id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
cawac_ca_20200528_4_25632 | Imatges de quatre fragments de la producció de l’Auditori de Barcelona “Somnis de músic” interpretada, escenificada i cantada aquest diumenge 20 de gener per la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) – Alevins i el Cor Infantil de la Unió al Teatre Auditori de Granollers. Un concert familiar que uneix música i coreografia per conèixer o redescobrir “El somni d’una nit d’estiu” de F. Mendelssohn. Direcció musical: Manel Valdivieso i Josep Vila i Jover. Direcció escènica: Marta G. Otín.
Imatges de tres de les finals del Campionat de Catalunya absolut i sub-15 de bàdminton que s’han disputat al Pavelló del Congost de Granollers, aquest diumenge 20 de gener. En categoria absoluta, Arnau Duran, del CESIB La Garriga ha quedat campió guanyant Marc Gallardo de l’Associació Granollers Esportiva. En categoria sub-15, individual masculí, Bernat Amaya, del club de Granollers, ha guanyat Marcos Bellver del CB Bellaterra i en sub 15, individual femení, Júlia de la Torre, [...]
Imatges del partit de futbol 7 entre els prebenjamins de l’Esport Club Granollers i els de la UE Canovelles jugat aquest dissabte al matí al Camp d Futbol Municipal del carrer Girona. El derbi comarcal no ha tingut història atesa la superioritat dels granollerins que s’han imposat per 9 a 0. Han marcat els gols, Arnau (3), Enric i Adam (2 cadascun), Martí i Guillem. Després d’aquesta victòria, la quarta [...]
A través del blog d’Henry Seckel -un dels periodistes de Le Monde enviat especial a Granollers per seguir la selecció francesa al Mundial d’Handbol- el pretigiós diari francès enllaça amb quatre vídeos de Miragranollers publicats la passada Festa Major de Blancs i Blaus per donar a conèixer Granollers als seus lectors. Els vídeos enllaçats mostren imatges en alta definició de L’estirada de corda, El ball de bengales del Correfoc, El corraigua i El concurs de rajolers. Ahir dissabte, al migdia, la pàgina portava comptabilitzades més de 47.500 visites.
Imatges de l’exposició de fotografies “La meva Mitja” de Màrius Gómez inaugurada aquest dijous, 17 de gener, a l’Espai Gralla. L’exposició consta d’una sèrie de 21 imatges que no van ser obtingudes el dia de la cursa: “El meu treball mostra indrets del recorregut on els atletes es poden parar a descansar o a reflexionar… no reivindico la cursa, sinó el recorregut”. La sèrie d’exposicions “La meva Mitja” és una [...]
Imatges de les diferents sèries del II Campionat de Catalunya indoor de natació de fons celebrat a les instal.lacions del Club Natació Granollers, el diumenge 13 de gener, amb un molt bon paper dels representants del club de Granollers. Van nedar, d’esquerra a dreta en la imatge, Palmira Chaparro, Sergio Torres, Judith Torras i Albert Escrits. Al seu costat l’entrenador David Conchillo. Clicar la foto per veure el vídeo.
Imatges del primer concert de 2013 del cicle La Música del Cel ofert aquest diumenge 13 de gener a la Parròquia de Sant Esteve de Granollers per la Coral Xalesta, dirigida per Joaquim Miranda, i la interpretació a l’orgue de Joan Casals. L’organització va anar a càrrec de la Fundació Pro Música Sacra Granollers, amb la col.laboració d’Òmnium Cultural.
Imatges d’un dels molts partidets de mini handbol benjamí jugats a la Porxada (i a la plaça de l’Església) aquest dissabte 12 de gener, al matí, en una altra de les activitats paral.leles organitzada pel BM Granollers amb motiu del Mundial d’Handbol 2013. El que surt al vídeo van disputar-lo el BM Granollers Blanxart i l’AE Handbol Les Franqueses amb victòria visitant per 10 a 29. A més dels 8 [...]
Resum del partit de 1ª catalana disputat aquest diumenge 13 de gener al Camp Municipal de Futbol del carrer Girona entre l’EC Granollers i l’UE Avià que va acabar amb empat a dos. Els gols visitants els va encaixar l’Esport Club en els darrers vint minuts de partit, després de fallar un penal que hagués suposat el 3 a 0 al marcador. En la línia irregular dels darrers partits, l’Esport Club va jugar [...]
Imatges d’ambient del 23è Campionat de Món d’Handbol enregistrades aquest dissabte 12 de gener al Palau d’Esports de Granollers, seu del grup A de la competició. El vídeo recull imatges de l’accés al Palau, de l’ambient a les grades, a la sala de premsa i a peu de pista enregistrades abans i durant el primer partit que va obrir la competició, l’ Alemanya-Brasil, que va acabar amb victòria dels europeus per 33 [...] | 0.866597 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.miragranollers.cat/author/admin/page/15/ |
macocu_ca_20230731_7_96722 | La Masia de Fígols és un elegant exemple de masia de planta basilical de tres naus, traduïdes a la façana, amb un cos central més ample que el lateral, amb dos pisos de galeries d'arc de mig punt i flanquejades per balconades simètriques. Tres portals de mig punt rematen la simetria total d'aquesta masia. Adossada a la casa, al cantó de ponent hi ha l'església romànica de Santa Magdalena de Fígols. La façana, orientada a migdia, centra l'era de la casa. Presenta coberta a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana.
És bàsicament una obra del segle XVIII. Hi ha llindes a la façana amb les dates de 1704, 1861, 1869, etc.
La Masia de Fígols, al Terme de Montmajor i prop de Gargallà, pertanyia a la batllia i ducat de Cardona. | 0.769402 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_418158 | Fa poc en Josep-Dencas, treballador incansable i entusiasta va promoure una campanya que va arribar al diari AVUI, va arribar al plè de l'Ajuntament de Barcelona i fins i tot va fer que els domassos siguin penjats (Està per veure. La paraula d'un sociata val menys que que un xiclet gastat) Avui, en un altre fil el decàleg dels 10 punts d'en Montilla. Decàleg molt gràfic i clar fet per en Centuria ha arribat a l'e-notícies. Us n'adoneu de la gent que llegèix l'Avui o l'E-notícies? No us dona la sensació de que perdem molt de temps en discusions bizantines quan amb una mica d'esforç es pot arribar al públic, a la massa? Tenim gent com en Vich que sap dibuixar, tenim gent amb empenta com en Josep-Dencas. I fins i tot inútils com jo podem fer alguna cosa que altre organitzant-ho per exemple. Ens posem a treballar? Proposo començar una autèntica fàbrica de propaganda. -------------------------------------------------- Orientació de la propaganda: -Evitant eix dreta-esquerra. Treballem exclusivament pel país. -Propaganda generalista. -Orientació PPCC. -Missatge sempre positiu i procurant atacar la gent amb missatges directes (no publicitat subliminal) -------------------------------------------------- Procediment: Gràcies al comentari de la Lavinia per notificar-me que fa falta aclarir el procediment. Això és el que proposo però ho podeu discutir/complementar! Aquest fil no servèix per formar cap tipus d'organització ni burocràcia sinó com a catalitzador. Punt de trobada de gent disposada a apuntar-se a col·laborar, punt de trobada per deixar anar idees, per seleccionar les millors, per a gent que vulgui prendre la iniciativa en alguna d'aquestes idees i per coordinar en temps i espai els esforços. De moment, estem recollint tant a gent ques es s'hi vulgui apuntar com idees. -------------------------------------------------- Projecte: Video Historia 1 (England traitors to Liberty) Assessorament històric: Carme ,Lavinia,CATALAN FOR EVER,Salvador_sense_por Gestió YouTube: Laura Guió: Josefina Edició vídeo: requiem Correcció Anglès: Maria Dolors Promoció: llamp -Fil específic: http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=2&fil=17714&pag=1#2779695 -------------------------------------------------- Col·laboradors: Dibuixants: - Disseny (Photoshop, Illustrator, Freehand, Flash...): -uri.ppcc -Mergon -Segador_1714 -Safrerut Recerca-Investigació: -Gesta_Comitum -Aldalar - Carme Administració: - Josefina Activistes internet-Propagandistes: -mabero -CENTURIA - Laura -Automat -Josep Maria Cantimplora -grinfild -uri.ppcc -Mergon -Segador_1714 -Varacolaci -Bismut -Safrerut -Lavinia -poc a poc - Carme -Neith Gestor YouTube: - Laura Correcció Anglès: Maria Dolors
una fàbrica de propaganda de...? i vols dir que serem capaços de posar-nos d'acord per fer alguna cosa? bé en tot cas, amunt amb el fil
Una fàbrica de propaganda independentista
però que sigui una fàbrica on el gràcies e i la culpa es de ciu estiguin prohibides. per aconseguir la independència l'enemic a batre sempre són el psoe i el pp.
Aquí està. Objectiu: independència. Si el país el governen esquerres o dretes es quelcom que s'ha de decidir democràticament un cop el país sigui lliure, sinó tot el que s'aconsegueix és desgastar l'independentisme i que PP i PSOE cada dia es refirmin més. És la voluntat del poble per ser independent el què ha de comptar! Hi havia un article d'en Partal molt bo sobre el tema. Si el trobo el poso!
aprofito per felicitar-te
Gràcies! Disculpa el retard en contestar... | 0.705915 | curate | {"ca": 0.9639665609685788, "sk": 0.006341885269530124, "it": 0.014125108100317094, "es": 0.015566445661573941} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_300492 | http://www.avui.cat/article/mon_politica//11091/carod/diu/privatitzar/prat/es/una/mala/solucio/perque/estaria/tot/centralitzat/des/madrid.html El conseller de la vicepresidència del govern ha afegit que "allò que convé a Catalunya és que els aeroports es gestionin des de Catalunya i que hi hagi una majoria de les institucions de Catalunya i també de la iniciativa privada catalana que es facin càrrec de la gestió del Prat" Aeroport del Prat-Barcelona Ult. Act. 04.11.2007 - 18:36 hs El conseller de la vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha dit avui que la proposta de Mariano Rajoy de privatitzar l'aeroport del Prat seria com privatitzar AENA. És igual que sigui públic o privat si tot acaba depenent de Madrid perquè els resultats ja sabem quins són: negatius", ha indicat Carod El president del PP, Mariano Rajoy, va prometre ahir a Barcelona que si guanyava les pròximes eleccions generals faria que el sector privat gestionés l'aeroport del Prat. En una visita a la Fira de la Fusta de Sant Hilari Sacalm (Selva), Carod ha dit que "a mans del PP, això voldria dir una empresa privada, centralitzada a Madrid i la mateixa per a tot l'Estat, seria com privatitzar AENA". Segons que informa el govern català en un comunicat, Carod ha afegit que "allò que convé a Catalunya és que els aeroports es gestionin des de Catalunya i que hi hagi una majoria de les institucions de Catalunya i també de la iniciativa privada catalana que es facin càrrec de la gestió del Prat". "És igual que sigui públic o privat si tot acaba depenent de Madrid perquè els resultats ja sabem quins són: negatius", ha indicat Carod, en opinió del qual hi ha "interès de diversos sectors de la societat catalana -cambres de comerç, grups empresarials, entitats d'estalvi- que voldrien participar en una gestió d'aquestes característiques". "Això és el que reclamem i estem convençuts que és l'únic que pot donar una bona solució als problemes dels aeroports catalans", ha conclòs el vicepresident català. "Ja coneixem el model" En aquest mateix tema, el portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao, ha dit que "ja coneixem el model privatitzador del PP que, quan va governar, amb el pretext de privatitzar el sector públic, va regalar algunes empreses públiques als seus amics i va generar monopolis encoberts que no han millorat el funcionament d'alguns serveis públics, com s'ha demostrat recentment amb el cas de REE". En un comunicat, Ridao recorda que "Rajoy i el PP estan tan desconnectats de la realitat catalana que ignoren que al voltant de la gestió de l'aeroport del Prat hi ha un consens bàsic entre societat civil, agents socials i econòmics i partits polítics per reclamar que la Generalitat i altres institucions catalanes tinguin un paper determinant i la majoria de control en el futur òrgan de gestió de l'aeroport del Prat".
El titular és tendenciós, però fer entrar empreses privades a la gestió d'El Prat és, si més no, començar a privatitzar-lo. Tot és començar, i no hi hem d'estar d'acord, en absolut. El Prat ha de ser titularitat de la Generalitat i gestionat per aquesta i, si cal, en col·laboració amb els ajuntaments però en cap cas amb l'empresa privada.
I aquesta posició d'ERC no és nova: fins i tot EUPV va justificar el rebuig del pacte amb ERPV al·legant que ERC defensava la intromissió de capital privat als serveis públics. | 0.865076 | curate | {"ca": 0.9988098780124963, "en": 0.0011901219875037191} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_735491 | "Pròxima b", el planeta potencialment habitable més a prop de la TerraL'ha descobert un equip d'investigadors internacional encapçalat pel català Guillem Anglada-EscudéUn equip internacional d'astrònoms encapçalats pel català Guillem Anglada-Escudé ha trobat l'exoplaneta potencialment habitable que és més a prop de la Terra, és a dir, el planeta més pròxim fora del nostre sistema amb possibilitats de tenir aigua líquida a la superfície. Es diu"Pròxima b", és un planeta una mica més gran que la Terra, orbita l'estrella més pròxima a nosaltres, Pròxima Centauri i és a "només" 4 anys llum de la Terra.Es tracta d'un descobriment històric que pot transformar fins i tot la visió que tenim de la nostra galàxia. La troballa l'ha fet pública aquest dimecres la revista "NATURE" i ha estat possible gràcies al potent telescopi de La Silla, a Atacama, Xile. Guillem Anglada ha destacat que la troballa "motivarà el desenvolupament de nous instruments d'investigació" que seran molt importants per continuar la cerca. Hi ha 3.500 exoplanetesFa nomès 25 anys, imaginar l'existència de planetes extrasolars encara era ciència-ficció. L'any 1992, però, es va tenir la primera certesa d'un planeta orbitant una estrella llunyana, i des de llavors els telescopis, cada cop més potents i sofisticats, han permès als astrònoms descobrir, fins avui, uns 3.500 exoplanetes. D'aquests n'hi ha uns 50 que serien potencialment habitables, amb condicions de gravetat, atmosfera i temperatura similars a les de la Terra. Però mai, fins avui, se n'havia descobert un de tan pròxim. "Pròxima b" seria un planeta rocòs, de massa una mica més gran que la de la Terra, però més a prop de la seva estrella que nosaltres del Sol. Els seus anys, és a dir les òrbites senceres a la seva estrella, duren nomès 11 dies.http://www.ccma.cat/324/proxima-b-el-planeta-potencialment-habitable-mes-a-prop-de-la-terra/noticia/2746171/
I 4 anys llum quans anys normals son?
Anys-llum mesuren distancia, no temps.
, Però jo l´ho que volia dir es a quants anys de temps està aquest planeta extra-solar de la Terra?
Depèn de la velocitat que hi vagis. El màxim de velocitat a que es pot anar és la velocitat de la llum (uns 300 mil·lions de metres per segon), i a aquesta velocitat estaria a 4 anys de temps de viatge.
Moltes Gràcies!!! ! | 0.871928 | curate | {"ca": 0.9995621716287215, "fr": 0.00043782837127845885} | |
mc4_ca_20230418_5_49440 | El temps. Avui i últims dies: Mira - Resúmenes diarios anteriores - Taula - Agència Estatal de Meteorologia - AEMET. Govern d'Espanya
Actualitzat: dissabte, 15 d?agost 2020 21:00 (hora oficial)
20.4 24.8 24.8 0.0 0.0 0.0
22.5 1.6 0.0 0.0 0.0 1.6
22.9 1.2 0.0 1.2 0.0 0.0
25.8 2.8 0.0 0.0 0.0 2.8 | 0.39314 | curate | {"fr": 0.03125, "ca": 0.6284722222222222, "th": 0.09027777777777778, "ja": 0.16666666666666666, "en": 0.08333333333333333} | http://www.aemet.es/ca/eltiempo/observacion/ultimosdatos?k=clm&l=8245Y&w=2&datos=det&f=tmax |
macocu_ca_20230731_4_416651 | L'artista cubà Jorge Rodríguez-Gerada és l'autor del retrat d'un rostre femení de 28x10 metres. Es tracta d'una barreja de les cares de veïnes i usuàries del Centre Cívic Sant Martí, que és just on està ubicat. L'ha pintat durant la tardor en el marc del festival d’art urbà Openwalls i ha passat a formar part del paisatge de la rambla de Guipúscoa.
Els barris de la ciutat han servit d’inspiració al nostre següent protagonista. Un escriptor que ha presenta una novel•la negra que succeeix en diferents indrets del Besòs, la Verneda i el Poblenou. El llibre s’ha publicat ara després de guanyar un premi literari sobre el gènere policíac.
S'ha celebrat la 14ena edició del festival de creació contemporània, Escena Poblenou. Enguany presenta una vintena de propostes, en una edició més compromesa arriscada i innovadora.Noves dramatúrgies, teatre, circ, dansa, humor, arts del moviment, projectes artístics de comunitat, espais de diàleg i performance han envait tot el barri del Poblenou, a diferents espais singulars i sales del barri.
La plaça d’Angeleta Ferrer de Sant Martí de Provençals serà un punt de trobada cultural del districte. Així ho ha anunciat l’Ajuntament. Invertirà als equipaments que ja hi ha, l’auditori i el centre cívic. Durant el 2016 rebran una partida especial per dinamitzar la seva activitat.
El nou espai museïtzat del Poblenou acull la primera exposició quan encara no han acabat els treballs de condicionament. Falta que s’aprovi la inversió per a la segona fase de les obres. | 0.834006 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_496315 | • Ruta M. Aurèlia Capmany amb participants del Club de Lectura de la Biblioteca de Montbrió del Camp (29/11/19)
Dissabte, 23 de novembre de 2019, nou participants del Club de Lectura de la Biblioteca de Montbrió del Camp seguiren la ruta Maria Aurèlia Capmany amb selecció de textos i guió de Magí Sunyer. A la vigília havien comentat Batecs de vida (Tarragona: Lo Diable Gros, 2018), dietari inèdit que Maria Aurèlia Capmany va escriure entre 1937 i 1939. Revela com se sentia una noia en plena guerra civil, què suposava l’abandó de l’Institut-Escola, l’amor fugaç, els amics al front, els conflictes familiars, les aspiracions, les confessions afectives i ideològiques... En aquestes pàgines es troba l’embrió de l’escriptora i la filòsofa, els batecs de la seva vida (https://www.escriptors.cat/index.php/autors/capmanyma/obra). | 0.793137 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_547370 | La Xarxa dels Drets dels Infants promou la protecció dels drets digitals dels infants | Infància
La Xarxa dels Drets dels Infants promou la protecció dels drets digitals dels infants
Drets digitals. La Xarxa dels Drets dels Infants promou un bon ús de les xarxes socials entre els infants i que estiguin ben informats i siguin crítics per combatre les notícies falses.
La Xarxa dels Drets dels Infants (XDI) impulsa, amb la col·laboració de betevé, el projecte Combatre les fake news adreçat als infants amb l’objectiu que aprenguin a fer un bon ús de les xarxes socials i prenguin consciència de la importància de ser crítics i estar ben informats per detectar i combatre les notícies falses.
El projecte, realitzat amb la metodologia d’Aprenentatge Servei (ApS) a l’institut Quatre Cantons, ha durant 2 mesos i s’ha estructurat en tres parts. En la primera, els i les alumnes de 3r d’ESO del centre han treballat amb la Carta de Barcelona pels Drets de la Ciutadania en l’Era Digital i han rebut formació teòrica sobre què és una notícia falsa, com detectar la informació inventada, com es construeix i els mitjans o recursos per valorar-ne la fiabilitat. I si la millor manera de detectar una notícia falsa és crear-la, d’aquí ve la importància de la segona fase d’aquesta iniciativa: els i les estudiants han sortit al carrer càmera en mà i han deixat volar la imaginació per escampar fake news. Finalment, en la tercera part del projecte, l’alumnat ha presentat als companys i companyes dels altres grups les 5 càpsules documentals sobre les fake news que han realitzat per a que sàpiguen què han de fer quan es trobin amb una informació dubtosa.
La Carta de Barcelona pels Drets de la Ciutadania en l’Era Digital es va presentar el 21 de febrer de 2019 en el marc del II Digital Law World Congress celebrat a l’ICAB, després d’un procés de redacció per part d’universitats, centres científics, entitats de la vida econòmica, administracions i experts en Dret Digital, liderat pel Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB).
Notícia al web de l’IES 4 Cantons
Notícia al web de la XDI
Notícia de betevé | 0.87525 | curate | {"ca": 0.9928400954653938, "en": 0.007159904534606206} | https://ajuntament.barcelona.cat/infancia/ca/noticia/la-xarxa-dels-drets-dels-infants-promou-la-proteccio-dels-drets-digitals-dels-infants_908125 |
racoforumsanon_ca_20220809_4_290558 | Els líders d'ERC i Solidaritat s'intercanvien retrets i consideren impossible formar una candidatura unitària el 25-NEls líders d'ERC i Solidaritat, Oriol Junqueras i Alfons López Tena, han descartat qualsevol possibilitat d'acord i s'han intercanviat retrets públicament aquest divendres en dues entrevistes a 'El món a RAC1', l'endemà de la negociació frustrada al Parlament. Amb sis hores de cimera entre ERC, SI, RCat i DC no n'hi va haver prou per assolir un acord per constituir una coalició independentista per al 25-N. Aquests són els principals desacords i la versió que un i altre, Junqueras i López Tena, han donat per separat a l'antena de RAC1. 1. El programa i la campanya electoral Junqueras (ERC): "Si no hi ha acord amb el programa, i es considera una cosa irrellevant i et pots presentar amb dos programes diferents; si no hi ha acord en la campanya i et diuen que podem fer dues campanyes indepedents; i no hi ha acord en el grup parlamentari i et plantegen fer dos grups parlamentaris independents, la pregunta és 'què fem junts? ', perquè la nostra voluntat no és enganyar els votants". López Tena (SI): "Els punts de desacord eren: ERC plantejava que el programa electoral era el que estaven elaborant i el que havíem de fer era integrar-nos en un únic programa. De la campanya, ens havíem d'integrar a la que preparava ERC, sense poder fer una campanya paral·lela i acordada en què cadascú fes èmfasi en el que considerava més oportú". Sobre la campanya: "ERC considerava que la campanya i l'actuació posterior al Parlament havia de consistir a donar suport a CiU. I no estàvem d'acord amb això. En el cas que CiU es comprometés i convoqués una consulta a la propera legislatura li donaríem suport, però si no hi estaríem en contra". 2. Les llistes i el grup parlamentari Junqueras: "Vam suggerir una renovació a les llistes de SI, i que no hi anessin ni Alfons López Tena ni Uriel Bertran. Ells no ho van acceptar". López Tena: "La proposta d'ERC era que tots els caps de llista havien de ser seus. I perquè SI pogués tenir els mateixos 4 diputats, calia arribar a 21 diputats (17 d'ERC i 4 de SI)". "Vam demanar que s'havia de fer un tàndem. Oriol Junqueras de cap de llista, i no una personalitat independent. I jo havia d'anar al número 2 per fer campanya conjunta". 3. La negociació Junqueras: "És molt difícil sumar amb algú que no vol sumar. Bàsicament amb SI". "No vull jutjar les intencions dels altres, però a tot arreu on he anat i en el que he fet sempre he intentat sumar. I això m'avala". López Tena: "Per fer una coalició les dues parts han d'estar disposades a parlar el temps que faci falta, i que sigui una coalició i no una absorció d'una part a l'altra. ERC va donar per acabades les converses de manera unilateral després de només 4 hores de conversa". "Vam arribar a molts acords durant el matí i vam deixar aparcats els desacords. Vam continuar a la tarda i quan va venir la representant d'ERC, Marta Rovira, ens va dir que la permanent d'ERC s'havia reunit i que donava per acabades les converses perquè els acords del matí impedien continuar". 4. Els assistents a la reunió Junqueras, sobre el fet que ell no assistís a la trobada: "Era una reunió important, però tenia altres compromisos i no vaig poder anar a la reunió. [...] Tenia molta feina i ahir al vespre havia de fer una classe d'una assignatura d'història sobre l'època barroca a la universitat". López Tena: "ERC va convocar una reunió per tractar aquesta qüestió i tancar el tema el mateix dia. I Oriol Junqueras no s'hi va ni presentar". Sobre un suposat veto a Laporta: "No és cert que volguéssim vetar Joan Laporta". "Vam enviar un correu a la secretària general d'ERC per demanar que el partit trànsfuga de Joan Laporta no anés a la reunió, excepte si també hi anaven els altres partits de la coalició que formen SI". 5 . Acords amb altres formacions Junqueras: "No hi ha opcions de fer marxa enrere [amb el fracàs de les converses dels partits independentistes]. Sí que hi ha opcions amb Reagrupament i amb Joan Laporta". "Estaríem molt interessats a incorporar els sobiranistes del PSC. Hem parlat amb molta gent però som molt discrets perquè per ser eficaços cal ser-ho. [...] Hi haurà coses que es podran fer ara i d'altres que potser es podran fer en un futur". López Tena: "SI és una coalició de 7 partits i estem en converses per integrar-ne més i també integrar personalitats independents. [...] Nosaltres registrem avui la coalició al ministeri de l'Interior. És ERC la que va sola". Font: http://www.ara.cat/especials/eleccions25n/junqueras-lopez_tena-erc-si_0_786521503.html
Crec que m´ho he repensat, NO votaré a CIU (Tot i que els volia donar un vot de confiança), ho han fet força bé i esper que els vagi bé, però no m'acab de fiar d'ells, així que votaré garantia independentista, votaré Solidaritat Catalana per la independència, que és una àmplia coalició de 6 partits ( El Partit Republicà Català, Els Verds-Alternativa Verda, El Partit Socialista d’Alliberament Nacional, Catalunya Nació Independència, Catalunya Acció i Bloc Sobiranista Català).
Garantia independentista votar SI?, ja m´ho diràs quan no entreu al Parlament i 50.000 vots vagin a les escombraries.
Sí xiquet, ja t'ho diré quan Solidaritat passi dels 3 escons que té actualment als 7 o 8 que segons les enquestes podria assolir... A més una altra de les raons per les que no vull votar CIU és pels d'Unió i la seua xuleria (excepte el gran Vila d'Abadal i alguns més). Percert, tant parlar de que SI no entraria al Parlament (No sé d'on ho treus això) i els d'Unió en els últims 30 anys mai s'han presentat en solitari...Així que haveure si sereu valtros els que no entraríeu al Parlament!
Nosaltres tenim la virtud de saber i poder pactar.
idò, feu-li per favor, unes quantes classes a la cúpula d'ERC que sembla que no en saben gaire
Doncs en Junqueras governa al seu poble gràcies a un pacte a tres bandes ben complicat: ERC-CiU-ICV.
oh, mira que bé! Això s'haurà de celebrar | 0.833552 | curate | {"ca": 0.9681066486668917, "cs": 0.0013499831252109348, "es": 0.02311846101923726, "nl": 0.004218697266284171, "de": 0.0005062436719541006, "gl": 0.0026999662504218697} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_60191 | És important classificar i conèixer tots els aspectes del càncer de mama perquè es pugui tractar-se de manera òptima en tots els pacients. No tots els càncers de mama són iguals i cada pacient és diferent i únic, per la qual cosa és necessari realitzar diverses proves i exàmens.
Tot seguit, relacionem algunes de les proves que es fan més sovint quan s’està en el procés de diagnòstic de càncer de mama. Encara que no a tots els pacients se’ls hi faran totes. El seu metge valorarà les que són necessàries en cada cas.
Història clínica exhaustiva
El seu metge li preguntarà sobre malalties, antecedents personals i familiars (avui dia sabem que hi ha tipus de càncers que poden ser hereditaris), medicació que prengui habitualment i al·lèrgies a medicaments o contrastos. Així mateix, és important conèixer els seus antecedents ginecològics com ara la presa d'anticonceptius o tractaments hormonals, embarassos, seguiment ginecològic i si es troba en pre o postmenopausa.
Examen físic
A més d'un examen físic general, és necessari la palpació de totes dues mames i l’exploració dels territoris ganglionars pròxims: axil·lars, supra/infraclaviculars i cervicals.
Anàlisis sanguínies
S'ha d'avaluar, a més de les cèl·lules sanguínies, l'estat d'altres òrgans del cos com ara el ronyó, el fetge, etc. A vegades pot ser necessari avaluar l'estat hormonal si existeixen dubtes sobre si la pacient ha arribat o no la menopausa.
Mamografia bilateral
És una prova fonamental en el diagnòstic de càncer de mama i, es farà a totes les pacients amb sospita de malaltia, excepte en comptades excepcions. És una prova d'imatge que utilitza raigs X per a veure el teixit mamari i la presència de masses o calcificacions. Forma part del cribratge o proves de cribratge poblacional per a detectar el càncer de mama en estadis precoços. Es fan de manera periòdica des dels 55 fins als 70 anys. És important que es faci de manera bilateral (en les 2 mames) ja que hi ha casos casos de càncer de mama bilateral. Cal tenir present que les pròtesis mamàries disminueixen l’eficàcia del diagnòstic. És important portar un sostenidor còmode i evitar l'ús de desodorants el dia de la prova. Es col·locarà la mama damunt d’una plataforma i s’hi exercirà pressió amb una altra placa. A vegades pot resultar dolorosa, però s’ha d’exercir una adequada pressió per a obtenir la màxima qualitat d'imatge.
Ecografia
És una prova d'imatge complementària a la mamografia. Utilitza les ones d'ultrasons per a valorar millor alguns tipus de lesions mamàries. A més, serveix per a buscar ganglis limfàtics que puguin estar afectats, principalment en l’aixella. Serveix també com a guia per a realitzar biòpsies o puncions de les lesions sospitoses.
Ressonància magnètica mamària
És una prova d'imatge també complementària a la mamografia i l’ecografia. És més sensible que la mamografia per a valorar algunes lesions i facilita més informació de totes dues mames i d’alguns territoris limfàtics. Proporciona més detalls de les lesions i, a vegades (en funció de la densitat del teixit mamari o de la presència de pròtesis mamàries), és la prova d'imatge de primera elecció. Està contraindicada en el cas que el pacient sigui portador de pròtesis metàl·liques o marcapassos, ja que utilitza un imant de gran escala per a obtenir la imatge. Cal administrar un contrast per via intravenosa per obtenir una millor caracterització de la lesió. Informi al seu metge si ha tingut al·lèrgies prèvies o pateix malalties que afecten el ronyó.
Tomografia computada (TC o scanner)
Serveix per descartar o diagnosticar metàstasis en altres òrgans: fetge, pulmons, ossos, ganglis, etc. Utilitza múltiples raigs X en diferents posicions per obtenir una imatge detallada. També és necessària l'aplicació d'un contrast intravenós, cal que informi el seu metge si té al·lèrgies o malalties renals. Aquesta prova està indicada en càncer de mama amb alt risc o sospita de malaltia a distància.
Gammagrafia òssia
És una prova d'imatge que utilitza un fàrmac radioactiu que s'uneix específicament a les cèl·lules que formen l'os (osteoblastos). Després de l'administració del fàrmac es fa un rastreig que capta aquesta radiació i serveix per valorar la presència de metàstasis en els ossos.
PET (Tomografia per Emissió de Positrons)
És una prova d'imatge que fa servir la radiació emesa per diferents fàrmacs radioactius. El més utilitzat és la glucosa unida al fluor (FDG). Atès que la glucosa és la principal font d'energia de les cèl·lules, el PET mostrarà aquelles àrees del cos que presenten major activitat, com ara les cèl·lules canceroses. El seu ús no és rutinari en tots els pacients, està indicat per descartar metàstasis en els casos en què les anteriors proves d'imatge (tomografia, gammagrafia) siguin dubtoses. Haurà d'informar el seu metge si ha estat diagnosticada de diabetis ja que el resultat d’aquesta prova podria quedar alterat.
Biòpsia o citologia
El diagnòstic definitiu de càncer es realitza sempre a través de l'anàlisi al microscopi d'una mostra de tumor. La mostra per a aquest estudi s'extreu mitjançant biòpsia (més adequada per ser de major volum i quantitat de cèl·lules) o citologia (menys invasiva però no tan rendible). Existeixen diferents mètodes per l’extracció de les cèl·lules, per exemple la PAAF (punció-aspiració mitjançant agulla fina) o BAG (biòpsia amb agulla gruixuda), que poden ser guiades mitjançant ecografia. És important que informi al seu metge si pren medicació que pugui alterar la coagulació (Aspirina® o Sintrom®), per a evitar el sagnat després del procediment.
Anatomia Patològica
Una vegada s'obtenen les mostres de teixit, és fonamental una exhaustiva anàlisi anatomo-patològica (microscopi) per establir el diagnòstic de càncer. S'analitzen de manera rutinària una sèrie de característiques de les cèl·lules, en funció de les quals podem classificar el càncer de mama en els diferents subtipus, valorar-ne l’agressivitat i així seleccionar un tractament personalitzat per a cada pacient. Algunes de les característiques avaluades són:
Tipus histològic: en funció de les cèl·lules on s'origini el tumor. Els més freqüents són ductal o lobular
Receptors hormonals: principalment els receptors per a dos tipus d'hormones, els estrògens i la progesterona. En alguns casos es poden valorar també els receptors d'andrògens. Els tumors que expressen receptors hormonals en les seves cèl·lules es beneficien d'un tractament hormonal.
HER2: És indispensable, avaluar la sobre expressió o no d'aquest receptor en les cèl·lules tumorals, ja que aquests tumors tenen un tractament específic amb fàrmacs dirigits, selectivament, a aquestes cèl·lules.
Grau histològic: pot ser baix, moderat o alt, segons el grau de maduració o de diferenciació (que tan semblants són a una cèl·lula normal) de les cèl·lules tumorals. Els tumors d'alt grau són més agressius que els tumors de baix grau.
Ki 67: és una proteïna que determina l'índex de proliferació cel·lular, és a dir, el percentatge de cèl·lules que es troben multiplicant-se en un moment determinat. El seu valor ve informat com un percentatge d'1 a 100%. Com més alt és el percentatge, major és l'agressivitat del tumor.
Perfils d'expressió gènica del tumor: Plataformes moleculars
En algunes pacients amb càncer de mama hormono-sensibles (LUMINALS) en estadis inicials, pot ser necessari fer/dur a terme un estudi addicional en el propi tumor. Les plataformes gèniques són una prova que analitza els gens dels tumors de mama i en valoren l’agressivitat i el risc de recaiguda. Aquesta informació ens permet seleccionar, d’una manera més eficaç, quins pacients es beneficien de rebre quimioteràpia a més de teràpia hormonal de manera complementària a la cirurgia. Actualment existeixen quatre plataformes gèniques disponibles: Prosigna, Oncotype, Mamaprint i Endopredict.
Contingut relacionat
Biopsia líquida
© Xemio / Fundació iSYS
Què és Xemio
Qui som
Col·laboradors
Avís legal i política de privacitat
Altres llocs on consultar
Fundació iSYS
Acreditacions médiques
Aquest web conté informació bàsica sobre diferents aspectes de la salut elaborada per professionals i pacients. El contingut del present web no substitueix l'atenció personalitzada dels equips de salut. | 0.79626 | curate | {"ca": 0.9881933341532407, "gl": 0.0014758332308449145, "pt": 0.006764235641372525, "no": 0.0008609027179928669, "fr": 0.00270569425654901} | https://xemio.org/ca/cancer-de-mama/las-pruebas |
cawac_ca_20200528_7_56436 | Nou mecanisme implicat en la formació de la placa d?ateroma
03/03/2008
Un equip d?investigadores del Centre d?Investigació Cardiovascular de Barcelona (CSIC-ICCC) ha descobert un nou mecanisme pel qual l?angiotensina II afavoreix el desenvolupament i la progressió de l?aterosclerosi. Per primer cop s?ha demostrat que aquesta hormona indueix la sobreexpressió de receptors LRP1 a les cèl?lules vasculars.
