli familiar (INE 2001). L’objectiu d’aquest article és l’anàlisi per a Catalunya dels principals resultats del Cens de Població de 2001, centrant-nos sobre la seva vessant econòmica. L’anàlisi es duu a terme en comparació amb les dades dels Censos i Padrons de 1986, 1991 i 1996. El text es s’articula en tres apartats. dades demogràfiques bàsiques (epígraf 2); activitat, l’ocupació, l’economia del coneixement i formació (epígraf 3); i anàlisi de la mobilitat, àrees metropolitanes, xarxes de ciutats i policentrisme (epígraf 4). Finalment, s’exposen les principals conclusions.
Capone, Francesco and Rafael Boix (2004):
"Sources of competitiveness in tourist local systems", Working Paper 0408 Departament d'Economia Aplicada, Universitat Autònoma de Barcelona // Paper presented at the XXX Reunion de Estudios Regionales, Barcelona 18-19 November 2004 and the 45th European Congress of the European Regional Science Association. Amsterdam, 23-27 August 2005.
Abstract: At the end of the XIX Century, Marshall described the existence of some concentrations of small and medium enterprises specialised in a specific production activity in certain districts of some industrial English cities. Starting from his contribute, Italian scholars have paid particular attention to this local system of production coined by Marshall under the term “industrial district”. In other countries, different but related territorial models have played a central role as the “milieu” or the “geographical industrial clusters”. Recently, these models have been extended to non-industrial fields like culture, rural activities and tourism. In this text, we explore the extension of these territorial models to the study of tourist activities in Italy, using a framework that can be easily applied to other countries or regions.
Trullén, Joan and Rafael Boix (2004)
"Knowledge, networks of cities and growth in regional urban systems: theory, measurement and policy implications", 44th European Congress of the European Regional Science Association. Porto, 25-29 August 2004.
Abstract: The objective of this paper is to measure the impact of different kinds of knowledge and external economies on the urban growth in an intraregional network of cities. The paper is divided in five sections. First section (theoretical framework) exposes the relation between the knowledge-based city, networks of cities, external economies and urban growth. Second section exposes a methodology for the measurement of knowledge in cities and the identification of knowledge-based networks of cities. Third section exposes a model to measure the effects of knowledge and external economies (static and dynamic) on the urban growth. Fourth section applies this model to a case study (Catalonia). Finally, conclusions and policy implications are exposed.
Boix, Rafael (2004)
"Redes de ciudades y externalidades", Investigaciones Regionales, nº 4, p.5-27. ISSN: 1695-7253.
Trullén, Joan (2004)
"L’economia catalana en transició. Per una nova estratègia econòmica i territorial", a VVAA El futur econòmic de Catalunya: lideratge econòmic i poder polític, Urbanitats Digital, nº 6, Centre Cultura Contemporània de Barcelona, Barcelona, 2004. p.73-91.
Abstract: Des de l’ingrés a les comunitats europees l’any 1986, l’economia catalana, impulsada cada cop més per l’economia de la metròpoli de Barcelona, ha experimentat transformacions fonamentals que exigeixen un esforç de renovació en el discurs econòmic dominant, sovint ancorat en velles concepcions i prejudicis. Sostindré en aquesta nota que, contra tot pronòstic, els canvis experimentats per l’economia catalana els darrers setze anys són molt intensos i exigeixen adoptar noves eines d’anàlisi per interpretar-los correctament. D’aquests canvis se n’haurien de derivar canvis profunds en les estratègies econòmiques i territorials. Sostindré que precisament les polítiques econòmiques i territorials no han acompanyat els importants canvis registrats en el món de l’economia.
Trullén, Joan i Rafael Boix (2004):
Anàlisi econòmica del centre de la regió metropolitana de Barcelona: Economia del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Departament d'Economia Aplicada de la UAB i Diputació de Barcelona (mimeo, en curs d'edició). [Revisió febrer de 2005]
Document només accessible amb password
Abstract: L’objectiu de la present recerca és l’estudi dels principals trets econòmics estructurals del centre de la metròpoli, assimilat a efectes pràctics amb l’àrea del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Per aquest motiu, es continua avançant en la millora de la informació estadística i en la construcció d’indicadors per a l’anàlisi. La perspectiva dominant és la de l’anàlisi de la producció, i en especial les fonts dels avantatges que possibiliten la millora de les bases competitives i el creixement de la metròpoli.
Barcelona ciutat del coneixement. Economia del coneixement, tecnologies de la informació i la comunicació i noves estratègies urbanes. Departament d'Economia Aplicada de la UAB i Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (mimeo, en curs d'edició). [Revisió gener de 2005].
Abstract: L’objectiu de la recerca és la mesura de l’economia del coneixement i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a la ciutat de Barcelona i a la metròpoli de Barcelona. A més, es plantegen dues preguntes addicionals: és Barcelona una ciutat i una metròpoli del coneixement? Quin tipus de ciutat o metròpoli de coneixement? La hipòtesi de que partim, basada en anteriors recerques de Trullén (2001 i 2003a) i Trullén et al. (2002), és que Barcelona és una ciutat del coneixement, i que la regió metropolitana en conjunt es troba en transició cap a metròpoli del coneixement, amb una base de coneixement elevada, i amb una trajectòria sostinguda i constant d’increment de l’estructura de coneixement. | 0.577935 | curate | {"en": 0.2734329060331648, "it": 0.009290838527578501, "es": 0.15065271080795015, "sv": 0.006585910854992356, "ca": 0.5487475008820416, "ru": 0.005645066447136305, "fr": 0.005645066447136305} | http://urban.uab.es/references/references2004.htm |
oscar-2201_ca_20230904_13_152668 | La cooperació humana és espectacularment diferent en comparació de la cooperació en les altres espècies perquè els éssers humans exhibeixen patrons únics d'altruisme, tals com el càstig altruista de les violacions de la norma que ajuden a mantenir la cooperació en benefici de les normes socials. L'evidència experimental indica que la cooperació prospera si el càstig altruista és possible i deixa de funcionar si s'elimina.
El càstig altruista significa que els individus castiguen el comportament injust i no cooperatiu encara que el càstig sigui costós per a ells i no rendeixi cap benefici material. Això planteja la gran qüestió de perquè els individus estan disposats a incórrer en el cost de castigar violacions de la norma.
Un equip d'investigació suís sota adreça de Ernst Fehr (Universitat de Zurich) va estudiar aquesta qüestió explorant els cervells de subjectes mitjançant la Tomografia d'Emissió de Positrons (Positron Emission Tomography o PET) mentre que aquests decidien si castigar a una persona que havia abusat prèviament de la seva confiança violant una norma justa. L'estudi demostra que la part del cervell crucial en el circuit de la recompensa o gratificació -el nucli *caudado- s'activa mentre que els subjectes estan decidint si castigar o no. Investigacions anteriors han demostrat que el nucli caudat també s'activa si els subjectes reben diners, veuen cares belles o consumeixen cocaïna, o si individus enamorats veuen imatges de les seves estimats o estimades.
Les sensacions de recompensa associades al càstig dels violadors de la norma poden ser una adaptació evolutiva que va ajudar a mantenir la solidaritat i la cooperació del grup en les societats humanes. Com següent pas, els membres de l'equip suís planegen estudiar la base neural d'importants emocions morals com culpabilitat, vergonya, o gratitud. Els científics creuen que la seva investigació contribuirà a una comprensió millor de la força que subjeu després del comportament social i antisocial. >de *Scientists from the University of Zurich have discovered the neural basis of altruistic punishment*. 26 d'agost, 2004
context relacionat
> les intencions dels altres. 5 de març, 2004
> evolució de la cooperació: organismes simbiotics, animals socials i aversió a la desigualtat. 8 d'octubre, 2003
> revenge motivates tribal warfare. 14 de febrer, 2003
> cooperació humana: descoberta una base biològica. 19 de juliol, 2002
> cooperació i afiliació: comportament social primari en primats. 25 de febrer, 2002
> vengeance rocket anniversary: first man-made object out of the earth. 3 d'octubre, 2001
imago
> the ballad of altruism
| permaLink
Tuits de @josep_saldana
> arxiu weblog context
diciembre 2006
noviembre 2006
octubre 2006
septiembre 2006
agosto 2006
julio 2006
junio 2006
mayo 2006
abril 2006
marzo 2006
noviembre 2005
agosto 2005
julio 2005
junio 2005
mayo 2005
abril 2005
marzo 2005
febrero 2005
enero 2005
diciembre 2004
noviembre 2004
octubre 2004
septiembre 2004
agosto 2004
julio 2004
junio 2004
abril 2004
marzo 2004
febrero 2004
enero 2004
diciembre 2003
noviembre 2003
octubre 2003
junio 2003
mayo 2003
abril 2003
marzo 2003
febrero 2003
enero 2003
desembre 2002
novembre 2002
octubre 2002
juliol 2002
juny 2002
maig 2002
abril 2002
març 2002
febrer 2002
gener 2002
comptenrrera 2002
més noticies a
> mapa del lloc
.
arxius context tota la Xarxa
"La participació social activa i informada ès clau per a conformar la societat de les xarxes; es requereix d'una Esfera Pública innovadora" - declaració de Seattle | 0.691525 | curate | {"ca": 0.7728065078442766, "en": 0.07147007553747821, "la": 0.001452643811737362, "nl": 0.006682161533991865, "es": 0.10284718187100524, "it": 0.021208599651365484, "pt": 0.01452643811737362, "fr": 0.004067402672864613, "de": 0.004938988959907031} | https://www.straddle3.net/context/03/ca/2004_09_10.html |
mc4_ca_20230418_12_567087 | Jurisprudència: Tribunal Suprem - Núm. 56, December 2011 - Revista de Llengua i Dret - Llibres i Revistes - VLEX 348415398
Autor: Eva Pons - Agustí Pou
Pàgines: 253-262
Durant els mesos de juliol a desembre de 2010 el Tribunal Suprem ha dictat un bon nombre de resolucions que incideixen en la matèria lingüística. De tota manera, la majoria tracten de qüestions en què ja hi ha una línia jurisprudencial consolidada, que en el període ressenyat no es fa més que continuar. Però el que sí que és realment destacable són les tres sentències de final d’any relatives al model lingüístic a l’ensenyament a Catalunya, que vénen a qüestionar les bases del sistema actual que pren el català com a llengua vehicular de les diferents etapes educatives.
Començant en primer lloc per aquestes resolucions, doncs, les sentències del Tribunal Suprem de 9, 13 i 16 de desembre de 2010 resolen recursos plantejats contra sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que alhora resolien impugnacions de resolucions administratives que denegaven determinades peticions per fer del castellà una llengua vehicular a l’ensenyament. El Tribunal, sense establir cap mandat concret a la Generalitat, dóna la raó als recurrents i ordena que s'adoptin les mesures necessàries perquè el castellà hi sigui llengua vehicular i perquè totes les comunicacions es facin en castellà, com també que l'imprès de sol·licitud es pregunti per la llengua dels pares. Tot això ho basa en la doctrina de la Sentència del TC 31/2010, de 28 de juny, sobre l'Estatut. Aquestes decisions van provocar una reacció molt forta en contra del món educatiu, de la societat civil i de les entitats que treballen a favor del català. Sens dubte les resolucions són un atac al sistema lingüisticoeducatiu català, però la inconcreció de la decisió, amb les dificultats d'execució que representa, deixa una base per a futurs litigis.
En segon lloc, les sentències de 18 de novembre i de 17 de desembre tornen a ratificar la rellevància del coneixement lingüístic per a l’accés a la nacionalitat, com a element que revela el nivell d’arrelament en la societat, però també evidencien la falta de paràmetres objectius per valorar-ne el nivell requerit.
En tercer lloc, esmentem la interlocutòria del Tribunal Suprem de 30 de setembre, en què si bé l’element lingüístic hi apareix com a prova, no podem deixar de destacar-ne la rellevància, atès que es denega una sol·licitud d’asil perquè es considera acreditat que el sol·licitant no coneix el somali, tot i que addueix que és d’una altra ètnia d’aquell país.
En quart lloc, la interlocutòria 19958/2010, de 9 de setembre, tot i que no resol directament una qüestió de dret lingüístic, obre la porta a una resolució que sí que ho farà. En efecte, revoca la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Galícia i admet el recurs de cassació d’un ciutadà que va demanar que l’imprès d’autoliquidació d’un impost li fos lliurat en castellà, ja que, segons ell, només el va poder obtenir en gallec.
En cinquè lloc, les sentència de 16 de juliol i 7 d’octubre, relatives a conflictes sobre marques, tornen a posar en relleu el rol gairebé exclusiu de referència que representa el castellà en aquesta activitat administrativa i en la jurisprudència que es dicta arran dels conflictes que s’hi produeixen.
I, finalment, pel que fa a la jurisprudència del Suprem, la Sentència de 21 de desembre torna a posar a límits a la discrecionalitat del Ministeri d’Afers Exteriors a l’hora de determinar quines assignatures universitàries són vàlides per obtenir l’habilitació d’intèrpret jurat.
Quant a la doctrina de la Direcció General dels Registres i del Notariat, de les resolucions que esmentem es desprenen tres eixos que fan referència a qüestions lingüístiques: el primer, la doctrina sobre l’aplicació de la Llei 3/2007, de 15 de març, que dóna un ampli marge per imposar les formes antroponímiques que vulguin els ciutadans, per bé que es continuen marcant límits absurds i molt basats en una concepció molt "nacionalista" (espanyola) de l’antroponímia. El segon, la denegació dels assentaments registrals fets en eusquera en entendre que la possibilitat que en aquest sentit estableix la Llei 12/2005, de 22 de juny, està subjecte al procés d’informatització que fa el mateix Ministeri de Justícia, i que encara no ha dut a terme al cap de cinc anys d’aprovar la Llei. I el tercer, la rellevància que té el coneixement del castellà a l’hora d’autoritzar els matrimonis amb estrangers: el coneixement de castellà, en la mesura que aquest pot ser l’idioma comú entre els contraents estranger i espanyol, passa a ser un element important per valorar si el matrimoni és de conveniència i, en conseqüència, si el ciutadà estranger pot accedir a la nacionalitat a través d’aquest matrimoni.
Per accedir als textos de les sentències de la base del Cendoj, primer s'ha d'obrir el cercador de la base de dades ( http://www.poderjudicial.es/search/index.jsp) i després clicar l'enllaç que té cada resolució ressenyada. Per facilitar aquesta operació consignem aquesta adreça en cada resolució o bloc de resolucions. D'aquesta manera es pot baixar el text sense haver de fer servir l'opció de copiar l'identificador de la resolució a la casella "Texto a buscar", del mateix cercador.
Sentència del Tribunal Suprem de 9 de desembre de 2010. Sala Contenciosa Administrativa. Secció 4a. Ponent: Santiago Martínez-Vares García. Ref. Cendoj: 28079130042010100633.
Sentència del Tribunal Suprem de 13 de desembre de 2010. Sala Contenciosa Administrativa. Secció 4a. Ponent: Celsa Pico Lorenzo. Ref. Cendoj: 28079130042010100634 .
Sentència del Tribunal Suprem de 16 de desembre de 2010. Sala Contenciosa Administrativa. Secció 4a. Ponent: Celsa Pico Lorenzo. Ref. Cendoj: 28079130042010100636 .
En els tres recursos de cassació, de contingut pràcticament idèntic, el TS es pronuncia sobre el model lingüístic de l’ensenyament a Catalunya. En les sentències d’instància, el TSJ de Catalunya havia desestimat les impugnacions pels recurrents de resolucions de la Conselleria d’Educació de la Generalitat que denegaven les peticions, en nom dels seus fills de diferents edats matriculats en centres privats concertats, d’ús del castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament (literalment, la pretensió es formulava com "que el castellano sea reintroducido como lengua vehicular de forma proporcional y equitativa en relación con el catalán en todos los cursos de enseñanza obligatoria"), en les comunicacions escrites i orals dels centres, així com la inclusió en l’imprès d’inscripció d’una pregunta sobre la llengua habitual de l’infant, en relació amb el dret legal a rebre en aquesta llengua el primer ensenyament (en el cas de la sentència de 16 de desembre, on es qüestiona com a discriminatori el sistema d’atenció individualitzada en castellà aplicat per satisfer el dret esmentat). Els recurrents també pretenen l’anul·lació de les normes reglamentàries de desenvolupament i aplicació del model lingüístic escolar. La representació processal de la Generalitat al·lega que les resolucions administratives qüestionades no conculquen drets lingüístics i es fonamenten en una legislació lingüística que és conforme amb la Constitució, l’Estatut d’autonomia català i la doctrina de la STC 337/1994.
Per la connexió amb les resolucions ressenyades, cal fer esment de la STS de 12 de desembre de 2008 (vegeu Revista de Llengua i Dret núm. 52, pàg. 521-527), dictada en el procés instat per l’associació Convivencia Cívica Catalana en relació amb la garantia per l’Administració educativa del dret a rebre el primer ensenyament en la llengua habitual. Malgrat que el TS nega ara la possible extrapolació de l’anterior pronunciament –amb uns motius cassacionals de marcat caràcter processal-, els recursos actuals continuen l’estratègia impulsada, des de l’associació citada, per tal d’atacar l’ús del català com a llengua pròpia a l’escola (una posició que, en el pla doctrinal, s’assumeix pels autors més reticents a acceptar la legislació catalana i la jurisprudència constitucional de la STC 337/1994, com hem analitzat a Pons, E. i Vernet, J., "La llengua de l’ensenyament a les comunitats autònomes amb llengua pròpia", Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, núm. 8, 2009, espec. p. 151). I aquesta pretensió reïx ara davant el TS que, emparant-se en una lectura determinada de la recent STC 31/2010 sobre l’Estatut d’autonomia del 2006, pretén fixar uns límits del model de conjunció lingüística, tot i que amb un pronunciament d’abast dubtós quant a les seves conseqüències jurídiques concretes.
En l’argumentació compartida per les tres sentències (les cites subsegüents dels FFJJ corresponen a la de 9 de desembre) es juxtaposen, no sense certa confusió, la cita i interpretació de la legislació lingüística aplicable a l’ensenyament obligatori (Llei de normalització lingüística de 1983 i posterior Llei de política lingüística de 1998) i de la doctrina del Tribunal Constitucional en la STC 337/1994, referent a la LNL de 1983 (el TS remarca que la LPL "nunca se sometió a control de constitucionalidad"), i la més recent STC 31/2010, en allò que afecta el règim lingüístic de l’ensenyament (pronunciaments en relació amb els articles 6.1 i 35 EAC). La tria del TS dels extractes rellevants de la STC 337/1994, que és objecte d’una reinterpretació favorable a les tesis dels recurrents, no coincideix, com semblaria coherent, amb els que recull la STC 31/2010, especialment tenint en compte que s’omet un puntal bàsic de la doctrina constitucional: l’afirmació que del contingut del dret fonamental a l’educació no es desprèn el dret a rebre l’ensenyament en només una de les llengües oficials i el consegüent caràcter essencialment modulable del dret d’opció lingüística en aquest àmbit, de manera que
"el derecho a la educación que la Constitución garantiza no conlleva que la actividad prestacional de los poderes públicos en esta materia pueda estar condicionada por la libre opción de los interesados de la lengua docente" (STC 337/1994, FJ 9, citada per la STC 31/2010, FJ 24, paràg. cinquè). Tot seguit, en la cita de la STC 31/2010, són destacats pel TS aquells elements interpretatius afegits a l’anterior doctrina, mitjançant els quals es reforcen la "igualtat" de les llengües oficials i la idea de "no exclusió" del castellà com a llengua vehicular (la qual es refereix per la darrera sentència no solament al primer ensenyament, sinó al conjunt del sistema educatiu). El TS afirma que la darrera sentència "establece la obligación de la Administración educativa de la Generalitat de Catalunya de considerar tanto al catalán como al castellano como lenguas vehiculares de la enseñanza en el ámbito territorial de Cataluña" (FJ 5).
A partir del FJ 6, el TS reinterpreta i extreu de la doctrina constitucional, a partir d’una valoració pròpia de la situació del coneixement i l’ús del català a Catalunya, la necessària imposició d’uns límits a la consideració vehicular del català en el sistema educatiu de Catalunya. Segons expressa l’òrgan jurisdiccional, en aquest territori la normalització lingüística ha donat els seus fruits "pero no puede ir más allá hasta el punto de negar la realidad de convivencia armónica de ambas lenguas cooficiales en Cataluña ignorando el deber constitucional de todos los españoles de conocer el castellano y el correlativo derecho a usarlo"; d’on en deriva l’afirmació que "no puede aceptarse la exclusividad en estos momentos del catalán como lengua vehicular única en la enseñanza". Aquestes consideracions valoratives generals emmarquen el punt de desacord amb el TSJ de Catalunya, en el sentit que segons el TS les resolucions administratives impugnades sí que exclouen el castellà, no solament en virtut de la seva literalitat, sinó "porque además normativamente se excluye el castellano como lengua vehicular, y, es obvio, que no tiene esa condición por el hecho de que determinadas materias se impartan en castellano" (FJ 7). L’íter argumentatiu del TS s’orienta a reconèixer –en contradicció amb la doctrina constitucional a la qual apel·la- l’existència d’un dret del recurrent "a que el castellano se utilice como lengua vehicular en el sistema educativo de la comunidad autónoma de Catalunya en la proporción que proceda dado el estado de normalización lingüística alcanzado" (FJ 7). Tanmateix, l’afany intervencionista del TS troba un límit insalvable en la jurisprudència constitucional citada que reconeix la competència de la Generalitat per configurar el model lingüístic educatiu, la qual cosa l’obliga a admetre que "la determinación de la misma [proporció d’ús del castellà] y su puesta en práctica corresponde a la Generalitat de Catalunya, de modo que si el Gobierno de la misma creyese que el objetivo de normalización lingüística estuviera ya conseguido, ambas lenguas cooficiales deberían vehicular en la misma proporción y si, por el contrario, se estimase la existencia aún de un déficit en ese proceso de normalización en detrimento de la lengua propia de Cataluña, se debería otorgar al catalán un trato diferenciado sobre el castellano en una proporción razonable, que, sin embargo, no haga ilusoria o simplemente constituya un artificio de mera apariencia en la obligada utilización del castellano como lengua vehicular." (FJ 7).
D’altra banda, en el FJ 8 el TS accepta també la segona pretensió dels recurrents, relativa al dret de rebre les comunicacions, les circulars i la resta de documentació que els adreci el centre educatiu en castellà. En aquest punt, el caràcter privat dels centres no és considerat determinant per limitar l’obligació de disponibilitat lingüística del titular, en contra del parer del TSJ, ni comporta la consideració, en aquest àmbit, de la doctrina STC 31/2010 que fixa certs condicionaments de la disponibilitat lingüística com a principi aplicable fora de l’àmbit estricte dels poders públics (FJ 22). El TS considera que la subjecció dels centres concertats a la normativa de la Generalitat i el poder d’inspecció de la darrera justifica l’extensió a aquests dels drets lingüístics recollits per la normativa catalana.
En el FJ 9 el TS no es pronuncia directament sobre la pretensió d’anul·lació dels decrets de desenvolupament i resolucions administratives de la Generalitat, atès que aquesta no havia estat adduïda pels recurrents davant el TSJ. Amb tot, fent una interpretació laxa dels requisits del recurs de cassació, esmenta la possibilitat d’una impugnació indirecta de les disposicions, que no cal que s’expressi en via administrativa. I conclou afirmant la necessitat d’una interpretació conforme a la STC 31/2010 dels decrets, ara derogats, que regulen l’ús de la llengua docent, de manera que cap norma és directament anul·lada per la Sentència.
L’argumentació precedent del TS, basada en una lectura tergiversada de la doctrina constitucional, s’orienta a justificar la decisió final que reconeix el "derecho del recurrente a que el castellano se utilice también como lengua vehicular en el sistema educativo de Cataluña y en consecuencia y para ello la Generalitat deberá adaptar su sistema de enseñanza a la nueva situación creada por la declaración de la Sentencia 31/2010 del Tribunal Constitucional que considera también el castellano como lengua vehicular de la enseñanza en Cataluña junto con el catalán". Com s’ha dit, l’existència d’un dret d’opció individual que pugui condicionar directament les decisions organitzatives dels poders públics autonòmics en el terreny educatiu és directament negada pel TC en la STC 337/1994, reproduïda per la STC 31/2010. A més, la regulació de les llengües vehiculars de l’ensenyament a Catalunya té un rang legal (Llei de política lingüística de 1998, desplegada més recentment per la Llei d’educació de Catalunya de 2010), la qual cosa exclou la competència del TS per pronunciar-se sobre l’adequació constitucional del model lingüístic educatiu. Aquest aspecte palesa que l’actual pronunciament és fruit d’una extralimitació del TS en l’exercici de la seva tasca jurisdiccional, en pretendre forçar un canvi legal. Sembla oportú recordar que la Sala Contenciosa del TS havia plantejat l’any 1994 una qüestió d’inconstitucionalitat sobre el mateix aspecte en relació amb la Llei de normalització lingüística de 1983, que el TC va desestimar en la citada STC 337/1994. Per bé que els tribunals ordinaris estan obligats a recórrer a aquest procediment com a única via disponible quan dubten de la constitucionalitat de disposicions amb rang de llei, el TS en prescindeix ara i sembla voler assumir directament la interpretació d’allò que imposa la Constitució en aquest àmbit. Certament, la STC 31/2010 reobre certes qüestions lingüístiques amb l’ambigüitat dels seus pronunciaments interpretatius, però no predetermina quina ha de ser la proporció que ha de representar el català i el castellà com a llengua docent, com pretén fer el TS mitjançant una fonamentació bel·ligerant amb el model lingüístic català de l’ensenyament.
D’aquesta manera, els defectes jurídics de l’argumentació i la inconcreció de la decisió determinen les dificultats d’execució del present pronunciament del TS. Aquestes dificultats s’han palesat darrerament en la interlocutòria dictada per la Sala Contenciosa del TSJ, Secció Cinquena, de 28 de juliol de 2011, relativa a l’execució de la Sentència del TS de 9 de desembre de 2010. La interlocutòria considera insuficient per a estimar complerta la decisió del TS, la informació que la Conselleria d’Ensenyament, previ requeriment del mateix TSJ, proporciona sobre l’estat d’execució de la sentència, en la qual es justifica amb dades estadístiques i d’altres tipus la necessitat de continuar amb l’actual model educatiu per a garantir l’exigència legal de domini de les dues llengües oficials. El TSJ hi empra com a pauta el FJ 7 de la Sentència de 9 de juny, assumint-ne la lectura que aquí hem qüestionat, ja que suposaria forçar jurisdiccionalment un canvi de model educatiu (així es desprèn del FJ 4 de la interlocutòria, que fixa a la Generalitat un termini de dos mesos per adoptar les mesures a les quals es refereix la decisió de la TS "dada la complejidad que para la Administración de la Generalitat puede
suponer el estricto cumplimiento de lo dispuesto por el Tribunal Supremo (...) en cuanto afecta a un ámbito especialmente sensible de la sociedad catalana como es el modelo educativo"). El recurs interposat per la Generalitat contra la interlocutòria ha suspès el termini citat de dos mesos i, per tant, caldrà restar amatents a la resolució d’aquest nou embat judicial al model lingüístic educatiu, com a peça clau del procés de normalització lingüística del català.
Sentència del Tribunal Suprem de 18 de novembrede 2010. Sala Contenciosa Administrativa. Secció 5a. Ponent: Mariano de Oro-Pulido López. Ref. Cendoj: 28079130052010100445 .
Sentència del Tribunal Suprem de 17 de desembre de 2010. Sala Contenciosa Administrativa. Secció 5a. Ponent: Mariano de Oro-Pulido López. Ref. Cendoj: 28079130052010100502 .
Ambdues sentències es pronuncien sobre el requisit de coneixement de la llengua en l’accés a la nacionalitat per residència. En la primera, és l’Advocat de l’Estat qui impugna la resolució precedent de l’Audiència Nacional per tal d’imposar un major rigor de l’exigència lingüística, en no considerar suficient la comprensió si la persona interessada no parla, llegeix ni escriu el castellà. L’absència d’especificació legal del tipus i nivell de coneixement idiomàtic motiva, doncs, diferents concepcions de l’exigència. El TS remet a la doctrina jurisprudencial que concep el coneixement de la llengua com a element vehicular que permet la relació amb la societat (STS de 25 de febrer de 2010, on precisava "nótese que el conocimiento del español se exige en la medida que el mismo resulta necesario para entablar relaciones sociales con terceros en grado suficiente para procurar una integración efectiva en la sociedad", no essent I’analfabetisme un motiu suficient per a la denegació, d’acord amb la STS de 16 d’abril de 2009, on es deia "no es tanto la solidez en el manejo del idioma como la posibilidad real de entablar relaciones sociales eficaces"). En el cas, el TS entén que aquest domini concorre en l’interessat, atesa la seva feina de venedor ambulant, que requereix una socialització i funcionalitat incompatibles amb el desconeixement de la llengua.
Diversament, en la segona resolució, de 17 de desembre, la recurrent, de nacionalitat marroquina, amb marit i sis fills nacionalitzats espanyols, no ha acreditat en cap moment la capacitat de comunicar-se oralment (l’Audiència Nacional, tot i afirmar que el nivell de llengua a valorar és el del moment de la sol·licitud, i no l’adquirit amb posterioritat mitjançant l’assistència a cursos, va admetre la pràctica de la prova). El TS rebutja el recurs i li imposa les costes del procés.
Interlocutòria del Tribunal Suprem de 30 de setembre de 2010. Sala Contenciosa Administrativa. Secció 1a. Ponent: Mariano de Oro-Pulido López. Ref. Cendoj: 28079130012010202175 .
En el cas de sol·licitud d’asil examinat per la present interlocutòria, l’Audiència Nacional atorgà rellevància al desconeixement del somalí, llengua oficial del país d’origen adduït pel recurrent (Somàlia), com un element indiciari de la manca de versemblança del seu relat de persecució. Amb tot, l’Audiència també verifica la no constància en fonts d’informació general de l’ètnia i llengua adduïdes pel recurrent, la qual cosa pressuposa un possible desconeixement de la llengua oficial. En el marc de la cassació, el TS no admet el recurs per manifestament infundat.
Interlocutòria del Tribunal Suprem 19958/2010, de 9 de setembre. Secció 1a. Sala Contenciosa Administrativa. Ponent: José Manuel Sieira Míguez. Ref. Cendoj: 28079130012010202005.
Aquesta resolució estima un recurs contra una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Galícia que impedia la formulació d'un recurs de cassació contra una sentència d'aquest òrgan jurisdiccional davant del Tribunal Suprem. D'acord amb el relat de la sentència del Suprem, en l'origen del conflicte hi ha la pretensió del recurrent d'obtenir l'autoliquidació de l'impost de successions, que és competència de la comunitat autònoma, en llengua castellana. Davant del recurs d'alçada que va interposar el recurrent contra la resolució administrativa denegatòria de la Direcció General de Tributs de la Xunta, l'Administració no va respondre. El ciutadà hi va presentar recurs contenciós administratiu, que el Tribunal Superior va desestimar. Finalment, el TS entén que s'ha d'admetre la possibilitat d'interposar-hi recurs de cassació perquè, encara que un requisit de la cassació és que la pretensió sigui de més de 150.000 euros, la quantitat de la pretensió és indeterminada. Per tant, caldrà veure el cas i la doctrina que s'hi aplica quan recaigui la sentència definitiva del Suprem.
Sentència del Tribunal Suprem de 16 de juliol de 2010. Sala Contenciosa Administrativa. Secció 3a. Ponents: José Manuel Bandrés Sánchez-Cruzat. Ref. Cendoj: 28079130032010100257.
Sentència del Tribunal Suprem de 7 d'octubre de 2010. Sala Contenciosa Administrativa. Secció 3a. Ponents: Manuel Campos Sánchez-Bordona. Ref. Cendoj: 28079130032010100287.
Fem esment d'aquestes dues sentències sobre marques pel fet que ens recorden que el TS pren el castellà com a únic paràmetre idiomàtic de valoració per al registre de les marques. Quan parla de "l'idioma" vol dir el castellà, igual que quan parla de "nuestro idioma". I quan recorre al diccionari normatiu fa servir el Diccionario de la Real Academia de la Lengua, encara que el terme cercat sigui "falla". Sens dubte, tant la normativa del registre de les marques com la mateixa nul·la formació de la majoria de magistrats en "les altres llengües" espanyoles porten a bandejar aquestes llengües, entre les quals el català, d'aquest àmbit.
Sentència del Tribunal Suprem de 21 de desembre de 2010. Sala Contenciosa Administrativa. Secció 4a. Ponents: Segundo Menéndez Pérez. Ref. Cendoj: 28079130042010100674
La Sentència torna a incidir en la pugna competencial entre l'Oficina d'Interpretació de Llengües del Ministeri d'Afers Exteriors i les universitats per acreditar els coneixements adequats per ser traductor i intèrpret jurat (vegeu Revista de Llengua i Dret núm. 54, pàg. 465-466). En efecte, la possibilitat que dóna la norma perquè una persona que hagi cursat determinades assignatures de la llicenciatura de traducció i interpretació pugui ser habilitada sense examen com a traductora jurada, fa que sovint el Ministeri denegui habilitacions que, d'acord amb la certificació d'assignatures cursades que s'ha expedit des de la universitat, siguin bastant clares. Aquest és el
cas present, en què el Tribunal valora que el certificat de la universitat acredita suficientment el requisit perquè la recurrent sigui habilitada pel Ministeri.
Resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat. Boletín de Información. Resoluciones de la Dirección General del Registro y del Notariado (Registro Civil), números que inclouen les resolucions del març de 2009 al març de 2010.
Durant el període ressenyat no hi ha novetats en la doctrina de la Direcció General sobre noms i cognoms respecte el període anterior, ressenyat a la Revista de Llengua i Dret número 54, als comentaris de la qual ens remetem. Només breument apuntem les tres línies principals d'aquest any. La primera, l’aplicació de la Llei 3/2007, de 15 de març, continua produint un efecte beneficiós per a la llibertat dels ciutadans en possibilitar els diminutius o variants familiars, si bé la doctrina de la Direcció General articula un seguit de criteris, amb un fort component cultural espanyol, que retallen el marge d'elecció (correcció ortogràfica, no ajuntar dos noms, confusió amb cognoms, induir a error quant al sexe) i que generen com a resultat final una certa arbitrarietat a l'hora d'autoritzar un nom o no. La segona, s'han multiplicat les resolucions que justifiquen la denegació dels assentaments en la llengua oficial pròpia (en basc, en aquests casos), possibilitat prevista per Llei 12/2005, de 22 de juny, pel fet que no s'ha dut a terme l'adaptació informàtica del registre civil. I la tercera, cal destacar la rellevància del coneixement del castellà en l'autorització de matrimonis d'estrangers amb nacionals espanyols i en la inscripció de matrimonis amb espanyols contrets a l'estranger. El control dels matrimonis de conveniència pretén evitar l'accés a la nacionalitat espanyola de manera fraudulenta. La verificació de la competència lingüística del contraent estranger és un indici molt fort per determinar si el matrimoni es vol fer en frau de dret. En el fons aquest criteri va en la mateixa línia que l'exigència de coneixement de castellà en els expedients de nacionalitat.
Començant pel primer punt, la inscripció del nom de les persones al registre, agrupem les resolucions segons la raó per la qual admeten un nom o no, (generalment en aplicació de la Llei 3/2007), tant en relació amb la imposició de noms com al canvi. N'hi ha que surten repetits perquè els arguments que esgrimeix la Direcció General són cumulatius.
1. Noms acceptats per raó del marge de llibertat establert sobretot a partir de la Llei 3/2007; bàsicament són els que no infringeixen les limitacions establertes, les formes en llengües no oficials i els hipocorístics o mots de fantasia: Alen (3 de març de 2009), Tasmin (3 de març de 2009), Eloien (3 de març de 2009; el registre civil deia que no era basc), Jeanett (10 de març de 2009; el registre civil deia que no era el correcte en francès), Anabel (1 de juny de 2009), Chrissi (4 de juny de 2009), Pepa (5 de juny de 2009), Magno Alexander (3 de setembre de 2009), Gudisa (17 de setembre de 2009; per a nen), Lorca (3 de desembre de 2009), Marisa (12 de febrer de 2010), Luz-Mery (12 de març de 2010), Eddy (18 de març de 2010) o Yohanna (30 de març de 2010)
Canvis de noms no acceptats en algun moment de l'expedient de canvi perquè suposen una modificació mínima respecte el que figura al Registre. Moltes vegades aquest criteri s'empra de manera arbitrària i fent servir paràmetres dubtosos per apreciar si el canvi és mínim. Són canvis rebutjats per la Direcció General Suleida per Zuleida (3 de març de 2009), Marcos-Antonio per Marco-Antonio (3 de juny de 2009) o Elena per Helena (18 de març de 2010). Els acceptats són
Eloie per Eloien (3 de març de 2009), Jeannet per Jeannett (10 de març de 2009), Rut per Ruth (15 de febrer de 2010), María Josefa per María José (15 de març de 2010) o Johanna per Yohanna (30 de març de 2010).
3. Noms acceptats o rebutjats per raó de correcció ortogràfica. S'accepten canvis de nom com Rut per Ruth (15 de febrer de 2010) i es rebutgen Suleida per Zuleida (3 de març de 2009), Marcos-Antonio per Marco-Antonio (3 de juny d 2009), Elena per Helena (18 de març de 2010; en castellà el correcte és sense h) o la imposició de Josemaría (6 d'abril de 2009).
4. Adaptació gràfica de noms estrangers. Tot i que sovint es rebutgen noms per qüestions ortogràfiques, generalment relatives a l'ortografia en castellà, en altres casos s'accepta estrafer noms "estrangers" per adaptar-los a l'ortografia castellana. És el cas d'Alan per Alen (3 de març de 2009), o l'acceptació de Luz-Mery per a una estrangera naturalitzada (12 de març de 2010).
5. Noms de topònims i impropis com a antropònim. Tot i que en el període anterior hi havia diversos expedients sobre aquest punt, en el present hem localitzat només un cas, Lorca (3 de desembre de 2009), que la Direcció General l'accepta com a nom per a dona.
6. Noms que podem provocar la confusió amb un cognom. A més de la mateixa admissió de la resolució anterior (Lorca), dins d'aquest grup no s'accepta Llanos (6 de juny de 2009), que sembla que és habitual a la província d'Albacete.
7. Noms no acceptats perquè estan compostos de tres noms. Es rebutgen per aquesta causa (que també es barreja amb l'element ortogràfic) noms com Josemaría (6 d'abril i de 1 de juny de 2009; no es poden ajuntar els nom per dir que només n'hi a dos), Ana María Isabel (4 de juny de 2009) o Kuocheang-Michael (5 de juny de 2009; sembla que Kuo Cheang ja són dos noms separats).
8. Noms no acceptats perquè indueixen a error pel que fa al sexe. La Direcció General no admet per aquest motiu Ico, antropònim de princesa canària, per a una dona (23 de juliol de 2009) i admet Gudisa (17 de setembre de 2009) per a home i Lorca 3 de desembre de 2009) per a dona.
Encara dins d'aquest bloc, ressenyem unes resolucions vinculades amb el règim lingüístic. En les resolucions de 18 de març i 19 de juny de 2009 els recurrents pretenien intercalar la conjunció copulativa "i" entre els seus dos cognoms, cosa que deneguen tant el registre civil del lloc com la Direcció General, que entén que només es pot practicar aquesta previsió de la Llei de política lingüística catalana als que tenen veïnatge civil català. Sembla que en els dos expedients resolts eren ciutadans valencians. A banda del fet que es tingui en compte el veïnatge civil i no l'administratiu (com sembla desprendre's de la norma), cal notar la voluntat sempre restrictiva de la Direcció General quan es tracta d'una llengua diferent de la castellana. En aquest mateix sentit restrictiu, la Resolució de 5 de març de 2010, que denega un canvi de nom de José-Eduardo a Eduard (usat habitualment), perquè anteriorment ja havia canviat de José a José-Eduardo. En cap moment no és té en compte que el canvi és al català i les circumstància del canvi. Finalment, esmentem un parell de resolucions (29 de juny de 2009 i 23 de març de 2010), que tenen a veure amb aquest element pluricultural que tan difícil és que accedeixi al registre, relatives a la consignació de la preposició da davant del cognom de la mare que fan a Portugal. En un cas l'accepta perquè els germans el porten i en l'altre no perquè els interessats no l'acrediten.
Pel que fa a la segona línia que apuntàvem, la pràctica de les inscripcions registrals en llengua oficial diferent del castellà, d'acord amb la Llei del 2005, localitzem cinc resolucions sobre la invalidesa de l'ús de l'eusquera en els assentaments registrals (3 d'abril de 2009, tres de 30 d'abril de 2009 i 10 de gener de 2010). La doctrina de la Direcció és que no es poden fer els assentaments en llengua oficial pròpia fins que no es faci la informatització del registre corresponent amb el programa INFOREG: «la nueva regulación contenida en el nuevo párrafo final agregado al artículo 23 de la Ley del Registro Civil por la Ley 12/2005, de 22 de junio, está vinculada por razones operativas y funcionales, en cuanto a su aplicación práctica, a la progresiva informatización de los Registros civiles, según se desprende de la Disposición Transitoria única de la citada Ley, conforme a la cual "A los Registros Civiles que no estuvieran informatizados a la entrada en vigor de esta Ley, les será de aplicación lo previsto en el último párrafo del artículo 23 de la Ley del Registro Civil, según su incorporación efectiva al proceso de informatización"». Com indicàvem a la crònica de la Revista núm 54, la dilació exagerada d'un procés (més de 5 anys), que és en mans del mateix organisme que l'ha ordenat, fa que es torni a generar conflictivitat en un àmbit, del registre civil, que s'ha caracteritzat per la seva falta de sensibilitat i respecte cap als drets lingüístics dels ciutadans i cap a la realitat plurilingüe de l'Estat espanyol.
I, finalment, amb relació a la tercera línia que esmentàvem, la Direcció General ha desestimat un volum enorme de recursos contra denegacions d'autoritzacions de matrimonis entre nacionals i estrangers (o inscripcions de matrimonis fets a l'estranger) perquè entén que es tracta de matrimonis de conveniència que només persegueixen l'adquisició de la nacionalitat del contraent estranger. Per la quantitat de resolucions en aquest sentit (unes 40), no n'esmentem aquí la data; però posem en relleu la importància que hi té el coneixement del castellà, atès que funciona com a indici important per deduir que el matrimoni és fet en frau de llei: com que per regla general un dels contraents té com a idioma propi el castellà i l'altra té moltes dificultats a parlar-lo, es dóna per fet que no tenen una llengua comuna, tal com requereix la Resolució del Consell de la Unió Europea, de 4 de desembre de 1997, sobre les mesures que cal adoptar en matèria de lluita contra els matrimonis fraudulents. Aquesta dada, juntament amb altres indicis, porta a denegar el matrimoni. Encara que sigui per via indirecta i com a element de prova, doncs, el coneixement de l'idioma (se sobreentén que el castellà) actua com a sedàs per accedir a la nacionalitat.
Crònica legislativa del tribunal suprem
Sangiorgi, Salvatore: Rapporti di duratia e recesso ad nutum. Publicazioni a cura della Facoltá di Giurisprudenza | 0.690236 | curate | {"ca": 0.8306154200760631, "es": 0.1523279935461565, "en": 0.00495562982597672, "eo": 0.008470669586262533, "cs": 0.00034574161576581767, "da": 5.762360262763628e-05, "it": 0.0032269217471476317} | https://libros-revistas-derecho.vlex.es/vid/ncia-tribunal-suprem-348415398 |
mc4_ca_20230418_9_45302 | Trescant pel món (CXXIV) Els oficis del bosc. Calciners.
Alternativa | 24 Abril, 2011 06:00 | Compartir:
Per les muntanyes mallorquines i per els alzinars del pla trobam nombrosos forns de calç, tot i que alguns eren de guix. Intentaré explicar breument com funcionaven i vos assegur que no sempre han servit per a tirar-hi la cuina vella.
La producció de calç va ser una activitat econòmica molt important ja que era un producte imprescindible. S’emprava a la construcció com un dels elements de l’argamassa, a més per a emblanquinar les cases, com a desinfectant de cisternes i també per desinfectar galliners, solls i qualsevol altre element de les finques. Era freqüent l’ús per a esquitar els fruitals, vinyes i alguns cultius. Els metges receptaven aigua de calç. També s’emprava, encara avui, a diferents processos de fabricació.
Record que als anys seixanta a totes les cases hi havia el racó de l’alfàbia de la calç i el pot amb les graneretes, com qualsevol altre element necessari.
El forn de calç se construïa al ranxo assignat a un calciner, aquest triava el lloc exacte depenent dels desnivells del terreny i procurant que estàs ran d’un camí per a l’accés amb carro. Les dimensions variaven, voreu a les fotos un de molt gros i un de molt petit.
El procés de produir la calç començava a l’hivern amb la tallada de branques i arbres morts, se’n feien feixos i s’acostaven devora el forn, també s’extreien i se replegaven pedres acaramullant-les a prop. La fornada s’havia de fer a l’estiu ja que no hi havia d’haver risc de pluja perquè això arruïnaria la feina feta. Des que se començava a carregar el forn fins que s’havia descarregat la pedra cuita, podia passar un mes o mes i mig, segons la dimensió del forn i segons com anàs.
A l’olla del forn se construïa una volta que seria la cambra de combustió, s’acabava d’omplir el forn amb pedra més petita i damunt de tot s’hi feia el capell amb fang i restes de calç de fornades anteriors, als costats se deixaven els espiralls o fumeres. La portada també s’havia de cloure amb pedres més grosses, les juntes se tapaven amb pasta de calç i fang i se reforçaven amb unes barres de fusta que eren les tafarres, a baix de la portada s’hi deixava la boca per on s’alimentava el forn.
Quan se’l prenia foc ja s’havia d’estar controlant nit i dia, se dormia per torns a una barraca propera. El forn havia d’assolir una temperatura de 1000 o 1200 graus, havia d’estar encès entre deu i quinze dies. Els mestres calciners sabien quan era cuit depenent del color que agafava la pedra, segons el color del fum o fins i tot segons l’olor. Una vegada cuit s’havia de deixar refredar uns dies i després se buidava i se carregava als carros per a traginar a les poblacions.
Una feina duríssima que just el maneig de les pedres de calç amb les mans nues els hi devia de produir abundants nafres i respirar la pols de la calç no els podia fer gens de bé.
Font internet. | 0.849383 | curate | {"ca": 0.975474956822107, "en": 0.008290155440414507, "es": 0.01623488773747841} | http://alternativa.balearweb.net/archives/20110424 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_292815 | VIUREM LLIURES O AMB AIRBNB!Que els catalans hem de desterrar del país Airbnb (crec que es pronuncia arbiribí) no te discussió. El combat no admet ni demora ni misericòrdia. En el cas de Barcelona la lluita és clarament a vida o mort: o veïns o Binibí. O famílies o lloguers turístics. O paradisos fiscals o diners per a la ciutat. Ells o nosaltres. O poble o capital. Treballadors o especuladors. No hi ha ni convivència possible. Mai ha estat possible.Per això he vist amb franca repulsió com els humans que integren una colla castellera que porta el nom de la ciutat (Castellers de Barcelona) han tingut la barra de repartir unes samarretes amb publicitat dels voltors de Ay tirirí a la jornada castellera de la Mercé. Vergonya. Molta vergonya, francament. Home, ja posats podien portar unes de Bankia, de Millet o en favor de la especulació immobiliària directament. L’efecte moral hauria estat el mateix però més nostrat. Un portaveu d’aquesta plataforma d’expulsió de veïns en declaracions a El País encara afegia cinisme declarant que: "Airbnb està donant suport als castellers de Barcelona per eixamplar la seva base social (i buidar els barris, dic) tant amb amfitrions (especuladors) que comparteixen casa com amb viatgers que els visiten".En fi, no sé quants membres de la colla viuen de lloguer i no sé quant paguen. Potser tots són propietaris. Tampoc sé si a cap membre de la “colla” li han apujat el lloguer de manera descomunal o han pressionat els seus pares i avis perquè deixin el pis de tota la vida. Igual tots els de la colla són emprenedors, o rics, vés a saber. Però és més probable que entre ells es trobi gent del poble que, vull creure, no són conscients de com la plataforma de poverty-sharing expulsa tants barcelonins de classes treballadores. En fi, que el proper dia que els facin pinya els guiris, a veure quant aguanten. Aquests castellers no em representen!Suposo que la oceànica ignorància (i no la cobdícia) dels dirigents d’aquesta colla de cultura popular-capitalista ha permès aquest insult a tants conciutadans. A veure com reparteixen aquestes samarretes entre els membres de les colles de Sagrada Família o Poble Sec, o entre els veïns esgotats de Ciutat Vella, Gràcia i Poble Nou que ja no poden viure o treballar al barri pels trileros del Ai trilirí. Els farà una gràcia tremenda i eixamplarà la base social que donarà gust.I no. No estic ni fent demagògia ni exagerant la nota en absolut. Unes poques dades, no totes.Segons informacions d’una capçalera absolutament entregada al bussines com és El Periodico:”El anfitrión (volen dir l’especulador) de Barcelona alquila su propiedad o habitación una media de 58 días al año, con 5.100 euros de ingresos” És a dir, que per dos mesos de mitjana de lloguer s’arriba als 5.000 de benefici. 2.500 euros per mes. Si una família paga posem 600 o 700 i els turistes en donen 2.000, no hi ha escletxa, racó ni lloc per a la demagògia. El turista expulsa el veí. Punto pelota.Les famílies no tenen cap oportunitat. El barceloní no pot viure a Barcelona. Home-expulsing.Per això els models no poden coexistir. Qualsevol que pugui llogar ho farà al millor preu. És allò de l’ànim de lucre tot i que diuen les lleis que l’habitatge ha de tindre us social. No parlem ja de com pot competir amb un turista, un pensionista, un migrant o gent amb dependència.Més obvietats. Si en un bloc viuen veïns, sempre es necessiten papereries per la canalla, ferreteries, betes i fils, gestors, i fins i tot (si tenim sort) teatres o llibreries. Si el mateix bloc és de albirimí, es maten tots aquests negocis. Els turistes no necessiten ni cargols ni notaris. Amb ells cauen també tallers, distribuïdors, repartidors, comercials i fàbriques. Si un bloc és per a guiris, s’arrasa qualsevol signe de vida comercial que no sigui la útil pel turista: súper 24h, Starbucks , Zara i pizzeria. Moltes d’elles franquícies que ni tan sols tributen a la ciutat. Que el sector turístic destrossa la economia local és un fet poc discutible. Que deixa pobresa als pobres i riquesa als rics, tampoc.Els negocis que tanquen per culpa del turisme eren negocis familiars les rendes dels quals anaven pel consum local o pels estudis dels fills, localitzant el talent, fixant l’estalvi i mantenint el territori. Un McDonals precaritza, no permet que les rendes que genera serveixin per res més que la mera supervivència, deslocalitza els impostos, externalitza els proveïdors i la gerència. A qualsevol barri el comerç dona riquesa, el monocultiu turístic misèria. És una altra evidència.Més. Ja per fer l’aleta: el refugiat turístic. Que aibinibí i altres especuladors creen refugiats turístics és també, un fet contable: el 64% dels veïns del Gòtic ja han estat expulsats del barri. Un barri on segons l’ Informe sobre el mercat de l’habitatge de Tecnocasa i la UPF, el 86% dels pisos els han comprat inversors. Un percentatge que, si mirem a tota Barcelona esdevé esfereïdor: el 40% de tots els habitatges comprats ha estat per inversors: 40!!!Més. En un any, el preu dels lloguers a Gràcia van pujar 31%. 31% en un any i pujant! Quin veí ho pot aguantar? Graciencs, a escampar la boira, no emprenyeu al progrés! I ara, imagineu: Si qualsevol administració hagués permès una pujada així per decret, la revolta hagués estat imparable. Perquè no passa res si aquest crim ho perpetren els simpàtics manguis-col·laboratius? Per aquesta cortina de fum creada a base de pasta descomunal i samarretes de castellers que domina el debat sobre el turisme.Com veieu, on es lloga un habitatge a un treballador o a un turista. Els pisos són limitats i les rendes de les classes populars de la cuitat també. Mal negoci. Millor una ciutat sense pencaires, ni jubilats ni estudiants ni migrants ni precaris. Una ciutat amb els castellers de Barcelona fent torres mentre els guiris s’ho miren des de els balcons on avui encara resisteixen els veïns. Fora especuladors de les nostres pinyes! Menys folre i més manilles! Que tremoli binibí en veient la nostra ensenya! Poble o guiri! guanyarem!Antonio BañosEnllaç
Estic fins les glàndules de veure considerar el dret a anar de vacances on et roti del planeta com un dret humà inalienable. NO! Això és caqueta liberal de la bona que ens han introduït al cervell.-Prohibició dels pisos turístics.-Augment de les taxes turístiques a Barcelona per reduir el flux turístic i amb els diners pal·liar el perjudici que comporten a tots els ciutadans.-Augment astronòmic de l'IBI pels pisos buits.-Prohibició de la compra d'immobles per part d'estrangers en zones gentrificades.-Expropiació dels pisos buits o destinats al lloguer turístic ens mans d'estrangers.Barcelona és la capital de Catalunya, no és un parc temàtic. Barcelona pertany al poble de Catalunya en general, i als barcelonins en particular.
totalment d'acord. Barcelona ja no és dels barcelonins és un parc temàtic en mans del gran capital. I si algu no ho creu encara , ja se n'adonarà aviat, quan sigui tard | 0.812388 | curate | {"ca": 0.9574189797994478, "it": 0.0053771254178171775, "ar": 0.0013079494259555296, "en": 0.003923848277866589, "es": 0.02892021508501671, "ja": 0.0004359831419851766, "fr": 0.0026158988519110592} | |
wikipedia_ca_20230401_0_336393 | Ferrocarril Berlín-Bagdad
El ferrocarril Berlín-Bagdad fou un projecte de via fèrria pensat pels alemanys per assegurar el comerç amb la zona de la mar Negra, Orient Mitjà i fins a l'oceà Índic. La base fou el ferrocarril Istanbul-Eskisehir, construït el 1871 i que el 1889 va caure sota control financer alemany amb el nom de «Ferrocarrils Otomans». La línia fou perllongada fins a Konya on es va crear un projecte d'irrigació, i després va arribar a Ankara el 1892. Els alemanys van obtenir concessions pel port d'Alexandretta (província de Hatay) i per la línia Bagdad-Bàssora. Quan va començar la I Guerra Mundial la línia restava sense acabar al nord de l'Iraq i a la zona de les muntanyes del Taure, i ja no es va completar. | 1 | perfect | {"es": 0.034482758620689655, "ca": 0.9655172413793104} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=336394 |
oscar-2301_ca_20230418_3_51398 | Periodista d'esports de TV3, exprofessor universitari, corredor de fons, autor de "100 Històries del córrer" i "beatlemaníac"
dilluns, 27 de juliol de 2009
Començo a veure la llum!!! !
Torno a tenir internet!!!! Després de 22 dies, ja era hora!!!! Encara estic esperant que em canviïn el router monoport que em van enviar per un de multiport amb wifi inal.làmbric. Veurem quan triga en arribar...!
Canviar d'operador és increïblement feixuc. En el meu cas no ha estat especialment difícil donar-me de baixa d'un sinó aconseguir l'alta de l'altre. Hauria de ser a l'inrevès, oi ? Doncs no.
En fi. Si hagués tingut la possibilitat d'explicar les vicisituds de l'odissea --que encara no s'ha acabat-- hauria estat una novel.la d'intriga i de sorpresa rera sorpresa. Només us desitjo que no caigueu a les urpes del 1004.
2 comentaris Publicat per Xavi a 23:14
dimarts, 14 de juliol de 2009
Dependència d'Internet
Estic sense Internet des del 6 de juliol. Abans d'anar-me'n de vacances a l'agost espero haver-lo recuperat. Estic canviant d'operador. I el procés no és àgil, precisament. És per això que tinc el blog una mica "apagadet". Sorry!!! És increïble la dependència que m'imagino molts tenim d'internet. Igual l'experiència em servirà per veure que potser no ho és tant, d' imprescindible... encara !
3 comentaris Publicat per Xavi a 16:32
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Si et lesiones...
QUI SÓC
Xavi
Periodista; Corredor de fons; "Beatlemaníac"; Exprofessor universitari de Llenguatge, Expressió i Comunicació Audiovisual | 0.719267 | curate | {"ca": 0.9475728155339805, "fr": 0.011650485436893204, "su": 0.003883495145631068, "en": 0.005177993527508091, "it": 0.02912621359223301, "pt": 0.0025889967637540453} | https://xbonastre.blogspot.com/2009/07/ |
macocu_ca_20230731_2_269207 | Nom: Els Tinars Tipus de cuina: Creativa - De mercat Població: Llagostera Codi Postal: 17240 Adreça: Carretera Sant Feliu , km 7,2 Telèfon: +34 972830626 Fax: E-mail: Web: Mapa de situació (click aquí) | 0.666007 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_517040 | Enric I. Canela La Sindicatura de Comptes ha tramès al Parlament els informes 1/2010 i 3/2010, relatius, respectivament, a la contractació administrativa de la UdG i la UPF en el període comprès entre els exercicis 2004 i 2007. Ambdós treballs, elaborats en compliment del Programa anual d’activitats de la Sindicatura, tenen per objecte la revisió [...]
Enric I. Canela Rafael Rodrigo, president del CSIC, escrivia a Cinco Días l’article Espíritu científico. En aquest article es pregunta per què els empresaris no utilitzen els universitats i centres públics de recerca per innovar. Diu que no sap per què les coses són així i diu que tampoc té la solució que posi remei. [...]
Enric I. Canela El Ministeri de Ciència i Innovació preveu remetre al Consell de Ministres de nou l’avantprojecte de la Llei de la Ciència en dues o tres setmanes, després de rebre els informes del Consell d’Estat i del Consell Econòmic i Social, amb alguns canvis sobre el model de contractes per a investigadors que [...]
Enric I. Canela El passat 24 de març es van lliurar les beques per a estudis de postgrau a l’estranger de «la Caixa» corresponents a la convocatòria número 28. Van ser seleccionats 121 universitaris, amb 26 anys de mitjana i una nota de 9, als quals s’han assignat, en conjunt, 6,7 milions d’euros. Encapçalen el [...]
Enric I. Canela L’altre dia escrivia El conseller Huguet aposta per mantenir la inversió en recerca. Avui Expansió publica La Generalitat fija los 17 retos en I+D+i hasta 2013 i diu està previst que després de Setmana Santa el Govern aprovi el Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2010-2013. Posteriorment també serà presentat al Parlament. | 0.84132 | curate | {"ca": 0.9338190649666059, "es": 0.06314511232544019, "en": 0.0030358227079538553} | |
mc4_ca_20230418_1_178434 | 'Et necessitem per a governar la capital del país', carta de Xavier Trias a Joaquim Forn
La fiscalia es querella contra Torra per desobediència La fiscalia es querella contra Torra per desobediència
Puigdemont creu que la polèmica pels llaços demostra 'l'actitud de l’estat amb els drets fonamentals' Puigdemont creu que la polèmica pels llaços demostra 'l'actitud de l’estat amb els drets fonamentals'
‘Et necessitem per a governar la capital del país’, carta de Xavier Trias a Joaquim Forn
Carta de Xavier Trias a Joaquim Forn, que és a la presó d'ençà del 2 de novembre · 'Cartes per la llibertat' és un espai de VilaWeb per a expressar la solidaritat amb els presos polítics i exiliats i, al mateix temps, per a fer conèixer qui són
Per: Xavir Trias
Estimat Joaquim:
Sembla impossible, però d’aquí a molt pocs dies ja farà un any que ets tancat a la presó, sense haver estat jutjat, i això és una grandíssima injustícia. Es fa molt difícil d’entendre. És incomprensible. I no puc evitar tenir un sentiment de gran indignació.
Joaquim, hem treballat braç a braç durant molts anys. El 2002 vam començar junts l’aventura, el repte de guanyar Barcelona. Ja ha fet més de 16 anys… I ho vam fer! Gràcies a tu, he estat alcalde de Barcelona. I durant quatre anys, tu, com a primer tinent d’alcalde i la meva mà dreta, sempre al servei de la ciutat i la seva gent, vas ser responsable directe d’alguns dels principals èxits del mandat, sobretot en l’àmbit de la seguretat i la prevenció i al capdavant de la Guàrdia Urbana, aconseguint de mantenir l’ordre als carrers de la ciutat; un ordre que ara, malauradament, s’ha perdut.
Quan, el juliol de l’any passat, el president Puigdemont et va oferir de ser conseller d’Interior del govern de la Generalitat, vas acceptar el càrrec i la responsabilitat de seguida, des de l’actitud que sempre t’ha caracteritzat: la voluntat de servei al país.
Durant els escassos mesos que vas ser conseller, vas ser un exemple formidable, tant per l’actuació i lideratge arran dels atemptats a Barcelona i Cambrils del’agost de l’any passat com després, evitant que s’agreugés encara més la catàstrofe de la jornada del primer d’octubre.
Cada vegada que et vinc a veure, primer a la presó madrilenya d’Estremera i ara als Lledoners, sento encara més afecte, respecte i admiració envers la teva persona. I des d’aquest respecte i aquest afecte, avui et vull dir que t’enyorem més que mai. Persones com tu són necessàries i enalteixen la política. Persones com tu ens deixen clar que lliurar-se als altres exigeix sacrifici, sí, però al mateix temps, generen al voltant complicitats i il·lusions.
Complicitats i il·lusions que avui necessitem més que mai. Per això, abusant una vegada més de la nostra confiança, et dic que et necessitem. Necessitem referents com tu a la política. I per això em permeto de demanar-te que ens ajudis. Que ajudis la Neus Munté i la proposta que va bastint per la ciutat de Barcelona. Novament, Barcelona, Quim; et necessitem amb nosaltres. Et necessitem per a tornar a rellançar el nostre projecte per a governar la capital del país i que, malauradament, no vam poder dur a terme plenament després de quatre anys.
Et vindré a veure aviat per explicar-te com veig les coses, i com seria d’important que poguessis col·laborar amb la Neus Munté.
Aquest cap de setmana de tres dies, vaig a Gènova a visitar l’esposa del professor amb qui vaig treballar fa un munt d’anys a l’hospital infantil Giannina Gaslini d’aquesta ciutat italiana. Em sabria greu, tenint en compte que ja té una edat força avançada, no poder expressar-li el meu afecte per totes les coses que van fer per mi i que tantes vegades t’he explicat. Però a partir d’aquest mateix dimarts, et vindré a veure per continuar treballant pel bé de la nostra ciutat, i del futur de barcelonins i barcelonines.
Xavier Trias, ex-batlle de Barcelona | 0.83802 | curate | {"ca": 0.9848405645582854, "en": 0.004181913225300575, "es": 0.01097752221641401} | https://www.vilaweb.cat/noticies/et-necessitem-per-governar-la-capital-del-pais-carta-de-xavier-trias-a-joaquim-forn/ |
mc4_ca_20230418_7_298130 | big pussy - vídeo @ sweetteenporn
Categoria "big pussy"
ballant, tetas grans, babes, tetes, provocatives, big dick, hardcore, gorda pel cul, masturbacio, shaving, pel cul, joguets,
ballanttetas gransbabestetesprovocativesbig dickhardcoregorda pel culmasturbacioshavingpel culjoguets
big clítoris, striptease, orgasmes, vibradors, ejaculacio femenina, palla, compilació,
big clítorisstripteaseorgasmesvibradorsejaculacio femeninapallacompilació
grasses, big dick, figa, hardcore, morenes,
grassesbig dickfigahardcoremorenes
orgasmes, pixant, kissing, lèsbic,
orgasmespixantkissinglèsbic
palla amb els pits, miniskirt, peludes, doggy style, hardcore, japoneses, asiàtiques,
palla amb els pitsminiskirtpeludesdoggy stylehardcorejaponesesasiàtiques
negres, penis, big black cock, blonde teen, home vell, pits petits, mare que m'agradaría follar, guapes, black pussy, black teen,
negrespenisbig black cockblonde teenhome vellpits petitsmare que m'agradaría follarguapesblack pussyblack teen
mare que m'agradaría follar, banyut, big dick, black pussy, big black cock,
mare que m'agradaría follarbanyutbig dickblack pussybig black cock
tetas grans, uniformes, hardcore, animadora,
tetas gransuniformeshardcoreanimadora
palla amb els pits, parelles, cotxe, orgasmes, palla, handjob cumshot,
palla amb els pitsparellescotxeorgasmespallahandjob cumshot
tetas grans, franceses, pornstar, rosses, tetes, lèsbic, babes, retro, mamades, correguda, gorda pel cul, figa, pel cul, llenceria,
tetas gransfrancesespornstarrossesteteslèsbicbabesretromamadescorregudagorda pel culfigapel culllenceria
dones grasses (bbw), christmas,
dones grasses (bbw)christmas
gola profunda, interracial, big black cock, pussy licking, gorda pel cul, ass licking, primes, orgasmes,
gola profundainterracialbig black cockpussy lickinggorda pel culass lickingprimesorgasmes
blonde teen, rosses, riding, babes, big dick, jovenetes, morenes,
blonde teenrossesridingbabesbig dickjovenetesmorenes
llenceria, peludes, lèsbic, grup de tres, big dick, mitges,
llenceriapeludeslèsbicgrup de tresbig dickmitges
tetas grans, orgasmes, lèsbic, eating pussy,
tetas gransorgasmeslèsbiceating pussy
cowgirl, tetes,
cowgirltetes
tetas grans, tetes, guapes, figa, big clítoris,
tetas granstetesguapesfigabig clítoris
tetas grans, tetes, olioses, figa, bree olson, grasses,
tetas granstetesoliosesfigabree olsongrasses
tatuatges, hardcore, tetes, rosses, botas altes, uniformes, grup de tres, eating pussy, babes, tetas grans,
tatuatgeshardcoretetesrossesbotas altesuniformesgrup de treseating pussybabestetas grans
orgasmes, riding, hardcore, big black cock, parelles, interracial, big dick, black pussy, shaving,
orgasmesridinghardcorebig black cockparellesinterracialbig dickblack pussyshaving
tetas grans, busty japanese, uniformes, jovenetes, tetes, busty teen, asian teen, pussy licking, peludes, hairy teen, busty asian, fetitxe, japoneses, asiàtiques,
tetas gransbusty japaneseuniformesjovenetestetesbusty teenasian teenpussy lickingpeludeshairy teenbusty asianfetitxejaponesesasiàtiques
joguets, big dick, jovenetes, giant,
joguetsbig dickjovenetesgiant
joguets, masturbacio, japoneses, asiàtiques,
joguetsmasturbaciojaponesesasiàtiques
infermeres, pornstar, uniformes, talons,
infermerespornstaruniformestalons
dones grasses (bbw), tetas grans, jovenetes, llatina,
dones grasses (bbw)tetas gransjovenetesllatina
ulleres, tatuatges,
ullerestatuatges
orgasmes, gorda pel cul, babes, jovenetes, hardcore,
orgasmesgorda pel culbabesjoveneteshardcore
dones grasses (bbw), japoneses, red,
dones grasses (bbw)japonesesred
voyeur, banyut, dona, palla, big black cock,
voyeurbanyutdonapallabig black cock
amateur, busty teen, dutxa,
amateurbusty teendutxa
madures, lesbian strapon, dona amb consolador cinturó, grup de tres, mare que m'agradaría follar, lèsbic, lesbiana madura,
madureslesbian strapondona amb consolador cinturógrup de tresmare que m'agradaría follarlèsbiclesbiana madura
hardcore, big dick, black pussy, dos homes una dona,
hardcorebig dickblack pussydos homes una dona
ejaculació interna, striptease,
pussy licking, eating pussy, oficina,
pussy lickingeating pussyoficina
schoolgirl, missionary, uniformes,
schoolgirlmissionaryuniformes
hitomi tanaka, busty asian, busty japanese, japoneses, pussy licking,
hitomi tanakabusty asianbusty japanesejaponesespussy licking
professores, tetas grans, babes, tetes, cosplay, minyona, peludes, fetitxe, figa, japoneses, asiàtiques,
professorestetas gransbabestetescosplayminyonapeludesfetitxefigajaponesesasiàtiques
tetas grans, riding, cowgirl, tetes, mamades, milf hunter, correguda, mare que m'agradaría follar, figa, mares, rosses,
tetas gransridingcowgirltetesmamadesmilf huntercorregudamare que m'agradaría follarfigamaresrosses
pornstar, gorda pel cul, jovenetes, exteriors, pel cul,
pornstargorda pel culjovenetesexteriorspel cul
orgasmes, vibradors, amateur, exteriors, big clítoris,
orgasmesvibradorsamateurexteriorsbig clítoris
pussy licking, hardcore, mares, big dick,
pussy lickinghardcoremaresbig dick
pussy licking, cumshot on tits, cougar, cum on pussy, mare que m'agradaría follar,
pussy lickingcumshot on titscougarcum on pussymare que m'agradaría follar
lligat, anal toy, dominació-submissió, vibradors,
lligatanal toydominació-submissióvibradors
dones grasses (bbw), julia bond, prenyada,
dones grasses (bbw)julia bondprenyada
negres, ghetto, big dick, black pussy, big black cock,
negresghettobig dickblack pussybig black cock
gianna michaels, lèsbic,
gianna michaelslèsbic
lèsbic, japoneses, busty japanese, gorda pel cul, babes, pel cul, pírcings,
lèsbicjaponesesbusty japanesegorda pel culbabespel culpírcings
quartet, grup de tres, mares, big dick,
quartetgrup de tresmaresbig dick
big dick, madures,
big dickmadures
fingering, orgasmes, pixant,
fingeringorgasmespixant
dones grasses (bbw), tailandeses,
dones grasses (bbw)tailandeses
dones grasses (bbw), tetas grans, tetes, prenyada, grasses,
dones grasses (bbw)tetas granstetesprenyadagrasses
tetas grans, amateur facial, rosses, entrevista, casola, doggy style, amateur, shaving, punt de vista,
tetas gransamateur facialrossesentrevistacasoladoggy styleamateurshavingpunt de vista
lligat, big dick, profund, dominacio femenina, dominació-submissió, fetitxe, japoneses, asiàtiques,
lligatbig dickprofunddominacio femeninadominació-submissiófetitxejaponesesasiàtiques
mamades, hardcore, big dick, big black cock,
mamadeshardcorebig dickbig black cock
tetas grans, llatina, mares, hardcore, mare que m'agradaría follar, pel cul,
tetas gransllatinamareshardcoremare que m'agradaría follarpel cul
blonde teen, lesbian teen, lèsbic, pussy licking, massatge, shemales, jovenetes, eating pussy,
blonde teenlesbian teenlèsbicpussy lickingmassatgeshemalesjoveneteseating pussy
mare que m'agradaría follar, cop, peludes,
mare que m'agradaría follarcoppeludes
hardcore, tetas grans,
tetas grans, hardcore, tetes, èxhibicionista, ass licking, pussy licking, casola, gorda pel cul, amateur, shaving, pel cul, morenes,
tetas granshardcoretetesèxhibicionistaass lickingpussy lickingcasolagorda pel culamateurshavingpel culmorenes
figa, tetas grans, tetes,
figatetas granstetes
gola profunda, indies, bathroom, big dick,
gola profundaindiesbathroombig dick
anal, dones grasses (bbw), amateur, pel cul, ejaculació interna, lligat, babes, gay, asian lesbian, celebritat, handjob cumshot, gorda pel cul, puny, llatina, palla, asiàtiques,
analdones grasses (bbw)amateurpel culejaculació internalligatbabesgayasian lesbiancelebritathandjob cumshotgorda pel culpunyllatinapallaasiàtiques
provocatives, orgasmes, franceses, puny, madures, ass fisting, private, finger ass, gorda pel cul, guapes, jovenetes, maques,
provocativesorgasmesfrancesespunymaduresass fistingprivatefinger assgorda pel culguapesjovenetesmaques
pornstar, ass massage, hairy ass, peludes, gorda pel cul, hairy granny, granny anal, hairy anal,
pornstarass massagehairy asspeludesgorda pel culhairy grannygranny analhairy anal
figa, pussy licking, tangues,
figapussy lickingtangues
tetas grans, cougar,
tetas granscougar
tetas grans, morenes,
tetas gransmorenes
close up, big clítoris,
close upbig clítoris
figa, tetes, tetas grans,
figatetestetas grans
negres, tetas grans, cowgirl, tetes, joguets, big black cock, pussy licking, black pussy, big dick, doggy style, ass licking, pel cul, gorda pel cul,
negrestetas granscowgirltetesjoguetsbig black cockpussy lickingblack pussybig dickdoggy styleass lickingpel culgorda pel cul
tetes, mare que m'agradaría follar, big dick,
tetesmare que m'agradaría follarbig dick
correguda a la boca, big dick,
correguda a la bocabig dick
palla amb els pits, correguda a la boca, olioses, tetes, mare que m'agradaría follar, big dick,
palla amb els pitscorreguda a la bocaoliosestetesmare que m'agradaría follarbig dick
blonde teen, pits petits, gorda pel cul, babes, jovenetes, finger ass,
blonde teenpits petitsgorda pel culbabesjovenetesfinger ass
negres, interracial, riding, big black cock, bikini, olioses, figa, molles, pixant,
negresinterracialridingbig black cockbikinioliosesfigamollespixant
orgasmes, pornstar, cuina, bany, palla, tangues, big dick, riding,
orgasmespornstarcuinabanypallatanguesbig dickriding
maques, big dick,
maquesbig dick
riding, amateur, tetes, cowgirl,
ridingamateurtetescowgirl
tetes, tetas grans, asiàtiques,
tetestetas gransasiàtiques
molles, african,
mollesafrican
babes, busty japanese, lèsbic,
babesbusty japaneselèsbic
mares, riding, hardcore, mare que m'agradaría follar, japoneses, japanese mom,
maresridinghardcoremare que m'agradaría follarjaponesesjapanese mom
gorda pel cul, cowgirl, lèsbic, farm,
gorda pel culcowgirllèsbicfarm
party hardcore, hardcore, jovenetes, festes,
party hardcorehardcorejovenetesfestes
bikini, orgasmes, rosses, big dick, aspre,
bikiniorgasmesrossesbig dickaspre
grup de tres, pel cul, gorda pel cul,
grup de trespel culgorda pel cul
correguda a la boca, pits petits, interracial, hardcore, big dick, black pussy, big black cock,
correguda a la bocapits petitsinterracialhardcorebig dickblack pussybig black cock
lèsbic, busty asian, mare que m'agradaría follar,
lèsbicbusty asianmare que m'agradaría follar
pussy licking, pornstar, figa, mare que m'agradaría follar, pel cul, morenes,
pussy lickingpornstarfigamare que m'agradaría follarpel culmorenes
busty japanese, cowgirl, busty teen, maques, japoneses, big dick, guapes, figa, dona, un home dues dones, jovenetes,
busty japanesecowgirlbusty teenmaquesjaponesesbig dickguapesfigadonaun home dues donesjovenetes
pornstar, indies, àvies, jovenetes, hairy ass, peludes, hairy teen, hairy granny, hairy anal, teen anal, gorda pel cul,
pornstarindiesàviesjoveneteshairy asspeludeshairy teenhairy grannyhairy analteen analgorda pel cul
mature asian, orgasmes, pussy creampie, peludes madures, ejaculació interna, lactating, busty japanese, palla, japanese mature, asian mature, peludes, asiàtiques, big dick, mare que m'agradaría follar, japoneses, old,
mature asianorgasmespussy creampiepeludes maduresejaculació internalactatingbusty japanesepallajapanese matureasian maturepeludesasiàtiquesbig dickmare que m'agradaría follarjaponesesold
provocatives, talons, riding, cuina, calcetes, interracial, gorda pel cul, figa, pel cul, aspre,
provocativestalonsridingcuinacalcetesinterracialgorda pel culfigapel culaspre
pussy licking, orgasmes, gorda pel cul, ass licking, tetes,
pussy lickingorgasmesgorda pel culass lickingtetes
joguets, figa, tetes, dutxa,
joguetsfigatetesdutxa
figa, peludes, mare que m'agradaría follar,
figapeludesmare que m'agradaría follar
dones grasses (bbw), tetas grans, gorda pel cul, pel cul, nun,
dones grasses (bbw)tetas gransgorda pel culpel culnun
black pussy, masturbacio,
black pussymasturbacio
azotaina, figa, lèsbic, puny, extrem, spreading,
azotainafigalèsbicpunyextremspreading
tetas grans, busty japanese, tetes, pussy licking, busty asian, doggy style, figa, japoneses, asiàtiques,
tetas gransbusty japanesetetespussy lickingbusty asiandoggy stylefigajaponesesasiàtiques
negres, joguets, lèsbic, fingering, calcetes, dona amb consolador cinturó, dominacio femenina, figa, eating pussy, black pussy,
negresjoguetslèsbicfingeringcalcetesdona amb consolador cinturódominacio femeninafigaeating pussyblack pussy
pixant, cougar, madures, mares, eating pussy,
pixantcougarmaduresmareseating pussy
peludes, àvies, hairy granny, mares, peludes madures,
peludesàvieshairy grannymarespeludes madures
negres, gola profunda, hardcore, rosses, big dick, big black cock,
negresgola profundahardcorerossesbig dickbig black cock
pits petits, polla pequeña, gorda pel cul, germana, big dick, jovenetes, tetes,
pits petitspolla pequeñagorda pel culgermanabig dickjovenetestetes
dones grasses (bbw), plump, àvies,
dones grasses (bbw)plumpàvies
tetas grans, figa, aspre, tetes,
tetas gransfigaaspretetes
tetas grans, gorda pel cul, aspre, pel cul, anal,
tetas gransgorda pel culasprepel culanal
fingering, finger ass, asian teen, calcetes, striptease, figa, pel cul, wet panties, provocatives, marca cony, tetes, mitges, ajustat, schoolgirl, olioses, pixant, gorda pel cul, molles, fetitxe, jovenetes, asiàtiques,
fingeringfinger assasian teencalcetesstripteasefigapel culwet pantiesprovocativesmarca conytetesmitgesajustatschoolgirloliosespixantgorda pel culmollesfetitxejovenetesasiàtiques
negres, pel cul, big black cock, pussy licking, pits petits, polla pequeña, pixant, ass licking, black pussy, gorda pel cul,
negrespel culbig black cockpussy lickingpits petitspolla pequeñapixantass lickingblack pussygorda pel cul
negres, intercanvi de parelles, sexe de grup, big black cock, jovenetes, correguda, gorda pel cul, figa, big dick, black pussy, black teen,
negresintercanvi de parellessexe de grupbig black cockjovenetescorregudagorda pel culfigabig dickblack pussyblack teen
gola profunda, interracial, mare que m'agradaría follar, big dick, big black cock,
gola profundainterracialmare que m'agradaría follarbig dickbig black cock
riding, pornstar, babes, tetes, big dick, rosses,
ridingpornstarbabestetesbig dickrosses
dones grasses (bbw), angleses, denise davies, grasses,
dones grasses (bbw)anglesesdenise daviesgrasses
llatina, big dick,
llatinabig dick
masturbacio, busty teen, asian teen, pussy licking, figa, morenes, blonde teen, tetas grans, lesbian teen, rosses, tetes, asian lesbian, busty asian, lèsbic, jovenetes, asiàtiques,
masturbaciobusty teenasian teenpussy lickingfigamorenesblonde teentetas granslesbian teenrossestetesasian lesbianbusty asianlèsbicjovenetesasiàtiques
lèsbic, tetes, pussy licking, dona, cougar, madures, mare que m'agradaría follar, lesbiana madura,
lèsbictetespussy lickingdonacougarmaduresmare que m'agradaría follarlesbiana madura
tetas grans, peludes, tetes, shemales,
tetas granspeludestetesshemales
arabic, interracial, indies, prenyada, russes, asian anal, maques, teen anal, jovenetes, orgasmes, asian teen, japoneses, hentai,
arabicinterracialindiesprenyadarussesasian analmaquesteen analjovenetesorgasmesasian teenjaponeseshentai
negres, tetas grans, interracial, tetes, pírcings, mare que m'agradaría follar, gorda pel cul, pel cul, black pussy, anal,
negrestetas gransinterracialtetespírcingsmare que m'agradaría follargorda pel culpel culblack pussyanal
peus, primera vegada, amateur, orgasmes, pussy licking,
peusprimera vegadaamateurorgasmespussy licking
fingering, peludes, babes, aspre, hardcore, big dick,
fingeringpeludesbabesasprehardcorebig dick
negres, gorda pel cul, pel cul, asshole,
negresgorda pel culpel culasshole
pussy licking, tetas grans, tatuatges, babes, un home dues dones, grup de tres,
pussy lickingtetas granstatuatgesbabesun home dues donesgrup de tres
figa, llatina, tetes,
figallatinatetes
anal, pussy licking, striptease, ass licking, pel cul, gola profunda, hardcore, tetes, ajustat, jovenetes, shaving, gorda pel cul, eating pussy, primes, teen anal, babes,
analpussy lickingstripteaseass lickingpel culgola profundahardcoretetesajustatjovenetesshavinggorda pel culeating pussyprimesteen analbabes
blonde teen, rosses, jovenetes, guapes, model, alison angel,
blonde teenrossesjovenetesguapesmodelalison angel
correguda, madures, rosses, tetes, mare que m'agradaría follar,
corregudamaduresrossestetesmare que m'agradaría follar
tetas grans, pornstar, babes, tetes, rosses,
tetas granspornstarbabestetesrosses
tetas grans, orgasmes, pussy licking, pits petits, uniformes, schoolgirl, mitges, big dick, striptease,
tetas gransorgasmespussy lickingpits petitsuniformesschoolgirlmitgesbig dickstriptease
jovenetes, close up, finger ass, mugrons, extrem, model, niló,
jovenetesclose upfinger assmugronsextremmodelniló
tetas grans, talons, pornstar, tetes, pussy licking, correguda, gorda pel cul, ass licking, pel cul, figa,
tetas granstalonspornstartetespussy lickingcorregudagorda pel culass lickingpel culfiga
jeans, gorda pel cul, jovenetes, pel cul, finger ass,
jeansgorda pel culjovenetespel culfinger ass
negres, tetas grans, hardcore, palla, mare que m'agradaría follar, mamades, handjob cumshot, big dick, mares, correguda,
negrestetas granshardcorepallamare que m'agradaría follarmamadeshandjob cumshotbig dickmarescorreguda
babes, tetes, grup de tres, pussy licking, anal, llatina, gorda pel cul, figa, pel cul, ass licking,
babestetesgrup de trespussy lickinganalllatinagorda pel culfigapel culass licking
mature asian, interracial, lesbian anal, anal mature, pussy creampie, punt de vista, amateur, llatina, pel cul, asiàtiques, ejaculació interna, puny, celebritat, big dick, hardcore, madures, gay, bukkake, asian mature, ass massage, asian lesbian, babes, hentai, mare que m'agradaría follar, milf anal,
mature asianinterraciallesbian analanal maturepussy creampiepunt de vistaamateurllatinapel culasiàtiquesejaculació internapunycelebritatbig dickhardcoremaduresgaybukkakeasian matureass massageasian lesbianbabeshentaimare que m'agradaría follarmilf anal
pussy licking, handjob cumshot, hardcore, close up, orgasmes,
pussy lickinghandjob cumshothardcoreclose uporgasmes
rosses, julia ann, gorda pel cul, guapes, ejaculacio femenina, shemales,
rossesjulia anngorda pel culguapesejaculacio femeninashemales
peludes madures, hairy anal,
peludes madureshairy anal
peludes, gorda pel cul, hairy ass, llatina, big black cock,
peludesgorda pel culhairy assllatinabig black cock
fingering, masturbacio, pornstar, striptease, figa, professores, esport, gimn, busty asian, busty japanese, correguda, tetas grans, tetes, palla, handjob cumshot, peludes, humiliada, mamades, sexe de grup, dominació-submissió, eating pussy, japoneses, asiàtiques,
fingeringmasturbaciopornstarstripteasefigaprofessoresesportgimnbusty asianbusty japanesecorregudatetas granstetespallahandjob cumshotpeludeshumiliadamamadessexe de grupdominació-submissióeating pussyjaponesesasiàtiques
rosses, tetas grans, oficina, eating pussy, babes, tetes, palla, ajustat, figa, cumshot on tits, correguda, handjob cumshot, mitges, llatina, morenes,
rossestetas gransoficinaeating pussybabestetespallaajustatfigacumshot on titscorregudahandjob cumshotmitgesllatinamorenes
tetas grans, pornstar, hardcore, tetes, palla, babes, figa, big dick, asiàtiques,
tetas granspornstarhardcoretetespallababesfigabig dickasiàtiques
fingering, masturbacio, exteriors, cabell curt, jovenetes, amateur, model, shorts,
fingeringmasturbacioexteriorscabell curtjovenetesamateurmodelshorts
riding, tatuatges, tetes, gorda pel cul, babes, pel cul, morenes,
ridingtatuatgestetesgorda pel culbabespel culmorenes
pussy licking, cougar, guapes, mares, russes,
pussy lickingcougarguapesmaresrusses
càmera web, voyeur, pixant, molles,
càmera webvoyeurpixantmolles
humiliada, gorda pel cul, aspre, extrem, teen anal, anal,
humiliadagorda pel culaspreextremteen analanal
tetas grans, babes, tetes, figa,
tetas gransbabestetesfiga
fingering, gorda pel cul, figa, pel cul, llatina,
fingeringgorda pel culfigapel culllatina
negres, anal, big black cock, gorda pel cul, figa, big dick, pel cul, ass to mouth,
negresanalbig black cockgorda pel culfigabig dickpel culass to mouth
pornstar, rosses, ajustat, rimming, riding, gorda pel cul, cony, pel cul, alexis texas,
pornstarrossesajustatrimmingridinggorda pel culconypel culalexis texas
figa, sienna west,
figasienna west
pussy licking, tatuatges, orgasmes, mares, enganyar,
pussy lickingtatuatgesorgasmesmaresenganyar
parelles, interracial, orgasmes, hardcore, big dick, big black cock,
parellesinterracialorgasmeshardcorebig dickbig black cock
massatge, busty teen, olioses,
massatgebusty teenolioses
platja, tetas grans, orgasmes, parelles, big dick, bikini,
platjatetas gransorgasmesparellesbig dickbikini
schoolgirl, pixant, hentai,
schoolgirlpixanthentai
càmera web, tetas grans, babes, busty teen, amateur, masturbacio, shaving, figa, jovenetes, primes,
càmera webtetas gransbabesbusty teenamateurmasturbacioshavingfigajovenetesprimes
anal gape, interracial, tetes, dones grasses (bbw), madures, mamades, anal, interracial anal, pel cul, gola profunda,
anal gapeinterracialtetesdones grasses (bbw)maduresmamadesanalinterracial analpel culgola profunda
masturbacio, àvies, madures, bizarre, tetas grans, instrument del ginecòleg, mitges, mares, close up,
masturbacioàviesmaduresbizarretetas gransinstrument del ginecòlegmitgesmaresclose up
orgasmes, peludes, hardcore, japoneses, bany, asian teen, palla amb els pits, miniskirt, punt de vista, pantis, mitges, jovenetes, vestides,
orgasmespeludeshardcorejaponesesbanyasian teenpalla amb els pitsminiskirtpunt de vistapantismitgesjovenetesvestides
pornstar, babes, anal, teen anal, pits petits, punt de vista, gorda pel cul, pel cul, jovenetes, morenes,
pornstarbabesanalteen analpits petitspunt de vistagorda pel culpel culjovenetesmorenes
pussy licking, orgasmes, pixant, molles, jovenetes,
pussy lickingorgasmespixantmollesjovenetes
blonde teen, tetas grans, mamades, rosses, jovenetes, tetes,
blonde teentetas gransmamadesrossesjovenetestetes
càmera web, brazilian,
càmera webbrazilian
palla, big dick, black pussy, big black cock,
pallabig dickblack pussybig black cock
provocatives, llenceria, pornstar, tetes, mitges, pírcings, peus, striptease, gorda pel cul, figa, fetitxe, pel cul, aria giovanni,
provocativesllenceriapornstartetesmitgespírcingspeusstripteasegorda pel culfigafetitxepel cularia giovanni
negres, interracial, pornstar, hardcore, mare que m'agradaría follar,
negresinterracialpornstarhardcoremare que m'agradaría follar
fumant, orgasmes, pixant, eva angelina, llatina, molles,
fumantorgasmespixanteva angelinallatinamolles
madures, pixant, cony, mugrons, mares, mare que m'agradaría follar,
madurespixantconymugronsmaresmare que m'agradaría follar
dones grasses (bbw), angleses, grasses,
dones grasses (bbw)anglesesgrasses
àvies, dibuixos animats, grup de tres, indies, parelles, striptease, massatge, figa, eating pussy, festes,
àviesdibuixos animatsgrup de tresindiesparellesstripteasemassatgefigaeating pussyfestes
lèsbic, grup de tres, pussy licking,
lèsbicgrup de trespussy licking
figa, jovenetes,
figajovenetes
mare que m'agradaría follar, gorda pel cul,
mare que m'agradaría follargorda pel cul
ejaculació interna, pussy creampie, babes, hardcore, internal cumshot,
ejaculació internapussy creampiebabeshardcoreinternal cumshot
tetas grans, pornstar, rosses, madures, gola profunda, mamades, cougar, figa, eating pussy, mare que m'agradaría follar, tetes,
tetas granspornstarrossesmaduresgola profundamamadescougarfigaeating pussymare que m'agradaría follartetes
tetas grans, interracial, hardcore, palla, big black cock, parelles, big dick, black pussy, orgasmes,
tetas gransinterracialhardcorepallabig black cockparellesbig dickblack pussyorgasmes
figa, brandi love, big dick,
figabrandi lovebig dick
dones grasses (bbw), dona amb consolador cinturó, gorda pel cul, ass licking, dominacio femenina, lèsbic,
dones grasses (bbw)dona amb consolador cinturógorda pel culass lickingdominacio femeninalèsbic
figa, jovenetes, big dick,
figajovenetesbig dick
càmera web, masturbacio, gorda pel cul, amateur, pel cul,
càmera webmasturbaciogorda pel culamateurpel cul
ballant, llenceria, pornstar, lèsbic, provocatives, footjob, gorda pel cul, fingering, pel cul, asiàtiques,
ballantllenceriapornstarlèsbicprovocativesfootjobgorda pel culfingeringpel culasiàtiques
gaping, anal gape, talons, mitges de red, cowgirl, anal, tetas grans, tetes, pornstar, gorda pel cul, rosses, pel cul, shyla stylez,
gapinganal gapetalonsmitges de redcowgirlanaltetas granstetespornstargorda pel culrossespel culshyla stylez
busty asian, mare que m'agradaría follar, big dick, asiàtiques,
busty asianmare que m'agradaría follarbig dickasiàtiques
pussy licking, tetas grans, figa, anal, tetes,
pussy lickingtetas gransfigaanaltetes
correguda a la boca, forat gloriós, orgasmes, hardcore, big dick, black pussy, big black cock,
correguda a la bocaforat gloriósorgasmeshardcorebig dickblack pussybig black cock
tetas grans, pixant, molles, primes, tetes,
tetas granspixantmollesprimestetes
dones grasses (bbw), parelles, gorda pel cul, big dick, ejaculacio femenina, oral, grasses,
dones grasses (bbw)parellesgorda pel culbig dickejaculacio femeninaoralgrasses
negres, interracial, big dick, tetes, black pussy, big black cock,
negresinterracialbig dicktetesblack pussybig black cock
pussy licking, azotaina, lèsbic, eating pussy,
pussy lickingazotainalèsbiceating pussy
tetas grans, pixant, babes, tetes, molles,
tetas granspixantbabestetesmolles
figa, pel darrere,
figapel darrere
negres, peludes, interracial, amateur, babes, big black cock,
negrespeludesinterracialamateurbabesbig black cock
verges, mamades, babes, amateur, jovenetes, defloration,
vergesmamadesbabesamateurjovenetesdefloration
tetas grans, interracial, amateur, madures, hardcore, big dick,
tetas gransinterracialamateurmadureshardcorebig dick
tetas grans, vibradors, babes, busty teen, maques, joguets, escort, masturbacio, figa, jovenetes, morenes,
tetas gransvibradorsbabesbusty teenmaquesjoguetsescortmasturbaciofigajovenetesmorenes
fat granny, àvies, madures, fat mature,
fat grannyàviesmaduresfat mature | 0 | curate | {"pt": 0.020451972990905898, "en": 0.28480543304320677, "fi": 0.003942078763514305, "ca": 0.5552086179306038, "es": 0.07353342960852426, "de": 0.01291908980914094, "eu": 0.0019124936575465438, "fr": 0.01814917450528863, "it": 0.004098200694742594, "nl": 0.014050973810546036, "lt": 0.0007025486905273018, "hu": 0.002654072830880918, "sv": 0.0019905546231606887, "id": 0.005581359041411342} | http://sweetteenporn.com/ca/sun/102/mercury/1/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_581158 | Hola, em dic Martí i tinc 17 anys. M'encanta el racó i tot el que s'hi diu. Ja deixo respost la meva postura:Indepe: Home, i tant!Tercera via: MaiPaïsos Catalans: Ja m'agradaria, però ara per ara és impossible. L'únic possible ara mateix és l'annexió de la Cat Nord, on se senten catalans. Partit preferit: CUP.
Benvingut encara que:Dius:Països Catalans: Ja m'agradaria, però ara per ara és impossible. L'únic possible ara mateix és l'annexió de la Cat Nord, on se senten catalans. :Jo no dic que no hagi qui és senti català,. Però el genocidi cultural i identitari a sigut tant fort, sumant -li la forta pressió de la emigració forana que dona la sensació que de veritables catalans només queden els xitanos.Ets cupaire com pertoca per edat, no pateixis que ja maduraràs. En Josep Pique era a la seva joventut maoista i va acabar de ministre el PP i presidint el cercle d'economia.
Ets cupaire com pertoca per edat, no pateixis que ja maduraràs.Aquesta superioritat paternalista també és fruit d'"haver madurat"?
No és paternalisme, Es una evidencia demostrada.És clar que hi madurat.Ha sigut a base de desenganys, Veure que les idees que en las que creies no reeixiran, estudi, lectura, persones amb les confiaves i que se havien aposentat en estructures sindicals et traient i altres en las no té ho pensaves et donaven un cop de ma, de tindre clar que si no espaviles vas baldat i un llarg. Que has de anar a la teva per sobre de tot etc.
Que vostè siga un conformista que ha renunciat als seus ideals no vol dir que haja madurat.No intenti convertir la seua experiència en ciència pura.
Doncs som un 90% els que em fet i fareu aquest camí. Uns ho reconeixeran i alguns altres ho negaran o és avergonyiran de dir-lo, però surt desprès reflectit en el votJo no hi renunciat a cap ideal, m'he convençut de la impossibilitat que reeixeixin que no és ben be el mateixA que fora molt bonic, il·lusionant que el Llevant guanyes la lliga, però també som conscients que per sobre del tercer lloc moltes coses tindrien que canviar perquè arribes per no dir mai. Doncs lo mateix Sempre hi admès la possibilitat d'errar encara que en aquesta qüestió no ho crec
Oi tant que surt reflectit en el vot. Espanya és plena d'octogenaris excomunistes que voten el PSOE "perquè han madurat".Espero no fer-me tan malbé com aquests, quan em faci gran.
malauradament per mi no podrem contrastar com m'agradaria qui dols dos te raó de aquí posem 35 anys | 0.815683 | curate | {"pt": 0.014084507042253521, "ca": 0.9859154929577465} | |
mc4_ca_20230418_3_373425 | ASSOCIACIONS RECREATIVES []
966 [Refinar la cerca]
El Casal Camprodoní de Camprodon / Jordi Romans i Freixa
Romans i Freixa, Jordi
En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 16 (tardor-hivern 2015), p. 8-9
Matèries: Associacions recreatives ; Associacions culturals ; Cinema
Cronologia: [1883 - 2015]
Una Entitat amb un segle de tradició / Roser Royo
En: Ebre : setmanari independent de les Terres de l'Ebre. Tortosa, Núm. 1006 (20 març 1998), p. 11
Matèries: Associacions recreatives ; Associacions culturals
Cronologia: [1899 - 1998]
Les Noies de la parròquia, el bressol del MOVI / Maria Labró, Laura Miquel
Labró, Maria
En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 21 (2018) , p. 29-31 : il. (Dossier. Les dones a les associacions)
Matèries: Dona ; Associacions recreatives ; Parròquies ; Lleure ; Esplais ; Joventut
Matèries: Parròquia de Santa Maria del Taulat ; Esplai Movi Poblenou
Autors add. : Miquel, Laura
Grup de Twirling Baton (Majorettes) de l'Ametlla de Mar / Núria Jardí
En: Des dels Quatre Cantons. L'Ametlla de Mar, Núm. 184 (gener 1998, gener), p. 14-15
Matèries: Festes populars ; Dona ; Associacions recreatives
Matèries: Grup de Twirling Baton de l'Ametlla de Mar
Les Majorettes del Perelló / Ares Boyer Margalef
Boyer Margalef, Ares
El Perelló : [l'autora], 2013
ISBN 9788461625741
Matèries: Festes populars ; Tradicions populars ; Dona ; Associacions recreatives
Matèries: Majorettes del Perelló
Cronologia: [1969 - 1978]
Localització: B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Cabra-Feixet (El Perelló)
La Casa del Poble : una cultura de valors ciutadans / Josep Llaó Brull
En: Memòria del Perelló. El Perelló, Núm. 2 (desembre 2006), p. 22-25
Matèries: Republicanisme ; Associacions culturals ; Associacions recreatives ; Edificis
Matèries: Casa del Poble del Perelló
Cronologia: [1918 - 1980] | 0.595483 | curate | {"en": 0.060955518945634266, "ro": 0.012081274025260845, "ca": 0.7880285557386052, "pt": 0.07084019769357495, "hu": 0.006589785831960461, "es": 0.014277869302580999, "fr": 0.03130148270181219, "cs": 0.0060406370126304225, "ar": 0.009884678747940691} | http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=ca&base=FONS&nextAction=lnk&exprSearch=ASSOCIACIONS%20RECREATIVES&indexSearch=MA |
crawling-populars_ca_20200525_5_2348 | Els Mossos d'Esquadra investiguen una denúncia contra un exprofessor de l'Escola Municipal de Música de Berga per haver abusat presumptament d'una alumna menor d'edat, segons han confirmat a Regió7 fonts policials i judicials. De moment, només es té constància d'una sola denúncia, però es desconeix si s'haurien produït més casos.
Els fets van tenir lloc fa uns quants anys enrere, quan el professor treballava al centre. L'educador va tenir presumptament relacions sexuals amb la menor, que tenia menys de 16 anys i que, per tant, no tenia l'edat legal de consentiment sexual. Posteriorment, ara fa un any, l'home va deixar de treballar al centre, justament quan la direcció va tenir coneixement dels fets, a través de la mateixa víctima, que els va denunciar quan ja era exalumna.
La denúncia s'ha conegut ara, i la investigació dels Mossos s'està produïnt juntament amb la fiscalia. El cas ha causat preocupació a la direcció de l'Escola de Música i a l'equip de govern de l'Ajuntament de Berga, que de moment no ha informat públicament sobre els fets, tot i que espera fer-ho properament. Fa uns dies, el govern local va comunicar el cas als grups polítics de l'oposició. Avui, ho ha fet al professorat i a les famílies de l'Escola de Música.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.Â
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 | 0.84186 | curate | {"ca": 1.0} | : /fet-divers/2019/01/15/denuncien-professor-lescola-musica-berga/521163.html |
macocu_ca_20230731_0_139283 | Església dels Sants Just i Pastor: Capella de Sant Feliu
A la capella de Sant Feliu, al costat del presbiteri de l'església de Sant Just, es conserva el magnífic retaule renaixentista de la Santa Creu, pintat pel portuguès Pere Nunyes entre 1525 i 1530, finançat per Jaume Joan de Requesens. L'obra de fusteria, encara plenament gòtica, va ser encarregada al mestre entallador flamenc Joan de Brussel·les.
El retaule està centrat per l'escena de la Pietat i al seu voltant podem contemplar altres escenes de la vida de Crist: l’Anunciació, la Nativitat, l’Epifania, el Calvari, el Davallament de la Creu, l’Enterrament de Jesús i la Resurrecció. Als laterals hi ha representades les figures de sant Pere i sant Pau i a la predel·la tres sants més, que poden identificar-se amb sant Feliu, santa Caterina i sant Zacaries.