Tot i que la hipercolesterolèmia i la hipertensió arterial són factors de risc cardiovascular habitualment associats, es desconeixen els mecanismes pels quals aquesta associació contribueix al procés ateroscleròtic. L?estudi publicat a Cardiovascular Research estableix un nou mecanisme pel qual la angiotensina II, principal mediador de la hipertensió, afavoreix l?acumulació lipídica a la paret vascular.
El treball co-dirigit per la Professora Lina Badimon , directora del Centre d?Investigació Cardiovascular de Barcelona (CSIC-ICCC), i la Dra. Vicenta Llorente-Cortés , investigadora del CSIC, va estudiar com l?angiotensina II modula l?expressió del receptor lipoproteic LRP1 amb cèl?lules muscular llises humanes en cultiu i amb models d?experimentació murins. Judith Sendra , del Centre d?Investigació Cardiovascular i primera signant de l?estudi, afirma que els resultats demostren que aquesta hormona, per modular la expressió de LRP1 , pot contribuir a l?acumulació de colesterol a la paret vascular.
Vicenta Llorente-Cortés destaca la importància d?aquest estudi pel fet de donar a conèixer un nou mecanisme pel qual la hipertensió arterial (HTA) afavoreix la formació de la placa d?ateroma, i per tant, per aportar possibles noves dianes terapèutiques futures en el tractament de l?aterosclerosi. S?ha de tenir present que la HTA és un dels factors de risc més importants pel desenvolupament de malalties coronàries i cerebrovasculars, un dels problemes de salut més greus a l?actualitat. Les investigadores remarquen la necessitat de realitzar més estudis per valorar aquesta possible aplicació farmacològica, si bé, aquest treball és el primer en demostrar la relació directe entre l?angiotensina II i l?acumulació vascular d?agregats de LDL. | 0.851912 | curate | {"ca": 0.9953531598513011, "fr": 0.004646840148698885} | http://www.iccc.cat/investigacion/comunicados.jsp?id=9&id_proyecto=8 |
crawling-populars_ca_20200525_52_145713 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | OAR GRÀCIA SBD E.F.,A - RIPOLLET, C.F.,D
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.21630347054075869, "ca": 0.6069410815173527, "en": 0.08716707021791767, "pl": 0.0129136400322841, "nl": 0.022598870056497175, "pt": 0.026634382566585957, "fr": 0.022598870056497175, "id": 0.004842615012106538} | : /acta/1920/futbol-7/alevi-tercera-divisio/grup-46/3al/oar-gracia-sbd-ef-a/3al/ripollet-cf-d |
macocu_ca_20230731_7_59184 | Càntir de cos globular i coll recte diferenciat, amb dues anses de cinta simètriques. Presenta una decoració impresa a gradina en tot el cos, a base de tres bandes horitzontals: coll, muscle i cos. La banda inferior queda rematada per una sèrie de bandes verticals curtes i paral·leles. Les anses estan decorades per dues bandes verticals paral·leles farcides d'impressions disposades obliquament. | 0.755982 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_505255 | CatECP denuncia que el Govern “no governa” i “fa fallida en polítiques socials” – Catalunya en Comú Podem
Ribas anuncia l’impuls d’una comissió d’investigació sobre abusos sexuals a menors
En conseqüència, CatECP ha demanat la compareixença del consellers Vergés i Buch per a que donin explicacions sobre les dues situacions. De la mateixa manera, també s’ha sol·licitat la compareixença de la consellera de Justícia, Ester Capella, per a que expliqui la decisió des de la Secretaria de Mesures Penals de concedir a Oriol Pujol el tercer grau penitenciari. | 0.748701 | curate | {"es": 0.189873417721519, "ca": 0.810126582278481} | http://catalunyaencomupodem.cat/catecp-denuncia-que-el-govern-no-governa-i-fa-fallida-en-politiques-socials/ |
wikipedia_ca_20230401_0_662247 | Áron Szilágyi
Áron Szilágyi (Budapest, 14 de gener de 1990) és un esportista hongarès que competeix en esgrima, especialista en la modalitat de sabre.
Ha participat en quatre Jocs Olímpics d'Estiu, entre els anys 2008 i 2020, guanyant quatre medalles en total: or a Londres 2012 (individual), or a Rio de Janeiro 2016 (individual) i dues a Tòquio 2020, or en la prova individual i bronze en el torneig per equips (juntament amb Tamás Decsi, Csanád Gémesi i András Szatmári). Amb l'or a Tòquio, es va convertir en el primer tirador d'esgrima masculí en guanyar 3 edicions seguides dels Jocs Olímpics.
Ha guanyat deu medalles en el Campionat del Món d'esgrima entre els anys 2007 i 2022, i nou medalles en el Campionat d'Europa d'esgrima entre els anys 2011 i 2022. El 2022, en el Campionat del Món del Caire, va obtenir la medalla d'or en Sabre individual, per primera vegada en la seva carrera. | 1 | perfect | {"hu": 0.014623172103487065, "ca": 0.9853768278965129} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=662248 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_72333 | La nostra empresa té una sòlida experiència de més de trenta anys satisfent les demandes del sector, evolucionant i adaptant-se als nous temps.
Tots els nostres autocars disposen dels millors sistemes de seguretat i confort, amb ABS i cinturons de seguretat per al transport escolar en tots els nostres vehicles.
Posem al seu servei tota la nostra experiència, per tal que vostès només s'hagin de preocupar de gaudir del viatge.
Alguns dels serveis en què estem especialitzats són els següents:
* Excursions per a escoles.
* Trajectes nacionals.
* Trajectes internacionals.
A més amb el nostre treball conjunt amb l'agència Viatges Alex Tours, podem organitzar amb tot detall l'excursió que vostès planegen, encarregant-nos nosaltres de la reserva en restaurants, parcs d'atraccions, cases de colònies, etc, que vostès necessitin
Realitzem excursions i trasllats des de qualsevol punt de l'àrea (Ciutat i municipis de rodalies) de Barcelona, Sabadell, Terrassa, Granollers i Mollet; a qualsevol altre lloc d'aquesta zona, de Catalunya, Espanya, o Europa.
No s'ho pensi més, contractar els nostres autocars és fàcil, còmode, i amb total garantia de satisfacció.
Poseu-vos en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte d'aquesta mateixa pàgina web, o bé mitjançant un correu a la nostra adreça [email protected], o bé contactin amb nosaltres en els nostres telèfons (93.593 86 97, o 93.579 41 88, o fax 93.570 54 47). O vingui a fer-nos personalment la seva consulta al n º 72 del c /Gaietà Ventalló de Mollet del Vallès, i estarem encantats de resoldre qualsevol dubte que se li plantegi. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_358948 | SOTA L’OMBRA DE…L’EQUILIBRI | IN FERNEM LAND
SOTA L’OMBRA DE…L’EQUILIBRI
Avui, quan sembla que ha tornat definitivament l’estiu calorós i assolellat, necessito l’equilibri.
Avui doncs, després de l’exultant exuberància de la bellesa viscontiana i la força de la tigressa de Cremona, tot torna a ser al seu lloc, tot és harmònic, seré i en l’equilibri, intentant apropar-nos a la perfecció.
Avui, és clar, ens acompanya la música de Mozart.
Us proposo escoltar el segon moviment del concert per a piano i orquestra número 20 de W.A.Mozart en la versió del pianista Ivan Klánský, acompanyat pels Virtuosos de Praga sota la direcció de Jiri Belohlavek, en una gravació de fa més de 20 anys, però que estic segur que us agradarà molt.
Demà no sé que ens esperarà sota l’ombra de…, bé jo alguna cosa si que sé, sé que us espero a vosaltres.
per Joaquim a 22 d'Agost de 2010
Categories: CONCERTS, pianistes • Tags: Ivan Klánský, Jiri Belohlavek, W.A.Mozart
← SOTA L’OMBRA DE…LA GRANDE
SOTA L’OMBRA DE…SOUTH PACIFIC →
Molt, moltíssim m’ha agradat la sorpresa d’avui: La peça, la interpretació, i la cara de nen entremaliat feliç que posa el pianista, que s’ho passa pipa entregat a la música pura, sense (o això sembla) masses dificultats tècniques que el distreguin… que fàcil i senzill sembla…
22 d'Agost de 2010 a les 16:32
Doncs jo estic en un equilibri inestable després de tanta bellesa.
(nota: cap al min 5 Klansky posa l’esquerra en ganxo, posició perjudicial de la mà, no?)
22 d'Agost de 2010 a les 18:21
Senzillament: Meravellós ! !
Quina pau proporciona aquesta música.
Evidentment, per a mi i espero que per a molts,
Mozart estava “tocat” per els deus.
Sort d’aquests moments, que tenen la virtut
d’emocionar-nos.
22 d'Agost de 2010 a les 18:38
Criatura¡¡¡
pues a mí mira por donde, San Mozart me desequilibra, (y más el Nº20), me desequilibra por la parte de la belleza, de la paz, de la alegría, de la amistad, del amor a la humanidad, de la ilusión, de el cariño, el encanto…
pero bueno, que te cuento, si tú ya lo sabes
besos desequilibrados
22 d'Agost de 2010 a les 19:08
Quina meravella! De fet, aquest dies de “recolliment” (je,je) m’estic dedicant a repassar, entre d’altres coses, alguns concerts per a piano i orquestra de Mozart (quin geni!) ja porto el 20,21,22,24 i 25, i espero seguir.
Totalment d’acord, cada vegada que escolto WAM, m’emociono.
22 d'Agost de 2010 a les 19:16
Des que vaig sentir aquest adagio al final d’Amadeus, el tinc al capdamunt de la producció mozartiana. Sense ofendre ningú, poc s’ha escrit de millor.
22 d'Agost de 2010 a les 23:26
Us imagineu qué hauria passat si Mozart no hagués mort tan jove??? No hi hauria lloc a les prestatgeries,si amb 33 anys va ser capaç d’escriure tantíssima música no em puc fer la idea.Realment era un geni,un fora del món,estava fins i tot surtint del mapa.Una verdadera meravella aquest passatge que ens has posat avui,Joaquim,relaxant,dolcissim,m’encanta…
22 d'Agost de 2010 a les 23:45
Vigila, Josep noctàmbul, que l’autor d’aquest blog és, com deia una cosina de la meva sogra, “de miedu” ja que, sense que te n’adonis, ja ho veuràs,ja, t’anirà portant cap al seu recer!…
Sí, Josep; és un una mena de cau per on hi pul·lulen walkíries de daurades trenes… Isoldes dinyant-la de mal d’amor… Ànecs… Ui, perdó!!! : Volia dir cignes (són una mena de taxis aquàtics) encarregats de dur nobles herois on hi ha merder…
De moment, Josep, ja has dit que t’emociones sempre que escoltes WAM, i d’aquí a dir que t’emociones quan escoltes “WAMGNER” 🙂 només hi van quatre lletres.
Vigila!… Creu-me, bon amic!
22 d'Agost de 2010 a les 23:46
Assur, potser sense saber-ho, o no, qui sap, estàs fent de Brangäne, una senyora que també alerta a dos incauts dels perills de testar allò més perillós.
Amics infernemlandaires, amb l’equilibri mozartià heu aparegut quasi tots els incondicionals del geni i no sabeu pas com m’agrada.
A veure si aquesta propera migdiada puc sortir-me’n amb la meva i fer un altre gir inesperat.
23 d'Agost de 2010 a les 1:27
Encara que sigui l´endemà dels comentaris habituals, vull deixar constància del agraïment per aquest moviment del concert nº 20 del diví Mozart que m´ha regalat l´equilibri que tant desitjo.
23 d'Agost de 2010 a les 9:19
El pitjor pianista del món
Una de les coses que més m’agrada de la música “reproduïble”- és a dir, que algú la composa i altri l’interpreta- és com sonen de diferents les distintes versions. Per exemple, no és el mateix en aquesta peça com ho faria un Claudio Arrau, acaronant les tecles, que els cops de puny d’una Marta Argerich, per exemple. Aquest senyor frega (pel meu gust va massa ràpid) una correcta interpretació, ja que en WAM és molt difícil de tocar, no per la tècnica ja que no és Rachmaninoff si no pel motiu que tots estem reflectint en aquests posts; arriba a l’ànima d’una manera molt fàcil. No cal saber música per què t’agradi. I això, al món de l’art, pocs ho tenen. Per això són genis.
Aquest concert, particularment, és molt bonic. I té una anècdota: és en mode menor, cosa rara en el seu compositor, home optimista on els havia.
Kalamar: això de les postures és una mica com el tennis; si no tens vicis, millor, però si en tens i, sobre tot, et dius Glenn Gould, ni ho notes, ni et sap greu i, fins i tot, t’entusiasmes.
23 d'Agost de 2010 a les 13:47
Aquesta és la música d’un geni, per això és tan universal i sembla tan fàcil i senzilla.
Quants, amb una artificiositat de grandiloquència sonora i emotiva, es queden a les portes, d’on Mozart és l’amo i senyor
23 d'Agost de 2010 a les 13:55
I jo sense escoltar res !
Per pegar-se un tiro ! quina enveja ! !!!!! !
José Luis : acabo de llegir “Saber perder” del Dávid Trueba, es deixa llegir …
Kàtia m’he recordat de tú : tinc per aqui un llibre de lliteratura negra , ara no m’en recordo , el títol .
Començo ara un de l’Evelyn Waugh “Un grapat de pols”, ja us comentaré .
24 d'Agost de 2010 a les 13:02
Nati, a vegades als ordenadors publics es pot sentir l’audio amb auriculars… 🙂
Prenc nota del llibre. Jo estic amb el Pamano d’en Cabre i em reservo la opinió per quan l’acabi (em temo que em ma-tarán) 8)
24 d'Agost de 2010 a les 16:52
José Luis, ja vaig llegir “El Pamano” .M’espero a que acabis .
Jo ahir vaig acabar el “Grapat del pols” de Waugh, Avui a la nit començaré “Suave es la noche” de l’Scott Fitzgerald.
Tunante! ja ho sé el que són uns auriculars. Avui estic en un locutori i m’en deixen posar-me’ls.
25 d'Agost de 2010 a les 17:36
Ara acabo de sentir el concert amb calma.
Moltes gràcies per escollir-lo i presentar-lo.
Crec que Mozart devia creure en la bondat de la naturalesa humana: jo em sento millor persona després de sentir la seva música .
Gràcies de nou per aquest regal.
25 d'Agost de 2010 a les 17:52
6.988.449 visites | 0.746451 | curate | {"ru": 0.006595712786688653, "pl": 0.004047369210013491, "ca": 0.7938839754159797, "es": 0.08634387648028781, "en": 0.011092789686703642, "fr": 0.07195323040023985, "it": 0.010643081996702143, "pt": 0.014690451206715634, "de": 0.000749512816669165} | https://infernemland.blog/2010/08/22/sota-lombra-de-lequilibri/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_583129 | El diputat no adscrit Joan Laporta després de tres setmanes sense atendre els mitjans de comunicació acreditats al Parlament a la tradicional faristolada dels dimarts ha decidit no asistir tampoc als plens i a les comissions tot i seguir cobrant per realizar aquestes tasques. Els contribuents li paguem 48.000 € anuals en concepte de sou de diputat, 24.000 € lliures d’impostos per desplaçar-se cinc vegades al mes (o menys) del seu bufet d’advocats de l’Avinguda Diagonal al Parlament més una dotació estraordinària en concepte de despeses de grup mixt equivalent a 107.000 € anuals. Amb tota aquesta morterada a la butxaca, deixa plantat el poble de Catalunya perquè ja té el grup parlamentari de CiU que el representa amb veu i vot.
Quan penjaràs la notícia que diu que els de SI són àmpliament coneguts per no assistir a les comissions ia sobre sense avisar? La notícia ahir era que l'Uriel per un cop va avisar que no hi aniria. Això no ho penjaràs?
No, a aquest usuari només li interessa intoxicar intentant posar la gent en contra de tot el que no sigui Solidaritat. És una llàstima que gent així faci aquest flac favor a la seva formació. No entris pas al seu joc d'atacar-nos els uns als altres, Irene , no et posis al seu baix nivell. Els que volem treballar pel país (ja sigui sota les sigles de SI, d'ERC, de RCat o de qui sigui) ja ho fem i ho seguirem fent encara que a alguns els faci ràbia o no ho vulguin reconèixer.
ÉS que em fa gràcia que algú de SI ataqui en Laporta, quan era el seu cap de llista i li donaven suport incondicional. I també em sorprèn que no diguin una cosa que comença a ser sonada, i és que SI falta a la majoria de comissions. Ho puc entendre perquè són només 3 i el volum de feina és bestial, però que no ataquin per on ell fallen, és lleig. És el segon usuari del Mussol, res de nou, de fet sospitem que és en Novoa, execrable.
Jo sóc votant de SI i et ben asseguro que jo i uns quants vam votar SI pensant en l'ALT i no en el Laporta com a líder. El Laporta només era un ariet per entrar el parlament d'un sol ús com els kleenex. Per sort un partit (i no assenyalo a ningú ) ha tingut l'amabilitat de treure'ns el kleenex fet servir de damunt la taula. Així ja no ens cal aixecar-nos de la taula per tirar-lo a les escombraries. Problem? I per cert, "ells" no han atacat "per on ells fallen" perquè qui ho ha comentat això són els usuaris del xat, no pas un dels nostres tres diputats. | 0.865058 | curate | {"ca": 0.9966804979253112, "en": 0.0033195020746887966} | |
macocu_ca_20230731_9_453243 | El diari El Mundo relata les exigències de Leo Messi per renovar el seu contracte el 2020, amb Josep Maria Bartomeu a la presidència. Segons el diari, l’argentí exigia un bonus de 10 milions d’euros... | 0.676991 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_392195 | Wikiloc | Ruta Volta, Cases de Son Real i Necròpolis de Son Real, Torrent des Revellar, fins Son Serra Marina.
senderisme (Rutes senderisme a Espanya → Illes Balears → Can Picafort )
Volta, Cases de Son Real i Necròpolis de Son Real, Torrent des Revellar, fins Son Serra Marina.
195 90 330
Son Real y Necróplolis (a peu)
Finca pública de Son Real (a peu)
Finca Son Real (a peu)
son Real, torrent de son Real (senderisme)
pep delgado Tots els drets reservats
a prop de Can Picafort, Baleares (España)
Excursió que tota ella va per camins la Finca pública de Son Real, de Santa Margarida, i és un passeig de la colla Marxaires de Calvià.
És un recorregut lineal amb sortida des de les cases de la finca de Son Real, en direcció a la Necròpolis de sa Punta des Fenicis, on podrem veure la necròpolis de Son Real, continuarem el camí girant a la dreta, i per camins de terra, que voregen la costa passarem per torrent Ravello que visitarem i així arribarem a Son Serra de Marina, com a punt final del passeig.
Son Real és una possessió situada al terme municipal de Santa Margarida, entre el mar i la carretera de Can Picafort a Artà. La possessió compta amb edificis de gran valor patrimonial, a més d'una extensa àrea agrícola, matolls amb pi blanc. Les seves platges, dunes, torrents i vegetació formen un conjunt natural tan divers com important.
Però a més, Son Real és un veritable parc arqueològic, ja que conté monuments i restes arqueològiques de diferents períodes de la prehistòria.
Les primeres evidències d'ocupació humana són del període dolmènic (1900-1600 a.n.e) amb les restes d'un dolmen i de tres hipogeus o coves artificials d'enterrament.
Del període prototalaiòtic (1100-900 a.n.e) trobem el jaciment arqueològic Figueral,
De l'època talaiòtica i postalaiòtica (900-125 a.n.e) els jaciments relacionats al ritu funerari, el més destacat és la Necròpolis de Son Real, també coneguda com la Punta dels Fenicis
A part Son Real està molt vinculat a la Mallorca rural i és possible trobar una finca rústica o "possessió" composta per edificacions de diferents èpoques que són testimoni d'un passat en què l'activitat econòmica girava entorn de la producció agrícola i ramadera.
Les cases formant un conjunt tradicional d'edificacions (Can Morey, Can Peloni, Ca s'Amitger, sa Casa Nova, etc.). amb edificis que varen ser construïts en un període que va des de l'Edat Mitjana fins el segle XX, així aquest conjunt arquitectònic comprèn cases senyorials, pati, torres de defensa, capella, magatzems, coberts, etc. i Ses Cases Noves, construïdes al segle XX,
S'han rehabilitat els antics sestadors com Centre d'Interpretació de Son Real de temàtica etnològica, que ens il·lustra sobre l'univers rural, en contrast amb la Casa dels Senyors que conté informació i restes sobre l'arqueologia de la finca.
Que poden trobar.
La fauna, a la finca viuen animals de raça autòctona, ovelles, porcs negres, oques, ànecs, galls dindis reals.
La producció agrícola és totalment ecològica, destacant els cultius d'ametllers, garrofers i figueres.
Destaquen la riquesa i varietat dels seus ecosistemes (pineda, alzinar, sistema dunar, zona humida amb el seu torrent, terrenys cultivats, garriga), igual que la seva flora i fauna.
D'altra banda, Son Real conserva diversos elements de l'actuació humana sobre el paisatge (pedreres de marès i sorra, antics camins, torres d'enfilació construïdes per a exercicis submarins durant la postguerra, búnquer o fortí militar).
Part d'aquest escrit s'ha recolit de "l'Institut Balear de la Natura".
001Cases
003 Necròpolis de Son Real
004 Illa des Porros
005 Punta des Patro
006 Torrent
Hola, ha trobat interessant aquesta ruta Volta, Cases de Son Real i Necròpolis de Son Real, Torrent des Revellar, fins Son Serra Marina. https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/volta-cases-de-son-real-i-necropolis-de-son-real-torrent-des-revellar-fins-son-serra-marina-35372123 Salutacions, Wikiloc | Rutes del Món
La vaig fer juntament amb pep delgado
Demana a pep delgado que t'afegeixi com a company a aquesta ruta
Segueix a pep delgado i descobreix noves rutes! | 0.798 | curate | {"ca": 0.9298418972332015, "en": 0.017539525691699604, "fr": 0.024950592885375496, "es": 0.02766798418972332} | https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/volta-cases-de-son-real-i-necropolis-de-son-real-torrent-des-revellar-fins-son-serra-marina-35372123 |
mc4_ca_20230418_8_765573 | Noi selva: el jugador ha de fer que el nen a .. joc jocs jugar en línia gratuïts
148 Jocs ▼) més▼
Noi selva: el jugador ha de fer que el nen a Link:
Noi selva: el jugador ha de fer que el nen a 13372
Descripció/ controls: noi selva: el jugador ha de fer que el nen a girar a la selva amb el ratolí feu clic al nen pot a la seva mida llaços per agafar de l'arbre. si deixa de prendre l'arbre del joc és la fi. usant el botó esquerre del ratolí, feu clic vostè pot fer el nen a oscil.lar en els arbres. joc acaba quan el nen perd els seus llaços. esquerra / dreta tecles de fletxa per al moviment
selva jocs, arbre jocs, jocs d'aventura, Similars jocs
Jumpix: el jugador té uns quants nivells, saltant truita de pa: el jugador ha de fer clic a les lles
roques rummy: el jugador té fill rummy diferents d
fill de pescadors: el jugador ha de centrar-se en torre de la selva 2, el equilibrador: torre de la guerres monitor: el jugador ha de matar a la caça oculta la recerca: el jugador ha de trobar els obj
piràmide de trekking: el jugador té tres vides on asteroides: el jugador ha de fer tantes morts com reparar: el jugador ha de recollir els objectes qu
guerres inframón: el jugador han de dirigir només boig do: el jugador ha de matar els dolents amb le
ratatouille cafè: el jugador tindrà tots els eleme
aventura a la selva per a nens: el jugador ha d\'a
gir gripau: el jugador ha d\'utilitzar les tecles elf arquer: el jugador ha de disparar l\'arquer ob
parells de xocolata: el jugador de fer servir el b
ment: el jugador té 10 preguntes i el jugador ha d
heroi d'armes: el jugador ha de matar a tots els v
flors a joc: el jugador de fer servir el botó dret | 0.782388 | curate | {"ca": 0.9365853658536586, "fr": 0.032926829268292684, "es": 0.03048780487804878} | http://flashgamesspot.com/ca/play/jungle-kid-the-player-should-make-the-kid-to-swin/flash-game/ |
mc4_ca_20230418_8_213522 | El PIB tanca el segon trimestre amb un augment del 2,8% - Sabadell Informa!
Inici » Notícies » Política i Economia » Economia » El PIB tanca el segon trimestre amb un augment del 2,8%
30 setembre 2015 a 14:00
El PIB tanca el segon trimestre amb un augment del 2,8%
El creixement s’explica per l’evolució de la demanda interna
Creixement econòmic // Imatge del web de Pixabay
El producte interior brut de Catalunya encadena set trimestres consecutius de creixements positius i tanca el segon trimestre del 2015 amb un augment del 2,8%. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), aquest creixement s’explica principalment per l’evolució de la demanda interna, que experimenta un creixement del 3,6% interanual.
La taxa interanual de creixement del PIB català, el segon trimestre de l’any, s’ha situat tres dècimes per sota de l’espanyola però es manté clarament per sobre del creixement mitjà del conjunt de la Unió Europea que és de l’1,9%.
El PIB de Catalunya ha augmentat un 1% i continua amb la tendència iniciada al segon trimestre del 2013. Per la seva banda, la dada espanyola s’ha situat en un ritme de creixement igual que el de Catalunya (1%).
Pel que fa a l’agregat de la UE-28, l’increment registrat ha estat del 0,4% en el mateix període. El segon trimestre del 2015 el PIB català ha crescut a un ritme superior al del conjunt de la UE, tant en termes interanuals com intertrimestrals.
#augment #creixement #demanda #evolució #interanual #interna #intertrimestral #període #producte interior brut #segon trimestre
L’economia catalana creix un 3,7% interanual
L’IPC augmenta tres dècimes per sobre del de maig
L’economia catalana augmenta l’activitat un 1’5% | 0.778847 | curate | {"ca": 1.0} | http://sabadellinforma.com/2015/09/el-pib-tanca-el-segon-trimestre-amb-un-augment-del-28/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_193169 | Vila-real, Borriana, Onda i ara també a Castelló. El museu mòbil d’art contemporani MuMo (Musée Mobile en francès), permet que xiquets i xiquetes, especialment de 6 a 12 anys, puguen gaudir, descobrir, intercanviar i divertir-se amb l’art contemporani. En aquesta ocasió MuMo, a més de diferents col·legis (visites concertades als matins), també obri les seues portes a tots Segueix llegint →
Etiquetat arte para niños, Castelló, MuMo, museo móvil | Deixa un comentari
10-12, 8-10, Castelló, Escapades, Per edats
MuMo. El museu mòbil d’art contemporani per a xiquets i xiquetes arriba a Vila-real
Postejat 10 de març de 2016 per Asun Perez
Respon
Descobrir, intercanviar i divertir-se. Els xiquets i xiquetes ara també poden gaudir de l’art contemporani, i a més fer-ho d’una forma original i atractiva que els acosta molt més a aquest món. Es tracta de MuMo (Musée Mobile en francès), un museu mòbil d’art contemporani pensat especialment per a escolars de 6 a 12 anys. Podran gaudir d’aquesta experiència els col·legis Segueix llegint →
Etiquetat arte para niños, MuMo, museo móvil, Vila-real | Deixa un comentari
Espectacles, Jocs i tallers, Per edats, PortadaDer, Tots els públics
Las Auténticas i Contaclown en el primer aniversari de Baobab
Postejat 20 de gener de 2016 per Espai Menut
Respon
Un museu mòbil que trasllada l’art contemporani als xiquets i xiquetes d’una forma totalment diferent, la música de Las Auténticas amb Contaclown per a celebrar el primer aniversari de Baobab, confeccionar la seua disfressa reutilitzant materials per a un Carnestoltes que es convirteix en protagonista o crear el seu propi conte. També podran Segueix llegint →
Etiquetat cursos niños Castellón, Espai Jove, MOMO, museo móvil, talleres niños, Vila-real | Deixa un comentari
Newsletter
Vols rebre les novetats al teu correu electrònic? Subscriu-te ací.
Agenda
<< Dec 2022 >>
28 29 30 1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31 1
- Categoria -Animació infantilCafeteries amb xiquetsCinemaCircConta contesDansaEsports i salutEscapadesEspais educatiusFesteslJocs i tallersJogueteriesMúsicaParcs i placesRestaurants amb xiquetsTeatre i animacióTeatre - Ciutat - Alcalá de Chivert, Castellón12560, Benicassim AínAlcossebreAlfondeguillaAlmassoraalmazoraAlmedíjarAlmenaraAlquerías del Niño PerdidoAlturaAresArtanaAtzenetaAtzeneta del MaestratBenicàssimBenicàssim, Castellón, EspañaBenicassim, EspañaBenllochBetxíBetxí, EspañaBorriana, Castellón, EspañaBorriolBurrianaCabanes CastellóCastellónCastellón de La PlanaCastellón de la Plana, Castellón, España Castellón, españaCaudielCullaEslidaEspadillaForcallFuentes de AyódarGrao de CastellónGrao de Castellón, Castellón, EspañaL'AlcoraLa Pobla de BenifassàLa Pobla TornesaLa SalzadellaLa Vall d'UixóLlucena del CidLudienteMascarellMoncofaMoncofa PlatjaMorellaNules OndaOnda, CastellónOnda, EspañaOropesaOropesa del MarPeñiscola, EspañaSant Mateu Sant Mateu, CastellónSerra d'en GalceranSueraSuerasTorreblancaValenciaVall d'AlbaVila-realVilafamésVilafrancaVilafranca del CidVilanova d'AlcoleaVillahermosa del RíoVillamalurVinaròs VistabellaXilxesXodos - Edat -0-3 anys10-12 anys4-7 anys8-10 anysTots els públics - Data -27 novembre 2022 -- 03 desembre 202204 desembre 2022 -- 10 desembre 202211 desembre 2022 -- 17 desembre 202218 desembre 2022 -- 24 desembre 202225 desembre 2022 -- 31 desembre 202201 gener 2023 -- 07 gener 202308 gener 2023 -- 14 gener 202315 gener 2023 -- 21 gener 202322 gener 2023 -- 28 gener 202329 gener 2023 -- 04 febrer 202305 febrer 2023 -- 11 febrer 202312 febrer 2023 -- 18 febrer 2023 | 0.72248 | curate | {"ca": 0.8591074936850969, "es": 0.09065394330620263, "gl": 0.0014033118158854898, "pt": 0.010665169800729722, "de": 0.008419870895312938, "cs": 0.004490597810833568, "it": 0.0016839741790625876, "en": 0.003929273084479371, "fr": 0.019646365422396856} | http://www.espaimenut.com/CA/tag/museo-movil/ |
macocu_ca_20230731_1_353709 | Shashin Kamera
24,00€ 18,00€
La imaginació al poder! Shashin Kamera és la nova càmera de fotos de NIMIO per als petits. És una peça molt senzilla i original. Amb la seva petita pissarra de pantalla els nens poden imaginar i dibuixar totes les seves fotos més boniques i passar-ho bé amb els amics. Totes les corretges són diferents; textures, colors, teixits per a tots els gustos. Shashin Kamera està feta de forma completament artesanal amb els retalls de tauler de fusta de bedoll sobrants de la fabricació de la Glückssthul. Està pintada amb pintures negres de pissarra respectuoses amb el medi ambient. | 0.700839 | curate | {"de": 0.02337228714524207, "fr": 0.021702838063439065, "ca": 0.9549248747913188} | |
macocu_ca_20230731_2_493091 | Els olis del Bages de la darrera collita mantenen l’alt nivell malgrat les condicions meteorològiques adverses
Els olis d’oliva del Bages mantenen el seu alt nivell, malgrat les condicions meteorològiques adverses que van afectar la collita de l’any 2021, marcada per una destacada sequera. Aquests són les principals conclusions del segon estudi sobre els olis del Bages elaborat per l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) per encàrrec de la Taula de l’Oli del Bages, organisme que agrupa els productors del territori i que està liderada pel Consell Comarcal del Bages. L’estudi compta amb el suport de la Xarxa de Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona i s’ha centrat en analitzar els olis de la comarca fets amb les varietats autòctones Corbella i Verdal Manresa.
Enguany s’han analitzat 8 olis de la collita del 2021 de 5 productors de la comarca membres de la Taula de l’Oli, que han aportat voluntàriament les seves mostres. Es tracta dels productors Obaga de l’Agneta (Manresa), Oli Migjorn (Navàs), Celler Abadal (Avinyó), Celler El Molí – Collbaix (Manresa) i Celler Mond Obert – Mas de Sant Iscle (Sant Fruitós de Bages). D’aquests, 3 han estat qualificats com a “premium”, categoria on s’inscriuen els olis d’oliva verge extra de més alta qualitat. I és que tot i les dificultats, els olis del Bages continuen estan molt ben valorats tal i com demostren els dos estudis elaborats per l’IRTA enguany i l’any passat, el que indica que el treball dels productors va en la bona línia.
L’estudi destaca que tot els olis es mantenen en la categoria verge extra tot i acusat la sequera de l’estiu, que n’ha fet repuntar a nota de picant i amargor. Tot i així, la qualitat dels olis és correcta i indica una millora en les pràctiques de post-collita i molturació. D’altra banda, també assenyala que els olis del Bages mostren els matisos propis de les varietats ‘Verdal’ (vegetals i plantes com la carxofa o la tomatera) i ‘Corbella’ (florals i fruites dolces com el préssec), la qual cosa indica una bona feina al molí.
Quatre dels olis analitzats han obtingut una puntuació superior a 7,4 i una complexitat aromàtica superior a 5. Un dels elements que s’han analitzat és la presència de polifenols, un element que està directament relacionat amb la qualitat de l’oli, ja que el protegeix davant de les oxidacions. Doncs bé, tres dels olis obtenen elevats valors de polifenols, el que vol dir que tindran una vida útil llarga i uns atributs en amarg i picant elevats.
La consellera de Desenvolupament Rural, Cristina Fabregat, ha assenyalat la importància de posa en valor els productes agraris de la comarca: “l’oli, com el vi, és un producte que podem associar molt directament amb el territori. Des de la Taula de l’Oli estem treballant per donar-lo a conèixer i aconseguir que segueixi les passes dels vins de la nostra comarca, que són coneguts i valorats arreu”.
La importància de categoritzar l’oli del Bages Un dels objectius d’aquest estudi és el d’estudiar quines característiques diferencials tenen els olis fets amb varietats autòctones del Bages, una tasca que requereix temps i d’aquí la necessitat d’actualitzar l’anàlisi cada any. Tot i que les dades són molt preliminars el treball assenyala que l’oli de la varietat Corbella és més afruitat que el fet amb Verdal de Manresa.
Per a la comarca del Bages, on la producció d’oli no és l’activitat principal, el que marca la diferència és l’obtenció d’un producte vinculat al territori. D’aquí la importancia de caracteritzar l’oli que es fa al territori i posicionar-lo al mercat.
Sobre la Taula de l’Oli Des del Consell Comarcal del Bages, en el marc del projecte El Rebost del Bages, que forma part de la Xarxa Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona, ja fa anys que es treballa el producte de l’oli. A iniciativa d’alguns productors, es va crear la Taula de l’Oli del Bages, organisme que agrupa la majoria de productors d’oli del Bages i que aposta perquè al Bages s’hi faci un oli de qualitat i amb unes característiques diferenciadores que permetin posicionar la comarca com a productora d’olis amb un alt valor afegit. Des de la Taula també es treballa per implicar en aquest impuls del sector a altres activitats econòmiques com l’oleoturisme i el sector de la restauració.
L’oli al Bages La comarca del Bages compta amb un passat indiscutiblement lligat al conreu de l’olivera i la producció d’oli. En són testimoni els milers d’oliveres que podem contemplar escampades entre parets de pedra seca per tots els racons del nostre entorn. Actualment, les més de dues-centes hectàrees dedicades a aquest cultiu produeixen anualment unes 250 tones d’olives que en la seva majoria es destinen a la producció d’oli.