Pere Nunyes va ser un dels artistes forans que van treballar a Barcelona al segle XVI per pal·liar la manca de pintors autòctons. El seu estil s'inscriu dins dels esquemes de la pintura flamenca, si bé amb alguns trets qualificats de rafaelistes. Sol, o en col·laboració amb altres artistes, va realitzar obres destacades, moltes d'elles desaparegudes (com el retaule de l'església del Pi). Es conserven al MNAC les portes del retaule de Sant Eloi dels Argenters i al Museu Diocesà el retaule de l'Hospital de Clergues de Sant Sever. Se li atribueix el retaule de la capella del Santíssim de l'església del Miracle, al Solsonès. | 0.871241 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_9_132218 | Per fer efectives les competències en matèria d’urbanisme i de protecció del territori establertes per la Constitució, l’Estatut i la Llei d’urbanisme, s’atribueix als òrgans administratius les facultats que els pertoca [...] | 0.726501 | curate | {"ca": 1.0} | http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.158a24d9f4cf1317c366ec10b0c0e1a0/?vgnextoid=a39bc1a2fabe7310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a39bc1a2fabe7310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |
crawling-populars_ca_20200525_52_1175 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
El Director de l’Àrea de Compliment Normatiu, Javier Latorre, ha informat als assistents de les modificacions reglamentàries més rellevants que afecten la Comissió i que seran tractades en el decurs de l’Assemblea General Ordinària de l’FCF, que tindrà lloc el proper divendres 28 de juny a Tàrrega.
El responsable de la Comissió, Francesc Bartoll, ha fet un breu repàs del resum de l’informe de les activitats que s’han portat a terme a les diferents Subcomissions que formen part de la Comissió d’Ètica Esportiva. I ha agraït especialment la col·laboració del Cos de Mossos d’Esquadra en alguns expedients que han estat tractats al llarg de la temporada.
Durant la reunió ha tingut lloc el reconeixement a diferents persones, tot destacant la figura de Francesc Casajuana per la seva dilatada i transcendent labor dins del Comitè Tècnic d’Àrbitres.
Els coordinadors de les diferents Subcomissions han fet un repàs dels expedients més rellevants que han estat derivats a Ètica, Antiviolència i a Xarxes Socials.
Com a cloenda, Bartoll ha valorat molt positivament la feina realitzada durant aquesta temporada i les actuacions que s’han portat a terme des de la Comissió d’Ètica Esportiva, i ha agraït a tothom la seva tasca així com les seves aportacions.
Notícies Relacionades
La Comissió d’Ètica Esportiva i Lluita Contra la Violència celebra la primera [...]
Reunió de la Comissió d'Ètica Esportiva i Lluita contra la Violència
Primera reunió de la temporada de la Comissió d'Ètica Esportiva i Lluita contra [...]
L'FCF participa a la Comissió contra la violència en espectacles esportius de [...]
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.0794107078692059, "ca": 0.841897233201581, "en": 0.03880704275961193, "pl": 0.005749191519942508, "nl": 0.01006108515989939, "pt": 0.011857707509881422, "fr": 0.01006108515989939, "id": 0.0021559468199784403} | : /fcf/noticia/reunio-i-cloenda-de-temporada-de-la-comissio-d-etica-esportiva-i-lluita-contra-la-violencia/18/06/2019 |
oscar-2301_ca_20230418_5_234690 | Entrevista a Pedro Linares, president de l’Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació, Electrònica i Multimèdia-audiovisual de Catalunya | Món Empresarial
Destacats
De la sostenibilitat a l’economia circular, passant pels fruits secs proteics
La carrera de l’emprenedor: velocista o corredor de mig fons?
Entrevista a François-Xavier Lacroix. Director general de Aguas Danone.
Entrevista a Edmund S. Phelps, Premi Nobel d’Economia 2006
Cap a la sostenibilitat: el rol de la coherència i els empleats
Entrevista a Antoni Cañete. President de PIMEC i de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM)
Cap al desenvolupament de tecnologies i IA sostenible i responsable
El poder de les dones. DAFO
Carta a un nonat
L’ambidestresa de l’empresa familiar
Parlem (simplement) de persones
Paritat aconseguida
Entrevista a Helena Dalli. Comissària europea d’Igualtat
Central Bank Digital Currencies
Search
Twitter
CAT
ESP
Dimarts, des. 06, 2022
Revista d'Anàlisi Plural
Navigate
Món Econòmic
L’Expert Mundial
Anàlisi Econòmica
El Mapa del Món
Tribuna
Des de Brussel·les
Mercats Financers
Institucions Catalanes
Col·legis Professionals
Cambres de Comerç
En l’Objectiu
Debat Polític
Sobre el terreny
Món Empresa
Què hi ha de nou?
Empresa Familiar
Món Dirigent
Empreses d’Exit
Així es va equivocar
Decàleg d’Experts
Comunicació
Estratègia
Innovació
Emprenedoria
Màrqueting
Dades
RH
Legal
RSC
Reputació
Gestió
Biblioteca Empresarial
Gurus
Referents mundials
Món Global
En Portada
Opinió
El Referent
DAFO
Radiografia
Àgora
Líder d’Opinio
Viatges pel Món
Món Gurmet
Salut i Benestar
Empresari al Món
Història del Món
Contacte
PortadaMón Econòmic
Entrevista a Pedro Linares, president de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, Electrònica i Multimèdia-audiovisual de Catalunya
0
Per Món Empresarial el 20 de febrer de 2018 Món Econòmic Col·legis Professionals
El sector TIC a Catalunya dóna feina a 88.000 treballadors, té un alt nivell d’emprenedoria i està al nivell de les regions més desenvolupades d’Europa. És, per tant, un àmbit amb moltes possibilitats però, paradoxalment, les vocacions tecnològiques no acaben de seduir prou els estudiants catalans. A continuació, parlem amb el president de Telecos.cat, Pedro Linares, sobre aquest dèficit de professionals i també sobre els reptes i objectius de l’entitat, que acaba de commemorar els seus 25 anys de trajectòria.
Text: Berta Seijo
Fotos: Telecos.cat
“Sóc relativament optimista i crec que, tot i estar vivint una veritable revolució tecnològica, és previsible que amb el temps les aigües tornin a la seva llera”
Fa poc van celebrar els 25 anys de trajectòria de l’Associació amb una nova imatge corporativa on deixen ben clar que la seva intenció és unir tradició i futur. Per què han apostat per aquest binomi i no un altre?
Efectivament, a finals de l’any 1992 es va constituir l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació amb la decidida col·laboració d’un grup d’enginyers que desenvolupaven la seva activitat a Catalunya. Durant aquests 25 anys, com a qualsevol activitat individual o col·lectiva, es van fer coses bé (i molt bé) però també malament (i molt malament) de les quals vam aprendre. A l’hora de recordar aquest aniversari hem optat per no recrear-nos únicament en el passat, que assumim, sinó mirar cap al futur. L’Associació està sempre tractant d’oferir nous serveis als seus associats i a la societat on desenvolupa la seva activitat. La nova imatge corporativa, que conserva la “marca” Telecos.cat, vol reflectir el nostre desig d’evolució i renovació.
Parli’m dels enginyers de telecomunicació catalans. Creu que factors com la mobilitat, la multidisciplinarietat o la formació continuada es comptabilitzen entre els seus punts forts? O el fet que més d’una quarta part d’aquests professionals treballin en petites i mitjanes empreses els frena a l’hora d’acomplir aquests tres imperatius clau?
Crec absolutament que els factors que vostè posa sobre la taula són uns dels punts forts dels enginyers de telecomunicació catalans. Catalunya és un territori configurat fonamentalment per pimes, un 98% de les empreses ho són, i és normal, per tant, que un percentatge important dels enginyers treballi en aquest tipus d’empreses. Tot i això, segons l’Observatori de l’Enginyeria 2017, només trobem enginyers en un 10% de les empreses i entitats amb activitat econòmica.
En aquest sentit, el fet de treballar en una petita o mitjana empresa no és un inconvenient per al desenvolupament dels enginyers; ans al contrari, a la majoria dels casos, la necessitat que tenen aquest tipus d’empreses de ser molt competitives fa que els enginyers que hi treballen desenvolupin especialment aquest factors.
Seguint amb el tema de la formació, com és possible que sent uns dels sectors amb menys atur, hi hagi un dèficit de professionals TIC? Per què les vocacions tecnològiques no acaben de despertar del tot l’interès dels més joves a l’hora de triar carrera?
Efectivament, segons l’últim estudi realitzat pel Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació, la professió només té un 4% d’atur, percentatge que es considera tècnic. Tot i això, hi ha escassetat d’enginyers i aquest fet està conduint moltes empreses a buscar altres professionals que desenvolupin tasques originàriament pròpies d’un expert TIC.
És difícil objectivar les causes de la falta de vocacions tecnològiques. Ara bé, on sí que sembla haver-hi consens és quant a la necessitat de treballar en les etapes inicials de l’educació per tal d’aportar un coneixement base sobre tecnologia i difondre els beneficis i les possibilitats que ofereixen les formacions tecnològiques.
D’altra banda, que els estudis d’enginyeria siguin percebuts (i no sense raó) com una carrera professional que requereix molt d’esforç, no ajuda a incrementar-ne les vocacions.
De la mateixa manera, a què atribueix que el percentatge de dones que aposten per l’enginyeria de telecomunicació (i l’enginyeria en general) sigui només del 20%?
Precisant una mica més, segons l’Observatori de l’Enginyeria 2017, un 17% del total d’enginyers a Catalunya són dones. Si ho comparem amb altres països de la UE –a França n’hi ha un 22%, a Alemanya, un 16,6% i a Itàlia, un 17,5%–, no sembla que aquest sigui un problema específicament nostre. D’altra banda, si ens referim concretament a l’enginyeria de Telecomunicació, aquest percentatge és del 12%, segons el mateix Observatori, o del 17%, segons l’estudi del Col·legi Oficial, però s’incrementa fins el 25% entre els l’alumnat de les escoles.
A l’hora de recordar aquest aniversari hem optat per no recrear-nos únicament en el passat, que assumim, sinó mirar cap al futur. L’Associació està sempre tractant d’oferir nous serveis als seus associats i a la societat on desenvolupa la seva activitat
En un context en què la majoria d’estudiants universitaris són noies, és evident que el percentatge de dones que aposten per l’enginyeria és molt baix. I en aquest punt, m’agradaria destacar una de les conclusions del Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2017 del Centre Tecnològic de Catalunya, on s’assenyala com un dels temes més preocupants l’escletxa de percepció d’habilitats en matemàtiques que es crea entre nois i noies durant l’educació primària, sent les matemàtiques la base de la formació tecnològica. Penso que el que impacta en aquesta diferència de percepció es pot resumir en els següents tres punts: la falta de referents femenins en camps relacionats amb la ciència i la tecnologia, l’abstracció i la falta de contextualització amb què es tracten les matèries cientificotècniques, i la construcció de gènere que resulta en una visió estereotipada sobre com és, què ha de fer o què s’espera que faci una dona. Aquest factors culturals no conscients repercuteixen, habitualment, en la tria dels estudis superiors; fan que l’elecció no sigui plenament en funció de les habilitats personals o del talent en l’àmbit tecnològic.
Com a exemple d’aquests factors externs, podem citar el canvi de nomenclatura de certes carreres universitàries com ara Enginyeria informàtica. Perquè quan aquesta carrera s’anomenava llicenciatura en Informàtica, el percentatge de dones matriculades era del 40% aproximadament. Quan va passar a dir-se Enginyeria informàtica, el percentatge de dones va reduir-se progressivament fins el 10%.
No podem permetre’ns aquesta situació; és un problema que hem d’abordar. En aquest sentit, s’estan posant en marxa diversos programes amb la col·laboració de les escoles, les universitats i les empreses que esperem aportin continuïtat i no siguin només una moda. A Telecos.cat vam impulsar fa un any el grup de treball Dones TIC, que precisament neix amb aquest objectiu.
A banda de fomentar les vocacions TIC, especialment entre les dones, un altre dels propòsits de l’Associació és “conscienciar la societat perquè faci un bon ús de la tecnologia, prevenint-la d’un ús excessiu que converteixi els dispositius mòbils en pròtesis tecnològiques”. Realment creu que encara som a temps d’aturar aquesta necessitat d’estar permanentment connectats?
La tecnologia no és bona o dolenta en si mateixa, tot dependrà de l’ús que en fem. Personalment, sóc relativament optimista i crec que, tot i estar vivint una veritable revolució tecnològica, és previsible que amb el temps les aigües tornin a la seva llera. Perquè això passi hi ha, però, molta feina per endavant: comprendre, reglamentar, educar, etc. I en aquest punt Telecos.cat hi està posant el seu granet de sorra.
Tinc entès que, per tal que els esforços de l’entitat tinguin major repercussió, un dels seus objectius com a president és fer possible la creació d’una única associació catalana d’enginyers. Amb el naixement, el passat mes de maig de 2017, de l’Associació de Professionals TIC de Catalunya (integrada per Telecos.cat, el COEINF i GrausTIC) vostè i el seu equip van tancar aquest capítol o volen anar més enllà?
Tot i reconèixer les dificultats que és necessari superar i el temps que es necessitarà, els membres de la Junta que presideixo ens vam presentar a les eleccions amb l’objectiu d’avançar cap a un ens que agrupés els enginyers de Catalunya, independentment de la seva especialitat, i des del qual poguéssim parlar dels assumptes de l’enginyeria i els enginyers.
Afortunadament, no som els únics que alberguem aquest propòsit i la idea de treballar amb aquest objectiu. De fet, estem col·laborant amb altres col·lectius d’enginyers per a fer-ho possible, i la creació de l’Associació de Professionals TIC de Catalunya n’és un exemple, com també ho és el naixement de l’Agència de Qualificació Professional (AQPE), on hi formem part juntament amb enginyers industrials, de camins, agrònoms i informàtics. Encara, però, queda camí per recórrer.
Hem de tenir cura del Mobile World Congress mentre se celebri a Barcelona i tractar de no posar-lo en risc, però sobretot hem de ser capaços d’aprofitar les oportunitats que ens brinda per donar continuïtat als projectes i fer possible que les empreses es desenvolupin
Per últim, atenent que la propera edició del Mobile World Congress és a tocar, diria que sabem aprofitar com cal les oportunitats que aquesta cita ens brinda per impulsar el sector TIC al nostre país?
El Mobile World Congress i el paper de Barcelona com a capital de la mobilitat és i ha de ser un pol d’atracció de talent i d’implantació de nous projectes. Hem de tenir cura del Congrés mentre se celebri a Barcelona i tractar de no posar-lo en risc, però sobretot hem de ser capaços d’aprofitar les oportunitats que ens brinda per donar continuïtat als projectes i fer possible que les empreses es desenvolupin, independentment que el Congrés pugui canviar de localització.
Tags: TICbarcelonaMobile World CongressassociaciòenginyerstelecomunicacionsPedro Linarestelecos.cat
Facebook Twitter Google+ LinkedIn més
Pinterest Tumblr Email
Món Empresarial
Article anteriorRecomanacions editorials
Article següent Enrique Quemada Clariana: Una guia per créixer (com a empresa) i millorar (el món)
Articles Relacionats
Entrevista a Antoni Cañete. President de PIMEC i de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM)
Entrevista a Helena Dalli. Comissària europea d’Igualtat
OTL, 20 anys treballant per la inserció laboral de les persones amb trastorns de salut mental
Enviar Comentari Cancel Reply
El seu Nom (requerit)
El seu Email (requerit)
El seu Lloc Web (optional)
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Notify me of follow-up comments by email.
Notify me of new posts by email.
Avís legal
Politica de cookies
Més informació sobre cookies
Redacció
[email protected]
MÓN EDITORIAL © 2015. Creat per Komunica Kit ®.
Twitter
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la seva experiència. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Accepto Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí Més info.
Politica de Cookies i més info.
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website. | 0.712256 | curate | {"ca": 0.8523908523908524, "fr": 0.004803211699763424, "en": 0.10624417520969245, "es": 0.01742060362750018, "pt": 0.006237006237006237, "it": 0.007742490501111191, "ru": 0.002652519893899204, "kn": 0.00021506918058642195, "sv": 0.0007168972686214066, "de": 0.0012187253566563912, "cs": 0.0003584486343107033} | https://www.monempresarial.com/ca/2018/02/20/entrevista-a-pedro-linares-president-telecos/ |
mc4_ca_20230418_3_583455 | Troben 606 kg d'haixix i 387 kg de marihuana amagats a la càrrega d'un camió - InfoJonquera
Uns dies abans, la Guàrdia Civil havia enxampat un passatger d'un autobús que portava 1,1 kg de marihuana, 404 amfetamines i 99 pastilles de viagra sense recepta
Dissabte, 16 de març de 2019 a les 12:26h
La droga comissada | Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil ha comissat 606 kg d'haixix i 387 de marihuana amagats a la càrrega d'un camió que es dirigia a França i han detingut el conductor, un home holandès de 51 anys. Segons ha avançat l'ACN, i ha confirmat la benemèrita, els agents van localitzar el vehicle amb matricula holandesa en un control que estaven fent a la Jonquera el dimecres al migdia.
La policia va aturar el camió i, un cop identificat el conductor i únic ocupant, va revisar la càrrega. Entre la mercaderia, van descobrir uns palets que contenien diverses bosses d'esports on hi havia dels paquets amb la droga amagada. Els agents van posar la droga i el detingut a disposició del jutge.
Uns dies abans, l'11 de març, efectius de la mateixa unitat havien enxampat un ciutadà de nacionalitat britànica de 36 anys que viatjava en un autobús de línia regular i que duia 1,1 kg de marihuana, 404 amfetamines i 99 pastilles de Sildmax (viagra sense recepta) amagades en una bossa d'esports. En veure's descobert, va baixar del vehicle i va intentar fugir per l'autopista saltant la tanca de seguretat i endinsant-se al camp. Però la policia el va aconseguir atrapar i el va detenir per un presumpte delicte contra la salut pública. Tant el detingut com la droga es van posar a disposició judicial. | 0.850328 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.infojonquera.cat/noticia/100888/troben-606-kg-dhaixix-i-387-kg-de-marihuana-amagats-a-la-carrega-dun-camio |
racoarticles_ca_20221005_1_41307 | Aquest article és el resultat de l'anàlisi de les estructures i els elements constructius que resten del conjunt patrimonial de la masia dels Galls Carnuts. 1 El treball que es presenta ha estat basat, en gran part, en l'estudi de les restes arquitectòniques que es conserven i en les referències bibliogràfiques que referencien fonts documentals escrites. Dades que hauran de ser complementades quan es disposi de dades arqueològiques que permetin aprofundir en el coneixement de l'evolució del mas al llarg dels segles. Hem tractat de fer la interpretació d'aquestes restes utilitzant estudis paral•lels que s'han dut a terme en edificacions similars i properes i relacionant, alhora, cada fase amb els processos històrics que les acompanyen. 2
Paraules clau: torre, medieval, masia, Carnuts, Aiguamúrcia.
La turris dels Galls Carnuts. Segles xiii-xiv
Pel que fa a la primera construcció del lloc, resulta difícil establir-ne una data concreta, tot i que els primers documents que ens parlen de la torre són els del testament d'Elisenda de Fonollar i daten del 1247. 4 Així doncs, es té constància que al segle xiii ja existia una edificació en aquest lloc. Amb tot, el fet que algunes de les torres properes ja estan documentades entre els segles xi i xii permet pensar que la turris dels Galls Carnuts pot tenir també els seus orígens en aquest període.
[...] in termino castro de Monte Acuto, ad ipsa Valle Orsera, id est: terras cum ipsa turre qui ibídem [...]. 5 El castell de Selma apareix referenciat ja l'any 978 i, per tant, és molt possible que la torre dels Galls Carnuts s'erigís amb posterioritat, durant el segle xi, en el marc del procés d'articulació territorial d'aquest terme castral. És ben segur que aquesta primera construcció es trobava dins el conjunt de fortificacions menors pertanyents al castell de Selma. Alhora, també hem de pensar que després de l'última ràtzia d'Almansor, feta l'any 985, els «castlans» de Selma decidiren reforçar i repoblar el territori afectat establint-hi una sèrie de torres, entre les quals la dels Galls Carnuts. Aquesta torre està situada a l'extrem del territori que, durant dècades, va conformar la marca meridional del comtat de Barcelona. Marc Ocaña Salvat La Torre dels Galls Carnuts (ca l'Escarnut)
L'anàlisi d'aquest marc territorial, a partir de les fonts escrites, permet establir que possiblement eren tretze les torres que conformaven el conjunt de fortificacions menors vinculades al castell de Selma. Línia d'edificacions fortificades que, alhora, ajudà a controlar els seus límits territorials. L'emplaçament estratègic d'aquesta torre, assentada en un lloc encimbellat amb una àmplia visió del seu entorn, esdevé una defensa natural i, a la vegada, un punt de control del territori.
Les referències documentals d'aquest període referides al mas són escasses. Tan sols sabem que durant els segles x-xiii estigué sota el domini territorial del llinatge dels Fonollar, i no es torna a documentar cap esment concret en relació amb el mas fins a mitjan segle xiV, quan apareix en el document d'una venda a uns propietaris d'un llinatge diferent, els Guitart. 6 El primer moment constructiu de l'edifici principal de la masia (la turris) es va produir en un període en el qual es potenciaven els aspectes defensius dels edificis. Factor que reflecteix el fet que aquesta construcció va quedar integrada en l'articulació territorial del castell de Selma, tant pel que fa als aspectes relacionats amb l'administració del territori com en la seva explotació agropecuària. En aquest paràgraf es posa de manifest l'existència, en aquest període, de vinyes, prats, llocs de cria de bestiar, arbres (fruiters?) i punts d'aigua. La torre dels Galls Carnuts quedaria associada a una sèrie de terrenys agrícoles que conformarien la seva tinença. Explotació agrària que en aquest període estaria centrada, essencialment, en el desenvolupament dels Marc Ocaña Salvat La Torre dels Galls Carnuts (ca l'Escarnut) conreus cerealístics. Així mateix, el document posa de manifest l'explotació del bosc i dels recursos hídrics de la zona. Fou en funció d'aquesta activitat agrícola, vinculada al mateix establiment territorial de la torre, que l'obra originària de l'edifici disposés ja d'algunes dependències destinades a l'emmagatzemament d'aquest excedent. Aquestes estances estarien situades tant a la planta baixa com a la planta sota coberta.
Del mas dels segles xiii i xiV se'n preserven molt poques referències documentals, fet que condiciona l'aprofundiment del coneixement de la seva realitat socioeconòmica en aquest període. Amb tot, atenent les referències de què es disposa, es poden plantejar un seguit de supòsits, corroborats a partir d'establir comparances paral•leles amb altres masos propers.
Durant la segona meitat del segle xiii i inicis del xiV, els comtats catalans visqueren una època de bonança i de creixement demogràfic. Aquest fet va comportar que bona part dels dominis territorials de l'extrem sud del comtat de Barcelona experimentessin un període de consolidació del camp. Dinàmica que es va reflectir en l'assentament de nous grups familiars en relació amb el poblament rural, especialment als grans termes jurisdiccionals. Fou durant aquest moment quan es portà a terme la primera ampliació de l'antiga torre dels Galls Carnuts, que conformà un complex més gran, fruit de les necessitats familiars i domèstiques pròpies que requeria com a centre de l'explotació agropecuària. Aquestes ampliacions foren motivades, en part, per les noves rompudes de terres que, historiogràficament, es considera que es portaren a terme en aquesta època. Així mateix, aquesta conjuntura estigué afavorida pel bon emplaçament del mas en relació amb les principals vies de comunicació locals. 8 ❑ Planta i secció hipotètica de la torre dels Galls Carnuts.
La Resclosa 21 Marc Ocaña Salvat
La Torre dels Galls Carnuts (ca l'Escarnut)
Amb tot, aquesta dinàmica de creixement fou truncada per l'adveniment, a mitjan segle xiV, de les circumstàncies negatives que assolaren Europa i que n'afectaren l'economia i la demografia. L'any 1333, anomenat «lo mal any primer», fou l'inici d'aquesta profunda crisi a la qual sucumbí gran part del territori. El seguit de males collites i l'arribada de la pesta negra van provocar un profund deteriorament de l'economia i del poblament del camp; especialment, de l'hàbitat dispers i de les petites explotacions agràries.
Com a conseqüència directa de la crisi, que es generalitzà durant la primera meitat del segle xiV, els titulars de l'edifici es podrien haver beneficiat de l'adquisició de noves rendes i dominis. Tal com s'esmenta en la documentació referida a la família Guitart, es posa de manifest que, a més del mas dels Galls Carnuts, també tenien drets al mas del Puig i a part de les terres de la Fonollosa.
L'abast i extensió del conjunt d'aquests dominis territorials va fer que els Guitart esdevinguessin un dels principals grups familiars del senyoriu de Selma i que arribessin, fins i tot, a tenir establerts al seu servei diversos grups de famílies camperoles per a poder afrontar l'explotació d'aquests masos.
❑ Estat actual de l'interior de la torre.
La Resclosa 21 Marc Ocaña Salvat
La Torre dels Galls Carnuts (ca l'Escarnut)
Contemplant les restes del mas, a la planta baixa, dins del primer àmbit, es troba un arc de mig punt adovellat sobre el qual es recolza l'embigat del forjat del pis superior. Centrant-nos en el primer pis, situat a 2,80 m, veiem que possiblement l'accés es fes a través d'una escala mòbil de fusta per a protegir-se en cas de possibles atacs.
Des de fora de la torre, s'intueixen quatre espitlleres que miren cap al nord, i unes altres a la façana principal encarades al sud. Possiblement, les espitlleres estarien situades en els dos extrems, defensant els punts més febles. Tenen uns 60 cm d'alçada i una obertura exterior d'uns 10-15 cm d'amplada.
Observant el que encara resta dret del segon pis, tan sols es pot intuir l'arrencament d'un possible arc apuntat situat al centre de l'estança que subjectaria l'embigat del tercer pis. Del tercer pis no se'n pot fer una descripció acurada perquè no se n'ha conservat gairebé res. Tan sols s'hi identifica l'alineació dels encaixos dels caps de les bigues. Suposem que aquest tercer pis servia per a emmagatzematge, ja que els sostres devien ser força baixos i, probablement, donava accés al nivell superior de la coberta o terrat.
Els murs que conformen la torre tenen entre 0,90 m i 1 m d'amplada i estan aixecats amb carreus força regulars, d'uns 30 cm d'alçada per uns 80-90 cm d'amplada. A les cantoneres veiem que es van emprar carreus més grans i, sobretot, molt més ben treballats. A la part interior encara es pot observar que en alguns llocs es conserven restes del revestiment que cobria les parets, fet amb morter de calç.
La casa forta dels Galls Carnuts. Segles xv-xvi
Fins ben entrat el segle xV, l'anomenada torre dels Galls Carnuts va seguir estant dins dels territoris que depenien de la jurisdicció del terme de Selma. Dins de l'entramat d'aquesta vertebració del poblament, definit a partir de les turris originàries, es pot constatar com, progressivament, algunes van quedar en desús i s'abandonaren, mentre que altres s'han mantingut i han perdurat gairebé fins als nostres dies, com és el cas que ens ocupa. És en aquest sentit que, molt probablement, la masia dels Galls Carnuts es va ressentir força de la greu crisi del segle xiV. Les males collites i la mortaldat haurien incidit irreversiblement en la família Guitart fins a comportar, durant la segona meitat del segle xiV, la seva desvinculació del domini del mas.
Es conserven un seguit de documents datats l'any 1418 on Pere Guitart, hereu del mas dels Galls Carnuts, venia el mas a Maties Figueras, si bé es reservava el mas del Puig i la terra de la Fonollosa per a ell i la seva família. 9 Aquest fet evidencia una fragmentació del domini familiar, encara que es constata la preservació de part del domini sota la titularitat de la família.
Es té constància que durant el segle xV, en disminuir la inestabilitat produïda per la crisi del segle xiV i fer-se evident el desenvolupament econòmic del camp, moltes d'aquestes explotacions agràries, com la torre dels Galls Carnuts, es veieren amb la necessitat d'ampliar la zona d'hàbitat. Així, doncs, creiem que decideixen dur a terme una reforma que donaria
La Resclosa 21 Marc Ocaña Salvat
La Torre dels Galls Carnuts (ca l'Escarnut) lloc a la característica casa forta adossada a la torre. Tot i evolucionar en la seva morfologia, sabem que encara estava vinculada al senyor del castell de Selma. L'estat de conservació que actualment presenta el conjunt del mas ha dificultat la identificació d'algunes de les seves parts, però, amb tot, s'ha pogut confeccionar la planta general de la seva volumetria així com la de la seva compartimentació interior.
A l'estructura del cos de la torre original s'adossà, entre els segles xV i xVi, unes noves estructures que augmentaven considerablement la zona d'hàbitat i les dependències annexes.
❑ Croquis de la masia dels segles XIII-XIX.
La Resclosa 21 Marc Ocaña Salvat
La Torre dels Galls Carnuts (ca l'Escarnut)
Aquest nou programa constructiu va comportar l'enderroc d'una part de la façana oest del cos de la torre per a comunicar-la al nou edifici. Aquest fet va propiciar que, molt possiblement, s'aprofitessin els carreus procedents del tram de mur de la torre per a la construcció del nou edifici. L'estructura d'aquest nou cos té el mateix gruix que les parets de la torre, és a dir, entre 0,80 i 1 m. La façana sud amida 6,20 m de llargada, a la qual es va adossar una estructura de planta rectangular de 2,40 per 5 m. A aquesta petita estança s'accediria des del mateix interior de la nova construcció. La compartimentació interna no s'ha pogut documentar amb exactitud, si bé presenta dos àmbits rectangulars orientats vers l'oest. D'altra banda, adossada a la façana est de la torre es disposa una estructura de planta rectangular que queda lleugerament esbiaixada respecte a l'eix nord-sud de la torre. En el seu interior es configuren quatre àmbits d'unes dimensions similars, si bé els dos septentrionals dibuixen una planta irregular. A causa del mal estat en què es troba el seu interior i del nivell de runa i vegetació que hi ha, ha estat impossible diferenciar algun tipus d'accés d'un àmbit a un altre i comprovar si disposaven d'un pis o de dos. Cal dir que es fa difícil interpretar l'ús concret d'aquesta construcció, ja que tant el cos principal de la masia com el de la torre han sofert importants transformacions al llarg del temps. Amb tot, atenent el seu dimensionament i a altres de paral•lels, es pot considerar que aquestes dependències podrien haver servit per a l'estabulari d'animals i com a magatzem, mentre que el nou cos adossat a la façana est de la torre seria el que pròpiament estaria destinat a les activitats domèstiques i l'hàbitat.
La masia de ca l'Escarnut. Segles xviii-xix
Es fa difícil precisar amb certesa de quan daten les primeres actuacions que comportarien l'ampliació del conjunt originari de l'antiga casa fortificada.
Amb tot, atenent la documentació preservada, es té constància que durant el segle xVii encara estava sota la titularitat de la família Figueras, els quals s'enriquiren gràcies al comerç de gra i a la venda de bestiar, especialment boví. A causa d'això, aquesta família ascendí socialment i anà adquirint importància i, alhora, beneficis, que van invertir en la compra de noves terres. S'ha documentat que aquest fet propicià que durant la segona meitat del segle xVii els Figueras decidiren marxar a viure a Sant Jaume dels Domenys, on establiren la seva nova residència. Per tant, és versemblant relacionar aquest canvi de residència de la família Figueras amb l'aparició de nous titulars establerts a la masia. Un d'aquests masovers, Cosme Benach, fou qui n'adquiriria la titularitat, un personatge que arribà a ser jurat de la universitat de Selma. Així doncs, aquest fou un dels primers masovers d'aquesta propietat que adquirí la titularitat d'una part de l'antic domini fins que substituïren, gradualment, els antics propietaris. 10 Aquest canvi de titularitat comportà, molt probablement, que es dugués a terme l'edificació d'una nova construcció adossada a les ja existents. Programa constructiu que podríem datar a començament del segle xViii i que continuaria fins al segle xix amb el condicionament i l'ampliació de bona part d'aquestes dependències.
La Resclosa 21 Marc Ocaña Salvat
La Torre dels Galls Carnuts (ca l'Escarnut) 91 És a causa de l'assentament i la gestió dels nous titulars, i dels beneficis que produí el camp, que es va fer necessària l'ampliació dels espais d'habitatge. Molt possiblement per a acollir l'hereu amb la seva família.
La construcció del gran edifici d'època moderna va créixer cap a l'oest i s'adossà als edificis ja existents. Aquesta part conforma una estructura de planta rectangular de 10 m per 7,5 m que queda alineada al mur de tancament nord dels cossos de les antigues construccions. La distribució interior del primer cos, el destinat a habitatge, presenta tres plantes. El mal estat de conservació dels pisos superiors dificulta la identificació de la seva compartimentació.
❑ Esquema genealògic dels propietaris del conjunt dels Galls Carnuts.
La Resclosa 21 Marc Ocaña Salvat
La Torre dels Galls Carnuts (ca l'Escarnut)
L'entrada d'aquest conjunt és presidida per un gran portal de mig punt adovellat, característic de l'arquitectura del segle xVii, que s'obre pas a un gran espai. Aquest vestíbul fa 6,80 m de llargada per 5,30 m d'amplada. Entrant a mà esquerra es localitza l'estança de la cuina, que mesura aproximadament uns 11 m². Se'n conserven restes de la xemeneia feta amb maó i els suports de l'aigüera i de la cuina econòmica de carbó. Dins d'aquest àmbit també s'aprecien les restes d'un parell d'armariets encastats a la paret, que possiblement serviren per a guardar estris de cuina, o bé productes de primera necessitat.
L'habitació adjacent a la cuina, situada a la part nord de la construcció, fa uns 9 m² i tan sols conté un petit armari cantoner, molt possiblement utilitzat per a guardar la vaixella de taula. La presència d'aquest element permet argumentar que aquest àmbit correspondria al menjador, ja que es tracta d'una habitació prou lluminosa, amb una finestra encarada a l'oest.
A l'altra banda del vestíbul trobem dues obertures practicades a la façana oest del cos de l'ampliació de la primera masia. Molt possiblement foren obertes quan es féu aquesta última construcció i devien donar pas cap a l'interior de l'antic mas, en el qual devia viure una altra unitat familiar.
Just al tram est del mur de tancament nord d'aquesta construcció, s'hi disposa l'obertura d'una porta, actualment tapiada, des de la qual s'accediria al tancat que s'adossa a la façana posterior de la masia. Es fa difícil precisar el seu ús, però tenint en compte la seva situació i atenent la inexistència de finestres, és molt possible que s'hagués utilitzat com a rebost o com a graner.
Al nord d'aquest primer volum se situa un gran pati amb una porta oberta a l'est. Es tracta d'un gran espai de 10 m per 6 m que presenta un mur de tancament perimetral que servia de corral i estava destinat a les activitats agropecuàries i domèstiques de la masia.
La documentació del segle xVii relacionada amb la masia es fa ressò de l'existència de diversos graners, un dels quals podria ser el que encara es conserva. En relació amb aquests graners, també hem de considerar que fins ben entrat el segle xix se segueixen conreant cereals. 11 Les estructures annexes a l'edificació principal, destinades a les tasques auxiliars de l'activitat agropecuària, es localitzen al sector de ponent de la masia. En aquest indret, que està obert als quatre vents, és on estava situada l'era de batre.
Les reformes i el condicionament d'aquest nou cos de la masia s'anaren succeint durant tot el segle xix, tal com evidencien les empremtes a les parets. L'activitat a la masia es va prolongar durant bona part del segle xx, fet que es pot apreciar encara avui en l'estat que presenten algunes de les seves dependències agrícoles i ramaderes, com són el paller, els dipòsits de gra, les porqueres i, en general, les menjadores d'animals, que es distribueixen per les construccions annexes a l'estructura original de la masia.
Ja amb la denominació toponímica de ca l'Escarut, el conjunt de dependències de la masia seguirà presentant una certa activitat agrícola fins a finals del segle xx, moment en el qual es produí el seu abandonament definitiu a partir del qual comença el seu procés de degradació.
La Resclosa 21 Marc Ocaña Salvat
La Torre dels Galls Carnuts (ca l'Escarnut)
Consideracions finals
Aquest estudi és el resultat d'una primera aproximació a l'anàlisi de les estructures i els elements constructius que conformen el conjunt del mas-torre dels Galls Carnuts.
El treball ha estat fet amb la finalitat de realçar l'entitat patrimonial i la rellevància històrica d'aquesta construcció.
La identificació de les parts que conformen l'actual conjunt ha permès presentar una proposta de l'evolució arquitectònica que ha experimentat el conjunt de la masia al llarg dels segles, a partir de la clara diferenciació de tres fases constructives, relacionades amb l'esdevenir que experimentaren els grups familiars que l'ocuparen en cada període històric.
El treball de recerca documental s'ha basat, essencialment, en la documentació recollida a l'obra de Lluís M. Figueras (1999), la qual ens aporta dades rellevants per a contrastar-les amb l'evolució del mas que s'ha proposat. La interpretació de les restes s'ha tractat de fer utilitzant estudis paral•lels que s'han dut a terme en edificacions similars i properes i relacionant, alhora, cada fase amb els processos històrics que les acompanyen.
No ha estat possible establir amb exactitud una datació de la fase originària més antiga per la mancança de dades arqueològiques. Només sabem que apareix en els testaments dels Fonollar el segle xiii.
De les tres fases que han estat identificades, cada una estaria directament vinculada a les necessitats pròpies que en cada moment tindrà com a centre de l'explotació agropecuària a la qual estava adscrita com a les necessitats pròpies dels seus habitants.
A partir d'un primer nucli originari, identificat amb la turris dels segles xii-xV, es passà a diverses ampliacions fins a conformar l'aparença de la masia actual. D'aquestes ampliacions, la primera s'ha documentat entre els segles xV i xVi, moment en què la família Figueras s'hi va establir. El seu domini perdurà fins ben entrat el segle xVii. La darrera gran transformació del conjunt va tenir lloc durant els segles xViii i xix, període en què el desenvolupament de l'activitat agrícola va comportar unes noves necessitats tant productives com d'habitabilitat.
No serà fins a mitjan segle xx quan es produirà l'abandonament definitiu del mas com a habitatge, tot i que, durant alguns anys, es va continuar fent servir parts de les seves dependències per a activitats agràries. Ha estat aquesta conjuntura la que ha propiciat la seva contínua degradació, especialment pel que fa a les parts de l'antiga torre original.
Tot i tractar-se d'una primera aproximació a la realitat historicoarquitectònica, les referències i la documentació que es recull en aquest treball esdevenen una primera aportació a l'estudi i anàlisi de la masia dels Galls Carnuts i la seva evolució arquitectònica.
Bibliografia
fiGuERas, Lluís M. (1992). El Senyoriu de Celma, 2 vol. Valls: Institut d'Estudis Vallencs. MallEN, d. (2007). Las masías fortificadas del maestrazgo turolense: localización, función, estructura e inventario, pàg. 12-13. MiquEl, Marina; PastOR, Isidre. (2008). «Del mas Muçarra al mas Vidal. De l'anàlisi arqueològica a la interpretació històrica». La Resclosa, pàg. 39-72. udiNa, F. (1947). El «Llibre Blanch» de Santas Creus. Barcelona: CSIC. | 1 | perfect | {"ca": 0.9680933852140078, "sv": 4.5777065690089265e-05, "en": 0.020370794232089724, "fr": 0.001190203707942321, "pt": 0.0021972991531242847, "es": 0.0081025406271458} | |
mc4_ca_20230418_4_467642 | El Món | ‘Sabates Grosses’, el '13 Rue del Percebe' de Ventura Pons | Cultura
‘Sabates Grosses’, el '13 Rue del Percebe' de Ventura Pons
El director de cinema estrena el proper 1 de setembre una comèdia que retrata els “disbarats” que succeeixen a un edifici ubicat al carrer Casp amb Bailèn de Barcelona
per Abel Degà 31/08/2017
El director de 'Sabates grosses', Ventura Pons i els actors Joan Pera i Minnie Marx | ACN
“Els bons dramàtics no acostumen a ser bons còmics, però els bons còmics acostumen a ser bons dramàtics”. No és la primera vegada que el prodigiós director de cinema Ventura Pons s’atreveix amb la comèdia, i aquest cop ho ha fet apostant per un aspecte personal de la seva vida: les històries “reals” que ha viscut el cineasta a l’escala de casa seva durant 21 anys, al carrer Bailèn amb Casp, a Barcelona.
Pons insisteix que les històries que hi apareixen -i els personatges que les protagonitzen- són de veritat. De fet, el que destaca és que en un mateix bloc de pisos hi conviu gent molt diversa amb històries molt diferents. “Un dels temes de la pel·lícula és la multiculturalitat en la que vivim. Estem en un món que canvia molt”, explica el director.
L'equip de 'Sabates grosses' de Ventura Pons, als Cinemes Texas | ACN
Sabates Grosses arribarà als cinemes el proper divendres 1 de setembre, i compta amb un repartiment de luxe. Joan Pera interpreta un "fatxa" i creient que parla castellà per quedar bé. La seva filla (una brillant Roser Vilajosana) és catalanista, independentista i d’esquerres. L’escala la netegen l’Amparo Moreno i la Pilar Martínez; el capellà de l’església del barri és en Pedro Ruiz; Minnie Marx fa de filla de l’atracador del tren de Glasgow (Ah! Aquest personatge sí que està inventat); Amiran Terekhov i Robert Donaldson són dos gays que lloguen el pis del “carca” -tal i com l’ha titllat el mateix Pera-; Vicky Peña protagonitza una de les escenes més embolicades del film; i Lucrecia també té el seu moment de glòria amb una cançó final.
Els actors han hagut d’interpretar els personatges a partir de paràmetres que els ha explicat Pons sobre els seus veïns, però com que la pel·lícula s’ha rodat just al costat de l’edifici del director, també han pogut modificar el personatge a base de la observació. De fet, els personatges s’assemblen tant a les persones de veritat, que el cineasta s’ha negat -sobretot en referència al valencià conservador- a donar noms i cognoms, perquè podria ser algú conegut.
A la pel·lícula apareixen temes com el CESID (Centro Superior de Información de la Defensa), les preferents de Caixa Laietana, Bankia, la independència, el turisme, la crisi econòmica i la crisi política al País Valencià. Pons explica que en el film hi ha volgut posar les seves fòbies i desitjos, i ha recalcat que “ara vivim un moment excepcional pel país, que s’ha posat dempeus”. Ha fet èmfasi en què curiosament a la pel·lícula ”la independència és explicada per una escocesa i una jove que és de la CUP, mentre que el català que apareix és fatxa".
#VENTURA PONS #SABATES GROSSES | 0.851693 | curate | {"es": 0.04465762487595104, "ca": 0.9454184584849488, "en": 0.00992391663910023} | http://elmon.cat/noticia/223900/sabates-grosses-el-13-rue-del-percebe-de-ventura-pons |
macocu_ca_20230731_6_309097 | Es tracta d’una tecnologia innovadora en què la pilona emet un senyal lluminós quan detecta perill per als vianants
Malgrat l’avançament, s’espera obtenir un vi de qualitat produït d’acord amb el criteris de l’agricultura ecològica
La TUS i el col·lectiu del taxi oferiran un transport segur a qui ho necessiti, i s’instal·larà el Punt Lila a l’Eix Macià
A la teva ciutat
Els viatges comptaran amb un total de 2.500 places i oferiran diferents tipus d’estades i destinacions
De nit, reduïu el soroll i deixeu que tothom descansi. Gaudim de les nits d'estiu a Sabadell Més informació
Desplegament de petits vehicles elèctrics de lloguer amb sensors de qualitat de l’aire Més informació
On la ciutadania pot presentar les seves queixes relacionades amb les administracions públiques
Servei municipal que ofereix a la ciutadania eines de mediació per gestionar, de manera dialogada, els problemes de convivència
Per combatre els rumors i prejudicis que existeixen en relació a diferents col·lectius
Servei que ofereix la Policia Municipal per atendre tant la violència de gènere com tota la violència relacionada amb la discriminació, l’odi o la intolerància | 0.774814 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_401670 | Jordi Simón Casulleras
Jordi Simón Casulleras (Navars, 6 de setembre de 1990) és un ciclista català, professional des del 2011 i actualment a les files del Soul Brasil Pro Cycling Team.
De la seva carrera destaca la victòria a la Volta a Lleó el 2013 i el Trofeu internacional del Guadiana el 2015.
Palmarès.
- 2010
- Vencedor d'una etapa de la Volta al Bidasoa
- 2011
- Campió de Catalunya en Ruta
- Vencedor d'una etapa de la Volta a la Comunitat de Madrid sub-23
- 2013
- Campió de Catalunya en Ruta
- 1r de la Volta a Lleó i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Galícia
- 2014
- Vencedor de 2 etapes del Tour del País de Savoia
- 2015
- 1r al Trofeu internacional del Guadiana i vencedor d'una etapa
Resultats a la Volta a Espanya.
- 2018. Abandona (17a etapa) | 1 | perfect | {"en": 0.028720626631853787, "ca": 0.922976501305483, "nl": 0.031331592689295036, "fr": 0.007832898172323759, "de": 0.009138381201044387} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=401671 |
mc4_ca_20230418_13_541745 | Monica Umbert blanes - Perfil Teaming
Desde el 01-11-2017 ha aportado 34€
Potes i Arrels som una Protectora d’animals i medi ambient d’un petit poble anomenat Muro d'Alcoi. El nostre propòsit és donar una segona oportunitat als animals abandonats, volem lluitar per ells i ser la seua veu. Però, per a això necessitem formar el nostre alberg. A més a més volem dur a terme activitats de conscienciació en la cura del nostre entorn per a afavorir un medi ambient sostenible. El nostre lema és “un poc tu, un poc jo, molt de tots”. | 0.717297 | curate | {"de": 0.07074569789674952, "es": 0.06692160611854685, "ca": 0.8623326959847036} | https://www.teaming.net/monicaumbert-blanes |
mc4_ca_20230418_13_450988 | Compliment i resultats d’un examen de salut a immigrants
Mar Yuste Botey, Joaquim Enguix Cugat, María Atero Villén, Gemma Falcó Faydella, Nemesio Moreno Millan, Oksana Lushchenkova.
OBJECTIUS: Descriure el compliment i resultats d’un examen de salut a immigrants i els seus determinants socioeconòmics.
ÀMBIT D’ESTUDI: Centre urbà d’atenció primària.
MESURAMENTS I INTERVENCIONS: L´examen va consistir en anàlisi de sang i femtes, Mantoux en <35 anys o radiografia de>tòrax en >=35anys. Es va proposar als extracomunitaris atesos en cada consulta diària que residissin 5 anys com a màxim a la CEE durant un període de 8 mesos. Mitjançant anamnesi es van recollir els determinants socioeconòmics.
RESULTATS: El 60,7% (del 219 estudiats) són homes. Edat mitjana: 32,5 anys. Estança mitjana a Espanya: 2,27 anys. Països d’origen: 53,1% Llatinoamèrica, 30,1% Pakistan-Índia, 9,6% Marroc. No estaven regularitzats el 54,4%. Mitjana de persones per habitatge: 5,01. El 53,7% tenien estudis secundaris o universitaris (major en població llatinoamericana p<0,001%). El 37,6% afirma no treballar (83,6% equatorians i 50,8% Pakistan-Índia p<0,001%). Tòxics: 21,7% fumadors, 9,2% bevedors de risc (15% llatins i 3% resta p=0,006) i 1,8% altres drogues. Només el 39,7% completà tot l´estudi: 25% no va acudir a serologies, 48,4% no aportà les tres mostres de femtes, 31,8% no acceptaren o no es presentaren al Mantoux, el 26,4% no aportaren radiografia. AgHBs positiu 1,2%, VHC 3,1%, VIH 1,9%, lues 0%, rubèola 96% immune. Paràsits patològics en 4 persones. Mantoux positiu en 39,6%. Una radiografia alterada.
CONCLUSIONS: Observem un baix compliment en la realització de les exploracions complementaries. S’hauria de replantejar la factibilitat i la indicació d’un examen indiscriminat a immigrants asimptomàtics.
PARAULES CLAU: immigrants, cribratge, malalties infeccioses, atenció primària.
http://www.butlleti.cat/ca/Vol27/iss1/4 | 0.701359 | curate | {"fr": 0.06536636794939378, "en": 0.06536636794939378, "ca": 0.8560885608856088, "es": 0.013178703215603585} | http://www.butlleti.cat/ca/Vol27/iss1/4 |
oscar-2301_ca_20230418_3_202374 | Introduïu un nom de pàgina per veure els canvis en les pàgines enllaçades des de o cap a aquesta pàgina (per veure els membres d'una categoria, introduïu Categoria:Nom de la categoria). Els canvis en pàgines de la vostra llista de seguiment apareixen en negreta.
Opcions de canvis recents Mostra els darrers 50 | 100 | 250 | 500 canvis dels darrers 1 | 3 | 7 | 14 | 30 dies
Amaga usuaris registrats | Amaga usuaris anònims | Amaga edicions pròpies | Mostra bots | Amaga edicions menors | Mostra categoritzacions de pàgina | Mostra Wikidata
Mostra els canvis nous des de 27 nov 2022, 21:05
Espai de noms: tots (Principal) Discussió Usuari Usuari Discussió Viccionari Viccionari Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Gadget Gadget talk Gadget definition Gadget definition talk Inverteix la selecció Espai de noms associat
Filtre d'etiquetes: Advanced mobile edit blanking Buidament canvi de model de contingut Codi condition limit reached Desfés discussiontools (etiqueta oculta) discussiontools-added-comment (etiqueta oculta) discussiontools-source-enhanced (etiqueta oculta) edició visual: canviat Edició web per a mòbils Edita des de mòbil editor de codi 2017 editor visual Emojis La destinació de la redirecció ha canviat MassMessage delivery meta spam id nou IW PAWS [1.2] PAWS [2.1] Redirecció nova Redirecció suprimida Respost Reversió Reversió manual Revertida Substitució SWViewer [1.0] SWViewer [1.2] SWViewer [1.3] SWViewer [1.4] Tema nou Visual wikieditor (etiqueta oculta) | 0.871531 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.wiktionary.org/wiki/Especial:Seguiment/-cit |
mc4_ca_20230418_16_745061 | PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “MITOS RELIGIOSOS AFROAMERICANOS. CULTURA Y DESARROLLO” – Fundació Solidaritat Universitat de Barcelona
Home Exposicions i conferències PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “MITOS RELIGIOSOS AFROAMERICANOS. CULTURA Y DESARROLLO”
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “MITOS RELIGIOSOS AFROAMERICANOS. CULTURA Y DESARROLLO”
06/06/2014 19/09/2018 Exposicions i conferències, Notícies
El 16 de juny de 2014 a les 19:00 h. a la Biblioteca Josep Janés de L’Hospitalet de Llobregat.
A càrrec de Nicolás Cortés, historiador, escriptor i director de Cooperació de l’Ajuntament de L’Hospitalet.
Presentació del llibre: “Mitos religiosos afroamericanos. Cultura y desarrollo” de Eliane Anselmo Silva, Ana Maria Barros, Roberta Bivar Carneiro Campos, Roger Canals, Nicolás Cortés Rojano, Greilson José de Lima, Bartira Ferraz Barbosa, Javier Laviña, José Martí, Karo Moret Miranda, José Luís Ruíz-Peinado, Laia Sanmartín, Carmen Lúcia Silva.
“Les labors de cooperació amb els pobles del sur han de considerar les seves realitats culturals. En el cas d’Amèrica del sur, la mítica i el imaginari africà són eixos histórics a tenir en compte per qualsevol concepció de tasques de desenvolupament en la seva realitat socioeconòmica”
Organitzat pel Centre d’Estudis i Recerques Socials i Metropolitanes, amb la participació de la Fundació Solidaritat UB i altres entitats, l’acte tindrà lloc el proper 16 de juny a les 19.00h a la Biblioteca Josep Janés de L’Hospitalet de Llobregat.
Podeu confirmar l’assistència trucant al telèfon 93.402.99.84
Àfrica, desenvolupament, interculturalitat. Bookmark.
MIQUEL CAMINAL, L’AMIC I EL MESTRE ENS HA DEIXAT | 0.61263 | curate | {"ca": 0.7607209446861405, "es": 0.2038533250466128, "en": 0.035425730267246734} | http://www.solidaritat.ub.edu/presentaci-del-llibre-mitos-religiosos-afroamericanos-cultura-y-desarrollo/ |
mc4_ca_20230418_0_57605 | Villa La Chiusa Lucca Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Via Dei Gianni 302 SS. Annunziata, Afores de Lucca, Lucca, Itàlia, 55100 - Veure al mapa
Situat en el cor de Afores de Lucca, Villa La Chiusa és un lloc ideal des d'on descobrir Lucca. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. No és menys excepcional el fàcil accés que té l'hotel a les incontables atraccions i llocs d'interès de la ciutat com Museo Nazionale di Villa Guinigi, Piazza Anfiteatro, Orto Botanico.
Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Villa La Chiusa és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Les carecterístiques més important de l'hotel inclouen instal.lacions de barbacoa, servei de llançadora.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb piscina privada, banyera hidromassatge, aire condicionat, calefacció, escriptori a cada habitació. L'hotel ofereix instal.lacions fantàstiques, incloses piscina exterior, jardí, per ajudar-vos a relaxar després d'un carregat dia a la ciutat. Villa La Chiusa és la vostra destinació si buscau allotjament de qualitat a Lucca.
Els clients han de presentar un document d’identitat amb fotografia i una targeta de crèdit durant el registre d’entrada. Les peticions especials són segons disponibilitat i poden comportar suplements. Cal que informeu el Villa La Chiusa de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació.
Tots els tipus de viatgers (11) Parelles (9) Famílies amb infants grans (1) Grups (1) | 0.835227 | curate | {"ca": 0.987825124515772, "es": 0.012174875484228005} | https://www.agoda.com/ca-es/villa-la-chiusa/hotel/lucca-it.html |
cawac_ca_20200528_12_100874 | Amb motiu de la celebració del 50 aniversari de las Riuades de Terrassa, l’escola va organitzar un concurs de dibuix amb els alumnes de 5è per agegir noves escenes a l’Auca de l’escola. Les guanyadores del concurs han estat: Carala Olveira Bueno ii Candy Gallarday Pere. ¡Moltes felicitats a totes dues! | 0.711495 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.escolafranca.cat/?p=1639 |
mc4_ca_20230418_11_681285 | Cita amb la innovació tecnològica a Hit Barcelona | Universitat Ramon Llull
Inici»Cita amb la innovació tecnològica a Hit Barcelona
Cita amb la innovació tecnològica a Hit Barcelona
Enviat per Anónimo (no verificat) el dl., 17/05/2010 - 13:17
Hit Barcelona, la trobada mundial entorn a la innovació tecnològica, tindrà lloc a Barcelona els dies 16 i 17 de juny de 2010. Durant dos dies, reunirà a empresaris, innovadors i inversors que compartiran idees, impulsaran projectes i redefiniran las claus de l'èxit empresarial.
La primera jornada s’orientarà al coneixement del domini tecnològic i tindrà lloc el congrés plenari, un fòrum per estudiar com fer d’una idea un gran negoci. S’exposaran casos d’èxit empresarial recents i comptarà amb la presència de l’expert en desenvolupament urbà Richard Florida.
La segona jornada es centrarà en les oportunitats de negoci als sectors de major projecció, com són tecnologies renovables, telecomunicacions, informàtica, mitjans de comunicació, ciències de salut i biotecnologia.
Per altre banda, hi haurà un bloc dedicat a les idees més prometedores on es presentaran projectes en fase embrionària. Els 25 millors plans de negoci del mon competiran per obtenir finançament dels premis.
+info: Hit Barcelona | 0.776 | curate | {"ca": 0.9354317998385795, "it": 0.048426150121065374, "en": 0.016142050040355124} | http://recerca.url.edu/?q=node/755 |
mc4_ca_20230418_11_324771 | 7 anys de presó? Solidaritat activa amb detingudes del Clot per la vaga general del 29M | Rereguarda en Moviment
29M, Clot, detinguts, fiança, solidaritat, vaga general | 0.475396 | curate | {"ca": 0.6686746987951807, "en": 0.3313253012048193} | http://rereguardaenmoviment.org/7-anys-de-preso-solidaritat-activa-amb-detingudes-del-clot-per-la-vaga-general-del-29m/ |
oscar-2201_ca_20230904_12_154017 | Des d’aquest espai et donem la benvinguda a la web de l’AFA de l’Escola Enxaneta. Us convidem a formar part de l’AFA com a socis. Amb la teva quota de 25 € a l’any estem aconseguint millorar i organitzar diferents activitats al centre complementant la labor de l’Escola allà on ens sigui possible. Com més puguem contribuir, més podrem millorar l’espai i les activitats per als nostres fills i filles.
! !! LA TEVA APORTACIÓ ÉS IMPORTANT!!! !
Com fer-te soci?
A principi de cada curs, en el moment que es realitza la venda de llibres
Durant el curs, al local de l’AFA
Os invitamos a formar parte del AFA como socios. Con tu cuota de 25 € al año estamos consiguiendo mejorar y organizar diferentes actividades en el centro complementando la labor de la Escuela allí donde nos sea posible. Cuanto más podamos contribuir, más podremos mejorar el espacio y las actividades para nuestros hijos e hijas.
! !! TU APORTACIÓN ES IMPORTANTE!!! !
¿Cómo hacerte socio?
A principio de cada curso, en el momento que se realiza la venta de libros
Durante el curso, en el local del AFA
AL SEGÜENT ENLLAÇ TROBAREU EL FORMULARI PER FER-VOS SOCIS.
Formulario socios AFA
No es podrà fer cap retorn de la cuota de socis.
Comparteix això:
Facebook
Twitter
Correu electrònic
Imprimeix
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves.
Cerca:
Entrades recents
TAREAS AFA DE NOVIEMBRE
MENÚS MENJADOR DESEMBRE
Reunió Famílies Enllaç Novembre 2021
CONSELL ESCOLAR
5a CAMINADA SOLIDÀRIA AMPES
Categories
Categories Selecciona la categoria Acció Social Activitats Nens Activitats Pares Bitàcora Cursos i Tallers Educació Extraescolars FAQ Festes General Junta AFA Llibres i Material Menjador Música Pares Enllaç Salut Serveis Xarxes Socials
Arxius
Arxius Selecciona el mes desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 agost 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015
Subscriu al bloc per correu electrònic
Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic. | 0.623408 | curate | {"ca": 0.7473831123517097, "fr": 0.00314026517794836, "en": 0.006629448709002094, "ro": 0.005582693649685973, "es": 0.21388695045359385, "pt": 0.016050244242847175, "it": 0.00732728541521284} | https://ampabase.fundacioviladecans.net/ampaenxaneta/hazte-socio/ |
macocu_ca_20230731_1_103047 | El proper diumenge 7 d'Octubre la Colla de Petits de l'Agrupació Ball de Gitanes de Martorelles actuarà a Sta. Perpètua de la Mogoda en motiu del II Festival de Dansa Infantil i Juvenil.
La ballada serà a les 12:00h. al Passeig de la Florida (davant el pàrquing del recinte firal)
Aquesta ballada serà la que tancarà les actuacions de l'any 2018
Us hi esperem ! !
Data: 7 d'Octubre de 2018 Lloc: Passeig de la Florida (davant el pàrquing del recinte firal), Sta. Perpètua de la Mogoda Hora: 12:00h. Colles: Petits | 0.710194 | curate | {"ca": 0.998015873015873, "fr": 0.001984126984126984} | |
mc4_ca_20230418_8_773659 | Cric-cric, contes personalitzats per a regal: LES ULLERES DE LES ORELLES
Allò seu era diferent. Perquè la Maria, que no hi veia
prou, se’n vanava i tot, de ser curta de vista; i la van posar davant de tot de
la classe, mentre li feien unes ulleres molt fatxendes que li van accentuar
més, encara, aquell aire murri i saberut que inspirava confiança a les seves
companyes i un suport incondicional a les seves decisions, per boges i
agosarades que fossin. Però ella, relegada per la seva actitud pacífica a les
darreres taules, no gosava dir-ho a ningú, que no hi sentia: que veia moure els
llavis de la mestra incomprensiblement, sense entendre res, enmig d’un silenci
que l’aïllava –com un escafandre– del món circumdant. Com que no xerrava gaire,
passava ben desapercebuda. I se’n guardava prou, de la seva veu, perquè li
ressonava estranyament dins el cap; com si el tingués buit i les paraules hi
rebotessin. I a casa, a l’hora de dinar, no gosava mastegar perquè les patates
se li trencaven amb un soroll de vidre anguniosament dringadís.
Però algú se n’havia d’adonar, tard o d’hora. I el dia
que la mestra li va preguntar alguna cosa incomprensible i ella, dreta, no
sabia què respondre, es va sentir com despullada per aquell silenci, davant de
les mirades sorpreses de les seves companyes. Van ser un alleujament, però, els
dies de repòs a casa, mentre li feien un tractament que anava minvant aquelles
fiblades de dolor a les orelles a les quals ja s’havia acostumat.
Un dia van anar-la a veure una colla de companyes amb la
Maria, sorprenentment, al davant, com si la visita hagués estat iniciativa
seva. La Laura no s’ho acabava de creure, però la Maria reia i feia broma:
–T’hauran de posar ulleres a les orelles! –va dir, prou
alt perquè ella la pogués sentir. I això les va fer riure a totes. Ella ho va
voler repetir, però li va sortir al revés:
–Orelles a les ulleres? –va dir, i això encara les va fer
riure més.
No se’n deien ulleres, però, sinó audiòfons, segons li va
explicar el metge. I només li’n va caldre un a l’orella dreta perquè a
l’esquerra, amb el tractament, havia recobrat l’audició. | 0.765301 | curate | {"ca": 0.9435600578871202, "pt": 0.01688374336710082, "es": 0.015918958031837915, "eb": 0.012542209358417752, "fr": 0.011095031355523395} | http://contespersonalitzatsperaregal.blogspot.com/2013/09/les-ulleres-de-les-orelles.html |
mc4_ca_20230418_0_372021 | Joana Torres: L'estafa del segle....
Els usuaris i usuaries, massa sovint, tenim la sensació que ens estafen, que ens prenen el pèl i pocs cop aconsseguim treure l'aigua clara.Vaig explicar la queixa del Mataróbus, a dia d'avui, més de 15 dies després, ningú s'ha dignat respondre la mateixa, no se per quin motiu no m'estranya ni mica.Avui, el meu fill, que viu en un pis de lloguer a l'Avinguda d'Amèrica, el desperta la persona que fa lectures de contadors de la companya d'Aigues de Mataró i li comunica que en algun lloc de la seva línia d'aigua i ha un escapament, què tindrà una factura de 500€. Ell, el meu fill li pregunta on cony és aquesta fuita si no és veu, l'altre li diu que la companya no és fa responsable de la mateixa, malgrat que l'escapament és a la canonada que entra a l'edifici.El meu fill em truca i comencem a fer preguntes aqui i allà. Com és evident, la companya diu que no paguen i nosaltres ens preguntem com haviem de saber que hi havia una fuita si no és veu.He fet que el meu fill truqués a l'OCU, allà li diuen que truqui a la Generalitat. Allà li diuen que ni parlar.ne, que ha de pagar la companya, que hi vagi i demani un full de reclamació, i que els truqui per qualsevol dubte, Per fi algú ens aten amablement!.Ell ha anat a la companya i la única cosa que li diuen és que li faran un preu "especial", donat que no és malversació, si no una fuita...És a dir, rés de rés del que diuen a la Generalitat, ha pagar i callar!.Li han ofert de borrar el compte on paga els rebuts i que quan arribi la lectura de consum, li ofereixen fraccionar la factura.No entenc rés, llavors aquesta magnifica companya de què és fà càrrec?, no fa manteniment de les canonades, no detecta un consum excessiu de la mateixa, l'únic objectiu és cobrar un rebut, desorbitat i del tot injust, a un noi de 23 anys, que està a l'atur i que no te CAP responsabilitat sobre l'avaría.No tenim prou dels preus excessius què paguem d'aigua, molts més impostos que consum, a sobre, si tens un problema paga i calla!. De veritat que cada dia entenc menys com funciona tot, pero insistirem, no acceptem la callada por respuesta.
Com tu dius no hi ha dret. Ara mateix estic sense aigua, l'he tallat jo mateix per por de que segueixi perdent. Aigües de Mataró no ha fet més que donar-me llargues, només m'han dit que hauré d'esperar a que els hi arribi la lectura i després em dirán segur quan hauré de pagar. El que no te sentit es que al 012 em diguin que se n'han de fer càrrec i la Companyia d'Aigües que no. Visca la coordinació.Estic fart de pagar impostos per tot i quan surt un problema com aquest ara em toqui pagar una factura de 500€ euros perquè el propietari te les canonades de la guerra, quan puc demostrar que gasto una mitjana de 20€ al mes.S'han limitat a dir-me que podría pagar-ho a plaços, com robots, sense ànims d'ajudar. Ara haig d'esperar a la lectura real del contador i si s'escau tornar a trucar al 012.
Sols son preguntes.El consum es del llogater?L´edifici on esta el llogater de qui es?I l´instal•lacions ubicades en l´edifici de qui son?Com esta considerar l´inmoble dintre l´Ajuntament?Te el permís corresponent d´habilitat?El cas es que en una finca de la meva propietat si que puc fermen càrrec de les despeses produïdes desprès de un comptador, (gas, aigua, llum i potser algun altre) en cas de avaria tècnica.En tot cas, tindreu que lluitar per demostrar que no teniu res a veure en la avaria en si, i vigilar que no sigui un d´aquests casos d´asajament als veïns per fer-los fora.Que tingueu sort.
Anònim, l'avaria és sota terra, per tant descartem que sigui intencionada. El problema es que és justament a continuació del contador, per això s'ha contabilitzat el consum.L'edifici es propietat d'una persona que prefereixo no mencionar, tots som llogaters. Jo també veig llògic per les despeses ocasionades per l'avaria les assumeixi el propietari.
Es un problema que a primera vista no se sabe muy bien por dónde cogerlo, pero en el contrato de arrendamiento todos los desperfectos de la vivienda corren a cargo del arrendatario a no ser que hayan sido causados por los inquilinos, que no es el caso, vamos. Así que, de pagar los 500€ nada. Incluso la propia compañía tendría que haber detectado la fuga, porque aparte del 'facturón' injusto, también puede haber causado otros daños en el edificio. Ah, pero de pagar nada eh! Luego nos cuentas cómo va el caso.Un saludo
Canvia els diners de comptecorrent i de banc, inclús.Desfes-te del pis: Es a dir marxa sense pagar tot el temps que puguis aguantar, mentrestant, però el teu veï t'hauria de donar aigua i li pagues i ja està. Segur que el pis no s'ho val.Pràctiques per a la subsistència urbana.
Quina barra ! ! !Això no pot ser, és totalment injust perquè no és malversació doncs ell això no ho pot controlar.Repeteixo: Quina barra!! !
Que no menteri jo que pagues un duro,sino et fan cas vas i els denúncies,veuras que rapid t'atenen i amablement persuposat...fins que no et poses dur no mouen un dit i la seva frase és:Si cola,cola....
Un apunte.. en el comentario que hice antes, quise decir arrendador, no arrendatario, si es que menudas palabritas, quedan mejor y son más fáciles de entender en catalán, jejeUn saludo, de nuevo
Sembla que el tema comença a veure la llum. Pressionant al final he aconseguit que el propietari de l'edifici enviï un lampista i un paleta. Ara el problema és que el tram que está al carrer sense permís de l'Ajuntament no es pot tocar. Ara volen intentar agilitzar el tema parlant amb la Companyia d'Aigües.S'acosta un cap de setmana llarg i ja porto 1 dia sense aigua, no se que faria sense la veina. Espero no em deixin tirat 5 dies.Pel que fa a la factura de 500€, he trucat un altre cop al 012 i m'han reiterat que no tinc que pagar aquesta factura. Ja he demanat al lampista que em faci un informe conforme hi ha una fuga, per presentar-lo amb la fulla de reclamacions que duré a la OCU.Com podeu veure, tot son facilitats. Imagineu si això li passa a qualsevol de les senyores grans de la meva escala.Per altra banda també dir que ahir a la Companyia d'Aigües es van comprometre a trucar-me i al final els he tingut que perseguir jo, i tot i així encara no m'han dit a quan puja la factura amb seguretat.Sincerament estic "flipant" amb la poca eficiència, sembla que ningú enten el concepte "urgent".
Crec que tindrieu que preguntar al lampista si aquesta fuita pot haber estat provocada per els arrenjaments que la companya d'aigues fà al "devío".Em consta que les vibracios han estat molt importants.No pagueu, és evident que sols els importa una cosa, cobrar! !.
Ho penso preguntar perquè els darrers 15 díes ningú s'imagina com ha tremolat l'edifica de mati a vespre. A la meva mare ja li vaig comentar aquesta possibilitat.Ara m'han trucat de la Companyia d'Aigüës oferint-me arreglar el preu a 357,42€ (com si em fessin un favor). A veure qui ha pagat mai 60.000 ptas d'aigua, jo no, que fins ara en pagaba màxim 4.000.
Et recomano també que vagis a la OMIC, l'oficina del consumidor del teu ajuntament i que facin de mediadors amb consum de la Generalitat i que no pagueu, si la fuita és del carrer a l'entrada de l'edifici, no és culpa del teu fill, la seva responsabilitat va del seu comptador fins a dins de casa seva, el que passi del comptador cap al carrer no és el seu problema.Hi ha més veïns a l'edifici? Els passa el mateix? Potser volen fer "l'agost" els de la companyia d'aigües.
Cal aclarir alguns conceptes equivocats.El fet es que tenim una avaria en la instal·lació d'aigua del pròpi edifici, que ha provocat un consumm molt important.Aquesta antigua canonada, per complicar-ho mes, surt del edifici i passa un tram per la vorera i torna a entrar per anar al dipòsit del abonat.El manteniment de les instal.lacions del edifici es responsabilitat de la propietat.AMSA el que fa, en aquest cas, es avisar urgentment per evitar la continuitat de la fuita, i posteriorment rebaixa l'import del rebut, al no aplicar els increments de preu establerts, al considerar que l'exces de consum ha estat involuntari.També està previst fracionar els pagaments d'acord amb l'abonat.Aquest procediment s'aplica en tots els casos de fuita comprobada.La responsabilitat del cost del consum, serà del abonat o del propietari, però en cap cas d'AMSA, i per tant, la resposta del 012 no es correcte, tal i com ens han confirmat quant han estat assabentats de tots els detalls.
Hola Deric, la fuita és just després del comptador però en un tram de carrer, tal com vaig expossar el 012 en dos ocasions (evident si tinc una factura com aquesta).Fa una estona m'ha trucat el responsable d'Aigües de Mataró i hem tingut una llarga conversa. Com és normal, ell ha defensat la postura de la Companyia, cosa que comprenc perfectament.El problema que veig a grans trets, es que hi ha hagut una gran descoordinació entre dues administracions com el 012 i la Companyia d'Aigües, i el perjudicat he estat jo que m'he sentit indefens. L'únic que veia es que tinc una factura enorme, que porto 1 dia i mitg sense aigua i ningú m'ajudava.Tal com he exposat al Director de la Companyia d'Aigües, no entenc que en una ciutat on encara hi han tantes vivendes antigues, on hi viu tanta gent gran, no hi hagi cap servei propi d'urgències que proporcionin lampistes i paletes. Sobretot sabent que hi han tantes cases que tenen trams exteriors que requereixen de permissos de l'Ajuntament per tocar la borera.A la meva escala la mitjana d'edat deu ser de 75 anys, imagineu demanar-li a una senyora d'aquesta edat que es busqui un paleta i un lampista, i que aguanti varis dies sense aigua.Per altra banda, hi han masses punts obscurs, una instalació que es va conectar a una que no aguanta tanta pressió, obres a 5 metres de la porta durant mesos, uns pisos de protecció oficials que no tenen les canyeries com cal,... sigui com sigui no em quedaré de braços plegats.Ara toca esperar que obrin d'una vegada i esbrinin el motiu de la fuita.
Això de Mataró deixa a Marbella com poca cosa.
Albert,no és això company... no és això, aqui no hi ha polítics enmerdats.He rebut explicacions de la companya, no m'han convençut, ho admeto.Entenc que el consum s'ha fet i que si no paguem ho paga la resta de ciutadans, però vista la manera, no entenc que és tingui que pagar.Ara hem començat el llarc camí d'intentar què ho pagui el seguro de l'edifici.Per si de cas, he recomenat al meu fill que estalvií, lo més segur és que ningú accepti la responsabilitat i ell tingui que pagar, hagi consumit o no, sigui fallo de la instalació, del propietari, de qui sigui...La "culpa" mai és de la companya.En fi, gràcies a tots i totes, fins i tot a Rafael Montserrat que s'ha vist "obligat" a iniciarse al mon blocaire per "culpa" meva.Us mantindré informats de com segueix el tema. | 0.838308 | curate | {"ca": 0.9219798657718121, "es": 0.07764727815063385, "fr": 0.00018642803877703205, "et": 0.00018642803877703205} | http://joana6.blogspot.com/2006/09/lestafa-del-segle.html |
mc4_ca_20230418_7_281949 | Adéu al 'senyor de la música' sardanista - Notícies Cultura - Notícies Cultura - e-notícies
Cultura · 14 de Novembre de 2009. 17:59h.
Ha mort el compositor de sardanes Lluís Lloansí
El senyor de la música sardanista, Lluís Lloansí, va morir el passat 5 de novembre a l’edat de 95 anys, a Barcelona. Natural de Sant Feliu Guíxols, se’l considerava el senyor de la música per la seva refinada sensibilitat musical.
Malgrat la seva petita producció sardanista de no més d’una trentena de sardanes, les seves peces van reflectir sempre un domini magistral per conjugar la instrumentació. Per aquesta raó, Lluís Lloansí no només va composar sardanes, sinó que també té dues obres simfòniques per a cobla. Algunes de les seves sardanes més conegudes són Una vela en el mar blau, Punta Prima, Ginesta ran la mar, Gentil i La darrera florida, composada per a dues cobles.
Lloansí va escriure la seva primera sardana l’any 1930 i, tot i partir de d’autodidàctica, va tenir el privilegi de poder estudiar del mestre Josep Maria Vilà i Gandól, de Sant Feliu de Guíxols com ell, i de Juli Garreta, l’anomenat Wagner de la sardana. Aquests mestres li permeteren descobrir tots els secrets de la música i la composició, el que va convertir Lluís Lloansí en un compositor, un director i un mestre de referència.
L’any 1999 va obtenir la Medalla al Mèrit Musical atorgada per l’Obra del Ballet Popular i diverses peces seves van ser premiades en diferents certàmens musicals i de composició, com el Premi Ramon Serrat al Concurs Barcino el 1960; el segon lloc al Premi Albada el 1978 i el 1980; finalista al premi Joaquim Serra també de 1980; finalista al premi La Sardana de l’Any de l’edició de 1981 i guanyador dels premi del jurat i del públic al concurs de composició Céret-Banyoles. El desembre del passat any 2008 va rebre un homenatge per part de la SGAE. | 0.873491 | curate | {"ca": 0.9782016348773842, "fr": 0.017983651226158037, "en": 0.0038147138964577656} | https://cultura.e-noticies.cat/adeu-al-senyor-de-la-musica-sardanista-34823.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_518232 | Inclou repàs als catalanets i lliçó de com parar els peus a una unionista en la tele...https://www.youtube.com/watch?v=Yizcva5cwdk
Aquest home és brutal, cada vegada que obre la boca només fa que dir veritats, veritats i més veritats. M'agradaria veure'l més als mitjans, trobo que porten uns periodistes que els escolto molt enrotllats. No els veig lliures al parlar.
El tenen vetat a les Espanyes, per això al final del curs escolar vindrà cap aquí.I aquí te molta gent que li farà costat per les grans veritats que diu.
Genial que vingui aviat, pocs parlen tan clar com ell | 0.743431 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_102086 | REIXACH I PLA, MODEST []
Fundació Serveis de Cultura Popular / Modest Reixach
En: Revista d'Etnologia de Catalunya. [Barcelona], núm. 8 (1996) , p. 108-110 : il. (Associacions)
Matèries: Associacions culturals ; Fundacions ; Memòria d'activitats ; Tradicions populars
Matèries: Fundació Serveis de Cultura Popular
Accés: http://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/48630/57012
Expectatives i perspectives de l'Església catalana / Modest Reixach i Pla
412 p. ; 21 cm (Scripta et Documenta)
ISBN 84-7202-143-2
De la indigència al benestar: Vic i Osona 1952 - 2002 / Modest Reixach
En: Ausa. Vic. Vol. XX, núm. 148-149 (2002) , p. 15-34 (Cinquanta anys de cultura a Osona)
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16429/16270
Clérigos franceses en Vich a raiz de la Revolución de 1789 / Modesto Reixach
En: Ausa. Vic. vol. III, núm. 33 (1960) , p. 412-414 (Historia)
Matèries: Clergues ; Revolució francesa ; Anticlericalisme ; Exili ; Persecucions religioses ; Persecucions polítiques
Cronologia: 1789 - 1792; (esp. 1789)
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/39039/38901
Crònica incompleta de quaranta anys d'entitats vigatanes / Modest Reixach i Pla
Amb el suport de l'Obra Social de Caixa de Barcelona. Extret de la Revista "AUSA", IX/100 - 1981 (415-424 p.). Notes. Inclou una relació d'entitats vigatanes.
Matèries: Crònica ; Associacions ; Vida cultural
Difusió social del coneixement de la llengua catalana: anàlisi de les dades lingüístiques del padró d'habitants de 1986 de Catalunya, Illes Balears i Pais Valencià / Modest Reixach i Pla
Barcelona : Departament de Cultura de la Generalitat. Dirrecció General de Política Lingüística, 1990
151 p. : gràf., taules ; 30 cm + 1 carpeta de mapes
Dades per municipis. A la part superior de la portada: Fundació Jaume Bofill.
Matèries: Padró municipal ; Llengua catalana ; Sociolingüística
Àmbit: Balears, illes ; Catalunya ; País Valencià
Autors add. : Reixach i Pla, Modest (Dir.)
Localització: Fundació Bofill
L'Ensenyament a la ciutat de Vic. Alguns aspectes sociològics / Modest Reixac i Pla ; Ricard Torrents i Bertrana (Col·l.)
Vic : Banc Mercantil de Manresa, 1973
166 p. : plàn. il., gràf. ; 22 cm
Matèries: Educació ; Política educativa ; Estudi sociològic
Autors add. : Torrents i Bertrana, Ricard (Col·l.)
Localització: Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats; Biblioteca de Catalunya; B. del Casino (Manresa); B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca Episcopal de Vic; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya
El Clergat de Vic: Opinions i situació. Resultats d'una enquesta / Modest Reixach ; Miquel Oller ; Miquel Codina
Vic : Bisbat, 1970
139 p. ; 24 cm (Estudis socio-pastorals)
Matèries: Enquestes ; Església ; Clergues ; Estudi sociològic
Autors add. : Oller, Miquel ; Codina i Genís, Miquel
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Borja (URL); B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca Episcopal de Vic
Zona de influencia sanitaria de Vic. Programa de necesidades / Modest Reixach Pla ; Teresa Collell Puigdemunt
[Vic] : Junta Promotora de la Unión Benefico-hospitalaria, 1970
88 p. : map., gràf. ; 25 cm
Matèries: Assistència sanitària ; Hospitals ; Cens de població ; Estructura de la població ; Salut pública
Àmbit: Osona ; Ripollès ; Cerdanya ; Garrotxa ; Selva ; Vallès Oriental ; Berguedà ; Vic
Cronologia: 1960 - 1969
Autors add. : Collell Puigdemunt, Teresa
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca Episcopal de Vic
Un Estudi sobre socialització política dels nois i noies de vuitè curs d'Educació General Bàsica a les comarques del Vallès / Maria Rosa Virós (Dir.) ; Mercè Albaigés ; Anna Parés ; Modest Reixach ; [et al.]
159 f. : gràf. ; 31 cm
Matèries: Estudi sociològic ; Dades estadístiques ; Joventut ; Ensenyament primari ; Socialització ; Sociologia política ; Família ; Mitjans de comunicació ; Partits polítics ; Enquestes
Autors add. : Virós i Galtier, Maria Rosa (Dir.) ; Albaigés, Mercè ; Parés, Anna ; Reixach i Pla, Modest
Les Entitats de Vic: Aportació a la Sociologia de les Associacions / Modest Reixach
Vic : Societat Ausetana d'Estudis i Inversions, 1976
ISBN 84-400-9932-0
Matèries: Associacions d'Estudiants ; Associacions de veïns ; Associacions econòmiques ; Clubs esportius ; Associacions polítiques ; Associacions religioses ; Sindicats ; Associacions escolars ; Associacions professionals ; Agrupacions musicals ; Associacions benèfiques ; Directoris
Autors add. : Collell Puigdemunt, Teresa (Dir.)
Localització: B. Pública Arús (Barcelona); Biblioteca de Catalunya; B. Carles Rahola (Girona); B. Centre de Lectura de Reus; B. Municipal de Manlleu BBVA; B. Dos Rius (Torelló); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Caterina Figueras (Tona); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)
Catalunya: Home i territori / Modest Reixach (Dir.) ; Jaume Soler ; Lluís Recolons ; [et al.]
194 p. : gràf., map. ; 29 cm (Publicacions Fundació Jaume Bofill, 3)
Referències bibliogràfiques. Inclou l'apèndix: Municipis de l'Area Metropolitana de Barcelona.
ISBN 84-7031-128-X
Matèries: Arees metropolitanes ; Població ; Medi geogràfic ; Divisió territorial ; Urbanisme ; Transports i comunicacions ; Medi ambient ; Dades estadístiques
Cronologia: 0000 - 1979 (esp. 1900 - 1979)
Autors add. : Reixach i Pla, Modest (Dir.) ; Soler, Jaume ; Recolons, Lluís
Delimitación del area de influencia sanitaria de Vic / Modest Reixach i Pla
En: 003615 El debat de la divisió territorial de Catalunya ; Lluch, E.. Barcelona : Diputació, 1984. p. 900-913 : map.
Extret de l'informe "Zona de influencia sanitaria de Vic: Programa de necesidades", 1970, del mateix autor. | 0.536117 | curate | {"en": 0.042322300596852956, "ca": 0.769397721106891, "fr": 0.038885874480014467, "es": 0.10218846084282872, "ru": 0.01266051727256285, "it": 0.0048833423765599565, "pt": 0.01067100741544583, "cs": 0.013926568999819136, "nl": 0.00506420690902514} | http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=ca&base=FONS&nextAction=lnk&exprSearch=REIXACH%20I%20PLA,%20MODEST&indexSearch=AU |
oscar-2201_ca_20230904_6_186350 | Diuen els entesos i especialistes que´s l’únic esport on cavallers lluiten com a animals. Esport de villans practicat per cavallers. Ens referim al Rugbi. Ja que per més que´n passe el temps continuarà sent així-na, la seua essència segueix i continua viva malgrat la política, els diners, i quantes “*humanadas” li posem, ens posen pel camí. Al final i al cap és una batalla cos a cos per una fi. On si en val el bon fer i el respecte per l’igual i el bon contrincant.
La selecció per referència és Nova Zelanda: on millor es veu la connexió de l’home amb la natura i amb les creences que sempre ha necessitat l’esser huma a la recerca d’esperança i en una vida sense sofriment i en pau. Deixe un enllaç dels “*All *Blacks” i la seua famosa “*Haka”. Una dansa tribal on a l’equip entra en contacte amb poders suprems, fins i tot místics, que els ajuda abans de cada partit o batalla.
Esport col·lectiu, on els jugadors defensa el seu numere, no hi ha noms en la samarreta sol un numere en la “chamarra” que fan seu. Orgull, educació i respecte. | 0.800825 | curate | {"ca": 0.9797101449275363, "it": 0.020289855072463767} | https://vicgocor.blogs.uv.es/rugbi/ |
mc4_ca_20230418_18_64492 | Moments d'òpera | Aroldo (G. Verdi)
Aroldo és una òpera dividida en quatre actes, amb música de Giuseppe Verdi i llibret en italià de Francesco Maria Piave, tot i que basat i adaptat d’una col·laboració anterior, Stiffelio, de l’any 1850. L’estrena d’Aroldo va ser a Rímini el 16 d’agost de 1857.
Aroldo no deixa de ser res més que una revisió de Stiffelio, també de Verdi. Per a aquesta revisió, sobretot, va millorar l’orquestració. De tota manera, i ja que Stiffelio va tenir molts problemes amb la censura des de la seva estrena, van optar pel canvi de títol en diverses representacions, i també de l’argument. Això va provocar que Verdi la revisés de cara a la inauguració del Teatro Comunale de Rímini.
Atès que Verdi i Piave van treballar conjuntament en aquesta obra no hi ha gaire documentació sobre el procés, ja que en estar junts no van intercanviar-se cartes. L’estrena del títol, un 16 d’agost de 1857, va ser un èxit absolut, fins al punt que Verdi va haver de sortir a saludar fins a vint-i-set vegades, i en sortir del teatre el van seguir amb aplaudiments fins al seu apartament. Al igual que l’anterior Stiffelio, Aroldo ens parla de les infidelitats, el posterior penediment i perdó; i com és habitual la trama se centra en tres personatges: tenor, soprano i baríton; i en tractar-se d’una òpera de Verdi, les característiques psicològiques de cadascun d’ells estan molt ben definides.
Tagged with → ALBERT GALCERAN • AROLDO • MOMENTS D'ÒPERA • Neil Shicoff • STIFFELIO • VERDI | 0.84862 | curate | {"ca": 0.9388029589778076, "en": 0.06119704102219233} | http://blogs.laxarxa.com/momentsdopera/2019/08/13/aroldo-g-verdi/ |
cawac_ca_20200528_10_126170 | Podeu dir-ho als administratius del taulell ; ompliran una petició i podreu venir a recollir-ho pel mateix taulell en un termini de 48-72 hores. Caldrà portar la targeta sanitària i DNI , sense ser necessari demanar visita amb el vostre metge/ssa o infermer/a. | 0.720767 | curate | {"ca": 1.0} | http://castelldefelsalut.cat/?p=819&lang=ca |
oscar-2301_ca_20230418_7_179884 | Roberto Chiappa (Terni, Úmbria, 11 de setembre de 1973) va ser un ciclista italià especialista en pista. Va aconseguir dues medalles als Campionats del món en tàndem fent parella amb Federico Paris. Guanyador de nombrosos campionats nacionals, va participar en quatre edicions del Jocs Olímpics. | 0.688686 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Roberto_Chiappa |
crawling-populars_ca_20200525_39_183271 | 法律声明 - 隐私权政策
Pis 賣 100 m2 , Eixample, Barcelona
Avís Legal - Política de privacitat
Some text in the modal.
為了解決這個問題，如果我們需要更多信息，請提供您的詳細資料。 | 0 | curate | {"zh": 0.31343283582089554, "ca": 0.5149253731343284, "en": 0.17164179104477612} | : /ch/compra/habitatges/barcelona/barcelona/1324551 |
macocu_ca_20230731_6_363530 | Xavier Graset Forasté
L’amor venia amb taxi, o l’amor venia amb taxi. Ho trobareu escrit de les dues maneres a la cartelleria dels diferents grups de teatre d’aficionat d’arreu de Catalunya que van interpretar aquest...
Keep calm
No trobaries aigua a mar. Em ressona a les oïdes, com el retret que em feia mon pare quan mirava d’ajudar-lo, en alguna extraescolar de la meva època: acompanyar-lo al tros, i mirant de trobar unes...
Keep calm
Els alemanys són d’una precisió impressionant. Encara em pessigo davant d’una de les joies que està oferint el Festival Grec de Barcelona 2018, i el seu director Francesc Casadesús, que ens n’ofereixen...
Keep calm
El temps regalat en diu Andrea Köhler al seu assaig sobre l’espera editat ara en català. Necessari per uns temps en que no en tenim d’espera, o que no sabem esperar com esperavem abans que les noves...
Keep calm
El primer dia de Sònar Fina Puigdevall, la xef del gran restaurant Les Cols d’Olot era darrere els fogons del festival. I tant. En aquests 25 anys del festival de música i arts avançada a més d’enviar...
Keep calm
Keep calm
Keep calm
una de les fotografies de Xavier Miserachs de l’exposició antològica que es pot veure a la Pedrera de Barcelona fins el juliol, em remet directament a un llibre que rondava per casa amb fotos sobre...
Keep calm
Ja m’hi he passejat. Carrer Pepe Rubianes amunt, carrer Pepe Rubianes avall. Vaig ser diumenge a l’acte d’inauguració que l’Ajuntament de Barcelona va incloure en l’anomenada primavera republicana,... | 0.618427 | curate | {"sk": 0.014093959731543624, "ca": 0.9194630872483222, "en": 0.053020134228187916, "uz": 0.013422818791946308} | |
cawac_ca_20200528_8_147371 | Shin-Chan: A l'illa del tresor
La família Nohara acaba de guanyar en un sorteig un viatge d'una setmana al Regne del Cul, una illa tropical, aparentment paradisíaca, de la qual ningú ha sentit parlar. El que els Nohara ignoren és que han estat víctimes d'una estratagema ordida per l'Exèrcit de la Serp Blanca. Aquestes vacances no són sinó un parany perquè el malèfic comte Anaconda i els seus pinxos aconsegueixin fer-se amb un tresor d'un valor incalculable. La seva intenció és fer servir al Shin-Chan com la clau que els conduirà als seus objectius. Resulta que Shinnosuke és iguale't al príncep Sunnokeshi del Regne del Cul i en aquesta civilització perduda de la jungla existeix la creença que dos nens iguals estan predestinats a obrir la porta del palau subterrani que alberga el poder absolut. El que l'Exèrcit de la Serp Blanca ignora és que Shin-Chan no és una peça fàcil de controlar i que no hi ha llegenda ni trucs màgics que puguin resistir el seu impredictible caràcter. | 0.838886 | curate | {"ca": 1.0} | http://descarregadirecta.flog.cat/cinema/shin-chan-illa-tresor-2409 |
crawling-populars_ca_20200525_52_140860 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | ESCOLA F. BASE SENTMENAT,A - MOLLET U.E.,CF.,E
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17751004016064256, "ca": 0.6040160642570281, "en": 0.12931726907630522, "pl": 0.01285140562248996, "nl": 0.02248995983935743, "pt": 0.02650602409638554, "fr": 0.02248995983935743, "id": 0.004819277108433735} | : /acta/1920/futbol-7/alevi-segona-divisio/grup-11/2al/escola-f-base-sentmenat-a/2al/mollet-ue-cf-e |
mc4_ca_20230418_6_376439 | AMIPA EMMAT Inca: Reunió del patronat de dia 23/11/12
Divendres dia 23/11/12 hi va haver una nova reunió del patronat. Començaren amb el pressupost. La regidora va explicar que hi havia un petit augment (0,78%) atribuïble a l'anterior pujada de quotes (de 105.000 a 108.000 € per a aquesta partida) i que s'havia pressupostat 4000 € d'inversió per instruments... També hi ha una petita rebaixa per part de l'empresa que gestiona el professorat.
A la pregunta si l'augment tendria
cap repercussió sobre les quotes de les famílies, varen contestar que
es mantenen els mateixos preus, que l'augment ve de l'anterior pujada de quotes. També vaig dir que me pareixia molt bé haver augmentat la inversió, però que no era suficient donat el retràs que es du en quant a
compra i manteniment d'instruments... Es varen excusar diguent que allò
és tot lo que es pot pressupostar i punt i també que han fet un gran esforç per haver arreglat l'aula de dansa. Respecte a com s'invertiran els 4000€, el director va dir que l'equip directiu ho estudiarà i durà una proposta a un futur patronat.
També vaig demanar si aquesta reducció de despesa per part de l'empresa afectava la situació laboral del professorat i varen contestar que era dins la partida de despeses corrents, que el professorat continuava amb les mateixes condicions econòmiques. Es va votar, amb 4 vots a favor i 4 abstencions.En el punt 4 de proposta de despeses, es varen corregir dues errades que feien referència a les factures 45 i 55. Tot estava relacionat amb l'empresa i
amb la contractació del personal de l'ajuntament.
En els precs i preguntes, el director va explicar l'estat de matrícula d'aquest curs respecte del curs passat. S'ha passat de 192 a 165 matriculats a principi de curs, però va dir que analitzant l'evolució al
llarg del curs, a la pràctica venen a ser uns 12 a 15 alumnes menys i que, excepte dansa, la resta de matrícula estava gairebé al complet. Per part de l'oposició es va demanar que, ja que s'ha fet la inversió en dansa, es faci més publicitat i promoció per tal d'augmentar la matrícula. Es va debatre un poc sobre com fer promoció de l'escola en general, a part del concert que es fa dins el desembre i al que assisteixen alumnes de 6 i 7 anys de les escoles d'Inca. No es va arribar a cap conclusió però va sortir el tema de la pàgina web de l'escola, que JA FUNCIONA!! Està enllaçada des de la web de l'ajuntament. Si la visitau, veureu que no justifica ni molt manco els 5000 € que es varen pagar en el seu moment. És ben magre, crec que qualsevol la podria haver fet amb un parell d'hores.
Per acabar, vaig demanar l'estat de les gestions per al futur conservatori i me contestaren que estan en marxa, que varen demanar un visita d'inspecció per comprovar si les instal·lacions complien els requisits i que l'única mancança és que hi ha d'haver una biblioteca. Ja
tenen l'espai a la planta baixa i hi fan comptes dur llibres de la biblioteca de crist rei. Respecte del futur més immediat, npi.
En resum... tot segueix igual (de malament...?) Tomeu | 0.81062 | curate | {"ca": 0.99933598937583, "sr": 0.0006640106241699867} | http://amipaemmat.blogspot.com/2012/11/reunio-del-patronat-de-dia-231112.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_863 | Felicitats a tots els Jordis ! !! !
Faig tard, però sí. L'enhorabona a tots els Jordis i Jordines usuaris.
No patisques, que encara té huitava.A propòsit, com cada 23 d'abril, diada de Sant Jordi, la meua web de llibres fa unaoferta extraordinària 3x223 d'abril. Sant Jordi
Bonica, l'església de l'Assumpció. | 0.629151 | curate | {"ca": 0.9900332225913622, "en": 0.006644518272425249, "fr": 0.0033222591362126247} | |
mc4_ca_20230418_1_167980 | CALENDARI JULIOL! – Germinal Barcelona
De entre la calor i el sol sorgeix el CALENDARI JULIOL per salvar-te l’estiu i aconsellar-te els millors remeis que sabem que et calen. Aquest mes et volem ajudar en:
El sistema renal: seguint el preparat estrella que existeix des d’abans de la guerra civil i que, fins ara, no ha deixat de curar ronyons i vies urinàries hem extret que els productes clau per millorar bel sistema renal són: la boixerola, l’anomenat “rompe piedras” (pots deduir per què te aquest nom), la cua de cavall, el bedoll i les estigmes de blat de moro. No deixis que els viatges i el canvi d’aigües alterin el teu rellotge intestinal!
El cuidat de la pell: si el teu objectiu és aconseguir un torrat bonic i respectuós amb la teva pell et recomanem la presa de betacarotens, els quals estimulen el bronzejat (amb la vitamina A).A més, és molt important tenir una protecció solar de qualitat ,com la que et vam mostrar en el passat post, dóna-li una ullada!. Per últim, cal una hidratació profunda i fresca després de tantes hores sota la exposició del sol, hidratació que aconsegueixen donar-te les de cremes amb Aloe Vera que tenim a Germinal, les més demanades durant tot l’any!
La circulació: sabem les llargues hores de visites guiades o el treball que t’obliga a estar de peu perjudiquen les teves cames… fes que es relaxin i que regui la circulació amb la Lecitina de soja, que neteja les arteries; i el Venox i el Castanyer d’Índies, que tracten directament la circulació de retorn -situada a les cames.
Objectiu silueta: amb el bon temps se’ns activen les piles i ens posem seriosament a aconseguir aquell objectiu que ens vam proposar a cap d’any. La combinació de Drena Fit i NoGreix són la millor empenta per a poder arribar a l’ideal al que pretens arribar, prova’ls!
Encara no saps en què tracta aquest calendari? Doncs és un calendari mensual que personalitzem a Germinal segons dels carències més comunes de cada època, és a dir, que l’adaptem al que tu necessites! Seguint aquest calendari la teva salut passarà de llarg el 10 i convertiràs la teva vida en una mica més BIO!
junio 30, 2017 /0 Comments/by Germinal BCN
ELS 3 ESSENCIALS! COL·LÀGEN I JUVENTUT! | 0.849555 | curate | {"tr": 0.007823285780027611, "en": 0.03819604233778187, "ca": 0.93235158766682, "oc": 0.013805798435342844, "es": 0.007823285780027611} | http://germinalbcn.com/calendarijuliol/ |
macocu_ca_20230731_10_229639 | Elogi de l’essència
Com n’ha de ser de difícil no deixar-se arrossegar per la inèrcia, per les mil i una temptacions que sobrevolen l’actual món de la indústria musical, fugir de l’efímer, del boc gros i l’anar a l’ample tot mantenint el rumb cap endins, cap al nucli de l’ésser, cap a la música, cap al text, anar a l’essència, a l’ànima de les coses i fer-les cos, carn, cant!
Sembla ser que al nostre país, on abunden les excepcions –de fet, en tot, ens salven les excepcions– i les persones que, l’autenticitat com a estendard, l’honestedat gravada en el penó, tenen la convicció que l’art és sinònim de llibertat i que remen dia rere dia contra corrent per a realitzar els seus projectes i fer-nos-els arribar. Com ara un disc.
Com ara aquest disc, Luca Marenzio, Madrigals, de Qvinta Essençia, un quartet vocal dedicat en cos i ànima a la polifonia renaxentista i a l’art del madrigal format per Èlia Casanova, Hugo Bolívar, Albert Riera i Pablo Acosta, quatre cantants de trajectòries ja sòlides, que tot just ve d’aparèixer al segell La mà de Guido.
El madrigal és una forma lliure, viva, on el text és l’amo i senyor de la música, com no podia ser d’altra manera entre aquell viver d’humanisme que bategava amb força en les millors cases de les ciutat-estat italianes: de Giovanni Pico della Mirandola, que en podria ser el cervell, a Michelangelo Buonarroti, que en podria ser la carn (per via del marbre, clar), tot posat en vers per Francesco Petrarca. Art i saber, Amor i Psique, poesia i música.
Sense les aportacions, ben arrelades en la polifonia sacra, dels compositors francoflamencs que treballaven a Itàlia la cosa, potser, no hauria agafat l’entitat que agafà. Josquin Desprez, Jacques Arcadelt, Adrian Willaert i tants d’altres s’embriagaren del geni particularíssim del mediterràni, de llum, i posaren els fonaments d’un nou art que obrí les portes d’una invenció encara més gran poc temps més tard: l’òpera.
Videoclip de Qvinta Essençia
Ja ben aviat, el gènere començà a fructificar en abundància també en mans dels compositors autòctons: de Cipriano de Rore a Claudio Monteverdi, passant per Carlo Gesualdo. I Luca Marenzio, alguns dels madrigals del qual, de tema eminentment pastoral, protagonitzen aquest primer disc de Qvinta Essençia.
El quartet s’aproxima a aquestes poesies en música, a aquestes rimes en polifonia, allunyant-se del camí de l’ortodòxia (un camí que acostuma a menar al terreny erm i esclarissat de l’academicisme) per endinsar-se en la humida i frondosa selva de la sensualitat i del plaer. La seva interpretació és plena a vessar de detalls i de moviment. La retòrica intrínseca en aquesta música hi esclata en mil colors. Tot hi ramifica i hi floreix.
Cadascuna de les quatre veus sap trobar el seu espai en el conjunt per fer que l’expressió del text i de la música estigui al centre de tot. Els agafen, text i música, i els rebreguen i els posen del dret i del revés. Els despullen. Els exprimeixen i tot se n’aprofita: polpa, suc, llavor. Saben del cert que, encara que pugui semblar contradictori, el moll de l’os de qualsevol obra d’art no té absolutament res de pur i net, que l’art, com la vida, és sinònim de diversitat, de sang i fang.
Naturalesa viva a quatre veus. Reialme del refinament i la passió. El madrigal quintaessenciat. | 0.862684 | curate | {"ca": 0.9694002447980417, "pt": 0.01346389228886169, "eo": 0.008567931456548347, "es": 0.008567931456548347} | |
macocu_ca_20230731_8_375969 | Trobareu la col.lecció de locomotores més important d'Europa i altres elements d'un dipòsit i taller ferroviari.
Hi ha un servei educatiu al museu que ha fet una guia molt acurada pels alumnes i pels professors.
Pl. Eduard Maristany s/n 08800 Vilanova i la Geltrú -- Barcelona | 0.671118 | curate | {"ca": 0.989010989010989, "ar": 0.01098901098901099} | |
cawac_ca_20200528_11_121751 | L'univers de Mozilla, en català
InstantbirdApunts etiquetats amb «»
Potser recordareu l’Instantbird, un projecte per crear un client de missatgeria instantània lliure basat en XULRunner (la tecnologia de Mozilla) i libpurple (la tecnologia del Pidgin). El projecte era molt amibiciós però la veritat es que el seu desenvolupament va [...]