Les tres varietats que predominen a la comarca són, per ordre de superfície conreada, l’Arbequina, la Corbella i la Verdal Manresa. Mentre que l’Arbequina és la més plantada a Catalunya i té presència a gairebé totes les comarques, la Corbella i la Verdal Manresa són més pròpies del Bages i en els darrers anys hi ha hagut un interès de diferents productors per tal de recuperar-les. | 0.892068 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_1_193697 | Arxius
Viure a l’estranger és vist, moltes vegades, com un estat d’ oci interminable. La Costa Blava està sempre associada amb festivals –com el del cinema a Canes - i amb luxe desenfrenat –com el que surt a l’estiu per Saint Tropez - i sembla que, els que vivim aquí, estem de festa perpètua. Com si cada dia, en sortir pel carrer, haguéssim de trobar, en tombar cada cantonada, un famós dels que surten a les revistes.
Res més lluny de la realitat. La vida a l’estranger està formada per alguns moments que poden ser bastant pirotècnics , però la majoria són moments molt trivials. I és en la quotidianitat on es veu amb més força la diferència del viure el dia a dia a fora.
Si més no, a mi, després de deu anys per aquí, la rutina diària encara em troba amb el pas canviat .
Comença el cap de setmana, quan arribo a la fleca del barri a quarts d’onze i ja no tenen croissants . Aquí el que no matina no esmorza! Després passa pels bars i terrasses on, a partir del migdia, ja només es pot dinar. I si el que et ve de gust és un bon cafè amb llet amb una pasta a les dotze, ja pots anar canviant d’opinió, que a Antibes els restaurants ja van plens de gent entaulada.
El desgavell continua per la tarda. Com el cap de setmana passat, on vam quedar per anar a sopar amb uns amics a les vuit del vespre a Juan Les Pins . Vam ser els últims a arribar al restaurant (a les 20.00) i també els últims a marxar, als voltants de les onze.
Després vam anar a prendre una copa (només una, que els preus estan pels núvols). La festa, de totes formes, va acabar força aviat, ja que durant els mesos fora de la temporada de vacances el prefecte només autoritza a la majoria de bars a estar oberts fins a les dotze .
Tot plegat em fa sentir com si des que comença l’esmorzar del matí, el dia a dia fos una lluita contínua per no arribar tard als llocs. Però és que amb aquests horaris no hi ha qui pugui agafar el ritme! Sort que aquesta Setmana Santa baixem uns quants dies per Valls i ens podrem recuperar a gust amb el cafè i les pastes del bar del Siscu , on podem passar a qualsevol hora del dia sense que ens diguin això de: “Ho sentim molt però ja són les dotze i a partir d’ara ja només servim el menú i a la carta. S’han acabat els esmorzars!”.
Toni ______________________________________________________________________________________ Foto1: Típic croissant… però no el busquis pel meu barri a partir de les onze. Foto 2: Blue Lady Pub d’Antibes. A cent metres de casa és un lloc on serveixen uns plats excel·lents a quasi qualsevol hora. Això sí, l’ambient és més propi de l’East End de Londres que no pas del Sud de França. Foto 3: Cafès d’Antibes, a la plaça de La Font. | 0.790593 | curate | {"ca": 0.9444864048338368, "es": 0.012462235649546828, "it": 0.013217522658610271, "de": 0.012084592145015106, "fr": 0.017749244712990938} | http://blogs.324.cat/catalanspelmon.php?blogid=489&archive=2011-6-7 |
mc4_ca_20230418_11_87284 | 5 de Mai de 2017 24 de Mai de 2017 AMIPA Es Molinar Extraescolars
Benvolgudes famílies: A l'AMIPA estem preparant les activitats extraescolars del proper curs 2017-2018, i necessitam que ens digueu quines són les vostres preferències, tant d'activitats com d'horaris de realització. Ens hem reunit amb l'Institut Municipal d'Esports de l'Ajuntament de Palma (IME) i ens han oferit un seguit d'activitats esportives que tenen com a finalitat fomentar … Continua llegint Proposta d’activitats extraescolars curs 2017-2018 | 0.748291 | curate | {"fr": 0.12572533849129594, "ca": 0.874274661508704} | https://amipaesmolinar.wordpress.com/tag/extraescolars/ |
naciodigital_ca_20220331_0_629020 | Fòrum 2.0 acaba aquest dimecres amb una sessió dedicada a la consulta popular i que s'emetrà en directe per Canal Terrassa, de dos quarts de nou a nou.
La taula d'experts la formen el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon Garcia-Bragado; el secretari general de Governació, Jaume Oliveras; i un tercer convidat de l'àmbit periodístic.
Entre l'octubre de 2008 i gener del 2009, s'han realitzat 15 programes sobre el moviment veïnal, els mitjans de comunicació, l'abstenció o els nous ciutadans. Cada programa ha inclòs un reportatge que centrava el tema a debatre i també oferia la possibilitar de participar al públic del plató. A més, l'audiència pot fer aportacions a través de missatges de telèfon mòbil (SMS). Posteriorment a l'emissió del programa, s'ha elaborat un informe i durant 15 dies es podien seguir fent aportacions al tema mitjançant el Blog de Participació Ciutadana.
Fòrum 2.0 ha estat un format de participació innovador que ha comptat amb la participació de més 500 persones.
Aquesta primera fase de debats ha anat acompanyada d'un altre canal de participació a través d'internet, ja que les persones interessades podien fer comentaris o propostes al blog http://blogs.terrassa.cat/participacio. El blog serà operatiu durant tot el mes de febrer, amb l'objectiu de continuar recollint les aportacions de la ciutadania. El procés continuarà el mes de març, amb la realització de sessions de treball entorn els mateixos continguts de Fòrum 2.0.
El Pla Estratègic de Participació Ciutadana és una eina que ha de servir per establir les pautes i directrius per al foment de la participació amb la voluntat d'aconseguir un Ajuntament de qualitat que busqui la implicació dels ciutadans en els afers i decisions que els afectin. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/12833/fi-cicle-debats-ograve-rum-20 |
mc4_ca_20230418_16_479584 | divendres, 23 d’agost 2019 - 13:03h
Els microplàstics són fragments de plàstics amb un diàmetre de 5 mm o menys | GREENPEACE | 0.50372 | curate | {"fr": 0.2845528455284553, "ca": 0.7154471544715447} | https://catalunyameteo.com/noticies/possibles-riscos-microplastics-salut-humana |
mc4_ca_20230418_6_432771 | Kali S 009 Negre comprar i ofertes a Waveinn
Kali - Equip de pesca - Eines
Tipus de producte: Tallafils
Descripció Kali S 009
Clipper bàsica.
A waveinn et detallem totes les característiques de Kali S 009. A la botiga de nàutica i pesca, trobaràs diferents talles de Kali S 009. Et garantim un pagament totalment segur i l’enviament ràpid! I per completar la teva compra descobreix altres productes semblants a Kali S 009 i beneficia’t de les millor ofertes en material de nàutica i pesca.
Característiques Kali S 009
Tecnologias Kali S 009
Perfecte per portar a la caixa de les poteres jeje
Perfecto para llevar en la caja de las poteras jeje | 0.591018 | curate | {"es": 0.15055467511885895, "ca": 0.7147385103011094, "fr": 0.09984152139461172, "pt": 0.03486529318541997} | https://www.waveinn.com/botiga-nautica-pesca/kali-s-009/601408/p?tqw=One%20Size |
macocu_ca_20230731_8_329245 | Les Seleccions Catalanes sub 16, masculina i femenina, de futbol sala van realitzar el primer entrenament de la temporada 2021-2022 al Pavelló Can Cases de Martorell.
Tornen els entrenaments un any i mig després. Les Seleccions Catalanes sub 16, masculina i femenina, de futbol sala van començar a rodar el diumenge, 3 d’octubre de 2021, realitzant el primer entrenament de la temporada 2021-2022 al Pavelló Can Cases de Martorell. D’aquesta manera, l’Àrea Esportiva i de Seleccions Catalanes de futbol sala va tornar a l’activitat després d’un any i mig sense poder entrenar per motius sanitaris i començar a preparar el Campionat d'Espanya de Seleccions Autonòmiques de futbol sala.El tret de sortida el va posar la Selecció Catalana sub 16 femenina que, sota les ordres de Jordi Gay, van començar la sessió preparatòria a les 18.00 hores. A continuació, va ser el torn de Catalunya sub 16 masculina de futbol sala que, amb Gerard Pusó al capdavant, es van posar la granota de treball per duu a terme el primer entrenament del curs.1a convocatòria de la Selecció Catalana sub 16 femenina
La Selecció Catalana sub 16 femenina, amb Jordi Gay com a primer seleccionador, Estefa Jémez com a 2a seleccionadora i Teresa Miralpeix com a delegada, va estar formada per un total de 21 jugadores de 12 clubs diferents.
A continuació, es detalla la primera convocatòria de la temporada que es va exercitar a Martorell.
1a convocatòria de la Selecció Catalana sub 16 masculina
La Selecció Catalana sub 16 masculina, sota les ordres de Gerard Pusó, amb Ivan Calle com a 2n seleccionador i Horacio Álvarez com a delegat, va convocar a un total de 20 jugadors d’11 clubs diferents.
A continuació, es mostra la primera llista del curs que va entrenar a Martorell.
El dilluns, 4 d’octubre de 2021, serà el torn de les Seleccions Catalanes sub 19, masculina i femenina, de futbol sala, que realitzaran el primer entrenament de la temporada a Cervelló. | 0.845074 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_702061 | El Pavelló de Sant Salvador, l’últim edifici restaurat del Recinte Modernista, acull el nou espai expositiu de Sant Pau. Les dues plantes de l’edifici han ajudat a diferenciar clarament els llenguatges que expliquen els dos eixos temàtics de l’espai: la història de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau des dels seus orígens (1401) i l’homenatge a la figura de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
El Recinto Modernista de Sant Pau ha obtenido la certificación Biosphere en Turismo Sostenible, una vez superada la auditoría realizada por el Instituto de Turismo Responsable (ITR). Esta distinción fue creada en 1995 por el ITR bajo los auspicios de la UNESCO como respuesta a la firma de la Carta Mundial de Turismo Sostenible.
Certificació Biosphere en Turisme Sostenible
— hace 4 meses 22 horas
— hace 6 meses 21 horas
— hace 12 meses 23 horas
— hace 1 año 23 horas | 0.550124 | curate | {"ca": 0.5150462962962963, "es": 0.4849537037037037} | https://www.santpaubarcelona.org/es/press?page=5 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_134365 | El panical és una de les plantes silvestres de més anomenada com a medicinal entre les gents de la ruralia valenciana. La virtut més remarcable del panical, popularment, és la de ser tingut per un eficaç contra-verí o detoxicant, indicat, com a remei, en les picades i mossegades verinoses, siguen de vibra –escurçó, sacre o àspid–, o alacrà, abella, vespa, aranya de muntanya o de mar, o cuc de pi o processionària, tant a les persones com als animals: gossos, cabres, ovelles, etc.
Aquesta virtut ve reforçada per l’observació, tantes voltes referida pels pastors, caçadors i llauradors, que quan un fardatxo o sarvatxo es baralla amb un víbora, si no té un card panical a tocar no es baralla, i quan el sacre li pica, el sarvatxo fuig i busca el panical i es rebolca i refrega per damunt, i això li lleva el verí i l’encoratja i de seguida torna a barallar-se.
La manera tradicional de procedir davant del cas de la mossegada verinosa es pot condensar en el testimoni d’un vell pastor de ramat, escollit entre els nombrosos escoltats ça i lla als pobles de la nostra ruralia:
«Quan li pega una picada l’escurçó o el sacre o un alacrà a un gos, una cabra o ovella o a una persona, agarra una mata de panical i ho fa ben punxat, tot el rogle de la picada ben punxat, i comença a plorar-li tot el verí, no para de suar, de sumar el verí. Després es refrega la picada amb el suc de l’arrel o es fa un pegat d’arraïls picades i es posa damunt de la ferida, i ho cura. Els sacres i els escurçons piquen al morro o a les mamelles de les cabres i ovelles, normalment. Tot ben punxat. En qualsevol cas, en tres o quatre hores se’n va. Ho he fet 40 mil voltes, i tots els animals mossegats per l’escurçó, els he salvat, ningun me l’ha mort la picada.» Hi ha, com el tio Tobies d’Alcalà de la Jovada, qui aconsella després de punxar la picada, fer-ho untat amb mel. També hi ha pastor que recomana anar xuplant l’arrel, i ja en un àmbit domèstic fer-ne banys i tasses d’arrel.
Un altre ús del panical, el més vigent actualment, encara, és per a evitar o curar l’escaldadura, escaldat o escaldamenta, és a dir, la irritació o cremor cutània produïda per la suor, sovint, a les aixelles o els engonals o als peus, que apareix normalment al llarg de les faenes més dures del camp, quan anaven a llaurar, segar o fer marge, o durant les llargues caminades.
«El panical és una de les plantes silvestres de més anomenada com a medicinal entre les gents de la ruralia valenciana»
La manera tradicional de procedir és posar-se un collaret de canuts de panical, fets de trossets d’arrel, però, a voltes, també, de la soqueta, del tronquet, i preferentment en nombre imparell, un o tres, normalment, als quals se’ls passa un filet, un cordellet o una cadeneta, i es penja del coll. Però també hi ha qui es fa una polsereta; i hi ha qui es posa un bastó o nuguet o el peçó d’una fulla de panical a la panxa, baix la faixa o de la corretja, o damunt de l’orella o a la vora de la gorra o de la sabata, o en la planta del peu; hi ha qui es posa una fulleta enrotlladeta en un paperet dins de la butxaca del pantaló i, fins i tot, dins de la cartera. S’aconsella, en qualsevol cas, que es porte damunt, i millor que toque la carn. També hi ha qui, a manera de desodorant, s’unta les aixelles i les parts més sensibles amb el suc de la planta tendra abans de posar-se a treballar. La majoria diu que cal tallar el panical quan encara és verd, i que s’ha de secar dins de la persona; tot i tot, hi ha uns pocs que el prefereixen ja sec. En general allò que es diu i es creu és que portar el panical damunt alleuja l’escaldamenta dels engonals i de baix del braç a les persones que suen; ja pot fer calor i suar i ser delicat de la pell.
Aquest ús a tall d’amulet protector, preventiu o curatiu pot ser considerat com a màgic, o, si es vol, psicosomàtic, però potser el panical exhale alguna essència que, homeopàticament, dissipe o anul·le la producció dels components de la suor que irriten o inflamen la pell.
Els banys d’aigua d’arrel de panical es fan servir per a netejar i facilitar la cicatrització de les ferides i llagues, èczemes i grans; i també per a les roglades, pelats, tocats i taques dels animals.
També una mata de panical es collia el matí de Sant Joan, abans que isquera el sol, per penjar-la a la quadra i al corral de les gallines per a les puces.
L’arrel tendra, es trau, es pela i es menja, com una llepolia, és dolça i deliciosa, declarava un vell llaurador de Planes, i és ben cert. | 1 | perfect | {"ca": 0.9966390320412278, "nl": 0.003360967958772126} | |
mc4_ca_20230418_2_19517 | De tard en tard: Les úniques guies de viatge en català, novetat del maig
Publicat per Jordi Ferré a 6:15
Espero que us vagi molt bé. Fa falta un producte com aquest en català.
27 de març de 2010 a les 0:53
És una iniciativa magnífica i necessària, Jordi. Us desitge molt d'èxit!
27 de març de 2010 a les 11:00
Tot un signe de normalitat! | 0.665721 | curate | {"ca": 0.9179331306990881, "fr": 0.08206686930091185} | http://detardentard.blogspot.com/2010/03/les-uniques-guies-de-viatge-en-catala.html |
oscar-2201_ca_20230904_11_70149 | Així es votarà el 14-F a Terrassa: canvis al mapa electoral amb 19 nous col·legis i més meses | La torre del Palau
MENÚ PRINCIPAL CERCA
PORTADA OPINIÓ ÚLTIMA HORA NACIÓDIGITAL
ACCEDEIX REGISTRA'T
Surt
Fes-te subscriptor
Cerca
Última hora
Butlletins
El despertador
La brúixola
Portada
Opinió
Societat
Política
Esports
Cultura i mitjans
Economia
Municipis
Fotos
Edicions Territorials
Osona
Sabadell
Terrassa
Granollers
Lleida
Manresa
Berguedà
Ripollès
Garrotxa
Girona
Tarragona
Solsona
Baix Montseny
Pallars
Ebre
Rubí
Sant Cugat
Baix Penedès
Reus
Cupatges: vins i gastronomia
Motor
Muntanya
Adolescents.cat
Enderrock
Criar.cat
Pensem
MAPES i GRÀFICS La pandèmia, en dades
14-F
Així es votarà el 14-F a Terrassa: canvis al mapa electoral amb 19 nous col·legis i més meses
L'Ajuntament calcula que un de cada tres veïns de la cuitat votarà en un lloc diferent de l'habitual
per Marc Solé, Terrassa | 25 de gener de 2021 a les 13:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de gener de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Terrassa està preparada perquè la ciutadania pugui votar amb seguretat a les eleccions al Parlament del 14 de febrer. Així ho ha assegurat el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Isaac Albert, qui considera que "era preferible l'ajornament". En aquest sentit, declara que "preocupa la Salut de les persones, però també que es garanteixi el dret a vot".
En el context actual, el regidor afirma que "els punts de votació seran segurs" i ha avançat que "el mapa electoral canvia, ja que no són unes eleccions normals". En la mateixa direcció, ha explicat que segons càlculs de l'Ajuntament un de cada tres terrassencs votarà en un lloc diferent de l'habitual.
Canvis al mapa electoral
Segons el primer tinent d'alcalde l'Ajuntament de Terrassa, "la maquinària electoral" no s'ha aturat malgrat la judicialització de les eleccions, i amb el nou dispositiu es pretén "solucionar incerteses". Les mesures excepcionals faran que el cost del dispositiu pugi de 115.000 a uns 250.000 euros.
eleccions 14-F
DOCUMENT Consulta si t'ha tocat estar en una mesa electoral el 14-F a Terrassa
Hi ha 2.385 persones seleccionades per sorteig públic, celebrat aquest dimecres al matí
Per això, amb la intenció de descongestionar escoles i espais de votació, s'habilitaran 60 col·legis electorals (14 més que als anteriors comicis) i 265 meses, 21 més que de normal. En aquestes últimes s'han seleccionat quatre suplents, dos més que de normal, pel que les meses tindran 795 membres més. Consulta aquí si t'ha tocat estar en una mesa electoral el 14-F a Terrassa.
Els nous espais de votació han estat escollits per garantir la ventilació, els itineraris d'entrada i sortida, distància de seguretat entre meses i persones, així com assegurar la possibilitat que es formin cues al carrer, i no a l'interior. Així doncs, no es votarà a les escoles Ponent, Salesians, Sant Llorenç del Munt, Montserrat i Serra de l'Obac per no complir amb els requisits.
19 nous punts de votació
En contraposició, s'han habilitat nous equipaments de manera excepcional per a substituir els desestimats. És el cas de la sala Muncunill i la Masia Freixa, l'Arxiu Històric, l'Escola Pia, l'Ajuntament, el Casal de Gent Gran o l'equipament socioesportiu de La Cogullada, entre d'altres. Hi haurà 19 punts de votació nous. Consulta en aquest enllaç quin serà el teu col·legi electoral a les eleccions del 14-F.
Per garantir el compliment de les restriccions i els protocols, l'Ajuntament comptarà amb l'ajuda de la Creu Roja de Terrassa, que formarà part d'un dispositiu de seguretat a tots els punts de votació. Segons Isaac Albert, les mascaretes i guants pels membres de les meses "ja han arribat" mentre que els equips de protecció individual "estan en camí". Tot i això, no ha pogut confirmar si es faran testos d'antígens als seleccionats.
També hauries de llegir
Fa 44 setmanes
DOCUMENT Consulta si t'ha tocat estar en una mesa electoral el 14-F a Terrassa
Fa 44 setmanes
M'ha tocat ser part d'una mesa electoral: m'ho puc estalviar? què passa si desobeeixo?
Fa 42 setmanes
Gairebé un 30% dels cridats a mesa a la Junta Electoral de Terrassa el 14-F han demanat no anar-hi
Arxivat a:
Societat, Parlament, eleccions, Ajuntament de Terrassa, Terrassa, 14-F
Participació
Veure comentaris
era esperable
Per jordi VI el 14 de febrer de 2021 a les 11:48
0 0
Era esperable, mai fan res, només volen jugar. Crec que la denúncia es pot fer extensible a les autoritats competents com a coneixedors de la polèmica i inacció, potser així seran més proactius en aquesta materia. És un tema que es minimitza molt. | 0.733132 | curate | {"ca": 0.9382281820180259, "en": 0.020663882171905915, "de": 0.008573312816003518, "it": 0.0024181138711804793, "pt": 0.004176742141129918, "es": 0.016926797098263356, "is": 0.0024181138711804793, "fi": 0.0017586282699494395, "sk": 0.0017586282699494395, "fr": 0.0008793141349747197, "eu": 0.0021982853374367993} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/76948/aixi-es-votara-14-f-terrassa-canvis-al-mapa-electoral-amb-19-nous-collegis-mes-meses |
racoforumsanon_ca_20220809_0_2086 | Alliberen sis joves empresonats per les manifestacions contra la sentènciaL'Audiència Tarragona ha dictat l'alliberament de la Laura i el Joan i l'Audiència de Lleida de l'Amadeu, el Ionut, el Mohammed i l'Othomane
És curiós, Espanya deporta a extrangers per aquests incidents que no deixen de ser una minúcia, en canvi si roben o assassinen a algú es queden sense cap problema. | 0.777303 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_11_25347 | Info
Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò.
700 persones es manifesten contra la reforma constitucional sense referèndum
Convocades a través de les xarxes socials, més de 700 persones s’han aplegat a la barcelonina Plaça de Sant Jaume, i han mostrat el seu rebuig a que s’inclogui el sostre despesa a la Constitució espanyola, amb càntics com “Aquesta reforma, no la volem!”. o “Reapropiem-nos de les nostres vides!”. S’ha donat lectura al manifest del col·lectiu convocant en contra de la reforma constitucional, que la qualifica de “Cop d’Estat financer”. S’ha acabat fent una crida a la mobilització en les diverses convocatòries socials previstes per aquesta tardor, i a donar continuïtat a la lluita contra les retallades camuflades d’austeritat, per l’aprofundiment democràtic i per la transformació social.
Així, s’ha demanat als presents que participin a les mobilitzacions previstes pel 28 d’agost, el 18 i el 25 de setembre, i el 15 d’octubre, com a part d’una lluita sostinguda per canviar la lògica que impera en les solucions aportades a la crisi.
Seccions
Domini Públic
Tots els continguts d'aquesta pàgina són de Domini Públic, excepte si s'especifica una altra tipus de llicència d'ús. Els fragments d'obres de tercers que puguin aparèixer publicats a Sirius.cat ho fan a l'empara dels drets universals i irrenunciables d'expressió i informació, així com del dret a la cita. Termes | 0.857162 | curate | {"en": 0.0008688097306689834, "ca": 0.9860990443092963, "pt": 0.008905299739357081, "es": 0.0028236316246741965, "hu": 0.0013032145960034753} | http://barcelona.sirius.cat/2011/08/700-persones-es-manifesten-contra-la.html |
macocu_ca_20230731_0_335974 | Revista Bellulla
Iolanda Traver i Vidal nos presenta su blog “Revista Bellulla” para la categoría de Blogs de Centro.
Es basa en la recerca i la producció diversa del que passa a l actualitat des de l entorn més proper a la nostra comunitat fins a la resta del món. Es tracten diferents temàtiques interessants i adients al nostre alumnat i també a les seves famílies i altres lectors que busquin informació d actualitat. Les activitats a realitzar són totalment competencials -> cerquen la realitat que ens envolta i la seva posterior anàlisi i producció amb diferents tipus de llenguatge. Competències que creen més competències posteriors en les diferents àrees i també en diferents nivells educatius, des de 1r d ESO fins a 2n de Batxillerat. Es treballen totes les competències bàsiques i coneixements transversals de les diferents dimensions. La revista és de vegades la guspira que engega posteriors produccions d altres matèries, s alimenta la curiositat i la motivació de l alumnat per un ampli ventall d àmbits. Produïm per posteriors produccions a les aules. És també on reflectim què fem i qui som, ens hi presentem amb pel•lícules breus i ens fa sentir la pertinença a la comunitat educativa, on hi convivim moltes hores de la nostra vida. És una assignatura optativa de 3r d ESO on tenim els redactors, però hi fan col.laboracions esporàdiques la resta de comunitat educativa (alumnes i professors). | 0.805262 | curate | {"es": 0.08250355618776671, "ca": 0.9174964438122333} | |
oscar-2201_ca_20230904_5_113876 | insereix, desplega codi per inserir l'àudio. Un cop desplegat el text està seleccionat ctrl+c o cmd+c per copiar, escape per sortir
INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
Tancar
Popap
"Cantando bajo la lluvia", exemple de creació de hype a la xarxa
18/10/2021
Mariola Dinarès entrevista Ivan Labanda, protagonista del musical "Cantando bajo la lluvia", i Clàudia Coll, directora de comunicació i promoció de Nostromo, la productora de l'espectacle. Coll explica com han sabut crear expectació i aconseguir atenció i ressò amb continguts de qualitat previs a l'estrena. I també quina és l'estratègia de xarxes que segueix un cop estrenat el musical. | 0.731532 | curate | {"ca": 0.9680851063829787, "fr": 0.0243161094224924, "en": 0.007598784194528876} | https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/popap/cantando-bajo-la-lluvia-exemple-de-creacio-de-hype-a-la-xarxa/audio/1112970/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_662484 | Sóc un treballador públic. I ho sóc, Artur, malgrat les polítiques que ha promogut el teu govern que, ho recordes?, deies que era dels “millors”. He tingut la sort de no ser dels un dels 400 professors que a la meva universitat han perdut la feina des de l’any 2011. Tot i que he patit en carn pròpia la sostracció d’una paga extra, com la resta dels treballadors públics depenents de la Generalitat que tu governes. I la pèrdua d’un seguit de mesures socials, com ara els tiquets menjador que l’empresa on treballo ha retirat, diuen que com a conseqüència de les retallades de pressupost que has anat aplicant any rere any.Diria que com milers i milers més, sóc un treballador públic que he hagut d’anar veient com la meva feina s’ha devaluat com a conseqüència de les polítiques que tu i el teu govern heu anat dictant. He experimentat la destrucció de l’educació pública, amb aules cada vegada més massificades i amb estudis que han desaparegut sota l’excusa de no ser rentables. I quan deies rentables, et referies als diners, no a la societat o al país o com li vulguis dir (De fet, t’has plantejat mai que sota aquests criteris de rendibilitat Darwin, Marie Curie o Einstein haurien estat eliminats abans de ser el que van ser?) . Com els meus companys he patit, sovint amb angoixa, com privatitzaves part de les nostres activitats a favor de quatre amics teus mentre amb un augment de taxes inèdit a tot l’Estat feies encara més difícil als nois i noies de famílies treballadores accedir a estudis universitaris.Mira Artur, podré ser moltes coses, però tonto diria que no. Durant tots aquests anys en cap moment ens has demanat el nostre parer com a treballadors públics. Tu has anat fent, seguint un guió que semblava que tenies ben après. Reducció de la despesa, aprimament del sector públic, privatització de serveis essencials. Sistemàticament. De manera impassible i immune al patiment que aquestes mesures podien generar: milers d’interins al carrer o amb la incertesa de si mantindrien la feina, milers de temporals a la cua de l’atur, CAP’s tancats a la nit, els caps de setmana o a l’estiu, plantes hospitalàries clausurades, escoles bressols un 50% més cares, etc. Vols que continuï la llista? Diria que no cal, tots dos sabem de què estem parlant.Sincerament, permet-me que et digui, Artur, que aquesta vegada tampoc et crec. No em crec que hagis suspès la preparació de la consulta del 9 de novembre perquè t’amoïni el que ens pugui passar a nosaltres, als treballadors i treballadores públiques. Quan ens treies la paga extra, no ho vas fer. Quan ens vas enviar a l’atur, tampoc. Ara no cola. Com tampoc cola que t’hagi agafat tot plegat per sorpresa, ni l’actitud del govern Rajoy ni la del Tribunal Constitucional. Durant aquests anys, quan has trinxat la sanitat, l’educació, les polítiques socials, en definitiva, el país que deies defensar, has reiterat que seguies un guió i que tenies molt clar on anaves. Ara no ens vulguis fer creure que improvises davant una suspensió de la consulta que, entre nosaltres, no ha sorprès a ningú. Ni que actues per a defensar-nos a nosaltres treballadors públics. Fins ara no havies donat cap mostra que t’importéssim gaire.No m’allargo, Artur. Simplement et vull dir una cosa. No sóc la teva excusa. Ni jo ni la resta de treballadors públics de Catalunya no som una excusa. No ens facis servir per escenificar el que, em sembla, és un guió que també tens força meditat. Si vols fer marxa enrere i decebre els anhels d’una gran part de la població de Catalunya, fes-ho sol. Nosaltres no som part del teu teatre.PD: aprofito per dir-te també que com a treballador públic em sento plenament compromès en construir, també amb la meva feina, un país lliure format per persones lliures.Ermengol Gassiot Ballbè. Veí de Vilobí, és arqueòleg i professor i secretari del Departament de Prehistòria de la UAB. Ha militat en diversos moviments socials. Actualment és secretari general de la CGT de Catalunya i participa activament en diverses iniciatives en defensa de la universitat pública.http://xarxapenedes.cat/10635/
Crec que ara es quan comencen a caure les caretes. Mai no he confiat amb CiU però he de dir que en algun moment en Mas m'ha arribat a fer pensar que anava de debò... Depenent del que faci demà CiU en la reunió dels partits proconsulta, tindré clar que tot era teatre.
Mas tirarà endavant el procé fa gràcia el que dius de comencen a caure les les caretes i despres diues que ... Depenen del que faci, espera i després critiques
Que tiri endavant el seu procé i ens deixi fer tranquils l'alliberament nacional. | 0.853972 | curate | {"ca": 0.9901011878574572, "fr": 0.0002199736031676199, "pt": 0.0026396832380114386, "es": 0.007039155301363837} | |
wikipedia_ca_20230401_0_169666 | The Robber Bride
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
The Robber Bride és una novel·la de l'escriptora canadenca Margaret Atwood. Va ser publicada originalment el 1993.
Argument.
Durant una eixida per Toronto tres amigues es troben amb Zenia, una antiga companya de classe que creien morta. Zenia, en el passat els havia furtat, un per un, els seus respectius pretendents. Les havia enganyades contant-los una versió diferent de la seua vida, feta a mida per a cadascuna de les tres. Per descomptat, cap versió de la vida de Zenia és vertadera, i el lector sap el mateix que els personatges. Les traïcions que havien patit eren precisament el punt en comú de les tres amigues. De fet, fou després que ella morira, que quedaven per dinar cada mes. Les tres s'enfrontaran a Zenia, i ella els explicarà que cadascuna té el que s'ha merescut.
Temes.
La novel·la alterna entre el present i flashbacks que ofereixen els punts de vista de Tony, de Charis i Ros, respectivament. Com altres obres d'Atwood, aquesta tracta de la lluita pel poder entre hòmens i dones. També és una reflexió de la naturalesa de l'amistat, del poder, i de la confiança entre dones. El personatge de Zenia es pot entendre com l'extrem de la dona que ha assolit poder, que s'aprofita de la solidaritat entre dones; també com una mercenària interessada que de manera astuta utilitza la “guerra entre sexes” per tal d'assolir els seus propis interessos. Una possible lectura seria que Zenia fóra una mena d'àngel de la guarda de les dones, que les salva d'hòmens que no les mereixen.
Premis i adaptacions.
Aquesta novel·la es va adaptar al cinema el 2007. Va ser finalista del Premi Governor General el 1994. | 1 | perfect | {"en": 0.013025458851391355, "ca": 0.9816459443457667, "fr": 0.0053285968028419185} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=169667 |
mc4_ca_20230418_14_461993 | Malgrat la boira: de març 2016
El tema del programa d’ahir era el camp i, per mi, la paraula que defineix més bé el camp català és masia. La masia, l’edifici principal d’un mas, que és el conjunt de l’explotació agrària. Masia en català i masia en occità, ja que no és una edificació exclusiva dels Països Catalans, sinó també d’una part important d’Occitània. Una bona manera de reivindicar, doncs, els lligams entre ambdós països, entre ambdues cultures, entre ambdues llengües.
Per una veritable normalització lingüística
Dijous al vespre es presenta a la Universitat de Barcelona el manifest “Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent”, impulsat pel Grup Koiné de l’associació Llengua i República. La iniciativa compta amb l’adhesió de filòlegs, escriptors, docents i altres professionals de la llengua i té com a objectiu denunciar la situació d’anormalitat del català i impulsar la creació d’un moviment ciutadà que, en el marc del procés constituent, afavoreixi una presa de consciència lingüística col·lectiva que permeti avançar vers la plena normalitat de la llengua pròpia. Jo, no cal dir-ho, m’hi he adherit. Perquè la independència és una condició necessària, però no suficient, per a la normalització del català; cal, també, la implicació activa dels parlants.
Etiquetes de comentaris: independència, llengua, república, un nou país
Col·labores en un programa de ràdio, hi coneixes Un tal Pere, cantautor, et convida a participar en el seu nou disc, escrius un text per a la cançó Tanquen el teatre, vas a Manresa a gravar-lo i reps, acabat de sortir del forn, el CD Les fotos mogudes, fantàstic, altament recomanable, amb la teva modesta aportació. La música i la literatura van de bracet. I la cultura ens fa lliures.
Podeu escoltar Tanquen el teatre en aquest enllaç.
Publicat per David Vila i Ros a 5:00 2 comentaris
Etiquetes de comentaris: cultura, les fotos mogudes, literatura, música
Els llibres i la xocolata
Dijous, presentant La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig. Un llibre del tot recomanable. Ah, i per cert, amics de la Llar del Llibre, si cada cop que vinc a presentar un llibre em poseu bombons a la taula, em tindreu aquí un dia rere l'altre. Literatura i xocolata, massa temptacions juntes.
Etiquetes de comentaris: cultura, literatura, passió, sabadell
Sabadell Readers
Que ploguin llibres, que les biblioteques vessin, que les llibreries es desbordin. I que les paraules inundin places i carrers. Ahir, a Sant Cugat del Vallès, presentant el club de lectura Sabadell Readers.
L'aventura del català, de nou a Sabadell
Que l’estat espanyol vol arraconar el català ja ho sabem. Que l’única manera de normalitzar la llengua és construir la República Catalana, també. D'acord. Però l’ús que els parlants en fem cada dia també és decisiu, eh? Si canviem de llengua quan veiem un color de pell diferent, quan sentim un accent estrany, quan pensem que l’altre no deu saber parlar català o quan ens imaginem que no ens entendrà, estem fent que el català sigui una llengua prescindible. Per què cal aprendre-la, si a la pràctica n’hi ha prou amb el castellà? D’això és del que vaig parlar ahir a l'Escola Oficial d'Idiomes de Sabadell amb L'aventura del català. Si volem tenir una llengua normal, fem el favor d’usar-la.
Etiquetes de comentaris: diversitat lingüística, imperialisme lingüístic, l'aventura del català, llengua
Verba, non facta a Santa Perpètua de Mogoda
Voltar pel país presentant Verba, non facta és un plaer. Però que un dels assistents em digui que el meu llibre és el primer que es compra en català, i que espera que li serveixi per llançar-se a llegir en la llengua del país, senzillament no té preu. Gràcies per convidar-m'hi, amigues del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Volianes de paper a Sabadell
Sabadell, un dimecres al vespre, presentes Volianes de paper a la Llar del Llibre, avises que faràs un dictat i els assistents, en lloc de fugir corrents, omplen la sala. Potser sí que som uns lletraferits, els sabadellencs.
Etiquetes de comentaris: literatura, llengua, verba non facta, volianes de paper
El programa d'ahir anava de la família i la paraula que vaig triar va ser llar. I no puc evitar pensar en els milers de refugiats que han d'abandonar la seva llar i que, quan arriben a Europa, són rebutjats amb un discurs ple de tics xenòfobs. Feixisme, mai més. Solidaritat i a treballar plegats per una societat millor.