Ja fa quasi mig any que es va llençar el projecte Instantbird, que pretenia crear un client de missatgeria instantània a partir de la plataforma Mozilla. Des de llavors hi ha hagut ben poques novetats en el projecte, la darrera [...]
Després que fa dos dies es publiqués la versió 01 de l’Instantbird m’he decidit a provar-lo, i veure què tal. Primer de tot, si algú també el vol provar, haureu d’anar a aquesta pàgina i sel·leccionar el sistema operatiu que [...] | 0.761758 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.mozilla.cat/tag/instantbird/ |
macocu_ca_20230731_3_276091 | Art romànic Durant els segles XI i XII, arreu de l'Europa cristiana es construïren nombroses esglésies amb un mateix estil: el romànic. Eren construccions de pedra d'aspecte molt massís,...
Tria quina de les característiques de l'aigua té com a conseqüència en cada cas: Brises marines. Clima temperat de les zones costaneres. Es manté la vida als oceans durant l'hivern. Lleres...
Les muntanyes del Massís Galaic, les Muntanyes Basques, les Serralades Litorals Catalanes i les Serralades Bètiques limiten amb les terres costaneres peninsulars. Els Pirineus estableixen el límit...
Aquest programa mostra una sèrie d'exemples de l'aplicació dels satèl·lits en el camp de la geologia: relleus cartogràfics, estudis d'erosions i de sedimentacions recents... i,... | 0.726351 | curate | {"ca": 0.9362549800796812, "fr": 0.05179282868525897, "es": 0.01195219123505976} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_252489 | Sempre he pensat que si pogués viatjar en el temps duria un F-16 a l'Onze de Setembre de 1714 per bombardejar les tropes franco-espanyoles al setge de Barcelona i canviar el curs de la història o bé aniria fins a 1412 i bombardejaria amb aquest mateix caça el lloc on es van reunir els Compromisaris de Casp. Què farieu vosaltres?
tropas franco españolistas en 1714??? sabes que franco murio en 1975?? que pasa tenia 200 años o que?? por cierto, no se si muchos olvidais al franco bueno, al hermano del malo, que era un soldado republicano i defendio la republica... (be...este es otro tema..)
suposo que et refereixes a en Ramon Franco | 0.564044 | curate | {"ca": 0.5888888888888889, "es": 0.4111111111111111} | |
cawac_ca_20200528_12_124745 | Perfil de contractant
Classificació i requeriment
Data de la sessió: 21/05/2013
Títol / identificació de l'expedient
Número d'expedient N805/U670/2012/050
Descripció
Aprovació de la classificació obtinguda per les empreses admeses al procediment obert, per a la contractació del subministrament i instal·lació de llumeneres tecnologia LED per a la millora de l'enllumenat públic de la Rambla Rafael Casanova, i requeriment al licitador millor classificat
Relació de fets i fonaments jurídics
Atès que en sessió de data 11 de febrer de 2013 la Junta de Govern Local va aprovar el plec de clàusules administratives i el plec de clàusules tècniques particulars per a la contractació del subministrament i instal·lació de llumeneres tecnologia LED per a la millora de l'enllumenat públic de la Rambla Rafael Casanova, mitjançant procediment obert i tramitació ordinària;
Atès que l'esmentat acord es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6322, de data 25 de febrer de 2013, i al perfil del contractant de l'Ajuntament en data 22 de febrer de 2013;
Vista l'acta de la mesa de contractació de data 16 d'abril de 2013, als efectes de la valoració de la documentació continguda al sobre núm. 2 i obertura pública de les pliques econòmiques que són lliurades al tècnic perquè procedeixi al seu estudi, i que proposa excloure de la licitació les empreses Aplica Soluciones, SL i Asesoria Técnica y Proyectos Siglo XXI, SL, per no haver presentat la documentació omesa al sobre núm. 1, un cop exhaurit el termini per realitzar l'esmena;
Vist l'informe tècnic emès en data 19 d'abril de 2013, per l'Enginyer Tècnic Industrial de la Unitat de Suport Tècnic del Servei de Serveis Municipals, relatiu a la valoració de la documentació presentada al sobre núm. 3;
Vista l'acta de la mesa de contractació de data 30 d'abril de 2013, que proposa l'adjudicació del contracte de subministrament i instal·lació de llumeneres tecnologia LED per a la millora de l'enllumenat públic de la Rambla Rafael Casanova, a l'empresa Citelum Ibérica, SA;
Atès l'establert als articles 157 a 161 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, pel que fa a la tramitació de l'expedient de contractació del procediment obert pel tràmit ordinari;
Vista la revisió de conformitat de la intervenció municipal de data 10/05/2013;
D'acord amb les facultats i competències conferides legalment a la Junta de Govern Local pel decret número AALB110091 de 23/06/2011 publicat al BOP , sobre delegació de competències en aquest òrgan per part de l'alcalde president de la corporació municipal de Sant Boi de LLobregat,
Proposta d'acord
PRIMER- APROVAR la classificació de les empreses admeses a la licitació per a la contractació del subministrament i instal·lació de llumeneres tecnologia LED per a la millora de l'enllumenat públic de la Rambla Rafael Casanova, d'acord amb la valoració de les proposicions efectuada per la Mesa de Contractació de data 30 d'abril de 2013. La puntuació ha estat atorgada en base als criteris de valoració de les ofertes establerts a la clàusula 14 del plec de clàusules administratives particulars que ha regit la licitació, i que queda reflectida a l'informe emès per l'enginyer tècnic industrial de la Unitat Tècnica de Suport del Servei de Serveis Municipals, de data 19 d'abril de 2013. La classificació en ordre decreixent ha estat:
1 - Citelum Ibérica, SA (89 punts)
2 - Rubatec, SA (88 punts)
3 - Eiffage, SLU (86 punts)
4 - Sice, SA (82 punts)
5 - Etra, SA (82 punts)
6 - Endesa, SLU (81 punts)
7 - J.J. Vila, SA (80,25 punts)
8 - Parera, SL (75,50 punts)
9 - IFL GESTION, SL (67 punts)
10 - Istem, SL (67 punts)
11 - Acisa, SA (64,75 punts)
12 - Alupu, SL (52,50 punts)
SEGON- REQUERIR a l'empresa Citelum Ibérica, SA, perquè, dins el termini de deu (10) dies hàbils següents a la notificació d'aquest requeriment presenti el document acreditatiu d'haver ingressat a la Tresoreria Municipal la garantia definitiva per un import de quatre mil dos-cents trenta-cinc euros amb noranta-sis cèntims (4.235,96 €), corresponent al 5% de l'import d'adjudicació (IVA exclòs), així con la documentació justificativa de trobar-se al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social i la relativa als mitjans compromesos a l'execució del contracte.
Cas de no aportar la documentació requerida en el termini assenyalat, s'entendrà que l'adjudicatari ha retirat la seva oferta i es requerirà al segon classificat.
TERCER- NOTIFICAR aquest acord a les empreses presentades, de conformitat amb allò previst a l'article 151 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic.
QUART- PUBLICAR aquest acord al web municipal -perfil del contractant- i de conformitat amb allò establert a l'article 151 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic.
Peus de recurs
Contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via administrativa, podeu interposar recurs de reposició davant l'òrgan que l'ha dictat, en el termini d'un mes a comptar des del dia següent al de la recepció d'aquesta notificació.
Contra la desestimació expressa o presumpta del recurs de reposició podeu interposar recurs contenciós administratiu davant els jutjats contenciosos administratius de la província de Barcelona, en el termini de dos mesos a comptar des de l'endemà de la recepció de la notificació de la desestimació, quan aquesta sigui formulada de forma expressa, o en el termini de sis mesos a comptar des de l'endemà del dia en què el referit recurs de reposició s'hagi d'entendre desestimat de forma presumpta.
Així mateix, podrà interposar-se directament recurs contenciós administratiu davant els jutjats contenciosos administratius de la província de Barcelona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent al de la recepció d'aquesta notificació. | 0.809026 | curate | {"es": 0.0035011670556852285, "ca": 0.952484161387129, "bs": 0.00033344448149383126, "fr": 0.01300433477825942, "en": 0.009503167722574191, "it": 0.012337445815271757, "pt": 0.004668222740913638, "wa": 0.004168056018672891} | http://www.santboi.cat/PContrac.nsf/ca-WebFases-BASE/961AAE226C372241C1257B79002A80F0?OpenDocument&Clau=CAdminT&Idioma=ca&Seu=N |
mc4_ca_20230418_15_201093 | MUSEU I FORN DEL VIDRE DE VIMBODÍ l Cursos especialitzats
El Museu té la voluntat de promoure i difondre l’ofici de vidrier, un dels oficis artesanals del patrimoni industrial català, i treballa per acollir cursos especialitzats, per generar intercanvi d’experiències i consolidar la seva oferta formativa i lúdica amb una programació periòdica de tallers en el Taller del Museu.
A més, també difon l'ofici de sargaire, un ofici artesanal molt lligat al vidre i al nostre municipi. Durant el segon i tercer trimestre d'aquest any 2018 estan programats diversos tallers formatius. Podeu veure la programació aquí. | 0.792695 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.museudelvidre.cat/activitats/cursos-especialitzats/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_404188 | L'any 2050 les plujes a Catalunya poden haver-se reduït un 50%. Les temperatures pujaran alguns graus. La nostra vegetació correrà un gran perill. Penso en aquesta situació, penso en que se'ns pot fregir el país, en que se'ns moriran els boscos i les plantes, se'ns faran pols els Pirineus, se'ns assecaran els aiguamolls i els rius, se'ns cremaran els prats... ho penso i tanco els punys de ràbia, i m'entra una tristesa brutal al cos. Ens quedarem de braços creuats mentre se'ns destrueix el país? Jo no ho penso fer. El paper dels boscos serà crucial en la lluita contra el canvi climàtic. Espanya prepara un pla de plantació massiva de boscos al sud del país per frenar la desertització amb una barrera verda. Doncs bé, Sé que el que proposo no salvarà tot el món, però sí podem ajudar al país si cadascun de nosaltres, encara que sigui una estona o unes hores, ens dediquem a plantar alguns arbres per a què, el 2050, no ens en faltin. La cosa és fàcil. Acostar-se al bosc més proper, o a la zona erma corresponent -incendi, tala, etc- i plantar les llavors. La cosa és senzilla, imaginem un exemple: Vaig al bosc més proper del meu poble (Masquefa) que és de pins blancs. Planto alguns pinyons a prop del bosc, amb l'intenció d'expandir-lo. Les llavors són els fruits de l'arbre, no ho oblideu. Potser alguns ho veureu ridícul, però crec que defensar la vegetació també és defensar el país.
Entre molts altres motius, jo sóc independentista perquè estimo el lloc on vaig néixer, la terra que van treballar els meus avantpassats, i les seves muntanyes. No entenc l'independentisme sense la defensa de la terra i l'ecologisme: [URL=http://www.putfile.com/pic.php?img=4791724][img]http://img1.putfile.com/thumb/2/4712520659.jpg[/img][/URL] [URL=http://www.putfile.com/pic.php?img=4791726][img]http://img1.putfile.com/thumb/2/4712520766.jpg[/img][/URL] [URL=http://www.putfile.com/pic.php?img=4791763][img]http://img1.putfile.com/thumb/2/4713060716.jpg[/img][/URL] [URL=http://www.putfile.com/pic.php?img=4791882][img]http://img1.putfile.com/thumb/2/4713321582.jpg[/img][/URL] [URL=http://www.putfile.com/pic.php?img=4955746][img]http://img1.putfile.com/thumb/3/6910591412.jpg[/img][/URL] [URL=http://www.putfile.com/pic.php?img=4955770][img]http://img1.putfile.com/thumb/3/6911060878.jpg[/img][/URL] [URL=http://www.putfile.com/pic.php?img=4955790][img]http://img1.putfile.com/thumb/3/6911085323.jpg[/img][/URL] [URL=http://www.putfile.com/pic.php?img=4955959][img]http://img1.putfile.com/thumb/3/6911343625.jpg[/img][/URL] [URL=http://www.putfile.com/pic.php?img=4955997][img]http://img1.putfile.com/thumb/3/6911422689.jpg[/img][/URL] | 0.482495 | curate | {"ca": 0.5665268776210446, "pt": 0.021730842546702253, "en": 0.41174227983225314} | |
macocu_ca_20230731_2_240116 | Ondara valencianitza la festa de Halloween amb la campanya 'Espanta la por' en la biblioteca
La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Ondara, dirigida per Raquel Mengual, ha gestionat l'adhesió de la Biblioteca Municipal d'Ondara al circuit “Espanta la por! 2018 Per Tots Sants, monstres valencians”. Es tracta d'un projecte global per a redescobrir els monstres valencians, organitzat per la Biblioteca i el departament de Didàctica del Museu Valencià d'Etnologia, que es compon de diferents activitats i propostes didàctiques, per a fer la celebració de Halloween “més nostra” amb activitats i propostes per a xiquetes i xiquets. S'entén, amb aquesta iniciativa, que no hi ha un millor moment al llarg de l'any que al voltant de Tots Sants per a llegir rondalles i llegendes fantàstiques i per a donar a conèixer el nostre imaginari valencià de la por. “Espanta la Por” és un projecte global, on agències i biblioteques públiques, museus locals i entitats interessades, participen i realitzen aportacions per a dialogar, per a créixer en coneixements, en experiència, conservant i difonent el millor del nostre patrimoni immaterial.
Mengual ha anunciat que per al dimecres 31 d'octubre, vespra de Tots Sants, s'oferirà una sessió especial del cicle l'Hora del Conte de la Biblioteca Municipal, amb un conte teatralitzat a la Plaça Major: el “Conte de la Nit d’Ànimes”, titulat “Som valents i tenim por”, i un taller d'expressió, a càrrec de Sonia Carrió. També es va a realitzar un taller per a crear divertits i terrorífics poals de llepolies; per això, es recomana als assistents que porten una marraixa de plàstic. El taller va a càrrec de l'AMPA del CEIP Sanchis Guarner. Des de la Regidoria de Cultura s'ha volgut animar a tots els xiquets i xiquetes a què acudisquen disfressats eixa vesprada per a gaudir d'aquesta proposta. | 0.915816 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_675172 | Hi creieu ? heu vist mai res estrany ?
no hi crec pas. Si que creec en que pots existir vida en altres planetes, que hi hagi altres galaxies ... pero platillos voladors ¬¬' Invent ianki per variar ...
Algú ha parlat de platillus?
en parlo jo Que no puc dir q no crec en "platillus" ?
"Si que creec en que pots existir vida en altres planetes" --> Llavors si creus en extraterrestres, entesos com a éssers de fora del planeta Terra (extra-terrestres). Jo també pense que hi pot haver vida fora d'aquest planeta..i qui sap, igual parlen català | 0.703102 | curate | {"de": 0.020599250936329586, "fr": 0.04868913857677903, "oc": 0.028089887640449437, "ca": 0.9026217228464419} | |
macocu_ca_20230731_5_25379 | Un home de 63 anys va morir aquest dissabte a la tarda i una dona de mitjana edat va resultar ferida de caràcter crític a l’intoxicar-se tots dos amb gas en un domicili de Bagergue, a Naut Aran. La primera víctima és l’empresari madrileny Miguel Salís Canosa, un dels fundadors de Jazztel i Eolia Renovables, entre altres companyies, segons ha pogut saber aquest diari. Els Pompièrs Emergéncies van rebre a les 14.10 hores diverses trucades alertant de la presència de dos persones inconscients en un domicili de dos plantes.
Pel que sembla, van ser pròxims els que van alertar a l’intentar contactar-hi sense èxit. Els Pompièrs Emergéncies es van desplaçar amb quatre dotacions –una ambulància suport vital avançat, una ambulància bàsica, un camió de salvament i vehicle de comandament– amb un total de dotze efectius. A la seua arribada al número 8 del Camin Pessòla, van localitzar les dos persones inconscients a l’interior de l’habitatge.
Els dos ferits van ser rescatats amb vida però el seu estat era extremament greu. L’home va ser traslladat a l’Espitau Val d’Aran de Vielha, on va morir poc després, mentre que la dona va ser evacuada en helicòpter del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) a l’hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, a Barcelona, a causa de la simptomatologia d’intoxicació. Paral·lelament, els Pompièrs van ventilar l’immoble i van assistir totes les persones afectades.
També van portar a terme nous mesuraments de comprovació a la zona afectada pel gas i a les 18.20 hores van donar el servei per finalitzat. Per la seua part, els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per aclarir les causes del succeït i on es va produir la fuga. S’indaga si es va tractar d’una fuita de gas o bé va ser una mala combustió, segons fonts pròximes. | 0.883292 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_32499 | Amb aquest bloc, cuinarem junts, si us ve de gust. Crearem tot tipus de receptes sense gluten. Òbviament, tot serà sense gluten, però explorarem també com cuinar sense làctics, per descomptat sense sucre refinat (ja sabeu que no entra en el nostre obrador). Farem...
RECEPTA DE PASTÍS DE CACAU I MADUIXES: SENSE GLUTEN, SENSE LÀCTICS, SENSE SOIA I SENSE REFINATS
by milola | Jun 8, 2020 | Receptes
És impossible viure a la Vallalta, i no menjar maduixes pràcticament diàriament quan estan de temporada. Aquesta és la terra de les millors maduixes que jo he menjat mai. D’ençà que vivim aquí, no hi ha un viatge a casa de familiars o amics on no carreguem...
Benvinguts
Amb cada galeta volem desafiar limitacions, trencar barreres, desmantellar mites i construir ponts entre aquells que pateixen al·lèrgies i els que no. | 1 | perfect | {"ca": 0.830655129789864, "pt": 0.009888751545117428, "en": 0.15945611866501855} | |
mc4_ca_20230418_12_230327 | Ètnia han - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Han (ètnia))
Els Han (en xinès simplificat: 汉族 o 汉人, xinès tradicional: 漢族 o 漢人, pinyin: hànzú o hànrén) són l'ètnia majoritària de la Xina i el grup ètnic més nombrós del món. Originaris de la Xina continental, on constitueixen un 92% de la població de la República Popular de la Xina, després de la invasió dels mongols el 1276, es van dispersar, i constitueixen el 98% de la República de la Xina (Taiwan), el 75% de Singapur i un 20% de la població del món.
Mapa etnolingüístic de la Xina i l'illa de Taiwan (Els han en marró)
1.300 milions (aprox. )[1]
llengües xineses (el mandarí és oficialment la llengua comuna)
majoritàriament ateus (religions tradicionals: confucianisme, taoisme i budisme)
Hui i manxús
RPX, Taiwan, Singapur, i la diàspora xinesa arreu del món
Hi ha una diversitat genètica, lingüística, cultural i social entre els Han, principalment pels segles d'immigració i assimilació de diversos grups ètnics de dins de la Xina. Els Han són un subgrup del grup humà Zhonghua minzu. Alternativament, acostumen a referir-se a ells mateixos com els "descendents del drac xinès" o els "descendents de l'emperador Yan Di i Huang Di". El seu territori propi és el que alguns anomenen la "Xina estricta", descomptades les àrees pròpies de les altres ètnies.
El nom de Han prové de la dinastia Han; també és el nom d'un riu de la Xina central i, en xinès clàssic, el nom de la Via Làctia. Prop de 40 milions de xinesos de l'ètnia Han es troben per tot el món, però principalment per Malàisia, Vietnam, Tailàndia, Indonèsia i les Filipines. Als Estats Units, n'hi ha 3 milions i constitueixen prop de l'1% de la població total. [2]
1.1 Xina continental, Hong Kong i Macau
1.3 Resta del món
2 Història i expansió dels Han
2.1 Prehistòria i dinasties llegendàries
2.2 L'imperi
2.4 Anàlisi de l'ADN
3.1 Llengua
3.2 Noms
4 Els límits del concepte "han"
Xina continental, Hong Kong i MacauModifica
La majoria dels Han –uns 1.200 milions– viuen sota la jurisdicció de la República Popular de la Xina. Són el grup ètnic majoritari en totes les províncies i regions de la República Popular, llevat de les regions autònomes de Xinjiang (41% l'any 2000) i del Tibet (6% l'any 2000). Als territoris de Hong Kong i de Macau són, respectivament, el 95%[3] el 96%. [4]
TaiwanModifica
Uns 22 milions de xinesos Han viuen a Taiwan. Hi van començar a migrar al s. XVII des de les províncies litorals del sud-est de la Xina continental i es van assentar, inicialment, en diferents regions de l'illa segons la zona de procedència. [5] Amb el pas del temps, però, aquesta distribució s'ha alterat. Actualment, els Han són el 98% de la població de l'illa, per bé que amb un important grau de mestissatge amb la població aborigen, tal com demostren els estudis de l'ADN. [6]
Resta del mónModifica
Dels aproximadament 40 milions de xinesos Han repartits pel món, uns 30 milions viuen al sud-est asiàtic. Són l'ètnia majoritària a Singapur (74% de la població) i al l'Illa Christmas (70%). A Malàisia representen el 25%, a Tailàndia el 14%, i són nombrosos també a Indonèsia i a les Filipines.
Fora d'aquesta àrea, es troben 3 milions de persones d'ascendència xinesa als Estats Units, on són un 1% de la població, vora 1 milió a Canadà (3,7%), 1,3 milions al Perú (4,3%), uns 600.000 a Austràlia (3,5%), aproximadament 150.000 a Nova Zelanda (3,7%), i com a mínim 750.000 a Àfrica. [7] A la Unió Europea, el 2011 n'hi havia 2,3 milions (0,4%), la meitat dels quals al Regne Unit i França. [8][9]
Història i expansió dels HanModifica
Prehistòria i dinasties llegendàriesModifica
Els xinesos han fan remuntar els seus orígens al poble Hua-Xia, unificat segons la llegenda pel mític emperador Groc[10] després de la batalla de Banquan. [11] Aquest poble s'insereix en la successió de cultures neolítiques que es desenvoluparen al voltant del riu Groc, entre el 7è i el 3r mil·lennis aC. Hua-Xia és el nom amb què es designaven ells mateixos abans de la dinastia Han i designava els que ells consideraven civilitzats, per oposició als considerats bàrbars.
Cap al 1600 aC, uns pobles invasors procedents de l'est van fundar la dinastia Shang. D'aquesta, daten els exemples més antics de caràcters xinesos, que evidencien, pel seu grau de desenvolupament, que l'origen de l'escriptura a la Xina és força anterior.
A finals del segon mil·lenni, els Zhou, de llengua i cultura Huan-Xia i també originaris de la conca del riu Groc, van iniciar la seva expansió. Conqueriren el Regne Shang i la major part de la Xina al nord del Iang-Tsé, i estengueren així la cultura proto-Han. Tot i que el seu imperi es va acabar fragmentant en nombrosos regnes immersos en guerres cròniques entre si, aquest període va veure una gran esplendor cultural i filosòfica, conegut com les Cent Escoles de Pensament, que ha deixat els dos corrents filosòfics més importants originats a la Xina: el confucianisme i el taoisme.
L'imperiModifica
L'any 221 aC, el Regne de Qin va conquerir els altres regnes combatents i el seu rei, Qin Shi Huangdi, en va fer un imperi centralitzat i burocràtic i va unificar el país econòmicament i cultural. Si bé la seva dinastia no va durar, l'imperi que va bastir seria el model de govern per a la Xina durant dos mil·lennis.
El 206 aC, els successors de Qin Shi Huangdi van ser derrocats per Liu Bang, fundador de la dinastia Han, que va mantenir-se en el poder fins al 220 dC. Va conservar la majoria d'institucions de l'imperi, i va governar amb un tarannà menys autocràtic. El període Han és l'edat clàssica de les arts i la cultura xineses, i també una època d'expansió militar en totes direccions.
Al segle iii dC, l'imperi es desintegrà en regnes rivals. El nord va ser envaït per pobles nòmades procedents de les estepes d'Àsia central, que van crear regnes propis entre, els quals destaca el dels Wei del Nord d'ètnia Sienpei. Els xinesos van designar aquests pobles Wu Hu i, per distingir-se'n, van començar a anomenar-se hanren, o 'Poble dels Han', com a hereus de la dinastia que els havia governats durant quatre segles. La pressió del nòmades des del nord va provocar una de les primeres grans migracions del poble Han, que es van estendre més enllà del Iang-Tsé fins al sud de la Xina actual, desplaçant el seu centre demogràfic cap al sud. Al mateix temps, els invasors del nord adoptaven bona part de la cultura i el sistema administratiu dels pobles Han que governaven. Per exemple, els governants Sienpei van adoptar cognoms Han. Així, les invasions van provocar paradoxalment l'extensió de la cultura i l'ètnia Han a la major part de la Xina actual.
Sota les dinasties Sui (581–618) i Tang (618–907), es va completar la sinització de la costa sud de la Xina actual (províncies de Fujian i Guangdong). Durant el període de les Cinc Dinasties, que hi va seguir, la relativa estabilitat del sud enfront de les guerres i invasions del nord i el centre de la Xina van continuar afavorint-hi la migració dels Han.
L'any 1279, els mongols (dinastia Yuan) van conquerir tota la Xina, i esdevingueren els primers no xinesos que ho feien. Van practicar una política de discriminació social dels Han i els van prohibir l'emigració, que es considerava deslleialtat cap als avantpassats i a la terra ancestral. [12] Gairebé un segle més tard, la crisi econòmica i la discriminació van encendre la guerra civil i els mongols van ser foragitats i substituïts per la dinastia Ming (1368–1644). Sota aquesta, la Xina va viure un dels períodes de més estabilitat política i social. L'assentament dels Han a les regions perifèriques va continuar i es va estendre al Yunnan, al sud-oest.
El 1644, arran de la revolta popular liderada per Li Zicheng, els manxús van aprofitar-la per prendre el poder (dinastia Qing). Les forces lleials als Ming van fugir a Taiwan, on van acabar capitulant. Es va iniciar així una forta immigració de Han que van acabar assimilant les poblacions aborígens, malgrat els esforços dels manxús, que volien evitar-ho per assegurar-se el control de l'illa. Pel mateix motiu, els Qing van prohibir la migració dels Han a Manxúria, on només eren presents a la província més meridional. El 1681, l'emperador va fer construir la Muralla de Salzes, al nord de la qual els Han no podien instal·lar-se. [13] Tanmateix, els darrers emperadors de la dinastia van invertir aquesta política i, al final del període Qing, els Han ja eren majoritaris a tota Manxúria.
Al segle xix, es va produir un important moviment migratori de xinesos a altres parts del món, i els Han es van estendre pel sud-est asiàtic, Austràlia i Nord-amèrica.
El 1912, la dinastia Qing va ser reemplaçada per la República de la Xina, governada pel Guomindang. El 1949, les forces comunistes guanyaren la guerra civil i establiren la República Popular de la Xina al continent. La República de la Xina es replegà a Taiwan, i amb aquesta hi emigraren vora un milió de refugiats, augmentant la població de l'illa i el domini demogràfic dels Han. La República Popular establí als anys 1980 la política de limitació de la natalitat coneguda com a política del fill únic, que afecta només els Han. [14] Arran de la invasió del Tibet per l'exèrcit xinès el 1950, la població Han, que hi era absolutament testimonial, començà a créixer. A partir de la dècada dels 1980, la República Popular estimula la migració dels Han al Tibet. A més, un nombre important de Han hi resideixen temporalment (militars i d'altres). [15][16]
La migració de xinesos cap a la resta del món ha continuat durant els segles XX i XXI. El retorn de Hong Kong sota sobirania xinesa el 1997 va causar una onada migratòria d'aquest territori cap a Amèrica del Nord, Austràlia, etc. [17] Els darrers anys, ha augmentat el flux de xinesos cap a Europa i Rússia. [18]
Anàlisi de l'ADNModifica
Estudis genètics basats en els haplogrups del cromosoma Y (masculí) mostren que els Han, a més de ser un grup etnolingüístic, tenen una marcada homogeneïtat genètica. Tanmateix, els de la seva àrea d'origen (al nord) són més homogenis genèticament que els de les regions sud, on es van expandir. [19] Altres estudis mostren també que, si bé la distància genètica entre les diverses subpoblacions Han és petita, també ho és a nivell regional entre les poblacions Han i les ètnies autòctones. [20] Això indica que els Han s'han barrejat amb la població de les regions on s'instal·laven.
Però s'observa també que la contribució d'altres ètnies a la càrrega genètica dels Han del sud per via masculina és limitada. [21] A més, l'estudi de la diversitat de l'ADN mitocondrial, que s'hereta exclusivament per via materna, mostra més homogeneïtat en les poblacions Han del nord que en les del sud, les quals a més resulten ser més semblants a les ètnies autòctones. [22][23] Això indica que, històricament, la barreja de sang Han i les altres ètnies s'ha produït sobretot per casament d'homes Han amb dones autòctones i no a l'inrevés. Tot plegat suggereix que les migracions dels Han cap al sud, fugint de la guerra i de la fam, van ser protagonitzades majoritàriament per homes, així com una resistència de les famílies Han a casar les filles amb membres de famílies no Han.
Altres estudis mostren també que els Han tenen una estructura genètica coherent, amb l'excepció, però, d'algunes branques etnolingüístiques com els pinghua,[24]
La cultura xinesa és una de les més antigues i complexes del món, amb milers d'anys d'antiguitat. El seu sistema d'escriptura portava segles de desenvolupament abans de les primeres evidències trobades que daten del segle xvi aC. A partir del primer mil·lenni i al llarg de tota la història, la cultura Han ha estat molt influïda pel confucianisme, que es pot dir que és un dels principals agents que l'han configurada.
Els xinesos Han parlen llengües sinítiques, un grup de llengües i dialectes amb nombroses variants. Els xinesos, però, les perceben com una única llengua xinesa amb nombroses variants, una de les denominacions de la qual és hanyu (xinès), que significa literalment 'llengua dels Han'. Entre totes, la més difosa territorialment és el mandarí, que es parla al nord i el sud-oest de la Xina i que molts xinesos anomenen 'parla del nord'. Presenta moltes variants i dialectes, i durant mil·lennis ha estat la llengua de l'administració en una o altra forma estàndard i, com a tal, ha servit i serveix encara de lingua franca. Actualment, el mandarí estàndard és la llengua oficial de la República Popular de la Xina i de la República de la Xina (Taiwan), és cooficial a Singapur i una de les llengües oficials a l'ONU.
Aquesta unicitat aparent de la llengua es deu, en part, al sistema d'escriptura xinesa, el hanzi (xinès), literalment 'caràcters Han', que és un dels trets més distintius i originals de la cultura Han. És un sistema d'escriptura logogràfic, en què el caràcters no representen fonemes sinó morfemes, de manera que no tenen una relació directa amb la pronunciació i, en canvi, tendeixen a relacionar-se amb les idees que expressen. Això permet que els xinesos puguin entendre per escrit variants de la llengua que, parlades, els resulten inintel·ligibles. Tanmateix, no és un sistema neutre, ja que es basa en la gramàtica del mandarí.
La unificació de la llengua escrita es deu a la dinastia Qin, que va crear l'estàndard escrit a partir de les diverses formes d'escriptura existents en el seu temps. És el que es coneix com a xinès clàssic. Tanmateix, ha anat evolucionant. A partir de finals de la dinastia Han i fins al segle xx, per als escrits formals s'utilitzà el xinès literari. Paral·lelament, per a altres usos, s'utilitzaren cada vegada més les llengües vernacles, i es desembocà en el qual actualment es coneix com a xinès tradicional. La República Popular va impulsar la simplificació dels caràcters, de manera que actualment hi ha dos sistemes: el xinès simplificat, emprat a la Xina continental i Singapur, i el xinès tradicional, utilitzat a Taiwan, Hong-Kong, Macau i, majoritàriament, entre els xinesos de la diàspora. També es mantenen altres formes d'escriptura xinesa vernacla, com les de les llengües cantonesa i min. A banda de motius sociopolítics per a mantenir els dos sistemes, hi ha polèmica sobre els pros i contres de la simplificació (vegeu al respecte: simplificació dels caràcters xinesos).
L'escriptura xinesa va ser adoptada en el passat per Corea i el Vietnam, i és la base de l'escriptura Kanji japonesa.
Històricament, la identitat dels Han s'ha fonamentat, a més de la cultura i l'escriptura, en uns orígens genealògics comuns, reflectits en una llista d'uns 500 cognoms[25] corresponents teòricament a les 100 famílies antigues (老百姓, Lǎobǎixìng). Tot i que hi ha entre 4.000 i 6.000 cognoms Han actualment en ús, els 100 més freqüents són compartits pel 85% de la població i els 19 més populars per la meitat de la població. [26] Una gran part dels cognoms menys freqüents s'han incorporat al patrimoni Han durant el procés de sinització d'altres ètnies. Cal dir també que els cognoms compartits presenten varietats fonètiques d'una regió a una altra. Els noms Han tenen típicament tres o dues síl·labes. El cognom es col·loca en primer lloc i el nom personal després. Els cognoms tenen generalment un sol caràcter, tot i que n'hi ha de dues o fins a tres síl·labes. Les dones continuen emprant el seu cognom en comptes d'adoptar el del marit. El nom personal es dota de molt de significat i reflecteix característiques i desitjos relacionats amb el nadó. Sol tenir dues síl·labes o una, però darrerament se'n comença a afegir una tercera per evitar confusions. [26]
La cultura xinesa s'ha caracteritzat durant llarg temps pel pluralisme religiós. Al mateix temps, la religió popular xinesa sempre ha exercit una profunda influència. Les dues grans religions indígenes, el confucianisme i el taoisme, tenen en comú que són alhora una filosofia i una religió, i no exigeixen als creients una adhesió exclusiva. El resultat és una cultura de tolerància i sincretisme, en què múltiples religions o sistemes de pensament coexisteixen entre si i amb costums i tradicions locals, no sols dins la societat sinó també en la pràctica individual. La cultura dels xinesos Han ha estat també força influïda pel budisme i, en els darrers segles, el cristianisme hi ha tingut una certa penetració.
La religió popular xinesa és un conjunt de cultes i creences (worship) i tradicions lligades a antigues divinitats dels pobles Han o proto-Han. Inclou el culte a diverses figures mitològiques, herois com Guan Yu i Qu Yuan, criatures mítiques com el drac xinès, o els avantpassats de la família, del clan o de la nació. Aquestes pràctiques varien d'una regió a una altra i coexisteixen sense formar una religió organitzada, tot i que són a l'origen de molts dels dies festius tradicionals xinesos, com el Festival Duanwu (o 'de la barca del dragó'), Qingming, i el Festival de la Lluna o de Mitja Tardor.
El confucianisme és una filosofia de govern i un codi moral amb elements religiosos com el culte als avantpassats, elaborat per Confuci (Kongzi) al segle vi aC. Està profundament implantat en la cultura xinesa i va ser la filosofia oficial de l'estat des de la dinastia Han fins a la caiguda de l'imperi en el segle xx.
El taoisme, també originat a la Xina, és àmpliament practicat sota les seves formes populars i també com a religió organitzada, i ha influït l'art xinès, la poesia, la filosofia, la medicina, l'astronomia i astrologia, l'alquímia i la química, la cuina, les arts marcials i l'arquitectura. El taoisme va ser la religió estatal a l'inici de la dinastia Han i sovint va gaudir de la protecció de l'estat sota els emperadors i dinasties posteriors.
A finals del període de la dinastia Han, el budisme, originat a l'Índia, va arribar a la Xina i progressivament va anar guanyant popularitat. Al llarg de la història, la política de l'estat envers la nova religió ha alternat èpoques de tolerància i fins protecció, amb d'altres en què l'ha perseguida. En la seva forma original, el budisme va trobar oposició especialment entre les elits, ja que alguns dels seus valors entraven en conflicte amb les concepcions xineses. Tanmateix, segles d'assimilació, adaptació i sincretisme, van conduir a una forma de budisme xinès que ha quedat acceptat i integrat en la cultura xinesa. Durant aquest procés, ha rebut la influència del confucianisme i del taoisme,[27] però també n'ha exercit en sentit invers, donant lloc, per exemple, al neoconfucianisme.
Ja al segle VII, van arribar algunes influències del cristianisme a la Xina. Tanmateix, no és fins a les dinasties Ming i Qing que es dóna una presència cristiana significativa, arran del contacte amb els europeus. Al segle XVII, sota l'emperador Kangxi, la interdicció papal als cristians xinesos de qualsevol forma de culte als avantpassats o a Confuci va dur a un segle de prohibició del cristianisme a la Xina. [28] Després de la Primera Guerra de l'Opi, però, les potències occidentals van donar suport i protecció als missioners i el cristianisme va augmentar considerablement a la Xina.
L'islam també és present d'antic a la Xina, sobretot des de l'arribada dels mongols, i hi té més fidels que el cristianisme. [28] Però, a diferència d'aquest, i en part per ser associat amb el poder mongol i amb les tropes d'altres ètnies que el servien, no ha estat assimilat pels Han. Així, els Han convertits sota la dinastia Yuan han estat considerats una ètnia a part, els Hui.
Els límits del concepte "han"Modifica
La definició de la identitat Han ha variat al llarg de la història. Abans del segle xx, alguns grups sinoparlants, com els hakka i els tanka, no eren universalment considerats Han, mentre que se n'han considerat de vegades pobles com els zhuang, que no parlaven xinès. [29] Actualment, els Hui són considerats un grup ètnic distint, tot i que pocs trets els diferencien dels Han més enllà de la pràctica de l'islam; en realitat, dos Han de regions distants són més diferents quant a llengua, costums i cultura que un Han i un Hui de zones veïnes. Sota la dinastia Qing, els Han que entraven al sistema militar de les Vuit Banderes eren considerats manxús, mentre que els nacionalistes xinesos que cercaven derrocar la monarquia van reforçar la identitat Han en contra dels governants manxús. En la seva fundació, la República de la Xina reconeixia cinc grups ètnics importants: Han, Hui, mongols, manxús, i tibetans, mentre que la República Popular reconeix cinquanta-sis ètnies.
No és clar fins a quin punt, a l'antiga Xina, es tenia el concepte de grups ètnics, ja que s'hi superposava la percepció dels altres grups com a súbdits d'un regne concret. D'altra banda, milers d'anys d'imperi governat per dinasties Han han bastit una identitat comuna. [25] Molts estudiosos xinesos, com per exemple Ho Ping-Ti, pensen que el concepte d'una ètnia Han és antic i que data de la mateixa dinastia Han. [30]
↑ Briscoe, Pete. The Surge: Churches Catching the Wave of Christ's Love for the Nations (en anglès). Zondervan, 2010. ISBN 0310323169.
↑ Census and Statistics Department. «Population and Vital Events: Table 139 Population by ethnicity 2001 and 2006». Hong Kong Government. [Consulta: 2 novembre 2009].
↑ Global Results of By-Census 2006. Statistics and Census Service (DSEC) of the Macau Government, 2007.
↑ Chapter 2 People and Language. The Republic of China Yearbook 2009.
↑ «Taiwanese have indigenous roots». The China Post, 2005. [Consulta: 23 novembre 2009].
↑ China and Africa: Stronger Economic Ties Mean More Migration, By Malia Politzer, Migration Information Source, August 2008.
↑ Latham, Kevin; Wu, Bin. «[http://www.euecran.eu/pdf/Bin%20Wu%20and%20Kevin%20Latham%20ECRAN%2018%20Oct.pdf Chinese Immigration Chinese Immigration into the EU: New Trends, Dynamics and Implications in the Era of a Rising China]» (
PDF) (en anglès). Conferència inaugural anual ECRAN 2011 p. 7 (taula 3), 18-10-2011. [Consulta: 12 febrer 2013].
↑ Eurostat Press Office. «EU27 population 502.5 million at 1 January 2011» (pdf) (en anglès). Eurostat news releases. Eurostat, 28-07-2011. [Consulta: 12 febrer 2013].
↑ Cioffi-Revilla, Claudio «War and Politics in Ancient China, 2700 B.C. to 722 B.C.». The Journal of Conflict Resolution, 39, 3, 1995, pàg. 471–472.
↑ Kerr, Gordon. A Short History of China (en anglès). Oldcastle Books, 2013. ISBN 1842439693.
↑ Nyíri, Pál; Rostislavovich Savelʹev, Igorʹ. Globalizing Chinese migration: trends in Europe and Asia. Ashgate Publishing, Ltd., 2002, p. 208. ISBN 0-7546-1793-9.
↑ Elliott, Mark C. "The Limits of Tartary: Manchuria in Imperial and National Geographies." Journal of Asian Studies 59, no. 3 (2000): 603–46.
↑ Ball, Stephen; Horner, Susan; Nield, Kevin. Contemporary Hospitality and Tourism Management Issues in China and India. Butterworth–Heinemann, 2007, p. 17.
↑ «Population Transfer Programmes» (en anglès). Central Tibetan Adinistration, 2003. [Consulta: 20 febrer 2013].
↑ «Inside Tibet; cultural shift» (en anglès). [Consulta: 23 febrer 2013].
↑ "Some regret leaving Hong Kong, some return. June 28, 2007
↑ «Analysis: Russia's Far East Turning Chinese» (en anglès). ABC, 14-07-2014. [Consulta: 21 juny 2016].
↑ Matthew E. Hurles, Bryan C. Sykes, Mark A. Jobling, and Peter Forster, "The Dual Origin of the Malagasy in Island Southeast Asia and East Africa: Evidence from Maternal and Paternal Lineages," American Journal of Human Genetics 76:894–901, 2005.
↑ Genetic distances between Chinese populations calculated on gene frequencies of 38 loci.
↑ «Genetic evidence support demic diffusion of Han culture» (
PDF). Nature Publishing Group.
↑ Table from "Genetic evidence supports demic diffusion of Han culture". Nature (journal, 16 September 2004 issue)
↑ Table from " A spatial analysis of genetic structure of human populations in China reveals distinct difference between maternal and paternal lineages". European Journal of Human Genetics (journal, 23 January 2008 issue)
↑ «Pinghua population as an exception of Han Chinese's coherent genetic structure». Nature, 2008.
↑ 25,0 25,1 Ebrey, Patricia. Surnames and Han (en anglès). University of Washington.
↑ 26,0 26,1 «China Facts: Chinese Names» (en anglès). People's Daily Online, 19-06-2012 [Consulta: 21 març 2013].
↑ Jacques Gernet
↑ 28,0 28,1 Ye, Xiaowen. «China's Religions Retrospect and Prospect» (en anglès). China Internet Information Center, 19-02-2001. [Consulta: 6 març 2013].
↑ Kaup, Katherine Palmer. Creating the Zhuang: Ethnic Politics in China (en anglès). Lynne Rienner Publishers, 1 gener 2000. ISBN 1-55587-886-5.
↑ Clayton D. Brown Research on Chinese History: Ethnology, Archaeology, and Han Identity
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ètnia han
Defining Han Identity in Chinese Ethnology and Archaeology Research website on Han identity by Ph.D. candidate.
How the Han Chinese became the world's biggest tribe - Yahoo News/AFP Sept 15, 2004.
The Hundred Families Surnames.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ètnia_han&oldid=20991174»
Last edited on 19 abr 2019, at 18:08 | 0.772572 | curate | {"ca": 0.8637923378143797, "en": 0.12110936175366356, "ru": 0.0022607080860683865, "mk": 0.00024221872350732712, "it": 0.003431431916353801, "oc": 0.0003229582980097695, "uu": 0.00044406765976343304, "nl": 0.0029469944693391466, "ko": 0.0003229582980097695, "fr": 0.0014936821282951838, "de": 0.002825885107585483, "eo": 0.0006055468087683178, "es": 0.00020184893625610592} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Han_(%C3%A8tnia) |
macocu_ca_20230731_9_400426 | Des de l'exili
Enguany fa 80 anys de la caiguda del font republicà i de l’ocupació franquista dels darrers reductes republicans. 80 anys de l’inici del camí de l’exili. D’aquella tragèdia que Rovira i Virgili va descriure tan gràficament i metafòrica: “cada carro és una família que se’n va; i cada filera de carros, un poble que es buida”. Fins i tot en les grans ciutats de tot l’Estat, allà on el compromís amb els ideals republicans havia estat més intens, sembla ser que els exiliats no van representar més d’un 20% de la població, però aquest percentatge corresponia a les elits intel·lectuals, artístiques i científiques de les respectives comunitats. Raó per qual és que Josep Fontana deia que l’èxode republicà va significar la pèrdua d’un capital humà de valor incalculable, que condicionaria la resistència de tot l’Estat a la repressió franquista. La platja d’Argelers, al Rosselló, es va convertir en el primer camp de concentració per als refugiats republicans. Per això no és gens estranys, doncs, que fos en aquest tràngol de l’exili, amb una Catalunya ocupada pels franquistes, que Carles Riba, de qui Fabra deia “quin escriptor tan admirable!” -com ell, com Fabra, i molts d’altres- es lliurés, amb les seves Elegies de Bierville, tal com deia Ferraté i citava Murgades, “a contar-nos una única història: la del despullament metafísic de l’home, la de la seva transcendència”. Poètica d’exili, que vol dir que “en aquesta situació individual i col·lectiva extremes, l’home aconsegueix, per mitjà de la poesia, deixar de percebre’s com a persona aïllada i passa a fer-ho com a exponent de tota l’espècie, en el seu intent de reconciliar-se i de reconciliar-s’hi, d’explicar-se i de fer-los intel·ligibles, els versos. Explicant-se a si mateix”. I és que no hi ha lloc per a l’anècdota, en aquesta poesia, ni per a cap referent objectiu immediat si no és expressat a manera de símbol. La novena, d’aquestes Elegies, la més política, és dedicada a Fabra. ¿A Fabra? Segurament perquè com va dir JV Foix “un dels més francs elogis que mereixerà Pompeu Fabra serà precisament aquest: haver realitzat ‘una política’ sense moure’s del terreny literari”. Dilluns feia cent anys de la primera de les Converses Filològiques a ‘La Publicitat’: ‘Per la puresa de la llengua’. Per redreçar-la! | 0.875843 | curate | {"fr": 0.006134969325153374, "ca": 0.9715162138475022, "ro": 0.011393514460999123, "es": 0.003943908851884312, "pt": 0.007011393514460999} | |
cawac_ca_20200528_4_178500 | Tag Archives: bitllet senzill
La formació denuncia l’augment de preus i la manca d’informació, i tem que l’arribada de l’Alta Velocitat perjudiqui els usuaris del tren convencional. Critica la presència “dels responsables del nyap i l’estafa” en la inauguració i anuncia mobilitzacions de protesta
La CUP ha fet una primera valoració d’urgència sobre les informacions fetes públiques per RENFE al voltant de l’arribada de l ’Alta Velocitat a Girona . Pel que fa a les condicions del servei, la CUP ha criticat l’encariment substancial dels preus, tant per als usuaris ocasionals com per a les persones que en fan ús diàriament per anar a treballar. La formació ha citat l’exemple del bitllet senzill , que pujarà a 15,7€ , o l ’abonament mensual, que s’enfila a 307€, i ha criticat durament que RENFE estigui manipulant la informació per fer veure que s’ha abaratit el cost del servei. | 0.820618 | curate | {"ca": 1.0} | http://totgramenet.cat/tag/bitllet-senzill/ |
crawling-populars_ca_20200525_23_137884 | L?assignatura Bioquímica i Nutrició constitueix una assignatura de formació bàsica dins la branca de coneixement de Ciències de la Salut i, per tant, comprèn un ensenyament bàsic, introductori i general. En aquest sentit, es pretén aprofundir en el coneixement de l?estructura, organització i funcions de la matèria viva des d?un punt de vista molecular.
Aquesta assignatura es troba relacionada amb totes les assignatures que pertanyen a les ciències bàsiques com són Fisiologia Humana i Farmacologia ja que la Bioquímica és la ciència que fomenta les bases i proporciona les eines necessàries per l?estudi de l?estructura cel·lular de l?ésser humà, i dels processos fisiològics que en ell tenen lloc. A més, el coneixement de les patologies metabòliques i altres alteracions bioquímiques, així com els marcadors bioquímics indicatius de les esmentades malalties, afavorirà la comprensió i l?estudi d?altres matèries com Infermeria de l?Adult I o Epidemiologia, Salut Pública i Comunitària. Finalment, els continguts de nutrició estaran relacionats i, en part, constituiran la base per l?assignatura Alimentació i Dietoteràpia.
Aquesta assignatura no te cap prerequisit oficial. Encara que l?assignatura té un caràcter introductori i de formació bàsica, és recomanable que l?alumne tengui uns coneixements a nivell de pre-grau relacionats amb la biologia i/o amb la química.
A nivell d?actituds són essencials l?interès de l?alumnat pels processos relacionats amb la bioquímica i nutrició humanes, així com la capacitat d?anàlisi i síntesi de qüestions científiques i es recomanable una bona predisposició pel raonament crític. També es recomanable tenir coneixements bàsics de la llengua anglesa que permetin, al menys, la lectura i comprensió de texts científics complementaris (llibres, articles) relacionats amb l?assignatura.
En aquest apartat es descriuen les activitats de treball presencial i no presencial (o autònom) programades a l?assignatura amb l?objectiu de poder desenvolupar i avaluar les competències establertes anteriorment. Per tal d?afavorir l?autonomia i el treball personal de l?alumne, l?assignatura forma part del projecte Aula Digital, dedicat a l?ensenyament flexible i a distància, el qual incorporar la utilització de la telemàtica a l?ensenyament universitari. Així, per medi de la plataforma de tele-educació Moodle l?alumne tendrà a la seva disposició una comunicació en línia i a distància amb el professor, un calendari de notícies de interès, documents electrònics i enllaços a internet, i propostes de pràctiques de treballs autònom.
Consistiran en sessions d?exposició de continguts de la matèria mitjançant presentació per part del professorat amb la finalitat de que l?alumnat sigui capaç de comprendre els fonaments teòrics de l?assignatura.
Aquestes exposicions es faran amb recolzament de material audiovisual.
Es faran tallers on es duran a terme, entre altres activitats, determinacions de la ingesta nutricional per medi d?enquestes dietètiques. L?alumne, guiat pel professor, haurà de resoldre problemes relacionats amb el càlcul de la ingesta en relació a les necessitats energètiques. L?assistència a aquestes classes pràctiques és obligatòria.
S'exposarà de forma introductòria els principis bàsics de la metodologia i la utilitat dels principals paràmetres que s'analitzen en el laboratori de Bioquímica Clínica.
L?assistència als seminaris és obligatòria.
Es realitzarà un seminari de resolució de problemes relacionats amb el metabolisme energètic. L?objectiu d?aquest seminari és contribuir a assolir els coneixements i conceptes tractats a les classes teòriques dels temes corresponents.
Es tacta d'una activitat d'assistència obligatòria.
Examen parcial blocs 1, 2 i 3.
Inclourà preguntes tipus test (V/F, on cada resposta incorrecte restarà la puntuació d'una resposta correcte) per valorar si s?han adquirit els conceptes bàsics i preguntes curtes a desenvolupar per valorar si l?alumne sap relacionar i raonar els coneixement adquirits, així com la seva capacitat de síntesi.
Aquest examen parcial no és eliminatori.
Examen global dels blocs 1, 2, 3 i 4 i dels continguts del seminari de Bioquímica Clínica.
Inclourà preguntes tipus test (V/F, on cada resposta incorrecte restarà la puntuació d'una resposta correcte) per valorar si s?han adquirit els conceptes bàsics i preguntes curtes a desenvolupar per valorar si l?alumne sap relacionar i raonar els coneixement adquirits, així com la seva capacitat de síntesi.
A començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el cronograma de l'assignatura a través de la plataforma UIBdigital. Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què es faran les proves d'avaluació contínua i les dates de lliurament dels treballs. A més, el professor o la professora informarà els estudiants si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via, inclosa la plataforma Aula digital.
Cada alumne haurà d?entregar una memòria final de les activitats dels Seminaris i tallers centrats en els continguts de nutrició. L?alumne haurà de sintetitzar i analitzar els continguts i les activitats realitzades en els diferents seminaris. El lliurament dels treballs es farà exclusivament per medi de l?eina corresponent oberta a l'Aula Digital.
Després de l?exposició de la matèria a les classes magistrals, l?alumne haurà d?aprofundir en els continguts de les unitats didàctiques.
Per facilitar aquesta tasca, s'ofereixen en l'apartat de bibliografia un conjunt de referències bibliogràfiques que es poden utilitzar com a documents de consulta. A més, a l'Aula Digital es posaran a disposició de l'alumne recursos i activitats per ajudar a revisar i consolidar els coneixements adquirits, així com els coneixements bàsics necessaris pel seguiment adequat de l'assignatura.
Les competències establertes prèviament seran avaluades per medi de diferents procediments d'avaluació. L'alumne obtendrà una classificació numèrica entre 0 i 10 punts per cada activitat avaluativa, la qual serà ponderada segons la taula que es mostra a continuació.
Les condicions per aprovar l'assignatura són les següents:
- Obtenir una nota mínima global (segons la taula següent) de 5 punts (sobre 10).
- Obtenir una nota mínima de 5 punts (sobre 10) de l'examen final o global.
- Haver assistit als Seminaris, haver entregat el treball corresponent als seminaris de nutrició i obtenir una nota mínima de 5 punts (sobre 10) d?aquesta activitat.
En el cas de que es cumpleixi la primera condició però no alguna de les següents, la nota final serà 'suspens' amb una nota numèrica màxima de 4,5.
En el cas de que es cumpleixin la segona i la tercera condició però no la primera (s'ha obtingut la nota mínima exigida a l'examen final i en el treball dels seminaris, però no s'arriba a la nota mínima global de 5), en el periode extraordinari s'haurà de realitzar l'examen final.
Les activitats recuperables en el període extraordinari d?avaluació seran l?examen global i la memòria dels seminaris de nutrició. En aquest cas, es guardaran les notes de les demés activitats. Es farà un examen final en el que, per aprovar l?assignatura s?haurà d?obtenir una puntuació mínima de 5 punts sobre 10. Els alumnes que hagin de recuperar la memòria final dels seminaris hauran d?entregar de nou aquesta memòria amb les correccions necessàries. S?obtendrà la nota global segons la mateixa taula de ponderació.
D'acord amb l'article 33 del Reglament Acadèmic, "amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l'estudiant infractor, la realització demostradorament fraudulenta d'algun dels elements d'avaluació inclosos en guies docents de les assignatures comportarà, a criteri del professor, una menysvaloració en la seva qualificació que pot suposar la qualificació de «suspens 0» a l'avaluació anual de l'assignatura".
Examen parcial blocs 1, 2 i 3.
Inclourà preguntes tipus test (V/F, on cada resposta incorrecte restarà la puntuació d'una resposta correcte) per valorar si s?han adquirit els conceptes bàsics i preguntes curtes a desenvolupar per valorar si l?alumne sap relacionar i raonar els coneixement adquirits, així com la seva capacitat de síntesi.
Aquest examen parcial no és eliminatori.
- Resposta a les preguntes tipus test, amb preguntes vertader/fals (cada resposta incorrecte restarà la puntuació d'una resposta correcte) - Resposta a les preguntes curtes on es valorarà: capacitat de síntesi, adequació de la resposta i capacitat de raonament i per relacionar continguts.
Examen global dels blocs 1, 2, 3 i 4 i dels continguts del seminari de Bioquímica Clínica.
Inclourà preguntes tipus test (V/F, on cada resposta incorrecte restarà la puntuació d'una resposta correcte) per valorar si s?han adquirit els conceptes bàsics i preguntes curtes a desenvolupar per valorar si l?alumne sap relacionar i raonar els coneixement adquirits, així com la seva capacitat de síntesi.
- Resposta a les preguntes tipus test, amb preguntes vertader/fals (cada resposta incorrecte restarà la puntuació d'una resposta correcte) - Resposta a les preguntes curtes on es valorarà: capacitat de síntesi, adequació de la resposta i capacitat de raonament i per relacionar continguts.
Cada alumne haurà d?entregar una memòria final de les activitats dels Seminaris i tallers centrats en els continguts de nutrició. L?alumne haurà de sintetitzar i analitzar els continguts i les activitats realitzades en els diferents seminaris. El lliurament dels treballs es farà exclusivament per medi de l?eina corresponent oberta a l'Aula Digital.
-Es valorarà la claretat i l'ordre de presentació de les metodologies aplicades i els resultats obtinguts. -Es valorarà la capacitat de raonament de l'alumne per medi de la resolució de les situacions analitzades i la interpretació dels resultats obtinguts. -Es valorarà la capacitat per recollir la informació de les activitats realitzades. | 0.696583 | curate | {"ca": 1.0} | : /grau/guia_docent/22703/2/ca/guia_docent.html |
mc4_ca_20230418_15_155675 | Tarragona ja té llicència per 'tapejar': arrenca la ruta 'Tarragona Dtapes'
Com ja és habitual, amb un recorregut amb el trenet turístic per diferents restaurants participants al Tarragona dTapes, s'ha donat el tret de sortida a la setena edició de la ruta gastronòmica. Enguany comptarà amb 57 establiments i recupera la Tapa Nuit.
Arrenca la setena edició de la ruta gastronòmica Tarragona dtapes, que ofereix 57 propostes diferents fins el 10 de maig
En total seran 18 dies, des del 23 d'abril fins el 10 de maig, durant els quals es podrà assaborir el bo i millor sorgit dels fogons dels restauradors de Tarragona, en format de tapa.
Tal i com ha explicat Andreu Suriol, president de la Cambra i primer de la era post Abelló, "el bon temps unit amb la coincidència de l'inici de la campanya amb Sant Jordi que fa que els carrers de Tarragona estiguin plens a vessar fa preveure que tindrem un inici del Tarragona dTapes magnífic".
El VII Tarragona dTapes, que organitza la Cambra de Tarragona, repeteix amb Moritz com a patrocinador principal. Covides, a través de la seva marca de vins i caves Molí de Foc, s’incorpora també com a patrocinador.
Un total de 52 establiments de tapes, més cinc establiments que serveixen la Tapa Nuit (còctels), prenen part al Tarragona dTapes amb horaris comuns per a tots els establiments de les 12 a les 14 hores i de les 19 a les 23,30 hores. Es manté el preu de 2,5 euros per tapa, més beguda en maridatge.
Enguany el Tarragona dTapes torna a ser solidari ja que seguirà col·laborant amb el Banc de Sang i Teixits de tal manera que tots aquells que durant els dies de la campanya donin sang a Joan XXIII rebran un val bescanviable per una tapa a qualsevol dels establiments participants al Tarragona dTapes. L’any passat es va encetar aquesta col·laboració i va ser molt reeixida.
Premis a la millor tapa maridada amb cervesa i a la millor Tapa Nuit
A més de la Forquilla d’Or al guanyador absolut i les tres Forquilles de Plata per cadascun dels guanyadors de les tres zones de tapes de la ciutat (Part Alta, Centre i Serrallo) en aquesta edició es lliurarà el Premi Moritz a la millor tapa maridada amb cervesa i el Premi a la millor Tapa Nuit.
Tota l’actualitat del VII Tarragona dTapes es pot seguir a través de l’APP específica i oficial (des de la que, també, es pot votar i localitzar els establiments), mitjançant Facebook o proveïts del Tapòdrom.
Segons la Cambra,"la constant millora de la qualitat i el servei són els trets distintius que diferencien el Tarragona dTapes de qualsevol altre certamen gastronòmic i el converteix en el concurs i ruta de tapes referència a Catalunya". | 0.866172 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.circdetarragona.com/noticia/3167/tgn-ja-te-llicencia-per-tapejar-arrenca-la-ruta-tarragona-dtapes |
crawling-populars_ca_20200525_26_74364 | Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Aquest divendres 6 de març, la Basílica de Santa Maria del Pi es va omplir de públic que volia sentir el Cor de la Ràdio de Letònia, Latvian Radio Choir, interpretant música religiosa d'Arvo Pärt i de Bernat Vivancos. Arvo Part , de 80 anys, és el compositor contemporani viu més interpretat.
Bernat Vivancos (1973), és compositor reconegut internacionalment, professor de l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i fins fa poc va ser director de l'Escolania de Montserrat.
No és aquest l'espai per a una crítica musical, que ja faran els experts amb més fonament. Però sí voldria fer algunes reflexions que se'm suggereixen després d'haver fruït d'una música contemplativa, mística, transparent, amb una interpretació difícilment repetible per la difícil unió entre professionalitat i honestedat, delicadesa i expressivitat.
Primer: posar en relleu com un compositor d'edat avançada i un compositor jove decideixen expressar musicalment l'experiència religiosa, i ho fan, cadascú a la seva manera, amb un llenguatge contemporani que va de l'intimisme meditatiu minimalista a l'expressivitat vocal més explícita, potent i densa.
Segon: l'ambient que es va crear gràcies a la unió íntima entre partitura i interpretació fou, i ho dic ben conscientment, de densa contemplació. Per als que esteu avesats als concerts entendreu que l'absència d'episodis de tos és rarament freqüent. L'ambient era d'un silenci dens, de quietud serena, tot i la incomoditat dels bancs propis de les nostres esglésies.
El silenci que es produïa després de cada obra i abans dels aplaudiments ho posava de manifest.
Tercer: les obres interpretades incloïen Magnificat, O Virgo splendens, Da pacem Domine, Nunc dimitis, Requiem aeternam....en versions dels dos compositors. Totes de la tradició cristiana. En un llenguatge musical que parlava al cor dels homes i dones del nostre temps, i els allí reunits així ho varen rebre. I això és possible. I un art contemporani d'identitat cristiana i de qualitat existeix, i és possible. Més enllà de la composició de "consum propi", necessària i valuosa, però que difícilment tindrà carta de ciutadania en els ambients musicals laics i no confessants.
Quart: Estic convençuda que aquesta experiència va obrir el cor de molta gent del públic a una experiència transcendent.
La música, la interpretació i l'espai –això mateix hauria estat molt més difícil en el marc del Palau de la Música que era qui organitzava el concert– ho varen fer possible.
Resum: Va ser bellesa oberta a la frontera, i camí cap a Déu. Va ser bo que el bisbe Sebastià Taltavull s'hi fes present, també com a reconeixement d'un cristià , músic de qualitat, com en Bernat Vivancos que quan se li ha demanat no ha dubtat a col·laborar posant la seva música al servei de l'Església (recordem la magnífica obra "Avui és el dia" que es va estrenar a la Sagrada Família amb motiu de la celebració de l'Atri dels Gentils). I jo me'n vaig anar a dormir feliç perquè hi ha músics capaços d'expressar a través de la veu humana - misteri i possibilitat- l'anhel de tot ésser humà de sentir en el seu cor que "el cel nou i la terra nova" són "ja , però encara no" entre nosaltres. I ho toquem amb la punta dels dits, i restem admirats, i entenem amb el cor i amb la raó, que val la pena continuar caminant si algú ens fa llum, com ells feren - compositor i intèrprets- divendres al vespre.
© CATALUNYA RELIGIÓ
AVÍS LEGAL | PUBLICITAT | COOKIES | QUI SOM | 0.877429 | curate | {"ca": 0.9820289855072464, "en": 0.0055072463768115944, "pt": 0.012463768115942029} | : /ca/blog/intemperie/musica-religiosa-del-segle-xxi-al-segle-xxi-187824 |
oscar-2201_ca_20230904_3_136191 | Aquest Agost s’ha celebrat a l’escola SEAT la segona edició dels casals d’estiu Baobab, acció temporal d’estiu per tal de reforçar l’educació en el lleure al territori. Els Casals d’Estiu que organitza el programa Baobab enguany s’han celebrat a 9 barris de la ciutat de Barcelona d’atenció prioritària, entre ells al barri de la Marina, i han comptat amb la participació d’infants d’entre 4 i 12 anys. El programa Baobab és un programa que neix de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona conjuntament amb Pla de Barris i pretén que des d’una doble vessant es garanteixi l’accés a lleure el mes d’Agost mentre que s’impulsa l’educació en el lleure territorial.
En aquesta segona edició dels casals que s’ha dut a terme a l’escola SEAT s’ha ofert 80 places distribuïdes en dues quinzenes, entre l’1 i el 31 d’Agost, i han participat un total de 35 durant la primera quinzena i 40 durant la segona. Els casals d’estiu del programa Baobab pretén que tant infants, joves i famílies s’apropin i treballin de forma conjunta amb l’objectiu de vincular-los al teixit de lleure territorial. Tant és així que a través d’un equip de sis monitors/es conformat per joves dels esplais Guinomai Ensems i Espai T, s’ha seguit una metodologia de treball per projectes, per tal d’avesar a infants i famílies amb mètodes d’aprenentatge propis dels esplais.
Enguany el centre d’interès que ha acompanyat el casal ha estat un joc de taula generat conjuntament entre els infants i els i les monitors/es similar al Jumanji, que han dut als infants a fer una descoberta de les entitats del barri i del territori durant tot el casal. Sobre un format base els més grans creaven les caselles on decidien les proves, preguntes sobre entitats i el territori, etc. mentre que els més petits en feien les il·lustracions.
Les temàtiques de treball es van decidir entre els infants en assemblees, a través de dinàmiques i tècniques de participació. A la primera quinzena es va escollir entre els participants treballar entorn alguns elements com l’aigua, el foc, l’aire, la terra, la llum, la vida i el temps. En canvi, a la segona es van treballar els animals en perill d’extinció i la importància del reciclatge per la seva
supervivència, conduït per les aventures d’un explorador anomenat Kaleb, el qual necessitava l’ajuda dels infants per tal salvar aquests animals.
Els projectes que s’han generat al casal conjuntament amb els infants i les famílies han estat en ambdues quinzenes de tipus culinari. En el primer torn es va dur a terme un taller de cuina mentre
que en el segon es va preparar un pica-pica, en ambdós casos conclòs amb una assemblea per tal que les famílies fessin les aportacions respecte el projecte.
En el transcurs dels casals s’ha visitat diversos espais públics, serveis i equipaments procurant promoure la cohesió amb el territori. Amb aquest objectiu s’ha fet una visita als tres esplais del
barri, el Tr3s Mon, el Guinomai Ensems i el Spai-T, els parcs dels Drets Humans, de Can Sabaté i Can Clòs, l’Espai jove de la Bàscula, el mercat de la Marina i un projecte d’Hort Urbà. El programa Baobab continua després de l’estiu al barri de la Marina per tal de seguir donant resposta a l’interès demostrat per les famílies i els infants durant tot el mes d’Agost, per vincular-se
a les entitats de lleure de cap de setmana existents al territori. Aquesta feina es vehicula i és possible gràcies a la Xarxa de lleure de la Marina espai que aglutina esplais i entitats | 0.861508 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.tiaflm.org/noticia-casals-destiu-a-la-marina/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_860957 | • 10/10/2010: El Govern bloqueja pagaments de serveis socials abans d'acabar l'any Notícies anteriors:• 9/10/2010: La Generalitat emetrà bons a mil euros per a particulars per finançar-se Gràcies a aquesta colla per posar-nos a tocar del penya-segat:
"El millor pacte econòmic de la història de Catalunya"
Hostia, el millor finançament de la historia del mon munidal em pensaba que er cosa del Tripi 2.0. O com a minim, aixó deien ells. Es clar, que mai se sap. Es veu que han estat al Govern 7 anys sense fotre res. Tan poc han fotut, que ni l'han cagada. (segons tu)
http://www.ciu.cat/fitxa_video.php?c_id=9&v_id=19604 http://www.ciu.cat/fitxa_video.php?c_id=9&v_id=19604 Però no es queden sols eh! El pacte Mas-ZP va donar per molt http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=74179 I els d'IC-V fent de comparsa, com sempre Només cal entrar a Sant Google per llegir les excel·lències financeres del nou estatut que van dir CyU, PSOE-C i IC-V
M'agraden aquestes recerques. | 0.714988 | curate | {"ca": 0.9750778816199377, "fr": 0.024922118380062305} | |
oscar-2201_ca_20230904_9_43405 | Els nois i noies de Cicle Superior també han vist el procés de creació d’un personatge, tenint en compte les proporcions, els detalls, les expressions i el moviment.
Després han dibuixat els tres personatges: el ruc, el drac i el sol, fent servir la seva imaginació i creativitat.
En la 2ª sessió han descobert el procés de creació d’un guió i n’han elaborat un. En l’última sessió el transformaran en una pàgina de còmic. | 0.74014 | curate | {"ca": 1.0} | https://flaixculturalsol.blogspot.com/2015/02/rux-cicle-superior-i-i-ii.html |
macocu_ca_20230731_1_163320 | Inici La Ciutat L’Ajuntament adjudica el projecte de videovigilància del barri Mas Abelló | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_12_92280 | Marroc.- El pederasta indultat ha estat detingut en un hotel de Múrcia sense oferir resistència
El pederasta Daniel Galván Viña ha estat detingut aquesta tarda a l'Hotel Legazpi de la capital de Múrcia sense oferir resistència, segons ha pogut conèixer Europa Press, en virtut d'una ordre internacional de detenció després de ser revocat l'indult que lI va concedir el rei del Marroc, Mohammad VI.
La detenció, que ha tingut lloc cap a les 17.25 hores d'aquest dilluns en aquest hotel, situat al número 6 de l'Avinguda Miguel de Cervantes, després de ser, pel que sembla, seguit des de primera hora per efectius de la Policia Nacional, s'ha produït després que el monarca marroquí revoqués aquest diumenge l'indult que li havia concedit la setmana passada, al costat d'altres 47 presos espanyols. Galván ha estat condemnat a 30 anys de presó per abusar d'11 menors d'edat.
Segons han confirmat a Europa Press fonts policials, el pederasta es troba ara detingut en els calabossos de la Prefectura Superior de Policia de Múrcia.
Està previst que aquest dimarts passi a disposició del jutge de guàrdia de l'Audiència Nacional, que aquesta setmana és el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4, Fernando Andreu, han informat fonts jurídiques.
D'altra banda, dos alts funcionaris marroquins viatjaran demà dimarts a Madrid on seran rebuts pel director general de Cooperació Jurídica Internacional del Ministeri de Justícia, Àngel Llorente, amb qui mantindran una trobada per intentar coordinar una resposta conjunta al conflicte generat per l'indult i posterior excarceració de Galván Vinya.
Fonts de Justícia han assenyalat a Europa Press que la trobada és conseqüència de la comunicació telefònica que han mantingut el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i el seu homòleg alauita, Mustafá Ramid.
Tots dos s'han compromès a mantenir una "col·laboració absoluta" entre els dos governs per arribar a una solució satisfactòria sobre aquest assumpte.
El monarca alauita va retirar la mesura de gràcia al pres després de les protestes als carrers de diverses ciutats del Marroc, convocades una vegada es va saber que Galván Vinya estava entre la llista dels alliberats fa poc per Mohammad VI.
En un comunicat, ha explicat la revocació de l'indult, una mesura "de caràcter excepcional", pels "erros que han marcat el procediment, la gravetat dels crims comesos i el respecte als drets de les víctimes".
A més, ha anunciat una investigació per depurar responsabilitats que ja s'ha saldat amb la destitució del director de l'Administració Penitenciària i de la Reinserció marroquí.
Galván Vinya era un dels 47 presos que Mohammad VI va indultar el passat 30 de juliol, aniversari de la seva arribada al tron, com a mostra d'amistat amb el Rei Joan Carles, després de la visita que havia tingut lloc dies abans.
ESPANYA HA DEMANAT EL SEU TRASLLAT
Segons han informat a Europa Press fonts coneixedores del procés, l'Ambaixada d'Espanya al Marroc va facilitar a les autoritats marroquines una llista en la qual sol·licitava l'indult per a 18 presos espanyols i es demanava que altres 30 fossin traslladats a Espanya per complir la seva condemna en aquest país. Galván Vinya es trobava en el segon grup.
Tot i això, les autoritats marroquines van decidir atorgar l'indult a tots els presos espanyols, entre els quals hi ha el pederasta, la posada en llibertat del qual va provocar protestes en diverses ciutats marroquines.
Fonts de la Casa Reial han assegurat que el rei Joan Carles no ha presentat cap llista de presos per als que demanés l'indult. En la seva reunió amb el Rei marroquí, es va interessar per la situació dels presos espanyols al Marroc, com li havien demanat algunes associacions.
L'únic pres que va esmentar va ser el camioner espanyol Antonio García Vidriel, pel que va intercedir davant del president del Govern marroquí, Abdelilah Benkiran, durant una reunió. Abans de tornar a Espanya, Benkiran li va dir a l'aeroport que la situació d'aquest pres se solucionaria.
La gestió del Rei va servir perquè s'acceleressin els tràmits del seu trasllat a Espanya, un procés que el Ministeri de Justícia havia iniciat a l'abril . Tot i això, García Vidriel no es va veure beneficiat per la mesura de gràcia concedida poc després pel Rei Mohammad VI a altres 48 presos. | 0.882907 | curate | {"ca": 0.9920243959652827, "es": 0.007975604034717336} | http://www.europapress.cat/tribunals/noticia-marroc-pederasta-indultat-estat-detingut-hotel-murcia-sense-oferir-resistencia-20130805213554.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_263763 | iieepp xiquets i xiquetes!!!!! Com porteu la Selectivitat?? heu estudiat força? gaires nervis?? jo encara no em crec que sigui demà tinc unes ganes d'acabar-la que és massa!! Fa uns dies vaig trobar informació de com fer un exàmen de Selectivitat amb èxit, a internet, així que aquí us penjo el que diu, avere si ens pot servir d'algu! - Només compta el que escrius i com ho escrius, no el que tens al cap. L'examinador no pot deduir el que vols dir. Així que el més important és saber plasmar els teus coneixements sobre el paper. - Ves alerta amb el vocabulari, la puntuació, l'ortografia i la sintaxi. Demostraràs que el teu llenguatge és ric i que domines la gramàtica. - Si has de rectificar una frase, no la tatxis amb bolígraf. Fes-ho amb "tippex", que és més discret, però tampoc n'abusis. Si presentes un examen net i polit, el corregidor mirarà les teves respostes amb uns altres ulls. - Abans de respondre, tingues clar el que vols contestar. Prepara't un esquema mental o escrit en un full esborrador amb els punts a comentar i l'ordre de l'exposició. La claredat conceptual, l'ordre lògic i el rigor expositiu és un factor clau. - Justifica les teves respostes, argumenta-les correctament i demostra la teva capacitat de reflexio, de comprensió i de comunicació dels coneixements assolits. T'ajudarà a sumar punts. - Si pots, parla amb propietat i utilitza els termes específics i el llenguatge de la matèria de què t'examines. Demostraràs que tens un alt domini del tema. - I sobretot, tranquil.litat. Recorda que els nervis són el teu pitjor enemic i et poden trair. Sigues meticulós i repassa, almenys dos cops els exercicis. I si et poses nerviós, tranquil.litza't. Durant l'examen, pots demanar a l'examinador que t'aclareixi qualsevol dubte que tinguis sobre l'enunciat de l'exercici. A més, tindràs a mà al vocal del teu centre abans d'entrar a l'examen per preguntar-li els últims dubtes. Vinga doncs, mooooooooolts ànims a tots aquells que ens examinem tant de Selectivitat com també a tots aquells que esteu d'exàmens finals!!! SORT! !
Calla calla!! ara estave mirant història... aquesta tarda em penso mirar química i alguna cosa de tipologies textuals. Demà sobretot química i història, i dimecres Biologia sorbetot i també alguna cosa de ciencies de la terra... juers quina por, hauria d'haver estudiat una mica més... ho estic fent tot a últimes i correns...
a mi història se'm fa etern... massa temari... però bé he parat especial atenció a partir de la Segona República! (jo també he anat una mica a última hora... però bé!) ànimsss!!! !
Jo d'Historia m'estic mirant prou la transició, ara fa 30 anys de les primeres eleccions i potser ho volen celebrar amb el selectiu... Biologia se'm fa intragable, 30 temes i a classe hem dona't poc més de la meitad... Física i química preocupa un poc les qüestions de teoria, però esperem que vagi bé... Molta sorta a tots i a totes!
mmmm.. així que la transició... bé doncs, a matxacar-la més!! moltaa sort amb Biologia, Física i Química!! (bé en totes en especial!!)
Gràcies, molta sort a tu també! | 0.761041 | curate | {"fr": 0.015526924347538818, "ca": 0.9269904195573174, "pt": 0.023785926660059464, "es": 0.027750247770069375, "el": 0.0016518004625041295, "it": 0.004294681202510736} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_590575 | Vídeo complet gentilesa de la Racopèdia: http://www.youtube.com/watch?v=XZ59HeryuzA
Aquest noi el que vol és karma... | 0.471729 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_12843 | T'estimo si he begut
Sinopsi
És curiós tot el que podem trobar en aquest divertit espectacle que ha arribat per fi a Barcelona, després de diversos ajornaments i una gira que el va fer viatjar per tot Catalunya. Tenim per una banda el ressò d'aquells primers espectacles musicals de Dagoll Dagom (Antaviana, Glups, Historietes) però també l'experiència còmica i satírica de les T de Teatre. Tot plegat amanit per la capacitat de La Brutal de crear èxits que connecten fàcilment amb el públic. Sense cap mena de dubte, aquest triumvirat teatral ha suposat tot un encert i també un èxit comercial que pot comportar aliances futures.
A part de la qualitat dels tres grups teatrals, no cal oblidar que la base d'aquest espectacle són els contes de l'escriptora, columnista i presentadora Empar Moliner. En ells fa gala del seu peculiar sentit de l'humor, ironitzant sobre el món de la parella i sobre diversos aspectes de la contradictòria i absurda societat actual. Per donar-li una coherència estètica i una unitat temàtica, totes les històries són protagonitzades pels clients d'un Bingo i orquestrades pels seus treballadors. La veritat és que l'escenari no podia ser més adient, sobretot com a símbol de decadència i d'espai on l'atzar i la sort poden ser el motor de canvi d'una relació, d'un esdeveniment molt concret, d'una vida...
Durant les dues hores que dura l'espectacle tenim històries per triar i remenar, moltes d'elles divertidíssimes i ben engrescadores, com ara la de l'associació per a la lactància, la de la parella que parla com si fossin pallassos o la del fotògraf que utilitza armes poc ètiques per poder lligar. I no ens oblidem de la columnista que s'inventa els seus relats, la dona que utilitza la imaginació per no avorrir-se, la parella d'homosexuals que fa de les discussions una mena d'esport molt perillós... Però si hagués de triar les que més m'han emocionat o colpit em quedaria amb la dels pares que acudeixen als Mossos o la de la pobre Flora Camí, un personatge que amb la seva tendresa tanca un muntatge que no para de portar-nos per allà on vol. És cert que potser algunes històries es tanquen precipitadament o semblen necessitar un colofó, un punt i final, però cal reconèixer que el conjunt llueix rodó i ben cohesionat.
Pel que fa a les interpretacions, només cal dir que actors (Ernest Villegas i Marc Rodríguez) i actrius (Mamen Duch, Mercè Martínez, Marta Pérez, Carme Pla i Rosa Gàmiz) estan realment magnífics. Tots ells amb el seu moment de lluïment, la seva història i la seva escena musical. En aquest sentit, cal destacar les cançons composades pel compositor, pianista i director musical Andreu Gallén, un nom imprescindible dins del musical català dels darrers anys. L'hem vist vinculat a espectacles de Dagoll Dagom (Mari i Cel, Scaramouche, Maremar) però també als de Manu Guix i Àngel Llàcer (La jaula de las locas, Cantando bajo la lluvia) o als del director Jordi Prat i Coll (Liceistes i Cruzados, Rèquiem for Evita), sense oblidar-nos de Cabaret, Mares i filles o T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré.
Empar Moliner, l'escriptora, articulista i col·laboradora tot terreny dels mitjans de comunicació catalans, publicava l'any 2004 el recull de contes T'estimo si he begut. En ell feia gala del seu afilat sentit de l'humor, de la capacitat per retratar les contradiccions de la nostra societat, l'amargura que envolta moltes relacions de parella o els límits del políticament correcte. És divertidíssim i, com havia de ser, el va aclamar la crítica i el van premiar en diverses ocasions. Més d'una dècada després serveix d'inspiració a les companyies La Brutal, Dagoll Dagom i T de teatre per emprendre la seva primera aventura escènica junts, ara que també s'inicien com a companys en la gestió del Teatre Poliorama.
David Selvas dirigeix la peça, una aventura perillosa a priori, per la quantitat d'elements dispars que aplega en un sol espectacle. Spoiler: se'n surt airós. El talent de Selvas per domar històries populars el porta a situar els contes de Moliner en un bingo: el Bingo de la Vida, on les boles surten atzaroses després de rebotar pel bombo a tort i a dret. Qui ha trepitjat mai un bingo (o un karaoke) ja sap que s'hi trobarà: una barreja de gent random esperançada per guanyar alguna cosa, alcohol barat i bastanta decadència. Tot és agredolç a un bingo: guanyes 100 € i en perds 200 €. Però surts bastant del revés, has rigut i has passat una bona estona, i si vas al Bingo Billares de la Gran Via, probablement surts amb un fulard amb estampat de lleopard de regal.T'estimo si he begut té les mateixes vibes: totes les històries són agres en el fons, i dolces perquè les interpreten unes sempre inspirades Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca (T de Teatre), acompanyades del polifacètic Ernest Villegas, l'hilarant Marc Rodríguez i una Mercè Martínez, que fa brillar els moments musicals compostos amb mestratge per Andreu Gallén (estan a Spotify, afegiu-los a la vostra playlist de 2021).
L'espectacle amb cançons (que no espectacle musical) està teixit per històries independents, on Moliner, que també signa l'adaptació escènica, aborda temes com l'amor, l'assetjament escolar, la hipocresia de les classes altes i baixes, petits drames primermundistes, les contradiccions dins dels activismes, la infelicitat dels matrimonis, les rutines absurdes d'una parella o misèries de l'ofici de columnista. La diversió de riure i somriure és constant. El format, proper a l'obra de sketchs que ha sovintejat T de Teatre, és on la companyia d'actrius se sent més còmoda. Surten de la zona de confort i s'aventuren en el gènere del musical, inèdit encara a la seva trajectòria. Fan broma i s'excusen repetides vegades per l'intrusisme, però el públic estimem a les T de Teatre. Ho fem incondicionalment i fins i tot, cantant i ballant segueixen fent molta gràcia. Ara bé, el públic més jove notarà la visió de les relacions que plasma l'autora amb un cert Flow 2000, que canta la Bad Gyal. L'autora se'n fot en múltiples ocasions de les relacions tòxiques de parelles infelices que s'estan juntes per no viure en soledat, malgrat que es passen les hores discutint. Per sort, la societat ja puja més crítica amb aquest model sentimental que tant hem vist en la vida real i en plasmat en la ficció de les darreres dècades. Inevitable no riure pensant "que bé s'hi està no reproduint aquest patró de merda".
Sens dubte aquest T'estimo si he begut té tots els ingredients per passar una bona vesprada al teatre: bons i estimats intèrprets i diversió a costa de les misèries humanes. Obriu aquesta ampolla, que l'acabareu estimant.
“T’estimo si he begut” és un espectacle d’aquells que pots recomanar a tothom perquè saps que del cert que l’encertaràs.
“T’estimo si he begut” és un espectacle d’aquells que en dic rodó perquè tot està cuidat fins l’últim detall, text, direcció, interpretació, escenografia, il·luminació, caracterització, so, música, moviment.
Tres grans companyies nascudes a casa nostra, com són T de teatre, Dagoll Dagom i La Puntual, s’ajunten per portar a escena aquest projecte teatral.
El text és el resultat de la tria d’alguns contes extrets de tres dels llibres de l’escriptora Empar Moliner. “T’estimo si he begut i altres contes”, “Tot això ho faig perquè tinc molta por” i “No hi ha terceres persones” i de textos addicionals de Sergi Pompermayer.
“T’estimo si he begut” és un espectacle que uneix literatura, música i interpretació. Però, tot i que tots els actors actuen, canten i ballen, no podem dir que es tracte d’un musical, sinó que és una fusió entre el text parlat i el text cantat. Nou escenes i sis cançons.
David Selvas es reafirma com a director escènic amb aquest muntatge. Ha sabut donar-li el ritme adequat i també ha sabut transmetre la ironia que desprenen els relats de l’Empar Moliner, una escriptora que va iniciar-se professionalment treballant d’actriu, que veu la vida talment com si fos un teatre.
Pel que fa a les interpretacions, tots són actors magnífics. Cap destaca per sobre de cap. Tots tenen el seu moment de protagonisme.
Espai escènic. La trama es desenvolupa en una sala de jocs, un Bingo. Les hostesses que hi treballen són el lligam entre les diferents històries que aniran succeint al llarg de l’espectacle. Històries, la majoria d’elles, esbojarrades, amb uns protagonistes peculiars, entre còmics i amargs, que ens fan riure; perquè tot i que les situacions ens puguin semblar exagerades i ridícules, ens hi podem sentir retratats. Són històries actuals connectades amb la realitat, amb un gran sentit de l’humor, en les que es critica la societat contemporània.
La música està completament acord amb el text irònic, mordaç i fresc. Es tracta de composicions i cançons creades pel pianista, director musical i compositor Andreu Gallén, escrites per a actors de teatre de text. És una música fàcil, amb ritme, d’aquelles que t’anima a ballar, en la que pots gaudir d’una diversitat d’estils i estructures musicals.
“T’estimo si he begut” ens mostra situacions quotidianes de la vida moderna al voltant del món de la parella des d’una mirada ridícula i exagerada.
Es toquen temes com la gelosia, la insatisfacció, les inseguretats, el bullying, els sopars d’empresa, la lactància materna,... Històries que ens mostren situacions quotidianes però de manera molt exagerada. Un home que s’enfada amb la seva parella després de somiar que l’enxampa al llit amb un altre; una dona que s’imagina que és un altre persona; una periodista amb moltes galtes; els pares d’un nen que pateix bullying, la lactància materna. Són personatges amb nom i cognom, Flora Camí, Marta Vila, Pere Bou, Oscar López, Meritxell Romagosa, Quim Segarra...fet que fa que els sentim més reals, més propers.
Si us agrada l’humor irònic de l’Empar Moliner, els espectacles de T de Teatre, Dagoll Dagom i La Brutal, la magnífica veu de l’actriu Mercè Martínez i l’humor de Marc Rodríguez, no us podeu perdeu aquest divertidíssim espectacle! !
Xavier
Està bé sense més celebracions. Després del nivell de Mare Mar, m’he trobat un espectacle amb un nivell musical fluix i un argument que no te gaire a veure amb el títol de l’espectacle. Es com pagar car en un restaurant bo i que et decebi.
Jordi Compte
Fantàstica, el millor músical que he vist.
Jordi X
No li he trobat el sentit a gaire bé res, la veritat és que no m’ha agradat igual que la meva acompanyant. Les interpretacions desiguals ja que és transmitien certa desgana y les històries no m’he arribat a enganxar a cap. Volia passar una bona estona i només esperava que finalitzés, espero en la propera producció sortir més convençut.
Helena Naya
Les actrius i actors salven l’obra perquè són bons, però m’ha semblat exagerada fins al punt de rídicula o absurda en algún moment. No he entès el bingo com a escenari principal i tampoc el sentit d’alguna de les cançons.
L’he trobat fluixeta. Els actors molt bé però la obra en conjunt fluixeta. Tot i això pases una bona estona.
La unión de pesos pesados como Dagoll Dagom, La Brutal y las T de Teatre sólo podían traer algo bueno! Y por fin ha llegado! Y digo por fin porque es la 3a vez que he comprado entradas y por fin la he podido ver! Primero fue el estado de alarma, luego el confinamiento comarcal y por fin a la 3a va la vencida! Y ha sido estupendo poder disfrutar de tanto talento y risas sin fin. Canciones pegadizas y actuaciones frescas y divertidas! Historias que ocurren en un bingo. A veces son divertidas a veces algo tristes. Historias de la vida reconocibles por todos!
Todo el elenco es maravilloso pero... es que tengo debilidad por Mercè Martínez! Como me gusta! Como actua! Como canta! Es una crack! LA AMO! Si queréis 2 horas de desconexión y risas. No lo dudéis!
Josep OS
Avui a l’Auditori de Granollers he estat gaudint d’aquesta obra que actualment està de gira per tot Catalunya ja que s’havia d’haver estrenat al Poliorama al març, justament quan va començar la pandèmia i suposo que aviat es podrà veure a Barcelona. Es tracta del primer espectacle teatral escrit per la periodista i escriptora Empar Moliner i compta amb la unió de tres companyies Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre dirigits magníficament per David Selvas i amb música d’Andreu Gallén. L’obra que ens situa en una sala de Bingo està formada per diferents contes o millor històries esbojarrades i carregades d’ironia que tenen cadascuna d’elles uns personatges molt singulars i poc carismàtics i la majoria còmiques i molt divertides tot i que hi ha alguna amb un relat més seriós que fins i tot et porta a la reflexió. Cançons, coreografies, continus canvis de vestuari, tot això amb un ritme frenètic i unes interpretacions tant corals com individuals extraordinàries de tots sense distinció, D. Bagés, M. Duch, M. Pérez, C. Pla, Ä. Roca, M. Martínez E. Villegas, tot i que voldria fer esment de Mercè Martínez per la seva veu a l’hora d’interpretar les cançons. Com he dit abans, suposo que vindrà a Barcelona i si és així cal veure-la perquè les 2 hores et passen en un tres i no res i el riure no falta.
Josefa Andrés Pazo
Tot en general. El text és molt i molt encertat, els actors ho fan fantàsticament, fins i tot m’han agradat les cançons i no sóc de musicals.. La meva enhorabona per l’obra. A mes, ara ens fa falta riure una mica i oblidar el que està caient.. Moltes gràcies ! ! | 0.826094 | curate | {"ca": 0.9292149292149292, "hu": 0.0005299417064122947, "oc": 0.0018926489514724807, "es": 0.06450147626618215, "fr": 0.0006056476644711938, "en": 0.0013627072450601862, "ia": 0.0010598834128245891, "pt": 0.0008327655386478915} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_181778 | El Front POLISARIO través de la seva Delegació a Lanzarote va denunciar aquest dijous en la Guàrdia Civil i en la Delegació del Govern de Lanzarote un nou desembarcament de sorra procedent del Sàhara Occidental.
Lanzarote (Illes Canàries),02 de maig de 2019 (SPS)-. En una nota de premsa donada a conèixer aquest dijous, el Front POLISARIO recorda que en sengles decisions del tribunal de Justícia Europea ha quedat clar que el Sàhara Occidental i el Marroc són territoris diferents i separats, el Marroc no té sobirania sobre el Sàhara Occidental, per tant qualsevol explotació dels recursos naturals sense el consentiment del poble sahrauí a través del seu únic i legitimo representant, el Front POLISARIO, es considera il·legal i una violació del dret internacional.
Aquesta no és la primera vegada que un vaixell que transporta sorra sahrauí desembarqui a les illes. El Front POLISARIO ja havia denunciat en repetides ocasions el robatori de sorra sahrauí.
Nota de premsa de la Delegació el POLISARIO:
En la nit del passat 30 d’abril de 2019, va arribar al Port dels Marbres d’Escull de Lanzarote el vaixell de bandera panamenya Deimos, amb matrícula IMO 8500898, amb un carregament provinent d’Al-Aaiun, en territoris ocupats pel Marroc al Sàhara Occidental, amb escala prèvia en Port del Rosari Fuerteventura.
Desconeixem qui és l’importador d’aquesta càrrega i a quins usos finals està destinada.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha deixat absolutament clar a través de tres sentències ( 21 de desembre de 2016, 27 de febrer de 2018 i 19 de juliol de 2018) que el Sàhara Occidental i el Marroc són territoris diferents i separats, que la presència del Marroc al Sàhara Occidental és sol com a potència ocupant pel que no pot explotar els recursos d’aquest territori i que qui ha d’autoritzar l’explotació d’aquests recursos és el representant del poble Sahrauí, El Front Polisario.
No consta que qui vulgui que sigui l’importador compti amb l’expressa autorització del Front Polisario perquè es procedeixi al tràfic amb mercaderies provinents del Sàhara Occidental.
Habitualment, el navili que denunciem sol transportar irregularment sorra des del Sàhara Occidental. Comprovem avui que tal càrrega és de sorra sahrauí provinent del port d’Al-Aaiun i que la seva descàrrega es farà també avui dia 2 de maig en aquest Moll dels Marbres. És pel que la comunitat sahrauí a Lanzarote i els amig@s i simpatitzants de la causa sahrauí estan concentrats en aquest moll i han denunciat davant les autoritats pertinents aquest acte. | 1 | perfect | {"ca": 0.925207756232687, "es": 0.07479224376731301} | |
macocu_ca_20230731_4_39271 | Càtedra de Processos Industrials Sostenibles
Gestió dels actius i dels processos industrials
Gestió de l'energia
Cicles de vida dels productes auxiliars
Ensenyança no presencial
La Càtedra de Processos Industrials Sostenibles va ser creada l’any 2007 en el marc del Departament d’Enginyeria Química, Agrària i Tecnologia Agroalimentària de la Universitat de Girona. En l’actualitat la Càtedra manté un acord de col·laboració i patrocini amb les empreses LC Paper i Wattia Innova. Direcció: Dr. Quim Tarrés Farrés (UdG)
Membres del consell assessor:
Dr. Pere Mutjé Pujol (UdG)
Dr. Marc Delgado-Aguilar (UdG)
Sr. Joan Vila (LC Paper)
Què fem
La Càtedra de Processos Industrials Sostenibles té com a objectiu la promoció d’activitats que fomentin un major coneixement de les eines per a un progrés més sostenible de la nostre societat. En aquest sentit, des de la Càtedra organitzem jornades sobre sostenibilitat, participem en activitats de difusió, promocionem projectes tecnològics per al desenvolupament de nous processos sostenibles,...
Els nostres patrons | 0.75252 | curate | {"ca": 0.9232981783317353, "en": 0.07670182166826463} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_58112 | Amb la realització d'un itinerari d'inserció sociolaboral, treballem perquè les persones privades de llibertat es tornin a sentir part de la societat.
Accedeix al site
QUÈ FEM
El programa Reincorpora de Fundació ”la Caixa” ofereix als interns l'oportunitat de construir-se un futur diferent i plenament integrat en la societat a través d'itineraris personalitzats. Els participants milloren les seves habilitats i reforcen els valors que els ajudaran en el camí cap a la integració social i laboral.
A QUI S'ADREÇA
A interns de centres penitenciaris que són a la part final de la condemna.
COM AJUDEM
El programa Reincorpora de Fundació ”la Caixa”, partint d'un itinerari d'inserció sociolaboral pactat amb el participant, s'estructura en un conjunt de mòduls o fases d'intervenció:
Selecció: comprèn les accions destinades a triar les persones que participaran en el programa, en virtut d'un procés normalitzat i prèviament definit.
Posicionament davant de la feina: fa referència a les actuacions adreçades a acompanyar els participants en el procés de desenvolupament personal i professional, treballant des de i per a la persona. En aquesta fase es desenvolupen tant accions individuals com grupals.
Formació i pràctiques professionals no laborals: inclou accions formatives destinades a millorar la formació del participant, combinant formació en competències transversals i teoria amb la realització de pràctiques no laborals en l'empresa ordinària, cosa que permet als participants, entre altres aspectes, demostrar el que han après a l'aula i acostar-se al món empresarial.
Serveis a la comunitat: consisteix en la preparació i realització, per part dels participants, d'un servei solidari que respon a les necessitats de la comunitat. Combina els coneixements adquirits en la formació amb les actuacions de servei a la societat, fomentant competències, habilitats i valors, alhora que promou la participació social i el compromís cívic.
Cerca activa de feina i inserció laboral: fa al·lusió a les accions individuals i grupals d'orientació sociolaboral, destinades a ensenyar, donar suport i acompanyar el partícip en el procés de cerca activa de feina i en la integració i el manteniment del lloc de treball.
No obstant això, cal puntualitzar que aquestes fases no necessàriament es desenvolupen en tots els itineraris i tampoc no són consecutives en el temps, sinó que s'encavalquen en virtut de les necessitats de planificació i del participant mateix. En el cas de la fase de selecció, sí que té lloc en totes les modalitats del programa. | 1 | perfect | {"ca": 0.9877663772691397, "it": 0.0027624309392265192, "gl": 0.0055248618784530384, "nl": 0.003946329913180742} | |
macocu_ca_20230731_4_411112 | Supeco ha posat en marxa a Blanes el seu primer supermercat de Catalunya
Situat al polígon industrial, té una superfície de 1.200 m2, hi treballen 32 persones, i és el 13è local que obre a l’Estat espanyol. La inauguració oficial va tenir lloc ahir al vespre
Avui divendres ha obert les seves portes el supermercat Supeco, del grup Carrefour. Es tracta no tan sols el primer d’aquesta cadena que s’obre a Blanes, sinó també arreu de Catalunya, i és el 13è d’arreu de l’Estat espanyol. El nou supermercat està ubicat a l’Avinguda de l’Estació, al polígon industrial, i ha suposat la creació de 32 llocs de treball directes, majoritàriament ocupats per veïns del municipi i poblacions de l’àrea d’influència.
Inauguració Oficial establiment, dijous vespre
Atenent a l’eslògan de Supeco, el teu Súper Econòmic, el nou establiment es caracteritza per voler liderar els preus més competitius en productes frescos i alimentació envasada. La sala de vendes ocupa una superfície de 1.200 m2, i compta amb cinc caixes de sortida, un mostrador de carnisseria tradicional. També disposa d’un aparcament situat al seu davant amb capacitat per a més d’un centenar de vehicles. Amb més de 5.000 referències, inclou un assortiment específic orientat al sector de la restauració. L’establiment està obert a tots els públics, sense necessitat de targetes, i amb els preus estables durant tot l’any. En aquest sentit, el seu horari de funcionament és de dilluns a dissabte, des de les 9 del matí fins a les 22 h de la nit, de manera ininterrompuda.
Foto de grup treballadors del local i autoritats assistents a l'acte
A l’hora de centrar la seva política comercial, hi juguen un paper predominant els proveïdors locals. En total, als lineals de Supeco destaca la presència de 55 proveïdors regionals per garantir que els productes arriben del camp a la taula amb els millors preus del mercat. I és que el nou establiment basa la seva fortalesa comercial en seccions tradicionals com ara la carnisseria, la fruiteria o la fleca, tots ells abastits per productors locals. Estèticament, Supeco Blanes s’assembla més a un cash que no pas a un supermercat convencional. D’aquesta manera, la companyia ha simplificat fins al més mínim detall tant l’envasat, com la presentació dels productes, la il·luminació, la decoració i el mobiliari de l’establiment, sense descuidar per això la qualitat dels productes. D’aquesta manera, aconsegueix optimitzar els costos i reinverteix aquest estalvi en oferir preus més competitius. Acte d’Inauguració Oficial abans d’obrir les portes al públic El vespre d’aquest passat dijous, un dia abans de la seva obertura al públic, es va fer un acte inaugural oficial amb caràcter privat que van encapçalar l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, acompanyat del director del Grup Carrefour, Didier Caux, així com del gerent de l’establiment a Blanes, Juan Carlos González. També van participar regidors i regidores de l’Ajuntament de Blanes, representants d’entitats veïnals i de diversos àmbits del municipi, així com d’empreses proveïdores del nou establiment.
Discurs de l'alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez
Després dels parlaments oficials, la inauguració es va completar amb la presentació de l’equip humà que treballa a Supeco Blanes, seguida per una breu visita a les instal·lacions. Va ser llavors quan es va procedir a la tradicional tallada de cinta, es va fer una fotografia de grup amb tots els treballadors i treballadores de l’establiment acompanyats de les autoritats, i es va servir una copa de cava per tancar l’acte.