Etiquetes de comentaris: antifeixistes, la paraula de la setmana, llengua, pau
L'amor llibre
L’amor, els contes, l’amor pels contes, els contes d’amor, l’amor pels contes d’amor... I tot rumiant aquestes coses, ens vam dir: i si fem una lectura parlant dels vessants de l’amor des d’una perspectiva literària? I d’aquí en va sorgir L’amor llibre. Contes d’amor i amor pels contes, un micromuntatge amb textos de Blens de gasalla, Ni ase ni bèstia i Verba, non facta que en aquests moments estem preparant amb la Berta Gusi i en Josep Maria Roviralta. Perquè els llibres ens fan lliures i l’amor no és amor si no és lliure. Si voleu que vinguem a representar-vos-el, contacteu amb nosaltres!
Etiquetes de comentaris: blens de gasalla, l'amor llibre, ni ase ni bèstia, verba non facta | 0.808136 | curate | {"ca": 0.9415987582460225, "en": 0.00989522700814901, "es": 0.038610787737679474, "fr": 0.0015521924718665113, "vi": 0.008343034536282498} | http://davidvilairos.blogspot.com/2016/03/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_773632 | xat, vuit anys fent camí "i els que vindran" 05/03/2007 · Barcelona El portal xat celebra el seu vuitè aniversari a Internet. Si l’any passat, els impulsors destacaven que gairebé arribaven als 10.000 usuaris registrats -els usuaris-, actualment ja en poden comptar més 12.000, així com amb més de 15.000 visites úniques al dia, segons estadístiques del servidor, i més de 70.000 pàgines vistes, amb pics que poden arribar a les 100.000. A banda d'aquestes dades, el xat també brilla amb llum pròpia a la Internet catalana pels seus potents fòrums, que compten amb gairebé un milió i mig de missatges totals. Cada dia s'hi obren més de 100 fils nous i s'hi escriuen més de 3.500 missatges. Per celebrar-ho, el xat anuncia que prepara una gran festa a Granollers el 14 d'abril, coincidint amb el 76è aniversari de la proclamació de la República Catalana i amb el primer aniversari del redisseny de la pàgina. Els grups que intervindran al concert seran Owix, Los Draps, Oprimits i Federico . En el moment de néixer el xat, el 1999, l'independentisme a Internet s'aglutinava al voltant de llibertat.com i Salvador .com, dos portals actualment desapareguts. El xat, que va aparèixer a la Xarxa amb el domini http://come.to/catala, de mica en mica va anar creixent fins a convertir-se en el referent de centenars d'internautes d'arreu dels Països Catalans.
Visca el racó i la mare que el va parir!!! ! | 0.855115 | curate | {"ca": 0.9992795389048992, "fr": 0.0007204610951008645} | |
macocu_ca_20230731_0_356285 | Abstract
En un futur no molt llunyà, on s'ha abandonat l'euro i s'ha tornat a les pessetes a causa d'una forta crisi econòmica (i on Rafel Nadal ja és un "ex-esportista d'elit"), una dona intenta vendre productes futuristes de tot tipus a una clientela que l'està escoltant. La filla de la dona apareix i manifesta que té molta gana, que no hi ha res a la nevera de casa, i que se'n vol anar perquè està enamorada i vol tenir un fill. La dona, irritada perquè necessita vendre productes o faran fora la família del cau on viuen, decideix vendre la pròpia filla i així, de pas, se la treu del damunt.
ShowEl producte
TheaterGaleries Velázquez de Palma
Hi participen: Marta Barceló, Àlex Tejedor, Pere Fullana, Jaume Miró, Albert Herranz, Xavier Uriz, Josep R. Cerdà i Joan Yago. L'obra 'El producte' correspon a les pàgines 109-114. | 0.773771 | curate | {"en": 0.009708737864077669, "ca": 0.9490291262135923, "es": 0.0412621359223301} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_914385 | L'exdictador xilè Augusto Pinochet ha estat ingressat avui a l'Hospital Militar de Santiago, afectat aparentment per un infart cerebral, segons han informat fonts pròximes a la família. Encara que les autoritats del centre han declinat de moment confirmar o desmentir l'ingrés, persones pròximes a l'exgovernant de facto (1973-1990) han assenyalat que Pinochet està acompanyat per alguns dels seus fills. El 19 de maig passat, Pinochet, que complirà 90 anys el novembre vinent, va estar algunes hores a l'hospital, després de tenir un lleu desmai a la seva finca costanera de Los Boldos, a 130 quilòmetres de Santiago. Segons els seus familiars, el general jubilat ha tingut avui dues pèrdues de consciència al mateix lloc, i per això s'ha decidi traslladar-lo immediatament a l'hospital. Font: www.elperiodico.com Ja tarda en ferse els funerals ... Maleit dictador ...
La llastima del cas, és que al igual que Franco, morirà al llit... i ben tranquil!
si, això si. Pero pocs dictadors han mort a la presò ... Molts han mort o amb la seva dictadura vigent o amparats per la llei ...
Mussolini, que va morir afussellat per la Resistència italiana. Com a minim, no va quedar impune la seva dictadura feixista! | 0.828118 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_592981 | La vuitantena de veïns afectats per l’incendi del carrer Sant Roc de Mollet no podran tornar a casa en setmanes - somMollet | 0.66965 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.sommollet.cat/noticia/47124/la-vuitantena-de-veins-afectats-per-lincendi-del-carrer-sant-roc-de-mollet-no-podran-torna |
macocu_ca_20230731_10_132137 | Quines són les vendes de béns exemptes d’IVA?
Quan una empresa realitza un lliurament de béns, aquesta es considera subjecta i no exempta d’IVA i ha de repercutir l’impost.
No obstant, en determinats casos en els quals l’empresa no va poder deduir-se l’IVA en adquirir aquests béns, tampoc cal que repercuteixi aquest impost en vendre’ls, ja que es considera un consumidor final, suportant IVA i sense deduir-lo suposant un major cost per a l’empresa i amb aquestes exempcions s’evita que es produeixi una doble imposició.
En quins casos hi ha exempcions d'IVA?
Béns afectes a operacions exemptes
Quan un bé es transmeti i hagi estat afecte de manera exclusiva, a la realització d’operacions exemptes d’IVA que no donin dret a la deducció de l’impost, no ha de repercutir l’IVA quan transmeti el bé.
educatius,
culturals,
Exemple un dentista ven una butaca odontològica, estaria exempt d’IVA.
Béns amb afectació parcial
És el cas d’un empresari que realitzi al mateix temps activitats amb dret a deducció i activitats sense dret a ella, la venda només estarà exempta d’IVA en la proporció d’utilització en la realització d’operacions exemptes.
Un exemple és el cas d’una empresa que realitza una activitat exempta com és un col·legi amb activitat educativa (exempta d’IVA) i el lloguer de saló per a esdeveniments (no exempta).
També és el cas d’adquisició de vehicles que s’utilitza per a l’activitat empresarial i a nivell particular (quan ho cedeix per a ús particular a un treballador, o al gerent), es pot
Si l’empresari ven després el vehicle, Hisenda considera que el preu de venda ha de dividir-se en dues parts: una no subjecta a IVA, en la proporció de l’ús privatiu i una altra subjecta i no exempta, proporcional a l’ús empresarial.
Venda en període de regularització
Quan es ven un bé en el període de regularització de l’IVA (cinc o deu anys en immobles) que té el caràcter de bé d’inversió, no és aplicable l’exempció. | 0.833356 | curate | {"ca": 0.9895724713242962, "en": 0.010427528675703858} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_153014 | Un fum de greuges: El Síndic estima que l'Ajuntament de Torrent no vulnera el règim de cooficialitat lingüística.
skip to main | skip to sidebar
Un fum de greuges
Recull de queixes enviades al Síndic de Greuges valencià per incompliments en matèria lingüística per part de les administracions valencianes
dimarts, 8 de gener de 2008
El Síndic estima que l'Ajuntament de Torrent no vulnera el règim de cooficialitat lingüística.
El mes d'octubre passat, des d'esta campanya vam denunciar el fet que moltes vies urbanes de la ciutat de Torrent estiguen encara retolades únicament en castellà, després de més de dues dècades de vigència de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
Una vegada rebudes les respostes de l'administració afectada, així com les nostres al·legacions, el Síndic de Greuges estima que "no hem observat una actuació pública irregular de l'Ajuntament de Torrent que justifique la continuació de la nostra actuació" "El fet que hi haja a hores d'ara alguns carrers retolats únicament en castellà i que l'Ajuntament els traduïsca gradualment al valencià, dins el pla de manteniment i renovació anual de senyalitzacions supeditat a la disponibilitat pressupostària dotada per a esta finalitat, no és, per si mateix o per ell sol, una actuació pública que haja de ser investigada per la síndica, per la qual cosa donem per finalitzada la nostra intervenció".
El Síndic dóna per bona, llavors, la resposta del consistori torrentí, el qual afirmava que des de l'aprovació del Reglament Municipal per la Normalització Lingüística de Torrent per acord plenari de 24 de gener de 2005 la retolació de la toponímia així com la senyalització de vies públiques està realitzant-se únicament en valencià.
No obstant això, tant el Síndic de Greuges com l'Ajuntament de Torrent obvien un fet denunciat des d'esta campanya, ço és la col·locació de senyals a l'Avinguda del País Valencià d'eixa localitat durant l'estiu passat, els quals contenien les seues indicacions només en castellà.
Per eixe motiu, des d'esta campanya manifestem el nostre desacord amb l'arxivament de la causa, tot i que ho acceptem. No obstant, no anem a quedar-nos de braços plegats, ans al contrari, seguirem denunciant més greuges allà on calga. | 0.892726 | curate | {"ca": 0.9787618617261635, "en": 0.013556258472661545, "fr": 0.0076818798011748755} | https://unfumdegreuges.blogspot.com/2008/01/el-sndic-estima-que-lajuntament-de.html |
wikipedia_ca_20230401_0_411530 | Marian Pons Tàrrech
Marian (o Marià) Pons Tàrrech (Reus, 24 de març de 1811 - Barcelona, 4 d'abril de 1884) fou un advocat català.
Biografia.
Va néixer a Reus, fill de Marià Pons i de Mariana Tàrrech Capestany, natural de Sevilla. Després d'estudiar batxillerat a Reus marxà a Barcelona on estudià Dret. Va ser un dels cinc síndics de l'Ajuntament de Barcelona la tardor de 1839 i regidor el 1840, i en va ser després secretari durant el període 1841-1843. Milità en el Partit Progressista i va ser amic personal del general Joan Prim. Quan aquest va ser detingut per Narváez, Marià Pons va sortir en la seva defensa, cosa que li comportà l'empresonament a Barcelona. Amic també de Laureà Figuerola, aquest li demanà articles pel diari "La Discusión", de Madrid, un dels portaveus del Partit Republicà Democràtic Federal
Es va casar amb Concepció Montells, morta abans que ell. Van ser els pares de Frederic Pons i Montells (1838-1902), polític, jurista, periodista i escriptor.
Pons va morir a Barcelona als 75 anys, segons el registre de defuncions de l'Ajuntament de Barcelona. | 1 | perfect | {"ca": 0.990645463049579, "pt": 0.009354536950420954} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=411531 |
mc4_ca_20230418_4_362433 | Begur | MercatSetmanal.cat
Inici El Baix Empordà Begur
Població de la comarca del Baix Empordà amb 4.148 habitants. Té una superfície de 20,00 km2, i està ubicada a una alçada de 200 metres sobre el nivell del mar. El gentilici de la població és begurencs. | 0.677584 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.mercatsetmanal.cat/categoria/catalunya/el-baix-emporda/begur/?filter_by=review_high |
mc4_ca_20230418_16_364261 | Hi ha molts contes i novel·les on els dracs són protagonistes. Aquí us proposem, a tall d'exemple, la desscripció d'un drac –adormit sobre el seu tresor– d'un autor ben conegut en la literatura fantàstica contemporània:
«Allí estava adormit com una soca: un drac enorme d'un color roig-daurat, les seves mandíbules i els seus narius produïen una remor dura, i nuvolets de fum, però els seus focs eren apaivagats per l'endormiscament. Dessota, sota les seves potes i la gran cua enrotllada, i al seu voltant, per tot arreu, estenent-se en piles que quedaven fora de la vista, s'amuntegaven incomptables objectes preciosos, or cisellat i en brut, gemmes i joiells, i argent que fulgurava, vermell sota aquella claror rogenca.
Smaug estava parcialment tombat cap a un costat, amb les ales plegades com un rat-penat incommensurable, de manera que el hòbbit li podia veure la panxa llarga i blanquinosa, incrustada amb gemmes i fragments d'or per haver passat tant de temps ajagut en aquell llit riquíssim.»
(J.R.R. Tolkien, El Hòbbit. Traducció de Francesc Parcerisas. Barcelona: Ed. La Magrana)
[Aquesta pàgina s'anirà actualitzant amb altres fragments literaris] | 0.797015 | curate | {"ca": 0.9556521739130435, "en": 0.00608695652173913, "sv": 0.01652173913043478, "es": 0.021739130434782608} | http://www.carrutxa.cat/drac/narrativa.html |
macocu_ca_20230731_6_244689 | Classes gratis i altres activitats per celebrar el Dia Mundial de la Dansa
El món de la dansa fa setmanes que ofereix iniciatives per trencar l’encarcarament i viure a casa una experiència ben moguda, propostes que es multipliquen la jornada del 29 d'abril coincidint amb el Dia Mundial de la Dansa, una data que paradoxalment celebrem en una situació de restricció de moviment ciutadà. Aquí va un recull de propostes per moure'ns i convidar la dansa a entrar en les nostres vides.
Ens movem per celebrar
Per fer menys feixuga la restricció de moviment, l’Associació de Professions de la Dansa (APdC) ha promogut la campanya #BallemaCasaDID20 per celebrar el Dia Mundial de la Dansa des de casa. El resultat són vídeos carregats d’emoció i expressivitat com els pujats per Cesc Gelabert i IT Dansa, però la idea és que tothom s’engresqui amb aportacions casolanes.
L'APdC convida també a tots els professionals del sector a fer un brindis online a les 19 h per reivindicar el sector de la dansa en temps difícils.
Classes gratuïtes
L'escola d'arts escèniques Aules també vol afegir-se a les celebracions amb classes de dansa online totalment gratuïtes i adreçades a tota mena de públics i nivells. Impartides pels professors del centre, les sessions tindran una durada de 45 minuts i es podran seguir en directe a través del perfil d'Instagram del centre (@aules_escola) de 9.30 del matí fins a les 9.30 fins a les 20.45 h. Els estils que hi proposen seran els següents:
Posar-se a punt
Sol Picó explora aquests dies l’àmbit dels exercicis de moviment per a la gent gran i defensa la dansa en la seva doble natura d’art i exercici físic: "Tal com estem, és important mantenir la consciència del nostre cos, i aportar una mica de pau al cap. No cal gens de tècnica. Podem començar per apartar les cadires, posar música que ens agrade i deixar-nos anar". Trobareu els vídeos adreçats a gent gran al canal YouTube de Sol Picó i també al programa 'Tot es mou' de TV3.
Ajuntament proposa mambo
Els nens que participen en el programa municipal Dansa Ara –uns 9.000– ballaran un mambo. La coreografia es pot estudiar online i el resultat es veurà per la tarda (18 h) al canal BTV.
Muntatges de dansa per inspirar-se a casa
Com passa també en l'àmbit més teatral –amb els millors muntatges catalans online gratis– moltes companyies de dansa també han pujat les seves obres perquè les puguem veure-les mentre som a casa. D'aquesta forma, podem trobar creacions tan reeixides com 'Conseqüències' de la companyia Moveo; 'Likes' de Núria Guiu; 'As If I' de la Thomas Noone Dance i 'La partida' de Vero Cendoya, guardonat espectacle que barreja futbol, moviment i discurs de gènere:
Podeu trobar més espectacles a la web de l'Associació de Companyies professionals de Dansa. També, el Mercat de les Flors continua amb la seva programació de 'Menús coreogràfics' (els següents Cia Mudances, Pere Faura i Sidi Larbi Cherkaoui, entre altres) , consulteu el seu web per estar al dia de les novetats de cada setmana.
Més recursos per dansar
Les xarxes van plenes de recursos amb varietat de nivells per activar-se a casa a través de la dansa: des de la cèlebre Tamara Rojo fent pliés a la cuina cada migdia –ho podeu seguir en directe al Facebook de l'English National Ballet– fins a altres eines educatives per a tota la família com l’app 'Map to the Stars' que ara està disponible en obert al web mercatflors.cat. Algunes escoles de dansa ara treballen online, i no costa trobar lliçons per neutralitzar l’immobilisme. Trobareu més recursos per a webs com dansacat.org. | 0.863923 | curate | {"ca": 0.989509498157074, "pt": 0.010490501842925999} | |
mc4_ca_20230418_7_198179 | Holiday Home Balaton H326 Balatonfenyves Hongria - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Més informació sobre Holiday Home Balaton H326
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Balatonfenyves, no busqui més enllà de Villa Balatonfenyves 1. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
A Villa Balatonfenyves 1, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix aparcament de cotxes, instal.lacions de barbacoa, s'admeten animals de companyia.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb TV satèl•lit/cable a cada habitació. L'hotel ofereix instal.lacions fantàstiques, incloses jardí, per ajudar-vos a relaxar després d'un carregat dia a la ciutat. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Villa Balatonfenyves 1 no troba competidors en cap categoria. | 0.805198 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/holiday-home-balaton-h326/hotel/balatonfenyves-hu.html |
macocu_ca_20230731_7_446516 | Els quinze primers banys de Sant Silvestre a Tarragona
Data de publicació: 28-03-2011 Classificació: Història
Descripció: Aquest treball és una mostra del recull periodístic i fotogràfic, que l'autor ha anat guardant en uns àlbums, dels quinze primers banys de Sant Silvestre executats a Tarragona. El reportatge vol donar constància d’un esdeveniment, d’una activitat festiva, esportiva i popular desenvolupada a la ciutat de Tarragona, episodis que ja són història com també l’enyorada platgeta de la Comandància, aquella platgeta singular del Port que gaudí la ciutat.
Cercar | 0.740788 | curate | {"ca": 0.9895470383275261, "it": 0.010452961672473868} | |
cawac_ca_20200528_11_70405 | La lenta recuperació a Girona no permetrà reduir l´atur
Les exportacions, l´estabilitat de la indústria i les perspectives del sector turístic són les notes més positives
09:29
GIRONA | O.P. L'economia gironina està estancada, tot i que tendeix a una lenta recuperació gràcies a l'aportació de la indústria exportadora i a les bones perspectives del sector turístic. Segons les estimacions de la Cambra de Comerç, l'economia gironina va registrar un creixement pràcticament nul (0,2%). Per a l'any 2011, si les condicions actuals de l'entorn econòmic no varien de forma substancial, el creixement de l'economia gironina s'hauria de situar al voltant de l'1%. En qualsevol cas, amb aquest nivell d'activitat, la Cambra manté que serà impossible generar llocs de treball i que la taxa d'atur es mantindrà en els nivells actuals (22%).
En un àmbit de marcada inestabilitat financera internacional, i una recuperació de l'economia mundial titubejant, l'economia gironina es mou en una senda d'estabilitat que porta cap una situació estacionària: un creixement insuficient per reactivar el mercat de treball. Aquestes són les conclusions que s'extreuen del darrer informe de conjuntura presentat ahir pel Departament d'Estudis de la Corporació.
En el decurs de la presentació Martí Casanovas, president de la comissió d'Economia de la Cambra va afirmar que la situació actual de l'economia és complexa i que les reformes realitzades fins ara són poc ambicioses i se'n necessiten de més calat. També va alertar que, "econòmicament, Grècia és molt a prop". En aquest sentit, va advertir dels perills de contagi que pot suposar per les economies perifèriques un col·lapse econòmic grec i ha demanat que "no es tanqui en fals" la crisi grega.
De la seva banda, el president de la corporació, Domènec Espadalé, va destacar que l'única dada positiva del primer trimestre del 2011 és la de les exportacions, ja que hi ha un augment del 23,5% respecte al mateix període de ?l'any passat. Aquesta xifra suposa que la demarcació presenta, a diferència de l'any passat, una recuperació de les exportacions per sobre de la mitjana catalana que, en els primers mesos de l'any, s'ha situat en el 18,4%.
Segons va explicar el cap de l'àrea d'Estudis Econòmics i Fiscals, Pere Busquets, la dada negativa és que, des del 2004, s'han reduït el pes de les exportacions de productes d'un nivell tecnològic mig-alt i, per contra, augmenten els productes de nivell mig-baix, especialment productes agroalimentaris. "Això no beneficia l'economia del coneixement de la demarcació", va assenyalar.
L'altre punt positiu de l'economia gironina és el turisme que, segons l'informe, es beneficia de la recuperació europea i de la inestabilitat geopolítica del nord d'Àfrica. Segons l'informe, el turisme es perfila com "un dels motors per a la reactivació econòmica a curt termini" ja que en el període gener-abril el nombre de viatgers en establiments hotelers s'ha mantingut als mateixos nivells que el 2010, malgrat que les pernoctacions han baixat un 2,7%.
El punt negatiu, però, és la xifra de viatgers que han arribat a l'aeroport de Girona que, durant el període gener-maig, ha estat un 31,2% menys que durant el mateix període del 2010. | 0.859089 | curate | {"ca": 0.9943591350673769, "zh": 0.0015669069257286117, "eu": 0.00407395800689439} | http://www.eldiari.cat/girona/2011/06/30/lenta-recuperacio-girona-no-permetra-reduir-latur/21224.html |
mc4_ca_20230418_10_728144 | Hotel amb servei transfer a Salou | Blaumar Hotel ');BA_targetBlank($(this));}); // $('a[href^="https://"]').not('[href^="javascript"]').not('[href^="'+urlMobile+'"]').not('[href^="'+myURL+'"]').not('[rel^="shadowbox"]').each(function(){$(this).append('');BA_targetBlank($(this));}); $('a[href^="http://"]').not('[href^="javascript"]').not('[href^="'+urlMobile+'"]').not('[href^="'+myURL+'"]').not('[rel^="shadowbox"]').each(function(){BA_targetBlank($(this));}); $('a[href^="https://"]').not('[href^="javascript"]').not('[href^="'+urlMobile+'"]').not('[href^="'+myURL+'"]').not('[rel^="shadowbox"]').each(function(){BA_targetBlank($(this));}); // setTimeout(function() { // console.log($(this).height()); // }, 4000); // console.log($(this).height()); // $(".media-xs .sb-container-home").delay(500).animate({"bottom": 40-$(".media-xs .sb-container-home").height()}, "slow"); }); $(window).resize(function() { if(this.resizeTO) clearTimeout(this.resizeTO); this.resizeTO = setTimeout(function() {$(this).trigger('resizeEnd');}, 200); SB.mediaCalculate(); }); $(window).bind('resizeEnd', function() { // THIS WILL BE EXECUTED AFTER 500ms OF FINISHED RESIZING moveHomeContainer(); });
Servei de transfer a Salou
Pels nostres clients, oferim un servei de transfer de cortesia, disponible de juny a setembre, amb recollida en els principals aeroports/estacions de la zona.
Condicions del nostre servei de transfer a Salou
Podran beneficiar-se d'aquest servei aquells que hagin realitzat la reserva directament amb l'hotel (a través del departament de reserves o bé directament a la web).
Per reserves de mínim 5 nits
No vàlid per reserves en Suite Estàndard
S'haurà de sol·licitar confirmació prèvia a l'hotel (a la recepció a la central de reserves).
Punts de recollida/entrega: estacions de Renfe de Tarragona, Salou, Reus, PortAventura i Camp de Tarragona (AVE), estació d'autobusos de Salou, Tarragona i Reus, i aeroport de Reus.
Una vegada rebuda la confirmació de disponibilitat per part de l'hotel, el client haurà de comunicar, a la recepció, la següent informació:
Punts de recollida (estació, aeroport, etc), hora d'arribada i número de persones (adults i nens a especificar), quantitat d'equipatge (màxim 1 maleta per persona), referència i origen del vol, tren o autobús.
Si hi haguessin canvis d'horaris d'arribades o sortides del viatge, haurà d'avisar amb almenys 1 dia d'antelació.
Una vegada estigui en el seu destí i hagi recollit les maletes, el client haurà de trucar al xofer per avisar de la seva recollida (Telf: (+34) 977.350.048). Els transfers no podran estar estacionats més de 5 minuts.
Haurà de confirmar amb la recepció, amb almenys 24h d'antelació, del dia, hora i punt d'entrega del transfer de tornada. | 0.463781 | curate | {"en": 0.43524650478292864, "pt": 0.027225901398086828, "ca": 0.5375275938189845} | http://www.blaumarhotel.com/ca/serveis/transfer/salou/ |
macocu_ca_20230731_1_348898 | Pancakes de Plàtan
Avui us portem una divertida recepta per fer en família: pancakes de plàtan. Un esmorzar que agrada a grans i petits i que combina fruita per a tots aquells que prefereixen consumir-la en forma de Iogurt. Utilitzeu el Iogurt Ecològic amb Plàtan per donar-li aquesta textura cremosa i suau que tant agrada.
Elaboració
Cuinar els pancakes en una paella calenta a foc mitjà durant 2 o 3 minuts de cada costat.
Tip: perquè els pancakes surtin tots amb la mateixa mida, repartir la barreja amb una cullera de gelat.
Tallar el plàtan a rodanxes per fer el musell i les orelles. Afegir nabius per fer els ullets i el nas. Increíbles! | 0.728587 | curate | {"ca": 0.9827044025157232, "es": 0.01729559748427673} | |
crawling-populars_ca_20200525_28_35439 | Antònia Paniza Fullana, Secretària General Tel. : 971 17 28 61
Jeroni D. Reynés Vives, cap del Servei d'Assessoria Jurídica i vicesecretari general Tel. : 971 17 30 53
Catalina Pou Rayas, tècnica del Servei d'Assessoria Jurídica Tel. : 971 25 97 93
Francesca Ballester Cardell, tècnica superior de la UIB Tel. : 971 17 34 17
Francesca M. Serra Cifre, cap de secció Tel. : 971 17 34 35
Joana M. Oliver Ribas, administrativa Tel. : 971 17 30 67
Marina Martín Mas, gestió UIBTel. : 971 17 30 46
Guasimara Fernández de Armas, auxiliar administratiu Tel. : 971 17 24 57 | 0.449304 | curate | {"ca": 0.5555555555555556, "fr": 0.2040072859744991, "es": 0.24043715846994534} | : /Estructura/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_548941 | EspanyolDani Sánchez Llibre, imputat en una investigació per frau fiscal, segons el diari "Público" Actualitzat a les 11:25 h 19/01/2010El diari "Público" publica avui que el president de l'Espanyol està imputat per frau fiscal i apareix com a client del bufet d'advocats relacionat amb el "cas Pretòria". Segons "Público", Daniel Sánchez Llibre va contractar els serveis d'aquests advocats, dels germans Pretus, almenys tres cops. Aquest bufet hauria emès factures falses per a l'Espanyol per un valor de 300.000 euros. Aquestes factures, segons el diari, estarien relacionades amb el traspàs del migcampista Sergio al Deportivo de la Corunya i també amb el procés d'adquisició de la nacionalitat italiana del jugador Maxi.El president del RCD Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, ha estat imputat pel jutge Baltasar Garzón per un presumpte delicte de frau fiscal i blanqueig de capitals relacionats amb el traspàs del migcampista Sergio González al Deportivo de La Coruña, segons ha publicat avui el diari "Público". El despatx d'advocat barceloní que va donar nom a l'"operació Pretòria", que també investiga Garzón, hauria tingut entre els seus clients el RCD Espanyol, que presumptament va contractar els serveis dels germans Pretus en almenys tres ocasions. Segons les dades revelades pel mateix diari, Pretus va endossar presumptament al club blanc-i-blau factures falses per valor superior a 300.000 euros emeses per una societat amb seu en el paradís fiscal de Maderia, creada a aquest efecte pel bufet d'advocats. Aquestes suposades factures falses estarien relacionades amb el traspàs de Sergio al Deportivo de La Coruña el 2001 i amb el procés d'adquisició de la nacionalitat italiana de l'argentí Maxi Rodríguez, que va arribar del seu país el 2002 per jugar en el conjunt espanyolista procedent del Newell's Old Boys. A més de Daniel Sánchez Llibre, també apareixen com a implicats altres dirigents del club que van participar presumptament en aquestes activitats irregulars; és el cas de l'exdirector general José Luis Marcó i de l'encara director financer, Albert Amat de Grandes.3cat24
T'ho juro que estava esperant amb anhel que Joana obrís aquest fil...
Ja t'ho vaig dir fà temps que l'Apañó era un equip de corruptes. Ara comença a agafar consistència el que et vaig dir que l'estàdi aquest l'havieu fet a partir de trampes i estafes, és impossible que venent aquelles escopinyes i berberetxos (que són més dolents que un càncer de pulmó) poguessiu finançar un camp nou. Ps: Com que algú proposaba cambiar el nom a l'Apañó en un fil, jo hi sumo la següent proposta: RCD Corrupció de Barcelona. A cascar-la pericos! | 0.878515 | curate | {"ca": 0.9923605805958747, "es": 0.007639419404125287} | |
mc4_ca_20230418_16_416976 | Ajuda'ns a fer front a la Covid-19 | Informació i tràmits | Consorci Hospitalari de Vic
Què puc fer per ajudar-vos? Aquesta és la pregunta que moltes empreses, entitats i particulars ens heu adreçat les últimes setmanes, davant la duríssima prova que afrontem els hospitals d’Osona per atendre les persones amb malalties respiratòries greus provocades pel coronavirus. Gràcies per tota la col·laboració, la solidaritat i els ànims que ens esteu fent arribar. Diem que la situació és excepcional? Vosaltres sí que sou excepcionals!
Donatiu solidari
Són moltes les empreses i particulars que amb les vostres aportacions econòmiques ens esteu ajudant a finançar la gran quantitat d'equipament i de personal extra necessari per atendre les persones hospitalitzades per Covid-19.
Podeu fer el vostre donatiu solidari per al Consorci Hospitalari de Vic al número de compte ES47 0182 6035 4002 0151 1596
Donar material, o bé contribuir a fabricar-lo, ens ajuda a cobrir l'elevada necessitat d’equips de protecció per protegir el personal sanitari que treballa a primera línia. Per saber quins equips i de quines característiques ens són necessaris en cada moment, contacteu per correu electrònic a [email protected].
Sol·licitar certificat de la donació econòmica
Empleneu els següents camps per sol·lictar el certificat que us permeti desgravar aquesta donació.
Consento que el CHV tracti les meves dades amb la finalitat de dur a terme la gestió sol·licitada*
Ajuda contra la Covid-19 | 0.795754 | curate | {"ca": 0.9836177474402731, "en": 0.016382252559726963} | http://www.chv.cat/informacio-tramits/col-labora/ |
crawling-populars_ca_20200525_52_227037 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | VENDRELL C.E.,B - JOVENTUT BISBALENCA,C.F.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17779565567176187, "ca": 0.6460176991150443, "en": 0.08688656476267095, "pl": 0.012872083668543845, "nl": 0.02252614641995173, "pt": 0.02654867256637168, "fr": 0.02252614641995173, "id": 0.004827031375703942} | : /acta/1920/futbol-7/alevi-segona-divisio/grup-46/2al/vendrell-ce-b/2al/joventut-bisbalenca-cf-a |
macocu_ca_20230731_6_328903 | Sciència.cat DB
Martí, Pere (m. València, 1506)
Creació de la fitxa: 2014-02-10 Darrera modificació: 2015-08-08
Categoria social i professional
Metge (físic-cirurgià). Mestre en arts i en medicina. Fill i hereu de Bartomeu Martí (c. 1382 – 1462). Examinador de cirurgians a l'Estudi General de València al costat de Lluís Alcanyís (c. 1440 – 1506). Es conserva l'inventari dels seus béns. -- Probablement també poeta, com Alcanyís, i autor de la composició «Real ciutat pel Rey etern fundada» transmesa a nom d'un Pere Martí (aquest autor manca al Repertori de Parramon). | 0.655861 | curate | {"ca": 0.8078291814946619, "en": 0.05516014234875445, "es": 0.13701067615658363} | |
mc4_ca_20230418_4_683480 | En el BOIB núm. 71, de 24 de maig, s’ha publicat el Decret 24/2014, de 23 de maig, pel qual es regulen els requisits que han de complir els laboratoris de salut ambiental i seguretat alimentària, el procediment de declaració responsable i el Registre de Laboratoris de Salut Ambiental i Seguretat Alimentària.
Així doncs, correspon a la Direcció General de Salut Pública i Consum controlar les activitats dels laboratoris ubicats a les Illes Balears, que ha regulat els requisits i el procediment de declaració responsable per garantir la seguretat dels assajos dels laboratoris i, al mateix temps, n'ha simplificat el control, mitjançant la creació del Registre de Laboratoris de Salut Ambiental i Seguretat Alimentària.
Als efectes d'aquest Decret, s’estableixen les definicions següents: | 0.842166 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.infosalut.com/index.php/salut-publica/noticies-de-salut-publica/salut-ambiental?start=20 |
crawling-populars_ca_20200525_41_66491 | BARCELONA, 16 jul. (EUROPA PRESS) -
El líder del Partit Popular (PP) a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, considera "una frivolitat" el cost de la prova pilot del Bicing elèctric.
Díaz ha lamentat en un comunicat el fet que l'Ajuntament gasti 5,1 milions d'euros --427 euros al mes per bicicleta elèctrica durant els 28 mesos de concessió-- si només s'espera ingressar 650.000 euros anuals dels abonats al servei.
Fernández també ha qüestionat el procés de contractació del servei perquè ha afirmat que no s'ha dut a terme un concurs públic, sinó que s'ha optat per un contracte complementari a la concessió administrativa del Bicing del 2007 que ha canviat sistemàticament.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.518123 | curate | {"pt": 0.010039040713887339, "ca": 0.690462911321807, "es": 0.27718906860011155, "en": 0.022308979364194088} | : /espanya/noticia-alberto-fernandez-pp-considera-frivolitat-cost-bicing-electric-20140716170330.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_43483 | Cinc atletes van representar al Ripollet Unió Atlètica al campionat de Catalunya juvenil, junior i promesa celebrat el passat cap de setmana a Lloret de... Llegir més
La Vinyeta de Maria Domingo
Arxiu de notícies
Arxiu de notícies Selecciona el mes desembre 2022 novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 agost 2022 juliol 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 agost 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011
Qui som
Nosaltres
Contacte
Especials
Festa Major 2019
25è aniversari de l’AETMV
140è aniversari de la SC El Vallès
2016, Any Lorca
Arxiu de notícies
Arxiu de notícies Selecciona el mes desembre 2022 (14) novembre 2022 (72) octubre 2022 (79) setembre 2022 (78) agost 2022 (10) juliol 2022 (76) juny 2022 (123) maig 2022 (93) abril 2022 (77) març 2022 (100) febrer 2022 (77) gener 2022 (39) desembre 2021 (58) novembre 2021 (89) octubre 2021 (76) setembre 2021 (85) agost 2021 (7) juliol 2021 (76) juny 2021 (71) maig 2021 (67) abril 2021 (66) març 2021 (70) febrer 2021 (67) gener 2021 (56) desembre 2020 (70) novembre 2020 (72) octubre 2020 (83) setembre 2020 (77) agost 2020 (15) juliol 2020 (92) juny 2020 (44) maig 2020 (41) abril 2020 (64) març 2020 (108) febrer 2020 (85) gener 2020 (84) desembre 2019 (59) novembre 2019 (97) octubre 2019 (107) setembre 2019 (79) agost 2019 (29) juliol 2019 (62) juny 2019 (83) maig 2019 (105) abril 2019 (79) març 2019 (91) febrer 2019 (79) gener 2019 (88) desembre 2018 (66) novembre 2018 (74) octubre 2018 (92) setembre 2018 (62) agost 2018 (33) juliol 2018 (63) juny 2018 (103) maig 2018 (107) abril 2018 (93) març 2018 (97) febrer 2018 (102) gener 2018 (118) desembre 2017 (70) novembre 2017 (104) octubre 2017 (100) setembre 2017 (81) agost 2017 (6) juliol 2017 (79) juny 2017 (127) maig 2017 (125) abril 2017 (94) març 2017 (117) febrer 2017 (96) gener 2017 (79) desembre 2016 (78) novembre 2016 (95) octubre 2016 (93) setembre 2016 (77) agost 2016 (1) juliol 2016 (84) juny 2016 (115) maig 2016 (107) abril 2016 (106) març 2016 (96) febrer 2016 (91) gener 2016 (87) desembre 2015 (80) novembre 2015 (96) octubre 2015 (125) setembre 2015 (89) agost 2015 (3) juliol 2015 (100) juny 2015 (100) maig 2015 (99) abril 2015 (86) març 2015 (99) febrer 2015 (101) gener 2015 (95) desembre 2014 (57) novembre 2014 (84) octubre 2014 (97) setembre 2014 (75) agost 2014 (7) juliol 2014 (79) juny 2014 (86) maig 2014 (107) abril 2014 (76) març 2014 (89) febrer 2014 (85) gener 2014 (82) desembre 2013 (40) novembre 2013 (77) octubre 2013 (104) setembre 2013 (69) agost 2013 (3) juliol 2013 (67) juny 2013 (87) maig 2013 (98) abril 2013 (104) març 2013 (93) febrer 2013 (79) gener 2013 (87) desembre 2012 (87) novembre 2012 (96) octubre 2012 (108) setembre 2012 (66) agost 2012 (5) juliol 2012 (58) juny 2012 (96) maig 2012 (102) abril 2012 (45) març 2012 (5) febrer 2012 (3) gener 2012 (1) desembre 2011 (1)
Estem associats a:
Amb el suport de:
Copyright © Associació Ràdio Ripollet - Revista de Ripollet
Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies | 0 | curate | {"ca": 0.9878399292504975, "no": 0.0015476453681185054, "fr": 0.0017687375635640063, "en": 0.0055273048861375195, "cs": 0.0033163829316825116} | https://revistaderipollet.cat/tag/roguera/ |
macocu_ca_20230731_9_63538 | Gombrèn
El municipi de Gombrén
Orígens
El municipi ja apareix en documents de finals del segle ix fent referència al castell de Montgrony. Gombrèn és història. S’hi reviu el nostre passat medieval, des del comte Guifré fins al comte de Pallars. L’acumulació de títols, riquesa i poder del castell de Mataplana arriba a la màxima esplendor als segles XIII i XIV i és arran de l’abús d’aquest poder que es va començar a forjar la llegenda del comte Arnau.
Sabies que?
El comte Arnau, a conseqüència de diversos pecats acumulats, va ser condemnat eternament a cavalcar durant tota l’eternitat, de deu a dotze de la nit, sobre un cavall negre que treu flames dels narius, els ulls i les peülles acompanyades d’un seguici de gossos diabòlics! Alguns habitants del Ripollès asseguren haver-lo vist en nits de tempesta...
Castell de Mataplana
Datat del segle XI, va ser casal dels senyors de Mataplana, guerrers, trobadors i polítics decisius en la història de Catalunya. També va ser la casa del terrible comte Arnau. El conjunt patrimonial inclou l’església de Sant Joan de Mata plana, amb una capella del segle XIV.
Visita el museu i hi trobaràs tot tipus de peces procedents de les excavacions del castell, a més de dibuixos i maquetes on s’il·lustra la seva evolució del segle XI al segle XIV. Coneix la llegenda i el mite de primera mà!
Santuari de Montgrony
Centre de devoció mariana, ubicat al contrafort del puig de la coma Ermada. Més amunt es troba l’església de Sant Pere de Montgrony, d’estil romànic, la qual està datada de finals del segle XI i ofereix unes extraordinàries vistes del Pedraforca. No et perdis les postes de sol des de Montgrony, un dels balcons de la comarca!
Jardí Botànic de les Plantes Medicinals
Pioner al país, des de 1995. Visita lliure de dilluns a diumenge, de l’1 de maig al 30 de setembre. Conté aproximadament 300 plantes, amb la finalitat d’incentivar el coneixement sobre les seves propietats i beneficis. Es fan visites guiades. Informa-te’n a [email protected] o al 649 19 11 88.
Forat del Sant Ou
Impressionant avenc de 74 metres de profunditat tan sols apte per a experts espeleòlegs! Segons diuen, el comte Arnau l’utilitzava per moure’s amunt i avall de la comarca... Explica la llegenda... que el comte Arnau utilitzava aquesta cova per desplaçar-se amb el seu cavall cap a les coves de Ribes i el monestir de Sant Joan de les Abadesses i acabar sortint pel pou del claustre. Aquest pou actualment està tapat, ja que els seus habitants temien que hi aparegués! Avui hi raja una font, de manera que el municipi queda resguardat!
Més informació
Ajuntament de Gombrèn
Recursos
Altres pobles
Camprodon
Ribes de Freser | 0.785128 | curate | {"tl": 0.0026575550493545936, "ca": 0.9195140470766895, "es": 0.02126044039483675, "en": 0.011769172361427487, "fy": 0.008731966590736523, "fr": 0.029612756264236904, "pt": 0.0030372057706909645, "it": 0.003416856492027335} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_68900 | El Ple d'abril ha estat marcat per diversos tràmits urbanístics, una modificació pressupostària i, sobretot, per Promusa i el finançament de noves promocions d'habitatge de protecció oficial. Pots consultar el debat de les mocions i la contracrònica de la sessió plenària.
Suspensió de llicències a La Floresta i Valldoreix per reordenar zones verdes.
PDECAT-Demòcrates, ERC-MES, ICV-EUiA, PSC i el regidor no adscrit han votat a favor de la suspensió de llicències a diversos espais de La Floresta i Valldoreix –la Masia Rosàs, uns terrenys a la part alta de la carretera de Vallvidrera al seu pas per Valldoreix, un vial previst al costat de l’estació de Ferrocarrils i la gran zona verda de l’entorn de la Barceloneta– per iniciar així una modificació del Pla General Metropolità (PGM) que haurà de servir perquè l’Ajuntament obtingui zones verdes, segons el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet, d’un únic propietari i via tramitació urbanística, és a dir, sense compensació econòmica, i per esborrar el vial de l’estació. L’acció definitiva suposarà moure aprofitaments.
Projecte d’urbanització a Can Sant Joan
PDECAT-Demòcrates, CUP-PC, ERC-MES, ICV-EUiA, PSC i el regidor no adscrit han votat a favor d’una complementació a una modificació del Pla Parcial del polígon de Can Sant Joan amb la voluntat de poder encabir l’activitat hotelera que es va anunciar mesos enrere. Es tracta d’un ajust tècnic per permetre’n l’edificabilitat alhora que marca les bases de la urbanització de l’entorn, ja aprovat inicialment, tot i que aplicant uns petits canvis pel que fa a mobilitat a partir d’un informe del Ministeri de Foment, que demana un nou carril d’accés a la B-30. L’Ajuntament ha demanat desenvolupar-lo per fases.
4 milions de superàvit per al pressupost del 2018.
PDECAT-Demòcrates, CUP-PC, Ciutadans i PSC han votat a favor de la setena modificació del pressupost del 2018 que té com a principal punt la incorporació de prop de 4 milions d’euros de superàvit de l’any anterior per a fer inversions financerament sostenibles, amb accions com un contracte per al control de soroll al municipi, l’adquisició d’una nova deixalleria mòbil i actuacions a equipaments esportius, entre d’altres. En matèria econòmica tots els grups a excepció de Ciutadans, que s’ha abstingut, també han permès aprovar una modificació de l’ordenança fiscal que permet subvencionar fins un 50% de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) a aquells propietaris que posen el pis a disposició de de Promusa a canvi d’un lloguer per sota del preu de mercat. Ara es preveu que la rebaixa sigui incrementada a 5 anys. També s’incorpora el manteniment de la zona blava i l’àrea verda com a taxa a falta de desenvolupar el reglament que la reconegui com a tarifa, tal com demana la nova legislació.
Ampli debat sobre el Pla d’Acció de Promusa
PDECAT-Demòcrates, ICV-EUiA i PSC, amb l’abstenció en bloc de la resta de grups, han votat a favor que l’Ajuntament transfereixi a Promusa dos milions d’euros anuals (3,8 al 2018) durant un quinquenni perquè l’empresa pública d’habitatge pugui fer noves promocions a partir dels pressupost del consistori. Aquest punt, que tenia consens, però, està lligat al Pla d’Acció 2030 ja aprovat tant al Consell d’Administració com a la Junta General de l’empresa pública, un document que gran part de l’oposició posa en dubte per, diuen, no haver estat consensuat i fer una previsió que no veuen ben planificada. No ho veu així el govern que considera que és un pla complet que completa la previsió del darrer creixement residencial que pot fer el municipi.
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi
Imprimir
Envia a un amic
PDF
0
Etiquetes
Ple Municipal
pressupost municipal
Promusa
Comentaris
No hi ha cap comentari
El comentari s'ha enviat correctament
Comenta aquest article
Nom
Població
Adreça electrònica (No es visualitzarà. Ha de ser real per validar el comentari)
Missatge
He llegit i accepto la Política de Privacitat
×
Informa sobre aquest comentari
Nom
Adreça electrònica
Missatge
L'enquesta
Bellaterra hauria de formar part de Sant Cugat?
Sí
No
122 vots
Agenda
Assemblea Quinto
Cal Temerari, Sant Cugat del Vallès
8/12/2022
Xerrada: Economía que impulsa la vida
Cal Temerari , Sant Cugat del Vallès
9/12/2022
Presentació del llibre Pájaros de papel, de Magdalena Albero
Ateneu Santcugatenc, Sant Cugat del Vallès
9/12/2022
El mercat de pagès a Sant cugat
Sant Cugat del Vallès cugat
10/12/2022
AgendaAfegeix nou acte
Més llegides
Els deures pendents de la transformació de la mobilitat a Sant Cugat (2): les bicicletes
Sant Cugat ‘Encén el Nadal’ amb 350 activitats de l’1 de desembre al 8 de gener
Els deures pendents de la transformació de la mobilitat a Sant Cugat (i 3): la pacificació del trànsit
Els esculls en la concreció de l’autogovern florestà desperten recel a la plataforma impulsora
Pedra i Sang afronta el relleu a la direcció amb la voluntat de consolidar l’espectacle com a tradició nadalenca | 0.759002 | curate | {"ca": 0.965064620355412, "en": 0.0044426494345718905, "it": 0.00747172859450727, "ja": 0.006058158319870759, "pt": 0.0018174474959612278, "fr": 0.0026252019386106625, "es": 0.012318255250403877, "de": 0.00020193861066235866} | https://www.elcugatenc.cat/noticia/70008/punts-del-govern-ple-dabril-pgm-superavit-i-pla-daccio-promusa |
mc4_ca_20230418_10_417826 | treball Santa Coloma de Gramenet voluntariat Estudiar a l'estranger Voluntariat a l'estranger europa solidaritat tallers cursos pràctiques premis universitat lloguer emprenedoria mobilitat europea L'Hospitalet de Llobregat habitatge concurs educació ocupació beques cooperació casal formació ocupacional formació estiu Idiomes feina ofertes de treball a l'estranger Badalona ofertes de treball estranger participar recerca cultura pràctiques a l'estranger estudiants Treballar a l'estranger art ajuts
Beca de residència artística a Atenes
Tags: art, audiovisuals, beques, estranger, medi ambient
Temàtica activitat del calendari: Art, Beques, Vídeo, estranger
Del dijous 6 de juny de 2019 al dissabte 15 de juny de 2019
El Polyeco Contemporary Art Initiative (PCAI) anuncia el seu programa d'Artistes en Residència centrat en la interacció entre l'art contemporani i la consciència ambiental.
Durant la residència, l'artista seleccionat/da podrà realitzar investigacions, inspirar-se en llocs i instal·lacions locals de gestió de residus, interactuar amb científics implicats en el procés de tractament de residus, conèixer altres artistes visuals amb seu a Atenes, comissaris i experts en medi ambient i intercanviar idees i opinions.
L'objectiu de la residència és produir un vídeo (durada màxima 30') que es presentarà el proper any a les exposicions a Atenes i a l’estranger.
Data límit per presentar sol·licituds: 15 de juny de 2019.
Més informació: https://www.pcai.gr/news/pcai-residency-2019-open-call/?fbclid=IwAR3iz_ZB6HrsaNPMGXR6FEIpj8OC2H4Bj7GFqosLnJ-ZPHw9zuL2r53sSMU
Etiquetes: art, audiovisuals, beques, estranger, medi ambient
Data del document: 6.06.2019 | 0.782082 | curate | {"ca": 0.8282097649186256, "en": 0.15491259795057263, "es": 0.016877637130801686} | https://barcelonesjove.net/info/agenda/beca-de-resid%C3%A8ncia-art%C3%ADstica-atenes |
racoforumsanon_ca_20220809_1_792766 | No creieu que és una mica contradictori que el PSOE demani que el català sigui oficial a Europa quan no ho és ni a Espanya? Si volen fer un gest real, que facin el català oficial en aquest Estat. A veure si deixen d'afartar-se de parlar de plurinacionalitats i fan alguna cosa de profit aquests socialistes espanyols. Si no, no hi haurà més remei que abandonar aquest estat que no ens estima
Doncs jo no vull que el català sigui oficial a Espanya, ni que es parli al Senat espanyol, ni que el rei d'Espanya inclogui frases en català als seus discursos, ni que els segells espanyols també estiguin en català, etc. Amb Europa estaré més que content, si mai el català arriba a ser-hi oficial. Penso que si el català és oficial a Europa -o semi-oficial com sembla que serà-, potser els francesos tindran un problema si la gent de la Catalunya Nord aprofita per a reivindicar els seus drets. M'agradaria veure-ho, s'ho mereixen aquests xovinistes assassins de nacions. El català no ha estat mai, no és ni serà una llengua espanyola i per això crec que el català ha de ser única llengua oficial als Països Catalans exclusivament, que per això és el país on va néixer i on la parlem. Els altres països, com ara Espanya, ja tenen la seva llengua i el seu territori. Nosaltres tenim el nostre país i la nostra llengua pròpia, jo no vull que a Espanya el català hi sigui oficial, només als Països Catalans i prou.
Què vols que et digui, tot el que sigui avançar en el reconeixement i en la presència del català arreu crec que és positiu. Que el català fos oficial a Espanya seria un gran avanç i permetria la implementació de la llengua en molts àmbits. Hi ha gent que prefereix un govern hostil tipus PP que sigui totalment anticatalanista i que no faci cap concessió per la llengua. No sé si la confrontació visceral per sistema acció-reacció és el que més ens convé. Si Espanya fa concessions (ja seria estrany), endavant! De totes maneres, no estic tant lluny de la teva postura perquè penso que els socialistes tenen una de les últimes oportunitats per demostrar que creuen en la plurinacionalitat però alhora dubto que el PSOE accepti plenament els drets dels catalanoparlants. Per això, si no canvien enormement les coses, penso que la única sortida és la independència i l'oficialitat única del català en els Països Catalans. Temps al temps... | 0.837896 | curate | {"ca": 0.969005596211795, "en": 0.023676280671545414, "fr": 0.007318123116659492} | |
macocu_ca_20230731_7_216680 | Iniciar Sessió
Registrar-se
Jardinera Gar
UM1480
PREMIAT AMB “DER BLAUE ENGEL” Producte amb baixa incidència ambiental durant el seu cicle de vida. Ancoratge recomanat: Mitjançant el seu propi pes. | 0 | curate | {"ca": 0.8385416666666666, "pt": 0.0625, "it": 0.06770833333333333, "en": 0.03125} | |
mc4_ca_20230418_14_192606 | Per defensar la democra... Miserachs, Pau
Els nazis a Catalunya Deulonder, Xavier
Verdaguer i el Pi de le... Felipó, Ramon, Felipo, Ramon
Les llengües a la Repúb... Deulonder i Camins, Xavier
Erasme i la construcció... Mayolas, Pep
La follia al·legòrica Pellegrino, Paolo
Per la República Valenc... Baeta Subias, Víctor
Les Repúbliques catalanes Deulonder i Camins, Xavier
Barcelona: sentir l'onz... Peñaroja, Jordi
Cataluña juzgada. Els c... Gracia, Julio de | 0.578657 | curate | {"ca": 0.9621380846325167, "es": 0.0378619153674833} | http://amabook.es/literatura-historia-y-critica?publishers=763 |
mc4_ca_20230418_3_567635 | Carnaval 2017 - Visit L'Escala
| Literatura i conferències
| Festes i tradicions
L'Escala, Fins el 27 febrer 2017
16:00h Cercavila de disfresses
16:30h Xocolatada popular al patí de l'Escola Empúries
17:00h Ball d'animació infantil a càrrec del Pais de Xauxa
23:00h Ball de disfresses amb Disco mòbil i , tot seguit Orquestra Maribel
11:00h Gran Rua de Carnaval Sortida Avinguda Girona
14:00h Dinar de carrosses i comparses (entrades per participants de la rua)
16:00h Ball de disfresses a càrrec de Removida
13:00h Dinar de Germanor (cal portar el dinar). Preu accés i cadira 3€
16:00h Ball de germanor, a càrrec del grup Què tal Informació relacionada Carnaval | 0.618707 | curate | {"en": 0.09244992295839753, "ca": 0.724191063174114, "es": 0.10477657935285054, "pt": 0.07858243451463791} | http://www.visitlescala.com/ca/agenda-dactivitats/carnaval-2017 |
macocu_ca_20230731_3_173490 | Bon dia Cel emboirat,pujant de cota ja aquesta hora...amb 6.4oC de mínima,vent encalmat.Deixem aquesta calma per començar amb mes moviment atmosfèric que pot anar a mes a partir del cap de setmana,bon seguiment
Bon dia a tothom. Avui la mínima , ha estat de 6,7 i cel ras que s ha anat mig emboirant aquest matí , però no crec que duri gaire. Ahir , finalment , 16,5 de màxima i tapat tot el dia. Passeu un bon dimarts
Bon dia. Acabarem aquest octubre com un dels 5 més càlids des de 1884 a Girona, amb 19,2o de temperatura mitjana, la mitjana del segle XX era de 16o, 17,5o al segle XXI. Un mes excepcionalment càlid i pluviomètricament normal. Avui 11,3o de mínima a Sarrià de Ter, ara 16,3o, 85 %, 4/8 Ci, St. | 0.759157 | curate | {"ca": 0.9886363636363636, "en": 0.011363636363636364} | |
macocu_ca_20230731_8_133281 | Mengem sols!... però ben acompanyats
També és un espai idoni per, valorant l’edat i capacitat dels infants, donar-los petites responsabilitats en la mesura de les seves possibilitats. També els infants més petits van adquirint capacitats i destreses manuals que els permeten experimentar amb el menjar i començar a alimentar-se sols. Cal acompanyar-los amb confiança i encoratjar-los, i incorporar preparacions diferents dels triturats. Així, es contribueix a que mengin de manera autònoma i que gaudeixin dels gustos, les textures, les olors i els colors dels diferents aliments.
El menjador és també una gran oportunitat per conèixer, respectar i estimar la diversitat de costums i creences que es manifesten en l’àpat. La programació de menús del centre pot incorporar propostes gastronòmiques lligades a les tradicions culturals de la zona, així com també algunes receptes típiques d’altres contextos culturals i religiosos. Sempre cal donar prioritat a la producció estacional i de proximitat. Una de les problemàtiques més habituals de l’estona de l’àpat és la que fa referència a les quantitats que menja o ha de menjar l’infant.
Partint de la base que els menús que s’ofereixen a l’escola són saludables, proposem escoltar l’infant sobre la quantitat de menjar que demana que es serveixi. Així doncs, recomanem respectar la sensació de gana dels infants, sense exercir pressió ni forçar-los a acabar-se els plats si no tenen gana. Per tant, és preferible servir poca quantitat de menjar i donar l’opció de repetir (pot ser una bona estratègia permetre que els infants repeteixin del primer plat i de les fruites fresques, i limitar a una determinada quantitat el segon plat, especialment en el cas de les carns). Aquesta és també una bona estratègia per reduir el malbaratament alimentari. En definitiva, els adults tenim la responsabilitat sobre el què, l’on i el quan, i els infants són els que decidiran sobre la quantitat. No oblidem que la influència més important sobre els hàbits alimentaris és l’exemple que els adults els donen.
Maria Manera Bassols. Gemma Salvador Castell Dietistes-Nutricionistes. PReME (Programa de revisió de menús escolars) Canal salut. Vida Saludable. Alimentació
You may also like | 0.798437 | curate | {"pt": 0.006818181818181818, "ca": 0.9472727272727273, "en": 0.017272727272727273, "es": 0.028636363636363637} | |
mc4_ca_20230418_11_619765 | Cultura clàssica | Institut Cristòfol Despuig | Pàgina 3
Històries de grecs i romans
Aquest mes de maig, a la biblioteca de l’institut podeu veure una exposició temporal de llibres de novel·les i narracions del món classic.
Hi trobareu llibres per a totes les edats: novel·les històriques per a adults, com ara Memòries d’Adrià,… Llegeix més»
biblioteca, Cultura clàssica exposicions, literatura 0
Cantada de nadales en llatí i en grec clàssic
informador12/01/12
Cultura clàssica cançons, Nadal 0
Tema 1. El llatí i les llengües indoeuropees
informador14/09/11
1. Les llengües del món:
http://www.geo.jazztel.es/families.htm
Agrupació genètica de totes les llengües vives del món (agrupades en famílies, fílums i macro-fílums). Amb informació sobre continents on es parla, si és llengua oficial o no, sistema de l’escriptura, nombre de parlants etc.) … Llegeix més»
Itinerari de la sortida a la Bàrcino romana
Aquest és l’itinerari que farem, si no ens perdem.
Sortida a la Bàrcino romana
El proper dijous 14 d’abril els alumnes de 2n de batxillerat Econòmic i Humanístic aniran a Barcelona.
Farem un recorregut per la Bàrcino romana, visitarem el Museu d´Història de la Ciutat i compararem la trama urbanística de… Llegeix més»
Benvingudes i benvinguts a la pàgina web de Cultura clàssica del departament de Ciències Socials de l’Institut de Tortosa. | 0.768192 | curate | {"ca": 0.9375470278404816, "pt": 0.02708803611738149, "pl": 0.00526711813393529, "cs": 0.0015048908954100827, "es": 0.028592927012791574} | https://agora.xtec.cat/insdespuig/categoria/cultura-classica/page/3/ |
macocu_ca_20230731_6_313887 | Disseny web
Demana ja el teu pressupost sense compromís
Necessito un disseny nou
Tan si estem parlant de les teves primeres passes a internet, com si parlem d’un projecte avançat, et proporcionarem idees i disseny pensats per a la teva audiència objectiu i pel teu negoci.
Ja tinc un disseny però em falta la tecnologia
Ja disposes d’un disseny fet internament o amb el teu proveïdor habitual, que enten les teves necessitats pel que fa al disseny? No busquis més. Podem proporcionar-vos la tecnologia i les capacitats per transformar-ho en un projecte web fàcil de mantenir i amb una bona visibilitat als cercadors.
Necessito un redisseny
Ha arribat l’hora de plantejar-se actualitzar la pàgina web? Et podem posar al dia la web o fer-ne una completament nova, que encaixi perfectament amb les teves necessitats actuals.
I si estàs dubtant sobre com vols veure’t a la web, disposem d’un extens catàleg de plantilles comercials per pàgines web corporatives per triar. D’aquesta manera pots accelerar el projecte i mantenir els costos totals sota control.
Si la gent accedeix a facebook i twitter en mòbil, què et fa pensar que a la teva web no?
Busquen les teves dades de contacte tot venint a visitar-te, i, com no tenen l’ordinador a ma, ho fan des del smartphone.
Estan a Facebook o Twitter i han fet clic a un enllaç que algú ha compartit.
Estan llegint un correu que els has enviat des de l’iPad, i cliquen a l’enllaç a la web que hi ha a la signatura.
Nosaltres et plantejarem l’adaptació pel mòbil que més escaigui al teu cas particular:
Farem una versió de la web específica pel mòbil
Farem una web que s’adapti als diferents tamanys de pantalla (smartphone – tablet – ordinador)
No hi ha una solució superior a l’altre. Analitzarem les teves necessitats i li plantejarem la solució que millor s’hi adapti.
La teva web té dos grups de visitants: persones i robots. No se n’ha de descuidar cap. Per agradar a les persones, els teus continguts han de ser interessants. Però els robots (dels cercadors) son com els analistes bursàtils.
En el fons no entenen res del que diu, però les conclusions que treguin de la vostra web faran que rebeu o no moltes visites del primer grup, el de les persones.
La vostra web necessita agradar a aquests cercadors i, per això, els ha de convèncer que la vostra web és un bon punt d’informació per cerques molt populars.
I això no s’improvisa. Requereix una tasca de planificació (cap projecte té èxit sense encertar a la fase inicial de planificació), i una execució de millora constant tant a l’estructura del contingut com al propi contingut.
Però aquesta web no servirà de res sense visitants, i ells no vindran sols, us diguin el que us diguin.
S’han de fer accions constants de promoció. En això, internet no és una excepció.
Per això et convidem a conèixer les nostres propostes per a augmentar el tràfic cap al vostre lloc.
Formulari de contacte
E-mail (*)
Assumpte
En acompliment de la llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de protecció de dades personales, t’informem que les dades que deixis en el formulari estan emmagatzemades en un fitxer inscrit a l’agència espanyola de protecció de dades.
Podràs fer ús dels teus drets adreçant-te a [email protected].
Tanmateix, t’informem que en enviar el formulari de petició de contacte, ens estàs autoritzant a que ens adrecem per medis electrònics per informar-te de les nostres propostes comercials. Podràs revocar aquesta autorització en tot moment enviant un correu electrònic amb aquesta petició a [email protected]. | 0.799829 | curate | {"ca": 0.9807415924116125, "es": 0.008048289738430582, "fr": 0.008335728657660248, "zh": 0.002874389192296637} | |
cawac_ca_20200528_4_9595 | Les aventures de la Kagome, una noia actual, i el semi-dimoni Inu-Yasha a la recerca d’un objecte de gran poder en un Japó medieval fantàstic compten amb milers de fans arreu del món. Un món màgic s’amaga dins del pou que hi ha darrera la casa de la noia. A l’altre costat hi ha un univers diferent, on la poderosa Esfera dels Quatre Esperits està en risc de caure en males mans.
En Naraku trama un ardit per convèncer la furiosa Sango que l’Inu-yasha mereix la venjança... Ha arribat el moment de conèixer el secret de l’Esfera dels Quatre Esperits! | 0.798608 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.editorsdetebeos.cat/asp/serie.asp?idTit=173&pNum=10 |
mc4_ca_20230418_16_223449 | Thelma i Louise - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Thelma and Louise)
Thelma i Louise[1] (títol original en anglès: Thelma & Louise) és una road movie de 1991 dirigida per Ridley Scott. Obtingué l'Oscar al millor guió original i el Globus d'Or al millor guió (que és de Callie Khouri). Protagonitzada pel duet Geena Davis (Thelma) i Susan Sarandon (Louise) en els papers principals, la pel·lícula explica com una excursió de cap de setmana de dues dones es transforma en una fugida a través dels Estats Units. Cal destacar, a més, la participació de Harvey Keitel, que interpreta per primera vegada el paper d'un heroi, i de Brad Pitt, per qui aquest llargmetratge significà un gran impuls a la seva carrera.
Anne H. Ahrens, Lisa Dean
Kern County (en) , Grand County (en) i Utah
16,5 milions de dòlars
45,3 milions de dòlars (als EUA)
Comèdia dramàtica, Road movie, Western, Buddy movie
Arizona, Arkansas i Oklahoma City
Li va anar de poc que no veiés la llum, ja que el guió, escrit per Callie Khouri, suscitava una important desconfiança entre un bon nombre de productors i directors. De fet, era sobretot la temàtica que tractava allò que dificultava que els estudis l'acceptessin; en particular l'escena final, que és antològica, contrastava amb la producció clàssica de Hollywood. Fins i tot, quan es va estrenar, la pel·lícula va suscitar una intensa polèmica als Estats Units, bàsicament perquè presentava dues heroïnes que responien amb armes a la violència masclista. Malgrat tot, com que hom la pot classificar en la intersecció de diversos gèneres cinematogràfics, la cinta és avui considerada un “clàssic” que ha arribat a influenciar altres pel·lícules i obres d'art i ha esdevingut un mite del moviment feminista.
1.2 Repartiment
1.3.3 Tria dels actors
1.4 Direcció
1.4.1 Una barreja de gèneres
1.4.1.1 Buddy movie
1.4.1.2 Road movie
1.4.1.3 Western
1.4.1.4 Film policíac
1.4.1.5 Comèdia
1.4.1.6 Drama
1.4.2 Llocs de rodatge
1.4.4 El Thunderbird 1966
1.4.5 L'escena final
1.4.5.1 Descripció
1.4.5.2 Concepció
1.4.5.3 Una emoció ambivalent
1.4.5.4 L'altre final
1.4.6 Anècdotes
1.5 Temes de la pel·lícula
1.5.1 La llibertat
1.5.2 La violació
1.5.3 L'emancipació i l'autorealització
1.5.4 La transgressió de gènere
1.6 Premis i nominacions
2 Rebuda de la pel·lícula pel públic
2.1 Polèmica a l'estrena de la pel·lícula
2.2 Una pel·lícula feminista
2.3 Debats sobre el caràcter misantrop de la pel·lícula
2.4 Debats sobre el caràcter violent de la pel·lícula
2.5 Una dimensió lesbiana
2.6 Rebuda de la pel·lícula a França
2.7 «Thelma & Louise live»
3 Influències ulteriors de Thelma i Louise
3.1 Influències al cinema
3.2.1 Referències al cinema i a les sèries de TV
3.2.2 Referències en la literatura
3.2.3 Referències en la música
3.2.4 Referència als jocs de video
3.2.5 Referències als mitjans de comunicació i la societat
5 Bibliografia i videografia
Thelma Yvonne Dickinson, ja a la trentena, és l'esposa frustrada i submisa de Darryl, un arquetip d'home masclista, inconscient del seu posat ridícul,[2] ja que el seu complex de superioritat es veu reforçat per l'èxit professional. Louise Elizabeth Sawyer, amiga de Thelma i deu anys més gran que ella, l'ha convençuda per anar a passar un cap de setmana a la muntanya per esbargir-se. Deixen Arkansas i estan ben decidides a aprofitar aquestes hores de llibertat. S'aturen en un bar de carretera, on Thelma abusa de l'alcohol i, a l'aparcament del qual, un home intenta violar-la, però Louise arriba al darrer moment, treu un revòlver i impedeix la violació. Veient la vulgaritat i la provocació de l'home, dispara i el mata. Louise es nega categòricament a anar a la policia i decideix de fugir a Mèxic.
Louise telefona al seu amic Jimmy perquè li enviï diners a un motel d'Oklahoma City. L'homicidi es descobreix i, després d'una ràpida investigació, la policia segueix la pista de les dues dones. Els agents localitzen una trucada telefònica i es presenten a casa de Thelma i Darryl.
La carretera com a fil conductor de la pel·lícula
Thelma i Louise arriben a Oklahoma City. Jimmy ha portat els diners i aprofita l'ocasió per demanar a Louise que es casi amb ell; ella ho refusa, tenint en compte la situació. Mentrestant, Thelma se'n va al llit amb un autostopista jove i rebel, que els robarà els diners. Thelma és conscient que és responsable del robatori i, adonant-se de la desesperació en què s'enfonsa Louise a causa de la seva negligència, no troba cap altra solució que cometre un atracament, inspirant-se en les confidències que, al llit, ha arrancat al lladre.
La policia progressa en les seves investigacions, ja que l'atracament de Thelma va ser filmat per una càmera de vigilància; a més a més, troben Jimmy i l'autestopista, que l'orienten cap a Arizona. Un dels policies, després d'assabentar-se que fa temps Louise va ser violada a Texas, comprèn que les dues dones potser són tant víctimes com culpables dels esdeveniments.
Una altra vegada a la carretera, Thelma i Louise són aturades per un policia per excés de velocitat. Llavors treuen el revòlver i, per neutralitzar-lo, el tanquen al maleter del cotxe patrulla. Continuen la fugida i avancen per tercera vegada un camioner que, com en les dues vegades anteriors, les interpel·la de manera insistent i amb paraules i gestos obscens. Aquesta vegada, el paren per exigir-li que s'excusi; ell, però, que -com a mascle se sent superior- s'obstina a no fer-ho. Aleshores elles se'n revengen fent-li explotar el camió cisterna.
Finalment, fan cap a la vora del Gran Canyó, a Arizona. Envoltades per un eixam de cotxes de policia, Thelma i Louise prefereixen la mort que la manca de llibertat, acceleren el cotxe i es precipiten per un penya-segat.
Harvey Keitel: Hal Slocombe (l'investigador)
Michael Madsen: Jimmy Lennox (l'amic de Louise)
Christopher McDonald: Darryl Dickinson (el marit de Thelma)
Stephen Tobolowsky: Max (l'agent de l'FBI)
Brad Pitt: JD (l'autostopista)
Timothy Carhart: Harlan Puckett (el violador)
Lucinda Jenney: Lena
Marco St. John: el camioner
Jason Beghe: el policia
Noel Walcott: el ciclista
El guió de Thelma i Louise va ser escrit per Callie Khouri qui en va rebre l'Oscar al millor guió original el 1991. Khouri va voler mostrar dues dones en un gènere fins aleshores exclusivament masculí. La idea li va venir en considerar que les pel·lícules americanes no creaven bons papers per a dones, ja que mai no són personatges que prenguin les pròpies decisions i que controlin el mateix destí. [3] «Volia escriure alguna cosa que abans mai no hagués estat portada al cinema. Com a cinèfila, he estat alimentada pel paper passiu de les dones. No conduïen mai la història perquè no conduïen mai el cotxe.». [4]
La guionista va participar molt en la creació de la pel·lícula, fins al punt que hi hagué qui l'anomenà la "tercera dona" de Thelma i Louise. [5] Va col·laborar estretament amb Ridley Scott durant la preproducció, va participar en la tria dels actors i va ser present durant el rodatge. Per altra banda, com que el guió fou retallat, va aconseguir de mantenir-ne les seqüències que considerava més interessants, sobretot la de la violació i l'escena final. [6]
Callie Khouri inicialment tenia la intenció de fer la pel·lícula comptant amb un pressupost d'un milió de dòlars. Va contactar amb diferents productors, però va obtenir diverses negatives. [7] Finalment, el guió va arribar a les mans de Mix Polk Gitlin, a qui va agradar molt perquè li permetia de fer una pel·lícula en què el poder pertanyia als personatges femenins i, a més a més, animava les dones a escoltar-se i a tirar endavant els propis somnis, tot replantejant la concepció tradicional del repartiment de papers entre homes i dones. [8] Giltin va augmentar el pressupost fins a setze milions de dòlars, va pensar en Michelle Pfeiffer i Jodie Foster per als papers protagonistes i va sotmetre el guió a Ridley Scott amb la intenció d'associar-lo com a productor. [8]
A Ridley Scott el guió el va seduir pel fet de col·locar dues dones en els papers principals, cosa que contrastava amb la producció cinematogràfica clàssica. Tot i així, com que en aquells moments intentava produir una pel·lícula on es presentava un personatge masculí com a heroi,[9] es va posar a cercar un altre director. Tanmateix, molts d'aquells a qui va presentar el projecte en van desconfiar i li van suggerir que dirigís la pel·lícula ell mateix. [9] Com que el 1979 ja havia fet Alien en què una actriu, Sigourney Weaver, encarnava Ripley, un paper inicialment escrit per a un home,[5] finalment va decidir de dirigir Thelma i Louise ell mateix. [9]
Com que el procés de preparació la pel·lícula havia durat força temps, Pfeiffer i Foster ja no estaven disponibles. Llavors, l'equip va triar Geena Davis i Susan Sarandon per encarnar, respectivament, Thelma i Louise. El fet que no fossin grans estrelles (però sí actrius poc o molt conegudes) es va considerar interessant, amb la finalitat de no induir cap idea preconcebuda sobre els dos personatges principals. [6]
Geena Davis es va assabentar que circulava un guió amb dues dones en els papers principals i el va poder llegir. Li va agradar el personatge de Thelma i va fer un treball d'investigació sobre aquest personatge, que va presentar a Ridley Scott. [10] Per altra banda, Susan Sarandon trobava el personatge de Louise molt interessant perquè no encarnava una dona d'allò més brillant; era, simplement, una dona que havia d'intentar seguir pel bon camí, malgrat les ferides: això li permetia de conduir la història tant en el sentit propi com en el figurat. [11]
Harvey Keitel era el tercer dels actors coneguts en el moment de l'estrena de la pel·lícula. Fins aleshores, tots els altres actors només havien interpretat papers secundaris. Va encarnar l'inspector Hal Slocombe, un personatge interessant que oscil·la entre la missió d'investigador i policia i la simpatia que té per les dues dones; es tracta de l'únic personatge masculí que entén els actes i les motivacions de Thelma i de Louise[5] (en una seqüència inèdita apareix al llit preguntant a la seva muller en quines circumstàncies seria capaç de cometre un assassinat). [12] Gràcies a aquest personatge, Harvey Keitel interpretava per primera vegada un paper amable. [9]
La tria de Christopher McDonald per interpretar Darryl va ser idea de Geena Davis; li van fer una prova per al paper del violador, però va ser molt més convincent encarnant el personatge del marit masclista. A Ridley Scott li n'agradava la gestualitat i, en particular, la manera que tenia de fer girar les claus a la mà en les primeres seqüències de la pel·lícula. També va valorar que McDonald arribés amb bigoti el primer dia de rodatge. [13]
Callie Khouri coneixia Michael Madsen perquè havia interpretat un paper en una pel·lícula del seu marit (el també guionista, director i productor David W. Warfield). [14] L'equip li va proposar en principi el paper del violador, però el va refusar. Va rebre llavors el paper de Jimmy, l'amic de Louise. Va contribuir molt a definir la seqüència en què Louise i Jimmy comparteixen una habitació del motel, molt diferent de com estava prevista al guió, en part reescrit per Susan Sarandon. Va interpretar el seu personatge alhora compassiu, violent i vulnerable, i hi va introduir la idea de la denúncia al matrimoni. [6]
Ridley Scott va tenir molts problemes per trobar l'artista que faria el paper de violador. Calia un actor amb una doble cara: havia de ser atractiu i encisador, perquè Thelma tingués ganes de ballar amb ell, i alhora ser també miserable i violent. [9] Finalment va trobar que Timothy Carhart responia a aquestes característiques.