Didier Caux i Miquel Lupiáñez tallant la cinta inaugural | 0.858433 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_692569 | Usos adolescents de les xarxes socials: introducció i conceptualitzac…
Quins problemes associats a l'ús de... by SobrePantalles.ne... 2965 views
Aprofundint en el concepte d'addicc... by SobrePantalles.ne... 4848 views
Bages by SobrePantalles.ne... 2013 views
L'addicció a les xarxes socials by lpb1155 804 views
Recerca de feina a les Xarxes Socials by CafeiSocialMedia 2798 views
Presentació de 4h al curs de l'Escola d'Estiu 2013. Granollers. Jordi Bernabeu Farrús
esther serra , Co-Propietari at INFOCENTRE
1. Jordi Bernabeu Farrús @jordibernabeu // @sobrepantalles // [email protected] Servei de Salut Pública i Consum (Ajuntament de Granollers) Granollers, 1 de juliol de 2013 // Escola d’estiu del Casal del Mestre de Granollers Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials. Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar). http://www.slideshare.net/sobrepantalles Usos adolescents de les xarxes socials #Introducció i #Conceptualització
3. https://www.youtube.com/watch?v=tIA6utO23JE
5. Informació Relació Aprenentatge Comunicació Coneixement Creació Gestió Diversió Participació
6. PEW Internet Research Center, 2011 Ús EEUU telèfon mòbil 74% Enviament d’imatges o vídeos 48% Xarxes socials 20% Twitter The Cocktail Analysis, 2012 4ª oleada del Observatorio de Redes Sociales (Espanya) 91% XXSS 2,3 XXSS/persona Via @Dreig 2013
7. Premsa Telègraf Fonògraf Telèfon Cinema Ràdio TV Converses Grups Copiat de @Ganyet
8. Internet Converses Grups Copiat de @Ganyet #Conectabilitat #Portabilitat
9. “Internet esdevé socialment interessant quan deixa de ser-ho tecnològicament” Josep Maria Ganyet
10. Identitat Relacions Informació TIC-R TAC TEP Aprenentatge Coneixement Empoderament Participació Dolors Reig (Socionomía, 2012)
11. Mitjans socials #necessitats
12. Relació Participació Acceptació A Theory of Human Motivation (1943) Abraham Maslow Autoestima Resultats, èxits, inciatives…
14. PEW Internet Research Center Anderson i Rainie 2012 Via @Dreig 2012 55% tecnooptimistes 42% tecnopesimistes Stone (2002): TDAH Carr (2010): obesitat, dèficit visual De Pagès (2011): aprenentatge Prensky (2006) Reig (2012) Small (2009) Boyd (2012) Zickhur i altres (2012) Bach, Tisseron, Houdé, Lena (2013)
15. PEW Internet Research Center Anderson i Rainie 2012 Via @Dreig 2012 55% tecnooptimistes Prensky (2006) Reig (2012) Small (2009) Boyd (2012) Zickhur i altres (2012) Bach, Tisseron, Houdé, Lena (2013)
16. http://www.sobrepantalles.net/2013/06/internetfobia/
17. Conceptes
18. “Donem forma a les eines, i les eines ens donen forma a nosaltres” Marshall Mcluhan, 1964
19. #hiperconnexió i #hipervirtualitat
20. 24h#desconnexió
21. smartphone #integrat
22. smartphone #integrat https://www.youtube.com/watch?v=NKGLd_oKLXE
23. #Googleització Sparrow , 2011 Oblidem les coses que podem trobar a internet -> retenim la forma de trobar la informació que necessitem quan la necessitem Via @Dreig 2013
24. Nova identitat digital en constant interacció
25. Servei de Salut Pública - Carrer Portalet 4 2ª planta 93.842.66.68 www.sobredrogues.net www.facebook.com/sobredrogues - www.twitter.com/sobredrogues [email protected] http://www.slideshare.net/sobredrogues - www.sobredrogues.net/index.xml Les tecnologies redefineixen la nostra vida, la nostra presentació, la nostra identitat…
26. www.facebook.com/sobrepantalles - www.twitter.com/sobrepantalles www.slideshare.net/sobredrogues - www.slideshare.net/sobrepantalles www.youtube.com/sobredrogues - www.youtube.com/sobrepantalles http://www.sobredrogues.net/feed - www.sobrepantalles.net/feed [email protected] – www.duatlocentelles.cat www.facebook.com/duatlocentelles - www.twitter.com/duatlocentelles [email protected] – www.jordibernabeu.cat www.facebook.com/jordibernabeufarrus - www.twitter.com/jordibernabeu www.flickr.com/jordibernabeu [email protected] – www.uvic.cat Identitats Múltiples Interaccionen/Convergeixen Límits difosos -> fusions
27. Siemens 2004 #Conectivisme L’aprenentatge en xarxa requeix noves formes d’aprenentatge Downes, 2005 #Grups #Xarxes Coneixement connectat i distrbuït en xarxes Via @Dreig 2013 Deresiewicz, 2009 #Connectivitat #Celebritat Ser visible
28. L’identitat digital, com una nova manera de presentar-se al món
29. Back et al. (2010) Facebook profiles reflect actual personality, no self-idealization Via @Dreig 2013 • Difícil crear identitats idealitzades en la web social // ‘No som els ‘amos’ exclusius d’aquesta’ • Perfils altament falsejats correlacionen amb trets de neuroticisme
30. http://www.sobrepantalles.net/2012/10/vidas-virtuales-y-muertes-reales/
31. Zogbu International Facebook profiles reflect actual personality, no self-idealization Via @Dreig 2013 • 45,4% de població 18-24 ha trencat alguna relació sentimental utilitzant el correu-e o missatges de text, en comparació amb la resta (>24: 7,6%)
32. La presència a la xarxa identifica i genera “reputació” Montt. Dosis diarias.
33. Minuts a Facebook cada mes 1.369.862 d’anys aproximadament 30.000.000.000 de missatges compartits 700.000.000.000 900.000.000.000 de fotos pujades
34. Replantejant-se la #privacitat i la #intimitat
36. http://www.sobrepantalles.net/2013/06/narcisisme-i-llibertat/
37. Jo #Me Nosaltres #We
38. Mitjans i xarxes socials digitals
39. Ritmes
40. RÀDIO 38 anys TV 13 anys INTERNET 4 anys IPOD 3 anys FACEBOOK 9 mesos, 100 milions 50 milions d’usuaris
41. Producció
42. Hores de video pujades a YouTube per minut
43. Participació, col·laboració, cooperació… Pink, 2006 // Reig, 211
44. https://www.youtube.com/watch?v=jt98a0tmkHQ
45. Tweets cada dia 200 milions 3.000 cada segon 36.000 piulades #debatTV3 26 tuits/segon
46. Imatges a Instagram 1.000.000.000 5 milions per dia +30 milions d’usuaris 2 anys de vida
47. Com ajudar a treballar usos complexos?
48. Com ajudar a treballar usos complexos?
49. Com ajudar a treballar usos complexos? Gardner, 1993 (Intel·ligències múltiples) // Robinson i Aronica (2009)
50. http://www.youtube.com/sobredrogues#p/c/9CC31AD1DAE30D88/3/_oPtkSCHeu8 http://www.sobredrogues.net/resultatsconcurs
51. http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=8hKyvoOQwrs
52. http://vimeo.com/56437435
53. Creació
54. Banksy
55. Twitter traduït al català 30% 1eres 2h 60% 6h dp 100% matí següent
56. Wikipèdia +20milions d’entrades +100.000 autors actius Català: 13è idioma a la wikipèdia 363.000 entrades
57. Qui està i qui ho ha fet? @Jo @Tu @Ella @Ell @Nosaltres @Vosaltres @Elles @Ells @gairebé_Tothom @entre_Tots
58. Gardner, 1983 Intel·ligències múltiples 1/ Interpersonal - Intrapersonal 2/ Naturalista 3/ Musical 4/ Espaial 5/ Lògica-Matemàtica 6/ Lingüística 7/ Corporal-Cinestèsica
59. Participació TIC/TAC/TEP Learning with New Media (Ito et al. 2009) 1/ Hanging Out (perder el tiempo) 2/ Messing around (darle vueltas) 3/ Geeking Out (ser expertos) Via @Dreig 2013
60. Nous escenaris comunitaris
61. Societat-Xarxa Manuel Castells (2006) Via @Dreig 2013 Convergència de mitjans És un procés més cultural que no pas tecnològic Culturas participativas Henry Jenkins (2006) ‘La sociedad red es una estructura social hecha de redes de información propulsada por las tecnologías de la información características del paradigma informacionalista.’ (Wikipedia)
62. http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/moviments_socials-internet- xarxes_socials-2-0-crisi_0_879512203.html Com canviar el món des de la xarxa. ARA 10/03/13
63. Festa des del mòbil d’un ciutadà i penjada a l’Instagram
64. http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/metafora-estudiantil-1471322
65. Capacitat de control
66. https://www.youtube.com/watch?v=N_Jj4y1ZTNg
67. No totes les qüestions (ni els problemes) tenen a veure amb adolescents i joves
68. Nadius digitals
69. Immigrants digitals Nadius digitals Prensky, 2006
70. Pares analògics Fills digitals Small, 2009 // Flynn 2012 // Sparrow, 2011
71. James Flynn, 2012 #QI ‘El CI de la población general parece estar elevándose 0,3 puntos cada ño’e Small, 2009 Treball amb internautes i o internautes Més rapidesa de decisions i solució de problemes Via @Dreig 2013 Sparrow , 2011 Oblidem les coses que podem trobar a internet -> retenim la forma de trobar la infomració que necessitem quan la necessitem
72. Una bona eina per treballar… Una bona eina per divertir- se i relacionar-se… Funes, 2013 // Jenkins, 2008
73. L’Oral: escriptura i lectura L’audiovisual Modificat de JAP EPA Prenksy,2006 // Jenkins, 2008 // Piscitelli, 2009 #Revolució_postgutenbergiarna (a Reig, 2103)
74. Noves formes d’aprenentatge Dolors Reig, 2013 #TAC #Revolució creativa #Gamificació #Múltiples_alfabetitzacions ‘Noves direccions’ en l’alfabetització Andrea Lunsford, 2008 ‘No es que la tecnología esté matando nuestra habilidad para escribir, muy al contrario…, la está reviviendo y dirigiendo nuestra alfabetitzación hacia nuevas direcciones’ Via @Dreig 2013
75. Snippets (#texting) Clifford Nass, 2010 Petits paràgrafs (#snippets) que substitueixen d’altres més llargs, profunds i elaborats ‘The dumbest generation’ Mark Bauerlein, 2009 ‘Next idea’: nous tipus d’expressió ràpida i precipitada, amb poques paraules, que sempre cerquen la propera idea (…) No afavoreixen l’aprofundiment ni la correció’ Via @Dreig 2013
76. Graham et al, 2012 Gilbert i Graham, 2010 Graham i Hebert, 2010 1/ L’aprenentatge explícit de l’escriptura genera més bons escriptors 2/ Existeix un impacte de l’escriptura en la comprensió lectora 3/ Els estudiants que són formats en lectoescriptura poden convertir-se en millors pensadors crítics Via @Dreig 2013
77. Suport físic El núvol Modificat de JAP EPA Ganyet, 2012
78. Generació Zapping Generació Google Generació Facebook Generació Smartphone Reig, 2011
79. Concentració en una tasca Multitasca
80. Deresiewicz, 2012 #Infornívoro Multitasca -> adaptació a l’entorn Rosen, 2008 No és cert que els nadius digitals poden prestar atenció a més d’una tasca a la vegada -> simultanegen tasques quan aquestes requereixen dosis baixes d’atenció Via @Dreig 2013
81. (1) TV (2) PC (3) Mòbil (1) Mòbil (2) PC (3) TV
82. ‘TV 2.0’ Smith i Boyles, 2012 (a PEW) Incorporació dels telèfons mòbils en el visionat de la TV Cultura de la convergència Henry Jenkins, 2008 ‘Noves formes d’entreteniment que van més enllà de la plataforma o pantalla concreta que utilitzàvem per generar un fenomen propi’ Via @Dreig 2013
83. Living and learning with New Media Ito et al., 2008 (Fundación McArthur) ‘Desde les primeres edats es pot participar de la producció cultural de l’entorn en que es viu –> Grups d’interès, comunitats amateurs que creen i comparteixen en relació a TV, videojocs, pel·lícules, icones cultural, etc freqüentades moltes hores diàries per joves d’aquestes noves cultures participatives’ Via @Dreig 2013
84. Reptes
85. Complementar Online/Offline Connexió/Desconnexió Espai virtual/Espai físic Producció/Creativitat Diferenciar Multitasca/Dispersió Hiperconnexió/Dependència Privacitat/Intimitat/’Reputació’ Integrar Adolescents i joves 2.0 Professionals 2.0 Famílies 2.0
86. Reptes de l’individu • Estar al dia • Aprenentatge al llarg de ‘tota la vida’ (per apendre no cal estar només presencialment) • Educar participació • Gestionar l’excedent de la informació Aprenentatges • Què s’apren? • Quines fonts? • Quins mètodes? • Quin paper tenim els professionals? • Com es comparteix? 1. Aprenentatge augmentat 2. Aprenentatge autònom – conduït (complementarietat) 3. Aprenentatge per a l’acció – proactiu
87. Resum de l’informe: http://www.sobrepantalles.net/2013/02/apunts-sobre-linforme-de-tecnologia-educativa-2011/ • Un 5,4 % dels docents no estan disposats a fer servir les TIC. D’aquests, el 40 % dona l’edat com a raó principal. • Un 35,3 % dels docents no fan servir les TIC però estarien disposats a fer-les servir. Els problemes pel no ús tenen a veure amb manca de formació (45,1%), manca d’equipaments adequats (39,2%) i inseguretat (31,5%). Part de la inseguretat segur que té que veure amb la creença que els nois tenen majors coneixements. • La resta, un 59,3%, fan servir les TIC a l’aula • Un 76,3% dels docents estan formats, com a mínim parcialment, i un 47,5% han rebut formació sobre TIC el darrer any. A l’igual que als autors de l’estudi, ens sorprèn que la gran majoria de la formació no estigui centrada en l’ús de materials educatius (45%) o en informàtica educativa (37%), i que un 17 % de la formació ho sigui en informàtica bàsica.
88. Com passar de canals o eines a noves formes de relació i comunicació? Com integrar-les en la nostra pràctica professional? Com aprofitar tota aquesta arquitectura col·laborativa, i tota aquestes formes de producció i creació? Com ajudar a desenvolupar usos complexos (traspassar la superficialitat)?
89. Exercici: • 3 canvis/necessitats detectats que estan afectant/modificant el nostre lloc de treball • 3 necessitats pel que fa a l'alumnat • 2 propostes de treball (concretes, no cal detallar-les) a introduir en la teva dinàmica professional
90. Fonts
91. I sobretot en l’impressionant llibre de Dolors Reig Los jóvenes en la era de la hiperconectividad. Dolors Reig, Luis F. Vílchez. Fundación Telefónica, 2013. http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/ En aquest es troben la majoria d’estudis que he citat. Destaco els que he contemplat i llegit en les diapos següents. També destaca la seva obra Socionomía (Deusto, 2012) i el seu bloc de referència El Caparazón (dreig.eu/elcaparazon) Força inspiració en: El món dels joves a través dels mitjans. Un nou paradigma de comunicació. Josep Maria Ganyet http://www.slideshare.net/ganyet/xarxes-socials-i-joventut-5813571 A continuació cito les fonts utilitzade si que no s’han fet durant la presentació:
92. BACK, M. D., STOPFER, J. M., VAZIRE, S., GADDIS, S., SCHMUKLE, S. C., EGLOFF, B. y GOSLING, S. D. (2010): “Facebook profiles reflect actual personality, not self‐idealization”, en Psychological Science, 21 (3), p. 372‐374. BOYD, D. (2008): Taken Out of Context: American Teen Sociality in Networked Publics. Berkeley: Universidad de California. BOYD, D. y HARGITTAI, E. (2010): “FacebooK privacy settings: Who cares?”, en First Monday, 15(8). BOYD, S. (2011): 307,369 Crashes Means Very Few Of Us Are Supertaskers. Yet. En http://stoweboyd.com/post/ 4557503857/307‐369‐crashes‐means‐very‐ few‐of‐us‐are‐supertaskers (accedido el 8 de diciembre de 2012). CARR, N. (2010): The Shallows: How the Internet Is Changing the Way We Think, Read and Remember. Atlantic Books. CASTELLS, M. (2009): Comunicación y poder. Alianza Editorial. DERESIEWICZ, W. (2009): “The End of Solitude”, en The Chronicle of Higher Edu‐ cation, http://chronicle.com/article/ The‐End‐of‐Solitude/3708 (accedido el 8 de diciembre de 2012). ESADE (2012): Del consumismo feliz al consumo ciudadano. En http://www.esade.edu/web/esp/about‐esade/ today/news/viewelement/ 237601/1/un‐estudio‐de‐creafutur‐y‐esade‐senala‐un‐cambio‐en‐el‐ modelo‐de‐ consumo‐mundial:‐del‐consumismo‐feliz‐al‐consumo‐ciudadano (accedido el 8 de diciembre de 2012). FLYNN, J. R. (2012): “Are We Getting Smarter?”, The Guardian. En http://www.guardian.co.uk/books/2012/sep/ 28/are‐we‐getting‐smarter‐ review (accedido el 8 de diciembre de 2012). FUNDACIÓN MACARTHUR (2012): Does the Internet Make for More Engaged Citizens? En http:// www.macfound.org/press/press‐releases/does‐the‐ Internet‐make‐for‐more‐engaged‐citizens/ (accedido el 3 de septiembre de 2012).
93. GRAHAM, S. y HEBERT, M. (2010): Writing to Read: Evidence for How Writing Can Improve Reading. Washington: Alliance for Excellent Education. GRAHAM, S., MCKEOWN, D. KIUHARA, S. y HARRIS, K. (2012): “A Meta‐Analysis of Writing Instruction for Students in the Elementary Grades”, en Journal of Educational Psychology, 104 (4). ITO, M. (2009): Hanging Out, Messing Around, and Geeking Out: Kids Living and Learning with New Media. The MIT Press. JENKINS, H. (2008): Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. Revised. NYU Press. JENKINS, H. et al. (2009): Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st Century. The MIT Press. PEW RESEARCH CENTER (2011): Americans and Social Trust: Who, Where and Why. En http:// pewresearch.org/pubs/414/americans‐and‐social‐trust‐ who‐where‐and‐why (accedido el 8 de diciembre de 2012).
94. [email protected] - 93.842. 66.68 Font imatges: Getty Images, referenciades a flickr.com/jordibernabeu. Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar). PRENSKY, M. (2006): Don’t Bother Me Mom ‐ I’m Learning. Paragon House. REIG HERNÁNDEZ, D. y MARTÍNEZ, J. (2010): Entornos / Redes Personales de Aprendizaje en Organizaciones: Compartim. En http://es.scribd.com/doc/34277315/Entornos‐Redes‐Personales‐de‐ Aprendizaje‐en‐ Organizaciones‐Compartim (accedido el 8 de diciembre de 2012). REIG HERNÁNDEZ, D. y FRETES TORRUELLA, G. (2011): “Identidades digitales. Lí‐ mites poco claros”, en Cuadernos de Pedagogía, 418. En http://www.dreig.eu/caparazon/2011/12/05/identidad‐digital/ (accedido el 8 de diciembre de 2012). SPARROW, B., LIU, J. y WEGNER, D. M. (2011): “Google effects on memory: Cog‐ nitive consequences of having information at our fingertips”, en Science, 333 (6043), p. 776‐778. YERKES, R. M. y DODSON, J. D. (1908): “The Relation of Strength of Stimulus to Rapidity of Habit‐formation”, en Journal of Comparative Neurology and Psy‐ chology, 18(5), p. 459‐482. A www.sobrepantalles.net i www.slideshare.net/sobrepantalles trobareu la resta d’informació que complementa les fonts d’aquesta presentació. | 0.534917 | curate | {"ca": 0.672316384180791, "en": 0.14542372881355933, "cs": 0.0030508474576271187, "da": 0.0007909604519774011, "es": 0.14768361581920905, "de": 0.0031638418079096044, "fi": 0.00033898305084745765, "eo": 0.0007909604519774011, "ru": 0.00480225988700565, "it": 0.00033898305084745765, "bg": 0.00033898305084745765, "pt": 0.012259887005649717, "fr": 0.0031638418079096044, "uk": 0.00033898305084745765, "hr": 0.00016949152542372882, "sv": 0.000847457627118644, "eb": 0.0005084745762711864, "pl": 0.0005084745762711864, "ml": 0.000903954802259887, "tr": 0.00022598870056497172, "nl": 0.00016949152542372882, "gl": 0.001864406779661017} | https://www.slideshare.net/sobrepantalles/escolaestiu |
crawling-populars_ca_20200525_21_178896 | Recorda'm
El 4 de gener de 1920 va morir Benito Pérez Galdós. Els escriptors del 98 l’havien inclòs entre “els vells”, encara que no ho era. De fet, era en molts sentits més modern que ells, raó per la qual –segons Luis Cernuda– menystenien “el seu geni amb enveja rancorosa”. Fou un escriptor realista que deixà, en la seva extensa obra, una imatge exacta i trencadora de l’Espanya del seu temps. Galdós donà testimoni fidel de la societat que va viure i conèixer fins al punt que un període de la història d’Espanya –l’Espanya de la primera Restauració– viu encara gràcies al seu esforç. D’aquí ve l’adjectiu “galdosiano”.
Aquest fet és tan cert que la seva obra aixecà en ocasions una forta polèmica. Així succeí amb Electra, una tragèdia estrenada l’any 1901, en la qual –segons les seves paraules– “condenso l’obra de tota ma vida, el meu amor a la veritat, ma lluita constant contra la superstició i el fanatisme, i la necessitat que, oblidant el nostre desgraciat país les rutines, convencionalismes i mentides, que ens deshonoren i envileixen davant el món civilitzat, pugui realitzar-se la transformació d’una Espanya nova”. A l’estrena d’Electra hi assistiren Azorín, Baroja, Valle-Inclán, Benavente i Maeztu, que van utilitzar l’ocasió per arremetre contra els prejudicis de l’època. D’aquí l’escàndol provocat. Escriu Trapiello que “la vella societat espanyola es mirava al mirall i no li agradava el que veia. Uns, davant la caricatura, veien que la solució era canviar. Altres, al contrari, davant del que consideraven un escarni, eren de l’opinió de trencar el mirall. Galdós, un cop més, com havia fet vint-i-cinc anys abans a Doña Perfecta, assenyalava la vella i ulcerada realitat espanyola”.
Els ‘Episodios Nacionales’, iniciats el 1823 amb Trafalgar i acabats al 1912 amb Cánovas, pretenen donar una visió novel·lada de la història espanyola des de l Guerra de la Independència. La seva forma d’historiar no és interpretativa, sinó descriptiva. No inventa més que els personatges de ficció que li serveixen per vertebrar el relat; pel que fa a fets i escenaris, s’estima més documentar-se. Els Episodios no són un al·legat partidista; i si el seu interès decau progressivament, no és perquè Galdós falsegi les dades sinó per falta d’alè. L’empenta que batega a la primera sèrie no la recuperà mai del tot: és lògic, la història espanyola del segle XIX no és gaire engrescadora.
A la Tercera Sèrie, concretament a Los Ayacuchos, Galdós ens trasllada al 1842, durant la regència del general Espartero, quan el seu autoritarisme desfermat provocà aixecaments arreu d’Espanya. A Barcelona, la protesta sorgí pel propòsit del govern de signar un tractat lliurecanvista amb Gran Bretanya, que hauria anorreat la naixent indústria tèxtil catalana. Els revoltats llançaren un manifest reclamant corts constituents i la protecció de la indústria nacional. Galdós posa en boca de Fernando Calpena –personatge que fa de fil conductor de la sèrie– aquestes paraules: “Em tranquil·litza, no obstant, la confiança en el poble català, les virtuts del qual conec. És bravíssim si l’hostilitzen sense raó, fàcil a la concòrdia si s’aconsegueix tocar la corda del sentiment fraternal que hi ha en ell, encara que és bastant profund. És plàcid a casa seva, en el comú tracte sincer i ferm, bon amic, mal enemic, amant si l’estimen, ferotge si l’avorreixen...”
Galdós viatjà per primer cop a Barcelona l’any 1868, quan esclatà la Revolució Gloriosa. De les successives visites a la ciutat en va deixar testimoni a les Memorias de un desmemoriado: “Em sobrava temps per recórrer la ciutat riallera, veritablement encantadora. Encara existia la muralla de mar, passeig deliciós des de les Drassanes fins al jardinet del Capità General. S’havia iniciat ja el grandiós eixample, amb les seves boniques vies i el passeig de Gràcia, incomparable avinguda, que aviat havia de rivalitzar amb les millors d’Europa. En els meus successius viatges a Barcelona he vist, any per any, el desenvolupament de la ciutat, que supera en bellesa les joies de la Mediterrània.”
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 El Punt Avui | 0.812102 | curate | {"ca": 0.9977194982896237, "it": 0.002280501710376283} | : /opinio/article/8-articles/1721384-l-espanya-de-galdos.html |
mc4_ca_20230418_3_47744 | R16: Lleugers reajustaments horaris d' alguns serveis de la línia R16 per obres d'Adif al Corredor Mediterrani. Rodalies de Catalunya
R16: Lleugers reajustaments ...
Adif Alta Velocidad (Adif AV) inicia el proper el 2 de juliol una nova fase de les obres d'implantació de l'ample internacional al tram València – Sagunt del Corredor Mediterrani.
Aquestes actuacions, que es perllongaran fins al 31 d'agost, comportaran lleugeres modificacions en alguns serveis Regionals de la línia R16 de Rodalies de Catalunya (afectant també la línia RT2), i es realitzaran en tres fases: del 2 al 22 de juliol, del 23 de juliol al 17 d'agost i del 18 al 31 d'agost. En aquestes fases es veuran afectats diferents trens.
Enllaç horaris R16 i RT2 modificats | 0.760495 | curate | {"ca": 0.9578804347826086, "en": 0.042119565217391304} | http://rodalies.gencat.cat/ca/alteracions_del_servei/detall/PatR16 |
wikipedia_ca_20230401_0_496937 | Peter Gunn (pel·lícula de 1989)
Peter Gunn és un telefilm, remake de la sèrie de televisió homònima de finals de la dècada de 1950 en la qual Blake Edwards havia treballat. El 1967, Blake Edwards ja havia dirigit un altre remake titulat Gunn. Ha estat doblada al català.
Argument.
Durant la investigació d'un cas, Gunn haurà d'enfrontar-se a un grup de gángsters i policies corruptes.
Repartiment.
- Peter Strauss : Peter Gunn
- Peter Jurasik : Tinent Jacoby
- Jennifer Edwards : Maggie
- Barbara Williams : Edie Hart
- Charles Cioffi : Tony Amatti
- Richard Portnow : Spiros
- Debra Sandlund : Sheila
- Leo Rossi : Detectiu Russo
- Tony Longo : Sergent Holstead
- Chazz Palminteri : Soldat
Al voltant de la pel·lícula.
- En el repartiment apareix en un dels principals papers Jennifer Edwards, la filla del director, com Maggie.
- Rodada en color DeLuxe.
- Hi ha més d'un remake del tema musical original de Henry Mancini. Entre d'altres, els realitzats per Emerson, Lake and Palmer, The Art of Noise i Deodat, encara que, probablement, el més conegut és l'interpretat per The Blues Brothers. | 1 | perfect | {"ca": 0.7192164179104478, "fr": 0.21828358208955223, "en": 0.03917910447761194, "es": 0.02332089552238806} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=496938 |
racoarticles_ca_20221005_1_35786 | Local radio stations in Catalonia are a type of media with special functional characteristics which are determined mainly by the people who work there and make them possible. In this paper, we study the radio from the point of view of employees and contributors, in order to determine which tasks and responsibilities are assumed by these professional figures, and what weight they have in management and decision-making within the stations. Local radio stations are a sector in which volunteers play an important role, and in Catalonia, some radio stations work with only unpaid contributors. So it is of interest to know what influence these two professional figures have in the day-to-day working of radio stations, and what work they carry out in order to offer programming to the audience. With research, therefore, we have defined the characteristics of professions related to local Catalan radio stations, making a study of the tasks and positions within their organigrams. This Les emissores de ràdio de proximitat de Catalunya són uns mitjans de comunicació amb unes característiques de funcionament especials que vénen determinades, sobretot, per les persones que hi treballen i les fan possibles. En aquest article s'estudien les ràdios des del punt de vista dels seus treballadors i col•laboradors, amb la intenció de determinar quines feines i responsabilitats hi assumeixen aquestes figures professionals i quin pes tenen en la gestió i presa de decisions. Les ràdios locals són un sector en què el voluntariat hi té un important pes específic, i, a Catalunya, algunes de les emissores funcionen només amb col•laboradors no remunerats. Per això, es considera d'interès conèixer quina influència tenen les dues figures professionals en el dia a dia de les ràdios i quines feines porten a terme per oferir la programació a l'audiència. Amb la investigació, doncs, s'han definit les característiques de les professions lligades a les ràdios locals, fent un estudi de les feines i llocs que ocupen als L es emissores de ràdio de proximitat de Catalunya són uns mitjans de comunicació amb unes particularitats i funcionament específic que els diferencien de la resta. Ja sigui pel seu abast territorial o pel seu impacte en l'audiència, aquestes ràdios representen una realitat amb una idiosincràsia pròpia que explica, també, la seva forma de funcionament.
A l'hora de definir el concepte de ràdio local, s'ha pres com a base el treball de Cebrián Herreros (2000), qui prefereix parlar d'emissores de "proximitat" en lloc d'emissores "locals", perquè considera que el concepte de pròxim va més enllà del sentit merament territorial i afecta a aspectes units a l'ésser humà, com la identitat, la família o l'entorn social; l'obra de Jauert (1997), quan afirma que a les ràdios locals se'ls suposa que serveixen les necessitats bàsiques de la vida quotidiana amb l'experiència de pertànyer a un lloc determinat o a una determinada forma de vida; o la de Sabés Turmo (2002). Per això ens referirem a aquestes emissores com a ràdios de proximitat.
En el present article s'estudia com funcionen les emissores de proximitat catalanes des del punt de vista professional i com es distribueixen les funcions entre treballadors i col•laboradors.
OBJECTE D'ESTUDI
La investigació sobre el funcionament de les ràdios es pot realitzar des de múltiples punts de vista, i aquí es fa com a empreses i/o institucions que funcionen gràcies a la participació de persones amb diferents tasques assignades i graus de responsabilitat i remuneració.
Així, les persones que participen de les ràdios s'han dividit en dues figures professionals: els treballadors i els col•laboradors. S'entén per treballador la persona que participa de l'emissora dins el seu cos redaccional, cobra per la seva feina i té més o menys grau de formació i de preparació. En canvi, per col•laborador s'entén qui pren part de l'emissora fora del cos redaccional, sense estar en plantilla, i no té un contracte laboral que el vinculi a la ràdio.
research, which is a summary of the doctoral thesis of one of the authors, was based on a survey and in-depth interviews with a specific sample of stations. : radio, local, journalism, worker, contributors. seus organigrames. La recerca, síntesi de la tesi doctoral d'un dels autors, s'ha realitzat a partir d'una enquesta al sector i d'entrevistes en profunditat a una mostra d'emissores.
Key words
Objectius de la investigació
Aquest article es proposa saber quines feines porten a terme els treballadors i col•laboradors de les ràdios de proximitat catalanes, a més de les relacions que s'estableixen entre aquestes figures, que són les que en fan possible la programació. Els treballadors i col•laboradors exerceixen tasques i responsabilitats que poden coincidir o no, i que es vinculen amb el lloc que ocupen dins l'organigrama del mitjà.
Primer objectiu
La principal intenció de l'article és determinar quina importància tenen els dos col•lectius a les emissores locals i quines responsabilitats assumeixen els uns i els altres. És per això que es veu necessari relacionar els treballadors i col•laboradors amb el seu grau d'intervenció en la gestió i presa de decisions.
El simple fet que a les ràdios hi participin professionals i col•laboradors ja en condiciona la programació i la gestió, perquè si només hi hagués treballadors, el producte ofert seria diferent. Per tant, es considera d'interès conèixer la incidència dels col•laboradors i la seva dedicació, perquè això influencia en la dinàmica de treball de les emissores i en la presa de decisions. Per això es proposa, com a primer objectiu:
• Saber quines responsabilitats assumeixen els treballadors i col•laboradors a les emissores de proximitat catalanes, en funció del nombre en què hi participen i de les seves competències.
Segon objectiu
La presència de treballadors i col•laboradors a les ràdios està relacionada amb els diferents llocs de treball que existeixen. Els mitjans estan formats per professionals que elaboren els continguts informatius i d'entreteniment, però també per tècnics, comercials i personal administratiu. Així, es vol conèixer si hi ha alguna relació entre les figures que s'estudien i el fet d'ocupar determinats llocs de treball. La intenció és saber, sobretot, quina incidència tenen les figures professionals en els continguts de les emissores. Per tant, el segon objectiu d'aquesta recerca és:
• Conèixer quina repercussió tenen els treballadors i col•laboradors, tant junts com per separat, en la programació de les emissores i quines funcions hi exerceixen.
METODOLOGIA
Per tirar endavant la recerca s'han combinat dues tècniques d'anàlisi, quantitatives i qualitatives, que han servit per tenir un coneixement detallat sobre l'objecte d'estudi.
Mètode quantitatiu: l'enquesta
La idea, definició i realització de l'enquesta s'han fet segons els preceptes de Wimmer i Dominick (1996), que exposen que n'hi ha dos tipus: la descriptiva i l'analítica. La primera serveix de reflex d'una situació actual, mentre que la segona descriu i explica el perquè de determinades situacions. De les dues opcions, s'ha optat per la primera. L'enquesta és un mètode d'investigació quantitativa on, segons Rodrigo (2001: 150), "el investigador realiza experimentos o investigaciones que le permiten llevar a cabo una medición. El análisis se centra en unos productos concretos que se delimitan claramente".
Els resultats obtinguts han servit per conèixer la situació laboral a les ràdios de proximitat catalanes, però també han estat la base sobre la qual s'ha definit la segona part de la recerca, les entrevistes en profunditat. Així ho explica Estruch (1999: 20): "Les enquestes proporcionen senzillament un material poc o molt aprofitable però per elles mateixes no expliquen encara res: perquè parlin, perquè expliquin alguna cosa, han de ser interpretades, és a dir, els resultats s'han de situar en un marc de referència teòrica".
Definició de l'univers d' estudi i la mostra
Les emissores estudiades són les estacions amb seu social a Catalunya, que ofereixen la seva programació per a un territori delimitat, sigui un municipi o una comarca, i que no formen part de cap cadena d'un abast territorial més gran. La selecció s'ha fet sense distincions en la titularitat de les ràdios i independentment de la seva forma normativa, perquè el que interessa conèixer és la feina que fan els treballadors i col•laboradors a les emissores que emeten per al territori local català. És a dir, l'atenció se centra en les figures i perfils professionals, en les seves tasques i atribucions.
Per seleccionar l'univers d'estudi, s'ha pres com a base una recerca del Consell de l'Audiovisual de Catalunya 1 que referencia 258 emissores locals a Catalunya. Les dades s'han contraposat amb les de llistes publicades per l'Observatori de la Ràdio a Catalunya -segons la qual n'hi ha 276-2 i la Federació de Ràdios Locals de Catalunya -que en comptabilitza 237-. 3 A partir d'aquesta informació s'ha obtingut una llista de 244 emissores locals i comarcals a les quals s'ha enviat l'enquesta. Les ràdios participants han contestat el qüestionari a través d'internet, 4 i de les 244 enquestes enviades s'han rebut 126 respostes, un 51,64% del total. 5 Les emissores que han contestat l'enquesta conformen una mostra representativa de l'univers perquè per la seva tipologia cobreixen les diferents categories que també s'han tingut en compte per a la realització de les entrevistes. 6
Mètode qualitatiu: l'entrevista en profunditat La part qualitativa s'ha fet amb entrevistes en profunditat a una mostra concreta d'emissores. Igual que passava quan es definia l'enquesta, aquí s'ha pres com a base l'obra de Wimmer i Dominick (1996: 132), que diferencien dos tipus d'entrevista: "Estructurada e inestructurada. En la entrevista estructurada las preguntas previamente fijadas se plantean en el orden preestablecido, con escasa libertad de acción para los entrevistadores. En la entrevista inestructurada se plantean en cambio preguntas de sentido más general". D'aquestes dues modalitats s'ha optat per les entrevistes estructurades, perquè es creu que poden aportar dades més concretes i interessants.
Respecte a aquestes entrevistes, Taylor i Bogdan (1992: 101) consideren que "en las entrevistas más estructuradas a todas las personas se les formulan las preguntas en términos idénticos para asegurar que los resultados sean comparables". Mentre que Ander-Egg (1989: 227) explica que l'entrevista estructurada "se realiza sobre la base de un formulario previamente preparado y estrictamente normalizado, a través de una lista de preguntas establecidas con anterioridad". I així és com s'ha fet la mostra de persones de cada ràdio a la part qualitativa de la investigació.
Definició de la mostra
La vessant qualitativa descansa sobre unes entrevistes fetes a una mostra concreta d'emissores seleccionada d'entre les que han contestat a les enquestes. Així, s'han escollit 12 de les 126 ràdios que han participat a la part quantitativa. 7 Per fer la selecció, s'han creuat una sèrie de dades que han permès obtenir la mostra estudiada: la representació territorial, 8 l'antiguitat, 9 la titularitat, 10 la cobertura 11 i la infraestructura laboral. 12 Així, les 12 emissores que conformen la mostra per realitzar les entrevistes en profunditat són: Cerdanyola Ràdio, Cugat Ràdio, Ràdio Silenci (La Garriga), Ràdio Taller Trinitat Vella (Barcelona), Ràdio L'Escala, Bas Ràdio (La Vall d'en Bas), Ràdio Manlleu, Ràdio Santpedor, Constantí Ràdio, Ràdio Les Borges (Les Borges Blanques), Ràdio Delta (Deltebre) i RàdioSeu (La Seu d'Urgell).
De cada emissora s'han seleccionat tres persones a entrevistar segons la seva condició laboral, i s'ha parlat amb els directors de totes les ràdios, amb un treballador, i amb un col•laborador, de manera que la vessant qualitativa de la recerca s'ha basat en 32 entrevistes en profunditat.
LA RÀDIO LOCAL A CATALUNYA
El naixement de la ràdio a Espanya i a Catalunya es va produir abans de la Guerra Civil (Cóppulo, 2006), amb unes primeres emissores de ràdio que tenien un fort caràcter local. Va ser, concretament, amb una regularització legal iniciada arran d'un decret llei datat el 8 de desembre del 1932, que donava el tret de sortida a la ràdio local de tot el país (Faus, 2003). De fet, el desenvolupament de la ràdio a Espanya i a Catalunya es va fer, durant els primers anys, a través del localisme, que també va imposar Franco l'any 1939 (Bonet, 2004).
A partir de la Transició es va viure un període molt important per a la ràdio a Catalunya, on hi va haver un compromís amb els processos populars de creació cultural, i el 1979 va néixer la primera emissora municipal a Catalunya, Ràdio Arenys, d'Arenys de Mar (Franquet, 2001).
El fet que l'inici de la ràdio estigui lligat al món local implica que les emissores es van convertir en un instrument social. Segons Corominas, Guimerà, Fernández i Bonet (2005), aquest localisme de la ràdio durant la Transició va ser clau per dinamitzar i cohesionar la societat, i més a Catalunya, on les emissores locals van ser instruments per a la recuperació de la llengua i la cultura.
LES FIGURES PROFESSIONALS ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS
Al centre de la nostra investigació hi ha les figures professionals dels mitjans i, més concretament, de les emissores de proximitat. D'entre aquestes figures, es vol fer una distinció entre les que hi treballen de manera professional i les que hi col•laboren, tant si reben una remuneració econòmica com si ho fan de manera voluntària.
Concepte de treballador
Dins la diversitat de figures professionals que fan possibles els mitjans, els treballadors són els que fan la seva feina a canvi d'una remuneració econòmica i estan vinculats a l'empresa per una relació contractual.
Per definir la figura del treballador en un mitjà, i centrant-la a Catalunya, la referència seria l'Estatut del periodista professional del Col•legi de Periodistes de Catalunya (2000: 3):
Es considera com a tal tot aquell que té per ocupació principal i remunerada l'obtenció, elaboració, tractament i difusió per qualsevol mitjà d'informació d'actualitat, en format literari, gràfic, audiovisual o multimèdia, amb independència del tipus de relació contractual que pugui mantenir amb una o diverses empreses, institucions o associacions.
D'altra banda, segons el Diccionario de Comunicación Corporativa e Institucional y
Relaciones Públicas (2004: 140), un professional és aquella "persona especializada o técnica que desarrolla su actividad de trabajo dentro de una organización". Es veu, per tant, que és imprescindible que el professional tingui una relació laboral amb una empresa i que la feina sigui especialitzada.
Si se centra la mirada en la situació actual dels mitjans de proximitat a Catalunya s'ha de fer referència a la convergència comunicativa. I aquí, cal prendre com a base l'obra de Masip i Micó (2010: 67), que destaquen que la convergència als mitjans locals "és possible gràcies a la digitalització i també al progressiu procés de concentració empresarial i diversificació multimèdia". Aquesta convergència es resumeix en mitjans que, a partir d'una mateixa redacció, creen continguts que s'ofereixen per premsa, ràdio, televisió, o internet. La situació professional als mitjans de proximitat catalans, doncs, no és fàcil per a les persones que en prenen part, perquè estan subjectes a situacions canviants i han de realitzar funcions diferents.
TRÍPODOS 2013 | 33
La situació a la ràdio Amb els anys, la ràdio ha consolidat unes figures professionals que han vist canviada la seva funció amb la introducció de les noves tecnologies. López i Ortiz (2011) expliquen que, tradicionalment, les ràdios d'Espanya han tingut diversos perfils professionals, com ara locutors, guionistes i redactors o tècnics de so, entre d'altres. Malgrat això, afirmen: "Con la implementación tecnológica derivada de la digitalización de todos los procesos, las emisoras de radio han liberado franjas horarias de emisión, han facilitado muchas tareas a redactores, locutores y guionistas."
Per això, el concepte que defineix millor la situació laboral a la ràdio actual és la polivalència, perquè amb les noves tecnologies, una mateixa persona pot fer diferents feines.
Concepte de col•laborador
Per tenir una primera aproximació del que és un col•laborador, es pren com a base l'Estatut del periodista professional del Col•legi de Periodistes de Catalunya (2000: 4), que diferencia aquesta figura dels periodistes professionals, dels periodistes a la peça o dels periodistes per lliure o freelance.
A més, al Diccionari bàsic de la Comunicació (2002: 33) es defineix la col•laboració com el "treball, desinteressat o no, d'una persona per a un mitjà informatiu", i el col•laborador com la "persona que escriu en un mitjà però no pertany pròpiament a la plantilla". Per tant, a diferència del professional, el col•laborador no té cap lligam contractual amb l'empresa, i la relació és d'acord entre ambdues parts.
La presència de col•laboradors es dóna a tots els mitjans de comunicació, i on tenen una destacada presència és als mitjans de proximitat. Aquí, en molts casos, són els col•laboradors els que en fan possible el funcionament, perquè els treballadors sols no els podrien dotar de continguts per manca d'efectius. Tot i això, es manté una prevalença i hegemonia dels treballadors sobre els col•laboradors, com expressa Dunaway (2002: 78): "Staff sees itself as the professionals in the crowd, educated an experienced, making more informed decisions than volunteers. Volunteers expect the staff to match their idealism and are often disappointed".
La situació a la ràdio
Una de les peculiaritats dels col•laboradors radiofònics, a diferència d'altres mitjans, és que acostumen a acompanyar la seva feina amb la locució. A la ràdio és imprescindible utilitzar la veu, com ho entén Arias (1964) quan afirma que el col•laborador vol que la seva veu acompanyi el que ha fet, de manera que es crea una identificació entre ell mateix, el mitjà i l'audiència.
Sobre la participació de col•laboradors a les ràdios locals, Lewis i Booth (1989: 9) expliquen: "The presence of volunteers is not the result of cost-saving calculations but is an essential means of contact with the community or communities involved, ensuring that they are represented in the day-to-day running of the station". I al Llibre blanc de la ràdio local pública (Federació de Ràdios Locals de Catalunya, 2008: 28) s'hi exposa que la ràdio de proximitat catalana té una característica que la fa singular, que és l'elevat nombre de col•laboradors: "La ràdio local és un espai que pot motivar la participació ciutadana i un lloc d'aprenentatge i de formació per a estudiants, i d'expressió per a persones apassionades pel món de la ràdio." Els col•laboradors, i en molts casos els voluntaris, són clau per a moltes emissores de proximitat, no tan sols a Catalunya sinó també a escala internacional, i hi realitzen moltes de les tasques necessàries. Així ho descriuen Price-Davies i Tacchi (2001: 66): "Volunteers perform a wide range of roles in community stations -including administration, technical support, production, and presentation-".
PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ DE LES TASQUES ENTRE LES DIFERENTS FIGURES PROFESSIONALS
Les ràdios de proximitat catalanes són uns mitjans amb unes formes d'organització i de funcionament condicionades pel nombre de treballadors i col•laboradors. Així, hi ha ràdios amb una distribució de feines piramidal i d'altres més horitzontal.
El que tenen en comú totes les ràdios estudiades és, com a mínim, una persona a la coordinació. A partir d'aquí, però, el repartiment de tasques és divergent. I aquestes diferències depenen també del nombre de treballadors, perquè un nombre elevat implica un funcionament més estructurat, i un nombre menor de professionals amb un alt nombre de col•laboradors comporta unes estructures més transversals.
Així, la tasca dels directors d'emissores amb una estructura amb diversos treballadors va més encaminada a la gestió, com passa a Cugat Ràdio i Cerdanyola Ràdio. En el primer cas, el director explica que "no fa feines de periodista, sinó de gestor", 13 i a Cerdanyola Ràdio, el seu responsable descriu la seva feina com la de "director", que suposa "portar a terme la direcció, coordinació i fer de cap de programes". 14 En canvi, en emissores amb pocs treballadors, els directors sumen la gestió a les tasques habituals d'una ràdio, des de la vessant tècnica 15 fins a la producció i locució d'informatius 16 i de programes. Aquesta multitasca es dóna a la majoria d'emissores i comporta que els directors tinguin diversos fronts a cobrir en la seva rutina laboral.
Organització de les emissores en funció de la seva dimensió
Una emissora amb una distribució professionalitzada és Cugat Ràdio, que té 14 treballadors i 30 col•laboradors. Aquest nombre de professionals requereix d'una estructura formada per un director, un cap de continguts, diversos responsables de programes, redactors i col•laboradors. Una altra emissora amb un repartiment marcat és Cerdanyola Ràdio, on hi ha un clar funcionament piramidal encapçalat pel director.
Una altra forma d'organització és la de RàdioSeu, amb una persona que fa de directora i, depenent directament d'ella, dos treballadors contractats. Tot i que les resolucions finals recaiguin en una persona, des de la ràdio s'assegura que es prima el diàleg en la presa de decisions.
A diferència d'aquests casos, a Catalunya hi ha emissores amb una o dues persones contractades i on el funcionament és més transversal. És el que s'observa, per exemple, a Ràdio L'Escala, Ràdio Delta o Ràdio Constantí, on hi ha dos professionals contractats i un d'ells exerceix de director. Aquí es pot parlar, per tant, de ràdios amb una estructura teòricament piramidal però amb un funcionament transversal a la pràctica.
I entre les ràdios menys estructurades hi ha les que tenen un sol treballador o les que funcionen només amb col•laboradors. En aquests casos, com a Bas Ràdio, Ràdio Les Borges o Ràdio Santpedor, la presa de decisions es fa a partir de l'única persona contractada o d'una junta de col•laboradors voluntaris.
Participació dels treballadors en l' estructura de les emissores
Totes les emissores locals catalanes compten amb col•laboradors, remunerats o no, però no totes tenen treballadors contractats. Això significa que algunes d'elles ofereixen la seva programació a l'audiència sense que hi hagi cap professional.
A l'hora d'explicar la feina dels treballadors, els directors demostren un coneixement directe de les seves tasques i en destaquen, en molts casos, la polivalència. Un dels directors, de Cugat Ràdio, explica: "Els treballadors serveixen per tenir assegurat el que és bàsic: la programació bàsica, els informatius i els magazines, amb una funció social determinada". 17 Aquesta polivalència la reconeixen també els directors de Constantí Ràdio, 18 Ràdio Delta 19 o Ràdio L'Escala: "El treballador en plantilla fa totes les feines possibles, com generar continguts, portar la programació... menys les feines de gerència i gestió econòmica. També s'encarrega de la part comercial i la coordinació d'equips. La feina és, per tant, molt transversal". 20 Segons l'enquesta, i centrant-nos en les emissores amb treballadors contractats, en 85 casos (un 83%), la direcció és a càrrec d'una persona amb contracte. També hi ha dos casos (2%) en què la direcció és compartida entre dues persones i una emissora (1%) en què es reparteix entre cinc treballadors.
Els treballadors, com s'ha dit, fan totes les feines necessàries. A part de la direcció, poden fer tasques d'administració. Això passa en 38 emissores (37%), que hi tenen una persona ocupada. Hi ha quatre ràdios (4%) amb dues persones a l'administració i tres (3%) amb tres.
Un altre departament que ocupa a professionals són els serveis informatius. De fet, aquest és un dels puntals d'un mitjà de comunicació i, segons la investigació, hi ha un 79% d'emissores de proximitat amb serveis informatius propis. Concretament, hi ha 81 ràdios que hi tenen persones contractades. En 40 d'aquestes emissores (40%), hi ha una persona contractada, en 20 (19%), són dues, i en 10 (10%), n'hi ha tres. Hi ha d'altres emissores, però, amb més treballadors als serveis informatius. Concretament, hi ha tres ràdios (3%) amb quatre, i tres més (3%) amb cinc. També hi ha una emissora (1%) amb sis treballadors, una altra (1%) que en té set, i encara una més (1%) amb vuit. En dues emissores (2%), fins i tot, hi ha nou professionals treballant-hi.
Els treballadors poden estar ocupats, també, realitzant programes. Així, hi ha 35 emissores (34%) que hi tenen una persona contractada. En 17 ràdios (17%) hi ha dos treballadors, i en 13 casos (13%) són tres. A més, a tres emissores (3%) hi ha quatre persones, en sis (6%) n'hi ha cinc, i en una emissora (1%) són set.
Més enllà d'aquests departaments, hi ha d'altres apartats amb professionals, com el departament comercial i el tècnic. En el cas comercial, a 42 emissores (42%) hi ha una persona contractada per aquesta feina, i en cinc ràdios (5%) són dues. Pel que fa al departament tècnic, en 32 casos (32%) està format per una persona, i en 14 (14%), per dues. També hi ha dos casos (2%) en què hi treballen cinc professionals i un cas (1%) en què n'hi ha sis (vegeu taula 1).
Taula 1. Presència de treballadors en els diferents departaments de la ràdio (en nombre d'emissores)
Font: elaboració propia.
Participació dels col•laboradors en l' estructura de les emissores
Un dels primers aspectes que destaquen de la recerca és que hi ha col•laboradors a totes les ràdios locals catalanes, però no a totes hi ha professionals. La presència de col•laboradors pot ser més o menys elevada, però és una realitat en tots els casos. En xifres, el 22% de les emissores locals de Catalunya estan formades, només, per col•laboradors (vegeu figura 1).
Si ens fixem en la remuneració o no dels col•laboradors, el 75% d'aquestes persones són voluntaris, mentre que el 25% restant rep una remuneració econòmica per la seva participació (vegeu figura 2).
A partir d'aquí, podem veure quines feines fan aquestes persones segons la seva remuneració i, per fer-ho, centrem-nos en primer lloc en els col•laboradors remunerats. La primera feina que es veu és la de direcció, on hi ha vuit ràdios (18%) amb un col•laborador remunerat fent-la, i una ràdio (2%) amb tres. Una altra possible feina és l'administració, i en aquest cas, hi ha tres ràdios (9%) on hi treballa un col•laborador remunerat i una emissora (2%) on n'hi ha dos.