Per al paper de J. D., l'autostopista, calia un actor amb un bon físic. Brad Pitt, que fins aleshores només havia interpretat algunes sèries de televisió, va fer una prova i va ser escollit. [9] Callie Khouri el va voler veure per tal d'assegurar-se que tenia un físic a l'altura del paper; va obrir la porta, es trobà de cara Brad Pitt i es va quedar uns instants sense veu; però després va dir: «Crec que funcionarà». [15]
Quan van proposar el paper d'agent de l'FBI a Stephen Tobolowsky, tot just havia acabat el rodatge de Crema Mississippi. Veia el personatge de Max amb una gran força, una pressió continua al llarg de tota la història. [16]
A Jason Beghe li van assignar el paper de policia perquè en el moment de les proves va tenir la idea de fer plorar el seu personatge, tot i que no estava previst al guió. [17] I pel que fa a Marco St. John, va acceptar d'interpretar el camioner obscè tot tement que després d'aquest paper ningú més no el voldria contractar.
Una barreja de gèneresModifica
Thelma i Louise és una comèdia dramàtica en què es barregen altres gèneres com la buddy movie, la road movie, el western i el cinema policíac.
Buddy movieModifica
La pel·lícula tracta sobre l'amistat entre dues dones de caràcter diferent. Thelma té una personalitat que evoluciona al llarg del film; primer és una jove mestressa de casa, espantadissa i ingènua, que tan sols vol divertir-se un cap de setmana. Arran de les tribulacions que pateix, esdevé més segura, alhora que s'adona del poder que té per incidir en l'evolució dels esdeveniments. Louise és més gran, més madura, més maternal,[10] té més experiència, també en aspectes més dolorosos, i un potencial molt superior que el que necessita en la feina de cambrera en què treballa. [11]
Al començament de la pel·lícula se'ns presenten les dues heroïnes de manera separada, cadascuna en el seu ambient quotidià, tot exposant aquesta diferència de caràcter. En concret, la seqüència de la preparació de les bosses de viatge mostra, per exemple, que Louise és organitzada, metòdica i pràctica, mentre que Thelma és infantil, impulsiva i inexperta. Apareixen juntes més endavant, en el moment de la partença de viatge; Louise s'encarrega del cotxe, i Thelma del revòlver. [5]
Parc nacional de Canyonlands, un paisatge travessat per les dues actrius
L'essencial de l'acció passa a la carretera. Les dues heroïnes travessen els paisatges sumptuosos d'Arkansas i Arizona, en un Ford Thunderbird 1966 descapotable, amb el cabell al vent, la qual cosa evoca una sensació de gran llibertat. [18] A més a més dels nombrosos plans visuals amb el cotxe en moviment, els pasatges són molt representatius de l'estil de vida nord-americà, associat a les llargues distàncies, la carretera i els elements que la configuren: brolladors de benzina, motels, botigues i serveis destinats als camioners.
Ridley Scott explica que el fet de ser europeu fou un avantatge en el rodatge d'aquesta pel·lícula. «Els americans viuen envoltats d'un munt de coses que ni tan sols veuen perquè formen part integrant de la seva cultura... Tanmateix, jo, en tant que no iniciat, puc anar amb cotxe a través del desert del sud-oest i extasiar-me davant quilòmetres i quilòmetres de pals de telèfon, cosa que l'americà mitjà considera del tot normal.»[19]
Les carreteres dels Estats Units, tant ara com en l'època del rodatge, estan envoltades per les cadenes Motel 6, McDonald's i Burger King. La carretera de Thelma i Louise fa referència a un període anterior; Ridley Scott ha volgut evocar l'època de la mítica Route 66, fent evolucionar els seus personatges per motels barats i estacions de servei sense marca. [5]
Ridley Scott ha reutilitzat les tècniques cinematogràfiques dels westerns dels anys 50 del segle XX. Ha tornat als llocs de rodatge de nombrosos westerns a Utah, als voltants de Moab, que no s'havien fet servir per a llargmetratges des de l'època de John Wayne. [9] Ha substituït els cowboys per automòbils i les diligències per camions,[7] tot conservant-hi les mateixes tècniques fotogràfiques: col·loca els personatges dins del paisatge utilitzant plans generals o en plans parcials per donar idea de la immensitat del lloc. El paisatge esdevé un personatge més, esplèndid o amenaçador. [9] Són les mateixes línies, volutes o núvols de pols (evocant la velocitat i les persecucions) aixecats pels unglots dels cavalls, les rodes de les diligències, i els pneumàtics de la Thunderbird i dels cotxes de policia.
La recuperació de la gorra del camioner evoca aquest tipus d'escena del rodeo
La trobada amb el camioner és l'exemple d'una seqüència típicament inspirada en el western: les dues heroïnes estan assegudes sempre en primer pla, d'esquena, mirant amb calma i determinació com s'acosta el «dolent», petit respecte a la massa del seu immens camió, a l'espera de la confrontació decisiva. Totes dues porten un atribut que les identifica infal·liblement en la mitologia del western: Louise, a la dreta, amb samarreta blanca, porta un barret de vaquer (el barret texà que ha intercanviat amb el vell per les seves joies), abans de treure-se'l fent-lo passar pel mig de la pantalla, com per insistir de cara a l'espectador sobre el «codi». Thelma, vestida de negre, té la mà sobre el maluc dret, en posició perfecta per agafar el revòlver que té al cinturó dels texans, a l'alçada dels ronyons.
El camioner s'apropa, continuant la mala acció, com si volgués lligar, i no veu l'arma sortint del maluc de la dona, com les que es veuen penjades a la cintura dels personatges de l'univers de John Ford o de John Wayne. Després, fan una mena de concurs de tir de revòlver per destruir el camió. Així que finalment han vençut i ridiculitzat l'enemic, salten al cotxe sense obrir-ne les portes, exactament com els herois de l'«Oest Salvatge» feien saltant sobre el cavall en la precipitació, arranquen de cop i fan un parell de voltes de victòria, entonant el crit de l'oest, al voltant del dolent que s'amorra sobre la pols, mentre la càmera s'eleva per donar amplitud a la sortida cap a noves aventures. Aquesta escena també és típica de la clàssica imatge d'un rodeo i és l'ocasió perquè la passatgera de la Thunderbird recuperi el trofeu de la seva victòria, la gorra condecorada amb la bandera americana que ha perdut l'adversari en el moment de l'explosió. Aquesta escena de la gorra conté fins i tot una certa analogia amb aquelles dels indis portant posada la casaca d'un blanc.
La pel·lícula conté altres escenes emblemàtiques del western, començant per la presència de cavalls. Thelma i Louise s'aturen en una benzinera davant la qual hi ha un cavall lligat. Una altra seqüència ens mostra com el cotxe travessa un ramat de vaques guiat per cowboys a cavall. [5]
Film policíacModifica
Cisco, un llogarret fet de cabanes i de carcasses de vehicles, on s'han rodat alguns plans de la persecució final.
Es tracta de la història de dues dones que es veuen empeses pels esdeveniments a cometre delictes, cosa que les situa fora de la llei. [5] Les seqüències de fugides, persecucions i actes comesos a mà armada per les heroïnes en acció s'alternen amb les de la policia que les empaita, Thelma i Louise reuneix tots els ingredients clàssics d'una pel·lícula policíaca. Sovint se l'ha comparada amb Bonnie i Clyde i amb Butch Cassidy and the Sundance Kid. [20]
El recurs narratiu clàssic d'aquest gènere, que consisteix a crear el dubte sobre la real culpabilitat criminal de les heroïnes, aquí queda substituït per la intriga de saber si la policia les acabarà atrapant o bé si aconseguiran d'escapar-se'n.
L'humor és present en Thelma i Louise. La pel·lícula comença com una comèdia: després d'haver moralitzat dues joves clientes sobre la nocivitat del tabac, Louise es pren una pausa per encendre una cigarreta. Llavors telefona a Thelma que li pregunta si treballa, a la qual cosa Louise respon «No, estic fent de model per a Playboy». Segueix l'escena en què Darryl se'n va precipitadament de casa seva cap a la feina i, en la més pura tradició de la comèdia de situació, fa el ridícul en caure sobre els materials de construcció que hi ha al costat del cotxe.
Després de l'alternança de plans que mostren Thelma i Louise, totes dues preparant la bossa de viatge i que il·lustren amb insistència la seva diferència de caràcter, hom està disposat a somriure. Finalment, una curta seqüència ens mostra Louise als lavabos atapeïts del saloon, envoltada de dones empenyent-se mútuament per maquillar-se i pentinar-se davant el mirall. El to de comèdia s'acaba brutalment en el moment de la violació. [10]
Més tard, l'humor reapareix. Sobretot en la seqüència de la infracció del límit de velocitat, quan Thelma apunta el policia i demana a Louise que destrueixi la ràdio, i primer destrueix la ràdio i després el dispositiu de comunicació policíac. [9]
Ridley Scott explica que, en tractar-se d'un film de caràcter dramàtic, hauria pogut tenir un to més greu. Va preferir, tanmateix, d'introduir-hi una certa dosi d'humor, en considerar que els espectadors gaudeixen més amb una pel·lícula que els fa riure que no pas amb un drama eixarreït. [9]
La pel·lícula presenta igualment un context dramàtic amb els temes de la violació[21] i de la incapacitat de la societat a fer justícia a les víctimes d'aquest acte. [22] La dimensió dramàtica també s'il·lustra amb la successió d'esdeveniments que atrapen involuntàriament les dues dones en una espiral de la qual no aconseguiran sortir. Al principi, Thelma és només víctima d'una temptativa de violació; per protegir-la, Louise apunta el revòlver cap al violador, però l'actitud provocant d'aquest acaba per fer que el matin. Arran d'aquest fet, les dues dones decideixen fugir cap a Mèxic. Pel camí algú els roba tots els diners i aleshores Thelma, que se sent responsable, comet un robatori a mà armada per poder continuar la ruta. Perseguides ara per dos delictes greus, es troben que han de neutralitzar un policia a causa d'un simple excés de velocitat, per evitar ser localitzades i detingudes. Aquesta successió d'esdeveniments les transforma en perilloses criminals als ulls de la llei i condueix inexorablement cap a la tràgica escena final. [22]
Louise s'adona de seguida de l'engranatge fatal al qual estan enganxades, però cedeix a poc a poc la direcció de l'expedició a Thelma, probablement perquè sent que, de tota manera, la seva aventura acabarà tràgicament. [3]
Aquesta dimensió dramàtica enfosqueix la pel·lícula, convertint-la per moments en «depriment, opressiva i sense esperança». [23] Malgrat la fosa al blanc final, Scott no aconsegueix amagar totalment el destí tràgic dels seus personatges,[24] cosa que una part del públic sent com una pèrdua de control total de les protagonistes sobre els esdeveniments i sobre el curs de la seva existència. [25]
Parc Nacional dels Arches, un dels llocs de rodatge
El guió preveia que les heroïnes sortissin d'Arkansas, voregessin Texas passant per Oklahoma i pel Nou Mèxic, i arribessin a Arizona (Grand Canyon). Ridley Scott va efectuar aquest trajecte per localitzar els exteriors, però va considerar que el projecte seria massa costós i va decidir efectuar els rodatges en un radi més petit, a partir de tres bases:[9]
Los Angeles (Califòrnia) on han estat rodades totes les escenes d'interiors. [9] Tarzana, al costat de Los Angeles, corresponia perfectament amb la petita ciutat d'Arkansas on les heroïnes residien. El restaurant on Louise treballava com a cambrera era en realitat el restaurant DuPar a Thousand Oaks. I pel que fa al saloon on les dues dones s'aturen al començament de la pel·lícula, es tracta d'un bar de Long Beach. [19]
Bakersfield, també a prop de Los Angeles, que ofereix planures irrigades i paisatges similars als d'Arkansas. [9] Era igualment l'indret ideal per filmar trams de l'autopista d'Oklahoma. [19]
Moab (Utah), que és el punt central d'una regió muntanyosa on s'han filmat molts westerns i que mostra esplèndids paisatges del Far West que poden evocar Arizona. [9] La seqüència on les dues dones circulen de nit tot rellevant-se ha estat filmada al Parc Nacional dels Arches. L'escena on Louise intercanvia les seves joies pel barret del vell ha estat rodada a Cisco. El vell, anomenat Ernest Vanderhof, era un figurant, veí de la zona. [26] L'escena final no va ser rodada al Gran Canyon, sinó a Dead Horse Point, un canyó més petit situat prop de Moab.
La música de Thelma i Louise és una composició original de Hans Zimmer. Va escriure-la després d'haver concebut la música de Rain Man i de Days of Thunder. [27] La seva música, una barreja de sonoritats electròniques acompanyades de la guitarra de Pete Haycock, té per objectiu, com totes les músiques de pel·lícula, sostenir l'acció i reforçar les emocions produïdes per la imatge.
La pel·lícula combina cançons procedents del rock i del country, per tal d'arrelar bé la pel·lícula a la cultura americana. Es tracta principalment de música diegètica, és a dir, de cançons que els personatges escolten. La pel·lícula comença amb Little Honey (Kelly Willis), la música ambiental del restaurant on Louise treballa. Tennessee Plates és interpretada en viu per Charlie Sexton al saloon on les dues heroïnes s'aturen. Al cotxe, acompanyen tot cantant el tema The Way You Do The Things You Do (The Temptations) difós per la ràdio del cotxe. Pel que fa al ciclista, no sent directament els crits del policia tancat al maleter del seu cotxe perquè escolta I Can See Clearly Now (Johnny Nash) al seu walkman.
Marianne Faithfull. La seva cançó The Ballad Of Lucy Jordan acompanya l'etapa nocturna de les heroïnes
L'única cançó extradiegètica és The Ballad Of Lucy Jordan de Marianne Faithfull utilitzada en la seqüència on Thelma i Louise circulen de nit. Es tracta d'una música ambiental que serveix per posar els espectadors a to i no una música sentida pels personatges per la incoherència temporal entre la imatge i el so. En efecte, el muntatge de la seqüència suggereix que circulen fins a trenc d'alba, canviant de lloc darrere el volant, mentre que la cançó només dura uns quants minuts.
La tria musical està directament vinculada al tema de la pel·lícula, de tal manera que no només la música, sinó també les paraules donen suport al guió:[28] No vull jugar a casa (I Don't Wanna Play House de Tammy Wynette), No miris enrere (Don't Look Back de Grayson Hugh). O No em puc separar de tu (I Can't Untie You From Me de Grayson Hugh), com a música ambiental del motel a primera hora del matí, just abans que en Jimmy se'n vagi. Pel que fa a The Ballad Of Lucy Jordan de Marianne Faithfull, sembla resumir el personatge de Thelma: "A l'edat de trenta-set anys, fa el que mai no ha fet, per París en un cotxe esportiu, un vent calent als cabells (...) el seu marit és a la feina, els seus fills són a l'escola, podria netejar durant hores o arranjar les flors, o córrer nua pels carrers ombrejats cridant al llarg del camí (...)". [29]
L'última cançó de la pel·lícula és Better Not Look Down de B. B. King, que les dues dones escolten quan troben el camioner per tercera vegada. La guionista Callie Khouri havia previst que aquesta cançó acompanyés l'escena final. [30] En efecte, les paraules "Val més no baixar la mirada si vols continuar robant"[31] haurien convingut per aquesta última seqüència. Tanmateix, Ridley Scott va preferir utilitzar-la per acompanyar la seqüència del camió-cisterna, valorant probablement que les paraules "Val més no baixar la mirada, prem l'accelerador, manté alta la velocitat" es podien adreçar igualment al camioner.
El Thunderbird 1966Modifica
Un Ford Thunderbird convertible de 1964 semblant al de la pel·lícula.
El Ford Thunderbird de 1966 verd descapotable de Louise ocupa un lloc important en aquesta road movie. És el cotxe que permet a les dues dones marxar el cap de setmana a les muntanyes i les porta cap al final fatal. Encara que aquest model sigui particularment inadequat per efectuar llargues distàncies, presenta una altra funció: exposar el seu conductor[32] a la mirada dels altres usuaris de la carretera, dels vianants o, en aquest cas, apropar les dues heroïnes a l'espectador.
L'afecte de Louise pel seu Thunderbird és palès en diverses situacions:
Tement ser localitzades pels policies, Louise declara: "per primera vegada, lamento que el meu cotxe sigui verd". Quan travessen un ramat de vaques, crida: "No em ratlleu el cotxe!". [32] El diàleg següent encara il·lustra millor aquest afecte. En la seqüència en què arriben al motel just després de l'homicidi, Thelma demana les claus a la seva amiga:[32]
— Louise: "No toquis aquest cotxe!"
— Thelma: "Les meves coses són al maleter. Déu meu, t'estimes més el teu cotxe que la gent!"
— Louise: "La majoria de la gent m'avorreix, però aquest cotxe permet escapar-me'n". [33]
Durant la fugida, les dues van abandonant o perdent el que posseeixen. Louise perd els diners, sens dubte també la feina i el seu amic, però es queda amb el seu cotxe. [5]
Amb tot, serà aquest Ford el que les conduirà a la seva perdició: com explica l'inspector Hal a Darryl, hi ha testimonis que han vist un T-66 verd marxar de l'aparcament després de l'homicidi. És gràcies a aquesta descripció que, consultant una base de dades a l'ordinador, Hal descobreix la identitat de Louise Sawyer. El Thunderbird serà igualment un element crucial de l'escena final. [32]
Per realitzar la pel·lícula han calgut, segons les fonts, entre cinc[19] i set[11] Thunderbird's idèntics. Un cotxe era utilitzat com a cotxe principal, un segon com a vehicle de reserva i el tercer com a vehicle "traveling". Els altres cotxes només van servir per les escenes de risc. [19] El primer dia de rodatge, un dels cotxes es va cremar. [11] No va ser fàcil trobar tants exemplars d'aquest model ja antic, l'equip va necessitar més de sis setmanes per trobar-los. Alguns cotxes van ser reconstruïts a partir de peces soltes. [19]
En el rodatge d'algunes seqüències, sobretot els plans on Thelma (Geena Davis) parla amb J.D. (Brad Pitt) assegut al seient del darrere, el cotxe es trobava al mig del trànsit real. Susan Sarandon havia d'interpretar aleshores el seu personatge tot estant atenta a la circulació de la carretera. [11]
L'escena finalModifica
Si la pel·lícula reprèn nombrosos temes clàssics del cinema, la seva escena final sorprèn per la ruptura que representa en relació amb el final feliç habitual d'aquest gènere cinematogràfic. [34]
Parc de l'Estat a Dead Horse Point, a l'escena final
En la persecució final, havent perdut momentàniament de vista els cotxes de policia, Louise atura per fi el cotxe a la vora del Gran Canyon, davant d'un precipici. Tanmateix, de sobte sorgeix un helicòpter del congost, mentre que les forces de l'ordre obstaculitzen la seva retirada, apuntant amb els seus fusells i donant-los l'ordre de rendir-se. Louise carrega el seu revòlver explicant a Thelma que no vol rendir-se. Tanmateix, aquesta li diu:
— Thelma: "Escolta Louise! No ens deixarem agafar."
— Louise: "Què vols dir?"
— Thelma: "Continuem avançant!"
— Louise: "És a dir?"
— Thelma, indicant la direcció del canyó: "Som-hi!"
— Louise, esbossant un somriure: "N'estàs segura?"
— Thelma: "Sí, fes-ho!"
Louise abraça Thelma i engega el cotxe, Hal es llença al seu darrere, corrent. Alternança de plans ensenyant el cotxe que accelera i Hal, al ralentí, intentant atrapar-les tot batent els braços per atreure la seva atenció. Les dues dones es donen la mà, la foto instantània feta al començament de la pel·lícula s'envola del seient del darrere. S'intercanvien un somriure, amb la mateixa expressió que tenien al començament de la pel·lícula quan començaven el seu viatge. [35] Louise prem l'accelerador. El cotxe salta al canyó, el seu vol planant en el buit és sostingut per la banda sonora composta sobretot de veu. El cotxe, filmat en contrapicat, recorre al ralentí un arc sobre els núvols. I la imatge del cotxe s'atura al centre de la pantalla.
Callie Khouri va tenir la idea de la pel·lícula imaginant des del principi el salt final de les heroïnes al Gran Canyon, i va escriure el guió començant per aquest final. [36]
Això va fer que un bon nombre de productors rebutgessin la història, perquè els feia por que el públic acceptés malament aquest desenllaç. No obstant això, Khouri va insistir perquè l'escena figurés a la pel·lícula, considerant que un final clàssic hauria convertit la pel·lícula en una història banal. [7] Fins i tot, durant el rodatge, Ridley Scott encara va rebre pressions de la producció perquè en canviés la fi. Però, a falta de trobar una escena amb prou intensitat, va continuar sent fidel al guió. [9]
Mantenint aquest final, Ridley Scott va voler transformar els personatges en heroïnes i donar a la seva mort una certa dimensió de noblesa. [37]
Una emoció ambivalentModifica
Aquest final suscita una emoció ambivalent. L'escena es pot percebre alhora com un alliberament total o com una impossibilitat d'escapar a la sort altrament que per la mort. Pot interpretar-se tant com una victòria de les heroïnes que com el final tràgic de dues víctimes d'un sistema abusiu. [38]
Als qui critiquen el final pessimista de la pel·lícula, Susan Sarandon respon: "Durant tota la pel·lícula, els personatges es van situant fora de la llei. Seria més aviat un fracàs reintegrar-les finalment dins del sistema". [39]
El fet que les heroïnes somriguin quan el cotxe salta cap als núvols i que aquesta seqüència acabi en una fosa al blanc, pot donar a aquest final una dimensió mística; no es mostra ni la mort de les dues dones, ni l'esclafament del vehicle.,[40] el que permet considerar la idea que continuen vivint,[41] eventualment en un més enllà. [40] Aquesta idea ha estat d'altra banda recolzada per la difusió d'una samarreta amb la frase "Thelma & Louise Live forever!" (Thelma i Louise viuen per sempre!) poc després de l'estrena de la pel·lícula. [5]
L'altre finalModifica
Vista en perspectiva del canyó de Dead Horse Point
Ridley Scott va preveure un final lleugerament diferent, que finalment no es va gravar. Aquest final alternatiu és el següent:[42]
La seqüència comença de la mateixa manera, però en lloc que la imatge s'aturi amb la fosa al blanc, el cotxe continua el seu moviment, i la seva caiguda cap al fons del congost és filmada al ralentí. Hal corre fins a la vora del canyó i mira cap avall, mentre que l'helicòpter vola darrere seu. Els policies deixen a terra les seves armes i caminen fins a la vora del precipici. Un pla bastant llarg mostra Hal mirant tristament cap a l'abisme. Abans que el cotxe toqui el fons, canvi de pla: la pel·lícula s'acabava mostrant el cotxe que circula cap a l'horitzó per una pista de terra aixecant polseguera, enmig d'un paisatge verdejant que s'estén fins a una muntanya obaga.
Aquest paisatge verdejant apareix d'altra banda en un pla fix del començament, i encara quan s'inicia la persecució final, la qual cosa permet anunciar el final pròxim de les heroïnes. [37]
Encara que sigui més explícit en el seu missatge, que vol que les dues dones continuïn la seva ruta, aquest final és més pessimista. Es veu el cotxe caure al canyó i es concedeix més atenció a les reaccions culpables o tristes dels homes. Ridley Scott va preferir la versió gravada perquè es concentra en les dues dones i no eclipsa la seva decisió. [5]
El camió cisterna, l'explosió del qual és un moment clau de la pel·lícula
Al guió[43] no estava previst que Darryl (Christopher McDonald) caigués al costat del seu cotxe quan surt precipitadament de casa per anar a treballar; l'actor duia sabates noves i va relliscar a la primera presa de vistes, però va decidir continuar interpretant mentre la càmera filmava. Al final de la presa, Ridley Scott va declarar que es podien refer algunes preses suplementàries, però que la primera era la bona. [43]
En l'escena on Louise vomita al costat del cotxe, Susan Sarandon escup en realitat clara d'ou. [36]
Alguns plans de la seqüència de la violació van ser interpretats per una doble de Geena Davis. [36] En canvi, encara que li van proposar reemplaçar-la a l'escena sexual amb Brad Pitt, Geena Davis va preferir interpretar-la ella mateixa[36]
Quan Darryl persegueix J.D., Christopher McDonald volia matar literalment Brad Pitt i era retingut per sis homes. Va haver de reinterpretar vuit vegades l'escena, i l'endemà va tenir cruiximents. [44]
Quan explota el camió cisterna, hi havia càmeres que filmaven les cares de Geena Davis i de Susan Sarandon per utilitzar les seves autèntiques reaccions. Tanmateix, en el moment de l'explosió, no van canviar gens d'expressió. Va caldre doncs reinstal·lar el material de rodatge, simular la flamarada i la llum de l'explosió i demanar que tinguessin una reacció més expressiva. [36]
Temes de la pel·lículaModifica
La llibertatModifica
L'Amèrica de les planes i dels grans espais, promesa de llibertat
Una de les sensacions que es desprèn de la pel·lícula és el sentiment de llibertat. Les dues heroïnes decideixen escapar-se, durant un cap de setmana, de la grisor quotidiana, de la pesantor de la parella i de l'horitzó limitat de la ciutat tot viatjant en cotxe i travessant grans espais desèrtics i paisatges naturals sublims. [18] Al principi es tracta d'alliberar-se temporalment de les cuines respectives (la de casa per Thelma i la professional per Louise), « tan sols la necessitat d'una mica d'aire i de veure país ». [45] Aquest aspecte també comporta la llibertat de deixar-se anar, de beure alcohol, de divertir-se, com per atrapar el temps perdut. [46] O encara per conèixer per primera vegada la satisfacció d'una relació sexual, ja que l'accés a la llibertat és eròtic<. [5]
Les dues dones s'enfonsen a poc a poc en un engranatge que les empeny igualment a saltar-se les lleis i a sentir el plaer de fer-ho,[47] fins a cometre crims en una mena de «desesperació joiosa». [48]
Tanmateix, aquesta llibertat serà de curta durada. Scott mostra que l'Amèrica prometedora de llibertat dels mites i llegendes, amb cel blau i verdes planures, no ho és per tothom. Aquesta distància entre promesa i difícil realitat dóna a la pel·lícula la seva mordacitat i el seu tret incisiu pel que fa a les veritats i els límits del "somni americà". [49]
La violacióModifica
El tema de la violació és omnipresent a la pel·lícula. És la seqüència fonamental sobre la qual descansa tota la trama, ja que transforma una simple sortida d'esbarjo en una dramàtica fugida a través dels Estats Units.
Cap al final de la pel·lícula, Thelma pregunta a Louise si pensa arribar a un acord amb Hal, el policia que les persegueix. Efectivament, per telèfon, aquest fa servir la seva informació sobre "el que va passar a Texas" (presumiblement una violació) per tractar de persuadir Louise i fer-li entendre que comprèn la seva actitud, intentant alhora tenir-la el màxim de temps al telèfon per localitzar-la.
Aquest tema comporta igualment el de la venjança. Si l'assassinat de Harlam va ser en certa manera accidental - encara que ja signifiqués la venjança de Louise contra l'home que la va violar en el passat, punt clau per entendre la seva reacció -, Louise i Thelma desenvolupen una venjança conscient contra els pilars bàsics del patriarcat en general.
Després de l'assassinat, Thelma es delecta nerviosament amb la mort de Harlam, ridiculitza els seus gestos i expressions i admet alegrar-se del que ha passat, fins al punt de lamentar no haver disparat ella mateixa.
Per la seva part, Louise intenta esborrar de la seva memòria la violació consumada anys enrere a Texas. Això és una característica del seu personatge, i és evocat durant tota la pel·lícula.
Hi ha qui ha considerat Thelma i Louise com una pel·lícula sobre la violació. I des d'aquesta perspectiva, representa un feminisme crític i resistent. [50][51]
L'emancipació i l'autorealitzacióModifica
Un tercer tema de la pel·lícula és el de l'emancipació femenina, la Piràmide de les necessitats de Maslow, la presa de control de les dones sobre la seva vida, l'empowerment. [52] Thelma i Louise són confrontades a esdeveniments que les empenyen a escollir una altra vida. [53] Aquesta presa de control sobre el seu cos i la seva vida passa per la reapropiació del revòlver, un objecte que ocupa un paper central en la mitologia americana com a instrument d'autonomia. [5] L'emancipació és igualment una característica del personatge de Thelma que es veu transformada al llarg de la pel·lícula. [32]
Alguns destaquen que aquesta autorealització passa per la presa de consciència[54] de les heroïnes de la fatalitat que assumeixen justament perquè n'han combatut, amb «una energia bruta» »,[55] l'engranatge, el pes i les conseqüències.
La transgressió de gènereModifica
Un últim tema important de la pel·lícula és el de la transgressió de gèneres sexuals. [56] Al fil de la història, les dues heroïnes abandonen les seves vestimentes femenines per adoptar una aparença més masculina. [57] La transgressió de gènere es produeix igualment pel seu comportament: queden fora de la llei i adopten gests i actituds virils. [58] La pel·lícula inverteix finalment les relacions de gènere a l'espai presentant dues dones que se'n van a la conquesta de l'Oest, mentre que els homes les esperen a la llar. [5]
1992 Oscar Millor guió original Callie Khouri Guanyadora
Millor actriu Geena Davis Nominada
Millor actriu Susan Sarandon Nominada
Millor director Ridley Scott Nominat
Millor fotografia Adrian Biddle Nominat
Millor muntatge Thom Noble Nominat
Globus d'Or Millor guió Callie Khouri Guanyadora
Millor pel·lícula dramàtica Mimi Polk Gitlin (prod.) Nominada
Millor actriu dramàtica Geena Davis Nominada
Millor actriu dramàtica Susan Sarandon Nominada
Rebuda de la pel·lícula pel públicModifica
Polèmica a l'estrena de la pel·lículaModifica
A la seva estrena, la pel·lícula va obrir una polèmica als Estats Units. [59] Alguns la van considerar com una pel·lícula formidable, d'altres com perillosa. Es van poder llegir reaccions molt entusiastes: «És el primera pel·lícula que mostra realment la veritat», «Jo he vist la meva vida interpretada davant dels meus ulls». En canvi, altres persones van tenir paraules hostils: «És l'elogi d'una violència transformativa... Un tema explícitament feixista », « Justifica els atracaments a mà armada, la massacre d'homes i la conducció en estat d'embriaguesa crònica com a exercicis d'elevació sense consciència ». [3]
També es va sentir dir: «És una pel·lícula molt dura, molt corrosiva, tan molesta moralment i intel·lectualment com Hollywood pot ser-ho», Una pel·lícula que anima les dones a utilitzar armes» i, fins i tot, «És és el final de la civilització occidental ». [60]
La polèmica al voltant de Thelma i Louise va superar el marc estrictament cinematogràfic fins al punt de merèixer la portada del Time el 24 de juny de 1991.
Una pel·lícula feministaModifica
En les filmografies feministes[61] s'ha definit Thelma i Louise com una pel·lícula feminista. [62]
Tanmateix, l'abast exacte d'aquest caràcter feminista va provocar un cert debat al si dels moviments antisexistes. Alguns li retreuen que presenti dues dones comportant-se com a homes,[63] o només reaccionant en funció d'actes comesos per homes. [64] Altres critiquen el fet que Thelma i Louise, tot cometent delictes i prenent la seva revenja contra homes, donen una mala imatge de les dones que s'alliberen de l'opressió masclista, el que perjudica la causa feminista. D'altres encara s'interroguen sobre aquest caràcter feminista a causa del final tràgic de les dues heroïnes. No obstant això, Thelma i Louise és una de les poques pel·lícules on dues dones són els personatges principals i on, a més, se les mostra responent a les injustícies que les envolten pel sol fet de ser dones[62] tot tractant, des d'una perspectiva feminista, diverses qüestions vinculades a les desigualtats entre dones i homes, com l'emancipació femenina i la violació. [3] A més a més, quan en l'escena final Thelma i Louise s'agafen la mà per saltar amb el cotxe formen, al bell mig de la pantalla, un puny aixecat, símbol de contestació i de combat (social o polític).
La pel·lícula va representar una catarsi per moltes dones[5] pel fet de veure les protagonistes reaccionar contra situacions sexistes i de violència sexual. Nombroses dones es reconeixien des d'aleshores en aquesta «emancipació de les dones a través de les seves escapades»,[65] i consideren l'obra com una pel·lícula de culte. [66] Hi ha dones que el 2001 van anar al Gran Canyon per commemorar els deu anys de la pel·lícula,[67] d'altres que visiten els llocs de rodatge.
Aquesta pel·lícula també ha estat igualment objecte d'estudis i de publicacions universitàries. [68]
Debats sobre el caràcter misantrop de la pel·lículaModifica
Brad Pitt. La seva carrera es va disparar pel seu paper de J.D. a Thelma i Louise
Segons certes crítiques denunciant el caràcter misantrop de Thelma i Louise', la pel·lícula és considerada «anti-homes»[69] perquè els presenta sota el seu pitjor aspecte: un marit masclista, un violador, un camioner obscè. «Tots els homes són uns malparits (...). Homes nefastos, viciosos, mesquins, frustrats i brutals, que no paren de perseguir-les»,[18] «és degradant pels homes, amb estereotips patètics de comportaments a la testosterona emprenyada»,[3] «és una pel·lícula contra els homes, plena d'odi». [60]
D'altra banda, la pel·lícula glorifica les heroïnes que malmenen aquests homes, les fa simpàtiques i rehabilita el seu comportament tot responsabilitzant els homes de les seves malifetes. La rèplica de l'inspector a l'autoestopista «Et consideraré personalment responsable d'una part del que els passi» és citada per defensar aquesta tesi. [18]
Els membres de l'equip de la pel·lícula, sorpresos per aquestes acusacions de misantropia,[7][10] avancen la varietat dels personatges masculins: a més a més del marit masclista, el violador i el camioner obscè, hi ha Hal, el policia comprensiu; J. D., brètol de poca envergadura, alhora lladre i seductor o Jimmy, l'home sensible, irascible però benintencionat que acaba demanant Louise en matrimoni, sofrint profundament de la ruptura però respectant les tries de la seva companya. [70]
Entre els personatges de tercer ordre, hi ha el dependent honrat que suggereix a Thelma de comprar l'alcohol en un envàs més gran. O encara el vell amb qui Louise intercanvia les seves joies pel seu barret en una escena on semblen compartir les mateixes condicions de vida en un indret de la fi del món i haver desenvolupat espontàniament una complicitat permetent-los comprendre's per una simple mirada. [36] Inversament, no totes les dones presentaen el seu millor aspecte. Si s'exceptuen Thelma, Louise i la cambrera (que, al començament, demana a Harlan que no molesti les seves clientes abans de convèncer Hal de la innocència de les dues dones), els personatges femenins són presentats negativament: als lavabos del saloon hi ha una escena on les dones s'empenten ridículament davant el mirall per pentinar-se i maquillar-se; la cambrera del motel a Oklahoma fa una reflexió idiota i fora de lloc a Louise després que Jimmy l'hagi deixat.