Figura 1. Participació de treballadors i col•laboradors a les emissores
Font: elaboració pròpia.
Figura 2. Remuneració dels col•laboradors
Font: elaboració pròpia.
Si es miren els serveis informatius, hi ha set emissores (16%) amb un col•laborador remunerat, quatre (9%) amb dues, sis (14%) amb tres, dues més (5%) amb quatre, i tres (7%) amb cinc col•laboradors remunerats. Pel que fa a la realització de programes, hi ha nou emissores (20%) en què hi ha un col•laborador remunerat, sis (14%) amb dues, sis més (14%) amb tres, dues (5%) amb quatre, i tres ràdios (7%) amb cinc col•laboradors remunerats. A més, hi ha una ràdio (2%) amb vuit col•laboradors en aquest apartat, una més (2%) amb nou, i una altra (2%) amb 10. També hi ha quatre emissores (9%) amb 12 i dues (5%) que ocupen entre 21 i 30 col•laboradors remunerats a la realització de programes.
En altres apartats, hi ha set emissores (16%) amb un col•laborador que cobra al departament comercial, i en una ràdio n'hi ha dos. Si es mira el departament tècnic, es veu que a set ràdios (16%) hi treballa un col•laborador remunerat, en sis (14%) dos, en dues (5%) tres; en dues més (5%) ho fan quatre, i en una (2%) cinc. Per últim hi ha la secció "altres". Aquí, hi ha una emissora (2%) en què hi treballa un col•laborador remunerat, una altra (2%) amb quatre i una última ràdio (2%) en què hi participen entre 21 i 30 col•laboradors remunerats (vegeu taula 2). Després de veure quines tasques porten a terme els col•laboradors remunerats, observem les feines que fan els col•laboradors voluntaris.
Començant a la direcció, es veu que a 14 emissores (12%) hi ha una persona voluntària dedicada a aquesta feina. En quatre casos (3%) n'hi ha dues; en un cas (1%) n'hi ha tres, i també en una ràdio (1%) n'hi ha set.
Una altra de les feines que poden fer els col•laboradors és la d'administració. En aquest sentit, a set emissores (6%) hi ha una persona fent aquesta feina; a cinc (2%) n'hi ha dues i hi ha dues ràdios (2%) tant amb tres com amb quatre voluntaris. Hi ha una emissora (1%) en què els col•laboradors fent feina d'administració són entre 21 i 30.
Els serveis informatius són també un dels sectors que es beneficien de la tasca dels voluntaris. En tres emissores (2%) hi ha una persona; hi ha quatre ràdios (3%) amb dues, una xifra que tenen també emissores amb tres i cinc voluntaris, respectivament. A més, hi ha una ràdio (1%) amb sis col•laboradors en aquest apartat; una altra emissora (1%) amb 10, una altra (1%) amb 12, i una darrera ràdio (1%) amb 17 voluntaris.
En proporció, però, la principal ocupació dels voluntaris és la realització de programes. En aquest sentit es troben dues ràdios (2%) que hi tenen un col•laborador. La mateixa xifra és a les emissores que n'hi tenen tant dos com tres. Hi ha una ràdio (1%) amb quatre voluntaris fent programes; tres (2%), amb cinc; una (1%), amb sis, i tres (2%), amb set. Les xifres, però, van en augment, fet que demostra que la majoria de col•laboradors no remunerats participen a les ràdios fent programes. Hi ha quatre emissores (3%) amb vuit persones; els mateixos casos que les ràdios que hi tenen tant 9 com 10 voluntaris. Les ràdios que hi destinen 12 voluntaris són 10 (8%), i n'hi ha una (1%) amb 13. A part, en dues emissores (2%) n'hi ha 14, en cinc (4%), n'hi ha 15, i n'hi tornen a haver dues (2%) que en tenen 16, igual que passa amb les ràdios que hi tenen 17 i 18 voluntaris. Hi ha, també, una ràdio (1%) amb 19 voluntaris realitzant programes, i nou (8%), amb 20. A la proporció de 21 a 30 col•laboradors no remunerats hi ha 30 emissores (25%), i a la de 31 a 40 n'hi ha set (6%); d'emissores que tenen entre 41 i 50 voluntaris fent programes n'hi ha vuit (7%), i que en tinguin entre 51 i 60, n'hi ha quatre (3%). Les xifres de participació, però, no acaben aquí, perquè hi ha dues ràdios (2%) que tenen entre 61 i 70 col•laboradors en aquesta tasca. També hi ha una ràdio (1%) al segment entre 71 i 80, una entre 81 i 90, i una darrera entre 91 i 100. A partir del centenar de voluntaris, hi ha el cas d'una emissora (1%) que en té entre 141 i 150 fent programes, i una altra (1%) que en té més de 151.
Un altre dels apartats on hi ha voluntaris és al departament comercial, com a les cinc emissores (4%) que hi destinen una persona i a les quatre (3%), que n'hi destinen dues. Al departament tècnic també hi ha voluntaris. Concretament, a vuit ràdios (7%) hi ha una persona; a set (6%) dues, a sis (5%) tres, i a quatre ràdios (3%) quatre. En altres casos, hi ha cinc ràdios (4%) que hi dediquen cinc voluntaris, una ràdio (1%) que n'hi destina sis; quatre (3%) que n'hi destinen 10; una (1%) que n'hi destina 12, tres (2%) que ho fan amb 15; una (1%) que n'hi destina 20; una altra (1%) que ho fa entre 21 i 30 i, finalment, una ràdio (1%) que hi destina entre 61 i 70 voluntaris.
Taula 2. Presència de col•laboradors remunerats en els diferents departaments de la ràdio (en nombre d'emissores)
Font: elaboració pròpia.
Taula 3. Presència de col•laboradors no remunerats en els diferents departaments de la ràdio (en nombre d'emissores)
Font: elaboració pròpia.
Per últim, hi ha l'apartat d'"altres". Aquí, hi ha una emissora (1%) que hi destina una persona; dues (2%) que n'hi destinen dues; una (1%) que ho fa amb tres; dues (2%) amb quatre i quatre (3%) que hi tenen cinc persones. A més, hi ha una ràdio (1%) amb 10 persones a "altres", una ràdio (1%) amb 12 i dues ràdios (2%) amb 14. També hi ha vuit ràdios (7%) que hi tenen d'entre 21 i 30 col•laboradors, una (1%) entre 31 i 40; una altra (1%) entre 41 i 50 i dues (2%) que hi destinen entre 61 i 70 voluntaris (vegeu taula 3).
Com s'ha vist, cada emissora compta amb col•laboradors que fan feines diverses i tenen diferents dedicacions, i és difícil, des del seu punt de vista, establir una tipologia única de la seva aportació a les emissores.
Per això és interessant veure com els mateixos col•laboradors descriuen les seves feines, i un aspecte en què coincideixen és en la llibertat que reben de les emissores. Aquest és el cas, per exemple, de Ràdio L'Escala: "Aquí a la ràdio hi faig totes les feines necessàries perquè els col•laboradors som molt autònoms i polivalents". 21 I a Ràdio Manlleu, un col•laborador explica: "Em cuido del funcionament d'un programa i faig totes les tasques: de tècnic, de coordinador i de locutor". 22 Els directors són també conscients de la llibertat que donen als seus col•laboradors, com és el cas de RàdioSeu: "Els deixem fer molt, no ens hi posem. Si demanen assessorament, se'ls orienta, sobretot al principi, però se'ls deixa llibertat, i dirigir un grup així és molt enriquidor". 23
CONCLUSIONS
A partir de la investigació s'han definit les característiques de les professions lligades a les ràdios de proximitat catalanes i, com a primera aportació destacada, es pot dir que en aquestes ràdios no hi ha cap figura imprescindible, perquè cap de les feines ha de ser coberta necessàriament per un treballador o un col•laborador amb unes característiques definides de contracte i de formació. Si bé és veritat que algunes tasques, com la direcció, són realitzades en major mesura per persones amb un perfil més concret de formació i de responsabilitat, la realitat no és estàtica. Segons s'ha comprovat, totes les feines necessàries per tirar endavant les emissores són realitzades tant per professionals com per col•laboradors.
A més, s'ha observat que la intervenció de treballadors i col•laboradors a les ràdios no és simètrica i que les dues figures no participen de les emissores en igualtat numèrica, perquè hi ha col•laboradors a totes les ràdios, però no a totes hi ha professionals.
Revisió crítica dels objectius
Després de presentar les aportacions conegudes amb la investigació, és el moment de revisar els objectius formulats a l'inici de la recerca.
En concret són dos objectius, a partir dels quals s'ha realitzat el treball de camp i sobre els quals ha gravitat la investigació.
Primer objectiu
Una de les aportacions més destacades és que a les emissores de proximitat catalanes hi ha més col•laboradors que treballadors. Però, tot i això, a les ràdios en què hi ha treballadors i col•laboradors, els primers són els que acostumen a ocupar els càrrecs de major responsabilitat, i la direcció és per a una persona remunerada. Per tant, sí que és cert que el centre funcional i de responsabilitat és ocupat per treballadors, sempre que conviuen les dues figures.
Si es compara la presència de treballadors amb la de col•laboradors, es veu que el nombre dels primers és més baix que el dels segons. Un aspecte que també cal tenir present és que el pes de la feina que fan els col•laboradors és proporcional al nombre de treballadors. És a dir, com més professionals hi ha, menys poder de decisió tenen els col•laboradors, i a la inversa.
Per tot el que s'ha vist, doncs, es pot afirmar que els treballadors, sigui en el nombre que sigui, ocupen sempre el nucli funcional i de responsabilitat de les ràdios de proximitat. I, en la majoria dels casos, hi participen en un nombre inferior, o com a molt igual, que els col•laboradors. Per això, com que hi ha menys treballadors que col•laboradors, els segons sempre tenen una influència en el dia a dia de les emissores, i tenen un major pes en les decisions com menys treballadors hi ha.
Segon objectiu
Com s'ha constatat en l'objectiu anterior, els treballadors de les ràdios són els que en porten el pes funcional i s'encarreguen de les tasques de més responsabilitat. Aquesta administració i actuació preferent per part dels treballadors, però, no significa que en formin part de manera exclusiva, sinó que hi interactuen amb els col•laboradors.
Si es para atenció a les feines dels professionals, es veu que el càrrec que ocupen en major mesura és el de director i que l'espai en què participen més treballadors són els serveis informatius. A més, les ràdios estan condicionades per una alta polivalència professional dels treballadors, que majoritàriament han de fer més d'una feina.
En els cas dels col•laboradors, és realitzant programes on tenen la seva màxima incidència, i ho fan a totes les ràdios de proximitat catalanes, hi hagi o no professionals contractats.
Per tant, la principal tasca dels col•laboradors és la producció de programes que configuren una part de la programació. Les dades recollides demostren que, de forma majoritària, els col•laboradors participen a les ràdios fent programes, i aquest és el departament en què hi prenen part en un major nombre. Taylor, S.J. ; Bogdan, R. (1992). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. La búsqueda de significados. Barcelona [etc. ]: Paidós. Wimmer, R.D. ; Dominick, J.R. (1996). La investigación científica de los medios de comunicación. Una introducción a sus métodos. Barcelona: Bosch cop. | 1 | perfect | {"en": 0.05131727816389203, "ca": 0.9052313991703034, "pt": 0.0007812079090566242, "es": 0.04105382253111362, "fr": 2.6938203760573246e-05, "ru": 0.00048488766769031843, "is": 0.00048488766769031843, "sv": 5.387640752114649e-05, "it": 0.0005657022789720382} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_28458 | Els productors de poma ecològica de muntanya calculen que aquest any colliran un 40% menys de producció respecte de la temporada passada, quan es van recol·lectar 260 tones. El motiu principal són les glaçades del mes d’abril, quan els arbres ja havien començat la primera floració. “Les glaçades sempre són el nostre cavall de batalla i, aquest any, ens han fet patir”, ha explicat a l’ACN el president de la cooperativa ‘Biolord’, Josep Pintó. A Catalunya, es cultiven un total de 20 hectàrees de pomes de muntanya, en finques ubicades entre els 800 i els 1.300 metres d’altitud a les comarques de l’Alta Ribagorça, el Solsonès, el Berguedà, la Cerdanya i El Pallars Sobirà.
La muntanya i l’altitud és el que dóna unes qualitats “excel·lents” a la poma, però també el que en complica el cultiu. “La muntanya és rigorosa amb tots els aspectes, i meteorològicament parlant també. Tenim la temporada vegetativa curta, la radiació justeja, tots són handicaps, però l’abril és el nostre principal enemic perquè l’arbre està florit i una glaçada et pot deixar sense collita.”, explica Pintó.
El gran problema, segons Pintó, és que els últims hiverns estan sent molt suaus, amb temperatures que se situen entre els 15 i els 20 graus al febrer. “Totalment anormal. Això fa que l’arbre comenci a florir abans. Un hivern fred faria que els arbres comencessin a florir 15 dies més tard i ens escaparíem de les glaçades”, explica Pintó.
Les glaçades però no afecten la qualitat de la poma, que continua sent “excel·lent”. El secret és l’alçada, amb una maduració més lenta que li dona propietats especials: més sucositat, més sucre, més acidesa, més color, més cruixent i crocant. La majoria d’aquestes pomes es venen en circuits de proximitat, però tb a Barcelona i, fins i tot, a París.
Gairebé tota la poma de muntanya del Pirineu la produeix la cooperativa Biolord, que cultiva un total de 20 hectàrees situades entre 800 i 1.200 metres d’altitud. La iniciativa va néixer de la mà d’un grup de propietaris de la Vall de Lord (Solsonès) a finals del 2012 inspirant-se en l’experiència dels Alps italians.
El coronavirus ha fet que hagin notat un increment de la demanda. De fet, en plena pandèmia, gairebé es va triplicar. En aquest sentit, Pintó creu que el coronavirus ha servit perquè hi hagi una part de la població que valori el producte de proximitat. | 1 | perfect | {"ca": 0.991852487135506, "pt": 0.008147512864493996} | https://vadegust.cat/actualitat/la-collita-de-poma-de-muntanya-sera-un-40-menor-que-la-de-lany-passat-16248/ |
mc4_ca_20230418_6_319403 | Per més amor contra l’oblit by Maria Estruch Subirana & Núria Puigdellívol Estruch on Apple Books
Per més amor contra l’oblit
Edició de la poesia de Pere Guilanyà
Maria Estruch Subirana & Núria Puigdellívol Estruch
Edició i estudi de la poesia completa de Pere Guilanyà Roure (Olesa de Montserrat, 1897-París, 1964), poeta català exiliat primer a França i després a l'Argentina. De tradició modernista i influenciat per Paul Valéry, publicà tres llibres, dos d'ells en edicions de bibliòfil amb litografies, i deixà inèdits tres llibres més. El present llibre constitueix la "restitució de la figura d'aquest poeta", en paraules de Jordi Castellanos.
Margarita Alejandro
The Little Things We Do (Català)
Gabriel Pinós, Juan C. Bejarano, Teresa-M. Sala, Beatriz Maeztu, Pilar Vélez, Mireia Freixa & Eliseu Trenc
Sobre el futur del PSC
Publisher: Maria Estruch Subirana
Per més amor contra l’oblit is available for download from Apple Books. | 0.698151 | curate | {"ca": 0.8058252427184466, "es": 0.15857605177993528, "en": 0.03559870550161812} | https://itunes.apple.com/es/book/per-m%C3%A9s-amor-contra-loblit/id796018316?l=en&mt=11 |
crawling-populars_ca_20200525_13_129343 | x12
Camas: 3 de matrimoni, 6 individuals
Piragüisme - caiacs, Pesca.
Ultralleugers, Parapent, Ala Delta.
Bicicleta de muntanya- BTT, Senderisme - trekking, Caça de bolets, Rutes gastronòmiques, Rutes a cavall, Paintball, Escalada, Caça.
Direcció: Crtra. de Constantina - La Puebla de los Infantes (Sevilla)
Coordenadas: Latitud 37.778576319155 - Longitud -5.406412900925
He comenzado en esta aventura hace poco y estoy muy ilusionado con el proyecto. Espero poder ofreceros un turismo de calidad y cada día mejor.
El preu mig és un indicatiu per tal que el viatger pugui fer-se una idea del preu aproximat de l’allotjament i pugui comparar-lo amb altres. Aquest preu es calcula fent una mitjana amb els preus per nit de totes les seves opcions de lloguer, durant els següents 6 mesos. No es contemplen al càlcul de les ofertes especials, ni descomptes per nombre de nits o persones. Per saber preus més exactes sobre l’allotjament, introdueix les teves dates i places al cercador. | 0.563531 | curate | {"en": 0.0031023784901758012, "pt": 0.03722854188210962, "ca": 0.6587383660806618, "fr": 0.03619441571871768, "es": 0.2647362978283351} | : /casa-rural/sevilla/casa-rural-la-urraca |
macocu_ca_20230731_3_381885 | Oedipoda coerulea
Aspectes identificatius: Ales blaves amb una franja fosca llarga.
Quant a Ferran | 0 | curate | {"en": 0.3229166666666667, "ca": 0.6770833333333334} | |
macocu_ca_20230731_3_42932 | Sant Joan Despí cedeix 17 bicicletes elèctriques a joves estudiants per promoure els desplaçaments sostenibles
03/05/2016 - 13:17
L’alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda, va lliurar 17 bicicletes elèctriques a joves dels instituts Francesc Ferrer i Guàrdia, Jaume Salvador i Pedrol i l’Ateneu Instructiu per tal que realitzin els seus desplaçaments amb aquest vehicle sostenible.
Aquesta prova pilot vol conscienciar els joves d’utilitzar un transport no contaminant en els seus desplaçaments i per això els posa a l’abast aquestes 17 bicicletes elèctriques fins al proper 30 de juny.
L’objectiu és que a partir del setembre, i segons la resposta de l’experiència, aquestes bicicletes es lliurin a més joves dels instituts perquè de manera rotatòria arribi a més joves. Aquestes bicicletes han estat cedides per l’Àrea Metropolitana de Barcelona perquè l’Ajuntament, bé sigui amb els empleats públics o amb altres col·lectius, posi en marxa iniciatives que potenciïn l’ús de transport lliure de fums. Durant l’entrega, l’alcalde va comentar que cal un canvi de paradigma en la mobilitat. Les ciutats estan exposades a un alt grau de contaminació i modes de transport com aquest ens ajudaran a disminuir els alarmants nivells de pol·lució. El canvi s’ha de fer ara.
Tant els joves com els equips directius es van mostrar entusiasmats amb l’experiència tot esperant que es pugui repetir i que més joves puguin gaudir-ne.
Segons Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l'AMB, l’ús del transport públic metropolità experimenta des de fa anys una tendència creixent positiva. Poveda continua defensant el transport públic com una mesura real per assolir una mobilitat cada vegada més sostenible, un dels objectius principals de l'AMB com a organisme competent tant en mobilitat com en medi ambient.
Fort increment del número de passatgers de les línies nocturnes de Sant Joan Despí Durant el primer trimestre de 2016 és significatiu l'increment de les persones usuàries de les línies nocturnes que passen per Sant Joan Despí respecte el mateix període de l'any passat. La N12 ha tingut un 9'7% d'increment i la N15 un 8'8%. Respecte les diurnes, augmenten en passatgers la L77 (7'6%), L52 (2'4%) i L79 (1,3%). La resta, la línia més utilitzada, la L10, pateix una petita baixada (-1'7%), a l'igual que el bus urbà L-46 (-1%).
Relacionats | 0.85835 | curate | {"ca": 0.9922978177150192, "fr": 0.007702182284980745} | |
mc4_ca_20230418_3_88641 | El "cuc" fa por - El Dietari del Procés - Blogs de l'indirecte!cat
Dietari 2014 Divendres, 5.7.2013. 18:04 h
ANC, assemblea, Cadena Humana, Malgrat de Mar, Via Catalana
El cuc. Entre tots l'engreixarem.
Entro a la pàgina de la #ViaCatalana a través de la lectura de la notícia de Vilaweb, on hi figura un mapa esquemàtic del recorregut, assenyalant Malgrat de Mar com a punt destacat. Alhora llegeixo un tuit de l'ANC Malgrat de Mar que diu: “@AMI_cat S’aprova la moció en suport a la #ViaCatalana de l’#11s2013 amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV, i 6 vots en contra i 2 abst.” La cadena per la independència també passarà per allà. Em ve al cap un col·lega que viu allà i que s'ha apuntat fa poc al PSC. Sí, al PSC. El disculpo mentalment, ell és un ferm defensor del federalisme històric, per això ha estat blanc fàcil. Què farà quan surti l'11S i vegi la cadena davant seu?
Torno a mirar la pantalla. Tinc molt clar que m'apuntaré a la #ViaCatalana, però primer necessito consensuar amb la xicota si vol que estiguem junts o "allà on ens toqui". M'ensumo la resposta, però segur que la comparteixo.
Clico sobre el recorregut i obro el Google maps que tenen muntat amb el "cuc". Amplio i veig que el cuc està seccionat i empalmat al llarg de tot el recorregut. De lluny es veu verd, que indica poca densitat, però de prop es veuen alguns segments roigs, que indica que aquell tram ja està cobert. Dedico uns minuts a resseguir el cuc poble a poble visualitzant mentalment els llocs erms de vida que hi ha entre la majoria dels 86 municipis per on passa. Provin-ho. Ara veig que el repte és descomunal, aquest cuc fa por.
Recordo aleshores quan l'ANC va dir que faria una Cadena Humana. Superada la típica fase del catalanet queixós de sofà que criticava aquesta "idea hippie", constato que l'ANC treu l'artilleria pesant per l'embat final. Vaig a trucar ja a la xicota, hem de parlar. | 0.78408 | curate | {"es": 0.09587573647562936, "fr": 0.017675415104445636, "en": 0.003749330476700589, "ca": 0.8826995179432244} | http://in.directe.cat/dietari-2014/blog/10406/el-cuc-fa-por |
racoforumsanon_ca_20220809_4_19796 | Les joventuts d' ERC (JERC) han convocat una manifestació per al dimecres 6 de desembre, dia que es commemora l' aniversari de la Carta Magna, amb el lema 'Superem la Constitució. Autodeterminació. Construïm la majoria social'. El recorregut sortirà de la Rambla de Canaletes, a Barcelona, a les 18.00 hores. El manifest escrit per les JERC per convocar l' acte afirma que la Constitució "prohibeix el dret d' autodeterminació dels pobles, la federació de les comunitats autònomes, estableix la monarquia com a forma d' estat i atorga a l 'Exèrcit la potestat de garantir la unitat d' Espanya". Les joventuts independentistes mantenen que la Carta Magna va ser fa un any "l' excusa i l' instrument a partir del qual es justificaven les retallades en l' Estatut aprovat pel Parlament"; i que, ara, el contingut i la interpretació de la Constitució mateixa "han forçat" uns estatuts balear i valencià "absolutament limitats d' entrada". El manifest proposa aconseguir una "majoria social" que reclami l' autogovern dels Països Catalans, i assegura que l' Espanya "no serà una democràcia completa fins que sotmeti a la voluntat de la ciutadania dels diferents pobles de l' Estat si volen continuar formant-ne part o volen convertir-se en Estats independents". Les JERC denuncien així que Espanya i també França "decideixen en nom" dels Països Catalans. Les JERPV han convocat per al proper 6 de desembre una jornada reivindicativa a Sueca (La Ribera Baixa), amb el lema "Superem la Constitució: Autodeterminació". Les activitats començaran a les 11.30 del mati al Casal Jaume I de Sueca (Carrer del Sequial, 37) amb una xerrada de presentació del treball de les JERPV a càrrec d' Anna Peña Portaveu de l' Organització. A continuació hi haurà un dinar popular per a tots els assistents. El preu del dinar (Paella, Beguda i Picadeta) serà de 6 euros. Si voleu acudir al dinar confirma la teua assistència a roser@ edu.cat. Presentació del llibre "Montenegro sí, Catalunya també" Image El cap de setmana anterior al dia de la constitució, les JERC hem convidat a Mallorca a Uriel Bertran, diputat de les JERC al Parlament de Catalunya, per presentar el llibre "Montenegro sí, Catalunya també", que ha escrit juntament amb Héctor López Bofill. La primera presentació tendrà lloc a la Sala Polivalent de Porreres (al Carrer de Veiet, devora Correus)a les 20 hores, del disabte dia 2 de desembre, i esta organitzada per l'Agrupació Cultural de Porreres. Diumenge dia 3, organitzada per la Secció Local de les JERC, tendrà lloc la segona presentació, al Teatre de Binissalem, al Carrer de la Rectoria 1. Concert i festa Anti-constitucional Dimarts dia 5, a partir de les 00 hores, les JERC hem organitzat un concert anti-constitucional al Bar Es Diürn de Porto Cristo. Actuaran els grups Uggly Bitches i Malakagna, i després hi haurà festa i lluita fins que a la matinada. Som una nació, fem fora la constitució! Acte de les JERC Reus Sota el lema "Som una nació, fem fora la constitució!" les JERC de Reus realitzaran una acció el proper dimarts, dia 5 de desembre, a 2 quarts de 8 del vespre a la plaça del Prim. L' acte serà una al·legoria al lloc on hauria d' estar la constitució espanyola, una constitució injusta, insolidària, violenta, que no respecta alguns dels principis dels drets humans i sobretot imposada: a l' abocador ! !!! (o a la deixalleria si és que es pot reciclar). Us convidem a acompanyar-nos en aquest acte i llençar amb nosaltres aquesta constitució, i de pas aquest model d' estat que no ens agrada ni ens pot satisfer, ja sigui com a joves o bé com a catalans.Més informació: www.jerc.cat/reus Concert de les JERC Tarragona: "Unim-nos per la llibertat" Les JERC Camp us convidem a totes i a tots al concert: "Unim-nos per la llibertat", que es celebrarà el divendres dia 8 de desembre a la Sala Zero de Tarragona. Aquest concert s’emmarca en la campanya de les JERC per denunciar la manca de llibertat que propugna la constitució espanyola i a favor de l’associacionisme com a millor forma per a combatre pacíficament i de forma democràtica l’espanyolisme i el feixisme a les nostres contrades. Al concert, organitzat per les JERC de Tarragona, hi actuaran Pau Alabajos, del País Valencià; els tarragonins Culló i els montblanquins Nakron. Manifest El 6 de desembre d’enguany els poders de l’estat espanyol tornaran a celebrar la vigència i supervivència de la seva Constitució, un text legal que prohibeix el dret a l’autodeterminació dels pobles, la federació de les comunitats autònomes, estableix la monarquia com a forma d’estat i atorga a l’exèrcit la potestat de garantir la unitat d’Espanya. El jovent independentista ens tornem a mobilitzar perquè creiem que la reivindicació del dret a decidir és més necessària que mai. Creiem que cal superar el model de la Constitució Espanyola perquè no serveix per canalitzar les aspiracions la ciutadania dels Països Catalans. Ara fa just un any, aquesta Constitució era l’excusa i l’instrument a partir del qual es justificaven les retallades a l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005, tot i que per nosaltres aquest era un text que no contenia les nostres màximes aspiracions, però que representava el millor acord polític entre tots els agents de la societat catalana. De la mateixa manera, el contingut de l’actual Constitució i la seva interpretació han forçat un estatuts balear i valencià absolutament limitats d’entrada. El proper pas en l’autogovern dels Països Catalans, si vol ser real, haurà de superar l’actual Constitució Espanyola, i per aquesta raó, cal construir la majoria social que permeti fer-ho, mitjançant l’exercici del dret a l’autoderminació. El dret a l’autodeterminació és una necessitat democràtica. Creiem que l’actual marc jurídic i polític dista molt del que hauria de ser una democràcia avançada. Per una banda, hi ha un poder judicial absolutament centralitzat, polititzat i partidista que practica una intervenció política sense complexos, i la majoria de vegades ho fa a favor de les posicions més conservadores. Per altra banda, la monarquia avui com ahir és un anacronisme. En una democràcia completa el cap d’estat ho és perquè l’ha escollit la ciutadania, i no perquè pertany a una determinada família. I en una democràcia, tot ha d’estar sotmès al control de les urnes, fins i tot els límits territorials de l’estat. L’estat espanyol no serà una democràcia completa fins que no sotmeti a la voluntat de la ciutadania dels diferents pobles de l’estat si volen continuar formant-ne part o volen esdevenir estats independents. El dret a l’autodeterminació és una qüestió de justícia. Els Països Catalans no podem tenir les eines que tenen els altres pobles del món per decidir el seu futur perquè dos estats, l’espanyol i el francès, ho fan en nom nostre, i molt sovint, en contra nostre. Cada vegada més, els conflictes polítics al món es solucionen amb mecanismes democràtics, i tenim casos recents que ens ho recorden com Montenegro o el Quebec. Nosaltres no podem quedar-nos enrere i seguir acceptant que les nostres decisions hagin de passar per la retallada dels governs de Madrid i París. El dret a l’autodeterminació és una eina per la millora del benestar col·lectiu. Amb un estat propi, tindrem la última paraula en polítiques socials, educatives, de sanitat, en l’economia, les infraestructures, l’habitatge i tantes altres qüestions. Aquí patim els problemes, aquí preparem les solucions, i aquí volem decidir. És el moment de construir una majoria social per al ple exercici de la democràcia, per l’exercici del dret a l’autodeterminació. Només d’aquesta manera garantirem un futur de llibertat, justícia social i progrés per als Països Catalans. Visca la terra!
Ric per no plorar. Aneu amb compte que el Comisario PP Montilla coronat pel Gran Carod us pot fer fora de Joventut a les JERC, muts i a la gàbia! Ja li heu demanat permís? Ja us ha signat l´autorització?
Permís? | 0.848769 | curate | {"ca": 0.9913595933926302, "de": 0.0003811944091486658, "it": 0.004193138500635324, "sk": 0.0031766200762388818, "cs": 0.0008894536213468869} | |
mc4_ca_20230418_16_334049 | DESCANSIN EN PAU - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
- F. Puigcarbó - 14.12.13 4 Comentaris
El futbol català està commocionat per la tragèdia que s'ha produït aquest migdia a les Llosses (el Ripollès) quan quatre membres d'una mateixa família han mort en un accident de trànsit. Entre les víctimes hi havia dos germans, joves jugadors de la UE Aiguafreda que havia de disputar un partit a Campdevànol contra l'EF Ripollès. El club del Vallès Oriental ha suspès tots els partits en senyal de dol. Altres equips com el mateix Girona CF, de Segona Divisió, ha anunciat un minut de silenci en el matx que l'enfronta avui amb el Recreativo mentre que molts altres clubs, especialment del Ripollès, Osona i el Vallès, s'han sumat a les mostre de condol.
Han tingut sort dins de la desgràcia els dos germans que jugaven a la UE Aiguafreda, car de no haver jugat a fútbol, haurien estat un breu sense noms a alguns digitals i obviàment ningú - llevat dels seus - s'hauria commocionat per la seva mort. Deu ser que 'el fútbol és asin' o que els danys col·laterals es valoren segons una serie de circumstàncies que se'm fan difícils d'entendre.
I no veieu en aquest comentari el que algú hi podria veure una falta de respecte als morts, no es tracte d'aixó, simplement, em limito a constatar una realitat palesa de que com es tracten o donen algunes noticies, i si per els mitjans tots els morts no són iguals, per a mi si, juguin a futbol o no.
Descansin en pau, lluny d'hipocresies, altisonàncies verbals, clixés i absurds minuts de silenci que mai duren un minut.
Loreto Giralt Turón 14 de desembre, 2013
Jo tampoc veig la necessitat de remarcar que jugaven a futbol... suposo que la tele, sempre tant atenta amb els espectadors, buscava la identificació amb les víctimes. Sigui com sigui, avui estem de dol.
Miquel 15 de desembre, 2013
Amb Loreto.
Temujin 15 de desembre, 2013
Bueno su contribución al futuro sera que ahora arreglaran la carretera y seguramente allí no muera más gente en similares circunstancias, que sera más que lo que hacen los que se mueren de hambre, que nunca se arregla y se puede.
Francesc Puigcarbó 15 de desembre, 2013
conozco el tramo, está bien, sólo que le da poco el sol y hay el peligro de las placas de hielo que supongo es lo que pasó. | 0.804316 | curate | {"en": 0.020972780008924587, "es": 0.17893797411869702, "ca": 0.8000892458723784} | https://blocfpr.blogspot.com/2013/12/descansin-en-pau.html |
macocu_ca_20230731_2_219230 | Fabra i Coats, un espai inclusiu
Nombre d'aportacions 40
Nombre d'assistents 18
Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, EBM La Filadora, AFA La Filadora, Associació d'extreballadors de la PEGASO, Associació Centre Pont del Dragó, ASEM Catalunya, Institut Martí i Pous, AFA Martí i Pous, ICUB, Centre d'Art Contemporani, Stocznia Foundation, ASSATA, Ateneu L'Harmonia.
Servei d'acollida d'infants
S'oferirà servei d'acollida d'infants. Per sol·licitar-lo us podeu adreçar al correu [email protected] indicant per quants infants es sol·licita el servei i quines edats tenen. La data límit per fer la sol·licitud és el 23 de novembre a les 14h.
El col·lectiu Equal Saree, un grup d'arquitectes amb mirada feminista, va exposar les característiques d'un model de ciutat diversa, cuidadora, sostenible i inclusiva, i la necessitat de crear espai comunitaris per fer-les possible.
Els 18 participants es van distribuir en 4 grups que van reflexionar sobre la inclusivitat del recinte de la Fabra i Coats des de 4 perspectives:
Mobilitat i Accessibilitat
Festa i esdeveniments
Percepció de Seguretat
Ús quotidià i vitalitat
Es van recollir les experiències i propostes fetes pels grups des de cada una de les perspectives, posant de manifest diverses necessitats per millorar la mobilitat i la percepció de seguretat al recinte, i millorar la informació i coordinació sobre les activitats i esdeveniments que es desenvolupen al recinte per minimitzar l'impacte sobre l'ús quotidià. També es van posar de manifest diferents tensions latents i explícites en la diversitat d'usos del recinte que seria necessari regular.
Reportar contingut inapropiat | 0.798399 | curate | {"ca": 0.9701765063907486, "fr": 0.02982349360925137} | |
macocu_ca_20230731_7_466671 | Esteve Polls, un altre oblidat del teatre català
El matí del dia de Sant Jordi va morir Esteve Polls. Director i actor, va arribar a l’escena a través del teatre d’aficionats i va debutar professionalment el 1952, dirigint L’amor viu a dispesa, de Josep Maria de Sagarra. Director de la Companyia Maragall del Teatre Romea (1952-1957), va fundar la companyia Teatre Experimental de Barcelona i va ser el mestre i mentor d’una joveníssima Núria Espert.
L’any 2009 Esteve Polls va publicar Cinc minuts abans que caigui el teló. Memòries de tota una vida dedicada al teatre (Viena Edicions), un “totxo” de 944 pàgines on el director repassava la seva vida personal i professional, des de la seva infància a Barcelona fins a les seves estades a París (1957-1958) i a Llatinoamèrica (1966-1974), on va col·laborar en la fundació de les companyies nacionals de teatre de Colòmbia (1967) i de Costa Rica (1971). Sempre amb Montserrat Salvador, la seva companya inseperable durant més de mitja vida.
La trajectòria d’Esteve Polls (1922-2016) pot ser llegida com la crònica del teatre català a partir dels anys cinquanta fins els anys noranta, quan es va retirar. Provinent del teatre d’aficionats, Polls va forjar-se de forma autodidacta, a base de fer posades en escena al Círcol Catòlic o l’Orfeó Gracienc, on tant actors com directors aprenien l’ofici a base de fer-lo. Diu Polls sobre els aficionats: “He sentit a dir moltes vegades que l’única diferència entre ells i els professionals és que aquests viuen de la seva feina i els altres viuen dels diferents oficis que els ha donat la vida. Rotundament: no és veritat. Precisament el tret que distingeix el professional català del de la resta de l’Estat és que des de temps immemorial, l’actor o l’actriu catalans han tingut sempre la seva botigueta, o el seu càrrec a la Caixa de Pensions, o el seu treball en una oficina als matins. La Maria Vila tenia una merceria davant de la catedral; la Teresa Cunillé i el Domènec Vilarrasa, una papereria al Torrent de l’Olla; en Carles Lloret va ser un temps gerent d’una fàbrica de sabates; en Juan Germán Schroeder tenia un bon càrrec a la Caixa de Barcelona; jo mateix treballava a la cereria del meu pare, etc. Ara el recurs potser no és la banca, o la botiga; avui dia és el doblatge, o la ràdio, o la publicitat”.
Polls va treballar a Itàlia, França i va creuar l’Atlàntic, on l’aventura americana el va portar a Argentina, Colòmbia i Costa Rica. A Buenos Aires va treballar al Teatro Liceo (“Una mena de Romea. Del mateix estil. Cortinatges granatosos i sanefes daurades. Un escenari més o menys de les mateixes mides, excepte pel que fa a la fondària de l’escenari, força superior. Un bon equip tècnic”). A Bogotà va treballar al Teatro Colón, on va formar i programar el Teatro Nacional Popular de Colombia (TNP), “una versió sud-america del seu homònim del mestre Jean Vilar”. Però Polls reconeix a les seves memòries que el projecte no era tan llaminer com semblava, ja que “allò no era res més que una repetició del que tantes vegades havia vist a casa nostra: ni fer ni deixar fer”. De Colòmbia Esteve Polls i Montserrat Salvador van passar a Costa Rica, després de rebre l’oferta de treballar al Teatro Nacional de San José, i finalment van acabar tornant a Barcelona, on Polls s’encarregaria de la direcció del Teatro Nacional de Barcelona, invent franquista que va perjudicar a tots aquells que hi van tenir relació (veure TNB: Història d’una imposició, de Gonzalo Pérez de Olaguer).
En el seu retorn a Barcelona Polls encara recuperaria, sense èxit, el Teatre Popular de Barcelona, i dirigiria al País Basc i hi donaria classes d’interpretació. El seu muntatge de Romeu i Julieta al Teatre Victòria, protagonitzat per Sílvia Munt i Gary Piquer, l’any 1985, amb relatiu èxit de crítica però no econòmic. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat en reconeixement a la seva feina i el 2008 va portar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (quan Sergi Belbel n’era el director) el Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. El 2009 encara va fer una gira per tota Catalunya amb l’espectacle Tot jugant amb Molière, de Juan Antonio Castro, amb la qual Polls es va acomiadar definitivament dels escenaris.
Més de cinquanta anys de carrera, un nom indissociable del teatre català de la segona meitat del segle XX. Diuen que al seu funeral hi havia poca gent, i cap representant de les autoritats. | 0.871664 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_10_235824 | Procarelight és la nova empresa impulsada per l'Icfo (Institut de Ciències Fotòniques), que té el suport financer de socis privats. La missió d'aquesta spin-off -negoci que neix d'un altre- és oferir serveis de protecció als usuaris dels làsers. Es tracta d'una tecnologia desenvolupada als anys seixanta del segle XX que ha passat a formar part de les nostres vides en aplicacions com l'estètica, la salut, el lleure, les telecomunicacions, l'òptica o la indústria. Però la popularització del làser no amaga el seu vessant perillós: pot provocar lesions de diversa gravetat als ulls i la pell si es manipula de manera inadequada o per accident.
En aquest sentit, el govern espanyol va aprovar el 2010 un reial decret de protecció de la salut i la seguretat dels treballadors que estan exposats a aquest tipus de llum, en aplicació d'una directiva europea. El fet és que la legislació hi és però encara hi ha molta feina a fer per millorar la formació i el procediments de prevenció de riscos en els entorns laborals.
En l'Icfo, on el làser és una eina de recerca quotidiana per als 300 investigadors que hi treballen, van desenvolupar un servei intern per oferir formació al personal, auditories del sistemes de protecció de riscos i control dels equips, tant de les màquines com dels estris de seguretat, com les ulleres.
Com que tenen el xip de la transferència sempre activat, a l'Icfo van pensar que tot aquest coneixement es podia oferir a la resta de la societat a través d'una empresa privada, ja que hi ha un buit professional evident. “No hem detectat cap empresa de seguretat especialitzada en làser a tot l'Estat”, explica Josep Maria Silvestre, màxim responsable de Procarelight.
Per no haver-hi tampoc hi ha gaire informació sobre la sinistralitat associada al làser, i amb la que es treballa procedeix d'altres països, com els Estats Units. Aquestes estadístiques revelen que dels accidents declarats -dels que han necessitat la intervenció d'un sanitari- el 75% afecten l'ull i el 12% afecten la pell. L'exposició directa de l'ull a feixos de llum de determinades freqüències d'ona i intensitats poden provocar lesions a la còrnia o al cristal·lí que poden derivar en ceguesa als colors, per exemple. “Són cremades que poden tenir efectes irreversibles o de solució complexa que necessitin una intervenció quirúrgica”, explica Silvestre.
NEGLIGÈNCIA.
La causa del 46% dels accidents és la negligència de la persona que l'està manipulant, mentre que el trencament de les fibres òptiques que transporten la llum és al darrera d'un 44% dels sinistres. En tot cas, la gran majoria dels ferits són operaris amb una experiència entre 5 i 10 anys, cosa que fa pensar que més enllà del fet que un treballador experimentat baixi la guàrdia, hi ha força desconeixement sobre les conseqüències reals d'aquests enginys. Per això, un dels productes estel·lars de Procarelight són els cursos de formació del personal.
A la firma també posen a la disposició dels futurs clients una solució informàtica que emmagatzema tota la informació i documentació empresarial relacionada amb la protecció del làser, que són les auditories i també els protocols d'actuació.
Investigadors, soldadors i il·luminadors
Silvestre pensa que els centres de recerca poden ser els primers de contractar-los els serveis, però no obliden el camp de la salut: els hospitals disposen d'eines terapèutiques i de diagnòstic de làser. El sector dels centres d'estètica o la indústria, que l'usen pel marcatge, el tall i la soldadura, és més atomitzat. El sector de la il·luminació de festes també n'és un gran consumidor. | 0.873278 | curate | {"ca": 0.9966405375139977, "es": 0.0033594624860022394} | http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/618860-licfo-dona-a-llum-una-empresa-de-seguretat-en-laser.html |
mc4_ca_20230418_3_379861 | Saint-Rimay - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
47° 45′ 45″ N, 0° 55′ 21″ E / 47.7625°N,0.9225°E / 47.7625; 0.9225
Saint-Rimay és un municipi francès, situat al departament del Loir i Cher i a la regió de Centre – Vall del Loira. L'any 2007 tenia 293 habitants.
El 2007 la població de fet de Saint-Rimay era de 293 persones. Hi havia 136 famílies de les quals 48 eren unipersonals (32 homes vivint sols i 16 dones vivint soles), 32 parelles sense fills, 40 parelles amb fills i 16 famílies monoparentals amb fills.
El 2007 hi havia 177 habitatges, 136 eren l'habitatge principal de la família, 31 eren segones residències i 11 estaven desocupats. 169 eren cases i 5 eren apartaments. Dels 136 habitatges principals, 116 estaven ocupats pels seus propietaris, 18 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 2 estaven cedits a títol gratuït; 2 tenien una cambra, 14 en tenien dues, 36 en tenien tres, 35 en tenien quatre i 48 en tenien cinc o més. 110 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 62 habitatges hi havia un automòbil i a 56 n'hi havia dos o més. [2]
Piràmide de població de Saint-Rimay el 2009. [3]
El 2007 la població en edat de treballar era de 176 persones, 135 eren actives i 41 eren inactives. De les 135 persones actives 122 estaven ocupades (71 homes i 51 dones) i 12 estaven aturades (7 homes i 5 dones). De les 41 persones inactives 19 estaven jubilades, 11 estaven estudiant i 11 estaven classificades com a "altres inactius". [4]
El 2009 a Saint-Rimay hi havia 134 unitats fiscals que integraven 292 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 17.894€. [5]
Dels 13 establiments que hi havia el 2007, 6 eren d'empreses de construcció, 1 d'una empresa financera, 1 d'una empresa immobiliària, 3 d'empreses de serveis i 2 d'empreses classificades com a "altres activitats de serveis". [6]
Dels 6 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 2 eren fusteries, 2 lampisteries, 1 perruqueria i 1 agència immobiliària. [7]
L'any 2000 a Saint-Rimay hi havia 7 explotacions agrícoles.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saint-Rimay
Résumé statistique Fitxa resum de dades estadístiques de Saint-Rimay a l'INSEE.
Évolution et structure de la population Fitxa amb el detall de dades de Saint-Rimay a l'INSEE
BNF: cb15259502g
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Saint-Rimay&oldid=21706091» | 0.761152 | curate | {"ca": 0.9215851602023609, "en": 0.03035413153456998, "mk": 0.002529510961214165, "uu": 0.002529510961214165, "uz": 0.0012647554806070823, "de": 0.04173693086003373} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Saint-Rimay |
oscar-2201_ca_20230904_9_125130 | Concert d'Albert Guinovart amb el Cor de Cambra, on interpretaran algunes de les grans obres de Guinovart, des del 'Te Deum', una peça d'envergadura per a doble cor, piano, orgue i percussió, fins als famosos musicals com 'Mar i cel' o 'Flor de nit', fins als més recents 'Gaudí' o 'Scaramouche'. Un recorregut musical que comptarà amb intèrprets de luxe, començant pel mateix compositor al piano. | 0.779401 | curate | {"ca": 1.0} | https://surtdecasa.cat/ponent/agenda/2021/concert-dalbert-guinovart-amb-el-cor-de-cambra/179947 |
oscar-2301_ca_20230418_2_240809 | 1714 Activitat fora de l'aula A l'abril cada paraula val per mil aprendre català Cantar en català Català a Ciutat Vella català al comerç Català a taula català i comerç a Ciutat Vella Ciutat Vella Ciutat Vella i català Club de lectura comerç i català concurs Concurs frases fetes Concurs frases fetes Ciutat Vella Concurs si l'encertes a Ciutat Vella convenis amb entitats coral Ciutat Vella Coral Ciutat Vella m'enCanta cursos de català Còmic Còmic en català Escriure en català Establiment col·laborador Establiments ciutat vella i català establiments col·laboradors establiments emblemàtics Foment de la lectura frases fetes Ciutat Vella inscripció català i tu jugues en català jocs en català joves i català Jugar en català jugues en català? llegir en català llengua materna i català Parlem de llibres poesia en català practicar el català Recitar en català Sant Jordi Si l'encertes Voluntariat per la llengua | 0.680643 | curate | {"ca": 1.0} | https://blogs.cpnl.cat/ciutatvella/coral/inscripcio/ |
mc4_ca_20230418_11_671547 | Biagio Assereto - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
1383 (Gregorià)
25 abril 1456 (Gregorià) (72/73 anys)
Biagio Assereto fou un almirall genovès del segle XV.
Nascut a Recco fill d'un ferrer, fou seguit per Francesco Spinola, el senyor de la ciutat, qui el va prendre de patge. En 1423 es va traslladar a Gènova, per iniciar una carrera militar. Durant les Guerres de Llombardia, com a almirall de la República, en aquell moment governada per Filippo Maria Visconti, el duc de Milà, va liderar una flota per ajudar a Joana II de Nàpols en 1425, va capturar el florentí Ferruccio Verro el 1426 i va fer retrocedir Domenico Campofregoso i els seus aliats florentins el setembre de 1427.
En 1435, durant la Conquesta del Regne de Nàpols va dirigir una petita flota de Gaeta en el rescat de Francesco Spinola, assetjat per Alfons el Magnànim, i va obtenir la victòria en la batalla naval de Ponça. [1] Malgrat la seva negativa a continuar la guerra contra la Corona d'Aragó, a causa de la falta de tropes per envair el Regne de Nàpols, va rebre el feu de Serravalle Scrivia i, de Filippo Maria Visconti, el càrrec de governador de Milà.
Més tard va ser comissari ducal de Parma i el comandant de l'exèrcit milanès en la guerra contra Venècia, derrotant en febrer de 1439 un estol venecià protegit per Gattamelatta que es va transportar de l'Adige al Llac de Garda per terra amb l'objectiu d'aixecar el setge milanès de Brescia,[2] i el juliol de 1448 va derrotar l'almirall venecià Andrea Quirini a la batalla de Casalmaggiore. [3] Va servir Francesc I Sforza des de 1450, però, dos anys més tard, va abandonar qualsevol càrrec públic i es va retirar a Serravalle Scrivia per dedicar-se a la literatura. Entre els seus amics es van incloure Enea Silvio Piccolomini, el futur papa Pius II. Va morir a Serravalle en 1456.
↑ Scalamonti, Francesco. Transactions of the American Philosophical Society. Vol. 86, pt. 4: Vita viri clarissimi et famosissimi kyriaci anconitani (en italià). American Philosophical Society, 1996, p. 163. ISBN 0871698641.
↑ Corio, Bernardino. Storia di Milano (en italià). vol 3 (1447-1499). F. Colombo, 1857, p. 106.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Biagio_Assereto&oldid=18568560»
Almiralls italians
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 21 juny 2017 a les 20:35. | 0.790497 | curate | {"ca": 0.8626253815961622, "it": 0.019188835586567816, "en": 0.06367204535542957, "ru": 0.009594417793283908, "de": 0.04491931966855647} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Biagio_Assereto |
cawac_ca_20200528_8_230093 | Programes
Publicitat
L'onada de fred s'allargarà fins dimecres
Aquest dilluns al matí un termòmetre marcava 2 graus sota zero.
25/01/2011
La nit de dilluns a dimarts també serà gèlida i les glaçades poden arribar a tot el país
Barcelona (ACN).- L'onada de fred instal·lada sobre Catalunya des de finals de la setmana passada s'allargarà ben bé fins dimecres. El meteoròleg del Servei Català de Meteorologia Aleix Andrés ha explicat en declaracions a l'ACN que no serà fins dijous quan les temperatures començaran a registrar valors més suaus que els dels últims dies i també serà quan es podrien produir algunes precipitacions en alguns punts de Catalunya. Per tant, per a la pròxima nit s'esperen de nou temperatures gèlides i que les glaçades s'estenguin pràcticament arreu del territori. Andrés ha afirmat que en alguns observatoris de l'SMC s'han registrat alguns valors mínims, però que en general no s'han superat rècords negatius. | 0.760294 | curate | {"en": 0.009698275862068966, "ca": 0.9795258620689655, "pt": 0.010775862068965518} | http://www.taronjadigital-osona.cat/noticies/2011/01/25/l-onada-de-fred-s-allargara-fins-dimecres |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.