Debats sobre el caràcter violent de la pel·lículaModifica
El revòlver, la utilització del qual de vegades és percebut com a més violent en mans d'una dona.
Una part del públic percep Thelma i Louise com una pel·lícula molt violenta. [5] Certes crítiques evoquen el paroxisme de violència gratuïta del qual fan gala les dues heroïnes,[18] considerant que tenen un «comportament sàdic». [3] Altres afegeixen que la pel·lícula és una «expedició punitiva contra els homes»[58] i arriben a comparar les protagonistes amb els assassins en sèrie. [18] Geena Davis recorda que en aquesta pel·lícula només moren tres personatges: el violador i les dues protagonistes. [10] Només hi ha una escena amb cops i ferides al moment de la temptativa de violació, amb els cops que l'agressor dóna a Thelma.
Callie Khouri creu que aquesta percepció de gran violència és deguda a una qüestió de prerrogativa de gènere. [7] Per una dona és normal ser dolça i simpàtica, mentre que la violència seria una prerrogativa exclusivament masculina. [71] Com a exemple, Khouri proposa imaginar l'escena de la temptativa de violació amb un personatge masculí en lloc de Louise: un home intenta violar una dona, l'amic d'aquesta dona intervé, acaba abatent el violador, després li diu fotem el camp d'aquí. Aquesta escena interpretada per un home seria simplement trivial en una pel·lícula d'acció. En canvi, si és interpretada per una dona, és percebuda com a molt més violenta, fins i tot totalment subversiva. [36] Susan Sarandon afegeix que la violència de Thelma i Louise és d'un nivell menor que en la majoria de les pel·lícules d'acció clàssiques, on l'heroi és un home blanc. I cita Total Recall on Arnold Schwarzenegger mata una dona d'un tret al cap dient Considera això com un divorci, i no va aixecar en absolut la mateixa indignació que Thelma i Louise. [58]
Una dimensió lesbianaModifica
Encara que Thelma i Louise no sigui pròpiament una pel·lícula lesbiana i que no hagi estat concebuda com a tal, de vegades se la veu presentant una dimensió homosexual[72] pel fet que les dues heroïnes trenquin la seva relació amb els companys respectius, visquin les aventures que tenen, decideixin acabar el seu periple juntes, s'intercanviïn un petó i finalment es tirin al buit agafant-se la mà, deixant tots els homes al seu darrere.
Certs detractors de Thelma i Louise invoquen igualment la suposada homosexualitat de les heroïnes, afegint-hi generalment consideracions lesbofòbiques com a argument suplementari per justificar el seu rebuig de la pel·lícula. [18][73]
Aquesta pel·lícula ha estat positivament acollida per moviments lesbians,[74] que la incorporen a la seva filmografia. [75]
Rebuda de la pel·lícula a FrançaModifica
Una gran majoria del públic i dels crítics a França[76] no ha volgut veure i no veu altra cosa en aquesta obra més que una pel·lícula d'acció eficaç, amb per única originalitat d'ensenyar dones en papers fins aquí reservats als homes, portat per la interpretació de dues actrius motivades, al servei d'una història, esgarrapant un «cinema americà de bon grat misògin »,[77][78] i denunciant la persistència de «la brutalitat de l'Amèrica profunda», on « les dones sempre són considerades com éssers inferiors ». [79]
«A l'Amèrica profunda (...) l'emancipació de la dona és visiblement, per Ridley Scott, un problema que no podrà ser resolt més que en una altra vida: després de moltes desgràcies, Thelma i Louise fan una última botifarra a tots els homes precipitant-se alegrement al Gran Canyon al volant del seu cotxe, finalment contentes i felices». [80]
«Thelma & Louise live»Modifica
Als Estats Units, encara s'hi troben avui dia insígnies i adhesius proclamant «Thelma & Louise live» (Thelma i Louise viuen). [81] El seu missatge està carregat de significacions simbòliques: n'hi ha que hi veuen el símbol de dues dones fugitives adreçant un últim «fota't!» al patriarcat, del triomf de la vida sobre la mort, de l'oprimit sobre l'opressió, de la reivindicació d'una justícia no sexista o d'una immortalitat d'amazones. [82] Altres comparen la insígnia amb aquella que proclamava «Jesus lives » (Jesús viu) i li atribueixen una significació mística que vol que la mort física es vegi succeïda per una vida eterna. [40] En tot cas, aquesta acció demostra que, al cap dels anys de l'estrena de Thelma i Louise, els personatges viuen en la memòria col·lectiva i que la pel·lícula continua sent dinàmica, generant significats nous a mesura que d'altres espectadors la descobreixen en un nou context. [83]
Influències ulteriors de Thelma i LouiseModifica
Thelma i Louise ha obtingut un gran èxit i avui se la considera com un clàssic,[84] sent objecte de nombroses referències de la cultura popular i influenciant diverses creacions artístiques.
Influències al cinemaModifica
Thelma i Louise ha estat una pel·lícula clau en la història de les road movies, ja que ha obert la via a pel·lícules femenines dins d'aquest gènere. [85] S'hi han inspirat diversos guions: Leaving Normal (1992),[86] Beautiful Creatures (2000), El príncep Joe (2000), la pel·lícula italiana Benzina (2001) o la francesa Jeunesse dorée (2001). [87]
L'aparició del ciclista rasta a la pel·lícula marca el final de la presència exclusiva de l'home blanc als paisatges del Far West
Per la seva eventual dimensió homosexual, Thelma i Louise ha iniciat una sèrie de road movies no només lesbians, com l'adaptació cinematogràfica de Even cowgirls get the blues (1993) i la pel·lícula Boys on the Side (1995), sinó també gais com My own private Idaho (1991), The Living End (1992) i Extravagances (1995). [88]
La pel·lícula conté una seqüència on un ciclista rasta, havent descobert el policia tancat dins del maleter del seu cotxe, envia el fum del seu porro pels forats de ventilació fets per Thelma. Aquesta escena, en particular el fet que tot el que es vegi del policia sigui un petit dit blanc indicant l'emplaçament de les claus, s'ha interpretat com el final simbòlic de la presència exclusiva de l'home blanc heterosexual al Far West. [89] Després de Thelma i Louise, ha augmentat la presència de la gent de color en els llargmetratges americans dedicats a la carretera, com a Get on the Bus (1996) i Llaços d'acer (1996). [90]
Thelma i Louise és igualment una de les primeres pel·lícules que posa en escena dones responent per les armes a la violència de gènere. Ha inspirat altres pel·lícules sobre aquest tema:[91] en principi l'adaptació cinematogràfica de la novel·la Dirty Weekend (1993) de Helen Zahavi,[92] que a imatge de la polèmica causada per l'estrena de la pel·lícula de Ridley Scott, és l'última de les obres de literatura que ha estat objecte d'una demanda de prohibició a la Càmera dels Lords del Parlament de Londres per immoral. [93]
Referències al cinema i a les sèries de TVModifica
El final de la pel·lícula és parodiat per Wayne i Garth a Dos bojos amb sort 2. La seqüència final de Thelma i Louise és presentada com un final possible de la pel·lícula, però els herois decideixen finalment intentar-ne un altre. La pel·lícula The Naked gun 33 1/3: the final insult parodia igualment Thelma i Louise.
Altres pel·lícules contenen referències a Thelma i Louise: a Léon, Natalie Portman dit que Thelma i Louise no treballen soles; a Set It Off, el personatge interpretat per Jada Pinkett Smith anomena «Thelma i Louise» els personatges interpretats per Queen Latifah i Vivica A. Fox
Diverses sèries de televisió també hi fan referència: Un episodi de la 8a temporada de Roseanne mostra la protagonista i la seva germana Jackie en situacions parodiant certes seqüències de la pel·lícula: es fan una foto tot mimant Thelma i Louise i més tard són confrontades a un camioner i als policies. També es troben referències a la pel·lícula a Family Guy (2a temporada, episodi Road to Rhode Island), a Seinfeld (9a temporada, episodi The Dealership), i a diversos episodis d'Els Simpson (3a temporada, episodi Homer a la llar del febrer de 1992 als Estats Units; 5a temporada, episodi Marge on the Lam; 10a temporada, episodi Screaming Yellow Honkers). [94]
Referències en la literaturaModifica
A la seva novel·la La Muselière, Laurence Villani escriu «les dues heroïnes de la pel·lícula només troben aquesta llibertat tirant-se al Gran Canyon», després d'haver citat una primera vigilant de presó anomenada... Louise Thelmar. [95]
Referències en la músicaModifica
Tori Amos va compondre « Me and a Gun » després d'haver vist Thelma i Louise
Després d'haver vist la pel·lícula, la cantant Tori Amos va escriure Me and a Gun (àlbum Little Earthquakes), la història de la violació que va patir set anys abans i de la qual mai no havia parlat: «He anat a veure Thelma i Louise sola, arran d'un rampell, i la meva vida ha canviat. Quan Susan Sarandon ha matat el violador, he respirat per primera vegada al cap de set anys». Dues hores més tard, componia la seva cançó. [96]
Algunes cançons d'altres artistes que fan referència a la pel·lícula:
en francès: Louise et Thelma d'Anís (cantant francès) (àlbum La chance),[97] Comme Louise et Thelma de Drunksouls (àlbum On verra plus tard...). [98]
en anglès: Today 4 U de la comèdia musical Rent, I'm Single de Deirdre Flint (àlbum The Shuffleboard Queens), Bang d'Eve 6 (àlbum Horrorscope), Post-Modern Sleaze de Sneaker Pimps (àlbum Becoming X) i el single Friends Forever dels Thunderbugs.
en castellà: Dos días en la vida de Fito Páez (àlbum El amor después del amor) i Susan surrender de Kevin Johansen (àlbum Logo) dedicada al personatge de Susan Sarandon.
Referència als jocs de videoModifica
Al joc de video The Legend of Zelda: Twilight Princess, un personatge important s'anomena Thelma, i el seu gat, Louise.
Referències als mitjans de comunicació i la societatModifica
El 1995, dues dones (una puericultora i una mare de dos nens) van cometre una sèrie d'atracaments a mà armada a Texas i després fugiren cap al Canadà. Immediatament foren anomenades «Thelma i Louise» pels mitjans de comunicació. [99] La policia de Houston anomenà igualment «Thelma i Louise» quatre joves de «bona família» que havien comès una sèrie de crims. [58]
↑ Com diu Pierre Murat: «un masclista estúpid, que Ridley Scott ridiculitzarà d'escena en escena». A Le guide du cinéma chez soi 10.000 crítiques pour mieux choisir vos films, Télérama Hors-sèrie, Edició 2002, pàg. 951a, ISBN|2-914927-00-2
↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 (anglès) Richard Schickel, Cover storie: Gender bender, Time Magazine, 24 de juny de 1991
↑ (anglès) Janice C. Simpson, "Moving into The Driver's Seat",Time Magazine, 24 juny de 1991
↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 (anglès) Thelma & Louise, British Film Institute, 2000
↑ 6,0 6,1 6,2 Entrevista a Ridley Scott, entrevista a Mimi Polk Gitlin, entrevista a Callie Khouri, Documental L'Últim Viatge, DVD Thelma & Louise, edició Collector, MGM, 15 de maig de 2002
↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Entrevista a Callie Khouri, Documental L'últim viatge, DVD Thelma & Louise, edició Collector, MGM, 15 de maig de 2002
↑ 8,0 8,1 Entrevista a Mimi Polk Gitlin, Documental L'últim viatge, DVD Thelma & Louise, edició Collector, MGM, 15 de maig de 2002
↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 Entrevista a Ridley Scott, Documental L'últim viatge, DVD Thelma & Louise, edició Collector, MGM, 15 de maig de 2002
↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Entrevista a Geena Davis, Documental L'últim viatge, DVD Thelma i Louise, edició Collector, MGM,, 15 de maig de 2002
↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Entrevista a Susan Sarandon, Documental L'últim viatge, DVD Thelma & Louise, edició Collector, MGM. 15 de maig de 2002
↑ Escenes inèdites Documental L'Últim Viatge , DVD L'últim viatge, DVD Thelma & Louise, edició Collector, MGM, 15 de maig de 2002
↑ Entrevista a Ridley Scott, entrevista a Christopher MacDonald, Documental L'Últim Viatge, DVD Thelma & Louise, edició Collector, MGM, 15 de maig de 2002
↑ Fitxa a IMDb de David W. Warfield
↑ Entrevista a Callie Khouri, entrevista a Brad Pitt, Documental L'Últim Viatge , DVD Thelma & Louise , edició Collector, MGM, 15 de maig 2002
↑ Entrevista de Stephen Tobolowsky, Documental L'Últim Viatge, DVD Thelma & Louise, edició Collector, MGM, 15 de maig de 2002
↑ Entrevista a Jason Beghe, Documental L'Últim Viatge, DVD Thelma & Louise , edició Collector, MGM, 15 de maig de 2002
↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 18,6 Vae Victis, Thelma i Louise
↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 Llibret d'acompanyament, DVD Thelma & Louise, edició Collector, MGM, 15 de maig de 2002
↑ (francès) Thelma i Louise Thelma & Louise (1990)
↑ (anglès) Sarah Projansky, Feminism and the Popular, Readings of Rape and Postfeminisme in Thelma & Louise a Watching Rape: Film and Television in Postfeminist Culture, NYU Press, 2001
↑ 22,0 22,1 (anglès) Shirley A. Wiegand, Deception and Artifice: Thelma, Louise, and the Legal Hermeneutic, Oklahoma City University Law Review, Volume 22, Number 1, 1997, pàg. 25
↑ (anglès) Judith Warner, 'Thelma and Louise' in the Rear-View Mirror, New York Time, 20 setembre 2007
↑ (anglès) Jeffrey Bloomer Thelma and Louise
↑ A Amazon.com
↑ (anglès) Tríptic Moab Area Movie Locations Auto Tour, disponible al Moab Information Center
↑ (francès) Hans Zimmer
↑ (anglès) Bernie Cook, Thelma & Louise Live! The Cultural Afterlife of any American Film, University of Texas Press, 2007
↑ (anglès) The Ballad Of Lucy Jordan de Marianne Faithfull
↑ (anglès) Pel·lícula comentada per Susan Sarandon, Geena Davis i Callie Khouri, DVD Thelma & Louise , edició Collector, MGM, 15 de maig de 2002
↑ (anglès) Better Not Look Down de B. B. King
↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 (anglès) Marita Sturken, Thelma & Louise, British Film Institute, 2000, pàg. 27
↑ (anglès) Guió de la pel·lícula
↑ (anglès) Andrew Horton, Thelma and Louise
↑ Entrevista a Jason Beghe, Documental L'Últim Viatge , DVD Thelma i Louise, edició Collector, MGM, 15 de maig de 2002
↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 36,5 36,6 (anglès) Pel·lícula comentada per Susan Sarandon, Geena Davis i Callie Khouri, Documental L'Últim Viatge , DVD Thelma i Louise, edició Collector, MGM, 15 de maig de 2002
↑ 37,0 37,1 (anglès) Pel·lícula comentada per Ridley Scott, DVD Thelma i Louise, edició Collector, MGM, 15 de maig de 2002
↑ (anglès) Shirley A. Wiegand, Deception and Artifice: Thelma, Louise, and the Legal Hermeneutic, Oklahoma City University Law Review, Volum 22, Número 1, 1997, pàg. 34
↑ 40,0 40,1 40,2 (anglès) Thelma and Louise in the wilderness, or Butch Cassidy and Jonathan Edwards in Drag
↑ (francès) A farnient.com
↑ Un altre final (comentat pel director) , Documental L'Últim Viatge , DVD Thelma i Louise, edició Collector, MGM, 15 de maig de 2002
↑ 43,0 43,1 Entrevista a Christopher McDonald, Documental L'últim viatge, DVD Thelma i Louise, edició Collector, MGM, 15 de maig de 2002
↑ Entrevista a Christopher McDonald, Documental L'Últim Viatge , DVD Thelma i Louise, edició Collector, MGM, 15 de maig de 2002
↑ Florence Guernalec, Thé, crackers et cinéma, N° 19 de 7 de juny de 1995
↑ (francès) La filmoteca de Tolosa de Llenguadoc
↑ (anglès) Shirley A. Wiegand, Deception and Artifici: Thelma, Louise, and the Legal Hermeneutic, Oklahoma City University Law Review, Volum 22, Number 1, 1997, pàg. 30
↑ (francès)Philippe Vecchi,Thelma et Serge, Télécinéobs, 21 de maid del 2005
↑ Steven Jay Schneider, 1001 pel·lícules per veure abans de morir , Òmnibus, 3a edició 2007, pàg. 808
↑ (anglès) Sarah Projansky, Feminism and the Popular, Readings of Rape and Postfeminisme in Thelma & Louise a Watching Rape: Film and Television in Postfeminist Culture, NYU Press, 2001, pàg. 122
↑ Thelma y Louise. Pablo Perez.Libros DIRIGIDO
↑ Entrevista a Callie Khouri, entrevista a Mix Polk Gitlin, documental L'Últim Viatge , DVD Thelma i Louise, edició Collector, MGM, 15 de maig del 2002
↑ A.B.C. Le France, Thelma i Louise
↑ « Aquestes dues dones són insalvables, ho saben, i un se n'adona, al final, que sempre ho han sabut. »: Pierre Murat, La guia del cinema en 10.000 crítiques per escollir millor les seves pel·lícules , Telerama, Edició 2002,pàg. 951, ISBN|2-914927-00-2
↑ (francès)Philippe Vecchi, Thelma i Sergé , Télécinéobs, 21 de maig del 2005
↑ S'ha traduït per transgressió de gènere l'expressió anglesa gender bender, abundantment utilitzada a les publicacions relatives a Thelma i Louise (a tall d'exemple: (anglès) Richard Schickel, Cover storie: Gender bender, Time Magazine, 24 de juny de 1991)
↑ (anglès) Marita Sturken, Thelma i Louise, British Film Institute, 2000, pàg. 30
↑ 58,0 58,1 58,2 58,3 (anglès) David Russell, "I'm Not Gonna Hurt You": Penetracions legals a Thelma i Louise, Americana: The Journal of American Popular Culture (1900-present) , volum 1, sortida 1, primavera 2002
↑ Nicole Beaurain, Filmar social - filmar la història. - edició L'Harmattan, 2001 - ISBN|2747518671 - Pàgina 175
↑ 60,0 60,1 Documental L'Últim Viatge , DVD Thelma i Louise, edició Collector, MGM, 15 de maig de 2002
↑ (francès) A. Segon, Anne Nyssen, Judith Franco, Muriel Andrin, Sari Kouvo, Séverine Dusollier, Les dones rebenten la pantalla a Scum Grrrls , n° 3, primavera 2003
↑ 62,0 62,1 (anglès) Shirley A. Wiegand, Deception and Artifici: Thelma, Louise, and the Legal Hermeneutic, Oklahoma City University Law Review, Volum 22, Number 1, 1997, pàg. 46
↑ (anglès) Margaret Carlson,Is this What Feminism Is All About ?, Time Magazine, 24 juin 1991
↑ Marc-Benoît Creancier, Thelma i Louise de Ridley Scott, o l'afirmació de la identitat femenina al cinema
↑ Chicago - Les grands lacs, éd. Petit Futé - ISBN|2746912821, New York, éd. Petit Futé - ISBN|2746917998
↑ «THELMA ET LOUISE - NOURRIR SON CORPS ET SON ESPRIT AVEC KALINKA». tendrekalinka, 08-09-2007.
↑ Entrevista a Susan Sarandon, Documental L'Últim Viatge , DVD Thelma i Louise, edició Collector, MGM, 15 de maig de 2002
↑ A títol d'exemple: (anglès) Sarah Projansky, Feminism and the Popular, Readings of Rape and Postfeminisme in Thelma & Louise in Watching Rape: Film and Television in Postfeminist Culture, NYU Press, 2001; (anglès) Shirley A. Wiegand, Deception and Artifice: Thelma, Louise, and the Legal Hermeneutic, Oklahoma City University Law Review, Volume 22, Number 1, 1997
↑ Patricia Reining, Un brillant malson, ed. Le Manuscrit ISBN|2748159039, pàg. 42
↑ (anglès) Shirley A. Wiegand, Deception and Artifice: Thelma, Louise, and the Legal Hermeneutic, Oklahoma City University Law Review, Volume 22, Number 1, 1997, pàg. 37
↑ (anglès) Bernie Cook, Thelma & Louise Live! The Cultural Afterlife of any American Film, Universitat de Texas, 2007
↑ «El que demostra que Thelma i Louise no era una pel·lícula lesbiana per Ridley Scott, és la pròpia pel·lícula. No estava previst, però la pel·lícula ha estat desxifrada així. De fet, les pràctiques de reapropiació de pel·lícules no se situen només del costat de la producció d'imatges. Són també lectures político-sexuals: les lectures alternatives de la cultura de masses, del cinema straight. Aquestes lectures desvien, treuen les pel·lícules de l'armari, apunten l'homosexualitat sota l'heterosexualitat, procuren al públic gai el plaer no menyspreable de les pel·lícules straight. Són un joc conscient amb les possibilitats d'identificació que superen la pel·lícula (...), Marie-Hélène Bourcier, Q comme Queer, 1998, ISBN|2908050463, pàg. 38
↑ Llegir el que diu Joe Bob a Playboy , a (anglès) David Russell,"I'm Not Gonna Hurt You": Legal penetrations in Thelma and Louise, Americana: The Journal of American Popular Culture (1900-present), volum 1, primavera 2002
↑ «és la primera pel·lícula que mai he vist que mostra realment la veritat» va dir Mary Lucey, una activista lesbiana de Los Angeles, a (anglès) Richard Schickel, Cover storie: Gender bender, Time Magazine, 24 juny 1991
↑ Sondeig al país de les lesbianes, capítol « cultura »
↑ I pels mateixos motius, a tot Europa
↑ François Forestier, Le Nouvel Observateur - Télécinéobs, 2 desembre 2006.
↑ « L'Humanité », 29 mai 1991 i 7 juin 1997
↑ Pierre Murat, pàg. 951 a « La guia del cinema en 10.000 crítiques per escollir millor les seves pel·lícules», Telerama Hors-sèrie, Edició 2002, 1.150 pàg., ISBN|2-914927-00-2
↑ Frédéric Strauss, pàg. 65 a «Cahiers du Cinema» », n° 445, juny 1991
↑ Merle Hoffman,"Thelma and Louise Live."
↑ (anglès)Bernie Cook, Thelma & Louise Live ! The Cultural Afterlife of an American Film, Universitat de Texas Press, 2007
↑ Forma part de la col·lecció «els clàssics moderns» del British Film Institute: (anglès) Marita Sturken, Thelma i Louise, British Film Institute, 2000
↑ Steven Jay Schneider, 1.001 pel·lícules per veure abans de morir, Òmnibus, 3a edició 2007, pàg. 808
↑ (anglès) Marita Sturken, Thelma & Louise, British Film Institute, 2000, pàg. 41
↑ Petita història del road movie.
↑ (anglès) Steven Cohan and Ina Rae Hark, The road movie book , ed. Steven Cohan and Ina Rae Hark, 1997, pàg.12, citat per Marita Sturken, Thelma i Louise, British Film Institute, 2000, pàg. 41
↑ (anglès) Sarah Projansky, Feminism and the Popular, Readings of Rape and Postfeminisme in Thelma & Louise in Watching Rape: Film and Television in Postfeminist Culture, NYU Press, 2001
↑ (anglès) Steven Cohan and Ina Rae Hark, The road movie book, eds Steven Cohan and Ina Rae Hark, 1997, pàg.12, citat per Marita Sturken, Thelma & Louise, British Film Institute, 2000, pàg. 41
↑ (anglès) Dirty week-end
↑ Helen Zahavi, Dirty Weekend, Departament d'Havas Butxaca, 1992 (1a edició per la traducció francesa); Helen Zahavi, Dirty Weekend, Phébus libretto, 2000, ISBN|2859406743 (reedició)
↑ Helen Zahavi, Dirty week-end, Phébus libretto, 2000, ISBN|2859406743
↑ (francès) The Simpsons Park, références Thelma et Louise
↑ Laurence Villani, La muselière, edició Le Manuscrit ISBN|2748101715, pàgina 165
↑ (anglès) Tori Amos Quote
↑ (francès) Música
↑ (francès) Jamendo: On verra plus tard...
↑ (anglès) Marita Sturken, Thelma i Louise, British Film Institute, 2000, pàg.18
Bibliografia i videografiaModifica
Pablo Pérez Rubio. Thelma y Louise; La ventana indiscreta. Barcelona, Dirigido, 1999. ISBN 84-87270-53-0.
Juan Miguel Perea. Ridley Scott. Madrid, JC, 1992. ISBN 84-85741-74-9.
Nina Maria Martinez. ¡Caramba! : Dos mujeres en busca de su libertad. Thelma y Louise a la mexicana. Barcelona, Seix barral, 2006. ISBN 978-84-322-9675-8.
Callie Khouri. Thelma & Louise Live! The Cultural Afterlife of an American Film. Universitat de Texas, 2007.
Santiado Sánchez González. Ridley Scott. Barcelona: Royal Books,, 1996. ISBN 84-8135-106-7.
Thelma & Louise: banda sonora original de la pel·lícula, Universal City: MCA, 1991 (CD) 50 min, estèreo + 1 fulletó ([6] pàg.)
Thelma y Louise; Metro-Goldwyn-Mayer; dirigida per Ridley Scott: MGM Home Video, 1992, VHS 129 min. Col·lecció Speak Up. Versió original en anglès amb subtítols en anglès
Thelma y Louise; dirigida per Ridley Scott: MGM Home Entertainment, 2000. DVD: so + 1 fullet. Col·lecció MGM DVD. Opcions de so i subtítols: anglès, castellà, francès, italià, alemany, finès, suec, neerlandès i anglès i alemany per sords
Thelma y Louise; una pel·lícula de Ridley Scott. MGM Home Entertainment, 2000 VHS 130 min: Col·lecció MGM greats
Thelma y Louise; una película de Ridley Scott Edició especial Publicació Madrid: Metro-Goldwyn-Mayer, cop. 2007. DVD. Col·lecció MGM DVD. Nota Versió comentada amb final extens, documental "El último viaje", kit de premsa original, vinyetes multiangle, vuit escenes inèdites, seqüències storyboard, vídeo musical, tres espots de TV, galeria de fotos, tràiler Nota Opcions de so i subtítols en castellà i anglès. Durada de la pel·lícula: 124 min
Les músiques de Thelma & Louise a IMDb (francès)
Cine-club de Caen (francès)
Article de Marc-Benoît Créancier a propòsit de l'« Afirmació de la identitat femenina al cinema»
(anglès) Guió de la pel·lícula, en versió original
Margaret Carlson, Is this What Feminism Is All About ?, Time Magazine, 24 juny 1991 (anglès)
Bernie Cook, Thelma & Louise Live ! The Cultural Afterlife of an American Film, University of Texas Press, 2007, ISBN 0292714661 (anglès)
Gérard Lefort, Thelma et Louise, Libération, 10 gener 2008 (francès)
Sarah Projansky, Feminism and the Popular, Readings of Rape and Postfeminisme in Thelma & Louise in Watching Rape: Film and Television in Postfeminist Culture, NYU Press, 2001, ISBN 0814766900 (anglès)
David Russell, "I'm Not Gonna Hurt You": Legal penetrations in Thelma and Louise, Americana: The Journal of American Popular Culture (1900-present), volum 1, primavera 2002 (anglès)
Richard Schickel, Cover storie: Gender bender, Time Magazine, 24 juny 1991 (anglès)
Janice C. Simpson, Moving into The Driver's Seat,Time Magazine, 24 juny 1991 (anglès)
Marita Sturken, Thelma & Louise, British Film Institute, 2000, ISBN 0851708099 (anglès)
Yvonne Tasker, « Criminelles: Thelma et Louise et autres délinquantes », renvoyant à Ginette Vincendeau et Bérénice Reynaud, « 20 ans de théories féministes sur le cinéma » in CinémAction, n° 67, 2 (anglès) trim. 1993 (francès)
Judith Warner, 'Thelma and Louise' in the Rear-View Mirror, New York Time, 20 setembre 2007.
Shirley A. Wiegand, Deception and Artifice: Thelma, Louise, and the Legal Hermeneutic, Oklahoma City University Law Review, Volum 22, Número 1, 1997 (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Thelma_i_Louise&oldid=22673962»
Darrera modificació: 25 gen 2020 a les 21:13 | 0.752254 | curate | {"ca": 0.9009029250277337, "de": 0.003356128796708466, "en": 0.055200595396907866, "no": 0.000603822335809473, "fr": 0.01391599848342297, "es": 0.011346242961257073, "it": 0.004226756350666311, "ru": 0.002527628382458259, "pt": 0.0015867889289876847, "uu": 0.0010250937328858496, "mk": 0.0005195680563941977, "ko": 5.616951961018353e-05, "uz": 0.00039318663727128475, "hu": 0.0010391361127883953, "te": 5.6169519610183525e-05, "oc": 0.0004353137769789224, "zh": 0.0008285004142502071, "uk": 0.0004212713970763765, "ja": 0.0012216870515214919, "da": 0.00026680521814837177, "hr": 7.021189951272942e-05} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Thelma_and_Louise |
crawling-ib3_ca_20230205_0_42061 | Canvis a la batlia del municipi mallorquí de Santa Margalida. Martí Àngel Torres, del PP, cedeix la vara a Joan Monjo, de Convergència-El Pi. Forma part del pacte de govern que varen signar a principi de mandat. El nou batle, Joan Monjo, ha explicat que afronta amb il·lusió el càrrec, per veure “si d’una vegada per totes acabam amb la polèmica de l’emissari que el Govern central ens vol fer a Can Picafort”. El batle sortint, el popular Martí Torres, ha afirmat que han pogut fer “una gestió continuista de la legislatura anterior” a causa de la reedició del pacte del Partit Popular amb Convergència. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/joan-monjo-nou-batle-de-santa-margalida |
mc4_ca_20230418_8_727277 | sota zero - AN ↔ NA
Home Unlabelled sota zero
Aboques massa hivern als versos.
I el poema se't desfà
en recitar-lo,
a cop de baf.
sota zero Reviewed by anna g. on 13.1.18 Rating: 5
Carles Querol dimecres, 17 de gener, 2018
la màgia de sentir els teus versos recitats és que una veu estranya, però càlida, torna al fons de tu i espolsa el gebre que cobreix l'ànima. I, d'alguna manera, aquesta veu et rescata.
anna g. divendres, 19 de gener, 2018
XARXADA - Tot aquest temps passat mirant de connectar-nos a la xarxa wifi, a què el dedicàvem abans? | 0.535338 | curate | {"fi": 0.03551401869158879, "en": 0.21682242990654205, "nl": 0.059813084112149535, "ca": 0.5700934579439252, "es": 0.026168224299065422, "fr": 0.024299065420560748, "sv": 0.06728971962616823} | http://an-tavia-na.blogspot.com/2018/01/sota-zero.html |
mc4_ca_20230418_6_782088 | CAMINANT: Rentant la llana
Ahir ens vam passar tota la tarda a la Muga, rentant la llana de les ovelles ripolleses del pastor de Garrigàs.
Actualment la llana no té cap valor monetari, encara que en un passat era un tresor. Els pastors la llencen o, alguns, la venen a la única fàbrica de rentar i processar llana que hi ha a Catalunya, que es dedica a fer aïllaments per les cases.
La Montse s'ha proposat recuperar el valor de la llana, al menys en petit comité, i ensenyar a la gent (dones, vaja) a manipular-la: rentar, cardar, pentinar, filar, tintar (amb plantes autòctones) i fabricar coses. Dic coses perque es poden fer tantes coses un cop tens la medeixa acabada!! !
Algunes fotos del rentat de la llana:
No sé si les nostres avies rentaven la llana en banyador...però ara resulta molt pràctic!
Efectes del Sol en la pell....
Llana en remull.
Les pedres de la llera de la Muga
Llana neta, llana bruta
Les Woolites | 0.737599 | curate | {"ca": 0.8989010989010989, "fr": 0.031868131868131866, "es": 0.06923076923076923} | https://aliherrera.blogspot.com/2012/07/rentant-la-llana.html |
macocu_ca_20230731_7_268852 | Javajan guanya la demanda per la targeta urbana contra Vic Comerç i Centre Vila
L’empresa de serveis d’internet Javajan, SL ha guanyat la demanda que va interposar contra les associacions de comerciants Vic Comerç, de Vic, i Centre Vila, de Vilafranca del Penedès, per la targeta urbana que fan servir totes dues. L’Audiència de Barcelona ha sentenciat les dues associacions a pagar a Javajan 32.340 euros més els interessos deguts des de la interposició de la demanda i les costes del procediment. Contra aquesta resolució ja no s’hi pot presentar recurs. Es clou així un conflicte que té l’origen en l’acord que les dues associacions de comerciants i Javajan van fer, via contracte, en què l’empresa proveïa les associacions dels sistemes informàtics necessaris per tirar endavant la targeta urbana en el marc d’una campanya per fidelitzar clients. Això passava el febrer de 2013, i l’octubre de 2014 les dues associacions van voler trencar el contracte argumentant que Javajan havia incomplert les seves obligacions. Per la jutgessa del Jutjat de Primera Instància número 1 de Vic, les proves presentades del suposat incompliment de Javajan constaten que el programa informàtic responia a les necessitats demanades. Les associacions volien canviar els termes econòmics de l’acord i així ho argumenta la jutgessa. “El que indica la seqüència de fets expressada és que el que volien les associacions era un règim econòmic que afavorís els seus interessos”, diu la sentència.
Javajan va presentar una demanda l’abril de 2015 quan va veure que els gerents de les dues associacions havien constituït una empresa per distribuir la targeta programada per Javajan i vendre-la a Figueres, Tarragona i Llançà i havien utilitzat el seu software. Els 32.340 euros que se’ls imputa fan referència al que Javajan hauria cobrat amb les noves implantacions. | 0.895632 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_462803 | PLANNING ACTIVITATS SELECCIONS CATALANES 2012
08 Mai PLANNING ACTIVITATS SELECCIONS CATALANES 2012
Des de la Direcció Tècnica de la FCBS s’han programat les següents activitats referents a les Seleccions Catalanes de Beisbol i Softbol. Els llistats de jugadors i jugadores seleccionats sortiran en les dates indicades.
9è Memorial Pedro Garcia de Beisbol
Equip: “ALL STAR” CADET BEISBOL.
Edats participants: Nascuts anys 1997, 1998 i 1999.
Dates: 13 al 15 de Juliol. | 0.527431 | curate | {"es": 0.09803921568627451, "de": 0.11328976034858387, "ca": 0.6427015250544662, "en": 0.14596949891067537} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_163211 | Fil general per posar-hi totes les infos, notícies, convocatòries, fotos, impressions, cròniques etc. No n'hi havia cap igual d'obert , (l'he cercat però no l'he vist) tret del d'Olot, però no era general. Novetats a Tuïtar:https://twitter.com/hashtag/info1rMaig?src=hash https://twitter.com/hashtag/1demaig?src=hash
Potser aquest fil té poques respostes, però hi ha prous fils relacionats amb aquest:1r de Maig a Olot1r de Maig i la vaga indefinida dels tècnics de MovistarEls Mossos agredeixen la candidata de la CUP per Barcelona, María José Lecha | 0.650057 | curate | {"ca": 0.7989031078610603, "en": 0.20109689213893966} | |
macocu_ca_20230731_3_577149 | I en relació a aquesta conferència, podeu llegir el comentari Garmendia, entre la lliçó i la decisió qu escriu avui Xavier Marcet a qui vaig tenir el plaer de saludar. El comentari de Marcet també demostra que li va agradar Garmendia tot i que dubta de la possibilitat de fer algunes de les coses que diu. Realment són difícils, però aquesta jove ministra té molta força. | 0.769864 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_65157 | Cliqueu full per veure pantalla gran .
La qualitat de les imatges no és prou bona, doncs les nostres càmeres fotogràfiques no estan preparades per aquest tipus de llum.
Va ser un bonic concert, amb moltes emocions i una torronada espectacular!!! Gràcies Núria i gràcies a tothom per fer de la festa un punt de trobada feliç.
Hola famílies! !
El dilluns dia 21 de desembre, a la tarda, farem el CONCERT DE NADAL a l'espai jove de Gràcia. L'adreça és C/Gran de Gràcia núm.190, però entrarem per darrera que és el c/Santa Rosa.
El concert començarà a 1/4 de 4h. Les criatures que hagin anat a dinar a casa les porteu directament allà (no a l'escola).
Un cop s'hagi acabat el concert, tota la canalla tornarà a l'escola en fila, amb la seva classe (com fem normalment per anar pel carrer). Les famílies veniu al darrere per tal de poder fer una sortida àgil i ordenada.
En arribar a l'escola, menjarem torrons i ens felicitarem les festes!! ! | 0.696521 | curate | {"ca": 0.9978378378378379, "fr": 0.002162162162162162} | |
macocu_ca_20230731_0_132063 | Consagrada l'any 1321, tot i que el seu origen és anterior ja que està documentada al darrer quart del segle XIII. El seu estil es pot considerar encara tributari del romànic. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i capçada amb absis semicircular. Ha estat sobrealçada i modificada amb posterioritat, afegint-hi a més el campanar i la sagristia, això fa que la façana principal tingui un aspecte estrany i asimètric. La portalada presenta arquivoltes en degradació pròpies del romànic tardà. | 0.741384 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_131577 | Prop de 52.000 infants i joves participen en activitats de lleure d'estiu a Girona - Diari de Girona
Prop de 52.000 infants i joves participen en activitats de lleure d'estiu a Girona
Les comarques gironines acolliran aquest estiu a més de 45.000 infants i joves i a prop de 6.800 monitors i directors de lleure que participen en 1.170 activitats, segons les previsions de la Direcció General de Joventut del Departament de Benestar Social i Família.
Per tipologies d'activitats, les majoritàries seran les colònies (367), seguides dels casals de vacances (356), les acampades (266), les rutes (148) i els camps de treball (33), segons els mateixos càlculs. I pel que fa al lloc de realització, l'Alt Empordà serà la comarca amb més activitats (237), seguida del Ripollès (201), la Garrotxa (178), el Baix Empordà (162), la Selva (121), el Gironès (108), Pla de l'Estany (82) i la Cerdanya (81).
Les previsions també inclouen estades en albergs del programa «L'estiu és teu!», de la Direcció General de Joventut: dues setmanes en una instal·lació de la Xarxa d'Albergs Socials de Catalunya en les modalitats d'idiomes, multiesportives, enginy, teatre, combinades d'idiomes, música, esportives i excursionisme. | 0.824717 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.diaridegirona.cat/comarques/2015/07/14/prop-52000-infants-joves-participen/734298.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_308924 | Altres membres de la seva família són la viola, el violoncel i el contrabaix. El violi El violí té quatre cordes afinades que produeixen el so que és amplificat
per la caixa de ressonància.
L’arquet s’utilitza pera fregar les cordes fent que vibren amb una vergueta de fusta al llarg de la qual s’estén una metxa de crins de cavall. El violí, i en general els instruments d’aquesta família, des del punt de vista instrumental, tenen una gamma de possibilitats tècniques que permeten als compositors obtenir tota una sèrie d’efectes realment interessants. Potser el més conegut són els pizzicatos.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/0ID_3qMY6eM" width="425" height="350" wmode="transparent" /] | 0.696993 | curate | {"ca": 0.8467048710601719, "en": 0.15329512893982808} | https://blocs.xtec.cat/ulldecona4t/2008/05/05/el-violi/comment-page-1/ |
macocu_ca_20230731_2_80031 | 1. Vista la petició de la Regidoria de Funció Pública i Govern Interior de la regulació, prèvia negociació sindical corresponent, del permís retribuït per a les funcionàries en estat de gestació, el qual està previst a la disposició addicional 16è del Real decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el Text refós de la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic.
2. Atès que a la Mesa General de Negociació conjunta de data 1 de desembre de 2016 es va acordar per part de l’Administració i les Organitzacions Sindicals la inclusió del permís retribuït a les funcionàries en estat de gestació a partir de la setmana 37 a l’Acord regulador de les condicions de treball del personal funcionari, eventual i dels òrgans directius de l’Ajuntament de Palma que preveu els permisos que té dret a gaudir el personal funcionari i el personal eventual, així com en el futur acord que es pacti.
Consideracions jurídiques
2 L’article 37 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el Text refós de la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic que preveu que són objecte de negociació, en el seu àmbit respectiu i en relació amb les competències de cada Administració pública, les matèries referides a permisos.
4 Informe de data 14 de novembre de 2016 del Departament de Personal.
2. Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de les Illes Balears i a l’Intranet Municipal per a general coneixement.” | 0.730799 | curate | {"cs": 0.004210526315789474, "ca": 0.9473684210526315, "fr": 0.04842105263157895} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_258755 | Casualment fa unes setmanes vaig escoltar una entrevista a un mediador en el conflicte entre la ETA i l’Estat, no en recordo el nom. Li preguntaven quin era el mètode emprat per a fer acords entre parts tan allunyades i ell va respondre més o menys així: “Ens esforcem per trobar un 5% de temes en els que podem coincidir; quan ho aconseguim treballem per arribar a un 10%… i continuem creixent”.
Vaig pensar que els catalanets fem justament el contrari: busquem i re-busquem per arribar a descobrir el 5% de qüestions en les que no coincidim. Quan ho hem aconseguit ens apliquem per arribar al 10% … i així fins arribar al desacord total i a la divisió. Aquesta manera de fer afecta a les famílies, als veïnats, al món empresarial (per això tenim tantes petites empreses i tan poques de grans) i afecta també a partits, governs, institucions,… i entitats. Massa sovint dediquem gran quantitat d’esforços a dividir més que no pas a enfortir.
Recordo també que quan era escolta algunes vegades anàvem a remar. Com que no teníem massa diners llogàvem una barca en comptes de dues i competíem els de babord contra els d’estribord: els uns remàvem cap endavant i els altres cap enrere. I, evidentment, la barca no avançava, només donava voltes. Dit d’una altra manera: quan nosaltres lluitem contra nosaltres mateixos, tot i l’esforç, no avancem.
Tot això em ve al cap ara, quan els partits auto definits com independentistes, ja no busquen la independència; quan determinades entitats han deixat de lluitar-hi i es refugien en altres afers. Quan només queda l’ANC. Ara l’ANC és el principal i proper objectiu dels colonialistes.
Hi ha qui diu que si l’ANC tira endavant la Llista Cívica serà el seu fi. No ho sé. Em temo que abans la facin desaparèixer els ineptes, els que busquen els tres peus al gat, els que creuen que els altres mai ho fan prou bé, els que desuneixen sistemàticament, els que amb bona fe no s’adonen de les conseqüències del que fan, els manipulats (i els manipuladors) … I, per descomptat, els “tapats” d’alguns partits. Entre tots faran bona la predicció de l’Aznar de que ja ens destruiríem solets barallant-nos entre nosaltres.
“Entre todos la mataron i ella sola se murió”.
18/05/2023
Feu clic “aquí” i s’obrirà en format llibre el contingut de tots els articles d’opinió publicats fins ara per Josep Maria de Fàbregues | 1 | perfect | {"ca": 0.9720309810671256, "es": 0.023666092943201378, "it": 0.004302925989672977} | |
cawac_ca_20200528_4_130993 | Beure saludablement
2. Begudes ensucrades o begudes light?
Les begudes ensucrades , com alguns refrescs, són també un element a considerar a l'hora de seguir una dieta equilibrada. En general contenen una porció significativa de sucres (excepte les light, que substitueixen el sucre per additius edulcorants), aromatitzants, colorants o cafeïna.
Per això, el consum de begudes ensucrades hauria de ser ocasional i, en tot cas, complementar la quantitat de líquid a consumir diàriament, però mai substituir l'aigua de beguda. Aquest és un punt a tenir molt en compte en l'educació nutricional de nens i joves. | 0.710464 | curate | {"es": 0.03156146179401993, "cs": 0.0033222591362126247, "en": 0.05813953488372093, "ca": 0.9069767441860465} | http://www.farmaceuticonline.cat/ca/familia/462-beber-saludablemente?start=1 |
cawac_ca_20200528_4_159429 | La coalició MÉS exigeix al PP un canvi radical en la gestió de l’Orquestra Simfònica
Els ecosobiranistes exigeixen al Govern aturar l’assetjament i el maltractament als treballadors i es dediqui a gestionar de forma eficient per generar ingressos i garantir la supervivència de l’Orquestra i esdeveniments com és el Festival de Música Clàssica del Castell de Bellver
Els representants de la coalició MÉS per Mallorca han comparegut avui en roda de premsa per analitzar la situació actual i el futur incert de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears “Ciutat de Palma”. Concretament, Antoni Alorda, diputat al Parlament, Joan Font, portaveu al Consell de Mallorca, Antoni Noguera, regidor a l’Ajuntament de Palma, i Nanda Ramon, ex regidora de Cultura de Ciutat.
La coalició aposta per un canvi radical en la gestió de l’Orquestra Simfònica perquè deixi de ser tan nefasta com ha demostrat en els darrers dos anys, des de que el PP va entrar en el Govern. MÉS per Mallorca reivindica una gestió que generi ingressos propis que permeti afrontar amb garanties la seva continuïtat davant la situació delicada de les arques públiques. Cal recordar que la Simfònica de les Illes Balears és l’Orquestra que menys ingressos genera a l’estat comparada amb altres similars: un clar exemple de la mala gestió que duu a terme el Partit Popular que no ha estat capaç de produir cap nou concert en dos anys.
En aquest sentit, el diputat Antoni Alorda ha reclamat al Govern que garanteixi de forma immediata la continuïtat de la Simfònica, i que aturi l’assetjament que viuen els treballadors des de fa dos anys i la pèrdua de la qualitat innegable de l’oferta cultural de la nostra illa. “La Simfònica viu una situació terminal i injusta. Les negociacions estan sent realment dures i indignes per als gran professionals que la componen”. MÉS per Mallorca considera que és una aberració exigir reduir un 20% el pressupost perquè el 95% del mateix està destinat a pagar les nòmines, i si això es compleix suposarà el tancament de la formació. També cal destacar que la Simfònica de les Illes Balears és l’Orquestra a la qual es planteja una retallada més grossa amb un 20% als sous dels treballadors. Per posar dos exemples, l’Orquestra d’Extremadura i la de RTVE han estat les més retallades amb un percentatge que oscil·la entre el 5 i el 7%.
És per això que la coalició MÉS reclama al recent nomenat conseller de Cultura que no deixi en paper banyat l’acord pactat amb l’anterior titular de l’àrea per tal d’abaixar els sous dels treballadors en un 7%. Després de dos anys de negociacions mancades de transparència, i plenes d’incertesa i precarietat, els representant de la coalició exigeixen solucions urgent.
Joan Font, portaveu de MÉS al Consell de Mallorca, per la seva part, ha ressaltat que el PP ha relegat totalment l’àrea de cultura dins la institució insular, quan precisament és una de les seves principals competències. Per això, ha explicat que presentarà una moció al proper ple ordinari de dia 11 de juliol per reclamar “que el Consell de Mallorca s’impliqui en la defensa de l’Orquestra Simfònica i que pagui el què deu de l’aportació de l’any passat i d’enguany, uns 500.000 euros”.
D’altra bamda, Antoni Noguera, regidor de MÉS per Palma al consistori municipal, ha recordat que Cort i la Simfònica han mantingut sempre una relació estreta i de col·laboració molt important. L’orquestra representa una expressió cultural de primer nivell que va vinculada al factor econòmic i turístic i que permet crear un trinomi molt enriquidor i capaç de generar reactivació econòmica.
Però amb el PP, l’aportació de Cort s’ha reduït dràsticament passat d’1.100.000 euros a 400.000, un fet que ja posava en evidència els problemes actuals de viabilitat i continuïtat de l’orquestra. “L’Ajuntament és el responsable directe tant de la situació laboral cruel que estan vivint els treballadors, però també perquè Palma està perdent esdeveniments culturals de referència que suposaven un pol d’atracció turística de primer nivell com és el Festival de Música Clàssica del Castell de Bellver, i el ja desaparegut Temporada de Ballet de Mallorca”.
Noguera ha assegurat que “aquesta ciutat no es pot permetre ajornar o no celebrar algun d’aquests esdeveniments perquè atreuen al tipus de turisme de qualitat i desestacionaltizat que tan necessita potenciar Palma. Reivindiquem la cultura per sortir de la crisi com a motor de regeneració de l’economia basada en la cultura i el turisme de qualitat”.
Noguera, en aquest sentit, ha donat la paraula a la ex regidora de Cultura de l’Ajuntament de Palma , Nanda Ramon, qui ha posat de relleu el valor de la Simfònica com a projecte estratègic , tal i com demostra que des de la seva creació ha comptat amb la implicació de les principals institucions públiques.
Així mateix, ha ressaltat que el Festival de Música Clàssica del Castell de Bellver és un referent importantíssim per atreure el turisme de qualitat i desestacionalitzat perquè suposa una oferta cultural basada en la música com a experiència compartida i sense barrera idiomàtica. En el cas d’aquest Festival de Música, a més, es tracta d’un esdeveniment cultural que va lligat a la promoció dels valors patrimonials perquè se celebra en un entorn emblemàtic i molt important de Palma com és el Castell de Bellver. Això situa aquest festival al nivell d’altres que se celebren a ciutats europees i catalanes, com és el Festival de Peralada, el Festival de Cap Roig o Salzburg Festival.
Nanda Ramon ha afegit que “és inconcebible que Palma, després de 18 anys ininterromputs, perdi aquest festival que tenia el valor afegit de celebrar-se al Castell de Beller, únic a Europa, i referent cultural també per la participació d’artistes molt importants del panorama musical internacional.
En relació a aquest festival, la coalició MÉS per Mallorca recorda que aquesta no és la primera pèrdua, ja que l’estiu del 2011 es va celebrar, i de forma precària, la darrera edició del Festival Ballet de Mallorca.
Els presents a la roda de premsa han mostrat dos cartells de suport amb els lemes: “Tots amb la Simfònica” i “Cultura per sortir de la crisi”, acompanyats per una de les frases del darrer batle republicà de Palma, Emili Darder, que resumeix les reivindicacions de la coalició i és “Només la cultura ens farà ciutadans lliures”. | 0.865355 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.psm-entesa.cat/noticia.php?Codnot=6032 |
macocu_ca_20230731_7_96624 | Perafort i Puigdelfí celebren el 18è aniversari de la Llumeneta
31/05/2018
A partir de les sis de la tarda, la diversió continuarà a Perafort amb la celebració de diversos jocs d’aigua i també d’una festa Holi que omplirà de color i bon ambient el municipi. En acabar aquestes activitats, tindrà lloc un sopar de motxilla que aplegarà de nou, tots aquells que vulguin compartir aquesta jornada festiva. | 0.731824 | curate | {"ca": 0.974937343358396, "it": 0.02506265664160401} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_399878 | Doncs això, que he donat una ullada a una sèrie de partits que es disputen avui, i resulta que dos es juguen alhora, havent-hi un "United" i un "United XI" Algú sap a què és degut? Té res a veure amb una espècie de club que van crear un grup d'antics seguidors del ManU, descontents amb la compra del club per part de diferents oligarques (Ruppert Murdoch, Glazer, etc. )?
En un primer moment pensava que el ManU XI era el segon equip del ManU, pero no, es el mateix. Aqui hi ha el resum del partit del ManU XI de l'any passat, amb Saha, Solskjaer, Ronaldo, etc. http://soccerlens.com/manchester-united-xi-vs-oxford-utd-goal-videos-must-see/443/ En canvi, aquest partit del XI d'enguany no te a cap dels coneguts. http://www.altrinchamfc.co.uk/070718md.htm | 0.699584 | curate | {"ca": 0.9413333333333334, "en": 0.058666666666666666} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_762035 | -El programa electoral d'EH Bildu avançarà cap a la independència? Nosaltres no ocultem que som independentistes i hi treballarem en aquest sentit, però estem en una coalició on no tots els partits son independentistes però tots respecten el dret a decidir i treballarem per obrir aquesta via, que la ciutadania basca pugui votar entre tots els projectes polítics inclòs l'independentista. El problema és que ara es poden defensar aquestes idees però no es poden dur a la pràctica, i amb el dret a decidir es podran portar a la pràctica si la majoria de la ciutadania així ho decideix.http://www.naciodigital.cat/noticia/44012/txelui/moreno/eta/nom/vol/parlar/presos/victimes/armesCuriós si ho comparessim amb els partits que asseguren defensar el "dret a decidir" a casa nostra, però que a la pràctica no troben mai el moment de posar-s'hi.Dret a decidir implica fer un referèndum. Al País Basc ja ho tenen clar.
CiU a la basca.
CiU no respecta pas el dret a decidir. | 0.813418 | curate | {"ca": 0.944963655244029, "es": 0.055036344755970926} | |
mc4_ca_20230418_0_190901 | Gòtiv / Els veïns de Vila de Madrid insisteixen: "3 regidors, cap solució?" - guillemcarbonell.cat
Posted by Guillem Carbonell | nov. 21, 2010 | Barcelona, Gòtic, Raval, Born i Ribera | 2 |
Els amics de la plaça Vila de Madrid fa temps que reclamen una plaça útil pels veïns que hi viuen i sobretot adaptada a avis i nens. Fins ara l’Ajuntament no els ha fet cas tot i la seva constància i la raonabilitat del que demanen. Una nova pancarta insiteix ara: “3 regidors (de Ciutat Vella) i cap solució?” Ja tenen raó… I ara ja no els poden tractar de sonats com van fer durant tant de temps amb els veïns que no volien l’hotel del Palau perquè hi veien especulació… Que els facin cas, home, que els facin cas, que són gent fantàstica i compromesa amb el Gòtic.
PreviousEleccions 2010 / La majoria dels vianants ignora les parades instal·lades a la Rambla
NextFalten 7 dies / La redacció del diari ARA prepara avui un número zero
Josep on 22 novembre 2010 at 13:22
Efectivament Guillem… però estiguem atents al web veïnal “barrinant Ciutat Vella” (http://bcn2.wordpress.com/).
Aquesta setmana, si res es torça, comunicarem bones notícies al respecte…
Barcellona chiude parchi e piazze per “inciviltà” e insicurezza - [...] non tutti nella zona sono soddisfatti di questa misura. Alcuni commercianti e residenti considerano che la piazza si sia…
Per comentar, respon: * 6 − 4 = | 0.687253 | curate | {"ca": 0.7284768211920529, "nl": 0.016188373804267846, "en": 0.08903605592347315, "it": 0.16629874908020603} | http://guillemcarbonell.cat/gotiv-els-veins-de-vila-de-madrid-insisteixen-3-regidors-i-cap-solucio |
racoforumsanon_ca_20220809_0_372206 | És molt important de discernir els mots que són importants dels que no són importants. Per això el Mestre, Crist-Jesús, insistí:Mateu 24v35 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.Mateu 24v35 ὁ οὐρανὸς καὶ ἡ γῆ παρελεύσονται, οἱ δὲ λόγοι μου οὐ μὴ παρέλθωσι.Marc 13v31 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.Marc 13v31 ὁ οὐρανὸς καὶ ἡ γῆ παρελεύσονται· οἱ δὲ λόγοι μου οὐ μὴ παρέλθωσι.Lluc 21v33 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.Lluc 21v33 ὁ οὐρανὸς καὶ ἡ γῆ παρελεύσονται, οἱ δὲ λόγοι μου οὐ μὴ παρέλθωσι. Habacuc 2v4 Heus aquí, el qui és orgullós no és recte en la seva ànima: però el just viurà per la seva fe.הִנֵּ֣ה עֻפְּלָ֔ה לֹא־יָשְׁרָ֥ה נַפְשׁ֖וֹ בּ֑וֹ וְצַדִּ֖יק בֶּאֱמוּנָת֥וֹ יִחְיֶֽה׃_____________________Romans 1v17 Perquè en Ell [Crist-Jesús] es revela la justícia de Déu, des de la fe per a la fe, tal com està escrit: El just viurà per la fe. δικαιοσύνη γὰρ Θεοῦ ἐν αὐτῷ ἀποκαλύπτεται ἐκ πίστεως εἰς πίστιν, καθὼς γέγραπται, Ὁ δὲ δίκαιος ἐκ πίστεως ζήσεται. Hb 10v38 I el just viurà per la fe; però si es tornés enrere, la meva ànima no es complau en ell. ὁ δὲ δίκαιος ἐκ πίστεως ζήσεται· καὶ ἐὰν ὑποστείληται, οὐκ εὐδοκεῖ ἡ ψυχή μου ἐν αὐτῷ. La Paraula de Déu sempre EN CATALÀ [fil cristià] / ★ Fe per fer [fil cristià]
Esdres 8v33 I el quart dia fou pesada la plata i l’or i els objectes en la casa del nostre Déu, per la mà de Meremot, fill del sacerdot Urià, i amb ell [hi havia] Elazar, fill de Pinhàs, i amb ells [hi havia] els levites Jozabad, fill de Jeixua, i Noadià, fill de Binnui.Job 33v7 Heus aquí, el meu terror no t’espantarà, i la meva càrrega no et serà pesada.Psalms 38v4 Perquè les meves iniquitats han passat sobre el meu cap: com una càrrega pesada, són [massa] pesades per a mi.Zacaries 12v3 I aquell dia s’esdevindrà que jo faré de Jerusalem una pedra pesada per a tots els pobles: tots els qui la carreguin s’hi feriran greument, i s’aplegaran contra ella totes les nacions de la terra.Mateu 13v15 perquè el cor d’aquest poble s’ha engreixat, i han escoltat pesadament amb les orelles i han tancat els ulls, no fos que hi vegin amb els ulls i escoltin amb les orelles i comprenguin amb el cor, i es converteixin i els guareixi.Mateu 13v15Fets 28v27 perquè el cor d’aquest poble s’ha engreixat, i han escoltat pesadament amb les orelles, i han tancat els ulls, no fos que hi vegin amb els ulls, i escoltin amb les orelles, i comprenguin amb el cor, i es convertissin, i els guarís.Fets 28v27 | 0.817053 | curate | {"ca": 0.9200958849380743, "el": 0.045545345585297645, "en": 0.03435876947662805} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_23514 | Els homes es mouen, els territoris no. Com recorda el sociòleg Manuel Castells, vivim l’era de la informació, de la comunicació. La comunicació implica en primer lloc moviment, una informació que va d’un lloc, l’emissor, cap a un altre, el receptor, i tot condicionat pel context.
Dos dels elements que formen la nostra societat, la informació i els diners, cada cop es mouen més ràpidament i a major distància i ,pràcticament i cada cop més, amb costos aparentment menors.
En l’era global que estem vivint les relacions dels territoris venen condicionats de la quantitat i la qualitat de la mobilitat pròpia, i són aquestes característiques quantitatives i qualitatives que la posicionen en el sistema global, en una millor o pitjor posició.
La competició global entre territoris per atraure inversions, com estem veient, venen determinats per la relació de costos de la mobilitat de l’objectiu de la inversió.
Per exemple, construir cotxes en una o un altra factoria ve determinat, entre altres variables, pel cost de la distància entre el lloc de producció i el lloc de venda del producte, en aquest cas un cotxe.
Un territori esdevé competitiu en aquesta cursa per atraure inversions per la quantitat (nombres de vies de comunicació) i de la qualitat (valor de les vies de comunicació) de les possibilitats de moviment.
Entenem per qualitat, no només que aquestes vies de comunicació siguin de bona qualitat, sinó que volem posar l’èmfasi, en la relació del cost que pot tenir la circulació per aquesta via. Per exemple, una autopista de bona qualitat però amb un elevat cost per l’usuari, que la fa intransitable, no implica cap tipus de qualitat en les repercussions que aquesta via pugui tenir sobre el territori. Una autovia, entesa com autopista lliure de pagament, si que posseeix un alt grau de qualitat, doncs les seves implicacions en el desenvolupament del territori així ho demostren.
Els territoris que posseeixen poques vies de comunicació i els territoris que tenen vies de comunicació de poca qualitat, pateixen molt i perden en competitivitat respecte els altres territoris de la xarxa global.
Comparem dos trajectes dins de territoris comarcals per veure la diferència entre la quantitat i la qualitat de les seves vies de comunicació, que afavoreixen o no la mobilitat. El trajecte Barcelona-Castelldefels, entre les comarques del Barcelonès i del Baix Llobregat, i el trajecte El Vendrell-Sitges entre les comarques del Baix Penedès i del Garraf. El primer trajecte el podem fer per autopista C-32, gratuïta en tot aquest tram, l’autovia C-31, o la comarcal C-245, que passa pel centre del nuclis urbans. En el segon trajecte es pot fer per la mateixa autopista C-32, aquest cop de pagament, i es cobreix “grosso modo” la mateixa distància, i sense túnels, o també el podem fer per la mateixa C-31, aquest cop sense ser autopista i passant pel centre de la majoria de poblacions.
El primer dels territoris comarcals posseeix no només gran quantitat de vies de comunicació per fer un mateix trajecte, més possibilitats determina una major accessibilitat, i doncs una major competitivitat, sinó que també presenta un alt grau de qualitat doncs hi transcorren una autopista gratuïta i una autovia. Mentre que al segon dels territoris comarcals presenta una menor possibilitat de fer el mateix trajecte, i doncs una menor accessibilitat i una competitivitat limitada. A tot això cal sumar-hi una qualitat menor de les vies de comunicació, doncs o són molt lentes, perquè passen per la majoria de centres urbans, o són molt cares perquè la relació quilòmetre/euro és molt elevada.
Queda clar que el primer dels territoris comarcals és més atractiu per a la inversió de capitals doncs la seva accessibilitat és millor i el cost de la seva mobilitat és menor.
Queda palesa la condició sine qua non per tal de sortir de la crisi del territori del Penedès, millorar l’accessibilitat i la mobilitat. I aquesta acció passa, no tant en la millora de la quantitat de vies de comunicació, doncs el territori ja està prou trinxat, ja sigui pel nombre de vies de comunicació que hi passen, com pel contemporani desenvolupament urbanístic del Penedès. L’operació clau és la de millorar la qualitat de les vies de comunicació actuals del territori, afavorint la disminució del cost de la mobilitat per les vies de pagament, ja sigui per la C-32 com per l’AP-7.
Totes aquestes accions afavoriran la competitivitat del Penedès, i el faran més atractiu per a la inversió de capitals que permetin crear ocupació. Al mateix temps s’afavorirà la qualitat de vida de tots els penedesencs doncs la seva mobilitat serà millor en termes de quantitat i qualitat.
www.jaumecasanas.cat
Comentaris Feu un comentari
Categories geografies de Cunit, geografies de la mediterrània, geografies del Penedès
Democratitzar la mobilitat al Penedès marítim
10 març
Haurà arribat l’hora, serà el moment oportú, tot sembla indicar que alguna cosa s’està movent al Penedès marítim per tal d’aconseguir una mobilitat digna del segle XXI.
Quan parlem de democratitzar la mobilitat ens referim al fet d’eliminar tot una sèrie d’impediments que penalitzen la mobilitat al nostre territori.
El nostre territori, el Penedès marítim, és la franja urbana que, quasi continuadament, s’erigeix entre les ciutats de Sitges i El Vendrell, passant per Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Cunit i Calafell.
Podríem dir que les vies de comunicació, però sobretot, la seva accessibilitat, determinen la mobilitat d’un territori. L’accessibilitat de les vies de comunicació depèn de diferents factors. El primer el nombre de possibilitats que tenim per anar d’un lloc a un altre, i en segon lloc, el cost que pugui tenir el desplaçament depenen les vies de comunicació que tinguem a disposició.
Un exemple pràctic; per anar del Vendrell a Sitges, tenim la possibilitat d’anar per dues vies de comunicació diverses.
La primera la C-31, circulació gratuïta, la via de comunicació que ha agafat el relleu de l’antiga C-246. Aquesta via passa pel centre de tots els municipis que van del Vendrell fins a Cubelles. De Cubelles fins a Sitges transcorre per una via ràpida, fins a arribar a Sant Pere de Ribes, a partir d’aquí comparteix traçat, a penes 5km, amb l’autopista C-32. El temps de recorregut entre El Vendrell i Sitges, depèn de la saturació que presenti la via, però 30 minuts com a mínim; a l’estiu podem estar parlant d’una hora de temps.
La segona opció per fer el recorregut entre El Vendrell i Sitges és el de la C-32, una autopista de pagament que permet fer aquest recorregut entre els 10 i 15 minuts aproximadament, sigui a l’hivern com a l’estiu, però a un cost considerablement elevat.
Com es pot entreveure, la mobilitat del Penedès marítim està condicionada per dos elements. Per una banda, la limitada possibilitat d’elegir entre vàries vies de comunicació per anar d’un lloc (el Vendrell) a un altre (Sitges). Per l’altra la impossibilitat de gaudir d’una alternativa, almenys pels residents al territori, gratuïta per tal de corregir aquesta deficiència en infraestructures de comunicació.
El que sobta a la gran majoria de ciutadans del Penedès marítim és veure com altres territoris de Catalunya gaudeixen de polítiques de mobilitat que permeten corregir el dèficits i les condicionants en la mobilitat, convertint en gratuïtes vies que en d’altres llocs, com succeeix al Penedès marítim són de pagament.
Sobta que una comarca com el Baix Llobregat, tingui la mobilitat gratuïta per una sèrie de vies, que al seu pas pel Penedès no ho són, com per exemple la AP-7, i la C-32. Sobta com un ciutadà del Baix Llobregat pot fer fins a 40 km amb un bitllet de rodalies d’una zona, mentre al Penedès per anar d’un poble a l’altre del costat, s’han de fer, a vegades, dues zones de Rodalies.
Segurament l’impuls de la gratuïtat dels desplaçaments pels residents al Penedès marítim pot tenir un conjunt d’externalitats més que positives pel conjunt dels municipis i pels seus ciutadans.
En primer lloc, una política que permeti “democratitzar la mobilitat” al Penedès marítim convertiria automàticament aquest territori molt més competitiu des del punt de vista econòmic i d’atracció de noves industries, gràcies a l’abaratiment dels costos de la mobilitat. Moltes inversions al Penedès marítim han fugit veient els alts costos de la mobilitat de les seves mercaderies pel sol fet d’estar ubicades en aquest territori.
En segon lloc, aquesta política de “democratitzar la mobilitat”, augmentaria considerablement la qualitat de vida dels seus ciutadans. D’una banda perquè tindrien la possibilitat d’una mobilitat més ràpida i més econòmica. Per l’altra banda, la qualitat de vida es determinaria per la disminució de l’accidentalitat de la C-31, doncs el seu pas pel centre de municipis, posa en perill la seva “porositat”, la possibilitat de travessar-la a banda i banda.
Creiem doncs que queda més que justificada la demanda social que des de fa unes setmanes esta canalitzant-se per tal d’aconseguir la gratuïtat de l’autopista, i la demanda d’una reinterpretació del servei de Rodalies al seu pas pel Penedès marítim.
Al Penedès marítim no demanem res més que el que ja gaudeixen altres territoris, altres ciutadans. No entenem com pot ser que al segle XXI encara existeixin aquests dèficits de mobilitat entre territoris catalans, com pot ser que unes comarques tinguin privilegis sobre unes altres, volem el mateix tracte, ens mereixem el mateix tracte.
Haurà arribat el moment que les negociacions que ja s’estan fent a nivell tècnic entre els Consell Comarcals i la voluntat de la ciutadania amb la mobilització de la recollida de signatures per tal de sol·licitar la “democratització de la mobilitat” al Penedès marítim, es canalitzi des d’un mateix canal, per tal de tenir més força i poder aconseguir el mateix objectiu.
http://www.jaumecasanas.cat
Comentaris Feu un comentari
Categories geografies de Cunit, geografies de la mediterrània, geografies del Penedès
Debat ARA comarques
Follow Blog via Email
Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.
Adreça electrònica:
Sign me up!
Uneix altres 3.032 subscriptors
Blogroll
Ajuntament de Cunit
APM
Baix Penedès Diari
Biblioteca Cunit
Carles Campuzano
Consell Comarcal del Baix Penedès
Delmacio de Conito
Diari de Tarragona
Diari del Baix Penedès
Diari del Camp
Eix Diari
el 3 de 8
Enoturisme Penedès
Esports Penedès
Institut d'Estadística de Catalunya
Institut Estudis Penedesencs
Josep Nadal (Gossa Sorda)
La Repubblica
La Vanguardia
Le Monde
Penedesfera, comunitat de Blocs del Penedès
Turisme Cunit
Arxius
Desembre 2022
Novembre 2022
Octubre 2022
Setembre 2022
Agost 2022
Juliol 2022
Juny 2022
Mai 2022
Abril 2022
febrer 2022
gener 2022
Desembre 2021
Novembre 2021
Octubre 2021
Setembre 2021
Agost 2021
Mai 2021
Abril 2021
Març 2021
febrer 2021
gener 2021
Desembre 2020
Novembre 2020
Octubre 2020
Setembre 2020
Agost 2020
Juliol 2020
Mai 2020
Abril 2020
Març 2020
febrer 2020
gener 2020
Desembre 2019
Novembre 2019
Octubre 2019
Setembre 2019
Agost 2019
Juliol 2019
Juny 2019
Desembre 2018
Novembre 2018
Setembre 2018
Juny 2018
Abril 2018
febrer 2018
Novembre 2017
Octubre 2017
Agost 2017
Juliol 2017
Juny 2017
Mai 2017
Març 2017
febrer 2017
gener 2017
Desembre 2016
Octubre 2016
Agost 2016
Juliol 2016
Juny 2016
Mai 2016
Març 2016
febrer 2016
gener 2016
Desembre 2015
Novembre 2015
Octubre 2015
Setembre 2015
Agost 2015
Juliol 2015
Juny 2015
Mai 2015
Abril 2015
Març 2015
gener 2015
Desembre 2014
Novembre 2014
Octubre 2014
Setembre 2014
Agost 2014
Juliol 2014
Juny 2014
Mai 2014
Abril 2014
Març 2014
febrer 2014
gener 2014
Desembre 2013
Novembre 2013
Octubre 2013
Setembre 2013
Agost 2013
Juliol 2013
Juny 2013
Mai 2013
Abril 2013
Març 2013
febrer 2013
gener 2013
Desembre 2012
Novembre 2012
Octubre 2012
Setembre 2012
Agost 2012
Juliol 2012
Juny 2012
Mai 2012
Abril 2012
Març 2012
febrer 2012
gener 2012
Desembre 2011
Novembre 2011
Octubre 2011
Setembre 2011
Juny 2011
Mai 2011
Abril 2011
Març 2011
febrer 2011
gener 2011
Desembre 2010
Novembre 2010
Octubre 2010
Setembre 2010
Agost 2010
Mai 2010
Març 2010
febrer 2010
gener 2010
Novembre 2009
Octubre 2009
Blog Stats
30.144 hits
Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.721422 | curate | {"ca": 0.9137248432860442, "es": 0.020620257340811615, "en": 0.019135598812273176, "de": 0.009485318376773343, "ja": 0.00024744308808973936, "fr": 0.010557571758495546, "it": 0.009650280435499835, "pt": 0.015671395579016825, "sv": 0.000907291322995711} | https://jaumecasanas.cat/2013/03/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.